i
mmMm
ailillllf
.'/,)'«-r,:7'.v!V;:;;,.j{'."j-.,:i;-í.¡h.S
íiliiiiiii
^mmm
lltiiÉli
i||i|ÍÍ|ii
ipil
^-
/^. \
BUTLLETI
DE
dialectología catalana
PUBLICAT PER LES OFICINES DEL
DICCrONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA
XI
BARCELONA
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS PALAU DE LA DIPUTACIÓ
MCMXXIII /
PC
/I!
INDEX
Págs.
W. Meyer-Lübke, Els noms de lloc en el domini de la
diócesi d'Urgell i
— Der dual im Katalanischen und Spanischen ..... 123 A. Griera, Els noms deis peixos 33
— El jou, Tarada i el Uaurar 80
— El boc de Biterna 102
Hugo Schuchart an A. Griera 109
L. Spitzer, Etimologies catalanes 119
— A propósit d'un Ilibre recent de V. García de Diego. . . 128 Bibliografía 104, 137
Paul Schuermeier, Einige Bezeichnugen für den Begriff
Hóhle in den romanischen Alpendialekten 104
Fritz Krüger, Butlletí de Dialectología Catalana. (Zeitschrift
für romanische Phüologie, xli, 711-723) 105
P. RoKSETH, La Diphtongaison en Catalán. (Romanía, xlvii,
532-46) 105
Marguerite Zweifel, Untersuchung über die Bedeutungsent-
wicklung von Langobardus-Lombardus mit besonderer Berück-
síchtigung franzósíscher Verháltnisse 107
Manual per a recerques d' etnografía de Catalunya. (Arxíu
d' Etnografía í Folklore de Catalunya, mcmxxii, 94 pp.). . . 108 C. Jaberg e G. Jud, Un Atlante linguisfico-etnografico svizzero
italiano 137
AuGusTE LoNGNON, Lcs noms de lieu de la France, leur origine,
leur signification, leurs transformations 138
Arnold Steiger, Contribución al estudio del Vocabulario del
Corbacho 139
JoAQuiM García GiRONA, Foca6w/íW'¿ íZe/ Maesír ai 140
J. Jud, Zur Geschichte der bündnerromanischen. Kirchensprache. 141
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura 141
PoMPEU Fabra, Converses filológíques 143
Glossaire des patois de la Suisse romande 147
Crónica 15^!
Impremía de la Casa Provincial de Caritat : Montalegre, 5 : Barcelona
Els noms de lloc en el domini de la diócesi d'Urgell
Uacte de consagrado i dotado de la catedral d'Urgell de l'any 8ig o Ssg, per P. Pujol, publicat en el vol. 2, ps. 92-115, de la collecció Estudis Románics, és de capital importancia per a Tin- vestigador de noms de lloc, puix conté en poc espai un material riquíssim, molt sovint de pobles encara existents, en una forma tan antiga que el reconeixement d'aquests noms de lloc és tasca essencialment mes fácil i segura que la que suposen aquells noms la forma antiga deis quals manca.
Tot seguit entraré en Texposició del tema; pero he de fer notar que, amb tot i procurar resoldre aquesta interessant qüestió filo- lógica tant com em sigui possible, prou quedaran una munió d'enig- mes la interpretado deis quals altres hauran d'empendre. De la naturalesa de la qüestió depén que en part siguin potser irresolubles.
Des del punt d'obir historie podem distingir entre noms de lloc pre-romans, romans, gótics i románics. Els noms arabios no s'estenen gaire cap al nord. No és molt fácil, naturalment, deter- minar la frontera entre els romans i els románics. Quan un nom propi, fonament del nom de lloc, procedeix de l'época romana, la cosa és clara; pero ens trobem amb dificultats ja entre els noms cristians. Majors dificultats sorgeixen amb els apeUatius que fins avui han estat usats o bé ho foren en época románica mes antiga. Des del punt de vista lingüístic no es pot resoldre si el nom de lloc fou usat ja en Tépoca llatina, 90 és, no és pot dir si pertany a l'época de les fundacions romanes o bé a una altra época mes tardana. Per aixó és precís encadenar aquest material, des del punt de vista historie, amb altre d 'altres territoris; per exemple : Toponomástica delle valli del Serchio e della Lima, de Pieri (AGlIt, Supp. 5); Bei- tráge zur Ortsnamenkunde Tirols, de Scheneller; Étude sur l'origine
But. de Dialec. I
2 W. MEYER-LÜBKE
des noms de lieux habites du Maine, de Beszard, per anomenar-ne tres solament entre els possibles.
Com que totes les investigacions teñen per últim fi la historia de la colonització, atenint-nos-hi dividirem el nostre treball, i així resultará mes fácil : i. Edificado, plantado o cultiu i explotado del terreny. 2. Noms de plantes. 3. Estructura del terreny. 4. Va- ria, comprenent en aquesta divisió els noms que no es poden incloure en les anteriors. 5. La llista deis noms la segura explicació deis quals no podem donar.
I. NOMS PRE-ROMANS
Abans que els romans s'establissin al territori d'Urgell, els precediren els bases (els quals, jo, com molts altres, cree ibers) i els celtes. La determinado, pero, deis noms originaris d'aquests pobles no s'ha de fer buscant-los en un diccionari base o celta i traduint-los, sino, principalment, reunint tipus, d'una manera es- pecial sufixos, que es repeteixin moltes vegades, els quals son, potser, ja transmesos des de l'antigor. Si és possible o no una tradúcelo, és qüestió secundaria.^
I. NOMS IBERIOS '-ABIS COmp. SJÍTABIS
Ordinavi (19) Ordino Kanülave (21) Canillo Alend(av)e (260) Alendo^
Altrament
Bexahe (134) Beixec
sembla ésser diferent, si la forma actual no és una modificado de *Beixo amb el sufix, que apareix, per exemple, en Villec,
1. L'abrev. CB correspon al Capbreu del Cartulari; xii a la copia del segle xii; NC al Nomenclátor de les cintats, viles i pobles de Catalunya, Bar- celona, 1 91 8.
2. Segons el NC, Pujol escñu equivocadament Alendó.
I
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL
-BITE
Karchohite (24) Carcolse Olorbite (155) Olopte Kanavita (98) K anuida
L'evolució fonética deis dos noms darrers no és molt clara. Amb Carcolse es pot comparar colze de cuhitu; pero aquest colze és encara un enigma. En Olopte es tracta que o bé després de r la h fou pronunciada intensament, i després la sonora forta esde- vingué sorda, o bé, en emmudir la r, els dos fonemes sonors esde- vingueren sords forts : comp. retre (reddere), anater (tnaddere), atu- rat (obduratus) , dissahte pron. -apie (sahhatus) : d'altra part, el base adarburu dona adapuru 'cim de Tarbre', pero amb fonament es podria pensar en un desenrotUament fonétic base. No obstant, és molt dub- tós que cap al segle xii, que és quan es pronunciava Olorbde, la cen- trada fos basca.
'-MITE
Baiamite (172) Baiande
Amb el canvi freqüent de 2> i m en el base, és possible que Baiamite procedeixi mitjangant una dissimilació de Baiavide, pero aquesta explicado no és necessária, puix que existeixen altres noms pre-romans en -mite.
'-ITA
Tavarcita (58) Tavarzda, xii, avui falta Curtizda (123) Curtiuda
La diferent manera d'escriure els dos noms en Toriginal, pero no en la copia posterior, no deixa de teñir importancia, per tal com ens ensenya que hem de comptar amb certa manera de llatinització de les escriptures.
'-EGIA
Luchaire (Étude sur les idiomes pyrénéens de la región fran- gaise, p. 152) cita Eyheregui 'lieu du moulin', Biscarreguy 'lieu de la colline', Oyereguy *lieu du bois', cf. Sauregui i Yauregia 'nom
4 W. MEYER-LÜBKE
d'une foule de localités frangaises' pour Yaune-gia} 'lieu ou reside le maitre, cháteau'. Comp.
Evegi (164) Envey Exenegia (162) Saneja Olcegia (179) Osseja
Es pot creure, amb certesa, que aquests mots ressonaren tan aviat en la boca románica, que Uur -gya fou transformat com el Uatí gya, dya. Seria possible també que la segona part fos gui (comp. Luchaire, loe. cit., 171), en el qual cas també hauríem d'afe- gir-hi
Anaugia (178) Nahuja Bar guia (136) Barguja
La forma actual del primer nom ha perdut la seva a, perqué ha estat presa per una preposició, com moltes vegades passa amb els noms de lloc (comp. Einf., 265). Demés, mostra que au no és diftong, sino que a i u son separats : anaugia.
-RR-
Andorra (16) comp. Schuchardt Bull. 8, 77.
Biterris (197) Badés, comp. Baeterris Beziers.
Ezerre (176) Err
Stirri (282) Esterri d'Aneti
Eterrito (xii) Ezerred, avui desaparegut.
Hasnur (11) Asnurri, comp. Calagurris, Seurri i altres (Hüb
ner, MLI, cu).
-LL-
Archavelle (7) Arcavell
Argolelle (13) Argolell
Nonsuuelle (139) Ansovell
Sollanello (50) Solandl
Evella (190) Ovella
Adralle (40) Adrall, comp. Adragigno (32).
I. Segurament error d'impremta per Jann-eguia.
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL 5
Mosollo (i88) Mosoll Esfolle (186) Estoll
Que no es tracta del llatí -ellus, no solament es desprén de no ésser llatina cap arrel, sino també de la final -e deis primers exemples.
'-AR
Ar ánsar (143) comp. base arantza 'punxa', llatí spinetum. Garexar (157) Greixa Munciar (142) Mussa
*-AL
Arce gal (138) Arseguel Cosal (213) Cosol
Amb sufix tónic
Ellar (152) Ellar Stavar (173) Estavá Salte gal (189) Salte gal Isavals (163) Iravals
-IL
Isil (280) 7st7 Taravil (183) Travil
Comp. Taravalde, CB. Taravall (xii); Taravallo avui falta.
-ICE
És un sufix base per a la formació de noms de lloc assenyalat per Azkue, 1446.
Ciuici (10) Civis Stamariz (22) Estamariu
Civis ens sorprén : hom espera Civiu, Al partit judicial de Cervera hi ha un Civit que sembla ésser idéntic.
6 W, MEYER-LUBKE
-EN, comp. el dat. Aldeni (inscrip. pirenenca)
Berhen (56) Berén
Baten (259) Baén
Odden (99) Odén
Orden (150)
Tuxen (73) Tuixen
-ES, comp. iber. M entesa, Otohesa
Merles (243) Marlés Acótense (m) Altes
Si -es fos un sufix base viu, es podría pensar en una derivado del base merla 'marga', el qual deriva del gal. margila.
-OA
Assoa (39) Arfa
La / significa que de bell antuvi oa s'ha canviat en ua, i després ua en va, fa. Malauradament, en cátala falten les poques pá- ranles que en les altres llengües testifiquen el desenrotllament de u + voe., o bé segueixen un altre camí que no es pot explicar : per exemple, gener. És possible que Assoa s'hagi de llegir com Assua, puix que així ho escriu el CB, i en tal cas es tracta d'un sufix que en la toponimia ibérica es troba molt sqvint.
-ui
Berenuy (254) Beranuy Somponuy (255)
Aquest sufix base, també molt usat a Catalunya, ha estat estudiat, quant a la seva extensió en la toponimia, per Menéndez Pidal ÍRFE, 5).
De les páranles isolades cal remarcar
Valle hando (109) Validan
Amb tot, el final -o hem de veure'l en ando, base andi 'gran', i potser
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL 7
Burg (262) Burc Biirgi (283) Burgo
si deriva del base. Avui trobem a Navarra un Burgui i un Bur- guete, i aixó podría determinar-nos a atribuir-los aquesta proce- dencia basca. Azkue registra hurgi 'ladierna', pero jo no he trobat mai aquest mot en la toponomástica. Hom podria preguntar-se quin paper representa el lladern en la flora de la regió.
Una altra explicado pot donar-nos la identificació del nom de lloc Burc amb Tantic horc 'poblé, llogarret', comp. cast. Burgos. Pero si Burc, Burgo fossin d 'origen llatí darien per resultat, en la grafia del nostre text. Burgo, Demés, deis noms de lloc continguts en el document i acabats en consonant o en -i, cap porta origen de la Uengua Uatina.
Jausa (72) Josa
del base jausi *caure', semblant a Vessant, vertent'.
Hur (165) Ur Aquest mot significant aigua s'estén a molts derivats.
2. NOMS CELTES
-Avo (comp. Holder, Altkeltischer Sprachschatz, i, 316; Zeuss Ebell, Grammática céltica, 783).
Anab-iensis (275) Aneu, comp. Anavos, nom propi, CIL, 2, 1690.
Haravo (268) Areu, comp. Araus, nom propi, CIL, 2, 502 (Mé- rida), Aravo, 1017 (Badajoz) i la civitas Aravorum,^ avui Deveza, prop de Marialva.
¿És que pot ser també Buseu, Useu, Enseu i Arreu, que es troben situats al partit judicial de Sort, on trobem aquells dos noms de lloc, pertanyen a aquesta categoría? La comparado á'Useu amb Userca, nom de lloc llemosí, i amb Usura, nom de riu a Mayenne, per ara no ens aclareix res.
Demés, Salou (Girona, Tarragona), comp. Salavus vicus en la Civitas Pictaviorum- (Holder, 2, 1305).
I. Holder, i, 180, escriu Arávi, pero sense fonament.
8 W. MEYER-LÜBKE
-ASSE (comp. Holder, i, 247; Zeuss-Ebel, 787).
Alasso (30) Alas, comp. Alassenses a Salatia Plinius, 5, 147.
Turbiassi (211) Turbians, millor Turbias (NC).
Sagasse (241) Sagas.
Així mateix, Annalssejs (148) Ands.
Salas recorda el nom de poblé Salassos. És precís, pero, anar amb compte, puix -as pot ésser el pl. de -an, Comp. Llussá, Lucianus i Llussás, Lucianos.
osso (Holder, 2, 887)
Ovosse (14) Aos Alos (281) Alós
URCI
Lodurci (94) Lladurs Comp. gal. Cadurcus, Maturcus com a noms de persona.
Finalment tractem deis sufixos en -n : -ano, -ino, ~one. Tots tres es troben en diferents llengües; Túltim, sobretot, és molt estés, tant que, en molts casos, és difícil determinar el veritable origen. Es for^a necessari un estudi deis temes, la qual cosa és impos- sible amb els pocs exemples del Cartulari d'Urgell.
Brocano (207) Broca
Nevano (200) Nava
Holoanne (238) Olvan
Tauascani (265) Tavascan
Angustrina (166) Angostrina
Pardinas (204) Pardines Sardinia (5) Sardina
Que 1 últim no té res que veure amb Tilla de Sardenya, sino que está mal escrit, es veu prou ciar amb la forma moderna, la qual també es troba en el xii.
Alaone (288) Alaó
Alione (175) Lio
Nargone (117) Nargó
Lothone (28) Lleta
ELS NOMS DE LT-OC EN EL DOMINI DK LA DIÓCESI d'uRGELL 9
Comp. LottOy Lotlus i les formes derivades amb sufix Uatí : Lot- ticius, Lotteiiis (Holder, 2, 290).
Addlone (169) Adelló Tollonensis (130) Telló
Un nom de persona Tulo, CIL, 2, 2759, de Segóvia, es distin- geix per la I única; franc. Toulon, es deia abans Tello, molt mes semblant a la forma moderna del nom cátala que a l'antiga.
Tyrone (64), comp. Tirón im Eure et Loire.
Bochona (63) Celsona (91) Solsona Madrona (112) Madrona Targasona (167) Targasona
Aquests noms en -ona poden fonamentar-se en -one, com Bar- celona, Badalona de Betulone i altres ho demostren. Hi ha diferents raons per a -ona en Uoc de -on, que també es troba, com pot veure's, en la llista anterior. Barcelona podria ésser molt bé un acusatiu grec. Mes al sud, en la zona d'influéncia arábiga, ens trobem moltes vegades que Ve Uatina ha estat suplantada per -a. Comp. Carta- gena de Cartagine, on, així mateix, la g i l'accentuació de la penúltima síllaba han d'atribuir-se ais alarbs. D'altra banda, -ona pot ésser antiga terminado, i si algún nom de lloc en -añone está en relació amb un altre en -ona, pot tractar-se d'una assimilació.^
Quant ais apellatius hem de considerar
Bariense (137) en el CB, avui Bar.
J. Brüch, en Worter und Sachen (7, 164), ha tractat deis noms de lloc francesos Bar, i ha demostrat que es deriven del gállic Barros. També ha comprovat que tots están situats al cim o a la davallada d'una muntanya. En conseqüéncia, corresponent deis mots kymr bar 'top summit' i bretó barr 'cime, sommet', seria el mot gál-lic barros, és a dir, 'cim, punta'.
I. Tal assimilació, sens dubte, fácilment es troba en el parlar deis es- trangers, com ho indica el mot Granada, tantes vegades usat pels alemanys en lloc de Granada. Jo, de totes maneres, no cree que solament es degui al carácter alemany d'accentuació inicial, puix es diu Madrid i no Madrid, sino a associació amb Málaga.
But. de Dialec. 2
lo W. MEYER-LUBKE
Keros albos (202) Queralps Keruhio (224) Queruhis
La segona part deis dos noms és prou clara : solament que puix que Tadjectiu ruhi, llat. rubeus, ja no subsisteix, rubi ha estat canviat peí mes ciar rubí 'robí'. La primera part ens condueix a un Canum que ha parat en Quer (Girona, Guadalajara), Dos- qiiers (Girona), Quero (Toledo), Querol, Queralt (Tarragona), Quer- foradat (Lleyda), Queros (Girona). La significació d'aquest Quer pro va que no té res que veure amb carius 'podridura' (REW, 1697). Jud ha cridat l'atenció sobre l'estf ranees eiró, eirá, sudoestf ranees tsiró *munt de pedrés', els quals es fonamenten en un cariu amb significa- ció de pedra (AStNS, ps. 129, 234). Comp., així mateix, tsiró, tsira 'tas de fumier' (ALF, 1258). Aquí s'hauria de tractar, dones, d'un mot pre-románic del qual ens manca el mitjá que pogués in- duir-nos a classificar-lo com a celta, i per al qual res no ens ofereix tampoc l'antiga toponomástica. Un Cariolon que el geógraf de Revena sitúa a Franca, avui Queirols (Ardéche) i el Cariacum, del qual tants exemples ens dona Holder (i, 786), podrien derivar-se de Carium; pero també existeix el gentilici Carius (W. Schulze, Zur geschichte der lat. ein. Ñamen, 114, i). Per rao de completar, pero, la nostía exposició, farem esment del nom de poblé Quariates (Dauphiné), avui Queiras. Alguns volen que aquest nom sigui ligur, pero en aquest cas és necessari notar que justament cap d'aquests noms es troba inclós dins de Tarea que per ais ligurs assenyala Schulten en la seva obra sobre Numáncia.
II. FUNDACIONS ROMANES
Quan es tracta de fundacions llatines que no son romániques, els noms corresponents, o bé es refereixen a ocupacions militars, o bé a colonitzacions sota el domini roma. El primer cas apareix en
Castellione (41) Castillo
Noms semblants es troben en tota l'extensió del territori roma (exceptuada solament Romanía) : ital. Castiglione, franc. Chátillon, cast. Castejón; encara que un Castellio des del temps llatí no ens ha estat literáriament transmés. Hem d'atribuir-lo, per tant, a
1
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'URGELL II
una páranla o expressió propia deis soldats romans. Com a apel- latiu tampoc és coneguda la paraula en el románic. D'altra banda, pero, el nombre deis Castellio és extraordinari : sois en el NC en trobem sis, i a aquests hem d'afegir, almenys, onze Castejón a la resta d'Espanya, de tal manera que hom podria preguntar-se si aquest nom ha estat emprat posteriorment per denominar la fun- dació de noves fortaleses. Per a saber-ho, les investigacions haurien de comencar primerament per determinar Tedat de cada lloc, la seva situado relacionada amb les vies de comunicació romanes, i tota classe de senyals que indiquessin la dominado romana. Si, practicades aqüestes recerques, es demostrés que la major part deis Castellio és d'origen roma, sense cap dificultat hom podria estendre la conclusió fins a la resta.
No és cap nom roma, sino una llatinització culta del mot 'CastelF:
Castra Adelasindo (231) Castell d'Areny
Ara escau fer esment de les formacions en -anum, les quals s'afegiren ais noms gentilicis llatins en -tus i significaven, primera- ment, un mas, el propietari del qual era dependent d'aquell que li dona el nom que avui porta. El primer que s'ocupá d'aquesta qüestió fou G. Flecchia, Di alcune forme de nonti locali dell'Italia superior e, 1871; Nomi locali del Napolitano derivati da gentilizi italici,^ i la idea ha estat desenrotllada posteriorment, a Franga abans que enlloc mes, per a citar solament els treballs resumidors per Arbois de Jubainville, Recherches sur la propriété fonciére et les noms de lieu de la France, 1890, i per P. Skok, Die mit den Suffixen -ACUM, -ANUM, -ASCUM und -uscuM geUldeten südfranzosischen Orts- namen.
Jo afegeixo amb una F els paraHels italians, i amb una 5 els francesos, ais noms catalans; deis francesos, demés, ajunto el nú- mero de la llista de Skok.
Aniano^ {48) á'Annius, Agnano (F), Aignan (Sk, 18). Avizano (170) AviTius, Avia; Visan (Sk, 43). Bagazano (209) Bagá
1. Atti delta Reale Academia delle Scienze di Torino, 10.
2. Encara que Pujol el compara amb el modem Nyus, si bé interro- gativament, cal fer notar que els dos noms no teñen cap relació.
12 W. MEYER-LUBKE
Un nom curios, la correspondencia del qual no puc trobar ni en Uatí ni en cap deis noms de Uoc de les llengües romaniques.
Frontiniano (223) Frontiniüs, Fronianyá, Frontignan (Sk, 139). Fustiniano (263) Fustinius, Fustanyá, Fustagnano (F), compari's
Fustignac (Sk, 141). Helinniano (100) Alinyd
Encara no hem trobat aquí, tampoc, el tipus llatí ni els paral- lels románics.
Horsianensis (xii) Ursius, Ursian, Orsano {¥), Orsain (Sk, 333). Kálpiciniano (3) Calvinyá
Aquesta forma és una error de copista en Uoc de Calvicinianum» Calvicinius, Calvicinianum villa (Sk, 25).
Kexanos (185) Cassius, Caixans, Casciano (F), Cassan, Chais-
san (Sk, 75). Monteliano (130) Montelld
procedent, per dissimilació, de Montiniano, Montiniüs, Montignan (Sk, 205).
Neriniano (132) Nerinius (CB) Nerellan
Un Nerinius no es troba en cap document llatí, sino Nerius i Neronius. És possible que algún Neronyá es mudes en Nerinyá per la influencia del ny; pero és possible també que ja en época lia- tina existís un Nerinius. Comp, Afrenius : Afronius, Albinius : Albonius, Antinius : Antonius, Caprinius : Capronius, i molts d'altres citats per W. Schultze (Zur Geschichte der lateinischen Eigennamen, 177 ss. i 439). Tots aquests noms son d'origen etrusc, i la doble formació troba la seva explicado en l'etrusc. Nerius és, així mateix, un nom etrusc (Schulze, 363); per tant, será millor aplicar-li la segona de les dues explicacions.
Organiano (110) Organyá
Un genitiu Organi es troba dues vegades en inscripcions a Nápols i a Ginebra (Schulze, 365; Holder, 2, 874).
Prullianus (147) Prullans Els noms de Uoc francesos derivats de Prulliacum o Prulianum
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI D'URGELL 1 3
els registren Skok (258) i Holder (2, 1047-1050). De Prulius o Prolius, pero, no en trobem cap indici en la tradició Uatina. Sovint, no gens menys, com fa notar Skok, hom pot trobar Proculus, i així mateix Proclianus. D'aquí podem deduir fonamentadament un Proclius del qual derivin les formes romanes.
Currizano (5) corred
Mes rarament hom troba les formes femenines a les quals hom pot sobreentendre villa.
Corneliana (71) Cornelius, Cornellana, Corneillan (Skok, 96) També és roma
Meranicos (153) Meranges
Al sud de Franga es troben molt sovint les formacions en -anicus, avui en llur majoria -argües (comp. D'Arbois de Jubainville, loe. cif, 570 ss.). Allí trobem també (p. 575) Meyr argües, que correspon perfectament a Marangues, i és una derivació de Márius.
III. NOMS VISIGÓTICS
Gardillane (229) Gardillans
La moderna forma havia d'ésser la mes correcta, puix es tracta d'un genitiu llatí : villa Gardilanis. Els noms propis de Tantic portugués acabats amb el sufix gótic de diminutiu -Ha, vaig agrupar- los ja en Romanische Namenstudien (i, 88; 2, 29); i els noms de Uoc corresponents a Portugal, Azevedo, RL, 6, 48. Ni en un lloc ni en altre no es troba cap Gardila, ni cap nom comen^at en Gard. Pero ens ha estat conservat un vandal Gardingi (v. Wrede, Die Sprache der Vandalen, 87), i Forstemann (Namenhuch, 600) registra un franc Gardila del segle viii.
Castro Adalasindo (231)
Es tracta aquí també d'un nom completament desconegut. Malgrat d'ésser en el visigótic tan nombroses les formaciones en -sind (1. €., yy), falta de totes maneres una composició amb Adal-. I és mes de notar-se, encara, puix que entre els visigods, fins avui,
14 W. MEYER-LUBKE
solament coneixem Athaulfus^ d'Athalaulfus, i entre els ostrogods solament Athala i Athalariks (Wrede, Spracheder Ostgoten in Italten), de manera que aquest element de formació deis noms sembla que no arriba a teñir gran extensió, mentre que en les altres tribus ger- mániques estava extraordináriament estés (v. Forstemann, 158-162). El bisbe d'Avinyó Adolf (760-765) pot ha ver estat també un visigod, amb el qual trobaríem el quart exemple. Encara que des del punt de vista historie es pugui dubtar de la presencia de gods en la co- marca de IJeyda, no és aixó cap rao oposable a Texplicació del mot. Ja la forma «Castrum», per exemple, ens dona a entendre que es tractava d'una fortalesa o d'un senyor feudal, el qual podia teñir el seu origen en una altra contrada. Demés, en el segle ix, tots els que portaven noms gótics no havien d'ésser necessáriament de pura descendencia gótica, com ja ha demostrat Balari (Orígenes Históricos de Cataluña p. 530).
IV. NOMS ROMANICS I. EDIFICACIÓ I EXPLOTACIÓ DEL TERRENY
Solament molt pocs noms es refereixen a l'ocupació militar i a la defensa.
Kastellare (201) Castellar de N'Uc Kastellare (218) Castellar del Riu
Primerament, castellare significa 'quelcom pertanyent al cas- tell', i ens dona a entendre una primitiva edif icació dependent d'aquell, i a determinada distancia, que mes tard es fa independent i es des- enrotlla, arribant a formar un llogarret. El Uatí desconeix aquest mot, i tampoc es troba en els altres paisos románics; per tant. Cas- tellar té una gran importancia en la toponimia espanyola. El NC en cataloga sis mes, sense comptar Castellars i Castellás, havent d'as- senyalar-se aquest últim també com a derivado de -ars, tota vegada que Castellans no ens donaria cap sentit escaient. Demés, es troba Castellar sl Guadalajara, Jaén, Cádiz, etc.
I. Sobre la relació amb Alfons, v. Román. Namens., 2, i ss. Les ex- plicacions de Baist, ZRPh, 40, 493, giren entorn del problema i tallen el ñus gordiá en lloc de desfer-lo, explicant la transformado peí parlar deis infants.
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'URGELL 1 5
Uuardia (69) Guardia
El primitiu nom germánic, molt aviat Uatinitzat, perdura com a románic : per aixó el poso aquí.
Vallato (273) Vallat
Tampoc fou massa grossa la influencia de l'Església. Hem d'esmentar, com a noms eclesiástics:
|
Columba |
(6, 17) |
|
Concordia |
(246) |
|
Eulalia |
(60) |
|
lacobus |
(29) |
|
lohannes |
(12) |
|
Stefantis |
(2) |
Així mateix, voldria incloure aquí
Lauredia (15) Sant Julia de Loria.
Els noms en -idius, -idia han estat, en totes époques, molt usats peí llatí, i en temps posteriors han estat formats nous noms amb aquesta terminado, a base de noms mes curts (comp. Dul- cidius, Nantidius, etc., Rom. Namenstudien, 2, 68). És estranya l'accentuació del nom actual tal com En Pujol la dona, i també la / única en lloc de //. En el Nomenclátor és registrat Llor, fácil i en- tenedora formació posterior de Lloreja.
També pertany al cercle de les idees cristianes
Santa Cruce (44)
Illa Clusa (235) La Clusa
del Uatí medieval clusa *ermitatge', i potser
Stacione (45);
pero sorprén que avui no es trobi, aparentment, tal lloc. Potser en Sancta Cruce cum Stacione, aquesta darrera páranla no era cap nom de lloc, sino un apel-latiu.
Algunes noves fundacions preñen el nom d'altres llocs ja exis- tents, pero amb diminutiu
1 6 W. MEYER-LÜBKE
Cerdaniola (234) Sardanyola
Gerundella (239) Gironella i potser
Valatello (274)
En els altres casos, el punt de sortida és la casa : villa o casa. Aquest últim el trobem sois una volta:
Casa Muniz (43) Carmeniu
La segona forma del nom en tant és digna d'observar-se en quant ens mostra en el temps que els noms en -icus formaven cor- rectament llur genitiu en -id : Aldriz al costat á'Aldrigo (Rom. Namenst., 2, 11). Aquesta desinencia en -iz passá també a altres noms.
Amb villa trobem:
Villa nova (26) Vilanova
Villa nova (38)
Villa vetere {131) Vilella
Villa mediana (42) Vilamitjana
Villa rúbea (62) Vilarubla
La forma actual és difícilment comprensible. Segurament Tadjectiu rubeus s'ha perdut, havent-lo de substituir per una pá- ranla intelligible, com de fet s'ha esdevingut (vid. p. xx). Pero qué vol dir rubia? En rublir no cal ni pensar-hi. Pero error d'im- premta?
Villa lata (228) Vilada
Villa furoris {252) Vilamflor
Pujol escriu darrera de Vilamflor un signe interrogatiu; en el NC no es troba el nom. Pero es pot explicar que Vu de furor caigué, que, a mes a mes, r-r, per dissimilació, resulta l-r, i que el flors resultant fou considerat com a plural de flor i reemplagat per aquest mot. Finalment, Vilaflor es transforma, per etimologia popular, en Vilamflor, és a dir, 'Vila en flor'.
Villa Lupinti (182) Vilallobent Lupinti és, evidentment, una derivado de Lupus, potser Lupen- tius, genit. Lupenti. (Comp. altres noms en -entius en Rom. Na- menst, 2, 58.)
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI D'uRGELL 1 7
Villa Osyl (221) Vilosiu
Si -Ü está en lloc de -üd, es pot comparar Tantic gallee Osudo (Port. Mon. Hist, i, 408), junt amb el qual existeix Osgildus, d'origen visigótic (Rom. Namenst., 1, 16).
Villare
Els «villars» son origináriament petites construccions, cabanes, escampades pels prats i camps de cultiu, lluny de la vila, en les quals eren guardades les eines i les provisions, i es convertien en habitacions durant les époques de treball. Aqüestes cabanes son Torigen de molts nuclis de població amb el nom de Villar, ital. Vil- lare, franc. Villier, ant. alem. Weiler. En la nostra coUecció no trobem cap exemple segur, puix que en el passatge «Salices vero vel Gosal cum ipsos Villares» (1,011), Villare és encara un apeUatiu, segons indica Tarticle.
A les cases hi ha anexos els estables.
Eguils (57, 161) Guils
Trobem «equile» en Cató, pero en les Uengües romániques ja no viu. Entre eguils i guil hi ha l'antic Enguil, amb la nasalització freqüent de Yeg- aton inicial (Rom. Gram., I); posteriorment, en fou separat com a preposició i es perdé.
Kahrils (loi) Camhrils Un altre Camhrils es troba a la prov. de Tarragona.
Kahallera (205) Cavallera
Amb l'últim comp. Cabrera, que NC assenyala al costat de Cabrils, en el jutjat de Mataró, i en altre lloc.
Palomera (226) Palomera Pahmerola (227) Palmer ola
Palomera avui és una tela o art per a cagar coloms; havia de significar, pero, colomar, puix la moderna signiíicació no és apli- cable a la toponimia.
Asnetum (266) Ainet Probablement Asinetum. Les derivacions en -etum de noms
But. de Dialec. 3
l8 W. MEYER-LÜBKE
d'animals son certament molt rares, pero no completament des-
conegudes. Comp. sard. mardiedu 'le bestie matricine' (Subak,
ZRPh, 33, 668), un capretum molt estés per la Italia septentrional
(AGItal, 15, 55), port. passarinhedo. El NC registra dos Aynet i
un Ayneto.
Cuvilare (118)
Una deri vació de Cubile. La significado ens la dona el log. gul- haré, vulvare : 'mandria, chiuse nei quali si custodiva di notte il bestiame perché non daneggiasse le proprietá' que Zanardelli, en Gregorio studi glott. ital. (2, 26) fa derivar de cubilare. Les formes ant. logudoreses en g- refermen aquesta explicado.
Estenent el significat de corral podem esmentar Thort.
Ortone (49) Orto
"" Montano ortone (256) Montartró
del Hat. hortus; pero el segon nom no és molt ciar. Si monta fes un adj., montano ortone podria significar un hort situat en una mun- tanya, pero en aquest cas hauríem d'esperar ortone montano.
Napinerios (33) Nabinés (NC) Naviners
el llat. napina 'camp de naps' solament és viu amb tal significado a Deux-Sévres. Altrament, Mistral tradueix el prov. nabino per *fanes de navets, feuilles de rave, rave'. El cast. nabina significa 'llavor de nap'. Nabinerios suposa segurament la significado llatina. Finalment, hem de notar
Palierolus {46, 124, 183) Pallerols Referents al camp trobem els següents:
Hencampo (20) Encamp Novas (53) Noves
si té la significado de 'noval'.
Kampilias (xii) Campellas
Existeix un Campelles a la Valí de Ribes. Sembla que és un derivat de campus, pero el genere és curiosament irregular. Hom pot suposar una forma campinya paral-lela al cast. campiña, d'on, per dissimilació, campilla, i per canvi de sufix campella.
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'URGELL IQ
Una finca cercada s'anomena
Illocincto (84) El Cint Cercos (237) Cercs
Farem esment, en últim lloc, de
Banyeras (66) Banyeres Lavancia
aquell un balneari, aquest un rentador o safareig?
Molinello (210) Bulner és clarament un diminutiu de molí que arriba a fer-se incomprensi- ble, per la dissimilació que sofrí Tactual variació.
Taberna (289) T averna In vicinio (248) Enviny Uicinulas {293)
A Texplotació fan referencia
Argilers (76) Mas Argelaguer (?) Perrera (8, 261) Perrera
L'antic cátala ferrera significa el lloc on son guardades les peces de ferro, cabás de claus, magatzem d'armes (Aguiló).
2. NOMS DE PLANTES
Cerketa (51) Cerqueda
Quercetum amb la dissimilació de qu-qtt en c-qu, tal com passa en cingue, la qual també podem atribuir a quercus de querquea, segons Tumbr., ant. aquil. cerqua; napol. éerque, éerkole de cerqua; sicil., calabr., apul. éertsa; napol. éertse. I si per aquesta banda té im- portancia el nom cátala, encara en té mes peí fet de conservar el mot, puix quercus fou substituit molt aviat en totes les llengües ro- mániques, exceptuant-ne Italia, per una páranla indígena. De quercetum, f ins ara no hem pogut trobar-ne rastre ni a la península ni a la Gállia. És precís, dones, atribuir gran antiguitat al lloc cátala.
20 W. MEYER-LÜBKE
Fraxano (71) Fraxinus
Lilieto (206) La Pohla de Lillet
Si Tactual lliri és de procedencia castellana o ha tingut una evolució independent, no podem assegurar-ho, i tampoc que lliri, cast. port. lirio, sigui el resultant d'una dissimilació en el cultisme lilio o han d'explicar-se peí grec leirion. De totes maneres, el nom de lloc cátala ens comprova l'evolució popular d'un lilietum que, si avui té la forma lillet en lloc de llillet, és explicable per dissimilació
Linars (78) Llinás
Illa maciana (18) La Massana
Illa Noz (232) La Nou
Ipsa Mora (88) La Mora
Pámpano (106) Pampa
Róselo (230) Casfell de Rosset
Sembla ésser llat. rosetum : per tant, és un xic estranya la forma actual.
Sallices (212) Saldes
La forma moderna ens sorprén : hom esperarla un Salces, puix per TapeUatiu sois coneixem salze (r). No gens menys no podem dubtar de la identitat deis dos Uócs, ni de l'orígen Uatí de Saldes en sallices. En aquest cas explicaríem l'estrany desenrotUament de d en c per dissimilació : s-s-s a s-d-s. (Vegi's, per a altres exem- ples, Schopf, Die Konsonantischen Fernwirkungen, 113, i Meyer- Lübke, ZRPh, 41, 600.)
Siskero (yy) Sisquer del prov. sesea, cast. iisca.
Spinalheto (220) Espinalbet
Avui sembla existir solament blanca espina; a Fran9a trobem, indistintament, auhépine i épine Manche. Es pot dir que alba espina és el mot mes antic; puix quan el mot alb desapareixia davant de blanc, ja no es dona va el just significat a alba espina, fr. aubé- pine, i es transí ormava en noblépine a Pas de Calais, o se li afegia la nova páranla, resultant, a l'oest de Franca, ebopebyan (ALF, 68). El mes corrent era crear amb la páranla blanc una nova denominado
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'URGELL 21
comprensible. Aquest procés es manifesta en el modern cátala blanca espina. La forma antiga catalana spina alba ha estat creada en un període en el qual la páranla alb encara era viva.
Pámpano (io6) Pampa
Cardosensis (269) Cardos Illa Tintülagine (86) Tantallatge cat. 'tintilaina*.
Gavarreto (208) Gavarrós cat. 'gabarrera', gavarrera.
Kacianeto (141) Casanet
El sufix denota un nom de planta; el tema recorda el gáUic cassanus, fr. chéne, pr. casser, 'alsina'. Demés, un altre derivat de cassanus trobem en l'antic cátala cassanella 'agalla*. En el nostre document se'ns mostra que ja en aquell temps el ci s'havia canviat en 5s. La dificultat procedeix de Túnica s de la forma moderna. De totes maneres podem comparar-la amb casanelles 'trumfes petites', que l'Aguiló ajunta amb cassanelles; demés, els noms de Uinatge Casany i Cassany, Casanyer i Cassanyer que també trobem en el Diccionari Aguiló.
També apuntarem a aquesta serie
Taltennar (149) TalUendre
on podem albirar un Thallus tener. És cert que thallus manca en cátala, pero existeix en francés, prov. tal, cast. tallo. En cátala, li i II han donat el mateix resultat; un tall de thallus estava amenagat per un tall de tallar.
Kannellas (103) Canyelles lat. cannellce 'canyes petites'.
3. ESTRUCTURA DEL TERRENY
Illa Silua (89) La Selva Monte calvo (79) Montcaup
22 W. MEYER-LUBKE
Montenigro (225) Collnegre
Montedamno (36) Montant
Montanione (119) (CB) Montanocell, MontanicelL
La forma mes antiga és una derivació de muntanya. Mes tard, el sufix -one que tenia significado de diminutiu fou reemplaza! peí mes ciar -cell; ny-ll per dissimilació ha donat n-ll.
Saliente (120) Sallent
derivat del verb llatí inusitat salire, significan!, aproximadament, *baixada', comp. Jausa.
Tartera (196) Tartera
Solament he trobat aquesta páranla en el Diccionari cátala- alemany de Vogel, amb la significació de 'pedra arrencada*. Po- dríem suposar una derivació del fr. tertre, pero se'ns fa difícil d'asso- ciar-la amb la base termite, assenyalada com a f onament del mot francés (Thomas, Essais de Phil. franc, 123).
Lapides helios (236) La Baells
El llatí lapis viu en el cast. laude, astur Habano; pero manca en cat. i prov. La forma moderna La Baells ha passat per l'etapa intermedia lapidebellos, lahdahells, lahahells. L'assimilació hd en b és contraria a la regla general, pero s'explica per la b de la próxima síl-laba. En Lababells, la primera b ha caigut per dissimilació.
Jove (377) Jou Jovale (92) Joval
del llat. jugum, en sentit de 'coll de muntanya'.
Puio regis (244) Puigreig
Ipsa petra (75) La Pedra
Terreros (82) Tarrés
Terraciola (97) Terrassola
Avui no viuen ni el diminutiu ni el positiu Terrassa, en cátala, sino solament 'terrassal', el sentit del qual no resulta ciar. Sobre la significació d'aquest Terrassa, no pot dir-se res determinat. L'ant. fr. terrasse significa 'térra ferma'. Trobem per primera vegada aquesta páranla en Benoit de S. More, que Tusa en oposició
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL 23
amb aiguamoU. Cristine de Pizau parla de la 'terrasse' del refec- tori. Ben diferent és la significació del modern francés *terrasse', paraula importada d'Itália, en el segle xvi, pels constructors de grans palaus. El port. terraga 'terrassa' procedeix també d'Itália o de Franca; el cast. terrazo 'canti' és una formado isolada. Per tant, haurem d'atribuir a l'antic cátala 'terrassa' la significació de *terra ferma\
Spelunca (68) Espluga
Spelunca és una llatinització, speluca és la forma vulgar en prov. (v. Scheuermeyer, Uber einige Bezeichmmgen für den Begriff Hohle, págs. 24 ss., i J. Brüch, ZRPh, 40, 614).
Ipso plano (37) El Pía de Sant Tirs Illo obago (253)
lat. opacus, cat. obac.
Lagunuas (250) Llagunes L'escriptura nu no denota res.
Illa Salsa (107) La Salsa potser amb la significació de 'salina'.
Confuiente (59) Conflent
llat. confluens, d'on primerament confulent i amb síncopa de la u conflent. Comp. Meyer Lubke, DipM. im Provenzal, 354.
Ipsos torrentes (25, 135) Els Torrents
Rialbo (125, 126) Riaup
Rio matrice (257) Romadriu
Valle stacione (247) Estaon
Ipsos turnios (108)
Comp. cast. arag. *tormo', REW, 9004.
Travesseras (144) Trevessera potsér amb significació de camí transversal.
24 W. MEYER-LÜBKE
4. VARIA
Archas (121) Valldarques Benevivere (243) Sant Martí de Biure
Comp. Bembibre, prov. León.
Olla fracta (34) La Freita
La forma catalana regular del llat. olla és ola. Comp. estela del llat. stella. Per tant, el nom de lloc cátala de Olla fracta ha estat Ola freita; pero des del moment en qué ola cat. era reempla- 9at peí cast. olla, aquell mot no significava res, i per creure-se'l, segurament, en el nostre cas amb significado d'article, Vo es perdé.
Socra mortua (191) Sagra morta
Comp. Homme mort a Franca, Homo morto a Italia, Homem morto a Portugal (Einfg., 267).
V. NOMS D ORIGEN OBSCUR
Resta encara un gran nombre de noms de tipus pre-románics en Uur majoria, els quals, en particular, difícilment poden ésser analitzats sino en un estudi complet de la toponimia pre-romana de tota la península. Els citarem per ordre alfabétic.
Albi (187) Alp Alfi (156) Alf
Evidentment, els dos noms son una mateixa cosa. La con- sonant / no és ibérica, i en el gállic es troba solament davant de r; no podem, dones, atribuir Alfi a cap d'aquestes Uengües. Si els ligurs tenien la /, no ho sabem; pero no és versemblant si consi- derem el nom Albingaunum. Ültimament resta la possibilitat que aquest Alfi sigui una fundació úmbrica o etrusca, puix en Tetrusc també apareix alfa per alba (W. Schulze, /. c, 576); difícilment osea o peligna, puix en aquests dialectes una a es desenrotUa entre /-/ : Alafis. Aquest Alfi, si és úmbric, el comparem amb el nom
ELS NOMS DE LLOC EN El. DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL 25
de lloc sard Kentu Istafla, lat. Centum stahula. Pero ens plauria teñir mes exemples d'aquesta influencia úmbrica.^
Arestote (140) Aristot Avoldo (145) Ardóvol (?) Balcehre (215) Vallcebre Banati (27) Banat Borroso (276) Berros Bisaura {90) Besora Borre (194) Borr Contunda (61)
L'origen llatí és evident : ara, que no podem endevinar la sig- nificado que el mot tingues aquí.
Illa Corre (240) La Quar Cortalz (151) Cortáis
Sembla que és el plural de cortal, que l'Aguiló cita del Ros- selló i Andorra amb la significació de 'corral, magatzem per a guardar les eines deis treballadors en lloc despoblat'. La z, pero, i la forma Cortalices del CB, no abonen aquesta explicado.
Illa Carriz (80) La Corrice Cutenaharcii (47) Conorbau
Les etapes entre la forma antiga i Tactual son Codnabarci, Conarhaci, Conarbau, i amb assimilació de la vocal mitgera Co- norbau. Per a Tanálisi de la forma antiga ens falten fonaments. La primera part sembla ésser el llatí cutina, cátala cotna; la segona un genitiu llatí; pero hi ha altres exemples de cutina en la toponimia. Quina classe de nom és barcius o abarcius?
Duaria {198) Dorria Egadde (168) Egad
I. El problema del cast. trillar és luolt complicat. La comparació amb hallar, del llat. aflare, pot justificar un trifulare al costat de tribulare; pero la forma lucana trebla, citada per Cató, ital. írebbia, ens ensenya que el llatí tribulum deriva de treibulum, que en ose seria írefl-, i en cast. trellar. És pos- sible, d'altra banda, que la i fos primaria i la e resultat de variacions especiáis. En tal cas, la correcta forma osea seria trifla-. Cp. Worter und Sachen (i, 221). Pot suposar-se que els pagesos úmbrics d'Alfi introduiren llur triflum, i que els altres pobles l'admeteren.
But. de Dialec. 4
26 W. MEYER LÜBKE
Figulus (217) Fígols
Fa pensar en el llat. figulus, pero aquesta páranla falta no solament en cátala, sino en totes les llengües romániques. Si el Uoc fos una fundació llatina, l'evolució que fa esperar la páranla per al cátala modern és ful.
Foccocuruo (219) Coforp
La forma moderna evita la cacofonia i metatitza la /. La segona part del nom és, amb tota evidencia, Tadjectiu corh] pero la primera, tant per la inversemblant adopció que aquí tindria com per estar escrita amb doble c en la forma antiga, volem creure que no és el Uatí focus 'foc'. Al sentit convindria millor fagus curvus, que en antic cat. seria faucorp, d'on focorp, i, per metátesi, la for- ma actual.
Garamonse (54) Gramos
Geri (159) Ger
El mateix tema teñen potser
Geruli (154) Gerul
Gerunda Girona
Hausi (184)
Helinse (55) Alins
Hyxi (181) Ix
Kaldcgas (180) Caldegues
Kapudeizo (116) Cahoet
Lazovez (CB) Lavuez (xii) Laudez, avui manca.
Ipsa Lena (93) La Llena
Levia (171) Llívia
Lesse (148) Les
Liuzirt (4) Llirt
La forma actual suposa Lizirt.
Malangez (233) Malanyeu
La forma moderna ens fa entendre que la final -ez era síl-laba tónica i que, per tant, la forma originaria era -éce. En aquest cas comp. -ice, p. 5.
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL I'J
Merola {245) Merola
En llatí trobem merulla al costat de medulla, vivent encara en dialectes italians (REW, 5463); pero si aixó ens explica la forma de la páranla, no ens indica el sentit.
Mesapolo (81, CB) Mirapol, avui Moripol (NC); pero Mirapol
té una aproximació evident amb mensa Pauli; pero tal tradúcelo és inversemblant. En Mirapol existeix indubtablement una va- riado etimológica popular fonamentada en mirar, i que era tant mes fácil que la s intervocálica podia canviar-se en r. Comp. Iravals de Isavals, p. 5.
MuiopuUa (104) Montpol
En la primera part del mot hem de veure-hi moditts, antic cátala moy; pero... i la segona? El nom propi Paulus?
Odera (Sy) Valldor Oruz (195) Orús Perlas (10) Perles
També aquí se'ns ocorre immediatament pensar en perla; falta, pero, un fonament real.
Sagane (160) Saga
La forma d'avui demostra que l'antiga estava accentuada en el tema : per tant, la formació és diíerent de la que per ais mots en -án hem explicat en la p. 8.
Sallagosa (148) Sallagosa
Puix -oso, -osa també es troba en noms de plantes, podem pensar en «salicosa», de salix, i la segona a pot explicar-se per una assimilació amb la primera; pero la // s'oposa a aquesta explicació.
|
Sanavaster |
(192) Sanavastre |
|
Taravaldo |
{28) |
|
Tosos |
(199) Toses |
|
Timoneta |
(96) Timoneda |
|
Tost |
(35) Tost |
|
Trimplo |
(287) Tremp |
28 W. MEYER-LÜBKE
APÉNDIX
Atenent a la importancia que els noms en -anum teñen per a la historia de la colonització romana, com a complement deis noms de lloc explicats en la p. ii ss., posaré a continuado un índex de tots els que en el NC he trobat de mes a mes. Hem de teñir en compte, de totes maneres, que no totes les á tóniques actuáis pro- cedeixen del llatí -anus. Hem vist que Vá pot procedir d'un nom gótic en -án; demés, V-ás cátala modern pot procedir á'-ars. Amb certesa, solament podem citar els noms en -ianum llatí; no gens menys, no hem de conduir-nos mecánicament. En Borgonyá, Bor- gunyá, per exemple, no trobem l'explicació en cap nom roma; d'altra banda ens recorda el nom de la tribu deis borgonyons, visigótic batír- gundja. Aquesta explicado és correcta des del punt de vista de la forma; i podem suposar que entre els colons germánics de Catalunya es trobés una o altra familia borgonyona; pero les dades ens manquen per a afermar aquesta suposició.
Abellanos Avilius, F. 55.
Agullana AcuLius, S. 3.
Albanyá Albanius, S. 5.
Albinyana Albinius, F. 16, S. 5.
Alia Avius, S. 42.
Cabrianas Caprius, S. 71.
C aneja Caveius, S. 69.
Cartellá Cartilius, Schulze, 73.
Cassá Cassias {2), F. 25, S. 75.
Celrá Celerianus, o Caerellianus.
Cerva Cervius, S. yS.
Clara (3), Clariana (4), Clarius, S. 84.
Comiá CoMiDius, Schulze, 292.
Cornelia (2) -ana Cornelius.
Corsa CuRTius, F. 27, S. 103.
Crespiá Crispius, F. 28, S. 99.
Erinyá Herennius.
Flassá Flaccius, S. 134.
Fhiviá Flavius, F. 29, S. 133.
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI D'URGELL 29
Foixá Fuscius, S. 140.
Fortiá FoRTius.
Fustanyá FüSTANius, S. 142.
Gaya Gaiüs, S. 147.
Junyá JuNius, F. 31, S. 162.
Jussá lusTius, S. 163.
Juyá luLius, F. 31, S. 162.
Llansá Lancius, Schulze, 179; anm. 6.
Llahiá Livius, S. 167.
Llissá (2) Licius, F. 33.
Llora LoRius, F. 34, S. 178.
Llorengá Laurentius.
Llussá (2), Llussás Lucius, F. 3, S. 177
Maranyá Maranius, F. 36, S. 192.
Marmellá Marminius, S. 193.
Marsá Martius, S. 195.
Maya Maius.
Medinya Metellius, S. 204.
Meya Medius, F. 35.
Milla (s) Aemilius.
Moya MoDius, S. 206.
OUa(na) Olius, S. 218.
Organyá Organius, Schulze, 365.
Orsavinyá Sabinius, F. 47, S. 387.
L' or- és estrany; tal vegada és una abreviatura de ort < hortus. En aquest cas és Túnica páranla en qué el trobem com a component, i, en conseqüéncia, no es pot donar una explicació certa.
Paixano Paccius, F. 39, S. 224.
Dubtós, puix que es fa esperar Passá.
Pallejá Pallidius, de Pállius, S. 226.
Pedrinyá Petrinius. Comp. Petronius, F. 41, S. 230.
Polinyá Paulinius, F. 43, S. 236. Pompiá, PoMPEius, S. 248. Premia Primius, F. 43, S. 255. Quexf-ns) Cassiüs, F. 25, S. 275.
30 W. MEYER-LÜBKE
Relliás Rellius, S. 272.
Aquest nom no existia en llatí; per aixó Skok suposa que es tracta de Regulus. La forma catalana hauria de pronunciar-se rellinyás. L'existéncia d'una n en lloc de -ny s'explica per dis- similació.
Rodonya Rutilius, S. 282. Romanyá Romanius, S. 275. Rupia Rupius. Sarria Sarios, S. 224.
El nom llatí está escrit amb una r sola, pero comp. Sarrenus, Sarronius.
Savallá Sabinius, S. 287. Serinyá Serenius, S. 296. Subirans Süperius, S. 210. Teyá TiLius, S. 270. Tora Taurius, S. 313. Tortella Tortilius, S. 220.
Skok fa notar que Tortilius no és conegut, i proposa explicar el nom de lloc per Tertulius,
Ullá AuLius, S. 38.
Veciana Vettius, F. 51, S. 343, 346.
Hauria d'ésser V essana; per a explicar la i de Veciana podríem suposar un Vettidius.
Respecte a aquesta llista, hem de fer notar que, quan trobem -inia i -ania l'un al costat de Taltre, és possible que la variació úl- tima sigui produída per una assimilació. Pero també en llatí tro- bem -inius i -anius amb igual significat; per consegüent podem re- construir pels noms moderns de lloc la forma antiga, encara que no la trobem en documents. Una decisió per una de les dues ex- plicacions és solament possible quan s'hagin reunit tots els noms d'aquesta formació en tots els paísos románics. Demés, els noms catalans en -ian, quan no els precedeix labial, necessiten un estudi especial. Es tracta versemblantment de formacions en -eianus, -idianus, -illianus, i solament el repás complet de totes les varia- cions dialectals podrá donar-nos Texplicació.
ELS NOMS DE LLOC EN EL DOMINI DE LA DIÓCESI d'uRGELL 3 1
Resten encara alguns noms que també pertanyen a aquesta classe, el fonament llatí deis quals no he pogut trobar encara.
Balenyá
S. 376 cita Válonius i prova que és d'origen etrusc. En tal cas podría existir Valenius com a forma paral-lela. El canvi de í; en 6 no ofereix cap dificultat.
Borrassá
No trobo cap fonament llatí, i una explicació mitjangant la páranla «borras» és difícil des del punt d'obir del significat. Per la forma no pot ésser comparat amb Arbossá, el qual deriva á'arbós amb el sufix -ar»
Delfiá
Schulze cita un nom propi Delfius (113, N. 2), el qual és idéntic a l'adjectiu delfius, d'arrel delfi.
Escaria
Esclanyá
Esponellá
Llefiá
Llimiana
En una inscripció de Ficulea trobem el nom Lumhius (S. 157). De Lumhiana pot derivar-se Llumiana, i per assimilació Llimiana.
Salmelliá De Salvelliá, per assimilació, i aquest de Salvinius (S. 302).
Solerás Turbias
Al costat de Turbenus (S. 191), un Turbias no és del tot im- possible.
Vidrá
Schulze (160) cita un Vitorius i el relaciona amb Vitritius, d'on podría sortir una Vitreus.
És cosa sabuda que en els territoris románics, al costat deis noms en -ianum, n'existeixen d'altres en -iacum amb sufix celta; en
32 W. MEYER-LÜBKE
el territori ligúric -iascum, És digne de notar-se que aquests noms, a Catalunya, son molt rars. De noms en -iacum he trobat
Florejacs
Franciac
Gausac
Llorac
Vulpellac
D 'aquests cinc noms, Gausac i Llorac els trobem també a Fran9a (S. 132, 146, 178). En canvi, no trobo cap Floridiacum; de manera que Florejacs ha d'ésser forgosament molt antic. Quant a Franciac i Vulpellac hem de mirar si es tracta del sufix Uatí -accum, la qual cosa implicaria una formació completament diferent.
Amb -iascum he trobat solament
Balase Payasea
Aquest parell de mots, en llur isolament, no ens poden donar cap esclariment etnológic.
W. Meyer-Lübke
I
Els noms deis peíxos deis tnars i rius de Catalunya
Abadeco, m., ehed^ku (Sant Fe- liu de Guíxols) (Epinephelus acutirostns, C. et V.) : Peix de cau de tipus molt semblant al ñero (Sant Feliu de Guíxols). Especie rara a Tarragona. Abunda mes vers les aigües de ponent i de Testret (Gibert).^
Abadeco ratllat, m., ebedéku feUát (Tarragona) (Cerna ca- talónica, Gibert) : Peix de la familia deis serraniencs. Té el preopércul dentat; les bar- res escatoses, i la vora infe- rior del preopércul recta i sense dentellons (Tarragona, Gibert).
Abella, f., ehéie : Peix semblant al pagre. Es pía i vermellenc, d'uns 40 cm. de llarg. Té un apéndix per banda sota la ganya. És possible que la sem- blan9a d'aquest apéndix amb les potes i fibló de les abelles li hagi donat el nom (Sant Fe- liu de Guíxols).
Afuat, m. : Peix semblant al morrut, pero mes prim. Té tres vies (Vinarog).
Agosteño, m., eggstéñk : Peix
menut que s'agafa en gran quantitat a Testiu. És molt petit (Lluchmajor). Agulla, f., guíe (Blanes, Eivis- sa); gúe (Mallorca); egúe (Me- norca); egúh (Sant Feliu de Guíxols). (Es dona aquest nom a aqüestes especies : Syngna- thus rubescens, Kaup; Syngna- tus tenuirostris, Rathke; Si- phostoma Ethon, CBp; Syng- nathus Abaster, Riss.; Sipho- nostoma argentatum, Dumer; 5. Rondeletii, Kaup; S. pyro- is, A. Dumer; Gibert, 23-24; Belone vulgaris, Cuv. et Va- lenc; B. acus, Riss.; B. im- perialis, Moreau; Gibert, 86.) Peix blau i rodó, de morro molt punxegut, que assoleix de ve- gades quatre pams de llarg (Sant Feliu de Guíxols). Peix llarg i prim de color blanc- verda (Blanes). Peix llarg i bla- vós (Menorca, Eivissa). Peix llarg que té com una espasa i serra de dents a la boca, que és una veritable agulla (Ma- llorca). Peix llarg i prim que té el morro llarg (Vinarog). L'aguUa assenyala mal temps
I . Amb el nom Gibert íem referencia a la Fauna ictiológica de Catalunya d'Agustí M.» Gibert (191 3), font principal d'aquest vocabulari.
But. de Dialec. 5
34
A. GRIERA
(Llofriu). L'aguUa es fregeix, es fa amb fideus i amb ella es pre- paren cocs (Mallorca). «It. liura daguyes i ss. vi drs.» (Hist. Po- llensa, i, cxi).
Agulladol, m. : Nom de peix. «Peix bastinal així com musola, escat, lumada, gat, agulladol...», a. 1324 (Archivo, i, 367).
Agullat, m., §gui4t (Sant Feliu de Guíxols); ^guláí (Tarrago- na) (Acanthias vulgaris, Riss.): Peix molt semblant, de forma i de proporcions, al gatvaire. Té alots com aquest, pero fa el morro mes llargarut. És de color blanca i sense escata. Es pesca en tot temps de l'any (Sant Feliu de Guíxols, Tarra- gona). «Agullat : galeus acu- latus» (Dice. Val.). Sinónim: quissona (Menorca).
Agullat xato, m. (Acanthias BlainviUe, Riss.) : Es una va- riant de l'agullat (Tarragona). Sinónim : quissona (Menorca).
AiXAFA ROQUES, m., eáf§fók§s (Sant Feliu de Guíxols) : Peix de cap pía, negre, semblant al dragó. S 'arrapa a les roques com el pop.
Aladroc, m., eledrgk (Mallorca), (Engraulis encrasicholus , CBp): Peix blau i llarg que va per sobre Taigua. Abunda molt i amb ell es prepara Tanxova (Mallorca, Menorca, Tarrago- na, Vinaro^). Sinónims : seitó (Barcelona, Tarragona); aseitó (Vinarog, Valencia).
Alatxa, f., eldée (Llofriu, Blanes, Pineda, Mallorca, Eivissa, Tar- ragona) (Alosa vulgaris, Tros- chel; Alosa Finta, Marcotte): Peix semblant a la sardina, pero mes gros i menys bo. Abunda també en les aigües
de l'Ebre i es pesca en els as- suds de Xerta i Flix. Sinónims: saboga (Tarragona, Rib. de l'Ebre, Barcelona); alosa (Bar- celona); guerxa (Costa de Lle- vant). «It. liura de alatxa grossa e manuda viii drs.» (Historia de PoUensa, i, cxii).
Alatxa pixota, f., §ldée picóte (Menorca, Marratxí) (Sardi- nella aurata, Cuv. et Valenc).
Alb ACORA, f., eibekóre (Mallorca) (Thynniis thunnina, CBp): Peix blau que va per damunt l'ai- gua a la primavera (Mallorca, Costa de Llevant). Sinónims: tonyina (Barcelona); arbeco- na (Tarragona); bacoretes (Go- les de l'Ebre).
Alecrín, m., cast. alecrín (Ta- lassorhinus vulpécula; Val.).
Alfonso, m., v. Mero (Valencia, Archivo, II, 153).
Alosa, f. elóze (Barcelona) (Alo- sa Finita, Marcotte). Sinónims: alatxa, saboga (Barcelona).
Aluda, f., lude lude : Peix blanc amb ales grosses vora el cap. Té vuit cames : dues de llar- gues, que son els xucladors. Vola molt (Mallorca).
Amploia, f., emplóie (Llofriu, Blanes, Pineda, Tarragona, Va- lencia) (Meletta Phalerica, Mo- rcan) : Peix blau, mes petit que la sardina, que es pesca amb l'art. No té escata. Si- nónims : meleta (Tarragona); cast. caramelo.
Amprea, f. (Valencia, Archivo, II, 153), cast. lamprea (Petro- mizón Marinus, L.). V. Llam- presa.
Anfós, m., enfós (Barcelona, Me- norca, Mallorca) : i. (Epine- phelus, Bloch) : És un peix de color de canari que es fa
I
ELS NOMS DELS PEIXOS
35
molt gros. El pesquen entre les roques, des de Sant Miquel a Nadal (Mallorca, Menorca). Sinónims : ñero, mero (Barce- lona, Tarragona, Costa de Lle- vant). 2. (Apogon imherhis, Günth.). Sinónims : rei, reiet (Tarragona); molí reial, anfós (Barcelona); mare d'anfós, mo- ret vermell (Menorca). «ítem una Hura del anfos» (Rotger, Hist. Poli., I, CXI).
Anfú, anfús, m., enfú, enfús (Me- norca) : Peix petit, prim i rodó com una anguila. Els altres peixos el persegueixen, i és dita de pescador que el nerat encal9a l'anfú i el delfí encal9a el moría.
Ángel, m., dnj^t (Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pineda) (Squa- tina oculata, Bp.) : Peix basti- nal semblant al gat, gros com el delfí, amb dues grans ales, d'on li ve el nom d' ángel. S'aga- fa al vol i amb palangres (Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pi- neda, Vinaro^). Sinónims : es- cat (Tarragona); escat veixi- gal (Menorca).
Anguila, f., §ñgüe (Cat. or., Tarragona); añgíla (Lleida) (Anguilla acutirostris, Kaup): Peix llargarut com una serp, negros, amb faixes vermello- ses a la panxa. És peix de mar i de riu. Sinónim : anguila vera (Menorca). «It. liura de anguila fresqua ii ss. iii drs.» (Rotger, Hist. Poli., i, cxii). «.. .que ninguna persona gos pos- sar anguiles en dita sequía», a. 1402 (BSAL, viii, 78). «ítem se ven la 1. camisera de la anguila fresca», a. 1361-1365 (BSAL, vil, 120).
Anguila cabotera (Menorca)
(Anguilla latirostris, Kaup). Sinónim : anguila de mar (Bar- celona, Tarragona).
Anguila catarrotgina (Valen- cia, Archivo, II, 153). Pren el nom de la població de Catar- rotja.
Anguila de mar, f. (Barcelona, Tarragona) (Anguilla latiros- tris, Kaup). Sinónim : angui- la cabotera (Menorca).
Anguila maresa o de mar (Va- lencia, Archivo, II, 153) (An- guila mediorostris, Jarr.).
Anguila martina (Valencia, Ar- chivo, II, 153) (Anguila labi- rostris) .
Anguila pastorenca o festona (Valencia, segle xvii).
Anguila punyegral, f. (Menor- ca) (Anguilla capitoné, Kaup). Sinónim : anguila (Tarragona).
Anguila roja, f. (Menorca) (Anguilla microptera, Kaup). Sinónim : anguila (Tarragona).
Anguila vera, f. (Menorca) (Anguilla acutirostris). Sinó- nim : anguila (Catalunya).
Anxova, f., encobe (Llofriu, Sant Feliu de Guíxols, Pineda) (En- granlis encrasicholus, CBp) : Peix blau, semblant a la sar- dina, que abunda molt a la Costa brava. <(Anar pitjat com anxoves en el barril». Sinó- nims : aladroc (Tarragona, Me- norca); seitó (Barcelona, Tar- ragona).
Aranya, f., eráne (Llofriu, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pi- neda, Balears, Valencia); ará- tja (Vinaro9) (Trachinus draco, Linn.) : Peix blanc amb faixes negres, pía, d'escata i alots, amb un pessic a l'esquena. Té uns 30 cm. de llargada. Té una punta a la cu a que dona
36
A, GRIERA
picades molt verinoses. Cria a Tentrada d'estiu. «It. la Hura de pagells, aranyes escorpre II ss.» (Rotger, Hist. Poli., i, cxi). Sinónims : aranya blanca, dragó (Menorca). El pessic que té a l'esquena, els tentacles que porta davant, l'ent errar- se per amagar-se i la picada tan verinosa, que fa mal de debo, han contribuit a donar-li aquest nom.
Aranya blanca, f. (Menorca) (Trachinus draco, Linn.). Si- nónims : aranya (Barcelona, Tarragona); dragó (Menorca).
Aranya CApguDA, f. (Barcelona) (Trachinus radiatus, Cuv.). Si- nónims : aranya (Tarragona); aranya de cap negre (Me- norca).
Aranya de cap negre, f. (Me- norca) (Trachinus radiatus, Cuv.). Sinónims : aranya (Tar- ragona); aranya capguda (Bar- celona).
Aranya de roca o sugra (Va- lencia, Archivo, II, 153) (Tra- chinus radiatus, Cuv.).
Aranya fragata, f. (Menorca) (Trachinus araneus, Cuv.). Si- nónim : aranya (Barcelona, Tarragona).
Aranya vera (Valencia, Archivo, II, 153) (Trachinus draco, L.). Les punxades de les aranyes ocasionen greus accidents : in- flamacions, eixidures (flemons) i de vegades erisipeles gangre- noses (flemons difusos). Se- gons la creen9a deis pescadors son mes verinoses en lluna nova i amb els corrents de llevant (Gibert).
Aranyó, m., erettó (Blanes) (Tra- chinus vipera, Cuv.) : Aranya petita.
Arbecona, fem. (Tarragona», (Thynnus Thunnina, CBp). Sinónims : tonyina (Barcelo- na); albecora (Costa de Lle- vant); bacoretes (Goles d'Ebre).
Armat, armats, m., ermát (Me- norca); Peristedion Cataphrac- tum, CBp) : Peix de la familia del xoric, vermellós, consem- blant a Tase. Porta punxes al cap, a la cua i a les aletes. Es pesca tot l'any. Sinónims : mal- armat (Barcelona, Tarragona); burro (Costa de Llevant); peix de fonera (Menorca).
Les punxes del cap, de la cua i de les ales han influit se- gurament en la seva denomi- nado.
Arnés, arnesos, m. pl., ernézos (Palma de Mallorca) : Peixos que es crien en les aigües mes profundes. Son molt fins. No son roquers.
Arrap. V. Rap.
Arsobispo, m. (Valencia, Archi- vo, II, 153) : pez obispo (Rhi- noptera marginata, Ph.).
Ase, m., ás§ (Tarragona, Menor- ca). 1 {Atherina Boyeri,Riss.). Conegut a Tarragona. Sinó- nims : aseta (Tarragona); xan- guet (Barcelona); cabe9uda (Menorca). 2. (Trigla Lyra, Lacep.) : Peix de fonera molt abundant (Menorca). Sinónims: gatneu (Tarragona); garneu (Barcelona, Costa de Llevant).
ASEITÓ, m. (Meletta phalerica, Moreau?) : Peix molt paregut a la sardina. Posat en salmorra en surt preparada l'anxova (Vinaro^). Sinónims : amploia, meleta (Tarragona).
AsERP, f. (Valencia, Archivo, ii, 153) ( Ophisurnus serpens,LsLC.) . V. Serp.
ELS NOMS DELS PEIXOS
37
AsETA, f. (Tarragona) (Atherina Boyeri, Riss.). Sinónims : ase (Tarragona); xanguet (Barce- lona); cabe9uda (Menorca).
Atzerina, f. : Nom de peix. «Retg, tonyina, tortuga, atze- riña... e tot altre peix de tall», a. 1324 (Archivo, i, 367).
AuRADA, f., euráde (Tarragona, Menorca) (Chrysophris Cras- sirostris, Günth.) : És el mateix peix que el daurat mallorquí de color de cañar i, llargarut i de poca espina. Sinónims : au- radella (Tarragona, Menorca); morratxa (Goles d'Ebre). Eti- mología : AURATA, vid. ORADA.
AURADELLA, f., §tir§d?lj (Tarra- gona) (Chrysophris Crassiros- tris, Günth.). Sinónims : au- rada (Tarragona, Menorca); morratxa (Goles d'Ebre).
AURADETA, f., eurfd(t§ (Barcelo- na) (Charax Puntazzo, Cuv. et Valenc). Sinónim : morruda (Tarragona, Menorca).
Bacora, bacores, f., h§kóre, h§- kór^s (Menorca) (Scomher Com- mersonii, Riss.) : Peix con- semblant al bonítol, mes petit i menys apreciat. Segueix les moles de sardina, perseguint- les. Quan el pescador pesca amb coves aqüestes moles, aga- fa també alguna bacora. La carn de la bacora és molt sem- blant a la carn de la figa flor (malí, albacora, men. bacora), que és molt flaca.
Bacoreta, f. (Valencia, Archivo, II, 153) (Thynnus ala tonga, Cuv.).
Bagra, f., bágr^ (Vilarodona,
Vic, Pineda); bagre (Xerta, Mora d'Ebre, Artesa de Segre, etcétera) (Squalius Cephalus, Blanch, i Squalius leuciscus, Heckel et Kner) : Peix de riu i de bassa, rodó i de colors va- riades. És molt semblant a l'espadars (Sant Feliu de Guí- xols).
Baila, f., baile (Barcelona) (La- brax punctatus, BC). Sinónim: Ilop (Menorca), Uobarro (Va- lencia).
Bairó, m., beiró (Pineda, Tarra- gona) (Naucrates ductor, Cuv. et Valenc.) : Peix semblant al verat, pero mes gros, de pell dura com la tonyina i amb ratlles com anells. La carn és blanca, fina i saborosa. Aquest peix, guia i company fidel del tauró, que segueix les embarcacions de navegado d'altura, en arribar a port, esmaperdut, envesteix les plat- ges i es deixa agafar amb les mans. Sinónims : pámpol (Bar- celona, Menorca); biró (Costa de Llevant).
Baldufa, f., beldúf§ (Costa de Llevant) (Anxis Bisus, CBp). Peix que es pesca al bolitx. Sinónim : melva (Barcelona, Tarragona).
Ballesta, f., b§Ust§ (Tarragona); (Balistes capriscus, Linn.). Es- pecie rara que s'ha pescat al- guna vegada a l'almadrava de Salou.
Barb, m., bdrp (Cat., Bal., Val.) (Bar bus fluviatilis, Agass. i Bar bus meridionalis , Riss.): Peix d'aigua dol9a molt sem- blant al Uobarro. És rodó i ne- grenc. Arriba a 50 cm. de llarg. «...y gorchs de prou fon- dária, hont s'hi veu un floreig
38
A. GRIERA
de barbs mostatxuts que fan ensalivar lo pescayre de ca- nya» (Bosch de la Trinxeria, L'Aven9, 1890, 203).
Bastina, f., besHnc^ (Llofriu, Pi- neda, Blanes, Tarragona, Ma- llorca, Menorca); bastina (Vi- narog) (Scyllium Canícula, Cuv.) : Peix de forma ampia, color grisa. No té escata, sino pell. Per coure'l es pela. «Les reyades, casons, escats, cla- vells, y tot genero de peix de bastina se vena a tres dobles» (BSAL, 1883, 180).
Bavaiosa, f., behewze (Sant Fe- liu de Guíxols) : Peix semblant al noi, de color negra i rossa. Es llefiscós : d'aquesta quali- tat treu el nom.
Bavosa, f., behóze (Costa de Lle- vant) (Blennius gattorugine, Lacep.). Sinónims : dormilega roja (Tarragona); capsigrany (Barcelona); futarra (Costa de Llevant); rabosa (Menorca).
Beata, f. (Valencia, Archivo, 11, 153). V. Oblada.
Bestenaga, f., bestenáge (Menor- ca) (Labnis quadrimaculatus , Cuv. et Valenc, Guichen.): Peix d'uns 30 cm. de Uarg, cap de color ataron] ada o de salmo; la cua i comen^a- ment de les aletes dorsal i anal, i les puntes de les ventrals, d'un blau puríssim. Sinónims: grívia (Tarragona); tord blanc (Barcelona) .
Besúbol, m., bezúhul : Peix pía, rossenc, semblant al sard o a roblada. És d'uns 40 cm. de llargada (Sant Feliu de Guí- xols).
Besuc, m., besúk (Llofriu, Bla- nes, Pineda, Menorca, Eivis- sa. Valencia); b§súk (Mallorca);
besugo (Vinaro^) (Pagellus acame CBp) : Peix blanqui- nós, pía, amb cara rodona, semblant al pagell. Es pesca amb l'art, palangres i ham. Abunda en els ports. Sinónim: quimet (Tarragona).
BiRET, BIRETS, m., bir^t, bir(ts (Tarragona, Blanes) (Trigla gurnardus, Linn.) : Peix petit, de color vermellosa, que té la boca acabada en dos ullals. Es pesca amb palangre. Sinó- nims : refet, refetó (Tarrago- na); Iluerna (Barcelona).
BiRÓ, BiRONS, m., biró (Sant Fe- liu de Guíxols) (Neucrates duc- tor, Cuv. et Valenc.) : Peix de color negrenca, d'uns 50 a 60 cm. de llarg, semblant al verat. No és peix d 'aqüestes aigües. Apareix en seguici de vaixells provinents d'altres mars. Sinónims : bairó (Tarra- gona); pámpol (Barcelona, Me- norca) .
Bis, bisos, m., bis (Sant Feliu de Guíxols, Mallorca); bízu (Bla- nes); bizu (Menorca) (Scomber colias, Linn.) : Peix blau del tipus del verat i gros com ell, amb ratUes o faixes grogues. Es pesca amb l'art a la primavera. «It. la liura del bis i ss. mi drs.», a. 1361 (Hist. Pcll., icxi). «ítem se ven la 1. camisera de bis», a. 1361-1365 (BSAL, vil, 120).
Bobo, m. (Valencia, Archivo, 11, 153); cast. rubio, arete (Trigla cuculus, Linn.).
Boga, bogues, f., bóge, bóqes (Llofriu, Sant Feliu de Guí- xols, Blanes, Pineda, Tarrago- na, Mallorca, Valencia); vóqe, vóges (Menorca) (Box Boops, Cuv.) : Peix rodó, blanquinós o vermellós, semblant a la sal-
ELS NOMS DELS PEIXOS
39
pa. Fa uns 20 cm. de llargada. Aquest peix, quan surt de l'ai- gua, ja put. «... e lo peix me- nut de mar com es lo que vul- garment se diu chorret, bo- gues y sorells» (Lib. de la Pes- te, 71). «It. liura de bogues jarret bogua raueyl xucles jer- les X diners», a. 1361 (Hist. Poli, cxii).
BoGAMARÍ, m., bógumerí : Espe- cie d'eri^ó blanc que viu en el fons del mar (Mallorca); cast. erizo de mar.
BoGANYÓ, m. : Peix petit de co- lor blanquíssima. S'agafa amb l'art (Blanes).
Bogara VELL, m. (Tarragona, Me- norca) (Pagelhis Bogar aveo CBp). «It. liura de bogues jar- ret, bogua raueyl xucles jer- lesxdrs.» (Hist. Poli., i, cxii).
Bogarró, m., bugeró (Barcelona, Tarragona, Menorca, Valen- cia) (Box Boops, Cuv.). Sinó- nim : boga. «Cynedus, i lo bu- garro». Nebrissa, Gramática.
BoGUET, m. : Boga petita (Llo- friu).
BoiG, m. : Classe de peix (Ma- llorca).
BoNET, m. (Valencia). V. Barb.
BoNÍTOL, BONÍTOLS, m., hunüu (Sant Feliu de Guíxols, Bla- nes, Pineda, Valencia, Tarra- gona); bunitui (Menorca); bo- nitol (Mallorca, Vinarog) (Pe- lamis sarda, Cuv. et Valenc): Peix blau, gros i rodó, del tipus del verat, pero mes gros. N'hi ha que arriben a pesar una arrova. A Menorca es pes- ca amb un ormeig a posta : la bonitolera que és una xarxa de mes de 200 m. «ítem liura de bonítols I ss. II drs.» (Hist. Poli., I, cxi). «ítem se ven la 1. car-
nisera de bonítol», a. 1361-1365 (BSAL, vil, 120).
BoN JESÚS, m., bonjezús : Peix semblant a la bastina, amb el cap pía i els ulls al damunt (Mallorca).
BoRD, BORDS, m. : Peix entre pía i rodó, d'uns 50 cm. de llarg. Hi ha dues varietats de bords: el bord ros i el bord negre (Sant Feliu de Guíxols).
BoRRATXO, m., hufáéu (Pineda, Tarragona) (Trigla pini, Bloch.) : Peix que té la panxa blanca, l'esquena vermella i una banya a cada banda de cap. Sinónim : rafalet (Me- norca) .
BoRRiQUET, m. (Valencia, Ar- chivo, II, 153) (Gobius longi- radiatus, Riss.).
BoT, BOTS, m. : bót (Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pineda, Tarragona, Eivissa, Valencia) ( Orthagoriscus Mola, Schneid . ) : Peix semblant al porc. És pía, de pell escatosa, semblant al gatvaire, de color cendrosa. Les seves dimensions son les del delfí. Es pesca quan está adormit a flor d'aigua. L'ex- pressió : «dormirla com un bot» (Sant Feliu de Guíxols), es re- fereix a aquest peix. La mai- nada fa pilotes de la seva pell perqué bota molt (Blanes). Se'n pesquen de tan grossos i vells, que les barques no els poden hissar sobre coberta i s'han de remolcar amb cava- lleries. Alguns d'ells teñen el eos cobert d'algues i mol lus- cos (Tarragona).
Boví, m. (Valencia, Archivo, 11 153) (Gobius mediterraneus, Schneid.).
BuLDROi, m. (Menorca) (Lophius
40
A. GRIERA
piscatorius, Linn.). Sinónim: rap (Barcelona, Tarragona, Me- norca).
Burra, burres, f., búff, hú?(s (Sant Feliu de Guíxols) : Peix semblant a la pelaia, curt i rodó. És negre del damunt.
Burro, burros, m., húfu, búrus (Sant Feliu de Guíxols, Bar- celona, Valencia) (Gohius Jozo, Linn.) : Peix vermell amb alots d'uns 20 cm. de llarg i amb morro de dues punxes. És molt escalos i s'escorxa estiran! la pell per la cua. El seu cap, per la forma, recorda el de Tase. Es pesca al bou i amb canya. Sinónims : ruc d'alga (Tarra- gona), góbit d'alga (Costa de Llevant); cabot d'alga (Me- norca).
CABEgADA, f . : Nom de peix (Ma- llorca).
CABEguDA, f. (Menorca) (Athe- rina Boyeri, Riss.) : Peix sem- blant al serclet. Sinónims : ase, aseta (Tarragona); xanguet (Barcelona).
CABEguT, m. (Valencia). V. Llis- sa de cap gros.
Cabot, m., heUt (Mallorca); ke- bót (Menorca); (Gobius minu- tus, Cuv. et Valenc.) : Peix blanquinós, d'esquena ploma- da, uUs grossos i cap rodó. Si- nónims : ruc (Tarragona); gó- bit (Costa de Llevant), cast. gobio, capitón.
Demés, porten el nom de cabot, a Menorca, les següents especies : Gobius auratus, Riss.; Gobius geniporus, Valenc; Go- bius paganellus, Linn.
Cabot anglés (Menorca) (Go-
bius cruentatus, Gml). Sinó- nims : ruc (Tarragona); burro (Barcelona); góbit (Costa de Llevant).
Cabot berruvés (Menorca) (Go- bius fallax, Sarato). Sinónim: ruc (Tarragona).
Cabot d'alga (Menorca) (Go- bius Jozo, Linn.). Sinónims: ruc d'alga (Tarragona); burro (Barcelona); góbit d'alga (Cos- ta de Llevant).
Cabot de roca (Menorca) (Go- bius niger, Linn.). Sinónims: ruc de roca (Tarragona); góbit de roca (Costa de Llevant).
Cabot de roca, m. (Menorca) (Gobius Guthatus, Cuv. et Va- lenc). Sinónims : ruc de roca (Tarragona); góbit de roca (Costa de Llevant).
Cabot en banyes (Menorca) (Callionymus Belenus, CBp): Peix petitó que té dues ba- nyes blaves i movibles al cap com dues tremolitges. Es ta- pa d'arena, deixant solament enfora les dues banyes. Els al- tres peixos preñen les banyes per esca, s'hi tiren i el cabot els engoleix (Menorca). Sinó- nims : guineu (Tarragona); pau (Barcelona); rap (Menorca).
Cabot mocos (Menorca) (Gobius longuiradiatus , CBp). Sinó- nims : ruc (Tarragona); burro (Barcelona); góbit (Costa de Llevant) .
Cabot xuclador (Menorca) (Le- pado gaster Goüanii, Lacep). Si- nónims : xuclador, pega-roques (Tarragona); peix porc (Bar- celona); xucladit (Menorca).
Cabra, f. (Serranus cabrilla, Cuv.) : Peix semblant a la llagosta, que té moltes cames (Llofriu, Pineda, Valencia).
ELS NOMS DELS PEIXOS
41
Cabut, m. (Anthias sacer, Bl.): Peix negros de petites dimen- sions i de cap molt gros (Vina- 109, Valencia).
Caella, f. (Valencia) : V. Mus- sola pintada.
Calamar, calamars, m., kelemá, kelemás (Llofriu, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pineda, Lluchmajor) : Peix sense es- cata que té escut com la sípia, i com aquesta es defensa amb tinta. És de color vermellosa i rossenca. Té dues potes que estira i amaga, segons li convé, per proporcionar-se menjar. «Calamar, calamar, pece» Dic- cionari Valenc).
Calamarí, m. : MoMusc petitot. Cast. calamarín.
Calet, m. (Valencia, Archivo, 11, 154) : Beut, xopa, ollaca, ron- cador (Cantharus vulgaris, Cuv.).
Calroig, m. (Marratxí). V. Cap- roig.
Calubes, f. pl. : Classe de llis- ses que teñen el morro molt afuat (Vinaro^). Vid. Caluga.
Caluga, calugues, f. (Tarrago- na) (Mugil laheo, Cuv. et Va- lenc.) : Peix de panxa blanca i de morro petit i punxegut. Sinónims : llíssera (Barcelona); llissa-galubet (Menorca).
Camarí, m., kámerí (Costa de Llevant, Tarragona, Balears): Nom del Carcharías Lamia, Bp; Carcharías glaucus, Agass., del Carcharías lamía, MüU. et Henl. i Carcharías Mílbertí, Val. El camarí és roig i blanc, i té el cap igual que un ca de presa i els ulls molt grossos.
El Carcharías Lamía, Bp, sosté mortals Iluites amb el peix emperador; envesteix les
But. de Dialec.
moles de tonyines. És creenga que les dents d'aquest peix, penjades al coll de les criatu- res, faciliten la dentadura. Aquest és conegut per marra- có (Barcelona); salproig (Me- norca).
ElCarcharías glaucus. Agass., és conegut també per tiburó (Menorca). El Carcharías la- mía i Milberti son conegut s també per tauró i tintorera (Tarragona).
Cámaro, m., kemeró : Classe de moliusc (Mallorca) : Peix pe- titet que té dues cames al cap.
Canadá, f., kendde : Peix sem- blant al calamar, pero molt mes llarg. Té uns tres pams o mes de llargada (Sant Feliu de Guíxols).
Canari, m., kendri (Barcelona) (Crenílahrus Medíterraneus, CBp). Sinónims : tord (Bar- celona, Tarragona); tord ro- quer (Menorca).
Cántara, f., kdntere (Blanes, Pi- neda, Barcelona, Menorca, Va- lencia); kdntere (Mallorca) ( Cantharus gríseus, Cuv. et Va- lenc; Cantharus Brama, Cuv, et Valenc.) : Peix de color bla- vosa que s'agafa amb xarxa i palangre. N'íii ha que arriben a pesar cinc terces. «Cantara, cubilo pece. Cantarus» (Dice, valenc). «It. Hura de morru- da, cantara, mollera...» (Hist. Poli., I, cxii).
Capbou o CAP d'ase (Valencia): Cabeza de asno. Lira, pece (Trígla mílvus, Bp).
Capellá, capellans, m., h^p^ld (Mallorca); kepdd, k§p§ldns (Pi- neda, Llofriu, Menorca, Va- lencia) (Gadus minutus, Linn. i Pleuronectes Cítharus, CBp) : 6
42
A. GRIERA
Peix semblant a la mollera de color blanca, ulls grossos i cap rodó. És molt fluix i s'aixafa aviat. Sinónims : mollera (Bar- celona, Tarragona); pelaia (Barcelona, Tarragona); rémol (Menorca). És un peix molt bo perqué els capellans en men- gen (Mallorca).
Capplá, m., kátplá : Peix sem- blant a la llíssera, que té el cap pía, la panxa blanca i Tes- quena de color de plom (Ma- llorca).
Cap-roig, m. (Scorpaena scropha, Linn.) : Peix vermellós sem- blant a la rásela, pero de mes grandária. Té les espines de l'esquena molt verinoses. N'hi ha que pesen de 20 a 30 quin- tars. (Mallorca, Menorca).
Capsampé, m., katsampé- : Peix llarg amb ratUes grogues i pan- xa blanca (Mallorca).
Capsigrany, m. (Barcelona) (Blennius gattorugine, Lacep. i Blennius tentacularis, Brunn.). Sinónims : futarra, bavosa (Costa de Llevant); rabosa (Menorca). «Capcigrany. Per- niblando. Moriceps.» (Dice. Va- lencia).
Capsoc, m. kápsók : Peix sem- blant al moixó que arriba mol- tes vegades a teñir les seves dimensions. Se'n diferencia per teñir el cap mes aixafat. Diuen que té un gra de sorra dintre el cap (Sant Feliu de Guíxols).
Captinyós, m., káttinós (Mallor- ca) (Scorpoena ustulata, Loe- we) : Peix curt, vermell, que pica molt fort. Té tinya al cap (Mallorca, Menorca). Sinónims: escórpora de roquer (Tarra- gona); not (Menorca).
Caputxo, m., kfpúéu (Sant Fe-
liu de Guíxols, Blanes, Llo- friu. Valencia) (Laeviraja Oxy~ rhynchus CBp) : Peix pía, de color rossenca, semblant a res- crita, pero de morro mes pun- xegut. Arriba a pesar 2 quin- tars i fa de sis a set pams de diámetre. El seu nom segura- ment ve de teñir el morro semblant a una caputxa (Sant Felíu de Guíxols).
Caracol, m., k^r§qól (Mallorca): Mollusc de closca molt dura que té el bessó dintre un forat com un tap morat.
Caracol de serp, m. : Helix ba- leárica (Mallorca).
Caracol de tap, m. : Trochus (Mallorca).
Caracol pla, m. : Helix home- yeri (Mallorca).
Caracol reixat, m. : Helix mo- raguesi (Mallorca).
Carall de reí, kerái d§ ni : Peix pla, de color vermella i verd, d'uns 20 cm. de llarg (Sant Feliu de Guíxols).
Caramel'LO, m. (Meletta Phale- rica, Moreau). i. La patoia pe- tita o de cria (Tarragona). Si- nónims : amploia, meleta. 2. (Alausa Pilchardus Cuv. et Valenc.) : Sardina que es pes- ca en abundancia pels mesos d'abril, maig i juny (Tarrago- na, Barcelona).
Cardaire, m. : Raia alba, mar- ginata, Lacep (Tarragona, Va- lencia).
Cardenal, m. (Tarragona) (Tra- chypterus cristatus, Bonelli): És una especie rara.
Caro, m. (Tarragona) (Chimoe- ra monstruosa, Linn.). Sinó- nims : guineu (Torredembarra); ull verd (Costa de Llevant).
Carpa carassina, f. (Carassius
I
ELS NOMS DELS PEIXOS
43
vulgaris, Nilsson). Es troba en raquárium i laboratori ictio- lógic del pare de Barcelona.
Carpa de Bohemia, f . (Cyprinus hungaricus, Heckel).
Carpa de Francónia, f. (Cypri- nus Kollarn, Heckel i Kner). Amb aquesta especie s'ha em- prés la repoblado piscícola deis estanys i rius de Catalunya. Sinónim : carpa de Turíngia.
Carpa del Japó (Cyprinus, Hi Goi).
Carpa de mirall (Cyprinus spe- cularis, Lacep).
Carpa d 'Holanda f. (Cyprinus Carpió, Linn.).
Cassó, m., kfsó (Pineda, Tarra- gona, Eivissa) (Galeus canis, Rond.) : Peix semblant a un ca que té molta retirada al tauró. Sinónims : gat (Barcelo- na); ca marí (Menorca).
Castanyola, f., kest^nól§ (Bar- celona, Tarragona); kestfnólf (Mallorca; Valencia) (Brama Raii, Schneid.) : Peix pía, ne- gre, de boca petita. Fa dos pams de llargada i dos d 'am- piada. És peix de fonera i molt abundant. S'ha de pescar a fons fix d'aigües. Emigra una llarga serie d'anj'ades i retor- na després altra vegada. En la seva massa muscular hi viu un tricocéfal en forma de carbassa vinatera, glutinós i de color blanca groga de canari (Gibert).
Castanyoleta, f., kfsUnuléte (Tarragona) (Chromis Casia- nea, Cuv.). Viu en les cales i ports. Sinónims : cigala (Bar- celona); moret (Menorca). «Cas- tanyoleta, melcocha» (Diccio- nari Valenc).
Castanyons, m. : Classe de peix (Pineda).
Cau, m., káu (Sant Feliu de Guí- xols) : Peix semblant a la ger- la grossa. És de color negra.
C AVALLA, f., kevále (Tarragona, Eivissa); kavála (Vinarog, Va- lencia) (Scomber Colias, Linn.): Peix sense escata, molt argen- tat, gairebé blau. Té el Ilom ramejat d'una línia de color blava-negra.
Cavallet de mar, m. V. Cavall marí.
Cavall marí, m., kebál meri (Sant Feliu de Guíxols, Bla- nes. Pineda, Barcelona); kevál meri (Menorca, Tarragona, (Valencia) (Hippocampus Gut- tulatus, Cuv. i Hippocampus hrevirostris, Cuv.) : Peix petit que té el perfil del cap i del coll semblant del tot al cavall. Té la pell molt dura, semblant al cocodril. Els cavalls ma- rins son objecte d'especial pre- ocupado per a la gent de mar. Posats sota la gorra o entre els plecs del mocador, els ca- valls de mar curen la mi- granya, les neurálgies facíais i el mal de cap (Tarragona) . Si- nónim : cavallet de mar (Me- norca).
Cavet, m. (Valencia, Archivo, ii, 153) (Trigla áspera, Vivían.).
Cent en boca (Valencia). V. Ala- droc.
Centurió, m., sunturió (Mallor- ca) : Peix de panxa blanca, es- quena de color de cendra i cua molt llarga.
Cigala, f., sigále (Barcelona, Ba- lears) (Chromis castanea, Cuv.): Peix curt, amb quatre cames i dues mordales. És roig i molt semblant a la cigala de térra.
Cinta, cintes, f. ; Classe de peix (Pineda).
44
A. GRIERA
Clau, m. : Peix semblan! a la Iluerna. És molt petit.
Clavell, m., kl§vH (Balears) (Raia marginata, Müll. et Henl.) : Peix pía, cap llarga- rut. Sol pesar deu arroves.
«Jesucrist quan feu la cena
va sacrifica un anyell;
i noltros un bon clavell
ja mos lo hem tirat d'esquena.»
Glossa d'En Vivó la primera vegada que es feren Els dotze apóstols a Ciutadella (1770).
Clavfxlada,!., kleheláde (Costa de Llevant). i. (Rata marginata, Müll. et Henl.) : Peix bastinal de la mateixa color de la bas- tina. Es pesca amb palangres. Sinónims : escrita blanca (Tar- ragona); rajada (Barcelona); clavell (Menorca). 2. (Raia miraletus, Rond.). Sinónims: escrita vera (Tarragona); ra- jada vestida (Barcelona); raja- da (Menorca). 3. (Raia ra- dula, Del.). Sinónims : rajada (Barcelona, Tarragona); rajada peluda (Menorca). 4. (Raia punctata, Riss.). Sinónims : escrita, escrita vera (Tarrago- na); rajada (Barcelona); ra- jada boca de rosa (Menorca). 5. (Raia fullonica, Rond.). Si- nónim : rajada (Tarragona, Menorca). 6. (Raia mosaica, Lacep.). Sinónims : escrita vera (Tarragona); rajada (Bar- celona).
Clavillo, m., kleUló (Costa de Llevant) (Trigla clavillone, Lacep.) : Peix semblant al gatneu que es menja cuit a la brasa. Sinónims : pelut d'es- cata (Tarragona); escatós (Go- les de l'Ebre).
CoLOMiDA, f., kuhimíde (Barce-
lona) (Lichia amia, Cuv. et Valenc). Sinónims : palomida (Tarragona, Menorca); sorell de penya (Menorca).
CoNGRE, m., kóñgre (Tarragona); kóñgre (Valencia) (Conger Ba- learicus, CBp) : Peix sem- blant a l'anguila, pero mes ne- gre. Sinónim : congre serpeter (Tarragona). «ítem se ven la 1. camisera del congre fresch setza diñes», a. 1361-1365 (BSAL, VII, 119). «ítem tota carrega de congre que sia cordada», a. 1399 (Valí de Que- rol, 352). «Carga de congres, iii diñes» (Cost. Tortosa, 9-10, 10). «It. la Hura de congre frese I ss. VI drs.» (Hist. Poli., i, cxi.)
Congre blanc, m. (Tarragona) (Conger vulgaris, Cuv.). Sinó- nim : congre de fang (Tarra- gona).
Congre d'alguer, m. (Tarrago- na) (Conger niger, Kaup.). Sinónims : congre negre, con- gre de roquer, congre de forat (Tarragona).
Congre de fang. V. Congre blanc.
Congre de forat. V. Congre d'alguer.
Congre de roquer. V. Congre d'alguer.
Congre de sucre. V. Congre dol^.
Congre DOLg, m. (Menorca). I. (Conger mystax, Riss.). Si- nónims : congre serpeter (Tar- ragona); pillet de platja (Me- norca). 2. (Ophidium barba- tum, Linn.). Sinónims : pixota blanca (Tarragona); metge (Costa de Llevant); pamfont (Menorca).
Congre negre, m. V. Congre d'alguer.
ELS NOMS DELS PEIX03
45
CoNGRE SERPETER, m. (Tarra- gona). I. (Conger halearicus, Bp). 2. (Congermystax, Riss.) Sinónims : pillet de platja, con- gre dolg (Menorca). 3. (Myrus vulgaris, Kaup). Sinónims: serp (Barcelona, Tarragona); cule- bra, dorado (Menorca).
CoNGRET, m. (Tarragona). (Lep- tocephalus Morrissii, Lacep.). És la cria del congre. Sinónim: flámula (Menorca). «Congret: sequillo». (Dice. Valenc).
CoRB (Valencia, Archivo, 11, 154), cast. corhina (Scioena mu- bra, L.).
CoRBA, f. (Barcelona, Tarrago- na) (Corhina nigra). Sinó- nims : corbina (Tarragona); es- corbai (Menorca). «It. liura de morruda, cantara, mollera, cor- ba I ss. mi drs.» (Hist. Poli.,
I, CXII.).
CoRBALL, m., kurvái (Tarrago- na); kurhái (Sant Feliu de Guí- xols, Barcelona, Llofriu); kor- bál (Valencia) (Umbrina cir-
' rosa, Riss.) : Peix negre amb escata i alots. Té l'esquena molt boteruda, d'on li ve el nom probablement. Sinónim : ret, reig (Menorca). «It. liura de corbay, lampresa i ss. vi drs.» (Hist. Poli, I, CXI).
Corbina, f. (Tarragona). V. Corba.
Corcovada, f . (Tarragona) (Den- tex Synodon, Riss.) : Especie rara en les aigües de les nos- tres costes.
CoRN, m., kórn (Mallorca) : Ma- risc gros en forma de caragol, de color blanca i morada, amb bessó a dins.
CoRNAiLLA (Valencia, Archivo,
II, 154) cast. corundilla, martillo de mar, pez martillo (Sphyrna zygoena, Raf.).
CoRNET, m. : Marisc semblant al corn, pero mes petit (Mallorca).
Cornuda, f. (Menorca) (Zigae- na malleus, Valenc). Sinó- nims : llunada (Barcelona, Tar- ragona, Menorca); guardia ci- vil (Tarragona).
CoRRETjA, f. (Valencia, Archivo, II, 154); cast. raya estrellada o vaca (Loeviraja oxyhynchus, Bp).
CoTXERO, m. (Valencia, Archivo, II, 154); cast. tuerto (Coricus rostratus, Valenc).
Cranc, m. : Crustaci semblant a la llagosta. Hi ha crancs de diferents classes: cranc blanc, cranc de riu, cranc jueu, cranc pelut (té pél damunt la closca), cranc sabater. — «Un «ranc se maravella del agro, perqué no pescaua enaxi com pescar solia» (Félix, i, 203).
Cranques, f. pl. (Maiasquinado): Crustaci rodó amb sis cames i dues mordales. Té la closca molt dura (Mallorca, Vinaro9).
Cria, f., krie : Nom col-lectiu per a assenyalar el peix petit de tota mena. Es pesca a grans quantitats amb Tart (Blanes).
Cuc, m. : Peix blanc i pía. Sola- ment té Tespina del mig. Sem- bla un cuc de térra.
Cuca serp, f., kúk^ sérp (Barce- lona) (Sphagebranchus imher- bis, Delaroche). Sinónim : serp de mar (Tarragona, Menorca).
Cuc DE GLEVA, m. (Tarrago- na) (Ammocoetes branchiaíis, Linn.) : Larva que es troba a les platges formant bolles da- munt Taiga. Sinónim : clapis- sar (Tarragona).
Culebra, f. (Menorca) (Myrus vulgaris, Kaup.). Sinónims :
46
A. CRIERA
serp, congre serpeter (Barce- lona, Tarragona); dorado (Me- norca).
Culebra de la mar, f. (Menor- ca) (Ophisurus serpens, La- cep.). Sinónim : serp de mar (Barcelona, Tarragona).
CuLLERETA (Canal d'Urgell, Pi- neda) (Cottus gobio, Linn.). Especie nova a Catalunya.
CuLLEROT d'aigua : Garapito (Dice. Valenc).
DÁTIL, m., dátil : Marisc de for- ma igual a la del dátil de térra de color fosca. Té el bessó a dins (Mallorca, Menorca).
Daurada xina, f. : Pdxos ver- mells i daurats que es crien a Taigua dol9a. No son bons per a menjar (Cat.).
Daurat, m., d^urát (Mallorca); durádu (Tarragona, Pineda); d§tiráde (Marratxí); i. (Cori- phoena hippurus, Riss.) : Peix de color de cañar i, pía i llar- garut. Té poca espina. Sinó- nim : llampuga (Menorca). 2. (Myrus vulgaris, Kaup.). Sinónims : congre serpeter, serp (Barcelona, Tarragona) ; culebra (Menorca).
Delfí, m., deufí (Mallorca); dufí (Pineda) : Peix Uarg, de cap Uarg amb la cua girada. És de color plomosa; té la panxa blanca. «It. Hura de delfi i ss. II drs.», a. 1361 (Hist. Pcll., I, cxii).
Dentó, m. (Menorca) (Anthias sacer, Bloch.). Sinónims : reixet (Barcelona); somera (Costa de Llevant).
DÉNTOL, m., dmtut (Barcelona,
Pineda, Blanes); déntoí (Ma- llorca, Eivissa); dfnfot (Vina- ro9. Valencia) (Dentex vulga- ris, Cuv.) : Peix pía, blanc, amb ratlles grogues a 1 'esque- na. És semblant al llobarro. «Del anfos, del corbay, del reig, del dentoll, del congre e de tot peix semblant» (Bans deis anys 1372 al 1378, fol. 118 V.) (Arxiu municipal de Barce- lona). «Gentil dentol buUit» (BSAL, VIII, 118). «ítem se ven la 1. camisera del paguer y dentol», a. 1361-1365 (BSAL, vil, 120). «It. Hura de paguer e dentol i ss. viii drs.», a. 1361 (Hist. PoU., i, cxii).
Doblada, f. (Valencia). V. Vi- driada.
DoNZELLA, f., dunz^e (Barcelo- na, Menorca, Tarragona); don- z^l§ (Mallorca); donsHa (Vina- rog. Valencia); (Julis Giofredi, CBp). I. Peix roquer, ver- mell, menut. La femella és vermellosa i el másele blavós. Passa rhivern sota l'arena. Sinónims : senyoreta (Barce- lona, Costa de Llevant); güiula (Costa de Llevant). 2. Julis festiva. Valenc). Sinónims: se- nyoreta, güiula (Costa de Lle- vant). «ítem se ven la 1. car- nisera deis sparrayons don- cellas y torts», a. 1361-1365 (BSAL, vil, 120). «It Hura desparayons donzells torts i ss. I drs.», a. 1361 (Hist. Poli., I, cxi).
Dormilega, f., durmilige (Tar- ragona) (Blennius palmicor- nis, C. V.). Sinónims : capsi- grany, Uepissós (Barcelona); fu- tarra, bavosa (Costa de Lle- vant); rabosa (Menorca).
Dormilega de cap-roig (Tarra-
ELS NOMS DELS PEIXOS
47
gona) (Blennius Erythroce- fhalus, Riss.). Sinónims : cap- sigrany (Barcelona); futarra, bavosa (Costa de Llevant); ra- bosa (Menorca).
DoRMiLEGA DE FANG (Tarrago- na) (Blennius gattorugine, La- cep.). Sinónims : capsigrany (Barcelona); futarra, bavosa (Costa de Llevant); rabosa (Menorca).
DoRMiLEGA DE ROCA, f. (Tarra- gona) (Blennius Sphinx, Va- lenc).
DoRMiLEGA PETITA. V. Dormi- lega de roca.
DoRMiLEGA ROJA. V. Dormilega de fang.
DoT, m. (Barcelona, Valencia) (Polyprion cernium, Valenc). Sinónims : rascas (Tarragona); pámpol rascas (Tarragona, Me- norca).
Dragó, m. (Menorca) i. (Trachi- nus draco). 2. (Calliomynus dracunculus, Lacep.). Sinónim: guineu vermella (Tarragona).
Emperador, m., ^mp^r^dg (Pi- neda, Tarragona, Menorca, Ma- llorca, Valencia), i. (Xiphias gladius, Linn.) : Peix gros de color de cendra. Té una espasa al morro de dalt. Arriba a pe- sar 82 qg. Sinónim : peix es- pasa (Tarragona, Menorca). 2. (Pristis antiquorum, La- tham). Aquest peix entaula feréstegues Iluites amb altres especies (Tarragona). «ítem se ven la Hura camisera del em- perador», a. 1361-1365 (BSAL, VII, 119).
Enclotxa, f., ^úklóc^ (Mallorca):
Una especie de marisc. Cast. almeja.
Enfú, m. (Menorca) (Ammody- tes cicerellus, Rafin.). Sinónims: sonso, trencavits (Barcelona).
Enrocador, m. : Peix de roca petit semblant a l'espadar. Diuen que en embocar l'es- quer enroca l'ham (Sant Feliu de Guíxols).
Ermita, m., ermita : Caragol gros que té les cames i ales en el bessó (Mallorca).
EscÁLUM, m. (Menorca) (Aulo- pus jilamentosus, CBp). Sinó- nims : Iluert (Torredembarra) , saltamurades, serpentí (Me- norca).
ESCANYAVELLES, f. : Pcix petit,
de color fosca, amb moltes es- pines (Eivissa).
EscAT, m., eskát (Tarragona); (Eivissa); eskát (Mallorca); es- kát (Valencia), i. (Squatina ángelus, Riss.) : Peix de bas- tina que té el eos de rajada i per la cua sembla un gato. Té les ales vora el cap i la color de canari. Sinónim : ángel (Tarragona, Barcelona, Costa de Llevant). 2. Squatina ocu- lata, Bp. (Tarragona). Sinónim: escat veixigal (Menorca). «Lo escat es de setze sous lo quar- ter y el mitjanser al de vuit sous lo quarter», a. 1728 (BSAL, 1890, 267).
Escat bord (Formentera).
Escat boviá (Formentera). «Es- cat bobiá, lo quarter 24 s. pesa- da», a. 1728 (BSAL, 1890, 267).
Escató, m. : Peix de pell moít dura i rasposa. Quan és seca serveix per a rascar i afinar la fusta. «Té pell d'escató» : es diu de la persona que té el cutis bast (Vinaro9).
48
A. GRIERA
EscATÓs, m. (Goles de l'Ebre) (Trigla cavillone, Lacep.). Si- nónims : pelut d'escata (Tar- ragona); clavillo (Costa de Lle- van!). V. Escató.
EscAT VEixiGAL, m. (Menorca, Eivissa) (Squatina oculata, Bp). És una especie bastant rara. Sinónims : escat, ángel (Tar- ragona).
Escola, m., eskulá (Barcelona, Tarragona) (Lota elongata, Riss.). Peix de fonera.
Escore ALL, m. kurhái (Blanes); eskorhái (Mallorca); §skurhái (Menorca) (Corvina nigra): Peix ampie, de color negra i cap pía. S'agafa amb ham i amb xarxa durant els mesos de maig i juny. «En temps de cireres s'agafa s'escorball»; «Temps de cireres, temps d'es- corballs» (Migjorn Gran).
EscoRgANA, f., eskorsdne (Menor- ca); askursána (Vinaro^). i. (Trygon pastinaca) : Peix de bastina semblant ala rajada, de color verdosa, amb una punta de picada verinosa a la cua. Es pesca amb fitora.
2. (Trygon violácea, Riss.). Si- nónims : totana, totina (Tar- ragona, Goles de l'Ebre).
3. (Trygon vulgaris, Riss.). Sinónims : totana, totina (Go- les d'Ebre, Tarragona); escor- ió (Barcelona); ferrassa (Me- norca) .
EscoRgANA FERRASSA (Migjorn Gran) (Trygon vulgaris).
EscoRgó, m. (Barcelona; Eivis- sa) (Trygon vulgaris, Riss.). Sinónims : totana, totina (Tar- ragona, Goles d'Ebre); milá (Tarragona); escorgana, fer- rassa (Menorca).
EscÓRPORA, f., eskórpre (Llofriu,
Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pineda, Menorca, Eivissa); §s- kórp^r§ (Mallorca); eskgrp^na, eskórpa (Valencia) (Scorpaena scropha, Linn.) : Peix rodó, de cap gros i de color vermella. Té moltes espines verinoses damunt el cap i l'esquena. Si- nónims : escórpora deis bruts, escórpora de fang (Tarragona, Sant Feliu de Guíxols); polla (Barcelona); rascle (Mahó, For- nells); cap-roig (Menorca). «It. la Hura de pagells, aranyes, es- corpre ii ss.» (Hist. Poli., i, cxi).
Escórpora de fang. V. Escór- pora.
Escórpora dels bruts. V. Es- córpora.
Escórpora de roquer (Tarra- gona, Barcelona), i. (Scorpae- na por cus, Linn.). 2. (Scor- poena ustulata, Loewe). Les pi- cades de les escórpores son molt dolentes. Amb la fosca i els corrents de llevant son mes verinoses.
Escórpora groga, f. (Tarrago- na) (Scorpaena lútea, Riss.).
Escrita, f. §skrtte (Llofriu, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Tar- ragona); eskrita (Valencia). (Raia punctata, Riss.). 2. (Raia asterias, Rond.) : Peix de bas- tina. És pía i té la pell plena de variats tragats. Té també uns botons per tota l'esquena, corresponent una espina a cada botó. Arriben a pesar un quin- tar «Escrita» : peix (Valencia, 1324). Sinónims : escrita vera (Tarragona); rajada (Barcelo- na); clavellada (Costa de Lle- vant); rajada boca de rosa (Menorca) .
Escrita blanca, f. (Tarragona)
I
ELS NOMS DELS PEIXOS
49
(Rata marginata, Müll. et Henl.) : Varietat de rescrita. Sinónims : rajada (Barcelona); clavellada (Costa de Llevant); clavell (Menorca). Escrita vera, f. (Tarragona).
1. (Rata miraletus, Rond.). Si- nónims : rajada vestideta (Bar- celona); rajada (Menorca); cla- vellada (Costa de Llevant).
2. (Raiaquadrimaculata, Riss.). Sinónim : rajada de taques (Barcelona). 3. (Rata pune- tata, Riss.). Sinónims : rajada (Barcelona) ; rajada boca de ro- sa (Menorca); clavellada (Costa de Llevant). 4. (Rata mosai- ca, Lacep.). Sinónims : rajada (Barcelona); clavellada (Costa de Llevant).
EsPARRALL, m., esperál (Tarra- gona); espefái (Barcelona, Cos- ta de Llevant, Mallorca, Me- norca, Eivissa) (Sargus annu- laris, Geof. St, Hil.) : Peix pía, petit, de color blanca. Té moltes espines damunt l'esquena. Es pesca tot Tany. Sinónims: pinta (Tarragona), notari (Mallorca).
EsPARRALLÓ, m., espérelo (Tarra- gona, Valencia) (Sargus annu- laris, Geof. St. Hil.) : Nom que es dona a Tesparrall. «It. Hura desparayons, donzells, torts i ss. I drs.» (Hist. Poli., I, cxi).
EsPASENCS, m. pl. : El peix ara- nya quan és gros (Blanes).
EsPET, m., espH (Tarragona, Cos- ta de Llevant, Eivissa); espét (Mallorca, Menorca) aspét (Vi- narog. Valencia) (Sphyraena Spet, Lacep.) : Peix pía, bla- vós, de morro llarg i ulís pe- tits. Té una espasa molt petita. S'assembla a l'emperador. «It. Hura despet i ss. vi drs.» (Hist. Poli., I, cxi). <(Los boní-
But. de Dialec.
tols, espets, palomides, verde- rols, moHs», a. 1655 (BSAL, 1890, 267).
EspuRSiM, m. : Peix semblant a rescrita o rajada (Llofriu).
EsTEL, m., estéi : Marisc, vermell semblant a un estel (Mallorca).
EsTURió, m. (Cap de Creus, Llo- friu, Tarragona, Goles d'Ebre, Vinaro9, Valencia, Eivissa) (Acipenser Sturio, Linn.). És un peix exquisit, amb els ova- ris del qual es prepara el ca- viar «E si li trobats truytes e esturio e altres viandes deli- cades, lexats lo defora» (Le- gend., i, 267). «... deturi lo jorn de St. Llorens en Tortosa per a menjar sturions de la qual cosa aqui faylla», a. 1408 (Rev. Cieñe. Hist., i, 247).
Fabiol, m. : Peix xaparrot i am- pie (Vinarog).
Fadrí, m. : Peix roquer, irisat, de ratUes fines travesseres, que no es confon amb la donzella, que és mes prima i té les rat- lles de cap a cua (Lluchmajor).
Faixa, f. (Tarragona) (Trachyp- ierus leiopterus, Günth) : Es- pecie rara.
Fardatxo, m. (Valencia, Archi- vo, II, 154); cast. dragón ma- rino (Callyonimus dracuncu- lus, Linn.).
Fardet, m. : Peix molt rodó. És molt bo (Vinaro9).
Fartet, m. (Valencia, Archivo, II, 154) (Lebias ibera, Bp).
Ferrapedres , m. ( Menorca ) (Callyonymus maculatus, Ra- fin.). Sinónims : guineu (Tar- ragona); pau (Barcelona).
50
A. GRIERA
Ferrassa, f . (Mallorca, Menorca) (Trygon vulgaris, Riss.) : Peix pía, de cap rodó. Damunt la cua té una espina. Sinónims: totana, totina (Tarragona, Go- les de l'Ebre); milá (Tarrago- na); escorió (Barcelona); es- cor^ana (Menorca).
Ferratimó, m. (Menorca) (Pe- tromyzon marinus, Linn.). Si- nónims : Uampresa de mar (Barcelona, Tarragona), xu- clador (Menorca).
FiLL DE MORENA MANSA (Menor- ca); (Fierasfer imberbis, CBp). Sinónims : pixota de llanguet, pixota de carall de Jan (Tar- ragona).
Flámula (Menorca), i. (Cepola rubescens, Linn.). Sinónims: pixota vermella, Iligacames (Tarragona); veta (Barcelona); látigo (Costa de Llevan t). 2. (Leptocephalus morrisii, La- cep.). Sinónim : congret (Tar- ragona) .
Fleuma, f., fUume (Mallorca, Me- norca) (Trachypterus Falx, Cuv. et Valenc.) : Peix llarg, vermell, d'uUs grossos. Té poca espina. No és bo per a menjar.
Fura, f. (Tarragona), i. (Mo- tella tricirrata, Günth). 2. Op- hidium barbatum, Linn. (Valen- cia, Archivo, II, 154).
Fura blanca (Tarragona) (Mo- tella maculata, Costa). Sinó- nims : pelaió (Barcelona); gui- ñen (Costa de Llevant); molle- ra borda (Menorca).
Fura negra, f. (Motella fusca, CBp). Sinónims : pelaió (Bar- celona), guineu (Costa de Lle- vant), mollera anglesa (Me- norca).
FuTARRA, f. (Costa de Llevant). I. (Blennius gattorugine, Lo.-
cep.). Sinónims : dormilega roja o de fang (Tarragona); capsigrany (Barcelona); bavo- sa (Costa de Llevant); rabosa (Menorca). 2. (Blennius ten- tacularis, Brunn.). Sinónims: dormilega (Tarragona); capsi- grany (Barcelona); bavosa (Costa de Llevant); rabosa (Me- norca). 3. (Blennius ocellaris, Linn.). Sinónims : dormilega (Tarragona); capsigrany, ase mossegaire (Barcelona); bavo- sa (Costa de Llevant); rabosa (Menorca). 4. (Blennius Ery- throcephalus, Riss.). Sinónims: dormilega de cap-roig (Tarra- gona); capsigrany (Barcelona); bavosa (Costa de Llevant); ra- bosa (Menorca).
Galera, galeres, f., geUre (Bla- nes); gálere (Mallorca) : Espe- cie de llagostí, amb la cua com la llagosta, la boca petita i el cap pía. Aquest peix es pesca al bou (Vinaro9).
Galta roig, m. (Tarragona, Vi- narog, Menorca) (Mu gil aura- tus, Riss.). Sinónim : Uíssera (Barcelona). Té mes greix que els altres peixos.
Gall, m., gal (Costa de Llevant, Tarragona, Balears, Valencia). I. (Zeus faber, Linn.) : Peix de color rossenca, amb dos alots. Té uns 60 cm. dellargada. És creenga que en les espines del cap hi porta totes les eines d'un terrassá (Sant Feliu de Guíxols). Diuen que inclou tots els martiris que sofrí Jesucrist Nostre Senyor : que les seves espines son aqueUes amb les
ELS NOMS DELS PEIXOS
51
quals es féu la corona; té els tres claus, etc. (Migjorn Gran). Aquest peix té una taca negra al cap (Blanes). 2. (Zeus pun- gió, Cuv. et Valenc). «It. Hura del guayl i ss. viii drs.» (Hist. Poli., I, cxi).
Gall de Sant Pere, m. (Zeus faber, Linn.). Sinónim : gall (Barcelona, Tarragona).
Gallerbo, m. (Menorca) (Blen- nius pavo, Riss.). Sinónims: dormilega (Tarragona); cap- sigrany (Barcelona); futarra, bavosa (Costa de LÍevant).
Gallet, m, (Barcelona); (Capros aper, Lacep.). Sinónim : xavo (Tarragona).
Galleta, f. (Valencia, Archivo, II, 155). Cast. acedía (Micro- chirus lufeus, Bp).
Gallimó, m. (Tarragona) (Scom- ber pneumatophorus, Delaro- che).
Gallina, gallines, f., geUne (Sant Feliu de Guíxols) : Peix rodó, d'escata i alots. Té el cap semblant a Tescórpora. És de color vermella.
Gallineta, gdinéte (Mallorca, Eivissa, Menorca, Valencia); I. (Trigla pini, Bloch.) : Peix rodó, vermellós, que té dos alarons devora el cap. Sinó- nim : Iluerna pogona (Barce- lona). 2. Trigla cuculus.
Gamba, f. gámbg (Palaemon Cragnon, etc.) : Nom genéric que els pescadors donen a una especie de crustacis semblants ais llagostins, abundosos pels bassals de les roques, alguers, etcétera. Son de color de plom, teñen dues banyes al cap i deu carnes (Balears, Empordá).
Garneu, garneus, m., g^rnéu, g§rn^us (Sant Feliu de Guíxols,
Barcelona); ger^tJíU (Blanes, Pineda). (Trigla Lyra, La- cep.) : Peix semblant al roger. Fa uns 60 cm. de llarg i té, de banda a banda del cap, dues banyes d'espina. Sinónims : gatneu (Tarragona); ase (Me- norca).
Garoines, m. pl. : Marisc sem- blant a la castanya, amb la closca plena d'espines (Llo- friu).
Gat, m., gát (Costa de LÍevant, Barcelona, Tarragona, Vina- ro9. Valencia, Balears). i. (Scyl- lium catulus, Cuv.) : Peix es- trany, sense escata, de color grisa, que arriba a uns 50 cm. de llargada. El pesquen les parelles. És poc estimat. Per pelar-lo s'ha d'esqueixar a bot estirant la pell per la cua. Si- nónims : gat ver (Goles de rEbre);gató (Menorca). 2. (Ga- leus canis, Rond.) (Barcelona). Sinónims : cassó (Tarragona); camarí (Menorca).
Gatet, m. (Valencia). V. Gat.
Gatneu (Tarragona). V. Garneu.
Gatneu futaire, m. (Tarrago- na) : Nom que es dona a la cria del Trigla Lyra, Lacep.
Gato, m., getó (Mallorca), getó (Menorca)" (Scyllium canicula, Cuv.) : Peix llarg de panxa blanca i esquena cendrosa. Té un alaró a la panxa i a cada costat.
Gatvaire, m., gátváir^ (Balears, Tarragona); gátbáire (Blanes, Sant Feliu de Guíxols) (Scyl- lium catulus, Cuv.) : Peix de bastina semblant al gat. Tam- poc té escata. És de color cen- drosa. Té un alaró a la panxa. Es pesca al bou i amb palangre.
Gat ver (Goles de l'Ebre) . V. Gat.
52
A. GRIERA
Geclet, m. (Eivissa) : Peix petit, de color blava, molt bo per a menjar.
Gerla, gerles, f., ;V>/^ (Sant Feliu de Guíxols, Eivissa): Peix semblant a la boga. Es blanquillos amb vies daurades. «It. Hura de bogues, jerret, boga raueyl, xucles, jerles x drs.» (Hist. Poli, I, cxii).
Golfas, m. (Valencia, Archivo, II, 155) (Engraulis meletta, Cuv.).
Gerna (Menorca) (Cernasicana, Doderl.) : Peix semblant a l'anfós i al ñero, de color grisa vermellosa. Té la cua recta o quadrada, i Textremitat de les ales ribete jada de blanc.
Gernera, f. (Menorca). V. Gerna.
Gerret, m., j^f^t (Tarragona, Menorca, Barcelona, Valen- cia). I. (Smaris vulgaris, Cuv. et Valenc.) : Peix menut, ver- mellos, semblant a la xucla. És molt petit. 2. (Smaris Al- cedo, Cuv. et Valenc). Sinó- nims : mata-soldats (Barce- lona); gerret másele (Menorca). 3. (Smaris Maurii, CBp) (Tar- ragona). Sinónim : gerret de Sant Pere (Menorca). 4. (Sma- ris Chryselis, Cuv. et Valenc.) (Tarragona). Sinónim : xucla blanca (Barcelona). 5. (Sma- ris insidiator, Cuv. et Valenc.) (Tarragona). Sinónim : gerret anglés (Menorca). «It. Hura de bogues, jerret, boga raueyl, xu- cles jerles x drs.» (Hist. Poli, I, cxii).
Gerret anglés (Menorca). Ve- gi's Gerrets.
Gerret de Sant Pere (Menor- ca). V. Gerret, 3.
Gerret masóle (Menorca). Vegi's Gerret, 2.
Getlera, f. (Mallorca) : Nom de peix. V. Gerna.
GÓBiT d'alga (Costa de Llevant) (Gohius Jozo, Linn.). Sinó- nims : ruc d'alga (Tarragona); burro (Barcelona); cabot d'al- ga (Menorca).
GÓBIT de roca, m. (Costa de Lle- vant) (Gohius guttatus, Cuv. et Valenc). Sinónims : ruc de roca (Tarragona); cabot de roca (Menorca).
Golfas, m. (Tarragona) : Nom amb qué és conegut el peix petit o cria de la tonyina (Thynnus thynnus, Günth.).
Golees : «Pescado semejante a la saboga, pero de mejor cali- dad y mayor» (Dice Valenc).
GÓMBIT, gómbits, m., gómbit, gómbits (Sant Feliu de Guí- xols); góHt (Pineda), i. (Go- hius longiradiatus, CBp) : Peix semblant a l'escórpora. Té el cap gros. N'hi ha de color negra i de color rossa. Té de 20 a 30 cm. de llarg i arriba a pesar 10 arroves. Si- nónims : ruc (Tarragona); burro (Barcelona); cabot mucos (Me- norca). 2. (Gohius cruentatus, Gml., Costa de Llevant). Sinó- nims : ruc (Tarragona); burro (Barcelona); cabot inglés (Me- norca). 3. (Gohius minutus, Cuv. et Valenc, Costa de Lle- vant). Sinónims : ruc (Tarra- gona); cabot (Menorca).
