- , : 1 ese es a pe 5 sr z 'estfuitvisistaitatate salut al gitatsistziristeitetet veis netmteder. : ters ra sl set veta Gatvtotciannimistsimgi Botiattuitadeiats ts tar sdst si odofadiatataltacei i ah dia ala heitattattrded sbola Beta abats Tebes beta: alurates 3 ab ucadetsnsi Getpftriep et: Led al a val 3 4 gel abeis Levi ve EN ara rer nar Mini oetatc teris aeteiiet ena acta Con - are ie partit deia patasotaiatatatattsia a és si dera ed an rabresitstes AJVNTAMENT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS ANVARI II 1917 (SEGONA PART) MVSEV MARTORELL PASSEIG DE LA INDVSTRIA BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS DE BARCELONA AJVNTAMENT I DIPVTACIÓ DE BARCELONA JVNTA DE CIÈNCIES NATVRALS ANVARI II 1017 (SEGONA PART) MVSEV MARTORELL PASSEIG DE LA INDVSTRIA BARCELONA SUMARI (ANUARI II, 1917) PRIMERA PART Secció ofictal: Junta de Ciències Naturals per al bienni 1I916-1917....... Senyors que han constituit les Juntes des de la seva orga- nització en Junta Municipal, autònoma, el 27 de Març CES OOOE ee Aoya el See le NT Da ie ada U od O efalsiS ela aS i dieta ea le DCISOMALLÈCUIC I QUE RI MAT pe o den SR aae Ne ala ael a are arae SE at veta Estatut de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona... .. DOS tal IACIONSTIÓ SEBVEIS Soas dte op d dei aiei a dado Etats coa apRIC a Acords presos per la Junta de Ciències Naturals (Octubre LOGO AJUT Tea da trers gelat ela eta a orcpora més dde delata Actes cel'lebrats amb moliu de la inauguració de les instal'lacions i sevveis de la Junta, del 28 d'Abril al 4 de Maig de 1917.... Acta de la sessió inaugural, que tingué lloc el dissapte, dia 28 d'Abril de 1916, en el Saló de Cent...........vv:.. Bentescintacions d'adDesionStss 37, a eeea des colada ai SN TCE Missatje de salutació del Museo Nacional de Ciencias Natu- EAJOSe dC MAC EI Se Nac ES A DS Date a a CRAE IA ea EE OS sa Memòria del Secretari General i Fècpici ego ea see. sl Discurs del Iltre. Sr. Professor D. Carles Calleja, Vocal Tèc- nic, Vis-president de la Junta de Ciències Naturals de SECCIONS Sala Es aiana dC Gegala ciola ere a Cat alaliate ats a tard iaiea CS Discurs del President de la Junta, litre. Sr. D. Santiago Andreu i Barber, Tinent d'Arcalde de l'Excm. Ajuntament CdEsBarceiona. loqed sal RI DAR SD ru EINES ET Geologia del Montsech. —Confe:ència donada en la Reial Acadèmia de Ciències per l'Excm. Sr. D. Lluís Mariano Vidal... .. ...... Estudio para una monografia de las. Núyades de la Península Ibtrico por ES EIABS Le. qe Dieta a apre eco da De ara d'al acte de dus Lista I. —Indice Cronológico de la Literatura sobre las Nà- yades IbéricaS. ........deseeeereneseeseiavesenne ns Pàgs 97 IO7 FIS 131 133 MR A R XY Mi VV YO: BOTÀNICA GARDIGN., VI Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pàgs. Lista II. — Tabla Cronológica de las Nàyades citadas en la Península Ibérica, con notas críticas y sinonimias...... 149 Lista III. — Agrupación de las Nàyades Ibéricas por cuencas TI ARES: vrrna me a D gre aa s'a ah a dieienate tel a henil Real i Tefaia eta a ta AS DES 167 IV. —Sobre la situación del Unio VVoluvichi, Morelet...... 185 La Col'lecció Rosals, per Artur Bofill, Director del Museu...... 193 Plecópteros (Ins.) nuevos de Cataluia, por el R. P. Longinos DNS, SE Care ea OR EE ana a SNC SI ARA ES ACM I99 Organització i increment de la secció Oceanogràfica, per Josep IU UE EE ca RAE A SOS OR 205 Le Biblioieca especial: "Ledesma doc rde de do se DE 206 II. — Instrumental i utillatge del Museu................ 212 EI. — Maquetes i reproduccions. deter eds rere et 216 IV. GCondeccions d'animals marits plaels ee dec e Setenels dela 216 El laboratori de Cristal'lografia i Mineralogia, pel Dr. F. Pardillo I VAQUED El cn ais a ala cria GA A PEA Is Ral TR ARTS 243 El departament de Botànica del Museu, pel Dr. Pius Font Quer.. 258 Catàleg del Herbari Jiménez Munuera de la Junta de Ciències Naturals, per Ens Ha Civit: seca oh ae a o ee cia ta 261 El laboratori d'Entomologia del Museu, per Ignasi de Sagarra.. 279 I BIDLOLCCo tea a DA batent cs ue ge sot de 280 IT. — Catàlegs de 1es CoblEcGionS Li. . Escua ses Ed aa 283 III. — Adquisició de material d'estudi.................. 284 IV. — Educació tècnica del personal auxiliar............ 286 V. — Col 'leccions Entomològiques al Museu de Catalunya. . — 288 Catàleg dels insectes del Museu pertanyents als ordres: Paraneu- vopleva — Ephemeroptera — Plecoptera — Neuroptera — Mega- loptera — Rhaphidioptera — Embioptera — Mecoptera — Psocop- teva — Tvichoptera, per Mercè Bohigas i Antonia Sanchez... .. — 301 Sumari VII SEGONA PART Catàleg de la col'lecció de Cicindelinae (Ins. Coleop.), dipositada en el Museu de Catalunya, per Ascenci Codina............ Moluscos ingressats al Museu des del Juny de 1916, per Artur IS dE DA EE I EE a RI Da ea teió La Secció hevpetològica, per Joaquim Maluquer. .............. Catàleg dels reptils i batracis del Museu. .. .. ............ Suplemento al catàlogo de los mamúferos del Museo, por J. B. de AA rat ade ians el Piece de aa la ae da eo lo teta Die Ueteemel ces Excursions: Excursió oficial ala Costa i muntanya Catalanes, per A. Bofill. .. Visita oficial al Parc Samà de Cambrils, per J. B. de Aguilar- Amat al aire: el ial el eL el a ei av ei olol algun era me ie ele net die el e/ 0/0 eiee, a) afe alia ee rei ei Oi a ee. Quelques jours à Menorca (lles Balears), per Fr. Bianor E. C. .. Excuvsiones geológicas por los alrededores de Barcelona, por M. SANTI EC aire Pas EU REI ag DS da Id DS Excursiones por la. montafia del Tibidabo. ...........2.. FEXCUSI OI D PA Dios ceraenite doc aa aeri ates ol ag toro a LE Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera, per J. Maluquer. .... MOLIUSCOS: d'aigua, dolÇar done secs de ala so daca ae deies MOLIUSCOSUteIrEStICS Po da Per cara el ea ebre ncia duo ce Vuit dies d'excursió botànica als Ports de Tortosa, per Font Quer. Note sur quelques plantes de Vallirana et du plateau de Begues, DESEL A SCI DE OS Ei Eres ge a ac as Led aa ad codis Pics. 553 555 SAL 589 595 601 601 6IO OIs 616 617 6190 633 VIII Junta de Ciències Naturals de Barcelona DIES A Lina Ds SG En RR AU CA RE P IL STA Pe ra MORI APS CR ASS CCS IO Moviment científic natural durant l'any 1916-1917 . NAGS ES CACIOS DIOIORICOS SS egte dalee cele a ari etla vena a EE EES INOLESVOCC AM ORIADQUES qe de US LES d DR del etelel tea arees Led Me Lo BIDRORRA Da RODIODICA is Let eia Le BOE qe cata ene at E ase le deia Ra NODES DOLADIQUESS dec SS ioralece done ee a Slenera vo CG RA Sal ae le ena L'estudi de l'herpetología: Espanya, Estranger........... Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries l'extensió 1, vUlgaritzaciÓl S''eeae cone edema Terdeicei iaia Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones en alcohol, frascos y Cajaside transporte ee ame ele tea see Gursos de laMuSens dots o ec a ad Ue ga o ea ela ee GOS Mel ere ds Cursos LeclercduiSabIon: a Madgicleee temen aneu es temtet cone ele Festes i visites de salutació entre naturalistes. .......... Les visites del públic als Museus i instal-lacions de la Junta. CODI Ets Dec i a Sa al aRa a ia 41a are neone a Nenes Piece lent Biblioteca: Obres i publicacions vebudes des del 1€t de Juny de 1916 a 30 de JM CE DOUE Se et A eae De lona el Des CIC CS cadets pie le Entitats i publicacions amb qui té establert canvi la Junta de CièncsesnlaiuvalSs de Barcelona catets aetets cle etes 4 D De der mn cie Registrenceneral alfaDèEIC ne dasineció eem ecos ca egè cada OR ee IETTa TES od Da i cicle eta lar ecdc is ai See clenene te da etc de InDdER edr tOrS ES Sus Rol tec escó DES a aa eta ES MO ed LA SECCIÓ ENTOMOLÒGICA (continuació) CATÀLEG DE LA COL:LECCIÓ DE CICINDELINAE CATÀLEG DE EA: COL:'LECCIÓ. DE CICINDELINAE' (ns. Coleop.), DIPOSITADA EN EL MUSEU DE CATALUNYA pet ASCENCI CODINA AGREGAT A LA SECCIÓ PRERFACI Després dels cent seixanta anys esmunyits des de l'edició X del Systema Naturae de Linné, en la qual el naturalista suec introduia cinc espècies del gènere CICINDELA (canimpestris, hybrida, germanica, sylvatica i dmaura), que anomenava di- grides velocess, avui són coneguts prop de 40 gèneres amb unes 1,200 espècies i alguns centenars de formes (sub-esp. var. ab., etc.). El mot (Cicindelav, qual etimologia prové de amvòmiat (lluminós) i ccandora (esplendor), era ja usat pels autors més antics (Plini, etc.) i servia per a anomenar diferents insectes perjudicials i lluents, especialment coleòpters. Linné donava al modern mot cCicindelay un tot altre sentit, aplicant-lo també als nostres Lampírids-Malacoderms. Altres, com Aldovrandi (1038), colloquen diferents representants de famílies de co- leòpters en el seu gènere 4(Bupestrisy i entre ells una Cicindela 328 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona campestris. Moufet (1634) usa el nom (Bupestris) per a Lytta i tots els Caràbids, i 4Canthariss per a la C. campestris a l'en- sems que per alguns coleòpters pareguts a les Cefonial dCicin- delay s'usa com abans per als mostres Lampírids. Jonston (1053), pren 4Cicindelay novament en el mateix sentit, (Bu- prestiss per a Caràbids, cCantharisy per a Caràbids, Cerambí- cids i les nostres actuals Cicindeles, (Canth. parvae és vera- ment una Cicindela campestris). Així, Geofíroy i Olivier tenen raó al dir que a Linné cap precedent li aportaren els seus antecessors per a utilitzar la terminologia del mot (Cicindelad, aplicant-la, en part, a l'actual seny. El mateix Geofíroy usava el mot cCicindelav, no ja per als nostres Lambvyrini, Sinó que també per als nostres Cantharini. Linné, quan era jove estudiant d'Upsala, designava en el seu dLap- pland Reiseo les tres cicindeles septentrionals (silvatica, campes- tvis i hvbrida-maritima) amb els noms de Cantharis mger, ma- culatus i undulatus. Quasi bé cap altre grup tancat de Coleòpters és avui, res- pecte al sistemàtic, tan ben conegut com aquest, el nombre de les espècies desconegudes no's creu superior del 20 al 25 per 100 de les descrites. Regions geogràfiques completes poden dar-se ja per molt ben explorades: Nord Amèrica donarà apenes una nova espècie, la regió paleàrctica no dóna ja des de molt temps rés fora de la seva frontera asiàtica. Prescindint de les Dromicina, tancades en terrers molt reduits, ja des d'anys té poc valor Jo que ens arriba del Sud d'Africa, àdhuc que s'hi han fet collites nombroses, l'Africa oriental alemanya, que per llarg temps tant havia donat, ja comença a callar. Les illes a ponent de l'India, Ceilà, Formosa, Sumatra, Java, Celebes, les petites de la Sonda i Moluques, tot l'arxipèleg Bismart, les Salomó, Nova Caledònia i Nova Zelanda, etc., han sigut tant bé, com estèrilment explorades. En Mèxici Amèrica central, en els Andes occidentals de la part sud-americana i en l'Ar- gentina des d'uns deu anys, malgrat recol.leccions intensives, solament s'hi han descobert poques espècies. Podràn ja quasi solament dar-nos algun contingent de nov. sp. Xina, Índia anterior i interior (Yunnan, Laosl), les Filipines, Borneo (sobre tot la part hol'landesa), Nova Guinea, el nord i nord-oest tropi- La col'lecció Codina 329 cal d'Austràlia, Brasil, l'Africa tropical i Madagascar. Quasi són desconegudes completament Aràbia, sud de Pèrsia (orient excluit), el propi Afghanistan, el centre d'Austràlia, la regió oriental dels Andes entre l'Amazones i sud de Venezuela i l'interior de la part oriental del Brasil (Pianhy, etc.), on sembla fora de dubte que se amaguen un bon nombre de nov. sp. L'història de les espècies de CICINDELINAE i resum sistemà- tic de la família a grans traçats és aquesta: Linné en conjunt conegué 9 espècies de Cicindela, Fa brícius (fins 1801, 3 gè- neres: Cicindela, Mantichora i Collyris, total, 09 espècies), Olivier i Herbst (1800, 76 espècies) élls han sigut els peons del segle XVIII, Latreille creà els gèneres Tricondyla, Me- gacephala i Theratess NViedemann, Fischer von VVa'- dheim (qui introdueix en 1821, en el seu (Genera Insecto- rum, vol. I, p. 32, el mot CICINDELINAE per als 5 gèneres Mantichora, Cicindela, Megacephala, Therates, Collyris), i Sa y (gènere Amblychila) són els millors coneixedors del nostre grup en el primer quart del segle XIX. L'any 1825 ens porta el primer gran esbrinador dels CICINDELINAE, el comte Dejean. En el seu cSpécies générales des Coléoptèreso, vols. I, H i V, enquibeix 200 espècies del gènere Cicindela solament, els nous gèneres són: Oxychula, Dromica, Euprosopus, Ivesia. Rlug pre- senta en el seu cJahrbúicherm, vol. I, 1834, un treball ple de valua (Pogonostoma, Ctenostoma). Venim ara al primer sistema dels (Cicindélèteso, que Brullé establí en 1834 en la 4Hist. Nat. des Ins. (Audouinet Brullé, vol. IV, col. 1, p. 27). Castelnau millora aquest pro- jecte a l'any seguent (1835) (dEtudes Entomològiqueso, vol. I, p. 33) i crea el gènere Odontocihula. Sobre la proposició de RR irby ((Fauna boreali-americana), (1837) es canvia la nomenclatura i els CICINDELINAE se'n diuen (EUPTERA) i s'agrupen en Longicollia (Collyris), Brevi- collia (Cicindela), Fissicollia (Mantichora), però ja (1838) Hope (4Coleopt. Manual, vol. II, p. 13) exposa que dEUP- TERA) té un fals significat i que deu canviar-se per OCYPODA. Són gèneres nous: Antaria, Apteroessa, Eurymorpha, Heptodonta, Prothyma. Gistl (1837) en ((6ystema Insectorum:, vol. l)dóna un pur 23 330 Junta de Ciències Naturals de Barcelona recull dels gèneres i espècies (sense sistema). Els seguents autors acumulen espècies i gèneres sens preocupar-se de la Sistemàtica i creen nous gèneres que consignem seguidament: VVestivood.(Distipsidera), Mannerheim (Oxygonta), Reiche, Chevrolat, Laferté-Sénectère, Schmidt-Goebel i el tan eru- dit com savi Guérin-Méneville (Pseudoxychila, Chiloxia, Eu- callia). Lacordaire s'assaja dues vegades (Mém. Soc. Sc. Liègen, 1843, i (Genera des Coléoptèreso, vol. I, 1854) en fer una divisió i introdueix els nous gèneres: Amblycnila, Dromochorus. James Thomson (1837) en una obra cara, de descripcions defectuoses i figures colorides Monogr. d. Cicind.o introdueix la seva original denominació (Cicindélides Métoniciar- Ethvésv i Anoniciarthréso. Dels seus contemporanis, són coneixedors de les espècies de CICINDELINAE, Le Conte, Lucas, Boheman, Motschulshy 1, més que tots, Schaum. A tots ells, emperò, sobrepuja Chaudoir, el qual, en la seva revisió del con- junt, posa el fonament al nostre present sistemàtic, 1860 (Bull. Soc. Natur. Moscou), 1865 ((Catalogue de la Collection des Cicindélidess). Són gèneres nous: Derocrania, Peridexia, Cale- donica, Prepusa, Phacoxantha, etc. Els 25 anys segúents proporcionen principalment sols noves descripcions d'espècies i gèneres. Mac Leay (espècies d'Aus- tràlia, gènere Platychila), Bates, Fairmaire, G. Horn (el millor coneixedor de les cicindeles d'Amèrica), Schaupp, el fluix i poc científic Dolhturoiy (gènere Dilatotarsa), Gestro i ISolbe són els noms més sobresortints d'aquesta època. En 1891 apareix la Monographie der palàaritischen Cicin- delen, del Dr. VV. Horn i H. Roeschxe, on se demostra que'l dibuix i color no són caràcters segurs i constants per a la se- paració d'espècies i que no més per incidència per a fixar l'espècie poden tenir-se en compte, la fina diferència de l'es- culptura i vellutat amb unió de la llargària de les cames, pene, etcètera, són caràcters diferencials utilitzables. Ganglbauer, en el clàssic ds àfern Mittel-Europaso, 1, 1892: Bedel, en el seu excel- lent (Catalogue raisonné des Coléoptères du Nord de l'Afriqueo, Il, 1895, A. Semenov-Tjan Shanshy i Tschitschérine en els seus treballs des de 1895, han, juntament amb el Dr. VValther La col'lecció Codina 33I Horn, acabat d'estudiar les fines característiques de les cicin- deles paleàrctiques. En el 4Bull. Soc. Ent. Frances, 1891, Lesne fa remarcar l'importància de la sortida que's manifesta en el VII esternit abdominal en els Collyris. Fleutiaux dóna, en el seu (Catalogue systématique des Ci- cindelidaex, 1892, una col'locació de conjunt de tots els gèneres i espècies. En 1893 apareix el Descriptive Catalogue of the Coleoptera of South Africas, vol. 1, de Péringuey. - En 1898 el Dr. VV. Horn divideix tots els CICINDELINAE en dos grups (per als quals éll, en 1900, 4Ent. Nachrichteno, p. 214, dóna les denominacions de 4Cicindelidae alacosterna- liaevi eplatysternaliaen), separant de la resta els Cte- nostomidae i Collyridae a causa del dMetaepistern, finament solcat, en contraposició dels altres amb el (Metaepisterno llis o no solcat fins davant. En lloc de la part bucal, dóna especial preferencia a la part del pit. En 1899 ((Deustche Ent. Zeitschr.o, p. 34) el mateix autor fa remarcar l'especial proporció entre vellutat i dibuix, dóna nous criteris sobre els antics gèneres i planteja per primera ve- gada un sistema dels CICINDELINAE en rigurós seny. En 1902 apareix (Revision of the Cicindelae of Boreal Ame- rica) de Leng. En 1905 publica el Dr. VV. Horn una revisió sistemàtica provisional dels CICINDELINAE Systematischer Index, en (Deutsche Ent. Zeitschr), amb consideracions sobre filogènia i tesis. En 1906 (loc. cit., p. 329) el mateix autor descriu l'única CICINDELINAE fins ara coneguda (Tetracha carolina) fòssil. Corrent el mateix any apareix ((Proc. Soc. N. S. VValeso, 1906) la cRevision of the Cicindelidae of Australiao de Sloane. Finalment, cal nomenar dos entomòlegs parisencs, Main- dron i Alluaud, principalment per sos nombrosos i importants Viatges. En (Genera Insectorumo, dirigits per P. VVytsman, fascí- cols 82 A (1908), B (1910) i C (r915), el Dr. VValther Horn, esforçat campió dels CICINDELINAE, publicà un acabat recull 332 Junta de Ciències Naturals de Barcelona d'alta valua bibliogràfica de tot lo publicat sobre el nostre grup referent a generalitats, història, geografia, coneixements sobre l'insecte perfecte, larves, crisàlides, ous, anatomia, fisiologia, morfologia: concepte d'espècies, valor de les sub-espècies, grans races geogràfiques i sub-formes, localització, tipus muntanyencs i litorals. D'aquestes dades conclou que els CICINDELINAE formen una branca, coordinada i de parella valua que'ls CARABINAE, en el tronc dels CARABIDAE quals formes intermitges ens mostra la tribu Omina: Passa després a la part especial o distribució de tots els gèneres i espècies conegudes actualment baix un rigurós sistemàtic i amb la bibliografia corresponent completa, el qual patró jo he seguit en l'ordenació de la meva collecció. Conté aquesta: 32 gèneres, 1,089 formes (espècies, sub-esp. var., ab., etc.), amb 2,247 exemplars (1,162 O" i 1,085 9) o sigui més de les tres quartes parts de la fauna completa. Avalua aquesta col'lecció el fet, que sempre he posat cura especial en adquirir material sense defecte, de primera qualitat i perfecta- ment determinat, essent les meves relacions entomològiques amb el Dr. VV. Horn, de Berlín-Dahlem, ja antigues, i portant molts dels meus exemplars les etiquetes rotulades del seu propi puny 1 lletra, així com també he de fer observar l'interès que jo he tingut en fer-me amb tipus, cotipus, extipus, unicum, raretats etcètera. Tots els exemplars porten etiquetes impreses o manuscrites amb la localitat de l'insecte i sovint també amb la dada precisa de la captura i el nom del recollector o antic propietari, lle- gint-s'hi noms tan coneguts, apart dels de naturalistes mar- xants: VV. M. Duchon, A. Heyne,Le Moult, H. Rolle, Reitter, F. Schneider, com: Etiopía: A. Bodong, Bòttcher, Font i Sagué (Río de Oro), Guérin, Mocquerys (Madagascar), Niginann (Congo), Noníried, O'Neil, Penther, Péringuey, Perrot Frères (Ma- dagascar), R. Rohde (Camerón), Sahlberg, G. Scheffler, Dr. VVellman (Angola). i La col'lecció Codina 333 Orient: T. R. Bell, R. P. Cardon (India, Borneo), Dhorn (Sumatra), Doherty, Escher, Fea (Birma), J. B. Ferrié (Japó), P. Hibler (Celebes), J. Z. Rannegieter (Sumatra), H. Rúihn (Celebes), R. C. Mac Gregor, Martin (Amboina), H. Sauter (Formosa), de Touzalin (Sud India, Yunnan). Austràlia: Baden Ruge (Nova Guinea), Bennigsen (Id., Illes Bismarct), D'Albertis (N. Austràlia, Nova Guinea), Dodd (N. Austràlia), C. Ribbé (Aru), Dr. VVaXefield (Nova Zelanda), VVallace (Nova Guinea). Europa et confinis: J. Arias (Montarco), Germà Benet, E. C. (circa Barcelona), Beuthin (Grècia, Ungria, Ale- manya), V. Bodemeyer (Asia menor), L. Bleuse (Manche, Bislira), J. Càceres (Cartagena), Codina (circa Barcelona, Desembocadura del Besòs, Pla del Llobregat, Remolà, Gavà, Castelldefels, Montalegre, Montgat, Masnou, Vallès, Sant Miquel del Fay, Centelles, Farell, Manresa, Núria, Setcases, Fons, Seu d'Urgell Castellbó, Sant. Joan: del. Erm, Riu Madriu, Sant Llorens de Morunys, Vall d'Aran), N. Cuyàs (Sant Maurici), Demarchi (Piamonte), A. Dodero (Sardenya, Còrcega, Pistoia), Ch. Fagniez (Camargue, Vaucluse), Ferrer i Vert (Montjuic, circa Barcelona), C. Gelabert (Olot), Gyòrity (Ungria), Hauser (Pèrsia Turquestan), L. Hilaire (Vall d'Aran), J. John (Illa Rúgen, Nord d'Alemanya), Rricheldorf (Harz), Rorb (Armènia), Leuthner (Turquia asiàtica), A. Lostia (Sar- ' denya), Maluquer (Collíret, Artesa de Segre), J. M. Mas de Xaxars (circa Barcelona, Mallorca), E. Moczarshi (Neusiedl. See), Museu de C. N. de Madrid (Ciudad Real), L. Navàs S. J. (Balaguer, Biescas, Mallorca), O. Pasquet (Calais, Manche), L. Puel (Bouches du Rhóne), Dr. F. RuschXa (Austria iní., Dal- màcia), A. Sanz (Teruel), A. Schatzmayr (Macedònia), G. Schramm (Madrid), Schuster (Neusiedi. See), Strobl (Steie- marÈ), Tisson (Provença), de Vauloger (Tunis), - A. Vàzquez (Madrid, Guadalajara), R. Zariquiey (Capdella). 334 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Nord Amèrica i Mèxic: BaFersfield (Califòrnia), Criddle, O'Connor (Nevv YorÈ, Arizona), F. H. Snov (Arizo- na, Ransas), J. R. de la Torre Bueno (Nev Yorl, Texes), Van DylLe (Califòrnia), VViciham. Centre i Sud Amèrica: J. A. Baer (Perú), Fruhs- toríer (Equador), R. Haensch (Id.), JeEel (Colúmbia), M. de Mathan (Equador, Perú). J. Tremoleras (Uruguay). La col'lecció Codina 335 COEEROPETERA ADEPHAGA Fam. Il. Carabidae Subífam. CICINDELINAE Divisió A. ALACOSTERNALIAE I. Tribus Ctenostomini I. Genus. Pogonostoma, Elug P. cyanescens Rlug, (o d'-I Q) VViegm. Arch. í. Naturg., p. 383 (1835), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 21 (1848), pars 4, p. 271 (1860), Eúncltel, in: Gran- didier, Hist. Nat. Madag. vol. 22 (2), Atlas 1, p. 23, Í. 12 (1877), VV. Horn in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 86 (1908-1915). Loc. Madagascar. — DISP. GEOGR. AnsianaXa, Alao- tra, Antongil, Ste.-Marie, Madagascar. P. septentrionale Fleutiaux, (3-1) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 173 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 86 (1908-1915). Vohemar. — Diego Suàrez. AnFarahitra, Majunga, Soalala. P. violaceum Fleutiaux, (o-I) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 302 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 87 (1908-1915). Vohemar. — Diego Suàrez, 336 Junta de Ciències Naturals de Barcelona P. levigatum NV. Horn, (2 d'-I Q) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 367 (1908), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., p. 87, t. 6, Í. 2 (1908-1915). Ambre, Vohemar. — Vohemar, Amboanio. P. coeruleum Castelnau et Gory, (1-0) Hist. Nat. Icon. Col. vol. I, p. 2, t. 2, f. 1 (1837), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 271 (1860), Rúnctelin: Grandidier, Hist. Nat. Madag. vol. 22 (2), Atlas 1, t. 23, Í. 11 (1887), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 65 (1892), p. 13 (1893) in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 87 (1908-1915). Madagascar. — Tot Madagascar. P. chalybaeum BRlug, (0-2) VViegm. Arch. f. Naturg., p. 383, t. 6, f. 1 (1835), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 272 (1860), Rúnctel, in: Grandidier, Hisi. Nat. Madag., p. 23, Í. 5 (1887), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 13 (1893): (Suplement: Rev. d. Cicind.), p. 21 (1898) in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 87 (1908-1915). Cap d'Ambre. — Tot Madagascar. bispinosum XV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 65 (1892), in: VVytsman, Gén. Insect., fasc. 82, p. 87 (1908-1915). Madagascar. P. elegans Brullé, (3-0) Hist. Nat. Ins., vol. 4: /Col LT (pre 100, L.8,110 8 (1834): Ancht Mus. Hist. Nat. París, vol. 1, p. 142, t. 9, Í. IO (1838), Castelnau et Gory, Hist. Nat. Icon. Col. vol. 1, p. 7, t. 3, f. 7 (1837), Chau- doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 273 (1860), Rúnctel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag,, t. 23, Í. 6 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 87 (1908-1915). Tamatave, Andevorante. Madagascar.— Tot Ma- dagascar. I. Alluaudi VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Rev. d. Cicind.), p. 22 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 87 (1908-1915), Madagascar. — Tot Madagascar. P. ovicolle VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 15 (1893), p. 238 (1894), (Suplement: Revision d. Cicind.), p. 23 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 84, p. 88, t. 6, f. 5 (1908-1915). Madagascar. — Imerina, Antongil. La col'lecció Codina 337 P. pusillum Castelnau et Gory, (o O'-I Q) ts Hist. Nat. Icon. Col. vol. I, p. 10, , Í. 11 (1837), Rúnctel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag, t. 23, f. 8, VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 347 (1893): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 88 (1908-1915). Madagascar. — Antongil, Madagascar. Lee) P. nigricans Rlug, (o-I) VViegm., Arch. f. Naturg. p. 383 (1835), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 88 (1908-1915). Madagascar.—lmerina, Annanarivo, Andrangoloala. P. Mocquerysi Fleutiaux, (1-0) Bull. Mus. Hist. Nat. París, p. 09 (1899), VV. Horm in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 88 (1908-1915). Madagascar. — Antongil. P. basale Fleutiaux, (1-0) Ibidem, p. 69 (1899), VV. Horn in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 88 (1908-1915). Madagascar. — Antongil. P. auripenne VV. Horn, (0-1) Soc. Ent. Zúrich, vol. 24 (n. 12), p. 90 (1909), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 422 (1908-1915). — ex Typusl Majunga. — Marovoay, Madagascar. IS D:e (1-2) Madagascar. 2. Genus. Clenostoma, Rlug Ct. metallicum Castelnau, (1 c'-0 Ç) 1) Salle: Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 275 (1860), Bates, Biol. Centr. Amer. Col. vol. 1, p. 18 (1881), Dohrn, Stett. Ent. Zeit., p. 371 (1880), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 83, p. 89 (1908-1915). Panamà. — Nicaragua fins Venezuela. Ct. rugosum Blug, (1-0) Ent. Mosc., p. 7, t. 3, Í. 3 (1824), Dejean, Spec. Col. vol. I, p. 156 (1825), VVestvvood, Zool. Jouru. vol. 5, p. 53, P. 41, Suppl. (1829), 338 Junta de Ciències Naturals de Barcelona VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 90, f. 76 (p. 30), (1908-1915). Espíritu Santo. — Bahía fins Río de Janeiro. Ct. trinolatum Fischer, (O d'- QI) Ent. Ross. vol. 1, Gen:,/p. 00,16. 1,1. 3, (1821), MV. Elor, ant VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 90 (1908-1915). Brasil. — Bahía, Sao Paulo. CL. obliquatum Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 279 (1860), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 83, t. 7, f. 2 (1908-1915). Amazonas. — Perú (Ucayali), Ega. CL. unifasciatum Dejean, (2-2) Spec. Col. vol. 5, p. 272 (1831), Brullé, Hist. Nat. Col. vol. 1, DTIZ at 3e i. 41(2834): Espíritu Santo, Mar d'Espanya. — Bahía fins Santa Catharina. Cl. iehneumoneum Dejean, (1-0) Spec. Col. vol. 2, p. 436 (1826), Guérin, Icon. Règn. Anim. Ins., p. 17, t. 3, Í. 4 (1829), VVestivood, Zool. Journ. Suppl. vol. 5, p. 54, t. 41, Í. 3 (1829), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 283 (1860), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Revision d. Cicind.), p. 31 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 91 (1908-1915). Sao Paulo, Vall del R. Pardo.— Minas Geraes, Río de Janeiro fins Santa Catharina. CL. bicristatum Chaudoir, (I-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 282 (18060), VV. Horn in: Vytsman Gen. lnsc., fasc. 82, p. 91 (1908-1915). Minas Geraes, Brasil. — Espíritu Santo, Río de Ja- neiro. Ct. Schmalzi NV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Revision d. Cicind.), p. 32 (1898), in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 91 (1908-1915). Santa Catharina. 339 La col'lecció Codina 2. Tribus Collyrini I. Genus. Tricondyla, Latreille I. Subgenus. Derocrama, Chaudoir . Honorei Fleutiaux, (3 d'-2 9) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 502 (1893), Fovvler Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 282-284, Í. 126 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-1915). Shembaganur, Madura. — Índia anterior S. Bom- bay. . Nietneri MotschulsÈy, (1-0) Etud. Ent. vol. 8, p. 25 (1859), Vol. 11, p. 23 (1862), Fovler Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, p. 282, 285, Í. 127 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Ins., fasc. 82, p. 96 (1908- 1915). Ceilà. — Ceilà central. . concinna Chaudoit, (I-I) Bull. Soc. Ent. Moscou, p. 298 (1860), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, p. 283, 287, 288, Í. 128 (1912), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-1915). Ceilà. D. Sehaumi VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1892), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, p. 283, 289, Í. 129 (1912), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 69 (1908-1915). Ceilà. D. scitiscabra VValXer, (2-0) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 51 (1859), Fovier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 283, 291, Í. 131 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-1915). Randy, Nias Ombolata. — Ceilà. 2. Genus. Tricondyla, Latreille, s. str. Tr. coriacea Chevrolat, (I d'-0 Ç) Rev. Zool., p. 221 (1841), Fovrler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 275, 276, f. 121 (1912), VV. Horn, 340 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Spolia Ceylanica, vol. 2 (5). p. 39 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-1915). Ceilà. Tr. granulifera Mostchulsiy, (2 c'-o0 Q) Etud. Ent., p. 110, Í. 3 (1857), Fovvler, Fauna Brit. India incl: Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 275, 277, Í. 122 (1912), VV. Horn. Spolia Ceylanica, vol. 265, p. 39 (1904), in: VVytsman, Gen: Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-I915). Ceilà. 1) vugosa Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 447 (1863), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 209 (1892), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 277 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 69 (1908-1915). ISandy. — Cellà. Tr. pulchripes VVhite, (o-I) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 422 (1844), Chaudoir, Rev. Mag. Zool., p. 75 (1864), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 500 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-1915). Tsouglu. — Honglong fins Coxinxina. Tr. macrodera Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 300 (1860), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 275, 278, Í. 123 (1912), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 499 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 96 (1908-1915). Tontín, Muntanyes Manson. — SiElim fins Tontín, Assam. Tr. Mellyi Chaudoir, (0-1) Ibidem, p. 17 (1850), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 280, f. 124 (1912), Flentiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 500 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 97 (1908-1915). - Tonhín. — Bengala fins Tontín. Tr. punctulata Chaudoir, (I-I) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 139 (1861), Rev. Mag. Zool., p. 74 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). Bua-Rraeng, S. Celebes. — Celebes. Tr. cyanea Dejean, (0-1) Spec. Col. vol. 1, p. 101 (1845), Leeuven, Mededéelingen Alg. Proefstat Java, Salatiga, ser. 2, n. 15 (Cultuurgids, Vol. 2), La col'lecció Codina 341 p. 146, t. I, Í. 16 (1909), Vuillet, Insect. vol. 2, p. 85, f. 5 (1912). Brullé, Ins. Nat. Ins. vol. 4, Col. vol. I, p. 105 (1834), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 52 (1897), p. 26-28 (1906), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). Java. — Java, Sumatra. IH. annulicornis Schmidt-Goebel, (I 0'-0 Q) Goebel, Faun. Col. Birm., p. 10 (1840), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 77 (1861), p. 184 (1862), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 498, 501 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 53 (1897), p. 131 (1899), Foveler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 275, 279 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). Siam. — Birma, Siam, Cambodja. IV. VVallacei J. Thomson, (I-I) Arch. Ent. Vol. 1, p. 132 (1857), Chauloir, Rev. Mag. Zool., p. 74 (1864), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1892), p. 346 (1893), p. 53 (1897), R. Shelford, Proc. Zool. Soc. Lond., p. 233, t. 19, Í. 1 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97, Í. 8, Í. 7 (1908-1915). Nias Ombolata, Rinigunang, Nova Pomerània. — Borneo, Brunei, Sumatra, Nias, Malaxa, Siam. Tr. aptera Olivier, (0-1) : Entom., vol. 2, N.2 33, p. 7, t. I, f: 1 (1790), Encycl. Méthod,, vol. 5, p. 727, t. 174, f. I (1790), Guérin eVoyage Coquilleo, vol. 2 (2), 1, p. 58 (1830), Latreille, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Eur., vol. I, p. 65, t. 2, Í. 6 (1822), Dejean, Spec. Col. vol. 2, p. 438 (1826), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. vol. 1, p. 104 (1834), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 299 (1860), p. 360 (1861), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 76 (1861), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 346 (1893), p. 28, 30 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). N. Hèbrides. — N. Hèbrides fins Moluques, Rei, Aru. violacea Chaudoir, Bull. Soc. Ent. Moscou, p. 302 (1860), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 184 (1862), Journ. Ent., p. 70 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). N. Guinea. I. pedestris Rlug, (2-1) Jahrb. InsectenX. vol. 1, p. 44 (1834), Schaum, Berl. Ent. Zeits- sehr., p. 77 (1861), p. 183 (1862), Journ. Ent., p. 70 (1863), VV. 342 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1892), p. 346 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). Moluques, VVahaai, N. Seran. — Moluques, Aru. Chevrolati Castelnau, (I d'-I Q) Rev. Ent. Silberm. vol. 2, p. 38 (1834), Etud. Ent., p. 39 (1835), Hist. Nat. Ins. Col. (I), p. 25 (1840), Brullé, Hist. Nat. Ins. Col. vol. I, p. IO4, t. 3, Í. 2 (1834), Arch. Mus. Hist. Nat. París, vol. I, p. 142, t. 9, Í. 9 (1839), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 77 (1861), p. 183 (1862), Journ. Ent., p. 70 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). N. Pomerània, Herbertshòhe. IH. globicollis Chaudoir, (1-2) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 456 (1844), p. 300 (1860), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915). Talant, Manila, Ocliasers, Harvehoe. — Filipines. I) punctipennis Chevrolat,(o-1) Rev. Zool., p. 221 (1841), Chaudoir, Bulli. Soc. Nat. Moscou, P. 300 (1860), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 77 (1861), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr, p. 346 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 97 (1908-1915) Talant, Sula. — Filipines. Tr. cyanipes Eschscholtz, (I-I) Zool. Atl. vol. 1, p. 5, t. 4, Í. 2 (1829), Dejean, Icon. vol. 1 (ed: 2), P. 57.:t. 6, Í. 7 (1829), Spec. Col. vol. 5, p. 274 (1831), Brulié, Hist. Nat. Col. vol. 1, p. 105 (1834), VV. Hem, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 346 (1893), p. 357 (18906), p. 32-33 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 98 (1908-1915). Filipines. I. elongata VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 32 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 98 (1908-1915). Davao, Mindanao. — Mindanao, Mindoro. Il. comicicollis Chaudoir, (0-2) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 458 (1844), P. 359 (1861), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 182 (1862), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 209 (1892), in: VVystman, Gen. Insec., fasc. 82, p. 98 (1908-1915). Davao, Mindanao. — Luzon. La col'lecció Codina 343 1) brumnipes Motschulsiy (Sec. VV. Horn, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 74 (1895), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 209 (1892)J, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 628 (1861), p. 179 (1864), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 98 (1908-1915). Palembang. — Filipines, Borneo, Sumatra. II. cavijrons Schaum, (I o'-0 Q) Berl. Ent. Zeitschr., p. 182 (1862), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 328 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 98, t. 8, Í. 9, 9.3 (1908-1915). Filipines. — N. Borneo, Balabac, Palanvan. IV. plamcebps Schaum, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 181 (1862), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 98, t. 8, Í. 8, 8.8 (1908-1915). Luzon. 2. Genus. Collyris Fabricius, (Fischer) O Sauteri VV. Horn, (o d'-I9) Ent. Mitteil. vol. 1, p. 131 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 427 (1908-1915). Rantan (Roshun). — Formosa. C. allenuata Redtenbacher, (1-0) Húg. Rashm. vol. 4 (2), p. 498 (1848), Fover, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 233, 240 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 100 (1908-1915 ). Himalaya. — Simla, Nepal, Rhasia Hills, Bengal. C. subtilis Chaudoir, (I-I) Rev. Mag. Zool., p. 111 (1863), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 525 (18064), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 233, 240 (1912), VV. Horn, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, P. 377 (1893), iu: VVytsman, Gen. Insect. fasc., 82, p. 100 (1908- 1915). Sumatra. — Sia , Birma, Sumatra, Java. C. linearis Schmidt-Goebel, (1-0) Faun. Col. Birm., p. 15 (1846), Fovvier Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 233, 243, Í. 104 (1912), Chau- doir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 528 (1864), VV. Horu, Ann. Mus. 344 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Stor. Nat. Genova, p. 379 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO0O (1908-1915). Birma. — Birma, Siam, Saigon. II. SrnRai VV. Horn, (1 d'-0 Q) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 15 (1894), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 243 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Ipsect., fasc. 82, p. I0O0 (1908-1915). Birma, Rubi-Mines. — Birma, Yunnan. HI. fenuicornis Chaudoir, (1-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 526 (1864), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr, p, 51 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc, 82, p. I00 (1908-1915). Sumatra. — Singapur fins Java. C. formosana Bates, (I-I) Proc Zool. Soc. Lound., p. 341 (1866), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IOI (1908-1915). Formosa. l. Diardi Latreille, (1-0) In: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. vol. 1, p. 67 (1822), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IOI (1908-1915). Socharanda, Sumatra. — Malaca fins Java, Borneo. - C. albilarsis Erichson, (O-I) Nov. Acta Acad. Leop. Car., p. 220 (1834), Rlug. in: litt., Jahrb. InseEtenX., vol. 1, p. 47 (1834), Chaudoir, Berl. Ent. Zeitschr., p. 399 (1861), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 511 (1864), VV. Horn, Deuts- che Ent. Zeitschr., p. 358 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO2 (1908-1915). Filipines. — Filipines, Palavvan. longicollis VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 358 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO2 (1908-1915). Davao, Mindanao. C. celebensis Chaudoir, (I-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 291 (1860), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 5LI, t. 8, Í. IO (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 102 (1908-1915). Samanga, S. Celebes. — Celebes, Aru, Sangir, Nias, Mentavvei. La col'lecció Codina Lee) als gi var. (I d'-o Q) N. Nias, Hili, Madjedja. 1) palpalis Chaudoir, (I-I) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 512 (1864), VV. Horn, Deutsché Ent. Zeitschr. (Suplement: Revision d. Cicind.), p. 51 (1901), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO2 (1908-1915). S. Engano. — Sangir, N. Celebes, Sula, I. Engano. C. Bonellii Guérin, (1-2) Bélanger, Voy. Ind. Orient. Zool., p. 481, Ins., t. 2, Í. 1 (1834), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylan et Burma, Col. Cicind., P. 234, 248 (1912), Castelnau, Hist. Nat. Ins. Col., vol. 1, t. 2, f. 7, Lesne, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 55 (1891), Chaudoir, (1840) Ann. Soc. Ent. Fr., £. 503, t. 7, Í. 7 (1864): VV. Hom, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 674 (1895), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 49 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO2 (1908-1915). Semarang, Java oc. — Del S. Caxemir, de l'Hima- laia i S. Xina fins Sumbamva, Sumba, Borneo 1 Banguey. ortygia Buquet, (2-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 604 (1835), Chaudoir, ibidem, p. 502, t. 7, f. 6 (1864), Lesne, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 55 (1891), VV. Horn, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 674 (1895), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 357 (1896), ibidem, p. 49, (1897), Maindroa, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 7 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 234, 249, Í. 108, p. 250 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 102 (1908-1915). SoeEaranda, Sumatra, Costa de Malabar, Mahé. cruentata VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 224 (1894): Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylan et Burma, Col. Cicind., p. 249 (1912). Cam- biada en diversipes, VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, P. 102 (1908-1915). Malaca, Palou. 2) viridula Chaudoir, (0-1) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 503 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Ger. Insect., fasc. 83, p. IO2 (1908-1915). Leo, Timor. — Sumbavva, Djampeja, Selajar, Timor. 2) distincta Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 290 (1860), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 501 (1864), Lefroy, Indian Insect. Life, t. 16, Í. 11 (1909), Fovvler, 24 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 235, 250 (1912): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO3 (1908-1915). Malabar, Mahé. — S. de la India. moesta Sehmidt-Goebel, (0 d'-I Q) Fauna Col. Birm. p. 14 (1840), Fover, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma Col. Cicind. p. 235, 251 (1912), Chaudoir in: litt., Ann. Soc. Ent. Fr., p. 505 (1864), VV. Horn, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 376 (1813), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. IO3 (1908-1915). Malaca. — Indoxina. . Fruhstorjeri VV. Horn, (o-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 68 (1902), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO3 (1908-1915). — Typusl Tontín, Muntanyes Manson. — Tonhín (Manson). . emarginala Dejean, (0-I) Spec. Col., vol. 1, p. 165 (1825), Mac Leay, Annul. Javan., vol. I, P. IO (1825), Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 506,.t. 7, f. 8 (1864), VV. Horn, Deutsuhe Ent. Zeitschr. (Suplement: Revision d. Ci- cind.), p. 42, 54 (1901), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 103 (1908-1915). SoeEaranda, Sumatra. — Malaca fins Java, Nias, Borneo, Palavvan, Filipines. . rufipalpis Chaudoir, (0-I) Ann. Soc. Eut. Fr., p. 504 (1864), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 357 (1892), ibidem, p. 50 (1897), ibidem (Suplement: Revision d. Cicind.), p. 55 (1901), Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, P. 374 (1893), Lesne, Mission Pavie, Indo Chiue, 1879-95, étud. div. vol. 3, t. 8, Í. 16 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 103 (1908-1915). SuRabumi, Java oc. — Assam fins Tontín fins Java. fuscitarsis Sehmidt-Goebel, (0-I) Faun. Col. Birm., p. 16 (1846), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 234, 256, f. 112 (1912), Chau- doir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 499 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO3 (1908-1915). Carin-Cheba. — SiElxim fins Tontín fins Malaca. saphyrina Chaudoir, (o-I) But. Soc. Nat. Moscou, p. 18 (1850), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 498, t. 7, f. 5 (1864), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, La col'lecció Codina 347 Col. Cicind., p. 236, 257, f. 113 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO3 (1908-1915). India or. — Bengala, Assam, Sillim, Nepal. . insignis Chaudoir, (o d'-I Q) Rev. Mag. Zool., p. 76 (1864), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 490, t. 7, f. 4 (1864), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 236, 258, Í. 114 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO3 (1908-1915). SiRRim. — Darjiling fins Bhutan, Assam. . Saundersi Chaudoir. Ceilà. 1) laetior VV. Horn, (I-I) Spolia Ceylanica, vol. 2 (5), p. 35 (1904), Bates, Ann. Mag. Nat. Hist., p. 71 (1886), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 259 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO4 (1908-1915). Andaman. . subelavata Chaudoir, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 289 (1860), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 495 t. 7, f. 3 (1864), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 236, 262 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Bengala, Nilgiri Hills, Andaman. . crassicornis Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 166 (1825), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 230, 261, f. 115 (1912), Schmidt- Goebel, Fauna Col. Birm., p. 12 (1846), Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 492, t. 7, Í. 2 (1864), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., P. 7 (1905), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO4 (1908-1915). Soefaranda, Sumatra. — De Ceilà i Anamalais fins S. Xina i Hong-Rong fins Java i Nias. . orichalcina VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 149 (1896), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 236, OS (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO4 (1908-1915). N. Manipur. — Naga Hills, N. Manipur, Yunnan. var. (I-I) Yunnan. 348 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. albocyanescens VV. Horn, (o O'-I Q) Ent. Mitteil., vol. 1, p. 132 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 429 (1908-1915). Banshorio, Distr. SoRutsu. — Formosa. C. tuberculata Mac Leay, (0-I) Annul. Javan. (ed. 1), vol. I, p. IO (1825), (ed. 2), Vol. I, p. IO5 (1833), Vuillet, Insecta, vol. 2, p. 85, Í. 4 (1912), Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 516, t. 8, Í. I4 (1864), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Java. C. Smúhi Chaudoir, (0-1) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 518 (1864), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 237, 2065, f. 118 (1912), VV. Hom, in: VVyteman, Gen. Irsect., fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Margherita, Assam. — Naga Hills, Cachar, Pegu. C. apicalis Chaudoir, (0-1) Rev. Mag. Zool., p. 105 (1864), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 517 (1864), Fovler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 238, 267, Í. 119 (1912), VV. Hormm, Ann. Soc. Ent. Belg. vol. 57, p. 363 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IOS (1908-1915). — Unicum 1910. Malaca int. — S. Birma fins Sumatra, Borneo. C. aerolia Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 288 (1800,) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 520, t. 8, f. 17 (1864), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Mindanao. — Filipines. C. affinis YV. Horn, (o-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 363 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Filipines. C. ampullacea VV. Horn, (1-0) Ibidem, p. 60 (1901) Suplement: Revision d. Cicind.), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO5, t. 7, Í. I2 (1908-1915). Bazilan. C. similior VV. Horn, (0-1) Ibidem, p. 196 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IOS (1908-1915). Davao, Mindanao. — Filipines. La col'lecció Codina 349 . Speciosa Schaum, (£ d'-0 Ç) joum. Ent., p. 62 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Mindoro. — Filipines. . speciosula VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 361 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IO5 (1908-1915). Palavvan. — Palavvan, Balabac. . Chaudoiri VV. Horn, (0-1) Ibidem, p. 362 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 106 (1908-1915). Davao. — Mindanao. . saramvaRensis S. Thomson, (2-0) Arch. Ent., vol. 1, p. 133 (1857), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 237, 268 (1912), Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 531, t. 9, Í. 22 (1864), Shelford, Proc. Zool. Soc. London, p. 234, t. I9, Í. 5 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 84, p. 106 (1908-1915). Soeltaranda, Sumatra, Tebing-Tinggi, NO. Sumatra. Borneo, Sumatra, Malaca, Birma. . Dohertyi XV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 83 (1895), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 237, 269 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. IO6 (1908-1915). Marang, Resid. Benboelen. — Siam, Birma fins Su- matra, Mentavvei. . Horsfieldi Mac Leay, (0-3) Annul. Javan. (ed.r), vol. 1, p.11 (1825), (ed.2) Vol.I, p.ro5 (1833), van der Linden, Mém. Acad. Sc. Brux. vol. 5, p. 25 (1829), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col., p. 100 (1834), Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 532, t. 9, Í. 23 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 106 (1908-1915). Batàvia. — Java. . leucodaetyla Chaudoir, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 297 (1860), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 530, t. 9, f. 21 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 106 (1908-1915). SaravvaE. — Borneo, Sumatra. Junta de Ciències Naturals de Barcelona n 1) discolor Chaudoir, (I d'-O Q) Ibidem, p. 531 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 106 (1908-1915). Soefaranda. — Java, Sumatra. C. Arnoldi Mac Leay, (0-1) Annul. Javan. (ed. 1), vol. I, p. IO (1825), (ed. 2), vol. I, p. IOS (1833), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 271 (1912), Chaudoir, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 528, t. 9, Í. 20 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 106 (1908-1915). SutRabum. — Java, Sumatra. Divisió B. PLATYSTERNALIAE 3. Tribus. Mantichorini 2. Genus. Mantichora, Fabricius M. tuberculata De Geer, (0 O'-I Q) Mém. Ins., vol. 7, p. 623, t. 46, Í. I4 (1778), Latreille, in: Cuvier, Règne Anim., ed. Masson, Atlas, t. I6, Í. 1, a. d. Brullé, Hist. Nat. Ins:, vol. 4, Col r, p: 32, LL. q, ds meta. 2 (1834) G1Stl: Syst. Ins., vol. 1, t. I, fl (1837), Guérin, Icon. Règne Anim. de Cuvier, Ins., p. 17, t. 3, Í. 6: (1829-44), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. IO (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. I14 (1908-1915). Cap de Bona Esperança. — Colònia del Cap meitat occidental, Namaland:, Cafreria. Sicheli J. Thomson, (1-0) Monogr. Cicind., p. 9, t. 2, f. 7, 8, IO (1857), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect. fasc. 82, p. II4 (1908-1915). Cap de Bona Esperança. 1) dibialis Boheman, (I-I) Ins. Cafífr., vol. I, p. 1 (1848), Castelnau, Rev. Zool., p. 69 (1863), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. IO, 11 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. II4 (1908-1915), Cap de Bona Esperança. — Meitat i part oriental de la Colònia del Cap fins Betschuanaland fins Transvvaal. M. latipennis VVaterhouse, (I-I) Mag. Nat. Hist., p. 503, f. 62 (1837), Hope, Col. Man., vol. 2, p. 158, planxa detràs de la portada (1838), Lacordaire, Mém. Soc. Sciences Liége, p. 94 (1843), Elug, Linn. Ent., p. 421, t. 2, Í. 6 (1819), Boheman, Ins. Cafir., vol. 1 (1), p. 1 (1848), J. La col'lecció Codina 351 Thomson, mong. Cicind., p. 8, t. 2, Í. 3, 4, 9 (1857), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars. 4, p. 337 (1860), Dolhturov, Spec. Cicind., vol. 1, p. 12 (1882), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 307 (1894), p. 195 (1898), in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82 p. 144 (1908-1915). Transivaal. — Del Natal fins Limpopo a l'orient, travessa S. Africa fins Damara i Ovambo. mygaloides J. Thomson, (o d'-IQ) Monogr. Cincid., p. 66. (1857), Castelnau, Rev. Zool., p. 73 (1863), Péringuey, Trans. S. Afr. Philos. Soc., p. 10, 12 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fac. 82. p. 114 (1908-1915). Natal. 1) Livingstom Castelnau. damarensis Péringuey, (I-I) Trans. S. Afr. Philos. Soc., p. IO, 13.(1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ind. Cic.), p. 55 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. II4 (1908-1915). VVindhocR, ORahandja. — Ovambo fins Damara fins Victòria. M. Gruti Boucard, (O-I) The Humming Bird, p. 115 (1892), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 307 (1894), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 114 (1908-1915). Nama, Damara. — Delagoa Bay. M. seabra Rlug, (I-I) Linn. Ent., p. 420, t. I, Í. 3, 4 (1849), in: 4Peterso, Reise nach Mozamb. Zoologie 5, Ins., p. 146, t. 8, Í. 2, 3 (1862), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 8, t. 2, f. 1, 2 (1857), Castelnau, Rev. Zool., p. 70 (1863), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. 55 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. II4 (1908-1915). Mozambique. 1) herculeana Flug, (I-2) Linn. Ent., p. 423, t. 2, f. 7 (1849), in: ePeterss Reise nach Mozamb. Zoologie 5, Insecten, p. 145, t. 8, Í. 1 (1862), Castelnau, Rev. Zool., p. 70 (1863), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. II5 (1908-1915). Lindi, Delagoa Bay. — Del N. Transivaal i Delagoa Bay fins l'orient africà alemany (Rilyva, Uhehe). 1 LI Junta de Ciènciss Natuvals de Barcelona 6) uU 4. Tribus Megacephalini I. Subtribus Platychilina I. Genus Platychila, Mac Leay P. pallida Fabricius, (I d'-I Q) Syst. Eleuth. vol. 1, p. 167 (1801), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 248 (1806), Mac Leay, Annul. Javan., ed. I, P. 9 (1825), ed. 2, p. 104 (1833): Dejean, Spec. Col., vol. 5, p. 198 (1831), Elug, Jahirb. InseEtenX., vol. I, p. I, t. I, f. 1 (1834), Gistl., Syst. Ins., vol. I, D. 3, EL, 1. (0897): Brlle, PEUS t Nat stust sevol 4, (Cola, pr 87 . (1834), Lucas, in: 4Guérina Dictionn. Pittor. Hist. Nat., vol. 8, p. 142 (1839), Castelnau, Hist. Nat. Col. 1, p. 9 (1840), J. Thom- son, Monogr. Cicind., p. 13, t. 3, Í. 2, 2.8 (1857), H. Deyrolle, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 143 (1882), Lucas, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 210 (1882), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 67 (1888), p. 18 (1893), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 1I9, t. 9, Í. 4 (1908-1915). , Jarvis. — Costa del S. oc. d'Africa (Houts Bay fins riu Orange). 2. Subtribus Omina I. Genus Pycnochila, Motschulsty P. fallaciosa Chevrolat, (o d'-I 9) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 666, f. 19, N.2 1, f. 1-8 (1854), J. Thomson, Mon ogrs Cicindi, pe 12, ti get ena, De (1857), NVEN EO Gas ale VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. I2I, t. 9, Í. 5 (1908-1915). Estret de Magallanes. 2. Genus Amblychila, Say A. eylindriformis Say, (I d'-I 9) journ. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 139 (1823), eDisseminator of useful Rnovvledge (Ne Harmony Indiana), p. 65 (1829-1830), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., vol. 4, P. 409 (1834), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 35 (1834), Reiche, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 302 (1838), Mannerheim, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 183 (1843), Le Conte, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 32, t. I (1854), Col. Ransas and East. Mexico, p. I, t. 2, Í. I (1859), La col'lecció Codina 353 Lacordaire, Gen. Col., vol. 1, Atlas, t. I, f. 7, 8 (1854), G. Hom, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 28 (18067), p. 233 (1870), p. 269 (1883), Ent. Amer., vol. 7, p. 208 (1887), Ent. Nevvs, p. 281 (1893), Schaupp, Bull. BrooE. Ent. Soc., p. 452, respect. 11 (1878), P. 74, t. I, f. 1 (1884), Fleutiaux, Le Naturaliste, vol. 8, p. 327 (1886), Rivers, Zcé, vol. 4, p. 218-222, t. 28 (1893), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 97 (1902), VV. Horn.. Deutsche Ent. Zeit. Schr., P. 97-99 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 123 (1908- 1915). VVallace, R. Colorado. — ArXansas fins Arizona, Co- A. Baroni O. Dejeani lorado, Ransas oc. Rivers, (I d'-I Q) Ent. Amer., vol. 6, p. 111 (1890), Zcé, vol. 4, p. 218-222, Í. 29 (1893), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 98 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179, 190, 196 (1903), P. 97-99 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 123. t. 9, f. 6 (1908-1915). . Arizona. — S. Arizona, N. Sonora (Arisbe). 3. Genus Omus, Eschscholtz Reiche, (1 d'-0 Ç) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 299, t. IO, Í. I, I a-I e (1838), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 15, t. 3, Í. 4, 42-d (1857), Le Conte, Reports of Explor. Surv. Railr. Missis. Pac., vol. 9, p. 27, 1. I, f. 1 (1857), Schaupp, Bull. Brool. Ent. Soc., p. 75, 86, l. I, Í. 2 (1884), Casey, Ann. Nevv-Yorlt Acad. Sc., p. 288 (1897), Canad. Ent., D'255/ (010) bene, trans, Amer. Ent- Soc, 4p: 31, 374102 Í. 2, 24 2.e (1878), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insec., fasc. 82, P. 125 (1908-1915). VVashington, Cascata. — Colúmbia britànica, Vau- couver fins Oregon, Montana2, N. Califòrnia. O. californicus Eschscholtz (1-0) Zool. Atl., vol. I, p. 4, t. 4, Í. 1 (1829), VV. Horn, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 294 (1910), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. I, p. 34, DES ES (SS) A CIS ts SV SET S VOL Ta (0637)h Reiche, Ann. Soc. Ent. Fr, p. 301, t. IO, Í. 3 (1838), Mannerheim, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 182 (1843), Lacordaire, Gen. Col., Atlas vol. 1, t. 1, f. 1 (1854), Le Conte, Reports of Explor. Surv. Railr. Missis. Pac. vol. 9, p. 27, t. I, f. 3 (1857), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 16, t. 3. f. 5, 6 (1857), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 143. Í. 2 (1872), Schaupp, Bull. BrooE. Ent. Soc., P. 75, 76, t. 1, Í. 7 (1884), Casey, Ann. Nevv YorE, Acad. Sc., p. 289 (1897), Canad. Ent., p. 255, 257 (1910), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 100, 103, IO06 (1902), VV. Horn, Deutsche Junta de Ciències Naturals de Barcelona I nn de 2, 389, 390 (1902), in: VVytsman, Gen. 1908-1915). Califòrnia. — Califòrnia (Mendocino i Napa Co. fins Santa Bàrbara i For: Tejon). Ent. Zeitschr., p: 383, 3 Insect., fasc. 82, p. 125 — CO 4) Audouini Reiche, (I c'-0 Q) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 300, t. IO, Í. 2 (1838), J. Thomson, Mo- nogr. Cicind., p. 16, t. 3, f. 7, 8 (1857), Le Conte, Reports of Explor. Surv. Railr. Missis. Pac. vol. 9, p. 27, t. I, f. 2 (1857), Schaupp, Bull. BrooEl. Ent. Soc., p. 75, 76, t. I, f. 4 (1884), Casey, Ann. Nevv. Yorl, Acad. Sc., p. 289 (1897), Canada Ent., P. 256 (1910), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. I00, IO4, IO7 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 386, 390 (1902), Ent. Mitteil., vol. 2, p. 350 (1913), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 125 (1908-1915). Califòrnia. — Colúmbia britànica, Vancouver fins Plumas Co. i SisRiyou (Califòrnia). 6) punctifrons Casey, (1-0) Ann. Nevv Yorl Acad. Sc., p. 289, 291 (1897), Canad. Ent.,, p. 263 (1910), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 388, 391 (1902), p. 188 (1903), Ann. Soc. Ent. Belg., p. 295 (1910), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 125 (1908-1915). Mountein Home, Califòrnia. — Sierra Colorado (Ca- lifòrnia). 7) sequoiarum Crotch, (I-I) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 73 (1874), Eduvards, Psyche, p. 75 (1875), Schaupp, Bull. BrooEl. Ent. Soc., P. 75, 70, t. —, 4. 8 (1884), Casey, Ann. Nevv YorE Acad. Sc., p. 289 (1897), Canad. Ent., p. 264 (1910), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. IO0, IO4, 107 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 379, 380, 382, 383, 387, 390 (1902), p. 196 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 83, p. 125 (1908-1915). Calaveres, El Dorado. — El Dorado Co., Calaveres (Califòrnia). 9) Horni Le Conte, (1-0) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 157 (1875), Schaupp, Bull. BrooEl. Ent. Soc., p. 75, 76, t. I, Í. 6 (1884), Casey, Aun. Nemv YorE Acad. Sc., p. 289 (1897), Canad. Ent., p. 265, 266 (1910), Leng. Trans. Amer. Ent. Soc., p. IOI, IO4, IO7 (1902), VV. Horn, Deuts- che Ent. Zeitschr., p. 189, 196 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 125, 126 (1908-1915). Califòrnia. — Tulare, Toulumne (Califòrnia). La col'lecció Codina SES 10) levis Le Conte, (I d'-O 9) 36) 12) 14) 15) 18) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 394 (1866), Schaupp, Bull. BrooEl. Ent. Soc., p. 75, 77, t. I, Í. IO (1884), Casey, Ann. Nev Yorl Acad. Sc., p. 289 (1897), Canad. Ent., p. 266 (1910), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. IOI, IO4, IO9 (1902), VV. Horn, Deuts- che Ent. Zeitschr., p. 381, 382, 385, 394 (1902), Fuchs, Ent. Nevvs, p. 338 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc., 82, p. 126 (1908-1915). Grant Forest. — Tulare, Toulumne (Califòrnia). Eduvardsi Crotch, (1-0) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 73 (1874), Edvvards, Psyche, p. 75 (1875): Schaupp, Bull. BrooEl. Ent. Soc., p. 75, 70, t. 1, f. 3 (1884), Casey, Ann. Nev YorE Acad. Sc., p. 289 (1897), Canad. Ent., p. 261 (1910), Leng., Trans. Amer. Ent. Soc., p. I00, 103, IO5 (1902), VV. Horn, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 383, 387, 388 (1902), p. 191 (1903), Ent. Mitteil., vol. 2, p. 350 (1913), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 126 (1908-1915). Placer Colorado (Califòrnia). — Lahe Tahoe, Placer Colorado (Califòrnia). intermedioronotalis VV. Horn, (0-1) Ent. Mitteil., vol. 2, p. 346, 349, 391 (1913), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 432 (1908-1915). — Cotypusl Plumas Co. (Califòrnia). angustocylindricus VV. Horn, (I-I) Ent. Mitteil., vol. 2, 348, 349 (1913), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 432 (1908-1915). — Cotypusl Lassen Co. (Califòrnia). intermedius Leng, (1-0) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 100, 104 (1902), Fuchs, Ent. Nevs, P. 338 (1904), Casey, Canad. Ent., p. 259 (1910), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 120, t. 9, Í. 7 (1908-1915). Tulare Co. (Califòrnia). — Calaveres, Placer Co., El Dorado Co. fins Tulare (Califòrnia). Lecontei G. Horn, (1-0) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 143, Í. 1 (1872), Schaupp, Bull. BrooHl. Ent. Soc., p. 75, 77, t. I, Í. 9 (1884), Casey, Ann. Nev YorlE Acad. Sc., p. 289 (1897), Canad. Ent., p. 257 (1910), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. I00, 103, 106 (1902), VV. Horn, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 378, 383, 385, 388, 389, 390 (1902), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 86, p. 126 (1908-1915). Monterrey (Califòrnia). — Monterrey, Gaviota, Port Haríord (Califòrnia). 259 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 19) humeroplanatus VV. Horn, (I d'-IQ) Ent. Metteil. Vol. 2, p. 351 (1913). — Cotypusl Centrale Shasta, Colorado (Califòrnia). 3. Subtribus Megacephalina I. Genus. A niaria, Hope A. sepuleralis Fabricius, (OO -I Ç) Syst. Eleuth. vol. I, p. 233 (1801), Herbst, Bàfer, vol. ro, p. 199 (1831), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 45 (1834), Cas- telnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 33 (1834), Audouin et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat., p. 117, t. 7, Í. 1 (1839), VVestivood, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 57 (1852), J. Thomson, Monogr. Ci- Cind., p. 52, t. é, T. TE, De, LO, E. 2/(1857), VV. Elora, mm: VVyiS- man, Gen. Insect., fasc. 83, p. 130 t. 9, Í. 8 (1908-1915). Desemb. del R. Tucutú. — Trinidad, Venezue'a, Cayena fins R. Amazonas (Manaos). 2. Genus. Megacephala, Latreille I. — Megacephalae africans s. str M. regalis Boheman, (0 d'-IQ) Ins. Cafir., vol. 1, p. 2 (1848), VV. Horn, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, ser. 3, vol. 5: p. 462 (1912), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 21, t. 1, f. 2 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent, Zeitschr., p. 315 (1903), P. 159 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 134 (1908-1915). Rhodèsia. — Del Transivaal i Manica fins Damara i Angola. 1) Péringuey: VV. Horn, (1-0) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 305 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 134 (1908-1915). N. Rhodèsia or. — Beira, Tschinde, N. Rhodèsia oriental. 4) Evtli VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 432 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., P. 134, t. 9, Í. 9 (1908-1915). N. Nyassa or. — N. Nyassa or., Bigousera. La col'lecció Codina 357 6) angulicollis Rolbe, (1 O'-I Q) Stett. Ent. Zeit., p. 145 (1892), VV. Horn, in: Sjòstedt, Exped. Rilimandjaro, Teil 7 (20), Cicindelidae, p. 399 (1910), Rev. Zool. Afric., vol. 2, p. 279 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 134 (1908-1915). Nyassa. — Africa or. alemanya, Uganda. 7) Benmgseni VV. Horn, (1-3) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 56 (1890), ic: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 134 (1908-1915). Lindi, Lululedi, Mozambique.—Africa oriental ale- manya fins Razungula. 8) excelsa Bates, (O-I) Ent. Monthly Mag., vol. ro, p. 261 (1874), Fairmaire, Ann. Soc, Ent. Belg. p. 387 (1894), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., FE. 56 (1896), in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 134 (1908- I9I5). Africa oriental alemanya interior. — IEutha (Africa or. brit.), Africa or. alemanya. 10) Hauseri VV. Horn, (1-2) Notes Leyd. Mus., p. 107 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect , fasc. 82, p. 134 (1908-1915). Ribvvezi (Africa or. brit.), Lindi (Africa or. al.).— Africa or. brit. (JRutha, Leopold-Rette), Uganda. 11) Revoidi Lucas, (2-2) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 101 (1881), Fairmaire, in: cRevoib, Faune et Flore Çomalis, Col., p. 3,.t. 1, f. 1 (1182), VV. Horn, Deutsche, Ent. Zeitschr. p. 94 (1904), P. 159 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 134 (1908-1915). di Colubi, Abisinia. — N. Somàlia .fins Galla. Revoii Lucas (forma negra). (I-I) Harrar, Colubi (Abisínia). M. megacephala Olivier, (0-I) Ent vol. 2, m.ov8a, pre (1700) Encyel. Metb., vol. 9. p: 727 (1790), Fabricius, Syst. Eleuth., vol. 1, p. 232 (1801), VV. Horn in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 135 (1910-1915). Senegal. senegalensis Latreille, (0-I) Gen. Crust. Ins., vol. 1, p. 175 (1806), Dejéan, Spec. Col., vol. 5, p. 199 (1831), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col, 1, p. 41, t. I, f. 4 4 a-c (1834), Guérin, Rev. Zool., p. 346 (1848), J. Thomson, ge) ga Co Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Monogr. Cicind., p. 20, t. 4, Í. I, I a-c (1857), VV. Horn, Stett. Ent. Zeit., p. 167 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 135 (1908-1915). Senegal. — Senegal. IH. — Styphloderma, VVaterhouse M. asperata VVaterhouse. 1) Schaumi VV. Horn, (I d'-oQ) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 369 (1892), p. 95 (1904), in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 135 (1908-1915). ' Illa ULerexe. — Sudan egipci, URereve. 2) Morsi Fairmaire, (0-I) Compt. Rend. Soc. Ent. Belg., p. 44 (1882), VV. Horn, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 95 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 135 (1908-1915). Africa oriental alemanya. 3) subobaca Fairmaire, (2-2) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 389 (1894), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 57 (1890): p. 95 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 135, fig. 62 (p. 29), (1908-1915). Lindi. — Africa or. al., Rilima Ndscharo. 6) graliosa VV. Horn, (2-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 95 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., Tasc. 82, P: 135, t. O) T.210/(1008-1915). Mozambique, Lindi. — S. de l'Africa. or. al. 7) levicollis VVaterhouse, (O-I) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 92 (1880), Fairmaire, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 389 (1894), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 95 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 135 (1908-1915). Ribvvezi, Africa or. brit. — IEutha fins Eilvar. I. — Tetrachae d'Africa tropical M. Bocandei Guérin, (o d'-I 9) Rev. Zool., p. 347 (1848), Mag. Zool., 157, f. 1-3 (1845-1849): J. Thomson, monogr. Cicind., p. 22, t. 4, f. 4. (1857), Chau- doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, P. 334 (1860), VV. Horn. in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 135 (1908-1915). Togo. — Guinea portuguesa fins Togo. La col'lecció Codina 359 M. quadrisignata Dejean, (0 O'-I 9) Spec. Col., vol. 5, p. 200 (1831), Icon. (ed 2), vol. 1, p. 7, f I (1829), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 42 (1834), Cas- telnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 28 (1834), Guérin. Dictionn. Pittor. Hist. Nat., vol. 5, p. 118, t. 338, f. 4 (1837), Rev. Zool,, p. 347 (1848), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 27, t. 4, Í. 5, 6 (1857), VV. Horn, in: VVytsman. Gen.. Insect., fasc. 81, p. 136 (1908-1915). Dahomey. — Senegal fins Assaba (Nigrícia). IV. — Megacehala euhratica Palearctica (Grammognatha Motchulsiy) M. euphratica Latreille et Dejean, (10 d'-4 9) Hist. Nat. Col. Eur., vol. 1, p. 37, t. 1, Í. 4 (1822), Fischer, Bull. Soc. Nat. Moscou, vol. 4, p. 431 (1832), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 442, Í. 199 (1912), Castelnau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 28 (1834), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 7 (1825), Ménétriés, Catal. Rais. Obj. Zool. Cauca- se, p. 93 (1832), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. I, p. 43 (1834), Blanchard, Rev. Zool., p. 160 (1846), VVestvood, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 57 (1852), Jaquelin du Val, Gen. Col., Eur., vol. ED 97, UE Es, (6675 J. Thomson, Monogr. Cidind., P. 29, t. 4, f. 7, 8 (1857), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afír., vol. 1, p. 2 (1895): Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 381 (1899), Rònig, VVien. Ent. Zeit., p. 140 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 136 (1908-1915). Cartagena. — Cartagena, Andalusia, Alger fins Trí- poli, Egipte, Golf de Tadjura, Sinaí2, Síria, Rhodes, Xipre, Caucàs, Eufrates, Pèrsia, frontera cap a Belutschistan i Afghanistan, províncies nordorientals (India: Agra), Barachi. armeniaca Castelnau, (2-2) Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 28 (1834), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 44 (1834), Dollhturoiv, Hor. Soc. Ent. Ross,, p. 247 (1835), Annandale ct VV. Horn, Annotated List Asiatic Beetles Ind. Mus., n. I, p. 4, t. I, Í. 5 (1909), Foviler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 443, Í. 199 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Ins., fasc. 82, p. 136 (1908- 1915). A Armènia turca, Transcàspia. — Armènia, Transcàs- pia fins Amu Darja, Seistan. 360 Junta de Ciències Naturals de Barcelona V. — Metriochila, J. Thomson M. nigricollis Reiche, (2 d'-o Q) Rev. Zool., p. 239 (1842), Lucas. Voy. Castelnau, p. 26, t. I, f. 4 (1857), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 5I, t. 7, Í. II, II a-e, b. 9, f. 1 (1857), Dolihturov, Spec. Cicind., vol. I. p. 70, f. 8, f. 8, (1884), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 136, t. 9, f. II (1908-1915). Tocache, prov. Huallaga, Perú. — Colúmbia (Honda, Bogotà) fins Catamarca. Pebas. VI. — Phaeoxantha, Chaudoir M. Elugi Chaudoir, (I d'-I Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 8 (1850), Lacordaire, Gen. Col. Atl., LL, f. 2 (1854), Lucas, Voy. Castelban, p- 25, t. E, fa (1857): J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 45, t. 7, f. 11'd, t. 8, f. 3, 4 (1857): DoEhturov, Spec. Cicind., vol. I, p. 66, t. 8, f. 1 (1882), .Fleu- tiaux, Bull. Soc. Zool. Fr. p. 26 (1884), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 137 (1908-1915). Amazonas. — Orinoco (Ciudad Bolívar), Amazonas fins R. Jurua i R. Curaray amunt, Areguaya. M. cruciata Brullé, (1-0) Voy. d'Orbigny, Ins. Col., p. 2, t. 1, f. 2 (1837), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 47, t. 8, f. 6 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 137 (1908-1915). Paraguay. — La Plata fins Paraguay, 4Sao Paulo). M. Tremolerasi VV. Horn. Rev. Mus. La Plata, vol. 16, p. 32 (1909), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 137 (1908-1915). Salto, Uruguay. — R. Uruguay (Concòrdia-Salto). M. aequinoctialis Dejean, (1-2) Spec. Col., vol. 1, p. m4 (1825), Fleutiaux, Bull. Soc. Zool. Fr., p. 27 (1894), VV. Horn. in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 137. (Buena - Vista, Venezuela. — Venezuela ( Orinoco: Ciudad Bolívar, 4 Buena -Vista o, 4Cayenan, Deme- rara), R. Amazonas fins Perú amunt, Tapayoz, Salto (Argentina), (Rio Negro,. La col'lecció Codina 361 I) difasciata Brullé, (o d'-I Q) Voy. D'Orbigny, Ins. Col., p. 1, t. I, f. 1 (1837), Fleutiaux, Bull. Soc. Zool. Fr., p. 27 (1894), VV. Horn. in: VVitsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 137 (1908-1915). Amazonas. — R. Amazonas fins Corriente amunt, Bolívia. Matto Grosso. obscura Dolhturovv, (o-I) Spec. Cicind., ol. 1, vp. 68, t. 8, f. 6 (1882), Rev. Mens. Ent., vol. 1, p. 6 (1883), VV. Horn, in VVitsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 137 (1908-1915). Amazonas. M. limata Perty. laminata Perty, (I-I) Delect. Anim. artic., p. 2 (1830), J. Thomson, Monogr. Cincid., p. 48, t. 8, f. IO (1857), Dolhturov, Spec. Cicind., vol. I, p. 69, t. 8, R. f. 7 (1882), VV. Horn, in: VVitsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 137 (1903-1915). Amazonas. — Amazonas fins Ega amunt, Tapayoz, Paraguay. VIII. — Megacephala Germaini M. germaini Chaudoir, Cat. Coll., p. 64 (1865), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr.,. p. 269 (1907), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 138 (1908- 1915). Mendoza (Argentina). — Mendoza, Xubut (Patagò- nia). IX. — Pseudotetracha, Fleutiaux M. eglindrica Mac Leay, (o d'-I Q) Trans. Ent. Soc. N. S. VVales, p. 11 (1863), Fleutiaux, Rev. Ent., p. 124 (1894)), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 317 VS LO ten 25 Ia 2 NT DIR to I SO) AO AO) (1900): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 138 (1908-1915). Austràlia oc. — Queensland ( Ratherine River), Dar- ling River, S. Austràlia. 25 o O Lee) Junta de Ciències Naturals de Barcelona X. — Megacephalae Australianes M. greygana Sloane, (I d'-0 9) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 632 (1000): p:/817-310, (L 20, Í. 42 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 139 (1908-1915). N. Austràlia oc. — Austràlia oc. ( districte Carnar- von, Ashburton River). XI. — Tetrachae d'Australia sens dibuix M. murchisona Fleutiaux, (I d'-09) Rev. Ent., p. 285 (1886), p. 46 (1899), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 320 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 139 (1908-1915). Austràlia oc. — Districte Murchison (Austràlia oc.). M. pulehra Brovn, (0-1) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 352 (1869), Dolhturovv, Spec. Cicind., vol. 1, p. 58 (1882), Fleutiaux, Rev. Ent., p. 125 (1894), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 319, 320 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 139 (1908-1915). Austràlia oc. — SO. d'Austràlia ( Lage Lefroy i Champion Bay) fins NO. d'Austràlia (NicFol Bay). XII. — Tetrachae d'Australia amb dibuix apical M. australis Chaudoir, (I d'-I Q) Cat. Coll., p. 63 (1865), VVaterhousse, Aid to the Identif. of Insects, vol. I, p. 11, t. 17 (1880-1882), Fleutiaux, Rev. Ent., p. 126, fig. (1894), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. 5. VVales, p. 320, 326, t. 27, Í. IO, t. 29, f. 53 (1906), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 139 (1908-1915). Mallee, Victòria. — Victòria fins Austràlia central2, (Austràlia oc.). VVaterhousei Castelnau, (o-I) Trans. Roy Soc. Victoria, p. 32 (1867), VV. Horn, in: VVytsmar, Gen. Insect., fasc. 82, p. 139 (1908-1915). Austràlia oc. La col'lecció Codina 363 XIII. — Tetrachae d'Australia amb dibuix marginal M. australasiae Hope, (1 d'-0Q) Journ. of Proc. Ent. Soc. Lond., p. 45 (1841), Ann. Mag. Nat. Hist., p. 425 (1842), Trans. Ent. Soc. Lond., p. 58 (1852), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 49 (1857), Brovn, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 352 (1869), Fleutiaux, Rev. Ent. p. 127, fig. (1884), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 353 (1896), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 320, 325 (1906), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 139 (1908-1915). NO. d'Austràlia. — NO. d'Austràlia fins Queensland. transit ad 1) humeralis Mac Leay (0-I) NO. d'Austràlia. 1) humeralis Mac Leay, (I-I) Trans. Ent. Soc. N. S. VVales, p. 9 (1863), Fleutiaux, Rev. Ent., p. 127, fig. (1894), p. 286 (1896), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. ales pa 3231/3251 32090 2702 OA A 7, 485 ts 2008958 (1906). NO. d'Austràlia. — Champion Bay (O. d'Austràlia) via N. fins Edgecumbe Bay, Nova Guinea. M. crucigera Mac Leay, (2-1) Trans. Soc. N. S. VVales, p. 10 (1863), Dolthurovv, Spec. Cicind. vol. 1, p. 68, t. 8, f. 5 (1882), Fleutiaux, Rev. Ent., p. 1206, fig. (1894), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 114, 318, 320, 2t 26 St 28,6. 444 453 te 20,08. 5 ZD (000): VV Hora, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 140 (1908-1915). Queensland. — Gayndah (S. Queensland or.) fins Golf de Carpentaria2, (Austràlia oc.). M. Bostochi Castelnau excisilatera Sloane, (0-I) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 34 (1897), p. 320, 324, t. 28, Í. 52, 56 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 140 (1908-1915). Austràlia central. — O. d'Austràlia ( Champion Bay) via N. fins N. de Queensland (Cairns). M. basalis Mac Leay, (1-0) Trans. Soc. N. S. VVales, p. LVIII (1866), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 140, Í. 61 (p. 29) (1908-1915). Port Denison. — Edgecumbe Bay (Queensland) via N. fins Nictal 3ay. Junta de Ciències Naturals de Barcelona XIV. — Tetrachae neotropica S. str. M. suturalis VV. Horn, (I d'-09) Ent. Nachr., p. 53 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 140, t. IO, Í. 4 (1908-1915). Equador oc. — Equador oc. (Posorja). M. carolina Linné, (3-0) Syst. Nat. (ed. 12) vol. 1, p. 657 (1766), Geer, Mém. Hist. Ins. vol. 4, p. 120 t. 17, Í. 24 (1774), Húbner, Naturforscher, StúcE 24, P. S3vte 2,21 (M780: Olivier, Et. vol e2, INTNS3, po ep, t.'2,Í. 22 (1790), Encyel. Meth.. vol. 5, p. 734, t. 175, £. 9 (1790): Latreille, Hist. Nat. Crust. et Ins. vol. 8, p. 193, t. 71, Í. 4 (1804): Herbst, Eàfer, vol. 10, p. 161, t. 170, f. 9 (1806), Dejean, Spec. Col. vol. 1, p. 8 (1825), Guérin, Icon. Règne Anim. de Cuvier, Ins., p. 16, t. 3, Í. 2 a-e (1829-1844), Say, Nev Harmony, In- diana, p. 83 (1838 (1834)), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. 1, P. 44 (1834), VVestivood, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 58 (1852), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 30, t. 4, f. 9, IO (1857), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 234 (1876), Schaupp, Bull. Brooxi. Ent. Soc.,,p: 78, t. L, f. mL (1883): VV. Elotn, (Dentsch, Ent: Zeitschr. p. 185 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc. p. 109 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 140 (1908-1915). Florida, Mobile, Torreon ( Coahuila, Mèxic). — Flo- rida fins S. de Califòrnia, fins Nicaragua, Cuba. occidentalis Rlug, (I-I) Preis-Verz, vor Insect. Mus. Berlin, p. 11 (1829), Chevrolat, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 184 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908-1915). Guantànamo (Cuba). mexicana Gray, (0-1) In: 4Griffitha Anim. Ringd. vol. 14, p. 263, t. 29, f. 1 (1832), Chevrolat, Col. Mexique, Fasc. 2, N.o 25 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908-1915). Texes, Tehuantepec, Osxaca (Mèxic). 2) chilensis Castelnau, (2-1) Rev. Ent. Silberm. xol. 2, p. 29 (1834), Hist. Nat. Col. vol. 1, p. 11 (1840), Solier, in: 4Gayo, Hist. Nat. fis. Chile, Zool. vol. 4, p. 112, Atl. Col. t. 1, Í. 1, 'a, b, (1849), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 34, t. 5, f. IO (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908-1915). - Perú. — Colúmbia fins N. Xile. La col'lecció Codina 365 3) Latreillei Castelanau, (I d'-0 Q) Rev. Ent. Silberm. vol. 2, p. 32 (1834), Hist. Nat. Col. vol. 1, p. 12 (1840), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141, f. 57 (P. 29) (1908-1915). Arica (Xile). — Perú fins Arica (Xile). chrysochroa Dolhturovy, (1-0) Spec. Cicind. vol. 1 p. 41 (1882), VV. Horn in: VVytsman Gen. Insect. fasc. 82, p. 141 (1908-1915). Perú. M. Camposi VV. Horn, (I-0) Ent. Nachr. p. 54 (1900), VV. Horn in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908-1915). Equador. — Equador, N. Perú. M. distinguenda Dejean, (0-2) Spec. Col. vol. 5, p. 202 (1831), J. Thomson, Monogr. Cicind., P. 40, t. 7, Í. 4 (1857), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, P. 335 (1860), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 141 (1908-1915). Montevideo, S. Amèrica. — Paraguay, Montevideo, Tucuman fins Mendoza i Buenos Aires2, Nova Fri- burgo (Río de Janeiro). M. julgida Blug, (0-3) Jahrb. InseEtenE. vol. 1, p. 7 (1834), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 33, t. 5, f. 7, 8 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908-1915). R. Amazonas, Paraguari ( Paraguay). — País com- prés desde Obidos fins Goyas fins Espíritu Santo fins N. Argentina fins R. Iça i R. Amazonas. fulgida var. (1-0) Sao Paulo (Brasil oc.). 1) Pseudosobrina VV. Horn, (o-I) Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.), P. 51 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908- 1915). Venezuela. — Venezuela, Colómbia. 2) Mellyi Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 4 (1850), J. Thomson, Monogr. Cicind., 366 Junta de Ciències Naturals de Barcelona p. 50 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 141 (1908-1915). Sao Paulo. — Ceara fins Santa Catharina. 4) Horm Ruge, (I d'-I 9) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 130 (1892), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 (1908-1915). Perú. 6) cvanea VV. Horn, (0-3) Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. 52 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 141 (1908- I9I5). Mendoza. — Argentina (Catamarca, Mendoza). M. angusticollis VV. Horn, (1-0) Bull. Mus. Hist. Nat. París, p. 328 (1896), Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. 51 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Venezuela. M. spinosa Brullé, (I-I) M. M. Voy. d'Orbigny, Ins. Col., p. 3 (1837), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 35, t. 6, f. 3, 3 a, 4, 4 a (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 142 (1908-1915). R. Amazonas. — R. Amazonas, Bolívia. Steinheili VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 211 (1900), (Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. 51 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Perú. . annuligera Lucas, (0-I) Voy. Castelnau, p. 27, t. I, f. 7 (1857), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 336 (1860), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Brasil. — Rio Madeira ( Borba ), Matto Grosso, Sao Paulo. bilunata Rlug, (1-0) Jahrb. InseEtentE. vol. 1, p. 6 (1834), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 218 (1892), p. 96 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Brasil. — Rio Jurua fins Mines Geraes i N. Bahia, Bolívia. La col'lecció Codina 367 M. Martii Perty, (1 O'-I9Q) Delect. Anim. Art., p. I, t. I, f. I (1830), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 795 (1909), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Obidos (Brasil int.). — Sao Paulo, Matto Grosso, N. Bahía. M. acutipennis Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 1, p. 13 (1825), J. Thomson, Monogr. Cicind. p. 36, t. 6, f. 5, 5a, 6, 6a, (1857), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Elaití. — Cuba, Haití. acutipennis (nigra). (1-0) Santo Domingo. Adomis Castelnau, (1-0) Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 83 (1834), Etud. Ent., vol. I, P. 35 (1835), Hist. Nat. Col., vol. 1, p. 13, t. I, Í. 3 (1840), Chevrolat, Ann. Soc. Ent. F., p. 184 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Cuba. M. sobrina Dejean, (1-2) Spec. Cel., vol. 5, p. 202 (1831), J. Thomson, Monogr. Cicind., D'3n tb set re(mes7)s Bates. Biol. (Centr. Amer. Coll, vols £, p. 2 (1881), VV. Horn, iu: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Theresopolis (Brasil), Rio Branco (Colúmbia). —Mèxic fins Colúmbia, St.-Barthélemy, Venezuela2, (Olivençan (Amazonas:), Curaçao. geniculata Chevrolat, (I-I) Col. Mexique, fasc. 2, n.2 2 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. fasct 82, p. 142 (1908-1915). Mèxic. 1) ignea Bates, (IO-) Proc. Zool. Soc. Lond., p. 587 (1878), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 84 (p. 142) (1908-1915). Xiriqui, Costa Rica. I. infuscata Mannerheim, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars. 2, p. 6 (1837), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 32, t. 5, f. 2 (1857), Chevrolat, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 184 (1863), VV. Horn., in: VVytsman,Gen. Insect. fasc., 82, P. 142 (1908-1915). Santo Domingo. — Cuba, Haití, Puerto Rico, Sant Tomàs, Santa, Cruz: 368 Junta de Ciències Naturals de Barcelona IH. Sommeri Chaudoir, (I d'-o Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 5 (1850): pars 4, p. 335 (1860),) VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 144 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Venezuela. — Venezuela, Colúmbia, Matto Grosso, Paraguay, Xaco. III. punctata Castelnau, (1-0) Etud. Ent., vol. 1, p. 34 (1835), Hist. Nat. Col., vol. I, p. 13 (1840), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 31 (1857), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 335 (18060), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). R. Amazonas. — Amazonas, Bolívia, Perú. IV. longipennis Chaudoir.(1-I) Cat. Coll., p. 63 (1865), VV. Horn, in: VVytsmaa, Gen. Insect.,, fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Matto Grosso. — Parà, Matto Grosso, (Guyana). VI. Spixi Brullé, (2-1) Voy. d'Orbiguy, Ins. Col., p. 3, t. I, f. 3 (1837), VVestrvood, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 54, t. 7, Í. 5 (1852), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 142 (1908-1915). Tocache, Huallaga, Perú. — Amazonas ( Villa Nueva fins Perú), Río Negro, Equador fins Bolívia. mquinata Thomson, (I-I) Monogr. Cicind., p. 34, t. 5, f. 9 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 143 (1908-1915). Jurua. 1) phylogenetica VV. Horn, (0-I) Deutsche Ent. Zeitschr. p. 286 (1909), in: VVytsman, Gen. Insect, fasc. 82, p. 143 (1908-1915). Curaray (Equador). — Equador or. M. affinis Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. m4 (18235), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 39, t. 6, Í. IO (1857), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vel. I, p. 3 (1881), VV. Horn, Deutssche Ent. Zeitschr., p. 263-266 (1907), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 84, p. 143 (1908-1915.) Cucuhy (Perú). — Trinidad, Mèxic fins Cayena, Amazonas, Bahía, Argentina. La col'lecció Codina 369 2) smaragdina J. Thomson, (2 d'-I 9) Monogr. Cicind., p. 37, t. 7, f. 1 (1853), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 264 (1907), in: VVytsman. Gen. Insect., fasc. 82, P. 143 (1908-1915). Matto Grosso. — Amazonas, Cuyaba. 4) angustata Chevrolat, (I-I) Mag. Zool., t. 55 (1841), J. Thomson, Monogt. Cicind, p. 38, t. Ó, f. 9 (1857): Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. 1, p. 3, t. I, Í. I (1881), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 265 (1907), in: Vvytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 143 (1998-1915). Tapachula, Chiapas (Mèxic S.). — S. Mèxic. M. brasiliensis Rirby, (I-I) Trans. Linn. Soc. Lond., p. 376 (1818), Dejean, Col., vol. 1, p. 11 (1825): Casteluau, Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 31 (1834), J. Thom- son, Monogt. Cicind., p. 37, t. 6, f. 8 (1857), Lucas, Voy. Castel- nau, p. 29 (1857), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 336 (1860), Houlbert, Insecta, Vol., 2, P. 103-105, Í. 15-18 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 143 (1908-1915). Sao Paulo, Rio Grande do Sul (Brasil), Porto Alegre (S. Brasil). — Espíritu Santo fins Rio Grande do Sul, Chaco, Paraguay, Bolívia, Matto Grosso, Riu Amazonas. M. rutilans J. Thomson, (0-2) Monogr. Cicind., p. 35, t. 6, f. 2 (1857), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ind. Cicind.), p. 50 (1905) iu: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 143 (1908-1915). . Obidos (Brasil). — Obidos fins Pernambuco. M. Lacordairei Gory, (1-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 171 (1833): J. Thomson, Monogr. d. Ci- cind., p. 41, t. 7, f. 6, 6.8 (1857), VV. Horn, in: VVystman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 143 (1908-1915). Venezuela. — Colombia fins Cayena. M. virginica Linné, (1-2) Syst. Nat., (ed. 12), vol. 1, p. 657 (1766), Dejean, Spec. Col, vol. I, p. 11, 13 (1825), Pallas, Icones Ins., Vol. 3, t. G., f. II (1798), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 160, t. 170, f. 8 (1806), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 42 (1834), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 41, t. 7, f. 7, 72 (1857), Schaupp, Bull. Brool. Ent. 370 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Soc., p. 110 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 143-144 (1908-1915). Vovvell's Mill. La., Galena, Ransas, Virgínia. — Pen- silvània fins Florida fins Texas fins Ransas i Sud- Oest Jouva, Long Island, Colorado, Tenessee i Ohío. M. femoralis Perty, (I O'-0 9) Del. Anim. Art., p. I, t. I, f. 2 (1830), Castelnau, Hist. Nat. Col., VOl,- I, pp. 12, t. I, EL 2 (n6r0), VV. Elorn, an: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 144 (1908-1915). Jataby, Goyaz. — Goyaz, Minas Geraes fins Rio Grande do Sul fins Paraguay. XV. — Tetrachae neotropica aberrants M. Elagesi VV. Horn, (2 c'-0o 9) Proc. Ent. Soc. VVash. vol. 5 (11), p. 332 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 144, t. IO, f. 6 (1908-1915). Munt. Parima. — Muntanyes Parima (S. Venezuela). 3. Genus. Ozxychila Dejean O. femoralis Castelnau, (I d'-0 9) Rev. Ent. Silberm., vol. I, p. 12è (1833), Flist. (Nat. Col P. 14, t. I, Í. 4 (1840), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. I, p. 83 (1834), Guérin, Dictionn. Pitor. Hist. Nat., vol. 6, p. 572 (1839). Montevideo. — Rio Grande do Sul, Montevideo. O. similis VV. Horn. Schmalzi VV. Horn, (0-I) Ent. Nachr., p. 337 (1890), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 146 (1908-1915). Santa Catharina (Brasil). — Rio Grande do Sul fins Minas Geraes, Goyaz. 1) immaculata VV. Horn, (1-0) Archic. Naturg. Jahrg. 79, Abt. A., fasc. m1, p. 7. in: Vytsman, Gen. Inse t., Í S:. 82, P. 434 (1908-1915). Urtel, Matto Grosso, Brasil. — Matto Grosso, Goyaz. La col'lecció Codina 371 O. tristis Fabricius, (I d'-0 9) Syst. Ent. Suppl., p. 825 (1775), Olivier, Ent., vol. 2, n." 33, p. 15, t. 3, Í. 26 (1790), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 185, t. 172, f. 8. (1806), Dejean, Spec. Col. Vol. 1, p. 16 (1845), Guérin Icon. Règne Anim. de Cuvier, Ins., p. 18, t. 3, Í. 8 (1829-44), Dictionn. Pittor. Hist. Nat., vol. 6, p. 572 (1839), Castelvau, Rev. Ent. Silberm. vol, p. 127 (1833), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col pp. 83. tl 2/ Ei (1834): Gistl 'Syst. Tos, Vol. 1, t. 1, fig. (1837), J. Thomson, Monogr. Cicind. p. 63 t. 9, f. 7, 8, t. IO Í. 10, IOa-C (1857), Lucas, Voy. Castelnau, p. 24 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 84, P. 147 (1908-1915). Minas Geraes (Brasil). Catharina, Goyaz. ab. Brasil, (O-I) nigrodenea Bates, (I-I) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 203 (1872), VV. Horn, in: VV ytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 147 (1908-1915). Equador. — Equador. Santa o ) . aquatica Guérin, (1-0) Rev. Zool., p. 15 (1843), Mag. Zool., t. 132, (1844), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 61, t. 10, f. 6, 6a, b (1657), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 84, p. 147 (1908-1915). Colúmbia. L . polita Bates, (1-0) Ent. Monthly Mag. vol. 8, p. 264 (1872), Biol. Centr. Amer. Col. vol. I, p. 4. t. I, Í. 3 (1881), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 147 (1908-1915). Hondures. — Hondures fins Cola ra Dia: S gracillima Bates, (I-I) Ent. Monthly Mag. vol. 8, p. 263 (1872), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 147 (1908-1915). Santa Inés. — Equador. 4. Genus. Pseudoxychila, Guérin qe . bipustulata Latreille, (2 d'-I Q) Voy. Humboldt, Ins., p. 153, t. 16, f. I, 2 (1811), Germar, Mag. d. Ins. vol. 1, p. 110 (1813), Dejean, Spec. Col. vol. 5, p. 205 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Ch: (1831), Icon. (ed. 2) vol. 1, p. 8, t. 1, Í. 3 (1829), Castelnau, Rev. Ent. Silberm. vol. 1, p. 8, t. 1, Í. 3 (1829), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. 1, p. 84 (1834), Guérin, Dictionn. Pittor. Hist. Nat. vol. 6, p. 573 (1839), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 9 (1848), J. Thomson, Monogr. Cicind., p. 57, t. 9, Í. 5, 5 a. d. 6 (1857), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 149 (1908-1915). Chanchamayo, Perú, Colúmbia. — Venezuela ( Mèri- da), Colúmbia fins Bolívia. ab. Sta. Inés (Ecuador). (2 d'-3 Q) lateguttata Chaudoir, (I-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 455 (1844), p. 9 (1848), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 149 (1908-1915). Bolívia. I. tarsalis Bates, (I-I) Ent. Monthly Mag. vol. 5, p. 290 (1869), Biol. Centr. Amer. Col., vol. I, p. 4, t. I, Í. 2 (1881), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 149 (1908-1915). Colúmbia, Chiriquí, Costa Rica. — Costa Rica, Co- lúmbia2 Guyana brit. II. ceratoma Chaudoir, (0-1) Cat. Coll., p. 62 (18635), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 149 (1908-1915). Equador. — Equador, Colúmbia. 5. Genus. Chiloxia, Guérin binotata Castelnau. bisignata Guérin, (0 d'-I Q) Dictionn. Pittor. Hist. Nat. vol. 6, p. 572, t. 438, Í. 2 (1839), Icon. Règne Anim. Cuvier, t. 3, f. 8 (1829-38), Hope, Col. Mau. vol. 2, p. 161, t. 1, f. 3 (1838), J. Thomson, Monogr. Cicind., P. 64, t. IO, Í. 4, 5 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82 (1908-1915).. Bolívia. — Guyana. 1) longipennis VV. Horn, (I-I) Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 93 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 150, t. IO, Í. Q (1908-1915). Curaray, Equador. — Equador fins Bolívia. La col'lecció Codina 373 6. Genus. Eucallia, Guérin 7 ces ga Guérin, (0 o'-2 Q) Rev. Zool., p. 14 (1843), Mag. Zool., t. 144 (1844), VV. Horn, in: - VVytsman, Gen. Las fasc. 82, p. 152, t. 12, f. 5 (1908-1915). Colombia, Equador. — Colombia, Equador. 5. Tribu Cicindelini I. Subtribus Dromicina I. Genus Dromica, Dejean D. tuberculata Dejean, (1 O'-09) Spec. Col. vol. 5, p. 270 (1831), Gray, in: 4dGryífitho, Anim. Ringd. vol. 14, p. 265, t. 29, Í. 6 (1832), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. 1, p. 89 (1834), Rlug, Jahrb. Inseltenl. vol. I, p. 39 (1834), Boheman, Ins. Catfr. vol. 1, p. 19 (1848), Chaudoir, Rev. Mag. Zool., p. 39 (1864), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 78 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 160 (1908-1915). Colònia del Cap de Bona Esperança. — Natal fins Grahamstovn. 1) carinulata Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pers. 4, p. 306 (1860), Rev. Mag. Zool., P. 39 (1864), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 78 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Colònia del Cap de Bona Esperança.— Natal. D. clathrata Rlug, (1-0) Jahrb. See vol. I, p. 40 (1834). Boheman, Ins. Cafir. vol. 1, p. 17 (1848), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc. P. 73 (1893): VV. Horn, Stett. Ent. Zeit. p. 333 (1907), in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Port Natal. — Natal, Mozambique, Orange fins al país dels Matabele, N'Gami. gigantea Brème, (0-I) Ann. Soc. Ent. Br., p. 289, t. 7, f. 3 (1844), Chaudoir, Rev. Mag, 374 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Zool., p. 7 (1864), VV. Hom, in V'ytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Cafreria. I) sculbpturata Boheman, (I d'-0O Q) Ins. Cafír. vol. 1, p. 17 (1848), Chaudoir, Rev. Mag. Zool. p. 37 (1864), Péringuey Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 76 (1893), VV. Hom Stett. Ent. Zeit., p. 333 (1907), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Transvvaal. — Natal, Transvaal, Rimberley. var. (O-I) Transvvaal. bisbicarinata Chaudoir, (O-I) Rev. Mag. Zool., p. 10 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 161 (1908-1915). Natal. D. Gunningi Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 312 (1898), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Transvvaal. D. polyhirmoides Bates, (1-I) Ent. Monthly Mag. vol. 8, p. 286 (1872), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 70 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeit- sehr., p. 91 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Transvvaal. — Betschuana or. fins Gaza, fins Manixa. mashuna Péringuey, (I-I) Trans. Ent. Soc. Lond. 'p. 449 (1894), p. 117 (1896), Marshall, Trans. Ent. Soc. Lond., t. 17, Í. 20 (1902), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161 (1908-1915). Rhodèsia, Umtalí, Maschona. — Maschona. comple a VV. Horn, (0-I) Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 123 (1901), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 161, f. II4 (P. 34), 1908-1915). Rhodèsia. — Maschona i Gaza. La col:lecció Codina 3 NA mn D. fjormosa Péringuey, (I d'-o Q) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 451 (1894), p. II9 (1896), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Salisbury, Maschona. — Maschona. D. invicta Péringuey, (3-0) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 452 (1894), p. 118 (1896), Marshall, ibidem, t. 17, f. 18 (1908), VV. Horn, in: VVyteman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Umtalí, Salisbury. — Maschona. D. Mauchi Bates, (3-0) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 287 (1872), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 70 (1893), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 218 (1900), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174, t. I, f. 33-35 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 102 (1908-1915). Rigonsera, Rhodèsia. — Limpopo fins Llac Njassa nord or. (Rigonsera). marshalli Péringuey, (1-0) Trans. Ent. Soc. Lound., p. 450 (1894), p. 119 (1896), Marshall, Trans. Ent. Soc. Lond., t. 17, f. 17 (19002),. VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174, t. I, Í. 32 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Usambara. — Maschona, Eatanga. 1) fpurpurascens Bates, (2-0) Ent. Monthly Mag., p. 189 (1886), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174, t. I, Í. 29-31 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect, fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Lindi, Usambara. — S. de l'Africa or. al. fins IEutha. D. Bertolonii J. Thomson. 1) fossulata VVallengren, (I-I) Ent. Tidslr., p. 11, (1881), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 68 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 319 (1903), p. 92 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay, N. Transvaal. 2) quadricostata VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 319 (1903): p. 92 (1904), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Transvaal. — Transvvaal. 376 Junta de Ciències Naturals de Barcelona D. Péringueyi VV. Horn, (Z 07-09) Ent. Nachr., p. 338 (1896), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos,, Soc., p. 311 (1898), VV. Horn, in VVitsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Ungoni. — N. Mozambique, S. de l'Africa oriental alemanya. D. Bennigseni VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 58 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 162, t. IO, Í. II (1908-1915). Lindi. — Africa or. al. D. tarsalis VV. Horn, (1-0) Notes Leyd. Mus., p. 103 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 162 (1908-1915). Ubebe. — S. de V'Africa or. al. fins Zomba. D. Neumanni Folbe, (I-I) Africa or., vol. 4, Col., p. 347 (1897), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 163 (1908-1915). Ulereve. — Africa or. al., N. Rhodèsia or., Ratanga. D. Sehaumi VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 220 (1892), p. 58 (1896), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 163, fig. 113 (P. 34) (1908-1915). Daresalam. — Africa or. al. 2) Ertli VV. Horn, (1-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 320 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 163 (1908-1915). Lultuledi. — S. de l'Africa or. al. D. Batesi VV. Horn, (0-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 363 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 163 (1908-1915). Usambara, Nova Bethel. — S. de l'Africa or. brit,, N. Rhodèsia or., Ratanga. D. bilunata Dohrn, (0-1) Stett. Ent. Zeit., p. 278 (1883), Péringuey, S. Afric. Philos. Soc., p. 66 (1893), Marshall, Trans. Ent. Soc. Lond., t. 17, Í. IQ (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 163 (1908-1915), Zambèzia, Maschona. — Maschona . fins Zambèzia. La col'lecció Codina 377 D. limpopoiana Péringuey, (I d'-I Q) Trans. S. afric. Philos. Soc., p. 95 (1892), P. 69 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 163 (1908-1915). Limpopo, Rhodèsia. — Limpopo merid., N. or. i oc- cidental de Betschuana fins Maschona. speciosa Péringuey, (I-I) Trans S. Afric.Philos Soc., p. 120 (1896), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 382 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, P. 163 (1908-1915). Rhodèsia. — Rhodèsia. Saundersi Chaudoir. (2-0) I lmbata Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 304 (1860), p. 304 (1861), Périn- guey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 65 (1893), p. 116 (18906), Junod., Bull. Soc. Vand. Sc. Nat., vol. 35, p. 167, Í. 5, f. I (1899). VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 163 (1908-1915): Delagoa Bay. — Delagoa Bay, Baza. S Junodi Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 95 (1892), p. 67 (1893), Junod, Bull. Soc. Vand. Soc. Nat. vol. 35, p. 166, t. 5, f. 2 (1879), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 163 (1808-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay. - spectabilis Péringuey. 1) Ritsemai VV. Horn, (0-I) Notes Ley d. Mus., p. 236 (1897), Deutsche, Ent. Zeitschr. p. 91 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 164 (1908- 1915). Rhodèsia. — Gaza fins Blantyre. laticollis VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 318 (1903),in: VVytsman, Gen. Insect.a fasc. 82, p. 164 (1908-1915). Transvvaal. — Transvvaal. o D. furcata Boheman, (0-1) Ins. Cafír., vol. 1, p. 21 (1848), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc. ,p. 92 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 164 (1908-1915). Transivaal. — Colònia del Cap or. fins Transvaal, idZambèzia). - 378 Junta de Ciències Naturals de Barcelona D. alboclavata DoNhturov, (I c'-0 Q) Rev. Mens. Ent., p. 8. (1833), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1897), p. 581 (1909), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 165 (1908-1915). Natal. — Natal, Transvaal. D. coarctata Latreille et Dejean, (0-1) Enist. Nat. Col, Eur. Vol. 1, p. 37, Í. I, . 5 (1822): DejgeamySpec: Col., vol. 2, p. 435 (1826), Hcon., vol: Te (ede 2) pp. 520 Is (1829), Brullé, Hist. Nat. Ins., Vol. 4, Col. I, p. 88, t. 2, f. 5, 5a (1834), Rlug, Jahrb. InseEtenY., vol. 1, p. 36-39 (1834), Périn- guey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 91 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 86, p. 165 (1908-1915). Colònia del Cap de Bona Esperança. — Graham- stovn (S. de la Colònia del Cap) fins Ralahari, (Cafreriav2 D. lepida Boheman, (0-1) D. D D D: Ins. Cafír., Vol. 1, p. 23 (1848), Chaudoir, Rev. Mag. Zool.: P. 73 (1864), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 88 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 165 (1908-1915). Natal. — Betschuana fins Natal, Transvaal. apicalis VV. Horn, (1-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 317 (1903), in, VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 165 (1908-1915). Rhodèsia. — Maschona, Betschuana or. lepidula XV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 318 (1903): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 165 (1901-1915). Transvvaal. tenella Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 63 (1893): Junod, Bull. Soc. Vaud. Sc. Nat. 1899, p. 167, t. 5, Í. 4: VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 165 (1908-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay, S. de Limpopo, Trans- vvaal. angusticollis Péringuey, (1-0) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 448 (1894): Trans. S. Afric. Philos. La col'lecció Codina 379 Soc., p. 114 (1896), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect.,fasc. 82,, p. 166 (1908-1915). N. Africa or. — Matabele i Maschona, Be ra. D. transitoria Péringuey, (IX d'-I Q) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 112 (1896), p. 308 (1898), Junod, Bull. Soc. Vand. Sc. Nat., p. 167, t. 5, f. 3 (1899), VV. Horn, in: NVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 165 (1908-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay, Transvaal, Durban. D. dolosa Péringuey, (0-I) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 452 (1894), p. 110 (1896), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 166 (1908-1915). Lululedi. —— Natal fins al S. de l'Africa or. al, Maschona. D. VVellmani VV. Horn, (z 0) Notes Leyd. Mus., p. 31 (1908), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc., 82, p. 166 (1908-1915). — Tipusl Angola. — Angola. D. marginepunctata VV. Horn, (1-0) Notes Ley d. Mus., p. 32 (1908), in VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, p. 166 (1908-1915). — Typusi Angola. — Angola. D. gilvipes Boheman, (0-1) Ins. Cafír., vol. 1, p. 25 (1848). Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 88 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Geo. Insect., fasc. 82, p. 166 (1908-1915). Malvern, Natal. — Natal. D. elegantula Boheman, (1-0) Ins. Caffr., vol. 1, p. 24, t. 1, f. A, 1-6 (1848), Péringuey Trans S. Afric. Philos. Soc., p. 87 (1893), p. 112 (1886), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 166 (1908-1915). Natal. D. seemaculata Chaudoir, (2-2) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 306 (1860), Rev. Mag. Zool., p. 42 (1864), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., faso. 82, p. 166 (1908)-1915). Routpansberg, Transvaal. — Natal, Delagoa Bay, Transvvaal. 380 Junta de Ciències Naturals de Barcelona simblex Bates, (O d'-I Q) Cist. Ent., vol. 2, p. 333 (1878), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 94 (1893), VV. Hora, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 166 (1908-1915). Delagoa Bav. D. citreogullata Chaudoir, (1-0) Rev. Mag. Zool, p. 41 (1864), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 85 (1893), VV. Horn. in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 167 (1908-1913). País dels Zulús. — Natal, Transivaal, (Zambèzia). D. Folbei VV. Horn, (1-1) Ent. Nachr., p. 238 (1897), Péringuey, Trans. S. Atric. Philos. So . ,P. 311 (1898), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect. fasc. 82, D'IO7 te Ta, A. 2 (1908-1016): Transvvaal. — Transivaal, S. de Limpopo. 2. Subtribus Prothymina I. Genus. Prothyma, Hope P. serobiculata VViedeman, (o d'-I Q) Zool. Mag., vol, 2, p. 65 (1823), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 173, t. 20, Í. 7 (1908-1915). Barvay, Chota-Nagpore. — 4 Bengala ,, Chota - Nag- pore, Balasor. P. festiva Dejean, (0-1) Spec. Col. 5, p. 220 (1831), Guérin, Rev. Mag. Zool. p. 80 (1849): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Senegal. — Senegal, Gàmbia, (Sudam, (Fovvmia). P. versicolor Dejean, (I-I) Spec Col, vol 1, p 37 (1825), Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 77 (1849), Mag. Zool. N.o 158-161, t. 158, f. 2, 3 (1845 (1849)): La- ferté, Rev. Mag. Zool., p. 319 (1849), Rafíray, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 304 (1885), Bolbe, Stett. Ent. Zeit., p. 163 (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 194 (1908-1915 ). Adi Ugri, Eritrea, Ghinda. — Sierra Leona fins Abi- Sínia i Eritrea. et La col'lecció Codina 381 1) Lepreuri Dejean, (I d'-09) Spec. Col. vol. 5, p. 219 (1831), Guérin, Rev. Mag. Zool. p. 77 (1849), Laferté, ibidem, p. 319 (1849), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeit. sehr, p. 150 (1905): in: VVytsman, Gen. Insect., faso. 82, p. 144 (1908-1915). Guinea (Africa oc.). — Senegal superior i inferior fins Costa d'Or. 2) concinna Dejean, (0-2) Spec. Col., vol. 5, p. 218 (1831), Guérin. Rev. Mag. Zol., p. 76 (1849), Mag. Zool., N.o 158-161, t. 158, f. 1 t. 1845 (1849(), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Senegal. — Senegal fins Cameron. anosignata Bates, (0-2) Cist. Ent., vol. 2, p. 333 (1878), VV. Horn, Archiv. Naturg. Jahrg. 79, Abt. A, fasc. 3, p. 108 (1913), in:. VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Conradt, Togo. — Togo fins Cameron. 4) quadripustulata Boheman, (0-I) Ins. Caffr. vol. 1, p. 14 (1848), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 55, t. I, f. 7. (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 60 (1896), 4VoeltzEovo Reise in ost-Afrixa, vol. 2, P. 53 (1903-1905), VV. Horn, in: Sjòstedt, Exped. Rilimandjaro, vol. 7 (20), p. 400 (1910), Ann. Mus. Stor. Nat. Génova, Ses. 3, vol. 5, p. 463 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Beira (Africa oc. portug.). — Illa Pemba, Galla fins Limpopo, Rassai. P. madagascariensis VV. Horn, (0-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 71 (1892), in: VVysman, in: Gen. Insect., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar, Nossi Bé. P. quadripunetata Fabricius, (2-1) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 239 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 203 (1806): Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 36 (1845), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 61 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insec., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Semarang, Java. — Java. 382 Junta de Ciències Naturals de Barcelona P. paradoxa VV. Horn, (2-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 75 (1892), Spolia Zeylanica, Vol. 2 (5), t. 7, f. 5 (1904): in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Ceilà, Nias Ombolata. — Ceilà fins Pondichéri fins S. Bombay (BRamara). P. limbata VViedeman. 1) imornata VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 368 (1899), Fover, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 301, 305 (1912), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 174 (1908-1915). Rost Rulu. — Rulu (N. Punjab or.). P. heteromalla Mac Leay, (I-I) Annulosa Javan. (ed. 1), p. 11 (1825), (ed. 2), p. I07 (1833), van der Linden, Mém. Acad. Scientif. Bruxelles, p. IO (1829), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 55 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 175, Í. 88 (p. 32) (1908-1915). Bouchard, Sumatra, Coxinxina, Costa Annam or. P. adonis Castelnau, (o-I) Etud. Ent. Vol. I, p. 140 (1835), Audouin et Brullé, Archiv. Mus. Hist. Nat., p. 120, t. 7, Í. 6 (1839), Lacordaire, Mém. Soc. Scien- ces Liége, p. tm2 (1843) Rúnchel in: éGrandidiero, Hist. Nat. Madag. vol. 22, t. 24, Í. 13 (1887), Fleutiaux, Bull. Mus. Hist. Nat. París, p. 70 (1899), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 214 (1900), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fas . 82, p. 176 (1908-1915). Santa Maria de Madagascar. — N. de Madagascar oriental (Antongil Bay, Santa Maria). 2) trimaculata Fleutiaux, (o-I) Bull. Mus. Hist. Nat. París, p. 70 (1899), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 214 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 176 (1908- 1915). Antongil Bay. — N. orient. de Madagascar (Antongil Bay). 3) bellula Fleutiaux ,(1-0) Compt. Rend. So . Ent. Belg., j. 86 (1886), Bull. Mus. Hist. La col'lecció Codina 383 Nat. París, p. 70 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 176 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar central (Andrangoloaca, Annanarivo, Imerina). P. breviformis VV. Horn, (I d'-09) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 85 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 176 (1908-1915). — Typusl Antongil Bay. — N. Madagascar or. (Antongil Bay). P. Fairmairei VV. Horn, (o-I) Ent. Nachr., p. 81 (1899), in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 176 (1908-1915). Antongil Bay.—N. Madagascar or. (Antongil Bay). I. Subgenus. Peridexia, Chaudoir P. hilaris Fairmaire, (O Gb-I Q) Le Naturaliste, p. 364 (1883), Stett. Ent. Zeit., p. 129 (1884), Fleutiaux, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 281 (1894), Bull. Mus. Hist. Nat. París, p. 70 (1899), Alluaud, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 641 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 177 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar central i central Sud oriental (Andrangoloata, Imerina, Tanala). P. fulvipes Dejean. (1-0) 2) Perroti Fleutiaux, Bull. Mus. París, p. 70 (1899), Alluaud, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 641 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 177 (1908-1910). Fianarantsoa.—Centre i S. de Madagascar or. (Tanala). 3. Subgenus. Oxygoniola, VV. Horn O. chamaleon VV. Horn, (2 d'-0 Q) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 71 (1892), ibidem, p. 38 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 178 (1908-1915). Tombugu, Celebes or., Potutruang, S. Celebes. — Celebes. 384 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 2. Genus. Dilatotarsa, DoEhturov D. Beccarii Gestro, (I d'-O Q) te) S A O A O Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 49 (1880), Hagen, eGlobuss, p. 271, Vol. 79 (1901), InseEten-Bòrse, C. 381 (1901), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 178 (1908-1915). Bengult, Panai. — Centr. i O. de Sumatra, Luzon. . patricia Schaum, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 68 (1861), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 179, t. II, f. II (1908-1915). Celebes. — Celebes. . tricondyloides Gestro, (0-1) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 304 (1874), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 179 (1908-1915). Rinabalu, Borneo. — N. i O. de Borneo. 4. Genus. Caledonica, Chaudoir tuberculata Fauvel, (0 d'-I Q) Rev. Ent. Caén, p. 223, 224 (1882), p. 212, 213 (1903), VV. Horn in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 181, t. 12, Í. 4: t. IS, Í. 215 (1908-1915). Nova Caledònia. — Nova Caledònia Mniszechi J. Thomson, (1-1) Rev. Mag. Zool., p. 112, t. 5, f. 1 (1856), Fauvel, Rev. Ent. Caén, p. 223, 224 (1882), p. 212, 213 (1903), VV. Horn, in: VVyts- mau, Gen. Insect., fasc. 82, p. 181 (1908-1915). Nova Caledònia. acentra Chaudoir. Bavayi Fauvel, (I-I) Rev. Ent. Caén, p. 223-225 (1882), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., p. 181 (1908-1915). Nova Caledònia. — Nova Caledònia. lunigera Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 314 (1860), Fauvel, Rev. La col'lecció Codina 385 Ent. Caén, p. 223, 225 (1882), p. 212, 213 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 181 (1908-1915). Nova Caledònia. — Nova Caledònia. 5. Genus. Distipsidera, VVestvvood D. undulata VVestvvood, (I d'-09) Mag. Zool. Bot., p. 252, t. 7, f. 1 (1837), Lacordaire, Gen. Col. vol. 1, Atlas, t. I, f. 9, IO (1854), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 332, t. 27, f. 13, t. 28, Í. 19, t. 29, f. 59, 60 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 182 (1908-1915). Austràlia. — N. de Nova Gales del Sud (Clarence River) fins al S. de Queensland (Rocthampton). D. volitans Mac Leay, (1/0) Trans. Ent. Soc. N. S. VVales, p. 11 (1863), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 332-334, t. 29, Í. 61, 62 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 182 (1908-1915). NO. d'Austràlia. — Centr. i N. de Queensland (Edge- cumbe Bay (Port Denison) fins al districte de Cairns. 1) Mastersi Mac Leay, (1-0) Trans. Ent. Soc. N. S. VVales, p. 80 (1871), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 332, 333 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 182 (1908-1915). S. de Queensland. — S. de Queesland. ( Brisbane, Gayndah). 2) obscura Sloane, (I-I) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, 297 (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 183 (1908-1915). Dood Cairns R. Barron, N. Queensland, Ruranda Dood, N. Queensland. — N. Queensland (districte de Cairns). D. flavicans Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 125 (1854), Sloane, Proced. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 332, 333, t. 29, f. 63 (1906), VV. Horn, in: Vvytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 183 (1908-1915). Austràlia. — Clarence River fins Brisbane. D. parva Mac Leay, (0-I) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 215 (1887), Sloane, ibidem, 386 Junta de Ciències Naturals de Barcelona P. 332, 334. t. 29, Í. 71 (1906), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 183 (1908-1915). NO. d'Austràlia. — N. Queensland (Coen fins el dis- tricte de Cairns). D. Gruli Pascoe, (o d'-I o) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 462 (1862), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1892), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, P. 332-334, t. 29, f. 69, 70 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 183 (1908-1915). N. Queensland. — N. Queensland (Somerset fins al districte de Cairns), llla Lizard. D. pseudogruti XV. Horn. (1-I) in: litt. N. Queensland. D. flavipes Mac Leay, (0-1) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 214 (1887), Sloane, Proc. Linn. Soc. N.:S: VVales, p. 332, t. 26,0. 2, 29, 4.164, (050(1900)5 VV. Horn, in: V/ytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 183 (1908-1915). N. Austràlia. — N. Queensland (districte de Cairns Geraldton). 7. Genus. Rhysopleura, Sloane R. orbicollis Sloane, (I d'-0 Q) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 529 (1904), ibidem, p. 313, 315. 330, 331, t. 25, Í. 3, 4 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 185, t. 12, Í. I (1908-1915). Districte de Cairns (N. Queensland or.).—Districte de Cairns (N. Queensland or.). 8. Genus. Euprosopus, Dejean R. Chaudoiri J. Thomson, (I d'-I 9) Arc. Nat., p. 91 (1859), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 311 (1860), VV. Horn, ia: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 186 (1908-1915). Espírito Santo (Brasil). — Río de Janeiro, Espiritu Santo. E. quadrinotalus Latreille et Dejean, (1-0) Hist. Nat, Col. Eur., vol. 1, p. 38, t. 1, f. 6 (1822), Dejean, Spec. La col'lecció Codina 387 Col., vol. 1, p. 151 (1825), Icon. (ed. 2), vol. I, p. 53, t. 6, f. 4 (1829) Gray, in eGriffitho, Anim. Ringd. pars 14, t. 29, f. 5 (1832), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 90, t. 2, f. 2, 2.3D (1834), Gistl, Syst. Ins., vol. 1, t. 1, fig. (1837), Latreille, in: Cuvier, Règne Anim. ed. Masson, vol. 1, p. 95, Atlas, t. 17, Í. I a-b, VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 186 (1908-1915). Sao Paulo ( Brasil or.). — Minas Geraes, Espírito Santo. I0. Genus. Jresta, Dejean I. binotata Rlug. versicolor Chaudoir, (I d'-I Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 13 (1848), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 189 (1908-1915). Minas Geraes. — Bahía, Minas Geraes, Santa Catha- rina fins Espírito Santo, Surinam. I. Lacordairei Dejean, (0-1) Spec. Col, vol. 5, p: 207 (1831): Icon. (ed.-2), vol. T, p: 107.5, f. 4 (1829), Gray, in 4Griffitho, Anim. Ringd., vol. 14, p. 664, t. 29, Í. 4 (1832), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. I, p. 86, t. 1, Í. 6 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 189 (1908-1915). Espírito Santo. — Paraguay, Misiones, Santa Catha- rina fins Río de Janeiro. I. Beshei Mannerheim, (I-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 2, p. 7 (1837), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 189 (1908-1915). Espírito Santo. — Río de Janeiro, Espírito Santo. 3. Subtribus Theratina I. Genus. Therates, Latreille Th. labialus Fabricius, (2 d'-2 9) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 232 (1801), Latreille, in: Cuvier, Règne Anim., ed. Masson, Atlas, t. 17, f. 4 a-b: Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 198 (1806), Bonelli, Mém. Accad. Sc. Torino, p. 248-250, 257, 258, t. 4, Í. I-11 (1818), Dejean, Spec. Col., vol. I, p. 158 (1825), 0) L 6) Jiucita de Ciències Naturals de Barcelona Gory, Mag. Zool., t. 39, f. 3 (1831), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. I, p. 94, t. 2, f. 6 (1834), Guérin et Percheron, Gen. Ins., vol. 1 (1), París, t. 1 (1835-1838), Boisduval, Voy. Astrolabe, vol. 2, Col. p. 12 (1835), Lucas, in: 4Guérin, Dictionn. Pittor. Hist. Nat., vol. 9, p. 399, t. 688, Í. 3, 3 a-e (1840), Lacordaire, Gen. Col., Atl. t. I, Í. 5, 5.3 (1854), Montrouzier, An. Soc. Agric. Lyon, p. 7 (18535), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 192 (1908-1915). Dongu, Nova Guinea, Batjan, Moluques, ei. — Java, Celebes fins Banzo (San Cristòfol), Rei, Aru, D'Entrecosteaux. I) coracinus Erichson, (0 d'-I 9) Nov. Acta Acad. Leop.- Car. Nat. Cur., vol. 16, Suppl., p. 343 (219) (1834), Flug, Jahrb. InseEtenE., vol. I, p. 43 (1834), Schaum, Berl. Eut. Zeitschr., p. 67 (1863), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 192 (1908-1915). Mindanao. — Filipines, Palavvan. caligatus Bates, (2-0) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 285 (1872), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. I92 (1908-1915). Mindanao. — Mindanao. 3) fulvibennis Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 15 (1848), Schaum, Berl. Ent. Zeits- schr., p. 183 (1860), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 211 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 192 (1908-1915). Filipines. — Filipines. sudans VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 210 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IQ2 (1908-1915). Mindanao. —— Mindaaao. Th. basalis Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 2, p. 437 (1826), Icon. (ed. 2), Vol. 1, P. 56, t. 6, f. 6 (1829), Guérin, Voy. 4Coquille , vol. 2 (2), I, p. 58, Ins. t. 1, f. 6, 6.2 (1830), Icon. Règne Anim. de Cuvier, Ins., p. 16, t. 3, Í. I, 1 a-f. (1829-44), Boisduval, Voy. Astrolabe, vol. 2, Col. p. 13 (1835), VV. Horo, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 192 (1908-1915). Nova Guinea. — VVaigen fins llla Shortland, D'En- trecosteaux. La col'lecció Codina 389 . festivus Boisduval, (0 d'-I Q) Voy. Astrolabe, vol. 2, Col. p. 13 (1835), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 184 (1860), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. I9Q2 (1908-1915). Nova Guinea. — Noya Guinea. 1) Rothschildi VV. Horn, (I-I) Deutsche Eunt. Zeitschr., p. 150 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 192, f. 67 (p. 29) (1908-1915). Nova Guinea. — Nova Guinea. Chaudoiri Schaum,(I-0) Berl. Ent.'Zeitschie, pr Les, t- gra a (2860): p:478/ (1861): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. I92 (1908-1915). Nova Guinea. — Nova Guinea. . Semperi Schaum, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 185, t. 3. f. 2 (1800), p. 78 (1861), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. JInsect., fasc. 82, P. 193 (1908-1915). Luzon. — Luzon. . fasciatus Fabricius, (0-I) Syst. Eleuth. vol. 1, C. 244 (1801), Herbst, Rafer, vol. ro, p. 212 (1806), Bonelli, Mém. Accad. Sc. Torino, p. 250-252 (1818), Boisduval, Voy. Astrolabe, Col. p. m1 (1835), Schaum, Journ. Ent. p. 74 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 193 (1908-1915). Celebes. — Filipines, Celebes, Moluques, Nova Gui- nea2, Borneo.. vigilax Schaum, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 179 (1862), p. 68 (1863), Jourm. Ent. p. 74 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 193 (1908-1915). Mindanao. — Mindanao. quadrimaculatus VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 88 (1895), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 193, f. 68 (p. 29) (1908-1915): Davao, Mindanao. — Batjan. flavilabris Fabricius, (2-0) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 224 (801), Herbst, Ràí., vol 10, p. 211 390 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1806), Bonelli, Mém. Accad. Sc. Torino, p. 252, 253 (1818), Boisduval, Voy. Astrolabe, vol. 2, Col., p. 10 (1835), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 184 (1860), p. 68 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Tom bugu, Celebes or. — Celebes, Filipines. 1) julvicollis J. Thomson, (o d'-I Q) Mus. Scientif., C. 42 (1860), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 180 (1862), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 193 (1908-1915). Borneo. — Celebes, Batjan. I. Latreillei J. Thomson, (I-I) Mus. Scientif., p. 43 (1860), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 55 (1897), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 78 (1861), p. 68 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insec., fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Toli-Toli, N. Celebes, — Celebes. IH. Pavent Van der Linden. Macleayi J. Thomson ,(1-0) Mus. Scientif., p. 44 (1860), VV. Horn, in Vytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Celebes. — Celebes. . spinipennis Latreille, (1-0) in: eLatreille et Dejeano, Hist. Nat. Col. Eur., vol. I, p. 64, t. I, f. 3 (1822), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 16 (1848), VV. Horn, Ann. Soc.Ent. Belg., p. 84 (1901), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Java. — Java. 3) xanthophobus XV. Horn, (I-I) Records Indian Museum, p. 411 (1908), in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Palembang, Sumatra. — Sumatra. . dimidiatus Dejean, (0-1) Spec. Col, vol. 1, p. 159 (1825), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 209 (1892), Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 677 (1895), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Liangaga, Sumatra. — Java. La col'lecció Codina 391 2) Dejgeani Chaudoir. Sehaumi Chaudoir, (I d'-0 Q) Cat. Coll., p. 55 (1865), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., p.193 (1908-1915). PontianaX, Borneo oc. sumatrensis Putzeys, (0-1) Notes Leyd. Mus., p. 191 (1880), Midden-Sumatra, vol. 4, p. 2, t. 2, f. 1 (1887), Bouchard, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 169 (1903): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 86, p. 193 (1908-1915) Soefaranda, Sumatra. 3) VVallace: J. Thomson, (0-1) Archiv. Ent., vol, 1, p. 131 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc: 82, p. 193 (1908-1915). Borneo. — PeraX, Sumatra, Borneo. Th. coeruleus Latreille, (1-0) in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Eur., vol. 1, p. 64, t. I, f. 2 (1822), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 193 (1908-1915). Sumatra. — Java, Sumatra. Th. Chenelli Bates, (1-0) Cist. Ent., vol. 2, p. 335 (1878). Fovvler, Fauna Brit. Índia incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 294, 297, Í. 136 (1912), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. IQ4 (1908-1915). Birma. — Birma superior, Naga Hills. Th. Fruhstorferi XV. Horn, (1-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 72 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., p. 194 (1908-1915). Munt. Manson, TonRín. — Tonxín (Manson). 1) Sauteri XV. Horn, (o-I) Ent. Mitteil., vol. 1, p. 133 (1912), in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 439 (1908-1915). — Cotypusi Taihorin, Formosa. Th. obliquus Fleutiaux, (0-1) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 477 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 194, Í. 7O (p. 29) (1908-1915), Fovvler, Fauna 392 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Th. ni. Th. Th. Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind p. 294, 298 (1912). Formosa. — Ruby-Mines, Birma superior. tonRinensis VV. Horn, (I d'-0 9) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 72 (1902), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 194 Í. 69 (p. 29) (1908-1915). TonRín. — Tonxín (Manson). . clavicornis VV. Horn. 1) alboobliquatus VV. Horn, (2-0) Notes Leyd. Mus., Vol. 31, p. 186 (1909), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 124 (1908-1915). ChiRuloge, Formosa. — Formosa. Erinys Bates, (1-0) Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 269 (1874), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 194 (1908-1915). Rinabala, Borneo. — Borneo. . spectabilis Schaum. 1) frinceps Bates, (I-I) Cist. Ent., vol. 2, p. 335 (1878), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. I94 (1908-1915). Ulu-Laxvas. — NO. Borneo. VVhiteheadi Bates, (1-1) Proc. Zool. Soc. Lond., p. 383 (1889), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 195 (1908-1915). Borneo. — N. Borneo. obliquejasciatus VV. Horn, (1-0) Ent. Mitteil., vol. 1, N. 5, p. 133 (1912). Ranxan, ISoshun, Formosa. — Formosa. 4. Subtribus Odontochilina T. Genus. Odontochila, Castelnau O. Bennigseni VV. Horn, (I d'-2 9) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 61 (1897), p. 41 (1899), p. 85 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 199 (1908-1915). Lindi, LuRuledi. — S. de l'Africa or. alem. 27 La col'lecció Codina 393 smaragdula Dejean. I) utridis Dejean, (2 d'-oO Q) Spec. Col., vol. 5, p. 217 (1831), Elug, Jahrb. InseltenE., vol. 1, p. IO (1834), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Brasil. — Río de Janeiro. cyaneomarginata VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 203 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1808-1915). Espírito Santo. — Espírito Santo, Minas Geraes. distincta Dejean, (0-I) Spec. Col., vol. 51, p. 216 (1831), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr, P. 43 (1899): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc., 82, p. 200 (1908-1915). Brasil. — Río de Janeiro. brasiliensis Dejean, (0-I) Spec. Col., vol. 1, p. 28 (1825), VV. Horn, in: VVytman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Espírito Santo. — Bahia fins Espírito Santo. conformis Dejean, (0-I) Spec. Col., vol. 5, p. 216 (1831), VV. Horn, in: VVystman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 ( 1908-1915). Río de Janeiro. — Río de Janeiro. procera Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 324 (1860), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Petròpolis. — Río de Janeiro, Espíritu Santo. . simplicicornis Flug, (I-I) Jahrb. InseltenX., vol. 1, p. 1t (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Minas Geraes. — Sao Paolo fins Minas Geraes, Espí- ritu Santo. . crassicornis VV. Horn, (0-2) Ent. Nachr., p. 140 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Bahía. 394 Junta de Ciències Naturals de Barcelona O. nodicornis Dejean, (2 d'-0 9) Spec. Col., vol. 1, p. 26 (1825), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 80, t. 2, f. 4, a-f (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Sao Paolo, Theresòpolis, Santa Catharina. — Santa Ca- tharina fins Minas Geares. O. eyglindrica Dejean, (0-I) Spec. Col., vol 1, p. 26 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Espíritu Santo. — Río de Janeiro, Espíritu Santo, Minas Geraes. O. chiriquina Bates, (I-I) Biol. Centr. Amer., Col., vol. I, p. 17 (1881), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, C. 200 (1908-1915). Chiriquí, Equador. — Chiriquí fins Equador, qBolí- via: Santos Marcos). O. cayennensis Fabricius, (2-I) Mant. Ins., vol. 1, p. 187 (1787), Ent. Syst., vol. 1, p. 177 (1792), Syst. Eleuth., vol. I, p. 243 (1801), Olivier, Ent., vol. 2, N.o 33, D'28. ti, 1. 2 (1700): Eneyel MEtD, Vols DI 7821 IE I (1790), Brullé, Hist. Nat. Ins., pars 4, C l. I, p. 59 (1834), Chau- doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860), Bates, Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 288 (1869), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Mallalí, Guyana brit., R. Jurinam, Guyana. — Vene- zuela fins Parà, Trinidad. 1) dipunctata Fabricius, (I-I) Ent. Syst., vol. I, p. 174 (1792), Syst. Eleuth., vol. I, p. 238 (1801), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 60 (1834), Chau- doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 200 (1908-1915). Llanos, Venezuela oc. — Colúmbia fins Amazonas inferior, Riu Tapajoz. 2) Oseryi Lucas, (4-0) Voy. Castelnau, p. 36 (non t. ra, f. 71) (1857), R. Bates, Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 288 (1869), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Amazonas. — Amazonas superior (Tabatinga fins Perú), Equador. La col'lecció Codina 395 3) femoralis Chaudoir, (4 d'-o Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Curaray, Nopo, Coca, Equador. — Manicore, Ama- zones superior (Sao Paulo de Olivença, Iquitos), districte Macas. 4) vufibes Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 22 (1825), VV. Horn, in: VVystman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Perú. — Cayena, Amazonas inferior (Parà). 5) erythropus Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 319 (1860), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Brasil. — Amazonas superior (Teffe), Equador, Bo- lívia2. 6) rubefjacta Bates, (1-0) Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 187 (18069), VV. Horn, in: VVystman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Perú. — Amazones superior (lIquitos, etc.), Perú, Orinoco2. O. consobrina Lucas, (O-I) Voy. Castelnau, p. 37, t. 1.3, f. 8 (1857), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 43 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 81, p. 201 (1908-1915). Equador. — Equador, Amazonas superior (Pebas fins Perú). O. trilbyana Thomson, (0-2) Arch. Ent., vol. 1, p. 130 (1857), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Mos- cou, pars 4, p. 320 (1860), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. IO2 (1895), P. 43 (1899), p. 233 (1902), p. 86 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Amazonas, Madre de Dios, Perú. — Amazonas su- perior ( Teffe, Sao Paulo d'Olivença), Riu Jurua, Equador, Perú. O. marginilabris Erichson, (0-I) VViegm. Arch. f. Naturg., p. 68 (1847), VV. Horn, Deutsche Ent. 396 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Zeitschr., p. 233 (1902), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Perú. — Equador, Perú, Bolívia. O. rufiscapis Bates, (0 d'-I 9) Ent. Monthly Mag., vol. 10, 268 (1874): VV. Horn, Deutsche. Ent. Zeitschr., p. 233 (1902), p. 86 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Equador. — Equador. O. Salvini Bates. secedens Steinheil, (I-I) Col. fasc., vol. 14, p. 140 (1875), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeits- chr., p. 86 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, p. 201, (1908-1915). Colombia. — Panamà, Colombia. O. amabilis Chaudoir, (0-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 323 (1860), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Amazonas. — R. Amazonas superior (Teffe). O. Balesi Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 322 (1860), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. JInsect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Amazonas superior. —Amazonas superior (Sao Paulo d'Olivença, Nanta), Huallaga. 1) Castelnaui Lucas, (1-0) Voy. Castelnau, p. 34 (1857), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Equador. — Equador. O. vermiculata Bates, (I-0) Ent. Monthly, vol. 8, p. 285 (1872), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 201 (1908-1915). Equador. — Equador. O. mexicana Castelnau, (1-0) Etud. Ent., p. 38 (1835), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). S. Mèxic. — S. Mèxic. La col'lecció Codina 397 O. luridipes Dejean, (I c'-0Ç) Spec. Col., vol. 1, p. 23 (1825), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.), p. I5, 1905. Cayena. — Guyana, Parà, R. Amazonas iní. (San- tarem). 1) aperta Flug, (I-I) Jahrb. InseEtenE., vol. 1, p. 15 (1834), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 94 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Coparo, Trinidad. — Venezuela, Perú, Riu Jurua, Amazonas superior (Fonte Boa). 3) conjusa Dejean, (0-3) Spec. Col., vol. I, p. 24 (1825): VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 233 (1902), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908- 1915). R. Amazonas, Pebas. — Trinidad, Venezuela fins Parà, Amazonas sup. i inf. fins Perú, (Cassiquiares. O. margineguttata Dejean, (5-0) Spec. Col., vol. 1, p. 24 (1825), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Obidos, R. Surinam, Copazo, Trinidad. — Trinidad, Venezuela fins Parà, R. Amazonas superior i infe- rior (Santarem), Teffe), Perú. rugatula Bates, (I-0) Ent. Monthly Mag., vol. 5, p. 289 (1869), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Amazonas. — Amazonas. 0. Lacordairei Gory, (5-3) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 172 (1833), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 43 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Coparo, Trinidad, Suapure, Venezuela. — Trinidad, Venezuela fins Parà, R. Amazonas, R. Jurua, Cu- yaba, Paranà.. 398 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona 1) vMmtidopleroides VV. Horn, (I d'-I 9) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 175 (1906), in: VVytsman, Gen. lusect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Matto Grosso, Brasil inter. — Cuyaba fins N. Argen- tina. O. chrysis Fabricius, (2-2) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 238 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 203 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 25 (1825), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 102 (1895), p. 43 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Bolívia, Matto Grosso. — Guyana, eCassiquiareo, R. Amazonas fins Perú, Bolívia fins Tucumàn i Buenos Aires, Paraguay, Matto Grosso, Goyas, Minas Geraes. O. cupricollis Rollar, (1-1) Ann. VVien. Mus., p. 329 (1836), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 94 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908- 1915). Matto Grosso. —Sao Paulo, Matto Grosso fins Minas Geraes. O. nitidicollis Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 30 (1825), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. 1, p. 21, t. 2, Í. 5 (1840), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Brasil. — Paraguay, Sao Paulo, Goyaz. O. discrepans VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 197 (1893), in VVYytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Brasil. — Sao Paulo, Matto Grosso, —oyaz. O. rugipennis Rollar, (1-0) Ann. VVien. Mus., p. 239 (1830), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 203 (1908-1915). Brasil. — Matto Grosso (Cuyaba), Sao Paulo. La col'lecció Codina 399 (Cmlonycha, Lacordaire) O. auripennis Lucas, (I C'-0 Q) Voy. Castelnau, p. 31, t. I a, f. I, D (1857), Dolhturov, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 154 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 203 (1908-1915). Paraguay. — Catamarca fins Goyaz. O. chalybea Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 38 (1825), Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col. 1, p. 62 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gén. Insect., fasc. 82, p. 203 (1908-1915), Guérin, Mag. Zool., n. 158-161, P. 4, t. 158, Íf. 7-9 (18435), Rev. Mag. Zool., p. 79 (1849). Brasil —— Sao Parlo: (Heptodonta, Hope) O. analis Fabricius, (I d'-0 Q) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 236 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 200 (1806), Dejean, Spec. Col. 1, p. 35 (1825), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col. 1, p. 63 (1834). Java. — Java, Sumatra, Nias, Borneo. O. melanopyga Schaum, (I-I) Berl. Ent. Zeitschr., p. 173 (1862), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 204 (1908-1915). Luzón. — Luzón. O. posticalis VVhite, (0-1) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 422 (1844), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 204 (1908-1915). Hong-Rong, Formosa. — Hong-Rong, Formosa. O. pulchella Hope. Hopei Parry, (1-0) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 454 (1844), Trans. Ent. Soc. Lond., vol. 4, p. 84 (1845), Sehmidt-Goebel, Faun. Col. Birmaniae, p. IO (1846), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Ins., fasc. 82, p. 204 (1908- 1915). Rurseong. — Simla fins Tonfín, Yunnan. 400 Jumta de Ciències Natuvals de Barcelona vunnana Fairmaire, (2 O'-O Q) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 88 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 204 (1908-1915). Yunnan. (Pronyssa, Bates) O. nodicollis Bates, (2 d'-I Q) Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 267 (1874), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 497 (1893): Lefroy, Indian Ins. Life, t. 16, f. 1 (1909), Fovier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 310, 311, f. 141 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 204. t. 13, Í. IO (1908-1915). Himalaya, Rurseong, Índia. — N. Bengala, Rhasi Hills. O. frontalis Audouin et Brullé, (0-1) Arch. Mus. Hist. Nat. París: p. 124, t. 7, Í. IO (1839), Fairmaire, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 30 (1871), Rúnclel in: eGrandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 25, Í. IO (1887), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 204 (1908-1915). Antongil Bay. — Madagascar. 2. Genus. Prepusa, Chaudoir P. ventralis Dejean, (I d'-I Q) Spec. Col., vol. 1, p. 32 (1825), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 62 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 206 (1908-1915). Matto Grosso. — Venezuela, Guyana, R. Amazonas superior i inferior, Sao Paulo fins Pernambuco, Para- guay, Goyaz, Matto Grosso. P. punctum Rlug, (0-1) Jahrb. InseEtenE., vol. 1, p. 12 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 206 (1908-1915). Sao Paulo. — Sao Paulo fins Minas Geraes, Para- guay, Goyaz, Matto Grosso. 0. La col'lecció Codina / 401 4. Genus. Oxygonia Mannerheim Vuillefroyi Chaudoir, (1 c'-0 Q) Rev. Mag. Zool., p. 25 (1869), Bates, Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 238. (1872), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 208, t. 13, f. 7 (1908-1915). Macas, Equador. — Equador. carissima Bates, (I-I) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 242 (1872), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 208 (1908-1915). Santa Inés, Equador. — Equador. Oberthúri VV. Horn, (1-0) Ent. Nachr., p. 340 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 208 (1908-1915 ). Balzapamba, prov. Bolívar, Equador oc. — Equa- dor oc. (Balzapamba). moronensis Bates, (1-0) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 242 (1872), VV. Horn, in: VVYytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 208 (1908-1915). Equador. — Equador. Bucleyi Bates, (1-0) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 241 (1872), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 208 (1908-1915). Equador. — Equador. simplipennis VV. Horn. gloviola, O', Bates, (0-1) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 240 (1872), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 209 (1908-1915). River Upano, Macas, Equador. — Equador. uncifera VV. Horn, gloriola, 9, Bates, (0-1) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 240 (1872), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 209 (1908-1915). Santa Inés, Equador. — Equador. 402 Junta de Ciències Naturals de Barcelona O. Fleutiauxi VV. Horn, (I d'-I Q) Ent. Nachr., p. 340 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 209 (1908-1915). Moyobamba, Perú. — Perú. O. prodiga Erichson, (2-0) VViegm. Arch. fí. Naturg., p. 68 (1847), Bates, Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 239, 287 (1872), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 193 (1893), p. 237 (1894), in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 209 (1908-1915). Pozuzo, S. Perú. — Perú, Bolívia. 1) Schaumi VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 194 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 209 (1908-1915). Chanchamayo, Perú. — Perú. Batesi, $, VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 195 (1893), p. 237 (1894), Ent. Nachr., p. 214 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 209 (1908- 1915). Perú. 5. Subtribus Cicindelina I. Genus. Cicindela, Linné I. — Regió Etiòpica C. intricata Dejean, (I d'-O 9) Spec. Col., vol. 5, p. 235 (1831), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 94, O5, t. 3, f. 5: t. 5, Í. 24 (1891), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 44 (1899), p. 20 (1907), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 262, t. 13, Í. 12 (1908-1915). Delagoa Bay. — Port Alfred fins Zambèzia fins Ra- lahari i Transvvaal. C. singularis Chaudoir, (1-0) Rev. Mag. Zool., p. 33 (1876), Fleutiaux, Bull. Soc. Eut. Fr., FP. 24 (1897), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 90 (1904) (p. 309), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 263, fig. 99 (P. 33): t. 19, fig. 5 Aden, Aràbia. — Illa DahlaE, Eritrea fins Berberia, N. Abisínia or. La col lecció Codina 403 N A s lutaria Guérin, (O d'-I Q) Rev. Mag. Zool., p. 148 (1849), Mag. Zool., n. 158-161, P. 14, t. 161, Í. 5, 5 a, 6 (1843), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 263 (1908-1915). Guinea. — Guinea portug., Angola. vicina Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 5, p. 244 (1831), Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 146, 147 (1849): VV. Horn, Rev. Zool. Afric., vol. 2, fasc. 2, p. 269 (1913), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 203 (1908-1915), Maschona. — País entre Senegal, Angola, Rhodèsia, Zomba (Africa central brit.) i Bahr-el-Ghazal. dorsata Brullé, (1-0) Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 98 (1834), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 126-128, t. 4, f. 5 a-8: t. 5, Í. 39 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 263 (1908-1915). Fossuglú. — Senegal, S. Alger, Núbia fins Rordo- fan, ObocE, Mundame, Rameron, Beira. melaneholica Fabricius, (2-3) : Ent. Syst. Suppl., p. 63 (1798), Syst. Eleuth., vol. I, p. 236 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 200 (1800), Rúster, Ràfer Europa, vol. 19, n. 2 (1849): SolsEy, Reise TurBest. FeldtschenÈo, Col., vol. 1, Petersburg, p. 6 (1874): Dolhturov, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 261 (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 130, t. 4, d. 8, as t. 5, Í- 40 (1891), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1905), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, p. 13 (1895), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 47 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 264 (1908-1915). Tot Africa, Illes Cap Vert, Fernando Poo, Príncep, Sant Thomé, Annobon. I. trilunaris Rlug, (0-2) Abhandi. Altad. VViss. Berlin PhysiE. Rl., p. 120, t. I, f. 1 (1832), Audoniu et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat. París, p. 132, t. 8. Í. 8 (1839), Rúnctel in Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22 t. 24, Í. 6 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 264 (1908-1915). Illes Reunion, Madagascar. — Africa or. alem., Illa Sansíbar, Màfia, Comores, Madagascar, Maurici. congrua Rlug, (4-2) Bericht Verhandl. Preuss. Alad. VViss. Berlin, p. 245 (1853): ii: Peters, Reise nach Mazombique, Zool. vol. 5,.Insect., p. 148, 404 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona t. 9, f. 2: (1862), Gerstaecter, Dectens Reisen, Insect., p. 56 (1873), Chaudoir, Rev. Mag. Zool., p. 71 (1878), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 264 (1908-1915). Africa or. alem. — Africa or. alem. var. (O X'-I Q) Daresalam. albomarginalis VV. Horn, (5-2) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 205 (1900), in: NVVytsman, Gen. Insect., fasc. 3 p. 264 (1908-1915). Usegua, Daresalam, Africa or. alem. — Usegua, Dare- salam. II. perplexa Dejean,(2-0) Spec. Col., vol. 1, p. 96 (1825), Coquerel, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 299 (1866), Eúnchel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 24, Í. 9 (1887), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 264 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar, Nossi, Bé, Reunion, Seichelles. C. Jordaniana VV. Horn, (I-I) Notes Leyd. Mus., p. 104 (1898), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 264 (1908-1915). Africa or. alem.—Africa or. alem., S. d'Africa or. brit. C. octoguttata Fabricius, (5-0) Mant:, vol. 1, p. 187 (1787): Ent.. Syst., volc I, P: 177 (1792), Syst, Eleuth., vol. 1, p. 242 (1801), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 28, t. 3, 4. 32 (1790) EnctiMéib., D.'734, €. 117594. 07 (1700): Herbst., Ràfer, vol. 10, p. 193, t. 173 Í. 5 (1806), Dejean , Spec. Col., vol. 1, p. 99 (1825), Guérin, Mag. Zool. n. 158-161, P. I4, t. 1601, f. 3, 3a, 4 (1845 (1849(), Rev. Mag. Zool. p. 148 (1849): VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 128, t. 4 f. 6 (1891), Spolia Zeyl., vol. 2 (5), P. 43 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 204 (1908-1915). Umtalí, Cameron, Gabon, Salisbury. — Senegal fins Angola, lSassai, Ratanga, Mayema fins Oubangui, Illa Fernando Poo, del Príncep, AmbuFol2. 1) rectangularis lug, (2-2) Symb. Phys. Dec.. p. 3, n. 8, t. 21, f. 8 (1832), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 20 (1880), VV. Horn., Monogr. Pal. Cicind, p 130, La col'lecció Codina 405 t. 4. f. 7 (1891): Fairmaire, Ann. Soc. Ent. Belg. p. 144 (1893), VV. Horn in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 265 (19081-195). Africa or. alem., Dirè Donau (Abisínia). C. disjuncta Dejean, (I d'-09) Spec. Col., vol. 1, p. 98 (1825). Boheman, Ins. Cafír., Vol. I, p. 11 (1848), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 96 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 2605 (1908-1915). Africa or. alem. — Part oriental del sud de la Colònia del Cap fins Natal, fins Usambara (Africa or. alem.), Batanga, Madagascar. 7 madagascariensis Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 693 (1843), Rúnclel, in: Grandidier. Hist. Nat. Madag., vol. 22 t. 25, f. 4 (1887), VV. Horn, in: VVyts man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 265 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar. C. oculata Chaudoir, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, p 695 (1843), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 265 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar, Nossi Bé, Comores. C. aberrans Fairmaire, (1-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 29 (1871), RúncEel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 25, f. 3 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 265 (1908-1915). Andrangoloaxa, Tananarive. — Madagascar, Nossi Bé. C. dissimilis Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 50 (1893), VV. Horo, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 205 (1908-1915). Beira, Delagoa Bay. — Orange fins el mig de Zam- bèzia i Delagoa Bay. C. angusticollis Boheman, (4-2) Ins. Cafír., vol. 1, p. 15 (1848), Péringuey, Trans., S. Afric. Philos. Soc., p. 59 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Ipsect., fasc. 82, P. 265 (1908.1915). Africa or. alem., Umtali, Natal. — Pais entre Abisínia, Natal, Transvvaal, Ratanga, Angola i Togo. 406 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. Putzeysi VV. Horn, (I d'-09) Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 207 (1900), VVellman et VV. Hom, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 511 (1908), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 265 (1908-1915). Angola. — Angola. C. infuscatula VV. Horn, nomen novum, per: infuscata Quedenfedt, (0-1) Berl. Ent. Zeitschr., p. 245 (1883), VVellman et VV. Horn. Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 511 (1908), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Congo. — Congo (Bimuenza), Angola, Rassai, Afri- ca or. alem. C. asperula Dufour, (1-5) Ann. Gén. Sc. Phys. Bruxelles, Vol. 8, p. 359, t. 130, f. 1 (1821), Dejean, Spec. Col., vol. 5, p. 241 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 p. 2606 (1908-1915). Fassai, Congo, Senegal. — Senegal fins Angola, Lua- laba i Rassai, Ratanga. C. dongolensis Flug, (0-2) Symb: Phys., Dec. 9, P. 3.1m- 67€. 21€. 0N(1882)5 NVES El Ot, Monogr. Pal. Cicind., p. 150, t. 6, f. 5, 22 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Africa or. alem. — Senegal i sobre Guinea fins Núbia i Sudan egipci. fimbriata Dejean, (o-I) Spec. Col., vol. 5, p. 240 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 266 (1908-1915). Senegal. — Senegal. 1) abyssinica VV. Horn, (2-0) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, ser. 2, vol. 17, p. 272 (1896-1897), ip: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 266 (1908-1915). Theren, Eritrea. — Eritrea, N. Abisínia. 2) imperatrix SrnXa, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 13, Í. p. 14 (1891), VV. Horn, ibidem, La col'lecció Codina 407 p. 324 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 266 (1908- 1915). Nammvacho- Africa or brt — Africa ort. brit. fins Uehe fins Tanganjita fins Cap Caprivi fins Delagoa Bay. C. albogullata Rlug, (2 d'-o 9) SVIMPD. EOVS- Dec. 3. P 2. Nat Zen 91032), NVC ElOtO, ine VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 266 (1908-1915). Massavva, Sahati, Abisínia. — Eritrea i Abisínia fins Somalis ital. C. aulica Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 5, p. 250 (1831), VV. Horn (exparte) Monogr. Pal. Cicind., p. 157 (1891), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 332 (1891), Vellman et VV. Hom Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 506 (1908), Maindron Ann. Soc. Ent. Fr., p. 380 (1899), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 266 (1908-1915). Senegal. — Cap B. E. Senegal, Angola, Tunis, Egipte fins Abisínia i Somalis brit. C. nilotica Dejean, (3-3) Spec. Col, vol. 1, p. 119 (1825), Rlug, Symb. Phys.: Dec. 3, Di 2n dte 21, A (1632)40VVE Hort, Monogr. Pal. Cicipd., p. 165, t. Ó, f. 9, Q.4, 25 (1891), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 429 (1904), p. 150 (1905), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc. P. 35 (1893), Schieder, Ent. Blàtter, p. 163 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, p. 267, f. 147 (P. 30) (1918-1915). Calabsche, Núbia, Africa or. alem. — Africa al N. De- lagoa Bay, Caprivi, Port Sandfisch, Sinaí, Illes Sansí- bar i del Príncep. L'espècie falta de Río de Oro fins Trípoli. C. omvas Bates, (1-0) Cist. Ent., vol. 2, p. 331 (1878), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar. C. nitidula Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 1, p. 120 (1825), Lucas, Hist. Nat. Anim. Artic. Algér., vol. 2, p. 7, t. 1, f. 5a (1849), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 165-167, t. Ó, f. IO (1891), Péringuey, Trans. S. Afric. 408 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Philos. Soc., p. 36 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Río de Oro. — Senegal fins Angola. C. leucoptera Dejean, (1 O'-0 Q) Spec. Col., vol. 5, p. 253 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Senegal. — Senegal i Río de Oro. C. capensis Linné, (1-0) Syst. Nat. ed. XII, Vol. I, p. 657 (1766), Húbner, Naturí. StúcE 24, P. 40, t. 2, 1. 19 (1780):/Olivier, JEnt., vol. 27n. 89, P:IOut I, f. 11 (1790), Enc. Méth., p. 731, Í. 174, f. 17 (1790), Herbst, Rà- fer, vol. IO, p. 169, t. 171, Í. 4 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. I, p. 121 (1825), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 32 (1893), VV. Horn, ir: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Colònia del Cap. — Costa S. de la Colònia del Cap. chrysographa Dejean, (I-I) Spec. Col., vol. 5, p. 254 (1831), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 355 (1896), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 32 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). RiXatla, Mozambique. — Port Elisabet, Mozambique. Elizabelhae Péringuey, (1-0) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 33 (1893), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 167 (1908-1915). Colònia del Cap. — Port Elisabet. C. barbifrons Boheman. marqueza Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. r05 (1896), VV. Horn, in VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 267 (1908-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay. C. Arnoldi VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 430 (1904), p. 151 (1905), n: VVyts- man, Gen: Insect., fasc. 82, P. 208, fe 1537(P237): El 16/15 1 (1908-1915). Riu Benue, Nigèria brit. — Riu Benue superior fins a la Nigèria senegalesa superior (Roulitoro). La col'lecció Codina 409 C. difjerens VV. Horn, (7 d'-49) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 82 (1892), p. 216, 217 (1892), p. 62 (1896), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 307 (1898), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 268 (1908-1915). Beira, Daresalam, Salisbury, Usambara, RisaRHi. — País entre Africa or. brit., Llac Njassa, Bulovvago i Beira. C. Luzxeri Dejean, (1-2) - Spec. Col. vol. 5, p. 221 (1831), Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 143 (1849), Mag. Zool. n. 158-161, p. 10, t. 160, f. IO (1845 (1849)), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 268 (1908-1915). Togo. — Senegal fins Bahr-el-Ghazal i Uelle, Gabon, Zambèzia2. uncivittata Quedenfeld. (0-1) exigua Rolbe, Ent. Nachr., p. 50 (1885), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 268 (1908-1915). Mashona. — Angola, Congo (Rimuenza, Lualaba, Rassai, Ratanga), Mashona. C. senegalensis Dejean, (1-0) Spec. Col. vol. 1, p. 117 (1825), Murray, Ann. Mag. Nat. Hist., p. 154, (1857), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216, 217 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc: 82, p. 269 (1908-1915). Senegal. — Senegal fins Eritrea. C. Monteiroi Bates, (1-0) Cist. Ent. vol. 2, p. 331 (1878), Junod, Bull. Soc. Vaud. Sc. Nat. vol. 35, p. 166, t. 5, Í. 5 (1899), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc. p. 44 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908-1915). S. Africa or. — De agoa Bay. Bertolinii Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 44 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1905-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay. C. brevicollis VViedeman, (1-0) Zool. Mag. vol. 2, p. 67 (1823), Dejean, Spec. Col. vol. 1, p. 113 (1825), Boheman, Ins. Cafir. vol. 1, p. 11 (1848), VV. Hom, 28 410 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216, 217 (1892), p. 52 (1899), Pé- ringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 306 (1898), VVellman et VV. Horn, Proc. Acad. Nat. Sc. Philod., p. 507 (1908,) VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908-1915). S. de la Colònia del Cap. — S. de la Colònia del Cap. I. discoidea Dejean. imtermedia IRlug, (8 c'-6 Q) Bericht Verhandt. Preuss. Aliad. VViss. Berlin, p. 245 (1853): in: Peters, Reise nach Mozamb. Zool., vol. 5, Insect., p. 40, t. 9, Í. 1 (1862), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 325 (1891), p. 216 (1892), p. 52 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 269 (1908-1915). Daresalam, URereve, LuRuledi, Beira, Mozambique, Micindani, Salisbury, Natal, Usambara. — Africa entre Eritrea, Bahr-el- Ghazal. Libèria al N. i Lon- don or., Delagoa Bay, Cap Caprivi, Angola al S., Lles Pemba i Sherbro. JI. neglecta Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 1, p. 114 (1825), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 169, t. 6, f. 11 (1891), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216 (1892), p. 52 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908- 1915). Beira. — Senegal fins Damara, léassai, Transvvaal, Natal, Orange. 1) vivida Boheman, (3-1) Ins. Cafir. vol. 1, p. 9 (1848), Dohrn, Stett. Ent. Zeit., p. 81 (1881), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 40 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908-1915). RiRatla, Mozambique. — Delagoa Bay fins Beira N'Gami (Llac), dEuilu). III. Bertolonia VV. Horn, nomen novum, per: Bertolonii Chaudoir, (0-1) In. litt., VV. Horn, in: Deutsche Ent. Zeitschr., p. 52, (1899): P. 315 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908- 1915). Delagoa Bay. — Mashona i Manixa, Delagoa Bay fins S. Africa or. alem. La col'lecció Codina 411 IV. clathrata Dejean, (I d'-I Q) Spec. Col., vol. 1, p. 115 (1825), Boheman, Ins. Cafír., vol. I, p. 11 (1848), VV. Horu, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 52 (1899): Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 307 (1898), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908-1915). Cafreria. — Africa al S. d'Angola, Transvaal - Dela- goa Bay. C. candida Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 11 (1848), Boheman, Ins. Caffr., vol. 1, p. 11 (1848), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 33 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 269 (1908-1915). Caíreria. — Natal fins Port Elisabeth. var. (O-I) Natal. abbreviata islug, (0-1) Abhandi. Atad. VViss. Berlin PhysiÈ. RI., p. 121, t. I, f. 2 (1832), Audouin et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat. París, p. 135, t. 9, Í. 4 (1839), Rúnctel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 24, Í. 7 (1887), BrancsiE, Jahrb. Nat. Ver. Trencs Com., p. 210, t. 10, f. 8.2 (1892), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 216, 217 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 270 (1908- 1915). Madagascar. — Madagascar, 2 Reunion. O C. quadraticollis Chaudoir, (0-1) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 4306 (1835), VV. Horu, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 270 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar. C. Perrieri Fairmaire, (O-I) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 304 (1897), Alluaud, Ann. Soc. Ent, Er., P. 639, 640, Í. 6 (1902), VV. Horu, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 270 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar. C. regalis Dejean, (3-3) Spec. Col., vol. 5, p. 251 (1831), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. r, P. 15, t. I, Í. 6 (1840), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 45 (1893), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 21 (1907), Rev. Zool. Atric., vol. 2, fasc. 2, p. 261 (1913), Alluaud, Bull. 41: Se Junta de Ciències Naturals de Barcelona Soc. Ent. Fr., p. 19 (1900), VV. Horn, in: VVyisman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 271 (1908-1915). IRuta, Fronsgulio, Rufigi. — País entre Senegal, Guinea superior, Congo (embocadura), Rassai, Loan- gvva, Mashona, Natal, Eritrea, Nil blau i Mayema. maheva Fairmaire, (I d'-I Q) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 363 (1897), exparte, Rúnctel, in Gran- didier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 24, f. 3 (1887), Alluaud, Bull. SocEnt. Er:, p.:10: p: 18, í. 1 (1000) VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 354 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 270 (1908-1915). Madagascar. — N. Madagascar. guadrigultata VViedemann, (1-0) Germar's Mag. Ent., p. 116 (1821), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 37 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 270 (1908-1915). i Colonia del Cap. — S. de la Colònia del Cap. Demoulini Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 5, p. 233 (1831), RúncEel, in: Grandidier, Hist. Nat. Madag. vol. 22, t. 24, f. 5 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., tasc. 82, p. 271 (1908-1915). Senegal. — Senegal fins al centre de Nigèria, Rhar- tum, Nil blau, Eritrea, Madagascar2. limbijera Péringuey, nomen novum per: (1-0) limbigera Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 60 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 271 (1908-1915). Natal.— Port Elisabeth fins Natal, Transvvaal, Orange. Vellmani VV. Horn, (1-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 421 (1907), VVellman et VV. Horn, Proc. Acad. N. Sc. Philad., p. 507 (1908). Angola. — Angola. marginella Deiean. laphyricornis VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 84 (1892), p. 313 (1894), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 95 (1893), p. 107 (1896), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fosc. 82, p. 271 (1908-1915). S. Africa. — Colònia del Cap, Natal, Transvaal. La col'lecció Codina 413 C. lurida Fabricius, (0 d'-I Q) Spec. Ins., vol. 1, p. 284 (1781), Ent. Syst., vol. I, p. 173 (1792): Syst. Eleuth., vol. I, p. 236 (1801): Olivier, Ent., vol. 2, n. 33: D. 18, t.43, 1.035 (1700): Enc: Metb., p: 730, t: 174, Í. 15 (1790), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 191, t. 173, Í. 3 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. IIO (1825), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 38 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 272 (1908-1915). Caireria angl. — S. de la Colònia del Cap. tenuipicta Chaudoir, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 7, p. 6 (1837), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., f. 39 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 272 (1908-1915). Cafreria angl. — Cafreria angl. C. pudica Boheman, (1-0) Ins. Cafir., vol. 1, p. 8 (1848), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 43 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, P. 272 (1908-1915). Port Natal. — Transivaal fins Port Natal i Delagoa Bay. C. miseranda VV. Horn, (1-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 200 (1893), p. 61 (1896), Rolbe, Ostafrica, vol. 4, Col. p. 41 (1897), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Inseci., fasc. 82, p. 272 (1908-1915). URherevve, Africa or. alem. — Africa or. alem., Uganda angl., Illes Sese. C. fatidica Guérin, (I-I) Rev. Zool., p. 4 (1847), Boheman, Ins. Cafir., vol. 1, p. 5 (1848), J. Thomson, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 332 (1856), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 57, t. I, Í. 6 (1893), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect, fasc 82, p. 272 (1908-1915). Delagoa Bay. — Natal, Mozambique, Transivaal, Ma- tabeles. C. mimula Péringuey, (I-I) Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 109 (1896), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 272 (1908-1915). S. Rameron. — Salisbury, (Zambèzias, Rameron. . 414 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. saraliensis Guérin, (I d'-0 Q) Rev. Mag. Zool., p. 80 (1849), VVellman et VV. Horn, Proc. Acad. Nat. Soc. Philad., p. 508 (1908), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 272, f. 82 (p. 31) (1908-1915). Jolo, S. Rameron. — Qubangui, Guinea portuguesa superior fins Angola, Rassai, N. Rhodèsia or. i oc., Africa or. alem. fins Abisínia, Uganda. flammulata Quedenfeldt, (0-1) Berl. Ent. Zeitschr., p. 241, t. 3, Í. 1 (1833), VV. Horn, in: Vyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 272 (1908-1915). Benguela. — Benguela. C. nysa Guérin, (1-0) Rev. Mag. Zool., p. 142 (1849), Mag. Zool., n. 158-161, p. 10, t. 160, f. 8 (1845 (18491), VV. Horn, VVissensch. Ergebn. Deutsch. Zentral. Aírita Exped. 1907-1908, vol 3, p. 462 (1911), in VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, L. 272 (1908-1915) Senegal. — Senegal fins Bahr-el-Ghazal, Uganda, Africa or. angl. C. Feisthameli Guérin, (0-1) Rev. Mag Zocl, p 140 (1849), Mag. Zooi, un. 158-161, p. 8, t. 160. f. 5 (1845 (18491), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 272 (1908-1915). Guinea. — Senegal, Guinea superior. C. vitlata Fabricius, (O-I) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 240 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 205 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 41 (1825), Guérin, Rev. Mag. Zcol., p. 138 (1849), Mag. Zool., n. 158-161, p. 5, t. 160 f. 1-4 (1845 (18491), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p 273 (1908-1915) N. Africa, 160. — Senegal fins Bahr-el-Ghazal. C. Eachoumsiyi VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p, 422 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82,, p. 273, t 16, f. 3 (1908-1915). Harrar, Abisínia. C. lugubris Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 39 (1825), Bréme, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 288, t. 7 f. 1, 2 (1844), Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 81 (1849): La col'lecció Codina 415 VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 273, f. I3I (P. 36), 159, 160 (p. 38) (1908-1915). Senegal. — Senegal fins Oubangui, Togo. C. Mechoui Quedenfeldt, (1 d'-0o Q) " Berl. Ent. Zeitschr., p. 248, t. 3, Í. 3 (1833), VVellman et VV. Horn, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 508 (1908), VV. VVorn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Angola. — Angola, Luluaburg, Fimuenza (Congo belga). C. Petili Guérin, (O-I) Rev. Zool., p. 49 (1847), Voy. Abyss., vol. 6, p. 243, Ins. t. I, Í. I, 1.4, 2 (1849), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274, Í. 108 (p. 34) (1908-1915). Abisínia. — Eritrea, Abisínia. C. gigantea Rafíray, (I-I) nn eSoc: EntErep. sonet Ot (EG o S)s: NVe i EIOEN, ID: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274, fig. IO9, IIO (p. 34) (1908-1915). Ghinda, Eritrea. — Eritrea. C. viridis Raffray, (0-1) Bull. Soc Ent. Fr, pr 470(5682): 'Ann. Soci, Ent. Er., p. 302, t. 6, f. 2 (1885), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Abisínia. — Abisínia. C. cincta Olivier, (2-2) Ent., vol. 27 ne 33. PD: IO: Esi3. £. 33 (1790), Enc. Meth., p. 728, t. 174, f. 6 (1790), Hersbt, Fàf., vol. 10, p. 193, t. 173, Íf. 4 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 40 (1825), Vol. 5, p. 208 (1831), Guérin, Rev. Mag. Zool., p. 84 (1849), Dohrn, Stett. Ent. Zeit., p. 383 (1885), p. 188 (1886). Stauleypool, Abisínia, Yolo, S. Cameron, Gabon.— Senegal fins Bahr-el-Ghazal fins Africa or. anglesa, Tombuctu fins S. Gabon, Manyema i Rassai. C. equestris Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 2, p. 416 (1826), Rúnclel, in: Grandier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 24, f. IO (1887), Alluaud, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 637, 638, f. 1 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar. 416 Junta de Ciències Naturals de Barcelona soa Alluaud, (o d'-I Ç) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 037, 638, Í. 2 (1902), RúncEel, in: Grandi- dier, Hist. Nat. Madag., vol. 22, t. 24, Í. 11 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Madagascar. — Madagascar. I. Perroti Fairmaire, (I-I) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 92 (1897), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Vohemar, Madagascar. — Madagascar. C. Neumanni Folbe, (3-0) Stett. Ent. Zeit. p: 301 (1094): Ostrafrita, vol. 4, Col., p. 41 (1897), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1896), in VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Nguelo, Usambara. — Africa or. alem., Uganda. 1) seudosoa VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 208 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Bigonsera, Africa or. alem. — Africa or. alem. i angl. C. interrupta Fabricius, (O-I) SytSs. Ent., p. 225 (1775), Spec- Tns., voller, p-. 28441787): Ent- Syst., vol. 1, p. 172 (1792), Syst. Eleuth., vol. I, p. 236 (1801), Olivier Ent., vol. 2, n. 38, P. 10, t. 2, £. IS (1700) Eunc. Metbe, P. 730.1. 174, £. 181700), Hembst, ISar-, Vol rorspeneor dt. d72, f. 9 (1806), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Gabon. — Pais entre Senegal, N. Angola i Rassai, Bahr-el-Ghazal, Tombuctu, Fernando Póo. 1) gabonica Bates, (I-0) Cist. Eat., vol. 2, p. 330 (1878), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Gabon. — Gabon, Fuilu. C. Strachani Hope, (1-0) Ann. Mag. Nat. Hist., vol. 10, p. 81 (1842), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915 ). Gabon. — Guinea portuguesa fins N. Angola i Lua- laba, Fernando Póo, URaila (N. Congo or.) La col'lecció Codina ,. 417 xanthoplula VV. Horn, (I d'-0 9) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 220 (1894), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 274 (1908-1915). Gabón. — Gabón. C. hexasticta Fairmaire, (2-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 71 (1887), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeit- schr., p. 59 (1896), p. 50 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 275 (1908-1915). Africa or. alem. — Africa or. alem. C. Revotli Fairmaire. laeta Tatum, (0-I) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 51 (1851), Chaudoir, Cat.Coll.Cicind., p. 51 (1865), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 47, 50 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 275, Í. 122 (p. 134) (1908- 1915). Dire Daoúa, Abisínia. — Abisínia fins Somalis. C. Gerstaecheri XV. Horn,(3-3 Ent. Nachr., p. 347 (1898), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 93 (1904): in VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 275, t. IO, f. 7 (1908-1915). Lindi, Lultuledi, Africa or. alem. —S. de l'Africa oriental alem. fins S. Njassa (Llac), Ratanga. C. Bodongi VV. Horn, (0-1) Ent. Mitteil., vol. 3, p. 316 (1914), in: VVytsman, Gen. Insect.,, fasc. 82, p. 440 (1908-1915). — Cotypusl Nhambuica, Inhambane, Africa or. portug. — Africa oriental portug. C. rufomarginata Boheman, (0-I) Ins. Caffr., vel. I, p. 3 (1848), Dohrn, Stett. Ent. Zeit., p. 318 (1881), p. 357 (1883), p. 189 (1886), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 25, t. 2, f. 3 (1803), Quedenteldt, Berl. Ent. Zeitschr., p. 247 (1883), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 173, t. I, Í. 1-3, 5, 6, 17 (1906), VVissensch. Erbegn. Deutsche Zentral-Afrita Exped. 1907-1908, vol. 3, p. 463 (1911), VVellman et VV. Horn, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 509 (1908), YV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 276 (1908-1915). Zambèzia. — Transvvaal, S. Rhodèsia, Ovambo. 418 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 4) Poggei Harold, (I O'-IQ) Mittheil. Múnch. Ent. Ver., p. 99 (1878), Col. fasc., vol. 16, p. IO, EI (1870), VV Elorn, DeutschevEnt. (Zeitschr,sprzs: a. Í. 9, IO (1906), Quedenfeldt, Berl. Ent. Zeitschr., p. 247 (1883), VV. Horn, in: VVyteman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 276 (1908-1915). Rassai, Congo. 8) trimaculata VV. Horn, (0-2) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 64 (1896), p. 174, t. I, Í. 18, I9 (1906), VV. Horn, Rev. Zool. Afric., vol. 2, fasc. 2, p. 267 (1913), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 277 (1908-1915). Uhehe, al peu de la muntanya Mage. — Africa or. alem. (Uhehe). C. Haejligeri VV. Horn, (I-I) Stett. Ent. Zeit., p. 280 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 277, Í. 74, (P. 30) (1908-1915). LuÈtuledi, Africa or. alem. — S. de l'Africa or. alem. C. flavipes Putzeys, (o-I) Joru. Sc. Math. Phys. Nat. Lisboa, p. 23 (1880), VVellman et VV. Horn, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 510 (1908), VV. Horn, in: Nyytsman, (Gen. Husect, fasc. 182, p2 2774 De ze (P: (80) (1908-1915). Angola. — S. de l'Africa or. alem., N. Rhodèsia oc., Ratanga, Angola fins Congo inferior. C. rusticana Péringuey, (2-2) Mrans. HL ATric. PIM0s. S06-, pr 24, et. E, TL 5 (0693), NVES FIOE, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 315 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 277 (1908-1915). Transvvaal, Rhodèsia. — Transvvaal, Matabeles, Bet- schuana or. 1) egregior (pro egregia), Péringuey, (o-I) Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p I03 (1896), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 315 (1903), p. 20 (1907), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 277 (1908-1915). Salisbury, Rhodèsia. — Salisbury fins Manica. C. compressicornis Boheman, (4-4) Oejiv. Vet. — Alclad. Fórh., p. 4 (1860), Bates, Ent. Monthly Mag, vol. 8, p. 287 (1872), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 24 La col'lecció Codina 419 (1893), p. 104 (1896), VV. Horu, Deutsche Ent. Zeitscht., p. 60 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 277, Í. 133 (P. 36), f. 158, (P. 38) (1908-1915). Usambara, Rigonsera, Lindi, Rhodèsia, Lululedi. — País entre Limpopo, Llac N'Gami, Ratanga i Aírica oriental anglesa. C. Bianconii Bertolini, (I d'-I Q) Mem. Acc. Sc. Inst. Bologna, ser. I, vol. 8, p. 301, t. 23, Í. I (1858), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 316 (1800), Dohrn, Strett. Ent. Zeit., p. 172 (1887), Péringuey, Trans. S. Afric. Philos. Soc., p. 23, t. 2, f. 5 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasu. 82, p. 278 (1908-1915). Delagoa Bay. — Delagoa Bay, Natal2. C. Colmanti VV. Horn, (1-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 381 (1899), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 278, t. 17, Í. 3 (1908-1915). Rassai, Congo. — Uganda, Uelle, Ituri, Manyema, Rassal. 1) albosienata VV. Horn, (1-0) Rev. Zool. Afric., vol. 2, fasc. 2, p. 270 (1913), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 278 (1908-1915). — Cotypusi Oschang, Cameron. — Cameron. C. aurosternalis VV. Horn, (1-0) Ent. Nachr., p. 245 (1894), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 194 (1898), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 278 (1908-1915). Yolo, S. Cameron. — Togo fins Njam-Njam. l. eratohaeroides VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 220 (1892), in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 278 (1908-1915). Odumax, Costa de Oro. — Libèria fins Togo fins Cameron, Bahbr-el-Ghazal:. ea II. — Regio Oviental l. stenodera Schaum, (I d'-0 9) Berl. Ent. Zeitschr., p. 72 (1861), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 284 (1908-1915). Bouthain, Celebes. — S. Luzon, Sangi, Celebes. - 420 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Tea . fugax Schaum, (I d'-09) Berl. Ent. Zeitschr., p. 177 (1862), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 284 (1908-1915). Luzon. — Filipines. C. conspicua Schaum, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 176 (1862), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Filipines. — Filipines. C. eustalacta Schaum, (I-I) Berl. Ent. Zeitschr., p. 176 (1862), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Minahana, Celebes.—Celebes. C. eximia Van der Linden, (1-0) Mém. Acad. Sc. Brux., p. 14 (1829), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 71 (1861), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Celebes, Borneo or. — Celebes, Borneo. Diana J. Thomson, (0-2) Arcana Naturae, p. 90 (1859), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Sangi. — Celebes. 1) fulvescens VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 74 (1892), in: VVytsman, Gen, Insect,, fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Celebes or. — Celebes. C. guttula Fabricius, (I-I) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 244 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 211 (1806), Guérin, Mag. Zool., t. 131 (1835), Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 9 (18335), VV. Horn, in VV/ytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Celebes. — Celebes. 1) lheratoides Sehaum, (0-I) Berl. Ent. Zeitschr., p. 73 (nec t. 1, B, f. 3) (1861), VV. Hom, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Celebes. — Celebes. La col'lecció Codina 421 2) Hlavilabris VV. Horn, (o d'-I9Q) Arch. f. Naturg. Jahrg. 79, abt. A, fasc. II, P. 25 (1913: aparegut en 1914): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Cotypusl Celebes. — Celebes. 4) albapicalis VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 74 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 285 (1908-1915). Tombugu, Celebes or. — Celebes. C. gloriosa Schaum, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 70, t. 1, B, f. 2 (1861), VV. Horn, in VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Celebes. — Celebes. C. Schaumi YV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 75 (1892), in: 03 rom Gen. Insect., fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Celebes.—— Celebes. C. Clara Schaum, (0-1) Berl. Ent. Zeitschr., p. 181, t. 3, Í. 3 (1860), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect. fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Luzon. — Filipines. 1) suavissima Schaum, (0-I) Berl. Ent. Zeitschr., p. 176 (1862): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Filipines. — Filipines. 2) aenula VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ins. Cic.), p. 33 (1905) in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Filipines. —Filipines. C. virginea Schaum, pauper VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 151, 358 (1896): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Luzon. — Filipines. 422 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. versicolor, Mac Leay, (I d'-0 Q) Annul. Javan. ed. 1, p. 11 (1825), ed. 2, p. 106 (1833), VV. Horn, in VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 286 (1908-1915). Soetaranda, Sumatra. — PeraX fins Java, S. Borneo. var. (1-0) Java oc. C. elegantissima NV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 77 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, 4. 287 (1908-1915). Sumatra. — Sumatra, Mentavvei (Illa). C. rugosiceps Chaudoir, (1-3) Cat. Coll. Cicind., p. 57 (1865), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 10, t. I, f. 4 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col Cicind. 4 p. 323, 335, /333.2334./ 1: T401(1012), VV: Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 287 (1908-1915). Shembaganur. — S. de l'Índia. È C. caltoptroides VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 78 (1892), Anm. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 679 (1894), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 287 (1908-1915). Peral. — Peral, Sumatra, S. Borneo. 1) Gestroi VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 79 (1892), Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 678 (1894), in: VVytsman, Gen. Insect., tasc. 82, p. 287 (1908-1915). Bouchard, Sumatra. — Sumatra. C. longipalpis VV. Horn, (2-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 78 (1892), p. 56 (1897), Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 679 (1894), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 288 (1908-1915). java or. — Java, Sumatra, Borneo. C. Dormeri VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 198 (1898), Spol. Zeyl., vol. 2, p. 41, t. 7, f. IO (1904): Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. Cicind., p. 319, 324, 325, Í. 144 (1912), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 288 (1908-1915). Ceilà. — Cellà. La col'lecció Codina 423 C. Sauteri VV. Horn, (I d'-I Q) Ent. Mitteil. Berlin, vol. 1, p. 134 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 288 (1908-1915). Taihorin. — Formosa. C. corlicata Putzeys, (I-I) Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 69 (1875) (separ. ser. 2, n. I4, p. 5 (1875)), XV. Horn, Spolia Zeyl., vol. 2, p. 40, t. 7, f. 6 (1904), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 331, 335 (1912), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. IO (1905): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 289 (1908-1915). Shembaganur. — Índia al S. de Mysore, Ceilà. C. tetrastacta NViedemann, (1-0) Zool. Mag., vol. 2, p. 65 (1823), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 319, 3306, 337 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 289 (1908-1915). Novatoli, Chota-Nagpore. — Bengala, Ganjam. O Delavayi Fairmaire, (2-3) Le Naturaliste, vol. 8, p. 223 (1886), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 303 (1886), Fleutiaux, ibidem, p. 484 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 94 (1895), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 289 (1908-1915). Yunnan — Yunnan. 1) funebris Schmidt-Goebel, Faunula Birmaniae, Col., p. 8 (1840), Gestro, Aun. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 352 (1893), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 4833 (1893), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 321, 338, 341 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 289 (1908-1915). N. Manipur. — Punjab fins Assam or., Sz' Tschvan. C. dromicoides Chaudoir, (2-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 21 (1852 ), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 321, 338, 340, 341, Í. 151 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 290 (1908-1915). Rurseong, N. Bengala. — Simla fins Si xim, Chota- Nagpore, Bombay. 424 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. Armandi Fairmaire, (0 d'-I Q) Le Naturaliste, vol. 8, p. 223 (1866), And. Soc. Ent. Fr., p. 304 (1886), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 290 (1908-1915). Yunnan. — Yunnan. (. ovipennis Bates, (0-I) Trans. Ent. Soc: Lond., p. 2145 tier3,d. Dr (1889): VV. Hora, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 290 (1908-1915). Illa Sado (Japó oc.). — Japó oc. C. trigultala Herbst. chlorochila Chaudoir, (1-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 25 (1852), Gestro, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 85 (1889), p. 353 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 213 (1892), p. 95 (1895), p. 57 (1897), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 343 (1912), VV. Hom, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 290 (1908-1915). S. Celebes. — Assam, Dehra Dun, Celebes. C. holosericea Fabricius, (0-1) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 243 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 210 (1806), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 321, 338, 345 (1912), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 290 (1908-1915). Palavvan, Java mer. — Filipines, Java, Sumatra, Birma. C. viridilabris Chaudoir. 4) labioaenea VV. Horn, (1-2) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 79 (1892), Spol. Ceyl., vol. 2, p. 44, t. 7, f. 27 (1904), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 11 (1905), Fovler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 349 (1912), p. 349 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 291 (1908-1915). VVellavvaya, Ceilà. — Ceilà. C. germanica Linné. I. Ririlomi Fischer,(2-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 7, t. 1, Í. 3 (1844), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 321, 340, 353, 354 La col'lecció Codina 425 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Syr-Daria (R. del Turhestan). — Gilgit, Pir Panjal, Mugam (Cachemir oc.), Seistan i Sarhad (S. de la Pèrsia oriental). Ó C. nana Schaum, (0 d'-I 9) Berl. Ent. Zeitschr. p. 177 (1862), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Luzon. — Filipines. C. Spinolai Gestro, (1-0) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 85 (1889), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 97 (1892), p. 95 (1895), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 486 (1893), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylan et Burma, Col., p. 321, 339, 346, f. 153 (1912), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Margherita (Assam). — Assam, Dehra Dun, Bengala, Birma, Coxinxina, TonRín. C. psilica Bates, (2-3) Proc. Zool. S :c,. p. 341 (1866), VV. Hom, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). TaibauroEu, Taihoriu (Formosa), Xina. — Formosa, Hong-Rong 2. C. decempunctata Dejean. modica Gestro, (I-I) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 354 (1893), Fleutiaux. Ann. Soc. Ent. Fr., p. 486 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Birma. — Bengala, Assam sup., TonRín, Cambodja. C. humillina Gestro, (1-1) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 353 (1893), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 485 (1893), Foveler, Fauna, Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 340, 355, Í. 155 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 202 (1908-1915). Birma. — Birma. 29 426 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. macilenta Schaum, (I O'-0 Q) Berl. Ent. Zeitchr., p. 178 (1862), VV. Horn, in VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Luzon. — Filipines. C. minuta Olivier, (12-8) Ent.. vol. 2, n. 33, p. 31, 4: 2,44039, b (1700), /Enc: Meth., vol. 5, p. 726, . 175, Í. 13. m. 2 (1700): Fabricius, Ent. Syst., vol. 1, p. 178 (1792), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 196, t. 173, f. 8, 8.8 (1806), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 12 (1905), Foviler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 362, 366 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 293 (1908-1915), Llac Central, Nias, Bedagai, Sumatra costa or., Java, Batàvia, Pontianai. — Sumbava fins Sumatra, Nias, Pera fins Coxinxina fins Tonxín, Birma fins SiEEim i Punjab, Bengala fins al S. de Bombay i Mahé, Borneo. pumila Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 2, p. 425 (1826), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Palaimvan, Java merid. — Java. C. Elisde Motschulsiy, (1-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 487 (1859), pars 2, p. 172 (1864), Etud., Ent., p. 10 (1859), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 136, t. 4, Í. II, t. 5, Í. 43 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Yunnan. — Yunnan, S. Corea, N. Xina fins çY unnam i Shanghai. 2) relucte-lineata VV. Horn, (1-0) Ent. Mitteil., vol. 1, p. 137 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Pilan, Formosa. — Formosa. -— J. agnata Fleutiaux, (0-1) Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 168 (1890), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 13 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. (321), 362, 367, 368, Í. I60O (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). PontianaÈ, S. Borneo oc. — N. Bengala fins S. Ma- dras. La col'lecció Codina 427 C. venosa Rollar. 1) mitida VViedemann, (0 d'-I Q) Germar's Mag., Ent., p. 117 (1821), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 91 (1825), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylan et Burma Col., p. 321, 362, 366, 367, f. 159 (1912), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 292 (1908-1915). Raratchi, Bombay. — Cambodja fins Pegu fins Ben- gala i Orissa, fins Cachemir, fins Raratchi. (. grammophora Chaudoir, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 7 (1852), Fleutiaux, An. Soc. Ent. Fr., p. 487 (1893), Lefroy, Ind. Ins. Life, p. 261, t. 16,f. 12 (1909), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 362, 364, 365, f. 158 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 293 (1908-1915). India. — Bengala fins Naini, Districte Tal. C. bigemina Blug, (0-2) Jabrb., vol. 1, p. 30 (1834), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 340, 347 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 293 (1908-1915). Siliguri. — N. Punjab or., S. Bombay fins N. Ben- gala (Darjiling). C. undulata Dejean. 1) dubia VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 80 (1892), p. 87 (1904), Fovvier, Fauna, Brit. India incl. Ceylon et Burma. Col., p. 357 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen, Insect., fasc. 82, p. 295 (1908-1915). Mareherita (Assam). — N. Assam or., Darjiling. -C. fastidiosa Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 1, p. 95 (1825), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2, P. 44, t. 7, Í. 25 (1904), Maindron Ann. Soc. Ent. Fr., p. 13 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 340, 357 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 294 (1908-1915). Ganges. — Cachemir i Dehra Dun fins Ceilà fins Assam, fins Pegu. (. distinguenda Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 1, p. 92 (1825), VV. Horn, Spec. Ceyl., vol. 2, P. 43, t. 7, f. 26 (1904), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., P. 13 428 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1905), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., P. 321, 340, 358 (1912). Pondichéry, S. Borneo oc. — Ceilà, N. Madras. C. specularis Chaudoir. speculifera Chevrolat, (I O'-I 9) Rev. Zool., p. 96 (1845), Bates, Trans. Ent. Soc., p. 228 (1873), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 294 (1908-1915). Tsouglac, Quelpaert, Corea. — Cambodja fins nord Xina, Formosa, Tschusan (Illa), Japó. 1) brevipennis VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 58 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 294 (1908-1915). Sumbava. — Simalur, Sumatra fins Sumbavya. C. telragrammica Chaudoir, (4-1) Cat. Coll. Cic., p. 58 (1865), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma. Col., p. 323, 330, 331, Í. 147 (1912), VV. Horn, in VVyts- man, Gen. Insert., fasc. 82, p. 295 (1908-1915). Shembaganur, Madura. — India ant., al S. de Sud Bombay. C. foveolata Schaum, (1-0) Journ. Ent. Lond., p. 59 (1863), Fovier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 321, 338, 345 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 295 (1908-1915). Tienzo (Birma). — Dehra Dun, S. Bombay (Ranara), Mysore, Malabar, Birma, Coxinxina, TonRín, Fili- pines, Sumatra, Celebes, Buru, Bengala.. C. sumatrensis Herbst, (1-2) Rafer, vol. 10, p. 170) t. 172,41.011(2806): DEejean, Spec- Coll, vol. 1, p. 88 (1825), Schmidt-Goebel, Faunula Col. Birmaniae, p.4: (1840), VV. Hora, SpolyzZeyl Volen o) paz. t. 7) f22 (1904), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 16 (1905), Fovvler, Fauna Brit India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 369, 371, f. 162 (1912), VV. Hom, Gen. Insect., fasc. 82, p. 295 (1908-1915). Pondichéry, PontianaE, Barvay. País entre Sum- baiva, Borneo, Filipines, Formosa, Japó, N. Xina, Yunnan, Bengala, Cachemir, Rarachi i Ceilà, Java. La col'lecció Codina 429 imperfecta XV. Hom, (I d'-IQ) Deutsche Ent. Zeitsclr., p. 173 (1894), Ann. Soc. Ent. Belg., p. 358 (1892), Fovvler, Fauna, Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 340, 357 (l) 372 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 296 (1908-1915). Mairrour, S. Bombay. — S. Bombay (Satara) fins Mysore. C. angulata Fabricius, (I-I) Ent. Syst. Suppl., p. 62 (1798), Syst. Eleuth. vol. I, p. 243 (1801), Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 176, t. 171, f. 11 (1806), Dejean, Spec. Col., vel. 1, p. 89 (1825), Schmidt-Goebel, Faunula Col. Birmaniae, p. 4, t. I, Í. 8, 8a (1846), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 322, 369, 370, Íf. IG (1912), VV. Horn, iu: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 296 (1908-1915). Phuc-Son, Annam. — Hainan, Annam, Birma, Ben- gala, Orissa, SiERim, lSarachi. 1) plumigera VV. Horn, (4-2) Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 86 (1892), Fovvier, Fauna Brit. ludia. incl. Ceylon et Burna, Col., p. 370 (1912): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 296 (1908-1915). PontianaE, Trichonopoli, Shembaganur, Madura. — Sumatra, Cambodja, India anterior al S. de Mysore. C. Cardoni Fleutiaux, (I-I) Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 169 (1890), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, f. 21 (1904), Maindron, Ann. Soc, Ent. Fr., p. 17 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 370, 372, 373, Í. 163 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 296 (1908-1915). Pontianat. — Chota - Nagpore, S. Bombay (Satara) fins Cellà. C. chloris Hope, (0-1) in Gray, Zocl. Miscel., p. 21 (1831), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 376, Í. 165 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 296, t. 21, Íf. 262(1908- 1915). India or. — Cachemir fins Nepal. C. funerea Mac Leay, (1-0) Annul. Jav., ed. 1, p. 12 (1825), ed. 2, p. 107 (1833), Fovller, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 376, 377 430 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 297 (1908-1915). Celebes. — Mysore, Punjab, Simla fins SiERim, Ben- gala fins Annam, Coxinxina i Peral, Sumatra, Java, Celebes. assimalis Hope, (0 d'-4 9) in Gray, Zool. Miscel., p. 21 (1831), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 96 (1892), Ann. Soc. Ent. Belg., p. 538 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 297 (1908-1915). Shillong, Assam, Sillim, Himalaya. — Poona, Ru- maun, N. Bengala, Assam, Nepal, Silim, Yunnan, Birma. I. opigrapha Dejean, (1-I) Spec. Col, vol. 5, p. 2 7 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 297 (1908-1915). Java. — Simalur, Sumatra fins Sumbava, Borneo, Celebes, Buru. — Java. 1) multinotata Schaum, (3-0) Berl. Ent. Zeitchr., p. 72 (1861), VV. Horn, iu: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 297 (1908-1915). Menado, Paugie S. Celebes, Patutruang. — Borneo, Celebes, Buru. C. albopunetata Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 10 (1852), Fovvier, Fauna Brit. Iadia, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 378 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 297 (1908-1915). SiRlim, Himalaya. — Simla fins Bhutan i Darrang. C. discreta Schaum, (3-2) Journ. Ent Lond., p. 59 (1863): Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 361 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 298 (1908-1915). Soetaranda, Sumatra, Padas, Lahago, Nias central.— Assam, Cambogja, Sumatra, Simalur, Nias, Java, Borneo, Celebes, Toctang-Besi (Illa), Buru, Filipines fins Nova Guinea, N. Queensland. La col'lecció Codina 431 var. (I J'-0OQ) Nova Pomerània. 1) reductula VV. Horn, nomen novum, per: reducta VV. Horn, (0-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 370 (1892), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. (320), 361 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 298 (1908-1915). Bedagei int., Sumatra. — Sumatra, Amboina (Assam, Birma, Borneo sec. Fovvler). C. Raleea Bates, (7-2) Proc. Zool. Soc., p. 340 (1866), Trans. Ent. Soc. Lond., p. 323 (1873), VV. Horn. Deutsche Ent. Zeitschr., p. 95 (1892), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 95 (1908-1915). Tacao, Rosempo, Taihorin, Formosa, Xina. — Rian- tschu fins TonRín, Ruxvei-Tschu, Yunnan, Formosa, Assam, SiERim2. 1) cathaica Bates. mandarina Fleutiaux, (1-0) Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 87 (1886), Fairmaire, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 89 (1887), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 327 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 298 (1908- 1915). Xina bor. — Hong-Rong, Shanghai. C. lacrymosa Dejean, (0-2) Spec. Col. vol. I, p. 106 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299 (1908-1915). Mindanao. — Luzon, Japó Central2. C. decemguttata Fabricius, (2-1) Syst. Eleuth. vol. 1, p. 241 (1801), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 207 (1806), Dejean, Spec. Col. vol. 2, p. 420 (1826), Guérin, in: Du- perrey, Voyage Coquille, vol. 2 (2, I), p. 58, Atlas Insectes, t. I, f. 1 (1830), Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 3 (1835): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299 (1908-1915). Banda, Nova Guinea, Buru, S. Moluques. — Sa- leier, Celebes, Sangi, Talant, Moluques, Sula, Illa Rey, Java2, Borneo2. 432 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona var. (3 XC -o Q) Halmaheira, N. Moluques, Buru, S. Moluques. 1) Urvillei Dejean, (3-7) Spec. Col. vol. 5, p. 225 (pro d'Urvillei) (1831), Guérin, iu: Duperrey, Voyage Coquille, vol. 2 (2, I), p. 58, Atlas Insectes, t. I, Í. 2 (1830), Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col., P. 3 (1835), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299 (1908-1915). Herbertshóhe, Amboina, Lectimor, Illa Nusa, Arxi- pel Bismarci. — Banda, Nova Guinea, Archipel Bis- marcE, Fergusson, Sumatra2, Java. . Crespignyi Bates, (I-I) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 379 (1871), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299, Í. IOS (p. 38), t. 20 Í. Q (1908-1915). Riam Horas, Borneo. — N. 1 Centre Borneo. intermedia Chaudoir, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 6 (1852), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylan et Burma, Col. p. 320, 379 (1912), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299 (1908-1915). Punjab. — Cachemir, N. Punjab fins Rumaun. Fleutiauzi VV. Horn, nomen novum, per: (I-I) Oberthiúiri Fleutiaux, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 3, I6 (1893), Fovvier, Fauna, Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 379, 380, Í. I66 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299 (1908-1915 ). Rurseong, Himalaya. — N. Bengala, SiRRim. C. octonotata VViedemann, (O-I) Zool. Mag. vol. 1, p. 168 (1819), Gray, in: Griffith, Animal Bingdom, vol. 14, p. 264, t. 29, f. 3 (1832), Dejean, Spec. Col. vol. 1, p. 45 (1825), Stebbing, Manual Elem. Forest Zoology, Calcutta, p. 84, t. 28, fÍ. 148 (1908), Fovvlier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 380, 381 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 299 (1908-1915). . SiElim. — Agra fins N. Assam or., Bengala, Birma. La col'lecció Codina 433 C. Duponti Dejean, (I d'-I 9) Spec. Col. vol. 2, p. 419 (1826), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 381, 382, Í. 167 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). Birma, Sillim. — Annam, Birma, Assam, Bengala fins S. Bombay fins Travancore, Yunnan. barmamica Gestro, (I-I) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 360 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 96 (1895), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 383 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). Ph uc-Su, Annam. C. didyma Dejean, (0-1) Spec. Col. vol. I, p. 48 (1825), Brullé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col., vol. I, p. 64 (1834), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 138 (1889), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915), Notes Leyd. Mus. Vol. 35, p. 251 (1913). Java. — Java. C. aurulenta Fabricius, (4-2) Syst. Eleuth. vol. 1, p. 239 (1801), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 204 (1806), Dejean, Spec. Col. vol. 1, p. 46 (1825), Bruilé, Hist. Nat. Ins. vol. 4, Col., vol. 1, p. 63 (1834), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 490 (1893), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylan et Burma, Col., p. 323, 381, 383 (1912): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). SuRabumi, Java oc., Bedagui int., Sumatra, Solox, Sumatra, Borneo. — LomboR, Java, Sumatra, Sin- grep (Illa), Nias, Borneo, Banguey, Singapore fins Birma, fins Chota- Nagpore i SiRlim, Cambodja, Siam, S. Xina fins FoEieu, Ceilà. llavomaculata Chevrolat, (3-4) Rev. Zool., p. 95 (1845), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 384 (1912), VV. Horn, Arch. Naturg. Jahrg. 79, Abt. A, fasc. II, p. 28 (1913 (19141): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). Nias, Ombolata, Java, Goenveng, Sítoli, Borneo. — (Esporàdic per tot, especialment en S. Xina i In- dia occidental.) 434 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 1) Batesi Fleutiaux, (4 d'-4 9) Amn. Soc. Ent. Fr., p. 491 (1893), VV. Horn, Arch. Naturg., Jahrg. 79, Abt. A, fasc. 11, p. 28 (1913 (1914J), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). Rosempo, Pilani, Formosa. — Local'llitzat en For- mosa (esporàdic: Pegu, TonFin, S. Xina i India oc.) ) virgula Fleutiaux, (I-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 491 (1893), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 384 (1912), VV. Horn, Arch. Na- turg. Jahrg. 79, Abt. A, fasc. 81, p. 28 (1913 L1914)), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). SiRXim, Himalaya, India or. — Nepal fins Bhutan, N. Bengala, Assam, Birma, TonRín, S. Xina or. fins Schanghai, Illa Tschusan. C. separata Fleutiaux, (1-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 491 (1893), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300 (1908-1915). Xeniang, N. Xina. — N. Xina fins Yunnan i Eiangsi. C. sexpunetala Fabricius, (1-2) Syst. Ent. p. 226 (1775), Spec. Ins., vol. 1, p. 285 (1761), Ent. Syst., vol. 1, p. 175 (1792), Syst. Eleuth., vol. 1, P. 239 (1801), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 164, t. 170, f. 12 (1800), in dFúessiys Archiv. der Insectengesch., vol. 8, p. 172, t. 40, Í. 1 (1786), Oli- Vier, Ent-, volx2,1.183, P: 24, t E, €/0:(1700), EnciMetb., p. 732. t. 175, f. 2 (1790), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 47 (1825), Fleu- tiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 489 (1893), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2, p. 41, t. 7, Í. I4 (1904), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 17 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 384-386 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Phuc- Son, Annam, Tonltín. — Ceilà fins S. Bom- bay, Cachemir fins SiERim, Bengala, Assam, Birma, Siam, Cambodja, Annam fins Hong-Rong, Filipines, Formosa, Java:. C. VVhithilli Hope, (0-1) Col. Man., vol. 2, p. 23 (1838), Dohbrn, Stett. Ent. Zeit. p. 3I0 (1881), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 17 (1905), Lefroy, Ind. Insect. Life, t. 16, f. 2 (1909), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 384, 385 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1905-1915). SiExim. — N. Bombay (Poona) fins Travancore. La col'lecció Codina 435 C. chinensis Geer, (3 d'-I Q) Mém. Ins., vol. 4, p. 119, t. 17, Í. 23 (1774), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, P. 9, t. 2, Í. 20, t. 3, f. 30 (1790), Enc. Meth., p. 727, t. 174, f. 5 (1790), Herbst, Ràf., vol. 10, p. 188, t. 172, f. 11 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 44 (1825), vol. 5, p. 209 (1831), Anonim: (London, Groombridge et Sons), Curiosities of Ento- mology, p. 20, t. I, f. 2,:VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Yunnan, Canton, Xina. — Rorea i Xina fins quasi la frontera de TonRín al S., fins Sz'Tschivan a l'occident. japonica Thunberg, (5-3) Dissert. Ent. Nov. Ins. Spec., vol. 1, p. 25, t. I, f. 39 (1781), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 225 (1873), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 178 (1903), in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). YVoloama, Japó, Gifu, Xina. — Japó, Rorea, Xina fins quasi al límit de TonRín. lammitera VV. Horn, (2-0) In litt., Schilder, in litt., Ent. Blàtter, p. 178 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Gensan, Japó. — Rorea. C. Ferriei Fleutiaux, (2-0) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 281 (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Illa Oshima, Arxipel Liou-Riou, Japó. — Illes Riu — Riu. (En x . discrepans VValler. 1) lacrymans Schaum, (3-I) Journ. Ent. London, p. 57 (1863), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2. P. 41, t. 7, f. 13 (1904), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 390 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Randg, Ceilà. — Ceilà, Nias2 C. Andremesi VV. Horn. 2) Mauritii VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 23 (1907), Fovvier, Fauna Brit. India, 430 Junta de Ciències Naturals de Barcelona incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 388, 392 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 302 (1908-1915). — Typusl Regió de Coorg (S. India or). — Coorg (S. India oriental). C. assamensis Parry, (O d'-I Q) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 454 (1844), Trans. Ent. Soc. Lond,, vol. 4, p. 64 (1845), Vol. 5, p. 80, t. II, f. 1 (1848), Schm dt- Goebel, Faunula Col. Birmaniae, p. 10 (1846), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 292 (1893), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 395 (1912), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 302 (1908-1915). Chandhire, Tibet. —Darjiling, SiRRim, Assam, Birma. C. Mouhoti Chaudoir. 5) Goebeli VV. Horn. tritoma Gestro, (I-I) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 81 (1889), p. 301 (1889), p. 301 (1893), Fleutiaux, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 246 (1895), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 302 (1908-1915). Tienzo, Rhamó (Birma). — Birma. 6) anometallescens VV. Horn, (0-1) Ent. Nach., p. 140 (1893), Fleutiaux, exparte, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 492 (1893), Fovvler, Fauna Brit. India incl. Ceylan et Burma, Col., p. 389, 395, 398 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 302 (1908-1915). Momeit, Birma. — Birma superior. C. interruptofasciata Schmidt-Goebel, (0-1) Faunula Col. Birmaniae, p. 2, t. 1, Í. I (1846), Gestro, Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 80 (1889), vol. 33, p. 361 (1893), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 217 (1892), p. 98 (1895), p. 131 (1899), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 388, 399 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 302 (1908-1915). Xina. — Birma, Cambodja, Laos, TonRín, Hong-Bong. - l. eyanea Fabricius, (1-0) Mant. Ins., vol. 1, p. 185 (1787), Ent. Syst., vol. I, p. 170 (1792), Olivier, Enc. Méth., p. 727 (1790), Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 199 (1806), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. p. 87 (1892), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 405, 406 La col'lecció Codina 437 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 303 (1908- 1915). Chota-Nagpore, Pallot. — Bengala. C. heros Fabricius, (0 d'-I 9) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 232 (1801), Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 197 (1806), Boisduval, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col., p. I (1835), Audouin et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat. Paris, p. 131, t. 8, Íf. IO (1839), Van der Linden, Mém. Acad. Sc. Brux., p. II (1829): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 303 (1908-1915). Celebes. — Celebes. - i. bicolor Fabricius, (0-1) Spec. Ins., vol. 1, p. 283 1781), Ent. Syst., vol. I, p. 170 (1792), Syst. Eleuth. vol. 1, p. 233 (1801), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 15, t. 2,Í. 14 (1700), Enc. Method., p. 728, t. 174, 1, 7 (1790): Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 163, t. 170,t. 11 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 43 (1825), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 400, 401, Í. 171 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect.,fasc. 82, p. 303 ( 1908-1715). Simla. — Simla, Dehra Dun, N. Bombay (Poona), Bengala, Birma. C. haemorrhoidalis VViedemann, (1-1) Zool, Mag., vol. 2, p. 63 (1823), Fovler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 402 (1912), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, Í. 16 (1904), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 18 (1905), Annandale, in Annandale et VV. Horn. Annota- ted List Asiatic Beetles Ind. Mus. n. 1, p. 25 (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 303 (1908-1915). Chota-Nagpore, Himalaya. — País entre Ceilà, Sud Bombay i Bengala, Assam. C. Desgodinsi Fairmaire, (1-2) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 87 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 303, Í. IS (p. 38), t. 17, f. 12 (1908-1915). Yunnan Fu. — Yunnan, e4Tibeto, Sz'Tschvvan, Sud RR ausu. C. Fabriciana, nomen novum per: (1-0) Fabricii VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 171 (1894), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 403, 404, Í. 172 (1912). Bombay. — Bombay (fins Banara). 438 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. oelogramma Chaudoir, (I d'-I 9) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 4 (1852), Fovvler, Fauna Brit. India: incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 389, 404, 405, f. 173 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 304 (1908-1915). India. — Bengala, Yunnan. ( 4. qurojasciata Dejean, (0-1) Spec. Col., vol. 5, p. 224 (1831), Guérin, in Delessert, Souv. Voyage Ind., vol. 2, p. 33 (1843), Lefroy, Ind. Ins. Life, t. 16, f. 7 (1909), Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Barma, Col., p. 321, 406, 407, Í. 174 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 304 (1908-1915). Xina. — Índia anterior, S. Mysore. lepida Gory, (2-0) Mag. Zool. t. 96 (1833), Fovvier, Fauna Brit. Índia, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 408 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, p. 304 (1908-1915). Maissour, Shimoga. - q z. princeps Vigors. 1) ducalis VV. Horn, (1-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 254 (1897), Annandale et VV. Horn, Annotated List Asiatic Beetles Ind. Mus. n. 1, P. 26, t. I, f. 3 (1909), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 410 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 304 (1908-1915). Chota-Nagpore, Himalaya. — Chota-Nagpore. C. dives Gory, (0-1) Mag. Zool., t. 97 (1833), Fovvler, Fauna Brit. Índia incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 412, 413, Í. 177 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 305 (1908-1915). S. Bombay. — S. Bombay, Mysore. (es L. gultata VViedemann, (2-0) Zool. Mag., vol. 2, p. 63 (1823), Fovvier, Fauna, Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 411, 412, f. 176 (1912), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 305 (1908-1915). Novatoli, Chota- Nagpore, Himalaya. — Ganjam, Bengala, Dehra-Dun. La col'lecció Codina 439 calligrama Schaum, (o d'-I 9) Berl. Ent. Zeitschr., p. 69, t. 1 B, f. 1 (1861), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, f. 17 (1904), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 412-414, Íf. 178 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 305 (1908-1915). Maissour, Shimoga. — S. Bombay fins Ceilà. i. ceglonensis VV. Horn, (0-1) Deutsche. Ent. Zeitschr., p. 87 (1892), t. 3, Í. 3 (1894), Spol. Zeyl., vol. 2, p. 42, t. 7, f. 18 (1904), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 320, 412, 414 (1912), VV. Horn, in: VVits- man, Gen. Insect.. fasc. 82, p. 305 (1908-1915). Ceilà. — Cellà, vigintiguttata Herbst, (1-0) Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 174, t. 171, Í. 9 (1800), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 108 (1825), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Cey- lon et Burma, Col., p. 322, 415, 416, f. 180 (1912), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 305 (1908-1915). SiRxim. — Orissa, Bengala, SiRlhim, Bhutan. striolata Nliger, (1-0) Arch. fúr Zoologie et Zootomie (VViedemann), vol. 1 (2), p. 114 (1800), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. 173 (1862), Fleutiaux, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 488 (1893), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 96 (1895), Stett. Ent. Zeit., p. 174 (1896), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 15 (1905), Fovvler, Fauna Brit. Índia, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 419, 420, t. 183 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 306 (1908-1915). Peral. — Travancore fins N. Bombay, Dehra - Dun, SiREim, Bengala, Assam, Birma, Sumatra, Java, Diampeja, Celebes, Filipines, Tonbin, Xina fins Tsingtan (Nord), Formosa. dorsolineata Chevrolat, (3-0) Rev. Zool., p. 95 (1845), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 306 (1908-1915). Filipines, Celebes. III. umiens VV. Horn, (2-1) Stett, Ent. Zeit., p. 174 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 306 (1908-1915). Bedagei. — Illes Palavvan, Balabac, Jolo. 440 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona IV. trisignata Chaudoir, (o d'-I Q) Cat. Coll. Cic., p. 61 (1865), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitchr. P. 356 (1896), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 306 (1908- 1915). Leo (Timor). — Timor. V. auvicollis Fleutiaux, (1-0) Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 88 (1886), Ann. Soc. Ent. Fr., p. 489 (1893), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82,p. 306 (1908-1915). Sumbavva. — Sumbanya, Timor. C. fuliginosa Dejean, (1-2) Spec. Col., vol. 2, p. 415 (1826), Sechmidt-Goebel, Faunula Col. Birmaniae, p. 5. t. 1, Í. 4 (1846), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., P. 15 (1900), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col., p. 322, 423, 424, Í. 187 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. insect., fasc. 82, p. 306 (1908-1915). Peral. — Borneo, Java, Sumatra, Malaca, Birma, Banta2, Cambodja, Coxinxina, Laos, Shanghai, Ceilà. C. cancellata Dejean, (4-0) Spec. Col., vol. 1, p. 116 (1825), Schmidt-Goebel, Faunula Col. Birmaniae, p. 5, t. 1, f. 4 (1846), Maindren, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 15 (1905), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Bur- ma, Col., p. 322, 423, 424, Í. 187 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 306 (1908-1915). Pontianat. — Punta S. de l'India anterior fins S. Bombay i Bengala, SitEim, Birma, Cambodja, Tontín, Java:. 2) suptilesculbta VV. Horn, (0-1) Ent. Mitteil., vol. 1, p. 138 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 307 (1908-1915). — Cotypusl Tainau (Formosa). — Formosa. C. catena Fabricius. cancellata NV. Horn, (1-1) Deutsch Ent. Zeitschr., p. 324 (1891): Ann. Soc. Ent. Belg., p. 538 (1892), Spol. Cevl., vol. 2, p. 42 (1904), in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 307 (1908-1915). 3 Ceilà. — Ceilà fins Mysore i Bengala (fins Darji- ling). La col'lecció Codina 441 C. albina VViedemann, (I c'-o 9) Zool. Mag., vol. 1, p. 169 (1819), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col , p. 321, 427, 428, Í. I9I (1912), VV. Horn. in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 307, t. 20, f. IO (1908-1915). N. India. — Puri, Orissa, Bengala (fins Darjiling). C. quadrilineata Fabricius, (2-2) Spec. Ins., vol. 1, p. 285 (1781). Ent. Syst., vol. 1, p. 175 (1792), Syst. Eleutb., vol. 1, p. 239 (1801), Herbst, in: Fúessiy, Arch. Insectengesch., vol. 5, p. 115, t. 27, Í. 15 (1784), Ràfer, vol. 10, p. 162, t. 170, Í. IO (1806), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, P. 25, t. I, Íf. 4, 8 a, b (1790), Enc. Meth. p. 733 (1815), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 132 (1825), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 381 (1899), p. 15 (1905), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 62 (1905),, p. 174, t. I, Í. 22-25 (1906), Leíroy, Ind. Insect. Life, p. 261 (1909), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 430, 434, Í. I94 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 307, 308, Í. 142-144 (P. 36) (1908-1915). Pontianal, S. Borneo oc., Pondichéry. — Birma, Ben- gala fins S. Madrasins S. Bombay (Batna Giri). 1) Renei VV. Horn, (1-1) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, ser. 2, vol. 17, p. 273 (1896-1897), Spol. Zeyl., vol. 2, p. 40, t. 7, Í. 7 (1904), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174, t. I, Í. 26 (1906), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 381 (1899), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col P. 323, 430, 434, Í. 194 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen.' Insect., fasc. 82, p. 308 (1908-1915). Shembaganur. — Ceilà fins Belutschistan. C. Ciramosa Fabricius, (4-3) Spec. Ins., vol. I, p. 286 (1871), Ent. Syst., vol. 1, p. 175 (1792), Syst. Eleuth., vol. 1, p. 240 (1801), Herbst, in: Fúessiy, Arch. InseEtengesch., vol. 5, p. 115, t. 27, f. 16 (1874), Ràfer, vol. IO, DD: IOS ay, a (1800), Olivier, Ent., vol ezsenee3g, P. 20, ter2, í. 16 a, b, t. 13, Í. 29 (1790): Enc. Metb., p. 733, t. 175, Í. 4 i 4, n. 2 (1790), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 133 (1825), Redtenba- cher, Reise Fragatte Novara, Zool., vol. 2 (1), Col. p. 2 (1868), VV. Horn, Spol. Zeyl., vol. 2, p. 40, t. 7, f. 7 (1904), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 15 (1905), Houlbert, Insecta, vol. 2, p. 181, Í. 13 (1912), Fovvler, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 430, 431 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 308 (1908-1915). Ceilà, Colombo. — Ceilà fins S. Bombay, fins Ben- gala, Birma fins Java, NiRobar, Andamàn, Assam.. 30 442 Junta de Ciències Naturals de Barcelona I) contracta Fleutiaux, (I d'-I9) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 488 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 308 (1908-1915). Victòria, Birma. — Birma. C. copulata Schmidt-Goebel, (1-I) Fanula Col. Birmaniae, p. 9 (1846): Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 383. f. (1899), VV. Horn, Eeutsche Ent. Zeitschr. p. 130 (1899), VV. Horn. Deutsche Ent. Zeitschr. p. 130 (1899), Fovvler, Fauna Brif. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 428, 429, Í. 193 (1912), VV. Horn, in: VVytsman. Gen. Insect., fasc. 82, P. 308 (1908-19 15)). Rarachi.-— Rarachi: C. ornata Fleutiaux, (1-0) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 140 (1898), Maindron, Ann. Soc. Ent. . Fr., p. 383, Í. (1899), Foveier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 323, 428, 429, Í. 192 (1912), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 308, Í. 134 (p. 36) (1908-1915). Raracii ec —Rarachi: C. anchoralis Chevrolat, (1-0) Rev. Zool., p. 97 (1845), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 174, t. I, f. 27, 28 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 308 (1908-1915). Xina. — Macao fins Peling. 1) punctatissima Schaum, (I-I) Jourm. Ent. Lond., p. 58 (1863), VV. Horn, Ent. Mitteil., vol. 1, p. 139 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 308 (1908- 1915). JRu-Sia, Formosa. — Formosa, Amoy:. C. tenuipes Dejean, I) araneipes Schaum, (I-I) Journ. Ent. Lond., p. 57 (1863), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. p. 325 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 308, £. 135, (P. 36) (1908-1915). Rina-Balu, Conxinxina, Borneo. — Borneo, Palavvan, Conxinxina. La col'lecció Codina 443 C. longipes Fabricius, (2 d'-I Q) Ent. Syst. Suppl., p. 61 (1798), Syst. Eleuth., vol. 1, p. 241 (1801), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 172, t. 171, f. 7 (1800), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 130 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 308, f. 124 (p. 35), (1908-1915). Malane , Java, Palavan, Javamer. — Sumatra, Si- malur. 1) flava VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 82 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 308 (1908-1915). Batu, Java, Bali. — llla Bodjo, Sumatra. C. psammodroma Chevrolat, (1-0) Rev. Zool., p. 97 (1845), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, Í. 140, I41I (p. 36) (1908-1915). Xina. — Hong-Rong, Macao, Hainan. I) reductoscripta VV. Horn, (I-I) VV. Horn, Ent. Mitteil., vol. 1, p. 139 (1912), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 309 (1908-1915). Amping, Formosa. — Formosa. L) C. mucronata Jordan, (1-0) Novitates Zoologicae, vol. I, p. 063 (1894), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 309 (1908-1915). Luzon. — Luzon. C. immanis Bates, (1-1) Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 266 (1874), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 309 (1908-1915). Aden, Aràbia. — Yemen, Aden, Pèrsia. C. Gylleuhali Dejean, (1-2) Spec. Col., vol. 1, p. 143 (1825), Schaum, Journ. Ent. London, p. 62 (1863). Fovvier, Fauna Brit. India incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 436, 438, 439, Í. 197 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 310 (1908-1915). Rarachi. — Rarachi fins Bombay Districte central (Bassein). 444 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C, nivicincta Chevrolat, (I d'-I Q) Rev. Zool., p. 98 (1845), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 87 (1904), p. 139 (1914), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 310 (1908-1915). Xina. — S. de la Xina or. (Shangal fins Macao, Lla Tschu-San, Hainan, Conxinxina. 1) inspecularis VV. Horn, (1-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 87 (1904), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 310 (1908-1915). Auping, Formosa. — Shanghai fins Hong-Rong, For- mosa. C. terminata Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1, p. 142 (1825), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr,, p. 180 (1860), VV. Horn, in Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 310, Í. 116 (p. 34) (1908-1915). Euzon- —lLuzon. C. VVallacei Bates, (0-1) Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 264 (1874), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 310 (1908-1915). Toli-Toli, N. Celebes. — Celebes, Toexang, Besi. C. malabarica Fleutiaux et Maindron, (1-0) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 72 (1903), Maindron, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 14, t. I, f. 5 (1905), Fovvier, Fauna Brit. India, incl. Ceylon et Burma, Col. p. 320, 436, 438, Í. 196 (1912), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 182, p. 311 (1908-1915). Mahé, Malabar. — Mahé (S. de la India). II. — Regió Australiana C. tetrachoides Gestro, (I d'-0 Q) Ann. Mus. Stor. Nat. Genova, p. 514 (1876), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 313, t. 18, f. 6 (1908-1915). Nova Guinea. — Nova Guinea, Ceram or. La C. nigrina Mac Leay, (0-1) Trans. Ent. Soc. N. S. VVales, vol. 1 (2), p. 107 (1864), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 336, 339, t. 28,1. 36, 40, 51: La col'lecció Codina 445 t. 29, Í. 76 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 28, P. 314 (1908-1915). Queensland. — N. Queensland or. fins territori nord (Port Darvin). C. Leai Sloane, (Z d'-0 Q) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 234 (1905), t. 28, Í. 22, t. 29, f. 74 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 314 (1908-1915). N. Queensland. —N. Queensland or. (CooEtovn fins Coen). nigella Sloane, (1-0) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 559 (1906), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 314 (1908-1915). Roen, N. Queensland. — Coen. C. Doddi Sloane, (0-I) Proced. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 230 (1905), ibidem, p. 336, 339, t. 26,f. 7, t. 28,Í. 20,t. 29,Í. 72 (1906), VV. Hom. in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, 314 (1908-1915). N. Queensland. — N. Queensland or. (Districte Cairns fins Coen). C. ioscelis Hope, (I-I) Journ. of Proc. Ent. Soc. Lond., p. 45 (1841), Ann. Mag. Nat. Hist. p. 425 (1842), VV. Horn, Arch. Naturg., Jahrg. 79, Abt. A, fasc. II, p. 29 (1913 (1914J), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 314 (1908-1915). Somerset Palmerston, Port Darvin, N. Austràlia.— N. Austràlia, Port Essington. 2) setoso-abdominalis VV. Horn, (I-0) Arch. Naturg., Jahrg. 79, Abt. A, fasc. II, p. 30 (1913 (1914)): in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 314 (1908-1915). — Co- typusl Palmerston, Port Darvin, N. Austràlia. — N. Aus- tràlia (Port Darvin). C. decemguttata Fabricius. 2) sanguineomaculata Blanchard, (1-1) Voyage Pòle Sud, Zool. vol. 4, p. 5, t. I,f. 3 (1853), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 315 (1908-1915). Nova Pomerània, Nova Geòrgia. — Illes Salomó. 446 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. semicineta Brullé, (2 0-0 9) Rev. Ent. Silberm., vol. 2, p. 100 (1834), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 117 (1854), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 147 (1905): Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 337, 334. 346, t. 28, f. 38: t. 29, f. 88, 89, t. 30, f. IQ8-113 (1906), VV. Horn- in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 316 (1908-1915). Austràlia. — Java:, llles Dama, Rei, Nova Guinea fins Arxipèlag BismarcX fins Nova Caledònia i Noves Hèbrides, Austràlia, Sydney via N. fins Real Bay, Illa Percy, Queensland cent. i or. intermubta Fabricius, (0-1) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 243 (1801), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 210 (1806), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 81, p. 316 (1908-1915). Austràlia. — Austràlia. C. Mastersi Castelnau, (1-0) Trans. Roy. Soc. Victoria, p. 33 (1867), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 345-347, t. 28, Í. 34: t. 29, Í. 94 (1906), p. 301 (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 316 (1908-1915). S. VVales, S. Austràlia oc. — Sydney fins Brisbane, (Nova Gales del Sud). subesb. nova (2-2) forma intermitja entre: I) catoptriola VV. Horn curvicollis Sloane, Trans. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 233 (1905), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insectorum, fasc. 82, p. 316 (1908-1915). Districte Cairns (N. Austràlia or.). 2) plebeja Sloane, (0-2) Trans. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 232 (1905), F- 945, t. 28, Í.130, 31, t. 29, Í. OI (1906), p. 301 (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 316 (1908-1915). Queensland. — N. Queensland (Cairns District), Illa Thursday. C. timoriensis Jordan, (o-I) Novit. Zool., p. 104 (1894), VV. Horu, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 316 (1908-1915). Leo Ned, Timor. — Timor. La col'lecció Codina 447 C. aruana Dolhturov, (I d'-o Ç) Ann. Sec. Ent. Belg., p. 155 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 (1908-1915). Ta An — Ella Ar C. funerata Boisduval, (1-4) Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 4, t. 6, fí. 1 (1835), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 313 (1906), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 317 (1908-1915). Aru. — Batjan, Buru, Misol, Aru, Nova Guinea, Illes Roon, BiaE i Fergusson. I) barbata VV. Horn, (1-2) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 90 (1895), p. 87 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 317 (1908-1915). Lanenburg, Miolo, N. Guinea, Settelberg, Gacelle, Halbirs, Arxipèlag BismarcE. — Arxipèlag. Bismarcr. C. quineensis VV. Horn, (0-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 77 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 318 (1908-1915). Nova Guinea. — Nova Guinea. C. Parry VVhite, (0-1) Voyage, Ereb. and. Terror, p. I, t. I, f. 2 (1846), Castelnau, Trans. Roy. Soc. Victoria, p. 35 (1867), Th. Broun, Man. N. Zealand Col., vol. 1, p. 4 (1880), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc, 82, p. 318 (1908-1905). Nova Zelanda. — Nova Zelanda. C. tuberculata Fabricius, (1-0) SyS te Et, Do 22900775) SDEC- BAS VOL ip. 2850 (1781): Ent. Syst.,-vol. I, p. 174 (1792), Syst. Eleuth., vol. I, p. 238 (1801), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 22, t. 3, f. 28 (1790)), Herbst, FRàfer, vol. ro, p. 189, t. 172, fÍ. 12 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 2, p. 431 (1826), Guérin, in: Duperrey, Voyage Coquille, Zool. vol. 2 (2, I), p. 58, Atlas Insectes, t. I, f. 4 (1830)) Boisdu- val, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col., p. 6 (18335), VVhite, Voyage, Ereb. and Terror, p. 1, (1846)), Th. Broun, Man. N. Zealand Col., vol. 1, p. 2 (1880), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 318 (1908-1915). Nova Zelanda. — Nova Zelanda. 448 Junta de Ciències Naturals de Barcelona laetecincta VVhite, (2 d'-0 Q) Voyage Ereb. and Terror, p. 1,t. 1, f. 1(1840), Bates, Ann. Mag. Nat. Hist., p. 234 (1874), Th. Broun, Man. N. Zealand Col., vol. 1, p. 3 (1880), VV. Horv, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 318 (1908-1915). Nova Zelanda. — Nova Zelanda. dunedensis Castelnau, V'aRefieldi Bates, (0-1) Aun. Mag. Nat. Hist., p. 234 (1874), Th. Broun, Man. N. Zealand Col., vol. 1, p. 3 (1880), Levvis, Trans. and Proc. N. Zealand Inst., vol. 34, p. 203 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 319 (1908-1915). Nova Zelanda. — Nova Zelanda. . Helmsi Sharp,(o-1) Trans. Roy. Dublin Soc., vol. 3, p. 358, 451 (1880), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 319 (1908-1915). Nova Zelanda. — Nova Zelanda. . Feredayi Bates, (r-I) Ent. Monthly Mag., p. 54 (1867), Th. Broun, Man. N. Zealand Col., vol. I, p. 4 (1880), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 319 (1908-1915). Nova Zelanda. — Canterbury, Nova Zelanda. . albicans Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 117 (1854), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 341, t. 29, f. 80, 81, (1906), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 320, (1908-1915). N. de Nova Gales del Sud. — Nova Gales del Sud oriental ( Clarence River) fins al centre de Queens- laand (MacEay). . Upsilon Dejean, (0-2) Spec. Col., vol. 1, p. 126 (1825), vol. 2, p. 414 (1826), Boisdu- val, Voyage Astrolabe, vol. 2, Col. p. 8 (1835), Sloane, Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 337, 341, 342, t. 27, f. 14, I6: t. 28, Í. 26, 37, 41, 50, t. 29, f. 82-85 (1906), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 320 (1908-1915). Victòria. — Sdyney fins Victòria, Península Yorxe2. La col'lecció Codina 449 C. maino Mac Leay, (o d'-I Q) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, vol. 1, p. 165 (1875-1877: 18761), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 320. Í. 149 (P. 37), t. 19, f. 1 (1908-1915). Ratan, Nova Guinea. — Nova Guinea angl. (Ratan, Reds car Bay). C. Darvini Sloane, (I-I) Proc. Linn. Soc. N. S. VVales, p. 299 (1909), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 321 (1908-1915). Palmerston, Port Darvin. — N. Austràlia ( Port Darvin). IV. — Regió Palearctica C. soluta Dejean, (I d'-o Q) in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Eur., ed. I, p. 47, t. 3, Í. 8 (1822), Fischer, Ent. Ross., vol. 2, P. 8, t. 39, Í. 14 (1823-1824), vol. 3, p. II, Í. 3, p. 13, 28 (1825-1828), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 70 (1825), Icon. ed. 2, vol, I. p. 28, t. 3, f. 7 (1829), Beuthin, Ent. Nachr., p. 90 (1890), VV. Horn, Mongr. Pal. Cicind., p. IO, 13, I4, t. I, Í. a-f, t. 5, Í. 1 (1891), Ganglbauer, Rà- fer, Mitteleur. vol. 1, p. II, 14, 536, 537 (1892), Csili, Matb. Nat. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 128, t. I, f. I, t. 2, f. 20 (1900 (190211), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 328 (1908-1915). Rievv, Rússia. — Baixa Austria (Marchífeld), Un- gria, Sèrvia, Bulgària, Rumània, S. Rússia fins Ar- mènia, fins Sarepta i Síria oc. xanthopus Fischer, (2-4) Bull. Soc. Nat. Moscou, vol. 4, p. 432 (1832), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 10 (1880) VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 p. 328 (1908-1915). Obervveiden, Austria inf. Fvaatzi Beuthin, (1-1) Ent. Nachr., p. 90 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 328 (1908-1915). Podol, Polònia russa. C. lacteola Pallas, (0-1) Reisen. Russ. Reichs, vol. 1, p. 465 (1771), Ic. Ins., t. G., f. 18 (1798), Gebler, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 577 (1841): pars I, P. 271 450 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1847), Fischer, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 8 (1844), SolsRy, Reise Turtestan FedtschenEo, Petersburg, Col. vol. 1, p. 4 (1874), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars I, p. 204 (1863), raatz, Berl. Ent. Zeitschr., p. 447 (1869), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 9 (1880), VVilEins, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 24, P. 99, 106, 112, 115, 117, t. I, f. 7 (1889-1890), DoEhturovv, ibidem, p. 273 (1885), Roeschlxe, Monogr. Pal. Cicind., p. 51-55, t. 2, Í. 1 e, t. 5, Í. 12 (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 329 (1908-1915). Turhestan. — Astraxan fins estepes dels HXirgis (al nord fins OrusE), fins YssyR-Rul i Dsungaria xina occidental, Thianschav (Borochora). I. undata MotschulsRy, (2 d'-I9) Ràfer Russl., p. 3 (1850), DolEhturovv, Hor. Soc. Ent. Ross. P. 274, t. 11, Í. 7 (1885), Beuthin, Ent. Nachr., p. 212 (1890) VV, Horn. in: Vytsman. Gen. Insect., fasc. 82, p. 329 (1908-1915). Syr-Daria. — Urals i Transcàspia fins la carena. d'Alexandre i Alai. divisa Beuthin, (1-0) Ent. Nachr., p. 212 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 329 (1908-1915). Syr-Daria. C. silvalica Linné, (2-2) Syst. Naturae, ed. X, p. 407 (1758), Geer, Mein. Hist. Ins., vol. 4, p. II4, t. 4, Í. 7 (1774), Herbst, in: Fuessiy, Archiv In- seEtengesch., vol. 5, p. 115, t. 27, Í. 13 (1784), Olivier, Ent , vol. 2, n. 33, P. I5, t. I, Í. 5 (1790), Enc. Meth., p. 729, (1790), Panzer, Fauna Ins. Germ., fasc. 85, p. 5 (1805), Herbst, Ràfer, vol, ro, p. 151, t. 170, f. 2 (1806), Clairville, Ent. Helv., vol. 2, p. 160, t. 24, Í. a (1806), Serville, Fauna Franc., ed. I, p. 3 (1821): ed. 2, p. 7, t. I, f. 1 (1830), Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat, Col. Eu, Voler, D./45,. 3, Ad. 17101822) Dejeam, ve Spec- (Cols VOl. L, P. 70 (1825): ICon, (ed.v2, vola, p20,5 03, 1: 810(2820): Fischer, Ent. Ross., Vol.48, P. de, D.0n3. 201(1825-1828): Sturm, Deutschlands Ins. Bàfer, vol. 7, p. 114, t. 180, Í. a (1827), Stephens, lllust. British. Ent., vol. 1, p. 7 (1828), Brullé, Hist. Nat. Ius., vol. 4, Col. f. 2 (1835), Encyclopedia Metropolitana (Edinburgh), vol. 9 (1), t. 221, f. 2 (1842), Lacordaire, in Boisdu- val et Lacordaire, Fauna Ent. environs Paris, vol. I, p. 142, t. 1, Col. f. 1 (1835), Erichson, Ràfer Mart Brand., vol. I, p. 2 (1837), Rúster, Ràfer Europa, vol. 5, n. 3 (1846), Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 48 (1849), Schaum, Nat. Ins. Deutsch- land, vol. I, p. 12 (1850): no 1860), Fauvel, Faune Gallo-Rhé- nane, vol. 2, p. 445 (1882), Fovvier, Col. Brit. Islands, vol. 1, La col'lecció Codina 451 p. 3, t. I. f. 1 (1887), Beuthin, Ent. Nachr., p. 210 (1890), Ver- handi. Ver. Naturv. Unterhalt. Hamburg, vol. 9, p. 12 (1896), VV. Hlorm, Monogr- Pal. Cicinde, pi 22, ts I, Ll. 2 arept. 5, fe 2 (1891) Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. I, p. II, I2, 534 (1892), CsiXi, Math. Naturyv. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 129, t. I, f. 2, 3 (1900 (19021), Houlbert et Monnot (Faune Ent. Ar- monic.). Bull. Soc. Sc. et Méd. de l'Ouest, vol 13 (3), Suplem. Cicind. p. 8, t. 4 (1904), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (1 i 2), Suplem. Cicind., p. 4 (1908), Ferrer, Butll. Instit. Catalana, Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 25 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 330 (1908-1915). Bohèmia, Tirol. — Europa i Asia, N. d'Espanya, Toscana, N. d'Ungria, Turquia, Brussa, Caucàs, Altai, Transbaicàlia, Amur inferior. similis VVesthoff, (o d'-2 9) Ràfer, VVestfal., vol. 1, p. 2 (1881), VV. Hornu, in: VVytsman, Gen" Insect., fasc. 82, p. 330 (1908-1915). Bohèmia, Astúrias (Pena Triste). humeralis Beuthin, (2-2) Soc. Ent. Zurich, vol. 8, p. 113 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 330 (1908-1915). Alemanya. T) fasciatopunctata Germar, (0-2) Fauna Ins. Europa, vol. 23, t. 1 (1845), Guérin, Rev. Zool., p. 3 (1847), Rúster, Ràfer Eur., vol. 5, n. 4 (1846), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 24 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 330 (1908-1915). Olimp, Grècia. — Turquia, Brussa. C. japana Motschulsty, japomca, Guérin, (2) Rev. Zool., p. 2 (1847), Moravvitz, Beitrag Eàferf. Insel Yesso (Mém. Acad. Sc. St. Pétersb., vol. 6, n. 3), p. 3, t. I, Í. I (1863), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 225 (1873), Folbe, Arch. f. Naturg., vol. 52, pars I, p. 166 (1886), Heyden, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. 245 (1887), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind.. p. 22, 24, t. I, f. 3a f, t. 5, f. 3 (1891) in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 330 (1908-1915). Nagasali, Japó. — Japó, Corea. 462 Junta de Ciències Naturals de Barcelona var. (I d'-IQ) aeneo-opaca Motschulshy, Etud. Ent., vol. 9, p. 5 (1860), vol. 10, p. 3 (1861), VV. Hora, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 330 (1908-1915). Eiyto, Japó. — Toxio. C. gemmata Faldermann, (2-0) Mem.'Acad. ScL Ste Petersbi, svol. 2. Peg5On te ge Ia (5835)5 MotschulsEy, Insect. Sibérie, p. 34 (1844-1845) (Mém. Acad. St. Pétersb., f. Savants étrang., vol. 5), Moravvitz, Beitrag Raferf. Insel Yesso (Mém. Acad. St. Pétersb.), ser. 7, vol. 6, n. 3, p. 6 (1863), Rolbe, Arch. fúr Naturg., vol. 52, p. 164, t. II, Í. 2I (1886), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 22, 26, t. I, f. 4a, t. 5, Í. 4 (1891), Tschitscherir, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 90 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 331 (1908-1915). Corea. — País entre Japó, SaXalín, Amur inferior, Mandxúria, Tschi-Li, Ransu, Rulu Nor, Sz'Tschvvan i Fu-Rien. 1) Potanini DoRhturov, (1-0) Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 22, p. 139 (1888), Tschitscherin, ibidem, vol. 36, p. 22 (1903), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 331 (1908-1915). Tibet, Rutu Nor. — Rulu Nor, Ran-Su. C. sachaliensis Moravvitz, Raddei Moravitz, (1-0) Bull. Acad. Sc. St. Pétersb., p. 188 (1862), vol. 5, p. 237 (1863), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 9 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 22, 28, t. I, Í. 5.8, t. 5, Í. 5 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 331 (1908-1915). Tibet. — Japó, SaEalín i Amur inferior fins Tschi- Li i Ran-Su, SzTschvan, RuEgu Nor, Illa AsXold. C. silvicola Dejean, (4-4) in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europa, vol. I, P. 51, t. 4,Í. 4 (1822), Spec. Col., vol. 1, p. 67 (1825), Icon. ed. 2, vol. I, p. 23, t. 3, Í. 2 (1829), Serville, Faune Franc., vol. I, p. 6 (1830), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. vel. 1, p. 70 (1834), Rúster, Ràfer Europa, vol. 7, n. 1 (1846), Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 47 (1849), Dietrich, Stett. Ent. Zeit., p. 335 (1855), Schaum, Nat. Ins. Deutschl. vol. 1, p. 20 (1856), VV. Horn, Moddes Pal. Cicind., p. 22, 29, t. 1, f. 6a f, t. 5, Í. 6 (1891): La col'lecció Codina 453 Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. I, p. 12, 13, 355, 537 (1892), Csihi, Math. Naturyv. Berichte Ungaru, vol. 18, p. 130, t. I, f. 4: t. 2, f. 17 (1900 (19021), Bryant et Eusebio, Faune Auvergne, vol. 2, Carab. et Cicind. París, p. 234, t. II, Í. 27 (1902), Beuthin, Ent. Nachr., p. 61 (1893), Barthe, Miscell. Ent. vol. 16 (1t, 2), Suplem. Cicind. p. 12 (1908), Ferrer, Butll. Instit. Catal. Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 235-237 (1912), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 331 (1908-1915). Boscolungo, Pistoia (Itàlia), Sudetan (Alemanya), Allevard, Isère (França), Austria inferior. — País en- tre: Pirineus or., Puy-de-Dóme, Luxemburg, Dússel- dorf, Sajònia, Silèsia, Ungria, Rumània, Rumè- lia or., munt. Rhodope, Montenegro, Itàlia superior (Toscana), Polonia. palbalis Beuthin, (2 d'-I 9) Ent. Nachr. p. 61 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 332 (1908-1915). Tirol, Rronstadt, Ungria. tristis Dalla Torre, (0-1) Ràfer Oberòsterreich, p. 92 (1877), Schilder, Ent. Blàtter, p. 201 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 332 (1908-1915). Transilvània (Austria). C. gallica: Brullé, (0-2) in Silberm. Rev. Ent., vol. 2, p. 97 (1834), Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 71, t. 2, Í. 3 a-b (1834), Eúster, Ràfer Europa, vol. 15, n. 1 (1848), Jacquelin-Duval, Gen. Col. Europe, vol. I, t. I, Í. 2, 2.2 (1855), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 9 (1882): Beuthin, Ent. Nachr., p. 36 (1890), VV. Hom, Monogr. Pal. Cicind., p. 22, 31, t. I, Í. 7 a-d, t. 5, f. 7 (1891), Ganglbauer, Rafer Mitteleuropa, vol. I, p. 12, 13, 535, 537 (1892), Barthe, Miscell. Ent., vol. 5, p. 227 (1831), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. 1, p. 18 (1856), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 332 (1908-1915). Mont Cenis, Alps Valdobbia, Piamont, Itàlia. — Alps del S. or. de França i Piamont fins Tirol. (CC. hybrida Linné, (14-I0) Syst. Nat., ed. X, p. 407 (1758), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 12, t. 1, f. 7 (1790), Enc. Métbh., p. 729, t. 174, f. 9 (1790), Panzer,. Fauna Ins. Germ., vol. 85, p. 4 (1805), Herbst, Ràfer, vol. 10, 454 Junta de Ciències Naturals de Barcelona p. 152, t. 170, Í. 3 (1806), Latreille, Hist. Nat. Ins. Crust., vol. 8, p. 207, t. 71, f. 5 (1804), in: Cuvier, Règne Animal, vol. 3, p. 178 (1817), Gyllenal, Fauna Suec. ed. 2, vol. 1 (2), p. 3 (1820), De- jean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. I, p. 48, t. 4, Í. 1 (1822), Spec. Col., vol. 1, p. 64 (1825), Icon. ed. 2, vol. I, p. I9, t. 2, Í. 6 (1829), Serville, Faune Franç. ed. I, P. 4 (1821), ed. 2, p. 5, t. 1, f. 3 (1830), Erichson, Rafer MarE Brand. vol. 1, p. 2 (1837), VVestivoot, Introd. Mod. Class. Ins., vol. 1, ft. 1, Mag. Nat. Hist., vol. 2 (2), p. 342 (1838), Rúster, Ràfer Europa, vol. 6, n. 1 (1846), Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 45 (1849), t. 1, Í. A-H (1848), A. Costa, Fauna Regno Napoli, Col. vol. 2, Cicind., p. 5 (1857), MotschulsEy, Ins. Siberia, p. 26, t. I, f. 13-15 (1844-1845), Etud. Ent., vol. 4, p. 30 (1855), Schaum, Nat. Ins. Deutsche. vol. 1, p. 21 (18506: no 1860), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 7 (1882), Fovvler, Col. British Islands, vol. I, p. 4, t. I, Í. 4 (1887), Roeschhe, Monogr. Pal. Cicind., P. 34, 36, 38, 39, 179, t. 1, Í. 8 a-n, t. 5, Í. 8 a-b (1891), Beuthin, Ent. Nachr., p. 133, 135 (1893), Verhandi. Vereins Naturvv. Unterhaltung, Hamburg, vol. 9, p. 13 (1896), Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. 1, p. 12, 13, 536, 537 (1892), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 140 (1893), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 153 (1905), Csili, Math. Natur. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 131, t. I, Í. S-I5, t. 2, f. 18 (1900 (1902)), Bruyant et Eusebio, Faune Auvergne, vol. 2, Carab. et Cicind. Paris, p. 233, t. II, Í. 29 (1902), Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armor.), Bull. Soc. Sc. et Méd. de l'Ouest, vol. 13 (3), Suplement: Cicind., p. 8, 9, f. 6 (1904), Semenov, Rev. Russe Ent., p. 161-163 (1905), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (1, 4), Suplement, Cicind., p. 12-16 (1908), VVauach, Berl. Ent. Zeitschr., p. 215-119, t. 6, Í. 1, 3-6 (1909), Codina, Butll. Instit. Catal. Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 116-120 (1911), Leugerten, Berl. Ent. Zeitschr. vol. 57, p. 19-26, f. 1 (1912), Eduvvards, Ent. Monthly Mag., p. 146-149 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 332-333, Í. 90 (p. 32), t. 21, Í. 241 (1908-1915). Viena, Oberveiden, Stíria (Austria), Lingreville: Manche, Valais (França). — Europa i Asia, N. d'Es- panya, S. d'Itàlia, Bòsnia, Herzegovina, Rumània oriental, Anatòlia, Caucàs, S. Rússia, Govern de lenisseisX, Grècia:. J. ribaria Dejean, (I Od'-79-) in: Latreille et Dejean. Hist. Nat. Icou. Col. Europe, vol. r p. 50, t. 4, Í. 2 (1822), Dejean, Spec. Col. vol. 1, p. 66 (1825) Icon., ed. 2, vol. I, p. 21, t. 2, f. 87 (1829), Serville, Faune Franç.: vol. 1, p. 6 (1830), Motschulsty, Ins. Sibéria, p. 27 (1844-1845) Rúster, Ràfer Europa, vol. 24, n. 2 (1852), Dietrich, Stett., Ent. Zeit., p. 334 (1855), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. 1, p. 22 (1850), Beuthin, Ent. Nachr., p. 134 (1893), Roeschxhe, Monogr. Pal. Cicind., p. 35, 30, 41, 179, t. 1, Í. 9 a-g (1891). La col'lecció Codina 455 Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (1 i 2), Suplement, Cicind., p. 13 (1908), Codina, Butll. Instit. Cast. Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 116-120 (1911), Ferrer, ibidem, p. 27 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Sant Llorenç de Morunys, Artesa de Segre (Lleida): Admont, SteiemarcE. — Portugal, Pireneus, Sud Ale- manya, al N. fins Sajònia (Granchau) i Silèsia (Teschen), Itàlia (al S. fins Basilicata), Alps i Bal- Xans, Transilvània (Alps), Grècia, N. i centre d'Ana- tòlia, Caucàs, Càrpats2, Sicília2 transversalis Dejean, (2) in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, ed. 1, vol. I, p. 50, t. 4, Í. 3 (1822), Dejean, Species, Col. vol. 1, p. 66 (1825), Icon. ed. 2, vol. 1, p. 22, t. 2, f. 8 (1829): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Alps marítims. montana Charpentier, (2 O'-2 Q) Hor. Ent., p. 182 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Lés, Vali d'Aran (Lleida). monticola Ménétriés, (4-6) Cat. Rais. Caucase et Persie, p. 94 (1832), Heer, Ràfer Schvveiz, vol. 1, p. 2 (1837), Vol. 2, p. 4 (1837), Faldermann, Fauna, Trans. vol. 1, p. 5 (1836), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Sant Llorenç de Morunys, Capdella, Riu Madriu (Sant Joan de l'Erm), Lleida. humeralis Beuthin, (0-1) Ent. Nachr., p. 134 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Sant Llorenç de Morunys. Cadevall: Ferrer, Butll. Instit. Catal. Hist. Nat., serie 2, vol. 8, p. 27 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Riu Madriu. — Farrassa, Sant Llorenç. 456 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona II. magyarica Roeschxe, (I d'-I 9) Monogr. Pal. Cicind., p. 35, 38, 40, t. I, f. 8 f-g, t. 5, Í. 8 e (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334, Í. 100, (p. 33) (1908-1915). Muntanyes d'Ungria. — Ungria, Transilvania. III. lagunensis Gautier, (I-I) Pet. Nouvelles Ent. p. 223 (1872), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Madrid. — Centre i S. oc. d'Espanya. Rorbi Beuthin, Ent. Nachr., p. 181 (1888), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 38, 40, t. 1, Í. 8/€e, t.'5,.1.:8 d (1891): VV. Horn, Ent- Nachr., p. 140 (1893), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908- 1915). Madrid. IV. restricta Fischer, (1-1) Ent. Ross., vol. 3, p. 26, t. 1, Í. 7 (1825-1828), MotschulsEÈy, Ins. Sibérie, p. 27, t. 1, Í. 16-18 (1844-1845), Roeschxe, Monogr. Pal. Cicind., p. 38, 40, t. 1, Í. 8 E, t. 5,£. 8 g (1891), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 154 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 334 (1908-1915). Amur. — Localitzada a N. de la Rússia or., del Govern de TomsE fins S. lrEustè i S. Transbaicàlia fins a meitat del Lena (630), mig Amur (Paschtovva), N. de la Sibèria or. fins Ramschatta (esporàdic en la resta de la regió de la forma de prioritat: Aybrida typica. - V. Sahlbergi Fischer, (0-1) Ent. Ross., vol. 2, p. 15 (1823-1824), vol. 3, p. II, Í. 5, P. I4, 20, t. 1, Í. 2 (1825-1828), Dejean, Spec. Col., vol. 2, p. 423 (1826): Icon. ed. 2, vol. 1, p. 26, t. 3, f. 5 (1829), MotschulsÈy, Ins. Sibérie, p. 29, t. I, f. 23-25 (1844-1845), Eúster, Ràfer Europa, vol. 24, n. 3 (1852), Hochhuth, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 1, p. 180 (1871), Roeschte, Monogr. Pal. Cicind., p. 35, 36, 38, 42, (179, t. 1, f. IO a-h (1891), Beuthin, Ent. Nachr., p. 139 (1893), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., Iasc. 82, p. 335 (1908-1915). Sarepta. — S. Rússia (Dnieper) fins al Govern dels Urals, fins al S. del Caspi, Illa Sara, Estepes dels Rirgis La col'lecció Codina 457 fins Altai, Dsungaria i Govern de Yenisseist, Llac Baital), N. Mongòlia2, Estepes de TurEmènia2. Rarelim Fischer, (I c'-0 Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, vol. 4, p. 432, t. b, f. 2 (1832), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 335 (1908-1915). Estepes de Rirgis, Rússia merid. IH. maritima Dejean, (5-3) in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. I, p. 52, t. 4, Í. 5 (1822), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 67 (1825), Icon. ed. 2, VOl. I, p. 22, t. 3, f. 1 (1829), Fischer, Ent. Ross., vol. 2, p. II, t. 39, f. 16 (1823-1824), Serville, Faune Franç.. vol. 1, p. 6 (1830), MotschulsEy, Ins. Sibérie, p. 26, t. I, Í. IO-I2 (1844-1845), Rúuster, Ràfer Europa, vol. 17, n. 1 (1849), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. 1, p. 22 (18501), Burgeois, Pet. Nouv. Ent., vol. 6, p. 436 (1874), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 8 (1882), VVeyers, Borre, Dietz, Heyden, Segvelt, Compte Rendu Soc. Ent. Belg., p. 48-53, 210-212, 273-275, 321, 330-337 (1884), p. 13-15 (1885), p. 94 (1886), Fovver, Col. Brit. Islands, vol. I, P. 4, t. I, f. 5 (1887), RoeschEe, Monogr. Pal. Cicind., P. 35, 37, 38, 44, 179, t. I, Í. II a e, t. 5, f. 8 h (1891): Ganglbauer, afer Mitteleuropa, vol. I, p. 12, I4, 530, 537 (1892), Beuthin, Ent. Nachr., p. 137 (1893), Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull. Soc. Sc. et Méd. de l'Ouest, vol. 13, Suple- ment, Cicind., p. 8, 9 (1904), Mazarali, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 37, p. LEXXI-LXXXVI (1906), VVanach, Ent. Zeitschr. Stutt- gart, vol. 21, p. 103 (1907), Berl. Ent. Zeitschr, vol. 54, p. 215- 219, t. 6, Í. 2, 7-IO (1909), vol. 55 (Sitzungsberichte fúr 1909), p. 441) (1910), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (3, 4), Suplement, Cicind., p. 15 (1908), Semenov, Rev. Russe Ent., p. 305 (1908), Lengerten, Ent. Blàtter, p. 186-189 (1909), Berl. Ent. Zeitschr., vol. 57, p. 19-26, Í. I (1912), Zaitzev (Referencia de VVanach l19091), Rev. Russe Ent., vol. IO, p. 95 (1910), Schilder, Ent. Blàtter, p. 161 (1911), P. Schulze, Berl. Ent. Zeitschr., vol. 57 (Sitzungsberichte), p. €40o, f. a-b (1912) (in: Intern. Ent. Zeitschr. Guben, vol. 5, p. 323, Í. a-b (19121), Edvards, Ent. Monthly Magaz., p. 140-149 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasç. 82, p. 335 (1908-1915). Binz sobre l'Illa Rúgen, Alemanya bor. — Breta- nya i costa S. d'Anglaterra fins llacs del N. i Or., Finlàndia, Bulgària2, S. Rússia (Dnieper) fins Es- tepes dels Rirgis, Calmpthout (Bèlgica). — Totes les cites en el Mediterrà (Ampurdà, Marsella, Mar Li- gúric, Mar Adriàtic) són més que dubtosest 458 Junta de Ciències Naturals de Barcelona IX. altaica Gebler. songorica Mannerheim, (2 c'-5 Ç) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 203 (1846), pars 3, p. 06 (1848), Roesch- Ee, Monogr. Pal. Cicind., p. 34, 46, t. I, Í. I2, t. 5, f. O (1891), VV. Horn, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 157, 158 (1905), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 336 (1908-1915). Semirjetschent, Turtestan. — Vall Feghana fins Ala- tau i Tianschan fins Yuldus, Dsungarei, Tarbagatai, Altai fins Rolyvvan. Hauseri Reitter, (0-1) in: litt., Llista de preus, Col. Llista dHivern, 1896-1897ò, P. 3, VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 336 (1908-1915). Regió Altai, Issit-Rul, Riu Ton, N. Turtestan or. X. transbaicalica Motschulsty, (1-0) Ins. Sibéria, p. 28, t. I, f. 19-22 (1844-1845), Chaudoir, Stett. Ent. Zeitschr., p. 75 (1857), Marseul, Abeille, vol. 18, p. 53 (1881), RoeschEe, Monogr. Pal. Cicind., p. 34, 46, t. I, Í. 13 a-b: t. 5, Íf. IO (1891), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 141 (1893), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 153-158 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 336 (1908-1915). Dauria, Rússia asiàtica. — YenisseiE fins Llac Bai- Eal i Transbailàlia fins boca de l'Amur fins Mand- chúria, Mongòlia2, Eulu Nor, Sz'Tschvvan i Xina central, Tarbagatai2. XII. hamifasciata Rolbe, (0-2) Arch. Naturg., Jahrg. 52, p. 170 (1886), Roeschxe, Monogr. Pal, Cicind., p. 47, t. I, Í. 13 b-c: t. 5, f. IO (1891): VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 155 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 336 (1908-1915). Gensan, Riu Amur. — Amur fins Fu-Eiu, a l'occi- dent fins Itschang i Shen-Si. XIII jabanensis Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 202 (1863), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 225 (1873), The Entomologist, vol. 23, p. 209 (1890): Heyden, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. 245 (1887), Roeschxe, Monogr. Pal. Cicind., p. 48, t. 1, f. 13 d-c: t. 5, f. IO a (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 336 (1908-1915). Tolio. — Japó, Corea. La col'lecció Codina 459 XVII coerulea Pallas, (O O'-I 9) Reisen Russ. Reichs, vol. 2, p. 724 (1773), Icon. Ins., t. G. f. 12 (1798), Dejean, Spec. Col., vol. I, p. 54 (1825), vol. 5, p. 2I0 (1831), Icon., ed. II, vol. 3, p. 17 (1825-1828), MotschulsEy, Ins. Sibéria, p. 30 (1844-1845), Gebler, Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 2, p. 268 (1847), RoeschEe, Monogr. Pal. Cicind., p. 50 (1891), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 141 (1893), Deutsche Ent. Zeitschr. P. 154 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 337 (1908- 1915). Altai. — S. Sibèria oc. entre lIrtysch i Ob, Altai, Dsungaria, 4Jablonoi,. XVIII nitida Lichtenstein. tricolor Adams, (4-0) Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 5, p. 278 (1817), Pallas, Icon, t. G., Í. 22 (1798): Fischer, Ent. Ross., vol. I, p. 6, t. I, Í. 3: t. 17, Í. 3 (1820-1822), vol. 3, p. II, Í. 1, p. 12, 21 (1825-1828): Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 68 (1825), Icon. ed. 1, vol. I, p. 24, t. 3: i (30(18290): EBOn, En C AECRIVe, VOl SI PSOE 27 T03(1827)) Motschulsly, Ins. Sibéria, p. 30 (1844-1845), Gebler, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 273 (1847), Roeschte, Monogr. Pal. Cicind., p. 34, 48, t. I, Í. 14a, t. 5, Í. 11 (1891), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 322 (1891), p. 153-158 (1905), Ent. Nachr. p. 141 (1893), Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 94 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 ,p. 337 (1908-1915). Llac BaiEal. — Transbaicàlia, Amur, Corea, Schan- Tung, N. Tibet or., Mongòlia or. (al N. fins Lena: 639). 1) lenmifascia Fischer, (0-1) Ent. ROSS-, Vol 2, tb. 17,6. 3/(18020-:1822)J VOL 3, pi 22. t 1, 1.6 (1825-1828), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 337 (1908-1915). Llac BaiXal. optata Fischer von VValdheim, (0-1) Ent. ROoss:, vol ma, t. 17, 8 (1020-1622), VOl3, P: 22. t. I, 16 (1825-1828), VV. Horn. in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 337 (1908-1915). Llac Baital. C. Leuvisi Bates, (1-1) Trans. Ent. Soc. London, p. 226 (1873), VV. Horn, in: VVytsman. Gen. Insect., fasc. 82, p. 337 (1908-1915). Japó. — Japó, Schan-Tung, Tschi-Li. 460 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona C. granulata Gebler, (I O'-I Q) Bull. Acad. St. Pétersburg, Classe Physico-Mathém., vol. I, p. 36 (1843: ed. 1 Sept. 1842), Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 316 (1859), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 337 (1908-1915). Muntanyes Alexandre. — País entre Semirjetschenst, Aulie Ata, Buchara or., YarXent, Raraschahr, Bar- Eul, Dsungaria, Tarbagatai, Semipalatinat. Burmeisteri Fischer, (4-3) Cat. Coll. Farel., p. 4 (1842), Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 6, t. I, f. 1 (1844), Motschulsty, Ins. Sibéria, p. 34 (1844-1845), Marseul, Abeille, vel. 19, p. 10 (1880), Dollhturov, Hor. Soc. Ent. Ross., P. 275 (1885), Jatovleff, ibidem, vol. 21, p. V (1887), VViltins, ibidem, p. 108, IIO, 114, 115, I17, 119, t. I, Í. 9 (1889), Rraazt, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 281, t. 2, Í. 4, 5 (1890), Roeschxe, Monogr:/ Pal. .Cicindisp: 625185, t.'2,t.12 aq, t. 5,1. 800800), Beuthin, Ent. Nachr., p. 265 (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 337 (1908-1915). Bungei-Altai, SemirjetschensE, Muntanyes Alexan- dre. megaspilota Dohrn, (I-I) Stett. Ent. Zeit., p. 44 (1884), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 337 (1908-1915). Muntanyes Alexandre. Ballassoglo: Dol hturovv, (o-I) Rev. Ent. Caen, vol. 1, p. 215 (1882), Hor. Soc. Ent. Ross., p. 277 (1885), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 337 (1908- 1915). Muntanyes Alexandre. Chaudoir Ballion, (0-1) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 322 (1870), VVilltins, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 24, p. 108-119, t. 1, f. 5 (1889), Dolhturov, ibidem, p. 278 (1885), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 338 (1908-1915). Mongòlia. VViltinsi Dolhturove, (1-0) Hor. Soc. Ent. Ross., p. 279, t. 11, f. 3 (1885), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908-1915). Mongòlia. La col'lecció Codina 461 C. decempustulata Ménétriés, (1 d'-I Q) Cat. Insect. rac. p. Lehman, p. I, t. I, Í. I (1848), (Mém. Acad. St. Pétersburg, sér. 6 (Sc. Math., Phys. et Natur. tom. 8), part. 2 (Sc. Natur.), tom. 6, p. 17 (1849)), SolsEy, Reise Turfestan Fedtschenlo, Col., vol. 1, St.-Pétersburg, p. 1 (1874), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 7 (1880), Dolhturom, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 205 (1885), Roeschlee, Monogr. Pal. Cicind., p. 51, 58, t. 2, f. 3 a, t. 5, f. I4 (1891), VV. Horn, Múnch. Bol. Zeitschr., vol. I, P. 345 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908- 1915). Bulhara. — N. Pèrsia or. (Chorasan) fins N. Tur- Restan or. (Semirjetschensi) fins N. Pamir. juncta Rraatz, (0-1) in litt., Deutsche Ent. Zeitschr., p. 150 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908-1915). Muntanyes Alexandre. octusis Dohrn, (1-1) Stett. Ent. Zeit., p. 255 (1885), Dolhturom, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 267 (1885), Rraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 150 (1887), JaEovlefí, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. IV (1887), VVillins, ibidem, vol. 24, p. 102-106, 117, t. I, f. 2 (1889), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908-1915). BuEhara. auromarginata Rraatz, (0-2) Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 150 (1887), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908-1915). Turtmènia, Pèrsia, Ala-Dagh, Budschnurd. C. turhestanica Ballion, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 4, p. 322 (1870), SolsEy, Reise Tur- Eestan FedtschensEo, Col. vol. 1, St. Pétersburg, p. 2, t. I, Í. I (1874), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 8 (1880), Rraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 321 (1881), Dollhturonv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 269 (1885), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 52, 60, t. 2, f. 4a-d: t. 5, f. 15 (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908-1915). Turtestan. — Bulhara fins N. TurXestan oriental. (Pais de les set corrents.) 1) maracandensis SolsRy, (O-I) Reise Turtestan Fedtschensto, Col., vol. 1, St. Pétersburg, P. 3, t. I, f. 2 (1874), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 8 (1880), Rraatz, 462 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Deutsche Ent. Zeitschr., p. 321 (1881), Dol hturov, Rev. Ent. Caén, vol. 1, p. 215 (1882), Hor. Soc. Ent. Ross., p. 268 (1885), Roeschxe, Monogr. Pal. Cicind., p. 61, t. 2, f. 4e (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338, (1908-1915). Turtestan. — Turlestan i Samartand, TaschFend fins al límit d'Afghanistan. 2) Mmssariensis Dol hturovv (per gissariensis)), (O O'-IQ) Hor. Soc. Ent. Ross., p. 269 (1885), Jaloviefí, ibidem, vol. 21, p. IV (1887), VVilEins, ibidem, vol. 24, p. IO2, 105, IO6, 117, t. I, Í. 3, 4 (1889), RoeschEe, Monogr. Pal. Cicind. p. 62, t. 2, Í. 4 Í (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 338 (1908-1915). Munt. Ghissa. — Bulhara fins Margelan i Alai. C. campestris Linné, (15-20) Syst. Natura, ed. x, p. 407 (1758)), Geer, Mém. Ins., vol. 2, 1.738, P. II: t. 1, 1. 3a:1 (1700): Enc: Meth., p: 7287, €: I7A, f. 8, 8 bis (1790), Panzer, Fauna Ins. German., vol. 85, p. 3 (1805), Ràfer, vol. IO, p. 149, t. 170, Í. I, (1806), Latreille, in Cuvier, Règne Animal, vol. 3, p. 178 (1817), ed. Masson, vol. I, p. 96, Atlas, t. 16, t. 4a-f, t. 5, Í .2, Serville, Fauna Franç., ed. I, p. 3 (1821), ed. II, P. 4, t. I, f. 2 (1830), Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, vol. 1, p. 39, t. 3, f. I (1822), Spec. Col., vol. I, p. 59 (1825), Icon. ed. II, vol. I, p. IÓ, t. 2, Í. 3 (1829): Stephens, Illustr. Brit. Ent., vol. 1, p. 11 (1828), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col., vol. I, p. 64 (1834), Erichson, Ràfer Mari Brandenb., vol. 1, p. 2 (1837), Ratzeburg, ForstinseEten, ed. M, p. 26, t. I, f. 12, 12 E (1839), Spry i ShuclEard, British Coleopt. Delin, ed. 1, p. I, t. I, Í. 1 (1840), ed. II, p. I, t.I (1861), Motschuls- ly, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 178, t. 4, Í. n (1840), Ins. Sibéria, p. 23, t. I, f. 4-6 (1844-1845), Etudes Ent., vol. 4, n. 29 (1855): Rúster, Ràfer Europa, vol. 5, n. 1 (1846), Letzner, Zeitschr. Ent, Breslau, p. 441 (1849), A. Costa, Fauna Regno Napoli, Col.. vol. 2, Cicind., p. 4 (1857), Emmons, Agricult. Nev Yort, vol. 5, p. 38, t. 17, f. 8c (1854), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. 1, p. 13 (18506), J. Thomson, Monogr. Cicind., vol. 1, por- tada it. I, Í. I, Ia-c (1857), Fauvel, Fauna Gallo-Rhénane, vol 2, p. 4-6 (1882), Fovvler, Col. Brit. Islands, vol. I, p. 3, t. I, f. 2, 3 (1887), Beuthin, Eut. Nachr., p. 230 (1889), Verhandi. Ve- reins Natury. Unterhaltung, Hamburg, vol. 9, p. 14 (1896): Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 52, 63, 66, 68, t. 2, F. 6 ae: t. 5, Í. 17 a-b (1891), Anonim (London: Groombridge et Sons), Curiosities of Entomology, p. 19, tabla, f. 1, Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. I, p. 12, 534, 517, P. Ó, f. 1-3: p. 7, f. 43 P. 8, f. 5: Csili, Math. Naturi. Berichte Ungarn, vol. 18 (1900 (1902J), P. 133, t. I, f. 16-22), Bruyanti Eusebio (Faune Aubergne, vol. 2), Carab. et Cicind. Paris, p. 233, t. II, f. 26 (1902), Houlbert et Monnot (Faune Ent. armoricaine), Bull. Soc. Sc. et Méd. Quest, La col'lecció Codina 403 vol. 13, suplement, Cicind., p. 8, 9, Í. 5 (1904), Barthe, Miscell. Ent. vol. 16 (1-2), suplement, Cicind., p. 8-IO (1908): Ferrer, Butll. Inst. Catalana, Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 51, t. I, t. 2, Í. II, t. 4, Í. 4 (1911), Codina, Butll. Instit. Catalana, Hist Nat., ser. 2, vol. IO, p. 37-41, 54-59 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 339, f. 89 (p. 32) (1908-1915). Olot, Setcases, Sant Joan de l'Erm, Farell, Sant Miquel del Fay, Centelles, Masnou, Montgat, Castell- bó, Lés, Vall d'Aran, Núria i Terol, Arbé, Rliosa Casteli, Sparbact (Dalmàcia, Austria). — Marroc, Alger, Europa (Malta, Sicília, Corfú), Anatòlia, Caucàs, S. Sibèria oc. (AlmolinsE) fins Trans- baicàlia, Tunis2, Trípolie, N. Pèrsia2. Pseudocampestris Reitter, (O d'-I Q) in litt., eLlista de preus de Col., Lusinpíccolo, Dalmàcia. affimis Fischer, (4-1) Genera Insectorum, p. IOI, t. I, f. 5 a-d, Ent. Ross., vol. 3, p. 18 (1825-1828), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 61 (1825), Icon. ed. 1í, vol. I, p. 17 (1820), Heer, afer 'Schxveiz, vol. I, p- £ (1837), Fauna Col. Helvet., vol. 1, p. 2 (1841), VV. Horn, in VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 340 (1908-1915). Farell, Centelles, prop Barcelona. melanostoma Dalla Torre, (0-2) Ràfer oberòsterreich, p. 21 (1877), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 340 (1905-1915). Setcases, Montgat. manca Dalla Torre, (0-2) Ràfer Oberòsterreich, p. 21 (1877), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 140 (1908-1915). Farell. conguneta Dalla Torre, (1-5) Eàfer Oberòsterreich, p. 21 (1877), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 340 (1908-1915). Sant Llorenç de Morunys, Setcases, Vall d'Aran i Arbé (Dalmàcia), Val Ombrosa (Itàlia). 464 Junta de Ciències Naturals de Barcelona impunctata VVesthofí, (o d'-2 Q) Ràfer VVestfalen, p. 1 (1881), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 340 (1908-1915). Sant Maurici, Montalegre. quinquemaculata Beuthin, (5-3) Ent. Nachr., p. 231 (1889), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 340 (1908-1915). Montgat, Farell, BéLés (Ungria), Oberveiden, Viena (Austria), Arbé, Dalmàcia. coerulescens SchilsEy, (2-3) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179 (1888), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fac, 82, p. 341 (1908-1915). Voltants de Barcelona, Farell, Centelles. — Esporàdic. palustris Beuthin, (6-4) in litt., Muntanyes del Vallès, prop Barcelona, Farell, Mont- gat. — Esporàdic. favellensis Graèlls, (2-4) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 311, t. 4 (2), Í. 1 (no 21) (1847), Roeschte, Monogr. Pal. Cicind., p. 70 (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 341 (1908-1915). Farell, Castelldefels. — Esporàdic per tot arreu, més localitzat a Espanya (Astúries, Veruela, Barcelona). mgrescens Heer, (1-0) Ràfer, Schvveiz, vol. 1, p. 1 (1837), VV. Horn, iu: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 341 (1890-1915). Vall d'Aràn. — Sovint apariència de vellesa. I. pontica Fischer, (I-I) Ent. Ross., vol. 3, p. 18 (1825-1828), MotschulsEy, Ins. Sibé- ria, P. 20, t. I, Í. 1-3 (1844-1845), Marseul, Abeille, vol. 18, p. 52 (1881), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 64, 66, 67, 71, t. 2, f. 7, t. 5, f. 17€. (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 341 (1908-1915). Urals, Leipzig, Saxònia. — De Sicília, Itàlia i Mo- ràvia Cap orient fins Transbaicàlia, especialment en S. Rússia i Anatòlia, Cephalònial, Euboa, Xipre. La col'lecció Codina 465 affinis Motschulsty, (o d'-I Q) Ins. Sibéria, p. 21 (1844-1845), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 341 (1908-1915). Urals. II. Olivieria Brullé, (1-0) Expéd. Morée, vol. 3, p. 114, t. 33, Í. 1 (1832), Schaum, Berl. Ent. Ze tschr., p. 119 (1857), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Ipsect., fasc. 82, p. 341 (1908-1915). Sabàndia (Asia m.). — Turquia, Illes Coríú i Cephal- onia, Grècia, Anatòlia oc. III. pseudomaroccana Roeschxe, (3-I2) Monogr. Pal. Cicind., p. 70, t. 2, f. 6 f (1891), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (1, 2), Suplement, Cicind. p. IO (1908), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 341 (1908-1915). Farell, Masnou, Montjuic, Terol, S. França or. — Catalunya fins Alps marítims (Albenga), fins Dau- phiné. IV. maroccana Fabricius, (0-4) Syst. Eleuth. vol. I, p. 234 (1801), Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 154, t. 170, Í. 4 (1806), Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. I, p. 41, t. 3, Í. 2 (1822), Erichson, in VVagner, Reisen Regenstchaít Algier, vol. 3, p. 145 (1841), Rúster, Ràfer Europa, vol. 5, n. 2 (1846), Graèlls, Ann. Soc. Ent. France, p. 311, t. 4, f. 2 (nol) (1847): Lucas, Hist. Nat. Anim. Artic. Algérie, vol. 2, p. 4, t. I, f. I.2 (1849), RoeschFe, Monogr. Pal. Cicind., p. 64, 66, 67, 73, t. 2, f. 8 a, b (1891), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, p. 5, IO (1895), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 341 (1908-1915). Cercedilla. — Espanya, Portugal, Marroc, Alger. var. (forma conjunta). (1-0) Tànger. guadar amensis Graèlls, (1-0) Anmn. Soc. Ent. Fr., p. 311, t. 4, f. 3 (1847), Roeschhe, Monogr. Pal. Cicind., p. 66, 74, t. 5, f. 17 d (1891), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect. fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Guadarrama. — Serra Guadarrama, Gibraltar, Serra d'Estrella. (Suposada d'Alger.) 406 Junta de Ciènciss Natuvals de Barcelona V. corsicana Roeschxe, (1 o'-2 9) Monogr. Pal. Cicind., p. 67, 74, t. 2, f. 9 b (1891), Barthe, Miscell. Ent. vol. 16 (1-2), Suplement, Cicind., p. 10 (1908), Rrausse, Ent. Rundschu, p. 161 (1910), VV. Horn in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Còrçega. — Nizza, Toscana, Còrçega, Sardenya, Ba- lears. nigrita Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 1. p. 58 (1825): Icon., ed. I, vol. I, p. 15. t. 2, Í. 2 (1829), Serville, Faune Franç., vol. 1 p. 3 (1830), Chaudoir Stett. Ent. Zeit. p. 75 (1857), Schaum, ibidem, p. 349 (1857), VV. Horn in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342. (1908-1915). Còrçega. — Forma esporàdica de muntanya.. I) saphyrina Gené, (4-6) Mém. Accad. Torino, p. 164, t. I, Í. 1 (1836), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Carloforte. — Illa San Pietro, Sardenya. VI. Suffrani Loevv, (o-I) Stett. Ent. Zeit., p. 341 (1843), Schaum, Berl. Ent. Zeitschr., p. II9 (1857), Stett. Ent. Zeit., p. 349 (1857), Roeschle, Mo- nogr. Pal. Cicind., p. 64 (1891), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Creta. — Ciclades, Creta, Rhodas, Esporades, Ana- tòlia oc., Xipre. VII. herbacca Rlug, (I-0) Sym. Phys. Dec. 3, p. I, n. I, t. 21, Íf. I (1832), Roeschhe, Mo- nogr. Pal.: Cicnd., p: 66,:67, 76, t. 2, Í. Il'a-b:t. 6, f. 17/€ (1897): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Amàsia. — Anatòlia, Armènia, Síria, Xipre2. VIII. desertorum Dejean, (1-0) Spec-Col., vol-1, p: 62/(1825): Icons, ed.'mm,, vol. me p: 18, t- 2, Íf. 4 (1829), Fischer, Ent. Ross., vol. 3, p. 18 (1825-1828), Chau- doir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 416 (1844), Rúster, Ràfer Europa, vol. 24, n. 1 (1852), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., DP 661608, 75, 0t. 21 1. T21a-do ts, TJ IT EO Dn), VV HIOrn, due VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Caucàs. — Caucàs, Armènia, Rurdistan fins Aste- rabad. La col'lecció Codina 467 IX. talychensis Chaudoir, (1 d'0 9) Enum. Carab. Cauc., p. 51 (1846), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 52, 62, t. 2, f. ç a: t. 5, £. 16 (1891): VV. Horu, Múnsch. Fol. Zeitschr., vol. 1, p. 345 (1903), in: VVytsmau, Gen. Insect., fasc. 82, p. 342 (1908-1915). Asterabad (Pèrsia). — Armènia fins S. Caucàs or. (Talysch), fins N. Pèrsia, fins Asterabad. C. asiatica Audouin et Brullé, (0-1) Arch. Mus. Hist. Nat. París, p. 128, t. 8, f. 4 (1839), Marsscul, Abeille, vol. 19, p. 6 (1880), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 5I, 76, t. 2, f. 13, t. 5, f. 18 (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasç. 82, p. 343 (1908-1915). Síria. — País entre: Talysch i Erivvan, S. Anatòlía oriental (Anitab), Síria, Mesopotàmia, S. Pèrsia occidental (Arabistan) i Mar Caspi. Turxestan (VVernyi)22. C. ismenia Gory, (2-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 174 (1833), Marseul, Abeille, vol. 19, p. 6 (1880), Roeschte, Monogr. Pal. Cicind., p. 62, 78, t. 2, Í. 15, t. 5, Í. IO (1891), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Ind. Cicind.), p. 28 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 343 (1908-1915). Síria, Adana. — Anatòlia, N. Síria, Creta, Constan- tinopla22. C. maura Linné, Syst. Nat., ed. X, p. 407 (1758), Olivier, Ent. vol. 2, n. 33, P. 31, t. 3, f. 31 (1790), Enc. Méth., p. 735, t. 175, f. 11 (1790), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 168, t. 171, f. 3 (1806), Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, ed. I, vol. I, p. 44, t. 3, Í. 6 (1822), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 57 (1825), vol. 5, p. 211 (1831), Icon., ed. II, vol. 1, p. 14, t. 2, f. 1 (1829), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. I, p. 16, t. I, f. 7 (1840), Rúster, Ràfer Europa, vol. 14, n. I (1848), Lucas, Hist. Nat. Anim. Artic. Algérie, vol. 2, p. 3 (1849), A. Costa, Fauna Regno Napoli, Col., vol. 2, Cicind., p. II, t. 25, f. 3 (1857), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 13 (1882), Beuthin, Ent. Nachr., p. 71 (1890). p. 205 (1894), Butll. Instit. Catalana Hist. Nat. vol. 3, p. 84-85 (1903): Eraatz, Ent. Nachr., p. 135 (1890), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 91-93, t. 3, Í. 4 a-b: t. 5, f. 23 (1891), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. 1, p. 5 (1895), Depuis, 'Ann. Soc. Ent. Belg., 468 Junta de Ciències Naturals de Barcelona p. 187 (1910), Codina, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 55-58 (1911), Ferrer, ibidem, p. 76, VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 344 (1908-1915). Tunísia fins Marroc, S. França fins Tolon, Espanya, Sicília. punctigera Rraatz, (3 d'-2 9) Ent. Nachr., p. 136 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 344 (1908-1915). Vores del Llobregat, Gavà (Lit. de Barcelona). puncligera-Miúlleri Codina, (3-2) in litt. Vores del Llobregat (Lit. de Barcelona), Manresa. Miilleri Beuthin, (2-2) Ent. Nachr., p. 71 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 244 (1908-1915). Vores del Llobregat (Lit. de Barcelona), Manresa. humeralis Beuthin, (I-I) Ent. Nachr., p. 71 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 244 (1908-1915). Bistra (Alger). apicalis Rraatz, (o-I) Ent. Nach., p. 136 (1890), VV. Horn, n: VVytsman, Gen. Insect.. fasc. 82, p. 244 (1908-1915). Balaguer (Lleida). sexmaculata Beuthin, (1-0) Ent. Nachr., p. 205 (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 344 (1908-1915). Tunis (N. Africa medit.) sivicta Beuthin, (2-1) Ent. Nachr., p. 344 (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 344 (1908-1915). El Rantara (N. Africa). C. Galatea Thieme, (I-I) Berl. Ent. Zeitschr., p. 97 (1881), DoEhturom, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 272, t. 11, f. 1 (1885), VVilEins, ibidem, vol. 24, p. 108- La col'lecció Codina 469 117, t. I, Í. 6 (1889-1890), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. IO5, t. 3, Í. IO a: t. 5, Í. 29 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 344 (1908-1915). Margelan, TurXestan rus oriental (Ferghana). C. germanica Linné, (5 d'-29) Syst. Nat., ed. x, p. 407 (1758), Cyrillo, Ent. Neapol. Spec. 1, ts, n. 2 (1787): Olivier, Ent- vol. 2, n./33, p. 21, t. I, f. 9 a-b (1790), Panzer, Fauna Germanica, vol. 6, p. 5, f. a-c (1793). Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 156, t 170, f. 5 (1806), Serville, Faune Franç., ed. I, p. Ó (1821), ed. I, p. 12 (1830), Dejean, in: La- treille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. 1, p. 601, t. 5, Í. 6, 7 (1822), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 138 (1825), Icon,, ed. II,, Vol. I, p. 49, t. 6, Í. 2 (18290), Fischer, Ent. Ross., vol. 2, P. 3, t. 39, Í. II a-c (1823-1824), vol. 3, p. 47 (1825-1828), Ste- phens, lllustr. Brit. Ent., vol. 1, p. 11 (1828), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col., vol. 1, p. 78 (1834), Erichson, Ràfer Marx Brand., vol. 1, p. 3 (1837), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. 1, p. 19, t. 2, Í. 4 (1840), Eúster, Ràfer Europa, vol. 6, n. 4 (1846), Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 43 (1849), A. Costa, Fauna Regno Napoli, Col., vol. 2, Cicindelidea, p. 9 (1857), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. 1, p. 33 (1856), Fauvel, Faune Gallo- Rhénane, vol. 2, p. 5, 14 (1882), Fovvler, Col. Brit. Islands, vol. I, p. 4, t. I, Í. 6 (1887), Beuthin, Ent. Nachr., p. 318 (1889), VV. Elorn, Monogr: Ball Cicimd., pr e0,/05, t- 3. TE te DT 2 (1891), Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. 1, p. 18, 359 (1892), CsiXi, Math. Naturv. Berichte Ungarn., vol. 18, p. 135, t. 2, Í. I-4 (1900 ( 1902)), Bruyant et Eusebio, Faune Auvergne, vol. 2, Carab. et Cicind., París, p. 233, t. II, Í. 25 (1902), Houl- bert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull. Soc. Sc. et Méd., vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, 11, f. 11 (1904), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (314), Suplement, Cicind., p. 19 (1908), Pasquet, Bull. Soc. Sc et Méd. de l'Ouest, vol. 18, p. 61, 165 (1909): Travaux Sc. Univ. Rennes, vol. 8, p. 5-I9, 120, I2I (1909), Codina, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., ser. 2, vol. 7, p. 76-80, f. 1 (1910), Ferrer, ibidem, ser. 2, vol. 8, p. 74 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Ge.:. Insect., fasc. 82, p. 345 (1908-1915). Pontaubault, Avranches, Calais (França), Sarepta. — Tot Europa (Itàlia al S. fins Monte Gargano, Caucàs, Anatòlia, Síria, N. Pèrsia, TecEe, Turt- mènia fins Taschhent, Estepes dels Rirgis fins Semi- palatinat i Dsungaria fins Llac Baixal. coerulea Herbst, (0-2) Fàfer, vol. IO, p. 182, t. 172, Í. 4 (1806), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 346 (1908-1915). Austria, Salònica (Grècia). — Particularment fre- quent en Grècia. 470 Junta de Ciències Naturals de Barcelona obscura Fabricius, (2 d'-I Q) Ent. Syst. Suppl., p. 61 (1798), Syst. Eleuth., p. 238 (1801). VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 346 (1908-1915), Harz (Alemanya munt.). 3) Bleusei Beuthin, (12-I0) Soc. Ent. Zúrich, p. 114 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 346 (1908-1915). Avranches, Pontaubault, Moidrey, Baie Mont Saint- Michel, Manche (França). — N. O. França. Oberthiri Beuthin, (2-8) Soc. Ent. Zúrich, p. I15 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 346 (1908-1915). Pontaubault, Avranches, Baie Mont Saint-Michel. semiapicalis Beuthin, (8-12) Soc. Ent. Zúrich, p. 186 (1905), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 436 (1908-1915). Pontaubault, Avranches, Manche, Moidrey, Baie Mont Saint-Michel. var a. (1-3) Pontaubault, Moidrey. var. b. (0-2) Pontaubault, Avranches. var C. (2-3) Pontaubault, Avranches. var. d. (O-I) Pontaubault. var. e. (o-2) Moidrey. var. Í. (2-I) Moidrey. l. sobrina Gory, (2-I) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 176 (1833), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 78 (1834), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 82 ,84, La col'lecció Codina 471 t. 3, f. 1 e, d (1891), Codina, Butll. Inst. Catalana, Hist. Nat., p. 78-80, f. 11 (1910), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc., 82, P. 346 (1908-1915). Tirol (Austria). — Nizza, Sud dels Alps, Lombardia, Tirol, Emilia. (Esporàdic: Anatolia, Moravia, Cala- bria, Santander). 1) Martorell Braatz, (4-4) Ent. Nachr., p. 137 (1890), Codina, iButll. Instit. Catalana Hist. Nat., p. 78-80, f. 11 (1910), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 346 (1908-1915). Vores del R. Llobregat, R. Besòs (Litoral de Barcelo- na). (Esporàdic: Avranches, Manche.) — Catalunya. (Esporàdic: N. de la França oc. (Manchel, Alemanya (Solingen), Moràvia, Tirol, Anatòlia, Armènia, Síria.) 2) catalonica Beuthin, (12-9) Ent. Nachr., p. 92 (1890), Eraatz, ibidem, p. 136 (1890): VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 83, t. 3, Í. 16 (1891), Codina, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., p. 76-80, f. 3-9 (1910), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 346 (1908-1915). Vores del R. Besòs, Llobregat ( Barcelona lit.), Collfret, Artesa de Segre, Pons, Biescas (Osca), Macedònia: (Grècia). — Catalunya, 4(S. França)2. C. gracilis Pallas, (1-0) Reisen, Russ. Reichs., vol. 2, p. 724 (1773), Icon. Insect., t. G. f. 15 (1798), Mathes, Mém. Soc. Nat. Moscou, p. 311, t. 18, f. 2 (1809), Fischer, Ent. Ross., vol. 1, P. IO, t. I, Í. 5 (1820-1822), Dejean, in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, vol. 1, p. 62, t. 5, f. 8 (1822), Dejean, Spec. Col., vol. I, p. 139 (1825), Icon, edi int. 5, 6 (18622), ICOns, eds IE VOL (E5p. gre t 6: f. 3 (1829), Thon, Ent. Archiv., vol. I, p. IO, t. 2, f. 5 (1827), MotschulsEy, Ins. Sibéria, p. 32 (1844-1845), Rúster, Ràfer Europa, vol. 19, n. 4 (1849), VV. Horn, Monogr. Pal. C cind., p. 80, 84, t. 3, Í. 28., t. 5, f. 21 (1891), VV. .Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 347 (1908-1915). S. Rússia. — S. Rússia i Caucàs fins Rolyvan, fins Transbaicàlia i Mongòlia, fins Schan-Tung, Japó. 1) angustata Fischer, (O-I) Ent. Ross., vol. 2, p. 5, t. 39, Í. 12 (1823-1824), vol. 3, p. 48 (1825), Gebler, Nouv. Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 2, p. 33 472 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1830-1832), Dejean, Spec. Col. vol. 5, p. 214 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 347 (1908-1915). Dauria (S. Rússia). — Llac Baital, S. Corea. C. noz Semenov, (o d'-3 9) Hor. Soc. Ent. Ross., p. 238 (1896), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 347 (1908-1915). Turtmènia (S. TurBestan rus). — Amur Daria (Tschardschin, Farab, Rarxi), Ferghana. C. paludosa Dufour, (4-5) Ann. Sc. Phys., p. 318 (1820), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col., vol. 1, p. 78 (1834), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. I, p. I9, t. 2, f. 3 (1840), Rúster, Ràfer Europa, vol. 19, n. 3 (1849), Jacquelin du Val. Gen. Col. Europe, vol. 1, t. 1, Í. 3 (1855), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 13 (1882), Beuthin, Ent. Nachr., p. 91 (1890), p. 262 (1894), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 98- IOO, t. 3, Í. 7 a-d, t. 5, Í. 26 (1891), Ganglbauer, Ràfer Mitte- leuropa, vol. I, p. 17, 539 (1892), Barthe, Miscell. Ent. vol. 16 (3, 4), Suplement, Cicind., p. 18 (1908), Codina, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., ser. 2, vol. 7, p. 96-99, f. 1-4 (1910), Ferrer, ibidem, ser. 2, vol. 8, p. 77 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona). —S. Espanya fins S. de la França or. i Ligúria, Tos- canaP2. scalaris Serville, (3-3) Faune Franç. ed. I, P. 6 (1821), ed. IL, p. II, t. Ta, ft. 2.(1830): Dejean, in Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. I, p. 60, t. 5, Í. 4, 5 (1822), Dejean, Spec. Col., vol. I, P. 137 (1825), Icon., ed. II, vol. I, p. 48, t. Ó, f. 1 (1829), Germar, Fauna Ins. Europa, vol. 7, n. 1, t. 1 (1822), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect.. fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona). Dufouri Benthin, (0-1) Ent. Nacht., p. 92 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona). sabulicola VValtl, (3-5) Reise Spanien, ed. I i II, vol. 2, p. 51 (1835 i 1839), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat (litoral de Barcelona), Herrera, R. Manzanares, Ciudad Real. La col'lecció Codina 473 Bami Beuthin, (2 d'-I 9) Ent. Nachr., p. 263 (1894), Ferrer, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., ser. 2, vol. 8, p. 78 (1911), (Subnomine: eBani,), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona). Hopífearteni Beuthin, (4-6) Ent. Nachr., p. 92 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat ( Litoral de Barce- lona), Montarco (Madrid), Terol. viridis Beuthin, (4-3) Ent. Nachr., p. 263, (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Vores del R. Besòs i Llobregat (Litoral de Barcelona), Terol. C. Dolhtourovi B. JaEovvieff et DoEthurovv, (0-1) Hor. Soc. Ent. Ross., p. 257, t. II, f. 4 (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 88, 89, t. 3, f. 3 c-Í (1891), Deutsche Ent. Zeit- schr., p. 293 (1908), Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. I0O (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 348 (1908-1915). Alsu (Turtestan or.). — Turtestan, C. atrata Pallas, (í-0) Reisen Russ. Reichs., vol. I, p. 465 (1771), Rraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 367 (1890), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. IOI, t. 3, Í. 8 a-Í, t. 5, Í. 27 (1891), Beuthin, Ent. Nachr., p. 211 (1890), p. 264 (1894), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Urals. — S. Rússia, Caucàs, Estepes dels Rirgis i S. de la Sibèria oc. fins Llac AlaEul (Pais de les set corrents) i Dsungaria. distans Fischer, (I-I) Ent. Ross,. vol. I, p. 192, t. 17, Í. 7 a, b (1820-1822), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 134 (1825), Icon. ed. II, vol. 1, p. 45, t. 5, Í. 6 (1829), Rúster, Ràfer Europa, vol. 24. p. 7 (1852), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908-1915). Rússia. 32 474 Junta de Ciències Naturals de Barcelona infuscata Pallas, (I o'-0 Q) in litt., Icon. Insect., t. G, Í. 16 (1798), Fischer, Ent. Ross., vol. I, Í. 46 (1820-1822), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 P. 348 (1908-1915). Urals. C. Besseri Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 2, p.'4274(1826): Icon., ed. HI, vol. 1, p. 30, t, 4, 1. 6 (1829), Fischer, Ent. Ross., vol. 3, p. 40, t. I, f. 12 (1825-1828), VV. Horn, Monogr, Pal. Cicind., p. 107, 1IO, t. 3, Í. 13 a-d5 t. 5. f. 32 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348 (1908- 1915). Crimea. — S. de la Rússia oc. i Crimea fins Estepes dels Rirgis, fins Altai. C. Lyoni Vigors, (1-2) Zool. Journ., vol. I, p. 414, t. I5, Í. 3 (1825), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicindi, p. TO3L 104, C. 8,4. ora, lb: t. 506. 28((1801), Beu- thin, Ent. Nachr., p. 263 (1894), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afri- que, vol. 1, p. 6, 11 (1895), Bull. Soc. Ent. Fr., p. 261, f. 2 (1898), Dupuis, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 189 (1910), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 348-349 (1908-1915). Tunis (N. de l'Africa medit.). — Tunísia, Trípoli. C. Schrenhi Gebler, (2-1) Bull. Soc. Acad. Sc. St. Pétersbourg, p. 370 (1841), Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 270 (1847), pars I, P. 432 (1859), pars 4, P. 315 (1859), MotschulsEy, Ràfer Russlands, p. 3 (1850), SolsEy, Reise TurFestan Fedtschento, Col., vol. 1, p. 4 (1874), DoEhturovv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 274 (1885), Roeschle, Monogr. Pal. Cicind., p. 55 (1891), Semenovv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 393, 396 (1895), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349 (1908-1915). Transcàspia, Oasi Tedschen. — N. Turtestan rus oriental (Llac BalXasch i Pais de les set corrents). 2) transcasbica Semenovv, (I-I) Hor. Soc. Ent. Ross., p. 395, 400 (1895), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349 (1908-1915). Syr Daria (R. del TurXestan). — S. de la Trans- càspia (Oasi Tedschen). C. hispanica Gory, (0-1) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 175 (1833), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 15 (1880), VV. Horn, Monogr. Pa . Cicind., p. IO7, 108, t. 3, La col'lecció Codina 475 f. 12, t. 5, f. 31 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349 (1908-1915). S. de la Espanya oc. — S. de la Espanya oc. (Villa Real, Càdiz, Chiclana, Algeciras, Tarifa). 1) furcica Schaum, (I d'-IQ) Berl. Ent. Zeitschr., p. 43 (1859), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 16 (1880), VV. Horn, Moncgr. Pal. Cicind., p. 109, t. 3, f. 122 (1891), in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349 (1908-1915). Síria, pla del Vardar, Macedònia. — Acarcània, Ma- cedònia (Salònica), Tessàlia (Volo), Anatòlia oc., Rumània2 C. luetuosa Dejean. (0-1) Spec. Col., vol. 5, p. 227 (1831), Fairmaire et Coquerel, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 744 (1858), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, t. 3, f. 11 a, t. 5, f. 30 (1891), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, P. 5, 11 (1895), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349 (1908-1915). Tànger. — Màrroc (Tànger (R. Suani, R. Schvvanil). C. illicebrosa Dolhturov, (1-0) Hor. Soc. Ent. Ross., p. 280 (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 125 (1891), Ent. Nachr., p. 216 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349, t. 19, Í. 2 (1908-1915). Transcàspia (Oasi Tedschen).— S. Bulhara or, Merv, S. de la Transcàspia (Oasi Tedschen). C. deserticola Faldermann, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 355, t. 6, Í. 1, 2 (1836), Motschulsiy, Ins. Sibéria, p. 36 (1844-1845), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 16 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, 111, t. 3, f. 14 a, t. 5, f. 33 (1891), Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross,, vol. 36, p. 100 (1903), n: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 349 (1908-1915). Turtmènia. — País entre Rasan (Rússia central), S. Caucàs (Erivan), TurRestan rus (fins Samar- Randa i Ferghana), TurXestan xino i Mongòlia. albonubila Tschitscherin, (0-I) Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 102 (1903), VV. Horn, Múnsch. Fol. Zeitschr., vol. 1, p. 339 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 350 (1908-1915). h Urals. — Esporàdic: Astratan. 476 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. elegans Fischer. Ent. Ross., vol. 2, p. 9, t. 39, Í. 15 (1823-1824), vol. 3, p. HI, Í. 7, p. 15, 37 (1825-1828), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, IITi t. 4, EI DI: ts, EE 87 (1891): Seidlitz, VVjen- Ent. Zeit, p. 149-150 (1890), in: VVyisman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Odessa fins Estepes dels Firgis fins Altai, Estepes de Turtmènia. decipiens Fischer, (I 0/-0Q) Ent. Ross., vol. 3, p. 38, t. I, Í. 14 (1825-1828), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 96, 117, 118 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Urals. volgensis, Dejean. (o-I) Spec, Col., vol. 1, p. 81 (1825), Icon., ed.. mí, vol. 1, p. 37, t. 4, f. 7 (1829), Rúster, Ràfer Europa, vol. 24, n. 6 (1852), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Transilvània. 1) sligmatophora Fischer, (I-I) Ent. Ross., vol. 3, p. 42, t. I, Í. IO (1825-1828), Motschulsly, Ràfer Russland, p. 4 (1850), VV. Horn, Monogr, Pal. Cicind., p. 120, t. 4, f. I a, g-l (1891), Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. 1, p. 16, 538 (1892), CsiEi, Math. Natury. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 136 t. 2, f. 6 (1900 Í 19021), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Transilvània. — Salònica fins Transilvània i Rumà- nia, fins Sarepta, Crimea. Seidlitzi Rraatz, (O-I) Deutsche Ent. Ze tschr., p. 111 (1890), VVien. Ent. Zeit., p. 185 (1890), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 117-121, t. 4, f. 1 a, g-l (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Transilvània. C. circumdata Dejean. dilacerata Dejean, (0-3) Spec. Col., vol. 6, p. 237 (1831), Icon., ed. II, vol. 1, p. 38, t. 4, f. 8. (1820): VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 115, EI6, t. 8. fc 17 € (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Naxos, Cíclades. — Bulgària, Rumània or., Turquia, Grècia, Illes Corfú, Cíclades, Lesbos, Anatòlia oc., Sinaí2, S. Rússia oc.2. La col'lecció Codina 477 1) imperialis Rlug. circumdata Dejean, (I O'-I Q) ex parte, Spec. Col., vol. 1, p. 82 (1825), Icon., ed. II, vol. r, P. 39, t. 5, f. 1 (1829), Serville, Faune Franç., vol. I, p. 9 (1830), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. vol. I, p. 70 (1834), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. I, p. 17, t. I, Í. 8 (1840), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, 12 (1882), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. IO7, 114-116, t. 3, f. 17 a-d, t. 5, f. 36 (1891), Gangl- bauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. I, p. 16, 538 (1892), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (3, 4), Suplement, Cicind., p. 17 (1908), Puel, Bull. Soc. Ent. France, p. 24-27, p. 25, Í. I (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Grau-du-Roi, Saintes-Maries-de-la-Mer (Bouches-du- Rhóne, Provença). — Sicília, Sardenya ( Còrçega 2), S. de França i Espanya (Múrcia: San Pedro del Pinatarl), Alger, Tunísia. var. (O-I) Grau-du-Roi, Etanys. Marthac Barthe, (1-0) Miscell. Ent., vol. 16 (3-4), Suplement, Cicind., p. 17 (1908), Puel, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 24-27, p. 25, Í. I (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Camarge, Provença. C. litorea Forstal, (2-0) Descrip. Anim. etc., p. 77 (no t. 24, f. al) (1775), Elug, Symb. Phys. Dec. 3, p. 1, n. 2, t. 21, f. 2 (1832), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. IQ7, 113, ts 3,8. 16: t: 5, €. 35 (1801), XV. Horn, in: Vvytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Bas-el-Bar (Vores del R. Nil). — Tunísia fins Mar- roc, Andalusia, Sardenya, Sicília, Xipre, Síria, Sinaí, Egipte fins Tadjura Bay, Aden, Illa DahlaE, (Mar Roig). i Goudoti Dejean, (0-1) Icon., ed. HI, vol. I, p. 40, t. 5, f. 2 (1829), Spec. Col., vol. 5, p. 236 (1831): Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, p. 6, 12 (1895), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 350 (1908-1915). Tunis. 478 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. chiloleuca Fischer, (o d'-I Q) Ent. Ross., vol. 1, p. 5, t. 1, £. 2((1820-1622): vol 3,0 p:- DI, 1. 6: P. 15, 37 (1825-1828), Dejean, in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. (Col. Europe, ed. £, vol. 1, p- 506, t. 3, f. 1(1822), Dejean, Spec- Col, voll 1, p. 70(1825)/ con, ed. TI. vol Tm, p. 35. t. 4-5 (186290): Uihon, Ent:, ArCh,, Voler pont ez, do 2u(r827)setESuster: Ràfer Europa, vol. 24, n. 5 (1852), DolEhturom, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 259 (1885), Seidlitz, VVien. Ent. Zeit., p. 150 (1890), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, I21, t. 4, Í. 2 a, t. 5, f. 38 (1891), Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. 1, p. 16, 538 (1892), Csili, Math. Naturm. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 137, t. 2, f. 5, 19, 21, 22 (1900 l 19021), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 351 (1908-1915). Ungria. — Turquia i ÚUngria fins Turhestan rus oriental ( Ferghana), Estepes dels Rirgis, Transbai- càlia, fins Tschi-Li, fins Tsche- Riang, Tschusan (Illa), Yunnan. C. mongolica Faldermann, (1-0) Mém. Acad. Sc. St. Pétersbourg, Tom. 2, p. 349, t. 3, f. 2 (1835), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 18 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cic nd., p. 107, 123, t. 4, f. 3 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 351 (1908-1915). Riachta (N. Mongòlia). — N. Mongòlia fins Trans: baicàlia 1 Cisbaicàlia. C. inscripta Zoubloff, (I-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 311 (1833), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 17 (1880), DolEhturom, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 260 (1885), Rraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 15 (1891), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 107, 124, t. 4, Í. 4 (1891), Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 105 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 351 (1908-1915). Syr-Daria. — Pais comprès entre el S. O. del Mar Caspi (Araxes), Astraxan, pais de les set corrents ( Semirjetschenst ), Turxestan xino oc. i Turtmènia. C. arenaria Fuesslin. literata Sulzer, (I-I) AbgerEúrzte Geschichte der Insecten, vol. 1, p. 55, t. 6, Í. 12 (1776), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. I, p. 28 (1856), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. 5, IO (1882), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 351 (1908-1915). Stíria. — País entre Hérault (Sérignan), Allier, Yon- La col'lecció Codina 479 ne, Luxemburg, Savoie, Suissa, Tirol i Lombardia, Emília, Basilicata, Loire inferior2. lugdunensis Dejean, (1 d'-0Q) Spec. Col., vol. 1, p. 77 (1825), Icon. Insect., ed. II, vol. I, p. 33, t. 4, f. 3 (1829), Serville, Faune Franç. ed. MI, vol. I, p. 8, t. La, f. 1 (1830), Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. I, p. 77 (1834), Schaum, Naturgesch. Ins. Deutschl., vol. I, p. 30 (1856), - VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 141, 143, t. 4, f. I4 a, t. 5, f. 46 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc., 82, p. 351 (1908- 1915). França or. I. viennensis Schrant, (2-I) Enum. Insect., p. 190 (1781), Schaum, Nat. Ins. Deutschl., vol. I p. 28 (1856), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. p. 322 (1891, Múnch. Rol. Zeitschr., vol. 1, p. 344 (1903), Csi i, Math. Naturv. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 138, t. 2, f. 7, 8 (1900 ( 1902J), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 352 (1908-1915). Viena (Austria iní.). — Costa de Pomerània fins Prússia or., paísos entre Itàlia, Suissa, S. Baviera, Viena, Silesia ( Raumitz, Namslau), Pola, Rumània i Grècia, S. Rússia, Sibèria oc. fins Llac BaiXal. C. pseudodeserticola VV. Horn, (0o-I) Monogr. Pal. Cicind., p. 112, t. 3, Í. 15, t. 5, Í. 34 (1891), Múnsch. Rol. Zeitschr., vol. 1, p. 339 (1903), Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 103 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 352 (1908-1915). Raschgar (Mongòlia). — Turltestan xino oc. i sud occidental fins Dsungaria i Mongòlia. C. contorta Fischer, (o-I) Ent. Ross., vol. 3, p. 30, t. 1, f. 11 (1825-1828), Ménétriés, Cat. Rais. Col. Caucase et Perse, p. 96 (1832), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 14 (1880), DolEhturovv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 25I (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 134, t. 4, Í. 9 a, D, t. 5, Í. 4 (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 353 (1908-1915). RuschE (S. de la Rússia or.). —S. Anatòlia or., Mar Negre or., tota la costa del Mar Caspi fins al Tur- Restan rus or., Sibèria oc. fins Dsungaria, fins Mongòlia, fins Ran-Su, Damiette. 