.. + e , + a: e, Lê = e
4 o dE e SA ac
[12] 1. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS | 109
a Se E À
É ae! — Patria. Islas Nicobar, 1905, Bingliam coll.-(Mus. de Elindirõo):
I7. Berotha rufa sp. nov.
“Caput facie dia antennis fulvis, apicem versus flavis, ala ante-
ps jore brevioribus, 1.º artículo elongato, cylindrico; oculis fuscis.
A “ Prothorax. ddciar quam latior, antice angustatus, marginibus
E " lateralibus fusco-rufis, pilis fulvis hispidus. Meso-et metanotum
& “medio fulvo-rufa, lateraliter fusca. Pectus subtotum fuscum.
v
Ro
- Abdomen fulvum, superne rufescens, flavido pilosum.
— Pedes graciles, pallidi, longiter fusco pilosi, tibiis rufescentibus.
K E, Ale hyaline, iridese, dense fulvo pilosa, reticulatione subtota
pe “fulva, venis sine punctis; venulis discalibus fuscis; stigmate rubro,
| “visibili, venulis stigmatibus fusco-rubris.
i E “Ala anterior margine externo fortiter excavato; venulis costa-
libus fere omnibus furcatis aut ramosis; stigmate elongato; axillis-
— furcularum marginalium fulvo tinctis; area radiali 4 venulis; 8 ve-
g A E gradatis; sectore radii 7 ramis.
Ec — Ala posterior stigmate longo, pallidiore; area conti angusta,
23 degutis simplicibus; radiali 2 venulis; 7 venulis gradatis, quarum
p aa est procubitalis; sectore radii 8 ramis.
ge o “Lonp. corpo Bam.
e SSf EETT RO a Ra À
ap en DÓ II»
“Patria Queensland, F. P. Dodd, 1907 (Mus. dé Londres)
e Cabralis gen. nov. -
q po Sind Bipilapof
E dn quaque ala tres series venularum. gradatarum.
Ea
ca “Ala anterior area costali in duas cellularum series ingequales
div isa venulis gradatis, propioribus subcostae quam costa, cellulis
externis. seu. “anterioribus longioribus. Series venularum gradatarum
lium cum. serie externa venularum gradatarum « discalium con-
aço » O - -—“
É a. Cogttier de:
teor + area costali incomplete PER lata, serie venula-
“
E A IS Ti SO
tIO BROTÉRIA : SÉRIE ZOOLOGICA fis)
o á
Series venularum gradatarum discalium externa ultra anastomoses |
sita.
Cetera ut in Psychopsi.
Obs. — Parécese mucho al género Psychopsis Newm. Difiere em que la
parte media externa del campo costal en el ala posterior es sencilla y por
consiguiente la serie externa de venillas gradiformes del disco queda ais-
lada, sin enlazarse con la del campo costal ni con las anastomosis.
El tipo y especie única por ahora es la siguiente.
19. Cabralis gloriosus sp. nov. (fig. 6.º)
CanuCl testacenm, labro eme oculis fuscis; antennis forti-
bus, fuscis, moniliformibus, 1.º articulo testaceo.
Prothorax albidus, antice densa tribus lineis longitudina-
libus fuscis, fusco hispidus, Meso-et metanotum subtota fusca, pilis
fuscis et albis. Pectus fusco-fulvum.
Abdomen fuscum, albo hispidum.
Pedes pallidi, albo pilosi.
Ale ampla, iridese, reticulatione, pilis fimbriisque albis; mem-
brana opalina (fig. 6.º).
| Ala anterior guttis fusco pallidis pree-
ter margines anteriorem, externum et po-
ribus et pallidioribus ellipticis in disco, ali-
quot minoribus preeter cubitos.
Ala posterior penitus immaculata; se-
rie venularum gradatarum externa con-
vexa, media concava, interna obliqua.
— al ant. I6,5 »
Ft E ed nO pel: »
Patria. Africa Portuguesa oriental, Bei-
Fic. 62 — Cabralis glorio- ;
sus Nav. Alas de la de-
recha (en parte). (Mus,
de Londres) Ta, G. A. K. Marshal (Mus, de Lon-
dres).
steriorem ; alíis tribus fuscis rotundis in
areis subcostali el radiali, duabus grandio-
Long. corp. 9 mm. -
FESTA): L. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS rt
pia mese 20. Psychopsis felina sp. nov. (fig. 7.º).
Similis Zonine Nav., (1) minor, testacea.
Caput nitens, leve, oculis plumbeis.
Thorax testaceo-pallidus, pilosus, pilis pallidioribus. Prothorax
- paulo latior quam longior. Metanotum fusco bipunctatum.
E - Abdomen testaceum, pallide pilosum, superne fascia laterali
fusca; apice stramineum, valvis superioribus & triangularibus elon-
- gatis, margine superiore leviter con-
— vexo, inferiore leviter concavo, ex-
E cepto quarto basilari, totis longiter
K “pilosis; lamina subgenitali grandi,
, subtriangulari, obtusa (fig. 7.º).
a - Pedes straminei, pilosi, calcaribus
E -rectis, primo tarsorum artículo di- =
E midio brevioribus. Fio. 72— Psychopsis felina Q Nav.
E Ala hyalinz, iridese, reticulatio- Extremidad del abdomen
É ne, pilis fimbriisque stramineo-palli- (Col. m.)
dis, stria transversa vel linea semilunari fusca in anastomosi ante-
“riore, seu subcostae, radii et sectoris.
a Ala anterior area costali venulis gradatis in seriem dispositis
“ basi subaque distantem a costa et a subcosta, dein sensim acce-
pac te subcostam et cum serie cap teem continuata.
á “margin externo E ilitla: in anastomosim posteriorem seu cubiti
* desinens; media inter utramque anastomosim, medio extrorsum
cá “côncava, interna ante medium als, sinuosa, medio extrorsum con-
— vexa. Membrana in medio basilari 8-9 fasciis transversis ferrugi-
- neo-pallidis notata, in area costali parum visibilibus.
E “Ala posterior sine fasciis. Series gradata costalis basi costae
- propior, mox ad subcostam fortius accedens et cum externa di-
- scali ultra anastomosim continuata. Tres series gradate discales ita
E disposite: “externa margini externo subparallela, extra anastomo-
ms
“a sim posteriorem finiens; media inter Roque anastomosim, medio
; q : e: ESA gor E a; o É EMP * rá sa e M pa
tá R Ig j ; é la VE: - Ro pq EM
E PED GS e o RS
É , ENA
-— na - ç A yo
112 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA — Pp -[15/5
RE Es E Ci
= b “ 4 - e . ” a
extrorsum fortiter concava; interna ante ala medium, obliqua, in-
completa, ad sectorem haud pertingens. : 7
Long. corp. à 9 mm. “a
= “alant; 16,5 >» | dado
— “— post. I4 Vê g a | |
Tato = ant IO >»
— + — eso A,
Patria. Africa meridional, Beira, I9 Febr. 1900 (Col. m.).
He visto varios ejemplares del Museo de Londres que Ievaban” b.
el nombre de Psychopsis zebra Brau., uno de los cuales recibí para
mi colección; mas examinado atentamente vi que difería mucho
de la verdadera Psychopsis zebra Brau. y que no podia identifi- a
carlo con ninguna de las especies que conozco. . |
21. Micromus gradatus sp. nov. (fig. 8.º)
Similis axgulato Steph. |
Caput rufum, facie ferrugineo-fusca, nitida; oculis Pisa anten-
nis testaceis. | EE
Thorax rufus, fulvo pilosus. Prothorax transversus. Metanotum EE
tusco bipunctatum. e
Abdomen fuscum, forte Nallidiis (1).
Pedes testacei, fulvo pilosi; tibiis ad medium et-apice ferrugi- “2
neo punctatis. | ns -
Ale oblong, apice elliptice rotundate; stigmate insensibili. a
Ala anterior membrana levissime fulvo tincta, striis transversis |
fusco-pallidis crebris notata, in medio posteriore distinctioribus |
obscurioribusque, in anteriore evanescentibus; reticulatione fusca, |
pallido interrupta vel striata; venulis costalibus subtotis pallidis, —
ante stigma plerisque ramosis; venulis gradatis externis sex. imer é
procubitum et radium fuscis; reliquis discalibus pallidis; secto er
radii 4-5 ramis; procubito ultra primum sectoris ramum furcato, |
“a
ser
-
4
(1) El mal estado de conservación del ejemplar que tengo ada! vista
no permite juzgar con exactitud del Serdadeto color; las valvas per extre-.
mo parecen algo testáceas. E: o A EEE A
» CEA ER E SS
f . 3 e ba
Ls ai Eu =
L. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS 113
a mo, posteriore mox maxime ad cubitum accedente; 3 venulis cu-
eb t alibus, 2.º cellula clausa.
a Ala posterior (fig. 8.º) hyalina, reticulatione pallida; subcosta
“et radio fuscescente ; serie venularum gradatarum externa cum
“parte venarum sive ramorum adjacente fusca; serie venularum
e adatarum interna pallida; procubito
pr ope basim. furcato.
Fic. 8.º — Micromus gradatus Q
Nav. Ala posterior 5/
(Col. Petersen)
E ' “Patria. Córcega. Bitz col. Ei tipo en
da a colección del Sr. Petersen de Sil-
keborg (Dinamarca).
À e “EL aspecto exterior es semejante al angulatus Steph. Es mayor,
RE as fajas transversas del ala anterior son menos visibles. La linea
“ob bscura que forma la serie externa de venillas gradiformes en el
À. posterior es característica de esta especie, y a esto alude el
fóimbre de gradatus que le he dado.
II
ai 4,
PROF. MARIO BEZZI
DIPTERA PENINSULA IBERICE |.
PROLEGOMENA
Benevolentia et cura cl. Professoris J. da dia Tavares non-
nullis abhinc annis collectionem dipterorum ex Lusitania 'studii cau-.
sa accepi, in qua species permultae pulcherrimae ac studio dignae
servantur. Postea species aliae ex Hispaniae diversis regionibus a .
redactoribus et amicis Broteriae mihi communicatae sunt, quibus |
in posterum, ut est in votis, aliae permultae addendae erunt.
Broteriae itaque auxilio, opus de dipteris ibericis. scribere in .
animo est, quod ad species discriminandas et cognoscendas valeat |
da
2
Ee:
£
E
atque studia dipterologica in honorem reducat. : ç
“.
Quum igitur vires unius ad opus tam magni ponderis non suf- |
ficiant, hic primum pars generalis aflertur, quam deinde clavis ana- E
lytica familiarum et subfamiliarum subsequetur. 28
Familiae singulae postea, cum generum et specierum tabulis et |
descriptionibus, comtmoditatis causa absque ordine systematico, a |
me vel ab aliis elaborabuntur. A
aa
Professori Tavares et omnibus Broteriae amicis, hoc área ç
quovis modo coadjuvantibus, gratias quam maximas ago.
Eca
ds 2] | MARIO BEZZL: DIPTERA PENINSULE IBERICA IIS
PARS PRIMA SEU GENERALIS
pao. Diptera, insectorum ordo cui nomen jam ab Aristotele imposi-
“5 “tum est, facillime inter reliqua insecta distinguuntur ; et si diu ne-
: E glecta immo et spreta fuerunt, maximi hodie momenti consideran-
É — da sunt. Metamorphosis enim natura, corporis ac primum nervosi
— systematis fabrica, volatus potentia ac diversissimis saepiusque
“miris vivendi rationibus, diptera universa super insecta absque du-
“bio eminent atque primum locum habere debent.
| Ordinis diagnosis sic exprimenda: insecta holometabola, parti-
“ bus oralibus ad sugendum vel ad pungendum fictis, segmentis tho-
Eee “racalibus connatis, tarsis quinquearticulatis, alis duabus tantum,
- nempe mesothoracalibus, posterioribus vero halteriformibus.
- Alarum numerus persaepius distinctionis notam praebet praeci-
- puam; pauca enim insecta praeter diptera quae duabus tantum alis
— gaudent, aut elytris proteguntur (ut coleoptera), aut halteribus ca-
— rent( Chloêon); si tamen, ut in coccidarum maribus, halteres distincti
à “sunt, tarsorum atque rostri forma toto coelo diversa est. Raro alae
á “in dipteris desunt (Chionea), rarissime halteres quoque (Platypho-
— va, Aenigmatias, Aptilotus), tunc vero oris, thoracis vel tarsorum
aa fabrica ad distinctionem sufficit.
É E Larvae dipterorum a ceteris insectorum larvis aut defectu capi-
E. “tis manifesti aut absentia pedum distinguuntur; nymphae, aut libe-
E
=
“rae sunt, et tunc perfectorum characteres jam partim distinctos
3 E rictent aut in larvarum cute exsiccata inclusae sunt et tunc pupa-
E riá sua tam peculiaria efformant.
Dipterorum generatio sexubus distinctis semper gaudet; herma-
E — Phroditismus non nisi ut exceptio occurrit. Parthenogenesis rarissi-
E me observatur (Musidora furcata); paedogenesis raro obvia (Itoni-
* didae, Tendipedidae); viviparitas satis frequens (Larvacvoridae,
* Muscidae); larva interdum ita matura producitur ut vix mobilis sit
xa (Glossina), aut potius fere immobilis et pupiformis (Hippobosca).
& * Metamorphosis regrediens interdum quoque observatur (Ascodipte-
ron); hypermetamorphosis quaedam quandoque occurrit (Bomby-
E — iidao); nec desunt exempla cryptometaboliae (Thaumatoxena).
pa Ex: Ut. :in ceteris insectis holometabolis, in dipteris quoque quatuor
ETA -
E a, E ri
IIÓ BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA
stadia observantur: Ovum, larva, nympha et insectum perfectum ;
breviter hic hujusmodi stadia describere liceat.
OVUM. Dipterorum ova generatim parva, interdum tamen
magna (Tachina) vel maxima (Thaumatoxena) sunt. Extus a mem-
brana, chorion appellata, limitata sunt, cujus structura valde varia
est: debilis aut firma, subtilis vel crassa, laevis vel mire sculptura-.
ta. Variant forma: rotunda, ovata, cylindrica utrinque acuminata
vel in medio dilatata (Anopheles), vel pedunculata (Carcelia), vel
prope micropilum cornubus duobus (Dyrosophila) vel protuberan-
tis praedita, vel in cirrhum terminata (Sepsis Nemopoda). Ova ge-
neratim libera, saepe tamen in acervulis congregata (Tabanus, Eu-
Jalia), vel pilis animalium agglutinata (//ypoderma), vel in glebis
naviculiformibus per aquas natantibus disposita (Culex), vel maxi-
ma copia conglobata (Thalassomyia congregata), vel in capsulis ge-
latinosis aut rotundatis aut funicularibus disposita (Tendipedidae).
LARVA. Dipterorum larvae persaepius elongatae atque vermi-
ad
a
*
formes sunt, diversissimas tamen formas saepe praebent. Corpus |
plerumque distincte segmentatum, segmentis saepius xIt; interdum |
'“tamen incisurae segmentorum minus distinctae vel evanidae ita ut
corpus integrum videatur (Syrphidae), aut numerosae et appropin-
quatae ita ut corpus annulatum appareat (Thereva). Nonnullae fili-
formes sunt ( Tendipedidae), permultae conicae in parte antica atte-.
nuatae (Muscidae), aliquae complanatae scuto ancyliformi supra ob-
tectae (Fungivoridac) vel appendicibus lateralibus ramosis praedi-
tae (Fannia), vel setis rigidis hirtae (Geosargus), aliquae cylindri-
cae mucronibus cinctae (Phalacrocera), vel segmentis dentatis (Ce-
phalomyia), vel lateribus tuberculatis (Phora), setosis (Bombyliidae),
aut spinosis (Tabanidae). Corpus interdum subtus. complanatum |
supra convexum postice incrassatum, sacciforme (Syrphinae), vel.
antice dilatatum et appendiculatum (Culicidae), vel cocciforme:
Eee
A”
E
(Rhabdophaga pseudococeus, Musidora), vel onisciforme, margini- q
bus serratis (Callimyia) vel antice plumosum (Melusina), vel pro-.
funde segmentatum et subtus acetabulis adhaesivis permagnis peso
ditum (Blepharoceridae).. s
Saepe formas animalium diversorum mentiuntur ita ut sicuti
+
o
é
ego 8
a RO
o
E jo
oa
Ra
k a
k po
E:
A
É
a
da
[4] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA 117
vermes (Branchiurus, Compontia), crustacea (Proboscistoma), mol-
lusca gasteropoda (Scutelligera, Parmula, Ceratoconche) descripta
fuerint.
Tegumentum generatim molle, attamen interdum plus minusve
durum. Color saepius albus; aliquae tamen hyalinae vel crystalli-
“ nae sunt, ita ut organa interna revelentur (Chaoborus, Macrocera),
aliquae rubrae vel virides (Tendipedidac), vel aurantiacae (Ttonidi-
dae), vel testaceae, fuscescentes, fere nigricantes.
Corpus raro in partes tres distinctas, i. e. caput, thorax et ab-
domen divisum est. Larvae quae caput distinctum praebent cucepha-
lae vocatae sunt (Psychodidae, Culicidae, Tendipedidae, Melusinidae,
Fungivoridae, Phrynidae, Bibionidae), et tunc maculis ocularibus
“vel ocellis, antennis et partibus oralibus distinctis praeditae sunt.
Nonnullae, hemicephalae vocatae, capsulam tantum mandibula-
rem praebent (Tipulidae, Itonididae). Multae denique capite dis-
tincto carent atque sceleton quoddam pharyngeum habent uncis
duobus validis praeditum (Muscidae s. /.); antennae tamen parvae
sed distinctae et variae apud eas quoque perspiciuntur.
Thorax tribus segmentis quae caput subsequuntur constituitur,
sed in eucephalis tantum bene distinctus, in reliquis vero a ceteris
— segmentis vix distinguitur. Segmentum thoracicum primum in //oni-
didis organum peculiare ac valde mirum subtus praebet, quod spa-
thula sternalis vocatur. Pedes semper desunt; interdum tamen ru-
dimenta pedum in primo thoracis segmento et in ultimo abdomi-
nis conspiciuntur ( Tendipedidae); larvae itaque dipterorum dum-
“ taxat reptantes vel natantes, rarissimo salientes, sunt; in parte in-
fera segmentorum abdominis protuberantiae pari numero binae dis-
— positae saepe adsunt ( Muscidae), quae ad progrediendum juvant et
pseudopoda vocari possunt.
“Abdomen thoracem consequitur atque vil segmentis constitui-
tur, quorum ultimum anum gerit.
Maximi momenti sunt in distinctione larvarum respirationis spi-
* racula seu stigmata, quae et distributione et forma differunt. Juxta
-— eorum triplicem distributionis modum varie vocantur larvae: perz-
— pneusticae quae stigmata utrinque per totam corporis longitudinem
* ferunt (Jonididae); amphipneusticae vero quae stigmata tantum anti-
“ca seu prothoracalia et postica seu analia exhibent (Muscidae); meta-.
= A Pi ? ER: 35 ê - se
/ Cla primo b + nos, Fara
118 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA : [5123
pneusticae denique quae stigmata solummodo analia habent ( Taba Sé
nidae). | E
Notandae tamen sunt in díversis larvarum aetatibus diversae “q
distributionis formae: Muscidae e. g. in prima aetate metapneusti- |
cae, postea amphipneusticae sunt (atque praeterea in juniore aeta-. aa
te unco unico orali praeditae sunt). Forma summopere variat; sti-
gmata prothoracalia generatim minus evoluta sunt quam analia ac
tantum microscopii auxilio cernenda; saepe in appendices plures
digitiformes, spiracula ad apicem gerentes, divisa sunt. Stigmata
analia majora sunt, in parte supera vel posteriore ultimi segmenti . E
locata, libera, distantia vel appropinquata, prominentia et tubifor- |
mia (Syrphidae), vel in profunditate rimae cujusdam (Rhagio) vel. e
in depressione rotundata (Sarcophaga). Aliquando in tubulum vel |
siphonem elongata sunt, parvum (Culicidae) vel longissimum (Li- |
riope, Eristalis). Forma ultimi segmenti abdominalis quoque varia, E
interdum truncata (Morellia), vel incavata, vel spinis aut tunesoea E
lis aut dppendicibus circumdata. j
Larvae quaedam aquaticae vesiculas aériferas praebent ( Chao- :
dorus), vel spiraculis carent ( Tendipedidae, Melusinidac) vel fila-. a
mentis branchialibus praeditae sunt (Blepharoceridae).
-
a
AE
= + EM
t*
NYMPHA, Ut reliqua insecta holometabola, diptera nympham
vel pupam immobilem habent; rarissime tamen nympha mobilis |
est, ut in aliquibus nematoceris aquaticis (Culicidae, Dixidae), in |
quibus astaci instar natat auxilio caudae pinnatae, vel etiam in Bom- o
byliidis quibusdam. Dipterorum nympha semper est mumiformis,
id est, antennas, alas et pedes extus delineata praebet; duae ta- à
men diversae formae distinguuntur. In orthorrhaphis nempe libera —
est, i. e. in larvae pelle non inclusa, et extricata appellatur ; sin ve- E
ro inclusa (Ttonididae) tunc per lineam rectam in parte postica —
dehiscit. In cyclorrhaphis contra in larvae pelle inclusa est et pesa E:
parium vel pupa obtecta appellatur; dehiscit per lineam circularem —
in parte antica. -á E
Nymphae liberae variant forma: paca St plus r minusve a
tundatae, subtus complanatae (Belepharoceridae), angulosae et s
riebus setarum armatae (Bombyliidae), mucronibus validis in parte
“ir
io,
To
E +,
Es" 16] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBÉRICA: [19
+ “
panico praeditae (Thrypticus), interdum in follículis fio (Fun-
— givoridae, Ttonididae, Melusinidae).