Gratasoldats : Nom que es dona a la gerla (Eivissa).
Gresol, m. : Peix de bastina, pía, amb tres rotllos vermells pels costats (Mallorca).
Grimal, m. : Peix semblant a la llagosta, amb rotllos negres i mordasses molt grosses (Ma- llorca).
I
ELS NOMS DELS PEIXOS
53
Grimalt (Mallorca) : Nom de peix.
Gripau, m. (Barcelona, Pineda) (Ctenolahrus nipestris, Cuv. et Valenc.) : Especie rara.
Griva, f., gríve (Barcelona, Ei- vissa). I. (Labrus limhatus, Cuv. et Valenc). 2. Labrus merula, Linn. (Valencia). 3. (Labrus viridis, Linn.).
Grívia, f., grivie (Tarragona, Mallorca, Menorca), i. (La- brus festivus, Riss.) : Peix llarg amb boca també llarga, de la familia deis tords. És verdós, amb ratlles transversals verme- lles. 2. (Labrus luscus, Linn.). Sinónim : massot (Menorca). 3. (Labrus viridis, Linn.). Si- nónim : massot (Menorca). 4. (Labrus vereus, Riss.). ^.(La- brus quadrimaculatus, Cuv. et Valenc). Sinónims : tord blanc (Barcelona); bastenaga (Me- norca).
Grivieta, f., griviH§ (Tarrago- na) (Coricus rostratus, Nord- mann). Sinónims : donzelleta (Barcelona); petare (Costa de Llevant); trugeta (Menorca).
Guardia civil, m. (Tarragona, Barcelona, Eivissa) (Zigaena malleus, Valenc) : Peix que té un cap semblant a un tricorni.
GuERXA, f. (Costa de Llevant) (Alosa vulgaris, Troschel). Si- nónims : alatxa (Tarragona); saboga (Tarragona, Riberes de TEbre). 2. (Alosa finta, Mar- cotte). Sinónims : alatxa (Tar- ragona); saboga (Barcelona, Riberes de l'Ebre); alosa (Bar- celona).
Guilla, f., gile : Peix semblant al noi, pero mes curt. És de color negra i rossa, i llef iscós (Sant Fe- liu de Guíxols). Vegi's Guineu.
GuiNEU, f. (Torredembarra). I. (Chimo era monstruosa, Linn.). Sinónims : caro (Tar- ragona) ullverd (Costa de Llevant). 2. (Callionymus ma- culatus, Rafin.) (Tarragona). Sinónims : pau (Barcelona); ferrapedres (Menorca). 3. (Cal- lionymus dracunculus, CBp) (Tarragona). 4. (Callionymus Belenus, CBp) (Tarragona). Sinónims : pau (Barcelona); cabot en banyes (Menorca). 5. (Motella macúlala, Costa) (Costa de Llevant). Sinónims: fura blanca (Tarragona); pe- íalo (Barcelona); mollera bor- da (Menorca). 6. (Motella fusca, CBp) (Costa de Lle- vant). Sinónims : fura negra (Tarragona); pelaió (Barcelo- na), mollera anglesa (Menorca).
GuiNEU VERMELLA, f., gin^ti ber- m^ie (Pineda), vérmele (Tarra- gona), vérmete (Menorca) (Cal- lionymus lyra, Linn.). Sinó- nim : dragó (Menorca).
Guitarra, f., gitáf§ : Peix pía, morat, amb un rotUo negre a cada costat. Cast. testudo.
GüiULA, f., gúiul§ (Costa de Llevant). i. (Julis Giofredi, CBp) Sinónims : donzella (Barcelona, Tarragona, Menor- ca); senyoreta (Barcelona, Cos- ta de Llevant). 2. (Julis fes- tiva, Valenc). Sinónims : don- zella (Tarragona, Menorca), se- nyoreta (Costa de Llevant).
GuLLA, f., guie (Mallorca) : Nom de peix.
GuLLAT, m., guiat (Blanes) : Peix semblant al gat de mar, pero mes gros. És de color negra. Es ven a talls rodons. És peix de palangre.
GuTXO, m., gtícu (Tarragona)
54
A. GRIERA
( Centroscymnus coelolepis, Bo- cag. et Capel.). Sinónim : porc marí (Tarragona).
Inflaconys, m., {nfl^kótjs (Sant Feliu de Guíxols) (Serranus hepatus, CBp) : Peix gros com la má i vermellenc. Té escata i alots. Sinónims : serra (Barcelona), vaca serrana (Me- norca) .
JuRiOLA DE CRIA (Tarragona, Va- lencia) (Trigla poecüoptera, Valenc). Sinónim : oriola (Me- norca).
JuRiOLA VERMELLA : La juriola de color vermella (Sant Feliu de Guíxols).
Juriola voladora, f. (Costa de Llevant) (Dactylopterus voli- tans, CBp). Sinónims : xori- guer (Tarragona, Barcelona), marmota (Barcelona), xoric volador (Menorca).
JoELL, m. (Atherina hepseius, Linn.) : Sinónims : peix sense sang (Tarragona), xanguet, xasclet (Barcelona), serclet (Menorca) .
JONQUETÍ, m. (Menorca) (Alausa Püchardus, Cuv. et Valenc.) : Nom vulgar de la sardina de cria. Abunda molt pels mesos d'abril, maig i juny.
JoNQUiLLO, m., joñkílo : Nom de la sardina de cria. Abunda molt. És blanc, molt petit i té els ulls negres. D'un infant deixondit es diu que «té mes ulls que un cove de jonquillo» (Lluchmajor).
Juriola, f., junóle (Sant Felui de Guíxols, Blanes, Pineda, Tarragona, Mallorca, Menorca, Eivissa); juriola (Vinaro?) (Trigla corax, CBp) : Peix rodó semblant al roger, de co- lors variades : verdes, blaves, negres i vermelles. Sinónim: Iluerna (Barcelona).
Juriola briada : La juriola que té bries o ratlles de color (Sant Feliu de Guíxols).
Lampresa de mar (Barcelona, Tarragona). V. Llampresa.
Látigo, m., látiqu (Costa de Llevant, Valencia) (Cepolla rubescens, Linn.). Sinónims : xurriaques (Pineda) , pixota vermella, Iligacames (Tarrago- na), veta (Barcelona), flámula (Menorca).
Latría, f. (Tarragona) (Sardi- nella aurita, Cuv. et Valenc). Sinónims : sardina, alatxa (Tar- ragona), (Barcelona, Menor- ca); alatxa pixota (Menorca).
Leixa, f., Uce (Costa de Llevant) (Lichia vadigo, Cuv. et Va- lenc.) : Es pesca amb palangre. Sinónim : leixola (Tarragona).
Leixola, f. (Tarragona). V. Leixa.
ll
Llagosta, f., ¡egóste (Costa de Llevant, Barcelona, Tarrago- na, Valencia, Balears) : Peix de closca dura, color rogenca, amb dues banyes i quatre ca- mes. «It. tot hom qui compra legosta grossa pach de ajuda
ELS NOMS DELS PEIXOS
55
II drs. It. tot hom qui com- prara legosta poíjua pach de ajuda I dr.» (Hist. Poli., i, cxii).
Llagostí, llagostins, m. : Peix que es pesca amb xarxa molt fina en lluna plena, perqué en les altres fases de la lluna está molt flac.
Llamanto, m. : Nom de peix (Pineda).
Llambrega, f. (Barcelona, Va- lencia) (Crenilahrus melano- cercus, Riss.). Sinónim : tord (Barcelona, Tarragona).
Llampresa, f., Ijmpréz^ (Pine- da) (Pefromyzon marinus, Linn.). Sinónims : llampresa de mar (Barcelona, Tarrago- na), ferratimó, xucíador (Me- norca). «It. Hura de corbay lampresa i ss. vi drs.» (Hist. Poli., I, cxii).
Llampersa de riu (Cat.): (Pe- tromyzon fluviatilis, Linn.).
Llampresa marina o petita (Tarragona) (Petromyzon Pla- ñen, Marcotte).
Llampuga, f., Umpúq^ (Pineda, Tarragona, Mallorca, Menorca, Valencia), i. (Lampris gutta- tus, Retzius) : Peix pía de color de canari. 2. (Coryphoena hip- purus, Riss.). Peix de color blavosa que cerca l'ombra. Es pesca amb boies de suro. Es ro- degen les boies amb el rest (corda) i s'agafen boies i llam- pugues. Sinónim : dorado (Tar- ragona). «It. liura de oblades e sanut e lampuda i ss. mi drs.» (Hist. Poli., i, cxii).
Llavió, m. (Costa de Llevant) (Crenilahrus pavo, CBp). Si- nónims : tord (Barcelona, Tar- ragona); saig (Costa de Lle- vant).
Llebenassa, f., ¡eb^náse (Sant Feliu de Guíxols) : Peix sem- blant a la gerla. És rossenc de sota i presenta ratUes en el llom. És peix de mole. Els que formen la llebenassa adopten les línies generáis d'un pallen
Llegüina, f . (Valencia, Archivo, II, 155) (Lenciscus Arcasii, Steind.).
Llengua de bacallá, f. (Tarra- gona) (Lota molva, CBp).
Llengua de Sant Pau (Menor- ca) (Solea oculata, Willugh): Peix que presenta set taques negres, arrodonides, voltades de punts groes. Sinónims : llen- guado, pelai petit (Tarragona).
Llenguado, m., leñgwádu (Llo- friu, Blanes, Pineda), Imgwádo (Mallorca, Valencia), i. (So- lea vulgaris, Gottsche) : Peix molt llargarut i pía. Es pesca amb palangre i a la vaca. Si- nónim : pelai petit (Barcelo- na, Tarragona). 2. (Solea Las- caris, CBp). Sinónim : pelai petit (Barcelona, Tarragona, Menorca). 3. (Solea Kleinii, CBp). Sinónim : pelai petit (Barcelona, Tarragona, Menor- ca). 4. (Solea oculata, Willugh.) Sinónims : pelai petit (Tarra- gona), llengua de Sant Pau (Menorca) . 5 . (Microchirus lu- teus, CBp). Sinónim : pelai pe- tit (Barcelona, Tarragona).
Llima, f . : Peix de forma arrodo- nida, semblant a la llimona. És de color verdosa fosca. Es menja obrint-li la closca (Vi- nar09).
Llissa, f., Ijís^ (Costa de Llevant, Barcelona, Tarragona, Ba- lears), IJsa (Vinaro^, Valencia) (Mugil cephalus, Cuv. et Va- lenc.) : Peix brut que menja
36
A. GRIERA
tot el que troba. Viu en els rius, ports i mar. S'agafa amb nanses. A la mar va a moles. «Teñir es cap de Uissa o buit com una Uissa» (Migjorn Gran). Sinónims : Uissa llobarra (Tar- ragona), llíssera llobarra (Bar- celona), taverner (Menorca). «It. liura de lÍ9a de mar ii ss.» (Hist. Poli., I, cxii).
Llissa agut (Menorca) (Mugil capito, Cuv. et Valenc). Sinó- nims : capgut, llissa de roquer (Tarragona), llíssera (Barcelo- na), llissa cap pía (Menorca).
Llissa cap pla (Menorca). Vegi's Llissa agut.
Llissa de roquer (Tarragona). V. Llissa agut.
Llissa galubet (Menorca) (Mu- gil labeo, Cuv. et Valenc). Si- nónims : caluga (Tarragona), llíssera (Barcelona).
Llissa llobarrera (Tarragona). V. Llissa.
Llissa vera (Tarragona, Menor- ca) (Mugil Chelo, Cuv.). Si- nónim : llíssera (Barcelona).
Llíssera, f., ¡íser^ (Blanes, Bar- celona, Eivissa). I. (Mugil auratus, Riss.) : Peix blanqui- nós, rodó, que arriba a pesar dues terces. Sinónim : galta- roig (Tarragona, Menorca).
2. (Mugil capito, Cuv. et Va- lenc). Sinónims : capgut, llissa de roquer (Tarragona), llissa agut, llissa cap pla (Menorca).
3. (Mugil labeo, Cuv. et Va- lenc). Sinónims : caluga (Tar- ragona), llissa galubet (Me- norca). 4. (Mugil Chelo, Cuv.). Sinónim : llissa vera (Tarra- gona, Menorca).
Llisseria, f. (Valencia, Archivo, II, 155). cast. peludo (Pleuro- nectes arnoglosus, Bp).
Llissó, m. (Tarragona) (Mugil Chelo, Cuv.) : Nom que es dona a la cria de la llissa. •
Llivió, m. : Peix de color fosca i carn blanca. És bo per a fre- gir (Eivissa).
Llobarro, m. hiháfu (Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Barce- lona, Tarragona, Menorca); ¡o- háfQ (Vinaro9) (Lahrax I upus, Cuv.) : Peix rodó, negrenc, que arriba a pesar dues arroves i a teñir mes d'un metre de 11 ar- gada. Té escata i alots. Sinó- nims : llobina (Barcelona, Tar- ragona, Menorca), Ilop (Goles de TEbre, Menorca).
Llobina, f., luUne (Barcelona, Tarragona, Menorca) (Lahrax lupus, Cuv.). Sinónims : lio- barro (Barcelona, Tarragona, Menorca); Ilop (Goles de l'Ebre, Menorca).
Llop, m. (Menorca, Mallorca, Go- les de l'Ebre, Valencia). X. (La- hrax punctatus, BC). : Peix negrenc que es pesca amb xar- xa o ham. Sinónim : baila (Tar- ragona). 2. (Lahrax Lupus, Cuv.). Sinónims : llobarro, llo- bina (Barcelona, Tarragona, Menorca). «It. liura de lop de mar ii ss.» (Hist. Poli., i, cxii).
LLug, m., lús (Costa de Llevant, Barcelona, Tarragona, Balears, Valencia) (Merlucius vulgaris, Costa) : Peix rodó, d 'escata i alots, negros del Ilom i blanc del ventre. Arriba a 80 cm. de llarg. Abunda molt. «Ésser cap de llu9» : esser poc despert (Sant Feliu de Guíxols).
LLÚgARA, f., ¡úsere (Tarragona) (Merlangus Poutassou, Riss.). Peix de fonera. Sinónims : mai- re (Torred embarra); peix rei (Menorca).
ELS NOMS DELS PEIXOS
57
Lluerna, f., lu^rne (Blanes, Pi- neda, Barcelona, Llofriu, Mar- ratxí. Valencia), i. (Trigla cu- culus, Rond.) : Peix semblant a les peones. Té poca escata. La seva varietat de colors li dona el nom. Sinónim : ga- llineta (Menorca). 2. (Trigla gurnardus, Linn.). Sinónims: refet, refetó (Tarragona), biret (Barcelona). 3. (Trigla mil- vus, CBp). 4. (Trigla corax, CBp).
Lluerna pogona, f. (Barcelona, Pineda) (Trigla pini, Bloch). Sinónims : peona (Tarragona), gallineta (Menorca).
Lluert, m. (Torredembarra) (Aulopus filamentosus, CBp). Sinónims : saltamurades, ser- pentí, escálum (Menorca).
Llunada, f. (Mallorca) (Zygoe- na malleus, Valenc.) : Peix gros, de color de cendre, amb un cap com el tricorni deis guárdies civils.
M
Mabre, m., máhre (Sant Feliu de Guíxols, Pineda, Blanes, Tar- ragona, Balears), máhe (Vi- nar 09, Valencia) (Pagellus mormyrus, Linn.) : Peix pía, semblant al sard, de faixes ne- gres. Les aigües de la seva colorado formen un jaspiat que constitueix probablement l'origen del seu nom. (El mar- bre sol anomenar-se pedra mar- bre : Sant Feliu de Guíxols.) «It. la Hura de serrans, mar- bre, sarch, variada...» (Hist. Poli., I, cxi).
Mabritjol, m. : Mabre jovenet o de cria (Migjorn Gran).
But. de Dialec.
Madrecilla. V. Madrija.
Madrija, f. (Valencia, Archivo, II, 155) : lacho (Squalius ce- phalus, Bp).
Madrilla, f. (Rib. de l'Ebre i Se- gre) (Squalius lenciscus, Heckel et Kner). Sinónim : bagra (Vila- rodona).
Maire, f,, máire (Pineda, Torre- dembarra) (Merlangus Pou- tassou, Riss.). Sinónims : Hu- mara (Tarragona), peix rei (Me- norca).
Maire d'amplova, f. (Catalunya francesa) (Scopelus Pseudo cro- codilus, Moreau) : Especie rara.
Malarmat, m., melermát (Pine- da, Valencia) (Peristedion Ca- taphractum, CBp) : Peix rogenc, de crosta dura, cap gros i morro quadrat. Es pesca al bou (Vinaro9).
Manta, f. (Tarragona) (Cepha- lopteraMassena, Riss.). 2. (Va- lencia, Archivo, II, 155). cast. rayón (Rhinobatus columnae, Bp);
Marceno A, f., marsmka (Vina- rog). Especie de llissa de les mes grosses. N'hi ha que pesen de 7 a 8 Uiures. Es pesca a l'en- cesa peí mes d'octubre, amb canya i amb bolitx.
Marraix, m. (Valencia, Archi- vo, II, 155); cast. marrajo, tibu- rón (Lamna cornubica, Cuv.).
Mare d'anfós, f., (Menorca) (Apogon imberbis, Günth.). Si- nónims : rei, reiet (Tarragona), molí reial, anfós (Barcelona), muret vermell (Menorca).
Mari QUITES, f. pl. : Nom de les sardines petites (Llofriu) (Cre- nilabrus Chlorosochrus, Riss.).
Marmota, f., mermóte (Barcelo- na) (Dactylopterus volitans, BCp). Sinónims : xoriguer 8
58
A. GRIERA
(Tarragona, Barcelona), jurio- la voladora (Costa de Llevant); xoric volador (Menorca).
Massot, m., mcs^t (Menorca, Ei- vissa, Valencia) (Labrus lineo- latus, Cuv. et Valenc.) : Peix verd-vermellós, roquer, sem- blan! a roblada. Es pesca amb ham i xarxa.
Matasoldats, m. (Barcelona, Tarragona, Valencia), i. (Mae- na vulgaris, Cuv. et Valenc). Sinónims : xucla vermella (Tar- ragona), xucla d'hivem (Me- norca). 2. (Maceta jusculum, Cuv. et Valenc). Sinónims: xucla (Barcelona), xucla d'hi- vem (Tarragona). 3. (Smaris Alcedo, Cuv. et Valenc). Si- nónims : gerret (Tarragona, Barcelona), gerret másele (Me- norca).
Meleta, f. (Tarragona) (Melet- ta phalerica, Moreau). Sinó- nims : amploia (Tarragona), patoia, caramelo (Tarragona).
Melva, f., milve (Sant Feliu de Guíxols, Barcelona), milb^ (Me- norca, Eivissa), milve (Valen- cia) : Peix pía, rossenc, amb alots. És semblant al sard. Té de 30 a 40 cm. de llarg.
Mella : Nom de peix. «It. Hura de mella e doranella viii drs.» (Hist. Poli, I, CXI).
Menja muixines, m. (Tarrago- na) (Raia circularis, Conch.).
Mero, m., mértí (Barcelona, Tar- ragona, Pineda), m^ro (Vina- ro9, Valencia). 1. (Cerna gigas, CBp) : Peix de gust exquisit. Té l'escata dura i de color molt fosca. Sinónims : ñero (Barce- lona, Costa de Llevant), anfós (Menorca). 2. (Cerna canina, Doderl.). Sinónims : gemera, gema (Menorca).
Metge, m., w^';V (Pineda) (Ophi- dium Vassallii, Riss.). Sinó- nims : pixota (Tarragona); pamfont vermell (Menorca).
MiLÁ, m., milá (Costa de Llevant, Barcelona, Tarragona, Vina- ro9, Balears, Valencia), i. (My- liohatis aquila, C. Dumer) : Peix bastinal, gros com 1 'escrita, cap semblant al dragó, amb la cua armada. És perillos pels pessics que dona. Pesa de mitja arrova fins a set o vuit. Sinó- nims : totana, totina (Goles de 1 'Ebre) , milana (Barcelona) , viuda (Menorca). 2. (Trygon vulgaris, Riss.). Sinónims : to- tana o totina (Tarragona, Go- les de l'Ebre), escorió (Barce- lona), escor9ana, ferrassa (Me- norca). 3. (Trygon violácea, Bp). Sinónims : totana, totina (Tarragona, Goles de l'Ebre); escor9Ó (Barcelona), escor^ana (Menorca).
Milana, f., milán§ (Pineda, Bar- celona) (Myliohatis águila, C. Dumer). Sinónims : milá (Tar- ragona), totana, totina (Goles de l'Ebre), viuda (Menorca).
MoiXARRA, f. (Goles de l'Ebre); (Chrysophris aurata, Günth). Sinónims : orada, aurada, au- radella (Barcelona, Tarragona, Menorca).
MoixiNA, f., muijine (Blanes, Pi- neda) : Peix bastinal que, des- prés d'haver-lo pescat, s'asse- ca, se li lleva la pell i es guarda per a l'hivern, com el bacallá. «Pelat com una moixina», «Ha quedat mes pelat que una moi- xina» (Blanes).
Moixó, m., mueó (Pineda, Llo- friu, Tarragona), mpieó (Ba- lears, Valencia) (Argentina sphyraena, Linn.) : Peix petit,
ELS NOMS DELS PEIXOS
59
negrenc, paregut al serclet. Els pescadors en maten grans quantitats amb dinamita. «It. llura de sardina... e moxo x drs.» (Hist. Poli., I, cxi).
MoixoNET, m. (Valencia, Archi- vo, II, 155) (Atherina mochon, Cuv.).
Mola, f. (Valencia, Archivo, 11, 155); cast. rueda, troco, muela de molino, pez luna (Mola as- pera, Bp).
Mola, m., mulá : Peix negrenc, de boca rodona, amb un forat al cap anomenat el hrufador. Viu dos cents anys (Mallorca).
MOLL, m., mol (Costa de Llevant, Tarragona, Balears, Valencia, Vinaro^) (Mullus fuscaius, Ra- fin) : Peix vermellós amb ba- nyes per a collir el menjar. Viu pels ports. També es pes- ca al bou. Sinónims : roger, rogeret (Costa de Llevant). «It. Hura de raos e de molí II ss.» (Hist. Poli., I, cxii).
MoLL CRANQUER (Menorca) (Mu- llus barbaius, Willgh.). Vegi's Roger.
Molla, f., móU (Sant Feliu de Guíxols, Llofriu) : Peix sem- blant al gómbit o a Tescórpora. És negre i té les dimensions del roger. V. Mollera.
MOLLERA, f., m^ljre (Pineda, Tar- ragona, Barcelona, BaJears, Valencia, Vinaro^). i. (Gadus minutus, Linn.) : Peix pía, ro- dó, sense escata, amb la panxa molt inflada i ulls grossos. És un peix molt exquisit. Sinó- nims : capellá (Costa de Lle- vant, Menorca). 2. (Phycis hlennoides, Günth.) (Menorca). «It. Hura de morruda, cantara, mollera, corba i ss. mi drs.f (Hist. PoU., I, cxn).
MOLLERA ANGLESA (Mcnorca) (Motella fusca, CBp). Sinó- nims : fura negra (Tarragona); pelaió (Barcelona), guineu (Cos- ta de Llevant).
MOLLERA BORDA, f. (Mcnorca) (Motella macúlala, Costa). Si- nónims : fura blanca (Tarra- gona), pelaió (Barcelona), gui- neu (Costa de Llevant).
MOLLERA BROTÓLA, f. (Tarrago- na) (Phicis hlennoides, Günth.) Sinónims : mollera pigada (Bar- celona), mollera (Menorca).
MOLLERA MORANELLA, f, (Tarrago- na) (Mora mediterránea, CBp.)
MOLLERA PIGADA, f. V. Mollera brótela.
MOLLERA ROQUERA, f. (Barcelo- na, Tarragona) (Phycis medi- terraneus, Delaroche). Sinónim: mollera (Menorca).
MoLL FANGUER (Tarragona) (Mu- llus surmuletus, Linn.). Vegi's Roger.
MoLL reí AL, m. (Barcelona) (Apogon imberbis, Günth.). Si- nónims : rei, reiet (Tarragona), anfós (Barcelona), mare d'an- fós, muret vermell (Menorca).
MoLL ROQUER, m. (Tarragona) (Mullus Barbaius, Willgh.). V. R-ger.
MoLL VER, m. (Menorca) (Mu- llus surmuletus, Linn.). V. Ro- ger.
Monja, f . (Valencia, Archivo, 11, 156); cast. águila, chucho, rata (Myolabatis águila, Bp):
Mora, f., more (Menorca) (Mae- na Osbeckii, Cuv. et Valenc): Peix blavós, d'un pam de Uarg, que es pesca en abundancia de Sant Joan a Sant Jaume.
MoREGADA, f. : Fregida de gerret que es fa en el camp (Eivissa).
MoRELL, m. (Valencia, Archivo,
6o
A. GRIERA
II, 156); cast. raya (Desyhatis fullonica, Bp).
Morena, f., munnf (Blanes, Llo- friu. Pineda), mgréna (Vina- ro9. Valencia); nwrinf (Ba- lears) (Muraena helena, Linn.): Peix llargarut com el congre, negre, amb taques grogues, amb dents molt fines. La seva mossegada és molt dolenta. Arriba a pesar de nou a deu terces. Es pesca amb palan- gre. «It. liura de morena i ss. II drs.» (Hist. Poli., I, cxii).
MoRENELL, m., murena (Pineda, Tarragona) (Laeviraja Ma- chrorhynchus, CBp). Sinónim: rajada (Barcelona).
MoRENELL, m. : Enfilat per a pescar anguiles en els torrents (Mallorca).
MoRET, m., muret (Menorca); (Chromis castanea, Cuv.). Sinó- nims : castanyoleta (Tarrago- na), cigala (Barcelona).
MoRET VERMELL (Migjom Gran) (Apogon imherhis, Günth.): Peix petit que, quan es pesca amb canya, es posa com un eixam, a rodar Tesca de Tham. Sinónims : rei, reiet (Tarrago- na), molí real, anfós (Barce- lona), mare d'anfós (Menorca).
Morruda, f., mufúde (Sant Fe- liu de Guíxols, Tarragona, Me- norca), morúde (Mallorca, Ei- vissa. Valencia) (Charax Pun- tazzo, Cuv. et Valenc.) : Peix pía, negre, semblant al sard. Té la boca Uarga. Sinónim : au- radeta (Barcelona). «It. liura
. de morruda, cantara... i ss. mi drs.» (Hist. Poli., i, cxii).
Morrulla, f . : Peix molt menut que sembla la cria de la sar- dina. Sinónim : tomba navios (Vinaro^).
Morrut, m. : Peix que té unes vies negres i ampies al damunt (Vinaro^).
Mújol, m. : Peix semblant a la llissa, de cap pía i boca petita (Mallorca, Vinarog). «It. liura de mujols de mar 11 ss.» (Hist. Poli., I, cxii).
MuscLO, m., músklu (Costa de Llevant, Barcelona, Tarrago- na) : Nom d'un marisc.
Músic, m., múzik (Barcelona, Pi- neda, Torredembarra, Menor- ca). I. ( Siphonostoma pyrois, Dumer.) : Peix petit i ampie que es llen9a. Sinónims : águ- ila, serp (Tarragona), serp d'en térra (Costa de Llevant). 2. ( Ceñir iscus scolapax, Linn.). Sinónim : trompeter (Tarra- gona, Barcelona, Menorca).
MussoLA, f., musóle (Costa de Llevant, Blanes, Mallorca, Me- norca, Eivissa), musóla (Vina- ro9. Valencia) (Mustelus vuU garis, Müll. et Henl.) : Peix bastinal, semblant al gat. Té els ulls vermells. Per rao deis ulls té el nom de mussola. «It. liura de mussola e de aguiado X drs.» (Hist. Poli., i, cxiii).
Negret, m., negral (Pineda, Tar- ragona): I. (Spinax niger, H. Cloquet). 2. (Scymnus li- chia, Müll. et Henl.). 3. (Cen- trolophus pompilius, CBp). Sinónims : trotllo, peix de brom (Barcelona). Negrito (Valencia). V. Negret, Ñero, m., n^ru, (Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Llofriu, Pine- da, Barcelona, Menorca), néro (Eivissa) (Cerna gigas, CBp) :
f
ELS NOMS DELS PEIXOS
6i
Peix rodó, negrenc, amb escata i alots, d'un metre de llargada i d'un quintar de pes. Sinónims : mero (Barcelona, Tarragona), anfós (Menorca).
NiNOLA, f., ninól^ (Sant Feliu de Guíxols) : Nom despectiu que es dona a la sardina petita in- aprofitable.
Noi, m., nói (Sant Feliu de Guí- xols) : Peix rodó, de color ne- grenca, molt fose, que arriba fins a 30 cm. de llargada. És peix de cau.
Oblada, f., ubldde (Barcelona, Tarragona, Pineda, Llofriu, Menorca); upláde (Sant Feliu de Guíxols); ohláde (Mallorca), oblada (Vinar 09, Valencia) (Oblata melanura, CBp) : Peix d'escata, semblant a l'espar- rall, blavós de l'esquena i blanquinós de la panxa. Té una taca negra prop de la cua. Té uns 40 cm. de llarg. «It. Hu- ra de oblades e sanut e lam- puda I s. III drs.» (Hist. Poli., I, cxii).
Orada, f., urád§ (Blanes, Tarra- gona, Menorca), orada (Vina- ro9, Valencia), grade (Mallor- ca) (Chrysophris Crassioros- tris, Günth.) : Peix semblant al sard o a l'esparrall, blan- quinós, amb algunes ratlles daurades. Sinónims : aurada, auradella (Menorca, Tarrago- na), morarraxa (Goles de l'Ebre). «It. liura de orada de mar 11 ss.» (Hist. Poli., i, cxii).
Oran YOLA, f., urenól^ (Barcelo- na, Menorca), i. (Exocaetus volitans, Linn.). Sinónim : ve- rat volador (Tarragona). 2.
(Exocaetus evolans, Linn.). Si- nónim : verat volador (Barce- lona, Tarragona).
Orenella, f. : Nom de peix. «It. liura de mella e doranella viii drs.» (Hist. Poli., I, cxi). Ve- gi's Oroneta.
Orenol, m., orengl (Mallorca, Ei- vissa) : Peix blau que vola. Té el cap rodó i els uUs grossos.
Oriola, f., urióle (Pineda, Mig- jorn Gran); (Valencia) (Trigla praecüoptera, Valenc.) : Peix semblant a la gallineta i refa- let. Sinónims : Iluema, juriola de cria (Tarragona).
Oroneta, f. (Valencia, Archivo, II, 156); cast. volador, pez vo- lador, pez volante, golondrina de mar (Dactyloptera volitans, Cuv.).
Ortiga, f., ortige (Mallorca) : Crustaci de color vermellosa, de moltes cames, que viu da- munt les roques. L'ortiga és rodona i té moltes espines. No és carn ni peix.
Pades : Caragolet de mar amb el qual fan esca els pescadors de canya (Mallorca).
Paella, f., p§isk (Blanes) : Peix pía, de color cendrosa del da- munt i blanquinosa déla panxa. És petit i s'agafa amb tresmall.
Pagell, m., p§j^l (Costa de Lle- vant, Barcelona, Tarragona, Mallorca, Eivissa), p^j^ (Me- norca); peic^l (Vinaro9) (Pa- gellus erythrinus, Cuv. et Va- lenc.) : Peix pía, vermell, de les dimensions del sard. Es pes- ca amb l'art. «Val mes cap d'arengada (sardina) que cua
62
A. GRIERA
de pagell» (Sant Feliu de Guí- xols, Menorca). «It. la Hura de pagells, aranyes, escorpre ii ss.» (Hist. Poli, I, cxi).
Pagell déntol, m. (Tarragona) (Dentex macrophihalmus, Cuv. et Valenc). Sinónim : déntol (Barcelona, Menorca).
Pagellida, f., pfj^líd^ (Mallorca): Marisc aferrat a la roca, de closca molt dura (Mallorca).
Pagre, m., págre (Tarragona, Costa de Llevant, Barcelona, Mallorca, Menorca), i. (Pa- grus vulgaris, Cuv. et Valenc): Peix de tot en tot semblant a Torada, vermellenc, pía, i d'uns 30 cm. de llarg. Es pesca amb volantí. És de bones dimen- sions i fa de 14 a 15 terces. Sinónims : pargo, pargotí (Go- les de l'Ebre). 2. (Pagrus or- phus, CBp). Sinónims : par- go, pargotí (Goles de l'Ebre).
Palomida, f., pelumíde (Tarra- gona, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Eivissa), p^lomide (Mallorca), i. (Lichia glau- cus, Cuv. et Valenc.) : Peix petit, rodó, blanquinós, una mica mes gros que la sardina. Té dues espines damunt Tes- quena. Sinónims : colomida (Barcelona), palomina (Menor- ca). 2. (Lichia amia, Cuv. et Valenc.) Sinónims : colomida (Barcelona), sorell de penya (Menorca). 3. (Stromateus Fia- tola, Linn.). «It. la Hura de la seruia e palomida i ss. vi drs.» (Hist. Poli., I, cxi).
Palomina, f. (Menorca) (Lichia glaucus, Cuv. et Valenc). Ve- gi's Palomida.
Palomita, f . : Peix gros de bas- tina, sense escata i de bon gust (Vinaro^).
Pamfont, m. (Menorca) (Ophi- dium barbaium, Linn.). Peix llarg com una serp. Es sem- blant al congre. Sinónims : pi- xota blanca (Barcelona, Tarra- gona), metge (Costa de Lle- vant), congre dolg (Menorca).
Pamfont vermell, m. (Menor- ca) (Ophidium Vassalii, Riss.). Sinónims : pixota (Tarragona), metge (Costa de Llevant).
Pampeña, f. (Valencia, Archivo, II, 156), cast. pampeña (Stro- matus fiatola, Linn.).
Pámpol, pámpols, m., pámpul (Pineda, Menorca); pámpQí (Mallorca, Valencia) (Poly- prion cernium, Valenc) : Peix blau que en mole segueix les barques de pesca. «It. la Hura de pampol i ss. viii drs.» (Hist. PoH., I, cxii).
PÁMPOL PUDENT (Tarragona, Pi- neda) (Stromateus microchi- rus, Günth.).
Panegal, m., p^n^gái (Pineda, Tarragona), pffiegál (Barcelo- na) (Sebastes Dactytopterus, Günth.) : Peix vermell, sem- blant a Tescórpora.
Papagall, m. (Valencia, Archi- vo, II, 156).
Pargo, m. (Menorca), i. (Pa- grus vulgaris, Cuv. et Valenc). 2. (Pagrus orphus, CBp). V. Pagre.
Pargotí. V. Pargo.
Pastanaga, f., pestenáq^ (Ma- llorca) : Peix de cap llargarut, color groga. Té certa sem- blanga amb les pastanagues.
Pastiu, m. : Peix llarg de color de cendra (Mallorca).
Patena, f. (Valencia, Archivo, 11, 156). V. Esparralló.
Patoia, f. : i. (Meletta phaleri- ca, Moreau) : L'amploia de
ELS NOMS DELS PEIXOS
63
cria (Tarragona). 2. (Alausa Puchar dus, Cuv. et Valenc): La sardina petita o de cria (Tarragona).
Patum, m., petúm : Nom col-lec- tiu per a assenyalar tota clas- se de peix petit. (Sant Feliu de Guíxols).
Pau, m. (Barcelona) (Calliony- mus maculatus, Rafin). Sinó- nims : guiñen (Tarragona), fer- rapedres (Menorca).
PEDAg, m. (Menorca, Mallorca).
1. (Bothus rhomhoides, CBp): Peix ampie i prim, blanc de sota i de color bruta en la part superior. És molt bo per a menjar. Sinónims : puput (Tar- ragona), rémol (Barcelona).
2. (Bothus podas, CBp). Si- nónims : puput (Tarragona), rémol (Barcelona).
Pega-roques, m. (Tarragona). I. (Lepadogaster Candolti, Riss.). Sinónims : xuclador (Tarragona), peix porc (Barce- lona, Menorca). 2. (Lepado- gaster bimaculatus, Flem.). Si- nónims : xuclador (Tarragona), peix porc (Menorca).
Pegues, f. (Tarragona) (Eche- neis remora, Linn.). Sinónim: remora (Barcelona).
Peí ALLÁ, PEIALLES, f., peíale, p^- iál^s (Sant Feliu de Guíxols): Peix pía, rossenc, semblant al llenguado, pero mes rodó. Té regularment, de 20 a 25 cm. de llarg.
Peix, peixos, m. : Animal de l'última classe deis vertebrats. Amb tot i teñir espinada, no teñen medulla ni canal me- dullar. Respiren per les ga- nyes, no teñen pulmons. Son muts, de sang freda, viuen en Taigua, generado ovovivípara.
Modismes : «Ésser un peix»: ésser astut. «Estar com un peix dins Faigua» : estar bé, no fal- tar res. «Peix, a la mar en neix». «Infant i peix dins s'aigo creix» (Menorca). «Oui peix vol men- jar sa cua s'ha de banyar»; «Hoste i peix menut, al cap de tres dies put». «Dia llarg, peix curt» : el peix llarg a l'estiu es passa de pressa. «A un peix dins s'aigua vols mostrar de nadar?» «El peix gros es menja el petit» (Cat., Bal., Val.). «Puja mes la salsa que el peix» (Cat., Bal., Val.). «Sempre aga- fes es peix per sa coa» (Migjorn- Gran). «Vent llebeig, molt a mar i peix frese». «Vent mes- tral, peix de tall». «Vent xaloc, molta mar i peix poc» (Mig- jorn-Gran).
Peix bade (Menorca) (Siphos- nostoma Rondeletii, Kaup.). No és tan ossós com el cavall marí. És menut, i viu a mar o platja de poc fons. Té la boca com un canonet o sifó.
Peix de bassa, m. (Carasius au- ratus, Günth.).
Peix de brom, m. (Barcelona) ( Centrolophus pompilius, CBp) . Sinónims : trotlo (Barcelona), negret, negrito (Tarragona).
Peix de plata (Valencia, Archi- vo, II, 156); cast. pez de plata (Argentina sphyroena, L.).
Peix espasa, m., pee espáz§ (Bla- nes, Sant Feliu de Guíxols, Tar- ragona, Menorca). i. (Xi- phias gladius, Linn.) : Peix cendrós que arriba a teñir un metre de llarg. L'espasa o os punxagut que té al morro arriba, de vegades, a 60 cm. Sinónim : emperador (Menor- ca). 2. (Alopias vulpes, Bp.).
64
A. GRIERA
Peix porc (Barcelona). V. Pega- roques.
Peix reí, m. (Menorca) (Merlán- gus Poutassou, Riss.). Sinó- nims : Uúgara (Tarragona), maire (Torredembarra).
Peix roquer : Nom collectiu de diversos generes o especies de peix. Viu prop la costa. És de color vermella i molt bo per a menjar. El roquer es fa un Ilitet d'herbes damunt l'arena i s'hi adorm. (Menorca.)
Peix sense sang (Tarragona).
1. (Atherina hepsetus, Linn.). Sinónims : xanguet, xesclet (Barcelona), joell (Costa de Llevant), serclet (Menorca).
2. (Atherina Boyeri, Riss.). Sinónims : ase, aseta (Tarra- gona), xanguet (Barcelona), cabessuda (Menorca).
Pelaí, m., p§leí (Barcelona, Tar- ragona, Menorca) . i. (Solea vulgaris, Gottsche). Sinónim: llenguado. 2. (Solea Lascaris, CBp.). Sinónim : llenguado.
3. (Solea Kleinii, CBp). Si- nónim : llenguado. 4. (Solea oculata, Willugh.) . Sinónims: llenguado (Tarragona); llen- gua de sant Pau (Menorca). 5. (Microchirus luteus, CBp). Sinónim : llenguado.
Pelaia, f. peldie (Barcelona, Pi- neda), pelee (Mallorca), pelada (Vinarog); (Pleuronectes Citha- rus, CBp). : Peix que té la boca a un costat del cap. És de color de cendra. Sinónims: pelaia guarda la vida (Tarrago- na), capellá, rémol (Menorca).
Pelaia bruixa, f. (Tarragona, Costa de Llevant) (Pleuro- nectes megastoma, Donov.). Si- nónims : serrandell (Goles de TEbre), capellá (Menorca).
Pelaia guarda la vida. V. Pe- laia. Pelaia miséries (Tarragona).
1. (Pleuronectes unimaculatus , Moreau). Sinónim : serrandell (Goles de l'Ebre). 2. (Pleuro- nectes conspersus, Canestr.) Si- nónim : serrandell (Goles de l'Ebre).
Pelaia rossa, f. (Tarragona, Barcelona). i. (Pleuronectes Grohmanni, CBp). Sinónim : serrandell (Goles de TEbre).
2. (Pleuronectes arnoglossus, CBp). Sinónim : serrandell (Goles de l'Ebre).
Peluda, f., pelúdf (Menorca, Va- lencia); (Microchirus variega- tus, Moreau). Sinónim : llen- guado d' arena (Tarragona).
Pelut, m., p§lút (Tarragona, Barcelona, Pineda, Blanes, Sant Feliu de Guíxols) (Trigla gurnardus, Linn.) : Peix petit, vermellenc. És peix d'escata, molt semblant a la peona. Té dos additaments llargaruts sota les ganyes que, tal vegada, ha- gin donat origen al seu nom, Sinónims : refet, refetó (Tar- ragona), Iluerna, biret (Bar- celona).
Pelut d'escata, m. (Tarragona) (Trigla cavillone, Lacep). Sinó- nims : escatós (Goles de l'Ebre), clavillo (Costa de Llevant).
Peona, f., peone (Tarragona, Pi- neda, Blanes, Sant Feliu de Guíxols) (Trigla pini, Bloch): Peix vermell, d'uns 20 cm. de llargada, que té el cap fort i es pesca al bou.
Petarc, m. (Costa de Llevant) (Coricus rostratus, Nordmann). Sinónims: grivieta (Tarragona), donzelleta (Barcelona), truge- ta (Menorca),
ELS NOMS DELS PEIXOS
65
Picota, f., P escudilla o merluza tierna (Mallorca).
PiLLET DE PLATJA, m. (Menorca) (Conger Mystax, Riss.). Sinó- nims : congre serpeter (Tarra- gona), congre dol^ o de sucre (Menorca).
Pinta, f. (Tarragona) (Sargus annularis, Geof. St. Hil.). Si- nónims : esparrall (Barcelona, Tarragona, Menorca), esparra- lló (Tarragona).
Pinta rotja, pinta rossa, f . (Va- lencia, Archivo, II, 156). Vegi's Gat.
PiNTAT, m. (Valencia, Archivo, II, 156); V. Llobarro.
PiTGELL, m. (Menorca) (Page- llus erythrinus, Cuv. et Valenc.) Sinónim : pagell (Tarragona, Barcelona).
En el segle xiv, Tinfant En Joan d'Aragó, prelat tarrago- ní, obtingué del seu germá, el comte de Prades, que no exigís ais pescadors de Tarragona que anaven a pescar vers la costa del coll de Balaguer el tribut de 50 peixells, o llur valúa en diner, en concepte de dret de riberatge (Gibert, Fauna, 53).
PíxoTA, f. (Tarragona); (Ophi- dium Vassallii, Riss.) : Peix blanc, llarg i prim, flexible. No és gaire bo per a menjar. Es pesca al bou. Sinónims: metge (Costa de Llevant), pam- font vermell (Menorca).
PíxoTA BLANCA (Barcelona, Tar- ragona) (Ophidium harhatum, Linn.): Peix llarg i prim. Sinó- nims : metge (Costa de Lle- vant), congre dolg, pamfont (Menorca).
PlXOTA DE CARALL DE JaN, f.
(Tarragona); (Fierasfer imber- bis, CBp.). Sinónims : pixota
But. de Dialec.
de llanguet (Tarragona), fill de morena mansa (Menorca).
Pixota de llanguet. V. Pixota de carall de Jan.
Pixota vermella (Tarragona) (Cepolla rubescens, Linn.); Peix prim, llarg, d'uns 60 cm., de color vermella. Sinónims: Iligacames (Tarragona), veta (Barcelona), látigo (Costa de Llevant), flámula (Menorca).
Planxeta, f. (Valencia, Archivo, II, 156) (Crenilabrus roisalii, Riss.).
Polla, f., póh (Barcelona, Bla- nes. Valencia) (Scorpaena scropha, Linn.) : Peix de color vermella, cap gros, molt espi- nos de Tesquena. És molt bo per a menjar.
PoLLACARAU, f. : Anguila de riu, d'esquena de color negra i panxa blanca (Pobla de Ma- llorca).
PoLLS DE MAR : Insectes que viuen parásits a la boca deis peixos (Llofriu).
Pop, m. : Peix de forma especial que té les extremitats provei- des de vuit tentacles que ser- veixen per a arrapar-se a la roca (Costa de Llevant, Bar- celona, Tarragona, Vinaro9, Balears).
PoRC MARÍ, m., pórk m§rí (Costa de Llevant, Pineda, Sant Fe- liu de Guíxols, Tarragona, Ei- vissa, Menorca), pórk (Mallor- ca, Valencia) (Centrophorus granulosus, Müll. et Henl.): Peix bastinal, de tres caires, panxa blanca, negros del da- munt. És molt semblant al porc. Sinónims : gutxo (Tarra- gona). 2. (Centroscymnus coe- lolepis, Bocag. et Capel.). Si- nónim : gutxo (Tarragona).
66
A. GRIERA
3. (Centrina vulpécula, Bel.). Sinónim : truja (Tarragona, Torredembarra) .
PuDENTA, f. (Valencia, Archivo, II, 156). V. Pampeña.
PuNXOSET, m. (Valencia, Ar- chivo, II, 156), salpa xurell (Gasterosteus aculeatus, L.).
PUPUT, m. (Tarragona), i. ( Bo- thus rhomboides, CBp). Sinó- nims : rémol (Barcelona), pe- dag (Menorca). 2. ( Bothus po- das, CBp). Sinónims : rémol (Barcelona), peda9 (Menorca).
Q
QuELVE, m. (Valencia, Archivo, II, 156), V. Agullat.
QuissoNA, f., kisóne (Mallorca, Menorca) . t. (A canthias vulga- ris, Riss.) : Peix llarg, molt semblant al gatvaire. Té dos alarons i a llurs extrems dues punxes. Sembla la femella del ca marí. Sinónim: agullat (Tar- ragona). 2. (Acanthias Blain- ville, Riss.). Sinónims : agullat xato (Tarragona).
Rabosa, f., f§Hze (Eivissa, Me- norca), fehóe (Mallorca, Valen- cia). I. (Blennius palmicornis, C. V.) : Peix curt, de panxa negrenca, amb dues banyes al cap i una espina a l'esquena. Es remena molt. Sinónims: dormilega (Tarragona), cap- sigrany, Uepissós (Barcelona), futarra, bavosa (Costa de Lle- vant). 2. (Blennius gattorugi- ne, Lacep.). Sinónims : dormi- lega roja o de fang (Tarrago-
na), capsigrany (Barcelona), futarra bavosa (Costa de Lle- vant). 3. (Blennius tentacula- ris, Brunn,). Sinónims : dor- milega (Tarragona), capsigrany (Barcelona), bavosa, futarra (Costa de Llevant). 4. (Bien- nius ocellaris, Linn.). Sinónims: dormilega (Tarragona), capsi- grany, ase mossegaire (Barce- lona), futarra, bavosa (Costa de Llevant). 5. (Blennius ery- throcephalus, Riss.). Sinónims: dormilega de cap-roig (Tarra- gona), capsigrany (Barcelona), bavosa, futarra (Costa de Lle- vant).
Rabosot, m. : Peix molt menut, negre, sense escata, que es cria a les roques. Es pesca amb canya (Vinarog).
Rafec, m. (Valencia, Archivo, II, 156). V. Juliola.
Rafel, m., r^f^l (Mallorca) : Peix de panxa blanca i esquena ver- mella, que té una banya a cada banda de cap. V. Rafelet.
Rafelet, m., refel§¿ (Pineda, Me- norca) (Trigla linéala, Wall.): Peix semblant a la gallineta. Sinónim : borratxo (Tarra- gona).
Rafet, m. (Valencia, Archivo, 11, 156); cast. cuchillo, escacho (Trigla gurnardus, L.).
Rajada, f., rejád^ (Costa de Lle- vant, Barcelona, Tarragona, Balears), faieá (Vinaro^, Va- lencia). I. (Raia davala, Koná.: Peix blanc amb ratlles negres al damunt. Sinónims : rajada vera (Tarragona), clavellada (Costa de Llevant), clavell (Me- norca). 2. (Leviraia Oxyrhyn- chus, CBp). Sinónim : caput- xo (Tarragona). 3. (Leviraia Macrorynchus, CBp) . Sino-
ELS NOMS DELS PEIXOS
67
nim : moranell (Tarragona). 4. (Raia marginata, Müll. et Henl.). Sinónims : escrita blan- c a ( Tarragona ) , cía vellada (Costa de Llevant), clavell (Menorca). 5. (Raia r adula, Del.). Sinónims : cía vellada (Costa de Llevant), rajada pe- luda (Menorca). 6. (Raia pune- tata, Riss.). Sinónims : escrita, escrita vera (Tarragona), cla- vellada (Costa de Llevant), ra- jada boca de rosa (Menorca). 7. (Raia miraletus, Rond.). Si- nónims : escrita vera (Tarra- gona), rajadeta vestideta (Bar- celona), clavellada (Costa de Llevant).
Rajada boca de rosa. V. Raja- da, 6.
Rajada peluda. V. Rajada, 6.
Rajada vera. V. Rajada, i.
Rajada vestideta, f. (Barcelo- na) (Raia miraletus, Rond.). Sinónims : escrita vera (Tar- ragona), clavellada (Costa de Llevant).
Rao, f. (Barcelona, Tarragona, Costa de Llevant, Mallorca, Menorca, Eivissa) (Xirichthys novacula, Linn.). Peix de color de canari, de forma semblant ais molls, pero mes pía. Té dues dents davant i dues dar- rera. «It. Hura de raos e de molí II ss. mi drs.» (Hist. Poli., I, cxii).
Rao, m, (Valencia) : Nom de peix. Cast. papagallo (Xirich- thys novacula, Bp).
Rap, m., ráp (Sant Feliu de Guí- xols, Blanes, Barcelona, Tar- ragona, Mallorca, Menorca, Eivissa, Vinarog, Valencia). I. (Lophius piscatorius, Linn.): Peix pía, de boca molt grossa, de color vermellosa. Damunt
el cap té una especie de pro- longado, semblant a una ca- nya, que serveix per a pescar peixos. Sinónim : boldroi (Me- norca). 2. (Lophius Budegassa, Spinola). Sinónim : rap fotaire (Tarragona). 3. Planta petita que té la forma de baldufa (Hospitalet).
Rap fotaire, m. (Pineda, Bla- nes, Tarragona) (Lophius Bu- degassa, Spinola). Es el nom del rap de color negra.
Rap negre (Sant Feliu de Guí- xols). V. Rap fotaire.
Rascas, m., feskás (Tarragona, Menorca); (Polyprion cernium, Valenc.) : Peix que hom veu en alta mar prop les desferres d'embarcacions i fustes su- rants. Sinónims : dot (Barce- lona), pámpol (Menorca).
Rascassa, f. (Llofriu, Eivissa, Vinaro9) : Peix petitet, de co- lor vermella, d'alarons molt punxeguts. Pica molt. «Sem- bla una rascassa» : es diu d'una dona malfardada (Eivissa).
Rascla, f., rásele (Migjorn Gran) (Scorpoenaporcus, Linn.): Peix semblant a la gallineta. Es pesca amb xarxa i és molt sa- nitós. A Mahó, la primera cosa que es dona al malalt que va per bé és hrou de rascla. Sinó- nims : escórpora (Ciutadella), escórpora de roquer (Tarra- gona).
Rata, f., fáte (Sant Feliu de Guí- xols, Blanes, Pineda, Barce- lona, Tarragona, Mallorca, Me- norca, Eivissa), rata (Vinaro9): Peix d'escata amb alots de color vermellosa. És de cap pía i té la boca a sobre (Sant Feliu de Guíxols). És negrenc amb taques blanques (Pineda).
68
A. GRIERA
Amb la rata es fa una sopa ri- quíssima (Vinarog). La color o la conf iguració del morro poden haver originat el seu nom. Si- nónim : saltaperdissa (Me- norca).
Refet (Tarragona) (Trigla gur- nardus, Linn.). Sinónims : pe- lut, capsec, clau (Tarragona), clavillo (Costa de Llevant, Go- les de l'Ebre).
Refetó, m. (Tarragona). Vegi's refet.
Reget, m., fej(t (Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Pineda, Llo- friu) : Nom del reig petit amb alots i escata. És de color blan- quinosa, amb cap i ulls petits.
Reget variat, m., rej^t hriát (Sant Feliu de Guíxols ) : Re- get gros de color vermellenca.
Regetó, m., recetó (Vinaro^, Va- lencia) : Peix semblant al reig, pero mes petit. És de carn molt fina (Corvina nigra, Cuv.).
Reí, m., ni (Tarragona, Pineda) (Apogon imherhis, Günth.) . Si- nónims : reiet (Tarragona), molí reial, anfós (Barcelona), mare d'anfós i muret vermell (Menorca).
Reiet. V. Reí.
Reig, m., m (Sant Feliu de Guí- xols, Tarragona, Vinarog, Ma- llorca, Menorca), ni (Pineda), fH (Menorca, Valencia).
1. (Umhrina cirrosa, Riss.): Peix groe, rodó i amb alots. Arriba a pesar fins una arrova. Té rescata argentada. La seva carn blanca és molt bona. Sinónim : corball (Barcelona).
2. (Scioena aquila, Cuv.) Rémol, m., Hmul (Costa de
Llevant, Tarragona, Menor- ca); nmol (Mallorca, Valen- cia). I. (Pleuronectes Citha-
rus, CBp) : Peix pía, vérme- nos; cap pía, ulls petits. Es pesca amb palangre. Sinónims: pelaia (Barcelona), pelaia guar- da la vida (Tarragona), cape- llá (Menorca). 2. (Rhomhus laevis, Rond.). Sinónim : rom (Costa de Llevant). 3. (Bothus rhomboides, CBp). Sinónims : puput (Tarragona), pedag (Me- norca). 4. (Bothus podas, CBp). Sinónims : puput (Tar- ragona), pedag (Menorca).
Rémol blanc (Tarragona) (Pla- gusia láctea, CBp).
Rémol de riu (Tarragona) (Fle- sus passer, Moreau).
Rémol empetxinat, m. (Tarra- gona) (Rhomhus maximus, Riss.).
Remora, f. (Barcelona, Pineda, Valencia) (Echeneis remora, Linn.). Sinónim : pegues (Tar- ragona).
Ret, m. (Menorca) (Umhrina cirrossa, Riss.). Sinónims : cor- ball (Barcelona, Tarragona), reig (Menorca). V. Reig.
Revalla (Sant Feliu de Guí- xols) (Trigla gurnardus, Linn.). V. Pelut.
ROGER, m., rujf (Sant Feliu de Guíxols, Blanes), roj^ (Eivissa, Valencia), i. (Mullus surmu- letus, Linn.) : Peix de color vermella, d'un pam a un pam i mig de llarg. És molt bo per a menjar. Sinónims : rogeret (Costa de Llevant), molí fan- guer (Tarragona), molí ver (Menorca). 2. (Mullus fusca- tus, Rafin.). Sinónim : molí (Tarragona, Menorca). 3. (Mu- llus harhatus, Willgh.). Sinó- nims : molí roquer (Tarrago- na), molí cranquer (Menorca).
Rogeret. V. Roger.
ELS NOMS DELS PEIXOS
69
RoGET, m. (Valencia, Archivo, II, 157). V. Bobo.
Rom, m. (Costa de Llevant); (Rltombus laevts, Rond,). Si- nónim : Barcelona, Tarragona.
RoMEGUERA, f., rumegfr§, rumi- qére (Tarragona), fomeqére (Ma- llorca; Valencia) (Rata hatis, Linn.) : Peix que té la panxa i Tesquena de color de cendra, cua molt gratallosa, amb dues o mes espines a la mateixa cua.
Roncador (Tarragona, Eivissa) (Pristipoma Bennettii, Loewe).
RoQUER, m., fuki- (Menorca, Va- lencia). I. Nom coUectiu per a assenyalar tota especie de peix que viu prop de les ro- ques (Cat., Bal.). 2. (Crenila- brus ocellatus, Nomann.). Si- nónim : tord (Barcelona, Tar- ragona). 3. (Crenilabms Rois- sali, Riss.). Sinónim : tord (Barcelona, Tarragona). 4. (Crenilabrus tigrinus, Riss.). Sinónim : tord (Tarragona). 5. (Crenilabrus Baillonia, Va- lenc). Sinónim : tord (Tarra- gona). 6. (Crenilabrus tinca, CBp). Sinónims : tord (Bar- celona, Tarragona), satx (Me- norca).
RosETÍ m., (Menorca) (Aphia Pe- Uncida, Moreau). És un peix molt menut. Es pesca amb bolitx espés. V. Xanguet.
RossiNYOL, m. (Valencia, Archi- vo, II, 157) (Crenilabrus pavo, Valenc).
Ruc, m. (Tarragona), i. (Gobius longiradiatus, CBp). Sinónims: burro (Barcelona), góbit (Costa de Llevant), cabot mocos (Me- norca). 2. (Gobius Iota, Va- lenc). 3. (Gobius quadrimacU' latus, Valenc). 4. (Gobius cruentatus, Gml). Sinónims :
burro (Barcelona), góbit (Costa de Llevant), cabot anglés (Me- norca). 5. (Gobius minutus, Cuv. et Valenc). Sinónims: gó- bit (Costa de Llevant), cabot (Menorca). 6. (Gobius auratus, Riss.). 7. (Gobius geniporus, Valenc). Sinónim: cabot (Me- norca). 8. (Gobius paganellus, Linn.). Sinónims : burro (Bar- celona), góbit (Costa de Lle- vant), cabot (Menorca), g. (Go- bius Fallax, Sarato). Sinónims: cabot berruvés (Menorca).
RucASSA, f. : Peix de color de rosa al qual s'ha de llevar Tes- cata per a fregir-lo (Eivissa).
Ruc d'alga, m. (Tarragona) (Gobius Jozo, Linn.). Sinónims: l)urro (Barcelona), góbit d'al- ga (Costa de Llevant), cabot d'alga (Menorca).
Ruc DE ROCA (Tarragona). I. (Gobius guttatus, Cuv. et Valenc). Sinónims : góbit de roca (Costa de Llevant), cabot de roca (Menorca). 2. (Gobius niger, Linn.). Sinónims : góbit de roca (Costa de Llevant), ca- bot de roca (Menorca).
Rufina, f. (Costa de Llevant) ( SebastesDactytopterus, Günih.) Sinónims : panegal (Tarrago- na), panegall (Barcelona), serrá imperial (Menorca).
Rumbo, m. : Nom de peix (Vi- narog).
Russó, m. : Peix pía de color ver- mella i ulls petits. Es pesca amb palangres (Blanes).
Saboga, f., sebóge (Tarragona, Pineda, Eivissa, Rib. de l'Ebre), seUg^ (Mallorca), sa-
70
A. GRIERA
boga (Vinarog, Goles de l'Ebre, Valencia), i. (Alosa vulgaris, Troschel. ) : Peix semblan! al gerret o sardina, de la matei- xa classe de la boga. Té els lilis molt grossos. Cria en els desguassos deis rius. Sinónims: guerxa (Costa de Llevant), alatxa (Tarragona). 2. (Alosa finta, Marcotte). Sinónim: guerxa (Costa de Llevant).
Sabré, m. (Valencia, Archivo, II, 157), cast. sable (Lepidopus ensiformis, Bp.).
Saig, m. (Menorca), i. (Crenila- brus Tinca, CBp.). Sinónims: tord (Barcelona, Tarragona), roquer (Menorca). 2. (Creni- labrus pavo, Bp). Sinónims : tord (Barcelona, Tarragona), llavió (Costa de Llevant).
Salmo, m., setmó (Tarragona, Pineda) (Salmo salar, Linn.) : Especie rara. 2. Nom per a as- senyalar el roger de fang i el roger comú (Blanes).
Salmo arc de Sant Martí (Tar- ragona) (Salmo iridens, Gib- bons).
Salmo de California (Tarrago- na) (Salvelinus fontinalis, Mit- chil).
Salpa, f., sáupe (Sant Feliu de Guíxols, Barcelona, Tarrago- na, Mallorca, Menorca; Valen- cia) (Box salpa, Cuv. et Va- lenc.) : Peix de panxa blanca, amb ratlles grogues a Tes- quena. Arriba a fer 50 cm. de llargada. «La salpa i la dona tot l'any és bona». (Vinarog). «It. Hura de salpes i ss.» (Hist. Poli., I, cxii).
Salroig, m. (Barcelona, Eivis- sa, Menorca), i. ( Odontaspis ferox, Agass.) : Peix de bas- tina, un deis mes grossos que
els pescadors coneixen. És llarg, de textura de tauró i de dentat tan fort que talla en rodó una plomada. 2. (Char- carodon Lamia, Bp). Sinó- nims : ca marí (Tarragona), marracó (Barcelona).
Saltabardissa, f. (Menorca) (Uranoscopus scaber, Linn.): JPeix deis acantopterigis, d'es- pina i aló. Es pesca en alga- rons o platges de poc fons. Diuen que té un ressort a la panxa que li permet saltar.
Saltamurades (Menorca) (Au- lopus filamentosus , CBp). Si- nónims : Iluert (Torredem- barra), serpentí, escálum (Me- norca).
Sama, f. (Tarragona, Valencia) (Mu gil saliens, CBp). Vegi's Llissa calba negra.
Samartjc, m. (Valencia, Archivo, II, 157); cast. samaruco, pece- cillo, peje (Hydrargyra hispa- nica. Valen.).
Sanremus, m. (Menorca) (Mo- nochidus hispidus, Rafin). Si- nónim : llenguado de fonera (Barcelona).
Sanut, m. : Nom de peix. «It. Hura de oblades e sanut e lam- puda I ss. III drs.» (Hist. Poli., I, cxii).
Saranyan, m. (Valencia, Archi- vo, II, 157). V. Aranya.
Sard, m., sárt (Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Blanes, Llo- friu, Mallorca), sárk (Vinarog, Menorca), i. (Sargus vulgaris, Geof. St. Hil.) : Peix pía, de boca petita i d'ulls petits, rat- Uat de faixes negres, d'uns 40 cm. de llarg. Sinónims : varia- da (Tarragona, Menorca), vara- da (Costa de Llevant). 2. (Sar- gus Rondeletii, Cuv. et Va-
ELS NOMS DELS PEIXOS
71
lene). '^. (Sargusvetula,CB^). 4. Persona astuta i difícil d'en- ganyar : «És un bon sarg.» (Migjorn Gran, Vinaro9). «It. la Hura del sarrans, marbre, sarch, variada, vaques i ss. mi drs.» (Hist. Poli., i, cxi).
Sardina, f., ser diñe (Tarragona, Barcelona, Pineda, Blanes, Sant Feliu de Guíxols, Llofriu, Valencia), i. (Sardinella au- rifa, Cuv. et Valenc.) : Peix blau, rodó, d'escata i alots. En temps de primavera i estiu es pesca amb els sardinals. Si- nónims : latria, sardina alatxa (Tarragona), alatxa (Barcelo- na, Menorca), alatxa pixota (Menorca). 2. (Alausa Pu- char dus, Cuv. et Valenc). Si- nónims : sardineta, patoia, ca- ramelo (Tarragona), junquetí (Menorca). «It. Hura de sardina grossa e manuda...» (Hist. Poli., I, cxii).
Sardina ALATXA (Tarragona). Ve- gi's Sardina.
Sardineta (Tarragona, Valen- cia). V. Sardina 2.
Seitó, m., seijó (Pineda, Tarra- gona, Barcelona) (Engratdis encrasicholus, CBp). Sinónims: aladroc (Tarragona, Menorca).
Senyoreta, f., senuréte (Costa de Llevant). i. (Julis vulgaris, Cuv. et Valenc). Sinónims: donzella (Barcelona, Tarrago- na, Menorca), güiula (Costa de Llevant). 2. (Julis speciosa, Riss.). Sinónims : donzella (Tar- ragona, Barcelona, Menorca , güiula (Costa de Llevant). 3. (Julis Giofredi, CBp). Sinó- nims : donzella (Barcelona, Tarragona, Menorca), güiula (Costa de Llevant). 4. (Julis festiva, Valenc). Sinónims:
donzella (Tarragona, Menorca), güiula (Costa de Llevant). 5. (Julis pavo, Günth.). Sinó- nims : donzella (Tarragona , güiula (Costa de Llevant), vit d'en Gahona (Menorca).
SEPIA, sípie (Sant Feliu de Guí- xols, Blanes, Pineda), s^pia (Vinaro9), sipie (Mallorca): Peix pía, sense escata, que arriba a uns 50 cm. de llarg. Es diu que canvia de color rossenca a blanca i que els máseles son ratllats de Tes- quena i les femelles quadricu- lades. La seva forma de gui- tarra no té pariona. A Tinte- rior té Vescut, pe9a cartilagi- nosa que substitueix els ossos. Té dos tentacles. Es pesca amb fitora o amb nansa, dins de la qual es posen ballarancs.
Sepions, m. pl. : Nom de les sé- pies petites (Vinaro9).
Serclet, m. (Menorca) (Atherina hepsetus, Linn.). Sinónims: peix sense sang (Tarragona), xanguet, xasclet (Barcelona), joell (Costa de Llevant). «It, liura de serclet i ss. mí drs.» (Hist. Poli., i, cxii).
Serclet, m. : Especie d'aterina. Peix molt menut semblant a la cabessuda (Menorca).
Sernia, f. (Tarragona) (Temno- don saltator, Cuv.).
Ser?, f., sérp (Tarragona, Bar- celona, Blanes, Mallorca, Ei- vissa). I. (Syngnathus ru- bescens, Riss.) : Peix de la mateixa forma que la serp de térra, semblant al congre blanc Algunes son mengívo- les. Sinónim : águila (Tarra- gona). 2. (Syngnathus te- nuirostris, Rathke). Sinónim: águila (Tarragona). 3. Syng-
72
A. GRIERA
nathus Ethon, Riss.). Sinónim: águila (Tarragona). 4. (Syng- nathus Abaster, Riss.). Sinónim: águila (Tarragona). 5. (Sipho- nostoma argentatum, A. Dü- mer). Sinónim : águila (Tarra- gona). 6. ( Siphonostoma Ron- deletii, Kaup.). Sinónims : águ- ila (Tarragona), músic (Bar- celona), serp d'en térra (Costa de Llevant), peix bade (Me- norca). 7. (Siphonostoma py- rois, A. Dümer). Sinónims: águila (Costa de Llevant), mú- sic (Barcelona), serp d'en térra (Costa de Llevant). 8. (Myrus vulgaris, Kaup.). Sinónims: congre serpeter (Barcelona, Tarragona), culebra, dorado (Menorca) .
Serp de costa. V. Serp 6 i 7.
Serp de mar (Barcelona, Tar- ragona, Mallorca, Vinaro9).
1. (Ophisus serpens, Lacep.). Sinónim : culebra de la mar (Menorca). 2. (Ophisus hispa- nus, Belloti). 3. (Sphagebran- chus imberbis, Delaroche). Si- nónim : cuca de serp (Barce- lona). 4. (Sphagebranchus coe- cus, B. C. Schneider). Sinónim: murer (Menorca).
Serp d'en térra. V. Serp 7. Serpentí, m., serpenti (Menorca)
(Aulopus filamento sus, CBp).
Sinónims : Iluert (Torredem-
barra), saltamurades, escálum
(Menorca). Serpeta, f. (Tarragona), i. (Ne-
rophis lumbriciformis, Bp).
2. (Nerophis Ophidion, Bp). Serra, f., sére (Tarragona, Va- lencia) (Lepidopus argenteus, Bonnat.). Sinónim : serreta.
Serra, será (Barcelona, Tarra- gona, Costa de Llevant, Ba- lears), será (Valencia), i. (Ser-
ranus cabrilla, CBp) : Peix de color variada (vermella o rossa) que té les dimensions del ro- ger o juriola. Té un addita- ment al Ilom que forma dents com una serra. D'aixó segura- ment ha pres el nom. 2. (Ser- ranus hepatus, CBp). Sinó- nims : inflaconys (Tarragona), vaca serrana (Tarragona). «It. la Hura de serrans, mabre, sarch, etc.» (Hist. Poli, i, cxi).
Serra imperial, m., s^rá impe- rial (Sant Feliu de Guíxols, Menorca) : Serra petit que es pesca al bou. Sinónims : ru- fina (Costa de Llevant), pane- gal (Tarragona), panegall (Bar- celona).
Serrandell, m. (Goles de l'Ebre). i. (Pleuronectes uni- maculatus, Moreau). Sinónim: pelaia miséries (Tarragona). 2. (Pleuronectes Grohmanni, CBp). Sinónim : pelaia rossa (Tarragona). 3. (Pleuronectes arnoglossus, CBp). Sinónim: pelaia rossa (Barcelona). 4. (Pleuronectes conspersus, Ca- nestr.). Sinónim : pelaia mi- séries (Tarragona). 5. (Pleu- ronectes Boscii, CBp). Sinó- nim : pelaia bruixa (Tarrago- na). 6. (Pleuronectes megasto- ma, Donov.). Sinónims : pelaia bruixa (Tarragona), capellá (Menorca).
Serranet, m. (Valencia). Vegi's Serra.
Serreta, f. (Valencia, Archivo, II, 157), cast. pastenaca, ra- ya vaca (Trygon pastinaca, Adaus.).
Serreta (Tarragona). V. Serra.
SÍRVIA, f. sfrHe (Sant Feliu de Guíxols), sirvie (Balears) (Se- rióla Dumerilii, Riss.) : Peix
ELS NOMS DELS PEIXOS
73
gros, negre, amb alots com el delfí. Es pesca peí maig, quan persegueix les moles de sardi- na. Sinónims : verderol (Tar- ragona, Menorca), sirvióla (Menorca). «It. la liura de la seruia e palomida i ss. vi drs.» (Hist. Poli., I, cxi).
Sirvióla, f. (Mallorca, Menorca, Valencia), i. (Serióla Dume- tilii) : És la sírvia petita. Té la panxa blanca, l'esquena de color de cendra amb vies ne- gres. 2. El mariner d'un vai- xell que está de vigilancia a la proa (Mallorca).
SoLDAT, m. (Valencia, Archivo, II, 157); cast. tambor real (So- lea oculata, Riss.).
SoLiGUER, m. (Valencia). Vegi's Oroneta.
SoLRAiG (Tarragona, Vinaro9, Valencia) (Oxyrhina Spallan- zanii, Bp) : Peix semblant a la tintorera. Es pesca amb fitora.
SoBREiG, m. (Valencia, Archivo, II, 157), cast. escualo, tollo (Odontapsis taurus, Müíl.).
Somera, f., sumare (Pineda) (An- thias sacer, Bloch). Sinónims: reixet (Barcelona); dentó (Me- norca).
Sonso, m., sónsu (Barcelona, Blanes) (Ammodytes cicerellus, Rafin) : Peix prim i llargarut, de color blanquinosa i blaven- ca. Sinónims : trencavits (Bar- celona), enfú (Menorca).
SoNSERA, f. : Aparell de pescsir sonsos (Llofriu).
SoRELL, m., surfí (Costa de Lle- vant, Barcelona, Tarragona, Vinaro9); sorel (Mallorca, Me- norca, Eivissa, Valencia), i. (Tr achurus Tr achurus, Gunth): Peix blanc, i en alguns llocs blavós, semblant a l'agulla.
But. de Dlalec.
A cada costat de la cua té una
serra d'espines. És la millor esca per a pescar sípies. Sinó- nim : sorelló petit (Tarragona, Menorca). 2. (Caranx fusus, Geof. St. Hil.). 3. (Gasterosteus aculeatus, Linn.) : Aquesta va- rietat es troba a l'estany de Banyoles, en els aiguamolls de can Tunis (Barcelona) i en els rius Besos i Tenes. «It. Hura de sorells i ss. iii drs.» (Hist. Poli., i, cxii).
SoRELLA, f., suY^lj (Tarragona) (Caranx suareus, Riss.).
SoRELL DE PENYA (Meuorca) (Lichia amia, Cuv. et Valenc). Sinónims : palomida (Tarrago- na, Menorca), colomida (Bar- celona).
SoRELLET, m. (Valencia). Vegi's Punxoset.
Sorelló, m. (Tarragona). Ve- gi's Sorell.
SORRAIG, SORRAIGS, m., SUfáé,
sufáits (Sant Feliu de Guí- xols) : Peix semblant al delfí, de color blanquinosa, de boca grossa i morro poc punxegut. La seva grandária és com la de la tonyina.
SucLA, f. (Valencia). V. Xucla.
SucLÓ, m. (Valencia, Archivo, II, 157) (Crenilabrus melops, Riss.).
Taburó (Valencia). V. Tiburó.
Tacó, m. : Nom de peix (Pineda).
Talla roques, m. (Menorca) ( Arantholahrus Palloni, Cuv. et Valenc).
Tamborer, m. (Menorca). i. (Crenilabrus ^uinquemaculatus, Riss.). Sinónim : tord (Tarra- gona). 2. (Crenilabrus massa.
74
A. GRIERA
Riss.). Sinónim : tord (Barce- lona, Tarragona).
Tauro, m., t^urQ (Pineda, Tar- ragona, Eivissa). I. (Carcha- rías lamia, Müll. et Henl.). Si- nónims : camarí, tintorera (Tar- ragona). 2. ( Carcharías Mil- berti, Val.). Sinónims : camarí, tintorera (Tarragona).
Taverner, m. (Menorca) (Mu- gil cephalus, Cuv. et Valenc). Sinónims : llissa llobarrera (Tarragona), llíssera llobarrera (Barcelona), llissa (Menorca).
Tenca, f., t^ñk^ (Cat. or.); t^ñka (Cat. occ). I. (Tinca vulgaris, Cuv.) : Peix de riu molt sem- blant a la boga. Es pesca amb ham. 2. (Ciprinus carpió, L.) (Valencia, Archivo, ii, 157).
TiBURÓ, TiBURONS, m., tiouró (Pineda, Balears, Vinaro9, Va- lencia) (Carcharías glaucus, Agass.) : Peix de forma allar- gada, de quatre a cinc metres. S'alimenta d'altres peixos i de les deixalles de les embarca- cions. Per poder fer la presa es gira ventre per amunt, perqué la llargária del morro de dalt li privarla d'agafar-la.
TiBURÓ TiNTORER (Marratxí).
Tintorera, f., tinttirére (Pineda, Tarragona, Menorca), tintor^r§ (Mallorca, Eivissa), tintorera (Vinarog, Valencia) (Carcha- rías Mílberti, Val.) : Peix gros, de dents molt grosses, cap com el barret de guardia civil, de color blanca amb ratUes mo- rades. És molt carnisser. És la femella del tauró. Sinónims: ca marí, tauró (Tarragona).
Tísic, m. (Valencia). V. Rafet.
TiTULOT, m. (Tarragona) (Ma- crourus Trachyrhynchus, Günth.).
ToMBA NAvíos (Barcelona) : Nom de la llissa de cria. V. Llissa vera.
Tonto, m. (Valencia, Archivo, 11, 157) (Trígla lyra, L.).
ToNYiNA, f., tmine (Costa de Llevant, Barcelona, Tarrago- na, Menorca), tgnina (Vinarog, Valencia), toníne, (Mallorca). I. (Thynnus Thunnina, CBp): Peix gros, semblant al delfí, de vint arroves de pes algún d'ells, i arribant a créixer fins a cosa d'un metre vint centí- metres. Té el cap gros, amb dos alarons, un a cada banda. «Tonyins o altre peix gros de tayl» (Bans de 1372 al 1378, f. 13 V., Arxiu municipal de Barcelona). «It. la Hura de to- nyina i ss. 11 drs.» (Hist. Poli., I, cxi). Sinónims : arbecora (Tarragona) , albecora (Costa de Llevant), bacoretes (Goles de l'Ebre). 2. (Thynnus thyn- nus, Günth.).
Tord, m., tórt (Barcelona, Costa de Llevant, Tarragona, Vina- ro9), tórt, tór (Mallorca, Me- norca, Valencia) : Peix roquer de diferents classes. Quan és petit és de color verda. i. (La- brus límbatus (Cuv. et Va- lenc). Sinónims : tord verd, griva (Barcelona). 2. (Labrus líneolatus, Canestr.). Sinónim: Massot (Menorca). 3. (Labrus saxorum, Cuv. et Valenc). Si- nónim : ull de perdiu (Menor- ca). 4. (Crenilabrus ocellatus, Nomann). Sinónim : roquer (Menorca). 5. (Crenilabrus Roissali, Riss.). Sinónim : ro- quer (Menorca). 6. (Crenila- brus (j^uínquemaculatus , Riss.). Sinónim : tamborer (Menorca). 7. (Crenilabrus ti grinus, Riss.).
ELS NOMS DELS PEIXOS
7S
Sinónim : roquer (Menorca).
8. (Crenilahrus melops, Riss.).
9. (Crenilahrus metano cer cus, Riss.). Sinónim : llambrega (Barcelona). 10. (Crenilahrus Caeruleus, Riss.). 11. (Crenila- hrus Bailloni, Valenc). Sinó- nim : roquer (Menorca).
12. (Crenilahrus mediterraneus, CBp). Sinónims : canari (Bar- celona), tord roquer (Menorca).
13. (Crenilahrus Boryanus, Riss.). Sinónim : mariquita (Barcelona). 14. (Crenilahrus Brunichii, Riss.). 15. (Creni- lahrus Tinca, CBp). Sinónims: saig, roquer (Menorca). 16. (Crenilahrus arcuatus, Riss.). 17. (Crenilahrus Chlorosochrus, Riss.). Sinónim : mariquita (Barcelona). 18. (Crenilahrus pavo, CBp). Sinónims : lia vio (Costa de Llevant), saig (Me- norca). 19. (Crenilahrus Mas- sa, Riss.). Sinónim : tamborer (Menorca). «It. la Hura despa- rayons donzells torts i ss. I drs.» (Hist. Poli, I, cxii).
Tord massot, m. (Menorca) (La- hrus merula, Linn.). Sinónim: tord negre (Barcelona, Tarra- gona).
Tord massotell, m. : Nom del tord quan és una mica gros pero mes petit que el tord mas- sot (Mallorca).
Tord negre, m. (Barcelona, Tar- ragona). I. (Lahrus merula, Linn.). Sinónim : tord massot (Menorca). 2. (Lahrus lividus, Cuv. et Valenc).
Tord verd (Barcelona). Vegi's Tord I.
ToRET, m. (Valencia, Archivo, ii, 157) > cast. torillo ( Blenius oce- llaris, L.).
ToTANA, f. (Tarragona, Goles de
l'Ebre). i. (Myliohatis Águi- la, C. Dumer). Sinónims : milá (Tarragona), milana (Barce- lona), viuda (Menorca). 2. (Trygon vulgaris, Riss.). Sinó- nims : milá (Tarragona), es- corió (Barcelona), escor^ana, ferrassa (Menorca).
Toxina. V. Totana.
Tremolitja, f . : Cuc vermell que es troba a la vora del mar, sota Tarena. Serveix d'esquer del peix roquer (Mallorca).
Tremoló, tremolons, m. (Tor- pedo marmota, Riss.) : Especie de rajada d'unes 8 terces de pes. Es eléctrica. Si se la toca fa passar per la má i el bra9 un fort corrent eléctric. Aquest 11 serveix per a agafar els peixos amb qué s 'alimenta (Migjorn Gran). Sinónims : vaca (Barce- lona, Tarragona), tremolóla (Costa de Llevant, Eivissa).
Tremoloia, f., tremulóze (Eivis- sa, Sant Feliu de Guíxols), tre- mulóie (Blanes) : Peix que quan es toca deixa anar una descárrega eléctrica. Sinónims: vaca (Barcelona), vaca enram- padora (Blanes), tremoló (Me- norca).
Trencaavellanes, m., tréñkehe- ldn§s (Sant Feliu de Guíxols): Peix petit com l'enrocador, de 15 cm. de llarg, rodó i de color de xocolata.
Trenca viTS, m., tr^ñkeMts (Bar- celona) (Amodytes cicerellus, Rafin.). Sinónim : enfú (Me- norca).
Trompeter, m., trumpetf (Barce- lona, Tarragona, Menorca, Va- lencia) (Centriscus scolapax, Linn.) : Peix de morro llarg. Sinónim : músic (Torredem- barra, Menorca).
76
A. GRIERA
Trotlo, m., tróllu (Barcelona) (Centrolophtís pompüus, CBp). Sinónims : negret, negrito (Tar- ragona).
Trugeta, f. (Menorca) (Coricus rostratus, Nordmann). Sinó- nims : grivieta (Tarragona), donzelleta (Barcelona), petare (Costa de Llevant).
Truita, f., trúm (Cat. or.), trúHa (Cat. occ, Valencia) (Salmo Fario, Linn.) : Peix d'aigua dolga, rossenc, de 20 a 30 cm. de llarg. Es cria a les aigües de les altes valls pirenenques. Es pesca amb ham, malí i xarxa. Sinónim : truita salmo- nada (Cat.).
Truita salmonada. V. Truita.
Truja, f., truje (Tarragona, Pi- neda, Eivissa, Torredembarra) (Centrina vulpécula, Bel.) : El fetje d'aquest peix serveix per a fer oli. Sinónim : porc marí (Barcelona, Menorca).
TuTA, f., tute : Peix petit, de color negrenca. Va a bandades. Quan el pescador de canya cala l'ham, amb la cua desbarata l'esca (Mallorca).
Ull de perdiu (Menorca) (La- brus saxorum, Cuv. et Valenc). Sinónim : tord (Tarragona).
Ulls, m. pl. (Tarragona) (Mer- langus argenteus, VailL).
Ull verd, m. (Costa de Llevant) (Chimoera monstruosa, Linn.). Sinónims : caro (Tarragona), guineu (Torredembarra).
UoT, m. (Menorca) (Scorpoena ustulata, Loewe). Sinónims : es- córpora de roquer (Tarragona), captinyós (Menorca).
Vaca, f., hák^ (Barcelona, Tarra- gona, Mallorca, Menorca; Va- lencia). I. (Torpedo marmo- rata, Riss.) : Peix roquer, de cap gros, boca molt grossa, vermell amb ratUes fosques. A Mallorca es dona brou de vaca ais malalts. Sinónims : tremo- losa (Costa de Llevant), tre- moló (Menorca). 2. (Torpedo oculata. Bel.). 3. (Torpedo no- hiliana, Bp). 4. (Serranus scriba, CBp). Sinónims : vaca serrá (Barcelona, Tarragona), vaca serrana (Goles de l'Ebre). «It. Hura del serrans... vaques I ss. un drs.» (Hist. Poli., i, cxi).
Vaca serrá, m. (Barcelona, Tar- ragona) (Serranus scriba, CBp). Sinónims : vaca serrana (Go- les de l'Ebre), vaca (Menorca).
Vaca serrana, f., báke seráne (Pineda, Sant Feliu de Guí- xols), váka sñdna (Goles de l'Ebre.) i. (Serranus scriba, CBp) : Peix rodó, d'escata i alots, amb pies vermells a Tes- quena. És creenga que és la mare deis serrans. Sinónims: vaca serrá (Barcelona, Tarra- gona), vaca (Menorca). 2. (Ser- ranus hepatus, CBp). Sinó- nims : inflaconys (Tarragona), serrá (Barcelona).
Vaca tremoladora o tremolina (Valencia) (Torpedo galvanii, Riss.).
Vaca tremolera (Pineda). Ve- gi's Tremolóla.
Vaqueta, f. (Valencia). V. Vaca.
Variada, f., veriáde (Tarrago- na, Balears) (Sargus vulgaris, Geofr. St. Hil.) : Peix roquer, de cap molt petit. Té dues rat-
ELS NOMS DELS PEIXOS
77
lies blanques transversals. «It. la liura del serrans, marbre, sarch, variada, vaques i ss. mi drs.» (Hist. Poli., i, cxi).
Vella, velles, f., vée, vé§s (Migjorn Gran) : Peix molt semblant al serclet i a la don- zella.
Vellmarí, m. : Peix que té la forma de porc. És la foca (Ma- llorca).
Verada, f., herád§ (Costa de Lle- vant) (Sargus vulgaris, Geof. St. Hil.). Sinónims : variada (Tarragona); sarg (Barcelona).
Veradons, m. pl. : verats petits (Llofriu).
Verat, m., berát (Barcelona), verát (Tarragona, Menorca) (Scomher Scomber, Linn.) : Peix blau molt abundant. En una sola llevada, de vegades, se'n pesquen 2,000 qg. Sinónim: cavalla (Oropesa i Costa de Valencia).
Verat d'ull gros, m. (Tarrago- na) (Scomber Colias, Linn.). Sinónims : cavalla, bisso (Tar- ragona), verat (Barcelona, Me- norca), bisso (Costa de Lle- vant).
Verat volador (Tarragona, Sant Feliu de Guíxols, Pineda) (Exo- caetus volitans, Linn.). Sinónim: aranyola (Barcelona) : Peix semblant al verat, pero amb l'additament de dues ales de 15 cm. cada una que li per- meten volar fins a introduir-se en les embarcacions per da- munt de l'orla.
Verderol, m., berderól (Llofriu), verderol (Tarragona, Menorca, Eivissa, Valencia) (Serióla Du- merilii, Riss.) : Es la sírvia petita. Sinónims : sírvia, sir- vióla (Menorca).
Veta, f., b^te (Barcelona) (Ce- pola Rubescens, Linn.) : Sinó- nims : pixota vermella, lliga- cames (Tarragona); látigo (Cos- ta de Llevant); flámula (Me- norca).
Vidriada, f. (Valencia, Archivo, II, 157), cast. mocharra, ma- jarra (Sargus annularis, Cuv.).
Virador, m. (Valencia). Vegi's Oblada.
ViRET, m. : Nom de peix (Vi- naro9).
Viso, m. : Nom que es dona a un peix semblant a la cavalla, pero mes petit (Vinarog).
VisOL (Valencia, Archivo, ii, 158) (Scomber macrophtalmus, Ra- fin.).
ViT d'en Gahona, m. (Menor- ca) (Julis pavo, Günth). Sinó- nims : donzella (Tarragona), senyoreta, güiula (Costa de Llevant).
Viuda, f., viud§ (Menorca) (My- liobatis aquila, C. Dumer): Peix de bastina, de eos rodó, semblant a la rajada. Sinó- nims : milá (Tarragona), mi- lana (Barcelona), totana, to- tina (Goles de í'Ebre).
Volador, m. (Valencia, Archivo, II, 158), cast. pez volador (Exo- cetus exilicus, L.).
X
Xanguet, m., eeñg^t (Barcelona, Blanes). i. (Aphia Pellucida, Moreau) : Nom que es dona un peix petit. Sinónims : ca- rameUo ros (Tarragona), llen- queta (Torredembarra), rosetí (Menorca). 2. (Atherina hep- setus, Linn.). Sinónims : peix sense sang (Tarragona), joiell
78
A. GRIERA
(Costa de Llevant), serclet (Menorca). 3. (Atherina Bo- yeri, Riss.). Sinónims : ase, aseta (Tarragona) , cabe9uda (Menorca).
Xasclet (Barcelona). V. Xan- guet 2.
Xavegaires, m. pl. : Els pesca- dors que estenen les xávegues (Llofriu).
Xavo, m. (Tarragona, Valencia) (Capros aper, Lacep). Sinó- nim : gallet (Barcelona).
Xeclet, m. (Valencia, Archivo, II, 155), cast. ahichón, peje rey (Atherina hepsetus, Linn.).
Xerna, f. (Valencia, Archivo, 11, 155), cast. mero (Polyprion cer- nium, Valenc).
XiNET, XINETS, m. : Peix d'es- cata, rodó, que arriba a dos pams de llarg. És de color vi- rolada, dominant el vermell, el verd i el negre (Sant Feliu de Guíxols).
XoPA, f., eópe (Tarragona), Va- lencia) (Cantharus orbicularis, Cuv. et Valenc). Sinónim: cántara (Menorca).
XÓRic, m., eórik (Menorca) (Dac- tylopterus volitans, CBp) : Peix vermellós amb taques blan- ques. Sinónims : xoriguer (Tar- ragona), xoriguer, marmota (Barcelona), jurioía voladora (Costa de Llevant), xóric vo- lador (Menorca).
XÓRIC VOLADOR (Menorca). Ve- gi's Xóric.
Xoriguer (Tarragona, Barcelo- na). V. Xóric.
XucLA, f., cúkle (Barcelona, Bla- nes. Pineda, Mallorca, Menor- ca, Valencia), i. (Moena Os- heckii, Cuv. et Valenc.) : Peix molt semblant a la mora, que va a bandades. Sinónims : xu-
cla d'estiu (Tarragona), mora (Menorca). 2. (Moena Juscu- lum, Cuv. et Valenc). Sinó- nims : mata-soldats, xucla d'hi- vern (Tarragona). «It. Hura de bogues jarret bogua raueyl xucles jerles x drs.» (Hist. Poli., i, cxii).
Xucla blanca, f. (Barcelona) (Smaris Chryselis, Cuv. et Val.). Sinónim : gerret (Tarra- gona).
Xucla d'estiu (Tarragona). Ve- gi's Xucla I.
Xucla d'hivern, f. (Tarragona, Menorca), i. (Moena vulgaris, Cuv. et Valenc). Sinónims: mata-soldats, xucla vermella (Valencia). 2. (Moena Juscu- lum, Cuv. et Valenc). Sinó- nims : mata-soldats (Tarrago- na), xucla (Barcelona, Me- norca) .
XucLADiT, m. (Menorca) (Lepa- do gaster Goüanii, Lacep.). Si- nónims : xuclador, pega-roques (Tarragona), peix porc (Bar- celona), peix porc (Menorca).
Xucla guindana, f. (Tarrago- na). V. Xucla I.
Xuclador, m., eukledó (Tarrago- na, Menorca) (Lepadogaster Goüanii, Lacep.). Sinónims: pega-roques (Tarragona), peix porc (Barcelona), xucladit, ca- bot xuclador (Menorca). 2. (Le- padogaster Candóla, Riss.). Si- nónims : pega-roques (Tarra- gona), peix porc (Barcelona, Menorca). 3. (Lepadogaster himaculatus, Flem.). Sinónims: pega-roques (Tarragona), peix porc (Barcelona). 4. (Petro- myzon marinus, Linn.). Sinó- nims : llampresa de mar (Bar- celona, Tarragona), ferratimó (Menorca).
ELS NOMS DELS PEIXOS
79
XucLA VERA, f. (Barcelona, Tar- ragona) (Moena vomerina, Cuv. et Valenc).
XucLA VERMELLA, f. (Tarrago- na). V. Xucla d'hivern.
XuLAR, m. (Valencia, Archivo,
II, 155), cast. buclión, gallito del rey, tordo de mar, zorzal (Lahrus mixtus, Arted.). XuRRiAQUES, f . pl. (Blanes) (Ce- polla rubescens, Linn.). Vegi's Látigo.
A. Griera
El jou, Tarada i el llaurar
L'estudi deis elements mes rudimentaris de la vida d'un po- blé és cosa sempre interessant i curiosa. Les restes d'un estat de cultura senzilla ens poden fer seguir fins a époques molt primitives la vida de l'home. No sempre, pero, aquests elements de la cultura ens revelen una etapa primitiva de la llengua : molt al contrari, es dona sovint el cas que per a una feina completament rudimen- taria tenim un mot de creació nova. És que el mot que cada dia está en ús es gasta, i una nova substitució es fa indispensable. El jou rudimentari i primitiu ens fa conéixer el costum de posar el jou ais casats de nou, junyits inseparablement a un nou estat i a una vida nova. L'arada, amb el seu nom, ens recorda la seva pro- cedencia de Roma, i la distribu ció de les terres de conreu de les Ba- lears ens dona una coincidencia amb el costum deis sards de tre- ballar la térra; i una i altra ens posen en relació amb el sistema del conreu roma de les terres. La nomenclatura del jou, de Varada i del llaurar és l'objecte d'aquest article.
EL JOU
Jou m. jóu (Catalunya, Balears, Valencia), jéu (Vic), té diver- sos significats : i. Pe9a de fusta amb la qual es junyeixen els bous per fer-los llaurar o tirar la carreta (Catalunya, Balears, Valencia). 2. Barra de fusta llarga, els extrems de la qual descansen damunt els feltres deis dos animáis que llauren (Benassal). 3. Feina o tre- ball : «S'ha de posar el coll al jou» (Migjorn Gran). 4. El matri-
EL JOU, l'ARADA i el LLAURAR
8i
moni. Aforisme : «Quan un tira de jou Taltre tira d'espadella» (Espluga).
Els tipus de jou son dos : el jou de coll (fig. i) i el ]ou de cap (fig. 2). Demés, hi ha el tipus mallorquí del jou, que és d'una forma sumament arcaica.
Fig. I
Fig. 2
Les parts del jou son les següents:
Encí, m. ffisí (Catalunya oriental), §nsiñk (Palamós) : Barra de Uadoner, corbada en forma de w, que es col-loca sota el coll deis bous i s'ajunta al jou mitjan9ant una clavieta (tig. i, a), Enci és, al nostre entendre, un incinctu. Comp. provengal encenher, italiá antic incingere donar voltes amb un Uigam (fig. i, a), l^'enci es Iliga al jou mitjan9ant les agulles (Llussanés) o fustell (Palamós), passador de ferro que subjecta Tencí al jou (fig. i, g).
But. de Dialec.
II
82 A. GRIERA
El jou mallorquí está constniit amb tres peces : els dos caps de jou i el llomhrigol umbilicu. Les peces que uneixen els dos caps amb el llombrígol son la panella (comp. el provengal panel coixí de la sella i el való penó) i el cadell. Aqüestes dues peces son també conegudes amb els noms á'ánima i tascó (< got. triskan) i també per bou i travesser. L'encí és substituit en el jou mallorquí per ses camelles, que son quatre vares de fusta, dues a cada banda de jou, que substitueixen l'encí per a collar el jou a Tanimal. Les camelles teñen un botó a l'extrem superior, la figa, i son Uigades, per la part inferior, al coll de l'animal, amb la juntura (Balears), llanjura o llantura amb el canvi de j inicial a /-. Les camelles han pres també el nom de tellols, quatre barres de fusta, dues a cada ex- trem de jou, que serveixen per a aguan tar-lo damunt el feltre (Be- nassal). Segurament tenim aquí un represen tant de teleolum petita sageta. Comp. telera i reteler, dues parts de Tarada.
Cada una de les dues parts del jou a les quals Tanimal va ju- nyit és el jouell petit jou (Migjorn Gran).
La pe^a que subjecta el jou al timó de Tarada o a Tespigó de la carreta és la traiga (fig. i, e, /), anella penjada al mig del jou a la qual s'ajunta Tespigó de Tarada o de la carreta (Banyoles, Llussanés, Benassal), o sa traga (Balears). Jeanjaquet, en el Bulletin du Glos- saire des patois de la Suisse romande (i, 40), dona Tétim de trueille (soc amb un forat Iligat a l'extrem d'una corda que serveix per a estrényer els carregaments d'herba o de llenya, igual al que tenim a Catalunya), i el relliga al llatí trochlea. La forma de la traiga és la mateixa que la de la trueille. Donada la a tónica del cátala traiga i del mallorquí traga, Tétim trochlea és inadmissible. En enumerar les di verses parts del jou hem trobat el llombrígol, nom d'una part del eos, el bou i el cadell, noms d 'animáis. Seria possible que la traga fos derivada d'un drac amb desinencia femenina aug- menta ti va. Tenim en base azkonar «tejón, collada, melena, adornos que se ponen al yugo de los bueyes y que se hacen con la piel de tejón. Algunos atribuyen esa costumbre ya en desuso a arrogancia de ha- cendados, otros a superstición, pues creían que el ganado quedaba así defendido del mal de ojo».
La traga o traiga té dues formes. L'una té el tipus d 'anella de fusta (fig. lyC), Uigada al jou amb els eixanguers o dogalet i fixada al jou amb els estacons o estaqueta. Aquest és el tipus baleáric. L'altre
EL JOU, l' ARADA I EL LLAURAR ~ 83
tipus de traiga consisteix en un correig ampie que volta diverses vegades el jou i forma una ansa. Aquest tipus de traiga, que com- pareix ais Pireneus catalans, és el mes primitiu.
El tros de fusta d olivera o Tos clavat a la part inferior de la traiga per tal de Iligar-la al llombrígol, és el deol (Mallorca; fig. i, /). No coneixem l'étim d 'aquest mot. Cap relació no trobem entre aquest deol i els deols els trillons. Seria possible que aquí tinguéssim un diminutiu de dan, cosa inversemblant perqué dau mai no ha tingut popularitat a Catalunya o Mallorca. La traiga és coneguda també amb el nom de mitjans perqué está formada per dues anelles que es troben al mig del jou, argolla de ferro composta de dues anelles: una de rodona, en la qual entra Tarbre de Tarada o l'espigó de la carreta, i una altra de llarga que s'introdueix al forat del mig del jou, al qual está subjectada amb un passador de fusta (Palamós). Els mitjans están subjectats al jou mitjan9ant VencoUa (<incopula), pega de fusta per a subjectar els mitjans al jou.
Els eixanguers, en unes bandes (Sant Bartomeu del Grau), Iliguen la traiga al jou (figs. i,c;2,d);en al tres (Balears, on els Iligalls de respigó de Tarada son els dogals, derivat de doga anella de Iligar) subjecten la traiga a Tespigó de la carreta; i en al tres Iliguen el cama- timó a la traiga (fig. 2, /, g). Els eixanguers (eeeñgUs Montblanc, aieañgfs Bell-tall, aiciñgUs Borges, c§ñgh Catalunya oriental) son fets d'una tira de cuiro, treta de la pell del sotabarba del bou, coneguda per eixanguer, d'on ha pres nom el Iligall del jou.
Posar el jou ais animáis que han de llaurar o tirar de parell és enjoyar (Balears, Llessui); jovar (Vilaf ranea del Penedés), junyir <JUNGERE que, ultra significar posar el jou al parell per fer-lo llau- rar o tirar la carreta, significa també casar-se (Llofriu) i collar <co- PULARE (Palamós).
El treure els bous de Tarada, una vegada la feina és acabada, es fa amb el desjunyir o descollar, derivat del mateix copulare amb de negatiu.
Les corretges que Iliguen el jou al feltre son la junyidora.
De vegades el parell que Uaura no porta jou : és posat a Tarada amb uns ormeigs que son coneguts per coixins, derivat de coxA, collar que porten les cavalleries per a llaurar de costat o de parell (Llucmajor, Vic); collar (Catalunya), collera especie de coixí que es posa al coll de Tanimal per junyir-lo a Tarada (Llucmajor); i feltre,
84
A. GRIERA
coUeró que els animáis porten per a llaurar. Coixí, collera i feltre son noms secundaris origináis per la necessitat d'evitar la confu- sió entre un collar <collare i un collar <copulare.
Les parts del coixí de llaurar son el capgal i el capgalet, saquets plens de palla d'ordi, coneguts també per marfegueta i lacador (Ba- lears); el batedor o hatedora, coberta del coixí feta de pell de bou o de pell de porc, i les espadelles, fustes que van al costat del coixí per a junyir el bestiar a Tarada (Espluga de Francolí). Les espadelles, com els tellols, assenyalen una relació entre les armes per a la guerra i els arreus per al conreu de la térra.
L ' AR AD A
L'arada, fráde (Catalunya, oriental Balears), aladre (Riba- gor9a) arada, arád^, aráde (Catalunya occidental, Valencia), és l'eina cabdal del conreu de la térra. La seva presencia a Catalunya en l'época romana és confirmada peí seu nom mateix : arada romana
(Balears), reu romana (Espluga de Francolí). Els textos medievals també citen sovint Tarada : «un jou de bous, un aradre» (Quinto Curcio, m. 2), <(un aradre gornit ab sa reye» (a. 1491, Inv. Vic), «los pus forts cavallers son aquells qui son nodrits en lochs aspres e muntanyoses... qui com leven la ma de Taladre, la posen a les ar- mes» (CoUacions, 123). La confusió de les vocals átones fináis a i e d'una banda, i, de Taltra, la posició de Tarticle davant vocal ini-
EL JOU, l' ARADA I EL LLAURAR 85
cial impedint la distinció del genere, han condicional el canvi de masculí a femení en I'aratrum.
Segons llur forma les arades preñen noms diversos : arada grossa, arada de rodeig, arada peladora (serveix per a tallar l'herba del mig del blat de moro, Banyoles): arada plana, arada de mitja post, arada de post entera, arada giratoria, arada de parell, arada fanga o arada de jangar (l'arada que té una lámina de tres pues), arada de pareller, arada de ferro, arada de pala.
Arada mussa o mossa : Tarada de ferro grossa que, per la dis- posició deis seus orellons, capgira la térra mes bé que les altres (Puig- cerdá, Banyoles, Salt, Palamós, Llofriu).
Fig. 4
Ultra aquest nom, estés per totes les contrades de Catalunya, trobem una serie de noms de Tarada de carácter local : aper, ep^ i ^p^ (<APARiu, aparell [Rosselló]) Comp. Meyer-Lübke, REW, 539. La possible confusió á'araire <arator i aratru pot haver donat lloc a la creació á'aper o de reu. Reu és el nom donat a Tarada a la Conca de Barbará, Bellpuig, Sort, Isona i Pallars. Hi ha diverses classes de reus. Reu romana, arada tota de fusta. Ja s'usa poc (Espluga). Reu de falzia : Tarada amb relia que té la forma d 'aquest ocell (fig. 3, 5). S'utilitza especialment a Testiu, per matar Therbei (Espluga). Reu francesa : Tarada de ferro amb pámpol fix (Mont- blanc). Reu giratoria : Tarada de ferro que té pámpol doble, gira- ble segons la direcció del solc (Montblanc). Reu de pollegana : Tarada que té aquest nom per la forma de la relia (Espluga) (fig. 5).
86
A. GRIERA
Reu de costal : Tarada tirada per un sol animal junyit al costat de respigó (Espluga). Reu de forcat : Tarada amb bra90S (Espluga). L'étim de reu és fose. Sembla un de verbal de *arredare arrear els cavalls, espanyol arrear, cátala arreus, els guarniments de Uaurar, eina per excelléncia : Tarada. Per altra banda Tarada pren nom del tipus de relia que té. Aquest fet inclina a creure que reu podría
%iJ
Fig. 5
ésser molt bé un mot provinent de r^a amb la següent proporció: rea (f .) part de Tarada que obre el solc a la térra; reu (m.) instrument al qual la rea va muntada. Ens indueix a aquesta suposició el fet de trobar el reu entre Varada del cátala oriental i V aladre del riba- gorgá.
Llaura, f. : L*arada (Manresa, Llussanés).
Llaureta, f. : L'arada. Cangó:
«Lo petit vellet
agafa la llaureta
i se 'n va a llaurar.
La pe tita jove
li porta Tesmorzar.» (Montblanc.)
Llaura i llaureta son deverbals de llaurar.
EL JOU, L ARADA I EL LLAURAR
87
FoRCAT, m. : Arada amb bragos per a un sol animal. Pren nom de la forma que té, molt semblant al forcat d'un arbre.
Barbanta, f. : Tipus d 'arada especial per a llaurar pregona- ment la térra (Ripoll). Segurament pren el nom de la localitat de Brabant, d'on podria procedir.
EscATADOR, m. : Arada amb dues pales molt mes grosses que els orellons de la relia, les quals aplanen la térra tombada (Sant Feliu de Guíxols).
PoLLEGANA, f. I I. Arada amb bragos en lloc de cama timó. Ser- veix per a llaurar amb un sol animal (Falset, Borges, Alcanar). 2. La part de Tarada que forma forcat i substitueix el cama timó (Montblanc, Benissanet). La pollegana és Tarada amb pollegons. El pollegó, en les forques palleres, és el tronc clava t en el forcat, d'on arrenquen les pues de la forca, conegudes també per pollegons: forca de tres pollegons, forca de quatre pollegons. Pollegó i pollegana deriven d'un pollicaris dit polze amb canvi de sufix.
Xaruga, f. : Arada amb caixa, com la pollegana, i amb esteva re coizada a la cameta. Té el rellampec mes estret. No porta ore-
f^c
U^^^
.€i»5**»
Fig. 6
lleres, sino un tallant i una pala que es fan accionar amb una molla (Tortosa i regne de Valencia). Un tipus d'arada introduit de Franga estén el nom francés charrue peí regne de Valencia. És possible que la introdúcelo d'aquest nom sigui deguda ais innombrables valencians
88 A. GRIERA
aragoneses que, de temps immemorials en9á, passen anyades al Migdia de Franca treballant la térra. (Comp. Barnils, Die Mundart von Alacant, 54.)
Les parts principáis de Tarada son:
Rella, f. Hl(, r^ij (Catalunya oriental), ff?//^ (Falset, Mont- blanc, Belltall), r^e, nía (Catalunya occidental, Valencia), f^ij (Sant Feliu de Guíxols , Vic), (ffy (Súria) : i. Pega de Tarada, de ferro, que obre els soles. Va damunt el dental i aj untada a la cameta (Cata- lunya, Balears, Valencia). 2. Llaurada d'un camp (Fraga, Borges). L'étim de rella és regula, comprovat peí baleario f^k i peí cátala oriental f^i^. El tractament del grup -gl- és regular.
La rella és coneguda també per rellampec : ferro allangat que, formant part de Tarada, s'enfonsa a la térra per obrir-hi goret (Mes- tre, Voc. tortosi, BDC, iii, 107). Aquest nom, ultra comprovar que el llampy llampec, han substituit el rai < radiu (comp. BDC, ix, 99), ens assenyala una confusió entre radiu i rella que s'ha resol t prenent per adopció el llampec, la qual cosa ha estat afavorida peí nom de telera tascó i peí nom coltell rella.
La relia és coneguda també per coltell i cuntell, especie de gani- vet que obre la térra peí cim (Girona), i que suposa un coltellu. Comp. provengal coltre arada sense rodes, beamés cudre, aragonés i navarrés cuitre.
Demés hi ha el punxó-rella, part de Tarada moderna (Igualada).
Les parts mes importants de la rella son : Vaceró, punta de la rella de Tarada (Llucmajor), amb el derivat acerar, fer punta a la rella de Tarada.
Aquest mot deriva segurament d'ACiARiu que, del significat de metall, ha passat al d'instrument. Comp. espanyol acero arma blanca. La rella té les dues ales quan és ampia (Balears); quan el tall se 11 lomba endavant és acabussada (Balears), i és llavors que s*ha de llossar : posar-la a la fornal del ferrer i picar-li el tall perqué torni a llaurar bé. Aquesta operació és també coneguda per un allós i allossó (Mallorca). Les formes allós i allossó ens indueixen a sospitar que el llossar sigui un derivat del gál-lic Hausa llosa, pedra plana. L'acció del ferrer en llossar una eina és la d'aplanar-li el tall perqué s'enfonsi millor a la térra. Quan la rella és amussada i no vol passar, té toix (Balears). Aquí tenim una supervivencia del toxicum, veri, que solament coneixem en el dialecte cátala d'Alguer en tóixec. Quan
EL JOU, l'ARADA i el LLAURAR 89
la relia és molt gastada cal afegir-hi ferro. Aquesta operació és co- neguda amb el nom de perboc i perbocar < provocare (?) amb in- fluencia de boca (?).
Doga, f. dó^ : És la part de la relia que encaixa amb el dental de Tarada (Migjorn Gran). És un nou significat que cal registrar deis representants del llatí doga en les llengües romániques.
Orellons, eur^ións (Catalunya oriental) oreUns (Castellbó) : És la pega de Tarada, en forma de dues orelles, que serveix per a eixamplar el solc obert per Tarada (fig. 3 e). Aquest nom, que deu el seu origen a la semblanza amb les orelles, guarda encara, d'una banda, la valor augmentativa del sufix -one, i, per Taltra, resol admirablement el conflicte de Thomonímia amb orella. Wés una pro va la presencia á'orellera, orellons en el domini del cátala occidental i valencia, i la supervivencia esporádica á'orella cada- una de les dues peces de fusta o de ferro angulars i divergents que porta Tarada al capdavall del dental, les quals teñen per objecte eixamplar el solc obert per la relia (Montblanc, Isil, Marratxí, Mig- jorn Gran). Comproven aquesta hipótesi els mots oreller, forat del dental de Tarada on van clavats els orellons (Migjorn Gran), i ore- llanes ^ureiánes talls de poma assecats que es guarden per a Thivern (Llussanés).
Els orellons també son coneguts per mossal allá on Tarada s'ano- mena mossa (Bolvir); un i altra provinents, segurament, d'un morsu.
Les parts de Tarada que van des del dental a Textrem de Tes- pigó o forcat teñen diversos noms:
CoRBA, f. : I. La cameta de Tarada (Manresa). 2. El camatimó de Tarada (Castellbó). Deu el seu nom a la forma corbada que té.
Cama, f. : La part de Tarada on s'ajunten les parts desmunta- bles (Borges).
Cameta, f. : i. Pega de fusta que sosté el dental, els orellons i la relia (Catalunya). 2. Pega de ferro del davant de Tarada on s'ajunta la poUegana (Benissanet).
Camatimó, m. : Barra de fusta a la qual hom enganxa el bestiar a Tarada. Té Textrem inferior unit a la cameta (Manresa, Mont- blanc, Borges, Belltall).
Camella, f. : i. L'arbre de Tarada al qual es junyeixen els dos animáis (Sant Feliu de Guíxols). 2. Els bragos de Tarada que for- men el forcat (Salt, Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols).
But. de Dialec. 12
90 A. GRIERA
Cametó, m. : La pe9a de fusta on s'aj unten les camelles en Tarada (Salt, Girona, Sant Feliu de Guíxols). És interessant aquest grup de mots derivats de cama, creats per tal de distingir les diver- ses parts de Tarada.
Asta, f. : L'arbre de Tarada, a banda i banda del qual van junyits els bous (Elna).
Arbre, m. ábr^ : L'espigó de Tarada.
Endevinalla:
«Pelut d'ací, pelut d'allá, Tarbre sec al mig s'está.»
La resposta és : Els bous i el pal de Tarada.
(Plana de Vic, Banyoles.)
Barra, f. : L'espigó de Tarada (Banyoles).
Can YA, f. : La part de Tarada que va des de la carne ta a la qual s 'articula fins al ñas de l'espigó, si aquest no constitueix amb ella una sola pe^a (Migjorn Gran).
Espigó, m. : La part de Tarada que va subjecta a la cameta (Catalunya oriental, Balears). És interessant de constatar que espiga timó de la carreta, i espigó timó de Tarada, son desconeguts entre els representants de spica en les llengües romániques.
Timó, m. : Part on s'enganxa Tanimal al forcat (Altea).
Ñas d 'espigó, m. : Pe^a davantera de Tarada que porta una clávia per a aj untar-la a la traiga (Migjorn Gran).
Rebosta, f. : Part de Tarada a la qual van manegats els bracos i la cameta (Súria). Rebosta és una variant de r abasta, tafarra deis bastos que es posen ais muís per dur cárrega.
Trasega, f. : Pe9a de Tarada de forcat en la qual van muntats els bracos i el camatimó o corba (Castellbó). Suposa un transica.
CuvETES, f. pl. kuhét§s : Peces de Tarada que serveixen per a adaptar els bracos a la cameta (Llucmajor).
Anella, f. ernUí (Balears), armla (Benassal) : Cercóle t de ferro que subjecta Tespiga de Tarada a la cameta (Balears, Altea, Benas- sal, Sora)., Aquest mot és un augmenta tiu á'anell amb desinencia femenina. (Comp. Wartburg, BDC, ix, 52.)
CovA DE LA GAMETA, f. : La part posterior de la cameta (Balears).
La cameta es munta amb el dental mitjangant una serie de peces el nom de les quals és prou interessant.
EL JOU, L ARADA I EL LLAURAR 91
Estén ALLERS, m. : i. Peces de ferro que van del dental a la cameta de Tarada i serveixen per a regular la relia fent-la anar mes alta o mes plana (Igualada, Montblanc). 2. Verga de ferro doble- gada que aguanta els orellons i la relia en Tarada plana (Palamós, Salt).
Tenaller, m. : Pega de Tarada de fusta que uneix el dental a la cameta (Manresa).
EsTENiLLES, f . pl. : Pega de ferro que subjecta el dental al cama- timó de Tarada (Bolvir, Ripoll). Aquesta pega és coneguda també per estenella esténse (Sora). Aquests tres mots creats per tal d'evi- tar la confusió amb estenalles ens proven, com en el cas á' orellons, els innombrables recursos de qué disposa la llengua per a defugir una coincidencia. Cal teñir en compte que la forma vulgar á'estenalles per tenalles, estesa per tot Catalunya, és resultat d'un altre recurs per a no caure en la confusió de tenalla, gerra gran amb la tenalla, eina per a extreure claus.
Encara ho comproven els següents noms:
TiNELLA, f. : I. Caragol llarg que ajunta les peces desmuntables de la pollegana (Tortosa). 2. Pega de ferro llarga que priva d'obrir-se mes del que cal Tangle format peí dental i la cameta de Tarada (Benassal).
Tenella, f.: Pega de fusta que uneix el dental i la cameta (Altea).
Tenelló, m.: Ferro que subjecta els dos timons de Tarada amb la cameta travessant-los (Altea).
Demés hi ha tres peces que formen part deis estenallers : el piu (Igualada), la cabellera, segurament un derivat de capell (Igualada), i la xaveta per a collar-Ios (Igualada).
Dental, m. : El dental és definit de diversa manera segons les contrades de Catalunya : i. Pega de fusta que aguanta la relia de Tarada (Catalunya, Balears). 2. Pega de fusta que subjecta la relia a Tarada (Belltall). 3. Cos de Tarada on s'ajusten Teste va i la ca- meta i on va agafada la relia (Bolvir). Hi ha dues classes de den- táis : dental dret dental que té els bragos en forma d'angle molt obtús (Migjorn Gran), i dental culer, dental que té Tangle poc obtús (Mig- jorn Gran). És interessant de constatar Torigen tallant dentale d'aquesta part de Tarada.
Ristol, m. : El dental de Tarada. Aquest mot suposa un aris- TULU paral-lel d'ARiSTULA constatada per Thomas (Essais, 342-343)-
92 A. GRIERA
Cavallet, m. : i. Pe^a que forma angle en la qual es fa reposar la relia quan es vol traspassar la poUegana d'una banda a altra sense obrir solc peí camí (Tortosa). 2. Anella de ferro que man té les te- nelles de Tarada fixes i que dona la inclinació convenient a la relia (Oliana).
Clapera, f. : Forat de Tarada on va col-locada la relia. Meyer- Lübke REW, suposa un klappon d'origen incert pels deriváis de Tarrel clap. Cap mot, pero, deis adduits té connexió amb clapera, com no sigui el francés clapier, clapoir cau de conills.
Enrallador, m., f^isd^ : Extrem del dental on es fica la relia (Llucmajor).
Culera, m. : Part extrema i plana de Tarada que s'adapta a térra (Elna).
CoixiNET, m. : Pe9a de Tarada (Elna).
RoDELLA, f. : El caragol de collar el dental (Castellbó).
Telera, f., t^Ur^ (Balears), UUra (Isil) : Pe9a plana, de fusta, que va del dental a la cameta de Tarada i que juntament amb el r eider o trempador serveix de graduador de la relia. La telera va fermada a Tencaix del dental.
Reteler, m. : Especie de clávia de fusta que s'emmetxa en el mateix forat de la telera en la part posterior (Balears). Telera i reteler son derivats de telum. Comp. espanyol telera, portugués teldra.
Taló, m. : Extrem posterior de Tarada que rossega per térra (Palamós).
Tascó, m. : Pe9a de fusta, a manera de clávia, que subjecta la relia a Tarada per dessota de Testeva (Catalunya oriental, Bolvir).
Pala, f. : i. Pe9a postissa d'acer que es posa junt amb el ta- llan t davant la relia (Sant Feliu de Guíxols). 2. Post de Tarada grossa (Sant Feliu de Guíxols).
Post, m. : i. Pega de ferro, corbada, que serveix per a tombar la térra en Tarada mossa (Palamós). 2. Orellot metállic de Tarada (Sant Feliu de Guíxols).
Giratoria, f. : Pega de ferro de Tarada, movible d'ima banda a Taltra de la relia, perqué en canviar el solc de direcció la térra caigui sempre cap al mateix cantó (Catalunya).
Llanqa, f. : Pega postissa que va col-locada a sota i a la part dreta davantera de Tarada, al davant deis orellons (Bolvir).
EL JOU, L ARADA I EL LLAURAR 93
Tola, f. : Part de Tarada (Sora). Probablement suposa una
TABULA.
La relia que s'apunta massa o que s'enfonsa massa és puntera o hequeja (Balears).
La unió de les di verses parts de Tarada es fa per mitjá del clau i deis seus deriváis :
Clau, m. : Gavia que uneix la poUegana a la camela de Tarada. Serveix per a fer pujar i baixar la relia segons que es vulgui el goret mes o menys pregón (Benissanel).
Clávia, f. : i. Passador de ferro que subjecla Tarbre de Tarada dins Targolla del jou (Palamós, Sania Coloma de Querall, Monl- blanc, Migjom Gran). 2. Pe^a de ferro que subjecla el cameló a les camelles de Tarada (Salí, Sanl Feliu de Guíxols). 3. Passador de ferro que permet variar Tangle de la camela amb el camalimó de Tarada (Manresa). «No hi ha piljor clávia que sa d'es maleix lle- nyam» (Migjorn Gran).
Clavilla, f. : La clávia (Oliana, Borges, Caslellbó, BelUall, Carlel, AUea).
És digna d'esmenl la significado de clávia clau gros eslesa per les Balears, on la -a darrera i desapareix, igual que al Rosselló i Valí de Ribes. L'élim de clávia no s'ha de cercar en una clavilla diminuliu, sino al revés : clavilla és ima regressió de clávia per influencia de la i <CL-, que ha relornal a / : fula, pala. Clávia és una formació augmenlaliva de clau que, no podenl venir a clava (lercera persona del presenl de clavar), ha hagul de pendre necessáriamenl la i.
Claus d'orella, m. : Son els claus que subjeclen els orellons a Tarada (Llucmajor).
Clavillers, m. pl. : Els forals de Tarada on enlra la clávia (Balears), els quals suposen un clavell clau.
Bernat, m. : Pe9a de Tarada que fa anella en un cap i va unida a la camela i lé un ganxo a Tallre cap amb el qual subjecla la pala en lombar Tarada (Borges, Monlblanc, Sora).
CoRREiGs, m. pl. kQf^is : Les correlges que subjeclen la pega dins la qual passa el camalimó de Tarada. Son els eixanguers (Cas- lellbó).
Vencilló, m. : Corda que va des del coixí a la clávia de Tarada, a la qual s'enganxa el liranl. Es un deriva! de vencill, Iligall, que suposa un viNcinu, vincilia.
94 A. GRIERA
Esteva, f. ^st(b¿ (Catalunya oriental), §sUpf (Sant Feliu de Guí- xols) : Pe9a de Tarada que va fixada per un cap a la carne ta i per l'al- tre és sostinguda peí llaurador, amb la má, per tal de dirigir Tarada. És interessant de constatar la forma estepa amb e tancada, originada per la necessitat de distingir-la del nom personal Esteve.
Mantí, m., mentí : i. L'esteva de Tarada (Balears, Bolvir). 2. La creuera de la fanga (Girona). Sembla que s'ha de suposar un manteny (comp. provenQal mantenh) procedent de manutened.
Timó, m. : L'esteva de Tarada (Manresa), derivat de timone.
Maneta, f. : La corba de Testeva de Tarada damunt la qual el llaurador posa la má (Manresa, Balears).
FoRCA, f. : La pe9a anterior de Tarada que té la forma de forca i en la qual s'enganxa Tanimal (Bellpuig).
Aquesta part de Tarada d'un sol animal, és coneguda també per forcall (Migjorn Gran).
BRAgos, m. pl. : Son les dues vares de la forca al mig de les quals s'enganxa Tanimal que llaura (Súria, Carlet).
Caixa, f. : Espai compres entre les dues barres corbades de la forca ocupat per Tanimal (Tortosa).
Bréndola, f. : Barra llarga i prima que s 'ajusta ais bra90s de Tarada d'un sol animal (Migjorn Gran).
Agullada, f., eguiáde (Vic, Palamós), egweiáde §gwiáde, eqiád§ (Girona) : Perxa o bastó del llaurador a un extrem de la qual hi ha una paleta de ferro per desembussar Tarada i a Taltre una punxa per agullonar els bous.
Rastell, m. : Pega de ferro del capdavall del bastó de llaurar (Llucmajor, Vic, Balears). És un derivat de rastrum.
Aceró, m. : La relia del rastell (Balears).
DoELLA, f . : Obertura del rastell per a unir-lo al manee (Balears). És un derivat de doga.
Grop de l'arada, m. : Ñus especial mitjangant el qual el llau- rador Higa les tirandes a Testeva de Tarada (Palamós).
Llongues, f . : Les regnes per a dirigir Tanimal que llaura (Ba- lears).
Perllonga, f. : Les llongues (Balears).
TiRANT, m. : I. La llanga o llances on s'enganxa Tanimal en el forcat o es junyeix el parell a Tarada (Manresa). 2. L'espigó de Tarada de parell (Palamós). 3. La corda que va de la cameta al
EL JOU, L ARADA I EL LLAURAR 95
coixí del coll de ranimal, passant-li per sota el ventre, al costal de ranimal oposat al del camatimó, per tal que la bestia tiri millor pels dos costats del coll (Montblanc).
TiRANDEs, f. pl. : I. Cordes que es Iliguen al cap deis bous que tiren Tarada o la carreta (Bolvir, Llussanés). 2. Les regnes de Tara- da quan es llaura amb bous (Palamós). 3. Cadenes que es Iliguen a Textrem del forcat quan ha de tirar un animal sol (Banyoles).
Carrabistells, m. pl. : Dues peces de fusta, amb claus sortint per les puntes, que es posen al front deis bous per dominar-los (Ba- nyoles, Girona).
Per via d'apéndix donem aquí els noms de les parts de Tarada de TAlguer (Sardenya), la majoria d'ells de procedencia sarda : ti- mona la cameta, orelles els orellons, clávia la clávia per a aj untar Tarada al jou, aspara el ferro que subjecta la cameta al dental (etim. SPATHA), altara la relia, antari el dental, conju tascó que colla Vas- para a la cameta, cujana el tascó que estreny la relia al dental, asta- tariri Teste va de Tarada, trasiri part anterior del mantí i manari part posterior del mantí.
