AJVNTAMENT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS ANVARI II 1917 (PRIMERA PART) MVSEV MARTORELL PASSEIG DE LA INDVSTRIA BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS DE BARCELONA dE sie) x de AP Es L d ae - hi h i Let Ed Ú Lot , 1 Ò er ED, Boi / Es a v i d'e É É È 2y 3 av 7 Ú Da Es A 44 Ò i 4 4 i i , Ll - La i N a vv Ll en x I v) Ho Ps Ed 3n h ig de i I i 1 3 pel, y v , y - A Ll 4 z é I 4 p pau A v 1 4 hi a h N AT: ie é NS ON i j X Ll P L - d , i i Q 34 v. Ú LI ., 4 L , 3 a. I HI El i d a Ll A LM , L , t L Li hi fel Ú 4 I j Or Mn 3 h Li, . P i 4 É ç 4 , du Li LI 3 h i R h i a I deia : 4 i h LP 4 ei v A d é i di 4 P : 4 i TA Ll L i Y ui A va U 4 4 / h DN Ri i ' t "MA A reg LA : 4 v AJVNTAMENT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES l NATVRALS ANVARI II 10:17 (PRIMERA PART) MVSEV MARTORELL PASSEIG DE LA INDVSTRIA BARCELONA pe Ten, Gi da Di SUMARI (ANUARI IL, 917) PRIMERA PART Secció ofictal: Junta de Ciències Naturals per al bienni 1916-1917....... Senyors que han constituit les Juntes des de la seva orga- nització en Junta Municipal, autònoma, el 27 de Març dE OOGZ ES cia SES CCSS A Tia US Gelats dl dera ió a al sidra e EOLSONal LEC CA, a See Die DC Peró Re ale ie ae bai ades era Estatut de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. ..... Ins talla cions: a (Sesvers As cit dies sat tas tal Mica nia a de da qa i Acords presos per la Junta de Ciències Naturals (Octubre IO UN TONDZ)EE Les das ene Ola Bea dE dalla a dre Actes cel'lebrats amb motiu de la inauguvació de les instal'lacions i sevveis de la Junta, del 28 d'Abril al 4 de Maig de 1917.... Acta de la sessió inaugural, que tingué lloc el dissapte, dia 2edribril de rod6: en el:Sal6: de Cent. . Lo ellas PN BepreScntacions ad DES ONS fs den iets lec SESaetegadela et eTeta de Missatje de salutació del Museo Nacional de Ciencias Natu- EL IOS CE, NA IC a RS EN a DS etc ae aletes desat Discurs del lIltre. Sr. Professor D. Carles Calleja, Vocal Tèc- nic, Vis-president de la Junta de Ciències Naturals de BA LOC IO A de ates ie ere cle a ge Ta a dei die epet o ia d'guel ara me Discurs del President de la Junta, Iltre. Sr. D. Santiago Andreu i Barber, Tinent d'Arcalde de l'Excm. Ajuntament COS DArCCION Apa dades eta nas rera eta Els ef eie EI ee lalel GRrata DNA es Geologia del Montsech. —Conte:ència donada en la Reial Acadèmia de Ciències per l'Excm. Sr. D. Lluís Mariano Vidal........ Estudio para una monografia de las Ndyades de la Península HIDert Om DOL Der EA Sa eds laNE els aeri sta a dera a sAieuel nata Gaia $a Lista I. — Indice Cronológico de la Literatura sobre las Nà- ANC SD CGICA I aO Ii ISRte d'atesi ta RES et eina oral id ee Be rea Pàgs. R nn 67 97 II5 133 6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Lista II. —Tabla Cronológica de las Nàyades citadas en la Península Ibérica, con notas críticas y sinonimias...... Lista III. — Agrupación de las Nàyades Ibéricas por cuencas HU VIALOS Llei tora ca mas DE cd eines ea é d'ietcl ela ET Ral ie IV. — Sobre la situación del Unio VVoluvichi, Morelet...... La Col'lecció Rosals, per Artur Bofill, Director del Museu...... Plecópteros (Ins.) nuevos de Cataluna, por el R. P. Longinos DNA VASs Sac aque ce ma d'e Gejedi aa Sacre Se eietade Dot ae et Rica ide Organització i increment de la secció Oceanogràfica, per Josep MU QUET. edi et Pe Da des EE aa BE ESE eo Pel ee ed a NE I Bibloteca especials s.a daca leie de RE A, II. — Instrumental i utillatge del Museu................ EE — Maquetes i reproduccions: ue eeierac edat ei efec le IV. —Colleccions d'animals marins ii En El laboratori de Cvistal'lografia i Mineralogia, pel Dr. F. Pardillo DM VaQUEr cris es De sat ia Der pas ona De cit A ee DS CIE El departament de Botànica del Museu, pel Dr. Pius Font Quer.. Catàleg del Herbari Jiménez Munuera de la Junta de Ciències Naturals per Emilia. Civit s.es si. ea at Sa NIE do Era cie El laboratori d'Entomologia del Museu, per Ignasi de Sagarra... P BIDNOtC Ca da ME sa a mts a IS a Sin EA Mo ED Catalegs/ deles colHeccions v,0. do di nan Es ere IHI. — Adquisició de material d'estudi...........0....ie IV. — Educació tècnica del personal auxiliar............ V. — Col'leccions Entomològiques al Museu de Catalunya... Catàleg dels insectes del Museu pertanyents als ovdres: Paraneu- voplera — Ephemeroplera — Plecoptera — Neuroptera — Mega- loptera — Rhaphidioptera — Embioptera — Mecoptera — Psocop- tera — Trichoptera, per Mercè Bohigas i Antonia Sanchez.... Pics. 149 167 185 193 199 301 Sumari SEGONA PART Catàleg de la col'lecció de Cicindelinae (Ins. Coleop.), dipositada en el Museu de Catalunya, per Ascenci Codina............ Moluscos ingressats al Museu des del Juny de 1916, per Artur SOCI ROC Na a Dl Poe er alat eres dori er agua da da tena edit d'e La Secció hevpetològica, per Joaquim Maluquer. .............. Catàleg dels reptils i batracis del Museu. .. .. ............ Suplemento al catàlogo de los mamíúferos del Museo, por J. B. de JE EB as CE EE OE CDC LO Ó ISO S A a PE ei Excursions: Excursió oficial ala Costa i muntanya Catalanes, per A. Bofill. .. Visita oficial al Parc Samà de Cambrils, per J. B. de Aguilar- Amat Quelques jours à Menorca (Illes Balears), per Fr. Bianor E. C. ,, Excursiones geológicas por los alrededores de Barcelona, por M. STA ND DUE sea Deia ES Sala a dela NE Ser Sat ae al ia, Excursiones por la montafia del Tibidabo. .............. EXCUrsiÓn d. Papiol ie. ses: Ras a ea EA Ec aaten Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera, per J. Maluquer. .... Mol:luscos d'aigua dolça Mol'luscos terrestres Diana val, ao: Gr16/, GL ULLS Di Dia iaito vista ere re av e ai al ara ei. que eh Oxurt/ mia, je ejaa (a, evi dver oi el av ola is Qi SL ie ee Eu o aaMe 0 8 Vuit dies d'excursió botànica als Ports de Tortosa, per Font Quer. Note sur quelques plantes de Vallirana et du plateau de Begues, per Fr. Sennen E. C asiisteiuy. ee /e (ora ia DEL A: RO quo ie ai0. 0,079, 6. ldi6 "ala a be eye $ 589 595 601 601 6IO 6I5 616 617 610 633 Junta de Ciències Naturals de Barcelona OUS Ies Le ta ba i EE ea CE CU LES EEES EI EA Moviment científic natural durant l'any 1916-1917 ....... LOS SeSEU iOS biOJOSICOS: 2a Ro ee EE le A Et Ara NOTES OCEANOLTÀ QUES 1, coc Lo OD RS ae ds RE DES Bibliografia Ce ologica. ve. cerca RS Da ela SS E OC Mode el te aa NOVES DOtànIQUES.: LL Peces. De amat ó de leS a eterna emet L'estudi de l'herpetologia: Espanya, Estranger.. AMCE: Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries d'EXtEnsiÓd VIISATItZA CIÓ s'a ea IE qe ces dita Ei Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones en alcohol, irascos y. cajaside transporte i. ec meeees Le Edeec Cursos del MuSein ce ble d'acer ie RS Re ESE OI O dents ae leg os Cursos Beclerc-du Sablon: a NMacdricdieee eo da Se Festes i visites de salutació entre naturalistes. .......... Les visites del públic als Museus i instal-lacions de la Junta. ODICUA TI iaia tia ec ss Pacs UES ROAS ee EN OS ae CEN DS Biblioteca: Obres i publicacions vebudes des del 1€r de Juny de I916 a 30 de My CE IOTZ SS ale ropata mida, Ge ed DD Mc ERC ACE ele Entitats i publicacions amb qui té establert canvi la Junta de Ciencies Naturals de Barcelona... sim. qoe Sena der rara ei Registre general alfaDètIc es De Mala d EE TD CEO I ic ta fai cia da DS B'ee tració DE Index d'Autorscc ai Me SE DEA la a ES EA EST ee P ) - È o ia a mn 4 I 3 X o SECCIÓ OFICIAL X JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS, PER AL BIENNI 1916-1917 La JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA, sota el patro- nat de l'Excm. Ajuntament i de l'Excma. Diputació provincial, té a son càrrec els serveis referents a Història Natural pertanyents a una 1 altra corporació. Actualment, formen la Junta els senyors segients: Presidents honovaris EXCM. SR. ALCALDE DE BARCELONA EXCM. SR. PRESIDENT DE LA DIPUTACIÓ PROVINCIAL President efectiu SANTIAGO ANDREU I BARBER Vicepresident, CARLES CALLEJA — Bibliotecari, R. P. BARNOLA S. J. Tresorer, ARTUR CABALLERO — Comptador, A. GARCÍA-INGLADA Vocals Regidors: A. ARROYos — J. BOFILL 1 MATAS — LLuís Jové — J. M.: DE LASARTE Diputats: J. PUIG 1 CADAFALCH — DOMINGO PALET I BARBA Tècnics: JosEP M.a BOFiILL — MANUEL CAZURRO — JoAQUIM FOLCH — JosEp FuSET — A. GONZALEZ PRATS — MARQUÈS DE CAMPS Secretari general i tècnic JOSEP MALUQUER ig Junta de Ciències Naturals de Barcelona Vbcals honovaris DR. D. JAUME ALMERA, PVRE., Barcelona y y U $ Di IGNASI BOLÍVAR 1 URRUTIA, Madrid JoA4QUIM DE BORJA, Barcelona ODON DE BUEN, Madrid EDUARD FONTSERÉ, Barcelona ROMUALD GONZALEZ FRAGOSO, Madrid CARLES PAU, Segorbe LLrvís M. VipaL, Barcelona Membres covresponsals CÀNDID BOLÍVAR, Madrid EDUARD Boscà, València ANGEL CABRERA, Madrid ALFONS GALÀN, Palma de Mallorca FREDERIC HAAS Francíort a/M E. HERNANDEZ PACHECO, Madrid HENRI JUMELLE, Marsella Lrvís LozAaNo, Madrid R. P. LlroNGí Navàs S. J., Saragossa D. EmiL RACOYVITZA, Banyuls ) JurES RICHARD, Mònaco Josep Rioja, Santander. AMADOR ROMANÍ GUERRA, Vilanova i Geltrú CARLES ViICIOso, Madrid Secció Oficial 13 SENYORS QUE HAN CONSTITUÍT LES JUNTES DES DE LA SEVA ORGANITZACIÓ EN JUNTA MUNICIPAL AUTÒNOMA, EL 27 DE MARÇ DE 1906 BIENNI 1906-1907 Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President Dr. D. Guillem López Ventura , Francesc Puig i Alfonso y Lluís Duran i Ventosa Dr. D. Antoni Gonzàlez Prats xy xy Odon de Buen i del Cos y —y Manuel Mir i Navarro Excm. Sr. D. Carles de Camps i d'Olzinellas, Marquès de Camps Dr. D. Norbert Font i Sagué, pvre. y Joan Cadevall i Diars xy —y Telesfor de Aranzadi xy —y Jaume Almera i Comas, pvre. s —y Josep M. Bofill i Pichot , Albert Bastardas i Sampere x. Joan Pijoan i Serres BIENNI 1908-1909 Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Albert Bastardas i Sampere Dr. y Guillem López Ventura y —y Antoni Gonzúlez Prats D. Joan Pijoan i Serres y Lluís Duran i Ventosa y Francesc Puig i Alfonso Exem. Sr. o Carles de Camps i d'Olzinellas, Marquès de Camps Dr. os Josep M. Bofill i Pichot y —y Odon de Buen i del Cos y o Norbert Font i Sagué, pvre. L4 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Dr. D. Manuel Mir i Navarro y —y Jaume Almera i Comas, pvre. xy —y Telesfor de Aranzadi y ay Joan Cadevall i Diars y Ramon Sol i Roigé (1) y Alfred Ramoneda y Ricard Janssens y Miquel Madorell BIENNI IOIO-IQII Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Ricard Janssens, Vicepresident y Salvi Casals y Martí Herrero y Alfred Ramoneda y Francesc Carreras i Candi y Josep Carreté Dr. D. Odon de Buen i del Cos y o Manuel Mir i Navarro y Miquel Madorell Dr. 9 Eduard Fontseré y Lluís Marian Vidal Dr. y Norbert Font i Sagué, pvre. y —y Josep M. Bofill i Pichot y —Yy Manuel Degollada BIENNI 1912-1913 (2) Excm. Sr. Alcalde de Barcelona, President D. Josep Tarrés i Boada, Vicepresident. y Francesc Carreras i Candi (1) En juliol de 1909, hi hagué renovació d'Ajuntament, i en consequència sortiren de la Junta els Srs. Bastardas, López, Pijoan i Aranzadi, entrant-hi els qua- tre senyors seguents : Sol, Ramoneda, Janssens i Madorell. (2) Durant aquest bienni, restaren sense cobrir els buits produits per la mort de Mossèn Font i Sagué i pel nomenament del Dr. de Buen per a una càtedra de Madrid. Excm. ST, D AJ D. Josep Tarrés i Boada, Vicepresident y Secció Oficial . Josep Carcereny Jesús Condomines Jaume Coll i Bofill Joan Arola Miquel Madorell Eduard Fontseré Lluís Marian Vidal Josep M. Bofill i Pichot Manuel Degollada Manuel Mir i Navario BIENNI 191I4-I9I5 calde de Barcelona, President Francesc Puig i Alfonso Josep Cararach i Mauri Manuel Serrat i Puigbó Lluís de Llanza i Bobadilla Joan Arola Joan Cadevall i Diars Ignasi de Sagarra i Castellarnau Artur Caballero Carles Calleja Joaquim M.a de Barnola, S. J. . Llorenç Tomàs Eduard Fontseré, Manuel Cazurro i Ruiz I6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona PERSONAL TÈCNIC I AUXILIAR SECRETARI GENERAL I TÈCNIC JosEP MALUQUER I. MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS Divector, ARTUR BOFILL 1 POCH Encarregat del Departament de Geologia (Museu Martorell), MAXIMí SAN MIGUEL DE LA CAMARA Íd. íd. de Zoologia (Museu Martorell), JoAN B.3 D'AGUILAR AMAT Íd. íd. de Mineralogia (Museu de Catalunya), FRANCESC PARDILLO I VAQUER Íd. íd. de Zoologia (Museu de Catalunya), IGNASI DE SAGARRA Íd. del Vivàrium (agregat), SALVADOR MALUQUER Íd. Secció Oceanogràfica (ajudant), RosA BOHIGAS Agrvegals a la Secció entomològica, ASCENSI CODINA, FELIP FERRER I VERT fd. íd. hevpetològica i Aquàrium, JoaQuim MALUQUER 1 NICOLAU Laboratori biològic, (agregat), EMiL1 FERNANDEZ GALIANO Pveparador, LLuís SOLER 1 PUJOL Ajudant del Departament de Geologia (Museu Martorell), ANTONI POR- TUSAC 1 ROCA Íd. id. de Zoologia (Museu Martorell), CARME LLoPIS 1 FONT Íd. íd. de Mineralogía (Museu de Catalunya), EMíÍLIA FUSTAGUERAS I JUAN Íd. de la Secció entomològica (Museu de Catalunya), MERCÈ BOHIGAS I GAVILANES, ANTÒNIA SANCHEZ MANZANERO (agregada) Secció Oficial 17 Ajudant del Vivàrium, EMILI BUCRENDORF Íd. del Aquàrium, MANUEL GONI I GINER Íd. del Laboratori de tavidèrmia, SALVADOR ESCOTÉ Conserge del Museu Martorell, JosEP VAQUÉ 1 MARINÉ Íd. del Museu de Catalunya, Josep PALTRÉ 1 RoIG Ordenances: FRANCESC ARGELAGUET BALDÚ, ROSSEND CARDONA I VIVES, FRANCESC ESCRIGAS I TORRELLA, ANTONI FRANSI I RIBALTA, PERE CLARENS I VIDAL, FRANCESC VEINAT RIBAS Fova de sevvei, ANTONI PORRET I DESUMVILA. II. PARC ZOOLÒGIC Divector, FRANCESC D'A. DARDER I LLIMONA Auxiliar tècnic, JERONI DARDER IL RODÉS. Capatàs, EUGENI BORRÀS 1 BALADA, fd., JoaN SEGÚ 1 SOLANAS. Mossos: PAU EJEA I GIRÓN, JOSEP MARSAL I ARNAU, JOAQUIM GAVIDIA LÓPEZ, GABRIEL ANGLÈS 1 MONZÓ, JosEP JUAN I ANTONIO, FIDEL AULESA I BALLAR, FRANCESC PÉREZ MANSERGAS, JosEP QUINQUILLA LABORDA, JoAN PoNs 1 JUNY, JoAN Rr- BALTA Ll l'ORRENS III. SERVEIS BOTÀNICS Divector, ARTUR CABALLERO I SEGARÉS Encavregat del Departament de fanerogàmia, hevbaris i geografia botànica, Pius FONT I QUER Conveuadov-vecol'lector, ENRIC GROS 1 MIQUEL Ajudant de fanerogàmia, EMÍLIA CIVIT 1 BELLFORT Íd. de cviptogàmia, JOSEFA MATA I AMIGÓ Estufa, JAUME GALOBARDAS I Tomàs (Vigilant-curador) Ombràcul, DOMINGO BERENGUER 1 MERIGÓ (Vigilant-curador) Representació flora montserratina, MIQUEL GALLÉN 1 CENTELLES (Vigi- lant-curador) - Jardi d'experimentació i conveus, ALFONS BORRÀS 1 MUNTÉ (Jardiner) Íd. íd., MiQuEL MAR 1 VOLART (ajudant) Íd. íd., RAFEL FARRÉ 1 Rius (ajudant) 18 Junta de Ciències Naturals de Barcelona IV. OFICINES Oficial de Secretaria, JOAN MATURANA 1 CANO Tenedov de llibres, MÀRIUS COMAS 1 CANADES Bibliotecàvia, MERCÈ MATEU I JUNYENT Covreclor de proves i publicacions, EMiLI VALLÈS 1 VIDAL Auxiliar de Secretaria, FRANCISCA MATEU 1 JUNYENT Recaptador del Parc Zoològic, JOAN SOL Recapladora del Museu Martorell, CARME GIMÉNEZ Íd. del Vivàrium (Ivernacle), MERCÈ BRACONS Íd. del Museu de Catalunya, ROSER HUERTOS Íd. del Aquàrium, CONCEPCIÓ JORBA. asi Secció Oficial 19 ESTSTUT DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA REDACTAT I APROVAT PER LA JUNTA EN SESSIÓ DEL 3O DE MARÇ DE 1917, D'ACORD AMB LES BASES ESTABLERTES PER L'EXCM. AJUNTAMENT I PER L'EXMA. DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE BARCE- LONA EN EL MES DE GENER DE 1917 Article r.et La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, creada per l'Ajuntament a 22 de març de 1906 i convertida en mixta segons acord Consistorial de 13 de febrer de 1917 i Provincial de 24 de gener del mateix any, es regirà per l'Estatut present, i per ell tindrà al seu càrrec la direcció i administració dels serveis referents a Ciències Natu- rals, Parcs Zoològics, Jardins Botànics, Aquaris i els altres establiments d'aquesta mena que ja existeixen o que puguin ésser creats pel Municipi o per iniciativa de la mateixa Junta. Així mateix tindrà al seu càrrec la cura i foment de les col'leccions paleontològiques i les altres que posseeixi la Diputació Provincial de Barcelona referents a Història Natural així com els serveis científico- naturals que aquella pogués encomanar-li. La Junta d'acord amb l'Ins- titut de Ciències tindrà la intervenció que dimana del seu Estatut, en l'obra del Mapa Geològic de Catalunya. Art, 2.00 L'esmentada Junta, amb completa autonomia i persona- litat jurídica, administrarà els interessos que té encomanats, tenint amb caràcter executiu la facultat de pendre els acords i celebrar els contractes que cregui convenients per a l'execució de les seves finalitats. En aquest concepte tindrà al seu càrrec els edificis dels Museus d'Història Natural, Parc Zoològic i els altres establiments similars que li siguin encomanats i figuraran en la relació adjunta, o que li encomanin successivament, amb les col'leccions que aquells continguin. Si ho creu convenient, organitzarà 20 Junta de Ciències Naturals de Barcelona o subvencionarà cursos per a la difusió dels coneixements de Ciències Naturals, expedicions de caràcter científic, Laboratoris i Jardins d'acli- matació i experimentació científica, i finalment exposicions i concursos referents a Ciències Naturals. Podrà acceptar en dipòsit col'leccions i objectes mitjançant els contractes oportuns. Art. 3.€ La Junta atendrà aquestes finalitats amb les partides con- signades en els Pressupostos Municipals i Provincials i amb les subven- cions, donatius o llegats que pugui rebre en metàl'lic o en objectes d'altres Corporacions i particulars com així mateix els productes dels seus Pares i Laboratoris o Jardins d'aclimatació i els altres ingressos que pugui obtenir per qualsevol altre concepte. Encara que l'entrada als Museus i Jardins haurà d'ésser gratuita, queda però facultada la Junta per poder imposar una taxa mòdica d'entrada quan ho aconselli el caràcter expe- rimental de l'exhibició o quan circumstàncies especials facin convenient aquella limitació d'entrada amb l'objecte de garantir la vida i desenrotlla- ment dels exemplars exposats. hi En concepte de subvenció rebrà almenys cinquanta mil pessetes de l'Excm. Ajuntament, i vint-i-cinc mil de l'Excma. Diputació Provincial, demés de les consignacions referents al personal, que satisfaci l'Ajunta- ment. Art. 4t Aquesta Junta serà formada, sota la presidència honorària dels Exms. Srs. Alcalde i President de la Diputació, per quatre Regidors, dos Diputats Provincials i onze persones expertes, dues de designades directament per l'Ajuntament, altres dues per la Diputació, altres tres com a Vocals nats que seran un Catedràtic de la Facultat de Ciències, secció de Naturals, designat per la mateixa secció, el d'Història Natural de l'Institut i un membre de l'Institut de Ciències designat pel mateix Institut, i quatre de designades per dos compromissaris de cada una de les entitats segúents: Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, Sección de Barcelona de la Real Sociedat Espafiola de Historia Natural, Biblioteca de Catalunya, Facultad de Farmàcia, Institut Agrícola Ca- talà de Sant Isidre, Institució Catalana d'Història Natural, Societat Pro- tectora d'Animals i Plantes, Estudis Universitaris Catalans, Centre Excursionista de Catalunya, Escola d'Agricultura, Club Muntanyenc i Societat de Biologia de Barcelona. El nombre d'entitats podrà ésser augmentat mitjançant proposta de la Junta acceptada per l'Ajunta- ment i la Diputació. Art. 5.at La Junta serà renovada cada quatre anys per meitat quant Secció Oficial 21 als vocals electius designats pels compromissaris de les entitats científi- ques i cada dos anys respecte dels designats pel Municipi i Diputació, al final de cada bienni natural, llevat el cas de vacant, que serà omplert per convocatòria de la Junta. Art. 6.8. Els Excms. Srs. Alcalde i President de la Diputació, vocals nats de la Junta, seran els seus presidents honoraris. Art. 7è La Junta tindrà la facultat de proposar d'ara en avant el nomenament del seus empleats a l'Excm. Ajuntament quedant subsistents els que figuren en les plantilles actuals de personal, podent proposar la suspensió d'aqueix i la seva destitució dins del Reglament d'Empleats, actuant per a aquests efectes com a Comissió consistorial, Les propostes d'empleats tècnics de plantilla seran fetes en virtut de concurs, les bases del qual redactarà la Junta en cada cas, donant-los la publicitat necessària en els periòdics locals. Art. 8.è La Junta elegirà d'entre els seus membres un President que serà ordenador de pagaments, un Vicepresident, un Tresorer, un Comp- tador i un Bibliotecari, regint-se pel Reglament interior que ella mateixa redactarà i que haurà d'ésser aprovat o modificat per majoria absoluta de vots dels Vocals assistents a la Junta, essent efectiu immediatament. La Junta comunicarà a l'Excm. Ajuntament i a l'Excma. Diputació Provincial de Barcelona el dit Reglament i les modificacions que hi in- troduexi. La Junta redactarà anualment una Memòria que trametrà a l'Excm. Ajuntament i a l'Excma. Diputació Provincial, explicant la seva gestió i especialment la inversió donada als cabals d'ambdues cor- poracions i als productes dels Parcs i Jardins que hagi recaptat o invertit. La Junta tindrà com a element executiu dels seus acords, amb veu en les seves deliberacions, un Secretari general i tècnic que tindrà al seu càrrec la Direcció de tots els serveis i oficines, essent Cap de tot el per- sonal i que figurarà en la plantilla municipal amb la categoria de Cap de Negociat o Secció, segons acordi l'Excm. Ajuntament. Art. 9.è Serà portat un inventari general on constarà la procedència de tots els objectes que constitueixen les col'leccions de què tingui cura la Junta, perquè en cas de dissolució d'aqueixa puguin ésser reinte- grats a la Diputació i a l'Ajuntament els que siguin de la seva propietat respectiva, tant per haver-los dipositat les dites corporacions com per haver-los adquirit la Junta amb els cabals procedents de la una i de l'altra. Els donatius fets directament a la Junta sense precisar a quina de 22 Junta de Ciències Naturals de Barcelona les dues corporacions han de pertànyer seran tinguts com a fets a favor de l'Ajuntament. Serà de propietat exclusiva de cada una de les dues corporacions tota millora feta en els edificis o terrenys de la seva pro- pietat respectiva i que haguessin estat cedits en ús a la Junta, sense tenir en compte la procedència dels cabals amb què hagués estat realitzada. Art. 10.È Si per qualsevulga motiu la Junta cessés en les seves fun- cions, remetrà un inventari detallat dels objectes i exemplars que inte- gren les col'leccions i serveis que li haguessin estat encomanats i reinte- grarà a l'Ajuntament tot allò que fos de sa propietat, així com també tot allò que pertanyés a la Junta per qualsevulga títol, llevat d'allò que per prescripció especial imposada pel cedent, haurà de tenir en aquell cas altra destinació. Art. 11.è Aquest Estatut anul:la les Bases anteriors i acords pre- sos posteriorment a elles que el contradiguin o afectin. L'Alcalde- President: MARQUÈS D'OLÈRDOLA El Pvesident de la Diputació: ENRIC PRAT DE LA RIBA Junta de Ciències Naturals ANUARI 1917 ETIETEUSTECUUITETE CEI ECETE CEE rr rr TrETvrarEE TT EV PEU rer pr pd Na Ds P De x ÀREA TR CETT IRTUTT VC EI CG CETT ECEE EL EET UR Vs ne y 4 x Passeig dels Altes (o 3 R - Q pl RR ET LE TE TT TT ETC TT TT TEC TT ETT TT TT Ra. Va $ NECIL CEA, FUEVTTIACITE STA CTT LT OT ETT TE TC . Mes a . - E , - ES ac x Y t ETC 4 1 o / L , 4 q A RAAE VA CIA tb 4 / L Y Et a ia) ei o Ne 4 CD / l'ICS , RS Or o ls t - s84 a NO at XL (0 ò Ch, BN TM Ni dl les b Li RE 1 a h. ls RR e 4 P SC VIES P i de a a a ee ie als RN Del ha l has Q $ N ' Ri h x op DR Las o i 8 ae P 3 X Nas Rel 4a h N L st Ro I I: a, xv t : I b 8 4 RR di 4 Es 3 oa vauy y Eolacl JH as ha ag, PN a CER i R v 4 a, i 4 4 R sig ha N G R ae 4 Eli ) RE di Lo R I LE R j é Is RT lla, a hi h- 4 A —- 4 1 N 4 È x CPP x 8. h3 R din / ha) hi NM NR -, 4 4 / t my Ge x o. 1 H À AN in RS cites URe EN e e ha È hi s.a h hi i . I — " , 4" 1 . ui ec d Nu oa re Ri Ad cl xx EE N a P ha Qu coa SER QUEA a EA Ú ça sa 4 4 - Na sl Noa as j 4 i. van h TI - - 4 GRA, L es al . R y x a) Re: da 54 SC Li À í x Es El x Rue hi s'a , 40 hi Ia P hi ha Els BI x 1 hi ra hy E . i Gi - Al h ls x tg LI Aj a EES i 4a hi gh 8 N IN RO R 4 Ja ja Q ls 9 hi 4 - CEE RSS DC RSS a im da Ro d È my) 4 Rx hs hi a RSS M i X Li . va J I 4a ST. Qi GS PS hi IS R y era LLULL EES L 3 AO SES SE 4 ES s) Taga j , . ) : Ma ja Ds a a , LS SR sat us 4 ja GEM i 4 qa4 ni RC è ss hi . 4 4, lo v et ae a L a h . hi a 4 - a t hi ha XX , aura: " Rial ". RC - ja x : N al has 4 4 y se / . . ds . as NS Lo a hi e va LI - I 4 4 i NR h: a 2a í NR t Re en, Dh - NM x Ne a 4.3.4 ds i RMN) 6 à ", Dar SP 4 hi LI AN 4 A Li é ha 4 hi - Na hg 0 N Pes Emplaçament de les instal lacions de la Junta de Ciéncies Naturals Junta de Ciències Naturals ANUARI I917 Fauna catalana Catalunya. Museu de lars (Sus scrofa L.) El Grupu de sens Ps, Ei Xe EU Secció Oficial 2 Ro INSTAL'LACIONS I SERVEIS Les instal'lacions que té la Junta establertes, i serveis ad- junts a les mateixes, són les segúents: I. MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS, comprenent el Museu Martorell amb les seccions de Zoologia general, Taxidèrmia, Malacologia, Osteologia, Anatomia comparada, Petrografia, Geologia, Paleontologia i Mineralogia, i el Museu de Catalunya amb les seccions Entomològica i Oceanogràfica, provisional- ment la Herpetològica regional (rèptils i batracis), representa- ció dels vertebrats catalans en grups biològics en el medi en què viuen, i tota la secció Botànica. II. IVERNACLE, VIVARI O TERRÀRIUM, On se presenten vius els animals de nostres camps, boscos, prats i aiguamolls, po- dent-se observar llur desenrotllament, vida i costums. Forma part dels serveis del Museu. III. AQUARI, dividit en dues seccions, marina i fluvial, amb representació de la vida en nostres aigúes dolces i en nostre litoral. Forma part dels serveis del Museu. IV. PARC ZooLògic, col'lecció d'animals propis de les diferents regions zoogeogràfiques de la terra, sobretot aus 1 mamífers, amb algunes instal'lacions accessòries d'avicultura i piscicultura o ictiogènia. 24 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V. SERVEIS BOTÀNICS, en Organització, comprenent en l'actualitat, demés dels Herbaris installats en el Museu de Catalunya, els cultius criptogàmics, Laboratoris de preparació i investigació, l'estufa o ivernacle vegetal, el jardí d'experimen- tació, l'Ombràcul i la representació de la flora montserratina, que aviat s'inaugurarà en les roques del Montserrato del ma- teix Parc. VI. LABORATORIS. Adjunts als Museus i altres serveis d2 la Junta, ha instal'lat aquesta una sèrie de Laboratoris de pre- paració, investigació i estudi, que encara que no estiguin des- tinats directament al públic en general, es fan accessibles a les persones que, disposant dels coneixements indispensables, obtinguin l'oportuna autorització en forma reglamentària. VII. SERVEIS OCEANOGRÀFICS, en organització, compre- nent en l'actualitat el Laboratori biològic, l'ictiològic, i les col'leccions d'animals marins i material oceanogràfic installa- des provisionalment en el Museu de Catalunya. Secció Oficial 25 ACORDS PRESOS PER LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS OCTUBRE 1916-JUNY 1917 (Extret del llibre d'Actes) SESSIÓ ORDINÀRIA DEL I3 D'OCTUBRE I9I6 Presideix: D. Santiago Andreu Nou Vocal. — Per renúncia del Dr. Fontseré, la Facultat de Ciències Naturals delega la seva representació com a Vocal nat de la Junta, al Dr. D. Josep Fuset, acordant-se un expressiu vot de gràcies al Dr. Fontseré, per la seva encertada gestió du- rant els Sis anys en què formà part de la Junta. Bibliotecari i Comptador. — D'acord amb ço que preceptua l'Estatut, són elegits el R. P. Barnola per a Bibliotecari, i D. Agustí García-Inglada per a Comptador. Treballs realitzats durant l'istiu. — El Secretari dóna compte dels treballs realitzats durant l'istiu, entre els quals mereixen especial menció l'arranjament de la sala principal del futur Museu de Catalunya, organitzacio dels laboratoris adjunts i publicació del primer Anuari de la Junta, essent de tot aquesta assabentada amb satisfacció. Reglament. — S'acorda convocar Junta extraordinària el divendres vinent, per discutir el projecte de reglament in- terior. 26 Junta de Ciències Naturals de Barcelona SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 20 D'OCTUBRE 1916 Presideix: Dr. Cazurro Aprovació del Reglament. — Es llegit el projecte de regla- ment pel qual deu regir-se la Junta en sos assumptes interiors i que, després de lleugeres aclaracions, és aprovat definitiva - ment, acordant-se la seva publicació. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 27 D'OCTUBRE 1916 Presideix: D. Santiago Andreu Delegació. — Es delegat el R. P. Barnola, per a la sessió inaugural de la Reial Acadèmia de Ciències de Barcelona. Vocals Honoraris. — De conformitat amb el Reglament, queden nomenats Vocals Honoraris de la junta, els senyors Dr. D. Jaume Almera, Prof. Ignasi Bolívar, Prof. Eduard Font- seré, Proí. Odon de Buen, Proí. R. Gonzàlez-Fragoso, don Carles Pau, D. Joaquim de Borja i D. Lluís M. Vidal. Corresponsals. — Són així mateix nomenats corresponsals, els Srs. D. Amador Romaní i Guerra, de Vilanova i Geltrú: Dr. D. Josep Rioja, de Santander, D. Carles Vicioso, de Madrid, R. P. Llongí Navàs, de Saragossa, i Dr. D. Eduard Boscà, de València. Naturalistes - Agregats. — Queden també nomenats com a agregats al Museu, D. Salvador Maluquer, per al Vivàrium, D. Ascensi Codina, per a la secció entomològica, D. Joaquim Maluquer i Nicolau, per a la secció herpetològica, i el Doctor D. Francesc Pardillo per al laboratori de Mineralogia i Cris- tal'lografia. Secció Oficial 1 N Director dels Serveis botànics. — Tenint en compte la neces- sitat d'anar organitzant els diferents serveis botànics de la Junta, queda nomenat Director llur el Prof. Artur Caballero. Col'laboració de la Diputació.— Respecte al pla de contribuir la Diputació de Barcelona a la organització i instal'lacions de la Junta, s'acorda que el Sr. President estudii la questió i vegi la manera de donar-li forma. Aquàrium de la Cascada. — S'acorda la instal'lació i arran- jament de l'Aquàrium del Parc, per a les dues seccions fluvial i marina, designant els Drs. Cazurro i Fuset per a dur a terme l'esmentat acord. Concurs d'Auxiliars-tècnics. — Són designats els Srs. Bofill i Matas, Cazurro i Secretari, per presentar en la Junta que ve unes bases de concurs per a la provisió de algunes places de Auxiliars-tècnics del Museu de Ciències Naturals (Museu Mar- torell i Museu de Catalunya). Comissió de Publicacions. — Queden nomenats per formar aquesta Comissió durant el present bienni, els Srs. Fuset, Caba- llero, Barnola i Secretari. A la sortida, són visitades les obres del nou Museu i instal'la- cions en organització. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL IO DE NOVEMBRE I9IÓ Presideix: D. Santiago Andreu Laboratori ictiogènic. — S'acorda que el Director del Parc Zoològic, mentre arregla el Laboratori actual perquè pugui ésser visitat pel públic, estudii el projecte per a un de nou, el lloc d'emplaçament del qual, un cop aprovat aquell, ja se fixarà. 28 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pressupost per a 1917.— S'acorda demanar als diferents encarregats de Secció els pressupostos parcials i distribució de cabals per a les despeses de l'any vinent. Reglament de la Biblioteca. — El Sr. Bibliotecari presenta el projecte de Reglament per a la Biblioteca, que és apro- vat. Arranjament de la Sala de Juntes. — S'acorda l'arranjament de la Sala de Juntes i Oficines del primer pis del Museu Mar- torell, en forma que no desmereixi de les altres instal'lacions per quan se fasi la inauguració. Representació de la Flora Montserratina. — A proposta del Dr. Caballero, s'acorda sollicitar de l'Excm. Ajuntament la cessió a la Junta de les anomenades Muntanyes de Montserrat del Parc de Barcelona, per a organitzar-hi una representació vi- vent de la Flora Montserratina. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 24 DE NOVEMBRE 1916 Presideix: D. Santiago Andreu Donatius al Museu. — És donat compte d'haver rebut per al Museu una col'lecció de peixos del Mediterrani i alguns crustacis, en total 42 espècies, recullides i ordenades pel Vocal-honorari D. Joaquim de Borja. Bases per al Concurs d'Auxiliars-tècnics. — La ponència nomenada en la sessió del 27 d'octubre, presenta les Bases per a la provisió de les places d'auxiliars-tècnics del Museu, que són aprovades, com consta en l'Apèndix 1 de la Secció oficial. Pressupost ordinari per a 1917. — S'aprova el segient pressu- post ordinari per a les atencions de l'exercici vinent. a Secció Oficial 20 I. Museu de Ciències Naturals: Boronat tècnic. Lunes lans veta dua da ptes. — 6,000 b) Installacions i serveis en el Museu Martorell, Col'lecció Petrogràfica i Laboratori de Taxidèrmia, Instal'la- cions i serveis en el Museu de Cata- lunya, Vivàrium y Aquàrium, Labo- TA COTIS A AL SE ES a pta a PA Re leer da pe 18,270 c) Personal auxiliar dels Laboratoris .. L 3,900 H. Serveis Botànics: CN Der onals BèCII Cs maceta ES Sl dedert ptes. — 1,500 b) Instal.lacions i serveis en el departa- ment de Botànica del Museu, Umbrà- cul, Estufa i Jardí d'experimentació L 5,650 c) Personal auxiliar dels Laboratoris. .. ) 2,400 III. Parc Zoològic: niManutenció' L Conservacióss Le Los ) — 12,000 IV. Biblioteca: EN DC CIOnSt RO NO dE atres da ne ) 6,2I0 b) Adquisicions, ordenació i enquaderna- GROC ara en dg EA UEN CRC as eta tra ) 2,600 EN Rersonals axiliar,eeets a ESE DE del ) 720 V. Conferències i Cursos: Per a Cursos elementals d'Història IN CTA, De a ES EA acta a Li 1,250 SONYGPRES SIS N a 60,500 Queden per a imprevistos i atencions quedurant lany se presentin Lila a ee 14,500 IE QRALS BE BES a set eM. 75,000 30 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona Recol'lector de la Secció Botànica. — A proposta del Director de la mateixa Prof. Caballero, queda nomenat per a aquest càrrec D. Enric Gros Miquel. Ponència del Concurs d'auxiliars-tècnies. — Per a examinar les instàncies que es presentin i dictaminar, és nomenada una ponència formada pels Srs. Caballero, Cazurro i Secretari. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 15 DE DESEMBRE 19106 Presideix: Dr. Cazurro Aprovació de comptes. — El Sr. Tresorer presenta l'Estat de Comptes del bienni 1914-1015, que és aprovat. Dipòsit i donatiu per al Museu. — El Secretari llegeix una comunicació de l'agregat Sr. Codina, en la qual ofereix al Museu en dipòsit la seva notable collecció de Cicindelide (Insectes coleòpters), i fa donatiu d'una d'insectes de tots els ordres, segons comunicació que figura en l'Apèndix II. La Junta acorda acceptar l'oferiment i encarregar al mateix Sr. Codina la cura de les seves col'leccions d'acord amb el cap de la secció corresponent, assenyalant-li lloc per al seu treball en el labo- ratori d'Entomologia. El Sr. Director del Museu, disposarà la instal'lació de les col'leccions d'acord amb el donador i la secció entomològica. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 20 DE DESEMBRE 1916 Presideix: Dr. Cazurro Nomenament d'auxiliars. — La ponència nomenada en la sessió del 27 de novembre dóna compte de la seva tasca segons Secció Oficial 31 comunicació-dictamen n.2 III de l'Apèndix. En virtut d'aquest dictamen la Junta acorda nomenar: Auxiliar-tècnic de Geologia (Museu Martorell), M. San Miguel de la Càmara. Auxiliar-tècnic de Mineralogia (Museu de Catalunya) F. Par- dillo i Vaquer. Auxiliar-tècnic de Botànica (Museu de Catalunya), Pius Font Un Quer: Auxiliar-tècnic de Zoologia (Museu Martorell), Joan B. d'Aguilar-Amat. Auxiliar-tècnic de Zoologia (Museu de Catalunya), Ignasi de Sagarra. Comptes del Parc Zoològic. — El Sr. Tresorer presenta les relacions de despeses del Parc Zoològic corresponents als exer- Cicis 1914-1915 i I. i 2. trimestre 19106, que són aprovats. Gestions amb l'Ajuntament. — S'acorda que el Sr. President 1 el Secretari facin totes les gestions oportunes prop de l'Ajun- tament, per a sol'licitar en moment oportú, les quantitats neces- sàries per a l'ampliació dels Serveis i millora dels actuals. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL IZ2 DE GENER 1917 Presidetx: Dr. Cazurro Organització dels Serveis botànics. — S'acorda facultar àm- pliament el Dr. Caballero perquè, junt amb el Secretari, facin totes les gestions i treballs preliminars per conseguir l'orga- nització de un Jardí Botànic a Barcelona, digne de la nostra ciutat, posant-se en relació amb totes aquelles entitats que po- guessin col'laborar-hi, especialment la Junta de l'Exposició In- ternacional i d'Indústries Elèctriques. 32 oo Junta de Ciències Naturals de Barcelona SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 26 DE GENER 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Constitució de la Junta en mixta, Municipal i Provincial. — Els Srs. Andreu i Bofill (D. Jaume), donen compte de les ges- tions fetes per a la transformació de la Junta en mixta, és a dir, patrocinada per l'Excm. Ajuntament i Excma. Diputació Pro- vincial de Barcelona. Amb aquest motiu, són llegides les Bases aprovades per la Diputació (Apèndix IV) i el dictàmen de la Comissió Consistorial de Cultura que és ja a l'aprovació de l'Ajuntament. La Junta heu esment de tot amb satisfacció, creguda que això contribuirà a impulsar i desenrotllar els seus plans. Personal actual de la Junta. — El Secretari dóna compte del personal actual de la Junta, tal com queda després de resolt el concurs d'auxiliars i proveides les places d'acord amb el pressu- post vigent, fent notar la imprescindible necessitat de recaptar alguns mossos per al Museu, Colecció Zoològica, Ivernacle, Ombràcul i Aquàrium, demés de la vacant de Capatàs en la Col'lecció. S'acorda proveir els llocs de major urgència, i que siguin considerats indispensables per al desenrotllament ulterior 1 bona marxa dels serveis de la Junta. Pressupost extraordinari Municipal. — El Sr. Bofill i Matas exposa l'estat del Pressupost extraordinari municipal, sobre tot de la part referent a noves organitzacions, on figuren les quantitats demanades per a l'ampliació del Museu i organitza- ció de l'Institut Oceanogràfic i Serveis botànics (Apèndix V). Secció Oficial 33 SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 9 DE MARÇ 1917 (I) Presideix: Excm. Sr. Marquès d'Olèrdola, Alcalde de Barcelona Visita de l'Excm. Sr. Alcalde a les instal-lacions. — El senyor Marquès d'Olèrdola, en saludar. tots els Srs. Vocals de la Junta, manifesta la satisfacció que li ha produit la visita a les noves instal'lacions, esperant que podran inaugurar-se aviat i seran honra de Barcelona, i felicita coralment la Junta, per l'activitat i interès revelats pel ràpid desenrotllament i organització de les dites instal'lacions. Nou Estatut. — El Secretari llegeix la comunicació de l'excel- lentíssim Ajuntament referent al nou Estatut que imposa la transformació de la Junta en mixta, detallada en l'Apèndix VI. La Junta acorda haver-ne esment amb satisfacció. Concurs per a la plaça de Secretari. — Per a la provisió del càrrec de Secretari general i tècnic, encarregat de la Direcció general de tots els serveis i oficines previst per l'Ajuntament i Diputació en la Base 2.3 (Ap. VI), queda nomenada una po- nència formada pels Srs. Calleja, Lasarte i Caballero, perquè presentin les Bases de l'oportú Concurs segons prescripció de l'Estatut. Inauguració dels nous serveis. — S'acorda convocar Junta extraordinària el dia 14 del corrent, per a parlar de tot allò que es refereix a inauguració dels nous serveis, de conformitat amb la idea general exposada pel Secretari. Naturalista agregat. — A proposta dels Srs. Caballero, Fuset i Maluquer, és anomenat naturalista-agregat, el Prof. Emili Fernàndez Galiano. (1) El mes de febrer no hi hagué cap sessió. 31 Junta de Ciències Naturals de Barcelona SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 14 DE MARÇ 1917 Presideix: Dr. Calleja Bases per al Concurs de Secretari general i tècnic. — El doctor Caballero presenta les bases per al Concurs de Secretari general i tècnic redactades per la ponència nomenada en la sessió ante- rior (Apèndix VII), que són aprovades per la Junta, acordant fer-les públiques en els periòdics locals, per a resoldre en la sessió del 30 del corrent. Programa per a l'inauguració de les instal'lacions i serveis. — S'acorda en principi el segúient plan general: 28 D'ABRIL, a les ro del vespre: Sessió solemne en el Saló de Cent, llegint el Secretari la Memòria corresponent i el Dr. Calleja un treball de caràcter científic. El Sr. President agrairà l'assis- tència als concurrents, saludant les delegacions foranes. 209 D'ABRIL, a dos quarts de dotze del matí: Inauguració dels nous serveis, amb visita col'lectiva de les autoritats i invi- tats als Museus i altres serveis. A dos quarts de dugues, dinar de 150 a 200 coberts en el Gran Restaurant del Parc. A les set del vespre, conferència de caràcter científic en el Saló d'Actes de la Reial Acadèmia de Ciències, a càrrec del Vocal-Honorari Excm. Sr. D. Lluís M:, Vidal. DEL 30 D'ABRIL AL 3 DE MAIG: Excursió oficial a la Costa i Montanya catalanes, amb l'itinerari: Barcelona, Blanes, Lloret, Sant Feliu de Guíxols, Palafrugell, L'Escala, Empúries, Roses, Figueres, Hostalric, Gualba, Santa Fe de Montseny, Sant Marçal, Viladrau, Balenyà i Barcelona. S'acorda que el Secretari junt amb el Cap de l'Oficina de Ceremonial de l'Ajuntament Sr. Ribé s'en encarreguin de tot el referent a organització i execució. Secció Oficial 35 Guia de les Instal'lacions. — S'acorda confeccionar una Guia general de les installacions i serveis de la Junta per a ser repartida profusament amb motiu de la inauguració. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 30 DE MARÇ 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Nou Estatut. — El Secretari dóna compte de l'aprovació definitiva per part de l'Ajuntament i Diputació de les Bases per al nou Estatut, que deu ésser adaptat a l'actual per la Jun- ta. A aquest objecte, presenta la nova redacció, que és apro- vada, quedant tal com figura en la pàgina 19 d'aquest Anuari. Avantprojecte d'Institut Botànic. — El Dr. Caballero 1 el Secretari presenten l'avantprojecte d'organització dels serveis botànics a Barcelona, en forma d'Institut Botànic, acordant-se que quedi sobre la taula fins a la sessió vinent (Apèndix VIII). Invitacions. — S'acorden les invitacions per a les entitats de Barcelona i de fora així com personalitats, amb motiu de la inauguració dels serveis de la Junta, especialment al Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid i al seu digníssim Director i Mestre dels naturalistes espanyols Prof. Ignasi Bolí- var, on convé fer-ho personalment. Concurs per a la provisió del càrrec de Secretari. — El senyor President dóna compte del resultat del concurs obert per a la provisió d'aquest càrrec, acordant-se per unanimitat, un cop examinat l'expedient i atenent les Bases del Concurs (Apèn- dix VII), proposar a l'Excm. Ajuntament per el nomenament de D. Josep Maluquer, enginyer, Vocal-técnic i Secretari actual de la Junta el qual càrrec ha estat exercit des del II de febrer de l'any passat a plena satisfacció de la Junta. 6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona I SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 13 D'ABRIL 1917 Presideix: Dr. Calleja Invitacions a Corporacions del Migdia de França. — Per a invitar amb interès les Corporacions científiques del Migdia de França, així com per a anar estrenyent relacions amb enti- tats similars a la nostra, s'acorda que el Sr. President vagi a Banyuls, Perpinyà, Montpeller, Marsella i Mònaco, visitant les personalitats directores dels serveis científics d'aquestes poblacions, i molt especialment les Estacions marines i l'Institut Oceanogràfic de Mònaco. Institut Botànic — S'aprova l'avantprojecte presentat en la sessió darrera, acordant-se trametre'l a la Junta de l'Expo- sició, i que els Srs. Caballero i Secretari facin totes les gestions necessàries per a dur-lo a bon terme, prenent totes aquelles mides que creguin convenient. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 24 D'ABRIL 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Delegacions i adhesions. — El Secretari dóna compte de les delegacions i adhesions anunciades, especialment les del Museo Nacional, de Madrid, Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, Museum d'Histoire Naturelle de Marseille, Labora- toire Arago, de Banyuls, Institut de France, i Institut Oceano- gràfic de Mònaco. Tenint en compte la importància de la representació anun- ciada del Museo Nacional de Ciencias Naturales, que estarà formada pels caps de secció professors Hernàndez-Pacheco i Lluís Lozano, conservador Angel Cabrera, i agregat Càndid Bolívar, Secció Oficial 37 la Junta acorda assistir en corporació a l'arribada llur, posant l'Ajuntament a la seva disposició els cotxes oficials. Report del viatge presidencial. — El Sr. President dóna compte del viatge efectuat en representació de.la Junta al Migdia de França, d'on ha arribat aquest matí, exposant el bon acolliment que li han fet les persones i entitats visitades, així com la bona impressió que tenen arrreu de les funcions, organització i serveis de la Junta. Les circumstàncies actuals priven la vinguda de gran part de les persones que altrament vindrien, però de totes ma- neres no faltarà l'adhesió de totes elles que daran testimoni de- més de llurs sentiments enviant publicacions i exemplars. Disposicions amb motiu de la inauguració. — Amb l'ob- jecte de tenir cura y esment de tot el referent a la inauguració i detalls que es presentin, la Junta acorda que el President i Secretari prenguin totes aquelles disposicions necessàries al bon èxit dels actes organizats, seguretat de les instal'lacions i altres que jutgin convenients. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL If DE MAIG 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Delegats de la Diputació. — El Sr. President saluda els nous Vocals delegats de l'Excma. Diputació Provincial de Barcelona, Srs. Puig i Cadafalch i Palet i Barba, Diputats, i Marquès de Camps i Folch i Girona, tècnics, així com també el representant de l'Institut de Ciències Sr. Bofill i Pichot. En nom de tots ells contesta el Sr. Palet i Barba, agraint la benvinguda presidencial i oferint-se a la Junta en tot i per tot. Nous membres corresponsals. — Son nomenats per unanimi- tat membres corresponsals de la Junta els Srs. Drs. Jules Ri- chard, Mònaco, Henri Jumelle, Marsella: Emil Racovvitza, Banyuls, Friedrich Haas, Francíort a/M., actualment a Flix, 38 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Alfonso Galàn, Palma de Mallorca: Eduardo H. Pacheco, Luís Lozano, Càndido Bolívar i Angel Cabrera, Madrid, que amb tant interès collaboraren als treballs i actes celebrats amb motiu de la inauguració dels serveis de la Junta. Carnets d'identitat. — S'acorda repartir un carnet d'iden- titat als membres de la Junta, així com autoritzar lliure accés a les instal'lacions de la mateixa als seus acompanyants i als de les persones proveides de carnets de lliure circulació. Targetes per a escoles i Entitats culturals.—S'acorda fer targe- tes de visita col'lectiva a les instal-lacions, per a les Escoles i Cen- tres culturals que ho sol-licitin, les quals targetes seran vàlides únicament per una vegada, recollint-les a l'entrada en cada ins- tal'lació. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL IQ DE MAIG 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Visita al Parc Samà de Cambrils. — El Secretari dóna compte que l'Excm. Sr. Marquès de Marianao, que tant s'interessa pel conreu de les Ciències Naturals, ha invitat la Junta a visitar les seves instal lacions del Parc Samà de Cambrils. En remerciar-li expressivament aquesta atenció, la Junta acorda acceptar la invitació esmentada i que el Secretari s'entrevisti amb el Sr. Marquès per asenyalar la data més a propòsit. Serveis Geològics. — Tenint en compte el pròxim traspàs de les colleccions paleontològiques, geològiques i mineralògi- ques de la Diputació, així com el servei del mapa geològic de Catalunya, a la Junta, aquesta acorda nomenar una ponència formada pels vocals Srs. Palet, Cazurro i Bofill i Pichot, el Secretari, el Director del Museu i l'Auxiliar-tècnic de Geologia per resoldre tot allò referent al traspàs de les col'leccions i orga- nització dels serveis geològics. Secció Oficial 39 Serveis Botànics. — Tenint en compte l'entrada de nous elements a la Junta, i la necessitat d'activar la questió de l'en- plaçament del futur Institut Botànic, s'acorda ampliar la po- nència per a tot el que se refereixi a aquests serveis, quedant for- mada pels vocals: Srs. Marquès de Camps i Fuset, el Secretari, el Director dels Serveis Botànics i l'Auxiliar-tècnic de Botànica Actes efectuats i acords presos amb motiu de la inauguració. — El Sr. President dóna compte de les mides preses amb el Secretari, actes celebrats, despeses i nomenament de personal per al bón terme dels actes inaugurals, seguretat de les instal-la- cions i organització dels serveis, essent aprovada per la Junta l'actuació presidencial amb un vot de gràcies per l'interès i encert que ha. redundat en èxit falaguer per la Junta. En agrair aquest acord, el Sr. President fa constar la convenièn- cia de que s'estableixin per a l'esdevinidor les regles a què deu subjectar-se el nomenament de personal subaltern, i la trami- tació d'ordres i adquisició de material per als diferents serveis. Després d'un detingut canvi d'impressions, son aprovades per unanimitat les regles segtients: Adquisicions, ordres i comptes. — Els Directors dels ser- veis disposaran en la forma que creguin més convenient als interessos que els té encomanats la Junta, de les quantitats que per a cada un d'ells hagi consignat aquella en sos pressupostos, donant-li compte trimestralment de l'Estat de cada secció, amb la classificació corresponent a despeses 1 ingressos. En cas de despeses fora lo pressupost i convenients en virtut de qualsevol circumstància especial, els directors de serveis es dirigiran a la Junta, proposant allò que sigui del cas i resolent aquesta el que procedeixi. En cas d'extraordinària urgència, el President, Comptador i Secretari, de comú acord, podran resoldre provisionalment, donant-ne compte a la primera Junta que se celebri 40 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Personal afecte a serveis tècnics. — El personal afecte a ser- veis tècnics, Laboratoris, Installacions, Jardiners, etc., a les ordres immediates del personal tècnic, serà nomenat per la Junta a proposta de aquell a les ordres del qual hagi d'estar. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 25 DE MAIG I917 Presideix: Dr. Cazurro Personal subaltern no afecte a serveis tècnies.—S'acorda, que les vacants del personal subaltern que no estigui al servei dels tècnics, seran proveides per la Junta, a proposta, per torn esta- blert a cada renovació, de cada un dels senyors que la integren, previ informe de Secretaria respecte les condicions del candidat. Parc Zoològic. — Atenent a la importància d'aquest servei, i a la necessitat de ampliar-lo sota un pla general que com- prengui el seu desenrotllament ulterior, és nomenada una po- nència formada pels vocals Srs. Calleja, Marquès de Camps i Fuset, el Secretari i el Director del Parc Zoològic, perquè es- tudii tot allò referent a organització, desenrotllament, personal, etcètera, d'aquest servei, i proposi allò que cregui més conve- nient. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 8 DE JUNY 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Visita al Parc Samà. — El Secretari dóna compte d'haver estar fixat per a la visita al Parc Samà, de Cambrils, el dia Io del corrent, sortint de Barcelona a les 8'44 del matí. Demés dels Srs. Vocals, s'acorda que hi assisteixi el personal tècnic superior de la Junta. Llegat Rosals. — El Secretari participa a la Junta que el Secció Oficial 4I naturalista barceloní D. Joan Rosals, mort a mitjans de l'abril passat, ha deixat en testament a la Junta les seves col'leccions malacològiques, paleontològiques i mineralògiques. La Junta, en acceptar aquest llegat, acorda que consti en acte el seu més pregon agraiment, honorar com correspon la bona memòria del Sr. Ro- sals, i comunicar-ho a la Sra. Viuda de tan malaguanyat patrici. Utilització de obres i revistes de la Biblioteca de Catalunya. — Havent manifestat el personal tècnic de la Junta la convenièn- cia de poder consultar en els seus locals, laboratoris i altres dependències al costat de les col-leccions, algunes obres de His- tòria Natural existents en la Biblioteca de Catalunya i de les quals no disposa el Museu, amb vistes a un conveni com el que té establert la Biblioteca Nacional amb el Museu de Madrid, la Junta acorda que una Comissió formada pels se- nyors Palet, Marquès de Camps i Bofill i Pichot, s'entrevisti amb la Direcció de la Biblioteca i proposi allò que sigui més pràctic i convenient als interessos de la Junta. Pla d'organització dels serveis i personal superior. — Pre- sentat el pla general dels serveis i la conveniència de adaptar el personal tècnic superior a plantilles fixes, s'acorda nomenar una ponència formada pels Srs. Puig i Cadafalch i Palet i Barba, dipu- tats, i García-Inglada i Bofill i Matas, regidors, per resoldre ço que és entés i procedent i proposar-ho a les corporacions res- pectives. Respecte al pla general d'organització futura, queda apla- çat per a la sessió vinent. SESSIÓ ORDINÀRIA DEL 22 DE JUNY 1917 Presideix: D. Santiago Andreu Visita oficial efectuada al Parc Samà. — Els Srs. Lasarte 1 Caballero donen compte de la visita oficial efectuada a les ins- 42 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tal'lacions de l'Excm. Sr. Marquès de Marianao a Cambrils, detallant els obsequis i atencions de què foren objecte tots els assistents per part del Sr. Marquès, així com la impressió rebuda sobre les instal-lacions zoològiques, jardins, estufes i les altres que té allà establertes. Per a fer-se càrrec de la importància llur, cal dir només que té sempre ocupats uns 80 jardineres i un taller de reparacions propi. La Junta acorda remerciar degudament l'Excm. Sr. Mar- quès de Marianao les seves atencions i fer-li present els nostres sentiments en la forma que acredita pel seu interès i amplis mereixements científics. Organització dels serveis. — S'acorda passar les bases per a aquesta organització a una ponència formada pels Srs. Palet, Fuset i Secretari, perquè formulin dictamen definitiu en la sessió pròxima que serà la última del curs, i consagrada únicament a aquest objecte. Nomenament de personal. — Complerts els tràmits regla- mentaris, són nomenats: Conserge del Museu de Catalunya, don Josep Paltré i Roig, Peó jardiner D. Miquel Gallén Centelles, Ajudanta de Secretaria, Na Francisca Mateu i Junyent, Auxiliar del Laboratori de Geologia (Museu Martorell), D. Antoni Por- tusach Roca, i del de Zoologia (Museu Martorell), Na Carme Llopis i Font. Subhasta d'exemplars de la Col-lecció Zoològica. — Per a presidir la subhasta d'exemplars sobrants i reproduit: de la col- lecció zoològica, que segons comunicació de la Direcció de la ma- teixa tindrà lloc el dia 29 del corrent, s'acorda designar el Vocal Sr. Fuset assistit de un tècnic de la Junta com a Secretari. Relacions amb la Biblioteca de Catalunya. — El Sr. Bofill i Pichot dóna compte que pel moment i després de les en- trevistes tingudes amb la direcció de la Biblioteca esmentada creu que el millor és demanar en préstec cada obra desitjada Secció Oficial 43 oferint tenir la Biblioteca la major amplitud de criteri en tot el referent a la Junta, en atenció a les seves altes finalitats culturals. Projecte d'Institut Oceanogràfic. — Havent arribat l'hora de començar a planejar el projecte de l'Institut: Oceanogràfic de Barcelona, que com a un dels seus serveis capitals creu la Junta que es un deure establir, s'acorda nomenar una ponèn- cia formada pels Srs. President, Calleja, Cazurro, Fuset i Se- cretari, perquè després d'estudiar detingudament la questió, presentin l'oportú projecte de organització, disposició, ins- tal'lació i emplaçamant de l'esmentat Institut. SESSIÓ EXTRAORDINÀRIA DEL 3 DE JULIOL 1917 Presideix: Dr. Calleja Nomenament de personal. — De acord amb les propostes i informes reglamentaris, queden nomenats Tenedor de llibres de la Junta, D. Màrius Comas, i Recaptadora de l'Aquàrium, Na Concepció Jorba. Organització general dels Serveis. — El Dr. Fuset dóna lec- tura a l'informe redactat per ell i el Sr. Palet i Barba, d'acord amb el Secretari, sobre el pla general de organització dels ser- veis i personal superior de la Junta, que consta en l'Apèndix IX, junt amb la forma com quedà aprovat, després d'un detingut canvi de impressions i discussió en totalitat i per parts, acor- dant-se presentar-lo a les Corporacions patrocinadores de la Jun- ta, per mediació de la Ponència de Diputats i Regidors nome- nada en sessió del $ del passat. Direcció dels Serveis Botànics. — Aprovat el pla general dels serveis, la Junta ratifica l'acord pres en sessió del 27 de oc- 44 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona tubre de 1910, segons el qual assumeix la Direcció dels Serveis Botànics el Dr. Caballero. El Sr. Marquès de Camps dóna compte de les gestions efec- tuades amb el Dr. Caballero respecte al assenyalament del lloc per al futur Institut Botànic, havent-se arribat ja a un complet acord amb la Junta de l'Exposició (Apèndix X). S'acorda un ex- pressiu vot de gràcies al Sr. Marquès de Camps, que a precs d'ell es fa extensiu al Dr. Caballero i els altres senyors de la Po- nència de Serveis Botànics, per la rapidesa i encert amb què han dut a terme la seva missió. Dipòsit de la Universitat al Museu. — El Dr. Calleja dóna compte de les obres i reformes que estan fent al Laboratori d'Història Natural de la Universitat, essent probable que com a consequència d'elles pogués arribar-se a un acord amb l'Excel- lentíssim i Il'Im. Sr. Rector, respecte alguns exemplars zoològics, entre ells un gran esquelet de balena, que la Junta podria sollicitar en dipòsit per al nostre Museu. S'acorda que el mateix Dr. Calleja, assistit dels Vocals doc- tors Cazurro i Fuset (Catedràtics de Història Natural respecti- vament en l'Institut i Universitat), junt amb el Secretari, facin les gestions oportunes per aconseguir el dipòsit dels exemplars en questió. Suspensió de sessions, — S'acorda sospendre les sessions fins al 1." d'octubre, i que entretant el President, Comptador i Secretari, resolguin allò que els Directors de serveis presen- tin fora de llurs facultats. Secció Oficial 45 APÈNDIX I Concurs d'auxiliars tècnics BASES GENERALS m2 Per a pendre-hi part és indispensable: no ésser menor de 23 anys ni major de 45, haver demostrat capacitat i suficiència cientí- fica, sia per escrit i publicacions, sia per càrrecs exercits en l'ensenyança o organitzacions similars, conèixer suficientment el castellà, el català i una altra llengua estrangera, per a traduir-les directament, amb cor- recció una d'elles, poder disposar lliurement de les hores que exigeix el treball que li encomanin i no ocupar cap càrrec incompatible per les condicions i classe de treball. En igualtat de les altres condicions, seran preferits els que posseeixin el títol de Doctor o Llicenciat en Ciències Naturals. 2.4 Les sol'licituts, degudament documentades, acompanyades d'un exemplar de les publicacions del concursant, certificats legals dels títols i mèrits que cregui haver d'al'legar, sean trameses a la Secretaria d'aquesta Junta en el Museu Martorell, abans del dia 25 del pròxim Desembre. 3.2. Els càrrecs seran per un any, prorrogables a voluntat de la Junta. BASES ESPECIALS 4.4 Els càrrecs objecte d'aquest concurs, seran: 2 auxiliars dels Museu Martorell, un per a la Secció de Geologia i un altre per a la de Zoologia. 3 auxiliars del Museu Regional, o de Catalunya, referents també a les Seccions de Mineralogia, Botànica i Zoologia. 5.23. Les hores de servei seran de quatre a sis, assenyalades en cada cas per la Junta. 6.2. Demés de les obligacions de l'especialitat inherents als respectius càrrecs, podrà la Junta encarregar a cada un d'ells la cura auxiliar d'altres seccions, segons les aptituds especials de cada un. Pel moment —é a P ta a a a 46 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona un dels auxiliars dels Museu Martorell, tindrà també a son càrrec la cura de la Biblioteca, sota les ordres del vocal bibliotecari de la Junta, ajudant l'altre auxiliar al secretari o director del Museu en la part administrativa, quan l'acumulació del treball així ho reclami. 