— - Stigmata prothoracica elongata saepe ut cornua prodeunt, par-
É “va (Eristalis) vel magna (Phora, Limoniidae). Puparia quoque va-
E ria, plerumque rotundata, segmentis distinctis vel indistinctis, spi-
- nis vel appendicibus variis cincta (Cephalomyia), segmento ultimo
+ “ut in sua larva conformato. Color quoque variabilis ab albo et pal-
“lide lutescente ad testaceum vel brunneum vel nigricantem, immo
5 “ad nigrum nitidum vergens.
E:
É - INSECTUM PERFECTUM, In hoc stadio partes semper
tres distinctae perspiciuntur, nempe caput, thorax et abdomen ; hic
id - paullo amplius de partibus singulis tractare liceat.
4 Caput in insectis dipteris optime semper a corpore distinctum,
— Jiberum ac mobile ; in solis kzppoboscidis immobile, anticae thoracis
- parti infixum, vel erigibile (Nycteribia). Forma capitis praesertim
ob oculorum magnitudinem valde variat: saepe fere hemisphaerica
* (Tabanidae, Bombyliidae, Syrphidae), immo et sphaerica (Acroce-
* vidae, Dorylaidae), interdum complanata (Hippobosca) vel adpressa
a (Holcocephala) est; pyriformis (Bzbio q, Nycteribia), in pediculos
5 * oculigeros producta (Diopsis), vel mallei instar dilatata (Achias,
E, * Acanthonenra, etc.), vel in rostrum horizontale (Rhingia) aut in-
E” - clinatum (Rhaphiorrhynchus). aut inferum (Tipula) producta. Non
“raro appendices corniformes in genis vel peritomio adsunt ( Elapho-
mpia, Phytalmia), vel in media fronte (Cestrotus, Drepanephora)
— velin parte antica ad antennas gerendas (Pialea, Cerioides). Inter
* oculos superne distinguitur frons quae plana et tunc interdum an-
— tice valde producta (Acrometopia), vel con vexa est, immo inflata
Er Lasiophthicus) vel concava aut valde quoque excavata (Asilidae);
pad latitudinem variat saepe juxta sexum; interdum latissima in
* foemina dum-in mare ad triangulum supraantennale reducitur ;
: “em superficiem laevis, punctulata, foveolata, rugulosa vel trans-
- versim sulcata ( Chrysogaster 9) esse potest. Frontis dilatatio in foe-
“mina aut a dilatatione vittae medianae provenit (holometopa) aut a
Sa dilatatione partium lateralium (schizometopa). Frons superne in ver-
” “ticem evadit, et, si oct connexi sunt, tantum trianguli verticalis
-
120 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA «
ocelligeri formam induit. Pars media longitudinalis frontis viana )
frontalem seu frontalia efformat: partes laterales circa oculos orbi-
tae frontales vel paratrontalia appellantur. In antica frontis parte su- |
pra antennarum basim Jumula quaedam in multis dipteris rp SA
dae, Muscidae) cernitur. Sub antennis facies vel clypeus distingui-
tur in quo fovea antennalis saepe excavata est, a carina intermedia | E
in foveas duas plerumque divisa; facies variat, ovalis vel lateribus. e
parallelis, complanata, vel concava vel convexa vel in medio tuber-. es
culata (Chilosia), perpendicularis vel obliqua, immo etiam recedens E “Ea
(Trigonometopus); margo anticus inferus epitoma proprie appellatus,
planus vel plus minusve prominens, rectus vel concavus esse po- “e
test. Sub epistomate duccula saepe cernitur (Parydra). Facies a. E
partibus lateralibus, quae genae appellantur, carinis facialibus divi- | “a
sa est, prope quas in myodariis sutura ptilinalis cernitur. Oculi incAS 5
terdum sub antennis quoque connexi sunt (Eubybus, Chrysotus) |
ideoque facies evanida. Genae angustae vel latae, laeves vel pun- | 3
ctulatae vel sulcatae vel tuberculatae esse possunt. Peristoma seu |
peristomium appellatur infera capitis pars, a qua os cingitur ; (atada
mito,
E
vel angustum immo et lineare, tumidum vel appendiculatum esse po-.
test. Denique pars capitis postica occiput appellatur; plana, concava E
vel convexa, tumida vel superne cercinata (Stratiomyia 9) velin.
collum producta esse potest. Si od OI E
- Capitis inter partes Oculi, Ocelli, Antónia et Os maximi mo-
menti sunt. vã de ee Si
Oculi in dipteris semper bene evoluti sunt, desunt solummodo
in Nycteribiis quibusdam; interdum tamen ad paucas areolas ap-. 4
propinquatas reducuntur (Lycoriidae, Ttonididae, Phoridas). Sem- a
per liberi ac detecti sunt, saepe prominuli (Stichopogon, Dolichopo-
didae, Ephydridae), vel valde prominentes (Achias, Themara, Ri-
chardia, Sphyracephala) vel interdum longe Es (Disfegada
Teleopsis). RR
Areolae ex quibus Englntiir aut omnes parvae set acquales
sunt, ut in plurimis dipteris, aut aliquae diversae ob parvarum di- $
latationem esse possunt; quae quidem differentia saepe e dispa
sexu prodit. Nunc solae areolae superae dilatatae (Lasiophthicu
Syneches), nunc anticae tantum (Asslidaç), aut intermediae (4 Tab; o
j
.
a Po) 4
K ÇÕA : q Ms RE
a
no
a
Io a
., ç
Ss ra ea a a e ES
5, ad Ri e a RE
É Rr SÊ So SR Toa *
Es “+ es NA Re: os d De a
Zea
MARIO BEZZL: DIPIEERA PENINSULZ IBERICAS [21
us autimnalis); interdum oculi eximie bisecti sunt, areolis supe-
3 “tis maximis, inferis minimis (Bibio dó, Blepharocera, Syneches).
7 * Quoad formam aut rotundi, aut angusti et fere lincares aut reni-
E a “formes sunt; quoad magnitudinem interdum maximi et totum ca-
- put occupantes (Acroceridae), interdum minimi (Búbio 9, Oecothea).
A “Quoad marginem aut integri sunt aut sinuosi; et tunc incistones
at anticae circa antennarum insertionem (Tendipedidac, Empidi-
dae), aut posticae in medio occipite (Hemipenthes). Maximi est mo-
E menti oculorum juxta sexum differentia; in maribus plurimis sunt
“a
| sa in fronte magis vel minus longe et arcte connexi, vel plus minusve
eis raro distantes; in foeminis contra saepissime distan-
“tes vel remoti sunt, raro appropinquati (Fylephila), nonnunquam
“connexi (Noeza, Systropus); interdum sub antennis quoque conne-
EE sunt (Euhybos). Si oculi connexi caput Jolopticum nuncupatur,
— sin autem remoti dichopticum. Quoad superficiem saepius nudi sunt,
6 “aut tomentosi, aut pubescentes aut magis vel minus longe et con-
— fertim pilosi aut villosi, in mare generatim longius vel distinctius
quam in foemina; pili aut aequales aut dispares longitudine esse
É possunt, aut etiam in vittas dispositi (Paragus, Eristalis tenas).
* Color “quoque variat; saepius aequaliter rufus, purpureus, viri-
RE ais aut fuscus; interdum vittae horizontales (Tabanus, Trypa-
a “neidao) vel verticales (Eristalodes), rectae vel fractae (Chrysops),
“vel puncta aut maculae Fados disposita (Lathyrophthalmus) obser-
| “ vantur. :
E f * Colores isti, in diptero vivo saepissime pulcherrimi ac splen-
“dentes, post mortem plerumque evanescunt ; at oculis paullisper
“ humectatis rursus. nuas atque pro PRE UCe adhiben-
Rd sunt. od NIE é
a
ASS
Em
E A Ocelli “in dipteris parvi, generatim in triangulo prope verticem
pes atque saepe tuberculo magis minusve prominulo inserti ; non
ai o “desunt (Culicidae, Fonididae, Tendipedidae, etc.) vel vix distin-
Ep guuntur (Tabanus), interdum a vertice paullo remoti sunt (Asarci-
. Quoad numerum fere semper tres sunt, aliquando duo tantum
DO sreugol nunquam unicus adest; una species (Ceroplatus
mm Espiga “quinque ocellos aeque bene distinctos habet, quod
dem. potius | anomalia. cuidam, tribuendum. Saepius inter se
JO 1
> Ja qo a
á bom 44
Di h
DEDO O Mi O 12
é ÃO CIRO DAE AR 2, Dai CR RD
” [AME ae, a VA ão ME AA FADOS
: PARES po iça E Ve ERR N
é + ss so ! e
PES e ES
122 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA
aeque distantes, triangulum aequilaterum efficiunt; aliquando vero
isoscelem (Chrysochroma), eo quod anticus magis a reliquis sejuncaa ;
ctus sit; vel etiam accidit ut omnes valde inter se remoti sint (Ase- ha
mosyrphus). Ocelli decolores esse solent. |
Antennae dipterorum semper bene distinctae quamvis inter-
dum minus manifestae (Aippoboscidae). Basi solent valde inter se pe
appropinquari aut immo connatae (Pialea), plus minusve distantes a
(Syrphidae), vel valde remotae esse (Anastocchus, Multo, Diopses)..
Quoad insertionem nunc supra, nunc subtus, nunc mediae inter.
oculos extant; interdum in summo vertice (Acrocera) vel in capite E
Re
' » E.
infero ad oris marginem (Owcodes); interdum in tuberculo parum ã
prominente (Psarus) vel prominentissimo (Cerioides, Conops) insertae Ro
sunt. Quoad magnitudinem variant summopere, modo perparvae et. E
vix distinguendae (Nycteribia), modo valde elongatae, corpore mul- E é
to longiores (Macrocera, Megistocera); numerus itaque articulorum — E
valde diversus, in brachyceris semper 111, at 1 dumtaxat distineti ú
(quia articuli basales tantum microscopii auxilio perspiciuntur), 128
nematoceris 1v-L, plerumque tamen vilt-xvi; numerus in nei: ã
ris variat saepe sexu. Saepius liberae et porrectae sunt, modo tá d q
men pendentes (Astomella), vel horizontales (Longina, Callizera) À
vel erectae (Dolichopus, Ancylorrhynchus); appropinquatae, paral- |
lelae vel divergentes; interdum in foveis absconditae (Sadat bs a
Antennarum forma, valde varia, characteres magni momenti in.
classificatione offert. Ex toto inspectae ita variae apparent : filifor-
mes (Macrocera), torulosae (Diplosis), cylindricae (Cylindrotoma), á
squamiformes (Hippobosca), spathulatae (Stratiompia), clavatae (Bi-
bio, Rhopalia), serratae (Melusina), pectinatae (Flabelhifera, Rhipi- mg
dia, Rhachicerus); mudae, pilosae, ciliatae vel penicillatae, “saepe |
sexu diversae; microscopii auxilio poros vel filamenta circularia
(Jtonididae) saepe valde characteristica praebent. |
In nematoceris articulus primus seu basalis, qui scapus appella-
tur, reliquis magis evolutus est; in brachyceris contra solet arti l E
lus ultimus seu tertius reliquis major esse. é E
In brachyceris articulus tertius simplex vel nota (Strat jo-
myidae, Tabanidae) esse potest, obtusus vel mucronatus. (a
Trypaneidae), apps iGaNHas (Microcephalus, Gprostygma), basi
Pad ç Pa PR Bem -
RR RIO CBS E O
o ni PR Re a SRD SE
e aà e P dos Ss ç Es
:ê — dentatus (Tabanidae), ramosus (Pityocera), cheliformis (Thauma-
o stocera), vel fissus (Dichocera, Talarocera, Schizotachina); appendi-
— cem gerit, quae in brachyceris orthorraphis terminalis est et stylus
q a dicitur, lateralis vero in cyclorrhaphis ubi avista nuncupatur. Stylus
ER: aliquando deest vel indistinctus est; aliquando exilis, aliquando in-
É crassatus, foliacéus (Zermetia), vel apice aut in medio dilatatus (Hal-
tericerus, Sybistroma); plerumque nudus, quandoque pilosus vel
“ plumatus est (Prlostylompia, Pterostylus, Lophoteles, Ommatius).
“Arista raro terminalis vel subapicalis, generatim lateralis vel
— basalis est; interdum ex articulis duobus vel tribus bene distinctis
— (Salmacia) ficta; rarissime deest (Cryptochaetum); saepe incrassata
“(Crassiseta, Platystila, Celyphus), interdum ad apicem dilatata est
Rs Nuda, tomentosa, pilosa, plumosa vel pectinata, id
— est superne tantum pilosa (Stomoxys, Ephydridae); pili aristae un-
A
É.
as
— dulati (Lyperosia) vel plumosi (Glossina) quoque esse possunt.
(+
a
E
E: Os constat apertura orali et proboscide vel haustello cum pal-
“A “Pis Apertura oralis variat forma atque magnitudine; interdum lata
aa e rotundata vel angusta et linearis, raro clausa (Oestrus, etc.)
ER - “ Proboscis quoque valde varia, iis partibus constat quae in inse-
E ctis adesse solent, nempe labro superióre, mandibulis, maxillis
E - atque labio inferiore, quibus hypopharynx quoque accedit; quae
“ quidem partes solent difficilius distinguí, et aliquae saepius valde
reductae sunt; in plerisque dipteris proboscis praecipue a labio in-
do “fefiore constituitur.
E - Proboscis quoad formam ac magnitudinem valde variat; raro
— obsoleta vel omnino evanida (Oestridae, Acroceridae, Masarygus) ;
E Ee - Saepius brevis et crassa, labellis tumidis terminata (Muscidae, Syr-
— bhidao, non raro rigida et acuta, ad pungendum apta (Culicidae,
* Phlebotomus, 7 abanidae, Stomoxys, Glossina, Hipbobosca), inter.
— dum longissima ac corporis longitudinem pluries superans (Pango-
p- “uia longirostris, Megistorrhynchus). Saepe recta et tunc horizontaliter
5 Ta (Nemestrinus) vel pendens (Empididae, Lampromyia) vel
retro inclinata (Enlonchus); interdum erecta (Anabarrhynchus); vel
“incurvata (Toxorrhynchites, Megarrhynus), vel retro incurva (Pe-
à de orrhynchus, Ancylorrhynchus) vel immo in spiras convoluta ut in
E “rhopaloceris (Dicrania). Labella terminalia crassa vel angusta, re-
-
Dre o À
à A Ni Eid EPE PEDE Po
” igee dé 4 e 4
Reto Eid; RS Ro
. = ga Ne, Rg Ee “me Nie id + si
124 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA a!
tro flexa (Drimia) vel denticulata (Philaematomyia) esse possunt. Ee
Pars basalis proboscidis fulcrum vel ab auctoribus quibusdam quo- |
que clypeus vocatur. Es
Maximi momenti ga/pi sunt, interdum perparvi vel prorsus nul-
li (Epalpus, Gymnoglossa), saepius bene distincti et tunc vel retra- É
cti vel porrecti, proboscidi incumbentes (G/ossina) vel liberi, in=
terdum longissimi, baculiformes (Dejeania) vel spathulati (Lasio- |
palpus) vel filiformes; erecti, horizontales, vel penduli; interdum |
secundum sexus diversi (Culex); nudi, vel pilosi, vel setulosi, vel |
plumati.
Quoad articulorum numerum variant ab uno ad quatuor ; inor- ER
thorrhaphis nematoceris plerumque pluriarliculati sunt, raro tamen
etiam uniarticulati (Monarthropalpus); in cyclorrhaphis generatim E
uniarticulati; articulus ultimus forma et longitudine variat. et
Caput denique, sicuti reliquae corporis partes, variat natura in-
dumenti; totum-vel partim nudum esse potest, vel pilis aut setis |
aut macrochaetis aut squamis (Culicidae, Bombyliidae) indutum. |
Macrochaetae appellantur setae crassiores et rigidiores, quae in-
terdum proprie aculeiformes sunt; a reliquis pílis vel setis statim — a
distinguuntur, et radice nervea praeditae sunt, ita ut sicuti organa | E:
sensoria consideranda sint; si cadunt, insertionis situs semper facile E.
dignoscitur. Macrochaetarum forma et dispositio characteres prae- PA
cipuos in dipteris disponendis praebent; studium istud proprie E
chaetotaxis vocatur. | e.
Quoad formam rectae vel incurvae esse possunt;. si incurvae, . a
retro, vel extus, vel intus directae; interdum valde incrassatae |
(Straussta, Vidalia), vel immo plumosae (Fungivoridac, Phoridae). a
Quoad colorem quoque variant, nigrae vel lutescentes vel albi o
Fe Y
cantes. pd “e
Quoad distributionem : occipitales, verticdes ondas genales, |
peristomales atque vibrissales esse possunt: (Fig. 1). E caber
: Occipitales, seu in Secipite insertae, aliãe postverticales sunt,
aliae occipitales proprie dictae. Postverticales in medio mox pode É
verticales insertae, duo vel plures esse possunt; parallelae, diver
gentes vel decussatae. Occipitales proprie dietae coronam. secus O!
bitas posticas fingunt, et saepe validae, acutae vel obtusae sunt. -
Verticales in vertice insertae - sunt, Rise duo párias ea
= Ran
o
- pet,
“+
, e é AM + a. Pics
r - Ria e
Rd Em Er - e
- , :
“MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICAE 125
“internae et externae vocatae; extus vel intus vel retro directae;
* intérnae decussatae vel non. Frontales seu in fronte insertae, ir
E lares et frontoorbitales sunt. Ocellares seu stemmaticae appellan-
- da “ -
Fic. 1 — Caput myiodarii superio-
ris ab antico visum (schemat.). A Ver-
tex. B Triangulum ocellare. C Vitta
frontalis. D Orbitae frontales. E Ocu-
lus. F Genae. G Peristoma. H Anten-
nae. I Epistoma. K Fulcrum probosci-
dis. L Palpi. M Labella. N Lunula. O
Sutura ptilinalis. P Arista. Q Fovea fa-
cialis. 1 Macrochaetae postverticales. 2
M. occipitales. 3 M. verticales internae
et externae. 4 M. ocellares. 5 M. fronto-
orbitales internae superae et inferae.
6 M. frontoorbitales externae. 7 M. de-
cussatae. 8 M. orales ascendentes. 9 M.
genales. ro Vibrissae. 11 M. peristo-
miales.
>. “tur illae quae intra ocellos ds habent; saepe desunt (Peletieria),
E - saepe contra plus minusve evolutae; solent esse 11, interdum plu-
tes sunt; fere semper antrorsum directae, interdum extrorsum
* (Brachychacto) vel demum retrorsum (Salmacia).
A Frontoorbitales in orbitis oculorum frontalibus insident atque
a “in series dispositae sunt; intus vel extus, antrorsum vel retrorsum,
78 - Omnes vel partim, directae. Plerumque in series duas distributae
à E “sunt, et tunc externae et internae appellantur ; mares solent serie
— unica (interna), foeminae plerumque seriebus duabus utrinque (in-
A “terna et externa) esse praedita; in maribus tamen permultis frons
utin foemina seriebus duabus gaudet (Peleticria, Voria). Nume-
rús, positio . ac directio inspicienda sunt; internae usque ad anten-
narum radicem vel ultra productae, regulariter. dispositae vel irre-
— gulariter Vitta frontalis interdum setas gerit, quae decussatae vo-
E cantur (Fucellia, Eustalompia).
* Genales appellantur quae in Es insertae sunt, vel in carinis
cialibus vel in genis ipsis; primae appellantur orales, uniseria-
» NE prcçãas. et plus: minusve ascendentes; secundae genales
v” f « g a o Pia a
ad VR q Es, N-a ss ke
4 o. 4 E Aya AT É 4 f
PERO Rego
» E, 4 > ê mc, Ai) E a,
126 “BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA EB!
proprie, uni- vel pluriseriatae, ordinatae vel non, vel solummodo
infra distinctae (Cyphocera). a
Vibrissales sunt illae quae in angulo oris insertae sunt, genera- |
tim duae validae, quae vibrissae vocantur ; interdum ab ore distan-
tes (Meigenia); decussatae vel non. |
Peristomales denique illae vocantur quae in peristomio sive in.
o
e
o » .
medio sive secus marginem insertae sunt; una vel plures, ordina-
a
natae vel non.
Thorax pars corposis est, quae praecipue organa motus gerit
et continet; ex tribus in insectis solitis segmentis constituitur, quae
pro-, meso- et metathorax vocantur. Hae tamen tres partes minus.
distinctae immo connatae sunt; prima plerumque valde reducta, |
tertia quoque ob alarum posteriorum defectum; in dipteris igitur +
thorax tanquam a solo mesothorace constitutus haberi potest.
Prothorax generatim solummodo in nematoceris quibusdam “a
bene distinctus (Tipula); plerumque tamen solum ex duobus lobis . E
lateralibus, saepius -perparvis et aegre distinguendis, constat, qui, e
tamen interdum ita evoluti sunt ut in parte supera et antica con- e +
juncti evadant (Philopota, Toxophoxa); interdum in collum produ-
ctus est (Giraffomyia, Angitula, Diopsis), vel demum Setran a 4
(Dilophus). E
4
Mesothorax igitur thoracis partem magis evolutam constituit,
a qua thorax totus formam sumit. Mesothoracis pars superior E
sonotum constituit, quod ex duabus partibus inaequalibus coale- —
scit, quarum anterior praescutum, posterior vero scutum vocatur ;
inter se sutura transversa dividuntur, quae interdum vix distingui-.
tur vel immo deficit, interdum distinctissima ac profunde incisa
esse potest. Versus latera ante suturam fovea vel depressio noto-
pleuralis adest; in parte postica ante scutellum ca//i postalares et.
fovea praescutellaris quoque exstant; in parte antica humeri ' vel”.
calli humerales distíncti atque interdum prominentes sunt.