EL LLAURAR I LA LLAURADA
Ratllar, V. : Llaurar la térra amb Tarada plana. Es ratUen els rostolls per sembrar-hi esplets d'estiu (Girona).
Aprimar, v. : Llaurar per primera vegada després de la collita (Bolvir).
EsPELLENCAR, V. espdeúká, espetenkd : Llaurar el camp de tal manera que, a cada rasa feta, se li dona després una fangada per tal de fer pujar i remoure la térra nova a la fondária de la qual la relia no arriba (Salt, Palamós).
Porgar, v. : Distribuir el camp en seccions, de quinze pams cada una, per sembrar degudament (Bolvir).
Travessar, V. : i. Donar la primera llaurada al camp que es vol sembrar (Montblanc). 2. Llaurar de través un camp llaurat (Vic). 3. Donar la segona llaurada (Súria, BruU).
Antivernar, v. : Llaurar la térra abans de Thivern (Bolvir).
Primar, v. : Llaurar el camp per primera vegada després que s'ha tret la vianda (Vic, Puigcerdá).
96 A. GRIERA
GoRETAR, V. : I. Fer la llaurada preparatoria de la sembra (Prats de Llussanés, Súria, Migjorn Gran). 2. Llaurar per primera vegada amb Tarada grossa (Sora). 3. Llaurar la térra rostollada (Vic).
MossAR, V. : Llaurar amb Tarada mossa (Salt, Palamós) deixant la térra preparada per a la sembra. És la darrera llaurada (Sant Feliu de Guíxols).
Girar, v. : Donar la primera relia a la térra que s'ha de sembrar (Migjorn Grau). 2. Dirigir el parell que llaura en direcció inversa (Castellbó). 3. Donar la segona llaurada a la térra (Tortosa, Benis- sanet. Altea). 4. Quarta llaurada, donada de través, per a estufar millor la térra (Llucmajor).
Aprimar, v. : Llaurar per primera vegada després de la coUita (Bolvir).
EscULTivAR, V. : Donar la primera llaurada a la térra (Manresa) .
Mantornar, v., muntumd (Vic), mantorna, mantorna (Catalunya occidental), mantornar (Benassal) : Llaurar un camp per segona ve- gada sense haver-hi plantat res.
Entornar, v. : Donar la segona llaurada a la térra (Santa Co- loma de Queralt).
Trencar, V. : i. Donar la segona llaurada a la térra per tal de matar Therba sortida després de la primera llaurada (Palamós). 2. Donar la primera llaurada de Tany al camp (Castellbó, Organyá, Llessui, Isil).
Tornar, v. : Llaurar per segona vegada un camp (Bolvir).
Besllaurar, V. : i. Llaurar per segona vegada un camp o una vinya en la mateixa direcció de la primera (Sora). 2. Llaurar de través (Vinaro9).
Bestornar, V. : Llaurar per segona vegada els conreus (Manresa).
Binar, v. : Donar la segona llaurada a la térra (Banyoles) du- rant Testiu o la primavera (Migjorn Gran).
Aterciar, V. : Donar la tercera llaurada al camp (Fonz).
Tersar, v. : Llaurar la térra per tercera vegada en un mateix any agrícola (Banyoles, Borges, Migjorn Gran, Marratxí).
Tercejar, V. : Llaurar la térra per tercera vegada (Vic, Súria, Santa Coloma de Queralt, Catalunya occidental).
Passar, V. : Llaurar per tercera vegada (Benassal).
QuARTAR, V. : Llaurar per quarta vegada un camp en un mateix any. Es quarten les terres campes (Borges).
EL JOU, L ARADA I EL LLAURAR 97
QuARTEjAR, V. : Llaurar per quarta vegada (Bellpuig).
Aquarterar, V. : Donar la quarta llaurada (Fonz).
Capejar, V. : Llaurar completament els extrems del camp que no s'havien pogut llaurar (Palamós).
RosTOLLAR, V. : I. Llaurar el camp segat (Catalunya oriental). 2. Ressembrar un camp (Vic, Borges).
Cavalcar, V. : Llaurar el camp de través (Benassal).
Marxar, V. : Desviar-se Tarada del solc fent una torta (Súria).
Seió, SEIONS, m. : Compartiment del camp que es llaura per sem- brar-hi. Els seions es marquen amb grapats de palla arrenglerats o amb clots cavats de renglera. Seió suposa un segetone derivat de SEGEs sembrada.
Mesa, f. méze : El Uoc que en un sementer ocupa cada parella de bestiar quan son di verses les que llauren (Llucmajor). Mesa és un supervivent del mensa en el domini cátala que ha estat subs- tituit per TABULA. Comp. iatila d'horta, etc.
Llaurada, f. Uuráre : i. Terra de llaurada o que es llaura (Ca- talunya oriental). 2. El temps durant el qual es llaura (Catalunya oriental). 3. Lloc on es llaura (Llofriu). «Com que els homes no hi son, els haurem de portar el diñar a la llaurada.»
Llaurada d'hivern : Llaurada pregona feta peí desembre i peí marg (Espluga).
Llaurada de mitja post, f . : Llaurada feta amb Tarada mossa, proveída d'una post petita perqué no trabuqui la térra (Llagostera).
Llaurador, m., leur^dó (Catalunya oriental, Balears), lauradó (Catalunya occidental), lauraór (Valencia) : i. L'home que treballa la térra amb Tarada (Catalunya, Balears). 2. Pagés en general (Girona, Catalunya occidental, Valencia). 3. Atuell de Uauna, en forma de teula, per a remenar arrós (Llofriu).
«La vida del llaurador és una vida apenada: tot lo dia va dient puja negra, baixa blanca.»
(Espluga, Bellpuig, Alcanar.)
Llauraó, f. : Cada llaurada que es dona a un tros (Bellpuig). Llaurar, v., Uurá (Catalunya oriental), laura (Catalunya occi- dental), laurár (Valencia) : i. Treballar el camp amb Tarada per tal
But. de Dialec. 1 3
98 A. GRIERA
de regirar la térra. 2. Comportar-se una persona. 3. Arrossegar-se els caragols deixant un rastre per allá on passen (Vic, Girona). 4. Es- campar el blat per les sales per tal d'evitar que s'escalfi (Llofriu). 5. Treballar en general. 6. Anar de passeig joves i noies (Llofriu).
Junta, f. : i. Jornal de Uaurada (Vic, Girona). 2. Extensió de térra que es Uaura en un temps determinat (Girona). 3. Terra que es llaura en mig dia (Sant Bartomeu del Grau, Sora). 4. Tros de térra que queda sense llaurar al mateix pía de la Uaurada (Mont- blanc).
SoLC, m. : I. La línia excavada que deixa la relia quan es llaura (Catalunya, Balears, Valencia). 2. Clot obert amb l'aixada (Banyo- les). 3. Partió entre dos camps (Sora). «Com aradres fent soles de gran profunditat en la térra sagnosa» (R0Í9 de Corella, 11, 20, 183).
SoLCAR, V. : I. Obrir un solc entre tira i tira de plantes (ceps, pata tes, blat de moro) per poder cavar-Íes mes fácilment (Catalunya). 2. Fer soles amb l'aixada al taulat llaurat (Benissanet).
Rega, f. : i. Solc obert a la térra amb Tarada (Girona, Palamós, Bolvir). 2. Partió entre dos camps (Sora). Rega deriva del loil- gobard riga. (Comp. REW, 7311).
Enregada, f . : La cresta mes alta de dues o tres rases que queda al camp assenyalat on s'ha comen9at a llaurar (Palamós). 2. Munt de térra que Tarada remou i deixa de llarg a llarg (La Bisbal).
Rasa, f. : i. El solc obert per la relia en llaurar (Palamós, Salt, Girona). 2. Rec que s'obre amb Tarada al mig deis sembrats per tal de donar eixida a Taigua (Vic).
Cresta, f . : Perfil de la térra que la relia talla o deixa (Isil, Oliana, Guimerá).
Crestall, m. : i. La térra que Tarada amuntega de cap a cap del solc o entre dos soles (Montblanc, Borges). 2. Part del camp que encara no s'ha llaurat (Ripoll). 3. Part alta del solc (Benissa- net). 4. Les vores del solc (Llucmajor).
Crestera, f. : Cresta que fa la térra Uaurada de cap a cap del solc (Palamós).
AcRESTELLAR, V. : Llaurar lleugerament la térra seca per matar el gram (Girona).
En el precedent coble de mots, com en orella, orelleres i orellons, la Uengua desplega bells recursos per tal d'evitar Thomonímia amb la cresta de gallina.
EL jou, l'arada i el llaurar 99
Carena, f . : La térra que queda entre solc i solc quan es Uaura (Catalunya, Balears, Valencia).
Peu, m. : La part mes profunda del solc o un deis seus extrems (Oliana).
GoRET, m., gurfit (Santa Coloma de Queralt) : i. Profunditat del solc en llaurar (Santa Coloma de Queralt). 2. El solc de la llau- rada (Puigcerdá, Benissanet). 3. El camp conreat abans de sembrar (La Bisbal). 4. Terra remoguda (Espluga). 5. Terra preparada per sembrar-hi. 6. Sementer que es llaura al principi de rhivern. «Qui té goret té pa fet; qui té binat té pa estojat» (Migjorn Gran). «Goret d'una llauró, goret de dues Uaurons» (Inv. Cornelia, a. 1619). Etimología llat. varvactu.
Altara, f. : L'andana (Altea).
Andana, f., aldana (Espluga), untara (Bolvir), antena (Puigcerdá): Extrem del camp que no es pot llaurar de dret perqué els bous hi han de girar (Catalunya). 2. Trossada de térra llaurada en comparado amb la feina feta. «Has llaurada una bona andana» (Migjorn Gran). 3. Malifeta (Migjorn Gran). 4. Desgracia. «Quina andana que ha fet sa criada : quatre plats li han caigut de les mans» (Migjorn Gran).
S'atribueixen a andana, aldana i antera un ambitu del qual deri- ven les seves formes segons les localitats. (Comp. REW, 409.) L'an- dana és coneguda també per forro, extrem del camp sense llaurar (Ripoll). Com que forro és el bestiar que no cria aquell any i les andanes sovint es deixen sense conrear, seria possible que l'orígen d'aquest mot s'hagués de cercar en un anteannu : antany, antan térra d'antany que produia fruit Tany passat.
Antera, f., enthe, §ntáre (Catalunya oriental), ^nt^re (Catalunya occidental). L'extrem del camp on els bous giren, el qual després es llaura perpendicularment.
Anterar, V. : Llaurar els caps del camp en sentit transversal al solc (Manresa).
ToRNALL, m. : I. Extrem del camp que queda sense llaurar (Santa Coloma de Queralt). 2. Tirada de solc (Manresa). 3. Di- visió d'un tros de térra (Espluga). 4. Tros de camp Uaurat de través (Montblanc). 5. La llargada del solc (Guimerá). 6. La di- recció que el llaurador dona a la llaurada (Migjorn Gran).
ToRNALLERA, f. : Extrem del camp que queda sense llaurar perqué el bestiar no hi pot girar amb Tarada (Castellbó).
loo A. GRIERA
GiRALL, m. : I. Corba feta a la térra en canviar Tarada de direc- ció (Salt, Palamós, Sant Feliu de Guíxols). 2. Parcella del camp on Tarada no ha passat (Sant Feliu de Guíxols).
PoNCELL, m. : Extrem del camp que queda sense llaurar (RipoU).
Llom, m. : Eixida del solc per desviament de Tarada (Guimerá) .
Llobada, f., lubád^ (Catalunya oriental), ¡umád^ (Sora, Manresa, Puigcerdá), Ifumád^ (Súria) : Terra entre dos soles que, per la corba, mes o menys pronunciada, ha quedat sense regirar en passar Tarada (Catalunya oriental, Benassal, Altea). Lumbu lóm: llom de térra, per rao de Thomonímia amb /pw part del eos, ha donat origen a Hornada, que a la Catalimya oriental, per caiguda de la w i conservació de la b, ha vingut a llobada. Aquesta llobada, que aparen tment hauria de derivar de Ilop, ha donat peu a la creació d'un Ilop, clap de térra que ha quedat sense remoure en llaurar (Falset). Aquí tenim un Ilop originari de lumbu. No sabem per quines raons el mot albat ha passat a significar la llobada a Sora.
Torta, f. : L'eixida del solc en llaurar (Bolvir). La llaurada de través i els soles travessers preñen noms especiáis:
BiGUES (fer) : Llaurar ciar i deixar ampie el rastell de térra que va de solc a solc (Sora).
Embigat, m. : Llaurada excessivament clara de soles (Vic).
Escurada, f. : Rasa mes profunda que queda a la part del camp on s'acaba la llaurada (Empordá).
Canal, f. : Rec que fan els soles després de passar-hi Tarada (Castellbó).
Mereix encara un singular esment el mot conllonga (fer), dei- xar-se els pagesos mútuament Tanimal quan en teñen sois un cada un per tal de poder llaurar tots amb parell; i conllonguer (m), Tamo d'un animal respecte d'un altre pagés amb el qual es pot fer con- llonga (Montblanc). L'étim d'aquest mot s'ha de buscar en un CON j ÚNGULA corretja del jou, fer junta, fer parella. Comp. francés conjongle. La // de conllonga és ben explicable peí canvi de j z. II i de // a / freqüent en cátala : Llofriti de Jofriu, Lloatxim de Joaquim; al revés, julivert lolium viride, jova lloba dijous jarder dijous llarder.
Un fet ens cal posar de relien en acabar aquest article, i és Tabun- dáncia de noms proceden ts d'armes per anomenar parts del jou i de Tarada : tellols camelles, espadelles fustes que van al costat del coixí
EL JOU, L*ARADA I EL LLAURAR lOI
per a junyir el bestiar a Tarada, rellampec relia, coltell relia, aceró punta de la relia, mossa arada, mossal orellons, asta arbre de Tarada, dental dental, telera i retder tascons de collar la cameta amb el den- tal, llanga pe^a col-locada davant els orellons, agüitada agullada, aspara ferro que subjecta la cameta al dental. Aquests mots ens reporten a un temps en qué es féu la transformació de Thome guer- rer en pagés pacífic, aquell temps vaticinat per Isaies (2, 2-5) par- lant de la vinguda del Salvador de Thumanal llinatge : «et conflabunt gladios suos in vomeres et lanceas suas in falces».
A. Griera
El boc de Biterna (RFE, iv, 26-49)
Saroihandy, parlant de rorigen que d'aquest mot dona Schulz- Gora, escriu : «Esta explicación no deja de parecer satisfactoria y era también la que se me había ocurrido al leer Bitema, en el manus- crito de Esterri, en lugar de Biterna. Sin embargo, hay que ad- vertir que en la antigua literatura provenzal no se cita más que un ejemplo de Biterna, y es el incluido en el Diccionario de la lengua de los Trovadores de Raynouard : cara de boc de Biterna; ya se ve que se trata aquí del nombre popular del diablo de las brujas. La palabra Biterna, con significación de ciudad italiana, ciudad árabe, ciudad pagana, no parece encontrarse en ningún autor del Mediodía de Francia, y sería tal vez muy arriesgado echar mano de ella para explicar el origen del nombre que la gente del pueblo daba al diablo venerado por las brujas bajo la figura de macho cabrío. La expli- cación de Sainean valdría para el Norte de Francia, pero allí preci- samente no era conocido el boque de Biterna. Algunos han pensado que Biterna podría representar Biterra, es decir, Biterrae (Béziers), y en la edición de Rabelais llamada edición Variorum (t. iv, pág. 37), hallamos apuntado que aquel diablo o boque es sin duda el mismo que el llamado «camello» de esa ciudad. Stengel, en la sabia edi- ción que dio en 1878 de la Canción de Roldan, aceptaba para Bi- terne la etimología de Biterra, apoyándola con biternensium que en- contraba en un texto antiguo. Con to4o, tropezamos aquí con tan- tas dificultades, que lo más prudente es, sin duda, declarar que el origen del Biterna provenzal y catalán queda aún por establecer. Raynouard proponía que en el verso de Raynols de Apt se leyese citerne, en lugar de biterne; Mistral pensaba en el nombre de la ciu- dad inglesa Bittern, y Lev y, en el Provenzalisches Supplement Wor- terbuch se manifiesta casi dispuesto a seguir el parecer de Mistral:
EL BOC DE BITERNA IO3
«La traducción de Raynouard por citerne — dice — es inexacta; ¿hemos de ver en [Biterne] el nombre de una ciudad inglesa?»
Schulz-Gora (ZRPA, xxvi, 718-720) identifica Biterna amb la ciutat de Viferbo, d Italia, basat en la Kaiserkronik publicada per Schroder en 1892. Lot (Romanía, xxkii, 7) admet el mateix origen.
Saroihandy (RFE, iv, 34) i Valls (Privilegis i Ordinacions de les Valls pirinenques, 11, 1917) llegeixen boch de Biterna en el manus- crit de les Ordinacions, amb tot i que s'ha acudit a Saroihandy la lectura Biterua. Aquesta lectura creiem que hauria estat Ten- certada. Mn. Campi, rector de Borén, poblé de la Valí d'Aneu, respon al qüestionari sobre Les supersticions, del Diccionari general de la llengua catalana, amb una nota interessantíssima : «Boc de Viterho o Viterha és el nom que es donava antigament, en tota la comarca, al dimoni, que apareixia en figura de boc en determinats indrets d'aquestes muntanyes.»
Si la llengua popular conserva encara avui el Viterho, Viterha, la forma Biterna será una transcripció en la qual s'ha pres la n per la u. El fet que Saroihandy i Valls transcriguin n ens fa suposar una error del copista, tota vegada que mal podria figurar Biterna en les ordinacions origináis quan, encara avui, viu el Viterho i Vi- terha. I els Biterna i Biterne de l'epopeia francesa i provengáis ¿no serán també originaos d'un Viterho, Viterha, ciutat d'Itália, amb una lectura origináriament equivocada de la u per la n, lectura que s'ha transmés deis comengaments de l'epopeia estant fins a Rabelais?
A. G.
bibliografía
Paul Scheuermeier, Einige Bezeichnungen für den Begriff Hohle in den romanischen Alpendialekten {*Balma, Spelunca, Crypta, *Tana, *Cubulum). Ein Wortgeschichtlicher Beitrag zum Stu- dium der Alpen Gelándeausdrücke. Beihefte zur Zeitschrift für romanische Philologie. Heft 69. Halle a. S. 1920.
L'estudi de Scheuermeier és una bella contribució a la topo- nomástica alpina i pirenenca al mateix temps. S'hi segueix la sort deis mots pre-romans i romans que han servit per a designar una cova, balma o caverna. Balma i espluga son els dos mots que han proporcionat una nomenclatura mes abundosa en els Alps i també en els Pireneus. L'extensió geográfica de halma li asse- nyala un origen gállic ben explicable per coincidir amb els dominis en els quals la presencia de celtes és comprovada.^
La presencia de Spelunca, no constatada peí domini cátala, és abundosa en la toponimia (Esplugues, Espluga de Francolí, Espluga Freda, Espluga Calva, etc.) i en cátala antic com a apel- latiu. És molt possible que les colónies gregues importessin aquest mot, com opina Scheuermeier. La part mes extensa i interessant del treball és dedicada al mot crypta i a les seves diverses accep- cions entre els grecs i els romans, a les diverses classes de construc- cions que n'han pres nom, especialment les construccions sagrades; també a les disposicions del sol i la seva reaparició en la renaixen^a amb l'amor a Tantiguitat. Aquí trobem aclarit l'étim del cátala clot, que ja compareix en la toponimia catalana del comengament del segle xi (comp. Balari, Orígenes, 109), i que és al mateix temps nom genéric, i el de gripi menj adora, suposant un cryptia (ps. 53-54). La CRYPTA com a construcció sagrada constitueix un bell article de liturgia on s'exposa tota la importancia que va teñir en l'església.
La suposició que tana sigui un mot de formació románica tarda-
I . El f et de comparéixer halma en els diccionaris valencians copiats deis catalans no prova la seva presencia en el valencia.
bibliografía 105
na, estés dltália estant per Sicilia, Sardenya, Rétia i domini gal- lo-románic meridional, no és ben acceptable. Al costat de les for- mes proven^al tana, ladina, tana franco-proven^al tana, compareix sovint, en provengal modern, tuno, Tuna i Latane, en la toponimia tunio (Mistral) i tuna (Tahle de I' Atlas Linguistique). Aqüestes formes provengáis están relacionades amb el cátala Tonna i Tona, que compareixen molt aviat en la toponimia significant concavitat, balma : <dn croso intra parrochiam sancti andree de tonna)), any 10 91; «ipsas ollas in parrocchia sanccti andree de tonna)), any 1097. Tonna, com a nom de lloc prop de Sant Andreu de Palomar, compareix en 1087,^ i en Rocas tunas prop de Banyoles. L'extensió geográfica d'aquest mot, no podria indicar abans un origen ligur o ibéric?
La distribució geográfica deis noms pre-romans assenyala una separado deis dominis rétic i gáUic : *balma *calmis, *loce son desconeguts a la Rétia; *ganda, *blese, *musna, epelm, rusna, *TROGiUM son especifics de la Rétia; *brig *broga i *fruta2 ca- racterístics del Tessí.
Fritz Krüger, Butlletí de Dialectología catalana, Zeitschrift für romanische Philologie, xli, 711-723.
En aquesta llarga recensió es dona compte deis set primers volums del Butlletí de Dialectología Catalana i s'analitzen amb detenció els treballs que contenen, els quals son una novetat per a molts romanistes. El Dr. Krüger ha fet una bona obra donant a conéixer, des de la important revista de filología románica, les publicacions de la Secció Filológica del nostre Institut. — A. G.
P. RoKSETH, La Díphtongaíson en Catalán. (Romanía, XLVii (1921), pp. 532-46).
Segons R. la influencia de les palatals en é, ó precedents no fou suficient, en cátala, per a convertir aqüestes en i, ú (com s'ha cregut generalment i com s'esdevingué en castellá) : amb major motiu, ^ i ó haurien estat afectades per la dita influencia, cosa que no succei. Cal, dones, admetre que en els canvis ^ > i, ó > ú, Tacció tancant de la palatal tingué l'ajut d'alguna altra forga. R. assenyala com a tal la influencia d'un fonema d'escassa obertura, el qual s'hauria format davant la vocal precisament per influencia de la palatal. El mecanisme de tal diftongació hauria consistit en la propagació del tancament de la palatal a la primera part de Tarticulació de la vocal;
1. Balari, Orígenes históricos, 167.
2. És interessant de constatar que la significado de torrent, salt d'aigua, atribuit a * fruta, estigui emparentada amb la deis noms de lloc catalans Freiia (Olla fracta, any 839, cova tallada), Torrefeta, prop de Cervera (Turre fracia, any 1064), Prenafeía, Conca de Barbará (Pecina fracta).
io6 bibliografía
el seu objecte hauria estat facilitar la pronunciació d 'aquella pala- tal, fonema de carácter complex. Aquesta diftongació no pot ésser explicada, tractant-se de la ^', per la teoria del desplegament espontani d 'aquesta vocal en cátala oriental i balear, fundada en l'existéncia d'una etapa */V anterior ais reflexos actuáis : el tracta- ment de ^ + pal. és inseparable del de ó + pal. En els diftongs *ié, *ué així formats, el segon element, trobant-se entre dos fónemes mes tancats, no va tardar a assimilar-se aquests i a desaparéixer. Tots els canvis esmentats tingueren lloc després de l'alteració deis grups i fonemes llatins -I, j, di, gi, li, ni, mni, ri, ssi, sti, vi, ct, c't, g't, el, X, d'c', ll'g i ng' i de la despalatalització de ti, ci, cea i abans deis canvis au '> o i -ll->-l-. La conclusió que sosté R. havia estat insinuada per A. Griera (Frontera cat.-arag., ps. 51 i 75 i BDC, iii L1915], p. 120).
Trobem encertat l'haver donat preferencia, en estudiar la dif- tongació catalana, al tractament de ^, ó davant palatal, no sola- ment perqué aquest cas de diftongació és el mes versemblant, sino també per ésser el mes antic (si no anem errats) i l'únic que afecta a totes les varietats del cátala.
Dedicant-hi menys extensió que a la diftongació fins aquí con- siderada, R. tracta, així mateix, de l'evolució espontánia de la e tó- nica en la nostra líengua. S'adhereix a la hipótesi de Fabra (Rev. Hisp., XV [1906], ps. 9 i ss.) d'una diftongació catalana de i. Quant a la ^', sense negar la possibilitat que s'hagués fet éi abans d'arribar a f', é (Fabra, /. c), es decanta a admetre (d'acord amb Milá i amb Brekke) l'intermedi d'una etapa é, conservada peí balear.
Versa, per consegüent, aquest article sobre fets acomplits prin- cipalment en l'época preliterária de la nostra llengua. La utilit- zació deis primitius textos on traspua el cátala, i sobretot la deis noms de lloc de l'época comtal, haurien permés aportar a les qües- tions dilucidades clarícies d'interés. Pero no farem retret a un au- tor estranger de no haver-se imposat aquesta tasca, prou dificul- tosa ádhuc entre nosaltres ara per ara. Per altra part, entenem que R. reix gairebé sempre en l'aprofitament del material que ofe- reix la llengua literaria, la qual demostra conéixer pregonament.
Per terminar la present noticia, presentarem al senyor R. al- gunes de les observacions de detall que ens ha suggerit el seu inte- ressant article.
P- 534- — No creiem que el tractament áe a -\- ct sigui incon- ciliable amb la teoria de Fabra (1. c.) sobre la diftongació de é : no es pot assegurar que *éi provinent de é- encara no hagués vingut a ^ quan s'acomplí el canvi ai(t) (<ac(t)) > éi.
P. 545. — NÓCTEM deu haver sofert l'evolució següent : nóctem > nuóij o nuéit > núit (la vocal tónica havent estat assimilada albora per la « i la /, i no tan sois per la i) > nmt (vegi's l'observació següent) > nit (la u havent-se perdut, per haver-se trobat entre dos fonemes articulats amb la part anterior de la llengua. Cp., Manel i.
bibliografía 107
en canvi, cuiro) . (Per a altres explicacions, vegi's Schádel, Untersuch. z. Kat. Lautenwick., 8; Saroihandy, Gr., 851, 854, i Griera, BDC, iii (1915), 121-2).
P- 545- — L'accentuació uí no és propia solament de Talguerés: predomina en cátala oriental, essent normal a Barcelona. L'evo- lució úi > uí ens sembla deguda a la tendencia a portar Faccent a l'element mes obert del diftong, la u essent aquí el mes tancat per rao de l'arrodoniment labial que comporta.
P. 545-6. — L'explicació deis processos fisiológics seguits en la diftongació de ^, ó davant palatal i en la reducció deis diftongs resultants, tal vegada hauria guanyat en precisió, escatint la par- ticipado en aquests fets de cascun deis elements de l'articulació palatal. És sabut que en aquesta, l'element semivocal (/) es des- taca molt notablement en bona part del nostre domini lingüístic, i ádhuc ben sovint arriba a absorbir l'element consonántic : pronun- ciacions com káiea, róij, puiá (pujar), pala (palla), /w% ocupen una extensió geográfica considerable. Que tal estat de coses ve de molt lluny, els antics documents i els noms de lloc ens proporcionen indicis abundants. Formant diftong amb la vocal precedent, la i del bifonema palatal degué influir especialment en la darrera part d'aquesta. Creiem, dones, possible que a iniciar el procés de la diftongació hi contribuís, tant o mes que el desig d'afavorir l'ar- ticulació palatal (fet en qué es funda la teoría de l'anticipació del tancament de la palatal, a la qual es relliga R.), el de reforgar la vocal, dissimilant de la i la seva última part (fet que recalca M. Gram- mont per explicar aquesta diftongació en antic proven9al). Així mateix la pérdua del segon element deis diftongs té, uó provinents de é, g davant palatal, fou probablement facilitada per la influen- cia de la i continguda en aquesta.
En corroborado de la tesi de R. sobre l'evolució condicionada de é, g, potser hauria estat d'algun interés remarcar la circumstán- cia que el cátala está situat entre dos dialectes que presenten el ma- teix fet : el proven^al i l'aragonés. No fóra estrany que en aragonés aquesta diftongació fos anterior a la de ^' i ó en els altres casos i con- temporánia a la que observem en proven^al i en cátala. — J. M. C.
Marguerite Zweifel, Untersuchung über die Bedeutungsentwicklung von Langobardus-Lombardus mit besonderer Berücksichügung franzosischer Verháltnisse, Halle (Saale), 1921.
Aquesta tesi doctoral característica de Zuric, com les dues anteriors, és dedicada al mot langobardus-lombardus, i la seva sort en francés i en proven9al. Cap nom de país va teñir una popu- laritat tan grossa, a l'edat mitjana, com el de la Lombardia : ningú, pero, com els lombards va intervenir en la vida de 1 'Europa central i occidental. El treball de la Srta. Zweifel está dividit en tres parts : en la primera estudia l'evolució fonética del nom langobardus;
io8 bibliografía
en la segona la significacio etnográfica de langobardus (italiá, italiá del nord, italiá del sud), la significacio geográfica de Lom- hardia, i com aquesta s'ha circumscrit a la Italia del nord; i en la tercera s'estudien els diferents significats del mot lombardus, procedents d'esdeveniments histories (covard, traidor, trampista), indicadors d'oficis i negocis (banquer, usurer, negociant, mestre de cases, minyona de servei, taverner, servent), lloc de procedencia o de direcció (vent, lluna, etc.), productes de la industria (tela, pedrés d'esmolar, dalla, aixada, arada, cañó), fruits de la térra (blat, classe de col, lletuga, vi, classe d'avellanes, noms de flors, noms de plantes, noms d'animals). J. Gudiol, en son treball Quelcom sobre lom- harts} ha reunit abundosos exemples de lomhardus, procedents deis dominis de la llengua catalana, amb el significat específic de mes- tre d' obres. La seva presencia des del segle ix confirma el corrent cultural que, venint del nord d'Itália i del a Fran(;'a meridional, ha influít decisivament en la formació de la llengua catalana. — A. G.
Manual per a recerques d' etnografía de Catalunya. — Arxiu d'Etnogra- fiai Folklore de Catalunya (Universitat de Barcelona); mcmxxii, 94 ps.
Els Srs. Carreras, Batista i Aranzadi han reunit en aquest petit manual les instruccions necessáries ais col-laboradors de 1 'Ar- xiu per a recollir conscienciosament i acurada els materials que con- sideren de valor etnográfica. El Ilibre está dividit en una serie de capítols o qüestionaris que circumscriuen Tarea de les recerques etnográfiques per l'Arxiu. Els qüestionaris d'ordre general son vint-i-dos. Una secció gráfica i d'impresos fa referencia a la col- lecció de fulles populars, periódics i publicacions locáis. Seguei- xen unes instruccions sobre les coUeccions d'objectes d'interés etnográfic, una secció antropológica i una altra sobre psicología del poblé cátala. En aquest Ilibre es veu clarament com les re- cerques etnográfiques están en contacte amb la lexicografía, ar- queología, prehistoria, art popular, antropología i psicología, de totes les quals és Tetnografia un bon auxiliar; i no dubtem que el dia que el museu etnográfic de Catalunya sigui un fet, els filólegs, els que escriuen la historia de l'art i els que es dediquen a la pre- historia agrairan la tasca realitzada pels iniciadors de l'Arxiu d'Et- nografia. Per altra banda, cal fer avinent que aquesta publicado és, junt amb les altres de l'Arxiu, Túnica mostra de catalanitat donada dintre el clos de la universitat espanyola sostinguda per Testat a Barcelona.
I . Revista de la Asociación Ariistico- arqueológica Barcelonesa, 1910, 329-335.
Hugo Schuchardt an A. Griera
Graz, Mitte Márz 1924.
Sehr geehrter Herr und Freund,
Sie haben mir mit der Zusendung Ihrer Terminologie der katalanischen Fischereigeráte eine besondere Freude bereitet; Sie haben lang verstummte Saiten in mir erklingen lassen. Ge- statten Sie nun dass auch vor Ihnen einige dieser Klánge laut werden, und verübeln Sie es mir nicht wenn ich mich, wenigs- tens einmal, nicht in Einklang mit Ihnen zu setzen vermag. Ich beziehe mich auf Ihre Behauptung dass das Grundwort von art Netz, unbekannt sei, und begnüge mich mit dem Hinweis auf REW 679. VermutHch sind Sie durch Littré beeinflusst worden, der art Kunst, und art Netz, ais zwei verschiedene Wór- ter buch, und Ableitungen wie arto, artet mogen dabei mitge- wirkt haben. Gegen die Ableitung von art aus [rete) sartum dürfte ich um so weniger etwas einwenden ais ich selbst ein span. arto ais exsartum erklárt habe. Dann müsste freilich angenommen werden dass das e von span arte Netz, sekundár wáre und ebenso das des venez. arte Netz. Wenn arte Netz, im Baskischen ein altes, volkstümliches Wort wáre, und nicht eine junge Entleh- nung aus dem Spanischen, so liesse es sich ais «lautgesetzliche» Entsprechung von lat. rete denken.
Scheint mir der Bedeutungsübergang von art Kunst, zu art Netz, durch gewichtige Analogien vóllig gesichert zu sein, so flosst mir der von Ihnen angenommene begriffliche Zusam menhang zwischen kat. salahret, malí, salobre und lat. salebra ernste Bedenken ein. AUein ich selbst weiss nichts Entschei- dendes vorzubringen. Salahret ist aiígenscheinlich ein Diminutiv von salabre, und dieses wáre auf ein lat. salabrum zurückzuführen,
14
lio HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA
das dem Sinne nach unserem Schópfnetz, franz. épuisette ent- spráche. Doch welches Verb láge zugrunde? Exhalare genügt begrifflich nicht, exhaurire lautlich nicht. Ais katalanisch scheinen Sie salabre nicht zu kennen (auch Vogel hat nur salabret; aber Labernia hat nur salabre, ebenso ais valencianisch Marti und Escrig^ — nicht Escrig^) und ais spanisch die meisten Worter- bücher nicht. Ich denke, salabre war einst in Katalonien lebendig und ist wie so manche andere Provinzwort in seinen provinzialen Gewand von der Staatssprache zugelassen worden; vgl. was Yañez Reguart in seinem gründlichen Wórterbuch der spanischen Fischereigeráte (1791-1795) unter Bouét sagt., Ausserhab Spaniens gibt es recht merkwürdige Varianten dieses -Wortes, so genua. salaiu (Suffixwechsel wie in ital. candelaio, ventolaio / candela- brum, V entila brum) , kors. scalafni, südfranz. sarrabec (sarraouec), sarrabet (sarraouet), wo sich der nordfranz. Ñame eines áhnlichen Netzes carrelet eingemischt zu haben scheint. Im Baskischen finden wir, auch auf der spanischen Seite : salabardo, {salabarda, zalabardó). Ob bei der ganzen besprochonen Wortgruppe irgend- wie bask. sare Netz im allg. beteiligt ist und ob dieses von zare Korb, getrennt werden muss, bleibt zu untersuchen.
Eines der interessantesten Fischereiwórter, über dessen Herkunft Sie aber nichts bemerken und das, trotz seiner ein- schmeichelnder Lautgestalt, auch in das REW den Eintritt nicht erlangt hat, ist palangre, Palanger (denn auch im Deutschen wird es ais Fachausdruck gebraucht). Es stammt, wie wir schon seit lángerer Zeit wissen, von -jcávaypov (bei Pollux und Oppian); ein Gegenstück dazu bildet ital. pantera, franz. pantiére von TuavOrjpa Eine genaue Entsprechung von xávaypov ist zufolge der von Xe- nophon gegebenen Beschreibung xoXuáy/,iaTpov, das mit vielen Angelhaken, aber es hat in Romanischen nicht fortgelebt. Hier wurde aus panagr- assimilatorisch *panangr- und daraus dis- similatorisch palangr-. Yañez Reguard mag Recht haben den Ursprung des Palangers an die spanische Ostküste zusetzen (pres- cindiendo del nombre cuya ethimología es inaveriguable), soweit nur die Romanía in Betracht kommt. Denn das Wort zeigt hier jüngere Formen, mit betonter Endung neap. palangr ese (in Tarent im 15. Jhrh. palangrisia) , palanghese, siz., palangaru, mit Ums- tellung von / und r in den verschiedenen nordlicheren Mundarten
i
HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA III
farangalo, -le, 4. Im REW 6455 steht istr. parangal unter phalanx, "apalanca und ohne die eben vorgelegte Reiche von Formen vóUig gleicher Bedeutung wáre diese Einstellung recht annehmbar. Das heisst, der wagerechte gestreckte Palanger, wie er bei Ihnen Taf. I, I abgebildet ist, liesse sich zur Not einem Balken ver- gleichen; doch meine ich, die von Meyer-Lübke gegebene Defini- tion : Angelbalken ... beruht auf der in den italienischen Wór- terbüchern sich fortpflanzenden : lunga funicella detta trave. Wer diese aufgebracht hat und ob es sich um einen wirklich volkstümUchen Ausdruck handelt, habe ich nicht ermittelt; aber es ist mir bei dieser Gelegenheit eine nene Überraschung zuteil geworden, ich sehe dass in den Wórterbüchern palamita Bonite (eine Art Thunfisch) und palamite (auch palamito geschrie- ben) Palanger, aufeinander folgen. Um den augenscheinhchen Zusammenhang zwischen den beiden Wórtern klar zu machen, übersetzt der alte Valen tini das zweite mit Bonit ángel; bei Rigu- tini und Bulle aber ist noch das andere Etymon hineingebracht worden : Balken, an dem dicke Angelschnüre befestigt sind (zum Thunfischfang). So viel ich sehe besteht tatsáchlich nichts, was diese Erklárungen rechfertigt; es liegt vielmehr eine jener Ver- wechselungen zwischen lautlich áhnlichen Wórtern zugrunde, wie wir sie alltáglich erleben und die sich noch háufiger festsetzen ais wir anzunehmen pflegen. Ich unterlasse es mich in das Ein- zelne zu vertiefen, ein voUig sicheres Endergebnis wáre kaum zu erhoffen, ich erinnere nur darán dass die Mundart von Genua neben páamiti Palanger, auch páamitu Bonitennetz (ital. pala- mitara) besitzt und zu Livorno palamido Bonitenboot bedeutet. Das Merkwürdigste an der Geschichte der ganzen hier bespro- chenen Wortgruppe besteht wohl darin dass das Stammvort bei seiner Rückkehr in die griechische Heimat hier ais TCapayáSt Palanger, nicht wieder erkannt aber ebensowenig Romanischer Herkunft beschuldigt worden ist vielmehr eine heimische Ety- mologie erfahren hat, námlich Trapa yy^v. Der Ausfall des selbst nicht ursprünglichen n vor g braucht nicht zu befremden; piélago sagt man zu Rimini neben parangale unde palaganti heissen zu Chioggia die Palangerfischer. Ob xapáyyt Schiffstau, hierher gehort, vermag ich nicht zu entscheiden.
Ein anderer Ñame fehlt in Ihrem Verzeichnis, ebensowie im
112 HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA
REW, der gleichfalls griechischer Herkunft ist, namlich gánguil. Allerdings wird er bei Labernia u.a. (und für das Val. bei Martí und Escrig, für das malí, bei Amengual nur ais Fischerboot gebucht; ebenso im Spanischen. Aber das gilt nur für heute; das Boot ist erst nach dem Netz benannt worden. Die Fischerei mit diesen ist für altere Zeiten direkt bezeugt. Yañez Reguart fand sie nur noch in der Albufera von Valencia vor. In Südfrankreich steht der gángui (schon in 14. Jhrt. ais gánguil bezeugt) in vollen Leben; es gibt darin eine Diminutivform ganguelle, über die von Sachs Franz. d. Wtb. verzeichnete einfache Form gangue 'engmaschiges Netz' bin ich nicht weiter unterrichtet. Dieses gánguil gibt das alte ya^yá^Y], yáyya^ov wieder, das im heutigen Griechisch (auch ais yayyá^a) fortlebt und fast ebenso unverándert im ital. gángama, gángamo, mundarartlich gangamu, angamu, langamu, gangano, gangao, gangaro.
Besonders auffállig ist mir von jeher die Übereinstimmung gewesen zwischen dem bei Xenophon vorkommenden (japSwv (-óvoq), cbere Einfassung eines Jagdnetzes, und dem südfranz sardoun, diesselbe an einem Fischnetz, genauer gesagt : der Netz- streifen mit weiteren Maschen, der unter der Oberleine und mei- stens auch der der über der Unterleine liegt, sodass beide das eigentliche engermaschige Netz einfassen. Im heutigen Griechen- land kennt man das Wort ais TcapSoúvaq oder TcapBóvi und war wie man mir einst von Kalymnos mitteilte für den inneren Strei- fen ais TaapSóvt schlechtweg, für den áussern (weitermaschigen) ais TaapSovtáSa (wáhrend anderswo so auf Thera das eine ais tg. des Korkes, das andere ais xa. der Bleies náher bezeichnet wird). Diese sonderbare Differenzierung wird noch übertroffen durch die welche in gleichem Sinn die Kroaten Dalmatiens zwischen sardun und saldun vollzogen haben (nach L. Zorc 1869) : Ich mochte wissen ob die Sardons, um sie kurz so zu nennen, in Katalonien bekannt sind; sei es auch nur die Sache (ich vermisse sie auf Ihren Tafeln). In Spanischen heissen sie, wem ich nicht irre, cadenetas.
Ich breche hier ab, um Sie nicht allzusehr zu ermüden. Wie ich schon angedeutet habe wollte ich mir nicht die Gelegenheit entgehen lassen noch einmal ein paar Schritte auf einem Stu- dienfeld zu tun, auf dem ich einst mit grosser Vorliebe mich
HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA II3
getummelt habe. Darf man, wenn man rings von Bruchstücken umgeben ist, sich wirklich mit dem in magnis voluisse sat est trosten? Ich denke ja; falls nur zwischen den Bruchstücken ein notwendiger Zusammenhang besteht, mag er auch gleichsam ein unterirdischer sein, für aussenstehende nicht ohne weiteres erfassbar. Wer die individuellen Assoziationen in Rechnung zu setzen vermag, wird da Einheit entdecken, wo er zuerst Zer- splitterung wahrzunehmen glaubte. Die Lósung eines etymolo- gischen Problems (trobar aus turbare) fand sich unter den Methoden der Fischerei; das aufstorende Werkzeug, die Trampe war ohne das fangende, das Netz nicht denkbar; aus dem Inte- resse aus der Fischerei im grossen Ganzen entsprang das an den Fischen in linguistischer und ethnographischer Hinsicht. Und aus dem Interesse an dem Handwerk der Fischer das an der Behau- sung der Pischer : von den Katalanen die in der mittellándischen Meerfischcrei eine so hervorragende Rolle spielen, zu der Kata- lanen, di(i mit ihren Fischerhütten in der Baugeschichte einen allerdings nur bescheidenen Platz einnehmen, ist der Sprung nicht allzugross. So bin ich denn schliesslich bei den Barracas von Valencia angelangt. Dass ich nun über diese ein kleines Postskriptum an Sie richte, darán sind allerding aussere Um- stánde mitbeteiligt. Ich hatte beabsichtigt für eine deutche Zeitschrift einen Aufsatz über die Barracas abzufassen; aber meine Aufzeichnungen erwiesen sich ais zu wenig vollstándig und sicher, und ich liess diese Absicht fallen um an der schon benutzten Gelegenheit eine weitere Anknüpfung vorzunehmen.
Bei meinem ersten Besuch von Valencia im Frühjahr 1879 hatte ich nur Augen für Maurisches und Ciderínnerungen; ich kann mich nicht entsinnen dass die Barracas irgend welchen Eindruck auf mich gemacht hátten. Ais ich 1906 zum zweiten Mal nach Valencia kam, zu kurzem Aufenhalt, verwunderte ich mich bei der Einfahrt in die Stadt über die strohgedeckten hoch- giebligen Háuser und zugleich darüber dass sie mir nicht schon das erste Mal auf gef alien waren. Ich fragte mich woher diese nordische Erscheinung? Von meinem ersten Gedanken, dem an die Westgoten kam ich bald wieder ab; aber wáhrend der wenigen Tage von Valencia bescháftigte mich nichts in solchem Masse wie die Barracas. Wie die Reisehandbücher (Murray, Bádeker)
114 HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA
mir keine Anregung gegeben hatten, so gaben sie mir auch keine Aufklárung. Ansichtskarten waren mir in sehr beschránkter Auswahl worhanden; in der Folgezeit hatte ich Dr. J. Hadwiger für eine schone grossere Photographie zu danken, die er auf meine Bitte in der Horta des nahen Alfafar aufnehmen Hess. Ich strich in der von Valencia umher und zeichnete mit Strichen und Wór- tern alies auf, was es mir zu verdienen schien. In das Innere einiger Wohnugen, in Grao, dem Hafenort Valencias, oder dem eng damit verwachsenen Cabañal drang ich in Begleitung des liebenswürdigen Bibliothekars Don J. Nebot y Pérez ein; er führte mich auch in die ebenso interessanten unterirdischen Wohnungen von Burjasot ein [covetes, mazmorras). Zugleich vertiefte ich mich in die Novela des angesehenen und beliebten Schriftstellers V. Blasco Ibáñez La Barraca (aus den Jahre 1898), die mir manches veranschaulichte. Weniger bot mir ein Gedicht : La Barraca in einer Sammlung von Gedichten T. Llórenles in valencianer Sprache (1885) : derselbe findet auch in seinen Prosawerk Va- lencia (1887) Gelegenheit von den Barracas zu sprechen. Auf den ausführlichsten Bericht über unsern Gegenstand stiess ich in der Topografía médica de Valencia y su zona (1878) von J. B. Peset y Vidal. Vollstándig befriedigende Definitionen geben die Wórterbücher. Der Versuchung meine Beobachtungen und Lesefrüchte zu einer gründlichen Darstellung zusammenzufassen konnte ich im vorliegenden Falle um so leichter entgehen ais ich ja sonst Eulen nach Athen getragen hatte. Und wenn ich bei meiner Rückfahrt aus Valencia mich bemühte die immer sel- tener werdenden Barracas und barracoiden Gebilde zuverfolgen, so hatte das keinen andern Wert ais den eines sentimentalen Abschiedes von etwas Liebgewonnenem. Jedenfalls handelt es sich jetzt für mich darum dass eine wisenschaftliche Anschauung von der Geschichte der Barracas gewonnen werde; dieEinheimischen konnen ohne Mühe den Rohstoff zussammenbringen, bei seiner Verarbeitung darf auch der Fremde mit einem und dem andern Fingerzeig sich nützlich machen.
Wenn vor drei Jahrhunderten G. Escolano in der zweiten Hálfte der ersten Dekade seiner Geschichte von Valencia schrieb, der Ort Grao sei, bei der Eroberung durch Konig Jakob I (1238) nichts gewesen ais eine «agregación de barracas y chogas de pes-
HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA II5
cadores» (man bedenke auch den Ñamen des eben erwáhnten Cabañal), so hat er unwillkürlich den Hauptpunkt unseres Angelegenheit richtig gestellt : Fischerhütten waren die Vorláufer der Barracas, mochten sie nun den Iberern, Romern, Westgoten, Arabern (bzw. Berbern) angehort haben. Das Volkliche konnte an ihnen kaum zum Ausdruck kommen und wohl, ebensowenig das Gewerbliche. Es waren eben primitive Hütten wie sie noch heutzutage übér die ganze Erde verbreitet sind und sehr verschie- denartigen Zwecken dienen; die Variationen ihres Áussern beruhen aber wesentlich auf den besondern Verháltnissen ihrer natürlichen Umgebung. So sehen z. B. die Fischerhütten in der Lagune von Grado (an der Adria) und die am Schwarzen Meer ganz gleich aus. Auf dem Grundriss eines lángHchen Rechteckes erheben sie sich zu einem Giebeldach; von dem First aus senken sich vier rohr-und strohgedeckte Fláchen unter spitzem Winkel zum Bo- den, der Eingang ist meistens an einer Giebelseite, aber auch an einer Langseite. Wie ist nun die Hütte zur Barraca geworden? Indem man die senkrechte Wand an Stelle der schrágen gesetzt hat, an den Giebelseiten bis zu oberst, an den Langseiten etwa ein Drittel über dem Boden. Diese Umbildung, mag sie mit verfeinerter Lebensweise oder mit veránderter Bescháftigung zusammenhángen kann kurz und gut ais Verquickung des Hüt- tenstils mit dem Hausstil bezeichnet werden die den Barraca- stil ergibt. Alie diese Ausdrücke sind dabei in einem bestimmten engeren Sinn zu verstehen.
Ausser auf dem Gebiete von Valencia werden die Barracas auch auf dem von Murcia ais Besonderheit angeführt; ob sie hier etwa eigenartige Züge aufweisen, ist mir nicht bekannt. Von Mallorca weiss ich überhaupt in diesen Hinsicht nichts. Auch über das Vorkommen von Barracas ausserhalb der katalanischen Küsten, konnte ich trotz mancher schriftlichen Nachfragen keine Kunde erlangen. Doch hat mir selbst der Zufall zu einem, wie ich denke bemerkenswerten Erfolg verholfen. Auf meiner Heimreise von Valencia hielt ich mich ein paar Tage in Marseille auf, hauptsáchlich um mir die hóchst gelungene und reichhaltige Kolonial-und Meeresaustellung anzusehen, Da fiel mir die Nach- bildung einer Baulichkeit die Augen, von der ich sofort bei mir sagte : das ist ja eine Barraca wie die von Valencia. In Wirklich-
Il6 HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA
keit war es eine Feldwáchterhütte von der Camargue, der durch ihre Pierde und Rinder berühmten Insel des Rhonedeltas. Ich setzte mich mit Dr. G. Fignan in Marsillargues in Verbindung, der in dieser Hinsicht bestens unterrichtet war und mir liebens- würdigst genaue Auskunft gab. Ich teñe daraiis mit was einen Valencianer in den Stand setzen kann, meine Zusammenstellung
Mas de l'Amarée (Camargue)
der nordlichen Kabanen mit den südlichen Barracas zuwürdigen. Der Verbreitungsbezirk der Kabanen erstreckt sich zwischen Marseille und Narbone über die Zone der Sümpfe, 10-15 Kilo- meter landeinwárts. Es sind Lehmbauten wie die Barracas, nichí Stein, noch Zement wird verwendet. Die Lánge betrágt 8 bis 12 Meter, die Breite 4 bis 6. Die Rückseite schneidet nicht gerad- linig ab wie bei der Barraca sondern ist halbkreisfornig gekrümmt; die Apsis ist wohl vom Kirchenbau entnommen. Auf dem rückwártigen Ende des Firstes befindet sich ein holzernes Kreuz; bei der Barraca meistens, nicht immer, auch auf dem vorderen Ende. Sie werden ais t5rpisches Kennzeichen empfunden, las dos crucecitas — wie Llórente sagt — proclaman el peligro 3/ la fe de la familia, und noch eindrucksvoller sagt er in Versen «al cim de la cabanya, f en tía un temple ... Obri eterna la Creu per digne eixemple sos brassos protectors». Die Annahme dass diese Giebel- kreuze gleichsam ein Bekenntnis zum Christentum gegenüber
HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA
117
der arabischen Mitbevólkerung darstellten, lásst sich weder begründen, noch bestreiten; es ist zu bedenken dass sie sich fast überall vorfinden, sei es auch vereinzelt (so kenne ich ein Bauern- haus im Stadtgebiet von Graz das hierin ganz einer Barraca
Barraca de Rull, camí del Cabanyal (Partida de Sant Tomás, Valencia)
áhnelt) und dass sie sich vielfach aus anderem Giebelschmuck oder zu anderem entwickelt haben. Was das Innere anlangt, so unterscheiden sich Barraca und Kabane betráchÜich. Wie die letztere heute noch dem ursprüngHchen Zwecke dient, so ist sie auch selbst ursprtingHcher beschaffen; sie besteht námlich nur aus zwei Teilen, einem kleineren hinteren durch die Apsis ab- geschlossenen, der Stube und einen vorderen etwa zwei Drittel
15
Il8 HUGO SCHUCHARDT AN A. GRIERA
des Raumes umfassenden, der Küche, beide sind durch einen Rohrverschlag getrennt. Rechts vom Eingang in der Vorderwand steht der Herd, der Kamin kann allein hier angebracht werden. In früheren Zeiten gab es viele Kabanen die keinen Kamin besassen und wo der Rauch von dem in der Mitte stehenden Herd durch ein Loch im First entwich. — Die Barracas hingegen sind drei oder mehrteilig; im wesentlichen bestehen sie aus Küche (cuino) Schlafzimmer [estudi) und Stall (estable)', dazu kommt, aber doch wohl nicht regelmássig, ein Halb-oder Obergeschoss (cambra oder andana). Ich kann mich des Gedankens nicht erwehren dass die Katalanen die sich im Mittelalter so viel an der franzosischen Mittelmeerküste zu schaffen machten, auch für die dortigen Kabanen verantwortHch sind. Mein Gewáhrsmann freiHch schreibt ihnen einen vorgeschichHchen Ursprung zu, damit mag er recht haben, soweit es sich um die oben erwáhnten primitiven Hütten handelt, kaum aber bei den voUkommeneren. An der Südwestküste Frankreichs gibt es zwar keine Fischer- hütten wohl aber Hütten zum Unterschlupf für die Zollwáchter (und áhnUche zu andem Zwecken). Diese weisen schon eine Fortbildung auf : das Dach reicht auf den Langseiten bis zum Boden herab, ist aber an den Kurzseiten durch senkrechte Lehm- wánde ersetzt und zwar an der rückwártigen in Apsisform.
Diese sachgeschichtHche Betrachtung muss vertieft und ergánzt werden; nur auf diesem Wege lásst sich die wortgeschicht- liche Frage erledigen : woher die barraca"^ Die Hauptschwierig- keit besteht darin mit der Glosse von Petrus Hispanus (1505): casa pagiza pequeña bárgua bargat, ins Reine zu kommen.
Seitwárts von meinem Wege habe ich einen besonders hüb- schen Beleg gefunden für eine háufige Erscheinung in der zugleich der Wert eines Ausdruckes erniedrigt und der Wert einer Sache erhóht wird. Estudi bezeichnet zu Valencia dasselbe wie in Ro- manischen überhaupt : Studierzimmer, Atelier, Büro, usw., schliesslich aber in der Barraca die Schlafstube. Ich hoffe lieber Herr KoUege, Sie werden von meiner bescheidenen Studie nicht den Eindruck empfangen, dass sie in einem solchen Estudi en- standen sei.
Etimologies catalanes, per L. Spitzer.
cátala arrongar
Sempre em fan certa llástima els reflexos isolats de les Den- gues romániques, Tetimologia deis quals ha estat construida ínte- grament pels romanistes. Un deis tais és Vad-re-unceare de Parodi (Rom. xvii, 53), el representant del qual sería el cátala arrongar i el genovés arrensenise. Després d'haver llegit Tarticle arrongar del Diccionari Aguiló : arrongar les espatlles, arrongar les calles, el ñas (segle xv), arrongar-se 'el contrari d'estirar-se', hom no pot pas dubtar que arrongar és un derivat de l'antic provengal rons 'arruga', ronsament 'contracció', ronsar 'arrugar, contraure', que s'han de catalogar sota l'article runza del REW.
p a t a 1 a ronsejar, gronxar; i t a 1 i a bronzo
El cátala ronsejar i el castellá roncear son un reflex de ronz onomatopeic (REW, 7312) 'grunyir' : compari's el mateix des- enrotllament en rondinejar (de rumigare). El provengal ronsa 'grunyir', ronsard 'engronyat', relliguen Titaliá ronzare al cá- tala ronsejar, a l'espanyol ronzar; i el proven9al ronsa explica Vanar a la ronso 'fer tortes un borratxo', ronso bras 'peix de mar' (anomenat també dormihouso) . També, segurament, es podrien relligar a aquesta familia de mots el cátala gronxar, el valencia agrunsar, el mallorquí engronsar; tots ells derivats, probable- ment, del moviment peresós del bressol o de la monotonía que fa dormir l'infantó. La g- prové de mots com grinheux, cátala grinyolar, grunyir : compari's, demés, el mot gronsa 'tremuja'. És que el moviment estrident del bressol, segurament, és repre-
120 L. SPITZER
sentat per gr-, així com també el representa la forma br- : com- pari's el proven9al modern bronzidou 'roncador', de hronzir amb b- de bramare, braire, bruire. Cree, encara, que el mot bronze^ — malgrat que semblin cosa herética a certs romanistes les expli- cacions onomatopeiques — no té altre origen que el d'ésser un reflex de la radical onomatopeica bronz (amb z com l'italiá ron- zare, el provenga! modern brounzi i brounzido : compari's el ru- manes bárzái 'bourdonner', barzaun 'abegot', dit també bombar: Italia ronzone). Qo que m'indueix a relligar bronze a la radical bronz son les formes italianes dialectals i friulanes brondo 'bronzo, paiuslo', que Salviani {Arch. glottoL, i6, 290) considera com a prova per a brundisinum, pero que, segons mon parer, s'han de relacionar amb la radical bronz, provengal brondi 'fer soroll, grunyir, mugir'. El bronze segurament ha pres nom del soroll que fa : bronze 'campana', italiá bronzo fúnebre, Valsugana brondin 'campaneta'. Hom pot invocar, com a paraLlel, el llatí plumbus, que Jespersen {Language, p. 313), considera com una paraula-eco. El grec BeopTifjGtov, que Berthelot ha descobert entre els alquimistes grecs (v. Schrader, Reallexikon, p. 203), no és pas un testimoni per a l'étim brundisimum, sino una prova a favor de la meva opinió : BpovTYjatov ve de BpovcY] 'tro', i es pot classificar paraLlelament al costat de bronze. L'etimologia de D'Ovidio i de Meyer-Lübke Gr. Gr. P, p. 667 (grec Bpovxrjlov, máquina deis trons en el teatre) és també un parallel. Presu- meixo que origináriament es donava el nom de bronze a recep- tacles sonors : comp. timbre, de tympanum. El mot italiá bronzo és relativament modern : el llatí tenia Vaes.'^ Si bé la llengua científica anomena época del bronze el període, de poc mes o menys, del 3000 al 500 a. C, el mot bronze sembla creat pos- teriorment a l'escissió de les Uengües romániques. Brontium i bronzium remunten al segle xv (vid. Berthelot). El mot bronze
1. Per. a l'explicació d'aquest mot la ciencia ha avangat molt poc de Diez en9a. Meyer-Lübke, recull, en REW 11 13, amb un escepticis- me justificat, una serie de suposicions,
2. El modern alemany zink, l'origen del qual m'és desconegut, ¿no podria pas ésser un mot onomatopeic? He estudiat la radical zing-zang- zong en RFE, 1924, No és pas una cosa casual que zing tingui una vo- cal de timbre obert com frinc per a designar el soroll de les claus. (Nyrop, Gramm. hist., 3, 28.)
ETIMOLOGIES CATALANES 121
és un mot que ens ha vingut amb el Renaixement, i qui diu Re- naixement diu Italia : és dltália d'on s'ha propaga! aquest nom. El cátala broma (hronze), especie de bruc de pam o mes que es fa pels prats (Aguiló), reprodueix la idea originaria de 'bruire' : compari's el friulá brunzule, 'intermedi de les plantes gramínies', veneciá bronza 'brasa, carbó enees', bronza de lume 'smorcolatura', bronze 'baldufa', en el pistoiá 'calor excessiu del forn massa abrandat', en la taula de V Atlas ling. de la France bronze 'anee'; formes que hauran fet pensar a Diez en un origen de l'alemany brunst 'conflagrado'. Totes aqüestes formes, pero, semblen secundarles : comp. conteur bronze, i les frases del Tirol ladí el cald sbronzina 'la calor és forta, fa caure la pell', sbron- zar 'bullir la carn'; compari's Schneller, Die romanischen Volks- mundarten in Sudtirol, p. 124. De bronza 'calor excessiva' s'expliquen el valsesiá bronza 'borratxera', bronza 'borratxo'^: compari's el francés cuite 'borratxera', o bé del vibrar les orelles? En un futur diccionari etimológic de les llengües romániques s'hauria de posar el següent article:
ronz 'fer soroll, retrunyir' + ^- • *g^onz + b- : *bronz
o bé la forma donada per Schuchardt, esdevinguda clássica en tractar deis mots bourdonner, tonner:
T- 1 • - n f t,d\
Explosiva -\- r A \ -\ — —
m \ b J
Pertany a aquesta fórmula el francés vrombir 'murmurar les abelles', dita també de la máquina de cosir (vrombissement, Nyrop, Études de Gramm. franc, n.° i [1919], p. 12).
El métode emprat en aquest article consisteix essencialment no a llegir els mots registrats en els diccionaris, sino a escoltar llur música interior, perceptible a les oides ingénues que encara no han pas estat corrompudes per la intellectualització fatal de
I. Ignoro si s'ha de relligar roznar 'rebuznar' 'ronzar' a rehucinare (García de Diego, RFE, 19 18, p. 118) o a ronzar amb metátesi : com- pari's gozne, gonce.
122 L. SPITZER
la llengua. Molts etimologistes han sentit el mot bronze : cap d'ells, pero, que ho sápiga, l'havia auscultat. Fins s'ha arribat a cercar en el persa 90 que era a la porta de les nostres oides. És ver que hi ha etimologistes que res volen saber de les formacions onomatopeiques, no volen sentir ] 'orquestra natural de la llengua, i tracten de mots secundaris els mots mes apropats a l'origen de la llengua humana.
Der dual im Katalanischen und Spanischen
Unter diesem titel hat L. Spitzer die iberoromanische ausdrucks- weise ka tal. els pares, span. los padres, portg. os pays für «vater und mutter» besprochen, allerlei parallelen aus andern sprachen beige- bracht/ aber das problem nicht gelost, auch z. t. ganz anders gear- tete falle damit verknüpft (BDC, x, 192 1, 83), so dass es wohl erlaubt ist, nochmals darauf zurückzukommen.
Zunáchst ist der satz, nach Scipio-Scipiones sei Castores gebil- det worden, nach mehr ais einer seite hin nicht richtig. Scipiones sind alie vom geschlecht der Scipio, daher man natürlich sagen kann P. et L. Scipiones, oder Romae extra portam Capenam in Sci- pionum monumenta tres statuae sunt quarum duae P. et L. Scipio- num esse dicuntur, tertia poetae Ennii Val. Max. 2, 8, 5. vgl. wei te- re beispiele Thes. ling. latin., Onomasticum 2,614 ff. Mit Cas- tores für Castor und Pollux liesse sich das nur vergleichen wenn Puhlii für Puhlius und Lucius gesagt würde. Das ist aber nicht der Fall. Es handelt sich auch nicht um einen dual, denn wenn zwei der Scipionen besonders berühmt waren, so schliesst das nicht aus, dass man Scipiones auch von mehreren, z. b. von alien in den berühmten Scipionengrábern beigesetzten, sagen kann.
Sodann aber ist Castores für Castor und Pollux eine ausdrucks- wejse, die sehr viel álter ist ais das geschlecht der den beinamen Scipio tragenden Cornelier. Wie schon oft bemerkt worden (zuletzt vonEdgerton, Zs. vgl. Sprachforschung 43, iio) handelt es sich dabei um eine eigentümlichkeit der indogermanischen ursprache. Statt
I. Uebrigens hat schon H. Lang diese parallelen gebracht und, was wichtiger ist, darauf hingewiesen, dass auch im arabischen der dual von «va- ter» für 'vater und mutter' der von 'bruder' für 'bruder und schwester' von ''ost' für 'ost und west' gebraucht wird. Romanic Review 2; 339.
124 W. MEYER-LÜBKE
Mitra und Varuna setzt der alte inder Mitra in den dual und ver- steht darunter auch Varuna, d. h. der dual Mitra bezeichnet nicht zwei Mitra sondern Mitra und den andern, der zu ihm gehort, wogegen unter Scipiones zwei oder mehr Scipionen verstanden werden.
Eher ist zu vergleichen reges wie es z. b. Livius verwendet: Puero dormienti cui Servio Tullio nomen juit, caput arsisse ferunt multorum in conspectu; plurimo igitur clamore inde ad tantae rei miraculum orto, excitos reges, et cum quidam familiarium aquam ad restringendum ferret, ab regina retentum 439, wo reges offenbar für rex und regina steht, wobei aber zu bemerken ist, dass reges auch pluralisch die koniglichen prinze bezeichnen kann.
Andere lateinische falle, die Niedermann an der von Spitzer angegebenen stelle beibringt, sind Cereres für Ceres und Proserpina, paires für Vater' und 'mutter', also die genaue vorstufe des west- romanischen gebrauches, avi für 'grossvater und grossmutter', das wir zwar nicht aus der literatur kennen, wo avi stets 'váterlicher und mütterlicher grossvater' bedeutet, wol aber aus einer bemer- kenswerten stelle des grammatikers Probus : «quaeritur qua de cau- sa Varro masculum et feminam avos pronuntiarit. Hac de causa, quoniam quaecunque generis feminini nomina generibus reperiun- tur esse con j uñeta, haec sub sonó generis masculini necesse est ut procedant». (Gramm. lat. ed Keil 4,127,31). Es handelt sich da- nach um einen sprachgebrauch, der zu Probus zeiten nicht mehr üblich war, den der grammatiker aber zu erkláren versucht. Etwas entfernter stehen filii für 'kinder' fr aires für 'geschwister' und nurus, das Vergil Aenn 2,501 für 'schwiegertochter und tochter' braucht: vidi Hecubam ceniumque nurus, was uns weniger auffallen würde, wenn filias für beide gesagt wáre.
Die romanischen beispiele, auf die Spitzer hinweist, sind ein ital. balii für il balio e la sua moglie und nprov. li novi für 'braut und bráutigam', was unmittelbar an ital. promessi sposi, frz. les fiancés, d, die verlobten erinnert. Dann wáre noch les époux für époux et épouse zu nennen, auch ital gli sposi.; afrz. la pomme amere, que mangerent li premier pere (Ovid moralisé 2; 3592, was vielleicht ein latinismus ist, endlich das sinnige les méres ais bezeichnung von vogelmánnchen und weibchen wenn sie junge haben in der mundart von S. Pol. 2. Die eigentliche altfranzosische ausdrucksweise ist li
DER DUAL IM KATALANISCHEN UND SPANISCHEN 125
pere et la mere, wogegen parent verwandtschaft, sippe bedeutet, vgl. lor dist le nom del pedre e de la medre e co lor dist, -de quels parenz il eret Alexius 76 d. Erst in der zeit des humanismus nimmt parents offenbar unter lateinischem einfluss dann die bedeutung eltern an.
Dagegen sind die deutschen ausdrücke, die Spitzer anführt, auszuschalten. Es ist ganz allgemeiner deutscher sprachgebrauch, ein ehepaar nach dem geschlechtsnamen, bei grosserer vertraulichkeit nach dem rufnamen des mannes mit angehángtem s zu bezeichnen: Müllers kommen heute; von Wilhelms habe ich gute nachrichten u. s. w., das eigenartige an dem Spitzerschen beispiele ist nur das, dass eine rolle, die nach deutschem empfinden und sprachlichem ausdruck dem manne zukommt, hier auf die frau übertragen wird, also etwas individúen psychologisches, nicht etwas grammatikalisches. Dieses angehángte -s ist aber gar nicht pluralzeichen. Denn die plurale auf -5 wie jungens sind niederdeutsch, sind daher mehr in Norddeutschland auf niederdeutscher grundlage in die schriftsprache gedrungen, sind der süddeutschen umgangssprache ganz fremd und werden von süddeutschen nur dann verwendet, wenn sie ihrem ausdruck aus irgendwelchem grunde eine norddeutsche f árbung geben woUen. Schon diese geographische verchiedenheit zeigt, dass es sich um etwas verschiedenes handeln muss. Dazu kommt nun noch weiter, dass im allemannischen dem so verwendeten ñamen noch ein s vorgeschlagen wird : s'Müllers, s Wilhelms. Dieses s kann nur der genitiv singularis des mánnlichen oder neutralen oder aber der nominativ sing. des neutralen artikels sein. Beides ist moglich, wahrscheinlicher das erstere, wie denn auch der schweizer schriít- steller E. Zahn seine «neuen bergnovellen» mit den worten beginnt: des Jakob-Engels waren die hablichste bauernsippe zu Niklausen... Im kirchenbuch standen sie ais dem geschlecht der Walker zu- gehorig, aber wer kümmerte sich im dorf ums kirchenbuch?... Auf dem Brunnmatthof hatten seit jahren und jahren die Jakoh- Engel 'gesessen'. Wo es sich aber um einen einzelnen handelt, da heisst es der Jakoh-Engel. Daraus ergibt sich klar, dass das -s genitivisch ist, dass der ausdruck zunáchst vom hofe gebraucht wird : man geht zu Jakob Engels hof, wie der Englánder hy my aunts. Dann wird mit unterdrückung des substantivums einfach gesagt zu Jakob-Engels und schliesslich nimmt die lokativform des
16
126 W. MEYER-LÜBKE
besitzers allgemeingültigkeit an, womit man vergleichen kann im franzosischen in Ranada : chez Jean sont venu nous voir im sinne von les genis de chez Jean, sa f amule oder oberosterr. hei Schrutkas hatten vergangenes jahr diese wohnung gemieiet {GRM, 1,138). Wenn nun, wie auch das beispiel aus Zahn zeigt, dieser possessive genitiv die ganze familie durch genera tionen hindurch bezeichnen kann, so ist doch die beschránkung auf das ehepaar leicht verstándlich, da gerade in lándlichen verbal tnissen der hof dem ehepaar gehort. So kann man auf den bauernháusern in Tirol und in der Schweiz ganz gewohn- lich den ñamen nicht des mannes sondern des mannes und der ehe- frau finden. Will man aber nicht das ehepaar sondern das ganze geschlecht in seinen generationen benennen, so dient der s- lose plural : in Zürich unteischeidet man nach ihren wappen zwei alte gechlechter, die Rosen Meyer, die Hirschen Meyer, nicht Meyers, das ist der korrekte plural, der nur darum nicht recht zum durch- brach kommt, weil Die Meyer auch das femininum ist. Wo die von Spitzer angeführte form Die Meyers für das ehepaar üblich ist, weiss ich nicht.
Kehren wir zu den romanischen ausdrucksweisen zurück. Ro- manisch ist die bezeichnung des ehepaars mit dem plural des artikels beim ñamen des mannes: les X., gli Z. Damit ist die erklárung ge- geben. Engverbundene personen werden mit dem plural, oder, wo eine besondere form vorhanden ist, mit dem dual der führenden be- zeichnet. Das ist zunáchst der fall bei ñamen, also heute bei ehepa- aren, das ist der fall bei appellativen, wenn das feminum in seinem stamme vom maskulinum nicht verchieden ist, also bei époux, sposo, fiancé, dann auch bei rex. Bei stammverschiedenheit dagegen ist das im Romanischen nicht mehr der fall, daher sagt zwar der Spa- nier los tíos für einen onkel und dessen frau, der Franzose dage- gen, der für oncle und tante zwei ganz verchiedene stamme hat, kann nicht les oncles in diesem sinne sagen. Hat nun das spanische, durch tios veranlasst, den allgemeinen gebrauch erweitert oder solí man nicht doch eher annehmen, dass unter arabischem einfluss diese erweiterung eingetreten sei? Ich mochte das leztere annehmen und zwar auch darum, weil, wie es* scheint, der ausgangspunkt das kas- tillanische ist, das katalanische erst spáter folgte. In der Historia del noble y esforgat cavaller Fierres de Provenga von jahr 1650, die aus dem spanischen, nicht aus dem franzosischen übersetzt ist, steht
DER DUAL IM KATALANISCHEN UND SPANISCHEN 127
námlich stets pare y mare (s. 7 bis, 8 bis, 9 der ausgabe in der Nova biblioteca catalana v. R. Miquel y Planes). Nur scheinbar wider- spricht das italienische, das, soweit ich weiss, sein zii nicht in diesem sinne verwendet. Aber nicht nur norditalien hat oder hatte amita für das femininum, sondern über ganz Italien ist früher barba statt oder neben zio üblich gewesen, (REW, 944.) Die einzige ausnahme ist das genannte mere, wo also gegen die allgemeine regel das weibchen führend ist, aber der fall ist ein besonderer : beim atzen der kleirien vogelchen spielt das mánnchen dieselbe rolle wie das weibchen, d. h. nicht mánnchen und weibchen werden nach dem einen teile bezeichnet, sondern die náhrenden nach dem, der in dieser aufgabe die erste rolle spielt.
W. Meyer-Lübke
A propósit d'un Ilibre recent de V. García de Diego, per
L. Spitzer.
L 'hispanista fulleja amb admirado i agraiment, ensems, el bell Ilibre de V. García de Diego : Contribución al diccionario hispánico etimológico (Madrid, 1923), que aclareix una gran quantitat de problemes, i que revela els grans coneixements etimológics de Fautor. Estudiant article per article el Roma- nisches Etymologisches Worterbuch, de Meyer-Lübke, García de Diego hi ha afegit noves formes o noves accepcions, hi ha fet en diversos indrets crítica severa, eliminant formes sospitoses o hipótesis errónies; ha esbrossat el terreny per a un fu tur Dic- cionario etimológico-histórico español. Si es devia formular un desig per a una nova edició d 'aquesta obra, no cree que pogués ésser altre que aquest : afegir a la vasta erudició hispanitzant el comparativisme que considera Tespanyol com una varietat dialectal de la Romanía entera. Molts problemes etimológics preñen una major amplitud, i s'aclareixen moltes vegades amb la comparado de l'espanyol amb el gallo roma per exemple.^ En fi, en la ciencia etimológica tan aviat cal fer ús de la mi- croscopía com de la macroscópia, amb una elasticitat d'esperit allunyada de tota rigidesa de principis. En aquest punt m'adhe- reixo a les opinions exposades mantés vegades per Schuchardt.
Alguns exemples : García de Diego ha entrevist les diferents ramificacions de la familia de mots marhojo en la península ibérica, pero no ha mirat a l'altra banda deis Pireneus; en
I. És degut precisament al sistema coiuparatiu que l'autor ha trobat la bella solució del tipus roma ronia <C aerugine (per Vo en Uoc de I'm) . Jo admetria, tot simplement, la intervenció de robiginem, espanyol robín.
UN LLIBRE DE V. GARCÍA DE DIEGO 12 9
dir, com cree amb Covarrubias, que marhojo 'el moho que se cría en los árboles' de mala hoja (o marufoliu marafoliu, amb dissimilació de l-l a l-r) i relacionat amb els mots dialectals de la península com el salamanquí mar ahajo 'ramo de escoba, la hoja bajera que envuelve la caña hasta el primer nudo', 'paja seca que envuelve la caña de los cereales', 'leña menuda de roble o de encina que se usa para encender la lumbre', marojo 'roble bajo y de mal aspecto',^ castellá marhojo malhojo 'desperdicio o desecho de hierbas y plantas', gallee mar aballa 'lechuga degenerada' mar aballas 'toda clase de hierba que se coge para dar a los cerdos', castellá marfueyato 'hojato', aragonés harfolla 'envoltorio o vaina seca de las legumbres', gran, par folla 'hoja seca del maíz', portugués maravalha 'hoja del pino', no ha tingut pas suficientment en compte les formes gallo-romanes que Jud ha estudiat en la seva primera serie de Mots d'origine galloise (Rom., 46, 1920, págs. 465), provengal antic marfanh 'defaut, endroit gáté, partie defectueuse' (reconstruit per Lévy en un passatge : qu'en ostien tota l'aubequa ny marfanh sic), marfanhar 'gáter' (cams marfanyades), pro venial modem marfi, cátala antic marfil 'marfondit', francés central avoir les mains mar fies 'engourdies par le froid', que Jud relaciona enginyosament amb la radical celta marro- c'mort'. Evidentment, els mots de la penín- sula que teñen el significat de 'desperdiciar' i maraballa, marhojo, bar folla no son pas compostos de malu-foliu, sino deriva ts en -olla, -alia, -ajo, com ho proven les formes provengáis que s'han de descompondré en mar- fanh-ar. Hi afegeixo encara el cátala marfull 'viburnum tinus' arbust (comp. marojo), mafana 'xim- plesa', feina d'en Marfá 'treball inútil', portugués farfalha 'li- malha, aparas, bagatelas', que en Beira significa 'frocos de nevé', al costat de marvalhas 'folhas do pinheiro, bagatelas' (influit de far, REW fodiculare f arfar).
1, Comp. el salamanquí marojal 'el monte poblado de maroj', tierra de carrascales' i el passatge de Barahona de Soto tierra de carrascales y que- jigales marojales, que son árboles bajos (Rodríguez Marin, Un millar de voces castizas, pág. 179) amb el portugués maravalha 'agulhas de pinheiro'. El Pequeño Larrousse ilustrado dona el Colombia i cuba malota 'maíz verde', el venezolá malojo 'planta de maiz que se corta cuando aun está en verde para pasto de animales'.
I30 L, SPITZER
aragonés frajenco
El mot aragonés frajenco 'cerdo de media crecida, ni bien de los llamados de leche, ni bien de los de cuchillo', frechenco 'cerdo de seis u ocho meses que se destina para el cebo', és explicat per García de Diego (ib., pág. 85) peí Uatí frixus. En canvi, em sembla que el problema és mes difícil del que 1 'autor creu. El francés antic fressange (i) 'porc jove', 'tribut anyal d'un mamelló', fressin 'porcell', antic provengal fraisenga 'llavora', proven^al modem fraisso amb el mateix significat, frisinga 'porcell ' (Rouergue) i el Uatí medieval friscinga (Ducange) están en relació amb 1 'aragonés frajenco. L 'etimología d'aquests mots no és pas clara (vid. REW, 3519, Kluge, Etym. Wdrt. Frischling, Bruch, ZRPh, 38, 686), pero la relació amb Tan tic alt alemany friscing 'víctima, hostia, verbex', ferskanga, Uatí medieval fres- cingi ovini et porcini (Deutsches Worterbuch, 223), s'imposa cer- tament, per mes que l'evolució fonética no sigui clara.
santanderí apastragarse, apastrajarse
G. de D. cita la primera d'aquestes formes en el significat de 'sentarse en el suelo' (ib., 134), i la fa venir d'un prosticare de prostrare. Heu's aquí el que ens diu García Lomas de apas- trajarse : 'en general la acepción más común es la de aplastarse, pero es más típica la de sentarse en el suelo y, a veces, la de arrimarse. En Iguña, Buelna y Anievas, apastragarse; y es del dicho vulgar la frase : te casestis t'apastraguestis indicando la última significación', i del verb pastragar 'aplastar, se apastragó del too, se anuló del todo por carecer de medios y de actividad, perdidos en cualquier lance de la vida'. Cree que la dita te casestis t'apastrasguestis representa la idea originaria perduda en la consciéncia deis que parlen el dialecte. L'equi valen t semántic i etimológic és el francés s'empétrer (d'une femme) dans une mau- vaise affaire, derivat de pastoria 'trava deis cavalls' (REW, 6280). El santanderí apastragarse correspon exactament a un pasto- ricare o pasturicare represen tat peí provengal modern pastourga, pasturga 'pasturar' (REW, 6282, v. pastura); comp., per rao del significat, el francés paturon 'part de la cama del cavall (entre
UN LLIBRE DE V. GARCÍA DE DIEGO 13!
la canya i el case), de la cama del bou, etc., on es Iliga una trava quan pastura'.
De la mateixa manera cree que l'extensió de gram establerta per Jud, BDR, 3, 10, i Gerig, Die terminologie der Hanf und FlachskuUur, 58, exclou completament l'etimologia de car- minare, que problemes com malvar, malvado, malvestad (381-383), no es poden resoldre sense teñir en compte les altres formes romániques per les quals l'article magistral de Schuchardt re- presenta l'estat actual de la nostra ciencia.
Seguidament em permeto algunes observacions de detall: a) Sobre les propostes etimológiques de l'autor: 55. L'autor té rao de descartar la possibilitat de la in- fluencia del celta ordago damunt el gallee nortello, nartello. La seva hipótesi nortello, ortello-nocello és confirmada per les formes ñor cello, tornocello, solament que torno pot també entrar en la palestra; comp. Schuchardt, ZRPh, 36, 38. L'explicaeió d'Ascoli, sovint repetida, que fa derivar el francés orteil á'articulus-ordigas, em sembla de les mes inversembiants : tenim en l'antic francés arteil al costa t d' orteil, com el gallee nar tallo al costat de nartello. ¿No seria pas un mot com ongle (mase, en francés) el que hauria influit?
80. Castellá esborregarse 'cubrirse el cielo de nubes blan- quecinas y revueltas a modo de vellones de lana', em sembla evident que és un derivat de borrego; comp. alemany Lammer- wolken, francés temps moutonné. El soriá barderas 'nubes que el viento norte acumula a las montañas' es relacionará amb el color (nubes parduscas, segons l'autor); comp. l'aragonés bardo 'varro', bardino '(perro) que tiene el pelo de un color dudoso entre plomizo y gris' (FEW, vide barrum).
82. Vaca barquera 'que tiene los cuernos hacia fuera'; mes aviat que no pas brocchus 'que tiene los dientes salientes', pro- vengal berc, bre 'desdentat', bercadura 'escornament', cátala antic brecar 'minvar' {REW, 1281), cátala bree 'broc aeanalat, la part punxeguda de l'aixadell' brecarol 'tronxo de col' (Dic- cionari Aguiló), brecar ia 'camisseria' (Vogel).
95. Cairel 'guarnición que queda colgando a modo de fleco', 'cerco de cabellera postiza', millor que un derivat del
132 L. SPITZER
Uatí caliendrum será un manlleu al proven9al antic i modern cairel 'franja de les vores deis vestits i deis capells' (= quadrel- lum).
144. Cal afegir al húrgales codón 'canto rodado', minho godo, etc., el mot rigodón (Mugica, Maraña del idioma, ^y) citat en el passatge : 'los riachuelos se secahan dejando al descu- hierto rigodones que los rayos del sol tornahan blancos'. En ZRPh, 43, 344, vaig explicar malament aquest mot.
172. L'aragonés antic esbregar 'fregar, limpiar', millor que un derivat de defricare, será un equivalent del provengal bregar, francés broyer, veneciá zbregar 'hregar' {REW, 1899).
200. L 'alavés yebo pot ésser també una forma reduida de yelbo, i es pot prescindir de la regressió ebu de ebulu.
206. L'aragonés esbelluzarse 'esponjarse, iniciarse el creci- miento de una cosa', ¿no seria millor que d'un emollitiare, d'un es- bulliciar-se o es-bull-uzar-se (per Ve comp. esbellugar de es bulle gar)?
214. Ergasterium deuria suprimir-se deis diccionaris eti- mológics, com demostraré aviat en la ZRPh. L'espanyol regatear, recatear venen de gato o cattare.
217. M'adhereixo a l'opinió de Jud i Steiger sobre les re- construccions de compostos com escom mutilare, escam mun- dare, i persisteixo en la creen9a en un squama per escamondar.
218. Envair estará en relació amb vaho : está envaendo el tiempo, sin hacer nada 'entretenir, distreure, gastar'. Lamano tradueix per 'holgar, divertirse' la frase : ¿onde te habrás envaido?, i no pas per estar sense presentar-se; comp. vafear, vajear, vadear 'tirar baf, cátala esvair-se. L'etimologia bah és completament segura per al francés esbahir; castellá embaír, comp. esp. embaucar.
288. No m 'explico pas bé la forma fonética de granizo (no granizo) en la hipótesi de grando grandinis; comp. el cátala granivola ' calamarsada ' .
311. Afegiu el malí, sempenta- s'empent (Spitzer, Kat. Etym. Mitteilungen der Hamburg., xxxv, xxxvi, 1917, 21).
366. L'etimologia del santanderí dieldu=lividus és impos- sible. Primerament lividus té una i llarga i no breu; després vegeu l'article de García Lomas : Pan dieldu 'pan suave, blando. Se usa por extensión el verbo dieldar, hacer pan dieldu. También tiene la acepción de pan pálido, exangüe'. No hi ha rao per a
UN LLIBRE DE V. GARCÍA DE DIEGO 133
separar dieldu 'pállid' de pan dieldu, que Fautor refereix encerta- dament a levitu. Per altra banda, el reflex pretés de lividus seria isolat en les llengües romániques. De bouffi 'inflat' s'arriba fácilment a pállid'. És un fet conegut que Tanémia es produeix també entre persones grasses.
369. El gallee come como un urco i lurco 'voraz', ¿no seria pas el Ha tí orcu (comp, huerco, REW, 6088); així com el por- tugués lorga, relligant-se ais mots citats en el REW, 4941?
380. Donat el carácter simbólic que tenia má en l'edat mitjana (comp. el francés antic main-forte 'auxili'), és preferible Texplicació mancomún a la de magnum commune.
391. Cal afegir el cat. dial, marturi a Taragonés martujos, de martyrium (Spitzer, Lexikal. aus dem Kat., 94).
395. Cree que l'estudi de Hanna Váisálá {Neuphil. Mitt., 1914, 8) suposa que l'espanyol-aragonés mejana és un mot recent, derivat del cátala mitjana. Váisálá no Tha trobat en Vogel, pero hi ha un mijana 'filet de bou' al costat de mija. Labémia té mitjá, 'terreno que está entre la cabessada y el fondal. Medianil', el qual es refereix a la significació de zona mitjana o al proven9al mijano 'entre dos', 'bancal sembrat entre dues vinyes, zona de térra entre dos corren ts d'aigua, illa del mig d'una ribera'. El mediamnis de G. de D. topa amb dues dificultats : i.^, el gnip mn, que evadeix suposant una influencia de medianus; i 2.^, el di cap a j, que en aragonés esdevé y : poyar, enoyar.
406. Es tic persuadit de la necessitat metódica de preferir una etimología romana a una greco-romana si la primera s 'impo- sa. Per a l'espanyol molleja, abans de recorrer al grec jjlúXy] -mola 'caro informis, inanima', amb Diez i el REW, acceptaria mollis, sobretot tenint en compte que la molleja és anomenada en alemany Kalbsmilch, sobre la qual designado diu Kretschmer, Wortgeo- graphie der hochdeutsche Ungangssprache, 248, 'die Drüse würde so genannt wegen ihrer Weissheit und Zertheit'; o bé Kalbsbries, Bróschen (miette de veau), cosa que es compara amb l'espanyol molla i molleja 'engruna de pa'. Les formes espanyoles amb en lloc de II s 'expliquen per una dissimilació (ll-ll a l-ll) análoga a la que suposa G. de D., RFE, 7, 114, per chulleta cap a chuleta (despala talització dissimilatória).
432. Nif : aj. ñifi, ñafe, ñiflar (Rodríguez Marín, loe. cit.J.
17
134 I-. SPITZER
481. El santanderí potragada 'ampolla producida por el líquido expelido por los sapos cuando se les golpea o se les aplasta; también el mismo líquido'; potrada 'flemón con pus en el pico* (copio García Lomas; G. de D. dona la def inició abreujada); no pot pas ésser que vinguin de potricare (tr>dr), sino que son mes probablement un reflex del provengal poutargo, bou- targo 'ovaire, ceufs de poisson; caviar, salmidonguis', espanyol botarga 'calzón ancho usado antiguamente, embuchado'; en sa- lamanquí significa 'obeso' derivat de bota (francés pied-bot), poto (xilé poto 'trasero' potocoloro, potocolorado 'especie de araña venenosa', potito 'cierta especie de calabaza', potoco 'bajo y gordo, rechoncho'), francés main-pote 'grassa i inflada'; comp. REW, bautan i potta. Ignoro el significat de potar gos en García Lomas.
516. Recio será un derivat de rigescere (gallee arrecerse) format amb models com sabio, de saber. Difereixo de l'opinió de Schuchardt, que a ZRPh, 39, 722, suposa un risk.
558. Cal afegir a spiculum : spinula, vegeu en ZRPh, 42, loi, l'espanyol espingueta (que compareix en Tolhausen), que probablement ve del provengal espinglo, francés épingle. Hi afegeixo encara l'espanyol esplinque (REW, 8786), que es relliga amb el provengal esplingo (comp. el cátala broca de broccus, REW, 1319, proven9al broc 'espina', etc.). El grup -qu- pot venir de vinculum 'vinclar', 'plegar'; comp. el francés pliants
567. En atiborrarse, ataborrarse 'llenarse de comida o de bebida' es podrien comparar els mots tiburón, taburón, cátala tiburó, tauró, portugués tubarao. El tuberone pot haver-se conta- minat amb atiborrar, ataborrarse, essent aquest peix terriblement vora9. Cal afegir encara el portugués tibórnea o tiborna, 'menja- da, usada en els llocs on l'oli abunda, preparada amb bacallá cuit, patates o cois, tot plegat amanit amb oli novell'.
578. Rodiare, rozar, pero com es justifica rodiare de rodere?
585. Cal afegir el mallorquí xueta 'jueu', de xulla 'can- salada'. Comp. la mateixa evolució de significat en l'espanyol
marrano. Farinelli, Studii dedicati a Pió Raina, 515, cita
el mateix text que Wagner en ZRPh, 43, 125.
593. Veig una deixalla de tenebregura tenebric en el mallorquí negregor, format segons el model de tenebric (simplement una deixalla de nigricare, REW, 5920).
UN IXIBRE DE V. GARCÍA DE DIEGO I35
596. Cal afegir encara Tespanyol titere 'titella', que en San- tander! significa 'cassanella', i també tiritaña (francés antic tire- taine) .
628. Afegir a vermen el salamanquí yerbera 'empina' (erupción cutánea en pequeños espacios); comp. l'alemany del sur : Wimmerl de Wimmeln 'gusanear'.
650. 'Lo que sí es difícil sostener es que veldar proceda de bendar.' En Uoc d'admetre un vittula per velda, per raons de fonética jo no separaría veldar velda de bendar benda, cosa que s'adiu perfectament amb la práctica de l'autor demostrada en altres casos (vid. pág. 6), i de moment invocarla el paral-lel viendro vieldo, de ventilare (i, a tot tirar, reconstruiría un ben- dulare; comp. Titaliá sbrendolo, REW, iiio).
655. Les formes italianes frana, etc., son susceptibles d'una altra explicació : fragina (de fragum, cat. frau, REW, 3841) segons Prati, Arch. glott., 18, 413. Per tant, no tenim pas re- flexos segurs de vorago en románic. El portugués brejo sembla ésser derivat de bragiu o bragum 'mares' {REW, 1246), gallee bragales, santanderí braga 'montón de zarza o arbustos en alga- rabía'. L'espanyol breña sería un derivat de bragina?
b) Notes bibliográfiques que completen les de l'autor:
(64) S'hauria de discutir l'opinió de Schuchardt, BerL Sitzungsber., 1918, 169, sobre bazo-opaceus.
(72) Comp. FEW, barica.
(73) Per a bestia comp. encara Rohls, ZRPh, 41, 354, i Bruneau, Rom., 48, 270.
(77) Tota vegada que per explicar ladilla es recorre a una 'interferencia muy antigua de otra palabra', prefereixo acceptar l'opinió de Schuchardt, exposada en ZRPh, 34, 341.
(79) En Lexikal. aus dem KataL, (5) he donat la mateixa eti- mología per a abonecer.
(96) Afegiu el portugués canha 'má esquerra' i canejo, que he explicat per canis en Bibl. Arch. rom., 11, 2, 87.
(150) Esquerdar, 'una forma no estudiada hasta ahora (de crepitare)' : vid. Neuphil. Mift., 1913, 165, Lexikal. aus dem Kat., II, REW, skarda. Una explicació diferent per a escletxa es troba en Lexikal., 54 (excreptiare hauría donat escressar, com captiare dona cagar).
136 L. SPITZER
(273) Barbier fill ha explica! en RDR, 5, 248, el castellá focha per un fulcula.
(294) He explica!, al mateix temps i de la mateixa manera que l'autor, el santanderí gotre [ZRPh, 42, 767).
(333) El salamanquí antear, de intaediare, és explica! en Neuphil. Mitt., 1 92 1, 45.
(342) Cal afegir a jacilia les formes catalanes registrades en Lexikal., 65, i també les de sediHa (537).
(367) 'Meyer-Lübke ha omitido esta base {lofa) establecida por Diez'. El castellá lúa es troba en Tarticle glova del REW.
(392) Per a l'espanyol marita 'hombre afeminado', vegeu Bihl. Arch. Rom., 11, 2, 87 i ss. (Cal afegir mañoso 'amaricado', Rodríguez Marín, Un millar de voces) Ecuador marica, mariquita 'adamado, amujerado, que avergüenza el sexo a que pertenece.')
(569) Ja compareix en REW, 8292.
I
bibliografía
C. Jaberg e G. Jud, Un Atlante Un guistico-etno gráfico svizzero italiano, Le Vie d'Italie, Maggio e Novembre de 1923. 13+13 pagines.
Aquest doble extret de la revista del Touring Club italiá ens ofereix una bella mostra del que será V Atlas lingüístic suis- italiá preparat pels Profs. Jaberg i Jud, amb les enquestes escru- pulosament realitzades peí jove romanista Paul Scheuermeier. Un i altre professor, deixebles de Gilliéron, han emprés, amb una ardidesa i un esforg notables, el fer una important apor- tació a la Filologia románica, preparant un atlas lingüístic suís i italiá que metódicament representará un notable progrés en les enquestes dialectals i en la manera de presentar els proble- mes de geografía lingüística.
Els territoris que comprendrá aquest atlas ni formen una unitat lingüística ni una unitat etnográfica, per mes que com- prenguin Tantic domini de la Gállia cisalpina amb tot Tadmi- rabie mosaic dialectal de la Lombardia, del Piemont, de Venécia, del Friul i de la térra deis grisons. L'avantatge d'aquesta manca d'unitat etnográfica i lingüística es manifesta amb la multipli- citat de tipus interessants que compareixen per a la designado d'un mot, com es pot veure en els mapes de mostra : farfalla, grembiale, giovedi, nevicare, filatoio, ceppo de Natale. Aquesta multitud, espargida sense unitat, ens revela tipus tan interessants com els de corletta, gorletta, derivats de colu, descobert per Schu- chardt en el base, i deixa refer els elements mes primitius del léxic románic, relíqüies léxiques conservades al costat de mots de creació recent.
Si trobem encertat per a les enquestes el sistema del triple qüestionari : un d'extensíssim (mes de 3,000 preguntes) per a ésser preguntat en els centres regionals, un de reduit per a ésser demanat en les ciutats, i un de mitjá (2,000 preguntes) per a ésser preguntat en totes les localitats escollides per l'enquesta, considerem opor- tuníssima la replega de l'element gráfic que, com a suplement,
138 bibliografía
acompanyará la publicació de V Atlas. Les mostres que d'aquest material es publiquen son per a nosaltres sumament suggestives. Hem fet avinent {BDC, x, p. 147 ss.) la unitat de cultura primi- . tiva de les Balears i de Sardenya, i davant les riques illustracions del futur Atlas de lud i de laberg ens posem la qüestió de la unitat etnográfica (de cultura) deis pobles mediterranis : La casita (i, i) té la mateixa forma de la pineta sarda o de la nostra barraca de pedra seca; el procediment de trinxar el blat o l'ordi a rístria (i, 2) recorda el d'esprémer la cera en la regió del Llussanés (Vic); el procediment primitiu de batre a Ostana (Alt Po, I, 4) és el mateix que hem trobat ais Pireneus catalans i a Mallorca; el procediment de pentinar el lli a Galliate (Novara, I, 5) és el mateix que recordem á'espadar el cánem i de penti- nar-lo de casa nostra (Llussanés); el procediment de debanar i cabdellar el fil de la mateixa localitat italiana és idéntic (Instru- ments i tot) amb el deis Pireneus. Els llums antics de la ma- teixa Galliate son del mateix tipus que els nostres vells llums de gresol i d'encruia (i, 8), així com els tipus de cistells (i, 10) i els casuni deis pescadors de Orando no varíen pas molt de les barraques de la Camarga o de Valencia. Encara vuU recordar que el tipus de debaneres de Cárnia (11, 7), de la roda de filar de Ferrara (11, 8) i de les filoses de Val di Solé (11, 9) és el mateix de les terres de Llussanés (Vic), i que el trill de Casteínuovo (11, 11) és molt semblant a un tipus de trill mallorquí. Encara una coincidencia volem fer remarcar : és la del ceppo de Natale, que desapareix a la Suíssa i al nord d' Italia, i és també ben vivent a la nostra térra, amb tot el teixit de riques tradicions i llegendes sobre la Sagrada Familia i el petit Nádalo.
AuGUSTE LoNGNON, Les noms de lieu de la France, leur origine, leur signification, leurs transformations. Resume des conféren- ces de Toponomastique genérale... publié par Paul Marichal et Léon Mirot. Premier fascicule : Noms de lieu d'origine phénicienne, grécque, ligure, gauloise et romaine. Deuxiéme fas- cicule : Noms de lieu d'origine saxone, burgonde, wisigothique, franque, scandinave, bretonne et basque. Troisiéme fascicule : Noms de lieu d'origine ecclésiastique. París, Librairie ancienne Honoré Champion, 1920, 1922, 1923.
L'obra postuma de Longnon, editada amb gran amor pels seus deixebles, és un bell estudi de les civilitzacions que han passat peí sol de la Franga, preparat a base deis noms de lloc, l'orígen i classificació deis quals son gairebé sempre encertats. Setanta son els capítols compresos en aquests tres fascicles, i dos mil cent trenta vuit les famílies de noms estudiats. Una simple enumerado deis capítols donará una idea del recull molt mes que no pas una discussió llarga sobre certes classificacions
bibliografía 139
o sobre algunes etimologies certament equivocades, com, per exemple, la de Ix de la Cerdanya, que fa venir de finís, com si la F- desaparegués en cátala (p. 109) : i, origines grecques. 2, origines phéniciennes. 3, origines ligures. 4, origines presumées ibéres. 5, origines celtiques : dunos, duros. 6, hriga. 7, magos. 8, briva. 9, ritos. 10, dubron. 11, nantos. 12, onna. 13, vera. 14, ne- metis. 15, Condate. 16, mediolanum. 17, novientum i -entos. 18, -ac/^ o -acta. 19, -oíalos. 20, origines antéromaines : ivuranda o iguranda. 21, origines gaJlo-romaines : -acos. 22, origines romaines; noms formes sur des gentilices. 23, souvenirs des anciennes popu- lations de la Gaule. 24, limites des cites. 25, sanctuaires. 26, voies romaines. 27, noms communs de lieüx habites. 28, colonies barba- res et étrangéres. 29, souvenirs de personages historiques. 30, mo- numents mégalithiques. 31, établissements balnéaires. 32, aque- ducs. 33, théátres. 34, industries diverses. 35, -aria. 36, arbres. 37, autres usages des suffixes -etum et -osus. 38, foréts. 39, cours d'eau. 40, origines germaniques : -ing. 41, origines saxones : genera- ntes. 42, origines saxones en Normandie. 43, origines saxonnes en boulenois. 44, origines burgondes. 45, origines gothiques. 46, ori- gines franques : généralités. 47, noms germaniques. 48, noms romans-francs : exposé préliminaire. 49, cortis. 50, noms communs de lieux habites. 51, noms communs de sites. 52, noms de personne. 53, noms de riviére. 54, origines scandinaves : généralités. 55, noms á terminaison noroise. 56, noms en -ville. 57, origines bretonnes : généralités. 58, noms communs de circonscriptions. 59, noms com- muns de lieux habites. 60, noms communs de sites. 61, origines basques. 62, origines ecclésiastiques : généralités. 63, établissements religieux. 64, souvenirs des ordres religieux. 65, souvenirs de la Terre-sainte. 66, événements de l'histoire religieuse. 67, cuite de la divinité. 68, appellations mystiques. 69, cuite des saints: particularités diverses. 70, vocables hagiographiques.
Arnold Steiger, Contribución al estudio del Vocabulario del Corbacho. Memoria doctoral presentada a la sección primera de la Alta Facultad de Filosofía de la Universidad de Zurich. Madrid, 1923, 117 ps.
La memoria doctoral que anunciem compren les següents parts : «Introdúcelo amb un estudi del léxic del Corbacho, estudi gramatical de la fonética de les vocals i de les consonants, breus notes de morfología i de formació de páranles, amb una col-lecció de llatinismes i itahanismes emprats de Tarxiprest de Talavera.» FaciHten l'ús d'aquesta memoria un índex de paraules del vo- cabulari del Corbacho i un altre índex de les paraules que en la niemória s'estudien. Segueix un índex de matéries, i, com a apén- dix, un refranyer extret del Corbacho. Steiger pren peu de la tesi de Menéndez Pidal exposada en el discurs de contesta a
I40 bibliografía
Tentrada de Codera a T Academia (Discursos, 1910) per a esta- blir la tesi que una quantitat de paraules del Corbacho des- conegudes del castellá literari de l'época de l'arxiprest de Tala- vera vivien en la llengua vulgar que ell va recollir i viuen encara en els dialectes periférics, la unitat deis quals va alterar la re- conquesta castellana. Aquesta tesi, que explica perfectament la distribució deis dialectes castellans i del léxic marcadament afro-románic de l'espanyol i del portugués, queda clarament compro vada per la conscienciosa dissertació del Sr. Steiger. Els mots estudiats son : abutado, afelgado, alfarda, alfardón, alosa, alperchón, amblar, ananzea, anozegado, azerufe, cambray, collear, chapullar, engascar, caninvete, donegal, echandülos, galocha, frisa, gengivre, gorgnera, lúa, ¡lepada, mambre, matafalua, minchar, paniota, por demás, sobaco, tastardia, tiesto, trompar, trunfa, um- bral, zutano. Cal advertir que part d'aquest vocabulari és d'ori- gen arábic : alfarda, alfardón; part, d'origen de noms de ciutats: cambray, frisa; part, ¿'influencia francesa : cañivete, galocha, trompar, etc. Tan interessant com l'estudi del léxic és el de la fonética, en el qual s'expliquen, amb el concurs d'exemples dialectals, una serie d'evolucions difícils d'aclarir en la llengua del Corbacho. Ben interessant és Texplicació de la conservació de la /- inicial en fiel < fidelis, fijo < fixu i foso < foso per rao de Thomonímia amb hijo < filiu, hiél < fele, oso < ursu. Igualment encertada és Texplicació de cordero, aparegut per rao de rhomonímia de agnu amb annu.
JOAQUiM García Girona, Vocabulari del Maestral, Castelló, MCMXxii. 80 ps. (A-boirac).
Mn. Garcia Girona, escriptor valencia, fill de Benassal, ha comengat la publicació d'un vocabulari de la regió muntanyesa de la diócesi de Tortosa anomenada Maestrat. Será un bon complement al Vocabulari tortosi de Mestre i Noé (BDC, iii, ps. 80 ss.). Molts son els mots interessants que apareixen en aquest vocabulari : abardollador 'abassegador', abatollar 'espol- sar el fruit d'un arbre', abollar 'lladrar', abornar 'escometre', aca- mallar-se, acamorriat, acatxapar-se 'abaixar-se per no ésser vist', acorar 'acabar', acotolar, adi 'ufana', agoniar, agramar 'bregar cánem', alacrá 'escorpí', alfarda 'impost de rec', alfori 'graner', alifacs 'mals', alifara 'convit', aló 'prou', alvelló 'claveguera', allassa 'capgana', amarinarse, andanes 'canyissos', apalmessar, ataullar, atorgonar-se 'emmalaltir-se', babiitxes 'calgat', bacó 'porc', baga 'corda', baralluga, barcella, barrella 'planta aquática', batzoles, beguins, billota 'aglá', biscor 'temps gelat', bogal, etc. Una cosa ens sobra en aquest vocabulari, i és l'etimologia, que no és encertada ni per a les paraules fácils ni per a les paraules difícils. Si aquest vocabulari es limita a donar el léxic de la contrada mun-
bibliografía 141
tanyesa del Maestral, acompanyant amb dibuixos els noms d'ob- jectes, será una bella contribució a la lexicografía catalana.
J. JuD, Zur Geschichte der bündnerromanischen Kirchensprache, Chur, 1919, 56 ps.
Aquest treball que anunciem és de la major importancia, per tal com posa de relien la transcendencia de l'estudi de Telement eclesiástic en el léxic románic per a la historia de la propagado del Cristianisme i del cuite.
Jaberg, en Kultur und Sprache in romanischen Bünden (1921), p. 17, constata els fets histories capitals que han condicionat l'orientació diversa de l'antiga Curia Rethorum : de Tany 15 a. C. fins al 537, Bünden gravita políticament i eclesiásticament cap al Sud; des d 'aquesta data fins al 843 Bünden gravita cap al Nord : és Tépoca franca, i des d'aquesta data entra la intensa germanització de la térra deis grisons.
lud, en estudiar el léxic eclesiástic grisó, fa una constatado interessantíssima : el léxic eclesiástic reto-romá és gairebé tot de procedencia Uatina. Si s'estudien detingudament els elements léxics introduits per TEsglésia, s'observa que una bona part son de procedencia grega. El grec era la llengua primitiva del Cris- tianisme, i els elements grecs compareixen allá on el Cristianisme fou mes intens des d'un comen9ament : la Italia central, el Nord d 'África, l'Espanya oriental. Lió. En can vi, allá on el Cristianisme penetra posteriorment, allá l'element eclesiástic Uatí predomina. La historia del mot basílica, que compareix solament en la peri- feria allá on l'Església primitiva no havia penetrat (a la Dada, a la Rétia, a Portugal), n'és una bella pro va, convincent al nostre en tendré. I de Testudi deis sants patrons titulars de les esglésies de la diócesi de Chur i del léxic eclesiástic, en dedueix que, si fou intensa la influencia meridional en la propagado del Cristianisme per la Rétia prima, ho fou molt mes encara la septentrional en temps de la Rétia secunda. — A. G.
Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura. Castelló de la Plana, 1920 ss.
Un estol de persones de válua fundaren suara, a la ciutat de la Plana, la revista que anem a meritar i que difícilment tindrá pariona, peí seu format i contingut, en terres ibériques.
Datat, son primer número, del maig de 1920, ha vingut publi- cant-se mensualment, amb dos plecs de grandária un xic mes d'octau, formant, cada any, un fort volum. Ara surt trimes- tralment, relligada, amb 80 pagines de text almenys, amb foto- tipies, reproduccions de boixos, escuts d'armes de ciutats i viles, personatges, etc.
18
142 bibliografía
Com que de la dita societat en son membres activitats que s'es- mercen en diferents branques de la cultura, es trasllueix lógicament la tal faisó en les planes del Boletín, on fácilment es poden veure treballs de medicina al bell costat d'un de folklore o d'un altre signat per un músic.
Pública una serie de documents importan tíssims, ja peí caire historie, ja peí lingüístic. Anomenem, deis últims, entre altres, les Cartas-Pueblas concedides pels nostres reis a les viles i llocs de Silla, Gabanes, Benlloch, etc.; i, deis primers. La Judería y su Sinagoga, La Judería en Tortosa, d'En Frederic Pastor i Lluís; El Canónigo Berenguer March, San Vicente en Morella, Itinerario del Papa Benedicto XIII en España, d'En Manuel Beti; Sagunto, Viriato, etc., d'En Manuel Peris.
No és, el fons menys nodrit, el de folklore. Publicats dos Qüestionaris referents a Oracions i Parémies, insereix en tots els nombres mantés respostes rebudes, i de folklore tracten la majoria deis collaboradors, destriant-se, entre els conreadors de la ciencia popular, els noms de Guinot, Calduch Font, Arnau, García Tirado, Tomás Martí, Borras Jarque, Benages, Sanchis, P. Ivars, Pascual Tirado, etc.
Una de les col-laboracions mes erudites és la d'En Salvador Guinot, persona d'aguda penetrado i enlairat sentiment crític, el qual coneix i ha estudiat com cap altre, millorant investigacions anteriors, la literatura valenciana. Vegeu, si no, l'enunciat d'al- guns deis seus treballs inscrits en el Boletín. En Fuentes del estudio de la lengua valenciana, ens parla mestrívolment d'En Vives i Ciscar i son Llihre de Concordances; del Liber Elegan- tiarum, d'En Joan Esteve; de la Sinonimia, de N'Amiguet; de La Passió, d'En Corella; etc., etc. Interessant, també, és la mo- nografía de Tertulias literarias de Valencia en el siglo xv.
Ben documentats son els articles de semántica d'En Damiá Alcón. Examina, entre altres páranles i diccions, les formes caler; mester, huevos; res-cosa-nada; omne; y, hi, hy. Així com en la recerca i explicació semántica está fonamentat, seria mes ferma i acabada l'argumentació si anava acompanyada de la transformació fonético-morfológica de les dites maneres de parlar.
D 'interés per a l'estudi del castelloní son, ultra els documents esmentats i tots els que parlen de folklore, els inventaris, quadrets, costums, poesies (ja origináis, ja traduccions) , publicats en el dit dialecte.
També es digne d'esmentar, en fi, la publicació, suara comen- gada, de la correspondencia de caire musical creuada entre els mestres el malaguanyat F. Pedrell i el de la capella valenciana, En Vi cents RipoUés. — M. J. Ll.
bibliografía 143
PoMPEU Fabra, Converses filólo giques (Primera serie). — Editorial Regina, 1924. 368 págs.
Ha estat una gran sort per a la nostra Uengua literaria, en el període mes crític de la se va formació, que a poc a poc hagin anat apaibagant-se les discussions sobre els múltiples problemes que ella planteja i que el grup de gramátics i preceptistes s'hagi anat reduint, fins al punt de no romandre avui en la realitat práctica mes que una sola i única autoritat. Pompen Fabra en efecte, ha restat prácticament sol en el suprem mestratge gramatical, els seus adversaris i contrincants mes apassionats havent emmudit o havent-se retirat, conven^uts o no convenguts, de la pública discussió. I dic que aixo ha estat una sort per a la nostra llengua literaria, no precisament perqué En Fabra hagi mes que sobradament demostrat en el curs de la polémica ésser el mes capacitat i el mes sólidament preparat per a la tasca redregadora que necessita la nostra llengua literaria, i ésser mereixedor de la gran i definitiva autoritat que ara frueix, ans mes aviat per altres consideracions d'ordre teóric que em sug- gereix el concepte personal que tinc format de la funció de la gramática preceptiva en la vida de la llengua. Potser no co- incidiré sempre, en Texposició d'aquestes consideracions, amb el criteri personal de Pompen Fabra; pero la vella i sincera amistat que amb ell m'uneix, no sois em dona el dret, sino que m 'imposa el deure d 'exposar obertament la meva opinió sobre certes qüestions fonamentals, per tal que Telogi que la seva espléndida tasca gramatical faci brollar de la meva ploma sigui net de la banalitat d'un vulgar compliment amical, i aleni tota la sinceritat de la meva devoció a la seva forta personalitat.
Dos son els factors essencials i d'actuació constan t que intervenen en la formació de la llengua literaria : els escriptors i el poblé. En aquells resideix el poder de la creació del llen- guatge; son la forga individualitzadora de la seva vida. En aquest jau la funció, la facultat de conservado i d'evolució del llenguatge; és la forga socialitzadora de la seva vida. Per emprar els termes de Vossler, direm que Fescriptor i el poblé representen els dos únics moments essencials en la vida d'una llengua. En el moment de néixer, de produir-se la llengua, és quelcom actiu i individual; és el moment del progrés absolut. En el moment d'acceptar i propagar la massa del poblé les creacions individuáis, la llengua és una activitat col-lectiva, basada, pero, en una pas- sivitat individual; és el moment del progrés reíatiu. En el primer moment la llengua és creació, és Estética; en el segon, és evolució, és Historia. Entre el primer i el segon moment pot haver-n'hi un altre : el de Tacceptació totalment passiva de les creacions individuáis per la massa. Aquest moment, pero, és precisament el punt mort, un moment que només existeix
144 bibliografía
teóricament, car en la vida de la Uengua només pot donar-se una passivitat parcial, no mai, pero, una pura passivitat.
Dones bé: l'intent teóric de donar realitat a aquest tercer moment, l'esforQ per a afermar aquest punt mort, que de vegades ve a interposar-se entre els dos moments essencials de la vida de la llengua, és precisament la tasca de la preceptiva gramatical, la qual tendeix per naturalesa a fixar, a prolongar, si mes no, el moment de passivitat, el punt mort, en la vida de la llengua. El treball del preceptista Iluita, dones, amb evident desavantatge contra la doble pressió de la forga de la creació individual i la forga de l'evolució coUectiva, constan ts en tota llengua viva. ¿Quina és la transcendencia práctica de l'obra de la gramática preceptiva?
De fet, la gran majoria de les Uengües literáries s'han format sense la intervenció de la preceptiva gramatical i amb l'únic concurs deis grans escriptors i la part mes selecta del poblé. El que ha fet la preceptiva gramatical — i aquest és el seu ofici propi — és reduir a formules i regles els resultats de la unificació sempre relativa, a la qual ja havia arribat la llengua en les obres deis escriptors de l'época mes brillan t de la literatura nacional. L'anticipació de la preceptiva gramatical a l'obra deis grans escriptors, sois pot teñir i ha tingut, efectivament, transcendencia práctica quan, com a la Franga del segle xvii, Tambient cultural está ja llargament preparat per rebre i acatar les normes pro- clamades pels legisladors grama ticals. La influencia de Malherbe en la llengua deis grans clássics franceses fou indubtablement grossa i decisiva; pero el que conegui bé aquella época té 1' ín- tima convicció que la llengua francesa, ádhuc sense Malherbe, hauria arribat, potser mes lentament, al mateix resultat amb l'únic concurs convergent deis grans escriptors d'aquell segle. L'autoritat de Malherbe no féu, en el fons, altra cosa que cor- roborar i estatuir les tendéncies deis escriptors, que convergien, per un felig concurs de diverses circumstáncies, a una sólida unificació del léxic i de les formes grama ticals. I no oblidem tampoc que Malherbe influí també com a escriptor, i que trobá un deixeble práctic de les seves doctrines en les admirables Uetres de Jean Guez de Balzac, i, finalment, que la seva acció, ajudada pels salons cortesans del seu temps, també s'exercí directament sobre la llengua parlada, de la qual fou en bona part reflex la llengua literaria de la Franga del segle xvii.
Pompen Fabra és el nostre Malherbe. Com aquest, també podría ésser anomenat «el tira deis mots i de les sil-labes». Ara, 90 que podem posar en dubte és que el segle xx cátala sigui equivalent al segle xvii francés, i que el quadro d'escriptors actuáis, i ádhuc possibles, de Catalunya, sigui comparable al magnífic esclat de la literatura francesa d'aquell temps. Vull dir, en altres páranles, que cal temer que l'admirable treball
bibliografía 145
de redre9ament emprés per Pompen Fabra no sigui correspost per una literatura catalana clássica i mundial, i que li manqui la base vital de les obres de grans escriptors que intuitivament, i no per un esforg violent de disciplina, convergeixin al mateix criteri ultrapurista del nostre legislador gramatical. Malherbe combate la caótica Uengua francesa del segle xvi, tan devota de les varietats dialectals, i consagra bona part deis seus esfor90s a desitalianitzar la Uengua literaria, així com ara, entre nos- altres, Pompen Fabra combat la caótica Uengua catalana del segle XIX, camp de batalla de tots els dialectes, i adrega el seu esforg mes intens a l'obra de la descastellanització del nostre idioma. La semblan9a de la posició d'ambdós gramátics és innegable : la diferencia está en l'ambient cultural i literari.
Donades aqüestes circumstáncies del nostre ambient cultural i literari, ens podem preguntar quin será l'esdevenidor de Tadmi- rable obra reformadora de Pompen Fabra. Hem vist quant difícil i compromesa és la tasca del preceptista gramatical, sota la doble pressió de la for9a de creació individual deis escriptors, i de la forga d'evolució coLlectiva de la massa. L'esfera d'acció en la qual opera el legislador d'una Uengua — sobretot en el cas de no poder operar sobre una gran literatura de valor defi- nitiva — és així en extrem reduida. Les normes que ell gosi formular després d'un laboríos tanteig, no son mes que un expe- riment exposat a totes les contingéncies inherents a qualsevol intent d'endevinació de la trajectória que prendran en l'esde- venidor les f orces de la Uengua literaria en l'obra deis escriptors genials i en l'ambient, en el gust general de la part mes selecta de la massa. I aquesta inseguretat és, en realitat, independent de la rao o de la no-raó que pugui teñir el preceptista; és inde- pendent de la forga de la lógica amb qué ell proposa les seves conclusions i tracta d'imposar les seves solucions ais delicats problemes de la sensibilitat lingüística.
Els grans gramátics, els gramátics de raga, com Malherbe, com Pompen Fabra, son generalment esperits armats d'una potencia lógica formidable. En el nostre gran gramátic admira la insuperable mestria amb qué maneja tots els recursos de la dialéctica en la defensa de les seves solucions. Pompen Fabra és una mentalitat de bella i ferma estructura geométrica; una mentalitat de nissaga francesa. Un cop assentades les premisses, treu la conseqüéncia amb la precisió i la seguretat amb qué tra- garía Túnica recta que manques a un triangle. L'únic discutible son, de vegades, les premisses. I aquesta impecabilitat lógica deis raonaments de Pompen Fabra és potser llur mateix defecte. La irrefutabilitat d'un bell argument d'un gramátic no implica, efectivament, la definitiva acceptació de la conclusió en la vida de la Uengua, car en aquest cas la lógica opera en un camp (en el de la Uengua), on, el mateix si la considerem com a creació
146 bibliografía
que com a evolució, dominen la fantasía, el sentiment, l'asso- ciació d'idees, l'analogia, és a dir, la intuido en totes les seves múltiples manifestacions, totes les forces de l'esperít menys la lógica. Així, dones, l'esfera d'acció de la preceptiva gramatical és no sois en extrem reduida, ans encara extraordináriament compromesa i exposada a greus errors de perspectiva. Per tant, en la Gramática preceptiva no hi ha própiament lloc mes que per a un sol mestre, el mes apte, el mes preparat.
No son molts gramátics definidors 90 que ens cal desitjar, sino molts i forts escriptors assessorats per una única autoritat gramatical. No hi ha res mes inútil ni mes pertorbador que les discussions sobre els problemes práctics de la Gramática en nom de la pura rao, car potser la solució lógicament millor será la que no triomfará en l'esdevenidor de la llengua. Ara com ara, han triomfat les solucions de Pompen Fabra. No oblidem, pero, que aquest triomf, plenament merescut, és, en realitat, una manifestado de bella disciplina en la majoria deis que escrivim en cátala. Pero, qui respon del manteniment d'aquesta dis- ciplina en Tesdevenidor? El que hem de desitjar és que aquesta disciplina faci lloc a una coincidencia espontánia entre el criteri del preceptista i les tendéncies mateixes deis escriptors i de También t, la qual cosa no pot esdevenir-se sino en una época de mes sólida cultura intel-lectual que la que té avui la nostra térra.
I ara, parlan t concretament del Ilibre en el qual Pompeu Fabra ha recollit la primera serie de les seves Converses filológiques, gosaré afirmar que la tasca de l'eminent filóleg pot considerar- se, en una gran part, com a definitiva i assegurada per sempre mes. En el punt concret de la castellanització, vici en qué s'han traduit la majoria de les manifestacions de la degenerado de la nostra llengua, podem dividir els castellanismes en tres graus, segons llur gravetat. És imperdonable dir i escriure «dones» en sentit causal, «ditxós», «puesto», «garganta», etc. (tercer grau). No és ja tan imperdonable dir i escriure «tonelada», «aclara- tori», «mai» sense la partícula negativa al darrera, «corrent» i «costum» com a masculins, etc. (segon grau). I, finalment, és perdonable, i ádhuc defensable, dir i escriure «pensar en fer tal cosa», en compte de <9ensar a...», «al» amb infinitiu en compte de «en», «viuda» en compte de «vídua», «lo millor» en compte de «el milloD), etc. (primer grau). Dones bé : Uevat d'una part deis castellanismes de segon grau i de tots els de primer grau que poden seguir encara en el terreny de la discussió, Pompeu Fabra pot vanar-se d 'ha ver escombra t definitivament, i amb l'aprovació unánime de tots els catalans, tots els castellanismes mes greus i enlletgidors de la nostra llengua. I aquest bell triomf rha obtingut sabent servar sempre en la discussió aquell bon sentit realista, aquell seny ponderador, aquella intuido de
bibliografía 147
l'esperit íntim de la llengua, que l'han salva t de caure peí pendent de la fantasía i de Tidealisme teoritzador per on han relliscat i s'han perdut tants de gramátics erigí ts en legísladors de la llengua. Pompen Fabra está ben penetrat d'aquella verítat que formula GuíUem de Humboldt en una frase admirable : «La llengua no és cap Obra (Ergon), sino una Activitat (Energeia)». I per aixó Pompen Fabra sap posar al marge de gran nombre de les seves solucions l'interrogant discret del vertader savi, aquest interrogant que en poques matéries és tan necessari com en la de la llengua subjecta en tot moment a l'energia trans- formadora de la creació i de Tevolució. — M. de Montoliu.
Glossaire des fatois de la Suisse romande, elaboré avec le con- cours de nombreux auxiliaires et rédigé par L. Gauchat, professeur á TUniversité de Zurich, J. Jeanjaquet, profes- seur a l'Université de Neuchátel, E. Tappolet, professeur á rUniversité de Bale, avec la coUaboration d'E. Muret, pro- fesseur a rUniversité de Genéve; i®^ fascicule, 64 pages. Prix de chaqué fascicule, 6 francs; Neuchátel, V. Attinger, 1924.
C'est avec la plus grande émotion que nous feuilletons le premier fascicule du Glossaire dont . le burean a été le foyer du Diccionari general de la llengua catalana et des études de Philo- logie romane de la Catalogue.
Le Glossaire des Patois de la Suisse romande est un re ve réalisé.
Le bel exemple donné par Vldiotikon des patois de la Suisse allemande fit naitre le désir de creer une oeuvre analogue pour les cantons romands. Leurs dialectes, en effet, ne le cédent en ríen á ceux de la Suisse alémanique. Au contraire, ils con- tiennent encoré plus de ees mystérieuses survivances des lan- gues de peuples qui ont habité nos Alpes dans les temps pré- historiques. A l'aide de ees débris, dont les uns ont été iden- tifiés avec des mots celtiques et dont les autres ne sont pas en- coré attribuables á un groupe linguistique determiné, il sera plus tard possible d'élucider maint point de notre préhistoire.
A rintérét non seulement philologique, mais historique dans le meilleur sens du mot, vient se joindre Tintérét patrio- tique. On peut diré qu'á l'exclusion du Jura bernois, qui se rat tache au groupe des patois franc-comtois, la Suisse romande a eu une fois une langue á elle, telle qu'elle n'existe nuUe part ailleurs. Cette langue, qui était vraiment de chez nous, la Suisse est en train de la perdre. Le franjáis de París a envahi nos vallons et la supplante partout. Nous n'aurons garde de nous répandre á ce sujet en plaintes vaines, car c'est lá une nécessité économique imposée par les circonstances, et il serait pueril de nier les avantages de cette transformation. Mais la disparition
148 bibliografía
rapide de cette langue nous impose le devoir d'en recueillir pieu- sement les demiers témoignages.