74 La gratificació pels seus treballs serà de 1,500 pessetes anyals efectives. APÈNDIX II Col'lecció Codina Molt litre. Sr. President: En acusar-i rebut del nomenament d'Agregat al Museu de Catalu- nya de què la Junta de Ciències Naturals per vostè tan dignament presidida ha tingut a bé fer-me mercè, tinc el gust de transmetre-li l'ex- pressió del meu més pregon agraiment per l'immerescut honor que representa. En el bon desig de correspondre a mesura dels modestos medis de què disposo a aquesta distinció, em complac en oferir a vostè, i amb destí al Museu esmentat, una col'lecció verament completa de Cicindelide (Insectes coleòpters, família I), disposada en unes 30 a 34 caixes de model normal. Aquesta col'lecció, que, sense exagerar, és una de les especials més completes, podria quedar provisionalment en dipòsit a disposició del Sr. Director del Museu, per a facilitar l'estudi als naturalistes que vinguessin a visitar-la. Al mateix temps cedeixo en plena propietat al Museu una col'lecció d'insectes de tots els ordres formant unes I00 caixes, representació interessant de la fauna entomològica catalana, i aiximateix penso portar al Museu, per a utilització meva i dels aitres entomòlegs del mateix, la col'lecció particular meva, que comprèn unes 200 caixes d'insectes, i biblioteca entomològica adjunta amb més de 150 volums, revistes i opuscles, i les publicacions de les Entomològiques de França, Angla- terra i Alemanya. Sols desitjo, Sr. President, correspondre amb això a l'atenció de la Junta, pregant-li que sigui servit de donar-ne compte a la mateixa, as- senyalant-me per l'intermedi del Sr. Director del Museu o qui el re- cil Secció Oficial 47 presenti, el lloc més apropiat per a dipositar les col'leccions esmenta- des i treballar en ço que a la meva especialitat es refereix. L'esforç i cura constant que durant molts anys representa la forma- ció d'una col'lecció un xic completa, fa que desitgi algunes garanties per a la meva, garanties que podria fixar vostè mateix o la Direcció del Museu, essent la principal que la part dipositada pugui retirar-la quan la cura i facilitats per a son estudi no siguin els deguts i que em complac en reconèixer que són actualment immillorables, tenint en compte que la situació podria variar si la Junta autònoma canviés d'Estatut o el Museu sortís de Barcelona. En cas de mort, quedarien de propietat plena i absoluta del Museu totes les col'leccions, llibres i els altres objectes per mi dipositats. Que Déu el guardi molts anys, Barcelona, 5 de desembre de 1916. — Ascensi Codina. APÈNDIX III Dictamen. Concurs d'auxiliars Ilmo. Sr.: Reunida en esta fecha la Ponencia designada por esta Junta, para proponer la resolución més adecuada a los intereses de la misma en el eoncurso abierto en 24 de Noviembre último para la provisión de cinco plazas de auxiliar-técnico de los Museos de Historia Natural de Bar- celona, afectos a su cargo, tiene el honor de elevar a V. S. el siguiente dictamen: Las bases del concurso, publicadas en distintos periódicos de la lo- calidad y dadas a conocer en forma reglamentaria, han sido las siguientes: Conforme con lo establecido en el artículo 2.2 de su Estatuto y en los 2.0 y 23 de su Reglamento vigente, acordó esta Junta, en sesión del día 24 de noviembre convocar el siguiente concurso para la provisión de cinco plazas de auxiliar de los Museos afectos a la misma, bajo las bases y condiciones expresadas. (Apèndix I). En virtud de las mismas, y después de proceder los infrascritos a la apertura y examen de las solicitudes de admisión presentadas, 48 Junta de Ciències Naturals de Barcelona resultan por orden de entrega de éstas, los siguientes sellores concur- santes: Bad) N.o r. D. Maximino San Miguel, Doctor en Ciencias Naturales, Catedràtico de la Facultad de Barcelona, Miembro de la Real Academia de Ciencias y Artes de esta ciudad y de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. N.o 2. D. Bartolomé Salvador Vallés, Profesor Mercantil, Miembro de la Academia Científico-mercantil de Barcelona, Director de la revista Crónica Pevicial Mercantil. N.o 3... D. Juan Bta. de Aguilar-Amat, Ingeniero industrial, Na- turalista agregado al Museo Martorell, Miembro de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, ex Presidente de la Institució Catalana d'Història Natural. N.o 4. D. Pío Font Quer, Doctor en Farmacia, Capitàn del Ejér- cito, Naturalista agregado al Museo de Catalufia, miembro de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural y de la Institució Catalana d'Història Natural. N.o 5. D. Ignacio de Sagarra, Naturalista agregado al Museo de Catalufia, Miembro de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, Vocal técnico de la Junta en el bienio anterior, Miembro de la Institució Catalana d'Història Natural. N.o 6. PD. Julio Creus y Sol, ex alumno del Seminaiuio Conciliar de Vich, ex profesor de Economía Social del Colegio de San Ignacio y de . Griego y Literatura del de San Francisco en Gandía, profesor particular. N.o 7. D. José Bataller Calatayud, alumno de la Facultad de Cien- cias Naturales de esta Universidad, auxiliar de la Comisión del Mapa geológico y Museo geológico provincial de Barcelona. N.o 8. D. Francisco Pardillo, Doctor en Ciencias Naturales, Cate- dràtico de esta Facultad de Barcelona, Miembro de la Real Academia de Ciencias y Artes y de la Real Sociedad Espaiola de Historia Natural, Naturalista agregado al Museo de Catalufia. La Ponencia ha examinado con toda detención los expedientes de cada uno de ellos, resultando en conjunto que los números 2 y 6 no reúnen condición alguna para las plazas a proveer, no pertenecen a Sociedad o Corporación científico-natural alguna, no han publicado nada que directa o indirectamente a Historia Natural se refiera, ni desempe- fiado cargo alguno en este ramo. Los números I, 3, 4, 5 Y 8 reúnen en un todo las condiciones fijadas por la Junta, habiendo demostrado todos ellos Secció Oficial 49 sus aptitudes con multitud de trabajos publicados en diferentes revistas y boletines técnicos, algunos de verdadero mérito científico, han practi- cado largas temporadas en Museos de Historia Natural, siendo miem- bros de las dos entidades espafiolas que van a la cabeza en las investiga- ciones de los seres naturales de nuestro suelo, y el 1 y 8 han sido ade- mús recientemente elegidos académicos de número de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. El número 7, aun cuando no ha ocu- pado hasta la fecha cargo alguno oficial, ni publicado resultados de sus investigaciones, por los certificados que acompafia, por la condición de alumno de la Facultad de Ciencias Naturales, demuestra su propósito de dedicarse a estos estudios, iniciados ya auxiliando a la Comisión del Mapa geológico provincial en la recolección de ejemplares y su ordena- ción en el Museo de la misma, presentando ademés un trabajo inédito sobre Mamíferos fósiles de Catalufia, que ofrece a la Junta. En estas condiciones y con los datos mencionados, cree la Ponencia deber proponer a la Junta: Primero. —Proveer las cinco plazas en cuestión, en la siguiente forma: I) Auxiliar de Zoología del Museo Martorell: D. Juan Bta. de Aguilar Amat. 2) Auxiliar de Geología del Museo Martorell: Dr. D. Maximino San Miguel. 3) Auxiliar de Zoología del Museo de Catalufia: D. Ignacio de Sagarra. 4) Auxiliar de Botànica del Museo de Catalufia: Dv. D. Pío Font Quer. 5) Auxiliar de Mineralogía del Museo de Catalufia: Dr. D. Francisco Pavdillo. Segundo. Aceptar el trabajo ofrecido por D. José Bataller y pa- sarlo a la Comisión de publicaciones por si cree conveniente su publica- ción en las Memorias de la Junta, dàndole las gracias por su atención al remitírnosio. I Tercero. Declarar fuera de concurso a los Sres. D. Bartolomé Sal- vador Vallés y D. Julio Creus, por no reunir las condiciones fijadas en el concurso para las plazas anunciadas. Cuarto. Que se comunique así a los interesados. V. S., no obstante, resolverà lo que crea procedente. Barcelona, 27 de Diciembre de 1916. Arturo Caballero (rubricado).— M. Cacurro (rubricado). — Maluquer. ò Le) Junta de Ciències Naturals de Barcelona a. APENDIX IV BASES DE LA JUNTA MIXTA DE CIÈNCIES NATURALS Base 1.4. La Junta de Ciencias Naturales, ademàs de los cometidos que le confía el Ayuntamiento en los acuerdos de su erección y en el Estatuto vigente, deberà cumplir los que le encargue la Diputación Pro- vincial y desde luego los siguientes: El cuidado y fomento de las colec- ciones paleontológicas y los demàs que posea la Diputación referente a Historia Natural, las que entregarà a la Junta para que proceda a su clasificación, ordenación e instalación. La Junta convendrà con el INSTITUT DE CIÈNCIES la colaboración que ésta deberàú prestar en la obra del Mapa Geológico de Catalufia. Base 2.4. Para atender a los expresados fines, la Junta recibirà en concepto de subvención cuando menos cincuenta mil pesetas del Ayun- tamiento y veinticinco mil de la Diputación Provincial, sin perjuicio de los demús medios que le conceden los artículos 2.0 y 3.0 del Estatuto aprobado por el Ayuntamiento en g de Mayo de 1916 y no compren- diendo la subvención municipal el importe de las nóminas del personal, que serú, como en la actualidad, abonado por el Ayuntamiento. Base 32 Formaràn la Junta de Ciencias Naturales, bajo la Presi- dencia honoraria de los Excmos. Sres. Alcalde y Presidente de la Dipu- tación, cuatro concejales y dos diputados provinciales elegidos por las respectivas Corporaciones en sus renovaciones ordinarias, cuatro vocales técnicos elegidos libremente, dos por el Ayuntamiento y dos por la Diputación, tres vocales natos, a saber: un catedràtico de la Facultad de Ciencias, sección de Naturales, designado por la misma sección, un miembro del INSTITUT DE CIÈNCIES designado por esta entidad, y el catedràtico de Historia Natural del Instituto General y Técnico, y cuatro vocales més, elegidos por dos compromisarios de cada una de las entidades siguientes: Real Academia de Ciencias y Artes, sección de Barcelona de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, Patronato de la Biblioteca de Catalufia, Facultad de Farmacia, Instituto Agrícola Catalàún de San Isidro, Institució Catalana de Historia Natural, Sociedad Protectora de Animales y Plantas, Estudis Universitaris Catalans, Centre Excursionista de Catalunya, Granja Experimental, Club Munta- nyenc y Societat de Biologia de Barcelona. Secció Oficial 5 -é Base 4.2. Se llevarà un inventario general en el cual se harà constar la procedencia de todos los objetos que constituyan las colecciones al cuidado de la Junta para que, en caso de disolución de ésta, puedan ser reintegrados a la Diputación y al Ayuntamiento los que sean de su respectiva propiedad, tanto por haberlas depositado dichas Corpora- ciones, como por haberlas adquirido la Junta con los fondos procedentes de una y otra. Los donativos hechos directamente a la Junta sin pre- cisar a cuúl de las dos Coilporaciones deben peitenecer, se tendràn por hechos a favor del Ayuntamiento. Seràn de exclusiva propiedad de cada una de ambas Corporaciones toda mejora que se hiciere en los edificios o terrenos de su respectiva propiedad y que hubiesen sido cedidas en uso a la Junta sin tener en cuenta la procedencia de los fondos con que se hubieren realizado. Base tvansitoria. a) Los seis concejales que constituyen hoy la representación del Ayuntamiento en la Junta de Ciencias, continuaràn ejerciendo esta función hasta terminar el actual bienio. La Diputación designarà, desde luego, en representación que la comprende. — 6) Una vez constituída la nueva Junta, procederú a la redacción definitiva de su Estatuto comprendiendo las modificaciones que entrafian estas Bases y daràó cuenta de la nueva redacción de ambas Corporaciones. Barcelona, 29 de Enero de 1917. — El Alcalde, Marqués de Olérdola. — El Presidente de la Diputación Provincial, Enrique Prat de la Riba. APÈNDIX V Plan general de futuros servicios Iitre. Sr.: Esta Junta, al acusar recibo de su atenta invitación para concurrir a la confección del Presupuesto extraordinario, tan acertadamente pro- yectado por la Comisión de su dignísima, Presidencia, tiene el honor de presentar a V. S. en resumen las obras y mejoras por nosotros estudiadas, y cuya realización en plazo més o menos inmediato contribuirà en gran manera a la mejora de nuestra ciudad, en especial en lo que al aspecto cultural se refiere. 1. Una de las necesidades més urgentes que tiene Barcelona, es el 52 Junta de Ciències Naturals de Barcelona disponer de un Jardín Botànico, pues se da el caso de que ciudades de mucha menor importancia, en Espafia mismo lo tienen, y en cambio Barcelona, preocupàndose de ello afios ha, como lo demuestra el acuerdo municipal de 22 de Marzo de 1906, no ha podido aún organi- zarlo. La Junta ha confeccionado para ello algunos proyectos cuya revi- sión estàú llevando a cabo, pero cree que ante un presupuesto general de mejoras, no cabe dilación, recomendando se consigne en el mismo la suma de 125,000 ptas. reservadas al futuro Jardín Botànico de Barcelona, cuyo proyecto presentarà oportunamente a V. S. esta Junta. 2. dConstituye realmente un caso muy especial, el que siendo nues- tra ciudad la primera del Mediterràneo, ciudad de rancio abolengo ma- rino en todos sentidos, carezca de la més rudimentaria organización que a estudios del mar se dedicara. Cuando Nàpoles, Pola, Trieste, Messina, Génova, Mónaco, Marsella, Cette, Banyu:s, Palma y Màlaga entre otras poseen Estaciones Oceanogràficas, Laboratorios de biología marina, es verdaderamente incompiensible como Baicelona no disponga de esta- blecimiento semejante, ni siquiera de un modesto acuanio. Con los elementos en Baicelona existentes, en la Facultad y aun fuera de ella, podría representar en el mundo científico un primer papel, la Estación Oceanogràfica barcelonesa. La Junta cree asimismo deber esencial el recabar de esa digna Comisión la inclusión en el presupuesto extraordinario de una cantidad de 250,000 pesetas para la construcción de un Laboratorio o Estación Zoológica, la que sin duda alguna, lo mismo que el Jardín Botànico, sería subvencionada por otras Corporacio- nes y Entidades Oficiales y Particulares como ocurre en todas partes. La Junta tendrà el honor de someter a V. S. el correspondiente Pro- yecto adecuado a las necesidades y modo de ser de Barcelona. 3. El Museo Martorell, edificado cerca de 40 afios atràús con des- tino a las colecciones de su fundador, respondía a este fin, pero en nin- gún modo responde al actual, o sea al Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. La Junta ha separado ya del mismo las especies regionales y colecciones de estudio, formando en el Palacio del antiguo Museo Ar- queológico, el Museo de Historia Natural de Catalufia: pero queda aun así sin condiciones el Museo Martorell, para albergar debidamente la extensa serie de especies europeas y exóticas que contiene. La Junta cree sería posible adaptar la arquitectura del edificio ac- tual a la construcción de un piso en toda su extensión, levantando pro- porcionalmente el cuerpo central, reformando la fachada al Paseo de la I 5 A Secció Oficial 53 Industria, y ensanchando unos cuatro metros los laterales. En esta forma, la instalación de los mamíferos en vitrinas centrales, visibles por todos lados, en un ala de planta baja, podría ser un hecho, quedando la otra para las aves, reptiles, etc., V el piso primero para las colecciones mi- neralógicas, con las oportunas dependencias. En el cuerpo central podría instalarse debidamente la B.blioteca espe- cial en forma de poder ser cómodamente consultada por el público, así como la sala de Juntas y secciones accesorias. No quiere esto decir que con ello quedara resuelto el magno problema del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, pues hasta tanto no se lo- gre para éste, o se construya expresamente un edificio de extensión anàloga al de Bellas Artes, seguirà en pie, sin resolver. Pero esto permi- tiría esperar decorosamente la solución de que repetidas veces se han ocupado ya las Comisiones Consistoriales. Para estas obras de reforma del Museo Martorell, la reserva en el pre- supuesto extraordinario debería ser de unas 150,000 pesetas, el detalle de cuyo proyecto también presentarà con los demàs esta Junta. 4. De mayor importancia material es, en fin, lo concerniente al Parque Zoológico de Barcelona, por no existir més que rudimentariamente y en condiciones inapropiadas. El problema es éste de mayor complica- ción, por cuanto es preciso disponer de una extensión de terreno no in- ferior a 8 ó IO hectàreas, para instalar debidamente los ejemplares. La Junta, después de estudiar detalladamente la organización de los Par- ques de París, Amberes, Amsterdam, Colonia, Francíiort, Berlín, Ham- burgo y Roma, entre muchos otros ha llegado al convencimiento de que hay que cambiar de sistema si queremos tener un Jardín de Aclima- tación, que es lo que debería ser el Zoológico Barcelonés. Con nuestro clima incomparable, lograríase aquí la reproducción de animales de todos los climas, pudiendo ser Barcelona un centro mundial al cual acudieran, de todas partes, en demanda de ejemplares raros o interesantes. En su día, tratarà esta Junta, con la extensión merecida, el detalle de la organización mixta a su juicio, que deberà darse al Parque Zooló- gico Barcelonés, sea en forma de Sociedad Anónima con mayoría mu- nicipal, sea Entidad municipal con sub-Sociedad o filial arrendataria, sea Junta autónoma en la que intervinieran otras corporaciones oficiales, pero concentrada única y exclusivamente al Parque Zoológico. El Ayuntamiento tiene en tràmite la adquisición de importantes exten- siones de terrenos destinados a Parques y Jardines: conviene, pues, que 54 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tenga en cuenta, al elegirlas, la impresc ndible necesidad de destinar a Jardín Zcológico una de ellas. Sitios espiéndidos por su orientación Y situación, serían el extremo de la Diagonal entre las Corts de Sarrià y Pe- dra'bes, y la rinconada entre la calle o Paseo de Fuente Castellana (Tra- vessera de Dalt) y el Monte Carmelo o Montafia Pelada, en el sitio llamado Can Baró: la instalación en este último, aprovechando los accidentes naturales del terreno, canteras abandonadas, etc., sería realmente única. La cantidad para ello reservada, debe ser importante, y teniendo en cuenta que lo referente a terreno figura ya en el Capítulo de Parques, Jardines y espacios libres, conviene prever para la organización e insta- lación del nuevo Parque Zoológico, una suma no inferior a 500,000 ptas. Al trasladar a V. S. este resumen de Proyectos en cuyo desarrollo està ocupàndose la Junta, tenemos la firme confianza de que la Comisión de Fomento, por V. S. tan dignamente presidida, previa la oportuna in- formación verbal, si así lo cree conveniente (a lo cual estamos gustosa- mente dispuestos), se harà suya nuestra proposición otorgàndole su be- neplúcito. Dios guarde a V. S. muchos afios. Barcelona, 31 de Agosto de 1916. — El Presidente, S. Andreu y Bar- ber. — El Secretario, Maluquer. Muy litre. Sr. Presidente de la Comisión Municipal de Fomento. APÈNDIX VI junta mixta ACORD CONSISTORIAL DE 13 DE FEBRER I9I7 1.2. Que la Junta de Ciencias Naturales creada por esta Corporación y que se rige por el Estatuto aprobado en 9 de Mayo de 1916, esté en lo sucesivo bajo su patronato y el de la Diputación Provincial y a este efecto se aprueban las adjuntas Bases, quedando subsistente el referido Estatuto en cuanto no esté modificado por estas Bases. 2.0. Que las funciones de Director del Museo y de Secretario de la Junta, se confíen a dos funcionarios de los cuales uno se denominard Secretario General y Técnico que tendrà a su cargo la Dirección general LA. Ce al la id al. dC a. dl as EE ami al est I L. È i Secció Oficial 5 vn de todos los servicios y oficinas, denominàndose el otro Director del Museo de Ciencias Naturales, y dividiéndose las funciones dentro de los términos que su determinación determina. 3.2. Que se adapte a la plaza de Director del Museo de Ciencias Naturales al funcionario que la desempefia actualmente con el mismo haber asignado a la plaza, y que el cargo de Secretario que tendrà la categoría de Jefe de Negociado con el haber de seis mil pesetas, s2 pro- veerà en la forma establecida en el Estatuto, percibiendo sus haberes en lo que resta del afio con cargo a la consignación que figura en el cap. 4. 9, artículo 7.2, partida 4." Lo que tengo el honor de trasladar a V. E. con inclusión de copia autorizada de las Bases a que el Director se refiere. Barcelona, 19 de Febrero de 1917. — El Alcalde, Marqués de Olérdola. — P. A. de S. E., El Secretario, Claudio Planas. APÈNDIX VII Concurs de Secretari De conformidad con lo prevenido en el artículo 7.2 de su Estatuto y cumplimentando el acuerdo municipal de 13 de Febrero último, con- voca esta Junta público concurso para la provisión de la plaza de Se- cretario General y Técnico de la misma, encargado de la Dirección de todos sus servicios, dotada en la plantilla municipal con el haber de 6,000 pesetas anuales y categoría de Jefe de Negociado. Las bases a que deben sujetarse los que opten al concurso son las siguientes: I.2. Ser espafiol, mayor de edad, estar al corriente del servicio militar, acreditar buena conducta, estar en posesión de un título aca- démico espafiol de caràcter: científico, tener su domicilio permanente en Barcelona o alrededores, con buenos conocimientos del catalàn y francés. En igualdad de condiciones, seràn preferidos los que sean doc- tores o licenciados en Ciencias Naturales. 2.2. Conocer las lenguas inglesa y alemana, traduciendo por lo menos ambas. 56 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 3.4. Haber desempefiado aigún cargo equivalente en una organiza- ción similar, con éxito acreditado en su gestión. 4.2. Demostrar sus conocimientos en Ciencias Naturales, con sus escritos, publicaciones y trabajos. 5.2. Demostrar en forma concreta las condiciones de organizador, avaladas por certificados de las corporaciones o entidades en que haya desempefiado cargos, extendidos en la fecha en que haya dejado de prestar servicios en cada una de ellas. 6.2. Formar parte de sociedades científico-naturales, indicando su antigúedad en ellas. 7.2 Presentar una relación de las organizaciones similares visitadas en el extranjero, con ligero resumen de la extensión y servicios que prestan. Las solicitudes, documentadas con los datos mencionados y corres- pondientes comprobantes, deberàn remitirse antes del día 30 del corriente Marzo al Sr. Presidente de la Junta de Ciencias Naturales, Museo Mar- torell, de once a doce yY media de la mafiana, los días laborables. Barcelona, 9 de Marzo de 1917. — Carlos Calleja. — Arturo Caba- llevo. — José M.3 de Lasarte. APÈNDIX VIII Projecte d'Institut Botànic La Junta de Ciències Naturals de Barcelona, en sessió celebrada el dia 13 del corrent, acordà per unanimitat dirigir-se a aquesta litre. En- titat sol'licitant el seu valiós concurs per a l'organització a Barcelona d'un Institut i Jardí Botànic, com una ciutat de la situació, desenrotlla- ment i importància de la nostra es mereix en realitat. El Pla general que presideix l'iniciativa de la Junta va exposat lleugerament en la Memòria que adjuntem a aquesta comunicació, devent solament afegir-hi que tot es fonamenta en l'ocupació de la part de Montjuic assenyalada en el croquis n.2 1, més o menys reduida o ampliada, segons siguin les necessitats de la futura Exposició. La Junta espera que l'edifici principal serà construit amb caràcter definitiu, i, en canvi, curariem nosaltres de l'instal'lació dels laborato- ris, biblioteques i altres dependències demés, així com de la direcció de a a Sa a aa a aa Da Secció Oficial 57 les plantacions en aquest recinte, conreus especials, estufes, ivernàcles, exposicions d'orquídees, flora amazònica amb la Victòria-Règia, pabe- llons del personal, etc., etc. De comú acord les dues entitats, no dubtem que podem fer una tasca cultural profitosa, interessant per al públic, tot amb motiu de la projec- tada Exposició i en bé del més alt honor i enlairament de Barcelona. Tenim la satisfacció d'explicar-li que per a tot quant el futur Insti- tut Botànic es refereix, ha designat aquesta Junta com a delegats espe- cials seus, els Srs. Dr. Arturo Caballero, i D. Josep Maluquer. Barcelona, 15 d'abril de 1917. — El President, S. Andreu. — El Secretari, Maluquer. Excm. Sr. President del Comitè Executiu de l'Exposició d'Indústries Elèctriques de Barcelona. APÈNDIX IX INFORME ACERCA DE LAS BASES DE ORGANIZACIÓN DE LOS SERVICIOS DE LA JUNTA DE CIENCIAS NATURALES Iimo. Sr.: La Ponencia nombrada por V. I. para informar acerca de las bases de organización de los servicios de esta Junta, ha tenido presente, para emitir el siguiente informe, el caràcter yY los fines actuales y futuros que a la misma le estàn encomendados. Consideran, los Vocales que suscriben, que los intereses que tiene a su cargo esta Junta de Ciencias Naturales han de adquirir necesaria- mente con el tiempo una amplitud progresiva, en armonía con los medios materiales a su alcance, si quiere que se cumplan sus anhelos de ver trans- iormado lo que antafio casi reducíase a una simple exposición de sus limi- tadas y pobres instalaciones, en un organismo vivo y robusto, cuya dinà- mica científica y cultural responda al buen nombre de la primera ciudad de Espafia y a los esfuerzos loables de sus corporaciones local y regional. A dos grandes fines atiende esta Junta en su constante labor de re- forma y de organización: primero, al de extender la exhibición de los productos naturales de dentro y de fuera de Catalufia, multiplicando las instalaciones con el método y la comodidad convenientes para mejor contribuir a la cultura general del gran público: segundo, al del trabajo e investigación científiica, paciente, perdurable, descentralizada progre- 60 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sivamente en los Laboratorios, que ademàs de proveer a la resolución de todas las cuestiones relacionadas con la determinación de los specimens y el buen orden científico de las colecciones, han de constituir por su con- junto un núcleo de nuestro renacimiento intelectual y una escuela de experimentación donde los jóvenes puedan entregarse al culto de sus aficiones científicas y educar su espíritu, honrando con el ejemplo de su abnegación la patria de su nacimiento y de sus amores. Para el desarrollo de todos los servicios anexos a los fines indica- dos, cuya posibilidad se menciona en los arts. 1.0 y 2.2 del Estatuto de la Junta, es preciso aumentar el personal y crear nuevos laboratorios afectos a la misión especial que se define en el plan de organización que tenemos el honor de someter a la aprobación de V. I. Barcelona, 1.20 Julio 1917.—/J. Fuset,—D. Palet i Barba. — Maluquer. Aprobado por la Junta, en la Siguiente forma: $ I. Distribución de los servicios genevales.— Todos los servicios que estàn a cargo de la Junta de Ciencias Naturales se distribuiràn en los siguientes departamentos o servicios: A) Museo de Ciencias Naturales. B) Parque o Jardín Zoológico. C) Instituto Botànico. D) Instituto Oceanogràfico. E) Instituto Geológico. $ II. Clasificación y definición del personal. — Todo el personal afecto a la dirección y administración de los servicios concernientes a Ciencias Naturales de Barcelona estarà clasificado en el orden que se expresa a continuación: a) Personal técnico superior o Directores, de plantilla fija, inamovi- bles y de caràcter permanente, con voz en la Junta. Sin perjuicio de lo sefialado en el Reglamento de la misma, al Director de cada Servicio co- rresponderà la marcha general de las secciones afectas a su cargo, así como el cuidado de todas las relaciones científicas y personales con el exterior y las necesarias dentro de su departamento y con todos los de- mús servicios de la Junta que no pertenezcan a su jurisdicción, sefialaràn de acuerdo con los profesores de los Laboratorios el trabajo que interesa Secció Oficial 61 emprender, autorizarà las adquisiciones, de conformidad con las canti- dades presupuestadas, para subvenir a los servicios de su dirección y atenderàn debidamente a las consultas del público. b) Conservadores o auxiliares técnicos, de plantilla fija, inamovi- bles y también de caràcter permanente. Corresponderó a los Conservado- res: la ejecución de las órdenes e instrucciones de su jefe inmediato o Director respectivo: la provisión del material de trabajo y demús servi- cios conexos de los Laboratorios: la preparación de los ejemplares, su catalogación e inventariado y la limpieza, cuidado y fomento de las colecciones. Dirigiràún los trabajos de campo y de recolección. Substitui- ràún, en fin (por orden de antigúedad, si hubiera més de uno), al Di rector en su ausencia. b bis) Preparador, de plantilla, encargado de los Servicios corres- pondientes a la taxidermia. c) Técnicos agregados, encargados de trabajos diversos, según las circunstancias de oportunidad. Serún nombrados por la Junta para un período limitado dentro de un afio prorrogable a voluntad de la Junta. d) —3éProfesores de Laboratorio, encargados de los trabajos de deter- minación y de investigación. Efectuaràn su labor de acuerdo con el Director respectivo, pero con entera independencia en cuanto al méto- do, horas de trabajo, etc., pudiendo corresponderse directamente con el exterior, con los demàs servicios, departamentos y con el Secretario general y técnico. Su número serà variable, según lo requiera la exten- sión de los servicios. No estaràn sujetos a ninguna disciplina técnica o científica, y su nombramiento se efectuarà por la Junta, en idénticas condiciones que el personal del grupo c). e) Ayudantes, que estaràn adscritos a dichos servicios, a las órdenes del Profesor o del Conservador respectivo. Su nombramiento se veri- ficarà en las condiciones de los grupos c) y d). f) Personal subalterno, afecto a cada servicio, como el de oficinas, vigilancia, recaudación, aseo y limpieza, ordenanzas, etc. Este personal estarà a los órdenes del Director, conservador o Profesor respectivo. Su nombramiento serà de plantilla, como en los grupos a) y D). $ III. Organización de los sevvicios y de las Secciones: A) Museo de Ciencias Natuvales. — Con este nombre colectivo se comprende un complexo de servicios diversos, tales como el Museo Mar- 62 Junta de Ciències Naturals de Barcelona torell, el Museo de Catalufia, el Terrario y Acuario, el Laboratorio de Taxidermia y el Taller de reparaciones. Las condiciones de estas diferentes instalaciones exigen su concentra- ción provisional por un tiempo més o menos largo impuesto por las cir- cunstancias. Para atender a estos servicios bastarà el personal técnico siguiente: Un director, tres conservadores y un Preparador, siendo los. tres conservadores: uno para el Museo Martorell, otro para el Museo de Catalufia y otro para el Terrario y Acuario adjuntos. Este último ser- Vicio, nuevo en Espafia, estarà siempre bien justificado por el hecho de convenir una instalación de observación y estudio de pequefios animales indígenas, batracios, reptiles, insectos, pequefios peces de agua dulce, larvas diversas, etc., que requiere cuidados asiduos para mantener las necesidades perentorias de los Laboratorios, de los Museos, cursos de experiencias, etc. B. —dParque o Jardín Zoológico. — Las reformas acordadas por la Junta respecto al mayor desarrollo extensivo e intensivo de esta im- portante sección, requiere una imprescindible reorganización de servi- cios que, en la primera época, pueden reducirse a tres: el de Zootecnia, el de Aclimatación y el de Ictiogenia. El personal técnico encargado serà, en correspondencia con los tres servicios antedichos el siguiente: un Di- rector y tres conservadores, sin olvidar la perspectiva de tener que au- mentar dicho personal si el desarrollo esperado supera a nuestras espe- ranzas en un porvenir no lejano. Un conservador estarà encaigado del servicio de zootecnia, que comprenderà lo relativo a la avicultura, or- nicultura y ganadería. Un conservador encargado del servicio de Acli- matación, que comprenderà lo que atafie a las cuestiones zoológicas propiamente dichas, tales como cuidados de adaptación y procreación de los mamíferos y Aves exóticas, grandes Reptiles, etc. Y un conser- vador para el servicio de Ictiogenia, que se ocuparà de todo lo referente a la cría y repoblación piscícola en aguas corrientes, lagos y pantanos, piscicultura, fiesta del pez, etc. C) Instituto Botónico. — Abarcarà diversos servicios especiales, que presentaràn dos aspectos generales diferentes: por una parte deberà aten- derse a todo lo relativo al fomento y conservación de colecciones Y al cuidado de las instalaciones, herbarios, Museo botúnico, Escuela botà- nica, criptogamia y parasitología vegetal, etc., y por otra, lo que con- cierne al cultivo general, jardín de expeirimentación, repiesentación de las floras regional, ibérica y mediterrànea, estufas, umbràculos, etc. Secció Oficial 63 Esta diversidad de servicios exige a lo menos el personal siguiente: un Director y dos Conservadores ademús de los profesores de Laboratorio que vayan exigiendo las necesidades del Instituto. D) Instituto Oceanogràfico. — Comprenderà el Laboratorio bioló- gico marino, el Acuario, el Museo Oceanogràfico y los distintos servicios de caràcter puramente oceanogràfico, cartografia marina, adquisición y conservación de un buque, etc. Si el trabajo múltiple que encierra esta sección ha de tener como en las otras secciones una división y especialización adecuada a sus fines científicos modernos, el personal técnico habrà de componerse de un Director, un Conservador y cuatro Profesores de Laboratorio, ademés del personal del buque. El Conservador se cuidarà de todos los servicios pertinentes al Museo y al Acuario, de la provisión de material vivo a los Laboratorios, catalagoción, biblioteca, etc. Los profesores de Laborato- rios orientaràún sus trabajos de investigación en las ramas de biologia, invertebrados y planlston, en la Ictiología y Parasitología animal, en el anàlisis del agua marina y fondos oceànicos, y en el trazado de mapas, grúficos, estadísticas, etc. E. Instituto Geológico. — Comprende las siguientes materias: in- vestigaciones paleontológicas, mineralógicas, cristalogràficas, petrogrà- ficas, tectónicas, escuela geológica, y especializaciones y derivaciones de la geologia, hidrografía, espeleología, sismología, etc. Confección del Mapa Geológico de Catalufia, cartografía geológica, recolecciones, preparacio- nes y reproducciones para el Museo. El personal correspondiente a esta sección, estarà compuesto de un Director, un Conservador, los Profesores de Laboratorio, encargados del estudio de los asuntos pertinentes indicados, y el número de técnicos agregados y ayudantes que se considere necesario para la recolección, clasificación y registro del material, así como también para el desarrollo de croquis, gràficos, planes, etc. Tanto los Directores como los Conservadores podràn tener a su cargo algún laboratorio, trabajo, o sección especial. $ IV. Resumen del personal superior de plantilla, comprendido en todos los servicios de la Junta, tal como ésta propone para la adaptación inmediata y considerando las retribuciones como mínimum: 4) Museo de Ciencias Naturales. — Un Director, oficial primero a 64 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 4,500 ptas., tres Conservadores, oficiales segundos a 3,000 ptas., un Pre- parador, a 1,800 ptas. B) Parque o Jardin Zoológico. — Un Director, oficial primero, a 4,500 ptas., tres Conservadores, oficiales segundos, a 3,000 ptas. C) Instituto Botànico. — Un Director, oficial primero, a 4,500 pe- setas, dos Conservadores, oficiales segundos, a 3,000 ptas. D) Instituto Oceanogràfico. —Un Director, oficial primero, a 4,500 pe- setas, un Conservador, oficial segundo, a 3,000 ptas. E) Instituto Geológico. — Un Director, oficial primero, a 4,500 pese- tas, un Conservador, oficial segundo, a 3,000 ptas. (Los Protesores de laboratorio afectos a cada servicio, a cargo de la Junta, con 3.000 ptas.) Barcelona, 3 Julio 1917. APÈNDIX X Proyecto de Instituto Botànico La Junta Directiva de la Exposición, en sesión celebrada el día 13 del actual, aceptó la propuesta formulada por la Ponencia de esa Junta de común acuerdo con este Comisariado relativa al establecimiento del Jardín Botànico e Instituto Botànico dentro del recinto de la Exposición. Lo que tenemos la honra de trasladar a V. S. acompafiando copia de aquella propuesta a todos los efectes procedentes. Dios guarde a V. S. muchos afios. Barcelona, . 16 de Julio de 1917. — Los Comisarios: J. Pich. — F. Cambó. Itre. Sr. Presidente de la Junta de Ciencias Naturales. ACUERDO DEL DÍA 13 DE JULIO DE 1917 1.0. Se destinarà a Jardín Botànico la parte de los jardines de la Exposición comprendida en la zona de la Exposición Espafiola, limi- tada por los terrenos en que se han hecho las plantaciones de la sección forestal, el límite superior de dicha zona espafiola y el viaducto que ha de unir dicha zona con la destinada a Exposición Eléctrica. amar A es 4 1 - 4 . L TR A Pe SS ES RES Secció Oficial 65 2.0. Los movimientos de tierras en la parte destinada a Jardín Botànico se realizaràn de común acuerdo entre dicha Junta y la direc- ción facultativa de la Exposición. 3.0. La Junta de la Exposición facilitarà para el Jardín Botànico las plantas que existan en sus viveros, las demés las adquirirà direc- tamente y por su cuenta la Junta de Ciencias Naturales, exceptuando casos especiales en que mediante acuerdo de la Junta de la Exposición, ésta facilitarà la adquisición de plantas. 4.2. Los trabajos de plantación se practicaràn por el personal que realiza los demàs trabajos de jardinería: pero la Junta de Ciencias Natu- rales designarà y retribuirà el personal director. 5.0. Dentro de la zona destinada a Jardín Botànico y plantaciones forestales, se determinarà el emplazamiento de un edificio destinado a dInstitut Botànica. La construcción de este edificio tendrà caràcter per- manente y serà satisfecho por la Junta de Ciencias, la cual facilitarà la distribución de las diversas plantas que hayan de existir en el edi- ficio, el arquitecto que deba proyectarlo y dirigirlo se designarà d: común acuerdo entre ambas Juntas. 6.2. La Junta de la Exposición dispondrú, hasta la clausura de la Exposición, de la planta baja y la del primer piso de este edificio para sus fines, el resto de las plantas seràn ocupadas por la Junta de Ciencias para la instalación de servicios adecuados. 7.2. La Junta de la Exposición contribuirà al pago del mencionado edificio con una cantidad igual al coste que se calcularà ascendería una construcción provisional que debiera levantarse para albergar todo lo que vendrà comprendido en las dos plantas que se reserva, Barcelona, 16 de Julio de 1917. — Es copia. — Ignacio de Janer, Secretario.— F. Cambó.— J. Pich.— A. Caballero. — Marqués de Cambs. — J. Fuset. — P. Font. — Maluquer. RCTES CEL'LEBRATS AMB MOTIU DE LA INAUGURACIÓ DE LES INSTAL:LACIONS Il SERVEIS DE LA JUNTA, DEL 28 D'ABRIL AL 4 DE MAIG DE 1917 SESSIÓ INAUGURAL ACTA DE LA SESSIÓ INAUGURAL, QUE TINGUE LLOC EL DISSAPTE, DIA 28 D'ABRIL DE 1916 EN EL SALÓ DE CENT A les deu de la vetlla, en el Saló de Cent de la Casa Co- munal de la Ciutat de Barcelona, que estava adornat, així com l'escala d'honor i vestíbol, com pertoca a les grans solemnitats, reunida la Junta de Ciències Naturals en ple, amb l'Ajuntament i Diputació Provincial en corporació, assistència de il'lustres representacions corporatives en altre lloc detallades, persona- litats i nombrós públic que omplenava la gran Sala, el Sr. Pre- sident honorari, Arcalde de Barcelona Excm. Sr. Marquès d'Olèrdola, obrí la sessió. Li feien costat en la Presidència, els Srs. Andreu, Puig i Cadafalch, Jumelle, Galàn, Martínez Vargas, Pacheco, Gaus- sen, Haas, Bofill i Matas, i Caballero. El Secretari dóna compte de les adhesions rebudes i re- presentacions mentades, que consten més endavant. Acte seguit, el professor Dr. Hernàndez Pacheco, delegat del Museo Nacional de Ciencias Naturales llegeix el missatge de salutació de aquella prestigiosa i benemèrita entitat, a la junta de Barcelona, essent acullit amb grans aplaudiments. El Secretari dóna lectura a la memòria reglamentària, presentant un resum dels treballs per la Junta realitzats durant l'any transcorregut fins l'inauguració i esboçant el plan d'ac- tuació futura, nous serveis i demés. A continuació llegeix el vocal Vis-president professor Dr. don Carles Calleja el seu treball sobre la (Acción moralizadora de la vulgarización de las Ciencias Naturales y papel que han de 70 Junta de Ciències Naturals de Barcelona desempefiar las corporaciones populares en esta accióm), exe posant amb gran sinceritat i maestria, en forma enlairada i a tots comprensible, l'importància que per a la cultura ge- neral té l'impuls al conreu de les Ciències Naturals per lo molt que contribueix a aixecar l'esperit cap a regions més altes, domini de tota bondat, veritat i bellesa. El parlament del Dr. Calleja és rebut amb grans mostres de satisfacció. El Sr. Andreu clou la sessió aquesta amb breus paraules de salutació, glosant el renaixement cultural de Catalunya, remerciant la presència de les distingides personalitats foras- teres, i agraint molt, especialment al Dr. Hernàndez Pacheco, la cooperació que el Museu Nacional de Madrid presta a la nostra Junta. A dos quarts de dotze, el Sr. Arcalde aixecà la sessió. La Banda Municipal, situada en el vestíbol, tocà escullides composicions abans de la sessió, i, després d'aquesta, durant el desfile. El seguent diumenge, día 29, a les 12 del matí, s'efectuà en el Parc, les visites col'lectives de les autoritats i delegacions, en les noves instal'lacions i serveis de la Junta. A les 2 es reuníen els convidats en el Gran Restaurant del Parc en àpat d'uns 1600 coberts, sota la presidència del Excm. Sr. Marquès d'Olèrdola. A les 7 de la tarde tingué lloc la conferència del vocal honorari Excm. Sr. D. Lluís Mariano Vidal, Enginyer de Mines, en la Real Acadèmia de Ciències, sobre GEOLOGIA DEL MONT- SECH, que meresquè unànims elogis. —————————————————————————— ee ee ee ——t Sessió IMmaugural 71 ——————————————————————————————————————————————— REPRESENTACIONS Il ADHESIONS DELEGATS FORASTERS PRESENTS Dr. D. Càndido Bolívar, Madrid. Sr. , Angel Cabrera, Madrid. Dr. : Alfonso Galón, Palma de Mallorca. ) o Friederich Haas, Franlfurt M. Proi. Eduardo Hernàndez Pacheco, Madrid. , — Henri Jumelle, Marseille. Sr. D. Erich Nièplosv, Osterode i / Ostpreussen. xx O. Charles Rosset, London. VocaLs HONORARIS PRESENTS Iltre. Sr. D. Joaquim de Borja. Proí. Eduard Fontseré. Excm. Sr. D. Lluís M. Vidal. PERSONALITATS I CORPORACIONS REPRESENTADES O ADHERIDES litre. Sr. D. Lluís Duràn i Ventosa, Barcelona. Excm. 9 o) Joan Maluquer i Viladot. D: D: Conde de Santa Florentina. Li Li Marqués de Marianao. Prof. Ignasi Bolívar, Madrid. y o. Eduard Boscà, Valencia. y o Odón de Buen, Madrid. Dr. D. Joan Cadevall, Tarrassa. Proí. Joaquim Gonzàlez Hidalgo, Madrid. y —Romualdo Gonzdlez-Fragoso, Madrid. y — Lluís Lozano, Madrid. Sr. D. Ricardo García Mercet, Madrid. Junta de Ciències Naturals de Barcelona R. P. Longinos Navàs, S. J., Zaragoza. Dr. D. Carlos Pau, Segorbe. xy o José Rioja, Santander. Universitat de Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Biblioteca de Catalunya. Consell de Pedagogia. Centre Excursionista de Catalunya. Institució Catalana d'Història Natural. Real Sociedad de Historia Natural, Sección de Barcelona. Facultad de Ciències. Real Acadèmia de Ciències i Arts. Institut Agrícola Català de San Isidro. Societat Protectora d'Animals i Plantes. Escola Superior d'Agricultura. Escola de Directors d'Indústries Químiques. Escola de Bells Oficis. Escola Elemental del Treball. Club Montanyenc Acadèmia de Medicina. Facultat de Medicina. Societat Astronòmica de Barcelona. Escola de Funcionaris d'Administració Local. Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques de Catalunya. Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, Madrid. Junta de Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas, Madrid. Laboratorio biológico-marino de Santander. Laboratori biològic-marí de Balears, Palma. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, Zaragoza. Société Entomologique de France, París. Société Française de Minéralogie, París. Muséum d'Histoire Naturelle, París. Institut de France, París. Sessió Inaugural 73 Musée d'Histoire Naturelle de Marseille. Faculté des Sciences de l'Université de Marseille. Musée Colonial Français, Marseille. Institut Occanograph:que de Mónaco. Laboratoire biologique maritime de Banyuls-sur-mer. SencXenbergisches Museum, FranEfurt a/Main. Société Linnéene de Bordeaux. Académie des Sciences, Inscriptions et Belles Lettres de Toulouse. Université de Toulouse. Museo Civico di Storia Naturale di Genova. Les adhesions del primer tinent d'Arcalde de la Ciutat de Barcelona, i del Director del Museu Nacional de Ciències Naturals, estàn conce- budes en els segúents termes: (Dissapte 28 d'Abril. — Sr. D. Santiago Andreu. — Benvolgut amic i distingit company: La fadiga en que encare me trobo, després d'una setmana en que hi tingut de dedicar cinc dies casi íntegrament a la vida Municipal, m'impideix assistir a aquestos satisfactoris actes de la Junta de Ciències Naturals, per a mi mostra de llegítim orgull, perquè vaig ser jo precisament que fa anys va tenir la gloria de fundar-la. yJjo vos prego que m'excuseu de la falta d'assistència, i que ho feu present als dignes companys de la Junta, felicitant-vos a vos i a tota ella per els esplèndits fruits que comencen a estar a la vista, del seu pro- fitós treball. sl maneu a vostre afím. amic i company, Lluís Duràn i Ventosa.y 427 Abril 1917. — Sr. D. José Maluquer, Secretario de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona. Muy distinguido y estimado amigo: Ya que contra toda mi voluntad y deseo no me haya sido permitido asistir personalmente a las fiestas con que inauguran ustedes los nuevos servicios de la Junta de Ciencias Naturales de Barcelona, no he de renunciar a asociarme a ellas desde aquí, enviàndoles la mús cordial de las felicitaciones, al par que la més entusiasta adhesión a vuestra obra, que considero como propia, y ha- ciendo portador de ellas a mi hijo, identificado conmigo en el entu- siasmo por el progreso de aquellas Ciencias. Siempre he tenido fe en su 6 74 Junta de Ciències Naturals de Barcelona desarrollo, por el que vengo laborando hace màs de cuarenta afios y sin duda por esto, he merecido alcanzar estos tiempos de plenitud para el mismo, en que tan gran impulso les habéis dado, creando en esa noble Ciudad un centro que tanto ha de contribuir al adelanto de la ciencia, a la cultura de Catalufia y al progreso de la Nación. Que ejemplot el de vuestras Corporaciones municipal y provincial y el de vuestros polí- ticos al prestaros su apoyo, capaces todos ellos por su ilustración, de hacerse cargo, de que, para la educación del pueblo y el progreso del país no sólo son necesarias muchas escuelas sino también Centros como el que habéis constituído cuyas ensefianzas son de tanta aplicación y utilidad. ,Haced presente, os ruego, al Sr. Presidente de la Junta y a todos los Sres. Vocales que la componen mi profunda gratitud por las pruebas de consideración personal que en esta ocasión me habéis dispensado, las que, vivas siempre en mi memoria, han de servir para estrechar més y més los lazos de afecto y sincera amistad que ya nos unían y aceptad, sefior Secretario, la expresión de mi mayor consideración con que me reitero su seguro servidor y buen amigo q. e. S. m., Ignacio Bolívar. Junta de Ciències Naturals ANUARI 1917 PROFESSOR D. IGNASI BOLIVAR 1 URRUTIA Director del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid pe h Qu - . ze La el d - A v R 4 4 mú - . , had 4. a R x Sessió Inaugural de MISSATJE DE SALUTACIÓ DEL MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES DE MADRID, llegit pel PROF. DR. D. EDUARDO HERNANDEZ PACHECO JEFE DE SECCIÓ DEL MATEIX Sr. Presidente: Sres.: Acudimos con los brazos abiertos a vuestro espontàneo y amable llamamiento trayéndoos el alma de nuestro Museo fundado por el impulso generoso del buen Carlos III, uno de los més grandes monarcas que ha tenido Espafia, pues sus méritos no consistieron en éxitos guerreros ni en dominaciones de pueblos sino en obras de paz, de ciencia y de arte, que per- duraràn a través de los siglos en los grandes monumentos y obras de cultura que su impulso verdaderamente sabio sembró por toda la Nación. N le Junta de Ciències Naturals de Barcelona Nuestro Museo, que tiene un abolengo tan glorioso como los de París y Londres, de quienes es contemporàneo, si no ha adquirido el desarrollo de éstos no es por culpa de los sabios que en él laboraron, sino por obra de los dos més grandes males que agotan y matan las energías de los pueblos: las guerras civiles y la sucesión de gobiernos que desatendieron los més importantes intereses culturales del país. El Museo de Madrid se fundó con tal riqueza, que hoy, cuando puede comenzar a exponerla, superan algunas de sus colecciones, como es el caso de las mineralógicas en ciertos aspectos, a las de los més ricos Museos del extranjero, los cuales, desde que se fundaron, no han dejado de acrecentar por todos los medios las suyas. Alojado en 1776 el Real Gabinete de Historia Natural en la calle de Alcalà, junto con la Academia de Bellas Artes de San Fernando en un mismo edificio, consagrado a las Artes y a las Ciencias, ha sido a modo de germen que ha dormido màs de un siglo, como esos organismos que, enquistàndose cuando el medio vital es adverso para su desarrollo, conservan a través de los tiempos, el tesoro de sus reservas y de sus energías vitales para desenvolverlas ràpidamente cuando se encuentren en un medio favorable y vivificador, así nuestro Museo de Madrid durante cerca de un siglo en que Espana vivió en perpetuo guerrear contra extrafios y entre propios, y después de largos afios en que la patria se desangraba y fallecía por la insensatez de una política que permitía hacer de los santos bienes de la nación orgía de desenírenados apetitos, permaneció encerrado en su reducido recinto conservando el tesoro de sus colecciones ad data dates Sessió Inauguval 77 originales, cual preciadas semillas que se guardasen en espera de tierra laborada y abonada, donde al caer y germinar se convirtieran, con el tiempo, en espléndida cosecha. Así guardó las incomparables riquezas mineralógicas que de toda Europa y del continente americano aquí afluyeron, o los tipos de los mamíferos y aves americanas que los naturalistas espafioles de la América, como el gran Azara, depositaran en nuestro Museo, o como la espléndida colección entomológica que tres gene- raciones de sabios silenciosamente, sin medios, sin protección, pero con el santo entusiasmo por la ciencia yY con el noble amor a la patria fueron reuniendo. Y sobre todo conservó lo que es més valioso, el espí- ritu de los viejos maestros, hombres de fe, de ideales, al- truistas, desinteresados y nobles que hicieron de la Ciencia su norte, del santo amor a la Naturaleza su ideal, de la cultura nacional su aspiración y del engrandecimiento de la patria su norma. Los nombres de Clavijo, Cavanilles, Lagasca, Asso, natura- listas de la época del esplendor del Museo a fines del siglo XVIII, cuando organizaban las expediciones de sus sabios por los ale- jados rincones del planeta, como las de Ruiz y Pavón, las de Mutis, las de Malaspina, nos indican lo que puede hacerse ràpidamente cuando un centro se crea Y funciona con medios abundantes y del mismo modo los de Graells, Vilanova, Pérez Arcas, Jiménez de la Espada, Calderón, Quiroga y tantos otros de quienes fuimos discípulos gran parte de los aquí congregados y que ya encanecemos, nos demuestran también cuànto puede el tesón y la constancia cuando inteligencias despiertas, sobre- poniéndose a los obstàculos de la falta casi absoluta de medios, laboran por el puro ideal de la investigación científica y del progreso. Considerad al grado de esplendor a que Espafia hu- biera llegado en las Ciencias Naturales si hombres de la valía 78 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de los citados hubieran tenido a sus alcances los medios de que sus colegas extranjeros disponían. Del maestro de todos nosotros, de nuestro director el sabio naturalista D. IGNACIO BoLÍVvAR, que con gran sentimiento suyo no ha podido venir personalmente a compartir vuestra alegría por la gran obra de cultura que hoy inauguràis, os traemos el més cordial de los saludos y la més entusiasta de las felici- taciones. Todo el personal del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, que labora y se afana por la investigación de las Ciencias Naturales siente hoy un placer grande al ver cómo Catalufia y con ella Espafia se engrandece, con este intenso renacimiento científico que en vuestra ciudad presenciamos del que es muestra el Centro que habéis organizado bajo la protección de un Ayuntamiento y de una Diputación cons- cientes de su misión de paz y de civilización y que repre- sentan dignamente al pueblo catalàn que ha elegido sus miem- bros. Entre los escasos focos de cultura que funcionan hoy en Espafia destacan del resto de los centros docentes oficiales, agobiados bajo una administración pública rutinaria que los ahoga, el conjunto de instituciones culturales que habéis orga- nizado en Cataluna y entre las que sobresale esta Junta de Ciencias Naturales, fundados por el esfuerzo de vuestro Ayun- tamiento y de la Diputación Provincial de Barcelona y el cons- tituído por los organismos creados por la Junta para Amplia- ción de Estudios e Investigaciones Científicas. Respecto al Es dl Sessió Inauguval 79 primero, podemos tributarle nuestros elogios por el progreso tan ràpido que revelan estas fundaciones, por el ejemplo de amor a la cultura tan grande como el que habéis dado, que hace de vuestra ciudad el emporio de la civilización mediterrà- nea, y que cual faro luminoso de cultura ensefia a las demàs ciudades de la Península cuàl es el verdadero camino que con- duce a la prosperidad de los pueblos. En cuanto al segundo, no somos nosotros, los que laboramos en el Museo Nacional de Ciencias Naturales, los màús indicados para ensalzarlo, pues gracias a la expresada Junta yY a su au- xilio, nuestro Museo ha entrado en una era de producción y de actividad, que ha hecho que el germen enquistado de que os hablaba se desarrolle y produzca los frutos que habràn apreciado los representantes del pueblo catalàn que nos hi- cieron el honor de visitar nuestros laboratorios y que habréis juzgado los naturalistas de Barcelona por el conjunto de las tres series de publicaciones geológicas, botànicas y zoológicas, que con las Memorias de la Comisión de Investigaciones prehis- tóricas hemos tenido el placer de remitiros, publicaciones que nos han permitido reanudar al cabo de més de un siglo las que con el nombre de cAnales de Historia Natural) se publi- caron desde 1799 a 1804. Hoy, al ver el desarrollo que entre vosotros adquieren los estudios de Ciencias Naturales por el esfuerzo de los hombres de ciencia que laboran en los organismos creados por la Junta de Ciencias Naturales y merced a la alta protección del exce- lentísimo Ayuntamiento y Excma. Diputación de Barcelona, los que aquí venimos representando al viejo Museo Nacional no tan sólo os felicitamos de todo corazón, sino que con nuestra presencia, acudiendo gustosos a vuestra galante invitación, queremos afirmar que con gran placer y a gran honor tenemos el estrechar los lazos de afecto y de cordialidad que unen ya a 80 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ambas colectividades, que deseamos marchen siempre unidas por el camino de la ciencia en franca y sincera colaboración, para esplendor de Barcelona, gloria de Catalufia y honra y prestigio de Espafia. La Comisión del Museo Nacional de Ciencias Naturales: Eduardo Hernandez Pacheco, Angel Cabrera, Càndido Bolivar. i ds Le - Sessió Inauguval 81 MEMÒRIA DEL SECRETARI GENERAL I TÈCNIC Excm. Senyor: Senyores: Senyors: Poc més de deu anys han passat des de que l'Excm. Ajun- tament de Barcelona, amb el concurs d'alguns elements entu- siastes de les Ciències Naturals, va organitzar autonòmicament aquestos serveis amb el fi d'impulsar llur desenrotllo, contri- buint així a la cultura ciutadana, mes una sèrie d'entorpiments i pèrdues sensibles per a la Junta, privaren a aquesta de poder seguir amb ràpida volada el camí que els seus organitzadors li havien senyalat. No tot-hom comprèn de la mateixa manera l'espandiment cultural científic, ni es fan càrrec moltes per- sones dels defectes inherents a tota obra humana, aspirant a la perfecció immediata. Les coses tenen de mirar-se des del nivell on són, pujant o baixant, però posant-se sempre en el pla de la realitat. Així va compendre-ho la Junta actual, i toca al darrer dels membres de la mateixa el venir aquí a rendir-vos públicament compte de la seva tasca en l'any que porta de constitució. Uns quants senyors al voltant d'una taula prenent acords i despatxant papers, faràn una feina ben poc profitosa per il'lustres, per pèrits que siguin, si no treballen sota un plan previament establert, i si fora d'aquella sala on se reuneixen no ni ha una organització ben encadenada, que porti a terme amb fe i entusiasme, adaptant-les a la pràctica, les iniciatives per ells projectades. Aquest és sempre el defecte capdal de la 82 Junta de Ciències Naturals de Barcelona majoria de les Juntes, Comissions i Assamblees i l'explicació de llurs fracassos. Es també el secret de l'èxit en totes les mani- festacions de la vida humana. Així al voltant de la taula en la modesta biblioteca del Museu Martorell, on l'acert del que després fou nostre Pre- sident tingué la bondat de convocar-nos, ens reunírem per primera volta l'onze de febrer de l'any passat. Jo no vos haig de parlar d'aquella primera Junta en què sols de càrrecs se parla i no's pot fer res més que constituir-se, però sí que vos diré que una compenetració entre nosaltres no hi era, ja que els recels i desenganys de temps passats estaven massa aprop davant dels ulls dels que a altres bienis havien pertenescut. Jna novetat petita, però de gran trascendència futura, fou el que el President i Vis-president, Srs. Andreu i Calleja, com tots els demés càrrecs de la Junta, foren designats per nosaltres ma- teixos, prescindint de les prevencions burocràtiques a què fins allavors s'havien les Juntes atès. L'autoritat de tots resultava així enrobustida, i donàvem un primer pàs cap a la nostra organització. El 25 de febrer celebràvem la primera sessió ordinària, on sorgiren per primera volta les questions pròpies d'aquestes re- unions, però posats dintre la realitat que ens rodejava, exa- minada la situació dels serveis al nostre càrrec i considerant allò a què una ciutat com Barcelona té dret, començàrem l'elaboració del plan de treball, acordant allò que venia a ser els puntals on cimentàvem la nostra obra: establiment de nous serveis i millora dels antics. Organitzar publicacions cien- tífiques pròpies i formar un personal tècnic agregat ala Junta, que s'encarregués d'anar executant les nostres iniciatives amb l'entusiasme que tota obra cultural produeix. Els motllos antics quedaven trencats, i ja a la sessió seguent, el dia ro de març de 10916, avençàvem a sobre-pressió. ls Sessió Inauguval 83 Les Bases per les que fins allavors se regia la Junta ens resultaren desseguit estretes, estudiant-ne unes de noves en sentit més ampli per a regir-se en endavant la Junta, projecte de nou Estatut votat i que, aprovat per aquella el 24 de març, fou refrendat per l'Excm. Ajuntament en Consistori de 9 de maig seguent. Entretant, confeccionàrem i aprovàrem un plan general que en forma de memòria aixecàrem a la Comissió de Cultura de l'Excm. Ajuntament de Barcelona, en el que exposàvem lo que falta a nostra Ciutat en Ciències Naturals, allò a què té dret i que la Junta es proposava donar-li. ..La Junta no pot encara organitzar noves instal'lacions — dèiem en aquella data, — instal'lacions que tanta falta fan en nostra Ciutat, com són un petit jardí botànic, un parc d'acli- matació, la reproducció d'animals antidiluvians quals restes han sigut trobats en nostra terra, els mapes en relleu de geo- grafia botànica i geològica, maquetes dels talls geològics de Catalunya, mapes litològics i batimètrics de nostre litoral, etcètera, etc. Fou aquest en principi el nostre programa. I al mateix temps, sense esperar la resolució de Cultura, ens dirigírem a Foment demanant la secció del Parc compresa entre el Saló de Sant Joan i el Passeig d'Isabel LI, amb el Palau de l'antic Museu Arqueològic, Ivernacle, Umbràcul i ardí comprès entre aquestes instal'lacions. Mentres això es resolia, començàrem amb els fonaments dels nous serveis, afermant concretament el criteri de que en els Museus, al costat de les col'leccions, deuen haver-hi els corres- ponents laboratoris de treball, preparació, determinació i in- vestigació. A més, un Museu no té d'esperar amb les portes obertes a que li portin objectes les persones de bona voluntat de fora d'ell: tot Museu té de tenir un nucli fort d'investigadors entusiastes que, a l'estudiar el que tingui, cuidin també de . 