Ad mesothoracem quoque scutellum pertinet, quod postica 1
sothoracis prominentia constituitur. Scutellum et forma et magni nino
tudine valde variat; rarius “parvum, nunquam deest, vel rarissi ne
pa : so 4d
e Ri. à bu 1º A f br,
» v , + + E + Vir mn e É
«ea ; pal ASA O RR
ar Ê TE o de 4 do EO A a " Pee, + * RR «
Ed
Rr Tia) MARIO BEZZL: DIPTERA PENINSULA IBERICA: 127
E ke (Braula); saepius bene evolutum, interdum magnum (Thyreophora),
vel maximum ita ut abdomen totum tegat (Cclyphus), vel abdomi-
“mis, apicem attingat (Dicranophora); rotundatum, triangulare vel
E quadratum, vel rectangulare; integrum vel lobatum (Culex); mar-
— gine serrulatum (A/lognosta, Paragus serratus), vel spinosum (Pla-
— tyna, Diopsis, Beris), vel tuberculatum (Crassiseta, Platystoma),
- vel apophysibus praeditum (Rhinotora, Acanthopeltastes).
— os
E: Metathorax superne vix distinguitur, quia pars quae solet me-
— tanotum vocari, potius mesophragma est, quod quidem ad meso-
E ióraceri pertinet.
a Thoracis latera plzurae dicuntur atque sutura notopleurali a
| = dorso separantur. Suturis distinctis pleurae in 270-, meso- et meta-
— plenras dividuntur; sub mesopleura, sua quoque sutura distincta,
E “sternopleura cernitur; sab alis et post mesopleuram, pteroplenra ;
E “sub metapleura vero hypopleura distinguitur.
In pleuris etiam spinae validae interdum exstant (Diplephippimm,
Mic odon, Diopsis).
* Thoracis denique partes inferae sternum constituunt, ac fro-,
4 — meso- et metasternum vocantur; prosternum interdum valde evo-
“Jutum et fere globosum est ( Tendipedidae).
= Thoracis tegumenta duriora sunt quam cetera aliarum corporis
* partium; interdum autem sculpta, vel sulcata vel punctata sunt.
“Forma quoque variabilis; nunc ovata, modo quadrata, vel rectan-
“gularis quin etiam triangularis; interdum subtilis et elongata, quan-
E. * doque contra lata et abbreviata; complanata vel adpressa; superne
E E plána. vel plus minusve convexa vel immo pyramidata (Syneches).
de
+ 4LSd
- Quoad indumentum thorax quoque variat, nudus, pilosus, to-
e a
RE nertoçE aut squamosus. Macrochaetae maximi momenti in chae-
pre “totaxia sunt; si elapsae, locus insertionis, areolae circularis instar,
psenper facile dignoscitur; in dorsales et laterales distribuuntur.
“Inter macrochaetas dorsales numerantur :
“1 Tllae lincae medianae vel secus lineam medianam dispositae,
que acrostichales vocantur; plerumque parvae, saepissime desunt ;
à “unilineatae vel in series plures (1, Iv aut vr, raro ultra) dispositac ;
a “ egulariter vel irregulariter seriatae; modo ante, modo post suturam
e
a Ret utrinque distributac; erectae, vel antrorsum vel retrorsum flexae.
“ A ff
am ». E “4
á Y “ e
128 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA
MR
2 Illae quae extra acrostichales utrinque inveniuntur dorso-. “8 q
centrales vocantur: solent in serie unica disponi, sed etiam regu- Ee
lariter vel irregulariter pluriseriatae esse possunt (Zympis); omnes |
validae, aequales vel inaequales, vel sensim “in pilos Ra va-
Fic. 2 — Thorax myiodarii superioris de-
super visus (Schemat.). A Humeri. B Fovea
notopleuralis. C Sutura transversa. D Call
postalares. E Scutellum. 1 Macrochaetae a-
crostichales. 2 M. dorsocentrales. 3 M. prae-
scutellares. 4 M. intraalares. 5 M. humerales,
6 M. notopleurales. 7 M. posthumerales. 8 M.
praesuturales. 9 M. supraalares anteriores et
posteriores. 17 M. basales. 18 M. subapicales.
19 M. apicales. 20 M. discoidales. 21 M. prae-
apicales,
Macrochaetarum tantum insertionis pun-
cta vel pori in aa figura et sequente signata
sunt.
epi ss =.
(7
Fic. 3 — Thorax nvidia a
rii superioris a latere visus q
(Schemat.). A Humeri. B Fo-
vea notopleuralis. C Sutura
transversa. D Call postala-
res. E Scutellum. F Propleu-.
ra. G Mesopleura. H. Ptero-
pleura. 1 Metapleura. K | Me-.
sophragma. L. Sternopleura. E E
M Hypopleura. N Spiraculum |
prothoracicum. o) Spirac. 1 me-
FeBiBraicina P Halter. Q Locus insertionis alae. - Ab ça o
1 Macrochaetae acrostichales. 2 M. dorsocentrales. 3 M. peesciaai
4 M. intraalares. 5 M. humerales. 6 M. notopleurales. 7 M. Fostecieairaa
8 M. praesuturales. 9. M. supraalares. 10 M. prothoracales. 11 M. mesopleu-
rales. 12 M. pteropleurales. 13 M. metapleurales. 14 M. hypopleurales. as a
sternopleurales. 16 M. laterales. 17 M. basales. 18 M. di ma 19 Mi api pa
cales. 20 M. discoidales. 21 M. praeapicales.
I Coxa antica. II Coxa media. III Coxa postica.
co a
A
riant numero. et per paria numerantur et Eds in praesuturales| fes
a
ponesuturales (i. e. ante et post suturam positae), distinguuntur ; i “in-
a
terdum inter majores efquidem minores exftaid (Philolutra); mta um
és EPA SA
um “ o
Ep proa | É JBRÇA 7 e na
A
E So po
a. + 44
quo Lais Mag Di e
ERR > e.
ds e €
E PO |. MARIO BEZZL: DIPTERA PENINSULAS IBERICAL J29
E ge = : .
- denique in aculeos conversae sunt (Thyreophorella), vel in setas
— crassas aculeiformes (Dejeania).
3 Ante scutellum in acalypteris quibusdam praescutellares ob-
ans (Trypaneide).
4 Ilae, quae extra dorsocentrales sunt, sutraalares appellantur,
“et in myiodariis superioribus tantum inveniuntur; uniseriatae sunt
“et numero variant utrinque ab una ad plures; modo tantum post-
E * suturales sunt, aliquando vero praesuturalis exstat.
-s
A |
mo sitio em fins de julho e principios de agosto já d ot o
.
tra geração, das quaes sairam as borboletas em agosto o o) uo
setembro. A
s
RR.
eU)
C. MENDES LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 171
g Obs. 1.º —- O Dr. K. Griúnberg in Seitz, pars 1, vol. 11, pag. 162, diz
a x que a lagarta vive «d'aprês Mendes de fin Aoút à Mai.» Ora eu no meu
a atelogo só digo que a borboleta me appareceu em agosto. Ampliou pois
" demais Griúnberg seguindo ao Dr. A. Spuler (Die Schmetterlinge Euro-
“pas, B. 1, p. 120) o qual fundando-se em que eu citava a borboleta de agos-
| toe Rouart a lagarta de maio a agosto, concluiu que ella viveria antes —
“ «von End August bis Mai, wen Mendes Angabe zutrifft.» Não havia razão
para estas duvidas, porque já Rambur (Catalogue systématique des Lépido-
— ptêres de P Andalousie pag. 352) descobrira a lagarta em duas gerações bem
- distinctas — em agosto perto de Malaga, e no fim de fevereiro nos arredo-
— res de Cádiz. |
O mesmo Rambur (Zaune entomol. de P Andalousie, PLas bet; a a
b, c) representa com toda a exactidão a borboleta Q e 9, a lagarta e a
— chrysalida. am
É: Obs. 2.º — Combinando as minhas obervações com as de Rambur 1.
— s. e. julgo que a vida da lagarta nas duas gerações se distribue assim pelos
- | meses do anno: desde setembro ou outubro até abril, uma geração; de
maio ou junho a agosto, outra geração. o
aê Do facto de Rambur a ter encontrado já bastante crescida no fim de
- fevereiro concluo como provavel que terá saido do ovo em setembro ou
- outubro. Nada dizem a esse respeito as minhas observações.
a | NOCTUIDAE
— yII. Agrotis € nigrum L. — Em maio, dentro de casa, á luz.
RÁ
712. A. flammatra F. — Em maio, á luz.
| E A. tritici L. — Alem das variedades citadas no meu catalogo (n.º
“I17) appareceu-me tambem a forma typica em novembro e de-
zembro, á luz.
Er a: A. conspicua Hb. — Em maio, dentro de casa, á luz.
A, fidelis ]. de Joannis. — Desta nova Lycophotia descripta pelo
4 - R.P.J. de Joannis no Bul. Soc. ent. Fr. 1903, pag. 29-30, só
- - conhecida de S. Fiel, encontrei só mais um exemplar que re-
ma
28 “presento ra Est. Ir, fig. 10.
q
A crassa Hb. var. lata Tr. — E pasa com a fórma typica.
- >
AV Dianthoecia luteago Hb. var. argillacea Hb. — Em casa, á
É E luz a Hr, Pe A É uma fórma muito escura.
e
4a
-—s
Ee --
pi:
REM = 7 ..
o
+ ad =
RE Ts 4:
Es - = 1
t e
É. di a ms »
E o Pai da rr 7 Ed egos EE », É od CaaS z E
E ; er
Ê E a rd - dd
x
172 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA [12]7%
715. Apamea testacea Hb. — Em setembro, á luz.
716. A. nickerlii Fr. — Em casa á luz.
717. Celaena vitalba Frr. — Ao voltar em 1908 a S. Fiel encon-
trei nas caixas dessa região um exemplar, provavelmente apa-
nhado na minha ausencia por meu collega M. Rebimbas.
Cladocera optabilis B. — Em outubro, á luz.
Consegui ovos de uma 9 em captiveiro.
As lagartas nasceram pouco depois e passaram o inverno co-
mendo serralha. Não chegaram a chrysalidar por morrerem na .
primavera. -
Polia flavicincta F. — Tres graduações ha em S. Fiel na côr dos
exemplares desta especie. Uns do typo, outros mais escuros da E
var. meridionalis B. commum em outubro e novembro, e outros |
ainda mais escuros que os exemplares que se costumam apre-
sentar da var. meridionalis.
718. Dryobota monochroma Esp. — Em maio, á luz.
719. Trigonophora flammea Esp. -— Em outubro, á luz. SE
720. Luceria virens L. — Dois exemplares na serra da Estrella a
no fim de agosto, um nos Barros vermelhos, outro no covão. “a
de Unhaes. | Re
né A
Tapinostola fulva Hb. — Em setembro, á luz. Ee E.
h)
721. Caradrina cinerascens Tgstr. — Foi abundante um anno, E
em maio, se bem me lembro, pois a data está espetada. no alf- Ses
nete e não tenho agora nenhum exemplar. E
GC. Germainii Dup. — Citei esta especie no meu catalogo (n.º 189), E
com signal de duvida, mas tendo depois apanhado varios exem- a
plares reconheceu-se com effeito que são desta especie tão rara
e pouco conhecida. Assim m'o assegura o R. P. José de Joa a
nis que os comparou com um exemplar authentico de. Ger- -
maint. ; Pei
Eras die RENO 7a DO pu
E: as
C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 173
E 722. Orthosia helvola 1. — Em novembro, á luz.
E 723. Cirrhoedia xerampelina Hb. ab. unicolor Stgr. —- Em ca-
Jia áuz:
- Anchoscelis lunosa Hw. — Entre os exemplares desta especie tão
É variavel distinguem-se perfeitamente as duas formas
— var. Olivacea Vázquez..
— var. pubra Vázquez — ambas em outubro com o typo.
; o
>
724. Xylina semibrunnea Hw. — Em dezembro, á luz.
Calophasia hamifera Stgr. — Abril e maio; julho. Tem com cer-
teza duas gerações, como o verifiquei apanhando no campo as la-
gartas de ambas e criando-as tambem em casa a4 ovo. Na Est.
Hr, fig. I4 e 15 reproduzo dois exemplares authenticos de S.
É: Fiel desta especie tão pouco conhecida.
A LagarTA: Na Linaria spartea primeiro em maio criando-se
| depressa e dando a borboleta em julho; depois criam-se
Re " logo as da segunda geração, enquanto dura a Linaria,
E passam chrysalidas o resto do verão, outomno e inverno
em casulos presos aos ramos da Linaria ou de corpos vi-
zinhos. Dão as borboletas em abril e maio do anno se-
guinte. São muito faceis de criar em casa, mas por as for-
E “migas furarem os casulos e comerem as chrysalidas, pou-
“cos exemplares obtive.
- Calophasia almoravida Grasl. — Abril e maio, só numa geração.
— Na Est.m, fig. 16 e 17 represento dois exemplares de S. Fiel
Ee: - desta especie egualmente pouco conhecida.
“LaarTA: Na Linaria spartea em maio e junho. Chrysali-
dam logo em casulos presos aos ramos da planta ou a
“outros corpos vizinhos e assim passam até abril ou maio
quando saem as borboletas.
o ERRA Esp. — Na Est. im, fg: 13 reproduzo um exemplar
-
“des, Fiel onde a especie é mais escura que o typo.
id
E “Cleophana Yvanii i Dup. ab. Korbi Stgr. — Com a forma typica,
a + 3
ls
*
Ra De Es ÇÃO CO RT sd RM »
RS Se adia E dos ars ro des
E ê ia A Ê y . ka é A A Wa se -
rata ” is 7 ga ic É 64 o Rss E, nã e»
aaSe Sto RR A ço b EA
e dE a ar nd) Djré q á E
dese E -
174 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA
abundante á luz em S. Fiel, apparece esta forma que julgo uma. Sa
simples aberração. os A
=
725. Cucullia tanaceti Schiff. — Saida duma lagarta que viveu
no capitulo de uma composta de jardim e nella se chrysalidou. |
x
726. C. santolinae Rbr. — Em novembro á luz, *
E E
Eublemma arcuinna Hb. var. blandula Rbr. — Em setembro nao nos
serra da Guardunha. ;
727. E. suava Hb. — Em setembro á luz (P. Vieilledent!); na ser-
ra da Guardunha encontrei-a nas urzes. -
728. Thalpochares purpurina Hb. — Uma a 8 de junho. Trouxe- É
me a lagarta da Guardunha o meu collega, P. M. Martins, na
flor de um cardo da qual se alimentou e nella se EE 5
729. Plusia chrysitis L. ab. aurea Hne. — Na matta do Fundão
em junho.
Cm.
A 4 Esta descripção ea em exemplares criados em casa
-— com Sarothamnus patens Webb. Infelizmente nas 3 figuras da
“Est. m nada se pode perceber da differença de côres e pouco
“das estrias transversaes. | |
- LacarTA: De maio até junho crescendo muito lentamente ;
comem folhas murchas e bolorentas de Sarothamnus pa-
tens Webb. e em maio e junho as flores. Uma só gera-
ção. Borboleta em junho.
(Cfr. descripção do ovo, lagarta e dida na Brotéria,
l. s. c. pag. 106, Est. ví, fig. 3 e 8).
“o
176 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA
Sterrha sacraria L. ab. sanguinaria Esp. — Em outubro, exem-
plares muito distinctos desta variedade com a a faixa transversal 38
côr de sangue e muito larga. a
733. Larentia dotata L. — A 1 de julho na matta do Fundão. E
L. flavolineata Stgr. — Pretendi crear as seda mas não me foi.
possivel por não dar com a planta de que se alimenta. Ja
Ovos: sensivelmente esphericos, apenas um pouco mais com- .
pridos segundo um eixo. Superfície lisa. Brancos nos pri,
meiros dias, Aranelio- plo 8 dias depois. Foram pos- .
tos a 29 de setembro. o
LAGARTAS: Nasceram a 17 de outubro. Cabeça de preto bri- fe
lhante; vista de frente cordiforme com pêlos brancos. Pê. E
los por todo o corpo terminados em botão, dispostos em |
dois circulos em cada annel. O ponto de inserção é es- |
branquiçado. Pelo dorso corre uma faixa cinzento-escura, |
aos lados outra da mesma côr, mais estreita e mais escu-
ra; os intervallos de branco leitoso. ERES — E
Assim eram pouco depois de nascidas ; morreram por falta |
de alimento. E =
£s
734. L. viridaria F. — Em maio na matta do Fundão (J. s. Ta-
=:
vares!). Ê
> E
A
É
735. Tephroclystia abbreviata Stph. — Em casa, em, fevereiro.
-
736. Ennomos erosaria Hb. — Um exemplar proveniente. de a-
garta apanhada num carvalho. ce
RE ns
1
Ro o,
so
737. Crocallis elinguaria L. — Na serra da Estrella a 24 deaé
to (J. D. Roque!). Es
Eurymene dolabraria L. — Especie muito rara nos eadda de
S. Fiel. Encontrei segundo exemplar em maio na mata
Fundão. Só citei no meu catalogo (n.º 334) um rca
segunda geração, de Reto,
ds
a
f "
/ - é.*
é eg 'as Upa p ; bo pe PRI e e z de
Na desce Sl fios RA EUA E 1z
DER re SA a io mA
E PER a? f a 4 3 N
RE f17] C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 17?
téria S. Z., vol. vit (1909), pag.-71-72, Est. x1m, fig. 1, 5 e 6.
Ahi descrevi esta variedade: «Area media et apice in anticis,
area limbali in anticis et posticis brunnescentibus, non sordide
albis nec gristo-ochraceis.»
E 738. Gnophos obscuraria Hb. — Em setembro na quinta do Ou-
— teiro (Fundão).
* Gnophos onustaria HS. Cfr. descripção do ovo, lagarta e chry<
— -salida na Brotéria S. Z., vol. 1x (I9IO), pag. 108 e 109, Est. vi;
fig. 5 e 6 — €C. Mendes, Lagartas ineditas de Lepidopteros.
LaGARTA: Duas vezes por anno, uma de maio até ao fim de
| julho e a outra de setembro até ao fim de abril, a que
correspondem as apparições da borboleta em setembro e
abril-maio. Alimentei-as com Polygonum aviculare L. e
Rumes acetosa L. que comeram egualmente bem.
Ê, “Gnophos mucidaria Hb. var. lusitana Mendes—Brotéria S. Z.,
E vol. vim (1909), pag. 69-71 e Est. xr, fig. 21-23. É uma varie-
- dade muito escura que descrevi assim: «Alis omnibus fere uni-
formiter nigro dense conspersis vix in medio et in margine ex-
terno paulum brunnescentibus.»
- var. ochracearia Stgr. — Sobre esta e outras formas DE mcida
Rr ria em 5. Fiel Veja-se Brotéria 1. s. c.
p=
“a
“ Fidonia famula Esp. — Lagarta em maio no Saróthamtis patens
rc; Webb, no qual causa alguns annos estragos consideraveis pro-
E duzindo a destruição completa de grandes giestaes. Vi varios
“desses casos nos arredores de S. Fiel. Veja-se narrado um na
É Brotéria, Serie de Da q Scientifica, vol. vir (1908), p
“A 185, 186 e Est. x.
E
* er
—
e
ga
É E Eurrânthis pennigeraria Hb. — Encontrei ultimamente abundan-
E — teesta especie perto de S. Fiel, no princípio de maio, num ros-
EE: maninhal , de cuja planta creio. que se alimenta tambem e não
4 só do Halimium occidentale. Na serra da Estrélla, a uns 1000”,
E: Ta “era tambem abundante a 5 de julho. Esta differença de datas
Es “deve-se attribuir á diferença de altitudes e não a differentes
E dóprações TEIA Ed | |
Rs AA ai E EE ND e 16
1% ea Cr A A = 4 EPE ET ça ns A
E
- =p? rd ns 8 ida
Tg
178 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA
E. plumistaria Vill. var. albosignata Neuburger, Soc. entomol. j
Jahrg. 22, p. 2. Descreve W. Neuburger esta variedade, sem
duvida sobre exemplares que eu lhe mandei de S. Fiel. Não &
são raros na Guardunha os individuos desta forma com as asas |.
anteriores mais ou menos brancas em vez de amarelas. |
-
Selidosema ericetaria Vill. — Descrevi e representei numa es-. g- 2
tampa as principaes formas das serras da Beira. o.
(Cfr. Brotéria S. Z., vol. vm (1909), pag. 73 e est. x fig. —
13- -21). ' E E. Pe
-
Thaumnonoma o nstienianto Hb. — Encontrei-a tambem em mar-
ço alem de maio. ,
LaGarTA: Criei uma com folhas de azinheira ( Quercus ilex
L.) desde maio até julho. (Cfr. descripção da lagarta na.
Brotéria S. £., vol. IX, p. 109).
nie
.
Enconista miniosaria Dup. e var. perspersaria Dup. — -Na Bro-. a
téria S. Z., vol. vil, p. 67-69 descrevi e representei em duas |
estampas (Est. XI e XII) as principaes formas desta variabilissi- |
ma especie em S. Fiel. Ee
A
Onychora agaritharia Dard. — Desta especie, que deve ser mui-
to rara em S. Fiel, encontrei segundo exemplar na serra da, :
Guardunha. 28
Sobre este genero e especie veja-se o erudito artigo do R. aa
José de Joannis neste mesmo vol. X da Brotas SE Zi fasc. 1º
Paronychora Oberthiiri Vazq. —(Est. 1, fig. pj Da Pee typica ae,
só encontrei em S. Fiel um exemplar, o da fig. 9. “a
var. inclarata ). de Joann. (Est. II, fig. 6, 7, 8). Alem da serra da
Guardunha a varias altitudes, de 1000" para baixo, encontrei ao
tambem na quinta de S. Fiel em setembro, num anno em cer da
abundancia, mas só d à. A q é ainda desconhecida. Em S. Fiel
vive quasi exclusivamente a variedade znclarata. E
Sobre estes exemplares de S. Fiel baseou o R. P. És de Joan :
nis O seu magnifico estudo intitulado — «Le Genre Enconista
et ses alliés» — na Brotéria S. Z., vol. X, p. 5-28 e. Pb E I,
onde descreve este novo genero e nova variedade. És Es
- [19] s C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 179
Citei no meu catalogo esta especie (n.º 366) erradamente
ainda que com signal de duvida. Não é pois Scodiona fagaria
Thnbr. (Belgaria Hb.) var.? como então a apresentei.