Le mérite d'avoir congu le plan de ce Glossaire, et d'avoir pris rinitiative de sa réalisation, revient a Louis Gauchat. A peine en possession de son grade de docteur, encouragé par l'émi- nent romaniste H. Morf, qui l'avait initié a l'étude des patois, 11 chercha des concours pour exécuter son projet. Aprés plu- sieurs années de démarches infructueuses, il réussit a obtenir l'appui des cantons romands et de la Confédération, seuls capa- bles de foumir la base financiére sans laquelle rien ne pouvait étre entrepris. C'était en 1898.
La conférence intercantonale qui s'occupa des voies et moyens propres á réaliser le Glossaire des patois confia a trois groupes de personnes la responsabilité de l'enterprise:
Le Comité de Rédaction, dirige par Gauchat, qui fit appel au concours de deux jeunes linguistes de talent, Jules Jean- jaquet et Emest Tappolet. La nécessité d'une enquéte spéciale sur les noms de lieux et de famille romands ayant été reconnue, Emest Muret en fut nommé directeur.
La Commission philologique, composée de six membres, qui est chargée de suivre la marche des travaux et d'examiner avec la Rédaction les problémes d'ordre scientifique et technique.
La Commission administrative, formée des Chefs des Dé- partements de l'Instruction publique des six cantons romands, sous la présidence de celui de Neuchátel. Cette Commission est Tautorité directrice, á laquelle incombe le soin des questions administratives et finan ciéres.
Aprés avoir briévement indiqué l'origine et Torganisation de Tentreprise, disons ce que sera le Glossaire.
Le Glossaire embrasse les patois de tout le territoire suisse de langue frangaise, de Tancien évéché de Bale jusqu'á la Noble Contrée de Sierre et de la pastorale Gruyere jusqu'aux appro- ches du Mont Saléve. Outre le lexique complet des patois vivants, il contiendra les formes anciennes et les mots tombés en dé- suétude, puis les mots d 'archives et les termes du frangais pro- vincial et argotique, enfin, dans une large mesure, les noms de lieux, de famille et de personnes. Outre les mots propre- ment dits, il recueillera la phraséologie patoise et une foule de locutions, de dictons et de proverbes.
De chaqué mot de quelque importance le Glossaire essaiera de reconstituer l'historique et, sil est possible, d'indiquer l'éty- mologie. De chaqué objet, habitude ou croyance, caractéris- tique pour le pays romand, il aura soin de donner au lecteur une idee exacte et d'en rechercher l'histoire. Des illustrations rendront le texte plus clair et plus vi van t.
Parmi les ouvrages de dialectologie, le Glossaire mérite á plusieurs égards l'attention particuliére du lecteur.
bibliografía 149
Jamáis oeuvre lexicographique, embrassant les parlers d'une región déterminée, n'a été préparée et organisée avec autant de sollicitude que le présent Glossaire. Aidés de nombreux auxiliaires, quatre philologues suisses, connus par leurs travaux scientifiques, ont consacré, depuis un quart de siécle, le meilleur de leurs forces á recueillir et á classer, á comparer et k analyser la masse enorme de matériaux que des enquétes systématiques et perseverantes ont accumulés d'année en année dans le burean du Glossaire.
Le lexique d'aucun groupe de patois n'á été exploré avec une méthode plus rigoureuse et plus raffinée, permettant mieux que tout autre systéme d'investigation employé jusqu'á présent de faire sortir du cerveau des patoisants la totalité de leur trésor linguistique. Aussi la richesse du Glossaire a-t-elle de quoi surprendre le linguiste le plus experimenté.
Aucun dictionnaire dialectal n'a pu bénéficier dans une mesure aussi considerable que le Glossaire de la collaboration intelligente de nombreux correspondan ts, amoureux de leur langue, autant que de leur pays. Que de zéle déployé, pendan t vingt- cinq ans, a Tintention de cette oeuvre vraiment nationale!
Jamáis, enfin, un dictionnaire regional n'a décrit le langage d'un coin de terre aussi différencié que le pays romand : di ver- sité topographique, économique, sociale. A la vie rurale de la plaine s'oppose, a la mon tagne, l'exploitation alpestre. Sur xme grande partie du territoire, les habitants sont á la fois agri- culteurs et vignerons. Aux travaux usuels d'un village agricole viennent se joindre, selon les régions, la culture du chanvre et la fabrica tion de la toile, la chasse et la peche, sans oubli^r l'irri- gation artificielle par les bisses du Valais. II est évident que chaqué domaine d'activité apporte un nouveau contingent de termes techniques intéressants.
Le Glossaire romand n'est pas sans devancier. Ce que fut le dictionnaire du chanoine lucernois Stalder (1757-1833) pour Vldiotikon de la Suisse allemande, celui de son contemporain Bridel (1757-1845), pasteur vaudois, le devint pour le Glossaire de la Suisse frangaise : la pierre d'angle. II s'agissait d'élever l'oeuvre de Bridel a la hauteur de l'état actuel de la science.
Rien ne fait mieux ressortir le progrés éclatant que cons- titue le Glossaire sur son prédécesseur qu'une comparaison entre ees deux ouvrages que separe l'espace d'un siécle. L'oeuvre de Bridel, remarquable pour son époque, trahit a chaqué page l'in- suffisance de la méthode par ses graphies approximatives et contradictoires, par la locaHsation défectueuse de ses mots et de ses formes, par l'inégalité géographique de sa documenta- tion, sans parler de la celtomanie, dont l'auteur était hanté, et qui depare la partie étymologique de son ouvrage méritoire.
Gráce au prodigieux essor qu'ont pris depuis Bridel les
150 bibliografía
études linguistiques, le Glossaire a pu éviter les imperfections et les erreurs de son devancier. Au lieu des 8000 mots de Bridel il en offrira plus de 50,000, et a une quarantaine de lieux de provenance chez Bridel, il peut opposer plus de 200 localités, situées dans toutes les parties du pays, qui lui ont fourni des formes patoises phonétiquement transcrites, sans parler d'une quantité de régions sur lesquelies il est informé d'une fa^on plus sommaire. Gráce a cette documentation infiniment plus súre et plus étendue, le Glossaire pourra déterminer, souvent á Taide de petites cartes, Textension géographique des principaux types de mots et indiquer les nuances múltiples des significations et des emplois.
Cependant, le Glossaire n'est pas une ceuvre purement phi- lologique, il sera, au contraire, accessible au grand public. On y trouvera retracées, a propos de tel ou tel mot, les conditions particuliéres de la civilisation romande : habitation, nourriture, véteménts, occupations rurales, etc. Par ses définitions et par ses descriptions des choses du passé, le Glossaire rendra d'inap- préciables services aux études historiques, archéologiques, géo- graphiques, juridiques, etc. II sera le complément indispensable des grands dictionnaires des langues du moyen age, Ducange et Godefroy, Raynouard et Lévy. Le folkloriste et le naturaliste le consulteront aussi avec profit.
Ce n'est pas une vaine curiosité qui nos pousse á nous en- quérir des múltiples varietés du langage. Notre parole, c'est nous-mémes; et les destinées des langues reflétent les destinées du pays oú nous vivons. Ainsi compris, le Glossaire des patoüs de la Suisse romande, ceuvre a la fois scientifique et nationale, sera un monument de la pensée et de la civilisation helvétiques.
,5*
CRÓNICA
Durant la primera setmana del mes d'octubre de l'any passat, el pro- fessor J. Jud, de la Universitat de Zuric, dona, a l'Institut d'Estudis Cata- lans, una serie de sis conferencies metódicament molt interessants, sobre «Els treballs preparatoris de 1' Atlas lingüístic d'Itáliai elsproblemes lingüís- tics i histórico-culturals que suscita aquesta obra. Reconstrucció d'antics dialectes céltics a base de l'element céltic existent en els dialectes actuáis. Metodologia en els estudis de Toponimia i l'element léxic introduit per l'Església en les Uengües romániques.» Les conferencies del Prof. lud, que compta entre els seus deixebles els joves romanistes catalans, han influit intensament en la direcció deis nostres estudis.
L'actiu coMaborador J. Amades ha fet donació a les Oficines Léxico- gráfiques de tres rics vocabularis : Vocabulari del passamaner, del calcinar i del paraigüer, i d'un Recull deis termes del llenguatge vulgar barceloni.
El Sr. Antoni Bergós, un deis coMaboradors mes laboriosos, ha fet do- nació d'un refranyer lleidatá que conté mes de cinc mil refranys.
El Sr. Ángel Canelles ha trames una coMecció de mots que no figuren en el Diccionari Ortografió.
La coMecció de léxic del cátala ha augmentat considerablement. Es pot dir que el léxic de tots els textos de cátala antic fins ara publicats ha estat extret. Una vegada publicat el Diccionari Aguiló, es podrá co- men9ar la publicació del tresor de la llengua catalana medieval.
Ben aviat es publicará el primer fascicle del Diccionari de la llengua literaria, la redacció del qual avan9a rápidament. La redacció de la lle- tra c está ja acabada.
S'han publicat els tres primers volums de V Atlas lingüisiic de Cata" lunya, que comprenen les Uetres a i b i part de la c, i el Report deis treballs fets per l'oficina de toponimia i onomástica durant el bienni de 1922-1923.
En un deis vinents números publiccirem un interessant treball, del Dr. Paul Aebischer, titulat Études d'onomastique et de toponymie catalanes.
i
i
BUTLLETI
DE
dialectología catalana
PUBLICAT PER LES OFICINES DEL
DICCIONARI GENERAL DE LA LLENGUA CATALANA
XII
BARCELONA
INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS
PALAU DE LA DIPUTACIÓ
MCMXXIV
//'
INDEX
Págs.
J. Amades i E. Roig, Vocabulari de l'Art de la nave-
gació i la pesca. (Il-lUvStracions d'E. Roig.) . . . . 1-116
<'
.y
Impremta de la Casa Provincial de Caritat : Montalegre, 5 : Barcelona
Vocabulan de VAñ de la navegado i de la pesca, per J. Amades i E. RoiG. (Il-lustracions d'E. Roig.)
Abartrell, m. : Corda que fixa l'antena a l'arbre perqué es mantingui ben fixa i no es de- canti. Hi ha ocasions en qué en lloc d'una corda se n'usen dues, i llavors reben el nom de ahartrells. (Sant Pol, Mataró.)
Abatiment, m. : Decantament que pren Tembarcació, quan navega amb fort vent, per efecte del topament d'aquest amb les veles. (Barceloneta.)
Abatir-se, V. : Decantar-se l'em- barcació, quan navega, per efecte del vent. (Barceloneta.)
Abocar-se, v. : Tombar-se la barca, están t en el mar, i so- frir, en conseqüéncia, un serios accident. (Costes de Lie van t i de Ponent.)
Aboiar, V. : Deixar anar una cosa per Taigua : una corda, una fusta, un peix que s'es- capi. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Abordar, v. : Ensopegar, dues embarcacions, peí costat; es- cometre una embarcado a una altra peí costat. (Cata- lunya, Balears, Valencia.)
Abracadera, f. : Pega de ferro que per la part exterior de la
But. de Dialec.
proa de la barca reforja la fusta. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Abrotonar-se, V. : Sin. de Aba- tir-se. (Barceloneta.)
AcoMPANYANT, m. : Cronometre de gran precisió que porten les embarcacions, per fer els cálculs astronómics. (Barce- loneta.)
AcoNiLLAR, V. : Remar fent en- trar i sortir els rems de dintre l'aigua, mantenint-los comple- tament rectes i sense fer-hi cap moviment endavant ni endarrera. (Barceloneta.)
AcoRAgAT (cuirassat), m. : Vai- xell de guerra el buc del qual está protegit per una cuirassa de ferro.
Acústica, f. : Vela completa- ment trapezoidal. (Barcelone- ta.)
Aferrar, v. : Plegar les veles per desar-les. (Barceloneta.)
Aferraveles, m. : Sin. de Ple- gador. (Barceloneta.)
Afogament, m. : La part de l'ar- bre d'una barca mitjana que va atacada amb la coberta. (Blanes.)
Agregat, m. : Pilot que sol viat- jar a bord de les embarca- cions mercants per fer prác-
J. AMADES I E. ROIG
tiques de navegació, al qual es teñen les mateixes conside- racions que ais oficiáis, pero sense pagament de cap mena. (Cat., Bal., Val.)
Aguantar-se proa a vent, V. : Estar en fatxa. (Blanes.)
Aguió, m. : La porció d'un rem de secció quadrangular que hi ha entre la maneta i la part cilindrica immediata a la pala. A l'extrem de Taguió va l'es- trop, amb el qual s'enfila el rem a l'escálam en l'acció de vogar. (Blanes.)
Agulla, f. : Pega de ferro del timó que té la forma d'una agulla i que serveix per a ajun- tar-lo a la barca amb la feme- 11a. (Sant Pol, Mataró, Badalo- na, Barceloneta.)
Agulla náutica, f. : Brúixola marina. (Cat., Bal., Val.)
Agullot, m. : Pega igual que r agulla, pero mes grossa i per a l'ús d'embarcacions de gran port. (Costes de Llevan t i de Ponent.)
AiGUA, f. : Lloc de l'embarcació per on filtra l'aigua de mar per efecte de mal calafateig o avaria. Quan en una em- barcado es filtra aigua per tres Uocs diferents, es diu que «es teñen tres aigües a la barca.» (Barceloneta.)
Aigua viva, f. : Aigua que tras- pua per les taules del buc. (Barceloneta.)
Aigua xifla, f. : Aigua viva. (Barceloneta.)
AiXA BUixí, í : Aixa, usada en les mestrances, que consta d'un manee arquejat, terminat su- periorment amb una mena de culata de fusell on va ferma- da una fulla t alian t, plana i
Ueugerament arquejada. Ser- veix per ais mateixos afers- que l'aixa corrent.
Aix DE GUIA, m. : Combinació que resulta de lligar dos nusos l'un amb l'altre. (Cat., Bal., Val.)
AixiCAR, V. : Treure, mitjangant bombes, l'aigua que ha entrat dintre el buc. (Cat., Bal., Val.)
AixOL, m. : Petita aixa de ferro que es porta a bord per a dife- rents usos. (Costa de Llevant, Barceloneta.)
AjAjA, m. : Sin. de Arjau. (A1- guer.)
Al, f. : Vela en forma d'ala que en dies de gran ventada es posa ais costats de l'embar- cació. Recull molt vent, im- primint una sensible rapidesa a la marxa. (Cat., Bal., Val.)
Ala de mosca, f. : Moviment i plegat especial que fan els pescadors amb la vela quan el vent bufa de mitja popa. (Cadaqués, Roses, Blanes, Sant Pol.)
Ala de pebrot, f. : Sin. de Ala de mosca. (Mataró.)
Alambre, m. : Corda que, en les platges on hi ha torn mecánic per a treure les barques, subs- titueix el palanquí. (Vilano va.)
Al^acavall, m. : Sin. de Ca- mell. (Cat., Bal., Val.)
Alcásser, m. : Part de la co- berta que va de l'arbre mes- tre fins a la proa. (Cat., Bal., Val.)
Alegrar, v. : Afluixar un cap que per estar massa tivant pe- rilla de trencar-se. (Barcelo- neta.)
Alegría, f. : Llum o obertura d'una escotilla, bodega, etc. (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
Aleta, f. : Quadema mes im- mediata a la popa. (Cat., Bal., Val.)
Algordo, m. : Sin. de Alto-
BRODO.
Almedinaire, m. : Sin. de Ra-
GER.
Altobrodo, m. : i. Embarca- do de gran port i molt tonat- ge. 2. La fastuositat i am- pul-lositat : així es diu «una persona d'altobrodo» per sig- nificar que es tracta d'una persona de significació. És usat també en llenguatge ordi- nari de la gent no pescadora. (Cat., Bal., Val.)
Allunament, m. : Part de la caiguda de popa d una vela, que passa d'una recta tirada de puny a puny. (Cat., Bal., Val.)
Amagar homes! : Crit llan9at peí patró de barca de petit port, recomanant ais tripulants que abandonin la coberta per refu- giar-se en la bodega quan veu venir algún peix molt gros i pe- rillos que podria atacar l'em- barcació i posar en perill la vida d'alguns homes. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
Amant, m. : Corda que forma part de Taparell d'hissar Tan- tena d'una embarcado de pes- ca. L'un extrem va Iligat a l'antena, i l'altre extrem al bussell superior de l'aparell. (Blanes.)
Amant i apárele, m. : Combina- do de cordes i bussells que s'aplica a les plumes d'algar pesos en les barques de mit- jana, i que fa l'ofici de grúa. (Cat., Bal., Val.)
Amantillo, m. : Aparell que consta d'un bussell petit, fer-
mat a la galeta de l'arbre d'una barca, i una corda per a his- sar. És un aparell, auxiliar del floc, que usen moltes barques pescadores per fer mes camí en jorns en qué el vent és favo- rable. (Blanes.)
Amarra, f. : Tota corda o cap que Higa una embarcado a térra. (Cat., Bal., Val.)
Amarrador, m. : Gent especial de térra que es dedica a l'ofici d'amarrar embarcacions. (Cat., Bal., Val.)
Amarrar, v. : Lligar o fermar una embarcado a un punt ferm de térra. (Cat., Bal., Val.)
Ambo, m. : i. Taula de fusta que corre de proa a popa i que forma part del forro d'una barca de palangre. Resta en- tre el bocal i els ambons de proa i popa. (Blanes.) 2. Ren- glera de forats que hi ha al llarg de la buguera d'una bar- ca. Serveixen per a escórrer l'aigua que es fica en els cor- redor s pels cops de mar, i la que deixen escórrer les xarxes en ésser llevades xopes.
Ambo de popa, m. : Pega de fusta que forma part del forro d'una barca de palangre. Es- tá situada entre el centre de l'embarcació i la popa, i late- ralment entre l'arrambá d'es- coba i Tambó. (Blanes.)
Ambo de proa, m. : Pega de fusta que forma part del forro d'una barca de palangre. Es- tá situada entre el centre de l'embarcació i la proa, i la- teralment entre Tambó i l'ar- rambá d'escoba. (Blanes.)
Ambons amb puntera, m. pl.: Taules de fusta que formen part del forro d'un bussi. Es
J. AMADES I E. ROIG
diferencien deis altres perqué llurs extremitats no van in- serides en les rodes de proa i popa, sino que acaben apri- mant-se entremig de les tau- les, 90 és, abans d'arribar ais extrems de l'embarcació. (Bla- nes.)
Ambonar, V. : Arranjar i adobar la part alta de l'embarcació, la coberta o l'orla. (Costa de Lie van t.)
Amollar, v. : Afluixar i deixar anar la vela fins que tingui el moviment necessari per a pren- dre el vent com cal. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Amorrar-se, V. : Clavar-se la barca a la sorra per la proa, quan es treu del mar, per efec- te d'una mala maniobra, o en- callar, navegant, en un escuU o banc de sorra; quedant de- cantada l'embarcació amb la proa avall. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Ampuguera o Ampulguera, f. : Entreteixit que es fa amb els caps de corda per unir-los sense fer ñus ni Iligada. Hi ha am- puguera llarga, que és quan el teixit queda una mica bast, i ampuguera rodona, que és quan el teixit és tan perfecte que no s 'arriba a conéixer el lloc per on s'ha fet l'afegidura. (Cat., Bal., Val.)
Amura, f. : i. Corda amb qué es Higa a la proa el trinquet, la vela major i la messana.
2. Corda de vela en general.
3. Mesura de la ñau en el punt que determina la quarta part de l'eslora i de sa major llar- gária per la part de fora, comp- tant des de la proa. (Bla- nes.)
Amurada, f . : Interior d'una ñau. (Blanes.)
Amurat, -ADA, adj. : Es diu de les embarcacions quan van de- cantades per efecte d'abati- ment. (Cat., Bal., Val.)
Anar a la bona, v. : Portar les veles rectes en direcció a la proa. (Cat., Bal., Val.)
Anar a la bruta, v. : Portar la vela mal plegada i sense ordre. (Costa de Ponent.)
Anar a la cía, v. : Vogar de cara a proa, o sia de cara al lloc on es va. (Cadaqués, Roses, L'Escala.)
Anar a la gareta, v. : Anar a fons, naufragar. (Mataró.)
Anar a la mala, v. : Decantar-se la vela per efecte del vent, no podent mantenir-la absoluta- ment a la bona, i adoptar una posició un xic inclinada en re- lació amb la proa. (Cat., Bal., Val.)
Anar a la vaga, v. : Vogar de cara a popa, o sia d'esquena al lloc on es va. (Cadaqués, Roses, L'Escala.)
Anar a l'orsa, v. : Sin. de Or- SAR. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Anar a pico, v. : Naufragar una embarcado, enfonsar-se. (Cat., Bal., Val.)
Anar a popa, v. : Navegar amb un vent molt favorable. (Cat., Bal., Val.)
Anar a rumbo, v. : Man teñir el timó amb la pala completa- ment perpendicular a la proa de l'embarcació. (Cat., Bal., Val.)
Anar de carenes al cel, v.: Anar de carenes per amunt. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
Anar de carenes al sol, V.: Anar de carenes per avall. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Anar de carenes per amunt, V. : I. Anar, una embarcado, a fons. 2. Quedar, una embarca- do, del tot capgirada. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Anar de prima, v. : Sortir cap al tard a pescar. (Blanes.)
Anar de puja, v. : Navegar mar endins quan les circumstáncies son molt favorables. (Costa de Ponent.)
Anar en mar, v. : Anar a pescar o sortir amb les embarcacions en direcció a la mar. (Cat., Bal., Val.)
Anar llamat, v. : Portar la vela ben plegada i conreada. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Anar per en térra, v. : Dirigir- se amb Tembarcació cap a tér- ra. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Anar plena, v. : Estar, la vela, inflada peí vent en tota la seva plenitud. (Costa de Lle- vant.)
Anar valenta, v. : Aplicat a una embarcado, navegar amb mol- ta rapidesa mitjangant un vent molt favorable. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Anca, f. : Quaderna mes im- mediata a la proa. (Cat., Bal., Val.)
Ancada, f. : Conjunt de qua- dernes d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Anclar, v. : Fixar una embar- cado en el fons mitjangant ancores Uigades amb cade- nes, fent que quedi segura i no estigui a la mercé del cor- rent. (Cat., Bal., Val.)
Ancora, f . : Grossa pe^a de ferro que es clava al llot del fons de l'aigua a Tobjecte de fixar les embarcacions. (Cat., Bal., Val.)
Andana, f. : Costat del buc d'una embarcado per la part exterior. (Cat., Bal., Val.)
Andanada, f. : Onada. (Blanes.)
Andanar, V. : Disposar i apa- rellar una embarcado per em- prendre la navegado. (Cat., Bal., Val.)
Andarabell, m. : Corda que es posa per estendre roba o per a la seguretat de la tripulació en casos de perill. (Barcelo- neta.)
Anell, m. : Lligament format per una enfilada de boles de fusta, a tall de collar de ma- reperles, i que Higa l'estrop que aguanta Tan tena d'una barca de mitjana i l'extrem deis amants a l'arbre mestre del bastiment. (Blanes.)
Anginya, f. : Corda que Higa la pena i el car. (Cat., Bal., Val.)
Anima, f. : Fil que passa per dintre la vela de les barques pescadores i que serveix per a tivar-la mes o menys. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Antena, f. : Verga que sosté la vela en les barques pescadores i de mitjana. Es compon de dues peces : el car, que és la de proa, i la pena, la de popa. (Cat., Bal., Val.)
Apagapenol, m. : Corda em- prada per apagar les veles. (Cat., Bal., Val.)
Apagar, v. : Plegar les veles al vent. (Cat., Bal., Val.)
ApAGAVELES, m. : Sin. de Apa- gapenol. (Cat., Bal., Val.)
J. AMADES I E, ROIG
Aparell, m. : i. Tota combinado feta amb cordes i bussells que té per objecte el desenrotUa- ment d'un máximum de for9a amb un mínimum d'esforg. (Cat., Bal., Val.) 2. Conjunt de cordes, veles i bussells de tota embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Aparell cangreu, m. : Aparell que porta les vergues de les veles en direcció de babord a estribord. (Cat., Bal., Val.)
Aparell de pescador, m. : ¿li- gada especial que es fa amb les ancores quan es llancen al fons. (Cat., Bal., Val.)
Aparell llatí, m. : Aparell amb veles Uatines. (Cat., Bal., Val.)
Aparell rodó, m. : Aparell amb les vergues de les veles en direcció de popa a proa. (Cat., Bal, Val.)
Aparellar, V. : Disposar i ar- ranjar una embarcado i pre- parar-la per a la navegado mes favorable. (Cat., Bal., Val.)
Aparellet, m. : Bussell posat en la part alta del pal en les bar- ques pescadores i de mitjana, que s'usa per canviar l'antena de mura. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Apóstols, m. pl. : i. Greses for- mades peí bauprés per al mi- Uor assentament de les cordes. (Cat., Bal., Val.) 2. Peca de fusta fermada en la part su- perior de la contraroda d'un gran veler. És una pe9a re- for9adora que té fermat el jaient. (Blanes.)
Aquartelar, V. : Ca^ar Tescota per bario vent. (Cat., Bal., Val.)
Aranya, f. : Conjunt de cordes primes que surten de diferents llocs i van a coincidir en un mateix punt. (Cat., Bal., Val.)
Aqüestes cordes Iliguen els vents del bótalo i de la bota- fora d'una barca de mitjana a r amura de proa i de popa, respectivament. (Blanes.)
Arbolada, f. : Conjunt de país, cordes i veles d'una embarca- do. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Arborá, f. : Banc del mig d'una embarcado, degudament refor- 9a t, on es recolza l'arbre o pal que es ferma amb la clau. (Bla- nes.)
Arborada, f.: Sin. de Arbolada.
Arboraire, m. : Quart carree deis tripulants de les barques de pesca. És el que s'encarrega especialment de tot el que es relaciona amb l'arbre. (Sant Pol, Pineda, Mataró.)
Arborar, V. : i. Proveir la barca de veles, cordes i tot el que cal per a practicar les ma- niobres. El proveíment d'a- questa part de la barca, quan es construeix, va a carree del veler. 2. Els pescadors usen la páranla arborar en el sentit de posar el pal a la barca. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Arbre, m. : El pal d'una embar- cació de vela Uatina. Va inse- rit al mig de l'embarcació, un xic tirat endavant. La part inferior, que és la mes ampia, s'engalta, mitjan9ant la met- xa, en la paramóla; i la superior té un eixamplament, termina t amb una galeta i una granera, on encaixa una roda de bussell. (Blanes.)
Arbre mestre, m. : Sin. de Pal MAjOR. (Cat., Bal.)
Arca, f. : Sin. de Camell. (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
Arcada, f. : Departament de la bodega. (Cat., Bal.)
Arga, f. : Aparell per a treure grans embarcacions en térra. Consta d'un muntant consti- tuit per uns bastiments ver- ticals anomenats cuixes, units per unes peces transversals anomenades soles.
Argolla, f. : Anella del ferro o ruixó de pescador per on aquest s'agafa. (Barceloneta.)
Arguenell, s. : i. Aparell de fus- ta amb una cavitat en la part superior, on encaixa una roda de bussell, i una altra en la inferior, que es fa encaixar en la roda de popa d'una embar- cació. Serveix per a passar caps i, així, facilitar l'afer de llevar les xarxes. 2. Gabieta. (Blanes.)
Argueneu, m. : Argolla de Tan- cora o ruixó. (Cat., Bal., Val.)
Arjau, m. : Maneta del timó que serveix per a bellugar i dirigir aquest en les embarcacions pe- tites i de poc port. (Costes de Llevant i de Ponent, Blanes.)
Armador, m. : L'home que es dedica a l'explotació d'embar- cacions mercants i de pas- satge. (Cat., Bal., Val.)
Arraigada, f. : Corda que ferma les cofes ais obencs. (Cat., Bal., Val.)
Arrambá d 'escoba, f. : Taula del forro exterior d'una bar- ca de palangre. Está situada entre la parala i els ambons de proa i popa. (Blanes.)
Arran d'escua, m. : Taula del buc de la barca que va po- sada arran de l'escua, anome- nada també sohrepalai. (Ro- ses, L'Escala, Sant Pol.)
Arrastracul, f. : Vela petita
que es posa per sota la bota- vara i arran de la coberta per millor aprofitar el vent. (Cat., Bal., Val.)
Arrebossar, V. : Plegar i reduir la vela mitjangant els hissos. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Arrees, f. pl. : Les tres cordes que, formant aparell, surten d'un bussell. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Arrencada, f. : Iniciament de la marxa d'una embarcado quan ha estat parada. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Arriar, v. : Afluixar una corda o una vela. (Cat., Bal., Val.)
Arriar en banda, : Afluixar una corda en absolut. (Cat., Bal., Val.)
Arribada, f. : Navegar d'arriba- da equival a arribar. (Cat., Bal., Val.)
Arribar, v. : Deixar portar l'em- barcació peí vent cap a un Uoc on el patró o capitá no desitja anar. (Cat., Bal., Val.)
Arrigau, m. : Sin. de Ringau (Mataró.)
Arrufat, -ADA, adj. : Embarca- do que per defecte de cons- trucció o per algún accident ha pres rufa. (Cat., Bal., Val.)
Arruma, f. : Departament o cambra de la bodega. (Cat., Bal.)
Arrumar, v. : Estibar i col-locar cárrega en les bodegues. (Cat., Bal.)
Aseó, m. : Llum posat al cap- damunt del pal major, amb el qual es fan senyals. (Bar- celona.)
As DE guia, m. : Sin. de Aix de
GUIA.
Aspa de Sant Andreu, f . : Com-
8
J. AMADES I E. ROIG
binado de dues escotes en el puny d'una vela per a poder-la tivar amb mes for9a. (Barce- loneta.)
Aspes, f. pl. : País llargs, sem- blants a antenes, que es tra- vessen perpendicurarment l'un a l'altre i a diferent al- 9ada en el mujol d'una arga. Serveixen per a fer-la voltar a for9a de bra90s en Tafer de treure grans embarcacions a la platja. (Blanes.)
AssocAR, V. : Estrényer un ñus. (Cat., Bal., Val.)
AssocARRAR-SE, V. ! Posar-se amb Tembarcació en un lloc arrecerat del vent i del corren t. (Barceloneta.)
Asta, f. : Medís i estamenera mes immediats a proa en les embarcacions de pesca. (Bar- celoneta.)
Atotxar-se, V. : Quedar una corda embolicada i no tivar amb la for9a que es desitja. (Barceloneta.)
Atracar, v. : Posar-se una em- barcació tocant a térra de ma- nera que sigui fácil Tentrar-hi o sortir-ne. (Cat., Bal., Val.)
Atravessar-se,v. : Posar-se una embarcado paral-lela ais cops de mar, en un temporal, rebent tots els embats peí costat del buc. És la posició mes peri- llosa en el cas de temporal. (Cat., Bal., Val.)
AvANTATjAR, V. : Navegar enda- vant. (Cat., Bal., Val.)
Avís, m. : Embarcado petita, i de navegado molt lleugera, que acompanya les esquadres de guerra amb la missió d 'explo- rar el mar i prevenir-Íes de la presencia de l'enemic tan aviat com l'albiri, perqué estiguin
previngudes en topar-hi. (Cat., Bal., Val.)
Babord, m. : Costat esquerra d'una embarcado mirada per davant, o sia per la proa. (Cat., Bal., Val.)
Baiard, m. : Instrument de fusta consistent en dos Uis- tons aguantats per dos traves- sers amitjanats. Serveix per a portar l'ormeig de l'art a bord quan es va a llan9ar-lo. (Costa de Llevant.)
Baiona, f. : Rem amb pala de forma acassolada, emprat per les embarcacions de regates. (Barceloneta.)
Bala, f. : Plom que va al cap- davall de Tescandall. Té la forma i la grandária de mitja taronja, i serveix per a mesurar les braces. (Cat., Bal., Val.)
Balan cí, m. : Suport del moli- net on va recolzada la man- xa. (Cat., Bal., Val.)
Balancina, f. : Petit quadrat de fusta que es ferma damunt la taula de menjar, quan hi ha temporal, per evitar que amb els moviments de l'embarca- ció els plats rellisquin taula avall. (Barceloneta.)
Balandra : Embarcado de 50 a 100 tones, amb proa recollida i popa de dos cossos. Va apa- rellada d'un pal de dues peces, amb cruseta, i proveit de bo- tavara, pico i una verga. A proa duu bótalo. Com a ve- les, duu major, flocs i escanda- losa. És embarcado dedicada al tráfic de cabotatge.
Balde, m. : Cubell fet de dogues unides amb cércols de ferro, a
VOCABULARI DE L ART DE LA NAVEGACIO
tall de samal. La nansa és de corda. Serveix per a treure aigua de mar, de bord estant, per fer la neteja de la coberta deis vaixells, i per a al tres afers. (Blanes.)
Baldear, v. : Rentar i netejar una embarcado. (Barceloneta.)
Balisa, f. : Sin. de Boia. (Cat., Bal.)
Balona, f . : Rotllana de fusta que va a Tenfogonament del pal en les embarcacions d'es- port que en duen. (Barcelo- neta.)
Balou, m. : Forat de coberta que comunica amb el ranxo o la cambra del patró. General- ment sol estar cobert amb una petita cambra de fusta sem- blant a la caseta d'un apun- tador de teatre. (Cat., Bal.)
Baluma, f. : Caient de les veles. (Barceloneta.)
Ballesta, f. : Corda gruixuda que porten a proa les embar- cacions de mitjana, destinada a sostenir el balan9 de l'an- tena. (Barceloneta, Vilanova.)
Ballestrinca, f. : Ñus o Iligada que té per objecte sostenir una cosa. (Cat., Bal., Val.)
Banc, m. : Travesser de fusta que en les barques de pesca travessa de babord a estribord i que sol teñir com a objecte reforjar la construcció del buc de l'embarcació i, al mateix temps, servir de seient ais tri- pulants. (Cat., Bal., Val.)
Banc d'arborar, m. : Banc del centre de la barca, que está travessat per l'arbre, que li serveix com d'apuntalament. (Costes de Llevant i de Po- nen t.)
Banc del mig, m. : El banc que
But. de Dialec.
resta entre el de proa i el ter9 d'un caro. (Blanes.)
Banc del ter^, m. : El banc que hi ha entre el del mig i el de popa d'un caro. (Blanes.)
Banc de popa, m. : El banc si- tuat entre el terg i la bita de popa d'un caro. (Blanes.)
Banc de proa, m. : Banc situat entre la proa i el banc del mig d'un caro. (Blanes.)
Bancada, f. : Els bañes de popa d'un bussi que resten junt a l'amura de l'embarcació. Están situats entre el banc de popa i aquest indret.
Bancassa, f. : Pe9a de fusta ho- ritzontal unida a dos puntáis de la bodega d'una barca de mitjana. Serveix per a posar-se dret un home i facilitar els afers de cárrega i descárrega del vaixell. (Blanes.)
Banda, f. : Part exterior del buc d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Banquet, m. : Mena de banc format per una pe^a de fusta i quatre petges reforgats amb Uistons. N'hi ha de di verses mides. Damunt deis mes pe- tits s'hi posen les peces de fusta que s'han de treballar amb el ribct i l'aixa; i els mes grans serveixen per a al9ar bas- tides a l'entom deis vaixells en construcció. (Blanes.)
Banqueta, f. : Banc mes estret que els altres, situat al cantó de popa, on s'asseu el patró, vigilant des d'allí tota la bar- ca. (Costa de Llevant, Blanes.)
Banyera, f . : Cavitat que queda buida en el centre de les bar- ques de pesca no cobertades i en les embarcacions de re- gates. (Barceloneta.)
J. AMADES I E. ROIG
Banyes, f. pl. : Els quatre bar- rots que usen algunes embar- cacions de pesca per fer rodar el torn que porten a bord per cobrar els ormeigs amb mes facilitat. (Parceloneta.)
Banyot, m. : Bau que sosté el corredor de la barca. (Barce- loneta.)
Banyots, m. pl. : Dos país, en forma de banyes, que surten fora la popa del caro a ban- da i banda, i que teñen per objecte portar Tormeig de l'art quan el van a calar. (Malgrat, Sant Pol.)
Barba, f. : Corda prima que en les barques de pescar va pas- sada per un foradet de la roda de proa i que té per objecte Iligar el car a la roda perqué vagi mes ferm. (Barceloneta, Vilano va.)
Barbada, f. : Corda que ferma el bótalo per la part de l'orla. (Cat., Bal., Val.)
Barbades, f. : Cadenes que unei- xen el bauprés a la roda de proa d'un bastiment. En la part corresponent al bauprés van proveides d'aparells de bigotes amb el fi de posar-Íes tivants. Serveixen per a refor- gar el bauprés. (Blanes.)
Barbeta, f. : Corda curta i pri- ma, de poc aguant, destinada a Iligar o relligar coses de poca resistencia. (Cat., Bal., Val.)
Barbiquell, m. : Corda que ferma el bauprés a la roda de proa. (Bal.)
Barca, f. : Nom general donat a tota embarcado destinada a la pesca, al passeig per dintre de ports i a poca distancia de térra, i al transport en poca escala. (Cat., Bal., Val.)
Barca cobertada, f. : La barca que té coberta quasi tota la se va extensió. (Costes de Lle- van t i de Ponent.)
Barca de cabotatge, f. : Barca destinada al transport de mer- caderies i efectes entre ports no molt distants. (Cat., Bal., Val.)
Barca de corredor, f. : Bar- ca no cobertada, amb bañes i un passadís ampie a banda i banda. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Barca del bou, f. : Embarcació que es caracteritza per teñir rodes, escobes, buguera amb ambons, com una barca de pa- langre, i, demés, com a detalls característics, rumbo i orla amb barraganets, coberta amb esco tilles, com una embarcació de cárrega. Duu el mateix aparell i velam que una barca de palangre. Es dedica a la pesca del bou. Aqüestes tí- piques embarcacions es troben a les platges de Cambrils, Vilanova i Geltrú, Salou i Tar- ragona.
Barca de mitjana, f. : Basti- ment de 6o a loo tones, apa- rellat de vela llatina. Té la proa Uangada, amb roda que s'alga al damunt de l'orla i coronada peí cap de mort. La popa és rodona o de dos cossos. En el buc té rumbo i buguera amb ambons, i, en l'orla, escollat, bitons i ba- taiola. Interiorment, coberta amb escotilles i bolou. Res- pecte a l'arboradura, té pal mestre i de la mitjana, pro- veits d'antenes, bótalo a proa i botafora a popa. Son bas- timents que es dediquen al tráfic de cabotatge. (Blanes.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
II
Barca de palangre, f . : Embar- cado que es caracteritza per teñir roda de proa, que s'en- laira per damunt de l'orla i está coronada per una galeta anomenada cap de mort; roda de popa, que també s'enlaira un xic; escobes, buguera amb ambons, falques i macarrons. Interiorment té corredors, tres bañes i banqueta. Va apare- Hada de vela Ha tina. Es de- dica a la pesca d'altura, com la de palangre. (Blanes.)
Barca de sardinals, f. : Em- barcado que té les mateixes característiques que la barca de palangre, pero de mes re- duides dimensions. Duu el mateix aparell i velam. Es dedica a la pesca de la sardina. (Blanes.)
Barca molt tirada de cinta, f.: Embarcado que té la cinta en forma d'un cordill quasi tivant i Iligat per cada extrem. (Bla- nes.)
Barca nua, f. : Barca sense pal ni vela ni cap element que so- brepugi del ras de l'orla. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Barca rellevada de cinta o de curvatura, f.: Embarcado que té la cinta en forma d'una corda que penja i está Iligada per cada extrem.
Barcarés, m. : El conjunt d'em- barcacions d'una platja. (Bla- nes.)
Barcassa, f. : Barca de grans proporcions, no emprada per a la navegació, sino solament dintre els ports. Quan ha de mudar de lloc és remolcada per una altra embarcado. (Barce- loneta.)
Barco, m. : Nom que el poblé
i la gent de mar donen a tota embarcado una mica gran. (Cat., Bal., Val.)
B ARENGUES : Manyoc de cordes Uigades per un extrem. Venen a ésser uns espolsadors de cordes gruixudes sense manee. Ser- veixen, un cop xopes d'aigua, per a mullar les taules de fusta que es posen vora el foc per corbar-les; i així resulten peces apropiades per a cobrir els bas- timents. (Blanes.)
Barlovent o Barlovento, m. : Cantó d'on bufa el vent. (Cat., Bal., Val.)
Barnilla, f . : Vorada de la vela. (Barceloneta.)
Barons, m. pl. : Parell d'anelles, situades a la part exterior de popa, per on es passen dues cadenes destinades a subjectar el fusell del timó, mai que, a causa d'una averia, es tren- qués. (Cat., Bal., Val.)
Barquejar, V. : Anar a passe- jar per mar amb una barca. (Costa de Llevant.)
Barquer, m. : El que es dedica a Hogar barques. (Barcelo- neta.)
Barqueta, f. : Barca petita em- prada quasi especialment per passejar per mar i transpor- tar passatgers de térra a em- barcacions no atracades. És de construcció semblant a la del bot, i no té cap condició per a ésser destinada a cap deis usos de la pesca. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Barra, f . : Instrument de cástig, emprat antigament per la gent de mar per punir els delic- tes comesos a bord. Consis- tía en una barra de ferro amb dos griHets que es fermaven
12
ais peus del castiga!, restant aquest completament immo- bilitzat peí pes de la barra. Si el delicie era considera! com a molt gros, se li aplicava una segona barra ais canells. (Cat., Bal., Val.)
Barragament, m. : Escalamot que arriba a tota l'extensió de Torla. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Barraganet, m. : i. Sin. de Bar- ragament. (Cat., Bal., Val.) 2. Pl. : Serie de Uistons, equi- distants, de fusta, inserits en la línia de coberta deis grans bastiments. Hi van ferma- des les peces de fusta que formen l'orla de Tembarcació. (Blanes.)
Barres del señó, f. pl. : Barres trans versáis i arquejades que voregen el señó d'una embar- cado. (Blanes.)
Barretet, m. : Pega de fusta de la punta de la roda de proa en les embarcacions de pes- car. (Badalona.)
Barril, m. : Petit bocoi que porten les barques de mitjana damunt la coberta, amarrat arran de l'orla, cap al cantó de popa, on porten l'aigua potable necessária per a les convenién- cies de bord. (Cat., Bal., Val.)
Barrilet, m. : Ñus escorredor emprat per Uigar el car i la pena. (Mataró, Badalona, Bar- celoneta.) Serveix per a soste- nir Textrem de la vela llatina que s'usa en Tembarcació. (Blanes.)
Barrina de cassola, f. : Eina emprada peí mestre d'aixa per a forats petits. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Barrina salomónica, f. : Eina
que forma un gros cargol en espiral, emprada peí mestre d'aixa per fer forats molt am- pies. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Barrot, m. : i. Bau que sosté el corredor de les barques. (Barceloneta.) 2. Llistons ar- que jats que aguanten el tapa- ment de la proa d'una embar- cado. (Blanes.)
Barrots de popa, m. : Llistons arquejats que aguanten la bancada del bussi. (Blanes.)
Basada, f. : Lloc de la coberta on es col-loca la vela quan es navega. Sol estar ben reforgat per a resistir-ne el pes. (Cat., Bal., Val.)
Bastarda, f. : Vela major lla- tina en les embarcacions apare- llades amb aquesta mena de veles. (Barceloneta.)
Bastiment, m. : i. Barca del bou. (Vilano va.) 2. Vaixell. (Blanes.)
Bastiment caigut de cinta, m.: Així s'anomena un bastiment que, degut a ésser vell i haver fet moviment les peces del buc, sembla talment com si s'hagués vinel at. Aquest defecte és de- gut també a haver tingut una mala positura en un varadero o en l'acte de la seva fusa, o bé a haver encallat a térra en un jorn de mal temps.
Bataiol, m. : Sin. de Bótalo. (Mataró.)
Bataiola, f. : Reforg de l'orla en tota la seva extensió, que forma com uns caixonets per a guardar-hi coses de poca im- portancia. (Cat., Bal., Val.)
Bátalo, m. : Bótalo.
Batarrás, m. : Sin. de Estre- llera. (Vilano va.)
VOCABULARI DE L ART DE LA NAVEGACIO
13
Batedor, m. : Part de la vela que toca l'arbre. (Costes de Ponent i de Llevant.)
Bategar, V. : Afluixar la vela perqué no tiri massa. (Barce- loneta.)
Baticul, m. : Corda que Higa la vela a Tantena. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Batiport, m. : Espai de la ba- nyera de la barca que va del banc de proa al forcat. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Bauets, m. pl. : Barrots arque- jats i transversals que ref or- cen els quarters que tapen Tescotilla d'un veler.
Bauprés, m. : Pal curt i incli- nat que hi ha a proa i damunt de la roda d'un veler. Serveix de refor9ador al bótalo. En un extrem penja el moc. Está unir, a la roda mitjangant les
. barbades. (Blanes.)
Baus, m. pl. : Especie de bigues arquejades que van de banda a banda de bastiment i que sostenen la coberta. Son peces de reforg d'un buc. (Blanes.)
Bendes, f . pl. : Els rissos de la vela. (Costa de Llevant.)
Berdago, m. : Corda que surt per un ambo de l'orla i Higa el bótalo perqué no es decanti. (Barceloneta, Vilano va.)
Bergantell, m. Sin. de Berga- Tí. (Mallorca.)
Bergantí, m. : Bastiment de 250 a 300 tones, de fusta, apa- rellat de dos país de tres peces, amb les corresponents cofes i crusetes, i proveíts de vergues. Demés, el pal de popa, o pal major, duu botavara i pico. Son bastiments dedicats a la navegado d'altura. (Blanes.)
Bergantí goleta, m. : Basti-
ment de 150 a 300 tones, de fusta, aparellat de dos país. El de proa, o trinquet, és igual que el d'un bergantí, i el de popa és com el d'un pai- lebot. Son naus que fan la navegado d'altura. (Blanes.)
Bergantí goleta de tres pals, m. : Bastiment de 300 a 400 tones, de fusta, aparellat de tres pals. El de proa és com el d'un bergantí, i el del mig i el de popa son com els d'un paile- bot. Aquests vaixells fan el tráfic d' América. (Blanes.)
Bergantí pollacra, m. : Em- barcado del tipus del bergantí, amb cofa en el pal major. (Cat., Bal., Val.)
Bergantí rodó, m. : Embarca- do de forma típica de bergantí, sense cap pal amb aparell de cap altre tipus d'embarcació. (Cat., Bal., Val.)
Bergantina, f. : Embarcado amb aparell mixt de bergantí i xabec. (Cat., Bal., Val.)
Berlinga, f. : Manegueta molt grossa, que en les embarca- cions veleres quasi dona la volta a l'orla. (Cat., Bal., Val.)
Bes, m. : Cada una de les talles que formen la vela. (Blanes.)
Besar, v. : Fer tocar les veles amb les vergues. (Barceloneta).
Beure aigua (una embarcació), V. : Entrar-li aigua per dalt de la coberta a causa de tempo- ral o per una mala maniobra. (Cat., Bal.)
BicoL o BicoLÍ, m. : Cap que va ferm a les empunyadures de les veles quadres per a manio- brar-Íes. (Cat., Bal.)
BiGOTA, f . : Corda que Higa l'an- tena a proa. (Costes de Llevant i de Ponent.)
J. AMADES I E. ROIG
BiGOTí, m. : Caprici del pintat d'una embarcado. És una franja de color blanc, que co- menga a proa i es va apriman!, fins a esdevenir del gruix d'una línia en arribar, generalment, a un ter9 de l'embarcació, Uoc on termina. És un detall molt vistos, i ressalta bellament entre dos tons foscos. BiGOTXA, f. : Sin. de Bigota.
(Val.) BiTÁcoLA, f. : Petita brúixola emprada pels pescadors per orientar-se en temps tempes- tuosos. (Costa de Llevant, Blanes.) Bitadura, f. : Disposició que es dona a la cadena de T áncora quan aquesta ha d'ésser ñan- gada al fons perqué es vagi desfent per ella mateixa (Cat., Bal., Val.) BiTONS, m. pl. Pius o estaques de fusta que hi ha a la coberta, cap al cantó de proa, on s'a- ferra la cadena de l'áncora. (Cat., Bal., Val.) BiTXERO, m. Ganxo o forqueta de ferro muntada al cap d'un pal de fusta, emprat pels ca- nots i barques de passeig per ajudar-les a atracar i separar- se de térra. (Cat., Bal., Val.) BocABARRES, m. : Forats del molinet o cabrestant on es posen els sabres o barres per fer-lo rodar. (Cat., Bal., Val.) Boca de grano, f. : La boca de les plumes d'algar pesos. (Cat., Bal.) Boga de llop, f. : Pega de ferro col-locada al coll del pal másele, damunt la qual s'asseu o recolza el masteler. (Cat., Bal.) Boga esgotilla. f. : Obertura
que de l'escotilla comunica amb la bodega. (Cat., Bal., Val.) BoGAL, m. : Pega de fusta que corre de proa a popa formant part del forro d'una barca de palangre. Está situada entre la cinta i Tambó. (Blanes.)
Bodega, f. : Part interior del buc d'una embarcado de transport, on s'emmagatzemen les mercaderies i efectes que tragina. (Cat., Bal., Val.)
BoiA, f. : Aparell de molt va- riades formes, de ferro o fus- ta, que es fa surar sobre l'ai- gua, amb un senyal Ilumines, una bandera virolada o un ob- jecte sorollós, per advertir ais navegants un paratge perillos o una ruta conduent a un Uoc determinat. (Cat., Bal., Val.)
BoiANT, m. : Part de la grada o estacada d'una drassana qu« queda completament submer- gida. (Cat., Bal.)
BoiG, m. : Estaca quadrada de fusta que es posa dreta a popa, per l'estil de la cameta, i que té per missió evitar que es desvii la corda que tira el bou, la qual, amb la so tragada, fa- ria mal al patró que va dintre el carquinyol. (Vilano va.)
BoixiR, V. : Acció de rodar el tom per treure les barques de l'aigua. (Cadaqués, Vilano va.)
Bolina, f. : Corda amb la qual es tira la vela cap a proa quan el vent bufa de bario ven t. (Cat., Bal., Val.)
BoLOU, m. : Part superior de la cambra que sobresurt de la coberta d'una barca de mit- jana. Va proveída d'una cor- redora que fa de porta i que es tanca amb un pany. A la
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
15
part posterior hi ha un com- par timen t per al compás, i la superior una obertura que comunica amb la bomba de treure aigua del bas timen t. (Blanes.)
Bomba, f. : Cabdell de corda en forma rodona, disposada de manera que per desfer-lo es co- menga peí cap que hi ha dintre el cabdell, o sia per on s'ha comengat a cabdellar, i que rep el nom de hudell. (Mataró.)
BoNET o BoNETA, m. f. I Vela petita que a voltes es posa al cap d'una vela gran perqué prengui mes vent. {Cat., Bal., Val.)
Borda, f. : Vorada d'una embar- cado arran de coberta. (Cat., Bal., Val.)
BoRDETA, f. : Pal que Higa el de mitjana a l'orla en les bar- ques de mitjana. (Cat., Bal.)
Bordo, m. : Aquest mot significa la part del costat d'una em- barcado que no está submer- gida, aixó és, el cantó d'una embarcado en la part que va d'arran de l'aigua fins a la borda. No obstant, l'aplicació general que el poblé en fa, així la gent de mar com la de térra, interpreta, com a bord, no el costat d'una embarcado, sino aquesta mateixa en tots els seus aspectes i parts. (Cat., Bal., Val.)
Bordó, m. : Sin. de Cinta. (Bar- celoneta.)
BoRiNAR, V. : Cagar les veles. (Cat., Bal.)
BoRNEjAR, V. : Fer moviment circular, una embarcado an- clada sois per la proa, per efecte del vent o del corrent. (Cat., Bal.)
BossA, f. : Part mitgera de les veles. (Cat., Bal.)
Box, m. : Embarcado petita, de construcció igual a la del bussi o gussi, amb la sola dife- rencia que en aquest la roda de proa no sobresurt de l'orla. (Cat., Bal., Val.)
Box SALVAVIDES, m. ! Embarca- do petita, construida amb tota mena d'elements perqué suri, especialment destinada al salvament de náufrags en casos de temporal. (Cat., Bal., Val.)
BoxAció, f. : Tripulado d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
BoxADOR, m. : Pal llarg emprat per fer apartar l'embarcació de la costa quan es vara. (Cat., Bal.)
BoxAFioNS, m. pl. : i. Cordes curtes i arrenglerades que hi ha a cada cantó de les veles i que pengen també en llurs vores. Serveixen per a escurgar les ve- les quan fa molt de vent, al qual fi es Iliguen a 1' antena o pico a qué van aferrades. 2. Caps que uneixen les peces de sardinals mentre es calen. (Bla- nes.)
BoxAFORA, f. : Mena de bótalo horitzontal que hi ha a popa d'una barca de mitjana. L'un extrem va encaixat al pal de la mitjana amb el dispositiu d'una botavara a un pal, i de l'altre pengen tres aparells proveíts de vents, que es col- loquen a la popa de l'embar- cació. (Blanes.)
Box ALÓ, m. : Verga que es posa a proa, en les embarcacions de pesca, quan es vol anar mes valent, per hissar-hi una vela petita anomenada pollacra. El
i6
J. AMADES I E. ROIG
bótalo es ferma a Torla per un cap anomenat verdugo o mura, i a l'arbre per un altre cap que rep el nom de osta. (Costes de Llevan t i de Ponent.)
Bótalo de floc, m. : Pal incli- nat de la punta de proa da- munt mateix del bauprés, com en les embarcacions de pesca i de mitjana. Té per objecte hissar-hi les veles petites ano- menades fiocs. (Cat., Bal., Val.)
Botana, f. : Sin. de Estamene- RA. (Sant Pol.)
Botar, v. : Varar una embarca- do per primera vegada. (Cat., Bal., Val.)
BoTAVANT, m. : Pal llarg que porten els ragers per fer apar- tar Tembarcació de la riba quan el corren t la hi porta. Conca de l'Ebre.)
BoTAVAR, f . : Verga inferior de la vela cangrea. (Cat., Bal., Val.)
Botavara, f. : Pal horitzontal que per Fun extrem encaixa al pal major d'un veler, i per l'altre resta suspés en Textrem deis amantillos. Hom hi af er- ra la part inferior de la major o cangreja. L'usen els grans velers. (Blanes.)
Botó, m. : Sin. de Topino. (Sant Pol.)
BoTXERiA, f. : Petit caixonet que porten les embarcacions de pesca, generalment en el car- quinyol, i, les que no teñen carquinyol, sota el corredor. Forma part de la mateixa bar- ca, i s'em-pra per guardar-hi petites coses delicades : fil, agalles, tabac, etc. (Roses.)
BouA, f. : Part inferior de la pluma d'algar pesos, en les embarcacions veleres, que té
forma de forca, per la qual se l'enganxa a l'arbre. (Cat., Bal., Val.)
Bovedilla, f. : Part del buc d'una embarcado gran que está tocant a l'espill o estam- pa de popa. (Cat., Bal., Val.)
BRAg, m. : Banyot de les em- barcacions anomenades caros. (Malgrat.)
Bra^a, f. : i. Cap de corda que Higa les veles ais arbres. (Cat., Bal., Val.) 2. Tipus de mida longitudinal emprat per la gent de mar. Una braga compren, poc mes o menys, la liargada de punta a punta de les mans d'un home tenint aquest els bragos estesos en creu. Una braga ve a teñir uns 2 metres de liargada, aproximadament. Es diu : «una corda que tira tan tes braces», «un gruix d'ai- gua de t antes braces». (Cat., Bal., Val.)
Braga, f. : Corda amb els dos caps units per una ampuguera, emprada per Iligar barrils o altres bolics a fi de poder-Ios agafar amb el ganxo de la grúa. (Cat., Bal., Val.)
Bragot, m. : Corda que Higa 1 'antena al pal. (Val.)
Brandal, m. : Sin. de Burda. (Bal.)
Bricbarca, m. : Gran basti- ment de fusta, de 300 a 800 tones, de tres país : el trinquet, el major i el messana. Els dos primers son de tres peces, amb les corresponents cofes i crusetes, i van proveits de vergues; i el darrer, o sia el de messana, és de dues peces, amb la corresponent cruseta, i va proveit de botavara i pico. (Blanes.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
Í7
Briol, m. : Combinado de dues poiitges de fusta unides en una sola pe^a, Tuna de front i Taltra de costat. (Cat., Bal., Lloret.)
Brissa, f. : Corda gruixuda que en les barques grans va Hí- gada al timó perqué no s'es- capi. (Vilanova.)
Brúixola, f. : Aparel! emprat pels navegants per conéixer l'orientació. (Cat., Bal., Val.)
Brusca, f. : Biaix que formen les veles quadres que no teñen igual ampiada per un caient que per Tal tre. (Cat., Bal., Val.)
BuA, f. : Mesura de longitud, emprada per al mesurament de les embarcacions : la búa té 4 pams. Quan s'encarrega una barca al mestre d'aixa, se li dona en bues la m^esura que es desitja que tingui. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Buc, m. : El ventre d'una em- barcació. (Blanes.)
BuDELL, m. Cap de corda que va dintre la bomba, per la qual es comen9a a desfer. (Mataró.)
Bufet, m. : Part de vela que es deixa Iliure quan, en el cas de molt vent, es plega la restant per creure del cas no aprofitar sino aquella. (Cadaqués, Éo- ses, L'Escala.)
Buguera, f. : Canal que corre de proa a popa d una barca de sardinals al costat de la regala.
Buiol o bujol, m. : Sin. de Balde. (Sant Pol, Mataró, Ba- dalona.)
Burda, f. : Corda destinada a sos teñir els arbres, la qual va de la mura al cim del pal, o de l'orla a la cruseta i part supe-
But. de Dialec.
rior deis mastelers. (Blanes, Cat., Bal., Val.)
Burda volant, f. : Burda que .no és fixa i que s'afluixa a voltes en fer certes maniobres amb les veles. (Cat., Bal., Val.)
Burro, m. : Dues cordes que van Iligades a la punta del car i que teñen per objecte dirigir la vela cap a un cantó o cap a un altre, fent un ofici semblant a les regnes d'una ca- valcadura. La corda dreta rep el nom de orsapop, i l'esquerra el de davant. (Cat., Bal.)
Bus, m. : Home que baixa al fons del mar, en lloc on la profunditat no és gaire gran, per fer exploracions i altres treballs. (Cat., Bal., Val.)
BussELL, m. : Politja, cúrria.
Bussj, m. : Petita embarcado amb la roda de proa sobre- sortint per damunt de l'orla i coronada amb una galeta inclinada anomenada cap de morí. La roda de popa tam- bé sobresurt una mica. Va pro- veída d'escobes. Interiorment té tapament de proa, dos bañes i bancada. Va apa reliada de vela martell. També navega al rem. És embarcado de pesca i d'esbarjo.
Cabilles, f. : Mane tes que en nombre d'una quinzena rode- gen la roda del timó, i per les quals l'agafa el timoner per fer-la rodar. (Cat., Bal., Val.)
Cabotatge, m. : Navegado feta per les embarcacions mercants entre ports poc separa^ts. (Cat., Bal., Val.)
Cabrestant, m. : Tronc situat a
i8
J. AMADES I E. ROIG
proa, destinat especialment a pujar les ancores del fons. (Cat., Bal., Val.)
CABRIA, f. : Sin. de Grúa. (Bar- celoneta.)
CAgAEScoTA, m. : Petit bótalo a popa destinat a ca9ar les escotes de les veles. (Cat., Bal., Val.)
Caqar, V. : Fer fermes les veles en un punt determinat per- qué es mantinguin ben tivants i oposin resistencia al vent. (Cat., Bal., Val.)
Cadenots, m. pl. : Tiran ts de ferro, afilerats i en posició ver- tical, que van fermats a l'or- la d'un veler. En llur extrem superior van Iligades les bigo- tes, les quals van també Ili- gades a al tres que hi fan joc i que ho están a l'extrem in- ferior deis obencs i de les bur- des. (Blanes.)
Cadiret, -a, m. i f. : Encava- Hada de fusta damunt'la qual s'asseu el rodador del gigre. (Barceloneta, Vilano va.)
Cageta, f . : Trena de corda feta amb filástica. (Barceloneta.)
Caient de popa, m. : Part de la vela de cap a popa. (Barce- loneta.)
Caient de proa, m. : Part de la vela de cap a proa. (Barce- loneta.)
Caiguda, f. : Sin. de Caient. (Bal.)
Caixa de cadenes, f. : Caixa on van guardades les cadenes de les ancles. (Cat., Bal., Val.)
Caixes, f. pl. : Els espais que hi ha entre les quademes en l'interíor d'una embarcado.
Caixonet, m. : Sin. de Botxe- RIA. (Sant Pol, Mataró, Bada- lona, Barceloneta, Vilano va.)
Calabrot, m. : Corda molt gnii- xuda, emprada generalment per amarrar. (Cat., Bal., Val.)
Calafat, m. : Operari d'indús- tries navals dedicat al cala- fat amen t de vaixells i embarca - cions. Abans hi havia obrers especialitzats. Actualment, a mes d'aquest afer, o sia el de posar estopa ais coments, es dediquen a enquitranar i posar pega a les naus. (Blanes.)
Calafatejar, V. : Tapareis junts i escletxes de les taules del buc de les embarcacions amb estopa, cobrint-les després amb mástic i quitrá, per evitar que hi filtri la humitat. (Cat., Bal., Val.)
Calar, v. : Submergir-se una embarcado dintre l'aigua (Cat., Bal., Val.)
Calat, m. : Part del buc d'una embarcado que se submergeix. També es diu del gruix d'aigua que va del pía nivell d'aques- ta al fons. (Cat., Bal., Val.)
Calcés, m. pl. : La part de l'ar- bre on s'obren les graneres (poden ésser una o mes), que son unes obertures dins cada una de les quals hi ha una roda de bussell per la qual passa l'amant, que és una corda feta de ferro. (Blanes.)
Cama de pobre, f. : Lligada feta en una corda, quan comenga a segar-se, per evitar que es trenqui. Es fa amb una lli- gada que ultrapassi la part superior i inferior d'on co- menga el séc. (Barceloneta, Vi- lanova.)
Camarot, m. : Habitado d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Cambra : Petita habitado, a proa de les barques de mit-
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
19
jana, destinada al patró. (Cat., Bal., Val.)
Cambra alta, f. : Habitado si- tuada damunt coberta, o im- mediatament dessota. (Cat., Bal., Val.)
Camell, m. : Combinado de dipósits de llast, de sorra o d'aigua que porten algunes em- barcadons grans a Tobjecte de poder, quan calgui, dismi- nuir-ne fácilment el calat i fer- ies surar a bastament per a desvarar-Íes. (Cat., Bal.)
Cameta, f. : Pal de fusta, acabat en forma de Y, on s 'aguanta l'antena. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
Campetxana, f. : Sin. de Es- tampa. (Barceloneta.)
Canal, f. : Part de l'arbre de la barca que va de la metxa al banc d'arborar. (Blanes, Costes de Llevant i de Ponent.)
CÁNCAMO, m. : Petit ganxo o gafa de la coberta o de Tar- bre, destinat a enganxar o estirar una corda. (Cat., Bal., Val.)
Cangrea o Cangreja, f. : Vela de forma trapezoidal ampia de base i mes estreta per la seva part superior. (Cat., Bal., Val.)
Canoa, f. : Embarcado per a passeig i esport. Sol anar moguda amb motor de gaso- lina o a forga de rem. Quan és de rem porta bañes per a dues persones, i va moguda a quatre, sis o vuit rems. Té la proa acabada en una pun- ta molt aguda, i la popa rec- ta. (Cat., Bal., Val.)
Canol, m. : És una de les peces que formen la quaderna d'un gran bastiment. Resta a con
tinuació del medís i al costat de l'estamenera. (Blanes.)
Canoner, m. : Embarcado de guerra, molt ben artillada, des- tinada a Tatac. (Cat., Bal., Val.)
Canot, m. : Sin. de Canoa.
Canya, f. : i. L'arjau del timó. (Cat., Bal., Val.) 2. El tronc, própiament dit, d'una áncora. Per un cantó té les mapes, i per Taltre el tronc de Tan- cora. (Blanes.)
Canyes del moc, f. pl. : Parella de caps divergents que, par- tint del punt d'unió (que és l'extrem inferior del moc), s'es- tenen en forma divergent i van a inserir-se a cada cantó de la roda de proa i en la part inferior de les gates. Servei- xen de reforgador del moc. (Blanes.)
Cap, m. : Qualsevol mena de corda. (Cat., Bal., Val.)
Cap de dar fondo, m. : La corda que es Higa al ruixó per anclar la barca. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Cap de mans, m. : Cap de corda que es tira de bord a térra, quan s'ha de treure una barca, perqué els palers puguin es- tirar-la d'en térra i ajudin a la maniobra. (Sant Pol, Mataró.)
Cap de mort : i. Arganell molt gros. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Caleta inclinada de la part superior de la roda de proa d'una embarcado de vela llatina. (Blanes.) 3. Bar- rete t. (Vilano va.) Cap de respecte, m. : Corda molt gruixuda i de forta re- sistencia. (Costes de Llevant i de Ponent.) Cap de Sant Pere. m. : Corda
20
J. AMADES I E. ROIG
molt gruixuda i pesan t, de gran resistencia, amb una gas- sa de má al cap. S'usa especial ment en els casos de perill. Es tira d'en térra, el cap, vers Tembarcació en risc; i, quan aquesta aconsegueix agafar- lo, passa la fassa per la roda de proa, i l'embarcació és esti- rada de la platja estant mit- jangant el cap, fins a aconse- guir posar-la fora de perill. A estirar la corda hi fa cap tota la gent de la població, tant els pescadors com els que no ho son. Aquesta corda sol ésser de propietat comunal, i és cuidada i tractada amb gran compte perqué no pugui ar- ribar a fallar quan es neces- sita. (Blanes, Sant Pol, Ma- taré, Badalona.)
Cap de varar, m. : Corda que en varar reté l'embarcació des d'en térra per subjectar-la abans que hagi pogut pren- dre rem. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Cap fermo, m. : Punt d'una cor- da ferma en qualsevol lloc. (Cat., Bal., Val.)
Cap sord, m. : Tros de corda curt, i generalment amb corda vella, que es fa servir per a coses de poca importancia. (Sant Pol, Mataró.)
C APÁRRELE, m. I Corda per ais mateixos usos que el cap de Sant Pere, pero mes prim i menys potent que aquest. (Ma- taró.)
Capbussejar, V. : Fer cabus- sons. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Capbussó, m. : Moviment de proa a popa fet per una embar- cado per efecte de les ones.
Capuana, f. : Rodella de roba que es porta a bord de les bar- ques de pesca per posar el cán- tir a fi que no es tombi amb els moviments de l'embarca- ció. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Capfermar, V. : Fixar una corda per un cap en algún lloc. (Cat., Bal., Val.)
Capitá, m. : L'home que co- manda una embarcado gran, assumint-ne la responsabilitat i exercint plena autoritat a bord. (Cat., Bal., Val.)
Capó, m. : Cadena que enganxa r áncora per la cigala. (Bal.)
Capser, m. : Sin. de Grauera. Barceloneta.)
Car, m. : Pega de 1 'antena que mira a proa. (Blanes.)
Caracol, m. : Utensili usat en les mestrances, format per una pega de ferro en forma de G. Per la part superior d'aquesta peca passa un car- gol proveít d'una palanca, i en la part inferior té un petit eixamplament. Serveix per a ajuntar trossos de fusta que s'han d'unir amb perns.
Carbonera, f. : Vela hissada a Testal major. (Cat., Bal.)
Cárcia, f. : Conjunt de veles que formen l'aparellament d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Cárcia de treball, f. : Con- junt de cordes d'una embar- cació destinades a les manio- bres de les veles. (Cat., Bal., Val.)
CÁRCIA FERMA, f. ! Conjunt de cordes d'una embarcado des- tinades al sosteniment deis país i que es mantenen sempre fixes duran t les maniobres. (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
CÁRCIA MÓBIL, f. : Conjunt de cordes d'una embarcado des- tinades a fer les maniobres i que, per tant, han d'ésser can- viades sovint de posició. (Cat., Bal., Val.)
Carena, f. : Sin. de Quilla. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Carenada, f. vSin. de Quilla. (Cadaqués, Roses.)
Carenat, m. : Part del fcns exte- rior del buc d'una embarcado que está entre les dues escues. (Barceloneta, Vilanova.)
Carénela, f. : Embarcado an- tiga que es movia a forga de rems i de vent. (Cat., Bal., Val.)
Cargolar, V. : RotUar la vela per damunt la verga. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Carlinga, f. : Pe^a de fusta plana que va al fons del buc de Tembarcació i en la qual s'encaixen els país, servint-los de base. (Cat., Bal.)
Carnat, m. Sin. de Carenat.
Caro, m. : Embarcado especial- ment emprada per anar a tirar Tart en mar. Es carac- teritza per ésser molt llarga i estreta. No té cap pal ni va mai a la vela : va sois moguda a for9a de rem. Té un parell de país de la propia construc- ció, que li surten del buc a banda i banda de la popa, anomenats banyots o bra- gas, els quals son destinats a portar l'art penjat quan el van a tirar al mar. (Costa de Llevant.)
Carquinyol, m. : Forat de popa dintre el qual es sitúa dret el patró, mentre duren les ma- niobres, per poder veure to- ta la barca i manejar al ma-
teix temps el timó. (Cadaqués, Roses.)
Carraca, f. : Embarcació anti- ga, moguda a for9a de rems i de vent. Avui s'aplica a les embarcacions velles de nave- gado pesada. (Cat., Bal., Val.)
Carregador, m. : Sin. de Bicol o BicoLÍ. (Cat. Bal., Val.)
Carregar, V. : Recollir una vela perqué no prengui vent. (Cat., Bal., Val.)
Carregar a seny, v. : Donar moviment i plegat a la vela quan el vent bufa de proa. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Carril, m. : Rengle de garrutxos que van ferms en la caiguda de proa de les veles flocs. (Cat., Bal., Val.)
Carrossa, f. : Encavallada que va damunt Tescotilla, destina- da a estendre-hi les veles quan es mullen. (Cat., Bal., Val.)
Carta de navegar, f. : Carta geográfica emprada pels na- vegan ts, on hi ha especial- ment marcats els accidents de la costa, perills submarins i profunditats. (Cat., Bal., Val.)
Casa, f. : Espai del fons d'una embarcació entre medís i me- dís. (Cadaqués, Roses.)
Casanell, m. : Sin. de Bussell. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Casanells, m. pl. : Mena de maneguetes constituídes per una cadena i un Uistonet tor- ne jat, i que es Uiguen a l'orla d'una embarcació. Serveixen per a Uigar cordes i aparells de brandar. (Blanes.)
Casco (buc), m. : Part de Tem- barcació que en constitueix el COS. (Cat., Bal., Val.)
J. AMADES I E. ROIG
Casquet, m. : Sin. de Barretet (Badalona, Barceloneta.)
Castanyola, m. : Pinyó dentat que fa moure el molinet de tirar les ancles. (Cat,, Bal.)
Castell, m. : Part algada de la coberta, a popa, que forma com un pis. (Cat., Bal, Val.)
Catalejo i Catalexe, m. : Apa- rell óptic emprat pels nave- gan ts per a Tobservació deis astres. (Cat., Bal., Val.)
Catarina, m. : Politja de fusta petita. (Barceloneta.)
Catvola, f. : Pe9a que aguanta el pal peí coll, passant-lo de banda a banda. (Cat., Bal., Val.)
Catxasser, adj. : Vaixell de mar- xa lenta i moviments feixucs. (Cat., Bal.)
Cavall, m. : Banquet inclinat, proveít de dues potes com les d'un banquet. En mig de la taula inclinada té un bar- rot clavat, a tall de petita estaca, que serveix per a re- colzar les peces de fusta que s'han de treballar amb l'aixa. És un utensili molt usat en les mestrances.
Cenyidor, m. : Corda gruixuda amb la qual es Iliga o volta el buc de la barca, quan está en perill, per poder millor estirar-la d'en térra. (Costes de Llevan t i de Ponent.)
Cenyir, V. : i. Navegar guanyant tot el camí possible en la di- recció d'on ve el vent. (Cat., Bal., Val.) 2. Voltar, amb una corda, el buc o Tarbre de la barca per prevenir un perill. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Cep, m. : Barra de ferro termi- nada en dos eixamplaments
esférics, com caps de llumí, i amb un deis extrems doblegat en angle recte, i que travessa l'extrem de la canya d'una áncora. Serveix, en l'afer de fondejar una embarcació, per- qué l'áncora rellisqui conve- nientment peí fons del mar i, així, es pugui arrapar. (Blanes.)
Ciar, v. : Remar amb un sol rem mentre l'altre es manté dintre l'aigua fent fer un mo- viment de retrocés, per tal de canviar la direcció que duu la ñau. (Cat., Bal., Val.)
Cigala, f. : Argolla de T áncora o ruixó d'anclar. (Cat., Bal.)
CiGONYA, f. : Quaderna de les embarcacions molt estretes de mánega i altes de puntal. (Cat., Bal.)
CiGONYAR, V. : Clavar els medis- sos amb les estameneres. (Bar- celoneta.)
Cingla, f . : Sin. de Estrop. (Bla- nes.)
Cinglar, v. : Fer navegar un bot amb un sol rem col-locat a popa. (Blanes.)
Cinta, f. : Vorada de fusta que volta tot el buc de les embar- cacions, per llur part exterior, a ral9ada de la coberta. És una pe9a reforcadora del buc. (Blanes, Cat., Bal., Val.)
Cinto, m. : Vorada de la part exterior de Torla, per la se va part superior, que no arriba a sobresortir tant com la cinta. (Barceloneta.)
Cisterna, f. : Lloc de l'embar- cació destinat a l'aigua per a beure. (Cat., Bal., Val.)
Civ ADERA, f . : Travesser de fusta que es posa damunt el bótalo, quan aquest és curt, perqué els vents que el sostenen pren-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
23
guin mes ampiada. (Cat., Bal., Val.)
Clau, f. : i. Taula de la coberta que va damunt la taula bucal. (Costes de Llevant i de Po- nent.) 2. Pega de ferro amb qué es subjecta el pal al señó de proa o al banc d'arborar, en les barques en qué el pal es treu i es posa amb facili- tat. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Clau de l'arboradura, m. : Nom que es dona al bauprés perqué s'hi tesen i fan fermes les mes importants careles d'un veler, representant, el seu tren- cament o pérdua, el complet desballestament de tota l'ar- borada. (Cat., Bal., Val.)
Claviller, m. : Rebordó de la part interior de l'orla, en els vaixells de vela, on es fan fermes algunes cordes. (Cat., Bal., Val.)
Clavilles, f. pl. : Son els llisto- nets (tornejats, entra vessats en el claviller) que hi ha a l'orla d'un bastiment. (Blanes.)
Clavió, m. : Petit bastonet, per l'estil d'un escálam, que es posa en el forat de la roda de popa perqué quan s'ha de treure la barca no s'escorri l'estrop del palanquí. (Costa de Llevant.)
Cliviller, m. : Claviller.
Clivilles, f. pl. : Clavilles.
Coberta, f. : És el paviment superior d'un vaixell.
Cocina, f. : Petita cambra a coberta on es couen els men- jars per a la gent de bord. (Cat., Bal., Val.)
Cocinar, v. : Fer la minestra per a la gent de bord. (Cat., Bal., Val.)
CociNER, m. : Mariner que té,
ultra el seu carree, el de fer el menjar per a la tripulació. (Cat., Bal., Val.)
CoDAST, m. : Pega de fusta que hi ha perpendicular a la quüla i sota la popa de dos cossos o rodons d'un bastiment. S'hi insereix el timó. (Blanes.)
Cofa, f. : Petit replá, situat a certa algada del pal, on van a parar totes les cordes que arrenquen de la mura per sos teñir el pal, i d'on arrenquen totes les cordes destinades a sostenir els mastelers. Es de formes molt variades i com- posta de materials molt diversos. Antigament havia estat com una mena de gábia o cistella, la qual cosa fa que encara sigui anomenada a vol- tes amb aqüestes páranles. (Cat., Bal., Val.) ' -
Coi, m, : Hamaca de coto que serveix de Hit ais mariners. (Cat., Bal., Val.)
Coixí, m. : Pega de ferro on va engalzat el dau del timó en les embarcacions grans. (Cat., Bal., Val.)
CoLUMNES, f . : Peces de fusta que hi ha a cada cantó de la con- traroda. Son dretes i formen amb aquesta com un angle díedre. Al damunt de la co- lumna s'apliquen les taules del forro amb l'auxili de perns. És característica deis grans bastiments. (Blanes.)
CoLL, m. : Part mes prima d'un pal. (Cat., Bal., Val.)
Colla, f . : Grup de palers d'una platja. El nombre d'individus que componen una colla. Va- ria segons la importancia de la platja i el nombre de barques que hi ha. (Costa de Llevant.)
24
J. AMADES I E. ROIG
Collar, v. : Caragolar la vela. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
CoMENT, m. : Escletxa petita que queda entre les taules d'una embarcació. Punt de juntura de les fustes i taules que for- men el buc d'una embarcació. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Compás, m. : Petita brúixola emprada pels pescadors. (Cos- tes de Llevant i de Ponent, Blanes.)
CoNEiXEMENT, m. : Teñir prác- tica a reconéixer fácilment els punts d'orientació d'en tér- ra, i els escuUs i accidents sub- marins, per poder dirigir sense perill les maniobres d'una em- barcació. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Contó VAL, m. : Pega de fusta que corre al llarg, de proa a popa, en la part interior d'una embarcació. Está situada entre la sola i la serreta. (Blanes.)
Contra, f . : Aparell per al maneig de les veles cangrees. (Cat., Bal., Val.)
CoNTRAFLOC, m. : Vela que va a Textrem del bótalo. (Cat., Bal., Val.)
CoNTRAMESTRE, m. : Adminis- trador de bord. Está encarregat de la direcció de les coses re- ferents a maniobres i govem de Tembarcació.
Contraroda, f. : Pega de fusta que va junt a la roda, per din- tre el buc de l'embarcació, per a ref orear aquesta. (Cat., Bal., Val.)
Conxa, f. : Vela en forma d'he- micicle. (Cat., Bal., Val.)
CoNXAR, V. : Filar els caps que formen una corda, quan
comenga a desfilar-se. (Cat., Bal.)
Coral, m. : Massís de fusta que forma la unió de la quilla amb el quadrast. (Cat., Bal., Val.)
CoRBA, f. : Pega de fusta cla- vada a la banda de la barca per subjectar els bañes. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
CoRBA CORAL, f. : Pega gran de fusta, en forma de corbató, que serveix de pega reforga- dora de la unió de la contra- roda amb la sobrequilla d'un gran bastiment. (Blanes.)
CoRBA d'orla, f. : Mena de cor- bató que usen els quillats i barques de la trenyina com a pega reforgadora de la unió de l'orla amb la coberta. (Blanes.)
Corbató, m. : i. Pega de fusta que reforga la cinta per la part de proa (Vilanova). 2. La unió deis bañes d'una embar- cació. (Blanes.)
Corbeta, f. : Mena d 'embarcació.
Cornamusa, f. : Gafa de ferro o fusta destinada a encapi- llar una corda. (Cat., Bal., Val.)
Corredera, f. : Aparell per calcular la velocitat de la marxa d'una embarcació. Aquest aparell és emprat de la . següent manera : Un ma- riner el tira a l'aigua, on que- da surant i parat al mateix punt on ha caigut. Tant com l'embarcació va caminant, i perqué la corredera no perdi el lloc on ha anat a caure, un mariner va deixant anar corda per espai d'un minut just, calculat per un altre mariner mitjangant un re- lio tge de sorra. Transcorregut aquest espai de temps, no es deixa anar mes corda., i
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
25
l'aparell és estirat a bord. Aleshores es pren la mesura del tros de corda que ha cal- gut arriar perqué es man- tingui la corredera en el seu Uoc de caiguda; i, multiplicant la mesura obtinguda per sei- xanta minuts que té Thora, es troba el nombre de milles que corre Tembarcació durant aquest temps. Pero, com que semblant cálcul s'ha de fer molt sovint (cada cop que varia la direcció del vent o el rumb), resultaría un xic en- gorros aquest procediment, i es simplifica fent, a la corda emprada per al Uangament de la corredera, uns nusos a la distancia calculada, que equi- val a una milla; i així, quan es cobra la corda a bord, comp- tant el nombre de nusos ja se sap que és igual al de milles que es corre. D 'aquesta prác- tica o costum n'ha nascut l'emprar la páranla ñus com a sinónim de milla : així, en llenguatge de la gent de mar, és d'ús dir «navegar a tants nusos per hora», o «fer tants nusos per hora», en equiva- lencia de «correr tantes milles per hora». (Cat., Bal., Val.)
Corredor, m. : Part de la co- berta de les barques que toca ais costats. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Corredora, f. : Sin. de Corre- dera.
CORRER EL TEMPS, V. : Navegar de cara a la banda d'on venen les ones en casos de temporal, amb el fi de veure si se'n pot sortir com mes aviat millor, arribant a correr mes que ell i passant el perímetre de la
But. de Dialec.
seva acció. (Cat., Bal., Val.)
Cos, m. : Sin. de Paramóla. (Val.)
Cos mort, m. : Obra morta. (Barceloneta.)
CóssiA, f. : Pe9a de fusta longi- tudinal que forma part del marc que borde ja Tescotilla d'un bastiment. (Blanes.)
CosTAT, m. : Part lateral del buc d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Coste JAR, v. : Navegar per vora la costa. (Cat., Bal., Val.)
Costéela, f. : Conjunt del medís i Testamenera del buc d'una embarcado. (Barceloneta.)
CosTELLAM, m. : Conjunt de les quadernes que formen la car- canada del buc d'una embar- cado. (Barceloneta.)
Cotonía, f. : Teixit especial em- prat per a la fabricado de ve- les. (Cat., Bal., Val.)
CoTSiNETA, f. : Sin. de Gambota. (Cat., Bal.)
Crucero (creuer), m. : Vaixell de guerra de gran velocitat. (Cat., Bal., Val.)
Crugia, f. : Part mitgera d'una embarcació des de popa a proa. Tota embarcació es compon de babord, que és el costat es- querre mirant per la proa, es- tribord, el costat dret, i crugia, el centre. (Cat., Bal., Val.)
Cruseta, f. : Travesser de fusta o ferro de la part deis país de certes embarcacions, on van a parar totes les cordes que es- tenen els país. Fan el mateix ofici que les cofes i les venen a substituir. (Cat., Bal., Val.)
Cu A DE GALL, f. I Part interior del buc d'un veler a popa. (Barceloneta.)
CuA DE pato, f. : Allunament
26
J. AMADES I E. ROIG
de les veles flocs. (Cat., Bal., Val.) CuA DE RATA, f. : Teixit i en- trefilat que es fa amb la punta d'una corda gruixuda perqué aquesta no es desfili deis caps. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
CuiXARRO, m. : Taules de refor^ deis costats de les embarca- cions per popa i proa. (Cat., Bal.)
CuiXERES, f. pl. : Suports on va assegut l'eix del molinet de pujar les ancores. (Cat., Bal.)
CuiXES, f. pl. : Els bastidors ver- ticals del muntant d'una arga. Consisteixen en dues peces de fusta unides en angle recte i units els seus extrems amb una pega arquejada. (Blanes.)
CuLAR o CuLEjAR, V. : Perdre Testabilitat Tembarcació, en- fonsant-se per la part de popa. (Cat., Bal., Val.)
Culata, f. : i. Punta del bótalo que va ferma damunt la proa. (Costes de Llevant i de Po- nent.) 2. La part de l'arbre que va sota Tenfogonament i termina amb les metxes que el subjecten. (Blanes.)
Culebra, f. : Corda prima que Higa la vela a la verga. (Cat., Bal., Val.)
CuNYA, f. : Tascó que ferma l'arbre a la coberta peí seu en- fogonament. (Cat., Bal., Val.)
CÚRRIA, f. : Corrióla. (Barcelo- neta.)
CÚRRIES DE BRANDAR, f. pl.:
Aparell de dos bussells dobles que, en una barca de mitjana, van de la part superioi- del pal mestre fins a l'orla. Curtes, í. pl. : Tapes de fusta arqaejades que serveixen per a
tapar la banyera d'una em- barcado de pesca. (Blanes.)
Dalt de proa, m. : Sin. de So- BREPROA. (Blanes.)
Darribar, V. : Sin. de Arribar. (Costa de Llevant, Barcelo- neta.)
Dau, m. : Pega que imprimeix el moviment de rotació a l'eix o fusell del timó en les embar- cacions de gran port. (Cat., Bal., Val.)
Davant, m. : Aparell format per un bussell i una corda. Va enfilat davant del car de l'an- tena d'una barca de mitjana. Serveix per a la seva manio- bra. (Blanes.)
Davantalet de calaix, m.: Mena de compartiment, sem- blan t a un calaix, que hi ha entre els bañes d'una barca de palangre. Resta a aixopluc deis corredors. (Blanes.)
Defensa, f. : Pega de fusta o corda que es posa a la part exterior del buc d'una em- barcado per preservar-la deis cops que el moviment de l'ai- gua li pugui fer donar contra la paret del molí. (Cat., Bal., Val.)
Degollader, m. : Petita ranura del gao del rem on es posa l'estrop. (Cat., Bal., Val.)
Degollar, v. : Detenir la cadena de l'áncora amb la guillotina. (Cat., Bal., Val.)
Demora, f. : Distancia que se- para una embarcado d'un punt determinat i definit a la vista de la tripulado. (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
27
Demorar, v. : Prendre i calcular la distancia que separa Vem- barcació d'un punt de la costa, d'una boia, o d'una altra em- barcació, etc. (Cat., Bal., Val.)
Derrame, m. : i. Vela petita emprada per les embarcacions de pesca en determinats casos, la qual es fa ferma a popa. (Vilano va.) 2. Quantitat de vent que s'escapa d'una vela, en bufar damunt aquesta, per la se va mala orientado. (Cat., Bal., Val.)
Derrot, m. : Petita cambra de la coberta, a popa, on es guar- den les cartes de navegar. (Cat., Bal., Val.)
Derrota, f. : Carta de navegar. (Cat., Bal., Val.)
Derroter, m. : i. Direcció se- guida per una embarcado quan camina a la vista de la costa. (Cat., Bal., Val.) 2. Oficial o mariner encarregat de la der- rota. (Cat., Bal., Val.)
Desarribar, V. : L'acció de tor- nar les barques després d'ha- ver varat per anar a pescar, fugint d'un temps dolent que els ve al damunt. (Blanes.)
Desconxar, V. : Desfilar els caps o fils que formen una corda. (Cat., Bal., Val.)
Desembarcar, v. : Sortir una persona de dintre una embar- cado, o treure'n alguna cosa. (Cat., Bal., Val.)
Desenvergar, v. : Treure les perxes de les veles. (Cat., Bal., Val.)
Despalmar, v. : Netejar el fons d'una embarcado i enseuar-la perqué navegui mes lleugera i mes de pressa. (Cat., Bal., Val.)
DESPLAgAMENT, m. I Volum de
la part submergida d'una em- barcado, i cálcul, en tones métriques, del pes de Taigua que la seva part submergida desallotja. (Cat., Bal., Val.)
Desplanar, v. : Desocupar l'em- barcació, dintre l'aigua, la part de líquid que ocupa l'obra viva submergida del seu buc. (Cat., Bal., Val.)
Destral, f . : Utensili que consta d'una fulla vertical, tallant, i d'un llarg manee de fusta. És mes gran que la usada pels llenyaters. Actualment s'usa molt poc en les mes trances, ja que és substituida per les serres mecániques mogudes amb vapor o electricitat. (Bla- nes.)
Destrier, m. Embarcado de guerra.
DiARi de bord, m. : Llibre on s'anoten cada dia totes les co- ses d 'alguna importancia que s'esdevenen a bord, fent-se així l'historial de l'embarcació des de la seva botadura fins que deixa de navegar. (Cat., Bal., Val.)
Dirigir, v. : Posar Tembarcació de manera que la direcció del vent i la roda de proa formin un angle que tingui l'arbre com a vértex. (Cat., Bal., Val.)
Dispens, m. : Cambra on es guarden les provisions per a la gent de bord. (Cat., Bal., Val.)
Doll, m. : Dui. (Badalona.)
Donar estuba, v. Calafatejar. (Barceloneta.)
Donar fondo, v. : Clavar les an- cores al fons perqué l'embar- cació estigui quieta i resti fixa. Sin. de Anclar. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
28
AMADES I E. ROIG
DoRMENT, m. : Cartela de fusta damunt la qual s'asseu el bau que sosté la coberta. (Barce- loneta.)
Draga, m. : Embarcació espe- cial per a practicar el dragat. Porta unes grans bodegues on hom diposita les terres i llot que hom extreu del fons i va després a llan9ar mar endins. (Barceloneta.)
Dragant vertical, m. : Pe9a vertical que hi ha damunt el codast d'un vaixell. Está si- tuat entre la contraroda i la tremuja del timó. (Blanes.)
Dragar, v. : Extreure sorra i llot deis paratges submarins de poc fons per fer millor el calat i facilitar la navegació. Es practica generalment mit- jangant aparells d'absorció. (Barceloneta.)
Drassana, f . : Lloc on es constru- eixen les embarcacions. (Cat., Bal.)
Drisses, f. pl. : Cordes que ser- veixen per a pujar i baixar la vela per Tarbre. Formen part del bussell. (Cat., Bal., Val.)
Duell, m. : Nom donat indi- ferentment al dui i ais niells. (Sant Pol.)
Dui, m. : Forat que teñen les embarcacions en una de les caixes, i que travessa la pa- raia del forro d'una barca en la part corresponent a la proa. Quan no se'n fa ús, va tapat amb un tap de suro o amb séu. Serveix per a treure l'aigua que fan les embarcacions^ o bé la que es fica dins pels cops de mar i que no es pot recoUir amb la sássola. (Blanes.)
Elefant, m. : La quadema mes gran del buc d'una embarca- ció. (Bal.)
Embarcació, m. : Construcció móbil, de fusta o ferro, des- tinada a poder creuar l'aigua i travessar el mar. (Cat., Bal., Val.)
Embarcació de creu, f. : Em- barcació amb aparell vertical a la proa. (Cat., Bal., Val.)
Embarcació major, f. : Embar- cado de mes d'un pal, que efectúa viatges llargs, sepa- rant-se molt de la costa. (Cat., Bal., Val.)
Embarcació manada, f. : Barca d'una parella de bou, coma- nada per un patró que n'és propietari.
Embarcació menor, f. : Em- barcació d'un sol pal, de pe- tites dimensions, que mai no es separa gaire de la costa. (Cat., Bal., Val.)
Embarcació rodona, f . : Embar- cació en creu. (Cat., Bal., Val.)
Embarcar, v. : Acció d'entrar en una barca o vaixell.
Embarrancar, v. : Ensopegar una embarcació amb un fons de roques o algún altre obsta- ele submarí. (Cat., Bal., Val.)
Embragar, v. : Lligar i subjec- tar una cosa amb cordes. (Cat., Bal., Val.)
Embrear, v. : Pintar i revestir una embarcació de quitrá per fer-la esdevenir impermeable a l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Emmarar-se, V. : Internar-se una embarcació molt enllá de la costa. (Cat., Bal., Val.)
Empalomar, V. : Passar la corda peí rumbo i lligar-la a la roda.
VOCABULARI DE l'aRT DE LA NAVEGACIÓ
29
(Costes de Llevant i de Po- nent.)
Empannau, m. : Pallol de sota la proa^ en les barques de pesca i mitjana, que sol estar cobert amb una estora i serveix per a dormir-hi. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
Empavesada, f. i. Petita orla que hi ha damunt la bataiola de la part de popa d'una barca de mitjana. (Blanes.) 2. Conjunt de banderoles i ga- llardets per a ornamentar les embarcacions en dies de fes- tivitats. (Cat., Bal., Val.)
Empunyadura, f. : Punys de la part del gratil en les veles- quadres. (Cat., Bal., Val.)
Encadai, m. ; Corda proveída d'un plom, que serveix per a sondar el mar. (Blanes.)
Encadaiar, V. : Operació de son- dar i mirar la direcció del cor- ren t. (Blanes.)
Encallar, v. : Aturar-se l'em- barcació per haver topat, en la seva marxa, amb algún obstacle submarí. (Cat., Bal., Val.)
Encapilladura, f. : Part del pal on es reuneixen les cordes de la cárcia que el sosté. (Cat., Bal., Val.)
Encapillar, v. : Acció d'encai- xar una gassa de má a una cornamusa. (Cat., Bal., Val.)
Engendre, v. : Estendre la vela al vent. (Cat., Bal., Val.)
Encepar, v. : Clavar l'áncora al fons per fixar Tembarcació. (Cat., Bal., Val.)
Encigonyar, V. : Clavar les es- tameneres ais medissos. (Bar- celoneta.)
Encostellada, f. : Barca en construcció quan ja hi ha
posades les estameneres i els medissos. (Barceloneta.)
Encuixar, V. : Fermar i Iligar l'áncora arran de Torla quan es navega. (Mallorca.)
Enferir, V. : Fer ferma una vela. (Costa de Llevant.)
Enflonc, m. : Sin. de Amant. (Sant Pol, Mataró.)
Enfogonadura, f. : Excavació de forma semicircular que hi ha a la part posterior i al mig del banc anomenat arhora d'una barca de pesca. S'hi re- penja el pal, que va fermat amb la clau. (Blanes.)
Enfogonament, m. : i. Part de l'arbre que toca arran de la coberta en les embarca- cions gráns i al banc d'arbo- rar en les barques de pesca. 2. Forat de la coberta per on surt l'arbre, i queixal del banc d'arborar on va aguantat l'ar- bre en les embarcacions de pesca. (Cat., Bal., Val.)
Enfonsar-se, V. : i. Perdre l'es- tabilitat en el nivell normal de l'aigua. 2. Submergir-se com- pletament en l'aigua, passant a ocupar un nivell inferior del seu normal. (Cat., Bal., Val.)
Engarjolar, V. : Rodejar el coll d'un pal amb la garjola o catxola. (Cat., Bal., Val.)
Engerlar, V. ' : Plegar i Iligar la vela damunt el car i la pena. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Enginyes, f. pl. : Son els Uiga- ments, fets amb corda, que fermen el car i la pena d'una antena d'una embarcado de pesca. (Blanes.
Engratau, m. : Engraellat de fusta que forma el pallol de les embarcacions de passeig.
30
També hi ha algunes barques pesqueres que en porten en el sol, a popa i proa. (Cat., Bal., Val.)
Entaular, V. : i. Canviar o afegir un tros de taula en el buc de Tembarcació. 2. Fer un adob que arribi fins al punt d'ha- ver de substituir una taula. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Entestar, V. : Fermar una corda per un cap. (Cat., Bal., Val.)
Entolladura, f. : Teixit que resulta de Tentollament de dos caps de corda. (Cat., Bal., Val.)
Entollar, V. Unir des caps de corda entreteixint els fils de qué están formats. (Cat., Bal., Val.)
Entonar, v. : Disposar_, en les bodegues, cárregues de difícil acomodament, com barrils o productes carregats en orri. (Cat., Bal., Val.)
Envergar, v. : Posar la perxa a la vela. (Cat., Bal., Val.)
Envestir, v. : Sin. de Varar. (Cat., Bal.)
EscÁ, m. : Éxcavació feta a la platja per treure o varar em- barcacions. (Blanes.)
Escala, f . : Construcció per a va- rar embarcacions. Consisteix en dues línies de país units pels extrems, a tall de carrils d'una via ferrissa. (Blanes.)
Escala de gat, f . : Escala com- pletament vertical que hi ha a bord per a anar d'un pis a l'altre deis diferents compar- timents del buc. (Cat., Bal., Val.)
Escalamera, f. : Pega de fusta fermada a l'orla d'una embar- cació_, proveída d'un forat al
mig, en el qual s'insereix 1 'es- cálam. (Blanes.)
Escalamot, m. : Peca de fusta pernada a l'estamenera, que puja d'arran de la coberta i té per objecte sostenir l'orla, sense arribar mes que a la mei~ tat de la seva algada i sense tocar la regala. (Cat., Bal., Val.)
EscÁLAMS, m. pl. : Petits pun- táis o estaques afilerats i cla- vats a cada vora d'una barca, prop de la cinta, i que servei- xen per a aguantar l'orla d'una embarcado de poc tonatge, com és ara una barca de pesca. (Blanes.)
Escaló, m. : Puny de la vela de l'angle de proa. (Val.)
Escandalosa, f. : Vela triangu- lar que va inserida damunt la major d'una poUacra goleta. Va fermada per un cantó al pico i per l'altre al masteler. Aquesta vela és caracterís- tica deis bergantins, pollacres, goletes i balandres. (Blanes.)
Escándale, m. : Pes de ferro emprat per fer el sondeig del mar i calcular la profunditat del fons. (Cat., Bal., Val.)
Escandallar, v. : Sondar el fons d'un lloc, prenent la me- sura de la profunditat mitjan- gant l'escandall. (Cat., Bal., Val.)
EscANYAGOSSOS, m. I Corda Uar- ga, amb un ñus escorredor, em- prada per agafar coses que hagin caigut a l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Esc ARAR, V. : Encallar les em- barcacions en l'acte de la va- rada.
Escata, f. : Engrut que el con- tacte amb l'aigua de mar pro-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
31
dueix en el buc de les em- barcacions. (Barceloneta.)
EscLOP, m. : Sin. de Barretet. (Badalona.)
Escoba, f. Escua. (Blanes.)
EscoBENC, m. : Obertures per on passen les cadenes i cordes d'amarrar embarcacions i bas- timents. (Blanes.)
EscOBENC DE POPA, m. : Mig escobenc que hi ha a la part de popa de Tempavesada d'una barca de mitjana. Serveix per a recolzar caps d'amarra. (Bla- nes.)
EscoLLAT, m. : I. Rebaixament que té l'orla, a banda i banda, a la proa d'una embarcació. És molt pronunciat en les bar- ques pescadores de sardinals i palangre, i molt poc en les barques de mitjana, en les del bou i en les dedicades a la pesca de la trenyina. 2. La part d'una barca de palangre compresa entre el tálem de popa i la roda. (Blanes.)
EscoRAT -ADA, adj. : Embarca- ció el buc de la qual, per efec- te d'un temporal o per altra causa, queda sensiblement in- clinat. (Cat., Bal., Val.)
Escota, f. : Puny de popa d'una vela llatina, i corda que hi va Uigada. (Cat., Bal., Val.)
Escota llarga, f . : Lligat i ple- gat que es dona a la vela quan el vent bufa de mitja popa. (Costes de Llevant i de Po- nen t.)
Escotí^ m. : Escota de les veles petites. (Cat., Bal., Val.)
Escotilla, f. : Obertura de con- torn quadrat, limitada trans- versalment pels paraescuts i longitudinalment per les cos- sies, i que posa en comunica-
do la coberta amb 1 'interior d'un bastiment. Va tapada amb els quarters, que son un o dos segons les dimensions de les escotilles. (Blanes.)
EscoTiNA, f. : Sin. de EscoTÍ.
Escua, f. : Pega de fusta que va al costat de la quilla en la part exterior del buc de les embarcacions menors, i que té per objecte fer que aqüestes es puguin mantenir dretes quan es treuen de l'aigua. N'hi ha dues, una a cada banda de la quilla. La de babord rep el nom de escua de llevant, i la d'estribord el de escua de garhí. (Cat., Bal., Val.)
EscuT, m. : i. Sin. de Estampa. (Cat., Bal, Val.) 2. Pega de fusta que es treu i es posa, en la popa deis bots i embarca- cions petites, perqué s'hi asse- gui el que porta el timó. Sol teñir la forma d'un escut. (Cat., Bal., Val.)
Eslinga, f. : Sin. de Gassa. (Cat., Bal., Val.)
EsLiNGAR, V. : Englassar, aga- far una cosa, o subjectar-la, amb una glassa. (Cat., Bal., Val.)
Eslora, f. : Ampiada o llargada del buc d'una embarcació. (Cat., Bal., Val.)
EsPARCiNA, f. : Corda gruixuda per a varar o treure embarca- cions mitjangant l'arga o el cabrestant. (Blanes.)
EsPATLLÓ, m. : Sin. de Estampa. (Cat., Bal., Val.)
Espía, f. : Corda o cap usat en la marina. (Blanes.)
Espiga, f. : Part estreta del pal masteler, per on empalma amb el pal másele. (Cat., Bal., Val.)
32
J. AMADES I E. ROIG
Espigó, m. : Puny de les veles llatines que va a la part alta del pal. (Cat., Bal.. Val.)
EsPiGUETA, f. : Sin. de Espigó. (Alguer.)
EsPiLL, m. : I. Tálem de les bar- ques de pescar. (Barceloneta.) 2. Sin. de Estampa en les em- barcacions grans. (Cat., Bal., Val.)
Espina, f. : Sin. de Quilla. (Barceloneta.)
Esponja, f. : Espongeta^ usada en les mestrances, que serveix per a emmascarar la nyinyola amb la mésela de mangre i aigua. (Blanes.)
EsQUADRA, f. : Conjunt d'embar- cacions de guerra.
EsQUERAR V. : Posar l'esquer a l'ham. (Blanes.)
EsQUiF, m. : Embarcado, de ta- many estret i prolongat, usada en els esports. Acaba en punta per popa i proa. Va amb dos o quatre rems, sense timoner. Es caracteritza per la se va gran Ueugeresa en el navegar. (Barceloneta.)
Estacar, v. : Trencar-se les cordes. (Cat., Bal., Val.)
EsTAi, m. : I. Corda de gran importancia en la cárcia fer- ma, que té per objecte fer- mar els país a la part alta de proa, fent-se ferms en el bótalo. En les embarcacions petites, en les quals el pal está encandelat cap a proa. Testal sosté el pal per la part de popa per evitar un excessiu decanta- ment. (Cat., Bal., Val.) 2. Ve- la que va fermada a la cor- da d'aquest mateix nom. (Cat., Bal., Val.)
EsTAi DE cABEgA, m. : Estai que va fet ferm en el tope
deis mastelers. (Cat., Bal.. Val.)
EsTAi DE viOLÍ, m. : Estai que, en lloc de fer-se ferm en el bótalo, va fermat en un xunxo damunt mateix de la coberta, a poca distancia del propi pal. (Cat., Bal., Val.)
EsTAi MAjOR, m. : El que sosté el pal major. (Cat., Bal., Val.)
EsTAi VOLANT, m. : Estai que no és absolutament ferm, sino que es pot afluixar quan con- vingui per a la maniobra. (Cat., Bal., Val.)
EsTAiAR, V. : I. Fermar un pal mitjangant un estai. 2. Tesar i trincar els estáis. (Cat., Bal., Val.)
EsTA*LLES, f. pl. : Talla en el palanquí de treure les embar- cacions fora de l'aigua. (Sant Pol, Mataró, Badalona.)
EsTAMENERA, f. I Pega de fusta que va pernada al medís i puja peí costat de la barca fins a la coberta, per a formar la caval- cada del buc de les embarca- cions. (Cat., Bal., Val.)
Estampa, f. : Superficie llisa de la popa deis velers, en la part exterior de llur buc, damunt la qual es sol escriure el nom de 1 'embarcado i la localitat on está matriculada. (Cat., Bal., Val.)
Estaño, -a, adj. : Estat de com- pleta impermeabilitat d'una embarcado, sense que es pro- dueixi cap mena de filtració d'aigua per cap part del buc. (Cat., Bal., Val.)
Están YAR, v. : Operado que consisteix a negar una barca en el mar a fi d'inflar les taules i fer desaparéixer els esvorancs de les j un tures. Aquesta ope-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
33
ració té Uoc quan les embarca- cions fan aigua de resultes d'ha- ver-se ressecat la fusta per ha- ver estat molt temps fora de Taigua. (Blanes.)
Estar a L'ALgADA, v. : Estar a Tallada d'un punt geográfic significa trobar-se en aquell lloc. (Cat., Bal., Val.)
Estar al secador, v. : Estar una embarcado a la platja un espai de temps Uarg, sense que hom la tiri per res en mar. (Cat., Bal., Val.)
Estar en fatxa, v. : Aguantar- se proa a vent. (Blanes.)
Estatxa, f . : Corda gruixuda de cánem. (Cat., Bal., Val.)
EsTELLA MORTA, f. : Part de les estameneres que sostenen To- bra morta d'una embarcado. (Barceloneta.)
Estepa, f. : Tauló de fusta de cantell, damunt el qual sosté el mestre d'aixa l'embarca- ció durant tot el temps de la seva construcció. (Cat., Bal., Val.)
Estibar^ v. : Sin. de Andanar.
Estimar, v. : Calcular la situado d'una embarcado, lloc on aquesta es troba, distancia que la separa de la costa, etc., per procediments primitius i ru- dimentaris, sense Tauxili d'a- parells científics i, per tant, sense poder-ho precisar d'una manera exacta, sino aproxi- madament. La navegado d 'es- tima és practicada pels pesca- dors i pels patrons de les bar- ques de cabotatge, que no na- veguen mai a gran distancia de la costa ni arriben mai a perdre-la de vista. (Cat., Bal., Val.)
Estisora, f. : Suport que sosté
But. de Dialec.
la botavara quan la vela no está hissada. (Cat., Bal., Val.)
Estopa, f. : La filada que re- sulta de pentinar el cánem, i el cánem toscament filat. Ser- veix per a calafate] ar basti- ments. (Blanes.)
Estope JAR, v.: Sin. de Calafa- te jar. (Barceloneta.)
EsTRAi DE CONTRAFLOC, m. ! Cor- da que va des del bótalo fins a la cruseta del pal trinquet d'una pollacra goleta. (Blanes.)
EsTRAi DE FLOC, m. ! Corda que va des de l'extrem del bau- prés a la cruseta del pal trin- quet d'una pollacra goleta. (Blanes.)
EsTRAi DE MAjOR, m. ! I. Corda que va des de la meitat del pal trinquet a la part superior deis calcés del pal major d'una pollacra goleta. 2. Corda que va del bauprés al pal trinquet d'un bergantí. (Blanes.)
EsTRAi DE PiTiFLOC, m. ! Corda que va des de l'extrem del bótalo fins a la meitat del masteler de trinquet d'una pollacra goleta. (Blanes.)
EsTRAi DE TRINQUET, m. : Corda que va des de la inserció del pal trinquet amb la coberta fins a la cruseta del pal major d'una pollacra goleta. (Blanes.)
EsTRAi DE VELATXO, m. : Corda que va des de la cruseta del pal trinquet a la part superior del masteler de major d'una pollacra goleta. (Blanes.)
Estrellera, f. : Aparell amb dos bussells que en les veles grans serveix per a girar la vela. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
Estribord, m. : Part dreta d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
34
J. AMADES I E. ROIG
EsTROP, m. : I. Anella feta de corda que porten els rems i que, enfilada en rescálam, per- met vogar. 2. Abragadora fe- ta de corda i recoberta de cuir que abraga Tantena d'una barca de mitjana. Está unida ais amants i a ranell. (Bla- nes.)
EsTROPADA, f . : Arrencada forta i rápida d'una embarcado quan, estant parada, romp la marxa. (Cat., Bal., Val.)
EsTROPERA, f. : Tros de cuir que es posa damunt l'escala- mera per evitar que el rem es gasti amb el frec del vogar. (Cat., Bal., Val.)
EsvoRANC, m. : Forat fet en el buc d'una embarcado a causa d'un topament.
Faixa, f. : Corda que ferma l'ar- bre al banc d'arborar. (Cos- tes de Lie van t i de Ponen t.)
Faixa de rissos, f. : Rengle de rissos d'una vela. (Cat., Bal., Val.)
Faixó, f. : Vorada de la vela. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Falca, f. : i. Taula prima de fusta que va clavada al ma- carro que forma l'orla en els llaguts i altres embarcacions petites de pesca. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Orla que hi ha a proa d'una embar-
■' cació de pesca, immediatament després de l'escollat. 3. També s'anomena així la que hi ha immediata a l'escollat de popa i a la roda de popa.
Falca de proa, f. : Orla que hi ha a cada cantó de proa
d'un caro. En el seu comen9a- ment hi ha un bitó per a amar- rar caps. (Blanes.)
Faldona, f . : Vela estiregassada i deformada per efecte de l'ús. (Cat., Bal., Val.)
Falques, f. pl. : Taules de fusta que encaixen entre els macar- rons de l'orla d'una barca de pesca. Quan están totes posa- des contribueixen a fer l'orla mes alta. Es posen quan no s'ha de fer ús deis rems.
Falsa amarra, f . : Amarra extra- ordinaria que s'empra, deixada fluixa, quan no es té prou con- fianga en la for9a de la que serveix usualment, a fi que, si aquesta es trenqués, l'embar- cació, amb tot, no quedes des- amarrada. (Cat., Bal., Val.)
Falsa quilla, f. : Post de fusta que porten alguns velers en la part exterior del buc, sota la quilla, per preservar-la. (Cat., Bal., Val.)
Falutx, o Falutxo, m. : Sin. de Barca de mitjana. (Bal., Val.)
Fanalera, f. : Mena de pres- tatge de fusta on es col-loca el fanal de bord, que serveix per a senyals nocturns en la navegado. Va proveída d'un sustentacle de ferro que s 'in- serta en la bataiola de popa d'una barca de mitjana. (Bla- nes.)
Far de situació, m. : Far situat en la costa, no per prevenir de cap perill ni paratge sub- marí, sino per indicar la pro- ximitat d'una ciutat o qual- que altre punt de la costa que serveixi d'orientació ais na- vegan ts.
Farolera, f. : Instrument con-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
35
sistent en una mena de caixó de fusta, obert pels dos can- tons, que té adossat un piu de ferro per a posar-lo en un forat ja fet a propósit en la regala de Torla. Altres em- barcacions el duen fermat a la part inferior deis obencs. Té per objecte portar-hi els fanals de reglament per a la navegació nocturna: vermell el de babord, i verd el d'estri- bord. (Cat., Bal., Val.)
Fatxejar, V. : Mantenir una embarcado parada un curt espai de temps sense alterar la situació que tenien les seves veles quan camina va. (Cat., Bal., Val.)
Femella, f. : Púa que té el timó i que, inserida en el góndol, Iliga aquell a l'embarcació. En la part inferior del timó hi ha també un joc de femella i gón- dol, pero en sentit invers. (Bla- nes.)
Femellot, m. : Sin. de Got. (Sant Pol, Mataró.)
Fer aigües, V. : Entrar aigua en el buc d'una embarcado per efecte d'una avaria o per tras- puament. (Cat., Bal., Val.)
Fer candela, v. : Referint-se ais país de les barques de pesca i mit janes, significa no estar situats del tot perpendiculars a la quilla, sino un xic decantats cap a proa. (Cat., Bal., Val.)
Fer colzera : Anclar una em- barcado amb quatre ancles: dues a proa i dues a popa. (Cat., Bal., Val.)
Fer dormida, v. : Passar la nit amb l'embarcació anclada en un paratge prop de térra arrecerat del vent i del cor- rent. (Cat., Bal., Val.)
Fer escala, v. : Acció d'aturar- se una embarcado en algún port situat entre el seu punt de partida i el port on va destina- da. (Cat., Bal., Val.)
Fer escart, v. : Aplanar i anive- llar la sorra de la platja perqué s'hi puguin asseure bé els país que sostenen les barques quan están fora de l'aigua. (Sant Pol, Mataró.)
Fer gat, v. : Anclar una embar- cado amb dues ancles : l'una per proa i Taltra per popa. (Cat., Bal., Val.)
Fer peu a térra, v. : Desembar- car, sortir d'una embarcado, saltar en térra. (Cat., Bal., Val.)
Fer peu d'ánec, v. : Anclar una embarcado amb tres ancles: dues a proa i una a popa. (Cat., Bal., Val.)
Fer proa, v. : Dirigir l'embar- cació cap a un lloc. Per exem- ple : «fer proa a Barcelona», «fer proa a la mar», significa dirigir-se a Barcelona, dirigir- se a la mar. (Cat., Bal., Val.)
Fer-se a la mar, V. : Abandonar la costa, emprendre la nave- gació. (Cat., Bal., Val.)
Fer tenda, v. : Fer barraca amb un tros de lona, a 1 'objecte de preservar la tripulado del sol o del mal temps. Es diu «fer tenda» quan la barraca es fa a popa de la barca. (Mataró, Badalona.)
Fer toldo, v. : «Fer tenda», amb la diferencia que es diu d'a- questa manera quan es fa a popa, i «fer toldo» quan es fa a proa. (Mataró, Badalona.)
Ferida, f. : Ñus que es faper Iligar un ham. (Costa de Lle- vant.)
36
J. AMADES I E. ROIG
Ferir, V. : Lligar un ham amb un ñus propi per a tal fi. (Costa de Llevant.)
Ferm, m. : Punt d'una corda per on es fa ferma . (Cat., Bal., Val.)
Ferrada, f. : Sin. de Balde. (Vilanova.)
Ferro, m. : Sin. de Ruixó. (Vi- lanova.)
Ferro de canal, m. : Mena d'es- carpra amb la cabota plana i la part contraria eixamplada. Serveix per a endinsar Tes topa en els coments. (Blanes.)
Ferro de rebotir, m. : Petita eina del calafat, emprada per introduir i entatxonar Testopa dintre les escletxes de les tau- les de les embarcacions. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Ferro de rependre, m. : Pe- tita eina, de forma semblant a una escarpra, amb fulla am- pia i no gaire afinada, em- prada peí calafat per líisar i acabar el calafateig d'una em- barcado. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Ferro d'obrir, m. : Petita eina, de forma semblant a la d'una escarpra, emprada peí calafat per obrir el coment de les em- barcacions. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Filar, v. : Navegar en bones condicions i circumstáncies. (Cat., Bal., Val.)
FiLÁSTicA, f. : Fils amb qué está feta l'estatxa; els quals, quan és vella, s'usen per fer Uigades i adobs a al tres cordes. (Cat., Bal., Val.)
FiL DE RODA (A) : Locuelo adver- bial que determina la direcció del vent quan aquest bufa rec- tament per la proa. (Barcelo- neta.)
FiLERET, m. : Vorada del cor- redor de les barques en la part interior. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
FiLET, m. : Cabdell o pega de fil que sempre es porta a bord per si convé fer algún adob rápid a una vela, etc. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Flamar, V. : Batre, el vent, la vela. (Cat., Bal., Val.)
Flamejar, V. : Sin. de Flamar. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Fletxadura, f. : Bastonet de fusta que, entrelligat amb els obencs, dona a aquests la for- ma d'escala. (Cat., Bal., Val.)
Fletxast, m. : Sin. de Fletxa DURA (Cat., Bal., Val.)
Floc, m. : Vela de forma trian- gular que va fermada a la part baixa del bótalo o a la part alta de la cruseta d'una poUacra goleta. (Blanes.)
Flota, f. : Conjunt d'embarca- cions que componen un total determinat. Per exemple : «la flota catalana», «la flota de tal armador», significa el con- junt total d'embarcacions ca- talanes, o el conjunt total d'embarcacions de tal arma- dor. (Cat., Bal., Val.)
Foc, m. : i. Sin. de Floc. (Cat., Bal., Val.) 2. Corda que va del pal a la punta del bótalo. (Cat., Bal., Val.)
Focar, v. : Sin. de Flamar. (Cat., Bal., Val.)
Fogonadura, f. : Sin. de Enfo- GONAMENT I i 2. (Cat., Bal., Val.)
FoNDEjAR, V. : Donar fons, an- corar una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Fondo! : Veu de manament que Uanga el capitá o el patró
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
37
d una embarcació, durant la maniobra d'ancoratge, per or- denar que es tirin al mar les ancores que han de fixar Tem- barcació. (Cat., Bal., Val.)
FoRAT DE LA METXA, m. : Ober- tura petita quadrada que hi ha en la paramóla, on s 'engaita la metxa d'un arbre d'una embarcació. (Blanes.)
FoRAT DEL BÓTALO, m. I Forat rodó, practicat a Torla de la proa d'una barca de mitjana, a la banda d'estribord. (Bla- nes.)
Forat de popa, m. : Sin. de Carquinyol. (Vilanova.)
FoRCA, f. : Sin. de Gameta. (Cos- ta de Lie van t, Barceloneta.)
FoRCAT, m. : Cavitat del buc de la barca a proa, sota el señó. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
FoREjAR, V. : Navegar, inter- nant-se molt en el mar, molt separadament de la costa. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
FoRMATGET, m. : Sin. de Esco- LLAT. (Badalona, Barceloneta.)
FoRNiMENT, m. : Quadernes de la punta de proa i de popa. (Barceloneta.)
Forro, m. : Conjunt de les taules de fusta que, per la part interior, van clavades da- munt les quadernes, consti- tuint com el forro del buc. (Cat., Bal., Val.)
Fortuna, f . : Vela molt gruixuda i resistent que s'hissa en els moments de perill. (Cat., Bal., Val.)
Fragata, f. : El bastiment mes gran que corre pels mars i d'aparell mes complicat i com- plet. El seu tonatge és de 600 a 1,000 tones. Té tres
país, de tres peces, amb cofes i crusetes, proveits de cinc vergues. Demés duu botava- ra i pico en el pal másele de messana. (Blanes.)
Freu, m. : Estret que hi ha en- tre un roquisser i la térra. (Blanes.)
Fusa, f. : L'acte en qué el bas- timent, Uiure d'amarres^ Uisca damunt deis país enseuats, sense aturar-se fins que queda surant en el mar. (Blanes.)
FusELL, m. : Arbre del timó. (Barceloneta.)
GÁBIA, f. : I. Pal masteler que en les embarcacions grans ve immediata ment després del pal másele. (Cat., Bal., Val.) 2. Gábia de ferro que en les embarcacions antigües substi- tuía la cofa actual, damunt i dintre la qual es posaven els vigies i els mariners per fer la maniobra. N'hi havia que en lloc d'ésser de ferro eren de vímet, per l'estil d'un cistell, i rebien el nom de gábia de cis- tella. (Cat., Bal., Val.) 3. Vela que va hissada en el pal. (Cat., Bal., Val.)
GÁBIA ALTA, f . : Pal de gábia su- perior que va damunt el pal de gábia baixa en les embar- cacions de gran port que por- ten dues gábies. (Cat., Bal., Val.)
GÁBIA BAIXA, f. : Pal de gábia inferior en les embarcacions que en porten dos. La vela que hi va hissada rep el ma- teix nom. (Cat., Bal., Val.)
Gabier, m. : Mariner que s'en-
38
J. AMADES I E. ROIG
fila a les cofes per fer millor la maniobra. (Cat., Bal., Val.)
Gabieta, f. : Cap de mort o ar- guenells. (Cat., Bal., Val.)
Gafa, f. : Barra gruixuda de fusta que té, superiorment, un ganxo angular de ferro. Ser- veix per a enganxar les fustes que s'han de corbar al foc. Obra a tall de palanca, a la fi de la qual, en l'extrem oposat al ganxo, es posa un pes, que pot ésser una pedra, o bé es fa un Uigament a una estaca mit- jangant una corda. (Blanes.)
Gala PAG o Galápago, m. : Certa mena d'áncora. (Cat., Bal., Val.)
Galeota, f. : Barra de fusta que travessa l'escotilla en sentit longitudinal i reposa en els paraescuts. Serveix per a a- guantar els quarters o tapes de Tescotilla. (Blanes.)
Galera, f. : i. Embarcado anti- ga que es movia a forga de rems quan les veles no s'in- flaven. (Cat., Bal., Val.) 2. Punta superior del pal de la barca. (Barceloneta.)
Galeta, f. : i. Pega rodona del cim del pal major on es pen- ja un fanal. (Cat., Bal., Val.) 2. També es diu de la punta del pal de les barques de pescar. (Cat., Bal, Val.) 3. Mena de virolla que hi ha a l'extrem d'un pal o arbre. Ve a ésser l'ornament de la part superior de les arboradures. 4. Pa espe- cial que es menja a bord. (Cat., Bal., Val.)
Galiassa, f. : Embarcado an- tiga, moguda a forga de vent i de rems, de mesura molt gran i agegantada. (Cat., Bal., Val.)
Galiot, m. : Galiassa petita.
Galotxa, f. : Dent o grau que forma el corro del torn, em- prat per cobrar la sirga de certs ormeigs de pesca a bord. (Sant Pol.)
Galteres, f. pl. : Part alta de l'arbre de les embarcacions de pesca abans d'arribar al gal- zers o perilla, on va fix un petit bussell per a hissar la vela. (Barceloneta.)
Galzers, m. : Bussell que va al capdamunt de l'arbre, sota la galeta. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Galzet, m. : És la porció supe- rior d'un pal que té la secció quadrangular. En la part in- ferior d'aquesta secció s'inse- reix la cruseta, i en la superior el tamboret. (Blanes.)
Gallardet, m. : Ensenya o ban- derí, molt llarg i estret, que va penjat generalment al cim del pal trinque t, i que en al- gunes ocasions té una signifi- cado especial. Solen portar-ne les embarcacions correus com a distintiu. (Cat., Bal., Val.)
Galliner, m. : Caixa que porten alguns velers a la coberta, per la part de popa i seguint tota la forma d'aquesta, des- tinada a guardar objectes. (Cat., Bal., Val.)
Galló, m. : i. Part quadrada del rem que reposa damunt l'esca- lamera. 2. Sin. de Gao. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Gam BALADA, f. : Cada vaivé de l'émbol d'una bomba quan funciona per treure l'aigua que fa un bastiment. (Blanes.)
Gambaleta, f. : Émbol de la bomba de treure aigua de la sentina d'una barca de mit- jana. (Blanes.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
39
Gambota, f. : Fustes clavades damunt les quademes que for- men el buc d'una embarcado per la part de popa. (Cat., Bal., Val.)
Gandul o Gandula : Cadira de fusta, amb seient i espatUer de roba, que es pot posar en di- ferents graus d'inclinació; molt comú a bord. (Cat., Bal.)
Ganxo, m. : Ganxo de ferro muntat a la punta d'un pal llarg, de fusta, portat a bord de les embarcacions de pesca per agafar qualsevol cosa que caigui al mar : un rem, una corda, etc. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Ganya, f. : Pega reformadora de la unió de la roda de proa amb l'amura d'un vaixell. (Blanes.)
Gao, m. : Part exterior del buc de la barca que va de les escues fins a popa o a proa. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Gao de popa. m. : La porció de quilla compresa entre la junta del mig i la roda de popa. (Bla- nes.)
Gao de proa, m. : La porció de quilla compresa entre la junta del mig i la roda de proa. (Bla- nes.)
Garjola, f. : Sin. de Catxola.
Garlí, m. : Corda que forma el palanquí. (Barceloneta.)
Garlopa, f. : Anella de ferro per on es passa el senyal que ferma el bótalo. (Barceloneta.)
Garrofa, f. : Ungía de 1' áncora. (Cat., Bal.)
Garrutxo, m. : Llarga filera d'anelles que van a la caiguda de proa de les veles flocs per passar-hi Testal o alguna altra corda que les sos té per dintre. (Cat., Bal., Val.)