84 Junta de Ciències Naturals de Barcelona fomentar l'augment de les colleccions amb les exploracions pròpies o per ells dirigides, sigui sense col'laboració agena, o amb la d'altres Museus i Corporacions similars. Hi ha també una sèrie d'instal'lacions auxiliars que, sense formar part del Museu, són indispensables als laboratoris d'aquest, tals són les instal'lacions de vivaris, aquaris, terraris i aqua-terraris, on se pugui estudiar la vida animal en el medi mateix en què es desenrotlla. - Il encara no havíem rebut l'aprovació als nostres plans i sol'licitut d'ampliació de serveis, que ja planejàvem una nova secció, l'oceanogràfica, de quin futur desenrotllo depèn l'esta- bliment en nostra Ciutat de l'Estació Marina per tots som- niada. La Biblioteca, modesta que era a l'entrar-hi, poc a poc anàrem augmentant-la amb l'adquisició d'obres de consulta indispensables en les investigacions i treballs dels laboratoris. El g de maig l'Ajuntament aprovava el que la Junta havia interessat, tancant amb això el primer període de nostra gestió: era arribada l'hora d'executar. La part de l'edifici Escola Municipal de Musica), que l'Ajuntament ens cedia, estava ocupada encara per altres comissions que no es donaven pas gaire pressa en deixar-la. L'ivernacle completament enrunat, sense cristalls, després de tants anys de deixadesa, estava, com l'Ombràcul, inservible. El Museu Martorell no havia sofert cap reparació ni per a llimpiesa des de més de vint anys enreral La tasca de la Junta era ben forta per a posar tot això en estat de servei, i encara que molts elements ens deien que era inútil, que res es lograria, altres més entusiastes prenguérem la càrrega a nostres espatlles i començàrem a treballar en l'organització dels plans esboçats. Aquesta Memòria resultaria excessivament extensa (i prou pesada és ja) si volgués detallar el curs dels treballs escomesos Sessió Inaugural 85 i llur desenrotlle durant l'istiu. Sols diré que, sospeses les ses- sions a primers de juny, dedicàrem totes les nostres energies a la preparació d'aquesta primera pedra que avui celebrem. Mentres l'Ajuntament donava a subhasta les obres indis- pensables en l'Ombràcul i lIvernacle, nosaltres ordenàvem directament i per administració les corresponents a l'edifici en què pensàvem disposar-hi el Museu de Catalunya, així com l'arreglo del Museu Martorell. En això, en totes aquestes obres, té de fer constar la Junta ben clar i sense cap mena de reserva, la col'laboració no ja intel'ligent, sinó entusiasta, de l'arqui- tecte que la Comissió de Foment ens assignà, i al que confiàrem la direcció de les obres, D. Antoni de Falguera. A ell faig present des d'aquest lloc d'honor, l'expressió del nostre més pregón agraiment. ET do P Anaven avençant les obres i començava a arribar l'hora de pensar en les instal'lacions interiors. La guerra, aquest conflicte sense exemple en l'història que flagella les més floreixents comarques d'Europa, ens privà del concurs forà, obligant-nos a no comptar més que amb nosaltres mateixos, per a allò que normalment amb un parell de cartes hauríem resolt. I així no tinguérem més remei que perdre un temps preciós, projec- tant i construint coses, que en altres llocs feia anys havien resolt. En canvi, la satisfacció és ara més completa al veure el fruit del nostre esforç: podrà no ser tot tan ben construit, tan bellament disposat, però tot és fet a casa nostral Els materials d'exposició constituien també una dificultat, sobre-tot tenint en compte lo rudimentari de nostra organitza- ció, en què sols amb la bona voluntat d'un estol d'intel'ligents voluntaris podíem comptar. Però la cosa, el conjunt, anà pre- nent tal desenrotllo, els de fora ens esperonaven amb tant 86 Junta de Ciències Naturals de Barcelona d'interès, que tot seguí una marxa bastant més ràpida de la prevista. Pel mes de setembre publicàvem el primer Anuari de la Junta amb la collaboració dels nostres agregats, i les consi- deracions que respecte les col'leccions dels Museus allà fèiem quedaren ben aviat fora de lloc. La ràpida volada i increment que prengueren algunes seccions, entre elles la botànica i l'En- tomològica, així com la Biblioteca, obligaren a la Junta a pendre disposicions especials ampliant l'organització. I s'instal'laren els laboratoris del Museu per a les seccions esmentades. Mes, senyors, l'esforç particular fins allavors obtingut no era ja suficient, la Junta tingué d'ocupar-se de l'organització del seu personal, convocant a aquest a un primer concurs per a proveir cinc places d'auxiliars tècnics, concurs del que re- sultaren elegits els Srs. Aguilar-Amat, Font Quer, Pardillo, Sagarra i Sanmiguel, que, amb la col:laboració del Vocal de la Junta Director dels serveis botànics Dr. Caballero, la del Di- rector del Museu D. Artur Bofill i l'activa dels agregats Sal- vador i Joaquim Maluquer, constitueixen el fonament de l'obra que celebrem avui i inaugurarem demà. FE do Tota obra cultural amb entusiasme empresa es caracteritza per una força d'atracció irresistible que es deixa sentir fins de ben lluny, així la nostra, sense donar-nos-en compte i molt abans que haguéssim pogut somniar-ho, era ja observada pels naturalistes de fora. I no tardaren en venir a col'laborar- hi amb sos consells i recol'leccions. Entre ells no puc menys de fer aquí esment de M. Emile Racovitza, del Laboratori de Banyuls, del Dr. Haas, del SencRenbergischen Museum de Franxíort: del Frère Sennen, dels Maristes francesos, Mr. O. Ch. Rosset, Dr. VVeiss, entre els estrangers, i D. Carles Pau, Sessió Inaugural 87 de Segorbe, Dr. Rioja, de Santander, Dr. Galàún, de Palma de Mallorca: P. Navàs, de Saragossa, Dr. Boscà, de València: Dr. Gonzàlez Fragoso i Sr. Vicioso, de Madrid, D. Ascensi Codina i Dr. Bofill i Pichot, de Barcelona, entre els espanyols. Personalment i oficialment en nom de la Junta tinc de fer constar el mèrit d'aquesta col'laboració, tant més d'agrair quant en general no podia ser més desinteressada. De tots els que a aquesta obra ens han ajudat, és aquí el lloc de proclamar ben alt l'ajuda entusiasta, contínua 1 adhesió incondicional amb què hem comptat des del primer dia per part del director del MusEU NACIONAL DE CIÈNCIES NATURALS a Madrid, Dr. D. IG- NASI BOLÍvAR. Una modèstia no igualada enlloc ni per ningú, ha fet que no es trobés ara entre nosaltres, amb tot i que estic segur que dels actes a què pot haver assistit en la seva incansa- ble vida de seguit i profitós treball, és aquest aquell amb el que més identificat deu sentir-se. En la formació de col'leccions i ordenació de treballs, el concurs que es troba és sempre segur, en canvi, en l'organització interior, en la solució dels mil pro- blemes d'ordre col'lectiu i personal en una obra com la nostra, el concurs apenes es logra obtenir-lo mai. Es tan humà el recel i gelosíal I precisament és aquesta col'laboració la que ens ha prestat el professor Bolívar, sense reserva de cap mena, posant incondicionalment al nostre servei, l'immens caudal de la seva llarga experiència, del seu saber i coneixements. A ell no li podem dir res més, Sinó que consideri l'obra nostra com a pròpia i que en aquest acte solemne, la Junta de Ciències Naturals, l'Ajuntament i el poble tot de Barcelona, li dirigeix son homenatge de salutació i agraiment. En Mo ch Les instal'lacions que inaugura amb aquest acte la Junta, no són altra cosa que un començ de l'obra digna de Barcelona 88 Junta de Ciències Naturals de Barcelona que havem emprès. El significat de la festa no és altre que el presentar-nos en públic, amb el bagatge dels nostres plans i de les nostres aspiracions, per a que conegudes aquestes i aque- lles de vosaltres, ens dongueu l'apoi i confiança que la mag- nitut de l'obra requereix. Aquests serveis no són altres que els esboçats en el primitiu plan d'un any enrera: el Museu de Ciències Naturals, la secció botànica, el parc zoològic i la secció oceanogràfica o marina. Mes no cregueu que es tracti d'una cosa acabada, d'un monu- ment llest quina inauguració volem celebrar, és la primera . pedra el que posem avui, d'un monument que anant bé no trobarem mai prou complet per a inaugurar-lo. En el Museu de Ciències Naturals les reformes són bastant grosses, constituint aquest avui un conjunt d'installacions que es complementen i col'laboren. Així hi ha la part d'expo- sició, de laboratoris, el Vivàrium i l'Aquari. En la primera, és la novetat més gran la presentació, de moment, de la fauna catalana, en grups biològics representatius del medi on viuen els animals en nostra naturalesa, essent de notar el que s'ha procurat imitar aquesta fins al punt de portar del lloc de proce- dència d'aquells les plantes, rebrolls i les pedres pròpies de la mateixa, cada animal està allà en el medi en què viu, molts en parelles, altres amb els nius, etc. Sempre s'ha procurat adaptar a les roques, plantes i demés que els acompanyen, les formes pròpies de la regió on viuen els animlas, essent pro- cedents de la mateixa. Així el tronc de castanyer que figura en el grup de Singlars, fou triat a Gualba, els materials del grup de l'estepa amb les avutardes, foren portats de la plana d'Urgell, els de les aus de patamoll, del Prat de Llobregat, etcètera, etc. Al centre s'hi destaca el grup: pirenàic amb una representa- ció de la fauna de les altes muntanyes. Als costats, hi ha la —çççcçççççccçccçcçççccççççc gç ça Sessió Inauguval 89 fauna ornitològica palustre (ocells de patamoll) i la marina (gaviotes), essent també remarcables el grup de singlars i l'ha- bitat dels ducs. Tan senzill com sona això a les nostres orelles, en la pràctica les dificultats que presenta són molt sovint verdaderament grans, doncs no sempre es topa amb gent que sàpiga bona- ment fer-se càrrec de l'obra empresa, ni es troba personal auxiliar prou adicte i capaç per a portar-la a cap. La Junta ha tingut que formar-se'l poc a poc aquest per- sonal, acudint en part al que, dispers per indrets allunyats de casa nostra, desitjava ocasió de treballar en una obra de profit. I al costat del que aquí ens anem formant amb l'excel'lent en- carregat de la Preparació i Laboratori de Taxidermia Sr. Soler i Pujol, i les intelligents senyoretes Civit, Fustagueras, Bohi- ges i Mateu adjuntes als laboratoris i Biblioteca, hem obtingut el concurs directe dels actius conservadors-recol'lectors que foren dels laboratoris de Màlaga i Palma de Mallorca, Srs. Gros i Gofii Giner. La fauna catalana installada en aquesta forma està en el primer pis del Museu de Catalunya a la cura de l'auxiliar Sr. de Sagarra, mentres les colleccions generals degudament ordenades, segueixen en el Museu Martorell, sota l'inspecció del Sr. d'Aguilar-Amat. La bona preparació dels exemplars que es reben, l'estudi ji determinació dels mateixos, l'investigació de llur organització i estructura, així com l'estudi de llurs elements constitutius, fan imprescindible l'existència i funcionament d'una sèrie d'instal'lacions que donen lloc als laboratoris del Museu. Cada un d'aquests laboratoris disposa dels auxiliars indis- pensables, preparadors, recollectors i demés, com també de biblioteca especial i abundant material científic. Avui està el Museu en condicions d'estudiar el que bona- NI g0 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ment rebi, crear un nucli d'aficionats a les Ciències Naturals, resolent sos dubtes i guiant-los en el camí emprès i aixecar el nivell de cultura general del públic presentant davant sos ulls les meravelles de la Naturalesa. En el Vivàrium, installat en l'antic Ivernacle, presenta la Junta els animals de nostres camps, boscos i aigua-molls, vius en llur medi propi, podent-se observar la vida i costums d'ells. L'Aquari, reorganitzat en forma apropiada, presenta la no- vetat de tenir una secció marina on el públic pot contemplar els animals de nostre litoral, sobre tot aquells que més des- coneix, i amb quines costums està menys familiaritzat. Aquesta secció, nova a Barcelona, presenta únicament, avui per avui, la fauna o animals propis de les roques litorals, sobre tot dels que viuen més o menys estacionats, que són, per altra part, els més interessants. Les dificultats momentànies per a la renovació de l'aigua de mar en aquest lloc i el poc espai de què es disposa, priva de presentar la nombrosa representació de la fauna ictiològica marina que hostatgen nostres costes, però a mida que els projectes de la Junta vagin desenrotllant-se i transformant-se en realitats, el públic podrà anar coneixent-la paulatinament amb l'ampliació i reparació de les instal'lacions. El contingut dels aquaris marins està format actualment per animals celenteris o cnidarvis (actínies, anèmones de mar), equinoderms (estrelles de mar, erissos de mar i botes), alguns tunicats (ciones, cínties, crancs, gamba, cargols i petxines). També es presentaràn a èpoques determinades, quan les recol- leccions i envíos de la badía de Roses poden efectuar-se cò- modament, alguns corals, esponges i madrèpores. En el centre de la sala hi ha un petit dipòsit on es tríen els animals quan es reben, no posant-los en els aquaris fins que es veu es troben ja en bon estat. L'aigua pot posar-s'hi dolça o de mar, segons convingui. Sessió Inauguval gI Donada l'índole del contingut, varia continuament el ma- terial dels aquaris, no sols segons l'estació de l'any, sinó també per la contínua entrada de nous exemplars i noves formes, procedents de les exploracions marines i dragatges que emprèn o encarrega la Secció Oceanogràfica de la Junta. Per a nosaltres serà una base d'experiències indispensable, per a escometre aquesta obra en gran. La Secció Botànica, que bé pot dir-se no existia a la Junta, ha sigut obra de l'entusiasme i continuat treball del Dr. Font Quer activament ajudat pel professor Caballero. Els mil plecs de poc més d'un any enrera, s'han transformat ara amb prop de 20,000 que contenen els nostres herbaris, a més de la nova secció criptogàmica, l'ordenació de l'estufa en l'ala dreta de l'ivernacle i el jardí d'experimentació català davant del Museu Martorell. La Junta espera convertir aviat tot aquest conjunt de serveis afectes a la secció botànica en un complexe moder- nament organitzat, que amb el nom de dnstitut Botànic exer- ceixi a Barcelona les funcions de treball, ensenyança i inves- tigació de que avui careix tot Espanya en absolut. La Secció Marina, completament nova, pot presentar ja una mostra del que pot arribar a ser. Les col'leccions d'ani- mals marins que de diferents procedències ha rebut la Junta, donen ja una idea de la riquesa i esplendor no imaginable del món marí, d'aquest ambient de vida intensa, molt més encara que en la terrestre, amb totes ses lluites, exuberància i agi- tacions. Està aquesta en l'extrem posterior del primer pis del Museu, constant d'una sèrie d'aparells de pesca dels més usats en nostra costa i en les exploracions oceanogràfiques, així com de les col-leccions d'animals marins distribuits en vitrines a propòsit. Lo interessant d'aquestas colleccions resalta a pri- mera vista, doncs poden admirar-se les més variades formes 92 Junta de Ciències Naturals de Barcelona d'animals inferiors, els corals amb els pòlips estesos, les me- duses, animals pelàgics, nocturns i fosforescents, una bona sèrie de llimacs de mar, cargols marins i petxines amb l'animal estès, etc. La collaboració en aquesta Secció correspòn principalment al Dr. Galàn, del Laboratori de Porto-Pí, a l'Estació Zoològica de Nàpols, al professor Dr. Rioja del Laboratori de Santander ia D. Joaquim de Borja, de la Comissió Oceanogràfica de la Marina de Guerra espanyola. Gran part dels exemplars pro- cedeixen també de les exploracions portades a cap per personal de la Junta, havent sigut preparats en el Laboratori adjunt a la Secció, deguent fer constar l'intel'ligent i meritori treball de l'auxiliar de la mateixa, Srta. Rosa Bohigas. Entre els objectes que figuren ara ja en aquesta collecció, criden atenció especial les maquetes o relleus de la costa cata- lana, des de la boca del Tech a la platja de Pals, amb les dife- rents fondàries, recs i planes submarines, tan característiques del nostre mar, la maqueta general del Mediterrani, la nansa de pesca per a grans fondàries usada pel príncep de Mònaco en ses exploracions, fins a més de 3,000 metres, amb les plaques lluminoses i gambins en l'interior, les dragues de diferents tipus i mides, així com el cap i crani de l'Hiperodon rostratus VVerm, procedent de Blanes, i la gran tortuga Dermochelvs coriacea Linné, procedent de la Porrassa (Badía de Palma). A son costat, comencem a reunir, com hem dit, una sèrie d'enginys i ormeijos de pesca, base d'exploracions futures de la secció oceanogràfica que amb el vostre apoi i la vostra ajuda tenim d'establir. Per fi, en el Parc Zoològic, les reformes fins ara efectuades sols a la conservació es refereixen, amb algunes ampliacions arreglades, com són l'ocelleria i l'aquari de salmònids ben ori- ginalment instal'lat en l'estrem de la col-lecció. Sessió Inqugural 93 Consideracions d'ordre interior i seguritat de les installa- cions obliguen a la Direcció de la Junta a restringir en certa manera l'aglomeració en les mateixes, doncs cal reconèixer amb fond sentiment, que el nivell cultural deixa bastant que desitjar en la generalitat del públic, per a poder entregar-li massa obertament les esmentades instal'lacions. Entre els fins culturals de les instal'lacions i serveis de la Junta hi ha la difusió de les Ciències Naturals, i a aquest fi el Museu organitza anyalment un cicle de conferències i cursos de diferents caràcters, elementals, pràctics i d'investigació, sobre diferents estrems de les Ciències Naturals, com són, entre ells, la Geologia, Mineralogia, Entomologia, Zoologia, Micro- grafia, estudis de la Naturalesa i Botànica descriptiva. Aquests cursos, a càrrec del personal tècnic de la Junta, són de matrícula completament gratuita, aportant el Museu tot el material necessari tant per al treball en les classes, com el de recollecció i preparació en les excursions. El nombre d'alumnes no excedeix de dotze i en cas de matricular-se'n més, poden desdoblegar-se els cursos en dues o més seccions, a base sempre d'una hora semanal. Són sobre-tot recomanables als que estudíen per a mestres o mestresses, alumnes de l'Institut i estudiants de les Escoles d'Agricultura, :Belles Arts i Bells Oficis i demés que desitgin especialitzar-se en alguna branca de les Ciències Naturals. A les persones que per la llur carrera i ocupació tinguin la residència fora de Barcelona, poden arribar així a constituir bons corresponsals del Museu en les diferents comarques ca- talanes. 04 Junta de Ciències Naturals de Barcelona La Junta ha organitzat una Biblioteca de Ciències Naturals pròpiament dites, que està a disposició del públic els dies i hores pel reglament indicats. El nombrós canvi de publicacions entre les entitats similars d'Espanya i de l'estranger li proporcionen material difícil i sobretot car d'adquirir d'altra manera, a més de les obres es- pecials que, sigui per donació dels autors, adquisició directa o dipòsit dels propietaris, van ingressant continuament en la ja important Biblioteca. Però hi ha encara molt què fer per a que sigui una Biblioteca especial al dia, i per això espera també no li faltarà el concurs de tots, Sigui amb donatius o dipò- Sits. A més de la general, on hi ha les obres referents a més d'una de les seccions del Museu, posseeix cada laboratori una Bi- blioteca especial amb el concernent a la seva secció, anant-se estenent això cada dia més, a mida que les necessitats del tre- ball així ho exigeixin. Amb això els dipósits poden fer-se de les dues maneres, sigui a la general, sigui a les seccions, segons el desig del do- nador o dipositant. Per ara, s'és sumament restringit en el treure llibres dels locals de la Junta, ja que es tracta d'obres quina consulta, per a que sigui útil, deu tindre lloc amb els exemplars al davant, i, per tant, en els laboratoris. En casos de treballs especials, pot fer naturalment sempre la Junta una excepció dintre el Reglament de la mateixa. Formen part de la Biblioteca les publicacions de les Socie- tats Geològica, Mineralògica, Botànica, Zoològica, Malacològica i Entomològica de França, Museus de París, Marsella, Mònaco, Londres, Milà, Gènova, Nova-Yorl, VVashington, Buenos Aires, Montevideo, Mèjic, Sydney, Rio de Janeiro i altres, les obres de LamarX, Cuvier, Bourguignat, Pilsbry, Locard, Carus, Sessió Inauguval 95 Trouessart, Rathenovv, etc., etc., a més de les publicacions molt completes sobre la flora, fauna i gea ibèriques. Per a fer-se'n càrrec, basti dir que'l canvi de publicacions passa ja de 330 entitats. qe Una nova empenta acaba de rebre la nostra Institució, amb la conversió en Junta mixta acordada per l'Excm. Ajuntament i Excma. Diputació de Barcelona, i no cal dir que si abans era un compromís d'honor el nostre envers la Ciutat, ho és d'avui endavant molt major, ja que contribueix oficialment a nostra tasca una gran part de Catalunya. Realment, no podia faltar la protecció de la Diputació a una obra cultural com és la nostra. ae oh La Junta no pensa en cap manera estancar-se amb les instal- lacions que presenta avui al públic barceloní, ans al contrari, desitja que siguin elles un estímul, per a que aquest segueixi amb verdader interès la gestió de la Junta esperonant-la per a que vagi ampliant-les i desenrotllant-les més i més. Hi ha molt què fer en aquest sentit a Barcelona, encara, fins a lograr l'Institut Botànic abans esmentat, l'Estació Occa- nogràfica i Laboratori Biològic a què ens havem referit, sols existeix en projecte, el mateix Museu de Ciències Naturals no és ni de molt el que deu arribar a ser, faltant-hi representació de grans grupus d'animals tropicals interessants tots ells, a més de les col'leccions sistemàtiques de pells com són en els Museus moderns: la secció antropològica i etnogràfica no existeix encara: i fins el Parc Zoològic no és allò a què Barcelona tindria dret: un jardí d'aclimatació, centre de reproducció i exportació d'animals de climes càlids. 96 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Per a tot això, no basta el treball continuat en els Museus, instal'lacions i serveis esmentats, és precís sortir a fora, estendre el radi d'acció més enllà dels nostres límits geogràfics, relacio- nar-nos amb altres entitats germanes, emprenent exploracions de conjunt fins a regions ben apartades i poc conegudes. La Junta confia en que despertarà l'interès del públic en general, i en particular de les persones aimants de les Ciències Naturals i del bon nom de Barcelona, les quals collaboraràn en aquesta obra esboçada a mida de les respectives forces. L'organització de la Junta, el que la Junta necessita, espera i ofereix al públic i a sos protectors, va expressat en el lloc corresponent de nostres publicacions, confiant en que per part de tot-hom mereixerà aquesta crida el millor acolliment. Senyors, vaig a acabar, però permeteu abans que fassi avi- nent davant de tots, l'agraiment gran de tots els elements tèc- nics d'aquesta Junta, envers l'Ajuntament de Barcelona a quina alta protecció es deu tot lo exposat, i dintre d'ell la Junta tota l'endreça especialment a les Comissions de Foment i Cultura, que sens distinció de partits ni manera de pensar, han apoiat incondicionalment la nostra obra. Il a vos, Excm. Senyor, que ens dispenseu l'honor de presi- dir-nos, desitjem quedi el dia de demà aquest acte com un dels millors records del temps que haveu exercit la Magistra- tura capdal de la ciutat de Barcelona. HE DIT. da ae Sessió Inauguval 97 DISCURS DEL ILTRE. SR. PROFESSOR DR. D. CARLES CALLEJA, VOCAL TÈCNIC, VISPRESIDENT DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA, sobres: (ACCIÓN MORALIZADORA DE LA VULGARIZACIÓN DE LAS CIENCIAS NATURALES, Y APOYO QUE DEBEN PRESTAR LAS CORPORACIONES POPULARES EN DICHA ACCIÓN y Excmo. Sr.: Sefloras y Seflores: Ni por afieja ni por repetida debe abandonarse esta pruden- tísima costumbre que consiste en confiarse el disertante a la benevolencia de su auditorio, pues aunque no fuera més que como fingido homenaje, supone tal acto, reconocimiento de pequefiez, frente a la grandeza del pueblo, que en este concepto debe tenerse siempre al auditorio, ausencia de egoísmo Y por ende, condenación explícita de todo linaje de egolatría y mere- — a IE 98 Junta de Ciències Naturals de Barcelona cido homenaje, quienes, pudiendo dedicarse a més provechosos menesteres, nos hicieron la sefialada y honrosa merced de es- cucharnos en el concepto físico, y atendernos en el intelectual. Así, pues, gustoso cumplo con los cànones consuetudinarios y sin més preàmbulos, que de ser més latos tornaríanse en ale- gatos personales de empalagosa dulcedumbre, a vuestra bene- volencia me entrego, en vuestra discreción confío y en vuestros amorosos anhelos intelectuales dejo vagar mi espíritu, seguro de que no me ha de faltar la una, sabréis dispensar faltas con aquélla y habréis de alentarme con éstos, pues pienso que aquí os habéis congregado, en esta casa, y en este imponente yY sagrado recinto, para confirmar una vez més que tal salón y tal casa es el común albergue de los hijos (que lo son unos por naturaleza y otros, como yo, por afecto) de aquella perla del mar latino, que estimara el príncipe de los ingenios como ar- chivo de la cortesia. Y entro ya en materia sin més preparativos, uniendo mis plàcemes y fundiendo mi g0z0 con el vuestro al ver cómo nues- tro municipio cumple con una de las obras de misericordia, pues al inaugurarse en este día los servicios de que os ha dado cuenta mi querido Yy activo compadfiero el Sr. Maluquer, que son in- cumbencia de la Junta Municipal de Ciencias Naturales, el Ayuntamiento de Barcelona, con una esplendidez que le honra, con un altruismo pocas veces igualado por otros municipios, ha puesto en nuestras manos un gran instrumento de cultura popu- lar, y al crear y dotar estos servicios que se hallan bajo nuestra inmediata vigilancia, ha echado sobre nuestros hombros pesada carga, responsabilidad inmensa, que nosotros estamos dispuestos a afrontar para corresponder a tal confianza y para que siempre pueda decirse que el municipio de la Ciudad Condal, cumple Sessió Inmauguval 99 con aquella obra de misericordia que os indicaba, y no esca- tima su amparo y llama a su lado a todos los que en el reparto de la comedia social nos correspondió el papel de ensedar al que no sabe. Permitidme, pues, que aquí me detenga un poco e insista sobre la significación de las instituciones que hoy se inau- guran, y que mafana habréis de visitar: se trata, como ve- réis, de ofrecer una colección de seres que se hallan dispersos en la tierra, en conjunto y en reducido espacio para que con comodidad material y sin esfuerzos intelectuales pueda apre- ciarse cómo son en su forma, cómo se comportan en sus acti- vidades, en qué condiciones se encuentran los seres de la natu- raleza, vivos unos, aparentemente inertes otros, y todos ellos dignos de atención y de estudio. De este modo el visitante de nuestras colecciones en los museos, de nuestras plantas en los jardines y en las estufas, de nuestros laboratorios con sus preparaciones microscópicas, puede asistir a los fenómenos de la Naturaleza, sin dispendio metàlico y sin pérdida de tiempo, muchas veces més preciado éste en medio de nuestra agobiante vida moderna que aquél. Pero no hemos de ocultarnos que la consecución de este fin de mera satisfacción de una sana curio- sidad, es peco resultado para tan grandes medios y tan magna empresa, es preciso que algo més se obtenga en esta labor, se hace necesario que a la par que instruir deleitando, eduquemos, que lleguemos a conseguir el cumplimiento de aquella divisa que debiera campear en toda empresa de pedagogía popular, (dulcoro moreso, que dulcificando las costumbres se crean los ciudadanos completos, pues la verdad escueta, sin la compafiía de la belleza y de la bondad, es una sola de las facetas del conocimiento, del mismo modo que no puede concebirse al sabio que no es bueno y cuya sensibilidad no le encamina hacia el luminoso sendero del arte. IOO Junta de Ciències Naturals de Barcelona Precisamente este consorcio de la verdad con la belleza y la bondad se realiza en el estudio de la Naturaleza, y de ahí forzosamente ha de deducirse que la vulgarización de la ciencia que al estudio de la Naturaleza se dedica, constituye un gran elemento educativo, y como todo lo que sea educar tiende al cumplimiento de un gran precepto moral, de aquí que la di- vulgación de las ciencias naturales constituya uno de los pro- cedimientos moralizadores del pueblo a quien se educa con en- canto, pues se le ofrece una verdad bella y se le inicia en la gran obra del Creador, cuyas leyes tienden al cumplimiento del deber ineludible en sus diversas expresiones para todos los seres que a El le plugo colocar en la inmensidad del Uni- Verso, Y como no hay mejor medio educativo que el del ejemplo, el hombre encuentra en el examen de las leyes naturales el cumplimiento fatal de la justicia inmanente, el desinterés de las sociedades animales, el Sacrificio de unos seres por otros, el amor maternal elevado al més alto grado de sublimidad, el trabajo en provecho propio y en el de la agrupación de la que el ser forma parte, todo ello sin alharacas, sin recompensas actuales, llevado a cabo con la sencillez de lo rutinario, callada y reposadamente sí, pero con la harmonía inimitable, con aquella deleitosa música indefinible con la cual ruedan los mundos por los espacios infinitos y en cada uno de ellos debe sentirse la sublime sinfonía de la vida que se eleva a manera de selectísimo perfume constituyendo alabanza imperecedera de la naturaleza hacia el Supremo Artífice, fuente de toda Verdad, de toda Belleza y de toda Bondad. Insisto, y perdonadme por ello, que si lo bueno y lo ver- dadero ha de llegar a la conciencia del pueblo, debe vestirse con las galas de lo bello, y por esto la Naturaleza es medio sin igual para la educación moral de las multitudes. LE -pleg Sessió Inauguval IOI En efecto, la grandeza y hermosura de la Naturaleza puede estudiarse en todas sus obras, porque se manifiesta hasta en sus producciones més insignificantes. El imponente espectàculo de las revoluciones celestes y de las formidables fuerzas que entran en acción para el gobierno de los mundos, indudable- mente debe sorprendernos por su extensión Y por el poder de las acciones que nos revela, pero la sorpresa que en nosotros nace a la vista de las grandezas celestes es causada por la supe- rior dad comparativa de dichas grandezas sobre los pensa- mientos usuales de nuestro espíritu. El Autor de la naturaleza no es més grande en la dirección de un sol a través de los cam- pos estrellados, que en la germinación de una planta o en la generación de cualquiera ser Vivo, no es més grande al sembrar estrellas a millares en los surcos del cielo, que cuando es- parce las ligeras semillas de terrestres flores sobre la húmeda tierra. Todas son obras igualmente dignas de atención Y que revelan la acción de una inteligencia infinita. Substraer un globo radiante de vida al vuelo abrasador de los desmelenados co- metas, o cerrar la temblorosa corola a la aproximación del Ccierzo o de la niebla, desplegar en el espacio una nebulosa rica de soles o adornar en nuestros jardines los àrboles con poli- cromas flores, presidir a la formación de las capas sucesivas de la corteza protozoica del mundo, o hacerlo con un fruto que debe madurar, son todas obras divinas, Y este título no conoce ni més ni menos grados. Contemplar la naturaleza en sus flores o en sus estrellas es elevarse a la noción de lo verdadero por vías diferentes, es ini- ciarse en los misterios de lo infinito con expresiones distintas, es estudiar el mundo bajo aspectos variados, es instruirse en la cien- cia de la naturaleza por dos maestros diversos, pero de la misma escuela. Sepàmosio bien, la belleza y la sublimidad en la Na- turaleza no es cuestión de tamafio: la mús modesta de entre 102 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona las plantas, la flor campestre que se esconde bajo la hierba espesa y las que pertenecen al mundo microscópico, son tan maravillosas como las espléndidas orquídeas, los cedros secu- lares, las temblorosas sensitivas. Empero en esto, como en todo, por un efecto de inercia de nuestro espíritu, la costumbre embota nuestra sensibilidad y hace menos vivas las impresiones que frecuentemente se suceden, de manera que los objetos que al principio cautivaron més vivamente nuestra atención y més profundamente nos sorprendieron, llegan con el tiempo a pasar inadvertidos. Esto es lo que constituye en nosotros el grado aparente de lo maravilloso: lo desconocido, lo nuevo nos choca y nos atrae sin cesar, a medida que las cosas nos van siendo més conocidas, més familiares, pierden el don de maravi- llarnos. Si por arte de encantamiento llegàramos hoy por primera vez sobre la tierra volviendo de un mundo diferente del nuestro, jcuél no sería nuestra sorpresa al despertarnos y ver manifes- tarse en torno nuestro todas las numerosas acciones que cons- tituyen el conjunto de la obra naturall En la aurora del afio, como en la de un hermoso día, la alegre primavera despierta las fuerzas latentes y adorna con nuevas galas al mundo des- pojado de ellas por la mano del invierno, el cielo renace, su azul bafia a lo lejos el transparente horizonte, la tenue brisa acaricia los nacientes retofios de las plantas, el sol vierte desde lo alto sus fecundos rayos, y la alegría y la luz celebran por todas partes el renacimiento de la vida. jQué maravillosa transformación se ha operadol Los àrboles, los bosques enteros que hace unos meses no ofrecían més que troncos descarnados, tallos desnudos en los que la muerte parecía haber sentado sus reales, de pronto reverdecen, se visten de hojas y nuevamente esparcen su fresca sombra en lo profundo de los retiros cam- pestres. EE, ed 3 Sessió Inauguval I03 Este sublime espectàculo cada afio se renueva y sin em- bargo pasa casi inadvertido si alguien no nos llama la aten- ción para que en él nos fijemos. 4: Qué sería si a la general con- templación del movimiento primaveral hiciéramos suceder la observación particular de cada especie vegetal o animal2 4 Qué sería si restringiendo nuestra observación nos dedicúsemos a contemplar las plantas tan diversas que embellecen la super- ficie de la tierra2 Veríamos que mientras unas guardan humil- demente sus flores, otras parecen nacidas para el brillo y la luz, desplegando ante nuestras atónitas miradas las galas resplande- cientes de sus riquezas, otras parecen desdefiar esta aparente frivolidad y no se presentan hasta la época en que los frutos ya maduros consagran su utilidad: aquí la vista se sorprende ante el vigor de secular encina que allà en tiempos remotos quiza viera pasar al colegio de los druidas en busca del muér- dago sagrado, allí el tenue soplo de ligera brisa conmueve en sus raíces la púdica violeta. Pero aun nos queda por contemplar el mundo maravilloso de los colores y al lado de la nítida blancura de olorosa azucena se desenvuelven las maravillosas tonalidades de la digital, del tulipàn, de la triste pasionaria o del alegre Y espafiolísimo clavel. Pero donde indudablemente la ensefianza del ejemplo puede tener una mayor trascendencia no sólo individualmente, sino que también desde un punto de vista colectivo, y por ende de gran importancia sociológica, es en la contemplación atenta de los animales que viven en colonias. /Cuàntas veces, por ejemplo, no ha sido solicitada nuestra atención por la impecable distri- bución del trabajo en la sociedad de las abejas, y en ella hemos Visto ejercitarse la resignación, el sSacrificio constante de las obreras y tantas particularidades que serían en efecto pro- fundamente admirables si, como dice un gran biólogo, las abejas fueran hombres Pero tanto mejor, aun conservando IO4 Junta de Ciències Naturals de Barcelona este punto de vista antropomórfico, que quizà no sea muy preciso biológicamente, es en cambio conveniente mantenerlas con un fin educativo y hacer observar la cantidad de abnega- ción real que exigen ciertos deberes sociales de los animales que los llevan a cabo y en muchos casos habremos de convenir que si tal hicieran los hombres, habríamos de honrarlos como santos, jcuàntos premios se conceden a la virtud que no forman excepción en las sociedades animalesl Creo, pues, para terminar, que las ciencias naturales consti- tuyen un gran instrumento en la educación moral del pueblo, y que su divulgación ha de ser provechosísima, entendiendo que es obligación de todas las entidades directoras de aquél, procurar por todos los medios realizar tal divulgación como deber ineludible que la sociedad les confía para cumplir una de las més hermosas misiones que han de realizar las corpo- raciones populares, pues éstas no sólo han de administrar bien, sino que han de repartir entre sus administrados aquel otro alimento espiritual que forma la educación y cumplir de esta manera con una misión altísima, por aquello de que no sólo de pan vive el hombre:. Pero me preguntaréis: :cómo llegar a realizar tal fin: y especialmente: de qué medios se pueden valer municipios, diputaciones, etc., para conseguir que las ciencias naturales no sólo se divulguen entre el pueblo sino que éste se interese en tal divulgación, se aficione a su estudio y sea, en último término, un factor activo de su conocimiento2 A esta pregunta habría yo de contestar con respuesta tan breve como expresiva, pues me bastaría deciros que haciendo lo que nuestro municipio realiza y que en el día de hoy expone a la consideración de los ciudadanos barceloneses, se Obtiene he ea a UE a SPA Ci sa PS Z tip i ve ds Sessió Inaugural IOS el múximo rendimiento en la vulgarización de la ciencia de la Naturaleza, y que como lo mejor es predicar con el ejemplo, no temo equivocarme si os digo que quedàis emplazados para que a la vuelta de no muy largo lapso de tiempo veàis los pro- vechosos resultados obtenidos en la cultura de nuestra querida ciudad. Pero no quiero terminar Sin afiadir que no basta esto que ahora se os presenta a vuestros ojos, que es necesario que, ademós de la creación de museos, de jardines, de estufas y um- bràculos, de colecciones de animales vivos y de herbarios con vegetales muertos, los municipios, como ya ha comenzado a realizarlo el nuestro, se preocupen de dar cursos cortos de vul- garización, donde con sencillez espartana, con amenidad àtica y con caràcter eminentemente pràctico se expongan por personas competentes los més elementales principios científicos, se cuide de organizar cortas excursiones Y Visitas a sus propias instala- ciones en las que bajo la dirección de esas mismas personas se haga notar cuanto deba conocerse y esté a los alcances de excursionistas y Visitantes, y sobre todo procuraran asociar al trabajo científico al pueblo publicando pequefios folletos donde se den clarísimas instrucciones para la recolección de animales, vegetales y minerales, con lo cual se conseguirà instruir y enriquecer las colecciones y crear un amor a los museos como de cosa propia, pues que a su crecimiento han contribuído todos los que de un modo u otro han aportado su esfuerzo personal, y aun se estimularía més este amor creando premios que anual- mente pudieran repartirse, por ejemplo, uno al que hubiera recogido més ejemplares, otro al que hubiera presentado los mús raros o nuevos yY otro al que los hubiera ofrecido mejor preparados. 106 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Termino ya, pero antes de acabar permitidme que felicite efusivamente a nuestro Ayuntamiento por el acto que hoy se realiza y sobre todo por su honda significación y que apro- veche este sitio y este momento para que en nombre de mis compafieros y del personal técnico de la Junta me ofrezca para realizar esta tarea educativa, haciendo constar que no busca- mos otra recompensa que la Satisfacción del deber cumplido y haber sido útiles a nuestros conciudadanos en bien de la Moral, de la Ciencia y de la Patria. ———————————————————————————————————————————eLeL-LeLÉÉéÉÉéÉ———É É-LeLÉl-í—í——————é Sessió Imaugural 107 DISCURS DEL PRESIDENT DE LA JUNTA ILTRE. SR. D. SANTIAGO ANDREU I BARBER, TINENT D'ARCALDE DE L'ExcM. AJUNTAMENT DE BARCELONA Excms. Srs.: Senyores: Senyors: Si no fos per complir un deure de gratitud i cortesia impo- sat pel càrrec amb què, no pels mèrits personals, sinó per la llur benevolença, els companys de Junta tingueren a bé hon- rar-me, no aixecaria certament la meva veu en aquest lloc on els tècnics han fet sentir la seva amb l'eloquència i entusiasme que haveu pogut apreciar. Però, senyors, toca al president cloure l'acte solemne amb què la Junta de Ciències Naturals de Barcelona celebra la inauguració dels seus serveis, i em per- metreu unes breus paraules, que quant almenys signifiquin el nostre més pregon agraiment als que hi han collaborat, i la meva modesta però entusiasta adhesió personal als sentiments expressats pels senyors que han fet ús de la paraula. Per aquestos, especialment per la bella Memòria del nostre estimat Secretari, vos haureu fet càrrec de l'esforç que la Junta ha fet durant aquest any fins arribar al moment actual, així com dels projectes de noves instal'lacions i serveis per a l'es- devenidor, essent veritablement consolador i obrint el cor a falagueres esperances, veure com en aquests temps ben cala- mitosos en què un incendi formidable consumeix d'extrem a 108 Junta de Ciències Naturals de Barcelona extrem les més belles, les més cultes regions de la terra, aqui a casa nostra venim a fer obra de pau, obra de cultura, ciència, educació i ciutadania amb la propagació i conreu de les Cièn- cies Naturals. I és, senyors, ben digne d'observar com aquest renaixe- ment científic i cultural que cada dia en manifestacions diferents veiem sorgir en la nostra terra, tingui precisament lloc en mo- ments d'intens desvetllament patriòtic, de pregon entusiasme d'afirmació dels sentiments nacionalistes. Era ahir que inaugu- ràvem aquella esplèndida manifestació d'art amb què la noble França, la immortal, la bella França respongué a la invitació que amb els braços oberts li féu la ciutat de Barcelona, ager- manant en l'Exposició memorable els noms dels grans artistes dels dos paisos germans, com les masses chorals catalanes s'u- neixen en manifestació mai vista i honoren al Músic que sabé infiltrar en l'ànima del poble una de les més enlairades de les Belles Arts, com tot Catalunya, sense distinció de partits ni pensaments, celebrava el gran poeta, l'il'lustre Guimerà, i serà demà que, amb la repartició de premis en l'Institut d'Estudis, s'afermarà una vegada més el gran principi exposat de com els renaixements culturals sols tenen lloc i veritable eficàcia quan van acompanyats d'un desvetllament nacionalista, en moments d'optimisme gran, d'esperances, d'anhel, de competència, de lluita, de vida intensa, de voler serl La Història ens ho ensenya en ses immutables planes: la flo- ridesa francesa, l'anglesa, la belga, l'americana, l'italiana, l'ale- manya, sempre han tingut lloc en temps de desvetllament polític, sigui causat per un gran trasbals i un jove imperi, sigui per una extensió de domini mundial sens parió, sigui pel naixement d'una independència, sigui, en fi, per la unió i agermanament després d'unes guerres civils formidables que conduiren els grans Estats a la Federació, al Reialme, a l'Imperi. Sessió Inqueuval IO9Q Avui es troba Catalunya en un d'aquests moments històrics. Els motllos en què la seva. vida es desenrotlla, els troba estrets, i, en dalers d'espandiment, es dirigeix a les terres de la vella Ibèria amb la senyera al vent desplegada, d'àmplia, completa renovació. 1 esperonada la vida catalana per l'acció política d'afirmació nacionalista que això representa, es llença en totes les manifestacions del saber humà assedegada de cultura, ex- perimentació i investigació. La Junta de Ciències Naturals és una part integrant d'aquest renaixement, millor dit d'aquesta floridesa científica de nostra terra, i avui amb l'organització d'un Institut Botànic, demà amb la de l'Institut Oceanogràfic de què vos ha parlat el nostre Secretari, assentarem el criteri de no recloure'ns solament dins les nostres fronteres, sinó que anem a cercar fins lluny de casa els medis de treball que necessitem, col'laborant en la gran obra del progrés científic mundial. Per a aquesta obra altament patriòtica en el més ampli sentit de la paraula, requerim l'esforç de tots vosaltres, d'aquí i de fora, que per al desvetllament científic de Catalunya i d'Espanya tota vos interesseu. No sobren a Espanya organitza- cions científiques amb base ferma, que siguin garantia d'encer- tada i fructuosa gestió, i des d'aquest lloc d'honor em complau rendir públic homenatge a aquesta entitat que sobressurt en mig d'un cúmul d'organitzacions de vida precària, il'luminant com estrella d'Orient la vida científica espanyola guiant-la cap a l'ideal: la Junta d'Ampliació d'Estudis 4 imvestigacions cien- tífiques. Nosaltres hi tenim fe plena, confiança absoluta en aqueixa organització, patrocinadora de les pensions d'estudi, de la Resi- IIO Junta de Ciències Naturals de Barcelona dència d'Estudiants, dels Laboratoris d'investigació i per sobre de tot la protectora decidida, ferma, del Museu Nacional de Ciències Naturals. Per això ens considerem tan honrats amb la delegació que d'aquest tenim entre nosaltres, i el missatge de sa- lutació del qual, tan sincer com eloqiient, ens ha llegit el profes- sor Hernàndez-Pacheco. Rebeu, senyor professor, amb els vostres companys Drs. Lozano, Cabrera i Bolívar, l'expressió del nostre més pregon agraiment, i quan, de retorn al vostre Museu, des- prés d'aquestes hores, que nosaltres trobarem sempre excessi- vament breus, que hem passat plegats, vos trobeu altra volta entre els vostres treballs endinsats en els alts estudis que tan vos honren i ens honren a tots, vos preguem que no oblideu el nostre desig de col-laboració ferma, franca i lleial en propòsits comuns que guien a totes dues Corporacions. D'una manera espe- cial vos prec que feu present al mestre de tots, el director insigne del Museu de Madrid, professor Ignasi Bolívar, la nostra més entusiasta salutació i coral agraiment. E od El Secretari vos ha donat compte de les adhesions rebudes i representacions acreditades. A mi no em toca més que agrair- vos a tots el vostre concurs i el relleu que amb la vostra pre- sència doneu a la nostra festa. A les entitats i organitzacions catalanes no tinc de dir-los res més, formem tots un bloc cultural que podem condensar en les paraules etots per a un i un per a tots). Grans mercès per la vostra adhesió. De fora haig d'anomenar entre les espanyoles el ja citat Mu- seu Nacional, la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural, el Laboratori biològic de Palma de Mallorca, l'Estació Marina de Santander. Rebin totes elles, amb les altres adherides i perso- nalitats associades, nostre més sincer reconeixement. Sessió Inauguval III D'estrangeres, moltes han estat les adherides, i, atenent a les circumstàncies actuals, són ben d'agrair les proves de consi- deració de què ens han fet objecte, especialment les de Ba- nyuls, Mònac i Marsella, sobretot aquestes darreres, que ens han enviat un delegat: el director del Museu Colonial francès, catedràtic de la Facultat de Ciències de la Universitat de Mar- sella, professor Henri Jumelle. La gran nació francesa ha volgut així associar-se a aquesta nova manifestació de cultura nostra, oferint-li jo aquí, en nom de la Junta, públic testimoni de pregon agraiment i personal adhesió. Tant al professor Jumelle com al Sr. Cònsul General de França M. Gaussen, aquí present, els prec que es facin intèrprets dels expressats sentiments. A vosaltres, Srs. Arcalde i Consellers de la ciutat de Bar- celona, que tan relleu i solemnitat haveu donat amb la vostra presència a aquest acte, vos oferim també l'expressió de nostre agraiment, pregant-vos que Seguiu dispensant la mateixa pro- tecció com fins ara a l'obra de la Junta, que és, al cap i a la fi, obra ben vostra. I a tots els presents que vos haveu associat tan gentilment a la inauguració dels nostres serveis, representants com sou aquí de tot el poble barceloní al qual van en primer lloc endre- çades les instal'lacions que suara inaugurem: Grans mercèst Penyora sou tots que la Junta de Ciències Naturals de Barcelona ha de seguir sense desmaiar en el camí emprès, com deia tan encertadament la digna delegació del Museu Nacional: en bé, honra i prestigi de la Ciència i de la Pàtria. HE DIT. GEOLOGIA DEL MONTSECH "BAOURITA 9p UPS UOJ — él da. (AIQISIA F1S2 OU fAISIQ (P SPU1 fUQBEIV DP YDISQUOJY (A) "198 V op UD0ISU0IN — T 814 - 2 "'BjOJoNS I Spssp Opeimuo) y25S,U07Jy jop evuelou eq S.LS 4 s 6 S o o 8 a i s L sl S S - - o S 8 Is) o Rs 3 ai S JUPLA OUDLUJY Sin'7 PS HOHSLNON THQU VJD90O104D GEOLOGIA DEL MONTSECH CONFERÈNCIA DONADA EN LA REIAL ACADÈMIA DE CIÈNCIES p:r L'EXCM. SR. D. LLuís MARIANO VIDAL VOCAL HONORARI Illmos. Sres.: Sefiores: Al verme honrado por la Junta de Ciencias Naturales con el encargo de dar una conferencia al día siguiente de ser inaugurados los servicios con que ha de contribuirse a la vul- garización y adelanto de estas bellas ramas del saber, me he sumergido en un mar de dudas y de vacilaciones, tratando de escoger un tema que, hallàndose en harmonía con los propósitos de la Junta, no fuese ingrato al selecto auditorio, en el cual, dentro de su ilustración, se comprende que no hallen ni pueden hallar igual cabida todas las manifestaciones de la actividad científica en las ciencias de observación de la Naturaleza. Pero yo, ciudadano por nacimiento, soy montafiés de co- razón. En la montafia he recogido las més puras y gratas emo- ciones de mi vida intelectual. En ella he arrostrado los més graves y serios peligros: y si hiciese un balance de los días que he vivido la vida montafiesa o la vida ciudadana desde que entré de lleno en,el ejercicio de mi profesión, quizà me I16 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ganaría carta de naturaleza entre aquellos àsperos riscos sem- brados de bloques colosales, de quienes dice Verdaguer al cantar el Pirineo: Bossins són de cinglera, són òssos de muntanya, carreus del mur que allunya la França de l'Espanya, palets que cercarien los rabassuts gegants Si, envolts en rufagosa, macissa pedregada, l'Olimp prop de sa cima veiés altra vegada lluitar déus i titans. En ellos se han fijado mis recuerdos en este día, Y me han decidido a hablaros de la montafia, porque ella presta generosa hospitalidad a las tres ramas en que la Historia Natural se sub- divide: a la Zoología, guardando una fauna numerosa desde los màs insignificantes seres, hasta el hombre, que ya en los tiempos prehistóricos buscaba abrigo y refugio contra las fieras Y contra las inclemencias en lóbregas cuevas, donde nos ha dejado con los restos de su industria sefiales de su existencia. A la Botà- nica mostrando en todas partes, pero concentrada en deter- minadas comarcas, una flora espléndida y variada, como sucede en Castanesa (lugar de los botànicos bien conocido). A la Mine- ralogía y a la Geología, con la exhibición continua de su cons- titución interna en sus barrancos, en los acantilados, en todos los sitios donde la vestidura de la tierra vegetal ha desaparecido, y asoma descarnada la pétrea osamenta. Y es que la montafia es muy digna del amor que por ella sienten los que han logrado penetrar alguno de sus secretos. Hay que ver en ella la concentración, la representación de la idea de Continente. Dado el modo como casi todas se han formado, cada montafia, cada sierra, conserva més o menos inteligible la firma del acto de su creación. Surge, porque la corteza terrestre, PU, SOM, Làm. II ies Naturals de Barcelona :enc Junta de C - 'BAOUEJTA 2P U2ASIUOJY 19p le1U9p1920 OUUDNXA jo ua 'soiqnY 2p ojgond HDIO4USLNON 14Q VI901T04O lOPLA OUDLU DIY Sin'T M.IlII Naturals de Barcelona tencies Junta de C 'SE1oJIISsoj Antu SeSJeyy "osuouojupS —QI "DV 1NDBUISNOg PDAISQ 'SOMUSI A SEZIeD 'osuoIApS Un) FI "BOge1S011 EZieg 'esuospidouay ler "'SEIMOJOp 2P S09 -UEQ SOS3N18 'PUNIoUa A ÍDiDQOJQNS PA 4/SO Ap SEBILYY 'Cipoue SpvJ ial "PIPISODU NU PA) 47SO ap SE3 -JEUI À SDU1j09430 DD EZIJLD 'OSOUIA J0J09 SEBJLIY 'ODUUNU NN OT OD 6 "OU SI U05 'SPB1U1 A SEZIJLO 'SLOSIUDIV 'aSU UNA VD) 8 "'09N1J0 O1U3IULJOyE UNSIE 9p OlDIpUI OpeI1eBIqe OSD A "8 SEZILD SEf U05 SAULp109U09 SOU297 U3 SOSD A 'odnay 'SESOJI DIEC SEZIJLD 'aSU97Y91.47520JQ — PI Ju 'SEZIIED) 'asustuvpduuv 'Jomadns 039P3217) 9 P "DIN PIIOUdOA Jy U0D SaJeinqea SezmeD 'yPyioyosnjy le e 'QU29Ç81J0 Jap oseq eq op e8uipnd 'OlIDUA9)0N9 UQIANIVY 1 SQV V VNOSI HUSHQ HOHS.LNON "THQ SHAVUL V ODI9Q'IOHO 4H.LUOSI cl 9J0,L 2P JOpPrAJES UES o ug ap o, Noel den 8V pop Sind sang so/ ti 9p sed Opeijo5 810 le1sOH i "tu CS9T 2811 £ saejjedeatyy 2p Oorg HOHS.LNON THdQ J3EU 12 P: — iq CU y Ci: Pnseqas uPsS a PLDJX 9P FAQUFJTA VI901049 i 2911 9P NEA SET SolV 2911 9P NBA go UE UES 3p ojjusen 2p OpEI0SJ op seumy JPPLA OUDLUDJA Sin'T Geologia del Montsech 117 tan rígida, tan resistente como parece, es realmente plústica ante las extremadas energías que la Naturaleza despliega en momentos dados: y al ceder a estos esfuerzos, y al alzarse como un coloso entre las llanuras que hasta grandes distancias la rodean, si bien parece contemplar con orgullo el territorio que ha quedado deprimido a sus pies, da un hermoso ejemplo a los grandes de la tierra, pareciendo decir a los humildes: Yo velaré por vosotros, yo condensaré en mis cumbres las nubes que revolotean por el aire, yo exprimiré de sus masas esponjo- sas el agua vivificadora que reclaman vuestros campos, y repartida en líquidos filetes os la enviaré para fecundarlos. cYo detendré en mis fornidos hombros los vientos impetuosos, y reflejaré sobre los llanos el calor y la luz que el sol me envía en sus ardientes rayos.o De este modo resulta ser altamente benéfica la montafia, y hasta tal punto lo es, que casi podría decirse que, sin ella, no habría ríos. Sin Pirineos no correrían el Ebro ni el Garona, y sin los Alpes, no habría Rhin ni Danubio, ni existirían las risuefias y fértiles llanuras de la Lombardía. Afjàdase a esta acción puramente física la acción social que realiza alimentando en su seno una población vigorosa que conserva las energías de la raza, y se explica cómo Cova- donga en Asturias y Gombreny en Catalufia, pudieran ser ba- luarte contra la morisma durante siete siglos. Así, siendo tan merecedora de carifio la montafia, apenas se comprende que poblaciones que la tienen a su lado, la hayan mirado siempre con indiferencia, y que sólo en los últimos tiem- pos haya evolucionado hacia ella la pública afición. Buen ejemplo de esto tenemos en Barcelona, que, tendida a los pies del Tibidabo, a cuya proximidad debe principalmente su dulce clima, no hace muchos afios que su cúspide era solamente visi- 118 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tada por alguno que otro excursionista, ganoso de grabar su nombre en la rugosa corteza de los pocos pinos que lo coro- naban. Pero regresemos a nuestro Pirineo, que sólo he hecho las precedentes consideraciones para justificar el tema que he escogido para esta conferencia: cGeología del Montsech.. Es èsta una sierra transversal de la provincia de Lérida, situada hacia el centro de la misma, y en la cual, desde mis primeras excursiones, me llamó vivamente la atención la cons- tancia de su forma, la regularidad de su constitución geológica y el orden con que se suceden en ella varias diversas edades de la historia de la tierra. (Làúm. I.) Mide cerca de 50 Filómetros de extensión, de los que unos 12 pertenecen a la provincia de Huesca, presentando su cumbre una línea suavemente ondulada que acusa el eje O dirección de la sierra, y la atraviesan, cortàndola en tres trozos desiguales, los dos ríos Noguera Pallaresa y Noguera Ribagorzana, que descienden del Pirineo alimentados por las nieves eternas. Con ellos va el agua, con ellos el elemento fertilizante de los campos y generador de las energías eléctricas, que encarriladas en del- gados alambres van a substituir en lejanas tierras al carbón como fuerza y como luz: que lo que es en el macizo de la sierra, pocas corrientes subterràneas asoman, justificando esta escasez de fuentes el nombre que lleva: Montsech. Y en cuanto a po- blados, los pocos que existen se han formado al pie de la Sierra: al Sud, Vilanova, Santa María de Meyà, Ametlla, etc., al Norte, San Salvador de Toló, Llimiana, etc., pero en el centro no hay més que un villorrio llamado Rubies, tan mísero, que ni pàrroco puede sostener. (Làm. 2.) Pues bien: en cualquier punto de este largo recorrido que se hiciese un corte a la sierra normalmente a su dirección, nos presentaria la misma figura, representación invariable de la Geologta del Montsech lIO forma del macizo: en lo alto, una arista desde la cual la ver- tiente Norte cae en uniforme pendiente de unos 302 hacia la cuenca de Tremp en la parte catalana, hacia los llanos de Tolva en la parte de Aragón. La vertiente Sur ofrece en todas partes un formidable acantilado que se detiene hacia la mitad de la altura de la sierra sobre el río, y aquí se extiende a lo largo de ella, a este nivel, una faja casi horizontal con algo més de un Rilómetro de ancho, cuyo borde Su, termina en otro alto acantilado que desciende verticalmente limitando por esta parte meridional el espesor de la sierra. De suerte que el Montsech presenta en toda su longitud, hacia la mitad de su altura, un ancho escalón, que como pronto diré, ofrece la particularidad de ser el plano de separación de las dos grandes divisiones que se consideran en los terrenos eretàceos: el cretàcico superior Y el cretàcico inferior. (Làm. 3.) Y aquí empieza el geólogo a mostrar su curiosidad. 4A qué se debe esta notable forma2 Si la sierra se prestase a sufrir un interviú, sabríamos cómo y por qué causas la adquirió, cuàndo fué que pasó de la humilde posición de llanura a la elevada categoría de sierra: cuàndo yY cómo modificó su figura: pero ella es menos dócil a las interro- gaciones de los naturalistas, que los hombres políticos a las embestidas periodísticas: y el geólogo se ve reducido a sacar conclusiones, únicamente como resultado de su propia observa- ción. De aquí proceden las diferencias de criterio, porque cada cual ve los hechos a su manera. El que tiene el honor de ocupar vuestra atención, expuso ya en 1875, al describir la región central de la provincia de Lérida, lo que cree que se deduce claramente de una observación cuidadosa. A los pocos afios, un distinguido geólogo francés, quien ha hecho recientemente el trabajo més completo que existe sobre la geología de los Pirineos franceses, M. Carez, habiéndole pa- Junta de Ciències Naturals de Barcelona - es 9) sado por alto mi opinión tan claramente expresada en mi citada Memoria, de la cual sin embargo hizo en otros puntos un detenido anàlisis, decía simplemente cque no había sabido darse cuenta del fenómenor. Ultimamente otro geólogo francés, que también penetró en Catalufia, ve en él una manifestación de esos gran- diosos cubrimientos que con el nombre de Nappes van invadiendo los dominios de la estratigrafía, y que yo, sin desconocer la parte de verdad que en principic tienen, considero como un funesto efecto de las seductoras teorías brillantemente expues- tas por Suess, pero de las cuales se han apoderado muchos, introduciendo una verdadera moda en la geología tectónica, de la cual va resultando que muchos cortes geológicos, que podrían y deberían ser sencillos, se complican hasta el punto de hacerse imposibles de comprender: porque es un hecho, por més que parezca incompatible con la seriedad de la ciencia, que muchos sabios son accesibles a las imposiciones de la moda científica, como pueda serlo el més refinado dandy a las exi- gencias del vestir. Sencillísimo es a todas luces el proceso operado en la sie- rra del Montsech. Cuando el mar numulítico había cubierto con sus sedimentos toda esta comarca, prodújose por un empuje venido del Sur un fuerte pliegue longitudinal: levantàronse los estratos triàsicos y jurésicos y cretàcicos y numulíticos, hasta una altura mucho mayor de la que hoy muestra la sierra: rompiéronse en la línea de mayor flexión, y prodújose la caída de toda la porción meri- dional, quedando la septentrional en la posición adquirida. Así, una larga falla de 50 Eilómetros de largo dejó descubiertos los rotos estratos de todas las hiladas que integran el Montsech, y por este formidable descenso del ala meridional, resultó que sus bancos mús elevados, que datan de la época numulítica, se pusieron en el fondo del valle en contacto con las hiladas trià- Junta de Ciencias Naturals de Barcelona GEOLOGÍA DEL MONTSECH Luis Mariano Vidal Paso de Terradets, entre el Montsech de Ager y el de Vilanova. Río Noguera Pallaresa. LAm. Junta de Ciencies Naturals de Barcelona LAm. V GEOLOGIA DEL MONTSECH Luis Mariano Vidal Paso de Bonremey, entre el Montsech de Ager y el de Aragón. Río Noguera Ribagorzana PN — as EPS Sa DV ES A aa Geologia del Montsech Í21 sicas, que son las més bajas y més antiguas del macizo en el ala del Norte. dY cómo se formó en ésta el notable escalón de que hemos hablado2 Aquí tenemos otra prueba de que, según indiqué hace poco en este mismo local, la Naturaleza, al dar forma a la corteza terrestre, opera a la vez como arquitecto y como escultor. Como arquitecto ha edificado la montafia y le ha dado una formidable fachada de 50 Xilómetros de largo por més de mil metros de altura. Como escultor ha aprovechado para modificarla la di- ferente resistencia que ofrecen a los agentes atmosféricos los diferentes bancos de que se compone. Entran en la constitución petrogrúfica del Montsech prin- cipalmente dos clases de rocas. Las calizas y las margas: y puede decirse en globo que éstas se hallan concentradas en un espesor de un centenar de metros hacia el medio de la formación: y que las calizas se desarrollan en el resto por encima y por debajo de ellas. Ahora bien: como las margas son muy arcillosas y muy deleznables, las aguas meteóricas las arrebataban, y a la larga debieron quedar grandes cavidades debajo de los duros bancos calizos. Estos, faltos de sostén, se resquebrajarían y lentamente, pero continuamente, fueron desprendiéndose, como caerían los sillares de una fachada cuyos cimientos hubiesen desaparecido. En esta forma, de un modo fatal e inevitable, ha ido des- truyéndose a fuerza de siglos la mitad superior de la sierra, Y retrocediendo hacia el Norte el acantilado calizo que domina a lo que llamo escalón del Montsech. Grandioso ejemplo de los misteriosos recursos que hay en las fuerzas naturales, y patente testimonio de la larguísima du- ración de su labor. Si nos fijamos en que la altura de este acan- tilado superior viene a ser de unos 300 metros, que el ancho 9 122 Junta de Ciències Naturals de Barcelona medio del escalón es de cosa de un Xilómetro, y que la longitud de la sierra es de unos 50 Rilómetros, resulta que la masa de caliza desaparecida por la acción espontúnea de los agentes at- mosféricos es de unos 15,000 millones de metros cúbicos: yY cuando vemos la lentitud con que hoy día se va operando la degradación del frente calizo, hasta el punto que los habitantes no aprecian la menor variación en el plazo que abarca su memoria, la imaginación se detiene ante la inmensidad del tiempo, y el concepto de la duración de los períodos geológicos se agranda, dando en resumen un incalculable valor al total que abarca la historia del globo. Pero queda otra pregunta por contestar: /De qué tiempes data la aparición del Montsech2 Esta es. una cuestión que hace algunos afios no hubiera podido resolverse, porque no estaba entonces bien determinada la edad geológica de unas importantes hiladas que intestan con la sierra, y en geología, la fecha de un suceso, por grande y con- siderable que sea, no cabe sefialarla mientras no pueda relacio- narse con otros sucesos cuya época o edad sea conocida. Desde que el ilustre De Verneuil (cuyo nombre ha de ser objeto de veneración por todos los geólogos que saben que a él se debe la base o fundamento del mapa geológico de Espania) sefialó en el paso de Collagats, del río Noguera Pallaresa, los gruesos ban- cos de conglomerados poligénicos que encima del eoceno se ven yacer en Catalufia, Aragón, etc., a los cuales he dado el nombre de Pudingas supra numulíticas en anteriores trabajos, inicióse un problema cuya solución me estaba reservada hasta hace pocos afos, en que pude explicarme de qué época datan y comprender por qué estàn horizontales en unos parajes e incli- nados en otros. Pues bien, estas pudingas descansan horizontales sobre el numulítico de la cuenca de Tremp, e intestan, sin perder su EO CE, a EL UES que EE UIC dE Et da da aa i AL a aa al a aa De Ca, Da ba VI IAM: Junta de Ciencies Naturals de Barcelona o y 'BUBZIOSEqIJ CJ9N8ON (9P djjea jo ua DAR UOY jop 91d je 'esnuoq ef op Se204 se7T BR Pe EL mb Es JOPLA OUDLUDIY Sin HOHSLNON "IHQ VJOOTOHO Junta de Ciencies Naturals de Barcelona CH 4 La L MONTSI L GEOLOGIA DE Luis Mariano Vidal LAM. VII uenca de Tremp. En Formas montserratinas en el conglomerado oligóceno de Pesonada, antes de entrar el Noguera Pallaresa en la ( ei ll ha Geologia del Montsech I he) Le) horizontalidad, con los bancos numulíticos inclinados de la sierra del Montsech, lo mismo en el borde occidental de la cuenca for- mado por la sierra de Claramunt, que en el borde oriental for- mado por la sierra de Benavent. Dícenos esto que el Montsech se hallaba levantado cuando este grueso manto de conglome- rados se depositó: y como ya sabemos que esta formación tumultuosa data del levantamiento del Pirineo, es consecuencia lógica que el Montsech y el Pirineo son contemporàneos. iQué de variacionesl jQué de reformas ha sufrido el país desde que aquel gran levantamiento tuvo lugarl Sin ellas la risuefia cuenca de Tremp no existiría: la vifia que constituye la principal riqueza de la comarca, no hundiría sus raíces en el duro suelo, y no se hubieran fundado las poblaciones que se ven diseminadas por su superficie: porque el grueso manto de pudin- gas que la cubría, idénticas a las que admiramos en Montses rrat, no es apto para la agricultura. Pero pasaron los tiempos oligocenos. Vino la época miocénica, época de trastorno geoló- gico en Catalufia, y entonces debieron abrirse las dos grandes y largas grietas por donde corren de N. a S. el Noguera Pallaresa y el Ribagorzana, que, como dijimos, cortan la sierra del Mont- sech en tres trozos desiguales. Los dos agrestes y angostos pasos, que con los nombres de cTerradetso (làm. 4) y (Pas de Bon- remeyo (làm. 5) semejan formidables tajos dados a través del macizo y muestran aún junto al cauce, en prueba de la im- portancia del cataclismo sufrido, grandes fragmentos de mone tafia desprendidos de la mitad superior (làm. 6), sirvieron de paso a las aguas y a los materiales pétreos de la zona alta, y por ellos debieron bajar en confuso desorden los bloques de la pudinga destrozada, ahondando més y més el cauce en las duras ca izas de la sierra con su incesante golpear. Hoy no queda de este conglomerado més que lo que corona los bordes de la cuenca, perfectamente reconocible desde lejos 124 Junta de Ciències Naturals de Barcelona por las pétreas agujas y columnas de formas montserratinas que pueden notarse en el paisaje que reproduce la làm. 7, recordando las que tan interesante y característico aspecto dan a la sierra de Montserrat: y puestos al descubierto los bancos arcillosos del eoceno y del garumnense, la agricultura ha podido desarrollarse y poblarse la cuenca. Pero hasta ahora no os he hablado del Montsech sino exa- minàndolo desde unos puntos de vista que caben dentro de esta rama de la Geología que se llama Geografía física,. El principal interés que tiene para el geólogo estriba en la sucesión de sus capas, que dan, sobre todo para el paleontólogo, esplén- didas muestras de la riqueza de las antiguas faunas marinas yY lacustres, ofreciendo al observador amplia cosecha de: fósiles notables: tanto, que no hay en Espafia otro punto donde se observen en tan reducido espacio especies tan interesantes co- rrespondientes a distintos pisos geológicos. En el tramo màs elevado de la cresta, llamado Garum- nense, o Danés lacustre, se sumergen sus hiladas inclinadas debajo del numulítíco de San Salvador de Toló, para reapa- recer en el llano de Isona, mostrando aquí el Hippurites més moderno que la Paleontología conoce y que es característico del Garumnense catalàn: el Hippurites Castro: Vidal (làm. 8). En la gruesa formación margosa que hemos dicho ocupar la base del cretàceo superior y que forma el piso del amplio escalón del Montsech, puede también hacerse una abundan- tísima colecta de fósiles, de los cuales hay varias especies nuevas que me propongo describir. Entre las calizas que hay debajo de esta zona margosa descubrí, hace algunos afios, una fauna muy interesante en una cantera de caliza litogràfica que se empezó a explotar (làm. 9). Es coetànea de las célebres canteras de Baviera que han venido suministrando a todas las litografías del globo las piedras que Junta de Ciencies Naturals de Barcelona DAAM. VIII GEOLOGÍA DEL MONTSECH Luis Mariano Vidal Hippurites Castroi, Vidal, el rudisto màs moderno, piso Garumnense. P Junta de Ciencies Naturals de Barcelona Lim. IX UDASIUOR 12 U3 P£9JY DP s'IN (ES 9P C2U018011J expoid òp eJojueD HO4SLNON THQ VI901049 JDPLA OUDIUDJY SIN" ui Geologia del Montsech I2 esta industria necesita: y algunos de los fósiles que me han suministrado han hecho modificar en la ciencia paleontológica el concepto que se tenía de la época de aparición de varios gé- neros. Así, la rana, que se creía datar de la época terciaria, ha podido verse que existía ya en el jurúsico superior, es el Paleo- batracus que describí dedicàndolo al eminente director del Museo de París, M. Gaudry, hoy fallecido. (Lúm. 10.) Entre los insectos descubrí un Pímplido que M. Fernand Meunier describió con el nombre de Ep/taltites jurasicus, pro- bando que este género, cuya antigiedad se creía no pasar del cenomanense (cretàcico inferior), existía ya en el jquràsico superior (làm. 11, fig. 1) y también un cicàdido que denominó Paleontina Vidali (làm. 11, fig. 2). Y en el reino vegetal descubrí muchas e interesantes espe- cies, de las que la més notable es un Pseudoasterophilites, enero tenido también hasta aquel momento por cretéceo, al cual el eminente filólogo M. Zeiller llamó P. Vidali. (Lúm. 12.) Y por fin, bajando al valle que corre al pie Sur del Mont- sech, se pone el pie en una abundantísima fauna eocena, de la cual hay un gran número de especies, entonces no conocidas, cuya, descripción confié al reputado paleontólogo M. Cossmann, publicàndose en el Boletín del Instituto Geológico de Espana.. Explican todas estas notables circunstancias que he pro- curado poner de relieve, la predilección que he sentido por esta sierra del Montsech, atreviéndome a presentarla hoy a vuestra ilustrada atención, aun con riesgo de que la materia no encajase en los gustos y aficiones de la generalidad de los que me favo- recen con su asistencia. Pero abrigo el convencimiento de que no hay punto en Catalufia que més digno sea de visitarlo el geólogo: y hoy, que se agrega a este interés científico un interés de caràcter indus- trial, casi me felicito de tener ocasión de fijar la atención en él. 126 Junta de Ciències Naturals de Barcelona La cantera de caliza litogràfica del Montsech, llamada de Santa María de Meyó, es la única cuya calidad, probada en casi todas las litografías de Espafia, resulta ser igual a las celebradas pie- dras de Munich. Su explotación, que en el terreno económico fué un fracaso por el error de haber montado en Barcelona los talleres de elaboración, sería lucrativa montàndola al pie de la cantera, como se hace en Alemania, y la ciencia y la industria unidas harían de esta localidad un motivo de orgullo, lo mismo para los que estudian la Naturaleza, que para los que anhelan contribuir con su esfuerzo y con sus recursos al progreso in- dustrial de la nación. Este es para mí el cristal con que en general ha de mirarse la montafia. No como escarpado muro que pretenden escalarlo los que ponen toda su aspiración en buscar el peligro y ven- cerlo. La fantàstica hermosura de los agudos picos, la tene- brosa soledad de sus angostos pasos, los abismos en donde se pierden las corrientes de agua para reaparecer a la superfície en fuentes caudalosas después de largos recorridos subterràneos, los ivones y lagos donde se almacena en copiosas reservas la nieve liquidada por el calor del sol, todas estas bellezas natu- rales que encantan al turista, :de qué servirían, si sólo se Viese en ellas motivo de asombro para los habitantes de la llanura, o acaso de inspiración para el literato o el poeta: Para los primeros se reduciría a una efímera admiración, que cesa, como cesa la impresión producida por una cinta cinematogràfica: para los segundos, el efecto perdurarà con el auxilio poderoso de la prensa, y lo mismo los conceptos justes y elevados, que los procedentes de errores de observación, yendo vestidos con las galas de una imaginación brillante, se transmitiràn a los lectores, porque los més no se hallan en condición de distinguirlos. Así Verdaguer, el excelso cantor del Pirineo, dice en su admirable leyenda poética El Canigó:: Junta de Ciencias Naturals de Barcelona LAm. X GEOLOGÍA DEL MONTSECH Luis Mariano Vidal To per. i y Paloeobatracus Gaudryi, Vidal, —.