5 k k
* Scodiona penulataria Hb. (rubentaria Rbr.) — A especie que re-
— feri no meu catalogo (n.º 365) como var.? desta especie não é
desta mas da especie seguinte.
Da especie penulataria Hb. só encontrei uma q em outubro
de 1909 em S. Fiel á luz (Est. III, fig. 2). Comparei-a com a fig.
de Rambur (Planche xvrr, fig. 4) que representa um d e pa-
rece-me que não ha duvida na determinação. Assim classificou
-— tambem uma de Setubal o R. P. de Joannis.
Ovos (Brotéria, S. Z., vol. 1x, estampa VI, fig. 4): Claros ao
principio, depois castanhos; alongados, achatados, truncados
numa extremidade. A superficie vista ao microscopio é cober-
ta de granulações como a lixa fina. Postos e nascidos em ou-
tubro.
Pé
“no Scodiona lentiscaria Donz. var. distinctaria Bang-Haas,
É Iris, I9IO, pag. 49. — Assim classificou o Sr. A. Bang-Haas
E uns exemplares de Hespanha (San Ildefonso) inteiramente
— eguaes aos que encontrei em S. Fiel, recebi de Setubal e vi na
* collecção do Sr. E. Biel no Porto de outras partes do norte de
Portugal. Os exemplares de S. Fiel tinham parecido a especia-
listas auctorizados, ainda que com duvida, da especie penulata-
Po mae assim os citei no meu catalogo (n.º 365) como var.? des-
3a - ta especie. Na estampa HI, ng. 34 e 5 reproduzo I de 29 de
E TS; Fiel:
| Estudava com grande o pes esta especie em S. Fiel crian-
— do-a mais de um anno ab ovo e tinha photographado as lagar-
- tase as borboletas para um estudo comparativo. Infelizmente
“ficou-me no collegio essa photographia, ainda que trouxe os
melhores exemplares da especie e algumas notas sobre ella no
og meu diario lepidopterologico que diz assim :
ã — 20-30 de março de 1908: Apparece em casa, á luz, Scodio-
Ee. na sp. é e q.
pe 5 de abril: Ne É poz muitos ovos sobre uma esteva em
dn q E SR PE a Ee E
180 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ER po
DD
que a puz. Eram ellipticos, lisos, ao principio de amarello-pa-
lha muito desmaiado. Passados tres dias começaram a ennegre-
cer gradualmente Yendae bem o contraste nos BORRO em dias
successivos. ia
“IO de maio: Nasceram as lagartas de Scodiona, UR da
esteva em que estavam os ovos, comem bem Helianthemum e
Cytisus albus. *
15 de junho: Desde 10 de maio em que nasceram, pouco |
tem crescido as lagartas de Scodiona. Teem rm e algumas |
pouco mais. ;
Io de março de 1909: Estão-se a chrysalidar as lagartas d de
Scodiona (nascidas no anno passado em março e criadas. em
casa). | pd x
A metamorphose, como disse no meu catalogo feras á su-
perficie da terra cercando-se a lagarta de folhas e areias. |
Entre a biologia desta lagarta e a de Jentiscaria descripta por |
Millitre (Iconographie, 1, p. 92) ha uma differença notavel. A
de lentiscaria metamorphoseia-se no fim de novembro e esta E
minha metamorphoseou-se um anno em março, e outro no fim .
de fevereiro. A facilidade em criar-se tambem se não confirma
na minha especie: das dezenas, cerca de 100, nascidas, apenas .
5 ou 6 se fizeram chrysalidas. Esta difficuldade porém pôde |
provir de eu não ter dado com a planta mais propria para a sua |
alimentação. Fugiram ao principio do Cistus ladaniferus, co-. A
meram depois Helianthemum guttatum e Cytisus albus e por fim —
preferiram Cistus ledon sobre a qual planta appareceu uma la-
garta no campo. VR E
À lagarta tambem differia um pouco da descripta e pin E.
por Milliêre, mas não tenho apontadas as diferenças. |
Em resumo, das observações que fiz, deduzo que a forma que
A. Bang-Haas descreveu com o nome de distinctaria como
“A
cod
a
pm
OE PRA
gal e Hespanha, não é uma variedade de lentiscaria, mas an di
tia é E sa De A PIA? À qi ” pe
0d e Tra SO
Sia Sa 17 Es ER A ra e
(dp ado a - Fis da
BE [2r): C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 181
muito differentes dos ordinarios: mais pequenos, de asas mais
arredondadas; mas por não os ter presentes não posso decidir
“se se tracta de outra especie ou de uma variedade.
“Prosopolopha opacaria Hb.
E: LAaGaRTA: No Cytisus albus criei de 1909-IgIO uma grande
ninhada proveniente da postura de uma só q. Foram mui-
to faceis de crear. Nasceram as lagartas ao principio da
primavera e as borboletas em setembro, em grande nu-
mero. d e q de uma extraordinaria variabilidade, o que é
mais de admirar por serem todas da mesma ninhada,
criadas na mesma planta e no mesmo sitio. Não posso
“descrever as variações por me terem ficado as borbole-
“tas no collegio e não ter ainda tomado os ERR id En tos
quando sobreveiu a revolução.
O unico exemplar que trouxe é de uma 9, notavel pela côr
de tijolo avermelhado das nervuras e margem externa
das asas anteriores e dos intervallos salpicados de pontos
da mesma côr. Como esta havia outras, nunca porém tão
; vermelhas como os & d, entre os quaes havia alguns com
Ea E as asas uniformemente avermelhadas.
ARCTIIDAE
É sad. Spilosoma mendica CL — Uma q na matta do Fundão a 25
- E -- de abril.
“yu . Deiopeia PO EncHa L. — Em abril nas Portas do Rodam CE
É: o ), no fim de Maio em S. Fiel (A. Mendes !).
É. E Ea hs ZYGAENIDAE à
E “ue E Pa scabiosae Schev. var. nevadensis Rbr.— A 31 de
maio na matta do Fundão. Esta classificação foi-me dada com
“alguma duvida pelo R. P. J. de Joannis.
2 E, x q “ R
- á z ES as dg; É. ra Sl E + x
cd E sacado”. sa E ria qe pe 3
REGE
- Tr O da E Pe semi çã Ao
— E A SR e
o a e q + < o q Ra a
e" e ha
I82 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA a qa
SESIIDAE DER
e E ÇÃE oa
743. Sesia spheciformis Gerning — ua exemplar na matta do”, :
Fundão. 4 ” E ae = po z Es
ES
744. S. corsica Stgr. — Em E a no principio de maio É q
Tavares!); abundante na herva dos lameiros da serra da Guar-
dunha em maio e junho. ” “so (o
é 4 ES
745. S. chrysidiformis Esp. — A 31 de maio na matta do Fun- |
dão nas flores de | uma umbeliifera, á beira de um regato. | 2 4
-
. Sé
EA
746. S. chaleidiformis Hb. — Na matta do Fundão, no mesmo
dia e sobre as mesmas flores que a especie antecedente.
ae
HEPIALIDAE
no
747. Hepialus sp. — Só encontrei um ES desta familia. s-.
“tava pousado sobre um carvalho (Quercus toza Bosc.) na m atta :
do Fundão a I4 de maio. Por não ter ao o exemplar,
não lhe posso esmas a especie. |
CANDIDO MENDES SS. J.
"LEPIDOPTERA AFRICANA
I
Ex Zambezia Lusitana
“a Miruru locus est non procul a Zumbo, in Africa Orientali lusi-
"| tanae ditionis, ad laevam fluminis Zambeze ripam, inter omnes pro-
— vinciae Moçambique ab oceano remotissimus. In eo, prope angli-
- cos fines, Missioni catholicae, cui nomen Sancti Petri Claver, Pa-
tres Societatis Jesu provinciae lusitanae anno 1893 fundamenta po-
suerunt. |
Pater Aloisius Lopes e collegio Sancti Fidelis in hanc Mis-
- sionem profectus anno 1904, dum cafrorum animos virtutibus ac
* religione imbuebat, indefessus omnino fuit per sex annos quos ibi
- degit, in colligendis omnis fere generis animalibus, quae nobis, Bro-
E TERIAE redactoribus, studii causa suppeditavit.
— Mammalia, aves, reptilia et amphibia publici juris maximam
4 - partem facta sunt in vol. vir (1909) BroTERIAE, Serie Zoologica,
— pag. 9I-IO2.
Recentius accesserunt alia satis multa, quae ipse Pater Lopes,
E- “ex Africa redux, secum adduxerat ineunte Octobri anni IgIO ad
“collegium Sancti Fidelis, ubi derelicta jacuerunt ob civiles tumul-
tus, qui nos ab eodem collegio imo et patria expulerunt.
Cecidia ab eximio cecidologo nostro, J. S. Tavares, in vol. vm
E (1908) BroTERIAE S. Z. cum suis novis generibus et speciebus de-
3 - seripta sunt et apprime Phototypice expressa. Opus sane insigne et
— memoria valde dignum.
E: E “Aderant praeterea in musaeo collegii Sancti Fidelis alia omnis
E generis africana insecta, quae vel studio subjiciebantur vel proxi-
— me subjicienda erant.
a Inter omnia autem et numero et pretio longe praestabant lepi-
Ea doptera plurima, quorum multa jam paraveram et a doctore Chr.
& — Aurivillius, rei lepidopterologicae peritissimo, nominanda cura-
-veram. Pleraeque vero noctuae et geometrae, universaque micro-
As Y Rs E: q E NU a É n Á a l “a as E » 4 .
y : a ' l Le j a É MA + CA - ERA
j ERP E Di Ra
; A desde tr
184 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA [2] 04
lepidoptera vel studio subjecta nondum recognosci potuerant, vel
in eo erant ut singularum familiarum peritis recognoscenda subia
cerentur.
Hujusmodi congeriei accedebant species bene multae, quas ex
alia Zambezensi Missione ad littus sita in oppido Quelimane, ad me |
miserat frater meus et ipse Societatis Jesu sodalis, Joannes de E À
Azevedo Mendes. Hae omnes vel papyris adhuc involutae vel .
saltem sine ordine nec nomine suam expectabant opportunam vi-
cem. | | É
Aliquot insuper, paucae quidem, erant ex aliis quoque missio-
nibus — Chupanga et Boroma, ubi idem Pater Lopes, iter faciens |
ex littore ad interiores regiones, eas collegerat. | AB
4
In hac insectorum maximeque lepidopterorum mole uber erat |
studii argumentum, quod multas certe novas species novaque a 4
nera innotescere [ecisset. Est enim Zumbo regio fere incognita eta. d
scientiae cultoribus parum vel nihil celebrata.'
Sed omnes illae, quotquot erant, omnis generis bestiolae, tanto | j
labore collectae et e cafrorum “regione integrae allatae, ex nostris
manibus in Lusitania sunt per vim avulsae, nobisque, qui earum |
studio incumbebamus, contra omnia gentium jura ereptae. |
Ne igitur omnino pereat earum memoria, hic BROTERIAE man-
dabo lepidopterorum nomina quae, a doctore Aurivillius clio
imposita, in scriptis meis religiose servabam. Ipsi pro labore sds ”
libenter et generose suscepto gratias quam plurimas habeo. j
Vere novae seu incognitae duae tantum species ex Mirutu de-
scribuntur, alia Nymphalida— Acraca zambesina Auriv.— alia Thy-
ridida — Cecidothyris gultulata ncia — elegans novi generis ces:
cidogena, os E E a
At multa praeterea jam doctorum studio proposueram quae | E
specie imo aliqua et genere nova peritis videbantur. És a dg
Ad ordinem systematicum quod attinet, ceumdem servavi quem E
cl. Aurivillius in suo opere Rhopalocera Acthiopica et cl. G. EE :
Hampson in suo The Moths of South Africa (parte 1, IL, HI) apo |
Annals of the South African Museum.
Salmanticae, Augusto I9I2. ; É AR
Eta). C. MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA: I85
Fam. DANAIDIDAE
Danaida doribpus Klug. — Zambezia (1).
Amauris ochlea Boisd. (2).
Fam. SATYRIDAE
Melanitis leda L.
Henotesia victorina Westw.
Fam. NYMPHALIDAE
“Acraea zetes L. var. acara Hew.
Acraea anemosa Hew. :
Acraeq acrita Hew. ab. aquilia Thur.
“Acraea aglaonice Westw.
— Acraea oncaca Hopff.
Acraea natalica Boisd. |
“Acraea natalica Boisd. var. umbrata. As
“Acraca terpsichore L. var. Rougoti Guér.
Acraea encedon L..
Acraca encedon L. var. Iycia Fabr.
A CRASE zambesina Auriv. — Tab. Iv, fig. 3.
É. “Hanc novam speciem, cujus typum et exemplar unicum apud |
“me habeo, descripsit Prof. Aurivillius in Avrkiv fôr Zoologi,
“Band 5. Nº REP ETIo |
“- Eamdem descriptionem invenies in BROTÉRIA S. Z., vol. 1x, pag.
= 160, 161. E Edo ane É
]
“ Atella bhalantha Dr. — Zambezia.
“ Precis orithya L. var. madagascariensis Guen.
Precis eira Cr. — Cabtibeg >
-
-
» do
Ca
4 1) Hoc generico nomine indicabo locum O siidadis quos P. Lopes
“collegit apud Quelimane, Chupanga, Boroma et Zumbo, dum iter faciens re-
a - mansit aliquot dies in his Missionibus. |
| 228 fo Miruru patria est omnium papilionum quibus alia non adsignatur,
+
FP
e-
GG E nl E, Pe 2 Pad E jo
Pe A PR EN IR O Sp A ES
! À 5 PH SU, ARES Ts
CotiaR NE A
| ADE Pe PAD qa TRE
TaO + BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RCE aa E 4
Precis oenone L. var. cebrene Tr. — Zambezia.
Precis antilope Feisth.
Precis ceryne Butl.
Precis natalica Feld. — Zambezia.
Precis Nachtigalli Dew.
Precis artaxia Hew. q f. haud ocellata.. ;
Salamis anacardii L. — Zambezia.
Flybolimmas misibpus L. — Zambezia,
Flypolimmas misibpus L. var. 9 inaria Cr.
Eurytela dryope Cr. var. angulata Aur. Rio
Byblia ilithyia Dr. — Zambezia. |
Byblia gôtzius Herbst. var. acheloia Wall.
Neptis agatha Stoll. - |
Charaxes pelias Cr. yar. saturnus Butl.
Charaxes achaemenes Feld.
Fam. LYCAENIDAE É
Myrina ficedula Tr. ;
Hlypolycaena coeculus Hopff. — xm-1 (== mense Decembri - — 4
Januario) (1). ] ade - = o
Stugeta Bowkeri Tr. ei TR Og
Tolaus silarus H. Druce.. | À E
Tolaus mimosae Tr. — xuA. |
Tolaus pallene Wall. | ; É: E
Axiocerses harpax Fabr. - Ca e A
Axiocerces amanga Westw. gs
Cupido sybaris Hop... ao Res
Cupido jesous Guér. - o cho , Ed ai tid
Cupido sichela Wall. — xm1. É ia SÍ a
Cupido malathana Boisd. | | PemdeReç
Cupido gaika Tr. — Zambezia. é ray
Cupido lysimon Hiúbn. - E A?
(1) Pleraque lepidopiera hic relata a mense Decembri | usque ad. Mar-
tium collecta sunt. Cum autem mensis signum singulis papilionibus adhae e.
reret cumque nunc papilionibus caream, paucae 35o8 penis, a indi o E
paritionis mensem indicare possum. é ni Esta
cd MEM ar é , a: se . Bi fá in
E idas a PES via! ra r
Lopes pesa w; ia ME “O . ROSE de re “e » Fé “s £
AA. £ á ut |
Ea 14 se 4 Y ”
E [5] — C, MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 187
Fam. PIERIDAE
Leptosia alcesta Cr.
Herpaenia eriphia God. — “Zambecia.
Pieris severina Cr.
Pieris severina Cr. ab. agrippina Feld. — Z ambezia.
Teracolus vesta Reiche var. mutans Butl. — Zumbo et Mo-
“ Sambique, |
Teracolus ione God. — Zambezia.
Teracolus regina Tr. var. anax Sm.
Teracolus Annae Wall. — Zambezia.
Teracolus Annae var. Wallengreni Butl.
Teracolus omphale God. — Zambezia.
Teracolus omphale var. theogone Boisd.
Teracolus antigone Boisd.. |
Teracolus auxo Lucas var. topha Wall.
“Teracohus ducissa Dogn. — Chupanga.
Catopsília florella Fabr.
Terias senegalensis Boisd. — Zambezia.
“Terias brigitta Cr. $
“Terias brigitta var. Zoe Hopff.
Terias sp.
j Fam. PAPILIONIDAE
“Papilio constantinus Ward.
* Papílio nireus L. var. Iyaeus Doubl.
- Papilio demodocus Esper — Zambezia.
cc Papilio bylades Fabr. var. angolanus Goeze. — Zambezia.
— Papiílio iconidas Fabr.
= po antheus Cr. — Zambezia.
E o mi “= “Fam. HESPERIIDAE
| * Sarangesa motozi Wallengr.
plespéria mafa Trim. — xm-..
| * Chapra mathias Fabr. — Zambezia.
E “23 * Baoris fugens o — - Zambezia.
Ê RIA End E
E Aa Dra o 2 NS
188 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA :
-Rhopalocampta forestan Cram, — Zambezia.
Andronymus neander Pl. — Zambezia.
Abantis Levubu Wallengr. — Zambezia.
Abantis paradiísea Butl. — Zambezia.
Ploetzia sp. :
Fam. SPHIN GIDAE
Basiothia medea Fabr.
Nephele comma Hopff.
Polyptychus fumosus Rothsch. & Jord. — Za jatiaçiá
4
e Fam. LYMANTRIIDAE
Crorema adspersa H. Sch.
Laelia subrosea Walk. — xW-1.
Dasychira sp.
Fam. STRIPHNOPTERYGIDAE
Phiala Marshalli Auriv. — Zambezia.
Phasicnecus obtusus Walk.
Phasicnecus sp.
Fam. LASIOCAMPIDAE
Lechriolepis sp. — xH-I.
Senai nigrolineata Auriv.
Rea o Fam. SATURNIDAE
Ebiphora Baiihinia Guér. var. (vel n. sp .
Gynanisa maia Klug.
Pseudaphelia apollinaris Boisd. — xm-1.
Fam. HYPSIDAE
Alytarchia amanda Boisd.
Phaegorista formosa Butl.
/
e [7 C. MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 189
Eis Fam. THYRIDIDAE
Cecidothyris guttulata Auriv. — Tab. 1v, fig. 1.
Hujus novi generis novaeque speciei descriptiones primo editae
- suntin BroTéRIA S. Z., vol. 1X, pag. 159, 160.
É» Species est Sia in arbore Terminalia sericea Burch.
— vulgo Gunono pequeno. Cecidii descriptio et photographica imago
| e conferatur in BroTERIA S. Z., vol. vit It (1908), pag. I51 et tab. x, f.
Ty, tab. xp É 16.
E | | Fam. NOCTUID AE
E
Timora () sp. — xt.
“ Têmora alboseriata Druce. — xI-I.
Leocyma tibialis Fabr. — xII-L.
Eutelia sp. — x.
Eutelia polychorda ia — XIII.
“Gadirtha sp.
Acontia Graellsi Feisth. — xII-1.
Maurilia arcuata Walk. — xII-1.
Nyctipao macrops L.
Calliodes capensis H. Sch.
- Bbbopyra sp.
Cerocala vermiculosa H. Sch.
Miniodes díscolor Guen.
“Chalciope delta Boisd.
“Chalciope mutuaria Walk. — xII- -1.
“ Chalciope sp. |
“Ophiusa Catella Sis — Zambezia.
“Ophiusa Lienardi Boisd.
- Obphiusa finifascia Walk. — - Zambezia.
“ Sphingomorpha chlorea Cram. — Zambezia.
Epa RS collutrix Geyer. — xI-.
a — Calesia sambesita Walk.
Acantholipes trajecta Walk.
“ Maenas materna L.
* Calpe provocans Walk. — xr.
EA ção vaillantina Stoll. — Zambezia.
nt, [Ta aos
T+: E Or
Ze ha k
26 ES e A AO E 1 MES SE
aee O SS eso so
SAE Sea AN Re E TE
+ | E AE A Red pu
igo EROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA . |
Megalodes sp. — xH-.
Tarache natalis Guen.
Tarache crocata Guen. — xHA. EE
Cosmophila sabulifera Guen. — xa.
O — ses. res pdj do
Fam. AGARISTIDAE ;
Aegocera PR Walk. apso
Aegocera Latreillei H. Sch. — Zambezia.
Aegocera Coryndoni Rothsch. — XI.
Xanthospilopteryx superba Butl. — Zambezia.
Tuerta Trimeni Feld. var. tricolor. — Zambezia.
Fam. GEOMETRIDAE :
a
Cartaletis Monteironis Druce — Zambezia.
y
Fam. SYNTOMIDAE -
Syntomis bifasciata Hopff. | -
Euchromia lethe Fabr. — Zambeszia.
Euchromia amoena Móschl. |
“ Euchromia formosa Guér.
Fam. ARCTIIDAE - 0»
Estigmene tenuistrigata Hamps. — xm-. 25% e ap de
Spilosoma puncitulatum Wal. — x. |
Spilosoma lineata Walk. — XI. o o
Spilosoma lutescens Walk. — xm-. | | Se
Spilosoma lutescens var. — XT.
Rhodogastria astreas Drury.. ea Tia Cr
Secusio strigata Walk. E RE a
Deiopeia pulchella 1. e e "Ti Pa
“Fam. LIMACODIDAE | ;
Gavara velutina Walk (7) — XI. As e - ; E E ss ;
e z peça EAR e
E E te - ESSO
ARA É. 2 4 Et Poa ee
8 3 De! E To DA « 4
Y x og cedro a ad,
PE AM ci n ) EE t su
E sda 4 ao R n TOS Pride » .