Gasolinera, f. : Embarcado de passeig, generalment en forma de canot, moguda amb motor de gasolina.
Gassa, f. : Baga del cap d una corda. (Cat., Bal., Val.)
Gata, f. : Suport de fusta que serveix per a penjar Táncora arran de l'orla. (Cat,, Bal., Val.)
Gatera, f. : Forat de la caixa de cadenes per on surten aqüestes per sostenir l'áncora. (Cat., Bal., Val.)
Gavarra, f. : Sin. de Barcassa.
Geralat de car i pena : Lli- gada molt ferma que es fa amb la vela_, damunt Tantena, quan bufa un vent molt fort i desfavorable, a Tobjecte que la vela no agafi gens de vent i no dificulti la navegado. (Ca- daqués.)
GiBRELLA, f . : En les barques pes- cadores i de mitjana, gibrell molt gros on es posa el men- jar de bord, quan ja és cuit, i d'on tota la tripulado pren cuUerada, sense que ningú tin- gui plat a part. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
GiGRE, m. : Torn de construcció senzilla que porten a bord les barques del bou per poder fer mes forga quan han de cobrar l'ormeig. (Barceloneta.)
Goleta, f. : Bastiment de 150 a 200 tones, de dos país de dues peces. El pal de proa duu vergues, i el de popa, botavara i pico. També hi ha goletes de tres país, d'un tonatge de 400 a 500 tones; en el qual cas el pal de proa duu vergues, i el del mig i el de popa son de pailebot. (Blanes.)
GÓNDOL, m. : Anella situada en la part superior de la roda de
40
J. AMADES I E. ROIG
popa d'una barca. Serveix per a enfilar la femella del timó. (Blanes.)
GoNETE, m. : Vela quadrada que s'af erra, superiorment, a la ver- ga del mateix nom i, inferior- ment, a la verga de velatxo. Forma part del velam d'una pollacra goleta de construcció catalana. (Blanes.)
Gongo, m. : Sin. de Got. (Sant Pol.)
Got, m. : Pega de ferro^ en forma d'anella, que porta el timó i que serveix per a junyir aquest a la barca amb ajuda de T águ- ila. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Grada, f. : Estacada, dintre Taigua, que hi ha a les drassa- nes i mestrances per a botar les embarcacions dintre l'ai- gua. (Blanes.)
Gra d'ordi, m. : Ñus igual a la pinya de rosa, pero mes petit de mida. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Graella, f. : Fester. (Barcelo- neta.)
Grámpüla, f. : Got gros de ferro que porten les barques grosses que no teñen el timó fix, i que serveix per a enganxar-hi el timó mitjangant Tagullot. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Gran, m. : El ris mes llarg de la vela. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Graneres, f. : Obertures, en nombre d'una o dues, practi- cades en la part superior d'un arbre o pal, on encaixen rodes de bussell. Per les graneres passen els caps deis aparells d'liissar 1' antena. (Blanes.)
Gratacels, m. : Vela petita
hissada, en determinats mo- ments, en la part mes alta del pal major. (Cat., Bal., Val.)
Gratan úvoLS, m. : Sin. de Gra- tacels.
Gratil, m. : Part superior de la relinga, en les veles quadres, que sol ésser mes gruixuda que la relinga deis caients de popa i proa. (Cat., Bal., Val.)
Gratilet, m. : Part inferior de la relinga en les veles de les barques de mitjana. (Cat., Bal., Val.)
Grauera, f. : Sin. de Guia de l'escota. (Sant Pol, Mataró, Badalona.)
Gresa, f. : Sin. de Guia de l'es- COTA. (Vilano va.)
Grill, m. : Aparell proveit d'una maneta que, en voltar, fa moure un conjunt de rodes dentades i cremalleres, i que, degudament aplicat a la roda de proa d'un bastiment, el fa avangar en l'acte de la fusa. És un aparell auxiliar usat en el llangament de grans velers.
Grillet, m. : Grillet igual ais emprats en térra, usat en les maniobres navals. (Cat., Bal., Val.)
Grúa, f. : Aparell de principi mecánic emprat per a l'alga- ment de grans pesos, molt co- mú en els usos navals. (Cat., Bal., Val.)
Gruar, V. : Algar grans pesos mitjangant una grúa. (Cat., Bal., Val.)
Gruixat, m. : Burda gruixuda. (Bal.)
Guaira, f. : Vela triangular unida per una banda al pal i mes avall d'una botavara. És una vela propia d'embarcacions
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
41
menors, com llanxes i bots. (Blanes.)
Guarda, f. : Sin. de Defensa. (Cat., Bal., Val.)
Guardacaps, m. : Refor9a que es fa a la relinga de la vela quan passa per un puny. (Cat., Bal., Val.)
GUARDACOSTES, Hi. I Vaixell de guerra destinat a la guarda de les costes. (Blanes.)
GuARDAMÁ, m. : Eina, usada també pels espardenyers, con- sistent en una mena de guant que sois tapa la má i deixa els dits al descobert, amb un cuir molt gruixut o un bocí de planxa de llautó a la part que cau damunt el palmell; empra- da per poder fer forga amb TaguUa quan es cus o s 'acó va la vela. Totes les embarcacions en porten a bord per si cal fer algún adob. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
GuARD AMENES, m. I Pctít bussell que subjecta les menes. (Vila- nova.)
GuARDAPUNYs, m. : Sin. de Guardacaps. (Cat., Bal., Val.)
GuARDAVELA, m. : Sin. de Apa- ga vela. (Cat., Bal., Val.)
GuARDÍ, m. : Sin. de Brissa. Corda que aguanta el timó perqué no se'n vagi quan hi ha mala mar. (Barceloneta, Vilano va.)
Guarnir, v. : Deixar qualsevol feina de bord com a Uesta. (Cat., Bal., Val.)
Guia, f. : i. Taules de fusta pa- ral-leles, unides per llurs ex- trems, a tall de carrils d'una vía ferrissa, i que reposen da- munt l'escala de varar les em- barcacions. Serveix per a en- caixar Tanguila i guiar-la en
But. de Dialec.
el seu moviment d'avang en Tacte de la fusa d'un basti- ment. (Blanes.) 2. Pe9a de ferro o fusta, de forma qua- drada, que ferma el verdu- guet del buc, per on passa Tamarra que va del bit ó de bord al d'en térra; i té per objecte guiar la direcció que ha de seguir Tamarra. (Cat., Bal., Val.) 3. Queixal que forma el banc d'arborar, on va encaixat Tarbre. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
Guia de l'escota, f. : Queixal o rebava de la part superior de la roda de popa, per on passa la guieta de la vela. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
GüiERO, m. : Petit forat de l'orla deis velers i barques de mitjana, que porta una pe- tita politja al mig i que té per objecte passar-hi i fer-hi ferma una corda. (Cat., Bal., Val.)
Guillotinar, v. : Escanyar la cadena de l'áncora arran de Tescobenc quan ja n'ha sortit la necessária per a Taguantament d'aquella. (Cat., Bal., Val.)
Guinda, f. : Conjunt de país, veles i cordes d'una embarca- do. (Cat., Bal., Val.)
Guindales A, f. : Bussells petits que serveixen per a al9ar l'an- tena. (Val.)
Guindar, v. : Hissar l'antena amb vela aferrada. (Blanes.)
Guindareses, f. pl. : Bussells de set obertures amb les corres- ponents rodes. Formen part de l'aparell d'hissar l'antena d'una barca de mitjana.
Guinyada, f. : Can vi de rumb. (Cat., Bal., Val.)
6
42
J. AMADES I E. ROIG
GuiNYAR, V. : Acció de fer ale- tejar el timó quan se li im- primeix un can vi de rumb. (Cat., Bal., Val.)
GuiTERRA, f. : Petits llistons cla- vats a banda i banda de la bo- tavara, amb uns petits foradets pels quals passen els amants que Iliguen la vela quan está arriada. (Cat., Bal., Val.)
Gussi, m. : Sin. de Bussi. (Bar- celoneta, Vilanova, Calella.)
HissAR, V. : Estirar una corda o alguna altra cosa. (Cat., Bal., Val.)
Iat, m. : Embarcació de passeig. Es caracteritza per portar dos país (el major i el messana) i cagaescotes.
Imbornal, m. : i. Canonada que en les embarcacions grans va des de la coberta a flor d'aigua i que serveix per a llur desguás. (Cat., Bal., Val.) 2. Forats que, en nombre de sis, porten els ílaüts arran del corredor, i pels quals treuen l'aigua que entra a la coberta. (Costes de Lie van t i de Ponent.)
Inflar, v. : Rebre el vent, la vela^ amb tota plenitud. (Cat., Bal., Val.)
loL, m. : Embarcació d'esport. Es caracteritza per portar sis o vuit rems i timoner, amb popa plana o recta, i bañes per a dues persones de costat. (Barceloneta.)
luiú, m. : Bot molt petit, de 12 o 14 pams, emprat pels velers
i vapors grans per transportar la tripulado a térra quan no atraquen. (Barceloneta.)
J
Jaient, m. : i. Cavitat que resta a popa i proa sota la bujola on es guarden ormeigs i estrés de bord en les barques de pes- ca. (Costa de Lie van t.) 2. Pe9a de fusta en forma de V, unida a la contraroda de proa d'una embarcació. (Blanes.)
Jardí, m. : Cambra destinada a les necessitats comuns de bord. (Cat., Bal., Val.)
Jou, m. : Pe9a de fusta que re- forga la popa per la part inte- rior del buc. (Cat., Bal., Val.)
JUANETA, f. : Vela que va ferma al juanete. (Cat., Bal., Val.)
Juanete, m. : Pal que va im- mediatament damunt el pal gábia en el pal major. (Cat., Bal., Val.)
Juanete alt, m. : Pal juanete de la part superior quan hi ha dos país d'aquesta mena. (Cat., Bal., Val.)
Juanete baix, m. : Pal juanete que va immediat a la gábia i sota el juanete alt. (Cat., Bal., Val.)
Junquillo, m. : Tros de jonc^ molt flexible, amb el qual el mestre d'aixa traga damunt un paper el pía de l'embarcació que es proposa fer, com a ope- rado previa per a la seva cons- trucció. (Barceloneta.)
Junta, f . : La unió de dues peces de la quilla d'una embarcació. En mig de la junta hi ha una ánima de contorn quadrat, de fusta. (Blanes.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
43
Lastre (Llast), m. : Con trapes de qué s'ha de proveir una em- barcació, quan no va prou car- regada, per establir Tequilibri entre la part submergida i la que va fora l'aigua, a l'objecte de fer mes fácil i segura la na- vegado. (Cat., Bal., Val.)
LÍNIA DE FLOTACió : Línia o senyal, marcada en la part ex- terior del buc d'una embar- cación que asssenyala fins a quin Uoc pot ésser aquesta submergida perqué entre la part que va dintre l'aigua i la que en resta fora es mantingui Testabilitat i l'equilibri neces- saris per a la seguretat de la navegado. (Cat., Bal., Val.)
LuA, f. : Cara de bariovent d'una vela. (Cat., Bal., Val.)
LuBAix : Corda, amb dues ane- lles, que serveix per a penjar l'extrem del car, de l'antena d'una barca de rriitjana, al cap de mort de la roda de proa. (Blanes.)
Lumbrera, f. : Tota obertura, en el buc o a la coberta d'una embarcado, destinada a do- nar llum a 1 'interior. (Cat., Bal., Val.)
LL
Llagosta, f. : Ñus emprat per a unir dos caps. (Costes de Lle- van t i de Ponent.)
Llagut, m. : i. Embarcado molt semblan t, en aspecte i dimen- sions, a la barca de sardinals. La'n diferencia el no teñir bu- guera ni ambons (els quals están substituits per tres im- bornals), ni escálams en la part
interior de l'orla. Els seus apa- rell i velam son els mateixos que els d'una barca de sar- dinals. Es dedica a diverses pesques. (Blanes.) 2. Barca de mitjana. Embarcado menor, pero de regular grandária, des- tinada al cabotatge. (Cat, Bal., Val.)
Llames, f. : Part del car i de la pena que s'aj unten i que van Iligades Tuna damunt l'altra. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Llanada, f. : Utensili usat a la mestranga i que consta d'un manee cilíndric de fusta en un extrem del qual va Iligat un manyoc de llana. Ve a ésser una mena de pinzell. Serveix per a enquitranar i po- sar pega a les embarcacions. (Blanes.)
LLANgACAPS, m. : Aparell per a Hangar a gran distancia caps de corda, emprat, en casos de salvament, per tirar un cap a la gent en perill. Els mes modems teñen la forma d'un cañó i Uur disparament arriba a gran distancia. (Cat., Bal., Val.)
LLANgAMENT, V. : Llaugar car- regament o altres efectes al mar quan, per temporal, cal disminuir el pes de 1 'embarca- do per tal d'obtenir una ma- jor seguretat en la navegado. (Cat., Bal., Val.)
LLANgAMENT DEL VAIXELL, m. I
Acte de tirar el vaixell a la mar.
Llantió, m. : Corda que des del pal aguanta el bot a fora. (Bar- celoneta.)
Llanxa, f. : Embarcació pe- tita, sense cap pal, destinada
44
J. AMADES I E. ROIG
a passejar per dintre port. (Bar- celoneta.)
Llargar la mestra, V. : Tirar de Tescota perqué prengui vent. (Blanes.)
Llata, f. : Bau que sosté el cor- redor. (Barceloneta).
Llavorar, V. : Estirar o tivar la vela. (Costa de Llevant.)
Llegir el rumbo, V. : Conéixer la direcció que es porta exa- minant l'agulla náutica. (Cat., Bal., Val.)
Llegua, f. : Tipus de mida lon- gitudinal, molt emprada en navegado, equi valen t a 3 mi- Ues. (Cat., Bal., Val.)
Llengot, m. : Llengot de ferro, o d'altre metall pesante que solen portar, com a llast, algu- nes embarcacions de pesca un xic grans. (Costes de Llevant i de Ponen t.)
Llevador, m. : Pescador que treu o lleva els palangres del mar. (Blanes.)
Llevantejar, V. : Navegar en direcció a llevant. (Cat., Bal., Val.)
Llevar, v. : Operació de treure del mar, d'una embarcado es- tant, les xarxes, les nanses i i altres ormeigs. (Blanes.)
Llevar ancles, v. : Acció d'al- gar les ancles d'una embarcado per emprendre aquesta la na- vegado. (Cat., Bal., Val.)
Llibi, m. : Petita escletxa, entre els medissos i les taules que formen el buc de la barca^ destinada a deixar passar la mica d'aigua que, per la seva escassetat, ja no pot ésser re- coUida per la sássola. L'aigua passa pels Uibis i es fa anar a parar al dui, per on surt del buc. Aquesta acció rep el nom
de «fer pixar la barca». (Bla- nes, Sant Pol.)
Lligada, í. : Ñus pía que es fa amb un cap sord o una cageta per subjectar els caps d'una
^ volta o un aix de guia. (Cat., Bal., Val.) 2. Sin. de Faixa. (Barceloneta.)
Llivant, m. : Corda gruixuda usada en la marina. (Blanes.)
Llums de policía, m. pl. : Llums que ha de portar encesos tota embarcació, durant la nit, men- tre está aturada en un port. (Blanes.)
Llums de posició, m. pl. : Llums que durant la nit ve obligada a portar tota embarcació. Va- ríen segons la situado en qué aquesta es troba, i teñen per objecte el donar-la a co- néixer a les altres embarca- cions. (Blanes.)
M
Macarrón s, m. pl. : Peces de fusta acanalades a cada banda, que encaixen en la falca d'una embarcació. Resten, a distan- cies iguals, al llarg de la falca. Entre ells s'encaixen les fal- ques o taules que serveixen per a augmentar l'algária de l'orla. (Blanes.)
MAgoLA, f. : Ma9a que usen els caíafats. És molt gruixuda i té el manee curt. Serveix per a picar els ferros usats en el calafatament d' embarcacions. (Blanes.)
Maietes, f. pl. : Son els caps que hi ha a cada extrem de les cames de l'art de la pega del bou. Serveixen per a Iligar l'or- meig a la parella del bou i
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
45
arrossegar-lo mentre navega. (Blanes.)
Maixina. f. : Sin. de Molinet. (Cat., Bal., Val.)
Major, m. : i. Pal mitger d'una embarcado que en porta mes d'un. És sempre el mes gruixut i resisten!, i aquell en qué radica tota la part mes impor- tant i principal de la manio- bra. (Cat., Bal., Val.) 2. Vela mes gran i principal en tota em- barcado velera, que va junyida al pal major. (Cat., Bal., Val.)
Mamella, f. : Petit dibuixet de relleu, fet damunt la fusta de la ñau o amb planxes de fusta prima sobreposades, que va a la part exterior de la popa, damunt la cinta, i ve a ésser la marca del mestre d'aixa que ha construit l'em- barcació. Cada mestre d'aixa segella amb aquesta marca propia totes les embarcacions per ell construides, i mitjan- 9ant aixó les pot identificar sempre i donar a conéixer a qualsevol pescador o navegant llur origen de construcció. (Sant Pol, Mataró, Badalona, Barceloneta.)
Mamelló, m. : Sin. de Mamella. (Barceloneta.)
Mamparo, m. : i. Embá de fusta, transversal, que hi ha a proa d'una barca de palangre i que separa el compartiment que hi ha sota la sobreproa (destinat a dormir-hi els pescadors) de la resta de l'embarcació, que está sense cobrir. (Blanes.) 2. Qualsevol paret de l'embarca- ció menys les que donen a la part exterior del buc. (Cat., Bal., Val.)
Mánega, f. : I. Llargada del buc
d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.) 2. L' ampiada d'una em- barcado. (Blanes.)
Manegueta, f. : i. Pega de fusta, amb dos bragos horitzontals i curts, inserida en la coberta d'una barca de tráfic. Resta al costat deis país. Serveix per a amarrar escotes i caps d'a- parells. (Blanes.) 2. Pega de fusta o ferro, adherida a la part interior de l'orla i a vol- tes damunt la coberta, que té per objecte fer ferma algu- na corda. (Costes de Llevant i de Ponent, Val., Bal.)
Maneta, f. : i. Bastó de la roda del gigre que serveix per a fer- io rodar. (Barceloneta.) 2. Ex- trem cilíndric i prim d'un rem on es posa la má a l'acte de vogar. (Blanes.)
Manetes, f. pl., : Mena de faixa, feta de baieta, que es posa a les mans. El lloc d'aplicació és al nivell deis dits, al qual fi les manetes teñen compartiments per a cada dit. Serveixen per a defensar les mans de la pres- sió que la profunditat de les aigües comuniquen ais palan- gres calats a af uñera. Se'n fa ús per llevar aquests ormeigs. Sense llur protecció la pell de les mans deis palangrers es malmetria de debo. (Blanes.)
Manilla, f. : Part del rem per on s'agafa per remar. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Mantilla, f. : Corda emprada per girar l'antena. (Val.)
Manovella, f. : Sin. de Arjau. (Val.)
Manxa, f. : Travesser del moli- net amb el qual es fa funcio- nar, imprimint-li un moviment de palanca. (Cat., Bal., Val.)
46
J. AMADES I E. ROIG
Manxes del molinet, f. pl. : Palanques amb un barrot tra- vesser en un extrem. Aplica- des al molinet d'un bastiment, i fent-les moure amunt i avall a for9a de bra90s, serveixen per a donar moviment a aquest aparell i, per tant, per a cab- dellar la cadena de Táncora. (Blanes.) Mapa, f. : i. Got i águila del timó. (Costa de Llevant.) 2. Brag del ruixó. (Costa de Llevant.) Mapes, f. pl. : Les branques an- gulars de T áncora. Acaben en forma de llanga. (Blanes.) Mare, f. : vSin. de Ferm. (Cat.,
Bal., Val.) Mare del timó, f. : Part supe- ^ rior del fusell del timó on la canya o arjau s'ajunta amb Tarbre o fusell del timó. (Cat., Bal., Val.) Marejar, V. : Canviar una vela de direcció anant-la orientant segons els can vis del vent. (Cat., Bal., Val.) Marejar-se, V. : Aplicat a l'aigua potable de bord, corrompre's, esdevenint dolenta i no pota- ble. (Cat., Bal., Val.) Margarida, f. : i. Ñus que es fa en una corda quan es sega. (Costes de Llevant i de Po- nent.) 2. Ñus que hi ha a la corda de l'escandall i a la corda de la corredera, i que serveixen per a saber la llarga- da d'aquesta sense haver-la de mesurar cada cop que s'usa. A cada vint-i-cinc braces hi ha una margarida. Quan es tira la corda en mar es van comp- tant el nombre de margari- des que hi entren, i així se sap la seva mesura. (Costes de Lle- vant i de Ponen t.)
Marinar, v. : Intervenir en co- ses del mar, aficionar-se a les coses relacionades amb el mar. (Cadaqués, Roses, L'Escala.)
Mariner, m. : Home que es de- dica a la navegado.
Marmitó, m. : Rentaplats i aju- dant del cuiner de bord. A les embarcacions que porten noi, aquest sol fer de marmitó. (Cat., Bal., Val.)
Marro QUINAR, v. : Plegar la vela tota cap a proa. (Costa de Llevant.)
Marxapeu, m. : Corda que s'estén per tota la llargada del bótalo i de les vergues de les veles, i de la qual pengen, de tant en tant, uns estreps, fets també de corda o de xarxa, destinats a posar-hi els peus els gabiers quan han d'anar al cap del bótalo o d'una verga per fer les maniobres. (Cat., Bal., Val.)
Masqueta, f. : Pega que serveix d'ornamentació a la roda de proa d'un bergantí. (Blanes.)
Massillar, V. : Tapar amb más- tic els forats i coments de la barca després d'estar ja cala- fatejada; feina que constitueix com l'acabament del calafa- teig d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Masteler, m. : Tot pal d'una embarcado que no toca a la , quilla; tot pal que está adherit ais país máseles per fer-los mes alts : tots els femelles son mastelers. (Cat., Bal., Val.) Masteler de gábia, m. : El pal que hi ha entre el pal ma- jor i el masteler de gonete (en els quals va inserit) d'un ber- gantí rodó. S'hi insereixen dues vergues.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
47
Masteler de gonete, m. : Els país que hi ha inserits en la part superior deis mastelers de velatxo i gábia d'un ber- gantí rodó. S'hi insereixen les vergues de gonete i sobre- gonete. (Blanes.)
Masteler de major, m. : El pal inserit en la part superior del pal major d'una pollacra goleta.
Masteler de trinquet, m. : El pal inserit en la part superior del pal trinquet d'una polla- cra goleta. S'hi insereix la ver- ga de gonete.
Masteler de velatxo, m. : El pal que hi ha entre el pal trin- quet i el masteler de gonete, en els quals va inserit, d'un bergantí rodó. S'hi insereixen dues vergues.
Masteler galop, m. : El mas- teler del pal major que está adherit al pal másele d'aquest mateix nom. (Cat., Bal., Val.)
Mastelerillo, m. : Masteler petit i prim que va al cim deis país de les embarcacions petites i de poc port. (Cat., Bal., Val.)
Matafió, m. : Sin. de Botafió. (Cat., Bal., Val.)
Matrícula, f. : Registre oficial de Testat de totes les embar- cacions, mariners, tripulants i pescadors. Així es diu que una embarcado és de tal ma- trícula, o de la matrícula de tal ciutat, referint-se al lloc on está inscrita oficialment i que es pot considerar com aquell en qué está domiciliada.
Maullar, m. : Cap fermat a les empunyadures de les veles quadres altes, emprat per fer llur maniobra. (Cat., Bal., Val.)
Maux, m. : Ferro angular amb un eixamplament en un extrem i amb una escotadura al mig. Serveix per a treure Testopa empresonada entre els coments de les taules del forro deis bastiments.
Medís, m. : Travesser de fusta que va clavat damunt la quilla i que forma com les cos- telles del buc de l'embarcació. (Cat., Bal., Val.)
Medís eme, m. : Nom que dona el mestre d'aixa al medís del centre de l'embarcació, el qual va assenyalat amb la lletra M, que significa major, mestre o mitger. Els medissos que van de la lletra M cap a popa están numerats per ordre amb xifres romanes; i els que van cap a proa, amb xifres arábigues. Així, el mestre d'aixa, mirant el número d'un medís sap sem- pre en quin lloc de l'embarcació va col-focat. (Cat., Bal., Val.)
Medís major. m : Cada un deis quatre medissos del centre de la quilla, damunt els quals va asseguda la paramóla que sosté l'arbre. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Medís mestre, m. : Sin. de Me- dís MAJOR. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Medís mitger, m. : Sin. de Me- dís EME. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Medís numerat, m. : Es diu de tots els que parteixen del cen- tre de l'embarcació cap a la proa, els quals están numerats amb xifres arábigues. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Medís reí, m. : Sin. de Medís MAJOR. (Costes de Llevant i de Ponent.)
48
J. AMADES I E. ROIG
Medís roma, m. : Cada un deis medissos que, partint del cen- tre de Tembarcació cap a la popa, están numerats amb xifres romanes. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Mena, f. : Gruix o calibre d'una corda. Així es diu «una corda de molta mena» o «una corda de peca mena» segons siguí molt gruixuda o molt prima. També s'aplica ais caps que formen la corda, i es diu «una corda de tres menes» o «una corda de quatre menes» segons siguin tres o quatre els caps que la formen. (Cat., Bal., Val.)
Menes, f. : Aparell per a Iligar la vela al pal en les barques de pesca i de mitjana. Es com- pon d'una corda, dos bussells iuna Iligada. (Cat., Bal., Val.)
Menjavents, m. : Vela petita emprada per les embarcacions de pesca quan volen precipitar molt la marxa de l'embarcació. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Menuda, f. : Ncm general donat a les veles petites. (Cat., Bal., Val.)
Messa, f . : Vela hissada en el pal messana. (Cat., Bal., Val.)
Messana, f. : i. Pal d'una em- barcado de vela mes proper a popa. (Cat., Bal., Val.) 2. Vela que va fermada al pal de messana. (Cat., Bal., Val.)
Messana poper, m. : El pal messana mes proper a popa. (Cat., Bal., Val.)
Mestra, f. : i. La vela llatina mes gran d'una barca de mit- jana. Va fermada al pal mes- tre mitjangant una antena. A la part inferior té una esco- ta. 2. Suro gran, de contorn
quadrat, inserit en la línia deis rodells i en el comenga- ment de la bossa de l'art. Serveix de flotador, i marca el centre de la pe9a quan aquesta está calada. (Blanes.)
MESTRANgA, f. : Petits establi- ments navals on es construei- xen embarcacions de pesca.
Mestre d'aixa, m. : El que es dedica a la construcció d'em- barcacions. (Cat., Bal.)
Metxa, f. : Part del pal que es clava a la páramela. Serveix de fonament a l'arbre quan está posat. (Cat., Bal., Val.)
Mida, f. : Sin. de Mamella. (Vi- lano va.)
Mig, f. : Ris del mig en les veles de les barques de pescar. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Milla, f. : Tipus de mesura lon- gitudinal emprat en navega- ció. Equival a 1,552 metres.
Místic, m. : Bastiment cátala desaparegut de la navegado i que' consistía en un buc ccm el deis xabecs aparellat de tres país verticals amb veles Uatines. Els país de proa i del mig duien mestres, i el de popa una mitjana. A proa duia un bótalo, i a popa una botafora. (Blanes.)
Muja junta, f. : És la unió de dues peces de fusta. Es fer- men amb l'auxili de perns. Es fa ús de la mitja junta en la unió de les peces de la quilla i en la unió d'aquesta amb les rodes de popa i proa. (Blanes.)
Mitja lluna, f. : Anella de me- tall, en forma de mitja lluna, que va al cap de la botavara i que té per objecte fer girar aquesta per cargolar-hi la vela, (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIO
49
MiTjANA, f. : Vela segona de les barques anomenades de mitja- na, i pal on va hissada aquesta veía. L'ús d'aquest pal, que es posa i es treu a voluntat, és el que dona nom a aqüestes embarcacions. (Costes de Lle- vant i de Ponent.) Moc, m. : I. Pal que penja del bótalo per trincar-lo o fer-li contrapés. En les barques de mitjana aquest pal sol ésser substituit per una corda que rep el mateix nom. (Cat., Bal., Val.) 2. Corda que ferma el bótalo de proa, a la part exte- rior de la roda, en les barques de mitjana. (Costes de Llevant i de Ponent.) MoLiNET, m. : Tom horitzontal que hi ha a proa deis basti- ments, i que serveix per a lle- var les ancores. En els models antics es movia mitjangant unes palanques que es posaven a cada banda i que es feien moure endarrera i endavant a for9a de bragos. En els mo- dems el moviment es comunica mitjan9ant les manxes del mo- linet, que es fan moure amunt i avall, també a forga de bracos, a tall de bomba d'incendis. (Blanes.) MoNTERiLLA, f. : Sin. de Grata-
CELS. (Cat., Bal, Val.) MoRRANELL, m. ! És uua nansa construida de murtra. N'hi ha de diverses formes. S'hi pesca de la mateixa manera que amb les nanses. S'esca amb pop bullit i sardina. S'hi pesquen morenes i congres. (Blanes.) MoRT, m. : I. Estaca on es i^ ferm el palanquí de treure les barques. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Sin. de Ferm.
But. de Dialec.
MoSQUETÓ, m. : Petit mosquetó que en Uarga renglera porten algunes veles menudes en subs- titució deis garrutxos. (Cat., Bal., Val.)
MosQUiTER, m. : Sin. de Men- JAVENTS. (Mataró, Badalona, Barceloneta.)
MossA, f. : Utensili usat en les mestrances i que es redueix a un tros de tronc d'arbre amb una escotadura al mig. Ser- veix per a sostenir i subjectar al mateix temps peces de fusta que s'han de treballar amb l'aixa i la destral. (Blanes.)
MossEGAR-SE, V. pron. : Sin. de Atotxarse. (Cat., Bal., Val.)
MosTATXO, m. : I. Escolliment. (Vilano va.) 2. Corda que fer- ma el bauprés i el bótalo a les mures. (Cat., Bal., Val.)
MuiXERA, f. : Sin. de Llibi. (Ro- ses.)
MujOL, m. : És el torn de l'arga. És vertical. Es sosté en uns muntants transversals, i en la part superior té dos forats, on hom enfila les aspes per fer-lo voltar.
Muleta, f. : Barqueta per a navegar per riu. (Conca de l'Ebre.)
MuNTAR, V. : «Muntar un punt», significa poder-hi arribar i poder-lo virar. (Cat., Bal., Val.)
Muntar a les carenes : Acon- seguir salvar-se en un accident. Ouan una barca es tomba o s'aboca, es manté cap per avall i carenes per amunt. Aquesta locució vol significar, dones, situar-se a la part no submer- gida de Tembarcació, salvant- se. (Costes de Llevant i de Ponent.)
50
J. AMADES I E. ROIG
MuNTAR A LES EscuES : Sin. de
MUNTAR A LES CARENES.
Mura, f. : i. Banda, costat de l'embarcació. La mura de ba- bord és la banda esquerra, i la d'estribord la dreta. (Cat., Bal., Val.) 2. Corda que ferma el bótalo a la banda o mura de rembarcació. (Cat., Bal., Val.)
Murada, f. : Sin. de Mura.
Nas de GViA, m. : Sin. de Aix DE guia.
Náufrag, m. : Víctima d'un naufragi.
Naufragar, v. : Perdre una embarcado Testabilitat nor- mal, fent-li aixó impossible prosseguir la navegació.
Naufragi, m. : Acte de naufra- gar.
NÁUTICA, f. : Art de la navegació.
Naval, adj. : Cosa que fa refe- rencia a la navegació.
Navegació, f . : Art de menar i governar les embarcacions.
Navegació astronómica, f. : Navegació feta a base cientí- fica, guiant les embarcacions per la precisa observado deis astres, i adoptant totes les mesures recomanades per la ciencia. És l'emprada pels capi- tans de les embarcacions grans que creuen el mar.
Navegació d 'estima, f. : Nave- gació practicada pels pescadors i patrons de les barques de cabotatge i embarcacions me- nors, valent-se de maneres pri- mitives i rudimentáries per al coneixement de la posició de rembarcació. No poden, per
tant, precisar mai en absolut el punt on es troben.
Navegant, m. : El que exerceix l'art de la navegació.
Navegar, v. : TrasUadar-se d'un Uoc a un altre del mar mit- jangant una embarcado.
Navegar a la llarga, v. : Na- vegar formant, la proa, un an- gle de 135 graus amb el vent.
Navegar a la quadra, v. : Na- vegar formant, la proa de 1 'em- barcado, un angle de 90 graus amb la direcció del vent. (Cat., Bal., Val.)
Navegar a pal sec, v. : Nave- gar a for9a de rem i amb temps desfavorable, amb el pal nu de tota vela ni antena que pugui ésser batuda peí vent, cosa que dificultaría la navegació. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Navegar de bolina o de bori- NA, V. : Navegar formant la proa un angle de 32 graus amb la direcció del vent. Sin. de Cenyir. (Cat., Bal., Val.)
Navegar de popa, v. : Navegar formant la popa un angle de 150 graus amb la direcció del vent. (Cat., Bal., Val.)
Navegar desquartelant, v. : Navegar formant la proa un angle de 75 graus amb la direc- ció del vent. (Cat., Bal., Val.)
Navegar per l' aleta, v. : Na- vegar formant la proa i la direcció del vent un angle de 150 graus. (Cat., Bal., Val.)
Nervi, m. : I. Sin. dePLOC, refe- rint-se no a la vela, sino a la corda, que també pren aquest nom. (Cat., Bal., Val.) 2. Corda prima de les veles altes. (Cat., Bal., Val.)
NiELL, m. : Sin. de Llibi. (Sant Pol, Mataró.)
I
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
51
NÓLiTS, m. : Quantitat que es paga peí transport de merca- deries mitjangant una embar- cado.
Nostramo, m. : Nom que els tripulants d'una embarcado donen al patró d'aquesta. (Cat., Bal., Val.)
Ñus, m. : Sin. de Milla. (Cat., Bal., Val.)
Ñus DE CARRETEE, m. : El que es fa agafant els dos caps de la corda junts i nuant-los com de costum. No s'usa, en nave- gado, sino en casos de molta pressa, ja que es fa molt mes rápidament que els altres, si bé no és tan práctic. (Bar- celoneta.)
Ñus DE Ris, m. : Lligada que es fa amb els rissos de les veles. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Ñus DE SABATER, m. : El que es fa igual que el ñus pía, pero invertint els caps. Perd l'aguant, i, si s'estira amb for- 9a, s'escorre. No és emprat, en marinería^ perqué no té cap valor de resistencia, i només el f a la gent poc práctica : el fer nusos de sabater és tingut com un demérit. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Ñus DE TEixiDOR, m. : Ñus de poca resistencia, emprat so- lament per sargir i adobar les veles. (Costes de Llevant i de Ponent.) Ñus PLA, m. : Ñus emprat per unir dos caps de corda. És d'una gran resistencia i molt usat en navegado. (Cat., Bal., Val.) Nyinyola, f . : Cordill de cánem que es mulla amb una esponja impregnada d una mésela de
mangre i aigua. Serveix per a marcar les fustes que s'han de serrar. (Blanes.)
Obenc, m. : Corda fixa destina- da al sosteniment del pal o arbre. Va des de la murada al segon tere del pal. Está tra- vessada per uns barrots, ano- menats fletxadures, que li do- nen la forma d'una escala de corda. (Cat., Bal., Val.) Obra morta, f. : Part del buc d'una embarcado que es manté sense submergir-se. (Cat., Bal., Val.) Obra viva, f. : Part del buc d'una embarcado que va dintre l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Obrir, V. : Eixamplar amb una eina especial les escletxes que hi ha entre taula i taula d'una embarcado perqué el calafat hi introdueixi l'estopa. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Obrir-se una vía d'aigua : Produir-se, en el buc d'una embarcado^ un f orat o escletxa per on entra l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Oficial de derrota, m. : Ofi- cial especialment encarregat de la conservado i estudi de les cartes de navegar.
Orelleta, f. : Anella petita. N'hi ha en molta d'abundor en diferents llocs de les em- barcacions. Están destinades a fer-hi fermes cordes de poca importancia. (Cat., Bal., Val.)
Orgueneu, m. : Sin. de Argue- NEU. (Cat., Bal., Val.)
Orientar, v. : Disposar les ve- les de manera que rebin el
52
J. AMADES I E. ROIG
vent ben plenament. (Cat., Bal., Val.)
Orla, f. : Part de Tembarcació que peí costat ultrapassa el ras de la coberta. Ve a ésser la barana de l'embarcació.
Orsa, f. : Pe9a de ferro molt grossa que, en les embarca- cions de pesca grans, va al fons de la quilla i fa com de llast o contrapés. (Cat.)
Orsapop, m. : Corda proveída d'una anella (feta de la ma- teixa corda) que va enfilada a Textrem del car de Tantena d'una barca de mitjana. Ser- veix per a la seva maniobra. (Blanes.)
Orsar, V. : Navegar contra la direcció del vent, venint aquest
, de front a l'embarcació. (Cat., Bal., Val.)
Orsejar, V. : Sin. de Orsar. (Costa de Llevant.)
OsTA, f. : I. Parell de cordes que serveixen per a amarrar la vela a popa. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Corda que ferma el bótalo a l'arbre. (Vilanova.) 3. Verga superior de les veles cangrees. (Cat., Bal., Val.)
OSTADA, f. : Sin. de Drisses. (Barceloneta.)
Pailebot, m. : Bastiment cá- tala de 100 tones, de dos país de dues peces, amb cruseta. Ambdós van proveits de bota- vara i pico. Demés el de proa duu una verga.
Pailebot de tres pals, m. : Bastiment, construít en les mo- dernes drassanes de Barcelona, Mataró i Roses, de tres pals
de dues peces, amb cruseta, botavara i pico. El de proa duu una verga.
Paiol, m. : i. Paviment cons- truít amb peces de fusta que es treuen i es posen, i que resta damunt les quadernes en la bodega d'una barca de mit- jana. Les peces es lleven per treure l'aigua que fa la barca i que s'estanca entre les caixes. Quan están posades consti- tueixen un paviment molt apropiat per a la cárrega que emplena la bodega de la barca. 2. Plataforma de fusta que hi ha al fons de popa d'una barca pescadora i reposant damunt les quadernes. Serveix per a posar-hi els peus el patró, que s'asseu en la banqueta per me- nar el timó. (Blanes.)
Pal, m. : i. Pe9a de fusta plana, amb una rebava al mig, que es posa damunt la sorra perqué les embarcacions s'hi asseguin quan son fora de l'aigua, evi- tant, així, que es malmetí el buc. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Pal de fusta que es manté vertical, o lleugera- ment inclinat, en el centre del buc de les embarcacions, destinat al sosteniment de les veles. (Cat., Bal., Val.)
Pal de la mitjana, m. : El pal mes petit d'una barca de mit- jana. És vertical i está situat a popa. Superiorment té els mateixos detalls que el pal mestre. Hi va fermada l'an- tena de la mitjana. (Blanes.)
Pal femella, m. : El pal que va afegit al pal másele per fer-lo mes alt. (Cat., Bal., Val.)
Pal major, m. : El pal del mig d'un bastiment de tres pals
VOCABULARI DE L ART DE LA NAVEGACIO
53
(com el d'una fragata, un bricbarca...).
Pal mascle, m. : El pal que puja des de la quilla de Tembarca- ció. (Cat., Bal., Val.)
Pal messana, m. : El pal de popa d'un bastiment de tres país (com una fragata, un bric- barca...).
Pal mestre, m. : El pal mes gran d'una barca de mitjana, situat al mig de l'embarcació. És un xic tirat endavant. En la part superior té dues gra- neres, espiga i galeta. Hi va fermada l'antena de la mestra. (Blanes.)
Pal reial, m. : Els tres país que ordináriament porta una em- barcado velera, o sia, el ma- jor, el messana i el trinquet. Quan en té algún altre^ rep el nom de messana poper o el de trinquet proer segons siguí a popa o a proa, no essent considerat com a pal reial. (Cat., Bal., Val.)
Pal trinquet, m. : El pal que resta a proa en un bastiment de tres país (com fragata, bric- barca...).
Pala, f. : i. Part del timó que va dintre l'aigua. (Cat., Bal., Val . ) 2 . Par t del rem que s ' in- trodueix a l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Palanca, f. : i. Taulons de fusta que es posen perpendiculars entre les embarcacions i el molí quan aquelles están atra- cades, a l'objecte de facilitar- ne l'entrada i la sortida. (Cat., Bal., Val.) 2. Sin. de Botador.
Palangrera, f. : Barca d'anar a pescar amb palangre. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Palanquí, m. : i. Aparell de
treure embarcacions, que cons- ta de dos grans bussells, amb la corresponent corda. L'un ex- trem de l'aparell va Iligat a una estaca clavada a térra, i l'altre es Iliga a l'embarcació (adés a la roda de popa, adés, mitjan- 9ant cordes, al rumb). Del cap del palanquí tiren homes quan es tracta de treure em- barcacions petites, o bé una parella de bous quan es tracta d'embarcacions grans. (Bla- nes.) 2. Sin. de Bicol o Bi- COLÍ. (Cat., Bal., Val.)
Paler, m. : i. El que es cuida d'arranjar i netejar les barques quan son en térra, preparar la maniobra de varar, carre- gar els ormeigs a bord, anar a despertar els pescadors que han de sortir de prima... Aquest no va en mar, i és elegit pe- riodicament pels mateixos pes- cadors. És quasi sempre un home jove, ben brau i fort per al treball. En fer-se, al cap de la setmana, la partició del guany, n'hi ha una part per al paler. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Mariner que, en les embarcacions de vapor, cuida, a les ordres del maqui- nista, d'anar posant carbó a la máquina. (Cat., Bal., Val.)
Palilla : f. Galeta del cim del pal. (Val.)
Paloma, f. : Corda que es passa peí rumb i es Higa a la roda per facilitar la maniobra de treure la barca d'en mar. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Palomejar, V. : Pe9a de fusta que, per dintre el buc de la barca, va de popa a proa i da- munt la quilla per resguardar- la. (Val.)
54
J. AMADES I E. ROIG
Paltejar, V. : Sin. de Fatxe- JAR. (Cat., Bal., Val.)
Pallet, m. : Lloc on es guarden les veles. (Bal.)
PÁMPOL, m. : I. Pantalla de llau- na, de forma cónica truncada. L 'obertura superior va tapada amb una pega circular, restant entre ambdues peces un petit espai. El pámpol va fermat, mitjangant una barra de ferro de forma angular, a la popa d'una embarcado. Aquesta pantalla serveix de reflector del bec d'acetilén usat en la pesca de la trenyina. 2. Ven- talló. (Blanes.)
Panyar, V. : Clavar els medissos i les estameneres quan el mes- tre d'aixa construeix la barca. (Barceloneta.)
Panyol, m. : Sin. de Pallet. (Cat., Bal., Val.)
Parada, f. : Sin. de Palaia. (Cos- ta de Llevant.)
Parafums, m. : Petita planxa de metall posada al sostre de les cambres de les embarcacions, damunt el lloc destinat per al llum, perqué l'escalfor d'aquest no arribi a cremar la fusta. (Cat., Bal.)
Paraia, f. : Pega de fusta que forma part del forro d'una embarcado. Corre de proa a popa, i está situada entre la quilla i la sobreparaia. En ella i en la part de proa s'obre el dui. (Blanes.)
Paramar, m. : Pega de fusta de la popa de la barca, entre la cinta i l'escolliment. (Costa de Llevant.)
Paramitjal, m. : Sin. de Palo- MEJAR. (Costa de Llevant.)
Paramóla, f. : Pega de fusta que va damunt les quadernes d'una
embarcado. Hi descansa la canal, i s'hi obre el forat on s'insereix la metxa de l'arbre quan aquest está posat. (Bla- nes.)
Parascut, m. : i. Fusta que for- ma la part interior del carqui- nyol de popa on reposa el eos el patró. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Pega de fusta transversal que forma part del marc que voreja l'escotilla d'un bastim.ent. (Blanes.)
Pardal, m. : Sin. de Balles- TRiNCA. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Parrella, f. : Corda accessória que dona la volta per tota l'ar- borada en les embarcacions grans, destinada a estendre-hi les veles quan es mullen, o la roba de la tripulació, etc. (Cat., Bal., Val.)
Passamá, m. : Corda posada en qualsevol lloc de l'embarcació, destinada a assegurar i pro- tegir la seguretat de la tripu- lació perqué s'hi pugui aguan- tar durant la maniobra, etc. (Cat., Bal., Val.)
Passar per sota la quilla : Cástig amb qué antigament es condemnaven els grans delic- tes entre la gent de mar, i que quasi sempre portava la mort del condemnat a aquest cás- tig. El record d'aquesta prác- tica de lid popular es conserva encara vivent entre la gent de mar, si bé el seu ús ja no es practica. (Barceloneta.)
Passatge, m. : i. Conjunt de passatgers que viatgen a bord d'una embarcado. (Barcelone- ta.) 2. Taló o contrasenya que es dona a un passatger com a justificant d'haver pa-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
55
gat una quantitat per ésser traslladat, mitjangant una em- barcació, d'un lloc a un altre determináis.
Passatger, m. : Persona que fa un viatge en una embarcació sense ésser-ne tripulant.
Pasteca, f. : Bussell, amb una gaita de fusta i una de ferro; aquesta segona amb moviment de porta, per la qual cosa es pot obrir deixant la politja al descobert. (Cat., Bal., Val.
Pastell, m. : i. Pedag que es posa a l'escua de la barca quan aquesta es trenca. (Costa de Llevant.) 2. Pega infe- rior de l'escoba d'una barca de palangre. (Blanes.)
Pastellar, V. : Posar un pas- tell, apedazar les escues de la barca. (Costa de Llevant.)
Patró, m. : El que mana una bar- ca i n'és amo. També és anome- nat així el que mana un petit veler de cabotatge, com barca de mitjana, quillat, balandra, pailebot... El títol de patró s'obté previ un examen en la comandancia d'un districte marítim. (Blanes.)
P ATRONÉ JAR, V. : Dirigir les ma- niobres de la pesca i portar el govern de la barca. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Pega, f . : Mésela de pega (resina) de pi i quitrá de color negre, feta, per fusió, en un caldero d'aram posat al foc. En estat pastos i calent, serveix per a calafate] ar peces de bastiments, com quilles, quadernes, rodes i forros. S'aplica mitjangant la llanada.
Peía, f. : Petita pega de fusta que va al fons del carquinyol, damunt la qual reposa els peus
el patró. (Mataró, Badalona.)
Peixe, m. : Costura de la vela. (Barceloneta.)
Pena, f. : i. Part de proa de l'antena. (Cat., Bal., Val.) 2. La mitja antena que mira a popa. (Blanes.)
Pendre, v. : Acceptar bé el vent una vela. (Cat., Bal., Val.)
Pendre amor, v. : Afluixar-se una corda tivada per ambdós caps, cedint per efecte del propi pes i formant com una lleugera corba en la part del centre de la corda. (Cat., Bal., Val.)
Pendre boll, v. : Terme, em- prat peí mestre d'aixa, signi- ficant 90 que f a una taula que no s' ajusta ais medissos i esta- meneres. (Costa de Ponent.)
Pendre coca, v. : S'anomena així 90 que fa una corda quan es cargóla deixant un espai buit al mig. (Cat., Bal., Val.)
Pendre corrida, v. : Cargo- lar-se una corda sobre ella ma- teixa. (Cat., Bal., Val.)
Pendre garruta. v. : Prendre corda. (Cadaqués.)
Pendre per la lúa, v. : Agafar massa vent a popa amb les ve- les, arribant fins al punt de fer canviar aqüestes de mura^ pro- duint-se desperfectes en l'arbo- radura. (Cat., Bal., Val.)
Pendre rissos, v. : Rissar la vela. (Cat., Bal., Val.)
Pendre volta, v. : Sin. de Pen- dre corrida.
Peñol, m. : Punta superior deis país. (Cat., Bal, Val.)
Pentoc, m. : El lloc de curvatura máxima del ventre d'un bas- timent. Es diu que una em- barcació és forta de pentoc quan el seu ventre té molta curvatura.
56
J. AMADES I E. ROIG
Perdre el govern, V. : Perdre el domini d'una embarcació; per efecte del temporal, quedar una embarcació a la plena vo- luntad del mar. (Cat., Bal., Val.)
Perdre el rumbo, v. : Perdre Torientació en el mar fins al punt d'ésser difícil poder-se tornar a orientar. (Cat., Bal., Val.)
Perdre el timó, v. : Perdre el govern d'una embarcació; ésser impossible dominar-la contra l'embat del mar. (Cat., Bal., Val.)
Perico : Pal petit que va al cap- damunt del pal trinquet. (Cat., Bal., Val.)
Perilla, f . : Punta del pal en les barques i embarcacions me- nors. (Cat., Bal., Val.)
Periquito, m. : Sin. de Sobre- perico. (Cat., Bal., Val.)
Pern, m. : i. Punt de juntura de la quilla amb la roda. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.) 2. Sin. de Clavió. (Mataró, Ba- dalona.)
Perxa, f . : Pal llarg per a dirigir l'embarcació a Tacte de treu- re-la d'en mar, i evitar que es travessi. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Perxar, V. : Fer pressió a la sorra amb la perxa per facilitar J'operació de treure la barca. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Pesca, f. : Cadena de les ancles. (Cat., Bal.)
Pescamines, m. : Embarcació de guerra destinada a pescar mines explosives de les que es solen deixar anar peí mar en casos de guerra.
Pescant, m. : Barra de ferro, de forma corbada en la seva part
superior, destinada a penjar-hi els bots petits que porten a bord les embarcacions grans. (Cat., Bal., Val.)
Petifloc, m. : Vela d'igual for- ma que el floc, pero mes petita. Va trincada a la punta del bó- talo. (Cat., Bal., Val.)
Petit, m. : El ris mes petit d'una vela. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Peto, m. : Sin. de Estampa. (Cat., Bal., Val.)
Petxina, f. : Sin. de Estampa.
Peu de gall, m. : Pega de ferro, de la forma que el seu nom indica, que va clavada al pal i té per objecte enganxar-hi i fermar-hi cordes. (Cat., Bal., Val.)
Peu de roda, m. : Pega de fusta, arque jada, situada entre la roda de proa i la quilla d'un gran bastiment. Hi va unida amb mitjes juntes. (Blanes.)
PiANYA, f. : Sin. de Peía. (Sant Pol.)
PiCAPOPS, m. : Bastó de fusta amb el qual es piquen i es maten els pops emprats per fer la minestra de bord. (Costa de Llevant.)
Pico, m. : i. Punta de la pluma d'algar pesos. 2. Punta de la botavara. (Cat., Bal., Val.)
PiLOT, m. : Grau primer de la carrera de náutica. Está sota les ordres directes del capitá, i és qui les transmet al con- tramestre perqué aquest les doni a la tripulado.
PiMELCA, m. : Mena de car o pega que serveix de reforgador d'una antena. Aquesta pega és típica de les barques de mitjana de gran port.
PiNYA DE ROSA, f. : Nus desti-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
57
nat a entestar un cap. (Costes de Llevant i de Ponent.)
PiNYAPEU, m. : Sin. de Peía. (Vilano va.)
PiNYÓ DE PROA, m. : Part de la roda de proa que sobresurt de Torla. (Barceloneta.)
PiNZELL, m. : Raspall que té la mateixa disposició que els usats per a la dentadura, pero mes gran, amb el manee de fusta i el pél molt aspre. S'usa per endinsar quitrá en els coments. (Blanes.)
PiOL, m. : Pal tot d'una pega. (Cat., Bal., Val.)
Pirata, m. : Lladre de mar : tri- pulació, capitá i vaixell que en altre temps es dedicaven a la persecució de les embarcacions, fent-les aturar i assaltant-les, robant tot el que podien i ma- tant els tripulants que oposa- ven resistencia.
PiTiFLOc, m. : Vela triangular inserida inferiorment a l'ex- trem del bótalo i superiorment a la part de dalt del masteler de trinquet d'una pollacra go- leta. (Blanes.)
PiTXOLA, f . : Vela mestra de mes reduides dimensions que la usada generalment per les bar- ques de mitjana i quillats. Va fermada a una antena curta, semblant a la de la mitjana. L'usen les grans embarcacions de vela llatina^ a l'hivern, per cape jar amb vents forts i temporals. (Blanes.)
PíXAR, V. : Fer desguassar la barca, fent que l'aigua surti peí dolí. (Costes de Llevant i de Ponent.)
PíxopALO, m. : Peix salat i asse- cat, per l'estil del bacallá, molt emprat en la culinaria de les
But. de Dialec.
embarcacions de vela per la seva llarga conservado. (Cat., Bal., Val.)
Pla, m. : Part inferior del buc de la barca a banda i banda de la quilla, que presenta una superficie plana. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Plana, f. : Ribot molt gros em- prat peí mestre d'aixa. (Bar- celoneta.)
Platos, m. : Rem molt ampie que el patró de caro empra com a timó, ja que la construcció d'aquesta mena d'embarca- cions no els permet portar-ne. (Costa de Llevant, Barcelo- neta.)
Plegador, m. : i. Tros de lona amb qué es Iliga la vela. (Cat., Bal., Val.) 2. Bombo del gi- gre en el qual es plega la corda que s'estira. (Barceloneta.)
Plegar en bomba, v. : Plegar una corda formant un cabdell, pero de manera que el cap peí qual es comenga a plegar^ i que resta dins el cabdell, pugui ésser estirat quan convingui desfer aquest. (Mataró.)
Pluma, f. : Pal de fusta llarg que s'usa a bord per algar pesos, fent l'ofici de grúa per a treure el carregament de la bodega. (Cat., Bal., Val.)
Policía, m. : Passatger que viatja d'amagat en una em- barcado amb el propósit de no pagar el passatge. (Bar- celoneta.)
PoLLACó, m. : Puny de la vela del caient de proa. (Cat., Bal., Val.)
Pollacra, f. : i. Vela triangular que usen les barques de palan- gre per fer mes camí en dies de vent favorable. Es Higa, infe-
58
J. AMADES I E. ROIG
riorment, a un bótalo que es posa a proa, i, superiorment, a la part de dalt de l'ar- bre mitjangant V amantillo. 2. Bastiment cátala, de fusta, de 200 tones, construit en les anti- gües drassanes de Blanes, Llo- ret i Arenys de Mar. És un bastiment de dos país de dues peces, amb la disposició deis d'un pailebot. Ambdós teñen cruseta i van proveits de vergues. El pal de popa duu botavara i pico. (Blanes.)
PoLLACRA BARCA, f . : Bastiment cátala de tres país. Els de trinquet i major son com els d'una poUacra, i el de messana com els d'un pailebot. (Blanes.)
PoLLACRA GOLETA, f. : Vcler de construcció catalana, sortit de les drassanes de Blanes i Arenys, de 150 tones. Va apa- rellada de dos país de dues peces. El de proa és com el d'una pollacra, i el de popa és com el d'un pailebot.
Pollacra goleta de tres pals, f. : Bastiment de construcció blanenca, de 500 tones, apare- Uat de tres pals de dues peces. El de proa és com el d'una pollacra, i el del mig i el de popa son com els d'un pailebot. (Blanes.)
PoLLACRÍ, m. : Sin. de Men- JAVENTS. (Mataró, Badalona, Barceloneta.)
Pollina, f . : Bastida usada en les mestrances, i que consta d'una taula horitzontal unida per un extrem a un puntal fornit, cla- vat a térra. L'altre reposa da- munt uns peus de banquet.
PoNENTEjAR, V. '. Navegar en direcció a ponent. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Pont, m. : i. Part alta d'una embarcado gran, generalment en el centre de la coberta, on es sitúa el capitá per a millor albirar l'horitzó i dirigir aque- lla. (Cat., Bal., Val.) 2. Creu feta amb dos pals de treure la barca per salvar un sot que hi hagi a la sorra, el qual impedi- rla que aquesta es mantingués anivellada. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Pontana, f. : Barca de riu mes gran que la muleta. (Conca de l'Ebre.)
Ponto, m. : Sin. de Dotador. (Cat., Bal., Val.)
Ponto, m. : Embarcado vella i inservible per a la navegado^ que está fixa en un port o altre lloc de refugi. És utilitzada com a magatzem o diposit. (Cat., Bal., Val.)
Popa, f. : i. Part darrerenca del buc d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.) 2. Part de la roda que ve al ras o sobresurt de l'orla.
Popa de cul de mona, f. : Popa completament Uisa en la seva part exterior. (Cat., Bal., Val.)
Popa de dos cossos, f. : Popa que consta de dues parts: la corresponent a l'orla, on hi ha el vano, i la que va des d'aquest punt al codast. És la popa mes corrent entre els vaixells del nostre temps. (Mal- grat.)
Popa de quadro, f . : Popa usada en les antigües embarcacions. Té forma de quadro rómbic. Alguns models porten pescants. (Malgrat.)
Popa de violí, f . : Popa molt sor- tida per la part de la coberta, formant per la part inferior
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
59
una corba molt pronunciada. És propia d'embarcacions anti- quades. Avui ja no es cons- trueixen popes d'aquesta me- na. (Cat., Bal., Val.)
Popa en creu, f. : Moviment i plegat que es dona a la vela quan el vent bufa de pie per la popa. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Popa rodona, f. : Popa d'un sol COS. És propia de barques de mitjana de construcció blanen- ca. (Blanes.)
Porta DE recibo, f. : Porta que dona a la bodega o a les car- boneres, especialment desti- nada a rebre cárrega. (Cat., Bal., Val.)
Porta reclam, f. : Finestreta que comunica la cambra d'una barca de mitjana amb la bo- dega. Va proveída d'una tapa que es treu i es posa. (Blanes.)
Pórtalo, m. : Porta que dona accés a Tembarcació. Sol és- ser a la banda d'aquesta quan l'orla és correguda. S'obre com una porta; i, si el vaixell té barana de ferro, se'n treu un tros, deixant un espai Iliure, on s'aplica la palanca. En tor- nar-se a tancar es ferma amb uns pius de ferro. (Cat., Bal., Val.)
Portell, m. : Finestres i ober- tures deis camarots que donen al costat del buc. (Cat., Bal., Val.)
PoRTELLA, f. : I. Mena de porta que teñen els grans velers d'al- tura en l'orla. Serveix per a deixar sortir l'aigua que es fica a bord amb els cops de mar deis grans temporals. 2. Porteta que hi ha a la popa rodona d'una barca de mitjana.
damunt el timó. Serveix per a pujar aquest mitjangant un aparell de bussells^ i així allu- nyar-lo per facilitar l'afer de treure la barca en térra. (Bla- nes.)
Práctic, m. : Persona coneixe- dora deis paratges de perill, o de l'entrada d'un port, que puja a bord de les embarca- cions per dirigir la navegado durant llur pas per aquells llocs. (Cat., Bal., Val.)
Primo, m. : Pega de la part
' baixa de la ñau. (Alguer.)
Proa, f. : Part davantera del buc d'una embarcado. (Cat., Bal., Val.)
Proa llan^ada, f. : Proa que té la roda arquejada; detall que es f a extensiu a la part davan- tera de la quilla.
Proa recollida, f. : La que té la roda en forma d'angle recte amb la quilla. És propia deis quillats i de moltes bar- ques de mitjana construides a Tortosa, Alfacs i Sant Caries de la Rápita.
Proa a vent, adv. : Sin. de A fil DE RODA. (Cat., Bal., Val.)
Proer, m. : Pescador que durant la navegado va posat a proa i es cuida de totes les opera- cions que teñen lloc per aquella part de la barca. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Profloc, m. : Sin. de FoFOC. (Cat., Bal., Val.)
Proísar, V. : Dirigir l'embarca- ció a un lloc determinat : «proi- sar Barcelona» és dirigir-se a aquesta ciutat. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Prova, f. : Sin. de proa, pero mes corrent que aquest mot, tant entre els pescadors de la
6o
J. AMADES I E. ROIG
costa de Llevant com entre els de la de Ponent.
Prover, m. : El banc de proa d'una barca de sardinals. Está situat entre la sobreproa i el banc anomenat arborá.
Pruís, m. : Corda molt gruixuda i resisten t que, en casos de perill, es tira des de térra a l'embarcació en perill per poder cooperar de térra estant a l'ope- ració de treure-la. (Costes de Llevant i de Ponent.)
PujAMENT, m. : Part inferior de la relinga d'una vela. (Cat./ Bal., Val.)
Puntal, m. : Algada del buc d'una embarcació. (Cat., Bal., Val.)
Pu;ítal d'escotilla, m. : Pega de fusta vertical fermada in- feriorment al paramitjal i su- periorment ais baus de coberta. Serveix per a sostenir un deis extrems de la bancassa, i ser- veix també d'escala, ja que té uns graons especiáis practicats en els caires de la pega. (Bla- nes.)
Púntala, f . : Utensili, usat en les mestrances, que consta d'una barra de fusta, Uarga i prima, terminada per un extrem en dues pe ti tes branques. vServeix per a enlairar els troncs que hom serra i fer correr mentres- tant els cavallets, obtenint així una nova porció de tronc per poder serrar. (Blanes.)
PuNTALLÁs, m. : Sin. de Bótalo. (Costa de Ponent.)
Puntera, f . : Falca de l'orla mes propera a la roda. (Costes de Llevant i de Ponent.)
PuNY, m. : I. Angle d'una vela. (Cat., Bal., Val.) 2. Manilla del rem. (Costa de Llevant.)
PuNY d'amarra, m. : Puny de la vela que va a la part del pal. (Cat., Bal., Val.)
Puny de boca, m. : Puny de la vela que va a la drissa de boca. (Cat., Bal., Val.)
Puny de pic, m. : Puny de la vela que va a la part superior del pal. (Cat., Bal., Val.)
Puny d 'escota, m. : Puny de la vela que va a 1 'extrem de la botavara. (Cat., Bal., Val.)
Quaderna, f. : Nom de cada una de les peces de fusta arqueja- des, inserides per Uur centre a la quilla. Son les peces fona- mentals i les que donen forma a un bastiment. El conjunt de quadernes té la mateixa disposició que el costellam deis vertebrats. En les quadernes es claven les taules del forro, que constitueixen el vestit del vaixell.
Quaderna mestra, f. : Sin. de Elefant. (Cat., Bal., Val.)
QuADERNAL, m. : I. Motor de ferro, amb quatre politges en posició vertical. (Cat., Bal., Val.) 2. Bussell de quatre ro- des. Forma part deis aparells usats pels grans bastiments de vela. (Blanes.)
QuADRAST, m. : Contraroda de popa. (Cat., Bal., Val.)
QuARTEjAR, V. : Fer coincidir la direcció de l'embarcació amb la que marca 1 'águila náutica. (Cat., Bal., Val.)
QuARTELS, m. : Sin. de Quar- TERS. (Val.)
QuARTERS, m. pl. : Tapes de fusta destinades a tapar la
VOCABULARI DE L ART DE LA NAVEGACIO
6i
banyera de la coberta i fer-la mes ampia en la seva part coberta. (Costes de Llevant i de Ponent.) Quebrantada (embarcació), f. : Bastiment les peces del qual, degut a ésser molt vell, han fet moviment, fent-li agafar la forma d'una pega blincada. El que tinguin aquesta forma és degut, moltes vegades, a haver tocat en una seca o a haver tingut una mala posi- tura en térra. (Blanes.) QuETX, m. : Bastiment cátala desaparegut de la navegado. Si bé el buc era mancat d'ori- ginalitat, ja que era com el d'un pailebot o goleta d'unes 200 tones, en canvi l'arbora- dura era molt característica. Duia bauprés i bótalo com un veler. El pal trinque t era un pal mestre de barca de mit- jana, amb antena i tirat enda- vant; i el major era com el d'un pailebot. Respecte al velam, duia dues pollacres, una mes- tra, una major i una escanda- losa. Era un veler de cabo- tatge. (Blanes) Quilla, f. : Pega de fusta que va de popa a proa en el fons del buc d'una embarcació i que pot ésser considerada com la seva espinada. És la primera pega que es posa en comengar la construcció d'una ñau, i al damunt de la qual van clavats els medissos que, junt amb les estameneres, componen la car- canada del buc de tota embar- cado. (Cat., Bal., Val.) QuiLLAT, m. I. : Embarcació gran aparellada de vela llatina. El seu buc té la proa i la popa re- coUides, és a dir, fan un angla
recte amb la quilla. Aquesta és un xic pronunciada, com en les embarcacions d'esport. Les rodes de proa i popa son com les d'una barca del bou. El quillat porta per aparell una mestra i una pollacra. Es de- dica a la pesca i al tráfic de cabotatge. És una embarca- ció valenciana, pero en corren moltes per Tarragona, Torto- sa, Sant Caries de la Rápita... 2. Embarcació menor, de poca mánega i molt puntal, per la qual cosa resulta de buc molt alt i estret. La roda de proa forma un angle recte amb la quilla. És molt marinera, i sol ésser emprada per al frau. (Costes de Llevant i de Po- nent.) QuiTRÁ, m. : Substancia pegosa, obtinguda de la destil* lacio de fustes reinoses de pi i d'avet, que s'usa en el calafatament de les embarcacions. (Blanes.)
Raca, f. : Corda emprada per fermar la vela pollacra. (Cat., Bal., Val.)
Rager, m. : Home que mena o tripula un raig. (Conca de l'Ebre.)
Raig, m. : Tramada de bigues d'arbre, Uigades Tuna al costat de l'altra, que hom fa baixar pels rius. (Conca de l'Ebre.)
Rajoletes, f. pl. : Taules que formen el paviment del fons de la bodega d'un bastiment. (Blanes.)
Randa, f . : Sin. de Caient de les veles. (Costes de Llevant i de Ponent.)
62
J. AMADES I E. ROIG
Ranxo, m. : Habitado a popa destinada a dormitori de la tripulado. (Cat., Bal., Val.)
Raser, m. : Nivell de la coberta en el buc d'una embarcació. (Cat., Bal., Val.)
Rastrera, f . : Vela que va hissa- da a la mura de les embarca- dons mitjan9ant un tancó, per tal d'agafar mes vent. (Cat., Bal., Val.)
Re, f. : Bossa feta de xarxa que es porta a bord per posar-hi el menjar, la roba, etc. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Rebotir, V. : Lixar i polir el cala- fateig d'una embarcació. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Recalcar, v. : Decantar-se Tem- barcació molt cap a una banda. (Cat., Bal., Val.)
REFORgANT, m. : Fusta que va clavada al banc d'arborar en tota la se va extensió, donan t-li un gruix quasi doble del seu propi, i que té per objecte refor^ar-lo. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Regala, f. : i. Bordó de fusta que corre de proa a popa i al costat de la cinta d'una embar- cació. 2. Sin. de Clau. (Bla- nes.)
Relinga, f . : Corda que va cosida per tota la vorada de les veles per fer-les mes fortes i resis- tents. (Cat., Bal, Val.)
Relligar, V. : Trincar i fermar les drisses després d'hissada la vela. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Rem, m. : Pega de fusta formada per una part prima anome- nada maneta, una porció mes eixamplada i de secció qua- drangular anomenada aguió, i una altra part plana que duu
el nom de pala. Mitjangant un estrop, es Higa a un escá- lam d'una embarcació i, mo- vent-lo degudament, serveix de propulsor. (Cat., Bal., Val.)
Remar, v. : Acció de fer posar en moviment una embarcació mitjangant els rems. (Cat., Bal. ,Val.)
Remig, m. : Espai de la banyera de la barca que va del banc d'arborar al banc de proa. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Remitgers, m. : Els tripulants d'una barca llevat el patró. (Blanes.)
Remolcador, m. : Embarcació petita moguda a vapor, desti- nada especialment a remolcar altres embarcacions.
Remolcar, v. : Estirar una em- barcació o qualsevulla altra cosa amb l'intent de fer-la seguir.
Remuntar, V. : Sin. de Proísar. (Cat., Bal., Val.)
Rependre, V. : Feina que fa el calafat, consistent a introduir estopa dintre les escletxes for- mades per les taules de l'em- barcació. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Retenidor, m. : Sin. de Cap de VARAR. (Mataró, Badalona.)
Retorta, f. : Corda que Higa els troncs que formen el raig. (Conca de l'Ebre.)
Revenir, v. : Tractant-se de les fustes d'una barca, reinflar-se amb la muUena, després de seques, per no haver estat aquella en mar durant algún temps. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Revirada : Sin. de Estampa. (Cat., Bal., Va].)
Revirar, v. : Torgar o decantar
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
63
qualsevol cosa que sigui. (Cat., Bal., Val.) Revolts, m. pl. : Eina emprada peí mestre d'aixa per clavar perns. Té forma de martell per una banda, i per l'altra és com un clau Uarg i prim. (Bar- celoneta. Vilano va.) RiNGAU, m. : Corda Hígada a l'estrop de la corda del pa- lanquí. (Costa de Llevant.) Risa, f. : Corda que Higa el bó- talo a la roda de proa. (Barce- loneta.) RissAR, V. : Acció de disminuir la grandária d'una vela lli- gant-ne una part amb els rissos. (Cat., Bal., Val.) Rissos, m. pl. : Petits cordills que van estesos damunt les veles i teñen per objecte poder- ne Iligar una part, disminuint llur superficie, quan es consi- dera convenient. (Cat., Bal., Val.) Roba d'aigua, f. : Roba imper meabilitzada, emprada per la gent de mar. (Cat., Bal., Val.) Roda, f. : Pe9a de fusta que, arrencant de la punta de la quilla, s'alca verticalment, for- mant la proa i la popa de tota embarcació. (Cat., Bal., Val.) Roda del timó, f . : Roda coberta que fa moure el timó en les embarcacions grans, al peu de la qual hi ha constantment el timoner durant la navegado. (Cat., Bal., Val.) Roda de popa, f . : És la part de la quilla que correspon a la popa. En algunes embarca- cions de vela llatina sobresurt un xic per damunt l'orla. (Blanes.) Roda de proa, f . : És la part de la quilla que correspon a proa.
En algunes embarcacions de vela llatina sobresurt un bon tros per damunt l'orla i está coronada per una galeta incli- nada, anomenada cap de mort. (Blanes.)
Rodet, m. : Part del molinet on va embolicada la cadena de l'áncora. (Cat., Bal.)
Rodona, f. : Vela els punys de la qual formen un angle com- pletament recte. (Cat., Bal., Val.)
Rol, m. : Documentado, títol de propietat d'una embarcació. Documentado de qué ha d'es- tar proveit tot tripulant per- qué li sigui legal ment permesa la práctica de la navegació. (Cat., Bal., Val.)
Ronyada, f. : Sin. de Eslinga. (Cat., Bal., Val.)
Rosa dels vents, v. : Figura que va sota l'agulla náutica, en la qual hi ha indicats els qua- tre punts cardinals i totes les altres direccions intermedies, i té per objecte conéixer amb tota precisió l'orientació de les embarcacions. Se li dona el nom de rosa perqué la seva forma recorda un xic la figura d'una rosa, i es qualifica dels vents perqué s'empra per co néixer llur direcció.
Rufa, f. : Torgament que pren la quilla d'una embarcació per defecte de construcció, per algún accident o per vellesa. (Cat., Bal., Val.)
Ruixó, m. : Áncora de quatre punxes, de forma semblant a la d'un cercapous, emprada per les embarcacions de pesca. (Costa de Llevant.)
Rúmbale, m. : Petit tascó o tros de fusta que es posa al buc
64
J. AMADES I E. ROIG
de les embarcacions per tapar alguna escletxa, o algún grop de la fusta que hagi saltat. (Barceloneta.)
RuMBALLAR, V. I Posar un rum- ban. (Barceloneta.)
Rumbo, m. : i. Direcció que porta una embarcado. (Cat., Bal., Val.) 2. Forat que travessa de banda a banda Tobra viva d'una embarcado, a proa i popa. Serveix per a enfilar la corda que es Higa al palanquí en Toperació de treure les bar- ques en térra.
S ABATA, f. : I. Sin. de Barretet. (Barceloneta.) 2. Sin. de Fal- SAQUiLLA. (Cat., Bal., Val.)
Sabré, m. : i. Llistó de fusta que sosté Tallunament de la vela. (Cat., Bal., Val.) 2. Travesser de la punta de la manxa del moiinet que fa com de maneta per a agafar-la. (Cat., Bal., Val.)
Safar, v. : Afluixar una corda. (Cat., Bal., Val.)
SÁGULA, f. : Corda prima que volta Tobra morta de la barca per la taula d'ambó, destinada a subjectar el toldo i la tenda. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
SÁGULES, f. pl. : El cap escorre- dor d'una pega de trenyina. Corre al Uarg de la banda de la xarxa oposada a aquella en qué hi ha la surada, i va enfilada en una filera d'anelles unides a la pega i que resten entre els ploms. Serveix per a convertir l'ormeig en una bossa mentre está calat, i recollir-hi el peix
aplegat a Tentorn de la llum d'acetilén que f a d'esquer. (Bla- nes.)
Saió, m. : Pega ferma de fusta de dintre el buc de la barca a banda de proa, on s'asseu la contraroda i s'apuntala Torla. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Sallar, v. : Tallar el vent i Taigua amb facilitat. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Salpar, V. : Algar l'áncora del fons i deixar l'embarcació Uiure perqué prengui rumb. (Cat., Bal., Val.)
Salvavides, m. : Aparell de forma rodona, de grans condi- cions de flotado, que es porta a bord de les embarcacions per passar-se'l peí eos en casos de naufragi. (Cat., Bal., Val.)
Samal, m. : Portadora que hom sol portar a bord. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Samaler, m. : Pal llarg portat a bord per tenir-hi la xarxa de la vaca. (Costa de Llevant.)
Saquet de má, m. : Bomba molt rudimentaria destinada a des- guassar la bodega de les bar- ques de mitjana quan hi entra aigua. (Cat., Bal., Val.)
Sardinalera, f. : Barca d'anar a pescar sardina. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Sarpar, V. : Sin. de Salpar.
SÁssoLA, f. : Petit instrument de fusta destinat a recoUir l'aigua que entra a la barca. (Cat., Bal., Val.)
Seca, f. : Vela petita que va fer- mada ais estáis. (Cat.)
Señal, m. : Corda que Higa el bótalo a l'arbre. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Señalera, f. : Sin. de Señal.
VOCABULARI DE L ART DE LA NAVEGACIO
65
Señó, m. : i. Compartiment de paviment arquejat. Les orles que a banda i banda Temparen s'anomenen barres del señó. La seva situació és transversal respecte a la ñau, i resta a popa entre els corredors i les banquetes. Serveix per a posar útils de bord. (Blanes.) 2. Pe- tita coberta o replá que va del carquinyol al tálem. (Costes de Llevant i de Ponent.) 3. Part mitgera d'una corda. (Cat., Bal., Val.)
Sentina, f. : Espai de la banyera de la barca mes proper de popa. És on es solen portar les xarxes i tots els ormeigs de la pesca. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Senyal, m. : Mena de casanell inserit en la part superior de la poUacra d'una barca de mitjana. Serveix per a enfilar Textrem de Taparell d'hissar- la i mantenir-la estesa durant la navegado. (Blanes.)
Ser marinera, v. : Tractant-se d'una embarcado, reunir bones condicions per a navegar. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Serrabosses, m. : Cadena que enganxa 1' áncora per les un- gles, per pen jar-la al costat de Torla quan es navega. (Cat., Bal., Val.)
Serreta, f . : i. Sin. de Manegue- TA. (Cat., Bal., Val.) 2. Pe9a de fusta horitzontal que corre de proa a popa d'una embar- cado en la seva part interior i inferior del contoval. (Blanes.) 3. Sin. de Escolliment. (Costa de Llevant, Barceloneta.)
Servar, v. : Obeir, la barca, ais moviments del timó. (Blanes.)
Servar el timó, v. : Governar-lo, conduir-lo. (Blanes.)
But. de Dialec.
Serviola, m. : Mariner que va contínuament dalt el pont, a un costat, vigilant constant- ment l'horitzó per donar avís al capitá de seguida que s'albi- ra alguna embarcado o qual- sevol altra anormalitat. De servioles n'hi ha dos : el de babord i el d'estribord. (Cat., Bal., Val.)
Servo, m. : Cambra on va el mo- tor del timó en les embarca- cions mogudes a vapor. (Cat., Bal., Val.)
Sextant, m. : Instrument óptic emprat pels capitans per ob- servar els astres i amidar llur al9ada.
Sima, f. : Corda gruixuda i de forta resistencia. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Simar, v. : Plegar la vela tota cap a popa. (Mataró.)
Singladura, f.: i. Jornada d'una embarcado. 2. Coses i fets de qualque importancia ocorre- guts a bord en un dia. (Cat., Bal., Val.)
Sirena, f. : Xiulet especial em- prat pels navegants per fer se- nyals determinats. (Cat., Bal., Val.)
Sirga, f. : Corda proveída d'una massa de plom o bala a l'un extrem i d'un suro a l'altre. Aquest dispositiu serveix per a fondejar i així servir d'ele- ment auxiliar deis palangrons mentre están calats. (Blanes.)
Sirgar, v. : Estirar una barca des de térra, quan hi ha mala mar per a navegar, f ent-la se- guir a una distancia propera de la costa fins a portar-la a un lloc favorable per a treure-la de l'aigua. (Costes de Llevant i de Ponent.)
9
66
J. AMADKS I E. ROIG
SiRGUETA, f. : Corda que forma part d'un palangre proveit d'una bala o pedreta a l'un extrem i d'un suro a l'altre, amb la seva bandereta. De la sirgúela pengen, a distancies iguals, les barsolades o ramifi- cacions de cordill proveides d'hams. (Blanes.)
Situar, v. : Cercar el punt de l'esfera de la térra on es troba 1 'embarcado . Aquesta opera- ció cal fer-la quan es perd la ruta i no se sap en quin punt es troba el vaixell. Es calcula preñen t l'algada del sol si és de dia, i la de l'estel Polar si és de nit; i, coneixent la dis- tancia que separa el vaixell d'un d'aquests dos astres a una hora determinada, hom dedueix el lloc del planeta on aquell es troba. (Cat., Bal., Val.)
Sobrancera, f . : Sin. de Faldo- NA. (Cat., Bal., Val.)
Sobre, m. : Sin. de Gratacels.
SoBREBANC, m. I PcQa de fusta que corre al Uarg del banc ar- borá d'una barca de palangre. Serveix de pega reforgadora del banc, ja que aquest ha d'aguantar el pes de l'arbre i de la vela inflada peí vent. (Blanes.)
SoBREBOLiNA, f. I Sin. de Apa- garen ol.
SoBREBORDÓ, m. : Sin. de Ma- carro. (Barceloneta.)
SoBRECÁRREC, m. : Majordom d'una embarcado. Es cuida de la part administrativa de bord. (Cat., Bal., Val.)
SoBRECOLL, m. : Sobre volta que es dona amb una corda per millor IHgar un cap, (Costes de Llevant i de Ponent.)
SoBREGAÓ, m. : Sin. de Pastell. (Barceloneta.)
SoBREGONETE, m. I Vela quadra- da d'una pollacra goleta, fer- mada superiorment a la verga del mateix nom i inferiorment a la verga de gonete. Está in- serida en el pal trinquet. (Bla- nes.)
SoBREPARAiA, f. I Pc^a de fusta que forma part del forro d'un bussi. S'estén de proa a popa, i resta entre la parala i els ambons amb puntera. (Blanes.)
SoBREPELAiA, f. : Segona de les taules o posts del buc d'una embarcado que toca a la pelaia o post primera. (Bar- celoneta, Vilano va.)
SoBREPERico, m. : Pal mes prim i petit que el perico i que va po- sat al seu damunt. (Cat., Bal., Val.)
SoBREPROA, f. : Coberta que hi ha a proa d'una embarcado, a l'estil del castell deis grans velers. Está protegida a cada cantó per les falques, i, trans- versalment, peí tálem. La so- breproa té certa convexitat perqué s'escorri l'aigua que entra amb els cops de mar.
SoBREQUiLLA, f. : Pega de fusta que reposa damunt la quilla, agafant-ne tota l'extensió. Hi descansen les quadernes. (Bla- nes.)
SoBRESCOBA, f. : Pcccs de fusta planes, unides en la part mes prima de proa i separades en la porció mes eixamplada, que resta al mig de l'embarcació. Limiten el paiol de proa d'una barca de palangre. (Blanes.)
Sola, f. : i. Pega de fusta que limita superiorment l'amura d'una embarcado. Reposa da-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
67
munt el contuval, part supe- rior de les estameneres i la cinta. Hi reposen les escala- meres i les falques. 2. Son les peces de fusta travesseres del muntant d'una arga, i que uneixen les cuixes i sostenen el mujol. (Blanes.) 3. Sin. de Regala. (Barceloneta.)
Solapa, f. : Sin. de Regala. (Ma- taré.)
Soleta, f. : Sin. de Regala. (Ba- dalona.)
Sonda, f. : Sin. de Escandall. (Cat., Bal., Val.)
SoNDEjAR, V. : Calcular la profun- ditat del mar mitjan9ant la son- da o escandall. (Cat., Bal., Val.)
SoPLONA, f. : Petita brúixola ins- taUada en el camarot del ca- pitá, la qual li permet de veure en tot moment la direc- ció presa per Tembarcació. (Cat., Bal, Val.)
SóssoLA^ f . : Sin. de Sássola.
SoT, m. : Petita excavado que s'obre en la platja, mitjan9ant un xap, per ajeure una petita taula on es recolza el grill en varar un bastiment. (Blanes.)
SoTABOCAL, m. : Pega de fus- ta que forma part del forro d'una embarcació (bussi o bot). S'estén de proa a popa, entre el bocal i els ambons amb pun- tera. (Blanes.)
SoTACiNTA, f. : Taula del buc de l'embarcació que va sota la cinta. (Barceloneta, Vilanova.)
Sota VE NT, m. : Cantó contrari a la banda d'on bufa el vent. (Cat., Bal., Val.)
SuBMARÍ, m. : Embarcació que navega per sota el pía nivell de l'aigua.
SuRAR, V. : Mantenir l'estabilitat dintre Taigua amb lequilibri
entre la part submergida i la part que es manté fora l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Tac de corredor, m. : Peces de fusta, en forma de tascó, inse- rides damunt els bañes d'una barca. Serveixen per a soste- nir els corredors. (Blanes.)
TÁLEM, m. : Orla transversal que separa l'escollat de popa de les banquetes d'una barca de sardinals. (Blanes.)
TÁLEM DE POPA, m. : Orla trans- versal que separa l'escollat de popa de les banquetes d'una barca de palangre. (Blanes.)
TÁLEM DE PROA, m. : Orla trans- versal i arquejada que limita la sobreproa d'una barca de palangre. (Blanes.)
Talla, f. : Peca de fusta amb dues politges que forma part del palanquí emprat per treure les barques de l'aigua. (Costes de Llevan t i de Ponent.)
Tallamar, m. : Sin. de Roda de PROA. (Barceloneta.)
Tambor, m. : Plataforma sortida de la murada d'una embarca- ció. (Cat., Bal., Val.)
Tancó, m. : Tot pal que es fa sortir perpendicularment per la banda de l'embarcació, ja sia per hissar una vela, ja per fer ferm el xinxorro o per pen- jar-hi la corda de l'ormeig de la vaca en les barques pesca- dores. (Cat., Bal., Val.)
Tap, m. : Sin. de Dui. (Roses, Mallorca.)
Tapament de proa, m. : Con- junt de taules que formen la sobreproa d'un bussi. (Blanes.)
68
J. AMADES I E. ROIG
Tapar, v. : Sin. de Ambonar. (Barceloneta.)
Tapetes de les enginyes, f. pl.: Lligaments, fets amb cordes, que uneixen el car i la pena d'una antena d'una barca de mitjana. (Blanes.)
Taquí, m. : Bau que sosté el corredor de la barca. (Blanes.)
Tartana, f. : Embarcació pe- tita d'un sol pal i vela llatina. Ho solen ésser totes les embar- cacions emprades per a la pesca i algunes petites embar- cacions de cabotatge. (Cat., Bal., Val.)
Tascó, m. : i. Pe9a de fusta amb qué és subjectat el pal a Ten- fogonadura. (Cat., Bal., Val.) 2. Part inferior deis mastelers de forma quadrada per on s'ajunten amb els altres país. (Cat., Bal., Val.)
Taula de REF0R9, f. I Taula que es clava a la part exterior del buc de les embarcacions salvavides i d'esport, a l'ob- jecte de reforgar la resistencia del buc. (Barceloneta.)
Taules, f. pl. : Les peces que en sentit horitzontal, és a dir, de proa a popa, vesteixen la part exterior de la barca. (Cata- lunya.)
Tenderol, m. : Tros de xarpe- llera amb qué els pescadors tapen el peix i els ormeigs mentre son a bord. (Sant Pol, Mataré.)
Tensor, m. : Corda emprada per tivar una altra corda que hom creu fluixa. (Cat., Bal., Val.)
TERg, m. : Banc d'una barca que hi ha entre Tarborá i la barqueta. (Blanes.)
Tercer, m. : Tercer carree de la tripulació de la barca de pesca.
Es cuida de les petites feines de bord, de comprar els que- viures i coure el menjar. (Cos- tes de Llevan t i de Ponent.)
Tercera, f. : Taula tercera del buc de l'embarcació comen- gant a calcular-Íes per Torla. (Barceloneta, Vilanova.)
Tercerol, m. : Ris tercer de la vela. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Terciaire, m. : Sin. de Tercer.
Ternal, m. : Bussell o motor amb tres ulls i tres politges. (Cat., Bal., Val.)
Terral, m. : Terrassá, persona que no tracta amb el mar ni amb les se ves industries. (Vila- nova.)
Terrejar, V. : Navegar prop de térra. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Tessar, V. : Tivar una corda, fer que es mantingui en tota la tivantor possible. (Cat., Bal., Val.)
Testa, f. : Nivell de la coberta en el buc de Tembarcació. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Timó, m. : i. Additament ex- terior, a la part extrema de la popa de les embarcacions, des- tinat a donar-los la direcció. En les embarcacions petites el timó no és fix, i^ quan es treu la barca d'en mar i es deixa a la platja, el patró se l'enduu a casa se va. (Cat., Bal., Val.) 2. Pega de fusta plana que s 'aplica a la popa d'una em- barcació. Serveix per a fer- ia virar. Aixó s'aconsegueix mitjangant l'arjau en les em- barcacions menors, i mitjan- gant la canya en les mes grans.
TiMONER, m. : Mariner que es cui-
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
69
da del maneig del timó. (Cat., Bal, Val.)
Tingladillo, m. : Obra viva de les embarcacions d'esport. Está formada per taules molt pri- mes, molt lleugeres de pes i de molt poca resistencia. (Bar- celoneta.)
TiNTER, m. : Broc de fusta amb dues concavitats cilíndriques, a tall de saler d'ús doméstic. S'hi posa una mésela de man- gre i aigua que serveix per a impregnar l'esponja amb qué es mulla la nyinyola que s'usa per marcar fustes que s'han de serrar a les mestrances.
Tira, f . : Corda d'un aparell per la qual aquest és estirat i se li fa fer moviment. (Barceloneta.)
TiRANT, m. : Sin. de Nervi. (Cat., Bal., Val.)
Tirar a pico, v. : Fer naufragar una embarcado.
Tirar la sirga, v. : Sin. de Sir- gar. (Costes de Llevant y de Ponent.)
Tirar per la borda, v. : Tirar una cosa al mar llan9ant-la des d'una embarcació. (Cat., Bal., Val.)
ToLDiLLA, f. : Part algada de la coberta a popa. (Cat., Bal., Val.)
Topar, v. : Donar cops, amb el buc de la barca, a alguna roca o a algún altre objecte resistent. (Cat., Bal., Val.)
Tope, m. : Vigia, mariner que en les embarcacions grans va a la cofa del pal major. (Cat., Bal., Val.)
TopiNO, m. : Punta del car. (Sant Pol.)
ToQUiM O To QUINO, m. : Mena de cassoleta, en forma de mitja gla i de la grandária de mitja
pinya de pi, que va fermada a la roda de popa deis caros de la matrícula de Lloret de Mar. Serveix per a reposar l'extrem inferior de les astes de les ban- deres que es porten en la pro- cessó que es fa per mar, la diada de Santa Cristina, des de Lloret de Mar al santuari. (Blanes.)
ToRN, m. : Torn de forma ordi- naria portat a bord d'algunes barques dedicades a la pesca de la vaca per pujar Tormeig a bord. (Costes de Llevant i de Ponent.)
ToRRER, m. : El que cuida que les faroles no interrompin mai Uur función ament. (Cat., Bal., Val.)
Tota la vela : Sin. de Ris ter- CEROL. (Mataró.)
Traca, f. : i. Sin. de Sobrebo- CAL. (Roses, Cadaqués.) 2. Petit pal de fusta que es posa sota els bañes de la barca perqué els faci de puntal. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Traca sotabanc, f. : Peces de fusta horitzontals que corren al llarg d'un bastiment i l'in- terior de les quals está sota els bañes de coberta. (Blanes.)
Trancanell, m. : Taula de fusta que va clavada tot al volt del buc de les embarcacions. (Barceloneta.)
Tránsate ÁNTIC, m. : Embarca- ció de gran port que fa viatges d 'Europa a América travessant l'Atlántic.
Transbordar, v. : i. Prendre per la lúa. (Cat., Bal., Val.) 2. Canviar de bord; traspassar un carregament o una perso- na de bord d'una embarcació a bord d'una altra.
70
J. AMADES I E. ROIG
Transport, m. : Embarcado agregada a les esquadres de guerra que té per objecte transportar els queviures i vi- tualles que poden ésser conve- nients.
Trascollat, m. : Sin. de Esco- LLAT. (Sant Pol.)
Trava, f. : Aparell proveit d'un bussell i que va enfilat en una granera que hi ha en el car d'una antena d'una barca de mitjana que mira a proa (i en l'estrop de Tan tena). Serveix per a correr aquest amunt i avall de l'antena segons les necessitats de la vela durant la navegado. (Blanes.)
Travessia, f. : Trajéete seguit per una embarcado per anar d'un lloc a un altre determi- nat. (Cat., Bal., Val.)
Trempar, V. : Travessar la vela decantant-la per anar a la mala. (Costa de Llevant.)
Tremuja del timó : Forat prac- ticat en la popa d'un basti- ment i on va enfilada la part superior i cilindrica del timó. Inferiorment termina en la part superior del codast, i su- periorment en la coberta del vaixell.
Treure, V. : Operado que con- sisteix a apartar una embar- cado del mar per deixar-la en térra. Es fa amb l'ajuda d'un palanquí i fent lliscar 1 'em- barcado damunt de país en- seuats. Si es tracta d'embar- cacions menors, el palanquí es mou a forga de bragos. Quan l'afer és treure embarcacions de la pesca de palangre, es fa ús d'una parella de bous; i, si es tracta de barques de mit- jana, es fa ús d'argues, que es
mouen a f orga de bra9os o mit- jangant cavalls, com es feia a Malgrat en un temps en qué eren molt abundoses les bar- ques de mitjana. (Costa de Lle- vant.)
Trenyinera, f. : Barca llarga i estreta moguda a forga de rems, de construcció semblant a la del caro, pero sense ba- nyots, destinada especialment a la pesca de la trenyina. (Ro- ses.)
Trincar, v. : i. Sin. de Tessar. (Cat., Bal., Val.) 2. Fermar una vela amb la máxima forga pos- sible. (Cat., Bal., Val.)
Trinquet, m. : El pal d'una em- barcado mes proper a popa. (Cat., Bal., Val.)
Trinquet poper, m. : El pal trinquet mes proper a popa en les embarcacions que por- ten mes d'un pal trinquet. (Cat., Bal., Val.)
Trin QUETA, f. : La vela mes gran de les que van fermades al pal trinquet. (Cat., Bal., Val.)
Trin QUETA veló, f. : Trinque ta de mida mes gran que l'ordi- nária. (Cat., Bal., Val.)
Trinquetilla, f. : Vela floc molt grossa hissada prop del pal trinquet. (Cat., Bal., Val.)
Tripulació, f. : Conjunt de per-^ sones que componen la pobla- do habitual d'una embarcado.
Tripulant, m. : El que forma part de la tripulació d'una embarcado.
Tripular, v. : Viure a bord d'una embarcado.
Trisses, f. pl. : Sin. de Drisses.
Trompa, f. : Botzina de metal! emprada pels petits velers per comunicar i fer-se sentir a distancia. (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE L ART DE LA NAVEGACIO
71
Trossa, f. : Corda de les menes que va ¡ligada a la manegueta del'orla. (Cat, Bal., Val.)
Trossar, V. : Sin. de Tessar. (Blanes.)
Trucar, v. : Sin. de Topar. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
TuBET, m. : Petita eina emprada peí mestre d'aixa per reblar els claus de clavar les taules de les embarcacions. (Barcelo- neta.)
ÜLL, m. : Forat del bussell on hi ha la politja i peí qual es passa la corda. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Ull de poll, m. : Ñus destinat a unir dos caps. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Ullau, m. : Ullet del faixó de la vela, per on es passen els bo- tafions. (Cat., Bal., Val.)
Ullet, m. : Sin. de Ullau. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Ungla, f. : Part de T áncora que forma punxa, per on es clava a la sorra o Uot del fons. (Cat., Bal., Val.)
Un Y A, f. : Éxtremitat, en forma de llan9a, d'una áncora. Bla- nes.)
Urgui, m. : Torn, situat a la platja, destinat a treure les barques de l'aigua. (Cada- qués.)
Vagra, f. : Sin. de Medís. (Bar-
celoneta.) Vaina, f. : Doblec de la vorada
de la vela. (Costes de Llevant
i de Ponent.) Vaivé, m. : i. Sin. de Maullar.
(Cat., Bal., Val.) 2. Moviment de babord a estribord fet per una embarcado, produit per efecte de les ones. (Cat., Bal., Val.)
Vaixell, m. : Bastiment de vela o mogut a vapor. (Blanes.)
Vano, m. : i. Omament d'una ñau que consisteix en un marc ovalat collocat a popa d'un bastiment. També n'hi ha de forma semicircular. Dins el vano va el nom del vaixell i matrícula, i, en algún cas, un parell d'escobencs. (Blanes.)
2. Sin. de Grua. (Barceloneta.)
3. Sin. de Conxa. (Cat., Bal., Val.) 4. Sin. de Estampa. (Ei- vissa.)
Vapor, m. : Embarcado mo- guda a for9a de vapor.
Vapor de passatge, m. : Embar- cado moguda a vapor que, ultra ésser propia per a carregar mercaderies, está condicionada per a transportar passatgers.
Vapor mercant, m. : Embarca- do moguda a f or9a de vapor, es- pecialment destinada al trans- port de mercaderies.
Vaquera, f. : Barca destinada a la pesca de la vaca, de forma igual a les emprades per a la pesca del bou, sois que son mes petites. Solen teñir de 30 a 35 pams. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Varada, f. : L'acció de varar. (Blanes.)
Varar, v. : Tirar una embarcado a l'aigua. (Cat., Bal., Val.)
Varengues, f. pl. : Taules de fusta horitzontals que corren al llarg d'un bastiment en l'in- terior de la bodega i a l'indret del pentoc. Son peces refor- 9adores. (Blanes.)
72
AMADES I E. ROIG
Vareta, f. : Verga un xic grui- xuda, tor9ada al foc, que en les embarcacions fa de quaderna, substituint els medissos i les estameneres. (Barceloneta.)
Vasos, m. pl. : Son unes peces de fusta que protegeixen els cal- cés a banda i banda, a íi que el fregadís deis amants no els gastin. (Blanes.)
Vela, f . : Pega de teixit, de gran volum, que, junyida ais país i Hígada amb cordes, hom enca- ra al vent perqué hi bati i l'empenyi, imprimin així movi- ment a Tembarcació.
Vela a la bovera, f. : Hissar la vela cap per avall, amb el car i la pena al capdamunt del pal, i respigó tocant a la co- berta. S'hi sol posar, quan es pesca al bou, perqué la vela agafi mes vent. (Vilanova.)
Vela a la colla, f. : Portar la vela cargolada. (Costes de Lle- vant i de Ponent.)
Vela a la marro quina, f. : Por- tar la vela tota plegada cap a proa. Id. id.
Vela alta, f. : Vela hissada a la part alta deis país. (Cat., Bal., Val.)
Vela al TERg, f. : Vela semblant, de forma, a la cangrea, sois que la boca va a parar prop del pal. (Cat., Bal., Val.)
Vela baixa, f. : Vela hissada a la part inferior deis país, prop de la coberta. (Cat., Bal., Val.)
Vela de capa, f. : Qualsevol de les veles emprades per capejar un temporal, que solen ésser la major i la messana. (Cat., Bal., Val.)
Vela de martell, f. : Vela es- capgada per un puny. (Cat., Bal., Val.)
Vela de respecte, f. : Vela re- sistent i molt gruixuda, sois emprada en casos de perill. (Cat., Bal., Val.)
Vela de sacs, f. : Vela emprada sense estar encara ben aca- bada. (Cat., Bal., Val.)
Vela d'estai, f. : Vela que va hissada a Testal. Pren el nom de Testal on va hissada. (Cat.,. Bal., Val.)
Vela de tallant, f. : Vela en forma de triangle. (Cat., Bal.,. Val.)
Vela espigada, f . : La vela que té el puny superior acabant amb un angle molt pronun- ciat. (Cat., Bal., Val.)
Vela llatina, f. : Vela de for- ma completament triangular. (Cat., Bal., Val.)
Vela quadra, f. : Tota vela de forma trapezoidal. (Cat., Bal., Val.)
Vela simada, f. : Vela tota ple- gada cap a popa. (Costa de Lle- van t.)
Vela tombada, f. : Vela tom- bada damunt Tantena. (Costa de Lie van t.)
Velatxo ALT, m. : Vela quadrada d'una pollacra goleta. Va in- serida, superiorment, a la verga del mateix nom, i, inferior- ment, a la verga de velatxo baix. (Blanes.)
Velatxo baix, m. : Vela qua- drada d'una pollacra goleta. Va inserida, superiorment, a la verga del mateix nom, i, in- feriorment, a la verga de trin- quet. (Blanes.)
Velejar, v. : Navegar a la vela. (Costes de Llevant i de Po- nent.)
Veler, m. : i. Embarcado que es belluga mitjangant Tauxili
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
73
de les veles. (Cat., Bal., Val.) 2. Ofici anex al mestre d'aixa. El veler es dedica a fabricar veles i a proveir les embarca- cions de cordes i tot altre ele- ment. (Cat., Bal., Val.)
Venolera, f. : Receptor giratori d'aire, que s'encara sempre al vent i que va empalmat a un tub que va a parar a les cam- bres interiors de les embar- cacions per renovar-ne Taire. (Cat., Bal., Val.)
Ventrera, f. : Corda que Iliga el bótalo a la roda. (Costes de Llevan t i de Ponent.)
Vents, m. pl. : Cordes que van, des deis extrems del bótalo i botafora d'una barca de mit- jana, a proa i popa respectiva- ment. Serveixen per a sos teñir els país al buc. Van proveits d'aparells de bussells i aranyes peraposar-lostivants. (Blanes.)
Verduguet, m. : Bordó que ro- dé ja el buc de les embarca- cions majors, arran de la co- berta. (Cat., Bal., Val.)
Verga, f. : La perxa entravessa- da en els país deis bastiments de gábies i de crusetes. Ser- veix per a fermar veles de con- torn quadrat. (Blanes.)
Verga de gábia, f. : La inferior de les dues vergues inserides en el masteler de gábia d'un bergantí rodó. (Blanes.)
Verga de gonete, f. : La vela inserida en la part inferior del masteler de gonete. (Blanes.)
Verga de trinquet, f. : La in- serida en el pal trinquet d'un veler. (Blanes.)
Verga de velatxo alt, f. : La superior de les dues vergues inserides en el masteler de ve- latxo d'un veler. (Blanes.)
But. de Dialec.
Verga de velatxo baix, f. : La inferior de les dues vergues in- serides en el masteler de ve- latxo d'un veler. (Blanes.)
Verga sobregonete. f. : La vela inserida en la part supe- rior del masteler de gonete. (Blanes.)
Veta, f. : i. Corda molt gruixuda i resistent. (Costes de Llevant i de Ponent.) 2. Tota corda emprada en l'embarcació. (Bla- nes.)
Via, f . : Part de l'estai de floc on corre el carril de garrutxos de les veles floc. (Cat., Bal., Val.)
Via d'aigua, f. : Forat, fet en l'obra viva d'una embarcació- a causa de qualque incidente peí qual penetra l'aigua din- tre el buc. (Cat., Bal., Val.)
Vigía, m. : Mariner que des de la cofa vigila l'horitzó. (Cat., Bal., Val.)
Virar, v. : Tor9ar una embarca- do la direcció que seguia, des- crivint un angle pronuncia-^ díssim. (Cat., Bal., Val.)
Virar en rodó, v. : Virar donant l'embarcació quasi una volta sobre ella mateixa per desfer el camí fet. (Cat., Bal,, Val.)
Virar per avant, v. : Fer un viratge sense deixar d'anar endavant en la direcció que es- porta i descrivint un gran se- micercle. (Cat., Bal., Val.)
Vitre, m. : Teixit especial per a la fabricado de veles. (Barce- loneta.)
VoGAR, V. : Sin. de Remar. (Cat., Bal., Val.)
Vógit, m. : Tom gros usat per treure embarcacions de l'aigua. Avui ha caigut en desús : en lloc seu s'empren procediments mecánics. (Vilano va.)
lO
74
J. AMADES I
ROIG
VoGUERA, f. : Pe^a de fusta on, en la part cjue toca a l'orla, va la falca, i que té per objec- te reforgar l'aguant d'aquesta. (Barceloneta.)
Volandera, f. : Petita planxa rodona d'aram, emprada peí mestre d'aixa per reblar els claus, també d'aram, que clava al tingladillo de les embarca- cions d'esport. (Barceloneta.)
VoLANT, m. : I. Sin. de Menja- VENTS. (Barceloneta.) 2. Quart carree de la tripulacid d'una barca pesquera. No té cap feina propia i exclusiva. La se va missió és la d'ajudar els altres tres tripulants en Uur feina quan el necessiten. (Cos- tes de Lie van t i de Ponen t.)
VoLTA DE CIGALA, f. : Lligada especial que es fa al ruixó quan es tira en un fons fan- gos i es tem que hi pot quedar enganxat. (Costes de Llevant i de Ponent.)
VoLTA DE RASON, f. I Lligada que es fa amb Táncora quan es tira amb corda i no amb cade- na, com generalment es sol fer. (Cat., Bal., Val.)
VoLTEjAR, V. : Navegar fent grans zig-zags, per poder gua- nyar la costa, quan bufa un vent fort i desfavorable. (Cos- tes de Llevant i de Ponent.)
Xabec, m. : Bastiment molt rar en la navegado. El buc té la proa molt llan9ada i la popa mes alta que el restant del bastiment, amb reminiscén- cies deis castells deis antics galions. Respecte a l'arbora-
dura, porta tres país : un a proa tirat endavant, un al mig, vertical, i un a popa com l'arbre de la mitjana d'un falutx; un bótalo a proa i una botafora a popa. El velam consta d'una pollacra, dues mestres i una mitjana. Son bastiments que fan el tráfic de cabotatge. (Blanes.)
Xafaldet, m. : Cap per a amar- rar les veles de gábia, etc. (Cat., Bal., Val.)
Xaica, f.: Sin. de Bussi. (Blanes.)
Xalana, f. : Embarcado de riu, de fons molt pía i proa molt aguda. Sois hi caben quatre o cinc persones, i té molta pro- pensió a abocar-se. (Cat., Bal., Val.)
Xambequí, m. : Xabec petit. (Cat., Bal.)
Xanar, V. : Afluixar la vela. (Costes de Llevant i de Ponent.)
Xata, f. : Sin. de Barcassa.
Xaveta, f. : Clávia de la clau que ferma l'arbre al banc d'arborar. (Costa de Llevant.)
XicoT, m. : Corda molt gruixuda. (Cat., Bal., Val.)
XiNXORRO, m. : Sin. de luiú.
Xi QUERO, m. : Part de la bodega destinada a corral quan es transporta bestiar. (Cat., Bal., Val.)
XuLLAU, m. : Forcat de proa d'una barca gran. (Costes de Llevant i de Ponent.)
XuMASSERA, f . : Queixal de l'orla d'algunes barques per a encai- xar-hi el rem. Hi ha moltes barques que en lloc de xuma- cera porten escálam. (Cat., Bal., Val.)
XuNXO, m. : Baga de ferro que subjecta els país femelles ais país máseles. (Cat., Bal., Val.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
75
1^
o >^
en ,
w I
I o
. ^
tí TJ
S o
tí «
tí o ^•§_:
•*-. «n 'C
I w5
^ s ^
I I
tí^ >¡^
•^ I
|
Si |
||
|
O |
f-^I |
cí |
|
W |
1 |
1— 1 |
|
íj |
'O |
|
|
1 |
||
|
d |
4-> |
|
|
O |
rt |
tí+ |
|
w |
1 |
|
|
OJ |
•^ |
1 |
|
Tí |
1 |
Ó |
|
cJ |
1 |
13 |
|
n3 |
-<-> |
ÍR |
|
O |
o |
1 |
|
1 |
en W |
|
|
■M |
1 |
|
|
;h |
1 |
|
|
O |
||
|
B |
w |
|
|
<u |
O |
|
|
'O |
-¿¿ |
|
|
a |
m |
|
|
ce |
. |
|
|
u |
►Si. |
76
J. AMADES I E. ROIG
|
rt X |
|
|
11 |
|
|
■ a |
|
|
00 |
|
|
1 "^ |
|
|
1 1-1 |
|
|
^ 1 |
|
|
rt 1 |
|
|
O4J |
|
|
. tí . |
|
|
1 ^-2 |
|
|
'.Q^ |
|
|
-0 . u |
|
|
W3 ^XJ |
|
|
••H M |
|
|
Ci< , ai |
|
|
w 1"" |
|
|
. w |
|
|
• Oh <" |
|
|
^at |
|
|
rt -3 |
|
|
. 2^ |
|
|
430 • 0 . ^ |
|
|
-^^íV |
|
|
< |
^ 1 ' |
|
% |
^ y i |
|
p |
1 ^si. |
|
s H |
ses. - Tra mit |
|
Q |
0 ■ c3 |
|
U (^ '■^ |
|
|
< O |
^ ^ ,. B 1 ^ |
|
< |
tí . c3 |
|
PQ |
0 cí tí ^ 0 O) |
|
- 4- imel Ant |
|
|
tí . |
|
|
. Oioo |
|
|
;q M |
|
|
tí H |
|
|
^ 1 • |
|
|
rt |
|
|
nyes. - Coron |
|
|
tn .-1 |
|
|
í^^ |
|
|
rf s |
|
|
S "^ 1 |
|
|
<^ 1 |
|
|
0 |
|
|
oí-^ |
|
|
1 yj |
|
|
<t> |
|
|
1 4-> |
|
|
. <y |
|
|
PhO. |
|
|
0 rt |
|
|
±¡H |
W o
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
77
fe-i ^
'^ ^ rA
:=! . o ^ o .tí
O I m
II 1
cé § d
- 1^ §
> ^ o CQ
^o - I
:r
Í3 .tí D
3b.b
'o
►o ^S g
I I -0;^
•^ ni «^ c«
^ 1» ^ P<
u ^ O c
!3 <u cu t-!
a
«3i
-. I
78
J. AMADES I £. ROIG
BARCA DE MITJANA
I. Molinet. (a, Manxes del molinet.) — 2. Canya del timó. — 3. Mane- gueta. — 4. Casanell. — 5. Fanalera. — 6. Popa de dos cossos. — 7. Vano- (a, Pal.) — 8. Rem de tienta quatre pams.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
79
1W//WA
BARCA DE MITJANA
I. a, Puntal d'escotilla; h, Bancassa; c, Escalamots; d. Roda de proa; e. Cap de mort; /, Escotilla; g, Escobenc; h, Escálem; i, Bitons; /, Pal mestre; /, Ma- negueta; m, Coberta; n, EscoUat; o, Bataiola. — 2. a, Paiol; h, Quademes; c, Caixes. — 3. a, Quademes; h, Caixes. — 4. a. Porta reclam; h, Bolou; c. Orla; d, Coberta; e. Escobes.
8o
QUETX
BARCA DE MITJANA O FALUTX
VOCABULARI DE l'arT DE LA NAVEGACIÓ
81
|
rt ni <y |
|
|
u. .^ =3 |
|
|
.Cont arega Banq |
|
|
1 cí <^ |
|
|
42 04 |
|
|
'. o 1 |
|
|
Roda Clau er?. - |
|
|
00-^. |
|
|
1 , ^ |
|
|
1 i ^^ |
|
|
¿vo 1 |
|
|
tí tí . |
|
|
O "5 'ih |
|
|
. '—1 o |
|
|
o iá -^ |
|
|
T^í |
|
|
' <u . |
|
|
^ tí íí |
|
|
- |
Ph d ^ |
|
■N» |
a«. 1 |
|
<D -^ . |
|
|
'« "-^ fe |
|
|
-M 1 O |
|
|
_ s |
o v6 |
|
rJ O |
Eso Sen -20. |
|
< |
|
|
A |
. . |
|
< |
lO ro '. |
|
ft |
1 w ^-I |
|
1 1 ríS |
|
|
w |
m ' O |
|
á p |
|
|
< < |
rnal opa. Esc |
|
-^íí^^ |
|
|
CQ |
a-SV |
|
•-I _r |
|
|
-lS . |
|
|
'^ S rt |
|
|
i-^a |
|
|
|2« |
|
|
1 1 e |
|
|
K .ü |
|
|
rt -í« |
|
|
m-oH |
|
|
Igí |
|
|
g|l |
|
|
su^ |
|
|
bo . ^ |
|
|
tí M tí |
|
|
^" U |
|
|
1 rt '-' |
|
|
1 Tí 1 |
|
|
tí • <u |
|
|
o o H |
|
|
. rt vo |
|
|
M 73 M |
But. de Dialec.
II
82
J. AMADES I E. ROIG
BARCA DE PALANCRA
I. Buguera. — 2. Cinta. — 3. Bocal. — 4. Ambo. — 5. Ambo de proa. — 6. Ambo de popa. — 7. Arrambá d'escoba. — 8. Escoba. — 9. Pastell. — 10. Paraia. — 11. Quilla. — 12. Gao de proa. — 13. Gao de popa. — 14. Clau o tapa regala. — 15. Tálem de proa. — 16. Barrot. — 17. Davan- talet de calaix. — 18. Quilla. — 19. Escobes. — 20. Mamparo. — 21. Banc de proa. — 22. Tac de corredor. — 23. Davantalet de calaix, — 24. Tac de corredor. — 25. Corredor. — 26. Escalems.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
83
ci c3
<u o a S
-i.
^i
n3 - <D O ^ u
^ <q
"I i"
ifW-g
ro Oí ,
I «-^ ' .> o
V. ^^
c3 -"o fq --^ TJ
tr"
-t-> •» tí •<
"■^ oJ
b Pí
oJ <u
84
J. AMADES I E. ROIG
BERGANTÍ RODÓ
5ERGANTI GOLETA
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
85
. "O
rt
fe I ai
"? S
CJ
I ;0 luí tio x^ J3 fe
o •+-> ^ v-T
0^
00
I I
03 O
^ S ■■
^^ fe
'd . <1> I
^ tí • ^ I S <^ ""^
Oh -o .2.
86
J. AMADES I E. ROIG
BERGANTI GOLETA DE TRES PALS
GOLETA DE TRES PALS
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
87
FRAGATA
BRICBARCA
88
J. AMADES I E. ROIG
<\ iO \i |t ('^^¿^
BUSSI
I. Roda de proa. — 2. Contraroda. — 3. Quilla. — 4. Medís. — 5. Esta- menera. — 6. Roda de popa. — 7. Contraroda. — 8. Sola. — 9. Cinta. — 10. Bocal. — II. Sotabocal. — 12. Ambons amb puntera. — 13. Sobre-
paraia. — 14. villar. — 18.
Paraia. — 15. Tapament de proa. — 16. Tálem. — 17. Cli- Quilla. — 19. Corbatons. — 20. Bancada. — 21. Banc de popa. — 22. Banc de proa.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
8^
I. Dalt de proa o sobreproa. — 2. Proer. — 3. Corredor. — 4. Fileret. 5. Arborá. — 6. Paramóla. — 7. Canal. — 8. Banqueta. — 9. Tálem. 10. Señó. — II. Quadro de popa.
CARO
I. Sobreproa. — 2. Tálem. — 3. Banc de proa. — 4. Banc del mig. — 5. Banc del ter9. — 6. Banc de popa. — 7. Góndol. — 8. Banqueta. —
9. Paiol.
But. de Dialec.
12
90
J. AMADES I E. ROIG
^ >.— — _ i' ■ ^
EMBARCACIONS
I. Bussi. — 3. 4. 5 i 6. Bots. — 7 i 8. Llanxes.
VOCABULARI DE l'aRT DE LA NAVEGACIÓ
91
•3
o o
|
c3 u |
|
|
cd cd' |
|
|
S Ph- |
|
|
13 |
|
|
^vd |
|
|
Ü 1 |
|
|
c3 ' |
|
|
(Q é |
|
|
.^ |
|
|
tn |
CO J^ |
|
O |
ll |
|
< |
é ^ |
|
o |
'x:} 03 |
|
^ |
rt p |
|
< |
1* |
|
W |
^ «o. |
|
^ ■ |
|
|
^ |
|
|
cr 1 |
|
|
:§rt |
|
|
§•§ |
|
|
1^ |
|
|
w^ |
|
|
oí |
|
|
«.tí |
|
|
1 -^ |
|
|
1 -M |
|
|
1^ |
|
|
d |
|
|
'o |
|
|
0) |
|
|
-ü |
|
|
+» |
|
|
'c3 |
|
|
o |
|
|
-t-> |
|
|
<u |
|
|
1 |
»
«92
J. AMADES I E. ROIG
BASTIMENTE
I. Masqueta. — 2. Ganya. — 2 bis. Roda. — 3. Popa de quadro. — 4 i 6. Popa de dos cossos. — 5. Popa rodona. — 7, 8, 9 i 10. Vanos.
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
93
•2 J^fém^l^^
I. Volantí. — 2. Llagut. (a, Góndol; b, Águila; c, Roda de popa.) — 3. Caro.
(g, Toquim.)
94
J. AMADES I E. ROIG
/TMTmwTmmmmm^'
LLAN9AMENT d'un vaixell I. Anguila. — 2. Guia. — 3. Escala.
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
95
w
MTSTIC
-«sá^íí
XABEC
96
J. AMADES I E. ROIG
PAILEBOT DE TRES PALS
PAILEBOT
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
07
BALANDRA
POLLACRA BARCA
But. de Dialec.
13
t. Roda. — 2. Contraxoda, — 3. Peu de roda. — 4. Paramitjal. — 5. Após tol. — 6. Jaient. — 7. Traca.
I. Tremuja del timó. — 2. Dragant vertical. — 3. Contraroda. — 4. Corba
coral. — 5. Sobrequilla. — 6. Quilla. — 7. Codast. — 8. Timó. — 9. Dragant
horitzontal. — 10. Gambota.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
99
POLLACRA O POLLACRA RODONA
POLLACRA GOLETA
lOO
J. AMADES I E. ROIG
POLLACRA GOLETA
a. Sobrejuanete. — h. Juanete. — c. Velatxo alt. — d. Velatxo baix. — e. Trin- quet. — /. Pitifloc. — g, Contrafloc. — h. Floc. — i. Estrai de juanete. — /. Estrai de velatxo. — /. Estrai de trinquet. — m. Major. — n. Escandalosa.
I. Canyes del moc. — 2. Barbades. — 3. Estrai de cap de galop. — 4. Estrai de pitifloc. — 5. Estrai de contrafloc. — 6. Estrai de floc. — 7. Estrai major. — 8. Bigotes. — 9. Obencs de cárcia de trinquet. — 10. Bur- des de velatxo. — 11. Obencs. — 12. Burdes gonete i sobre. — 13. Estrai de trinquet. — 14. Estrai major. — 15. i 16. Estrai de velatxo. — 17. Obencs de cárcia de major. — 18. Burdes.
1
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
101
|
X ^ |
|
|
c3 1 |
|
|
^ 1 |
|
|
§s . |
|
|
-M .íi, |
|
|
|l |
|
|
<D M |
|
|
r^ M |
|
|
03 1 |
|
|
to |
|
|
bi O |
|
|
>-Sá |
|
|
. ^ |
|
|
vo cr" • |
|
|
t tí "? |
|
|
lí 1 |
|
|
-M i |
|
|
OÍ 0) . |
|
|
tí'Ü u |
|
|
cri O |
|
|
.a ^? |
|
|
<! |
-i3:ga |
|
H |
<ü ^ o |
|
rl |
bO . S |
|
< |
^22 |
|
O |
uS 1 ^ |
|
o |
1 .¿ ^ |
|
p^ |
. o *-• |
|
-4-> •— ' |
|
|
O a |
|
|
P30 1 |
|
|
D^ |
|
|
•S c^-^ |
|
|
,M <U |
|
|
H 1 g |
|
|
* -o 1 <¡^ |
|
|
1 Oí co |
|
|
• « w |
|
|
-2^ g) 1 |
|
|
l« |
|
|
W 0} |
|
|
. bO |
|
|
<^§3 |
|
|
l> |
|
|
ü 00 |
|
|
o , |
|
|
^ 1 |
|
|
Oí ^J |
|
|
1 "* |
|
|
vQ >< |
|
|
--^ i:í |
|
|
ci a |
|
|
M^ |
X02
J. AMADES I £. ROIG
I i 2. Quillat. (a. Escota.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
103
POLLACRA GOLETA
Secció del bastiment : i. Orla. — 2. Barraganets. — 3. Cinta. — 4. Forro. — _5. Traca sotabanc. — 6. Varengues. — 7. Rajoletes. — 8 i 9. Puntal. — 10. Escotilla. — II. Coberta. — 12. Baus de coberta. — 13. Baus d'entre- pont. — 14. Quilla. — 15. Sobrequilla. — 16 Paramitjal. — 17. Ventoc.
Quaderna : a. Estamenera. — b. Canol. — c. Medís.
104
J. AMADES I £. ROIG
VELES
I. Barca de mitjana. (a, Mestra; h, PoUacra; c, Mitjana.) — 2. Bussi. (a. Vela.) — 3. Barca, (a, PoUacra; h. Vela.) — 4. Barca, (a, Vela.) — 5. Ba- landra, (a, Flocs; b. Escandalosa; c. Cangreja o major; d. Pico; e. Botavara.) — 6. Bot. (a. Guaira.) — 7. Bot. (a. Martell.)
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
105
PARTS DE LA BARCA
I. Caro, (a, Sola; b, Contoval; c, Serreta; d, Estamenera; e, Quilla; /, Es- coba.) — 2. Jaient. — 3. Caro, (a, Medís; b, Estamenera; c, Bita de popa.) — 4. (a, Corbatons.) — 5. Engratau. — 6. Paiol. — 7. Llagut. (a, Paramóla;
b, Arborá; c, Canal.)
But. de Dialec.
14
zo6
J. AMADES I E. ROIG
ii
I. Caleta. — 2, Espigó, gament. — 7. Culata. -
II. Ternal. —
3. Calcés. — 4. Vas. — 5. Granera. — 6. Afo- 8. Metxa. — 9. Bussell. — 10. Bussell doble. — 12. Quadernal. — 13. Guindareses.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
XO7
I. Arga. — 2. Pal per a treure embarcacions a la platja, — 3. Grill. 4. Xeringa. — 5. Palanquí. — 6. Esca.
co8
J. AMADES I £. ROIG
6
vO
i
Ic) OSBSSSSSSSSS
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
109
^«af/jiw£»'MwinF£xrMXfrj7A7W£ifiiiií/^^^^iunuiU»^^
ihnl
I. Columna. — 2. Escalems. (a, Tac de corredor.) — 3. Barraganets. — 4. Sobrebanc. — 5. Llibis. — 6. Dui.
lio
J. AMADES I E. ROIG
I. Timó, (a, Arjau.) — 2. Clau. (a, Empunyadura; b, Arbora.) — 3. Estrop. —
4. Rem. — 5. Escalem. (a, Escalemera.) — 6 i 7. Bigotes. — 8. Sássola. —
9. Bussell. — 10. Gameta.
VOCABULARI DE l'ART DE LA NAVEGACIÓ
III
I. Trancanell. — 2. Regala. — 3. Bataiola. — 4. Empavesada. — 5. Corba d'orla. — 6. Mujol. — 7. Aspes. — 8. Cuixes. — 9. Sola.
XI2
J. AMADES I E. ROIG BARCA DE MITJANA
I. Vent. — 2. Aranya. — 3. Bigoti. — 4. Escobenc. — 5. Butiol.
1. Botafora. — 2. Vent. — 3. Aranya. — 4. Pal de la mitjana. — 5. Popa
de cul de mona.
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
"3
MESTRAN9A
1. Tinter. — 2. Esponja. — 3. Nyinyola. — 4. Mitja junta. — 5. Junta. 6. Varengues. — 7. Destral. — 8. Aixa.
114
J. AMADES I E. ROIG
I. Banquets. — 2. Pollina. — 3. Cavall. — 4. Gafa. — 5. Púntala. — 6. Mossa. — 7. Caragol.
VOCABULARI DE L'ART DE LA NAVEGACIÓ
"5
I. Ma9ola. — 2. Ferro de canal. — 3. Ferro d'obrir. — 4, Caldero del qui- trá. — 5. Pinzell. — 6. Llanada. — 7. Coment. — 8. Estopa.
BUTLLETl
<
DE
dialectología catalana
XIII
PüBLICAT A DESPESES DE LA InSTITUCIÓ PATXOT
BARCELONA 1925
Impremía de la Casa P. de Caritat : Montalegre, 5 : Barcelona
Jy
INDEX
Págs.
P. FoucHÉ, La diphtongaison en catalán i
E. RoiG, Col'lecció de termes recullits en una tenisseria
de Blanes 47
J. CoROMiNES, Etimologies atañeses 64
Vocabulari del sur o i de les industries derivadas. . . 81
Bibliografía 71
P. RoKSETH, Terminologie de la culture des cereales á Ma-
jorque 71
A. Par, Notes lingúistiques y d'estil sobre les inscripcions
y caries de Catalunya anteriors al segle xiv. ... 74
W. Meyer-Lübke, Das Katalanische 75
J. Braun, Diccionari litúrgic 75
J. Sanchis Si vera, Nomenclátor geo gráfico-eclesiástico de
los pueblos de la diócesis de Valencia 75
D. S. Blondheim, Éssai d'un vocabulaire comparatif des
parlers romans des juifs au moyen age 76
Diccionari Aguiló 76
V. Bertoldi, Un Ribelle nel regno de' fiori 77
R. Menéndez Pidal, Documentos lingüísticos de España.
I. Reino de Castilla 77
Crónica 79
I
//
La diphtongaison en catalán
A MM. P. Fabra et A. Griera.