— . 2 Batracio del piso Rimeridgense. Junta de Ciencias Naturals de Barcelona GEOLOGÍA DEL MONTSECH Luis Mariano Vidal Fig. 1. — Ephialtites jurasicus, F. Meunier. x 2. — Palceeontina Vidali, F. Meunier Insectos del piso Rimeridgense. . LAm. XI i Geologia del Montsech 127 :Què són los Pirineus2 Serpent deforme que, eixint encara de la mar d'Astúries, per beure l'aigua aon se banya Ampúries, atravessa pel mig un continent. Quan ja a la mar mediterrània arriba, al mirar-la, potser, tan espantable, amb un colp de sa espasa formidable en dos la mig-partí l'Omnipotent. Esto encierra un error que durante muchos afios ha domi- nado en la Geografía. La creencia de que la sierra pirenaica està partida en dos hacia la mitad de su longitud, en donde està situado el Valle de Aràn, estaba muy generalizada: y en el zig-zag que la cresta simula en este sitio, veíase un efecto de separación de las dos mitades, desviàndose la del lado orien- tal algunos Rilómetros hacia el Norte y la occidental hacia el Sur. De ser esto cierto, habría una verdadera rotura seguida de dislocación en las formaciones geológicas que integran la cordi- llera: pero el estudio geológico de ésta ha descubierto cuón falso es dicho concepto, pues las formaciones se prosiguen con toda continuidad de Levante a Poniente sin falla ni interrupción alguna, y la marcada ondulación que la cresta ofrece en el Valle de Aràn, no es un efecto tectónico, sino simplemente geogrà- fico, por haberse acentuado en aquel punto la oblicuidad que muchos valles ofrecen en su origen con respecto a la dirección del eje de la cordillera. Perdónese al eximio poeta el error del cual él no es respon- sable, ante la belleza de las imàgenes y la galanura de su in- comparable estilo: pero seamos cautos al exponer y analizar los fenómenos de la Naturaleza, para no ser víctimas de una, demasiado ligera, observación. Por esto yo me he esforzado en presentaros la montafia, 128 Junta de Ciències Naturals de Barcelona no como la ve el simple excursionista, sino como motivo de estudio por cualquier lado que se la considere, ya que siendo la representación del núcleo continental, sus flancos nos ponen a la vista lo que las llanuras guardan a grandes profundidades: la variedad de climas que ofrece con la diversidad de alturas, da al naturalista materia para variadísimas investigaciones, Y de sus bosques, y de sus aguas, y de sus minerales, puede la industria obtener, y Obtiene, pingúes productos. Por lo demàs, para el hombre de ideas abstractas, que no ve lo que le rodea con un fin utilitario, sino que gusta de elevar su pensamiento a las causas, es la montafia un manantial in- agotable de emociones. Ve la mano del Creador en cada una de las púginas del libro de la Naturaleza, de esa Biblia, donde la Historia de la Tierra està escrita en sus estratos, y cuyas letras son los fósiles: y dofide parece que cada sierra, cada cordillera, es el principio de un nuevo capítulo. Aunque la débil com- prensión humana no le permita siempre descifrar los enigmas que se le presentan, el espíritu no se abate, y cuanto més se eleva el hombre en la trayectoria terrestre, màs le parece acer- carse a ese mds allà que vislumbra en el orden espiritual. Bendita sea mil veces la montafia, aunque su contemplación y estudio no produjese otros frutos que aproximar al hombre a su Creador. Barcelona, 29 de Abril de 1917. Junta de Ciencies Naturals de Barcelona LAiM. XII GEOLOGÍA DEL MONTSECH Luis Mariano Vidal El BS ce, Sa ger dl m. a s- al LE PT Pseudoasterophyllites Vidali, Zeiller..—. — . Vegetal del piso Rimeridgense. 2 L es 3 Ll Ll hr La Le ESTUDIO PARA UNA MONOGRAFÍA IDE LAS NAYADES DE LA PENÍNSULA IBÉRICA ESTUDIO PARA UNA MONOGRAFIA DE LAS NAYADES DE LA PENÍNSULA IBÈRICA por 6 F. HAAS, DEL MUSEO SENCRENBERG, FRANEFURT A/M. MIEMBRO CORRESPONSAL A FLIX (TARRAGONA) INTRODUCCIÓN Hasta ahora no han sido estudiadas en conjunto las Nàyades de Espafia y Portugal, aun cuando està fuera de duda la es- trecha relación que une las faunas de ambos países. Pero mucho més aún que en la terrestre, debe existir esta relación de paren- tesco en la fauna fluvial, en los animales de agua dulce, desde el momento que los ríos y corrientes principales de Portugal tienen en Espafia sus orígenes, y así es efectivamente, por lo menos en lo que a las Nàyades se refiere, pues con pleno cono- cimiento de causa puede afirmarse la identidad de las especies portuguesas con las atlànticas de Espafia. Ademós, como por otro lado a nadie se le acudiría el estudiar separadamente las conchas fluviales espanolas mediterràneas y atlànticas, de ahí que en lo sucesivo deberà tratar conjuntamente el monógrafo las Nàyades de toda la Península Ibérica. Existen ciertamente algunos trabajos de conjunto sobre las Nàyades de Espafia y Portugal, como son los de Drouèt, Morelet y Locard, de cuya reunión, como podría presumirse, sería fàcil la confección de la mencionada monografía. Pero desde la publicación de dichos trabajos han variado tan notablemente 132 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona las concepciones y puntos de vista sobre el valor de la especie, hasta el punto de que ninguno de ellos, ni siquiera el nunca bastante bien ponderado dUnionidae de l'Espagneo de Drouét, puede hoy utilizarse directamente sin adaptación a los puntos de vista modernos. Así, pues, teniendo en cuenta que el material actualmente conocido acerca las conchas fluviàtiles ibéricas no es bastante para servir de base a una monografía de las mismas, siendo a pesar de todo apenas conocido, y quedando aún muchos huecos que llenar con recolecciones y exploraciones bien diri- gidas, estando por otro lado fuera de duda la necesidad urgente de dar el primer paso para un estudio de las Nàyades ibéricas en conjunto, entrego estas notas, puramente bibliogràficas, para que sirvan de acicate para ulteriores y més completas in- vestigaciones. Contienen una parte indisputable (Lista I), en la que se presenta una relación cronológica de todos los trabajos sobre Nàyades ibéricas con indicación de las especies mencionadas en cada uno de ellos, otra parte crítica (Lis- ta ID), en la que se refieren las especies citadas a aquellas a que realmente corresponden según los principios generalmente ad- mitidos en la actualidad, después de ser debidamente exami- nados, otra parte geogràfica (Lista III, en la cual se agrupan las formas citadas por localidades, y, en fin, después de unas observaciones acerca una especie descrita equivocada- mente como ibérica, se hace una ligera recopilación de lo ex- presado según los modernos puntos de vista zoogeogràficos. Desde luego hago constar mi convencimiento de no ser com- pleta la bibliografia detallada en Lista I, pero no creo que me haya escapado una sola especie descrita como ibérica. Por lo tanto, puede resultar la Lista III més o menos incompleta, en cambio, la mucho més importante Lista II, no queda in- fluída por esta eventual deficiencia. F. Haas 133 ETS TAC ÍNDICE CRONOLÓGICO DE LA LITERATURA SOBRE LAS NÀAYADES IBÉRICAS IL. Spengler, in: SErivter af NaturhistorisE SelsEabet, Copenha- gue, vol. III, 17903. (púg. 63) Unio delphinus n. Sp. (64) Unio gibbus n. sp. Los dos, según referencia, de la India. (Véase el n.o 44 de esta Lista.) Geub'ea an: Transactions Amer, Ph. Soc., vel. IV, 1831. (97) Unio incurvus nm. sp. Gibraltar. 3. Lea, Observations Genus Unio, vol. I, 1834. (107) Repetición literal del n.o 2. rea, in Trans. Amer. Phil. /Soc.. vol. VI, 1838. (89) Unio incurvus (véase n.o 2) se retira de la nomenclatura, dúndose como sinónimo del U. Hittoralis. ga . Lea, Obs. Genus. Unio, vol. II, 1838. (89) Repetición literal del n.o 4. 6. Rossmàssler, Iconographie der Land- und Sússvvassermollusten Europas, vol. II, 1844. (26) Unio hispanus (Moquin-Tandon in litt.), tabl. 50, fig. 747: Guadalquivir. 7. Morelet, Description des mollusques terrestres et fluviatiles du Portugal, 1845, Paris. I00. Anodonta cygnea L. Làm. X. Lagunas de Alltedon, entre Al- valada y Azambuja. — An. regularis n. sp. Tàmega p/ Chaves. 134 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (102) An. macilenta n. sp. Làm. XI. Vallas da Geria, cerca las lagunas de Mondego, m1 milla de Coimbra. (103) 42. anatina L. Sadao, cerca de sus fuentes. — 472. lusitana n. sp. Lúm. XII, fig. 1. Afluentes del Guadiana, entre Mertola y Castro-Verde. (104) An. vanarum n. sp. Làm. XII, fig. 2. Afluentes del Gua- diana, entre Mertola y Castro-Verde. (105) Unio vohuvichi n. sp. Lúm. XIII, fig. r. Valle del Tajo, entre Villa-Nova y Azambuja. (107) Unio tristis n. sp. Làm. XIII, fig. 2. Tàmega p/ Amarante. (108) Unio pictorum Drap. Tajo, Mondego, Val d'Ademia p/ Coimbra. (109) Unio batavus Lam. Afluentes del Guadiana, Tajo, Otta (Extremadura). (110) Unio dactylus n. sp. Làm. XIV, fig. 2. Afluentes del Gua- diana, cerca de Castro-Verde, en el Algarve. (111) Unio mucidus n. sp. Làm. XIV, fig. 3. Corrientes del Norte, cuencas del Tàmega, Cavado y Lima. (113) Unio hittoralis Drap. Tajo, Otta: lagunas de Altedon: Silvès, Duero: corrientes en el Algarve. (113) Nota al pie 1. Unio incurvus Lea, mencionado como sinó- nimo del U. littovalis. 8. Graélls, Catàlogo de los moluscos terrestres y de agua dulce observados en Espafia. 1846. (33) Anodonta cygnea L. Provincias orientales y del Norte. — 4n. anatina Lam. Idem. — Unio pictorum Drap. En toda Espaàa. — U. littovalis Lam. Idem. — Var. subletragona. Valencia. — U. pianensis Far. Catalufia, en el Ampurdàn. — U. hispani- cus M. T. Provincias centrales. — U. margaritifer Retz. Aragón. — U. sinuatus Lam. Provincias -del No:te. 0. Rossmàssler, (Icon. Land- u,. Sússv. moll., vol. III, 1854. (36) Unio littovalis vat. umbonatus nm. var. Tabl. 69, fig. 840. Región de Valencia. (37) Unio valentinus n. sp. Tab'. 70, fig. 852. Albufera de Valencia. 10. Chenu, lllustrations Conchyliologiques, 1853. (Tabl. 11, fig. 1, 1 a, 1 b) Unio incurvus Lea. Grabados sin texte, tr. Bourguignat, Mollusques nouveaux, litigieux ou peu con- nus, 1865. (136 y 157) Unio umbonatus Rssmr., Tabls. 21-22. Segura p/ Orihuela, Guadalquivir, Murcia, Tajo. F. Haas 135 (138 y 160) U. subreniformis n. sp. Tabl. 24, fig. 4-6 (equvio- cadamente impreso allà: U. reniformis). Lago de Bafolas, (141 y 160) U. penchinatianus n. sp. Tabl. 25. Banolas. (143 y 162) U. valentinus Rssmr. Tabl. 27. Albufera. (145 yY 161) U. hispanus M. T. Tabl. 24, figs. 1-3. Guadal- quivir, (147 Y 161) U. graèllsianus n. sp. Tabl. 23, figs. 4-7. Albufera. (149 Y 164) U. courquinianus n. sp. Tabl. 26. Albufera. (151 y 164) U. alevoni Comp. ée Mass. Catalufia. Valencia. (154 y 167) Anodonta melínia nm. sp. Tabl. 28, figs. 1-5. Al- bufera. Unio sinuatus Lam. Ebro, Guadalquivir p/ Sevilla. (157) Unio vhomboideus M. T. Espafia. (158) Var. Pianensis Far. Ebro, Prov. Gerona, Ampurdàn. — Var. subtetragona Noul. Valencia. — Var. cuneata Jacqg. Ebro. — Var. minor n. var. Altedon y Silvès (Portugal). (160) U. batavus Lam. Ebro, Guadiana, Otta (Extremadura). (161) U. tvolvichi Mor., tenida por Bourguignat por especie sudamericana. (162) U. tvistis Mor. Tàmega (Portugal). — U. dactylus Mor. Afluente del Guadiana p/ Castro-Verde (Portugal). — U, mu- cidus Mor. Tàmega, Cavado, Lima (Portugal). — U. Picto- vum L. Ebro, afluentes del Tajo: Guadiana, Ademia p/ Coimbra. (163) U. requieni M'ch. Espatia. (164) Margaritana margavitifera L. Aragón. (165) Anodonta cygnea L. Alhedon (Portugal), Catalufia. (166) An. regularis Mor. Tàmega (Portugal). — An. macilenta Mor. Cerca de Coimbra. (167) An. anatina L. Ebro, Sadao (Portugal). — 42. Jusitana Mor. Guadiana. — 4n. piscinalis Nilss. Albufera. — An. va- navum. Mor. Guadiana. 12. Seoane, Resefia de la Historia Natural de Galicia. Lugo, 1866. Unio margaritifer L. Galicia (fide Macho). 13. Pérez Arcas, Elementos de Zoología, 3.3 edición. Madrid, 1872. Unio margaritifer L. Galicia (fide Macho). 14. Clessin, in: Martini-Chemnitz, III. Conch. Cabinet, Genus Anodonta, 1873. (85) Anodonta lusitana Mor. Tabl. 23, fig. 1. — An, vegularis Mor. Tabl, 23, Hg. 2: 136 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (86) An. vanarum Mor. Tabl. 23, fig. 3. (87) An. macilenta Mor. Tabl. 24, fig. 2. 15. Robelt, in: Rossmàssier, Icon. Land- u. Sússvv. moll., vol. IV, 1876. (64) Unio subreniformis Bgt. Fig. mi5ír. — U. penchinatianus BOtedEic. (IS. 16... Morelet, Revision des mollusques terrestres et fluviatiles du Portugal, in: Journ. de Conch., vol. XXV, 1877. Unio tristis Mor. Se reconoce como Margaritana margaritifera L. junior. — U. zvolivichi Mor. Considerado actualmente como especie australiana. 17. Macho Velado, Moluscos de agua dulce de Galicia, con observaciones sobre las especies y localidades, in: Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., vol. VII, 1879: (244) Anodonta cygnea L. Río Mifio en Túy. — 42. variabilis Drap. Río Mifio en Túy. — An. regularis Mor. Río Tàmega p/ Verín. — Unio margaritifer Rossmr. Río Landro, cerca la desembocadura, en la Ría de Vivero:, Río Eume, en el Puente de García Rodríguez, Río Mero p/ Peirao. — Var. roissyi M. T. Río Marcés p/ San Vicente de Vigo. (245) Var. elongata M. T. Río Tambre p/ Puente de Portomouro: Río Mandeo p/ Betanzos. — Unio littoralis Drap. Río Mifo (Túy, Filgueira, Ribadavia), Río Ulla (Ancoradas, Barca ds Zarandón, Rosende). — Unio pictorum Drap. Río Mifio (Lugo, Filgueira, Túy), Río Ulla (Barca de Zarandón, Ancorados, Ro- sendo). (246) Unio mucidus2 Mor. Tàmega (Verín). 18. Drouèt, in: Journ. de Conch., vol. XXVII, 18790. (327) Unio lusitanus n. sp. Guadiana y afluentes. 19... Robelt, in: Rossmàssler, Icon. Land.- u. Sússvv. moll., vol. VH, 1880. (35) Unio lusitanus Drouèt. Tabl. 139, fig. 1950. 20. Servain, Etude sur les mollusques recueillis en Espagne et en Portugal, 1880. (162) Anodonta submacilenta n. sp. Albufera de Valencia. (109) An. viriata n. sp. Albufera de Valencia. (166) An. martorelli n. sp. Albufera de Valencia. 21, 22. al IO F. Haas 137 Silva e Castro, Contributions à la faune malacologique du Portugal, in: Jorn, Sc. Mathem. Phys. Lisbga, vol. XXXV, 1883. (3) Anodonta henviquezi n. sp. Río Mondego. (5) An. charpyi Dup. Río Mondego. — An. acyrta Bgt. Río Mondego, cerca de Coimbra. — 4n. paulinoi n. sp. Río Leça, cerca de Porto. (7) An. vanarum Mor. Afluentes del Guadiana, en Algarve. — An. vegularis Mor. Río Mondego, — An. subregularis nm. sp. Río Mondego. — 472. silvai n. sp. Río Mondego, en Coimbra. (8) An. rosat n. sp. Vallas de Foja p/ Coimbra. (10) An. givaldesi n. sp. Río Mondego. (11) An. alleniana n. sp. Tàmega p/ Chaves. (12) An. macilenta Mor. Mondego, en Coimbra. (13) An. embiella Hagenm. Coimbra. (14) An. bofilliana n. sp. Tàmega p/ Chaves. (15) An. machadoiana n. sp. Tàmega p/ Chaves. (16) An. capelloiana n. sp. Tàmega. (18) An. bocageana n. sp. Alrededores de Coímbra. (20) An. cavvalhot n. sp. Río Leça, en Porto. — 47. lusitana Mor. Afluentes del Guadiana, en Algarve. (21) An. tamegana n. sp. Tàmega p/ Mondim. (23) An. mengoiana n. sp. Tàmega, en Chaves. (24) An. barbozana n. sp. Tàmega p/ Chaves. (25) An. specialis n. sp. Tàmega p/ Chaves. (26) An. codopsis Serv. Tàmega p/ Chaves. — An. venceslai n. sp. Tàmega p/ Chaves. S (29) An. rvibeivoana n. sp. Río Sado. (31) An. lusotana n. sp. Tàmega p/ Chaves. Silva e Castro, Unionidae nouveaux du Portugal, in: Bull. Soc. Mal. France, vol. II, 1885. (278) Anodonta josei n. sp. Lagunas de Esdeval, en el Valle de Vouga. (279) An. enhydra n. sp. Río Silveiro p/ Fermentellos. (281) An. tuberculata n. sp. Duero p/ Santa Cruz. (283) Unio tumidiformis n. sp. Río Sado. (284) U. sadoicus n. sp. Río Sado. (286) U. macropygus n. sp. Río Sado. (287) U. eupygus n. sp. Río Sado. (291) U. nevesi n. sp. Río Silveiro p/ Fermentellos. (292) U. simoesi n. sp. Río Silveiro p/ Fermentellos. Nobre, Catalogue des mollusques des environs de Coimbra, in: Ann. Soc. Mal. belgique, vol.. XX, 1885. (Este trabajo, que me ha sido imposible de consultar en la 138 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona actualidad, contiene, según Drouèt, algunos datos sobre Nó- yades.) 24. Chia, Catúlogo de los moluscos testàceos, terrestres y fluviàtiles de la comarca de Gerona. Gerona, 1886. (42) Unio rhomboideus Schr. Arroyos de la Dehesa: Acequia del Molino de Vives (Palol de Ofiar), cerca de su término. — U. hispanicus M. T. Ofiar. Acequia y embalse del Molino Vives. — Anodonta variabilis Drap. Ofiar: Acequia del Molino Vives. 25. Robelt, Unios y anodontes nuevos de la fauna espafiola, in: Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., vol. XVI, 1887. (435) Unio hispalensis n. sp. Guadalquivir, junto a Sevilla. (436) U. baeticus n. sp. Guadaira. (437) U. calderoni n. sp. Guadaira. — U. (hispanus var. 2) sevil- lensts n. sp. Guadalquivir p/ Sevilla. (438) Anodonta calderoni n. sp. Guadaira. (439) An. baelica n. sp. Guadaira. 26. Salvadfa, Contribución a la fauna malacológica de los Pirineos N l catalanes, in: Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., vol. XVII, 1888. (121) Unio vhomboideus Schr. Río Fluvià y afluentes, en el Ampurdàn: Riera de Lierca, junto a Tortellà. — U. turtoni Payr. Fluvià, en Olot, Puente-palanca, cerca San Roque.— U. alevoni Comp. Q Mass. Fluvià en Olot, Puente-palanca, cerca San Roque. (122) U. deshayesii 2 Mich. Junto a Argelaguer y San Jaume de Lierca. — U. sp. Castellfollit y Argelaguer. Nueva especie, según Drouèt y Fagot. i Martorell y Pefia E Bofill,y Poch, Catàlogo de la colección conchiliológica que fué de D. Francisco Martorell y Pena, legada por dicho sefior a la ciudad de Barcelona y exis- tente en el Museo Martorell de la propia Ciudad. Barcelona, 1888. (80) Unio alevoni L. Valencia. — U. batavus Lam. Valencie. U. courquinianus Bgt. Valencia. (81) U. hispanicus M. T. Río Tajo. — U. littoralis Lam. Castellón de Ampurias,: Cabafias (Corufia)s Río Tajo: Río Mifio, Rio Ebro. — Var. umbonatus. Torroella de Montgrí. — U. penchi- natianus Bgt. Valencia. — U. pictorum Retz. Río Mifo, Río Duero, Río Túmega. — U. vequieni Lam. Valencia, Río Ja- F. Haas 139 Lo rama. — U. sinuatus Lam. Ebro. — U. subreniformis Bet. Banolas. (82) U. valentinus Rssmr. Valencia. — U, vescoi Bgt. Valencia. — Margaritana mucida Mor. Portugal. — Anodonta cygnea L. Valencia, Ampurias, Portugal. — An. macilenta Mor. Coim- bra. — An. piscinalis var. rostrata. Valencia. — An. ponde- vosa Pír. Portugal. — 4n. variabilis Drap. Valencia, Portu- gal. — Var. melinia Bgt. Albufera. — An. ventricosa Pír. Va- lencia, Ampurias. — 4n. sp. Valencia. Robelt, Die Bivalven Nieder-Andalusiens, in: Nachr. BI. Deutsch. Mal. Ges., vol. XX, 1888. (17) Unio hispalensis n. sp. (20) U. caldevoni n. sp. (22) U. baeticus n. Sp. (24) U. (hispanus var. 2) sevillensis n. sp. o n. var. (26) Anodonta calderoni mn. sp. (28) An. baetica mn. Sp. Robelt, in: Rossmàssier, Icon. Land- £ Sússv. Moll., N. F., vol. III, 1888. (53) Unio hispalensis Rob. Fig. 492. (54) U. calderoni Rob. Fig. 494. — U. (hispanus var. 2) sevillen- sis Rob. Fig. 495. (55) U. baelicus Rob. Fig. 4906. (57) Anodonta calderoni Rob. Fig. 497. — An. baelica Rob. Fig. 498. Drouéèét, in: Journ. de Conch., vol. XXXVI, 1888. (103) Unio gandiensis n. sp. Río Serpis p/ Gandía. VVesterlund, Synopsis der in der palaearEtischen Region lebenden Binnenconchylien, vol. VII, 1890. Mencionadas las Nàyades ibéricas junto a todas las demàs des- critas hasta 1889 y concernientes a la fauna paleàrtica. VVesterlund, Spicilegium malacologicum. Nachr. BI. Deutsch, Mal. Ges., vol. 24, 1892. Unio calderoni var. salvadori n. var. — U. hispanus var. sphe- noides n. var. VVesterlund, Faunula molluscorum hispalensis, in: Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., vol. XXI, 1892. (390) Unio calderoni var. salvadori n. var. — U. hispanus var, sphenoides n. var. - 140 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona 34. Robelt, in: Rossmàssier, Icon. Land- u. Sússvv. Moll., N. F., Vols (VIs 1893. (98) Unio mucidus Mor. Tabl. 180, fig. 1130-1131. — U. dactylus Mos:, 'Tabl reo, no. nr32. 35. Chia, Moluscos terrestres y de agua dulce de la provincia de Gerona. Gerona, 1893. (22) Unio littoralis Cuv. En la costa y en el interior. — U. sub- veniformis Bgt. Lago de Bafiolas, Torroella de Montgrí. — U. occidaneus Dr. Castellfollitz Argelaguer. (— U. deshayesii de Salvafia, n.: 26 de la Lista.) — U. penchinatianus Bgt. Lago de Bafiolas. — U. requieni Mich. Comarca de Gerona. (— U. hispanicus in Catàlogo de Chia, n.2 24 de la Lista.) U. turtoni Payr. Río Fluvià p/ Olot. — U. aleroni Comp. de Mass. Afluentes del Río Fluvià: Hostalrich. — U. moqui- nmanus Dup. Anglés. — Anodonta littoralis Dr. Comarca de Gerona. (—4A4. variabilis del Catàlogo de Chia n.o 24 de la Lista.) 36. Drouèt, Unionidae de l'Espagne, in: Mém. Acad. Dijon, se- rie IV, t. IV, 1893-94. (27) Margaritana margaritifera L. Rios de Galicia: Mercés, Lan- dro, Tambre, Mandeo, Eume, Sionlla, Mero. (29) Unio simuatus Lam. Ebro, en Escatrón. — U. dHittoralis Cuv. Muga, en Castellón de Ampurias: Fluvià, en Tortellà y cerca Torroella de Montgrí, Ter, en Gerona: Riera de Lle- mana: Ciurana, en el Bajo Ampurdà7, Acequia del Molino de Farino, en Benimaclet, Acequia de Palafranga, Benimaclet: Río Cinca, en Barbastro: Acequia de Moncada, en Valencia: Guadalaviar, en Valencia: M:fio, Nervión, en Bilbao: Cea, en Valderas, Orbigo, en Orbigo, Henares, junto a Alcalà de Henares, Ayllón, en Linares, Jarama, junto a San Francisco: Guadiana, en Ciudad Real: Duero, Tajo. (31) U. bigevrensis Mill. Río Ulla, en Ancorados, Barca de Zarandón y en Rosende. (33) U. circinatus n. sp. Tabl. 1, fig. 6. Júcar p/ Algemesí, Pro- vincia de Valencia: Turia, en Valencia. (34) U. umbonatus Rssmr. Segura, cerca Orihuela, Caz de Mejo- rada del Campo: Guadaira: Guadalquivir: Genil, en Loza. (35) U. hispalensis Rob. Guadalquivir, en Sevilla. — Var. ca/- devoni Rob. Guadaira, en San Juan de los Teatinos. —Var. sal- vadori VVest. Guadaira, en San Juan de los Teatinos. (37) U. rhysopygus n. sp. Tabl. I, fig. 7. Acequias de Almenara, Prov. de Castellón de la Piana: Lago de Almenara. F. Haas 141 39) U. gandiensis Dr. Serpis, en Gandía: Júcar. (41) U. subreniformis Bgt. Lago de Batiolas, Fluv.à, en Torroella de Montgrí. (42) U. courquinianus Bgt. Albufera de Valencia. (43) U. mucidus Mor. Mifio, en Túy: Ulla, cerca Barca de Za- randón, Tàmega, en Verín: Duero, en Zamora. (45) U. cameratus n. sp. Tabl. II, fig. 8. Tàmega: Ulla, junto a Rosende: Duero, cerca Soria. (46) U. limosellus r. sp. Tabl. II, fig. 4. Cea, en Valderas, Prov. de León, Tormes, junto a Salamanca: Duero, en Soria y junto a Zamora, Manzanares, junto a Madrid, Henares, cerca de Alcalà de Henares, Jarama de San Fernando. (47) U. decurtatus n. sp. Tabl. I, fig. 9. Duero, en Zamora, Tajo, en Santarem, Mondego, Valdeazogues, junto. a Caracollera, Prov. de Ciudad Real. (49) U. gravatus n. sp. Tabl. II, fig. 6. Espatia. (50) U. dactylus Mor. Guadiana, en Ciudad Real y en Villa- nueva de la Serena. (52) U. penchinatianus Bgt. Lago de Bafiolas, Riera de Llé- mana. : (53) U. moquinianus Dup. Ulla, Riera de Osor p/ Anglés, Pro- vincia de Gerona, Acequia del Molino de Bonmatí, en An- glés. (54) U. hispanus M. T. Guadaira p/ Sevilla, Genil, en Loza, Guadalhorces Guadalén, Guadalquivir. —Var. sevillensis IRob. Guadalquivir, en Sevilla, — Var. sphenoides VVest. Alrededo- res de Sevilla. (56) U. valentinus Rssmr. Aibuíera de Valencia: Almenara, Prov. de Castellón de la Plana: Júcar, en Cullera, Prov. de Valencia. (58) U. turtont Payr. Fluvià, en Olot, Rabell, en Olot, Liern, por Argelaguer. (59) U. vequieni Mich. Acequia del molino en Palol de Ohar, Prov. de Gerona: Tormes, por Salamanca. — U. atharsus Bgt. Valen- cia. — U. aleronií Comp. Q Mass. Embalse de Castellón de Ampurias, Tordera p/ Hostalrich: Ofiar, en Gerona: Alrede- dores de Barcelona (1), Riera de Ciurana, Bajo Ampurdàn. (61) U. graèllsianus Bgt. Albufera de Valencia y afluentes. (62) U. almenarensis n. sp. Tabl. I, fig. 2. Almenara, Prov. de Castellón de la Plana. Ignoramos en absoluto de donde proceden los ejemplares a que se refiere Drouét, pues con tantos malacólogos como han explorado los alrededores de Barce- lona (Bofill y Poch, Aguilar-Amat, Maluquer, Chía, Serradell, Salvafià, Tomàs, Ro- sals, etc., etc.), no sabemos que nadie haya recogido nàyade alguna en esta locali- dad, ni en las comarcas vecinas, 142 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 3/: 38. (64) U. baeticus Rob. Guadaira, en Sevilla. (65) U. callipygus n. sp. Tabl. II, fig. 2. Guadiana p/ Ciudad Real. (66) U. turdelanus nm. sp. Tabl. I, fig. 4. Arroyo del Salado, cerca Morón, Prov. de Sevilla. (68) Anodonta littoralis Dr. Acequia de. Palol de Ofiar, Prov. de Gerona: Ofiar, en Gerona: Riera de Castellón de Ampurias. (69) An. latirostris n. sp. Tabl. I, fig. 8. Tordera, junto a Tor- dera, Prov. de Barcelona. (70) An. mollis n. sp. Tabl. II, fig. 7. Región de Valencia, Ge- rona. — An. baetica Rob. Guadaira, en San Juan de los Tea- tinos. (72) An. calderoni ob. Guadaira, en San Juan de los Tea- tinos. (74) An. melinia Bgt. Albufera de Valencia. (75) An. adusta n. sp. Tabl. I, fig. 3. Albufera de Valencia. (76) An. castroi Bgt. Albufera de Valencia: Lago de Bafiolas. (77) An. vegularis Mor. Tàmega p/ Verín y Chaves. (78) An. glaucina nm. sp. Tabl. I, fig. i. Mifijo, en Túy, Ofiar, junto al Cementerio de Gerona, Norte de Portugal. (79) An. prasina n. sp. Tabl. II, fig. 9. Tàmega, Mifio, en Túy. (80) An. nobilis n. sp. Tabl. II, fig. 5. Albufera de Valencia. (81) An. bicolor n. sp. Tabl. I, fig. 5. Albufera de Valencia. (832) An. martorelli Serv. Albufera de Valencia. (83) An. submacilenta Serv. Albufera de Valencia. — An. vi- viata Serv. Albufera de Valencia. (84) An. valentina n. sp. Tabl. II, fig. 3. Laguna de Almenara, Prov. de Castellón de la Plana. (85) An. emacevata n. sp. Tabl. 11, fig. 1. Albufera de Va- lencia. Calderón, in: Actas Soc. Esp. Hist. Nat., vol. XXIII, 1894. (31-33) IÍndice de lo contenido en: Drouèt, Unionidae de l'Es- pagne. (Véase n.o 36 de esta Lista.) Locard, Conchyliclogie portugaise. Coquilles terrestres, des eaux douces et saumàtres, in: Arch. Musée Hist. Nat. Lyon, vol. VII, 1899. (211) Margaritana elongata Lam. Tàmega p/ Amarante: Río Paiva, Aguado Bossalha: Río Ul, en S. Thyago de Rila y Ul. Unio tristis Mor. es esta forma. (212) Margaritana alleni n. sp. Ria Ferreira. (213) Unio vhomboideus Schr. Tajo, Otta: Lagunas de Alxe- don: Silvès, Arroyos en el Algarve, Duero, Paiva, Mondego, Aguada. F. Haas 143 (214) U. umbonatus Rssmr. Duero, junto a la Quinta de Marocco, Tajo, junto a su desembocadura: Mondego: Altedon, Sado, Ocera (afluente del Tajo). — U. moulinsianus Dup. Duero, Portugal en general. (215) U. vathymus Bgt. Ocresa, Mondego:, Arrabida, Duero, Aguada: Miào, cerca Valença, Ocera (afluente del Tajo). — U. Mac-Carthianus Bgt. Vouga, Coima. 216) U. ovuliformis n. sp. Mondego. 17) U. feliciani Bgt. Ocresa (afluente del Tajo). 18) U. ellipsopsis Bgt. Portugal. 19) U. aeschrus n. sp. San Martino p/ Coimbra. U. occidentalis Bgt. Tàmega p/ Mondim. (221) U. tameganus n. sp. Tàmega, en Chaves. (222) U. hautesivianus Bgt. Tàmega p/ Chaves, Duero, Allzedon, Silveiro. (224) U. brindosianus Fol. éx. Ber. Guadiana y afluentes. Al parecer, idéntico con U. lusitanus Drouét. Véase n.o 19 de esta Lista. — U. amblyus Loc. Vallas de Montemor, San Martino p/ Coimbra, Tàúmega, en Chaves, Aguada (afluente del Vouga). (225) U. oncomensis Loc. Du:ro, Tajo p/ Santarem, Ocresa (afluente del Tajo), Duero, Mondego. (226) U. hypoxanthus n. sp. Duero. (227) U. chorellus Loc. Tàmega, Zezere, Duero, en Santa Cruz. (228) U. chorellinus Loc. Tàmega, Duero p/ Santarem. (229) U. mucidus Mor. Tàmega, Cavado, Lima, Paiva (afluente del Duero), Altedon, Mondego, Silveiro. (230) U. cameratus Dr. Duero. — U. submucidus Loc. Tàmega p/ Mondim, Mondego, Alltedon, Mifio, entre Valença y Túy. (231) U. simoesi Castro. Silveiro, en Fermentellos, Dao, Tàmega, en Chaves: Mifio: Alledon, Zezere. (232) U. nevesi Castro. Silveiro p/ Fermentellos, Altedon, La- guna de Ercheval, Valle del Vouga, Mondego. (233) U. barbozanus Loc. Paiva. ) U. castroi Loc. Sado, Portugal. (235) U. silvai n. sp. Sado, Tajo p/ Santarem. ) U. ocresanus n. sp. Ocresa (afluente del Tajo). (237) U. cancvrorum Bgt. Ocresa, Alledon, Tajo. — U. desfon- tainianus Loc. Desembocadura del Paiva, Mondego. (239) U. dactylus Mor. Afluente del Guadiana en Castro-Verde, Duero p/ Santa Cruz, Mondego: Alledon. (240) U. microdactylus n. sp. Duero. (242) U. paulinoi Loc. Guadiana. (243) U. hispanus M. T. Afiuentes del Guadianas Mondego, Duero, en Porto-Manzo y Santa Cruz, Tajo p/ Santarem. (244) U. subhispanus Loc. Tajo p/ Santarem, Alledon, Montc- ——— P 1 EI 144 Junta de Ciències Naturals de Barcelona mor, cerca Coimbra: Duero p/ Molledo, cerca Santa Cruz y San Allen: Guadiana. — U. Nyperephanus Loc. Mondego, Duero: Alledon: Tajo p/ Santarem. (246) U. chasmirhynchus n. sp. Alledon: Tajo Mondego. (247) U. mundanus n. sp. Mondego: Duero, en Porto Manzo, Tajo. (249) U. euchasmus n. sp. Alledon, Tajo. (250) U. schousboci n. sp. Tajo, Altedon, Valle del Foja, Mon- dego: Sado. (251) U. limosus Nilss. Tajo. (252) U. taganus n. sp. Tajo p/ Santarem, Souza, Mondego, Duero. (253) U. abrantesianus n. sp. Duero, en Porto Manzo y Santa Cruz: Souza: Lima, Mondego: Tajo p/ Abrantes, Valle del Foja. (254) U. scalabisianus n. sp. Coíma, Duero. (255) U. allenianus n. sp. Coiíma, Duero, Souza, Afluente del Duero, junto a Porto. (257) U. cyrtus n. sp. Tajo p/ Santarem. (258) U. sousanus Loc. Souza p/ Porto, Duero p/ Santa Cruz.— U. novus n. sp. Duero. 259) U. neothaumus mn. sp. Souza. 261) U. tumidiformis Castro. Sado, Tajo p/ Santarem. — U. sa- oicus Castro. Sado. (262) U. macropygus Castro. Sado. — U. eupygus Castro. Sado. (263) Anodonta gallica Bgt. Arroyuelos del Foja p/ Montemor, Arroyuelos del Mondego. — An. henviquezi Castro. Mondego, Arroyuelos del Foja. (264) An. charpyi Bgt. Foja, Mondego: Silveiro. — An. acyrta Bgt. Mondego p/ Coimbra: Foja. (265) An. apala n. sp. Esdeval, en el Valle del Vouga, Fermen- ( ( tellos. (266) An. josei Castro. Laguna de Esdeval, en el valle del Vouga. — An. enhydra Castro. Arroyuelos en Fermentellos. — 4n. cupha Serv. Arroyuelos del Mondego. (267) An. cygnea L. Silveiro de Fermentellos, Foja, Lagoa d'Es- deval, en el valle del Vouga. (268) An. pelophila n. sp. Arroyos de Fontanellas. (269) An. paulinoi Castro. Leça de Porto. — An. noell Loc. Valle del Mondego: Valle del Rol y del Foja: Laguna de Es- deval: Silveiro de Fermentellos. (270) An. ranarum Mor. Afiuentes del Guadiana en los Valles entre Mertola y Castro-Verde. — An. dtuberculata Castro. Duero p/ Santa Cruz. (271) An. regularis Mor. Lagunas del Túmega p/ Chaves, Tà- mega p/ Verín, Mondego. F. Haas 145 (272) An. subvegularis Castro. Mondego, Arroyos del Foja, Tàmega p/ Chaves. — An. simoest n. sp. Arroyos del Mon- dego. (273) An. silvai Castro. Arroyos del Mondego, en Coimbra, Sado. (274) An. givaldesi Castro. Mondego: Arroyos del Foja. — An. macilenta Mor. Valle de Geira, a 4 Eillómetros de Coimbra, Llanura del Mondego. (275) An. embiella Hagenm. Cerca Coimbra. — 4n. vibeivoana Castro. Sado, Tajo, en Santarem,. (276) An. mundegana m. sp. Arroyos del Mondego. (277) An. machadoiana Castro. Tómega p/ Chaves, Mondego. (278) An. bofilliana Castro. Tàmega p/ Chaves. — An. lusotana Castro. Tàmega p/ Chaves, Norte de Portugal. (279) An. alleniana Castro. Tómega p/ Chaves. — An. venceslat Castro. Tàmega p/ Chaves. (280) An. bocageana Castro. Alrededores de Coimbra. . VO- sai Castro. Afluentes del Foja, en los alrededores de Coimbra. (281) An. cavvalhot Castro. Leça, junto a Porto, Tàmega, en Mondim. Foja, en Porto. — An. portensis n. sp. Leça, junto a. Porto. 282) An. arrosa n. sp. Tàmega p/ Chaves. 2833) An. tamegana Castro. Tàmega p/ Mondim. 84) An. leprosa n. sp. Tàmega p/ Chaves. — An. capelloiana Castro. Túàmega. (285) An. mengoiana Castro. Tàmega p/ Chaves. — An. barbo- zana Castro, Tàmega p/ Chaves. (2860) An. codopsis Ser. Tàmega p/ Chaves. — An. lusitana Mor. Afluentes del Guadiana, entre Mertola y Castro-Verde. J (287) An. specialis Castro. Tàmega p/ Chaves. ( ( (2 Simpson, Synopsis of the Najades or Pearly Freshvvater Mus- sels. VVashington, 1900. (623) Anodonta lusitana Mor., A. vegularis Mor., An. macilenta Mor. y An. vanavum Mor. dadas como sinónimes de An. cyg- nea L. (676) Unio tvístis Mor., citado como sinónimo de Margaritana margaritifera L. (681) Unio dactylus Mor. y U. mucidus Mor., citados como sinónimos de U. pictorum L. (686) Unio hispanus M. T., U. valentinus Rssmr., U. gvaèllsianus Bgt. y U. courquinianus Bgt., como sinónimos de U. turtoni Payr. (692) Unio littoralis var. umbonatus Rssmr., U. umbonatus Rssmr., U. subreniformis Bgt. y U. incuruus Lea, dado como sinóni- mos de U. littoralis Lam. 146 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (096) U. penchinatianus Bgt. como sinónimo de U. carneus Estr. (698) U. 1v0/1vichi Mor. como sinonimia dudosa de U. batavus Lam. (861) U. gibbus Spglr., mencionado como imprecisa forma oriental. (394) U. delphinus Spglr., especie imprecisa. 40. Barras, Excursiones por Palencia, in: Acta Soc. Esp. Hist. Nat., vol. XXIX, 1900. (169) Cita, entre otros moluscos, numercscs Uniónidos en el Río Carrión y en el Canal de Castilla 41. RSobelt, in: Rossmàssier, Icon. Land. u. Sússv. Moll., N. F., vol. XI, 1903. (26) Unio sinuatus Lam. Tabl. 299, fig. 1794. Ebro. 42. Maluquer, Molluscs terrestres i d'aigua dolça, recullits en la comarca d'Artesa de Segre, in: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1904. (42) Unio sp. Senill, cerca su desagúe en el Segre. Fué introdu- cido en 1902, procedente del Río S'ó, junto a Balaguer. Fagot, Contribution à la faune malacologique de la province d'Aragon, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. VI, 1907. EL RR (160) Unio sinuatus Lam. Ebro, en Zaragoza. — U. pianensis Far. Ebro. — U. cuneatus Jacq. Ebro. — U. batavus Lam. Ebro. — U. pictorum L. Equivocadamente citadc con ante- rioridad como procedente del Ebro. — U. subreniformis Bgt. Zaragoza. — U. dactylus Mor. Villanueva de la Serena p/ Za- ragoza. — Anodonta anatina L. Dudosa su presencia en el Ebro. 44. Haas, BemerBungen dúber Spenglers Unionen, in: Vidensf. Meddel. DansE. Nat. Foren., vol. 65, 1913. (53) Unio auricularius Spgir. Fig. en el texto n.o r. x U. sinua- tus Lam. (59) U. delphinus Spgir. Tabl. 3, fig. 5. (60) U. gibbus Spgir. Tabl. 3, fig. 6. s — U. hispanus M. T. U. turdetanus Dr. 45. Bofill y Poch £ De Chia, Fauna malacològica de Ca- talunya, fascicle I, Introducció, 1914. (18) Anodonta castroi Bgt. — An. glaucina Dr. — An. lativostris Dr. — An. Hittoralis Dr. — An. mollis Dr. — An. submacilenta Serv. — An. variabilis Drap. — 4n. ventvicosa Pír. F. Haas 147 (46) Unio aleroni Comp. de Mass. — U. littoralis Cuv. — U. moquinianus Dup. — U. requieni Mich. — U. sinuatus Lam. (47) U. subreniformis Bgt. — U. turtoni Payr. — Todos ellos con la cita única de Catalunya). 46. Simpson, Descriptive Catalogue of the Najades or Pearly Freshivater Mussels. 1914. (363) Anodonta lusitanica Mor., An. regularis Mor., An. maci- lenta Mor. y An. vanarum Mor., bajo la sinonimia' de 47. cygnea L. (516) Unio tristis Mor. como sinónimo de Margaritana mavgari- tifera L. (533) U. dactylus Mor. y U. mucidus Mor. como sinónimos de U. Pictorum L. (541) U. hispanus M. T., U. valentinus Rssmr., U. graèllsianus Bet. y U. courquinianus Bgt. como sinónimos de UÚ. furtoni Payr. (554) U. littoralis var. umbonatus Rssmr., citado como sinónimo de U. littoralis Lam. (555) U. incurvus Lea, U. subreniformis Bgt. y U. umbonatus Rssmr., citados como sinónimos de U. ittovalis Lam. (568) U. Penchinalianus Bgt., como sinónimo de U. carneus Bstr. (572) U. mvvoluvichi Mor. entre la sinonimia del U. batavus Lam. (731) U. delphinus Spglr., mencionado como especie indefinible. (1192) U. gibbus Spglr., citado entre las especies orientales im- precisas. 47. Haas, Spanischer Brief, in: Nachr. Bl. Deutsch. Mal. Ges., vol. 47, 1915. (7-9) Unio subreniformis Bgt. Lago de Banolas. — Unio pencht- naltianus Bgt. Lago de Badolas. 48. Barnola, Espècies del genre Unio, in: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I9I5. (119) Unio sp. del Ter, en el Congost de San Julià de Ramis. 49. Díaz Lardiés, Excursión por los alrededores de Zaragoza, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. XIV, 1915. (143) Unio sinuatus Lam. Canal Imperial, en Zaragoza. — Unio littoralis Lam. Canal Imperial, en Zaragoza. 50... Bofill y Poch, Notas acerca de la fauna malacológica es- pafiola, in: Mem. Real. Acad. Cienc. y Art., Barcelona, 3.2 época, vol. XII, 1915, n.o I. 148 2. 54. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (12) Unio sp. del grupo del U. litloralis Lam. Río Almagro, junto a Montroy (Valencia). Haas, Spanischer Brief. II, in: Nachr. BI. Deutsch. Mal. Ges., VOIL 470 IOLS: (77) Margaritana margaritifera L. Galicia. (79) Margaritana auricularia Spglr. Ebro p/ Zaragoza y Sàstago. (80) Unio requieni Mich. Canal Imperial, en Zaragoza. — U. lt- tovalis Lam. Canal Imperial, en Zaragoza. Haas, Sobre una concha fluvial interesante (Margaritana auvi- cularia Spgir.) y su existencia en Espafia, in: Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., vol. XV, 1916. (41) Margaritana auricularia Spgir. Ebro p/ Sàstago. (42) Unio vequieni Mich. Ebro p/ Sàstago. — U. dittoralis Lam. Ebro p/ Sàstago. Maluquer, Comunicació malacològica, in: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1916. (145) Unio batavus catalonicus, nueva forma local procedente del Río Sió en Balaguer, clasificada por Haas. (Véase n.o 42 de esta Lista.) Haas, Estudios sobre las núyades del Ebro, in: Bol. Soc. Arag. GCienc. Nat., vols IEVI: 1017. (70) Margaritana auricularia Spglr. Ebro p/ Sàstago. — Unio vequient Mich. Ebro p/ Sàstago. — U. batavus Lam. Ebro p/ Sàstago. — Rhombunio dlittoralis Lam. Ebro p/ Sàstago. — Anodonta cygnea L. Ebro p/ Velilla. (30) Margaritana auricularia Spgir. Ebro, en Gallur. — Rhom- bunio littoralis Lam. Ebro, en Gallur. — Unio vequieni Mich. Ebro, en Gallur. (31) Margaritana auricularia Spglr. Ebro p/ Mequinenza. — Rhombunio littoralis Lam. Ebro p/ Mequinenza. — Unio ve- quieni Mich. Ebro p/ Mequinenza. Haas, Dic Najaden des Sees von Banyolas. (Con una versión catalana), in: Treballs Inst. Cat. Hist. Nat., vol. II, 1917. Unio vequieni Mich. Lago de Bafiolas. — Rhombunio littoralis Lam. Lago de Bafiolas. 149 Haas da NS a US aC . resn3 9b:6€ ' 8£ 'G£ Pou840 'UV 2op PLUIUQUISI-IO4 'UOP9XIV 9p seundeTi ic Zn brins, A den eo OS al "IOJN Si4pmn3804 Up) 9 43 EISSNSI Lo "LI QZ SPgr l''ee eq pouddo pquopoupl S 8dS 9r" bvb'6E 'g€ 'Q£ snumydyeop 'N op etutuQUISI''eeieieieie mambgepenD) Zc'be'II'g'O Prgr q:amssyg snupdsmy ou) V "'UIL"T SIGI0331I 9r '6€£ DIUNQUIOU NY OD CUMIO IQ ere I TCIQIO Ordre pea IEgr. qre ei eieog snemmous cup) £ "9359 91q -OS peplomd 9p soue OOI u02 681 ICT snu ada aTiqictor amat ha ie ter tal (EL ele PIDU9I -PIDPIN3 " U09 CoRU9pII-2for un8os 'ecue3sopupol O9b'bb'6£:'1 SOL REI EC CS "MBdS SN Qq:S oi) c "onbe op pepuoud HElS UOO Vrgi "IGeSMs (i et cat es BIouoI: snuedsiy '"q u09 c9u9p7 -9j091. un8os 'ecuessopupo) 9b'bb'6E:'r E641. l'e mBdQ Snueydyop 01 i 1 3 Poroqi Se fe gu gues dues I Nati Oopeui9 RI es SA XHHINON oN PJP PPU SDpDADaqnS UDA Dinsuruad P) op Saavydmala a4q0s sppu4oSop Sa1o2odso sor SVIININONIS A SVOILIXO SVION NO9 VOINASI VINASNINAd VI NH SVQGVIIO SHQGVAVN SVT HQ VOIOQTIONOJZO VISVL Va SCI Junta de Ciències Naturals de Bavcelona 150 ade lottecaeee SAICSIU US 9v'Ev snumydyep 'N ep evog/j euerpenS (Pop saquongyIóÉ:'gEÉ'9gErmaiL Ses ea "IOgy Snyduo0D 'Ql SI p'eluials d'a DO DO Ó PDI8 -I9A O LIDULIA DP 9JJONIPS'Eb:Zc'maiL S PS Levi a: "ueT snevyvgq "pl ti 'snurydrep "NN (op euojg eun op epeocamba u0DPDgISejg ji iii: pia sat Ela gues -leronS): Epror mn grd SPT Eq utagace "q tvnaogoid 'nl En "q P1opire3 9Y ee IL CUCIIICSILI op "UIS) "i oJUEILIMY U9 'P89tULLIGÉ 'SE orina, SES Ra ates "IOJN S145144 'Q) GI ret eIQUDIDJ9I UNSDS eueoMomepns 919ds4l'eínquiezy 9199 '0o(eLI9b'6É'QL' Ia: L StgI ret IOJN 2/9202J002 014) 11 ce eeet 9AIBSIV U9 9t: 6€ "q 88U540 'UV op 'uISl'euerpens (op SoquongvyIgÉ'mc'briia:L Sv9I Mt IOJR Umanpuna "Up li OI Uneae d'u SATECSIVS US 9b '6£ y V9U349 'UV op 'uISl'euerpensg qop soguongvVISE'mc'trimaió Sbgr l'eeieieeiIOm DuDusny up) 6 Es PaU849 "uY 9p 'uIÇ SO CIÓ DC PIonS Ep. TT sQe/ Svgi ene 0 8/0:'0' leja i DUUDUD uy g asse ss ss asse va P1q 9v'6É 'gE'Lz "q V9U8A9 "UV op "US -MI09 U9 'L11959 OP DOJILAIIZ'ZI' PI IrL SfgI ret JOJN Dquogopm up) 4 SLON110 A odi (op eruapos014 o'N ae ua SAXHINON o'N SEOIUNUOUIS SQUOIDLA J9SqGQ I VISIT ua Ope3r9 PJ LIOMUIIA Haas "IAE Pop P2Un04 mu03M3 'N "ueT Sea "0331 '(QUOUA (P LUIOA 'N8dS (CN -gIMOLINtT LUPILICSICy — "qT L19J IJLILSICI CULILILSICI — "nussy snuedsiy '"N op P3 PsPold 0904 "ET SU BIO331 'qUOY DP "US UP T SML10331 '(qUIOUA DP "US UP T SC10331 —OrunqUuoOyy — "N8dS 9V PIOUDJLA DP PLIDJOQIVIÓL 'QÉ'Zc'11'6 ob: Sb:6€ Die la ia da GveveTa g ave ade PPDUDILA DES CE LC DISIÓ PS: cS IS'6b:SP:Eb PpIDOUCDSIQ II P oE'Zc'irig IS'9Q£ CC CNC OO CC CI) PID9INS VIC CIE SC 8 PIQULIX 9pP pnS DV NIC S PIDULIS 9P PuS LES SIS VS cos Ds GP GE OE SE Lo Qe dife aleveiare, ala ie sreiaiv a d'ara PLUDS Te OR IO / 9b'6£ 'g£ snumydyop 'N ip Puogl' ie ie meènyog DP 93JONI9E 'Ze'dnraaid SP0N410 A SPOIUNUOUIS SAUOIDLAJSSQO odi3 fop erouspasoIg I vas opeyt9 vSgI PSgI 9vg1 981 9rg1 9VSI StgI SYgI Polar eunej eq us PJP PPUNId IUISS AT Snumquagva 'n sU a otalaN e rege si ènd IUUSSYT 917 -DUOQUN 'XLA S1/0404443 'Q UCI Ssnonusms 'pQ "q 40fiuuapdumm 'n L IN snsundsuy 'n "IE Stsuoumid 'n dormo oo "8 MON puoS -DAJ9JQNS "ILA S170404447 'N delta la "UE T S27/0403717 sl ener ena rs ie IOJQ Snpronm D SA NY AIVON Oz 61 SI Junta de Ciències Naturals de Barcelona "UeT GIS are ans me alet ela a a SES a oa a Cl o UE eta Dies El rr 38 40414 SILI0331 'QUIOUX (op 'UISj-X04 'UOPSXIV P seun8e'T II S9gI "IRA —SNap10QUUOYa SE DEnE SES e ents Do eS RRe BAT Ed CS Res A Pr ESA LAS GoneS a RE Die Doef sugpou SIR10331 'QUOUX pop 'UIS)' ió eDUuerg DP 93S9pns Eb'II 8981 ND ILA SNapioqUoOya (NN) oç "reg S7C103317 '(QUOUA PP 23U2p2901dU1I 9IQUION II S9gr —l:'' layOS Ssnapioquioya 'n "I P9U849 'UV op 'UIS)'' LDUSJLA 9p PLIDJNGIV OE Lenir SORT al ei Ser dE Voumyom up) 62 "14 eq Sb'o£ TU03AN3 'N op Eetuogl ii eDuery. op ossopns) SEÉ'Zcr'gcrma 981 —l'SSegy X 'duio9 1404270 'Ql 82 "IAE MU03I3 N PP PUOXl: CDUDRA OP PLIOJOQIVIOL:'GE '9E'Zorral S9g1. j' '38Q snupiumbanos pq) de "IAed TU03IN3 'N sp PELtIOgj'' LDUDJLA DP LIogunqIV) 9F'OÉ'QEÉ' II S9gr —l'i'eiei38E SnumisygoDad pl 9e IAC 4V':'9v TU03I3 'N op RLUogl:: iii sejoueg op O8eqIOE OE 'Zcr'Srrral S9gI '38Q snupupumyonod pl Se ure'T Sea Lv'ob:Sp'Eb'6€ 0331) 'QUIOUX (op LLuION): iii ii seloueg op o8eqI9E SE 'LerSrrral S9gr jq'' '38Q Seumogivosgus pl te "BJSVI L359 9Pp C 2 vs'U DSLDA II S9ogr —l'' rSSM snupuoquin 'p SEDIIIO A ED oN LDII9QI odn fep erouaposorg euneg eg u3 SANSHINON o'N SEOIUNUOUIS SAUOIDLAJSSQO I VESUT U9 OPE3O — ego puig 153 F. Haas "q 89U349 'UV 9p 'UIS "q V8u849 'UV 9DP 'UIS Vou349 'UV op 'uIS P9Uu849 'UV 9P 'UIS gi al "I P9Uu849 'UV 9P 'UIS ad eau8349 'UV op 'UISI'' Va aa: She I CO ei PDQULÍA etc ias I ca POUL14 (Te8n3104) O89PUOJV OI eo LRUDILA 9P LIDJNQIV PDUDJLA DP LI9JNGIV PDUDTLA 9P CI9GIV "NSdS snurmydyep dat SP PLULIOA maria: tan a ea mane ie 6 LueIpens q 08033 -e8I0UI '8ICJ op LUIOg I iii) " LDQULIA "L19J -UILSIGUU SIPUU CORTS ET sie et RIQUEIA ET P9U349 "uYy 9p "uIS CIRE i OAC CP CIA . PIQULIA La P9U349 "uV 9p "UIS DS NC CIA) CEO AE OR J PINS "IAE mru03IM3) /('N SLONI19 A SBOIUJUOUIS SAUOLDLAJoSsqO odi qap Prou3pa01d 41 Sp:/a'te'Zi II SP ecos SES Top Eeu04/):iieieieouepog PP L3PaISv:9E'SÉ'Z4e'ua o'N I VISIT Us Ope3iD 64831 S9Qg I S9gI Lol19q1 eunej eq uo Po PPU CES P AE Dia op up MORI OU) dnq NJ apyo up "et OI3SLO) 229ND4u0y "UP tt TAJOG 277040440 UP da IOS VIDA UT "''AJOS DJUaJIoDUQNS "UP IQ Snupyusny 'n a cria pID5 -U0J0 'XLA 49/iuupBaDe 'pQ De ED ST CTA US -S104 'XLA 49/iu14054DM 'Q ere dEIQ Stjiquiuva up et SSUIN. SiDut9S1J up vet. OD 1491124 Q SAXHINON 6£ L8 g£ II "q 89U849 'UV 9P 'UIS "i UMDPUOJÇ UD 'L89UUL LL gÉ'Ic Eggr jq: i Onseo pupòamnmy up) QS I P9U849 'UV 9p 'UISi'iiÒO OJJ0Q UD 'L5S9T OI geo Eggr le 013809 20700400 "up) SS at H F vg L9U349 'UV 9pP 'UISI' PIQUUIOJ DP S9IOPOpoNVY gE'IZ Eggr l:i' i'omseg pupadbpooq 'upl FS sl V S V 4) qQ up 8 Te SOU SAD UV, op US sera coet 89 L gE'IZ EggI "'OI3SLO DUDI0gjodpo up) £S is) $ "q V9U840 'UV op 'UISj:' io S9ALUO /d e$otutL QEuz Eggr —j'o1jse9 pupiopoyop up cs $ dl V 0) : 9 10pDy F A "q 88U849 "UV op 'UISj' iii soney9 /d esomey, gE'Iz Eggr q''i Omseg pumiygyog up) IS S COU SAI UV, OD US ge es aa PMPSIV Euro EgSgI j' 'Unu0BLH 077012 Up OS — 3 S "q L9U549 "UV op 'USI' io SoALUO /d t$omey gE'Ic ESgL l'e OI3SLO DuDumogp 'upl 6t Q "q L9U849 "UV op "US iii) " OBOPUOJX ON gÉ'IZ Eggr (rer 013509 15apgu48 "upl gr 8 LE E el ee ai El Ce al se ee aq S "q V9U549 'UV 9P 'UISj-U09 U9 fLÍO4 9P SPNLA QEe Ac T0) Gadel Oi O13SL) 20504 "UP) Zb LD DN AO, Dra crees: aq RS "q PV9U849 'UVY op 'UIG/-tuI09 UD 'OB9DUOJY ON gE'Ic Eggi qetec re: OMS Mans up). 9r Es "J 89U849 "UV op 'UIGl' ii ii) OS9PUOJY ON gE'Ic E 381 "O13SL9 Supyndanqus up) Sp "I V9U849 'UV 9p 'UIS ' '03x04 P9199 fL597 on gE'Ic EggI rr OI3SL9 10U4nDd4 'upl tt SLONI1O A o'N Lo119qI Li SLOTUUJUOUIS SSUOJOLAZoSQO Sap Pe psptepsoQIa LVISIT U9 OPEJO IQ drones Saga ai Ds ———————————————————-———————————---———————————————————————————————————————— 55 - Haas P. d (CT SnASIEa (NP EUR L i EU EES OpES OI gE'Z SggI è UIC SOACICO ND DD. EUORI TT oci EL OpeS ON groc Sggr "q L9U849 'UV op 'UISI'' ZNIO LqUeS U9 fOMOQ gE'z Sgg1 Sa Pira L. soo3 "T P9U849 'UV op 'UISi-U9UII9A /d OIPATS. ON De ac SC LI SU Ds "Pe PSNOA 9P DITLA "q 89U849 'UV op 'U'SIPo UD 'TEM9PSA op LunSE'T gE'zc SggI "I V9U849 'UVY op 'UISi' io S9ALUO /d edotueL gÉ'IZ EggI "T L9U849 "UV op US ió -.: OpeS ON g£'Ic Egg1 "q L9U849 'UV op 'UuIGl' io somey9 /d e8omey SEtnc Eggi "I 89U849 'UV op 'USj'iOiO JInyquery U9 "UTegy gE'Ic Esgr "I L9U849 'UVY op "UISi' ii SoALUO UD LS LL goeTc Egg1 q L9U349 'UV op "UISi' i) SOAR9 U9 L89UILL gE'IZ E881 "q L9U8490 'UV op 'UISI' ii S9ALUO UD 'L80UL LL dl E8gr SeoNIo A o'N lo eopeqi SEOIUITUOUIS SAUOIDOPAJ9SQO odi) fop ei9u3po0014 I VISVT U3 OpeyD — eungjy ej u9 PJ PPUNICA O13SL) SX910PDS 'Q "01389 Si40/ipuamy 'nQ "0 I3SLO PIP/NI49QUI ret OI3SLO DApAyua arena - OI3SL) 2os0Í tt O13SEO PUDIOSNY tr O13SL) DUDOM9QU4 "tt ONSLO 10/S90U202 "ret tAJOÇ S1sdJopoo OE (RAIA da) s1yp199d8 tr 'ONJSLO DUDZ0QADQ t'ON3SLO DUDIOSUSU SHHHNON up up up atuvals de Barcelona N ències i x Junta de Ci o un "q L9U840 'UV op 'UISj' ii PIIIADS /d exepeno) 9£:'6c:gerSc "q L9U849 'UV op 'uUIS PIIADS /d erepeno) 9£:62:g2'Sc 'NSdS snumydrep: nn op us PIIaSS uo "Mambjepengl 9£:62:'gz:Sc "UT Sea 0331 'QUIOUX (op Lurrogl) ii PIIAMDS /d exepeng) 9S:'6c ger Sc 'TULT Ssnae3eq 'N PP Lurogl ii RIMDS /d exepens) 9£:6Z:gerSc ue q Sea "0331 'QUIOUX (op LUrIO4 'LNIMDS UD 'NAMmbjepend) QE Ge ge: Sc "NSdS ela Jet arieiidie (o nal avieiera eu ia sor3 snumydrep 'N PP Luro4-u9U94 /d OIPATIS Ony gE'zo 3ds p'ialalianamals (a Bla ele aca. is sorno3 snumydrep 'N ip Ptur04/l-U9U1194 /d OIPATS On gE'zz tica SAI GO SD sRULIOR i enti a ee OpeS ONy Sec è UE SILLA GI CON To De EI OI esmenes OPES ON groc SL013119 A o'N SEDIUIUOUIS SJUOIDLAJ9SQQ odi fop erouspalomg I VZSIT U9 Ope3D Z4 881 ai laiiai eh eis 'qoM DIU49DQ up ESO Lo Egara 'QOS 24049p400 "UP LOS Os rues QOM Ssesuagneos 'p Cegnialeoteée ca 'QOM 24049P709 'Q DA:7: 3 OM snomopq 'NQ Z881. qreii i'qog sisuaodsay 'p SI rere ea O13SL9 158201415 "P Se dE OR EO OI3SLI 152294 "PQ Su tes 013509 susidno 'pn 5881 "' 0138L9 SndAqosopm 'pn Lor9qI euneg eq u9 SHYXHINON L310 LPUId ——————————— ee aemçeetes-aemetsççmses mim Ceret ———————————————————————————————————————————————————————————————————————————€€é————————————————————————————— a da a na eren SO NN Sam ON - MadS snumydrep: in op 'usi''ieie emmmos /d exepens 9E "EE 'ZE 681. l-ayqds lrea snmuvdsiy 'n) 48 ue'T Sea EET EPET vere JSOMy, 03317 'QUIOUX Top eumogl: ie enmmos /d exepens OE Ger ce 681. lmopnagps "IPA 14042p7D9 'Q l 98 ue Sea . 0331 'QUIOUX (op Ltuo4 ' ie eipueg ua SIdIoS ony 9£ '0£ ROQI ri de ES ICP SESUGIpUDE 168 " 0U840 'UVY op 'UIGl iii iii CMUeMDIV Sbr/c SI et ja PSO0UqUon Up) tg Tn GOUSRO: UV OD UG id das " PIUEUDIV Lo gggI et a PSOMopuod, Up) És Q varen OM DpD4S $ "q 89U549 'UV 9p 'UIG i iòiÒ (et3sny) CiqUuUey Le Dggr (-04 IPA Sipurosid up) c8 cs ("E3SVT L359 9P 9I v'U DS -B9A ) 'ZOqy SnpIonU 'a — Liz Dggr — l'IOgQ Ppionvt DUD)LaVDAD ja) "pooamb -9 UQIDLOYISCIÓ (Z394 BHENYIO. "Top. Burogic ics " JOU9JY EISV Led gggr d'i l38Q 109894 011) 18 "JALA IUOMES — Top EUonIC ere CO BIO DE 92 gggr l'e ON 1saAmysap 'Nl 08 JO Or LO D'OCIÓ P899109 SOL "SE oc LL91I Net DA Der 1u044n4 9) 6/4 NS odi jop eroueposoIq oN Mane Oi es SAN AINON o'N SE9TUIJUOUIS SAUOIDPAJaSsqQ I VISII Ua 0pe319 P30 CPU Junta de Ciències Naturals de Barcelona 158 'Nsds snumdyep dal Es) 9) PULIOA elevar eipmtó i alieia sió eiTeiele euedsy 9£ 'mads snurydiep 'n op etuogl i) PIOUUPZ U9 'OJONQ 9S 'NsdS al ala a Tel ei ale ei eleiel ia: eis U99T snumydiop 'N PP Lu04 9P 'AO1q 'SLJ9PIVA /d L99 9£ "NadS A snurdiop 'n top LrIogl ci) tSSULL ON ge 'ÇE rey Sea drrcicteccccóóó u01193 03317 '(QUOUX (op LUuIO4I-SL9 9P 'A01Qg L1LUDUUIV 9£ "UE S8I -0331 'QUIOUX (op LUr04 'ISPtUSSIV P oguní "reonf 9£ 'ue'y Sea 0331 '(QUIOUX (op Clurog eDQUEeI4g 9P POS 9 al PQUSA9 "uy 9p "uIS edes del el ener ellomena ale si ie PIQULIA Sp:gQE 'S€ "IA ed IOS CO IoDL cuc ogi sec ee ds - PIQULLA Sbrog-SÇ "Med TUORS i DE EI Ors ec dera PIQULIA S€ SE9013119 A o'N odi jep elouepaool SEOTUITUOUIS SQUOIDLAJSSQO HP EIoUSp d I VISIT ua 0pe39 CO Sirena resi "IQ sugvanad pl 46 RO Que Media "IQ Ssnjvganoep 'Ql 96 DOQ Age es "IQ Ssmyjosoumg qi Só SOS Te IC eis "IQ Ssnyvaompo pl 6 COS LA es "ua snètdostya 'p) £o EO Se UIC Ses IQ Sngpumoneo pl có €681 "IN Sesuon4edigq 'Ql 16 COSueela mas IQ S170404444 UP) 06 £68g1. —l'' Àl'dng suuviumbou pl 68 X ofe) a Es "IQ Ssneuvpi990 'Ql 88 LoroqI eunej eq uo SHISMNON o'N 310: CJSUId Haas "q L9U849 'UV op 'UISi'' "q B9U849 'UVY 9P 'UIS t9u849 'UV 9p 'uIS eaus349 'UVY op "UIS a El "q 9U849 'UV 9P 'UIS 1 e9u549 'UV op 'UIS/ "i LIDUDJLA 9P CI9JUQIV cera EL UE 0 CO Ei: V PSP L dio sus s'edee AnL u9 SOUIJX DE EE NR ol CIOUC1I PIDUSTRA 9P PLI9InQIV rr BDQUOJLA DP UQI9Y er BUOPDOIEÇ DP 'AOIQ "q 89U849 'UV op 'UIG 'PJopIop —Uu9 —(PI9PIOL 'HèdS "BIINA9SS FSp 'A01q (UQI snumydrep 'n dvPp 'UISÍ-ogg 'OPeIES Pop OAOIIV 'MadS snumydrep 'N Imp etvuo04 ente Tu03In3 AN PP eUI04 "Le Tu03113 NN op eur04 le93 Pepnig u9 eupIpens Giial alfelie fe Talevie fela a DC u91n24 -SL9 9p 'AOIQ LILUDUIIV elena aiet ele eiaial ee al ee PIQUPLIA SE9MI19 A SEOTUJUOUIS S9UOIDLAJ9SqQ odi) Jap erouapa2014 9£ o'N I VISrq Us Ope3I9 €681 E68g1 £681 €68Q1 £681 681 £ó6gI E6321 681 £6831 E68Q1 P0119Q1 eunej ej uo 310: PPU TER nre ae 01 mi pèr - aq puismag 'upi Zor da IQ putonmj3 "upl 901 PED ds " 38Q 104509 'up) Sor EE IQ Visnpo "upi tor Ras a decofs IQ Stjom 'up) Sor vere tea SU4S0MD) "UV cO1 RA IQ Ssnumyopamy 'pl or Da iq sn34divo "pl 001 et IQ Sisuaspuomyo "pl 66 ae ena ele 384 Ssns4py,p 'n 6 SANHXON oN Junta de Ciències Natuvals de Barcelona 160 snurydiep op eur -J0J £UN U09 UQISNJUOJ "I UMAC3DId 'Q (op CUrIO4 ueT Sq eL 0331 '(QUIOUX (op PUIOA 'uerq Sea "0331 '(QUIOUA (P PUUIOH "re Sea -0331 '(QUOUH (P CULIOA eq SqeI 0331 '(qUOUA (P CUUIOA vq L1033U CSIC CO 8ICJQ DP LlUIO4 "PJSVT L359 9P QÉ o'U OSLDA q eeusA9D "UV op 'UIS "q gau349 'UVY 9p 'UIS "q V9U840 'UVY 9P 'UIS PTSSOJX olietteriai ejtene ie le OSIPUOJX OT ana ee tor elencgerel olle PJoSIV Leuerereeetetts BIQUEL mi ado de PIOULIA : Te8n3log 'L1191104 CI ee. RIDUDTLA 9P CIDJNQIV et UOMD3SC9 DP 'A01Q CILUDUIY op EeunseT 8 - BLIQUOJLA 9P LI9JNQIV SE01119 A SEOTUUOUIS SQUOIOLAJoSÇO odi (ep elouepes01d o N T VISvT Ue OPE3D 66831 66891 6681 6681 66831 6681 6681 Ç6831 681 £68g1 eoleqi eunej eq us: P319 CIOUG "38 1u019142J/ 'N Lees OI SumaofmaO "fa "38 SNUDUjaDI-DDU PQ vere 38 SUMA IPA PQ lAdng snuvisumnom 'p Age l '90O'T 1uajy0 'B4DJAI "Eq ppBuojo pupyumèan jA/ tt IQ D3D4092D49 "UP CC "IQ pumquagpa "Up "IQ 4070919 "UP SA XI HINON II clI —————————————————————————————————————————— IOI Haas Fi 'm8ds snurydrep n ID CIONS ad Es dies 0O19NQ NadS snurmydyep n PP PLULIO CT CIC) OJ9NQ "IAE 1u03J03 n PP BUIIO 0 ea BR UE 01 00. GES, 6 OO PIQUEIA 'NBdS snurmydyep n PP PLUILIOA CIROMOSO LOS CIC it) LIQULIA "ed 1u03JI13 n PP PLULIO as JO, Ga e 0,010 je (6. e: 6, 0) VU PITQULI4 "NBdS snumydiep 'N top Lrogl OO soaey9 /d eso, "IAE TAORENI Ce OD COI ee LIOULIA 'nads snumydyep 'N PP Puno04 e1quiio) U9 'OUIIRJy ULLS "IAed 1u03IM3 n PP PRUILIO4 el EL ea e Teus ve: 6, 0. EG EL a LI9UTIA SE213119 A odi PIQU9p2901 SEOTUIUOUIS SaUCIDLAJaSQO EQ NE L d g£ gE g£ o'N I VISr1 U2 Ope3D 6681 66831 6681 6681 6681 6681 6681 DOI Suyjuvaoday "'DOOTJ. S1SU2MM09U0 Q IO Suupisopumq "38 SnUDIaMo,nDy ret OOT Snupdomny ret BQ Sippquapiooo i Des "DOP Sn4y0820 vet gBQ Sisdosdeggo Pomeq1 eunej ej ua E310 PIGUMId I Dal nal Se ni ver Qi Ecs qi zel (ICT ni oci San gue n) 811 o'N Junta de Ciències Naturals de Barcelona 162 IMEC TU03I3 'N PP LU04 "IAed TU03IN3 'N PP. EUIO4 'NadS snumydiep 'N PP Lu04 'Nsds snumydyep 'N op Luno04 'BdS snumydrep 'N P Lt04 "Mèds snumydrep 'N lp Luno04 "NèdS snurmydrep 'N PP etur04 'NadS snumydrop 'N pp euros "M8dS snumydyep 'N op Cuo04 sia (ele (0 eixa: ene ial ere, ene . ol L DC CO CO CI IC NT CC SEONJJO A SEOTUUOUIS SQUOIDLA J9SQO odi Jep e19u8p29014 co cn) g£ co 0) Q£ o N y VISrq Ua Opey 9 6691 66831 6681 6681 6681 6681 6681 6681 6681 Polxeqi euney ej ua: CJ: LOU 38Q Snuvisaumyuo/sap tt JBQ UMA049UV9 de sala CO ORIE SR UUS2N DO alls le oj elelelaua DOI mags alfemaria ia cella a DOI 1044809 " 'OO'To Snunpz0qaDQ DOI Ssunpionvaqus "DOI SnU17704019 EE . den ar SAYANON n na Fr €cr €r N IÉI OÉI 163 F. Haas Du 'MèdS snumydyep 'N op Puun0y un u09 UQISNqUOD 77 I OSOL NN OD BUIO Si Se ES " LI09NS g£ 6681. — Jr "SSqEN snsouag 'ql Pri 'adS untdioD (op EIOgs er reg es ofeÇ g£ 6681 vert 38Q 100QSsnoyos "pl Err 'MèdS snumydyep 'N P PtuI04 io u0opPoNXIV 9p seunseT g£ 6681. l'e o id0T Snuspyono 'Ql cri "èdS Nuet da snUurdroD DN op euro es OS9DPU0JX g£ 6681 ere 00 snuvpunm 'ql va 'NadS UE GE Poe ra E EA snumydyep 'N P PtuIo4l ie uopPoMIV op seunseT g£ 66831 'OO To Ssnyoudyamuspyo 'pl OFI nsdS DES era rs HO snurydyop 'N op LluIOgqi iii ii ió) O89PU0JX 13 6681 "00 snunydasegdAy pq) 6£1 Nads EE Se es En SAU CIO DL DE o ee a teteiae sa JA P g£ 6681 ret 0OT snupdseyans pq) SÉI 'nsds EES I ENT snumdioep 'N. (op. euogl cici) LULIPent) Q£ 66 Qi "00 10u1mnod "pl ZEn "IAPI IMOSTAS CO TP CO pesca dr LDQU LLA g£ 6681. — 1:00 Suptgonpodou "pl 9É1 H 5 Po19QI Studi sa odi) 19p elouapeso1d I EE Ope119 eUne3, 0102 SAXHNON o'N E319 PIOUMId Junta de Ciències Naturals de Barcelona I64 PSN0A g€ olot ae ES ee rsi) "OT podo 'upl PSI ET 80840 Up UI LE Era a rega PIQULIA SE OGg TT ques se "J8Q Dougvè up) ÈS1 'MadS IE EE Dbrció snumydyep 'N top Etuogl i ogxog /d eznog omy g£ 6681. —J::ie 007 suumoygosu pl Sr 'n8ds ee es is SOU CIOD NN Top EOI) Seran a dela era O19NQ g£ G60 Les ere "DO T sneou "pl 1SI 'NBdS Mcids IE era snurydiep 'N op etuxog i: i 0310Q /d Pznos om ge GG So ei are ee OO snupsnos 'pl OS1 'NSdS ds Life SNU CIOD 1 TOP EOIOMI ST et cues de eres Solen g£ GO Teca o ates 'OOT suyato 'pql 6v1 "NSdS Ve MXEVES sep snumydyep 'N top etIogl cici ió LU1109 ON g£ 6681 —J::eiei iO0T Suuniuogo pl gra 'MadS etc LE dl. snumydyop 'N ip LUuIog ciiióóóó PU1109 ON g€ 6681 —j:i: ii 00 snumvesiquypos pl Zti 'NadS SLU CIS DP SOC PD EI OR is ena mt aa, oleÇL g£ 6681 1: 00 snuvisauumaqu 'pl OI 'Nads snumydyep n Pp PULIO, d'fel eliatele ts s'elel/oiel ea (eta (a ofey, g£ 66831 Mogent ra Eae 2077 snupSp, "n StI SEO A dN P9119Q1 SEDIUITUOUIS SQUOIDEAJ9SGO DU Jep, o lomopcem I VISI'T Ue Ope319 REI yo SAXHNON o'N E19 CPU 165 F. Haas "urery SMI 'N fo Pred LpNLA 9JU9U -Tenjoe uoreunu0UdAT "BISVT L359 DP ZI v'U DSLDA ver sn3gnurs 'n pp Pred PpIPA 9JUu9UL -Ten3oe u9PLUINU0U9(T "BJSFT (359 DP IZ s'U DSL9DA "BJSVT L359 9P OÉ v'U 9SL9A "qT 89U849 'UV 9P 'UIS "q P9U849 'UV 9pP 'UIS Pau849 'UV op "IS e9u349 'UV op "US e9u8549 'UV 9pP 'UIS cl A di "q P9U849 'UV 9P 'UIS IT L8U8490 'UV 9p 'UIS a e9u349 'UV 9p 'UIS vert SOALUO /d C89UUPL eret SOALUO /d P3 L rer: OO u9 'L$9'T OI rr OB9DPUOJX ere OBODPUOJY SO i ajagciiet ve sepgpouequos ee CIQUCIA SB0IL1O A SPIIUNUOUIS S3UOIDLAJ9SQO odn pop LIOUSpID01d VS Z161 "ULL S2/040771J OlUNQUIOMYAT IS S161 l'IBdQ pespmnotano 'G4Djy EP LO GL at bocí snppauno 'n g£ OO A ee 9017. ps0442) "Up RE Co at d ne Sor ESC g£ 6681 jrreet POT SistoMod "up g£ GO gel SO puviopunim up g£ 6681 leeeees - 90'I 1590418 "Up g£ GO Es 'DO'To 17004 UP g£ 6681. l'eeet OT muydojod up g£ 6681. l'etieci ATOS Pydno 'up ee LolqI I VISIT U9 OpeyD eunej ej u9 PJ PPU SAHAIXON 166 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Esta Lista, ademàs de los nombres equivocados o modifi- cados por tratarse de especies ya descritas y, por lo tanto, que entran de lleno en la ley de prioridad, comprende la rela- ción de 162 nàyades que se ha creído distinguir en la Pe- nínsula Ibérica, yendo únicamente numeradas estas últimas. De las 162 formas citadas, 47 eran conocidas ya de otros países, 1 se ha supuesto equivocadamente como de la fauna Ibérica, V 113 fueron descritas sobre tipos procedentes de Es- pafia o Portugal. Las 161 formas ibéricas que se deducen des- pués de suprimir el Unto 4v0l01cht Mor., especie sudamericana, las reduzco, como se desprende de las observaciones críticas y sinonímicas, a las siete especies Margavitana margaritifera L., Marg. auricularia Spgir., Rhombunio littoralis Lam., Unio tuy- tom Payr., U. delplunus Spgir., U. batavus Lam. y Anodonta cvenea L., explicando los motivos de esta reducción en la Re- copilación final de estas notas. F. Haas 167 DESTVA TEI AGRUPACIÓN DE LAS NÀYADES IBÉRICAS POR CUENCAS FLUVIALES Las especies subrayadas, indican que el tipo ha sido descrito procedente de la locali- dad respectiva. Los números a la derecha se refieren a los de orden de la Lista I. A. INDICACIONES INEXACTAS -, ESPANA ra US DE SO uo duia Des Forma del U. turtoni Payr. o U. delphinus Spglr. 2. PORTUGAL U. elipopsis Barca c17 f Forma del U. tartoni Pag" U. moulinsianus Dup. 38 ....... Forma des Rhomb. littoralis Lam. CVC ME GI a DE Sent ar ccenas d'ha re An Donderosa Pit 27 Lugo us: ( An. cygnea L. ls martabitis Drap. 27. setges. et 3. NORTE DE PORTUGAL An. glaucina Dr. 36 .. El Rat ConeS ds An. lusciana Castro 38 ......... i sols poleri B. CUENCA MEDITERRANEA DE LA PENIÍNSULA I. CATALUNA U. aleroni Comp. £ Mass. 11, 45. , ICC DE A Set es dot ia des . Si ad ges Ens Forma del U. turtoni P.iyr. DN TUVIOn a PANT. 4 Gra que Ge cas U. moquinianus Dup. 45........ UI Ii torals CIB: dio ans 3 Te En a UES: l Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. subrentfovmis Bgt. 45........ i U. Sinuatus Lam. 45 ............ o mMarg. auricularia Spglr. Presen- cia no comprobada aún. 168 Junta de Ciències Naturals de Barcelona LA ON OMS a ITE et aelats den An ventricosa Pit: 45 Luis ses LI COS IOS BOCA Ge d'Oci d cele An. vartabilts Drap: 45... veis Ans elaucima DA sectes Jetri de es — An. cyenea L. An. submacilenta Serv. 45....... L90. a UEVOSIViS DE AD a an ene era ase de MON DE AD a d Ec Das àlies ets LLIT EO RODES IDE AD ais tats ara eta da j 2. Ò0 CUENCA DEL MUGA Y DEL FLUVIÀ U, tuvions Payte 20, 35, 3Ó Leea: U. aleyoni Comp. €: Mass. 26, 35, 36 I Cdeshamest NIC, 2Oremerets elec ela DE COCCTERMCUS DI GISie elenate eta A ene U. pranensts Bar, 8, Deu done / , Forma del U. turtoni Payr. U. rhomboideus Sch-. 26, 27, 35, 36. $ Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. subreniformis Bgt. 30........ LU RCNEMCG Se 27 Got teeta en a electe: LM UOnESiCOS Cd Pica 27 hqlert ge de cie ne Iettovalts Dra O ne a dret rea ere An. eygnea L. 3. CUENCA DEL TER 9) a) TER Y ONAR U. vhomboideus Schr. 24, 35 .... 85 Me Ei umbonatus Rssmr Forfiia del Rhomb. litorals Tac D'ESO a on a ele aeaege ler ets U. subreniformis Bgt. 35, 30..... U. moquinianus Dup. 35, 36.... I U. di ds INE DA DS a elSl Forma del U. turtoni Payr. U. vequieni Mich. 35, 36 ....... U. alevoni Comp. £ Mass. 36.... Mevariabiles Drap 2a de ce de de j Am itovalis Dels sas SOM IS Le tel ss An. cygnea L. 0, col IES ADE 3 O rea ea pres Ale he fa dE An. plaucinar Dese 36 ves cas eesar e F. b) LAGO DE BANOLAS U. subreniformis Bgt. II, I5, 27, EE OS A JO ea dr aC Manera ——Rhomb. littoralis Lam, 55 ..... U. penchinatianus Bet. 11, IS, 35, Ec te qe SO Peeocal re area Dieseguiens Mic eo duse es iaia LES INOT, DOL ZOO eL eis del 3. RÍO TORDERA U. alevoni Comp. é: Mass. 35, 36. EEUGITOSIPES VOL. 360. Da Lara es sie 4. ALREDEDORES DE BARCELONA U. alevoni Comp. éc Mass. 36 ... 5. CUENCA DEL EBRO a) EBRO iViares marçaritifera Ve use cie i ee Vesimuatus Eami TI,.27, 30, 41, DS RICS Isa ola ia a so eta De dina a Mavg. aurvicularia Spglr. 51, 52, CE Sa CES ACER PRI ES U. littoralis Lam. 27, 49, 51, 52, ICO ES PES SE IA ET UN dv a U. litt. var. planensis Far. II, 43. U. lit. var. cuneatus Jacq. 11, 43. U, subreniformis Bet. 43........ DI DECtov a TI Ag eo dre me EES a CIPIUS MOT. AD ea eta ee alia UR meguient Mich, 55 S2 lu Lena U. batavus Lam. II, 43, 54 La amaiine Les DL A gue de eren i LC PROG ES BAS depe va eres ee 12 Haas 169 Forma del Rhomb. littoralis Lam. Forma del U. turtoni Payr. Forma del U. turtoni Payr. An. eygnea L. Procedencia equi- vocada, Forma, del U. turtoni Pavyr. —An. cygenea L. Forma del U. turtoni Payr. Proce- dencia equivocada, Dato inexacto, — Mare. auricularia Spelr. Forma del Rhomb. littoralis Lam. Forma del U. turtoni Payr. Forma del U. batavus Lam. —An. cygnea L. 170 b) Río CiNCA, afluente del Ebro por el Segre. Us EErO AIS AA SO re Quters h efeje lle c) Río Sió, afluente del Ebro por el Segre. DDLC UES ES DS DC Sr clat elegeieeene - 6. ALMENARA (Prov. de Cas- tellón de la Plana). RES OP VQUS DE 3O grec le dans el U. valentinus Rssmr. 36 U. almenarensis Dr. 36 An. valentina Dr. 36 AD OO CO o (esa 0.8) 0, ERS 6 vale o 0 be. ea ee 7. FURIA o GUADALAVIAR U. littoralis Lam. 36 Ú. CI OC RACO civcinatus Dr. 36 CEC RES OO DC 8. VALENCIA COU CNC NO U. littovalis Lam. 36 U. lit. var. umbonatus Rssmr. 9. U. litt. var. subtetvagona Noul. 8, 11 aleroni Comp. Ec Mass., 11, 27. batavus Lam. 27 vescoi Bgt. 27 U. penchinatianus Bgt. . vequieni Mich. 27 . athavsus Bgt. 36 Ll CC LE ors Go ogoocooos An. piscinalis Nills. var. vostrata POR el qerte le dotats a reac ca An. variabilis Drap. 27 An. ventricosa Pir. An. mollis Dr. 36 ava du" eL eL je" a (0/6 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Forma del Rhomb. littoralis Lam. Forma del U. batavus Lam. Forma del Rhomb. littoraligs Lam. Forma del U. turtoni Payr. — An. eygnea L. Forma del Rhomb. littoralis Lam. Forma del Rhomb. littoralig Lam. Forma del U. turtoni Payr. SsAn. cygnea L. a, F. Haas 151 0. ALBUFERA DE VALENCIA U. valentinus Rssmr. 9, 11, 27, 30. U. graèllsianus Bgt. 11, 36 ..... Forma del U. turtoni Payr. U. courquinianys Bot. TIL: 274 36: dm. melinia Bet. 1r, 27, 36..... ZN 91. DESCEMQLLS NSSs DT es es de An. submacilenta Serv. 20, 36... i usriola SOrVi: 20, 3O ea ce desa An. martorelli Serv. 20, 36 El aQuesta, Dr. qOneeisieca eres e ava LSC AS POUS Bt IO at eieie arare oa dec lira mOBU ES PDE. 3O des e tea deien An. bicolor Dr. 36 LI emareraia Dr. (3Oncieres enero OO OO —An. eygnea L. —————————— 10. JÚUCAR DL RGIrCIMaIUS CDC SOL ac aeiete qe sera À : a candiensts DI. s3O rn ens el carac Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. valentinus Rssmr. 36 ........ Forma del U. turtoni Payr. TINC SERPIS U. gandiensis Dr. 30, 36........ Forma del Rhomb. littoralis Lam. 12. SEGURA III LOR GAS IA 3O qaain a alerer el dl U. umbonatus RSSmr. II, 36 .... i Forma del Rhomb. littoralis Lam. 13. RÍO GUADALHORCE El mspanus RSSIT.. 36. ue. ces es Forma del U. turtoni Pavyr. 14. GIBRALTAR U. incuvvus Lea. 2, 3, 4, 5, 7, IO. — Forma del Rhomb. littoralig Lam. C. CUENCA ATLÀNTICA DE LA PENÍNSULA r. RÍO NERVIÓN Do utiovalst Lam. 36. ee oct Forma del Rhomb. littoralis Lam. 172 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 2. GALICIA EN GENERAL Marg. margaritifera L. 5I....... Í Dr Forma U. margamtjer ds ma, IS event 3. RÍO LANDRO Unmarcovia ren Me SUR ele van Forma 4. RÍO ÉUME Sl manpariiafer I 17, 3O ea veim e Forma Da titloralis Lama on ae el desetals e Forma 5. RÍO MANDEO U. mavg. var, elongata Lam. 17, 36. —Foima 6. RÍO MERO Ulimargamtfer VT. 17,436 ce... Forma 7, RÍO MARCÉS U. mag. var. voissyi M. T. 17, 36. — Forma 8, RÍO TAMBRE U. marg. var. elongata Lam. 17, 36. — Forma 0.1 RIÍOSUEILA JS E ONG TS RE ET SE emo se i F orma DU. (bipermensis i Mill, 369 ee nt U. moquinianus Dup. 36........ Un piclonme, Net ag ae Esc on Uciqus iMOn 3 O enceta le de ela De Uiscamergius Dr GG a. ed 10. CUENCA DEL MINO a) MiRo Ui titorales Jam. n7,0271 36 ut Uvatiymus BE 3a na de are: Foriia de Marg. margaritifera l.. de Marg. margaritifera 1. de Mare. margaritifera L. de Mare. margaritifera L. de Marg. margaritifera L. de Marg. margaritifera L. de Mare. margaritifera l. de Mare. margaritifera L. del Rhomb. littoralis Lam. del U. delphinus Spglr. del Rhomb. littoralis Lam. F. Haas 173 EE DC Or ope, EO ia ea de En mutus Mori 30 rima a ma xa U. submucidus Loc. 38...l...... ES OMOLS CAS tTOS IE Lee ae es i Forma del U. delphinus Spglr. cs A Cd A DS dr Pe DES ERENS ONT E An. vartabilis Drap. 17 ........ Lara CIU CIRE DI SOU cd ge ee i He Drasita De 3O0 es ens Lema —An. eygnea L. b) RíA FERREIRA, afluente dere- cho del Mifio. ere alent oc: 88 clos. Tudela Forma de Marg. margaritiiera L. tr. RÍO LIMA Un mucidus Mors- 7, TE, 38 ue. se U. abrantesianus Loc. 38 ....... Forma del U. delphinus Spglr. 12. RÍO CAVADO U.- mucidus Mor. 7, 11, 38. ..... Forma del U. delphinus Spgir. 1347 RIO LECA An, paulinoi Castro. 21, 38 ..... An. cavvalhot Castro. 21, 38..... — An. eygnea L. dl. DOrtemsts TOC: 3Dre a secs ates IA... CUENCA DEL DUERO a) DUERO s Utloratis Lam: 7. 30, 38 reri,. umbonatus Rssmr. 38 ....... . moulinsianus Dup. 38 ....... VaRNMUS Bot. 38. estes ves DICIOR Et er DIR der tite alale ea aa a MPUCUUUS MOT SG. dec, entenia cameratus Dr. 36, 38 ......... Forma del U. delphinus Spglr. DE IMOSCI US ID Te, SO et ide a a ele EOUECUNIQUUS PDDEs SO da me cata Forma del Rhomb. littoralis Lam. CE CO EN CS ESE 174 Junta de Ciències Naturals de Barcelona U. hauterivianus Bgt. 38........ Ui: OMCOmMENSES ICO CG Ot ne eis roca Le UE RVDONGMIRUS COCA SOS aro ae o egers U CRORCLI ES MIG RS 43 Dita Guerire eis cole DC ROr ETS ICO 3 Beta Pais Se ULLS dGCEV ES INIOT SS 8 retarda a ere ie/s é DIN IEROQGCIVIUS LOGI GD a ee desa RES DOS RSSIDT SO De See cert Ú. subhusbanus Loc. 38 .oi..... $ Forma del U. delphinus Spgir. U. hyperephanús Loc. 38 ..c.e... ( Umundanuys ILoc. 38 ee cie see: (UG ea muts OC 03 Be api ete ic SOL ea abrantestamus MC: GB sia ed U escatabisianus toc. 38. Lee. Uamenianys IOC. 38. aus ee der El. ISOUSGMUS LLOCS 8 joratac dio dada a U. novus Loc. 38 An. tuberculata Castro. 22, 38... o —An. cygnea L. b) SOUZA, afluente derecho del Duero. Ca gan US LLOC BB sa tea da olles (vabrantesianus LoGs 88 Lee có Ei altemtanus Joc a Bi ee deea Forma del U. delphinus Spgir. ULISOUSGNUS LOC. 238.2 uts qe ee AE, U. meoiauimus TOC. GOren detals sea c) TAMEGA, afluente derecho del Duero. De Monte Xa de ee Lerma de Marg. margarititera L. Marg. elongata Lam. 38 ........ j mucidus Mor. 7, II, 17, 34, 38. ED UCIOY UA IL DP er eetetela ere enca Gameratus DI SO, 3 Gea mcta cel occrdentalis Beta 38 soeese de. Forma del U. delphinus Spglr. tlameganus Loc, 38 .......... hauterivianus Bgt. 38........ GIMOLVUS AOC, 3 Be cues regalo tira SS SES EES UE: U. U. U. An. An An An. An An. An. An. An. Submuciaus: Boc. 38 l.vcia ca ——béb—————————e ee F. Haas 175 CROVEIS LLOC SO do Pe dec GROFOILER US: OCI 380 mata area ale era Forma del U. delphinus Spgir. SUROESU GaStIO. 38 ea net ea vegularis Mor. 7, II, 14, 17, 38. . boflliana Castro. 21, 38 . An. tamegana Castro. 21, 38 .... mengoiana Castro. 21, 38 ... barbozana Castro. 21, 38 specialis Castro. 21, 38..... — An. cygnga L. GOdODSES SONS 2IS SE ea Clua An. An. An, venceslai Castro. 21, 38 lusotana Castro. 21, 38 ...... DROS IMD SO cec aeta cis An. An. An. ETC DROS GO CT 38ie der das docu d) . alleniana Castro. 21, 38..... . machadotana Castro. 21, 38 . capellotana Castro. 21, 38 .. subregularis Castro. 38...... carvalhoi Castro. 38 ........ URBOS GE OCI SO tele aa me atela dE Río PAIVA, afluente izquierdo del Duero. Març: elongata Lam. 38) i.i. ei, Forma de Marg. margaritifera L. rhomboideus Schr. 38 ........ Forma del Rhomb. littoralis Lam mucidus Mor. 38 ell.e. seus Dar DOC US LO CES Ba Ta as de. Forma del U. delphinus Spzgir. desfontainesianus Bgt. 38 .... Río AGUEDA, afluente izquier- do del Duero. h J RO ae log ioa 1 Elias cetre 3 Forma del Rhomb. littoralis Lam. TatyMUS. BEL. 38 dim eess cos LIRGEVES EI Ca a Baula s Ges ces Forma del U. delphinus Spgir. Rio TORMES, afluente izquierdo del Duero. Lmosellus: Dr. 36 cd ducs Forma del U. delphinus Spgir. 176 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Es regueens MOCD 3G'eeal ot des Forma del U. delphinus Spglr. g) Río ORBIGO, afluente izquierdo 5 del Duero por el Esla. CIS tOrGUaS Ga RO er Forma del Rhomb. littoralis Lam. h) Río CEA, afluente izquierdo del Duero por el Esla (C/ca en Drouèt, 36). DRmoSelus DI 36. ec et cent: — Forma del U. delphinus Spgir. 15: FONTANELLAS. (No lo he hallado, pero està proba- blemente entre Duero y Tajo.) de pelopmila Doc pd da Neneta. — An. cygnea L. 16. RÍO SILVEIRO. (Como el anterior.) uU DS Oli esoN an: ULimenest Castro. 22, 38 l'ereceia I Dei tsoest CAS some Forma del U. delphinus Spgir. U. hauterivianus Bgt. 38........ U.. múcious Mors 3è. ermeo due Le i A ONAVETa NEaStIO, 220038 ee An. charpyt DUp:, 3Ò secs PLA. I An. apala Loc. De Be Me iegeteRt ade ) — An. cygnea L. An: Cyenea de 3è iegaicces Vet gelr His imoele Oci 13 ei es rara dl So Car 17. RÍO VOUGA U. mac-carlhianus Bgt. 38 ...... Forma del Rhomb. littoralis Lam. Uimenest Castro, 387 sn ee Forma del U. delphinus Spgir. Lmroset: Castro. 22, pea sldcal. An gpala Locs ad oc era dre dera de È —An. eygnea L. LA CVEM CO La 38 le decegat dela ama de dl P, AMOCU CLOGI NS re i les E gorres total F. Haas 177 allentanus Loc. 38 .......... , umbonatus Rssmr, 38 ....... Río Coma, afluente derecho del Vouga (Coia en Lo- card, 38). mac-carthianus Bgt. 38 ...... Forma del Rhomb. littoralis Lam. scalabisianus Loc. 38 ....... i Forma del U. delphinus Spglr. CUENCA DEL MONDEGO a) MONDEGO vhomboideus Sohr. 38 ........ Forma de cli is Lam. data mus Bola t aa: orma del Rhomb. littoralis Lam QUUISTONIS LO GL SO neda tual . desfontainesianus Bgt. 38 .... SOCI US NOT: 3r. Ses Pe das RES DONES i RSSIME, 3r es diana Forma del U. delphinus Spgir. hyperephanus Loc. 38 ....... chasmivhynehus Loc. 38 ..... IMUNCANUSTOC: RO EN cens EESCROUSGOEt LLOC. 38 llauna es der INTUPORUS TOCE 3Be cos eisa da va ta satvantesianys Loc, 38 l.c.e. henviquezi Castro. 21, 38.... SLOMarDNT Dups 20, JG eco, de va ANACUTI a DO ZI Senat ges cas suregulavis NIOri Zis 38). Lu. de . subregularis Castro. 21, 38 .. Lusiiuau Càstros 21, 389. die. ee — An. cygnea L. i giraldest Castro, 21, 38 ve. ese DSCLOr UNS EET CS ti ale la E RECUNIGUUS (DI. SO ec a qetas a ONcOMENStS, LLOC. 38 Las. cie ESMUCIQUS MOLL SB par ena de as ESUUMUCIQUSC EOCa 38 ua de den La EA CUES CAS TTOL 38. esp Neta dre , mactlenta Mor. 21, 38 .:.... J ————————————————————————————————————ç 178 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona ES COU CG: Beta qe O tener Eloi e sa te Bel . cupha Serv. 38 . noeli Loc. 38 3ò . mundegana Loc. 38 . simoesi Loc. . machadotana Castro. 38 Foja, afluente derecho del Mondego. . schousboei Loc. 38 ais "El 8150 187 10 Jet:0: je . abrantesianus Loc. 38 ROSA LU (Castro: 214030 l'eco eh Mcalicar Bot 38 ei, Lo Ds SR. . henviquezi Castro. 38 . Charpyi Dup. 38 . acyrta Bgt. 38 . Cvgnea L. 38 s.'enalaiie e ene eleis e'ua SEC OCI SO Eblee SEO fen Et . subregularis Loc. 38 'eiraldest Castro, 38a cer se c) ALREDEDORES DE COÍMBRA U. aeschvus Loc. 38 3) U. amblyus Loc. 38 es 00: 6 a'0-6 a:6 6 6 CINC OCI OO RO An. embiella Hagenm. 21, 38.. An. bocageana. Castro. 21, 38 . d) Dao, afluente derecho del Mondego. US. Sstmoess Castro. 6380 do dez erelve ce) GERIA, afluente izquierdo del Mondego (Geira en Morelet, 7). An. macilenta Mor. 7, 11, 14, 27, 38. 10. CUENCA DEL TAJO a) Tajo U. Ustioralis Tam. 7, 27,30, 3òe , — An. eygnea L. Forma del U. delphinus Spgir. — An. cygnea L. I Forma del U. delphinus Spgir. I i —An. cygnea L. Forma del U. delphinus Spgir. — An. cygnea L. Forma d:l Rhomb. littoralis Lam, F. Haas 179 U. umbonatus Rssmr. 11, 38 .... o Forma del Rhomb. littoralis Lam. DO Da UES CTA Teia ae geratandte ee U. tumidiformis Castro. 38 ..... De pictovumil. 7s IT ce ame xtec et N Erespanicus ML. Te 27 veeiuen: EL decuriais Dr. 36 ve. . cemarees Ei oncomensis Toc. 38. Feacva ves DNS E BOC 380 a eeidre a ala es dada Ucancrorum Bgt. 3èrec. ies ve DE subhispanus LoOc. 38ve seveee U. hyperephanus Loc. 38 ....... Forma del U. delphinus Spglr. U. chasmirhynchus Loc. 38 ..... EE mundanus LLOC. 38 veies see a ea EGUucLaSmus DOC.) 38 deia c ei aa ee Forma del U. batavus Lam. EE ScousboCt LLOC 38 ais cer de a mos ds NAlSS, 38 uo dtca ea Da RaRUS LLOCS 38a rere es va ase ea U. abrantesianus Loc. 38 ....... DONCUREUS P ILOCS GO a eloeta qeetelatòre/era € An. vibeivoana Castro. 38 ....... — An. cygnea L. b) RIACHUELO OTTA, afluente de- recho del Tajo. EO Gitorales Camí 7,038 docs des Forma del Rhomb. littoralis Lam. Bibalaues Lamb 7s EL esa EL, Forma del U. batavus Lam. c) LAGUNAS DE AÀLQUEIDAO, a la derecha del Tajo, unos 100 lEilómetros aguas arriba de Lisboa (Alhédon en More- let): EL LORG CIS AT, 38 data als ah ai var. minor Bet. 1L.s.... Forma del Rhomb, littoralis Lam. umbonatus Rssmr. Slot ao S hauterivianus Bgt. 38........ UG CUS IMO SD ninlga a aca ede submucidus Loc. 38 ......... SEMOCSt CAStEO. 38 deia claus Forma del U. delphinus Spglr. Stcie S ee . euchasmus Loc. . schousboei Loc. 3 An. regularis Mor. 21,136, 38 dm. cvenea Me. veia, 38 d) . dactylus Mor. 38 I. chasmirhynchus Loc. 38 . stmoesi Castro. 38 . umbonatus Rssmr. 38 . vathymus Bgt. 38 . feliciani Bgt. 38 . oncomensis Loc. 38 . Oocresanus Loc. 38 . Cancvorum Bgt. 38 . liltoralis Lam. : . litloralis Lam. 36 . vequieni Mich. 27 . limosellus Dr. Junta de Ciències Naturals de Barcelona nevesi Castro. 38 cancrorum Bgt. 38 subhispanus Loc. 38 hyperephanus Loc. 3$ Si ae fegerfienet via, Ei sa Yev ei olis, ei a variar ja aval ale ZEZERE, afluente derecho del Tajo. chovellus Loc. 38 S t Forma OCRESA, afluente derecho del Tajo. Crea Forma arestes a a fo, (elles (enda (eliet dé Río ALAGÓN, afluente derecho del Tajo (4Ayllón en Drouèt, 36). Forma Río JARAMA, afluente derecho del Tajo. Dei Naieó: Forma DE ra LE, Forma del U. delphinus Spgir. — An. cygnea L. del U. delphinus Spglr. del Rhomb. littoralis Lam. del U. delphinus Spgir. del Rhomb. littoralis Lam. del Rhomb. littoralis Lam. del U. delphinus Spgir. F. Haas I8I h) Río MANZANARES, afluente de- recho del Tajo por el Jarama. Ds moselius: Des 36 caca a ue ent Forma del U. delphinus Spelr. 1) Río HENARES, afluents dere- recho del Tajo por el Jarama. Or ais TA Ta: SO aa La de 3 l Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. umbonatus Rssmr. 36 ....... ) BDSELUS DD, SO dant, ds de rs Forma del U. delphinus Spelr. 20. RÍO SADO o SADAO U. umbonatus Rssmr. 38 .:..... Forma del Rhomb. littoralis Lam. U. tumidiformis Castro. 22, 38 . U. sadoicus Castro. 22, 38 i Mieres dE bai deu Feta U. macropygus Castro. 22, 38 ... DL eupyeus Castro. 22, 38 ...... 9 DENCaSi Di OCI IS SS an dieeca Sa DOC: 3 a ta Le ds Forma del U. delphinus Spelr. Les enonsboci TOC. 38 ces. ei, LM Gin GT. TE deci cens An. vibeiroana Castro. 21, 38.... — An. cyenea L. ES IDE COStIO: 38 a ea ea ia mn RIACHUELOS EN EL AL- GARVE U. litlovalis Lam. 7, 38 Forma del Rhomb. littoralis Lam. 22, RÍO SILVÉS U. liltoralis Lam, 7, 38 ........ l Forma del Rhomb. littoralis Lam. Umite vats manar Bot. II ...s: ) 23. CUENCA DEL GUADIANA a) GUADIANA DRETCORa ES Lara 36 pere see cava Forma del Rhomb. littoralis Lam. DE DGtaUUS Cam TEL ee cecòs it et Forma del U. batavus Lam. 182 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (DC IOS IES UT or qae Se ant dre Cera a US uSiamus Dr. ISSS IO. ie ce ces UR CdGG EV EES AIMOT a Era ese er defectes DINCa UD VQUS (Die SO eren dl colat U. bvindosianus 0vFol. é£ Bert. DOP CE AS a SA ale and eta Upauimmnocii oc. 3è dens de see ale U. subhispanus JE OC DO il erenee al oa Nois ic ooeadedo ac An. vanarum. Mor. II den i Forma del U. delphinus Spelr. — An. cygnea 1. b) AFLUENTES DEL GUADIANA en general. Da Ta DS ana 7 ot ae a enca Forma del U. batavus Lam. U. brindosianus Fol. de Bert. CNS A Raga ee Le SR ale demes ee Forma del U. delphinus Spgir. Us uspanus RSsimr. 38 SL s.a de. C) AFLUENTES DEL 76GUADIANA (LADO DERECHO) EN EL AL- GARVE. Uetatoralis. LAm Tl ea dera cie e Forma del Rhomb. littoralig Lam. d) 0 AFLUENTES DEL GUADIANA (LADO DERECHO) ENTRE CAS- TRO-VERDE Y MERTOLA (ríos Terges, Cobres y Ribeira d'Oeiras). U. dactylus Mor. 7, m1, 34, 38 .. —O Forma del U. delphinus Spelr. An. vanarum Mor. 7, 14, 21, 38. An. lusitana Mor. 7, 14, 21, 38 . —An. eyenea L. e) VALDEAZOGUES, afluente iz- quierdo del Guadiana por el Zujar. U. decuntaius Ds 36 eta la Forma del U. delphinus Spelr. F. Haas 183 24. CUENCA DEL GUADAL- QUIVIR a) GUADALQUIVIR DES US Ta TE ea Eu dres —Marg. auricularia Spelr. U. umbonatus Rssmr. II, 36 ..... j U. hispalensis Rob. 25, 28, 29 U. hispanus Rssmr. 6, II, 36... U. sevillensis Rob. Ds 28972 Forma del Rhomb. littoralis Lam, Ph ee) 63) . Sin. de U. delphinus Spelr. b) GUADALEN, afluente derecho del Guadalquivir por el Gua- dalimar. U. hisbanus RSSmr. 3Ó Que .e se Sin. de U. delphinus Speglr. c) GUADAIRA, afluente izquierdo del Guadalquivir. U. calderoni Rob. 25, 28, 29, 36. U. cald. var. salvadori VVest. 32. DO Oi ta o bage a a Es ataca es U. umbonatus Rssmr. 36 ....... U. baeticus Rob. 25, 28, 29, 36.. — Forma del U. batavus Lam. Umspanus RSsmr. 36 l.es ee: U. hisp. var. sphenoides VVest. 32, EES Oi dens sen a Motaras An. calderoni Rob. 25, 28. 29, 36. An. baetica Rob. DO DES 203 Oei dl) Forma del Rhomb. littoralis Lam. Sin. de U. delphinus Spelr. - An. eygnea L. d) Río GENIL, afluente izquierdo del Guadalquivir U. umbonatus Rssmr. 36........ Forma del Rhomb. littoralig Lam. U. hispanus Rssmr. 36 ......... — U. delphinus Speir. DE MARROYO DEL SALADO, afluente del río Guadalete. Un iurdelanys De. 36 ee sec mers —U. gibbus Spgir., forma del U. delphinus Spgir. 184 Junta de Ciències Naturals de Barcelona No siempre ha sido fàcil fijar con exactitud los datos sumi- nistrados por la bibliografia expresada sobre las procedencias, por repetir literalmente nuestros trabajos recientes, las citas de los antiguos, incluso con sus faltas de imprenta. En especial ocurre esto con las citas portuguesas que hacen dificilísima su comprobación ulterior: Morelet (7) habla, por ejemplo, de las cVallas da Geirao por Coimbra, y Locard repite este dato con toda exactitud, en cambio, el mapa nos indica que cerca de Coimbra no hay més que un arroyo dGeriar que debemos su- poner es el a que se refiere Morelet. Otro dato de Morelet, que conduce asimismo a confusiones, son las cLagunas de Alxédon,, copiado también por Bourguignat (11) y Locard (38) y que no hemos podido hallar en parte alguna. Solamente la cita de Locard de la región pantanosa de Alqueiddo en otro lugar, nos revela que pueden referirse a ésta las citas de Morelet, pues la pronunciación portuguesa de Alqueimdàdo escrita en francés, se corresponde perfectamente con la primera cita. El riachuelo cCoinao, citado por Locard, debe referirse al Coima, afluente derecho del Vouga, pero los arroyos de Fon- tanellas y el Río Silveiro, con la localidad Fermentellos, no me ha sido posible comprobarlos en manera alguna. Por analogías con otras procedencias de formas de Castro, creo poder ad- mitir que se hallan ambos en la región entre Duero y Tajo. En Drouèt (36) hay asimismo algunas faltas de imprenta, como, por ejemplo, Linares no se halla junto al Avllón, como escribe, sino junto al Alagón, afluente derecho del Tajo, y en vez de Clea en León, debe leerse Cea. F. Haas 185 IV. SOBRE LA SITUACION SISTEMATICA DEL UNJIO VOLVICHI MOR. Para evitar que esta especie siga figurando como procedente de Portugal, dificultando los índices de nuestra fauna, hay que hacer un poco de historia a base de la literatura con ella relacio. nada, observando que su mismo autor reconoció el error in- currido y consideró la especie como importada. Morele t describió el U. iv0l01ch1 ((Descr. Moll. terr. fluv. Portugalo, 1845, pàg. 105, tabl. XIII, fig. 1) como procedente del valle del Tajo, entre Villa-Nova y Azambuja. Bourguignat habla de ella en su idea general sobre las Nàyades de la Pe- nínsula Moll. nouv. lit. peu connuso, 1865, pàg. 101) como de una especie sudamericana, llevada a Portugal en una u otra forma. Y que el U. myolgich no es forma portuguesa, lo re- conoció también Morelet en la revisión de su fauna mala- cológica de Portugal (cjourn. de conch., vol. XXV, 1877), creyendo que dicha especie había sido importada de Australia. A este punto de vista se opone Lo c a r d en su cConchyliologie portugaise o (c Arch. Musée Lyon o, vol. VII, 1899) de un modo absoluto, considerando la especie de Morelet como propia de la fauna portuguesa, Yy cree aún poderla identificar con ejem- plares aberración del U. vathymus Bgt. Tampoco Simpson ((Descr. Catal. Najadeso, 1914, pàg. 572) quiere saber nada de una procedencia u origen exótico del U. mvohvichi y lo incluye en la sinonimia del U. batavus Lam. Adhiriéndome a la opinión de Bourguignat, considero yo a Sudamérica como la patria del U. mpolugichi, ya que la figura de Morelet, única existente, sefiala una gran analogía con formas del grupo del Diplodon parallelipipedon Lea, especialmente con 13 186 Junta de Ciències Naturals de Barcelona las formas locales o aberraciones Dipl. acutirostris Lea de la región de La Plata. El U. mv0lvichi, que por lo demés no ha sido nuevamente hallado en Portugal, no debe continuar, por lo tanto, entre los moluscos de la fauna portuguesa, sino en la sinonimia del Diplodon parallipipedon Lea. RECOPILACIÓN Aun cuando creo innecesario exponer los motivos de la reducción de tantas formas en únicamente 7 especies voy a detallar brevemente las causas que a ello me han movido. La falta de investigación biológica personal, por parte de los malacólogos de la escuela bourguignatiana (Locard, Servain, Castro, etc.), es lo que originó la descripción como especies nuevas, de toda forma malacológica distinta de las otras. Claro està que, partiendo de un aspecto muy estrecho en la consi- deración del tipo específico, no sólo debía parecerles digna de descripción como nueva toda forma de adaptación a determi- nado medio ambiente, sino también cualquiera diferencia con el tipo. Según sus principios, toda forma animal que se dife- renciara de las otras en tres puntos, da lugar a una nueva - especie, Y como que con un poco de buena voluntad son mu- chos los individuos que se. distinguen de sus hermanos en tres detalles, así resultó enriquecida la literatura con un sinfín de tales especies. Dos inconvenientes presenta este modo de obrar. Primero, el, que en busca intencionada de diferencias en conchas del mismo río o de una misma estación, se deja el punto de mira elevado del parentesco, por el més cómodo de la diferencia- ción, haciendo que el naturalista deje de buscar una explicación biológica para ésta. El segundo inconveniente que trae consigo el prurito de las diferencias, es de naturaleza geogràfica, ya F. Haas 187 que el acólito de este sistema única y exclusivamente a base de datos exteriores, deja engafiarse fúcilmente por con- vergencias, como, por ejemplo, al mencionar con un mismo nombre formas pantanosas de dos especies morfológica y geo- grúficamente bien deslindadas, y procedentes de distintas cuencas. Ejemplos de todo ello se hallan muy numerosos en la Lista II de esta nota. Todas las formas propias de Suecia, Ale- mania, Francia o Argelia, que se ha creído hallar nuevamente en Espafia o Portugal (unas 47), son convergencias por adapta- ción a la vida corriente, pantanosa, lacustre o fluvial, cuyas analogías han originado la confusión con las correspondientes formas de nàyades ibéricas. Las Ir3 de éstas descritas como ces pecies o nuevas, se Trefieren a las 7 especies fundamentales de que vamos a hablar, cuyas formas de adaptación, reacciones, diferencias indivi- duales y aun anormalidades y aberraciones, fueron bautizados con nombres propios. El modo de proceder para conocer Y se- parar lo que oculta esta mascarilla, lo he detallado reciente- mente en otro lugar (I). Al final de la Lista II hice ya mención de que las 161 nàya- des citadas de la fauna ibérica podían reducirse a 7, a saber: An. cygnea L., U. turtom. Payr., U. delpluinus Spgir., U. batavus Lam., Rhomb. littoralis Lam., Marg. auricularia Spglr. y Marg. margaritifera L. (1) F. Haas. Consideraciones sobre los medios y fines de la investigación zoogeosgràfica, Barcelona. Publ. Junta Cienc. Nat. Serie zoològica. — 1917, IN 188 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona Para que esta relación no parezca demasiado apodíctica, va- mos a glosarla brevemente. En la lista II vemos que los nombres citados en la columna de la izquierda corresponden a otros de la derecha con la anteposición de la palabra for m a de la es- pecie base, o como idéntica (indicado por el signo —) a la misma. El motivo de esta distinción es evidente. En todos los casos en que se trata de especies fundamentales que forman razas geogràficas o locales, no podía yo referirlos sencillamente a aquéllas sino como una forma local, no definida aún hoy por hoy, pero existente sin duda alguna. Pero en el caso de una especie absolutamente rígida como la Marg. auricularta Spglr., que en ninguna región se ha podido desglosar en sub- especies, así como en el otro de variedad individual infinita, pero sin dar lugar a una sola forma local, como la An. cygnea L., no existía motivo alguno para dejar de identificarlos con la especie tipo. Todas las Anodontas de la Península pasan a sinonimias de la única especie europea An. cygnea L. La Marg. margaritifera L., reducida a la cuenca atlàntica de la Península, preséntase allà en una forma local que no se corresponde con ninguna de las descritas, debiendo ser objeto de més profunda investigación. Caso de resultar definible, le corresponde en justa prioridad el nombre de Marg. marg. tristis Mor., 1845, La Marg. auricula- via Spgir. se halla representada en toda la Península con su forma típica. Mayores dificultades ofrecen en su distribución las corres- pondientes a los géneros RHombunio y Unio. Hasta la fecha, no me ha sido posible hallar diferencia general alguna entre Jos Rhombumómidos de las cuencas atlàntica y mediterrànea, uniéndolos todos bajo el nombre de R/ombunio littoralis Lam.: a posteriores investigaciones a base del numeroso material re- querido, queda el dilucidar si dan lugar estas cuencas a formas F. Haas 189 distintas, o si cada una de ambas se subdivide aún en otras locales por cuencas de los ríos. Así, por ejemplo, si la forma atlàntica littoralis del Duero es la misma u otra que la del Tajo y Guadiana. Para los Uniónidos, aun cuando en inferior escala, sucede lo mismo, si bien en éstos las formas mediterrànca y atlàntica se distinguen fàcilmente, correspondiendo aquélla al U. turtoni Payr. y ésta al U. delphinus Spgir., como represen- tantes del grupo pictorum. Con mayor propiedad debería hablar yo del U. pictorum turtoni y del U. pictorum delphinus, y si no lo hago así, es a causa de dar lugar estas dos formas a otras locales en las distintas cuencas que, como razas geogràficas, merecen llevar nombre especial, y tendríamos entonces una denominación cuàdruple. Para evitarlo, dejo en ambas formas el nombre pictorum del tipo aparte, sin que por ello signifique que las acepte como especies propiamente dichas, sino siempre dentro del grupo y relacionadas con la Pictorum. El U. batavus Lam. està extendido por la Península en forma algo incoherente. En la cuenca mediterrànea sólo es conocida de la del Ebro, aun cuando existen otros dos datos de Bourgui- gnat (11) y Martorell y Pefia (27), el primero de ellos por apre- ciar su U. subremformis como formando parte del batavus (siendo así que no es més que un litforalis) y el otro citando equivocadamente en Valencia el U. batavus y el concerniente al mismo grupo U. vescoi Bgt. En la cuenca atlàntica se cono- cen batavoides del Tajo, Sado, Guad ana y Guadalquivir. La forma mediterrànea no tiene aún nombre alguno, a la atlàntica debe corresponderle el de tumidiformis Castro, 1885. El grupo del U. fumidus Retz, a pesar de las Opiniones con- trarias de Castro y Locard, no està representado en Portugal ni en Espafia. Lo que tuvieron ante sus ojos ambos malacólo- gos no eran més que formas un tanto alargadas del batavus. El plan de trabajo del futuro monógrafo de las nàyades 190 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ibéricas se presenta según estas notas bien claro. Hay que llenar en primer lugar los huecos en la recolección, que se desprenden de la Lista III, especialmente en la meseta y ríos del sudeste. Pero lo més difícil del trabajo serà la investigación y estudio detenido de las 161 formas descritas, para escoger entre ellas las que pueden conservarse como formas locales, como, por ejem- plo, las de Drouét, y para relegar definitivamente las demés, es decir, la mayoría de las de Locard y Castro, a la sinoni- mia (I). Flix (Tarragona), 30 de Junio de 1917. (1) Me es un grato deber hacer constar mi agradecimiento a mi querido amigo y colega José Maluquer, por su esmerada traducción del original alemàn de esta nota al castellano. — F. HAAS. LA COLECCIO ROSALS Junta de Ciències Naturals D. JoAN ROSALS 1 CORRETGER Barcelona, 1876 - 1917 LA COLECCIÓ ROSALS p:r ARTUR BOFILL DIRECTOR DEL MUSEU L'entussiasta naturalista Joan Rosals i Corretjer que, per dissort morí repentinament fa dos mesos, en lo millor de sa edat, quan tant podia esperar-se encara de son entusiasme, de sa activitat i de son carinyo per nostra terra, no podia menys de demostrar l'interès que li mereixia el Museu de Ciències Naturals, llegant-li ses coleccions malacològiques, mineralògi- ques i paleontològiques, que havia reunit amb la paciència i constància dels que, com ell, viuen enamorats de les meravelles amb que al Creador plagué poblar nostra estada terrenal. Tots els que s'han dedicat a tan atractiva i profitosa tasca, saben de sobres lo que representa reunir una colecció com la d'en Rosals: els treballs de camp, recorrent diferentes encon- trades, recollint els exemplars, la determinació i ordenació dels mateixos: els canvis amb altres coleccionistes, els molts altres medis d'adquisició, útils per la comparació, les contínues con- sultes amb diferentes coleccions i amb les nombroses publica- cions, moltes d'elles rares o costoses i no sempre assequibles... Es doncs, digne de agraiment i exemple, seguit ja per molts, el destinar a un Museu públic el fruit de tants esforços, que constitueix un conjunt de materials útils per l'estudi: sobre tot quan n'hi ha reunits no pocs trobats en nostra Catalunya. 194 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Constitueix la colecció un bon aplec de moluscs vivents marítims, d'aigua dolça i terrestres, podent esmentar-se, sobre tot els recollits per ell en la regió catalana. Respecte del conjunt, segons havia tingut en Rosals ocasió de manifestar, procurava posseir tots els tipus possibles de gèneres i families coneguts, cosa no poc difícil i que potser hauria adelantat si la mort no hagués vingut traidorament a impedir-li aquesta tasca. També havia reunit bon nombre de fòssils, igualment de Catalunya i entre ells una bonica sèrie del pliocè de l'Empordà, recollida en els interessants jaciments de Ciurana i Basella, molts en perfecte estat de conservació i en abundància d'exem- plars. Per fi, no està menys ben representada la secció mineralò- gica i petrogràfica, que ve a enriquir l'aplec avui dia encara poc nombrós que de Catalunya existeix en el Museu. Però en Rosals, no es contentava en ésser senzill coleccio- nista, guardant cuidadosament els exemplars, sinó que divul- gava el resultat de ses exploracions, publicant-lo, sobretot, en el cButlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural. Havia reunit també una colecció numismàtica de que ha fet donatiu al Centre Excursionista de Catalunya. Cal esmentar així mateix son entusiasme per la llengua universal Esperanto, en la qual presentà un treball en el primer Congrés de Naturalistes espanyols celebrat a Saragossa en 1908. Morí en Rosals a Barcelona, el 15 d'Abril del present any de 1917, a la edat de 41 anys. Mossèn Faura i Sans en el (Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya) i Mossèn Josep R. Bataller en el dButlletí de la Institució Catalana d'Historia Naturals, associacions una i al- tra de que formava part i a les que consagrà sos entusiasmes, pagaren just tribut a la memòria d'aquest naturalista publi- cant del mateix notes necrològiques i enumerant els treballs La col'lecció Rosals 195 que havia donat a llum, enumeració que reproduim per conei- xement dels fruits de sa activitat científica. 19085. — (Contribució a la Fauna paleontològica i braquio- pòdica del Garumnià de Berga,: Butll., any V, n. 2 pàgines 30-3I. 1909. — (Alguns moluses no citats en el recent treball de D. Llorenç Tomàso, Butll., any VI, n. 8-9, pàgs. 100-103. 1910. — (Notes sobre Malacología subterrànea), Butll., any VII, n. 2, pàgs. 20-22. 1912. — (Sobre la Helicogena lapicida Lin. i sa varietat Andorrica Bourg.y, Butll., any IX, pàgs. I00-II0. 1912. — 4Moluscs marítims barceloninso, Butll., any IX, n. 7, Pàgs. I2I-I26. 1913. — (Fauna malacològica de Saloux, Butll., any X, n. 4, pàgs. 60-63. 1913. — (Notes sobre Malacología catalana. I. Presència de la Helicella pyramidata Drap. a Catalunya, II. Més noves sobre Malacologia subterrànea: III. Alguns moluses dels voltants de Terrassa), Butll., any X., n. 6, pàgs. 81-90. 1913. — (Moluscs terrestres i fluviàtils de Guardiola (Alt Bergadà)o, Butll., any X, n. 7, pàgs. 106-109. 1914. — (Notes malacològiques. Catàlec dels moluscs vivents en el terme de S. Feliu del Llobregat, Butll., any XI, n. 3, pàgi- nes 4I-5I. 1914. — (Aclaració als moluscs terrestres i fluviàtils de Guar- diola, Butll., any XI, n. 7, pàgs. 127-130. 1914.— (Contribució a la fauna malacològica de la Vall d'Anoia3. Moluscs de Capellades. Butll., any XI, n. 8, pàgines 143-145. 1914. — (Impressions d'una excursió científica. Notes mala- cològiques i paleontològica), Butll., any XI, n. 9, pàgs. 150-158. 196 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 1914. — (Presència de la Dialaga en els voltants de Barce- lona. Butll., any IX. 1915. — (D'una sortida pels voltants de Barcelona: I. Pre- sència del Bulimus obscurus Múll. a Sarriàx, Butll., any XII, n. 3, pàg. 48. 1916. — Regió litoral del baix Llobregat. Variacions en la fauna malacològica de l'Estany de Remolàr, Butll., any XII, n. 2, Pàgs. 31-33. 1916. — (Presència de la Lidita en el terreny eocènic del Pirineu,, Butll., any XIII, n. 5, pàgs. 72-73. 1916. — (Nota paleontològica i La Foradada de Vallvi- drera), Butll., any XIII, n. 7, pàgs. 119-125. 1916. — (Moluses terrestres i fluviàtils de Torroella de Montgrí, volum de Treballs de la I. C. de H. N., pàgs. 33-52. Barcelona, Juny 1917. PLECOPTEROS NUEVOS DE CATALUNA PLECOPTEROS (/ns.) NUEVOS DE CATALUNA por el R. P. LoNGINos NAVAS, S. J. MIEMBRO CORRESPONSAL Correspondiendo gustoso a la amable invitación de la Junta de Ciencias Naturales, he dispuesto este tan modesto como breve estudio de dos insectos nuevos de Catalufia que habían quedado preteridos en mis colecciones. Ambos pertenecen al Pirineo catalàn, a las provincias de Gerona y Lérida. 1. Perlodes Fonti sp. nov. (Perlodida). Similis microcephale Pict., pallidior. Pars inferior tota fusco-ochracea, capite pallidiore. Caput fusco-ochraceum, toto medio anteriore ante M et macula grandi media longitudinali in vertice et occipite trian- gulari ochraceis, oculis fusco-pallidis, ocellis posterioribus paulo magis ab oculis quam inter se distanti- bus, palpis et antennis (maxima pars ea- rum deest) fusco pallidis (fig. I, a). Prothorax (fig. I, a) Subrectangularis, marginibus subrectis, antrorsum vix an-: gustatus, rugosus, sesquilatior quam lon- Perlodes Fonti Q Nav. È 3 É 4. Cabera y protérax, — 8, Ex... 8101, Capite angustior, fusco-ochraceus, tremo del abdomen visto por. fascia media longitudinali ochracea. Me- debajo. . ac (Col. m.) so-et metanotum nigra, nitida. 200 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Abdomen fuscum, ultimo tergito fusco-ochraceo, lamina subgenitali Q octavi sterniti (fig. I, b) angusta, apicem octavi sterniti attingente vel superante, fulvo breviter pilosa, apice leviter emarginata, cercis fusco-ochraceis, pilosis, primis articu- lis transversis, ceteris elongatis, his apice fuscis. Pedes fusco-ochracei, fulvo breviter pilosi. Ale apice rotundata, apice ad aream radialem reticulata, venulis anastomoseos haud in lineam rectam dispositis. Ala anterior membrana levissime, vix sensibiliter fusco tincta: reticulatione fusco-ochracea, ad basim et ad aream co- stalem pallidiore, nullis venulis inter ramos procubiti aut cubiti, venulis procubitalibus paucis, fere 4, cubitalibus 5-7. Ala posterior reticulatione ochraceo-pallida, parum sensibili, vena axillari tertia multis ramis. Long. corp. Q — 13 mm. — al. ant. 14 ) — — post. 125 2 Patria. Concrós (1,700 m.), Setcasas (Lérida). Un ejemplar Q que poseía sin nombre en mi colección hace unos 1I0 afios, cogido por el malogrado naturalista catalàn Rdo. D. Nor- berto Font y Sagué, Pbro. Con mucho gusto le dedico esta especie fruto de sus fructíferas investigaciones. Sirva esta dedi- catoria de testimonio de afecto al naturalista amigo, por tantos títulos benemérito de la ciencia catalana. 2. dPerlodes principissa sp. nov. (Perlodidz). Similis mmceroecephale Pict., major. Caput inferne lete flavum, superne fuscum, fulvo breviter pilosum, macula grandi semicirculari ante M, alia subelliptica longitudinali vel claviformi seu anterius dilatata striaformi in ——————————————————————çççvee ça ça ça R. P. Longinos Navés, S. J. 201 vertice pone ocellum anteriorem, tribus ad occiput, media trian- gulari, lateralibus elongatis usque ad oculos, antice acutis, fascia inter oculum et antennam utrimque, flavoaurantiacis, palpis fuscis, pallido breviter pilosis, articulo secundo labialium et tertio maxillarium apice fortiter dilatatis. Thorax inferne flavus, fascia media longitudinali, alia trans- versa media in mesosterno, alia antica in metasterno, fuscis: superne niger, nitidus in meso-et metanoto. Prothorax transver- sus, antrorsum leviter angustatus, postice duplo latior quam longior, rugosus, fuscus, fascia media longitudinali flava, retror- sum leviter dilatata. Abdomen superne fuscum, inferne fusco-ochraceum, fascia laterali fusca, lamina subgenitali Q (fig. 2, a) octavi sterniti gran- di, nonum sternitum superante, leviter fulvo pilosa,. medio transverse rugulosa: decimo sternito fulvo, lobis cercorum lon- gis, acutis, cercis fuscis, fusco pilosis, arti- Fig. 2. culis omnibus basilaribus maxima cerco- Perlodes Principissa 2 Nav. um pars deest) transversis. a, Extremo del abdomen visto h i : - por debajo.— b. Extremo del Pedes fusci, fulvo breviter pilosi, coxis ala posterior, . . f f : aa et margine inferno femorum, ad apicem furcato, flavis, tibiis posticis fusco-fulvis, basi late fuscis, unguibus divaricatis, ferrugineis. l Ale apice rotundate, membrana levissime fusco tincta: reticulatione forti, fusca:, radio toto fusco: subcosta subtota, aliquot venis ad basim, pallidis, pluribus venulis irregularibus (5-7) inter radium et sectorem in medio externo. Ala anterior lata: membrana in area costali citra venulam basilarem et longius ultra fuscata, fere 7 venulis in duobus ter- tiis apicalibus ante subcoste apicem, 2 venulis apicalibus: sectore radii fere ter furcato ultra venulam intermediam, pro- cubito furcato ante illam, ramo posteriore iterum furcato, fere E4 202 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 5 venulis procubitalibus, 7 cubitalibus, cubiti ramo anteriore in- diviso, posteriore prope marginem furcato, venula inter utrum- que. Ala posterior (fig. 2, b) una vel altera venula inter ramos procubiti vel pone illos, fere 7 venulis cubitalibus, vena axillari prima fere ter furcata, tertia bis. Long. corp. Q —19'5 mm. —i al: ant. 225: 9 — '— post. 194 9 Patria. Coma de Rubió (Lérida), 19 de Julio de 19160 (Col. m.) Un ejemplar Q que quedó olvidado al estudiar los insectos recogidos en la excursión verificada con D. Ascensio Codina al Norte de la provincia de Lérida (Butlletí de la Institució Cata- lana d'Historia Natural, 1916). Es la Perlodes mayor y més insigne o abigarrada que co- nozco, por esta causa Y por haberla hallado en el principado de Catalufia la he apellidado principissa. Zaragoza, 23 de Noviembre de 1916. ORGANITZACIÓ I INCREMENT DE LA SECCIÓ OCEANOGRÀFICA ANUARI I917 es Naturals ènci Junta de ( (9nbnn , IX "IS sot Q o IMOgq '£É PulrIe ul l el IS EST Ll se H IQ '0uenge ng S0J00Z T LISOJOIQ Dp I ' I IQ PI I0O3210G277 So PL L39Ip 9) ORGANITZACIÓ Il INCREMENT DE LA SECCIÓ OCEANOGRÀFICA per JosEP MALUQUER La SECCIÓ OCEANOGRÀFICA del nostre Museu fou organit- zada a principis de 1917 a iniciativa del Sr. President de la Junta, D. Santiago Andreu, i a consequència de les excursions marines efectuades per nosaltres l'any 1915, de les que se'n donà compte en l'Anuari de la Junta de Ciències Naturals cor- responent a 1916. Contribuiren aiximateix a donar major im- puls a l'organització, la nostra estada al Laboratori de Porto-Pí en Febrer darrer, i les visites efectuades posteriorment per l'es- mentat Sr. Andreu a l'Institut Oceanogràfic de Mònac, Estació Biològica de Marsella i Laboratori de Banyuls-sur-Mer. Com a elements, no comptàvem més que amb el material i exemplars procedents de les excursions de 1915, però, mercès al concurs d'alguns laboratoris forans, recollectors de la Junta i collaboradors que sortosament n'hi ha encara algun, ha començat l'organització amb bastanta empenta. Els objectes i col'leccions que formen part de la Secció van detallats a conti- nuació en els corresponents apartats, devent fer constar aquí únicament l'agraiment de la mateixa envers els protectors i col'laboradors tots i especialment als Srs. President D. San- 206 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tiago Andreu, Vocal-honorari D. Joaquim de Borja, de Barce- lona, corresponsals Dr. Galan, de Palma de Mallorca: Dr. Rioja, de Santander, i Dr. Richard, de Mònac, patrons recollectors A. Terrasa, de Palma, i J. Frigola, de Blanes, així com als Srs. Aguilar-Amat, Gofi i Paltré, que, junt amb la Srta. Rosa Bohigas, auxiliar de la secció, tan han contribuit a la classi- ficació, ordenació i foment de les col'leccions. Actualment, comprèn la Secció Oceanogràfica, instal-lada en el Museu de Catalunya, les col:leccions d'animals marins en alcohol, les maquetes reproducció batimètrica i litològica de la costa catalana que s'han començat a confeccionar, i una sèrie d'eines i utensilis d'oceanografia i pesca de les més general- ment utilitzades. Com accessoris, compta la Secció amb una instal'lació marina en l'AQuARIUM del Museu, i laboratori de preparació i estudi amb biblioteca especial que poc a poc va completant-se en combinació amb la general de la Junta. Les dades que posém a continuació així com els catàlegs de les col'leccions marines, han sigut fets per la esmentada senyo- reta auxiliar, a quin càrreg estàn. I BIBLIOQRECX ESPECIAL La biblioteca especial afecte a la Secció Oceanogràfica és constituida pels llibres que amb aquest caràcter conté la general de la Junta que poden veure's en les relacions corresponents (Anuaris de 1916 i de 1917), i per la particular del que firma aquestes notes, que interinament ha dipositat en la Secció. A més de nombrosos folletons referents a Geologia, Mine- ralogia, Paleontologia, Botànica, Malacologia, Entomologia, Herpetologia, Ornitologia, Biologia general, etc., donatius dels respectius autors, comprèn aquesta les segúents publicacions: Secció Oceanogràfica 207 Archives de Zoologie expérimentale et générale. París, 1872, 95, 97, 904, 905. (La col'lecció completa és, a més, en la Biblioteca de la Junta.) Barroso (M. Gerónimo). — Briozoos de la Estación Marina de San- tander, 1912. Bofill i Poch (Artur) i Chia (M. de). — Fauna malacològica de Catalunya. Introducció, Venerida Petricolida. Bofill i Poch (Artur). — Moluscos marinos de Llansó. Barcelona, 1891. Bòlsche (VV.). — Tiervvanderungen der Vorvvelt, 1914. Brauer (A.). — Die Sússvvasserfauna Deutschlands. Heít. 10, Phyllo- poda: 11, Copepoda, Ostracoda, Malacostraca: 12, Aranee, Acarina, 13, Oligocheta, Hirudinea. 1909. Bresslau et Ziegler. — Zoologisches VVòrterbuch. 1912. Bucquoy, Dautzemberg et Dollíus. — Les Mollusques marins du Roussillon, 1882-1892. — Dos vols. text i dos vols. atlas. BurcEhardt (R.). — Geschichte der Zoologie, 1907. Carus (J. V.). — Prodromus faune Mediterrane2, 1885. — Dos vols. Chenu (J. C.). — Manuel de Conchyliologie, 1859. — Dos vols. Clerc-Rampal (G.). — La mer, 1912. Clessin (S.) — Deutsche Excursions-MollusEenfauna, 1884. Collet (L. VV.). — Les Dépòts marins, 1908. Dautzemberg (Ph.). — Atlas de poche des Coquilles de France, 1913. De Buen (Odón). — Hidrarios de nuestras costas mediterràneas, 1905. De Buen (Odón). — La région mediterranéenne des Baléares, 1905. De Buen (Odón). — Première campagne de l'Institut Espagnol d'Océanographie, 1915. De Buen (Rafael). — El Museo Oceanogràfico de Mónaco, 1912. De Buen (Fernando). — Observaciones oceanogràficas en la costa de San Sebastiàn, 1916. Délage (Yves) et Hérouart. — Zoologie concrète, Ccelentérés, I9OI, Délage (Yves) et Hérouart. — Zoologie concrète, Echinoder- mes, 1903. Dòderlein (L.). — Die Steintorallen aus dem Golf von Neapel, 1913. Dòderlein (P.). — Manuale ittiologico del Mediterraneo, 1881. Expédition antartique française. — Première et deuxième campagnes du dFrançaisy et du edPourquoi-pasPv, 1903-1905 et 1908-I910.— Quinze volums. Ferrer Hernàndez (F.) — Esponjas del Cantàbrico. Primera y segunda partes, IQI4. Ferrer Hernàndez (F.) — Esponjas espafiolas, fauna del Me- diterràneo occidental, 1916. Fischer (Paul). — Manuel de conchyliologie, 1887. — Un tomo. Frédol (Alíred). — Le monde de la Mer. Germain (L.). — Mollusques de la France et régions voisines, 1913. Pulmonés et Prosobranches terrestres et fluviatiles. 208 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Giesbrecht (VV.) und Schmeil (O.). — Crustacea, Copepoda, I Gymnoplea (Das Tierreich), 1898. Graells (M. de la P.). — Las ballenas de nuestras costas oceàni- cas, 1889. Granger (A.). — Mollusques de la France, 1900. — Dos vols. Granger (A.). — Crustacés de la France, 1903. Gravier (Charles). — Méthodes de récolte, fixation et conservation des invertébrés (arthropodes exceptés), 1901. Grassi (B.). — Chaetognaten, Fauna £ Flora des Golfes von Nea- pel, 1883. Grifífini (A.). — Ittiologia italiana, 1903. Gruvel (A.). — Monographie des Cirrhipèdes ou Thécostracés, 1905. Grube (A. E.). — Actinien Echinodermen und VVúrmer des Adriati- schen und Mittelmeeres, 1840. . Guiart (J.). — Contribution à l'étude des Gastéropodes, Opisto- branches, 1901. Hidalgo (Joaq. G.). — Estudios preliminares sobre los moluscos terrestres y marinos de Espafia, Portugal y las Baleares, 1890. — Tres tomos. Hidalgo (Joag. G.). — Memorias publicadas acerca los moluscos en el 4Journal de Conchyliologies, 1865-1870. Hidalgo (Joaqg. G.) — Moluscos de las islas Filipinas (Estudios preliminares), 1890. — Un tomo texto y un tomo atlas. Hidalgo (Joag. G.). — Monografía del género Cypraea, 1906-1907. Hidalgo (Joaq. G.). — Descripción de los moluscos recogidos en el viaje al Pacífico, 1893-1900. (Fascículo I.) Hidalgo (Joaq. G.). — Estudios preliminares sobre la fauna mala- cológica de las Íslas Filipinas. (Fasc. I, tomo II.) Hidalgo (Joag. G.). — Moluscos testàceos marinos de Espafia, Portugal y las Baleares, 1917. Haas (Fr.). — Eine eigenartig ausgebildete Rolonie von Stylophora pistillata Esp., 1914. Haas (Fr.). — Consideraciones sobre los medios y fines de la inves- tigación zoogeogràfica, 1917. . Institució Catalana d'Història Natural. — Butlletí 1901-1917. (Col lecció completa.) — Treballs 1915. (Vol. I.) Jhle (J. E. VV.). — Tunicata. Salpe I, Desmomyaria (Das Tierreich), IQI2. Jacobi (Arnold). — Tiergeographie, 1904. James (Léon). — Zoologie bassée sur la dissection. junta de Ciències Naturals de Barcelona. — Anuari 1916 i 1917. Junta de Ciències Naturals de Barcelona. — Opera (Musei Barcino- nensis), totes les séries. Rlebahn (H.). — Die Algen, Moose und Farnpflanzen, I91I4. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Molgulides des cótes de Fran- Ce, 1874 À 18752 Secció Oceanogràfica 209 Lacaze-Duthiers (Henri de), — Création d'une Station Zoolo- gique Marine dans les Pyrénées Orientales, 1881. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les Laboratoires Maritimes de Banyuls-sur-Mer et de Roscofí, 1881. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les progrès de la Station Zoologique de Roscoff et la création du Laboratoire Arago à Ba- nyuls-sur-Mer. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Laboratoire de Zoologie expé- rimentale de Roscofí. Compte-rendu des Travaux, 1874-1878, Lacaze-Duthiers (Henri de).—(Progrès du Laboratoire Arago, 1887. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Sur le développement des Pennatules (P. grisea) et les bonnes conditions biologiques du La- boratoire Arago, 1887. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les progrès du Laboratoire de Roscoff et du Laboratoire Arago, 1888. Lacaze-Duthiers (Henri de). — La méthode en Zoologie, 1889. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Une excursion au laboratoire Arago et à Rosas (Espagne), 1891. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Observation d'un Argonauta de la Méditerranée, 1891. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les Laboratoires maritimes de Roscoff et de Banyuls-sur-Mer, 1891. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Note sur la présence du Ropho- belemnon dans les eaux de Banyuls, 1891. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Etude de la Faune du Golfe du Lion, 1894. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Sur le Flabellum anthophylum du Golfe du Lion, 1894. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les amélioratiops matérielles des Laboratoires maritimes de Roscoff et de Banyuls, 1894. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Faune du Golfe du Lion. Evolution du polypier du F/abellum anthophylum, 1895. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Sur les Coralliaires du Golfe du Lion, 1896. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Note sur una station d'une Encrine vivante (Pentacrinus europeus), 1896. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Faune du Golfe du Lion. Zoanthaires selerodermés, 1897. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Sur les Laboratoires de Roscofí, Banyuls, et les Archives, 1898. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Les Carophylliés de Port- Vendres, 1899. Lacaze-Duthiers (Henri de). — Coralliaires du Golfe du Lion. Alcyonnaires, 1900. Lacaze-Duthiers (Henri de) et Délage (Yves). — Cynthia- des de Roscofí, 1892. 210 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Lacepède (Comte de). — Histoire naturelle des Quadrupèdes ovi- pares (Quelònids, Lacèrtids i Batracis), des Serpens, des poissons et des cétacés, 1836. (Amb 150 làmines.) Lehmann (A.). — Die Schnecben und Muscheln Deutschlands, 1904. Lecumberri (E. Martín). — Algas microscópicas marinas y pro- cedimientos oceanogràficos, I9I4. Lo Bianco (S.). — Notizie biologiche riguardanti specialmente il periodo di maturità sessuale degli animali del Golío di Napoli, 1908. Ludvig (H.). — Die Echinodermen des Mittelmeeres, 1879. Marion (A. F.). — Dragages au large de Marseille, 1875. Maluquer (Josep). — Nota sobre'l Murex erinaceus L., 1901. Maluquer (Josep) — Una visita al Laboratori Arago de Banyuls- sur-Mer, 1902. Maluquer (Josep) — Moluscos marinos de Llansà, 1903. Maluquer (Josep). — Alguns moluscs marins del Masnou, 1904. Maluquer (Josep). — Cefalòpods de Catalunya, 1905. Maluquer (Josep) — Pteròpods i Heteròpods de Catalunya, 1907. Maluquer (Josep). — Gasteròpods (Fam. I, Muricidae) de Cata- lunya, 1909. Maluquer (Josep). —Amfineures de Catalunya (I, Chitonidae), 1915. Maluquer (Josep). — Notes oceanogràfiques (Conquilles desapare- gudes: jasciments del Cap de Creus), 1916. Maluquer (Josep). — Treballs oceanogràfics en la costa de l'Am- purdà, 1916. Maluquet (Josep). — Oceanografia (1.2 edició), 1916 i (2.2 edició) 1917. Maluquer (Josep) — Instruccions per a la recol'lecció, preparació i conservació d'animals marins, 1917. Ménégaux (A.). — Les Laboratoires maritimes. Le L. m. de VVilme- reux, 1905. Mòbius (M.). — Rryptogamen, 1908. Monaco (Príncep de). — Campagnes scientifiques. (Toms I a XLIX.) Monaco (Príncep de). — Bulletin du Muséz Océanographique, 1903- I9IÓ. Monaco (Príncep de). — Annales de l'Institut Océanographique, 1909-1914. Mortensen (Th.). — Die Echiniden des Mittelmeeres, 1913. Musée d'Histoire Naturelle de Marseille. — Annales 1883-1902. Museo de Ciencias Naturales de Madrid. — Museu de Ciències Naturals de Barcelona. — Nathansohn (A.) — Tier- und Pflanzenleben des Meeres, 1910. Neumann (G.). — Tunicata, Salpe II, Cyclomayria et Pyrosomida (Das Tierreich), 1913. Neumayr (Dr. M.). — Erdgeschichte, 1905. (Dos vols.) PencE (Albrecht). — Museum fúr MeeresEunde in Berlin, 1907. Secció Oceanogràfica 2II Petit de la Saussaye (M.). — Catalogue des Mollusques testa cés des Mers d'Europe, 1869. Plehn (M.) —I pesci del mare e delle acque interne, 1909. Pruvot (G.). — Sur l'organisation de quelques Néomeniens des cótes de France, 1891. Pruvot (G.). — Sur le développement d'un Solenogastre, 1890. Pruvot (G.). — Sondages exécutés d'aoút à octobre 1893, à bord du eRolands, navire du Laboratoire Arago, 1894. Pruvot (G.). — Sur deux néomeniens nouveaux de la Méditerranée, 1894. Pruvot (G.). — Contribution à la topographie et à la faune du Golfe du Lion, 1895. Pruvot (G.). — Sur les fonds sous-marins de la région de Banyuls et Cap de Creus, 1894. Pruvot (G.) — Variations du niveau de la mer à Banyuls pendant le mois de Septembre 1900. Pruvot (G.). — Principes de distribution géographique des animaux, 1890. Pruvot (G.). — Essai sur la topographie et la constitution des fonds sous-marins de la région de Banyuls, de la plaine du Roussillon au Golfe de Roses. Pruvot (G.). — Le dRolando et sa première croisière sur la cófe de Catalunya, en juillet-a0út 1900. Racovitza (Emile). — Observations sur un banc d'Anchois (Enu- graulis encrasicholus L.), rencontré près de l'ile de Cabréra (Baléares). Racovitza (Emile). — Expédition antartique Belgue. Cétacés. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Anales 1872-1901. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Actas 1872-1901. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Boletín 1901-1917. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Memorias 1901-1917. Real Academia de Ciencias de Barcelona. — Boletín 1892-1900. Real Academia de Ciencias de Barcelona. — Memorias 1878-1900. Real Academia de Ciencias de Madrid. — Revista 1904-1916. (Catorze toms.) ReutlFEauf (E.). — Die Milrostopische Rleinvvelt unserer Gevvàsser, IQII. Richard (Jules). — L'Océanographie, 1907. Richard (Jules). — Campagnes scientifiques de S. A. S. Albert I de Monaco, I9IO. Rioja (E.). — Datos para la fauna de Anélidos poliquetos del Cantà- brico, 1917. Risso (A.). — Ichthyologie de Nice ou histoire naturelle des poissons du département des Alpes maritimes, 1810. Saint-Loup (Rémy). — 168 partie: Vers, de la France, avec 203 figures dans le texte, I900. Sand (René). — Les Laboratoires maritimes de Zoologie, 1897. 212 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sànchez (Manuel). — Investigaciones sobre la estructura de los tubos nerviosos de los peces, 1917. Schmeil (O.) und Giessbrecht (VV.). — Crustacea, Copepoda, I Gymnoplea (Das Tierreich), 1898. Schott (Gerhard). — Physische MeeresEunde, 1910. Scburig (VValther). — Hydrobiologisches und PlanEton-PraÈtitum. Supino. —I pesci d'Italia, 1916. Thiele (J.). — Mollusca, Solenogastres (Das Tierreich), 1913. Thoulet. — Instrumentos y operaciones de Oceanografía pràctica, I9I2. Tesch (J. J.). — Mollusca, Pteropoda (Das Tierreich), 1913. Travailleur et Talisman. — Campagnes scientifiques 1880 1883. (Nou vols.) Tryon et Pilsbry. — Manual of Conchology.— Lepidopleuride, Ischnochitonida, Chitonida, Mopaliide (vol. XIV, 1892). — Acan- thochitida, Cryptoplacida and appendix Tectibranchiata (vol. XV, 1893). — Philinida2, Gastropteride, Aglajide, Aplysiide, Oxino- cide, Runcinide, Umbraculide Pleurobranchide (vol. XVI, 1895-6). 4Valdivias S. M. S. — Deutsche Tiefsee-Expedition 1898-1899, Berichten von Dr. Chun, Dr. Schott und VV. Sachse, 1899. VVagner (Franz von). — Schmarotzer und Schmarotzertum in der Tiervvelt, 1902. VVerth (Emil). — Das Eiszeitalter, 1909. VVissenschaftliche Meeresuntersuchungen, Riel und Helgoland, 1913. Vayssière (A.) — Mollusques de la France et régions voisines, 1913. Amphineures, Opistobranches, Hétéropodes, Marséniades et Oncidiidés. II. INSTRUMENTAL I UTILLATGE DEL MUSEU (2 No solament per a les exploracions de la Secció, sinó també per a l'extensió i foment de la cultura marina, mostrant al gran públic els ormejos i enginys de pesca utilitzats en les cam- panyes oceanogràfiques i en els diferents indrets de les costes marítimes mondials, s'ha iniciat l'exposició aquesta comen- çant amb els enginys més corrents en les costes catalana i ba- lear. (1) No hi consten els d'ús corrent en les pesques normals, com celebrets, ras clets, etc., ni el petit utillatje. Secció Oceanogràfica 213 Actualment consta aquesta exposició dels segients objectes, alguns d'ells amb diferents exemplars: a) QNANSES, TRAMPES I GAMBINS Nansa llagostera, Blanes. — Aparell per a tota mena de peix, congres, etc., utilitzant-se en la costa de la Selva. fins a més de r00 metres. Saupera, Blanes. — Aparell per a la pesca de saupes, de 5 a IO metres de fondària. Garbitana, Blanes. — Aparell utilitzat per a la pesca de judrioles i serrans en la costa de la Selva, de 5 a IO metres de fon- dària. Xujanguera, Blanes. — Utilitzat en la mateixa costa per a la pesca de xufangs (Pagurus). Nansa, Blanes. — Aparell per a tota mena de peix, llagostes, polles, congres, boga, orades, etc. Tipu general en la costa catalana. Nansa morenell, Mallorca. — Utilitzada a Palma de Mallorca per a la pesca de morenes. Nansa peixetera, Mallorca. — Per a tota mena de peix, sobre tot Sargus grans. Nansa llagostera, Mallorca. — Model de les Balears, per a la pesca de llagostes. Gambí gran, Mallorca. — Utilitzat per a peixos de fons, merus, tords, etc. Gambí petit, Mallorca. — Per al mateix objecte que l'anterior. Nasse 4Hirondelley, Mònac. — Nansa triédrica, de gran fondà- ria utilitzada pel Príncep de Mònac en ses grans explora- cions oceàniques, calant-se fins a 2,000 i 3,000 metres de fondària. Té dintre dos gambins i dues plaques fosfores- cents. 214 Junta de Ciències Naturals de Barcelona b) ENGINYS DE FILAT O MALLA Trainya, Blanes. — Model de filat d'entre-dues aigties, importat de Galícia i estés ja en la costa catalana. Tresmall, Blanes. — Filat utilitzat en tota la costa catalana per al besugo, rates, mabres i altre peix de fons. Peça de sardinal, Blanes. — Utilitzada en la costa de Llevant per a la pesca de sardina i anxova. Cel, Blanes. — Enginy usat en la Selva i Empordà, sobre tot per a la pesca de calamars (Loligo). c) ORMEJOS D'HAM Palangra, Blanes. — Compost de 25 hams per a la pesca de dèntols, polles, lluç, etc., segons les fondàries a què es cala. Palangró, Blanes. — Com l'anterior, però calant-se a poca fon- dària s'hi pesquen principalment pagells, orades, molleretes, aranyes i demés. Popera, Potera, Blanes. — Ormeig per a la pesca de calamars i pops, sense cap mena d'esquer. Llença-tunyinera, Blanes. — Per a la pesca de tunyina amb ham en la Selva i Empordà. Fluixa, Blanes. — Per als llobarros, sense altre esquer que una ploma. i Volantí, Blanes. — Per als serrans, judrioles i altres peixos de prop de terra. Fluixa de verat, Blanes. — Per a la pesca de verat, amb esquer semblant al dels llobarros. Secció Oceanogràfica 215 d) 0 DRAGUES I RASCLES Gànguil, Palma de Mallorca. — Aparell de pesca d'arrosseig, per . a fons d'algues, utilitzat de tant en tant en les Balears i costa catalana. Draga gran Banyulss. — Draga tipu del Laboratori de Ba- nyuls-sur-Mer per a fons coral'lífers, fins a 200 metres de fondària. Draga petita (Banyulss. — Com l'anterior, quadrangular, però més Xica. Draga triangular 4Londony. — Dentada i amb guies, a propòsit per a poca fondària, tipu del British Museum. Draga triangular 4Rovignos. — Per a fondària, tipu de l'Estació Zoològica de Rovigno. Draga semicircular 4Rovignos. — Com l'anterior, però semicir- cular. e) APARELLS PER A RECOL'LECCIÓ DE PLANRTON Màmgues o filats 4Richard). Filat Empordà). Í) APARELLS OCEANOGRÀFICS Tubs-sonda Balears). Politxa comptadora. Sondes Lèger,. Avisos 4Riva). Tubs-sonda 4Buchanan. 216 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Capsa ber a microbis. Ampolles grans 4Richardy amb avís. Ampolles corrents (Richardo amb avís. III. MAQUETES I REPRODUCCIONS Un dels fins primers de la Secció és l'exposar al públic, en forma fàcilment comprensible, la constitució, relleu, confi- guració, etc., del fons marí i de les costes més interessants, havent començat amb la reproducció del litoral català, des de la boca del Tech, a base de les cartes marines més rescents, així com amb la maqueta general del Mediterrà. Actualment, tenim: Representació batimètrica general del mar Mediterrà, amb les illes principals i curves de fondària. Escala hor. apr. 1/3.000,000, vert. 1/I00,000. Representació batimètrica 4 litològica de la costa catalana, des de la desembocadura del Tech, a la platja d'Aro. Escala hor. i vert. apr. 1/50,000, amb curves batimètriques de o a 700 metres, fins a més de 20 milles, de la costa. Representació batimètrica ídem íd., amb escala vert. 1/5,000, ressortint el relleu i configuració de les planes i recs submarins. IV. COL:'LECCIONS D'ANIMALS MARINS Al començar l'any corrent sols formaven part d'aquestes col'leccions els exemplars detallats en l'Anuari de 1916 de la badía de Roses. Des d'allavors han sofert un gran increment, amb les trameses de Nàpols, Santander i recolleccions de Blanes, Palma, Barcelona, etc. Secció Oceanogràfica 217 En ordre sistemàtic, lo ingressat des de l'any darrer es lo seguent: PROTOZOA R HL ZOPODA Radiolaris Polytvema miniaceum Pall. — Nàpols, Estació Zoològica. Sphaerozoum punctatum J. Múll. — Nàpols, E. Z. Collozoum inerme E. H. — Nàpols, E. Z. Thalassicolla nucleata Huxi. — Nàpols, E. Z. SPONGIAE Leucosolenia complicata Mont. — Santander (J. Rioja). L. primordialis E. H. — Nàpols, E. Z. Sycon ciliatum Fabr. — Santander (J. Rioja). Leuconia aspera O. S. — Nàpols, E. Z. Tethya lyncuricum Linné. — Palma (Maluquer). Suberites domuncula Olivi. — Nàpols, E. Z. S. domuncula Olivi. — Palma (Maluquer). Chondrosia veniformis Ndo. — Nàpols, E. Z. Rhizaxinella pyrifera D. Ch. — Nàpols, E. Z. Phahellia ventilabrum Linné. — Santander (J. Rioja). Raspauia sp. — Nàpols, E. Z. Desmacidon fructicosa Mont. — Santander (J. Rioja). A xinella faveolaria Nardo. — Nàpols, E. Z. 4. vervucosa Esp. — Nàpols, E. Z. Spongelia elegans Nardo. — Santander (J. Rioja). Cacospongia cavernosa O. S. — Nàpols, E. Z. Halichondria aurantiaca O. S. — Nàpols, E. Z. Petrosia dura Schmidt. — Santander (J. Rioja). Pachychalina Montaguii Fleming. — Santander (J. Rioja). Hircinia sp. O. S. — Nàpols, E. Z. H. variabalis Sehmidt. — Santander (J. Rioja). I5 218 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Hesperia Lorenzii O. S. — Nàpols, E. Z. Osculina polystomella O. S. — Nàpols, E. Z. Scutastra cantabrica Ferrer. — Santander (J. Rioja). CNIDARIA 1 Class HYDROMEDUSAE I Ordo. Hydroidea I Subordo. Diplomorpha J. V. Crs. Lizzia Roellicherii Ggb. — Nàpols, E. Z. Eudendvium vacemosum Cav. — Nàpols, E. Z. E. racemosum Cav. — Santander (J. Rioja). Hydvactinia echinata Fleming. — Santander (J. Rioja). Podocoryne comea Sors. — Nàpols, E. Z. Pennaria Cavolinii Gold. — Nàpols, E. Z. Tubularia indivisa Linné. — Santander (J. Rioja). T. larynx Linné. — Nàpols, E. Z. Campanularia flexuosa Hels. — Santander (J. Rioja). Halecium halecinum Linné. — Santander (J. Rioja). Diphasia pinnata Pall. — Santander (J. Rioja). Sertularia operculata Linné. — Santander (J. Rioja). Aglaophenia myriophillum Linné. — Santander (J. Rioja). A. pluma Linné. — Nàpols, E. Z. Plumularia setacea Ellis. — Santander (7. Rioja). Tima flavilabvis Esch. — Nàpols, E. Z. Obelia dichotoma Linné. — Santander (J. Rioja). O. geniculata Linné. — Santander (J. Rioja). Aequorea Forshalea Per. et Les. — Nàpols, E. Z. 2 Subordo. Haplomorpha J: V. Cis. Olindias Miillevii E. H. — Nàpols, E. Z. II Ordo. Siphonophora I Subordo. Calycophorida LeucXart. Praya maxima Gegend. — Nàpols, E. Z. Galeolavia aurantiaca Vogt. — Nàpols, E. Z. Secció Oceanogràfica 219 Halistemma vubrum Vogt. — Nàpols, E. Z. H. tergestinum Vogt. — Nàpols, E. Z. Apolemia uvaria Esch. — Nàpols, E. Z. 4 Subordo. Velellidae Eschsh. Velella spirans Eschs. — Santander (J. Rioja). V. spirans Eschs, — Cadaqués (Maluquer). Povpita meditervanea Esch. — Nàpols, E. Z. III Ordo. Acalepha 3 Subordo. Cubomedusae Haecx. Charybdea marsupialis Pèr. et Les. — Nàpols, E. Z. 4 Subordo. Discomedusae HaecX. Pelagia noctiluca Pèr. et Les. — Nàpols, E. Z. P. noctiluca Pèr. et Les. — Santander (7. Rioja). Rhizostoma pulmo Linné. — Nàpols, E. Z. Cotylorhiza tuberculata Ag. — Nàpols, E. Z. Chrysaora mediterranea Pèr. et Les. — Cadaqués (Maluquer). 2 Classs CTENOPHORAE II Ordo. Nuda Beyoe ovata D. Ch. — Nàpols, E. Z. B. ovata D. Ch. — Santander (J. Rioja). 3 Class. POLYPI (ANTHOZOA) Il Ordo. Aleyonaria Alcyonium covalloides Pall. — Nàpols, E. Z. A. palmatum Pall. — Nàpols. E. Z. A. palmatum Pall. — Valencia (J. Rioja). 220 Junta de Ciències Naturals de Barcelona A. digitatum Linné. — Santander (J. Rioja). A. glomeratum Hasall. — Santander (J. Rioja). Muricea echinata Roch. — Santander (J. Rioja). Gorgonia verrucosa Pall. — Santander (J. Rioja). G. Cavolinii Roch. — Nàpols, E. Z. Gorgonella sarmentosa Dal. — Nàpols, E. Z. Isidella elongata Esp. — Nàpols, E. Z. Covallium vubrum Lam. — Nàpols, E. Z. Plevoides griseum Esp. REr, — Santander (J. Rioja). P. spinulosus Herle. — Nàpols, E. Z. Pennatula phosphorea Linné. — Nàpols, E. Z. Funiculina quadrangularis D. Ch. — Dantander (J. Rioja). II Ordo. Zoantharia I Subordo. Malacodermata M. Edv. Anemonia sulcata Penn. — Nàpols, E. Z. 4. sulcata Penn. — Santander (J. Rioja). Actinia equina Linné. — Nàpols, E. Z. A. equina Linné. — Santander (J. Rioja). Bunodes sp. — Santander (J. Rioja). Eloactis Mazelii Jourdan. — Santander (J. Rioja). dAiptasta sp. — Santander (J. Rioja). Ceveus spinosus Hertvvig. — Santander (J. Rioja). Adamsia palliata Bohadsch. — Santander (J. Rioja). A. Rondeletii D. Ch. — Nàpols, E. Z. Corynactis sp. — Santander (J. Rioja). Cerianthus membranaceus Gml. — Nàpols, E. Z. C. membranaceus Gml. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Antipatharia M. Edyy. Antipathes larix Ellis. — Santander (J. Rioja). A. larix Ellis. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Madreporaria M. Edv. Caryophyllia sp. — Santander (J. Rioja). Amphihelia oculata Linné. — Santander (J. Rioja). Dendvophyllia ramea Mil. Edvv. — Santander (J. Rioja). Gerardia Lamarchii iu — Santander (J. Rioja). Secció Oceanogràfica VERMES I. Class PLATELMINTHES II Ordo. Trematodes Tristomum papillosum Dies. — Nàpols, E. Z. III Ordo. Turbellaria T'hysanozoon Bvocchii Grube. — Nàpols, E. Z.- T. sp. — Santander (J. Rioja). Yungia aurantiaca Lang. — Nàpols, E. Z. IV Ordo. Nemertina I Subordo. pPalaconemertint Hubr. Cavinella polymorpha Hubr. — Nàpols, E. Z. 2a Subordo. Schzonemertini: Hubr. Lineus marinus Mont. — Santander (J. Rioja). Cevebvatulus marginatus Ren. — Nàpols, E. Z. 3 Class. GEPHYREA Phascolosoma sp. — Santander (J. Rioja). Sipunculus nudus Linné. — Santander (J. Rioja). S. nudus Linné. — Nàpols, E. Z. 4 Class. DISCOPHORA (HIRUDINEA) Pontobdella muvicata Linné. — Nàpols, E. Z. P. murvicata Linné. — Santander (J. Rioja). 5 Class CHAETOPODA IL Ordo. Polycehaeta 1 Subordo. Rapacia Gr. Apnhrodite aculeata Linné. — Santander (J. Rioja) A. aculeata Linné. — Cadaqués, I. C. H. N. 222 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Harmothòe setossisima Savignyi. — Santander (J. Rioja). Diopatra neapolitana Ehbers. — Santander (J. Rioja). Eunice siciliensis Grube. — Nàpols, E. Z. E. gigantea D. Ch. — Santander (J. Rioja). Glycera siphonostoma D. Ch. — Nàpols, E. Z. Phvyllodoce Paretti Blv. — Nàpols, E. Z. Vanadis formosa Clip. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Limivora Gr. (Tubicola) Civratulus filigerus D. Ch. — Santander (J. Rioja). Audouinia filigera D. Ch. — Nàpols, E. Z. Dasybranchus caducus Grube. — Santander (J. Rioja). Arenicola branchialis Milne Edvvard. — Santander (J. Rioja). Chaetopterus variopedatus Renier. — Santander (J. Rioja). Ch. variopedatus Renier. — Nàpols, E. Z. Siernaspis thalassemoides Otto. — Nàpols, E. Z. Sabellaria alveolata Linné. — Santander (J. Rioja). Pectinavia lagis Mimgr. — Santander (J. Rioja). Spirographis Spallanzanii Viviani. — Santander (J. Rioja). S. Spallanzanii Viviani. — Nàpols, E. Z. Myxicola infundibulum Renier. — Santander (J. Rioja). M. infundibulum Renier. — Nàpols, E. Z. Protula intestinum Lam. — Nàpols, E. Z. Salmacina Dipterii Hml. — Santander (J. Rioja). 6 Class. ENTEROPNEUSTA Ggbr. Balanoglossus minuta ISord. — Nàpols, E. Z. VERMIDIA - 1 Class. BRYOZOA Ehbg. (Polyzoa aut) Ordo. Gymnolaemata. 1 Subordo. Chlostomata Bust. Serupocellaria sevuposa L. — Santander (J. Rioja). Bugula plumosa Pallas. — Santander (J. Rioja). Salicomnaria fistulosa Linné. — Santander (J. Rioja). Secció Oceanogràfica 223 Flustra papyracea Ellis et Solan. — Santander (J. Rioja). Membvanipora membranacea Linné. — Santander (J. Rioja). Electra pilosa Linné. — Santander (J. Rioja). Lepralia foliacea Ellis et Solan. — Santander (J. Rioja). Porella sp. — Santander (J. Rioja). Smillia cevuicornts VVat. — Nàpols, E. Z. Schizoporella unicornis Helss. — Nàpols, E. Z. Cellepora avicularia Heles. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Cvyclostomata Busi. Frondipora vervucosa Lam. — Nàpols, E. Z. 2 Class. BRACHIOPO DA I Ordo. Testicardines R. D. Hoev. Megerlea truncata L. — Santander (J. Rioja). ARTHROPODA I Class. PANTOPODA I Ammothea sp. — Nàpols, E. Z. 2 Class. CRUSTACEA Subclass. ENTOMOSTRACA III Ordo. Copepoda I Tribus. GNATHOSTOMATA Thor. (Natantia CIS.) Eucalanus elongatus Cls. — Nàpols, E. Z. Anomalocera Patersonii Templ. — Nàpols, E. Z. Notopterophorus papilio Hesse. — Nàpols, E. Z. Sapphivina sp. — Nàpols, E. Z. Cecrops Latreidii Leach. — Nàpols, E. Z. 224 Junta de Ciències Naturals de Barcelona IV Ordo. Cirripedia I Subordo. Thoracica Darvv. Lepas anatifera Linné. — Santander (J. Rioja). L. anatifera Linné. — Nàpols, E. Z. L. pectinata Spengl. — Nàpols, E. Z. L. fascicularis Ellis-Solan. — Santander (J. Rioja). Scalpellum vulgare Leach. — Nàpols, E. Z. Balanus perforatus Brug. — Santander (J. Rioja). Chthamalus stellatus Pall. — Santander (J. Rioja). 4 Subordo. Rizocephala Fr. Múll. Sacculina Carcini Rathle. — Nàpols, E. Z. S. Carcini Rathle. — Santander (J. Rioja). Lernacodiscus (Parthenopea) subleyyanea Rossm. — Nàpols, E. Z. Subclass. MALACOSTRACA IH Ordo. Arthrostraca. I Subordo. Amplipoda Latr. I Tribus. LAEMODIPODA Latr. Caprella aequilibva Rabe. — Nàpols, E. Z. 2 Tribus. CREVETTINA H. M. Edv. Talitvus locusta Linné. — Santander (J. Rioja). Gammarus locusta Fabr. — Nàpols, E. Z. 3 Tribus. HYPERINA M. Edv. Phvonima sedentaria Forsi. — Nàpols, Z. E. 2 Subordo. Jsopoda Latr. 2 Tribus. EUISOPODA Cls, Aega sp. — Nàpols, E. Z. Anilocva sp. — Santander (J. Rioja). Secció Oceanogràfica 225 Cymothoa sp. — Nàpols, E. Z. Bopyrus squillarum Latr. — Santander (J. Rioja). II Ordo. Thoracostraca Burm. (Podopht/almata M. Edv.) 2 Subordo. Siomapoda (M. Edv.) Cls. Squalla mantis Rond. — Nàpols, E. Z. S. Desmarestii Risso. — Nàpols, E. Z. Lysiosquilla Eusebia Risso. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. ScMzopoda M. Edvv. Mysis vulgaris IRròger. — Nàpols, E. Z. Lophogaster tybpicus Sars. — Nàpols, E. Z. 4 Subordo. Decapoda Latr. Penacus caramote Desm. — Nàpols, E. Z. P. membranaceus Risso. — Palma (Maluquer). Slenopsus spinosus Risso. — Nàpols, E. Z. Palaemon sevratus Pennant. — Santander (J. Rioja). Crangon vulgaris Fabr. — Santander (J. Rioja). Nephrops norvegicus Linné. — Santander (J. Rioja). Homarus vulgaris Edvv. — Barcelona (Gofi ). Seyllavus arctus Linné, — Santander (J. Rioja). S. arctus Linné. — Barcelona (Gofii). Palinurus vulgaris Latr. — Nàpols, E. Z. P. vulgaris Latr. — Barcelona (Gofii). Galathea strigosa Fabr. — Nàpols, E. Z. G. stvigosa Linné. — Santander (J. Rioja). Munida vugosa Leach. — Nàpols, E. Z. M. vugosa Leach. — Blanes (Farigola). M. Bamffia Pennant. — Santander (J. Rioja). Gebia stellata Montagu — Santander (J. Rioja). Eupagurus Prideauxii Hel. — Nàpols, E. Z. Pagurus stviatus Latr. — Santander (J. Rioja). P. striatus Latr. — Nàpols, E. Z. Dvomia vulgaris Mil. Edvv. — Santander (J. Rioja). D. vulgaris Mil. Edvv. — Nàpols, E. Z. Homola spinifrons Leach. — Nàpols, E. Z. H. spinifrons Leach. — Blanes (Farigola). H. Cuvierii Roux. — Nàpols, E. Z. Dovippe lanata Bosc. — Nàpols, E. Z. 226 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Calappa granulata Fabr. — L'Escala (Maluquer). C. granulata Fab:. — Blanes (Farigola). C. granulata Fabr. — Palma (Maluquer). C. granulata Fabr. — Nàpols, E. Z. Stenorhynchus phalangium M. Edv. — Nàpols, E. Z. S. longirostris Fabr. — Santander (J. Rioja). S. longivostris M. Edvv. — Nàpols, E. Z. Hevbstia condyliata M. Edvv. — Nàpols, E. Z. Maja squinado Herbs. — Santander (J. Rioja). M. squinado Bosc. — Blanes (Farigola). M. squinado Bosc. — Barcelona (Gofii). M. squinado Bosc. — Nàpols, E. Z. Pisa avmata Latr. — Nàpols, E. Z. Lambvus angulifrons M. Edv. — Nàpols, E. Z. L. meditervaneus Roux. — Nàpols, E. Z. L. mediterraneus Roux. — Barcelona, I. C. H. N. Cancer pagurus Linné. — Santander (J. Rioja). Xantho floridus Montagu — Santander (J. Rioja). Eviphia spinifrons Sav. — Nàpols, E. Z. Pavagalene longicrura Ndo. — Nàpols, E. Z. Lupa hastata M. Edvv. — Nàpols, E. Z. Portunus puber Linné. — Santander (J. Rioja). Carcinus maenas Leach. — Nàpols, E. Z. Atelecyelus votundatus Olivi. — Santander (J. Rioja). Pachygrapsus marmoratus Fabr. — Santander (J. Rioja). Polybius Hensloumii Leach. — Santander (J. Rioja). MOLLUSCA O 2 Class. PELECYPODA Goldf. 7 (Acephala Cuv. — Lamellibranchiata Blv.) I Ordo. Tetrabranchia Fischer 1 Subordo. Ostreacca (Stol.) Fischer Ostrea edulis Linné. — Nàpols, E. Z. O. cochleav Poli. — Nàpols, E. Z. (1) Sols hi enclohím els conservats amb l'animal preparat en alcohol. Les conqui: lles formen part de la secció malacològica, a càrrec dels Srs. Bofill i Aguilar-Amat. Secció Oceanogràfica 227 a Subordo. Pectinacca Fischer Lima htans Gmelin. — Nàpols, E. Z. Pecten maximus Linné. — Barcelona, I. C. H. N. P. maximus Linné. — Nàpols, E. Z. P. Jacobaeus Linné. — Nàpols, E. Z. P. opercularis Linné. — Nàpols, E. Z. 3 Subordo. Myvytilacca (Stol.) Fischer Avicula tarentina Lam. — Santander (J. Rioja). A. hivundo Linné. — Nàpols, E. Z. Pinna nobilis Linné. — Nàpols, E. Z. Mvytilus edulis Linné. — Santander (J. Rioja). M. galloprovincialis Lam. — Nàpols, E. Z. Lithodomus dactylus Sav. — Nàpols, E. Z. 7 Subordo. Cardiacea Fischer Cardium tuberculatum Linné. — Nàpols, E. Z. C. tuberculatum Linné. — Santander (J. Rioja). g Subordo. Conchacea Fischer Tapes decussatus Linné. — Nàpols, E. Z. Solecurtus candidus Renier. — Santander (J. Rioja). 5 Class. GASTROPODA Cuv. I Ordo. Opistobranchia 1 Subordo. pPomalobranchia Schvveigg. (Tectibranchia Cuv.) Scaphander sp. — Santander (J. Rioja). S. hgnarius L. — L'Escala (Maluquer). Gastropteron Mechelii Rosse. — Nàpols, E. Z. Philine aperta Linné. — Santander (J. Rioja). Dovidium carnosum D. Ch. — Nàpols, E. Z. Aplysia punctata Cuv. — Santander (J. Rioja). A. punctata Cuv. — Porto-Pí (Maluquer). A. punctata Cuv. (posta). — Palma (Maluquer). A. limacina Linné. — Nàpols, E. Z. 228 Junta de Ciències Naturals de Barcelona A. limacina Linné. — Porto-Pí (Maluquer). Oscanius membranaceus Mont. — Santander (J. Rioja). O. tuberculatus D. Ch. — Nàpols, E. Z. Pleurobvanchea Mechelii Lene. — Nàpols, E. Z. Umbrella mediterranea Lam. — Nàpols, E. Z. 2 Subordo. Gymnobranchia Schveigg. I Tribus. PROTOCOCHLIDES v. Jher. Tethys leporina Linné. — L'Escala (Maluquer). 2 Tribus. PHANEROBRANCHIA V. Jher. Marionia quadrvilatera Schllz. — Nàpols, E. Z. Pleuvophyllidia lineata Linné. — Nàpols, E. Z. Phyllivrhoe bucephalum Per. — Nàpols, E. Z. Janus cristatus D. Ch. — Nàpols, E. Z. Avchidoris tuberculata Cuv. — Palma (Maluquer). A. tuberculata Cuv. — Santander (J. Rioja). Chvomodoris elegans Cant. — Nàpols, E. Z. II Ordo. Prosobranchia Cassis sulcosa Brug. — Palma (Maluquer). C. sulcosa Brug. — Nàpols, E. Z. Tvitonium covrugatum Blv. — Nàpols, E. Z. Ranella giganteg Lam. — Santander (J. Rioja). III Ordo. Heteropoda Lam. (Nucleobranchia Blv.) Plevotrachea coronata Forsis. — Nàpols, E. Z. Cavinaria meditervanea Per. et Les. — Nàpols, E. Z. Hvyaléa tvidentata Forst. — Nàpols, E. Z. Tiedemannia neapolitana Ben. — Nàpols, E. Z. 6 Class. CEPHALOPODA Cuv. Ordo. Dibranchiata ' 1 Subordo. Decapoda Leach I Divisió. OEGOPSIDA d'Orb lllex Coindetii Lam. — Nàpols, E. Z. I. Coindetii Lam. — Ibiça (Maluquer). Secció Oceanogràfica 2290 2 Divisió. MYOPSIDA Rossia macrosoma d'Orb. — Empúries (Maluquer). Sepiola sp. — Santander (J. Rioja). S. Rondeletti Leach. — Barcelona (Gofii). S. Rondeletti Leach (ous). — Cadaqués (Maluquer). Sepia officinalis Linné. — Nàpols, E. Z. S. officinalis Linné. — Mallorca (Maluquer). S. officinalis Linné. — Barcelona (Borja), Loligo vulgaris (ous) Lam. — Barcelona (Borja). . vulgaris Lam. — Blanes (Farigola). vulgaris Lam, — Palma (Maluquer). vulgaris Lam. — Nàpols, E. Z. . mavrmovae Verany. — Palma (Maluquer). NEE P 2 Subordo. Octopoda Leach. (Trachyglossa Liitxen.) Avgonauta avgo Linné. — Nàpols, E. Z. Ocythoè tuberculata Rafin. — Nàpols, E. Z. O. tuberculata Rafin. — Masnou, I. C, H. N. Octopus vulgaris Lam. — Nàpols, E. Z. O. macropus Risso. — Palma (Maluquer). O. macropus Risso. — Nàpols, E. Z. Eledone moschata Lam. — Barcelona, I. C. H. N. E. moschata Lam. — Nàpols, E. Z. E. Aldrovandi Raf. — Palma (Maluquer). ECHINODERMATA E CIS. VC RI N OT DEA Antedon vosacea Lin. — Palma (Maluquer). 4. vosacea LinE. — L'Escala (Maluquer). A. vosacea Linl. — Santander (J. Rioja). A. rosacea Lin. — Nàpols, E. Z. 2, Class AS EE RO TI DEA Asterias glacialis O. J. Múll. — L'Escala (Maluquer). 4. glacialis O. J. Múll. — Palma (Maluquer). 230 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 4. glacialis Linné. — Santander (J. Rioja). 4. glacialis O. J. Múll. — Nàpols, E. Z. 4. tenuispina Lam. — Nàpols, E. Z. Echinaster sepositus Múll. — L'Escala (Maluquer). E. sepositus Múll. — Nàpols, E. Z, Chaetaster longipes Múll. — Nàpols, E. Z. Asterina gibbosa Forsl. — L'Escala (Maluquer). 4. gibbosa Pennant. — Santander (J. Rioja). Palmipes membranaceus Agass. — Santander (J. Rioja). P. membvanaceus Agass. — Nàpols, E. Z. Astropecten aurantiacus Gray. — Nàpols, E. Z. A. auvantiacus Gray. — Badalona (Maluquer). A. squamatus M. T. — Santander (J. Rioja). Luidia ciliavis Gray. — Santander (J. Rioja). 3 Classs OPHIUROIDEA I Ordo. Ophiurae Ophioderma longicauda M. T. — Santander (J. Rioja). O. longicauda M. T. — Nàpols, E. Z. Amphiura filiformis Forb. — Vilanova i Geltrú (Romaní). Ophioconia granulata Lin. — Santander (J. Rioja). Ophiotrix fragilis Dub. et Tr. — Santander (J. Rioja). 4 Class ECHINOIDEA I Ordo. Desmosticha Dovocidaris papillata Leste. — Palma (Maluquer). D. papillata Leste. — Santander (J. Rioja). Centrostephanus longispinus Pts. — Nàpols, E. Z. C. longispinus Pts. — Santander (J. Rioja). Avbacia lixula L. — Palma (Maluquer). A. haula L. — Cadaqués (Maluquer). Sphaerechinus granularis Agass, — Palma (Maluquer). S. gvanularis Agass. — Nàpols, E. Z. S. granularis Agass. — Cadaqués (Maluquer). S. granularis Agass. (Anatomia). — Nàpols, E. Z. Echinus sphaera O. J. Múll. — Santander (J. Rioja). Psammechinus micvotuberculatus Blv. — Llansà (Maluquer). P. micvotuberculatus Blv. — Sta. Cristina (Maluquer). Secció Oceanogràfica P. microtuberculatus Blv. — Palma (Maluquer). Pluteus divers. — Nàpols, E. Z. Aurvicularia divers. — Nàpols, E. Z. Paracentrotus lividus Lam. — L'Escala (Maluquer). P. lividus Lam. — Llansà (Maluquer). P. lvidus Lam. — Palma (Maluquer). P. lividus Lam. — Blanes (Maluquer). Phormosoma sp. — Santander (J. Rioja). II Ordo. Petalosticha A. Ag. (incl. Clypeastridis) Spatangus purpureus Lesxe. — Roses (Maluquer). S. purpureus Lesle. — Palma (Maluquer). S. purpureus Leste. — Nàpols, E. Z. Echinocardium cordatum Gray. — Nàpols, E. Z, E. mediteryaneum Gray. — Santander (J. Rioja). Echinocyamus pusillus Múll. — Cadaqués (Maluquer). D Class. HO LOTEUREOQTDEA Holothuria impatiens Forst. — Santander (J. Rioja). tubulosa Gml. — Nàpols, E. Z. Polii D. Ch. — Roses (Maluquer). Polii D. Ch. — L'Escala (Maluquer). Poli: D. Ch. — Palma (Maluquer). x Stellati D. Ch. — Nàpols, E. Z. nigra B. — L'Escala (Maluquer). Forshalii D. Ch. — Nàpols, E. Z. Cucumaria Planció von Mar. — Nàpols, E. Z. C. Plancii von Mar. — Cadaqués, I. C. H. N, Synapta digitata Múll. — Nàpols, E. Z. TUNICATA I Ordo. Ascidiacea I Subordo. Ascidiae simblices (Sav.) Herdm. (Monascidie Haecx.) Molgula Forbesió Herd. — Santander (J. Rioja). Cynthia papillosa Linné. — Nàpols, E. Z. C. papillosa Linné. — Palma (Maluquer). C. microcosmus Cuv. — Nàpols, E. Z. 231 232 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Styela gyrosa Stell. — Nàpols, E. Z, Ascidia mamillata Cuv. — Nàpols, E. Z. 4. mentula O. J. Múll. — Nàpols, E. Z. Phallusia mamillata Cuv. — Santander (J. Rioja). Ciona intestinalis Linné. — Santander (J. Rioja). C. Savignyit Cuv. — Palma (Maluquer). Clavelina lepadiformis O. J. Múll. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Ascidiae compositac Sav. (Synascidiae Haecx.) Polyeyelus Renierii Lam. — Nàpols, E. Z. Botrylloides vubrum M. Edvv. — Santander (J. Rioja). B. yubvum M. Edvv. — Nàpols, E. Z. Diazona violacea Sav. — Nàpols, E. Z. Fragarium aveolatum D. Ch. — Nàpols, E. Z. Didemnum cereum Giard. — Santander (J. Rioja). Leptoclinum albidum (2). — Santander (J. Rioja). 3 Subordo. Ascidiae Salpiformes Herdm. Pyrosoma giganteum. — Nàpols, E. Z. II Ordo. Thaliacea 2 Subordo. Hemimyaria Herdm. (Desmomyaria Claus.) Salpa vuncinata Cham. — Santander (J. Rioja). S. africana ForsX. — Nàpols, E. Z. S. punctata ForsE. — Santander (J. Rioja). S. democvatica Forsh. — Nàpols, E. Z. VERTEBRATA EE GIASS i P US GE S4 (8) 2 Subclass. CYCLOSTOMI Cuv. Petvomyzon marinus Linné. — Santander (J. Rioja). P. marinus Linné. — Barcelona (J. de Borja). (1) No hi son compresos els dissecats o conservats en sec, dipositats en el Museu Martorell, quina relació es donarà oportunament. — Secció Oceanogràfica 3 Subclasss CHONDROPTERYGII Cuv. Gth. Il Ordo. Plagiostomi Cuv. I Subordo. Selachoidei: Gthr. Acanthias vulgaris Risso. — Palma (Maluquer). Etmopterus spinax Linné, — Santander (J. Rioja). Spinax niger Clog. — Blanes (Farigola). Seyllium stellare Linné. — Palma (Maluquer). S. stellave Linné. — Santander (J. Rioja). S. slellave Lin. — Blanes (Farigola). S. canicula Linné. — Santander (J. Rioja). S. canicula Linné. — Palma (Maluquer). Prvistiurus melanostomus Raf. — Santander (J. Rioja). P. melanostomus Raf. — Blanes (Farigola). Mustelus canis Mitchill. — Santander (J. Rioja). M. canis Mitchill. — Palma (Maluquer). M. vulgaris Hle, — Blanes (Farigola). Squatina squatina Linné. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Batoidei Gthr. (Rajae Bp.) Trygon pastinaca Linné. — Santander (J. Rioja). Raja macvoryhnchus Raí. — Santander (J. Rioja). . macroryhinchus Raf. — Palma (Maluquer). . clavata Linné. — Blanes (Farigola). . mivaletus Linné. — Palma (Maluquer). . mivaletus Linné. — Blanes (Farigola). . Oxyrhynchus Linné. — Palma (Maluquer). . punctata Risso. — Palma (Maluquer). Torpedo mavmorata Risso. — Blanes (Farigola). T. mavmorata Risso. — Tarragona (J. de Borja). T. ocellata Raí. — Palma (Maluquer). UI RIA 5 Subclass. TELEOSTEI J. Mill. I Ordo. Lorbobranchii Cuvy. Siphonostoma typhle Rp. — Cadaqués ap Syngnatus acus Lam. — Barcelona, I. C. H. N. Nervòphis ophidion roger, — Porto-Pi daca N. aequoreus Linné, — Santander (J. Rioja). 16 234 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Hippocampus guttulatus Cuv. — Badalona (Maluquer). H. gultulatus Cuv. — Blanes (Farigola). H. bvevirostris Cuv. — Blanes (Farigola). H. brevivostris Cuv. — Barcelona (Gofii). 2a Subordo. Selerodermi Cuv. Balistes capriscus Linné. — Andraitx (Maluquer). B. capriscus Linné. — Barcelona, I. C. H. N. IH Ordo. Physostomi J. Miúll. I Subordo. Physostomi apodes J. M. (Malacopterygii Cuv.) Anguila vulgaris Turt. — Barcelona (Godii). Conger myrus Cuv. — Estepona (J. de Borja). C. myvus- Cuv. — Palma (Maluquer). C. myrus Cuv. — Barcelona (Maluquer). C. balearicus Rp. — Palma (Maluquer). Ophichthys serbens Gthr. — Blanes (Farigola), Muraena helena Linné. — Andraitx (Maluquer). Clupea pilchardus Risso. — La Selva de Mar (J. de Borja). C. pilehardus Risso. — Blanes (Farigola). C. sprattus Linné. — Blanes (Farigola). C. aurita Gthr. — Blanes (Farigola). Engraulis enchvasicholus Cuv. — Palma (Maluquer). Argentina sphyraena Linné. — Cabrera (Maluquer). Belone acus Risso. — Cabrera (Maluquer). B. acus Risso. — Barcelona, I. C. H. N. Scomberesox saurus Flem. — Palma (Maluquer). Sauvus lacerta Cuv. — Blanes (Farigola). Chlovophthalmus Agassizió Bp. — Barcelona, I. C. H. N. IV Ordo. Anacanthini J. Mill. I Subordo. Gadoide: J. Mill. Gadus luscus Linné, — Santander (J. Rioja). G. luscus Linné, — Sant Feliu de Guíxols (J. de Borja). G. minutus Linné. — Palma (Maluquer). Merluccius vulgaris Flem. — Blanes (Farigola). M. vulgaris Flem. — Andraix (Maluquer). Phycis blennoides Bl. Schn. — Porto-Pi (Maluquer). Secció Oceanogràfica 235 Ph. meditervanea De la Roche. — Blanes (Farigola). Ph. meditervanea De la Roche. — Barcelona (M. Gofii), Motella tricivrata Nils. — Palma (Maluquer). M. tricivrata Nils. — Blanes (Farigola), Ophidium barbatum Linné, — Palma (Maluquer). O. barbatum Linné. — Adra (J. de Borja). O. barbatum Linné, — Palma (Maluquer). Ammodytes terebrans Cisternas. — Blanes (Farigola). A. tobianus Lesanoage. — Santander (J. Rioja). Macvuvus trachyrhynchus Risso. — Santander (J. Rioja). 2 Subordo. Pleuronectoidei 3. Mill. Armnoglosus laterna Gthr. — Blanes (Farigola). A. grohuant Gthr. — Palma (Maluquer). Pleuvonectes grohmaini Bonap. — Santander (J. Rioja). P. hirtus Ab.dg. — Tarragona, (Maluquer). Solea melanochiva Psp. — Vinaroz (J. de Borja). . melanochiva Bp. — Blanes (Farigola). . melanochiva Bp. — Palma (Maluquer). . melanocturna Gthr. — Palma (Maluquer). . ocellata Gthr. — Palma (Maluquer). . unlgaris Quent. — Palma (Maluquer). DnntUn V Ordo. Acanthopterygii Pharyngognathi (J. Múll.) Labrus turdus C. Ad. — Andraitx (Maluquer). festivus Risso. — Palma (Maluquer). nubilus Val. — Blanes (Farigola). mevula Linné. — Blanes (Farigola). bimaculatus Linné. — Palma (Maluquer). viridis Linné, — Castellón de la Plana (J. de Borja). bevgylta Ascanius. — Santander (J. Rioja). mixtus Fries et VVright. — Santander (J. Rioja). Crenilabrus pavo C. V. — Blanes (Farigola). C. meditervaneus C. V. — Palma (Maluquer). C. ocellatus C. V. — Palma (Maluquer). C. melops Cuv. — Cabrera (Maluquer). C. vostratus Cuv. — Palma (Maluquer). Coricus vostratus C. V. — Palma (Maluquer). C. vostvatus Cuv. — Palma (Maluquer). Clenolabrus vupestris C. V. — Barcelona (A. Romaní). Acantholabrus pallani Risso. — Tarragona (Maluquer). Xyrichthys novacula Cuv. — Blanes (Farigola). Julis vulgaris Linné. — Barcelona, I. C. H. N. ala iaaara 236 Junta de C.ències Naturals de Barcelona . vulgaris Linné. — Santander (J. Rioja). . vulgaris Linné, — Palma (Maluquer). . vulgaris Linné. — Blanes (Maluquer). . Giofredi Gth. — Blanes (Farigola). La Di i VI Ordo. Acanthopterygii s. str. Cuv. Dicentrarchus labvax Jord. et Eigenm. — Blanes (Farigola). D. labrax Jord. et Eigenm. — Barcelona (J. de Borja). Paracentropristis hepatus Ilunz. — Palma (Maluquer). P. hepatus Rlunz. — Blanes (Farigola). Epinephelus gigas Vaill. — Jàvea (J. de Borja). Serranus scviba Cuv. — Blanes (Farigola). . scriba Cuv. — Palma (Maluquer). . Cabvilla Cuv. — Blanes (Farigola). . cabvilla Cuv. — Barcelona (M. Godi). . cabrilla Linné. — La Selva de Mar (J. de Borja). cabvilla Cuv. — Palma (Maluquer). Anthias sacer Bloch. — Barcelona, I. C. H. N. Callanthias pelovitanus Gthr. — Blanes (Farigola). Mena jusculum Cuv. — Cabrera (Maluquer). M. vomerina Cuv. — Blanes (Farigola). Smaris vulgaris C. V. — Alcudia (J. de Borja). S. vulgaris C. V. — Blanes (Farigola). S. chryselis C. V. — Blanes (Farigola). S. Mauri: Bp. — Palma (Maluquer). S. alcedo Cuv. — Blanes (Maluquer). Mullus fuscatus Raf. — Barcelona (J. de Borja). Cantharus lineatus Thomps. — Palma (Maluquer). C. brama C. V. — Cabrera (Maluquer). Pagrus curtus Borja (2) — Almería (J. de Borja). Chrysophvys aurata Cuv. — Barcelona (Maluquer). Ch. cvassivrostris Sev. — Blanes (Farigola). Pagellus erythrinus C. V. — Palma (Maluquer). P. evythvinus C. V. — Blanes (Farigola). P. mormyrus Cuv. — Carrucha (J. de Borja). P. centrodontus Cuv. — Blanes (Farigola). P. acarne Cuv. — Palma (Maluquer). P. acamne Cuv. — Barcelona, I. C. H. N. P P DúutbUbnNn . acavne Cuv. — Blanes (Farigola). . bogaraveo Cuv. — Blanes (Farigola). Sargus Rondeletii C. V. — Motril (J. de Borja). S. amnularis Linné. — Cartagena (J. de Borja). S. amnularis Geofír. — Palma (Maluquer). S. salviani Cuv. — Barcelona (Godii). Secció Oceanogràfica MN S. salviani Cuv. — Cabrera (Maluquer). S. vetula Cuv. — Palma (Maluquer). Charax puntazzo Gml. — Torrevieja (J. de Borja). Ch. jusus C. V. — Palma (Maluquer). Ch. fusus Geoir. — Vilanova i Geltrú (J. de Borja): Ch. fusus Geoir. — Barcelona, I. C. H. N. Oblata melanura Linné, — Altea (J. de Borja). O. melanura Linné. — Barcelona (Maluquer). Box boops Linné. — La Selva de Mar (J. de Borja). B. boops Linné. — Palma (Maluquer). B. boops Bp. — Vilanova, I. C..H. N. B. salba C. V. — Blanes (Farigola). B. salba Linné. — Cadaqués (J. de Borja). Sebastes dactyloptera Gúnth. — Barcelona, I. C. H. N. S. imperialis Cuv. — Blanes (Farigola). Scorpoena porcus Linné. — Roses (J. de Borja). S. Porcus Linné. — Palma (Maluquer). S. scvofa Linné. — Blanes (Farigola). S. scrofa Linné. — Palma (Maluquer). S. ustulata Corv. — Andraitx (Maluquer). Trigla lineata Linné. — Blanes (Farigola). . lineata Linné. — Andraitx (Maluquer). gurnardus Linné. — Santander (J. Rioja). gurnardus Linné. — Blanes (Farigola). . Cuculus Linné. — Mazarrón (J. de Borja). lyra Linné. — Blanes (Farigola). lyra Linné. — Palma (Maluquer). covax Bp. — Andraitx (Maluquer). Pini Bloch. — Palma (Maluquer). . obscura Linné, — Palma (Maluquer). Lepidotrigla asbera Gthr. — Palma (Maluquer). Pevistedion cataphractum Linné. — Andraitx (Maluquer). P. cataphvactum Linné. — Barcelona, I. C. H. N. P. cataphractum Linné. — Palma (Maluquer). Urvanoscopus scaber Linné. — Alicante (J. de Borja). U. scaber Linné. — Barcelona, I. C. H. N. U. scaber Linné. — Palma (Maluquer). U. scaber Linné. — Blanes (Farigola). Trachinus avaneus C. V. — Blanes (S. Andreu). . vadiatus C. V. — Cabrera (Maluquer). . vadiatus Cuv. — Blanes (Farigola). . vadiatus Cuv. — Barcelona (Godii). draco Linné, — Barcelona I. C. H. N. dvaco Linné. — Palma (Maluquer) . draco Linné. — Blanes (Farigola). . vipera Cuv. — Gandía (J. de Borja). reg cli Sl RRRSS SN 238 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Umbrina civrosa Linné. — Santa Pola (J. de Borja). Corvina nigra C. V. — Blanes (Farigola). C. nigra Cuv. — València (J. de Borja). Sphyraena vulgaris C. V. — Almeria (J. de Borja). Sph. spet Lac. — Blanes (Farigola). Scomber scomber L. — Blanes (Farigola). S. scomber Linné. — Barcelona, I. C. H. N. Zeus faber Linné. — Andraitx (Maluquer). Z. faber Linné. — Barcelona, I. C. H. N. Cavanx fjusus Geotíir, — Vilanova i Geltrú (J. de Borja). Seriola Dumerillit Risso. — Barcelona, I. C. H. N. Lichia glauca Lac. — Palamós (J. de Borja). L. glauca Risso. — Barcelona, I. C. H. N. Capros aper Linné. — Santander (J. Rioja). C. aper Lac. — Palma (Maluquer). C. aper Lac. — Barcelona, I. C. H. N. Gobius paganellus Linné. — Palma (Maluquer). G. capito C. V. — Aguilas (J. de Borja). G. cvuentalus Lam. — Palma (Maluquer). G. jozo Linné. — Palma (Maluquer). G. quadrimaculatus. — Tarragona (Maluquer). Callionymus lyra Linné. — Barcelona (Maluquer). C. maculatus Raf. — Mazarrón (J. de Borja). C. belenus Risso. — Màlaga (J. de Borja). Lepadogaster Gouanii Lac. — Santander (J. Rioja). Blemnius crinitus C. V. — Dènia (J. de Borja). . galtorugine Brug. — Palma (Maluquer). . Cvinitus Fev. — Palma (Maluquer). . tentacularis Brúnn. — Palma (Maluquer). . ocellaris Linné. — Palma (Maluquer). . ocellaris Linné. — Blanes (Farigola). . migriceps Ving. — Blanes (Farigola). . gattorugine Brúnn. — Blanes (Farigola). . galevita Linné. — Blanes (Farigola). Cepola vubescens Linné. — Palma (Maluquer). Atherina hepsetus Linné. — Palma (Maluquer). Mugil chelo Cuv. — Badalona (J. de Borja). M. chelo Cuv. — Blanes (Farigola). Centriscus scolopax Linné, — Blanes (Farigola). C. scolopax Lam. — Barcelona, I. C. H. N. Lophius piscatovius Risso. — Blanes (Farigola). L. piscatorius Lam. — Barcelona (Maluquer). L. piscatorius Lam. — Barcelona, I. C. H. N. Gasterosteus spinachia Linné. — Santander (J. Rioja). Anisotremus caesius. — Badalona, Masnou (J. de Borja). eogeveeieogo eeieeies EL LABORATORI DE CRISTAL:'LOGRAFIA Il MINERALOGIA Junta de Ciències Naturals ANUARI 1917 Laboratoris de Mineralogia i Cristal:'lografia (De esquerra a dreta: Dr. Pardillo, Srta. Fustagueras. Srta. Civit) EL LABORATORI DE CRISTAL: LOGRAFIA Il MINERALOGIA pel DR. F. PARDILLO 1 VAQUER ENCARREGAT DEL DIT LABORATORI Per la nova creació i per l'estat evolutiu de tots els orga- nismes de la Junta de Ciències Naturals, la tasca feta per aquest Laboratori no ha pogut ésser quantiosa, més d'una vegada ha tingut d'interrompre el seu funcionament per mor de les instal- lacions, que poc a poc han estat fetes, i de la millora d'altres. Si el conflicte europeu és un perjudicip er a tot progrés científic, no hi ha dubte que on més limitacions imposa és en el perta- nyent a l'instrumental, i, més que tot, als aparells d'ús en la recerca mineralògica, la fabricació dels quals és gairebé per com- plet del domini germànic. La casa Fuess, de Berlín, té en el seu catàleg tot allò que el cristal'lògraf i mineralogista neces- siten, ella fornia a la major part dels laboratoris del món el material de treball més perfeccionat i escollit. Organitzar un laboratori en temps de pau haguera estat questió tan sols condicionada pel factor econòmic, instal'lar-ho en l'estat d'incomunicació que patim és encepegar amb una munió d'inconvenients i dificultats, encara que es compti amb crèdit il'limitat. Es per això que no es troba el laboratori que N Rx x Junta de Ciències Naturals de Barcelona ens fou encomanat tan fornit de material científic com ho ha de menester i és el nostre desig. Es ben sabut que la recerca mineralògica es compon d'ope- racions de tres menes: geomètriques, físiques i químiques. Els diversos models de goniòmetres amb llurs accessoris executen les primeres, el microscopi polaritzant i una pila d'altres apa- rells, l'esment dels quals no és d'aquest lloc, les segones, i les terceres s'accompleixen en el laboratori químic. És, doncs, la Mineralogia ciència variadíssima en els seus mètodes determi- natius, i és per això que un laboratori mineralògic ha de tenir instal'lacions i objectes tan diferents i heterogenis. El laboratori del Museu de Catalunya, posat al nostre càr- rec, té avui, deixant a banda el taulell químic i nombrosos utensilis i petits aparells, alguns fets per la casa J. Gan- zer, un goniòmetre-reiractòmetre de la Societat Ginebrina, o amb cercle horitzontal de 15 cm, de diàmetre, dividit en , i nonius donant 30". Fent cas de nostres indicacions la casa cons- tructora ha introduit en aquest model una modificació, vera- ment profitosa, permetent a l'objectiu que converteix l'ullera d'observació en microscopi, ésser afegit o tret per simple ro- tació, sense cap variació de les altres lentes, en compte de fer-ho, com abans, per medi de rosca i després de treure la . lente objectiva de dita ullera. En la funció goniomètrica d'aquest aparell, al centrar i ajustar l'aresta que s'ha de mesurar, es fa molt sovint el pas de l'un a l'altre sistema òptic. La mateixa casa constructora ens farà remesa dins de poc temps del gran model de microscopi polaritzant universal, d'ajust axial fix i facultatiu, amb platina de Fedorov, compensador de Babinet, micròmetre filar i nombrosos accessoris permetent, tot plegat, la recerca òptica completa i l'estudi i propagació dels mètodes universals del cristallògraf rus. Aquest savi, autor El labovatori de Cvistal'logvafia i Minevalogia 245 del goniòmetre de dos cercles, ha estès el seu invent a la de- terminació de les constants òptiques dels minerals fent ús de la platina especial que porta el seu nom, i és també teodolítica. Els aventatges d'aquest mètode són ben grans: cal dir només, per a fer la seva lloança, que la posició i característiques de l'el'lipsoide òptic des fixen per l'estudi d'una secció qualsevol coneixent sols l'orientació de la mateixa. Per a aquest cas, com per a tota determinació òptica, cal tenir en un laboratori mineralògic ben muntat aparells que tallin en els cristalls plaques sota angles establerts segons les substàncies. Aquest problema ha estat resolt amb grandíssima perfecció per Goldschmidt i Tutton principalment, el primer construint un goniòmetre especial de dos cercles i el segon per medi d'altre goniòmetre diferent. El nostre interès endre- çat a l'adquisició del segon, queda sense fruit per ésser la casa constructora Througthon and Simms, de Londres, al ser- vei de guerra i, demés, per les limitacions que el govern anglès ha imposat a l'exportació de metalls. Per tals negatives i havent de menester molt un medi d'esmerar i tallar cristalls, remetérem a la Societat Ginebrina el projecte d'un petit aparell, que funcionarà com accessori d'un goniòmetre i permetrà establir la posició del cristall amb aproximacións de I'. Malgrat la senzillesa de l'aparell, ens prega dita casa l'ajor- nament de la construcció, per trobar-se aclaparada de demandes importantíssimes i manca de personal per mobilització de part de l'exèrcit suís. Aquests són els medis que avui té el laboratori de cristallo- grafia i mineralogia del Museu de Catalunya i aquestes les ges- tions que per a organitzar-ho i perfeccionar-ho han estat fetes. No sols l'esperit humanitari, sinó també l'impersonal cien- tífic ens mou cada dia a desitjar l'acabament del desori bèl'lic 246 Junta de Ciències Naturals de Barcelona perquè, obertes les ratlles, normalitzades les indústries i alli- berat el comerç, pugui la Junta de Ciències Naturals portar a efecte els seus elevats propòsits i puguem nosaltres ajudar-la en l'anhel de donar al laboratori de cristal'lografia i mineralogia tals mitjans d'estudi i treball que formin munió de recerca- dors, que amb llur tasca aixequin Espanya de l'endarreriment que pateix en l'ordre cristal'logràfic i mineralògic. Mentre les condicions d'instal-lació ho han permès, hem fet la revisió d'alguns minerals de Catalunya que hi ha en el Museu Martorell, sempre profitosament ajudats per la Srta. Fus- tagueras, adscrita al Laboratori. Entre els minerals de la col'lecció catalana n'hi ha un que mereix atenció especial. Consisteix en. una massa homogènia amb el rètol 4Polibasita, Conflent, Cibis, Seu d'Urgell, donatiu de D. Lluís Descatllar. La presència d'aquest gènere a Cata- lunya es donà a conèixer per D. Llorenç Tomàs (1). Calderon (2) reprodueix la cita, afegint-hi: dLa determinación de la especie no es, sin embargo, segura hasta que vaya apoyada por un anàlisis cuantitativo. Nosaltres hem fet l'estudi d'aquest exemplar i de dos més del mateix lloc, tinguts pel mateix gènere, que ens donà don Baltasar Serradell, a qui havien estat remesos per En Tomàs i M. Georges Delgado. Els tres són d'aquell jaciment, abans esmentat, i és per això que ens sembla prou fonamentat el nostre treball per a poder fer opinió. L'anàlisi químic ens ha revelat sempre la composició quali- tativa d'un coure gris amb petita quantitat d'argent i no (1) Butll. Ins. catal. d'Hist. nat. IV. 23. (2) Los minerales de Espafia. I. 245. —————————————————————b——————ÉéÉéíÉ———— El labovatori de Cvistal'logvrafia i Minevalocia 247 hem entrat en l'anàlisi quantitatiu, com aconsella Calderón, perquè els 14 anàlisis d'aquesta mena consignats per Hintze (I) per a la polibasita donen un 03 a 76 per r00 de Ag i un 3 a 8 per 100 de Cu, sense Zn i amb 0'07 a I per 100 de Fe, com- posició de cap manera semblant a la d'un coure gris. Però hi ha encara una questió més decisòria que no esmentà En Tomàs ni tingué en compte En Calderon: ens referim al pes específic. En els tres exemplars l'hem trobat comprès de 4/5 a 4/9, és a dir, en perfecta coincidència amb el de les tetraedrites, mentre el de la polibasita va de 6'o0 a 6'2 (2), diferència tan remarcable ha de sortir encara que es determini per procediments tan grollers com el de la balança de Joly. Segons el programa de cursos que publicà la Junta en la primavera passada, s'ha desenrotllat en el laboratori el primer curs pràctic d'uns elements de mineralogia dedicat als assaigs pirocnòstics, faisó d'anàlisi mineralògic que, per les poques eines i llur senzillesa, dóna amb avinentesa el primer concepte sobre la composició química. Seria de gran: profit ensenyar en cursos de semblant caràcter els principals capítols de la tèc- nica mineralògica, endreçats a la determinació de les propietats dependents de la composició química i de la forma cristal'lina, perquè, sense llur completa investigació, la diagnosi mineral roman vacil'lant i dubtosa. Una tasca metòdica té de manpendre el laboratori de cristal- lografia i mineralogia: la d'estudiar en llurs tres aspectes, geo- mètric, físic i químic, els minerals de la regió per a, fent mono- grafies, nodrir els capítols de La Mineralogia de Catalunya, obra que avui no existeix, puix són, quasi sempre, els treballs fins ara coneguts, breus notes de tòpica mineral, poques vegades amb les dades d'aquella triple caracterització, on els autors es (1) Handbuch der Mineralogie I. s. p. 1174, (2) Hintze. Hand d. Min. p. 1170 y 1172. sl 248 Junta de Ciències Naturals de Barcelona constrenyen a donar compte de la troballa o presència a Cata- lunya dels diversos gèneres. Hem començat aquest pla amb els minerals de Bellmunt i confiem que els primers resultats de llur estudi no trigaran gaire en veure la llum pública. En tan extensa i entretinguda tasca cal aprofitar també la col-laboració dels col'lecciónistes, recol'lectors i miners: no- més amb el préstec de llurs més caracteritzats exemplars ja farien un favor meritori. Els avenços mineralògics del corrent any no han estat gaire grans per a la regió catalana, solament cal esmentar dues troballes de gèneres minerals. El Dr. Faura i Sans cita (1) de Sant Joan de les Abadesses l'ozoquerita cristallitzada, en bocins molt fusibles de color de xocolata i cares llustroses. Fa constar l'autor en el seu escrit, i en l'abans del mateix (2), l'interès que el mineral ofereix per quant no es coneixia, fins ara, la seva cristal'lització i assaja determinar-la mesurant els angles, però del resultat pot dir no- més que les cares són veritables rombs, caràcter que si a alguns ha servit per a portar-la al sistema ròmbic, segons l'autor, convé, tantmateix, al monoclínic. Es llàstima que de les recerques fetes en els exemplars de Sant Joan de les Abadesses s'hagi pogut concloure només el pertanyent al contorn de les cares, particularitat que, com és ben sabut, no està sotmesa a cap llei, puix en cas de més fruit aquelles encerques hagueren servit de complement als treballs microgràfics de Fischer i Rúst (3) i principalment als de Ce- (1) Butll. Inst. cat. d'Hist. nat. XIV. s. 10. (2) Butll. Inst. cat. d'Hist. nat. XIII. 9. (3) Zeitschr. fúr. Rryst. u. Mm. 7. 209. 1883. El labovatori de Cristal'lografia i Minevalogia 249 saro (I), qui trobà en cristallets tabulars d'ozoquerita les propietats òptiques del sistema ròmbic, establint en l'angle dels eixos òptics i en la recristal'lització la diferència d'aquest mineral amb la hatchetina. El mateix Dr. Faura dóna compte (2) de la presència en una vall de ro m. de fondària, oberta al peu de Montjuic, en la part septentrional, d'una bossada de terra negrenca per im- pregnació de matèries orgàniques hidrocarburades, l'anàlisi de la qual presenta trobant-hi oli creosotat i naftalina. Aquesta sembla, també, trobar-se cristal'litzada en prismes romboidals inclinats, poc definits i no ben conservats, amb estructura írancament cristal'lina segons mostra l'estudi microscòpic. L'autor manifesta, però, el dubte que sigui naftalina aquest producte que ell té com a natural. No hi ha en el treball cap dibuix ni cap mena de mides, i és per això impossible de saber si l'estudi microscòpic po- dria mostrar en aquells prismes algunes propietats òptiques més determinatives que les descripcions de la branchita, dinita i tecoretina que entre una munió d'espècies són afins, segons l'autor, a la substància trobada i no ha pogut consultar. Barcelona, 14 de Juny de 1917. (1) Bull. Soc. geol. Bel. 1891. 18. Resum, Zeitschr. fúr Rryst. 23.279 1894. (2) Bull. Ins. cat. d'Hist. nat. Abril 1917. 17 EL DEPARTAMENT DE BOTÀNICA À 4 he de : d de dedica P i 1 Mas En i SE I917 RI ANU netes Natuvals dè Junta de ( (CILJN PIS on JUOH IQ '0191CQE9 "IQ earonbso P LIoIUPJ0 9p 1IO3C10QV"J i x b L391p 9) EL DEPARTAMENT DE BOTANICA DEL MUSEU pel DR. Pius FONT QUER ENCARREGAT DEL DIT DEPARTAMENT En l'ANUARI de l'any passat de la Junta de Ciències Na- turals, mostràvem l'estat deplorable en què estava la secció Botànica en el Museu Martorell. L'Herbari constava únicament d'un miler de plantes de Catalunya, ben preparades i ordenades, i d'unes tres o quatre centes més, encara sense ordenar, recollides en les comarques ampurdaneses pel Germà Sennen. Des de que, per encàrrec de la Junta de Ciències Naturals, al nomenar-nos Naturalista agregat, ens fou confiada la missió de reorganitzar la Secció Botànica i ens férem càrrec de nostra situació en extrem dificultosa per a tota cosa que fos treball seriós d'estudi, donats els medis amb què podiem comptar, ens hem preocupat de ço que és de suma importància per a tot començ profitos de l'investigació: obtindre una bona biblio- teca i un bon herbari. Malhauradament, l'estat actual de Europa no ens ha permès adquirir totes les obres que ens són precises 254 Junta de Ciències Naturals de Barcelona per a nostres estudis, els pocs llibres de Botànica amb què comptava la biblioteca del Museu Martorell, els de COLMEIRO, COSTE, FIORI ET PAOLETTI, GRENIER ET GODRON, ROUY, VVILL- ROMM..., coneguts de tothom, i uns quants catàlegs més i opúscols, constituíen tota nostra documentació. Hom podré veure en la secció corresponent, les obres adquirides aquest any, la col-lecció del 4Butlletí de la Societat Botànica de França i la del (Journal de Botaniqueo, i llibres de BATTANDIER, BRI- QUET, COINCY, DESFONTAINES, LAGUNA, LANGE, ROLLAND, SUDRE, etc., a més d'altres d'autors clàssics antics. El Depar- tament de Botànica del Museu de Catalunya compta, per altra banda, amb nostra modesta biblioteca, i amb qualques obres de micología que utilitza el DR. CABALLERO, propietat seva, i altres que nostre bon amic el DR. LLENAS ha tingut a bé depositar en el Departament. La formació d'un gran Herbari amb les plantes de Catalunya i els tipus de fora per als estudis comparatius, veus-aquí la segona part de nostre ideal immediat. Perquè si el cor se'ns en va darrera les modernes investigacions de Biología, creiem que és de més urgència i preliminar indispensable, una documentació morfològica suficient respecte nostra flora, ço que tenen fet d'anys ençà les altres nacions que ens porten davantera. Mentres l'inventari complet de les plantes catalanes, o almenys molt més complet que ara, no sigui cosa feta, el Museu de Catalunya no podrà deixar de preocupar-se'n preferentment, essent com és aquest estudi, treball inicial per a empendre'n d'altres de més volada. Fins ara aquesta labor d'organització ens ha ocupat gairebé totes les hores de treball, els estudis al camp i al laboratori no han estat sinó començats. Durant l'any darrer, encara sense consignació especial per a excursions botàniques, les férem totes particularment, visitant les comarques de la base del Montseny, Departament de Botànica 255 Vall de l'Avencó, Figaró, Llinàs, Palautordera, Gualba, Mar- torell de La Selva, Sils, etc., les garrigues del sud de Tarragona, Serra de Montsià i Ulldecona, Hospitalet de l'Infant, Falset i La Mola, etc.: una excursió de més durada fou realitzada a la Serra del Montsec d'Ares. Aquest any hem pogut comptar amb l'ajuda d'un recol/lector de plantes, ENRIC GROS, tot entusiasta per les coses científiques i ple de bona voluntat. En GRos ha fet una excursió de sis dies a Cadaqués i Cap de Creus, i ens ha acompanyat a les Costes de Garraf i Castelldefels, Vallvi- drera, Martorell de La Selva, Sils, Sant Guim, etc. Els resultats de totes aquestes excursions seràn publicats oportunament. El GERMÀ SENNEN, el sagaç observador, ha fet per encàrrec del Departament de Botànica, una exploració a les garrigues de Tarragona, durant la vuitada de Pascua d'enguany, visitant els alentorns de la capital, Cambrils, Montbrió, Botarell, Riu- decanyes, Vilanova d'Escornalbou, Les Roques, Miramar, Mont- roig i Ametlla. Una breu descripció d'aquesta excursió ha estat publicada en el 4(Butlletí de l'Institució Catalana d'Història Naturals, Maig de 1917. Per encàrrec igualment del Departa- ment de Botànica ha herboritzat i herboritza encara a les Ba- lears el GERMÀ BIANOR, ha recorregut les illes de Menorca i Mallorca, explorant la zona montana d'aquesta última i pre- parant la remesa d'una col'lecció per al Museu. L'exploració metòdica de Catalunya no podem descuidar-la més temps. Es una pena que existeixin encara extenses comar- ques de les quals no'n posseim ni una planta, de moltes altres, interessantíssimes des del punt de vista fitogeogràfic, no'n tenim sinó lleus clarícies, les que ens ha deixat el pas per elles, a corre-cuita, de qualque explorador botànic. L'occident de Catalun/7a és, sense dubte, el que enclou les comarques més 256 Junta de Ciències Naturals de Barcelona inexplorades, de les Serres de Prades i La Llena, Montsant, Cardó, etc., de Les Garrigues, estepa de Lleida, etc., no'n co- neixem gairebé res. Esperem que l'any vinent podrem realitzar ço que ha estat nostre anhel d'uns quants anys ençà: l'explo- ració detinguda de la Catalunya occidental. Però si la labor d'organització i la falta de consignació es- pecial no ens han permès el treball intensiu en el camp, i l'aug- ment per aquest medi, de les col-leccions, els naturalistes es- panyols no han deixat de respondre generosament a nostra crida, i avui els herbaris de nostre Museu ja indiquen ço que podràn arribar a ésser d'aquí pocs anys. Una de les primeres colleccions que entrà a formar part de les del Museu, com a dipòsit, és la de l' Institució Catalana d'Història Natural, constituida gairebé en sa totalitat per plan- tes que cedí a aquesta societat la família de FREDERIC TREMOLS, és poc nombrosa, un miler de plantes si fa no fa, però hom hi veu espècies molt curioses de Cadaqués, i altres signades per botànics prestigiosos contemporanis de TREMOLS. Hi ha famílies, com les Crucíferes, molt ben representades. La col-lecció FoNT QUER està també dipositada en el Museu, i en part, totes les Criptògames vasculars, Gimnospermes i Monocotiledònies, emmetzinada i catalogada. Es particular- ment rica en plantes catalanes, menorquines i de Castella la Vella, en conjunt, nou o deu mil plecs. Els Carex, per exemple, estàn representats per 150 formes, i de Gramínies n'hi ha més d'un miler. L'esplendidesa de JOAN BENEDICTO, farmacèutic de Monreal del Campo (Terol), i els bons oficis de l'il'lustre membre hono- rari de la Junta de Ciències Naturals, EN CARLES PAU, ens han permès poder comptar amb una riquíssima col-lecció local de plantes aragoneses. La major part són dels alentorns de Monreal del Campo i dels Banys de Segura, i hi han formes curiosís- ———————————————çççççççççççççççççvççççççççççççççççççç Departament de Botànica 257 simes, en conjunt, mil cinc cents a dos mil plecs (encara estàn en catalogació), revisats, la majoria, per PAU. Col'lecció local igualment, més encara que l'anterior, perquè és composada exclusivament per plantes dels voltants de Cartagena, és la que ha cedit al Museu EN FRANCESC pE P. JIMÉNEZ MUNUERA. La fiora meridional de la Península sol estar mal representada en nostres herbaris, per això la col'lecció regalada per JIMÉNEZ MUNUERA representa una adquisició ben notable, encara més si hom considera que ha estat, com la de BENEDICTO, revisada per PAU, i el gènere Spergularia per Fou- CAUD, que està molt ben conservada i que és la base de les publicacions de JIMÉNEZ, Flórula de Cartagena, i Adiciones a l'anterior, per creure-ho així, donem a part el catàleg d'aquest herbari, fet per la senyoreta EMILIA CIVIT, auxiliar del De- partament. Si les col'leccions esmentades tenen gran importància i són d'una valor ben gran per a nosaltres, no menys han vingut a enriquir els herbaris del Museu, les que hem adquirit dels se- nyors GERMÀ SENNEN i CARLES VICIOSO. Les plantes que ens ha enviat el GERMÀ SENNEN, Són en total quatre mil dos centes fanerògames, recollides a l'Empordà, Plana de Vic, Mont- grony, Núria, Bergadà, Cerdanya, Pla de Barcelona, Urgell, Andorra, Vall d'Aràn, etc., de Catalunya, són nombroses les de Balears, València, Aragó, Castella, Portugal i França. Moltes de les formes d'aquesta remesa són signades per COSTE, PAU, LEVEILLÉ, LUIZET, SOULIÉ, SUDRE, THELLUNG, etc., i és molt rica en formes de gèneres difícils, Hieracium, Rosa, Rubus, Mentha, Epilobium, Euphrasia, Saxifraga, etc. De Hiteracium, amb els autògrafs de SUDRE, especialment, n'hi ha nombrosa representació. SENNEN ens ha facilitat, aiximateix, l'adquisició ya 258 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de les dues primeres sèries de Centauree exsiccate critice del DR. HAYECER, i de la primera centúria de l'exsiccata del Museu Nacional de Hongria. EN CARLES VICIOSO ens ha remès sis cents vintivuit exem- plars castellans, valencians i aragonesos, preparats de manera acuradíssima, com ell sab fer-ho, són principalment de Cala- tayud, Serres de Vicort i Ayora, i Guadarrama, molts d'ells han estat revisats per PAU. La Secció criplogàmica, compta entre ses col'leccions, amb l'Herbari Llenas de líquens catalans, format per 272 exemplars, i dipositat per Son autor en el Museu. Aquesta col'lecció, resultat de les exploracions del DR. LLE- NAS per Catalunya, és la base de la seva obra Assatg d'una flora liquènica catalana (1), i haurà d'ésser el fonament de tot treball seriós sobre Líquens de Catalunya. A la generositat d'EN LLENAS devem, també, l'adquisició d'una nombrosíssima col'lecció de Molses que foren de PUIG- GARÍ, molt ben conservades encara, i moltes d'elles de notables botànics. El Departament de Botànica ha adquirit també les Musci- nées de France, tota la sèrie, de HUSNOT: i del GERMÀ SENNEN una col'lecció de mil cinc centes Algues, Líquens i Molses. Finalment, han enviat plantes per al Museu la SRA. MONT- SERRAT GARRIGA DE GALLARDO, que ha explorat els alentorns de Vallfogona de Riucorp, EN ANTON XIBERTA, farmacèutic militar de Girona, que estudía la flora de La Selva, EN JOAQUIM CODINA, metge de La Sellera, EN CONRAT PUJOL, de Man- resa, etc. Els Srs. Membres de la Junta de Ciències Naturals, els Srs. P. BARNOLA i DR. CABALLERO han volgut aiximateix. (1) Treball premiat en el Concurs de la Inst. Cat. d'H. N. de 1908. publi- cat per aquesta Societat. Departament de Botànica 259 fer ofrena al Museu de plantes de Caldes de Montbuy el primer, i d'exemplars de Melilla, entre ells la Paua maroccana Cab., i diversos micromicets, el segón. Així, en conjunt, el Museu disposa ja avui de més de vint mil exemplars, que constituiràn ben prompte, tantost estiguin ordenats i catalogats, un bon començament. De l'emmetzina- ment, ordenació i catalogació de les plantes, n'estàn encarre- gades les dues auxiliars del Departament, Srtes. EMILIA CIVIT i PEPETA MATA, i volem fer constar aquí que duen a bon terme aquests treballs, amb tota cura. Altra preocupació nostra, al fer-nos càrrec del Departament de Botànica, fou la de l'ensenyança. La vitalitat del Museu dependrà molt principalment de l'entusiasme que desperti la seva obra en nostre poble. I res ens alentarà tant a nosaltres com el sentir-nos apoiats per la gent de fora i tenir col'labora- dors entusiastes que donguin escalf i vida al Museu. La Junta de Ciències Naturals ho comprengué així i orga- nitzà uns cursets de vulgarisació, d'un dels quals, del de Botànica descriptiva, n'estiguérem encarregats. De vulgarització botànica ha estat també el curset que hem donat a les senyoretes de l'Institut de Cultura 4 Biblioteca Popular per a la Dona, que en nombre de més de vint han assistit a nostres conferències, des del Novembre al Juny. Per fi, encara unes classes limitades a vuit places, exclu- sivament pràctiques de descripció i determinació de plantes, han estat començades per l'Abril, de tres dies setmanals, amb herboritzacions intercalades. D'aquesta classe n'esperem els millors resultats. Per al pròxim desenrotllament d'aquest Departament de 260 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Botànica, no hauriem de dir aquí sinó ço que exposàrem en nostre projecte de Presupost per a l'any vinent: la necessitat de separar ben prompte les dues seccions de Fanerogàmia i Criptogàmia. Els constants treballs del DR. CABALLERO en el Laboratori del Departament, la formació d'una nombrosa col- lecció de Floridures, que ha dut a terme, sos estudis sobre Micromicets, i la mateixa importància que van prenent les col- leccions de Criptògames bé ho demanen així. Barcelona, 20 Juny 1917 Da Q. IO. DE. 12. 13. 14. Ge IÓ. I7. 17. 19. 20. DT: 0). 23. 24. 26: 26. (1) Departament de Botànica 261 CATÀLEG DEL HERBARI JIMENEZ MUNUERA DE LA JUNTA DE CIENCIES NATURALS (1) per EMILIA CIVIT AUXILIAR DEL DEPARTAMENT Clematis Flammula L. — Algameca Grande. Cl. canaliculata Lag. — Rocas del Almorchón y Tentegorra. Cl. civvhosa L. var. Barnadesii Pau. — El Almorchón. Adonis microcarpa D.C. — Torreciega. A. estivalis L. — Torreciega. Ranunculus bullatus L. — Vertientes del Calvario, R. muricatus L. — San Antonio Abad. R. trilobus Desf. — Los Dolores. R. flabellatus Desí. vai. ovatus Freyn. Delphinium qunceum D.C. — San qJuliàn. Nigella Damascena L. — Algameca Grande. Papaver Rheas L. — Los Dolores. Papaver Rheas L. — Tentegorra. P. Rhaeas L. var. caudatifolium (Timb.) Jiménez et Ibànez. — Tentegorra. P. hybridum L. — Los Dolores. P. hybridum L. — Tentegorra. Remeria hybrida D.C. — Las Barreras. Glaucium luteum Scop.,— Los Nietos. Gl. corniculatum Curt. — Santa Ana. Hypecoum pseudo-grandiflorum Petrov. — Los Dolores. Hypecoum pendulum L. — Pozo Negro. Fumaria agraria Lam. — Tentegorra. Fumaria officinalis L. — Santa Ana. Fumaria parviflora L. — La Aparecida. F. capreolata L. — Fuente del Loco. Sarcocapnos emneaphylla D.C. — Rocas de Sierra Gorda. Totes les localitats d'aquest Catàleg són en els alentorns de Cartagena, seguím aquí el mateix ordre de catalogació de l'Herbari Jiménez. 262 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 27. Raphanus Raphanistrum L. — Tentegorra. 28. —CaRile maritima L. — Los Nietos. 29. Rapistrum vrugosum L. — Santa Lucía. 30. —Biscutella auviculata L. var. Erigerifolia D.C. — Algameca Chica. 31. B. levigata L. var. dentata VVIllE. — San Juliàn. 2. Capsella Bursa-pastoris Moench. — Santa Ana. 33. GC. procumbens Fries. — Arsenal. 34. —Senebiera Caronopus Poir. — Quitapellejos. 35. —Senebiera didyma Pers. — Rambla de Benipila. 36. —Lepidium Draba L. — Almajar. 37. L. graminifolium L. — Algameca Chica. 38. Alyssum campestre L. var. siccicolum Pau. — Rambla de Benipila. 39. —Lobularia maritima Desv. — Algameca Chica. 40. L. Lybica L. — Rambla de Benipila. 41. Succomia Baleavica Med. — Algameca Grande. 42. Carrichtera VValle D. C. — Santa Ana. 43. Eyuca longivostris Nechtr. — En los prados de Cartagena. 44. dE. stenocavpa Boiss. — Los Nietos. 45. Brassica Toumnefortii Gou. — Benipila. 40. Brassica fruticulosa Cyr. — Algameca Grande. 47. Evrucastrum Beticum Lge. — Espalmador. 48. OE. tincanum Rech. — San Félix. 49. Diplotaxis viminea D.C. — Santa Ana. 50. —D. erucoides D.C. — Santa Ana. 51. —D. catholica D.C. — Cabezo Beaza. 52. —dPendulina intricata VVIlE. — La Terrosa. 53. Moricandia arvensis D.C. — Santa Lucía. 54. Sisymbrium Irio L. — Santa Ana. 55. S. vruncinatum Lag. — Los Dolores. 56. —S. longesiliquosum VVilll. var. vuncinatum Pau. — La Terrosa. 57. Nasturtium officinale R. Br. — El Ferriol. 58. Malcolmia africana R. Br. — La Asomada. 59. Mathiola parviflova R. Br. — Algameca Grande. 60. Capparis spinosa L. — Santa Lucía. 61. Capparis spinosa L. var. canescens Cass. — Barranco de Avenque. 62. Reseda alba L. — La Asomada. 63. R. Gayana Boiss. — Escombreras. 64. R. Gayana Boiss. — Cabezo Beaza. 65. RR. Phyteuma L. — San quliàn. 66. R. lutea L. — La Aparecida. 67. —R. gracilis Ten. — Torreciega. 68. Cistus cartaginensis Pau. — Santi-Espíritu. 69. C. albidus L. — Barranco de la Morena. 70. C. monspeltensis L. — Barranco de la Morena. 71. C. salviefolius L. — Barranco de la Morena. C. Clusii Dun. — Algameca Grande. Departament de Botànica 263 . o Helianthemum guttatum Mill. — Rambla de Ladrillares, H. ledifolium (L.) var. macrocarpum VVillE. — Tentegorra, H. marifolium D.C. var. cinerascens VVillE, — Lomas de la Ve- reda. H. salicifolium Pers, — Tentegorra. H. salicifolium Pers. var. trifoliatum. — Torreciega. H. lavandulefolium D.C. — Lomas de la Vereda. H. paniculatum Dur. — Pefias Blancas. H. viscarium Boiss. et Reut, — Los Locos. H. lineave (Cav.). — Algameca Grande, H. leptophyllum Dum. — Algameca Grande. Fumana levipes Spach. — Algameca Grande, F. glutinosa Boiss. — San Félix. F. Spachú G. G.-—C. ericoides Cav. Viola arborescens L. — Monte Calvario. Polygala monspeliaca L. — Monte Calvario. P. vupestris Pourr. — San Juliàn, Frantenia pulverulenta L. — La Asomada. F. VVebbii Boiss. — La Terrosa. F. auriculata Pau. (laevis X VVebbii), — Cabo de Palos. Malva silvestrvis L. — La Asomada. M. pavviflora L. — Algameca Chica. Lavatera cretica L. — La Asomada. L. triloba L. — Arenas de la playa del Mar Menor. L. maritima Gou. — Algameca Grande. Althea hivsuta L. — Cerro de la Campana, Gevanium molle L. — Algameca Grande. G. Robertianum L. — Algameca Grande. Evodium cicutarium L'Her. — Santa Ana. E. moschatum L'Her. — La Asomada. E. Ciconium VVilld. — Santa Ana. E. Cavanallessió VVilll. — Los Nietos. E. malacoides VVilld. — La Asomada. Silene inflata L. — Los Dolores, El Ferriol, S. cerastioides L. — Tentegorra. S. fvidentata Desf. — Los Velones. S. ambigua Camb. — Sierra Gorda. S. apetala VVilld. — San Antonio Abad. S. apetala VVilld. var. petalis exertis. — Tentegorra. S. imaperta L. — San quliàn. Si vubella D.C. — Los Roches. Saponaria vaccaria (L.) Hotch. var. grandiflora (Fisch.) Asch. — Cabezo Ventura. Dianthus valentinus VVills. — Monte Calvario. D. velutinus Guss. — Ramblizo de Tallante. Cevastium viscosum L. — Los Dolores. 264 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 117. —Stellavia media VVilld. — Los Dolores. 118. Arenarvia valentina Boiss. — Barranco de dEl Feo,, 119. —Alsine procumbens Fenzl. — La Asomada. 120. 4. montana Fenz'. — Tentegorra, 121. Spergularia diandva Heildr. — Santa Lucía. 122. S. atheniensis Asch. — Arsenal. 123. S. media Pers. var. marginata Fenz). 124. —Polycarpon tetraphyllum Lin. — San quliàn. 125. OParonychia argentea Lam. — La Bafia. 126. P. nivega D.C. — La Asomada. 127. Herniaria annua Lag. — Los Dolores. 128. OH. polygonoides Cav. — La. Terrosa. 129. —Telephium Imperati L. — Tentegorra. 130. —Portulaca oleracea L. — Los Molinos. 131. Oxalis comniculata L. — Santa Ana. 132. O. cernua Thumb. — Barranco de dEl Feoo, 133. O. cernua Thumb. — Tentegorra. 134. —Linum stvictum L. — Cabezo Beaza. 135. L. maritimum L. — Arenas del Mar Menor. 136. L. Jimenezi Pau. — Algameca Grande. 137. —Tvibulus terrestris L. — Cabo de Palos. 138. —Fagonia cretica L. — Los Blancos. 139. Zygophyllum Fabago L. — Los Dolores. 140. Peganum Harmala L. — Tentegorra. 41. Ruta angustifolia Pers. — La Asomada. 142. R. montana Clus. — La Aparecida. 143. Haplophyllum vosmarinifolium (P.). — Lomas de d.a Vereda). 144. Hypericum perfovatum L. — Lomas de da Vereda:, 145. H. ericoides L. — Cabezo de Roldàn. 146. H. tetvapterum Fr. — La Muela. 147. Catha euvopea VVebb. — Escombrera. 148. Zieyphus Lotus Lam. — Cabezo de Beaga. 149. Rhamnus Alaternus L. — San qJuliàn. 150. —R. oleoides L. var. angustifolia Lge. — El Calvario. 151. OR. lycioides L. — El Calvario. 152. QPtstacia Lentiscus L. — La Muela. 153. Spartium junceum L. — El Calvario. 154. Genista umbellata Poir. — Barranco de la Parejuela. 155. G. Jimenezii Pau. — Algameca Grande. 156. Retama sphevocarpa Boiss. — Rambla de Ladrillares. 157. Calycotome villosa LinE. — Algameca Grande. 158. Avgyrolobium Linneanum VValp. — Barranco de Trifulca. 159. Ononis minutissima L, — Barranco del Infierno. 160. O. foliosa VVillE. et Costa —O. vamosissima Desf. var. microcarpa Pau. — El Almorchón. 161. O. Natrix L — La Asomad .. 1621 163. 164. 165. 166. 167. 168. 169. 17O. UE, E72. 791 174. 75a 176. E77. 178. 179. 180. 181. 182. 183. 184. 185. 186, 187. 188. 189. 190. IOI. 192. 193. 194. 195. 190. 197. 198. 199. 200. 201. 202. 203. 204. 205. 2006, 207. 18 Departament de Botànica 265 viscosa L. — La Terros:, Sicula Guss. — Tentegorra, pubescens L. — La Terrosa. omnithopodioides L, — Algameca Grande. . hispanica Lin. — Cabo de Palos. . mollis Savi. — Algameca Grande, procurrens VVallr. — San Juliàn. Trigonella monspeliaca L. — Los Dolores. Melilotus messanenis L. — Almajar. M. sulcata Desf. — Los Dolores. M. sulcata Desí. var. balearica Pau. — Santa Ana. Medicago scutellata All. — Las Cuencas. . Orbicudlaris All. — Santa Lucía. ciliaris VVilld. — Almajar. . litfovalis Rohde. — Los Nietos, marina L. — Los Nietos, tvibuloides Lam. — Santa Lucía. denticulata VVilld. — Santa Lucía. disciformis D.C. — Cabezo de Beaza. minima Lam. — Sierra Gorda. Trifolium angustifolium L. — Cabezo de Beaza. T. stellatum L. — Santa Lucía. T. scabvrum L. — Santa Lucía. T. tomentosum. — Muralla de Tierra. T. procumbens L. var. majus Roch. — Santa Lucía. Dovyonium brevifolium Pau. — La Terrosa. Lotus corniculatus L. — Las Cuencas. L. Salzmanni B. et R. — Cabo de Palos. L. edulis L. — Los Nietos. L. hivsutus L. var. incanus D.C. — Pefia del Aguila. Anthyllis cytisoides L. — Coto de Alquerías. A. geniste Duf. — La Muela. Physanthyllis teivaphylla Boiss. — San Félix. Astvragalus Epiglottis L. — Algameca Grande. A. pentaglottis L. f. rostratum Pau. — Cabezo de Beaza. A. Glaux L. — Algameca Chica. A. sesameus L. — Algameca Chica. 4. hamosus L. — Cabezo de Beaza. A. mauvitanicus Coss. et Dur. — Playas de Percheles. Psovalea bituminosa L. — San Juliàn. Vicia sativa L. — Los Dolores. V. peregrina L. — Torreciega. V. peregrina L. — Bocas de Oria. V. amphicarpa Darth. — Bocas de Oria. V V Dia SSSSRSSSES . MMtea L. — Los Blancos. . hybrida L. — Los Dolores. 266 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 208. —V. biflova Desf. var. cartaginensis Pau. — Los Dolores. 209. —V. hivsuta Roch. — Algameca Grande. 210. V. parviflova Cav. — Las Cuencas. 211. Lathyrus Clymenum L. — San Félix. 212. L. Cicera L. — Santa Lucía. 213. L. sphervicus Retz. — Playa de la Morena. 214. L. tenuifolius Dest. — Barranco de Fotares. 215. L. saxatilis (Vent.). — Bocas de Oria. 216. Scovpiurus sulcata L. — Santa Lucía. 217. Covonilla juncea L. — Algameca Grande. 218. Covonilla scorpioides Roch. — Algameca Chica. 219. Hippocrepis ciliata VVilld. — La Terrosa. 220. Onobrychis Caput-galli Lam. — Rambla de dlLas Morerass 221, O. stenovrhiza D.C. — Rambla de dLas Moreras). 222. Hedysarum spinosissimum D.C. — Cabezo Ventura. 223. dRubus discolor VVeih. — Pozo Negro. 224. —dPoterium ancistroides Desf. — La Muela. 225. dP. vervucosum Ehrh. — Los Blancos. 226. —Potentilla veptans L. — Los Dolores. 227. Myvtus communis L. — Mazarrón. 228. Lythvum acutangulum Lag. — Escombrera. 229. Tamarix gallica L. — Lapollo.. 230. dTamarix hispanica Boiss. — Pozo del Negro. de T. Jimenezii Pau. — Lapollo. 232. Sedum altissimum Poir. — El Calvario. 233. S. glanduliferum Guss. — San Juliàn. 234. Umbilicus Gaditanus Boiss. — dLa Muela,. 235. dMessembryanthemum nodiflorum L. — Algameca Grande. 236. Aizoon hispanicum L. — Algameca Grande. 237. Bryonia dioica Jacq. — Pefias Blancas. 238. Cucumis Colocynthis L. — Percheles. 239. —dEcballium Elatherium Rich. — El Hondón. 240. QEryngium campestre L. — Los Dolores. 241. JE. mavitimum L. — Los Nietos. 242. dE. ilicifolium Lam. — Los Dolores. 243. Scandix Pecten- Veneris L. — Santa Ana. 244. S. australis L. — Pefias Blancas. 245. —Piychotis ammoides Roch. — San guliàn. 246. Selimopsis fetida Coss. et Dur. — Almajar. 247. Apium nodiflovum Rehb. — Rambla de Benipila. 248. Bupleurum semicompositum L. — La Asomada. 249. dB. fruticescens L. — San Juliàn. 250. —dEchinophora spinosa L. — Los Nietos. 251. Hippomarathvum ptevochlenum Boiss. — Sierra Gorda 252. C(Enante Lachenalii Gml. — Lopollo. 253. Femceulum vulgare Geertz. — Los Dolores. 254. 255. 250. 207. 258. 259. 260. 201, 202. 263. 264. 265. 266. 267. 268. 269. 270. 27 E. 272: 7a 274. 275. 276. P7: 278. 279. 280. 281. 282. 283. 284. 285. 286. 287. 288. 289. 290. 291. 292. 293. 294. 295. 290, 207: 298. Departament de Botànica 267 Anethum graveolens L. — Aljarra, Crithmum maritimum L. — Escombrera, Fevula communis L. — Azohia, Thapsia villosa L, — Santo-Espíritu. T. villosa L. — Pefia del Aguila. Tovilis nodosa Gcertn. — Almajar. T. helvetica Gml. — Algameca Grande. Orlaya maritima FSoch. — Los Nietos, Daucus carota L. Íí. elata. — Rambla de Ladrillares. D. marvitimus LamE. — Barranco del Avenque. Elcoselinum tenuifolium Lge. — La Terrosa. Lonicera implexa Ait. — La Muela. Cvucianella maritima L. — Lopollo. C. latifolia L. — Rioseco. C. angustifolia L, — Rioseco. Asperula avistata Lin, f. macrosiphon. — Tentegorra. Sherardia avvensis L. — Algameca Chica, Rubia tinctoria L. — Los Dolores. R. peregrina L. — San Juliàn. Galium spurium L, — San Félix. tvichovne VVith. — Tentegorra. bruneum Mumby. — Pefias Blancas. fruticescens Cav. — Pefia del Aguila. setaceum Lam. — Pozo del Negro. setaceum Lam. — Lomas de la Vereda, . setaceum Lam. — Pozo del Negro. parisiense L. var. nudum G. G. — Rambla de Ladrillares. pavistiense L. var. vestitum G. G. — Rambla de Ladrillares. Vasllantia hispida L. — Los Blancos. Centranthus Calcitrapa D. C. — Algameca Grande, Valerianella coronata D. (el — Cabezo de los Moros, Cephalaria leucantha Schrad. — El Calvario. Scabiosa maritima L. var. grandiflora (Scop.). — San Juliàn. S. maritima L. var. grandiflova (Scop.) Í. atropurpurea. — San Juliàn. S. stellata L. — Los Blancos. Bellis annua L. var. acustiquama Pau. — Empalmador. B. silvestris Cyr. — Los Belones. Evigeron canadensis L, — Los Dolores, Aster acris L. — San Juliàn. A. longicaulis Duf. — Terrenos pantanosos. Jasonia glutinosa D. C. — Algameca Grande. Pulicaria sicula Moris. — Almajar. P. dyssenterica L. — Escombrera. Inula viscosa Ait. — Algameca Chica. I. graveolens Desí. — Algameca Chica. IPPPEEASA 268 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 299. —J. crithmoides L. — Algameca Chica. 300. —Asteviscus maritimus Moen. — Algameca Grande, 301. A. spinosus Godr. et Gren. — La Asomada. 302. —dFilago spathulata Presl. — Algameca Grande. 303. F. Mareotica Del. — Algameca Chica. 304. —F. micropodioides Lge. — Quitapellejos. 305. —Phagnalon saxatile Cass. — Rambla de Benipila. 306. Ph. vupestris D. C. — Tentegorra. 307. Ph. vivide Uech. — Cuesta los Morenos. 308. Helichvysum Stechas D. C. — La Terrosa. 309. —H. serotinum Boiss. — Rambla de Ladrillares. 310. Achillea Ageratum L. — Almajar. 311. 4. santolinoides Lag. — La Palma. 312. Santolina viscosa Lag. — La Terrosa. 313. —Diotis maritima Coss. — Los Pedruchos. 314. Anacyelus clavatus Pers. — Los Dolores. 315. A. clavatus Pers. Í. erecta, — Los Dolores. 316. —Anthemis Jimenezió Pau. — Islote de Escombreras. 317. Cotula aurea L. — Muralla de Tierra. 318. Leucanthemum murcicum Gay. — Escombrera. 319. —dPinardia covonaria Less. — Los Dolores. 320. Avtemisia glutinosa Gay. — Cantera. 321. A. Bavrelieri Bess. — Algameca Grande. 322. A. Jussieana Gay 2— 4. Barrelieri X glutinosa P. 323. A. gallica VVilld. — Lopollo. 324. A. hispanica Lam. — Cabezo Felipe. 325. Senecio vulgaris L. — Tentegorra. 326. S. limifolius L. — Algameca Chica. 327. Calendula arvensis L. — La Baiia. 328. C. bicolor Raí. — Cabezo Ventura. 320. Echinops Ritro L. — La Muela. 330. AE. strigosus L. — Barranco de 4dEl Feo,. 331. Carlina corymbosa L. — Los Dolores. 332.: C. vacemosa L. — Rambla de Benipila. 333. C. lanata L. — Los Dolores. 334. Atractylis humilis L. — Algameca Chica. 335. A. cancellata L. — La Asomada. 336. —Serratula flavescens Poir. Almorchón. 337. OS. flavescens Poir. var. carthaginensis Pau. — Sierra Gorda. 338. Crupina crupinastrum Vis. — Rambla de Ladrillares. 339. Centaurea eviophora L. — La Asomada. 340. C. maroccana Ball. — Maríagones. 341. C. melitensis L. — La Asomada. 342. C. nicensis All. — Cabezo Ventura. 343. C. Calcitrapa L. — San Juliàn. C . Jacobii Duí. — Rambla de Benipila. Departament de Botànica 269 C. aspera L. — Los Belones. C. intybacea Lam. — San Juliàn. C. saxicola Lag. La Terrosa. C. saxticola de) f. subacaulis. — Pefias Blancas. Microlonchus Clussii Spach. — San qJuliàn. Rentrophyllum avborescens Hool. — Algameca Grande. EF. beticum B. et R. — Algameca Grande. Carduncellus cevuleus D. C. — Cabezo Ventura. Cynara Cardunculus L. — Cabezo Ventura. Leuzea contifera D. C. — Collado de los Pinos. Galactites tomentosa Moench. — Cruz Chiquita. G. Duvieui Spach. — Algameca Grande. Silybum Marianum Gertn. — Hondón. Onopordon illyricum L. — Alumbres. O. longissimum Pau. — Cartagena. Picnomon Acarna Cass. — El Almorchón. Civsium VVillRommianum Porta et Rigo. C. lanceolatum Scop. — Los Dolores. Carduus tenuiflorus Curt. — Cabezo de Moros. C. valentinus B. et R. — La Asomada. Notobastis Syviaca Cass. — Espalmador. Scolymus hispanicus L., — Los Dolores. S. maculatus L. — Carmoli, Cichorium Intybus L, — Almajar. Hedypnois polymorpha D. C. — La Asomada. H. tubeformis Ten. — San Félix. Hyoseris scabra L. — La Esperanza. Rhagadiolus stellatus D. C. — Algameca Chica. Thvincia hivta Roth. — La Asomada, Helminthia echioides Gertn. — Los Dolores. Uvospermum picroides Desí. — Tentegorra. Podospermum laciniatum D. C. — Torreciega. Scorzonera graminifolia L. — Cabezo Ventura. Chondvilla juncea L. — Santa Lucía. Tavaxacum taraxacoides VVilld. — Barranco de 4El Feo,. T. obovatum D. C. — Barranco de 4El Feo,. Lactuca tenervima Pourr. — Galifa. L. saligna L. — Almajar. Sonchus Diane Lacaita. — Petia del Aguila. Sonchus maritimus L. — Escombrera. S. oleraceus L, — Almajar. S. asper VVilld. var. Pungens Bisch. — La Terrosa. S. spinosus D. C. — Algameca Grande. ZolhiRoferia pumila D. C. — Lomas de la Vereda. Micvovrhynchus nudicaulis Less. — Barranco del Avenque. Picridium intermedium Sehultz. — Algameca Grande. 270 1 Junta de Ciències Naturals de Barcelona P. prenanthoides Rouy. — Torreciega. Barhhausia fetida D. C. — Tentegorra. B. tavaxacifolia D. C. — Cabezo de los Moros. B. taraxacifolia D. C. — Alquerias. CEtheorriza bulbosa Cass. — San Antonio. Andryala Ragusina L. — Rambla de Benipila. 4. Ragusina L. var. lyrata VVillE. — Tallante. Xanthium Stvumarium L. — Escombrera. X. spinosum L. — Escombrera. Campanula FEvemeri Boiss. et Reut. — Algameca Grande. C. Evimus L. — Algameca Grande. Olea europea L. — Mazarrón. Nevium oleander L. — Barranco de Avenque. N. oleander L. — El Gorguel. Vinca media Hotím. et Lint. — Fuente del Loco. Periploca levigata Ait. — La Terrosa. Cynanchum acutum L. — Los Dolores. Boucerosia Mumbyana Dec. var. hispanica jiménez et Ibànez. — Pozo del Negro. Evyihvea pulchella Horn. — La Terrosa. E. murcica Pau — Coto Alquerias. E. murcica Pau — Algameca Grande. E. major Hotfím. et Lin. — La Terrosa. E. temuiflova H. et L. — Escombrera. E. spicata Pers. — Escombrera. Chlora perfoliata L. — Cerro de la Campana. Calystegia Sepium R. Br. — Escombrera. C. Soldanella R. Br. — Los Nietos. Convolvulus althceoides L. — La Asomada. avvensis L. — La Asomada. lineatus L. — Rambla de Benipila. siculus L. — San Juliàn. elongatus VVilld. — Algameca Grande. capitatum Cav. — Cerro de la Campana. Cresa cretica L. — Almajar. Cuscuta epithymum L. — Pefia del Aguila. Bovrago officinalis L. — La Muela. Anchusa italica Retz. — San Félix. Nonnea micrantha B. et R. — Santa Ana. Lithospermum avvense L. — Los Roches. L. apulum Vahl. — Coto de Alquerías. L. fruticosum L. — Sierra Gorda. Echium maritimum VVilld. — Playas del Mar Menor E. calycinum Viv. — Algameca Chica. E. italicum L. — Los Nietos. E. pustulatum Sibth. — La Terrosa. DODROD Departament de Botànica E. plantagineum L. — Los Belones, E. plantagineum L. — Escombrera. E. cveticum L. — Algameca Chica. Asperugo procumbens L. — La Bafia. Cynoglossum pictum Ait. — Algameca Chica. C. cheivifolium L. — Torreciega. Heliotropium Cuvassavicum L. — Arsenal. H. europeum L. — Los Dolores. Solanum nigrum L. — Barranco de 4qEl Feo,. S. Sodomeum L. — Portman. VVithania frutescens Paqu. — Los Blancos. Lycium europeum Dun. — La Palma. L. intricatum Boiss. — Los Nietos. Hyosciamus albus L. — Los Nietos. Verbascum sinuatum L. — Los Nietos. Scvophularia sciaphylla VVilll. — Algameca Grande. Antivrhinum Orontium L. var. parviflovum. — San qJuliàn. A. controversum Pau — Algameca Grande. A. Ibanezii Pau. — Arsenal. Linaria spuria Mill. — Los Dolores. L. lanigera Destí. Í. gracilis. — Escombrera. L. avvensis Desí. — La Bafia. L. tviphylla Mill. — Tentegorra. Chenormhinum crassifolium Lge. — San Juliàn. Ch. grandiflovum Coss. — La Muela. Lajuentea votundifolia Lag. — La Muela. Veronica agrestis L. — Los Dolores. V. hedevefolia L. — Los Dolores. Trixago apula Stev. — Cabezo Beaza. Digitalis obscura L. — Pefias Blancas. Phelibea vamosa Mey. var. nana Boiss. — Santa Lucía. Ovobanche amenthystina Thuill. — Arenales de Calnegre O. cvuenta Bertol. — Tentegorra. Lavandula Stechas L. — Rambla de Carrasquilla. L. dentata L. — Algameca Grande. L. multifida L. — Rambla de Benipila. Mentha votundifolia L. — Rambla de Benipila. Thymus hyemalis Pourr. — San qJuliàn. T. Zygis L. — Rambla de Benipila. T. membranaceus Boiss. — La Muela. Satureja obovata Lag. — Calvario. Micvomeria greca Bth. — Tallante. Calamintha nepeta L. — El Almorchón. Salvia verbenaca L. — Campo del Tiro. Rosmarinus officinalis L. — Coto de Alquerías. Marrubium vulgare L. — Santa Lucía. Junta de Ciències Naturals de Barcelona M. Alysson L. — Santa Lucía. Sidevitis leucantha Cav. — La Terrosa. S. Cavanillesii Lag. — Pefia del Aguila. S. Ibanyengiió Pau — Bocas de Orias. S. Ibanyenzi Pau — Tallante. Phlomiís Lychnitis L. — Collado de los Pinos. Ballota hirsuta Benth. — Tentegorra. Lamium amplexicaule L. — Tentegorra. Teucrium pseudo-chamepytis L. — Alqueria. T. Freynii Reverchon var. ambiguum Lge. T. carthaginense Lge. — Espalmador. T. calycinum Pau — Caliía. T. Paui Jiménez et Ibàtiez— 7. eriocephalum var. vubriflovum Coincy. — Mazarrón. T. Polium L. — Escombrera. T. Libanotis Cav. — La Terrosa. T. capitatum L. — Tentegorra. Ajuga Tva Schreb. — Los Blancos. 4. lva Sch. var. pseudo-lva Bth. — Tentegorra. Lipbpia nodiflora Rich. — Los Pedruchos. Verbena officinalis L. — Los Dolores. V. supina L. — La Palma. Coris monspeliensis L. — Sierra Gorda. Anagallis avvensis L. var. carulea. — Algameca Chica. A. avvensis L. var. phanicea. — Los Dolores. Samolus Valerandi L. — Barranco de 4El Feos. Statice Thoninii Viv. — La Asomada. rera. ovalifolia Poir. — Escombrera. dictyoclada Boiss. — El Calvario. . echioides L. — La Terrosa. . insignis Coss. — La Terrosa. gummifera Dur. — Escombrera. gummifera Dur. Í. parviflova. — El Almajar. antago major L. — La Bafia. lusitanica VV. — Santa Lucía. Coronopus L. — Algameca Chica. albicans L. — Santa Lucía. crassifolia Forsl. — Escombrera. . Psyllium L. — Los Molinos. Beta mavitima L. — Los Blancos. Chenopodium vulvaria L. — Ferriol. Ch. album L. — Escombrera. Ch. murale L. — Rambla de Benipila. Ch. anthelmiticum L. — San Antonio Abad. Atviplex hastata L. — Almajar. mn Leal ela Departament de Botànica A. Piqueres Lag. — Almajar. A. vosea L. — Escombrera, A. serratula Pau — Algameca Grande. A. glauca L. — Almajar. A. Ibanyenzió Pau — Almajar. Salicornia stricta Dun. — Almajar. S. fruticosa L. — Almajar. Avthvocnemon macrostachyum Mor, et Delp. — Lopollo. Sueda fvuticosa Forsl. — Almajar. S. fruticosa Forsl. var. reflexifolia. — Almajar. S. Pruinosa Lge. — Almajar. S. spicata (VVillE.). — Almajar. Salsola oppositifolia Desf. — Algameca Chica. S. papillosa VVillE. — San quliàn. S. Fali L. — Santa Lucía. Caroxylon tamariscifolium Mogq. Haloxylon tamariscifolium (L.) Pau — Hoya Morena. Anabazxis hispanica Pau — Tentegorra. Amaranthus albus L. — Santa Lucía. 4. Blitum L. — El Ferriol. A. clovostachys VVilld. — Escombrera. 4. deflexus L. — Muelle de Alfonso XLI. Emex spinosa Camp. — Rambla de Benipila. Rumex pulcher L. — Los Blancos. R. crispus L. — Rambla de Benipila. R. bucephalobhorus L. — Los Blancos. R. intermedius D. C. — Santo Espíritu. Polygonum aviculare L. — Los Dolores. P. equisetiforme Sibth. — Almajar. P. maritimum L. — Percheles. Thymelea hirsuta Endl. — Algameca Grande. Th. nitida Desf. — Collado de los Pinos. Daphne Gnidium L. — San Juliàn. Osyris lanceolata Hosch. — Algameca Grande. Thestum humile Vahl. — Torreciega. Aristolochia betica L. — Barranco de la Parejuela. Euphorbia Peplis L. — Los Pedruchos. canescens L. — Algameca Chica. helioscopia L. — Los Molinos. servvata L, — Cabezo Beaza. Lagasce Spr. — La Aparecida. exigua L, — Algameca Grande. vubra Cav. S E. falcata L. — Algameca Grande. Pinea L. — Islote de Escombreras, Peplus L, — Tentegorra. carthaginensis Porta et Rigo. — Algameca Grande. 274 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona 573. OE. niceensis All. — Los Blancos. 574. dE. paralias L. — Los Nietos. 575. Crozophova tinctoria Juss. — Los Dolores. 576. —Mercurialis tomentosa L. — Ladrillares. 577. M. annua L. — La Aparecida. 578. Uvtica membranacea Poir. — Fuente del Loco. 579. U. urens. L. — Muralla de Tierra. 580. —U. pilulifera L. — Almajar. 581. —dParietaria evecta Mert. et Roch. — La Bata. 582. P. lusitanica L. — Espalmador. 583. Quercus coccifera L. — El Calvario. 584. Pinus halepensis Mill. — La Muela. 585. — Juniperus Phenicea L. — Algameca Grande. 586. —J. rufescens Lin. — Tentegorra. 587. —Callitris quadrivalvis Vent. — Pefia del Aguila. 588. Ephedra vulgaris C. A. Mey. — La Muela. 589. Ruppia spiralis Dum. — :Los Nietos. 590. Zanichellia macrostemon Gay. — Almajar. 591. —Avisarum vulgare Rehb. — Algameca Grande. 592. Typha angustifolia L. — Algameca Grande. 593. Chamerops humilis L. — La Terrosa. 594. Ophrys fusca Linl. — Tentegorra. 595. O. speculum Lin. — Tentegorra. 596. O. tenthredinifera VVilld. — Barranco de la Parejuela. 597. Aceras pyvamidalis Rehb. — Cerro de la Campana. 598. —Orchis papilionacea L. — Cerro de la Campana. 599. O. saccala Ten. — Espalmador. 600. Gynandriris sisivinchium Par. 601. Romulea columne Seb. et Mau. — Cabezo Beaza. 602. Gladiolus lllyricus L. — La Aparecida. 603. Pancratium maritimum L. — Los Pedruchos. 604. Narcissus dubius Gou. — Almorchón. 605. —N. serotinus L. — Los Nietos. 606. Lapiedra Martinegii Lag. —San Juliàn. 607. Asparagus acutifolius L. — Locastillo. 608. 4. albus L. — Los Vidales. 609. 4. horridus LinX. — La Terrosa. 610. Smilax mauritanica Desí. — Algameca Grande. 611. dRuscus aculeatus. L. — Barranco de la Cava. 612. —Asphodelus fistulosus L. — Benipila. 613. A. cerasiferus Gay. — El Calvario. 614. —Allium pallens L. — Collado de los Pinos. voseum L. — Los Nietos. . melananthum Coincy. — Sierra Gorda. subhirsutum L. — Los Nietos. ampelobprassum L. — Escombrera. Q ARRAR Departament de Botànica 275 Muscari vacemosum D. C. — Torreciega. M. comosum Mill. — Los Blancos, Uvopetalum serotinum er. — Barranco del Infierno. Scilla obtusifolia Poir. — Calnegre. Urvginea Scilla Stein. — Sierra Gorda. Ornithogalum narbonense L, — Los Nietos. Gagea iberica Terrc. — La Aparecida, Merendera filifolia Camb. — Los Nietos. Juncus maritimus Lam. — Almajar. J. lamprocarpus Ehrh. — Barranco de 4El Feoo, J. bufjonius L. var. fasciculatus. — Cabo de Palos. J. multiflorus Desf. — Algameca Grande. Cyperus olivaris Targ. — Los Dolores. C. fuscus L. — Barranco de dEl Feo,,. C. distachyos All. — Algameca Chica. C. sehenoides Gris, — Cabo de Palos. Schanus nigricans L. — Cabo de Palos. Cladium mariscus R. Br. — Cabo de Palos. Scivpus maritimus L. — Escombrera. S. Tabernemontani Gmel. — Escombrera. S. Holoschenus L. — Los Nietos. Carex divisa Huds. — Algameca Grande. C. Halleriana Asso. — La Terrosa. C. distans L. f. betica Aners. — Los Dolores. C. extensa Good 2. — Puente de Mataburras. Evianthus Ravenne L. — Algameca Grande, Andropogon hivtum L. — El Portús. Sorghum halepensis Poire. — Escombrera. Cynodon dactylon Pers. — Los Dolores. Panicum sanguinale. L. — Los Molinos. P. crus-galli L. — Escombrera. P. vepens L. — Los Nietos. Setaria verticillata P. B. — Los Dolores. Lygeum Spartum L. — Los Dolores. Phalaris minor Retz. — Los Dolores. Agrostis alba L. — Cabezo Felipe. A. verticillata VVillE. — Rambla de Benipila. Sporobolus pungens Schr. — Escombrera. Polypogon maritimus VVilld. — Almajar. Gastridium lendigerum Gaud. — Espalmador. Psamma arenaria R. et S. — Los Nietos. Lagurus ovatus L. — Los Nietos. Avistida cevulescens Desf. Macrochloa tenacissima Runth. — La Muela. Siipa parviflora Desf. — Tentegorra. S. tovtilis Desf. — Cabezo Beaza. 276 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 665. —S. juncea L. — Barranco de la Parejuela. 666. —Piptathevum multiflorum P. B. — Tentegorra. 667. P. cevulescens P. B. — La Terrosa. 608. Aiva cupaniana Guss. — Cuesta de los Morenos. 6069. Avena barbata Brot. — Los Nietos. 6070. A. filifolia Lag. — Cerro de la Campana. 671. A. bromoides Gou. — La Terrosa. 672. Ammochloa subacaulis Balb. — Los Nietos. 673. Cynosurus aureus L. — Algameca Chica. 674. C. echinatus L. — Bocas de Oria. 675. dREealeria villosa Pers. — Tentegorra. 676. HE. villosa Pers. — Los Dolores. 677. Sehismus calycinus C. et D.—S. marginatus P. B. — Barranco de la Mina. 678. Phvagmites communis Trin. — Lopollo. 679. Ph. pumila VVills. — Lopollo. 6080. —Evagrostis major Host. — Los Cuencas. 681. —Sphenopus Gouani Trin. — Cabo de Palos. 682. Melica minuta L. — La Terrosa. 683. M. Magnolii L. — Lomas de la Vereda. 684. Dactylis hispanica Rot. — Cabezo Beaza. 685. —dEluropus litloralis Parl. — Almajar. 686. Poa amnua L. — San Antonio Abad. 687. Glyceria distans VVahl. — Almajar. 688. Brvomus matritensis L. — Cabezo Beaza. 689. B. vubens L. — La Bafia. 690. Serrafalcus mollis Parl. — Cabezo de los Moros. 691. —S. intermedius Parl. — Pefias Blancas. 692. S. macrostachys Parl. — Cabezo Ventura. 693. Brachypodium pinnatum P. B. — Los Dolores. 694. B. vamosum R. et S. — San Juliàn. 695. —Selerochloa vigida LinE. — Santa Lucía. 696. Cutandia maritima L. — Los Nietos. 697. C. scleropoides VVillE. — Arenas del Mar Menor. 698. Lolium strictum Presl. — Cabezo Ventura. 699. dEgilops ovata L. — San Felipe. 700. — dE. triuncialis L. — Rambla de Benipila. 701. Agropyrum vepens P. B. — Cabezo Ventura. 702. A. glaucum R. S. — Los Dolores. 703. —Leptuvus incuvvatus Trin. — Arsenal. LA SECCIÓ ENTOMOLÒGICA Junta de Ciències Naturals ANUARI 1917 Sagarra) de Laboratori d'Entomologia (D'esquerra a dreta: Srta. Sànchez, Sr. Codina, Srta. Mercè Bohigas, Sr. EL LABORATORI D'ENTOMOLOGIA DEL MUSEU per IGNASI DE SAGARRA ENCARREGAT DE LA SECCIÓ Aquest Laboratori dins el Museu de Catalunya té per finalitat primordial l'estudi de la fauna entomològica catalana, encar- regant-se de la formació de les col-leccions regionals i compa- ratives que serviran de material valiosíssim per a l'investigació. Per al bon ordre del laboratori ha estat necessari utilitzar dos departaments, aconseguint així, la separació de les tasques de preparació del material, d'aquelles purament d'estudi. El primer local és acomodat per a fer-hi qualsevol treball d'investigació, i per tant, en la part de l'E., amb horitzó obert i bona llum hi ha el taulell de pissarra, per a preparacions deli- cades, observacions microscòpiques i dibuix, tenint la seva corresponent taula addicional per els llibres de consulta o per consignar el curs de les observacions. Completen el laboratori dos armaris espaiosos, en l'un és guardat l'utillatge d'estudi i en l'altre, tipus museu, són guar- dades les caixes de les col'leccions entomològiques pendents d'estudi. Demés, l'instal'lació de la Biblioteca i els armaris- classificadors que contenen els catàlegs de tota la collecció entomològica completen el nucli d'aquest departament. Per més independència en el treball han estat utilitzades taules de reduides dimensions on poden seure-hi còmodament fins dos individus. El laboratori de preparació, propiament dit, és també espaiós com el departament d'estudi i la disposició bé modifi- cada per la qualitat dels treballs a què es destina. El taulell 280 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de pissarra és substituit per altre de majors dimensions i de majòlica blanca amb lleugera pendent per facilitar sa neteja. Als extrems hi ha les conduccions de gas i electricitat. Prop d'aquest taulell, un altre de més reduides dimensions és destinat a les manipulacions amb líquids, havent-hi installada la con- ducció d'aigua. En la paret, convenientment orientada, hi ha l'armari-assecador d'insectes, amb els productes i demés, per la conservació de les col'leccions. En altre armari de majors dimensions són guardades les col.leccions encara no arreglades definitivament i els insectes procedents de les recolleccions i pendents d'estudi. Seguidament donem una breu ressenya dels principals nu- clis que integren el Laboratori d'Entomologia. I... BIBLIOTECA: La biblioteca especial d'Entomologia, amb les obres i publi- cacions periòdiques, és instal.lada com hem dit, al departa- ment d'estudi. Tant les obres com els artícles continguts en les revistes estan catalogats per fitxes seguint l'ordre alfabètic dels noms dels autors i el sistemàtic per matèries. Els llibres de la biblioteca són propietat de la secció els uns, i els altres són deixats en dipòsit. En aquest segon concepte mencionarem les valioses adquisicions, préstec del naturalista- agregat N'Ascensi Codina: (Coleopterorum catalogusa publicat per VV. JunE (parts 1-65). Aquesta publicació és indispensa- ble per a l'ordenació sistemàtica dels Coleòpters, una nodrida literatura referent als Coleòpters Cicindèlids, entre altres la (Monographie der palàarctischen Cicindeliden, de Horn i Roeschxe, 4Cicindelinaeo de VV. Horn en (Genera Insecto- rumo de VV ytsman i les monografies publicades en els (Anna- les et Bulletin de la Société Entomologique de France). Com obres clàssiques d'iconografía podem citar (Genera des Co- leoptères d'Europeo de Jaquelin du Val, i l'adèxploration scientifique de l'Algérie (Coleoptères)o de H. Lucas. Demés, forma part d'aquest préstec la monumental obra ja mencionada (Annales de la Société Entomologique de France). Aquesta pu- El Laboratori d'Entomolosia 281 blicació és indispensable per l'estudi de l'entomologia siste- màtica perquè conté treballs monogràfics sobre diversos grups d'insectes, i demés, hi ha moltes descripcions originals de formes catalanes. Ultra el principal contingent de llibres de Coleòpters, hi ha també en el préstec Codina altres llibres que tracten de Hemípters, Còccids, Dípters i altres insectes, formant un con- junt de més de 200 volums. Altre contingent d'obres entomològiques hem aportat a la Biblioteca del Laboratori amb el dipòsit de les obres de nostra propietat, tractant d'Entomología general, i particu- larment de Lepidòpters. D'aquestes citem les segúents que es refereixen a la sistemàtica més moderna: Verity dRhopalo- cera palaearctica), comprenent l'estudi de les famílies Papilio- mdae i Pieridae, publicació fonamental i molt rica en 'a part iconogràfica, Seitz Die Grosschmetterlinge der Erde, (Part Paleàrtica), Berge-Rebel (Schmetterlingsbucho. Spuler (Die Schmetterlinge Europaso. Hem aportat també els catàlegs més clàssics dels Lepidòpters d'Europa 4Ratalog der Lepi- dopteren des Europaeischen Faunengebietes) de Staudinger i VVocEe (1871), amb la qual base escrigué Cuní i Martorell el tractat dels Lepidòpters catalans i el 4Ratalog der Lepidopteren des Palaearctischen Faunengebietes, de Staudinger i Re- bel (1901). Demés, la secció té per a l'ordenació general dels Lepidòpters el 4(Catalogus Lepidopteroruma de J unE (en curs de publicació). Tractant de faunes particulars cal mencionar els fascicles HI i IV dels dEtudes de Lepidoptérologie comparéeo de Char- les Oberthúr en els quals publica una revisió de la fauna lepidopterològica de l'occident d'Europa i nord d'Africa, aquest estudi comprèn també les formes catalanes i espanyoles, i mer- cès a la competència de son autor i al molt material gràfic que presenta es resolen bon nombre de problemes d'interès per nosaltres. De la fauna de la península Ibèrica tenim els treballs de C. Mendes, referents a Portugal i nord d'Espanya i els de T. H. Chapman tractant del centre i nord d'Espanya. Ultra els autors mencionats hem aportat a la Biblioteca una quanti- tat respectable de fascicles sobre la fauna espanyola, com Vagner, Ribbe, Borb, Rheil, Fernàndez, Vúz- 19 282 Junta de Ciències Naturals de Barcelona quez, Zapater, etc. De la fauna catalana tenim diposita- des quasi la totalitat de les publicacions, tant catalanes com de fora. Entre les primeres fem menció en aquest lloc, del BULLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL pu- blicació periòdica on se troba quasi tots els treballs dels ento- mòlegs catalans dins els últims disset anys. Demés, posseim la sèrie de publicacions entomològiques del malaurat Miquel Cuní i Martorell, sos catàlegs de Lepidòpters i Coleòp- ters, i el Catàleg dels Insectes de Catalunya d'en Martorell i Pena, etc. Hom procura també reunir fins aquelles publica- cions que d'una manera indirecta porten clarícies sobre els nos- tres insectes, tals són les històries o topografies locals d'alguns indets catalans. De fora i referents a Catalunya posseeix també la Biblioteca quasi la totalitat dels treballs publicats sobre lepidòpters, així tenim Pierret, Bellier de la Chavi- snerdes Selys L'onchamps,Graslinys/ A ubuissous Oberthúr, Harcourt-Bath, Elves, Chapman, Ron- dou, Rovland-Brovn, Standen, Reverdin, etc. Per a completar la bibliografia referent als altres ordres d'insectes catalans, el laboratori té el projecte de subscriure's al (Concilium Bibliograficumoa de Zurich, i obtenir així les indi- cacions precises de tot allò que és publicat i que pugui interes- sar-nos. Cal dir quelcom de les darreres adquisicions de llibres fetes per la Junta de Ciències Naturals, referents a Entomología. En primer lloc el canvi de ses publicacions amb altres Institu- cions científiques ens proporciona moltes publicacions entomo- lògiques entre les quals hi ha el 4Bolletino de la Società Entomo- logica Italiana). La adquisició del (Bulletin de la Société Lepidopterologique de Genève2, una de les millors del món, on se troba quasi com- plerta l'obra de Reverdin amb una quantitat de treballs sobre moríologia sistemàtica, aplicada sobre tot a l'estudi de la Família Hesperidae, pel mateix concepte són notables les comu- nicacions de John jullien, les descripcions i iconografies de. aberracions de lepidòpters de Culot, Blachier, etc., els resultats obtinguts per A. Pictet referents a la biología dels lepidòpters, etc., etc. La subscripció a l'obra iconogràfica de El Laboratori d'Entomologia 283 Culot (Noctuelles et Geomètres d'Europeo, la millor en son gènere, és una de les adquisicions més bones d'enguany. En els altres ordres d'insectes, hi ha hagut un interès espe- cial en reunir, primerament, totes les publicacions referents a la fauna ibèrica i en primer lloc els valiosos treballs d'Entomò- legs espanyols posseint ja els autors Arias, Il. Bolívar, Es Bolivar, Dusmet, La Euente, García y Mercet, Navàs, Vàzquez, etc. Faltant llibres per al coneixement general dels insectes, el Laboratori procurà adquirir obres de caràcter més didàctic com el (Manual for the study of the Insectsa de RomstocE i el (Text-Bool of Entomologya de Paclard. Per al coneixe- ment més profunde de l'estructura dels insectes, té el Labora- tori, Berlesse 4Gli Insetti, Henneguy dLes insectesò, Boutan dZoologie descriptiven, dBiologische Ubungen: de Róseler i Lamprecht, etc. Demés, té altres llibres per a l'orientació dins la Zoologia general, diccionaris com el de Ziegler (Zoologisches VVòrterbucho i per a l'orientació geo- gràfica el gran Atlas manual de Stieler. IM. CATÀLEGS DE LES COL:LECCIONS Una de les seccions que exigeix més simplicitat i ordenació és la dels catàlegs general i particulars, de totes les col-leccions entomològiques. L'enorme quantitat de material reunit fa necessària una organització perquè amb el mínimum de temps es pugui cercar un insecte o grup determinat, i això sols pot assolir-se pel mitjà dels catàlegs. Cada insecte és catalogat en quatre fitxes diverses, la color de les quals ja indica clarament si correspon al catàleg per ordre alfabètic d'espècies i formes (cartró groc), al catàleg per ordre sistemàtic (cartró verd), catàleg geogràfic, tenint en compte la procedència de l'insecte (cartró rosa), o bé al catàleg particular corresponent a cada collecció que forma part del conjunt (cartró blau). Totes aquestes divisions són adoptades per cada un dels Ordres en què considerem dividits als insectes. 284 Junta de Ciències Naturals de Barcelona La questió de reunir els insectes en aquells diversos ordres no pot ésser d'una solució estable, per tal com resultarà sempre més o menys arbitrària. Atenent a la claretat i per a facilitar la consulta, convé a voltes modificar el concepte d'aquestes agrupacions. Així, en els catàlegs alfabètics i geogràfics hem cregut del cas reunir amb la denominació Neuroptera aquells ordres que han estat desintegrats modernament. En canvi, en els catàlegs sistemàtics se seguirà essencialment la divisió dels insectes en ordres, segons el plan adoptat al Laboratori, que està d'acord amb la sistemàtica més moderna. Divisió de la CLASSE dels Insectes en Ordres, adoptada al Laboratori d'Entomologia del Museu de Catalunya: Thysanura. Hemiptera. E phemero ptera. Neuroptera. Paraneuroptera. Mecoptera. Plecoptera. Trichoptera. Isoptera. Lepidoptera. Psocoptera. Diptera. Mallophaga. Siphonaptera. Euplexoptera. Coleoptera. Orthoptera. Hymenoptera. Physopoda. El croquis general que deixem consignat, és estable sota els conceptes de l'ordenació actual de les col-leccions entomolò- giques al Museu i com a base per al coneixement general dels insectes per part del personal tècnic d'aquell. No cal repetir que en publicacions d'especialistes sobre determinades agrupa- cions, com en la confecció de catàlegs parcials, aquell criteri no pot restar incommovible ni menys imposar-lo a l'apreciació subjectiva, sempre que aquella fonamenti la pròpia interpretació d'allò que queda establert. III. ADQUISICIÓ DE MATERIAL D'ESTUDI. A fi de nodrir les col'leccions del Museu i facilitar material per l'investigació científica, el Laboratori compta amb dife- rents ingressos. El Labovatori d'Entomologia 285 RECOL'LECCIONS. — La recol'lecció és el mitjà que deu pro- porcionar més ingressos al Museu. Devem col'locar en primer terme els corresponsals del Museu residents en diversos indrets o aquells que visitant temporalment altres comarques recullin material amb destí a les nostres col'leccions. Tots ells poden fer-nos conèixer bona part de les riqueses entomològiques de Catalunya amb les més reduides despeses per part del Museu. Demés, la garantía i precisió de les clarícies referents als exemplars recollits avaloren considerablement el material. Havent començat la pràctica d'aquestes recol-leccions en la primavera passada, hem de consignar en aquest lloc l'èxit obtingut tant de bonhora. El Laboratori ha rebut material de les comarques de Cervera i Urgell, particularment lepidòpters, mercès a l'activitat i entusiasme de la senyoreta Agna Foix, corresponent del Laboratori, fent-nos conèixer algunes clarícies de prou importància, com l'extrem de dispersió septentrional de la Melanargia ines Hfísgg., lepidòpter no fa molt temps citat de Catalunya, a Martorell, per l'actiu colaborador nostre O. C. Rosset, i trobat segonament a les serres de Montsià (Ullde- cona) pel Dr. Pius Font Quer. Per aquell mateix mitjà, rebíem en altra època, també dels voltants de Cervera, la Prosopolopha jourdanaria Vill. no citada encara precisament, de Catalunya. En la província de Girona té també el Laboratori dos bons col'laboradors: els germans Giberta, que han fet algunes tra- meses d'insectes de la comarca de la Selva i particularment de Vidreres. Hem d'indicar també la valiosa cooperació de part del Germà Sennen de les Escoles Cristianes el qual compta amb una quantitat de corresponsals en diverses localitats que po- dran ajudar-nos en les tasques de la recollecció. Abans de finir el grat tribut de què són mereixedors els qui amb esforç i entusiasme cooperen a la obra del Laboratori, hem d'indicar molt especialment l'ajuda que li han donat els nostres amics, el ja mencionat O. C. Rosset, que demés de nom- brosos exemplars, per ell recollits, ha aportat el material per a la confecció del 4Calendari lepidopterològica i moltes larves d'insectes que han estat instal'lades al Terrari el Dr. Alfred VVeiss que ha aportat molt material de ses recol-leccions pel Pi- rineu i muntanyes d'Aragó. 286 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Parlant dels nostres companys al Museu ens plau mani- festar el ressò que han tingut nostres demandes de col-laboració al dur a terme diverses excursions per Catalunya, resultant especialment profitoses les exploracions al Montsec d'Ager, Serres de Montsià (Ulldecona), i Ports de Tortosa, realitzades per l'amic i company Dr. Font Quer. A tots ells aprofitem d'aquesta ocasió per a presentar-los l'agraiment per llur esforç, esperant poder concretar aquestes indicacions quan la tasca de classificació sigui finida. El personal del Laboratori ha realitzat un programa d'ex- cursions curtes pels nostres voltants, obtenint, demés d'un sòlid coneixement de les principals característiques de la fauna entomològica, un gran rendiment de material per a enriquir les col-leccions ja començades. També el mateix personal és cridat a empendre excursions de caràcter més intensiu i monogràfic a determinades comar- ques, triant-les d'aquelles que tinguin més fesomía pròpia o siguin menys explorades. A aquest objecte responen la visita que férem a la vall de Santa Fe (Montseny), el Juny i Agost darrers, per a recollir-hi els insectes més típics, l'altra ha estat una visita d'exploració a la vall d'Espot, feta pel naturalista- agregat al Laboratori, N'Ascensi Codina, nostra excursió a San Guim dela Plana, i de la col-laboració de l'auxiliar de la Secció Na Mercé Bohigas en la excursió de l'Escola d'Istiu al Cap de Creus. COMPRA DE COL'LECCIONS. — Per a aquest concepte el La- boratori té destinada una petita porció del seu pressupost, entenent que posarà a la consideració de la Junta aquelles ofertes que tinguin veritable interès, ja per son caràcter local, o per la vàlua científica. IV. EDUCACIÓ TÈCNICA DEL PERSONAL AUXILIAR Les diverses manipulacions necessàries en la preparació dels insectes ha creat la necessitat d'imposar al personal, de totes aquelles pràctiques més usuals al laboratori, exigint, demés, una especialització en els mètodes, perquè puguin ser El Laboratori d' Entomolocia 287 degudament interpretats. En primer lloc la preparació dels macro-insectes entre els quals ne trobem alguns que han d'ésser tractats molt curosament, com els Lepidòpters, i exigeix un coneixement previ de la forma com han d'ésser col'locats, de- més de la part per on deuen ésser atravessats o per quin lloc cal que siguin enganxats als cartons que els aguanten, parti- cularment els petits Hemípters i Coleòpters, el coneixement d'aquells exemplars que han d'ésser muntats sobre mèdula de satic, etc. etc. Segonament és ja objecte de més especialització la inclusió dels micro-insectes en un líquid conservador per a ésser estudiats al Microscopi. Per aquest objecte hem adoptat el líquid conservador de Hoyer, de resultats excel'lents. Altre mètode que és necessari sia conegut pel personal del Labora- tori és l'inclosió de les ales d'insectes entre vidres, després de despullar-les de les escates, quan ne tenen, perquè és la única manera d'estudiar bé llur nervulació i la forma del contorn. Finalment, quan el cas ho fa necessari, cal procedir a les pre- paracions d'algunes parts quitinoses del cos d'un insecte per a son estudi i fins per a la determinació específica. Per a tal d'obtenir bones preparacions seguim el mètode del Professor Reverdin de Ginebra (1). També és molt recomanable per a determinats casos el mètode de John Jullien (2). Apart d'aquestes pràctiques especials de la preparació i responent al criteri de la Junta referint-se als cursos de divul- gació, hi ha hagut especial interès en fer conèixer al personal del Laboratori les grans agrupacions dels insectes amb llurs característiques, ajudant d'una manera poderosa el mitjà de les excursions, veient en son ambient propi els principals tipus entomològics en diferents èpoques. Tots aquests coneixements fonamentals posen en aptitut per a seguir l'estudi especial d'un grup qualsevulla i son una gran ajuda en les tasques de catalo- gació i ordenació, tant importants al Laboratori. (1) Vegis Bull. Soc. Lepid. Genève., any 1910, pag. I-17. (2) Vegis Bull. Soc. Lepid. Genève., any 1909, pag. 361-365. 288 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V. COL'LECCIONS ENTOMOLÒGIQUES AL MUSEU DE CATALUNYA Les colleccions entomològiques de caràcter rigorosament científic formen ja un nucli ben considerable, on es veuen repre- sentats els diversos ordres de la nombrosa CLASSE dels insectes, i si bé actualment assistim a la formació d'algunes d'aquestes agrupacions, el nostre Museu compta ja amb una quantitat de material valiosíssim en molts d'aquells ordres d'insectes, l'es- tudi dels quals fou ja tradicional entre els entomòlegs catalans. Un breu resum de les col'-leccions conservades al Museu de Cata- lunya podrà ser-ne una mostra. Abans de resumir la qualitat i quantitat d'aquestes col-lec- cions creiem necessari exposar la manera com són guardades i els mitjans usats per a garantir llur conservació. Hem procu- rat una simplicitat de procediments, condició essencial perquè siguin portats a la pràctica fins per aquells que particularment es preocupen en la formació d'una col'lecció entomològica. DESINFECCIÓ DEL MATERIAL PREPARAT, MITJANS PER A LA CONSERVACIÓ DE LES COL'LECCIONS. — Bon punt el material preparat, és sotmés per espai d'algunes hores als vapors del sulfur de carboni per a destruir qualsevol gèrmen destructor de les col'leccions, cal repetir aquesta precaució abans de collo- car el nou material en son lloc definitiu, sempre que hagi passat força temps en estudi, des de la primera desinfecció. Per a la conservació de les col'leccions cal prevenir dos perills: el primer, molt temible per les condicions climatològi- ques de Barcelona, són les oxidacions i floridures produides per un ambient humit. Aquests efectes es veuen encara en les col'leccions abans instal'lades al Museu Martorell, consequència de l'humitat del local. Per prevenir-ho en quant és possible, les colleccions entomològiques han estat col'locades en la galeria del Museu de Catalunya on hi ha bona circulació d'aire. Demés, els arma- ris són apartats uns deu centímetres de la paret i en les caixes d'insectes hi ha recipients amb creosola, preservatiu que ha El Labovatori d'Entomolocia 289 donat molt bons resultats, podent garantir així la conservació dels exemplars que contenen. El segon perill, no menys terrible, és degut als paràsits des- tructors de colleccions. Per prevenir llur acció, demés de la esterilització abans indicada, hi ha també en cada caixa una quantitat de naftalina per a evitar llur introducció. Es neces- sària una rigurosa vigilància perquè en cas de presentar-se el mal pugui aplicar-se ràpidament el remei. INSTAL'LACIÓ DE LES COL'LECCIONS ENTOMOLÒGIQUES. — Els elements que han estat considerats són: la capsa d'insectes, l'ar- mari per la col'lecció i altres mitjans d'exhibició. El Museu ha adoptat com a material per les capses d'in- sectes la fusta de cedre perque, ultra sa lleugeresa, es defensa molt bé dels atacs dels cores i altres destructors. Cal no obstant preocupar-se de l'elecció de la fusta seca perquè el cedre tendre conté un excés de reina que podría ésser perjudicial per a alguns insectes. Les dimensions generals adoptades són de 40 x30X 06 centímetres. Tractant-se de col'leccions nombroses és condició necessària la uniformitat de dimensions perquè totes les capses puguin ésser intercanviables. La construcció de la capsa és també de molta importància per a la conservació de les col-lec- cions. Els canvis atmosfèrics actuen directament sobre els ma- terials de què és construida principalment en la fusta produint dilatacions i contrac- AE ls cions que fan esclatar les parets i, sobretot, As , Sos ES EN les fonedures de les capses. Això ho hem LA, evitat amb la construcció de les fonedures tal com: pot hom veure en la (figura 1). Altre objecte que s'ha d'obtenir en tota capsa per a insectes és que no hi pugui entrar la pols ni els animals destruc. tors, i per això és abso- lutament indispensable que ses obertures ajustin pe bé. La (figura 2) mostra. — £ i 2 Cabces per a insectes : 1, fonedures, 2, tapa amb doble encaix. Junta de Ciències Naturals de Barcelona N Le) el el doble encaix que tenen les capses del Museu, segons el model més generalitzat a l'estranger. La coberta de vidre resulta molt pràctica perquè en la majoria de casos estalvia obrir la capsa, cosa molt aventatjosa per a la conservació dels insectes que conté. En cas de rompre's aquest vidre pot ésser canviat fàcil- ment tant sols descaragolant un dels costats del marc que l'enquadra. El material utilitzat per a fons de les capses ha de reunir les dugues aventatges: que sigui tou per a clavar-hi les agulles d'in- sectes, en molts casos d'una gran finesa, i en segon lloc, que sia poc apropiat per a fer-hi estatge els paràsits destructors de les col'leccions. Sota ambdós aspectes és inmillorable la molla dels espigots de les atzabares, seca i tallada a peces. Malauradament aquesta matèria no es troba en quantitat prou abundosa perquè pugui generalitzar-se més son ús i, fins al Museu sols és utilitzada per a aquelles capses que contenen els insectes de preparació més delicada. Altra matèria també molt recomanable i d'ús universal en els Museus és la turba premsada i formant planxes de dimensions convenients. Recobrint aquells materials se forra el fons de la capsa amb paper de poca consistència perquè sigui fàcilment travessat per les agulles més primes i per això caldrà no enganxar-lo per des- sota, sinó pels costats de la caixa. ARMARI PER LES COL'LECCIONS. — El tipus adoptat al Mu- seu és representat en la (figura 3) amb les dimensions correspo- nents. Conté dues columnes de 17 capces, cada una amb dos caixons al fons per a les substàncies preservatives, utillatge de les capses, etc. A cada columna la primera capsa és a 150 centíme- tres de terra, alçària màxima per poder treure-la amb como- ditat. Amb aquest objecte ha estat cairejada la fonedura de cada capsa, evitant que es colpegin al entrar en ses guies. El conjunt d'aquestes guies forma un bloc que per sa senzillesa i per estar al descobert priva que s'introdueixi cap mena de pa- ràsit. Demés aquest bloc sols és fixe a l'armari pel mitjà de vuit caragols, podent-se treure sempre que convingui per sa des- infecció o neteja, com mostra la figura 4. La part superior dels armaris d'entomologia contindrà aquelles preparacions anatòmi- El Labovatori d'Entomologia 291 Armaris per a les col'leccions: 3, tipus del Museu: 4, bloc de guíes per a les capces. ques i biològiques de les diverses evolucions dels insectes dispo- sades de manera que puguin ésser vistes fàcilment pel públic. EXHIBICIÓ DE LES COL'LECCIONS DE VULGARITZACIÓ. — Es cosa evident que per la conservació de les col'leccions en- tomològiques, aquestes han d'ésser instal'lades convenientment en llocs a redós de l'acció de diversos agents com la llum, ambient atmosfèric i els paràsits, i per tant cal col'locar-les en armaris. Aquest criteri és molt encertat pel que es refereix a les col'lec- cions d'estudi, però no pot generalitzar-se en les coleccions per al gros públic. En aquestes, l'objectiu principal no és la conser- vació dels exemplars, ans al contrari, sa divulgació, i en conse- quència cal posar-los a la vista i en agrupacions sintètiques mostrant els tipus més sortints dels principals ordres de la fauna indígena i fins aquells d'altres paisos que puguin donar una idea clara dels límits que ens ofereix la classe dels insectes. Amb aquest objecte ha estat utilitzada la barana de la galeria d'Entomologia, i mercès a una convenient disposició s'exhibeixen al públic 148 caixes que contenen els principals in- sectes, ja per sa frequència, ja per sa importància relativa. 292 Junta de Ciències Naturals de Barcelona També entra de ple en la divulgació les caixes de 50 x 70 cen- tímetres, que col-locades en la vitrina central de la secció, mos- tren amb caràcter monogràfic la dispersió d'algunes espècies d'insectes més notables sota aquest aspecte. La dispersió de la Tetracha euphratica Dej., Carabus rutilans Dej. i la del gènere Melanargia a Catalunya en són una mostra. Per a grans síntesis de divulgació han estat utilitzades capses col'locades verticalment en les parets de la secció ento- mològica. Així s'exhibeix una representació de la dis- penmstot vertical dels Lepidòpters: a: Catalmuiyes marcant una secció transversal des de Montlluís, a la Cerdanya, fins al peu del mar a Mataró, entre aquesta recta figuren re- presentants de les faunes litoral amb les espècies més remarca- bles, confonent-se amb la fauna mitjana de Catalunya fins arri- bar al massiu del Montseny on ja s'ovireu formes pròpies de la muntanya catalana, representades per les papellones més abundoses a la vall de Santa Fe, que per ésser tant visitada és a propòsit per la divulgació. Seguint la línia vers al Pireneu tornem a baixar a la plana, des de Vic fins al peu del Pireneu. En aquest espai se succeeixen els tipus de la regió mitjana i s'inicia ja la fauna de les valls pirenenques al peu del Taga. Després es representen els dos importants massius del Taga i Puigmal on es veuen les faixes de dispersió dels Lepidòpters genuinament pirenencs, el Parnassius apollo pyrenaicus Har- court i Parnassius mnemosyne pyrenaicus Turat., el primer de 1,000 a 2,000 metres i el segon des de 2,000 metres als cims més enlairats. Precisament al cim del Puigmal aquesta espècie i al- tres quatre representen la fauna de les grans altituts en nostra taula, la Pieris callidice Esp., Colias phicomone Oberthiiri Verity, Evebia lefeburei astur Obth., Erebia goree Esp. Devallant vers la Cerdanya s'indica altra volta la situació del gènere Parnassius.- fins arribar a la fauna de les valls. El caràcter purament sintètic d'aquesta representació l'aparta de la rigorosa crítica científica per a fer-lo més com- prensible d'aquelles persones poc iniciades en l'estudi dels Lepi- dòpters. Calendari lepidopterològic. — Amb aquesta re- presentació s'obté un doble objecte didàctic. Els exemplars posats Junta de Ciències Naturals ANUARI 1917 CALENDARI Pl LEPIDOPTE"yg 6 M ROLO CIC Lis LS XX X 2 2 EX ms ex dd Ne Dora PT AXeess Page EQ XXI Tgari: f Pal dÇ ee i 26 pd Cd ELL sp 4 xí IX 4 Cu LLOCS QUE CO d'E Der X egranix EQ XXX s € r í 6 r Instal:lacions entomològiques. Calendari lepidopterològic de Catalunya ESBOS DE LA DISPERSIO VERTICAL DELS LEPIDOPTERS A CATALUNYA (SECCIÓ DE MONTLEUIS A- MATARO Dispersió vertical dels lepidòpters a Catalunya des del Montlluis a Mataró El Laboratori d'Entomologia 293 en rengles verticals, corresponents als dotze mesos de l'any mos- tren la desigualtat numèrica amb què trobem als Lepidòpters en les diverses èpoques als voltants de Barcelona, des del Gener, quan apenes volen dues o tres papallones, fins al Desembre amb aquelles espècies més tardanes o que passen l'hivern pera tornar a aparèixer al bon temps. Una d'elles és la Vanessa an- hiopa L., (rengle 12), que té les ales ribetejades de groc en els mesos d'istiu i tardor, i en reveure-la per la primavera mostra les íranges blanques no essent altra cosa que una decoloració produida pel temps. La segona ensenyança que s'obté amb l'observació del cCalendari lepidopterològica és el coneixement d'algunes espè- cies que es presenten més d'una vegada a l'any, i de llurs varia- cions de mida i coloració. Aquestes diferències poden ésser apre- ciades pels exemplars de cada rengle horitzontal que represen- ten a un mateix lepidòpter, i són degudes al canvi de condicions del medi ambient en les diverses èpoques en què evoluciona cada espècie. Així, al primer rengle veiem al Papilio podalirius L. amb la forma miegii Th. Mieg. en els mesos de Febrer a Maig, i en els altres la forma ja és canviada per altra diversa per la mida i coloració, anomenada feisthamelii Dup. La primera es la gene- ració primaveral, l'altra, la d'istiu. Tàula dels ordres dels insectes.—Aquesta repre- sentació, encara no finida del tot, servirà per a orientar aquelles persones que s'interessin en l'embrancament dels grans grups dels insectes, segons llurs relacions i afinitats. La questió de la sistemàtica, com hem dit en altre lloc, no pot ésser definitivament estable perquè la diversitat d'apreciació individual basteix teories que diariament han d'ésser modificades d'acord amb l'experi- mentació. Per a dirigir els que comencen hem cregut necessària la for- mació d'una taula dels ordres generalment admesos en l'actua- litat i adoptats al Museu de Catalunya. COL'LECCIONS D'ESTUDI: FAUNA ENTOMOLÒ- GICA CATALANA. — Aquesta secció comprèn totes aquelles col'leccions d'insectes agrupats amb caràcter rigorosament científic. L'objecte primordial de tals colleccions és procurar 294 Junta de Ciències Naturals de Barcelona material per a l'estudi de nostra fauna entomològica i obtenir una representació genuina dels insectes de Catalunya. En empendre l'estudi d'un grup qualsevol és del tot neces- sària la comparació de les formes indígenes amb les d'altres faunes pera cercar llurs relacions, la qual cosa exigeix la for- mació de col.leccions de tipus de comparació. El criteri con- trari i molt generalitzat fins ara, ha estat una de les causes del nostre retràs en el coneixement de l'Entomologia. Seguint la nova orientació, cada grup d'insectes catalans tindrà al nostre Museu un lloc de banda on hi haurà aquelles formes de fora de Catalunya que tinguin relació amb els nostres estudis. D'aquesta manera, en formar-se les col'leccions ento- mològiques catalanes, creixerà paral'lelament la col'lecció ento- mològica general. Entre els principals nuclis que integren la col'lecció entomo- lògica del Museu són dignes d'esmentar-se els segúents: Col:lecció de Lepidòpters catalans. — Aquesta sèrie és dipositada a la secció entomològica del Museu i comprèn un nombre respectable de formes catalanes formada per nosaltres des de l'any 1907 amb exemplars recollits a Catalunya. Es divi- dida en dues seccions: Lepidòpters diurns (Rhopalocera) i Le- pidòpters nocturns (Heterocera). La primera secció és sens dubte la col'lecció més important de Papellones catalanes. Està con- tinguda en 50 caixes, representant unes 170 espècies amb més de 250 formes. Entre els nombrosos exemplars de cada forma hi ha representats des dels tipus de la plana fins aquells de les loca- litats més enlairades del Pireneu. Així del gènere Melitaca, un dels que atreuen més l'interès dels entomòlegs per la plasticitat de ses espècies en adaptar-se al medi on viuen, en veiem llargues rengleres, i hom pot fer-se càrrec de la variabilitat que es pro- dueix en els diversos ambients on se troben. Demés la col'lecció de sèries d'una mateixa espècie recollida en diferents èpoques de l'any permet l'estudi de les variacions estacionals i fins contribuir a l'esclariment d'alguns problemes biològics no resolts encara. Per les condicions excepcionals de la baixa Catalunya, sembla que algunes espècies no ens deixen de visitar tot l'any, però si seguim de prop la vida d'aquests insectes veurem que no sempre són els mateixos i que a les El Laboratori d'Entomologia 295 èpoques que l'espècie sembla extingir-se ne segueixen d'altres de molta activitat, mostrant llurs formes completament reno- vades. Podem veure tot això en la col.lecció de les Rhopalocera catalanes on la Colias croceus Fourc., del mes de Febrer (forma anomenada vernalis Stgr.) es molt més petita que la veritable croceus, grossa i de vells reflexes, tant abundosa pels conreus al Juny i Juliol, revisant els rengles segúents, hom pot veure per la grandària i la color dels exemplars que les causes que els pro- duiren no foren ja les que crearen la bella forma estival, i con- trariament, ens bé el record del tipus primerenc, en els exem- plars tardorals. Per la rigorositat científica de la determinació dels Lepi- dòpters catalans fem remarcar que sempre que una forma s'ha presentat litigiosa, hem consultat el cas als especialistes més competents. Així, algunes Nymphalidae han estat comunicades al nostre collega Dr. Roger Verity, de Florencia, autor de (Rhopalocera Palaearcticay, bona part de les HesPperidae les ha estudiat el Dr. Jaume Reverdin de Ginebra. En força exemplars ha estat necessari preparar l'aparell genital, i aleshores porten una etiqueta amb el nombre de la preparació, que demés d'ava- lorar l'exemplar fa possible a tothora una rigorosa comprovació. Dels Lycaenidae, el nombre dels quals és molt considerable, sols manquen en nostra col'lecció tres tipus per a tenir la totalitat de les formes esmentades a Catalunya. La determinació ha estat Íeta segons els treballs de Courvoisier, Blanchard, Ober- thúr, etc. Com a formes d'interès figuren també alguns exemplars que han servit per a establir noves formes com la Melanargia japygia catalomca Sag. de Sant Pere de Montgrony (1) i les Erebia re- presentades en la (Nota preliminar a l'estudi del gènere Ere- biay (2). Referent a la segona divisió o Heteroceres, és sabut que son nom vre és molt més gran que el de les diurnes, comprenent alguns gèneres veritablement de dificultós estudi com són els Agrotis, Caradrina, Leucanta, Acidalia i Cidaria, fent-se neces- (1) Vegis Butll. Instit. Cat. d'Hist. Nat., any 1916, pag. 75. (2) Vegis Butll. Instit. Cat. d'Hist. Nat., any 1916, pag. 102. 296 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sària una bona quantitat de material per a arribar a afermacions concretes. En la col'lecció de Lepidòpters catalans hi ha força material, fot determinat i en bon estat de conservació, resultant una base per al coneixement dels nostres Lepidòpters. Entre les formes interessants cal mencionar la Agrotis margaritacea Vill., l'Oncognemis confusa Frr., Acidalia rhodogrammaria Púngl. etcètera, tots, únics exemplars que coneixem de Catalunya. De- més, la Zygaena contaminei B., Z. ephialtes medusa, Pall., Stygia australis Latr., molt rares a Catalunya. Entre els generes nom- brosament representats veiem les Acidalia amb mes de 40 formes i les Zyganea amb 25. Dels microlepidòpters n'hi .ha una pe- tita representació, la major part determinats pel competent especialista l'abbé Joannis, essent alguns verament notables com la Heterographis deserticola Stgr., sols coneguda de les este- pes del Sur de Rússia i Assia occidental. Amb el projecte de començar la collecció de Lepidòpters ultra catalans, el Laboratori encarregà al Dr. Alfred VVeiss de Róònigsberg, la recollecció d'alguns tipus de la fauna ara- gonesa, mentre sejornés a Albarracín. Per l'activitat del men- cionat naturalista, el Museu ha augmentat amb algunes sèries de Lepidòpters més típics d'aquella regió, com són Parnassius apollo escalerae Rothsch., Zegris eupheme meridionalis Ld., Melitaea desfontainit God., Satyrus prieuri iberica Obth. Amb la forma Uhagoms Obth., Lycaena sephyrus esperica Rbr.,etc., etc. Col:lecció de coleòpters paleàrtics d'En Da- niel Múller.— L'adquisició d'aquesta collecció verament notable data de 1903, en la qual època l'Ajuntament acordà comprar-la als hereus d'En Múller, per a formar part de les col'leccions entomològiques del Museu Martorell, on fou instal- lada provisionalment, en el vestíbol de la Biblioteca de dit Mu- seu. Actualment es troba en la galeria de la secció entomològica del Museu de Catalunya, essent guardada als cinc primers ar- maris de la banda dreta. Tant les capses com l'ordenació dels exemplars han estat rigurosament respectats, tenint present que la revisió d'una col'lecció tant nombrosa i la catalogació de la qual es basà amb el Catàleg de Heyden, Reitter, i VVeise de l'any 1891, és tasca que exigeix una quantitat de temps con- siderable. El Laboratori d'Entomologia 297 Per facilitar la consulta dels exemplars que aquesta col'lec- ció conté hem començat ja el catàleg per fitxes seguint l'ordre sistemàtic del citat 4(Catalogus Coleopterorum Europae, Cau- casi et Armeniae rossicae) que es conserva en la Biblioteca del Laboratori. Demés, el catàleg per ordre alfabètic d'espècies amb indicació del lloc on actualment es troben en la collecció, fa més assequible la consulta. A part de la quantitat d'exem- plars, la col'lecció Miller és per a nosaltres un document histò- ric molt apreciable perquè aquell pacient recollector fou un mitjà poderós per a revelar la fauna catalana als especialistes d'aleshores. Les etiquetes de sa collecció porten els noms de Beutin d'Hamburg, Haury de Praga, Steigervvald, Relecsény, etc., de Rússia, Reitter, SEalitzxi d'Austria, Staudinger, VVeisse, Rrauss d'Alemanya, etc., etc. Per fer-se càrrec dels exemplars més notables de la col:lec- ció i per a conèixer el procés seguit per Daniel Miller per a reunir aquella riquesa de material, recomanem la lectura del treball de N'Ascensi Codina, naturalista-agregat al Laboratori, que sota el títol (La Col-lecció Miúllers publicà en l'ANUARI d'aquesta Junta (1). Col:lecció de Cicindelinae mondials. — Conté més de les tres quartes parts de la sèrie complerta de formes descrites fins al dia. Aquesta proporció és encara major en realitat, tenint en compte que molts tipus, Si bé figuren en la actual sistemàtica, no poden ésser obtinguts per cap mitjà, així dones, les Cicindelinae reunides pel competent especialista N'Ascensi Codina és una de les millors del món, 1 la millor de totes, en la part que es refereix a la fauna catalana, contenint més de 51 formes amb més de 300 exemplars catalans. El con- junt total dels que formen la col-lecció puja a la xifra de 2,247, representant 1,088 formes (espècies, sub-espècies, varietats, etc.) Per a demostrar l'importància qualitativa cal dir que hi són representats 32 gèneres, contenint 5 exemplars tipus, 9 co-ti- pus, I ex-tipu, 2 unicum i 40 rareses. Com a complement del que deixem indicat, en altre lloc del (1) Anuari de la junta Municipal de Ciencies Naturals, — Any 1916. — Pags. 201-210. 20 298 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona anuari va el catàleg raonat d'aquesta col:lecció tant notable fet per son propietari N'Ascensi Codina. Tant en la catalogació com en l'installació de les cicinde- linae al Museu de Catalunya se ha seguit l'ordre de VV. Horn, en VVytsman (Genera Insectorumo, fascicles 82 A, B i C 4Cacin- delinaey Col:lecció de Neuròpters. — Aquesta antiga deno- minació comprenia una quantitat considerable d'insectes, les relacions dels quals eren ben poc manifestes i per tal raó s'ha fet necessària una nova divisió en ordres, força nombrosa, ja ad- mesa pels especialistes 1 confirmada pel (Zoological Recordo de Londres, un dels àrbitres de la Sistemàtica. De tots ells n'hi ha una bona representació al Museu de Catalunya. La competent personalitat del P. Llongí Navàs, ha estat una poderosa ajuda en la formació d'aquestes col'leccions revisant molts grupus dif cils, procurant material i donant a co- nèixer algunes formes noves per la qual cosa posseim alguns ti- pus, co-tipus, etc. Gran contingent d'exemplars és degut al na- turalista-agregat N'Ascensi Codina i bona part al Dr. J. M. Bofill i Pitxot, actual membre de la Junta i alguns procedents de nostres recol'leccions. Per a que serveixi de base d'ordenació 1 manifesti la quantitat de material que té ja el Museu referent als ordres esmentats, donem a continuació el catàleg ordenat sistemàticament dels Paraneuròpters, Efemeròpters, Plecòpters, Neuròpters, Megalòpters, Rafidiòpters, Embiòpters, Mecòpters, Psocòpters i Tricòpters. Aquest treball, la redacció del qual es deguda a les senyoretes auxiliars del Laboratori, Mercè Bohigas i Antonia Sànchez, compren les agrupacions R/ap/udioptera i Embioptera, elevant-les a la categoría d'ordres, cosa que hem cregut convenient per tractar-se d'un catàleg que's refereix solament i d'una manera especial a algunes agrupacions d'insectes, fent remarcar aixís, que aquells, si bé son nom- bre ès restringit, presenten diferenciacions estructurals prou suficients per a separar-los dels altres ordres afins. Això està d'acord amb les indicacions del competent especialista, ja citat, Llongí Navàs, al qui el Laboratori agraeix sa valiosa cooperació en la sistemàtica d'aquells insectes. El Laboratori d'Entomologia 299 ——— COL'LECCIONS EN FORMACIÓ. — Després de mencionar els principals nuclis degudament instal'lats, resta indicar lleugera- ment les col'leccions que estan ordenant-se actualment, espe- rant dar-ne compe detallat quan aquella tasca sigui finida. Coleòpters catalans.— Té per base les col'leccions de coleòpters d'En Martorell i Pefia, la de N'Ascensi Codina i la també molt complerta d'En J.M. Bofill i Pitxot. Totes aquestes sèries reunides aniran augmentades amb el material de les re- col'leccions efectuades pel Museu i trameses dels corresponsals. Per altres ordres d'insectes posseim bastant material al Laboratori perquè pugui servir de base. Així dels Hemípters catalans hi ha bones sèries recollides dels entomòlegs J. M. Bofill, A. Codina, P. Antiga, etc. i algunes sèries del Museu. Pels Hymenòpters hem de celebrar la activitat de tants anys mantinguda pel especialista En J. M. Bofill, que ha arribat a reunir una notabilíssima col'lecció, que segons son desig, serà installada degudament a la galeria d'Entomologia del Museu. Els Ortòpters recollits per En Manel Llenas a la Vall d'Aran i a la provincia de Girona serviran també de base per a començar la col'lecció catalana. Referent a les formes mes típi- ques de fora Catalunya confiem en la competència i amabilitat del famós especialista Dr. Ignasi Bolívar per a ajudar-nos en la tasca. Tant aquest ordre com els Dípters i Lepidòpters són preferits en realitzar les recolleccions del Laboratori per nodrir el material d'estudi. CATÀLEG DELS INSECTES DEL MUSEU PERTANYENTS ALS ORDRES: PARANEUROPTERA — EPHEMEROPTERA — PLECOPTERA — NEUROPTERA — MEGALOPTERA — RHAPHIDIOPTERA — EM- BIOPTERA — MECOPTERA — PSOCOPTERA — TRICHOPTERA per MERCÈ BOHIGAS i ANTONIA SANCHEZ AUXILIARS DE LA SECCIÓ Ordre Paraneuroptera Familia LIBELLULIDAE Tribu 0 —LIBELLULINI Libellula depressa L. Mongat - VII - 06 (A. Codina), St. Pere de Vilamajor - VI- 13 (Sagarra), Farell (750 m.J 30 - v -o9 (A. Codina): St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Libellula 4 - maculata L. Seu d'Urgell - 22 - VII - 153 23 - VII - 16 (A. Codina). Libellula vibrans —VVestvv. var. axillena Hag. Florida - VII - 1915. Cvocothemis evrythvraea Brull. Mongat - Vy - o7 (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Valencia 1910. Ovihetvum —caevulescens —F. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), St. Pere de Vilamajor - VI - 13 (Sagarra): Centelles (A. Codina), Cervera (P. Vila): Seu d'Urgell 12 - vII- 16 (A. Codina). 302 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Orthetrum —cancellatum —L. Cervera (P. Vila), Mongat 10 - VII - 10 (A. Codina). Ovthetvum —brunneum —Fonsc. Gavà a Begas 1 - VII - 15 (A. Codina), Gracia 16 - VI- 13 (A. Co- dina): St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Tortosa 22 - VII - I4. Zaragoza 4 - IX - 10 (Navés). Orihetvum —nitidinerve Sel. Nuévalos, Zaragoza - IX - 16 (Navàs). Ovthetvum —sabinum Drury dg Hanoi, Tonquin 1914. Ovihetvum —contractum —dRamb. S Madagascar 1910. Sympetvum —meridionale Sel. Mongat 20 - VII - 10 (Codina). Sympelvum —sanguineum Mill. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Sympelvum —Fonscolombei —Sel. Mongat - V - 073 17 - VII- 12 (A. Codina), Centelles 24 - IX - 14 (A. Codina), St. Pere de Vilamajor VI- 13 (Sagarra), St. Joan del Erm 18 - vII - 16 (A. Codina). María, Zaragoza 6 - IX - 16 (Navós). Sympelvum —striolatum —Charp. Mongat 19 - X - 10 (A. Codina), Castelldefels $ - v - 15 (A. Codina), Gavà a Begas 1 - VII- 15 (A. Codina), Gracia 7 - IX - 14 (A. Co- dina), Cervera X - 14 (P. Vila): St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Centellas (Mas de Xaxals). Ortigosa 21 - VII- 12 (Navàs), Cercedilla - VII - 14. Sympetrum —frequens Sel. Rioto, Japó 2 - X - I4. Sympetrum —darminianum Sel. Q Rioto, Japó 2 - X - I4. Sympetrum —pedemontanum All. var. elata Sel. Fioto, Japó 5-X - 13. Sympelrum —4illolum Hag. var. gilva Sel. QP Marga-marga, Chile 19106. Evythrodiplax connata Burm. d'9 Marga-marga, Chile 1910. Evylhvodiplax Berenice Drury d'9 Florida 5 - VII - IÓ. Evyihvodiplax minuscula Ramb. dd Florida - VIH - 16. Pachydiplax longipennis Burm. S Florida - VIH - 10. Celithemis eponina Drury dg Florida - VIII - 16. Catàleg dels Insectes, elc. 303 Rhyothemiís cognata Ramb. Madagascar 1910. Dasythemis Mincti Rarsch. dg P Sta. Catalina, Brasil. Macvothemis dmarmorata Has. dd Brasil 1911. Pantala hymenaea Say S Florida - VIII - 16. Pantala flavescens F. Florida - VIII - 16. Tramea carolina L. 9 Florida - VIII - 16. Tramea lacerata Hag. Florida - IX - 16. Tribu CORDULINI Cordulia aenea. L. Q Gaure, França I - V - I5. Tetragoneuria cynosura Say dg Florida - IV - 14. Familia AESCHNIDAE Tribu 0AESCHNINI Anax dimperator Leach. Gracia, I2-1IV- 14, 2-V-13: -VIEI-12 (A. Codina), Mongat 20 - IX - IO (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Palma 1908 (Navàs), Tortosa 1903 (Navàs). Anax dParthenope Sel. dg Paules, Zaragoza - VIII - 11 (Navàs). man fums: Duuy d'S Florida IX - 16. Hemianax ephippiger Burm. Tortosa 1914 (Navéàs). Bachytron hafniense Mill. Castelldefels 8 - v - 15 (Codina). St - Nazaire, França I9II. Boyeria Irene Fonsc. Tortosa 22 - VII - I4. dAeschna cyanea Múll. Papiol 24 - vi - 12 (J. M. Bofill i Pitxot), Vich 29 - VII - 99 (A. Co- dina). Valmadrid, Zaragoza 14 - X - 15 (Navàs). 304 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Aeschna dsosceles Múll. Besós (P. Antiga), Tortosa 22 - VII - I4. St - Nazaire, França - V - IOII. Aeschna mixta Latr. Gavà IO - VII-15 (A. Codina), Gracia 27 - IX - 13 (A. Codina): Casa Antúnez (J. M. Bofill i Pitxot): Girona (A. Codina). Zaragoza 4 - X - 16 (Navós). Aeschna Marchali Ramb. dd Quito, Ecuador 1908. Aeschna bonariensis Ramb. Sta. Fe, IG - I- I5. Aeschna conjusa Ramb. Sta. Catalina, Brasil. Tribu CORDULEGASTRINI Cordulegaster annulata Latr. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Romadriu 17 - VII - 16 (A. Codina), Gavà 1í0O- VII- 15 (A. Codina), Castellbó 15 - VII - 15 (A. Codina). Tribu 9GOMPHINI Gomphus pulchellus Sel. QS Andorra 6 - VI - 16 (A. Codina). Sobradiel, Zaragoza VII - 1898 (Navàs): Madrid - VII - 1902. Gomphus simillimus Sel. Barcelona. Sobradiel, Zaragoza (Navàs). Gomphus exilis Sel.. d VVaban, Mass. 1914. Progomphus gracilis Sel.. dd Sta. Catalina, Brasil. Neogomphus molestus Sel.. d' Marga-marga, Chile 1916. Onychogomphus forcipatus L. Gavà IO - VIOI- 15 (A. Codina), La Garriga 10 - VI - 1903 (P. An- tiga), Gavà a Begas 1 - VII - 15 (A. Codina), Figaró 29 - VI - O7 (A. Codina). Onychogomphus uncatus Charp. h Sant Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Montseny 25 - VII - 03, Manresa 1897: Pons (A. Codina). Onychogomphus Genei Sel.. S Zaragoza 3 - IX - 98 (Navàs). Catàleg dels Insectes, etc. 305 Familia AGRIONIDAE Tribu —AGRIONINI Agvion virgo L. Figaró 16 - VII- 14 (A. Codina), Camprodón - vII- 14 (A. Co- dina): St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Orense 1903 (Navàs), Moncayo IO - VIII - 99 (Navàs). Agvion splendens Harr. Pasteral, Girona (A. Codina), Arbucias, Girona (A. Codina), Sant Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Manresa 1893: Voltants de St. Celoni 15 - VII - 08 (F. Ferrer i Vert), St. Esteve de Palau- tordera (A. Codina). Agvion haemorrhoidale Van der Lind. Cervera (P. Vila), Camprodon - VHI- 05 (A. Codina), Figaró 29 - VI - 07: 28 - VI - 07 (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Voltants de St. Celoni 15 - VII - 08 (F. Ferrer i Vert), Manresa I - IX - 97, Cervera 3 - VIII - 14 (A. Codina), Ca- baces, Tarragona 1898. Thove Victoria M. Lachl. Tohina, Colombia - I - 153 Colombia 1914. Euthore hyalina Sel. La Mesa, Colombia - VII - 15 (Navàs). Euthove fastigiata Sel.. d' Colombia 1915. Hetaevina longipes Hag. Brasil 1911: Sta. Catalina, Brasil. Hetaevina camnifex Hag. S Brasil. Hetaerina cvuentata Ramb. Colombia I9II. Hetaerina —Borchgravei Sel.. d' Sta. Catalina, Brasil. Lais pudica Sel. d' St. Paulo, Brasil 1913. Tribu 0—LESTINI Lestes vividis Van der Lind. Gracia IíO-IX-1I2: 31-X-1m2 (A. Codina), Figaró 29 - VI - O7 (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Lestes vivens Charp. Centelles (Mas de Xaxars): Sarrià 1910 (A. Codina). Zaragoza 18 - VIII - 06, 18 - IX - 16 (Navàs), Madrid 14 - VI - OI. Lesles sponsus Hans. Bossost, Aran 22 - VII - 15 (A. Codina), Pons 23 - VII - 16 (A. Co- dina). 306 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Lestes barbarus Fabr. Figaró 29 - VI - 07 (A. Codina). Chamartin 29 - IX - 1900. Tribu 9 CAENAGRIONINI Avgia violaceca: Hag. d' S YaphanE, L. IL 25 - VH - 13. Avgia translata Hag. d' Colombia 1912. Argia sordida Hag. d' S Sta. Catalina, Brasil. Avgia fumipennis Hag. d' Florida - VII - 16. Platyenemis dlatipes Ramb. Prat del Llobregat 7 - vi - 08 (F. Ferrer i Vert), St. Julià de Vila- torta (J. M. Bofill i Pitxot): Cervera 29 - VII - 16 (P. Vila), Cen- telles (Mas de Xaxars): Llobregat - V - 06 (A. Codina), Hostalets de Bas 9 - VII- 14 (A. Codina), Cervera (P. Vila), Montserrat 1910 (A. Codina). Sobradiel, Zaragoza 3 - VII - 03 (Navàs). Platvenemis pennipes Sel. Barcelona 7 - VII - 7 (A. Codina). Bouvignes, França. Platyenemis —acutipennis Sel. Montseny 12 - VII - I4. Hetevagrion dorsale Sel. Sta. Catalina, Brasil. Sympyena jfusca Van der Lind. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Mongat 12 - VII - IO (A. Codina), Castelldefels 3- V- 15 (A. Codina), Gavà a Begas I- VII - 15 (A. Codina). Moncayo 3 - VIII- 14 (Navàs), Ortigosa - VII - 02. Caenagrion puella L. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Montseny 12-VII- 14 (Navàs). Caenagrion caevulescens Fonsc. Q Arnes, Tarragona 27 - VIII - 13 (Navàs). Caenagrion . scitulum —Ramb. Ordufia, Vizcaya 14 - VII - 15 (Navàs). Tortosa 20 - VH - I4. Caenagrion mercuriale Charp. St. Hilari 4 - VII - 05 (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i P.txot), Cervera 3 - VIII - 14 (P. Vila): St. Pere de Vila- major - VIII - 13 (Sagarra). Catàleg dels Insectes, etc. 307 Cevcion Lindeni Sel. Olot 25 - VIII - 10 (A. Codina): Castelldefels 20 - V - 15: 8 - VI - 15 (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Tortosa VIII - 1905 (P. Navàs). Ceriagrion covomandeliamun F. 9 Rioto, Japó 8 - VII - I4. Evythromma —viridulum —Charp. $S La Guardia 25 - VI - 15 (Navàs). Pyrrhosoma nymphula Sulz. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Llobregat - V - 08, Lés, Aran 29 - VII - 14 (Leon Hilaire), Seu d'Urgell 22 - VII - 16 (A. Codina): Vallromanes 14 - V - 12 (A. Codina), Montseny 12 - VIUS La. Pyvrhosoma —tenellum —Vill. Castelldefels 3 - V - 16 (A. Codina), Capdepera 21 - VII - 08 (Navós). Enallagma . cyathigerum —Charp. Andorra 6 - VII - 16 (A. Codina), Tortosa - VIII - 06, Girona 18 - X - 04 (A. Codina). Enallagma —carunculatum —Morse. Toronto, (Canadà). Enallagma Calverté Morse. Toronto (Canadà). Ischnura Graells Ramb. Castelldefels 20 - v - 15 (A. Codina). María, Zaragoza 24-V- 16 (Navàs). Ischnura elegans Charp. Llobregat - v - 08 (A. Codina), Castelldefels 20 - V - 15 (A. Codina), Barcelona 3 - VII - 15 (A. Codina). Ischinura elegans Charp. var. auvantiaca Sel. Castelldefels 20 - v - 15 (A. Codina). Agriocnemis dincisa: Hag. d'9 Manila 1905. Ordre Ephemeroptera Familia POLYMITARCIDAE Polymitavrcis vivgo Oliv. Zaragoza 12 - IX - 14 (Navàs). Familia EPHEMERIDAE Ephemera vudgata L. 9 Humoso, Orense 7 - VII - 15 (Navàs). Ephemera danica Múll. Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot), Hostalets de Bas 9- VII- 14 (A. Codina), Figaró 16 - VII - 14 (A. Codina). 308 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Ephemera dlineata Eat. Gracia 25 - IV - 14 (A. Codina). daragoza 9 - VI - 99. Familia LEPTOPHLEBIDAE Chovotevpes Picteti Eat. Zaragoza 19 - VIII - o. Habrophlebia fusca Curt. Girona 6 - VII - 14 (A. Codina), Montseny 22 - VII - 073 Setcases (1,270 mts.) 15 - VI - 11 (A. Codina). Carballino, Pontevedra - VIII - 15 (Navàs). Familia EPHEMERELLIDAE Ephemerella ignita Poda. Hostalets de Bas 9 - VII - 14 (A. Codina), Viella, Aràn 24 - VII - I5 (A. Codina). Familia CAENIDAE Caenis dimidiata Stph. Gracia 14 - IV - 16 (A. Codina). Familia BAETIDAE Cloeon dipterum L. Gracia 16-m-13 (A. Codina), Masnou 20 -1m- 12 (A. Codina): Teyà 29 - 11 - IO (A. Codina), Castelldefels 3 - V - 15 (A. Codina): Cervera 5 - V- 15 (P. Vila). Zaragoza IO - V - O7. Baetis binoculatus L. Setcases I4 - VIII - 11 (A. Codina). Baetis niger L. Salardú, Aran 23 - VII - 15 (A. Codina). Familia ECDYURIDAE Rhithvogena aurantiaca Burm. Villanueva I - IV - I4. Rhithvogena semicolorata Curt. Lés, Aran 10 - VI- 14 (Leon Hilaire), Setcases (1,270 mts.j 15 - Vil - 11 (A. Codina), St. Joan del Erm 18 - vII - 16 (Navés). Heptagenia sulfurea Múl). Setcases 15 - VIII - 14 (A. Codina), Manresa 5 - VIII - 13 (A. Co- dina). Catàleg dels Insectes, etc. 309 Ecdyurus fluminum Pict. Nuria VII - VIII (P. Vila), Setcases 16 - VII - 12 (A. Codina). Ecdyurus venosus F. Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot). Ordre Plecoptera Familia PERLODIDAE Perlodes microcephala Pict. Benasque 26 - VII - 15 (A. Codina). Perlodes intricata Pict. Setcases 5 - VII - 11 (A. Codina). Benasque 26 - vir - t5 (A. Codina). Pevlodes sp2 marginatal nimia. Setcases 5 - VIII - 11 (A. Codina). Familia PERLIDAE Dinocras cephalotes Curt. Ortigosa - VII - 1902. Benasque 18 - VII - 15 (A. Codina). Perla marginata Panz. : Setcases 6 - VIII - 11 (A. Codina), Figaró 29 - vi- 11 (A. Codina): Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot), Barcelona 1912 (A. Codina): Rubió 13 - VI - 16 (A. Codina). Perla bicaudata L. Bordes, Aran 20 - VII-1i5 (A. Codina), Lés, Aran 24 - VI-I4 (Leon Hilaire), Vall d'Aran VII - 09 (M. Llenas). Isoperla grammatica Scop. Setcases 15 - VIII - 11 (A. Codina), Besós 25 - VI - 10 (A. Codina). Isoperla variegata Oliv. Setcases 15 - VIII - 11 (A. Codina). Mavthamea vitripennis Burm. María, Zaragoza 20 - VI - 09 (Navés). Hemimelaena flaviventris Hofím. Pozuelo, Ciudad Real 1903 (Lafuente). Chloroperla vivulovum —Pict. Castellbó 21 - VII- 16 (A. Codina), Hostalets de Bas 9 -—VII- H4 (A. Codina), Andorra 6 - vII - 16 (A. Codina), Lés, Aran 27 - VI - 14 (Leon Hilaire). Isopteryx tovrentium —Pict. Rubió 19 - VII - 15 (A. Codina): Riera Major, Montseny (J. M. Bo- fill i Pitxot), Pons 23 - VII - 16 (A. Codina), Castellbó 21 - VIL- IS (A. Codina): Girona 6.- VII - 14 (A. Codina), Montseny 14 - VII - 14. 310 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Familia TAENIOPTERYGIDAE Taeniopteryx Braueri Rlap. Masnou 12-11-12 (A. Codina). LT'aeniopteryx fulviceps Rlap. Cervera 5 - IV - 15 (P. Vila). Familia: LLEUCTRIDAE Leuctra inermis Rpny. St. Joan del Erm 18 - vir - 15 (A. Codina), Salardú, Aran 23 - VII- 15 (A. Codina), Bordes, Aran 20 - VII-15 (A. Codina), Montseny I4 - VII - I4. Leuctra — sp2 Vall d'Aran (A. Codina). Leuctra cingulata Rpny. Setcases 15 - VIII - 11 (A. Codina). Nemura variegata Oliv. Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot), Montseny 14 - VII - I4. Nemura jfulviceps Rlap. Andorra 9 - VII - 15 (A. Codina), Artiga, Aran 25 - VII - 15 (A. Co- dina), Salardú, Aran 23 - vII- 15 (A. Codina). Nemura fumosa Ris. Soldeu, Andorra 11 - VII - 16 (Navàs), Rubió 19 - VII - 16 (Navés). Nemura —Meyeri Pict. Moncayo VII - 1900 (Navàs). Ordr: —Neuroptera Familia ASCALAPHIDAE Tribu —ÚULULODINI GColoboptevus —vevsicolor Burm. Río de Janeiro - XI. Tribu —HYBRISINI Achevon tvux VVall. var. loquax VVall. Formosa 1914. Tribu 0 —SUPHALACSINI Helicomitus festivus dRamb. Tanga, Africa Or. Alemana - IV - 1902 (Alluaud Jeannel). Catàleg dels Insectes, elc. 311 Tribu 0 —ASCALAPHINI Ascalaphus longicornis L. var. Bolivari VVeelc. St. Julià de Vilatorta (S. M. Bofill i Pitxot), St. Joan del Erm I6- VII - 16 (A. Codina), St. Llorens de Morunys (1,000 mts.J 30 - VIIL-O9 (A. Codina), Romadriu L. 17 - VII- 15 (A. Codina), Mont- seny 14 - VII- 143 St. Pere de Vilamajor 11 - VII - 14 (Sagarra). Ascalaphus ictericus Charp. Sabadell 10 - VI - 1900 (P. Antiga). Ascalaphus hispanicus Ramb. Moncayo 24 - VI- m4 (Navés). Ascalaphus Cuni Sa. Castelldefels 8 - v - 15 (A. Codina), Sta. Coloma de Gramanet V-14 (Sagarra), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Olesa 9 - VI- 10 (P. Antiga), Montserrat Lr,000 mts.j 5 - VII - 07 (A. Codina). Ascalaphus baeticus Ramb. Puerto, Escorial. Ascalaphus dlibelluloides H. Schr. Viella, Vall d'Aran 24 - VII- 15 (A. Codina), Lés, Vall d'Aran 12 - VIII - 14 (A. Codina). Ascalaphus libelluloides H. Schr. var. lessellata Nav. Bossost al Portillon, Vall d'Aran 22 - vil - 15 (A. Codina). Theleproctophylla Dusmeti Nav. dP Montarco (Arias). Familia NEMOPTERIDAE Tribu ANEMOPTERINI Nemoptera bipennts I. d'9 Camarasa 3 - VII - 09 (Navés). Tribu —CROCINI Josandreva Sam Nav. Orihuela (Andreu). Familia MYRMELEONTIDAE Tribu ò—"PALPARINI Palpares libelluloides —L. Mas Guimbau, Tibidabo 3 - vint - 12 (O. C. Rosset), Mongat v - 07 (A. Codina): Sta. Coloma de Gramanet - VIII - 13 (Sagarra). Zuera, Zaragoza 19 - VII - 92 (Navàs). 312 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Palpares hispanus Hag. Q Granada 8 - VII - OI. Tribu 9OACANTHACLISINI Acanthaclisis occiltanica Vil). Valencia 1910. Acanthaclisis baetica Ramb. Mongat v - o7 (A. Codina). Mindin, França - IX - 1910. Vella americana Drury Florida VIH - 16. Tribu MYRMELEONTINI Morter. hyalinus Oliv. Alcolea, H. m4 - VII - 5. Megistopus flavicornis Rossi. Gracia 8 - VI- 13 (A. Codina), Mongat X - o7 (A. Codina). Myvmeleon formicarius L. Cercedilla 20 - VI - 13. Myvmeleon nostras Fourer. Cercedilla VII - I4. Myvmeleon inconspicuus Ramb. var. leonina Nav. Zaragoza 17 - VII - 16 (Navàs). Familia NEUROLEINI Neuvoleon ocveatus Nav. Masnou 28 - V - 12, 16 - VII - 1912 (A. Codina). Neuvoleon arenarius Nav. Mongat - X - 07, 12 - VHI - 10 (A. Codina). Sobradiel 14 - VII - 8 (Navés). Nelees nemausiensis Borgh. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Montserrat 24 - VII - 6 (A. Codina). Nelees canaviensis Nav. Poris de Abona 26 - IX - 13. Nelees slicticus Nav. Masnou 12 - VII - 12 (A. Codina). Neleon cvudelis VValF. Florida v - 16. Hesperoleon abdominalis Say YaphanE, L. I. 4 - VII - 13. Austroleon dispar Banls. Alto Pencoso, Colomb:a - HH - 1914. ego, se dl Catàleg dels Insectes, etc. 313 Macronemurus appendiculatus Latr. Manresa 25 - VII - 14 (A. Codina), Gavà 10 - VII - 15 (A. Codina), Montserrat 1910 (A. Codina), Miracle, Solsona 24 - VII - 09 (A. Co- dina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Mongat 2 - VIII - 10 (A. Codina), Calella (Cuní). Amermir, Marroc. Macronemurus —bilineatus Burm. Voltants de Mudialatxa, Rrimea 6 - VII - 1900 (Agcenho). Tribu FORMICALEONINI Fovmicaleo telvagrammuicus Pall. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Montseny 27 - VII - 13 (Navés). Tribu CREAGRINI Creagris plumbea Oliv. Castelldefels 20 - V - 15 (A. Codina), Cervera 13 - VI - 10 (P. Vila), Mongat - X - 07 (A. Codina), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot), Masnou 1 - IX - 16 (A. Codina), St. Pere de Vilamajor VIII - 13 (Sagarra). Menorca 1911 (Navàs), Sobradiel 7 - VIII - 11, Amermir, Marroc. Creagris aegyptiaca Ramb. Delta del Egipte - VIH - 13. Creagris nubigena —Foll. Hardin (Abissinia). Tribu GYMNOCNEMINI Gymnocnemia variegata Schn. St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Cvyptoleon —nebulosus —Oliv, Florida - VIH - 16. Familia CHRYSOPIDAE Tribu —CHRYSOPINI Chvysopa vulgaris Schn. Vall d'Aran (Leon Hilaire), Besós 25 - VI - 10, 3 - VII - 14 (A. Co: dina), Montseny 12 - VII - 14 (Navàs): Tortosa 22 - VII - 14 (Na- vés), Coma, Lleida 29 - VII - 09 (A. Codina), Gavà IO - VII- IS (A. Codina), Lés, Aran 25 - VII- 15 (A. Codina), Vallromanes (A. Codina): Montseny - VII - 06 (Navàs), Olot 25 - VIII - IO (A. Co- dina), Hostalets de Bas 9 - vi - 14 (A. Codina), Setcases (1,270 metresJj 15 - VuI- 11 (A. Codina), Montseny 12 - VI- 143 Mongat 20 - 314 Junta de Ciències Naturals de Barcelona L- 98, Ó - VIII - IO: 27 - XII - Og (A. Codina), Sarrià I - VII - 16, Se- llera 8 - vIr- 14 (Navés). St. Perc de Vilamajor - VIII - 13 (Sagarra). Chrysopa vulgaris Sehn. var. radialis Nav. Cercedilla 20 - VI- 13. Chrysopa vulgaris Sehn. var. rubricata Nav. Moncayo 25 - VIII - 16 (Navés). Chrysopa externa Hag. Jemez Springs, Nou Mèxic 29 - V - 10. Crhysopa dinornata Nav. Cervera (P. Vila), Seu d'Urgell 22 - vII- 16 (Navés), Girona 6 - VII - 14 (A. Codina). Chrysopa flavifrons Brau. Montserrat 1905 (A. Codina), Sarrià 1907 (A. Codina): Sarrià 9 - VII- 16, Montalegre 15 -VI-10 (A. Codina), Montseny 14 - VII - 14. Cluysopa flavifrons Brau. var. nigropunctata Pict. Besòs 25 - VI - 10 (A. Codina): Montserrat 14, 15 - VII - 10 (A. Co- dina), Mongat 19-V-1io (A. Codina), Montalegre 15- V- IG (A. Codina), Coma, Lleida 29 - Vil - 07 (A. Codina). Marin, Pontevedra - VIII - 16 (Navàs). Chrysopa flavifrons Brau. var. geniculata Pict. Ordino, Andorra 7 - VII - 16 (Navàs). Chrysopa flavifrons Brau. var. monticola Pict. Andorra 6 - VII - 16 (Navàs). Chrysopa jlavifrons Brau. var. riparia Pict. Sarrià 1 - VIII - 06 (A. Codina). Marín, Pontevedra - VIII - 16 (Navàs). Chrysopa flavifrons Brau. var. laletana Nav. Montseny 15 - VII - 143 Andorra 6 - VII - 16 (A. Codina). Chrysopa flavifrons Brau. var. vestita Nav. Lés, Aran 21 - VII - 75 (A. Codina): Castellbó 21 - vil - 16 (Navàs). Chrysopa viridana Scehn. var. marginalis Nav. Montalegre 15-V-10 (A. Codina), Figaró 16 - VII- 14 (A. Codina). Veruela 26 - VIII - 16 (Navàs). Chrysopa septempunctata VVesm. Montserrat 1905 (A. Codina), St. Pere de Vilamajor - VII - 13 (Sagarra): Gracia 4 - VII - 13 (A. Codina): Sarrià 1913 (A. Codina), Castelldefels 8 - VI - 15 (A. Codina): Montseny - VII - O4. Chrysopa seplempunctata VVesm. var. pallens Ramb. Gracia I - IX - 12 (A. Codina). Chrysopa septempunctata VVesm. var. punciulata Nav. St. Pere de Vilamajor - VII - 13 (Sagarra). Chrysopa formosa Brau. Pons 23 - VI - 16 (Navàs), Mongat - VII - O7, 22- VI-1Io (A. Co- dina), Castelldefels 8 - VI- 15 (A. Codina), Tortosa 22 - VII- 14 (Navàs), Masnou 16 - VvII- 12 (A. Codina), Gavà IO - VII - 08 (A. Codina), St. Pere de Vilamajor VII - 13 (Sagarra). Catàleg dels Insectes, etc. 315 Chrysopa diberica Nav. Arnes, Tarragona 28 - VIII - 13 (Navés). Chrysopa subcubitalis Nav. Maria, Zaragoza 9 - IX - 13 (Navés). Chrysopa chlorophana Burm. Jemez Springs, Nou Mèxic. Chrysopa prassina Burm. Artiga de Lin, Aran 24 - VII - 15 (Navàs), Montseny 1904, Montale- gre 22-V- 10 (A. Codina), Ordino, Andorra 7 - VII - 14 (Navàs). Moncayo 3 - VII - 14 (Navés). Chrysopa prassina Burm. var. abdominalis Brau. Montseny 15 - VII - 143 Castellbó 18 - VIII - 16 (Navàs). Chrysopa prassina Burm. var. adspersa VVesm. Mongat 13-V-1I0O (A. Codina): Sarrià 4 - VII- 14 (A. Codina), Montserrat 19 - VII - IO, 20 - VII- 10 (A. Codina), Andorra 5 - VII- 16 (Navàs). Chrysopa prassina Burm. var. síriala Nav. Voltants d'Olot 9 - v - 16 (A. Codina): Montalegre 15 - VI- IO (A. Codina): Miracle, Solsona 24 - VII - 09 (Navàs), Montserrat (A. Codina): Salardú, Aran 23 - VII- 15 (Navàs): Soldeu, Andorra II -VII- 16 (Navés). Chrysopa prassina Burm. var. modesta Nax. Arnes, Tarragona 28 - VIII - 13 (Navàs), Sarrià 17 - IX - 02 (A. Co- dina). Zuera 4 - VIII - II. Chrysopa prassina Burm. var. Punctigera Sol. Montserrat (A. Codina). Chrysopa prassina Burm. var. obsoleta Nav. Montserrat 25 - VII - IO, 15 - VII - 10 (A. Codina). Chrysopa prassina Burm. var. Zelleri. Montalegre 22-V-16 (A. Codina). Chrysopa prassina dBurm. var. Picteli M. Lachl. Montalegre 15 - VI - 08 (A. Codina), Capdepera 3 - VI - 08 (A. Co- dina), Arnes, Tarragona 28 - VII - 13 (Navàs). Chrysopa venosa Ramb. Montserrat 1905, I9rO (A. Codina), Mongat - v - o7 (A. Codina), Sarrià (A. Codina), Masnou 5 - VI - 12 (A. Codina). María, Zaragoza 1 - VI-1mí3 (Navés). Chrysopa tenella Schn. Horta 26-V-13 (A. Codina). Chrysopa mariana Nav. Montserrat - VII - 09 (Navàs): Miracle 24 - VII - 09 (Navés). Chrysopa mariana Nav. var. chlovocephala Nav. Montserrat - VII - 09 (Navàs), Miracle 24 - VII - O9. Chrysopa perla L. Seu d'Urgell 22 - VII - 16 (Navés). 316 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Nineta flava Scop. dj Deusto (V.) 11 - VII - 13 (Navàs). Nineta vitata VVesm. Les Bordes, Aran 20 - VII - 15 (A. Codina). Tribu ANOTHOCHRYSINI Nolhochrysa italica Rossi Tortosa 18 - VIII - 13 (Navés). Pollensa 10 - VII - IO. Nothochvysa stigmatica Ramb. Sipan (H.) 16 - VII - 17. Nathanica capitata F. Montserrat 1904 (Navàs). Montserrat 18 - VII - 10 (A. Codina). Familia HEMEROBIDAE Tribu —SISYRINI Sisyra —Dalei M.' Lachi. Carballino - VIII - 16 (Navàs). Sisyra vividipennis Costa. Zaragoza 15 - IX - 13 (Navés). Tribu HEMEROBINI Boryomyia subnebulosa Steph. Montserrat 1905 (Navàs), Castellbó 20 - vII - 15 (Navàsi) Barce- lona - VII - 16 (Sagarra), Gracia 30 - IV - 13 (A. Codina), Masnou SVa1ir (A. Codina), Mongat 26108: I9 HL 11: - VII 09 (A Codina). Hemerobius Buyssoni Nav. St. Joan del Erm 16, 19 - VII - 16 (Navés). Hemerobius mitidulus F. St. Joan del Erm 18 - VII- 16 (Navés), Castellbó 21 - VII - 16 (Navàs). Hemerobius dlutescens F. Deusto (V.) 11 - VII - 15 (Navàs). Hemevobius —dEatoni Mort. Laguna, Tenerife 1908. Sympherobius elegans Steph. Gracia 30 - IV- 13 (A. Codina), Montserrat 15 - VII - IO (A. Co- dina). Sympherobius striatellus —Rlap. Lés, Aran 27 - VII - 15 (A. Codina). Sympherobius graltiosus Nav. Gracia IO - X - 12 (A. Codina). Catàleg dels Insectes, etc. 317 Nivemberge pellucida VValt. St. Joan del Erm 16, 19 - VII - 16 (Navóàs). Nivemberge dinconspicua M.' Lachl. Castellbó 21- VII- 16 (Navàs), St. Joan del Erm, 16 - VI - 16 (Navúsl) Micromus variegatus F. Teyà 21-V-1m1 (A. Codina), Setcases (1,270 mts.) 15 - VIII -.11 (A. Codina). Micromus paganus L. St. Joan del Erm 18 - VII - 16 (A. Codina). Megalomus —tineoides Ramb. Mongat 27 - VI - 103 23 - MI - IO (A. Codina). Megalomus hirtus L. Artiga de Lin, Aran 20 - VII- 15 (A. Codina), Les Bordes, Aran 20 - VII - 15 (Navés), Montserrat 17 - VIII - IO (A. Codina): Set- cases (1,270 mts.) 15 - VII - 11 (A. Codina), Montserrat (J. M. Bofill i Pitxot). Familia DILARIDAE Tribu 0vDILARINI Lidar meridionalis Hag. Montserrat 14 - VII- IO, 2O- VII-10O (A. Codina): St, Joan del Erm 18 - VII - 16 (A. Codina), (Navàs), St. Joan del Erm 18 - VII - 14 (Sagarra). Fuentenus saldubensis Nav. Zaragoza 25 - IV - 12 (Navéós). Familia OSMYLIDAE Tribu OSMYLINI Osmylus fulvicephalus Scop. Andorra 4 - VII - 16 (A. Codina) (Navàs), St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot). Familia CONIOPTERYGIDAE Tribu 0ò—CONYVENTZINI Conmentzia psociformis Curt. Montserrat 17 - VII- 10 (A. Codina), Mongat 20 -1m- 10 (A. Co- dina): Sarrià I - VII - 16. Marin, Pontevedra 13 - VII - 15 (Navàs). 318 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Tribu 0 CONIOPTERYGINI Coniopteryx —tineiformis Curt. Montserrat 20 - VII- IO: 17 - VII- IO, 3O- VII- 10 (A. Codina): Mongat 9 - MI - 10 (A. Codina), Bosost 22 - VII - 15 (Navàs). Marin, Pontevedra 3 - VII - 16 (Navàs). Coniopteryx pyvemaea Enderl. Viella, Vall d'Aran 24 - VII- 15 (A. Codina), Les Bordes, Aran 20 - VII - 15 (Navés). Semidalis curtisiana Enderl. La Guardia 27 - VI - 15. Semidalis aleurodiformis Steph. Masnou 5 - VI- 11 (A. Codina), Montserrat 13 - VII - IO (A. Codina). Familia MANTISPIDAE Tribu 0MANTISPINI Mantispa perla Pall. Sebastopol, Rrimea 18 - V - Os. Mantispa styriaca Poda. Capdepera 30 - Vv - o8 (Navàs). Ordre dMegaloptera Familia NEUROMIDAE Pyotochaultiodes cinerascens Blanch. Valparaíso 19006. Familia SIALIDAE Sialis dlutaria LL. Castelldefels 5 - IV - 15 (A. Codina), Hostalets de Bas 2 -V- 15 (C. Gelabert). Veruela, Z. 20 - IV - 14 (Navós). Sialis excelsior Nav. Aneto, Pirineu d'Osca (3,000 mts) 30 - vi (Navàs). Ordre Rhaphidioptera Familia RHAPHIDIDAE Raphidia flavipes Stein d' S Valesia, Màhren. Catàleg dels Insectes, etc. 319 Raphidilla Laufjeri Nav. d'o S Escorial (Lauffer). Raphidilla puella Nav. Montserrat 1 - VII - 09 (A. Codina). Ordre Embioptera Familia EMBIDAE Haploembia —Solierí Ramb. Masnou, St. Mateu 8 - I- 12 (A. Codina), Besòs 19 - IV - 12 (A, Co- dina), Mongat 20 -1II- 10, IO - IV - ro, Masnou 6- NI - 12, 20- I Ti, 2G—IES I2. Ordre Mecoptera Familia BITTACIDAE Bittacus italicus Múll. Montseny VII - 1899 (Navàs): Hostalets de Bas 9 - VII - 14 (Navós). Bittacus —stvigosus Hag. VVhite Plains 8 - VII - O8. Familia PANORPIDAE Panorpa communis L. Artiga de Lin, Aran 20 - VII - 15 (A. Codina): Viella 24 - VII -I5 (Navàs). Haut le VVastia 14 - VII - O7. Panorpa meridionalis Ramb. Bosost, Aran 22 - VII - 15 (A. Codina), Lés, Aran 27 - VII- 15 (A. Codina), Artiga de Lin, Aran 20 - VII- 15 (A. Codina), St. Joan del Erm 18 - VII - 17 (A. Codina): Castellbò 20 - VII - 16 (Navàs), Hostalets de Bas 9 - VII - 14 (A. Codina), Setcases I - IS - VIII - II (A. Codina), Vallromanes 14 - V - 12 (A. Codina), Teyà 21 - V - II (A. Codina), Moncada 8 - IV - m4 (A. Codina), Mongat V - Oo9 (A. Codina): St. Julià de Vilatorta (J. M. Bofill i Pitxot): Voltants d'Olot 20 - Vv - 16 (C. Gelabert), Montserrat 17 - VII - 10 (A. Co- dina). Panorvpa mevidionalis var. liberata Nav. Olot ffageda) 4 - IX - 15 (C. Gelabert). Panorpa germanica L. Enghien, Bèlgica v - 103, VVeillen, Bèigica 11 - VII - 10. 320 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Panorpa cognata Ramb. VVarrant 7 - VII - IO. Aulops japonica Thunb. dg Rachioji, Japó 25 - V - 10 (Edux Gallois). Panorpodes paradoxa M.' Lachl. Jumoto, Japó 18 - VII - 14. Ordre Psocoptera Familia PSOCIDAE Psocus dlongicornis F. Miracle 24 - VII - 09 (Navàs). Psocus nebulosus Steph. Figaró IO - VII - 14 (Navàs). Psocus sexpunctatus L. Montseny 3- VIII - 10 (Navés). Amphigerontia bifasciata Latr. Viella, Aran 22 - VII- 15 (A. Codina), Viella, Aran 24 - VII- I5 (Navàs): Rubió 19 - VII - 16 (Navàs): Salardú 23 - VII - 15 (Navàs). Familia STENOPSOCIDAE Gvaphopsocus cvuciatus LL. Montalegre 1í15-VI-1i0 (A. Codina), Montserrat 15 - VIH - IO (A. Codina): Olot 25 - VII - IO (A. Codina): St. Llorens de Morunys 28 - VII - 09 (A. Codina), Les, Aran 3 - X - 13 (Leon Hilaire), Les Bordes 20 - VII - 15 (Navàs): St. Joan del Erm 17 - VII - 15 (Navàs), Bosost 22 - VII - 15 (Navàs). Stenopsocus stigmaticus I. et L. Bosost, Lleida 22 - VII- 15 (A. Codina), Bordas L. 20 - VII - 15. Slenopsocus immaculatus Steph. Montserrat 15 - VIII - IO (A. Codina): Màhren, 20 - VII - 15. Familia CAECILIDAE Caecilius flavidus Curt. Montalegre 22 - V - IO, 15 - VI-1I0O (A. Codina), Montserrat 22- V - IO: I5 - VII - IO (A. Codina): Les, Aran 3 - IO - 13 (Leon Hilaire): Artiga de Lin, Aran 25 - VII - 15 (A. Codina), Miracle 24 - VII - O9 (Navàs). La Guardia 24 - VI- I5. Caecilius obsoletus Steph. Gracia 25 - II- 13 (A. Codina): Montalegre 15 - VI - 10 (A. Codina): Catàleg dels Insectes, etc. 321 Lés, Aran 21- VII - 15 (Navàs), Andorra 8 - VII- 16 (Navàs), Sant Joan del Erm 18 - vII - 17 (Navés). Caecilius fuscopterus Latr. Gracia 2- X- 12 (A. Codina): Marin, Pontevedra 4 - VII - 15 (Navàs). Caecilius piceus Rolbe. Mongat 12 -1I- 10 (A. Codina), Montalegre 18 - VIII - 10 (A. Co- dina). Caecilius fastuosus Nav. Besòs 17 - VI - 12 (A. Codina) (Tipus). Caecilius Burmeisteri Br. Mongat 18-uI- 10 (A. Codina). Plerodela pedicularia L. Masnou 28 - HI - 123, 12-1V- 12 (A. Codina), Mongat 19 - V - IO, 23-V- 10 (A. Codina), Montalegre 15 - VI- 10 (A. Codina), Mont- serrat 17 - VII - IO (A. Codina). Plerodela quercus Rolb. Tortosa 18 - VII - I4. Trichopsocus —hivtellus M.' Lachl. Gracia 2-V-13 (A. Codina), Mongat 21-1I- 16, 23-1II- IO (A. Codina). Santiago 2 - ViI- 15 (Navós). Peripsocus phaeopterus Steph. Les Bordes, Aran 20 - VII- 15 (Navàs), Gracia 30-VI-15 (A. Co- dina). Pevipsocus subpupillatus M.' Lachi. Montseny 12 - Vil - 14 (Navés). Pevipsocus —alboguttatus Dalm. Montalegre 2, 5 - VI - IO: 18 - VII - IO (A. Codina). Ectopsocus dlimbatus 0Nav. Gracia 9- VII- 15 (A. Codina), Besòs 25 - IV - io (A. Codina), Gavà IO - VII- 15 (A. Codina), Mongat 12 - IV - iO (A. Codina), Montalegre 18 - VIII - 10 (A. Codina), Olot 25 - VuI- 10 (A. Co- dina). Ectopsocus Strauchi End. En un plàtano del mercat 20 - VII - 15 (A. Codina). Familia MESOPSOCIDAE Mesopsocus unipuntatus Múll. St. Joan del Erm 18 - VII - 16, Montserrat 15 - VII - 10 (A. Codina). Mesopsocus —poecilopterus Nav. Setcases 1, IS - ViII- 11 (A. Codina). Elipsocus cyanops Rost. Montseny 12- VII- 16 (Navàs). La Guardia 25 - VII - 15. 322 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Elipsocus hyalinus Steph. Montserrat 15 - VII- IO (A. Codina), Mongat 2 - IV - 10 (A. Co- dina): Montalegre 18 - VIII - 10 (A. Codina). La Guardia 26 - VI- 15 (Navéós). Ordre Trichoptera Familia PHRYGANIDAE Phryganea varia Fabr. Paules, Zaragoza 2 - Vir- 11 (Navés). Familia LIMNOPHILIDAE Tribu 0 LIMNOPHILINI Gvammotaulius atomarius FE. Blain, França 25 - IV - 17. Limnophilus marmoratus Curt. St - Nazaire, França 26 - V - IO. Limnophilus btipunctatus L. Blain, França 25 - IV - II. Limnophilus centralis Curt. Salardú, Aran 23 - VII - 15 (A. Codina): Bosost, Aran 22 - VII - 15 (Navós). Limnophilus vitlatus —F. Moncayo 24 - VIH - 15 (Navàs). Limnophilus sparsus Curt. Canillo, Andorra 12 - VII - 16 (Navés). Mesophylax adspersus Ramb. Masnou 25 - XI (A. Codina), Terrassa, La Barata, Avenc de Castellsapera 12 - X - 133 Sarrià XII - I4. Slenophylax migricornis —Pict. Rubió 12 - VI - 16 (Navàs): St. Joan del Erm 18 - VII - 16 (Navéàs). Slenophylax permistus M.' Lachl. Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot). Niort, França 8 - X - II. Slenophylax latipennis Curt. Artiga de Lin 20- VII- 15 (A. Codina), Setcases (1,270 mts.) IS - VIII - 11 (A. Codina). Stenophylax miútis M.' Lachl. Montserrat 1910 (A. Codina). Catàleg dels Insectes, elc. I Lee) Sienophylax spinifer M.' Lach. Rubió 9 - VII - 15 (Navés). Halesus guttifer VValY. VVhite Plains 21 - XI - O7. Eclipsopteryx —guitulata Pict. Viella, Aran 22 - VII - 15 (A. Codina), Canilló, Andorra 12 - VII - 16 (Navús): Andorra 8 - VII - 16 (Navàs). Platycentropus maculipennis Rol. VVaban Mass. 1914. Micropterna fissa M.' Lachl. Avenc de Castellsapera, Terrassa 12- X - 13 (A. Codina). Dvusus annulatus Steph. Setcases 15 - VIII- 1r (A. Codina): Viella, Aran 24- VII -15 (A. Codina): Les, Aran 21 - VII - 15 (A. Codina). Benasque 19 - 17 - 15 (Navés). Drvusus trifidus M.' Lachl.. dg Veillen, Bèlgica 14 - IX - OG. Anabolia nervosa M.' Lachl. Houx, Bèlgica 20 - IX - Og. Familia SERICOSTOMIDAE Tribu 0—LEPIDOSTOMINI Crunaecia dvrorata Steph. Moncayo 2 - VIII - 14 (Navós). Lasiocephala basalis Rol. Lés, Aran 14 - VIM - 14 (A. Codina). Albarracín 13 - VII - 04 (Navés). Tribu BRACHYCENTRINI Bvachycentrus subnubilus Curt. Zaragoza 13- NI -13 (Navàs). Micvasema nigrum —Brau. Les Bordes, Aran 20 - VII - 15 (Navàs), Viella, Aran 24 - VII - I5 (Navós). Micvasema dlongulum —M.' Lachl. Artiga de Lin, Aran 24 - VII - 15 (A. Codina), Les Bordes, Aran 20 - VII - 15 (A. Codina). Tribu —SERICOSTOMINI Sevicostoma —Selysi —Pict. Lés, Aran 21 - VII - 15 (A. Codina). Moncayo 3 -VII- 14 (Navés). 324 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sericostoma pyrenaicum Pict. Setcases (1,270 mts) 15 - VI - 11 (A. Codina), Castellbò 20 - VII - 16 (Navés). Schizopelex festiva Ramb. 4 Humoso, Ozense 7 - VII- 15 (Navés), Santiago 1- VII - 15 (Navés). Sehizopelex furcifera M.' Lachl. Andorra 6 - VII - 16 (Navés), Canilló, Andorra (Navés). Tribu —GOERINI Silo Codinalis Nav. Rubió 19 - VII - 16 (Navàs). (tipus). Familia MOLANIDAE Tribu 0—QBERAEINI Bevaea maura Curt. Montserrat 15 - VII - 10 (A. Codina), Hostalets de Bas 9 - VII - 14 (A. Codina), St. Joan del Erm 16 - VII - 16 (Navés). Bevaea pullata Curt. Castellbò 20 - VII - 16 (Navàs). Familia ODONTOCERIDAE Odontocevum —albicorne Scop. Lés, Aran 21 - VII - 15 (A. Codina) (Navàs), Castellbò 20 - VII - 16 (Navàs): Setcases (1,270 mts.j 15 - VIII - 11 (A. Codina), Hosta- lets de Bas 9 - VII - 14 (Navàs), Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot), St. Pere de Vilamajor 20 - v - 11 (Sagarra). Familia HYDROPSYCHIDAE Hydropsyche pellucidula Curt. Setcases (1,270 m.tsj 15 - Vil - 11 (A. Codina), Canilló, Andorra IO - VII - 16 (Navés). Hydvopsyche instabilis Curt. Castellbò 20 - vII- 16 (Navàs), Hostalets de Bas 9- VII- 14 (A. Codina). Hvydropsyche qguttata Pict. d' Tortosa 3 - V - Id. Hydropsyche lepida Pict. Sellera 8 - vir - 14 (A. Codina) (Navàs). Catàleg dels Insectes, etc. 325 Familia PHILOPOTAMIDAE Philopotamus variegatus Scop.. — g' Andorra 8 - VII - 16. Philopotamus —hispanicus M.' Lachl. Setcases (1,200 mts.j 15 - VIII- 11 (A. Codina), Riera Major, Montseny (J. M. Bofill i Pitxot). Philopotamus hispanicus M.' Lachl. var. aurea Nav. Moncayo (Navós). Philopotamus dmontanus Don. Lés, Aran 21 - VII - 15 (A. Codina), (Navés). Sienopsyche grviseipennis M.' Lachl. Darjecling 1910. M/ormaldia occipitalis —Pict. Montseny 14 - VII - 14 (Navés). Chimarrha marginata L. Pollensa 13 - V - 09 (Navàs). Familia LEPTOCERIDAE Leptocerus Braueri ÉE. Pict. Zaragoza 5S- VI-02 (Navés). Mystacides agurea L. Sarrià 4- VII- 14 (A. Codina), La Garriga 25 - VII - 14 (A. Co- dina), Andorra 6 - VII - 16 (Navés). Triaenodes conspersa Curt. Hostalets de Bas 9 - vII- 14 (A. Codina). Triaenodes interna M.' Lachl. Balaguer 2 - VII - 3 (Navés). Adicella meridionalis Mort. Moncayo 25 - VII - 15 (Navés). Adicella veducta M.' Lachl. Lés, Aran 21 - VII - 15 (A, Codina). Setodes lusitanica M.' Lachl. Sarrià 4 - VII - I4. Polymorphanisus nigricornis M.' Lachl. Hanoi, TonFEin 1912. Familia POLYCENTROPIDAE Tribu FECNOMINI Polycentropus —flavomaculatus —Pict. Olot 24 - VII - 10 (A. Codina). Ecnomus tenellus Ramb. I Banyoles 7 - VII - 14 (Navàs). 326 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Familia PSYCHOMYIDAE Tinodes Vaeneri L. Mongat 17 - X - IO (A. Codina), Pollensa 30 - HI - 11 (Navós). Tinodes assimilis M.' Lachl. Montseny 13- VII - 14 (Navés). Psychomyia pusilla F. Pasteral, Girona 8 - VII - 14 (A. Codina): Hostalets de Bas 9 - VII - 14 (A. Codina). Famila RHYACOPHILIDAE Tribu RHYACOPHILINI Rhyacophila tristis —Pict. Artiga, Aran 24 - VI - 15 (A. Codina), Setcases 1, 15 - VIII - 11 (A. Codina): Artiga, Aran 5 - VII - 15 (A. Codina). Rhyacophila obliterata M. Lachl. Veruela, Zaragoza 1914 (Navàs). Rnyacophila contracta M. Lachl. Humoso, Pontevedra $ - VI - 15 (Navàs). Rhyacophila occidentalis M. Lachl. Lés, Aran 14 - VII - 14 (A. Codina). Rnyacophuila dorsalis Curt. VVarnaut, Bèlgica 2 - XI - 09 (Navàs). Tribu —GLOSSOSOMATINI Glossosoma —Boltoni Q M.' Lachl. Setcases I, I5 - IS - VIII - 15 (A. Codina). Agapetus comatus Pict. Setcases 15 - VI - 11 (A. Codina). Agapetus fuscipes Curt. Setcases 15 - VuI- 11 (A. Codina), Castellbó 23 - vin - 16 (A. Co- dina), Les Bordes, Aran 20 - VII- 15 (A. Codina), Lés, Aran 21-VI-15 (A. Codina), Vallv drera 10 - V - IO (Sagarra). Pseudagapetus dinsons M.' Lach. St. Joan del Erm 18 - VII - 16 (Navés). REGISTRE GENERAL ALFABÈTIC ERRATES INDEX D'AUTORS a dalt sar PE: Que 4 Men: : i et Pi - i i , el d i La i i Ll - i a 1 i 1 qe I vn, t i h LI ni Ll LI A I db : x 6 : Bes - i al A 4 I Ll LI j r : pi z) i 3 4 I I , , ç 4 3 , Li L 1 La - 4 tv d ó 3 - - I É: xv 1 de À . d E Le . el ui 3 b 1 Lu 1 . - . i Ll De Y Lu fa P Ç i L Li La i h ç - En mé 1 . I i A LI he: - : eo I Ú h ' L : h 4 i 4 Cm "h€ d i 4 À qe ç dria ò j 3 4 ) - . si E LI ú t A d Li - £ Di L ' / É a CE Ll Li A JJ h è ' Meri as LES ció L De fi I 4 - I h i h , 5 i 1 fs y vs ' , 4 4 t Li za Fi t XI i i i : À 1 I 1 4 , r, te I 4 4 A x h Es F j Li i 4 4 4 M US ' i Pa Pe í í ' : ' 0 i L 3 i , a, N pa sT. Sal í Ll - y J 4 x i L Ú R La 7 I i : n H Ll L t : ) É. - . 3 4 b I . , , , - L È La 3 - , x Ll i i L 4 , 1 L i É j É l Der ne 5 L, e 4 f X È 1 . Li — 1 - de a h 4 i a x ei —- I 3 dela i i Ò E ( A 4 (ss L 4 3 E: . 4 hu 4 j A Ll a ç , 2 y : : 4 . Ú h) , a na : RE ser RS . EE US 3 LES i i a LE. da h 3 ò, 3 3 É A : y i i Li ie i L L h 7 i a i É Y - Ll 0 REGISTRE GENERAL ALFABÈTIC Els noms en cursiva, es refereixen a noms tècnics, els en negreta, geogràfics, i els en VERSALETES, noms própis. (Les pàgines 1-326, pertanyen a la primera part.) Acalepha, 219. Acanthopteryeii, 235. Acephala, 226. Acords presos, 25. Adhesions, 71. Agregats (Naturalistes), 26, 33. AGUILAR-AMAT (Juan), I6, 31, 86, 89, 571, 594. Ajuntament, 32, 78, 05, 98. Alayor, 596, 598. Albufera (S'), 615. Alcudia, 615. Aleyonaria, 219. Algues (SENNEN), 258. ALMERA (Jaume), 12. Amphipoda, 224. Anacanthini, 234. Andalucita, 602. ANDREU (Santiago), II, 69, 107, 205. Anfibolita, 606. Anthozoa, 219. Antipatharia, 220. Antropològica (Secció), 95. Antropomorios, 574. Anura, 565. Aplita, 603. Aquari, 23, 27, Qo. Aquilegia Paui, 622. Aquitaniense, 612. Arctia esperi, 629. Armari (insectes), 289. Avmeria Fontqueri, 627. ARROYOS (A.), II. Avthvopoda, 199, 223, 301, 327. Avthrostraca, 224. Artiodàctilos, 572. Ascidiacea, 221, Astevoidea, 229. Athecae, 555. Auxiliars-tècnics, 27, 28, 30, 45, 47- Balears, 5905, 015. Balena (Dipòsit al Museu), 44. Banyoles, 5790. Banyuls-sur-Mer, 36, 73. Banys de Segura, 2506. Barcelona, 601. BARNOLA (R. P.), II, 259. Batimetria, 216. Batoidei, 233. Batracis, 554. Batrachia, 565. Begues, 033. Bellesguart, 604. Bellver, 615. BELTRAN (F.), 619. BENEDICTO (Joan), 256. Besalú, 580. BIANOR (Germà), 255, 505, 600. Biblioteca, 94, 707. — botànica, 254. — de Catalunya, 41, 42. — entomològica, 280. — oceanogràfica, 206. Bibliotecari, II, 25. Binisarmenya, 500, Q00. Biologia, 663. Biotita, 602, 605. BITTINI, 589. Blanes, 577- BOFILL i MATAS (Jaume), II, 069. BoriLL 1 PicHoT (Josep M.:), 11, 87. IV Junta de Ciències Naturals de Barcelona Born, 1 Pocn (Artur), 16, 86, 193, 533, 588. BOHIGAS (Mercè), 16, 89, 301. BoniGas (Rosa), 16, 89, 92, 206. BorívAR (Càndido), 12, 71I, 80, 571. BoLívAR 1 URRUTIA (Ignasi), I2, Sos 7 Ia 74785 D7, IO: Bordeaux, 73. Bonja (Joaquín), 12, 92. Boscí (Eduardo), 12, 87.) Botànica (biblioteca), 254. — (Departament), 253. — descriptiva (cursos de), 259. —. (Excursions), 595, 619, 633. — (Noves i Bibliografia), 680. Botànics (Serveis), 17, 24, 35, 390, Es 2E Bvachiopoda, 223. Bvyozoa, 222. BUEN (Odon de), 12. BUCRENDORF (Emilio), 17. CABALLERO (Artur), II, 17, 60, 254, 259. CABRERA (Angel), 12, 80, 577. Cabrera (illa), 615. Calcita, 602. CALDERÓN, 246, 247. Caldas de Montbuy, 259. Calella de Llafranc, 578. Calendari lepidopterològic, 292. CALLEJA (Carles), 11-69, 97. Calycophovidae, 218. CAMBÓ, 64, 65. Càmbrico, 602. Cambrils (Parc Samà), 38, 40, 47, 589. Campanula Beltranii, 626. — affinis, 626. CAMPS (Marquès de), II. Canvis, 727. Capses (insectes), 289. Cavabidae, 335. Cavabus vutilans, 202. Carbonífero, 602. Cardiacea, 227. Carnívoros, 573. Carnets d'identitat, 38. Carnívoros, 573. Caro, 624. Carrelares, 620. Cartagena (Herbari Munuera), 257, 201. Castellfullit, 580. Catàleg (Reptils i Batracis), 555. — (Biblioteca), 707. Catàlogo (Mamíferos), 569. Catal'logació, 283. CAZURRO (Manuel), II, 579. Centelles, 680. Cephalopoda, 228. Cercopithecus, 593. Cervera, 285. Cesaro, 249. Chaetopoda, 221. Chelonia, 555. Chilostomata, 222. Chondropterygii, 233. Cicindelinae, 327. Civripedia, 224. Civir (Emília), 17, 89. Clypeastridis, 231. Cnidaria, 218. CODINA (Ascensi), 16, 30, 40, 87, 827. — (Col:lecció), 46, 327. — (Joaquim), 258. Coleoptera, 335. Coleòpters paleàrtics, 296. Collcerola, 604. Col:leccions (entomològiques), 288. — (Armaris), 291. Col'leccions (capses), 289. — (catalana), 293. — (conservació), 289. — (Codina), 46, 327. — (Miller), 296. — (Sagarra), 294. Col:leccions marines, 216. Collegats, 122. Comas (Màrius), 18, 43. EE A EE Registve geneval alfabèlic V Comissió de publicacions, 27. Compromissaris, 20. Comptador, II, 25. Conchacea, 227. Concrós, 200. Concurs d'auxiliars, 45, 47. — de Secretari, 55. Conferències, 694. Conservació (Col'leccions), 288. Copepoda, 223. Cordierita, 608. Corresponsals, 12, 26, 37. Costa i Muntanya Catalanes ( Ex- cursió oficial), 34, 577. Cursos del Museu, 93. — botànics, 259. — Assaigs pirocnòstics, 247. Crevellina, 224. Cristal'lografia (Laboratori), 243. Crustacea, 223. Ctenophorae, 219. Cuadrumanos, 574. Cuarzo, 602, 603. Cubomedusae, 219. Cursos, 694, 697, 698. Cyclostomata, 223. Cyclostomt, 232. Dama dama, 592. DARDER (F. de A.), 17. — (Geroni), 17. Decapoda, 225, 228. Delegacions, 36. DELGADO (Georges), 240. DESCATLLAR (Luis), 240. Desdentados, 571. Desinfecció (Colleccions), 288. Desmomyaria, 232. Desmosticha, 230. Dibranchiata, 228. Diplomorpha, 218. Diputació, 27, 32, 78, 95. Director Serveis botànics, 27. Discomedusae, 219. Discophora, 221. DURAN I VENTOSA (Ll.), 73. Echinodevmata, 229. Echtnoidea, 230. Embioptera, 319. Empúries, 578. Emydosauria, 557. Ensenyança, 722. Enteropneusta, 222. Entomologia (Laboratori), 279. — (Biblioteca), 280. (Catalana), 293. (Catal.logació), 283. — (Ordres), 284, 293. (Recolleccions), 285. — (catàlegs), 301, 327. Entomostvaca, 223. Ephemeroptera, 307. Epidota, 618. Epilobium (Sennen), 257. Escala (La), 578. Escoles, 38. Estellencs, 015. EscorèÈ (Salvador), I7. Espato calizo, 603. Estatut, I9, 33, 35. Estunes (Banyoles), 580. EsrupiNA (Josep), 520. Etnogràfica (Secció), 95. Euphrasia (Sennen), 257. Eutisopoda, 224. Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera, 615. — al Parc Samà (Cambrils), 589. — — botànica a Menorca, 595. — botànica als Ports de Tor- tosa, 619. — (botàniques), 595, 019. — botàniques a Vallirana i Begues, 633. — (entomològiques), 280. — geològiques pels voltants de Barcelona, 601. — oficial a la costa i munta- nya catalanes, 34, 577. Exposició Indústries Elèctriques, 31, 57, O4. VI Junta de Ciències Naturals de Barcelona Fabra (Observatori), 621. FALGUERA (A. de), 85. FARIGOLA (J.), 206. FAURA I SANS (ozoquerita), 248, 249. FERNANDEZ - GALIANO (E.), 16, 669. Restes, 7OT-: Figueras, 585. Fjord (riu), 614. Filitas, 608. FISCHER 1 RÚST, 248. Fluorina, 603. Forx (Agna), 285. FoLcH 1 GIRONA (Joaquim), II. FONT-QUER (P.), 17, 31, 253, 256, OII. FOoNTSERÉ (Eduardo), 12, 25, 607. FoNT I SAGUÉ, 200. França (Corporacions), 36, 72. — (Viatge presidencial), 37. FranÈfurt a/M, 73, 86. Fredes, 624. FUESS, Berlín, 243. FOUSET (Josep), cI1, 25, 230: FUSTAGUERAS (Emília), 16, 89, 240. Gadoidei, 234. GALAN (Alfonso), 12, 69. Galena, 603. Gambins, 213. GANZER (J.), 244. GARCÍA INGLADA (A.), II. Garumnense, 124. GARRIGA DE GALLARDO, 2538. Gastropoda, 227, 520. GAUSSEN (Cònsul), 69, III. Geologia (del Montsech), 115. Geologia (Voltants de Barcelona), 601. Geològics (Serveis), 38, 63. — (Mapa), 19. Geològica (Bibliografia), 674. Gephyrea, 221. GIBERTA, 285. Gnathostomata, 223. GOLDSCHMIDT (Goniometre), 245. GoNr (Manuel), 17, 89. GONZALEZ-FRAGOSO (R.), 12, 87. GONZALEZ-PRATS (A.), II. Graellsia isabellae, 627. Granates, 602. GRos (Enrich), 17, 30, 89, 255. Guerra (conflicte mondial), 85, 063. Guia de les Instal'lacions, 35. Gymmnolaemata, 222. Gymnobranchia, 228. FHAAS (Frederic), 12, 69, 131. Haplomorpha, 218. HAYECE (Dr.), 258. Hemimyarta, 232. Helvetiense, 614. Herbari, 253. — —(Benedicto), 256. (Font-Quer), 256. -—— (Dr. Llenas), 258. (Jiménez Munuera), 257, 201. — (Sennen), 257, 258. — (Tremols), 256. — " (Vicioso), 257. HERNANDEZ-PACHECO (E.), 12, 69, 75. Herpetològica (Secció), 551. Herpetologia (Bibliografia), 720. Heteropoda, 228. Hiervacium (Sennen), 257. Hintze, 247. Hippurites Castrot, 124. Hivudinea, 221. Holothurioidea, 221. Honoraris (Vocals), 12, 26. Horta, 003. Hydvoidea, 218. Hydvomedusae, 218. Hyperina, 224. NJ Ictiogènic (Laboratori), 27. Ictiologia, 670. Illa Cabrera, 615. — de Colom, 600. iaia dada du Este a La Registre general alfabètic VII Illa Mallorca, 615. — Menorca, 595. Illes Balears, 505, 015. Inauguració, 33, 34, 39, 69. Insectes, 30I, 327, 629. — (Ordres), 293. Instal'lacions i Serveis, 23. Institució Catalana d'Història Na- tural, 250, 553. Institut Botànic, 35, 30, 39, 56, 62, 64. — de Ciències, 20, 37. — Geològic, 63. — —Oceanogràfic, 32, 43, 52, 63. Instituto Espanol de Oceanogra- fia, 671. Invernacle, 23. Invitacions, 35, 30. Isopoda, 224. JANER (I. de), 65. Jardí Botànic, 31, 35, 52, 506. Jové (Lluís), 11. junta d'Ampliació d'Estudis, 78, 109, 670. Junta mixta, 32, 37, 50, 54. JUMELLE (Henri), 12, 69. Laboratoris, 24. — (biologia i histologia), 239. — -— (botànica), 253. — (eristal'lografia i mineralo- gia), 243. — (entomologia), 279. La Cenia, 619. La Censola, 030. Lacertidia, 557. La Mesquida, 598. Laemodipoda, 224. Lamellibvanchiata, 226. LASARTE (José M.: de), II. Lemur catta L. 593. Lepidopterològic (calendari), 285, 292. Lepidòpters, 629. Lepidòpters vert. 1. Cat.), 292. — (catalans), 294. L'Escala, 578. Limivora, 222. Llafranc, 578. Llagostera, 578. Lleida, 118, 200, 202. LLENAS (DrI.), 254. — (Herbari), 258. — (Coll. Molses), 258. Lroeis (Carme), 16. Lloret, 578. Líquens (Sennen), 258. — (Llenas), 258. Litologia, 216. Lophobranchii, 233. LozANO (Lluís), 12. (disp. Macrocheira Ràmpferi, 592. Madreporaria, 220. Madrid, 36, 76. Mahó, 595. Malacodermata, 220. Malacologia, (col. Rosals), 103. — (Empurdà), 581. — (Nàyades Ibéria), 131. — (Marina), 226. — (Excursions), 615. — (Balears), 615. Matacopterygii, 234. Malacostraca, 224. MALUQUER (Joaquim), 10, 26, 80, 553: — (Josep), 11, 16, 35, 98, 205. — (Salvador), 16, 206, 86. Mallorca, 615. Mamífers, 571, 592, 593. Manresa, 258. Mapa geològic de Catalunya, 19. Maquetes (Secció Oceanogràfica), 216. MARIANAO . 589. Marsella, 36, 73. MARTÍNEZ VARGAS, 69. ( Marquès de), 38, VIII Mas del Amat, 025. Màstic, 695. Mastològica (Secció), 509. MATA (Josefa), 17. MATEU (Francisca), 18. — (Mercè), 18, 89. MATURANA (Joan), 18. Mecoptera, 319. Mediterrani, 216. Megaloptera, 318. Melanargia (dispersió), 292. Melanargia ines, 285. Melilla (Caballero), 259. Memòria del Secretari, 81. Menorca, 595. Mentha (Sennen), 257. Mercadal, 597. Meyà, 118, 126. Micacitas, 607. Microclina, 603. Mineralogia (Laboratori), 243. — —(Voltant de Barcelona), 602. Miocè, 602. Molins de Rey, 610. Molibdenita, 603. Mollusca, 226, 533, 581, 016, O17. Molses (Llenas), 258. — (Sennen), 258. Monaco (Institut Oceanogràfic), 36, 73. Monascidiae, 231. Monotremas, 571. Monreal del Campo, 250. Mont del Toro, 597. Montjuic, 249, 602. Montsech, 115. Montseny, 579. Montserrat, 618. Montserratina (Representació de la flora), 28. Montsià, 621. Mormon maimon, 593. MUNUERA JIMÉNEZ. — (Herbari), 257. — (Catàleg), 201. Museu de Catalunya, 10, 23. Junta de Ciències Natuyals de Barcelona Museu de Ciències Naturals, 16, 23, 52, 61, 86.070: —— Martorell, 16, 52. — Nacional, 35, 30, 75, 110. Myopsida, 229. Mvytilacea, 227. Nanses, 213. Natantia, 223. Navàs (R. P. Elongiy, arz amena 199. Nàyades, 131. Necrologies, 193, 703. Nemervtina, 221. Neuroptera, 310. Nucleobvanchia, 228. Nuda, 219. Numulític, 124. Obituari, 193, 703. Observatori Fabra, 605. Oceanogràfic (Institut), 32, 43. Oceanogràfica (Biblioteca), 206. — (Secció), 205. Oceanogràfiques (Notes), 669. Oceanogràfics (Serveis), 24, 43, OI, 205. Octopoda, 229. ODRIOZOLA (G. de), 553. Oegopsida, 228. Oligocè, 611. Olot, 580. Ophidia, 501. Organització (Adquisicions), 39. — (Comptes), 39. — (Ordres), 39. — (Personal), 40. — (Serveis i personal superior), 41, 42, 43, 59. Ophiurae, 230. Ophiuroidea, 230 Opistobranchia, 227. Ortosa, 602. Ovyetolagus, 593. Ostreacea, 226. Ozoquerita, 248. Registre geneval alfabètic IX Palaeobatrachus, 12 Palaeonemertini, 22 Palaeontina Vidalt, 125. Palafrugell, 578. Palamós, 578. PALAU (Joan), 694. PAE D BARBA (DD.), 11. Palma, O1s5. DArrRE (Josep), 17, 42. Pantopoda, 223. Papiol, 610. Paraneuroptera, 301. Parc Samà, 38, 40, 41, 589. Parc Zoològic, 17, 23, 31, 40, 53, 62. — (Subhasta), 42. PARDIEELOS(E.): 10, 24,35: París, 72. Pau (Carles), 12, 86, 2506. Paua maroccana Cab., 259. Pectinacea, 227. Pedralbes, 602. Pegmatita, 019. Pelecypoda, 220. Peposaca (Anecs), 591. Pevlodes Fonti, 199. — — principissa, 200. Personal tècnic i auxiliar, 10. — (nomenament), 32, 40, 41, 42, 43. — — superior (organització), 41, 5. I. 43: PERTEGAS, 035. Pesca (utillatge), 313, 314. Petalosticha, 231. Phanevobvanchia, 228. Phaneroglossa, 505. Phavyngognathi, 235. Physostomt, 234. Pren (10), 64, 65. Pirocnòstics (Assaigs), 247. Pisces, 232. Plagiostomi, 233. Planas (Las), 602. Plantes de Vallirana i 033. Platelminthes, 221. Begues, Plecopteva, 309. Plecòpteros, 199. Pleuvonectoidet, 235. Pliocè, 611. Pobla (Sa), 015. Podophthalmata, 225. Polibasita, 2406. Pollensa, 598. Polychaeta, 225. Polypi, 219. Polyz0a, 222. Pomatobranchia, 227. Pórfido, 604. Porto-Pí, 615. Ports de Tortosa, 015. — de Beceit, 620. PORTUSAGCH (A:), 16, 42. PRAT DE ELX RIBA, 2Z, 51. Pressupost. I9I7, 28, 29. Pressupost extraordinari, 32. PROSOBRANCHIA, 228. Pvosopolopha jourdanaria, 285. Psocoptera, 320. Pvotocochlides, 228. Pvotozoa, 217. Pseudoasterophilites, 125. — —Vadali, 125. PUIG 1 CADAFALCH (J.), II, 69. PUIG-GARÍ, 258. PujorL (Conrat), 258. RACOVITZA (Emil), 12, 86. Radiolaris, 217. Rajae, 233. Rapacia, 221. Recol'lector (Secció Botànica), 30. Recol'leccions (botàniques), 255. — (entomològiques), 285. — (marines), 206. Reguers, 613. Renaixement, 108. Reptilia, 555. Reptils, 554. Reus, 593. Rnaphidiopteva, 318. Rhinolophus, 593. Rhizocephala, 224. x Junta de Ciències Naturals de Barcelona Rhizopoda, 217, 317 RICHARD (Jules), 12. Rioja (José), 12, 87. ROMANÍ (A.), 12. Rosa (Sennen), 257. Rosas (Joan), 41. — (Collecció), 193. Roses, 579. ROSSET (C. Ch.), 86. Rubí, 6r1. Rubies, m18. Rubió (Coma de), 202. Rubus (Sennen), 257. Rumiantes, 572. SAGARRA (I. de), 16, 31, 80, 89. Sala de Juntes, 23. Salix tarraconensis, 622. Salpiformis (Ascidiae), 232. Samà (Parc), 38, 40, 41, 589. San Andrés de Palomar, 603. SANCHEZ (Antonia), 16. San Feliu de Guíxols, 578. San Feliu de Llobregat, 605. SAN MIGUEL (Maximino), 10, 31, 86, 614. San Pedro Màrtir, 602. San Sebastià (Cap), 578. Santa Creu d'Olorde, 608. Santa Cristina de Lloret, 575. Santa Margarida (Olot), 580. Santa Maria de Meyà, 120. Santa Ponsa, 590. Saxifraga (Sennen), 257. Schizopoda, 225. Sehizonemertini, 221. Scelerodermi,- 233. Secretari general i tècnic, 16, 21, 33, 34, 35. 55. 81, 205. Segorb, 019. Selachoidei, 233. Sellera (La) (Codina), 258. Selva (La) (plantes), 258. — (insectes), 285. SENNEN (Herbari), 253, 258, 033. —. (insectes), 285. SERRADELL (Baltasar), 246. Serveis (Instal lacions), 23. — (Plan general), 51, 61. — (Geològics), 38, 063. — (Botànics), 17, 24, 35, 39, 43, 52, 50, 64. 9I. — marins (Oceanogràfics), 9I. Setcasas (Lleida), 200. Sienítico (pérfido), 605. Silúric, OII. Siphonophora, 218. Sismològiques (instal.lacions), 607. Societat Ginebrina, 244. SOLER (Luis), 16, 89. Sóller, 504, 015. Spergularia (Munuera), 257. Spongiae, 217. Squamata, 557- Stomatopoda, 225. St. Joan de les Abadesses, 243. Synascidiae, 232. Tachyglossa, 229. Tecophora, 555. Tectibranchia, 227. Teleostei, 233. Terradets, 123. Terràrium, 23. Testicardines, 223. Tetvabranchia, 220. Tetracha euphratica, 292. Thaliacea, 232. Thovacica, 224. Thovacostraca, 225. Througthon and Simens, 245. Tibidabo, 601. Tomàs (Llorenç), 246, 247. Torroella de Montgrí, 578. Tortosa, 019. Tossa, 578. Tossa de Caro, 024. Toulouse, 73. Trematodes, 221. TREMOLS (Frederic), 256. (EriaS, 601: Trichoptera, 322. Registre general alfabèlic XI Tubicola, 222. Tunicata, 231. Turbellaria, 221. Turó Castanyer, Cos. Tutton (goniòmetre), 245. Ulldecona, 619. Unionidae, 132. Universitat (Dipòsit al Museu), 44. Uvodela, 505. Utillatge (Oceanogràfic), 213, 215. Vall Cervera, 020. — de Carreteres, 620. Valldemosa, 015. VALLÉS (Emili), 18. Vallfogona de Riucorp, 258. Vallirana, 033. Vallvidrera, 602. VAQUÉ (Josep), 17. Velellidae, 219. Vevmes, 221. Vevmidia, 222. Vertebrata, 232, 551, 569. Vesubiana, 602. Viatge presidencial al Migdia de França, 36, 37. ViDAL (Lluís M.2), 12, 70, 115. Vicioso (Carles), 12, 87, 257, 258. Villa Carlos, 599. Visita oficial al Parc Samà, 589. Visites, 70OI. Vivàrium, 23, 90. Vocals, II, 25. Vulgarització, 97. VVErss (Alíred), 86. XIBERTA (Anton), 2583. Zoantharia, 220. Zoisita, 604. Zoològic (Parc), 17, 23, 35, 40, 53, 62. FE D'ERRADES Pàgina, 124 I25 125 153 107 186 189 282 282 296 296 89/ 337 341 343 343 364 371 372 374 377 377 279 383 383 388 392 392 398 403 403 420 420 423 441 441 443 443 443 443 451 452 452 455 528 Ratlla, 17 17 I7 / I9 5 25 5 13 II 23 26 Diu, cresta filólogo P. Vidali margatitifera An. lusciana parallipipedon Guadana troba indets Zyganca Obth. Amb Ct. metallicum Castemau, (13-09) 1) Sallei Chaudoir violacea Chaudoir Motschulsly Sia 2) chilensts ab. Brasil, (0-1) ab. Sta. Inés (Ecuador. (24-39 ) comple a Chaudoir. (2-0) Chaudoir Be ra Dejean. (1-0) Fleutiaux, Chaudoir, Formosa. —Ruby- UV hitehcadi oyazZ. Oboci, Mundame, IXameron, Beira. Tot Africa . —Celebes, Borneo. Sangi. —Celebes. Goebel, Madrasins Civamosa Malane malur Batu, Java, Bali.—Iila Gylleuhalt (2) var. (Id -19) Riyto, Japó. —Tohio (2) hevatés Deu dir. creta fitólogo P. Vidali margaritifera An. lusoiana paralleli pipedon Guadiana troben indrets Zygaena Obth., amb Ct. metallicum Castelnau. 1) Sallei Chaudoir, (1 409) violacea Chaudoir, (1 0) Motschulsti, (1-0) Siam, chiliensis ab. (0-1) Brasil ab. (24-39) Sta. Inés (Ecuador) completa Chaudoir. Chaudoir, (2-0) Beira Dejean. Fleutiuax, (1-0) Chaudoir, (0-1) Ruby- H/hiteheaudi Goyaz. Oboct. Mundame, Rameron, Beira,. —Iot NMírica, Celebes, Sangi. Celebes Goebel, (1-0) Madras i bivamosa Malauc malur, Batu, Java, Bali. Tlla Gyllenhali (2-0) var, (1 d-1 Q ) Eiyto, Japó. Totlio (2-0) Thèvates ENTRE X DS AUTORS (1917) A. VV. — Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones en alcohol, trascos y cajas de transporte. 695. AGUILAR-AMAT (J. B. DE). — Suplemento al catàlogo de los mamíferos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. 571. — Visita oficial al Parc Samà de Cambrils. 589. ANDREU I BARBER (SANTIAGO). — Discurs de gràcies pronunciat en la sessió inaugural, el 28 d'Abril de 1917. 107. BIANOR E. C. (FR.). — Quelques jours a Menorca (Iles Balears). 595. BoFriLL 1 Pocx (A.). — La col'lecció Rosals. 193. — Mol'luscos ingressats al Museu, des del Juny de 1916. 533. — Excursió oficial a la costa i muntanya catalanes. 577. BOHIGAS (MERCÈ) I SANCHEZ (A.). — Catàleg dels insectes del Museu, pertanyents als ordres: Paraneuroptera, ephemeroptera, plecoptera, neuroptera, megaloptera, rhaphidioptera, em- bioptera, mecoptera, psocoptera i trichoptera. 301. BorívaR (C.), PACHECO (E. HERNANDEZ) I CABRERA (A.). — Mensaje del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. 75. BorLívaR (IGNACIo), — Carta de adhesión. 73. CABRERA (A.). — Vegi's BOLÍVAR (C.). XIV Junta de Ciències Naturals de Barcelona CALLEJA (DR. CARLOS). — Acción moralizadora de la vulgarización de las Ciencias Naturales, y apoyo que deben prestar las Corporaciones populares a dicha acción. 97. Civit (EMILIA). — Catàleg del herbari Jiménez Munuera de la Junta de Ciències Naturals. 261. CopDINA (ASCENCI). — Catàleg de la col'lecció de Cicindelinae (ins. col.), dipositada al Museu de Catalunya. 327. DURAN 1 VENTOSA (LLuís). — Carta d'adhesió. 71. FoNT QUER (DR. PiUS). — El departament de botànica del Museu. 253. — Excursió botànica als Ports de Tortosa. 619. GALIANO (E. FERNANDEZ). — Los estudios biológicos. 663. HaaAs (DR. F.). — Estudio para una monografia de las Nàyades de la Península Ibérica. 131. J. B./ P. F. — Noves Botàniques. 686. Jq. M. N. — L'estudi de l'herpetologia. 692. MALUQUER ( JosEP). — Memòria del Secretari general i tècnic. 81. — Organització i increment de la secció oceanogràfica. 205. — Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera. 615. .— Notes oceanogràfiques. 663. MALUQUER I NICOLAU (JOAQUIM). — La Secció herpetològica. 553. — Catàleg dels reptils i batracis del Museu. 555. -- L'estudi de l'herpetologia. 692. Navàs (R. P. LLoNGr). — Plecópteros (ins.) nuevos de Catalufia. 199. P. F.//J. B. — Vegi's J. B. (P. F. PAaCHECO (DR. E. HERNANDEZ). — Vegi's BoLÍVAR (C.). Index d'autors XV PARDILLO (DR. F.). — El laboratori de mineralogia i cristal'lografia del Museu. 243. R. B. — Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries d'extensió i vulgarització. 694. SAGARRA (IGNASI DE). — El laboratori d'entomologia del Museu. 279. SANCHEZ (ANTONIA). — Vegi's BOHIGAS (MERCÈ). SAN MIGUEL (DR. MAXIMINO). — Excursiones geológicas por los alre- dedores de Barcelona. 601. —- Bibliografia geológica. 674. SENNEN E. C. (FR.). — Note sur quelques plantes de Vallirana et du plateau de Begues. 633. VipaAL (LLuís M.:). — Geología del Montsec. 115. LE EE TALLERS D'ARIS GRÀFIQUES HENRICH I CA CARRER DE CÒRCEGA, 348 1 BARCELONA 1917 di al eL 4. edi PR aC Ec a vi, 4 : denes Dn Pers dm bedepeartcdnbregpont - o i i qe fia mers spot : Gerent a, re P LA Pe PEN PPA EA deia, A A Al sal : gene - vel lA Pà PAT da : a L l qu pepe aa renal Ar aqequ raona pa Get dar drama Greg ofuntantiodPPd 4 er ea gat ao Go da mea Uvpodaquemessatmeetasaòaiprimba ats pujat romdegag ta memt mes trets AA Po Pa A Prat PaP Pd: ta PN LS Mrecsesmdegseranyn ap vas 848 P0 P LE A