- [9] C. MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 191
é — Asteria sp. — XI
“Apluda plebeia Wallengr.
— Heterolepis Plótgi Schaus.
Fam. COSSIDAE
“Azygopheles sp. — XII-I.
Fam. PYRALIDAE
Glyphodes indica Saund..
>
Ex Angola “Lusitana
Reverendus dominus J. L. Gregorio Patricio cum per ali-
* quot annos vixisset in Africa Occidentali, ex urbe S. Salvador de
A generose et amice ad nos misit lepidoptera quae ibi collegit.
“Inter ea eminet Lasiocampida nova .specie, cujus descriptionem a
sia “Chr. Aurivillius evulgatam,. addita figura, rursus edidi in volu-
4 “mine IX BROTERIAE S. Z. (I9IO), pag. TÓI.
E: Elenchum omnium, quae doctor Chr. Aurivillius nomine do-
— navit, hic Reina, E
me
Fam. DANAIDIDAE
Plinio limniace Cr. var. pectiverana D. et H.
Epi da hecate Butl.
+ É Meo e am SATYRIDAE
E apvaloio safi ar Hey. E
— Mycalesis vulgaris Butl. var. tolosa Plótz.
“ Henotesia eliasis Hew.
Edna Frontais Hew. dog
," SP al Pad Ta Lié pt.
» Y sé sd [ PA “a h, Ea PY na e Ta » A
ELA nai ME ad ppa Lai a ço -
o o ES Sb Cega PSA Ext
pés É rd so to + j had 14 A Je id qi as
4 É dei a pd pl 4 OR a CEA Saia NM ae
é a de PO PN 2200 DS ars EC REA
. RIA ds AR REA DT Mie. = MR ri
: & “ ” ; ; vz E E +: Po Ra e s ke
192 BROTÉRIA ! SERIE ZOOLOGICA | e RS Ee!
. É 2” «a
Fam. NYMPHALIDAE. a
Acrãea vinida Few s 7 o gue
Precis terea Dr.
Fam. LYCAENIDAE
Pentila amenaida Hey.
Cupido mirza PI. |
Fam. PIERIDAE
“ Mylothris agathina Cr. a] RE
Terias brigitta Cr. var. 30º Hopff.
Fam. HESPERIIDAE.
Crclopides Lepeletieri Latr. Ee es
Fam. SPHINGIDAE qdo
“Nephele comma Hopff. var. derasa Rothsch.
“-
Polyptychus contraria Walker var. Submarginalis À W al
Praedora Marshalli Rothsch.
Fam, ps Re a Eur eee e
Anticyra morpissa Wallenge era srs
Fam, LYMANTRIIDAR o. | Ra Rs Es
Dasychira variegata Hall. : EE: is REP
Fam. LASIOCAMPIDAE Ps SPAS SE
Craspia ieticotinata Auriv. — Tab. av, e SER :
In Arkiv fôr Zoologi, Band 5. n.º 5. 1909 , sub. titulo « Dia
sen neuer Lepidopteren aus Africa» descripsit clarissimus. Audio V
po x
lius hanc novam apetlem cujus. typum op espe unicum 1
. p- -
ASTRA
dx
.
R , r NAS ia
ad o q + ç
£a
e eo CE ee ca 0620 O ic“ dd
78 As EY + ato. o Ear > Es GR : o.
TA E a na A Dc DO Sei CAD
AR
BTT] - C MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 193
— cum servo satis quidem disruptum ob varias exilii nostri vicissitu-
E o In eodem loco descripsit idem cl. auctor duas alias species
— — Craspia Wahlbergi et Cr. Marshalli — quarum primam ut ty-
pum elegit novi generis Craspia ibidem descripti.
Hujus speciei descriptio conferatur in Broréria S. Z., vol.
— pag. 161. a
E Fam. SATURNIIDAE
Ê. : : Jana preciosa Auriv.
a Ee Fam. EUPTEROTIDAE
E E» Anapho fada rata:
Fam. HYPSIDAE
Aganais undulifera Walk
Soloe tripunctata Druce.
— Argina amanda Boisd.
Fam. NOCTUIDAE
a! , e =
“ Calliodes pretiosissima Holl.
E é risuloides sp.
Fam, AGARISTIDAE
a | ] Xanthospilopteryx eee | Fabr. |
“Fam. SYNTOMID AE
T vichaeta bivittata Walk.
— Soutomis tomasina Butl.
É Es Res quo Pa; ARCTIIDAE
Re AR A -
E - sã
* Spilosoma maculosum Stoll.
-
Fam. PYRALIDAE
as “Zinchenia fascialis Cram, E
Ed . e + É 4 Ay “- 2 a á ,
o” em EÃ 9% E Ee a % 4 » Do bro ; « 2 E a Mt,
Ee São R Ed FX “o Rá a” o bo ta geo! as». avos: É
pa - dr cE Nelas com E Rd o ão
| 7 a O e TS Sad 5
Se XY Pao, gi pa. Rum po
LONGINOS NAVÁS, S. J. a
NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA
EFEMÉRIDOS o
1. Batis comes sp. nov. (fig. 1.º).
Similis Salvini Etn. à »
Caput ferrugineum, oculis in sicco nigris. À
Thorax fusco-viridis. ;
Abdomen rufo-fuscum, colore uniformi, cercis albidis, nigro ad
articulationes annulatis. - 4
Pedes flavidi, femoribus in tertio apicali externe puncto fusco
notatis.
Ale hyalinae, immaculate, re a
ticulatione pallida.' | |
Ala anterior venulis discal ibus
numerosis, duabus intercalaribus. |
Ala posterior (fig. 1.º) oblonga,
Fic. 1.º — Betis comes Nav. dente costali valido, parum eleva-
Ala posterior (col. m.) to, vena 2.º antrorsum QoRvENas 3. has
A
ç
18
8
,e
Ls
concava, furcata, ultima longa.
| Long. corp. 5 mm.
— al. ant. 6,4 »
Patria. Brasil, San Pablo, 8 de Abril de 1910. Un PR en br
mi colección cedido por el Conde Amadeo de Barbiellini. ao
2: Betis abundans sp. nov. (fig. 2%). psd A A
Pars inferior corporis flava. PR A IS e sa
Caput oculis in sicco fuscis. PR A ra a Ee E
Thorax superne ferrugineus, nitens. lp
Abdomen superne rubrum, apice segmentorum fusco; cerci
bidis, fusco annulatis (maxima pars deest). Re uso a É E
Pedes pallidi, straminei; femoribus posterioribus puncto. fusc
externo ante apicem;; tibiis posterioribus apice et in tertio basilari
fusco annulatis. | Gas e l do SR
a
=
4
% E a CEA Sadia A + Eye o -
NPR OS DR RA A pe AE RR do Si 's,
o + A RO E DM de SL 2 2 IS
x a ci Es TA o al 4 y = r Cad + ' ' sau y ay
ENS et Pio Ea
é
Wo 72] L. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA 195
Ale hyalinae, immaculata, reticulatione flavida.
| Ala anterior (fig. 2.º, 4) areis costali et subcostali levissime fla-
— vo tinctis, area stigmali fere 10 venulis flexuosis; multis venulis
* intercalaribus plerumque binis, bre-
— vibus. -
É — Ala posterior (fig. 2.º, 6) dente
- costali parum prominente; aliquot
- venulis, tribus venis.
Fong. corp. 5 mm.
- EENPR RR UR O
Patria: Paraguay; S. Bernardi-
É no, 20 de Junio (Mus. de Munich).
ro É Fic. 2.2 — Batis abundans Nav.
3. Betis inops sp. n. (fig. E 9 a) Ala anterior derecha.
Similis abundanti Nav. Minor. — 2) Ala posterior izquierda
Caput oculis in sicco fusco-rufis. Roe Coe Migni
- Thorax testaceo-ferrugineus, nitens.
- Abdomen inferne festaceo pallidum, superne ferrugineum, mar-
* gine segmentorum postico fusco; cercis pallidis, fusco annulatis (ma-
“ xima pars deest); forcipe pallida.
É | “Pedes pallidi, immaculati.
Aloe vitrec, hyalinse, reticula-
tione albida.
x Rio sê ES ae ES doge Nav Ala anterior area stigmali reti-
Ala posterior. (Mus. de Munich). culata; venulis intercalaribus Dinis,
E E a longiusculis.
Ala posterior (fig. 3.º) longa, basi angusta, margine antico con- |
— vexo, dente costali basilari parum prominente; margine postico
É “ concavo; apice rotundato; duabus venis subparallelis; nullis venulis.
o
E =,
o >
44
+
E Long. corp. 4 mm.
Rss Ei Sie ARE e AP
“A Patria. Paraguay: S. Bernardino, 29 de Mayo. Otro ejemplar
r “subimago, 26 de Mayo (Mus. de Munich).
4. Calhibatis jocosa sp. n. (fg. 4.º
Caput ferrugineum, oculis fuscis.
I96 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA E ER
Thorax ferrugineus. k ==>
Abdomen testaceo-ferrugineum, margine postico segmentorum ==] 7 = +
— cérc. ia a
Patria. Brasil: San Pablo, 8 de Abril de IgIO, Conde de a r E
biellini (Col. m.). cm pe
* SÓCIDOS pro
5. Titella gen. nov. : DES
Similis Amphigerontiea Kolbe. É E ES =
Caput fronte inflata, vertice depresso, oculis mediaeribos. o
Pedes fortes, tarsis duobus articulis, primo multo longiore. |
Ale vena procubitali (media) post anastomosim triramosa, s
bis furcata, furca apicali prima longa, longiore suo petiolo; cel
postica alta, vertice angusto. . a a
a
o
)
F!
Re EE:
di F. e
ten
A
[4] “1. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA 197
— Ceterautin Amphigerontia Kolbe.
Ee - “He separado del. género Amphigerontia una especie con alas de
— reticulación más compleja, que describiré como nueva y tipo de
- este nuevo género.
E: - El género Amphigerontia quedará restringido a las especies de
- alas mucho más sencillas, cuya vena procubital no tiene más que.
“una horquilla apical, o se ahorquilla una sola vez. La celdilla pos-
terior es asimismo distinta en ambos géneros.
Ê 7
6. Titella ruíus sp. nov. (fig. 5.9.
+ Testaceus, vel testaceo-pallidus.
Caput testaceum; oculis mediocribus vel parvis; fronte conve-
— xa, leviter longitudinaliter fusco-pallido striata; antennis testaceis,
- ala anteriore longioribus? (pars apicalis deest); vertice depres-
so, fastigio tuberculato, fuscescente, in quo tres ocelli exigui, te-
*Stacei.
Thorax et abdomen testacei.
Pedes pallidi, atomis fuscis ad pilorum basim ; tarsis longis, ar-
“tículo primo subduplo lon-
* giore quam secundo; ungui-
sm a curvis, basi dilatatis.
“Ale (fig. 5.º) longe; re-
á “ticulatione testacea; laeves e
- parum pilosa ; furca apicali
longe: subduplo longiore
— quam petiolo. |
a Ala anterior membrana SA Fic. 5.º — Titella rufus Nav. (1)
E leviter fulvo tincta; stigmate | Alas. (Col. m.)
— postice dilatato; cellula posti-
Sa ca alta, subtrapezoidali.
Ala posterior angustior, acutior, membrana hyalina.
“Long. al. ant. 9,8 mm.
E erros ORI FA >
-— Patria: Perú, Seriado Too metr. Febrero IgIO. Dos ejem-
a ga VETA |
588 RO Las líneas de puntos 5 se na existir.
Mesa no TR +
A A E de e] a ad “ AR + k ' Vo E, - do é E
| Rea PSI RAABO A É VEN é
2. : E; r. A ; ” FE rr E k ê N
198 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | Ay RIR
plares defectuosos existentes em mi colección, envio y donativo de
D. Anatael Cabrera, de Laguna de Tenerife.
CONIOPTERÍGIDOS
7. Malacomyza ventralis sp. nov. e (ãe: cg Ni
Similis Fztchi Banks.
Caput fuscum; oculis in sicco nigris; antennis testaceis, 30 aut
pluribus articulis (1); palpis testaceis. | |
Thorax fuscus, latus. he
Abdomen aurantiacum, vel vitellinum, ovale. $3
Pedes fusco-testacei.
Ale (fig. 6.º) membrana grisea, stria albida longitudinali in area
intermedia seu ante procubitum;.
reticulatione fusco-pallida, forti; q
furca sectoris longiore suo sca-.
po, venula cum radio et procu-
bito connexa. 5 É RR 4
Ala anterior venula il
media intra furcam procubiti
desinente; duabus venulis spro= =
cubitalibus, externa perpendicu- -
“Jari procubito ante. hujus. fur-. E,
cam, interna basilari; duabus
E
+
E
4
Fic. 6.º — Malacomyza ventralis Nav.
Alas de la izquierda (Col. m.)
cubitalibus in tertio ale interno. |
Ala posterior venulis radiali et intermedia intra furcam desi-.
4%
-
Eri
nentibus. /4
Ê > pao
Long. corp. 1,7 mm. %
== "alo ant. E. e
— — post. 2,0 »
Patria. Estados Unidos: White Plains, N. L 4 de. é Junio de 1910, À
de la Torre Bueno (Col. m.) pentes Ro
HEMERÓBIDOS pes
8. Sympherobius Buenoi sp. nov. (fg. is ERA sa É
(1) En el ejemplar que tengo a la vista paréceme are ba 32. ae ç E
Ee.
Pg? ;
“4 , ” a o
2 É
o Eh
» e.
a
L. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA I99
ss . ego
Similis umbrato Banks.
e a . . .
Caput, thorax, abdomen nigra, nigro pilosa.
Caput nitens, leve, oculis nigris; antennis fuscis; palpis fuscis,
“ultimo articulo labialium pallidiore, grandi, elongato, mucrone te-
À Rd
Abdomen ultimo segmento superne fusco-testaceo.
Pedes pallidi, fusco-pilosi; tarsis longis; primo artículo duplo
a a Va ; 7, : t
longiore quam secundo.
E Ale (fig. 7.º) reticulatione forti, tota nigra, apice elliptice ro-
- tundato.
E | RA Rap A era raia. feria Risco EEES Eee RE ES
— tincta, in area costali continenter, in E E ES
3 disco punctatim, densius juxta venas, —
“obscurius juxta maculas gradatas et in-
- ter ramos cubiti, quasi striam obliquam
fuscam simulante.
Ala posterior leviter fumosa, venis
-— omnibus fusco limbatis.
Fic. 7.º — Sympherobius Bue-
Long. corp. | 2,7 mm. NES Na
— al. ant. 4 » Alas. (Col. m.)
set mito MOSS 345.0)
d Patria. Estados Unidos: White Plains, N. I., 11 de Junio de
— Igio. Un ejemplar É cogido y enviado por D. R.J. de la Torre
“ Bueno,a quien tengo el gusto de dedicar la especie.
CRISÓPIDOS
i
“9. Chrysopa intacta sp nov.
Viridi-flava.
na Caput immaculatum, palpis VIX “infuscatis, oculis in sicco fusco-
E “eneis; antennis primo artículo elongato.
ã “ Prothorax latior quam longior, angulis anticis truncatis, impun-
A “Status. Meso- et metanotum medio flava.
“Abdomen impunctatum.
Ps “ Pedes tarsis haud fuscatis.
E ” Ale. hyalinae, rita sppmade viridi-flavo, reticulatione magis
E: favida.
—
ar
mara in é Fra cd ai Errata Ria € SO JP E í — alo
5 Ra Pete FM ES pe RAR > E AD É aço ig o go ro ço
À : Ã 2 R o FA Rs eo RE E pic” 735.
4 o , or E ie pd qua ' “a
200 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA
Ala anterior venulis costalibus aliquot basi seu juxta subco- |
stam, radialibus initio juxta radium, gradatis 7/5, prima intermedia,
prima et ultima procubitalibus, cubitalibus, totis, ramis marginali- é
bus posterioribus subtotis nigris. Cellula procubitalis aii amo
apice ultra primam venulam intermediam extensa. E ;
Ala posterior venulis costalibus basi propioribna nigris; venulis
gradatis */,. | E
Long. al. ant. 16 mm.
— = post.” 74374
Patria: Toronto (Canadá), 1 “ de Junio de 1908. Un ejemplar a
en mi colección donativo del Sr. Data de Caudebec-lês-
Elbeuf (Francia). | grs À
“MANTÍSPIDOS tés
10. Mantispilla chlorotica sp. nov.
Viridis, flavo varia. 7 “é E
Caput viride, stria. longitudinali in clypeo fusca; antennis rufis,
apicem versus fuscescentibus; oculis fuscis, prominulis. as
' Prothorax longus, tuba brevi, antice medio prominula; viridis,
fascia dorsali longitudinali fava, ad apicem anticum Ratigis o per |
dorsum thoracis et abdominis continuata. |
Abdomen viride. a
Pedes Ieete virides, coxis tarsisque Pruésce tips Femora anti.
ca incrassata, spinis viridi-flavis, longioribus apice nigro.
Ale hyalinz, immaculata, iridea; reticulatione viridi; stigma-
te elongato, viridi, breviter nigro piloso. a E
Ala anterior venulis costalibus partim, radialibus et aliquot ad
ale basim totis nigris. Puncta nigra minutissima ad insertionem ve-
4 es
nularum. Rami sectoris flexuosi sex: unus ex. prima cellula, duc q
ex secunda, tres ex tertia. Fars raça [SA |
te AR
Ala posterior brevior, venulis partim nigris; ramis flexuosis se
ctoris sex, duobus ex quaque cellula radiali.
Long. corp. II mm. “pa =. % 4
— al. ant. TI » do
e = post, - —O5 7 4 5
/! aee
a ” Ez SA vi Er -
8 L. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA 201
E: - Patria: Paraguay: San Bernardino, Febrero, Marzo (Mus. de
— Munich). :
11. Mantispilla nana sp. nov.
Minor, viridi-flava.
Caput grande, transversum, cum oculis thorace multo latius;
“a oculis fuscis; antennis fortibus, fuscis, primo articulo viridi-flavo.
- Prothorax longus, abdomine fere longior, antice ampliatus. Me-
so- et metathorax parum ampliati.
Abdomen viridescens.
— - Pedes antici femoribus dilatatis, spinosis, spinis viridi-flavis.
Ale hyalinz, irideze, stigmate elongato, flavescente, fusco brevi-
ter piloso; venis omnibus flavidis; venulis et furcis marginalibus
E: nigris.
E
E “Ala anterior 7 venulis Di É prima cellula radiali unus ra-
mus, ex 2.º duo, ex 3.º unus prodeunt.
E Ala posterior sex venulis gradatis. Rami e cellulis radialibus
o Age O
Long. corp.. 4,5 mm.
— al. ant. 6 »
E | o — — post. 5 >
“Patria. Paraguay : San Bernardino, 29 de Abril (Mus. de Munich).
12. Gerstackerella Salonii sp. nov. |
Caput fuscum, facie flava, duplici linea transversa nigra, medio
- subinterrupta; palpis flavis, fusco annulatis; antennis fuscis, tenui-
- bus; oculis fusco-cinereis; vertice fornicato, fusco, fulvo maculato.
E Prothorax fusco- -cinereus; parte dilatata minute granulosa, an-
7 tice truncata, parte angusta transverse rugosa, superne ad medium
* fulva. Meso- et metanotum fusco-plumbea, medio vage fulva. Pectus
subtotum fuscum..
Abdomen favidum, inferne duplici linea longitudinali fusca, su-
a perne segmentis saturate fuscis, flavido notatis.
a Ê Pedes flavidi, fusco punctati et annulati; femoribus anticis pa-
; rum dilatatis, interne nigris, externe rufescentibus, fusco punctatis
et maculatis; spinis marginalibus flavis, apice nigris; tibiis anticis,
É E 4 ge * 18
do
eo
“sco striatis; area radiali 3 venulis, 2.º latius, 3.º angustius fusco lim- .
a ES É areia PR Seda o de ;
A a, DE de Ta ipi: SN SE nas EA “K aa . ol -
1 TSE ta ed IST VS O
o . 2 A * 48% a E és é Vos ,
mm ) ES sd FAR bia
da — WS: ; A
« q J » E ””
202 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | |
femoribus tibiisque intermediis et posticis a fusco annulatis;. nasdl
guibus recurvis, nigris. Sra q
Ale hyalinz, longa, apice elliptice rotundatae; venis et margi- |
ne flavis, fusco striatis; venulis plerisque fuscis ; stigmate longo, e ex
terne flavido, interne fusco. 2
* Ala anterior area costali prope basim dilatata, venulis Hai fu ssa -
batis; sectore radii 8 ramis, uno ex 1.º celula, tribus ex 2,º, toti- E
dem ex 3.º prodeuntibus, 8.º ultra venulam tertiam radialem; e ç
nulis gradatis inter procubitum et radium 8, primis anguste, 5.º et.
parte contiguarum late fusco limbatis, in maculam seu striam bre- |
vem discalem. Preeterea tres macula fusca, ad marginem cem a
1.º in lineam obliquam ad venulam PRoRubIR mediam et cuba É
talem externam usque ad marginem; 2.º ramealis ad apicem ramu-.
lorum cubiti, 3.º in striam ad ramos procubiti. Aliquot umbra ad
furcas marginales. | pes AR Do
Ala posterior nullis maculis; ramis sectoris 2, 2, 4 intra celta
las radiales; venulis costalibus fuscis; duabus ultimis radialibus eta
aliquot ex 8 gradatis (inter radinm et procubitum) anguste. fusco
limbatis. , ç
Long. corp. IS mm.
—— “ralo ARE a dB
—" — post. 19,55:
“7
Patria. Paraguay: San Bernardino (Mus. de Munich).
He denominado Salonii esta especie en recuerdo del V.P. S:
loni S. J., el primer misionero que llevó al Paraguay. la luz de 1
civilización a À
pios.
a É] w
( Continuará).
- cf =emecgo SC cg amem > Sigo
ss a”
Ls a mA
A. é E
A E
e maga 2%
a v as 4 »
o Ao
” = o E
PA e
LONGINOS NAVAS S. 1.
o
ASCALÁFIDOS (Ins. Neur.) SUDAMERICANOS
INTRODUCCIÓN
Con la publicación de la monografia de los Ascaláfidos por
Van der Weele (Ascalaphiden, Coll, Zool. Selys-Longchamps,
Bruxelles, 1908) no se ha de tener por agotado, ni mucho menos,
el estudio de esta interesante familia de Neurópteros en una región
tan extensa, y tan variada, tan rica y tan poco explorada todavia,
E como la América Meridional, según se verá en este mismo traba-
jo. El cual no será un mero compendio del de Van der Weele
E * con selección de lo perteneciente a la América del Sur, sino una
* sinopsis trazada con distinto método, y acaso más útil a los ento-
mólogos principiantes que en la riquísima región sudamericana re-
- | siden, o poseyesen Ascaláfidos de aquella procedencia.
E - Ni es de desconfiar que con el estímulo de estas páginas se lo-
gren no sólo nuevas localidades de las especies ya conocidas, en-
sanchando así y precisando su área geográfica, sino también espe-
cies nuevas para la región y para la ciencia.
CARACTERES DE LA FAMILIA
Neurópteros planipennes. SED
Larvas terrestres, carnívoras, con fuertes mandíbulas dispuestas
- para la succión, como en los Mirmeleónidos.
Metamorfosis completas.
E “Antennas filiformes, fuertes, terminadas en una maza oval, elí-
— ptica o piriforme. Ojos grandes, globosos, enteros o divididos en
"> dos partes, superior e inferior por un surco transversal.
Tórax robusto, veloso.
“Abdomen de diversas formas, con frecuencia desigual en am-
“bos sexos; cercos del d a veces visibles exteriormente, simples o
“ ramosos. a |
Patas Enertana tarsos de cinco artejos.
Fá
Es tn Ec ; Pde
-—..000 0.00 im
204 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA - SR Er
Alas bien desarrolladas, grandes, con densa malla. Las siete ve-
nas principales las denominaremos así, procediendo de delante
atrás: 1. Costal; 2. Subcostal; 3. Radio, con su sector; 4. Procú=
a
bito icdediatá cibita anterior o primero); 5. Cúbito Miro segun- a
do o cúbito posterior) : 6. Postcuúbaito (postcosta, analis); 7. Axilar.
Son cosmopolitas, aunque algunas familias y e tienen
área geográfica reducida.
DIVISIÓN DE LOS ASCALÁFIDOS EN TRIBUS (1)
|. Ojos enteros, no divididos por un surco transversal (1.º sec-
ción. HOLOFTALMOS Me Lachl. (2) )..... Sr dej S Csao
— Ojos divididos por un surco transverso profundo en dos par-
tes, superior e inferior, iguales o desiguales (2.º sección.
ESQUIZOFTALMOS- Me Lathl). 2.127 0 asa Dia
à. Antenas cortas, próximamente de la longitud del tórax ; vér-
tex más hundido que los ojos; abdomen con pinceles de pe-
los laterales en los segmentos; ala posterior con el cúbito
x postcúbito flexuosos, el cúbito sin ramo oblicuo (hos yrae
D'O MD 0,0.0,6 D':S-€,A dove dy pgs 60 dirá Sa ps dd ones Ez Albardinos Weele Sa p
— Antenas largas, mucho más que la cabeza y tórax juntos. 52008
Ramo oblicuo del cúbito bien visible en ambas alas y gene- | Es É
ralmente enlazado con la vena postcubital, por lo que esta
vena es corta y generalmente recta (hp. 2) iai Ra
3. Ala anterior redondeada en la base posteriormente, sin pro-
minencia axilar (fig. 2)... sec. ever er. 5; Episperquinos : nov. | A
a Va
— Ala anterior con una proyección posterior en el ángulo o e o
campo axilar (fig. 4)... ......ve oo às Neuroptinginos nov. sea
4 Ramo oblicuo del cúbito no desarrollado en elala Pop o
= 00000—— q +
(1) Siempre se entiende en los caracteres, división y grados tixoómisa à
cos que utilizaremos, que nos referimos exclusivamente a los Ascaláfidos E
sudamericanos, prescindiendo de los demás.' os A “a
(2) Van der Weele divide la familia de los AscalátidoE. en tres sub: E
familias: Protascalaphimne, Holophthalmina y Schizophthalmine. La divisiór RA
de Mac Lachlan nos parece más cómoda y racional, por lo cual la adop-
tamos, incluyendo los PReARaganDOS Weele entre dos Holoftalmos. pes? Er
-
Ppses,
f N
[8] L. NAVÁS!: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 20
Ê “ r. Albardia furcata Van
em
postcubital de la misma ala larga y en general arqueada
DRE Ra SÃO a o e aa O 4. Ululodinos Weecle
— Ramo oblicuo del cúbito bien desarrollado en ambas alas
(como en la fig. 2) y generalmente enlazado con la postcu-.
bital, la cual por lo mismo es corta y en general recta; an-
tenas no vellosas, o con pelos cortos.................. Rr
d. Abdomen del g con cercos muy cortos, el segundo segmen-
* to del abdomen levantado en un proceso dorsal..........
E e ri AS, E A A he MED A OR 5. Aemonotinos Weecle
— Abdomen con cercos superiores bien desarrollados en el 8
y en el mismo sin prolongación dorsal en el segundo seg-
mento del abdomen; antenas del ó largas, arqueadas en la
base ; estigma largo, con varias venillas; malla densa.....
2 SS ia Ti A li E RS DA E 6. Hibrisinos Weele
I.º* sección HOLOFTALMOS
1.º tribu. ALBARDINOS Weele
siaphiçãe I908, p. 24
Ojos enteros, no divididos por un surco transverso. Antenas
cortas, próximamente de la longitud del tórax. Vértex hundido,
“más profundo que los ojos. Abdomen más corto que las alas, con
un pincel de pelos lateral en cada segmento. Sin ramo oblicuo bien
distinto en el cúbito del ala posterior; postcúbito de la misma lar-
É, go y arqueado.
1. Género Albardia Van der Weele
Notes Leyden Mus., 1903, p. 234.
“os caracteres de la tribu.
“der Weele. Notes Leyd. Mus,,
“1903, p. 235 (fig. 1). Eos Fic. 1.º — Albardia furcata N. d. W. 1
- Yórax pardo rojizo; ab- Antena y ala posterior. (Col. m.)
Pç Sid PO 4 i
E 3 ;. af £* - E da” o É e
” 3 A pao en x p= RA Se Y Bad ES , é sa =
e | DDS e Ed SE ÇÃO DN A TR
E 2 g o e ' ac 5 dy E F E 4 vo des
“ = BA
3 , - mad ' . 4” -
206 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA [4]
domen pardo; alas hialinas, estigma leonado. Long. 40- 45 mm. :
al. ant. 52-63 mm. Ee e
Brasil. Espíritu Santo y Nueva Friburgo.
2º tribu. EPISPERQUINOS (Episperchini) nov.
Oculi integri, sulco transverso haud divist. Antenno ca-
pite et thorace multo longiores. l
Ale ramo oblíquo cabiti bene evoluto.
Ala anterior basi angusta, angulo avillari rotundato,
haud prominulo in medum projectionis aut styli.
-
CLAVE DE LOS GÊNEROS
|. Alas hialinas, a lo más con un tinte blanquizco en el campo
— Alas con el campo costal tefiido de pardusco y algo del
mismo color en el ápice del ala. ............... ..... E
2. Antenas cortas, a lo más hasta la mitad del ala anterior, con -
clava redondeada; espolones posteriores poco más largos
que el -metalitio 0 SS Da I. Byas Ramb.
— Antenas más largas que hasta la mitad del ala anterior, con q
maza fusiforme; espolones posteriores hasta la mitad del ter- |
ceflartéjo. cas cin as Eds E DO 2: Haploglenius Burm. g É
3. Alas al parecer cortas y anchas, siendo unas cuatro veces
tan largas como anchas; ángulo axilar del ala posterior es- .
cotado, sobe todo en el $; abdomen del mismo hinchado en.
la base; espolones muy delgados, que llegan hasta la mitad
-
del segundo artejo de los tarsos. ..... 4. Episperehes Gerst. E 4
— Alas alargadas; abdomer del cilíndrico, no ensanchadoen
su mitad basilar (fig. 2); espolones posteriores largos como | E 5
los dos primeros artejos de los tarsos..... 3. Amea Lefevre | » 8
2 Género Byas Ramb. e Fo a E E
Névroptêres, 1842, p. 361. E ? REA E
os
Antenas más cortas que la mitad del ala anterior. Alas ensan-
sm
é voa . e
5] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 207
—-———D DD —————————————————
| chadas hacia la base, o con el margen posterior convexo; campo
- costal del ala anterior pardo. Abdomen cilíndrico, desnudo, cercos
da aparentes. Patas delgadas; espolones posteriores apenas tan largos
“como los dos primeros artejos de los tarsos.
2. Byas albostigma Walk. Brit. Mus. Neur., 1853, p. 452,
n. 80. o
Cabeza grande, más ancha que el metatórax. Entre la vena
- postcubital y el margen posterior hay dos series de celdillas. Long.
E 35-41 mm.; ala ant. 35-44 mm.
Colombia, Chiriqui.
3. Byas microcerus Ramb. Névroptéres, 1842, p. 362, n. L.
Entre la postcubital del ala posterior y el margen hay 2 !/, se-
- ries de celdillas, constando la. tercera de tres. Long. 36-41 mm.;
— ala ant. 37-44 mm.
Brasil. Bahía, Espíritu Santo.
3. Género Haploglenius Burm.
Handb. Ent., 1839, p. 1000
Antenas unos dos tercios de la longitud del ala anterior. Am-
bas alas estrechadas en la base, con el campo costal tefido de par-
* do. Abdomen cilíndrico, más corto que el ala posterior. Patas del-
gadas; espalones posteriores largos hasta la mitad del tercer artejo
e PR
E CLAVE DE LAS ESPECIES
A a ia posterior del primer par de alas convexo, continua-
“do con el ángulo axilar obtuso.............ccccccscers 2
- — Angulo axilar del ala anterior obtuso, seguido de una ligera
— concavidad del margen posterior............ Veggie: 3
- à Campo costal de ambas alas teíido de un Re claro; estig-
rasga o E rr li PARA re Anon Re RS EN r. peruvianus Weele
sa — — Campo costal de ambas alas y estigma tefiidos dê pardo obs-
CUFO.. crccereceraio RR pero». o 2. Handlipsehi Weele
208 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | [6]
d Ala anterior apenas estrechada hacia la base; campo costal
de ambas alas teíiido de pardo pálido...... 3. eostatus Burm.
— Ala anterior sensiblemente estrechada hacia la base; campo |
costal del ala anterior pardo, el del ala posterior pardo, ex- |
cepto en su mitad basilar..... RA o PRA 4. luteus Wall.
4. Haploglenius peruvianus Van der Weele. Ascalaphiden,
p. 44, fig. 16. |
Antenas más de la mitad (2) o unos dos tercios (dg) de la lon-
gitud del ala anterior. Tórax pardo con manchas amarillas dorsa-
les. Abdomen pardo por encima, amarillo por debajo en la base.
Alas hialinas, con los campos costal y subcostal tefiidos de pardo ;
estigma blanco o amarillento. Long. 30-34 mm.; ala ant. 34-39
mm. 4
Perú, Chanchamayo (Colección mía).
5. Haploglenius Handlirschi Van der Weele. Ascalaphiden,
p. 46, fig. 18.
Antenas dos tercios de la longitud del ala anterior ; cabeza más a
ancha que el tórax; éste pardo obscuro; abdomen del mismo co-
lor por encima, amarillento por debajo; alas hialinas, campos cos-
tal y subcostal lo mismo que el estigma, de un pardo obscuro.
Long. 38-42 mm.; ala ant. 46-56 mm. |
Brasil, N. E.
6. Haploglenius costatus Burm. Handb. p. 1000.
Alas hialinas, con estigma amarillento rojizo; campos costal y E
subcostal tefiidos de pardo. Ala anterior con el margen posterior .
sensiblemente cóncavo. Cabeza más ancha que el tórax; éste y el.
abdomen pardo-obscuros por encima. Zangs 32-37 mm.; ala ant.
41-48 mm. | 5
Brasil. Bahía, Río Grande (Col. E
1 Haplogienius luteus Walk. Brit. Mus. Nice , 1853, g 450, ZA
n. 77.
Alas hialinas, la anterior casi recta en el margen ndo es-. a
tigma . amanileata o rojizo; campos costal y subcostal peruca en.
Pa é
L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMÉRICANOS 209
- la posterior hialinos, o sólo pardos en la mitad apical. Long. 34-40
— mm.; alacant. 41-55 mm.
a Frecuente en la América meridional. Colombia, Venezuela,
KR ! Guayana, Ecuador, Brasil, Perá y Bolivia (Col. m.).
4. Género Amea Lef.
Guérin, Mag. Zool.; 1842, p. 6, pl. 92
Alas alargadas, hialinas, la anterior estrecha en la base, la pos-
terior ensanchada hacia ella; abdomen no ensanchado en la base
- en el é; espolones de la tibia posts largos como los dos prime-
ros artejos del tarso.
CLAVE DE LAS ESPECIES
|. Pecho y primeros segmentos del abdomen por debajo de un
“blanco de nieve; alas con la membrana tefida de pardo;
E Ia So Gases Ses ra LENTO sro I. nivea Nav.
== Pecha, y abdomen más obscuros... ...-..... cocccrecos 2
“2. Pecho gris, manchado de amarillo, con pelos blanquizcos ;
alas hialinas ; estigma amarillo............ 2. immaculata Oliv.
— Pecho pardo, manchado de amarillo; alas hialinas, con su
raíz negruzca; campo costal tefiido de pardusco..........
8. Amea nivea Nav. (fig. 2). Mitt.
— Miinchner Ent. Gesellsch., I9II, p. 2,
E boia) -
“Antenas dos tercios de la longitud
' del ala anterior, de un pardo ferrugino-
- so, maza ancha negruzca. Tórax pardo
- por encima, de un blanco de nieve por
“debajo. Abdomen cilíndrico, pardo roji-
— z0, los dos primeros segmentos totalmen-
— te níveos por debajo y el tercero al prin-
— cipio. Patas amarillas, con línea dorsal negra. Alas largas, mem-
— brana teiida de pardusco, especialmente en el centro de las celdi-
; Fic. 2.2 — Amaa nivea
Nav. 1/,. (Col. m.)
cd g
-
210 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | [87 24
Has; estigma pardo, con cinco venillas. Long. 32 mm.; ala ant.
30 mm. Pe ADS ER e
“Paraguay. S. Bernardino (Col. m.).
-
9. Amcea immaculata Oliv. Encycl. Meth. 1789, p. 246, n. 7.
Antenas pardas, como dos tercios de la longitud del ala ante-
rior, extremo y clava negros; tórax pardusco, manchado de ama-
rillo; abdomen pardo claro por encima, amarillento por debajo ;
alas hialinas, con malla negra, estigma pardusco. Long. 31-34 mm.;
América meridional.
10. Ameea chlorops Blanch. Voyage d' Orbigny, 1847, p. 218,
n. 754, fig. 8. |
Antenas pardas, extremo y clava negros, ésta amarillenta por |
debajo; ojos verdes o parduscos, metálicos; alas hialinas, teúidas
de pardo en la base, redondeadas en el ápice. Long. 30-33 mm.;
ala ant. 32-35 mm.
Brasil: Bahía, Provincia de Río de Janeiro, Espíritu Santo, San-
ta Catalina; Paraguay ; Bolivia. |
s. Género Episperches Gerst.
Mitth. Vorpomm. und Riigen, 1893, p. 98
Alas al parecer cortas, porque la anterior no se estrecha en la
base y la posterior se ensancha notablemente hacia ella, sobre to=- 28
do en el 4; estigma pálido o pardusco, con venillas negras; cam- |
po costal apenas tefiido de pardusco ; vena postcubital enlazada di-
rectamente con el ramo oblicuo del cúbito; antenas algo más lar-
gas que la mitad del ala anterior; espolones muy delgados, llegan-
do a la mitad del segundo artejo.
CLAVE DE LAS ESPÉCIES
|. Antenas de un color uniforme, pardo negruzco u AGE 528
F la longitud del ala anterior... ........cccccsecuss ad À E q
2. Antenas negras o muy obscuras ; estigma pardo obscuro... q
o sr es E ado CREAs e TA ca A Re posa
DR ço A nd SAo dns de a *.
— bio dae Pes Ea o a 4) “7 RE
o a E é ER » Ai
ba Br Pa f k k é ep
AS ei fases = RE |
“Do
[9] Le NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 211
O re E MR RÃ Ea IS A, * cm SAR Sto NR RS a TIN AS
- — Antenas de un pardo negruzco, estigma amarillento......
ES PAÇO AS DR 2. impediens Walls.
a. Antenas pardas, anilladas de negro. .......... 3. Molina Nav.
— — Antenas con la mitad basilar parda, la apical rojiza, anillada
DERA ER dao = ira ( so iinpo qd acc 4. aremosus Walk,
II. Episperches iniquus Walk. Neur. Brit. Mus., 1853, p.
448, n. 73.
Antenas negras o muy obscuras: Tórax grueso, más ancho que
- la cabeza, pardo por encima, amarillo con manchas pardas por de-
— bajo. Abdomen pardo obscuro por encima. Alas hialinas, reticula-
- ción negra, estigma pardo obscuro; campo apical en ambas ligera-
— mente tefiido de amarillento; ala posterior fuertemente ensancha-
NS da cerca de la base. Long. 30-35 mm.; ala ant. 32-36 mm.
A ido 2 >?
12. Episperches impediens Walk. Cat. Neur. Brit. Mus., 1853,
P. 449, n. 74.
| Antenas de un pardo negruzco uniforme; tórax robusto, sobre
- todo en el $, pardo obscuro por encima, rojizo por delante y a los
lados; abdomen amarillento hasta el fin del segmento 5.º, con lí-
Ed
se
- neas pardas dorsales; los siguientes segmentos pardos; alas hialinas,
: “raíz de un pardo pálido; reticulación negra; estigma amarillento.
- Long. 30-32 mm.; ala ant. 28-30 mm.
— Cuenca del Amazonas.
E ko Episperefies stipes Nav. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 1909,
pass fig ro de |
“Antenas pardas, anilladas de resto, dos tercios de la longitud
' | del ala anterior; tórax y abdomen pardos; alas hialinas, estigma
- Jeonado, con 5 venillas negras. Long. 32-mm.; ala ant. 25 mm.
Ê ao orignia (Col. m.). IA
2 | »
Sus +
T4. Epispórches arenosus Walk. Neur. Brit. Mus., 1853, p.
É Ea Antenas dos tercios de la longitud del ala anterior, la mitad
“basilar parda, la ape Fojiza, nr « de pálido; tórax robusto,
pa
— a
sr " *
+ a -
E .
Rs
q
e
212 BROTERIA ; SERIE ZOOLOGICA [IO] á
pardo rojizo; abdomen del à fuertemente dilatado en la base, ama-
rillento, el de la q pardo rojizo; alas hialinas, reticulación negra,
estigma pardo amarillento con cinco venillas en general sencillas.
Long. 29-30 mm.; ala ant. 29-33 mm.
Brasil y Venezuela.
3.º tribu. NEUROPTINGINOS (Neuroptyngini) nov.
Oculi indivisi. Antenne thorace et capite longiores. Ra-
mus obliquus cubiti in utraque ala manifestus. Ala anterior -
angulo arillari prominente in lobum rotundatum vel acutum a
aut styliformem ut in fig. 3.
6. Género Verticillecerus Van der Weele
Ascalaphiden, 1908, p. 54.
Alas muy estrechadas hacia la base, la anterior con una pro-
yección redondeada en la misma base, en el ángulo axilar. Antenas |
cortas, apenas más largas que la mitad del ala anterior, adornadas d
de verticilos de pelos en la base; su clava orbicular.
I5. Verticillecerus Gerstaeckeri Van der Weele. Ascalaphi- |
den, p. 54. |
Antenas y clava amarillas; ojos pequehos, brillantes. Tórax tan
ancho como la cabeza, amarillento. Espolones posteriores apenas |
tan largos como los tres primeros artejos de los EE Alas hiali-
nas, con el campo costal pardo. Long. 30 mm.; ala ant. 36 mm. A
Asunción. E PURA Í
2º sección. ESQUIZOFTALMOS
4? tribu. ULULODINOS V. d. Weele
Ascalaphiden, 1 908, p. 94.
Ojos divididos en dos partes por un surco transversal; ramo
oblicuo del cúbito no desarrollado en el ala posterior ; postcubital a
de la misma larga y en general arqueada (fig. 4). À é
; .
L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 213
-.— 00000 —1——
CLAVE DE LOS GÉNEROS
|, Alas ensanchadas cerca de la base, de aspecto triangular, con
- elángulo axilar redondeado; espolones posteriores largos
como los 2-3 primeros artejos de los tarsos.............
ET SE ea CDE e RR A 4. Cordulecerus Ramb.
'* — Alas estrechadas hacia la base, alargadas, o dilatadas hacia
RR RR on res mo ne Crea ope RO 2
— 2 Antenas más largas que el ala anterior, patas largas, espolo-
nes como los cuatro primeros artejos de los tarsos; ala an-
terior con un proceso breve posterior en el ángulo axilar;
ala posterior con la postcubital recta y corta. 3. Orphne Lef.
E — Angulo axilar del ala anterior redondeado, sin tal proceso
E estiliforme ; postcubital del ala posterior larga y curva. 3
- 8. Postcubital del ala posterior sinuosa; margen posterior x É
misma convexo; patas cortas, espolones posteriores largos
como los tres primeros artejos de los tarsos........ :
AVE E RAROS AGR O RE Sd ar | a IA, VR Vinlodes Si
E. — Postcubital del ala posterior larga, apenas flexuosa, casi pa-
ralela al cúbito; margen posterior ya recto, ya más o me-
nos escotado; patas largas, espolones posteriores largos al
menos como los cuatro primeros artejos de los tarsos.....