Nous nous proposons de déterminer la place du catalán par rapport aux autres langues romanes — spécialement celles de rOuest — , eu ce qui concerne les phénoménes de diphtongaison. La diphtongaison a-t-elle eu lieu en catalán? Et si elle a existe — comme nous le croyons — , quelle a été sa nature : spontanée, conditionnée ou Fuñe et l'autre á la fois? Quelles voyelles a-t-elle affectées? Quel est son domaine géographique? Quel en est le mécanisme et la date approximative? Tout autant de questions auxquelles nous essaierons de repondré.
Dans tout le domaine catalán, é et ó romans suivis d'un élé- ment palatal, dont nous tácherons de préciser la nature et les effets, sont passés respectivement á i et u.
Les faits sont resumes dans le tablean ci-dessous :
ó +y- *j)l6ia (c\. pluvia) > plúje, troja > truje.
L 9 > (d) y-
médiu > mié, media > miée, *desédiat > dezvj§, d'oú le subst. d§zié, hódie > a. c. uy, vuy, anj. ehúy; ódiu > a.c . huix; módiu > a. c. mug: pódiu > púé; *podiat > puje, trimódia > tremúj^ Hnódiu < enúé.
L ó + ly- mélius > a. c. milis.
But. de Dialec. I
2 P. FOUCHÉ
germ. *orgdliu > urgúl, fóliu > fú¡, folia > fúlj, despóUat > des- púlj, *vÓles (el. voló) bul et búy; joliu > júl, loliu > M/; ¿/¿>/tw > a. c. dull
ó + lly
mólliat > múlj, *re + mólliat > femúh d'oú postv. femúl «moui-
Uure».
é, ó -\- ry-
jéria > fír^, héri > *hery devant initiale vocalique > a. c. hir auj. ei; *monasténu > munesH.
cdriu > kúyr et kúyru, *mdno > a. c. muyr, conservé en bal. mod., representé par múyk en val.
é, ó -\- ny- ingéniu > enjhi; géniu > jin. Cataldnia > Ketelúne.
ó 4" fnny-
sdmniu < sún.
é, ó -\- ssy-
*préssia (d'aprés pressum) > priee; *fréssia (d'aprés fressum) > fne§ subst. «mou».
*pdssio > a. c. puix; *pdssiat > a. c. puixa; gróssiu > grúe.
ó + sty- *pdstius > púe, *de + póstius > depúe; cf. a. c. ^wys, depuys.
v¿^c/w ( pour vetulu) > F^7/ (Castell-); spéculu > ^s/>í7.
óc(u)lu > úl, Hró(u)lu > trúl, *scdc(u)lu (el. scopulum) > vieux eskúl.
é, ó -\- ks-
séx > sis, éxit > ■íé:; ^^^ic;^^ > a. c. ¿^'%, auj. teeée.
cóxa > kúe§, próximu > a. c. pruixme, pruxme.
é, ó + ^^- péctus > a. c. ^^Vs, auj. pit; deléctu > delit, exeréctu > e€§rít, léctu > /í7, proféctu > prufit, *jéctat > /í7,¿; /ecíw > a. c. giV «jet», despéctu > despit, péctine > *pitne > ^í^í^.
oc^o > 6íiy/, coc/a > ^íiyíí, vóc(i)tu > &ííy¿, wdc¿^ > a. c. nuyt.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 3
i 4- g'- légit > a. c. llig, conservé encoré á Algher.
ó + /ge.
c6U(i)git > MI, re + colligü > rekúl; cf. subst. escúl «choix».
? + gr- intégru > a. c. m¿í>, conservé en rouss.
Voila les faits. II reste á les interpréter. Les explica tions qu'on en a données jusqu'á présent peuvent se diviser en deux catégories, suivant qu'elles admettent ou non la diphtongaison.
N'admettent pas la diphtongaison : A. Mussafia (Die catal. Versión der VII weisen Meister, p. 156), J. Saroihandy (Grundriss, P, p. 852), B. Schádel (Untersuchungen zur katal. Lautentwickl., pp. 7 et 8), F. Krüger (Rev. Dialect. Rom., iii, pp. 160, 169), K. Salow (Sprachgeog. Untersuch. über den ostl. teil des katal. lan- gued. Grenzgebietes, pp. 23, 33), P. Barnils (Die Mundart von Ala- kant, § 6). D'aprés ees auteurs, le passage de é, ó a i, respect. ú s'explique par une assimilation du point d'articulation avec l'élé- ment palatal subséquent, qui a d'ailleurs dispara dans la suite — comme c'est toujours le cas pour ^ — , mais qui a pu aussi se conserver, — comme c'est le cas pour ó. Voici comment s'exprime en particulier F. Krüger : u mit dem aus dem Palatal entstande- nen i sich zu dem Diphtonge ei verband und weiter zu i entwic- kelte» (op. cit., p. 23) — «p wurde unter Einfluss des folgenden Palatals immer geschlossener gesprochen und ergab schliess- lich U)) (ihid., p. 22). Le développement d'une forme comme péctus aurait été celui-ci : *peits > "^^peits > *piits > a. c. pits, et celui d'un mot comme cóctu le suivant : "^cgit < *cQÍt < cuyt.
La principale objection qu'on peut faire aux adversaires de la diphtongaison, c'est que si un g ou un o doivent se fermer res- pectivement en i et en u au contact d'un élément palatal c'est d'abord Ve et Vo fermés. Or s'il était vraiment question ici d'une fermeture directe de ¿ ó en i et ú, ce serait le contraire qui aurait lieu : 1'^' et Vó se maintiendraient intacts devant un yod, tandis que V( et Vó passeraient á i et ú. En effet d'une part on a strictu > estr§t, cat. occ. ^strH, hüxu > c. or. et occ. bóe, et de
4 P. FOUCHÉ
l'autre péctus > pU, cóctu > kúyt. Voir outre notre Phon. hist, du rouss., p. 29, W. Meyer-Lübke, Zeitsch. für fr. Spr. u. Lüer., XLiv, 1917, p. 2.
On peut faire la méme objection á l'hypothése de P. Fabra. Sans doute P. Fabra explique Vi de lit, pit par la réduction d'une ancienne triphtongue iey provenant de la diphtongue ie (> e roman) + y suivant; cf. Rev. Hisp., xv, 1906, p. 21. Mais ie étant dú, d'aprés lui, á une diphtongaison spontanée de i, carac- téristique du cat. oriental, comment expliquer les formes Ut, pit du cat. occidental, oú párenle diphtongaison est inconnue? N'admettant pas la diphtongaison conditionnée de é sous l'in- fluence d'un élément palatal subséquent, il est obligé de recourir á Tassimilation pour l'explication des formes occidentales, comme il est obligé de le faire dans le cas de ó > íí, qu'il s'agisse du cat. oriental ou du cat. occidental,
A. Griera, sans se prononcer, semble pencher pour la diphton- gaison. Voici ce qu'il dit dans la Frontera catalano- aragonesa, 1914 : «Convé teñir en compte que pit, Ut, mié poden representar una etapa mes avengada del provengal, que diftonga la e per in- fluencia de la palatal» (p. 51) — , et : «els exemples Ut, nit, kúiru fan posar la pregunta si en cátala va existir o no la diftongació condicionada com en proven9al» (p. 75).
Dans sa Gramm. des Langues Romanes (trad. fr), W. Meyer- Lübke est plutót indécis. D'une part, il dit au sujet de é : «en catalán, iei s'est transformé en i» (i, § 154), et il admet par con- séquent la diphtongaison de é au contact d'une palatale suivante. De l'autre, il écrit : «en catalán, gi passe (directement ou par l'in- termédiaire de oei) a pi, ui» (i, § 193). II est vrai que depuis le savant romaniste a precisé sa pensée, et qu'il admet en catalán la diphtongaison conditionnée de e, g sous l'influence d'une pala- tale subséquente; cf . en particulier son compte rendu de l'ouvrage de K. Salow, mentionné plus haut, dans la Zeitsch. f. fr. Spr. u. Lit., XLiv, 1917, p. I sq. Sans doute la rédaction de sa Gram- maire des Langues romanes a-t-elle été simplement maladroite, puisqu'il dit dans le méme compte rendu : «Ich hatte Rom. Gramm., 1, § 153, p. 193, ais Grundlage einen Triphtongen iei, uoi angesetzt» (cf. op. cit., p. 2).
Avec W. Meyer-Lübke, le catalán est done assimilé au pro-
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN
ven9al — et par conséquent au fran9ais — , pour ce qui concerne le traitement de ^', ó devant une palatale. La diphtongaison con- ditionnée de é, ó a été encoré admise par P. Rokseth, Roma- nía, XLVii, 1 92 1, p. 545 sq., et par nous méme dans notre Essai de Grammaire historique de la langue catalane, Ruscino, 1917, p. 25, et dans notre ouvrage deja cité sur le roussillonnais, p. 29. Le passage de é, ó á i, respect. ú, ne pouvant s'expliquer par un phénoméne d'assimilation, il faut done recourir a la diphton- gaison conditionnée. Cette diphtongaison, du reste, n'a rien de surprenant si Ton songe a la párente du catalán avec le pro- ven9al, oú personne ne songe á nier le phénoméne.
Comment s 'explique- t-elle? Plusieurs solutions ont été pro- posées, que nous allons examiner rapidement.
D'aprés C. Voretzsch (Zur Geschichte der Diphtong. im AU- prov., dans Forsch. f. rom. PhiL, 1900, p. 643) et C. H. Grandgent qui ne fait que reproduire, en la modifiant un peu, sa théorie (cf. Oíd Prov., 1909, p. 19), la diphtongaison de ^', ó s'expliquerait par une élévation prématurée de la langue sous Finfluence du phonéme palatal [ou vélaire, ajoutent-ils pour l'a. prov.] suivant. G. Millardet a bien m.ontré l'insuffisance de cette explication; cf. Études de dialectologie landaise, 1900, p. 213. Cette interpré- tation peut, en effet, convenir au cas de ey > yey, mais non á celui de gy > woy. On admettra difficilement que la préparation de Tarticulation de y, par exemple, ait pu amener la production d'un w.
P. Rokseth (Rom., xlvii., p. 546) essaie d'expliquer cette anticipation partidle — anticipation de fermeture — par une an- ticipa tion de la forcé articulatoire qu 'exige le phonéme palatal suivant. «Les phonémes palataux, dit-il, sont de beaucoup plus complexes que n'importe quelle occlusive simple : á Tarticulation spécifique de t, d, k. I, n, etc. vient s'ajouter l'articulation pala- tale. Or il est évident que l'émission du son double ainsi produit nécessite une plus grande dépense d'énergie que l'émission d'une occlusive simple, et méme que celle de deux occlusives consécu- tives, oú la dépense est répartie en deux temps. C'est précisément cette complexité des phénoménes (sic) palataux... qui a déclenché en catalán le mécanisme de la diphtongaison. L'appareil phona-
6 P. FOUCHÉ
teur, au moment d'attaquer la voyelle ouverte tonique, pressent la proximité du phonéme complexe et, sous l'obsession de Teífort á fournir, prend son élan un peu trop tót et commence la voyelle trop fermée, c'est-á-dire il anticipe les mouvements articulatoires exiges par la phonation de la pala tale subséquente.»
S'il s'agit d'une anticipation des mouvements articulatoires qui caractérisent la palatale, on peut faire á cette théorie les mémes objections qu'á celle de C. Voretzsch et de C. H. Grandgent : yey est expliqué, mais non woy. Si P. Rokseth n'entend parler que d'une simple anticipation de fermeture — et n'étaient les derniers mots, tout ce qu'il dit semblerait le faire croire — , les raisons qu'il apporte sont illusoires et vont a l'encontre des données de la pho- nétique genérale : Une consonne palatale est un phonéme un et non douhle. De plus, il s'en faut de beaucoup qu'une palatale et — comme c'est ici le cas — , une continué palatale nécessite une plus grande dépense d'énergie qu'une et surtout que deux occlusives. Si la fermeture du premier élément de i, ó s 'explique par un élan trop vite pris, destiné á préparer une consonne for- tement articulée, elle doit avoir lieu devant une occlusive : un t, par exemple, réalise toutes les conditions de fermeture, d'énergie et de point articulatoires, s'il s'agit d'un é, de méme un k, s'il s'agit de ó. Nous ne pensons pas cependant qu'on s'accorde á accepter ees conclusions. '
Comme le dit G. Millardet, reproduisant une théorie com- muniquée par M. Grammont, il semble que le principe du phéno- méne soit la différenciation. «Prenons le groupe ^y : l'expéri- mentation nous apprend que méme s'il est bref. Ve a plusieurs moments. Le y qui suit est plus fermé que 1'^. Par différen- ciation, il agit sur le demier élément de Ve, et l'ouvre davantage. Mais alors, ce dernier élément se trouve plus ouvert que la pre- miére moitié de Ve) par différenciation, le contraste s'accentue : la derniére moitié réagit sur la premiére, de fa9on á, la rendre beau- coup plus fermée qu'elle-méme : les étapes ont été éy, ééy, éey, iey, yey... Dans óy, l'évolution a été analogue... : óy, óóy, doy, uoy, woy»; cf. Études dial, land., pp. 213 et 214.
Cette différenciation a-t-elle eu lieu au contact de n 'importe quelle consonne palatale ou simplement au contact d'un yodl
Tout d'abord, l'a. proven9al, le fran9ais et le catalán — pour
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN
ne parler que de ees trois langues — , présentent un tres grand nombre de mots dans lesquels la diphtongaison de e, g a, nécessai- rement eu lieu au contact d'un y implosif. Ce dernier provient d'ailleurs de la résolution d'une consonne palatale implosive, ou d'une transposition tres ancienne du yod latin dans certains grou- pes explosifs cons. -f y, ou encoré de la consonantisation d'un i syllabique devenant second élément de diphtongue.
Nous indiquons les principales formes de chacune des trois langues. On remarquera que le provengal présente des triphton- gues, provenant de la diphtongue + y (a dessein nous n'avons ctioisi que ees formes triphtonguées. Pour leur évolution ulté- rieure, cf. W. Meyer-Lübke, Die Diphtongierung im Provenza- lischen, dans Süzungsber. Acad. Berlín., 1916, p. 5 sq.). A la triphtongue iei de Ta. prov. correspond i en frangais et en cata- lán {pour le processus de la réduction, cf. ci-dessous, p. 14 sq.); a uoi, uei de Ta. prov. le frangais répond par wí (graphié ui) qui est pour un anclen üi avec ü accentué (cf. E. Bourciez, Préc. hist. de phonét. frang., 5« édit., 1923, § 69, Hist.), et le catalán tantót par úy, tantót par u ou i (pour les détails, cf. plus bas, p. 16 sq.).
1. ( -\- kt- > *iy t- > i^y t-:
léctu > apr. lieit, ir. lit, c. lU; péctus > apr. pieüz, fr. pis, c. pit; despéctu > apr. despieit, fr. dépit, c. despit.
2. ^' + ^ s- > *^'y s- > *iéy s-:
séx > apr. sieis, fr. sis, c. sis; éxit > apr. ieis, a fr. ist, c. ie.
3- ^ + S(^)''^^ > ey re > iey re: lég(e)re > fr. lire.
4- i + g'^- > ?y y- > i^y y<
integra > apr. entieira, a fr. entire, rouss. entire.
5. Í-[-i> ey> iey.
méi > apr. miei, perdé(d)i > apr. perdiei, cat. perdí; *illaei -f- s > apr. liéis.
8 P. FOUCHÉ
6. 4 + ry > ^y r- > iéy y-\
feria > apr. fieira, c. fírf; *offénat > apr. ofieira, *suffénat > apr. sofieira, *inquaenat > enquieira, germ. téri -\- a> apr. tieira.
7. ^ + sy- > *(y s- > iéy s-:
*eclésia > apr. glieisa, fr. église; *cerésia (el. cerasea) > fr. cerise, a. c. cerira (< cereña).
8. i + ¿y-, ^' + c^- > gallo.-rom. septent. *^'y dz- > *i^y dz-: prétiu > fr. prix, prétiat > fr. prise, déce > fr. dix.
9. ó + ^^- > *óy t- > íií5y ^:
nócte > apr. wwo^V et nueit, fr. wwzY, a. c. nuyt (auj. w^'^, p. 16 sq.); cocta > apr. cuoita et cueita, fr. cw^V^, c. kúyt§; ocio > apr. í^o¿¿ et w^íV, fr. MíV, c. búyt.
10. ó + ^ s- > *py s- > *uoy s-:
co;i;a; > apr. cuoissa et cueissa, fr. cuisse, c. ^í^í^; próximu > apr. prueyme, a. c. pruyme.
11. p + ^y- > *í'y ^- > *^py ^-•
wdno > apr. muoir, afr. ww, a. c. mwyy, bal. muyr; córiu > fr. cwíV, cat. ^í^y;' et kúyru. I
12. ó + ssy- > *py ss- > *uoy ss-\
*pdssio > fr. puis, a. c. ^m^'^v; *pdssiat > fr. puisse, a. c. puixa.
13. ó + s^y- > *óy ss- > *wóy ss-: *póstius > apr. /)ííozs et pueis, fr. ^í^¿s, c. púe.
14. ó + s^yy- > *óys tr- > *í/óys tr-: óstrea > fr. huitre.
15- ó + c^- > gallo-rom. septent. *óy dz- > *uóy dz-: noces > fr. nuis.
On trouve cependant en frangais et en a. proven^al un certain nombre de mots dans lesquels la diphtongaison de ¿ ó semble
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN
avoir eu lieu au contact de I et n mouillés. Vu Tabsence de y, Ta. prov. ne présente plus la triphtongue iei ou uoi, uei comme précédemment, mais simplement la diphtongue ie, respect. uo, ue, comme le frangais ou plutót l'a. frangais. Voici les formes en question:
i6. é + ly-, cl-\
mélius > apr. mielhs, afr. mielz (auj. mieux); *veclu (el. vétu- lum) > apr. vielh, fr. vieü.
17. é + ny-:
véniat > afr. viegne (auj. vienne), téneat > afr. tiegne (auj. tienne), Compén(d)ia > Compiégne.
18. ó + ly-, c'l-, g'l-, Vg-:
folia > apr. fuolha et fuelha, afr. jueille (auj. feuille); '^uóleo > apr. í^wo//^ et vuelh, afr. z;w^¿/ (auj. veux); celt, hrdg(i)lu > apr. bruelh, afr. ¿rw^zV (auj. breuil) ; dc(u)lu > apr. woZA et w^/A, afr. wd¿/ (auj. íe^7j; cÓll(i)git > apr. cwo/A et cuelh, afr. cíí^/^ pour un plus anden cueilt (auj. cueillé).
19. ó + wy-, wgy-, gn-:
lónge > apr. luenh, luegn; Hóngeat > apr. luenha; Vascónia > apr. Gascuenha; cógnita > apr. cuenhda.
II est vrai que pour le fran9ais, qui á cóté de la diphtongaison conditionnée connait une diphtongaison spontanée, on a recours á cette derniére en la circonstance. Ainsi fran9. ie, afr. ue ne seraient dus ni á Taction d'un yod, ni a Faction d'une consonne palatalisée autre que y. La diphtongaison se serait produite dans ees mots en méme temps que dans caelu > ciel, cor > afr. cuer (auj . cceur) . II est étonnant alors que I et n mouillés constituent une entrave dans le cas de la voyelle a et empéchent le change- ment de d en é dans palea > paille, montanea > monta gne, etc., mais n'en constituent pas dans le cas de ^', ó, ce qui a permis a ees deux voyelles de se diphtonguer comme si elles étaient libres. Si / et w mouillés forment «entrave», ce doit étre dans tous les cas ou dans aucun. On ne doit pas Tadmettre ici et la non, suivant
lO p. FOUCHÉ
les besoins de la cause. D'ailleurs Fa. prov. qui ignore la diphton- gaison spontanée de ^', g (la diphtongaison spontanée de ó est relativement récente et son domaine géographique assez res- treint, cf. W. Meyer-Lübke, Die Diphtong. im Prov., 3^ partie), présente des faits analogues á ceux du fran9ais. Evidemment la diphtongue doit avoir ici et la la méme origine. L'a. prov. ne connaissant pas de diphtongaison spontanée, les diphtongues fran- 9aises des exemples cites ci-dessus ne peuvent s'expliquer que par Taction de la palatale subséquente, comme en a. proven9al — a moins, comme nous le verrons, que ce ne soit par Taction d'un yod.
Si les exemples des n.^^ 16, 17, 18, 19 doivent s'expliquer par l'action de / et w mouillés sur Vé et Vó précédents, il en resulte que les formes correspondantes du catalán : mélius > a. c. milis, véclu > Vill (Castell-), folia > fúk, *vdleo > bú¡, 6c(u)lu > úl, cóllfijgit > kú¡, sómniu > sún, Catalónia > Ketelúne, etc., doi- vent aussi leur diphtongue primitive á l'action de / et w, parallé- lement a ce qui aurait eu lieu en f raneáis et en proven9al. Quant a Vi et Vil des formes catalanes, il serait dú a la fermeture du se- cond élément de la diphtongue sous la double action assimilatri- ce du premier élément beaucoup plus fermé et de la palatale sui- vante. Ainsid'aprés P. Rokseth {loe. cit., p. 544), le cat. úl s'ex- pliquerait de la fagon suivante : *í^o/ > *w¿/ > *uél > *uil > úL
En réalité il n'en a pas été ainsi. A cóté des formes diphton- guées que nous avons citées ci-dessus, l'a. provengal en présente d'autres avec une triphtongue : acuoill, juoil > *jÓliu, duoill et dueil < dóleo, hueil > ócfujlu, vieil > *véclu, mieilz, etc.; cf. C. Appel, Prov. Lautlehre, 1918, § 33 a. On peut toutefois in- terpréter la graphie -il comme étant le signe de I mouillé. Mais peut-étre aussi représente-t-elle yl, comme permet de le croire le brianconnais moderne mieil', cité par W. Meyer-Lübke dans sa Gramm. L. Rom., i. § 154.
De plus, il est certain que les groupes c'l, g'l, gn se sont réso- lus tout d'abord en yl, yn, et la le y ne pouvait étre qu'implosif. II a dú se trouver á un moment donné en contact avec é ou ó pré- cédents. Le y ayant provoqué la diphtongaison de é, ó dans les mots tels que péctus > *peytus > *pieytus, nocte > *ngyte > *nuoyte, il est probable que la diphtongaison de vielh, uolh est
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN II
due elle aussi á y. Si au lieu de la forme triphtonguée, nous trou- vons des formes simplement diphtonguées, cela s'explique par la fusión de y implosif avec / explosif. Cette fusión du yod se constate dans d'autres mots oú Ton ne niera pas qu'il y ait eu pri- mitivement une triphtongue : pieitz et 'piegz, despieit et despieg nueit et nuech, mueira et muera, etc.
Le cas des groupes ly, ny, ngy, etc., n'est pas plus embarras- sant que celui des groupes dont il vient d'étre question. Ces combinaisons n'ont pas abouti du premier coup a / ou a w. Comme dans tous les groupes composés de cons. + y, le y s'est transposé en avant de la consonne, et parallélement k ry > yr, sy > ys, ssy > yss, on a eu a n'en pas douter ly > yly > yly > yl> I —, et ny > yny > yny > y?i > tp. Pour employer une forte expres- sion de M. Grammont (cf. L' Interversión, dans Streüberg-Fest- gahe, p. 112) á un certain moment I qí n ont été «tout pleins» de y\ ils en ont eu devant et der riere. La aussi il y a eu un y implosif, qui a pu déterminer la diphtongaison de la voyelle ouverte precedente. A l'origine on a eu une triphtongue résul- tant de la combinaison de la diphtongue nouvellement créée avec y: elle a pu se maintenir ou se réduire a une diphtongue par fusión du y avec /, n explosif s suivants.
W. Meyer-Lübke a recouru a une explication semblable dans un autre cas : «Es muss also zur Zeit der Brechung im Suden das /', n' in seiner ganzen Bildung, ñamen tlich in seinem Ansatz palatal gebildert worden sein, im Norden nur in seinem Ausgang; graphisch grob ausgedrückt haben wir dort ^Z^, hier Pr, cf. Die Diphtong. im Prov., p. 365.
Puisque les mots des groupes 16, 17, 18, 19, remontent a des types romans avec y implosif, nous ne voyons pas pourquoi on refuserait d'admettre que leur diphtongue ait la méme origine que celle des types du genre péctus ou nócte. D'autant que pour l'explication des formes fran9aises, on n'est plus obligé de sup- poser que / et w mouillés créent une entrave dans le cas de a, et n'en créent aucune dans celui de é, ó. Les phénoménes du fran- 9ais nous semblent s'expliquer tres simplement. Au contact du y implosif des groupes y/, yn (quelle que soit leur provenance), é et ó se sont diphtongués, d'oü '^véclu > *vieylu, oc(u)lu > *uoylu, téneat > tieyue, etc. Avant la réduction de iey, uoy a i, üi (avec
12 P. FOUCHÉ
ü accentué; postérieurement wí), ou plus exactement avant le passage de iey, uey (provenant de uoy) á *ny, uiy, le y implosif s'est fondu avec la consonne palatale suivante, d'oü *viélu, *uélu, tiétie representes en fran9ais par vieil, afr. ueil, tiegne. Dans les mots oíi le y implosif n'était pas devant /, n, il s'est conservé et la triphtongue a abouti au résultat que Fon sait. Ce n'est qu'aprés l'absortion de y implosif par / et ^ explosifs qu'a eu lieu en frangais la combinaison áQ á -\- y > (y > é : variu > *vayru > vair, *bassiat > *bayssat > haisse, basiat > *baysaí > baise, etc. Faute d'un y susceptible de se combiner avec lui, a resté intact dans palea > paule, montanea > montagne, etc., com- me il est resté intact dans brachiu > bras, *glacia > glace, etc., oü il n'y a jamáis eu de yod en contact avec l'd.
Aussi croyons-nous que les formes de l'a. catalán milis, vill (Castell-) et celles du cat. moderne mjin, trú¡, urgúl, ful, fule, despúU, bul > voleo, júl, ¡tU, etc., remontent a des types romans triphtongués, dont la triphtongue resulte de la diphtongue pro- venant de é, ó -\- y implosif.
De l'étude des formes fran9aises, provéngales ou catalanes examinées jusqu'ici, il nous est permis de conclure que la diphton- gaison conditionnée a eu lieu au contact d'un y implosif, et non d'une consonne palatale autre que y.
II découle de la que dans les mots frangais, provengaux ou catalans provenant de types étymologiques avec y intervocalique, on doit supposer que cet y était á la fois implosif et explosif, et par conséquent geminé, au moment de la diphtongaison et de la fermeture de l'élément medial de la triphtongue primitive. Ainsi me(d)ia a été sans doute prononcé tout d'abord "^mey ya, d'oü miey ya, qui a donné naissance á fr. mié, prov. mieia ou miega, cat. mije.
II est un cas au moins oü pour d'autres raisons que celles qui nous ont amené á poseí cet te hypothése, il faut admettre un y geminé. D'aprés une théorie courante pejor, pejus seraient de- venus en latin vulgaire *péjor, *péjus sous l'influence de mélius. En réalité, la voyelle de pejor, pejus n'a jamáis été longue par nature, mais seulement par position (cf. M. Niedermann, dans Mél. de Saussure, 1908, p. 64), le latin vulgaire et littéraire pro- nongant péjjor, péjjus conformément a l'étymologie *ped-jós. Cf.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN I3
K. Brugmann, Abrégé de gramm. comparée, trad. fran9., pp. 99 et 195. Pour rutilisation de péjjor en phonétique fran9aise, cf. E. Bourciez, Précis historique de phon. fr., 5® édit, p. 77.
Mais le cas de péjjor, péjjus n'est pas isolé en latin. A l'inté- rieur des mots et entre voyelles, / latin est toujours^pour //, ce qui concorde avec la graphie des inscripcions 11. Ce phonéme, en effet, repose partie sur une ancienne diphtongue en i suivie de 7, partie sur dj, gj; cf. K. Brugmann, op. cit., p. 99, rem. du § 129. D'aprés ce principe, on pronon9ait non seulement majjor, ejjus, cojjicio, rejjicio (Cicerón écrivait aiio, Aiiax, Maiia; cf. Quinti- lien, Instü. orat., i, 4, 11, et Vélius Longus, G. L., vii, p. 54, 16 sq.), mais aussi trójja, ce qui nous intéresse ici; et aprés la réduction de dy, vy antérieure a la fin de l'époque impériale, on a eu en réa- lité *plgyya, meyyu, óyye, gyyu, mgyyu, pgyyu, etc. pour *plóvia, médiu, hódie, Ódiu, módiu, pódiu, etc. Comme on le voit, des rai- sons d'ordre différent nous aménent au méme point oü nous a conduit notre hypothése sur le mécanisme de la diphtongaison.
On a done eu pour le catalán : me(d)iu > *mey yu > *miey yu > *miy yu > *migu > míe; He(g)eo (el. lego) > Hey yu > Hi^y yu > Hiy yu > Hiju > a. c. llig [phon. ¡ié] — , mg(d)iu > *mgy yu > *mugy yu > *muy yu > *múju > a. c. mug [phon. mué], pg(d)iu > *pgy yu > púé, *plg(v)ia > *plgy ya > plúje, etc., avec é final ou / intervocalique — , et hg(d)ie > *py ye > *uy ye > a. c. uy, avec y final.
Nous ne dirons qu'un petit mot des objections que Ton peut faire a Texplication de la diphtongaison conditionnée par un phé- noméne de différenciation. Cette explication a été tout d'abord admise par W. Meyer-Lübke, pour ce qui concerne le fran9ais; cf. Hist. Gramm. d. franz. Spr., i^, 1913, p. 60. Mais dans son étude sur la diphtongaison en proven9al qui est de 1916, tout en continuant á l'admettre, le savant romaniste éléve quelques doutes : «Es bleibt bei dieser an sich sehr wohl denkbaren Erklá- rung [celle de M. Grammont et G. Millardet] noch eine Schwie- rigkeit. Warum tritt eine áhnliche Dissimilation nicht bei ei, oi ein? Weder im Provenzalischen noch im Franzosischen noch im Genuesischen usw.» (Die Dipht. im Prov., p. 364); et il ajoute: «Wir beobachten vielfach, dass altes ei zu ^i wird, aber mir ist
14 P. FOUCHÉ
nicht bekannt, dass dieses fi zu iei weiterücke, vielmehr ist das Dissimilationsergebnis in diesem Falle ai oder oi. Es ist Sache der Phonetiker, dafür eine Erklárung zu geben.»
Le phénoméne de différenciation, répondrons-nous, a pu avoir lieu aussi bien dans le cas de ei que dans celui de ^i. Seule- ment les conditions n'étant pas les mémes ici et la, les resultáis ont été différents. La diphtongaison suppose chez la voyelle segmentée une certaine longueur. Prenons le cas de ^ en contact avec y. Personnene contestera qu'au moins pendant la période romane e ait été plus bref que f : certaines langues comme le cas- tillan connaissent la diphtongaison spontanée de ^ en ie, et igno- rent celle de e. Dans les langues qui diphtonguent spontanément f et ^, la premiére voyelle s'est diphtonguée a une date plus an- cienne que la seconde : c'est ce qui a eu lieu en frangais. II est done permis de conclure qu'á un moment donné é a été plus long que f. Tandis que e, (ou mieux ee), a pu passer par différenciation a ie au contact d'un yod, e manquant de la durée nécessaire ne s'est pas segmenté, mais a formé avec y une diphtongue ey a pre- mier élément bref, s'opposant á la triphtongue iey provenant de ^ + y. Plus tard ey a pu se différencier en ey, de méme que Vey résultant de la diphtongaison spontanée de e dans diverses langues, comme le frangais. Si cet ^y secondaire n'a pas abouti á iey, c'est que la voyelle devait étre trop breve. Cette hypo- thése est tres vraisemblable, dans le cas de ^y > ey > e román, les deux éléments de la diphtongue s'étant partagé la durée de la voyelle primitive. Par suite de cela, la différenciation n'a pu agir par segmentation : c'est toute la voyelle qui s'est différen- ciée d'avec y, la oü le phénoméne a eu lieu. Le résultat a été ai ou oi (cf . p. ex. Vionnaz etaila > *stela, afr. moi, pron. moy > me, etc.). La différenciation a d'ailleurs pu se continuer et aboutir a des résultats múltiples, sans jamáis aboutir, croyons nous, a une triphtongue. Pour les faits romans, cf. E. Guarnerio, Fonologia romanza, 1918, p. 134 sq.
Comment s'est opérée la réduction de la triphtongue primi- tive iey ou wpy? II faut tout d'abord noter que l'accent qui ori- ginairement devait tomber sur le premier élément de la voyelle (*ky, "^ógy), s'est ensuite porté sur le second, lorsque par l'effet
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 15
de la différenciation ce demier s'est trouvé plus ouvert que le premier, d'oü *i^y, *uóy.
La triphtongue iéy s'est réduite a i en franjáis et en catalán, par suite de la fermeture de Télément medial sous la double action des phonémes environnants, et non par suite de la chute de cet élément, ce qui supprime Tobjection de C. Voretzsch. Ce der- nier, en effet, declare impossible l'explication de Vi frangais (et par conséquent de Vi catalán) par la triphtongue iéi : «Bei der Annahme iéi > i wáre ja gerade der betonte Bestandteil ausgefa- llen, was alien phonetischen und sprachgeschichtlichen Beobach- tungen widerspricht»; cf. Zur Gesch. der Dipht. im AUprov., p. 646. D'ailleurs puisqu'il admet que réguliérement íei primitif doit passer a iéi, comme de fait il y est passé en a. prov., pourquoi vou- loir que le déplacement d'accent ait eu lieu ici et la non?
Pour ce qui est de Tévolution de la triphtongue iei, le catalán est done d'acord avec le frangais et s'oppose avec lui au gallo-ro- man meridional qui, sauf le domaine gascón (cf . G. Millardet, Étu- desde dialect. land., p. 198 sq., et A. Schneider, Zur lautlichen Ent- wicklung der Mundart von Bayonne, 1900, p. 32) ne connait généra- lement pas la réduction a i. On trouve cependant milz > mélius, et mi < médiu dans Girart de Roussillon (cf. J. Anglade, Gramm. anc. prov., p. 65), et, assez rarement, espil ou espilh > spéculu, ce qui laisse supposer que dans certains coins du domaine gallo-roman meridional, la réduction de iei k i sl existe. Mais oü? Pour les continuateurs de l'ancien iei dans les parlers modemes du Midi de la France, cf. W. Meyer-Lübke, article cité, p. 349.
Le traitement de ugy est plus compliqué. Cette triphton- gue a abouti a üy, avec ü accentué, dans le plus anclen fran9ais, et a úy en catalán prélittéraire. Catalán et frangais s'opposent encoré a l'a. provengal qui conserve Vg medial ou le change en e, sauf quelques exceptions (cf . cur, cuir > córiu dans des manuscrits de Girard de Roussillon, cur dans des textes bordelais, cf. J. An- glade, op. cit., p. 75; pluja > *pld(v)ia dans Flamenca, cf. Levy, Suppl. Worterbuch; uyl > óc(u)lu, vulh < *vÓleo, cf. C. Appel, Prov. Lautlehre, p. 36). Pour le domaine gascón, cf. G. Millar- det, op. cit., p. 204, sq. Pour les continuateurs de uoy, uey dans les parlers modemes du Midi de la France, cf. W. Meyer- Lübke, art. cit., p. 349 sq. et J. Anglade, op. cit., p. 72, sq.
l6 P. FOUCHÉ
Dans la triphtongue primitive ugy, o était menacé d'assimi- lation de la part du premier élément qui tendait a lui imposer son point d'articulation, et de la part de y qui tendait a le fermer da- vantage. La tendance a Tassimilation a pu étre combattue par la différenciation, et uoy est alors passé a uey. Pour des exemples de différenciation de wo en we, cf. A. Meillet, Mém. Société Lin- guistique de Paris, xii, pp. 29 et 30. En fran9ais et en catalán Tassimilation a eu lieu, et wdy est devenu tout d'abord uúy, puis par contraction vocalique uy, avec u palatal en franjáis et u vé- laire en catalán. L'accent portant sur Télément medial, nous ne croyons pas qu'on puisse diré que ce demier s'est effacé. Nous ne pensons pas non plus que le franjáis cuir s'explique par un processus *kuoyr > *küeyr > küyr, comme l'admet E. Bourciez, Précis phon. frang.^ § 69, hist. L'accent n'a pu porter sur u, et si dans ce cas o était accentué, a-t-il pu s'affaiblir en e pour dis- para! tre ensuite?
On sait que üy est passé de bonne heure a wi en frangais, et ce changement d'accentuation, qui date environ du debut du xii® siécle, a été general dans cette langue.
En catalán uy s'est réduit a ú dans un grand nombre de mots par suite de la combinaison de y avec la consonne suivante qu'il a palatalisée. C'est ainsi qu'on trouve u non seulement de- vant letn mouillés, mais encoré devant e : grúe > gróssiu, Mee > cóxa, púe > *postius, etc. De méme la géminée yy ayant passé á j puis / dans *pluyya > pl6(v)ia, *truyya > Hrója, on a plúje, truje. Mais dans d'autres mots le y s'est conservé : ehúy > ad hódie, húyt > Ócto, búyt > vdc(i)tu, kúyt > coctu, kúyru > córiu, auxquels il faut ajouter l'a. cat. nuyt > nócte.
Cependant en alghérois, l'accent s'est déplacé et l'ancien uy est devenu uí dans les mots qui preceden t. Dans le catalán continental on trouve nU > *nuU > nÓcte dans tous les dialec- tes modemes. E. Vogel, áa-ns son Katal.-deutsch. Wdrterb., 1911, consigne pour vuy et avuy > hÓdie les prononciations H, ewí et eMy, pour vuyt > ócto la prononciation Ht; cf. encoré vuytada: Htáde, vuytanta : hitante, vuyté : hité. B. Schádel dans son Ma- nual de fonética catalana, 1908, p. 57, note pour une prononciation barcelonaise avuy : ewi, vuytanta : witdnte aprés voyelle et hwi- tánte á l'initiale absolue. Nous sommes loin de croire que ce
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN IJ
soient lá les prononciations normales du catalán oriental ou occi- dental (cf. les travaux de P. Fabra, A. Griera, P. Barnils). EUes sont inconnues en tout cas en roussillonnais. Mais nous ne nions pas — au contraire ees formes vont nous étre útiles — , qu'elles n'existent 9a et la dans le domaine catalán. Oú? c'est ce que nous dirá d'une fagon precise V Atlas lingüístic de Catalunya. En tout cas, le valencien fait wit > ócto, diwit > dece et Ócto, et a cote de üy > hódie il a ui; cf. A. Griera, Contribuc. a una dia- lect. cat., 1921, p. 72, et Mn. Alcover, Boíl. Dice. Llengua cat., iv, p. 252. En alicantin hodie est représente de diverses fagons: wi (Pego), ui (Xexona), üi et wi (Alicante), ui et úy (Benejama), et cóctu a un continuateur kit a Pego dans l'expression judr a la kit correspondant au catalán oriental jugd e le kúyt; cf . P. Bar- nils, Die Mundart von Alacant, p. 16.
Pour Texplication du matériel plus ou moins confus que pré- sente la langue, il nous semble qu'il faut teñir compte de deux choses. Tout d'abord les types ui, wi, continuateurs de hodie, montrent que le changement d'accentuation qui a affecté la diph- tongue uy est spontané et ne dépend de Tinfluence d'aucun autre phonéme, tout comme en frangais et en castillan {uy, quelle que soit son origine, passant dans cette derniére langue a ui > ué; cf. coriu > *cuyro > cuero, segusiu > *seguyso > sabueso, etc.). D 'autre part, la conservation de la diphtongue uy dans buyndt > bovinatu, kuynd > "^cocinare et les analogiques búyne > bovina, kúyne > *cocina, indique que le changement d'accentuation ne s'est pas produit lorsque la diphtongue uy était suivie d'une syllabe dans le méme mot. La est la différence qui separe l'al- ghérois du catalán continental. Nous ajouterons aussi que le changement d'accentuation a pu étre favorisé dans les mots oü la diphtongue uy était suivie d'une consonne implosive, par l'addi- tion de l's au pluriel (ex. kuyt, pl. kuyts). La difficulté de l'arti- culation a été réelle et nous croyons que les formes de l'a. cat. cut > cóctu {Livre veH Mineur, Arch. comm. Perpignan, A. A. 3, f. 85 vo), nut (B. J. Alart, Documents sur la langue cat. des anciens comtés de Rouss. et de Cerdagne, 1881, p. 128, a. 1298) s'expliquent par des formes du pluriel cuyts, nuyts dans lesquelles le y s'est amui; cf. d'ailleurs le plur. nutz dans B. J. Alart, op. cit., p. 150, a. 1303.
But. de Dialec. 2
l8 P. FOUCHÉ
Cela dit, nous pensons que le déplacement de Taccent est régulier dans le cas de uí, wi > hodie, uít, wÜ > ocio, *nuit (d'oü nÜ) > nocte, kuít (d'oü kÜ) > cóctu — , que la conservation de l'accent est de méme réguliére dans huytánt^ > *octanta, buyté > *octenu, kííyt^ > coda, húyd§ > v6c(i)ta, de méme que dans frúyt§ > *frücta. L'opposition des deux traitements se constate pour le méme radical dans nocte > *nuU (d'oü ntí) et *trans + nóctat < tr§núyte.
Les deux series ont pu réagir Tune sur l'autre, d'oü les for- mes déjá citées Utánte, hité (pour hwit-) analogiques de h(w)ít (cf. valencien uitdnta d'aprés uít) — , et d'autre part húyt d'aprés húyd§, kúyt d'aprés kúyte, comme frúyt d'aprés frúyte. Le nume- ral húyt peut devoir la conservation de son accent a Tinfluence des derives huytánte, huyté, comme á celle des homophones húyt «vide», kúyt, frúyt, etc; mais peut-étre vaut-ilmieux reunir dans une méme explication húyt < octo et ebúy < ad hodie : dans les groupes húyt + substantif, §húy + mot comme metée par exemple, l'accent serait resté á sa place anciene, tandis qu'il se serait dé- placé lorsque ees mots étaient suivis d'une pause. La langue aurait ensuite généralisé l'une ou l'autre des deux formes.
Une fois le déplacement de l'accent operé, la réduction de w a pu se produire. C'est ce qui est arrivé en particulier pour *nuit> cat. mod. nít. Mais comme on le voit, ce cas n'est pas isolé; cf. h(w)it, k(w)it. Faut-il pour expliquer l'amuissement de Yu de "^nuit faire appel a une action analogique de díe > *dia (el. diem), comme nous l'avons fait; cf. Phon. hist. rouss., pp. 224 et 225? L'explication ne vaudrait en tout cas que pour un mot, et non pour hit et kit. Nous nous inclinons a voir dans l'amuissement de w ou u le jeu de la loi qui regle la succession des apertures a l'intérieur de la syllabe : u ou w et i ayant la méme aperture ou presque, le phonéme inaccentué a été eliminé; cf. le traitement paralléle de lat. qui, quem dans les langues romanes.
Si l'évolution de la diphtongue uy est telle que nous venons de le diré, on est sur la voie d'une explication phonétique de gie «plátre». II faut pour cela partir d'un type *gupsu, qui aurait existe a cóté de gepsu (apr. geis) et de *gepsu (cf. ital. gesso, apr. geis dans le Donat). A Tépoque du passage de ps a ys on aurait eu *gúys, puis *gúye, d'oü par déplacement d'accent *gwie et,
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 19
aprés ramuissement de w, gíe. J. Saroihandy qui propose le type *gupsu (Grundriss, i^, p. 854, n. 4), paralléle dit-il á thyrsus — *thursus, myrthus — *murthus, admet le processus : *gúis > *gwis > gíe. II est dans Timpossibilité d'expliquer le e final. Le dé- placement d'accent n'a pu avoir lieu qu'aprés que le y avait pa- latalisé Vs final en e. On aurait ainsi un processus comparable á celui qui a eu lieu pour duecho > düctu en espagnol. D'un cóté on a *duyto > ducho et de l'autre, dans des dialectes différents sans aucun doute, *dúyto > *dúyéo > *duiéo > duecho; cf. encoré *vitóneu > *viduyño qui a donné d'une part viduño, et de l'autre vidueño par Tintermédiaire *viduíño. Pour une autre explication de gie, cf. notre Phon. hist. rouss., p. 60. Nous croyons pouvoir Tabandonner, car nous pensons avec L. Spitzer (Butll. Dial. Cat., 1923, p. 133) qu'il est de bonne méthode de préferer une étymolo- gie romane a une étymologie gréco-romane, si la premiére satisfait aux exigences de la phonétique et de la sémantique.
Quelques mots méritent une explication. P. Rokseth (Rom., XLVii, p. 538) cite parmi les cas de diphtongaison celui de kúyde, qu'il derive de *cdgitat. En a. prov. on ne trouve que des for- mes sans triphtongue (cí. cuidar, cudar, cujar, cutar dans Lévy, Pet. Dict.), remontant á cógitat. L'a. fran^. cuide, l'esp. modeme cuida et l'a. esp. cueda s'expliquent aussi par le méme type (cf. G. Millardet, Rev. Lang. Rom., lxii, p. 167), de méme que le portugais cuida (cf. Grundriss, 1^, p. 932). Le cat. kúyde s'accom- mode tres bien lui aussi de cógitat; cf. Phon. hist. rouss., p. 48. Nous ne voyons pas qu'il soit nécessaire de recourir pour lui á un type "^cógitat.
En face de vill (Castell-), le catalán présente la forme com- mune Hl, alicantin et sporadiquement cat. occid. hU. Ces for- mes s'expliquent: par la chronologie, ainsi que nous l'avons dit autre part; cf. Phon. hist. rouss., p. 31. *Veclu a donné régulié- rement *vieylu, d'oü a. c. vill, de méme que sp^c(u)lu est devenu espil par l'intermédiaire *espieylu. A cóté de veclu le latin de la péninsule devait posséder le type non syncopé vétulu. Ce der- nier a fini par se réduire a *vfylu, par l'étape *v§clu, mais a une époque postérieure a la diphtongaison de ^, d'oü b^l et b^l. L'ex- plication chronologique vaut aussi pour le castillan viejo, qui s'op-
20 P. FOUCHÉ
pose á espejo : ici vetulu a abouti á *vietolo > *vieclo > *vieylo > *i;¿g/o > vte/o; lorsque le y s'est développé, la diphtongaison de ? en ie avait déjá eu lieu, et le y n'a pu Tempécher.
A ful > *rQclu (supposé aussi par ital. rocchio) s'oppose rgl^ comme Wl, hü s'opposent á a. c. vül\ cf. encoré en cast. ruejo, correspondan! a viejo. Lá encoré, á cote de la forme syncopée a dú exister la forme pleine rotulu qui est devenue "^rgylu, par rintermédiaire *rgclu, a une époque postérieure a la diphtongaison de p. A plus forte raison trouve-t-on g dans fgiy qui suppose une syncope encoré plus tardive dans rotulu, et dans lequel il n'y a jamáis eu de y en contact avec g (cf. *rgíle > *?'ó//^ > fóUe).
Le cas de kedíre > cathédra n'est nuUement embarrassant, quoi qu'en pense P. Rokseth : «Je ne vois pas pourquoi, dit-il, le groupe dr (devenu yr) aurait provoqué la diphtongaison plutót que tr dans pétra > pera, pedra, les deux groupes ayant dú passer presque simultanément á yr»; Rom., xlvii, p. 541. II n'est pas vrai que le traitement de tr et dr intervocaliques soit le méme en catalán; cf. Phon. hist. rouss., pp. 139 et 140. Le groupe -dr- s'est résolu en -yr- dans toute position, tandis que -tr- n'a passé á -yr- que devant Taccent, et a abouti á -r- en position postaccen- tuée, aprés l'étape -dr-. II n'y a jamáis eu de yod en contact avec e dans les continuateurs de pétra, et il n'a pu y avoir par consé- quent de diphtongaison. Y aurait-il eu un yod, que la diphtongai- son ne se serait pas produite, parce que le y serait entré trop tard en contact avec e. C'est ce que nous permet de supposer l'a. pro- vengal qui fait d'une part cadieira^ et de l'autre peira, Peire > Pétru, reiré > retro. L'a. prov. derrier est tout différent et il n'y a jamáis eu de ^ : ce mot provient de *deretrariu et s'explique par une haplologie syllabique qui s'est produite dans *derrerier; cf. pour le cat. deré, Phon. hist. rouss., p. 221. Notons qu'au point de vue e + dr, l'a. prov. et le catalán s'opposent au frangais dans lequel le groupe intervoc. dr n'aboutit pas a yr, et dans lequel la diphtongaison conditionnée de e n'a pu avoir lieu dans les con- tinuateurs; cf. a. fr. chaiere, fr. mod. Herré > hed(e)ra et non ^chaire, Hire avec iey > i.
I. L'hypothése de C. Appel : a. prov, cadieira > caíhedra -}- aria (cf. Prov. Lautlehre. p. 36, n. 2) est inadmissible.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 21
Peyoré^, ou si Ton veut peyyore, aurait dú aboutir a *pejó ou pijó, comme majore a abouti a mejó. Cependant la forme commune du catalán est pijó, c'est-á-dire que Tancienne affriquée s'est conservée sans se réduire a la fricative correspondante. Nous croyons que cette conservation s'explique plutót par Taction analogique du neutre pigs ou pits < péjjus aujourd'hui disparu, et non, comme nous Tavons dit Phon. hist. rouss., p. 115, par Tin- fluence de formes telles que pijd < pédicare.
Si nous essayons de fixer la date relative de la diphtongaison conditionnée en catalán, voici les conclusions auxquelles nous aboutissons.
1. Elle est postérieure au passage de 4y-, -ny- á -y/-, -yn-: ex. a. c. milis, jin, ful, súu, etc.
de -ry- a -yr- : ex. fire, kúyre, etc.
de -el- k -y/- : ex. espil, úl, etc.
de -kt- a -yt- : ex. pit, húyt, etc.
de -ks- á -ys- : ex. sis. Mee, etc.
de -ssy-, -sty-, -scy- á -ye- : ex. púee, grúe, púe, etc.
de -gr-, -dr- a -yr- : rouss. entir, cat. comm. kedire.
Elle est encoré postérieure au passage de -dy-, [et -gy-] á -y y- : ex. mié, púe, etc.
2. Elle est antérieure a la fermeture de p en w devant un y. A kúyte < *cdctat (cf. A. Ttiomas, j^om., XLi, p. 452), trúyte < trü- ta, jún < jiingit, pún < pügnu, mún < müngit, s'opposent:
kuskbl < cuscóliu, jenól < genüc(u)lu, pól < pedüc(u)lu, feróh < *ferrüc(u)la.
I. II faut s'entendre. Peyyore, s'il avait été livré a lui-méme, serait probablement devenu peyore, avec y simple, la géminée ;vy s'étant réduite a y devant raccent, et on aurait eu ultérieurement *peore, par suite de la fusión de y dans la voyelle palatale precedente. On peut le supposer d'aprés ce qui s'est passé pour *veyyamus >» *videamus, qui a dú devenir *veyamus, puis *veamus, d'oú veam qui est a la base du cat. hidml ou beydm! «voyons!» Si dans le paradigme du subjontif on a hejdm, bejdu, ce ne peut étre que par une action analogique des autres personnes accen- tuées sur le radical. II en est sans doute de méme ici : la géminée yy a été maintenue dans peyyore, sous l'influence de péyyor, péyyus, d'oú la forme actuelle pi)0.
22 P. FOUCHÉ
f(5^f < *rdnea, b^rgón^ < verecundia, kudón < cotóneu.
et f^c < *rgyyu < rübeu, qui supposent que -ly- et -c'l-, -ny- et -ndy- avaient abouti, á Tépoque de la fermeture de q en u, kletn, et que le groupe -yy- s'était fermé en j. Faute d'un y avec lequel il eút pu étre en contact, o n'a pas passé á u. Pour plus de détails, cf. notre Phon. hist. rouss., pp. 48 et 49.
Or la chute de e final, comme nous le verrons plus loin, p. 40, est postérieure á la fermeture de -yy- en- j-^, a la réduction de -y/- (< ly, el) á -/- et de -yn- (< ny, ndy) a -n-, et á la fermeture de ó en ü. On peut done diré que la diphtongaison conditionnée de é, ó est antérieure:
a) á la fermeture de -yy- en -;-.
b) a la réduction de -yl- (< ly, el) a -/-, et de -yn- (< ny, ndy) a -n-.
e) a la fermeture de ó en w au contact d'un y subséquent. d) a la chute de e final.
D'autre part la fermeture de o en w est antérieure au passage de ai a ei, vu le traitement de están < stagnu, perfdn < *pertangit, pldtpe- < plangere, en face de jún < jüngit, pún < pügnu. Au moment oh. d -\- y devenait é + y, les groupes -ng-, -gn- s'étaient réduits a n, d'oü Timpossibilité d'une action du yod sur d) au contraire jüngit a pu devenir jún en catalán, parce qu'á Tépoque de la fermeture de ó en ú, les groupes -ng^- et -gn- en étaient encoré a Tétape -yn-, Ainsi done la réduction de -yn- (< gw, ng^} á ^ est intermédiaire entre la fermeture de p en w et le passage de ay a ey.
I. Les raisons que nous avons données dans notre Phon. hist. rouss., p. 115, pour situar la chute de e final avant le passage de -yy- á -/- tom- bent, croyons-nous, devant celles qui nous ont amené á admettre cette chute á une époque postérieure a la fermeture de ó en ü. Le y final de Uy <C l€ge, ffy <; rege, a. cat. uy <C hódie ne prouve pas que le passage de -yy- á -j- ait eu lieu entre la chute de e et de m fináis. Dans *leye, *reye il n'y a jamáis eu probablement de groupe -yy-; quant a *uyye (<C uoyye <C hÓdie), passé a úy et non úé, Ve final a dú tomber de tres bon- ne heure, comme Vo final dans *ayyo (< haheo) > *ayy(o) > f, par suite d'un emploi fréquent — á la proclise ou non — déterminant l'usure rapide de la finale.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 2$
Si de plus nous examinons les conditions dans lesquelles ay s'est fermé en ey, nous trouvons que d passe a é devant ys inter- vocalique ou final et devant -ye final, mais non devant ye inter- vocalique. On a d'un cote:
Haysa (< laxaC) > Heysa > a. c. leixay
"^ fray sen (< fraxínu) > *f rey sen > fr逧,
*fays (< fasce) > *feys > /^V,
*gfaye (< *grasseu) > *greye > grU, mais
*gray€a (< *grassea) > gr¿?£;„g, *bay€a (*bassiat) > ¿aVí, *ííyé:¿j; (< ascia) > ¿i^^, *biayea (< *biassia, cf. A. Thomas, ¿"ss. /)M. /r., p. 256) > 6íííí:„¿.
La différence de traitement de a dans grée et grííX^ s'explique assez facilement. Dans *grdye le yod, premier élément du chai- non implosif, conservant toute sa forcé d'articulation a pu assi- miler a en e; dans *grdyea, au contraire, le yod implosif a perdu une partie de sa forcé articulatoire devant le e explosif suivant avec lequel il tendait plus ou moins a se fondre — ce qui est arrivé un peu plus tard — , et n'a pu assimiler Vd précédent en é. Notre explication suppose done que la chute de u final a deja eu lieu au moment du passage de ay a ey. Cette chute ne s'était pas en- coré produite lors de la fermeture de o en u, d'oü Timpossibilité pour le yod d'exercer son action sur IV précédent dans *mQyeu (< míisteu) > móe, et sans doute ^boyeu (< büxeu) > bóe (un type büxu aboutirait probablement par l'étape "^ boy su a *búe; cf. pa- rallélement Haysat > Heysa).
Continuant notre serie chronologique, nous pouvons ajouter que la diphtongaison conditionnée de e, q est antérieure:
e) a la réduction de -yn- (< gn, ng^-) a n,
f) a la chute de u final,
g) a la fermeture de ay en ey.
Nous pla^ons done la diphtongaison conditionnée de í", o en catalán a une date relativement ancienne.
On s'accorde a admettre que cette méme diphtongaison est assez récente en pro venial; cf. P. Meyer, Mém. Soc. Ling., i, p. 147, et tout derniérement E. Philipon, Rom., L, p. 399 : «Les plus an- ciens textes, écrit ce dernier, ne la connaissent pas... La brisure
24 P- FOUCHÉ
de oi en uoi, puis uei ne remonte pas plus haut que la seconde moitié du xiii^ siécle». C'est la théorie, plus ou moins explicite, de C. Voretzsch, O. Schultz-Gora et C. H. Grandgeut.
A cela nous ferons les objections suivantes : Si le Boéce a des formes telles que pois, noit, mei, meler, vel, il en posséde au moins une qui ne peut s'expliquer que par la diphtongaison de p; c'est uel < oc(u)li, V. 203. Cette derniére forme nous oblige a nous méfier des autres, oü il est peut-étre permis de ne voir que des graphies traditionnelles, plus ou moins savantes. Un autre exemple de graphie traditionnelle dans le Boéce est celui de veder, qui se pronon9ait vezer] cf. A. Jeanroy, Anuales du Midi, xviii,
P. 374-
D'ailleurs il ne faut pas demander aux documents plus que ce qu'ils peuvent diré. Un document nous avertit qu'á telle date tel phénoméne linguistique a déjá eu lieu, et gráce a lui nous ne pouvons pas rapporter plus prés de nous l'apparition de tel ou tel changement phonétique ou morphologique. Mais le docu- ment ne nous renseigne pas d'une fagon precise sur la date a laquelle a commencé a se produire ce changement. C'est á l'analyse phonétique de nous l'apprendre, et on comprend bien que les indications de date qu'elle fournit ne peuvent étre que relatives.
C'est pour des raisons phonétiques qu'il serait trop long de développer ici, mais qui sont analogues a celles qui nous ont servi á établir la serie chronologique du catalán, que nous pensons que la diphtongaison du proven9al (au moins celle qui a lieu au contact de y) est beaucoup plus ancienne qu'on ne le dit com- munément et date environ de la méme époque que la diphton- gaison conditionnée catalane. Les formes gasconnes en i et les formes du genre de uyl, tcel, milz, vulh, etc., que Ton rencontre 9a et la dans les textes d'a. proven9al, sans qu'on puisse d'ordi- naire les situer géographiquement, supposent que la diphtongai- son remonte assez loin. Des lors, il s'agit d'interpréter les docu- ments : ainsi une forme noit peut tres bien étre une réduction de *nuoit, de méme que deleit peut représenter un plus anclen delieit, etc. Graphies traditionnelles ou réductions de triphtongues an- térieures, voilá comment a notre avis on doit expliquer la plupart des cas de non-diphtongaison en a. proven9al.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN
25
En tout cas, A. Thomas et W. Meyer-Lübke s'autorisant de la forme Alise < Alésia (chez Hericus, f 880) admettent que la monophtongaison de iei en i était un fait accompli des le ix^ sié- cle, en franjáis; cf. Hist. Gramm. d. fr. Spr., i^, p. 60. Cela sup- pose que la diphtongaison conditionnée de e, q au contact d'un élément palatal suivant s'est produite beaucoup plus tót que ne le veut C. Voretzsch, Zur Gesch. der Dipht. im Apr., pp. 631 et 633. II ne serait pas impossible que ce phénoméne ait eu lieu vers la méme époque en gallo-r ornan et en catalán.
Tandis que ?■ román est invariablement représente par é en catalán occidental et en valencien, sauf exceptions, il a abouti tantót á í?', tantót a é en catalán oriental; cf. A. Griera, Contri- bució, pp. 13, 43 et 70.
D'aprés P. Fabra, Rev. Hisp., xv, p. 19, é román passe en regle genérale a ^ en cat. or., excepté dans un certain nombre de cas determines par lui : «...un g précédent semble arréter, dit-il, le passage d'e á é; nous avons gép a cóté de cép, gingébre a cóté de pebre. Les groupes ng palatal et ngu troubleraient aussi le développement régulier d'un e antérieur : nous avons diuménje, vénja, lléngua. Nous avons enfin é de van t i : réi, lléi».
Dans la liste de rriots donnée par A. Griera, op. cit., p. 13 et 14, nous relevons de plus les exceptions suivantes : jin^dre (Valles, Vich, Llussanés, etc.) a cóté de jin^hre (Olot); mes (Barcelone, Vich, Ripoll, etc.) a cóté de mes; péze á cóté de pés; féje, et in- versement réyne (Olot), rey (Junquera) a cóté de réyne, rey (Bar- celone, Valles, Bages, Vich); Uy (Vich) a cóté de Uy; cf. d'autres exceptions, p. 41.
De méme ^ román se conserve tel quel, en catalán occiden- tal, sauf devant nasale ou palatale et dans quelques mots oü il est devant k. II en est sensiblement de méme en valencien. Pour les détails, dans l'explication desquels nous ne pouvons pas entrer, cf. A. Griera, op. cit., pp. 43, 70 et 71.
En cat. or. é román aboutit, en gros, a ^'. Mais il se con- serve tel quel devant /, devant w provenant de -c^, -d, -ty latins fináis (mais non de v ou 6), devant ndr, rr et r suivi d'une con-
26 P. FOUCHÉ
sonne autre que h, p, m; cf. P. Fabra, loe. cit, et Gram. de la leng. cat., 1912, p. 455.
Comme autres exceptions á cette regle, nous trouvons dans A. Griera, op. cit., p. 14 : t^ye á cóté de Uye, (s á cote de h) §ygUzi§ (Cadaqués), iglézi^ (Torruella) á cóté de igUzi§. (Vich, Barcelona, Llussanés); k^k et s^gle «ségol» (Junquera, Torroella, Cadaqués) a cóté de Hk. De méme a ^rm cité par A. Griera, P. Fabra oppose irm dans sa Gram. de la leng. cat., p. 389. Pour d'autres excep- tions, cf. p. 42.
Ainsi le cat. or. s'oppose pour le traitement de ^', é romans au groupe formé par le catalán occidental et le valencien. Nous verrons plus bas quelle est sa position vis-á-vis du baleare. Nous ne dirons ríen du roussillonnais, ce parler ne présentant que des voyelles intermédiaires entre les voyelles fermées et les voyelles ouvertes.
Est-il possible de donner une explication du traitement de i, ^ romans en cat. oriental? Ce qu'il y a de certain, c'est que l'évo- lution de ees voyelles (sauf le cas deja étudié de e -f- y) est indé- pendante tres souvent des phonémes subséquents. La compa- raison des formes ci-dessous le montre d'une maniere assez claire: P^y^l < '^pañc(u)lu á cóté de kesUl < castéllu, kuréje < corñgia á cóté de p^Je < *pédicu, s^ndre < ciñere a cóté de tendré < tén(e)ru, Untre < véntre, tél < tíliu a cóté de bel < vét(u)lu, etc. D'autre part, l'action d'un phonéme précédent ne peut guére expliquer que quelques cas isolés de conservation de la voyelle romane (cf. jen < gente, Une < lígna, etc.).
II s'agit évidemment d'un changement spontané de é, í ro- mans en f', respect. ^ Mais é rom. n'a pu passer directement a ^', ni é rom. a é. En effet, ou Tévolution de ees deux voyelles a été simultanee, ou elle s'est produite a des dates différentes. Dans le premier cas, le phénoméne est incomprehensible : on ne voit pas pourquoi a la méme époque un é perdrait son timbre pour prendre celui de é, tandis que ?■ passerait a ¿ — , sans Tinter- vention d'une cause extérieure, répétons-le. Dans le second cas, supposons que é román ait abouti á ^, avant qu'aucun change- ment se soit produit pour é román. Comment 1'^' secondaire, provenant de é rom., n'a-t-il pas subi la méme évolution que ^
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 27
román, lorsque ce dernier est passé á ¿? Et inversement, si Ton suppose que é román a été le premier á se modifier. Comment les deux voyelles ne se sont-elles pas rencontrées en chemin, peut-on se demander avec P. Rokseth, Rom., XLVii, p. 534?
A premiére vue, l'hypothése de K. Brekke, Rom., xvii, p. 89 sq., reprise par J. Saroihandy, Grundriss, i^, p. 849, sem- blerait rendre compte des faits. En réalité, ^ román ne serait pas passé directement a ^, mais a é non arrondi, son qui se re- trouve encoré dans le baleare. Le changement ne serait pas particulier au catalán oriental, mais aurait été general dans tout le domaine catalán. Le nouveau phonéme se serait conservé en majorquin, mais sur le continent il aurait de nouveau évolué, par régression phonétique, en ^ (cat. or.) ou en ^ (cat. occid., va- lenc). Ainsi d'une part ^ rom. aurait abouti a é, et é román á é, en cat. oriental, sans que la confusión entre les deux voyelles ait pu se produire. Quant au vocalisme du baleare, il s'explique aisément : ce sont des colons de l'Est de Catalogue qui ont im- porté leur langue dans les iles. lis ont par conséquent intro- duit dans le nouveau territoire linguistique leur é {< é rom.), d'oü le parallélisme que Ton constate, au point de vue qui nous occupe — et en tenant compte que é est devenu é en cat. oriental — , entre ce dernier et le baleare. L'évolution de é en é serait done postérieure a la séparation des deux dialectes.
Malheureusement rien ne vient a Tappui de l'hypothése qu'¿ (< é rom.) a existe en cat. continental. L'évolution cruce > kréw, voce > béw, duce (et non ductu) > déu ne suppose pas Texistence de é, comme le pensent B. Schádel, Untersuch. zur katal. Lautentwickl., p. 9, M. Niepage, Rev. Dial. Rom., iii, pp. 313 et 314, et A. Griera, Butll. Dial. Cat., 1917, p. 10. Le passage de -ów a -éw s'explique par un phénoméne de différenciation, dont on trouve des exemples dans des langues qui ne possédent pas de é', cf. A. Meillet, Mém. Soc. Ling., xii, p. 31, et E. Guarnerio, Fonol. romanza, p. 211 sq.
De plus, le changement qui est en train de s'opérer dans le parler des nouvelles générations baleares, oü é passe a ^ (cf. Mos- sen Alcover, Boíl. Dice, lleng. cat., iv, p. 218, et A. Griera, loe. cit.), ne prouve pas qu'une évolution paralléle ait eu lieu autrefois pour le cat. oriental, et qvie 1'^' de ce dernier soit une «réduction»
28 . P. FOUCHÉ
de ^'. De ce qu'un changement se produit ici, il ne s'ensuit nul- lement qu'il se soit produit ou qu'il doive se produire lá.
D'ailleurs est-il bien sur que Vf baleare remonte directement á ^ román? Mn. Alcover, loe. cit., p. 217, constate qu'il y a en roussillonnais un ^ qui ressemble presque á Vf baleare. 11 l'a entendu en particulier á Pézillá de la Riviére. II l'aurait encoré mieux entendu quelques kilométres plus loin á TOuest, á Cor- nelia de la Riviére qui forme comme le centre d'une aire oü cette prononciation va s'atténuant a mesure qu'on s'éloigne de lui. Or il est évident que cet é provient d'une ouverture exagérée de Vé commun roussillonnais, qui n'est déjá lui méme ni fermé ni ouvert, mais moyen. L'^' baleare ne proviendrait-il pas lui-méme d'un 4 antérieur, provenant a son tour de é román? Et la question se poserait a nouveau de savoir comment s'explique le changement de 4 román en i, substratum de Vé baleare.
Quant au passage de ^ román a os que Ton constate dans une vaste portion du domaine gascón occidental (cf. E. Bourciez, Communic. Congr. infern. lang. rom. Bordeaux, i8g5, Bordeaux, 1897, p. 92 sq.), il ne peut étre invoqué pour justifier le proces- sus é- rom. > cat. contin., bal. é. Uce gascón continué a s'articu- 1er sensiblement a la méme place que 1'^ dont il provient, mais a l'articulation linguale du debut s'est ajouté l'articulation la- biale de o. A notre avis, Vx gascón n'est pas le résultat d'un affaiblissement de l'articulation. On ne peut en diré autant de Vé majorquin (ni de l'hypothétique é du cat. continental), et il nous parait difficile de croire qu'il est le continuateur direct de ^.
Faudrait-il l'admettre, qu'il resterait une moitié du problé- me a resondre, et qu'il s'agirait encoré d'expliquer le passage de ?' román a ^ en cat. oriental, et par conséquent en baleare. En resume, non seulement l'hypothése de K. Brekke manque de preuves, mais elle est insuffisante.
Nous ne voyons d'autre solution que de recourir au phéno- méne de la diphtongaison, d'ailleurs si commun dans les langues romanes. II y aurait eu dans une portion du domaine catalán (Catalogue oriéntale) une diphtongaison spontanée n'affectant que les voyelles romanes ^ et ^', á cóté de la diphtongaison con- ditionnée que nous avons constatée, pour é et ó romans, dans tout l'ensemble du domaine.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 29
P. Fabra est le premier qui ait proposé cette explication. II voit dans le cat. or. é {< ^ rom.) la «réduction d'une ancienne diphtongue ei : e se serait refracté en ei (cf. le frang., le rhétique); puis il se serait produit une dissimilation entre les deux éléments de la diphtongue, ei serait devenu ei, et finalement ei aurait été réduit k e = é. L'ancienne diphtongue de la voyelle ^ en cata- lán expliquerait aussi Ve majorquin : il serait Teffet d'une dissi- milation plus forte, ei se serait avancé jusqu'á ei avant la perte de rélément palatal — . Quant au passage dV á é, il serait lié a Tallongement de Ve primitif. En s'allongeant, e perd son homogénéité; e^, á'oxi ié avec tous ses développements; mais aussi par réduction e ou e = é. En catalán, la réduction nórmale serait é, mais I, h, rr et r -\- cons. auraient donné le dessus a l'élé- ment le plus ouvert; par con t re, ou aurait ie et finalement i de- vant la consonne palatale ú; cf. Rev. Hisp., xv, p. 21.
P. Rokseth (cf. Rom,, xlvii, p. 534) fait á la théorie de P. Fa- bra Tobjection suivante : «Pourquoi factum > fayt > feyt > fet a-t-il un é en catalán moderne? 'L'ay de fayt n'aurait pas pu éviter de se rencontrer en chemin avec e > *ey > *ey. Or il ne s'est pas associé a cette derniére serie». Nous ne croyons pas qu'on ait eu en méme temps, en catalán, *estreit < stñctu et feyt < factu. S'il en était ainsi, feyt se serait réduit a fet a date prélittéraire comme *estreit s'est réduit lui-méme á estret avant les premiers textes. II est plus que probable que lors de la réduc- tion de *estreit a estret, on en était encoré a l'étape fayt, ce qui explique la conservation de feyt en catalán jusqu'au xiv® siécle environ. Pour la méme raison nous ne pensons pas que, si le processus e rom. > ey a, en réellement lieu, *peyra < pira ait coexiste avec feit. Au moment oú *fayt est devenu feyt, *peyra — s'il a existe—, avait passé a pera, comme *estreyt k estret. Néanmoins, l'objection de P. Rokseth contient une part de véri- té. Si le y implosif a pu amener a jusqu'á e dans fet < factu, pourquoi dans le groupe ey (< e román) aurait-il différencié Vé en é, d'oü ey, et finalement p D'ailleurs les mots comme f^y, féyne (nous choisissons a dessein ees mots a cause du f initial qui aurait pu s'opposer a l'action du y) montrent bien que le y n'a pas agi par différenciation sur la voyelle e, en catalán. P. Fabra le reconnait lui-méme lorsqu'il dit que e n'a pas passé
30 P. FOUCHÉ
á f au contact d'un y suivant. Aussi pensons-nous que si fira est devenu /)^V^ en cat. or., ce n'est pas á cause d'un intermé- diaire ''^peyra, et que si strictu, oü réellement un y a été en con- tact avec Ve aprés la résolution de k, a passé á estrét dans le méme parler, c'est qu'au moment du changement de ^ en ^ il n'y a plus eu de yod aprés Vi pour empécher Tonverture de la vovelle.
D 'aprés P. Fabra, ^ román aurait tout d'abord abouti á la diphtongue ec, qui se serait développée de trois fa9ons différen- tes suivant la nature des phonémes subséquents : ^, ^ ou ye. Nous avons vu ce qu'il fallait penser de ye : il n'est pas le résultat d'une diphtongaison spontanée, propre au cat. or., mais d'une diphton- gaison conditionnée commune a tout le domaine catalán; cf . cat. or. cat. occ, val., bal., rouss. Ut < léctu, Mee (ou kúyea suivant les parlers) < cóxa. Restent done é-, é < ee. La divergence de traitement de ee est-elle le fait des phonémes suivants? Dans un certain nombre de cas il semble qu'on puisse le soutenir: mél > m§i, caelu > sel, pérdit > pért, hibérnu > ibérn, sena > s^re, etc. Mais si le contact de r implosif a determiné ee> ^ dans les exemples ci-dessus, pourquoi n'en est-il pas de méme dans herha > érhe, serval > s^rhe, ér(e)mu > erm} Pourquoi encoré Vn implosif aurait-il agi dans venir e > héntre et non dans gén(e)ru > jéndre, tén(e)ru > tendré, etc.? Pourquoi enfin le w implo- sif aurait-il ouvert Ve román dans sehu > s^w, dehet > d^w, etc., et aurait-il amené le changement de é en ^' dans '"^néve > mw, Daeu > díw, etc.?
P. Rokseth, Rom., xlvii, pp. 534 et 535, admet l'hypothése de P. Fabra relativement a la diphtongaison de e ouvert, tout en hésitant á accepter, jusqu'á plus ampie informé, sa maniere de voir quant a la diphtongaison de e fermé. II se rallierait plu- tót sur ce point á l'hypothése de K. Brekke. Les objections que soulévent l'une et l'autre théorie s'appliquent done aussi au systéme de P. Rokseth. Nous n'y revenons pas.
On nous permettra d'exposer notre point de vue, qui tient compte de la distinction, tres importante dans certaines langues romanes, entre syllabes ou ver tes et syllabes fermées.
Soit k, résiütat de la segmentation de ^ román. Par diffé-
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 3I
renciation on a eu ée, rélément fermé caractéristique étant mis inconsciemment á la fin, c'est á diré á la place psychologique- ment la plus importante. A une époque ultérieure, la forcé mé- canique du premier élément l'a emporté, d'oú é^, et plus tard encoré par contraction f , De méme ée, provenant de la segmen- tation de é román, s'est différencié en ^e, l'élément ouvert ca- ractéristique étant mis a la secónde place. Puis ^e est passé á ^e, le premier élément phj^siologiquement le plus fort, ayant im- posé son timbre, d'oú par contraction é. Les diverses phases de l'évolution de é, é romans se correspondent ainsi : dans Tun et l'autre cas, c'est d'abord un phénoméne d'ordre psychologique qui commande le processus, puis un phénoméne d'ordre mé- canique.
On voit en quoi la diphtongaison spontanée catalane dif- iere, d'aprés notre théorie, de la diphtongaison du fran9ais et du castillan, par exemple. En franjáis, la diphtongue ^e, pro- venant de ée < ^ román, a abouti a ^i, c'est-á diré que la diffé- renciation a été plus forte. II y avait danger pour le second élé- ment {e) de s'assimiler au premier {^'), physiologiquement le plus fort (de fait, Tassimilation a eu lieu en catalán). Ce danger a été evité par une différenciation supplémentaire qui a amené le second élément á i. En frangais et en castillan, ée, provenant de ^e < ^ román, est devenu ié. Ici le cas est légérement diffé- rent. Dans la diphtongue ^e (< ée < ^ rom.), l'accent est resté sur le premier élément, le plus ouvert. Dans ^e {< é^ < é rom.) l'accent s'est reporté, en frangais et en castillan, sur la voyelle la plus ou verte, d'oú ef. Antérieurement á tout déplacement d'accent, le catalán a assimilé le second élément au premier, et le premier élément n'a eu aucune raison de devenir inaccentué. Le premier élément, qui était fermé, ayant perdu l'accent en frangais et en castillan, a été menacé a son tour de s'assimiler avec le second élément ouvert qui était accentué. Ce danger a été ecarte encoré une fois par une différenciation : e est passé á i, d'oú ié et ye.
Dans quelles conditions la diphtongaison spontanée a-t-elle eu lieu en catalán? On sait qu'en castillan la diphtongaison de é, comme celle de ó, s'est produite soit en syllabe libre, soit
32 P. FOUCHÉ
en syllabe entravée. En franjáis au contraire, ^ et ó ne se sont diphtongués qu'en syllabe ou verte, de méme qu'en italien; de plus la diphtongaison n'a pas eu lieu dans la voyelle tonique des proparoxytons. Parallélement, ^ ne s'est pas diphtongué en fran- 9ais devant une entrave d 'origine latine ou romane. Enfin dans d'autres langues ou d'autres dialectes comme le roumain, le napolitain, le frioulan, la diphtongaison de ^ a lieu méme en syllabe fermée, mais dans certains cas seulement (cf. E. Guar- nerio, Fonol. rom., p. 163 sq.); de méme ou trouve ai < ^ en engadinois dans certains mots ou é est entravé : capistru > k'avaister, crista > kraieta, etc., cf. W. Meyer-Lübke, Gram. lang. rom., I, § 70.
En réalité, la diphtongaison s'est-elle produite en syllabe fermée? D'aprés de nombreuses expériences faites par nous, dont nous comptons publier les résultats dans la Biblioteca filoló- gica de l'Institut d'Estudis Catalans, a la suite d'une proposition des plus aimables de M. A. Griera, il resulte qu'un groupe dis- joint consonne + consonne peut étre prononcé, inconsciemment d'ailleurs et suivant les sujets, en conservant a la premiére con- sonne son caractére implosif ou en lui donnant au contraire une valeur explosive qui en fait le premier élément de la syllabe suivante. Dans ce dernier cas, la voyelle qui precede le groupe n'est plus entravée, et peut étre suffisamment longue pour permet- tre á la diphtongaison d'avoir lieu. Notre idee est que la oú une voyelle suivie de deux ou trois consonnes s'est diphtonguée, le groupe consonantique appartient — sauf quelques cas particu- liers qu'il ne saurait étre question d'aborder ici — , a la syllabe suivante. Le tout est done de déterminer pour chaqué langue quelles ont été les regles de la syllabation, á l'époque oú s'est produite la segmentation vocalique, base de la diphtongaison.
Comment s'est comporté le catalán a cet égard et quelle est sa position vis-á-vis des autres langues romanes?
Nous étudierons d'abord le cas des mots oú ^ et ^ catalans ne sont pas suivis de w, puis celui des mots en -fw- ou -éw-.
Diphtongaison de é román. — E ouvert román s'est diphton- gué et a par conséquent abouti a é en cat. oriental lorsqu'au mo- ment de la diphtongaison il était suivi:
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 33
1. D'une consonne simple explosive:
Ex. : héne > "^hene^ > H, venis > Uns, ténet > U, *fémus (el. fímus) > ffms, léndine > Hemena > Umene, *intéru (el. in- tégrum) > enU, féru > f^r, jera > /^>^, nécat > w^^^, wegaí > n^ge, sécat > s^^„¿, m + caecat > ens^ge, lévat > /^'^„¿, dé(n)sat > í¿^'s^, ete. — , *quaestia > *qu§€a > ^^V„¿, vet(u)lu > *í;f7« > 6^7, anéllu > *an^lu > ¿«^/, etc.
Mais lorsque la eonsonne explosive était un /, plus ou moins vélaire, le second élément de la diphtongue ée provenant de ^'f < é román a été protege par la consonne eontre l'assimilation avec le premier élément fermé, et a méme assimilé ce dernier en é, d'oú cat. oriental ^', bal. ^'. II est d'ailleurs possible que dans ce cas l'étape ^'^ n'ait pas été suivie de l'étape ^e.
Ex. : caelu > s^i, gélu > jél, gélat > j^le.
On a le méme résultat pour é rom. suivi de / final implosif. La diphtongaison a eu súrement lieu (cf. frang. fiel, miel', cast. hiél, miel), mais elle a abouti á é.
Ex. : fél > fél, mél > méi.
Elle ne s'est pas produite, selon toute probabilité, dans les polysyllabes (Em) manual, Rafael qui ont conservé leur ^ origi- naire en catalán : menu^l ou menei, referí ou f^f^l.
2. D'une semi-occlusive explosive:
Ex. : médicu > *meju > m^j§, haeréticu > enje, pédicu > peje, pétia > *p^tsa > pfse, etc.
3. Du groupe explosif occlusive + liquide:
Ex. : fébre > f^hre, tenébras > tenfhres, lép(o)re > Uhr¿, pétra > pédre, Pétru > *p^dru > pire, '*die-Merc(o)ris > di- m^(r)cres > dimikr§s, rég(u)la > regle, *alécre > eUgr^, etc.
4. Du groupe explosif gutturale + w: Ex. : équa > igwe, Hégua > Ugwe.
Mais lorsqu'il était suivi d'un groupe de consonnes autre que occlusive -f liquide ou gutturale -\- w, V( román s'est tantót diphtongue, tantót non, d'oú é dans le premier cas et ( dans le
But. de Dialec. 3
34
P. FOUCHÉ
second. Cela revient á diré que la premiére consonne du groupe disjoint a continué d'étre implosive ou a franchi, au contraire, la frontiére syllabique.
Ce dernier cas se constate pour les groupes consonantiques
suivants:
-s/t-, -sltr- > '/st-, -¡str-'.
genésta > jenfst^, fésta > Ust§, géstu > pst, pvaestat > pnsk, déxtru > d^stru > d^str§, fenéstra > fin^stre, etc.
-s/p-, -sjpr- > -Isp-, -/spr-: véspa > bfsp§, vésp(e)ru > béspre, vésp(e)ras > bfspres, etc.
-mlp- > -/mp-: témpus > *tempus > téms.
-mjbY-, -m¡py- > -¡mbr-, -/mpr-:
septémbre > setémbr§, decémbre > des^mbre, mémbru > mémbre, témp(e)rat > Umpre (cf. par métathése trémp), sémper > "^sem- pre > s^mpr^, etc.
-m/bl-, -m/pl- > -¡mbl-, -¡mpl-: trém(u)lat > tnmble, témplu > Umple, exémplu > eksfmple, etc.
-n/d-, -n/f- > -/nd-, -¡nt-:
recental > nnte, dente > den, véntu > bm, céntu > sen, -ente > -^n, incénd(e)re > enséndre, exténd(e)re > esténdre, etc.
-n/tr- > -jntY-'. véntre > béntr^, céntru > séntre, etc.
-nlj- > -M< péndicat < p^'je.
-rlm-, -rjb-, -r/v-, -rjp- > -/rm-, -jrb, -/rv-, -¡rp-:
ér(e)mu > ^rm, termine > t^rme, hérba > frhe, sérvat > s^rhe, sérvu > *sfrvu > vieux s^rf, sérpe > sfrp, etc.
Dans tous les autres cas, la premiére consonne du groupe est restée implosive, d'oú ^ en cat. oriental.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 35
Ex. : cisterna > sisteme, inférnu > inf^rn, hibernu > ib^rn, lucerna > lu(rne, vérnu > bérn, *opértu > uhért, pérdit > p^rt, férd(e)re > pérdr^, tértiu > t(rs, conversat > kumbérse, germ. ^/mw > éim, Hmpéltu > emp^H, aestimat > subst. verb. ^'^wf, décimu > *d§zmu > deume > d^ime, etc.
II faut ajouter les mots comme diiéndr^s ou dih^nres < í¿í^- Ven(e)ris, tendré < téneru, j(ndre < gén(e)ru, qui paraissent étonnants á cóté de ¿>¿fw^y¿. La divergence de traitement que Ton constate dans la voyelle peut tres bien s'expliquer par le fait qu'á l'époque de la diphtongaison on avait d'une part le groupe -ntr-, et de l'autre le groupe -nr- (plus tard -ndr-). L'n du premier a pu étre explosif, tandis que celui du second conti- nuait d'étre implosif, empéchant ainsi la diphtongaison d'avoir lieu.
Enfin dans les mots oú é latin était suivi d'une géminée, la diphtongaison s'est produite, sauf dans le cas oú cette géminée était r. La raison en est qu'á l'époque de la diphtongaison les géminées s'étaient déjá réduites, ne conservant que leur élément explosif, ce qui n'était pas le fait de f, qui encoré aujourd'hui a conservé son caractére primitif. L'élément implosif de f ge- miné a empéché la diphtongaison de Vé précédent, d'oú é en cat. oriental.
Ex. : mésse > mese, *préssat > pr^se, céssat > sh§, vérsat > bés§, transvérsu > trebfs, pérsicu > prések, béccu > bfk, castéllu = phon. kasteUu > *cast^lu > k^stU, et d'une fa9on genérale le suffixe -fl < -élhí — , mais térra > t^re, sérra > sére, férru > féru, germ. wérra > g^f§, érrat > vieilli ^re, etc.
Ainsi, si nous essayons de fixer la date relative de la diphton- gaison de é román en cat. oriental, nous constatons qu'elle a dú étre:
I. antérieure a la chute de e final, comme le laissent supposer bms < vénis, téns < tenes, etc. II n'est pas inutile de répéter que la fermeture de ( rom. en ^ est indépendante en cat. or. de la présence de n implosif; cf . en effet s§b^m < *sapímus, et d'une fa9on genérale -(m < -imus, -émus.
36 P. FOUCHÉ
2. antérieure á l'insertion d'un d transitoire dans le groupe -n'r-, comme permet de le croire la divergence de traitement de t^ndr§^ < tén(e)ru d'une part, et Untr^ < véntre de l'autre.
3. postérieure á la palatalisation du groupe -II- en -/-. Si la diphtongaison s'était produite á l'étape -I ¡I-, il est probable que le contact de VI implosif aurait conservé son caractére ouvert á Ve précédent; cf. fel > f^l, celia > s^ll^, etc. II en aurait été de méme si, ce que nous ne croyons guére possible, I était devenu explosif et qu'on eút en -///-; cf. en effet caelu > Hsejlu > s^i. Cette constatation concorde avec celle que nous avons faite autre part (cf. Phon. hist. rouss., p. 164), á savoir que la palatalisation de -II- a dú se produire avant la chute des voyelles finales.
Quant á la diphtongaison que nous admettons pour féi et mét, elle n'a rien qui doive surprendre, bien que Vé se soit trouvé devant une consonne implosive, si Ton songe que la durée des voyelles est en raison inverse du nombre de syllabes qui compo- sent le mot. L'exemple du fr. fiel et du cast. hiél, pour ne parler que de ^ román, montre que la voyelle de ees monosyllabes, tout en étant entravée, a été assez longue pour permettre la segmen- tation que suppose le phénoméne de diphtongaison.
Pour les exceptions, cf. p. 42.
Diphtongaison de ^ román. — E fermé román s'est diphton- gué et a abouti a é en cat. oriental lorsqu'au moment de la diph- tongaison il était suivi:
I. D'une consonne simple explosive:
Ex. : cepa > s^he, triphyllu > tr^hui, gleba > glébe, etc.
par(i)ete > per^t, site > sét, ah(i)ete > eh^t, seta > séde^ *conredat > kunrée, etc.
fricat > fr^qe, carrícat > kerége, -icat > -ég§, plícat > pUg^, etc.
sapemus > seUm, -emus > -ém, frenu > fré, plenu > pU^ *alenat > el§ne, fenu > fé, minat > méne, '^decena > dezéne et d^ne, vena > héne, poena > pine, germ. skina > eskéne, etc.
crudele > kru^l, fidele > fidél, *stelu > est^i, mustela > mustfl^, vela > b§le, velu > b^i, tela > t^le, Helu > téi, etc.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 37
pira > p^re, prima-vera > primeh^re, cera > s^r§, sperat > espere, etc.
defe(n)sa > de-h^ze, despe(n)sa > despéze, -e(n)su > -^s, -e(n)sa > -éze, pensu > p^s, me(n)se > mes, etc.
desdi gnat > *desdma > dezdéne, atttngere > „^^^'w^g, *remu > f^'w, germ. smww > sen, si gnat > s^'w^^, oríc(u)la > *oy¿/a > wrft, apic(u)la > „^í&, *cilias > séhs, etc.
2. D'une semi-occlusive explosive:
Ex. : corrigia > *coreja > kur^je, invtdia > *envéja > embije, -idiat > -^y>, -zífzw > -^e, etc.
3. Du groupe explosif occlusive + liquide:
Ex. : pip(e)re > ^^'^y,¿, junip(e)ra > jin(hre (01o t), wzgr¿i > flagre, percip(e)re'> perséhre, recip(e)re> féhre, pre(s)hit(e)ru'> prehére, *sec(a)le > s^'gZf (Junquera, Torroella, Cadaqués), etc.
4. D'un s implosif dans le monosyllabe tr^s < tres; cf. fr. ¿rois.
Devant un groupe de consonnes autre que occlusive + li- quide, é román s'est tantot diphtongué, tantót non, suivant que la premiére consonne du groupe est devenue ou non premier élé- ment explosif de la syllabe subséquente. La diphtongaison a eu lieu dans le cas des groupes consonantiques:
-s/k-, -sjkl- > -¡sk-, -¡ski-:
* brisca > bréske, germ. iska > éske, díscu > désk, *disca > déske, friscu > fr^sk, mísc(u)lat > méskle, etc.
-s/t-, -s/tr- > -/st-, -/str-: crista > kr^ste, capístru > kebéstre, magistru > mostré, etc.
-s¡m- > -¡sm-: *quar^s(i)ma > kur^sme.
-n/d-, -n/dr- > -/nd-, -/ndr-:
vendita > b^nde, vend(e)re > b^ndr^, cín(e)re > s^ndre, def€n- d(e)re > def^ndr^, etc.
38 P. FOUCHÉ
-njk-, -njgl- > -¡nk-, -/ngl-: suff. -íncu, 'inca > -^ñk, -^ñkf, hring + ula > f^ngl§.
-n/ts-, -n/s- > -/nts-, -/ns-: P¿nsat > p^ns§, cominitiat > kum^nse, linteu > ¡^ns.
-m/bl- > -/mbl-: sim(u)lat > semble.
-r/m-, -r¡d-, -r/k-, -r/g-, -r/ts- > -/rm-, -¡rd-, -/rk-, -¡rg-, -/rts-:
fírmu > f^rm, vir(i)de > h^rt, círcat > sérke, vírgine > b^rj§, *ex-merciat < ezmérse, etc.
Dans les autres cas, la premiére consonne du groupe est restée implosive, d'oú ?' en cat. oriental:
Ex. : die dominicu > *diumenje > diwmnj§, vindicat > *ven]a > bmje, lingua > Imgwe, etc.
Un cas particulier est celui oú ^' román était suivi d'un y, Nous avons vu que é a passé a ( dans kuréje, embéj^ qui remon- tent á des types anciens "^correyya, "^enveyya. De méme "^freydu (1. vulg. frigidu), "^dríytu (el. directum), *beneytu (=benedíctu) sont devenus fr^t, drét (cf. encoré en-, indr^t), patronym. ben^t. Dans tous ees mots la diphtongaison a eu lieu. On a en regard Hy < "^reye < rege, Uy < Hc.ye < lege, pee < "^peyse < pisce, km < *kreyse < crescit. Comment expliquer cette divergence? De la fa9on suivante, croyons-nous : avant l'époque de la diphton- gaison "^correyya et "^enveyya avaient passé a *correja, *enveja, par suite de la fermeture de -yy- en f. Au moment de la diph- tongaison, on a eu réguliérement *correja, *enveja. L'^ de *rcye, Heye, au contraire, a sans doute été protege par le y sui- vant qui a empéché le passage de fe (< f rornan) a ée. De méme si on a drét, frét, benét, c'est qu'á l'époque de la diphtongaison le y s'était déiá fondu dans IV précédent, et son action n'a pu par conséquent empécher Touverture de la voyelle. A la méme épo- que on a dú avoir '^peyse, *crfyse, d'oú la conservation de e, ana- logue a celle que Ton constate dans r^y, Uy.
On se demandera pourquoi la réduction du yod n'a pas eu
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 39
lieu dans ees mots, alors qu'elle s'est produite dans *freydu et dreytu. Les conditions ne sont pas les mémes : il n'y a- rien de commun entre un y et un í ou un d, tandis que y et s sont des phonémes voisins. «L'affinité de s avec i (ou y) au point de vue des nouvements articulatoires de la langue est certaine. Pour se mettre dans la position de \'s, la langue passe par une serie de positioñs qui ne sont pas tres différentes de celles exigées par i, y... Pour aboutir á la position de s, la langue passe par un stade assez voisin de yod»; cf. G. Millardet, Rev. Lang. Rom., XVII, pp. 124 et 125. C'est justement á cause de cette párente, ou mieux parce que le yod constitue une sorte de préparation á Vs, qu'il s'est conservé relativement assez tard dans *peyse, *cny- se avant d'aboutir, par combinaison intime avec s, a la prépala- tale €. Ce qui importe pour le moment, c'est que y ait été en contact avec IV a Tépoque de la diphtongaison.
Ce n'est d'ailleurs pas seulement la présence d'un yod im- plosif qui a conservé son caractére primitif a ^'. Un phonéme palatal précédent a eu le méme effet. Qu'on se rappelle le pro- cessus é > ^f > (e. Le caractére palatal de la consonne ini- tiale de syllabe a pu empécher la différenciation de ée en ^e de se produire, d'oú h et finalement ^'. C'est ce qui a eu lieu dans les mots comme gihhu > j^p, zing}b(e)ru > jing^hre.
On peut s'étonner que pisce et crescit aboutissent á pU, kne, tandis que parescere, merescere, *conescere sont representes par pernee, merece, kun^ee. Pour nous, seules les formes en ^ sont réguliéres, et celles avec ^ sont dues a l'analogie. Ces dernié- res, en effet, ont pu étre influencées par les anciennes formes de la I® pers. sing. indic. prés. et celles du subj. prés (1-3 sg., 3® plur.) oú Vé était normal : mer^sk, mer^ske, -es etc. L'analogie ne s'est pas exercée sur pU et kne : se serait-elle exercée, qu'elle aurait pu avoir, au contraire de ce qui a eu lieu ci-dessus, une action conservatrice; cf. pfc < pascit, gne < crasseu.
Dans les mots oú ^ était suivi en latin d'une géminée, la diph- tongaison a eu lieu, par suite de la simplification antérieure de cette derniére; cf. siccu > s^k, clppu > s(p, -issa > -^se, vitta > h^te, litt(e)ra > Utre, -mittfejre > -m(tr^, nü(i)du > *nfUu > n^t, ped(i)tu > *pHtu > pét, etc.
40 P. FOUCHÉ
D'aprés ce qui precede, nous croyons pouvoir admettre que la diphtongaison spontanée de ^ román a été:
1. antérieure á la chute de e final; cf. par(i)ete > p^r^t, site > s^t, etc.
2. postérieure k la fermeture de -yy- en f; cf. kur^je < cor- rigia, p. 38.
á la palatalisation de -nn- en n; cf. germ. slnnu > sen.
k la réduction de -eydu, -^ytu k -edu, -^tu; cf. fret < *frigidu, drit < directu; cf. p. 38.
a l'insertion d'un d transitoire dans le groupe -n'r-; cf. s^n- dr^ < cin(e)re en regard de tendré < tén(e)ru qui s'oppose a Hntr^ < véntre (pour ees deux derniers mots, cf. p. 35).
k la réduction de -yU ( < el, ly) et de -yn- ( < yn) intervoca- lique á / et « (cf. ur^l§. < Ónc(u)la, ensene < insignat), et par conséquent k la fermeture de p en u; cf. en effet pún < pügnu qui suppose l'existence du groupe implosif -y??-.' Phon. hist, rouss., pp. 48 et 49.
Diphtongaison de é, ^ romans devant w. — I^q cas de ^ ne pré- sente aucune difficulté. Avant la chute de e, u fináis, il a passé a é, et lorsque le w s'est développé il s'est trouvé devant une vo- yelle ouverte.
Ex. : sebu > *sebu > *seh > s^w, bibit > béw, debet > diw, etc.
creííiV > *credet > *cr^íf > krew; herede > ¿r^te', *conrede > kunr^w, etc.
*facitis > *faz^ts > a. c. /«¿w, c. mod. /^'z£^; cantetis > ^.m- ¿f'w, etc.
Pour f' román, la question est un peu plus compliquée; on trouve tanto t -m, tantót -éw. Le premier traitement se constate dans les mots oü é était originairement suivi d'un u final latin, passé de bonne heure a w. II est d'ailleurs régulier.
Ex. : meu > méw, Daeu > déw, Matthaeu > m§Uw, ju- daeu > jmw, romaeu > fumíw, etc.
On le constate encoré dans ''^néve > *nehe > *neh > n^w, breve > ftr^te'.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN
Mais on trouve -éw dans pede > p¿w, sede > séw, déce >> d^w, prétiu > *predzu > *predz > ^r^'w. Nous sommes ici en pré- sence, croyons-nous, d'un traitement analogique. A Tépoque de la diphtongaison, on a eu sans doute *pede, *sede, *dedze, *pndzu, et on s'attendrait a avoir comme continuateurs en cat. oriental moderne *péw, *séw, *déw, *préw, aprés le changement de d, c^, ty fináis en w. Cependant si Ton songe que dans ees mots Tétape qui a precede immédiatement w est une sorte de bilabiale (qui s'est substituée au son plus ou moins interdental antérieur) et que cette méme bilabiale était caractéristique des désinences de la 2® per. plur. -itis, -etis, en vérité tres nombreuses, on ne sera pas étonné que le vocalisme de ees derniéres ait influé sur celui des quatre formes citées plus haut, et que sur le modele de faéu, canten on ait eu p^w, s^w, déw, préw.
Les exceptions aux regles formulées ci-dessus s'expliquent la plupart du temps par des actions analogiques, plus rarement par des phénoménes phonétiques:
Ainsi jimhre (Valles, Vich, Llussanés) est d'aprés IJhe, fébre. De méme ébre «fleuve».
mfs < me(n)se (Barcelone, Vich, Ripoll) d'aprés mes < mais.
péze, á cóté du régulier pés < pe(n)su, d'aprés les formes verbales en -ize : d^ze < dé(n)sat, béze < hasiat; de méme héz§
< vitiat, dezb^ze.
ffje < *fUicu d'aprés les mots tres nombreux en -efe < -éticu.
exéh, s'il ne provient pas d'un type *axélla pour axUla (cf. fran9. aisselle), est d'aprés les mots en -é-h < -ella.
f^qe < Yigat d'aprés les formes verbales en -ége < -écat, -égat. De méme kumbnge < communicat, jem^g§ < gemicat.
ente < haereditat d'aprés ensate < incéptat (incoeptat + séc- tare), etc.
enste < arista d'aprés les substantifs termines en -éste < -ésta.
endrése <c *in-directiat d'aprés les formes verbales en -ése
< -éssat, -érsat.
entre < tntrat d'aprés Untre, s^ntre, mmtres < (du)m in- terea + s. L'^' de ce dernier mot peut s'expliquer par l'influence des mots en -mm < -mente y -méntu; cf. cast. (de) mientras oü l'influence de -miente est súrement en jeu.
42 P. FOUCHÉ
Uvi < llgna est sans doute pour un ancien *l^na/ cf. s^n^
< signat. Ce n'est que lorsque 17 initial s'est palatalisé que 1'?' s'est fermé en ^ sous la double action de / et de y.
ff'y (Junquera), IJy (Vich) peuvent s'expliquer par les nom- breux noms termines en -^y : s^rb^y < servitiu, erhéy < *herbUiu, r§m^y < remediu (ce dernier avec e fermé á cause de la confusión qu'il a pu y avoir entre médiu et (di)midiu, et qui a existe de fait puisqu'on trouve en a. cat. demig. II peut se faire cepen- dant que la terminaison de rem^y soit analogique de celle de s^rhéy, erh^y). De méme réyne peut étre dú á Taction de ^yne < azina (cf. A. Thomas, Ess. phil. fr., p. 207) et de f^yna, derivé de fa- cenda; cf. Phon. hist. rouss., p. 231.
Quant a Um§, espréme, ils ne remontent pas a des types avec voyelle radicale ^, mais a des types Hémere (timere + tremeré), exprémere (exprímere + pr entere) . Ce sont par conséquent, a notre avis, des formes réguliéres.
De méme les exceptions aux regles que nous avons données du développement de é román, peuvent s'expliquer soit par Fana- logie, soit par une action phonétique.
p^ke < péccat est d'aprés s^ke < slcca, pr^qe < précat d'aprés les formes verbales en -ége < -icat, vede < vétat d'aprés sede
< seta, féde < foeta, etc.; esmpte < exméndat d'aprés méne < mí- nat, etc.
sét < sépte, á cóté de mt < népte, peut étre analogique des nombreux mots en -ét < -ittu.
es < est, a cóté de ^'5 et de ése < *éssere, peut avoir été in- fluencé par la terminaison si commune -^s < -ense, et les mots comme pés < pensu.
érm (P. Fabra, Gram. leng. cat., p. 389) s'explique par f§rm
< fírmu.
iglézie (Torroella) et eygl^zie (Cadaqués) ont pu étre influen- cés par les mots en -éze < -ensa.
pendre < penderé a été refait sur béndre < venderé ou pen- dre < ^prendere.
iifrén§' < offerénda est d'aprés les formes en -ene < ena, -enat.
t^wl¿ < tégula est régulier; 1'^' a été empéché de se diphton-
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN 43
guer par la présence de w implosif; a ce compte, néwle < nébula est influencé par n^w < *néve.
éwre est régulier lui aussi, et provient de la vocalisation de / dans un ancien *éire < *helera, d'ailleurs conservé en roussillon- nais. Dans *éire, le contact de i implosif a empéché la diphton- gaison d'avoir lieu.
f^' < réni, fes < res s'explique par l'action de f initial qui a empéché la différenciation de é^ en ée de se produire.
Quant a téye, il ne remonte pas a taeda, mais a un type "^teda, supposé d'ailleurs par le castillan tea.
Laquelle des deux diphtongaisons spontanées a été la pre- miére? D'aprés le traitement de é dans séndre < cin(e)re qui s'oppose a celui de é dans tendré < tén(e)ru, etc., on peut con- clure que la diphtongaison de é est plus ancienne que celle de é. La premiére s'est produite avant le passage de -nr- a -ndr-, la seconde aprés. La priorité de la diphtongaison de é est aussi admise pour le francais par W. Meyer-Lübke, Hist. Gramm. d. fr. Spr., 1^, p. 57 et E. Bourciez, Éléments de ling. rom?, p. 145.
En tout cas, Tune et Tautre diphtongaison sont tres ancien- nes et antérieures a la chute de e final, et par conséquent de u final. II n'est pas étonnant des lors qu'il y ait entre le cat. orien- tal et le baleare la concordance étonnante que Ton constate. Sauf exceptions, on peut diré que V^ du catalán oriental est representé dans ce dialecte par é ou ^', et IV par q. Le baleare étant du cata- lán oriental importé, son vocalisme a dü étre a Torigine sembla- ble a celui de la langue mere. Ce n'est que plus tard qu'il s'est différencié. Comment? II est difficile de repondré avec pre- cisión, pour ne pas diré impossible. U Atlas linguistique catalán pourra fournir quelques indications, tres précieuses. Mais il ne donnera que l'état actuel de la langüe. II faudrait découvrir dans des textes bien dates et particuliers a chaqué parler, des graphies qui pourraient nous renseigner sur la prononciation de telle ou telle localité, á une époque déterminée. Mais ees gra- phies seraient a leur tour bien insuffisantes. Puisque pour le cat. oriental ^', continuateur de ^' román, il y a toute une zone qui présente ¿, alors que le reste du domaine fait é, doit-on diré que Vé du cat. oriental s'est conservé ici et modifié la? Ou bien, V^
44 P- FOUCHÉ
du cat. oriental a-t-il d'abord passé á é dans tout le domaine ba- leare, dans lequel cas 1*^' actuel, correspondant a 1'^' du cat. orien- tal, serait une régression de l'ancien p
Une chose frappe lorsqu'on lit Texcellente étude de A. Gríera sur le baleare (cf. Butll. Dial. Cat., 1917, pp. 8 et 11) : tandis que r^' du cat. oriental provenant de é^ román a comme continua- teurs en baleare soit é, soit é, il semble que l'i du cat. oriental, provenant de ^ román dans les conditions étudiées p. 34-35, ne soit guére continué en baleare que par L A peine si dans la liste des mots donnée par A. Griera, on releve une forme comme Ún- teme < lantérna (Manacor); cf. op. cit., p. 11, premiére ligne. Y a-t-il plusieurs formes de ce genre dans les Baleares? Doit-on admettre qu'á V^ (< é rom.) du cat. oriental a correspondu pri- mitivement dans tout le domaine, ou dans une partie au moins, un a qui est ensuite passé a p Ou bien ees formes sont-elles isolées, et Vé du cat. oriental a-t-il été conservé intact par la sé- quence de certaines consonnes ou groupes de consonnes {I im- plosif, rn, rl, rt, rd, rdr, f)? Autant de questions auxquelles il n'est guére possible de repondré, faute de matériaux. II est cependant un fait certain — et il importe seul pour l'instant — , c'est qu'il y a un parallélisme étroit entre le catalán oriental et le baleare au point de vue du traitement de é et ^ romans. A V^ du cat. orient. le baleare répond par é ou é, d'une fa9on genérale; a IV du cat. orient. par ^ Quant au cat. or. ^ et bal. é ou 4> üs correspondent ordinairement á é román, parfois á é; cat. or. ^ et bal. ^ sont les continuateurs de é román, parfois de ^. Nous avons vu pour le cat. oriental dans quelles conditions.
Comme conclusión de cette trop longue étude, nous allons établir le tablean des divers changements phonétiques que la diphtongaison catalane, conditionnée ou spontanée, nous a amené a examiner.
I. Phénoménes antérieurs a la diphtongaison conditionnée de f', ó.
Passage de -ly-, -ny- a -y/-, -yn-.
LA DIPHTONGAISON EN CATALÁN
45
de -ry- á -yr-,
de -ssy-, -sty- á -ye,
de -kl- á -yl-,
de -kt- á -yt-
de -y^s- á -ys-
de -gr- á -yr-
de -dr- á -y?'-, cf. p. 21.
de -í¿y-, -gy- á -yy-; cf. p. 21.
2. Phénoménes qui se sont produits entre la diphtongaison conditionnée de é, ó et la diphtongaison spontanée de (.
Fermeture de -yy- en -f-; cf. p. 22.
Réduction de -y/- (< ly, el) á -/-, et de -yn- (< ny, ndy) á -n-; cf. p. 22.
Palatalisation du groupe -//- en -/- et du groupe -nn- en n', cf. p. 36 et 40.
3. Phénoménes que se sont produits entre la diphtongaison spontanée de ^ et la diphtongaison spontanée de é.
Insertion d'un d transitoire dans le groupe -n'r-\ cf. pp. 35 et 40.
Fermeture de ó en íí au contact d'un yod implosif; cf. p. 40.
Réduction de -yn- (< ng^, gn) á -n-] cf. p. 40.
Réduction de -eydu, -eytu a -edu, -etu; cf. p. 40. Cette ré- duction peut étre cependant antérieure a la diphtongaison spon- tanée de é.
4. Phénoménes compris entre la diphtongaison spontanée de é et la fermeture de ay en ey.
Chute de e final; cf. p. 23. Chute de u final; cf. p. 23.
Tous ees phénoménes, y compris la fermeture de ay en ey se sont accomplis á date prélittéraire.
Ainsi done il y a eu, d'aprés nous, une double diphton- gaison en catalán : Tune conditionnée par un yod implosif, qui affecte les voyelles ouvertes é et ó; l'autre spontanée, qui n'a affecté que les voyelles palatales e et ^'. Pour ce qui est de la
46 P. FOUCHÉ
premiére, le catalán rejoint le groupe gallo-roman, et se diffé- rencie du castillan dans lequel au contraire le y a fermé é et ó. Pour ce qui est de la seconde, le catalán est d'accord avec le gallo-roman septentrional, mais non avec les parlers provengaux; il est encoré d'accord en partie avec le castillan qui ne diphton- gue que ^', mais conserve é intact. Quand nous disons «le cata- lán» il faut entendre l'ensemble du domaine pour le premier cas, la región du catalán oriental (et les Baleares, oü la langue a été importée par les habitants de TEst de la Catalogne) pour le second. On voit ce qui manque au phénoméne de la diphtongaison tel qu*il apparaít en catalán : le catalán ignore la diphtongaison spontanée des voyelles vélaires ó et ó que connait le frangais, en partie le castillan (ó > *íío > ué), et en partie aussi une portion du domaine provengal (Sud-Est) oü Ton constate une diphton- gaison relativement récente de ó; cf. W. Meyer-Lübke, Die Dipht. im Prov., 36 partie, et J. Anglade, Gram. anc. prov., p. 76.
Quant a la date respective des deux diphtongaisons, con- ditionnée et spontanée, on peut voir ce que nous en pensons. L'analyse du phénoméne nous a amené á placer la premiére á une date plus ancienne que la seconde. Nous sommes par con- séquent d'accord avec ce que dit E. Bourciez a propos du gallo- roman : «En Gaule, c'est devant un élément palatal que la diph- tongue parait s'étre d'abord produite, sans doute des le v^ siécle: le Sud en general a participé comme le Nord au développement de péctus, nócte en *pieytus, '^nuoyte... Un peu plus tard, au con- traire, se sont produits *piede, *muola, qui n'appartiennent plus qu'au Nord...» : cf. Éléments de linguistique romane^, § 154, c. Mais son avis difiere de celui de C. Voretzsch (cf. article cité, pp. 631 et 633) et de W. Meyer-Lübke (cf. Hist. Gramm. d. fr. Spr., i^, §§ 53, 56, 59) qui placent en premier lieu la diphtongai- son spontanée de i, ó, en gallo-roman. Que faut-il penser pour le catalán?... Nous maintenons notre position. Chi non risica; non rósica.
P. FoucHÉ
Janvier 1925.
CoMecció de termes recollits en una terrisseria de Blanes
Aigüer. — Un gibrell que está mig tapat superiorment. S'usa a les terrisseries per mullar la má de Toperari que treballa en els torns de fer terrissa.
Ametlla. — Una pega petita de térra cuita, de les dimensions d'una ametlla. És de forma xapada, i té a cada banda una concavitat en sentit de la seva llargada. L'ametlla serveix per a separar tota classe de pisa que s'ha de coure. Ve a ésser una pega ailladora.
Arbre. — La barra de fusta, en forma de cilindre molt allar- gat, col-locada verticalment. Per la part inferior reposa da- munt la bitlla; i la part supe- rior, després de travessar el banc o torn d'un terrisser, termina en el plat. L'arbre ve a ésser Taix de la roda o del pa d'un tom de terrisser.
Bací de basseta. — El méspetit deis bacins. Ve a ésser un bací de partera de petites propor- cions, pero sense anses. És de térra cuita i de color groga.
Bací de manee. — Bací pía com una cassola, que té a la part superior una vora plana i ampia, i al costat un manee curt per a agafar-lo. És de térra cuita i de color verda o vermella.
Bací de pam i mig. — El bací que té aquesta mida d'algada. És ampie, de forma cilindrica, un poc eixamplat superior- ment, i proveit de dues anses. Es de térra cuita i de color groga.
Bací de partera. — El bací mes gran de tots. És de forma acampanada i té dues anses. És de térra cuita i de color groga.
Bacineta. — El bací d'ús cor- ren t en els dormitoris. És mes alt que l'orinal i, com aquest, té una ansa i una vorada su- perior. És de térra cuita i de color groga o verda.
Banc de maurar. — És un banc de fusta fermat a la paret per una banda, i proveit, a la banda oposada, de dos peus amb els quals reposa en el paviment. S'usa, a les terris- series, per pastar el fang amb les mans.
Barra. — La fusta llarga i for- nida, fixada peí cap de dalt
48
EMERENClA ROIG
en un forat de la guia i unida peí cap de baix a la mola (anomenada volant) , que hi ha en un molí de moldre vernís de terrisser. La barra ser- veix per a fer voltar la mola a for9a de bragos.
Bassa. — Safareig construit d'obra, molt gran, que hi ha a les rajoleries. Serveix per a esbravar la mésela d'argila i aigua perqué agafi la consis- tencia de fang apta per a la confecció de maons i pisa.
Bassó. — Una bassa molt pe- tita on es barre ja la mésela d'argila i aigua que, un cop trasbalsada al buiol i filtrada al través del garbell, va a om- plir la bassa. Es deixa esbra- var ais raigs del sol fins que agafa la consistencia deguda per a la confecció de la pisa al forn, o per a totxos o maons.
Besadura. — Petita porció man- cada de vernís que resulta de separar dues peces d'obra que, per estar juntes en el forn, s'han unit durant la cuita i s'han tret del forn aferrades.
Bulla. — La porció inferior de l'arbre del torn de fer obra. La bitUa limita superiorment amb la roda, i inferiorment reposa i gira damunt el dau.
Boca del forn. — L'obertura que comunica el sot amb el forn de coure obra. Hi ha una porta de ferro per a tapar-la.
Bocins de flanxa. — Els trossos de pica que sostenen l'entes- tat deis forns de coure obra.
Buiol. — Utensili format per un receptacle de llauna o de zenc en forma de cubell o galleda, i proveit d'un broc.
Estk travessat, amb certa in- clinació, per un manee Uarg de fusta. El buiol serveix per a trasbalsar la mésela de térra i aigua del bassó al garbell que hi ha ran de la bassa.
Cántir. — Pega de térra cuita, de forma ovalada i peu ampie. A la part superior té una ansa al mig, i un broc a cada banda: l'un estret, per a beure a ga- let, i l'altre ampie, que ser- veix per a emplenar el cántir a la font. Els cántirs son de color verda. S'usen, pertot arreu, per dur aigua.
Cántir d'oli. — Pega de térra cui- ta igual que el cántir d'aigua, pero mancat del broc prim. És de proporcions mes redui- des i de color vermella.
Capitells. — Unes peces petites de térra cuita que teñen la for- ma de claus gruixuts. Els ca- pitells separen els gibrells, que es col-loquen en posició verti- cal, l'un al costat de l'altre, i reposen damunt els traves- sers en coure al forn.
Capsa natural. — Un cilindre gran, curt, buit, de parets pri- mes i de térra cuita. Té un pam i mig d'alt per un d'am- plada. En sentit vertical té tres rengleres equidistants de forats, anomenats els forats deis claus. Demés té un forat gran, de forma oval, anome- nat finestra, que serveix d'ansa per a agafar-la. Serveix de respirador quan s'usa com a element auxiliar en la cuita
COL-LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
49
cAntír o'olj
)UT7A CAPS^
TUPÍ
BACÍ PE MÁNEC
VSCORREDOB
But. de Dialeci
50
EMERENClA ROIG
de plats al forn. La capsa na- tural ve a ésser un sustenta- ele per a coure plats, posats els uns damunt deis altres, que reposen sobre els claus.
Cassola. — Pega de térra cuita que té la forma de plat, amb una vora vertical a la part superior, en la qual hi ha un bordó i dues anses. La cassola és de color vermella i s'usa per guisar.
Claus. — Unes peces molt pe- tites de térra cuita, en forma de cigars, que serveixen de sustentacles deis plats que es posen a l'interior de la caixa quan es couen dins deis forns d'obra.
Cofi. — Mena de senalla, en forma de cove alt, feta de teixit d'espart i proveída de dues anses a la part superior. El cofí és usat per al transport de vernís, com també per al de Tobra.
Columnes. — Especie de balus- tres de barana que serveixen per a aguantar els travessers damunt deis quals es posen drets i afilerats els plats i gibrells en Toperació de coure al forn d'obra.
Cossi de fer bugada. — El reci- pient mes gran que fabriquen les terrisseries. El teñen com a especialitat de llur fabricado les de Quart, situades ais vol- tants de la ciutat de Girona. La seva forma és la d'un test ovalat molt gran, i té una vora en la part superior. És de térra cuita i de color grisa. Aquests cossis es deixen fu- mar mentre es couen. S'usen per a la bugada.
Cullerer. — Pega de térra cuita de forma cónica truncada. A la part superior té una ansa feta de la mateixa materia que serveix per a penjar-lo a la paret; i a la inferior, que és mes estreta, té uns forats a tall d'escorredora. El cullerer és de color vermella i serveix per a posar-hi culleres i for- quilles de fusta. L' ésser fora- dat té per objecte que els co- berts es puguin escórrer des- prés d'haver estat netejats.
Dau. — La pega de vidre damunt de la qual gira la bitlla o l'ex- trem inferior de Tarbre d'un tom de fer obra. El torn re- posa en el dau.
Dolí. — Mena de cántir gran, de térra cuita, de color verda, en- vernissat. És de forma ova- lada, i té una obertura supe- rior voltada d'una vora de forma circular. El dolí té tres anses : dues a un cantó (o sia una a la part superior i una altra a la part inferior) i la tercera a la part oposada, al costat de la vorada de la boca. Té un broc petit sem- blan t al deis cántirs. El dolí s'usa a Cadaqués (Alt Empor- dá) per anar a cercar aigua a la font.
Enfornar. — Posar l'obra al
forn per coure-la. Engalva. — Una solució de térra
tenyida i aigua, que s'usa per
COL'LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
51
GUIA DE LA BARRA
I VOLANT
2 SOTANA
EMERENCIÁ ROIG
donar color o pintar la pisa. Es de color groga i vermella.
Engalvar. — Posar l'engalva a la pisa.
Entestat. — Mena de paviment, format de trossos de terrissa rompuda, que hi ha al damunt de la plataforma de maons deis forns de coure obra. L'en- testat serveix de filtre a la cendra que puja del forn quan está enees, i evita que faci malbé la pisa posada dins les caixes de damunt l'entestat.
Envernissar. — Posar ver ni s a la pisa.
Escales. — Els graons que hi ha per a baixar al sot de davant d'un forn d'obra.
Escalador. — Pega de ferro que té la forma d'espátula doble molt curta. Serveix per a treure les besadures de la pisa.
Escatar les besadures. — AUisar les besadures de la pisa amb Tauxili de l'escatador.
Escorredor. — Taula prima, de fusta, amb dos forats circu- lars equidistants deis seus ex- trems. Serveix per a escórrer la pisa després d'haver estat envernissada. També es dona el nom de escorredor a un bas- tidor estret, de fusta, que té in ser i des perpendicularment, en el mig i en els seus ex- trems, tres peces de fusta pla- nes, de forma cónica. Serveix per a escórrer la pisa.
Escorredor a. — Pega de térra cuita, de color groga, rodona, molt cóncava, amb una vora plana, i proveída de forats. Serveix per a escórrer les viandes que s'hi posen, com peix i al tres menjars.
Escudella. — Un motilo de térra cuita, que té la forma de mitja tassa o bol, tallat peí mig. Serveix per a donar forma esférica a l'interior de la pisa que es fa al torn.
Estalvis. — Una anella feta de térra cuita, de color de xoco- lata, acanalada en la part exterior de la seva circumfe- réncia. Sembla una politja de bussell o roda de bussell. Els estalvis es posen a taula sota les cassoles i soperes per tal d'evitar que aqüestes embru- tin les estovalles.
Feixines. — Els grans feixos de llenya de bruc usats per ali- mentar els forns de coure obra.
Ferrussa. — Es una lámina Uarga i estreta semblant a una cinta. Es de ferro i té ambdós ex- trems doblegats en angle ob- tús. L'extrem de les parts girades és tallat a biaix, o sia en vora rebaixada. La ferrus- sa s'usa en les terrisseries per polir plats.
Finestres. — Les dues obertures petites, de forma ovalada, que hi ha a les parets de les capses usades per coure obra. Les finestres serveixen d'espiralls del fum que puja del forn mentre es fa la cuita, com també d'anses per a traslladar les capses de Tuna banda a l'altra de la terrisseria.
Fireta. — La terrissa en minia- tura usada per jugar la mai- nada.
Fogó. — Una pega de térra
COL-LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
53
PICA DE PEDRA
54
EMERENCIÁ ROIG
cuita, de forma cilindrica, que té una boca en forma de volta d'estil gótic, i dues anses grans, laterals, per a agafar-lo. La part superior del fogó és mes ampia. Té tres dents grosses, que donen a la part ampia la forma d'una corona. Serveixen per a sostenir Folla que es posa al seu damunt en coure les viandes. El fogó s'usa com a element auxiliar de les cui- nes on el t rafee és migrat.
Forats deis claus. — Unes ren- gleres de forats oberts, de dalt a baix, a les parets d'una capsa de coure plats. Cada capsa en té tres rengleres equidistants. Els forats ser- veixen per a enfilar els claus usats per sostenir els plats dintre les capses quan es cou en el forn.
Pomada. — La cuita total d'un forn d'obra.
Garbell. — Un sedas gran que té el teixit metáUic de filfer- ros gruixuts disposats en sen- tit radial, creuats per altres mes prims en sentit circular. El garbell s'usa per filtrar la mésela d'aigua i fang amb la qual s'omple la bassa i que, convenientment esbravada, forma el fang necessari per a la confecció de la pisa.
Gerra de llard. — Pe9a de térra cuita, de color de xocolata, de forma oval, amb la boca es- treta i la base bastant ampia. S'usa per posar llard.
Gihrell. — Pega de térra cuita, de color groga, amb una vera
a la part superior. La part inferior és de forma cónico- truncada, amb la base molt ampia. Él gibrell serveix per a contenir l'aigua destinada a rentar els plats.
Gibrella. — Pega de térra cuita, de color vermella. Es dife- rencia del gibrell per ésser mes alta, mes arrodonida i de base mes estreta. La seva forma permet tombar-la fácil- ment per abocar les aigües brutes a l'aigüera.
Gibrell d'envernissar. — Un gi- brell com els d'ús corrent, pero mes gran, arrodonit i de base mes petita. Té dues anses pe- tites per a agafar-lo. El seu diámetre és de quatre pams. És de color groga. S'usa per posar vernís d'envernissar la pisa.
Greixonera. — Una pega de térra cuita, de color de xocolata, que té la forma d'un caixó llar- garut, amb els angles de les parets arrodonits. A l'un ex- trem té una ansa, i a l'altre un broc per a abocar el seu contingut. La greixonera s'usa per coure el gall de Nadal.
Guia de la barra. — Una taula travessera, paral-lela al sos- tre, del qual está distanciat uns quants pams. Va fer- mada pels seus extrems a la paret .La guia de la barra té un forat al mig, per on enfila l'extrem superior de la barra de fusta. Per la part baixa va inserida al volant, o sia a la mola móbil d'un molí de mol- dre vernís. La barra no en- caixa perfectament amb el forat de la guia de la barra,
COL-LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
55
fORCAT
xocoi^rsRA
6ACÍ t>E PAM I MÍO
OUA I» UABD
Cknúuk Dsu^s»
56
EMERENCIÁ ROIG
sino que té certa amplitud que li permet moure's en totes direccions. Per l'espai que queda entre el forat i la barra es posen dues soles d'es- pardenya per tal d'evitar que la barra es segui amb el fre- gadís que hi ha en el forat de la guia de la barra.
LL
Llimutja. — Una mésela for- mada per pólvores d'argila passada peí sedas i aigua. Amb la llimutja es dona una capa a la pisa per tal de tapar els defectes de la terrissa i polir- la, deixant-la mes acabada. Aquesta operació es practica abans de posar l'engalva i capa que es dona a la pisa per do- nar-li color.
Llimutjar. — Fer ús de la lli- mutja.