480 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona C. litlerifera Chaudoir, (4 d'-3 9) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 80 (1842), Marseul, L'Abeille, vol. 19 p. 13 (1880), Dolhturovm, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 252, t. II, Í. 9 (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 134, 130, t. 4, Í. IO a, t. 5, Í. 42 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 353 (1908-1915). Elisabetpol (Caucàs). — S. del Caucàs or., Mar Caspi tota la regió meridional d'occident a orient, Pais entre les Estepes dels Rirgis, Turxestan i N. de la Pèrsia or. C. Elisde Motschulsty, Bull. Soc. Ent. Moscou, p. 487 (1859), Etud. Ent., p. 10 (1859), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 12 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicibd., p:/ 134, 136. €. 4, fi nt as tus, i. 43 (1801): tn: VVyts: man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 353 (1908-1915). País entre la boca de l'Amur, Japó, Tsche - Eiang, Yunnan i Mongòlia, TseEu ((Tibeto). amurensis Moraxvitz, (1-0) Bull. Acad. Sc. St. Pétersb., p. 189 (1862), vol. 5, p. 238 (18063), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 227 (1873), p. 215 (1883), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 353 (1908-1915). Tolio (Japó). C. trisignata Dejean, (5-5) in: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Icon. Col. Europe, vol. 1, p: 54, t. 4, Í. 7 (1822), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 77 (1825), Icon. ed. mí, vol. I, p. 32, t. 4, f. 2 (1829), Serville, Faune Franç., vol. I, p. 7 (1830), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col. 1, p. 76 (1834), Rúster, Ràfer Europa, vol. 24, n. 4 (1852), A. Costa, Fauna Regno Napoli, Col., vol. 2, Cicindelidae, p. 6, t. 25, Í. I (1857), Souverbie, Act. Soc. Linn. Bordeaux, vol. 20 (1882), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 134, 137, t. 4, Í. I2 ae, t. 5, f. 44 (1891), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, P. 5, II (1882), Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. I, p. 15, 537 (1892), Vries van Doesburgh, Tijdschr. Ent., vol. 38, p. 4, 5, f. (1895), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, p. 6, 12 (1895), Everts, Tijdschr. Ent., vol. 46, p. 135 (1903), Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull Soc. Sec et Méd. de l'Ouest, vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, 10, f. 7 (1904), Barthe, Miscell. Ent,, vol. 16 (3. 4), Suplement. Cicind., p. 16 (1908), Dupuis, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 190, f. (1910), VV. Horn, in: VVytsman. Gen. Insect., fasc. 82, p. 353 (1908-1915). Lingreville, Manche, Grau-du-Roi, Bouches-du- Rhóne La col'lecció Codina 481 (França), Castelldefels, Estanys de Remolà (Lito- ral de Barcelona). — Costa d'Holanda (Osborne) fins Portugal, Marroc fins Trípoli, Costes d'Espanya fins Grècia i fins al N. del Mar Negre, Crimea, Ana- tòlia, Ciclades, Creta, Còrcega2, Sardenya: subsuturalis Souverbie, (0 d'-IQ) Act. Soc. Linn. Bordeaux, vol. 20., p. 108 (1855), Rraatz, Deuts- sche Ent. Zeitschr., p. 59 (1879), Bull. Soc. Ent. Fr., p. 31 (1880), Narcillac, ibidem, p. 51 (1880), Fauvel, Faune Galle-Rhénane, 'vol. 2, p. 12 (1882), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 139, 180 (1891), Dufour, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 320 (1912), Lambertie, Proc.-Verb. Soc. Linn. Bordeaux, vol. 66, p. 79 (1912), Barthe, Miscell. Ent., vol. 22, p. 1 (1914), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 354 (1908-1915). La-Teste-de-Buch, Arcachon (Burdeus).— Esporàdic: Arcachon, Burdeus. C. pygmaca Dejean, (2-0) Spec. Col., vol. I, p. 78 (1825), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 145, t. 4, Í. I5, t. 6, Í. 17 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 354 (1908-1915). c Adana, R. Seihun (Asia men.). — Anatòlia fins nord de Pèrsia, N. Síria, Mesopotàmia. C. melancholica Fabricius, (I-2) Ent. Syst. Suppl., p. 63 (1798), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 354 (1908-1915). Caire ( Egipte), S. Espanya. — S.. Espanya, S. Ità- lia, Sardenya, Sicília, Malta, Cefalònia, Grècia, Creta, Rhodes, Asia menor, Síria i Palestina fins Aràbia, Pèrsia fins Rarachi, Punjab fins Bengala, Caucàs fins Turxestan, Tot Africa (Comores:), Cap Verd, Fernando Póo, 1. del Príncep, Sant Tomàs, Annobon. C. orientalis Dejean, (1-2) Spec. Col., vol. 1, p. 93 (1825), Solsley, Reise Turtestan Fedt- schento, Col., vol. 1, Sant Petersburg, p. 7 (1874), Dolhturov, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 263 (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 131-133, t. 4, Í. 8 b, c (1891), Múnch. Rol. Zeitschr., vol. I, p. 340 (1903), Rònig. VVien. Ent. Zsit., p. 248 ( 1898), 482 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Tschitscherin, Rev. Russe Ent., vol. 3, p. 229 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 354-355 (1908 1915). Turtmènia. — S. Transcàspia oc., N. Pèrsia, Seis- tan, Transcaucàsia, Ararat, Mesopotàmia. C. sublacerata Solsty, (o O'-I Q) Reise Turtestan FedtschenEo, Col., vol. 1, St. Petersburg, p. 8 (1874), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 12 (1880), Dolhturovv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 253 (1885), VVilEins, ibidem, vol. 24, t. I, f. 1 (1889 1890), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 147, t. 4, Í. 16.8, t. 6, Í. 18( 1891), Múnch. Rol. Zeitschr., vol. I, p. 339 (1903), Semenov, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 30, p. 230-235 (1895-1896), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., asc. 82, P. 355 ( 1908-1915). Turtmènia. — S. Caucàs, Armènia russa, Trans- càspia, Sibéria oc., TurXestan fins Ferghana i Pa- mir (Cachemir2), N. Pèrsia, límit cap a Belutschistan. levithoracica VV. Horn, (2-0) Monogr. Pal. Cicind., p. 148, 149 (1891), Semenov, Hor, Soc. Ent. Ross., p. 232, 235 (1896), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 355 (1908-1915). Rulp (Armènia). — Caucàs, Armènia. planicola Semenovv, (o-I) Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 30, p. 233 (1895-1896), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 355 (1908-1915). Risil-Arvat (Transcàspia). I) vicaria Semenovy, (O-I) Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 30, p. 232-236 (1895-1896), Tschit- scherin, ibidem, vol. 36, p. 106 (1903), VV. Horn, Múnsch. Rol. Zeitschr., vol. I, p. 339 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, P. 355 (1908-1915). Mongòlia or. — TurXestan xino fins Nia, S. Gobi fins Mongòlia or. C. lunulata Fabricius, (o-I) Spec. Ins., vol. 1, p. 284 (1781), Ent. Syst., vol. I, p. 172 (1792), Syst. Eleuth., vol. 1, p. 236 (1801), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 17, t. 2, Í. 24 (1790), Enc. Meth., p. 730, t. 174, f. 14 (1790), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 187, t. 172, Í. IO (1806), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 157, 159, 161, t. 6, f. 7 b, 24 (1891), Múnsch. Col. Zeitschr. vol. 1, p. 340-344, 346 (1903), Beuthin, La col'lecció Codina 483 Ent. Nachr., p. 360 (359-362) (1892), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, p. 4, 8 (1895), Tschitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 12-16 (1903), Grandi, Rivista Col. Ital., p. 85 IOS, t. 7, f. I, P. I2, 20: p.-220-227 (1906), Semenov, Revue Russe Ent., p. 307, 309 (1908), Dupuis, Ann. Soc. Ent. Belg. p. 193 (1910), Ferrer, Butll. Inst t. Catalana, Hist. Nat., ser. 2, VOL SD 83, EL 2,18. OA: E 41 P EU (CONE): XV. ETOrn, m2 NVytS- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 356 (1908-1915). Pollensa (Balears). — S. Espanya, Marroc fins Bar Ra, Còrçega, Lampedusa (Sicília), Mallorca, S. Rús- sia, IrEutsE ( Tomsi ), Pelin. ( Esporàdic: Belut- schistan, Sèrvia, Líbia2, Caucàs2, Abisínia:, Bagdad.) Barthelemyi Dupont, (I d'-0 Q) In litt., Gené, Mém. Accad. Sc. Torino, p. 166 (1836), Fairmaire et Laboulbène, Faune Ent. Française, vol. I, p. 4 (1854), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 356 (1908-1915). Alger. rectangularis Beuthin, (0-I) Ent. Nachr., p. 94 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 356 (1908-1915). Tànger. Fabricit Beuthin, (2-3) Ent. Nachr., p. 360 (1892), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 356 (1908-1915). Mallorca, Tunis, 2) nemoralis Olivier, (3-2) Ent, vol. 2, Dn. 43, p. 13, É. 3, f: 36 (1700): Enc. Meth., p. 729, t. 174, Í. IO (1790), Gené, Mém. Accad. Torino, p. 166, (1836), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 159-163, t. 6, f. 7-a, c-h (1891), Grandi, Rivista Col. Ital., p. 93, t. I, Í. 2, IO, p. 220-227 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 356 (1908-1915). Xipre, Caiffa, Síria. — Trípoli fins Marroc, Manche (N. França) fins Espanya, illa Oléron, Balears, S. França, Itàlia, Sicília, Malta, Elba (Sardenya)), Migdia d'Europa or. al S. de: Istria, Croàcia, Ungría, Podolia i Sarepta. Cíclades, Creta, Rodas, Xipre, Anatòlia, Síria, Palestina, Suez, Sinaí, Yemen, Pèr- sia (fins Seistan), Estepes dels Rirgis fins Rolyvan 484 Junta de Ciències Naturals de Barcelona i Altai (Cisbaiàlia2, Transbaitàlia), Estepes de Turtmènia, Turfestan fins Pamir i Mongòlia cen- tral, Rutu Nor, N. Xina, Silèsia22 (Gleivvitz). httoralis Herbst, (6 07-6 Q) Ràfer, vol. IO, p. 166, t. 171, Í. 2 (18006), Serville, Faune Fran- çaise, ed. I, p. 4 (1821), ed. II, p. IO (1830), Dejean, in: Latreille et Dejean, Elist: Nat: Col: Europe, vols LD. 42, 0t gota ió (1822), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. I04 (1825), Icon. ed. II, vol. I, p. 42, t. 5, Í. 4 (1820): Fiuher, Ent. Ross., vol. 3, p. 44 (1825-1828), Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. I, p. 73 (1834), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. 1, p. 17, t.1I, f. 9 (1840), Letzner, Zeitschr. Ent. Breslau, p. 45 (1849), Schaum, Naturg. Ins. Deutschl., vol. 1, p. 31 (18501), A. Costa, Fauna Regno Na- poli, Col., vol. 2, Cicindelidea, p. 8 (1857), Pirazzolli, Bull. Soc. Ent. Ital., vol. 4, p. 15 (1872), Fauvel, Faune Gallo-Rhénane, vol. 2, p. IO (1882), Beuthin, Ent. Nachr., p. 93 (1890), p. 359 (1892), Bedel, Cat. Rais, Col. N. Afrique, vol. I, p. 4, 9 (1895), Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull. Soc. Sc. et Méd., vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, IO (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 357 (1908-1915). Penehe, Neusiedl. See ( Ungria), Castelldefels, Vo- res del R. Besòs i R. Llobregat, Estany de Remolà (Litoral de Barcelona), Cartagena (Litoral de Múrcia). Ragusai Beuthin, (0-2) Ent. Nachr., p. 93 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 357 (1908-1915). Vores del R. Llobregat (Litoral de Barcelona). conqunetae-pustulata Dolhturovv, (4-I) Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 21, p. 438 (1887), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 357 (1908-1915). Tunis, Syr-Daria. — Esporàdic per tot ( Litoral de Barcelonal), localitzat en l'Asia central fal N. del Tibet or. fins l'altitut de 14,000 peus). 3) Fiorii Grandi, (2-I) Rivista, Col. Ital., p. 09,:t. 1, 1. 6. 7, O, 186, p. 221, 227 (1830): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 357 (1908-1915). Golf Aranci, Carloforte (Sardenya). — Sardenya. C. aphrodisia Baudi, (1-0) Berl. Ent. Zeitschr., p. 195 (1864), Marseul, L'Abeille, vol. 8, p. 4 (1871), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 332 (1891), La col'lecció Codina 485 Múnch. Bol. Zeitschr., vol. 1, p. 340 (1903), Beuthin, Ent. Nachr., p. 24 (1893), Tscbitscherin, Hor. Soc. Ent. Ross., vol. 36, p. 12-15 (1903), Grandi, Rivista Col. Ital., p. 102, 222-227 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 358 (1908-1915). N. Síria. — Síria, Xipre. C. Fischeri Adams, (I d'-0 9) Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 5, p. 279 (1817), Fischer, Ent. Ross., vol. I, P. 9, t. I, Í. 6 (1820-1822), vol. 3, p. 34 (1825-1828), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 103 (1825), Icon. ed. i, vol. I, p. 41, t. 5, Í. 3 (1829), Thon, Ent. Archiv., vol. 1, p. 9, t. 2, f. 6 (1827), Ménétriés, Cat. Rais. Col. Caucase et Perse, p. 96 (1832), Germar, Fauna Ins. Europae,, vol. 23, t. 2 (1845), Rúster, Ràfer Europa, vol. 7, n. 2 (1846), SolsEy, Reise Turgestan FedtschenFEo, Col. St. Petersburg, vol. I, p. 5 (1874), Dolclhturomv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 270 (1885), JaÈovleff, ibidem, vol. 21, p. 5 (1887), Beuthin, Ent. Nachr., p. 207 (1890), p. 376 (1892), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 150, 153, t. 6, f. 3 a-e, 21 (1891), Gangl- bauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. I, p. 17, 538 (1892), CsiHi, Math. Naturiv. Berichte Ungarn, vol. 18, p. 139, t. 2, f. 9 (1900 l 19021), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 359 (1908-1915). Adana (Asia men.). — Pais entre Bulgària, S. Rússia, Turtestan, N. Afghanistan oc., S. Pèrsia or., Síria, Anatòlia, Xipre, Rhodes, Grècia i Albània oc., Ungria22. alasanica MotschulsÈy, (I-I) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 91, t. 6, f. a (1839), Dolcthurovv, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 271 (1885), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 359 (1908-1915). Munt. Ghissar (TurXestan), Caucàs. octopunctata Loevv, (I-I) Stett. Ent. Zeit., p. 339 (1843), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 359 (1908-1915). Síria. syriaca Trobert, (1-0) Bull. Soc. Ent. France, p. 36 (1844), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 359 (1908-1915). Asia Menor. C. concolor Dejean, (1-2) im: Latreille et Dejean, Hist. Nat. Col. Europe, vol. I, P. 42, ti 3. 5. 31822) CON (Ed, VOL DD. MO, te 2, £L 5 (1829): Spec. 486 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Col., vol. 5, p. 226 (1831), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 150, 152, t. 6, Í. 2, 20 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 359 (1908-1915). Naxos, Illes Cíclades (Grècia). — Grècia, Cíclades, Creta, Sporades (Rhodes), Síria, Xina. C. caucasica Adams, (2 d'-O Q) Mém. Soc. Nat. Moscou, vol. 5, p. 280 (1817), Fischer, Ent. Ross., vol. 3, p. 32, t. I, f. 4 (1825-1828), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 150, t. Ó, Í. I.1, IQ (1891), Beuthin, Ent. Nachr., P. 155 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 359 (1908-1915). Bulhara. — Pais entre Anatòlia, Mesopotàmia, nord Pèrsia, Turxestan, Estepes dels Rirgis. sirigata Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. zm, p: 78 (1825), Tcon. ed. II, vol: I, p. 34, t. 4, Í. 4 (1829), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, 359 (1908-1915). Vall Araxes (Caucàs). C Sturmi Ménétriés, (1-0) Cat. Rais. Col. Caucase et Perse, p. 95 (1832), Faldermann, Fauna Transc., vol. I, p. 6, t. I, Í. 2 (1836), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 11 (1880), DoEhturov, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 263 (1885), VV. Horn, Monogr. Pal. Cic nd., p. 151, 152, t. 6, f. 1 b (1891), Beuthin, Ent. Nachr., p. 157 (1893), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 360 (1908-1915). Dongus-Tau (Turtestan). — S. del Caucàs or., Trans- càspia fins Turestan rus or. (Alai). Staudingeri Rraatz, (2-0) Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 337 (1883), Dolhturov, Hor. Soc. Ent. Ross., p. 265 (1885), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect fasc. 82, p. 360 (1908-1915). Bulhara. C. nilotica Dejean, (0-2) Spec. Col., vol. 1, p. 119 (1825), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 360 (1908-1915). Philae (Illa del R. Nil, Alt Egipte), Alger. — Sinaí, Egipte fins Somalis ital. La col'lecció Codina 487 C. laetescripta Motschulsiy, (o d'-2 9) SchrencE's Reisen Amur, vol. 2, p. 88, t. Ó, f. 1 (1860), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 227 (1873), Rolbe, Archiv. Naturg,, vol. 52, pars I, p. 163 (1886), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 163, t. 6, f. 8.4, b (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 360 (1908-1915). Japó. — País entre la boca del R. Amur, Sachalín, Japó, Fu-Rien, Riang-Si, Sz'Tschvan i Ordos (Mon- gòlia), Illes Riu-Riu. circumpicta VV. Horn, (0-1) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 91 (1895), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 300, t. I9, f. 4 (1908-1915). BomaRura, Riu-Eiu (Japó). C. flexuosa Fabricius, (10-5) Mant. Ins., vol. 1, p. 186 (1787), Ent. Syst., vol. I, p. 173 (1792), Syst. Eleuth. vol. 1, p. 257 (1801), Olivier, Ent., vol. 2, n. 33, p. 18, t. I, Í. IO (1790), Enc. Méeth., p. 731, t. 174, Í. 16 (1790), Panzer, Fauna German., vol. 2, p. 18 (1793), Herbst, Ràfer, Vol. IO, p. 157, t. 170, Í. 6 (1806), Dejean, in: Latreille et Dejean, Elist. Nat. Icon: Cols Europe, voll mn, p. 58,52 Tea (1622): Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 111 (1825), Icon. ed. m1, vol. 1, p. 44, t. 5, Í. 5 (1829), Serville, Fauna Franç. ed. I, vol. I, p. 5 (1821): ed. 11, p. IO (1830), Fischer, Ent. Ross., vol. 3, p. 45, t. I, f. 13 (1825-1828), Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. 1, p. 74 (1834), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. 1, p. 18, t. 2, f. 2 (1840), Rúster, Ràfer Europa, vol. 6, n. 3 (1846), Fauvel, Faune Gallo Rhénane, vol. 2, p. 5, 9 (1882), Beuthin, Ent. Nachr., p. 137. (1890), p. 333 (1892), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 169-172, t. 6, f. 12, Í. g, 26 (1891), Ganglbauer, Ràfer Mitteleuropa, vol. 1, p. 18, 539 (1892), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. 1, p. 8 (1895), Ponselle, Feuille Jeunes Natur., vol. 30, p. III (1900), Houlbert et Monnot (Faune Ent. Armoricaine), Bull. Soc. Sc. et Méd. Quest, vol. 13, Suplement, Cicind., p. 8, 10, f. 8 (1904), Barthe, Miscell. Ent., vol. 16 (1, 2), Suplement, Cicind., p. 2-3 (1908), Dupuis, Ann. Soc. Ent. Belg., p. 191 (1910), Ferrer, Butll. Instit. Catalana Hist. Nat., serie 2, vol. 8, P. 84, t. 2, Í. 7, 13: ts 4, fo 1Z (1911), VV. Horn, im: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 361, Í. 145 (P. 36) (1908-1915). Vores dels rius Besòs i Llobregat, Can Tunis, Castell- defels (Litoral de Barcelona), Artesa de Segre, Mallor- ca: La Bonde, Vaucluse (S. de la França or.). — Trípoli fins Marroc, Portugal, Espanya, França (al N. fins Bretanya, Fontainebleau, a l'orient fins Savoia i Pro- 488 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona vença), Suissa, (Dalmàcia2, S. Rússia2, Mar Caspi prop del VVolga2, Caucàs). Síria fins Egipte, Illa Oléron, Balears, (Còrçega2), Sardenya, Sicília, Linosa. lunata Beuthin, (4 d'-5 9) Ent. Nachr., p. 138 (1890), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Manresa, Castelldefels, Mallorca. egena Beuthin, (1-3) Ent. Nachr., p. 334 (1892), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, P. 361 (1908-1915). Vores del R. Besòs ( Litoral de Barcelona ), La Bonde (Vaucluse), Guadalajara. M'iilleriana Beuthin, (0-1) Ent. Nachr., p. 334 (1892), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 361 (1908-1915). Vores del R. Besòs (Litoràl de Barcelona). lurida Dejean, (0-I) in. Ntt. Cat: ed./2, p. 2 (1821): /Spec- Col, vol. dup:- sig (829)5 Ragusa, II Natur. Sicil., p. 85 (1903), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 361 (1908-1915). Vores del R. Besòs (L toral de Barcelona). smaragdina Beuthin, (0-3) Ent. Nachr., p. 139 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 3601 (1908-1915). Castelldefels, Mallorca, La Bonde (Vaucluse). — Vo- res del R. Besòs (Litoral de Barcelona). 1) sardea Dejean, (2-3) Spec. Col., vol. 5, p. 252 (1831), Brullé, Hist. Nat. Ins., vol. 4, Col., 1, p. 75 (1834), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 171, 172, t. 6, f. 12.4 (1891), n: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 301 (1908-1915). Carloforte (Sardenya). — Alger, Tunísia, Sicília, Sar- denya. humeralis Beuthin, (I-I) Ent. Nachr., p. 335 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 562 (1908-1915). Golf Arauci (Sardenya). La col'lecció Codina 489 apicalis Beuthin, (I d'-I Q) Ent. Nachr., p. 335 (1892), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect, fasc. 82, p. 362 (1908-1915). Carloforte. semiapicalis Beuthin, (0-1) Ent. Nachr., 335 (1892), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 62, 362 (1908-1915). Carloforte. C. Peletieri Lucas, (0-I) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 109 (1847), Hist. Nat. Anim. Artic. Algérie, vols 2ep- sOOnt. DL to 4a-t (1840): Reiche, Bull. Soc Ent. Fr, p. 56 (1854): (Castelnau, in litt.), Bouquet, Lucas, Fairmaire, Rev. Mag. Zool., p. 157-159 (1855), Bull. Soc. Ent., Fr., p. 23, 24, P. 207, 253 (1855), Truqui, Rev. Mag. Zool., p. 88 (1855), Bull. Soc. Ent. Fr., p. 49, 50 (1855), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 4 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 173, 174, t. Ó, Íf. 13 (1891), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 362 (1908- 1915). Alger. — Alger. C. Truquii Guérin, (I-I) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 50 (1855), Rev. Mag. Zool., p. 254 (1855), da 5/4. Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 3 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 173, 174, t. Ó, Í. 14, 27 (1891), Múnch. Rol. Zeitschr., vol. 1, p. 337 (1903), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. 1, p. 4, 7 (1895), Expl. Scient. Tunis, Col., p. 2 (1900), Bourgeois, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 40-42 (1897), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 302 (1908-1915). Gafsa, Oasi de Tunis. — Alger fins Trípoli. C. Ritchiei Vigors, Zool. Journ., vol. I, p. 414, t. 15, Í. 2 (1825), Truqui, Rev. Mag. Zool., p. 87, 207, 253, 255 (1855), Bull. Soc. Ent. Fr., p. 49 (1855), Guérin, ibidem, p. 50 (1855), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 3 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 173, 175, t. 6, f. 15, 28 (1891), Deutsche Ent. Zeitschr, p. 337 (1893), P. 12 (1894), Ent. Nachr., p. 19 (1897), Múnch. Rol. Zeitschr., vol. I, P. 337 (1903), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. I, P. 4, 6 (1895), Burgeois, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 40-42 (1897), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 362 (1908-1915). Tunis, Trípoli. — Tunis, Trípoli. 33 499 Junta de Ciències Naturals de Barcelona I. simulans Bedel, (I d'-IQ) Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. 1, p. 4 (1895), Burgeois, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 41, 42 (1897), VV. Horn, Miúnch. Rol. Zeitschr., vol. I, p. 337 (1903), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 362 (1908-1915). Sphax (Tunis). — Tunis. 1) leucosticta Fairmaire, (I-I) Ann. Soc. Ent. France, p. 745 (1858), Marseul, L'Abeille, vol. 19, p. 5 (1880), VV. Horn, Monogr. Pal. Cicind., p. 176, t. 6, f. 16 (1891), Múnch., Rol. Zeitschr., vol. I. p. 337 (1903), Bedel, Cat. Rais. Col. N. Afrique, vol. 1, p. 4, 7 (1895), Espl. Scient. Tunis, Col., p. 1 (1900), Burgeois, Bull. Soc. Ent. France, p. 40-42, t., P. 4I (1897), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. lInsect., fasc. 82, p. 362 (1908-1915). Sphax (Tunísia). V. — Regió Nearctica C. formosa Say, (I d'-0 9) çAmer. Ent., s. 69 (teste Say, Journ Acad. Nat. Sc. Philad., p. 19 (18171), Journ. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 19 (1817), Amer. Ent., vol. 1, t. 18 (1824), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 422 (no t. 3, HE. IO)E(M81ES) Dejean, Spec. Coll, vol. 2, p1428 (1826), Ee Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv-YorE, p. 180 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc. p. 39, t. I,f. 18 (1850), Schaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Soc., vol. 6, p. 80, OI, t. 2, f. 48 (1883, 1884), Fall, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 176 (1895), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., P. 115, 135, 130, t. 3 (1902), E.-D. Harris, Journ. Nevv Yor£, Ent. Soc., p. 47 (1909), N. Amer. Cicind., in: The Harris Collection p. 1 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 371 (1908-1915). Salida (Colòmbia). — Pais entre Ohio, Texas i Ne- brasa, Colorado i Idaho, Colòmbia angl. 1) mamiítoba Leng, (3-I) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 137, t. 3 (1902), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 371 (1908-1915). Canadà. — Manitoba. 2) generosa Dejean, Spec. Col., vol. 5, p. 231 (1831), Gould, Boston Journal, vol. I, p. 42, t. 3, f. 2 (1834), Emmons, Agric. Nevv YorE, vol. 5, p. 34, t. 17, f. 2 (1854), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv Yor£, —————————————————— va ça La col'lecció Codina 4OI p. 179 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 39, t. I, f. 17 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 91, t. 2, f. 49, 50 (1883-1884), G. Horn, Ent. Nevy, Philadeephia, p. 26, t. I, f. 2, 3 (1892), Leng et Beutenmúller, Journ. Nevv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 92, t. 2, f. 13 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 135, 1306, t. 2, 3 (1902), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: The Ha- rris Collection, p. 2 (1911), VV. Horn, in: VVyteman, Gen. In- sect., fasc. 82, p. 371 (1908-1915). Nevv Yorx. — Pais entre VVisconsin i Ohio, Nev Hamsphire, Virgínia, Rentucty i lomva, Ransas. C. Lengi VV. Horn. venusta Le Conte, (I d'-IQ) Le Conte, Ann. Lyceum, Nat. Hist. Nevv YorE, p. 179, t. 13, Í. 6 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 39, t. I, f. 16 (1856): Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 91, t. 2, f. 51, 54 (1883-1884), Fall, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 176 (1895), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 135, 137, t. 3 (1902): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 372 (1905-1915). Axveme (Manitoba), Denver (Colòmbia). — Nou Mè- xic, Colorado, Ransas fins Manitoba. Montana. C. limbata Say, (2-2) Journ. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 141 (1823), Le Conte, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 61 (1856), Austin, Psyche, vol. r, p. 33 (1875), Schaupp, Butl. BrooElyn Ent. Soc., vol 6, p. 93 (1883-1884), G. Horn, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 26, t. I, Í. 5 (1892), Rnaus, ibidem, p. 284 (1895), VVeed, Life Histories of Amer. Insects, Nevy YorÈ, p. 23 (f. 9,, p. 22) (1901), Leng, Trans. Ann. Ent. Soc., p. 116, 152,t. 4 (1912), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 572 (1908-I915). Axveme (Manitoba). — Colorado, Nebrasta fins Ma- nitoba. C. purpurea Olivier, (2-2) Ent., Vol. 2, m. 38, P. 14, te 3, d0 341 (1700), Enc. Méth., p-4720, t n74, FI, Elerbst, Rafere vol To: p: m5, Et. 573, 1. 7 (1800)5- Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 419, t. 13, f. 8 (1818), Gould, Boston Journal, vol. 1, p. 44 (1834), Rirby, Fauna Boreal. Amer, vol. 4, p. 11 (1837), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nev YorE, p. 176 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 37, t. I, f. I4 (1856), Agric. Nevv YorE, vol. 5, p. 35 (1854): Schaupp, Bull- BrooElyn, Ent. Soc., vol. 6 p. 80 89 t. 2 f. 37 (1883-1884), Leng et Beuten- múller, Journ. Nevv Yorl Ent. Soc., vol. 2, p. 89, OI, 92, t. 2, Í. II, 12 (1894) (Forma de prioritat, varietats del Nord or.), VVeed, Life Histories of Amer. Insects. Nev YorE, p. 24, Í. IOa (1901), 492 Junta de Ciències Natuvrale de Barcelona Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 115, 130, t. 2, 3 (1902), Journ. Nevv Yorl Ent. Soc., vol. 10, p. 238 (1902), Lautz, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 10, p. 255-257 (1905) (Forma de prioritat i va- rietats), Smyth, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 21, p. 184 (1908), E.-D. Harris. N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 4-8 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 372 (1908-1915). Svvisvale, Pensilvània. — S. de Canadà ( Vancouver fins Quebec). Tots els EE. UU. d'Amèrica. Pot ser falta en les regions compreses enfre: S. Carolina, Llui- siana i Florida, Obregon, VVyoming, Colorado i Cali- fòrnia. Audubom Le Conte, (o d'-I Q) Boston Journ., p. 207, t. 18, f. 7 (1845), exparte Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevy Yort, p. 176 (1848), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 373 (1908-1915). RocEy, Mountains. — Aquests exemp. verds es tro- ben esporàdics per tot, especialment frequents, més o menys localitzats, en les regions compreses entre Ransas, Califòrnia, Colòmbia angl. i Dalota. I. splendida Hentz, (1-0) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 254, t. 2, f. 3 (1830), Le Conte, ibi- dem, p. 37, t. I, Í. 13 var. (1850), Schaupp, Bull. BrooRlyn Ent. Soc., vol. 6, p. 90, t. 2, Í. 45, 46, p. 110 (1833-1834), G. Horn, Ent. Neves, Philadelphia, p. 27, t. I, f. 14 (1892), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. IO5 (1902), Journ. Nev YorE Ent. Soc., p. 133 (1902), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 373 (1905-1915). Bansas. — País entre Virgínia, N. Carolina, Llui- siana, Texas, Colorado, Nebrasta, Minnesota i Mis- suri, Nevv Yorxe. 1) tfransversa Leng, (1-0) Trans. Ann. Ent. Soc., p. 131, t. 3 (1902), Smyth, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 21, p. 182, 183 (1908), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 373 (1908-1915). Estats Units d'Amèrica. — Pais entre Colorado, Iovva, Nlinois, Nova Jersey, Geòrgia i Missurí. II. limbalis Flug, (o-1) Jahrbúcher, vol. 1, p. 29 (1834), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv Yorl, p. 177 (1848), Trans. Ann. Philos. Soc., p. 37 (1850), Th.-VV. Harris, in: Scudcer, Ent. Corresp. Harris, Occa- sional Papers, vol. 1, Boston Soc. Nat. Hist., p. 105 (1869), La col lecció Codina 493 Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol 6, p. 90, t. 2, Í. 42-44 (1883-1884), Leng, Trans. Am. Ent. Soc., p. 131, t. 3 (1902), Ca- sey, Memoirs Col., n. 4, p. 8, 22 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 373 (1908-1915). Pensilvània. — Pais entre Nova Escocia, Manitoba, Nevada, Nou Mèxic, Colorado, Fentuciy, Ohio i Nova Jersey. var. (O-I) Iovva City (Iovva). C. ancocisconensis Th.-VV. Harris, (2 c'-0 9) Fam ly Vis tor, Cleveland, pars 2, n. 39 (1852), Haldeman, Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 361 (1853), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 38, t. I, f. I5 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc-. vol. 6, p. 81, 03, E 2, E 47: t. 5. T. 130 (1883-1884): Leng et Beutenmúller, Journ. Ne. YorÈ Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 92, t. 2, f. I4 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 110, 143, t. 2, 3 (1902), Dovy, Ent. Nevvs, Philadelphia, vol. 22, p. 272 (1911), Casey, Memoirs Col., n. 4, P. 9, 27 (1913), VV. Horn, in: VVyte- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 374 (1908-1915). Iovva, Buffalo. — Localitzada en el pais de Buffalo, Ermont, Nou Hamsphire, Virgínia i lllinois. C. duodecimguttata Dejean, (2-2) Spec. Col., vol. 1, p. 73 (1825), vol. 5, p. 211 (1831), Gould, Bos- ton Journ., vol. I, p. 51, t. 3, Í. 3, (1834), Emmons, Agr c. Nev Morts, vol. 5, p. 37, t. 17, Í. 3 (1854): Le Conte, Trans. Amer: Philos. Soc., p. 42, t. Í. 24, 24 var. (18506), Schaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Soc., vol. I, p. 56, Í. d (1878), vol. 6, p. 95, t. 3. f. 63, t, 5, Í. 135 (1883-1884), Fall, Ent. Nevvs, Philadel. p. 308 (1901), Leng et Beutenmúller, Journ. Neiv Yorl Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. 17 (1894), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 234 (1902), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 146, 148, t. 3 (1902), E. D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collect on, p. 9 I2 (1911) (Forma de prioritat i varietats), Casey, Memoirs Col, n. 4, P. 9, 26-28, 31 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., TaSGi 829 DE 3749 de OS (EOOSI DL 33, 1045): Pensilvània, Craníord, Nevv YorX, Chestnut. — Sud Canadà (Alberta fins Terranova), EE. UU. d'Amè- rica, N. or. de VVisconsin, Ransas, Geòrgia, Texes. I) vepanda Dejean, (1-3) Spec. Col., vol. 1, p. 74 (1825), Eirby, Fauna Bor. America, vol. 4, P. 9 (1937), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 1, p. 56, Í. a (1878), vol. 6, p. 81, 94, t. 3, Í. 62, t. 5, Í. 132 (1883 1884), 494 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Leng et Beutenmúller, Journ, Nevv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. 16( 1894), E.-D. Harris, ibidem, p. 28 ( 1901), Fall, Ent. Nevs, Philadelphia, p. 308 (1901), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 146, 147, t. 2 (1902), Journ. Nem Yorlt Ent. Soc., p. 238 (1902), Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 9, 26, 28( 1913), VV. Horn, in. VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 374,Í. 9I (P. 32) (1908 1915). Pensilvània, Nepperhan, Nev YorE, Curtland, La- Rehurst. — S. Canadà ( Vaucouver i Colombia an- glesa fins Quebec), Orient de Minosota, Colorado, Arizona. C. hirticollis Say, (6 d'-3 Q) Journ. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 20 (1817), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 411, t. 13, Í. 2 (1818), Rirby, Fauna Bor. America, vol. 4, p. 8 (1837), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nev Yort, p. 180 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 43, t. I, Í. 26 (1850), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. I, p. 56, Í. 6 (1878), vol. 6, p. 82, 96, t. 3, Í. 606, t. 5, Í. 137 a (1883-1884), PacEard, Pysche, vol. 5, p. 228 (1889), Leng et Beutenmúller, Journ. Nevv YorlE Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. 18 (1894), VVeed, Life Histories of Amer. Insects. Nevv YorE, p. 24, Í. IO b (1901), ene, branss Amer Ent. Soc pr 147, DS Bt 29 (0002) VE DT Harris, N. Amer. Cicind., in the Harris Collection, p. 14, I5 (1911) (Forma de prioritat i varietats), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 375 (1908-1915). Van Cortland, Nev YorE City, Fire Island, Far Rocivvay, Edgemere. — EE. UU. d'Amèrica al or. de Manitoba, Idaho, Oregon, Mèxic. ponderosa J. Thomson, (0-I) Arcana Natur., p. 89 (1859), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., VOl. I, p. IO, LL, i. me (1881), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 147, 152, t. 3 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 375 (1908-1915). Mèxic. — Esporàdic per tot, més frequent al S. del territori (Mèxic). gravida Le Conte, (1-0) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv YorE, p. 170 (1851), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 147, 151 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 375 (1908-1915). San Pedro (Califòrnia). — Califòrnia, Oregon. C. latesignala Le Conte, (I-I) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv-YorE, p. 172 (1851), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 39, t. 1, Í. IO, IQ var. (1856), Schaupp, Bull. La col'lecció Codina 495 BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 81, OI, t. 3, Í. 57, 58 (1883-1884), ene, vlirans, Amer Ent- Soc pr DIS, T85, Ego, te 3 (T902): Blaisdell, Zoe, vol. 3, p. 47, 48 (1892), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 375 (1908-1915). Mèxic. — N. Mèxic oc. fins S. Califòrnia (San Diego). C. tranquebarica Herbst, (I O'-I Q) Ràfer, vol. 10, p. 178, t. 171, f. 12 (1806), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in the Harris Collection, p. I6-I9 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 376 (1908-1915). Axveme, -Manitoba, S.: Canadà. — S. Canadà i tot el territori dels Estats Units d'Amèrica. vulgaris Say, (2-2) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 409, t. 13, f. 1 (1818), Rirby, Fauna, Bor. America, vol. 4, p. IO (1837), Gould, Boston Journ., vol. I, P. 43 (1834), Le Conte, Ann. Syc. Nat. Hist. Nevv YorE, p. 179 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 40, t. I, Í. 20 (1856), Em- mons, Agric. Nevv Yorl, vol. 5, p. 34, t. 17, Í. 12 d-e (1854), Schaupp, Bull. Broollyn, Ent. Soc., vol. I, p. 50, f-c (1878), VAL (40 El, PE Do No BS En a ge (SS 9 (Es IS Osat Ent. Nevvs, Pdiladelphia, p. 26, t. 1, f. 1 (1892), Leng et Beu- tenmúller, Journ. Nevv YorÈ Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 92, t. 2, Í. 15 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 144, t. 3 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 376 (1908-1915). Svisvale (Pensilvània). I. sierra Leng, (I-I) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 144, 140, t. 3 (1902), VVicEham, Ent. Nevrs, Philadelphia, p. 45, 46 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 376 (1908-1915). Calaveras (Califòrnia). — Califòrnia (Plumas Co. fins Calaveras Co.). 1) vibex G. Horn, (0-2) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 395, f. (1866), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 94, t. 2, f. 53 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 144, 145, t. 3 (1902), VV. Horn, Deut- sche Ent. Zeitschr., p. 185 (1903), VVicEham, Ent. Nevvs, Phila- delphia, p. 46-47, t. 1-6 (1906), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind. in the Harris Collection, p. 19 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 376 (1908-1915). San Joaquín Mill. Tulare ( Colorado), Rern River (Califòrnia). — Pais entre Califòrnia, Colòmbia an- glesa, Montana, Idaho i Utah. 496 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. tenuicineta Schaupp, (2 d'-I 9) Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 122, f. (1883-1884), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 235 (1902), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 110, 135, 138, t. 3 (1902), Casey, Memoirs Col., n. 4, P. IO (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82. p. 377 (1908-1915). Saltair (Utah). — Colorado, Utah. C. bellisima Leng, (0-2) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 142, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 377 (1908-1915). Nevep't, Oregon. — Oregon. C. longilabris Say, (I-I) Long's Exped., vol. 2, p. 2608 (1824), Le Conte, Trans. Amer. PRiNOS SOC P 83, te EE 5 (0850) ans Amer ont Soc p. 157 (1875), Schaupp, B1I1. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 79, 86, t. I, Í. 19 (1883-1884), Leng et Beutenmdúller, Journ. Nevv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 88, 00, t. 2, f. 6. (1894), Leng, Trans: Amer. Ent. Soc., p. 115, 119, t. 2, 3 (1902), Casey, The Canad. Ent., p. 268 (1909), Memoirs Col., n. 4, P. 5, 17-19 (1913) (For- ma de prioritat i varietats), E.-D. Harris, N. America Cicind. in the Harris Collection, p. 20-22 (1911) (Forma de prioritat i varietats), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 377 (1908-1915). Nebrasta, Mt. VVash'n. — Canadà i EE. UU. d'Amè- rica, N. Idaho, Nou Mèxic, lllinois, Nev Yort, Terranova, Nova Escòcia, Illes Bermudes2. montana Le Conte, (I-I) Proc. Acad. Nat. Sc., Philadelfia, p. 338 (1861), Trans. Amer. Ent. Soc., p. 157 (1875), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 87, t. 5, Í. 126 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 122 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 377 (1908-1915). Vall de Montana (EE. UU. d'A.).—Canadà, EE. UU. d'Amèrica, N. de la Califòrnia oc., Utah, Nebrasxa, Manitoba. C. eurelta Fall, (I-I) Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 307 (1901), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 149, t. 3 (1902), Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 30 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 377 (1908-1915). N. de la Califòrnia oc. — N. de la Califòrnia oc., Oregon. La col'lecció Codina 497 C. oregona Le Conte, (o d'-2 Q) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 41, t. I, f. 22 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 94, t. 3, f. 604, t. 5, f. 133 (1883-1884), Fall, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 308 (1901), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 234 (1902), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 147, 149, t. 3 (1902), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind. in the Harris Collection, p. 12-14 (1911) (Fcrma de prioritat i varietats), Casey, Memoirs Col., n. 4, P. 9, 27, 29, 31 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 377 (1908-1915). VVenatchee, VVashington, Havvthorne, Nevada. — N. del Mèxic oc., EE. UU. d'A., occident de Nou Mè- xic, Ransas, Montana, Colòmbia angl., Vancouver. 2) maricopa Leng, (0-I) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 147, 150, (1902), Smyth, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 21, p. 181 (1908), Casey, Memoirs Col., n. 4, P. 30 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 378 (1908-1915). OaR Ercel Canon (Arizona). — Nou Mèxic, Arizona. I. depressula Casey, (I-I) Ann. Nevv YorE Acad. Sc., p. 297 (1897), Memoirs, n. 4, p. 9, 29 (1913), Fall., Ent. Nevs, Philadelphia, p. 309 (1901), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 147, 150 (1902), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect.,, fasc. 82, p. 378 (1908-1915). Munt. Rainier, Summit Pl. Duar (Califòrnia). — Ca- lifòrnia fins Colòmbia angl. C. senilis G. Horn, (o-I) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 395, Í. (1866), Schaupp, Bull. Broollyn, En:. Soc., vol. 6, p. 81, 92, t. 3, Í. 601 (1833-1834), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, r41, t. 2, 3 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 378, t. 22, Í. 288 (1908-1915). Oallland (Califòrnia). — Califòrnia (San Francisco fins San Diego). C. Villistoni Le Conte, (1-0) Bull. Geol. Geogr. Survey, p. 507 (1879), Schaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Soc., vol. 6, p. 81, OI, t. 3, f. 61 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, I4I, t. 2, 3 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 378 (1908-1915). Aurora Late (EE. UU. d'A.). — VVyoming. 498 Junta de Ciències Naturals de Barcelona I) echo Casey, (2 d'-O Q) Ann. Nev Yorl Acad. Sc., p. 298 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. SOC, P. 139, 404280002), ONVE EO ca Deutsche Et: Zeitschr., p. 234 (1902), VViclham, The Amer. Natur., p. 646-053 (1904), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 378 (1908-1915). Saltari, Provo (Utah). — Utah fins Califòrnia (Ame- dee). 2) pseudosemlis VV. Horn, (2-2) Ent. Nachr., p. 217 (1900), VVicEham, The Amer. Natur., p. 648- 653 (1904), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 140, I41I, t. 3 (1902), VV. Horn,in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 378 (1908-1915). Axvens" Lale (Califòrnia). — S. de la Califòrnia or. (Ingo Co., Ovvens Lale). C. julgida Say, (o-I) Journ. Acad. Nat. Sc., Philadelphia, p. 141 (1823), Le Conte, Ann. Lyc. Nat. Hist. Nevy YorE, t. 13, f. 5 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 40, t. I, f. 21 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 81, 92, t. 3, f. 59 (1883-1884), VVicEham, The Amer. Natur., p. 646 (1904), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 115, 126 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 183 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 378 (1908-1915). Clar, Colorado (lBansas). — Pais entre Nou Mèxic, Iovva, Manitoba, VVyoming i Colorado. C. pulehra Say, (0-2) Journ. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 142 (1823), Dejeau, Spec. Col., vol. 2, p. 421 (1826), Le Conte, Ann. Lyc. Nat. Hist. Nevv YorE, D. 175, t. 13, £. (1848): Trans. Amer: Philosi SO0c:, p:84, te, Í. 6 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn, Ent. Soc., vol. 6, p. 80, 88, t. t, f. 21 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 115, 126 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, p. 378 (1908-1915). Hamilton, Colorado ( Ransas), Alpine (Texas). — Arizona fins Texas, fins FRansas i Colorado. C. scutellaris Say, (0-1) Journ. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 140 (1823), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv YorE,, p. 176, t. 13, Í. 2 (1848), Trans. Amer Poilos. Soc., P. 35t. LD, 1. 01(2050), dranss Amer Ent-. Soc., p. 157 (1875), Fall, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 310 (1901), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 79, 87, t. 2, f. 25 La col'lecció Codina 499 (1833-1834), Leng, Trans. Amer. Soc., p. II5, 125, Í. 2 (1902), Lautz, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 19, p. 25 (1905), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 22 (1907), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind. in: the Harris Collection, p. 24-28 (1911) (Forma de prio- ritat i varietats), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fac. 82, P. 379 (1908-1915). Clarl, Colorado (Ransas). — Pais entre Texas, Ar- Ransas, Nebras a i VVyoming. Lecontei Haldeman, (1 c'-2 Q) Porc. Acad. Nat. Hist. Philad., p. 361 (1853), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 34, t. I, Í. 7 (18506), Schaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Socz vol. 61.p: 87, t.2, 1.279 Se 27 (1883-1884, Leng et Beutenmúller, Journ. Nev Yort Ent. Soc., vol. 2, p. 88, 9I, t. 2, Í. 8 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 125, t. 3 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 379 (1908-1915). Iovva City. —Iovva City. 2) rugifrons Dejean, (o-I) Spec. Col., vol. I, p. 51 (1825), vol. 5, p. 209 (1831), Gould, Bos- ton Journ., vol. I, p. 46 (1834), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 37, t. I, Í. 8 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, t. 2, f. 26 (1883-1884), Johnson, Journ. Nevv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 142 (1894), Leng et Beutepmdàller, ibidem, p. 88, 90, t. 2, f. 5 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 125, 237 (1902), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collec- tion, p. 26, 27 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 379 (1908-1915). Aqueduct, Nevv Yorl. — Massachussetts fins N. Ca- rolina, Quebec. umicolor Dejean, (2-1) SpE Ca ColL Vols 2 (LS 25): VOIS 2, prat (8206) VOIC 5, P: 210 (1631)4 Le Conte, Braus. Amer EPMlos. Soc-, p. 35. t- I, f. 8, var. (a) (1856), Chevrolat, Col. Mexique, fasc. 8, n. 177 (1835), Schaupp, Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 87, t. 2, Í. 30, 31 (188/3- 1884), Johnson, Journ. Nevv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 142 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p.125 (1902), E.-D. Harris. Journ. Nev Yorl Ent. Soc., p. 131 (1910), N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 26 (1911), VV. Horn, in: VVytsman Gen. Insect., fasc. 82, p. 379 (1908-1915). Douglas (Arizona), Southern Pines (N. Carolina).— Massachusetts fins Florida, i Texas, Mèxic2, Colo- rado:, "SS." Canadà 0c:27. 500 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona obscura Say, (O d'-IQ) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 418, t. 93, Í. 7 (1818), E.-D. Ha- rris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 26 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 380 (1908-1915). Nevv Yorx. — Rhode-Island fins N. Carolina. C. sexguttata Fabricius, (6-5) Syst. Ent., p. 226 (1775), Spec: Ins. ., Val 1, p. 2861(1781), Ent. Syst., vol. 1, p. 176 (1792), Syst. Eleuth., vol. I, p. 241 (1801), Herbst, in: Fúessiy Archiv. Insectengesch., vol. 5, p. 115, t. 27, í. 17 (1784), Ràfer, vol. IO, p. 171, t. III, f. 6 (1806), Olivier, Ent. VOl. 2,1. 33, p: 26, t. 2, £. 218, 6(1700)4 Enc. Metb:, p. 738, €. 175, Í. 5, 5 bis (1790), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 414, t. 13, Í. 4 (1818), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 53 (1823), Gould, Boston Journ., vol. I, p. 45 (1834), Le Conte, Ann. Lyceum, Nat. Hist. Nev Yorl, p. 176 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 36, t. I, Í. 11, II var. (1858), Schaupp, Bull. Broollyn, Ent. Soc., vol. 6, p. 80, 88, t. 2, f. 32 (1883-1884), J.-St. B:ovvn, Intern. Journ. Microscop. and Nat. Se., vol. 3, P. 907-106, t. 7,4. 17 (1890), G. Horn, Ent. Nevs, Philadelphia, p. 27, t. 1, Í. 12 (1892), Leng et Beutenmúller, Journ. Nevv YorÈ Ent. Soc., vol. 2, p. 88, 9I, t. 2, Í. 9 (1894), VVeed, Life Histories of Amer. Insects., p. 24, f. 11 (1901), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 115, 128, t. 3 (1902), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 29-32 (1911) (Forma de prioritat i varietats), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 380 (1908-1915). MamaronecX, Cranford, Nepperhan, Palissade, Vo- vvell's Mill., Nexv. Yort. — Pais entre Quebec, Mani- toba, Texas, Florida i Maine. violacea Fabricius, (O-I) Syst. Eleuth.,,. vol. 1, p. 232 (1801), Herbst, Rater, vol.-10, p. 198 (1806), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 425 (1818), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 98, t. 2, f. 33, 34 (1883-1884), Crevecoeur, Ent. Student, vol. 2, p. 3 (1901), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 129 (1902), VV. Horu, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 380 (1908-1915). Estats Units d'Amèrica. — Esporàdic en Iova i Ne- brasa fins Texas. 1) patruela Dejean, (I-I) Spec. Col., vol. 1, p. 62 (1825), Gould, Boston Journ., vol. 1, p. 44, t. 3, Í. 4 (1834), Emmons, Agric. Nevv. YorF, vol. 5, p. 35, t. 17, f. 4 (1854), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 36, t. 1, f. 12 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyan. Ent. Soc., vol. 6, p. 89, t. 2, f. 35 (1883-1884), Leng et Beutenmúller, Journ. Nevv. YorE, La col'lecció Codina 5OI Ent. Soc., vol. 2, p. 88,91, t. 2, Í. IO (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soci p: DE5,120, Les (1902): Casey, The Canada Ent., p. 270 (1909), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 381 (1908-1915). Peelsxill, Nevv Yorl. — Pais entre LdiEla, Rhode- Island, VVisEousin i Colorado. consentanea Dejean, L d'-2 Q) Spec. Col., vol. 1, p. 63 (1825), Schaupp, Bull. BrooXiyn Ent. Soc., vol. 6 P. se, t. 2, f. 36 (1883-1884), Leng et Beutenmiúller, Nev YorE Ent. Soc., vol. 2, EF. 89, 91 (1894), Leng, Trans. Amer, Ent. Journ Soc., p. 130 (1902): Journ. Nev Vore Ent. Soc., vol. IO, p. 238 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 381 (1908-1915). Manchester, Neiv Yorl. — Nova Jersey, Nevv Yor Pensilvània, NebrasXa2. 6) C. aterrima Rlug, (2-I) Jahrbúcher, vol. 1, p. 35 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 381 (1908-1915). Guadalupe (Mèxic). —S. i Centre de Mèxic. C. rugatilis Bates, (I-I) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 497 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 381 (1908-1915). Toluca, Mèxic or. C. nigrocoerulea Le Conte, (o-I) Ann. Lyceum, Nat. Hist. Nevv. Yorls, p. 181, t. 14, f. 9 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 35, t. I, Í. IO (1856), Proced. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 362 (1866), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6 p. 79, 88, t. I, Í. 23 (1883-1884), Smyth, Trans. Rausas Acad. Sc., vol. 19, p. 430-432 (1904), Leng, Trans. Amer. Ent.Soc., p. 115, 123 (1902), Lautz, Trans Ransas Acad. Sc., vol. 19, p. 254 (1905), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 381 (1908-1915). Douglas (Arizona). — Chihuahua fins Colorado i Texas. C. euthales Bates, (1-0) Ann. Mag. Nat. Hist., ser. 5, vol. 9, p. 319 (1882), Biol. Centr. Amer., Col, vol. I, p. 256, t. 13, f. 3 (1884), VV. Horn, Deut- 502 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sche. Ent. Zeitschr., p. 167 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 382 (1908-1915). Mèxic. — Mèxic. C. nigrilabris Bates, (O d'-I Q) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 495 (1890), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 382 (1908-1915). Durango (Mèxic). — Mèxic. C. luteolineata Chevrolat, (I-I) Rev. Mag. Zool., p. 351 (1856), Bull. Soc. Ent. Fr., p. 105 (18506), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 168 (1897),in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 382 (1908-1915). Toluca (Mèxic). — Mèxic. C. obsoleta Say, (1-0) Joum. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 143 (1823), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv. YorE, p. 178, t. 13, Í. 4 (1848), Trans. Amer. Plilos. Soc., p. 32, t. 1, Í. 2 (1856), Bates, Biol. Centr. Amer. Col., vol. I, p. 256 (1884), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 79, 86, t. I, f. IS (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. II5, 118, t. 2 (1002): VV. Hom, Deutschr. -Ent. Zeitschr., p. 1608 (1897), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 34, 35 (1911) (Forma de prioritat i varietats), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 382 (1908-1915). Nou (Mèxic). — Pais entre Colorado, ISansas, ArXan- sas, Lluisiana i Califòrina. vulturina Le Conte, (0-2) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., vol. 6, p. 439 (1853), Trans. Acad. Philos. Soc., p. 32, t. I, Í. 3 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 86, t. I, Í. 16 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 118, t. 3 (1902),in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 382 (1908-1915). Dallas (Texas). — Texas, Nou Mèxic, Colorado, Ran- sas. Prasina Le Conte, (0-1) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 31 (1856), Schaupp, Bull. Bro- oElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 86, t. I, f. 16 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 118 (1902), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 382 1908-1915). Ransas. — Ransas fins Texas, fins Arizona. La col'lecció Codina 503 2) santaclarae Bates, (I d'-O Q) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 493 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 169 (1897), Journ. Nevv YorE Ent. Soc., p. 216 (1903), Casey, The Canad. Ent., p. 268 (1909), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 35 (1911), VV.VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 382 (1908-1915). (Forma verda). Santa Clara (Chihuahua). — Colorado fins Cnihua- hua, Arizona fins Ransas. C. Catharinae Chevrolat, (2-0) Col. Mexique, fasc. 8, n. 178 (1835), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1897), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: The Harris Collection, p. 38 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383 (1908-1915). Guadalupe. — Mèxic. C. punctulata Olivier, (5-1) En, vol. 2, N. 38, Du27,t-3,1: 37 8, D (1700): Enc. Metbhs, p. 734, EO 75nf: 66, n. 2.(1700), Herbst, FRajer, Vol. IO, DL m73. ti 171, 'f. 8 (1806), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 420, t. 13, f. O, II (1818), Dejean, Spec. Col:, vol. I, p. IO1 (1825), Gould, Boston Journ., vol. 1, p. 54 (1834), Emmons, Agric. Nev Yort, vol. 5, P. 37, t. 17, f. 7 b (1854), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., P. 53, t. I, f. 4-6 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 82, 97, t. 3, Í. 76, 77 (1883-1884), Leng et Beutenm úller, Journ. Nevv YcrE Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 93, t. 2, f. I9 (1894): VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 158 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383 (1908-1915). VVhite Plains, Van Cortland, Pleasant, Bedford: Nev Yor, Pensilvània, Dallas. —S.. Canadà i Es- tats Units d'Amèrica, orient de Manitoba, Colorado, Arizona. chihuahuae Bates, (I-I) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 500 (1890), Casey, Memoirs Col ., n. 4, P. 37 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 383 (1908-1915). Texas. — Pais entre Colorado, Eansas, Texas, Cni- huahua i Arizona. C. eyaniventris Chevrolat, (1-0) Col. Mexique, fasc. 2, n. 27 (1834), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 124 (1854), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 176 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383 (1908-1915). Mèxic. — Mèxic, Guatemala, Honduras angl. 504 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona 1) papillosa Chaudoir, (O d'-I Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 123 (1854), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. 1, p. 13, t. I, f. I4 (1881), Suppl., p. 260 (1884), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383, Í. 81 (p. 31) (1908-1915). . Mèxic. — Mèxic fins Panamà. C. aeneicollis Bates, (0-I) Biol. Centr. Amer:, Col., vol. 1, p. 13, t. 1, f: 13 (1881): VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 175 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383 (1908-1915). Mèxic. — Méxic. C. tenuisignata Le Conte, (0-2) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv Yorlz, p. 171 (1851), Trans. Amer. Philos. Soc. p. 44, t. I, Í. 27 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent SOc., Vol. 60, 4p-.82, 07, ti8, Os 5 A 2 (883718820): G. Hom, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 27, t. I, f. 9 (1892), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 153, t. 4 (1902): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383 (1908-1915). Yuma, (Califòrnia). — Texas fins Califòrnia, Mèxic. psilograma Bates, (1-0) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 507, t. I6, f. IO (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 383 (1908-1915). VVilla Lerdo, Durango (Mèxic oc.). C. fera Chevrolat, (2-0) Col. Mexique, fasc. 2, n. 30 (1834), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 506 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 384 (1908-1915). Durango. — Mèxic, Guatamala. C. lemniscata Le Conte, (1-3) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., vel. 7, p. 220 (1854), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 59, t. I, f. 61 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, 103, t. 4, f. 97 (1883-1884), G. Hormn, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 27, t. I, fÍ. 16 (1892), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 184 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 174, t. 2 (1902), Casey, Memoirs Col.,n. 4, p. 16 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 385 (1908-1915). Desert Arizona prop de la írontera de Mèxic, Congress . Ic. (Arizona). — Arizona. La col'lecció Codina 505 C. abdominalis Fabricius, (I O'-I Ç) Syst. Eleuth., vol. 1, p. 237 (1801), Herbst, Ràfer, vol. ro, p. 202 (1806), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 425 (1818), Dejean, Spec. Col., vol. I, p. 140 (1825), Le Conte, Ann. Lyceum, Nat. Hist. Nevv YorE, t. m4, Í. 13 (1848), Trans. Amer. Philcs. Soc., p. 57, t. I, Í. 54 (1856), Schaupp, Bull. Broolllyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, IOS, t. 4, Í. 116 (1883-1884), Leng et Beutenmiller, Journ. Nev YorE, Ent. Soc., p. 117, 180,:t. 2 (1902), Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 37 (1913), VV. Horn, in : VVytsman, Ger. Insect., fasc. 82, p. 385 (1908-1915). Florida. — Nova Jersey fins Florida i Lousiana, Long-lsland. C. politula Le Conte, (1-0) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 159 (1875), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, IO8, t. 4, Í. 120 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 117, 181, t. 2 (1902), Casey, Memoirs Col, n. 4, P. 38 (1913), VV. Horp, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 385 (1908-1915). Texas. — Texas i N. Mèxic. C. radians Chevrolat, (2-0) Mag. Zool. t. 57 (1841), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 385, Í. 80 (p. 31) (1908-1915). Mèxic. — Mèxic, Guatemala (Honduras angl.) C. Vasseleti Chevrolat, (1-0) Col. Mexique, fasc. 2, n. 33 (1834), Audouin et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat. París, vol. 1, p. 138, t. 9, f. 7 (1839), Castelnau, Hist. Nat. Col., vol. 1, p. 15 (1840), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 385 (1908-1915). Mèxic. — Mèxic, Guatemala. C. rufiventris Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 102 (1825), Le Conte, Proc. Amer. Philos. Soc., p. 56, t. 1, f. 52 (1856), Th.-VV. Harris, in Scudder, Eut. Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. 1, Boston Soc.. Nat. Hist., p. 214, 217 (1869), Sehaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, IO6, t. 4, Í. 112, 113 (1883-1884), Bates, Biol. Centr. Amer. Col., vol. 1, p. 7 (1881), Trans. Ent. Soc. Lond., P. 503 (1890), Leng et Beuteumiúller, Journ. Neiv YorÈ Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 95, t. 2, f. 25 (1894), VV. Horn, Stett. Ent. Zeit. p. 171 (1896), Deutsche Ent. Zeitschr., p. 163, 170 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 176, t. 2, 4 (1902), Casey, Me- 506 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona moirs Col., n. 4, p. 14 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 386 (1908-1915). Localitzada en el país entre Massachusetts, Geòrgia, Rentuchy i Ohio. Alabama fins Texas finis Calitfòr- ma: Haití. 1) cumatilis Le Conte, (o O'-I Q) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevy YorE, p. 173 (1851), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 56, t. 1, f. 53 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vel. 6, p. IO6, t. 4, Í. II5 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 176, 177, t. 4 (1902), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 386 (1908-1915). Texas. — RentucÈy fins Alabama i Texas. 2) Hentzi Dejean, (1-1) Spec. Col., vol. 5, p. 248 (1831), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 55, t. I, f. 50 (1850), Th.-VV. Harris, Proc. Boston Soc. Nat. Hist., vol. 7, p. 185-189 (1859-1861), idem, in Scudder, Ent. Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. 1, Boston Soc. Nat. Hist.,p. 214 217 (1869), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc, vol. 6, p.84, 106, t. 4, Í. 114 (1883-1884), G. Horn, Ent. Nevvs, Philadel- phia, p. 271, f. 11 (1892), Leng et Beutenmúller, Journ. Nevv Yorl Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 95, t. 2, Í. 24 (1804): Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 176, 177, t. 4 (1902), Hood, Ent. Nevs, Philadelphia, p. 113 (1903), VV. Horn, in: Vytsman,, Gen. Insect., fasc. 82, p. 386 (1908-1915). Massachusetts. — Localitzat en Massachusetts, Nou Hamsphire, Rhode-Island. Pensilvània2 (S. Blue Ridge). I. sedecimpunctata Rlug, (2-0) Jahrbúcher, vol. 1, p. 32 (1834), Le Conte, Proc. Ann. Philos. Soc., p. 50, t. 1, f. 51 (18506), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc. vol. 6, p. 106, t. 4, Í. 111 (1883-1884), Bates, Biol. Centr. Amer., Col. vol. 1, Suppl., p. 259 (1884), Trans. Ent. Soc. Lond., P. 503 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 172 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 176, 178, t. 2 (1902), Casey, Me- moirs, n. 4, p. 15 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 386, Í. 94 (p. 33) (1908-1915). Chihuahua. — Texas fins Arizona, Mèxic. ventanasa Bates, (I-O) Trans. Ent. Sac. Lond., p. 503 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 386 (1908-1915). Durango. La col'lecció Codina 507 1) Mellyi Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 19 (1852), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. 1, p. 8, t. I, Í. 7 (1881), Trans. Ent. Soc. London, p. 504 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc., 82, p. 386 (1908-1915). Mèxic. — Centre de Mèxic fins Nicaragua. III. Flohm Bates, (I d'-I Q) Proc. Zool. Soc. Lond., p. 588 (1878), Biol. Centr. Amer., Col. vol. I, p. 9, t. I, Í. IO (1881), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., P. 361 (1891), p. 170 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 386 (1908-1915). Mèxic City. — Mèxic, C. hydrophoba Chevrolat, (1-0) Col. Mexique, fasc. 6, n. 125 (1835), Bates, Biol. Centr. Amer,, Col., vol: i, p. 8, t. 1, I. 6/(1881): Trans. Ent. Soc. Eond., p. 504 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 163, 172 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 386 (1908-1915). Mèxic. — Mèxic fins Costa Rica. 2) taretana Bates, (0-2) Biol. Centr. Amer., Col., vol. I, p. 259 (1884), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 172 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908-1915). Durango, Cuernavaca, Morelos. — Mèxic. C. dysenterica Bates, (1-0) Biol. Centr. Amer., Col., vol. 1, p. 7 (1881), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 163, 173 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908-1915). Iguala, Guerrero. — Mèxic. 1) Dugesi Bat., (2-0) Biol. Centr. Amer., Col., vol. £, p. 258 (1884), Trans. Ent. Soc Lond., p. 501 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zcitschr., p. 173 (1897), in: VVyteman, Gen. Insect., facs. 82, p. 387 (1908-1915). Iguala, Guerrero. — Mèxic. calomicra Bates, (0-1) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 501 (1890), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908-1915). Cuernavaca, Morelos. 508 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. flavopunetata Chevrolat, (1 O'-2 9) Col. Mexique, fasc. 2, n. 28 (1834), Bates, Biol. Centr. Americ., Col., vol. r, p. 10, t. 1, Í. 12 (1881), Trans. Ent. Soc. Lond., p. 505 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 174 (1897), Enaus, The Canad. Ent., vol. 38, p. 147 (1906), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908-1915). R..Balsas, Guerrero, Pte. de lExtla, Morelos, Bapa- chula, Chiapas. — Nou Mèxic (Alamogordo), Sud Arizona (Nogales) fins Costa Rica. humeralis Chevrolat, (1-0) Mag. Zool., t. 59 (1841), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 357 (1908-1915). Mèxic. — Mèxic, Honduras, Guatemala. incerta Chevrolat, (1-0) Col. Mexique, fasc. 6, n. 127 (1835), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908-1915). Mèxic. I. vectilatera Chaudoir, (1-2) Bull. Soc. Nat. Mosccu, p. 693), VV. Horn, Deutsche Ent. deitschr., p.' 177 (1807), Journ. Nev YorE Ents Soc., p. 218 (1903), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 82, 97, t. 3, f. 75 (1883-1884), Bates, Trans. Ent. Soc. Lond., p. 505 (1890), Lenç, Trans. Amer, Ent. Soc:, p.- 150, 158, €. 4 (1902): XV. Elorn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908-1915). Texas. — Texas, Mèxic. C. marginipennis Dejean, (I-I) Spec. Col., vol. 5, p. 260 (1831), Laferté, Rev. Zool., p. 193 (1841): Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv Yorx, p. 182, t. 14, £. 11 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 57, t. T, f.-55 (1856): Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, 107, t. 4, f. 107 (1833-1834), G. Horn, Ent. Nevs Philadelpdia, p. 27, t. I, f. IO (1892), Leng et Beutenmúller, Journ. Nevv YorX Ent. Soc., vol. 2, p. 80, 95, t.-2, f. 27 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p: 117, 178, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 387 (1908-1915). Pensilvània. — Localitzat en Nevv YorX, Pensilyà- nia, Ohio. C. roseiventris Chevrolat, (0-I) Col. Mexique, fasc. 2, n. 29 (1834), Audouin et Brullé, Arch. Mus. Hist. Nat. Paris, vol. 1, p. 129, t. 8, f. 5 (1839), Bates, Biol. La col'lecció Codina 509 Centr. Amer., Col., vol. I, p. 9, t. I, Í. 8 (1881), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 177 (1897), in: VVytsman, Gen . Insect., fasc. 82, P. 387 (1908-1915). San Juan Bautista (capit. Tabasco). — Mèxic, Gua- temala. I) mexicana Rlug, (I d'-o Q) Jahrbúcher, vol. 1, p. 31 (1834), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 177 (1897), in: VVytsman, Gea. Insect., fasc. 82, P. 387 (1908-1915). Mèxic. — Mèxic fins Costa Rica. C. Elugi Dejean, (I-I) Spec. Col., vol. 5, p. 263 (1831), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. I, p. 9, t. I, f. 11 (1881), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 178 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 387 (1908- 1915). Mèxic City. — Mèxic. C. carthagena Dejean, (1-0) Spec. Col., vol. 5, p. 229 (1831), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., Vol: £, P. 9, t. £, E. 9 (1881), VV. Hora, Deutsche Ent. Zeitscbr., p. 179 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 388, f. 92 (p. 32) (1908-1915). Acapulco, Guerrero. — S. de Mèxic, Nicaragua fins Colombia. 1) haemorrhagica Le Conte, (1-2) Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv Yorl, p. 171 (1851), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 55, t. I, p. 49 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, 105, t. 4, f. 108, IO9 (1883- 1884), G. Horn, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 27, t. I, f. 13 (1892), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 117, 175, 176, t. 4 (1902), Smyth, Trans. Ransas, Acad. Sc., vol. 21, p. 181 (1908), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 388 (1908-1915). S. Califòrnia, VVashington. — Pais entre Yellovvstone Par, Nou Mèxic, N. Mèxic oc. i Califòrnia, Texas. Transitoria ad: avizonae VViciham (1-2) St. George, Utah. 2) arizonae VViciham, (0-1) Proc. Davenport Acad. Nat. Sc., p. 226 (1899), Leng, Trans. 5IO Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Amer. Ent. Soc., p. 176, 178 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 388 (1908-1915). St. George, Utah. — Colorado Canon, Arizona. C. Sommeri Mannerheim, (2 d'-0 Q) Bull. Soc. Nat. Moscou, pars 2, p. 12 (1837), Chevrolat, Mag. Zool., n. 55-59 (sub 22), p. 7 (1841), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, 108, t. 4, f. 118 (1883-1884), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 179 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. SOC, P II7, 181, Ut. 4 (1902) VA ETorm, qne VV iS mant, sGent Insect., fasc. 82, p. 388 (1908-1915). Oaxaca. — Mèxic, San Diego2 (Califòrnia). C. arizonensis Bates,(I-0) Bates, Biol. Centr. Amer., Col. vol. 1, Suppl., p. 260 (1884), Smyth, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 21, p. 187 (1908), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182 (1903), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 388 (1908-1915). Douglas. — Arizona. C. debilis Bates, (1-0) Trans. Ent. Soc., p. 509, t. 16, Í. 12 (1890), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182 (1897), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 52 (1911), VV. Hora, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 388 (1908-1915). Durango City. — Durango (Mèxic). C. celeripes Le Conte, (I-I) Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevy YorE, p. 183, t. 14, Í. I4 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 60, t. 1, f. 62 (1856), Schaupp, Bull. BrooRlyn, Ent. Soc., vol 6, p. 79, 85 (1883-1884), Leng et Beutenmdúller, Journ. Nevr- YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 88, 90, 2, es (1804): Cene, rans. Amer Ent (Soc ep- R5s enO, t. 2, 3 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 182 (1903), Lautz, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 19, p. 253 (1905), VV. Horn, in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 389 (1908-1915). Council Bluffs ( Iovva). — Pais entre Aransas, Illi- nois, DaXota i ORlahoma. C. cursitans Le Conte, (I-I) Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 60, t. 1, Í. 63 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 85, t. I, Í. I4 (1883- 1884), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeilschr., p. 182 (1903), Leng et Bentenmúller, Journ. Nevv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 88, 90 La col'lecció Codina GII (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 117 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 389, t. 19, Í. 9 (1908-1915). Council Blufís ( loxva). — Pais entre Louisiana, llli- nois, Datota i Ollahoma. C. nephelota Bates, (I d'-I Q) Ann. Mag. Nat. Hist., ser. 5, vol. 9, p. 319 (1882), Biol. Centr. Amer., Col., vol. 1, Suppl., p. 257 (1884), VV. Hora, Deutsche, Ent. Zeitschr. p. 182 (1897), in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 389 (1908-1915). Durango City. — Mèxic (Durango). C. unipunetata Olivier, (0-1) ES VOI Zen da Ds see 270 (ZOO) ENG MIC, Pr 732, ES 74, fe 20N(1700): LEletbs ts Sa ter Vol TO, D. IOOR te 173, 1. I (1806), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 412, t. 13, Í. 3 (1818), Dejean, Spec. Col. vol. 1, p. 50 (1825), Emmons (sine nominel), Agric. Nevv YorE, vol. 5, t. 17, Í. 14 f. g (1854), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 32, t. I, Í. 4 (1850), Schaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Soc., vol. 6, p. 79, 86, t. 1, Í. 18 (1883-1884), Leng. et Bentenmúller, Journ. Nevv YorlE Ent. Soc., vol. 2, p. 88, 90, EE 2a (eo) Eenos drons, Amer En SOGrpt os RION 2 Lenp (1902), Smyth, Trans. Ransas Acad. Sc., vol. 21, p. 184 (1908), , VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 389 (1908-1915). Pensilvània. — Pais entre Nevv Yorl, Georgia, Ren- tuciy, Missouri i Iovva. Minnesota, Texas. C. pusilla Say. 1) imperfecta Le Conte, (0-2) Ann. Lyceum, Nat. Hist. Nevv Yorl, p. 171 (1851), Trans. Amer: Philos. Soc., p. 45, t. I, f. 28 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn: Ent. Soc... vol. 6, P: 07. t. 81. 70: t. 5. EL 309-141 (1883-1884): G: Horn, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 27, t. I, f. 15 (1892), Leng: Trans. Amer. Eat. Soc. p. 154, 156, t. 4 (1902), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 390, Í. 107 (P. 33) (1908-1915). Califòrnia. — Pais entre Colòmbia angl., Utah i Ca- lifòrnia. Califòrnia mexicana, Texas2 2) cinctibennis Le Conte, (I-I) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv YorE, p. 182, t. 14, Í. I2 (1848), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 45, t. I, f. 30, 30 var. (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn, Ent. Soc., vol. 6, p. 82, 90, t. 3, f. 68, 69, t. 5, f. 138 (1883-1884), Leng, Trans Amer Ent. Soc., P. 154, 155, t. 4 512 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 390 (1908-1915). Glemyvood, Colorado. — EE. UU. A., occident de Nou Mèxic, FRansas-Daxota, 4(R. ArXansas:, Manitoba. 3) lunalonga Schaupp, (o d'-2 9) Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 122, f. (1883-1884), G. Horn, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 27 (1892), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 154, 157, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 390, Í. 93 (p. 33) (1908-1915). San Joaquín Mill., Tulare. — Oregon fins Califòrnia mexicana. C. Sehauppi G. Horn, (1-0) G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 240, f. (1876), Scahupp, Bull. Broollya Ent. Soc:, vol-6, p. 84, 107, t. 4, f. OO t. 5, Te 4. (1883-1684): Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p—- Iu7, 170, ts 2,4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Geu. Insect., fasc. 82, p. 390 (1908-1915). Dallas (Texas). — Ollahoma, Texas, N. Mèxic oc. C. circumpicta Laferté, (0-1) Rev. Zool., p. 39, 193 (1841), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 58, t. 1, f. 57 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, 104, t. 4, Í. IOI, IO2 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 171, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 399 (1908-1915). Elarh, Colorado (Ransas). — Pais entre Nebrasha, Texas i Arizona. C. californica Ménétriés. 2) praetextata Le Conte, (I-I) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., vol. 7, p. 220 (1854), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 58, t. 1, f. 58 (18506), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 104, t. 4, Í. IO4 (1883-1884), VV. Horn, Deut- sche Ent. Zeitschr., p. 183 (1897), Journ. Nev YorE Ent. Soc., P. 219 (1003), Eeneg, Trans. Amer. Ent. SOC. (p: 170, 172, t. 4 (1902), Casey, Memoirs Col., n. 4, P. 33, 34 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 391 (1908-1915). St. George, Utah. — Califòrnia fins Texas, Utah. C. trifjasciata Dejean. I. ascendens Le Conte, (I-I) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nev YorE, p. 172 (1851), Trans. Amer. La col'lecció Codina 313 Philos. Soc., p. 51 (1856), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 391 (1908-1915). S. Califòrnia. — Nova Jersey fins Florida, Alabama fins Texas, Orient i S. de Mèxic (occident de Mèxic2), Illes Bahama. tortuosa Le Conte, (I d'-I 9) Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevv YorÈ, p. 172 (1851), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 52, t. I, f. 45 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 82, 98, t. 3, Í. 73, 74, t. 5, Í. 143 (1883-1884), Leng et Beutenmúller, Journ. Neiv YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 89, Q3, t. 2, f. 25 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 159, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 391 (1908-1915). Mèxic City, Misantla, Veracruz. I) sigmoidea Le Conte, (2-0) Ann. Lyceum Nat. Hist. Neiv YorE, p. 172 (1851), Trans. Amer. Pbilos. Soc, p: 52, t. I, 1.44. (1050): Leng, lrans: Amer. Ent. Soc., p. 160 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 391 (1908-1915). N. del Mèxic oc. — Utah fins S. Califòrnia, N. del Mèxic occidental2 C. Gabbi G. Horn, (1-0) Proc. Acad. Nat. Sc. Philad., p. 395, Í. (1866), Ent. Nevvs, Phila- delphia, p. 27, t. I, f. 17 (1892), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, IO2, t. 3, Í. 89 (1883-1884), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 181 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 168, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 391 (1908-1915). Maratlan, Sinaloa. -— Califòrnia, N. del Mèxic oc. C. macroenema Chaudoir, (0-1) Bull. Soç. Nat. Moscou, p. 15 (1852), Bates, Biol. Centr. Amer., Col, VOL Lo p. m2, tu, EO 7 (est), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 180 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 392 (1908-1915). Maratlan, Sinaloa. — Costa Mexicana del Pacífic fins a Nicaragua. Batesi VV. Horn,(o-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 111 (1894), p. 180 (1897), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 392 (1908-1915). Salina Cruz, Oaxaca. 514 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. Leuconoe Bates, (I O'-I Q) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 508, t. 16, f. 11. (1890), VV. Horn., Deutsche Ent. Zeitschr., p. 180 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 392 (1908-1915). Manzanillo, Michoacan, Acapulco, Guerrero. — Sud del Mèxic oc. (Acapulco, Manzanillo). C. dorsalis Say, (1-3) Journ. Acad. Nat. Hist. Philad., p. 20'(1817), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 415, t. 13, Í. 5 (1818), Gould, Boston Journ., vol. I, p. 47 (1834), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 46, t. 1, Í. 32 (1850), G. Horn, Trans. Amer. Ent, Soc. p. 236 (1870), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 82, 98, t. 4, Í. OI, 92 (1883-1884), Leng et Beuteumiúller, Journ. Nevv YorÈ Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 93, t. 2, Í. 4 (1894), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 181 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 160, t. 2, 4 (1902), C.-A. Davis, Ent. Nevvs, Philadelphia, p. 273 (1903), Casey, Memoirs Col., n. 4, P. II, 31-33 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 392, Í. 154, I55, (P. 37 1908-1915). Port Plasant Nevv Yorl.— Rhode-lsland fins Florida. media Le Conte, (3-1) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 47 (1856), Schaupp, Bull. Breo- Elyn Ent. Soc., vol. 6, p. 99, t. 4, Í. 93 (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 160, 161 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 392 (1908-1915). Charleston, S. Carolina, Pensilvània. — Delanvare fins Florida, Illes Arcas (Golf de Mèxic). 1) Sauleyi Guérin. venusta Laferté, (0-I) Rev. Zool., p. 37, 96 (1841), VV. Horn,in VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 393 (1908-1915). Califòrnia. — Texas fins Geòrgia, Mèxic22 C. curvata Chevrolat, (0-2) Col. Mexique, fasc. 2, n. 31 (1834), Audouin et Brullé, Arch, Mus. Hist. Nat. París, vol 1, p. 137, t. O, f.5.(1830): Vi: Elorn, Deustche Ent. Zeitschr., p. 181 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect.. fasc. 82, p. 393, Í. IOI (p. 33)if. 125 (P. 35) (1908-1915). Vera Cruz. — Mèxic. La col'lecció Codina SI tn C. euryscopa Bates, (I d'-0 9) Trans. Ent. Soc. Lond., p. 506, t. 16, f. 9 (1890), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 393 (1908-1915). Mazatlan, Sinaloa. — N. del Mèxic oc. C. pamphila Le Conte, (o-I) Proc. Acad. Nat. Sc. Philadelphia, p. 321, f. (1873), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, IO4, t. 4, Í. IO5 (1883- 1884), G. Hora, Ent. Nevva, Philadelphia, p. 26, t. I, f. 4 (1892), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 116, 171, t. 2, 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 393 (1908-1915). Galveston (Texas). — Texas, Louisiana. C. hamala Audouin et Brullé (I-I) Arch. Mus. Hist. Nat. París, vol. I, p. 132, t. 8, Í. 9 (1839), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 393 (1908-1915). Veracruz. — Mèxic, Costa Rica2-. C. marginata Fabricius, (3-2) Syst- Ent. p. 226 (1775): Spec. Insect-, vol. m ps 200/(0781), Ent (Syst., vol. £, p- 176 (1702): Syst. Eleuth., vol. £, p. 247 (1801), Olivier, Enc. Méth., p. 733 (1790), Herbst, Ràfer, vol. 10, p. 206 (1806), Say, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 417, t. 13, f. 6 (1818), Gould, Boston Journ., vol. 1, p. 48 (1834), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 48, t. I, f. 36 (1850), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 236, 237, t. I, f. 20 (1876), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 82. 99, t. 3, Í. 80, t. 4, f. 6 (1883-1884), Leng et Beuteumiúller, Journ. Nevy YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 94, t. 2, f. 20 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 162, t. 2, 4 (1902), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 57 (1911), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 394 (1908-1915). Florida, Far RocLavvay, Nevy Yor, Beaulieu, Pensil- vània. — Maine fins Alabama fins Cuba i llles Ba- hama. C. blanda Dejean, (I-I) Spec. Col., vol. 5, p. 238 (1831), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., p. 49, t. I, f. 38 (1856), Ann. Mag. Nat. Hist., ser. 4, vol. 6, p. 402 (1870), Th.-VV. Harris, in Scudder Ent. Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. 1, Boston Soc. Nat. Hist. p. 233-237 (1869), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 239, t. I, f. 24 (1876), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, IOI, t. 4, f. 7 (1883-1884), E.-D. Harris, N. Amer. Civind. in the Harris Co- 516 Junta de Ciències Naturals de Barcelona llection, p. 56 (1911), Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 12 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 394 (1908-1915). Grand-Bay, Alabama. — Alabama fins N. Carolina. C. nevadica Le Conte. 1) Rnausi Leng, (o O'-I 9) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 166, t. 4 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 186 (1903), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 56 (1911), VV. Horn, ia: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 394 (1908-1915). Elarls, Colorado (ansas). — Nevada fins NebrasXa. C. cuprascens Le Conte, (1-0) Proc. Acad. Nat. Hist. Philad., vol. 6, p. 65 (1852), Trans. Amer. Philos. Soc., p. 49, t. 1, f. 37 (1850), Th.-VV. Harris, in Scudder, Ent. Corresp. Harris, Occasional Papers, vol. 1, Bosten Soc. Nat. Hist., p. 231-236 (1869), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 236-238, t. I, Í. 21 (1876), Schaupp, Bull. Soc. Nat. Moscou, vol. 6, p. 83, 100, t. 3, Í. 81, t. 4, Í. c (1883-1884), Leng et Beu- tenmúller, Jcurn. Nevv YorE, Ent. Soc., p. 116, 163, t. 2 (1902), VV. Horn, Ent. Nachr., p. 17, 18 (1897), E.-D. Harris, N. Amer. Cicind., in: the Harris Collection, p. 54, 55 (1911) (Forma de prioritat i varietats), Casey, Memoirs, n. 4, p. 12, 36 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 394 (1908-1915). lovva. — Pais entre Minnesota, RentucRy, Tenessee, Texas i Dalota, Geòrgia. 1) macra Le Conte, (1-2) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 50, t.I, Í. 39 (1850), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 238, t. I, f. 23 (1876), Sshaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, 100, t. 3, f. 83, t. 4, f. e (1883-1884), Leng et Beutenmúller, Journ. Nem YorE Ent. Soc., vol. 2, p. 89-94 (1894), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 163, 165 (1902), VV. Horn, Ent. Nach., p. 17-18 (1897), Lautz, Trans. Rausas Acad. Sc., vol. 19, p. 259 (1905), Casey, Memoirs Col., n. 4, p. 36 (1913), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 395 (1908-1915). Douglas, Colorado (Ransas), Yonva City. — País en- tre Minnesota, Ohio, Tenessee, Lousiana, Texas, Nebrasta, lovva. 2) puritana H. Horn, (1-0) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 325 (1871), p. 238, t. I, f. 22 (1876), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, 100, t. 3, f. 82, t. v, f. d. (1883-1884), Leng et Beutenmúller, Journ. Nev YorE La col'lecció Codina 517 Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 94, t. 2, f. 21 (1894): Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p: 1064, t. 2 (1902) VV. Horn, Ent. Nachr., p. 17-18 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 395 (1908-1915). Dallas (Texas). — Nou Hamps nre fins Maryland, S. Ontario, Rentuciy, Texas. 3) sperata Le Conte, (o d'-29) Trans. Amer. Philos. Soc., p. 50, t. I, Í. 20 (1856): G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 239 (1876), Schaupp, Bull. B:oollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, 102, t. 3, f. 87 (1883-1884), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 183 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 395 (1908-1915). Villa Lerdo (Durango). — Pais entre Califòrnia, Co- lorado, Texas i Mèxic. 4) inquisitor Casey, (I-I) Ann. Nevv YorE Acad. Sc., p. 298 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 166, 167 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 395 (1908-1915). Austin (Texas). — Texas. C. lepida Dejean, (5-3) Spec. Col., vol. 5, p. 255 (1831), Le Conte, Ann. Lyceum Nat. Hist. Nevy Yorb, p. 181, t. 14, f. 41 (1850), Schaupp, Bull. Broo- Elyn Ent. Soc., vol. 6, p. 83, I. 3, f. 90 (1883-1884), Leng et Beu- tenmúller, Journ. Nevv YorÈ Ent. Soc., vol. 2, p. 89, 95, t. 2, Í. 22 (1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 16, 169, t. 4 (1902): Fall, ibidem, p. 155 (1907), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 395 (1908-1915). Laxe Forest (lllinois), Jamesburg, Nev Yorh, Nova Jersey. — Nova Jersey, Long Island i Nev Yorf fins Nebrasta. Nou Mèxic fins VVisconsin. Manitoba. C. togata Laferté, (I-I) Rev. Zool., p. 40 (1841), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., P. 58, t. I, f. 59 (1856), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, p. 84, 104, t. 4, Í. IO0O (1883-1884), G. Horn, Ent. Nevys, Philadel- phia, p. 26, t. 1, Í. 6 (1892), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. rI6, 170, t. 4 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 395 (1908-1915). Ransas. — NebrasXa fins Texas, fins Alabama. 1) globicollis Casey. apicalis VV. Horn, (1-0) Ent. Nachr., p. 17 (1897), Enaus, The Canad. Ent., p. I15 (1900) 518 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 171 (1902), VV. Horn, in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 296 (1908-1915). lar, Colorado. — Ransas, Nebrasxa. C. gratiosa Guérin, (2 O'-2 9) Rev. Zool., p. 37 (1840), Le Conte, Trans. Amer. Philos. Soc., P. 59, t. I, f. 60 (1850), Schaupp, Bull. BrooElyn Ent. Soc., vol. 6, P. 83, 103, t. 4, Í. 95 (1883-1884), G. Horn, Ent. Nevvs, Phila- delphia, p. 20, t. 1, Í. 7 (1892): Eeneg, Trans. Amer. Ent. Soc, p. 109, t. 2, 4 (1902), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplement Syst. Index Cicind.), p. 24 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 396 (1908-1915). Sauthern Pines, N. Carolina, Florida. — N. Carolina fins Florida, Alabama. 1) hirtilabris Le Conte, (0-2) Trans. Amer. Ent. Soc., p. 161 (1875), G. Horn, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 239, t. I, f. 25 (1876), Schaupp, Bull. BrooElyn, Ent. Soc., vol. 6, p. 83, IQ2, t. 4, Í. 96, t. 4, Í. g (1883-1884), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc.. p. 116, 168, t. 4 (1902), VV. Horn, Deuts- che Ent. Zeitschr. (Suplement: Syst. Index d. Cicind.) p. 24 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 3906, t. 19, Í. IO, (1908-1915). Stenihatchee (Florida). — Florida, C. sp.2 (0-1) Desert Arizona prop de la frontera de Mèxic. C. Pilatei Guérin, (o-I) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 96 (1845), Mag. Zool. n. 162, t. 162, f. 1-8 (1845 (1849)), Le Conte, Classif. Col. N. America, pars I,, p. 4 (1861), Sallé, Bull. Soc. Ent. Fr., p. 7, 8 (1877), Schaupp, Bull Broollyn, Ent. Soc., vol. 6, p. 79, 85, t. I, Í. 13 (1883-1884), Fleutiaux, Le Naturaliste, p. 334 (1886), Casey, Ann. Nev Yorl Acad. Sc., p. 294 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. 111 (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc., 82, p. 396 (1908-1915). Dallas. — Louisiana, Texas. C. Beljragei Sallé, (o-I) Bull. Soc. Ent. Fr., p. 7, 8 (1877), Schaupp, Bull. Broollyn Ent. Soc., vol. 6, p. 85 (1883-1884), Casey, Ann. Nev Yorlz Acad. Sc., p. 294 (1897), Leng, Trans. Amer. Ent. Soc., p. IO (1902), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 396 (1908-1915). Texas. — Ransas, Texas, Louisiana2:. La col'lecció Codina 519 A O L 69) es O VI. — Regió Neotrobica eglindricollis Dejean, (1 d'-0 Q) Spec. Col., vol. 1, p. 34 (1825), Brullé, Hist. Nat. Insect., vol. 4, Col., vol. 1, p. 58 (1834), Sahlberg, Acta Soc. Fennica, p. 503 (1844), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 400 (1908-1915). Brasil. — Santa Catharina fins Espíritu Santo. hispidula Bates, (1-1) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 264 (1872), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 233 (192),in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 400 t. 19, Í. II (1908)-1915). Joinville, Santa Catharina. — Santa Catharina. chrysamma Bates, (2c2) Ent. Monthly Mag., vol. 8, p. 266 (1872), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 401 (1908-1915). Perú, Bolívia. — Equador, Perú, Bolívia. . speculifera Brullé, (0-1) Voyage Orbigny, Ins. Col., p. 6, t. I, f. 6 (1837), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 62, p. 401 (1908-1915). Matto Grosso. — Chiquitos, Guyaba, Sette Lagoa, Uberaba (Minas Geraes). Degandei Tatum, (1-0) Ann. Mag. Nat. Hist., p. 50 (1851), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 401, t. 13, f. II (1908-1915). Brasil int. — Minas Geraes, Goyaz. . egregia Chaudoir, (2-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 433 (1835), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 401 (1908-1915). Perú. — Venezuela, R. Amazonas (Obidos fins Perú). Equador, R. Beni, (Paranà.. . cribrata Brullé, Voyage Orbigny, Ins. Col., p. 9 (1837), VV. Horn, Deutsche Ent, Zeitschhr., p. 232 (1902), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 401 (1908-1915). 520 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 1) argentina Lynch-Arribalzaga, (I O'-0 Q) El Natur. Argent., vol. 1 p. 3C9 (1878), VV. Horn. Anal. Mus. Nat. Buenos Aires, vol 4, p. 176 (1895), in: Vytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 401 (1908-1905). Madre de Dios (Perú). — N. Argentina, Bolívia, Perú. 2) reductesignata VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr. (Suplem.: Syst. Index d. Cicind.), p. 18 (1905), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82,, p. 401 (1908-1915). Salto (Argentina). — Argentina (Tucuman, Salto, Chaco). C. Favergeri Audouin et Brullé, (0-1) Arch. Mus. JElists Nat. Bars, Vols np. 130,68, £ 64(2830): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 401, 402 (1908- 1915), Reiche, Rev. Zool., p. 241 (1842), Bates, Biol. Centr. Amer., Col., vol. 1, Suppl., p. 258 (1884). Nova Granada, Colòmbia. — Panamà fins Equador. C. rufjoaenea VV. Horn, nomen novum, per: (2-I) umicolor VV. Horn, Deutsche, Ent. Zeitschr., p. 86, (1882), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 402 (1908-1915). Perú. — Equador fins Argentina (Salto). C. auraria Rlug, (0-1) Jahrbúicher, vol. 1, p. 27 (1834)), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc 82, p. 402 (1908-I915). Venezuela. — Panamà fins Venezuela, Curaçao. C. boops Dejean, (0-1) Spec. Col,, vol. 5, p. 258 (1831), Chevrolat, Ann. Soc. Ent. Fr. p. 185. (1863), VV. Horn, in: VVystman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 402 (1908-1915). Santo Domingo. — Cuba, Haití. C. olivacea Chaudoir, (I-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 118 (1854), Chevrolat, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 185 (1863), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 402 (1908-1915). Cuba. La col'lecció Codina E2T C. trifasciata Fabricius, Spec. Ins., vol. I, p. 286 (1781), ex parte, Ent. Syst., Vol. I, p. 177 (1792), ex parte, Syst. Eleuth., vol. 1, p. 242 (1801), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr. p. 181 (1897), Stett. Ent. Zeit., p. 329 (1907), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 403 (1908-1915). I) Peruviana Castelnau, (I O'-O Q) Etud. Ent., vol. I, p. 35 (1835), Chaudoir, Bull. Soc. Nat. Mos- cou, pars 7, p. 5 (1837), p. 114 (1854), Solier, in Gay, Hist. Fis. Chile, Zool., vol. 4, p. 115, Atlas Col , t. 1, Í: 2 a d. (1849), VV. Horn, in VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 403 (1908-1915). Xile. — Equador fins al desert de Atacama (Xile). C. suturalis Fabricius, (1-0) Ent. Syst. Suppl., p. 62 (1798), Syst. Eleuth., vol. I, p. 242 (1801) Herbst, Ràfer, vol. IO, p. 207 (1806), Dejean, Spec. Col., vol. 1 p. 129 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 P. 403 (1908-1915). Brasil. — St. Thomas, Barbados, St. Barthélemy,, Antigua:, Guadalupe22, Venezuela2, R. Amazonas in- ferior. , , , I) hebraea Flug, (o-I) Jahrbúcher, vol. I, p. 20 (1834), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 403 (1908-1915). R. Amazonas. — Porto Rico, Venezuela fins Ceara, fins Espíritu Santo, Obidos, Manaos, Tefíe, Riu Madeira, Martinica, Guadalupe22. trifasciata Dejean, (0-2) Spec. Col., vol. 1, p. 85 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p.. 403 (1908-1915). Obidos, R. Amazonas superior. C. chlorosticta FRollar, (0-1) Ann. Hofmus. VVien., p. 332 (1836), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 404 (1908-1915). Sao Paulo (Brasil oc.). — Sao Paulo fins Minas Ge- raes, Matto Grosso, Goyaz, Argentina2. smaragdina VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 198 (1893), in: VVytsman, Gen. In- sect., fasc. 82, p. 404 (1908-1915). Sao Paulo. 35 522 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 1) Sfaudingeria VV. Horn, nomen novum, per: (2 d'-0 Q) Staudingeri VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 368 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 404 (1908-1915). Sao Paulo. — Sao Paulo, Goyaz. C. Marquarditi VV. Horn, (I-I) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 91 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect,, fasc. 82, p. 405, Í. 56 (p. 29), t. 20, f. 4 (1908-1915). Sao Paulo. — Matto Grosso. C. morio Elug, (2-0) Jahrbúcher, vol. 1, p. 16 (1834), VV. Hom, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 213 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 405 (1908-1915). Sao Paulo. — Parà fins Manaos, Matto Grosso, Go- yaz, Sao Paulo, N. d'Argentina:. denticulata Rlug, (0-2) Jahrbúcher, vol. I, p. 15 (1834), VV. Horn, iu: VVytsman, Gen., Insect., fasc. 82, p. 405 (1908-1915). R. Amazonas superior. C. anulipes VV. Horn, (1-0) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 255 (1897), in: VVytsman, Gen. Insect. fasc. 82, p. 405 (1908-1915). — Typusl Sao Paulo. — Sao Paulo, Minas Geraes, Matto Grosso (Guyaba). C. minarum Putzeys, (O-I) N Mém. Soc. Sc. Liége, p. 309 (1845), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 406 (1908-1915). Minas Geraes. — Sao Paulo fins Bahia, Goyaz. C. argentata Fabricius, (0-2) Syst. Eleuth. vol. 1, p. 242 (1801), Herbst, Ràfer, vol. ro, p. 208 (1806), Dejean, Spec. Col., vol I, p. 147 (1825), Rirsch, Berl. Ent. Zeitschr., p. 125 (1873), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 354 (1896), p. 86 (1904), p. 87-91 (1900), in: VVyts- i man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 406 (1908-1915). Bolívia. — Guatemala, Panamà, S. Amèrica (exclu- La col'lecció Codina 523 vament a la regió occidental dels Andes) al S. fins N. d'Argentina, Guadalupe. var. (I d'-I 9) Matto Grosso. 2) amoenula Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 120 (1854), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 88 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 407 (1908-1915). Matto Grosso. — Cuyaba fins Amazonas, Parà. 3) aureola Elug, (o-I) Jahrbúcher, vol. 1, p. 35 (1834), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 88 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Sao Paulo. — Sao Paulo fins Minas Geraes, Matto Grosso, Paraguay, Salto, Tucuman. cyamtarsis Follar, (1-0) Ann. Hofmus. VVien, p. 332 (1830), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 324 (1891), p. 95 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Sao Paulo. 4) obscurella Rlug, Preis-Verz. Ins. Mus. Berlin, p. 3 (1829), Dejean, Spec. Col,, vol. 5, p. 268 (1831), VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 324 (1891), p. 89 (1900), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 ' (1908-1915). Còrdoba, Tucuman, Buenos Aires fins Sao Paulo. tvipunctata Dejean, (0-I) Spec. Col., vol. 5, p. 267 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82 (1908-1915). Argentina. 6) venustula Gory, (O-I) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 177 (1833): VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 86 (1904), p. 89-90 (1906), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Colombia. — Colombia fins Cayena. 524 Junta de Ciències Naturals de Barcelona affinis VV. Horn, (2 O'-IQ) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 77 (1892), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Suapure, Venezuela. 7) nebulosa Bates, (1-0) Ent. Monthly Mag., vol. 10, p. 263 (1874), Biol. Central Amer., COI, VOL 1, p-. 4, ts i, I 100881), MV. Hom, Deutsche (Ent. Zeitschr., p. 90 (19006), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Costa Rica. — Nicaragua fins Equador. Guyana2, Cayena2 C. preliosa Dolhturov, (I-I) Rev. Ent. Caen, p. 276 (1882), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407, t. 20 (1908-1915). Obidos, R. Amazonas. — Obidos. C. Friedenreichi Dolhturovv, (0-1) Ann. Soc. Ent. Belg., p. 154 (1887), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Santa Catharina. — Santa Catharina. C. confluente-signata VV. Horn, nomen novum, per: (1-0) confiuens VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 197 (1893), t. 3, f. 6 (1894), in: VVyts- man, Gen. Insect., fasc. 82, p. 407 (1908-1915). Paraguay. — N. Argentina, Uruguay, Paraguay, Mi- nas Geraes. C. apiala Dejean, (3-1) Spec. Col., vol. 1, p. 86 (1825), Bruch, Revista Mus. La Plata, vol. I4, p. 126, t. I, Í. IO (1907), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 408, Í. 112 (P. 34) (1908-1915). Montevideo, Uruguay, Argentina. — Río Negro (Pa- tagònia), Buenos Aires, Mendoza, Montevideo, Pa- raguay. (Esporàdic fins Mines Geraes.) 1) Clausseni Putzeys, (0-1) Mém. Soc. Soc. Liége, p. 365 (1845), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 408 (1908-1915). Sao Paulo. — Sao Paulo fins Minas Geraes. La col'lecció Codina 525 C. Bang-Haasi VV. Horn, (o d'-29Q) Deutsche Ent. Zeitschr., p. 24 (1907), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 408 (1908-1915). Cuyaba, Matto Grosso. — Cuyaba. C. miatula VV. Horn, novem novum, per:(I-0) mixta VV. Horn, Deutsche Ent. Zeitscht., p. 215 (1892), Anual. Mus. Nac. Buenos Aires, vol. 4, p. 174 (1895), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 409 (1908-1915). Perú. — Argentina (Mendoza) fins Perú, Bolívia, Chacarita: Cordilleras. C. Drahei VV. Horn. 2) pseudochiloleuca VV. Horn, (I-I) Ent. VVochenblatt., p. 209 (1908), in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 409 (1908-1915). Tucuman, Mendoza. C. melaleuca Dejean, (o-I) Spec. Col., vol. 5, p. 238 (1831), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 409, f. IO2 (p. 33) (1908-1915). Buenos Aires. — Port de la Fam (Estret de Maga- llanes), Patagònia N. de San Blas. Buenos Aires, Mendoza, Uruguay, Equador (Loja)2:. C. chiliensis Audouin et Brullé, (0-1) Arch. Mus, Hist. Nat. París, vol. I, p.:1833,t: O, f. 1-(r8090): Solier, in: Gay, Hist. Fis. Chile, Zool., vol. 4, p. 117 (1849): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 409 (1908-1915). Xile. — Xile, (Chubuto, eCordilleres argentineso. C. patagonica Brullé. 1) Cherubim Chevrolat, (5-4) Aun. Soc. Ent. Er:, p. 315, t 8, f. E, EL. (1838): VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 409 (1908-1915). Montevideo, La Plata. — Montevideo, Buenos Aires. 526 Junta de Ciències Naturals de Barcelona var. (O d'-I Q) Montevideo. C. ramosa Brullé, (I-I) Voyage Orbigny, Ins. Col., p. 7, t. 1, Í. 7 (1837), VV. Horn, in: Vvytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 409, Í. 150 (p. 37) (1908-1915). Patagònia. — Montevideo fins Patagònia (San Blas i San Julian). C. nivea Firby, (I-0) Trans. Linn. Soc. Lond., vol. 12, p. 376 (1818), Dejean, Spec. Col., vol. 1, p. 128 (1825), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 409 (1908-1915). Rio Grande do Sul. — Buenos Aires, Río Grande do Sul fins Rio de Janeiro. conspersa Dejean, (1-3) Spec. Col. vol. 1, p. 127 (1825), Brullé, Voyage O:bigay, Ins. Col. p. 9 (1837), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 409 (1908-1915). Río Grande do Sul, Montevideo. — Santa Catharina fins Montevideo, Misiones i Entre Ríos. I) Orbignyi Guérin, (O-I) Rev. Zool., p. 296 (1809), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect.. fasc. 82, P. 409, Í. 156 (p. 38) (1908-1915). S. Argentina. C. macrocnema Chaudoir, (1-0) Bull. Soc. Nat. Moscou, p. 15 (1852), VV. Horn, in: VVytsman, - Gen. Insect., fasc. 82, p. 4IO (1908-1915). Equador. — Nicaragua fins Mèxic. 1) obliquans Chaudoir, (I-0) Cat. Coll. Cicind., p. 33 (1865), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 410 (1908-1915). Colòmbia. — Panamà, Nicaragua. Chevrolati Boucard, (0-1) Bull. Soc. Zool. France, p. 214 (1880), Bates, Biol. Centr. Amer., Col. vol. 1, p. 12 (1881), VV. Horn, in :VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 410 (1908-1915). Nicaragua.— Nicaragua. La col'lecció Codina 527 C. graphiplera Dejean, (o d'-I9) Spec. Col. vol. 5, p. 257 (1831), VV. Hom, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 410, Í. 123 (P. 35) (1908-1915). Colòmbia. — Colòmbia, Venezuela. fulgidiceps Putzeys, (1-0) Mém. Soc. Sc. Liége, p. 307 (1845), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 4I0O (1908-1915). Venezuela. — Costa Rica fins Venezuela. 2. Genus Eurymorpha, Hope E. cyanipes Hope, (2 d'-2 9) Col. Man., vol. 2, p. 160, t. I, f. 4, 4 a-c (1838), Fairmaire, Ann. Soc. Ent. Fr., p. 94 (1856), Péringuey, Trans. S. Africa Philos. Soc., p. 29 (1893), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, p. 412, t. 20, f. 5 (1908-1915). Lúderitzbucht. — S. de l'Africa oc. alem., Mossa- medes. Moufjleti Fairmaire, (1-0) Ann. Soc. Ent. Fr., p. 95 (1856), Péringuey, Trans. S. Afr. Philos. Soc., p. 29, t. 2, f. 4 (1893), Eraatz, Deutsche Ent. Zeitschr., p. 255 (1891), VV. Horn, in: VVytsman, Gen. Insect., fasc. 82, P. 413 (1908-1915)., Damaraland. — S. de l'Africa oc. CC UP 15. its 7. 8. 7. 4. 16. 16. 27. 35. 6. 9. I. 3. FE 7n 16 2. Z E. ee. 74. qÈ 4. 6. Je I. ze I. 43: 32 IO. I5 FE. I Zn 2. El 3. 3. 6. 5. TL Z. és a 3. 28. 18. 58. 34. T. De 196 4 122. 99. 178. 144. (0) 25. 307. 355. 136. 130. 45: 45: 3. Z LE LOZ: 0 OO 5: Gèneres, RESUM CICINDELINAE POCOnOSIOma rat de ere 17 formes, (Cen OSIOMaR I eta OE en 8 Dl DDeroCran ta a ee ee 5 D) NEICONO NIE ES SS are 22 D) CGOLLV TES si cal da ae Na ele 47 ) Mantichord ce ee ceede ee 9 ) Platvepila ec san bec. I ) PyCnocnilaus i ae cep ce eis I ) Amb Cia ans ee cl tera ee ie 7 ) OUS Oci EE Ce ES 13 ) Amanida Semoe poda ac I ) Megacephala cele ne 84 ) Oxyeialaus a ce ser ere ele: 9 ) PSCudoryciala ds ce cesc ene 5 0 CROS Or see not 2 ) Eticalltaeiceradis ont el deia: 0 Dr OmaCa Esc en. eres ae le 50 Dl POL Ma RE Creta pea 7 ) Creta ie ee dec a 2 ) OS NCONtOL a a La ae are cia I ) DD acotarS a ee etc et 3 ) Caledomican. eeeicecieeioen: 4 ) DISET PSI Ona ee see ae 9 ) RIySOPICU TG ee SS eitae die de I ) EUDIOSODUS Nac ec ae Z ) ES ta ea RI ee Es 3 ) NOVQIOS I tació cr cen c 4 ) Odomtociala eres eren ere 0) D) Pre DUS aa ae i ae acreó : 2 ) ORVEOnt ae ae ae ae II ) Cicindela: EUÒpICaAr tacte ia See 107 ) Onental este aca 148 ) Australianats ie I 28 ) BalearctiCa ee ere 198 ) INEADCÈI CA ial se EE 135 D) INCOrÒpiCa aa. 55 D) ur vamorpha el See ee 2 D) 1,089 32. — Formes, 1,089. — Exemplars, 2,247. Pàg. 335 337 339 339 343 350 352 352 352 353 356 356 370 97 372 378 La col'lecció Codina 529 Són exemplars remarcables: Pogonostoma auripenne. — Extypus. Collyris Fruhstorferi. — Typus. C. apicalis. — Unicum (1910). Omus oblongocylindricus. — Cotypus. O. intermedioBronotalis. — Cotypus. Dromica VVellmant. — Typus. D. marginepunctata. — Typus. Prothyma breviformis. — Typus. Dilatotarsa tricondiloides. — Unicum (1010). Therates Fruhstorferi Sauteri. — Cotypus. Cicindela Bodongi. — Cotypus. . Colmanti albosignata. — Cotypus. . guttula flavilabris. — Cotypus. . Andremvesi Mauntu. — Typus. cancellata subtiliesculbta. — Cotypus. . doscelis setosoabdominalis. — Cotypus. . anulibes. — Typus. SECS OO Rares: Ambly. cylindriformis, Baroni, Om. humeroplanatus, Meg. re- galis Erthi, Tetr. Bocandei, Phaeox. Trvemolerasi, Tetr. Rlagesi, Oxvch. similis immaculata, Per. fuluvipes, Rhys. orbicollis, Ther. festiuus Rothschildi, spectabilis princebs, Vimiteheaudi, Chil. auribpenmis, chalybea, Oxigonta, C. Putzey- si, gigantea, viridis, flavibes, octonotata, Desgodinst, Princeps ducalis, vigintigultata, Leai, Leai nigella, Darivini, campes- tvis guadarramensis, germamica Martorelli, Bessert, hispa- mca, etc., etc. MOLUSCOS INGRESSATS EN EL MUSEU DESDE EL. MES: DE JUNY DEVIO16 Ne dal i MOLUSCOS INGRESSATS EN EL MUSEU DESDESEE MES DE JURNC DE 1916 determinats p.r ARTUR BOFILL I POCH DIRECTOR DEL MUSEU El nom de cada recolector va indicat amb les seguents abreviatures: Aa., AGUILAR-AMAT. — A. B., ARTUR BOFILL. — A. C., ASCENSI Co- DINA. — A. F., AGNETA Foix. — E. C., EXCURSIÓ COLECTIVA. — E. J., EmiLI JUNCADELLA. — F. Q., FONT QUER. — G0., GONI. — Gr., GROS.— I. S., IGNASI DE SAGARRA. — J. C., JosEP Có. — J. L., JosEP M. DE LA FUENTE.— J. M., JosEP MALUQUER. — Jq. M.. JOAQUÍN MALUQUER. — ELL. S., LLUIS SOLER. — M. S., MAXIMí SAN MIGUEL. — P. N., PARE NAVÀS. — S. M., SALVADOR MALUQUER. Les dates de recolecció s'indican amb xifres aràbigues i romanes. Murex (Phyllonotus) tvunculus L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cap de Creus, VI,17, J. M. M. (Ocinebra) aciculatus LE. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. M. (Ocinebra) Blainvillei Payr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173 J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. M. (Ocinebra) Blainvillei Payr., var. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. M. (Ocinebra) Eduvardsi Payr. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. M. (Ocinebra) evinaceus L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173 J. M. M. (Ocinebra) scalaroides Blainv. — Cadaqués, VI-17, J. M. 534 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pisania maculosa Lle. — Cadaqués, VI-17: J. M. Pollia (Tritonidea) d'Ovbieny: Payr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17: JM. Euthvia comnea L. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Gui- llola, Cadaqués, Vl-17, J. M. Defrancia (Donovania) minima Mtg. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. D. (Clathurella) Cordieri Payr. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. D. (Clathurella) Leufroyi Mich. — Cala Naos, Cadaqués, VI-173 J. M. D. (Clathurella) purpurea Mtg. var. bicolor Risso. — Sta. Cristina, Llo- ret, V-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. D. (Clathurella) vudis Scace. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173 J. M. Daphnella (Mangilia) albida Dh. Sta. Cristina, Lloret, V-17: J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. D. (Mangilia) Companyoi B. D. D.2 — Cadaqués, VI-17, J. M. D. (Mangilia) multilineolata Dh. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-I7, jJ. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. D. (Mangilia) multilineolata Dh., var. atra Mts. — Cala Naos, Cada- qués, Vl-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Triton (Simpulum) corrugatus Ll. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. Nassa mutabilis L. — Cadaqués, VI-17, J. M. N. granum Ll. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. N. (Telasco) costulata Ren., var. costata Mts. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. N. (Telasco) costulata Ren., var. unifasciata IRien. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, IV-173, Go. N. (Telasco) costulata Ren., var. pulchervima B. D. D. — Cadaqués, Vil-17: f. M. N. (Telasco) costulata Ren., var., flavida Mts. — Cadaqués, VI-17, J. M. N. (Hima) incvassata Múll. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. N. (Tvitea) veticulata L., var. nitida Jeiír. — Cadaqués, VI-17, J. M. Neritula nevitea L. — Cadaqués, VI-17, J. M. N. Donovani Risso. — Sta. Cristina, Lloret, V.-173 J. M. Purpura (Stramonita) hamastoma L. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Mitra comnicula L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-r7, J. M. — Cadaqués, VI-17, JM: M. ebenus Lli. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. — Cala Naos, Cada- qués, VI-17: J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. M. ebenus L., var. concolor Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. M. (Pusia) tricoloy Gmel. — Cala Guillola, Cadaqués, Vl-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. Mitrolumna olivoidea Cantr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Marginella (Gibberula) miliaria L. — Sta. Cristina. Lloret, V-173, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, Moluscos ingressats en el Museu 535 J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. M. (Gibberula) Philippii Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. Columbella (Pygmea) vustica L. — Santa Cristina, Lloret 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallor- ca, 8-I1-17, J. M. — IV-17, Go. C. (Pygmea) rustica L., var. spongiarum Ducl. — Sta. Cristina, Llo- ret, 30-1V-17, E. C. C. (Mitrella) scvipta L. — Cadaqués, VI-17, J. M. C. (Atilia) minor Scacc. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. C. (Amycla) corniculum Olivi. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. C. (Amycla) comrniculum Olivi, var. elongata Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-173 J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. C. (Amycla) corniculum Olivi, var. raricosta Risso. — Cadaqués, VI-17, J. M. Natica (Lunatia) Alderi Forb., var. globulosa B. D. D. — Sta. Cristine, Lloret, V-17, J. ML. Haliotis lamellosa Lle. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. Scalaria (Clathvus) communis LE. Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Eulima polita L., var. brevis Reg. —Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. Conus (Chelyconus) mediterraneus Brug. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, Vl-17, J. M. — Roques dels Ter- rens, Mallorca, 10-11-173, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17, J. M. C. (Chelyconus) mediterraneus Brug., var. carinata B. D. D. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, IV-17, Go. C. (Chelyconus) mediterraneus Brug., var. ex col. vubens B. D. D. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. Trivia pulex Soland. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cada- qués, 2-VI-17, J. M. T. europea Mtg. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. Cerithium rupestre Risso, var. plicata B. D. D.—Cadaqués, VI-17, J. M. C. vulgatum Brug. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173 J. M. — Cada- qués, VI-17, J. M. Porto-Pí, Mallorca, 7-11-17, J. M. C. vulgatum Brug., var. hiria B. D. D. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17, J. M. — IV-17, Go. C. vulgatum Brug., var. tuberculata Phil. — Sta. Cristina, Lloret, V-17: J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. C. vulgatum Brug., var. obesa Nob. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Bittium veticulatum Da Costa, var. Jadertina Brusina. — Cala Guillole, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17: J. M: — Ca- daqués, VI-17, J. M. B. veticulatum Da Costa, var. Latveillei Pay:. — Sta. Cristina, Lloret, V-173 J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, ese daqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17, J. M. — IV-17, Go. 536 Junta de Ciències Naturals de Barcelona B. veliculatum Da Costa, var, paludosa B. D. D. — Cala Guillola, Ca- daqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. Triforis pevversus L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. — Cala Gui- llola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VIl-17, J. M. — Santander, M. S. Littovina (Nevitoides) neritoides L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Bythinia tentaculata L. — La Escala: J. M. — Albufera de Alcudia, Ma- llorca, 19-11-17, J. M. B. tentaculata L., var. producta Mlce. — La Escala: J. M. — Albuíera de Alcudia, Mallorca, 20-II-17, J. M. B. Michaudi Duval2 — Santander: M. S. B. Michaudi Duval2, var. fasciata B. — Santander, M. S. Paludestrina acuta Drap. — Empories, J. M. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-11-17, J. M. Amnicola spivata Paladh. — Mayals, prov. Lleida, VI-17, E. J. 4. similis Drap. — Empories, J. M. — Albufera de Alcudia, Mallorca, IO-II-174 Je MM. 4. Maceana Paladh. — Hipòdrom de Barcelona, V-16, Aa. i A. B. A. compacta Paladh. — Font de l'Oliva, El Mont, Ortoneda, Segre, J. M. 4. globulus Boí. — Font del Sot del Pinell, Portellet del Montsec, No- guera Ribagorçana: A. B. Rissoina Bvuguierei Payr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. Barleecia vubra Ad. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VIC: TEENL Rissoa variabilis v. MhIf. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173 J. M. — Ca- daqués, 2-Vl-17, J. M. R. variabilis MhIf., var. brevis Mts. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. R. vudis Phil.e — Porto-Pí, Mallorca, IV-173 Go. R. cancellata Da Costa. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — C2- daqués, VI-17, J. M. R. (Acine) auriscalpium L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Alvania violacea Desm. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, Vl-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. 4. ventricosa Desm. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M.— Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M.— Cadaqués, 2-VI-17, J. M.— Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. A. Guerini Recl. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, Vil: JM. A. lineata Risso. — Cala Guillola, Cadaqués,. VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. A. cimex L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17: J. M. — Cala Guillola, Ca- daqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. Moluscos ingressats en el Museu 537 A. cimex L., var. lactea Phil. — Cadaqués, VI-17, J. M. A. cimex L., var. fusca Phil. — Cal2, Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. A. cimex L., var. fasciata Phil. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Vermetus cristatus B.ondi. — Ste. Cristina, Lloret V-173 J. M. V. triqueter Biv. — Empories: en els blocs de les antigúes muralles, TV7: E, C. Calyptrea chinensis L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Ca- daqués, VI-17, J. M. Capulus hungaricus L. — Cadaqués, VI-17, J. M. Phastanella (Tricolia) pullus L. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-I7, E. C. — V-17, J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cala Naos, Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Ph. (Tricolia) tenuis Mich. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Ca- daqués, 2-VI-17, J. M. Turbo (Collonia) sanguineus L., var. fusca Dautz, — Cala Guillola, Ca- daqués, VI-17, J. M. Clanculus cruciatus L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, f M. C. Jussieui Payr. — La Escala, J. M. C. Jussieui Payr., var. glomus Phil. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. Monodonta turbinata Born. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-17, J. M. M. articulata Lle. — Cadaqués, VI-17, J. M. dieyphinus Laugieri Payr. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Illa Cabrera, 16-II-17, J. M. Jugubinus depictus Dh. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Ca- daqués, VI-17, J. M. J. exasperatus Penn. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. — Cadaqués, Vi-rrs, J.M: J. exasperatus Penn., var. Matoni Payr. — Cadaqués, VI-17, J. M. J. Gravine Mts. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. J. striatus L. — Cadaqués, 2-VI-17, J. M. Gibbula Richardi Payr. — Cadaqués, VI-17, J. M. G. varia L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. — Cala Guillola, Cada- qués, VI-17, J. M. Cadaqués, VI-17, J. M. G. umbilicaris L. — La Escala, J. M. G. turbinoides Dh. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. G. tumida Mtg. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. G. vavilineata Mich. — Cadaqués, VI-17, J. M. G G . avdens von Salis. — Cadaqués, VI,17, J. M. . Adansoni Payr. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cada- qués, VI-17, J. M. Fissurella nubecula L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. F. (Lucapina) Greca L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. 36 538 Junta de Ciències Naturals de Barcelona F. (Lucapina) gibberula Ll. — Santa Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. —Cadaqués, VI-17, J. M. Dentalium vulgare Da Costa. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. Gadinia Garnoti Payr., var. capuloidea B. D. D. — Sta. Cristina, Llo- met. Nomy: J. M. Patella lusitanica Gmel. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. — Roques d'es Terrens, Mallorca, ro-II-17, J. M. P. cevulea L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. — Cadaqués, Vl-17, J. M. — Porto-Pí, Ma- llorca, 8-I1-175 Je M. P. fevvuginea Gmel. — Empories: entre els objectes de les excavacions. I V-17: EE. Acanthochiton discvebans Brovn. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Vitrvina (Phenacolimax) major Fér. — Montserrat, canal de St. Joan. Llocs frescals dessota de les pedres: no abunda, V-17, A. B. — Mont- serrat, I. S. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. Hyalinia (Vitrea) cvystallina Múll. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. H. ( Vitrea) pseudohydatina Bgt. — Sta. Margarida de Olot, 2-V-17, E. C. H. (Vitrea) subterranea Bgt. — Valls, 20-XI-16, I. S. H. (Polita) Balmei Pot. et Mich. — Estellencs, Mallorca, 15-II-17, J. M. — Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Albufera de Alcudia, Mallor- Ca, 0-7: EM. . (Polita) cellaria Múll. — La Escala, J. M. (Polita) Farinesiana Bgt. — Valls, 20-XI-16, I. S. — Montesquiu, XII-16, Aa. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. . (Polita) glabra Stud. — Monte Caro, Tortosa, Vl-17, F. Q. (Polita) lucida Drap. — Montserrat, en la canal de St. Joan, llocs frescals dessota les pedres: no abunda, 6-V-17, A. B. — Banyoles. Les Estunes, 2-V-17, E. C. . (Polita) nitidula Drap. — Aluvions de Artesa de Segre, S. M. . (Poltta) sp. — Mahó, camí de Inapucó, F. Q. . (Conulus) fulva Múll. — ions de Goese de Segre: J. M. a ueb Proa candidissima Drap. SN Es EC. Muralles ciclòpees de Tarragona, 9-V-173 As B. —n. v. Caragol blanc: Plana de S. Jordi, entre Hospitalet de l'Infant i Ametlla, Tarragona: gar- rigues d'espart, a pocs met. s/m., 13-V-17, F. Q. — Regués, Tor- tosa, 24-VI-17, Gr. — Barbastro. F. Q. L. cariosula Mich. — Arenal, Mallorca, 28-11-17, J. M. — Porto Pí, Ma- llorca, II-17, J. M. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Bellver, Mallorca, 8-II-173, J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17, J. M. Patula (Pyramidula) rupestris Drap. — Montserrat, I. S. — Empories, en les muralles, 1-V-17, E. C. — Camprodón, 23-Vl-17, A. B. — San Guim, prov. de Lleida, 17-VI-17, I. S. — Barranc del Salt del Cabrit, roques a 1,000 m. alt., Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. un En etapes Moluscos ingressats en el Museu 539 P. (Pyramidula) vupestris Drap., var. trochoides. vions, Jq. M. P. (Discus) omalisma Bgt. — Montserrat, I. S. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. Helix (Caracolina) barbula Charp. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. H. (Caracolina) lenticula Fér. — Ca'n Tunis Barcelona, sota les pedres, 25-III-17, LL. S. — Empóries: dessota les pedres, 1-V-17, E. C. — Garraf, J. M. — Mahó, camí de Inapucó, F. Q. — Porto-Pí, Mallor- Gar 7 EE73 f. MM. IV-17, Go. — Bellver, Mallorca, 8-II-173, J. M. — Valldemosa, Mallorca 15-II-17, J. M. — Illa Cabrera, 16-II-17, ME H. (Vallonia) pulchella Múll. — Montserrat, I. S. — Artesa de Segre, aluvions, Jq. M. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, ME na Je EE: H. (Fvuticicola) ruscinica Bgt. — Entre mitg de l'herba dels llGcs hu- mits de la canal de St. Joan, Montserrat, no abunda, 6-V-17, A. B. — Sta. Margarida, Olot, 2-V-17, E. C. Montesquiu, XII-16, Aa. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. H. (Monacha) hylonomia Bgt. — Camprodón, passeig de la Font Nova, Aa. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. — Pobla de Segur, IH-17, S. M. . (Monacha) odeca Bgt. — Artiga, vall d'Aràn, VIII-16, J. C. . (Carthusiana) carthusiana Múll. — Valls, 20-XI-16, I. S. — Montes- quiu, XII-16, Aa. — Empories, J. M. — Cervera, V-17, A. F. — Hortes de Gumiel de Izón, Burgos, M. S. — La Solana, Pozuelo de Cala- trava, Ciudad Real, VI-17: J. L. H. (Carthusiana) carthusiana Múll., minor. — Empories, J. M. — Alu- vions de Artesa de Segre, J. M. . (Carthusiana) sarriensis Bgt. Pedralbes, Barcelona, M. S. . (Zenobia) lanuginosa Boissy. — La Puebla, Mallorca, 19-H-17, J. M. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Raxa, Mallorca, I4- El-r7, J.M. Artesa de Segre: alu- Roges eegjen H. (Trichia) Martorell: Bgt. — Sta. Margarida, Olot, 2-V-17, E. C. H. (Trichia) Boflliana Fag. — Garraf, I. S. — Montserrat, en la canal de St. Joan, junt amb Pupa Bofilli, no abunda, 6-V-17, A. B. — Montserrat, I. S. H. (Tvichia) ataxiaca Fag. — Hortes de Gumiel de Izún, Burgos, M. S. H. (Euparypha) pisana Múll. — Coll Blanc, Barcelona, abunda entre la Cupularia viscosa i altres plantes, XI-16, A. B. —La Escala, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Cervera, V-17, A. F. — Son Bou, Menorca, en la Crucianella marítima, F. Q. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. — 8-1I-17, J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17,J. M. — Bellver, Malloice, 8-II, 17, J. M. — La Puebla, Mallorca, 19-I1-175 J. M. — Illa de Cabrera, 16-I1I-17, J. M. H. (Euparypha) caltocyphia Bgt. — Muralles ciclòpees de Tarragona, 9-IV-17, A. B. 540 Junta de Ciències Naturals de Barcelona se) (Euparypha) carpiensis Let. et Bgt. — Platja de Sta. Cristina, Llo- ret. SO-IV-I7: BE. C. . (Heliomanes) variabilis Drap. — Valis, 20-XI-16, I. S. — Sta. Cris- tina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — Empories, 1-V-17, E. C. — La So- lana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. (Heliomanes) palavasensis Germ. — Pedralbes, Barcelona, M. S. — Farola del Llobregat, A. B. — Montserrat, hort dels Monjos: I. S. — Cervera, molt abundant, III-17, A. F., i F. Q. — La Escala, J. M. H. (Heliomanes) papalis Loc. — Farola del Llogrebat, A. B. — La Es- cala, J. M. H. (Heliomanes) aspila Bgt. — Farola del Llobregat, arenales marítims, A. B. — Platja de Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. H. (Heliomanes) Roigiana Boí. — Sta. Cristina de Lloret, arenals ma- rítims amb el Pancratium maritimum, IV-16, A. B. H. (Heliomanes) lauta Lovve. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Sa- rrió, Palma de Mallorca, 17-I1-17, J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17, J. M. — Soller, Mallorca, r1-l1-17, J. M. Illa Cabrera, 16-II-17, J. M. H. (Heliomanes) lauta Lovve, var, major. — Illa Cabrera, 16-1I-17, J. M. H. (Heliomanes) lauta Love, var. — Ca's Català. Mallorca, 9-II-17, J. M. — La Pobla, Mallorca, 19-II-17, J. M. H. (Heliomanes) limara Bgt. — Aluvions de Artesa de Segre: J. M. H. (Heliomanes) Mendvanoi Serv. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. H. (Heliomanes) cistovum Mor. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciu- dad. Real, VI-17, J.E. H. (Jacosta) Montsevratensis Hid. — Montserrat, entre les arrels dels rabolls de Sant Geroni, 6-V-17, A. B. H. (Jacosta) Homeyeri Dohrn € Heynemann. — Illa Cabrera, 16-II-17, JM. H. (Jacosta) frater Dohrn és Heynemann. — Illa Cabrera, 16-II-17, J. M. H. (Jacosta) Boissyi Terv. — Estellencs, Mallorca, 15-II-173 J. M. — Are- nal, Mallorca, 28-II-17, J. M. H. (Helicella) cespitum Drap. — Arenal, Mallorca, II-17, J. M. — La Puebla, Mallorca, 19-II-17, J. M. H. (Helicella) Avigot Rossm. — Valls, 20-XI-16, I. S. — Font de la En- (ch rabiada, La Garriga del Vallés, 2-XI-16, A. B. — Olost, Lluçanés, r2-XI-16, Aa. — Cervera, molt abundant, III 17, A. F. y F. Q. — Montmagastre, Segre, J. M. — Sta. Cristina, Lloret, IV-16, A. B. — La Escala, J. M.— La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. (Helicella) subarigoi Fag.2 mss. — Montesquiu, XII-16, Aa. (Helicella) Heripensis Mab. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, Vl-17, J. L. (Helicella) Pallaresica Fag. — Cervera, III-17, F. Q.— Aluvions de Artesa de Segre, J. M. Moluscos ingressats en el Museu 541 SIS . (Helicopsis) Barcinensis Bst. — Montserrat, I. S. . (Helicopsis) ge . (Helicopsis) gr. Barcinensis Bgt. — La Escala, J. M. . (Helicopsis) s . Barcinensis Bgt. — Valls, 20-XI-16, I. S. ubmevidionalis Bgt. — Estellencs, Mallorca, 15-1I-17, J. M. H. (Helicopsis) apicina Ll. — Mahó, camí de Inapucó: F. Q. — Sarrià, Palma de Mallorca, 17-HI-173: J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-1I-173 J. M. — Valldemosa, Mallorca, 15-II-17, J. M. H. (Helicopsis) conspurcata Drap. — La Escala, J. M. H. (Helicopsis) Pozuelica Fag. (mss.) — La Solana, Pozuclo de Calatre- vas VII TE EL H. (Helicopsis) Pozuelica Fag. (mss.), major. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. H. (Helicopsis stoliomena Bgt. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Civ- dad Real, VI-17, J. L. H. (Tuvricula) Penchinati Bgt. — Cervera, III-17, F. Q. — Cala Guillc- la, Cadaqués, VI-17, J. M. H. (Tuvricula) Monistrolensis Fag. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. H. (Tuvricula) terrestris Chemn. — Muralles ciclòpees de Tarragona, ee) XRRS X ze . (Turricula) trochlea Pfr. Í. 9-IV-17, A. B. — La Escala: J. M. — Empóries, I-V-17, E. C. —Santa Margarida, Olot, Les Estunes, Banyoles, 2-V-17, E. C. — Porto-Pí, Mallorca, 8-II-17:, J. M. — IV-17, Go. — Valldemosa, Mallorca, I5- I-17, J. M. — Illa Cabrera, 16-H-17, J. M. Sarrià, Palma de Mallorca, 17-II-17, J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-11I-17: J. M. . (Turricula) trochlea Pfr., minor. — Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. . (Turricula) conica Drap. . (Turricula) conica Drap., minor. — Empóries: J. M. . (Cochlicella) conoidea Drap. — La Escala, J. M. — Empóries, 1-V-I73 Empóries: J. M. — Mahó, F. Q. E. C. — J. M. — Son Bou, Menorca, en la Crucianella maritima, F. Q. — Bellver, Mallorca, 8-1I-173, J. M. (Cochlicella) barbara L. Abunda en la colecció petrogràfica enfro: t del Museu Martorell, I-17, Aa, A. B.— Pedralbes, Barcelona, M. S. — Hipòdrom de Barcelona, V-16, Aa, A. B. — La Escala, Empóries, J. M. — Aluvions de Aitesa de Segre, J. M. — La Solana, Pozuelo ce Calatrava, Ciudad Real, Vl-17, J. L. — La Puebla, Mallorca, 19- EE ie CIM. . (Cochlicella) acuta Múll. — Pedralbes, Barcelona, M. S. — Muralles ciclòpees de Tarragona, 19-II1-173 9-IV-17, A. B. — La Escala, J. M. — Empóries, 1-V-17, E. C. — Mehó, Camí de Inapucó, F. Q. — Portc- Pí, Mallorca, 8-II-17:, J. M. — IV-17, Go. — Sarrià, Palma de Mc- llorca, 17-II-17, J. M. — Ca's Català, Mallorca, 9-II-17, J. M. Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M.— La Puebla, Mallorca, 19-11-1735 J. M. — Illa Cabrera, 16-II-17, J. M. H. (Campylea) oreina Fag. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. H . (Encampylea) cornea Drap. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. 54 Tal ch DE as X x . (Macularia) axia Bgt., forma minor. . (Macularia) punctata Múl). . (Macularia) apalolena Bgt. — S. Genís dels Agudells, Aa. — Cervera, 2 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (Eucampylea) Desmoulinsi Farines, var. atricha Boí. — Montsech, vessant d'Ager, F. Q. . (Chilotrema) andorrica Bgt. — Montesquiu, XII-16, Aa. — De Santa Fe a Gualba, Montseny, 8-VIlI-17: I. S. — De Arbúcies a St. Hilari, M. S. — Catedral de Gerona, 25-XII-16, A. B. — Besalú, 2-V-I7, E. C. — Empóries, 1-V-17, E. C. — Espot, Noguera, 21-VII-17, BN AC. . (Chilotvema) andorrica Bgt., vars. flammulata i alba Dup. — Camp- rodón, 29-VI-17, A. B. (Tachea) splendida Dr , sobre Caldes de Montbuy, exemplars amb la faixa superior ampla: entre les plantes i les penyes, abunda, XI-16, Aa., A. B., F. Q. — Montserrat, immediacions de Sta. Agna i de St.. Geroni: no escasseja la var. vosea, 6-V-17, A. B.— Montserrat: I. S. — Montesquiu, XII-16, Aa. — Olost, Lluçanés, 12- XI-16, Aa. — Les Estunes, Banyoles, 2-V-17, E. C. — Cervera, II1-17, V-17, A. F. i F. Q. — En les ginesteres de Valls, prop de 1a estació del ferrocaril, 3-VI-17, A. B. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17: J. M. . (Tachea) splendida Drap., minor. — Plana de St. Jordi entre Hospi- talet de l'Infant i Ametlla, Tarragona, garrigues d'espart, a pocs met. 5/0, m9 Vero EQ. . (Tachea) Cossoni Bgt. — Coll Bianc, Barcelona, en la Agave americana, EST: UN AB: Es 20-XI-16, I. S. — Muralles ciclòpees de Tar- ragona: 9-IV-17, A. B. (Tachea) ne , arell, sobre Caldes de Montbuy, XI-16, Aa, A. B., i F. Q. — St. Geroni de Montserrat, exemplar amb una faixa i coloració general que tira al verdós, con els que comunment allí s'troban, 6-V-17, A. B. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. — Mont- sech, vessant. d'Ager, F. Q. La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17: J. L. . (Tachea) nemoralis L., var. Petiveria Mod. - Tand. — Gualba, Aa. . (Tachea) nemoralis L., var. Polia Moq. - Tand. — Gualba, Aa. ) (Tachea) nemovalis L., minor. — Pobla de Segur, III, 17, S. M. 3 es hortensis Múll. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. (Macularia) lactea Múll. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI JE (Macularia) axia Bgt. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. — Bellver, Mallorca, 8-11-17, J. M. — Illa Cabrera, 16-HI-17, J. M. Illa Cabrera, 16-I1-17, J. M. Raxa, Mallorca, 16-I1-17, J. M. VE AS CP, . (Macularia) alonensis, Fér. N. V., Caragolí valenció, vaquetes. — Hos- pitalet de l'Infant, Tarragona: ermots i vinyes, a 50 met. s/m., 12- More OO. (Macularia) vermiculata Múll, — Valls, 20-XI-16, I, S. — Claustre Moluscos ingressats en el Museu 543 del monastir de Stes. Creus, 2-VI-17:, A. B. — Muralles ciclòpees de Tarragona, 9-IV-17, A. B. — Cambr.ls, prov. Tarragona, parc Samà, IO-VI-17: Aa., A. B: i Jq. M. — Cervera, V-17, A. F. —Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — Alguns de color més fosca, Empóries, I-V-17, E. C. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Castell de Figueres, r- V-17, E. C. — Montsech, vessant de Ager, F. Q. — Porto-Pí, Ma- llorca, 7-I1I-17, J. M. — IV-17, Go. . (Macularia) vermiculata Múll. minor. — Illa Cabrera, 16-H-17, J. M. . (Macularia) balearica Zgl. — Estellencs, Mallorca, 15-1I-17, J. M. (Macularia) Companyoi Aler. — Muralles ciclòpees de Tarragona, 19-III-17 i 9-IV-17, A. B. — Muralla de Palma de Mallorca, 8-II-17, VE . (Macularia) minoricensis Mittre. — Illa Cabrera, 16-II-17, J. M. . (Macularia) Graellsiana Pír. — Puig de's Ca, Mallorca, V-17, J. C. . (Murella) mahonensis Mts. — Mahó, F. Q. . (Cryptomphalus) aspersa Múll. — El Farell de Caldas de Montbuy, molt comú generalment la forma globulosa: en la font del Pasquel un exemplar d'espira més elevada amb la última volta un xic so- luta, XI-16, Aa., A. B., F. Q. — Gualba: Aa. — Cervera, III-17, V-17, F. Q., A. F. — Valls, 20-XI-16, I. S. — La Solana, Pozuelo de Cala- trava, Ciudad Real, VI-17: 7. L. . (Cryptomphalus) aspersa Múll., var. ex col. zebrina. — Tossa, costa brava, 30-IV-17s E. C. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll., major. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, FE. Qi H. (Cryptomphalus) aspersa Múll., minor. — Pobla de S2gur, IILI-17, S: M. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll., forma depressa, últim anfracte di- latat. — Bellver, Mallorca, 8-II-17: J. M. Buliminus (Zebrina) detritus Múll. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. — Vall d'Ager, Montsech, F. Q — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. B. (Ena) montanus Drap. — Santande1, M. S. B. (Ena) obscurus Múll. — Monte Ca1o, Tortosa, VI-17, F. Q. B. (Chondvula) quadridens Múll. — Garraf, J. M. — Montserrat: I. S. — Cervera, III-17, F. Q. — Aluv.ons de Artesa de Segre, J. M. i Jq. M. B. (Chondvula) quadvidens Múll., major. — La Solana, Pozuelo de Cala- trava, Ciudad Real, VI-17, J. L. Stenogyra (Rumina) decollata L. — Montjuich de Barcelona prop del Castell, M. S. — Pedralbes, Barcelona: M. S. — Montserrat, I. S. — Empóries, 1-V-17, E. C. — Montesquiu, XII-17, Aa. — Besalú, 2- V-17, E. C. — Cervera, lI-17, A. F. — Montmagastre, Segre: J. M. — Cambrils, parc Samà, r0-VI-17, Aa, A. B. i Jg. M. — La Solena, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. — Sarrià, Palma de Mallorca, 17-II-17: J. M. — Porto-Pí, Mallorca, 7-1I-173 J. M. — Bell - ver, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-1I-17, J. M. — Illa Cabrera, 16-1I-17, J. M. IS IRIS ee) 544 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Cionella (Ferussacia) folliculus Gron. — La Solana, Pozuelo de Cela- C. C: trava, Ciudad Real, VI-17, J. L. (Ferussacia) Vescoi Bgt. — La Escala, Empóries, Garraf, J. M. — Empóries, 1-V-17, E. C. — Aluvions de Artesa de Segre, J. M. — Mahó, camí de Inapucó, F. Q. — Sarrià, Palma de Mallorca, 17-11-17, J. M. — Bellver, Mallorca, 8-I1-17, J. M. . (Zua) subeylindrica L. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. —Hor- tes de Gumiel de Izún, Burgos, M. S. (Cecilianella) acicula Múll. — Montserrat, I. S. — Aluvions de Ar- tesa de Segre, J. M. — La Solana, Pozueio de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. — Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. (Cecilianella) Liesvillei Bet. — Aluvions de Artesa de Segre: J. M. Pupa (Abida) granum Drap. — Montserrat, I. S. — Empóries, J. M. — Aluvions de Artesa de Segre: J. M. — La Solana, Pozuelo de Cala- trava, Ciudad Real, VI-17, J. L. — Bellver, Mallorca, 8-1I-17, J. M. — Illa de Cabrera, 16-II-17, J. M. . (Abida) polyodon Drap. — Pia de les Basses, Castelldefels, roques calices, alt. 375 m., 7-VI-17, F. Q. i Gr.—Garraí, I. S. i J. M.—Hospi- talet de l'Infant, Tarragona, roques calisses del Forat Negre, en els comuns de Valldellós, a 500 m. s/m., 12-V-17, F. Q. — La Censola, Monte Caro, Tortosa, 1.400 m. alt. VI-17, F. Q —Barranc del Salt del Cabrit, roques a 1.000 m. alt., Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. (Abida) montserratica Fag. — Montserrat, I. S. — De Arbucies a St. Hilari, M. S. — Empóries, J. M.—Les Estunes, Banyoles, 2-V-17, E. C. — Sta. Margarida, Oiot, 2-V-17, E. C. — San Guim, prov. Lleida, 17-VI-17, I. S. — Aluvions de Artesa de Segre, Jq. M. — Base del Montsià, prov. de Tarragona, F. Q u P. (Abida) ringicula Mich. — Montserrat, camí dels Degotalls, 16-VII-17, VESA P. (Abida) Brauni Rossm. — Montserrat, I. S. — Aluvions de Artesa JE de Segre, J. M. — Montsech, vessant d'Ager, F. Q. (Abida) cylindrica Mich. — Montserrat: no escassa en la canal de St. Joan, entre les herbes al peu de les penyes: els individus, com els demés de la muntanya, són de proporcions bastant reduides: 6-V-17, A. B. — Besalú, 2-V-17, E. C. — Sta. Margarida, Olot, i Les Estunes, Banyoles, 2-V-17, E. C. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. . (Abida) variabilis Drap., minor. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. . (Abida) secale Drap. — Santander: M. S. . (Abida) affinis Rossm. — Hospitalet de l'Infant, Tarragona, roques calices del Forat Negre en els comuns de Valldellós, a 500 mts. s/m., I2- Verge ES Q: (Abida) Bofilli Fag. — Montserrat, camí dels, Degotalls, 16-VII-173 I. S. — Montserrat, en la canal de St. Joan: no abunda, 6-V-17, A. B. . (Abida) catalonica Bof. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. . (Abida) similis Brug. — Empóries i castell de Figueres, 1-V-17, E. C. (Modicella) Farinesi Desm, — Camprodón, 29-VI-17, A. B. Moluscos ingressats en el Museu 545 P ge) go (Modicella) microdon NVest. — Montserrat, I. S. — Montserrat, ca- nal de St. Joan, junt amb Pupa leptochila i Pomatias monserraticus: abunda, 6-V-17, A. B. . (Modicella) tarraconensis Fag. — Pia de Basses, Castelldefels, roques calices, alt 375 m., F. Q. i Gr. — Garraf, I. S. — Montsià, prov. de Tarragona, VIl-17, Gr. — Barranc del Salt del Cabrit, roques a I.000 m. alt, M. Caro, Tortosa, F. Q. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q 3 (Modicella) dertosensis Boí. — Hospitalet de l'Infant, Tarregona: roques calices del Forat Negre, en els comuns de Valldellós, a 500 metres s/m., 12-V-17, F. Q. — Base del Montsià, prov de Tarragona: Font del Teix, cim del Montsià, F. Q. — La Pietat, prov. de Tarra- gona, F. Q. P. (Modicella) apopletica Bof. (mss.) — Cim de la, Mola, prov. de Tarra- gona: F. Q. — Falset, prop del poble, F. Q. P. (Modicella) avenacea B:ug. — San Guim, prov., de Lleida, 17-VI-17, do has gel ds cel el su gels P I. S. — Cim de la Mola, Tarragona: F. Q. — La Censola, Monte Caro, Tortosa, 1.400 m. alt., VI-17, F. Q. . (Modicella) ignota Feg. — Sta. Margarida de Olot, 2-V-17, E. C. . (Modicella) Penchinatiana Bgt. —Ortoneda, conca del Segre, 10-X-16, 7. M. . (Modicella) sexplicata Bof. — Montmagastre, Segre, J. M. — Mont- sech, vessant d'Ager, F. Q. . (Modicella) sexplicata Bof., minor. — Montsech, vessant d'Ager, F. Q. . (Modicella) leptochila Fag. — Montserrat: I. S. — Montserrat, camí dels Degotalls, 16-VII-17, I. S. — Montserrat, Canal de St. Joan, abunda adherida a les penyes, 6-V-17, A. B. — Camprodón, 29-VI-175 A. B. — Sta. Margarida, Olot, 2-V-17, E. C. — De Arbucies a St. Hi- lari: M. S. . (Modicella) leptochila Fag., var. macrochila Bof. (mss.) — Hospitalet de l'Infant, Tarregona, roques calices del Forat Negre, en els co- muns de Valldellós, a 500 m. alt., 12-V-17, F. Q. . (Modicella) crassata Boí. — Montsech, vessant d'Ager, F. Q. . (Modicella) goniostoma Rúst. — El Farell, desde Caldes de Montbuy, fins al cim, abunda entre les penyes, XI-16, Aa., A. B. i F. Q. — Mon- tesquiu, abunda, XII-16, Aa. . (Charadrobia) umbilicata Dr. — Montserrat, I. S. da (Pupilla) muscorum L. — Montserrat, I. S. — Aluvions de Artesa de Segre: J. M. (Vertigo) minutissima Hartm. — Bellver, Mallorca, 8-II-17: J. M. Balea (Baleastra) perversa L. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. B. (Baleastra) Deshayestana Bgt. — Camprodón, 29-VI-17, A. B. Clausilia (Euclista) bidens L. — Murelles ciclòpees de Tarragona, abun- C. da, 19-III-17 i 9-IV-17, A. B. (Euclista) virgata Crist. et Jan.— Mahó, F. Q. — Sarrià, Palma de Mallorca, 1/7-II-17, J. M.— 9-II-173, J. M.— Bellver, Mallorca, 546 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 8-II-17, J. M. Estellencs, Mallorca, 15-II-17, J. M. — La Puebla, Mallorca, 19-II-17, J. M. — Valldemosa, Mallorca, 15-II-17, J. M. (Euclista) vivgata Crist. et Jan, var. expansilabris Bof. (mss.) — Porto- Pí, Mallorca, IV-17, Go. (ERuzmicia) nigricans Pult. — Sta. Margarida, Olot i Banyoles, Les Estunes, 2-V-17, E. CG. (Fuemicia) nigricans Pult., var. longa.— Sta. Margarida, Olot, 2-V-17, EC: (Ruzmicia) Penchinati Bgt. — Montserrat, en la canal de St. Joan, llocs frescals de les penyes: no escasseja, 6-V-17, A. B. (Ruzmicia) Saint-Simoni Bgt.2 — Montesquiu, XII-16, Aa. — Besa- lú, abundant, Sta. Margarida, Olot, 2-V-17, E. C. — Camprodón, 20-VI-17, A. B. Succinea (Tapada) Pfeifferi Rossm. — Hipòdrom de Barcelona, A. B., Aa. — Aluvions de Artesa de Segre, Jq. M. S. (Tapada) elegans Risso. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real VI 7: LE S. (Tapada) debilis Mor. — Recs de Gumiel de Izún, Burgos, M. S. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17, J. M. Alexia quadridentata Ag. — Empóries, J. M. 4. myosotis Drap. —Empóries, J. M. — Albufera de Alcudia, Mallor- ca, 19-11-17, J. M. A. Micheli Mit. — Empóries, J. M. Caryehium tridentatum Risso2 — Santander, M. S. Linmea (Limophysa) limosa L. — Hipòdrom de Barcelona, V-16, Aa., A. B. — Safreix del claustre de SS. Creus, 2-VIl-17, A. B. — Cambrils, prov. de Tarragona, parc Samà, 10-VI-17, Aa., A. B., Jq. M. — La Escala, J. M. — Estanys de cà'Nadal, La Junquera, 14-VIl-17, Gr. Mayals, prov. Lleida, VI-17, E. J. — Pla Comall, Llabcrsí, Noguera, 21-VII-17, P. N. i A. C. — Gumiel de Izún, Burgos, M. S. — La So- lana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Reel, VI-17, J. L. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17: J. M. L. (Limophysa) palustris Múll. — Estany de ca'Nedal, La Junquera, 14-VII-17, Gr. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 20-II-17, J. M. L. (Limophysa) palustris Múll., var. corviformis Bgt. — Hipòdrom de Barcelona, V-16, Aa., A. B. Estanys de ca'Nadal, La Junquera, I4-VII-17: Gr. L. (Bulimnea) truncatula Múll. — Montserrat, Valls, 20-XI-16, I. S. — Aluvions de Artesa de Segre: J. M. — Gumiel de Izàun, Burgos, M. S. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. — La Pucbla, Mallorca, 19-II-17, J. M. L. (Neristoma) vulgaris C. Pír. — Empócies, J. M. — Sarrià, Palma de Mallorca, 18-II-17, J. M. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-11-17, JM. Physa acuta Drap. — Hipòdrom de Barcelona, V-16, Aa., A. B. — Lla- vaneras, prov. Barcelona, M. S. — Estany de Banyoles, 2-V-17, E. C. De ES Moluscos ingressats en el Museu 547 — Estanys de Ca'Nadal, La Junquera, 14-VIl-17, Gr. — Aluvions de Artesa de Segre, Jq. M. — Gumiel de Izún, Burgos, M. S. — Albu- fera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17, J. M. Ph. Mamoi Benoit. — La Escala, Empóries, J. M. Isidora contorta Mich. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17, J. M. I. tvuncata Fér. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-1l-17, J. M. Planorbis (Anisus) Dufouri Graells. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. P. (Anisus) carinatus Múll. — Estany de Banyoles, 2-V-17, E. C. P. (Anisus subangulatus Phil. — Empóries, J. M. P. (Anisus) submarginatus Crist. et Jan. — Hipòdrom de Barcelona, Aa., A. B. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 20-II-17, J. M. P. (Anisus) umbilicatus Múll. — Monreal del Campo, prov. Teruel, en la acequia del Rey, X-17, F. Q. P. (Spirorbis) spivorbis L. — La Escala: J. M. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. Ancylus simplex Buc'hoz. — Gualba, Jq. M. A. capuloides, Crist. et Jan. — Mayals, prov. Lleida, VI-17, E. J. — Llaborsí, Noguera, 21-VII-173 -abeurador del mo- nastir de SS. Creus, 2-VI-17, A. B. — Llavaneras, prov. Barcelona, M. S. A. vitraceus Mor. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, Na Es Et Ce A. gibbosus Bgt. — Albufera de Alcudia, Mallorca, 19-II-17, J. M. Tvuncatella subcylindvica L., var. levigata Risso. — Cala Naos, Cada- qués, VI-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. Cyclostoma elegans Múll. — El Farell i Caldes de Montbuy, molt comú dessota les pedres, XI-16, Aa., A. B., F. Q. — Boscos de Pí Blanc a Castelldefels, 7-VI-17, Gr. — Hospitalet de l'Infant, Tarragona, Fo- rat Negre, en els comuns de Valldellós, a 500 met. alt., 12-V-17, F. Q. — Base del Montsià, prov. Tarragona: F. Q. Sta. Cristina de Lloret, IV-16: A. B. — La Escela: J. M. — Empories, 1-V-17, E. C. — Besalú, Sta. Margarida de Olot i Les Estunes de Banyoles, 2-V-17, E. C. — Manresa, F. Q. — Olost, Lluçanés, 12-XI1-16, Aa. Cervera, 1917, A. F. — Montsech, vessant d'Ager, F. Q. C. elegans Múll., i var. soluta. — Montesquiu, XII-16, Aa, C. lutelianum Bgt. — Montserrat, prop de la miranda de St. Geroni, Virzs A. B. Tudora fervuginea Lle. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-173 J. M. — IV-17, Go. — Sarrià, Palma de Mallorca, 17-II-17, J. M. — Bosc de Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Bellver, Mallorca, 8-II-17, J. M. — Are- nal, Mallorca, 28-II-17, J. M. — Illa Cabrera, 16-I1-17, J. M. Pomatias Bourguignati St. Simon — Barranc del Salt del Cabrit, ro- ques a 1.000 m. alt., Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q.— La Censola, Monte Caro, Tortosa, 1.400 m. alt., VI-17, F. Q. — Monte Caro, Tortosa, VI-17, F. Q. 548 Junta de Ciències Naturals de Barcelona P. monsevraticus Bgt. — Montserrat, I. S., 3-VI-16, S. M. — Abunda cxtraordinariament adherida a les penyes de la canal de St. Joan, com en el reste de la montanya: en la esmentada canal no escasseja una bonica var. minor, 6-V-17, A B. P. monsevraticus Bgt., var. major. — Montserrat, camí dels Degotells, 16-VII-17, I. S. — Montsech, vessant d'Ager, F. Q. P. Sancti-Laurentii Boí. (mss.) — Calices del muschellsalE en el Farell sobre Caldes de Montbuy, no molt abundant, XI-16, A2., A. B., F. Q. P. Martorelli Bgt. — Pià de les Basses, Castelldefels, roques calices, alt. 375 m., 7-VI-17, F. Q. i Gr. — Garraf, J. M. Mactra corallina L. — Empóries, 1-V-17, E. C. Gastrana fragilis L. — Cadaqués, VI-17, J. M. Lucinopsis undata Penn. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. Donax (Servula) semistriatus Poli. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. D. (Serrula) tvunculus L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. Donacilla cornea Poli. — Sta. Cristina, Lloret, V-173: J. M. Tapes (Amygdala) decussatus L. — Cadaqués, VI-17, J. M. T. (Amygdala) decussatus L., var. radiata B. D. D. — Port de Barcelo- na: Aa. T. (Amyegdala) aureus Gmel. — Porto-Pí, Mallorca, 8-11-17, J. M. T. (Amygdala) pullastra Mtg., var. catenata B. D. D.— Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Roques dels Terrens, Mallorca, 10, II,I7, NS Venus gallina L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. — Platja de la illa de Lido, Venezia, I. S. V. verrucosa L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. Venerupis ivus L. — Roques dels Terrens, Palma de Mallorca, 10-H1-17, Je MM: Pisidium cacertanum Poli — La Solana, Pozuelo de Celatrava, Ciudad Real, VI-173 J. TL. Sphevium lacustre Múll. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciudad Real, VI-17, J. L. Cardium tuberculatum L., var. mutica B. D. D., minor. — Porto-Pí, Ma- llorca, IV-17, Go. C. (Cerastoderma) edule L. — Porto-Pí, Mallorca, 7-II-173 J. M. C. (Cerastoderma) Lamarchi Rve. — Port de Barcelona, Aa. C. (Cerastoderma) exiguum Gmel. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, Vl-17, J. M. C. (Cerastoderma) exiguum Gmel., var. subangulata Scacc. — Cadaqués, ca NE C. (Cevastoderma) papillosum Poli. — Sta. Cristina, Lleret, V-17, J. M. — Cadaqués, VI-17, J. M. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Chama gryphoides L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — Cala Guillola, Cadequés, Vl-17, J. M. Lucina (Codahia) veticulata Poli. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Mvytilicardia calyculata L. — Cadaqués, VI-17, J. M. Moluscos ingressats en el Museu 549 M. (Glans) trapezia L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-173 J. M. — Ca- daqués, VI-17, J. M. Unio (Nicea) littoralis Drap. — La Solana, Pozuelo de Calatrava, Ciu- dad Real, VI, 17, J. L. Mytilus galloprovincialis Ll. — Cadaqués, VI-17, J. M. M. galloprovincialis Ll., var. dilatata Phil. — San Feliu de Guixols, 30-IV-17, Empóries, I-V-17, E. C. M. solidus Martyn. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. OM. minimus Poli. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. Modiola barbata L. — Empóries, 1-V-17, E. C. Lithodomus lithophagus L. — (en la roca periorada per ells) Mahó, F. Q. — Roques dels Terrens Mallorca, r0-II-17, J. M. Avca Noe L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — Porto-Pí, Ma- llorca, IV-17, Go. Barbatia barbata L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-17, J. M. — Roques dels Terrens, Palma de Mallorca, ro-II-17, J. M. B. (Fossulavca) lactea L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. — V-173 J. M. — Cala Guillola, Cadaqués, Vl-173, J. M. — Cadaqués, VI: f. M. Pectunculus glycimeris L. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. Nucula nucleus L. — Cala Guillola, Cadaqués, VI-17, J. M. Pecten (Chlamys) multistriatus Poli. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. P. (Chlamys) multistriatus Poli, var. ex col. flava Mts. — Empóries, 1-V- 173 Es Es P. (Chlamys) multistriatus Poli, cols. violaci i vermelló. — Sta. Cristina, Lloret,. 30-IV:17, E. C. P. (Chlamys) Bruei Payr. — Sta. Cristina, Lloret, V-17, J. M. P. (Chlamys) varius L. — Empóries, J. M. Radula lima L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17:, E. C. — Porto-Pí, Mallorca, IV-17, Go. Anomia ephippium L. — Sta. Cristina, Lloret, 30-IV-17, E. C. Barcelona, 30 de juny de 1917. LA SECCIÓ HERPETOLÒGICA LA SECCIÓ HERPETOLÒGICA DEL MUSEU per JoAaquíM MALUQUER I NICOLAU AGREGAT A LA SECCIÓ I. — REPORT DELS TREBALLS DE LA SECCIÓ HER- PETOLÒGICA EN EL CURS 1916- 1917. Aquesta secció, durant el curs 1916-17, s'ha ocupat princi- palment de la formació d'una col'lecció per als Museus de Cièn- cies Naturals. Han contribuit principalment a això la col'lecció herpetològica procedent del Museu de l'Institució Catalana d'Història Natural, avui en dipòsit en el Museu de Catalunya, els donatius del Museu de Ciències Naturals de Madrit, i dels Srs. Odriozola, Boscà i l'infrascrit. Així doncs, tenim avui una modesta col'lecció de reptils i batracis que conté una comple- tíssima representació de la fauna herpetològica catalana, bas- — tant complerta de les mateixes faunes Ibèrica i Marrocana i una més migrada representació de les espècies exòtiques en general. D'aquests darrers no podem encara donar-ne la llista com- plerta de les que figuren en el Museu, per haver-hi bastants exemplars en estudi, una volta aquest llest, proposarem l'ad- quisició d'exemplars típics, exòtics, segons una llista que entre- garem oportunament a la Junta, puig el nostre desig és que Barcelona pugui contar amb una col'lecció d'aquests vertebrats 37 554 Junta de Ciències Naturals de Barcelona inferiors tan curiosos, que sigui digna de l'obra que la Junta de Ciències Naturals porta a cap. La secció herpetològica, no ha descuidat el treball de foment de l'afició, estudi e investigacó com ne son proba els treballs publicats en lo que va d'any en la Sèrie Zoològica (Vols. HI i VII). Ademés té en preparació el volum de Reptils i Batra- cis de la Fauna de Catalunya (elemental), que la Junta es pro- posa publicar per a foment de l'afició i difusió dels coneixements referents a les Ciències Naturals en nostra terra. Durant el proper curs, la secció s'ocuparà especialment de l'acabament de l'esmentat volum de Reptils i Batracis, la deter- minació dels exemplars del Museu encara no classificats, la revisió dels determinats anteriorment, i l'exploració metòdica d'alguna comarca interessant de Catalunya (Vall d'Aràn, Vall de Núria, Serres de Cardó), i d'alguna altra forana notable per ses formes herpetològiques que podria ser una regió del Marroc. Els exemplars que es recullin junts amb els que es puguin ad- quirir seran l'augment natural de la col'lecció del que se'n donarà compte en el proper volum ANUARI. Com es pot veure, el treball fet és gran, i més en l'any d'ins- tal'lació i reformes de Museus, en que moltes vegades tingué que deixarse el treball de la secció per ajudar als treballs de conjunt. En la secció corresponent, es dóna compte dels llibres adqui- rits durant el curs passat, i ens plau fer constar que són nom- brosos els especials sobre herpetologia, lo que permet ja avui la determinació de tots els exemplars que vinguin al Museu sense necessitat de tenir-los que enviar a fora a classificar. La secció Herpetològica 555 II. — CATÀLEG DE REPTILS I BATRACIS DEL MUSEU Donem a continuació una llista dels exemplars herpetològics que figuren en els Museus de Ciències Naturals de Barcelona i que estan classificats. Figuren en les col'leccions bastants exemplars sense determinar, sobre tot Ofidis exòtics quin estudi començarem tot seguit, proposant-nos donar compte del resul- tat del mateix en el pròxim ANUARI. Referent a les espècies que figuren a continuació, per cada exemplar fem constar el nom del qui l'ha classificat. També indiquem amb un asterisc, aquells exemplars que estan classificats i que no coneixent el nom del qui els ha determinat, els tenim per dubtosos i per tant tenen que ser revisats. Classe RE EB TIEIA Ordre CHELONIA Subordre ATHECAE 1.2 Família SPHARGIDAE Loc. Costes de Mallorca (La Gènere Dermochelys Blainville Porrassa, badia de Palma). À vil Proc. Adquirit per compra a la Dermochelys coriacea Linné. aca Saler a. Un formós exemplar adult, de Clas. Maluquer. 1,80 mM. Subordre TECOPHORA Grupu Crytodiva Gènere Emys Dumeril 6.3 Família, JF ESTUDINIDAE Emys Orbicularis Linné. Gènere Clemmys VVagler a. Exemplar adult. Clemmys caspica Gmelin. Loc. S'Albufera de La Puebla a. Un exemplar adult dissecat. (Mallorca). Loc. Culera (Girona). Proc. i clas. Maluquer. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. b. Exemplar jove. Clas. Boscà. Loc. Ciudad-Real. 556 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Proc. Museo Nacional de Cien- cias Naturales. Clas. Boscà. c. Exemplar dissecat. Loc. Europa. Proc. Clas. Aguilar-amat. Gènere Testudo Linné Testudo radiata Shav. a. Exemplar adult dissecat. Loc. Madagascar. Proc. Clas. Arturo Bofill. Testudo ibera Pallas. a-b Exemplars joves. Loc. Barcelona. Prcc. Adquirits per compra. Clas. Maluquer. c. Un esquelet. Loc. Argèlia. Proc. Clas. Aguilar-amat. Testudo graeca Linné. a. Un exemplar dissecat. Loc. Espanya. Proc. Clas. Aguilar-amat. b. Un esquelet. Loc. Europa. Proc. i clas. Aguilar-amat. 7.2 Família CHELONIDAE Gènere Chelone Brongniart Chelone imbricata Linné. a. Un escut. Loc. Joló (Filipines). Proc. Dr. D. F. Darder. Clas. Aguilar-amat. b. Una placa de l'escut. Loc. Joló. Proc. D. Lluís Codina i Arenas. Gènere Thalassochelys Fit- zinger Thalassochelys caretta Linné. a. Exemplar adult dissecat. Loc. Mallorca. Proc. Dr. A. Galàn. Clas. Maluquer. b. Exemplar adult, dissecat. Loc. Costa catalana. Proce Dr DES Darder. Clas. Bofill. c. Esquelet. Loc. Cabrera (Balears). Proc. Dr. A. Galàn. Clas. Maluquer. d. Un crani. Loc. Mediterrani. Proc. Clas. Aguilar-amat. e. Escut. Loc. Mediterrani. Proc. D. Enric Zappino. Clas. Maluquer. di SEscute Loc. Mediterrani. Proc. D. Leandro de Mella i Ascanio. Clas. Maluquer. Grupu Pleurodiva 9.2 Família CHELYDIDAE Gènere Chelys PDumeril Chelys fimbriata Schneider. a. Un esquelet complert. Loc. Amèrica meridional. Proc. Col'legi Antiga. Clas. Maluquer. La secció Hevpetològica 557 Ordre EMYDOSAURIA 1.3 Família, CROCODILIDAE Gèncre Crocodilus Laurenti t Crocodilus rhombifer Cuvier. a. Un exemplar jove, dissecat. Eoc. Cuba. Proc. D. Eduardo Parés i Moret. Gènere Caiman Spix t Caiman latirostris Daudin. e. Exemplar adult, dissecat. Loc. Riu Parana. Proc. D. Armando Pubill. t Caiman palpebrosus Cuvier. a-b. Dos exemplars joves, disse- cats. Loc. Amèrica del Sud. Proc. Col'lecció Zoològica. c. Un exemplar jove, dissecat. Loc. Amèrica Meridional. Proc. D. Daniel Muller. Ordre SQUAMATA Subordre LACERTILIA Grupu Lacertilia Vera 1.2 Familia GECERONIDAE Gènere Saurodactylus Spix Saurodactyius mauritanicus Du- meril et Bibron. a-q. 19 exemplars, joves i adults. Loc. Vores del R u Inmehia- ten (Melilla). Proc. D. Godofredo de Odrio- zola. Clas. Maluquer. Gènere Hemidactylus Cu- Vier Hemidactylus turcicus Linné. a. Exemplar, primer trobat a Ca- talunya (1906). Loc. Santa Coloma de manet (Barcelona). Proç: Tust. Cat. Hist. Nat. Clas. Sagarra. Gra- Gènere Tarentola Gray Tarentola mauritanica Linné. a. Tres exemplars joves. Loc. Masnou (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. b. Exemplar adult, amb la cua a mitja reproducció. Loc. Figueres (Girona). Proc. Museu Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. c. Exemplar jove. Loc. Barcelona. Proc. i clas. Maluquer. d. Exemplar molt jove. Loc. Porto-Pi (Mallorca). Proc. Dr. Galàn. Clas. Maluquer. e. Dos exemplars joves amb la cua incomplerta. Loc. Vores del riu Inmehiaten (Melilla). Proc. D. Godofredo de Odriozola. Clas. Maluquer. I 558 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 5.2 Família, AGAMIDAE Gènere Agama Daudin Agama Bibroni A. Dumeril. a-j. 10 exemplars adults i joves. Loc. Vores del riu Inmehiaten. Proc. D. Godofredo de Odrio- zola. Clas. Maluquer. Gènere Uromastix Merrem t Uromastix spinipes Daudin. a. Exemplar dissecat. Loc. Egipte. Proc. Col'legi Antiga. GO A NE DA E Anolis Daudin 6.2 Família, Gènere t Anolis equestris Merrem. a. Exemplar adult. ioc NN Enpa: Proc. Antoni Turell. Gènere Iguana Laurenti t Iguana delicatissima Laurenti. a. Exemplar adult, dissecat. Loc. Indias occidentales. Proc. Col'legi Antiga. Gènere Phrynosoma VViegman t Phrynosoma coronatum Blain- ville. a. Un exemplar dissecat. Loc. Califòrnia. Proc. Col'legi Antiga. 9.2 Família, ANGUIDAE Gènere Anguis Linné Anguis fragilis Linné. a. Exemplar adult. Loc. Gijón. Proc. Inst. Cat.cElists Nat: Clas. Boscà. b. Exemplar jove. Loc. Santa Coloma de Grama- net (Barcelona). Proc.-Inst. Cat. Elist. Nat. Clas. Segarra. c. Exemplar adult. Loc. Collíret (Lleida). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat: Clas. Maluquer. d. Dos exemplars joves. Loc. Collíret (Lleida). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. 153 Familia, AMPHISBAENI- DA E Grupu Prosphyodontes Gèncre Blanus VVagler Blanus cinereus Vandelli. a. Quatre exemplars adults. Loc. Belalazar. Proc. Museo Nacional de Cien- cias Naturales. Clas. Boscà. Gènere Amphisbaena Linné t Amphisbaena fuliginosa Linné. a. Dos exemplars adults. ILoc: Ecuador. Proci DD: M. Borçaridbió: Grupu Emphyodontes Gènere Trogonophis Faup Trogonophis VViegmanni Raup. a. Tres cxemplars. Loc. Vores del ríu Inmehiaten (Melilla). Proc. D. Godofredo de Odrio- zola. Clas. Maluquer. La secció Hevpetològica 559 16.23 Família, LACERTIDAE Gènere Lacerta Linné Lacerta ocellata Daudin. a. Un cap, en alcool, l'exemplar deteriorat media 60 cm. Loc. Collíret (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. b. Dos exemplars joves. Loc. Collíret (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. c. Dos exemplars joves. Loc. El Coll (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Zulueta. d. Un exemplar adult. Loc. Barcelona. Biocliusta Gats Est Nat: Clas. Zulueta. e. Un exemplar adult. Loc. Capellades. Proc Inst. Cat. Elist.. Nat. Clas. Romaní. fí. Un exemplar adult. Loc. Barcelona. Proc. Vivarium. Clas. Maluquer (S.) Lacerta muralis Laurenti. a. Cinc exemplars. Loc. Prat del Llobregat (Barce- lona). Proc. i clas. Maluquer. b. Un exemplar jove. Loc. Banyoles (Girona). Proc. Ascenci Codina. Clas. Maluquer. c. Un exemplar amb la cua tri- furcada. Loc. Barcelona (Camp d'en Grassot). Proc. Iust. Cat. Hist: Nat: Clas. Aguilar. d. je) h. Un exemplar adult. Loc. Porto-Pi (Mallorca). Proc. Dr. Gaàlàn. Clas. Maluquer. Dos exemplars adults. Loc. Figueres (Girona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. Exemplar adult. Loc. Soldeu (Andorra). Proc. PB. Barnela,, S. 7 Clas. Maluquer. Vuit exemplars. Loc. Barcelona. Proc. i clas. Maluquer (S.) Exemplar amb la cua bifurcada en sa punta. Loc. Porto-Pi (Mallorca). Proc: Sr. Gorm: Clas. Maluquer. Lacerta muralis atrata Boscà. a. Un exemplar adult, primer de Catalunya assignat a aquesta forma. Loc. Montserrat. Proc. P. Marcet. Clas. Boscà. Lacerta muralis Lilfordi Gunther. a. Dos exemplars adults. Loc. Menorca. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Boscà. Un exemplar, primer de la península ibèrica. Loc. Sardanyola (Barcelona). Proc. Mn. Garriga. Clas. Boscà. Lacerta muralis Balearica Bedriaga. a. Sis exemplars de color fosca, semblants a la forma Lilfordi. Loc. Cabrera. Proc. Sr. Godli. Clas. Boscà. 560 Junta de Ciències Naturals de Barcelona b. Exemplar de formosa color verda. Loc. Mallorca. Proc. Sr. Gori: Clas. Boscà. Gènere Psammodromus Fit- zinger Psammodromus algirus Linné. a. Exemplar adult. Loc. Sant Pere Màrtir (Barce- lona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Zulueta. Exemplar jove. Loc. Collíret (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. Psammodromus —hispanicus zinger. a. Dos exemplars. Loc. Can Tunis. Proc. Vivarium. Clas. Maluquer (S.) Dos exemplars. Loc. Can Tunis. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Aguilar. Un exemplar adult. Loc. Santa Cristina (Lloret de Mar). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. d. Un exemplar jove. Loc. Artesa de Segre (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. Quatre exemplars joves. Loc. Tudela (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. S: Fit- S F (qu) Gènerel Acanthodactylus VV.egman Acanthodactylus vulgaris Dumeril et Bibron. a. Dos exemplars adults, perta- nyents a la forma l/ineomacu- latus, Loc. Melilla. (Vores del BRert). Proc. D. Godofredo de Odriozola. Clas. Maluquer. b. Tres exemplars adults. —. Loc. Albufera de Valencia. Proc. Museo Nacional de Cien- cias Naturales. Class Boscà. c. Un exemplar adult. Loc. Albufera de Valencia. Proc. i clas. Boscà. Gènere Eremias VVicgman Eremias guttulata Guichenoti Dou- mergue. a. Dos exemplars. Loc. Vores del riu Inmehiaten. Proc. D. Godoíredo de Odriozola. Clas. Maluquer. 18.2 Família, S CIN CIDAE Gènere Chalcides Laurenti Chalcides ocellatus Gmelin. a. Tres exemplars. Loc. Vores del r.u Inmehiaten (Melilla). Proc. D. Godoíredo de Odriozola. Clas. Maluquer. Chalcides Bedriagai Boscà. a. Un exemplar, el primer trobat a Catalunya. Loc. La Cenia (Tarragona). Proc: Inst: Cat. Elist. Nat. Clas. Boscà. b. Tres exemplars. Loc. Mar Menor (Murcia). Proc. Museo Nacional de Cien- cias Naturales. Clas. Boscà. Chalcides lineatus LeucEardt. a. Un exemplar, únic trobat fins are a Catalunya. Loc. Collsacabra Proc. M. Masferrer. Clas. Boscà. (Barcelona). La secció Hevpetològica I . Tres exemplars joves. Loc. Càceres. Proc. Museo Nacional de Cien- cias Naturales. Clas. Boscà. Grupu Rhyptoglossa 21.2 Família, CHAMAELEON - UIC DVASE Gènere Chamaeleon Laurenti Chamaeleon vulgaris Linné. a. Un exemplar adult. Loc. Sevilla. Proc. Inst. Cat: Hist. Nat. Clas. Sagarra. Subordre 3.2 Família, BOIDA E Subfamília PYTHONINAE Gènere Python Daudin t Python reticulatus Schneider. a. Exemplar dissecat, adult. Loc. India. Proc. Compza. t Python regius Shavv. a. Exemplar dissecat, adult. Loc. Senegal. Proc. Compra. 7.2 Família, COLUBRIDAE Secció 4 glyphac Subfamília COLUBRINAE Gènere Tropidonotus Rull Tropidonotus natrix Linné. a. Exemplar jove. Loc. Santa Fe (Montseny). Broc Inst. : Cat.. Hist. Nat. Clas. Maluquer. b. Exemplar jove. Loc. Castellar d'en Huc (Barce- lona). b. Un exemplar dissecat. Loc. Nort d'Africa. Proc. Col-legi Antiga. Clas. Aguilar-amat. c. Un exemplar dissecat. Loc. Argelia. Proc. Col'lecció Zoològica. Clas. Aguilar-amat. d. Dos exemplars. Loc. Vores del riu Inmehiaten (Melilla). Proc. D. Godofredo de Odrio- zola. Clas. Maluquer. OPHIDIA Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. c. Exemplar jove. Loc. Lloret de Mar (Barcelona). Proc. Sra. Niplov. Clas. Maluquer. Tropidonotus natrix astreptophorus Seoane. Exemplar adult. Loc. Artesa de Segre (Lleida). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer (S.) b. Exemplar adult. Loc. Ager (Lleida). Proc. Jaume Rosell. Clas. Maluquer. fe9) Tropidonotus viperinus Latreille. a. Exemplar jove. Loc. Albufera de Valencia. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Boscà. b. Exemplar jove. Loc. S'Albufeia de La Puebla (Mallorca). Pioc. i clas. Maluquer. a ———nm a aa aa A ee 562 Junta de Ciències Naturals de Barcelona c. Exemplar jove. Loc. Castelldefels (Barcelona). Proc. Inst. Cat: EEist. Nat. Clas. Aguilar-amat. d. Dos exemplars joves. Loc. Santa Coloma de Grama- net (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Sagarra. e. Dos exemplars. Loc. Barcelona. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Cias. Sagarra. f. Un exemplar adult. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. g. Exemplar adult. Loc.. Sant . Gervasi lona). Proc. Carles Maturana. Clas. Aguilar-amat. (Barce- Tropidonotus viperinus aurolinea- tus Gerva:s. a. Exemplar adult. Loc. Barcelona. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. Gènere Zamenis VVagler Zamenis hippoerepis Linné. a. Exemplar, primer trobat a Ca- talunya. Loc. Castelldefels (Barcelona). Proc. Eladi Homs. Clas. Maluquer. b. Pell sencera. Loc. —Garrigues — de gona. Proc- (GG: Sennen. Clas. Maluquer. Tarra- Gènere Coluber Linné Coluber longissimus Laurenti. a. Primer i únic exemplar trobat a Catalunya. Loc. Santa Coloma de Grama- net (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat-ileg. Sagarra). Clas. Maluquer. Coluber scalaris Boic. a. Exemplar jove. Loc. Santa Fe (Montseny). Proc: Just Cat: Elist. sNat: Clas. Sagarra. b. Exemplar jove. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Inst. Cat:Hist. Nat. Clas. Romaní. c. Exemplar jove. Loc. Castellbisbal (Barcelona). Proc./ Sre Rosset: Clas. Maluquer. d. Exemplar jove. Loc. Vallv drera (Barcelona). PrOC. Sra Rossete Clas. Maluquer. e. Un cap, l'exemplar es malmeté. Loc. Anya (Lleida). Proc. Maluquer (Joan). Clas. Maluquer. í. Exemplar adult. Loc. Martorell. (Barcelona). Proc. P.us Font. Clas. Maluquer. Exemplar adult. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Ins. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. fel h. Un exemplar. Loc. Santa Coloma de Grama- net (Barcelona). Proc. Inst. Gat: Hist. Nat. Clas. Sagarra. La secció Hevpetològica 563 Gènere Leptophis Bell t Leptophis liocercus YVied. a. Un exemplar adult. Loc. Alt Amazonas. Proc. Bonaventura Ferrer. Gènerc Coronella Laurenti Coronella austriaca Laurenti. a. Un exemplar adult. Loc. Ogarrio (Santander). Proc. Museo Nacional de CGien- cias Naturales. Clas. Boscà. Coronella girondica Daudin. a. Un exemplar adult. Loc. Sarrià (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. b. Un exemplar adult. Loc. Artesa de Segre (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. c. Un exemplar adult. Loc. Ager (Lleida). Proc. Jaume Rosell. Clas. Maluquer. Secció Opisthoglyphae Subfamilia DIPSADOMORPHINAE Gèncie Coelopeltis VVagler Coelopeltis monspessulana —Her- mann. a. Dos exemplars dissecats, de 1,82 i 1,92 mM. Loc. Montjuic (Barcelona). Proc. Clas. Aguilar-amat. b. Un exemplar jove. Loc. Las Planeses de Montes- quiu. Proc. i elàs. Aguilar. c. Un exemplar adult. Loc. Montjuic (Barcelona). Proc. Vivarium. Clas. Maluquer (S.) d. Un cap: l'exemplar es malmeté en el transport. Loc. Rosas (Girona). Proc. i clas. Maluquer. e. Un exemplar jove. Loc. Montjuic (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. f. Un exemplar adult. Loc. Montjuic (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. g. Un exemplar adult. Loc. Vores del riu Inmehiaten (Melilla). Proc. D. Godofredo de Odrio- zola. Cles. Maluquer. Coelopeltis monspessulana Neuma- yeri Fitzinger. Un cap. Loc. Anya (Lleida). Broc. Eust. Cat: Elsts Naf. Clas. Maluquer. l95) b. Dos exemplars. Loc. Montjuic (Barcelona). Proc. i elas. Maluquer. c. Un exemplar adult. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. d. Un exemplar adult. Loc. Les Planeses de Montes- quiu. Proc. i clas. Aguilar. Gènere Macroprotodon Gui- chenot Macroprotodon cucullatus Íroy. Geoí- a. Un exemplar. Loc. Mallorca. Proc. Museo de Ciencias Natu- rales Madrid. Clas. Boscà. 564 Junta de Ciències Naturals de Barcelona T . Un exemplar adult. Loc. Vores del riu Inmehiaten (Melilla). Proc. D. Godofredo de Odriozola. Clas. Maluquer. Sèrie Proteroglyphae Subfamília ELAPINAE Gènere Naia Laurenti t Naia haie Linné. a. Un exemplar dissecat. Loc. Africa Oriental. Proc. Col'legi Antiga. Gènere Elaps Schneider t Elaps mipartitus Dumeril et Bi- bron. a. Un exemplar adult. Loc. Amèrica Central. Proc. DE. Riusvi Tauleix Elaps corallinus VVied. a. Un exemplar dissecat. loc. Brasil: Proc. Collegi Antiga. I . Un exemplar en alcohol. Loc. Amazonas. Proc. PD: F. Rius i'Faulet: 9.2 Família, VIPERIDAE Subfamília VIPERINAE Gènere Vipera Laurenti Vipera aspis Linné. a. Un exemplar, l'únic conservat en el Museu de Catalunya. Loc. La Cerdanya. Proc. Colecció Martorell. Clas. Maluquer. Vipera Latastei Boscà. a. Un exemplar adult. Loc. Morella. Proc. Musco Nacional de Cien- cias Naturales. Clas. Boscà. b. Part anterior d'un exemplar adult. Loc. Teruel. Proc. i clas. Boscà: c. Exemplar jove, procedent del Vivarium. Loc. Sant Joan de l'Herm. Clas. Maluquer. d. Exemplar adult, amb el cap destrossat. Loc. Santa Coloma de Grama- net (Barcelona). Proct. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Boscà. e. Dos exemplars joves. Loc. Montserrat. Proc. Inst. Cat. Elist: Nat: Clas. Boscà. Subfamília CROTALINAE Gènere Lachesis Daudin X Lachesis lanceolatus Lacépède. a. Un exemplar dissccat. Loc. Brasil. Gènerc Crotalus Linné x Crotalus horridus Linné. . Un exemplar dissecat. Loc. Amèrica del Nort. Proc. Compra. pet) RESUM DE REPTILS DETERMINATS DamfUeS cities es 15 CÈnEreS ima ea sal 40 Espècies 1 formes .eec 0059 EXCIMPIaES ses ae: 217 La secció Hevpetològica 565 Clasself BATRACHIA Ordre URODELA Família SALAMANDRIDAE Subfamília SALAMANDRINAE Salamandra Tenti Salamandra maculosa Laurenti. a. Exemplar adult. Loc. Gualba (Montseny). Proc. Llenas. Clas. Aguilar-amat. b. Exemplar adult. b. Dos exemplars adults. Loc. Montseny. Proc.: Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Zulueta. c. Dos exemplars adults. Loc. Vidreras (Girona). Proc. Llenas. Clas. Aguilar-amat. Molge Boscai Lataste. a. Tres exemplars adults. Gènere Lau- Loc. Vallvidrera (Barcelona). Proc. i clas. Maluquer. . Exemplar adult. Loc. Montserrat (Catalunya). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Loc. El Escorial (Madrid). Proc. Museo Nacional de Cien- cias Naturales. Clas. Boscà. Molge aspera Dugés. Clas. Sagarra. a. Exemplar jove. Loc. Banyoles (Girona). Gènere Molge Merrem Proc. Ascenci Codina. Molge eristata Laurenti. Clas. Boscà. a. Dos exemplars adults. b. Exemplar adult. Loc. Avila. Loc. Soldeu (Andorra). Proc. i clas. Boscà. Proc. Inst. Cat. Eliste Nat: Clas. Boscà. Molge VValtlii M.chahelles. a. Un exemplar adult. Loc. Madrit. Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Molge marmorata Latreille. a. Tres exemplars adults. Loc. Vilamajor (Montseny). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. Ordre ANURA Subordre PHANEROGLOSSA Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Zulueta. Exemplar mascle adult, amb els OUS. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. Serie Arcifera Família DISCOGLOSSIDAE Alytes VVagler b. Alytes obstetricans Boscai Lataste. a. Exemplar jove. Loc. Capellades (Barcelona). Gènere 566 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Família PELOBATIDAE Gènere Pelodytes Fitzinger Pelodytes punetatus Daudin. a. Dos exemplars adults. Loc. Valencia. Proc. i clas. Boscà. Gènere Pelobates VVagter Pelobates cultripes Cuv.er. a. Exemplar adult. Loc. Artesa de Segre (Lleida). Proc. i clas. Maluquer. b. Exemplar jove. Loc. Vilamajor (Montseny). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. P Una larva (Capgròs). Loc. Empúries (Girona). Proc. i clas. Maluquer. d. Larva casi transformada. Loc. Vilamajor (Montseny). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. Família BUFONIDAE Gènere Buf o Laurenti Bufo vulgaris Laurenti. a. Exemplar jove. Loc. Sardanyola (Barcelona). Proc. Mn. Garriga. Clas. Boscà. b. Quatre exemplars joves. Loc. Figueres (Girona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. c. Tres exemplars adults. Loc. Capellades (Barcelona). Proc, Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. Buío calamita Laurenti. a. Dos exemplars adults. Loc. Barcelona. Proc. i clas. Maluquer (S.) b. Tres exemplars joves. Loc. Figueres (Girona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Boscà. c. 25 exemplars rescent transíor- mats. Loc. Seba (Montseny). Proc- Inst. (Cat. 3Elist. Nat: Clas. Maluquer. d. Un exemplar adult. Loc. Empúries (Girona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Boscà. Família HYLIDAE Gènere Hyla Laurenti Hyla arborea meridionalis Boctt- ger. a. Dos exemplars adults. Loc. Masnou (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Maluquer. Serie Fivmisternia Família RANIDAE Gènere Rana Linné Rana esculenta Linné. a. Dos exemplars adults. Loc. Vilamajor (Montseny). Proc. i clas. Maluquer. b. Un ex:mplar. Loc. Vilamajor (Montseny). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Boscà. c. Un exemplar adult. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Inst. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. d. Un exemplar. Loc. Capellades (Barcelona). Proc. Ins. Cat. Hist. Nat. Clas. Romaní. La secció Hevpetològica 56/ e. Dos exemplars joves. Brocs: Barnola, S, J. Loc. S'Albufera de La Puebla Clas. Boscà. (Mallorca). b. Exemplar adult. Proc. Maluquer (Josep). Loc. Soldeu (Andorra). Clas. Boscà. Proc- Barnola, S. .J. í. Un exemplar jove. Clas. Boscà. Loc. Masnou (Barcelona). Rana agilis Thomas. Proc. i clas. Maluquer. £ a. Exemplar adult, procedent del ei En Terrarium. Rana iberica Boulenger. Loc. S. Joan de l'Herm (Lleida). a. Tres exemplars joves. Proc. Ascenci Codina. Loc. Soldeu (Andorra). Clas. Boscà. RESUM DE BATRACIS CLASSIFICATS I REVISATS BM NeSL A CI a dret 5 (GEDERES data a don Da $ EESpèCIes IOLmES ae 15 BEXCIMPIALSI ies 80 Barcelona, 20 de Juny de 1917 DA am Dog ta: SECCIÓ MASTOLÒGICA SUPLEMENTO AL CATALOGO DE LOS MAMÍFEROS DEL MUSEO 38 SUPLEMENTO AL CATAÀLOGO DE LOS MAMÍFEROS DEL MUSEO DE CIENCIAS NATURALES DE BARCELONA por JUAN B. DE AGUILAR-AMAT (D) ENCARGADO DE LA SECCIÓN ra Subclase' PROFOLFERIOS Orden únic MONOTREMAS Familia EQUIDNIDOS Género ECHIDNA G. Cuvier 1789 E. aculeata Shaxv. Un ejemplar de la forma setosa, procedente de Nueva Gales del Sud, adquirido por compra en Marzo de 1917. 3.2 Subclase METATERIOS Orden DESDENTADOS Familia MIRMECOFÀGIDOS Género MYRMECOPHAGA Linné 1770 Los caracteres de este género son: cabeza muy larga y estre- cha, con el hocico muy largo y cilíndrico y los ojos y las orejas (1) Véase Anuari de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona, 1916, pàg. 129, 572 Junta de Ciències Naturals de Barcelona pequefias, cuerpo oblongo y comprimido lateralmente, patas no muy robustas con cinco dedos, armados de fuertes ufias los primeros, pelaje rígido y apretado en el cuerpo, algo largo en forma de crin en la nuca y en la cruz, y en la cola largo en forma de penacho. Los individuos de este género viven en la América meri- dional y se alimentan exclusivamente de hormigas que captu- ran con su larga lengua cilíndrica. M. qubata Linné — Yurumi. Un ejemplar procedente del Brasil, adquirido por compra en Marzo de 1917. Orden ARTIODACTILOS Suborden RUMIANTES Familia CAMÉLIDOS Género LAMA G. Cuvier 1800 L. glama Linné — Llama. Un ejemplar macho adulto, procedente de la República Ar- gentina, adquirido por compra en Marzo de 1917. Familia CONNOQUÉTIDOS Los caracteres de esta familia son: tamafio regular, cola y cabeza de aspecto caballuno, cuernos parecidos a los de los toros, negros y encorvados, cuerpo esbelto y patas muy delga- das. Los representantes de esta familia habitan las praderas del Africa austral. Suplemento al catdlogo de los Mamíferos 573 Género CONNOCHAETES Lichtenstein 1814 Este género se caracteriza por su cabeza con mechones de pelo y por su nuca con crin. C. gnu Zimmermann. Un ejemplar macho, procedente de la Colonia del Cabo de Buena Esperanza, adquirido por compra en Marzo de 1917. Orden CARNÍVOROS Familia CINAILÚRIDOS Esta familia comprende tan sólo el género Cynailurus VVagler, que se caracteriza por su tamafio regular, su cuerpo esbelto, sus patas altas, delgadas y con los dedos armados de ufias apenas retràctiles, su cola larga, su cabeza corta y casi redonda, sus orejas redondeadas y su pelaje de color leonado més o menos claro con pequefias manchas redondeadas y negras. Género CYNAILURUS VVagler 1830 Este género habita en Africa, Arabia, India al Sud del río Ganges y en Persia, y por Sus caracteres y Sus costumbres parece ser una transición entre los felinos y los cànidos. Se domestica con facilidad y se utiliza para la caza de gacelas y antílopes a los que persigue a la carrera y sujeta hasta la llegada de los cazadores. C. qubatus Erxleben. Un ejemplar macho del Norte de Africa, adquirido por compra en Marzo de 1917. 574 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Orden CUADRUMANOS Suborden ANTROPOMORFOS Familia SíMIDOS Género HYLOBATES Gray 1843 Este género se caracteriza por su tamafio regular, que nunca pasa de un metro, su cuerpo cencefio, sus extremidades torà- cicas exageradamente largas y por tener pequefias callosidades isquiàticas. Son monos esencialmente arborícolas y habitan la península indochina y la Insulindia. H. leucogenys Ogilby Un ejemplar macho, procedente de Siam, adquirido por compra en Mayo de 1917. Barcelona, 30 Junio 1917. GALENYÀ a - poses L CENTELLA/ LA GANRIGA, y DARCELONA, af VILADRAV LJ Ll CA TELLFVLLIT - PQ LAZ AGVDA, Nv hi - ECA CVALDA XI ea 1 LA v TORDERA P La FELIV sit vixOLS ITINERARI DE L'EXCURSIÓ ———. Recorregut efectuat abcuar Id. — projecta: CADRQVE/ EXCURSIÓ OFICIAL A LA COSTA Il MUNTANYA CATALANES (del 30 d'Abril al 3 de Maig 1917) D'acord amb el pla general dels actes a celebrar amb motiu "de l'inauguració dels nous serveis de la JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA, s'havia projectat una excursió col- lectiva en obsequi als delegats forasters. La sortida tingué lloc el dilluns dia 30 d'abril a les vuit i mitja del matí, en el tren ràpid de la costa, formant la co- mitiva els Srs. Hernàndez-Pacheco, Angel Cabrera i Càndid Bolívar del Museo Nacional de Madrid: Frederic Haas, del Museu SencEenberg de Francíort, Dr. Alfons Galan, del La- boratori biològico-marí de Palma de Mallorca, els Srs. Vocals de la Junta, Cazurro, Caballero, Fuset i Gonzàlez-Prats, amb el Sr. Vicepresident Dr. Calleja al front, i els tècnics del Museu Srs. Bofill i Poch, Pardillo, Aguilar-Amat, Joaquim Maluquer, Galiano, San Miguel, I. de Sagarra i Ascensi Codina. A dos quarts d'onze arribàrem a Blanes, on ens esperaven els autos amb què devíem seguir l'excursió. Allí ens agrupàrem 578 Junta de Ciències Naturals de Barcelona segons les aficions de cadascú, formant una secció els companys geòlegs capitanejats pels Drs. Cazurro i Hernàndez-Pacheco, els laboratoris amb els Drs. Pardillo i Galan, els botànics, representats pels Drs. Calleja i Caballero acudint a tot arreu i animant-ho tot amb llurs acudits, i els zoòlegs, sempre alegres i disposats a fer honor a les aficions de cada hú, for- mant estol al voltant d'En Cabrera, Bolivar, Haas i Malu- quer, representants de la mastologia i ornitologia, entomo- logia, malacologia i herpetologia. Els autos emprengueren la marxa cap a Santa Cristina de Lloret, on ens fou servit un bon esmorzar en aquella roca esplèndida que domina tanta extensió de mar. Allà ens entretinguérem abans de seure a taula, reco- llint els malacòlegs alguns mol-luscos que consten en la llista del final d'aquestes ratlles. A les dues aproximadament sortírem d'aquí cap a Tossa, on després d'haver donat una volta per la població visitant de pas les muralles, seguírem per Llagostera cap a Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Palafrugell, on devíem fer nit. Allí ens desplegàrem en guerrilla per a recòrrer la població, malgrat la pluja, que no ens deixà des de la sortida de Santa Cristina. Tot sopant comparegué el nostre benvolgut President, En Santiago Andreu, que no havia volgut menys que acompa- nyar-nos, encara que fos un dia tan solament d'excursió. El segon dia d'excursió fou plujós com la segona part del dia abans, això no obstant, poguérem aprofitar un moment en què lluí el sol per a arribar-nos al cap de Sant Sebastià, visitant el far i firmant tots en el llibre de visites. Allí gau- dírem bona estona de la formosíssima vista de les platges de Llafranc i de Calella, reprenent tot seguit la marxa cap a Palafrugell, des d'on, per la carretera de Torroella de Montgrí, férem cap a L'Escala i Empúries, objecte principal de visita aquell dia. Excursió a la costa i muntanya catalanes 579 Bona part del matí el passàrem seguint les runes, rebent les explicacions del Dr. Cazurro, que tant ha treballat per aquella localitat, i visitant les excavacions que l'Institut d'Es- tudis Catalans du a terme. Cap a mitgdia sortí el sol, i amb això la vista d'aquella regió guanyà a nostres ulls un cent per cent. L'estona de bon temps l'aprofitàrem, cadascà segons ses aficions, recollint exemplars per a engrossir les colleccions dels Museus amb un record d'aquesta bonica excursió. Tant ens entretinguérem, que se'ns féu tard, tenint de de- sistir de l'anada a Roses, que entrava en el programa com a punt a propòsit per el dinar. Així, doncs, amb gran sentiment de tots, tinguérem de decidir-nos a fer-ho en el xalet que hi ha en les mateixes excavacions. Per un assumpte urgent fou cridat telegràficament a Bar- celona nostre estimat President, Sr. Andreu, tenint tots un ver sentiment que no pogués acompanyar-nos fins al final de l'excursió, puix sa companyia, sempre gratíssima, ho era molt més en aquella ocasió en què, per les circumstàncies i lloc, regnava allí una franca cordialitat i alegria, que tan contri- buja ell a sostenir. També tinguérem de lamentar l'absència del Dr. Galiano, qui ens deixà, acompanyant fins a Barcelona el Sr. President. Després del suculent dinar, en què els geòlegs es con- venceren de que és millor la zoologia que la geologia (a l'hora de menjar), descansàrem una estona, i cap a les cinc de la tarda amb els autos ens dirigirem a Figueres, la formosa ciutat empordanesa, on pernoctàrem. Veient que el temps no ens acompanyava, s'acordà que si a l'endemà plovia, en lloc de fer l'excursió al Montseny aniríem a Olot i Banyoles, dues excel-lents estacions per els geòlegs. L'endemà, amb gran sentiment de tots els representants 580 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona de la zoologia, no plovia, sinó que diluviava, així, doncs, po- sàrem un telegrama a Gualba dient que no ens esperessin els matxos amb què havíem de fer l'ascensió a Santa Fe, i tot seguit, amb els autos, sortírem cap a Besalú, Castellfullit i Olot. Fou una veritable llàstima no poder fer la part de Gualba, Santa Fe, Viladrau i Centelles, que hauria estat la més in- teressant de tota l'excursió. No perdérem el temps anant a Olot, puix a Castellfullit el Dr. San Miguel i a Olot el doctor Cazurro ens donaren sengles explicacions d'aquelles regions, geològicament tan curioses. Per la nostra part, recollírem interessants mol-luscost A Olot férem un petit esmorzar, i, portant quasi bé tots l'ai- rosa barretina empordanesa, de què ens proveirem en aquella ciutat, típica per aquesta indumentària, emprenguérem la marxa cap a Banyoles, visitant el llac, així com les famoses estunes. Dinàrem més o menys bé, i després d'una breu visita a les vores del llac, on recollírem altres mol-luscos, amb els mateixos autos férem cap a Girona, on el Dr. Calleja ens deixà per a agafar el tren, i nosaltres, amb aquells vehicles per la carretera, cap a Tordera i després, per la costa, retornàrem de nit a Barcelona. Fou, en resum, una ràpida ullada a la costa i muntanya catalanes, incompleta per la raó del temps, que ens privà de fer el recorregut que indica el traçat de punts de l'itinerari que acompanya, i que, si l'haguéssim dut a terme, hauria estat sens dubte d'esplèndids resultats per els recollectors d'insec- tes, mol-luscos, petits mamífers i rèptils. El Dr. Caballero tornà ben content amb unes 12 espècies de micromicets qui està estudiant en el seu laboratori, havent- ne trobat ja alguna de nova per a Catalunya. Aquesta excursió, de compenetració entre els Museus de Madrid i Barcelona, ha tingut com a resultat un intercanvi Excursió a la costa i muntanya catalanes 581 científic i de bona amistat entre el personal de les dues entitats, que, com és natural, pervindrà en benefici, honra i profit de la ciència pàtria. Els molluscos recollits en la mateixa, foren els se- guents: SANTA CRISTINA DE LLORET Tots els molluscos marins recollits en aquesta platja, així com a Sant Feliu de Guíxols i Empúries, coincideixen amb les descripcions i figures de la obra de Bucquoy, Dautzenberg. Dollfus: dLes Mollusques marins du Roussillon. Anoma eplippium L. Radula lima L. Pecten (Chlamys) multistriatus Poli. (cols. violaci i vermelló). Mvytilus minimus Poli. Arca Noae L. A. (Barbatia) barbata L. A. (Fossularca) lactea L. Chama gryphoides L. Donax trunculus L. D. semistriatus Poli. Patella caerulea L. P. lusitamca Gmel. Fissurella nubecula L. F. gibberula LE. Clanculus (Clanculobsis) cruciatus L. Trochus (Monodonta) turbinatus Born. Phasianella (Tricolia) pullus L. Rissoia ventricosa Desmar. 582 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Conus (Chelyconus) mediterraneus Brug., var. ex col. rubens BT D'.D. Columbella rustica L. C. vustica L., var. spongiarum Ducl. Nassa (Tritonella) incrassata Mill. En la reduida platja d'aquesta costa abrupta, on s'atansen les barques que surten de Lloret en la típica i pintoresca pro- cessó del dia de Santa Cristina, al crit de (s'amorra, es presenta una miniatura de la flora i fauna malacològica de la platja de Can Tunis, Farola i costes del Llobregat i Garraf amb el formós lliri marí (Pancratium maridtimum). Com a mol'luscos recollírem: Helix (Heliomanes) aspila Bgt., in Bofill: Contrib. faun. malac. Catalogne, (2.8 Suite, Bull. Soc. Malac. France, VH, p. 208, 1890), que es presenta també en igual abundància, i H. (Euparypha) carpiensis. Let. et Bgt., o sia la H. Pisana Múll. dels arenals marítims, sobre tot els circummediterranis. Demés reconeguí algun exemplar de H. (Macularia) vermiculata Múll. i H. (Helomanes) variabilis Drap. Tossa Pot fer-se esment d'un exemplar, recollit pel Dr. Haas, de Helix (Cryptomphalus) aspersa Múll., a causa de la disposició de les estrigositats grogues i brunes que l'adornen, recordant les de la zebra i podent constituir una var. ex colove: zebrina. Hidalgo, en sos Mol. terr. Esp., Port. i Balear., làm. 40, dóna una figura (la 403) que podria representar, si bé força remotament, l'exemplar de Tossa: aquest és més globulós i les Excursió a la costa i muntanya catalanes 583 estrigositats són molt més netament limitades o sia menys disfumades. SANT FELIU DE GUÍXOLS Mytilus gallobrovincialis LX., var. dilatata Phil. — Es una forma molt frequent en aquella costa, com direm tot seguit, es troba també a Empúries. EMPÚRIES Pecten (Chlamys) multistriatus Poli, var. ex col. flava Mts. Mytilus gallobrovincialis LX., var. dilatata Phil. Modiola barbata L. Mactra corallina L. Vermetus triqueter Biv. — En els blocs de les antigues mu- ralles. Patella ferruginea Gmel. — Es troba amb frequència entre els objectes de les excavacions. Aquest barretet, denominat per Payraudeau, en 1826, P. Lamarchii (Moll. Corse, p. 90, pl. IV, fig. 3, 4) no escasseja en el Mediterradi, on viu a una profunditat de 3 a 4 metres i generalment en els indrets exposats al rompent de les ones. Locard (Cog. mar. cótes France, p. 226) i Bucquoy, Dautzenberg, Dollfus (Moll. mar. Roussillon, t. II, p. 799) la indiquen en les costes de Provença, i Hidalgo (Faun. malac. Esp., Port. y Baleares: Mol. test. mar., p. 534) a Cadaqués. Diu Servain (Etude Patellidae mers Europe, p. 21) que ha estat tro- bat subfòssil en les cavernes prop de Palermo (Philippi) i fòssil prop de Me:sina (Seguenza)). Leucochroa candidissima Drap. — Molt abundant entre els blocs i pedregam calis de les ruines. Quasi tots els exemplars tenen una carena més o menys pronunciada prop de la sutura, 594 Junta de Ciències Naturals de Barcelona en alguns, l'últim amfracte, abans de terminar, sembla com si volgués despendre's del penúltim: l'umbilic no està del tot - cobert, particularitats quasi totes que, segons Moquin-Tandon (Hist. nat. moll. France, t. HL, p. 71), convindrien a exemplars no del tot adults. Patula (Pyramidula) rubestris Drap. — En les muralles. Helix (Caracolina) lenticula Fér. — Com de costum, dessota les pedres dels llocs humits. H. (Heliomanes) variabalis Drap. Entre les plantes i troncs de petita talla. H. (Turricula) terrestris Chemm. — Entre l'herbei. H. (Cochlicella) conoidea Drap. — Junt amb l'anterior. H. (Cochlicella) acuta Múll. — També junt amb l'anterior. H. (Chilotrema) andorrica Bgt. — Aquesta forma de H. la- bicida L. la reconeixerà tot seguit un ull exercitat, sobre tot per la fàcies que li dóna sa part inferior, com si allí l'últim amíracte volgués comprimir la regió umbilical, quedant aquesta, per tant, menys dilatada que en la forma típica. Insisteixo en aquesta particularitat perquè dòna una fisonomia peculiar als exemplars de Catalunya, puix en la part occidental, o sia des de la Maladeta, ja es presenta la vera H. labicida. H. (Macularia) vermiculata Múll. — Abunda entre el pedre- gam i en les juntures dels murs, en els horts, etc. Si bé la gene- ralitat dels exemplars trobats presenten la coloració que Moquin- Tandon atribueix als típics (quatre o cinc faixes brunes, més o menys interrompudes i confoses cobertes de nombrosos piquets blancs, molt petits i irregulars), alguns tenen aquesta coloració molt fosca, sobre tot en la última volta, no podent ésser com- presos en cap de les varietats ex-colore esmentades per Moquin- Mandop(epscit tip: 150): Rumina decollata. L. — Es abundant en llocs incults, entre les ruines, etc. Excursió a la costa i muntanya catalanes Ferussacia Vescoi Bgt. — En llocs humits dessota les pedres. Puba similis Brug. — Abunda en les parets en sec. Cyelostoma elegans Múll. — Abunda en els llocs on se troba habitualment en les altres localitats, dessota les pedres, etc. No difereix en res del tipus que per tot arreu està tan generalitzat. FIGUERES En la ràpida visita feta al castell, poguérem recollir. Helix (Macularia) vermiculata Múll., igual a la típica que recollírem a Empúries. Pupa simis Brug. — Segons indicà D. Joaquim Maluquer, abunda en les muralles del castell de San Fernando, on ne re- collírem algun exemplar. BESALÚ En els pocs moments que ens hi detinguérem pogué fer-se recol'lecció dels mol'luscos segúents, tots ells en un marge, a la entrada de la vila: Helix (Chilotrema) andorrica Bgt. Rumina decollata L. Pupa cylindrica Mich. — Abunda. Ja fa temps, en 18390, Rossmàssler, Jcon. Land. u. Sussu.-Moll., part 10, p. 27, fa esment de la presència d'aquesta Pufa a Bàscara, prop de Figueres. Jutjant pel bon nombre de localitats catalanes on l'he observat, cal dir que son àrea de dispersió en nostre país és molt extensa. Clausilia Saint-Simoni Bgt. — Aquesta Clausilia, descrita per Bourguignat en sa Hist. claus. franç viv. el foss., art. 3, P. 3 39 586 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (1877), pertany a la secció Ruzmicia. En Paetel (Cat. Conch.- Sammi., t. HL, p. 350) la considera sinònima de la C. rugosa Drap., en Germain (Moll. France, t. II, p. 204), de la C. pyre- naica Charp., ço que vol dir que les diferències que les separen són bastant difícils d'apreciar. Es remarcable l'abundància en què fou recollida en l'esmentat marge (més de 300 exem- plars). Cyclostoma elegans Mill. CASTELLFULLIT Seguint l'itinerari en direcció a Olot, ens detinguérem poc abans d'arribar al tan típic espadat constituit pel basalt, sobre la qual formació està assentat el poble de Castellfullit. En els curts moments que allí ens detinguérem, fou possible recollir: Pupba ignota Fagot. — Denominada per alguns P. Farinesi i per altres P. Jumillensis, però que Fagot, en 1888 (Cat. raz. mol. valle Essera, p. 23), atenent a la vaguetat dels caràcters que presenta per a poder atribuir-la a una o altra de ambdues formes, proposà anomenar P. ignota. Pupa montserratica Fag. — Fou recollit un exemplar: té una color més obscura que els individus tant generalitzats per Cata- junya, constituint, per tant, una varietat que pot denominar-se fusca. Clausilia Saint-Simoni Bgt. — Es la mateixa forma trobada poc abans a Besalú. Cyclostoma elegans Drap. SANTA MARGARIDA D'OLOT Durant la visita del cràter de Santa Margarida, els Srs. Haas Excursió a la costa i muntanya catalanes 587 i Aguilar-Amat exploraren la basa del muntícul i allí pogueren trobar: Hyalinia (Vatrea) Pseudohydatina Bet. Helix (Fruticicola) ruscinica Bgt. — Es del grup de H. stri- gella Drap., però tots els exemplars catalans que he recollit en la seva extensa àrea de dispersió difereixen sensiblement, per llur fàcies, de l'espècie de Draparnand, i crec poder aplicar en aquest cas un criteri anàleg al que he indicat respecte de H. andorrica Bgt. H. (Trichia) Martorelli Bgt. — Ja assenyala sa presència en la regió olotina en Salvanyà (Mol. terr. y fluv. Olot). Es del grup de H. Becasis Rambur. (Jour Conchyl., t. 10, p. 207 (1886) i t. 17, p. 201, pl. 9, f. 3 (1809) i H. Bofilliana Fag. (Contrib. faune malac. Catalogne, in Ann. malc., t. 2, p. 177 (1884). — Recollit un exemplar. H. (Turricula) terrestris Chemn. — Com sempre, entre l'herbei. Pupa leptochula Fag. P. cylindrica Mich. Clausilia Saint-Simoni Bgt. C. mgricans Pult. C. migricans Pult. var. longa (igual diàmetre, però 13 mil. alt. en comptes de IO mil.) Cvyelostoma elegans Mill. BANYOLES Trobats en el lloc nomenat Les Estunes:: Hyalinia (Polita) lucida Drap. Helix (Turricula) terrestris Chemn. H. (Tachea) splendida Drap. 588 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pupa montserratica Fag. P. cylindrica Mich. Clausilia migricans Pult. Cyclostoma elegans Mill. I en l'estany: Physa acuta Drap. Planorbis carinatus Múll. Barcelona, 23 maig 1917. — A. BOFILL 1 POCH. VISITA OFICIAL AL PARC SAMÀ (CAMBRILS) (Diumenge, ro de Juny 1917) Invitada amablement la JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS per l'Excm. Sr. Marquès de Marianao a visitar la finca que posseeix aquest senyor a Cambrils, província de Tarragona, i en la qual, sota la seva cura i direcció personal, hi ha installada una veritable col-lecció zoològica vivent, es posà d'acord la Junta amb dit senyor, i el dia ro de juny s'efectuà l'excursió, a la qual van assistir els vocals de la Junta Srs. Caballero, Calleja, Bofill i Pichot, Fuset, Gonzàlez Prats i Lasarte i els tècnics de la mateixa Srs. Bofill i Poch, director del Museu, Galiano, Maluquer (Joaquim), Pardillo, San Miguel i Aguilar-Amat. Tots ells se reuniren en el parador del Passeig de Gràcia, on van pendre l'exprés fins a Reus, i a l'estació trobaren l'administrador del Sr. Marquès, Sr. Bittini, que amb cortesia esquisida va acompanyar els excursionistes fins als automòbils que esperaven per a traslladar-los al Parc Samà. Un cop travessada la ciutat de Reus, la carretera es diri- geix quasi en línia recta, desenrotllant sa polsosa i ampla cinta 590 Junta de Ciències Naturals de Barcelona cap al Parc Samà, pujant i baixant, a manera de muntanyes russes, les ondulacions no molt pronunciades que en aquella encontrada forma el terreny que des de la platja s'estén amb poca pendent fins a les serres veines. . En arribar al Parc, cenyit per una muralla d'obra coro- nada per peces de ceràmica verda en forma de teulada, s'obrí la reixa de ferro que tanca l'entrada, als costats de la qual fan guàrdia dos guardes del Marquès amb seriós i elegant uniforme, rebent allà el Sr. Marquès, amb tota l'amabilitat i cortesia pròpia d'un veritable prohom de l'aristocràcia i del talent, els excursionistes, dels quals els que no tenien l'honor d'ésser coneguts pel Sr. Marquès li foren presentats pel Vocal de la Junta i Regidor D. Josep M. de Lasarte, qui, al mateix temps, va fer present el sentiment amb què el Sr. President de la mateixa D. Santiago Andreu, retingut al llit per aguda dolència, va tenir de renunciar forçosament a l'excursió. Des de la porta d'entrada fins a la plaça que hi ha davant de la casa, que és un veritable chàúleau de campagne, de pur estil francès, s'estén un ample caminal, ombrejat per grans arbres amb una magnífica collecció d'aus prensores, lloros, cacatues i guacamayos als costats, installats tots amb trapezis metàl-lics, amb tots els detalls estudiats curosament per a evitar la fugida dels animals i perquè amb llurs moviments no puguin danyar-se. El Sr. Marquès va explicar als excursio- nistes que durant algun temps, en els dies crus de l'hivern, installava totes les prensores dins d'una estufa amb calefacció graduada pels encarregats de la cura de les aus segons con- venia, però que més endavant va veure que aquest procedi- ment no era del tot convenient, i els va instal lar en un edifici orientat cap a migdia, que es pot tancar amb vidres i en el qual, amb forma de graderia, hi ha els suports per als trapezis on estan instal-lades les aus, com que el clima no és aspre a Cam- JR P Pl Visita al Parc Samà 59I brils i com el que necessiten aquests ocells és, més que l'escalfor de l'ambient, poder-se saturar de raigs solars, s'ha obtingut per aquest segon mitjà una aclimatació més perfecta i un estat més pròsper dels animals. Podem dir que en la col-lecció d'aus prensores del Parc Samà no hi manca cap tipu interessant i que és la més completa d'entre totes les menageries d'Eu- ropa. Un cop admirada aquesta esplèndida col-lecció de cacatues, lloros, etc., van passar, guiats pel Sr. Marquès i acompanyats pel Sr. Bittini, a visitar les instal-lacions que, repartides pels diversos caminals del Parc, contenen tota mena d'aus, les . gàbies, molt ben plantejades i molt ben construides pel per- sonal que constantment té a ses ordres el Sr. Marquès, no deixen res que desitjar, tots llurs detalls responen a una ne- cessitat pràctica, llur part davantera està disposada de manera que no hi ha cap element decoratiu o constructiu que pugui privar la vista dels exemplars, el basament és recobert de rejoles de Valencia, i remata en sa part superior per una faixa inclinada a 450, amb la qual cosa les distintes bestioles que podrien voler introduir-se dins de les gàbies per a molestar els ocells o per a rosegar llurs aliments, no poden assolir llurs pro- pòsits. Des de la coloració de les rejoles fins a l'espessor de là malla del filat metàl-lic, no hi ha cap detall que no respongui a ben estudiats i, per tant, ben resolts problemes. Entre les instal-lacions visitades podem citar les dels cig- nes blancs, negres i de coll negre, les de diverses oques del país i exòtiques, les dels ànecs, entre les quals sobresurten les dels ànecs mandarins, dominant-les totes per la raresa i l'impor- tància dels exemplars, la dels ànecs peposaca, entre mig de les instal lacions de les palmípedes n'hi ha també algunes d'ocells granívors tropicals, tals com plocèids i fringíllids, que en el Parc Samà es reprodueixen amb la mateixa facilitat que en 592 Junta de Ciències Naturals de Barcelona llurs paisos d'origen. No lluny del caminal que condueix al chàateau hi ha l'umbràcul, on són conreades totes aquelles plantes que necessiten ésser resguardades de l'exagerat calor solar, les persianes d'aquest umbràcul estan disposades de manera que la quantitat de llum i de calor sigui la mateixa durant el matí com a la tarda, per a la qual cosa les fustes que quan el sol puja cap al zènit deixen passar la llum, l'intercepten quan el sol baixa cap a ponent. Acabades aquestes visites i apropant-se l'hora del dinar, passaren els excursionistes a la casa, veritable museu no sols d'obres d'art de totes èpoques i estils, sinó d'exemplars d'His- tòria Natural, entre els quals destaquen un gegantí crocodil i un formós crustaci, Macrocheira Eàmpjeri, emmotllat en bronze, de l'original existent al nostre Museu. Acabat el dinar, es traslladaren els convidats al saló de fumar, on els fou servit un excel:lent cafè i on, amb agradable conversa dirigida i sostinguda pel Sr. Marquès, que donà proves patents de sos coneixements pregons i extensíssims en q ies- tions històrico-naturals, es deixaren passar les hores primeres de la tarda, esperant que el sol calmés la força de sos raigs per a continuar la visita del Parc i de llurs instal-lacions. Renuada aquesta, pogueren veure les restants gàbies d'ocells, el corral on són instal:lades les daines (Dama dama), admirant un formós ramat d'aquest elegant rumiant, el llac i els aquaris, on no sols hi ha peixos propis de les aigúies dolces de l'encontrada, sinó també peixos exòtics com el peix sol, dits aquaris estan installats en coves artificials construides amb pedra tosca i on brolla arreu l'aigua que alimenta el llac i les altres instal-lacions d'aigua de la finca, formant xamoses cascates i ben apariades fonts, que mantenen en dites coves una frescor deliciosa. En una d'aquestes coves recolliren els excursionistes un exemplar del quiròpter Rhinolophus hipposi- Visita al Parc Samà 593 deros minimus Heuglin, que figura en l'actualitat en la col- lecció de pells del nostre Museu de Ciències Naturals. També visitaren l'instal-lació dels mamífers quadrumans, reduits avui dia a diversos exemplars de Cercopithecus griseo- viridis, un exemplar mascle magnífic de mandril (Mor non mai- non Lin.) i un lemúrid (Lemur calta Lin.), tots en excelent estat i amb llur pelatge sense cap falta ni màcula. Separada del Parc Samà per una carretera, hi ha una finca convertida pel Sr. Marquès en vedat per a la cacera del conill (Oryetolagus cuniculus algirus Loche) i que, demés, és un formós camp d'oliveres amb algunes taques d'eucaliptus, una d'aques- tes té la particularitat que al seu costat hi han nascut espon- tàniament altres eucaliptus procedents de les llavors que dels allí plantats han anat caient a terra. Un cop visitat en tots els seus recons el Parc, el Sr. Marquès va parlar d'aquesta curio- sitat botànica, oferint-se a servir de guia als excursionistes que desitgessin veure-la, i la majoria van acceptar l'invitació. Del Parc al 4Cotoo es passa per un túnel que creua inferiorment la carretera, i per ell, seguint el Sr. Marquès, penetraren els ex- cursionistes en el tancat, originant llargues carreres entre els innombrables i porucs conills que allí esperen les hores, per ells tràgiques, de les grans tirades. Arribaren prompte al bosquet d'eucaliptus i allí pogueren admirar els nous arbrets, tant dife- rents dels eucaliptus adults per llurs veritables fulles, que des- apareixen essent substituides per cladodis, a mesura que els dits arbres van fent-se adults. Propera ja l'hora del sopar, que devia ésser quelcom d'hora per a poder arribar a temps de l'últim tren que passa per Reus, tornaren a la casa, on altre cop, amb amabilitat infinita, va asseure'ls a la seva taula el Sr. Marquès. Arribada l'hora de la marxa, els excursionistes prengueren comiat de llur amfitrió, i encantats de les hores de delícies 594 Junta de Ciències Naturals de Barcelona transcorregudes en el Parc Samà, model de parcs zoològics i de jardins particulars, i corpresos de la simpatia i amabilitat de son propietari, que tan alts colloca son nom i sos blasons, van tornar a la ciutat i al treball quotidià de la Junta. J. B. D'AGUILAR-AMAT. Barcelona, 15 de juny de 1917. QUELQUES JOURS À MENORCA (ILES BALÉARS) En octobre dernier, le cher Frère Sennen me demandait s'il ne serait pas possible de faire una excursion à Menorca au printemps de cette année. Ayant pris des informations à ce sujet, il fut convenu que ce voyage pourrait s'effectuer durant la semaine de Pàques, il y avait en cela un grave inconvénient car la végétation était peu avancée, mais, les dispositions étant prises pout cette époque, on ne pouvait remettre à plus tard. Ayant reçu, pour cette excursion, de la JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA, les fonds nécessaires, et muni d'une lettre de recommandation du Dr. Font Quer, chargé du Musée Botanique, pour M. Hernàndez Ponsetí, de Mahó, je sors de Palma le ro Avril, à 8 heures et demie du soir. Le vapeur arrive à Menorca quand la clarté de l'aurore permet de distinguer l'aspect général de l'ile. La première im- pression est décevante pour le botaniste car ce qui frappe à première vue, c'est l'absence d'arbres et méme de toute verdure: les murailles qui entourent les propriétés ne permettent pas de découvrir la vigueur de la végétation, lorsqu'on entre dans le port de Mahó, on se fait une idée plus exacte des choses et l'on ne doute plus de la variété des plantes qui croissent dans des terrains si différents dans leur structure aussi bien que dans leur composition. La journée du 11 Avril est employée presque toute entière à diverses affaires, c'est pendant les quatre jours suivants que Je 599 Junta de Ciències Naturals de Barcelona parcourrai quelques points qui semblent appeler plus spéciale- ment l'attention du botaniste. ll serait naturel d'explorer d'abord les environs de Mahó, mais les plantes recueillies étant exposées à se détériorer pendant une absence de quelques jours, je me rends d'abord à Alayor. 12 Avril. — Durant le trajet de Mahó à Alayor on distingue au bord de la route: Medicago maculata VVilld., Lotus creticus L., L. edulis L., L. ornithopodioides L., Borrago officinalis L., Cyno- elossum pictum Ait., Leucoim Hernandezit Camb., Reseda Plantes recueillies aux environs d'Alayor: Erodium malacoi- des VVilld., Echium calicynum Viv., Pabaver dubium L., Linaria triphylla Mill., Silene gallica L., Rumex bucephalophorus L., Hedysarum coronarium L. (subspontané), Medicago arborea L. (cultivé), Parietaria lusitanica L. (quelques pieds seulement — feuilles presque transparentes, en quoi elle diffère de celle de Mallorca), Astragalus belicus L., Hippocrepis ciliata VVilld., H. multisiliquosa L., Allium triquetrum L., A. roseum L., Salvia horminoides Pourr., Phelibea cesia Reut., Micromeria Rodri- guezii Freyn. et Jana, M. filiformis Benth., Urospermum pr- croides Desí., LamarcRia aurea Meench., Medicago maculata Vvilld., M. Gerardi VVilld., Oxalis cernua Thumb., Muscari race- mosum L., Cynoglossum pictum Ait, Lotus edulis L., Medicago minima Lam. Sans fleurs: Picridium tingitanum Desí. var. mollissima Roch., Carduncellus caruleus D. C., Melilotus clegans Salzm. (probablement — trouvé également, très petit, dans un bosquet entre le Barrancó et la Mesquida). Toutes les plantes ci-dessus, sur la route d'Alayor à Merca- dal ou dans les chemins et champs près de cette route ou de Sa Mola, à peu de distance d'Alayor. Santa Ponsa de Alayor. — Dans les rochers qui bordent le vieux chemin croit Digitalis dubia Rodr., sur la route, quelques Orchidées sont en fleur: Op/rys lutea Cav., O. tenthredinifera VVilld., dans le ruisseau qui borde la route, Ranunculus aqua- filis L. var. fluitans Gr. Godr. (heterophyllus D. C.), dans les endroits humides, Leucoium Hernandezii Camb., dans le chemin, Quelques jours à Menorca 597 en montant, Phuillyrea angustifolia L., et, vers la ferme, Eu- phragia latifoha Griseb, quelques pieds d'Ononis crisba L. (sans fleurs), — dans le bois abondent les Orchidées: Op/rys lutea Cav. (très commun), O. speculum LinE (déjà passé)/— O. jusca LinE (moins commun), Orchis tridentata Scop. (assez commun), — Ophrys Bertoloni Moret (assez rare), — sur le che- min, encore, Hippocrepis ciliata VVilld. (rare), Scorpiurus sub- villosa L., Centranthus calcitraba Duir. 13 Avril. — Au moment oà je pensais prendre l'automobile pour Mercadal et faire une excursion au Mont del Toro, on apprend que, par suite d'un retard dans l'arrivée d'un bateau, l'automobile ne passera à Alayor que vers 11 ou 12 h. Forcé de faire à pied la route, je puis étudier les plantes, à partir du chemin qui conduit à Santa Ponsa, l'aspect change bientót et le terrain est humide ou méme marécageux. Tout d'abord on trouve dans les endroits sablonneux: Sagina Rodviguezi VViIIX., Lotus creticus L., L. ornithopodioides L., sont abondants au bord de la route, vers le 158 Rm. Ovnithogalum arabicum L. est abondant à droite de la route (n'est pas encore en fleur), plus loin, Hedysarum coronarium L., tapisse les talus, Ranunculus macrophyllus Desf., habite les fossés (quelques pieds en fleur), Vicia bithymca L. (à peine en fleur) a des feuilles amples qui lui donnent l'aspect de Lathyrus latifolius L. A la surface de l'eau s'étalent Ranunculus aquatilis L. var. fluntans Gr. Godr. et Ranunculus confusus Godr. (probablement), on trouve aussi Zanichellia palustris L. (le fruit manque). Dans les terrains marécageux: Carex setifolia Godr., C. distans L., C. glauca Scop. var. genuina Godr., Tamarix africana Poir., (Enanthe globulosa L., sans fleurs: Stalice ferulacea L., Artemisia Gallica VVilld., plus près de Mercadal, dans un bois, Lavandula Stechas L. De Mercadal au Mont del Toro. — Dans le chemin: Poa bulbosa L. var. vivibara Rehb., Brignolia pastinacifolia Bert., Anchusa itahica L. (rare). Une pluie fine commence à tomber et le brouillard est si dense que l'on peut à peine distinguer les plantes à quelques pas, dans les rochers: Digitalis dubia Rodr., Helichrysum La- marchii Camb.: vers le sommet: Ferula communis L., dans le 598 Junta de Ciències Naturals de Barcelona chemin: Plantago majoricum VVillE. (se trouve aux environs de Soller et de Pollensa), T7ifolium tomentosum L. Craignant de ne pas avoir le lendemain un temps plus favo- rable, je retourne à Mahó afin de faire quelques excursions au- tour de la ville. 14 Avril. — Désirant trouver surtout les plantes rares de Menorca, pour ne pas faire des courses inutiles je vais deman- der quelques indications à M. Hernàndez Ponsetí, qui nous exprime son profond regret de ne pouvoir nous accompagner, mais se fait un plaisir de nous signaler les plantes que nous pour- rons recueillir autour de la ville. Barranc de Sant Joan. — Dans le chemin: Geranium molle L., Bellis silvestris Cyr (est plus petite que la plante de Mallorca), Calendula officinalis L., Prasium majus L. (à peine quelques feurs), Juncus bujonius L., Carex servulata Biv., Matlhiola in- cana R. Br., Euphorbia dendroides L., Smyrnium olusatrum L., Aceras pyramidalis Rehb., Vicia angustifolia Forst. var. Forsleri Jord. (plutót que Vicia angustifolia All. var. segetalis Roch.), Asteriscus spinosus Gr. Godr. (les fleurs sont jaune citron et les feuilles plus sombres que dans la plante de Mallorca), Plan- fago coronopus L. var. vulgaris Gr. Godr. et var. crilhmifolia VVillE., Anthoxanthum odoratum L. Près de Mahó, mur d'un jardin, j'ai trouvé Cestrum fetidis- simum Jacq. Aux environs de Palma, jai vu la méme plante dans un chemin. Est-elle cultivée: A Palma, elle est loin de toute habitation. Barrancó et La Mesquida. — Le Barrancó nous a été indi- qué par M. Hernàndez Ponsetí comme l'endroit oà se trouve en abondance Lepidium Carrerassii Rodr. Nous l'y trouvons en effet, mais on le trouve aussi bien dans les terrains secs de Binisarmenya que dans les lieux ombragés ou les fossés, méme dans l'eau. Dans les champs et les bois on recueille: Lupinus hirsutus L., Vicia atropurpurea Desí. (feurs pourpres et fleurs presque blanches), V. lutea L., Lathyrus anmuus L., L. clymenum L. var. tenuifolius Godr. (dans le méme bois, Melilotus elegans, le cata- logue indique, à Binisarmenya et à Alayor, Melilotus parvi- Quelques jours à Menorca 599 flora Desí., j ai trouvé la méme plante au port de Sóller, ayant quelque doute à son sujet, je l'ai fait étudier et M. Rnoche m'a donné M. elegans Salzm.), Bisserula Pelecinus L. (abondante à quelque distance de la ferme de Binisarmenya, dans les chemins de la propriété), Linaria Pelisseriana D. C. (à peine en fleur), Evica arborea L., Tamartx africana Poir, dans l'eau, Ranuncu- lus aquatilis L. var. fimtans Gr. Godr., dans les sables, Ranunculus aquatilis L. var. terrestris Gr. Godr., Euphorbia peploides Gouan., Polycarpon peploides D. C., Stachys arvensts L., dans les rochers et les sables au bord de la mer: Senecio Rodriguezi YVViIIX., dans les broussailles, Carex extensa Good., Evax Pygmea Pers. 16 Avril. — Villa-Carlos et Cala de Sant Esteve. — Dans les rues de Villa-Carlos: Soliva lusitanica Less. est très abon- dante, elle a très peu de fleurs. Au pied des murs Mesembryan- themum cristallinum L. (sans feurs), vers le castell de Sant Felip, Astragalus beticus L., Lotus creticus L. — Cala Sant Esteve: Silene sedoides Jacq. (encore très petite), Statice minutiflora Guss. (également sans fleur), Senecio Rodriguezii VViIIE., (quel- ques pieds seulement), Sueda fruficosa ForsX., Vicia atropur- Purea Desf. (feurs blanches peu nombreuses), au port de Mahó, Ephedra fragilis Des . Cos-nou et Binisarmenya. — Dans les rues de Mahó qui se rendent au port, Soliva lusitamca Less. forme un tapis de verdure, çà et là quelques pieds de Senebiera pinnatifida D. C.: on la trouve aussi au Cos-nou (extrémité du port) dans les en- droits sablonneux. Dans le Torrent de l'Hort d'en Morillo, jai trouvé un Symphytum à racines très grosses comme noueuses, j ai pu obtenir quelques fleurs que jai envoyées au Frère Sen- nen pour l'étudier. Ce n'est pas S. ofjficinale L., comme je l'avais cru en voyant la plante (elle n'a pas les feuilles caulinaires dé- currentes). Elle était dans l'eau en Avril, ici, elle soufíre de la sécheresse et demande à ètre arrosée très souvent. J'en ai trois pieds que l'on peut diviser en plusieurs parties... Binisarmenya: Lepidium Carrerassii Rodr., Trifolium Cher- len L., Vicia disperma D. C., Ranunculus ophioglossifolius VVill., R. tvilobus Desí., Arum muscivorum L. Ne pouvant faire davantage en si peu de temps, j'ai prié 600 Junta de Ciències Naturals de Barcelona nos chers Frères de Mahó de m'envoyer des plantes de Menorca, malheureusement, leurs quelques heures de congé sont trop éloignées du jour de départ des bateaux pour que les plantes arrivent toujours en bon état, cependant j'en ai reçu quelques- unes: 16 Mai. — Sagina densa2 Jord.2 (Cour des Carmes, doit etre étudiée), Orobanche fatida Desí. (Castell Sant Felip), 77:- folium vesupinatum L., Malva silvestris L. var. hirsuta Gillet, Eubhragia viscosa Benth., Tvixago apula Stev. var. versicolor Lange, Plantago psyllium L., Raphanus raphamistrum L., Ni- gella damascena L., Lepidium Draba L. 18 Juillet. — Daplne velleoides Rodr. (Illa de Colom, sans fleurs), Mentha Pulegium L., Artemisia gallica VVilld., Clematis Flammula L., Erythvea Centaurium L. Tel est, à peu près, l'ensemble de ce que j'ai pu recueillir ou vu de plus intéressant pendant ces quelques jours. Je regrettais de ne pouvoir continuer les explorations, mais il me fallait ren- trer au plus tót à Pont d'Inca afin de ne pas imposer plus long- temps un surcroit de travail au cher Frère qui avait eu l'ama- bilité de donner les leçons dont je suis chargé. J'espère qu'il me sera possible une autre fois, si Dieu le veut, de prolonger mon séjour à Menorca au moins une semaine de plus. FR. BIANOR, E. C. Pont d'Inca (Mallorca), Aóut 1917. EXCURSIONES GEOLÒGICAS POR LOS ALREDEDORES DE BARCELONA Difícilmente encontraríamos en Espafia otra población més a propósito para adquirir afición y conocimientos geológicos sin gastos ni molestias, que Barcelona: una situación privilegiada permite abarcar desde una de las elevadas cumbres que la rodean un amplio y variado mapa geológico, multitud de fenómenos geofísicos, mar, costas, acantilados y playas, dunas, hermosos valles y torrentes, dós deltas, montafias de variado aspecto, topografía, composición y vegetación. El aficionado a la Geología, puede visitar, con un gasto insig- nificante, y sin necesidad de abandonar màs que un solo día su casa, casi todos los terrenos geológicos, recoger gran variedad de fósiles, y formar una interesantísima colección de rocas. Este afjo hemos empezado a demostrar esta afirmación, llevando a los alumnos del curso de Geología del Museo de Cien- cias Naturales, a puntos escogidos de los alrededores de la capi- tal, en afios sucesivos ampliaremos y completaremos nuestro programa de excursiones, pero en razón de la importancia que esto tiene para aumentar y encauzar la afición a estos estudios, permítasenos un avance, dando a conocer, siquiera sea muy a la ligera, algunos itinerarios interesantes. EXCURSIONES POR LA MONTANA DEL TIBIDABO (1) Sobre el llano de Barcelona se eleva bruscamente esta pin- toresca montafia, de variada accidentación topogràfica, surcada por infinidad de caminos y carreteras, y en comunicación fàcil (1) Comprendemos con este nombre todo el macizo, desde el valle del Llobregat hasta el Besòs. 40 602 Junta de Ciències Naturals de Barcelona con la población por varias líneas de tranvías. Todo el que acude a Barcelona visita el Tibidabo, pero es raro que contemple alguno su curiosa topografía e interesante geología. El pueblo de Barcelona acude en masa los días festivos a disfrutar de la montafia, sus torrentes, fuentes y pinares, hay quien ha estado miles de veces y queda asombrado cuando le ensefjamos un cristal de granate, de vesubiana, de epidota, de ortosa, de anda- lucita, de biotita, de cuarzo, de calcita, etc., Y al contemplar la rara hermosura de muchas piedras que ofrece en abundancia la vecina montafia, dudando de nuestra seriedad al afirmar que nosotros mismos lo hemos encontrado en el Tibidabo. Pueden hacerse muchas excursiones, de medio y un día, por distintos puntos de la montafia, indicaremos cuatro itinerarios que permiten comprender bien la formación geológica y los terrenos que la rodean. Advertiremos antes que este macizo està constituído por una formación de gran espesor que se depo- sitó en los mares paleozoicos, desde el Càmbrico al Carbonífero, en este último período, fué teatro la Tierra, y Espafia muy espe- cialmente, de grandes convulsiones orogénicas y eruptivas que originaron extensas y elevadísimas cadenas de montafias, muchas de las cuales han sido después reducidas a mesetas yY llanuras, una de estas cadenas fué la costera catalana, a la cual pertenece el Tibidabo, pero esta cadena era entonces mucho més elevada y se prolongaba hacia levante, y de ella proceden los cantos que forman la extrafia mole de Montserrat, se hundió en la segunda mitad del terciario, y desde el mioceno, o sea la época en que se formaron las piedras de Montjuich, el mar lamía las faldas del Tibidabo, poco a poco se llenó con los mate- riales arrastrados por las aguas de lluvia aquella parte de mar, y la montafia quedaba cada vez més distante de la costa hasta que, formado definitivamente el llano de Barcelona, entramos en el período histórico, que no es de nuestra incumbencia detallar. EXCURSIÓN A PEDRALBES, SAN PEDRO MÀRTIR, VALLVIDRERA Y LAS PLANAS DE VALLVIDRERA Itinerario: Salida a las 7 de la Plaza de Catalufia en el tranvía de Sarrià, desde la plaza de Sarrià, por el paseo de va Bactdl Exauvsiones geológicas, elc. 603 D32 Elisenda de Moncada a Pedralbes: en el extremo S. O. del pueblo se encuentra una gran cantera de granito, actual- mente abandonada, por lo cual no se hace en ella tan va- riada colección de minerales y rocas como hace unos afios, allí hemos encontrado galena, molibdenita, fluorina, cuarzo, espato calizo, ortosa, microclina, pegmatita gràfica, aplita, pórfido cuarcífero y granito normal, que rompe naturalmente en grandes bancos regulares: es de muy buena calidad y permite obtener adoquines. Después de visitar detenidamente la can- tera, empezamos a escalar la montafia por el camino que con- duce a la 4dFont del Lleós, poco después encontramos una her- mosa aplita blanca sacaroidea, estamos sobre el granito descom- puesto que da una arena gruesa, con granos irregulares de cuarzo y feldespato y hermosos prismas exagonales de biotita, de los cuales hicimos abundante cosecha, cerca ya de la carretera de la compafiía de aguas empiezan a manifestarse las rocas meta- mórficas, pizarras cuarzo micàceas y micacitas nodulosas prin- cipalmente, pero antes llamó nuestra atención el espesor que alcanza la capa de granito descompuesto, que calculamos en més de 50 mts. Ya en la carretera, se ve una explotación minera abandonada, de blenda y galena con calcita y baritina, al lado de esta mina, en la misma carretera, marchando hacia San Pedro Màrtir, se encuentra unas pizarras negras con largas agujas de quiastolita (andalucita), que entre los petrógrafos se conocen con el nombre de pizarras macliferas, es curiosa la limi- tada localización de esta roca, que se encuentra sólo en este pequefio trozo de la montafia Pelada y en la cima del (Turó de les Roquetaso, entre San Andrés de Palomar y Horta. Segui- mos hacia San Pedro Màrtir, y encontramos micacitas nodulosas y micacitas ordinarias, cuya continuidad se rompe frecuente- mente por venas y pequefios diques de pegmatita, aplita y de cuarzo que destacan por su color blanco del fondo gris o rojizo - de las pizarras. Al terminar la carretera, dando ya vista al llano de Llo- bregat, aflora un importante dique de pegmatita con her- mosos cristales de turmalina negra y làminas de moscovita, a la que se asocia en menor proporción una turmalina de bello color rosa. Desde este punto ascendimos hasta la cumbre /400 604 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona metros), las rocas siguen siendo micacita, aunque menos cris- talinas, el horizonte que de allí se domina es vastísimo, y encan- tado contempla, el que ha escalado la montafia, de frente el mar que se pierde en el horizonte, a sus pies. Barcelona, sobre cuyo llano destaca el Montjuich, el Turó y el Putxet, la montafia de Vallcarca, el Coll, Carmelo y el Turó la Peira de Horta, a la izquierda toda la ondulada cresta de la sierra del Tibidabo que se continúa por la cadena costera catalana, Vallvidrera y el Tibidabo, a la derecha, el delta del Llobregat y el macizo cretà- cico de Garraf con sus celebradas costas, a la espalda queda la vertiente O. y N. del macizo del Tibidabo, con profundas sierras y abruptos torrentes, cubierta de espesa vegetación, en sus bordes, que limitan la riera de S. Cugat y el Torrente de C. Llobet y la Riera de Rubí por el N.,y el Llobregat por el O., se esparcen pintorescas villas y multitud de casas de labor que alegran y animan el paisaje, ya de sí risuefio y variado. Descendimos a la carretera y continuamos por ella hasta el empalme con la que de Sarrià sube a Vallvidrera: en los desmontes de esta carretera encontramos micacitas y pórfidos, en la cresta las pizarras son menos cristalinas, pierden los núcleos y manchas, y poco a poco se pasa a las pizarras negras satinadas, con superficie lisa o reple- gada, que ya no dejaremos en todo el camino hasta el fin de la excursión. La cresta de la montania hace una suave ondulación entre las cimas de San Pedro Màrtir y de Collcerola, quedando en su parte més baja a 300 metros, y allí es donde asienta la pintoresca villa de Vallvidrera: antes de comer subimos hasta Can Baldiró, donde se encuentra una hermosa roca amarillento verdosa compuesta de epidota y zoisita. Después de comer y descansar, tomamos una calle que ha- cia el NO. desciende ràúpidamente en busca del camino del Pantano, en ella se ve un gran dique de pórfido que de O. a E. recorre buena parte de la montafia, de paredes verti- cales, el mismo que atraviesa el túnel del ferrocarril, la expla- nada donde se halla la presa es uno de los puntos màs hermosos y no es menos atractiva la topografia del pequefio torrente que pone en comunicación aquella hondonada con el valle principal, en cuyo extremo se encuentra la renombrada fuente de la Teula, a Excuvsiones geológicas, etc. 605 seguimos la riera hasta la fuente de la Manigua y en seguida entra- , mos en la vía del ferrocarril de Barcelona a Las Planas en cuyos desmontes y trincheras puede apreciarse que las pizarras sati- nadas, atribuídas por Almera al Silúrico, buzan al N. como todas las consideradas como Càmbricas por el mismo geólogo, que hemos visto en San Pedro Màrtir y el resto del itinerario. Se demuestra, pues, la concordancia entre ambos terrenos, el buza- miento es en general menor que en la otra vertiente, pero siempre es considerable, siendo frecuente en esta montafia observar capas levantadas hasta la vertical, en toda ella vemos las pizarras atravesadas por multitud de venas yY filoncillos de cuarzo blanco, éstos en los desmontes recientes del ferrocarril demuestran la existencia de numerosas fallas que les cortan y rompen brusca- mente su continuidad, en algunas el salto de falla es de pocos centímetros, y se presentan tan claras al excursionista como los dibujos esquemàticos en los tratados de geología. En esta zona de Vallvidrera asoman algunos diques de pórfido sienítico muy t pico, que se ha utilizado con gran profusión en la caja de la vía férrea. Volvimos a la ciudad en el ferrocarril eléctrico a las 8 de la tarde. Presupuesto de viaje 0'70 ptas. Quien guste disfrutar la vida del campo puede llevar comida, prepararla en la fuente de la Teula o de la Manigua, los màs exigentes encontraràn cuantas comodidades y confort deseen en los hoteles de Vallvidrera y en los próximos a la estación de Las Planas. EXCURSIÓN A BELLESGUART, TURÓ CASTANER Y OBSERVATORIO FABRA Salimos a las 7 de la plaza de Catalufia en el tranvia de la Bonanova, en la plaza Mayor tomamos la calle contigua a la iglesia, y seguimos hasta el cementerio, desde aquí ascen- dimos casi en línea recta hasta el Turó Castafier, para cono- cer la gran variedad de rocas metamórficas de contacto que asoman en esta parte del Tibidabo. Detràs del Cementerio se ofrece el granito descompuesto, que deja arena gruesa con her- mosos prismas de biotita, en seguida a la derecha del camino aparece un desmonte en el que se ve el contacto del granito con 606 Junta de Ciències Naturals de Barcelona la formación metamórfica: en este contacto los cornubianitas cuarzo micàceas y las feldespàticas, alternan con filones capas (interstratificadas) de aplita blanca y pegmatita gràfica muy hermosa, después se encuentran unas anfibolitas negras muy compactas y otras rocas compuestas de finas capas de anfibol negro, de granate rojo, de epidota amarilla o de diopsido verde, que son las pizarras màs hermosas del Tibidabo, esta sucesión repetida varias veces y alternando se continúa hasta la cima del Turó, con buzamiento de unos 650 al N., Sin formar capas con- tinuas, se encuentra lentejones de calcita con granates, masas de epidota y de granate, y capas de una pizarra compuesta de clo- rita y cuarzo. En la carretera de la Compafiía de aguas, con un poco de paciencia se recogen hermosos cristales de granate, y si- guiendo por esta carretera hacia la Avenida del Tibidabo se encuentra en el codo del Torrent de l'Infern un potente banco de granatita y vesubianita de color rojo mús o menos claro, en esta masa es fàcil encontrar prismas tetragonales de Vesubiana de una perfección y brillo notabilísimos, encima de éste, diri- giendo la vista hacia el Observatorio Fabra encontramos una masa de calcita con romboedros y escalenoedros muy perfectos: seguimos ascendiendo en línea recta hacia el Observatorio Fabra y bien pronto salimos de la zona de rocas metamórficas con silica- tos càlcicos para pasar a la de las micacitas nodulosas, a pizarras mosqueadas que adquieren en esta parte enorme espesor, pues se continúan sin interrupción hasta la cima del Tibidabo, con la única diferencia de ser los nódulos més cristalinos y con tenden- cia a la formación de cordierita en la parte baja, y sólo de concen- tración de mica y partículas ferruginosas en la alta. Tanto esta formación como la anterior aparecen atravesadas por venas y filoncillos de cuarzo blanco, aplitas y pegmatitas y por espe- sos diques de pórfidos cuarcíferos y sieníticos, encima del Obser- vatorio hay uno, debajo otro, en la carretera asoman dos y en todos ellos se les ve con dirección de O. a E. y paredes verticales, cuando se descomponen estos pórfidos, ya muy alterados en la cantera, y lo mismo en las superficies expuestas a la intemperie, saltan cristales de ortosa, sencillos o maclados según las leyes de Carlsbad y Baveno, muy perfectos y de gran tamafio muchas Excursiones geológicas, elc. 607 veces. En Bellesguart se cargan de piritas y se ven con manchas y vénulas de malaquita y azurita. El Prof. Dr. D. Eduardo Fontseré nos recibió en el Obser- vatorio y explicó las instalaciones sismológicas y meteorológicas con todo detalle, pudiendo admirar la seriedad y precisión con que dicho profesor lleva a cabo sus investigaciones y el cuidado y esmerada atención que presta a los valiosos aparatos de que dispone el Observatorio. Estudiamos el mecanismo de los sis- mógrafos Mainta y Vicentine, los aparatos inscriptores, el sis- tema de transmisión y registro de la hora en los sismógramos, los barómetros, termómetros, higrómetros, evaporímetros yY pluviómetros, los abrigos adoptados en el Observatorio, el anemómetro de aspiración para estudiar la velocidad y dirección del viento y por fin un precioso nefoscopio, a propósito para conocer la nubosidad y el movimiento de las nubes, su dirección y velocidad. En la sección de Astronomía contemplamos la imponente ecuatorial y el precioso anteojo meridiano. Reconocidos a la amabilidad del Prof. Fontseré volvimos a Barcelona a las dos de la tarde. Presupuesto 0'55 ptas. EXCURSIÓ A SANTA CREU DE OLORDE Y SAN FELIU DE LLOBREGAT Salimos a las 7 de la plaza de Catalufia en el ferrocarril eléc- trico, llegamos al pie de la Sierra de Vallvidrera e hicimos a pie la ascensión a esta villa, la subida es algo penosa a consecuencia de la fuerte pendiente del camino, pero convenía recorrer este trayecto, seguimos el camino que corre al lado del Funicular y encontramos micacitas nodulosas con fuerte buzamiento al N., al llegar al primer puente sobre la vía del Funicular nos desvia- mos a la derecha para visitar un hermoso pliegue, puesto al des- cubierto por la apertura de una cantera, la roca es blanca de grano fino, sacaroidea, maciza u hojosa de aspecto de granulita o de cornubianita feldespàtica. Ascendimos por la vaguada del Tor- rent de Pere Gil (font) hasta encontrar la carretera de la Compa- fíía de aguas, en este trayecto las micacitas son algo diferentes 608 Junta de Ciències Naturals de Barcelona que las encontradas en el camino de Sarrià a Vallvidrera, los nódulos son més cristalinos, duros y muy resistentes a la erosión por lo que quedan en saliente sobre la superficie expuesta a la intemperie, estos nódulos son de cordierita mas o menos clara- mente individualizada, debajo de estas pizarras vienen otras muy obscuras con tinte violado y nódulos negros, y por fin éstas pasan en el fondo a unas cornubianitas violeta muy obscuro con nódulos negros de cordierita que también hacen saliente en las superficies alteradas. Seguimos, ya sin interrupción, la subida a Vallvidrera, silem- pre entre pizarras nodulosas, hasta que al llegar a la cima los nódulos van desapareciendo y la roca va pasando de micacita a filita negra satinada. Desde la plaza de Vallvidrera tomamos la carretera de Santa Creu de Olorde, poco antes de llegar al Hotel Buenos Aires en- tramos otra vez en la zona de las micacitas, pero pronto vuelven las filitas negras satinadas, con superficie lustrosa lisa o rizada, el trayecto hasta Can Cuyàs no ofrece nada nuevo, el paisaje es delicioso, espléndida la vegetación y variada la topogralía. En los alrededores de Can Cuyàs hicimos una abundante reco- lección de unas rocas metamórficas, de aspecto de gneis con- glomerados brechoides, muy curiosos, unas cuarcitas que pasan cargàndose de feldespato a granulitas o leptinolitas feldespàti- cas, detràs de Can Cuyàs hay una cantera de una roca pizarrosa verde obscura, cuya naturaleza es algo dudosa, en el mapa de Almera figura como diabasa y pudiera ser una diabasa meta- mórfica o grauvacias metamórficas como algunas que se en- cuentran en el Turó de Can Marlés y pasado el Coll de la Mata, cuya estructura es francamente cataclàstica, en el Turó de Can Marlés, hay filadios blanquecinos que alternan con las filitas satinadas: en algunas de aquéllas se han encontrado cuarcitas con alofana, éstas se atribuyen al Silúrico y en este terreno continuamos hasta Santa Creu. En el Turó de Can Mayol el mapa de Almera marca un gran afloramiento de diabasa, sobre el cual està edificada la casa, nosotros no la encontramos, el Turó y la base de la casa son de filita satinada negra. En todo el trayecto, se ven diques y venas de rocas eruptivas y cuarzo lechoso: cerca de la Creu de Can Llavallol, recogimos diabasa Excursiones geológicas, elc. 609 muy fresca, y entre este punto y Can Cuyàs pórfido sienítico alte- rado, pero muy típico, en la cantera den Serra, ya cerca de Santa Creu, hay diabasa bien conservada. En Santa Creu, mientras nos preparaban la comida, ascen- dimos a la montafia del mismo nombre (440 metros), en la base cerca de la iglesia se encuentran ampelitas con marcasita y azufre, la mayor parte de la montafia està constituída por fila- dios silúricos unos blancos y otros negros, con graptolites y debajo pizarras satinadas y filadios con encrinus. Encima de las pizarras silúricas aparece la caliza griot con Orthóceras y Cardiola interrupta del devónico. Después de una ascensión fatigosa goza el excursionista de un bellísimo panorama, a sus pies se extiende el anchuroso valle del Llobregat festoneado por pintorescas villas y sembrado de torres y casas de labor, se domina todo el macizo secundario que queda a la derecha del Llobregat, incluso el macizo de Garraí: el Montserrat, la vertiente Occidental de la montafia del Tibidabo, etc. Después de comer emprendimos el viaje a San Feliu de Llo- bregat por los accidentados y alegres torrentes de Can Serra y Can Ferriol, en aquél se encuentran primero las pizarras silú- ricas, diabasa, espato calizo, caliza y cuarzo lechoso, poco an- tes de llegar al torrente de Can Ferriol encontramos de nuevo las micacitas y pizarras de la zona metamórfica atribuídas al Càmbrico, atravesadas muy a menudo por apuntamientos de diabasa, en las cercanías de Can Parellada hay varias clases de estas diabasas, unas, de elementos muy gruesos, se to- man por sienitas por su aspecto, la hornblenda forma grandes cristales y el feldespato es también abundante, con el micros- copio se ve que el feldespato està bastante transformado y a veces es difícil precisar su especie, son indudablemente hermosas epidioritas procedentes de la modificación de las diabasas, otras, de elementos muy finos, parecen verdaderas diabasitas o porfiritas diabàsicas, y entre ambas hay muchos términos intermedios en los afloramientos de la Sierra del Ginestar. Poco después entramos en la Riera de la Salud, y por el camino de la izquierda fuimos a visitar un manchón pliocénico que asoma a lo largo del Torrente de Ricart, después, cerca del 610 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona cementerio de San Feliu, encontramos de nuevo el plioceno y el resto de la riera es cuaternario de aluvión. A las 5'40 de la tarde llegamos a la estación de San Feliu y regresamos a Barcelona en el tren de las 6'15. Presupuesto: Billete a Sarrià, 0'25 ptas, de San Feliu a Barcelona, 0'60 ptas. EXCURSIÓN A PAPIOL Salimos a las 8 y 13 del Apeadero del Paseo de Gracia. Después de la estación de Sans, se ven desde el ferrocarril, a la derecha de la vía, desmontes de arcilla de edad cuaternaria: pasadas las últimas casas de la Bordeta, atraviesa la vía por un manchón del plioceno que termina en el Torrent Gornat, siguen las arcillas cuaternarias y luego otro manchón pliocénico en el Torrent del Cementeri y otros dos màs pequefios en Hospi- talet, los que se distinguen bien de las arcillas cuaternarias por sus colores claros, grises o amarillentos, la vía tuerce pronto hacia el NO. y sigue por la margen izquierda del ancho valle del Llobregat, el tren corre sobre el cuaternario y, ademàs de las arcillas citadas, se ven grandes masas de conglomerados. Pasado San Feliu de Llobregat, empieza a animarse el paisaje, al fondo, a derecha e izquierda, regiones montafiosas, elevadas, de variada topografia, cubiertas de vegetación, en el centro el llano aluvial, asiento de variado e intenso cultivo, y, entre aquélla y éste, el cuaternario, a la derecha de la vía empiezan de nuevo a verse las margas pliocénicas en el Torrent del Terme, en el de Rora y en el de Can Albareda, poco antes de llegar a Molins de Rey cruza la vía otros dos manchones. La topografia de este lado se accidenta màs después de Molins de Rey y la geología se hace también màs compleja y variada, sigue ofreciéndose el plioceno en las sierras y torrentes, que penetran el macizo paleozóico, destacando bien por el color claro de sus rocas y la especial forma de la erosión en las margas deleznables, que se adornan con multitud de barrancos, càrcavos y colinitas cónicas bastante regulares, el cuaternario rodea casi todos los manchones pliocénicos como antes de esta villa, pero en el término de Molins de Rey casi todos éstos se Excursiones geológicas, etc. OLI ven ya en inmediato contacto con el silúrico. Antes de llegar a Papiol, entre el Torrent den Ginebrada y Papiol de Baix, la vía atraviesa una zona muy compleja, cuyo principal accidente topogràfico es el Pi den Val, cerro silúrico rodeado por el cua- ternario al O., por el plioceno al SE. y N. y por el mioceno, primero, y el plioceno después al NO., al terminar el silúrico y el mioceno de este cerro, las formaciones pliocénicas muestran gran desarrollo, formando una extensa ensenada en la que aparecen dos islotes silúricos: uno que atraviesa el camino de la Serra del Gaixu y otro més arriba, al SE. de la villa de Papiol. El plioceno que hemos visto en todo el trayecto consta de arcillas azuladas en la base, sobre estas, margas grises muy claras, después las arcillas se cargan de arena y toman tono amarillento:, la serie termina con arenas finas amarillentas en unos puntos, y con conglomerados en otros. En la otra ribera se ve, primero, el silúrico, y después el trías inferior formado por conglomerados y areniscas rojas. Desde la estación de Papiol, marchamos por la carretera de Rubí hacia las minas de la Serra Rocas Blancas: la carretera asienta sobre el cuaternario, pero a la derecha se presenta in- mediatamente el oligoceno superior con caracteres curiosos, se compone de una brecha roja, con grandes trozos de pizarras vinosas y otros esquistos paleozoicos y de bloques de arenisca triàsica, gracias a lo cual se distingue bien de los conglomerados rojos de la base del trías, que se muestran al otro lado del Llobregat. Pasado el Torrent de Can Mas, termina este man- chón, pero encontramos de nuevo el aquitaniense poco después de Can Canals, aquí se compone de rocas diversas, pero siempre de color rojo, son areniscas, gravas y arcillas, atravesadas por venas de yeso y alternando con capas cargadas de pizarras vinosas. Esta formación se ve muy bien en la margen derecha de la riera de Rubí y en la carretera de las minas que parte de la de Rubí. A la entrada de las casas y màquinas que rodean la boca de la galeria principal de las minas se nos impidió continuar el camino, a pesar de rogar insistentemente que nos autorizaran el paso y de dar a conocer nuestra personalidad y fines que perseguíamos. No podemos pasar adelante sin lamentarnos de 612 Junta de Ciències Naturals de Barcelona la desconsideración y maltrato de que fuimos objeto por el alto personal de las minas. Volvimos, a consecuencia de este incidente, a la carretera de Rubí y entramos en la formación granítica y metamórfica del Turó de Can Doménech por el torrente que le corta en su lado N., allí se han abierto dos galerías y pudimos recoger granito, aplita, pórfidos muy cargados de sulfuros, galena, cal- copirita, fluorina, espato calizo, cuarzo lechoso y hermosos cristales hialinos, ascendimos hasta Can Doménech, la topogra- fía es accidentada, vegetación forestal, de pino principalmente, alternando con algún cultivo de vid, desde este punto continua- mos la excursión por el pintoresco torrente de Rocas Blancas, donde recogimos hermosos cristales de cuarzo hialino, cuarcita y granito, en el fondo del torrente encontramos la boca de otra galería de mina y recogimos, ademàs de los minerales y rocas ya citados, hermosos ejemplares de espato calizo casi transpa- rente y calcita en bellos romboedros. Poco después entramos de nuevo en el aquitaniense, Y sin detener la marcha escalamos el cerro miocénico sobre que asienta la villa de Papiol, constituído en su base, y mayor parte por la brecha aquitaniense, seguramente contemporànea de la pudinga de Montserrat, y en su cima por la caliza mio- cénica (helvetiense) compacta, con trozos de conchas y corales. Después de comer, salimos de Papiol por el camino del cementerio y visitamos el notabilísimo cerro de las Escletxas, constituído también por la caliza helvetiense que pudimos es- tudiar con alguna detención en una pequefia cantera abierta en su lado O.: es una caliza dura, compacta, a veces algo hojosa, otras sacaroidea, blanca, amarilla o rojiza, con íragmentos de conchas y de corales, y huecos irregulares en los que se ven frecuentemente cristalitos de calcita. Hay algunos fósiles al estado de moldes o impresiones y siempre difíciles de clasificar. En la parte inferior se carga de fragmentos de cuarzo y pizarras hasta convertirse en una brecha y en un conglomerado de ce- mento calizo con valvas y trozos de Pecten y Ostrea, según esto, empieza la formación con régimen litoral y poco a poco adquiere el caràcter de caliza marina. Toda la masa descansa. sobre el aquitaniense, pero parece, aunque no siempre se ve Excursiones geológicas, etc, 613 muy claro por efecto del cultivo, que se interpone entre ambas formaciones una capa de arcilla que por la presión se ha hecho pizarrosa. La formación caliza aparece, en su totalidad, rota según grandes grietas paralelas, dirigidas próximamente de E. a O., que limitan pequefias fosas, cada fosa presenta dos grandes grietas longitudinales y una mole caliza hundida entre ellas, ademàs, se ve cuarteada la colina por otras muchas grietas irre- gulares que se cruzan en todos sentidos. Parece que las grietas se ensanchan con bastante velocidad, según puede observar el que repita las excursiones a este cerro, y se ve que los bloques separados por las grietas basculan hacia el S. Este curioso fenómeno es indudablemente debido a fenómenos de erosión, de suave deslizamiento y de asiento, la erosión por las aguas de Huvia se hace més eficaz en las diaclasas o planos de juntura de la roca, en los planos principales la disolución de la caliza determina la formación de una grieta y el agua penetra fàcil- mente hasta el basamento, por este proceso se pierde la con- tinuidad y compacidad de la roca y se producen roturas y hundi- mientos en su masa, pero todo esto viene favorecido y aumentado por el delizamiento de la masa caliza sobre la pizarra arcillosa empapada de agua, gracias a una ligerísima inclinación de ellos hacia Papiol, de aquí que veamos bascular los bloques hacia abajo y ensancharse ràpidamente las grietas, por fin, el peso de los bloques sobre la arcilla blanda y plàstica determinaría cambios de posición de los bloques por un sencillo fenómeno de asiento. Desde aquí continuamos hacia el E. por el camino que bor- dea la bahía pliocénica y que se continúa por la vertiente dere- cha del Torrent de las Barreras, el camino corta en un pequefio trayecto las capas silúricas con filadios negros y vinosos, estas pizarras se ofrecen elegantemente plegadas en los desmontes de la izquierda del camino, màs tarde aparecen los conglomerados del plioceno superior. Descendimos por las barrancos y càrcavos que las aguas de lluvia han excavado en las b'andas margas pliocénicas, donde recogimos gran cantidad de fósiles, corales y moluscos de varios géneros y especies. Sería larguísimo enu- merar las especies que se encuentran en este yacimiento, quien 614 Junta de Ciències Naturals de Barcelona desee completar estos datos, en las siguientes Memorias encon- trarà cuantos detalles necesite: J. ALMERA: De Montjuich:a Papiol al través de las épocas geo- lógicas y el Plioceno en la villa de Gracia. (Mem. Real Ac. Cienc. Barcelona, 1878). — . ALMERA: Descripción de los terrenos pliocènicos de la cuenca del Bajo Llobregat y llano de Barcelona. (Mem. Real Ac. Cienc. Barcelona 1895, T. III.) J. ALMERA Y A. BOFILL: Moluscos fósites pliocénicos de Catalujia. (Bol. Com. Mapa Geol., Madrid, 1894). Por fin, atravesando el torrente del Gabatx tomamos el ca- mino que conduce a la estación de Papiol. Este torrente se abre paso por una angosta canada de paredes muy abruptas que corta el silúrico, con pizarras negras satinadas y liditas. En la excursión se convencieron los alumnos de que du- rante el oligoceno hubo en esta región, lo mismo que en el resto de Catalufia, un régimen de grandes erosiones que determinaron profundas cortaduras en la masa paleozoica y que dejaron como testigos potentes formaciones de brechas y conglomerados, éstas se continuaron al empezar el mioceno, pero en seguida invadió el mar los valles y torrentes formando profundas bahías y canales en los cuales se depositaron las calizas helvetienses y después las formaciones pliocénicas, entre el cerro de Papiol y el Pi den Vals se abría una extensa bahía durante el plioceno, y en esta parte debía existir una ría o /jord formado por acan- tilados o islotes paleozoicos, aquitanienses y helvetienses, des- pués del plioceno la región se ha levantado y el mar retirado. Volvimos a Barcelona a las 8 y 15 de la tarde. Presupuesto: Billete ida y vuelta, 100. Para esta excursión conviene llevar comida, puede comprarse algo en una tienda que està al lado de la estación. Caso de no llevar vianda, se puede comer regularmente y económico en Papiol. —M. SAN MIGUEL. Barcelona, Julio de 1917. EXCURSIÓ A LES ILLES DE MALLORCA I CABRERA Aprofitant l'estada a Palma pel febrer de l'any corrent, treballant en el laboratori de Porto-Pi, gràcies a l'amabilitat del meu antic mestre el Professor de Buen, vaig efectuar algunes excursions malacològiques per l'interior de l'illa Major així com una escapada a la de Cabrera. Els llocs visitats i explorats, foren els voltants de Palma, bosc de Bellver, Alcúdia, Sa Pobla 1 s'Albufera, Sòller, Vallde- mosa i Estellencs. L'estació no era la més a propòsit per a la re- col'lecció de mol:luscos, però amb tot i això en férem bona co- llita. Deixant a part els marins, així com els altres exemplars zoològics procedents de aquestes excursions, detallats en les corresponents seccions de aquest ANUARI (I), donarem aquí un resum de les espècies malacològiques terrestres i fluvials reco- llides, i determinades per D. Artur Botill. De les de Cabrera, en donàrem compte ja en la REAL SOCIEDAD ESPANOLA DE HIS- TORIA NATURAL, Butlletí de juny 1917. (1) R. BOHiGAS, pàg, 217 i seguents, i A. BOoFILL, pàg. 535 i segúents. 616 Junta de Ciències Naturals de Barcelona MOL:LUSCOS D'AIGUA DOLÇA Recollírem els segúents: Paludestrina acuta Drap. — Albufera (Alcúdia). Ammicola similis Drap. — Albufera (Alcúdia). Bythima tentaculata L. — Albufera (Alcúdia). — matritensis Graells. — Albufera (Alcúdia). Ancylus gibbosus Bet. — Albufera (Alcúdia). Planorbis submarginatus Crist. et Jan. — Albufera (Alcúdia) Physa acuta Drap. — Albufera (Alcúdia). — — contorta Mich. — Albufera (Alcúdia). — — truncata Fer. — Albufera (Alcúdia). Limnea palustris Fleming. — Albufera (Alcúdia). — — truncatula Múll. — Sa Pobla i s'Albufera Alcúdia). — — dintermedia Mich. — Albufera (Alcudia). — — vulgaris C. Pír. — Sarrià (Palma), Albufera Al- cúdia). Limnea limosa L. — Albufera (Alcúdia). Alexia myosotis Mòrch. — Albufera (Alcúdia). Succinea debilis Morelet. — Sa Pobla, s'Albufera (Alcúdia). Com se veu, tots ho foren en l'Albufera d'Alcúdia i pels vol- tants de Sa Pobla. distant 5 Rm. de l'Albufera. Fins ara, no n'ha- vem vist citar gaires de mol-luscos fluvials de les Balears, puix en el catàleg de Barceló i Combis, sols hi figuren els Limnea ovata (— limosa) séquies de Palma, Menorca, L. minuta (— trunca- tula), segles de Sa Pobla, Menorca, Physa contorta, Segles de Deià, Menorca, Ph. acuta, segles de Sòller, Menorca, Ancylus fluviati- lis, fonts de Sóller, Menorca: A. strictus, Menorca: Planorbis spirorbis, segles de Palma, Menorca, les Alexia balearica, Pay- vaudeaui i myosotis, a Menorca, Paludina simis (— Amuicola similis), segles de Palma, Menorca, i Melania Dufourú, Ivi- ça. (2). En enviar-ne una remesa al Dr. Haas, ens digué que eren els primers que veia de les Balears Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera 617 MOL:LUSCOS TERRESTRES Els recollits en les diferents excursions esmentades i en la visita a Cabrera, són els seguents: Tudora fervuginea Ll. — Arenal, Sarrià (Palma), Bellver, Bosc de Bellver, Porto-Pi, Illa Cabrera. Clausilia virgata Crist. et Jan. — Sarrià (Palma), Estellencs, Bellver, ca's Català: Sa Pobla, Valldemosa. Pupa granum Drap. — Bellver, Illa Cabrera. Vertigo minutissima Hartm. — Bellver. Ferussacia Vescoi Bgt. — Sarrià (Palma), Bellver. Cecilianella acicula Múll. — Bellver, viva, molt abundant sota les pedres. Rumina decollata L. — Porto-Pi, Bellver, Bosc de Bellver, Sa- rrià (Palma): Illa Cabrera (jove, espira integra), lla Ca- brera. Cochlicella acuta Múll. — Porto-Pi, Sarrià (Palma), Bellver, ca's Català: Sa Pobla: Illa. Cabrera: Cochlicella barbara L. — Sa Pobla. C. conoidea Drap. — Bellver. Helix terrestris Chemnitz. — Porto-Pi, Valldemosa, Illa Cabrera. H. trochlea Pír. — Sarrià (Palma), ca's Català. H. trochlea Pir. minor. — Bellver. H. Homeyeri Dohrn et Heynemann. — Illa Cabrera. H. Boissy Tevv. — Arenal, Estellencs. H. frater Dohrn et Heynemann. — Illa Cabrera. H. apicina LamcR. — Sarrià (Palma), ca's Català, Valldemosa. H. cespitum Drap. — Arenal (Sa Pobla). H. lauta Lovve et vars. — Porto-Pi, Sarrià (Palma), ca's Català, Sa Pobla: Sòller, Illa Cabrera. H. submeridionalts Bgt. — Estellencs. H. pisana Múll. — Porto-Pi, Bellver, ca's Català, Sa Pobla H. minoricensis Mitre. — Illa Cabrera. H. balearica Zgl. — Estellencs. H. Companyoi Aleron. — Muralla de Mar (Palma). lb rn le) I8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona . splendida Drap. — Bosc de Bellver. . vermiculata Múll. — Porto-Pi: Illa Cabrera. . Ppunctata Múll. — Raixa. . axia Bgt. — Porto-Pi, Bellver, Illa Cabrera. . aspersa Múll var. — Bellver. . lanuginosa Boissy. — Bosc de Bellver, Sa Pobla, Raixa. . lenticula Fer. — Porto-Pi, Bellver, Valldemosa, Illa Cabrera. Leucochroa cariosula Mich. — Porto-Pi: Arenal: Bellver, Bosc de Bellver, ca's Català. Hvalinia Balmei Port, et Mich. — Bellver, Estellencs, Albufera (Alcúdia). gegaadaadaeDeeDeaDes Després d'aquest resultat, jo crec que encara hi ha bastant per explorar a les Balears per al coneixement complert de llur fauna malacològica, puix no sols en l'Albufera d'Alcúdia hi ha molt que fer, sinó en els torrents del Puigmajor, en les fonts d'Andratx i Estellencs, i sobretot en la part de Santanyí i Sa- lines. Les espècies menorquines i ivissenques són també interes- sants en extrem, i totes les de les Balears en general, per llurs relacions amb la fauna murciana i nordafricana, són dignes d'estudi especial per a veure a quins agrupaments pertanyen, sigui com a formes locals, o espècies propiament dites. Per això convé reunir nombrós material de les tres procedències, i no hi ha dubte que així s'aclariran molts cassos que es presenten actualment poc clars. L'estudi històrico-natural de les Balears, és sens dupte un dels primers treballs que deu empendre la JUNTA, i en aquesta tasca anirà segurament acompanyada del MUSEO NACIONAL de Madrid. — JoSEP MALUQUER. Barcelona, 30 maig 1917. VUIT DIES D'EXCURSIÓ BOTÀNICA ALS PORTS DE TORTOSA Després d'escrita la nota en que deixem esmentades la vida i creixensa del DEPARTAMENT DE BOTÀNICA del MUSEU DE CATA- LUNYA, poguérem realitzar una excursió als Ports de Tortosa, que és la més important de totes les de l'any. Assabentats que En Carles Pau pensava així mateix visitar aquelles muntanyes, i que la data per al començ de l'excursió era, com la que nos- altres havíem cregut oportuna, cap a les darreries de Juny, férem per manera que poguéssim trobar-nos allà dalt, no sola- ment per tenir el plaer de veure'ns i passar junts mal que no fos més que una estona, sinó per a discutir sobre'l terreny sobre qualque espècie crítica d'aquelles localitats. El dia 21 de Juny rebérem lletra de Carles Pau, en la qual ens comunicava que sortia de Segorb cap a Ulldecona i La Cènia, des de on, junt amb En Francesc Beltràn, Catedràtic de Valen- cia, i el Sr. Pertegàs, Farmacèutic de La Cènia, anirien a Fredes i més tard a Mas de l'Amat. Nosaltres havíem d'anar per Tor- tosa cap a Caro, per a herboritzar a la banda de Catalunya dels Ports, i allí dalt que fóssim, veure la manera de trobar-nos amb nostres col'legues. Per això, surtí en Gros, nostre recol'lec- tor de plantes, el día 22 a la nit, amb tota la impedimenta, i nosaltres a l'endemà, cap a Tortosa. El dia 24 ala matinada no poguérem empendre la marxa cap als Ports tan prompte com desitjàvem, perquè no essent possible viure allí on ens havíem proposat fer centre d'exploració sense que nosaltres mateixos ens portéssim de tota mena de queviures, ens calia comprar de 620 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tot abundosament, i així ho férem aquell matí a Tortosa. Calia fer també una visita al Sr. Mestre i Noè, Cronista de la Ciutat, que al dia abans havia atès exquisidament al Recollector del Museu, facilitant-li la tasca d'anar preparant l'excursió. I fetes que foren aquestes coses, emprenguérem el camí de Reguers a mig matí, i allí arribàrem i dinàrem. Reguers és un arraval de Tortosa des de on és fàcil la pujada als Ports per la carretera que per la Vall de Carreretes va cap a Caro i Carrelares, i des d'allí cap als Ports de Beceit i Aragó. La gent de Reguers, per altra banda, coneix els Ports molt bé, i són molts els que hi tenen terra. Així no ens fou difícil trobar un bon guia, En Josep Estupifià, que fou nostre company fidel d'excursió. Els alentorns de Reguers son plantats de Garrofers i Oliveres, i nosaltres en havent dinat, aprofitàrem la tarde per a seguir-los una mica, cap a la Vall Cervera, herboritzant per les garrigues que hi ha a la banda esquerra del torrent. En aquestes garrigues és frequent el Tè de roca (Jasonia radiata), que ja notàrem des d'abans d'arribar al poble, de tal manera devalla de la mun- tanya aquesta planta que arriba fins a pocs metres damunt la mar, i viu en companyia de les tres Fumanes de nostre litoral: Fumana Spachut, F. lavipes i F. glutinosa, i amb els Rhamnus Iycioides, Cistus Libanotis, Chamerops humilis... Allí mateix trobàrem l'Heteropogon Allionii, que com tantes altres plantes rares a Catalunya, l'anem coneixent cada dia de noves locali- tats, Fumaria spicata, Clematis canaliculata, Centaurea tenuifolta, etc., etc. Davall nosaltres, que anàvem per dalt d'uns planells, la rambla del Torrent de Vall Cervera, estava tota adornada dels Baladres florits, així els observàrem a Xerta l'any 1915, però, per tot el Pla de la Galera, cap a Ulldecona, i després per les barrancades de les Serres de Vandellós i Plana de S. Jordi, no n'hi hem sabut veure ni un. Si més endavant no és descu- berta en altres localitats més cap a tremontana serà aquesta una de les espècies que tot just arriben a l'Ebre, dins Catalunya, com venint del Mediterrà més occidental. A 170 m. collírem unes quantes mostres de Murtra, que ens semblà rara per tot allí, i així ens ho confirmà més tard nostre guía, i saludàrem les Excursió botànica als ports de Tortosa 621 primeres mates de Boix. Es sens dubte aquell, un dels llocs on el Boix ha resistit de més brava manera l'empenta de la vege- tació mediterrània, àdhuc de la més litoral, puix creix encara abundosament entre Palmes, Arsos negres, Mata, Romer, Fenàs, etc., amb escasíssims representants dels seus companys habituals. De retorn, poguérem herboritzar qualques espècies d'interès, entre les quals, cal esmentar la Cvucianella latifolia que viu junt amb la C. angustifolia en els Garroferars, i és nova per a Catalunya. A la nit preparàrem les recol'leccions del matí i tarde, i ens sentírem forsa contents de la primera jornada, doncs si bé la majoria de la flora vernal era ja del tot passada allí a terra baixa, encara collírem fructificades coses ben interessants, 1 altres espècies estivals i una pila d'observacions de geografia botànica ens compensàren de totes les fadigues. En sent demà, dia 25, a punta de dia teníem el carro arre- glat per a empendre la pujada als Ports i portar tot nostre ba- gatge, i amanits que estiguérem nosaltres i nostre guia, sortírem de Reguers cap a cinc hores de la matinada, carretera enllà. (Quan el Montsià té capell no't fíis d'ella oírem del guia, totjust fòra del poble, i certament, els cims d'aquella serra eren tots ennuvolats. Però, la dita, al menys per aquella diada, no resultà certa, i Cap contratemps ens malmeté l'excursió. Encara a la plana, vora'l camí, que va entre Garrofers i Oliverades, retrobàrem la Crucianella latifolia, i uns exemplars de Sidevitis spinulosa raça subspinosa. Anàrem per la Vall de Carreretes, amb Garriga a cada banda del camí, a 300 metres començàrem a veure Boixos, mesclats amb Camerops, que per aquella banda ascendeixen fins a 020 m., a Coll Roig. Un fet general per tota la zona baixa de Tortosa és la manca gaire bé absoluta de Pinedes, al Montsià, l'any passat, no poguérem veure ni un sol Pi, a Tortosa i a Reguers, cap a la falda de Caro son escasíssims fins a dalt prop dels Ports. A 750 metres, a la Font dels Bassis, descansàrem i esmorsàrem, tot pujant havíem herboritzat: Globularia nana i Potentilla caulescens, des de 500 m.: Teucrium aureum, Centaurea tenuifolia, Allium falax (sense flor), Rumex intermedius, Dianthus brachyanthus, Che- 622 Junta de Ciències Naturals de Barcelona norvhinum crassifolium,... i una pila de Hicracium. Allí mateix, vora la Font, hom veu els primers exemplars de l'Erinus albi- nus v. omentalis, Luzula silvatica,... 1 més amunt, Cynosurus elegans, Saxifraga panmiculata, Mercurialis perennis, Goulardia canina, Geranium lucidum, Marrubium supinum.... Així arri- bàrem fins dalt del coll, seguint per tasqueres mentre el carro anava pujant i giravoltant carretera amunt, i fou allí, entre les roques, i en els penyals, abans de tombar del tot cap a la vall de Els Pous, que veiérem les espècies més estimades. Tot un escampall de mates de Salix larraconensis, descubert per nos- altres al cim de Caro, en 1915, on no'n trobàrem sinò un exem- plar, els peus femelles encara servaven qualques gatells amb els fruits oberts, però, els mascles, no tenien ni rastre de flors mas- culines. Allí és abondant i les mates son molt ufanoses, de un metre d'alçada si fa no fa. En els penyals, cara al N., Antirriu- num sempervirens, però, no el tipus, sinó una varietat, segons Pau (4. sempervirens var. Pertegasii Pau, in litt.), Rernera auri- culata, Avabis stricta, i en els tarterars, una tota petita Aquilegia, de un pam d'alçada no més, de flors menudes, pàl-lides o blan- ques del tot, amb els esperons dels pètals tots encorvats, gan- xuts... La creiem espècie nova i mentrestant la estudiem amb deteniment, la proposem com Aquilegia Paui en recordança de la cordial entrevista que tinguérem amb Carles Pau allà dalt en aquelles serres. Des del coll enllà, el camí, tot planejant, passa entre bosc i conreus, conreus de patates i sègol principalment, i mena dret a la caseta de vora Els Pous, a 1,050 m., que ens havia estat cedida amb tot el mobiliari i utensilis per l'hostaler de Reguers. La caseta és modesta, de bona pedra caliça, amb teu- lada de teules, i sense cap mena d'obertura fora la porta i la xameneia. Es el tipus d'habitació temporaria d'aquelles encon- trades. L'interior té a la dreta, així tot entrant, un embigat a mitan alçada del sostre, amb palla al damunt, que pot ésser utilitzat per jas. Davall de l'embigat, la menjadora de l'ase, sobre un repeu de pedra, separa l'estable de una pessa que po- dríem dir-ne dormitori d'honor, altre jas de palla damunt un llit de terra aixecat dos pams sobre el sol. La meitat esquerra, és alhora cuina, menjador i sala de rebre, amb la cisterna al Excursió botànica als ports de Tortosa 623 costat, i la llar al peu de la paret del fons. Damunt la llar, un armariet per a guardar les coses de cuina, i a la postada, tota negra de sutja, diferentes ampolles, gots mig trencats, un joc de cartes, tot empolsat de mala manera. Unes quantes soques de pi tallades en rodó, son els seients, a més del repeu del llit de baix, que per estar vora del foc, l'aprofitàrem sovint a l'hora de sopar. Allí ens acomodàrem, tot fent-nos els honors de la casa, En Grau, llenyater i carboner, que no podent resistir la vida i l'ambient de Reguers, viu allà dalt en aquelles soletats dels Ports amb l'ase, el seu bon company, que fou també bon amic nostre i puntual despertador. Nostre bagatge arribà més prest que nosaltres, entretinguts com estiguérem recollint tantes coses preuades, fou a migdía quan entràrem a casa, i bona pressa ens donàrem, En Gros, sobre tot, mestre de cuina, a preparar sopes i viandes pel dinar. I, així dinàrem tot seguit, sota un pi magnífic del costat de la caseta, i dedicàrem bona part de la tarda a preparar la col'lecta del matí i a disposar-ho tot de manera que poguíssim treure el major profit de les condicions especials de nostra casa, aquí les prempses, coixins i paper al costat, allí les plantes ja prepa- rades, més enllà els aparells de caçar insectes, en altrabanda les viandes i utensilis de cuina. Tan ocupada estava amb tot allò la pessa més gran de la casa que havíem d'invadir, pacífica- ment, el departament especial de l'ase, i fins i tot nostre jas no'l veiérem lliure de cosa extranya. Ja cap al tard, férem una pas- sejada pels encontorns, més aviat per a pendre punts que per altra cosa, perquè la flora tot seguit fou vista, i per tota aquella banda de la vall es repetía monòtona a totes parts. Després, mentre anàvem preparant el sopar, tot pelant patates o dispo- sant de la mellor manera altres coses, projectàvem l'excursió de l'endemà, i nostre guia ens contava el plan que tenia pensat per a anar a trobar En Pau fos allí on fos dels Ports, i portar-li un missatge nostre de salutació. I sopàrem, i ens en anàrem a dormir. Bé ens llevàrem a trenc d'alba i bé enllestírem tan depressa com poguérem, però, el día 20, no començàrem l'excursió fins a dos quarts de noul Tota la feina de canviar els coixins de les 624 í Junta de Ciències Natuvals de Barcelona plantes en prempsa, estendre els que tréiem humits, preparar encara qualques espècies delicades del dia abans que amb la claror del llum de ganxo no volguérem malmetre, i en Gros, atrafegat amb la neteja de plats i cassoles, amb la preparació del cafè pel desdejuni i amb la de l'esmorsar i dinar que ens en havíem d'endur, veusaquí en què foren gastades les primeres hores del matí de cada dia. Doncs el guia partí més dejorn que nosaltres, cap a Fredes, i a dos quarts de nou com és dit, sor- tírem nosaltres agafant pel bosc de davant de casa que s'en puja dret a la Mola del Boix. Tota la falda NVV. de Caro està cuberta de bosc: el Pi rojal (Pinus silvestris) és el que domina, mesclat amb ell, hi ha més o menys rars o abondants segons l'exposició particular de cada lloc, Pins negrals (P. Laricio), a les bandes més ubagues el pri- mer, el segon en el solei. Tot el sol és encatifat de Gallufa (Arctos- taphyllos Uva-ursi), Cascaula (Genista Jispanica), Felguera (Pteridium aquilinum), Boix (Buxus sempervirens), Herba del mòs del Diable (Primula officinalis), Jonsa (Aphyllanthes mons- peliensis).... Aquesta associació, molt característica, és per totes bandes dels Ports en llocs ubacs, cap a la Mola del Boix, el punt més enlairat de Tossa de Caro, nosaltres la trobàrem així com és dit fins molt amunt. Això fa que hom cerqui per llocs més descuberts, vora les torrenteres, o damunt les roques, la Variació que no troba més que allí, o que dediqui a l'amic Sa- garra les estones de monotonia, caçant qualque lepidòpter. Cap a 1,200 metres, veiérem aleshores els primers exemplars de Evebia evias, la forma Mispanica, d'aquestes serres occidentals de Catalunya, que vola esquerpa sense parar-se en lloc. Cent metres més amunt, en un tarterar hom veu els primers Erissons (Erinacea Ppungens), ço és general als Ports de Tortosa, així que la associació devé oberta, per mor del sol pedregós i extremada- ment sec, la Evinacca apareix tot seguit. Retrobàrem els Saltx tarraconensis, més enllà la Valeriana tribleris var. tarraconensis, Lòmicera pyrenaica, Potentilla caulescens, Anthyllis montana, et- cètera. A dalt del coll, sota del cim, Helianthemum canum var. al- pinum, Teucrium aureum, Festuca Hystrix, Linum campanula- tum, Globularia nana, Avenaria Loscosiú var. viridis... Fins allí arriben la Jonsa i les Argelagues. Excursió botànica als ports de Tovlosa 625 Dinàrem a la Mola del Boix. El dia era rúfol, tot ennuvolat. Tortosa allà baix a la plana, no la veiem sinó de tant en tant, quan el vent ens llevava la cortina de boires, que venint de marina es destriaven i es foníen en trespassar les altes cimeres dels ports, l'Aragó, l'oviràvem serè, tot ensolellat allà a ponent. En havent dinat, arribàrem fins dalt del cim del Molló, i allí els núvols ens enbolcallaven tan de mala manera que no ens veiem l'un a l'altre en Gros i jo, i tement pluja, i sentint fret, i sense gaires ganes de continuar treballant, emprenguérem la devallada per on de més bon baixar ens semblà, i barrancades avall tornàrem a Casa a entrada de fosc. Havíem fet bona feina, però, per esser-nos coneguda des de 1915, aquesta part de Caro i la Mola del Boix, poques novetats hi trobàrem. Bona collita fou feta de Hieracium, ens enduguérem, encara florides, Peonia pere- orina var. leiocarpa, retrobàrem Aquilegia Paut, Diplotaxis nudicaulis, Rernera auriculata... A fora era negra nit. En Grau i l'ase havíen retirat feia estona, i estàvem a punt de començar a sopar, a la llar la calde- rada hi bullía de valent, i tot estava amanit, que encara el guia no havia retornat, quan oírem passos allà fora i trucà a la porta, eren dos quarts de deu. Des de bon dematí fins aleshores no havia reposat sinó una estona a Mas de l'Amat, on després d'anar fins prop de Fredes preguntant per totes bandes, feu troballa de Pau i de sos companys. Ens contà com arribà a Mas de l'Amat quan tot just hi acabaven de descabalcar nostres collegues, que trobà asseguts a l'era de la casa, com feu entrega a Pau del missatge nostre de salutació, de com n'estigueren contents que li feren gràcia de licors i tabac. I, tot seguit tregué de la butxaca aquesta resposta gaire bé telegràfica: (Gracias, salud y alegría. Estamos bien, nos veremos mafiana. La Campanula Beltran, buenal Deseo verles. Paur. — Estava escrita damunt un fullet de paper, en llapiç. El lloc on ens havíem de veure a l'endemà, era Carrelares, Si fa no fa a mitan camí entre on eren ells i on erem nosaltres. Sopàrem amb el cor alegre per les bones noves que'ns duia nostre guia, un sopar tot atractívol, perquè contenia una nove- tat ben agradosa, que venia a trencar l'ensopiment d'unes men- jades totes semblants: una magnífics pebrassos, que ens dugué 626 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de son llarg pelegrinatge de tot el dia el guia nostre, i que Gros cogué a la brasa de manera insuperable. L'hora convinguda per a trobar-nos a Carrelares amb nostres companys, fou indicada per ells: les deu del matí. Ben tost pen- sàrem nosaltres que quedaríem malament, perquè, la feina que teníem cada matí, i que queda esmentada, ens impidiria sortir abans de quarts de vuit o les vuit, perquè Carrelares és bon troç lluny de Els Pous, i perquè, encara que un no vulgui, a tort i a dret li surten coses interessants, que hom no pot deixar d'observar i d'ocupar-se'n. I així fou, talment, que era ja ben passat migdia quan en un revolt del camí ens feu sorpresa la presencia de Pau i Beltràn, que a l'ombra d'un arbre ens espe- raven asseguts. Carrelares era allí mateix, i prompte en vegérem l'animació, perqué els paletes, que hi feien reformes, eren escam- pats per allí fent migdiada, perquè la taula era parada amb tovalles blanques sota una frondosíssima noguera, perquè les dones de la casa i els bailets feinejàven i corríen d'ací per allà. Nostra caixa linneana era plena de plantes, i l'agafada de Lepidòpters per a en Segarra no havía estat menys abundosa, doncs els sots i els herbeis de per tot el camí, en aquell matí claríssim, eren cosits de papellones per totes bandes. Sota la noguera posàrem a la prempsa les plantes de la caixa, la Cam- panula Beltranii Pau, l'havíem collida aleshores mateix, uns magnífics exemplars tots florits, i allí en comentàrem la forma de les corolles tan distinta de la de les Campanula affinis de Montserrat, en aquesta obertes com una taça, en aquella tubu- loses-acampanades, contretes a la base, i amb els estigmes exerts la primera, inclusos la segona. Però el posat de la planta i les fulles, son semblants en ambdues especies, i nosaltres per això, veient-la sense flors, la prenguérem per C. affints en nostra pri- mera excursió. La Nepeta tuberosa, nosaltres la desconeixíem, però Costa la herboritzà allí mateix on la trobàrem nosaltres, la Pyrola chlorantha, la veiérem raríssima allí, entre la molsa del bosc: de la caixa encara sortíren Helianthemum, Valeria- nella, Hieracium... En Pau ens mostrà la x Centaurea Loscosit VVillE., híbrid de la Cent. Podospermifolia i de la C. Scabiosa, del qual únicament n'eren coneguts els exemplars que descubrí Excursió botànica als ports de Toriosa 627 Loscos per aquelles serres, el Centranthus angustifolius var. lon- gicalcaratus típic, Clypeola microcarba, que nosaltres també hi trobàrem en 1915, Viscum laxum, Escarsí en diuen als Ports, et- cètera. I per a que en fessim ofrena a Sagarra, ens feu mercè de la Graellsia isabelle, la papellona magnífica, tota espanyola, que com volent seguir les més atrevides plantes ibèriques occi- dentals, arriba amb elles fins a la conca del Llobregat al Miracle, i als Ports de Tortosa, a Mas de l'Amat, on Pau la trobà. Asseguts que fòrem a taula, Pau, Beltràn, Pertegàs, Gros i nosaltres, el dinar fou tot plaent, animat per nostres converses. Allí comentàrem l'existència del Faig als Ports, que nosaltres no havíem cregut probable, parlàrem de la riquesa de formes del gènere Hieracium en aquelles encontrades, de la menuda Aquilegia Paui que descubrírem en el més enlairat dels Ports, de la Armeria Fontqueri, que hom veu per totes aquelles altes valls, de la forma curiosa de l'Antirrhinum sempervirens d'aquells penyals calcaris, en Gros, de les seves exploracions botàniques per les serres de Màlaga, i tots plegats, dels projectes que encara havíem de realitzar en la resta de nostra estada als Ports. En havent dinat, continuà la xerrada tota interessant fins a les cinc de la tarde, hora en que fou precís separar-nos per tal de poder arribar a casa amb claror de día. I, aixís ho férem amb recansa, condolent-nos de que hagués estat tan breu la reunió, ells cap a Mas de l'Amat, i nosaltres a nostra casa. De retorn, encara herboritzàrem coses d'interès: distintes formes de la Campanula Beltranú, en un pou excavat en la roca per l'aigua d'una torrentera, Polypodium Dryopteris i a les roques Draba hispamica var. longistyla, l'híbrid del Barballó ( Lavandula latifolia) i l'Espígol ( Lav. officinalis var. Pyre- naica), etc. Arribàrem a casa ben de nit. Per al dia 28 era projectada l'excursió a la Mola de Catí, alta calma, a uns 1,300 metres sobre'l mar. Hi anàrem pel Clot d'Almescar, pujant per la falda SE., d'aspecte tot distint de les septentrionals, les Alzines s'en pujen fins a més de 1,200 metres, amb el Pinus Laricio i tot un seguit de plantes meridionals: Romer, Timó, Ginebre, Fenàs, Argelaga, Barballó, Porrasses, Jonsa... Prop del cim trobàrem Linaria melanantha, Hyacinthus 628 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Fontqueri, florit i fructificat, Phalangium Laliago, Tulipa austra- lis, Alyssum spinosum, Galium verticillatum. Dalt de la calma, després de fadigosa pujada, hom troba la boscúria més hermosa de l'encontrada, és densa que el sol no hi pot res en molts llocs, de Pinus silvestris que creixen com Deu vol, i cauen de vellesa quan és hora, amb els troncs carregats de Líquens. Es un consol després de la solellada, gaudir-ne la frescor de la seva ombra, però, poques coses interessants, en canvi, ens ofereix el bosc. La flora és sempre monòtona, la Gallufa, el Boix, la Cascaula... sempre igual. Passada bona estona, arribàrem a Cova Cambra, on havíem pensat dinar, no la veiérem fins que la tinguérem als peus, com un sot, tot cubert de verdor per les vores ornades de Teixos, Ortigues i Celidònia al fons, entre mig de les dues boques que té a banda i banda. Allí als penyals hi collírem Cys- lopteris fragilis, que encara no coneixíem dels Ports. Visitàrem la Cova, dinàrem, i en havent dinat, anàrem a la Punta de Coves Roiges on herboritzàrem coses interessants, i des d'allí baixàrem altre cop a Els Pous. El dia 29 fou destinat a l'exploració de Els Campassos i Barranc del Salt de Cabrit. Sortírem de casa camí enllà com aquell qui va a Carrelares, i cosa d'un hora lluny, trencàrem cap a la dreta. Tot seguit en Gros feu troballa novament del Polypodium Dryopteris, més abundós que la primera vegada, també en un olla del torrent. I mentre ell en collía nombrosos exemplars, nosaltres aprofitàrem l'ocasió per fer bona caça de papellones, Lycena, Hesperia, Zygena... que voleiàven per totes bandes, la Lycena hylas mivescens, tota pàllida, pròpia de les muntanyes calcàries d'Espanya, així diferenciada en correspondència amb la blancor del terreny, la caçàrem allí. Barranc avall, al peu de l'aigua, descubrírem una Pinguecula, ja sense flors, el P. Barnola, n'ha citada una dels Ports, la P. grandiflora, serà la mateixaP Retrobem la Luzula silvatica del primer día, en aquesta nova localitat, i en donar la volta a uns penyals que sembla que tanquen el pas del torrent, comen- çàrem a veure Hieracium en abundor. El Barranc del Salt de Cabrit, és el mes ric en formes d'aquest gènere de tota la regió visitada per nosaltres, des de les roques del mateix llit del torrent Excursió botànica als porís de Tortosa 629 - S'enfilen penyals amunt, i així escampades per totes bandes, hom troba barrejades les formes més capritxoses. Solament pels Hieracium és digna d'ésser visitada aquesta localitat, però, una pila més de plantes la fan ben interessant: Campanula Bel- tramt, qualques formes amb corol'la que tendeix a la de la affims, Saxifraga catalaunica, de rosetons foliars grans, ni un exemplar florit, Linaria melanantha, Linum suffruticosum, Cyti- sus patens, Hyacinthus Fontqueri, Thalictrum fatidum, Sideritis subsbinosa, etc., etc. En arribar al mateix Salt de Cabrit, tor- nàrem enrera, pel Barranc d'Aigua donzella, on collírem en unes esquerdes ombrívoles, Cystopteris fragilis i Scolopendrium offi- cimnale molt desenrotllats, i en el torrent Polystichum aculeatum, i seguírem amunt sense veure gran cosa més de notable, fins a retrobar el camí de Carrelares. Solament En Gros, que mai para d'observar, feu cassera d'una nòctua ben hermosa, segons Sagarra, la Arcíia esperit, de l'Espanya central i Lusitania. Durant totes les sortides que portem esmentades, en cap banda dels Ports de Tortosa veiérem Faijos, com tampoc en la excursió que férem a La Foya, des d'Horta, en 1915. Per aquesta raó era desitjada amb veritable interès per nosaltres la ascensió a la Punta dels Tres Pins, on devíem trobar el Faig segons les clarícies que poguéren facilitar-nos la gent a qui preguntàrem. Anàrem a la Punta dels Tres Pins pels Clots d'En Pastor, el dia 30. Als Clots d'En Pastor, hi vegérem abondantíssima, en un rogle, la Nepeta tuberosa, entre mig d'/Egilobs ovata i Hor- deum murinum, també abondants, les espigues de la Nepta, violat pàl'lid, cimbrejades pel ventijol, són tan elegants i donen al paisatge una nota tan bella de color que no les menysprearia el més senyorivol jardí. Dels Clots d'En Pastor, pujàrem cap a la font del mateix nom on collírem Acer hisbanicum var. Paui, i prompte vegèrem, cent metres més amunt, a I,200, i cara NNE. els primers exemplars de Faig. Pobre Faigl La reculada ha estat gran, Pau n'ha trobat rastres en tobes calisses al peu del maciu, fins al mateix Segorb. Per aquestes encontrades, de vall en vall, va defentsant-se aprofitant els llocs on pot lluitar més aventatjosament: les exposicions septentrionals i els llocs enlairats, tal com l'hem vist també al Montsec. A la Punta dels 630 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Tres Pins, acompanyen al Faig: Pinus silvestris i P. Laricio, Acer hispanicum var. Paui, Corylus Avellana, Sorbus Ama, Taxus baccata, Prunus Mahaleb, Buxus sempervirens, Arctosta- phylos Uva-Uvsi... Però, no solament el clima li és desfavora- ble al Faig en aquelles localitats, i pert la possessió del terreny en lluita amb els demés, sinó que l'home actúa també amb efica- cia en contra d'ell. La Faigeda va ésser tallada allí fa poc temps, i ara els Faijos queden isolats clapejant encara el bosc mixte suara esmentat, esteses ses branques amplíssimament. Aquell recó dels Tres Pins és dels més hermosos dels Ports. No ens en oblidarem més. En conjunt la vegetació forma com un illot arcàic, desencaixada de la resta de la dels Ports, per aquell posat especial de cosa vella, que un sent que va perdent-se, que es va estingint. Encara un Teix gegantí s'enlaira entre mig del bosc, és el més gran de l'encontrada, respectat per les destrals dels llenyataires, son tronc fa cinc metres de circunferencia a un de la base. Allí mateix, en el rocam, herboritzàrem la Biscutella lavi- gata raça cuneata Font Quer, molt ben caracteritzada, en els penyals hom hi veu les corones de l'Altamira (Saxifraga cata- launica), també com a Salt de Cabrit, sense l'espigot, la Loni- cera pyrenaica, tota florida, etc., etc. Dalt la collada, a 1,300 m., cara a mig dia, la vegetació meri- dional mesclada amb qualques espècies del Nord apareix tot d'una: Thymus vulgaris, Buxus sempervirens, Brachypodium ramosum, Genista Scorpius, Teucrium aureum, Arenaria capt- tata, Helianthemum canum, Aphyllanthes monspeliensis, Eri- nacea pungens, Hyacinthus Fontqueri... Fins tocant a l'aresta del cim en un petit troç conreat, arriben les patates. Dinàrem a La Censola, així que la vall comença, cara al Sud, al peu d'un petit pouet, i no gaire lluny d'allí, en acabat de dinar, Gros descubrí una petita Felguera, tota rara a Cata- lunya: l'Opiioglossum vulgatum. Cims enllà, com aquell qui va a la Mola del Boix, carenejàrem nosaltres batuts a tot plaer per un cerç fortíssim. El capell sota l'aixella i els cabells esbullats, anàrem trescant per aquells bancals calcaris, tots esquerdats i com corcats, gaire bé nusos de vegetació. De tant en tant la brancada blanquinosa d'un pi esquelètic que volgué ésser ovi- Excursió botànica als ports de Tovtosa 631 rador de l'encontrada pujant-se'n collades amunt, destaca sobre l'horitzó. Sos companys que quedàren endarrerits, mostren encara fins a quin punt han de resistir l'embranzida de les ven- tades, del cerç sobre tot, que és allí el vent dominant, tots desenramats de la banda NE., completament assimètrics. Són Pins rojals que no duen altra companyia que Boix i Boixarola en els llocs més exposats a les inclemències del temps. Quan fórem al Port del Gandesà, haguérem de desdir-nos d'arribar a la Mola del Boix, ens havíem entretingut massa, com sempre, cercant i recercant. Ultimament tot collint una Fritilla- ria que ja tenia les càpsules a punt de madurar, encara perdérem bona estona. Al Port del Gandesà, hi herboritzàrem el Rhamnus infectoria, mata espinosa, tota florideta de ses menudes flors groc-verdoses, encara no coneguda dels Ports. I des d'allí, boscos avall retornàrem vespre i començàrem a disposar prest la collita del dia, perquè en sent demà el carro de Reguers sería dejorn amb nosaltres per al retorn. El dia primer de Juliol, ho teníem tot a punt cap a les vuit del matí, encaixades les plantes, paper, coixins, i tot el material de preparació i recol'lecció ben arreglat. Reservàrem una premp- sa de mà i la caixa, pel que hom pogués collir durant el dia, i la màniga de caçar papellones la duguérem, de baixada, tot el camí volejant. Com a la vinguda seguírem el camí cap als Bassis i Vall de Carreretes, eren ja les dues de la tarde quan en trencar el camí de Reguers ens deixà el guia Estupifià, a qui encoma- nàrem amb el major interès la recerca de la Campanula de la Serra de Montsià, i nosaltres continuàrem fins a Tortosa on arribàrem a mitja tarda donant per finida la excursió. Regressàrem a Barcelona a la matinada seguent, en el tren que arriba a nostra capital a quarts de nou del matí. de Ro Me Hem volgut donar aquí, tal com ens fou sollicitat amical- ment pel Sr. Secretari de la JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS, un breu resum de la excursió que férem als Ports de Tortosa, En 632 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Gros i nosaltres. Les impresions recollides durant aquella vuita- da, aquí les hem volgut estampar, contant-les tot pla com ens han vingut a la ploma. El material herboritzat, el tenim en es- tudi, i, pròximament, donarem en un treball sobre la flora de l'occident de Catalunya un estudi sencer del mateix. Així, ha d'ésser entès que tot el que deixem dit no son sinó aquelles primeres impresions esmentades i un grapat de notes preses al vol. — FONT QUER. Barcelona, Setembre de 1917. NOTE SUR QUELQUES PLANTES DE VALLIRANA ET DU PLATEAU DE BEGUES Notre ancien élève Ramon Queralt, toujours enthousiaste des choses de la botanique, prépara l'excursion de concert avec deux de ses amis: Lluis Pascual, de Santa Coloma de Cervelló, et Salvador Mas, de Molins de Rei. Le grand-père de ce dernier, M. Salvador Rovira, de Vallirana, avait bien voulu s'ofírir d'héberger le groupe excursioniste, composé des trois jeunes gens nommés, du frère Joseph-Alexandre notre conirère au Col- lège de la Bonanova et de celui qui a l'honneur d'écrire ces lignes. Et il le fit avec une bienveillance, une courtoisie et une largesse dignes de son cceur. Nous en garderons longtemps l'agréable et reconnaissant souvenir. Dès le début de l'excursion, après le déjeuner dans le manoir de famille, qui a vu passer sept générations, en gravissant les premières pentes du coteau sous les pins, Ramon Queralt fut désigné pour préparer les éléments du compte rendu détaillé de l'herborisation. Sitót dit, sitót fait. Le crayon toujours en éveil commença à courir sur un carnet ad hoc et n'eut pas d'arrét jusqu'à la fin. Nom des plantes notables avec la nature des terrains, la station, l'altitude, rien ne fut négligé. Je dois dire à la louange des jeunes gens que nous accompagnions, comme aussi pour la satisfaction des amis des sciences naturel- les qui auront la patience de lire ces pages, qu'ils herborisèrent avec une application digne de tout éloge jusque vers 4 heures du soir, car, ce jour-là, emportés par l'amour de la science et 42 634 Junta de Ciències Naturals de Barcelona captivés par l'intérèt de la végétation de la région parcourue, nous étions encore après trois heures, sur les hauteurs de Be- gues, en face la tour dite (Lo Telegrama). Enfin les estomacs crièrent. On prit un à-compte que Mile. Rovira avait confiíé à un jeune garçon du fermier de la maison familiale, et on descendit rapidement pendant près d'une heure, vers le diner complaisant et plantureux qui nous attendait. Qui oubliera ces détails, dans chacun desquels ap- parait l'attention délicate de l'hospitalière famille de Vallirana Je n'ai pas l'intention de donner ici une relation complète de cette course au lendemain de la distribution des prix aux élèves de notre Collège de la Bonanova, et par conséquent sous le poids des fatigues d'une année scolaire laborieuse. Je me propose seulement de signaler à Messieurs les Membres d'une Société très accréditée à Barcelone, comme aussi à l'honorable cjunta de Ciències Naturalso, les plantes qui présentent un in- térèt plus spécial aux portes de la ville Mecène, en voie de rallumer en ce moment le feu sacré des Sciences naturelles. Donc, partis de la Bonanova vers 4 heures du matin, nous trouvions à l'Apeadero de Gracia l'organisateur de cette belle journée. Et à 5 h. 26 le train nous emportait rapidement vers Molins de Rei, oú nous attendalient nos deux autres compa- gnons et la tartane qui devait nous porter à Vallirana. Durant le trajet nous notàmes l'abondance de l'Artemisia campestris, par les terrains et les talus de la voie ferrée, celle de l'Agrostis alba, dans les fossés de la route: deux plantes qu'on n'aperçoit pas souvent autour de Barcelone. Ces mèmes fossés nous don- nèrent de bonnes parts de l'(Enothera rosca, tandis que quelques beaux pieds de l'Helianthemum lavandulifolium dressaient leur taille légère sur les marges élevées des champs riverains. Cest pour la première fois que nous apercevions cette belle espèce à proximité de Barcelone. Nous avions déjà herborisé par les portières du train et de dessus la tartane. Ainsi le diligent chercheur profite des moindres occasions pour prendre quelques notes utiles à son objet. Et suspendant là mème notre plus ou moins capricieuX préambule, nous passons desuite à signaler les plantes les plus notables de cette inoubliable herborisation de Vallirana, que Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 635 nous conseillons aux Barcelonais amateurs des sciences naturel- les, et oà rien ne laissa à désirer, si ce n'est la brièveté du temps. Et pourtant: lever matinal, train, tartane, auto, avalent con- couru à nous laisser le plus grand nombre d'heures disponi- bles d'une belle journée d'été. I. THALICTRUM TUBEROSUM L. Cadevall cite de nombreuses localités de cette espèce espa- gnole et de quelques départements français de la frontière, tandis que Costa ne mentionnait que Montserrat. On nous saura gré de la signaler abondante par les bois de pins entre le Lledoner —Mas sur les hauteurs de Vallirana ombragé par un gros arbre de ce nom Celfis australis, en catalan Lledoner,—et une tour ancienne de signaux dite le (Telegrama). Nous croyons que cette région, des plus intéressantes, était restée inexplorée jusqu'aux premières de nos trois jeunes botanophiles en mal dernier, excursions qui ont servi de préface à celle oà nous avons puisé les éléments de la note présentéc aujourd'hui. La plante doit fleurir en Avril et fructifier en juin. Le 2 juillet de cette année tardive, elle portait ses belles tètes d'afènes, qui tombèrent tous dans les cartons, car ils étaient trop múrs. 2. BISCUTELLA TARRACONENSIS Sennen, du groupe B. levi- gata L. Nous croyons utile de reproduire ici la description que nous en donnàmes en 1912 dans le (Boletín de la Sociedad Arago- nesa de Ciencias Naturalesò, p. 181: Taille étroite et gréle, mais élevée, tiges longuement ligneu- ses et nues à la base, assez densément feuillées sur une longueur d'un décimètre environ, portant sur le reste des feuilles très réduites, feuilles normales à pourtour linéaire 30 mill. de long sur 5-I0 de large, auriculées-embrassantes, pinnatifides, à lobes courts et réguliers, ainsi que leur décurrence sur la nervure médiane carénée jusqu'au sommet, fleurs petites en grappes courtes et denses, parfois corymbiformes, silicules de moyenne grandeur, 7 X5 mill., finement et densément papilleuses, réunies 636 Junta de Ciències Naturals de Barcelona au sommet d'une grappe écourtée par avortement ou destruc- tion des fleurs latérales. Hab. — Loc. class.: Tarragona au Pont del Diable. — Mas- sif du Tibidabo à Santa Creu d'Olorde et au 4Coto de la Aduana), Vallirana et Cervelló au plateau de Beguesl Notre élève R. Queralt nous l'a remise d'Igualada. Remarque. — Peu d'espèces de celles qu'on peut nommer affines — d'aucuns disent des micromorphes — nous ont paru présenter la fixité de facies et de petits caractères de notre B. tarraconensis. Elle se distingue des autres formes par sa Station, car elle croit dans la brousse — brossa, — la partie longuement ligneuse de ses tiges gréles et nues à la base, parfois très rameuses, var. 7amosa2 3. CisrusS CLUSH Dun. Tous nos Cistes du Tibidabo, à l'exception du C. albidus, montrent des préférences pour les terrains schisteux. Aussi sont-ils rares par les terrains calcaires. Le C. Clusit, tout au contraire, est peut-étre exclusif du calcaire de nos garrigues arides et chaudes. On le trouve par les coteaux et collines incultes du littoral depuis Castelldefelsi jusqu'à Tarragonal, Tortosal et littoral valencienl Il commence à Cervelló et Valli- rana et sur le Plateau de Beguesi Existe-t-il encore à Sant Joan Despí, oà l'indiquait Sal- vador: 4. HELIANTHEMUM LAVANDULIFOLIUM Pourr., DC. (—Cistns vacemosus Cav.2 (H. vacemosum)). Nous l'avons signalé au début de cette note par les hautes marges et talus entre Molins de Rei et Vallirana. On le trouve surtout par les coteaux argilo-calcaires de cette dernière loca- lité. C'est une des belles espèces de notre flore, bien riche en Cistinées, pouvant figurer à cóté du buissonneux H. halimifolium VVilld. à fleurs plus nombreuses, présentant les variétés macu- latum, immaculatum, Punctatum, suivant que les pétales por- Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 637 tent à l'onglet une tache de pourpre ininterrompue occupant complètement le fond de la corolle, ou bien sont entièrement jaunes, ou enfin portent un simple point vers le fond du pétale. Ces trois états se présentant aussi dans les corolles de l'H. Milleri Rouy, il nous semble que ces trois mots maculatum, immaculatum, punctatum conviendraient fort bien. Est-ce bien nécessaire de faire suivre d'un nom d'auteur, le terme indiquant une simple variété2 Il nous semble que dans la négative la mémoire, la confection des étiquettes, surtout si le terme variétal devait obligatoirement désigner une modification morphologi- que ou toute autre condition ou circonstance se rapportant à l'espèce et à la race, tout y gagnerait. La sous-variété tout aussi bien que la sous-espèce seraient des termes supprimés, car, à notre humble avis, ils ne signifient rien. II y a des espèces très différentes de celles qui les précèdent et de celles qui les suivent dans le groupe des plantes réunies dans un genre, comme il y en a dont les espèces présentent beaucoup d'affinité et des différences réelles mais moins sensibles. Nous comprenons bien la race, mais non la sous-espèce, la variété, mais non la sous- variété. C'est mettre de la confusion là oú doit régner la plus grande simplicité et le plus grand ordre. 5. HELIANTHEMUM PILOSUM Pers. Cette espèce, assez polymorphe, est commune par les gar- rigues de Tarragonal, de Tortosal et les collines valenciennest Nous l'avons notée à Vallirana et sur le Plateau de Begues. Nous ne croyons pas qu'elle ait été observée dans le massif du Tibidabo. C'est une espèce calcicole. Elle ne doit pas étre confondue avec l'H. virgatum VVillE. de la Plaine de Vich: Man- lleu, Torelló, etc. 6. HELIANTHEMUM ITALICUM Pers. var. viride Costa. Cette variété, qui sera apparemment celle du Tibidabo: Alentours du Pantanl, Valliranal, 4Coto de la Aduanaol, Sant Medíl, Santa Creul, etc., a été trouvée par notre groupe vers la Font del Lledoner et ailleurs. La sécheresse la contrarie. 638 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 7. FUMANA LZVIPES Spach. On peut dire que cette fine et élégante espèce existe en Catalogne depuis la frontière jusqu'à Valence: Vallée de la Muga à Pont de Molinsi, Escaulasi, Llerst, Barcelona au Parc Gúelll, Guinardól, Vallcarcal, pentes du Tibidabol, coteaux calcaires de Castelldefels, Garrigues de Tarragona depuis le Fort de la Reina jusqu'au Fort del Llorito et au-delàl, par toutes les garrigues du Camp de Tarragona: Cambrilsi, Mont- roigl, Hospitaletl, Ametllal, Tortosal, etc., etc. Elle est précoce et peu apparente et passe inaperçue. 8. DIANTHUS MULTICEPS Costa. Nous en trouvàmes quelques pieds par les bords élevés et rocheux de la route, au-dessus du Lledoner et dans les bois de pins qu'elle traverse. Mais au lieu de mériter l'épithète spécifi- que multiceps — tiges nombreuses, — ils en avaient peu. Néan- moins, la haute taille de la plante, les calices longs de 30 mill., atténués à la base, puis fortement renflés pour s'atténuer dans les deux tiers supérieurs, passant de 6 mill. de large à 3 mill. au sommet, nous portent à croire que nous étions en présence de l'espèce de Costa. Plus haut, sur le plateau de Begues, par le mur de soutènement de la route, nous en trouvàmes une forte touffe à bractées calicinales plus allongées, mais restant, cro- yons-nous, dans la mème espèce. Nous ne comprenons pas comment l'auteur si judicieux de la Flora de Catalunya, abaissant à l'infime rang de variété cette espèce créée par un Maitre dont il parle toujours avec une sincère et affectueuse vénération, la rattache ensuite au D. monspessulanus, de laquelle nous la trouvons fort éloignée. A notre humble avis, excepté les cas assez rares d'erreur mani- feste, il est préférable de conserver aux choses de la nature les noms imposés par ceux qui les ont étudiées les premiers. C'est justice et prudence à la fois, car si les choses de domaine uni- versel appartiennent à tous, le travail personnel n'appartient qu'à celui qui le réalise avec ses résultats. Ajoutons que celui qui a étudié est censé connaitre mieux que celui qui s'empare Plantes de Vallivana et du plaleau de Begues 639 et modifie à son gré, sous prétexte qu'il faut poser en connais- seur et se donner l'air de corriger autrui. Ce n'est pas ainsi que nous agissons dans la pratique ordinaire de la vie. Quel est celui qui, admis dans un salon, se méle de déplacer les objets que le propriétaire y a disposés Personne ne se permet pareille impertinence. Pourquoi ne pas porter cette réserve, cette dis- crétion de bon ton dans les ceuvres d'un confrère2 Nous avons eu soin de dire au début de ces réflexions, au sujet desquelles nous demandons pardon au lecteur: ors les cas d'erreur mamjfeste, Car l'erreur n'a pas de droit, et c'est un devoir de la déloger au plus tót. Que penser de cette manie d'élever ou d'abaisser d'un degré2 de faire descendre une espèce au rang de sous-espèce2 Nous ne comprenons rien à ces déplace- ments ascendants ou descendants injustifiés, la plupart du temps provoqués par des sentiments étroits, nous n'y Voyons qu'une plus grande confusion. Il demeure bien entendu que nous n'attaquons ici que la manie ou le parti-pris d'un auteur et que nous reconnaissons et respectons le droit et le devoir de corriger une erreur. 9. MALVA MICROCARPA Desí. var. cristata Sen. nov. Port dressé à tige centrale très fructifère, dépassée par quelques-unes des latérales décombantes: pétioles longs très divariqués, parcourus par une légère bande de poils et de tomentum plus dense, lobes foliaires égalant le tiers de la profondeur du limbe, diversement et densément crénelés, calices moyennement accrescents, appliqués ou légèrement ouverts, jamais réfléchis, à lobes peu profonds, égalant tout au plus le quart de la profondeur, polyalènes atteignant 9 mill. de diamètre, à bords relevés en crétes à la maturité et composés d'une dizaine d'aRènes. Hab. — Catalogne: Vallirana, bords d'un sentier à travers les vignes. IO... GERANIUM SANGUINEUM L. var. asPerifolium Sen. nov. Feuilles étroitement découpées en lobes profonds, ne se 640 Junta de Ciències Naturals de Barcelona recouvrant pas par les bords et nettement discolores, chagrinées et sombres à la page supérieure, clairs à la page inférieure, les supérieures méme pétiolées, pédoncules presque quatre fois plus longs que les feuilles, et plus au moins articulés-coudés vers leur milieu, très épaissis au sommet, carpelles finement cha- grinés, pubescents sur le dos, pubescents à la base. Hab. — Catalogne: Vallirana, bois et taillis de la Font del Lledoner. Remarque. — L'aspérité d'un limbe découpé en lobes étroi- tement lancéolés, la longueur des pédoncules et des pédicel- les, etc., nous portent à croire que la forme locale que nous signalons constitue une bonne variété, ni imaginaire ni méti- culeuse, d'une belle espèce que nous voudrions dans notre frondeux Tibidabo. Mais il faut aller l'admirer dans les bois de la rive gauche du Besós à Montcada ou par les taillis du Lledoner de Vallirana. En somme elle habite des régions adjacentes au domaine de la flore barcelonaise, dans laquelle nous croyons devoir la faire figurer. II. ONONIS COLUMNZ All. Cette espèce, que nous avons récoltée à Vallirana et vue plusieurs fois au cours de notre herborisation, se rencontre aussi, sans y étre abondante, dans le massif du Tibidabol Nous l'avons récoltée autrefois par les coteaux de l'Empordà, et, cette année, dans la vallée de Llo, en Cerdagnel autour de Castellvidar, vers 1,600 m., tout à cóté de l'O. striata Gn. L'O. minutissima var. calycima VVillE. et Lge. est beaucoup plus abondant par toutes les collines et coteaux du littorall, surtout dans l'Empordàl 12. ONONIS CODINZ Sennen — O. utscosa var. longearistata Sen., (Bull. géogr. bot... II y a quelques années que nous décrivimes cette forme, assez voisine, mais distincte de l'O. viscosa L. et ses formes publiées que nous connaissons. Le terme longearistata, employé. Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 641 avant nous par Presl pour désigner une forme différente du mème groupe ne pouvant rester à notre plante, nous avons pensé lui donner pour parrain un entomologiste barcelonais bien connu. Elle a été publiée de Santa Creu dans nos Plantes d'Espagne sous le n.0 1,170. Nous l'avons trouvée par des lieux herbeux aux bords du Plateau de Begues, vers le Lledoner et ailleurs. Nous croyons avoir la méme forme des alentours de Pefiíscola. 13. MEDICAGO VARIA Thomas Martyn. Cette forme à tiges couchées ascendentes, à folioles étroite- ment oblongues, à fruits glabrescents comprenant plus d'un tour de spire, à fleurs tantót blanches, tantót jaunes ou violet- tes, parfois avec des nuances de ces diverses couleurs, est con- sidéré par Rouy comme un hybride falco-sativa. Nous le pren- drions facilement, à défaut de plus amples observations, comme le M. sativa à l'état sauvage, car la plante abonde dans bien des localités ot le M. sativa n'est pas cultivé: alentours du Lledo- ner, Plateau de Begues, etc., abonde par les talus herbeux. Il n'est pas ainsi autour de Barcelone. Du massifí du Tibidabo, vers le 4Coto de la Aduanao, Can Rius, Valldaura, nous avons une forme moins variable: feuilles très étroites, fleurs d'un jaune fixe en grappes plumeuses — nous n'avons pas encore pu voir les fruits, — que nous avons distribuée aux amis et possédons en herbier sous le nom de Medicago Sagarre Sennen, nous plaisant à dédier cette plante barcelonaise à M. le Pré- sident de l'Institució Catalana de Historia Natural en 1916-17. Plusieurs de nos élèves ont également cette jolie plante dans leurs herbiers scolaires. 14. MEDICAGO LEIOCARPA Bentbh. Plus nous observons les fruits de la luzerne que nous récol- tàmes abondamment autour des piles du fameux pont de la route au Plateau de Begues, vers la Font de l'Era, plus leurs lobes irréguliers fortement striés nous étonnent. Nous ne cro- yons pas toutefois que la plante soit bien différente du M. le1o- 642 Junta de Ciències Naturals de Barcelona carpa Benth. des collines calcaires du Narbonnaisi Le M. suf- fruticosa Ram., auquel on le rattache comme race, est abondant dans les montagnes de Catalognel Mais la belle forme que nous signalons aujourd'hui y avait-elle été indiquée2 15. LATHYRUS CANESCENS Godr. et Gren. Plante paraissant différer sensiblement du type. Nous avait été communiquée par les trois jeunes botanophiles fai- sant partie de l'excursion, et trouvée pour la première Íois Sur le Plateau de Begues, par ses lieux arides en face le Telegrama, par Salvador Mas. M. le Dr. Font Quer nous l'a également signalé des collines de Castelldefels. 16. LATHYRUS FRENCHII Sennen, nov. Voisin du L. anmuus, dont nous la croyons une forme ré- gionale. Plante très développée, robuste, grimpante. Tige ailée, pétioles rigides, divariqués, ailés, terminés en vrilles très ra- meuses, portant une paire de folioles réfléchies sur l'axe du pétiole, pédoncules 1-2 flores, à fleurs jaunes, moyennes, légu- mes longs, graines rondes, grosses, couvertes de tubercules serrés. Hab. — Catalogne: Vallirana et Cervelló, fourrés, haies, vers le Lledoner. 17. ONOBRYCHIS SUPINA DC. Cette espèce foisonne dans les pàturages des hautes vallées du Ter et du Llobregat: Ripoll et alentoursi, Bergal, etc. Nous avons été agréablement surpris d'en trouver des exemplaires bien fructifiés à Vallirana dans les bois entre le Lledoner et le Telegramal Nous ne pensons pas que cette belle espèce eút jamais été rencontrée si près de Barcelone. Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 643 18. BUPLEURUM FRUTICESCENS L. Coteaux argilo-calcaires à Vallirana, tout à cóté de la mai- son Salvador Roviral et par tout le versant oriental en mon- tantl Cette espèce, que Salvador, Costa, etc., citent par les collines calcaires de Castelldefels, o4 nous l'avons vue de nos jours, se rapproche bien de chez nous, oú l'on trouve de bonnes espèces: B. fruticosuml, B. rigiduml, B. opacuml, B. qunceuml, B. glaucuml, B. protractuml, B. tenuissimuml, bien que Costa ne les indique pas. 19. BUPLEURUM OPACUM Lge. — B. aristatum Auct. non Bartl. sec. Rouy. Nous l'avons observée sur plusieurs points du Tibidabo: Vallvidreral, Santa Creul, 4Coto de la Aduanarl, dans la Plaine de Vich vers la Font Toscal, collines vers l'Esquirolt, etc. Notre groupe la trouva sur le Plateau de Begues vers le Telegramal 20. GALIUM SCABRIDUM Jord. Ce mèéme Galium à tiges grèles et tombantes se trouve en Catalogne, bien que Rouy dise, FV. de Fr., t. VIII, p. 31: (Plante exclusivement françaiseo. Nous l'avons récolté depuis plusieurs années par le massif du Tibidabo, dans le Barranc de Llavallol, dans les herbes des bords du ruisseau, un peu en amont de la ferme. Il se trouve sur d'autres points, mais toujours difficile à démèler des autres herbes au milieu desquelles il défend ses débiles tiges, qui sont très scabres, ainsi que les feuilles. Nos jeunes amis R. Queralt, L. Pascual, S. Mas, nous l'avaient remis en fleur de Vallirana. Nous l'y avons vu et récolté en fruits sur de nombreux points le 2 juillet. Nous avons noté aussi et abondant autour de la maison Salvador Rovira et par tout le versant ensoleillé le G. ac1phyllum VVillle. et Costa, espèce fort répandue par nos collines et coteaux calcaires du littorall 944 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona 21. GALIUM APARINE L. proles G. Fontsaguei Sennen, nov. P Plante très développée, très fructifiée, panicule large, angles de la tige très scabres, entrenceuds moyens mesurant 7-7 '/, mill., les supérieurs plus courts, feuilles spatulées, étroites, aigués, longuement cuspidées, très longues, mesurant jusqu'à 4 cent., jaunàtres ainsi que les tiges et les rameaux, tandis que les fruits sont d'un fauve obscur, réunies par 0-7, fruits très nom- breux, petits, 2 mill., densément hérissés de poils hameçonnés, sans tubercule à la base. Nous rapportons cette forme notable au G. Aparine, bien que ce soit peut-étre une espèce intermédiaire entre les G. Apa- nne et G. spurium. Hab. — Catalogne: Vallirana, lieux herbeux autour de la maison S. Rovira. Remarque.— De Vallirana nous croyons avoir aussi le G. microspermum Desf., voisin du G. divaricalum Lamt. 22. SCABIOSA COLUMBARIA L. proles ad S. Lorefiana Timb. accedens. Rouy, Fl. de Fr., t. VIII, p. 127, écrit: Le S. Columbaria est rare dans la région basse des départements méditerranéens.) D'oà l'on peut conclure que la présence de cette espèce à Vallirana par les taillis de la Font du Lledoner est encore plus surprenante pour une espèce amie des montagnes. Elle abonde en Cerdagne, surtout entre 1,200 m. et 1,600 m. Elle est bien aussi dans les collines de Vallirana, aux alen- tours de la Font del Lledoner, par le taillis, avec Geranmtum sanguineum, Rnautia pratensis Rouy, Euphorbia nicceensts, Lathyrus latifolius, Linum narbonense, Cirstum crinitum, Cornus sanguinea, etc., mais nous ferons remarquer que le sol est argileux et légèrement incliné vers le NVV. 23. RNAUTIA ALBOI Sennen du groupe du RX. avvensis Coult. Plante de taille variable 15-50 cent. à souches subligneuses, noires, tortueuses, multicaules, tiges souvent inclinées sur l'herbe Plantes de Vallivana el du plateau de Begues 645 des talus, ou plus ou moins pendantes par les rochers et les berges abruptes, pulvérulentes et abondamment garnies de poils blancs tournés en bas aux neeuds, rares dans le haut de la plante, entrenceuds inférieurs 4-5 fois plus courts que les supérieurs, ceux-ci égalant ordinairement la moitié des pédon- cules terminaux. Dans les pieds normaux la partie comprise entre le dernier entre-nceud et le sommet, dépasse les deux tiers de la tige, feuilles glabres parfois luisantes à la page supé- rieure, parfois pubescentes, concolores, ciliées aux bords, très variables de forme, les radicales souvent indivises — pas tou- jours méme sur le mème pied, — les caulinaires présentant tous les degrés entre pinnatifides et pinnatipartites, embrassan- tes et rapprochées de la tige, capitules à involucre polyphylle à bractées extérieures très inégales, plus au moins étroite- ment ovales-lancéolées, les intérieures etroitement lanceolées- linéaires. L'involucre des capitules normaux peut compter une quinzaine de bractées et dépasser 3 cent. de diamè- tre, les capitules floraux mesurent au moins z cent., les íructifères un peu moins, fleurs peu rayonnantes, d'un violet pàle ou blanchàtres, fruits nettement stipités, terminés par une couronne calcinale verte multidentée, très étroite: couronne centrale appartenant vraisemblablement à l'afénoide qu'il termine, denticulée à sa partie supérieure, stipitée, verte dans sa partie entière, d'ot partent des arétes inégales élargies et blanches à la base, violacées vers le haut, alènes subtetragones, ellipsoides, un peu élargis vers la partie moyenne, rétrécis sous la couronne calcinale. Hab. — Catalogne: Lieux herbeux et rochers aux bords de la route au-dessus du Lledoner, sur le territoire de Vallirana. Remarque. — Après un examen très attentif des menus détails de cette forme remarquable, nous la plaçons entre le FE. pratensis Rouy et le EF. rupicola Font Quer des rochers ari- des, tandis que la nótre nous a paru préférer l'ombre et la frai- cheur dans la localité du Lledoner. Et nous sommes heureux de la dédier à un noble Barcelonais, M. Francesc Albó, avec lequel d'agréables rencontres nous ont mis en relations d'estime et d'amitié. 646 Junta de Ciències Naturals de Barcelona 24. PHAGNALON SORDIDUM DC. C'est, croyons-nous, l'espèce la plus rare aux alentours de Barcelone des trois qui font partie de sa flore: P. saxatile Cass., P. Tenorei Presl. — P. vupestre DC. Ces deux dernières sont nombreuses par le versant oriental du Tibidabo et par les co- teaux et les garrigues du littoral en allant vers le Sud. Le Te- norei ne monte pas dans l'Empordà, le sordidum s'y montre dans les gorges de la Muga. Par le Tibidabo nous le trouvons vers Nova Belén, à Bellesguart et sur plusieurs points en montant dans la méme région, toujours rare, et sur le schiste. Nous croyons qu'il préfère le calcaire, o il se répand plus largement: Castelldefels aux bords des coteauxl, garrigue de Tarragona et Pont del Diablel, Valliranal par les mémes terrains. Ces trois espèces forment des hybrides peu connus ou no- veaux: x P. hybridum — P. sordidum x telonense Albert, que nous avons trouvé un peu variable. x P. catalaumeum Sennen dans les gorges de la Muga, par le Tibidabo et à Tarragona. Formes assez hétérogènes. x P. monserratense — P. Tenorei x sordidum Sennen. — Monistrol, rochers calcaires des bords de la voie du Funicular de Montserrat, près de la stationi x P. Domingo: — P. Tenorei x saxatile Sennen. — Barce- lone par les talus de la Carretera de Circunvalació, vers Sant Genís et le Laberintol, Massif du Tibidabo près la Bonanoval D'oà l'on peut conclure que la flore de Catalogne est riche en formes du genre Phagnalon: Remarque. — Si la crainte d'aller contre de justes lois ne nous retenait, nous formulerions le désir de voir disparaitre l'epithète sordidum pour caractériser une plante des plus mignonnes, comme d'ailleurs ses congénères, et nous propose- rions de lui substituer le nom du célèbre botaniste qui la baptisa Conyza sordida L. Les sages et les Savants sont toujours courts par quelque endroit. Nobles et estimés confrères dans l'étude des ceuvres admirables du Créateur, voulez-vous que nous disions dorénavant P. Linmneanum et jamais plus P. sordidum, puisque cette gentille plantule n'a rien de sordide (sale, mal- Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 647 propre)2. Le respect des traditions peut-il supprimer dans l'homme les exigences du vrai, les aspirations de la délicatesse et du bon ton2 Nous ne le pensons pas, et nous demeurons dans notre obscurité et par un sentiment inné l'ennemi irréductible des lois étroites disposées à empiéter sur tous les droits. 25. dFILAGO CANESCENS Jord. Vallirana par les coteaux. Nous l'avons observé par le ver- sant oriental du Tibidabo vers Hortal, Sant Genísi, Belles- guartl, etc., par les coteaux à Gavàl, Castelldefelsi Parait bien moins répandu que les F. spathulata Presl, F. prostrata Parl. 20. ANACYCLUS CLAVATUS Pers. A peine si Costa mentionne cette plante pour les alentours de Barcelone. Elle y apparait cependant, Passim, et toujours peu abondante: Hortal, Sant Genís et plusieurs points du Tibidabo, Can Tunisi jusqu'à la Farolal Nous l'avons remarqué plus abondante aux bords de la route aux alentours du Lledoneri avec la variété discoideus VVlIE., à ligules avortées. Bien au contraire de cette espèce, l'A. valentinus L. abonde par les terrains vagues, plus ou moins meubles, les talus, les fossés, rarement les champs cultivés. De cette belle espèce nous avons trouvé une variété lgulata Sennen aux bords de champs cultivés au delà du Pantan de Vallvidrera. 27. CIRSIUM ECHINATUM DC. Espèce rare inconnue dans les flores de Catalogne. Elle existe pourtant et abondante sur plusieurs points du Massif du Tibidabo compris entre Vallvidrera, Sant Pere Martir et Llavalloll On peut surtout la voir, méme la récolter — ce qui n'est pas facile — sur le chemin de Vallvidrera à Santa Creu, en face Llavalloll Notre groupe nota cette belle espèce sur le 648 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Plateau de Begues en face le Telegramal Elle y est moins dé- veloppée que par le Tibidabo, moins sec. 28. ATRACTYLIS CANCELLATA L. Espèce des plus élégantes, que Costa indique à Montjuic, mais que l'on trouve sur plusieurs points du Tibidabo: Dipòsit du Llobregatl, Barranc de Bellesguart au dessus du Cimetière, mélé au Durena hispanica Boiss., Medicago disciformis DC. Elle est encore au Fort de la Reina près Tarragonal, à Mont- gatl, et monte jusque dans l'Empordà, à Pont de Molinsi Notre groupe la rencontra avec grande satisfaction par le Plateau de Begues, vers le Telegramal 29. MICROLONCHUS SALMANTICUS DC. — Centaurea salman- dica TL. Espèce très élégante, que nous n'avons pas encore observé aux alentours de Barcelone, mais qui pourrait exister par les Turons de Gracia et de Vallcarca, soit par les versants du Tibidabo inclinés vers le Besós et le Llobregat. Nous en trou- vàmes de belles touffes fleuries à Vallirana, en montant au Lledoner, le 2 juillet. 30. CENTAUREA MELITENSIS L. Espèce bien clairsemée chez nous. On la rencontre par ci, par là, jetée comme au hasard, ordinairement aux bords des sentiers: Massif du Tibidabo depuis Hortal et la Trinitatl jus- quà Sant Pere Martirl, Gavà et Castelldefelsi, Valliranal Entre Terrassa et Sant Llorenç del Mont, nous récoltàmes, il y a quelques années, une forme curieuse voisine du C. collina, qui nous parut présenter des caractères de ce dernier modi- fiés par le C. melitensis. Cette plante se trouve dans nos col- lections sous le nom de x C. Sallenti: — C. collina x meliten- sis Sennen, et dédiée à M. le Dr. A. Sallent de Terrassa. io Plantes de Vallivana el du plateau de Begues 649 31. QCENTAUREA LINIFOLIA Vahl. Cette belle espèce se rapproche de Barcelone, puisque nous la vimes à Valliranal, au Lledonerl, au Plateau de Beguesi Costa l'indiquait à Castelldefels, oi nous l'avons vue assez localisée à l'ombre des pàles oliviers qui languissent à la lisière des collines arides. Cette espèce nous a paru rechercher l'ombre des murs, des rochers, des arbres: Tarragonal, Tortosal, Mo- nistroll 32. CENTAUREA PONZINI DC. — C. Calcitrapo-aspera GG. Costa n'indique pas ce vulgaire hybride autour de Barce- lone. Nous l'avons noté au Camp de la Botal et vers Penitentsi Dernièrement nous en trouvàmes un seul pied de port dressé, autour de la maison Salvador Rovira à Vallirana. Elle est plus abondante autour de Tarragonal et dans l'Empordà: Dans le Midi de la France: Narbonnel, Béziersil, Mont- pellier, elle est tellement abondante sur certains points qu'on la prendrait aisément pour une espèce, si son origine hybride n'était bien connue. Rouy distingue les variétés vulgaris, macro- cephala, microcephala, qui se rencontrent chez un grand nombre d'espèces, et qui présentent entre elles tous les degrés imagi- nablesi 33. CENTAUREA SILVATICA Pourr., var. valdespina Sennen, nov. —C. scabiosa Xx collina Timb. Cette forme diflère du C. silvatica de la Plaine de Vich et de nos deux variétés macrocephala et microcebphala, par les caractères suivants: Port plus rameux, plus trapu, plus rigide, aspect plus cendré, suríace très rude au toucher, épines termi- nales fortes et piquantes, étalées vers le milieu de la calathide, se redressant graduellement d'une bractée à l'autre, aigrettes blanches de la longueur des aRènes. Du C. Scabiosa notre plante présente les appendices brac- téaux noirs, réfractés à la base des calathides: du C. collina, 43 650 Junta de Ciències Naturals de Barcelona les feuilles nombreuses, les tiges très sillonnées, les épines fortes, mais courtes. Hab. — Catalogne: Cervelló et Vallirana, marges de la route sur le Plateau de Begues, à cóté du C. Scabtosa. Le C. collina se trouvait assez loin de là. 34. PICRIS BENEARNENSIS Rouy var. catalaumca Sennen, nov. Diffère de l'espèce occidentale par ses feuilles un peu moins longues, la ramification des tiges plus prononcée, commençant parfois vers la base, les calathides florales mesurant 20 mill. de haut, les fructifères, à aigrettes très blanches ne dépassant guère l'involucre, mesurent 13 mill. de haut et souvent plus de 15 mill. de large. Hab. — Catalogne: Vallirana, par les taillis de la Font del Lledoner. Remarque. — C'est peut-étre la plante de Vallvidreral, de Montalegrel, de Premià de Daltl, etc. 35. TRAGOPOGON DUBIUS SCOP. Costa cite seulement de Torelló cette espèce du groupe T. major Jacq., à fleurs jaunes, pédoncules en massue (clavi- formes) et très sensiblement épaisses, ajoutant que VVilllomm l'identifie au T. major Jacq. Nous l'avons trouvé à Vallirana, par les taillis et lieux herbeux, ot il ne nous a pas paru rare, mais la saison avancée rendait difficile la rencontre de pieds portant au moins une calathide fleurie, ainsi que des alxènes bien conservés, très muriqués, légèrement laineux au sommet du bec, sous l'aigrette fauve, à filaments très serrés l'un con- tre l'autre. 36. HIERACIUM PILOSELLA L. var. niveum Múll. — H. tav- dans N. et P. Le genre Hieracium présente si peu d'espèces chez nous et les y distribue si parcimonieusement qu'il convient de n'en rien laisser perdre. Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 651 Voici celles que nous avons observées autour de Barcelone: H. tardans N. et P. — Massif du Tibidabo, rare: Pantanl, 4Coto de la Aduananl, Can Rius et bois voisinsi Nous l'avons également noté à Vallirana dans les bois. H. leptobrachium A.-T. et G., H. setulosum A.-T., très voi- sins. — Tout le massif du Tibidabo: Vallvidreral, et le long du ruisseau en descendantl, alentours du Pantanl, vers l'Obser- vatoire Fabral, /Coto de la Aduana) et bois des alentoursi, etc. H. dolichellum A.-T. et G. — Tout le massií du Tibidabo, vers l'exposition N. ou NVV. H. murorum L. et H. boreale Fr. — Alentours du Pantan et Riera de Vallvidreral 37. CONVOLVULUS LANUGINOSUS Desr. var. argenteus Choisy. Plante peu fréquente dans notre flore. Citée de Montserrat et d'autres rares localités, il convient d'y ajouter Valliranal, Tarragonal, les garrigues calcaires entre le Francolí et l'Ebrel— Dr. Font Quer. Elle devient plus fréquente en pénétrant dans le territoire de Valencel 38. ERYTHRZA GRANDIFLORA BiV. Peu cité de Catalogne: Empordàl, Bergal, Valliranal, par les pentes argilo-calcaires ensoleilléesi Ne doit pas ètre confondu avec E. major Hotíg. et LinE.— E. Botssieri VVillE., qui abonde par les pelouses de la Plaine de Vichl, à Ripolll, à Bergal, dans l'Empordàl, etc. Remarque. — Le genre Erythrea, que plusieurs nomment aujourd'hui Centaurium, est riche en Catalogne. 39. GLOBULARIA VULGARIS L. proles G. cespitosa Ortega. Genre assez mal connu et peu étudié en Catalogne. Nous croyons que les formes du G. vulgaris L. de Montserrat doivent se rapporter au G. Limnet Rouy, celles de l'Empordà, au G. lVilltommii Nyman, celles de la Plaine de Vich, de Ri- 652 Junta de Ciències Naturals de Barcelona poll, au G. tenella Lge., et celles que nous récoltàmes à Valli- rana, au G. cespitosa Ortega —G. limfolia LamR.P Des coteaux de Bujedo et Orón près Miranda de Ebro, nous avons distribué sous le nom de G. castellana Sen. et Pau une forme à souches fortement ligneuses, à tiges courtes, etc. Voir nos Exsicc. Pl. d'Esp. 40. AqUGA PSEUDO-IVA Rob. et Cast. var. apetala Sennen. C'est la forme ordinaire de notre région: Tibidabol, Empordàt, Castelldefelsi, Tarragonal, etc. A Vallirana nous avons vu cette forme et le type à fleurs violettes, 4. Jva Schreb. 41. TEUCRIUM COMMUNE ROuy. Rouy, Fl. de Fv., t. XI, p. 242, divise son T. commune en T. aureum Schreb., T. Rouyanum Coste, T. Polium L., T. ca- pitatum L. Nous croyons qu'à ces formes il faut ajouter: T.taragonense Losc. Pard., T. Belion Schreb., (T. mavitimum Albert pro var.), T. Laurentii Sen. sensu lato, T. majoranum Pers. (T. acheminis teste Pau, in Sen., Pl. d'Esp.), T. Paui Jiménez, T. amplexi- cauli Benth. La forme que nous avons recueillie sur le Plateau de Begues nous parait différer sensiblement du T. aureum Schreb. Nous proposons de la désigner sous le nom de Teucrium Lagasce Sennen. Plante très cespiteuse, tiges stériles plus nombreuses que les florifères: celles-ci jaunàtres seulement à la partie supérieure, d'un blanc de neige dans la majeure partie de leur longueur, les stériles entièrement blanches, non fragiles, ni les unes ni les autres, feuilles relativement larges, plus sombres en dessus, plus blanches en dessous, sessiles, plus longues que les entrenceuds, capitules isolés, oblongs, rarement agglomérés, var. glomerata Sen., fleurs jaunes, sépales visibles, lancéolés. Hab. — Catalogne: Plateau de Begues, Vallirana et Cervelló. Remarque. — De la méme localité — qui comprend, dans un sens large, tout le Plateau de Begues et les collines calcaires Plantes de Vallirana et du plateau de Begues 653 de la région, — nous avons des formes du T. avagonense, assez rapprochées du T. Laurentii. Parmi elles nous en distinguons une intermédiaire et qui nous parait un T. aragonense x La- gasce. Nous la dénommons x T. Fontianorum, avec l'intention d'un double hommage à la mémoire de M. le Dr. Font y Sagué, et à M. le Dr. Pius Font Quer, qui tous les deux ont parcouru ces massifs, le premier faisant des études spéléologi- ques, le second des études botaniques. 42. SIDERITIS HIRSUTA L. proles S. Auguslinti Sennen, avec une variété amelhystina Sennen. Ce dernier a les feuilles étroites, les tiges violacées, ainsi que la lèvre supérieure des corolles, la partie supérieure des sépales et les bractées. Hab. — Catalogne: Plateau de Begues, lieux arides vers le Telegrama. Remarque. — Le S. Augustinii n'est pas rare par les colli- nes de l'Empordà: Pont de Molinsi, Llersi, Figuerest, mais la forme la plus fréquente de cette région est le S. catalaunica Sen. Aux environs de Barcelone on trouve le vrai S. hirsuta L. plus ou moins typique: Vallvidreral, Montcadal, coteaux à Gavàl 43. Xx BRUNELLA HYBRIDA Enaí. — B. lacimiata x vulgaris Stapf. Cet hybride, que nous avons recueilli à Vallirana près le Lledoner, se produit toutes les fois que les deux parents crois- sent près l'un de l'autre. Nous l'avons observé dans de nombreu- ses localités catalanes: Massif du Tibidabo près le Pantant, Manlleui, Ripolll, Bergal, etc. Le genre Brunella ofíre bien des choses intéressantes en Ca- talogne: XB.. Codine — B. Has el x hyssopifolia Sen. — Figue- rest, Llers et Cistella' De diverses localités, nous avons signalé: x B. Coutinhoi Rouy, x B. spuria Stapí, x B. bicolor Becl., x B. Giraudiasi Coste et Soulié. 054 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona 44. STACHYS ELEGANS Sennen — Betonica officinalis L. pro- les B. elegans Sennen. Souche herbacée oblique ou parfois horizontale, à fibres jaunàtres, grosses, tiges 1-2, longues, grèles, hérissées inférieu- rement de poils blancs, ainsi qu'aux trois nceuds qu'elles pré- sentent ordinairement. Ces poils, moins nombreux dans les entrenceuds, sont successivement, de bas en haut, hérissés, renversés, étroitement renversés-appliqués contre la tige, feuilles de la base inégalement pétiolées, hérissées, sur le pétiole. étroitement ovales-cordées, crénelées - pinnatifies mesurant or- dinairement 45 X 23 mill., les 3 paires pétiolées décroissant sensiblement d'une paire à l'autre, fleurs violettes en épis oblongs très denses, accompagnés à la base de deux longues bractées foliacées élégamment et régulièrement dentées, les feuilles inférieures et les caulinaires sont très régulièrement crénelées. Les fleurs sont accompagnées de bractées ovales- lancéolées qui se terminent, comme les sépales, en une aréte spinuleuse, blanche, dressée. Hab. — Catalogne: Vallirana, bois du Lledoner. 45. PHLOMIS LYCHNITIS L. Belle espèce que nous avons trouvée, cette année, à Barce- lone au Turó d'en Falcó, et à Vallirana. 40. MICROMERIA GRZCA Benth. Abonde par le Tibidabo dans les vallées du Manicomil, à Nova Belén, et de Sant Genísi par les sables granitiques. Nous en avons trouvé un seul pied à Vallirana. Dans la province de Tarragona, en de nombreuses localités, tant sur le calcaire que par les sables granitiques nous avons surtout observé la variété latifolia Boiss., c'est aussi la forme de Cada- quési Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 655 47. ORIGANUM VULGARE L. proles O. violaceum Sennen. Tiges d'un violet foncé parcourues par deux bandes de poils blancs laineux, alternant d'un entrenceud à l'autre, ceux-ci mesurant 5-6 cent., feuilles petites, largement ovales-rhom- boidales, à nervures très saillantes, discolores, largement et finement dentées, inflorescences violacées présentant les varia- tions pamiculatum, compactum, parviflorum Sennen. Hab. — Catalogne: Vallirana et Cervelló, Plateau de Be- gues. 48. RUMEX FRIESI G. et G. Aux alentours de Barcelone on trouve des oseilles: R. Acc- tosella L., R. Bucephalophorus L., et des patiences: R. pulcher L., R. crispus L., R. conglomeratus Murr., toutes espèces bien con- nues. Depuis quelques années nous avions noté dans les allu- vions du Pantan: R. Patientia L. et un hybride nouveau x R. Luizeti — R. Patientia x pulcher Sennen Dans notre excursion de Vallirana, nous avons noté, dans les fossés de la route près le Lledoner, une forme à rameaux très et gréles que nous avons rapportée au R. Friesii plutót qu'au R. pulcher. 49. EUPHORBIA FALCATA L. Très commune dans l'Empordà, cette espèce est rare chez nous. Nous l'avons notée par les coteaux à Gavà et à Castell- defelsi et tout dernièrement sur le Plateau de Begues, vers le Telegrama. 50. EUPHORBIA MARIOLENSIS Rouy. Cette race de l'E. polygalefolia Desf., qui est une espèce de l'Espagne boréo-occidentale, est répandue chez nous depuis les coteaux maritimes jusqu'aux Pyrénées: Empordà par les collines de Llers et de Figueresi, Montcadal, toutes les garrigues calcaires et talus de la voie ferrée depuis Tarragonal, jusqu'à 6056 Junta de Ciències Natuvals de Bavcelona l'Ebre: Montroigl, Hospitaletl, Ametllal, etc. Nous l'avons vue dernièrement par le Plateau de Begues, vers le Telegramal 5r. JUNIPERUS OXYCEDRUS L. var. submutica Sennen. Nous avons signalé depuis une dizaine d'années des formes curieuses de cette espèce polymorphe. Des terres incultes situées entre Llers et Cistella, nous décrivimes une forme géante dont le tronc mesurait I m. 25 de circonférence à £ m. du sol. Un pied semblable nous fut montré par M. Salvador Rovira aux alentours de sa demeure à Vallirana. Un amateur du groupe excursioniste en prit une photographie. A l'ombre de ce cadre géant figure le propriétaire de l'arbuste et le groupe excursio- niste. On était pressé. Nous avons dit qu'à 4 heures on ne s'était pas encore assis autour de la table hospitalière trop luxueusement chargée. 52. MUSCARI RACEMOSUM DC. Nous pensons que l'espèce dominante chez nous depuis les sables maritimes, champs, talus de la voie, coteaux et collines, est le M. neglectum Ten. Nous ne nierons pas la présence du M. vacemosum, mais nous l'y croirions pour le moins bien rare. Nous l'avons récolté autrefois par les coteaux entre Figueres et Llers, et tout dernièrement sur le plateau de Begues en face le Telegrama, par les terrains arides. Peut-étre l'avons-nous aussi de Castelldefels. Celui des garrigues du littoral entre Hos- pitalet et Ametlla est, croyons-nous, une espèce différente, M. Fontqueri Sennen. 53. QEPIPACTIS ATRORUBENS Schult. — Serapias atrorubens Hofím. Nous en trouvàmes, il y a quelques années, de rares pieds dans les boisídes hauteurs de Penitents par le Tibidabo. Cette année, le 13 quin, notre classe de botanique de la Bonanova en récolta quelques pieds par les coteaux de Gavà, un peu au delà de la Pedrera Peyró. Nous l'y avions observé quatre jours Plantes de Vallivana et du plateau de Begues 657 avant avec deux de nos élèves: Joseph Alpera et Lluis Duato. Notre groupe le récolta également à Valliranal 54. ANDROPOGON HIRTUS L. et A. pubescens Vis. Les deux espèces — car c'en sont deux vraies, et des plus fixes, hors le cas d'hybrides, que nous n'avons pu encore dis- tinguer — sont abondantes par le versant oriental du Tibidabo, avec tendance à prédominer. Ces graminées rustiques et élé- gantes ne craignent nullement ni la chaleur ni le froid, et on peut les récolter toute l'année. Avis aux décorateurs de parcs et aux agriculteurs. A Vallirana on ne voyait que l'A. Pubes- cens. Nous y notàmes aussi une espèce qui vient en pieds isolés, A. distachyos L., mais non l'A. contortus L., du Tibidabol, Cas- telldefelsi, Tarragonaj 55. MILIUM PARADOXUM L. — Piptatherum paradoxum P. B. e Costa indique seulement cette espèce à Montserrat. Nous l'avons trouvée, mais pas typique, à panicule très ample et étalée à la maturité, avec des caryopses d'un noir d'ébène brillant près la Font de l'Era, entre le Telegrama et le Lle- donerl A Vallirana nous avons noté le M. carulescens Desf., des falaises de Montjuici et de Castelldefelsi, des collines de Maserac dans l'Empordàl, de la Sierra de Hirta au delà de Pefiíscola'l 56. MELICA GLAUCA F. Schultz. C'est la plante qu'on a l'habitude de nommer chez nous M. nebrodensis, qui, d'après Rouy, serait une plante de Corse, Sicile, Créte, Syrie, Algérie, Tunisie. La diagnoses du M. glauca convient seule à la plante de nos coteaux et collines depuis la frontière française: Empordà Argentonal, Montalegrel, Vallirana, Cervelló et Plateau de Beguesi, etc. Nos autres espèces de la région sont: M.Magnolu 6058 Junta de Ciències Naturals de Barcelona God. et Gren., M. umiflora Retz, M. avrecla Rze. — M. major S. et Sen. et peut-étre M. picta, la plante que nous nommons M. minuta. 57. BROMuS ERECTUS Huds. Bien que cette espèce n'ait pas encore été signalée par les collines du littoral, nous l'avons trouvée, avec assez d'abon- dance, dans les taillis de la Font du Lledoner. 58. BRACHYPODIUM MUCRONATUM VVIIIX. Abondante à Vallirana. Nous la croyons assez répandue par les collines du littoral: Tibidabol, Gavàl, Castelldefelsi 59. BRACHYPODIUM VVILSONIS Sennen, nov. Souche longuement traçante, cespiteuse, tiges fasciculées, chaumes grèles, droits, un peu coudés aux deux nceeuds très écartés qu'ils présentent, très lisses, un peu pubescents sur les nceuds: feuilles fines, courtes, enroulées-canaliculées, moins lisses que les chaumes, entièrement glabres excepté à còté de la ligule assez saillante, non entière, 4-0 épillets flexueux, très étroits, ordinairement très longs et sans doute accrescents, 60 mill. de long par 2-5 de large, glumes sensiblement inégales, la petite fortement carénée, la grande finement striée, les deux aigués, glumelle inférieure 5-nervée seulement dans la moitié supérieure, faiblement aristée, arète non fragile, glumelle supé- rieure scarieuse, étroitement bordée de vert et ciliée, faisant saillie par le cóté droit de l'inférieure, ce qui fait croire que celle-ci est dentée. Hab. — Catalogne: Vallirana, coteaux argilo-calcaires. Remarque. — Nous dédions cette forme remarquable à S. Exc. M. le Président VVilson des Etats-Unis. Plantes de Vallivana et du plaleau de Begues 659 60. AGROPYRUM POUZOLZI Godr. et Gren. Nous croyons que c'est à cette espèce, que Rouy dit ex- clusivement française, et non à l'A. vepens, que se rapporte la forme mucronnée, non aristée, que nous observàmes par les hautes herbes aux environs du Pont del Lledoner à Vallirana. CONCLUSION Selon notre habitude, nous avons dit librement ce que nous pensions, sans prétendre que nous ne nous sommes pas trompés. La région que nous n'avons fait qu'entrevoir nous a paru fort intéressante: nous la recommandons aux botanistes qui ont à cceur de connaitre par eux-mémes et de faire connaitre la belle flore de Catalogne. — FR. SENNEN, E. C. Juillet 1917. L F n - a REVISTA MOVIMENT CIENTÍFIC NATURAL DURANT L'ANY 1916-1917 Les prevencions que fèiem l'any darrer en aquesta secció (ANUARI I9IÓ, pàg. 271), Subsisteixen en absolut per al corrent, agravades encare per la duració i agriament de la guerra mon- dial. Des d'allavors han entrat nous Estats en la gran Foguera, no quedant apenes ja altres neutrals que Escandinavia, Holanda, Suissa i Espanya. Lo que al principi s'havia localitzat a una part d'Europa, s'ha extès are per ella corrent-se a l'Africa, Asia i Nou Continent, on fins repúbliques purament hispano- americanes, han abandonat la seva posició neutral. La paralització que això ha portat en el camp científic era de preveure, sospenent-se moltes publicacions, habilitant-se Museus i Instituts de Cultura per a Hospitals i Oficines, i movi- litzant cap al front o ambulancies la casi totalitat del personal. Així entre altres importants ha sospès la publicació el Zoological Record, les Campagnes del Príncep de Monaco, la Fauna i Flora del Golf de Nàpols i segons referencies el Zoologischer An- zeiger i Zeitschrift fúr VVissenschajtliche Zoologie. Lo més interessant entre la bibliografía científica i altres dades que les seccions del Museu comuniquen, és lo segúent: LOS ESTUDIOS BIOLÓGICOS La espantosa guerra que desde hace tres afos devasta Europa es causa de que la labor científica esté suspendida casi en absoluto, excepto en aquellos asuntos relacionados con la 664 Junta de Ciències Naturals de Barcelona actividad militar. Por tal razón casi no podemos hablar de progresos en la ciencia biológica durante los dos últimos afios, pues únicamente los han impulsado los sabios de los pocos países: que, como el nuestro, son oasis de paz. Hablemos, pues, en pri- mer término de los progresos biológicos hechos en Espafia en su último bienio. Una de las primeras publicaciones biológicas de Espafia es la titulada Trabajos del Laboratorio de Investigaciones biológicas de la Universidad de Madrid. En ella, dirigida por el insigne Cajal, aparecen constantemente valiosos trabajos histológicos de él y sus discípulos. De Cajal, en colaboración con D. Domingo Sànchez, es una extensa Memoria titulada: Contribución al conocimento de los centros nerviosos de los insectos, que llena la mayor parte del tomo XIII. Los cuatro capítulos de que consta estàn con- sagrados al estudio de la retina y de los centros ópticos de los insectos, siendo muy grande el número de datos anatómicos nuevos aportados a la ciencia. Este trabajo es uno de los més concienzudos y minuciosos que se han llevado a cabo sobre la materia, de modo que en lo sucesivo habrà que contar con él para continuar las pesquisas por el campo nervioso de los in- sectos. Domingo Sànchez ha publicado posteriormente y en la misma revista otro buen estudio acerca de la evolución de los centros óplicos de los insectos, aportando interesantes datos acerca de la embriología de los elementos de la retina de los citados animales. El resto del tomo XIII lo forma un interesante trabajo de Achúcarro sobre la evolución de la meuroglia y especialmente de sus relaciones con el aparato vascular, en el que el autor continúa sus fecundas investigaciones que sobre la neuroglia lleva realizadas en los últimos afios sirviéndose de los recientes métodos de impregnación àurica y argéntica. No es Achúcarro el único que en Espafia se ha preocupado de la investigación de las células de neuroglia, pues en la propia revista del laboratorio de Cajal, en su tomo XIV, aparecen insertas varias comunicaciones de Del Río Hortega en que Revista 665 anuncia varios interesantes descubrimientos referentes a la neuroglia normal y patológica, efectuados también con el au- xilio de los métodos de impregnación metàlica. También J. Havet, Ramón y Cajal, Ramón y Fafianas y Lafora han contribuído a la investigación de la neuroglia publi- cando en la propia revista sendas comunicaciones, el primero sobre la neuroglia de los invertebrados, el segundo sobre la del cerebelo, el tercero sobre la técmica de su coloración y el cuarto sobre su modificación en un glioma. Todos estos trabajos sobre la neuroglia estàn llenos de interés y contribuyen a que cambie mucho el concepto que antes se tenía de las formaciones neuróglicas y de su misión fisiológica, afianzàndose cada vez més la hipótesis de que obran como glàndulas de secreción interna. Del Río Hortega se ocupa también, en el mismo tomo de la mentada revista, de la técnica de coloración y estructura del tejido conectivo, a í como también lo hace en un hermoso estudio del centrosoma de las células nerviosas y neuróglicas de los vertebrados. Empleando la técnica de Achúcarro, de la coloración tano-argéntica, ha descrito Fernàndez Galiano en el tomo de 1916 de los (Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona) ciertas redes de fibras conectivas en el miocardio del corazón del caracol. Otros histólogos (Manuel Sànchez, Fernando de Castro) con- tinúan las pesquisas acerca del aparato reticular de Golgi, iniciadas con gran vigor hace pocos afios, y en las que han tomado parte gran número de investigadores nacionales: Y extranjeros, contribuyendo a robustecer la creencia en la ubi- cuidad de tan singular formación, cuya misión continúa, sin embargo, siendo enigmàtica. Algunos de estos trabajos han apa- recido en el (Boletín de la Real Sociedad Espafiola de Historia Naturals. Ha contribuído al estudio del supradicho aparato Fernàndez Galiano, dando a conocer el que poseen las fibras musculares del caracol en su estudio 4Sobre la fina estructura del corazón de Helixy, aparecido en 1916 (4(Treb. de la Soc. de Biol. de Barcelona)). Algunos otros interesantes trabajos histológicos han apare- cido en Espafia durante el último bienio, como, por ejemplo, 44 666 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona un estudio del techo óptico de las aves, publicado en 1915 por Pedro Ramón y Cajal en los 4 Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona:, otro de Manuel Sànchez en los (Tra- bajos del Museo de Ciencias Naturales de Madrid) en el que estudia detenidamente un aparato de sostén de las células de Schvvann en los peces, otro, formando parte de la misma publi- cación, de García Banús, sobre la estructura del testículo del ga- llipato, y, finalmente, otro de Fernàndez Nonídez, en el que con- tinúa sus investigaciones sobre las células sexuales de los insectos. Muy pocos trabajos han aparecido en Espafia durante el último bienio referentes a los protozoos y casi únicamente podemos citar una memoria publicada en la Real Sociedad Es- pafiola de Historia Natural por Fernàndez Martínez sobre fla- gelados paràsitos del hombre, otras dos de Zulueta que estudian la reproducción de otros tantos infusorios, insertas en los TRABAJOS DEL MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES DE MADRID yY, finalmente, otra de Fernàndez Galiano en el que dice los resultados que ha obtenido tratando algunos protozoos por un método de impregnación argéntica, publicada en los (Treballs de la Societat de Biologia de Barcelona). Esta publicación adquiere cada día més importancia y des- arrollo. Buena prueba de ello la ha dado en los dos últimos afios, pues en sus respectivos tomos van insertas numerosas comunicaciones, entre las que destacan por su importancia Yy novedad varias de Pi Sufier sobre fisiología general y del rifión, las de Bellido sobre fisiologia del riión, los de Cervera sobre fisiologia de la circulación y sobre la función pancreética, las de Dalmau sobre cuestiones bioquímicas, las de Serés y Nubiola sobre anatomía del aparato génito-urinario del hombre, y otras que no citamos por pertenecer ya al campo de la Patologia. Tres acontecimientos importantes para la ciencia biológica espafiola han acaecido en el último bienio que examinaremos, sucesivamente, a saber: las conferencias organizadas por la So- cietat de Biologia de Barcelona, la creación del Laboratorio de Hidrobiología de Valencia y la organización del Museu de Ca- talunya. Revista 667 Inútil es encarecer la importancia que reviste el hecho de haberse fundado el primer LABORATORIO ESPANOL PARA EL ESTUDIO DE LAS AGUAS DULCES. Este estudio estaba comple- tamente por hacer en nuestro país cuando en el resto de Europa y en Norteamérica los laboratorios de Hidrobiología se funda- ban cada vez en mayor número. Penetrado el Dr. Arévalo, catedràtico de Historia Natural en el Instituto general y técnico de Valencia, de las grandes ven- tajas que al país y a la ciencia espafiola reportaria el estable- cimiento de un laboratorio de hidrobiología, desplegó toda su actividad y entusiasmo y consiguió fundar un laboratorio de esta índole en la citada capital levantina. El vasto programa que el LABORATORIO DE VALENCIA se pro- pone desarrollar comprende como puntos esenciales el estudio de las condiciones biológicas de las aguas dulces, la redacción de un catàlogo taxonómico de la fauna y flora dulceacuícola, la investigación de las variaciones intrínsecas y estacionales del planÈton, de la distribución geogràfica de los seres fluviales, etc. Dos trabajos realizados en el citado Laboratorio se han publicado en los (Anales del Instituto de Valenciai, uno sobre los cladóceros de la Albufera de Valencia, del cual es autor el profesor Arévalo y en el que describe bastantes especies nuevas, y otro sobre biología de la anguila, llevado a cabo por el natu- ralista suizo Dr. Gandolfi Hornyold. El Laboratorio de Valencia cuenta cada vez con mús medios y es de esperar que su labor serà cada vez màs intensa Y pro- vechosa. La SOCIEDAD DE BIOLOGÍA DE BARCELONA, que hace cuatro afilos comenzó su vida, se desarrolla pujantemente. El ano pasado ha inaugurado con éxito una serie de cursillos sobre materias biológicas, que han corrido a cargo de competentes biólogos espafioles. Estos cursillos han sido los siguientes: Métodos ràpidos de diagnóstico histológico, por Abelardo Gallego. Diagnóstico hematológico y clasificación de las hemopatías, por Gustavo Pittaluga. Filosofia crítica, por Ramón Turró. 668 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Algunos puntos poco conocidos de Endocrinología, por Gre- gorio Marafión. Fisiologia de la dinervación autónoma, por Juan Negrín López. La Físico-química aplicada a la investigación biológica, por J. M. Bellido. Es propósito de la Junta directiva de la Sociedad que cada afio sean dados varios cursillos del tipo de los anteriores, por las més considerables autoridades biológicas de Espana y del extranjero. Fàcilmente se comprende que la realización de esta idea ha de favorecer notablemente el nacimiento y el fomento de relaciones científicas y de amistad entre los biólogos espa- fioles, y ha de contribuir a que cada día se tenga en el extranjero en més consideración a nuestra ciencia nacional y en més es- tima nuestros buenos propéósitos. Muy reciente està la reorganización del MUSEO DE CIENCIAS NATURALES DE BARCELONA. Actualmente estàn en Catalufia las ciencias de la Naturaleza en un período de florecimiento del cual pueden esperarse espléndidos Írutos. Hasta ahora Bar- celona, a pesar de su intensa vida social, de su prosperidad, de su asombrosa actividad industrial, había descuidado el cultivo de ciencias tan útiles y de tan elevado alcance filosófico como son las naturales. Pero hoy, con la creación del Museo de Ca- talufia y laboratorios adjuntos, la laguna se ha colmado. Circunscribiéndonos a lo que nos compete, hemos de decir que el Laboratorio de Biologia, del cual hemos sido encargados, es hoy por hoy una esperanza, pues todavía no se ha comen- zado a trabajar en él de un modo serio y continuado, por no estar instalado de una manera completa y definitiva. Los mejores propósitos nos animan para lo sucesivo y deseamos que pronto se pueda contar dicho Laboratorio entre los que més contribuyen al progreso biológico. Como decimos al principio, poco se ha hecho en Biología en los dos últimos afios en comparación con lo que se hacía en tiempo de paz. De todo el movimiento biológico internacio- nal, casi lo único que nos interesa consignar es que hace pocos ces pela Revista 669 meses se ha inaugurado otra nueva estación de Biología marina en el Mediterràneo, la de Mesina, sobre el estrecho del mismo nombre. —E. FERNANDEZ GALIANO. NOTES OCEANOGRÀFIQUES Els treballs oceanogràfics han seguit paralisats quasi bé en absolut, degut a la mobilisació dels vaixells, inseguritat dels mars i tancament de les estacions marines. Sols en algunes revistes científiques s'han publicat resultats d'estudis i inves- tigacions que interessin a aquesta secció, entre ells, esmentarem els segients: Zoologische Station zu Neapel. — Aquesta estació, d'ori- gen al'lemany, ha transformat les seves publicacions- Mittheilungen aus der Zoologischer Station zu Neapel en les Publicazioni della stazione zoologica di Napoli, inaugurant-se amb el n.0 1, aparegut en 10916. Entre els treballs que publica hi ha un de A. NAEF, sobre noves sepiòlides del Golf de Nàpols (en alemany), exposant les característiques dels gèneres Rondeletia i Sepielta, amb les espècies R. minor Naef, S. obscura OOV. Sp., S. omeniana PÍ., S. neglecta nov. sp. — Altre treball del mateix autor sobre recopilació dels cefalòpods mediterranis, de G. ZIRPOLO Sobre una rara anomalia del Astropecten auran- Hacus Linn. (en italià), de U. PIERANTONI, descripció d'un nou isòpod marí (Munna mediterranea nov. sp), en italià, i estudis sobre els ferments dels animals marins, per A. CRAI- FALEANU (en anglès). En conjunt forma un volum de 220 pla- nes, i costa 30 francs. Società di Naturalisti in Napoli. — Publica unes notes de G. ZIRPOLO sobre anomalies de l'Asterina gibbosa Penn., Chetaster longibes Retzius i Hacelia altenuata Gray., i altres interessants de S. MONTICELLI sobre casos d'inquilinisme d'un cuc oligoquet en l'Ammocoetes del Petromyzon planeri. Museum d'Histoire Naturelle, Paris. — En el volum XXII del (Butlletí hi veiem, entre altres comunicacions relaciona- des amb els estudis marins, algunes notes de M. L. ROULE 670 Junta de Ciències Naturals de Barcelona sobre ictiologia abissal, un nou H Ppocampus fluvial, del Mé- Rong, etc, de M. J. DELPHY Sobre la fauna ictiològica de la Manxa, diverses de ED. LAMY sobre pelecípods, de A. BAVAY sobre arenes conxíferes: de CH. GRAVIER sobre una nova Acti- nia de Sant Tomàs (Golf de Guinea), i diagnosis de nous es- pongiaris recollits en l'excursió del Pourquoimpas2, per E. TOPSENT. Junta de Ampliación de Estudios. — Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. — Es l'entitat capdal de la ciència ibèrica, al nivell de les millors estrangeres per la serietat de llurs publicacions. Entre els 4(Trabajos del Museo:, tots ells notables, mereixen cita especial per a nosaltres els de FERRER FERNANDEZ sobre esponges, d'ENRIC RIOJA sobre Anèlids po- liquetes del Cantàbric, i el de G. HIDALGO sobre Moluscos tes- tacis marins de la Península i Balears. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Publica les segúents notes: J. Rioja, 4Hallazgo del A7gyropelecus en los mares de Santander, R. DE BUEN, La Ranzania truncata Retz. en Espafiar, J. BOLÍVAR, Los crustàceos de Baleareso, J. Rioja, eHallazgo del Phormosoma en Santandera, ALAE- jos (L.), 4dUn Scopelus del Cantàbricoy, LozANO (L.), dUn Orcynopsis unicolor Geofr. de Melillao, O. DE BUEN dos Crus- tàceos de Balearesx, RIOJA-Lo BIANCO, 4Anélidos de Gijón y San Vicente de la Barquerao, F. DE BUEN, (Sobre un Gobius comensal de una Alosa vulgaris Cuv. Val, Sobre fauna ictiológica guipuzcoana), BUEN (R. DE), y LoRo (M.), Peces interesantes del Laboratorio de Màlagar, E. Rioja, (Anélidos interesantes de Santanders,: FERRER FERNANDEZ, (Esponjas interesantes de Màlaga:, SOBRINO BUHIGAS, 4Balenoptera bo- vealis Lesson, nueva sp. para la fauna ibérciar, E. RIOJA, 4So- bre algunos Anélidos de Màlaga. Facultad de Ciencias de Madrid. — En els Anals de la mateixa ha publicat el Dr. R. DE BUEN un estudi ba- tilitològic de la badía de Palma de Mallorca, a base dels dragatges efectuats pel Laboratori de Porto-Pi en la cam- panya de 1915 amb el Vasco Núnez de Balboa. El treball és digne d'elogi i mereix el seu autor i col'laboradors Dr. O. de Buen, A. Galàn i demés, una coral felicitació per ser el primer Revista 671 que amb aquest objecte es publica a Espanya, confiant que n'aniran seguint d'altres. Lo que no podem elogiar tant és la dispersió amb què es publiquen els treballs de l'Instituto Es- pafiol de Oceanografía, unes voltes és Mònac, altres el Boletín de Pescas, altres l'Espaniola de Historia Natural, la Sociedad Geogràfica, i ara l'Universitat de Madrid. Perden molt així, per no coordinar-se ni arribar regularment a coneixement dels interessats. Creiem que deuria haver-hi una publicació o sèrie de publicacions especial per als treballs esmentats. Instituto Espafniol de Oceanografia. — No havíem tingut ocasió de parlar fins ara d'aquesta organisació, deguda a l'iniciativa, perseverància i entusiasme del professor Odon de Buen. La primera disposició referent a ella, data del 14 d'Abril de 19r4, si bé fins ara darrerament no s'ha re- fermat. En principi, sembla que passen a dependir de l'Instituto els laboratoris de Palma, Màlaga i el projectat de Vigo, estant encara en litigi el de Santander. Sense endinsar-nos en questions interiors, Sinó fixant-nos únicament en l'interès científic general, i amb mires al ma- llov. profit, creiem sincerament una equivocació, donada la manera de ser d'Espanya, l'organisació d'una entitat de fins tan especials, amb completa independència de les altres organisacions científiques espanyoles. Les lluites, el temps per- dut, els personalismes que indefectiblement intervenen en tot organisme aillat, ocuparan al Dr. de Buen privant-lo en molt de fer feina útil, a més que sempre es trobarà massa sol en el treball científic, així com en les gestions per a medis materials, subvencions, etc., etc. No hi ha cap dubte de que formant part de la Junta d'Ampliació d'Estudis, com el Museo Nacional, l'Institut d'investigacions prehistòriques i demés, haguera po- gut desenrotllar l'I. O. E. una vida molt més ufana, obtenint una publicació coordinada dels seus interessants treballs. Una organisació semblant tampoc pot ni deu ser deslligada en absolut del Museo Nacional, ja que aquest necessita estar en relació directa amb Laboratoris i Estacions d'observació, experimentació, recol'lecció i investigació. I essent completa- ment independents una de l'altra, sens cap lligament superior comú a les dues entitats (no admitint com a lligament càrrecs 672 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona polítics, sinó tècnics), té d'esdevenir per força una duplicitat d'instal'lacions i serveis. La separació pot venir quan la vida de les dues organisacions hagi arribat a tal desenrotlle i la vida científica espanyola sigui tan ferma i fructuosa, que per l'abun- dància de personal i treballs i publicacions pugui sofrir-la sens perjudici per a cap d'elles. Amb la prevenció de que el personal superior té de pertà- nyer al professorat, nosaltres no podem estar- i conformes de cap de les maneres, pot haver-hi persones molt aptes per a l'Institut i que no serveixin o no es trobin disposades per a l'exercici de l'ensenyança (1). De totes maneres, en serveis culturals val més que'n sobrin que no que'n faltin, i saludem amb tot l'entusiasme del deixeble a PI. O. E., desitjant-li pugui sortejar amb honra i èxit els innombrables esculls que trobarà sens dubte en el seu camí. Dirección General de Navegación y Pesca. — cBole- tin de Pescas. — Amb motiu del reial decret de 17 de Febrer de 1917, queda pràcticament aquesta revista sota la direcció tècnica de l'I. O. E., de manera que ve a ser com una mena de porta-veu d'aquest. Els treballs que s'hi comencen a publicar referents a oceanografia demostren l'íntima col laboració entre l'Institut i la Direcció de Pesca, que desitgem sigui profitosa per als fins científics d'aquell. Rafel i Fernando de Buen hi publiquen algunes notes ictiològi- ques ben interessants, Odon de Buen una descripció del La- boratori de Messina amb un resum de l'oceanografia a Itàlia, venint després l'extensa secció oficial del departament del Ministeri de Marina, amb els consegúents informes, reials ordres i reials decrets. Institut Océanographique de Monaco.— Els darrers tre- balls publicats són: cEtudes préliminaires sur les céphalopodes recueillis au cours des croisières de S. A. S. le Prince de Monaco 4.2 Note: Chiroteuthis Portieri nov. sp), per L. JOUBIN. cPremière campagne de l'Institut espagnol d'Océanographie dans la Mediterranées, pel Director Prof. ODON DE BUEN. (1) —Végis I. Bolívar, Anuari Junta de Ciències Naturals, 1916, pàg. 276. Revista 673 (Sur les Amphipodes du genre Cyphocaris Boec recueillis par la Princesse-Alice au moyen du filet Richard à grande ouverture), per ED. CHEVREUX. (Notice préliminaire sur quelques espèces nouvelles ou rares des Poissous provenant des croisières de S. A. S. le Prince de Monacor, par Louis ROULE. Académie des Sciences, París. — En els dComptes-rendusà de Gener de 1917 publica un treball de L. ROULE Sobre el desenrotlle larvari del gen. Mugil (llisseres), a base d'estudis fets en la Zoologische Station de Nàpols, amb exemplars de M. chelo, M. auratus i M. capito. Sociedad de Oceanografía de Guipúzcoa. — Publica di- ferents notes ictiològiques i meteorològiques, alguns resums d'exploracions oceanogràfiques i descripció de Laboratoris i organisacions estrangeres, i detalls de l'organisació i funciona- ment ide Ll OE: Société Zoologique de France. — Publica alguns treballs d'interès per a nosaltres, entre ells un de CAULLERY et MES- NIL sobre un Enteropneuste nou per a la fauna francesa, altres del mateix autor sobre Cucs anèlids, i algas blanques (Lithothamnmion), de L. FAGE sobre Gobius mediterranis, altre sobre mixosporidis, paràsits dels peixos, procedents de Ros- Rofí, pel professor Georgevitch, etc. Noves estacions marines. — En primer lloc tenim de do- nar compte de l'esmentada ja de Messina situada sobre el replà de Sant Ranieri. Té uns 50 metres de llarg per 14 d'ample, amb un cos central de dues plantes i dos laterals d'una sola. A més dels laboratoris de treballs per als investigadors, hi ha els de Química, Física del mar, Fisiologia, Fotografia, Embriologia, etc. Una descripció detallada es troba en el (Boletín de Pescas), núms. 4 i 7, 1916-1917. La del Llac BaiRal, sota el patronatge de l'Acadèmia Na- cional de Petrograd, està en vies d'execució, i no hi ha dubte de que serà utilíssima per a l'estudi de la fauna lacustre dels grans llacs siberians i central-assiàtics. Amb destí a ella, un particular, D. A. Utorov, de Sibèria, ha fet un donatiu de 40,000 rubles. La de Vigo, en organisació i estudi per part de l'I. O. E., 674 Junta de Ciències Naturals de Barcelona no havent començat encara els treballs en la mateixa. El lloc és excel'lent per tots conceptes. Aiximateix es parla d'una estació a Mahó d'estudis bio- lògics en general, patrocinada pel Museo Nacional de Cien- cias Naturales de Madrid, i d'una en la costa de l'Ampurdd per la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Aquesta està desenrotllant el projecte d'organisació d'un Institut Oceano- gràfic en nostra ciutat, havent senyalat ja l'emplaçament en la secció marítima del Parc de Barcelona, cedida tota ella a la Junta per l'Excm. Ajuntament. — JosEP MALUQUER. BIBLIOGRAFIA GEOLÓGICA Adaro (L. de). — Criadervos de hievro de Asturias. Memorias del Ins- tituto Geológico de Espafia, 1916. Extensa Memoria de 676 pàginas, muchos dibujos, croquis, mapas y fotografías, que como era de espe- rar de la laboriosidad y profundos conocimientos de su malogrado autor (falleció antes de la publicación del trabajo, el 21 de Octubre de 1915), comprende un detallado estudio sobre Geografía, Geología, Tectónica, Paleontología y Mineralogía de la región. Ante la imposi- bilidad de resumir en poco espacic el contenido de tan valioso tra- bajo, damos a conocer el cuestionario de la obra. Empieza con una nota histórica de los yacimientos Y su explota- ción, desde los romanos hasta nuestros días, los restantes capítulos son: Distribución estratigràfica de los minerales de hierro de Astu- rias y su relación con la Tectónica general. Criaderos del terreno càm- brico y estudio de este terreno. Id. del silúrico. Id. del devónico. Idem del carbonífero. Id. de lcs terrenos secundarios. Id. de los terciarios. Resumen de las reservas efectivas y probables de Asturias. Desen- volvimiento, estado actual y porvenir de la minería del hierro en Asturias. Id. de la siderurgia. Arobú ( N. )— Existence de la faune a Hipparion dans le Sarmetien du bassin de la mer de Màrmara et ses consequences pour la classifi- cation du Niogène dans l'Europe sud-orientale. Comp. R. de l'Aca- démie de Sciences de Paris, 1916. Belot (E.)-— Contribution à l'étude des causes du volcanisme. C. R. de l'A. de S. de Paris. 1916. Canu ( F.)— Les Bryozoaires fossiles des Terrains du Sud-Ouest de la France: con dos làminas. Bull. S. Geol. de France, t. XV. Cazurro, San Miguel y. Serradell. — Nota sobre una excursión a Tarragona. Bol. S. E. de H.a Natural, 1916. Contiene un Revista 675 breve relato de la excursión, algunas consideraciones sobre el trabajo de explotación de la cantera romana llamada del Medol, de la que proceden los sillares de la muralla romana y buena parte de las piedras de los demís monumentos antiguos, incluso la Catedral: en cambio es inadmisible que los enormes bloques de la muralla ciclópea fueron extraídos de dicha cantera, siendo entre otras razones, la més funda- mental, que las piedras de esta muralla son calizas compactas del pe- ríodo cretàcico y las del Medol son de la época miocena. Es notable la semejanza entre esta cantera y la del Borutal, cerca de Nimes, de cuya piedra està construído el anfiteatro de Nimes. La roca del Medol es una caliza amarilla, brechosa, compacta y màs o menos alveolar O cavernosa en las superficies expuestas a la intemperie: està consti- tuída por fragmentos de concha sobre cemento calizo, los elementos extrafios son arcilla y cuarzo, en escasa proporción. En el hondo que forma la cantera recogieron los excursionistas abundante y variada fauna de moluscos terrestres, consignàndose en la nota las diversas especies encontradas. Chofíat (P. )—8Sur le volcanisme dans le litoral portugais au Nord du Tajo. C. R. de l'A. de S. de Paris, 1916. Dalloni. — Le Dartonien marin dans les Pyrénées. C. R. de la A. de S. de Paris, 1916. Trata de los Pirineos aragoneses y catalanes. Dalloni. — Recherches sur le periode ncogène dans L'Algérie Occi- dentale. B. S. Geol. de France. t. XV. Dantin Cereceda. — Acerca de una nueva localidad espafiola de la creta o tiza. Bol. S. E. de H. Nat., 1916. Se refiere la nota a un ejemplar de dicha substancia, procedente del mioceno de La Muela de Aragón (Zaragoza). Dantin Cereceda. — Acerca de la costra caliza superficial en los suelos àridos de Espafia. Id. íd. Dantin Cereceda.— Los lignitos del neógeno continental de La Alcarria. Id., íd. Nota que contiene varios detalles interesantes sobre topografia, hidrografía y estratigrafía de la región: extendién- dose més para La Fardana, cerca de Lupiana (Guadalajara), donde se encuentra una formación de lignito lacustre, con fósiles en su base, que permiten asignarla, siquiera sea provisionalmente, una edad sarmatiense, acompafian al trabajo cuatro cortes geológicos, Dantin Cereceda. — Acerca de la edad sarmatiense de los lig- nitos de La Alcarria. Bol. S. C. H. Nat., 1917. Da a conocer varios ejemplares de fósiles del g. Melanopsis encontrados en capas inmedia- tamente debajo del lignito y en el lignito mismo: el autor las clasifica como M. callosa. var. curta Locard, característica del sarmatiense. Dantin Cereceda. — Sobre las películas férricas en los suelos àridos de Espafia. Id., íd. Dehorne (Ivonne).—Sur un Stromatopore milléporoide du portlandien. Comp. R. de l'A. de S. de Paris, 1916. Dehorne—(Ivonne ). —Sur un Stromatopore nouveau du Lusi- 676 Junta de Ciències Naturals de Barcelona tanien de Coimbra ( Portugal ), con dos figuras. C. R. de V'A. de S. de Paris, 1917. Dehorne (Ivonne). — Sur une espèce nouvelle de Stromatopore du Calcaire a Hippurites-Actinostroma Biliani. Id. íd. Deperet (Ch. ) — Monographie de la faune de Mammifères fossiles du Ludien inférieur de Cusel-les-Bains (Gard). Id. íd. Interesantísimo trabajo que establece una curiosa etapa de evo- lución entre la fauna del yeso de París y la de las areniscas barto- nienses del Costrais. El autor ha podido estudiar las mutaciones inter- medias VY sigue piso por piso, de una parte, las variaciones descen- dientes y de otra las ancestrales de cada especie. Demuestra la exis- tencia de importantes emigraciones lutecienses que han motivado la renovación de la fauna de mamíferos terrestres del eoceno' en Europa. Deperet (Ch.) y Gentil (L.)— Sur une faune. miocène supérieure marine (Sahelienne) das le R' orb. (Maroc occidental). Id., íd. Dollíus (G. F. )— Etude sur la Molasse de l'Armagnac. Bol. S. Géol. de France, 1916: con dos làminas y varios dibujos. Consta de tres capítulos: I. Descripción de los yacimientos. II. Descripción de los fósiles. III. Comparación de la fauna malacológica de Sausan con las faunas vecinas. Al final del trabajo, inserta una nota de algún interés para nosotros, el autor admite que la fauna del mioceno de Palencia estudiada por Hernàndez Pacheco y la de Sausan son sin- crónicas y ambas burdigalienses, el citado geólogo espafiol la consi- dera de edad tortoniense. Douville ( H. ) — Le crétacé et le terciaire aux environs de Thones (Haute-Savoie). C. R. de VA. de S.c de Paris, 1916, con dos figuras. Douville (H.)— L'avant-pays à l'ouest de la Chaine des Pyré- nées. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Douville ( H. )— Les Orbitoides de l'ile de la Trinité. Id., íd. Douville ( R. ) — Les Cosmocératides, histoire d'une famille d'Ammonites. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Duparc (L.) y Grosset (A. )— Etude comparée des gites platinifères de la Sierra de Ronda et de l'Oural. Mem. de la S. de Phys. et de H. Nat. de Genève, 1916. El estudio se hizc con objeto de poder determinar si efectivamente eran idénticas las rocas de Ronda y las platiníferas de los Urales y si podría explotarse allí el platino. Desde luego podemos anotar como primera conclusión, que a ambas regiones es común la abundancia de rocas eruptivas bàsicas, ricas en olivino. Los autores describen estas rccas, las ser- pentinas que proceden de su alteración y las rocas metamórficas del país. El platino, descubierto primeramente por D. Domingo de Orueta, resulta ser una mezcla de dos formas de platino: una, la més abun- dante, es de color blanco y brillante, la otra es negra y mate, ésta se Revista 677 deja atraer por el imún, aquélla no. Los autores han encontrado, ade- més de este preciado metal, Osmio, Paladio, Cobre, Hierro, Níquel y Rhodio2 Es muy interesante el estudio comparativo de los yacimientos del Ural y del S. de Espafia, del cual deducen que no existe ninguna analogía entre unos y otros. Dividen todos los yacimientos primarios de platino conocidos en tres tipos: 1.2 Dunítico: 2.0 Piroxénico, 3.2 Peridótico. Fallot (P. )— Sur la Géologie de l'ile de Ibiza y Sur la tectonique d'Ibiza. C. R. de l'A. de S. de París, 1917. Considera la isla consti- tuída por dos macizos montafiosos, separados por una depresión, que es en su mayor parte cuaternaria. La tectónica parece ser muy complicada y las montafias se componen de varias series tectónicas, empujadas desde el SE., estas series son: las de Ibiza, de Sirer-Rey y de Eubarca: la primera està constituída por materiales secundarios, la segunda presenta ademéàs el mioceno y cabalga sobre la primera, Fallot ( P.) — Sur la présence de l'Aptien dans la S.2 de Majorque (Baleares). C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Faura y Sans. — Contribución a la fauna braquiopódica astiense de Vilacolum. Bol. S. E. de H. Nat., 1916. Breve nota en la que se da cuenta del hallazgo de dos especies de braquiópodos no citados de esta localidad: Argiope decollata Chemnitz y Megerlia truncata L. Termina la nota con una lista de las especies fósiles conocidas de este yacimiento. Faura y Sans. —Caracterización de la fauna briozoaria del Maes- trichienze en el Monte Perdido (Pirineos Centrales del Alto Aragón). Bol. S. E. de H. Nat., 1917. Después de una breve indicación de las condiciones de yacimiento y conservación de los fósiles, hace un resumen bibliogràfico de lo publicado sobre esta región. El autor ha enviado a consulta a M. F. Canu, quien ha reconocido diez especies diferentes, algunas probablemente nuevas. Abundan ademàs Orbi- toides apiculata y Calcarina calcitropoides. Fernàndez Navarro. — Sobre traducción espafiola de algunos términos Írecuentemente empleados en Glaciología. Bol. S. E. de H. Nat., 1916. Importante trabajo, que reúne los términos científicos usados en diversos idiomas, en las publicaciones sobre glaciares actuales y cuaternarios. Para cada término indica las palabras corres- pondientes en irancés, alemàn y castellano, cuando no existe equiva- lente en nuestro idioma, el autor propone el que cree màs conveniente O conserva el extranjero. Ademàs da una definición para cada tér- mino y en muchos casos hace observaciones muy atinadas. Fernàndez Navarro. — Notas petrogràficas. Id., íd. Describe una diorita cuarcífera de Peguerinos (Avila), una halleflinta de la misma localidad: una toba andesítica de Santa Elvira (Granada), que es interesante porque describe una erupción explosiva moderna en este punto, un basalto nefelínico de Canencia (S.2 de Guadarrama) 678 Junta de Ciències Naturals de Barcelona también de gran interés, porque hasta la publicación de esta nota no se tenía noticia de la existencia de rocas efusivas modernas en la cordillera Central. Fernàndez Navarro y Gómez de Llarena. — Datos topológicos del cuaternario de Castilla la Nueva, con 13 fotografías y 5 dibujos. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Geológica, n.2 18. Se dedica el trabajo a la descripción de la espe- cial topografia creada por la acción erosiva de las aguas corrientes durante los tiempos posteriores al diluvium, sobre la meseta terciaria recubierta por un grueso manto de materiales aluviales, que se trans- formó en una llanura poco accidentada. Fontseré (E. )— Sobre un centro de actividad sísmica en el alto Essera. Memorias de la R. A. de C. y A. de Barcelona, t. XII, 1916. El autor describe un foco sísmico desconocido hasta entonces para la ciencia, aunque bien conocido de los habitantes de la región com- prendida entre los cursos superiores del Essera y del Noguera Riba- gorzana. Establece sus àreas epicentral y macrosísmica y fija, con aproximación grande, el epicentro en la S.2 Negra, entre Carler y Cestaneza. Acompafian al trabajo un mapa de isosistas muy deta- llado, un cuadro con las principales constantes sísmicas, sismogramas obtenidos en los observatorios del Ebro y Fabra y un cuadro de datos macrosísmicos obtenidos gracias a la actividad del prof. Fontseré. En Benasque, Cestaneza y Criste alcanzó el grado VII de la escala de Mercalli. Termina la Memoria con un resumen, en el que el autor supone la existencia de algunos focos de actividad, aun no determi- nados, en la parte S. de los macizos de la Maladeta. Fontseré (E.)— Nota sobre el temblor de tierra ocuirido en Arenys de Mar el 27 de Abril de 1916, con un mapa de isosistas y un cuadro de datos macrosísmicos. Memorias de la R. A. de C. y A. de Barcelona, t. XIII, 1917. El epicentro està en el mar a poca distancia de la costa, frente a la playa en que desemboca la Riera de Arenys: en el epicentro alcanzó el grado VI de la escala de Mercalli. Fontseré (E. )— Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en la costa de Levante el 15 de Junio de 1916, con un mapa y un cuadro. Id., íd. Del examen del mapa de isosistas se deduce que el epicentro no ha sido único, sino que se pueden reconocer tres àreas epicentra- les: una, la mús importante, en el mar, frente a Canet: otra en Teyà y la tercera en Montmeló. Al terremoto precedieron ruidos sísmicos. Fontseré ( E. ) — Nota sobre los terremotos alicantinos de Noviem- bre y Diciembre de 1916, con un mapa de isosistas y tres cuadros de datos. Id., íd. La mayor intensidad no pasó del grado VII de la escala de Mercalli. Fontseré (E. )— Nota sobre los temblores de tierra ocurridos en la región de Teyà del 9 al 12 de Diciembre de 1916, con un cuadro. Id., íd. Fontseré ( E. ) — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Bell- Revista 679 munt de Ciurana el 26 de Enero de 1917, con un mapa y un cuadro. Id., íd. En el epicentro alcanzó el grado V de la escala de Mercalli. Fontseré (E. ) — Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Coti- llas (Murcia) el 28 de Enero de 1917, con un mapa yY un cuadro. Idem idem. En el epicentro llegó al grado VII de la escala de Mercalli. Fontseré (E.)— Catélogo provisional de los terremotos catalanes ocurridos en los siglos XVIII y XIX. Id., íd. García de Cid ( F.) — Hallazgo de formaciones lacustres pliocé- nicas en Montroig (Tarragona). Bol. S. E. de H. Nat., 1916. Bieve nota en la que se da cuenta de esta formación no citada ni consignada en los mapas y monografías geológicas. Menciona siete especies de fósiles recogidas por el autor, Garrigou ( F. ) — Sur l'ancienneté et le mode de formation de l'eau à la surface de la terre. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Gentil ( L. ) — Sur le miocène supérieur marin (Sahelien) de l'Ouest Algérien. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Glangeaud (Ph. )— Le cratère-lac Pavin et le volcan de Mont- cbalin (Puy-de-Dóme), con un corte geológico. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Glangeaud (Ph. )— Le substratum du massif volcanique du Mont-Doré, ses zones elfondrées et ses vallées prevolcaniques. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Glangeaud (Ph. )— Les tourbières, les lacs et les anciens lacs glaciaires du massif volcanique des Mont-Doré. C. R. de l'A. de Sc. de PAES, IOF7. Glangeaud (Ph. )— Les élements du relieí du Massif volcanique des Monts-Doré. Importance des dómes, des dómes-coulées et des coulots crateriques. lId., íd. Gómez de Llerena. — Bosquejo geogràfico-geológico de los mon- tes de Toledo. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Geológica, n.o 15. 74 pàg. 2 mapas (topogràfico y geológico), IO fotografías, 7 cortes geológicos y un resumen en alemún. El autor hace un detenido estudio de este sistema orogràfico, que considera independiente del Ibérico, de su topografía y de la estructura geoló- gica, reconoce una formación granítica, otra gneísica, los terrenos cúmbrico y silúrico concordantes generalmente, aquél con dos hori- zontes, el de las calizas con Archxzocyatus y el de las grauvacas con Ellipsocephalus Pradoanus Barr, y el silúrico completo y rico en fósiles. El granito ha metamorfoseado el càmbrico y el silúrico, siendo, por tanto, de edad posterior a este último. Estudia después las ratas o llanuras aluviales de edad cuaternaria, comprendidas entre las alineaciones montuosas. Termina el trabajo con un capí- tulo dedicado a la tectónica geológica y a la rogenia de los montes de Toledo: en él demuestra que esta región aparece plegada y frac- turada por movimientos erogénicos contemporàneos de los que ori- ginaron las cadenas hercintanas: los pliegues se dirigen de E. a VV. y 680 Junta de Ciències Naturals de Barcelona de NVV. a SE., las fallas forman una red cuyas líneas se cortan en àngulo recto. Haug (E. )— La tectonique du Massif de la Sainte-Baume, con tres mapas geológicos y un corte, Bull. S. Géolog. de France, 1916. Herle (E. y J. ) — Les dunes continentales des landes de Gascogne, C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Hernúndez Pacheco. — Pinturas prehistóricas y dólmenes de la región de Alburquerque (Extremadura). Bol. S. E. de H. Nat., 1916. Empieza el trabajo con un estudio sobre la distribución de las pinturas prehistóricas en Extremadura central, al que sigue otro sobre los dólmenes y túmulos. Estudia después la edad de estos mo- numentos y los objetos en ellos encontrados. Ilustran el texto 4 foto- grafias y 10 figuras con muchos dibujos. Hernóúndez Pacheco. — Hallazgo de tortugas gigantescas en el mioceno de Alcalà de Henares. Bol. S. E. de H. Nat., 1917. La estratigrafia de la meseta miocena en Alcalà y en los Santos de la Humosa (Guadalajara). està detallada en dos cortes que acompafian al texto, en la primera localidad la base es de arcilla y arenas finas, siguen marga, arcilla, caliza grumosa, arcilla y marga: sobre esta serie descansan espesas capas de arenas con cantos rodados, e inter- caladas en ellas dos capas de margas verdosas con tortugas:, viene después un banco de conglomerados y corona la formación la caliza grumosa. En los Santos de la Humosa, encima de las arcillas y arenas finas de la base se encuentra la marga verdosa con tortugas, conti- núan arcillas, después un banco de caliza, encima una espesa capa de marga yesífera, que pasa a una marga blanca cada vez més rica en caliza, hasta que en la cima aparece la caliza de los pàramos. Las tortugas parecen pertenecer a una especie nueva. Al final del Tor- toniense y quizàs el Sarmatiense, abundarían extraordinariamente las tortugas gigantescas en las llanuras pantanosas del terreno mic- ceno. Hubert (H. )— Les diabases du Foute-Djalon et leurs phénomènes de contact. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Jourdy (le Général).— Note complémentaire sur les ori- gines organiques des Dolomies sédimentaires. Bull. S. Géolog. de France, 1917. El trabajo bastante extenso, està desarrollado según el siguiente cuestionario. I. Método y resultados anteriores. LI. Nuevos anàlisis. III Aplicación de estos datos químicos a la Geología. IV. Comprobación experimental. V. Coordinación necesaria. Lacrois (A. ) — Sur quelques roches volcaniques mélanocrates des Possessions françaises de l'Océan Indien et du Pacifique, con varios anàlisis químicos. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Lacrois (A.)— La constitution des roches volcaniques de l'ex- tréème Nord de Madagascar et de Nosybé, les anFaratrites de Mada- gascar en général, con varios anàlisis químicos. Id., íd. Lacrois (A. ) — Les lavas à Haúiyna d'Auvergne et leurs enclaves a Zen Revista 681 homéogènes, importance théorique de ces derniers. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Lamber (J.)— Note sur quelques échinides de la grande oolithe (Bathonien) et du Callovien du massif de Porto-de-Moz (Portugal), con 20 dibujos. Comunicaçóes Í daf Comissào7do Serviço Geol.o de Portugal, t.o XI, 1916. Lanquine (A. )— Sur un Ophiuridé du Rhétien des Alpes-Mari- times, con una làmina y 5 dibujos. Bull. S. Géolog. de France, 1917. Lapparent (J. de). — Sur les brèches d'àge crétacé des environs d'Hendaya. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Lapparent (J. de). — Sur un Faraminifere de la craie des Alpes et des Pyrénées. Id., íd. Marty ( P. ) — Magnolia fossile des Artosas de Ravel (Puy-de-Dóme), con 18 dibujos. Bull. S. Géolog. de France, 1916. Meunier (St. )— Observation sur l'absence de facies pélagique dans la série sédimentaire. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Morgan (J. de ) — Observations sur la Stratigrapbie et la Paléon- tologie du Falconien de la Touraine, con un bosquejo topogràfico, cuatro cortes geológicos y 62 dibujos de fósiles. Bull. S. Géolog. de France, I916. Morgan (J. de). — Note sur les Mollusques Brachiopodes des Faliens de la Touraine, con 60 dibujos. Id., íd. Morgan (J. de). — Observations sur les Auriculidés du Falunien de la Touraine, con 68 dibujos y dos mapas de distribución geogràú- fica y àrea de dispersión de los auricúlidos actuales. Bull. S. Géolog. de France, 1917. Navarro Neumann (M. S. ) — Enumeración de los terremotos sentidos en Espafia durante el afjo de 1914 al 1915. Bol. S. E. de H.: Nat., 1916. Interesante catàlogo de los terremotos identificados, agrupados por regiones y dentro de cada una de ellas por focos o epicentros, anotando para cada uno,-los datos sísmicos que se cono- cen, observatorio de que proceden y persona que los ha suminis- trado. Incluye cuatro cuadros, dos para los focos, regiones, localida- des, provincias, número de días sísmicos, íd. de sacudidas e intensi- dad de éstas: las otras dos con las intensidades y la distribución en el afio de los terremotos. Navarro Neumann (M. S. ) — Ensayo sobre la sismicidad del suelo espafiol. Bol. S. E. de H.2 Nat., 1917. Importante Memoria que reúne gran número de datos sobre terremotos de nuestra penín- sula y que comprende, ordenados en cuadros, los terremotos més no- tables sentidos en Espafia desde los tiempos més remotos hasta 1915. En un cuadro distribuye cronológicamente, por regiones y territorios, los principales períodos sísmicos que han agitado el suelo de Espafia. Navarro Neumann (M. S. ) — Datos referentes a la sismici- dad de la porción oriental de la Península Ibérica. Memorias R. A. de C. y A. de Barcelona, t. XIII, 1917. 45 682 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Obermaier ( H. ) — El hombre fósil. Comisión de investigaciones paleontológicas y prehistóricas, n.o 9. Consta de 397 pàginas, 122 figu- ras, 1 mapa de Europa y 18 hermosas làminas. El autor de este impor- tante trabajo se ha propuesto reunir todos los datos y estudios dis- persos sobre la historia, repartición y cultura del hombre prehistó- rico en nuestra Península, y tanto por la rica ilustración como por lo ameno de su texto, es actualmente la obra clàsica de Prehistoria para los espafioles. Puede considerarse dividida en dos partes, una general que contiene todo lo referente al Hombre Íosil, geología cua- ternaria, descripción general y distribución geogràfica del Paleolítico, y otra que estudia la Península durante el cuaternario y su Prehis- toria. Termina con un capítulo dedicado al conocimiento de las fases de transición del cuaternario a la actualidad geológica. Obermaier (H.), en colaboración con. Carandell (4:)— Contribución al estudio del Glaciarismo cuaternario de la Sierra de Gredos. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Geológica n.o 14. Consta de 54 pàginas, 17 fotografías, 19 dibujos y un resumen en alemàn. En esta Memozia quedan fijadas la real exis- tencia y verdadera extensión del Glacialismo en esta parte de la Cor- dillera Central, que sin duda estuvo cubierta por los hielos en los tiempos cuaternarios y daba origen a dos grandes glaciares, cuyo espesor debió alcanzar 250 m., entonces el límite de las nieves per- petuas bajaba en esta Sierra a 1,800 m. Descríbense en este tra- bajo con todo detalle las diversas huellas del Glaciarismo cuaternario y se compara el fenómeno con los anàlogos de las demàs Cordilleras de la Península. Obermairer (H.) en colaboraciónvcon. Carandell (Je) Los Glaciares cuaternarios de Sierra Nevada. Id., íd., n.o 17. Obra de 86 pàginas, 1 mapa, 22 fotografías, un dibujo esquemàtico repre- sentando el aspecto de la montafia y los glaciares en la época cua- ternaria, y 13 dibujos de los fenómenos glaciares que describen. Después de un breve resumen geogràfico y geológico y de un deta- llado estudio bibliogràfico, contiene el trabajo una exposición orde- nada y metódica de todas las Observaciones efectuadas por el autor en esta región, en el capítulo final estudia el fenómeno glaciológico en conjunto, sus relaciones con los fenómenos anàlogos de otras cor- dilleras de la Península, y establece el límite de las nieves perpe- tuas, durante el cuaternario en Sierra Nevada: este último dato le compara con la climatología actual, principalmente con el límite de las nieves perpetuas en la actualidad. En la época cuaternaria este límite, en la vertiente S. estaría a unos 2,600 m., y en la N. a 2,400, actualmente està a 3,800 Y 3,600 respectivamente, de donde resulta que no llega esta Cordillera a penetrar en la región de las nieves perpetuas. Termina la Memoria con un resumen en alemàn. Obermaier (H.) y Carandell ( J.)— Los glaciares cua- ternarios de la Sierra de Guadarrama. Id., íd., n.2 19 con 94 pàginas, Revista 683 27 fotografías, 1 mapa glaciológico, un esquema orogrúfico, dos es- quemas reconstitución ideal de Pefialara durante las última y penúl- tima glaciación y 15 dibujos de los fenómenos que describen. El tra- bajo està desarrollado con arreglo al mismo método y cuestionario que el de los glaciares de Sierra Nevada y lo que de allí decimos es aplicable al de Guadarrama. La altura de las nieves perpetuas cua- ternarias en la penúltima glaciación sería de 2,000 m., Y en la úl- tima de 2,050 a 2,100, en el primer retroceso postglaciar se elevaría a 2,130 Y en el último a 2,220, actualmente para la latitud de Pefia- lara el límite de las nieves perpetuas es de 3,200 a 3,300 m., es decir, a unos 900 m. por encima de la altitud màxima de la Sierra. Orueta ( D. ) — Estudio geológico y petrogràfico de la Serranía de Ronda. Memorias del Instituto Geológico de Espafia, 1917, 2 tomos, uno texto y otro lóminas, mapas y cortes geológicos. El texto de 571 pàginas es una obra de gran mérito, un estudio muy detallado y con- cienzudo que se completa aún con la multitud de observaciones personales y consejos sobre investigación petrogràfica, muy acerta- damente intercaladas, para que puedan servir de guía y norma a los jóvenes geólogos que aun no poseen la experiencia y profundos conocimientos que el sabio ingeniero de minas autor del trabajo rese- fiado. Empieza la obra por una detallada nota bibliogràfica que re- sume Y pone de manifiesto, analizàndolos minuciosamente, los cono- cimientos e ideas que sobre esta región se tenían antes de que Orueta publicara su trabajo. El capítulo segundo se dedica a la descripción geogràfica y principales rasgos geológicos, en él limita la Serranía, como un macizo montafioso comprendido entre el Mediterràneo, y las cuencas de los ríos Guadalhorce, Serrato, y Guadiaro, y por fin la divide en varias regiones naturales. Sigue el estudio de las rocas eruptivas, que comprende dos capítulos, uno general y otro des- criptivo. Para el autor la masa eruptiva constituye un batolito, que se continúa en profundidad: este macizo aparece cortado por diques O filones de rocas àcidas, granulitas (aplitas) y plagiaplitas. La edad de esta masa eruptiva parece ser carbonífera (Herciniana). La masa principal se compone de rocas bàsicas, dunitas, harzburgitas, piroxeni- tas, lerzolitas, dialaguitas, vvebsteritas, noritas, gabros y serpentinas, producto de alteración poi hidratación superficial o hidrotermal de las anteriores. Describe después minuciosamente los terrenos, valiéndose ademàs de las opiniones de otros autores que le precedieron en el estudio de esta comarca, de su observaciones que aportan gran número de va- liosísimos datos nuevos. Al metamorfismo dedica el capítulo XV. En él sienta que las for- maciones estvato-cristalinas y cambriana, son anteriores a la intru- sión de la roca eruptiva, trata también de fijar el orden de aparición de las rocas eruptivas como sigue: primero rocas dioríticas, después peridóticas y por fin aplitas (granulitas) y plagiaplitas. Supone que 084 o Junta de Ciències Naturals de Barcelona las erupciones bàsicas son prehercinianas y hercinianas y las àcidas posthercinianas, si bien anteriores al trias. En el capítulo siguiente estudia la tectónica del país, sus elemen- tos, fallas, y cortes geológicos, después compara los resultados de su estudio con los datos que se poseen de la Cordillera Penibética y con el N. de Marruecos, por fin es verdaderamente interesante en este capítulo el resumen histórico-geológico de la región. El último capítulo se refiere a los Minerales, rocas y demús subs- tancias aprovechables industrialmente y a las aguas minerales. A pesar de que toda la obra se conserva al mismo nivel, hay una parte en este capítulo que interesa sobremanera y que seguramente ella sola ha motivado la obra toda: nos referimos al descubrimiento yY posible explotación del platino, asuntos ambos extensamente des- arrollados:, es de gran valor también los datos que aporta sobre la fac lidad y ventajas que reportaría la fabricación de cromatos, ferro- cromo y ferroníquel, cosa muy posible en esta comarca. Palacios (P.)— Un afloramiento de Basalto en el terreno cre- Pi túceo de Navarra. Bol. Inst. Geol. de Espafia. 1916. La roca aflora a dos Eilómetros al NO. de Acedo, interestratificada en calizas mar- gosas del cenomanense. fa de Rubies. —Litoquímiea de la Sierra de Ralpal-EarausEy (Rusia). Parte microgràfica por L. Duparc y R. Sabot. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Geológica n.o 16. Con un mapa petrogràfico, dos microfotografías y varios triàngulos de Osann para representación gràfica de la constitución química de dichas rocas. Se describen Gabros olivínicos, Troctolitas, Piroxenitas, Du- nitas, Rarauslita, variedad nueva de dunita sideromítica que se caracteriza por la presencia de cristales idiomorios de plagioclasa, en relativa abundancia, que corresponde a la bitovnita con 90 por I00 de anortita y Epidotita anfibolífera. De todas ellas hacen un dete- nido estudio macroscópico, microscópico y químico, según el método de Osann y de las condiciones de yacimiento. En el último capítulo se indican los métodos analíticos seguidos y termina expresando según las normas americanas los resultados del anàlisis químico de estas rocas. Repelin (J.)— Sur de nouvelles espèces de Rhinocérotides de l'oligocène de France. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1916. Repelin (J.) y Joleand (L.)— Limites de l'aquitanien marin dans la région provençale. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. San Miguel de la Càmara.— Origen y formación de los Magmas eruptivos, con una fotografía del autor. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, t. XII, 1916. El autor analiza las principales teorías y los hechos hasta entonces cono- cidos, sobre la manera de formarse y la evolución que han de expe- rimentar las lavas o magmas en el interior de la tierra antes de con- vertirse en rocas. Revista 685 San Miguel de la Càmara. — Rocas de la Garganta del Ter, entre el Pasteral y Susqueda (Gerona). Id., íd., t. XIII, 1917. En esta Memoria se describen varias rocas eruptivas y metamórficas, la mayor parte no conocidas en esa región, se citan por vez primera las siguientes: Granito de dos micas clorítico, hornblendita, porfirita diorítica, diabasa cuarcífera, espilita, gneis clorítico, gneis com- pacto micàceo andalucítico, gneis micàceo de dos micas y clorítica, gneis andalucítico, gneis de inyección feldespàtica, anfibolita plagio- clàsico-zoisítica y marmol con serpentina. San Miguel de la Càmara. — Nota sobre algunas rocas de San Andrés de Llavaneras (Barcelona). Id., íd. El autor estudia varias rocas eruptivas y cita por primera vez de esta localidad: aplita granítica, pegmatita gràfica, aplita diorítica, dos lamprofidos, microaplita (aplita porfídica), porfidos graníticos y porfirita diorí- tica. San Miguel de la Càúmara. — Estudios sobre las rocas de la Garganta del Ter. Arxius de l'Institut de Ciències de Barcelona. Any IV, núms. 5 y 6. Dos Memorias en las que se estudia con todo detalle una serie de rocas eruptivas y metamórficas, con un resumen bibliogràfico sobre lo que hasta entonces se conocía de la región, 2 fotografías de la garganta del Ter y 37 microfotografías de las rocas descritas, el autor describe por primera vez, las siguientes rocas: pórfidos artoclàsicos, ortofido epidotífero, y marmol micàceo-cipolino. San Miguel de la Càmara. — Der vulcanismus in Spanien. Deutsche Zeitung fur Spanien, núms. 18, 19, 22 Y 26 de 1917, con 6 fotografías. El autor presenta un resumen muy completo de las regiones volcànicas de Espafia. Schrader (F.)— Sur une carte du Massif de Gavarnie et du Mont-Perdu. C. R. de l'A. de Sc. de Paris, 1917. Stuart-Menteath. — Sur les bassins intérieures des Pyrénées, Da a conocer la constitución de las cuencas de Sare, Vera, Batzàn, Baigorri y Roncesvalles, en cuyo fondo aparece un flysch cretàcico, El autor supone que el borde de la cadena pirenaica que presenta también dicho flysch, ha caído hacia el interior de las cuencas, ex- poniendo varias razones para admitir esto y desechar la idea de que sean las rocas antiguas las que han corrido y cabalgado sobre el ilysch, que en este caso habría quedado al descubierto merced a la existencia de varias ventanas tectónicas. Vidal (L. M.o)— La Faz de la Tierra en Catalufia durante varias épocas geológicas, con una fotografía del autor. Memorias de la Real Academia ds Ciencias y Artes de Barcelona, t. XIII, 1917. Memoria interesantísima sobre Paleogeografía de Catalufia, después de expo- ner la utilidad de tales estudios y la conveniencia de hacerlos par- cialmente los geólogos de cada región, analiza el estado geogràfico del suelo catalàn en las cuatro grandes Eras geológicas (primaria, secundaria, terciaria y cuaternaria). En cada una de ellas estudia las 686 Junta de Ciències Naturals de Barcelona vicisitudes de Catalufia, su extensión continental y marina y los fenó- menos orogénicos y epirogénicos que determinaron el estado geo- gràúfico actual. Se detiene més en la Era terciaria, explicando la for- mación del Pirineo, del Montserrat y de la costa actual, nacida por hundimiento de un gran macizo continental que se prolongaba mucho en el Mediterràneo, pero sin llegar a unirse con la Tirrénida. Durante el oligoceno Catalufia estaba en gran parte ocupada por un enorme lago. Termina con la Era cuaternaria que retocó poco el cuadro dibu- jado por las enérgicas modificaciones terciarias Y a la cual sefiala como hecho més saliente la gran actividad volcànica del extremo NE. Vidal (L. M.o)— Edad geológica de los lignitos de Selva y Beni- salem (Mallorca) y descripción de algunas especies fósiles. Memorias de la R. S. E. de H.2 Nat., t. X, 1917, con tres hermosas làminas que contienen 37 fotografías de las especies fósiles que se describen en el trabajo. La edad de estos yacimientos de lignito ha sido muy discu- tida: el autor hace un anàlisis de las diversas opiniones sustentadas hasta 1879 que el mismo autor publicó un trabajo en el que las consi- deraba como de la base del numulítico. Los recientes estudios del ilustre paleontólogo espafiol le permiten fijar definitivamente la edad cretàcica de dichos lignitos. Ahora bien, como entre las especies Íósiles encontradas està la Clausilia Beaumonti considerada como del ter- ciario y con ella aparece el g.2 Lychnus característico del garum- nense, hay que admitir o que esta clausilia ha hecho su aparición en el cretàceo superior, o que el Lychnus penetra en el terciario, el autor cree més procedente lo primero. En la segunda parte de la Memoria dedicada a la Paleontologia de esta formación lacustre, describe trece especies, nueve de las cuales son nuevas para la cien- cia yY un género el Lychnopsis también nuevo. VVelsch ( J.) — Constitution géologique du Marais poitevin. C. R. de IVA. de Sc. de Patis, 1916. La R. S. E. de H.a Nat. ha publicado recientemente el índice general de lo contenido en sus publicaciones, desde el tomo I al XXX de los Anales, del I al IX de las Memorias y del I al XV del Boletín, refe- rente a la Geología. Este índice así como el de las demés ramas de la Historia natural era esperado con impaciencia, por lo pesado que resultaba la consulta de tan valiosa publicación. —M. SAN MIGUEL. NOVES BOTÀNIQUES Una de les publicacions més importants ha sigut la conclusió del treball monogràfic sobre les LLEGUMINOSES, intitulat Etude analytique et phytogéographique des Légumineuses, publicat pel botànic Louis Capitaine en el (Bulletin de Géograptie bota- Revista 687 nique, (Le Mans-Sarthe). Fer la síntesi d'un grup tan difícil de reconèixer i de tanta extensió, és verament un treball d'au- dàcia científica, que el novell doctor ha portat a terme amb magistral saviesa, encara que reduit a la determinació precisa dels gèneres. Adopta, com tots els botànics moderns, la divisió del dit grup en les tres famílies de les Papilionàcies, Cesalbinàcies i Mimosàcies, de les que descriu també les tribus. Les claus dicotòmiques fins a arribar als gèneres són d'una claretat ad- mirable, a la qual subordina l'autor, amb acertat criteri, les altres condicions que es podrien exigir en aquesta mena de treballs. Fa estats generals dels diversos grups, així que els ha estudiat, adueix les aplicacions més importants de les principals espècies i fineix sa meritòria elocubració amb 27 mapes, on representa la distribució geogràfica de les tribus i famílies pe gràfiques i puntuat de perfecta execució. — M. H. Soudre publica en el mateix Bulletiny: Matériaux pour L'Elude du genre HIERACIUM. Lo difícil de distingir les espècies en aquest gènere, prou cèlebre pels nombrosos híbrids que constantment es van descobrint, circumstància que embo- lica la dita dificultat en lloc de facilitar-la, dóna importància a lo que sobre d'ell s'escrigui quan 10 és per botànics de la talla d'En Soudre. — Les CAREX de France, par H. Léveillé et C. Blin. La Caricologia constitueix un estudi gens fàcil i no gaire atractívol per les formes de les espècies, objecte de son estudi. Els noms dels botànics que han escrit la monografia de les de França, particularment el del Secretari perpetu de l'Académie Interna- tionale de Géographie Botanique, són la millor garantia en el resultat d'un seriós treball. — El liquenòleg H. Olivier dóna a l'estampa un estudi mono- gràfic notable sobre Les LECIDEA de la flore d'Europe. Apareix en els 4Butlletins, de l'Académie de Géograp hie Botanique. — Entre les publicacions més importants relatives a Botà- nica sistemàtica pot citar-se: Enumeración y distribución geo- gràfica de las MUSCÍNEAS de la Península Ibérica, por Casares Gil (A.), porta la data de 1915. — Al començament de 1916 finí una meritòria vida científica consagrada particularment a la Paleobotànica durant 40 anys. 688 Junta de Ciències Naturals de Barcelona C. R. Zeiller. Esmerçà sa activitat incansable en el coneixement peculiar de les flores percica i carbònica. De nostra terra se li havien dirigit consultes relatives a les espècies de nostres jaci- ments fossilífers pertanyents a dits terrenys. — El D. Dunn, aprofitant l'immens material reunit en el Jardí Botànic de Rev, ha publicat un complet estudi de les LLABIADES de la Xina. — Flora Melitensis nova intitula el Dr. A. C. Gatto a la flora per ell publicada sobre l'illa de Malta, reunint els conei- xements anteriors referents a la mateixa. Cita fins 910 espècies de plantes vasculars i 1,930 de criptògames. La flora de dita illa és per demés semblant a la de Sicília. Conté qualques inte- ressants espècies endèmiques. — La revista portuguesa de C. N. 4Broteriao, en sa sé Pic botànica, fa cone xer notables espècies de MOLSES de la Pe- nínsula en una nota del Rnd. P. Alfons Luisier, de nacionalitat suissa, encara que viu en aquesta, qui ha descobert una nova espècie del gènere TRIQUETRELLA, que es considerava fins ara com limitat a l'hemisferi S., i una altra corresponent al gènere BRACHYMENIUM, que sols es coneixia de les regions tropicals i subtropicals. — El Asplenum glandulosum Lois., petita falguera xeròfila de qual presència en nostra terra no se'n tenia notícia fins fa poc, es va trobant en nous i nous indrets, quals cites es poden consultar en el 4Butlletí de l'Institució Catalana d'Història Natural. — La presència del Narcissus poeticus L. i del trèmol Po- pulus tremula L. a Collsuspina, testificada pel Rnd. P. Barnola, són d'interès per a nostra flora, doncs dites espècies es tenien com de les localisades als valls pirenencs i altres punts molt aillats. À — En Vallromanas Barcelona) trobà el Rnd. P. Barnola la hepàtica Frullania fragilifolia Tayl., no citada d'Espanya. — Les Criptògames vasculars d'Andorra les cita com a re- sultat d'una excursió el Rnd. P. Barnola, afegint pròximament la meitat més de les que es coneixien de la flora d'aquelles valls. Es publicà dit treball en el 4Butlletí de l'Institució Ca- talana d'Història Naturals, Desembre de 1916. Revista 689 — L'extrema variabilitat de la Clematts cirrosa L. ha estat palesament demostrada pel DR. FoNT QUER en un treball titulat Sobre la Clematis civrosa L. de Menorca ((Butll. Inst. Cat. d'Hist. Nat.v, 1916, n.o 6). — L'Euphorbia prostrata Ait. i el Rumex intermedius DC. han estat descoberts a Catalunya, prop d'Igualada, per EN RAMÓN QUERALT, la primera és pròpia de l'Amèrica tropical occidental i de qualques illes del Pacífic, la segona és mediterrani-occiden- tal. Ha estat trobada aquesta darrera en distintes localitats dels Ports de Tortosa i d'Horta (Cf. FoNT QUER, Una excursió botànica a la Catalunya transibèrica), i, Segons SENNEN, existeix també a l'Empordà (Cf. SENNEN ET QUERALT, P.anles dels alentorns d'Igualada, (Butll. de la Soc. Aragonesa de Ciencias Naftiy, r9r0, n.9-4). — Notas sueltas sobre la Flora Matritense publica EN CARLES PAU en el (Boletín de la Soc. Arag. de C. N.y, comença en No- vembre de 1915 i termina amb la Nota IV en Març de 1917. Es sobre tot un treball de depuració i crítica, d'una gran valor. — EN GONZÀLEZ FRAGOSO publica una nota sobre Algunos hongos que viven sobre Muscíneas de la Flora espafola en el (Boletín de la R. Soc. Esp. de H. Nov, 1916, n2 7, en el qual són descrites les espècies Coleroa BubaRii Gz. Frag., C. Alicularie Gz. Frag., Phyllosticta Casaresii Gz. Frag., Ph. Corsinee Gz. Frag., Tetraploa muscicola Gz. Frag. — La Macrochloa tenacissima (L.) Runth. ha estat desco- berta a Catalunya, a les Garrigues de la Plana de Sant Jordi (Tarragona) pel SR. FONT QUER, el mateix senyor dóna compte d'haver herboritzat a la Serra del Montsià (Ulldecona) la. richera vubicola (VVillE.) Font Quer (4Butll. Inst. Cat. d'Hist. Nat., 1030, 1.017). — N'Emii H. pEL VILLAR descriu en el (Bol. de la R. Soc. Esp. de H. N.y una espècie nova de Armeria, l'Armeria carpe- tana H. Villar, de Serra de Gredos. — En el (Bol. de la Soc. Arag. de C. N.) dóna compte SENNEN de les principals espècies distribuides en sa exsiccata Plantes d'Espagne, de l'any 1915. Són nombroses les formes noves que senyala dit autor, sobre tot dels gèneres Euphrasia, Rubus, Hieracium, Mentha, etc. Una localitat nova de l'Avisarum 690 Junta de Ciències Naturals de Barcelona simorrhinum, el Barranc de Sant Cebrià, del Tibidabo, ha estat descoberta per SENNEN. — La Urginea undulata (Desí.) Steinh., ha estat descoberta prop d'Alginet (Valencia), pels SRS. FRED. MORODER i E. Boscà, planta nova per a Europa segons comunica Pau en un treball publicat en el dButll. de la Inst. Cat. d'Hist. Nat, 1916, n.o 8. La forma valenciana, distinta del tipus, es proposada com a var. ceculi Pau. — Un nou gènere de Fanerògames descriu en el 4Bol. desta Ri Soci Espsede (El. Non, m010/ (no ero, pel dBDocuor CABALLERO: el gènere Paua, en honor de CARLES PAU. L'es- pècie Paua maroccana Cab. fou descoberta per son autor a Cala- blanca, prop de Melilla. Es gènere pròxim al Andryala. — Com adició al seu treball Algumos micromicetos de los alvededores de Melilla (gener de 1910) publica EN GONZÀLEZ FRAGOSO una nota sobre Algunos micromicetos màs de los alre- dedores de Melilla recolectados por el profesor D. A. CABALLERO (Bol. de la R.Soc. Esp. de H. N.y, 1917, n.o I), en la qual des- criu dues noves espècies, Spherulina maroccana i Microdiplodia imndicola, a més de qualques varietats i formes. — Sota l'epígraf Adiciones a la caricología catalana de Ca- devall publica el SR. FONT QUER en el (Bol. de la Soc. Arag. de C. N.y (1917, n.o 2), una nota sobre distribució de Carex a Catalunya. Senyala l'existència a Martorell de La Selva (Gi- rona) de la Carex ambigua LE. (C. edipostyla Duval-Jouve), espècie nova per a Espanya. — En el (Bol de la R. Soc. Esp. de H. N. (Dos mohos nuevos, 1917, n.o 4) descriu EN GONZÀLEZ FRAGOSO el nou gènere de Floridura, Zygodesmella, amb l'espècie Z. Casaresti, i una altra espècie nova, la Siemphylium anomalum. Ambdues han estat trobades pel DR. CASARES en les parets de son laboratori al Museu de Ciències Naturals de Madrid. — Es per primer cop senyalat a Catalunya el Colchicum tmphyllum Rze., a Almacelles (Lleida). Vegeu FONT QUER, Lleugeres impresions sobre la flora de l'Urgell i la Sagarra (Butll Inst Cat. d'H. No, 19017, m4). — Com a resultat d'unes herboritzacions fetes a Màlaga per EN CÀNDID BOLÍVAR, publica EN GONZÀLEZ FRAGOSO (Hongos Revista 691 de la provincia de Mdlaga, (Bol. de la R. Soc. Esp. de H. No, 1917, n.2 5) una llista de cinquanta cinc espècies de micromicets, entre els quals els segúents, Massaria Bolivarii, Lophiotrema Bolivarit, Phomopsis Yochrome, Phoma dnhibiscicola, Macro- Phoma Rhaphidophore, Ascochyta cocoima, Microdiplodia cyca- della i Microdiplodia Strelitzie, són espècies noves. — En la sèrie XII de les Note mycologice publica SACCARDO dues espècies noves de Micromicets de la flora espanyola, Pero- nospora Semneniana Fragoso et Sac. i Mirothecium Fragostanum Sacc., el primer de Planes (Girona) i el segon de Collado Mediano (Madrid). — En el 4Bol. de la R. Soc. Esp. de H. N.y (1917, n.o 6) EN GONZÀLEZ FRAGOSO descriu novament la Rhabdospora Ephe- dre (Auersvv.) Sacc., un dels primers micromicets coneguts de la flora espanyola, recollectat per VVILLROMM i donat a co- nèixer per AUERSIVALD amb el nom de Sphaeropsis Ephedre Auersvv. — En una herborització de vuit dies a les costes de Tarra- gona, aplega el GERMÀ SENNEN una pila de dades de geografia botànica i recull diverses formes noves de plantes: Cupressus- Marie, Myrtus Borboms, Erodium Sanguis-Chvisti. Futillaria Flahaultiana, Muscari Fontqueri, etc. (Butll. Inst. Cat. d'H. N.v, 1917, n.2 5: FRE. SENNEN, Une semaine d'herborisation dans les Garrigues de Tarragona). — La distribució geogràfica del Galanthus nivalis a Cata- lunya és molt encertadament estudiada per N'Antoni Xiberta, en un treball publicat en el 4(Butll. de l'Inst. Cat. d'H. No, 1917, no 5. — El SR. FoNT QUER dóna a conèixer com a noves per a Menorca les segients plantes: Nothoscordum fragrans Runth., Sisymbrium officinale L., Fumaria parviflora Lam., Tillca muscosa L., Sedum cespitosum DC., Melilotus elegans Salz., Lathyrus Clymenum L. var. articulatus (L.), Torilis helvetica Gmel., Orobanche sanguinea Presl., O. speciosa DC., Leuzea conifera DC., Anacyelus clavatus Pers. ((Butll. Inst. C. d'H. No, 1917, n.o 5). — J. pE B./F. Q. 692 Junta de Ciències Naturals de Barcelona L'ESTUDI DE L'HERPETOLOGIA Malgrat l'afortunat allunyament de la guerra, en què ens trobem, sentim els efectes de la mateixa en un alt grau i especialment en tot allò que era fruit de intercanvi entre els pobles avui en lluita. La part científica es ressent aquí, de la manca de les innombrables publicacions que en temps normals servien per a que els homes més eminents donessin a conèixer sos treballs. Poc és el que ha arribat a nosaltres aquests darrers temps, el que, junt amb lo poc frequents que són els treballs herpetològics, no permet donar idea del que en aquest passat curs ha sigut l'estudi dels reptils i batracis, i Sí tan-sols una curta llista del poc que hem trobat referent a aquests verte- brats inferiors, en el darrerament rebut com. a canvi de les publicacions del Museu, que és el segúent: ESPANYA Boscà. — Un género nuevo para la fauna herpetológica de Espafia y especie nueva o poco conocida. 4Boletín de la Real Sociedad Es- pafiola de Historia Naturals, t. XVI, pàgs. 294-207. — 1916. Boscà. — Dos observaciones a propósito de la Lacerta muralis en Espafia. Loc. cit., pàgs. 327-330. — 1916. Boscà. — Un individuo anómalo de la Chelone mydas L. en el Medi- terràúneo. Loc. cit., pàgs. 446-448. — 1916. Maluquer. — Les serps de Catalunya, 4Opera Museia. Sèrie zoolò- gica, vol. VII, 1917. Maluquer. — Algunos reptiles de los alrededores de Melilla. 4Bol. de la Real Sociedad Esnafiola de Historia Natural, t. XVIII, Julio 1917. ESTRANGER Boulenger. — Descriptions of a nevv Lizard and a nevv Snale from South America. dAnn. del Museo Civico di Storia Natuiale di Ge- novay, vol. VI, pàg. 49, I9I5. Boulenge1mi. — Contributo allo studio della Fauna Libica. Materiali raccolti nelle zone di Misurata e Homs, dal Dott. Alfredo Andreini, Capitano medico. Rettili e Batraci. Loc. cit., pàg. 79, 1915. Boulenger. — Materiali per una fauna dell Archipelago toscano. IX, Isola del Giglio. On the vvall Lizards of Giglio Island. Loc. cit., pàg. 383. 1915. EE OE EE Ú qer GRES Revista 693 Chabanaud. — Note sur divers Reptiles de Roumanie. Bull. du Mus. Nat. d'Hist. Nat.,, pàg. 222. Paris, 1915. Chabanaud. — Sur divers Reptiles et Batraciens du Maroc re- cueillis par M. Pallary. Loc. cit., pàg. 228. Paris, 1916. Chabanaud. — Sur divers Reptiles de Febili (Sud-Tunisien) re- cueillis par M. le commandant Vivert. Loc. cit., pàg. 226. Paris, 1916. Chabanaud. — Reptiles recueillis au Maroc par M. Pallary. Loc. Cit., n.o 2, pàg. 79. Paris, IQIÓ. Chabanaud. — Serpents d'Afrique Occidentale recueillis par M. Gru- vel. Loc. cit., n.o 2, pàg. 75. Paris, 1916. Chabanaud. — Description d'un Serpent nouveau de Mauritanie saharienne, Loc. cit., n.o 2, pàg. 77. Paris, 1916. Mocquazmd. — Rectification: Uroplatus Schneideri Lamberton est identique à Ur. Ebenarii Boettger. Loc. cit., pàg. 13. Paris, 1917. Mocquard. — Les genres Irinseresaurus et Lachesis ne sont pas identiques. Loc. cit., pàg. 115. Paris, 1917. Marcucci. — Due casi de polidattilia in embrioni di Lacerla mu- valis. 4Bolletino de la Società dei Naturalistiv, pàg. 3. — Napoli, 1915. Nàúgera.— Batracios y Reptiles de la Sierra Baya (Buenos Aires). 4dRev. Physiss, t. II, n.o 9. 1916. Nàgera. — Sobre una Helicops carinicauda de Buenos Aires. Loc. cit., EST n.o Or IOLÓ. Peringuey. — Report of the South-Africa Museum (Reptiles). 4Bolletino de la Società dei Naturalistis, pàg. 5.Napoli, 1917. Phisalix et Cains.— Piopriétés venimeuses de la Salvie paro- tidienne chez les Colubridés aglyphes des genres Tropidonotus, Za- menis et Heliops. 4Bull. Mus. Hist. Nat.s, t. IV. Paris, 1916. Phisalix. — Les propriétés —vaccinantes de la sécrétion cutanée muqueuse des Batraciens contre le virus vabique sont indépendantes de celles qu'elle possède contre sa propre action et contre celle du venin de Vipère aspic. Loc. cit., n.o 7. Paris, 1915. Serié. — Notas sobre la herpetologia del Paraguay Rev. Physisa, To 8t IOS: Serié. — Ovoviviparidad de una Culebra opistoglifa Thamnodynastes Naiteveri. doc. cit., t. II, n.o 12. I9QI6. Serié. — Sobre tres supuestos nuevos Trigonocéfalos del Paraguay (Serpientes), loc. cit., t. II, n.o I9. 1916. Serié. — La Amphisbona fuliginosa L. en la Argentina. Loc. cit., RE D.9xO: TOIÓ, Serié. — Nota sobre un batracio àpodo de la Argentina (Arihonerpeton indistinctum). Loc. cit., t. II, n.o 9. 1916 Van Denburgh.— Reptiles and Amphibians of the Islands of the VVest Coast of North America. dProceeding of the California Acad. Scient.y Vol. IV, pàgs. 129-152. I9I4 (2). Van Denburgh.— Four species of Salamanders nevv to the State of California, vvith a description of Plelhodon elongatus, a Nevv Spe- 694 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona cies, and Notes on other Salamanders. Loc. cit., vol. VI, pàgs. 215- 2210. ERONRO: Van Denburgh.—A list of the Amphibians and Reptiles Of Utah, vvith notes on the species in the collection of the Academy. Loc. cit., vol. V, 1015. — Jo: M. N. LES CIENCIES NATURALS EN LES ENSENYANCES COMPLEMENTÀRIES D'EXTENSIÓ I VULGARITZACIÓ L'importància dels estudis científico-naturals, va estenent-se de dia en dia, essentne prova palesa el que no s'organitza ac- tualment ja a Catalunya curs o cicle de conferències sense que hi figurin les Ciències Naturals com a una part molt principal del programa. Durant aquest any, a més dels cursos organitzats per la Junta, convé esmentar l'Escola d'Istiu de la Mancomunitat de Catalunya, els complementaris d'Alts Estudis de la Facultat de Ciències de mostra Universitat i el cicle de conferències d'Extensió Umiversitària hispano-alemanya, que tingué lloc durant els mesos de Gener-Abril. En l'Escola d'Istiu corré la direcció del Grup de Ciències Naturals a càrrec del Rnd. P. Joaquim M.2 de Barnola, S. J., vocal-tècnic i bibliotecari de la Junta, qui donà a més les lliçons de Biologia animal. Les de Zoologia descriptiva correren a càrrec de l'encarregat del Departament de Zoologia del Museu Marto- rell D. Joan d'Aguilar-Amat, i l'estudi dels animals a l'Escola Primària a càrrec del Sr. Palau Vera. En la Facultat de Ciències els cursos d'ampliació i com- plementaris foren donats pels professors A. Caballero, Fer- nàndez-Galiano, F. Pardillo, Josep Fuset, Carles Calleja, San Miguel i Fontseré, sobre (Hongos microscópicos parésitos de las plantas cultivadas:, influencia de los agentes físicos y quí- micos en los movimientos de los infusorios:, Investigación cristalogràfica del bórax,, (Morfologia, disección, y clasificación de los Peces), (Pràcticas de Microfotografía aplicada a la bio- logíar, 4Petrografía de la cadena costera catalana, 4Teoría e interpretación de los registros sísmicos3. Revista 695 En el cicle de conferències d'Extensió Universitària, foren les que a nosaltres més interessen a càrrec del professor Hugo Obermaier sobre l'Edat de Pedra, del Dr. Frederic Haas, mem- bre corresponent de la Junta, sobre Zoogeografia i Geologia, i del nostre Secretari sobre Oceanografia. Tingueren també lloc durant l'ivern uns cursets de fisiologia vegetal i estudis de la Naturalesa, organitzats pel Concell de Pedagogia de la Diputació de Barcelona, a càrrec, respectiva- ment, dels professors P. Barnola i Salvador Maluquer. No parà aquí l'activitat científica de les corporacions cata- lanes, sinó que en el Centre Excursionista de Catalunya, així com en altres entitats similars, s'organitzaren conferències sobre Geologia, Botànica i Zoologia, que foren totes elles con- corregudíssimes. També el mateix Concell de Pedagogia orga- nitzà algunes conferències pels pobles de fora, a càrrec dels ja esmentats professors. — R. B. NUEVO MASTIC PARA CERRAR RECIPIENTES CON PREPARACIONES EN ALCOHOL, FRASCOS Y CAJAS DE TRANSPORTE Extracto de un trabajo de I. G. de Groot, Conservador del Zool. Inst. de la Real Universidad de Utrecht (Zool. Anzeiger Vol. XXIII, pàg. 406) (1) Con una solución de gelatina (cola bacalao) calentada no demasiado fuerte, se mezcla doble quantum de blanco de cinc. Se toma por ejemplo — de la gelatina 1 '/, hojita — 4 grs. por 30 cm". de agua, y para esta solución se necesitan 8 grs. de blanco de cinc. En un recipiente pequefio, de paredes gruesas, se pone primero el blanco de cinc con una parte de los 30 cm. de agua, se afiade después el agua sobrante y la gelatina en pedacitos pequefos, caliéntese todo sobre una llama pequena (sin que llegue a la temperatura de ebullición) de modo que no se formen bombollitas de aire, y después de haberlo mezclado todo muy (1) Probat i adoptat en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 696 Junta de Ciències Naturals de Barcelona bien, se pone con un pincelito una capa igual al borde mate del recipiente, después de haberle pasado primeramente un trapo seco. Sin darse prisa, se pone la tapa de cristal que se ha calen- tado antes un momento, encima del recipiente, y cuando la mezcla està algo enfriada se aprieta ligeramente. Un poco més tarde se aprieta algo més y por fin muy fuerte, colocando un peso encima de la tapa. El alcohol no debe aún tocar el màstic, hasta unas 2 horas después en que ya està seco (con la ufia se prueba primero), pudiendo entonces tocarlo el alcohol sin peligro alguno. Inclinado el recipiente, se comprueba si se marcha el alcohol. Si no sale nada, estarà cerrado bien por todo el tiempo. Para abrir un recipiente bien cerrado se calienta un cuchillo delgado y ancho y se pasa por encima de la tapa hasta que esté algo caliente. Después se pasa con el cuchillo por entre borde y tapa y se quita ésta. Botellas con tapones de cristal esmerilados se dejan cerrar cómodamente, pasando primero un trapo seco por las partes mate de la botella y tapón de cristal, cerràndola, y desde arriba con un pincel dejando entrar un poco del màstic, cuidando que no queden bombollas de aire. Enfriado el màstic, no se puede quitar el tapón ni forzadamente. Para el transporte de preparaciones en alcohol, es impor- tante poder cerrar con màstic también las botellas tapadas con corcho. Para este fin se cubre el corcho que sale del envase, así como la parte de la botella cerca del corcho, con una capa de mústic. Pero el corcho no debe haber tocado antes ya el alcohol. Para quitar los corchos, se humedece el màstic con agua, después de algunos momentos, se seca con un trapo y los cor- chos se quitan, si no, hay que repetir el humedecer. Si en los recipientes se tienen que colgar ejemplares con crin, se hacen con la lima 2 rayas en el borde mate, enfrente la una a la otra, para aquélla y se pone el méàstic igual. Si se quiere utilizar el resto del màstic que haya sobrado, se afiade un poquitín de agua, y se calienta de nuevo el reci- piente. Lo mejor es hacerlo encima de una placa de asbesto o de amianto. — A. VV. Revista 697 CURSOS DEL MUSEU Els programas dels cursos elementals de Ciències Naturals que's donàren en el Museu de Barcelona a la primavera de 1917, son els seguents: Curs elemental de Geologia pel DR. M. SAN MIGUEL I. Los fenómenos geológicos internos: cómo pueden reconocerse en el campo. II. Los fenómenos geológicos externos: cómo pueden estudiarse so- bre el terreno. II. Naturaleza de las rocas. — Formación de las rocas eruptivas, metamórficas y sedimentarias. IV. Cómo se estudian las rocas. — Recolección de los ejemplares, V. Estudio de las rocas més comunes y de més utilidad. VI. Geología Histórica. — Principios en que se basa. — Los estratos y los fósiles. — Determinación de la edad de los estratos y de las rocas eruptivas. — Cronología geológica. VII. Era Arcaica y Era Primaria: Sus caracteres y extensión en Ca- talufia. — Comparación con el resto de Espafia. VIII. Era Secundaria: Sus caracteres y extensión en Catalufia y com- paración con el resto de Espafia. IX. Era Terciaria: Sus caracteres y extensión en Catalufia y com- paración con el resto de Espafia. Com a complement d'aquest curs s'efectuaren tres excursions: I. A Pedralbes, pujada per la Font del Lleó a la carretera de la Companyia d'Aigúes i baixada per Bellesguard. 2. De Gavà al castell d'Aramprunyà. 3. A Papiol: visitar el pliocè, silúric, miocè i la regió granítica. Elements de Mineralogia (primer curs) pel DR. F. PARDILLO I. Concepte del mineral i de la seva determinació. II. Ensaigs en tubu tancat: L'aigua dels minerals. — Decrepitació. — Canvis de color. — Sublimats. III. Ensaigs en tubu tancat amb adició de bisulfat potàssic. — Va- pors clorhídrics, de brom, etc. IV. Ensaigs en tubu tancat amb adició de magnesi i carbonat sòdic amb nitrat potàssic. V. Ensaigs en tubu obert. — Vapors i sublimats. VI. Ensaigs sobre el carbó. — Minerals que donen botons sense aureola. 46 698 Junta de Ciències Naturals de Barcelona VII. VIII. PX. DES XI XII. XIII. Minerals que donen botó i aureola. Minerals que donen aureola i cap botó. Perles de borràs. Perles de sal de fòsfor. Ensaigs per fusió amb carbonat sòdic i nitrat potàssic: crom i magnanès. Ensaigs amb nitrat de cobalt. — Coloracions de la flama. — Flames vermelles, grogues, verdes, blaves i violades. — Vidres de color per a l'anàlisi de les coloracions. Mètode de Bunsen: principals sublimats. Lliçons pràctiques de Botànica descriptiva pel DR. FONT QUER lE II. HI. IV. V. VI. VII. VIII. IX. P Que, El P XII. XIII. XIV. Els tipus de plantes. — Biologia general de les Algues. Biologia general dels Bolets. Biologia general de les Briofites. Biologia general de les Pteridofites. Fanerògames: Morfologia de l'arrel, del tronc i de les fulles. Moríologia de la flor. Morfologia del fruit i de les llevors. La descripció de les plantes: exemples. — Nomenclatura. — Classificació de les plantes: el sistema de Linné, el mètode de Candolle i els mètodes moderns. La determinació de les plantes: claus dicotòmiques. — Obres d'estudi. Exercicis pràctics de determinació de plantes. Excursió botànica als voltants de Barcelona per a recullir crip- tògames. Excursió botànica als voltants de Barcelona per a recullir fane- rògames. Preparació, enverinament i ordenació de les plantes. — L'Her- bari. (En ausència del Dr. Font Quer amb motiu de la mort del seu pare (a. C. s.), donà les lliçons I-VII el Director dels Serveis Botànics, pro- fessor Caballero.) Elements de Zoologia general per JOAN B. D'AGUILAR-AMAT (I) i TT. UE Ciències Naturals. — Divisió. — Encadenament dels organis- mes. — Geologia, Botànica i Zoologia. — Agrupaments prin- cipals. — Zoogeografia. Animals monocel'iulars. — Espongiaris, Cnidaris i Cucs. — Classificació, preparació i conservació. Artròpods. — Divisió i relacions entre els diferents ordres i Revista 699 XVI. XVII. XVIII. XIX. XX. XXI. XXII. XXIII. XXIV. XXV. el medi. — Crustacis, aràcnids i miràpods. — Classificació, preparació i conservació. Concepte dels insectes. — Sa divisió en ordres. — Caracterís- tiques de cada un d'ells. Els primers estats dels insectes. — L'ou. — Larca. — Crisàlida, Insecte perfecte. — Modificacions sexuals-estacionals. — Adap- tacions a l'ambient. — Parasitisme. Pràctica de reconeixement dels principals caràcters per a la classificació. Pràctica de recollecció d'insectes al camp. Preparació d'insectes i ordenació en col.leccions. Equinoderms. — Estructura, divisió i classificació. Moluscs. — Estructura, divisió i classificació. — Conceptes di- versos de l'espècie, forma local, reacció al medi i amplitut de la variació en els moluscs. — Recol'lecció, piepaiació i con- servació. Tunicats. — Estructura general. — Medi en què viuen i dife- rents estats. — Classificació. — Recol'lecció, preparació i con- servació d'animals marins en general. — Oceanografia. Concepte dels peixos i síntesi estructural. — Medi en què viuen i influència. — Divisió, classificació i preparació. Concepte dels reptils i anfibis. — Síntesi estructural. — Loco- moció. Adaptació al medi. — Somni ivernal. — Divisió i classifica- ció. Pràctiques de classificació sobre reptils i anfibis. — Prepa- ració. — Etiquetació. Ornitologia. — Concepte de la classe i síntesi estructural de les aus. — Reproducció. El vol dels ocells. — Emigaacions. — Orientació. — Geografia ornitològica. Adaptació dels ocells a un ambient determinat. — Coloració.— Alimentació. Determinació i classificació. — Mides. — Concepte del bec, de l'ala, cua i de les potes. — Plomatge. Pràctiques de preparació d'un ocell. — Etiquetació. — Grupus biològics. 3 Mamífers. — Caracterització i síntesi estructural d'aquesta classe. Adaptació dels mamífers al medi. — Relacions amb els altres organismes. Classificació i determinació. — Nocions de preparació de pell i esquelets. — Etignetació. Regies de nomenclatura. — Idea general de Catalogació d'exem- plars. — Bibliografia. — Ordenació de biblioteques científiques. (El Sr. de Sagarra, amb motiu d'una indisposició que'l tingué allu. 4 700 Junta de Ciències Naturals de Barcelona nyat uns dies del Museu, així com a causa del treball d'acabament dels grups biològics del Museu de Catalunya, es vegé impossibilitat de donar les lliçons referents als articulats, substituint-lo el Sr. d'Aguilar- Amat.) Treballs d'Estudis de la Naturalesa per SALVADOR MALUQUER I NICOLAU Preparació del material de treball: Pots de recol'lecció de cyanur i de benzina, màniga de caçar insectes, pots i capses per a guar- dar els insectes, capsa d'orugues, capsa de recol'lecció. Excursió al Tibidabo per a recollir papellones, escarbats, dípters, orugues i cargols. Treball de laboratori: Extensió de les ales de les papellones, clavar els coleòpters i altres insectes, preparació dels cargols per a estudi, capses per a criar orugues. Treball de laboratori: Preparació d'insectes i orugues per a col- lecció i estudi, capses per a insectes, capses per a cargols. Alguns insectes dels nostres voltants, noms científics, noms vulgars, com se denominen i classifiquen, llibres per a son estudi. . Alguns moluscs dels nostres voltants, com se classifiquen, llibres per a son estudi. Treball de laboratori: Salabret per a recollir animals d'aigua: pots per a transportar-los vius, construcció d'un aquari. Excursió al Prat per a recollir cap-grossos, granotes, gripaus, reinetes, insectes i cargols d'aigua, sargantanes. Treball de laboratori: Arreglo de l'aquari, la vida en el mateix, relacions mútues dels vegetals i els animals, estudi dels cap- 8rOSSOS. Treball de laboratori: El terrari, construcció del mateix: sos pobladors animals i vegetals. Els batracis. Els reptils. Els in- sectes. Cura i alimentació. Preparació per a estudi dels exem- plars morts. CURSOS LECLERC DU SABLON, A MADRID Patrocinats per la Junta d'Ampliació d'Estudis, de quina importància i serietat d'actuació hem parlat en diferents llocs, s'efectuaren en el Museo Nacional de Ciencias Naturales de Ma- drid uns cursos de Fisiologia vegetal a càrrec del distingit professor de l'Universitat de Toulouse. Revista 701 Les lliçons tingueren lloc des del 22 de Gener fins al Març, sota el segient programa I. da permeabilidad de las membranas y.sus aplicaciones a la fisio- logía vegetal): I Osmosis a través de las membranas permeables. Células artifi- ciales: osmosis a través de las membranas semi-permeables. Constitución de la célula vegetal. Plasmolisis, turgescencia. Absorción del agua y de las sales por las raíces. Circulación del agua y de las sales, mecanismo de la ascensión de la savia. Mecanismo de la emisión del agua líquida por las plantas: néctar. Emisión de vapor de agua: métodos de medida, influencia de las condiciones externas. Papel desempefiado por la permeabilidad de las membranas. Siginficación fisiológica de la emisión de vapor de agua. Adapta- ción de las plantas tendiendo a reducir la transpiración. Mecanismo de los cambios gaseosos de la respiración y de la asimi- lación del carbono. Papel de los estomas y de la cutícula, caso de las plantas acuàticas. II. 4Cuestiones de Fisiologia vegetal aplicada a la Agricultura.y 4Las leyes de la hibridación y de la herencia.o 4La reproducción de la higuera: simbosis de la higuera y de la blastofaga.y 4El cultivo de la vid: variedades modernas.ò FESTES I VISITES DE SALUTACIÓ ENTRE NATURALISTES Amb motiu de l'ampliació de serveis i noves instal'lacions de la Junta de Ciències Naturals, moltes han sigut les visites rebudes, amb quin motiu els naturalistes del Museu barceloní s'han honrat agasatjant a llurs col'legues de fora. — Primera festa fou l'àpet que amb motiu de l'organització del Museu de Catalunya, part integrant del de Ciències Na- turals, dedicà a mitjans de Novembre al Director /del Museu D. Artur Bofill un grup d'amics que havien seguit de ben aprop la seva llarga gestió en el sosteniment del Museu Martorell, abans de que les corporacions populars es preocupessin com ara de les Ciències Naturals. El menú estava redactat en llatí, com es de consuetut en festes entre naturalistes. 702 Junta de Ciències Naturals de Barcelona — Entre altres visites de naturalistes forans, hem tingut la del professor Florentino Azpeitia, de Madrid, R. P. Navés, S. J., de Saragossa: Dr. Joaquim Novella, de Girona, Professor Eduardo H. Pacheco, Angel Cabrera i Càndido Bolívar, de Madrid, D. Alfonso Galàn, de Palma de Mallorca, professor H. Jumelle, de Marsella, Dr. F. Haas, de Frantfort act. Flix, Prof. Obermaier, de Madrid: Dr. Bellido Golferichs, de Sara- gossa, Dr. A. VVeiss, de Rònigsberg act. Badalona, Luis Pardo, de Valencia: Dr. C. Faller, de Baviera act. Albarracín: Dr. Ferrando, Saragossa, H. M. Sennen, de França act. Bo- nanova: Dr. (Cadevall, Tarrasa: Dr. Sallent. Tarrasas E. El: del Villar, Madrid, J. Codina, La Sellera, C. Pau, Segorb, etc. — El President de la Junta, Iltre. Sr. D. Santiago Andreu, visità oficialment als col'legues del Sur de França, essent molt agassatjat per tots ells, especialment pels professors Jules Richard a Mònac, Jourdan a Marsella i E. Racovitza de Ba- nyuls. — El Secretari de la Junta i l'agregat de la Secció Herpe- tològica estigueren així-mateix a saludar a l'il'lustre Director del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, professor Ignasi Bolívar, i al personal superior d'aquella docta Institució, essent sumament honrats per tots ells. Allí pogueren fer-se càrrec de l'intensa vida científica d'aquell centre, i treball actiu en tots els laboratoris, així com del molt que l'estat actual ben envejable d'aquell Museu es deu a la perseverància, acti- vitat i energia del mestre de tots i Director d'ell, el professor Bolívar. Acompanyats per ell visitaren totes les dependències, així com les de la Residència d'Estudiants i altres installacions notables de la benemèrita Junta de Ampliación de Estudios. —M. FES VISITES BDEE PUBLIC-AES MUSEOS I INSTALACIONS DE LA JUNTA Des de 1 de Maig a 30 de Juny de 1917 es registraren les se- guents visites a les instal-lacions de la Junta: Revista 703 Museu Martorell... .. sisviue. 8,745 persones VIVALIUEDÓ SS a et 2,225 Li Museu de: Catalunya £ sica: 2,697 ) AQUI UM are era DES Des 3,965 L No hi ha incloses les escoles, visites col'lectives, ni els nens de menys de sis a vuit anys. Les escoles registrades donaren unes 45 visites, amb uns 3,000 escolars. En conjunt poden apreciarse les visites en unes 10.000 persones cada un dels dos mesos, que essent la població de Barcelona de 1.000.000 d'habitants i atmetent que no aumenti la visita, resulta un terme mitj anyal de un 12 x I0ol Convé tenir present que seguint el critéri ben entés al extranger, l'accés del públic a les nostres installacions te lloc mitjansant una módica quota (0,10 ptes.), en forma de postal o adquisició de la guía de les mateixes. —TH. OBITUARI Entre els naturalistes extrangers morts en aquest període, tenim el sentiment de comptar: M. DRÉVILLÓN, del Laboratori marítim de Tatihou-. DR. LATTEUX, del Museum de París. M. PAPOINT, preparador de paleontologia al Museum. M. PELOURDE, preparador de la Secció Botànica (cripto- gàmia). M. ROUHAND, jardiner major, de París. M. SAUVAGE, assistent honorari del Museum. F. BASSANI, professor, l'eminent geòleg i ictiòleg della ri- denta isola di Capri. G. SCHVVALBE, de Strassburg, director del Z. fix Morpholo- gie und Anthropologie. E. METCHNIROFF, del (Laboratori biològic d'Odessa:. J. HARMAND, liquenòleg, de Sanlaures-les-Vannes. DR. L. GERMAIN, l'eminent malacòleg del Museum de París. 704 Junta de Ciències Naturals de Barcelona DR. F. VVINTER, el conegut director de la casa VVerner Re VVinter de Franchíort, la millor cromo-litografia del mon. DR. L. NiCE, assistent de anatomia i entomologia, del Mu- seum de Franbfort. DR. A. BRAUER, director del Reial Museum d'Historia Na- tural de Berlin. DR. R. GOUDER, ajudant del Proí. Ehrlich en el Serotera- peutic Institut de Fran fort. Lo més sensible de tot, es que en llur majoria han caigut en els camps de batallal—D. E. P. BIBLIOTECA Junta de Ciències Naturals ANUARI I917 Biblioteca i Sala de Juntes Ma ed hi OBRES Il PUBLICACIONS REBUDES DES DEL 1" DE JUNY DE 1916 A 50 DE JUNY DE 1917 Abel, O.iDreger, J.—ExÈursion nach Heiligenstadt, Nussdorí, und auf den Rahlenberg. Actas y Memorias del Primer Congreso de Naturalistas Espafioles. — Zaragoza, 1909. Adaro,L.de, i Junquera, G.—Criaderos de Asturias. —Ma- drid, 1916. Agassiz, Alexandre et Vithman, O. O.—Dèveloppe- ment des Poissons osseux. Histoire de l'eeuf depuis la fecondation jusqu'à la segmentation. Anales del Instituto Geológico de México. Annales de la Société Botanique de Lyon. Annali della R. Stazione Sperimentale di Agrumicoltura e Frutticol- tura in Acireale. Annali del Museo Civico di Storia Naturale di Genova. (Col. compl.) Annals of the South African Museum, Annual Report University of Illinois, 1915-16. — Urbana, 1916. Annuaire du Conservatoire et du Jardin Botanique de Genève. Apostolides, Boutan, Brumpt, etc.—Zoologie descrip- tive, Anatomie, Histologie et Dissection de formes typiques d'In- vertébrés. —Evreux, 1900. Archives de Zoologie expérimentale et générale. (Col. compl.) Archivos del Museo Nacional de Río de Janeiro. Arévalo, Cels o .—Introducción al estudio de los Cladóceros del planEton de la Albuíera de Valencia. ArFiv for Botanique EF. Svensta Vetenstapgalademie. ArbEiv íor Zoologie E. SvensEa VetensEapsalademie. ArsboE for ar 1916 J. SvensEa VetensEapsatademie. Arvet-Touvet, C.—Hieraciorum praesertim Galliae et Hispa- niae catalogus systematicus. —Paris, 1913. 708 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Arxius de l'Institut de Ciències. Atti della Società Italiana di Scienze Naturali e del Museo Civico di Storia Naturale in Milano. BanEs, Nathan.—Direction for Collecting and Preserving In- sects. —VVashington, 1909. Barnola, Joaquim M. de.—Les Criptògames vasculars del Principat d'Andorra. —Barcelona, 1917. Barnola, Joaquín M. de.—Manual del botànico herboriza- dor.—Barcelona, 1908. Barras de Aragón, Francisco de las .—Andalucía como región natural. —1916. Barreliero, R. P. Jacob o .—Plantas per Galliam, Hispaniam et Italiam observatas, iconibus aeneis exhibitur et editum cura et studio Antonii de Jussieu.—París, 1714. Battandier et Trabut.—Atlas de la Flore d'Algérie.—Alger, 1895. Battandier et Trab ut .—Flore de l'Algérie.—Alger, 1888-90. Bauhini, Caspari.—Theatri botanici sive historiae plantarum ex veterum et recentiorum placitis propiaque observatione concin- natae liber primus.—Basilea, 1658. Bergeron, J.—Note sur les terrains paléozoiques des environs de Barcelone. Bernaldo de Quirós, Constancio.—Una supervivencia prehistórica en la psicología criminal de la mujer.—Madrid, 1917. Bigerad, R., i Guillemin, H.—Flore des Champignons supérieurs de France. —Chalons-sur-Saóne, 1909. Bofill, A., i Chia, M. de .—Fauna malacològica de Catalunya. Boletín de la Academia Nacional de Ciencias de Córdoba (Repú- blica Argentina). Boletín de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. (Col. cOmMPpI.) Boletín dela Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. (Col. compl.) Boletín de Pescas. Bolletino del Musei di Zoologia ed Anatomia comparata della R. Università di Torino. Bolívar, Càndido .—Descripción de una especie espafiola del género Rhipidius (Col. Rhipiphoridae). Bolívar, Càndido .—Diagnosis de un nuevo Broscus de Per- sia (Col. Car.) Bolívar, Càndido .—Especies nuevas del género Cydistus Bourg. Bolívar, Càndido .—Eusmastacinos nuevos o poco conocidos. Bolívar, Càndid o .—Exploración entomológica de algunas cue- vas de la región cantàbrica. Bolívar, Càndid o .—Notas sobre Caràbidos espafioles. Bolívar, Càndido.—Notas sobre Eumastacinos. (Orth. Locust.) Biblioteca 709 Bolívar, Càndido .—Sílfidos de la región de Castro Urdiales. Bolívai, Càndido.—Un nuevo Conocefalino de Madagascar (Orth. Phasg.) Bolívar, Càndido.—Un nuevo Scotodipnus de Catalufia (Col. Car.) Bolívar, Càndido.—Un nuevo sílfido cavernícola de la región cantàbrica. Bordàs, Manuel .—Doctrinas actuales sobre la reducción numé- rica de los cromosomas y su aplicación a la espermatogénesis de la Sagitta bipunctata. —Madrid, I9I4. Boscà, Eduardo .—Catúlogo-guía de la Colección paleontoló- gica de J. Rodrigo Botet.—Valencia, 1909. Boscà, Eduardo .—Tributo a Cervantes.—Madrid, 1916. Boscà Seytre, Antim o .—Fauna Valenciana. —Barcelona, 1916, Boscà Seytre, Antimo .—Memoria mineralógico-minera de la provincia de Teruel.—Teruel, 1912. Boudier, E.—Histoire et classifications des Dyscomycètes d'Eu- rope. —Paris, 1907. Boulay, L'Abbé.—Muscinés de la France. Hépatiques.—Lille, 1904. Boulay, L'Abbé.—Une cascade vosgienne.—Caen, 1902. Boulenger, G. A .—Catalogue of Snates in the British Museum, —London, 1893. Boulenger, G. A .—The Snales of Europe.—Guilford, 1913. Brandza .—Prodromus florei seu enumeratione plantelor pana asta- di cunoscote in Moldava si Valachia. —Bucurescu, 1879. Brogniart, A .—Enumération des genres des plantes cultivées au Muséum d'Histoire Naturelle de Paris.—Paris, 1850. Buen, O. de .—Première campagne de l'Institut espagnol d'Océa- nographie.—Monaco, 1916. Bulletin de la Société Entomologique d'Egypte. Bulletin de la Société Lépidoptérologique de Genève. (Col. compl.) Bulletin de la Société Minéralogique de France. (Col. compl.) Bulletin of the American Museum of Natural History. (Col. compl.) Bulletin of the Illinois State Laboratory of Natural History. Bulletin of the Nev YorE Botanical Garden. Bulletino della Società Entomologica Italiana. Bureau, E., Davy, L. et Dumas, A .—Livrfet-guide de la réunion extraordinaire de la Société Géologique de France à Nan- tes et à Chateaubriand.—1908. Caballero, A .—Enumeración de las plantas herborizadas en el Rif. —Madrid, 1915. Caballero, A.—Un género nuevo de Espermofitas, compuestas ligulifloras del Rif.—Madrid, 1916. Cabré Aguiló, J.—Artes rupestre gallego y portugués. —Lis- boa, 1916. e 710 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Cabré Aguiló, J.—Las pinturas rupestres de Aldeaquemada. Cabré, J., i Vernet, P.—El paleolítico inferior de Puente Mocho.—Madrid, 1916. Cadevall, J.—Flora de Catalunya. — Vol. I.—Vilanova i Geltrú. Calleja, C.—Histogénesis de los centros nerviosos. —Madrid, 1896. Calleja, C.—La región olfatoria del cerebro.—Madrid, 1893. Calleja, C.—Valor científico de los actuales procedimientos de investigación en Psicologia experimental. —Barcelona, 1913. Casares Gil, A .—Enumeración y distribución geogràfica de las Muscíneas de la Península Ibérica de Madrid, 1915. Catalogue illustré de la collection LamarE. —Genève. Cavanilles, A. J.—Descripción de las plantas que... demostró en las lecciones públicas del afio 1801, precedida de los principios elementales de la Botànica.—Madrid, 1827. Caziot.—Etude et revision des Hélix du groupe Pyramidata des cótes frança:ises.—París, 1916. Caziot.—Note sur les Campylaea de la Sardaigne et des iles de Capraia, de Pianosa et de Corse.—París, 19106. Cendrero Curiel, O.—Descripción de algunas especies de Nereidos de las costas norte y norceste de Espafia, principalmente de Santander.—Madrid, 1910. Cisui, C.—Rariorum plantarum historia. —Amberes, 1601. Codina, A .—Algunos Hemípteros més de Catalufia.—Zaragoza, I9I4. Codina, A .—Las Cicindelas catalanas. C. germanica L. y var. Codina, A .—Las Cicindelas catalanas. C. paludosa i aberraciones. Codina, A .—Lepidópteres heteroceros deC atalufia.—Zaragoza, I9I4. Codina, A .—Màs Hemípteros de Catalufia.—Zaragoza, 1915. Codina, A.—Nota sobre Hyperaspis Teinturieri Muls. —Zaragoza, 1915. Codina, A .—Pàjaros y murciélagos que atacan a las libélulas.— Zaragoza, 1912. Codina, A.—Sobre la puesta de Sympetrum striolatum Charp. (Neur.)—Zaragoza, IQII. Codina, A .—Sobre nomenclatura zoológica. —Zaragoza, 1912. Codina y Vifias, J .—hApuntes para la flora de La Sellera y su comarca. —Gerona, 1908. Colmeiro, M.—La Botànica y los botànicos en la península hispa- no-lusitana.—Madrid, 1858. Comère, J.—Les Algues d'eau douce. —Coulommiers, 1912. ComstocE, J. H.—Manual for the Study of Insects.—Ithaca, 1916. Congrès Géologique International de Londres. —Londres, 1891. Congrès Géologique International de Suisse.—París, 1897. Congrès Géologique International de Vienne. —Vienne, I904. È L 4 3 : i i i Dosi ami dal a la a cal aa Biblioteca TEL Cousturier, P., et Gandoger M.—Florule de la Répu- blique d'Andorre. Culot, J.—Noctuelles et Géomètres d'Europe.—Rennes, 1913. Cutanda, V., y Amo, M. del .—Manual de Botànica descrip- tiva o resumen de las plantas que se encuentran en las cercanías de Madrid. —Madrid, 1848. Chabaud, B.—Végétaux exotiques cultivés en plein air dans la région des orangers.—Toulon, 1871. Dearborn, N.—Fur farming as a side line.—VVashington, 1917. Desfontaines, R .—Flora atlantica, sive historia plantarum quae in Atlante, agro tunetano et algeriense crescunt.—Paris, An. VI. Rep. Díaz Lozano, E.—Descripción de unas plantas liàsicas de Hu- syaxocotla.—México, 1917. Díaz Lozano, E.—Diatomeas fósiles mexicanas. —México, 1917. Documentos referentes al Congreso geológico internacional de Londres. Dodonaei, R.—Stirpium historiae pemptades sex sive libris XXX. —Amberes, 1583. Dollo, Louis.—Racovitraia gacialis. Poisson abyssal nouveau. — Bruxelles, 1900. Doumergue, F.—Essai sur la faune erpétologique de l'Oranie.— Oran, 1901. Drouet, H.—Unionidés de l'Espagne.—Dijon, 1893. Entolomologis FE TidsEriít utgiven an Entomologista Fòreningen i StocEholm. Etudes sur les schistes cristallins. —Londres, 1888. Fernàndez Navarro, L. y Gómez de Llerena, H.— Datos topológicos del Cuaternario de Castilla la Nueva.—Madrid, I9I6. Folch i Torres, J.—Una visita al Museu de Barcelona. —Barce- lona, 1916. Fontseré, E.—Catàlogo provisional de terremotos catalanes ocu- rridos en los siglos XVIII y XIX.—Barcelona, 1917. Fontseré, E.—Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Bell- munt de Ciurana el 26 de enero de 1917.—Barcelona, 1917. Fontseré, E .—Nota sobre el temblor de tierra ocurrido en Co- tillas (Murcia) el 28 de enero de 1917.—Barcelona, 1917. Fontseré, E.—Nota sobre los terremotos alicantinos de noviem- bre y diciembre de 1916.—Barcelona, 1917. Fontseré, E.—Nota sobre los temblores de tierra ocurridos en la región de Teyà del 9 al 12 de diciembre de 1916.—Barcelona, 1917. Forel, A.—Expériences et remarques critiques sur les sensations des Insectes. —Come, 1900. Frionnet, C.—Chenilles de Macrolépidoptères français. —Saint- D:zier, 1904. 72 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Fructuoso y Tristancho, G.—Excursiones briológicas por la provincia de Badajoz.—Madrid, 1914. Fuchs, Th., i Schafífer, F.—ExBEursion in die Ziedeleien der vvienerberger Ziegelfalerill und Baugesellschait bei Inzersdorf am vienerberg. Galiano, E. F.—Beitrag sur Untersuchungen der Chòmotaxis der Paramemàcien.—I914. Galiano, E. F.—Consideraciones acerca de la posición de las esponjas en el reino animal.—1910. Galiano, E. F.—Datos para el conocimiento de la Quimotaxis de los Infusorios.—I914. Galiano, E. F.—La acción del nitrato de plata reducido sobre alguncs Protozoos.—1916. Galiano, E. F.—La Quimotaxis de los Infusorios. —Madrid, 1915. Galiano, E. F.—Lecturas biológicas. —Barcelona, 1916. Galiano, E. F.—Sobre la fina estructura del corazón de Helix. Galiano, E. F.—Un nuevo procedimiento de tefiido de las mem- brans celulares lignificadas. García Mercet, R .—Nota sobre un insecto, Scutellista cyanea beneficioso para la Agricultura. —Madrid, 1910. Gaudry, A .—Essai de Paléontologie philosophique.—Paris, 1896. Gaudry, A .—Les enchainements du monde animal dans les temps géologiques. Germain de Saint-Pierre, E.—Nouveau dictionnaire de D Botanique.—Paris, 1870. Gidleym, J. VV .—Notice of a nev Paleiocene Mammal, a possible relation of the Titanotheres. —VVashington, 1917. Gonzàlez Fragoso, R.—Bosquejo de una flórula hispalense de Micromicetos. —Madrid, 1916. Gonzàlez Fragoso, R.—Contribución a la flora micológica del Guadarrama. Deuteromicetos. —Madrid, 1914. Gonzàlez Fragoso, R .—Contribución a la flora micológica del Guadarrama. Pireniales, Histeriales, Discales. —Madrid, 1914. Gonzàlez Fragoso, R.—Contribución a la flora micológica del Guadarrama. Uredales. —Madrid, 1914 Gonzàlez Fragoso, R .—Micromicetos varios de Espafia y de Cerdafia. —Madrid, 1916. Gonzàlez Fragoso, R.—Nueva contribución a la flora mico- lógica del Guadarrama. Teleomicetos y Deuteromicetos. —Madrid, 1914. Graells, M. de la P .—Les Spartes, les Joncs, les Palmiers et les Pittes.—Paris, 1870. Graells, M. de la P.—Los aliados del labrador en su lucha entomológica. —Madrid, 1882. Graells, M. de la P.—Prontuario filoxérico dedicado a los viticultores espafioles. —Madrid, 1879. Biblioteca 718 Gregorio Rocasolano, A. de .—Estudios químico-físicos sobre la materia viva.—Zaragoza, 1917. Haas, F.—Nàyades del viaje al Pacífico.—Madrid, 1916. Harmand, J.—Guide élémentaire du lichnologue accompagnée de nombreuses espèces typiques en nature. —Epinal, 1904. Haug, E.—Traité de Géologie. —Coulommiers, I9II. Hernàúndez Pacheco, E.—Los vertebrados terrestres del mioceno de la Península Ibérica. —Madrid, 1914. Hernàndez Pacheco, E., y Reyes, J .—Pedernales ta- llados del cerro de los Angeles.—Madrid, 1917. Herrrero Duclox, E .—lInterpretación química de la función clorofílica. —Barcelona, 1917. Heyne, A., i Taschenberg, O.—Die Exotischen Fàfer in VVort und Bild.—Leipzig, 1908. Hidalgo, J. G.—Catdlogo de los Moluscos recogidos en Bayona de Galicia y lista de las especies marinas que viven en la costa nor- oeste de Espafia.—Madrid, 1886. Hidalgo, J. G.—Fauna malacológica de Espafia, Portugal y las Baleares. —Madrid, 1917. : Hidalgo, J. G.—Publicaciones malacológicas. —Madrid, 1904. Hidalgo, J. G.—Noticia sobre las faunas malacológicas del Archi- piélago de Joló e Islas Marianas.—Madrid, 1905. Houard, C.—Les Zoocecidies des plantes d'Europe et du bassin de la Méditerranée. —Laval, 1909. Husnot, T,—Muscologia gallica. Descriptions et figures des Mousses de France.—Le Mans, 1894. Ice vvorE in Edenside and seme of the adjoining parts of Northvvestern England.—1887. Instructions for Collecting Reptiles. Batrachians and Fishes.— London, 1903. Instructions for Collectors. Birds and their eggs.—London, 1912. Instructions for Collectors. Mammals. London. 1912. Janet, Ch.—L'alternance sporophyte-gamétophytique des généra- tions chez les Algues. —Limoges, 1914. Janet, Ch.—Note préliminaire sur l'eeuf du Volvox globator.— Limoges, I914. Jannetaz, Ed.—Les roches et leurs éléments minéralogiques.— Paris, 1910. Joannis, J. de .—Nouvelle espèce de Phycide du genre Hypo- gryphia Rag. provenant d'Espagne.—Louvain, 1907. Jumelle, H.—Deux nouvelles plantes à Caoutchouc de Madagas- car.—Paris, 1905. Jumelle, H.—Etude anatomique du Cissus gongyloides. — Lille, 1897. jJumelle, H.—L'action du froid sur les végétaux.—Paris, 1892. jJumelle, H.—La culture du riz en Espagne. —Marseille, 1914. 4/ —— a ó——————————————m 714 Junta de Ciències Naturals de Barcelona —————————————————————————————————————————————————————————————————— Jumelle, H.—La flore caoutchoutière de Madagascar. —Am ster- dam, 1914. Jumellle, Henri.—L'agriculture à Madagascar. Son état actuel. Mesures à prendre pour assurer son avenir.—Coulommiers, 1911. Jumelle, H .—Recherches physiologiques sur les Lichens.—Cor- beil, 1892. Jumellle, H .—Recherches sur l'extraction de Caoutchouc des écor- ces et la coagulation du latex dans les Mascarenhasia.—Paris, 1905. duméelle, H., et Perrier de la Bathbre, H .—Histoire naturelle d'un lac de Madagascar.—Lille-le-Bigot, 1912. Tumelle, SH., et Perrier de da Batbhre, He —Lo Poly- morphisme des Mascarenhasia de l'Ambonge et du Boina.—Macon. Jumeldles H.L/ et Perrier dela Bathbie, (El Les Boa- baos de Madagascar.—Paris, 1914. Jumelle, H., et Perrier de la Bathie, Hz Les Clu- siacées du Nord-Ouest de Madagascar.I—Corbeil, 0000. quamelles H., et PerriuerddemanBathies H .—Les Lan- dolphia et les Mascarenhasia à Caoutchouc du Bord de l'Analalava. — Paris, 1910. Jumelle, H., et Perrier de la Bat hie,.H.—Nouvelles notes biologiques sur la flore malgache.—Marseille, 1915. Jumelle, H.,.et Perrier de la Bathie, H.—Osbeclzées malgaches.—Macon, 1915. jumelle, H., et Perrier de la Bathie, H Plantes à caoutchouc de l'Est de Madagascar.—Macon, 1915. Jjumelle, Hi, et Perrierde la Bathie, H:—Symphonma à graines grasses de l'Est de Madagascar.—Macon, 1915. Jumelle, Henri, et Persuer de do vBat bucs d El Der mites champignonnistes et Champignons des Termitières à Mada- gascar.—Lille, 1910. qumelles Met pBeriier de la4Bat ue, Hi Un Eals mier à Piassava de Madagascar.—Macon, I9 Labouret, J.—Monographie de la famille des Cactées suivie d'un traité de culture et d'une table alphabétique des espèces et variétés —Paris. Labre, A. et Racovitza, E. G.—Pterospera Maldaneo- rum n. g., n. sp.—Grégarine nouvelle parasite des Maldaniens.— Lille, 1897. Lacaze-Duthiers, Henri de.—A propos du travail sur les Pleurotomaires. —Paris . Lacaze-Duthiers, H. de .—Considérations sur le système nerveux des Gastéropodes. —Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de.—De la valeur relative de quelques procédés d'investigation en anatomie comparée. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Des organes de la reproduc- tion de l'Ancylus fluviatilis.—Paris. ES OR A A DES EES DE rara ir ng es Biblioteca 715 Lacaze-Duthiers, H. de .—Deuxième Mémoire sur la repro- duction du Corail (Développement). I—Paris. Lacaze-Duthiers, H. de .—Discours de M. de Lacaze-Du- thiers.—Paris, 1897. Lacaze-Duthiers, Henri de.—Discours présidencial en l'Académie Française. —Paris. Lacaze-Duthiers, H. de.—Etude de la Faune du golfe du Lion.—Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de.—Histoire anatomique du Pleurobranche orange.—Paris. Lacaze-Duthiers, H. de .—Histoire de la Laura Gerardiae. Type nouveau de Crustacé parasite.—Paris, 1882. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Histoire de la Testacelle. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Histoire de la Thécidie.— Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Histoire. du Dentale—Pa- TiS, 1858. Lacaze-Duthiers, Henri de.—Leçon d'ouverture du cours de Zoologie à la Sorbonne.—Paris, 1873-1874. Lacaze-Duthiers, H. de. —Les classifications des Gastéro- podes, bassée sur la disposition du système nerveux.—Paris. Lacaze-Duthiers, H. de .—Les éponges sont-elles des Ceelen- térés—Paris, 1898. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Les Ganglions dits palléaux et le stomato-gastrique de quelques Gastéropodes.—Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Le système nerveux du Ca- bochon (Capulus hungarique). —Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Mémoires d'Anatomie et de Physiologie.—Paris. Lacaze-Duthiers, H. de.—Mémoire sur les Antipathaires genre Antipathes.—Paris, 1864. Lacaze-Duthiers, Henri de.—Mémoire sur les organes de l'audition de quelques animaux invertébrés. —Paris. Lacaze-Duthiers, H. de.—Mémoire sur le système nerveux de l'Haliotide.—Paris. Lacaze.-Duthiers, Henri de .—Morphologie des Ace- phales. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Morphologie de Tridacma elongata et de Hippopus.—Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de.—Note sur la couleur de la pourpre tirée des Mollusques.—Paris. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Note sur l'expérience d'Os- tréiculture qui se poursuit dans le vivier du laboratoire de RosEoff. — Paris. Lacaze-Duthiers, H. de .—Otocystes des Mollusques. Lacaze-Duthiers, Henri de .—Paracentèse de la poitrine 716 Junta de Ciències Naturals de Barcelona et des épanchements pleurétiques qui nécessitent son emploi.—Pa- TIS, 1851. I Lacaze-Duthiers, Henri de .—Recherches sur la Bonellie. — Paris. Lacaze-Duthiers, H. de.—Recherches sur l'armure géni- tale femelle des insectes en général.—Paris, 1853. Lacaze-Duthiers, H. de.—Sur la réproduction des huitres dans les viviers de Rosloffí. —Paris. Lacaze-Duthiers, H. de .—Sur l'essai d'ostréiculture tenté au laboratoire de RosEoff.—Paris, 1893. Lacaze-Duthiers, H. de.—Sur un essai d'ostréiculture dans le vivier d'expérience du laboratoire de Rosloff.—Paris. Lacaze-Duthiers.—Un essai d'ostréiculture dans le vivier du laboratoire de Roslofí. —Paris. Lacaze-Duthiers, H. de.—Un été d'observations en Corse et à Minorque.—Paris, 1861. i Lacaze-Duthiers, H. de, vet Delage, Tves— Cyu- thiades des cótes de France: type Cynthia morus. —Paris, 1885. Lacaze-Duthiers, H. de, ét Pruvot, G.—Sur un eil larvaire des Gastéropodes opisthobranches. —Paris..— , Lagasca, Mariano .—Genera et species plantarum, quae aut novae sunt nondum recte cognoscuntur.—Estriti, 1816. Laguna, Màximo, y Avila, Pedro de .—Flora forestal espafiola que comprende la descripción de los àrboles, arbustos Y matas que se crían silvestres O asilvestrados en Espafia.—Madrid. Lange, Jo h.—Diagnoses plantarum peninsulae ibericae novarum, a variis collectoribus recentiore tempore lectarum.—I881. Lange, Jo h.—Pugillus plantarum in-primis hispanicarum, quas in itineri 1851-52 legit...—I861. Lapparent, A. de.—Leçons de Géographie physique.—Paris, 1907. Lúzaro e Ibiza, Blas.—Noticia de algunos Ustilaginàceos Uredinàúceos de Espafia. —Madrid, 1913. Lecointe, G.,/Arcomnmsii, Hi et Raconnitzas Ed EG, — Expédition antarctique belgue.—Bruxelles, 1900. Lecoq, Henri.—Botanique populaire.—Paris, 1868. Livret-guide de la réunion extraordinaire dans la Mayenne et la Sarthe. —1909. Llord y Gamboa, Ramón .—Minerales sincíferos de Picos de Europa. —1908. Llord y Gamboa, Ramón .—Sobre la composición química de la blenda de Picos de Europa. —1910. Madrid Moreno, José .—Contribución a la flora bacteriana de las aguas potables de la villa de Madrid.—1905. Madrid Moreno, J .—Las terminaciones nerviosas en las ven- tosas de algunos Cefalópodos. —Madrid, 1905. Biblioteca 37 Madrid Moreno, J.—Las terminaciones nerviosas sensitivas en las ventosas del pulpo común.—Madrid, 1906. Maluquer, Jose p.—Contribució a la fauna malacològica de Ca- talunya. Alguns moluscs de la Vall de Ribes (Pirineu Català).— Barcelona, 1912. Maluquer, Jose p.—Excursión malacológica a Ripoll, Pobla de Lillet y Castellar d'En Huch (Alta Catalufia).—Madrid, 1904. Maluquer, Jose p.—Les Coves de Salgà (ribera del Segre).— Barcelona, 1902. Maluquer, Jose p.—Moluscos marinos de Llansà (Catalufia).— Madrid, 1906. Maluquer, Jose p.—Contribució a la fauna malacològica de Catalunya. IV. Moiluscs terrestres i d'aigua dolça dels votants de la Pobla de Segur.—Barcelona, 1906. Maluquer, Jose p.—Notes oceanogràfiques. Les conquilles des- aparegudes del litoral català. Jaciments del Cap de Creus.—Bar- celona, I91I6. Maluquer, Jose p.—Oceanografía.—Barcelona, 1917. Maluquer, Jose p.—Treballs ocea ogràfics en la costa de l'Em- purdà. —1916. Maluquer, Jose p.—Zur Frage der Teervervvertung. Vermertung des Teers in spanischen Gasvverten. —Múnchen, 1909. Mallada, L.—Catúlogo general de las especies fósiles encontradas en Espafia. —Madrid, 1892. Mallada, L.—Explicación del Mapa geológico de Espafia (Mem. Comis. e Instit. Geol. Esp.). — Madrid, 1902-1911. Marc, F.—Catalogue des Lichens recuiellis dans le massif de l'Aygoual et le bassin supérieur de la Dourbie.—Le Mans, 1908. Mathioli, Petri Andrei.—Commentarii secundo aucti, in libros sex Pedacii Dioscoridis anarzarbasi de medica materia. Adjectis quam plurimis plantarum, et animalium imaginibus quae in priori editione non habertur, eodem auècthore. —Venetiis, 1558. I Manera. JoseyiEnos y Codina, Sil vino .—Descrip- ción física, geológica y minera de la provincia de Barcelona (Men. Comis. Mapa Geol. Esp.).—Madrid, 1881. Mémoires pour servir à une description de la France. —Vallat-la- Chapelle, 1830. Memori a correspondiente a los afjos 1914 Y 1915 de la Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones científicas. — Madrid, I9IÓ. 1 Moreno Rodríguez, Agustín .—Contribución al estudio de los estigmas en los Insectos.—Segovia, 1913. Navarro Neumann, Manuel M.a S.—Datos referentes a la sismicidad de la porción oriental de la península Ibérica.—Bar- celona, 1917. Navàs, Ca ginos .—Algunos Neurópteros del Museo de Oxford: 718 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. IV. Algunos neuróp- teros de Manresa.—I914. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. VIII. Algunos neu- rópteros de los alrededores de Madrid.—1914. Navós, Longino s.—Algunos Ortópteros y Neurópteros de Pales- tina. —I9II. Navàs, Longinos.—BemerEungen dúber die Neuropteren der Zoologischen Staassmmlung in Múnchen.—1913. Navàs, Longinos.—BemerEungen úber die Neuropteren der Zoologischen Staasammlung.—1913. Navàs, Longinos.—Congreso IX de Zoologia de Mónaco 25-29 de marzo de 1913. Navàs, Longinos y Marcet, A. 0 F.—Coniopterígido (Ins. Neur.) nuevo de Montserrat. —I91I0. Navàs, Longinos.—Crisópidos (Ins. Neur.) nuevos. —I910. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. V. Cuatro pequefias colecciones de la Península Ibérica.—1911, Navàs, Longino s.—Chrysopides nouveaux (Ins. Neur.).—Lou- Vain, I9IO-I9II. Navàs, S. J., R. P. Longinos.—Dilàrido (Ins. Neur.) fósil y tribu nueva de dilàridos.—Madrid, 1913. Navàs, Longinos.—Notas geológicas. El Congreso geológico internacional de México. —1906. Navàs, Longinos.—El Congreso internacional de Entomo- logía de Oxford (5-IO agosto 1912) y el XIV de Antropologia y Arqueología prehistórica de Ginebra (9-15 septiembre 1912). — I913. Navàs, S.J., Longinos.—Notas liquenológicas. El género Parmelia en Espafia. —I901. Navàs, Longinos.—El Rdo. D. Bernardo Zapater, presbítero. Notas necrológicas.—1908. Navàs, Longinos.—El Rdo. P. Luis Sodiro, S. J., botànico del Ecuador. Navàs, Longinos .—Espèces nouvelles de Névroptères exotiques. Paris, 1913. Navàs, Longinos.—Materiali per una fauna dell'Arcipelago Toscano. IX. Algunos Neurópteros del Museo de Madrid.—1910. Navàs, Longinos.—Neurópteros exóticos del R. Museo de Nà- poles. —1914. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. Excursión al valle de Aràn.—I915. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. VII. Excursión anual de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales a Ortigosa y Val- vanera (Logrofio).—1914. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas (2.2 serie). Excursiones por Catalufia. Julio de 1914-1915. Biblioteca 719 Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. III. Excursiones por los alrededores de Granada.—I9I1. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. IV. Excursiones por los alrededores de Zaragoza.—I9II. Navàs, Longinos.—Hémérobúdes nouveaux du Japon (Neurop- tera). —I9IO. Navàs, Longinos.—lInsectos Neurópteros nuevos o poco cono- cidos. —1912. Navàs, Longinos.—lInstructions pour récolter et préserver les insectes. —Louvain, I9II. Navàs, S. J., R. P. Longinos.—Notas geológicas. II. La cueva de la Sima en Ricla (Zaragoza).—1903. Navàs, S. J., R. P. Longinos.—Notas geológicas. I. La cueva de Maderuela en Vera (provincia de Zaragoza).—1900. Navàs, Longinos.—Les Rhaphidides (insectes névroptères du Musée de Paris).—1909. Navàs, Longinos.—Líquenes de las islas Azores.—1909. Navàs, S. J., Longinos.—Notas liquenológicas. Los Cladio- nàceos de Espafia. —I904. Navàs, Longinos.—Congreso de Madrid. Mirmeleónidos (Ins. Neur.) de la fauna ibérica. — Insectos —Neurópteros. — Fósiles nuevos. — Nuevo Mirmeleónido (Ins. Neur.) de la fauna europea. — 1913. Navàs, Longinos.—Mis excursiones por el extranjero en el verano de 1912.—I913. Navàs, Longinos.—Myrméléonides (Ins. Neur.).—I911-1912. Navàs, Longinos.—Myrméléonides (Ins. Névr.) nouveaux de Syrie. —I914. Navàs, Longinos.—Myrméléonides (Ins. Névr.) nouveaux ou critiques. —1913-14. Navàs, Longinos.—Myrméléonides nouveaux de l'Extrème- Orient (Neuroptera). —I912. Navàs, Longinos.—Némentéride (Neur.) nouveau. Navàs, Longinos.—Neuróptera asiàtica (1.2 serie).—I913. Navàs, Longinos.—Neuroptera Fam. Dilaridae.—1914. Navós, Lon uins .—Neuroptera nova Africa.—I916. Navàs, Lon so8o .—Neuroptera nova Americana. —I916. Navàs, Lo nsgomin .—Neuroptera quaedam ex Japonia et pro- mixis regionibus recensuit.—1916. Navàs, Longinos .—Neurópteros chilenos.—I911. Navàs, Longinos.—Neurópteros de la Tripolitana (2.2 serie). — I914. Na a SE , Longinos.—Neurópteros del Brasil recogidos por el R. P. Joaquín de Silva Tavares, S. J.—I916. Navós, Longinos.—Notas entomológicas. XI. Neurópteros del Moncayo (Zaragoza).—I914. 720 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Navóús, Longinos.—Notas entomológicas. X. Neurópteros de Mallorca. —I914. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. XI. Neurópteros del Moncayo (Zaragoza).—1914. Navàs. Longinos.—Neurópteros nuevos de Africa.—I914. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos de Espafia (1.2 serie). — Zaragoza, 1914. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos de Espafia (2.2 serie). — Zaragoza, 1916. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos o poco conocidos (2.2 serie). —I914. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos o poco conocidos (32 serie). —I914. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos o poco conocidos (4.2 serie). —1915. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos o poco conocidos (5.3 serie). —I915. Navàs, Longinos.—Neurópteros nuevos o poco conocidos (VIII serie). —Barcelona, 1917. Navàs, Longinos.—Neurotteri Planipenni.—Napoli, 1914. Navàs, Longinos.—Névroptères' de Berberie.—1913. Navàs, Longinos.—Névroptères de l'Indo-Chine.—1914. Navàs, Longinos.—Névroptères du Japon recueillis par M. Edne Gallois.—191 3. Navàs, Longinos.—Nèvroptères de l'Amérique du Nord.— Navàs, Lo nginos.—Névroptères nouveaux de l'Amérique du Nord. Hémérobides.-—1913. Navàs, Longinos. — Névroptères nouveaux de l'Extreme Orient. I9II. Navàs, Longinos.—Névroptères nouveaux de l'Orient.— 1916. Navàs, Longinos.—Nèvroptères nouveaux du Zambèze. Navàs, Longinos.—Notas entomológicas. I, 18890, X, 1902, XI, 1903. Navàs, Longinos.—Nota sobre el Dilar Parthenopaeus Costa. — 1909. Navàs, Longinos.—Notas sobre Neurópteros del Museo de Múnich. —IgII. Navàs, Longinos.—Notas sobre Rafídidos (Ins. Neur.).—Za- ragoza, 1915. Navàs, Longinos.—Notas zoológicas. —1907. Navàs, Longinos.—Notes sur quelques Névroptères.—I9II. Navàs, Longinos.—Notes sur quelques Névroptères. —1912. Navàs, Longinos.—Notes sur quelques Névroptères. —1913. Navàs, Longinos.—Notes sur quelques Névroptères d'Afrique. —I912. Biblioteca 721 Navàs, Longinos.—Notes sur quelques Névroptères du Congo Belge.—1913. Navàs, Longinos.—Nouvelles formes de Chrysopides (Ins. Nevr.) de France.—Paris, I9II. Navàs, Longinos.—Osmilides exotiques (insectes névroptères nouveaux). —I9IO. Navàs, Longinos.—Panorpides nouveaux du Japon.—1909. Navàs, Longinos.—pParticularidaGes sabre las alas de los in- sectos. —I9I5. Navàs, Longinos.—Perlinos (Ins. Neur.) de Espafia.—1910. Navàs, Longinos.—Plantas editae a Carolo Pau.—1907. Navàs, Longinos.—pProgresos realizados por las Ciencias Natu- rales en Espafia durante el siglo XX.—I9I0. Navóús, Longinos.—Quelques Mantispides (insectes Névroptères) du Musée Zoologique de l'Académie Impériale des Sciences St.-Pe- tersburg. Navàs, Longinos.—Quelques Névroptères du Tunisie recueillis par le Dr. Théodose StercE.—1915. Navàs, Longinos.—Quelques Névroptères du Sahara Français. —1913. Navàs, Longinos.—Reglas de nomenclatura botànica propues- tas en el Congreso de Viena de 1905.—I907. Navàs, Longinos.—Resefia científica de Historia Natural. — I9I4. Navàs, Longinos.—Resefia científica de Historia Natural. — I9I5. Navàs, Longinos.—Resefia científica de Historia Natural. — I9I6. Navàs, Longinos.—Sinopsis de los Líquenes de las islas de Madera. Navàs, Longin os.—Sobre falsos fósiles.—1909. Navàs, Longinos.—Sócidos (Ins. Neur.) de Espafia nuevos. — Madrid, 1914. Navàs, Longinos.—Sur quelques Névroptères de Saint-Nazaire (Loire inférieure) et voisinages. —Paris. Navós, Longinos.—Sur quelques insectes Névroptères de Saint- Nazaire (Loire inférieure) et environs (2, série).— Paris. Navàs, Longinos.—Tres Neurópteros de Montserrat.—1910. Navàs, Longinos .—Tricópteros de Aragón. —Zaragoza, 19106. Navàs, Longinos .—Tricópteros nuevos. —1907. Navàs, Longinos.—Tricópteros nuevos de Espafia.—1916. Navàs, Longinos.—Tricópteros nuevos de Espafia (1.2 serie). — 1915. Navàs, Longinos .—Tricópteros nuevos de Espafia (2.2 serie). — 1916. ————ççççççcçccçcççccçcçsçsnç sc 722 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Navàs, Longinos.—Trois Myrméléonides (Nevr.) nouveaux de l'Afrique. Navàs, Longinos.—Visita a San Esteban de Litera (Huesca). —I913. Nobre, Augusto .—Moluscos de Portugal. I. Moluscos terrestres, fluviales e das aguas salobras.—Lisboa, 1915. Note relative aux rapports scientifiques publiés aux frais du Gou- vernement belge.—Anvers, 1902. Obermaier, Hugo .—Los glaciares cuaternarios de Sierra Ne- vada. —Madrid, 1916. Obermaier, Hugo, y Carandell, Juan .—Los glaciares cuaternarios de la Sierra de Guadarrama. —Madrid, 1917. Orueta, Domingo de .—Estudio geológico y petrogràfico de la Serranía de Ronda.—Madrid, 1917. PacEard, Afheus. S.—Tex-boot of Entomology including the anatomy, phisiology, embryology and metamorphoses of anatomy, Insects, for use in agricultural and technicaschool and colleges. Asvvell as by mvoEing entomologist. —Norvvood. Palacios, Pedro .—Descripción física, geológica y agrológica de la provincia de Soria. (Memorias de la Comisión del Mapa geo- lógico de Espafia, —Madrid, 1890. Palau Vera, Joan.—Resum de Geografia d'Amèrica. —Barce- lona. Pan, Ismael de, y Vernert, Pa ul .—Datos para la crono- logía del arte rupestre del oriente de Espafia. —Madrid, 1917. Parlatore, Filipino.—Plantae novae vel minus opuscalis di- versis olim descriptae.—Parisiis, 1842. Picquenard, C. A .—Les limites de l'espèce en lichenologie. Pifia de Rubíes, S.—Litoquímica de la sierra Ralpal- RazansEy. — Madrid, 1916. Pons e Irureta, Enrique .—Moriología externa del Brachio- soma vessiculosum. —Pamplona, 1912. Pruvot, Georges .—Contribution à l'étude des larves de Diptè- res trouvées dans le corps humain.—Paris, 1882. Pruvot, G.—I. Recherches anatomiques et Morphologiques sur le système nerveux des Annélides polychètes. —I. Propositions don- nées par la Faculté.—Paris, 1885. Pruvot, M. G.—Sur la formation des stolons chez les Syllidiens. — Paris, 1889. Pruvot, M. G.—Sur la régénération des parties amputées compa- rées à la stolonisation normale chez les 4Syllidéss. —Paris, 1890. Pruvot, M. G.—Sur le prétendu appareil circulaire et les organes génitaux des Néomeniées. —Paris, 1890. Pruvot, M. G. — Sur les modifications et le róle des organes segmentaires des Syllidiens, à l'époque de la réproduction. — Paris, 1902. Biblioteca ç LS) 195) Pruvot, M. G.—Sur le système nerveux des Euniciens.—Pa- TIS, 1884. Pruvot, M. G.—Sur le système nerveux et la classification des Phillodociens.—Paris, 1883. Pruvot, M. G .—Sur l'évolution des formations des stoloniales chez les Syllidiens. —Paris, 1902. Pujiula, Jaime .—Dispositivo sencillo para observar fototaxis. — 1916. Pujiula, Jaime.—La provocación de raíces adherentes de 4He- dera helixs L. çes efecto del heliotropismo o tigmotropismo2 —1916. Pujiula, Jaime .—Mús sobre la teoría de los estatoliitos vegeta- les.—I915. Pujiula, Jaime .—Nuevos datos sobre cristaloides intranuclea- res en Pinguicula grandiflora.—1916. Racovitza, E. G.—Anoplocopea Hanseni n. g. n. sp. ISopode marin de Corse et les affinités des Spharomiens cavernicoles. —Paris, 1908. Racovitza, E. G.—A Summary of general observation in the Spontig and movements of vvhales. —VVashington, 1904. Racovitza, E. G.—Expeditiones antarctica Belgiana. —Buca- reSCi, I9OI, Racovitza, E. G.—Ischyremene Lacazei n. g. n. sp. Isopode Meditérraneen de la famille des Spharomidés.—Paris, 1908. Racovitza, E. G.—Lobe céphalique et l'encéphale des Anné- lides polychètes.—-Paris. Racovitza, E.— G .—Note sur le grand serpent de mer Megophias (Rafinesque). A propos d'une observation de M. Lagrésille, faite en 1898 dans les mers du TonEin.—Lille, 1902. Racovitza, E. G.—Notes de Biologie. III. Mceurs et féconda- tion de la Rossia macrosoma. —Paris. Racovitza, E. G.—Presqu'ile des BalEans.—Paris, 1891. Racovitza, E. G .—Presqu'ile des BalEans.—Paris, 1892. Racovitza, E. G.—Presqu'ile des BalEans.—Paris, 1893. Racovitza, E. G.—Proidotea Haugi n. g, n. sp. Isopode Oligo- cène de Roumanie et les Mesidoteini nouvelle sous-famille des Ido- theidae .—Fontenay, I9IO. Racovitza, E. G.—Sur l'accouplement de quelques Céphalo- podes, Sepiola Rondeletii (Leach), Rossia macrosoma (Ch.) et Octo- pus vulgaris (Lam.).—Paris, 1894. Racovitza, E. G.—Sur la Micronereis variegata (Claparède).—- Paris, 1893. Racovitza, E. G .—Sur le ròle des Amibocytes chez les Anné- lides polychestes. —Paris, 1895. Racovitza, E. G.—fTyphlocirolana Moraguesi n. g. n. sp. Iso- pode aquatique cavernicole des grottes du Drach (Baléares).--- Noisy-le-Grand, 1905. 724 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Reccent and tertiary. I. Pliocene, plostosone and recent H. B. VVoodvvard, Reporter. Reportes of the british sub-committees on classification and no- menclature. Second edition. International geological Congress.— 1888. Reportes of sub-committees appointed by the american Committee from its Ovn number assisted by-associates, for the fourth session of the Congress to be helds in London Setember 17.—18883. Réunion extraordinaire de la Société Géologique.—Valence, 1910. Réunion extraordinarie dans les Pyrénées Occidentales:—I906. Rioja, Jos é.—Datos para el conocimiento de la fauna de Anélidos poliquetos del Cantàbrico.—Madrid, 1917. Rodrigez Rosillo, Abilio.—Contribución al conocimiento de los Celentéreos espafioles, en particular de los Sertulàridos de la Estación de Biología Marina de Santander. —Madrid, 1914. Rolland, Léon.—Atlas des Champignons de France, Suisse et Belgique.—Paris, 1910. Súnchez Lozano, Rafael .—Descripción física, geológica y minera de la provincia de Logrofio (Men. Comis. Mapa Geol. Esp.). — Madrid, 1894. San Miguel, Maximin o .—Datos para la Estratigrafía de Mont- juich.—I911. San Miguel, Maximin o .—Las costas de la provincia de Huelva y sus variaciones en el período histórico. —I915. San Miguel, Maximino .—Nota sobre algunas rocas de San Andrés de Llavaneras (Barcelona). —Barcelona, 1917. San Miguel, Maximin o .—Origen y formación de los magmas eruptivos. —Barcelona, 1916. San Miguel, Maximin o .—Rocas de la garganta del Ter entre el Pastora y Susqueda. —Barcelona, 1916. Sennen.—Listes des plantes observées aux alentours d'Igualada par D. Ramón Queralt Gili, précédées de la liste des principales espè- ces adventives naturalisées autour de Barcelone. Sennen, Le Frère.—Note sur la flore de Benicarló, Pefiíscola, Santa Magdalena, etc., de la province de Castellón de la Plana. Sennen, Le Frère .—Nouveautés pour la future Flora hispanica. Sennen.—Plantas de los alrededores de Igualada recogidas por D. Ramón Queralt. Sennen, Le Frère.—Plantes. d'Espagne. Sennen, Le Frère .—Plantes d'Espagne. Notes et diagnoses. Sennen, Le Frère .—Plantes d'Espagne. Notes et diagnoses. 4 notes. Steenstrup, E. J. V .—Overfladevandets Varmegrand, Salt- maengde og Fra: ve i Atlanterhavat paa c. 590 Nord. —Brede, 1875. Stejneger, Leonhard.—A Nev Gecloid Lizard the Philip- pine Islands.—VVashington, 1907. Biblioteca 725 Stejneger, Leonhard.—A Nev species of Flying Lizard from the Philippine Islands.—VVashington, 1908. Stejneger, Leonhard.—Tvo nev Species of Toads from the Philippines. —VVashington, 1908. Suess, Ed. —Das Antlitz der Erde (La face de la Terre). Traduc- ción de Margerie, Emmanuel de. Tarré, Emili.—Nostres bèsties: El Senglar.—Barcelona, 1915. Tarré, Emili.—Nostres bèsties: El Toixó.—Barcelona, 1917. Tarré, Emili.—Nostres bèsties: La Llebre. —Barcelona, 1917. Tarruella, J.—Higiene de l'alimentació. —Barcelona, 1917. Terrades, Este ve .—Els elements discrets de la matèria i la radiació. —Barcelona. Terremotos de Andalucía. Informe de la Comisión nombrada para su estudio en 7 de Marzo de 1885.—Madrid, 1885. T he vvorE of the internacional Congress of geologists and of its com- mitees. —1886. Torralbas, Federico .—Contribución al estudio de los Crus- túceos de Cuba. —Habana, 1917. T vent y seventh Annual Report of the Department of ParEs and Boulevards of the City of Detroit.—Detroit, 1916. Van Beneden, P. J.—Un mot sur le Squale Pélerin. Vega del Sella, Conde de la .—Paleolítico de cueto de la Mina. —Madrid, 1916. Vidal, Luis Mariano .—La Ífaz de la tierra en Catalufia durante varias épocas geológicas.—1916. Villar, Emilio H. del.—Archivo geogràfico de la Península Ibérica. —Barcelona, 1916. VVernert, Pa ul.—Representaciones de antepasados en el arte paleolítico.—Madrid, 1916. VVoodmard, B. B.—The Life of the Mollusca. —London, 1913. Zulueta, A. de.—Note préliminaire sur la famille des Lamip- pidae. Copepodes parasites des Alcyonaires. —Fontenay, 1908. i fes I MN L te 4 I . I - I i dl Ma he TL a ap ap VU oca dela may ai pd a APP Pou Ràne Usa) i iaia NENS ala MU ale Morir eds ENTITATS Il PUBLICACIONS AMB QUI TÉ ESTABLERT CANVI LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA Alemanya Berlín. — Archiv fúr Naturgeschichte. Berliner Entomologische Gesellschaft. Deutsche Entomologische Gesellschaft. Deutsche Geologische Gesellschaft. Gesellschait Naturforchender Freunde. Institut fúr Meerestunde und Ozeanographisches Museum. Rònigl. Bibliotecx. Museum fúr NaturEunde. MuseumsEunde (R. Rotschau). Naturae Novitates. Ornithologische Monatsberichte. Reichsamt des Inneren. Zoologischer Museum. Bvaunschueig. — Archiv fúr Anthropologie. Bvemen. — Naturvvissenschaftlichen Verein. Cóln a/Rh. — Museum fúr Naturtunde. Dahlem. — Entomologisches Museum. FR. Botanischer Garten und Botanisches Museum. Dvesden. — Entomologischer Verein. Rgl. Museum fúr NaturEunde. Frantfurt a/M. — Deutsche Malatozoologische Gesellschaft. Entomologischer Zeitschriít. Zoologischer Beobachter. Senctenbergisches Museum. Hamburg. — Naturhistorisches Museum. Naturvvissentschaítlichen Verein. Helgoland. — Biologische Anstalt aufí Helgoland. Jena. — Botanisches Zentralblatt. Ergebnisse und Fortschritte der Zoologie. 728 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Rarvlsvuhe. — Allgemeine Botanische Zeitung. Archiv fur ProtistenEunde. Xiel. — Rommission zur VVissenschaftlichen Untersuchung der Deut- schen Meere. Leipzig. — Geologische Rundschau. Geologisches Zentrablatt. Zeitschriít fúr Rristallographie und Mineralogie. Zeitschriít fúr VVissenschaftlichen Zoologie. Zoologischer Anzeiger. Neudamm. — Fischerei Zeitung (E. VValter). N'uurnberg. — Naturhistorische Gesellschaft. Plòn in Holstein. — Archiv fúr Hydrobiologie und Planttonicunde. Biologische Station zu Plón. Stutlgart. — Blàtter fur Aquarien und TerrarienEunde (VV. VVolterstoff). Internationalen Entomologen Verein. Anglaterra Belfast. — Natural History and Phisical Society. Bivmingham. — The Journal of Malacology. Bvistol. — Bristol Museum. Cambridge. — Cambridge Philosophical Society. Croydon. — Croydon Scientific and Natural History Society. Dublin. — Royal Dublin Society. Royal Irish Society. Edinburgh. — Royal Phisical Society. Glasgou. — Natural History Society. Leeds. — Conchological Society of Great Britain and Ireland. YorÈshire Naturalist's Union. Liverpool. — Liverpool Geological Survey. London. — Annals of Botany. Antropological Institute. Botanical Miscellany (Hooler's Journal of Botany). British Museum of Natural History. British Ornithological Club. Bureau of British Marine Biology. Entomological Society. Geological Society. Journal of Botany. Linnean Society. Royal Botanical Gardens. Royal Microscopical Society. Royal Society. The Botanical Magazine. Zoological Record. Zoological Society. Entitats i publicacions 729 Manchester. — Manchester Museum. Museums Association. Plymouth. — Marine Biological Association of the United Ringdom. Argelia Bone. — Académie d'Hippone. Argentina Buenos Aives. — Ministerio de Agricultura. Museo de la Plata. Museo Nacional. Sociedad Científica Argentina. Cóvdoba. — Academia Nacional de Ciencias. Australia A delaide. — Botanic Garden. Royal Society of South Australia. Bvisbane. — Queensland Museum. Melbourne. — National Museum. Royal Society of Victoria. South Pevth. — VVest Australian Natural History Society. Sydney. — Australian Museum. Linnean Society of Nevv South VVales. Royal Society of Queensland. Sydney. — Department of Mines and Agriculture. Royal Society of Nevv South VVales. Hobart, — Royal Society of Tasmania. Austria Rvahau. — Altademie der VVissenschaíten. Lemberg. — Naturforscher-Gesellschaít dRoperniEus. Sarajevo. — Bosnisch-Herzegovinisch Landes-Museum. Tviest. — Zoologischer Station. Vien. — FE. Alademie der VVissenschaíten. Abteilung 1 R. E. Naturistorische Hof Museum. FE. E. Zoologischer Botanischer Gesellschaít. Zoologischer Institut der Universitat. Belgiea Bvuxelles. — Jardin Botanique de l'Etat. Société Belgue de Géologie, Paléontologie et Hydrologie. 48 730 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Société Entomologique de Belgique. Société Royale Botanique de Belgique. Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique. Brasil Pavd. — Museo Paraense. Río de Janeiro. — Jardín Botànico. Museo Nacional. Sao Paulo. — Commisao Geographica e Geologica. Horto Botanico. Museu Paulista. Sociedade Scientifica. Canadà Halifax. — Nova Scotia Institut of Natural Sciencie. Montreal. — Montreal Botanic Garden. Ottavva. — Canadian Museum. Geological and Natural History Survey. Royal Society of Canada. Tovonto. — Canadian Institute. Entomological Society. University of Toronto. Congo Belga Mayunba. — Musée du Congo. Costa Rica San José. — Instituto Físico Geogrúfico Natural de Costa Rica. Museo Nacional de San José. Cuba La Habana. — Academia de Ciencias Físicas y Naturales. Instituto de Segunda Ensefianza. Dinamarca Fopenhague. — Conseil permanent international pour l'exploration de la mer. Société Botanique. Société Entomologique. Entitats i publicacions 731 Ecuador Guayaquil. — Biblioteca Municipal. Egipte El Catro. — Institut Egyptien. Société Entomologique d'Egypte. Espanya Barcelona. — Arxiu Municipal. Arxiu Provincial. Biblioteca de Catalunya. Biblioteca Universitaria. Consell de Pedagogia. Centre Excursionista de Catalunya. Facultat de Ciències Natutals. Institució Catalana d'Història Natural. Institut d'Estudis Catalans. Real Academia de Ciencias y Artes. Sección de Barcelona de la Real Sociedad espafiola de Historia Natural. Cambrils. — Biblioteca del Parc Samà. Girona. — Excm. Ajuntament. Excma. Diputació Provincial. Lleida. — Excm. Ajuntament. Excma. Diputació Provincial. Madrid. — Asociación espafiola para el Progreso de las Ciencias. Biblioteca del Congreso. Biblioteca del Palacio del Senado. Biblioteca Municipal. Biblioteca Nacional. Biblioteca Real. Dirección general de Navegación y Pesca. Facultad de Ciencias Naturales. Instituto geológico de Espafia. Instituto Oceanogréfico espafiol. Junta para Ampliación de Estudios e Investigaciones científicas. Lab.e invest. biol. de la Universidad. Ministerio de Instrucción Pública y Bellas Artes. Museo Nacional de Ciencias Naturales. Real Academia de Ciencias exactas, físicas y naturales. Real Academia de la Historia. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. 732 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona Real Sociedad Geogrífica. Residencia de Estudiantes. Palma de Mallorca. — Biblioteca Municipal. Estación de Biología Marina. San Sebastiàn. — Sociedad de Oceanografía (Lib. Baroja). Santander, — Estación de Biología Marina. Tarragona. — Excm. Ajuntament. Excma. Diputació Provincial. Tortosa. — Observatorio del Ebro. Valencia. — Instituto espafiol de Hidrobiología. Zavagoza. — Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Estats Units Austin, Tex. — Geological Survey of Texas. Baltimore, Mar. — John HopEins University. Maryland Geological Survey. Bevheley, Cal. — University of California. Boston, Mass. — American Academy of Arts and Sciences. Boston Society of Natural History. The Nautilus. Broohlyn, N. Y. — Museum of the Broollyn Institute of Arts and Sciences. Buffalo. — Society of Natural Sciences. e Cambridge. — Museum of Zoology of Harvard College. Chapel Hill, N. C. — Elisha Mitchell Scientific Society Chicago, Il. — Academy of Sciences. Field Museum of Natural History. University. Cincinnati, Ohio. — Cincinnati Society of Natural History. Davenport, Iovva. — Davenport Academy of Natural Sciences. Denver, Col. — Colorado Scientific Society. Detroit. — Geological Survey of Michigan. Indiannopolis. — Geological Survey of Indiana. Indiana Academy of Sciences. Laumvence, Fans. — University of Ransas. Madison, V/is. — VVisconsin Academy of Sciences. VVisconsin Geological and Natural History Survey. Mammoth Hot Springs, VVyom. — Yellovrstone Parl Association. Miluvauhtee, Vis. — Public Museum o0í the City of Milxvautee. VVisconsin Natural History Society. Minneapolis, Minn. — Minnesota Academy of Natural : Sciences. Missoula, Mont. — University of Montana. Neto Orleans. — Botanical Garden. Museum of Natural History. University of Lousiana. Entitats i publications 733 Neu Yort. — American Museum of Natural History. Botanical Garden. Nev Yorl Academy of Sciences. The American Naturalist. Zoological Society. Philadelphia. — Academy of Natural Sciences. American Journal of Conchology. University of Pennsylvania. Pittsburg. — Carnegie Museum. Povtland, Main. — Portland Society of Natural History. Saint Louis. — Missouri Botanical Garden. Museum of Sciences. San Diego, Cal. — VVest American Scientist. San Francisco, Cal. — California Academy of Natural Sciences. Museum of Natural History. Sprinfield, III. — Geological Survey of lllinois. Mass. — Museum of Natural History, University. — Geological Survey of Alabama. Urbana. — Tllinois State Laboratory of Natural History. University of Illinois. Vashington. — Carnegie Institute. Dept. of Marine biology, Carnegie Inst. Smithsonian Institution. U. S. Department of Agriculture, Ornithology and Mammalogy. U. S. Geological Survey. U. S. National Museum. Filipinas Manila. — Departement of the Interior. França Abbeville. — Société d'Emulation d'Abbeville. Amiens. — Société linnéenne du Nord de la France. Angers. — Société d'Etudes scientifiques d'Angers. Aycachon. — Société scientifique et Station zoologique d'Arcachon, Autun. — Société d'Histoire Naturelle. Banyuls-sur-mer. — Laboratoire Arago. Beziers. — Société d'Etudes des Sciences Naturelles. Boulogne-sur-mer. — Société Académique de l'arrondissement. Station aquicole. Bordeaux. — Société linnéenne. Société océanographique du golíe de Gascogne. Caen. — Société linnéenne de Normandie. 734 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Carcassonne. — Société d'Etudes scientifiques de l'Aude. Concarneau. — Station Zoologique. Cnàlons-sur-Saone. — Société des Sciences Naturelles de Saone-et- Loire. Dax. — Société de Borda. Dijon. — Académie des Sciences. La Rochelle. — Académie des Belles-Letres, Sciences et Arts. Le Mans. — Académie Internationale de Géographie Botanique. Lyon. — Société Botanique. Société linnéenne. Macon. — Société d'Histoire Naturelle de Macon. Marseille. — Musée Colonial. Musée d'Histoire Naturelle. Société Scientifique et Industrielle. Montpellier. — Société d'Horticulture et d'Histoire Naturelle de l'He- rault. Nantes. — Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. Nice. — Société des Naturalistes des Alpes-Maritimes. Nimes. — Société d'Etudes des Sciences Naturelles. Ovléans. — Société française d'Ornithologie. París. — Académie des Sciences. Archives de Zoologie expérimentale et générale. Journal de Botanique. Journal de Conchyliologie. La Feuille des Jeunes Naturalistes. Le Jardin, journal bi-mensuel. Ministère d'Instruction Publique. Museum d'Histoire Naturelle. Revue critique de Paleozoologic. Revue générale de Botanique. Société Botanique de France. Société Entomologique de France. Société française de Minéralogie. Société Géologique de France. Société linnéenne. Société Nationale d'Horticulture de France. Société Zoologique de France. Pevpignan. — Société Scientifique et Litiéraire des Pyrénées Orientales. Rouen. — Société des Amis des Sciences Naturelles. Toulon. — Académie du Var. Toulouse. — Académie des Sciences. Revue des Pyrénées. Société d'Histoire Naturelle. Université. Uzes. — Miscellanea Entomologica. Entitats i publicacions NI o a Havai Honolulu. — Bernice Pauahi Bishop Museum. Holanda Amsterdam. — Académie Rovyale. FoninElijE Zoologisch Genootschap eNatura Artis Ma- gistra), Gvoninguen. — NatuurEundig Genootschap. Haarlem. — Musée Teyler. Société Neerlandaise des Sciences. Leiden. — Nederlandsche DierEundige Vereeniging. Rijls Herbarium. India Anglesa Calcutta. — Asiatic Society of Bengal. Geological Survey of India. Indian Museum. Ceylan. — Colombo Museum. Royal Botanic Gardens Paradeniya. Madvas. — Madras Government Museum. India Holandesa Batavia. — Batavian Society 0Í Arts and Sciences. Buitenzovg. — Jardin Botanique de l'Etat. Italia Aciveale. — Reale Academia di Scienza. R. Stazione Sperimentale di Agrumicultura e Frutticultura. Aosta. — Societé de la flore Valdotaine. Bologna. — Rivista italiana de Ornitologia. Catanta. — Reale Academia Gioenia. Fivenze. — Monitore Zoologico Italiano. R. Società toscana di Orticoltura. R. Stazione di Entomolog:a Agraria Redia. Società botanica Italiana. Società Entomologica Italiana. Genova. — Musei di Zoologia della R. Università. Museo Civico di Storia Naturale. Società ligurica di Scienze naturali e geografiche. Milano. — Società italiana di Scienze Naturali. Modena. — Società dei Naturalisti. 736 Junta de Quiències Natuvals de Barcelona Napoli. — Museo Zoologico della R. Università. Orto Botanico della R. Università. R. Accademia delle Scienze fisiche e matematiche. Società di Naturalisti. Stazione Zoologica. Palevmo. — II Naturalisti Siciliano. R. Accademia di Scienze. R. Istituto Botanico. R. Orto Botanico ed Giardino Coloniale. Società Siciliana di Scienze Naturali. Pisa. — Società Malacologica Italiana. Società Toscana di Scienze naturali. Portici. — Laboratorio di Zoologia generale ed agraria. Roma. — Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. R. Accademia dei Lincei. R. Comitato geologico italiano. R. Comitato Talasscgrafico Italiano. Società Italiana per il Progreso delle Scienze. Società Malacologica Italiana. Società Zoologica Italiana. Rovereto. — Museo Civico. Siena. — Rivista Italiana di Scienze Naturali. Tovino. — Club Alpino Italiano. Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Università. R. Accademia delle Scienze. Jamaica FRingstoiun. — Botanical Department of Jamaica. Japon Sapporo. — Sapporo Natural History Society. Toiyo. — Annotationes Zoologicae Japonenses. Toliyo Botanical Society. Imperial University of Japan. Malacca Singapoore. — Botanic Gardens. Mejic México. — Instituto Geológico de México. Museo de Historia Natural. Sociedad Mexicana de Historia Natural. Sociedad científica çAntonio Alzates. Entitats i publicacions Mónaco Mónaco. — Institut Océanographique. Noruega Bevgen. — Bergens Museum Aarborg. Christiania. — Forhandliger i Videnstabs-SelsEabet i Christiania. VidensEap Belsipa i Christiania. Slavanger. — Stavanger Museum. Tromsoe. — Tromsoe Museum. Nova Zelandia AucRland. — AucEland Institute. Vellington. — Colonial Museum. Dominion Museum. Nevv Zeeland Institute. Perú Lima. — Sociedad de Geografía. Portugal Braga. — Sociedade Broteriana. Lisboa. — Academia das Sciencias. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. Société Portugaise des Sciences Naturelles. Russia Ehaterinoslau. — Société ouralienne des Sciences Naturelles. Helsingfors. — Finsta Vetenstaps Societaten. Societas pro Fauna et Flora Fennica. Rieuy. — Société des Naturalistes de Rievv. Petrogrado. — Académie Impériale des Sciences, Jardin Impérial Botanique. Revue russe d'Entomologie. Tiflis. — Jardin Botanique de Tiflis. RauEasische Museum. San Salvador San Salvador. — Museo Nacional. 738 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Sueeia Estochholm. — Entomologische Tidstriit, Entomoligista Fòreningen. FR. Svensta Vetensiap-Academie. Upsala. — Geological Institution oí the University. Suissa Aavau. — Argovische Naturíorschende Gesellschaít. Bemn. — Naturforschende Gesellschaft. Société Entomologique Suisse. Genève. — Institut National Genévois. Museum d'Histoire Naturelle. Société Botanique de Genève. Société Géologique Suisse. Lausanne. — Société Vaudoise des Sciences Naturelles. Lugano. — Società Ticinense di Scienze Naturali. Neuchàtel. — Société neuchateloise des Sciences Naturelles. Saint-Gall. — St.-Gallische Naturvvissenschatlichen Gesellschaft. Schafjhouse. — Schvveiserische Entomologische Gessellschaíit. Zurich. — Societas Entomologica. Ungria Budapest. — Magyar Ornithologie Rozpont Folyoirata eAquila). Museum Nationale Hungaricum. Unió Sud-Airicana Capetoiun. — South African Museum. Pietermavitzburg. — Geological Survey of Natal and Zululand. Natal Government Museum. Pvetovia. — Transvvaal Museum. Zoological Garden. Uruguay Montevideo. — Instituto de Pesca. Museo Nacional. Venezuela Caracas. — Museos Nacionales. Entitats i publicacions 739 Xile Santiago. — Deutsche VVissenschaftlichen Verein. Museo Nacional de Chile. Société Scientifique du Chili. Xina Honghong. — Botanical and Afforestation Department. 40 REGISTRE GENERAL ALFABÈTIC ERRATES INDEX D'AUTORS Edad REGISTRE GENERAL ALFABÈTIC Els noms en cursiva, es refereixen a noms tècnics, els en negreta, geogràfics, i els en VERSALETES, noms própis. (Les pàgines 1-326, pertanyen a la primera part.) Acalepha, 219. Acanthopterygit, 235. Acephala, 226. Acords presos, 25. Adhesions, 71. Agregats (Naturalistes), 26, 33. AGUILAR-AMAT (Juan), 16, 31, 86, 89, 571, 594. Ajuntament, 32, 78, 95, 98. Alayor, 596, 598. Albufera (S'), 615. Alcudia, 615. Alcyonaria, 219. Algues (SENNEN), 258. ALMERA (Jaume), 12. Amphipoda, 224. Anacanthini, 234. Andalucita, 602. ANDREU (Santiago), II, 069, 107, 205. Anfibolita, 606. Anthozoa, 219. Antipalharia, 220. Antropològica (Secció), 95. Antropomorfos, 574. Anura, 565. Aplita, 603. Aquari, 23, 27, 90. Aquilegia Paui, 622. Aquitaniense, 612. Arctia esperi, 629. Armari (insectes), 289. Armeria Fontqueri, 627. ARROYOS (A.), II. Avthvopoda, 199, 223, 301, 327. Arthrostraca, 224. Artiodàctilos, 572. Ascidiacea, 221. Asteroidea, 229. Athecae, 555. Auxiliars-tècnics, 27, 28, 30, 45, 47. Balears, 595, 615. Balena (Dipòsit al Museu), 44. Banyoles, 579. Banyuls-sur-Mer, 36, 73. Banys de Segura, 250. Barcelona, 601. BARNOLA (R. P.), II, 259. Batimetria, 216. Baloidei, 233. Batracis, 554. Batrachia, 5065. Begues, 633. Bellesguart, 6004. Bellver, 615. BELTRAN (F.), 619. BENEDICTO (Joan), 256. Besalú, 580. BIANOR (Germà), 255, 505, 600. Biblioteca, 94, 707. — botànica, 254. — de Catalunya, 41, 42. — entomològica, 280. — oceanogràfica, 200. Bibliotecari, II, 25. Binisarmenya, 500, 600. Biologia, 663. Biotita, 602, 605. BITTINI, 589. Blanes, 577. BoriLL i Maras (Jaume), 11, 69. BoriLtL 1 PicHoT (Josep M."), 11, 87. ——— cc —c—————————————————————————————— 744 Junta de Ciències Naturals de Barcelona ——————————ççççççççç—————éÉ——— BorinL 1 PocH (Artur), 16, 86, 193, 533, 588. BoniGas (Mercè), 16, 89, 301. BoHIGAS (Rosa), 16, 89, 92, 206. BoLívaR (Càndido), 12, 71, 80, 571. BOLívAR 1 URRUTIA (Ignasi), 12, 35, 71, 74, 78, 87, 110. Bordeaux, 73. BoRjaA (Joaquín), 12, 92. Boscí (Eduardo), 12, 87. Botànica (biblioteca), 254. — (Departament), 253. — descriptiva (cursos de), 250. — (Excursions), 595, 019, 033. — (Noves i Bibliografia), 680. Botànics (Serveis), 17, 24, 35, 39, ES 2l Bvachiopoda, 223. Bvyozoa, 222. BUEN (Odon de), 12. BÚUCRENDORF (Emilio), 17. CABALLERO (Artur), 11, -17,/ 69, 254, 259. CABRERA (Angel), 12, 80, 577. Cabrera (illa), 615. Calcita, 602. CALDERÓN, 240, 247. Caldas de Montbuy, 259. Calella de Llafranc, 578. Calendari lepidopterològic, 292. CALLEJA (Carles), 11-69, 97. Calycophoridae, 218. CAMBÓ, 64, 65. Càmbrico, 602. Cambrils (Parc Samà), 38, 40, 41, 589. Campanula Beltranii, 626. — —affinis, 026. CAMPS (Marquès de), II. Canvis, 727. Capses (insectes), 289. Cavabidae, 335. Cavabus vutilans, 292. Carbonífero, 602. Cardiacea, 227. Carnívoros, 573. Carnets d'identitat, 38. Carnívoros, 573. Caro, 624. Carrelares, 620. Cartagena (Herbari Munuera), 257, 201. Castellfullit, 580. Catàleg (Reptils i Batracis), 555. — (Biblioteca), 707. Catàlogo (Mamíferos), 509. Catal:logació, 283. CAZURRO (Manuel), II, 579. Centelles, 680. Cephalopoda, 228. Cevcopithecus, 503. Cervera, 285. Cesaro, 249. Chaetopoda, 221. Chelonta, 555. Chilostomata, 222. Chondvopteryeii, 233. Cicindelinae, 327. Civripedia, 224. Civir (Emília), 17, 89. Clypeastridis, 231. Cmidavia, 218. CODINA (Ascensi), 16, 30, 406, 7, 327. — (Collecció), 46, 327. — (Joaquim), 258. Coleopteva, 335. Coleòpters paleàrtics, 290. Collcerola, 604. Col-leccions (entomològiques), 288. — (Armaris), 291. Col'leccions (capses), 289. — (catalana), 293. — (conservació), 289. — (Codina), 46, 327- — (Miller), 296. — (Sagarra), 294. Col'leccions marines, 216. Collegats, 122. Comas (Màrius), 18, 43. —— a a a a I OB Registre general alfabèlic 745 Comissió de publicacions, 27. Compromissaris, 20. Comptador, II, 25. Conchacea, 227. Conerós, 200. Concurs d'auxiliars, 45, 47. — de Secretari, 55. Conferències, 694. Conservació (Col'leccions), 288. Copepoda, 223. Cordierita, 608. Corresponsals, 12, 20, 37. Costa i Muntanya Catalanes ( Ex- cursió oficial), 34, 577. Cursos del Museu, 93. — botànics, 259. — Assaigs pirocnòstics, 247. Crevettina, 224. Cristal'lografia (Laboratori), 243. Crustacea, 223. Ctenophovrae, 219. Cuadrumanos, 574. Cuarzo, 602, 603. Cubomedusae, 219. Cursos, 694, 697, 698. Cyclostomata, 223. Cyelostomi, 232. Dama dama, 592. DARDER (FE. de A.), f7: — (Geroni), I7. Decapoda, 225, 228. Delegacions, 36. DELGADO (Georges), 240. DESCATLLAR (Luis), 240. Desdentados, 571. Desinfecció (Col-leccions), 288. Desmomyaria, 232. Desmosticha, 230. Dibvanchiata, 228. Diplomorpha, 218. Diputació, 27, 32, 78, 95. Director Serveis botànics, 27. Discomedusae, 219. Discophora, 221. DURAN I VENTOSA (Ll.), 73. Echinodermata, 229. Echinoidea, 230. Embioplera, 319. Empúries, 578. Emydosauria, 557. Ensenyança, 722. Enteropneusta, 222. Entomologia (Laboratori), 279. — (Biblioteca), 280. — (Catalana), 293. — (Catal.logació), 283. — (Ordres), 284, 293. — (Recol:leccions), 285. -— (catàlegs), 301, 327. Entomostraca, 223. Ephemeroptera, 307. Epidota, 618. Epilobium (Sennen), 257. Escala (La), 578. Escoles, 38. Estellencs, 615. EscorèÈ (Salvador), 17. Espato calizo, 603. EStatut, (IOMe39, 85: Estunes (Banyoles), 580. EstTuPINA (Josep), 520. Etnogràfica (Secció), 95. Euphrasia (Sennen), 257. Euisopoda, 224. Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera, 615. — al Parc Samà (Cambrils), 589. —. botànica a Menorca, 595. — botànica als Ports de Tor- tosa, 619. — —(botàniques), 595, 619. — botàniques a Vallirana i Begues, 633. — —(entomològiques), 286. — geològiques pels voltants de Barcelona, 601. — oficial a la costa i munta- nya catalanes, 34, 577. Exposició Indústries Elèctriques, 31, 57, 64. 746 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Fabra (Observatori), 621. FALGUERA (A. de), 85. FARIGOLA (J.), 206. FAURA I SANS (ozoquerita), 248, 249. FERNANDEZ - GALIANO 6069. Festes, 701. Figueras, 585. Fjord (riu), 614. Filitas, 608. FISCHER I RUST, 248. Fluorina, 603. Forx (Agna), 285. FoLCH I GIRONA (Joaquim), 11. FONT-QUER (P.), 17, 31, 253, 256, GL1. FONTSERÉ (Eduardo), 12, 25, 607. FONT I SAGUÉ, 200. França (Corporacions), 36, 72. — (Viatge presidencial), 37. Franiturt a/M, 73, 86. Fredes, 624. FuEss, Berlín, 243. FusET (Josep), II, 25, 239. FUSTAGUERAS (Emília), 10, 89, 246. Gadoidei, 234. GALAN (Alfonso), 12, 69. Galena, 603. Gambins, 213. GANZER (J.), 244. GARCÍA INGLADA (A.), II. Garumnense, 124. GARRIGA DE GALLARDO, 258. Gastroboda, 227, 520. GAUSSEN (Cònsul), 09, III. Geologia (del Montsech), 115. Geologia (Voltants de Barcelona), 601. Geològics (Serveis), 38, 63. — (Mapa), 19. Geològica (Bibliografia), 074. Gephyrea, 221. GIBERTA, 285. Gnathostomata, 223. (GE), rerO, GOLDSCHMIDT (Goniometre), 245.. GoNi (Manuel), 17, 89. GONZÀLEZ-FRAGOSO (R.), 12, 87. GONZALEZ-PRATS (A.), II. Gvaellsia isabellae, 027. Granates, 602. GRos (Enrich), 17, 30, 89, 255. Guerra (conflicte mondial), 85, 063. Guia de les Instal'lacions, 35. Gymnolaemata, 222. Gymnobranchia, 228. Haas (Frederic), 12, 09, 131. Haplomorpha, 218. HAYECE (Dr.), 258. Hemimyaria, 232. Helvetiense, 614. Herbari, 253. — —(Benedicto), 250. — (Font-Quer), 250. -— (Dr. Llenas), 258. — — (Jiménez Munuera), 261. — (Sennen), 257, 258. — (Tremols), 256. — —(Vicioso), 257. HERNANDEZ-PACHECO (E.), 12, 69, 25/) 75- Herpetològica (Secció), 551. Herpetologia (Bibliografia), 720. Heteropoda, 228. Hieracium (Sennen), 257. Hintze, 247. Hippurites Castrot, 124. Hivudinea, 221. Holothurioidea, 221. Honoraris (Vocals), 12, 20. Horta, 603. Hydroidea, 218. Hydromedusae, 218. Hyperina, 224. Ictiogènic (Laboratori), 27. Ictiologia, 670. Illa Cabrera, 015. — de Colom, 000. Registre general alfabètic 747 Illa Mallorca, 615. Lepidòpters (disp. vert. Cat.), — Menorca, 595. 292. Illes Balears, 505, 615. Inauguració, 33, 34, 39, 69. Ensectes, 30€, 327, O20.: — (Ordres), 293. Instal'lacions i Serveis, 23. Institució Catalana d'Història Na- tural, 250, 553. Institut Botànic, 35, 36, 39, 56, 62, 64. — de Ciències, 20, 37. — Geològic, 63. — Oceanogràfic, 32, 43, 52, 63. Instituto Espafiol de Oceanogra- lia O7 Te Invernacle, 23. Invitacions, 35, 30. Isopoda, 224. JANER (I. de), 65. Jardí Botànic, 31, 35, 52, 50. Jové (Lluís), 11. Junta d'Ampliació d'Estudis, 78, 109, 670. Junta mixta, 32, 37, 50, 54. JUMELLE (Henri), 12, 69. Laboratoris, 24. — (biologia i histologia), 239. — . (botànica), 253. — (eristal'lografia i mineralo- gia), 243. — (entomologia), 279. La Cenia, 619. La Censola, 630. Lacertidia, 557. La Mesquida, 508. Laemodipoda, 224. Lamellibranchiata, 220. LASARTE (José M.: de), 11. Lemur catta L. 593. Lepidopterològic (calendari), 285, 292. Lepidòpters, 629. — (catalans), 294. L'Escala, 578. Limivora, 222. Llairanc, 578. Llagostera, 578. Lleida, 118, 200, 202. LLENAS (DrI.), 254. — (Herbari), 258. — (Col:l. Molses), 258. LLoeis (Carme), 16. Lloret, 578. Líquens (Sennen), 253. — (Llenas), 253. Litologia, 216. Lophobranchiúi, 233. LozANo (Lluís), 12. Macrocheiva Ràmpfert, 592. Madreporaria, 220. Madrid, 30, 70. Mahó, 505. Malacodermata, 220. Malacologia, (col. Rosals), 193. — (Empurdà), 581. — —(Nàyades Ibéria), 131. — (Marina), 226. — (Excursions), 615. — (Balears), 615. Malacopterygii, 234. Malacostraca, 224. MALUQUER (Joaquim), 10, 20, 80, 553: — (Josep), II, 16, 35, 98, 205. — (Salvador), 16, 26, 86. Mallorca, 615. Mamífers, 571, 592, 593. Manresa, 258. Mapa geològic de Catalunya, 19. Maquetes (Secció Oceanogràfica), 216. MARIANAO 589. Marsella, 36, 73. MARTÍNEZ VARGAS, 69. ( Marquès de), 38, 748 Mas del Amat, 025. Màstic, 695. Mastològica (Secció), 509. MATA (Josefa), 17. MATEU (Francisca), 18. — (Mercè), 18, 89. MATURANA (Joan), 18. Mecopteva, 319. Mediterrani, 216. Megaloptera, 318. Melanargia (dispersió), 292. Melanargia ines, 285. Melilla (Caballero), 259. Memòria del Secretari, 81. Menorca, 595. Mentha (Sennen), 257. Mercadal, 597. Meyà, 118, 126. Micacitas, 607. Microclina, 603. Mineralogia (Laboratori), 243. — —(Voltant de Barcelona), 602. Miocè, 602. Molins de Rey, 6010. Molibdenita, 603. Mollusca, 226, 533, 581, 616, 017. Molses (Llenas), 258. — (Sennen), 258. Monaco (Institut Oceanogràfic), 30, 73. Monascidiae, 231. Monotremas, 571. Monreal del Campo, 250. Mont del Toro, 597. Montjuic, 249, 602. Montsech, 115. Montseny, 579. Montserrat, 618. Montserratina (Representació de la flora), 28. Montsià, 0621. Mormon maimon, 593. MUNUERA JIMÉNEZ. — (Herbari), 257. — (Catàleg), 261. Museu de Catalunya, 16, 23. Junta de Ciències Naturals de Barcelona Museu de Ciències Naturals, 16, o Ge lo terea, (07/01 — Martorell, 16, 52. — Nacional, 35, 36, 75, 110. Mvyopsida, 229. Mvytilacea, 227. Nanses, 213. Natantia, 223. NAVÀS (R.- P. Elonpi), m2, 199. Nàyades, 131. Necrologies, 193, 703. Nemertina, 221. Neuroptera, 310. Nucleobvanchia, 228. Nuda, 219. Numulític, 124. love) AI v Obituari, 193, 703. Observatori Fabra, 605. Oceanogràfic (Institut), 32, 43. Oceanogràfica (Biblioteca), 206. — (Secció), 205. Oceanogràfiques (Notes), 669. Oceanogràfics (Serveis), 24, 43, QI1205. Octopoda, 229. ODRIOZOLA (G. de), 553. Oegopsida, 228. Oligocè, 611. Olot, 580. Ophidia, 501. Organització (Adquisicions), 39. — (Comptes), 39. — (Ordres), 39. — (Personal), 40. — (Serveis i personal superior), 41, 42, 43, 59: Ophiuvae, 230. Ophiuroidea, 230 Opistobvanchta, 227. Ortosa, 602. Ovyetolagus, 593. Ostreacea, 226. Ozoquerita, 248. Registre geneval alfabètic 7490 Palaeobatvachus, Palaeonemertini, Palaeontina Vidali, 125. Palafrugell, 578. Palamós, 578. PALAU (Joan), 094. PALET I BARBA (D.), II. Palma, 015. PALTRE, (Josep), 17, 42. Pantopoda, 223. Papiol, 610. Paraneuroptera, 301. Parc Samà, 38, 40, 41, 589. P05. 221 Parc Zoològic, 17, 23, 31, 40, 53, 62. — (Subhasta), 42. BPARDILLO (EN 10,-24,: 37: París, 72. Pau (Carles), 12, 86, 2506. Paua maroccana Cab., 259. Pectinacea, 227. Pedralbes, 602. Pegmatita, 619. Pelecypoda, 2206. Peposaca (Anecs), 591. Perlodes Fonti, 199. — — principissa, 200. Personal tècnic i auxiliar, 16. — (nomenament), 32, 40, 41, 42, 43. Ll La — Superior (organització), 41, 43- PERTEGAS, 035. Pesca (utillatge), 313, 314. Petalosticha, 231. Phanevobvanchia, 228. Phaneroglossa, 565. Phavyngognathi, 235. Physostomi, 234. PicH (J.), 64, 05. Pirocnòstics (Assaigs), 247. Pisces, 232. Plagiostomi, 233. Planas (Las), 602. Plantes de Vallirana i 033. Platelminihes, 221. Begues, Plecobtera, 309. Plecòpteros, 199. Pleuronectoidei, 235. Pliocè, 611. Pobla (Sa), 615. Podophthalmata, 225. Polibasita, 246. Pollensa, 593. Polychaeta, 225. Polypi, 219. Polyzoa, 222. Pomatobranchia, 227. Pórfido, 604. Porto-Pí, 015. Ports de Tortosa, 015. — de Beceit, 620. PORTUSACH (A.), 10, 42. PRAT DE LA RIBA, 224, 5I. Pressupost 1917, 28, 29. Pressupost extraordinari, 32. PROSOBRANCHIA, 228. Prosopolopha jourdanaria, 285. Psocoptera, 320. Pvotocochlides, 228. Protozoa, 217. Pseudoasterophilites, 125. — —Vidali, 125. PurG 1 CADAFALCH (J.), II, 69. PUIG-GARÍ, 258. PujorL (Conrat), 258. RACONVITZA (Emil), 12, 80. Radiolaris, 217. Rajae, 233. Rapacia, 221. Recol:lector (Secció Botànica), 30. Recol'leccions (botàniques), 255. — (entomològiques), 285. — (marines), 206. Reguers, 013. Renaixement, 108. Reptilia, 555. Reptils, 554. Reus, 593. Rnaphidioptera, 313. Rhinolophus, 593. Rhizocephala, 224. 750 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Rhizopoda, 217, 317 RICHARD (Jules), 12. Rioja (José), 12, 87. ROMANÍ (A.), 12. Rosa (Sennen), 257. Rosats (Joan), 41. — (Col'lecció), 193. Roses, 5790. RossEr (C. Ch.), 86. Rubí, 611. Rubies, 118. Rubió (Coma de), 202. Rubus (Sennen), 257. . Rumiantes, 572. SAGARRA (I. de), 16, 31, 80, 89. Sala de Juntes, 28. Salix tavraconensis, 622. Salpiformis (Ascidiae), 232. Samà (Parc), 38, 40, 4I, 589. San Andrés de Palomar, 603. SANCHEZ (Antonia), 16. San Feliu de Guíxols, 578. San Feliu de Llobregat, 6095. SAN MiGuEL (Maximino), 16, 31, 86, 614. San Pedro Màrtir, 602. San Sebastià (Cap), 578. Santa Creu d'Olorde, 608. Santa Cristina de Lloret, 578. Santa Margarida (Olot), 580. Santa Maria de Meyà, 126. Santa Ponsa, 596. Saxtfraga (Sennen), 257. Schizopoda, 225. Schizonemertini, 221. Scelerodevmi, 233. Secretari general i tècnic, 16, 21, 33. 34, 35. 55. ò1, 205. Segorb, 019. Selachoidei, 233. Sellera (La) (Codina), 253. Selva (La) (plantes), 258. — (insectes), 285. SENNEN (Herbari), 253, 258, 033. — (insectes), 285. SERRADELL (Baltasar), 246. Serveis (Instal'lacions), 23. — (Plan general), 51, 61. — (Geològics), 38, 63. — — (Botànics), 17, 24, 35, 39, 43. 52, 56, 64, 9r. — marins (Oceanogràfics), 9I. Setcasas (Lleida), 200. Sienítico (pórfido), 605. Silúric, 611. Siphonophora, 218. Sismològiques (instal.lacions), 607. Societat Ginebrina, 244. SOLER (Luis), 10, 89. Sóller, 5904, 015. Spergularia (Munuera), 257. Spongiae, 217. Squamata, 557. Siomatopoda, 225. St. Joan de les Abadesses, 245. Synascidiae, 232. Tachyglossa, 229. Tecophora, 555. Tectibranchia, 227. Teleostei, 233. Terradets, 123. Terràrium, 23. Testicardines, 223. Tetrabranchia, 220. Tetracha euphratica, 292. Thaliacea, 232. Thovacica, 224. Thovacostraca, 225. Througthon and Simens, 245. Tibidabo, 601. Tomàs (Llorenç), 246, 247. Torroella de Montgrí, 578. Tortosa, 619. Tossa, 578. Tossa de Caro, 624. Toulouse, 73. Trvematodes, 221. TREMOLS (Frederic), 250. Mrias (OnIL Trichoptera, 322.. Registre general alfabètic Bi Tubicola, 222. Tunicata, 231. Turbellaria, 221. Turó Castanyer, 605. Tutton (goniòmetre), 245. Ulldecona, 619. Unionidae, 132. Universitat (Dipòsit al Museu), 44. Uvodela, 565. Utillatge (Oceanogràfic), 213, 215. Vall Cervera, 620. — de Carreteres, 620. Valldemosa, 015. VaALLÉS (Emili), 18. Vallfogona de Riucorp, 258. Vallirana, 033. Vallvidrera, 602. VAQUÉ (Josep), 17. Velellidae, 219. Vermes, 221. Vermidia, 222. Vertebrata, 232, 551, 569. Vesubiana, 602. Viatge presidencial al Migdia de França, 36, 37. ViDAL (Lluís M.9), 12, 70, I15. Vicroso (Carles), 12, 87, 257, 258. Villa Carlos, 599. Visita oficial al Parc Samà, 589. Visites, 70I. Vivàrium, 23, 90. Vocals, 1I, 25. Vulgarització, 97. VVEIssS (Alfred), 86. XIBERTA (Anton), 258. Zoantharia, 220. Zo sita, 604. Zoològic (Barcle fa, 03, 31, 40. 53, 62. BE DE RR A DIES m—————————————b——————————————————————————————————————————é————3 Pàgina, Ratlla, Diu, Deu dir, 124 574 cresta creta 125 17 filólogo fitólogo a) 1 7/ P. Vidali P. Vidali 153 7Í margatitifera margaritifera 167 19 An. lusciana An. lusoiana 186 5 parallipipedon parallelipipedon 189 25 Guadana Guadiana 282 5 troba troben 282 13 indets indrets 296 II Zyganca Z'ygaena 296 23 Obth. Amb Obth., amb 397 26 Ct. metallicum Castelnau: Ct. metallicum Castelnau. (18-09) 337 27 1) Sallei Chaudoir 1) Sallei Chaudoir, (1 d-09) 341 34 violacea Chaudoir violacea Chaudoir, (1 O) 343 I Motschulsly Motschulsti, (1-0) 343 32 Sia Siam, 364 35 2) chilensis chiliensis 371 I4 ab. Brasil, (O-1) ab. (0-1) Brasil 372 io. — ab. Sta. Inés (Ecuador. (24-32) ab. (28-39) Sta. Inés (Ecuador) 374 31 comple a completa 377 LI Chaudoir. (2-0) Chaudoir. 377 I2 Chaudoir Chaudoir, (2-0) 279 8 Be ra Beira 383 22 Dejean. (1-0) Dejean. 383 23 Fleutiaux, Fleutiuax, (1-0) 388 22 Chaudoir, Chaudoir, (0-1) 392 3 Formosa. —Ruby- Ruby- 392 22 Nhiteheadi V/niteheaudi - 398 29 oyaz. Goyaz. 403 17 Oboci, Mundame, Rameron, ObocE. Beira. 403 28 Tot Mfrica Mundame, Rameron, Beira. — iot Nírica, 420 17 . —Celebes, Borneo. Celebes, Sangi. 420 21 Sangi. —Celebes. Celebes 423 23 Goebel, Goebel, (1-0) 441 19 Madrasins Madras i 441 28 Civamosa bivamosa 443 6 Malane Malauc 443 7 malur malur, Batu, Java, Bali. 443 TE Batu, Java, Bali. —Illa Tlla 443 28 Gylleuhali Gvyllenhali 451 30 (2) (2-0) 452 I var. (Id 19) var. (1-1 9 ) Eiyto, Japó. 452 5 Fiyto, Japó. — Tohio ToHio dg es (2) (2-0) 528 2 hevatés Thèvates INDEX DARUTORS (PO 16) A. VV. — Nuevo màstic para cerrar recipientes con preparaciones en alcohol, trascos y cajas de transporte. 695. AGUILAR-AMAT (J. B. DE). — Suplemento al catàlogo de los mamíferos del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona. 571. — Visita oficial al Parc Samà de Cambrils. 589. ANDREU I BARBER (SANTIAGO). — Discurs de gràcies pronunciat en la sessió inaugural, el 28 d'Abril de 1917. 107. BiaNOR E. C. (FR.). — Quelques jours a Menorca (lles Balears). 595. BoriLt 1t PocH (A.). — La col'lecció Rosals. 193. — Mol'luscos ingressats al Museu, des del Juny de 16916. 533. —— Excursió oficial a la costa i muntanya catalanes. 577. BOHIGAS (MERCÈ) 1 SANCHEZ (A.). — Catàleg dels insectes del Museu, pertanyents als ordres: Paraneuroptera, ephemeroptera, plecoptera, neuroptera, megaloptera, rhaphidioptera, em- bioptera, mecoptera, psocoptera i trichoptera. 301. BoLívaR (C.), PACHECO (E. HERNANDEZ) I CABRERA (A.). — Mensaje del Museo Nacional de Ciencias Naturales, Madrid. 75. BoLívaR (IGNAcIo), — Carta de adhesión. 73. CABRERA (A.). — Vegi's BOoLÍVaAR (C.). 754 Junta de Ciències Naturals de Barcelona CALLEJA (DR. CARLOS). — Acción moralizadora de la vulgar.zación de las Ciencias Naturales, y apoyo que deben prestar las Corporaciones populares a dicha acción. 97. Civir (EmiLIa). — Catàleg del herbari Jiménez Munuera de la Junta de Ciències Naturals. 261. CODINA (ASCENCI). — Catàleg de ia collecció de Cicindelinae (ins. col.), dipositada al Museu de Catalunya, 327. DURAN 1 VENTOSA (LLUís). — Carta d'adhesió. 71. FoNT QUER (DR. Pius). — El departament de botànica del Museu. 253. — Excursió botànica als Ports de Tortosa. 619. GALIANO (E. FERNANDEZ). — Los estudios biológicos. 663. Haas (DR. F.). — Estudio para una monografía de las Nàyades de la Península Ibérica. 131. J. B. / P. F. — Noves Botàniques. 686. Jq. M. N. — L'estudi de l'herpetologia. 692. MALUQUER (JosEP). — Memòria del Secretari general i tècnic. 81. — Organització i increment de la secció oceanogràfica. 205. DE Excursió a les illes de Mallorca i Cabrera. 615. — Notes oceanogràfiques. 663. MALUQUER I NICOLAU (JOAQUIM). — La Secció herpetològica. 553. — Catàleg dels reptils i batracis del Museu. 555. — L'estudi de l'herpetologia. 692. Navàs (R. P. LLONGI). — Plecópteros (ins.) nuevos de Catalufia. 199. PEI. Be —Negis BP. Es PACHECO (DR. E. HERNANDEZ). — Vegi's BOLÍVAR (C.). Index d'autors 755 PARDILLO (DR. F.). — El laboratori de mineralogia i cristal'lografia del Museu. 243. R. B. — Les Ciències Naturals en les ensenyances complementàries d'extensió i vulgarització. 694. SAGARRA (IGNASI DE). — El laboratori d'entomologia del Museu. 279. SANCHEZ (ANTONIA). — Vegi's BOHIGAS (MERCÈ). SAN MIGUEL (DR. MAXIMINO). — Excursiones geológicas por los alre- dedores de Barcelona. 601. -— Bibliografía geológica. 674. SENNEN E. C. (FR.). — Note sur quelques plantes de Vallirana et du plateau de Begues. 633. VipaL (LLuís M.e). — Geología del Montsec. 115. TALLERS D'ARTS GRÀFIQUES HENRICE Ll CA CARRER DE CÒRCEGA, 348 BARCELONA 1917