NE E BRAD E RIR MEP TSTR m LTaà 2. Colobopterus Ramb.
7. Género Ululodes Currie
Smiths. Inst. N. Jer., 1899, p. 57.
—— Cabeza pequefa, frente densamente pelosa. Antenas largas, que
“a veces llegan al estigma. Tórax tanto o más ancho que la cabe-
za, peloso. Abdomen más. corto que el ala posterior, casi igual en
É “ambos sexos. Patas cortas; espolones posteriores tan largos o más
x e los tres primeros artejos de los tarsos. Alas hialinas, o la pos-
“ terior algo manchada hacia el margen posterior, con la postcubital
a sinuosa v. no paralela al cúbito; estrechas en la base,
, Ce cad 4,
eai rd E Xaçs cg ao ERES Gde es ra) ir.
É E amo = se y Se e fd dra de WO
pad: fe a Pa a A Es TN
E dg? E TES: a ag o
; , EDS rs
214 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA “2 ARA
CUADRO DE LAS ESPECIES
|. Antenas más largas que el ala anterior; estigma pardo, en-.
cerrado en Siéte venilasprtis Was 2. 4 sia 1. Rosenl Nav.
— Antenas más cortas que el ala anterior... .... RA ao 7 de DR
?, Alas con la membrana amarillenta ; reticulación amarillenta
o pardusca; estigma pequefo, amarillo, con 3-4 venillas;
antenas fuerles sa css SET SR “6. vetula Ramb. Ta
— Alas hialinas. qu a E nas ARC a ae
d Alas redondeadas en el ápice; estigma corto, pálido; mem- É
k
brana incolora en el é, con una mancha parda anteapicalen
la posterior de la q... ....... à A Es a 5. subvertens Walk.
— Alas agudas en el ápice; estigma más largo que alto, obscu-
ro en general; membrana del ala posterior inserem enla o, -
cor-alguna mancha apical ef el. Gas ds 0% eh nigoaço na pia
4 Menor. Estigma amarillo, o bien cs el del ala posterior .
en el 2, encerrado en 3-4 venillas........... 4. cajennensis É ro .
— Mayor. .Estigma-pardo., =>. =... pai caes PTOS FE aah Ee Sa
d. Tórax grisáceo, con largos pelos blancos; abdomen grisáceo,
con pelos blancos en la base......... 3. pilosa V. d. Weele |
— Tórax pardusco, cubierto de pelos amarillos; abdomen ne- :
Cr UT V 00 BRENNER GR ie Rm RECAI 2 maeleayana Guild. |
? cg
16. Ululodes Roseni Ne Mitth. Miinch. Entom. aç SM
I9II, p. 24, fig. 2. Ê EF Area
Ed ,
Antenas manifiestamente más ra que el ala anterior, ferru-. 4
ginosas, pardas hacia la base; cuerpo pardo; alas hialinas, malla -
para, estigma pardo, contenido en 7 venillas negras. dn
mm.; ala ant. 21,5 mm. - EEE AR
Paraguay. S. Bernardino (C ol. eo .
ad Ee
4 - SP
17: Tiiodias macleayana Guild. Ascalaphus macleayamuso
Guilding, Trans. Linn. Soc. London, 1825, p. 140. E.
Cuerpo pardo; abdomen negruzco; dorso del tórax con pelos
amarillos; antenas rojizas, no tan largas como el ala post E E
go más en el d. . R E de feras
La forma típica es de la América septentrional. Es
dl
a:
- CR? d
ES [13] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 215
Var. limbata Burm. Ascalaphus limbatus Burm., Handb. Ent.
1, 1839, p. I0OI, n. 8.
“Antenas hasta el estigma a lo sumo, negras rojizas en la base,
E “ y en la misma con largos pelos grises verticilados. Estigma negro.
Ala posterior en el À frecuentemente obscurecida en una banda
- del margen posterior. Long. 24-25 mm.; ala ant. 27-28 mm. Es
la forma mayor del género.
Brasil: Espíritu Santo, Nueva Friburgo, San Pablo, Río Grande
“do Sul; Argentina.
E Var. venezolensis Van der Weele. Ascalaphiden, 1908, p.
; 103; fig. 05.
.- Antenas largas hasta el estigma, o más, de un pardo obscuro,
no anilladas, con pocos pelos grises en la base. Estigma-pardo o
— negruzco, con 3-4 venillas negras. Detrás del estigma en elala pos-
— terior del 9 una sombra poco definida pequeha. IL on 22-21 mm.;
ala ant. 26-25 mm.
a Venezuela y Colombia.
q Var. Sanctee Lucie Van der Weele. sis ohidioas I908, p.
— TO4, fig. 66.
Antenas pardas, anilladas de negro, en la base con pelos par-
“duscos verticilados. Alas hialinas, con largos pelos en el margen
posterior. Estigma con 4-5 venillas pardo-amarillentas. Long. 21
mm.; ala ant. 23 mm. '
18. Ululodes pilosa Van der Wecte Ascalaphiden, 1908, p.
108, fig. 69.
Antenas pardas, anilladas de negro, E base con largos pe-
los negros. Color del cuerpo pardo grisáceo, amarillento por deba-
“jo. Largos pelos blancos en el tórax y en la base del abdomen.
"Alas con el margen costal algo arqueado; estigma pálido; el ala
— posterior de la 4 con sombra-parda detrás del estigma. Long. 20-
22 mm.; ala ant. 21-20 mm.
“Brasil: Pernambuco y Bahía.
mm
4 — 19. Ululodes cajennensis Fabr. Mantis. Insect. 1787, p. 250,
5 n. e Tap + x
- Antenas amarillentas, anilladas de pardo, más obscuras en me-
216 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [14]
dio, con algunos pelos grises en la base; frente negra; vértex ne-. Ê
gro, con dos líneas longitudinales amarillas; occipucio amarillento,
con líneas negras transversales brillantes. Alas hialinas, no ensan-
chadas hacia el ápice; en el ala posterior a veces una ligera man-
cha detrás del estigma; éste amarillento o pardusco en el ala pos
terior del dó. Long. 22-18 mm.; ala ant. 24-25 mm.
Toda la mitad PN de la América del Sur. Especie 8
frecuente, muy variable, citada con multitud de nombres.
Var. nana Nav. Ululodes nana. Navás. Entomol. Rundschau,
I9II, p. 8, fig. 3. E
Antenas pardas, con los artejos basilares amarillos y una línea E
externa parda, extremo pardo. Tórax pardo, por encima con pelos |
grises, por debajo blancos, largos. Alas hialinas, algo agudas ; estig-
ma comprendido entre 3-4 venillas, el anterior amarillo, el pos-
terior pardo. Long. 18,5 mm.; al. ant. 23 mm. |
Ecuador. Un ejemplar 9 en mi colección que ahora considero,
con duda, variedad de la cajennensis.
20. Ululodes subvertens Walk. Cat. Brit. Mus. Neur., 1853,
Pp. 437, n. 54. , |
Antenas pardas, anilladas de negro. Alas redondeadas en el
ápice, malla parda; venillas costales algo orilladas de pardo; estig-
ma amarillo pálido, con cuatro venillas amarillas; membrana hia- a
lina, con mancha tema detrás del estigma en el ala posterior de Ia 2
2. Long. 23 mm.; ala ant. 24 mm. E
Venezuela y Colombia. 7 ER
21. Ululodes vetula Ramb. Névropt., 1842, p. 358, n. 2. Ec
Antenas fuertes, negras, que no llegan al estigma. Cuerpo ne- A
gruzco; medio del tórax amarillo. Alas con membrana tefida de
amarillo, malla amarillenta o pardusca; estigma pequeio, amari-
lento, poco visible, con 3-4 venillas; ala posterior obscurecida en. “8d
“el extremo. Long. 22-28 mm.; ala ant. 28-31 mm. a
% . : e *a
Paraguay, Uruguay, Argentina. o! VE
Bh * A
Te Pa
Pe.
“a
ag
a.
=
ty
—
a
L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERÍCANOS
|
o
8. Género Colobopterus Ramb.
Névropt., 1842, p. 360.
“Antenas largas, en la base con largos pelos, clava larga; ojos
con ambas divisiones casi iguales. Tórax tan ancho como la cabe-
za. Abdomen más corto que las alas. Patas largas; espolones pos-
teriores tan largos al menos como los cuatro primeros artejos tar-
sales. Alas con malla clara, largas, la anterior con el ángulo axilar
obtuso, nada o apenas saliente; la posterior con el margen poste-
rior ya recto, ya más o menos escotado ; postcubital larga, apenas
arqueada, paralela al cúbito. Especies americanas.
CLAVE DE LAS ESPECIES
|. Ambas alas manifestamente escotadas o cóncavas en el mar-
gen posterior, resultando ensanchadas en medio..... GAS 2
— Sólo el ala anterior, o ninguna, escotadas posteriormente... 3
- 2 Escotadura del ala posterior muy sensible en la q; membra-
na teúida de un pardo blanquizco; malla más densa; sector
“del radio con cinco ramos........... + T. subripiens Walk.
— Escotadura poco notable en la q, con alas sensiblemente es-
trechadas en la base; malla más clara; sector con cuatro
ramos; membrana hialina-o algo obscurecida en el 8.....
ERA EA a PR TR UA RO AD Taio oiro Ro ASSIS ME.
— à Ala segunda visiblemente cóncava en su margen posterior.. 4
* — Margen posterior de la segunda ala más o menos recto o li-
ERMEE Sings Ei Se e pet eriso crendo OQ
a Ala anterior casi un tercio más Ega à que Ja posterior; ab-
“domen del 4 más largo que las alas; fémures negros, la mi-
“tad basilar amarilla...........*........ 3. peruvianus Weecle
— Ala anterior poco más larga que la posterior; abdomen del
ô más corto que ella; patas de color claro... ........... 5
-& Ala posterior profundamente escotada en el Z: ângulo axi-
lar de la anterior muy obtuso, redondeado, no prominente;
“antenas amarillas, finamente anilladas de negro; patas ama-
“rillentas, tarsos negros, pesada. cccarco 4 VOO? Burm;
pa RAE 19.
“ Y
pod ES “ge a ad
a = aca “ z Ms
218 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA RR é +
— Alas estrechadas hacia la base, la posterior poco escotada.. 6
6. Antenas amarillentas, anchamente anilladas de negro en la
mitad basilar; patas testáceas, tarsos finamente anillados de
negro; alas enteramente hialinas; ángulo axilar del ala me-
sotorácica obtuso, algo prominente......... 5. Selysi Weele
— Antenas obscuras, más pálidas en la base; tarsos negros... 7. q
1. Antenas tan largas como el ala anterior, pardas; alas ente-
ramente hialinas; estigma grande, amarillo, con 4-5 venillas
pálidãs, x Sec RP ara o a RERE -a9 b € sepultus Walk.
- — Antenas más largas que od ala anterior; ángulo axilar de és-
ta recto u obtuso, su margen posterior recto... ......... 8
8. Antenas de un negro píceo; alas estrechas, apenas ensancha-.
das; ángulo axilar recto, no saliente ; membrana tefida de
“un pardo pálido, más obscuro en el ápice, después del es-
tigma; éste grande, negro........ ....... 7. delicatulus M' poe
— Antenas amarillas, anilladas de negro; alas hialinas, ancha-
mente redondeadas en el ápice, poco ensanchadas ; ángulo
axilar de la anterior att estigma pardo, ide Etãas
E Ea E ade ai E à CR pl 8. meger ML. |
3 Alas enteramente id RadE o a SE da ao IO.
— Alas con algun tinte o mancha en la membrana.......... 12 + ã
10. Estigma pálido, amarillento o blanquizco............00.. IT
— Estigma negro; ángulo axilar del ala anterior obtuso ; ante- |
nas más largas que el ala anterior, negras, con la base roji-. E
za; patas testáceas, tarsos anillados de negro. To. tpivialis Gerst. E
>
ll, Alas estrechas, agudas en el ápice, con malla clara; sector. SER
del radio con 4 ramos; estigma blanco con 3-4: venillas. Ee
amarihas;-.: cu ox tis Ers DS Ra as a RE Mulleri Weele
— Alas bastante anchas, redondeadas en el ápicé, con malla E
» densa; sector del radio con 6 ramos; estigma amarillento, pente -
con 3-4 venillas negras sencillas.. ........ 9. seutellaris Gerst. =
12, Malla densa; sector del radio con 6 TiMOS, 45 74u5% RENA IES RR
— Malla floja; sector del radio con 4 ramos en ambas alas;
las posteriores notablemente más cortas y estrechas, EE saia
dos rasgos ais = a en su mitad basilar. RACE a A s
o é . 4 > «
/A Ve 67 opa, -R
E [17] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 219
con el campo subcostal ligeramente tenido; estigma peque-
fio, pardo, con 3 venihas............ TT. Ululoides Weele
— — Antenas píceas; alas agudas en el ápice, ligeramente tefiidas |
pr: de pardo; estigma pequefio, pardo en el ala anterior y ama-
E. rillento en la NOR E IO Roc 70 a 6 Ge Arno la a 5 12. tonsops Gerst.
a 22. Colobopterus subripiens Walk. Cat. Neur. Brit. Mus,,
> - 1853, p. 443, n. 62.
4 Antenas píceas, más largas que hasta el estigma. Occipucio
amarillo, con dos manchas semilunares pardas a los lados. Tarsos
pardo-amarillentos, anillados de negro; espolones posteriores tan
largos como los cuatro primeros artejos de los tarsos. Alas anchas
“en medio, redondeadas en el ápice, con el margen posterior algo
cóncavo en la primera, mucho en la segunda; membrana teúida
de un pardo blanquizco; malla densa, negra; estigma negruzco,
igualmente largo, más estrecho el posterior, con 4-5 venillas. Long.
20-21 mm.; ala ant. 28-29 mm.
Ma esco:
23. Colobopterus dissimilis Mc Lachl. Journ. Linn. Soc. Zool.
1871, p. 259, n. 6.
Antenas píceas en el dg, más largas que el ala anterior; patas
delgadas, espolones posteriores tan largos como los cuatro prime- |
— ros artejos de los tarsos; alas hialinas, o algo obscurecidas en eld;
malla delgada, poco densa, negra; estigma amarillo pálido u obs-
curo, con 5-6 venillas. Margen posterior ligeramente escotado en
“ambas alas, más sensiblemente en el &; ángulo axilar del ala ante-
ES rior algo prominente. es ô 22 mm., 9 20; ala ant. 2 18 mm,,
E P I9 mm. -
“Amazonas
ê nr EE Cato peruvianus Van der Weele. Ac
“Pp. 132, fig. 90. |
! E Antenas algo más largas que las alas anteriores, de uni amarillo
Pad finamente anilladas de negro, clava elíptica, negra o parda,
— amarilla en medio; vértex pardo, con línea negra longitudinal; pa-
tas, negras, fémures “amarillos, tarsos testáceos, espolones posterio-.
* er ea e ii : ad ve po ]
py AE E pf Eu Ss TRA np age =
SB O ER
Z é + < a l ” Ag gs 1
A | A YRá
; E - 7; 2a
220 - BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [18] 28
res tan largos como los cuatro primeros artejos de los tarsos. Alas |
alargadas, las anteriores sensiblemente más que las posteriores; |
membrana hialina, malla parda obscura; estigma grande, alargado po
y puntiagudo, pardo, con 5 gruesas venillas; ángulo axilar del ala
anterior casi recto, algo saliente; ala posterior estrechada en la ba-
se en la 9, escotada y luego muy dilatada y prominente el 3. Long.
àô 28 mm., q 24; ala ant. À 27, 9 30 mm.
Perú y Bolivia (Col. m.).
25. Colobopterus versicolor Burm. Handb. 1, 1839, p. 1000,
n. 4. ; | E
Antenas algo más largas que el ala anterior en el dg, algo más
cortas en la 9, amarillas, ffnamente anilladas de negro; un mechón | .
de pelos negros y grises entre las antenas; vértex de un pardo ne-
gro brillante. Patas amarillentas, tarsos negros. Alas hialinas, con
malla negra; estigma amarillo o negruzco, con 4 venillas en elala
anterior, 3 en la posterior. Margen posterior de la segunda ala |
profundamente escotado, más en el d. Long. 28-26 mm.; ala ant.
28-31 mm. BH;
Brasil. Nueva Friburgo (P. Tavares, Noviembre de I9II, |
col. m.).
Es
26. Colobopterus Selysi Van der Weele. reinado 1908, E
p. 154, fig. OI. E
Antenas tan largas como el ala anterior, de un. amarillo pálido 7ba 4
anchamente anilladas de negro en su mitad basilar; clava no gran-. |
de, parda por debajo, blanca por encima; vértex pardo; patas del- à E
gadas, testáceas, tarsos más obscuros, finamente anillados de negro; . 4
alas hialinas, estrechadas hacia la base, las posteriores mucho más,
y ambas con ángulo axilar obtuso y algo prominente; estigma cota
grande, pardo, con 5-6 venillas en el ala antera; 4-5 en la poste-. q
rior; malla parda, clara. e ae q
Venezuela. 15 E
as Pao RE
27. Colobopterus celta Walk. Cat. ER Mus. Neur., 1853, "4
P. 445, n. 67. k Ee 208
Antenas tan largas como el ala anterior, da más dá pálidas e a
la base; cara negra, brillante, con un largo y denso: penacho d do =
ui a + ) “”
/
q
aa
]
a
1248
*
.
*
do
Does
Rocrs L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 221
pelos negros. Tarsos pardos, anillados de negro; espolones más
largos que los cuatro primeros artejos de los tarsos. Alas hialinas,
con ápice obtuso, malla negra, laxa; estigma grande, amarillo, con
4-5 venillas pálidas. Margen posterior de kh segunda ala ancho y
ligeramente cóncavo. Long. 24-20 mm.; ala ant. 25-27 mm.
Brasil.
28. Colobopterus delicatulus Mc Lachl. Journ. Linn. Soc.
£Zool., 1871, p. 250, n. 3.
Antenas mucho más largas que el ala anterior, de un negro pí-
ceo, en la base algo amarillentas; cara negra brillante, pelos grises
entre las antenas. larsos de un negro brillante, con pelos negros.
Abdomen amarillo rojizo por encima. Alas apenas ensanchadas en
medio, estrechadas hacia la base, las posteriores apenas escotadas,
el ángulo axilar de la anterior recto, no saliente; membrana tefida
de pardo pálido, más obscuro en el ápice después del estigma ; és-
te muy grande, negro, con 6 venillas ahorquilladas en el ala ante-
rior, 5 en la posterior. Long. 23 mm.; ala ant. 26 mm.
" Santarem.
29. Colobopterus integer Mac Lachl. Journ. Linn. Soc. Zool.,
1871, p. 251. |
Antenas más largas qne el ala anterior, amarillas, anilladas de
negro; patas de un pardo obscuro, la mitad basilar de los fémures
amarilla; tarsos negros. Alas estrechas, ápice anchamente redon-
deado; hialinas; malla negra; estigma pardo obscuro; margen pos-
terior de la primera ala recto, nó escotado, ángulo axilar obtuso ;
-- margen posterior de la segunda anchamente escotado. Long. 22
“mm.; ala ant. 28 mm.
Brasil?
30. Colobopterus scutellaris Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-
Vorpomm. und Riigen, 1893, p. 109, n. 16.
Antenas tan largas como el ala anterior o más cortas, píceas,
- rojizas en la base; vértex negro. Tórax pardusco, con pelos grises.
- Espolones rojizos, tan largos como los cuatro primeros artejos de
os tarsos. Alas hialinas, redondeadas en el ápice; reticulación ne-
Ê gra ; subcostal y estigma amarillentos; éste con 3-4 venillas negras
” a
222 BROTÉRIA ! SERIE ZOOLOGICA | (20/08
ao a o iii pe qi, O
a 4
sencillas; ángulo axilar de la anterior obtuso:. margen posterior sos
la segunda sinuoso. Long. 24 mm.; ala ant. 30 mm. “ |
Perá y Bolivia. Sa
a x.
nd
31. Colobopterus trivialis Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-Vor- =
pomm. und Riigen, 1888, p. 90, n. 2. | = VER
Antenas más largas que el ala anterior, negras, base rojiza; pa- E
tas testáceas, tarsos anillados de negro, espolones posteriores tan |
largos como los tres primeros artejos de los tarsos; alas hialinas, É
malla negra, estigma negro, con 3-4 venillas en elala anterior, 4-5 | =
en la posterior; ángulo axilar de la anterior obtuso, margen pos-. sá
terior de la segunda casi recto. Long. 19-21 mm.; ala ant. 27-28. +
mm. :
Chiriqui. sã é
dote Colobopterus ululoides Va an der W dele: Ascalaphiden, P.
I, fig. 80. | E
A a largas como el ala anterior, pardas anilladas. de negro. 18
Vértex pardo, lampifio. Tórax más ancho que la cabeza, pardo, E
con pelos grises. Espolones posteriores algo encorvados, tan largos |
como los tres artejos primeros de los tarsos. Alas hialinas; campo E
subcostal ligeramente tefiido; obtusas; reticulación parda; estigma ca
pequefo, tan alto como largo, Ra con tres venillas; margen, RE
posterior no escotado, long. 28 mm.; ala ant. 27 mm.
Brasil.
33. Colobopterus consors Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-Vor- a
pomm. und Riigen, 1893, p. IO9, mn. I7. : a
Antenas tan largas como las alas anteriores, o algo. más, píceas.
Tórax pardo por encima, negro en la inserción de las alas, donde -
tiene pelos negros, en lo demás leonado. Tarsos anillados. Alas te-"
fidas ligeramente de pardo, agudas en el ápice; malla negra; estig- A
ma pequefio, pardo obscuro en el ala anterior, con dos venillas >
ahorquilladas, mitad más pequeno en el ala posterior, amarillento,
con dos venillas sencillas. Angulo axilar obtuso BCE ala anterior,
y en la posterior el margen posterior casi recto. Long pre
ala ant. 32 mm. - é: PR dg ja oa
Chiriqui, Panamá, Ee cade A
"ks
[21] L. NAVÁS! ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 223
- 34. Colobopterus Miilleri Van der Weele. Ascalaphiden, 1908,
p. 136, fig. 94.
“Antenas casi tan largas como el ala anterior; vértex pardo; pa-
tas rojo parduscas; espolones posteriores largos como los tres prime-
ros artejos de los tarsos; éstos negros. Alas estrechas, ángulo axi-
lar muy obtuso, malla amarillenta y muy laxa; estigma blanco,
con 3-4 venillas amarillas; membrana hialina ; el ala posterior a ve-
ces con dos rasgos pardos longitudinales en la mitad basilar. Long.
Is mm.; ala ânt. 22 mm.
Brasil: Bahía y Espíritu Santo.
9. Género Orphne Lefebvre
Guér. Mag. 1842, tab. 92, p. 7
Ojos divididos. Alas estrechas y como pecioladas en la base, la
“anterior con el ángulo axilar dilatado en un proceso breve poste-
rior, la posterior diferente en ambos sexos; en el 9 es cóncava en
el margen posterior, dilatándose luego en una expansión redondea-
da, que no existe en la 9. Postcubital del ala posterior corta y rec-
ta, la del ala anterior terminada directamente en el margen. An-
- tenas más largas que las alas. Abdomen más corto que éstas, cer-
- cos no visibles. Patas largas, espolones como los cuatro primeros
artejos de los tarsos.
Especies sudamericanas.
CLAVE DE LAS ESPECIES
EE Alas. enteramente Rios RE O qo, cc RE. É
E
& ; — Alas con la membrana en parte o totalmente teãida a par-
-“dusco...... às Ja; o é me ecade sds bro dc os pu s,a cv. oo» ou sC,o .. 3
“2. Antenas negras, notoriamente más largas que las alas, clava
alargada, de un amarillo pálido; estigma de un negro in-
“tenso, rombal, con seis venillas...... PESA . macrocerea Burm.
E Es Antenas poco más largas que las alas, peas nu
de pardo, clava alargada, de un pardo obscuro, extremo
a “amarillo pálido ; estigma ra pendal, pardo, con 4-6 veni-
É vera SAR E RS E E SERRA 2. nato
E K, E PAS A, E a dr ; ;
» ço s E ES ARE dad RREO
MPa - Sana RG E SEA 3
224 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA TE
3. Alas hialinas, campo subcostal levemente tefiido de leona-
do; malla ferruginosa; estigma negro; antenas rojas anilla-. E
das-de: pardo) psi A ds rd PER uti PRA TE? Aelstuital Nav. É Ea
— Alas con la membrana teíiida de pardusco; venas píceas, ve- e Aa
nillas negras; antenas píceas, anilladas de negro. Res Cotia
o CCEE a RO Ata 8 RE RSS A a A Gerst.
35. Orphne macrocerca Burm. Handb. nto 1839, 11, po
IOOO, n. 3. 4
Antenas negras, bastante más largas que las alas, con plvai
larga, de un amarillo blanquizco; frente negruzca; tórax pardo ; )
abdomen por encima atmarillento, con una línea o punto lateral ne- |
gro; alas hialinas, estigma negro intenso, rombal, con 6 venillas en a
ambas alas. Long. é 19-22 mm. q 21-23; ala ant. Í 25-27 5 Q
28'5-30 mm. ao
Brasil. >
36. Orphne In pARÇAs Walk. Cat. Brit. Mus. Neur. 1853, pad
443, n. 65. e
Antenas poco más idas que las alas, parduscas, finamente Sa
anilladas de pardo, clava larga, extremo amarillento; tórax pardo-
rojizo por encima; abdomen rojo; alas hialinas, malla proa
gruzca, estigma trapezoidal, pardo, con 4-6 venillas negras. Looara
à 24 mm., q 20; ala ant. À 24, 9 25-26 mm.
Amazonas.
37. Orphne Leisewitzi Nav. Mitt. Miinch. da Ges., 191 no Re
p. 3, fig. 3. | 4 no
Antenas rojas, clava piriforme, parda e.
amarilla en el tercio apical; tórax pardo |
se por encima; abdomen leonado por encima, h.
Fio: 3º = Orplme Leto: con dog fajas longitudinales negras; alas
ga SRS ta Pq hialinas, el campo subcostal tefiido levemen-
na y ala anterior. (Col. ? é
m.) Feto de leonado; malla ferruginosa ; estigma cd
; negro, con 6 venillas el anterior, 4 el ne
terior. Long. d 22,9 2I;alaant. d 255,9 2 su mm. nes des
Paraguay: S. Beraabiliao (Col. m.). - e
FRIZA Le NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 225
38. Orphne umbrina Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-Vor-
pomm. und Riigen, 1393, p. 107.
Antenas píceas, anilladas de negro; clava en la punta inferior -
- mente testácea; tórax pardo, con faja negra; abdomen rojizo, con
- líneas negras; alas teidas de pardo pálido; estigma casi negro,
— con 5-6 venillas. Long. d 22-24, q 19-22; ala ant. d 23-24, 9 26-
“27 mm. |
Bolivia, Paraguay.
10. Género Corduleceryus Ramb.
Névropt., 1842, p. 359.
Ojos divididos. Antenas próximamente de la longitud de las
alas. Patas delgadas; espolones posteriores largos como los 2-3 pri-
- meros artejos de los tarsos. Alas dilatadas cerca de la base, de as-
pecto casi triangular; ángulo axilar redondeado; postcúbito del ala
“posterior largo y flexuoso.
América tropical.
CLAVE DE LAS ESPECIES
Il. Alas posteriores poco más anchas que las anteriores, de for-
ma semejante, «largadas, agudas en el ápice... ..... ... Diap SE
— Alas posteriores notablemente más anchas en medio que las
anteriores, de forma ORE toscn migra A) ma Soa o nb co 1 07a 2
2. Ambas alas muy anchas, agudas, más agudas en eld, de for-
ma casi triangular; los posteriores bastante más anchas ha-
cia la base y en la q con el cuarto basilar y el quinto api-
ER PACAS us UT E ARE aerea ANA I. Mac Lachlani Sel.
— Alas poco agudas en A ápice, las anteriores de forma alar-
“gada, apenas triangular, las posteriores ensanchadas nota-
RCE Antes ENE CRA Sato asi Se user Do e eorjni os 3
d Cabeza y tórax con largos y densos pelos rojos; patas y es-
tigma amarillos; ala posterior de la q con mancha en el án-
Púlo" posterior, uy 2: 2>€ is RRRBRR 2 sn so cs ras ea
E oe otro color y forma ..... RN 2 7=cs cuzaço o 5 o Si A 5
4 Alas agudas, tefiidas de amarillo; malla rojiza o pardusca;
22 « > ; . E É = 3 Da k
226 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ss AA
fémures de los dos primeros pares de patas pardos.......
26 Dr o ane E o DS ad E o Sr ÃS alopecinus Burm.
— Alas hialinas, redondeadas en el ápice; en la q malla negra.
nie Ré 0 mo EV Aro E ER ua E ER cusoe. P elegans Wecle
5. Casi toda el ala posterior manchada de pardo; su ángulo
posterior saliente; malla amarilla;. unas motas pardas en el
ápice -del:ala antefior.; «= === 7 = Pato so neces 6. unieus Walk. =
-— Ala posterior en gran parte incolora; malla negra. ....... 6 =
6. Malla densa; estigma muy pequeão, de un pardo pálido, con
3 venillas; venillas costales estrechamente orilladas de par- é |
dO Sa ss ses a Da ao DE o RC 5. Dohmi Weele
1. Ala anterior con alguna manchita en el ápice, la posterior É
con una o más grande en el tercio basilar, tres o cuatro
más en lo restante del ala. 7.05 74 espus- 7. subiratus Walk. a
— Ala anterior sin manchas, la posterior sin ellas en la base,
una en el ángulo posterior; estigma amarillo, pequefo.... 8 |.
8. Abdomen negruzco por encima; alas de la q algo tefidas de
pardusco, la posterior de la q con dos manchas en el ápi-
CO sa Seara pane gi dc Poe ar - 8. precellens Gerst.
— Abdomen anaranjado por encima; alas hialinas, la posterior sa
de la q sin manchas apicales. ...... ARA 9. surinamensis E,
39. Cordulecerus Mac Lachlani Sel. C. Rend. Soc. an A
Belg., 1871, p. 31. :
Antenas negras, que apenas llegan al estigma.. Patas testáceas.
Abdomen negro, sin dibujos. Alas muy anchas, agudas, más en el
à; membrana incolora en el 2, tefiida ligeramente de pardo en la E e.
el cuarto basilar y el quinto apical hasta un poco más adentro del
estigma más obscuros; estigma pequeão, triangular pardusco, con
3 venillas. Long. q 26 mm.; ala ant. 34-35 mm. REA eo a
América Meridional. ss RE DA
e
40. Cordulecerus alopecinus Burm. (fig. 4). Handb. Ent: 1859, E
1, p. 1000, n. 5, 2. Era
Antenas ferruginosas, ligeramente midis de pálido, e
hasta el estigma, clava rojiza. Cabeza y tórax con largos y denos |
- pelos rojos. Abdomen Fio; con líneas laterales negras. Patas ama-.
a o +
ace
- c , x» -
f - us a - e LDO
Lu
[25] L. NAVÁS! ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 227
rillas; fémures de los dos primeros pares y tibias anteriores par-
— dos; ufas negras; espolones posteriores tan largos como los tres
- primeros artejos de los tarsos. Alas anchas, agudas; membrana te-
fiida de amarillento, malla rojiza o pardusca, estigma amarillo o
pardusco, con 3-4 venillas. El margen posterior de la segunda ala
está fuertemente escotado cen semicírculo en
el &, apenas en la 9, la cual con frecuencia
ofrece una mancha grande parda triangu-
lar cerca de este margen. Long. à 33, 9 30;
ala ant. 3 35, 9 39 mm. Fic. 4.º — Cordulecerus
= E
Brasil (Col. NE alopecinus & Burm. th.
. - Antena y ala posterior.
(Col. m.)
E 41. Cordulecerus elegans Van der |
4 as Ascalaphiden, 1908, p. 146, fig. 103, 104.
Ê Antenas tan largas como el ala anterior o más, de un pardo
- obscuro, solamente en lo exterior de la base amarillentas, clava lar-
; ga, por encima amarilla o blanca. Cabeza y tórax con pelos rojos
medianos. Abdomen testáceo, con líneas laterales negras. Patas en-
E “teramente amarillas. Alas anchas, redondeadas en el ápice, entera-
- mente incoloras, o en los ejemplares muy adultos algo teíidas de
pardo; malla negra; estigma pequefio, cuadrangular, amarillento,
con 4 venillas. Margen posterior de la segunda ala escotado en se-
— micírculo en el ó, apenas en la 9, la cual tiene junto al ángulo
- posterior una mancha parda trapezoidal. Long. 4 29 mm., q 25
mm.; ala ant. é 33 mm., q 38 mm.
Desembocadura del Amazonas, Surinam, Guayana inglesa
(Ca A SARA :
E 42 Cordulecerus inquinatus Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-
— Vorpomm. und Riigen, 1888, p. 89, 9. Ibid. 1893, p. 107, d.
po Antenas largas hasta el estigma, negras, la raíz exterior ama-
“rilla, la clava pícea en el 4, con frecuencia blanca por encima; ab-
“ domen rojizo por encima, a los lados y margen posterior de los
E Ecurentos negruzco; patas amarillas, ufias negras; alas anchas, agu-
- das, hialinas, en los muy adultos tehidas de pardusco; malla ne-
— gra, densa; estigma muy pequeho, de un pardo pálido, con 3 ve-
- nillas; margen posterior de la segunda ala escotado fuertemente en
- -—
tas » -
228 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA ES REAcA [26 a
el à, ligera y anchamente en la q; ala anterior de ésta obscura en
el primer tercio anterior y basilar, la segunda en su tercio basilar
y en su mitad marginal externa. Long. d 30-33 mm., q 25 To
ala ant. é 33-35 mm., 9 35 mm. É RESE
Chiriqui y Perú.
43. Cordulecerus Dohrni Van Re Weele. Ascalaphiden p-
149, fig. 107. aa
Antenas testáceas, muy distintamente anilladas de negro; clava
amarilla, de un rojo pardusco por debajo; abdomen negruzco, ca-
da segmento con dos manchas dorsales apicales anaranjadas; alas
anchas, agudas, malla negra, floja, estigma pardo-obscuro, con 4
venillas, membrana hialina, en la anterior con las venillas costales
y parte del cuarto basilar estrechamente orilladas de pardo; en tas,
“posterior las costales y muchas del disco formando casi una banda E
transversa del origen del sector al ángulo posterior y varias. irre- —
k ak ; A V É, e , A
a ES DES 1 de
7
14
gulares a lo largo del margen, anchamente orilladas; margen pos =
terior cóncavo. Long. q 2 51 as ala ant. 34 mm. EO
Ecuador. LS RÉ GR
44. Cordulecerus unicus Walk. Trans. Ent. Soc. London, .
1859, p. 195. à 4
Antenas largas hasta el estigma, amarillas, ahilladad de negro, dy
clava elíptica negra; abdomen testáceo, negro en los lados: tórax q
por encima amarillento en medio, negro a los lados, con densos pe-
los negros; patas testáceas, espolones posteriores casi tan largos co- za
mo los cuatro primeros artejos de los tarsos; ala anterior hialina, E
algo lechosa, triangular, con malla densa negra, una mancha. pe- ca
queiia en la base, otra en el ápice y otra mucho menor al fin del. ER
primer ramo del sector, pardas; ala posterior triangular, ancha, con as
dilatación en el ángulo posterior, membrana casi totalmente parda, 4
excepto un espacio apical, malla densa, amarilla; margen posterior é o
muy poco escotado. Long. 25-24 mm.; ala ant. 29-31 mm.
Brasil: Bahía y Espíritu Santo.
E vor nt
Ro [am
; ca
«
ss
45. Cordulecerus subiratus Walk. Cat. Brit. Mus. Negro a
1853, p: 439, n. 58.
3
Ars
Eua À
ha FRA ”
Mi -
- A
e A
.” a q (td h Bo É o! ij 341 4 “4 4% Bi) - M€ AM En á As hr f
EU EDUARD E RPE TS IRA
f ' . 1 h.
E [27]
L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 220
Antenas de un rojo pardusco, anilladas de pardo, largas hasta
el estigma (9) o más que el ala anterior, clava piriforme, ancha,
ocrácea, parda por debajo en la punta. Abdomen rojo-pardusco
E por encima, borde posterior de los segmentos anchamente orillado
— de negro; lados negros, vientre pardo negruzco; alas no muy an-
chas, la posterior poco más que la anterior; ésta hialina, algo man-
chada en la base y con frecuencia una pequefa manchita o estría
parda en el ápice, la posterior manchada en casi su mitad basilar,
É- y otras manchas en su tercio posterior. Long. 24-20 mm.; ala ant.
E 23-27 mm.
E Ambas Américas. Brasil: Bahía, Río Grande do Sul.
k- Var. meridionalis Van der Weele. Ascalaphiden, 1908, p. 153.
Alas más estrechas y menos manchadas; la mancha basilar del
ala posterior se reduce a dos pequefias, una discal y otra en el án-
gulo posterior.
Brasil. Río Grande do Sul (Col. m.).
| 46. Cordulecerus preecellens Gerst. Mitt. naturw. Neu-Vor-
— pomm. und Riigen, 1884, p. 3, 9-
Antenas largas hasta el estigma o más (3), negras, clava larga,
por encima anaranjada o blanca; tórax con pelos grises por deba-
“jo, por encima amarillentos, a los lados negros; abdomen negruzco
- por encima, borde posterior de los segmentos anaranjado; patas
— parduscas, espolones posteriores tan largos como los tres primeros
À artejos de los tarsos; alas hialinas, algo tefiidas de obscuro, con
malla floja, negruzca, alargadas las posteriores, poco más anchas
que las anteriores, agudas; estigma pequefo, de un amarillo páli-
“do, con 3 venillas; el ala posterior de la £ con tres manchas par-
“das, una en el ángulo posterior, otra en la terminación de los cú-
bitos y la tercera mayor apical. Long. 21-23 mm.; ala ant. 29-
- 30 mm. A |
. Chiriqui, Ecuador, Venezuela.
Ed
V;
£.
q
o
E
E
| E: "47. Cordulecerus surinamensis Fabr. Entom. Syst. Suppl.
— 1798, p. 207.
Antenas largas hasta el estigma, negruzcas, clava larga, testá-
E “ cea, por debajo con fina línea negra; tórax pardo, con largos pelos
230. - PROTÉRIA! SERÍE ZOOLOGICA [28]
——-
grises y negros, abdomen anaranjado por encima, la parte anterior
de los segmentos negra, como la parte inferior; patas píceas, tar-
sos negros; alas hialinas, con malla poco densa, estigma pequefo,
amarillento, con 3 venillas; ala posterior poco más ancha que la.
anterior, con una mancha parda en el ángulo posteriôre Long: ". 22:
mm.; ala ant. 33 mm.
Surinam, Brasil,
à tribu. ACMONOTINOS Van der Weele
Ascalaphiden, 1908, p. 198.
Ojos divididos. Antenas más cortas que el ala anterior. Abdo-
men más largo que el ala posterior en el d y en el mismo el se-
gundo segmento está elevado superiormente en una suerte de pro-.
ceso sencillo o articulado ; cercos del d visibles. Alas estrechas, la
posterior con el ramo obliçuo bien desarrollado, la vena postcubital
corta y recta.
11. Género Acmonotus Mc Lachl.
Journ. Linn. Soc. Zool., 1871, p. 253.
o
Antenas lampifias, largas como dos tercios del ala anterior. Tó-.
rax con densos y cortos pelos. Abdomen del é muy largo, su
segundo segmento con un proceso vertical en el dorso, terminado
de ordinario en dos dientes; cercos cortos, cilíndricos; patas cor-.
tas, espolones largos como los dos prigcis artejos tarsales; alas |
estrechas, largas. | dd PE IE
48. Acmonotus paradoxus Weele, Ascalaphiden, Pp: 208, fig.
TsQ.e- o ã | -
Antenas largas hasta la mitad del ala anterior, negras, pardas |
en la base, clava ancha, piriforme, truncada; cabeza gruesa, algo
más ancha que el tórax, el cual es negruzco, con líneas o manchas EE
amarillas; patas cortas, espolones posteriores largos como el meta-.
tarso; alas hialinas, redondeadas en. el ápice, malla negra, venas.
“testáceas; estigma negro, con 4 venillas. Long. 237 mm.; tar ant.
38 mm. a: E HER
Paraguay, Asunción. | | e
ty
[29] L. NAVÁS: ASCALAFIDOS SUDAMERICANOS edi pa
6.2 tribu. HIBRISINOS Van der Weele
Ascalaphiden, 1908, p. 224.
Ojos divididos. Antenas largas, las del d arqueadas en la base.
Alas más o menos ensanchadas en medio, estrechadas en la base,
las posteriores con el ramo oblicuo del cúbito bien desarrollado.
Cercos del & de ordinario bien visibles. |
12. Género Gilyptobasis Mc Lachl.
Journ. Linn. Soc. -Zool. 1871, p. 268.
Abdomen de ambos sexos más corto que elala posterior. Cer-
cos del à bien desarrollados, pero sin formar tenazas. Angulo axi-
lar del ala anterior dilatado en un corto proceso.
Las especies de este género son de la India y Ceilán, pero pó-
nese aquí por haberse referido a él con duda la siguiente especie
de Chile, único Ascaláfido hallado en este país; conocida solamen-
te en estado de larva.»
"49. Glyptobasis? Porteri Brethes. Revista chilena de Historia
Natural, 1908, As: |
Larva. Cuerpo elipsoide, muy deprimido; cabeza casi cuadra-
“da; mandíbulas de 28 mm. de largo. Protórax semicircular, con-
vexo posteriormente, por delante escotado em semicírculo y con
dos espinas o dientes. Abdomen testáceo, con 12 dientes, con pe-
los blancos. Patas testáceas, ufias negras por debajo.
Chile, | q
& E ORA to a é 4 oia e ae Es Er
PESA E ES IS
4% SEO E Ara f
| | so
CATÁLOGO DE LAS FORMAS DE ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS
1.2 sección. HOLOTFTTALMOS
1.2 tribu. ALBARDINOS Weele . .. Dic cus [3]
1. Género Albardia Weele . +. vo. [3]
1. Albardia fureata Weécle , 1º... Clos [3]
2º tribu. RPISPERQUINOS Nav: ==." prada [4]
2. Gênero Hyás Bambas oct, De SADO de A
3. ByAS alhostygnta: Walk: 5. ape [5]
3. — mierocerus Ramb. . .. co. [5]
3. Género Haploglenius Burm. . . [5]
4. Haploglenius peruvianus Weele . ..... [6]
5. — Handlirschi Weele . . ... [6]
6. — costas Búrm:: == eo
7. — Jateús Malk To 6 A gprirça 16]
4. Género, Amisea Let? x. esa o DESA [7]
8. Ama Tivom Nav: iss oro Ger A [7]
o. +*— innatmlata OT. Sue [8]
ro. — ehlorops Blanch. . . 4 2... [8]
s. Género Episperches Gerst.. . .. [8]
11. Episperches inigquus Walk. . . co... (9]
12.555 impediens Walk... . . 1... [97
13. SA Motina: Nav>= Sida eias (9]
ta. — arenosus Walk. . ES E reto dei [9]
3º tribu. NEUROPTINGINOS Nav. .. E esa A (10)
6. Género Verticillecerus Weele des o Ga 2 Sed o ED]
15. Verticillecerus Gerstseeckeri Weele . . . . [ro]
2º sección. ESQUIZOFTALMOS
42 tribu. ULULODINOS Weecle. . ..... 20. fo
7. Género Ululodes Curre cc sc. cc cf)
16. Ululodes Roseni Nav... .. .