M
Manganeta. — Peróxid de man- ganés mineral d'aspecte tér- ros, de color bruna fosca i molt trencadís. Polvoritzat i mesclat amb aigua forma una mena de pintura usada per fer dibuixos a la pisa.
Maons. — Rajóles allargades, de térra cuita, usades en la cons- trucció. Son mes petites i primes que els totxos.
Maridet. — Braseret de térra cuita de color negra. És de forma de gerra ventruda, i té una vora circular que volta la boca del recipient i dues anses per a agafar-lo. El ma-
ridet, pie de carbó enees, s'usa per escalfar Hits. (Camprodon.)
Maurar. — Pastar el fang amb les mans.
Mida. — Un palet de fusta usat a les terrisseries per amidar el diámetre de les peces de pisa que es fabriquen al torn.
Muja capsa. — Una capsa na- tural d'un pam d'al9ada, amb forats deis claus i fines tres. Té el mateix ús que la capsa.
Morter d'allioli. — Morter de tér- ra cuita i de color de xocolata o groga. Té un broc lateral que serveix per a abocar el contingut, com son allioli i al- tres salses que amb ell es fan.
Motilo de fer maons. — Un motilo que consta d'un bastidor de fusta quadrat, travessat per- pendicularment per un Uistó que, després de dividir el bas- tidor en dues parts iguals, es prolonga en forma de manee per a agafar-lo. Serveix per a fer maons.
Olla. — Recipient de térra cuita, de color vermella o de xoco- lata, mes ampia de baix que de dalt. Té una vora i dues anses per a subjectar-la. Ser- veix per a coure viandes.
Olla de llard. — Pega de térra cuita, de color vermella. És igual a la gerra de llard, pero té dues anses a la part su- perior.
Pa. — Una plataforma petita i rodona, de fusta, que está fer-
COL-LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
57
•ÍITERIO» 0'CB« ÍAVlt M)>k Oí rUI» EN l'AFER DE CODXZtS
«TvíJw
trAvessb^
lt0nM.l>9 F&R MJíOUS
58
EMERENClA ROIG
mada a la part superior de l'arbre d'un torn de fer obra. En el pa es posa el fang que s'ha de treballar amb les mans, ja que el pa volta juntament amb la roda del torn, que es mou amb els peus.
Pastar el fang. — Treballar el fang amb les mans per donar- li el punt necessari per a tre- ballar-lo al torn. Es pasta com el pa.
Peus. — L'estiba petita i rodona formada per l'entestat i les caixes plenes de pisa que hi ha en el centre i dins del segon volt, del qual está separat per un passadís circular. Forma part de la disposició de la cuita en un forn de coure obra.
Pica de pedra. — Una pica gran, de pedra, de forma cilindrica i molt baixa. S'usa a les ter- risseries per picar vernís amb el picó.
Picó. — La maneta de la pica de pedra. És un cilindre de ferro aprimat en la seva meitat i unit a un Uarg manee de fusta. El picó serveix per a picar el vernís posat a la pica de pedra i usat per envernissar l'obra.
Pinyol. — Part granelluda de la térra que no serveix per a pastar el fang.
Pitanga. — Pega de térra cuita, de color groga, en forma de tassa i bol gran. Aquesta mena de bol s'usa a la comarca de Tortosa per posar vi. Pitxella. — Gerro de térra cuita, de color bruna, envernissat. És cilíndric i un poc ovalat per la part inferior. Té una
ansa i un broc a la part su- perior. S'usa per transportar vi de les botes deis cellers a les taules de menjar.
Plat. — Pega de térra cuita, de color de xocolata, rodona, bai- xa, Ueugerament cóncava i amb una vora plana. S'usa per menjar.
Punxó. — Un pal curt, de fusta, que té un extrem aprimat i acabat en punta. Serveix per a fer els ulls deis testos.
Raj olería. — Establiment indus- trial dedicat a l'elaboració de rajóles i maons. Consta de la bassa d'elaboració de rajóles, d'assecadors al sol i d'un forn de coure obra. Les rajoleries es construeixen sempre al cos- tat deis jaciments d'argila.
Ran de paret. — Les dues ren- gleres formades per l'entestat i les caixes plenes de pisa que hi ha ran de la paret d'un forn d'obra i que, junt amb el segon volt i els peus, for- men la f ornada que s'ha de coure.
Roda. — El volant horitzontal de fusta de la part inferior de l'arbre d'un torn de fer terrissa. La roda serveix per a fer voltar el torn. El ter- risser, degudament assegut en el seient de la taula del torn, la mou amb els peus.
Rodell. — La tapa circular de fusta, convenientment refor- gada amb dos llistons traves- sers, que s'usa per tapar el gibrell on hi ha l'engalva.
COL-LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
59
^nSESMll
lAPADORA D OLOcJ»
ESCORREDORA
BA0 S£ 3!>ABTE»'
MieiSi9Bmm'ffímmmm&
6o
EMERENClA ROIG
Segon volt. — L'estiva formada per Tentestat i les caixes ple- nes de terrissa. Té forma cir- cular, amb una entrada a la part que dona al forn. El se- gon volt es troba entre els peus i el ran-paret. Está se- parat d'aquests per uns pas- sadissos. El segon volt, junt amb els peus i el ran-paret, assenyala la disposició de la cuita en el forn de coure ter- rissa.
Sopera. — Pega de térra cuita, de color de xocolata, de forma cilindrica, molt aplanada i có- nico-truncada, i també molt aplanada per la part inferior. Té dues anses petites a la part superior, i encaixa amb una tapadora, també de térra cuita, anomenada tapador. S'usa per posar sopes i servir-Íes a taula.
Sot. — El clot on es baixa per una escala que condueix a Tentrada de la boca del forn de coure obra.
Sotana. — La mola inferior i fixa d'un molí de moldre vernís.
Tapador. — Nom que es dona a la tapadora d'una sopera de térra cuita.
Tapadora de cassola. — El tapa- dor de sopera gran. És de térra cuita i de color de xocolata. S'usa per tapar les cassoles.
Tapadora d'olla. — La tapa usa- da per tapar aquest recipient. És de térra cuita, de color de xocolata, cóncava. Té un petit
pom a la part superior per agafar-la.
Tassa. — Pega de térra cuita, de color de xocolata o verda, de forma hemisférica i amb el fons pía. S'usa per pendre Uet.
Terrissa (elaboració). — Es co- menga per posar en el bassó aigua i térra, que es mesclen ben bé fins que semblin aigua bruta de fang. Aquesta mésela es trasbalsa amb el buiol a la bassa, pero abans es filtra amb un garbell col-locat ran d 'aques- ta. Pie el dipósit d'aigua ter- rosa i filtrada, es deixa esbra- var durant un temps indeter- minat, segons l'estació, fins que pren la consistencia de fang. En aquest estat es trans- porta a la terrisseria i es tre- balla de primer amb els peus, operació que és anomenada trepitjar el fang. Després es treballa amb les mans i es pasta el fang al banc de maurar. Quan el fang té el punt, es posa al torn i s 'elabora la pisa fent voltar la roda amb els peus i treballant el fang posat damunt del pa amb l'esgabeta i l'escudella. Quan la pisa és seca es dona una capa amb la llimutja per tal de tapar els defectes de la fabricado, i, quan també la capa s'ha as- secat, un altre operari amb l'engalva la tenyeix de dife- rents colors, segons l'entona- ció que es vol donar a la pisa. Segueix a aqüestes operacions l'envernissat per tal de donar Uuentor atractívola a l'obra. Després segueix la cuita en el forn de l'obra, que dura alguns dies. La pisa o obra cuita treta
COL'LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
6l
c2SRa
BACi BE SAS3EI»
TUPÍ OE MAT
62
EMERENClA ROIG
del fom s'amuntega en el ma- ga tzem, llevat les peces que surten unides per les besadu- res. Aqüestes, després de se- parades, s'escaten amb Tes- catador, i la pisa que té qual- que defecte es treu mitjangant la ferrussa. Polida l'obra, s'em- bala entremig de palla en co- fins, i s 'exporta ais mercats consumidors.
Terrissa (obra) . — Nom deis uten- silis de térra cuita, com son plats, olles, cassoles, tupins, bacins, cossis, cántirs, etc.
Terrisseria. — Establiment in- dustrial dedicat a la fabricado d'utensilis de térra cuita o obra. Son de molta fama les terrisseries d'Arenys de Mar, Calella, Blanes i La Bisbal.
Terrissers. — Els operaris dedi- ca ts a la fabricació de terrissa.
Test. — Pega de térra cuita, de color verda, envernissada, de forma cónico- truncada. La part superior, que és mes ampia, té una vora, i la inferior un forat al mig.
Torn. — Taula de fusta d'un cos- tat, amb un seient on s'asseu l'operari encarregat de moure'l. El banc está travessat verti- calment al torn. El torn cons- ta d'una barra cilindrica, de fusta, que té un volant gran, també de fusta, anomenat la roda, en la part inferior; i en la part superior té un altre volant, molt mes petit, anome- nat el pa. El torn reposa, en la seva part inferior, amb el dau, i en la part superior en- fila la taula del banc. El torn funciona fent voltar la roda amb els peus. El moviment de
la roda es comunica al pa, que és el lloc on es posa el fang que es treballa. Amb Tauxili de les mans i d'eines es fan les peces.
Totxo. — Un maó gruixut, de su- perficies aspres, pesat, fet d'ar- gila i arena i cuit al forn.
Travessers. — Peces de térra cui- ta en forma de teula allarga- da, pero amb el fons pía i les vores verticals. Els travessers serveixen per a fer platafor- mes damunt les columnes, en les quals es posen rengleres de gibrells verticals, l'un al costat de l'altre.
Trepüjar el fang. — Pastar el fang amb els peus a fi de donar- li la deguda consistencia per- qué es pugui treballar al torn.
Trespeus. — Pedestal de fusta, format per tres peus verticals i equidistants, units perjpetites plataformes rodones. Es, en esséncia, un pedestal de fusta deis usats per aguantar els rentamans. Els trespeus s'usen per sostenir el rodell que aguanta el gibrell del vemís. També s'usen per sostenir el gibrell que conté la llimutja.
Tubos. — Peces de térra cuita, de color de xocolata, enver- nissades, de forma cilindrica, proveides d'una vora mes pri- ma al cap, que s'uneixen, afile- rades, per a es tendré canona- des per a la condúcelo d'aigües procedents de manantials, de les teulades i deis terrats de les cases.
Tupi. — Pega de térra cuita, de color de xocolata, de forma oval, plana per la part infe- rior i eixamplada per la part superior, amb una ansa.
COL'LECCIÓ DE TERMES DE TERRISSERIA
63
u
Untor. — Utensili usat en les ter- risseries, fet d'un manyoc de tela Iligat a rextrem d'un bas- tonet de bruc. L'untor, con- venientment muUat en una mésela de térra negra o groga i aigua, serveix per a tapar les besadures de la pisa.
Volant. — La mola superior i
móbil d'un molí de moldre vemís en una terrisseria. El volant gira damunt de la so- tana i amb l'auxili de la barra, que es mou a for9a de bra90S.
Xocolatera. — Pe9a de térra cui- ta, de color vermella, enver- nissada, de forma cilindrica, un xic eixamplada superior- ment i proveída de un manee curt per a manejar-la.
Blanes, setémbre de 1924
Emerenciá Roig
Etimologies araneses
Arañes sargdl, sigardúfi
He recollit el mot sarqál a Cañe jan amb el significat de 'ranera de la mort'. En el treball d'A. Griera La frontera del cátala occidental (BDC, 1918, 33) apareix també per al parlar de Viella en la mateixa forma i significat, i per al de Benasc en la forma sprgal.
Tant per la forma com peí significat, hom no es pot estar de relacionar aquest mot amb el cátala rogall, que, en la forma ragull (filia, sens dubte, del verb enragollar, metátesi de enro- gallar), és inclós per Meyer-Lübke (REW, 7093) en Tarticle RAUCUS. Diré, de pas, que aquesta etimología em sembla di- fícil, fonéticament, tenint en compte que, en cátala, ^^C. no es sonoritza (auca > oca, pauca > poca, etc.), i que seria mes satisfactori un *rugaliu derivat de rugiré. És veritat que el REW dona quantitat llarga a la w d'aquest verb, pero els diccionaris clássics li donen la breu, que sembla confirmada peí cat. brogit (escrit amb o des d'antic i assenyaladament per autors valencians, cp. Diccionari Aguiló).
Sigui com sigui, i tornant a l'aranés sargal, cree que té el mateix origen. Suposant un arañes *fogdl, que amb la prós- tesi de a- hauria donat regularment *argd¡ (cp. reniclu > arml 'ronyó', arn^k, 'renec', etc.), tindríem, amb aglutinado de l'ar- ticle, sargal.
No sé que s'hagi demostrat per a l'aranés l'existéncia de l'article derivat de ipse, pero no hi ha cap inconvenient a supo- sar-la sabent com sabem que havia estat amplament difós en
ETIMOLOGIES ARANESES 65
el domini gascó.^ Les restes d'aquest article arcaic abunden en la toponimia de TAran, tant com en la de la Catalunya oriental o mes : Sacau (ipsa calmis), Estany de Sesloses, Tuc de Saseuba, Barranc d'Esteix, etc.
La forma benasquesa sgrgdl confirma la present etimología: no regint aquí la regla gascona de la próstesi de a en els mots en r-, tenim *sq (ipsu) rogdl > sorqdl. Altra supervivencia de IPSE es troba en el mot espngatóri 'el purgatori', que compareix al costat de lüf^r *infem'.
Un altre mot arañes cree relacionat amb aquesta qüestió: sigardúñ. Recollit per mi a Canejan amb el significat de 'fu- róncol', el retrobo en el Vocabulari arañes de Mn. Josep Condó (BDC, 1915) en la forma eiqardúñ. Res de semblant no es troba en el Prov. Suppl. Wh., en Mistral ni en VALF.
A primera vista hom es sent temptat de relacionar-lo amb els mots grecs aüxov, aúxw'tJia, i semblants, que al costat de *figa' signifiquen 'tumor'. Ara bé : el mot llatí corresponent, ficum, presenta la mateixa doble significado, amb la qual ha donat una serie de derivats románics, com cat. fie 'tumor que surt a les potes deis ases', malí, fie 'berruga', fi en diferents dialectes francesos, que significa 'butllofa'; fr. i prov. fie 'berruga', 'tumor'. En Mistral fi, fie, hie 'fie, excroissance, tumeur charnue'; hik i fi apareixen en VALF (1375, 1648) amb els significats de'verrue', 'orgelet'; i, finalment, en el mateix arañes tenim hik 'mal de les mules'.
No cal, dones, anar a cercar fins al grec l'origen de sigardúñ. De hik, amb els sufixos -ard i -one, s'hauria format un *higardúñ (cp. moscardón), i, amb aglutinado de ipse, sigardúñ. La h aspirada no hauria impedit aquesta aglutinado, car avui ma- teix, en el parlar de Canejan i Bausen, on la h és ben viva, des- apareix quan el mot precedent termina en -s, i, així, al costat de hil 'fiír, tenim es íls 'els filis'.
I. RoKSETH, V article majorquin et V article román derivé de ipse [Bihl. FU., XIII, 88], i Luchaire, Étude sur les idiomes pyrénéens de la región fran- paise, 290, que dona abundants exemples, com Ecclesia de Sa Lana, San- tius des Bosc, Ecclesia de Sa Caubera, del segle xii..
But. de Dialec 5
66 J. COROMINES
At Q.nés iyó *sí*
Cal veure en aquesta curiosa partícula aranesa una ger- mana de les franceses antigües o jou, o ü (> fr. mod. oui) i sem- blants.
Aquí, pero, el pronom personal hauria estat col-locat davant i no darrera l'altre. Tu Hoc (facis) hauria donat tü ó, i d'aquí twó i, finalment, tyó per un procés semblant al de lueu > lieu i al que ha convertit Tarticle indeterminat femení de diferents dialectes gascons en yo en lloc de wo (< una).
Arañes delí 'fondre (la neu, etc.)'
La primera idea que se m'acudí fou de derivar aquest mot de DELERE. Precisament Túnica Uengua en qué ha perdurat és el proven9al en la forma deler, deli (V. Levy i Mistral), que ha conservat el sentit Uatí de 'destruir', 'esborrar'. (El cat. ant. delir 'esborrar' será un Uatinisme?) Per6 el canvi de la significació, si bé no impossible, no seria del tot satisfactori.
Mes encertat sembla de relacionar-lo amb el misterios esp. desleír (i port. deslir), etimología que, si semánticament seria perfecta, fonéticament no tant, si és que cal partir de *dislegire, com suposa el REW, puix que la caiguda d'una G^. no s'explica- ría gaire en arañes.
Pero el que no és possible per ais mots hispánics a causa de la -e- de l'espanyol, que fa difícil l'étim diluere, no em sembla, en canvi, que ofereixi dificultat per al verb arañes. Indubta- blement aquesta fóra la solució mes simple : del punt de vista del significat, res mes ciar; i Túnica dificultat fonética (dTluere > deli) es pot explicar o admetent una reconstitució popular del prefix (*dÍsluere), amb esborrament de la s davant la /, freqüent en proven9al (deliar, deliurar al costat de desl-) , o mes aviat per una dissimilació de la i davant la i tónica, paral-lela a la del fr. demi < dTmidium.
ETIMOLOGIES ARANESES 67
Arañes barg^ra, bergas
El primer d'aquests mots The trobat a Cañe jan significant *clos per al bestiar'; el segon, segons el Vocabulari arañes, vol dir 'corredor estret a Taire Iliure, on munyen les ovelles a mun- tanya*.
Es tracta segurament de dos deriváis de berbece 'ovella', tant mes curiosos que ni el simple ni *berbecarius 'pastor' no han donat derivats en arañes. El canvi -E-' > -a-' és freqüent en aquest dialecte, i mes davant r (entard, talardm, hyamá de hy^ms < *femus, etc.).
D'altra banda no sembla que hi pugui haver cap reía ció entre el *berbecaria > barg^ra i el *vervecaria que admet el REW per explicar diferents mots gal-lorománies que signifiquen 'conreu', 'dot'.
Arañes m^t^t, -a 'beguí, -ina'
En Lou Tresor dóu Felibrige trobem Menet, -efo amb el ma- teix significat, i en els suplements de VALF es troba el mateix mot sota l'article bigot, en la localitat 716 (Conques, Aveyron).
L'origen d'aquest mot s'ha de cercar en una deformado, per canvi de sufix, de mínima, que del significat de 'monja mí- nima' haura passat a 'la qui imita les maneres d'una monja mí- nima', i d'aquí 'beguina'; del femení haurá estat tret el masculí menet. En efecte, en el mateix Mistral trobem menim 'mínim' amb les variants menit i minet. Meneto també significa, segons el mateix diccionari, 'soeur du Tiers-Ordre'.
6
Arañes büra 'bony'
És evident que cal derivar aquest mot de bulla 'bombolla', que, entre altres derivats románics significant 'bola', 'pastis*, etc..
68 J. COROMINES
ha donat esp. bollo 'bony', i engadí buola 'uU de poli', 'du- rícia'.
La dificulta t que es presenta és que, segons tots els derivats románics, cal suposar la ü per a aquest mot (it. bolla, fr. boule, prov. bola, etc.). Aixó es podría explicar admetent que es tracti d'un mot erudit; pero Tevolució semántica que sembla popular, i sobretot el tractament de -ll-, dificulten aquesta explicado. Si podia provar-se que és un mot tarda, tindríem una dada mes per a determinar la cronología de la curiosa evolució gascona -LL- > -y-.
Arañes bieó 'goW
Tenint en compte que en arañes és de llei la caiguda de 4 darrera ó (soldu > só *sou', linteolu > linsó), cree que podría derívar-se aquest mot d'un *bissiolu tret de bis- o de l'adj. *Bissus 'doble' (> proven9al bes, del qual és un derivat ♦bissone > bessó, v. REW, 1132). Tindríem *collu bissiolu significant 'doble coll', i després 'goll'. Quant a la t < t, sería secundaria i deguda a la influencia de la e següent (cp. arañes diecí, etc.).
8 Arañes mórp 'malaltia deis cavalls'
Meyer-Lübke (REW, 9570) recuU sota l'epígraf fráncic WORM 'posterma' una familia de mots románics formada, entre altres, per fr. gourme, prov., cat. vorm, esp. muermo, port. mormo significant 'vorm' (planta marina) i també 'malaltia deis cavalls', i rebutja l'étim morbus admés per Diez, si bé concedeix que pot haver-hi influit.
Per al mot arañes^ cree que fóra difícil d'admetre Tetimolo- gia del REW, puix caldria suposar una metátesi poc versemblant;
I. RecoUit per mi a Canejan. No l'he trobat ni en el Prov. Suppl. Wh., ni en Mistral, ni en VALF.
ETIMOLOGIES ARANESES 69
en can vi morbus seria perfecte, tant peí significat com per la forma (el mot llatí té 6 i Taranés ó), i no hi hauria cap incon- venient a admetre que morbus hagués donat descendencia, del moment que el seu derivat morbidus ha donat derivats en diferents parlars románics.
Arañes páfek
Aquest mot significa, a Canejan,^ 'departament separat dins un corral en qué son tancats els mamellons o les ovelles que crien', i, a Viella^^ 'la quadra'.
Es tracta, sens dubte, d'un germá de l'it. parco (pare del nostre pare i deis mots francés i espanyol corresponents). La -e del mot arañes demostra la impossibilitat de tractar-se d'un derivat de parcere, i confirma l'étim *parricum (germ.) admés per Meyer-Lübke.
10
Arañes mgnlüd^
És el nom d'una muntanya situada a Uevant de Bossost. La gent de Bossost, en veure sortir tots els matins el sol de dar- rera aquest cim, devien designar-lo amb el nom de monte lucís, que dona regularment monlüde peí pas normal en arañes de c davant E, i a -d- i la conservado de la -e, que trobem, en cas semblan t, en el baix arañes nóde < nuce. Notem que luce, en arañes, ha estat suplantat completament per lume, i que avui dia no es troba sino en estat fóssil en la frase feta anásen era lüd dek kdp 'sentir vertigen'.
Ignoro per qué les guies i mapes de la valí anomenen la dita muntanya Montludo; tant a Vilamós com a Bausen com a Sant Joan de Torann, ho pronuncien amb -e i no amb -o. Si
1, El Vocabulari arañes de Mn. Condó dona la forma pdfik, d'análeg significat,
2. Segons Griera, La frontera del cátala occidental, BDC, gen.-juny 1918, p. 33-
yo J. COROMINES
verament aquesta doble forma existeix, ens podría donar potser alguna llum sobre els noms en -o que tant abunden en la topo- nimia aranesa (Montarto, Estany Cloto, Tuc d' Armeros, etc.), i que estranyen tenint en compte que son rars i encara im- portáis els mots aranesos en '-o.^
J. COROMINES
I. No cree que es puguin explicar peí sufix prerománic '-abis (V. Meyer-Lübke, Els noms de lloc en la diócesi d'Urgell. BDC, 1923), fre- qüent de9a els Pireneus, tenint en compte que moltes de les arrels que hi acaben son palesament romániques, v. g. Campo, Riu Malo, Pujólo, Prüedo
C< PRUNETUM?).
bibliografía
RoKSETH, Fierre, Terminologie de la culture des cereales a Ma-
jorque, «Biblioteca Filológica de Tlnstitut de la Llengua
Catalana», xv, 216 págs.
Veu's aquí un Uibre datat a Deyá (Mallorca) per la tardor de 1918, a Perusa per l'estiu de 1920, i signat per un estudios de Noruega enamorat de la mes bella de les illes del Mediterrani.
Aquest treball compren la descripció de les feines i de la terminología mallorquína que están en usanga, des de la con- tractació deis missatges que han de conrear la térra, fins al cendre la fariña del blat de pastar, preparada amb el molí de vent, de sang o d'aigua.
Rokseth escasses vegades fa etimologies en aquest treball; descriu la vida pagesa mallorquína, comparable en moltes de les seves escenes a la vida primitiva deis patriarques bíblics; vida d'una gran simplicitat i de profunda poesía. En Uegir el Ilibre de Rokseth hom sent la bellesa de la vida primitiva de la pagesia de Mallorca.
El sistema de Hogar els missatges i la manera de pagar-los (la barquera), la jerarquía d'aquests i deis pastors, el ritual de la casa en fer les oracions de la vetlla i les pregarles peí bon temps i per la bona collita, la predicció del temps amb els dies á'encoure o de la Candelera, les diverses classes de térra de conreu, del blat que es sembra i de les mesures que s'utilitzen, son extra- ordináriament interessants i van descrits en el primer capítol. En el capítol segon es parla deis diversos treballs de preparar la térra, del conreu deis sementers, deis guarets, del llaurar, deis noms deis bous que tiren Tarada, de les parts de Tarada,
72 bibliografía
del jou i deis adobs de la térra. El capítol tercer descriu el sembrar i les sembres, les Uunes, les saons, les maneres de sembrar i d'esterrossar. El capítol quart parla de l'herbejar i de les males herbes que s'han d'eixarcolar. Segueix un capítol sobre la creixenga, l'espigar, florir, granar i madurar. El capítol sisé, dedicat al segar, és un deis mes interessants : les eines de segar, les maneres de fer aquesta feina, la manera de fer les garbes, el segar a escurada, els ápats deis segadors (especialment Tápat de després de les segues), el romiatge a Lluc o a la Mare de Déu de Gracia per donar grácies per la bona anyada, hi son exposats admirablement. El capítol seté parla de l'espigolar i de les espigoladores; recorda un deis mes bells capítols de Moun Espelido del gran Mistral. El capítol vuité va dedicat al gar- bejar i a Tagarberament, i es descriuen detalladament arreus primitius del transport de garbes, com els argües i els corbells. El capítol nové ens conta la manera de batre, de ventar, de passar el blat, i ens diu quins vents son els favorables per a fer net, el batre els grapissos, la coUita, i les captes de blat fetes per les diverses confraries i pels donats. El capítol desé descriu els noms de les malalties que ataquen el blat del camp i els in- sectes que el roseguen al graner. El capítol onzé va destinat a la descripció i vocabulari de les tres classes de molins que es coneixen a Mallorca per a moldre el gra : molí d'aigua, molí de sang i molí de vent. Els noms de les veles i de les diverses parts d'aquest últim son especialment interessants. El capítol dotzé, que és el darrer del Ilibre, conté una collecció de cangons de treball, d'aquelles cangons curtes i monótones que el que les canta fa durar tant com vol amb tot i no ésser mes llargues de quatre versos en Uur majoria. Un índex alfabétic deis mots mes interessants que es citen fa Tobra mes útil i mes manejable. Els dibuixos nombrosos i les cangons intercalades que iUustren el Ilibre contribueixen a augmentar l'encís i la suggestió que corprenen el lector. Era coneguda la bellesa de Tilla daurada, de les seves costes, deis seus tarongers, de les seves cases i de les seves coves. Rokseth ens ha fet conéixer un nou aspecte de Mallorca, tan interessant com tots els altres : ha descobert la bellesa de la vida de la pagesia de Mallorca.
bibliografía 73
FoucHÉ, P., Phonétique historique du roussillonais , «Bibliothéque meridionale», 2® serie, tome xxi, 318 págs. — Morphologie historique du roussillonais, id., tome xxii, 192 págs. D'en9á de la publicado de Tarticle Das Catalanische del Grundiss de Grober (2.^ ed., pp. 841-877), cap treball de síntesi de gramática histórica de la llengua catalana havia estat publicat amb tot i haver aparegut nombroses monografies sobre el cátala des d'aquella data. Els treballs de Schádel i els deis seus dei- xebles Niepage, Krüger i Salow sobre el mallorquí i el rosse- Uonés, les notes esgarriades i sovint interessants publicades per Alcover en el Bolleti del Diccionari de la Llengua Catalana, els treballs de Marx i de Spitzer, els tractats sobre el cátala literari de Fabra, i els materials aportats per la Biblioteca Filológica de rinstitut de la Llengua Catalana i pels dotze volums del Butlleti de Dialectología catalana, ofereixen materials suficients per a la preparado d'una gramática histórica del cátala, i aixó és el que ha fet Fouché amb la publicado deis dos volums que modestament son intitulats Phonétique historique i Morphologie historique du roussillonais. La necessitat d'aquesta obra, de tothom sentida, queda satisfeta a bastament. Fouché, no allunyant-se de la distribució tradicional de la gramática his- tórica, ressegueix Tevolució de tots els sons en les diverses po- sicions i combinacions que poden teñir en el mot. Aquesta distribució del treball, potser no massa satisfactoria si es té en compte l'obligada repetido d'explicacions, es feia necessária al cátala, que encara no tenia una gramática histórica : calia una exposició clara i metódica de la fonética i de la morfología d'aquesta llengua, gairebé desconeguda deis romanistes.
Les consideracions que fa sobre els mots átons en el comen- gament, si no son sobreres son excessives; i les observacions sobre Taccentuació no sempre son encertades : el cátala té kuzi i kúze; en canvi koze és desconegut (p. 16).
En les explicacions de les evolucions potser s'acut amb massa freqüéncia al llatí vulgar, sobretot quan es volen explicar formes caracterís tiques d un dialecte o es recorre a una influencia francesa amb excessiva facilitat en voler explicar un fenomen que compareix també en el baleario, com és el de la caiguda de la -a de -ia (p. 22).
74 bibliografía
En canvi l'obra conté capítols interessantíssims, com el de la diftongació de la ^ i de la o (pp. 29 i ss., 44 i ss.), el del pas de o a w en rossellonés (pp. 45 i ss.), i especialment el capítol tercer, on s'estudia la resolució de l'hiatus per Tenimudiment d'una vocal, per la seva consonatització o per la introdúcelo d'un so de passatge. En el capítol quart s 'estudien les diverses metátesis. En el capítol cinqué s'hi reuneixen els diversos encreuaments, sia amb confusions de prefixos, sia amb con- fusions de fináis, sia amb contaminacions. També son ben interessants les observacions sobre fonética sintáctica i l'apéndix sobre els sons francesos introduits al Rosselló. Entre aquests n'hi ha una serie de comuns al cátala que, mes que sons intro- duits, son páranles introduides; i altres, com o£ i ü, exótics a la nostra llengua, que han penetrat per la influencia francesa.
En la morfologia potser es dona massa importancia al pronom personal, especialment a les combinacions fetes entre pronoms, amb adverbis, amb el reflexiu, etc., filies moltes ve- gades de teorització gramatical; i, així com en la fonética Fouché té en compte tots els treballs que fan referencia al cátala, en la morfologia, especialment en tractar del verb, es limita al rossellonés actual i antic, fent poques vegades al-lusió a la flexió deis diferents dialectes catalans d'Espanya.
Aquesta magnífica obra de Fouché necessita un comple- ment : és el d'una sintaxi catalana, per a la preparado de la qual Spitzer i Par li han aplanat el camí.
Par, a.. Notes lingüistiques y d'estü sobre les inscripcions y curtes de Catalunya anteriors al segle xiv. Barcelona, 1924; 70 págs. El discurs d'entrada a TAcadémia de Bones Lletres del senyor Par vol ésser una síntesi de les característiques de la documentado llatina i vulgar de les terres de la Pro- vincia Tarraconensis anteriors al segle xiv. Aquest estudi posa de relien certes faltes de grafía de la documentado, alguna de les quals, com la presencia de la h inicial en Uoc de la v, ja compareix en les inscripcions romanes de Tarragona. La falta d 'unificado d 'ortografía és general en totes les llengües me- dievals : cal que vingui el Renaixement i el descobriment de la impremta perqué entri la preocupació ortográfica.
bibliografía 75
La constatació sis tema titzada de faltes d 'ortografía no deixa d'ésser ben interessant : ens assenyala molt sovint la tra- jectória de revolució deis sons de la llengua; i sota aquest as- peóte resulten profitoses les notes del senyor Par. Solament és de doldre que els resultats positius hagin d'anar acompanyats de tot un aparell académic embafador i altisonant.
Meyer-Lübke, W., Das Katalanische; seine Stellung zum Spanis-
chen und Provenzalischen sprachwissenschaftlich und historisch
dargestellt. Heidelberg, 1925; 192 págs.
L'autor, després d'una introducció en la qual resumeix
les diverses teories exposades sobre el cátala en les seves rela-
cions amb el provengal i amb el castellá, emprén Testudi deis
criteris fonétics, morfológics, sintáctics i lexicológics que separen
el cátala del castellá d'una banda i el cátala del provengal de
l'altra. La informació de l'autor és completa; els treballs pu-
blicats durant els darrers anys sobre aquest tema 11 son ben
coneguts : la conclusió és que el cátala no forma pas part del
grup ibero-románic, sino que s'ha de comptar entre el grup
gal-lo-románic.
Braun, J., S. J., Diccionari litúrgic. Traducció de l'alemany al cátala per A. Griera, «Foment de Pietat Catalana». Bar- celona, 1925; 332 págs.
Aquest diccionari conté les páranles de carácter eclesiástic que compareixen en el vocabulari de l'Església, en el llatí me- dieval i també entre els escriptors eclesiástics grecs. Ultra la seva utilitat litúrgica, és utilitzable per a conéixer quin era el significat que va donar a moltes páranles el llatí eclesiástic medieval.
Sanchis Sivera, José, Nomenclátor geo gráfico-eclesiástico de los pueblos de la diócesis de Valencia. Valencia, 1922; 477 págs. L'arxiver de la seu valentina ha reunit en aquest Ilibre els noms de totes les parróquies, ravals i caserius de la diócesi de Valencia, i els acompanya deis noms antics i de dades ben interessants per a la historia de la colonització del regne de Va- lencia i, sobretot, per a l'estudi de la toponimia d'aquesta regió.
76 bibliografía
És aquesta obra un auxiliar admirable per a estudiar l'evolució del nom de lloc des de la reconquesta fins a 1 'época actual. Aquesta obra de Sanchis Sivera es pot posar al costat deis Orí- genes históricos de Cataluña, de Balari i Jovany (Barcelona, 1889), i del Nomenclátor histórico de la provincia de Gerona, d'Alsius (Girona, 1882).
Blondheim, D. S., Éssai d'un vocahulaire comparatif des par- lers romans des Juifs au moyen age, Romania, XLix, 1-47, 343-388, 526-569.
Blondheim estudia especialment, en aquest treball, els textos judeo-romans provinents de versions de la Biblia i de glossaris. Les fonts catalanes d 'aquesta notable col-lecció de mots judeo-románics son : el códex 368 (pp. 42-166) de la bi- blioteca de David Sassoon, el qual conté un glossari bíblic molt notable; dues fuUes d'un glossari bíblic, potser del segle xiii, de la col-lecció Taylor-Schechter, de Cambridge, caixó K, 24; un centenar de glosses del Orhot Hayyim, ritual de Aaron-ha- Kohen, escrit a Mallorca abans de 1329; i una versió catalana d'un Uibre d'oracions hebreu, del segle xv, publicat per Studer, Romanía, xlvii, 98-104. La col-lecció de mots catalans donada per Blondheim és molt important peí nombre i peí significat que donen els jueus a la paraula, sovint divers de l'usual.
Diccionari Aguíló, tom v (Ma- Ozonas), Institut de la Llengua Catalana, mcmxxiv; 267 págs. Materials lexicográfics aple- gats per Marian Aguiló i Fuster, i revisats i publicats sota la cura de Pompen Fabra i Manuel de Montoliu. Aquesta important replega lexicográfica, que constitueix el primer assaig de Diccionari del cátala antic, avanga rápidament: el tom cinqué está publicat, i els dos que falten per a completar l'obra están redactats. La riquesa de materials del Diccionari Aguíló es pot deduir de la comparado deis articles ma (Aguiló) i man (Lévy, Provenzalísches Supplement Worterhuch). Els exemples d'Aguiló comprenen deu pagines, i els de Lévy en comprenen set amb les citacions en vers i en carácters mes grossos. El Diccionari Aguiló no hauria de faltar en cap bi- blioteca de romanista ni en la de cap seminari románic.
bibliografía 77
Bertoldi, Vittorio, Un Ribelle nel regno de' fiori. I nomi ro- manzi del colchichum autumnale L. attravesso ü temfo e lo spazio, «Biblioteca deirArchivium Romanicum», diretta de Giulio Bertoni. (Serie ii, Lingüistica, vol. iv. Genéve, Leo S. Olski, 1923; 224 págs.)
Aquest notable estudi deis noms del colchichum autum- nale L., planta alpina semblan t al safra bord, és una de les mo- nografies mes interessants publicades en els darrers anys sobre geografía lingüística i sobre páranles i coses al mateix temps. Per a formar-se una idea del Uibre de Bertoldi caldria analitzar parágraf per parágraf, anotar la gran quantitat de noms d'aquesta planta presos deis diversos temes que la fantasía popular veu en ella, nomenclatura creada en sa majoria peí folklore. Hi ha noms presos de T época de la seva florida, del seu aspecte extern, deis jocs d'infants a qué ha donat Uoc, de les seves pro- pietats internes, per cert ben curioses i interessants.
La segona part del treball va dedicada a Testudi deis noms que els celtes dona ven a la planta (helenum, helsa), ais seus continuadors el milimindrum, el lucubrum, el Uatí caliculata, el nom medieval citalosa, el citamus. Ls. tercera part estudia la nomenclatura románica actual del colchicum; es fa esment de la veilleuse, amb un cas interessant d'homonímia que con- diciona Textensió del mot entre viticula i un derivat de vigilare; s'hi estudien els tipus léxics cul de chien, pimparélo, mignote, els tipus provengáis, els tipus alpins i una serie de creacions provocades per l'homonímia a la Italia del nord. Segueixen a la pág. 182 i ss. una serie d'additaments a cada una de les tres seccions que integren l'estudi de Bertoldi.
La tesi de Schurter, Die Ausdrücke fur den «Ldwenzahn» im Galloromanischen, Halle, 1921, i l'estudi de Bertoldi sobre el colchicum autumnale L., son dues magnifiques aportacions a la lexicografía románica que posen de relien les múltiples de- nominacions que ha pogut donar una sola planta segons la idea que se n'ha format l'home que hi conviu o se'n serveix per a la seva utilitat.
Menéndez Pidal, Ramón, Documentos lingüísticos de España. I. Reino de Castilla. Junta para ampliación de estudios
,78 bibliografía
e investigaciones científicas, «Centro de Estudios Históricos».
Madrid, 1919, x, 505 págs.
Aquest gros volum conté tres cents setanta dos documents per a l'estudi de la llengua castellana, tots ells del regne de Castella i compresos entre els anys 1044 i 1492. Les regions d'on procedeix aquesta rica coUecció de documents son : La Montaña (doc. i-ii), Campó (doc. 12-35), Castilla del Norte (doc. 36-70), Rioja : Rioja Alta (doc. 71-108), Rioja Baja (doc. 109-133), Álava (doc. 134-146), Burgos (doc. 147-207), Osma (doc. 208-221), Valladolid y Cerrato (doc. 222-235), Segovia y Ávila (doc. 236-248), Sigüenza (doc. 249-258), Toledo (doc. 259-304), Cuenca (doc. 305-326), Plasencia (doc. 327-334), Andalucía (doc. 335-364), Murcia (doc. 365-372).
La presencia de formes vulgars en la redacció de cartes és contemporánia en provengal, en cátala, en Íléones i en cas- tella. Comp. Brunel, Les premiers exemples de Vemploi du pro- vengal dans les chartes, Romanía, xlviii, 337 i ss.; Miret i Sans, Documents en langue catalane, Revue Hispanique, xix; id., Antics documents de llengua catalana, Barcelona, 1915, págs. 7-38; Pujol, Documents en vulgar deis segles xi, xii i xiii, proce- dents del hishat de la Seu d'Urgell, Barcelona, 1913; G. Staaf, Étude sur V anden dialecte léonais d'aprés des chartes du xiii^ siécle, 1907, págs. 3 i ss. L'aparició de la llengua vulgar escrita s'ha d'explicar per un fet extern, independent de la mateixa llengua parlada.
Menéndez Pidal no s'ha limitat a donar la transcripció diplomática deis documents : els data i classifica per regions, els localitza, en dona les variants quan, ultra el document del cartulari, es troba l'original, identifica els noms de lloc, dona tots els detalls externs del document sempre que poden oferir un aclariment, i fa precedir les col-leccions de cada regió d'una síntesi histórica sobre la formació de la regió i la seva divisió administrativa i política. Cap llengua románica té una col- lecció de documents primitius de la llengua reunits amb tant d'amor i transcrits tan escrupolosament. Solament desitgem que ben aviat es publiqui el segon volum promés, amb els co- mentaris lingüístics i glossaris, i la continuació de la collecció de documents deis regnes d'Aragó, Lleó i Galicia.
A*^
CRÓNICA
La Rivista della Societá Filológica Friulana (Udine), publica un notable article del professor G. Bertoni (v, 214-223), intitulat La Geogra- fía lingüistica, en el qual es fa un estudi crític deis treballs de geografía lingüística mes importants publicats d'en9á de 1905.
El doctor Manuel de Montoliu ha acceptat la direcció temporal del Instituto de Filología de la Universitat de Buenos Aires.
El Centro de Estudios Históricos de Madrid ha emprés V Atlas Un- güistico de España i ha confiat la direcció de l'empresa al conegut fone- tista T. Navarro Tomás. Sembla que el jove romanista Amado Alonso fará les enquestes.
Les enquestes peí Diccionari general de la llengua catalana acabaran al comen9ament de l'any 1926.
Ben aviat es publicará el primer fascicle del Diccionari de la llengua literaria, la redacció del qual avan9a rápidament. La redacció de la Ue- tra c está ja acabada.
En el vinent número de la Biblioteca Filológica publicarem un inte- ressant treball, del Dr. Paul Aebischer, titulat Études d'onomastique et de toponymie catalanes.
A?
t
Vocabulari del suro i de les industries derivades
L'Associació Catalanista de Sant Feliu de Guíxols orga- nitzá, el 1916, un concurs lexicográfic per la replega del léxic de la industria suro-t apera. El senyor Agustí Casas, ánima d'aquest concurs, dona unes conferencies per explicar quin mé- tode s'havia de seguir per la replega sistemática i profitosa del léxic d'aquesta industria.
Aquest concurs reuní una serie important de treballs, que, elaborats en conjunt, han donat el Vocabulari del suro i de les industries derivades, que publiquem a continuado.
Les col-leccions de léxic presentades al concurs i que inte- gren el present vocabulari son : Petit feix i ben Iligat, á'A. Aldrich i E. Turón; Del bosc i de la vinya, de Ll. Barceló; Treballant fer Venriquiment de la llengua, de S. Marill i A. Vidal; Logos, de F. Verrié; Qui mes hi sápiga que mes hi digui, d'E. Genis; La má dins la má, de X. Carbó, i im ric recull del senyor Camós, de Palamós. El dia 18 de gener de 1917 es féu la distribució deis premis en el local de la societat organitzadora, i, a la ve- gada, mossén A. Griera hi dona una conferencia sobre «La influencia deis vocabularis técnics damunt la llengua literaria».
El present vocabulari, elaborat per mossén A. Griera amb tots els materials procedents deis susdits treballs, ha estat escru- polosament revisat per Agustí Casas i Lluís Barceló i Bou. Aprofitem aquest lloc per fer a un i altre testimoni del nostre agraiment.
Aquest Vocabulari no és pas el primer que es publica sobre la industria suro-t apera. El 1914, R. Marx publica, a la Revue de Dialectologie romane, tom vi, págs. 1-80, un interessant estudi sobre «Die katalanische Terminologie der Korkindustrie», acom- panyat de vint-i-tres dibuixos i de disset fotografies, i dividit «n dues parts : una histór ico-cultural, Taltra lingüistica; en
But. de Dialec. 6
Si VOCABULARI DEL SURO
aquesta son especialment interessants els parágrafs dedicáis ais orígens i evolució de la llengua deis tapers, deguts a manlleus de la llengua d'altres vocabularis técnics, del vocabulari de l'agricultura, de la cultura de la vinya i del celler, de manlleus de llengües estrangeres i de noves creacions.
De la primera part, la histbr ico-cultural, prenem les següents notes, que poden servir d'introducció al Vocabulari.
Els antics van conéixer el suro, les seves propietats i el seu ús. Teofrast, en el segle iv abans de J. C, conta que «el suro creix en el Tirré, té la soca senzilla, pocs cimals i la fusta dura,^ Tescorga és gruixuda, esquerdada com la del pi, per6 de peces mes grosses ... el fruit és semblant al de Talzina. L'arbre es pela, i és creenga que se li ha de llevar del tot la pell, d'altra manera l'arbre en pateix». Els antics romans també coneixien el suro i li dona ven el nom de súber, per dis- tingir-lo de les altres alzines... Plini^ dona una descripció del suro : «el suro és petit, les seves glans son escasses i dolentes. la seva escorga es torna gruixuda i si se la pela torna a créixer. És utilitzada en les xarxes deis pescadors, per tapar receptacles i també per calgat d'hivern de les dones». Segons Cató,^ per conservar el most durant tota Tanyada, cal tapar el forat de Fámfora amb suro i pega. El costum deis romans de tapar els atuells de líquids amb tap de suro no era pas desconeguda deis altres. Columela* diu que es troba en els Allóbregues. Per tant, el suro havia d'ésser conegiit a la Gál-lia, per mes que Plini^ digui el contrari. És curios que aquest autor ni citi Es- panya ni TÁfrica com paisos on el suro creix, amb tot i haver-hi estat com a empleat. Segons Columela^ i Varró,' els ruscos eren fets, regularment, de l'escorga del suro, costum que encara es troba avui a La Plana de Vic, Guilleries, Empordá, etc.
El suro era també conegut a l'Edat mitjana; ens ho prova la presencia del mot siure, en cátala antic; l'espanyol corcho,
1. Historia planíarum, 3, 17.
2. Naturalis historia, xvi, 8, 13, 21, 24.
3. De re rustica, 120.
4. De re rustica, xii, 23.
5. Naturalis historia, xvi, 8, 13.
6. De re rustica, ix, 6, i.
7. De re rustica, iii, 16.
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES 83
que ja compareix al segle xvi.^; Talemany korke, que ja el trobem en un document de 1590.^
Hi ha qui fa remuntar ais segles xvi i xvii Torigen de la industria suro-t apera a Catalunya. Altres assenyalen com a dates de la seva introdúcelo els anys 1730, 1750. Artigas^ creu que un alemany, de nom Rumey, la va introduir el 1760. Alguns suposen que va ésser un francés, que, el 1750, va comprar un bosc de suros a Llagostera i va comen9ar de fer taps d'una manera secreta.
Sembla, empero, que Torigen de la industria suro-tapera cal cercar-lo en els tapers del sur de Fran9a, que venien cap a l'Empordá a explotar-ne les suredes, tota vegada que el producte del migdia de Franga no els era suficient. Diuen en pro d 'aquesta suposició una gran serie de llinatges empor- danesos d 'origen francés, molts mots d 'aquesta industria que son, també, de procedencia francesa i el fet d'enviar-se cap al mercat de Beaucaire els taps elaborats pels tapers catalans.
Fins a l'any 1830 la industria suro-tapera va ésser florei- xent : els francesos li feien la competencia, compraven les pannes i elaboraven els taps al seu país. D'aixó n'estaven indignats els empordanesos. Un dia, quan al port de Sant Feliu de Guíxols hi havia una gran quantitat de suro per em- barcar, hi van pegar foc, i, d'aquí en avant, l'exportació de les pannes de suro va ésser acabada. Cap a l'any 1845 es dicta la prohibido de l'exportació de pannes, la qual dura fins al 1869. En aquesta data es va permetre altra vegada l'expor- tacip, pero s 'havia de pagar un 10 per 100 de drets de duana.
Durant la darrera meitat de la pasada centuria, les suredes foren el principal element de riquesa i benestar de les contrades del nord-est de Catalunya : la Frontera, l'Empordá i la Selva.
D'una banda, els propietaris treien gran rendiment de llur patrimoni, i, de l'altra, els pobles s'anaren organitzant indus- trialment, de manera que treballaven, no solament la primera materia comarcal, sino que, de mica en mica, arribaren a mono- politzar prácticament la prodúcelo forana que, en forma d'arren-
1. Marx, ih., 6.
2. Alcornocales e industria taponera, 23; Madrid, 1885.
84 VOCABULARI DEL SURO
daments, passk a les mans llurs a Valencia, Andalusia, Argelia, Extremadura, etc., i per via marítima o terrestre confluía prin- cipalment ais ports de Sant Feliu de Guíxols i Palamós, des d'on s'escampava cap a la Selva i el Girones : Llagostera, Vidreres, Cassá, Girona; i per l'Empordá : Calonge, Palafrugell, Bagur, La Bisbal, etc.
Els pobles no tant ben situats sota el punt de vista de les comunicacions, se cenyien a «fabricar» el suro de la contrada. Cap al Pireneu : La Junquera, Agullana, Darnius, Massanet de Cabrenys, etc., i a la costa : Tossa, Lloret, etc.
Naturalment que les concauses esmentades son les que defineixen la zona de fabricado, el límit meridional del qual ens el donen les suredes del Montnegre que, per la banda lito- ral, sitúen un centre a Arenys de Mar, i per la banda de térra, a Sant Celoni, car les suredes també s'enfilen per la base del Montseny i les Guilleries, fins a trobar el castanyer i ádhuc algún faig que ha devallat massa seguint el rieral.
Segons la procedencia, el suro presenta característiques di- verses que determinen la seva utilització. Així, per exemple, el suro cátala, amb mes qualitat que finor, serveix preferent- ment per al xampany; el suro d'Extremadura, per rao de la seva gran elasticitat, tapa begudes escumoses que no hagin de romandre massa temps embotellades; el suro de Motril, Ilueix una gran regularitat de vena, bellament acolorida; el suro va- lencia t§ certa semblan9a amb el cátala, pero és de poca gruixa, o sia, dona molt «baix calibre», dient-ho en llenguatge profes- sional; el suro algeriá i Tandalús, malgrat llur bell aspecte, manquen de qualitat i serveixen solament per a tapar líquids neutres, etc., etc.
Una tal varietat de prodúcelo requería, naturalment, gran diversitat de mercats que Tabsorbissin, i per mor d'aixó, els representants catalans de l'art del taper s'anaren escampant arreu del món, ja sia amb casa propia, o bé associant-se amb gent de diferents paisos.
Aquest internacionalisme comercial, motiva un intercanvi de persones i d 'idees, que repercutía fondament en el fet social, i així com empeltá nombrosos barbarismes en el llenguatge técnic, també entre l'estament taper, no solament els amos han
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES 85
adquirit, per rinternacionalisme, un refinament i una cultura, que no es troba en altres cercles de la vida industrial i co- mercial de la nostra térra, sino ádhuc molts obrers, us parlen prou correntment llengües diverses, en proporció major que en qualsevol altre professió.
Per aixó, dintre la parla del treball, Tabundor deis gali- cismes revela el gran predomini comercial de Franca en aquesta industria; car, per exemple, referint-nos a la destinado deis taps notem els mots : magnums, robinets, xupina, etc.; provi- nents de les manipulacions del vi, trobem : reculosa, tiratge, etc.; quant a la qualitat : haifins, remarca, suple, trefins, etc. Altres mots son Uigats al treball del tap en si : carrar, cranar, ecarfs, procede, etc., i seguint per Testil, hi ha grossa abundor de pá- ranles aforasterades : comanda, corns, escornar, faisó, fornir, pelura, pussada, tirahuixó, xampinyó, xantilló, etc.
La industria del suro fou, durant molt de temps, un veri- table manná per a la familia empordanesa, car sovint absorvia tota la gent de la casa : el pare feia de carrador, el noi gran era repassador i la mainada comengava a escairar de seguida que podia, en la qual tasca ádhuc la mare Fajudava en les es- tones de lleure que la feina de casa li deixava.
Qui mes qui menys tothom remenava suro, i, passant pels pobles, en un recó de l'hort no mancava mai el perol prop de la pila de suro, ben estibada a sol i a serena. Aixó els donava un aire característic, realgat per aquella sentor tant particular, barre ja de tosca socarrada i suro cremat i fumera de la bullida del perol i polsim de ruscalls i de pelures.
En aqueixa forma, durant dues generacions, l'art del taper gaudí talment un caire patriarcal, que comengá a torbar-se amb la vinguda de la «máquina de má», la qual, per mor del major rendiment amb menor esforg i posant la má d'obra a preu mes baix, invitava decididament la dona al camp industrial.
Poc temps després apareixia la gran industria, amb les moles de paper de vidre i maquines de vapor, que consumaren el daltabaix de l'art del taper, desplagant completament Thome i substituint-lo per la dona.
I aquells tapers, avesats a guanyar bons jornals, tot treba- llant Uiurement a tant per mil, es trobaren sense feina, mentre
86 VOCABULARI DEL SURO
que les dones, totalment absorbides per la fábrica, esdevenien prácticament sense familia i acabaven per ignorar les tasques de la llar, en la qual, moltes vegades, els homes havien de suplir- les : un cas mes de la deplorable inversió de funcions obrada per rindustrialisme abusiu.
En aquest punt, socialment crític, pero comercialment actiu, s'esqueia la industria tapera quan esclatá la guerra europea.
La técnica de Fofici havia evolucionat rápidament i el tap, própiament dit, anava perdent el seu reialme, i era subs- tituit per «discos», que tapen amb cápsula metáUica. El mateix «trefí», que servia majorment per a tapar el vi de Champagne, trobá un competidor en els taps enganxats, de dues peces, que permetien d'aprofitar el suro prim i menagaven Taplicació, gairebé exclusiva, del suro cátala, que no podent fer valer la seva qualitat, quant a finor, resulta inferior a d'altres. Després, vingueren els taps «aglomerats», fets de suro triturat, comprimit i encolat, obtenint-se així una materia homogénia.
Ens esquéiem al bell mig d'un costos, difícil i transcen- dent treball de reorganització industrial, que requería serenitat i quietud, i, en canvi, la guerra era un cataclisme.
Trencades les relacions mercantils, parat el treball, tancats els mercats, els taps no marxaven i, per tant, el suro tampoc no es venia. Davant de les garanties que arreu s'afeblien im- pensadament i ádhuc s'esvaien en molts de casos, el crédit s'esverá, comengá el pánic i acaba per fallar, i sobrevingué la crisi, inevitable, desastrosa.
Empesos per la necessitat, en trobar-se de cop i volta sense el rendiment del capital Uur, els propietaris es posaren a tallar boscos, i grans patrimonis s'anaren carbonant; i les suredes, que, en l'anterior centuria, havien baixat de la muntanya vers la plana, tornaren a recular cap al cim de la serra, perseguides per la destral que no es deturava fins a fer-se'n mestressa, sense respectar ni el puig ni la carena.
I es comengaren a veure clarianes en aquell venerable i secular parament de verdor austera que era el goig de la con- trada, i la ferida de la muntanya s'aná badant, reganyant els grenys granítics, encara envellutats de molsa, que fins llavors el brancam de l'arbrada havia encobert discretament.
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES 87
Alguns propietaris, amb suicida imprevisió, ho estassaren arreu, que és el mateix que abandonar-ho al roquisser, l'arge- laga i les romagueres. D'altres, mes coratjosos i conscients del nostre deure envers els que venen darrera, iniciaren la tasca heroica del can vi de plantació, aprofitant l'experiéncia, que ens ensenya com, térra endins, el suro (Quercus súber, L.) pot ésser avantatjosament substituit per l'alzina (Quercus üex, L.), de creixen9a mes rápida, mentre que cap al litoral van millor varietats de pins : pi ver, pi bort, pi silvestre, pi marítim, pi melis, etc. Dissortadament han vingut els incendis, i en forma tant reincident, que, de vegades, hom no es pot estar de sospi- tar-hi una cosa sistemática, mes aviat que no pas un mal atzar.
Acabada la guerra, els industriáis i comerciants tapers s'afanyen a voler rependre llurs activitats i posicions passades, pero el sotrac ha estat desballestador i les condicions econó- miques massa capgirades, per la qual rao llur mereixedor esforg encara no és premiat com caldria, i la reconquesta és escarras- s adora.
La darrera fase en Tevolució de la industria del suro és la fabricado de planxes aglomerades que teñen aplicacions nom- broses i permeten d'aprofitar tota mena de deixies.
El suro, préviament triturat, es comprimeix dintre uns motllos que se sotmeten a un forn a alta temperatura, on la propia destil-lació en fa una sola massa. Així s'obtenen els materials isolants que en gran quantitat consumeixen els fri- gorífics americans, si bé en aquelles terres la nova activitat catalana topa amb la competencia i l'exagerat proteccionisme deis nord-americans.
i-ix-928.
VOCABULARI DEL SURO I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
89
A ciar ir, v. — «Aclarir el bosc»: Treure'n els arbres sobréis. L'aclarir fa que la planta creixi i augmenti en frondo- sitat i gruixária. Permet, ultra aixó, la selecció de la sureda.
Adregador, m. — El qui es cuida d'adregar la mola. En algunes poblacions hi havia un home que s'encarregava d'adregar les moles deis fabricants, peí qual treball cada taper, en cobrar la setmanada, deixava 5 cts. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols, Girona.)
Adregar, v. [adrizar, drigar]. — I. Fer ben recte el tall del ganivet i treure-li Tencorba- ment. 2. Adre^ar la mola. 3. Adregar el tap.
Afegidor, m. — El local on s'afegeixen els carracs de dues peces. (Palamós.)
Afegidor a, f. — L' operaría ocu- pada a afegir els carracs de dues peces. (Palamós.)
Afegir, V. — Aj untar les plaques de suro amb cola forta per fer afegits. (Sant Feliu de Guíxols.)
Afegit, s. — Tap o carrac fet amb planxes primes de suro d'igual venatge. (Palamós.)
Afinar, v. — Passar lleugera- ment el ganivet per la mola per fer-li fi el tall que se li ha anat menjant la pedra per la qual es passa per desamossar- lo. (Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Afluixada, f. — La ratlla que sol quedar en el tap entre
una i altra represa. Prové de l'afluixar els dits quan es tor- ne] a el carrac i es fa l'estro- pada per arrodonir el tap. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols, Girona.)
Afluixar, v. — Reduir el nombre d'obrers d'una fábrica de taps per la minva de feina. (Sant Feliu de Guíxols.)
A gafar, v. : «No agafa». — Es diu quan hi ha tall blanc al ganivet, i no talla. (Palamós.)
Agafat, adj. : «Suro agafat». — Suro que no vol marxar, o que no vol seguir de l'arbre. Sol succeir en temps de seca. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Aglomerat, aglomeráis, m. — Tot producte que está fet amb ser- radures de suro barrejades amb una materia adherent (fécules, gomes, gelatines, etc.) lormant una massa mes o menys com- pacta. (Girona, Hostalric, Sant Feliu de Guíxols.)
Águila d' embalar, f. — Águila d'uns 20 cm. de llargada que s'usa per cosir l'embalatge deis taps o carracs. És plana de la punta i té els caires tallants.
Aigua-sal, f. — Aigua preparada amb una petita quantitat de sal oxálica per rentar els taps. Es coneguda, també, per sal d'agrella. «Fer l'aigua» : Prepa- rar-la convenientment per ren- tar-hi els taps. (Palamós.)
Aleles, f. — Les peces de suro llargues i estretes que els car- reters trien per a posar damunt els bragos del carro en carre- gar, a fi de deixar el buit per ranimal. (Palamós.)
90
VOCABULARI DEL SURO
Aliar gar el suro. — Pelar part del suro pelagrí que segueix al suro de taps. Aliar gar soca i branques ho consideren alguns com a mitjá poderos per a ob- tenir bona classe de suro; pero també s'assenyala com a causa de decadencia de la planta Vallar gar massa, perqué cansa l'arbre. Quan el suro és massa gras, Vallargar el suro és un mitjá per a trere'n la greixina.
Amolada, f. [esmolada]. — El treball que es fa cada vegada que s'amola un ganivet. «Amo- lada de peresós» : Amolar el ganivet vora tall sense enfon- dir les carreres. (Palamós.)
Amolament, m. — L'acció d'es- molar. (Cassá.)
Amolar, v. [esmolar]. — i. Fer o aprimar el tall del ganivet de manera convenient perqué talli. 2. Molestar : «Be m'a- molarás prou!» Significa mo- lestar. «Que véns amolat!» De- cidit a alguna cosa. (Palamós, Girona, Cassá.)
Amossar, v. — Engruixir-se el tall o fil del ganivet.
Andanades, f. — Les filades de peces posades Tuna sobre l'al- tra en fer el rusquer. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Anell, anells, m. — i. La Iligada que es fa amb la corda en encordar la bala de taps. Si és un embalum gros s'hi solen fer dos i fins tres anells. (Pa- lamós.) 2. Taps foradats ver- ticalment que s'usen per ais biberons i ampolles de perfu- mería.
Any, s. — La gruixa que creix el suro durant un any.
Anyada, i. — El conjunt de
suro pelat en un any. Les propietats de suro se solen partir en dues anyades : l'un any es pela una meitat, i l'altre any l'altra meitat. També se salten plantes perqué sempre hi hagi arbres per pelar. Un arbre es pela cada dotze i fins cada divuit anys, segons la seva ufanor o la gruixáría del suro.
Aplagar, v. — Contractar o donar treball a un operarí. «Estar mal apla9at» : No estar bé en un Uoc. «Aplagat a punt de fúger»: Quan es treballa amb una cama arrongada endarrera com si es volgués aixecar. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
A plagarse, v. — i. Pendre pos- sessió, un obrer, del seu lloc en el treball. 2. Quan el taper planta el pastell o l'encaix i l'enseuador en el taulell. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Aplanar, v. — Posar pesos o pedrés damunt una panna o pega de suro perqué s'aplani.
Aprofitar, v. — «Aprofitar el suro» : Treure'n tota la mer- cadería possible en treballar-lo. «Aprofitar una classe» : Fla- quejar-la. (Palamós.)
Arbre, m, — Part de la guia del ganivet de llescar a má. 2. La pega d'acer de 6 o 7 cm. de llarg amb cinc o sis passos de rosca. A un extrem té un al- véol cónic, l'eix del qual és prolongado de l'eix de la rosca que ha de servir per apoiar la tija a un pern. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Ama, f. — Buc o rusc d'abelles fet de pela de suro.
Arrabassar, v. — Arrencar les
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
91
soques i arrels deis suros i de les altres plantes de bosc perqué serveixin per llenya o per carbó. (Hostalric.)
Arrunyacat, adj. — El suro quan és petit i amatat a térra. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Arrusquerar, v. — Fer piles del suro tret del bosc. (Girona.)
As, asos, m. — Els carraos trefins que en el bany no han donat senyal de podrit. Generalment, en triar molí, es fan quatre classes de trefins : asos, dosos, tresos i quatres. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Assaonat, adj. — Suro que ja és fet, o que és madur; té de dotze a setze o divuit anys, segons la comarca o la térra on creix. Els peladors conei- xen si el suro té aquelles condi- cions, sense necessitat d'arren- car-ne cap tros (fer tatxes). Quan els esquerds son de color blanc el suro ja és fet. Si es fan tatxes, quan el color de la part interna de la tatxa és groe rogenc ciar, el suro és madur.
Assassinar, v. — Treure part de suro d'un carrac i empetitir-lo sense necessitat. El tap queda d'una mida mes petita del que podría quedar. (Sant Feliu de Guíxols.)
Assuredat, adj. — Terreny on creixen molts suros. (Munta- nyes de Les Gabarr.)
Avellana, f. — Defecte del suro format per concrecions llenyo- ses, dures, com avellanes o nous, que, de vegades, hi ha dins de les pannes, per sube- rificació irregular. L'avellana és el terme mitjá entre la nou
i el brot própiament dit. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
B
Badar, v. — Parar o eixamplar la boca de les saques o balots en omplir-los de taps o car- raos. «Bada i no badis» : Ex- pressió que s'usa en badar els balots o saques quan s'omplen. Equival a dir que es posi atenció a la feina que s'está fent. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Baga, f. — Pega vertical de ferro que uneix la guitarra amb el marxapeu de la mola de la industria tapera. (Sant Feliu de Guíxols.)
Bagueny, m. — El vessant de sureda que mira vers el nord. És el contrari de solei. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Baifins, m. — i. Qualsevol classe de taps que siguin molt flacs. 2. Taps que, malgrat ésser fins, teñen tares molt grosses. Derivat del francés has-fins. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Bala, f. — I. Paquet de taps o carraos cobert amb canemás. Va cosit i a vegades encordat. 2. Paquet de suro quadr angu- lar, Iligat amb cércols o filfer- ros, dispost per a ésser trames a fora. (Cassá.) 3. Tractant* se d'embalar taps, el primer fardell, fet de canemás; es cobreix amb paper d'estrassa (paper d'embalar), i, després, tot junt, en un altre sac de canemás mes atapeit. 4. Uni- tat de mesura. La bala de taps
92
VOCABULARI DEL SURO
es compon de tienta mil taps. A vegades se'n fan de mes petites, de cinc o deu mil, o de cent grosses per a calibres superiors i de cent cinquanta per a petits calibres. «Fer la bala»; «N'ha portat una bala»: Es deia, per ex., amb referen- cia a V americano o fill de la térra tomat d'Améríca. Els 30,000 taps de la bala indica- ven 30,000 duros.
Balot, m. — Embalatge de ca- nemás, que no passa de 1*25 metres de llarg o algada apro- ximadament, on es posen els taps o carraos. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 2. Bala petita. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Banc, m. — i. Pega de fusta o peu que serveix de sosteni- ment a la mola de la industria tapera. 2. Pega de fusta o peu que serveix de sosteni- ment al mecanisme de les maquines de fer taps, escap- gar, etc. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós, Girona.)
Bancada, f. — El conjunt de Farmatosta de ferro que es troba coLlocat entre el banc i Festoig de les maquines de fer taps, dites de ribot. (Sant Feliu de Guíxols.)
Banyarricard, m. (Ceramhix cerdo). — Insecte negre, de 4 a 6 cm. de llarg. Les antenes del másele, robustes i en forma de serra, teñen uns 9 cm., i la meitat les de la femella. És un enemic terrible del suro. La larva obre galeries en el suro, i quan arriba a l'edat adulta s'endinsa en la regió Uenyosa, de vegades fins al
cor mateix de l'arbre, ocasio- nant una font, o sia la podri- dura de bona part del tronc. Mes que al suro, ataca la vi- talitat de l'arbre. No s'apropa a la superficie de la soca, per la qual cosa no s'adverteix la seva presencia. Aixó fa que sigui difícil d'exterminar. (Gi- rona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Hostalric.)
Banyarriquer, m. (Muntanyes de Les Gabarres, Cassá.) V. Ba- nyarricard.
Barba, f. — Floridura que apa- reix en el suro al cap de qua- tre o cinc dies d'ésser buUit. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.)
Barra, f — i. El pal de fusta que serveix per a teñir submergit el feix de suro en el perol en buUir-lo. (Sant Feliu de Guí- xols.) 2. La perxa d'uns 4 centímetres de diámetre per uns 2 m. de llarg, utilitzada pels peladors per fer despren- dre la pela exterior deis suros. (Empordá). V. Esparra, Bur- ja. 3. El ferro de la máquina de ribot damunt del qual pa- tinen la llangadora, els daus d'enseuar i la fulla. (Sant Feliu de Guíxols.)
B arreja, f. — i. Taps o carraos- de diverses classes i calibres, recollits principalment deis que solen caure de saques i balots. 2. Conjunt de pelures i rus- calis preparats per a les pa- ques. (Sant Feliu de Guíxols.)
Barrajar, v. — i. Mesclar dife- rents grandáries o classes de taps per obtenir certa unifor- mitat en el conjunt. (Girona.) 2. Posar contráete de dos
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
93
obrers que barregen els taps durant llur treball i es par- teixen després la setmanada. (Palamós.) Barrina, f. — Máquina de fer taps. Serveix per foradar les llesques amb la gubia. «Tre- ballar a la barrina» : Fer taps o discs en les maquines de barrina. «Taps a la barrina»: Els que son trets directament de la llesca sense fer-ne car- raos. (Palamós.)
Barrinaire, m. — Obrer que es dedica a fer taps o discs amb la máquina de barrina. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Gi- rona.)
Barrinar, v. — «Barrinar les llesques» : Fer taps de les llesques per mitjá de la má- quina de barrina. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Bastaix, m. — El que porta taps, saques o fa altres feines carregoses d'una botiga o fá- brica. (Cassá.) V. Camálic.
Bec de canari, m. — El tall curt i ampie formant queixal; se sol fer al cap del tap per treure un gra que no surt mes que a un costat de Fes- cap9a. (Palamós.)
Bernat, m. — L'arrel central del suro. (Sant Feliu de Guíxols.) V. BUxac.
Berret, m. — Doblec que surt entorn del caire de les corones del tap quan sel fa.
Bestial (suro), adj. — Suro molt gruixut i de moltes venes (vint-i-cinc o trenta). (Girona.)
Birlo, m. — Grandária de taps. Fan 27 mm. de Uargada per 13 de costat a costat. (Girona.)
Bullada, f. — Operació de posar
cada dia llenya, trossets d'es- telles, troncs, etc., a la boca de la carbonera, (Sant Feliu de Guíxols.)
Bitllar, V. — Operació que con- sisteix a destapar la pila de Tull i afegir-hi llenya, i tor- nar-la a tapar amb un gruix d'embrum i térra. Aquesta operació es repeteix quan la térra s'enfonsa, la qual cosa dona prova que la llenya s'ha cremat. (Muntanyes de Les Gabarras, Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.)
Bitllot, m. — I. Pal d'alzina de
3 pams de Uarg, acabat per un cap en forma de tascó, que serveix per encordar en em- balar els taps. V. Ensacador. 2. També es diu del pal d'uns
4 pams de Uarg, acabat en punta, que els carreters plan- ten al damunt del carro per garrotar. (Palamós.)
Bitxac, m. — L'arrel mestra del suro i d'altres arbres. (Sant Feliu de Guíxols.)
Blanc (suro), m. — i. Varie- tat de suro que té la soca d'un to gris blanquinós. (Gi- rona.) 2. Nom que es dona a la quarta qualitat del paper de suro. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Blau, m. — I. Nom que es dona a la segona qualitat del paper de suro. 2. Nom que es dona al suro, taps o carraos que presenten taques de color bla- venc. (Sant Feliu de Guíxols.)
Boata, i. — Tap de 65 mm. de Uarg per 35 a 45 de corona. Des que s'usen les maquines de ribot que no es fan aquests taps, car les rodalanyes els
94
VOCABULARI DEL SURO
han substituit. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá.)
Boeta, f. — Tap cilíndric que fa de 27 a 30 línies (61 a 67 mm.) de llarg per 19 a 24 línies (43 a 54 mm.) de diá- metre. (Sant Feliu de Guíxols.) V. Buata.
Boixet, m. — Tap que la mala traga del taper ha fet quedar petit podent ésser d'una mida mes grossa. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Bolet, m. — Pal de 8 a 10 pams de llarg que acaba en una fusta rodona en fonna de bolet, que s'usa per fer daus de saques. «Fer bolet» : Es diu de la testa en distenció fent cap i ampie, que presenta el trefí de bona qualitat en sortir de l'ampolla. (Palamós.)
Bonda, f. — Son els taps grossos de diferents mides i calibres que s'empren per tapar les botes. Son fets de ventre a esquena, és a dir, el ventre i l'esquena del suro son les bases del tap. Generalment aqüestes bases solen ésser lleu- gerament cremades per tal de fer mes resistent el suro. (Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós, Cassá, Girona.) La bonda serveix de tap de bota. (Cassá, Palamós.)
Bono, m. — El tap de suro per a botes. (Palamós.)
Bórdeles, m. — Tap de 28 a 30 línies de llarg per tapar les ampolles de vi de Bordeus. Ara s'usen taps de 22 a 24 línies. (Palamós.)
Born, m. — Nom de les pannes que comencen a formar-se en la soca. (Palafrugell.) «Fer un
born» : Treure en una sola pega, en compte de dues, tot el suro que volta l'arbre. (Gi- rona, Palamós, Muntanyes de Les Gabarres, Hostalric.)
Bornois, m. — Enfilades o ro- san de trossos circuí ars de suro que es Iliguen al eos per sostenir-se les persones a flor d'aigua. També Tusen els pes- cadors per posar-los a certa distancia de la vorada supe- rior de les xarxes per soste- nir-les dretes o a flor d'aigua. (Sant Feliu de Guíxols.)
Bornós, adj. — Suro mal for- mat. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Borrallut, adj. — Suro que, en tallar-lo, ha quedat envellutat.
Borrut, adj. — Suro borros i ratllat. Té aquest aspecte per la falta de suavitat del gani- vet que l'ha tallat.
Boscall, s. — Tros de llenya petit que es col-loca dintre del fornell o carbonera.
Botella, m. — Tap corresponent a les ampolles de litro. — Muja botella. Tap correspo- nent a les ampolles de mig litro. — Quarts de botella. Tap corresponent a les ampolles de quart de litro. (Palamós.)
Botiga, i. — I. La fábrica de taps, príncipalment si és pe- tita. — «Anar a la botiga»: Anar al treball. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Barraca per a estiuejar. (Palamós, Ca- lella, Llafranc.)
Botxador, m. — Pal de 4 a 5 pams de llarg, acabat en una fusta rodona en forma de bolet, per rentar els taps. (Pa- lamós.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
95
Bou. — «Fer bou» : Defecte de les llesques que son mes am- pies del mig que deis caps en llescar el suro. (Palamós, Gi- rona.)
Brancada, f. — i. El conjunt de branques. 2. La pela que lleven les branques del suro. — «Suro de brancada» : Suro de branca. (Palamós.)
Branqueta, f. — Carbó de bran- ca. És el de mes estima. (Palamós.)
Breta, f. — Classe de tap que acaba per la corona en forma de tascó. Les bretes son de suro bastant bo, puntudes i de forma varia segons la classe de botelles a qué van desti- nades. (Cassá, Palamós.)
Brot, m. — Defecte del suro ocasionat per un brot a punt de sortir a través del suro, pero que no acaba de pas- sar a Texterior de l'arbre on ha format un ñus o grop de diferent grossária. (Giroria.) Vegi's Avellana i Nou.
Brut, m. — Carrac o tap que té el senyal o testimoni mes gros del que és degut.
Buc, m. — Rusc d'abelles cons- truit amb un tros de suro de forma cilindrica.
Buidar, v. — i. L'acció de tom- bar els taps de les cofes o coves. 2. Buidar la fulla. Aprimar l'acer del lloc on deu fer-se el tall deis ganivets. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.)
Buidar-se, v. — L'acció de des- prendre's en pols les tares o grans deis taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Buló, m. — El tap ampie que
tapa el forat peí qual es fica el vi a la bota. (Cassá.)
Bulto, m. — Bala de taps sense limitar la quantitat encordada per a l'exportació.
Bull, m. — «El bull ja és a dalt!» : Es diu quan l'aigua buUenta cobreix el feix en el perol. (Girona, Cassá.)
Bullida, i. — Acció i efecte de bullir.
Bullidor, m. — I. L'obrer que cuida de fer bullir i aplanar el suro. — «Fer esquena de bu- llidor» : Tenir-la molt ampia. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols, Cassá, Girona.) 2. El clap de térra en el qual els llegums moren abans de gra- nar. (Girona.)
Bullir, V. — Sotmetre el suro, degudament enfardat, en una perola d'aigua bullent per espai d'una hora aproximada- ment, a fi que prengui mes elasticitat i sigui de bon tre- ballar. (Palamós.) De vegades es bull en el mateix bosc en calderes de coure, obertes. Per bullir el suro es posen els fei- xos, a má, dintre de la caldera o perol pie d'aigua bullent, i després es cobreix amb la ta- padora de fusta. Les pannes es mantenen en la caldera, ben cobertes d'aigua, per mitjá de pesos o pedrés que se'ls posen al damunt, i també per mitjá de la barra o palanca, o esparna. Al cap d'una hora, quan el suro és prou bullit, s'alga la tapadora i es treuen els feixos per mitjá d'uns ganxos units a l'extrem d'una corda, que passa per una corrióla, posada damunt del
96
VOCABULARI DEL SURO
fom. Mentre es bull un feix se'n prepara un altre. Després de toscat el suro, i abans de llescar-lo, es rebullen les pan- nes (segona bullida) per abla- nir-les i fer-les mes accessibles al ganivet — «Bullir els car- raos» : Alguns els bullen una o dues vegades, abans de fer-ne taps, per reanimar l'e- lasticitat del suro i fer-los de mes bon treballar, encara que queden un xic deformáis. És indispensable bullir éls carracs verds per tomar a son estat normal la part que s'hagi ar- ron^at. Per bullir, els carracs es posen dins d'una xarxa de cánem que es fica a l'aigua de la caldera uns quinze mi- nuts. — «Bullir els taps» : Els taps també es bullen per re- blanir-los, és a dir, per do- nar-los major elasticitat, i, al mateix temps, per esterilitzar- los. — «Demá bullen!» : S'usa aquesta expressió per signifi- car que l'endemá un s'ha d'aixecar de bon matí i té el seu fonament en qué l'ope- ració de bullir es comen9a a les primeres hores del matí. (Sant Feliu de Guíxols.) — «Cordes de bullÍD> : Tres cordes que teñen cada una, a un extrem, una politxa petita per estrényer el feix de suro. (Palamós.) Bunó, m. — V. Buló. (Palamós.) Burja, f. — Pal de lo a 12 pams de llarg acabant del cap gruixut en un llan9at cimeiforme; Tutilitzen els pe- ladors per pelar els suros alts i grossos; pels petits ser-
veix el manee de la destral. (Muntanyes de Les Gabarres. Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Burjador, m. — Eina per re- menar i enfonsar els taps en el rentador. Consisteix en un disc resistent, de fusta, que té de 20 a 30 cm. de diámetre, armat sobre un pal de fusta d'i m. a I '20 de longitud, que li serveix de manee. (Girona, Palamós.) V. Botxador.
Burjar, v. — i. Acció d'intro- duir la burja o el manee de la destral entre la pela del suro i la camisa, fent alga- prem, per arrencar-la de Tar- bre. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Hostalric.) 2. Atormentar alguna persona o animal. 3. Induir alguna persona a fer una cosa. (Pa- lamós.)
Burricaire, m. — V. Burro.
Burro, m. — Operari que segueix al pelador en la feina; tragina el suro a coll, o en bésties, o a carros, des del peu de l'ar- bre al carregador o lloc on s'ha de fer el rusquer. (Giro- na, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá, Hostalric.) — «Fer de burro» : Contractar-se per recollir el suro en pelar. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Bussoga, f. — Protuberancia o berruga mes o menys grossa que se sol formar en els su- ros. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Butxacós, adj. — El suro que no és pie, que té buids o butxaques. (Palamós.) V. Suro butxacós.
DE LES INDUSTRIES DERI^VADES
97
Caire. — Angle del carrac. Els corns que treu Tescairador son els formats peí ventre o per l'esquena i costats del carrac. «Matar el caire o com del carrac» : Arrodonir, tome jar el carrac. (Girona.)
Caixa, f. — I. En les premses de residus de suro és el lloc on es forma la paca. Consisteix en una mena de caixa rec- tangular, molt refor9ada, que s'omple de retalls i peles. Un cop plena, es fa correr, per sobre de dues barres paral- leles, fins a sobre el cilindre. Aquest puja amb la pressió de les bombes, fent pujar el tallador, que serveix de fons a la caixa, fins que la paca és prou premsada. (Palamós.) 2. Utensili que s'empra per fer els feixos que s'han de ficar en els perols. És de forma quadrada. 3. Caixa de Teste- nedor. V. Estenedor. 4. Caixa de la garbella. V. Gar bella.
Caixó, m. — Dipósit de fusta posat al costat esquerre de les maquines de fer taps, dites de ribot, d'on l'obrer va traient, d'un a un, els carraos a mida que els converteix en taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Calabroua, f. — El buit que es forma en la soca deis suros en podrir-se la fusta interior. (Muntanyes de Les Gabarres, Cassá, Baix Empordá.)
Caiga. — V. Caigo.
Caigo. — I. La part del suro de taps de mes amunt de l'arbre. Es diu : deixar calgons, o calces, quan es deixen els esmentats
But. de Dialec.
trossos de suro a l'arbre. (Gi- rona.) 2. La pela bona que es deixa entre el pelat i el pelagrí quan es considera que el suro és pelat massa llarg o massa estirat. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Calibrador, m. — i. Obrer que separa taps, per diámetres. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Aparell per ca- librar a má. Consisteix en una fusta on hi ha un forat del diámetre corresponent al cali- bre que es vol fer, i es prova de fer-hi passar els taps d'un a un. 3. Máquina calibrado- ra, o sia que serveix per ca- librar taps. 4. Peces de la máquina calibradora.
Calibrar, v. — Separar els taps per igualtat de diámetre abans de la refinado. «Calibrar la máquina» : Acondicionar la máquina de fer taps d'un de- terminat calibre.
Calibre, s. — i. El diámetre del tap. 2. L'espai entre les bré- dules del garbell : «Taps de calibre baix», «de calibre ajus- tat», «de tot calibre». «Fer ca- libre» : Fer taps d'una mateixa mida.
Camálic, m. — El treballador o bastaix que fa feines pesades en les fabriques de taps. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá.)
Camisa, i. — La capa d'escorxa d'entre el suro i la fusta de la soca.
Canal, i. — Tall que se sol fer de banda a banda de les co- rones deis taps perqué des- aparegui alguna tara o gra.
Canari, m. — Taques groguen-
98
VOCABULARI DEL SURO
ques sortides, generalment, al voltant de les tares deis taps, quan aquests es renten en una dissolució de clorur de calg que no ha estat preparada en la deguda proporció. (Sant Feliu de Guíxols.)
Canat, m. — Utensili de fusta d'uns 10 pams de Harg, 5 d'am- ple i I d'alt, amb el pía de reixat de llistons o canyes. Serveix per estendre els taps rentats i per assecar-los. Té quatre petges molt curts, amb un encast, per posar-los els uns sobre deis altres. (Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Girona, Hostalric.)
Canemás, m. — Tela grollera i molt senzilla amb la qual s'acostuma embalar els taps.
— Canemás senzill. Canemás fluix que usen els fabricants per embalar els taps destinats ais marxants de la comarca.
— Canemás doble. Tela mes es- pessa que es posa a Texterior deis embalums destinats a Texportació. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona, Hos- talric.)
Canviar de cap. — Escapear el
tap del cap que té el cranc
que li ha fet el triador de
carracs molls. (Palamós.) Canya, f. — La mandra : «El
dilluns tenim molta canya.»
(Empordá.) Cap de baix, s. — Part del tap
que al embotellar va a dintre. Cap de dalt, m. — Part del tap
que al embotellar va a Texte-
rior. Cap-de-mirall, m. — Corona d'un
tap llisa i sense tara. (Sant
Feliu de Guíxols.)
Cap-i-ample, m. — L'última llesca, molt irregular, que surt d'una panna que no ha estat llescada paralíelament. (Sant Feliu de Guíxols.) — «Fer cap-i-ample» : Defecte de les llesques que son mes ampies d'un cap que de l'altre, en llescar el suro. (Palamós.)
Capgalet, m. — Setial que es guarneix el toscador, amb térra o fusta, per posar-hi la pega que ha de toscar. (Girona, Ca- longe.)
Capgar, v. — «Capgar el feix»: Procurar, el bullidor, que la testa (el cap) del feix sigui ben feta. (Girona.)
Capejador, m. — L'operari que efectúa la tasca de capejar el suro. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Girona.)
Capejar, v. — Tallar l'extrem o cap de la pega i fer-li presen- tar una bona testa per co- néixer la seva qualitat. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Hostalric.)
Capnet, m. — Tap polit que presenta un cap sense tara, podent haver-hi un o diversos talls. — «Fer cap-nets» : Polir els taps d'un cap. (Palamós, Sant JFelíu de Guíxols, Cassá, Girona.) — «Cap-nets per na- tural» : Taps amb les corones sense tares i sense haver-hi passat la má de l'obrer. (Sant Feliu de Guíxols.)
Capneter, m. — Obrer dedicat a treure les tares de les corones deis taps per mitjá d'escap- ces, llepies i talls. (Girona.)
Capell, m. — Tros de canemás que s'afegeix a la boca de les saques o balots de taps quan
I
DE LES INDUSTRIES DERIVADES
99
per ésser massa plenes és im- possible cosir-les. (Sant Feliu de Guíxols.)
Capolar, v. — i. Trossejar el suro. 2. Llescar el suro. (Pa- lamós.)
Cafs, s. — Les bases deis taps o carraos.
Caps-i-puntes, m. — Els retalls de suro bons que queden a les maquines de llescar i de barri- na. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.) — «Fer caps- i-puntes» : Carrar o treballar caps-i-puntes. — «Fabricant de caps-i-puntes» : Fabricant petit. (Palamós.)
Cara, f. — El costat de la bala per on el comprador examina la mercadería.
Cara-net, m. — Tap amb les corones sense tares. (San Feliu de Guíxols.)
Carbassa, f. — Tros de fusta retallada en forma de nombre vuit, que ajunta el ganxo amb Teix o coll-ferro de la mola usada en la industria tapera. (Tossa.)
Carhassal, m. — El suro gruixut i fluix. (Palamós.)
Carbassot, m. — Petit tros de suro o carbassa, de forma cón- cava, que s'utilitza en les moles de la industria tapera com a dipósit de llur aigua humitej adora per afinar i es- molar. (Sant Feliu de Guíxols.)
Carbonar, v. — Fer carbó d'un o diversos suros.
Carbonera, f. — i. Pila de troncs i socs degudament preparats, coberts amb térra húmida, en- cesos i cremant durant set o vuit setmanes fins a ésser carbó. S'ha de teñir en compte
que les carboneres han de con- servar sempre un foc regulat a rinterior, i, si deixen de fumar pels forats fets expres- sament, el carbó és malmena. Els forats de les carboneres, que molts anomenen xemeneies, es van obrint o tapant segons d'on bufa el vent. 2. El lloc destinat a guardar carbó. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Carcassa, f. — Tap de la mes baixa qualitat, gairebé inser- vible per tapar. — «Ésser una carcassa» : Ésser una nul- litat. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Girona.)
Cardina, f. — Ondulado que es forma en les fulles deis gani- vets privant l'acció fina del tall. Se Tanomena així perqué en passar la dita ondulado per damunt de l'ungla, pro- dueix una sonoritat semblant al cant de l'ocell del mateix nom. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Girona.)
Carejar, v. — Posar alguns taps de classe mes bona en els Uocs on sol obrir els balots el re- ceptor. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Carena, i. — Tall fet amb un sol cop de ganivet en tota l'amplada de Tesquena en el cap que ha donat senyal de tacat o podrit. (Palamós.)
Carenar, v. — Assenyalar amb un séc o carena el cap dolent deis carraos trefins en triar molí. (Palamós.)
Carenat, m. — Tap assenyalat amb el séc o carena en el cap dolent, en triar trefins proce- dats. (Palamós.)
Caria, f. — Malaltia que sol
VOCABULARI DEL SURO
presentar-se en els suros vells o malaltissos, i també en els joves; consisteix en una des- composició del teixit Uenyós del suro que, comen9ant en un lloc, es propaga rápidament a voltes en gran part de Tarbre.
Carrac, m. — Pnsma rectangu- lar, mes o menys perfecte, que es talla de la llesca per fabricar-ne els taps a má, a máquina esmeril, o máquina ribot. És mes o menys ampie segons les classes del suró. Per fer taps amb máquina de barrina no és necessari tallar carraos, ja que el tap es treu directament de la llesca. — Carrac escanyat. Car- rac mes alt que ampie. — (Palamós.) «Carracs com os- sos» : Carracs que, per llur duresa inusitada, produida per diverses causes, son costosos de treballar. «Acabar els car- racs» : Veure's obligat a fer festa forgosa per haver acabat la feina. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Carrador, m. — Treballador en- carregat de llescar les pannes i fer-ne carracs. El carrador recull els carracs en cofes o coves, tirant el rebuig a un costat. (Girona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) L'instrument que serveix al carrador és l'estoig de carrar amb fulla i guia corresponent.
Carrar. — Fer carracs. Després d'haver llescat, el mateix tre- ballador agafa la llesca amb la má esquerra, i amb el ga- nivet de carrar que té a la dreta, fa els carracs. «Carrar amb cadira» : Primitivament
es tallaven els carracs en la mateixa cadira de llescar, sense necessitat de tinar. (Palamós.) «Carrar de Sant Feliu» : Joc de la mainada damunt una superficie limitada per quatre línies iguals formant quatre angles rectes amb dues diago- nals, al mig de les quals es posen les peces de 5 o lo cén- tims que els jugadors han de treure fora amb una altra pe^a que teñen a la má. (Sant Feliu de Guíxols.)
Carregador, m. — Lloc on es deixa el suro, després de tret de Tarbre, per transportar-lo al rusquer o al magatzem. (Girona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Carrera, f. — La part que s' es- mola de la fulla o ganivet, tant de sobre com de sota, formant el tall. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Girona.)
— «Obrir carreres» : Enfon- dir les carreres del ganivet.
— «Blanquejar les carreres»: Amolar superficialment. — «Atrassat de carreres» : Gani- vet que té el tall molt gruixut. (Palamós.)
Carreta, f. — Vehicle apropiat per al transport de bales de taps o fardos de suro. Consis- teix en una superficie plana col-locada damunt de dues ro- des laterals. Quan va de buit, el carreter sol anar-hi dret. (Sant Feliu de Guíxols.)
Carretada, f. — Unitat de me- sura per matxots i trossos. Pesa uns 21 qq. catalans, o sia 874 qg. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Castimy el suro, v. — Pelar la
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
lOI
soca del suro, mes amunt que en les pelades anteriors; i, si ja ho és de tota la soca, es- tendre la pela fins al forcat de les branques o mes amunt. Sol practicar-se quan Tarbre produeix el suro fluix, ñon jo, o quan creix amb massa ufana. (Pal amos.)
Catre, m. — i. Atuell que s'em- pra per triar o comptar taps. És un catre de tela sobre el qual es trien els taps. Al vol- tant s'hi asseuen els quatre operaris que han de triar, un a cada angle. Els capneters també l'empren, posant-hi una clavia a cada cantó. 2. Apa- rell per recollir els taps al buidar Testenedor. En aquest cas té un forat al mig, i des- sota s'hi posa un cove on van a parar els taps. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Hostalric.) — «Anar per catres» : S'usa aquesta expressió quan un grup de companys no volen que una persona que no pertany a la colla intervingui en la con- versa o cosa que están rea- litzant. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Caure una pila. — Entre car- boners, carbonar-se massa de- pressa d'un sol costat la pila del carbó. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Cavall de dos, m. — Treballa- dor recolzat a la soca del suro que sosté amb el cap i les es- patlles el pelador perqué arribi bé a pelar.
Centüló, m. — i. Mostra de cent taps o carraos. (Palamós.) 2. Un cent de taps o carraos
dividit per qualitats per saber el tant que surt de cada una. — «Fer el centilló» : Buscar el tant de cada qualitat que conté un cent de taps o car- raos. (Sant Feliu de Guíxols.)
Centrifuga. — Máquina dins la qual es coLloca una quantitat de taps, i, imprimint-li un moviment de rotació, la forga centrífuga els fa assecar rápi- dament. (Palamós.)
Cimal, m. — Part del suro de pela mes prop del suro pele- grí quan era a l'arbre. (Gi- rona.)
Cistella, f . — Salabrell de treure els taps del rentador. (Girona.)
Classejar, v. — Triar el suro per classes, segons sa bondat, finor i calibre. El triador de pannes, en formar la pila, examina la cara interna d'a- questes. Si teñen dolent sola- ment un cap, les escapga. En arribar el suro a la fábrica, és triat i separat per classes, és arrusquerat de nou, i no es triga gaire a bullir-lo. — Clas- ses de suro : Hi ha el de pri- mera, segona, tercera i quarta classe, i el de rebuig. Al Uescar es fa una segona classificació del suro, que és : De primera qualitat; fi, per a altres sobrefí; regular, per a altres fi; bast o de rebuig, segons altres baifí. Classejar, triar i calibrar son mots que vulgarment es con- fonen, pero son fácils de dis- tingir : Es classeja suro; es trien carraos i taps (per qua- litats del suro); es calibren carraos i taps (per Uur diáme- tre). (Girona.)
Classificar, v. — Fer tries de
X02
VOCABULARI DEL SURO
suro, taps o carracs per qua- litats. (Sant Feliu de Guíxols, Cassá.)
Clau, f. — Es un cargólas que sosté tota la ferralla de la máquina de ribot agafada ais quatre peus de fusta. (Sant Feliu de Guíxols.)
Clavella, f. — Trosset o metxa de fusta que hi ha a Fesquer- ra del clau o espiga de l'en- caix. Serveix per apoiar-hi el carrac, per escairar-lo, o per apoiar-hi el tap que s'ha d'es- capgar o fer cap-net. Moltes vegades és de bruc. Té uns 506 cm. de llarg i uns 7 o 8 mm. de gruix, i es clava, generalment, en el taulell o menj adora, o en un deis an- gles del catre. (Girona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós. )
Clavia, f. V. Clavella. (Palamós.)
Clivell, m. — Esquerda o ober- tura que va de l'esquena al ventre del suro. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Clivella, f. (Girona.) V. Clivell.
Cloro (clorur de cal^), m. — Sal que serveix per rentar taps. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Clova, f. — La part exterior i Uenyosa del suro que está exposada a Taire. (Palamós.)
Coca, í. — Tap o carrac mes ampie que alt. — «Un tap com una coca» : Aplanat, aixafat; mes ampie que alt. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Cofa, i. — Mena de cistella d'es- part que s'usa per posar i transportar els taps o carracs en les diverses operacions de la industria tapera, — «Fer-ne
a cofes» : Recollir i treure una cosa en forga abundancia. — «Sobrar-ne una cofa» : Quan hi ha abundancia d'una cosa que es creia que justejaria. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós, Girona.)
Coll, m. — L'anell de suro que queda al capdamunt del tronc. (Hostalric.) — «Fer coll» : Quan son dos o tres els peladors que es pugen a les espatlles per descordar un suro. V. Es- cala de pelador. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Colla, i. — Conjunt de treballa- dors (peladors, burros, car- reters, etc.) que van a fer la pelada del bosc a les ordres del capatás o cap de colla. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols.)
Coll-ferro, m. — Eix de ferro que travessa la mola, acabat en la maneta. S'apoia sobre el banc. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Collar la mola, v. — i. Muntar la mola per primera vegada damunt el banc. 2. Norma- litzar el funcionament defec- tuós de la mola. (Palamós.)
Collidor, m. — i. Salabret. 2. Aparell per recollir els taps deis canats. (Sant Feliu de Guíxols.)
Collir, V. — Treure els taps deis canats un cop secs. — «Collir la pila» : Posar en saques o balots els taps o carracs d'una pila.
Collita, i. — I. Replega de les glans. 2. Replega del suro.
Comanda, i. — L'ordre de tra- metiment que passa la casa consumidora al comerciant ex- portador. (Palamós.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
103
Comís, m. — El qui compra per al comerciant de taps. És igual que Comprador. (Cassá.)
Comissió, f. — Él tant per mil de taps que percep el corredor
0 mostrari per la seva inter- venció en una venda de taps. Aquesta comissió es paga sem- pre, si no s'estipula abans el contrari, a la persona que ven, Regeix generalment aquesta tarifa : Per taps venuts a menys de 0*50 pessetes cobra o'o2 ptes. per cada mil taps; per taps venuts entre o'5o i i ptes. cobra 0*03 ptes. per cada mil taps; per taps venuts entre
1 i i' 50 ptes. cobra 0*05 ptes. per cada mil taps; per taps venuts entre 1*50 i 5 ptes. cobra ©'0625 ptes. per cada mil taps; per taps venuts en- tre 5 i 10 ptes. cobra 0*125 pessetes per cada mil taps; per taps venuts a mes de 10 pessetes cobra 0*25 ptes. per cada mil taps, o el que s'esti- pula abans d'efectuar-se l'ope- ració. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Comprador, m. — Dependent d'una casa dedicada a la fa- bricació del suro a qui está confiada la compra d'aquest i deis taps i carracs. 2. La persona encarregada de com- prar taps i carracs, periódica- ment, per una casa que té la fábrica en un altre punt d'aquell on ell viu. (Sant Fe- Feliu de Guíxols, Cassá.)
Comptar, v. — Operació que té per objecte saber quantes uni- tats hi ha en una quantitat de suro, de carracs o de taps. Els taps poden comptar-se a
má o a máquina. El comptar a má es fa davant del catre. V. Catre. Els que compten, generalment, van a parelles. Agafen cinc taps a cada má, i, quan n'han comptat cent o mil, el qui porta el compte i dirigeix la feina diu : «mar- car), i aleshores un de la pa- rella respectiva es fica un tap a la butxaca. El nombre de taps que després hi troba indica el de centenars o milers comptats. Hi ha maquines es- peciáis de comptar. Mitjan- 9ant un mecanisme, baixen vint taps a cada volta de maneta, i el nombre de voltes queda registrat en un aparell especial.
Congreny, s. — Marc de fusta circular coMocat entom del perol per evitar que s'escan- telli. (Cassá.)
Contramostra, i. — El duplicat d'una mostra enviada i que el comerciant es reserva per comprovar-ne la classe i cali- bre. (Sant Feliu de Guíxols.)
Contraplá, m. — Carrac o tap mes alt de ventre o esquena que de costat a costat. (Pa- lamós.)
Corcadura, f. — i. La pols pro- duida pels cores. 2. La regió de la fusta rosegada peí core. (Cassá.)
Corda, f. — i. Corda de cánem que s'usa per l'encordatge de les bales destinades a 1' expor- tado. (Sant Feliu de Guíxols.)
2. Cordes de bullir. (Palamós.)
3. Cordes del feix : Les cordes que serveixen per Uigar-lo. (Gi- rona.)
Cordill, m. — Fil de cánem o
I04
VOCABULARI DEL SURO
d'empalomar que s'usa per cosir els embalatges de cane- más. — Cordül d'emhalar. Fil gruixut que s'usa per cosir els embalatges exteriors de les bales destinades a Texporta- ció. (Sant Feliu de Guíxols.)
— Cordül d'escudrinyar. Fil prim que serveix per cosir els embalatges interiors de les bales de taps destinades a l'expedició.
Corns, m. — Els quatre caires o arestes de cap a cap del carrac. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Girona.)
Cornalera, f. — Ansa de la sa- ma! que serveix per remu- llar-hi els taps. (Cassá.)
Corona, f. — Base del tap. Quan el tap és cilíndric, les dues bases son iguals, i basta deter- minar el diámetre d'una; quan és cónic hi ha la corona petita i la grossa. (Girona.) — Corona superior. La corona de mes diámetre en els taps puntuts.
— «Teñir les corones com pes- setes» : Teñir les corones exac- tament rodones. (Sant Feliu de Guíxols.) — Tap corona. El tap modem. Sistema de tapar per mitjá d'un disc de suro de 3 mm. de gruix col- locat sobre el forat de l'am- polla, i subjectat per una pega rodona de llauna que s'arrapa al bordó. Aquests taps son de molt fácil destapar, pero no tapen tan fort ni segur com els antics. (Palamós.)
Coronadís, m. — El suro del qual s'acostuma tallar les branques. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Corrou, m. — Part de la guia de llescar a má. Consisteix en un
cañó de ferro que va dintre d'un arbre, que en son ex- trem porta un ull, el qual ser- veix per llescar en 1' arbre.
Corsee, m. — Clap que s'asseca en la soca deis suros a causa d'un escaldat o altra malura. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Corsecar-se, v. — Assecar-se la soca deis suros interiorment a a clapes que surten a l'ex- terior. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Costat, m. — Secció perpendicu- lar a les venes del suro. — Costat de la llesca. Cantó del llarg de la llesca. — Costat del tap. Segment del tap que no és ni ventre ni esquena.
Coure, V. — Entre carboners, el temps en qué es cou el carbó de la pila.— «Posar-se a coure»: Posar foc a la pila. (Girona, Muntanyes de Les Gabarres.)
Cove, m. — Mena de cistella de canya amb fons de vímet usat per posar i transportar els taps en les diverses ope- racions de la industria tapera. (Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Girona.) — «Anar amb es cove» : Quan en una conversa o parlament algú s'expressa amb tota nuesa, sense usar formes que atenuin la cruesa i aspror del que s'exposa. Aquesta expressió té quasi la mateixa significació de la dita catalana «No teñir péls a la llengua». — «Fer-ne a coves»: RecoUir o treure una cosa en abundancia. (Sant Feliu de Guíxols.)
Cranar, v. — Fer un cranc al carrac o tap de suro. (Pa- lamós.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
105
Cranc, m. — El tall o senyal convencional que es fa al cap del carrac trefí, en triar molí, per assenyalar el cap que ha dat senyal de podrit. El cranc, generalment, es fa al com o caire del carrac, i el séc al mig de l'esquena. (Pedamos.)
Créixer, v. — Augmentar de volum el suro que ha estat bulHt.
Cr escuda, f. — i. Acció i efecte de créixer el suro. 2. Vena del suro.
Creu, f. — L'entreforc o primera bifurcado del suro; així es diu: «Es pelat fins a la primera creu.» (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Criat, adj. — Suro fet, que té molts anys, o si a moltes venes. (Girona.)
Cubicar, v. — Mesurar a bell ull les dotzenes de peces de suro d'un rusquer. Si és ben fet i sense engany, els de l'ofi- ci no solen errar-se. (Sant Fe- liu de Guíxols.)
Cuca, f. (Bomhyx dispar). — Insecte for^a temible que en pocs dies deixa sense fulles els suros quan es presenta en forma de flagell. L'aspecte que ofereix, des de certa dis- tancia, una sureda les fulles de la qual han estat menjades per aquest insecte en el temps que passa a l'estat de crisá- lida, és semblant al d'un bosc devastat peí foc.
Cues de garsa, f. — i. Carraos flacs de 24 línies per a fer taps de 10 a 11 línies (22*50 a 25 mm.). Generalment aquests carraos porten encara la part
llenyosa del suro. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá.) 2. Els taps que surten d'aques- ta classe de carraos. (Sant Feliu de Guíxols.)
Culassa, f. — Part de la panna del suro de vora térra.
Culots, m. — Trossos de llenya de suro, trets de la pila de carbó, que no han estat car- bonitzats.
Curt, m. — El tap que no arriba a la mida fixada préviament. (Cassá, Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols.) — Curts- grossos. Taps de 15 línies de llarg (34 mm.) per 10 a 11 línies (22'5 a 25 mm.) de diámetre en classes de segona baixant i fets a má. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá.) — Curt model. Car- raos i taps de 15 línies (34 mm.) de llargada i en qualitat bona. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) — Curt puntut. És igual que segona puntuda de poques línies de Uarg. Irónicament es diu d'una per- sona curta i rabassuda : «Sem- bla un curt puntut.» (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) — Curts regulars. Taps o carraos de 15 línies molt flacs. Noteu la relació que hi ha entre els taps de 15 línies de bo a do- lent : Primera petita, classe primera; curt model, classes segona i tercera; curts re- gulars, classe quarta. (Pala- mós.)
Cuftejar, v. — Es diu deis taps amb tendencia a ésser mes curts de la mida corrent. (Sant Feliu de Guíxols.)
lo6
VOCABULARI DEL SURO
Daguejat, adj. — Tap daguejat. (Palamós.)
Dames joanes, f. — Taps cónics de i8 i 20 íínies (40*5 i 45) de llargada per 11 fins a 35 Íínies (25 fins a 79 mm.). Solen ésser destináis al tapament de garra- fes, bidons i ampolles d'aquest nom. (San Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá, Girona.)
Dau, m. — I. Estiba de saques de taps de suro o de carracs, arranjada en un pati. 2. Pe9a de 11 auto que serveix per sub- jectar el carrau quan es trans- forma en tap, fent-lo voltar per arrodonir-lo. Hi ha daus de punta i datis d'esfrella.
Davantal, m. — Pega de roba que els llescadors, carradors i tapers es posen per treballar. En la falda o buit que fa, cls tapers i cap-neters hi posen les llesques, els carracs i els taps per tenir-los a má. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Dejes, f. — Els taps cónics de 15 Íínies (34 mm. de llarg per 7 a 9 Íínies (i5'5o a 20^50 mm.) de corona superior. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Girona.) Els carracs que serveixen per a fabricar els taps de la mida indicada. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Degollar, v. — «Degollar un tap»: Esguerrrar, assassinar un tap. Tal lar -lo peí mig; no saber aprofitar el suro. (Palamós.)
Deixies, f. — Carracs que deixa la maquinista per no teñir el calibre necessari per poder fer-ne taps de la mida que
está laborant. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Dent de rata, f. — Osea molt petita del tall del ganivet.
Descalibre, m. — Diferencia de calibre en els taps d'una classe o que no son d'un calibre ajustat. — «Haver-hi descali- bre» : Ésser mal calibrats els taps. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Descamisar, v. — Arrencar un tros de camisa o escorpit agafat al ventre de la ñisca quan es pela el suro.
Descordar, v. — Tallar amb la destral la unió del suro pela- grí amb el de taps, i fer un tall fi fins a la camisa en sentit de la generatiu de l'arbre. Aixó facilita l'arrencar la pela del suro.
Descornar, v. — Escairar el suro. (Tossa.)
Desemhoscador, m. — El burri- caire o l'home que treu el suro pelat des de l'arbre fins a la carretera. (Hostalric.)
Desmussar, v. — «Desmussar el tall de les eines» : Treure-les-hi Tesmús. (Girona, Palamós.)
Desperdicis, m. — Barreja com- posta de pelures, escapees, trossos de suro dolent i rus- calis que, degudament tritu- rats, s'empren principalment per la fabricació del linoleum. (Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós, Girona.)
Desplagar, v. — i. Treure un taper o altre obrer de la seva plaga. 2. Acomiadar. (Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols.)
Desplagar-se, v. — i. Anar-se'n voluntáriament del lloc on es treballa. 2. L'operació d'ar-
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
107
rencar el pastell un taper. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Despullar, v. — i. Treure la mata del bosc. (Girona.) 2. V. Des- cordar.
Despulles, f. — i. Els carraos petits que surten en carrar els trefins. 2. També es diu, en fer una classe determinada, deis taps petits o flacs que en surten. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Despuntar, v.— Treure les puntes o genives deis costats del suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Destral, f. — L'eina del pelador. La destral de pelador for90sa- ment ha d'ésser. pe ti teta, car s'usa generalment amb una sola má. L'extrem del manee acaba amb un llangat cunei- forme perqué pugui introduir- se fácilment entre la pela i la planta fent-lo servir de pa- lanca per arrencar la pela del suro. Hi ha algún propie- tari que usa destrals especiáis, pero, generalment, cada pela- dor usa la que li plau, essent de la se va propietat. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Girona.) La destral consta de dues parts : ullera, forat per ficar-hi el manee de manegar- la, i pala o fulla per tallar. (Gi- rona, Palamós.) — «Manegar la destral» : Posar-hi manee. — «Cerar la destral» : Fer-hi posar acer. — «Gent de saca i destral» : Es diu de la persona poc escrupulosa i decidida. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Deus, m. — Taps o carracs de 10 línies de llarg, en diferents calibres. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Didal, m. — La closca rasposa que cobreix la gla deis suros. (Cassá, Sant FeHu de Guí- xols.)
Dilluns, m. — «Fer dilluns»: Costum, molt arrelat entre els tapers, de no treballar en tal dia; car, treballant a tant per mil, els altres dies podien res- cabalar el que havien endar- rerit. (Palamós.)
Disc, m. — I. Cilindre de suro, de poca algada (©'003 altura per o' 027, mides mes usuals), les bases del qual son paral- leles al ventre de la panna. Serveix per ajustar els taps de metall al coll de T ampolla. 2. Tros de paper de vidre, de forma circular i de les ma- teixes dimensions del plat de la máquina esmeril. S'enganxa damunt d'aquesta classe de maquines. (Girona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Disset, m. — Carrac o tap de 17 línies de llargada. És classe que es treballa molt. (Giro- na, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Divuits, m. — Carracs o taps que fan 18 línies de llargada. Es, també, classe que es tre- balla molt. (Girona, Palamós, San Feliu de Guíxols.)
Doga, f. — I. Fusta plana d'uns 3 pams de llargada, en un deis extrems de la qual es col-loca séu que utilitzen els llescadors per enseuar llurs ganivetes. 2. Fusta que va unida a les botes que servei- xen per tinar de carrar. S'hi clava l'estaca. (Sant Feliu de Guíxols, Girona, Palamós.)
Donar foc, v. — Trempar la
io8
VOCABULARI DEL SURO
fulla mossa del ganivet del tapen (Palamós.)
Dosos, m. — Els carracs trefins que al bany han donat senyal de podrí t Ueugerament d*^!! cap, pero els resta un cap bo. (Palamós.)
Dotzesy m. — Carracs o taps de 12 línies de llargada (27 mm.). (Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós, Cassá.)
Embalador, m. — Treballador que es dedica a embalar con- venientment els taps i carracs per la llur expedició. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá, Girona.)
Embalar, v. — i. Fer bales de taps o de carracs. (Girona, Pa- lamós, Cassá.) 2. Posar doble tela al fer les bales. Moltes vegades, demés de la tela, es posa paper d'estra9a, entre- mig, per evitar que la pols filtri dintre els bultos. El pa- per quasi no s'usa sino per a doble embalatge de taps. (Gi- rona, Cassá.)
Embalat. — Acció i efecte d'em- balar. (Girona, Cassá.)
Embalatge, m. — El conjunt de canemás, paper i corda que s'utilitza per embalar els taps. — «Tela de doble embalat- ge» : Canemás doble. (Palamós, Cassá, Girona.)
Embalum. — El conjunt de branques i tronos prims que va damunt les soques que han de cremar en carbonar. (Sant Feliu de Guíxols.)
Embalumar, v. — Posar la capa
de llenya prima sobre la pila de fusta grossa que s'ha de carbonar. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Embarc, m. — El carregament de mercadería. (San Feliu de Guíxols.)
Embarcar, v. — Carregar en vapors o en tren la mercade- ría per T exportado. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Embotellar, v. — i. Tapar les ampolles amb taps de suro. 2. Omplir les ampolles de líquid.
Embrum, m. — La rama verda amb qué es tapa la pila de socs abans d' enterrar-la, per- qué la térra no passi a dins. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Embrumar, v. — Tapar amb rama, generalment de bruc, la pila de socs que es desitja carbonar. (Palamós.)
Empacar, v. — Fer paques de suro deis residus de suro corn- primits amb la premsa. (Gi- rona.) — Llistons d' empacar. Tires quadrades de fusta que s'empren per fer paques. Les mides solen ésser 1*50 m. de llarg per 0*03 X 0*03 de base. (Girona.)
Empacat, m. — Acció i efecte d'empacar. (Girona.)
Empilar, v. — Fer la pila deis socs o turells per carbonar-los. (Girona.)
Encaix, m. — Cargol de ferro que, en lloc de cabota, té una doble pala per encaixar-hi l'estoig o ganivet de fer el tap a má. La mida total de la pega és de 7 o 8 cm. El cargol és per collar 1' encaix al taulell o menj adora. (Girona,
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
109
Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Palamós.)
Encarregat, m. — Persona en- carregada de la direcció de cert nombre d'operaris de la industria tapera. — Encarregat principal. Persona a qui está confiada la direcció técnica d'una fábrica de taps. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Encavallada, f. — Mena de bas- tida feta de socs posats, un de dret i un altre de travesser, a tot el volt de la pila, perqué la térra no s'escorri. General- ment es fa quan la pila és grossa. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Encenall, m. — Flocs deis taps. (Girona.)
Enconcat, m. — Encorbament fet, de mica en mica, al tall deis ganivets gastats a forga de treballar.
Encor dador, m. — i. Pal de fusta d'uns 60 cm. de llarg, amb l'ajuda del qual s'encor- den els embalums destinats a Texpedició. (Sant Feliu de Guíxols.) 2. L'home que en- corda les bales de taps que s'han d'exportar (Palamós.) V. Engarrotador.
Encordar, v. — Lligar amb cordes les bales. Sol fer-se ais bultos c[ue van doblement embalats, i que porten almenys dues teles de canemás, si no porten, a mes a mes, paper. (Girona, ■Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Endauar, v. — Emmagatzemar saques de taps o carraos. (Pa- lamós.)
Enfardar, v. — Preparar fardos de suro. (Girona, Sant Feliu
de Guíxols, Palamós, Cassá.) Per a aquesta operació serveix una máquina coneguda per premsa d'enfardar.
Enfondir, v. — Buidar la fulla tallant, de prop del tall, pero sense tocar aquest. (Girona, Palamós.)
Enganxats, m. — Taps o carraos fets amb petites planxes de suro d'igual venatge i engan- xades peí ventre amb una cola o goma feta a base d'éter. (Sant Feliu de Guíxols.)
Engarrotador, m. — Pal de fusta, d'uns 60 cm. de llarg, amb l'ajuda del qual s'encorden els bultos per l'expedició. (Sant Feliu de Guíxols.)
Engarrotar, v. — Picar el balot quan s'encorda amb l'ajuda de l'engarrotador a fi i efecte que aquest s'emmotlli i pugui lli- gar-se mes fortament.
Enllaunar, v. — Enfondir massa les carreres del ganivet, vin- clant-se el seu tall molt endins com si fos llauna. (Palamós.)
Enllaunat, m.— Defecte de certes esmolades, consistent en que les fulles de les eines es vin- clen, sense tallar, degut a ésser massa enfondides. (Girona.)
Enragat, adj. — Que no ha estat classejat o triat. El suro és en- ragat i una partida de carraos o taps es diu que és enragada quan son sense triar, tal com ve de l'arbre o de la materia prima.
Enrodonir, v. — Remordir els caires deis carraos sense donar- los la forma definitiva de tap.
Ensacador, m. — La barra de fusta d'uns 304 pams de llarg amb la qual els embala-
lio
VOCABULARI DEL SURO
dors piquen i agarroten les bales. (Palamós, Cassá.)
Ensacar, v. — i. Operado de col- locar els taps o carracs en els balots o saques. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 2. L'acció de tirar-se un home les calces amunt. — «Tot el dia está ensacant» : Vol dir que tot el dia s'está tirant les calces amunt.
Ensellar, v. — Donar una forma panxuda al tap. (Sant Feliu de Guíxols.)
Ensellat, adj. — Tall del ganivet que no és recte. — «Tap o carrac ensellat» : Tap que pre- senta alguna protuberancia a causa d'ésser enllaunat el tall del ganivet i vinclar-se en tallar el suro.
Enseuador, m. — i. Llistonet de fusta de boix per desamossar el ganivet del taper o carra- dor. 2. Fusta estreta i llarga d'uns 3 pams a l'extrem de la qual posen el séu els llesca- dors per ensenar el ganivet de llescar. Hi ha qui en diu doga. (Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós, Cassá, Girona.)
Enseuar, v. — i. Posar séu. 2. Passar el ganivet peí séu de la doga o enseuador. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols.)
Ensofrador, m. — Estancia on es tanquen herméticament el- taps impregnant-los de fumes res de sofre a fi de donar-los una color mes brillant.
Ensofrar, v. — Impregnar els taps de fumeres de sofre en lloc herméticament tancat per dar-los una color mes brillant. (Sant Feliu de Guíxols.)
Entalla, í. — Séc o tall que es
fa a una planta que es talla amb la destral. (Palamós, Gi- rona.)
Enterrar, v. — L'efecte que pro- dueix la mola o pedra de passar el ganivet quan aquest, en lloc de lliscar suau, sembla que s'hi agafi. (Palamós.)
Entreforc, m. — La bifurcació o sia el naixement de les bran- ques al capdamunt de la soca del suro. Hi ha qui en diu la primera creu. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Entrescada. — «A Tentrescada» (modo adverbial). — «Carrac tallat a l'entrescada» : Al biaix. — «Asseure's a l'entrascada»: D'una manera irregular. Fora de la línea. (Calonge.)
Envidriat, adj. — Defecte que adquireix el suro, quan es re- freda molt, de tonar-se tren- cadís, encara que sigui molL (Girona.)
Esberlar-se. — «Esberlar-se el suro» : Defecte que consisteix en badar-se o esfullar-se el suro en sentit o direcció de la vena, per ésser vena-sec. (Girona.)
Escabetx, m. — La primera tria que es fa deis discos separant els inservibles. (Palamós.)
Escabetxadora, f. — La triadora que escabetxa, o sigui la que fa la primera tria deis discos. Les escabetxadores, general- ment, son les menys destres en el trio. (Palamós.)
Escabetxar, v. — Fer la primera tria deis discos per treure els mes dolents. (Palamós.)
Escairador, m. — La persona que es dedica a escairar els carracs. Aquesta tasca és con- fiada generalment a xicots de
DE LES INDUSTRIES DERIVADES
IIZ
dotze a setze anys, els quals també son anomenats apre- nents per considerar-se aquesta feina com la primera del fer taps. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Escairadora, f. — Treballadora que escaira. (Girona.)
Escairadura, f. — Els corns de suro que es treuen en escairar els carracs. (Sant Feliu de Guíxols.)
Escairar, v. — Tallar els quatre caires o angles deis carracs perqué el taper no hagi de treure tant de suro per fer el tap. En aquesta tasca s'hi ocupen els aprenents i novi- cis en l'art. — Ganivet d'escai- rar. És un ganivet de fer taps, ja un xic gastat. — Estoig d' es- cairar. És semblant al de car- rar, pero mes petit. (Girona.)
Escala de pelador. — «Fer escala de peladoD) (modo adverbial). És anomenat així el pujar un pelador de peus sobre les es- patlles d'un altre per voltar un suro. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Escaldament, m. — Greu malal- tia que ataca el líber o part pelada deis arbres pelats de poc, a causa deis excessos de temperatura si es pela els primers mesos (maig i juny). Consisteix en assecar-se Tescor- ga, i en quedar Tarbre sense vida en tota la part atacada. La majoria de vegades no hi ha altre remei que carbonar-lo. (Girona, Palamós.)
Escaldarse, v. — Assecar-se la part de Tescorpit d'un suro, un cop és pelat. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Escaldat, m. — Malura que ataca els suros un cop son pelats. És el clap d'escorpit que s'asseca a causa del sol excessiu, des- prés de pelat el suro, quedant morta una part de la soca. (Muntanyes de Les Gabarres,. San Feliu de Guíxols, Pala- mós.)
Escamisar, v. — Arrencar un tros de camisa en pelar l'arbre. (Girona.)
Escamisar-se, v. — Arrencar-se involuntáriament part de Tes- corpit o camisa en pelar el suro. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Escamisat, m. — La part d'es- corpit o camisa que s'arrenca involuntáriament en pelar el suro, quedant la fusta al des- cobert. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Escanyar, v. — Tallar el carrac mes prim del que dona Tam- plada del suro de la llesca. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Escanyat, adj. — Suro que és pelat mes amunt del que pot suportar. «Tap o carrac es- canyat» : Que no se li ha dat l'amplada corresponent. (Pa- lamós.)
Escapga, i. — Base del tap a carrac. 2. Tros de suro sepa- rat d'un deis caps del tap o carrac per adregar-lo. — Es- capga de mirall. Corona d'un tap llisa i sense tara. — Escapga neta. Tap amb les corones sense tares. — «Fer escapga» : Fer un cap net en els taps. — Mitja escapga, Taps que presenten un cap arreglat o mig net.
XI2
VOCABULARI DEL SURO
Escapgador, m. — El capneter.
Escap^dura, f. — Disc prim de suro procedent del tallar i refinar els taps. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Escapear, v. — Igualar la corona del tap.
Escapcia, f. — Tros de suro se- para! deis caps deis taps o carracs per millorar l'aspecte del tap o per convenir a una mida mes curta. (Sant Feliu de Guíxols, Girona, Palamós.)
Escarabat, m. — Xap flac, que presenta alguna tara molt grossa; sempre és el que es veu primer en una pila. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.) — Escarabat de Sant Joan. Un escarabat d'un color verd- tomassol que viu en els suros, pica les cuques i les mata. Palamós.)
Escarabater, m. — Treballador barroer que fa mala feina o d'una manera molt grollera. (Palamós.)
Esclivellar, v. — Sortir clivelles a les pannes de suro. (Hostalric.)
Esclivellat, adj. — Esquerdat. Els clivells que presenten els suros joves en la primera i segona pela a causa de llur creixen9a. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Escornar, v. — Escairar els taps; tallar els coms deis taps. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Escorxa, f. — «Fer escorxa»: Arrencar l'escorpit deis suros per vendre'l. Per fer escorxa s'aprofiten els mesos de Tany de maig a agost, en qué la planta té saba. Es treu el pelagrí amb la destral, i, des- prés, per mitjá. d'una ma9a
especial en forma de pie ma- ple, es va arrencant en tires l'escorga, tenint cura que no es mulli en assecar-se, en el qual cas perd bona part del seu valor. — Suro d'escorxa. La pela bona que s'aprofita, quan s'arrenquen els suros, per fer escorxa. (Palamós, Cassá, Girona, Hostalric.) Escorxador, m. — i. El que arrenca Tescorxa deis suros. (Muntanyes de Les Gabarres.) 2. El que treu Tescorxa deis suros vells, destinant-la a te- nyir. (Sant Feliu de Guíxols.
— «Anar a 1' escorxador» : Es diu del fabricant que ha d'anar a raure a un revenedor. (Pa- lamós, Cassá, etc.)
Escorxar-se un suro. — Entre peladors, és igual que escami- sar-se. — «Peleu-lo amb cui- dado que s'escorxa» : Que Fescurpit li salta. Que s'es- quin9a. (Muntanyes de Les Gabarres, Hostalric.)
Escruix (en), m. — El suro no trencat. (Girona.)
Escudrinyar, v. — Operado que consisteix en obrir una saca de taps, treure'n els mes picats de tot el voltant de la costura, i tomar-la a cosir, a fi que, quan arribi a destinado, si l'obren, vegin que teñen bon aspeóte. Si en Uoc de treure'n els picats se n'hi posen de bons, llavors se'n diu posar-hi cares. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.) — Fil d'es- cudrinyar. Fil molt gruixut per cosir les saques de taps.
— «Tot m'ho ha escudrinyat»: Tot m'ho ha mirat i remirat. (Palamós.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
113
Escudrinys, m. — Taps que es treuen deis costats deis balots o saques en escudrinyar-los. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós, Girona.) Escurgar. — «Escursar un suro»: Deixar-hi calces o cal9ons; es diu per oposició a estirar. (Muntanyes de Les Gabarres.) Escurpit, m. — La segona pela o pell del suro per la qual passa la saba. Quan és sen- cera cobrint la soca del arbre, es nomena «camisa». Esguerronar, v. — Fer saltar trossos de suro amb la tosca quan es rásela el suro. (Gi- rona.) Esmeril, m. — Procediment d'ar- rodonir els taps peí fregadís amb moles de paper de vidre. Esmolar, v. — i. Fer tall a les eines. 2. Passar peí revers. (Girona.) Esmolet, m. — El que esmola les eines. A vegades és un obrer especialment dedicat a aques- ta feina. (Girona.) Esmossar, v. — Perdre el ganivet
la suavitat del tall. Esparracar-se, v. — Trencar-se el suro per tot allá on passa el tall del ganivet. (Girona.) Especa, f. — Pal o tros llarg de fusta que serveix per apunta- lar, des de baix, les saques quan es fan estibes altes i ja no s'hi arriba amb les mans. — «Ara do'm s'especa.» (Sant Feliu de Guíxols.) Especulador, m. — Petit comer- ciant de taps que compra, ge- neralment, petites partides i les classifica venent ais ex- portadors. (Palamós.) Espelagrinar, v. — Pelar un suro
la primera vegada. (Palamós, Girona, Hostalric, Cassá, Sant Feliu de Guíxols.)
Espinada, f. — Pega de ferro col- locada entre les planxes de Fes- toig de fer taps perqué aqües- tes vinguin convergents. (Sant Feliu de Guíxols.) 2. L'es- quena de Testoig de carrar i de fer taps. (Palamós.)
Espiral, m. — Barra en forma ¿'espiral que hi ha en les maquines dites de ribot. Dona el moviment rotatiu al dau i aquest el transmet al carrac. (Palafrugell.)
Esqueixar-se el suro, v. — Es- parracar-se. (Girona.)
Esqueller, m. — El fadrí que és un mal carrador o un mal taper i fa els taps semblants a una esquella. (Sant Feliu de Guíxols.)
Esquena, f. — La part exterior del suro quan era a la soca. Es diu per oposició a ventre, que és la part interior.
Esquena d'ase, i. — El botiment que se sol donar a l'esquena deis carraos trefins perqué aparentin ésser mes complets.
Esquenadora, f. — La dona ocu- pada a llevar les esquenes amb la máquina especial, des- tinant-les a fer els carraos afegits. (Palamós.)
Esquenar, v. — «Esquenar una llesca o carrac» : Treure'n la part d'esquena que conté tosca, perqué el tap sigui de mes bon treballar, ja que les eines de fer taps son mes fines que les altres i s'oscarien amb molta facilitat. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Esquerd, m. — Ratlla o inci-
But. de Díalec.
8
114
VOCABULARI DEL SURO
sió en sentit longitudinal, que es fa en l'arbre amb la punta d'un ratllador, o el tall de la destral, així que s' acaba de treure el suro de la soca. Generalment se'n fan dues, i teñen per objecte evitar que el nou suro s'esquerdi massa i també per facilitar la pela. (Girona, Palamós.) — «Fer escjuerds» : Ratllar Tarbre. (Girona.)
Esquerda, f. — El clivell que fa la pela en créixer. És una mala condició del suro. Les esquerdes preñen la direcció de la llargada de l'arbre. S'evita en part amb el ratllat. (Girona.)
Esquerdar-se, v. — Clivellar-se el suro quan creix. (Girona.)
Esquerdell, m. — i. La segona escor9a del suro després de set o vuit anys d'haver-lo es- pelagrinat. Serveix per fer^ taps de petit calibre. L'esquer- dell porta el nom de les es- querdes que presenta la su- perficie exterior. (Palamós.) 2. El carrac de vena oberta que es trenca fácilment. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Esquüet, m. — i. Nom vulgar de l'escairador o aprenent. (Girona, Palamós.) 2. El noi que recull i arregla les tires en les maquines de fer discos, posant-les en les fustes. (Pa- lamós.)
Esquingar-se, v. — Escamisar-se. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Estable, m. — Caixó de fusta amb dos peus davanters que es recalca a la paret peí seu sosteniment. És el lloc on s'esquenen i escairen els car-
raos. També s'utilitza per fer els taps a les fabriques on solament hi ha un taper. (Cas- sá.) V. Menjadora.
Estaca, f. — Pe9a de ferro per substituir la doga del tinar en el qual és clavada. Serveix per evitar el gastament del tinar en el lloc on es passa el ganivet quan es tallen els. carraos. (Girona, Cassá, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Estalviar un tap. — Deixar en un tap senyal de ventre i de costats, cosa que mostra que s'ha donat tot el calibre que el carrac comportava. (Sant Feliu de Guíxols.)
Estamenya, i. — Nom genéric deis baifins i carcasses, o sia carraos o taps de molt dolenta qualitat. (Girona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 2. Barreja d'homes, dones i criatures. (Cassá.)
Estamenyaire, m. — i. Taper poc coneixedor de Tofici. — «És un estamenyaire» : Un mal treballador. (Girona, Pa- lamós.) 2. El que sois treballa estamenya. (Girona, Sant Fe- liu de Guíxols, Palamós.)
Estenedor, m. — Aparell apropiat per assecar els taps i per- qué s'escorri l'aigua quan s'han rentat. És una mena de gar- bell amb els llistons sense es- querdar. Lloc destinat a es- tendré taps sota cobert.
Estiba, f. — I. Pila de suro bu- llit, posant les peces en creu,. les unes sobre les altres, per- qué s'aplanin millor. 2. Pila de suro mes o menys orde- nada. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá.) 3. Pila de
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
115
balots o saques, les unes sobre les altres. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Estibador, m. — El qui fa les estibes de suro. (Girona, Cassá, Palamós.)
Estibar, v. — i. Aconduir el suro en sostres forman t pila. (Gi- rona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Ajaure unes saques damunt altres formant estiba. (Sant Feliu de Guíxols.)
Estirar una classe, v. — Fer-hi entrar alguns taps de la classe inferior. (Palamós.)
Estiras, m. — Pe9a plana, de fusta, unida perpendicular- ment al manee. Serveix per remenar i repartir bé els taps abocats en els canats. (Sant Feliu de Guíxols.)
Estoix, m. — Aparell que serveix de muntura de la pega tallant (fulla) que empra el llescador, carrador o escairador. El for- men dues lamines d'acer, de la llargada de la fulla. Porta manee en un extrem; unides d'un sol costat formen Tes- quena de l'estoix. — Estoix de fer taps. És com l'estoix de carrar, pero mes petit. La fulla o tall movible no arriba fins a la part inferior de l'es- toix, sino que acaba en els dos tergos o tres quarts, aproxi- madament, de la seva llargada. (Girona.) — Estoix de llescar. Es semblant al de carrar, sois que és quelcom mes gros i la seva forma, en lloc d'ésser recta, és corbada i porta també manee en un extrem. Agafant l'estoix peí manee i en actitud de voler llescar, el tall de l'es-
toix mira cap a má esquerra del treballador. — «Estoix de panyo» : Persona que ha tro- bat la bona vida sense treba- llar. (Palamós.)
Estoretes de suro. — Article de suro aglomerat i comprimit, que s'estén a térra a tall d'estora i que es pot plegar amb facilitat. S'usa per cam- bres de bany, lavabos, etc. (Girona.)
Estropada, f. — L'acció que fa el taper en rodar cada com. El tap deu ésser fet en quatre estropades. — «Treballar d'es- tropada» : Treballar amb molta furia, pero no durar gaire l'es- forg. (Palamós.)
Estropejar, v. — Fer el tap en moltes estropades. (Palamós.)
Esventar-se, v. — Es diu de la fulla circular quan es descen- tra al girar entom de l'eix. (Palamós.)
Esventrar un carrac. — Extreu- re'n el ventre. L'objecte prin- cipal és aplanar-lo o treure-li algún defecte. (Girona.)
Esvessar, v. — Esqueixar les vesses deis suros quan s'es- porguen o quan les neus tren- quen la brancada. (Hostalric.)
Excéntric, m. — Pega cilindrica que quan roda no ho fa al voltant del seu eix. Serveix per fer pujar i baixar l'estoix. (Girona.)
Expedido, i. — Tramesa de taps obrats o de bales de suro sense treballar. (Cassá.)
Expedidor, m. — L'industríal dedicat a exportar els taps de suro comprats ais fabricants. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols, Cassá.)
Il6
VOCABULARI DEL SURO
Explanar, v. — Eixamplar les
carreres del ganivet. (Palamós,
Girona.) Extra, m. — Nom que es dona
al trefí de superior qualitat.
(Palamós.)
Fabricado, f. — El treball de fabricar els carracs del suro, fer els taps, etc. (Palamós.)
Fabricant, m. — El que es de- dica a fabricar i fer treballar el suro, o sia l'elaboració deis carracs i taps. (Palamós.)
Fabricar, v. — Entre la gent tapera se sobrentén l'elabora- ció deis carracs, taps, etc. (Pa- lamós.)
Fagell, m. — La térra cuita que serveix per tapar les piles quan s'han tret alguns culots i alguns pans de térra per ha- ver-se cremat els tronos que estaven ran deis primers fo- rats. (Sant Feliu de Guíxols.)
Faisó, f. — I. Manera de tre- ballar en fer els taps. 2 Ma- nera de fer d'una persona. «Val mes la faisó que els taps»: Val mes el treball que la mer- caderia. (Palamós.)
Falla, f . — Falta de feina.
Fallat, m. — El carrac o tap que no té tot el suro que caldria per ésser complet. (Sant Feliu de Guíxols.)
Fardo, m. — Bala de planxes de suro posades Tuna sobre Faltra i Iligades amb filferro. — Lligada del fardo. Lloc on s'encreuen els dos caps del filferro.
Feix, m. — Bala formada amb planxes de suro collocades
horitzontalment i subjectades amb filferro convenientment Iligat. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.) «Ésser un feix» : Ésser un mentider. — «Haver-n'hi un feix», «Tenir-ne un feix» : Quan algú ha d'arrossegar una cárre- ga gairebé insuportable, sia en l'ordre moral o en Toidre ma- terial.
Felip, m. — La formiga grossa que es cria en els suros. Per- segueix els rebaixins partint- los peí mig. (Hostalric.)
Felógen, m. — La capa vegetal generatriu del suro. (Girona.)
Fer gros, v. — Fer trefins. (Sant Feliu de Guíxols.) — Fer petit. Fer taps petits. (Ib.) — Fer saltar taps. Sacsejar els taps dins un cove per triar els que no son de la mateixa classe. (Ib.) — Fer rellotges. Fer els taps amb massa per- fecció. (Palamós.)
Ferm, m. — Tap de suro molt fet i atapeit i de poca elasti- citat. (Palamós.)
Ferro de carrar. — Pega qua- drada, de ferro, que alguns carradors posen en el lloc on fan lliscar Testoix, per prote- gir la doga del tinar. (Girona.)
Fet, m. — El suro que té molts anys, o sia les venes nombroses i atapeides. (Girona.)
Fi, m. — Qualificatiu que, apli- cat al suro, tap o carrac, sig- nifica que és de toe sedós i que no hi abunden les tares i defectes propis del suro. (Sant Feliu de Guíxols, Gi- rona, Cassá.) Hi ha moltes classes de fi : fi regidar, fi model, fi puntut, segons les qualitats deis taps. (Palamós.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
117
Fü, m. — Defecte en el tall del ganivet per ésser mal es- molat. Es diu que un ganivet «té fil» quan del Uarg del tall hi ha com un fil d'acer que es trenca, pero que per ésser molt esmolat hi resta engan- xat dificultan t el tall. «Treure el fil» : Passar el ganivet de revés. (Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols.) — Fü d'es- cudrinyar. Cordiíl prim que serveix per cosir els emba- latges interiors de les bales de taps destinades a l'expor- tació. — Fil d' embalar. Fil mes gruixut que s'usa per cosir els embalatges exteriors deis bultos destinats a l'expor- tació. (Sant Feliu de Guíxols.)
Finejar, v. — Presentar els taps carraos o suro un aspeóte sedós, no abundant-hi les tares o grans. (Sant Feliu de Guíxols.)
Finor, f. — I. Alt re de les quali- tats que ha de teñir el suro per ésser bo. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Classe especial de taps sortits deis ta- cats, en el bany del procede.
Flacs, m. — Suros, taps o carraos de baixa qualitat. — «Tirar ais flacs» : Expressió que equival a menysprear una cosa per inútil. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Flaquejar, v. — i. Fer les classes d'una tria mes flaques que la qualitat acostumada o corrent. 2. Rebaixar la qualitat d'ima partida posant-hi una deter- minada quantitat de taps mes flacs. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Flor, f. — Les flors del suro son monoiques. Esclaten en
abril o maig. Son semblants a les flors deis avellaners. (Gi- rona, Cassá.)
Florejar, v. — Treure la pela del suro deixant el tap in- tacte. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Fluhiol, m. — Secció de capnets. Tap que, per fer-lo capnet, se l'ha perseguit o gastat sois d'un costat i presenta el cap com Tembocadura d'un flubiol. (Palamós.)
Fogal, m. — Malaltia (sembla de carácter epidémic) que consis- teix en podrir-se í'escorga, co- mengant arran de térra i anant d'allí estenent-se en totes di- reccions del suro. (Girona, Pa- lamós, Muntanyes de Les Ga- barres.)
Foganya, f. — Mena de fogó que els toscadors arreglen amb quatre pedrés al mig del pati on socarrimen el suro de la part de l'esquena, a fi que la tosca salti millor. (Calonge, Sant Feliu de Guíxols.)
Font, f. — I. Nafra en el suro d'on raja un suc de color de café que taca tota la pela per on toca, dona mal gust al suro i produeix els taps pudents. 2. Dipósit d'aigua que, a vol- tes, es descobreix al pelar un suro, i raja com una deu per un forat de la soca. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Formic, m. — És igual que re- baixí o formiga. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Formiga, f. — Insecte que ataca el suro. Hi ha una varietat roja i alada i una altra tota negra. Totes, com els rebaixins, ataquen el suro : la formiga
Ii8
VOCABULARI DEL SURO
negra obre galeries entre el líber i el suro, i el rebaixí ataca l'escorga. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.) — Formiga rossa. Varietat de formigues de eos allargat i color ros, que no piquen, pero que també rose- guen el suro, seguint, general- ment, tota la soca en galeries
' separades i a voltes s'assem- blen a un petit forat de core. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Formigat, adj. — Suro atacat per la formiga. (Girona, Pa- lamós.)
Fornell, m. — El fom o lloc on es carbonitza la fusta del suro. (Alt Empordá.)
Fornet, m. — L'espai que queda sota la perola de bullir el suro, en el qual es fa el foc. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Forquüla, i. — Pega de ferro que aguanta la fusta que dona moviment a Tespiral de les maquines de fer taps, dites de ribot. (Sant Feliu de Guíxols.)
Fort, m. — El tap fet d'una classe de suro que té molts anys i, per tant, molta resis- tencia. (Palamós.)
Fulla, f. — I. La del suro és persistent; dos o tres anys té im verd Ilustres per sobre i blanquinós per sota. S'assem- bla molt a la de l'alzina, amb la diferencia, pero, que la del suro té un color mes ciar i és mes llargaruda. 2. Lá- mina d'acer pur en la qual es fa el tall. Les fulles teñen dis- tinta forma segons l'ús a qué han de destinar-se; i, segons aquest, treballen amb estoix o sense. Les de l'estoix de carrax,
de fer taps, d'escairar, la del de triar i la de la máquina de ribot, son rectes; les de Uescar, corbes. 3. La fulla de la máquina de carrar, segons el sistema, és rectangular, tra- pezoidal o mixta. 4. La fulla de l'estoix de carrar és una pega tallant que consisteix en una lámina d'acer d'uns 2 X 50 X 200 mm., poc mes o menys. El tall és fet en sentit de la llargada. 5. La fulla de l'estoix de llescar és igual a la de carrar, diferen- ciant-se'n sois en la forma, que es corba, com l'estoix de llescar. Les de llescar i fer taps a má son mes curtes que l'estoix. 6. Ganivet circular. Talla peí perímetre. És de 3 o 4 mm. de gruix i 500 x 600 de diámetre. Té un orifici central per unir-lo a l'eix de rotació corresponent a la máquina on ha de treballar. Moltes maqui- nes de la industria tapera (ma- quines de llescar, partir, etc.) van amb fulla circular i funcio- nen sense estoix. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.) 7. Fulla tubular, fulla de la gubia o máquina de barrina. (Girona.) — Fulla molla. Fulla que no és ben trempada. — Fulla forta. Aquella fulla per utilizar-la bé se li ha de donar foc per modificar el tremp. — Fulla taija. La fulla que talla fi. — Fulla que vola. La fulla que talla bé. (Palamós.) — Bui- dar la fulla. Obrir carreres, es- molar-la. — Passar o afinar la fulla. Afinar el ganivet. (Pala- mós.) Fusta, i. — I. La soca del suro
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
119
no s*empra per grans constnic- €Íons, pero, com que és dura i pesada i resisteix molt, s'usa per utillatge de fusteria, car- gols, corrióles, etc., peces cor- bades de carros i construccions navals. També se'n fa Uenya i carbó. (Girona.) 2. En les fabriques de discos, atuell con- sistent en una fusta senzilla on -els esquilets col-loquen les tires de suro, que deixen preparades en piles de sis o mes tires, per passar així a mans del barri- naire. (Palamós.)
Cali, m. — Tros de suro, d'uns 2 pams de llarg per 203 d' ampie. Els pescadors el lli- guen al cap deis ormeigs per assenyalar on son calats.
Gallet, m. — Tap especial de suro que, en les ampolles, ser- veix de galet per beure. — «A gallet» : Es diu del tap escapgat tort. — «Fer gallet»: Defecte de les llesques de suro mal tirades en qué el gra no queda partit, al llescar.
Ganivet, m. — Fulla d'acer ben esmolada d'un deis seus cos- tats, mes o menys ampia i de diferent forma (recta o corba) segons la feina a qué es des- tina. El costat oposat al tall es prolonga en forma de púa (V. Púa) per a adaptar-hi un manee, circular, de fusta. (Gi- rona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — Ganivet de fer taps. V. Estoix. — Gani- vet de carrar. i. Estoix recte mes ampie i mes curt que el
ganivet de fer taps. 2. Eina que utilitza el carrador per tallar carracs. (Girona.) — Ganivet de llescar. i. Gani ve- ta de fulla corba per tallar les pannes de suro en llesques. N'hi ha de fulla can viable com els estoixos. 2. Es sem- blant al de carrar. En difereix, pero, en la forma, perqué en lloc d'ésser rectangular és un sector circular, és a dir, la d'una falg, sino que és mes ampie i no acaba en punta. A 9 o 10 cm. del manee i a I cm. o cosa així de T esquena, hi ha un forat quadrat on s'encaixa la guia. (Girona.) V. Guia. Ganivet de triar. Fulla per treure escapees i tares en triar. (Sant Feliu de Guíxols.) — «Passar-ne el ga- nivet» : Tallar o llescar tma pega de suro. — Ganivet amor- rat. V. Amorrat.
Ganiveta, f. — Instrument, tot d'una pega, de forma corba, que s'usa per llescar el suro. (Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós, Cassá, Girona, Hostal- ric.) V. Ganivet de llescar.
Garbell, m. — i. Bastiment de quatre fustes amb dues nan- ses a cada cap, al qual s'aj un- ta una fulla canviable per calibrar els taps. (Palamós.) 2. Caixó amb fons engraellat que serveix per calibrar els taps. — Garbell de pastera. El que té rodes a sota mo- vent-se damunt d'una guia. — Garbell de bressol o balanga. El garbell que s'usa penjat peí mig dant-li un moviment de vaivé. (Sant Feliu de Guí- xols.) — «Donar-li un cop de
i»o
VOCABULARI DEL SURO
garbell» : Calibrar Ueugera- ment una classe. (Palamós.)
Garbella, f. — Aparell per gar- bellar o triar taps solament per calibres. Consisteix en un garbell prismátic coUocat ho- ritzontalment, de manera que pugui girar sobre si mateix peí moviment de rotado que li imprimeix un manubri que porta en un deis extrems de l'eix. Les cares laterals del garbell prismátic son una mena d'enreixat fet de llistons de fusta que guarden entre si la mateixa distancia. Aqüestes cares laterals poden treure's i reempla9ar-se amb altres que tinguin l'enreixat o engraellat a distancia diferent de l'an- terior. (Girona.) V. Garbell. 2. Caixó horitzontal sostingut en dos de sos extrems per dues cordes que pengen del sostre. El fons el forma un enreixat movible fet de brédoles a la distancia convenient, segons el calibre deis taps que es desitja. Els taps es recullen en la tela d'un catre. Sota del garbell hi ha una tramuja que recull els taps, que van a caure, per mitjá d'una canal, al pis on han d'ésser embalats. (Gi- rona.)
Garbellador, m. El que garbella taps. (Palamós.)
Garbellar, v. — Triar taps sola- ment per calibres o gruixária. No és feina tan exacta com calibrar. És operació que es fa, sobretot, abans de la refinado própiament dita. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — «Ben garbellat quedará per la meitat» : S'usa per a indi-
car que una noticia és exage- rada i que cal rebaixar-ne quelcom. (Palamós.)
Garlopa, f. — La maneta de justa de les maquines de fer taps, dites de ribot. La seva forma és idéntica a les garlo- pes de fuster. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Garra, f. — Manyoc de tela que es deixa a cada una de les quatre puntes de la bala per- qué sigui de mes bon agafar. Es fan també per estrényer- la mes. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Garrulador, m. — Pal cilíndric de fusta, afuat d'un cap, que s'usa per encordar. (Girona, Palamós.)
Gas, m. — Del suro se'n pot extreure gas, que dona una Uum mes clara que la del carbó de pedra i no fa tuf. (Girona.)
Gaseosa, f. — Taps de 17 línies de llarg, en classe general- ment flaca i molt flexible, per tapar les ampolles de gaseosa. (Palamós, Cassá.)
Gelal, m. — Senyal que queda a l'esquena del tap quan el tall del ganivet ha passat peí mig d'una vena vermella. En les classes superiors es treu tomejant el tap. (Palamós^ Sant Feliu de Guíxols.)
Geniva, f. — Costat del suro que en l'arbre era una esquerda fonda. (Girona, Cassá, Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols^ Hostalric.)
Genival, m. — La geniva. (Gi- rona, Palamós.)
Genival, m. — Geniva grossa. Generalment es diu d'un es-
ÍK
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
121
camisat o altra ferida. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Girada, f, — Blincament del tall deis ganivets de la indus- tria tapera. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — «Fer una girada» : T6rcer-se el tall del ganivet. Efecte causat per una tatxa quan el tall és prim. (Palamós.)
Gla. — El fruit que produeix el suro, destinat a ralimentació deis poros. Els glans preñen tres denominacions segons el temps en qué maduren: Mi- quelins, els que maduren peí setembre; martinencs, els que maduren a darrers d'octubre; darrerencs, els que ho fan a darrers de desembre. Per la sembra els mes estimats son els martinencs, ja que els primers i els darrers solen ésser corcats. (Girona, Palamós, Hostalric.)
— Gla huxat. Gla foradat que no serveix per la sembra. — «Donar un gla per fer cagar un roure» : Fer una mercé amb mires egoistes. (Palamós.)
— «Castanyes de Mallorca, que no en menja sino la gent porca» : Es diu deis glans, menjar propi deis porcs. (Pa- lamós.)
Glaneta, f. — Puntut petit en carrac. (Arenys de Mar, Ar- búcies.)
Gra, m. — Defecte del suro. Presenta uns forats que tra- vessen Tescor^a i que son plens de polsim que es buida amb el trasbals. — Gra huida- dor, huidat o vermell. Quan el forat que fa el gra és pie d'una pols rogenca que es desprén amb facilitat : ales-
hores se'n diu gra buidat. — Gra llenyós o fustas . Quan les parets del forat teñen la con- sistencia de fusta : el color d'aquest gra és castany fose.
— Gra d'olla. Quan, seccionat longitudinalment, el gra té forma d'embut, és a dir, molt ampie del costat del suro que está en contacte amb la ca- misa o líber, i molt estret del costat de la tosca. (Girona.)
— Gra de tabac. Gra buidador.
— Gra espinos. Gra acabat en punxa que en tocar-lo punxa.
— Gra fort. Gra que no es buida. — «Partir el gra» : Obrir el gra peí bell mig. (Girona.)
Granat, m. — i. Tap del calibre máxim de la partida corres- ponent. 2. Carrac amb suro abundant per fer taps del ca- libre desitjat.
Gras, adj. — Fluix, flonjo; de- fecte que té algún suro d' ésser poc compacte i massa ufanos, perqué vegeta en térra massa bona. (Hostalric, Girona.)
Grenyal, m. — El suro mancat de consistencia i de finor. (Sant Feliu de Guíxols.)
Grilla, f. — Pega de la garbella. Es una reixa formada per quadradets iguals de fusta, units i clavats a un marc també de fusta. (Girona, Cas- sá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Gris, m. — Nom que es dona a la sexta qualitat del paper de suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Groe, m. — Nom que es dona a la quinta qualitat del paper de suro. (Sant Feliu de Guí- xols.) Grossos, m. — I. Taps o carraos
122
VOCABULARI DEL SURO
que es troben en una partida i teñen mes calibre que el precís d'aquesta. 2. Els taps o carraos de mida grossa que surten al garbellar-los. «Gros»: Els tapers que elaboren. «Ta- llar gros» : Tallar trefins. (Pa- lamós.)
Gubia, f. — Cañó d'acer, tallant d'un extrem, de les maquines de fer taps dites de barrina, que s'introdueix en les lles- ques i tires fent així el tap o disc. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Guia, i. — I. Aparell que els estoixos i ganivets de Uescar i carrar porten perpendicular- ment a la fulla, i consisteix en una vareta prismática de metall, fixa i dividida o gra- duada en línies, i una altra de móbil que corre al llarg d' aquella, poden t acostar-se o separar-se de la fulla la dis- tancia que es vulgui. Aquesta segona vareta cilindrica, col- locada dintre d'un cilindre buit, és paral-lela a la fulla tallant, i la distancia entre aquesta i la generatriu mes próxima a la mateixa del ci- lindre buit, és igual a l'ampla- da de les Uesques i Uargada deis carracs. Serveix per fer les Uesques a una mida deter- minada, i, en Testoix o ga- nivet de carrar, per fer els carracs també a ima mida de- terminada. (Girona, Cassá, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Pega de ferro en punta que serveix per pujar o bai- xar el corrou de la guia o per separar la fulla del estoix. (Girona.) 3. En les maquines
de llescar o de carrar o fer tires, és una pega que serveix per conduir el suro fins que quedi ben presentat abans que l'agafi la fulla. (Girona.) Guitarra, f. — Tros de fusta retallat en forma de 8 que ajunta el ganxo amb l'eix o collferro de la mola usada en la industria tapera. (Sant Fe- liu de Guíxols.)
Imperial, adj. — i. Suro que té de 25 a 35 mm. de gruix. 2. Carrac o tap de 21 a 22-23 miUímetres de costat a costat o diámetre. (Girona, Palamós, Cassá.) 3. Tap cilíndric fet a má o máquina, de 18' 20 i 24 línies (40^50, 45 i 54 mm.) de Uargada per 9 14 3. 10 línies (21*5 a 22*5 mm.) de corona. 4. Carrac tallat per fer aques- ta classe de taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Italia, m. — Carrac i tap gros. Solen ésser de mes de 26 mm. de costat a costat i de 15, 18 o 20 línies de Uargada (34, 40 o 45 mm.) respecti- vament, poc mes o menys. (Girona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Jaspiat o taca de tinta. — De- fecte de carracs i taps consis- tent en presentar el suro una munió de taquetes negres, que li donen igual aspeóte que si s'hi hagués espolsat tinta negra
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
123
amb una ploma. Es creu degut a una criptógama, i existeix encara que no es presentin les taques. A causa d'aquest de- lecte, amb el temps el suro perd Telasticitat, i, com que no tapa bé, els carracs i taps resulten inútils per a trefins. (Girona.)
JoU; m. — Fusta coHocada en- tom del caire del perol a fi de privar que s'escantelli. (Sant Feliu de Guíxols.)
Just, m. — I. Carrac que per la seva poquedat de suro és difícil de transformar en taps del calibre que cal. 2. Tap que fa escassament el calibre que cal. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.)
Laminar suro. — i. Fer paper de suro, fuUes primes com les de paper. 2. Fer planxes de suro d'un gruix convenient per a plantilles o altres usos sem- blan ts. (Girona.)
Liher, m. — Pel-lícula fibrosa que forma la part interior de Fes- cor9a deis arbres, entre aquesta i la fusta. Se'n diu, també, es- corga mare, escurpit o camisa. (Girona.)
Linies, f. — Les ratlles en qué es divideix el peu de rei per a amidar els taps. Son equiva- lents a les linies castellanes de la polsada. (12 linies equivalen a 27 mm.) (Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Linoleum, m. — Producte indus- trial a base de pols de suro i oli de Uinosa. Se'n forma
una lámina d'aglomerat d'uns 203 mm. de gruix, enganxat d'una cara a una tela grui- xuda, i de l'altra pintada en diferents dibuixos i envemi- gada. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Ll
Llarguejar, v. — Es diu deis taps amb tendencia a ésser mes llargs de la mida corrent. (Sant Feliu de Guíxols.)
Llenya, f. — i. Suro flac que se separa en sofrir la primera tria després de la pela. (Alt Empordá.) 2. Els residus que queden de la fabricació del suro, com son retalls, pelies, etcétera. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.) — Treure la llenya. Treure les pelures. — «Val mes la llenya que els carracs» : S'usa per a pon- derar la mala qualitat d'un suro. (Palamós.)
Llepada, i. — L'acció de tallar amb el ganivet alguna part petita del suro que Fenlletgeix o fa visible algún defecte. (Pa- lamós.).
Llepar, v. — Treure del tap al- guna petita llepia. (San Feliu de Guíxols.)
Llepia, f. — Petita partícula de suro llevada deis taps per ate- nuar-los algim defecte o tara. (Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós, Cassá, Girona.) — Fer una llepia. Treure un trosset de suro de la llesca per evitar algún defecte que, si no es talles, hi quedaria. (Girona.) — Treure una llepia. Polir un tap. La tira de suro de la
124
VOCABULARI DEL SURO
qual es fan els discos. (Pala- mós.)
Llepiaire, m. — El que fa tires en les maquines de discos. (Pa- lamós.)
Llesca, f. — Pe9a de suro de la mida apropiada per fer car- raos o taps. De les llesques se'n treuen també les tires, que serveixen per fer els dis- cos. (Girona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) — Cap o testa de la llesca. Qualsevol deis seus extrems. (Girona.) — Fer cap i punta la llesca. Quan els seus costats no son ben pa- ral-lels. (Girona.)
Llescador, m. — Óbrer que talla el suro a llesques. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Llescar, v. — Fer llesques de les pannes, és a dir, tallar-Íes a llenques en sentit transver- sal, d'una ampiada igual a la llargada que hagin de teñir els taps. Del suro, un cop llescat, se'n fan els carraos i els taps. Es llesca a má o a máquina. — Llescar a má. És l'operació, que fa el llescador, de tallar les llesques amb l'estoix i el gani- vet de llescar. A l'efecte, el llescador posa la cama esquerra entre el seient de la cadira i el seu respatller, format d'una post bastant ampia, inclinada de manera que mes bé está muntat en el seient de la cadira que assegut. Amb la má esquerra agafa la panna Tapoia contra l'extrem que surt d' aquella post, i amb la má dreta, amb l'estoix o el ganivet de llescar, talla les llesques. — Llescar a máquina. Tallar les pannes a peces o
llesques, pero no a la má, sino amb máquina especial de llescar. És, sobretot, útil lles- car a máquina quan el suro és molt gruixut. Les maquines de llescar son de dos tipus distints. En unes els ganivets teñen moviment de rotació i forma de disc de contorn es- molat, és a dir, son de fulla circular; en altres les fuUes tallants teñen moviment de vaivé. Algunes maquines ela- boren de 10 a 12 quintars métrics de llesques al dia. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) — Llescar a bou. És tallar la llesca una mica en- corbada en lloc de tallar-la ben dreta. — Llescar a gallet. Tallar una llesca d'una ma- nera irregular. (Sant Feliu de Guíxols.)
Lleva, f. — Operació d'arrencar el suro de l'arbre. (Girona, Alt Empordá.)
Llevada, f. Partida de suro. (Empordá, Rosselló.)
Llevador, m. — Obrer que es de- dica a extreure el suro de l'ar- bre. Aquesta operació és con- fiada generalment ais obrers del camp o de pagés. (Sant Fe- liu de Guíxols, Alt Empordá.)
Llevar, v. — i. Fruitar, donar fruit els arbres, les plantes. 2. Pelar, treure el suro de l'arbre. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Lligada, i. — Lligadura del balots per mitjá d'una corda posada en forma de creu. — Doble lligada. Lligadura deis balots fent dues creus amb la corda. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
125
Llimonada, f. — Taps de 17 línies de Uarg per lo-ii Va de corona, flacs. Son com taps de gaseo- sa. (Palamós.)
Llistó, m. — Fusta d'uns 5 cm. d'amplada i de la llargada corresponent a la paca, que en nombre de vuit s'usen per dar consistencia ais retalls de suro premsats, quatre a sobre i quatre a sota. (Pala- mós, Girona.)
M
Má, f . — Els deu taps que agafa Tobrer, cinc a cada má, per comptar els taps. Si els taps son massa grossos, Uavors la má es forma de cinc taps, aga- fant-ne tres amb Tuna má i dos amb l'altra. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — «Tre- ball a má» : Es diu deis taps fets a má en oposició ais fets a máquina. (Girona.)
Maca, f. — L'eina deis escor- xadors. És una mena d'aixa petita, amb el tall molt amor- rat i gruixut, que serveix per arrencar Tescorxa deis suros un cop son pelats. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Maceta, f. — L'eina de dos talls en sentit invers al de la des- tral, que serveix per treure Tescorxa deis arbres. Els car- boners i escorxadors se'n ser- veixen. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Madur, adj. — Suro fet, que no és verd. L'ésser madur i as- saonat son altres qualitats que ha de teñir el suro bo. Quan el suro és madur, la part ven-
trosa de la pega o panna ha de teñir color groguenc dau- rat. (Girona.)
Magna, f. — MuUena oliosa i Iluent que apareix en les pri- meres hores del dia en la part llisa o exterior de les fulles deis suros. És creenga bastant generalitzada que aquest fe- nomen és producte de la ro- sada; pero persones que han tingut ocasió d'observar-ho atentament opinen que és una secreció de les fulles. (Sant Fe- liu de Guíxols.)
Magnum, m. — Trefins grossos de quinze línies o mes d'am- plada, destinats a tapar am- polles de xampany, dites mág- nums, de 2 litres de cabuda. (Sant Feliu de Guíxols.)
Magrejar, v. — Ésser mercade- ría de qualitat inferior a la que correspon. (Palamós.)
Manefre, m. — Persona encar- regada de la direcció de cert nombre de treballadors de la industria tapera.
Maneta, f. — Pega de la máqui- na de ribot que serveix per aixecar o abaixar l'estoix. La maneta de la máquina de fer taps a Tesmeril és la que fa voltar el tap. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Máquina americana. Máquina es- pecial, amb fulla circular, per fer taps puntuts. (Palamós.) — Máquina automática d'es- capgar taps. Máquina amb la qual s'escapcen els taps sense deixar ratUes. La Uargada deis taps es gradúa estant la má- quina en marxa, a la décima de mil-límetre, i resulten tots els taps d'una mateixa llar-
126
VOCABULARI DEL SURO
gada i perfectament plans. Escap9a de cinc mil a sis mil taps per hora. (Girona.) — Máquina de barrina. La má- quina, moguda per vapor o electricitat, que fa sortir els taps fets de les llesques sense necessitat de carrar-los. (Gi- rona, Palamós.) — Máquina de carrar. La máquina de fer carraos. Hi ha maquines mo- gudes a brag i a forga motriu. Fa carracs de totes les llarga- des i calibres. Pot fer llepies, per fines que siguin. Les dife- rents mides queden classifi- cades al sortir de la máquina. Segons la classe de suro, pot fer, en deu hores, de dotze mil a quinze mil carracs. Aquesta máquina está construida de tal manera, que és com si el taper treballés a la má, Uevat que el ganivet és mogut mecá- nicament, la qual cosa dona gran prodúcelo. Amb la má esquerra aguanta la llesca, i amb la dreta empeny la guia movible per fer totes les mi- des. (Girona, Hostalric, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Pala- mós.) — Máquina d'esquenar. Máquina de fer carracs. És de funcionament senzill. Es posa el carrac sota la palanca peí costat bo, de manera que, tot just surtit d'aquesta, se T em- peny i el fa passar per entre els ganivets circulars. Pot fer mes de deu mil carracs cada dia. (Girona.) — Maquina de garlopa. És la primitiva má- quina de fer taps. És moguda a má, i fa els taps per mitjá d'una fulla que treballa horit- zontalment, arrodonint els car-
racs que se li apliquen tome- jant. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — Máquina de llescar. Máquina que s' adap- ta a tots els gruixos del suro. El tauler es puja a l'algáría que es desitja, per mitjá del volant del centre del peu. Pro- dueix de 8o a loo quilos per hora. — Máquina de partir. Máquina d'una fulla circular, a la qual dona un moviment de rotació partint els taps o carracs que li aplica una roda escalonada. — Máquina de triar discos. Máquina perfdis- tribuir els discos segons les di- ferents qualitats. N'hi ha de molts sistemes. Generalment consisteix en una corretja sens fi sobre la qual un mecanis- me especial hi posa els discos d'una cara, i després aquests cauen invertits sobre una altra corretja també sens fi, i així els discos es presenten de les dues cares a la vista delsitre- balladors encarregats de fer la selecció. (Girona.) — Máquina esmeril. Máquina de fer taps per mitjá del paper de vidre. La part essencial de la máqui- na consisteix en un plat que volta a unes dos o tres mil re- volucions per minut, recobert, en la cara exterior, de paper de vidre, i sobre d'ella s'hi fa fregar el carrac per convertir-lo en tap. Poden fer-s'hi taps de totes formes i calibres, lo ma- teix cilíndrics que cónics. Es de dues places, podent fer cada una tres mil taps en deu hores. Els discos van coberts de dos papers concéntrics, un de gra gros en el centre i un
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
127
altre de gra fi en la corona. Es comenta desbastan! el car- rae en el centre de la mola, amb el gra gros, i després es refina el tap amb el gra fi de la periferia. La politja dona set centes cinquanta revolu- cions per minut. (Girona.) — Máquina pie rodó. Máquina de fer taps, de ribot, que dona ais taps una forma igual a la deis taps fets a má.
Maquinista, m. i f. — L'home o la dona que fa taps amb les maquines de ribot. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Marca, i. Indicado o etiqueta, que es posa en els taps, del producte embalat o de la casa productora. 2. Senyals (rat- lles, marques o xifres) que es fan amb pintura (blanca, ver- mella o negra) en l'escorga del suro per indicar els que s'han de pelar o carbonar o els que s'han de deixar. 3. El se- nyal, fet amb el ratílador, que marca Tany de la pela. (Gi- rona.) 4. La taca que mos- tren els carracs de suro de mala qualitat. (Palamós.) — «Aquest tap ha marcat». (Sant Feliu de Guíxols.) — «Suro de marca» . : El suro de calibre bo per trefins. (Palamós.) — «Taper de marca» : Persona que sobresurt en l'art de fer taps a má. (Sant Feliu de Guíxols.)
Marcada, f. — i. Acció i efecte de marcar els taps. (Girona.) 2. «Fer marcades» : Assenya- lar les plantes que han d'ésser aterrades per aclarir la sureda o per carbonar. (Girona.)
Marcadora, f. — La dona que marca els taps per mitjá del foc o de la tinta. (Palamós.)
Marcar. — Assenyalar els suros que hagin de pelar-se, carbo- nar-se o deixar-se en el bosc.
Mare del suro, i. — La camisa o part de la soca que queda al descobert quan s'ha pelat.
Margener, m. — El suro de marge. (Palamós.)
Marques, f. — Senyals que es fan en el moment de donar el fi la báscula : es marquen amb un tap que es posa en la báscu- la (marques de báscula), o, si es compten taps a má, les que determinen els milers. (Girona.)
Martinenc, f. — Gla que ma- dura per Sant Martí. (Giro- na, Cassá.)
Marxant, m. — El comerciant que compra els taps al fabri- cant. (Cassá, Palamós.)
Marxapeu, m. — i. Palanca de fusta que serveix per fer fun- cionar la mola, posant-la en moviment per la forga que l'esmolet fa amb el peu. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Fusta per mitjá de la qual es fa sortir la fulla que perfora les llesques en les maquines de barrina. (Pala- mós.)
Marxar, v. — Seguir bé la pela del suro.
Másele, m. — El suro pelagrí molt revingut. (Girona.)
Matar, v. — Escairar els coms deis taps de suro.
Matxot, m. — Suro de la pri- mera pela que ve després del suro verge o pelagrí.
Matxotalla, i. — Reunió o abun- dancia de matxots. (Palamós.)
128
VOCABULARI DEL SURO
Menjadora, f. — Taulell portátil de dos peus que s'arrima a una paret, on treballa un sol taper o escairador. (Palaniós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Menjar, v. — Buidar massa una part bona de suro deis costats d'un carrac. (Sant Feliu de Guíxols.)
Mesa, f. — I. El lloc on s' apila el carbó després que s'ha co- llit de la carbonera. (Palamós.) 2. Les piles petites de carbó, tot just fet, per a refredar-lo. (Sant Feliu de Guíxols.)
Mesura, i. — La unitat de me- sura varia segons es tracti de suro en pannes o de taps o carracs. El primer es ven a dotzenes de peces (canes i pams); els trossos i matxots, a carretades i a quintars, i els carracs i taps a grosses; pero mes comunament a milers en quantitat, també per línies franceses en quant a calibre. Avui, pero, les mesures s'adap- ten al sistema métric decimal.
Mesurons. — «Fer mesurons»: Es diu quan un taper o triador acostuma teñir una panera dins la cofa o cove on tira els taps, buidant-la quan és plena, o comptant-los per sa- ber els que fa. — (Palamós.)
Migcurt, m. — La cua de garsa que s'escap9a per la meitat i dona dos taps de 12 línies cada un. (Sant Feliu de Guíxols.)
Mig-llargs, m. — Taps de 24 línies de llarg per 10- 11 14 ^^ corona. Generalment en uti- litzar aquests taps es parteixen i se'n fan dos de 12 línies. Formen la següent gradació per classes : Trefí petit, classe
primera; mig-llargs, segona i tercera, i cues de garsa, quar- ta. (Cassá de la Selva, Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols.)
Migpartir, v. — Dividir en dues parts iguals els taps o carracs. (Sant Feliu de Guíxols.)
Miqítelina, i. — Gla que madura per Sant Miquel.- (Cassá.)
Muja botella, f. — Tap fet a má, o imitació, peí procediment de l'esmeril, que té 24 línies de Uargada (54 mm.) per 12 fins a 13 14 (27 fins a 30 mm.) de corona. Aquests taps son usats per tapar ampolles de xam- pany de 14 litre de cabuda. (Sant Feliu de Guíxols, Giro- na, Palamós.) 2. Carrac ta- llat per fer aquesta classe de taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Mitja boleta, f. — Tap cilíndric, a máquina, que fa 26 línies (58 mm.) de Uargada per 16 a 18 (36 a 40 mm.) de diá- metre. (Sant Feliu de Guíxols.)
Mitja marca, m. ~ Classe de suro de 13 a 15 línies de gruix (30 a 34 mm.), que ser- veix per fer carracs de 18 lí- nies de llarg (40*5 mm.) per elaborar taps de 11 a 12 lí- nies de corona (25 a 27 mm.) Aquesta classe és coneguda comunament per Quilmes, nom d'una gran casa consumidora de Sud América. (Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Mitja pega, f. — Panna de suro, de 2 pams de Uargada per 2 d'amplada. Serveix de base per fer la unitat de venda de suro en el mateix bosc.
Mitja topeta, f. — Tap cilíndric, de 22 mm. de llarg per 5 o 10 d'ample. (Palamós, Cassá.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
129
Mitjanes, f. — Glans martinen- ques. (Cassá.)
Mitjans, m. — Els carracs de 10 i 12 línies de llarg del cali- bre mitjá. Els grossos son de 9 a II línies; els mitjans, de 7 a 9, i els petits, de 6 a 7. (Palamós.)
Mitjos llargs, m. — Carracs o taps de mides com el trefí petit, pero d'inferior qualitat. (Girona.)
Mirall, m. — La part Iluent de Testoix produida peí refrec deis dits. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Model, m. — i. Carrac de 20 línies de llarg. 2. Mitja mar- ca. 3. Carrac o tap de 15 línies (35 mm.) de llarg per 24-25 mm. de calibre.
Moienc, m. — Tap cilíndric a má o imitació, peí procediment de Fesmeril, que té 20 línies de llargada (45 mm.) i baixa de 9 línies (20' 5 mm.) de co- rona. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Girona.)
Mola, f. — Eina que serveix per esmolar ganivets i fu- lles. Consisteix en una roda de pedra esmoladora traves- sada per un eix de ferro ter- minat en maneta, denominat «coll-ferro». A aquesta maneta s'hi enganxa una biela que fimciona per mitjá d'una pa- lanca de fusta anomenada «marxapeu». L'esmentat eix de ferro s'apoia sobre un ca- vallet anomenat «bana>. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Mola a vapor o forga motriu, exclusiva per fer molta feina. — «Cor de la mola» : La part central de la
But. de Dialec.
mola. (Girona.) — «Matar els caires de la mola» : Arrodonir els costats del tap. (Girona.)
— «Passar per la mola» : Pasl sar lleugerament el tall de- ganivet per la mola per afinar el tall. (Sant Feliu de Guíxols.)
— «Passar peí revers de la mola» : Passar el ganivet peí cim de la mola suaument, girant el tall en sentit oposat a com está quan s'esmola. — «Adre9ar la mola» : Procurar que la mola es conservi rodona i un poc groUera perqué es- moli amb mes facilitat. (Pa- lamós, Girona.)
Moles. — Cilindres d'esmeril aglomerat i comprimit, fora- dats del centre, per ajustar-hi una pega denominada «por- tamoles». El tot pot voltar entorn d'un eix que s'intro- dueix en el portamoles. Les moles que es col-loquen en moltes maquines de tall de la industria tapera, teñen per ob- jecte afinar constantment el tall de les eines. (Girona.)
Mos, m. — I. La pérdua de la finor del ganivet, necessária per tallar. (Palamós.) 2. La capa negra de la part superior de la mola, formada per par- tí cules d'acer. (Palamós.)
Mossegada, f. — Petit algament de pell produit a la má amb els ganivets de la industria tapera. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.)
Mosso, m. — Peu dret o puntal de fusta que s'usa per aguantar les taules o fustes on es fa la pila de taps. (Palamós.)
Mostassa, i. — Taps amb una mica o gens de punta que 9
I30
VOCABULARI DEL SURO
teñen de 6 a 8 línies (13*5 a 18 mm.) de llarg per 9 a 22 línies (2o'5 a 49*5 mm.) d'am- plada o diámetre. (Sant Feliu de Guíxols.)
M ostra, i. — 1. Cen tilló. Entre triadors, cent taps triats, po- sats generalment en dues pa- neres, perqué es vegi el tant per cent que s'ha de fer de bo i de flac de la classe que es tria, i el conjunt que deu presentar la classe un cop feta. (Palamós.) 2. Determi- nada quantitat de taps que serveix per conéixer i verifi- car la qualitat i el calibre d'una partida. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Mostra major, f. — Quantitat regular de taps, generalment una bala, que serveix per conéixer la qualitat i el cali- bre d'una partida de taps amb mes exactitud.
Muntadura, f. — Estructurado del suro marcada per les venes o gruixes de creixen9a anual. La muntadura prové de la creixenga del suro condicio- nada per anys de pluges abmi- doses, conreu de la térra, etc. (Palamós.)
Musical, m. — El senyal que els peladors posen al suro de qualitat extra. (Hostalric.)
N
Nafra, f. — Ferida en la soca del suro, de la qual sol rajar un suc espés de color de café, tacant tota la pela per on toca. (Muntanyes de Les Ga- barres.) V. Font.
Nafrat, adj. — Suro que té al- guna nafra o escamisat. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Netejar, v. — Treure tota mata o arbust del bosc perqué els suros tinguin mes ufana. (Gi- rona.)—iV^^^/a;' el suro. Treure, amb el ratllador, tot el que hi hagi de dolent en un tall de suro. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Nina, i. — Pega unida al xarrió i de la qual forma part el ninot. Serveix per subjectar el tap en les maquines de ribot. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.) V. Xarrió.
Ninet, m. — Pega movible de ferro, col-locada dintre la nina, en l'extrem de la qual es posa el dau. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Niñeta, i. — La pega que va dintre la pipa, a la qual va adherit el topo de les maqui- nes de ribot. (Palamós.)
Ninot, m. — Part de la nina, que porta un topo a l'extrem. Es pega móbil de la nina, quan es fa el tap. (Girona.) V. Ninet.
Nou, f. — I. Defecte del suro que consisteix en una concre- ció llenyosa o brot no sortit, com una nou. 2. Pega de la máquina de ribot que va unida a la maneta. És un excéntric que fa pujar i baixar l'estoix de la dita máquina. (Girona.)
Ohert, adj. — Suro excessiva-
ment fluix o clivellat. Oherta, f. — Incisió que es fa
I
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
131
amb la destral, de dalt a baix del suro, en un o diversos indrets, per pelar-lo.
Ondes, i. — Ondulacions sota Testoix de les maquines de fer taps, dites de ribot, per fer els taps a imitado a má. (Sant Feliu de Guíxols.)
Or, m. — Primera qualitat del paper de suro.
Orella de gat, f. — Panna de suro extremadament prima i inservible per fer taps. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Osea, f. — I. Trenc en el ga- nivet f et al saltar una part mes o menys grossa d'acer del tall. 2. El séc o tall que fan els qui, no sabent eecriure, han de portar el compte de les pesades o comptades, etc., fent una osea o séc en un bastó, a cada una, donant peu a les dites següents : «Anar molt Uuny d'osques», «Anar errats d'osques» : Anar equivocat en alguna cosa. — «Bé se'n falten les osques!» : Bona diferencia hi ha. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Oseadis, adj. — Defecte de les eines de tall, completament oposat a ésser moUes (vegeu Molla). L' ésser molles depén d' ésser Facer massa maleable, i Tésser oscadisses, d' ésser massa dur; de manera que les prime- res es vinclen sense rompre's, no tomant a llur posició pri- mitiva, i les segons es rom- pen sense vinclar-se gaire. (Gi- rona.)
Osear, v. — Fer una osea en el tall del ganivet o altra eina de tall. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Paca, f. — I. Bulto de llenya (pelures), premsat i embalat amb llistons de fusta o fil- ferro. 2. Els llistons d'empa- car. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Pal, m. — Pal de fusta d'uns 60 cm. de Uargada, amb l'ajuda del qual s'encorden els bultos per l'expedició. — «Fer correr es pal» : S'usa aquesta expres- sió quan es té intent de donar una nota de violencia en una qüestió. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Pala, f. — I. Eina per coUir o arreplegar carraos o taps. Es una pala de fusta usual. (Girona.) 2. Pala especial de lusta, molt ampia i d'ima sola pe9a, per collir els taps. — «Collir els diners amb la pala, o a palades» : Nedar en l'abun- dáncia. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Palejar, v. — Moure els taps bo i apilant-los per mitjá de la pala de barrejar-los. (Sant Feliu de Guíxols.)
Panada, i. — El salanc (Agu- llana.)
Panera, i. — Recipient o dipó- sit, fet de vímets, que serveix per posar carraos o taps, a mesura que es fan, o per triar- los. És molt baixa i mes petita que un cove. Serveix, també, per mostrar el genere al com- prador. Els carradors o tapers es posen la panera a dreta o esquerra, segons; i en teñen di- verses per les diferents feines o tries que hagin de fer. (Giro- na, Sant Feliu de Guíxols.)
132
VOCABULARI DEL SURO
Panna, f. — i. Pe9a o Henea de suro que s'arrenca de l'arbre en pelar-lo. 2. Rusca o pega de suro. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Paper de suro. — Lamines molt lines de suro. Serveixen per fer treballs d'impremta. S'ha arribat a obtenir lamines que no teñen sino 1/16 de mil-lí- metre. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Paper d'embalar. — Fulles o rotllos de paper d'estrassa que es col-loquen entre els dos em- balatges de canemás en els bultos destinats a l'exporta- ció. (Sant Feliu de Guíxols.)
Paquer, m. — El vapor que trans- porta paques de deixalles de suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Parafina, f. — Substancia amb la qual es recobreixen els taps, per evitar una excessiva porositat i que els malmetin certs líquids. (Girona.)
Parafinar, v. — Cobrir els taps o discos de certa dissolució a base de parafina per tapar-los els poros i les tares i donar- los-hi bon aspecte.
Parafinats, m. — Els taps re- coberts totalment o parcial- ment de parafina. (Girona.)
Parell, m. — La reunió de dos trossos de suro iguals, ajuntats per fer el carrac afegit. (Pa- lamós, Cassá.)
Pareller, m. — El tros de suro igual a un altre al qual s'ajunta per fer el carrac afegit. (Pala- mós.)
Partida, í. — Conjunt, quantitat de taps, carraos, o suro. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Partir, v. — Dividir en dues parts iguals els taps o carraos. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Partitxola, f. — Partida petita de suro. — «Fer la partitxola»: Ésser un fabricant petit.
Passa-passa, m. — Anar de pressa i fer tasca. (Sant Feliu de Guíxols.)
Passar, v. — Esmolar les eines deis tapers i carradors. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Pastell, m. — i. Fusta d'uns 4 pams de llarg per i d'ample on es clava l'encaix, l'enseua- dor i la clavia, i s'adapta al taulell amb quatre cargols o puntes. El pastell sol ésser de propietat del taper, i se Tem- porta en desplagar-se. 2. Se sol donar, també, aquest nom a la post de llescar. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Pastera, f. — i. Diversos sacs de taps que formen un sol bulto o bola. 2. Taula on es trien els discos.
Pega, f. — I. Tros o panna de suro que tingui 8 pams qua- drats. És denominado con- vencional de mesura. S'empra aquest mot quan es vol de- terminar superficie o quanti- tat. En un quintar cátala hi entren aproximadament quinze peces. 2. Panna de suro de 4 pams de llarg (78 cm.) per 2 d'ample (35 cm.) que és la base per fer la unitat de mida, o sia la dotzena que s'usa en algunes encontrades catalanes per la venda de suro en el mateix bosc. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 3. La panna de suro d'un arbre
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
133
gros. (Girona.) 4. Trossos de suro retalláis i aplanáis con- venientment, destináis a pre- servar els peus de la humitat i del fred. (Girona.) V. Ritsca. — Pega girada. L'haver-hi en un rusquer una pe^a girada a sobre, és senyal que el rusquer és venut. — Peces. Les peles deis suros grossos. És el con- trari de matxots. (Muntanyes de Les Gabarres, Palamós.)
Pedag, m. — El tros de pela del suro que queda arrapat a la planta per falta de saba; el qual tros se sol treure l'any següent. — «No n'ha quedat un pedag», «No se'n troba un pedag enlloc» : Indica Tescas- setat de suro i la dificultat de poder-ne comprar. (Muntanyes de Les Gabarras, Palamós.)
Pedra, f. — Pedra d'esmolar llarga i estreta, tallada d'una mola vella, que s'usa per afinar el ganivet de fer taps i carrar. (Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols.) — Passar per la pedra. i. Afinar el ganivet. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Amonestar algú. (Sant Feliu de Guíxols.)
Pegat, m. — Él tros de suro que queda enganxat a Tarbre. (Gi- rona.) V. Pedag.
Pela, í. — I. Escoria; clova; pell, en les fruites. 2. Acció i efecte de pelar, d'arrencar el suro de l'arbre. 3. Collita; quantitat de suro obtinguda en una pela. Hi ha dues classes de pela : la del suro pelagrí (espelagrinar) i la del suro de pega o de taps. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — Primera
La primera pela que lleva un suro després d'espelagrinat. V. Matxot. — Temps de la pela. La temporada en qué es pelen els suros. — Anar a la pela. Fer-se pelador. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Pelable, adj. — El suro que está en condicions d'ésser pelat. (Girona.)
Pelada, i. — El conjunt del suro pelat en una propietat en un any. (Muntanyes de Les Gabarres, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Peladis, adj. — Que es pot pelar. Es diu, p. ex., la part peladissa de la soca, etc. (Girona.)
Pelador, m. — El qui amb des- tral i burja treu la pela deis suros. (Palamós.) — Fer es- cala de pelador. Fer coll. A la frontera, Agullana, La Jun- quera, etc., diuen pelador a qui tosca. Éls peladors, gene- ralment, van en parelles, i per cada parella hi sol haver un burri caire o traginador. Els peladors han d'ésser gent fer- renya i avesats al sol i al bosc, car la feina de pelar, com que es fa al cor de l'istiu, és bon xic pesada. Arribats els peladors al peu del suro, Texaminen d'un cop d'uU, el tusten amb la uUera de la destral, i si és un suro gros el tatxen vora la geniva. Amb aquell bocí de pela ja veuen
, si és bo per pelar, car ha d'ésser de color rogenc, amb el ventre tirant a groe. Rompen la tatxa en petits trossos per veure si es romp en sec, la qual cosa prova que el suro és fet i bo per pelar. Quan
134
VOCABULARI DEL SURO
un suro és molt gros i bo, se sol consultar el cap de colla perqué decideixi si s'ha de pelar. Així mateix s'aj unten dos o mes parelles de peladors quan s'ha de pelar un d'aquests suros grossos, car hi sol haver necessitat de fer escala de pe- lador, o sia pujar l'un a les espatlles de l'altre per des- cordar-lo i fer les obertures. (Muntanyes de Les Gabarres, Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Pelagrí, adj. — i. El primer suro que dona l'arbre quan no ha estat pelat mai. No serveix per fer taps, sino per fer aglomerats o altres aplicacions. En aquest sentit es diu suro pelagri en oposició a suro de pega o de taps. (Girona, Hos- taíric, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Él suro que no ha sofert mai l'opera- ció de la pela. (Sant Feliu de Guíxols.)
Pelar, v. — Arrencar el suro de l'arbre. Es refereix sempre al suro de pe9a, i no s'aplica mai aquesta paráula quan es tracta del suro pelagrí, perqué per aquest hi ha el mot propi espelagrinar. (Girona, Palamós, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Hostalric.)
Pelat, m. — i. Part de l'arbre que ha quedat sense camisa. Mentre no s'ha cicatritzat la ferida no es produeix nou suro en el lloc pelat. Curada aquella, s'hi fa nou suro, que, segons alguns, és de millor qualitat; pero difícilment es reprodueix si toma a arrencar-se l'escur- pit. 2. Carrac o tap que no té senyal o testimoni en el
lloc on l'ha de teñir. (Girona, (Cassá.)
Pelilla, f. [Pelia]. — Capa prima de suro que es desprén deis carracs en arrodonir-los per fer el tap. Aquest producte, junt amb les altres deixies de suro, s'envia a les fabriques de linoleum. (Palafrugell.) — De Vart de la pelilla. Taper. — Fer de la pelilla prima. Estalviar. — Trencar pelilla. Renyir. — S'ha perdut per les pelilles. Extraviar-se una cosa difícil de trobar. (Calonge.)
Pelura, i. — Capa prima de suro que es desprén deis carracs en arrodonir-los per transformar- los en tap. Aquest producte, junt amb altres deixies de suro, s'envia a les fabriques de linoleum per la seva ma- nipulado. — Pelura fina. Pe- lura sense la part Uenyosa, anomenada «esquena». Aquesta classe de pelura, degudament triturada, s'utilitza per la fa- bricació d'aglomerats. (Giro- na, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Penca, f. — Panna molt llarga i ampia de suro. — «Haver- n'hi una penca!» : Ésser, una persona, alta i grossa. (Sant Feliu de Guíxols.)
Penjallum, m. — Escaló o séc vertical que va de corona a corona del tap, fet a má, degut a una falta del taper. V. Aüuixada.
Perol, m. — i. Caldera emprada per bullir el suro. Pot ser ro- dona i de caixa, segons sigui sa forma cónica truncada o qua- drada. Generalment és d'aram; també n'hi ha de ferro. 2. Cai-
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
135
xa de fusta per bullir el suro. Va folrada interiorment de zinc o coure. 3, Caldera de coure voltada d'un sardi- nell, augmentant així la ca- vitat on buU Taigua. (Girona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — Palanca o barra del perol. Pe9a del tapador del perol que s'utilitza per en- fonsar el feix dins del perol. Consisteix en un pal horitzon- tal de fusta. Per un cap es fica dintre la paret, i per l'altre s'aguanta amb una corda en- rotllada en un clau a la part inferior de la paret de la cal- dera. (Girona.) — Tapador del perol. Cobertora molt resis- tent, de fusta, que es posa damunt del feix per poder aplicar-hi la barra o palanca que s'utilitza per enfonsar-lo. Es circular o quadrat, segons ho sigui el perol. (Girona.)
Perola, i. — Perol d'aram apa- redat en un recó del pati, on es bull el suro. — Esparna o barra de la perola. Pal d'alzi- na per mitjá del qual es manté submergit el feix de suro dins la perola, en bullir. (Calonge, Palamós, Palafrugell, Cassá.) V. Perol.
Pesada, i. — i. Acció i efecte de pesar. (Girona.) 2. Nom- bre de pesades iguals que es fan per determinar la quan- titat que hi ha d'una merca- dería qualsevulla. (Girona.)
Pesar, v. — El suro se sol pesar a quintars de 41' 60 kg. a Catalunya, de 46 kg. a An- dalusia i Extremadura, i de 100 kg. a Franga i les seves possessions d'Africa. Deis car-
raos i taps, una vegada ben barrejats, fent-ne pila, se'n compta una pesada com a tipus o mesura. Es pesa amb báscula o amb romana, segons el lloc o la mena de mercade- ría. (Girona.)
Petit, m. — I. Tap o carrac que es troba en una partida i té menys calibre que el que pertoca a aquesta. 2. El tap o carrac de mida petita que surt al garbellar. 3. Carrac que, per la seva manca de suro no pot transformar-se en tap del calibre que cal. — Fer petit. El taper que no elabora trefins. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Peu, m. — I. Mesura anglesa per amidar taps. (Sant Feliu de Guíxols.) 2. L'arbre. Es diu d'un bosc que conté tants peus per arbres.
Peu de gall, m. — Conjunt de galeries que fa el core, que es presenten ja encreuades, ja partint d'un mateix punt. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols.)
Picador, m. — Disc de fusta, al qual va unit un manee de la mateixa materia, que serveix per ben submergir els taps dintre deis tinars on es fa el rentatge. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Picadura, í. — Els pies o forats deis taps de suro. (Cassá, Pa- lamós.)
Picar el suro. — i. Operado que fa el pelador amb el martell de la destral per saber si el suro és madur. 2. Operado que fa el pelador amb el martell de la destral després de «descordan) i abans de «bur-
136
VOCABULARI DEL SURO
jan), picant suaument sobre la geniva, a fi que la panna es desprengui. Fer correr la rascleta de tal manera que talli la tosca i no la raspi. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols.)
Picassa, i. — Destral mes o menys petita per esporgar els suros. (Girona, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Paíamós.) V. Destral.
PicotiUa, f. — Partida petita de taps o carraos. — Fer la pi- cotilla. Treballar a casa se va el taper fent taps.
Picotülaire, m. — Persona que es dedica a la fabricació i venda de taps en quantitats petites.
Pié, m. — Instrument que con- sisteix en un reglet d'os o vori, dividit en línies o en línies i mil-límetres. Serveix per amidar o comprovar les dimen- sions lineáis deis carraos, taps o gruixária del suro. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Paía- mós.)
Pila, f. — I. Manera d'estivar o aconduir les peces o pannes que s'han tret de l'arbre. Els mateixos peladors i burricaires fan la pila. Generalment es fa pila posant les pannes horit- zontals, en sostres, amb la tosca amunt. (Girona.) 2. La carbonera on son apilats els socs de suro o altres plantes mentre es cou el carbó. — L'ull de la pila. El buit que hi deixen al mig expressament per encendre-la i bitllar-la. (Palamós.) 3. Llocs o depar- taments on es posen els carraos per regar-los abans de manu- facturar-los. 4. Apilonament
de taps. — Fer pila. Escam- par els taps o carraos a fi de ben barre] ar-los per obtenir una homogeneitat en la classe o el calibre. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Pinta, m. — i. Tap cilíndric, fet a má o máquina, de 18' 20 i 24 línies (4o'5, 45 i 54 mm.) de ílargada per 9 a 9 14 (20 a 2i'5 mm.) de corona. 2. El carrac tallat per fer aquesta classe de taps. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Pinyó, m. — Els taps cónics de petit diámetre, de 10 i 12 línies (22*50 i 27 mm.) de Ílargada. — Fer pinyó. Dedi- car-se a la fabricació d'aquests taps. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Pipa, i. — Pega de ferro que sosté el ninet, i serveix per subjectar el tap, en fer-se, en les maquines de ribot. (Pala- frugell, Palamós.)
Pitjada, i. — L'estrebada que dona i repeteix el taper en fer el tap. (Sant Feliu de Guíxols.) V. Pussada.
Pixat de core. — Taca que sol deixar el coro per on passa. (Palamós.)
Pixat de cuni. — Taca pudent del suro produida per haver-hi tocat el suc que raja d'ima nafra o font.
Plaga, f. — L'indret on treballa un taper, carrador, etc. — Vendré a la plaga. Vendré els taps a la mateixa població o a la comarca. — Fer la plaga. Visitar el comprador ais fa- bricants per comprar els taps que necessita. — Conéixer la plaga. Ésser coneixedor deis
DE LES INDUSTRIES DERIVADES
137
preus i classes que s'usen en una poblado. — Teñir una bona plaga. Una bona col-lo- cació. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) Plantilles de suro. — Lamines de suro en forma de planta de peu i que teñen uns 3 mm. de gruix. S'empren per teñir els peus resguardats del fred. (Girona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) Plaqueta, f. — Petita planxa de suro que se selecciona per idéntics venatges i que serveix per fer els taps dits afegits o enganxats. (Sant Feliu de Guíxols.) Plat, m. — Disc de les maquines de fer taps on va enganxat el paper de vidre. Pie, adj. — Tap pie. El que en la part mitjana de la seva superficie té un cert emboti- ment de suro. — Treballar pie. Fer els taps amb una certa tendencia d'embotiment en la part mitjana de la seva superficie. — Pie rodó. Els tap fet a máquina, pero imitant el treball de má, és a dir, dei- xant-hi assenyalats els quatre coms del carrac. (Sant Feliu de Guíxols.) Podridura, f. — Malaltia que agafa el suro a causa de fe- rides (V. Ferida) produides a Tarbre per les esqueixades del vent o per la tallada de bran- ques grosses o arrencament de trossos d'escor9a al pelar el suro. Podrir, v. — Donar senyal de
podrit el suro. Pols. — Treballar a pols. Es diu del taper que no descan-
sa el colze esquerre sobre la cuixa, com és de rigor.
Pont, m. — L'encorbament del ganivet de fer taps. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Portamola, m. — i. Pega de ferro que sosté les moles de les maquines de fer taps dites de ribot. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 2. Pega d'acer que s'uneix a la mola per formar el seu eix de ro- tado. (Girona.)
Posada, i. — Cada una de les vegades que el carrac puja i baixa peí tall del ganivet. (Sant Feliu de Guíxols.) Vegeu Pussada.
Posar llevat. — Fer una petita quantitat de taps abans de comengar formalment la feina de la setmana. (Palamós.)
Post, f. — Pega de fusta de la cadira de llescar. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Premsa d' aplacar discos.— Viemso. que serveix per enganxar els discos de paper de vidre en la cara exterior deis plats de les maquines que treballen amb aquesta classe de paper.
Premsa d'enfardar, i. — Premsa moguda a má per enfardar i estrényer els fardos de suro. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols, Girona.) Presentar el suro a la máquina de llescar. — Col-locar-lo bé, en disposició d'ésser ben tallat. (Girona.) Prim, adj. — Suro de 20-25 n^^rn- per avall. Acostuma a ésser mes fi que Taltre mes gruixut. (Girona.) — Prim de lluny. El tall enllaunat del ganivet. (Pa- lamós.)
^38
VOCABULARI DEL SURO
Primall, adj. — Suro que té el defecte d'ésser prim, és a dir, de poca gruixária. (Girona, Pa- lamós.)
Primejar, v. — Provar el tall del ganivet sobre Tungla.
Primera, f. — i. Denominació d'una classe de suro. Es diu: Es una primera, volent signi- ficar suro o pega de primera qualitat. (Girona.) 2. Quali- tat de carracs o taps inferior a la xeixa i superior a la cervesa. — Primera forta. En la tria de taps és la primera superior o extra. (Palamós.)
Primerassa, í. — El tap bo triat entre la primera corrent. (Sant Feliu de Guíxols.)
Primerejar, v. — Es diu deis taps de classe segona que per llur finor tendeixen a ésser una primera flaca. (Sant Feliu de Guíxols.)
Primer ene y m. — Gla que ma- dura mes aviat que les altres. (Girona, Cassá.)
Primereta, i. — Una classe de taps intermitja entre la pri- mera qualitat i la segona. (Sant Feliu de Guíxols.)
Procede, m. — Manipulació quí- mica, posterior al hany deis taps, que té per objecte donar- los millor aparenga, ja sigui colorant-los, ja descolorant-los, segons el procediment o el gust del consumidor.
Prova, f. — I. Els carracs que han sortit de l'elaboració d'una determinada quantitat de suro per saber el resultat que dona- va. 2. Els taps que han sortit de l'elaboració d'un nombre determinat de carracs, gene- ralment cent, per saber el seu
resultat una vegada transfor- mats en taps. — Fer la prova. I. Treballar un centenar de carracs en taps, a fi de co- néixer la qualitat que resulta- rá una volta fets. 2. Laborar una determinada quantitat de suro, generalment un quintar (41' 600 kg.) per saber la qua- litat i nombre de carracs que sortiran d'aquell. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Púa, f. — I. Punta aplanada de ferro que teñen els ganivets i estoixos per ficar-hi el manee. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Fina d'acer molt dur amb la qual s'adre- cen les moles. (Girona, Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols.)
Pudent, m. — Trefí que, malgrat la seva finor i boniquesa, s'ha de separar a causa de l'olor desagradable que exhala.
Punta, f. — I. La corona mes petita deis taps cónics. 2. La diferencia entre la corona su- perior i la inferior deis taps cónics. — Aquest tap ja dues línies de punta. Vol dir que la corona grossa d'aquell tap té dues línies mes que la petita. (Sant Feliu de Guíxols.)
Puntut, m. — I. Tap que té la forma cónica. Particularment han pres aquest nom els taps cónics que teñen 15 línies (34 mm.) de llargada per 9 a 10 línies (2o'5 a 22'5 mm.) a 10 a II línies (22*5 a 25 mm.) de corona superior. 2. Els carracs tallats per fer aqüestes classes de taps. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — Curt puntut. Tap de les mides indicades, pero en les classes
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
139
ñaques. — Tap aire puntut. Tap amb tendencia a forma cónica havent d'ésser cilindri- ca. (Sant Feliu de Guíxols.)
Punxó, m. — I. El tros de ferro que s'utilitza per fer escur- 9ar i allargar la guia del ga- nivet de llescar. (Sant Feliu de Guíxols.) 2. Eina per conéi- xer la gruixária del suro sense fer tatxes o cales. (Girona.) 3. El tros de fusta amb punxa a l'extrem, que serveix per fer els forats de les carboneres. (Sant Feliu de Guíxols.)
Purgatori, m. — Atuell coHocat a cada extrem del triador per tirar-hi els taps que no son de la mida deis que es tríen. — Triar purgatori. Triar els taps que es recullen en aquest atuell, que generalment son de diferents calibres i llargades. (Palamós.)
Pussada, f. — La girada que dona el taper cada cop que fa rodar entre els seus dits el tap que va fent. (Palamós.)
Quarta, f. — Tap de baixa qua- litat amb tares grosses i fo- rats, pero mantenint-se encara sencers. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.)
Quatres, m. — Els carracs trefins que en sortir del bany han dat senyal de podridura en tot el carrac. (Palamós.)
Quilmes, m. — Carracs i taps que teñen 38-40 mm. de llar- gada per 25-27 de costat a costat. S'anomenen així per- qué les cases compradores mes importants son a Quilmes, ciutat deis afores de Buenos- Aires. (Girona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Quinta, f. — Tap d 'ínfima quali- tat, pie de tares i generalment incomplet. (Sant Feliu de Guíxols.)
Quinzes, m. — Nom genéric de tots els carracs i taps tallats a aquesta mida. És tipus corren t de fabricado . (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Quadra, f. — Lloc on treballa la gent que intervé en l'art del taper. Ha d'ésser un indret ciar i espaiós.
Quadrejar, v. — Fer que el car- rac tingui l'amplada corres- ponent a ral9ada, i que formi, per tant, quatre angles rectes. (Palamós.)
Quart de botella, m. — Trefí per a quart d' ampolla de xam- pany. Mida, 55 mm. de llarg per 27-29. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Raia-corn. — «A raia-corn» : El carrac tallat mes o menys a biaix. (Palamós.)
Rama, f. — La brancada del suro. Les rames del suro son robustes i tortuoses, rogenques i d'escorga llisa quan son jo- ves; mes endavant arrugades, cendroses i semblants a la soca, cobrint-se fácilment de molsa. (Girona, Palamós, Hos- talric.) — «A rama de sol» : A posta de sol. (Palamós.) «Fer rama» : Tallar rama.
Rasclar, v. — Llevar la part
140
VOCABULARI DEL SURO
Uenyosa del suro. Abans de fer aquesta operació el suro es bull per poder treballar-lo amb major facilitat.
Rasclet, m. — Aixa d'acer que serveix per toscar el suro. (Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) V. Rascleta.
Rascleta, f. — Eina semblan! a un aixol, de tall ampie i en- corbat, utilitzada per toscar.
Raspall, m. — i. La máquina de fer taps. (Girona.) 2. Ráselo molt gros del qual els carbo- ners se serveixen per ras- pallar. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Rassa, f. — i. El tap tallat de la panna de suro, abans d'és- ser arrodonit. (Cassá.) 2. El conjunt de carraos tal com venen de l'estiva, saca o pila. (Palamós.) — «En rassa»: S'usa per oposició a cosa triada.
Ratlla, f. — Incisió vertical feta en la zona de pela del suro per provocar la formació de la geniva.
RatUador, m. — Tot ganivet que s'empra per ratllar el suro. (Girona, Palamós.)
Ratllar un suro. — i. Fer dues ratlles a la camisa del suro, una a cada costat, de dalt a baix, perqué en créixer la pela es clivelli per allí i no entremig de la pega. (Munta- nyes de Les Gabarres, Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.) 2. El triador de suro, quan troba una pega on hi ha dues classes de suro, la ratlla per classejar-lo. També la rat- lla per treu-re'n un core. (Gi- rona.)
Ravall, m. — El suro quan és
petit com una mata del bosc. (Muntanyes de Les Gabarres.) Ravalla, f. — Taps molt flacs. Son els mes flacs que queden després de tretes les diferents classes usuals. (Palamós.) Rehaixar els taps. — Operació del taper de má o de máquina per reduir taps a menor ca- libre del que teñen. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.) Rehaixi, m. — Formigues negres amb el cap vermellenc, molt petites, que construeixen Uur casa dintre la pela del suro, generalment localitzant-se en un indret mes o menys reduit. Teñen una picada dolorosa i no recullen gra. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Giro- na, Hostalric.)
«Ara que fa fresca
i no pica el sol,
no fem massa gresca,
que Tamo no ho vol;
que a la matinada
mai els rebaixins
donen la fiblada
tan calces endins.» (Cangó deis peladors, recollida a Les Gabarres.) Rehaixinar-se. — i. Posar-se rebaixins a un suro. 2. Ai- xecarse la pell del cap deis dits per semblanga amb els rebaixins, que aixequen la cua. (Muntanyes de Les Gabarres.) Rehaixinat. — i. Suro atacat peí rebaixí. 2. Tap fet» de suro rebaixinat. (Girona.) Rehaixinós, adj. — El suro que
cria rebaixins. (Palamós.) Rehava, f. — El doblec que es fa entom deis caires de la corona quan es dona forma
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
141
al tap. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Rebuig, m. — Suro ordinari, bast, per a la fabricado de taps. — Aquest suro és o ha resuUat rebuig, o un rebuig, Suro de rebuig. Suro, pega de mala qualitat. (Girona, Cassá, Palamós, Sant Feliu de Guí- xols. )
Rebullida, i. — Segona o poste- rior bullida del suro, carraos o taps. (Girona.)
Rebullir, v. — Tomar a bullir el suro, carraos o taps després d'haver estat bullit una o mes vegades. (Girona.)
Recles, f. — Els taps de forma cilindrica. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Reculos, m. — El tap trefí que, per la mala qualitat del suro, deixa perdre el vi o el gas. (Palamós.)
Reculosa, í. — L'ampolla de xampany esbravada a causa de la mala qualitat del tap trefí. (Palamós.)
Redondel' les, f. — Taps espe- ciáis, en forma de disc, pero del eos deis quals surt una protuberancia cónica formada del mateix suro en disposició d'enganxar-se a alguna cosa. S'empra per posar a l'extrem deis trefins aglomerats. (Pa- lamós.)
Refinado, f. — Acció de refinar. (Girona.)
Refinador, m. — Treballador que repassa per última vegada els taps. Els examina detinguda- ment per refinar-los i inclou- re'ls en la respectiva classe. (Girona.)
Refinar els taps. — Repassar els
taps abans de donar-los al mercat, traient-ne els defectes o tares. (Girona.)
Regar, v. — Amarar d'aigua els carraos que s'han de treballar.
Remarca, f . — El suro, els carraos o taps que sobresurten per llur qualitat. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — «És una remarca» : Indicado que una cosa és molt bona. (Palamós.)
Remenador, m. — Pega plana de fusta amb un manee de la mateixa materia i ajuntat perpendicularment en el seu punt mitjá que s'empra per remenar i distribuir els taps una volta abocats ais canats per assecar-se. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Remenar, v. — Remoure els taps mig secs deis canats a fi de precipitar llur complet as- secament. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Remullar, v. — Arruixar amb aigua o posar els carraos en remuU uns quants dies abans de fer-ne taps, per estovar-los i perqué siguin de mes bon treballar.
Renos, m. — Rebroll de Tarbre que s'incrusta dintre del suro formant una massa duríssima. Es troba en treballar-lo, i és impossible partir-lo. (Sant Fe- liu de Guíxols.)
Rentador, m. — i. Aparell de rentar taps. Es un tinar de 'Y2 ^ de capacitat aproxima- dament, dintre del qual es remenen els taps mitjangant un disc de fusta fixat perpen- dicularment a un manee tam- bé de fusta (burjador). Els taps es treuen del rentador
142
VOCABULARI DEL SURO
per mitjá d'un salabret. (Gi- rona, Cassá, Palamós.) 2. El pal de fusta amb un disc, també de fusta, a Textrem, que serveix per remenar els taps dins el tinar. (Sant Feliu de Guíxols.) 3. El lloc destinat a rentar-hi taps. (Palamós.) 4. L'obrer emprat a rentar taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Rentar, v. — Operació de nete- jar els taps amb una solució d'ácid oxálic i aigua. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Gi- rona.) V. Procede. — «Rentar en bíanc» : Operació de blan- quejar els taps submergint- los en una solució de calg i aigua i d'una altra d'ácid oxálic. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.) — «Rentar en vermell» : Operació de tenyir suaument els taps de color vermell, a fi d 'imitar el ver- mellenc característic del suro cátala, submergint-los en un tint preparat amb coccinel-la i altres colorants. (Sant Fe- liu de Guíxols, Palamós.) — «Rentar natural» : Operació de rentar els taps deixant-los amb llur color característic, prescindint de tota substan- cia colorant. (Sant Feliu de Guíxols.)
Rentatge, m. — Fórmula de les dissolucions que s'usen per rentar o colorar els taps. Tam- bé s'anomena així el procedi- ment seguit per rentar o co- lorar els taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Repassador, m. — i. El taper que fa taps de xampany. (Girona.) 2. L'operari que es dedica a arrodonir els trefins.
(Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.)
Repassar, v. — Fer taps trefins. Aquesta páranla ha perdut el sentit propi que abans tenia, ja que avui la fabrica- ció d'aquests taps no s'executa com abans. Abans un taper tomejava els carracs trefins (se'n deia fer trefins en brut), i un altre taper molt mes apte repassava el treball de l'an- terior. Avui els pocs trefins que es fan a má, s'escairen com els altres. La majoria de trefins es fabriquen amb les maquines d'esmeríl. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Repassatge, m. — i. L' operació de repassar els trefins. 2. El lloc on es repassen. (Palamós.)
Rependre, v. — Donar nova em- branzida amb la ganiveta, en ésser al mig d'una llesca que no s'ha pogut fer d'un seguit a causa d' ésser el suro fort en excés. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.)
Repós, m. — Suro de repós. Suro que es guarda o s'hagi guardat perqué s'atapeeixi. Es diu tam- bé que reposa durant el temps que va de pela a pela (tom de la pela). (Girona.)
Reposar, v. — Deixar el suro durant llarg temps estibat, sense treballar-lo perqué és verd, o alguns dies després de rebullit perqué sigui de mes bon treballar. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Represa, f. — L'acció de baixar el carrac de dalt a baix de la fulla entre una i altra estro- pada. — Tap en el qual es
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
143
coneixen les represes. És aquell tap que en els costats o en el ventre s'hi noten les afluixa- des. (Palamós.)
Rescaldar, v. — Rescaldar una pila. Entre carboners, reco- brir-la de térra en la part que ja ha caigut, o sia, que consi- deren cuita, a fi que el foc s'ofegui i quedi el carbó fet. (Muntanyes de Les Gabarres.)
Respiran, m. — Forat fet en la superficie d'una carbonera, o fomell perqué pugui respirar. (Alt Empordá.)
Retalls, m. — Trossos de suro procedents del llescar o carrar que no poden utilitzar-se per la fabricació de taps que no siguin aglomerats.
Retocador, m. — Treballador que dona definitiva forma ais tre- fins, retocant-los i esmenant les faltes que bagues pogut cometre el taper, en fer-los. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.)
Retocar, v. — Repassar taps mal fets provinents de les maqui- nes. Ho fa el mateix taper. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Retorta, f. — L'acció de donar al carrac, amb els dits de la má esquerra, sota el tall del ganivet, cada un deis quatre tombs en fer a má els taps de suro. (Palamós.)
Retriadora, i. — La triadora de discos que fa la tria definitiva. (Palamós.)
Retriar, v. — Fer una nova selecció deis taps ja triats. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Retrio, m. — i. La nova clas-
sificació d'una classe de taps ja triada. (Palamós.) 2. La secció on es retrien els taps després á'escabetxats. (Pala- mós.)
Revenirse, v. — Dilatar-se el suro que es bull i els carraos que es reguen.
Ribot, m. — Fusta d'uns 30 cm. de llarg per 6 d'ample, amb una empunyadura com la del ribot o garlopa deis fusters; s'usa per fer les tires de suro en les maquines de discos. S'hi adapta la llesca al costat per mitjá d'unes puntes que surten. (Palamós.)
Robinet, m. — Tap per tapar pots i ampolles en qué se sol posar aixeta. S'acostuma ano- menar robinets tots els taps especiáis que son tant o mes Uargs que ampies, a diferencia de les rodalanyes, que son mes ampies que llargues. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Girona.)
Rodalanya, f. — i. Tros de suro, mes o menys arrodonit i amb un forat al mig, que usen els pescadors en les xarxes. Tam- bé serveix de salvavides per aprendre de nedar. 2. El tap especial, mes ampie que llarg, en el qual el gra sol anar d'un cap a l'altre. (Palamós.)
Rodar, v. — Arrodonir els caires deis carraos sense donar-los la forma definitiva del tap. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Rodet, m. — El cilindre de fusta o d'acer que substitueix la fusta i les agulles en les ma- quines de ribot. (Sant Feliu de Guíxols.)
144
VOCABULARI DEL SURO
Rodó, m. — El tap que té les escapees circulars. (Palamós.)
Rodolaina, f . — Tap de poca llar- gada i generalment de for^a ampiada, fet de ventre a es- quena, és a dir, que el ventre i Tesquena del suro siguin les corones de tap; serveix per a rembotellament de pots de conserves, salats, etc. (Sant Feliu de Guíxols.) V. Roda- lanya.
Rusc, m. — I. Buc o ama d'abelles. Es fa amb un ci- lindre buit de suro, de 30 a 40 cm. de diámetre per uns 40 d'alt, tapat en un extrem per una cobertora, també de suro. 2. Plat fet d'una ber- ruga de suro que hi sol haver a les fonts per beure. (Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols.) — «Tustar el rusc» : Pegar a l'esquena. Aquesta dita prové de quan es cuUen eixams; car per fer entrar les abelles en el rusc es tusta amb un bastó de la part de sobre, i així hi entren amb facilitat. (Munta- nyes de Les Gabarres, Pa- lamós.)
Rusca, f. — I. L'escorga exterior del suro. (Hostalric.) 2. Pan- na de suro no treballat. (Gi- rona, Cassá, Palamós.) 3. La pega de suro que serveix de catifa ais peus del Uit. (Pala- mós.) — «Ésser com una rusca» : Ésser poc amable. (Palamós.)
Ruscador, m. — El que cuida deis ruscos d'abelles. (Cassá.)
Ruscalleda, s. — Nom de masía de les Gabarres.
Ruscalls, m. — i. Retalls o ruscalleda de suro provinents
del carrar, que no serveixen per fer cap altre carrac. 2. Els trossos de suro dolent que es treuen de les pannes. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) 3. Tall de suro pelagrí. (Palamós.)
Rusclot, m. — El plat de suro. En les fabriques de taps es penja damunt la mola per deixar-hi caure aigua damunt. (Palamós.)
Ruscot, m. — El pot fet d'un tros de suro de branca. El fons d'aquest pot es tapa amb un tap. Serveix per contenir aigua i fer-la degotar damunt la mola. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Rusquer, m. — i. Pila de suro, feta al pati de les masies o en el bosc mateix. 2. Tros de suro que guarda la forma ci- lindrica. Serveix per rusc d'a- belles.
Rusqueta, i. — Petits trossos de suro pelagrí.
Rutila, s. — Tros de suro arrodo- nit i propi per rodar de caire.
Rutllana, f. — Pega rodona, de suro toscat, que es posa en les xarxes per fer-les anar a flor d'aigua. (Girona.)
Saca, i. — Sac molt gran de canemás on se solen posar els taps. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá.) — «Fer la saca» : Antigament el que aprenia de fer taps tenia T obli- gado de fer-ne una saca (tren- ta mil taps) de franc, en com- pensado deis que de segur
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
145
malmetría en practicar-se en l'ofici. — Saca de 24 pams. La saca que és feta d'un tros de canemás de 24 pams de llarg, resultan! una saca de 12 pams, que son les mes grosses que generalment és fan. — Ün cul de saca. Quantitat pe- tita de taps en una saca quasi buida. (Palamós.) Salahrell, m. — i. Especie de cistell de jone o vímet amb un manee, que serveix per treure els taps del rentador. 2. Puntorra, bossa o sac de xarxa, molt grossa i amb la boca protegida d'un cercle de ferro. S'hi fiquen els trossos de suro, carracs o taps per bullir. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá, Hos- talric.) Salahret. V. Salahrell. Salanc, m. — Capa granosa que s'estén entre la camisa i la soca del suro quan passa Tedat que pertoca pelar-lo, i sol quedar enganxat a clapes en la soca. El salanc sois es presenta en els suros de gra buidador, i consisteix en ei- xamplar-se aquests fins a to- car-se els uns ais altres. El salanc és blanc de la part que toca a la planta, i vermell de l'altra part. Quan es posa en un suro és el senyal mes certer que és bo per pelar-lo. (Mun- tanyes de Les Gabarres, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) Salangre. (Hostalric, Girona, Cas- sá, Sant Feliu de Guíxols.) V. Salanc. Salt, m. — Fer giravoltar els taps dintre el cove traient-ne alguns de dolents per millorar
But. de Dialec.
la classe. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós.) Saltar, v. — Fer saltar els taps. Operació d'escudrinyar quan es fa tirant taps en un cove i fent-los saltar per anar-los traient. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) Salvavides (suros), f. — Cinturó fet de bornois o trossos de suro, quadrats o rodons, tra- vessats per una corda que es cenyeix a la cintura, i s'uti- litza per aprendre de nedar o aguantar-se en surada. (Gi- rona.)
Sanar, v. — i. Treure part de suro d'un carrac empetitint-lo sense necessitat o deixant-lo fallat. 2. Treure una pelura excessivament gruixuda fent quedar el tap a una mida mes petita del que podría ésser. (Sant Feliu de Guíxols.)
Sarriga, f. — La polsina de la mola. (Sant Feliu de Guíxols.)
Séc, m. — I. Queixal que es fa en els taps per treure'n algún defecte. Generalment és per gra. 2. El senyal convencio- nal que se sol fer en el cap dolent del trefí. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Secador, m. — Lloc on s'assequen els taps rentats de frese.
Secall, m. — El branquilló de suro que s'asseca en la planta per haver estat rosegat per un core o per altra causa. (Mun- tanyes de Les Gabarres.)
Secar els taps. — Treure'n l'ai- gua o l'excessiva humitat. (Girona.)
Segada, í. — «Fer una segada»: Haver fet mes taps deis que generalment pertoca. S'usa en
10
146
VOCABULARI DEL SURO
el sentit de fer-los mal fets. (Palamós.) Segar, v. — Fer els taps malfets per mor d'avan9ar. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.) Segona, f. — Taps que no es poden classificar de primera qualitat per les moltes tares que teñen. Segona de salt, f. — Taps trets de la primera qualitat per millorar el conjunt de la classe. Segona flaca, f. — Taps de la segona qualitat una mica flacs. Segonejar, v. — S' aplica ais taps de primera classe que, degut a llur color o tares, tendeixen a ésser una segona bona. (Sant Feliu de Guíxols.) Segoneta, f. — La classe de taps consistent en una segona apro- ntada o flaca. (Palamós.) Seguir, V. — Pelar-se bé l'es-
cor9a del suro. (Palamós.) Senyals, m. — i. Pe ti tes res- tes deis costats deis carraos que queden assenyalades en els taps demostrant Taprofita- ment del suro en fer el tap. 2. Els bocins de suro pelagrí emprats pels pescadors. (Gi- rona, Sant Feliu de Guíxols.) Serrar, v. — Cert moviment de vaivé que es dona a les saques o balots a mida que es van omplint perqué els taps o carraos quedin ben col-locats. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.) Serrín, m. — i. El suro reduit a pols que s'usa per la con- servado de fruita i per la fabricació de linoleum i aglo- merats de suro. 2. La fábrica on es capolen les deixies del suro reduint-les a pols. (Sant
Feliu de Guíxols, Palamós^ Girona.) 3. El lloc on es premsen els retalls per fer-ne paques. (Palamós.)
Séu, m. — Greix que s'usa en la industria tapera per donar mes suavitat a les seves eines de tall. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Socada, f. — i. El suro que lleva una planta en una pelada. (Palamós, Hostalric.) 2. El suro produit per la soca de la plantada. (Palamós.)
Socarrar, v. — L'operació de cremar Ueugerament Tesquena de les planxes de suro perqué siguin mes treballables. (Pa- lamós. )
Sola, f. — La tira de suro que es posa dintre el calgat per teñir el peu calent. (Palamós.)
Somhrejar, v. — Netejar les co- rones deis taps deis grans i tares que siguin susceptibles de desprendre pols. (Sant Fe- liu de Guíxols.)
Sostre, m. — Rengle de pannes o peces en la pila o rusquer. S'hi posen tosca (esquena) en Taire. (Girona.)
Suberamida, f. — Substancia, combinada del suberat. (Gi- rona).
Suheranílic, m. — Ácid produit per combinació d' anilina amb suberína. (Girona.)
Suberat, m. — i. El producte químic del súber. 2. Cosa que té la naturalesa i condicions del suro. (Girona.)
Suberina, f. — La substancia mes preponderant en la for- mació de la pela del suro^ entrant-hi en proporció de 70 per 100. (Palamós, Girona.);
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
147
Suberisar-se, v. — Adquirir les celles de Tescorga del suro, per virtut de determinades funcions fisiológiques de l'ar- bre, el carácter del suro. (Gi- rona.)
Suple (suro), adj. — Suro flonjo, pero que no arriba a ésser fluix. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Suració, f. — i. Qualitat de su- rar. (Girona.) 2. Acte de su- rar. (Girona.)
Surada, f. — i. Acció i efecte de surar. 2. Tap de pescar.
— «Anar en surada.» 3. Peces de suro pelagrí que serveixen per ormeigs de pescar. Por- ten generalment un forat en el centre, per on passa la corda de Formeig. El seu objecte és fer surar Tormeig, d'aquell costat. (Girona.)
Surar, v. — i. No enfonsar-se, aguantar-se damunt deis lí- quids. — «La veritat sura com Toli.» 2. Enlairar-se, reeixir, triomfar. (Girona.)
Sureda, i. — Bosc de suros. Les suredes es formen o per la sembra o per plantado. Ha de preferir-se Tun o altre sis- tema segons les condicions del terreny i el planter de qué es disposi. S'ha observat que el suro solament és espontani o silvestre en les formacions gra- nítiques o pissarroses. (Gi- rona.) — Sureda aplantinada. Sureda en qué abunden els suros. — Sureda escorxada. Aquella sureda de la qual s'ha tret mes profit del que natu- ralment podia donar, allargant els suros i pelant-los tendres.
— Sureda escanyada. Vegeu
Suro escanyat. — Sureda des- carnada. Sureda d'on la térra ha marxat, quedant les arrels al descobert. — Aclarir una sureda. Arrencar-ne els suros de mala qualitat i els xacrosos per fer-ne carbó. — Carbonar una sureda. Carbonar tots els suros d'una sureda. — Netejar una sureda. Arrencar o tallar les mates d'una sureda. — Aterrar una sureda o estassar una sureda. Arrencar o tallar els suros. (Palamós.) Llinatge.
Surets, m. i f. — Trossets de suro per ormeigs de pescar. (Sant Feliu de Guíxols.) V. Ro- dalanya, Troina.
Surfi, m. — Tap o carrac de 45 mm. de llarg per 18-20 de diámetre. És de bona qualitat.
Suro, m. — I. Planta de la fa- milia de les cupulíferes que produeix el suro. Entre el poblé és coneguda sempre per suro. Fulla perenne, dentada i corbada, verd-llustrosa de so- bre i blanquinosa del revés. Flors máseles i femelles. Les máseles son filaments molt prims penjant com arracades, i les femelles ja presenten, en florir, la gla formada dins el didal. El suro ja fou conegut deis romans. (Teofrast, en el Ilibre II de la seva Historia Plantarum, el creu originan deis Pireneus de la part N. i de la Indigécia.) En les ex- cavacions de Pómpela s'han trobat ámfores amb taps de suro, i, segons Plini, les dones del seu temps portaven a Thi- vem el calgat forrat també de suro. Recordeu també el vers de Virgili : «Tegmina quis
148
VOCABULARI DEL SURO
capitum raptus de subere cor- tex» (Eneida, vii, 742). Els suros creixen en terrenys silí- cics i especialment en pissarres cristal-Unes, i té repugnancia a les terres cálices. La materia de mes valúa que produeix el suro és la capa suberosa que es destina a la fabricado de taps. La seva escorxa, anome- nada escurpit, és destinada a la fabricado de matéries colo- rants, i també se n'extreu una substancia dita tañí, que s'usa per adobar les pells. El seu fruit és la gla, que serveix per engreixar el bestiar por- quí. 2. Talos, curt de gam- bals : «És un tros de suro, és un cap de suro.» 3. Eixerreit, séc com un suro. 4. Insen- sible : «Té el cor de suro. Per cor té un tros de suro.» (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Suroli, m. — Arbre de fuUes ovoides-lanceolades, iguals en un tot a les del suro, pero amb l'escorga de la soca molt sem- blant a la de l'alzina. Es creu que és un híbrid del suro, l'al- zina. (Girona, Palamós, Cassá.)
Surós, adj. — Que conté suro. Semblant al suro. (Girona, Palamós.)
Taca, f. — I. Defecte del suro presentan! un color diferent del de la pega en alguns in- drets, en clapes mes o menys reduides. 2. La que fa sortir el bany en el suro de mala qualitat. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.) — Taca
negra. Semblant a petites pi- cades de mosca, i a voltes com si fos emnascarat. — Taca vinosa. Taca d'un color de vi, molt lletja. — Taca groga. Podrit. La taca groga, o lleu- gerament groga, és la mes dolenta. Es produida per la descomposició del suro a causa de la humitat, i dona al líquid, que es tapi amb taps que tinguin aquest defecte, una olor i un sabor desagradables. — Taca hlava. La taca mes inofensiva encara que lletja. La taca que fa sortir el bany no és cap taca própiament dita, sino que és deguda a que l'aigua, omplint certes celles del suro, penetra dins, quedant el tap pie d'aigua com una esponja. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Girona.)
Tacat, adj. — Defecte de cert suro de presentar taques en son interior. Segons siguin aqüestes, es designa el suro amb diferents noms. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Taifa, adj. — Propietat que teñen algunes fulles, de tallar mes que altres. — «Aquesta fulla és molt taija» : Vol dir que talla molt, amb tot i ésser esmolada en iguals condicions que les altres fulles. (Girona, Palamós.)
Taló, m. — La part de la fulla que es deixa sense esmolar, corresponent a Textrem proper al manee del ganivet. — Treure taló. Gastar la fulla del taló abans d'adregar-la. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Tall, m. — I. La part que s'esmola de la fulla o del ga-
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
149
nivet. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 2. En les mans. V. Xehec. (Palamós.) 3. Tros de suro. (Girona.) — Tall amorrat. Quan el tall del ga- ñí vet no és esplanat. V. Amor- rar. — Tall d'estisora. Tall esmolat d'un costat i amorrat de l'altre, semblant al de les estisores. — Tall blanc. Efecte d'una sorrada. A volt es és a causa d'ésser poc esmolat el ganivet. — Tall rodó. Tall amorrat causat peí desgast que li ocasiona el pas per la pedra. — Tall girat. V. Gi- rada. — Tall enllaunat. Vegeu Enllaunat. — Tall amossat. V. Amossar. — Amolar a vora tall. Esmolar el tall sense en- fondir les carreres. — «A tall de...» : A manera de... — Tall prim de lluny. Massa ampie de carreres. (Palamós.)
Tallada, i. — Pela, pelada : la replega del suro. (Girona.)
Tallador, m. — i. La fusta re- forgada que serveix de fons a la caixa en les premses de deixalles, i proveída de cinc o sis ranures per dar pas ais filferros de les Iligades que han de subjectar els retalls. (Palamós.) 2. Obrer que talla el filferro per Uigar les paques. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tallar, v. — L'acció de tallar els carracs dient llur mida. — Tallar a 24. Significa fer car- raos de 24 línies de llarg. — Tallar a 9 i^- Significa que es tallen carracs de 9 ^ línies de gruix. (Sant Feliu de Guí- xols, Palamós, Girona.)
Tamboret, m. — El seient de fusta amb tres peus que usen
els obrers que fan taps amb les maquines dites de ribot. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tani, m. — L'escorga interior del suro té molta quantitat de tañí utilitzat pels assaona- dors. En algunes localitats (Cádiz, per ex.) era el principal aprofitament del suro. En l'ai- gua on s'ha bullit el suro queda gran quantitat de tañí, que podría, per tant, aprofitar-se per Tadob de pells. (Girona.)
Tap, m. — I. Tros de suro que serveix o s'utilitza per tapar. La principal aplicació del suro és per taps d'ampoUes i al- tres envasos, perqué és la materia millor i mes económi- ca per una bona obturado de líquids. Els taps de suro son, generalment cónics o ci- líndrics. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Cassá, Hostalric.) 2. El suro de fer taps. (Girona.) 3. Obstacle, inconvenient. Retopar. — «En tot troba taps; en tot posa taps, etc.» (Girona.) — «Pas- sar-ne els taps» : Acabar-s'ho tot. — Tap ben muntat. Aquell en el qual les venes del suro son regulars, uniformes. — La muntura del suro, o del tap. Les crescudes, les venes. (Pa- lamós.) — Tap biselat. Tap puntut que té cap gros en forma de tascó. V. Breta. (Pa- lamós.)
Tapa, i. — Rodalanya molt ampia per tapar gerres i pots ampies de boca. Irónicament se sol anomenar així un tap mal fet, quan es diu : «Fa uns taps que semblen tapes.» (Pa- lamós, Cassá.)
I50
VOCABULARI DEL SURO
Tapador, m. — Disc de fusta, generalment molt reforgat, de Tamplada de la perola, que es posa sobre el feix de suro per fer-lo sumergir tot en bullir. (Palamós, Cassá, Gi- rona.)
Tapadora, f. — Tapa de fusta que serveix per cobrir el perol en bullir el suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tapar, v. — Posar el tap al forat, boca o obertura d'un recipient (bota, ampolla, etc.) Hi ha maquines especiáis per tapar ampolles.
Taper, m. — Obrer que fa taps de suro. És taper a má o a máquina segons treballi com aquests mots indiquen. Si tre- balla a máquina se li diu maquinista, i, dintre d'aquesta denominado, taper a l'esme- ril, barrinaire, etc., segons l'aparell amb el qual treballi. El taper a má treballa davant del taulell. (Girona, Cassá, Palamós.) Per fer el tap, fica l'extrem del ganivet en l'en- caix i presenta la superficie lateral del carrac al tall, sub- jectant-lo amb la má esquerra i fent-lo rodar perqué prengui una forma cilindrica o cónica. El dit polze de la má esquerra empeny el tap contra la fulla, i amb els altres dits de la ma- teixa má el fa rodar. El polze de la má dreta s'apoia sobre el tap on comen9a la pelura, que s'estén damunt de la fulla del ganivet. Alguns recolzen l'avantbrag sobre el genoll a fi de subjectar millor i donar mes fixesa al ganivet. Acaba- da aquesta operació, apoien el
tap en la clavilla i l'escapcen. El taper no solament fa els taps, sino que els ádrela, re- toca i refina, ádhuc els fets a máquina. (Girona.) 2. Cosa relacionada amb els taps. (Gi- rona.)
Tapera, i. — Dona que fa taps a máquina. Es diu tapera a l'es- meril, barrinaire, etc., la que treballa en maquines d'aquesta classe. (Girona, Palamós.)
Taperalla, f. — Els tapers, la classe tapera. S'usa general- ment en sentit despectiu. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá.)
Taperas, m. — Nom que s'aplica al obrer molt expert en l'art de fer taps a má. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Tara, f. — Falla o defecte en el suro o tap. (Girona.)
Tarat, adj. — Suro que té tares.
Tarós, adj. — Tap o carrac que té moltes tares.
Tartanes. — Els taps massa alts de ventre o d'esquena. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tatxa, f. — I. Espina de fusta que es troba en Tinterior del suro. 2. Tall o trosset trian- gular o quadrat, que s'arrenca de vora la geniva, mentre és a l'arbre, per saber-ne el gruix i qualitats. (Girona, Palamós, Cassá.)
Tatxar, v. — i. Treure tatxes del suro per conéixer-ne la grui- xária i la qualitat. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Regular el treball d'un taper obligant-lo a no passar de cert nombre de mils taps la setma- na. Limitar el treball d'un obrer. (Palamós.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
151
Taxar la pila. — Cubicar-la, de- terminant la quantitat de suro que conté. Acabada la pela i reunit provisionalment el suro en diversos llocs (rusquers), els treballadors van a fonnar la pila. Els fabricants de taps van al bosc a reconéixer, ta- xar i valorar les piles per comprar-Íes si els convé Uur preu. Els propietaris del suro formen grans piles, cosa que impedeix la dessecació del suro, perqué no baixi molt el pes. Quan es ven per volum no hi ha tanta diferencia, pero €ls compradors la teñen sem- pre en compte i es tradueix en ima rebaixa del preu que es demana. La pila es taxa per dotzenes de peces. El tipus del preu, en el bosc, és el valor d'una dotzena. Per la cubicació del suro en la pila o pannes, s'amida, a pas- sos, Tarea de la base de la pila, i es compta el nombre de pannes. Es considera com si fossin planes. Es pren per tipus de taxació la projecció de les pannes i no llur verita- ble superficie. Amb tot, va generalitzant-se Tus de la cinta métrica. (Girona.)
Tatxós, adj. — El suro que té tatxes. (Palamós.)
Taulell, m. — Tauía quadrada. Al seu costat hi ha el encaixos on els tapers fan els taps.
Tenca, f. — La panna de suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tendral, m. — El suro jove que encara no és fet. 2. El mat- xot. 3. Suro de mitja edat. (Palamós, Girona.)
Tendrejar, v. — Ésser tendré el
suro, per haver-lo pelat massa aviat. Cansa Tarbre i malmet la pela. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Tercera, f. — Qualitat de carracs i taps inferior a la segona i superior ais baifins. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Terregada, f. — Les engrunes que surten de la pila del carbó. (Sant Feliu de Guíxols.)
Testa, f. — El cap del tap o de la pe^a de suro. (Palamós, Girona.)
Testimoni (deixar), m. — Pro- curar que una vegada fet el tap quedi quelcom de les su- perficies del carrac. Té per objecte estimular Toperari a qué estalvii el carrac en la seva part de suro bo. (Girona, Palamós.)
Tibossa, f. — Branca de suro que queda seca dalt de la planta on es consumeix, dins la qual solen fer niu els ocells. Generalment es podreix la fusta, pero queda el pelegrí sencer i en la forma primitiva. (Muntanyes de Les Gabarres, Palamós.)
Tija, f. — Barra de ferro en forma d' espiral que dona el moviment rotatiu al dau, i aquest el tramet al carrac, en fer-se tap amb la máquina dita de ribot. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.)
Tina, i. — Recipient per posar els trefins al bany.
Tinar, m. — i. Taula on tre- ballen els carradors. (Girona.) 2. Especie de cubell que té al davant el carrador i en la revora del qual apoia la llesca per carrar. (Palamós, Sant Fe-
152
VOCABULARI DEL SURO
liu de Guíxols, Girona.) 3. El dipósit de fusta o ciment ar- mat on es tiren els taps. (Sant Feliu de Guíxols.) — «Es ti- nar li put» : Es diu del car- rador poc amant del treball. (Palamós.)
Tira, f. — Lámina de suro que serveix per fer els discos.
Tirahuixó, m. — Eina per treure el tap de Fampolla. Hi ha diferents sistemes, des del mes rudimentari, a base d'yn pas de rosca que s'introdueix en el tap, fins a altres mes o menys complicats. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.)
Tiratge, m. — i. Carracs i taps de les mateixes dimensions deis trefins, pero de qualitat inferior. 2. Un deis dos taps necessaris per Telaboració del vi i per al houchage definitiu del xampany.
Tires sense trepar. — Les tires a les quals no s'han fet encara els discos. — Tires trepades o barrinades. Tires de les quals ja s'han tret els discos. (Gi- rona.)
Tirivirat, m. — El tap fet molt barroerament. (Palamós, vSant Feliu de Guíxols.)
Tisa, i. — La llenya que surt crua del fomell o carbonera. (Alt Empordá.)
Tomanyins, m. — Carracs i taps que fan 22 mm. de llargada per 18 mm. de diámetre má- xim. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Tombada, f. — L'encorbament peculiar deis ganivets de fer taps. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tombar, v. — L'acció de buidar
les cofes o coves de taps o- carracs. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Tona, I. — Tap per a tapar els barrils de cervesa. (Cassá.)
Topetes, f. — Carracs i taps que lassin menys de 18 mm. de costat a costat. (Girona, Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Topo, m. — I. Prisma de fusta que es fa fregar suaument amb la fulla circular perqué no s' es ven ti. (Girona, Pala- mós.) 2. Pega que subjecta el carrac deis caps per poder fer el tap. (Girona, Palamós.) 3. Senyal que queda al cap del tap fet a máquina. (Pa- lamós.)
Torn, m. — Interval de vuit, deu o mes anys que es passa entre pela i pela d'un mateix arbre. Varia segons les con- dicions i situació de la térra. (Girona.)
Torna, i. — Llepia mes o menys grossa que es treu per millorar un tap : «Ses tornes es mengen es dits.) (Sant Feliu de Guí- xols.)
Tornall, m. — Aparell per a esmolar el ganivet i les altres eines de tall de l'art del taper. (Palamós, Girona.)
Tornar, v. — Treure deis taps una petita pelura per millo- rar-ne la qualitat.
T orne j ador, m. — Aprenent de taper que tome ja els carracs.
Tor nejar els carracs, v. — Matar el corn del carrac amb el ganivet posat com quan es fan taps a má. Per sa perfec- ció substitueix l'escairar amb avantatge, pero és mes costos. Té un altre avantatge, i és
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
155
que l'aprenent passa a taper sense transido brusca. (Gi- rona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Torra, f. — Senyal feta de tros- sos de suro. L'usen els pesca- dors per assenyalar el lloc on teñen calats els ormeigs. (Sant Feliu de Guíxols.) Vegeu Gall.
Torrador, m. — i. Lloc tancat on, per mitjá d'una estufa, es fan assecar els carraos abans de fer-ne taps a resmeril. (Palamós, Sant Feliu de Guí- xols.) 2. Lloc tancat on els taps preñen un bany de vapor de sofre perqué quedin mes blancs. (Palamós.)
Tortell, m. — Conjimt de taps escampats circularment per barrejar-los millor en fer la pila. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tosca, f. — La part exterior del suro pelat que, al contacte de Taire, es fa llenyosa. La tosca és rescor9a seca del suro. Un cop pelat aquest, queda l'es- corpit al descobert i es toma Uenyós, es clivella en assecar- se. Per mitjá de la saba es forma la pela de dessota, i, al cap de l'any, dessota aques- ta pela que va creixent, ja hi ha un altre escorpit. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Giro- na.) — «Que tosca!» : Dita po- pular per indicar que una per- sona és curta de gambals.
Toscador, m. — Obrer que treu la tosca de les pannes amb la rascleta. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Toscar, v. — Treure la part lle- nyosa de les pannes que no serveix per fer taps. Es fa després d'haver bullit. Hi ha
indrets on, en lloc de bullir la panna, es torra la part de la tosca. L'operació de toscar és molt senzilla.
Toscat, s. — La tosca del suro.
Tramuja, f. — i. Planxa de ferro o refractan que es posa a la boca del fornet perqué la llenya s'arrambi cap a sota del perol a mida que es va cremant. 2. Soca que es posa davant la fogaina perqué la llenya vagi acostant-se csjp a la boca del fornet a mida que va cremant-se. (Girona.) 3. Dipósit de fusta de les ma- quines de partir i d'escapgar on r obrer té els taps que ha d'escap9ar.
Trau, m. — I. Lloc on es posa el suro a reposar després de rebullit i abans de treballar-lo. 2. Lloc destinat a posar els carraos per remuUar-los abans de fer el tap. És condició indispensable deis traus que siguin frescos i poc airejats. Son locáis de planta baixa i enrajolats. (Girona, Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Través, m. — Carrac o tap fet en sentit perpendicular a la vena. Travessat així és mes fácil que es parteixi. Aquests taps, per ésser aprofitaments de deixies i puntes, valen menys.
Trefi, m. — I. Tap a má o imi- tado de superior qualitat, que teñen 24 línies (54 mm.) de Uargada, per 13 a 15 línies (30 a 34 mm.) de diámetre. S'empren per a l'embotella- ment del xampany. El suro que mes estima té per a fer aquesta classe de taps és el
«54
VOCABULARI DEL SURO
cátala, que, per la seva con- sistencia, és el que mes con- dicions reuneix. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) 2. El carrac tallat per fer aquesta classe de taps. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Trefí petit, m. — El tap de la mateixa qualitat que els tre- fins, pero que teñen 24 línies (54 mm.) de llargada per o % a II línies (?i'5 a 25 mm.) de corona. Serveix per l'embo- tellament de licors fins. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.) — Fer trefins en hrut. Treball preliminar de fer els trefins perqué el repassador els pugui arrodonir amb mes facilitat. (Sant Feliu de Guíxols, Pa- lamós.)
Trefinaire, m. — El comerciant o fabricant que es dedica ais trefins. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Trenc, m. — i. Esquerda petita en el tall del ganivet. 2. Tros- sos que es fan en trencar el suro, que no arriben a mitja pe9a. — Trenc petit. Pe9a tren- cada en una mida massa justa.
Trencador, m. — i. Treballador que talla el suro a peces de 8 pams quadrats. 2. Eina que el trencador usa per trencar o ratUar el suro. Per ratUar- lo, amb tot, hi ha qui prefe- reix usar el ratUador.
Trencament de peces. — Rompre's a trossos les peces, per la do- lenta qualitat del suro. (Gi- rona.)
Trencar, v. — Tallar el suro a peces. (Hostalric, Girona, Pa- lamós, Cassá, Sant Feliu de Guíxols.)
Trepar, v. — Treure els discos de la tira amb la máquina de barrina o de fer discos. (Gi- rona.)
Tresos, m. — Els carracs trefins que en sortir del bany pro- cede han dat senyal de podrít deis dos caps, pero que en teñen un que pot servir per tapar. (Palamós.)
Tria, i. — El conjunt de classes en qué es classifica una par- tida de suro. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
Triador, m. — i. Persona dedi- cada a la classificació de suro, taps o carracs. 2. Caixó octo- gonal amb quatre obertures laterals (substituit avui peí catre), d'on el triador treia els taps per anar-los classifi- cant. (Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Trialles, í. — Taps flacs que que- den després de fetes les clas- ses corrents. (Palamós, Girona, Sant Feliu de Guíxols, Cassá.)
Triar, v. — i. Escollir els trossos de suro per fer carracs. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols.) 2. Classificar els carracs o taps agrupant-los per llur calibre o qualitat. — Triar molí. Triar a pota de cavall. Triar procede. Triar gros.
Trio, m. — L'operació i la ma- nera de classificar els taps. — Partir el trio. La primera ope- ració en una partida de taps en raga, separant els bons deis flacs. — Trio lleuger. Senzill, i que cal fer-ne feina. — Trio ajustat. Classe ben feta. — Trio estirat. Flaquejat, estirar la classe. (Palamós, Sant Feliu de Guíxols.)
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
^55
Troina, f. — Tros circular de suro prím, usat pels pescadors per guarnir la vorada supe- rior de la xarxa a fi de man- tenir-la en surada. (Sant Feliu de Guíxols.)
Tros, m. — Tall de suro, petit, que surt quan es capeja. (Pa- lamós, Sant Feliu de Guíxols, Cassá, Hostalric.)
Trossejar, v. — Fer trossos d'una panna de suro. (S. F. Guíxols.)
Turell, m. — Soc de suro o altra planta, serrat a certa mida per carbonar. — Empi- lar els turells. Apilar els socs. (Muntanyes de Les Gabarres, Palamós.)
Turellar, v. — Tallar les plantes en socs o turells mes o menys Uargs. (Muntanyes de Les Ga- barres.)
Tust, m.— Tros desecall que que- da en el suro. (Alt Empordá.)
Tustar, v. — i. Colpejar amb Tullera de la destral la pela del suro per assegurar-se si és prou fet per pelar-lo. 2. Col- pejar en la geni va, en pelar, per fer-lo separar de la pela. (Palamós.)
U
Ull, m. — El forat gros del centre de la carbonera. (Sant Feliu de Guíxols.) — Ull de poli. Petit clot que es troba en el ventre del suro i que el fo- rada de dalt a baix. (Sant Feliu de Guíxols.) llera de la destral. — L'uU o
U forat on es posa el manee. (Muntanyes de les Gabarres, Cassá, Sant Feliu de Guíxols, Palamós.)
Vega, f. — La branca del suro.
Vena, f. — Capa del suro mentre creix; per tant, la vena deter- mina la crescuda que cada any fa el suro mentre és a Tar- bre, i que forma la seva grui- xária. Vena apretada, clara i definida és la que té la panna de millor qualitat. Les venes designáis determinen mala con- dició del suro. (Girona, Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols.) — Vena ampia (suro). Distan- cia de vena a vena. Si és massa ampia, perjudica el suro, perqué aquest resulta poc com- pacte. (Girona, Palamós.) — Vena fluix. Suro poc compacte per la feblesa de les seves venes. (Girona, Palamós.) — Vena sec. Vena ipiperfecta que es toma Uenyosa. — Vena gelat. Defecte de certes venes del suro, de teñir una estruc- tura córnea. (Girona). — Vena podrit. Venes que comuniquen al suro, i, per tant, ais líquids, especialment al vi, tapat amb aquest suro, el gust de podrit o florit. (Girona.)— Vena verd. Defecte que consisteix en ar- ron9ar-se certes venes després d'un quant temps que el suro s'ha arrencat de Farbre, (Gi- rona.)
Ventilador, m. — Aparell que serveix per aspirar el polsim de suro que es produeix amb les maquines de fer o polir els taps per mitjá de Fesmeril (millor dit, paper de vidre), i impel-lir-lo a l'exterior o en un dipósit. (Girona.)
Ventre de la pega o llesca. —
156
VOCABULARI DEL SURO
Cara de la pe^a, o de la llesca, que tocava al el líber quan el suro era a l'arbre. (Girona, Sant Feliu de Guíxols, Pala- mos.) — Anar-se'n al ventre. Es diu quan no s'ha ben partit el gra, degut a qué Teína ha agafat mes suro del costat del ventre que de Tesquena. (Giro- na.) — Deixar senyal de ventre. Estalvíar el tap d'aquella part que sempre és la míllor. — Fer ventre i esquena. Estalvíar un tap traient pelía solament del ventre í l'esquena, deíxant- hí tot el costat. Antigament, en aprendre de fer taps, es comengava per fer ventre i esquena. (Palamós.) Ventrejadora, f. — La dona que cuida de ventrejar o aplanar els talls de suro que han de servir per fer trefíns afegits. (Palamós.) Ventrejar, v. — Aplanar el ventre deis talls de suro que han de servir per fer taps afegits. (Pa- lamós.) Verdor, i. — Defecte del suro que conserva la saba. La verdor en el suro és produída per l'acu- mulació o detenció de la saba, la qual omple les cél-lules en clapes mes o menys extenses segons la ufanor de la planta. Com que les cél-lules son plenes, el suro perd l'elastícitat i és dur i pesant com una pedra, i presenta un color fose; a mes, a Tassecar-se, s'arruga i s'arronga. (Palamós.) Verga, f. — La tija de la má- quina de ribot. (Sant FeHu de Guíxols.) Vermell, m. — Nom que es dona a la tercera quaUtat del
paper de suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Veta, f. — El senyal que queda a la rusca del suro a cada crescuda. (Hostalric.) V. Vena.
Vetllador, m. — Filferro conve- nientment disposat per aguan- tar el llum que utilitza el taper o escairador quan vetUa. (Gi- rona, Palamós.)
Vint, m. — Carrac o tap de 20 línies de llargada. (Sant Feliu de Guíxols.)
Vint-i-dos, m. — Carrac o tap de 22 línies de llargada. (Gi- rona.)
Vint-i-quatre, m. — Carrac o tap de 24 Hnies de llargada. (Sant Feliu de Guíxols.)
Vint-i-vuits, m. — Taps borde- lesos que s'usaven antigament. Tenien 28 línies de llargada.
Virio, m. — El tap petit de 10 línies. (Sant Feliu de Guí- xols.)
Virolla, i. — Anella de ferro col-locada al costat del manee al lloc on es clava Festoix perqué no s'esquerdi. (Sant Feliu de Guíxols.)
Voltar, V. — Voltar amb una incisió la soca del suro, entre el pelagrí i la pela bona, en el moment de pelar-lo. (Pala- mós.)
Xacrós, adj. — Suro corsee, car-
regat de ferides. (Muntanyes
de Les Gabarres.) Xampany, m. — Nom del tap
de xampany. (Palamós, Sant
Feliu de Guíxols.) Xana, f. — i. Tap de 15 línies
de llarg per 8 a 9 de corona.
I DE LES INDUSTRIES DERIVADES
157
És de classe bona. 2. Carrac puntut, generalment flac. (Pa- lamós, Cassá, Sant Feliu de Guíxols.)
Xantilló, m. — Mostra de cent carraos o taps. (Girona, Sant Feliu de Guíxols.) V. Centilló.
Xarrió, m. Pe9a de la máquina de ribot dintre la qual llisca el suport de la nina. (Girona.)
Xascada, f. — i. Tall fet d'una manera desmesurada en un deis costats deis taps per treure-li alguna tara. (Sant Feliu de Guíxols.) 2. Tros de suro, mes o menys corbat, que el taper treu del tap, una vegada fet per netejar-lo d'algun defecte.
Xaveta, f. — Botó de ferro que hi ha col-locat al capdavall de Testoix de carrar en el costat del manee on s'apoia el dit gros per manej ar-la. — «Perdre la xaveta» : Perdre el coneixe- ment. (Sant Feliu de Guíxols,)
Xehec, m. — Nom que es dona a la petita ferida produida per algún deis Instruments tallants usats en la manipulado del suro. (Sant Feliu de Guíxols.)
Xeixa, f. — Classe extra de suro, carracs o taps. (Girona, Pala- mós, Sant Feliu de Guíxols.)
Xiscada, f. — i. Llepia plana treta amb el revés del ganivet.
2. Moviment rápid del ganivet per treure una tara que no és pregona. 3. El sot que queda després de treta la tara. (Pala- mós, Calonge.)
Xisquejar, v. — Fer xiscades ais taps. (Palamós.)
Xuclat (tap). — El tap que re- sulta enfonsat del mig i mes ampie deis caps. En els taps fets a máquina, és degut que els topos son massa acostats, premen molt i arriben a arron- gar el carrac; i en els fets a má, és degut que la fulla és massa endintre de l'estoix.
Xupina, f. — I. Tap de 17 línies de llarg, flac, fet a máquina; de 9 a 10 línies de corona. S'usa per tapar la cervesa d'ús diari. 2. Tap per tapar les ampolles de mitja pinta.
3. Carracs de 18 línies, enra- sat en el calibre de 10 a 11 línies.
CRÓNICA
X"'
Les Ofícines lexicográfiques de l'Institut d'Estudis Catalans han passat a ésser una dependencia directa de l'Excma. Diputació Provincial de Bar- celona, i han pres el nom de Servei d'Investigacions filológiques.
Han acabat les enquestes per a la replega de materials destináis al DiC' cionari deis dialectes catalans. El nombre de qüestíonaris distribuits, des de 1913, és de 157, i el nombre de vocabularis d'indústries i d'oficis incor- porats és de 37. Els articles del Diccionari deis dialectes catalans son redac- tats i esperen que arribi l'hora de la publicació.
El cedulari del léxic del cátala antic, extret de tots els textos catalans antics no utilitzats per l'Aguiló, ha quedat definitivament ordena t.
També ha estat ordenat tot el léxic de la literatura catalana moderna, extret de les obres de tots els escriptors de la Renaxen9a catalans, valen- cians, balears i rossellonesos.
La Facultat de Filosofía i Lletres de la Universitat de Barcelona ha publicat, sota la direcció de M. de Montoliu, quatre fascicles del Diccionario Bátari.
i BiNDlhíQ LICT JAN 1 5 1930
\
Ivoi ^°^l^Í^^f dialectología
E65
t .11-13
española
PLEASE DO NOT REMOVE CARDS OR SLIPS FROM THfS POCKET
UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY