Mis O ad a o a de E AS TE A aee ED aii USED O O a Sri sp o a E E E pe aa pe E ai Sica DO a PD a arde a e A 2 geo Dr apego o ; ed cast dr = - . 7 - ad - e a a um Sine e =, Sera Sema aro 220 ni A a a e - meio Ea pas » q na DO ria . eae mo Ea E ae pu E o to - + - - dm Co - “ p- ” a o - SD, - - - a a ae se E ” - .- E .- o o nao . à “e. e - nas - A ae de ia a Meg e CPR se ba ” . a E Seara. dra au Pan apo ARE o = ri 7) HARVARD UNIVERSITY. LIBRARY OF THE MUSEUM OF COMPARATIVE ZOOLOGY. ANp3S Senar to AMAS uz nã Pe 4 k nd ado = O Je o "a ey pm “e BROTERIA REVISTA LUSO-BRAZILEIRA Fundada pelos Professores e MAB O ea | J. S. Tavares, €. Mendes e €. Zimmermann Director: Prof. J. S. Tavares - 1912 SERIE ZOOLOGICA Com 58 figuras e 4 es- tampas REDACÇÃO EM HESPANHA: Serranos, 2 — SALAMANCA ADMINISTRAÇÃO NO BRAZIL : Collegio Antonio Vieira — BAHIA Leto Es . Lp hr fee E de: dado - + enem a no de ' A o é ua BROTÉRIA COMPOSIÇÃO E IMPRESSÃO: TYP. A VAPOR DE AUGUSTO COSTA & MATTOS Praça do Barão de S. Martinho — Braga ç Mor 1 é” ' pa Vres “E7 USOS EN a + MI A To - a PE O io 2 * A, xi ; a » , BEER, ad e BROTERIA AR NEN BRR “REVISTA LUSO-BRAZILEIRA ET (EN E fundada pelos Professores a J. S. Tavares, €. Mendes e €. Zimmermann -: E | o eairo E E Se fera Director: Prof. J. S, Tavares , “d a N E, E » dass Ps =” E = E. as > o é ap a l F ta pitine ta Rs DMR si da) » (A F = - Le genre ENCONISTA et ses alliés Par le P. J. de Joannis S. J, Le genre Enconista (de iyxovitew, saupoudrer) a été établi par Lederer, en 1853, dans sa classification des géométrides dci * zo0l.-bot. Ver., m, AbbandL, p. 165). e Herrich Schaeffer (Syst. Bearb. der Schmett, v. Eur., In, 1847, Pp. 7) avait divisé les géométrides en deux groupes, établis - d'aprês Vinégal développement de la nervure 5 (11,) aux ailes infé- rieures : phytométrides ayant cette nervure a dendrométrides Vayant faible. Lederer, avec raison, poussa plus loin la division du premier groupe qu'il décomposa en Geometrinae, Acidaltinae et La- rentiinae; quant âu second groupe il en fit ses Boarmiinae. Lede- rer reprenant ensuite chacune de ces sous-familles par séries don- nait un tableau synoptique des genres qui les composaient. Le ta- bleau de la sixiême série des Boarmiinae débute ainsi (p. 226): «Il. Vorderschienen mit starker Kralle am Ende..... Enconista. «II. Vorderschienen unbewehrt...» etc. et cette deuxiême subdivision contient notamment les Scodiona, Se- lidosema, et autres. - Sans reproduire ici la description complête du genre Enconista, disons seulement que, outre la forte épine placée au côté interne de Vextrémité du tibia antérieur, caractere qui suffisait à Lederer pour séparer, dês l'abord, dans son tableau, le nouveau genre de * tous les autres, I'auteur signalait (p. 234) la nervulation des ailes “antérieures qu'il décrivait ainsi: 3 et 4, 6 et 7 séparées, 8 et O Li- * gées de 7, 10 voisine de 7 et touchant la tige commune de 8 et 9, IT constituant la nervure costale (Vorderrandsrippe), 12 s'en dé. * tachant comme un court rameau aboutissant au bord antérieur. a Lederer plaçait dans ce genre deux espéces, l'une nommée — perspersaria par Duponchel, 'autre agaritharia par Dardoin. r, 4 Nous verrons que la nervulation décrite est bien celle de per- - spersaria, mais non celle d'agaritharia. É- — | Ces especes ont parcouru bien des genres; leur classement a Ra laborieux: .. 6 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ERRO Re [24-20 Duponchel publia la premiere de ces deux espéces en 1829 | À (Hist. nat. des lép. de Fr., t. vm, 2º p., Noct., 17; 2º p.) mais il ne sut pas reconnaitre complétement son polymorphisme, aussi décri- “ vit-il "une de ses formes sous le nom de Boarmia miniosaria (p- | 360, pl. 60, fig. 4), puis deux autres sous le nom de iFidonia per- spersaria (p. 458, pl. 169, fig. I forme grise, fig. 2 forme jaune), plaçant ainsi diverses formes d'une même espêce dans deux genres diflérents, bel exemple, entre mille, des mécomptes auxquels s'ex- pose le classificateur qui néglige les caractêres anatomiques et se 24 laisse guider exclusivement par le «facies»! ; Duponchel ne savait trop d'oú venait son exemplaire de. B. mintosaria, tout ce qu'il pouvait dire était qu'il croyait I'avoir pris «aux environs de Valenciennes, il y a 27 ans=; tandis que F. per-. spersaria, il le savait, volait en septembre dans les garrigues des en- e ou virons de Montpellier, et en Andalousie. punir A ” Boisduval, en 1840, dans son Gensgra et E methodicus, mit dans les Fidonia le Boarmia miniosaria de Du ponchel (p. 190) % et retira au contraire de ce même genre Fidon:a le perspersaria du=: “4 même auteur pour en faire un Scodiona (p. 185); la premiére espéce était citée avec assurance de «Gall. bor.», la seconde, d'Espagne et de Montpellier, volant en septembre. La question n'avait pas avan- cé, elle reculait plutôt puisque la réserve avec laquelle Du 8 chel proposait les environs de Valenciennes comme localité de l ia —- miniosaria avait disparu. E Deux ans plus tard, Dardoin EctiqadE das environs de Mar- io seille, une nouvelle espece de géométride, qu'il nommait Numeria. ] aa agaritharia (Ann. Soc. ent. Fr., 1842, p. .201, pl. 8, fig. 3 9, fig | 4 3). La q était notablement plus petite que le 9 (9 33 mill, 8 39 . mill.); Dardoin pensait que cette q obtenue d'écloston (ainsi que”. le 3) était mal développée et n'atteignait pas là sa taille normale. Eat Herrich Schaeffer, dans louvrage cité plus. haut, en 1847, nous apprend que, dans sa Faune d'Allemagne, . il avait placé e Boarmia perspersaria de Duponchel dans le genre Gnophos, gui-. dé, sans doute, par la teinte grisátre plus ou moins uniforme de e cette .espêce, mais- dans son nouvel ouvrage il le plaçait, comme | ae Boisduval, dans le genre Scodiona (p. 67); la figure qu'ilen don- ne (fig. 54 é, fig. 56 dessous) est três bonne. Quant à disse E: " é j. DE JOANNIS: LÉ GENRE ENCONISTA ET SES ALLIÉS 5 A + = SA de Dardoin, il restait dans le genre Numeria (p. 68); la fig. 44 en représente bien le d, la figure 261 également bien la q, en- | core un peu petite, quoique moins rabougrie que celle de Dar- “doin. Enfin miniosaria Dup. (de France septentrionale, répétait “Herrich Schaeffer, p. 86), devait, e se placer prês de Fidonia plumaria Hb. E: — C'est alors que Lederer (1853) jeta un peu de lumiére sur c> chaos en distinguant le caractére si remarquable de I'ongle du tibia antérieur et enleva ces deux espéces des genres ou on les avait promenées arbitrairement pour les réunir dans son nouveau genre “Enconista. Guenée, qui le suivit, n'admit pas la validité de ce genre. IL ) 1 : observait (Spec. gén. des lép., noct., t. x, Uran. et Phal., t. 11, 1857, p. 139) que le genre Scodiona était assez hétérogeêne et qu'il “aurait fallu faire à peu prês autant de genres que d'espéces, les dif- férences qu'il signalait paraissent cependant bien peu profondes ; E- “en tout cas, loin de décomposer ce genre en plusieurs autres, il y | ajoutait les deux espéces perspersaria Dup. et agaritharia Dard,., “Pongle du tibia antérieur lui paraissant insuffisant a justifier la coupe générique Enconista de 1. ederer, non plus que la forme des palpes. Il avouait cependant que Vagaritharia lui semblait pla- s cé la d'une façon incertaine. Guenée ne connaissait pas encore en nature le B. minzosaria “de Duponchel lorsqu'il le classa (p. 149) parmi les Sslidosema, à tout hasard. Il déclarait d'ailleurs, avec perspicacité, que la locali- “té: nord de la France, lui semblait bien douteuse. Et de fait, au cours de la rédaction de son deuxiême volume sur les géométrides, — Guenée eut la chance de trouver le B. mintosaria de Dupon- - . chel dans son véritable habitat, dans les Pyrénées orientales; il - saisit immédiatement ses relations avec perspersaria, le mit, com- “me celui-ci, dans son genre Scodiona et déclara même qu'il pour- - rait bien n'être qu'une forme de ce même perspersaria (p. 543". 3 Cette opinion allait bientôt se changer en certitude. 2 : Dansla septiême livraison, parue en 1863, de son Tcomos eraphaie et description de chenilles et lópidoptêres inédits, t.1, p. 293, P. | Millitre annonçait qu "il venait de découvrir la chenille de per- “8 = spersarão Dup. D' dich lui cette chenille a «tous les caractéres de . SA Eh, > a E o” Ecs º 5 o ' vos Eos - O e 3 1 stat O f aa =" FE e edi = — “ o o RR +; É . - s 8 BROTÉRIA : SERIE É er ds [4] ecelles des Selidosema connues et n'a, au contraire, aucun de ceux «des larves de Scodiana (sic) proprement dites, qui se distinguent «par le douziême anneau profondément bifide et par le onziéme «surmonté d'une éminence spiniforme». Il V'avait élevée sur le Ge- mista Scorpia L. et sur [Ulex dans PArdéche, Véclosion s'était produite en septembre; il représentait sur la planche 35 deux ro- bes de la chenille (fig. 1 et 2), la chrysalide fig. 3, une aberration q unicolore, d'un ton jaune argileux fig. 4, enfin la fig. 5 représen- tait les ailes de la forme miniosaria. Cet élevage avait en effet éta- bli Iidentité spécifique, désormais indiscutable, de miniosaria et perspersaria. L'espéce se trouvait dans | Ardéche, | Hérault, Je Var, les Bouches du Rhône, les Pyrénées orientales, c'est à dire toute la région méditerranéenne de la France. Milliêre concluait que le nom de suniosaria ua disparai- tre, vraisemblablement parce que Ihistoire de cette forme était res- tée plus longtemps obscure, mais la loi de priorité lui assurait au contraire le pas sur le nom de perspersaria qui Gigi prendre rang de simple variété. Quelques années plus tard, en 1867, Milliére parlait, dans sa 20º livraison (t. 11, p. 390) d'agaritharia. Tl le nommait «Scodiona?» et affirmait d'ailleurs que ce n'était ni «un des Scodiona de M. Guenée» ni «une des Enconista de M. Lederer,» autant qu'il en pouvait juger par une chenille três bien préparée qui lui avait été procurée par le Dr. Staudinger. Les «Eucon:sta de M. Le- derer» étaient au nombre de deux: guniosaria et agaritharia, Milliêre voulait donc dire que la chenille d'agaritharia ditré- rait trop de celle de miniosaria pour être maintenue dans le mê- me genre; il ne formula d'ailleurs pas autrement en quoi consis- taient ces divergences. Staudinger avait obtenu cette espéce de chenilles trouvées en Andalousie sur un grand genêt; Dardoin Pavait élevé sur un Uler. Sur la pl. 91, Milliére ft cette chenille fig. 6, et le papillon $ fig. 7. | ER En 1871, Staudinger dans son Catalogue, classait ces deux a -, especes, suivant Lederer, dans le genre Enconista; une, minio- . saria, était signalée de France méridionale, Piémont, Catalogne, Andalousie; Iautre, agaritharia, de France méridionale et d'An- dalousie. Le Catalogue de 1901 ajoute, pour la premiêre, le Portu- —- ER: “Ha | *s ph 3 apso: 1 . p E [6] | J. DE JOANNIS: LE GENRE ENCONISTA ET SES ALLIÉS (o) “ga, Htalie septentrionale, le sud du Tyrol, la Dalmatie et ' Algérie; pour agaritharia il mentionne une variété algérienne qu'il désigne “sous le nom de mauretanicaria. C'est en 1892 que fut signalée pour la premiere fois la difléren- ce qui sépare ces deux espéces par M. E. Meyrick dans son mé- — moire Ou the classification of the Geometrinae of the European Fauna (Trans. ent. Soc. Lond., 1892, p. 53). = Le genre Enconista, tel qu'il le comprend (p. 104), ne contient — plus que miniosaria Dup., et un nouveau genre, Onychora, est créé (p. 123) pour agaritharia Dard. Lorsque Ion suit le tableau dicho- E tomique donné par I'auteur, on voit que la séparation de ces deux — genres se fait sur un caractêre qui n'avait pas encore été remarqué. á Chez nombre de géométrides, le é possede en dessous, à la base q de laile supéricure, une petite cavité déprimée; placée chez Enco- — nista miniosaria entre la nervure interne et la médiane qu'elle dé- vie légêrement Iune vers le bas, "'autre vers le haut (PI. 1, fig. 1), elle laisse voir à nu la membrane de Vaile qui y apparait striée, et, au dessus un groupe d'écailles divergentes (enlevées ici sur la figu- o s'épanouit en une sorte de court éventail. Or agaritharia ne présente aucune trace de ce caractére. M. Meyrick établit donc pour cette espéce son genre Ouychora et donne en particulier les “détails suivants sur la nervulation de Vaile supérieure: «TO out of "9 anastomosing with 9, II anastomosing with 12 and IO.» Dans la traduction anglaise qu'il a publiée de "ouvrage de Ber- — ge M W.F. Kirby remet les deux espéces ensemble et les place — danslegenre Selidosema, et, de son côté, S puler, dans sa nouvelle — édition de Hoffman, n'accepte pas davantage les conclusions de ME. Meyrick. Donnant les caractéres du genre Enconista il — Sseexprime ainsi: «Der Vdfl. des d mit (miniosaria) oder ohne (aga- E ritharia) Basalgrube.» Jadis Guenée avait déclaré que Iongle - du tibia antérieur ne suffisait pas à justifier le genre Enconista, a actuellement ce genre n'est plus discuté, mais la cavité basale des Ny nt “a qa Es “ailes antérieures est déclarée à son tour insuffisante pour fonder E une coupe générique ! Spuler donne d'ailleurs une nervulation Ed” Enconista miniosaria quelque peu incorrecte: «Ader 11, mit 11, * anastomosierend, Hr, aus mr, und anastomosierend mit 1.» Si Pon em- o oie lá- notation d Herrich Schaeffer on dirait: IO anastomo - a E > s * Em ca, Rr Vi Er; a ” “Ra E E < 1º “ 48 ui io BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA PACO Dar sée avec 9, II de IO anastomosée avec 12. (Or ceci est en opposi- tion avec ce qu'avait dit Lederer, ainsi que nous l'avons yu plus haut: «IO .... touchant la tige commune de 8 et o, II consti-. tuant la nervure costale, 12 s'en détachant comme un court ra- meau». Si Fon examine un bon nombre d'ailes antérieures d'Enco- nista mintosaria on constate que le cas le plus typique, peut- être aussi le plus général, est celui représenté par la figure 1 (PI. 1): la nervure costale, partie de la base, se bifurque un peu au delà de I'ex- trémité de la cellule, donnant ainsi, issues d'une seule tige, les ter- minaisons I2 et II (ret Dc est''0e que Lederer exprime en di- sant que II forme la nervure costale et que 12 s'en détache com- me un court rameau; IO (1,) prend son orig'ne sur le bord anté- rieur de la cellule, un peu avant Vangle d'oú part la tige commu- ne du faisceau 7, 8, 9 (15, ly 15). Cette nervure TO passe ainsi en- tre les deux faisceaux II, 12, et 7, 8, 0, sans- en toucher aucun. C'est la ce que Ion peut appeler le cas normal autour duquel tous les autres peuvent se grouper. On constate en effet assez souvent des variations, la nervure IO s'infléchit paríois et vient même tou- cher soit I'un, soit I'autre, soit I'un et Iautre de ces faisceaux. Le- derer, dans sa description originale, mentionne le cas ou IO (11,) tou- che la tige commune de 8et O (11, et 11,) c'est donc cette disposition qui, historiquement, doit être considérée comme typique, et ['expres- sion dé Spuler: ir, (10) anastomosée avec 11, (9) est déja un peu inexacte, car cest la tige commune 8,9 que IO touche souvent et non la terminaison 9 elle même. Souvent aussi IO (r1,) touche 11 (1r,) comme le montre la fig. 2 (Pl. 1), mais on voit combien il serait inexact de dire alors avec Spuler que II part de IO et s'anasto- mose avec 12, c'est inverse, 11 part de 12 et s'anastomose avec IO, D'autres fois enfin, IO entre en contact avec les deux faisceaux. qui Pavoisinent (Pl. 1, fig. 3), mais d'une part c'est toujours avec la tige de 8 et 9, de lautre avec II que se produisent les attaches. Existe-t-il des cas ou, conformément à I'énoncé de Spuler, II partirait de 19 et s'anastomoserait avec 12? On peut facilement | umaginer cette disposition (Pl. 1, fig. 4), elle ne semble. pas impos- sible, mais j'avoue ne pas l'avoir rencontrée et en tous cas elle ne, s'accorde pas avec la description originale de Lederer qui ne men- tionnait même aucune anastomose entre TO et te faisceau dl, À. +» qdo E À É E 17) “|. DE JOANNIS: LE GENRE ENCONISTA ET SES ALLIÉS II A e eee eee eee eee em meme mm eee e ee me mm mem Plus récemment encore le Dr. H. Rebel, dans la neuviême édi- tion allemande de Berge, donne un tableau synoptique des genres des Boarmiinae ; le genre Enconista s'y trouve caractérisé, entre “autres, par la «Kahte Dorsalfleck» p. 381, et lorsque Ion se re- porte à la description du genre lui-même, p: 410, on voit que Pau- “teur, omettant complêtement agaritharia dont il nest question nulle part, ne parle que de qminiosaria, mais il répete les termes incorrects de Spuler pour énoncer la nervulation. L'origine de cette incorrection me semble se trouver dans le travail, cité plus haut, de M. E. Meyrick, p. 104, ou il s'exprime ainsi: «IO con- nected with O, II out of IO, anastomosing with or running into 12.» IH est vraisemblable que Spuler et Rebel ont pris la leurs des- criptions, il eút été préférable, tout au moins, de prendre plutôt la description. originale de Lederer, qui parait correspondre autre- ment bien à la généralité des faits. - Le Catalogue de Staudinger, édition de 1871, recensait une troisiême-espêce dans le genre Fnconista, à savoir: mnicoloraria Rambur. La premiere mention faite de cette espêce se trouve dans le Genera et Index methodicus de Boisduval, en 1840. A la page 199, Boisduval cite le genre Elophos qui se trouve défini par cet- te remarque: «Hoc genus a genere Gnophos distinguitur alis inte. «gerrimis, antennisque pectinatis.» Il contenait des especes telles que: sordaria Thunbg., selleraria Frr., operaria Hb., etc., et par- mi elles on volt: E «1579 v unicoloraria, AGE NE Fr, dad. Hispan. mer.» Boisduval ne possédait pas cette espéce, mais il 'avait vue, “car le numéro 15709 est suivi de la lettre v et, au début du volu- - me, dans VExplanatio signorum on voit: «v. Species vise que (sic) «non teneo.» La Faune entomologique de ! Andalousie commençait “alors à paraitre, elle n'a d'ailleurs pas été achevée mais Boisdu- Eça] escomptait sa publication et rattachait ['wznicoloraria, encore in ditteris, à une subdivision du genre Gnophos. “Un peu plus tard, 1857, Guenée cita également ce nom, tou- “jours inédit. Au tome 1x de son Species général (Geométrides, t. 1, * page 293), aprês avoir -exposé les généralités sur le genre Gnophos, Re asi s exprime ainsi: «Je m'abstiendrai de faire figurer ici deux Guo- “«phos nonvelles que M. Boisduval a empruntées d'avance à la 12 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA «Faune de |! Andalousie de M. Rambur: Unicoloraria 1579 — et «Crenularia 1592. M. Rambur lui-même s'étant plaint, depuis, des . «emprunts que son collégue faisait à un ouvrage qui n'était point «publié et qui ne le sera même pas.» Et Guenée ajoutait en no- te: «M. Rambur me mande que son dessinateur ayant emporté «avec lui les cuivres et les gravures de la Faune de [ Andalousie, «il ne pourra donner suite à cet ouvrage; mais il compte le publier «par extrait dans les Annales de la Société entomologique, Ce sera «une bonne fortune pour les entomologistes, pour lesquels aujour- «d'hui, les especes espagnoles ne sont plus aussi introuvables qu'au- «trefois. » ' Ces extraits ne parurent point dans les Annales de la Société entomologique, mais Rambur publia son Catalogue systématique des Lépidoptêres de ! Andalousie, une premiére partie en 1858, une seconde en 1866; dans celle-ci certaines planches ne sont accom- pagnées d'aucun texte, notamment la planche 19 dont la figure 6 représente l'espece unicoloraria, sans nom de genre, mais son rap- prochement, sur la même planche d'espéces telles que catenulata | et crenulata appartenant sans conteste au genre (rnophos, montre que Rambur devait y rattacher aussi la premiére. En plaçant quelques années plus tard, on ne sait pourquoi, cette espéce dans le genre Enconista, Staudinger ajoutait dans son Catalogue de 1871: «num huj. generis?» C'était prudent. Cette fois Boisduval, qui avait vu l'espéce en nature, avait bien saisi ses afinités en la rapprochant des Gnophos. ] Le type original de cette espéce si peu connue se trouve dans la collection de M. P. Mabille qui m'a permis obligeamment de "examiner. M. P. Mabille Iavait rangé lui-même parmi les Gxo- phos, prês des espéces dont la rapprochait déja Boisduval, et la justesse de cette position ne fait aucun doute. Gnophos unicolora- via Rbr., — appelons le ainsi sans entrer dans la discussion du gen- re Elophos de Boisduval — ressemble particuligrement à G. zelle- varia Err. En dessus, il ne sen distingue guêre que par ses des- sins moins marqués, mais il s'en différencie immédiatement par son dessous uniforme, sans trace de la borduré noire si caractéristique aux quatre ailes de G. gelleraria. Mais il est impossible de le rap- procher du genre Exconista soit que I'on considere les pattes anté- [9] J. DE JOANNIS: LE GENRE ENCONISTA EL SES ALLIÉS 13 rieures aux tibias plus allongés, grêles et inermes, ou la nervula- tion des ailes antéricures oú les nervures IO et II partent toutes deux de la cellule, libres et indépendantes, passant, sans y toucher, entre 12 et le faisceau 7, 8, 9, ou encore le front régulierement déclive. Et "on ne s'explique pas comment la derniére édition (1901) du Catalogue Staudinger-Rebel a pu encore aggraver Ier- “reur, alors surtout que le type original avait été communiqué, par “son possesseur actuel, au Dr. Staudinger. L'état précaire de la santé de celui-ci, qui mourut avant achévement de la nouvelle édi- tion, pourrait peut être en fournir une explication. En tous cas, il est regrettable que le «num huj. generis?» de 1871 ait été supprimé ; puis le Catalogue ajoute: «uno & condita, praec. sp. ab. stupenda? alis subdiaphanis.» et flanque, on ne sait pourquoi, d un point d'in- terrogation la localité, écrivant: « And.?> L'espéce précédente, dont ce é unique, serait une «aberratio stupenda» est Bnc. miniosaria, or, nous venons de le dire, rien ne permet de rattacher au genre Enconista Vespéce de Rambur. On peut même encore ajouter ici un renseignement nouveau. Unicoloraria Rbr. comme zelleraria Frr. et ses alliés, a les ailes remarquablement entiéres, Boisduval Vavait bien remarqué, sans le moindre feston, sauf une três légére échancru- re entre les nervures 4 et 6 aux inférieures, plus légére même que chez zelleraria, tandis que miniosaria a, aú contraire, les inférieures un peu festonnées sans aucune sinuosité plus forte entre 4 et 6. En 1897, le Dr. O. Staudinger publia une nouvelle espéce d Enconista de Palestine qu'il nomma exustaria. Les types origi- naux m'en ont été gracieusement prêtés par M. A. Bang-Haas. Le dg porte deux étiquettes, I'une ainsi conçue: Geb. Moab (Todt. Meer) 97 Bacher, 'autre porte: 2. La 9 a une simple petite pail- lette jaune. C'est bien un Anconista, avec l'ongle terminal du tíbia aux pattes antérieures, les seules présentes, la nervulation et le front caractéristique tel que je le décrirai plus loin. — Vespéce paraít bien distincte de miniosaria, d'un gris blanchá- tre três légérement saupoudré de brun noiratre, la ligne postmé- diane fine, continue, bien tracée, suívie d'une ombre légére qui 'ac- compagne de três prês, les autres lignes ne sont guére marquées qu'a la côte et, sur le reste de leur parcours, indiquées seulement par quelques écailles brun noirátre. Les pattes antérieures, tarses I4 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA o] et tibias, sont beaucoup moins réduites et Vépine un peu moins forte que chez miniosaria. Laile supérieure est aussi moins triangulaire, mais à bords un peu plus paralléles. Les antennes de la q sont lé- gerement crénelées, tandis que chez la q de mimiosaria elles sont fortement dentées, chaque article portant deux dents aígues, plus longues que le diametre de la tige, Dans le Catalogue de Staudinger deux espéces, formant chia- cune un genre, séparent Enconista de Scodiona, Scodiomima crocal- taria Stgr. et Scodionyx mysticus Stgr. J'ai désiré me rendre compte de leurs relations possibles avec le genre Eunconista. Scodiomima crocallaria, que j'ai examiné en nature, se rattache par ses princi- paux caractéres au genre Scodiona et devrait peut être lui être réu- ni Scodionyx mysticus semblait devoir présenter plus d'intérêt à cau- se de V'épine dont le tibia antérieur est armé, mais cette espêce est une noctuelle, il se trouve donc placé là par erreur. Cela résulte clairement de la description et de la figure données par lauteur. H signale en effet, et la figure le montre bien, que la nervure 5 aux ailes antérieures est três voisine de 4, ce caractêre exclut toute idée de rapprochement avec la famille des Geometride. Un an aprês la publication du Catalozue Staudinger-Rebel, M. R. Piingeler décrivit une nouvelle espece d'Enconista sous le nom d'amoritaria provenant de Palestine (Iris, xv, 1902, p. 145, pl. ví, fig. 26 q, fig. 27 9). C'est une petite espéce légerement tein- tée de rosé, je n'ai pas eu I'occasion de ["examiner, mais son aspect ne présente rien qui porte à croire qu'elle n'ait pas été bien placée dans ce genre par son savant auteur. (1) | Peu aprês, une nouvelle espêce de géométride était décrite en Espagne et placée dans le genre Enconista. Don Aurelio Váz- quez Figueroa la nomma Enconista Oberthiiri (Bol. de la real Soc. esp. de Hist. nat., t. v, 1905, p. IIO, pl. I, fig. 3). L'auteur faisait sa description pata un ó pris à Madrid, à la Casa de Campo, en septembre. Le R. P. C. Mendes d'Azevedo a “repris cette espêce aux environs de S. Fiel sur la montagne Guardunha (prov. de Beira (1) Depuis que ces lignes ont été écrites j ai pu examiner cette espêce et jindiquerai plus loin le résultat de cet examen. : ade DE JOANNIS : “LE GENRE ENCONISTA ET SES ALLIÉS IS mm meme aixz à; ; Portugal) et c'est gráce à 1'excellent matériel qu'il a obtenu | je puis donner ici quelques renseignements nouveaux sur cette A es pêce. “Au même liceu Enconista miniosaria se prend en abondan- ce vet jaí déja parlé des variations de cette espéce sur des exem- E. plaires. qui en provenaient (Bull. Soc. ent. Fr., 9 mai 1900, p. 189). * Onychora agaritharia s'y prend aussi, mais les exemplaires que * jai examinés provenaient de France. E Le caractêre qui avait fait placer Oberthiiri Vazq. dans le gen- re Enconista était 'épine placée au côté interne de Vextrémité du “bia des pattes antérieures. Je signalerai tout de suite un autre ca- E: Er important qui rapproche jnimiosaria Dup,, agaritharia E Da ard. et Oberthiiri Vazq. et qui les'sépare nettement des genres Es codiona et Selidosema. E = - ailes supérieures, chez ces trois especes, le bord antérieur maias e la cellule n'émet gu'une seule nervure, les nervures IO et II se com! mbinant toujours, soit entre elles, soit avec quelqu'un des grou- O gp o CTT A —- pes Au contraire, chez les espéces suivantes que j'ai exa- E minées : colónia emucidaria Schiff., lentiscaria Donz., inspersaria - Stgr., “puis Selidosema ericetaria Vill., teniolaria Hb., et ambusta- Gey. ., les deux nervures IO et E partent toutes les deux, sé- Pê rément, du bord antérieur de la cellule. Mais à d'autres égards Sa os trois espéces différent trop entre elles pour être maintenues en- » um — semble, pri E - Une premiere. gia se prend de la fossette basilaire des ai- Z es supérieures, présente chez miniosaria, absente chez agaritharia nte aus les renda ou elle varie dans des limites que I'on e dans un seul et même genre, elle est tout à fait distincte iles supérieures.. Ee = au ns aucun doute la nervulation d'une EA et même espéce est € varier et tout trait distinct dans le réseau des nervures ne t justifier une. coupe générique. Une étude critique est néces- rc e dans chaque cas pour apprécier-la valeur des variations obser- o ci les différences sont concentrées dans les relations mutuel- E on nervures IO, ILet das pour le reste tout se passe sensible- le 1 e même, en n particulier : 7, 8, 9 partent d'une te commu- PLA Ea - I6 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ne, 7 partant de 8 avant 9; de plus, dans les trois cas, TO a des condded: à sapprocher de la tige commune de 8 et 9 et souvent sy anastomose. Chez mintosaria, IO tantôt passe entre les faisceaux voisins sans y toucher, tantôt sen approche et s'y relie dans des conditions un peu variables que nous avons exposées, mais toujours la nervure II part de 12, ainsi que Lederer le dit et que I'observation le montre, ou, si paríois 'énoncé de Meyrick, Spuler et Rebel se réalise, cette nervure II s'anastomose elle même avec I2. Chez agaritharia (1) les choses m'ont semblé remarquable- ment constantes: II part de la cellule et vient toucher 12; la ner- vure IO fait partie cette fois du faisceau 7, 8, 0, elle se détache de sa tige commune un peu avant 7, s'infléchit vers II qu'elle tou- che, puis se rapproche de la tige commune de 8 et 9 avec laquelle elle s'anastomose souvent. M. E. Meyrick dit: «IO out of,9 anas- tomosing with 9>», il faut comprendre: IO de la tige commune de 7, 8, 9, Ss anastomosant avec la tige de 8 et O, et cette anastomose peut paríois disparaitre et se réduire à une simple inflexion com- me le montre la fig. 5 (PI. 1). Chez Oberthiiri, une remarque s'impose dês l'abord: tandis que espace qui sépare la côte et la nervure sous-costale prolongée par la nervure 8, aux ailes supérieures est extrêmement étroit chez les deux espéces précédentes et que les nervures 9, 10, II, I2 sy serrent les unes contre les autres comme la chose a lieu chez tant. de géomeétres au grand désespoir de I'observateur qui cherche à. (1) Jai examiné en particulier deux exemplaires recueillis par Dar- doin; lun se trouve dans sa collection qui se trouve maintenant en la . possession de M. P. Dumée à Paris; je n'y ai trounvé qu'un q et aucune 9. Rien n'indique si 'exemplaire Z est le type original, ni ce qu'est devenu Vexemplaire 9 typique. Le second spécimen, q. venant de Dardoin est dans la collection de M. P. Mabille qui possêde en outre un couple de cet- | te espece élevé par de Graslin en Vendée. Cette localité étend beau- coup laire de dispersion de Vespéce. La 9 est três petite, n'ayant que 30 mill. d'envergure. J'ai examiné en plus sept autres exemplaires, venant de. Digne, dans la collection de M. le Dr. Piérart, six q, dontil a bien vouln me donner deux, et une 9 dont V'envergure est égale à 36 mill. Eta la plus. grande de celles que j'ai vues ou vu signaler. “ E , £ “4 A e sa 4 g ! = Rr" E ; : ; [13] j. DE JOANNIS: LE GENRE ENCONISTA EL SES ALLIÉS 17 CO O OO O déchiflrer leurs relations mutuelles, il n'en est plus de même ici, cet espace est large, tout sy distingue clairement et les terminai- sons des nervures O, IO, II, I2 viennent aboutir à la côte sous des angles bien moins aigus (PI. 1, fig. 6). Si "on examine donc le ré- seau des nervures costales, on constate de nouveau une certaine variabilité et voici ce qui semble devoir être considéré comme ty- pique: une seule tige encore ici se détache de la sous-costale, chez miniosaria c'était IO, chez agaritharia c'était II, ici c'est une tige commune aux deux (10, 11). Cette tige, avant toute division, s ana- stomose avec 12, puis, ultéricurement et assez loin, elle se bifurque donnant les terminaisons II et IO; IO va alors s'anastomoser, com- me toujours, avec la tige de 8 et 0, mais três prês, cette fois, du point de départ de 7 (Pl. 1, fig. 6) et même parfois juste en ce point, comme le montre la figure 7 (1). Une variat'on plus importante se produit parfois. J'ai prié le R. P. Mendes d'examiner tous les exemplaires qu'il possédait; per- sonnellement jen ai étudié quatre, de son coté il en a examiné huit autres. Or, parfois, l'anastomose de 12 avec la tige (IO, II) à lieu simplement en un point (Pl. 1, fg. 6 et 7), d'autres fois elle est plus prolongée (Pl. 1, fig. 8), enfin parfois, et ceci est plus im- portant, 'anastomose est, en quelque façon, régressive (Pl. 1, fig. 9). De la tige de 10 et 11, se détache, eu arritre, un court tronçon qui va rejoindre la nervure 12. Dans ce dernier cas, si Ion voulait sen tenir au point de vue géométrique et verbal, les connexions entre IO, II et 12 pourraient s'exprimer de la même façon que chez miniosaria lorsque 10 vient toucher 11 comme le montre la “figure IO (extraite de la fig. 2), mais l'examen d'un assez grand nombre de spécimens montre qu'il ne faut pas considérer ces dis- positions comme équivalentes. Chez miniosaria c'est II qui part de 12,et IO qui vient toucher II; chez Oberthiiri c'est la tige com- mune de 10 et 11 qui se raccorde en arriêre avec 12. Ces anasto- (1) Il peut être utile de noter V'apparence singulitre qui résulte ici de la disposition de ces nervures: on dirait que la costale, 12, se prolonge à travers ces nervures et se continue en ligne droite mais ce n'est qu'une ap- parence; dans la figure 6, 12 à Vair d'être prolongée par la nervure 8, dans la figure 7 par la nervure 7. - 2 18 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA — e o moses régressives se présentent souvent et ont besoin, pour ne pas dérouter I'observateur, d'être contrôlées par l'examen d'un. boa nombre d'exemplaires. Ainsi, sur la figure 3, lanastomose entre IO. et la tige de 8 et 9 est encore régressive et, en présence de cette seule figure on pourrait dire que 9 part de IO et s'anastomose avec al la neryvure 8, mais l'ensemble des spécimens montre, au contraire, que le groupe 7, 8, 9, souvent isolé, doit être considéré comme | avant son individualité et la tige de 8 et 9 comme reliée à 10 seu-. | lement accidentellement. Dans les phénomênes de captation des nervures qui se passent dans la chrysalide, certains faisceaux pa- | raissent se constituer d'une façon plus primitive, tandis que des détails variables se produisent sous des influences secondaires. [ci done voici comment les nervures 7,8, O, IO, II, 12 (autre- ment dit les faisceaux 1 et 1) semblent se grouper : miniosaria : (7, 8, 9) (10) CEI 12) agaritharia ; (7, 8, 9, 10) (11) (12) Oberthiiri: (7, 8, 9) (10, 11) (12) IH faut signaler maintenant une troisiéme source de différences dans la structure de ces insectes. La tête, et particuliêrement le. front, oflre des détails fort remarquables. Les excellentes figures ci-jointes, exécutées par M. F. Le Cerf, me dispenseraient pres-. que de toute explication. Chez miniosaria (Pl. n, fig. 11) le front ou clypeus est bombé régulicrement et se termine en pente douce en haut et sur les cô- tés, il rentre plus ou moins fortement sur toute sa largeur à la par- tie inféricure et se termine par un rebord qui se reléve un peu en. avant (épistome et labre) au dessus de la spiritrompe. Le vertex est creusé au centre d'un léger sillon bordé de deux petites émi-. nences mamelonnées. CÊ: L'exemplaire utilisé pour le dessin représenté figure 12 (PL. no provient d'Algérie et appartient à la forme nommée mauretanica- ria par Staudinger dans son Catalogue de 1901 et rattachée à agaritharia. la, le clypeus est beaucoup plus large à la partie su- | E périeure, réduisant beaucoup Vespace qui le sépare des yeux, Tout | autour se trouve un léger rebord en saillie; sa surface “estan | -s - [15] J. DE JOANNIS: LE GENRE ENCONISTA ET SES ALLIÉS IÓ son ensemble, presque plate, mais en son centre on remarque une saillie courte et obtuse, três distincte, prolongée vers le haut par une petite carêne émoussée. Le vertex est assez uni, três légere- ment renflé au milieu. “ Enfin Oberthiiri présente des caractéres absolument spéciaux (Pl. 1, fig. 13), le front s'avance tout entier en une proéminence cylindrique à bord nettement tranché et du milieu de cette pro- éminence surgit une autre protubérance, elliptique, dont [extrémité est-tronquée et couverte de rugosités. Le vertex est vivement ca- réné et se termine en arriére d'une façon abrupte. Jajoute que le front d'exustaria, autant que jai pu Vexami- ner sans le dénuder, m'a paru, ainsi que je I'ai dit plus haut, bien conforme à celui de miniosaria. De plus, un agaritharia, des Bas- ses Alpes, dont le front a été mis à nu aprês Iexécution du des- “sin ci-joint, s'est trouvé bien conforme à [exemplaire algérien qui a avait été figuré. - Ce dernier point a son importance car il semble que la forme algérienne peut être considérée comme une espéce distincte et non comme une race d'agaritharia. Outre sa couleur mêlée de brunã- tre, tandis que les agaritharia de France et de Portugal que jai pu voir sont toujours d'un gris-vert olivatre, la texture des écailles semble plus unie, plus fine chez les quatre mauretanicaria que j'ai vus, tandis qu'elle est un peu farineuse chez agaritharia, enfin il y a liceu de signaler que les trois q de mauretanicaria ont exacte- ment la même envergure que le à, tandis que, nous I'avons vu, les q d'agaritharia sont toujours notablement plus petites que le d. En tous cas il y aurait lieu de faire des recherches plus complétes + sur ce point. - Pour tous les motifs exposés ci-dessus il me semble nécessaire +: , ..... x à . de placer Oberthiiri dans un genre à part et je propose le nom de Paronychora n. g. "x dont voici les caractéres. Front présentant une proéminence cylindrique portant en son milicu une protubérance à contour elliptique tronquée et rugueuse 20 BROTERIA: SERIE ZOOLOGICA [16] e e e e e rs rr em sur sa section terminale; vertex caréné, tronqué en arriere. An-. tennes pectinées jusqu'a Vextrémité. Palpes labiaux courts, appli- qués contre le front. Pattes antérieures avec le tibia três court ar- mé d'un ongle à son extrémité, en dedans; pattes postérieures avec. deux paires d'éperons. Ailes antérieures: 2 bien avant langle, 3 . avant l'angle, 4 de l'angle, 5 un peu au dessus de Jangle des dis- cocellulaires; 6 un peu au dessous de langle supérieur; 7 et O de 8; 7 partant avant 9; IO et II tigées, leur tige anastomosée avec 12 et IO anastomosée avec la tige de Set 9. Ailes postérieures: 2 bien avant Vangle; 3 avant Vangle; 4 de l'angle inféricur; 5 três faible; 6 et 7 de Vangle supérieur; 8 s'approchant du bord antérieur de la . cellule três prês de la base et le longeant jusqu'aux deux tiers. [al La classification des espéces qui ont été placées dans le genre | Enconista serait donc la suivante: tout d'abord il taut en extraire . unicoloraria Rambur qui doit être renvoyé sans hésitation possible au genre Guophos, pres de zelleraria eggs 1 On aurait ensuite : Enconista Led. 1853.» z tvpe. I. miniosaria Pa Hist. nat. lép. Fr., t. vi, 2e Po Noct., fes IV; 30 EE 1829, p. 360, pl. 60, fig. 4. | 2 -. perspersaria Dup., loc. cit., p. 458, pl. 169, fg. Três 2. exustaria Stgr., Iris, t. x, 1807, p. 315, pl. 4, fig. 36. 3. amoritaria Piing., Iris, t. xv, 1902, p. 145, pl. ví, fig. 26, 27. - É Am vd Onychora Meyr. 1892. ae Fe. e a v se type. 1. agaritharia Dard., Ann. Soc. ent. Fr. o a P- 201, e 8, ng 3,4 - 2. mauretanicaria Stgr., Cat. lep. Et Edo 1901, p. 355. Paronychora Joann. 91 | = type. . Oberthiiri Vazq., Bol. real Soc. esp. Hist, nat., t. Y; 1905, capie | Pp. TIO, pl fig. 3. | ç DR e ge a . k ani Eee - a do "e E do é E Es e: e Em Ê pr e q . ae 22 BROTERIA : SERIE ZOOLOGICA W8BI- = -% Comme chez les Scodiona, les deux nervures IO et 11 partent tou- tes les deux, séparément, du bord antérieur de la cellule. Eles. sont même tout à fait libres, ne s'anastomosant ni entre elles ni avec les nervures voisines. La nervure 11 s'infléchit bien un peu, vers son quart, comme pour venir toucher 12, mais elle en reste sépa- rée, et semblablement 10 sapproche de la tige de 7, 8, O, mais sans sy souder. : Pour ces motifs il me semble nécessaire de séparer amoritaria Ping. génériquement, et d'établir une nouvelle coupe pour laquelle je propose le nom de: Scodionista nov. gen. Front proéminent à rebord tranchant, cette proéminence por- tant en son centre une saillie ovalaire, allongée dans le sens verti- cal, rugueuse. Palpes courts, horizontaux. Antennes fortement pec- tinées chez le é, simplement dentées chez la q. Tarses antérieurs portant a la base, un peu en dedans, une épine chitineuse. Ailes antérieures: 7 de 8 avant OQ; IO et II partant séparément du bord antérieur de la cellule, libres. Ailes postérieures: nervure discoidale três peu angulevse, 8 suivant de.prês le bord antérieur de la cel- lule jusqu'au dela du milieu. La distribution des autres nervures ne présente rien de caracté- ristique. Type: Enconista amoritaria Pingeler. Je remercie M. R. Piúingeler quim'a permis d'examiner cette remarquable espéce et de publier mes observations à son sujet. Comme on le voit, on peut résumer la question en disant que cette espéce est intermédiaire entre Paronychora Oberthiiri Vazq. et le genre Scodiona. | 23 Les variations de Paronychora Oberthiúri Vazq. Profitant d'un séjour à Madrid, mon ami, le R. P. C. Mendes d'Azevedo, a tenu à visiter la collection de lépidopteres, si inté- “ressante “pour la péninsule ibérique, de feu Aurelio Vázquez “Figueroa, à Guadalajara. Cette collection est actuellement con- E» servée par Sr. D. Antonio Vázquez, fils du distingué lépidopté- À ad A Wo vá E) E asadiica 1 dy y o i E Ee E a ci ia cri fd gi si ao ando Ss A do o E. ; EE né: Enconista das ira petit exemplaire. riste espagnol. Parmi les piéces fort remarquables recueillies par A. Vázquez se trouvait le type de Enconista Oberthiiri NVazq. Boletin de la real Soc. esp. de Hist. nat., t. v, 1905, p. II9, pl. 1, fig. 3). Son examen avait un intérêt spécial par suite de la découverte, faite en Portugal, de cette espéce encore si peu connue, aux environs du collége de S. Fiel. Comme je m'étais occupé récemment de la classification du groupe auquel appartient cette espéce, pour laquelle jai établi le genre Paronychora, le P. Mendes a eu la délicate attention de »demander à M. A. Vázquez fils Vautorisation de m'en communi- “quer le type original. Malgré les risques d'un semblable déplace- “ment, M. A. Vázqueza eu la três grande amabilité d'y consen- “tir et, sur la demande du P. Mendes, quatre autres spécimens qui paraissaient intéressants ont été joints à ['envoi. Je prie M. A. Váz- quez et le R. P. Mendes de recevoir ici mes plus vifs remer- ciements. Ces divers insectes essi, dês localités et des Eterna que je reproduis ici. I) Le type de lespece en question. Il porte trois étiquettes, sur Pune: Madrid 24/9/02; sur la seconde: Enconista Oberthiiri, - Vamq; sur la 3º: Tipo. -2) Le second provient de: Chamartín 30 /0/900; il avait été “ déterminé : Scodiona belgaria v.? 3) Le troisieme vient de: Chamartín 24 sept. 99; il porte le “nom suivant: Scodiona penulataria. =" 4) Le quatriême : Madrid 27 /9/04, e. 1. avait été nommé : Scodiona perspersaria Dup. 5. Le cinquiéme enfin: Chamartín sept. 99, dat été détermi- 24 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA EO A EO Les troisiéme et cinquiêéme spécimens ont été recueillis par le. R. P. L. Navás, ainsi que I'écriture de Pétiquette de localité en fait foi. Ea Le choix de ces spécimens était des plus heureux, car malgré leur détermination variée, tous appartiennent à Iespêéce: Parony- chora Oberthiiri Nazq. et permettent d'en apprécier la variabilité. Ce sont cing d$, la q reste encore inconnue. Je crois utile de dé- crire ici ces cinq individus, renvoyant d'ailleurs le lecteur à la des- cription originale pour les détails communs à tous et qui ne pré- sentent pas d'intérêt particulier. 7 — Le «type» d'abord. Il a 32 mill. d'envergure. Le fond de E supérieure est blanchátre, un peu blanc de craie, mais il est presque entiérement dissimulé par des mouchetures d'un gris noi- . ratre três abondantes, particuliêrement dans la partie médiane. Les dessins sont três bien marqués aux ailes supérieures; antémédiane avec trois angles, lun sur la sous-costale, l'autre sur la médiane à la naissance de la nervure 2, et le troisiéme sur la nervure [; en. es. ces points, la ligne antémédiane, noire, un peu fondue extérieure-. ment, est prolongée par un petit trait noir, court, sur la nervure; du côté de la base au contraire cette ligne est suivie d'une légere éclaircie, laissant voir la couleur du fond, particuliêrement aux trois . angles indiqués. La ligne postmédiane est composée d'une série de festons três nets, rentrant sur les nervures ou leurs dents sont ter- Fá minées par de courts traits noirs. Cette ligne est três réguliêre dans son ensemble, d'abord oblique a la côte, elle s'arrondit et se cour-. be à la hauteur de la nervure 6, puis, de là, descend rectiligne et . un peu oblique au bord interne. Extérieurement elle est légêre- ment éclairée de blanc. Dans [espace terminal, on distingue une sorte de bande ombrée, droite, paralléle au bord, assez nette exté- rieurement, plus vague en dedans. Les nervures sont toutes légére- aaa ment tracées en jaune, piquetées de noir, et marquées des petits traits noirs signalés ci-dessus au passage des lignes médianes. La - pes nervure transversale est marquée d'une lunule noire. La frange est. d'un gris brunátre uniforme ne tranchant pas avec la teinte géné- rale de Vaile. a Les ailes inférieures sont grisaátres; la lunule discale Es Pena LEA nette et elle est suivie d'une ligne postmédiane formant la conti- a É ty tm 2a A nuation de celle des supérieures; les festons y sont à peine formés, “mais leurs pointes sont encore marquées en noir sur les nervures, et celles-ci, depuis la postmédiane jusqu'au bord, sont indiquées en “jaune pale comme aux supérieures. L'espace compris entre la post- “médiane et le bord est moucheté de gris-brunatre; ces mouchetu- res se continuent três légerement dans l'espace basilaire, le long du “bord abdominal. La frange est de même couleur que la base de “Taile, En dessous, le fond est gris légerement brunatre, un peu plus clair aux inférieures, et teinté de jaunatre à la côte des supérieures. On 2, a DO a e a “voit quelques três légéêres mouchetures dans la région marginale. Les lunules sont marquées ainsi que les lignes postmédianes, mais moins nettement qu'en dessus et I'on soupçonne, par une ligne va- gue d'écailles noires, la présence de la subterminale. Anes atá dai Ra ind ci 58 a 2. — Le second exemplaire (envergure: 32 mill.) appartient au type clair. Aux supérieures, les lignes médianes sont nettes, la lu- nule aussi; le fond est blanchatre et à peine piqueté de noir, une vague et rare trainée de ces écailles noires dans la région margi- nale fait penser à la-subterminale. Aux inférieures, la lunule est à peu prês nulle, ainsi que les lignes dont quelques écailles seule- ment font soupçonner la place. En dessous, le fond gris-brunátre * soyeux est uniforme et I'on n'y voit que la lunule des supérieures “ainsi que leur postmédiane réduite à des traits noirs sur les nervu- res. La frange est précédée d'une petite ligne brunâtre aux quatre ailes, en dessus et en dessous. C'est à ce type três clair que se rapportent Zous les exemplai- ves pris en Portugal et dont je possede quatre gráce à la généro- sité du P. C. Mendes; une dizaine d'autres, au témoignage de ce - dernier, pris également aux environs de S. Fiel présentent absolu- “ ment le même aspect général. Le nom Oberthiiri ayant été donné — par feu A. Vázquez à la forme saupoudrée fortement de noirá- * tre et possédant les lignes bien nettes, c'est cette forme qui doit être considérée comme constituant le type, chronologique pour- “ rait-on dire, de l'espéce, mais la forme claire me parait en consti- E tuer,. rationnellement, ce que l'on pourrait appeler le type ontolo- * gique, car c'est delle que se déduisent le plus naturellement tou- * tes les autres. Je lui donnerai donc un nom en choisissant comme < E vt Ee ci da dp AS . - > 26 BROTÉRIA : SERIE. ZOOLOGICA AS, oo [22] type un bel exemplaire de S. Fiel puisque cette forme parait pus exclusivement développée en Portugal. J'appellerai donc Paronychora Oberthiiri (Vazq.) var. inclarata nov. var. (fig. 1), la forme qui présente aux ailes supérieures la couleur blanche du fond dans une proportion prédominante, les. écailles noires qui s'y trouvent, restant três clairsemées. Cette for- me se trouve donc aussi aux environs de Madrid. 3. — C'est à cette même forme que me pa- “4 rait se rattacher le 3º exemplaire (envergure: 31 mill.) La couleur des ailes supérieures est | mitive était blanche ainsi qu en témoignent quel- Fr. 1 — Parony- ques portions des bords aux ailes supérieures. chora Oberthiiri (Vazq.) var. ix- laraia fo de la ligne subterminale mieux développée que par- Toann. tout: ailleurs. Aux supérieures elle se compose | d'abord d'une tache noire nettement découpée en dehors, allant de l'angle interne à la nervure 3, puis, aprês une Ce qui le rend remarquable c'est la présence de cependant lavée de brunátre, mais il me parait. que cest par altération, et que la couleur pri- . interruption entre les nervures 3 et 5, on voit une trainée noire, droite, allant à la côte, et renforcée sur les nervures 5, 6 el ma Aux inféricures, cette même ligne se trouve indiquée par une o so tache noire de 'angle anal à la nervure 3. Uia 4. — Le quatriême exemplaire est petit: 25 millimeétres mais il a été obtenu d'élevage. Três saupoudré de noir sur les ailes su- périeures, il se rattache plutôt au type primitif (nº 1) le fond blanc y est cependant invisible et les lignes sont moins nettes, la post- médiane est réduite aux. pointes des festons, Tombre subterminale est au contraire assez visible. Aux inférieures la lunule discoidale est a peine visible, et la postmédiane entitrement absente. Le des- sous ne porte aucun dessin sauf la lunule avec Vindication du dé- but de la postmédiane aux supérieures. Cet exemplaire forme la | transition entre le type et le cinquiême individu. 5. — Ce dernier exemplaire est le plus intéressant. Bien déve- loppé (31 mill.), três frais, il rappelle absolument, chez P. Oberthii- | vi, la forme perspersaria d' Enconista miniosaria. On sait que Du- ponchel avait décrit sous deux noms différents d'une part le ty- » [23] J. DE JOANNIS: LE GENRE ENCONISTA ET SES ALLIES 27 pe de cette espéce, à fond blanc, dessins noirs et saupoudrement rouge, et d'autre part la forme unicolore gris brunatre qu'il avait nommée gerspersaria. Les exemplaires portugais ne permettaient - pas de prévoir ici la possibilité d'une semblable variation, elle existe néanmoins et c'est cette teinte unicolore qui avait fait prendre Pin- dividu en question pour un petit spécimen d'Onychora (Enconista) agaritharia Dard., mais lexamen anatomique de Iinsecte ne per- met pas de maintenir cette détermination. Cet exemplaire est entiê- rement gris brunatre, les ailes supérieures sont finement saupou- - drées de brunátre un peu plus foncé, les ailes inférieures sont aussi va parsemées de quelques atomes de cette couleur dans leur moitié ex- téricure. Tous les dessins consistent, en dessus comme en dessous, q 1] dans la lunule discoidale assez bien marquée aux supérieures, faible aux inférieures, et I'indication de la partie costale des deux lignes médianes aux supérieures par deux petits traits noirs pour Panté- RE MO | MD PO q O po io, médiane (absents en dessous) et quatre pour la postmédiane. Je propose de nommer cette forme extrême gerfusaria nov. var. D'aprês cet examen on voit que Paronychora Oberthiiri Vazg. présente la même gamme de variations que Enconista miniosaria PE MET <, = Dup., peut être y trouvera-t-on quelque jour même une forme à nervures marquées en rouge. Chez E. miniosaria les nervures sont T/ Y e PO MPN "E en effet marquées parfois en rouge, c'est la vraie forme typique, et PT parfois en jaune, nous voyons ici des spécimens à nervures jaunes, il n'y aurait rien d'étonnant à rencontrer aussi la forme à nervu- res rouges. | Mais à côté de cette ressemblance, il y a une différence pro- fonde entre ces deux espêces, du moins autant que Ion peut dire quelque chose d'aprês lexamen d'une vingtaine de spécimens. Tandis que chez E. miniosaria la position des lignes est on ne peut plus variable, ainsi que je I'ai déja fait observer et figurer (Bull. Soc. ent. de Fr., 1900, p. 189), ici elles paraissent absolument fixes; el- les peuvent s'oblitérer plus ou moins complêtement, mais leurs tra- ces restent aux mêmes places sur Vaile. puta sa ni Lo d as e a po ie dédcica E” di aci di Mad ip | “ . ”, D'autres caractêres permettent aussi de distinguer immédiate- ment cette espêce, à savoir: d'abord le front si remarquable, le É: “cordon .chitineux qui borde la proéminence frontale ainsi que Iex- — trémité rugueuse de la portion centrale s'aperçoivent sur les sujets 28 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA o std 4 DAE même bien conservés, tandis que rien de semblable ne se voit sur E. miniosaria et O. agaritharia; puis la disposition três spéciale des nervures 12, II, IO, et Vécartement des nervures costales (7 à I2) que jai signalé ailleurs. | H est bien évident qu'à travers des ada: E couleur aussi importantes les éléments du squelette sont seuls à pouvoir fournir une base solide de détermination. - NOTAS SOBRE MIRMELEÔNIDOS (INS. NEUR.) a: Por el P. Longinos Navás S. J. l. El Myrmeleon inconspicuus Ramb. -Esta especie descrita por Rambur en su obra Nevroptêres (París, 1842, p. 406) la juzgo idéntica con la descrita por Brauer con el nombre de Myrmeleon- Erberi (Lwei neue Myrmeleon-Arten, Wien, 1868, Abh. p. 190). Cotejadas las dos descripciones aparecen convenir enteramente, siendo la única diferencia el ser más minuciosa la de Brauer y sin referencias á otra especie. El tipo de Rambur es, á su parecer, de Francia, al paso que el de Brauer es de Corfú. Este afio IgIO obtuve por compra del Sr. Cerva, de Szigetcsep en Hungría un ejemplar de aquella misma localidad, rotulado Myz- meleon Erberi, 1906, vt, 6 al cual puntualmente cuadra la descri- pción de Brauer. | Mas comparado dicho ejemplar con otro de Espafia (Manresa, 2 de Agosto de 1909), que en mi colección poseo rotulado como otros muchos de nuestra península con ese mismo nombre de M. inconspicuus Ramb. hallo ser enteramente iguales, aun en los colo- res de la cabeza, patas y abdomen, en lo cual difieren algo otros ejemplares de nuestra patria. No me cabe, pues, duda que el M. Erberi Brau. deba pasar á - la sinonimia y que el M. inconspicuus Ramb. exista en Espafa, - por lo menos en Manresa, en su forma típica. Por otra parte he cogido con bastante frecuencia en Espafia y por varios afios criado de larva en Zaragoza una forma que he re- * ducido siempre al M. inconspicuus Ramb., aunque la descripción É de este autor no le cuadre enteramente. Mi determinación fué con- - — firmada por el difunto Mac Lachlan, á quien sometí los prime- “ros ejemplares que llegaron á mis manos. - Examinadas de nuevo estas formas espafiolas paréceme necesa- E 3 ; | 4 1 E À | . ã É É ago * " - 36 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [2] rio separarlas de la típica y designarlas con nombre nuevo de va- riedad : Myrmeleon inconspicuus Ramb. var. leonina nov. A typo differt: abdomine macula dorsali fulva grandi ad ba- sim segmentorum 3-7, in intermediis seu 4-5 partem basilarem di- midiam occupantibus; ultimo segmento fulvo. Diciendo Rambur de su especie «abdomen ayant le bord pos- téricur des segments un peu jaune, mais comme chez le distin- guendus, n étant pas toujours sensible>, la forma que describe di- fiere notablemente en este punto. El tipo tiene el abdomen ente- ramente pardo, apenas anillado de leonado el extremo de los seg- mentos. j Por lo demás estas manchas de mi variedad varían algo de ta-. mano y forma, sobre todo en el segmento 3.º, donde suele estre- charse. | É Debo referir á esta variedad todos los ejemplares que he visto de Espafia, excepto el de Manresa. En mi colección existen de Za- ragoza, Alcolea de Cinca (Huesca), Gandía, Orihuela y la Guardia (Pontevedra). También lo he recibido de Pornichet (Francia, Apoao de 1909) cogido y enviado por el Sr. Reveliere, de Saint Nazaire. 2. Especies ibéricas del género Myrmeleon » << Reducido á más estrechos límites el género Myrmelton a he citado de Espafia diez especies (la última mestras Fourcr. sin en- + tera certidumbre) en mi Catálogo de Neurópteros de qepata | RE Portugal. 2 Al crear mi género Nemoleon (Actas y Memorias del Primer a Congreso de Naturalistas Espafoles, Zaragoza, 1909, p. 147) separé Ê para él la especie motatus Ramb. y á mi género Neuroleon (Ibid. É p. 148) atribuí las especies arenarius, ocreatus, sticticus y distichus, con lo que dejé reducidas á cinco las especies espafiolas de este | género. Posteriormente le afiadí el Myrmeleon Laufferi que describe en. e. + “6 “Ja Revista de la Real Academia de Ciencias de Madrid (Diciembre L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 31 o “de 1909). Actualmente incluyo también en el género Neuroleon mi espe- “cie Laufferi. La presencia de alguna venilla gradiforme en el cam- po apical del ala anterior puede considerarse como anomalía, pues “las que se ven en el ejemplar tipo del Lauffteri no llegan á formar serie y en algunos ejemplares del Neuroicon arenarius tipo del gé- “nero aparece alguna que otra venilla de estas. Por lo demás dicha w especie Laufftri se conforma perfectamente con los caracteres del * género Neuroleon. En cambio .separo del género Myrmeleon la especie nemauszen- sis para tomarla por tipo del género nuevo Nelees. Resultan, pues, las siguientes especies del género Myrmeleon publicadas hasta hoy de la fauna ibérica: Myrmeleon formicarius L. (= europeus Mac Lachl.) — — distinguendus Ramb. — — inconspicuus Ramb. tipo y var. leonina Nav. E nostras Yourcr.? q adidas Eatdoiro: nd Re RA A ai lindo 8 ide isa A dicas pedaço = a Cn cinda aid f 3 Dos géneros nuevos de Mirmeleónidos y una especie nueva de la fauna ibérica q Nelees (1) gen. nov. + niilia Neuroleoni Nav. — Antenne graciles, longe, thoraci longitudine cad juca, clava E manifesta. | - Prothorax longior quam latior. E E ' Abdomen alis brevius, cercis é haud exertis. ' Pedes graciles; calcaribus anterioribus duos primos tarsorum “ artículos superantibus ; tarsis 1.º et 5.º artículo longis, 5.º longiore, * intermediis brevibus. “Ale anguste, margine externo vix aut nullatenus concavo; “area costali aBgusta; simplici, apicali saltem in ala anteriore venu- a a e Rd e o 1 in ai ad ? “ = Eos e io decrira A 4, ES PARES OA, e ati, e 80 ta BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA lis gradatis seriem formantibus instructa ; area radiali pluribus ve- nulis ante sectorem in ala anteriore, una in posteriore: area post-. k cubitali angusta, uniareolata; nulla linea plicatili longitudinali in disco; postcubito in marginem posteriorem directe finiente, ple- rumque ultra ortum sectoris radii. Tomo por tipo de este nuevo género la especie memausiensis Borkh., según un ejemplar que poseo de Francia (Pimba (Eacr adia análogo á los espafioles. En el mismo género incluyo, por lo que toca á la fauna de nuestra patria, mis especies sticticus y distichus de la península y canariensis de Canarias. Del género Neuroleon difiere sobre todo por la presencia de una serie de venillas gradiformes en el campo apical al menos del ala anterior. Las antenas son más delgadas, las alas más estrechas, poco dilatadas en el tercio apical, el margen externo más convexo, apenas escotado ó nada exteriormente, aun en el ala posterior. Solter gen. nov. Antennee clavatose, thorace breviores. Prothorax transversus vel subquadratus. Abdomen crassum, alis brevius. ; | | Calcaria apice curva, primum tarsorum articulum manifeste ex- | cedentia vel secundum aequantia. - Ra Ale ampla, area radiali partim biareolata vel reticulata ante sectorem. Ala anterior area costali simplici, venulis simplicibus vel. aliquot furcatis, interdum aliquot venulis gradatis ante stigma; area. apicali serie venularum gradatarum; area cubitali simplici vel me- dio biareolata. Ala posterior area cubitali angusta, brevi, vena post- cubitali cum ramo obliquo cubiti plus minus manifeste confluente | Ê ad ejus medium sinuosum ; pilula $ ad axillam. e Cetera ut in Myrmeleone. Tipo de este género puede ser la especie siguiente. N g El aspecto es de un Myrmeleon grueso y pesado, de abdomen corto y alas anteriores anchas. Por la longitud de los espolones debe separarse del género Myrmeleon, así como por la complica- L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 33 E 4 ) “ción ó reticulación del campo radial.en ambas alas. La forma pe- ; culiar del campo cubital del ala posterior en que el postcúbito se E anastomosa más ó menos claramente con el ramo oblicuo del cú- — bito avecina este género á la tribu de los Acantaclisinos. É Solter liber sp. nov. ; t Fulvo-testaceus, fusco maculatus. ] Caput clypeo, labro, palpis fulvo-stramineis; palpis maxillaribus 3 tenuiíbus, labialibus artículo ultimo inflato fusiformi, externe vix in- — - fuscato; fronte stria media et macula transversa ante et post an- tennas fuscis; vertice fulvo-testaceo, medio lineali-impresso, macu- | lis exiguis in duas series transversas dispositis, fuscis; antennis ful- | vis, pallide annulatis. | Prothorax longior quam latior, dorso infuscatus, saturatius in duobus punctis ante sulcum transversum, duabus striis mediis, po- stice conjunctis, 4 punctis submarginalibus. Meso- et metanotum fusco irregulariter variegata. Pectus stramineum. Abdomen breve, crassum, inferne totum pallidum, superne sin- gulis segmentis parte apicali media vel amplius et punctis ante me- dium fuscis; marginibus posterioribus pallidis. Pedes teretes, pallidi; femoribus ante apicem, tibiis medio et apice fusco annulatis ; calcaribus testaceis, duos primos tarsorum artículos subzquantibus vel in tibia anteriore superantibus; tarsis pallidis, articulis 3-4 totis, 5.º apice fuscis; unguibus lésiaceis, pa- rum arcuatis, divergentibus, basi dilatatis, pilosis. - Ale grandes, ampla, reticulatione albido et fusco-rufo mista, stigmate flavido, margine interno macula grandi subfusca limitato. Ala anterior aliquot venuiis et axillis venarum fusco limbatis, precipue venulis radialibus et intercubitalibus et axillis cubitalibus, ve maculas 3-5 preeter cubitum formantibus, quarum ultima grandior. Ala posterior angusta, hyalina, venulis nullis limbatis nisi ad “anastomosim cubitorum et ad axillas furcularum marginalium. Sub- ç a costa et radius ad basim puncto fusco notati; 4-5 venula cubitales - pallide ante cubiti ramum obliquum, 1 in ipso ramo, ante venu- “Jam, que ilum cum postcubitali conjungit, interdum anastomosim | “utriusque simulantem. il A cid dr TC iito lá É 4 k 3 4 FÊ Ê $ $ “ MEN = «” ga: 7 34 ! BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA Long. corp. 20-24 mm. — abdom. I4-17 » — al. anter. 28-31 » — =" DOSter, 1200 200 E Patria. San Fiel (Portugal). Tengo á la vista tres ejemplares co- gidos por el P. Silvano S. J. los afos I905, I906 y I908. Su gran semejanza exterior con el Formicaleo annulatus Klug. de que tenía varios ejemplares espafioles me hizo rotularlo con este nombre, sin más examen, y con él lo cité de San Fiel (Brotéria | 1906, p. 240). El Sr. Morton de Edimburgo á quien envié uno me hizo caer en la cuenta. Para su estudio pedí hace poco al P. Mendes, de San Fiel, el único ejemplar que en sus colecciones poseían, el cual por este motivo llegó de nuevo á mis manos, sien- do tal vez el único del museo que se libró de la incautación ge- neral de que fué víctima aquel Colegio; en recuerdo de este su- ceso lo he llamado /2ber. La forma gruesa del cuerpo, la longitud de los espolones y la manera de enlazarse la vena postcubital con el ramo oblicuo del cúbito, que en algún ejemplar ó ala parece se unan directamente sin intermedio de venilla, anastomosándose, le dan cierto aire de Acanthaclisis. 4. Especies y géneros nuevos de la República Argentina, de la India y del Africa 7 Moza gen. nov. Similis Austroleoni Banks. Antenna thorace breviores. | | Articulus quintus tarsorum reliquis simul sumptis longitudine cequali vel illis longiore, primus parum secundo longior. Calcaria duos primos articulos tarsorum superantia. Ala anterior vena postcubitali longa, sub dimidium ala ad mar- ginem posteriorem finiente, multo longius quam initium sectoris radii et ramus obliquus cubiti; dus venula radiales ante sectorem, Ala posterior vena postcubitali fere ut in ala anteriore longe. ante initium sectoris radii ultra tertium ala ad marginem posterio- “ rot > ” : E ES R 2 m | L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 35 y rem finiente, paulo post initium rami obliqui; una venula radialis 1 É ante sectorem. 3 Moza nubilis sp. nov. (fig. 1.º) Testacea, fusco notata. Ed Caput fronte, clypeo, labro, palpis stramineis; palpis labialibus ultimo articulo fusiformi parum leio inflato; fronte ante antennas li- ITS TER ) à é PAES nea fusca semilunari medio con- a, y fluente; antennis testaceis, fusco annulatis, thorace brevioribus, eee <= eclava dilatata, inferne pallida. Prothorax longior quam la- É Voa Sa DMBEÕESSS | SOBRE 7 PENIDO 199 PR é de bilineato, medio etiam vage in- tior, dorso fusco Jongitudinaliter “Alas de la derecha. fuscato. Meso- et metanotum ad | E margines laterales fusca. Abdomen testaceum, dense pilosum, linea dorsali media conti- “nuata et alia laterali fuscis. Pedes straminei, articulis tarsalibus apice fuscatis, densius ulti- - mo; unguibus testaceis, parum divergentibus parumque arcuatis. : Ale elongatae, lanceolate, apice subacutze, stigmate vix sensi- q - bili, membrana leviter flavo tincta, vena procubitali tota flavida, aliis multis ad insertionem venularum fuscis, colore fusco membra- nam breviter invadente, punctis his multo frequentioribus in ante- * riore. a st a o a e a da e dh Si a É Rca a O A ea a PS 6 à id ds ad a Da di Bá Ala anterior stigmate flavido, puncto fusco ante bifurcationem procubiti ante marginem externum sensibili, axillis furcularum mar- ginalium pariter fuscatis; margine posteriore recto. Ala posterior sectore radii latius ad insertionem venularum fu- scato; in disco et ad regionem externam haud punctata; angulo - axillari rotundato, prominulo, mox margine posteriore initio leviter =. falcato. Ê | | Long. corp. 27 mm. ê — abd. 21 > » à — al. anter. 23,5. 3 a? E: | — — poster. 22,5 » 36 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA Patria. Mendoza (1) en la República Argentina. Un ejemplar que me vino de parte del Sr. Petersen, de Silkeborg, mezclado: con otros procedentes de la expedición de Jensen-Haarup, estudia- dos por el Sr. Banks. Layahima (2) gen. nov. Antenna longe, pro- et mesothoraci subsequales, clava elon- gata. Abdomen ala posteriore multo brevius.. Pedes breves debilesque, calcaribus duos primos articulos tar. sorum aequantibus ; tarsis longis, primo artículo mediocri, tribus se- quentibus brevibus, quinto longo, ceteros longitudine cequante aut superante. ; Ale grandes, ampla, area costali venulis aliquot ante stigma | furcatis. | Ala anterior area costali aliquot venulis transversis inter costa- les; vena postcubitali ante apicem subito curvata et cum ramo obli- quo cubiti anastomosi in arcum conjuncta, vix ultra originem secto-. ris radii; ramo obliquo cubiti brevi, anastomosi longe ante margi- nem cum postcubitali connexo. À Ala posterior ramo obliquo cubiti brevi, una venula cum post- cubitali conjuncto; vena postcubitali margini posteriori subparal- lela, apice subito curvata, citra originem sectoris radii ad ala mar- ginem desinente. | | E Layhaima nebulosa sp. nov. (fig. 2.º) Straminea, fusco variegata. Caput clypeo, labro, palpisque testaceis ; palpis labialibus. ulti- mo artículo fusiformi, acuto, externe vix infuscato; fronte ante an- tennas fascia transversa lata, medio in clypeum producta, Jinea ad clypei latera, nigris ; vertice subtoto nigro; antennis validis, fuscis, singulis segmentis apice stramineis, clava obscuriore, seu angustius | (1) De este nombre he formado el genérico. (2) De Himalaya, patria de la especie típica. “ a — 4 E 4 + E 4 s a Va DOIDA MP NDA er, Seç: a f e aa né ed a a a O P DEM RS SNS GOA Po) PO A EDS DO Ta = e GAS ao RA, 3 Ed PÁ T = APM fr ha Cida a r o aê ! o ANO ENS Ciscdi a cia E) PA a ) L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 37 “ stramineo annulata, inferne rufescente, tertiam partem longitudinis antenna cequante, Thorax totus stramineo et fusco maculatus, superne obscurior, inferne pallidior. Abdomen ala posteriore multo brevius, crassum, stramineum, fusco punctatissimum, dorso singulis segmentis base et apice late fuscis, inferne multo pallidius. Pedes teretes, straminei, fusco punctati, femoribus anterioribus apice tantum fuscis; tibiis prope basim et apice fusco annulatis; tarsis articulis parum fuscatis, ultimo rufescente; unguibus testaceis, parum arcuatis, ul- timo tarsorum artículo multo brevioribus. Ale ampl, basi angu- ESA Aim agal SGT SRA 222 aos DST SS SANTAS 2200754 Ss Ro) 755) SERIAIS Fic. 2.º — Layhaima nebulosa Nav. Ala anterior derecha. stee, apice parabolice rotunda- tee, margine externo prope - “apicem concavo ; venis fuscis, pallido variegatis ; costa pallida ; sti- gmate grandi, rotundato, albido, interne ad unionem subcosta et radii fusco; venulis albis, fuscis mistis; membrana hyalina, prope aliquot venulas fusco leviter tincta in maculas nebulosas. Ala anterior striis in area subcostali venulas imitantibus; venu- lis aliquot fusco leviter limbatis, maculas tenues efficientibus 6-8 preeter radium et inter cubitos, aliis in disco subevanidis, alia visi- bili ante marginem, duabus obscurioribus grandioribusque, quarum altera inter cubitos ubi curvantur ante apicem, altera ad anasto- 'mosim rami obliqui cubiti; praterea furculis marginalibus ad axil- las limbatis. Ala posterior angustior, multo minus maculata; macula visibili “inter cubitos ad arcum, alia tenuiore in disco ante marginem ex- ternum ; axillis furcularum marginalium obscuratis. Long. corp. 22,5 mm. — —abdom. 14,5 » —. al. anter. 32,5 >» — — poster. 30,8 » Latit. — ant, so ME » 38 | BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA (TO| Patria. Darjeeling en el Himalaya. Un ejemplar en mi colec- ción. 5. División de la familia de los Mirmeleónidos en tribus (1) |. Tibias sin espolones; patas delgadas, antenas generalmente delgadas; alas más largas que el abdomen; palpos labiales poco más largos que los maxilares.. 1. Gimnocneminos, nov. — Tibias provistas de espolones;, .:%; «Jawa ave nin aca rp A e à. Palpos labiales de regular longitud, poco más largos que los maxilares, el último artejo fusiforme; patas poco robustas, de longitud mediana; espolones rectos ó algo encorvados, pero no doblados subitamente en ángulo recto... ........ en TS o pa em E q a areia do 74 CL nES oco nr Sea RR RR — Palpos labiales mucho más largos que los maxilares, con el segundo artejo frecuentemente tan largo como estos palpos, el último en maza; patas de ordinario robustas ......... 3 d. Labio cordiforme; antenas en porra, suavemente ensancha- das hacia el extremo; espolones fuertes, en general doblados súbitamente, casi en ángulo recto; alas largas, con las venas procubital y cubital muy próximas todo lo largo del disco del ala, formando una línea recta mediana y venillas inter- cubitales muy cortas; ramo oblicuo del cúbito patente en ambas alas; campo costal casi siempre reticulado, ó sea con dos series de celdillas. .. ......... 3. Acantaclisinos, nov. — Labio cuadrangular, algo escotado; alas anchas, ordinaria- mente con grandes manchas; venas procubital y cubital bien. separadas, con ramo oblicuo del cúbito al menos en el ala anterior ; campo costal del ala anterior comúnmente simple, (1) Mientras este trabajo esperaba la publicación el Sr. Banks ha da- do nombres á varias tribus de Mirmeleónidos en un trabajo reciente (Az- nals of Ent. Soc. of America, 1911, p. 1). Como ni todos los nombres son. los mismos que los míos ni con igual extensión y caracteres, he dejado sin . modificar mi división, suprimiendo la denominación de nuevos donde co- rresponda. “a - -pã 1] L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 39 Ed - con una sola serie de celdillos; espolones rectos ó no do- meme blados súbitamente. =... 2.Cels cce sror ção 4. Palparinos 1.º Tribu: Gymnocnemini, nov. Palpi labiales parum maxillaribus longiores, ultimo artículo fusi- formi, acuto. Antenna in clavam dilatatee. Abdomen cercis haud exertis. Pedes graciles, calcaribus nullis. Ala abdomine longiores, area costali simplici, ramo obliquo cu- biti patente. El tipo de esta tribu es el género Gymnocnemia Schn. En ella incluyo además los géneros Maracanda Mac Lachl., Cryptoleon Banks, Maracandula Currie, Chrysolcon Banks y Gymno- leon Banks. 2.º Tribu: Myrmeleonini, nov. Antenna clava terminatee. Palpi labiales maxillaribus haud multo longiores, ultimo artículo fusiformi. Pedes calcaribus rectis aut curvis, sed haud in angulum flexis. - Tarsi articulis 1.º et 5.º longis. | 7 “Ale grandes, plerumque angusta et acute, ramo obliquo cu- biti preesente. Tomo por tipo el género Myrmelcon L. Es tribu numerosa en géneros y especies, que habrán de au- mentarse cuando se haga una revision. Citaré los siguientes de es- “ta tribu numerosa y compleja. Megistopus Ramb., Formicaleo Brau., Dendroleon Brau., Myr- — mecelurus Costa, Macronemurus Costa, Creagris Hag., Glenurus — Hag, Brachynemurus Hag., Protoplecton Gerst., Epipsalus Gerst., — Periclystus Gerst. Psammoleon Banks, Calinemurus Banks, Uroleon "* Brau., Pseudoformicaleo Van der Weele, Paraglenurus Van der “a Weele, Nemoleon Nav., Neuroleon Nav., Austroleon Banks, Macro- “leon Banks, Eremoleon Banks, Macroleon Banks, Nesoleon Banks, É faloleo Banks, Moza Nav. y Layahima Nav. q 40 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA 3.º Tribu: Acanthaclisini, nov. E 2H Labium cordiforme. Palpi labiales multo maxiilaribus longiores, ultimo asda lon- go, clava terminato. ) o Antenna claviformes, versus finem sensim dilatate. Corpus plerumque crassum. Pedes robusti, calcaribus fortibus, plerumque subito inflexis ae re in angulum rectum. Ala long, venis procubitali et cubitali propinquis, longiter ad medium ala rectis; ramo obliquo cubiti in utraque ala patente ; vena postcubitali in ala posteriore brevi, cum ramo obliquo cubiti connexa. Area costalis in ala anferiore fere semper plus minusve reticu- lata, seu duplici serie cellularum. En esta tribu hallo hasta la fecha los géneros Acanthaclisis Ramb., Syugenes Kolbe, Paranthaclisis Banks y Centroclisis Nav. (1) Todos son poco numerosos en especies. 4º Tribu: Palparini Palpi labiales multo longiores maxillaribus, secundo artículo “Jlongissimo, ultimo longo, clava terminato. Antenna claviformes, varie, apice dilatatze. Pedes robust”, calcaribus rectis vel curvis, sed non in angulum flexis, primo tarsorum artículo longioribus. | Tarsi articulis quatuor primis brevibus, subzequalibus, granuli- . formibus, quinto longo, ceteris simul sumptis zequali vel illis lon- giore. | Ale grandes, plerumque dense maculata ; area costa'i fere sim- | plici, haud reticulata; venis procubitali et cubitali distantibus, cur-. vis, ramo cubiti obliquo manifesto saltem in ala anteriore ; ve- na postcubitali brevi et cum ramo cubiti conjuncta, vel longa. Además del género Palpares Ramb. tipo de la tribu, numeroso | E AA (sé (1) Posteriormente he formado otros. gre Sa Ma Se L. NAVÁS! NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 41 o “en especies, algunas de las cuales se han confundido frecuentemen- tee existen los siguientes en esta tribu: Dimares Hag., Stenares Hag., Crambomorphus Mac Lachl., — Symmathetes | Mac Lachlan, Echthromyrmex Mac Lachlan y otros. a Son los gigantes de la familia y los más hermosos por los co- o gates y manchas de las alas. “ 6. Variedad nueva de Dimares ] te Dimares elegans Perty var. lepida nov. (fig. 3.º) A typo diffet: Statura majore; vertice capitis pallidiore, maculis fuscis mino- ribus et partim obsoletis ; prothorace latiore jet breviore; alarum maculis vix in fascias conjunctis, plerumque in maculas resolutis. Long. corp. 32-36 mm. — al, ant, 35-38 » e psi SB >> Patria. República Argentina. Poseo ejemplares de Catamarca y “de Mendoza, éstos regalados por el Dr. Petersen, de Silkeborg — (Dinamarca). : Los dibujos de las alas diferencian al momento esta variedad “del tipo, puesto que en éste, además de la mancha apical, se ven “en cada ala tres fajas transversales parduscas más ó menos comple- tas, mientras que en la variedad nueva sólo se ve completa la faja - anteapical, y las demás | “casi están reducidas á las manchas marginales ante- € - rior y posterior, desvane- * ciéndose hacia el medio “ delala. En los ejemplares po- “co coloreados las manchas Fic. 3.º — Dimares elegans Perty var. lepida “Nav. Cabeza y alas de la derecha. “de las alas son muy páli- ? “das y reducidas á sombras, resaltando más el estigma amarillento. “He visto el tipo de Perty comunicado por el museo de Mu- mic, con el cual he podido comparar mi variedad, así como con e « ; Es a Ma Ta dba. ” 3º Es pd a e a 74 + A ps o 42 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA “[I4PR las formas típicas del Brasil existentes en el museo de Londres y en mi colección. 7. Acantaclisinos nuevos Centroclisis lutea sp. nov. f Caput facie flava, fronte pilis albis; palpis flavidis, labialibus artículo ultimo fuscescente; antennis fuscis, ferrugineo annulatis, fortibus; vertice fusco; oculis globosis, fuscis. Prothorax transversus, dorso testaceus, fasciis fuscis signatus, media ampla; pilis griseis longis. Meso- et metanotum similiter | picta, pilis anticis griseis vel fuliginosis, posticis albis. Pectus fulvo- fuscum, pilis albis. Abdomen inferne fuscum, segmentis margine postico luteis, su- perne luteum, 1.º et 2.º segmentis subtotis fuscis, 6.º apice macula unguiformi bina fusca; cercis & prominulis, brevibus, subconicis, obtusis; pilis raris brevibusque, ad basim inferne longioribus, al- bidis. - Pedes fusco-rufi, pilis longis fuscis; calcaribus testaceis, in an-. gulum flexis, parte apicali angusta, fusca; tarsis brevibus; ungui- bus divergentibus, apice curvatis. Ale elongata, apice acutz, ad extremum cubitorum concava; stigmate parum visibili; area apicali vix ampliata, membrana hya- lina, fulvo tenuissime tincta. | Ala anterior area costali aliquot venulis ante stigma furcatis; E radiali simplici 8 venulis ante sectóris originem; cubitali subsimpli- ci; postcubitali simplici; postcubito cum ramo obliquo cubiti ad apicem deflexi venula conjuncto; reticulatione fulvo et ferrugineo mista; area apicali duplici venularum gradatarum serie; membrana 4 atomis fuscis inter cubitum et ramos sectoris; ad ala extremum, parum visibilibus, nisi ad cubitos, : ! Ala posterior penitus immaculata; area apicali paucis venulis gradatis in unam seriem dispositis; 8 venulis ante sectoris origi- A nem, intermediis initio geniculatis; area cubitali 5 venulis; pilula 2 d fulva. | é E a Longit. corp. 37 mm. ad E [Is] L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 43 Longit. al. ant. 41 mm. — — — post.” 35 » 4 : E Bombay, Residenz. Un ejemplar g en el museo de Lon- “dres. o. Sogra gen. nov. Prothorax trapezoidalis, latior quam longior. Ala anterior area costali in medio basilari et ultra simplici, ) tantum in parte tertia ante stigma reticulata, seu in duplicem cel- “Jularum seriem divisa; area apicali post stigma parum ampliata, * originem partim reticulata; area cubitali sepe in duas cellularum series imperfecte divisa; vena postcubitali cum ramo obliquo cubiti haud directe, sed venula conjuncta; area postcubitali basi plus mi- “nusve reticulata. - Ala posterior postcubito brevi, cum ramo obliquo cubiti con- fluente, paucis venulis (3-5) cubitalibus; area apicali ultra stigma Ô parum ampliata, una serie venularum gradatarum. * Calcaria fortiter arcuata, vel in angulum rectum fracta. Cerci d apparentes exterius, simplices vel dentati. Cetera ut in Acanthaclisi. Tomo por po de este SE la especie distincta Ramb., de Africa. - 7 En él incluyo también mi especie Asbelata ea R. Acad. “Cienc. Barcelona, 1908, vol. vi, n. :25, P: 24). E CC Sogra nigrata sp. nov. (fig. 4.º) “Similis ustulate N av. (1) - Caput nígrum, facie tota flava; fronte pilis albis vestita; palpis A (1) En mi Eai «Neurópteros nuevos», Mem. R. Acad. Cienc. de Bar- eloa 1698; vol. vt, n. 25 p. 24 describí la especie nstatáia Sa Acantha- E distintas. Los caracteres que senalo para la P en la descripción E | aquela especie pertenecen á à esta nueva. : “SE ; | tarum serie instructa; area radiali tota simplici vel ante sectoris" go stramineis, labialibus apice fuscescentibus; antennis nigris, fusco annulatis. Prothorax latior quam longior, piceo-niger, retrorsum ampli- atus, sulco transverso profundo, lato; maculis duabus ferrugineis lateralibus ante illum, pilis nigris, longis, aliquot-albis. Meso- et. metanotum picea, pilis griseis longis ad margines posteriores. Pe- ctus fulvo-fuscum, pilis fulvis. / pç Fo Abdomen piceum, subleve, pilis brevibus rarisque, inferne et ad extremum longioribus; aliquot segmentis margine postico an-. gustissime ferrugineo; lamina subgenitali triangulari; valvis latera- libus inferne spínis nigris antrorsum curvatis preeditum. Pedes fortes, nigri, pilis nigris, albis místis; tibiis 2-3 maculis . dorsalibus ferrugineis; calcaribus fortiter arcuatis, sed non in angu-. lum rectum flexis, castaneis; tarsis nigris; unguibus divaricatis, ar- cuatis, ferrugineis, basi nigris. Ale longe, anguste, apice acute; reticulatione subtota nigra ;' stigmate elongato, nigro. Ala anterior vena costali rubro et nigro alternatim picta; sub- costa, radio et cubito nigro et pallido; membrana inter cellulas fusco -pallido punctata; venulis aliquot nigro limbatis, maculas lineares aliquot. formantibus, 4-5 transversas in area ra- diali, 1 arcuatam obliquam inter procu- a rrroo aloe, 3-5 obliquas in disco, quarum 1.º — (fig. 4.º); item atomos vel puncta fusca ad LO axillas venularum; -area apicali venulis : tadatis in duas series dispositis: areis Fic. 4.º — Sogra nigrata 9 BE | P , 8 Nav. Región basilar de las alas de la derecha. plete reticulatis; vena axillari preeter mar- radiali ante sectorem et cubitali incom- ginem curva, venulasque emittente; area | postcubitali reticulata. . FE a Ala posterior membrana hyalina, haud maculata; venulis omni- bus nigris; vena costali fulva, ad venulas fuscata; subcostali, radio et cubito subtotis nigris, tractibus brevibus fulvis; area apicali ve-. nulis gradatis in unam seriem dispositis; area radiali ante sectorem | - ; N 44 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA 254 SENTO PR bitum et sectorem radii ad extremum preter ramum obliquum cubiti, grossior “ é “4 “AA Ds, So à. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 45 paucis venulis (5), paucis (2) ad originem geniculatis; area cubitali angusta, 6 venulis, area postcubitali aperta. à Antenne inferne pallidae. Abdomen segmento 5.º pilis longis nigris ad marginem posticum, aliis brevibus densisque albis macu- lam lateralem formantibus juxta apicem. Cerci nigri, obtusi, nigro hispidi, segmenti 8.' tertiam partem longitudinis parum superantes. Ala anterior ad marginem externum et posteriorem atomis fuscis notata. Ala posterior ad apicem cubitorum umbra tenui fusca no- tata; pilula testacea. : Patria. Dahomey. Col. m. ElZ tipo en el museo de París. Con- go francés, Brazzaville, E. Roubard y A. Weiss, 1907. Longit. corp.9 - 36 mm. — al. anter. 45» | — — poster. 40 » j Diferénciase de la ustulata, con la cual tiene muchas afinida- des, en lo siguiente: Las antenas son más cortas, más gruesas, y más anilladas de pardo. Los palpos totalmente diversos; el último artejo de los la- biales menos hinchado. El protórax más ancho y corto, sin los dibujos ó manchas ca- racterísticos de aquella especie. Todo el pecho menos velloso, ex- cepto en la parte posterior, que lo es más. El abdomen más grueso, así como todo el cuerpo. La ustulata “carece de las espinillas en las valvas genitales que caracterizan á esta especie. ; Las alas difieren mucho: por el estigma negro y las man- chas negras mucho más marcadas y algunas en líneas bien definidas. Además son más estrechas, y las posteriores lanceo- “ ladas. E » ; Sogra malitiosa sp. nov. = Similis maligna Nav. : “Caput facie, palpis maxillaribus et duobus primis antennarum A articulis flavo-testaceis; palpis labialibus testaceo-fuscis, ultimo ar- e | ticulo fusco, leviter arcuato, clava forti, acuta; antennis clava vix O au « & 46 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [181 ampliata, fuscis, ferrugineo annulatis; vertice et occipite fuscis. Pili - 23 se fusci. e Prothorax trapezoidalis, latior quam longior, pilis longis fulvis et fuscis; disco testaceo, fascia longitudinali centrali, postice am- — pliata duo puncta testacea complectente, fusca, alia intermedia an- | gusta et marginali. Meso- et metanotum subtota fuscá, ferrugineo — vage notata. Pectus fuscum, longiter fulvo pilosum. | Atbdomen testaceum, fulvo pilosum, dorso duabus lineis pátéria libus fuscis, ventre aequaliter picto. Pedes testaceo-ferruginei, pilis longis fuscis et fulvis, tibiis in- ferne fuscescentibus, calcaribus in angulum rectum flexis. Ale hyalinz, longa, apice acute, margine externo sub apicem . leviter concavo, reticulatione fusco et testaceo variegata, stigmate | rufescente elongato, interne haud fusco limitato. | Ala anterior area costali paucis venulis gradatis (fere 8) ante. stigma; area radiali 8-18-3 venulis; area cubitali IO venulis, ad | medium biareolata. Macula vix sensibiles; intercubitales quatuor, | venulis fuscis haud limbatis, formata. Solum in quarto apicali ali- | quot venarum tractus angustissime fusco limbati; duo cubiti ad ar- | cum et aliquot sectoris rami. ge Ala posterior penitus immaculata; area costali simplici, radiali venulis 5 ante sectorem. | : Long. corp. 9 26 mm. — al. anter. 42 » 3 mt, Cab DOC SA aa A Patria. Africa central, Sud-Oeste del Nyasa, R. Webb (Mus. de Londres). Nora gen. nov. Antenna breves, clava obtusa. cá Pedes mediocres, haud robusti; calcaribus longis, tortiter ar- cuatis et in angulum flexis. j y Abdomen alis brevius; cercis longis, cylindricis, simplicibus. Ale angusta, acutee. “ESG Ala anterior area costali solum basi reticulata, venulis ante sti-. gma nullis furcatis; area apicali angusta, simplici serie venularum | Po gradatarum; area radiali simplici; area cubitali ad medium reticu- (19) L. NAVÁS; NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 47 lata; ramo obliquo cubiti ante apicem fortiter curvato et cum post- “ cubito conjuncto. Ala posterior area costali simplici; arca stigmali angusta, venu- k “lis gradatis nullis; postcubito brevi. — Ceterautin Sogra et Acanthaclisi. | - Tipo de este género es la especie Jongicollis Ramb., de Africa. 'Cosina gen. nov. “Calcaria recta vel parum arcuata, duos primos tarsorum articu- “los superantia. Tarsi longi, ultimo artículo quatuor reliquos longi- * tudine superante. | Ale anguste, acute, reticulatione densa. Ala anterior area costali biseriata; area apicali parum amplia- ta, saltem bina serie venularum gradatarum; ramo obliquo cubiti ante apicem fortiter arcuato et cum postcubito directe conjuncto ; “ area cubitali reticulata, duplici serie cellularum, praeterquam ad “ale basim, instructa; area postcubitali item reticulata. Ala posterior areis costali, radiali, cubitali et postcubitali sim- ; plicibus; area apicali parum ampliata, bina serie venularum grada- — tarum pradita; area radiali ante sectorem longa. Cetera ut in Acanthaclisi. Formo este género para la especie Mac Lachlani Weele, de “que he visto un ejemplar q del Museo de Londres. procedente de la Australia Occidental, Nicol Bay Dist. Difiere de los demás Acantaclisinos en la forma de los Rolos * nes, que están muy poco arqueados; pero en lo demás, en la for- - ma de la cabeza, patas, abdomen, estructura de las alas y su reti- - culación, etc., conviene perfectamente con los caracteres de los | É Acantaclisinos. La estrechez relativa del campo apical, la densidad “de la malla y la curvatura notable del sector del cúbito en el ala * anterior también son característicos de este género. mus ô. Dos Myrmeleónidos nuevos de Anatolia | En una pequeia colección de Neurópteros cuya determinación fe e conhió el Sr Petersen, Sie Silkeborg anavvna hallé dos = o 48 BROTÉRIA | SERIE ZOOLOGICA especies del género Myrmeleon que no he podido referir á ninguna de las conocidas y voy á describir como nuevas. Nelees noxius sp. nov. (fig. 5.º) Fuscus, similis gemanstenst Borkh, Caput stramineum, fronte ante, inter et post antennas fusca ; palpis stramineis, labialibus articulo ultimo inflato, acuto, subtoto fusco; antennis longis, clava elongata, fuscis, articulis apice angu- stissime fulvo annulatis; vertice longitudinali juxta oculos in oc- ciput continuata:;. occipite ma- cula media divisa, fuscis; oculis globosis, fulvo-fuscis. Prothorax subduplo longior quam latior, fuscus, lineis longi- Fic. 5.º — Nelees noxius Nav. a, Cabeza y protórax. b. Región estigmática del ala anterior. tudinalibus fulvis, media in ter- tio posteriore obsoleta, subme- dia sinuosa, completa ; sublaterali angusta, ad medium latiore; pilis lateralibus longis, albis. Mesonotum fuscum, striolis media angustis- sima, lateralibus obliquis, fulvis. Metanotum vage fulvo maculatum. | Abdomen fuscum, aliquot segmentis lateraliter macula fulvo-. rufa in duas divisa notatis. ; Pedes albidi, fusco annulati; femoribus ante apicem, tibiis anti- cis basi, medio et apice, posticis apice tantum; calcaribus testaceis, parum apice curvatis, anticis duos primos tarsi artículos, posticis | primum superantibus; tarsis pallidis, articulis apice fusco SNPA: unguibus testaceis, tenuibus, parum curvatis. | Ala acute, in quarto apicali dilatatas, margine externo leviter falcato, stigmate albo; reticulatione fusco et albo variegata. y fascia transversa maculari, alia. Ala anterior stigmate (fig. 4, b) interne fusco, limitato duabus | venulis, antice etiam leviter; striis obliquis fuscis 1.º ad anastomo- | . Vida . . a 4 sim rami obliqui longa, angusta, 2.º seu antemarginali inítio sive | ad basim distincta, mox sinuosa et evanida. na Ala posterior pallídior, stigmate vix sensibiliter fusco limitato, E DS E RE O DS Ps 2: 2 RAS 4 ; f ia pe bo » ré: Ms AA p “Ndts p o A Po » ROS, Tas dae po a Daçe " > L. NAVÁS!: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 49 A obliquia fuscis nullis, sed atomo fusco ad procubitum, in ulti- a Y Dia procubitali et penultima intermedia. Long. al. anter. | 25 mm. Pe TIA DOSTOr; 24 > Lat. — anter. ss aa = 7 poster, 6 » É Pára Esmirna (Col. Petersen). É Es “Apesar de su gran semejanza con el memanstensis no he podido sé identificar con esta especie el ejemplar que tengo á la vista incom- leto, por faltarle el extremo del abdomen. Bueno será hacer notar | “las “diferencias más visibles con el memaustensis. pe am 1.º Las alas proporcionalmente son más anchas y más pálidas. Ela “anterior tiene menos pardo en el borde interno del estigma, Bo ues “la mancha coge por lo menos tres venillas en el nemausten- “sis y solas dos en éste; ítem la línea parda antemarginal es más marcada, y larga en el memaustensis. Por el contrario en el ala à poste »rior, aunque la malla es asimismo más pálida, se ve el punto | — pardo, rudimento (de la estría antemarginal, de que en el memaz- sie; is no hay oro E, oe. * Los dibujos “del protórax son bastante diferentes, especial- Rr ente enla línea pipe mediana, que-es incompleta en esta espe- pa PO da + tuo ' E va e | Fr aa Ed Las patas están más distintamente anilladas de pardo. ” Edo 7 nt A : + é e nl Myemeleon grammaticus sp. nov. te 6.2) E aput inter antennas, excepta macula Er Pane; fuscum, n lineam curvam ante antennas excurrente; palpis labialibus cre inflato, medio fusco; vertice fornicato, medio lon- E Asi E q rca Hatrrala rotindata fusca, ad eulcum Ea n lineam transversam dispositis, fuscis; Etc fuscis, late 1eo Rat pra o flavis, clava ampliata, ferrugi- o tum quinque lineis, metanotum tribus fuscis. a oc id RE ME=Ear) nd 4 » 50 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA ERA ENSNRO: O 7 E N k - = Abdomen inferne fuscum, superne tribus lineis bi Pg fuscis. Pedes flavi, femoribus atomis multis fuscis punctatis; tibiis ante medium et apice fusco annu- ceis, primo tarsorum artículo anticis tertio, posticis dímidio ' = o lis fusco apice annulatis; un- guibus testaceis, divergenti- bus, arcuatis. Fic. 6.º — Myrmeleon grammaticus Nav. ; - a. Cabeza y protórax. 4. Región estigmática del ala anterior. acute, margine externo conve- xo, reticulatione fusco et fla- vido variegata ; stigmate flavido, interne fusco limitato. In ala anteriore du venula ultima radiales et aliquot ad ana- stomosim -rami obliqui cubiti eti in disco, ubi striam antemargina- lem formant, fusco limbatae. ” In ala posteriore venula panultima radialis et procubitalis fusco limbatze, atomum fuscum formantes. ES esp Long. corp. 27 mm. — - al. anter. 24 » | de ns DDSET: = Zi : Mas mihi ignotus. Patria. Asia Menor (Col. Petersen). | El color, las líneas del protórax y del abdomen le SR guitcho parecido al Myrmeceluras trigrammus Pall., al que lo avecina tam- bién el color del estigma; pero en lo demás difiere notablemente. latis; calcaribus rectis, testa- brevioribus; tarsorum articu-. Ale hyalinae, apice sub- x 9. Sinopsis de los géneros de la tribu de los Acantaclisinos |. Espolones gruesos en la base, estrechados de súbito | Y mani-, fiestamente doblados en ángulo recto ó algo obtuso. 12 le- gión: Uneihalix= 28. 5.5 aa anierentese 2 — Espolones adelgazados gradualmente, casi rectos, ó más é x menos curvos hacia el extremo, pero no doblados en ángu : na lo recto. 2.2 ler BReRt...... SS Sato eg “9 q o És E das aà a E a * oz | - b Seed ro jo ap [2% po, e É; bi Ae ME ig a A Dá ris » EE NAV ÀS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 51 a 2 Campo costal del ns anterior casi totalmente reticulado, ó a - sea dividido en dos series de celdillas por una línea de ve- E — nillas s adifórmes desde cerca de la Sega hasta el estigiuta; 3 E ipoe labiales la largos, especialmente el último ar- o “tejo, largamente peciolado y con porra terminal; protórax k pê E trapezoidal ;. alas agudas. ....iciesercccscriesero DN E = Palpos Jabiales más gruesos y cortos, con el último artejo ê E. muy grueso, apenas peciolado, dilatado desde la base en — forma de legumbre ; protórax y. alas obtusas...... PE ae PA DD TR ad ps CNS ARDE DER ii ia AM ARS CRE + 3. Fadrina mihi (1) “Ala anterior con el margen posterior convexo; su campo ) E soatal regularmente reticuúlado por ser sencillas casi todas | : E sus venillas; antenas y patas FoDUSCAS Y- COrbaS:: 25 A Liss z = Crepes E E aged AS SE REA E 2.0. TI. Acantaclisis Ramb. e Ee: — Ala anterior con el margen posterior distintamente sinuoso; “a E su campo costal reticulado con irregularidad por ser ahor- Er - quilladas casi todas sus venillas; antenas largas como el tó- “rax 6 más; patas más delgadas... .... 2. Syngenes Kolbe: 7 . Campo. costal del ala anterior en ação biareolado por una “corta serie de venillas graditormes. .....0. Jocccc. 6 — “EI mismo campo enteramente goi: sin venillas gradifor- Ro nto que enlacen las| venillas costales, en general sencillas. 8 4 Campo costal del ala anterior estrecho y gegetito en la base, E * biareolado antes del estigma. Ce RO Temp 5 e po — Campo. costal del ala anterior. más “ancho en la base y a “reolado, estrecho y “sencillo cs del estigma; protórax pe. E raenisão que ancho; ramo animo Er pusto del ala ante- & — 1 “A 4 se) Í Dio do “q RA NR : O o SEA o SE 6. Nora Nav. y É» usa a, & po 4 . "Sa Pre otórax cana Ras y aatdhado por delante, más Ea a ancho pôr detrás que largo; campos radial y cubital del ala | anterior con frecuencia biareolados en parte ; ramo oblicuo ho o queo” chi A Ed ERAS tele dm Ra e , ear ai , A 4 E "Los géneros. «que designo con «mihi» ó m. sin nombre se AESeRiDes Memorias. de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. 52 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA terminado en el margen; cercos del & prominentes detrás del abdomen, cilíndricos, simples ó dentados.. 4. Sogra Qui — Protórax redondeado y apenas estrechado por delante, más largo que ancho ó no sensiblemente transverso; campo ra- dial del ala anterior sencillo; ramo oblicuo del cúbito for- mando anastomosis con el postcúbito. ..... 5. Neboda Nav. B. Especies del nuevo Continente. Ramo oblicuo del cúbito en el ala anterior sinuoso, terminado directamente en el post- a cúbito; sin nudillo en el postcúbito pi ala posterior... ... ;-«5 Te itpra RS mê ai ECO GU RR ADS 1 A NT Banks” -— Especies del Continente antiguo. FaPia Sblicis del cúbito en el ala anterior recto, terminando directamente en el mar- 14 + gen; postcúbito del ala posterior con nudillo............- Sé CER AA DR E an o E BO SS 8. Centroclisis Nav” 93. Campo costal del ala anterior casi totalmente reticulado por la presencia de una serie de venillas gradiformes que lo di- vide en dos series de celdillas.. ..... EPP O Mai É ia TOR — Campo costal del ala anterior sólo biareolado en el último tercioantes del estigma. .s . 2250 sous ma é paeadd E AZ |). Alas más ó menos agudas, con menbrana plana y horquillas marginales normales, ó sea ramos del sector poco ahorqui- e llados; ala anterior con el ramo oblicuo del cúbito flexuoso 4 y unido al postcúbito; espolones casi rectos...........c. IL -— Espolones bien encorvados, largos como los cuatro primeros Ê artejos de los tarsos; el último de éstos tan largo como los -% cuatro precedentes juntos; alas redondeadas en el ápice, la | posterior con la membrana antes del ápice abollada y los “a ramos del sector varias véces ahorquillados, haciendo muy densa la reticulación del extremo del ala... o. Madrastra m. | Il. Alas agudas, la anterior con el ramo oblicuo flexuoso y muy encorvado al final; protórax trapezoidal; espolones más lar- M gos que los dos primeros artejos de los tarsos, el quinto de | éstos más largo que los cuatro precedentes juntos........ | A o NEAR RE as E oia AA STR RENSA ORE (e Cosina Nav. | — Antenas largas; protórax siresda: espolones tan largos pos 2-4 4 :- “mo los tres primeros artejos de los tarsos; el primero de és- | tos más largo que los dos siguientes juntos; alas apenas agu- - a á . cd f. ) Es ESf2 5 | L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 53 das, más bien redondeadas en el ápice; ramo oblicuo de la “-- anterior suavemente flexuoso.. II. Epacanthaclisis Okamoto. |? Palpos labiales nes con el último artejo en maza; pro- . RE TOTO BURRO re SD mo pm o EA SI - Onclus m. o | — —Palpos labiales con el penúltimo artejo en maza, ga último - hinchado, siliquiforme; protórax trapezoidal. ... 13. Jaya m. 10. Palparino nuevo Palpares Klapaleki sp. nov. E Flavescens, similis P. Walkeri M. L. Mas. Caput flavescens, palpis fuscis, labialíbus triplo longioribus quam maxillaribus, ultimo artículo elongato, clava obtusa; anten- — nis fusco-rufis, longis, clava parum dilatata, acuminata; vertice for- - nicato, sulco longitudinali diviso, sublsevi, spatio juxta oculos flavo * breviter piloso, maculis fusco-rufis vario. Prothorax fortiter transversus, margine anteriore flavido piloso, - Jateralibus et posteriore fusco pilosis; disco linea transversa ad mar- gines haud pertingente, gutta laterali, fuscis. Meso- et metanotum griseo pilosa, maculis fuscis lineas haud formantibus. Pectus fu- - | scum, sub ala posteriore longiter denseque albo pilosum. - Abdomen flavum, atomis fuscis ad pilorum insertionem, segmen- tis ultimis fusco maculatis; pilis longiusculis, fuscis, prope basim al- “ bidis, ante apicem tertii segmenti fasciculo laterali dorsali fulvo; % — Cercis flavis, arcuatis, apicem versus incrassatis, apice obtusis, fusco ag pilis internis apicalibus brevibus densisque, spinula apicali “interna reflexa. É Pedes albido et fusco setosi, fusco ferruginei, tibiis flavidis; cal- -caribus duos primos tarsorum artículos superantibus. E Ale (fig. 7.º) angustae, ad medium ampliate, apice rotundatee, Es uentatione albida, inter maculas fusca, venulis in quinto apicali :: - etiam inter maculas albis. | E E Ala, anterior aliquot atomis fusco dilutis in tertio posteriore respersa. Fascia discales fusca incompleta: 1.º basalis macularis, sz maculis ad ng sectoris et praeter ramum ita usque ad — marginem; 2º ante medium a sectore radii ultra medium alze, fusco + & à a fa ” ea e: E s SR fatos x A ” ec pet a nd a - te. ki n A CP Ê My € +, Fai SMA ar Ê o E Rea ÁS ds ares x E 54 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA * E26 A tessellata seu areolata; 3.º ultra medium a sectore radii ultra cubi-. tum, tessellata; 4.º apicalis in maculas plures dissoluta. Strise ad | “aliquot venulas costa- les, radiales, intercubi- E” ' tales, cubitales et po- stcubitales. Ala posterior fasciis distinctioribus: 1.º a se- ctore radii ultra anasto- mosim, medio interru- pta; 2.º a radio, ad-cu- bitos angustata, postice : Fic. 7.º— Palpares Klapaleki & Nav. cordiformi ante-margis Alas; tamaio natural (Col. m.) nem obsoleta, tota tes-. | | sellata; 3.º stigmali a costa ad marginem, tesselata, retrorsum post medium ampliata et cum macula rotunda ad finem cubitorum conjuncta, ad marginem angustata; 4.º apicali angusta, interne sinuosa, - Aliquot gutte ad | marginem posticum. Pilula disco' grandi, rufo. Long. corp. (cum app.) 62 mm, — al. ant. NA Cià j — — — post. DL o dó pia — — cerc. k EBEPPS a Lat alan: I8,5 eim raça à F Ego E. — — post. 1 à = er e Patria. Persia, Bazouft. Haut Karoum, Junio de 1899, Escalera. E Un ejemplar en mi colección procedente del museo de Madrid, do- | | nativo de D. Ignacio Bolívar. E Lo he denominado AK/apaleki en obsequio del Sr. Klapálek, dringuido neuropterólozo de Praga, á quien debo repetidas aten- A cionés y noticias bibliográficas, en especial relativas FUER ear Wal. À a keri. ? q E. El aspecto exterior le da mucha “semejanza con el Palpares po Walkeri, especialmente las manchas de las alas. Siendo por ello S tá=a cil la confusión de ambas especies, se hace muy útil compararlas "R y hacer notar las diferencias principales. a ESTE tdi! 8 Habiendo visto un ejemplar q del museo de londres que tengo gm SS / a “ + Aa = ie NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 55 E “por él verdadero Walkeri, presentaré los dibujos de las alas de “ambas, para facilitar el paralelo (fig. 8.º). - Las manchas de las alas en el Walker: son de un pardo bas- E tante uniforme, más intenso, y no “areoladas ó con celdillas pálidas, “como en esta especie. Las que | - salpican el tercio posterior y el 3 * campo costal en el ala anterior “son más abundantes y asimismo “más obscuras en las dos alas. No se distinguen en esta es- — pecie las líneas torácicas pardas de la otra. Fic. 8º — Palpares Walkeri 9 ML. E Alas de la izquierda, tamanio natural. (Mus. de Londres). El color es muy diferente, so- - bre todo en el abdomen y patas. El tamafio es mayor. La forma de las alas diferente, con la mayor dilatación más É “ sensible y más hacia adentro. “ I1. Mirmeleónidos nuevos ó críticos 1. Palpares equestris sp. nov. (fig. 9.º). a Caput testaceum, vertice valde inflato, truncato, sulco parum * distincto, linea longitudinali nigra; oculis fuscis; fronte linea trans- “versa ante antennas nigra; labro rufo; palpis maxillaribus subtotis Ê - fuscis, labialibus parum longioribus quam maxillaribus, rufo-fuscis; E “antennis nigris, tenuibus, acutis, clava parum dilatata. - Thorax flavo-testaceus, superne fulvo dense longiterque pilosus, li- Ê “nea media longitudinali Jade dsras aaja ieçhe albo villosus, fascia Redes totaliter EA pilis ténui bus albidis, aliquot setis nigris; Ee ibiis dorso puncto fusco ad medium et ad apicem notatis; calcari- “bus ; fuscis, ante medium curvatis et quasi geniculatis (fig. 9. AB), «di luos primos tarsorum articulos haud excedentibus. - Ake ad medium ampliatee, apice parabolico, stigmate flavescente 1 drum. visibili, reticulatione. Plerumque maculisque ferrugineis. - E e “O dia had é “va, a ” me Sa ae E a paé vit os ei PE Ve + Es. a. P+ » 4 y : “4 + nd - Ps a ,* - = Pt o ' GEN por 7 “e” irado a : A x - a “ue “ - . d 4 a 56 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA Er AÇ E Ala anterior sine ullis fasciis discalibus, tota maculis fercugineis venulas cingentibus tessellata, in area costali distinctioribus, ad mar-. ginem in strias 15 aut amplius EAR: basi aloe deflexa in mo- E E dum processus rectan- gularis. a Ala posterior (fig. 9.2, b) maculis gran: 28 dioribus in disco 3-4 da et in apice, striis latio- . ribus 6-8 ad margi- nem, guttis in tertio Fig. 9* — Palpares equestris À Nav. a. Espolón — 4. Ala posterior. (Mus. de Londres) apicali, striis angustio- ribus in areis costali et radiali; area subcostali leviter tincta. Long. corp. q 46 mm. é | = - al. anter. 66 SEMA — — poster. 65 » Patria. Norte de Nig-icia, Zungeno, 5 de Noviembre de FM J. W. Scott-Macfie (Museo de Londres). 2. Nosa tigris Dalm. (fig. 10). Sinon. Palpares manicatus Ramb. NA TADAS ER pe E Pi SA AS SGCEXI OA Ya Mac Lachlan (Journ. of the Linn. Soc. 1867, p. 275) estableció con certidumbre esta sinonimia. La vista de los ejem- So plares é 9 no me deja lugar á duda. y Por otra parte á esta espe- pi 19 — Nosa tigris & Daln. Alas ii cie le cuadran los caracteres de (Mus. de cdi mi género JVosa (Rev. Zool. SA Africaine, I9II, p. 239) por io que la incluyo en él. En elala an. terior se manifiestan visiblemente distintos los dos sectores del, radio. Patria. Norte de Nigricia, Zungeno, Noviembre de I9IO. Br Wi, Scott-Macfe (Mus. de Hengane) E ge Emos 3. Gama (1) gen. nov. E Similis Creagri. “Antenna cylindrica, in clavam haud dilatatee, apice obtusoe nec Po “mucronate, thorace longiores. ae > “Abdomen longum, sed alis brevius. — Calcaria anteriora duos primos tarsorum articulos longitudine — aequantia, posteriora metatarsum superantia. Tarsi quatuor primis articulis brevibus, quinto longo. Alx longa, acute, anteriores breviores et latiores, reticulatione — utin Creagri. É. Typus: Creagris tas Péringuey (Ann. of the South Afri- i “can Museum, I9IO, p. 445). | Este género es vecino del Creagris, sobre todo por la disposi- ción de la reticulación de las alas; pues en las dos el postcúbito es muy largo y en la anterior el ramo del cúbito es paralelo al borde — posterior por gran trecho. Difiere principalmente por la forma de las antenas y de las pa- RE -tas, á causa de lo corto de los espolones. Por la forma de las antenas es muy diferente de todos los otros —*- géneros que conozco de la familia, los cuales poseen las antenas 4 más ó menos dilatadas en maza cerca de la PENA y mucronadas RO pontisgndas. Tal vez el Creagris Luna Kolbe (Netzflug. Dest: Ost-Afri- “Kas, “p. 24) pertenezca también á este género; pero la descripción “de Kolbe no. hace mención de las antenas y la longitud de los es- * polones es algo mayor. sm É * Refiero á la especie Gama dies Péring. un ejemplar q del é “museo de Londres, que tomo por tipo. Los caracteres asignados 7 — por Péringuey á su especie (1. c.) le convienen perfectamente y - asimismo la localidad (Natal, J. F. Quekett, 1902). Péringuey É no menciona dilatación alguna de las antenas y las palabras «with q — the apical joints slightly acuminate» parece que puedan entender- s Ee gt]. sentido de los caracteres expuestos para el nuevo género. “ Ei Nombre del célebre viajero y ESConvid or de tierras portugués va sco da Gama. e 4. « ppt aee DAS SE é Cds) º Es: à Ee dia, A ú -- Ed: Re a » Re =: sf Ro Ee ei E, “o Ee Bim , 3 CAT ISEC DES — Pe é *> Ce - qa E “dm > Edo Sa es - E DD 58 BROTERIA : SERIE ZOOLUGICA a Tao (30); da P Las palabras «tibial spurs reaching the base of the third joint of. Z the tarsi> pueden entenderse muy bien de los espolones anteriores. Las dimensiones del ejemplar del Museo de Londres son: Longitud del cuerpo o “43 mm. ça ala anterior 41º» . +. É Ta peop -— posterior 45 » — de las antenas 1I3 » — del tórax S > 4. Creagris infirmus sp. nov. Fuscus, minor. Caput facie, palpis, primo antennarum articulo flavis; artículo. k ultimo palporum labialium fusiformi, ad medium fusco; antennis | fuscis, ferrugineo annulatis, fortibus, thoraci subasqualibus, clava robusta; oculis fuscis; vertice bina linea transversa pallida. € Thorax fuscus. Prothorax paulo longior quam latior, disco ma- culis vagis ferrugineis. | no sa Abdomen fuscum, subleve (extremo destitutum in typo). Pedes mediocres, nigro setosi, femoribus ferrugineis, tibiis palli-. a dis, fusco punctatis, calcaribus testaceis, parum arcuatis, duos pri- “a “Te — mos tarsorum articulos superantibus; tarsis fusco annulatis; gta E E bus testaceis. a * “MU Ale anguste, hyalinz, iridex, apice acute, margine | externo 4 falcatee, area apicali venulis gradatis dotata. | e 4 Ala anterior reticulatione subtota fusca, pallido interrupta; r- dio striis fuscis longioribus; stigmate rufescente, stria. longitudinali Do a subcosta separata interne limitato; venulis paucissimis fusco lim- a + Eu batis, aliquot ad apicem ale et atomo ante extremum. cubitorum; e area radiali 6-7 venulis intern's, sectore ultra ramum cobiti orto; | area postcubitali longa, fere 15 venulis marginalibus. ES “ £ + ha Des E. 4 Ala posterior longius ad apicem angustata, reticulatione. subtota e pallida, subcosta fusco et pallido varia; radio subtoto fusco; mem-. - brana hyalina, immaculata, ad apicem ramis aliquot leviter umbras e. tis; stigmate insensibili, haud fusco limitato. io Aa q ASA a ED e 2 Long. al. anter. et post. TO,5-mm. 1004 0 Z y dd a Fr em E k Ea Lat; - —anter. E ARE JR eg rem o s ATE RR am end = SIE RUBICÊE + à o be 1 SE E aa E E Serie É: r briga MARE RR L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 59 ps e Es : da cia Senegal, Dakar, Waterlot, 1907 (Mus. de Paris). gs Creagris cinerascens sp. nov. Sa facie fava, palpis flavis, labialibus artículo ultimo fusifor- oi, externe fusco maculato; antennis fortibus, clava dilatata, obtu- “sa, flavis, fusco annulatis ; vertice fusco, linea transversa duplici an- E “tica et punctis posticis flavis; oculis cinereis. E: Prothorax paulo latior quam longior, fusco-cinereus, pilis albis; * disco linea longitudinali media parum definita et duabus lateralibus — “brevioribus flavidis. Meso- et metathorax fusco-cinerei. — Abdomen plumbeum, vel fusco-cinereum, pilis brevibus albis. E " Pedes fortes, setis nigris, anteriores inflati; femoribus fuscescen- “ tibus; tibiis flavidis; calcaribus testaceis, anterioribus tres primos tarsorum artículos Rupeqnan tina, tarsis flavidis, articulis apice ' fusco annulatis, articulo 1.º brevi, tribus sequentibus adhuc brevio- ribus, subzequalibus, 5.º longo, reliquis simul sumptis longitudine — subzequali. 7 Ale hyalina, acute, in quarto apicali ampla, area apicali ve- ? “ nulis gradatis instructa. . “Ta “Ala anterior ampla, reticulatione fusco et albo fere asqualiter % - variegata; radio striis fuscis longis (fere 15 ante unionem) distincto; “linea anastomosis fusca sed non fusco limbata, stria obliqua apicali | ã “vix sensibili, solum aliquot venulis ante cubitos fusco leviter limba- tis; area costali angusta, venulis simplicibus; stigmate albido, in- a “terne fusco limitato ; area radiali 5-6 venulis ante sectorem ; margi- & “ne externo parum concavo sub apicem. : Ala posterior angustior, pallídior, reticulatione subtota albida; - venis aliquot, sectore radii cum ramis et cubito fusco punctatis; ra- Eis fusco striato ; nullis venulis nec stigmate fusco marginatis; ali- quot é axillis furcularum tenuíssime fuscatis. Long. COP Mrs ADE mm. k e & RE RES al. ant. a 22. » dg A E ob ace a rraçé POB Aee > É Ater oriental, Bulbar, Somaliland, R. E. Drake Bro- ek em nan (Mus. de Londres) m | a . E Ca 4 a 4 riu q ] E 26 Obus gen. nov. es do offer ss — Similis Creagri. E NS ARE ca = aaa Da E CEE CD nd Zê pd , 4 Ed - o PE Ee Sa RS = ERR b É E e Sds Fr join À Usa ERICO E E A . -, 4 = = a a» A Ra A o E » 60 BROTÉRIA : SERIE -ZOOLOGICA [32] Antenna thorace breviores, clava manifesta. Vertex callis ma- nifestis. | | Prothorax transversus. F - Abdomen alis brevius. Pedes fortes; tibiis calcaribus nultis; tarsis 1.º et 5.º artículo longis, intermediis brevibus. Ala subacutae, margine externo convexo, vel vix sensibiliter "A concavo; reticulatione densa; venis ut in Creagri dispositis, vena postcubitali longa, ad medium ala desinente, ramo posteriori cu- biti parallela, anastomosi ejuslem rami curva sive arcuata ; area apicali venulis gradatis dotata. ' Ala anterior area costali simplici, area radiali ante sectorem partim reticulata. | Ala posterior area costali angusta, radiali una venula ante se- ctorem. , “2 “ é Obs. — Por la estructura de las alas este género debe entrar en el gru- po de los Creagris, aunque por la carencia de espolones debiera incluirse = entre los Gimnocneminos. Su gran semejanza con el verdadero Creagris me obliga á separarlo de aquella tribu, mas no pudiendo incluir en el género EE Creagris la especie que voy á estudiar, precisa formar otro de que sea tipor A 7. Obus arenosus sp. nov. Fuscus, minor. Caput facie testacea, fronte ante et inter antennas fusca ; pal- + pis testaceis, labialibus articulo ultimo fusiformi, nigro; niatids :. fortibus, clava dilatata, fuscis, fulvo annulatis; vertice inflato, medio - sulcato, fusco cinereo; callis occipitalibus mediis et verticis distin- ctis, fuscis. Prothorax paulo latior quam longior, fuscus, linea media et la- teralibus vagis fulvis. Meso- et metanotum subtota fusca. | Abdomen totum fuscum. | Pedes fortes; femoribus fuscis; tibiis anterioribus et intermediis crassis, fuscis, testaceo ante et post medium annulatis; posteriori- bus teretibus, flavis, apice fuscis; calcaribus obsoletis, vel spinulis | setisve in tibiarum apice preesentibus; tarsis subtotis nigris, primo É articulo, preeter apicem, flavo. | E E e Ale membrana leviter iferrugineo tincta, reticulatione subtota sã fusca, venulis aliquot albidis. Venula in medio posteriore alarum, “g Dri, as ad e a L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 61 venis plerumque perpendiculares; cellulis rectangularibus. Sector radi II ramis. “Ala anterior aliquot venulis fusco limbatis, maxime praeter cu- É bitum ejusque ramum; in stria obliqua anteapicali brevi inter cu- “ bitum et ramum posteriorem sectoris, et ad anastomosim cubiti ; “Ala posterior pallidior, directe in marginem desinente; ramo - cubiti ad finem deflexo, fusco limbato. Alia stria brevis fusca inter — cubitum et ramum posteriorem sectoris, in tertio apicali. Long. corp. - I8 mm. — al ant. 21-23 » ss qse. DOSE, I9-21 » | Hatria: Africa meridional, Deeltontein, Col. Slogget, 1903 (Mus. “de Londres). 8. Formicaleo lituratus sp. nov. Fuscus, mediocris. Caput facie palpisque totis flavis; antennis primo articulo favo, “-reliquis fuscis ; vertice fusco; oculis fusco-griseis. Prothorax latior quam longior, antice angustatus, fuscus, linea “media longitudinali angusta et puncto anteriore laterali fulvis. Me- * sonotum fuscum, stria laterali et duobus punctis posterioribus ful- - vis. Metanotum totum fuscum. Pectus fuscum. Abdomen totum fuscum, albo breviter pilosum, ultimo segmen- — to postice flavo. | | “Pedes fortes, femoribus fuscis, anterioribus basi et stria stramineis, 3 “apice fuscis ; calcaribus robustis, curvis, testaceis, anterioribus fere — tres primos tarsorum artículos longitudine aquantibus ; tarsis strami- * meis,articulis apice fuscis; unguibus testaceis, arcuatis, divergentibus. E Ale hyaline, iridese, ampl, subacute, margine externo con- — vexo, vix sub apicem concavo; reticulatione subtota fusca, fulvo “vel albido variegata ; stigmate roseo. “Ala anterior margine costali leviter convexo; stigmate interne : o fusca limitato. ade hanc ui alice prnação fuscoe : Ls ue 4. ç Teca oa. ln a. o “a ra + il > E "a ' - E a gt E ONE sind nao + e PoE “ a Es o a at 4 e tg) St - Ri cs o óapa a Lg E DNA a cessa Ó2 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RE e A ] É od “e [6 À Ala posterior una venula ante sectorem ; umbra fusca ad ex- tremum cubitorum, margini subparallela. a = Long. corp. 29 mm. — al. ant. 354 > =" "Posto 3498 > Patria. Abisinia. Un ejemplar en el Mus. de Londres. 9. Formicaleo diversus sp. nov. Fuscus, mediocris. Caput facie tota flavo-pallida; palpis pallidis, labialium artículo — ultimo fusiformi, externe fusco punctato: antennis thoraci longitu- - dine subaequalibus, clava forti, fuscis, ferrugineo annulatis, artículo basilari pallido; vertice subtoto fusco-nigro, linea transversa duplici | fulva. | E “a Prothorax longior quam latior, pilis lateralibus albis, disco pal- | lido, fascia marginali retrorsum ampliata, ad sulcum anticum obso- | ; leta et media in duas longitudinaliter divisa, lateraliter serrata,. fuscis. Meso- et metanotum fusca, longitudinaliter pallide striata. — Pectus subtotum fuscum. ra q Pedes fortes, pallidi seu straminei, fusco. Gutrciatsa Ti tibiis | posterioribus pallidis, linea inferiore fusca, in d longiter pilosis; | calcaribus testaceis, anterioribus tres primôs tarsorum artículos equantibus, modice arcuatis; tarsis pallidis, articulis apice fuscis. ê Ale hyalinae, apice acute, stigmate albo-flavido, reticulatione fusco et flavido seu albido variegata, tenui, radio basi fusco pun- ctato; margine externo leviter concavo, minus in d. In E alee an- <— gustiores. e PEÕES A bad = Ala anterior linea plicata anteriore parum sensibili, posteriore distincta; puncto fusco ad procubitum in ga apicali; aliquot axilo: É lis furcularum marginalium externarum leviter fuscatis. | = Ala posterior in d penitus immaculata; atomo in procabiticut timo tertio fusco; in 9 stria lata fusca antemarginali, margini ex- e terno subparallela, a cubito et antrorsum, ad. medium obsoleta, o dm É º) by; “a 4 4 2 ! tr, 5 NE E a Long. corp. 30 som. 232: mm SEA > a A pardé - aa *— “al adb- 310%» 36.» DER PRE > Fo - SST mm = ROSES 31,902 36,g 00.0 RSS - va - > ” ss Ae É do . à ERRA e = Falta la mayor parte de elas. - “” o Je. o. + e : a eli É va Ra; + ç “= o: . retro Re A q > »: , A Fa Ne q 64 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | [36] - e ee e e tm em mm ms ms: Perri 11. Formicaleo lynx sp. nov. Similis FZ. Hesione Banks. : Caput facie flava, fronte inter et ante antennas fusca ; palpis fa- vis, labialium articulo ultimo externe fuscato ; antennis fuscis, clava - vix sensibili, thorace paulo longioribus; vertice fusco, bina linea “a transversa flava; occipite fusco, flavo maculato. Prothorax paulo longior quam latior, antrorsum modice angu. | status, flavus, 6 lineis longitudinalibus fuscis, centralibus inter se proximis. Mesonotum similiter sexlineatum. Metanotum duabus li- neis centralibus fuscis, lateraliter fuscum. Pectus fuscum, striis late- ralibus flavis, ad alarum insertionem flavum. . cida E. Abdomen fuscum. a A Pedes flavi, nigro setosi; calcaribus testaceis, tres primos tarso- | rum artículos aquantibus aut superantibus; tarsorum artículo ulti- Ee Ala acutze, stigmate sordide albo; reticulatione alba fusca; venis subcosta, radio, cubito, fusco et fulvo variegatis; area apicali - lata, venulis gradatis instructa. | | 44 3 Ala anterior sex guttis fuscis plus minusve manifestis notata; qua- | mo apice fuscescente; unguibus testaceis. tuor pone radium, alia minore supra cubitos ad eorum arcum, sexta vaga intra angulum rami cubiti. Praterea plereque venula discales, | gradata apicales et axille furcularum marginalium fusco limbata. E Ala posterior venulis haud limbatis, nisi interdum gradatis api- | calibus et aliquot furculis marginalibus. Litura fusca ante cubitos ad eorum arcum. Una venula ante sectorem radii. Long. corp. 24 mm. — al. ant. 31 > tas —. = post. 31 > A Patria. Nigricia, Rosenberg, 1903. También Rr á esta espe- cie otro ejemplar de Abisinia mayor y más pálido. Todos en elo Museo de Londres. Za a 12. Formicaleo atomarius sp. nov. (fig. II). - Caput facie palpisque testaceis; fronte inter et ante antennas, - vertice et occipite fusco nigris, puncto laterali in. vertice, stria du- — plici longitudinali in occipite testaceis; antennis thoracis aptida ne, fusco-rufis, clava dilatata, testacea ; oculis fuscis (fig. 1a ea a al E ug E O “e 37] L. NAVÁS!: NOTAS SOBRE MIRMELEÔNIDOS 65 O o - Prothorax testaceus, linea marginali antice obsoleta et alia du- J plici media angulosa fuscis; pilis griseis. Mesonotum fuscum, stria media interrupta et lateralibus testaceis. Metanotum fusco cinereum. Pili posteriores meso- et metanoti albi. Pectus fusco-cinereum, te- “staceo maculatum. — Abdomen fuscum, pilis albidis longiusculis, basi fusco-cine- — reum, apice testaceum. É Pedes testacei, nigro se- “ tosi; calcaribus anterioribus tres primos tarsorum articu- “Jos subzequantibus. Alze hyalinae stigmate Raso Pigalr=s Formicaleo atomarius Nav. , “ a. Cabeza y protórax. Evido, Ega O e b. Extremo del ala anterior (parcial). “ fulvo variegata. Sector secun- (Mus. de Londres). dus radii manifestus (fig. 11,4). Ala anterior atomis fuscis respersa ad originem et finem ple- rumque venularum et ad axillas furcularum; ad discum pallida; linca plicata duplici manifesta; area radiali 7 venulis internis, se- — ctore (vel sectoribus) 12 ramis. Ala posterior multo minus maculata, atomis ad axillas furcula- “rum fere in medio apicali et ad cubitum in medio basilari exiguis; Vos , e: “una venula ante sectorem. | Long. corp.. 27 mm. — al. ant. 31 > — — post. 29,5 » Patria. Africa, Blocksberg, Johannesburg, C. H. Pead, I907 (Mus de ri — Obs. — Lo rojo de la maza de las antenas y la multitud de puntitos en “as alas especialmente anteriores da un aspecto peculiar á esta especie. 234 “Es de notar también la forma del campo radial de las alas, donde se Ê distinguen manifestamente los náis Sectores del rap cuando en Baria é es- | innãe este endctd a la presente especie es mny manifiesto, no me É da pt suficiente para Sede del Enero Formicaleo, com ee og ca- dg 5 66 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA + PA dencia de la citada venilla á constituir sector aparte se ve en otros grupos. de Mirmeleónidos. 13. Formicaleo insequalis sp. nov. (fig. 12). “AO Caput facie flava, clypeo antice linea transversa fusca; palpis.. É flavis, apice fuscis; fronte inter et ante antennas fusca; vertice fla- vo, linea bina transversa, fusca, 2.º maculari; antennis flavis, fusco tenuiter annulatis, clava dilatata. Fic. micaleo inc- qualis Nav. Cabeza y tó- Thorax flavus, superne fusco trilineatus, linea media partim in duas divisa (fig. 12); pinos bina li- nea longitudinali fusca. | » Abdomen fusco-rufum, inferne pallidius, pilis pal- lidis. E Pedes flavi, fusco punctati et setosi, calcaribus + sub-rectis, anterioribus tres primos tarsorum artículos superantibus; unguibus longis testaceis. E Ale acute, in tertio apicali ampliate, longitudine . e dispares, posteriores longiores; margine externo levi- 12 — For- ter concavo; stigmate flavido; reticulatione fusco-fer- rugineo et flavido variegata. Ala anterior venulis plerisque ferrugineo limba- | rax (Mus. de tis, costalibus anguste, radialivus et discalibus late, E Londres). — aliquot axillis furcularum marginalium pariter ferru- | gineis; area radiali 7 venulis ante sectorem. = 288 “e Ala posterior pallidior, venulis in tertio postertore et quinto ex- | Er teriore anguste, in reliquo ala angustissime fottpça limbatis; una venula radiali ante sectorem. Qualaba R., I9 Apl. 1907, 2.500-4.000 Rae Neave Coll. ES a 3 Long. corp. 26 mm. > — al. ant. pe RAE | rs e JQMAS 30 » Patria. Africa. Un ejemplar del Museo de fóbdie rotulado ast: & I4. Banyutus gen. nov. Similis Formicaleoni. ta, Antennae longe, thorace multo fare o vix in clavaç dilata- — basi distantes. "er Aa 34 L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 67 E Prothorax longior quam latior, antice haud vel parum angu- - status. | Abdomen gracile, ala anteriore brevius. Pedes teretes, calcaribus quatuor primos tarsorum artículos fere & equantibus; tarsis primo articulo brevi, tribus sequentibus adhuc “ brevioribus, ultimo longo, preecedentibus simul sumptis sequali vel — illis longiore. Ala acute, longitudine dispares, posteriores manifeste longio- == res, margine externo falcato; area apicali lata, venulis gradatis in- - structa; cellulis plerisque rectangularibus. Ala anterior linea plicata bina manifesta, anteriore et posterio- - re; area costali angusta, venulis plerisque simplicibus; area radiali “ pluribus venulis ante sectorem; ramo obliquo cubiti divergente, fere post sectorem orto. Ala posterior 1-2 venulis ante sectorem; ramo obliquo cubiti parum definito, ultra sectorem radii orto. - Cetera ut in Formicaleone. Tomo. por tipo de este nuevo género el Myymeleon lethalis Walker. | | Difiere del Formicaleo restringido en la mayor longitud y del- gadez de las antenas, longitud de los espolones, reticulación de las “alas más regular, en la longitud muy desigual de las mismas, etc. Por consiguiente el género Formicaleo se cefiirá á las especies “ de antenas fuertes, bien dilatadas en maza, no más largas que el tó- -rax, ó apenas, de espolones largos como los tres primeros artejos “ tarsales, de alas casi iguales, de reticulación más irregular. E En este mismo género Banyutus incluyo la especie idoneus - Banks y la que voy á describir. as. Banyutus lethifer sp. nov. “Similis Zethals. “Caput facie flava, fronte inter et ante antennas fusca; palpis É graciúibus, Ep Ria tennis ra fusco cesdenrty a peritos é occipite —- Prothorax flavus, medio fascia Mina subinterrupta et li- nea marginali fuscis. Meso- et metanotum flava, medio fusca. Pe- s ctus from subter alas fuscum. ; = er, pra + k o RA SS EE RE sã y TES Cp E a Se Sa RE = re RANA MD VIR RATIO AR SEGA IS TA AE N E PAR rd PR So De a Se ? | - q ei PO DE : E é ; 68 BROTÉRIA : SERIE ZOÓLOGICA - [40] t Abdomen fuscum, testaceo vage tinctum; cercis inferioribus cy- lindricis, brevibus, ultra abdomen haud prominentibus, curvis, flavis. Pedes flavidi, pallidi, fusco punctati et setosi; tibiis apice fuscis, posterioribus linea inferna fusca; calcaribus testaceis, arcuatis; tar- sis pallidis, ultimo articulo apice fusco. Aloe stigmate albo, rotundato; reticulatione subtota fusca; sub- costa et radio pallidis, fusco punctatis; vena postcubitali ultra or- tum sectoris desinente. | f | Ala anterior stiginate interne fusco limitato ; venulis in medio basilari et posteriore angustissime fusco limbatis; gutta fusca supra cubitos ad eorum arcum. | | Ao Ala posterior fere immaculata; venulis apicalibus gradatis et axillis furcularum externarum fusco suffusis; area radiali 2 venulis ante sectorem. Long. corp. SL tas "al. ant. 34 » EE 30,5» Patria. Africa central. Nyasaland, Lower Shire Valley, nr. Chi- kawa, 600 ft., 12-16 Apl. 1810, S. A. Neave, reza el rótulo Siri de Londres). En su aspecto exterior es muy parecido á primera vista al B. | lethalis. Lo distingue con facilidad el dibujo del protórax y el po- seer dos venillas radiales internas en el ala posterior, cuando el /e- thalis no tiene más que una; ítem en el tamaãio, color, etc. Deh 5. idoneus Banks, con el que conviene en el número. de venillas radiales internas en el ala posterior, se distingue por el ta- maio, color del estigma y alas, etc. Además Banks no menciona | en su especie que las venillas estén orilladas de pardo. I6. Nelees modestus sp. nov. Caput facie, palpis, primo antennarum artículo testaceo-pallidis; palpis labialibus artículo ultimo ad medium fusco; antennis fusco et testaceo annulatis, clava forti, inferne testacea; vertice testaceo nigro punctato ; oculis fuscis. | Thorax inferne flavidus, superne doe fulvo varius, Prothorax longior quam latior. Abdomen fuscum, albido pilosum; inferne plerisque segmentis. / ; REA er L. NAVÁS: NOLAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 69 “flavo-albidis, apice fuscis, superne a 3.º segmento macula rectangu- “ Jari laterali pallida, retrorsum magnitudine decrescente; 1.º et 3.º segmentis basi ad medium testaceis. Pedes pallide flavo-virides, nigro setosi, fusco-punctati; apice ti- biarum et articulorum tarsalium fusco; calcaribus anterioribus duos “primos tarsorum artículos superantibus. Ale hyalinee, viridi- irídeee, apice acute, reticulatione fusco et albido varia. Ala anterior costa levissime convexa; stigmate albido, interne “fusco limitato ; area apicali venulis gradatis tuscis. Aliquot venulse in quarto apicali et axille furcularum marginalium angustissime fusco limbatze ; ad anastomosim rami cubiti stria vix sensibili. Ala posterior stigmate insensibili; nullis venulis limbatis. Long. corp. I5 mm. — al. ant. 18,55 » AA O 17,5 » Patria. Africa, ea cerca de Porto Novo, Waterlot, 1908 (Mus. de París). Obs. — Se parece al sticticus, pero es más pequeão. La palidez de las alas, sin estrías bien marcadas y la figura claramente triangular de las man- chas laterales del abdomen distinguen á primera vista esta especie de las otras sus congéneres que conozco. 17. Nelees clathratus sp. nov. (fig. 13). Caput fronte et occipite fuscis, labro et palpis testaceo-pallidis; occipite fusco, testaceo maculato. Thorax testaceo-ruber. Prothorax paulo lon- gior quam latior, antice angustatus, fascia me- dia longitudinali lata et alia laterali fuscis (fig. 13). Meso- et metanotum fusco trilineata. Pectus. “linea duplici laterali longitudinali fusca. Fic. 13 — Nelees cla- “Abdomen fuscum, margine postico aliquot raia NE segmentorum testaceo, albido pilosum. beza y protórax. Pedes testacei, fusco-setosi et punctati; ti- (Mus. de Londres). biis apice fuscis, posterioribus pallidioribus; cal- caribus testaceis; anterioribus duos primos tarsorum articulos su- “perantibus; tarsis pallidis, articulis apice fuscis. Ale hyaline, subacute, posteriores angustiores et longiores; “em 1 q “ N - ", e q De 2 E H “a, o e ju po é d a a?) ', 70 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [42]: stigmmate testaceo; reticulatione subtota fusca; venis aliquot, sub-. costa, radio et cubiti pallide interruptis; sectore 9 ramis. “a + Ala anterior linea plicata bina manifesta, venulis fere. omnibus | b- et axillis furcularum fusco-ferrugineo limbatis; area radiali 7 venu- lis ante sectorem. ' Ala posterior pallidior, venulis et axillis furcularum solum in | quarto posteriore et apicali limbatis; una venula ante sectorem. Long. corp. I9 mm. o — al. ant. 24 » = a Re DOSE, 24,5» Patria. Africa, Angola, Bihé, Abril 1905, F. C. Wellman. os, À E de Londres). 18. Neuroleon drosimus sp. nov. (fig. 14). | Caput fronte inter et ante antennas fusca; clypeo, labro, palpis. testaceis, labialium articulo ultimo fusiformi, tenui; vertice pallido, a bina linea maculari transversa nigris; occipite fusco, pallide macula- to; antennis fusco-nigris, ferrugineo annulatis, 1.º articulo lato, 2.º. elongato, ceteris brevibus; oculis fusco-rufis. k- Prothorax (fig. 14) paulo latior quam longior, | disco testaceo, fascia marginali retrorsum amplia- ta, alia bina centrali et puncto ad sulcum anti- 4 cum fuscis; pilis lateralibus albis. Meso- et meta-. ' notum cinerea, fusco longitudinaliter striata. Pectus 4 Fic. 14— Neuroleon drosimus Nav. Cabeza y protórax. | (Mus. deLondres). Pedes testacei, longiter pilosi, anteriores et in= 4 termedii fusco punctati; calcaribus anterioribus | duos primos tarsorum articulos superantibus; tarsorum artículo uldz a timo longo, apice late fusco. ; PR Ale hyalinae, reticulatione fusco et Ega variegata, venis fere | fusco-nigrum. Abdomen fusco-nigrum, pie pallidis. “o omnibus fuscis; stigmate fere insensibili; area apicali angusta. | Ala anterior venulis multis et axillis furcularum in medio po-. steriore et externo fusco limbatis; duplici puncto fusco,. 1º inter. cubitos minore, ante eorum apicem, 2.º ad anastomosim . rami. cus biti elongato; area radiali 7 venulis ante sectorem; stigmate: palio do, sordido, interne fusco limitato. - . ” - L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 71 Ala posterior pallidior, axillis furcularum in medio apicali ct ultima venula radiali fusco limbatis; stigmate insensibili. Long. corp. 21,5 mm. —" al. ant, 20% 0.5 Es o de DOS. 20,3 > o Patria, Africa, Norte de Nigricia, Badeqqin, 1.º de Septiembre E de e I9IO, J. W. Mache (Mus. de Londres). o. Neuroleon ? extraneus sp. nov. (fig. 15). “Caput nigrum, clypeo et labro testaceis, palpis pallidis. E Thorax cinereus, linea media bina longitudinali et alia laterali fusco- -nigris. Prothorax transversus. É -“ Abdomen fusco nigrum. “ Pedes fusco et pallido varii. Ale (fig. 15) hyalinze, in quarto apicali dilatate, apice sub- “obtusz, reticulatione tota fusca; sectore radii 8 ramis. | Ala anterior stigmate fuscescen- e, interne fusco limitato; venulis | E aliquot intercubitalibus ad cubitum | “et plurimis venulis et axillis furcu- “Jarum in quarto ale posteriore et Equinto apicali fusco limbatis; area - radiali 7 venulis ante sectorem. Fic. 15 — Enduemática) Neuroleon? extraneus Nav. Alas. 2/ “Ala posterior tantum in sexto - (Mus. de Londres). Erica posteriore ala venulis et “axillis tuscatis, úmita distinctiore ante et inter cubitos; una venula cante sectorem. Long. corp. | 18,5 mm. — al. ant. 2 a SERSIRE rdsã post. 21,2: » a: Africa meridiaaal Mashonaland, Garalano, 24 Oct. 1908, KA E: Marshall (Mus. de on “4 —— Es nidad dé las alas lo asemeja á él os dibujos. del ig posterior son muy semejantes á los de mi especie 72 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA Mossa externa, pero la figura de la misma ala es muy diferente; es más an-. ” cha, más obtusa, con el margen externo más bien convexo que cóncavo. e SM 20. Ganguilus gen. nov. (1). Antenne clava manifesta, thoraci longitudine subzequales. Prothorax elongatus. | Abdomen alis multo brevius. Pedes graciles, anteriores longi, posteriores multo longiores; calcaribus anterioribus duos primos tarsorum artículos superaGal bus; tarsis longis, articulo primo interdum tribus sequentibus fere | equilongo, quinto preecedentibus simul sumptis sequali vel illis lon- - 2 giore. Ê Ale angusta, linea plicata manilesta, area apicali dilatata. a Ala anterior sectore ultra ramum cubiti orto, pluribus venulis | praecedentibus; area apicali aliquot venulis gradatis instructa. 5 A f Ala posterior una venula ante sectorém. Cetera ut in Velee. 5 Obs. — Se parece mucho al Nelees. Difiere manifiestamente por la mayor anchura del campo apical y sobre todo por la delgadez y longitud de las pars tas, mayormente posteriores, así como de los tarsos en todas, lo cual junto | so á la delgadez del cuerpo y estrechez de las alas le da un aspecto parent q Tipo de este género es la especie siguiente. ; 21. Ganguilus pallescens sp. nov. Flavidus, fusco-rufo maculatus. E: Caput facie palpisque flavidis; fronte et vertice fusco-rufis; oc- E cipite fusco-rufo, lateraliter flavo maculato; oculis fuscis; antennis | rufo-fuscis, clava elongata, parum dilatata. ; Re Prothorax flavus, fascia media longitudinali lata et marginali ind a medio posteriore fusco-rufis. Meso- et metanotum similiter picta e to trilineata. Pectus flavum, fascia laterali fusco-rufa. SA Abdomen fusco-rufum, fascia laterali longitudinali flava; pilis va brevibus rarisque pallidis. E: Pedes flavidi, femoribus in medio apicali fuscescentibus; calca- 4 ribus anterioribus duos primos tarsorum artículos, posterioribus me- k; (1) Del catalán gánguil. L. NAVÁS; NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 73 “ tatarsum modice superantibus; tarsis fuscescentibus, posterioribus q rticulis quatuor primis longitudine subzequalibus. & 5 “Ale anguste, subobtusce, reticulatione flavida; stigmate flavi- “do; subcosta radio et margine posteriore obscurioribus; sectore ra- Ee lii 8 ramis radialibus internis, 5-6 in ala anteriore. E Longit. corp. 24 mm. E E tee serao QRO: io: 530572 | e = poster: Et Pri. Africa. Norte de Nigricia, Zungeno, 26 de Octubre de “TOTO, ]J. W. Scott. Macfie (Mus. de Londres). “ nao Es E. 22, Caihduios gen. nov. (1) — Similis Neuroleoni Nav. Antennae thorace longiores, clava distincta. Abdomen alis multo longius. Ca Pedes graciles; calcaribus rectis, anterioribus duos Ps tar- a “sorum artículos equantibus aut superantibus; tarsis longis, 1.º ar- — ticulo longo, tribus sequentibus brevibus simul sumptis longitudine — equali, 5. º Iongiore. ago “gy — Ale angustae, margine externo convexo vel vix sinuato; area se simplici, apicali angusta, sine venulis gradatis; radiali pluri- “bus venulis ante sectorem in ala anteriore, una in posteriore; linea ng haud vel vix manifesta. e “Obs. — Por la conformación de las alas podría la especie típica de este * gênero incluirse en el Neurolton; pero difiere notablemente por la longitud - delas mismas alas y sobre todo por la desmesurada del abdomen, así como por, la forma de los espolones y tarsos; finalmente por la mayor longitud y 4 elgadez relativa de las antenas. E ieá de este género + es la siguiente especie. a e 8 q E 23 “Gandúlus leptogaster “sp. nov. (2) “Caput fronte fusca, clypeo, labro et palpis flavis, maxillaribus ap ce RE labialibas artículo ultimo externe fusco punctato; ocu- eo oa E ae sia Ade mo Fis pe! iz Pap e catalana y castellana gandul. E pa “e Eeniogasier, del, griego hem. Arie» | 48 Patria. Africa del Sur inglesa, Salisbury, Enero de 1905, G. AS K. Marshall (Mus. de Londres). 24. Macronemurus jejunus sp. nov. . Caput fuscum, oculis fusco-rufis; clypeo, labro palpisque testa- | ceis; vertice fornicato; occipite utrimque flavo maculato. EA “a Prothorax longior quam latior, flavus, fascia longitudinali media 5 fusca. Meso- et metanotum flava, fusco maculata. Pectus flavo et. fusco varium. “Abdomen longum, tenue, fusco-rufum, apice favum; cercis so longis, tenuíbus, pilosis, fuscis, basi flavis, leviter arcuatis, seu su- ” & perne convexis. | Ro Pedes graciles, fusco-rufi, coxis flavis; calcaribus tenuibus, te- staceis, duos primos tarsorum articulos sequantibus; tarsis fuscis; | unguibus testaceis. | | e E Ale vitrese, iridezx, elongatee, acis penitus itimaculate, reti-. ; culatione tota pallida, stigmate flavo, parum sensibili. B Ala anterior longior, area costali angusta, venulis simplicibus; | a FARO GR DS NA PPP Sh E À e dd ss ' s, - NAVÁS: o SOBRE MIRMELEÓNIDOS Ss a venulis gradatis Pa Pa area “radial 4-6 venulis in- cd lis; area. postcubitali angusta, IO venulis. Ele) Ala posterior. sectore radii longe ante ramum obliquum deto; ila praecedente ; area postcubitali angusta, 6 venulis. Poa Long. corp="8-* =, 37 mm: a E PEA - — al. anter. RD Za : ade a — poster. DO: Mt Re — cerc.. 4,6 » o E Papo ida: Alto. Dahomey, Djoujou-Kouandé, Brot leg, 908 (Mus. de París). | “ Edi ga í o y b A é C e É + Ms RS, Aro : ( ontinuard). RR qu | e a seção = O É y n” A TRT EEE q ais Gui : À He ! , ” a <> a * . - Ê Re! 2, e ! 4 s. e CAR 4 + Fo a. ” b “ , DE gem e fe q DN " = ' V 4 ” E , — - : « , - > o á- ” ” / . > - à - : e . é 2 , ” Pd E ? 4 t a o , Ed ra , : DMR 2a IE * "Av ua : Ar é ; nx 6 4 : o mo E Ao «i 4 a p ' Y o a SS AA A é DIPTEROS DO BRAZIL « Sobre tres interessantes Dipteros de S. Paulo PELO PROF. DR. MARIO BEZZI — TURIM - Ha meses recebi do sr. Conde A. A. Barbiellini tres ps q à ros encontrados por elle na cidade de S. Paulo, os quaes, pela sua importancia, merecem desde já menção especial. Aproveito estan a occasião para dar um publico testimunho de admiração ao sr. Con- | de pelo zelo incansavel com que tem contribuido com suas pesqui- | zas não só para o conhecimento da “entomologia brazileira, mas tambem para a sciencia em geral. Os tres dipteros são: 4 o 1.º — Ceratonogon sp. — sugador de lagartas O primeiro exemplar é uma 9 que pelas asas peludas e caracte- Ê res das patas pertence ao genero Ceratopogon, segundo a delimita- ã ção que deste genero fez recentemente Kiefter Es AM peles em sua | obra geral sobre os Chironomideos. SA Não me foi possivel determinar-lhe a pci por se tratar de ç: um exemplar unico e do sexo feminino; é provavel porêm, que. Ê seja uma sapncie nova, pois não foi até agora mencionada do Bra- | zil. Mas não é disto que depende a importancia deste diptero; Es sim da observação que delle fez o Conde Barbiellini, e sobre a E "a qual nos dará particularidades mais amplas. | a É sabido que as femeas dos Ceratopogon, tomando o genero na. Ê: sua larga significação original, ttem muitas vezes o habito de sugar o sangue do homem e dos anímaes autothermicos, causando lhes | pi caduras dolorosas. Deste genero eram já- conhecidas varias espe- | cies europeas, e, recentemente ainda, foram descriptas algumas afri- canas e asiaticas. Da America meridional conhecemos tambem — duas, referidas por Iches (5, p. 264, 266, fig. 1-5) como perten- centes á Argentina, uma das quaes (C. Lapis, parece approxi- | mar-se dos generos Tersesthes ou Mycterotypus, e a outra ia Elano À MARIO BEZZI: DIPTEROS DO BRAZIL // reg parece um Culicoide: do Brazil não foram ainda descri- — ptas; sabemos porém, que o Dr. A. Lutz, com a sua reconhecida * competencia, se dedica actualmente a este estudo. A especie ob- E * servada pelo Conde Barbiellini achava-se sobre o corpo duma “a lagarta, sugando-o e nutrindo-se evidentemente do seu sangue. Ora É o facto de um Ceratopogon sugar o sangue de um animal de san- gue frio é, creio, novo e interessante; ainda que, a meu vêr, a es- * pecie descripta por Williston (14, p. 147, fig. 2) dum genero E “novo de Simulideos é antes um Chironomideo, e propriamente um | * Ceratopogoninto. O equivoco de Williston explica-se facilmente - pela falta das antennas no referido insecto. Esta mesma especie foi “ vista na ilha de S. Vicente das Antilhas, a sugar a antenna de um sadio (orthoptero) á qual adheria fortemente. Entre os Simuli- 4 deos, outros pequenos dipteros sugadores de sangue, tambem se & observaram casos em que elles o sugavam de animaes de sangue — trio. O unico do meu conhecimento é o observado pelo Dr. Hagen (2; p. 254); a este mesmo allude o Dr. Lutz em sua recente mo- É nographia dos Simulium brazileiros (8, p. 129), e provavelmente tambem ao referido mais acima. a “O Dr. Hagen observou pois, em julho de 1882 no valle Cal- - ville (Washington. Territory, U. S. A.) que as chrysalidas da Pre- ris menapia, bem como as, lagartas da mesma borboleta prestes a Es - enchrysalidar-se, eram prêsa de uma grande quantidade de mos- : * quitos duma especie de Simulium que se não chegou a classificar. E E Estes mosquitos sugavam as chrysalidas a ponto de as deseccar x “e lhes, causarem assim a morte, pois não havia outros parasitas que P- lha causassem. O mesmo auctor refere ainda haver recebido de — Cantagallo no Brazil e de Kooloo no Himalaya, chrysalidas da * Acraea Thalia e da A. Vesta sugadas tambem, como as da Pieris — menapia acima mencionada, e deseccadas, segundo elle pensa, pe- “los “mesmos dipteros. Sendo assim, comprehende-se a grande im- — portancia destes factos, pois que, se elles se confirmassem, offere- * cer-nos-hiam um outro meio, até agora não tentado, de combater “os Jepidopteros nocivos. A “Até nos Culicideos se observou o caso de algumas especies su- ca rem o: sangue de insectos; estas, segundo me parece, reduzem-se Eno o Cules pres rapes que Theobald affirma (11, p. 71) ter sido “A + A 78 | “BROTÉRIA! SERIE ZOOLOGICA visto na Inglaterra a sugar pequenos Chironomideos: ocaso citado . por Howard (3, p. 13) não é senão o do Dr. Hagen sobre os | Simulimm, a que já nos referimos. A proposito do trabalho de : Iches acima citado diremos, que a Chlorops tenacissima que nelle. se descreve (5, p. 269, f. 6-8) como nociva aos anifmaes penetran- | do-lhes nas orelhas, olhos e narinas, pertence ao genero Hippelates | o qual contêm outras especies igualmente prejudiciaes, como: + diz Schwarz (JO po 374 n a EUR Estes mosquitos não sugam sangue, mas está provado que o po- dem sugar outras especies analogas da mesma familia, como os Mz-. croneuruim funicola e minimum de Java, conforme se a em Mei Tere (O AO 2.º — Pialea lomata Erichson | . E ' EM O segundo exemplar é um d deste Oncodideo rarissimo, que depois da descripção feita em 1840 por Erichson (I, p. IÔO, f. 9) só ainda foi citado por Walker (12, p. 345). Ras Este exemplar corresponde bem á descripção e ás figuras colos ridas originaes; só que a orla amarella do abdomen é mais exten- sa, começando no terceiro segmento e não no quarto. A figura f, que representa a cabeça do insecto, está muito mal feita, porque . as antennas estão implantadas em um tuberculo especial saliente | que se não acha collocado tanto em baixo, mas antes parece estar um pouco mais proximo do vertice do que da bocca quando se vê de perfil. | ? So SS “Julgo portanto erroneo, como fez Hunter (4, p. 151) e Ker- tész sobre as suas bases (6, p. 5), pôr em synonimia a Jomata com - a especie descripta por Westwood (13, p. 513, t. vi, f. 2) com o nome de /utescens. Com effeito, prescindindo mesmo do facto de serem as côres inteiramente diversas, as nervuras são muito outras; pois que na figura de Westwood ellas abrangem toda a margem. posterior da asa, ao passo que na verdadeira Jomata depois do: ra- mo inferior do terceiro nervo, nenhum outro a toca. Além disso, fo | terceiro articulo das antennas é nu na /omata, ao passo que nas fi- : guras 24 e 24 a. cabeça com as antennas está exactamente re- presentada como a da Jomata. Estes dipteros, verdadeiramente tai * apre mp rea eimmemmm [4] MARIO BEZZL: DIPIEROS DO BRAZIL 79º raros, são parasitas das aranhas, como se observou em muitas es- pecies da familia, e é provavel que tambem a Pralea o seja, BIBLIOGRAPHIA 1— W. 7. Erichson. Entomographien: Untersuchungen in dem Ge- biete der Entomologie, etc. IV Die Henopier. eine Familie aus der Ord- nung der Dipteren. — Berlin 1840. ? Ac ug É Fagen. Simulium feeding upon chrysalyds:—Entom. Month- ly Mag.; N. 227. — London 1883. | 3— £. O. Howard. Notes on the Mosquitoes of the United States; giv- ing some account, etc. — U. S. Dept. of Agric, Bull. N.º 25. 4— W. D. Hunter. A Catalogue of the Diptera of South America, Part. JH — Trans. Amer. ent. soc. XXVII. — Philadelphia, 1900. 5 — L. Íches. Sobre cinco dípteros nuevos del Chaco Austral. — Bol. del Minist. de Agricultura. — Buenos Ayres, 1906. 6 — C. Kertésa. Catalogus ap recoraa hucusque descriptorum, Vol. IV — Budapestini, 1909. 7— FF Kiefer. Chironomidae. Genera insectorum, 42 Fasc. — Bru- xelles 1906. 8 — A. Lutz. Contribuição para o conhecimento das especies brasilei- ras do genero Simulium. — Mem. Inst. O. Cruz, qto Il — Rio de qdasiro 1909. | 9— FC. H. de bar Ro Microdipteren aus niederlân- disch Ostindien. — Tijdscher, Entom. 411 -— S. Gravenhage 1909. EQ A: Schwarz. The Hippelates plague in Florida. — Ins. Life VII. — — Washington 1894. 11 — F. V. Theobald. A Monograph of the SEG or Mosquitoes, etc., Vol. I — London I9gOI. 12 — &. Walker. List of the specimens of Dipterous insects in the col- “lection of the British Museum. — Part. VI. Suppl. IL. — London 1854. 13— F. 0. Westwood. Nota dipterologice — N.º 3, Descriptions of. “new genera and species of the family Acrocerida. Trans, ent. soc. 1876. — ndo 1876. 14 — 55, W. Williston. Manual of North American Diptera, Third edi- tion. — New Haven and London 1908. — nico Systropus Wied., no Brazil Em Igos a descripção de duas especies novas do genero Sys- — tropus descobertas pelo Conde Barbiellini nos arredores de Pe- E, kin, deu-me. ensejo de publicar um trabalho geral (46) sobre este, APS + = a - a ca a a" pé da 80 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RR — ——— — E a AE Ana RE SER od Sp 0) so Ar + o genero notavel dos Bombilideos (1). O mesmo sr. acaba de remet- | ter-me uma outra especie deste genero apanhada em S. Paulo (Bra- zil), cuja metamorphose se pôde observar. : E O genero Systropus conta 40 especies dispersas por todo o - mundo, se exceptuarmos a Europa e a Australia. Mais de aietáie A 23 ao todo, vivem na America, 6 das quaes nos Estados Unidos, | 11 no Mexico, Costa-Rica e Colombia, 2 no Chile, 1 na Argentina E e 3 apenas no Brazil, ou melhor 2, porque uma dellas está em sy- à nonimia, e destas duas ainda uma, ao que me parece, é a mesma | da Argentina. Pelo que, se exceptuarmos as duas especies do Chiz E le, que parecem pertencer antes ao genero Dolichomyia, são só | duas as especies de Systropus até agora conhecidas na America | meridional. Pesquizas ulteriores farão, de certo, augmentar este nu- — mero. Notaremos de passagem que as tres especies até agora ob-. Ea servadas do genero analogo Dolichom:yia são exclusivamente ame- ricanas, nenhuma dellas porém foi ainda descoberta no Brazil. x A especie encontrada pelo Conde Barbiellini em S. Paulo, é E seguramente o S. fumipennis de Westwood do qual o aiger de Walker foi já ha tempos apresentado como synonimo. Estou con- vencido tambem, de que o femoratus de Karsch não é senão esta | mesma especie, visto que a unica differença que apresenta, consiste | nos pêlos bastos que revestem os fémores posteriores, fazendo-os | parecer mais grossos do que costumam ser. Este facto é bem sen- Ca sivel no exemplar que tenho á vista; e se bem que Westwood . não se refere a elle em suas duas diagnoses de 1842 e 1876, Wal--* ker na sua descripção do uzger designa-o claramente quando diz: «thighs rather thick». Um e outro auctor dão a especie como sendo do Brazil, mas sem especificar a localidade ; Karsch apresenta-a — como sendo de S. João del Rey (Minas Geraes). Como sobre ella — > PA E, - » * (1) Ainda que todos os auctores estão de accordo em inscrever nesta. familia de Bombilideos o genero Systropus, não será, no emtanto, inutil re- | cordar que o celebre dipterologo Westwood deu a entender (Trans. € ento Soc. London 1876, p. 511), que lhe parecia que este genero poderia ser «4 de most aberrant form of Acroceridae.» Semelhante asserção, não é, por certo E acceitavel; mas mostra-nos, uma vez mais, como são esmphERda a rela- ções de affinidade entre as varias familias de dipteros. E dy É: Pad e E né l rá VE a o MARIO BEZZI. DIPTEROS DO BRAZIL SI a “não existem senão breves diagnoses, julgo opportuno fazer aqui uma Hsgenpição mais extensa. E Er A. e E . é — Systropus fumipennis Westw. 1842 (niger Walk, 1841, Ss pra “femoratus Karsch 1880). F ronte em forma de tr iápuio isosceles muito estreito e alongado, sem — pêlos; face pequena, convexa, toda coberta de pêlos negros mais ou menos longos; os dois primeiros articulos das antennas apresentam tambem pêlos i negros, mas raros e curtos; o primeiro articulo é tres vezes mais longo que EO segundo, p terceiro um pouco mais curto que o primeiro. Os olhos to- - cam-se por uma breve linha que é apenas um pouco mais longa que o pe- a 4 “quenissimo triangulo ocellar ; as suas facetas são todas de igual tamanho, - pois “se trata de uma femea. O tuberculo ocellar occupa todo o triangulo e — é de um vermelho escuro. A proboscida é nua. À parte posterior da cabeça — apresenta pêlos negros mais ou menos longos principalmente os do centro “ do occipital. aê Os pêlos do dorso do thorax são curtos e negros, mas bastos em re- E - lação ás riscas negras; são porém, mais desenvolvidos do que nas ou- “tras especies. Os pêlos das pleuras são escuros em cima, claros em baixo ã “onde formam duas manchas sobre o primeiro e terceiro par de ancas. O me- É. tasterno, eriçado de pêlos negros, asperos e longos. Os halteres têem o pé % preto; ; a clava é toda branca por baixo e em cima branca somente na me- E “tade apical. As escamas são pequenissimas, quasi nuas e pretas. — | O abdomen tem os tres segmentos da base, que formam o pedunculo, “cobertos de pêlos brancos e curtos; os ou-. sá tros segmentos que formam a clava são de um E negro brilhante com pêlos tambem negros. O — ventre. apresenta na base um feixe de pêlos — brancos; o ultimo segmento termina inferior- mente na 9 em uma forte ponta (fig. 1); os cerci são RO de pêlos “claros. o Sado = Pés. inteiramente pretos, tendo porêm, nas quatro tibias anteriores la- - nugem prateada; os fémores do primeiro par apresentam inferiormente a | “risca de côr vermelho-tijolo, de que fala Westwood. Os fémores do ulti- —- mo par são eriçados de pêlos negros, hirtos e mais ou menos longos ; em sa “cima, um “pouco antes do apice, apresentam um pequeno traço longitudinal ; de pêlos prateados. As tibias posteriores téem as mesmas tres filas de espi- — nhos em numero de 11,8 € 6 mais ou menos, todos negros; os seus pêlos — São curtos, pretos, menos uma estreita linha prateada na parte superior. Um as negras ; pulvilhos amarellos. Todos os tarsos posteriores são espi- — nhosos em baixo. ess ape é + EA a > CREA Sm ne ERRO DA fa oe A Rea a A RR PR . & Se , b Gm, a E su , a: RIO 3 a 82 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA - [73 Asas (fig. 2) com as nervuras robustas e negras. Esta especie differe sensivelmente-de todas as outras conhecidas, particularmente nos pontos seguintes, pelo que oceu- pa uma posição isolada. 1 — Côr geral negra, incluida a cabeça, lados do thorax e callosidades escu- tellares. E. 2 — Desenvolvimento . notavel e comprimento dos pêlos de todo o corpo, especialmente na face, no occipital e no metasterno. 3 — Linha de contacto entre os olhos curta. 4 — Fémores posteriores de pêlos asperos. 5 — Ultimo segmento do abdomen da 9 mucronado. 6 — Asas muito baças. É digno de notar-se que os varios nomes dados pelos auctores a esta especie fazem allusão a alguns destes caracteres: assim o de Westwood ao do num. 6,0 de Walker ao do num. 1 e o de Karsch ao do num. 4.: A segunda especie brazileira do genero Systropus é o nitidus Wiedemann, que se distingue muito facilmente da precedente pela ” nudez do corpo, pela côr amarella da fronte e da face, pelos lados. do thorax tambem amarellos, assim como os pés em grande parte: | é porêm variavel a extensão da côr amarella, como já Westwood | o notou. a Schiner, já em 1868, demonstrou que o Pai ce de Mac- - quart é synonimo desta especie, e não duvido tambem affirmar, | que a bella photographia dada por Williston (57, fig. 83) de uma. especie indeterminada do Brazil, se refere a este. Mas não sei co- | mo distinguí-lo do conopoides de Kiinckel d'Herculais (53 e je a pl. 1v, fig. 13-15); ou, pelo menos, as poucas palavras do auctor ea a figura não bastam para differenciá-lo. Estes factos e ainda a figura do macilentus de Lahille (56, 133, t. vir, f. 6), que já Brethês (50, p. 289) pôs em synonimia . Ê com o conopoides, me confirmam mais e mais em que se trata End qu 4 A pre de uma unica e mesma especie, a do nitidus. E Como tal a tinha classificado já Berg (49, p. 180), e Cottin é era do mesmo parecer in Chapman (52, p. vn). A especie é dada o como do Brazil por Wiedemann; Westwood menciona-a co-. mo de Bogotá; Macquart, como do Brazil; Schiner, da Ame-. ae sa + di. 4 / MARIO BEZZI : DIPTEROS DO BRAZIL 83 “rica meridional; finalmente Berg, Lahille e Kiinckel, da Ar- — gentina. O Sr. Conde Barbiellini enviou-me ainda, com o exemplar — do Systropus fumipennis, um casulo singular de lepidoptero, dizendo - ter verificado que o referido fumipennis é parasita desse lepidopte- — ro. O casulo é de fórma quasi espherica, de consistencia durissi- ma, quasi lenhosa e de côr cinzenta; trata-se por tanto do casulo | de um Limacodide (1), familia de lepidopteros, que téem os Sy- q stropus por parasitas especiaes. Vejam-se a proposito as bellissimas * observações que se encontram no já citado trabalho de Kiinckel — d'Herculais (55, fl. 11), acompanhadas de duas artisticas estampas “coloridas que di ao natural esta interessante metamor- Laos - Afim de completar o meu trabalho de 1905 (46) direi ainda, * que alem do S. Snow; descripto como sendo da Africa meridional “por Adams (47, p. 156), incluido no Catalogo do dr. Kertész ErÊs 3, P- 93-96), foram recentemente descriptas mais duas outras es- * pecies deste genero — o S. arizonicus Banks (48, p. 18) do Ari- 3 zona e o 3. nigricaudus Brunetti (51, p. 483) da India. “ - e . E. (1) A lagarta deste lepidoptero vive em diversas arvores e encontra-se — frequentemente sobre as folhas da goiaba, da laranjeira e do carvalho. 1 Na chácara Marengo encontrei muitas vezes sobre os troncos das ma- * Sieiras os seus casulos, solidamente fixos a um ramo ou á juncção de dois. A borboleta, ao saír, fórma um orifício grande, quasi redondo, com as mar- “gens nitidamente cortadas. Não tenho, infelizmente, a classificação desta E nodbolta que é de fórmas elegantes, côr avermelhada escura, com triangu- 4 “Jozinhos branco- -prateados em duas filas sobre os bordos das asas. : “ue O museo de Ypiranga desta Capital possue exemplares da biologia com- pleta destes lepidopteros e do mesmo .Systropus que eu descobri; mas fal- E “tam-lhe ainda todas as determinações. Pp Eos br S Nora Do SR. ConDE BARBIELLINI. os RR = al CR ide op SS RO . ,f End a p er E a fiie = o diai! 4 Cida rei ET Sed Ai as á E SiS SAPO O e RS CS ê : E E » sê pi Fo * de ÇA Rojo a E 84 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA E rm 5 VS 5 PO BIBLIOGRAPHIA | A Mencionam-se aqui apenas os trabalhos posteriores á minha memoria | de 1905, ou não comprehendidos nella. Os numeros são a continuação dem e dessa memoria : "a 46 — Bezzi M. O genero Systropus Wired, na fauna paleartica. — Re- 1902. | Z 53 — Kertêsz.C. Catalogus dipterorum hucusque descriptorum. Vol. V.. — Budapestini, 1909. a 54 — Kiinckel d'Herculais J. Les Lépidoptêres Limacodides et leurs 4 Diptêres parasites, Bombylides du genre Systropus. Adaptation parallêle de lhôte et du parasite aux mêmes conditions d'existence. — eagdEs rend.. Ac. Sci., 138. — Paris, 1904. ', 55 — Kúlnckel d'Herculais 3. Même titre. Bull. Sci. France et de XXXIX. — Paris, 1905. 5 56 — Lahille F. La langosta y sus moscas parasitarias. An. Min: Agric, | HI. — Buencs-Aires, 1907. ia 57 — Williston S. W. Manual of North American So Third d edis | tion. — New Haven and London 1908. É 4 4 ' brevedad por Banks (Ann. of the - Ent. Soc. of America, IOII, p. 4), fds nO 5 Ad Va DO id é Rd * . w = " NOTAS SOBRE MIRMELEÔNIDOS (INS. NEUR.) Por el P. Longinos Navás 8. J. (Conclusión) 12. Mirmeleónidos poco conocidos ó nuevos 1. Palpares hamatus Kolbe. Con este nombre designé (Asociación espafiola para el Progre- so de las Ciencias, Congreso de Valencia, seccióm- de Ciencias Na- turales, p. 95, f. 2) un ejemplar de Freetown, Sierra Leona, exis- tente en el Museo de Madrid, al cual conviene la descripción de Kolbe, y lo característico de sus cercos persuaden fácilmente la identidad. Mas habiendo visto nuevos ejemplares del Senegal y de la Nigricia comunicados por los Museos de París y Londres, me he persuadido que se trataba de la especie descrita con el nombre de ggris por Dalman y de manicatus por Rambur que ahora incluyo en mi género /Vosa creado recientemente. Aquel nombre, por consiguiente, debe ser substituído por el de Nosa tigris Dalm. Las figuras que en dicho trabajo di contribuirán al mejor cono- cimiento del 9 y de la especie. “ Siel Palpares hamatus Kolbe, de Abisinia, es especie distinta, no me atrevo a definirlo, no habiendo visto los tipos, aunque me inclino á creerlo. En este supuesto y perteneciendo al mismo gé- nero, deberá llamarse Nosa hamata Kolbe. 2. Palpares formosus Banks (fig. Contribuirá a la distinción de es- ta especie recientemente descrita con EpaRe É Fic. 16 — Palpares formosus Q el dibujo esquemático del ala poste- Banks. Ala posterior dere- rior, tomado de un ejemplar q exis- | cha. (Mus. de Viena) tente en el Museo de Viena. Agi p õ ese vs da p " “5 EE do ia à a ae : ERES SR Ro ú ge as 5 Es 86 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA - [49] | a me 3. Palpares patiens Walk. (fig. 17). e “A esta antigua especie refiero un ejemplar q del mismo Mu- | seo de Viena. No habiéndola visto figurada acompaão el - “dibujo, por lo que se refiere — á las manchas, del ala poste- | rior, con lo que se podrá con más facilidad distinguirla de. otras similares. Fic. 17 — Palpares patiens Q Walk. Ala posterior derecha. (Mus. de Viena) 4. Nosa leonina Nav. Sa En la Rev. Zool. Afric. I9II, p. 239, fig. 5 describí esta espe- cie a vista de un ejemplar defectuoso del Museo del Congo (en la apoia faltan algunos trazos del área procubital en el ala anterior). | “Habiendo visto nuevos ejemplares he podido observar las dife- rencias con la Nosa tigris Dalm. y que conviene hacer notar. E Es mayor, el cuerpo más robusto, el abdomen más pálido, ama- rillento, el tórax por el contrário de un amarillo obseuro y los pe- a los amarillos. - Las alas son proporcionalmente más anchas, la membrana te 3 nida visiblemente de amarillo (incolora en la Zzgr1s) y asimismo la reticulación de un amarillo más intenso. q Sa Sus dibujos parecidos, pero las manchas pardas son mayores yo > E con tendencia a reunirse en estrias. 5. Golaífrus gen. nov. Caput (cum oculis) thorace angustius. | Ra Antennae tenues, thorace breviores, clava parva fecmigate; g E Pedes longi, graciles, pracipue posteriores. s a Ale anguste, longe, margine interno seu posteriore concavo. E Ala anterior in medio posteriore lobulo prominulo rotundato — post excisionem marginis posterioris. e Tipo de este nuevo género es el Palpares Oncili Péringuey E (Ann. of the South African Museum, IOII, p. 34). e Difiere de los demás géneros de Palparinos en la pequefez de. la cabeza, delgadez de las antenas con su maza oval también pe- quefia y corta, parecida a la de un Ascaláfido - Albardino, por la do b-. <& “8 a ES Cred me = a q Iso L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS ES A . Ss y delgadez de las patas posteriores, que estiradas llegan * á los ?/, del abdomen, y muy visiblemente por la forma de las alas, po — que lo asemeja a ciertos Ascaláfidos, como Colobopterus, y otros. * Esta forma de las alas le da un aspecto singular, el cual solo ya excitó duda en el autor de si podría constituir un nuevo género. , ás 6. Pamexis luteus Thunb. q No será inútil dar una descripción algo extensa de esta especie E rara, de que he visto un ejemplar del museo de Londres. | Cuerpo negro. E Cabeza negra, labro y un punto en las mejillas amarillos. Pal- - pos negros, con articulaciones amarillas; maza o artejo último de “los labiales fusiforme. Base de las antenas amarilla. Vértex asurca- “do. Cuello anaranjado. Tórax negro. Protórax muy corto y ancho, peludo; conectivo con el mesotórax anaranjado. Una manchita anaranjada sobre y bajo la inserción del ala anterior. Abdomen negro; últimos segmentos con el margen posterior — amarillo. | a E Patas negras, peludas; espolones anteriores más largos que el o - primer artejo de los tarsos. “Alas anchas, cortas, ápice redondeado, estigma insensíble. Ala anterior con la subcostal y el radio engrosados antes de bee, la confluencia ; radio y cúbito con su sector curvo prominente, ha- - ciendo talud a un lado y otro. Membrana anaranjada ferruginosa. - Reticulación parda; las venillas del primer tercio y las costales an- ! “ chamente orilladas o punteadas de pardo, las restantes más estre- É “chamente, con una estría amarilla a un lado y otro. E: Ala posterior con membrana amarilla, reticulación parda, el * cuarto apical salpicado de manchitas pardas mayores hacia dentro ; — ítem orilladas de pardo muchas venillas costales y otras del primer | tercio, En el medio del ala una gran faja parda en forma de Y “desde el radio a la mitad del margen posterior, enlazada con otra É “más estrecha por la parte interior del ramo del cúbito. to, Esses = - Longitud del cuerpo, 2) 22 mm. E Eae — del ala ant. 300 <> RA | a Rà aqueça 142 33 , e e $i ed e? go r 2) ER a ne 44 a , Hair s DO dra RA Eça É e »5 o o” RE qi - 88 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | [51]. E Latitud del ala ant. 15,5 mm. mam — post, 14 => 7. Layahima Nav. Brotéria, I9I2, p. 36, Era “a Le 88 «4 Con este nombre formé un género nuevo de Mirmeleónidos. Mas al describir la especie tipo imprimióse por error de cajista Layhaima (p. 36 y 37). Debe restituirse el nombre genérico adop- q tado y por consiguiente decirse Layahima nebulosa Nav. En la p. 36 y 39 de la misma revista se da el nombre eerpanç a de Laya- hima. . ) N " af 8. Myrmecelurus apicalis Nav. . = Descríbese esta nueva especie en los Anales de la Sociedad | científica de Bruselas. Posteriormente he visto otro ejemplar de la misma, perteneciente al Museo de París, algo más: pequeio. Long. sa 23,5 mm.; ala ant. 22 mm.; post. 20,5. Cuenca del Níger medio, Djindjin, cerca de Eodbcado: R. Chudeau, 1909. A Nótese además que los pinceles posteriores del é son mucho | Ê: más largos que los anteriores, de 5 milímetros. q 9. Myrmecelurus Segonzaci sp. nov. - Testaceus, stigmate rubello. | Peas j Caput fronte inter et ante antennas fusca; palpis abialibus ar-- É ticulo ultimo fusiformi, basi inflato, ferrugineo tincto; vertice Pascal et rubro maculato ; oculis fuscis; antennis ga primo articulo fuscescente, clava forti. a Prothorax latior quam longior, dorso fusco, trilineatus, linea | media ad sulcum anticum obsoleta, mox incrassata, lateralibus ad . marginem anticum haud pertingentibus, ad sulcum et postice in- E crassatis. Meso- et metanotum similiter trilineata, linea media sal- ck tem ad prascutum longitudinaliter divisa. Pectus fusco striatum. Abdomen superne fusco trilineatum. | a Pedes flavidi, nigro setosi; femoribus Rap et dorso ferru- gineis; tibiis anterioribus fusco punctatis; calcaribus subrectis, te- + staceis, anterioribus duos primos tarsorum artículos leviter sap a rantibus; tarsorum articulis apice fuscis. a Ale anguste, hyaline, fortiter purpureo et viridi irides : sti- | pe + i e] L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 89 - gmate rubello, interne haud fusco limitato, in ala anteriore gran- '“diore; reticulatione subtota testaceo pallida, ad insertionem venu- e larum fusco striata; nullis maculis aut lituris; area radiali 7 venu- a dis ante sectorem in ala anteriore, I in posteriore. Long. corp. q 25 mm. PRE o A -. —= —— post. 24 » CC Patria, Interior de Marruecos, país de Braber (de Fez a Udija), EDe Segonzac, 1901 (Mus. de París). Obs. — La forma y nitidez de las alas y especialmente el color del es- E tigma distinguen sin dificultad esta especie de otras semejantes. La incluyo A con duda en el género Myrmecelurus, no habiendo visto el Z y no pudien- — do incluir el ejemplar en otro género. o 4 . E Io. Myrmeceslurus grammaticus Nav. Su descripción aparece en los Anales de la Sociedad Científica “de Bruselas. - 3 He visto otro ejemplar q del Museo de París, en todo igual al - tipo existente en mi colección, pero menos coloreado. En ella anterior el pardo se reduce á puntitos junto a las ve- - nillas en la subcostal, a las tres venillas radiales últimas y a las axi- “Tas de algunas horquillas apicales y marginales externas. — En el ala posterior son pardas asimismo las mismas tres veni- “ Mas radiales, una antes y dos después del estigma; la vena subcos- Eta! está menos punteada de pardo en la inserción de las venillas. El rótulo reza: Bas-Chari, Fort Lamy, mission Chari-Tchad, — Dr. G. Decorse, 1904. e E 11. Myrmeceelurus lobatus sp. nov. Testaceus, mediocris. | É Caput facie flavida, clypeo signo A ER scato: palpis flavis, ul- * timo artículo apice lobato, labialium articulo ultimo fusiformi, cras- j so, externe fusco maculato, apice attenuato, truncato, lobato ; fron- B te inter antennas fusco-rufa; vertice fornicato, macula laterali tu- E. ca ; oculis plumbeis, globosis; antennis fortibus, fusco-ferrugineis, Ee vivo annulatis ; clava forti, inferne flavida. Prothorax latior “ago longior, testaceus, parum et breviter pi- A 8 a E si RE - ' a É z as: E RIA = Pe pa ong E = na o : Es E 4 EE cad EAR Di ii 90 | BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA | [53] 0 losus, superne fusco trilineatus, linea media integra, itesalibos ado sulcum anticum late interruptis. Meso — et metanotum fusco trili- neata, linea centrali latiore, integra, lateribus interruptis. Pectus | fusco maculatum seu striatum. E. Abdomen superne testaceum, fulvo pilosum, fusco trilineatum,. E: linea centrali latiore, ad apicem segmentorum interrupta, laterali- bus apicem versus latioribus; inferne totum fuscum. Pedes testacei, fusco pilosi et setosi; calcaribus subrectis, testa- | ceis, primo tarsorum artículo brevioribus; tarsis artículo 5.º longo, a À subduplo longiore quam primo, intermediis brevibus ; omnibus api- ce fuscis; unguibus testaceis. q A Als hyalina, apice obtusa, reticulatione fusco et testaceo va- ria; linea plicata manifesta; stigmate flavo, interne fusco leviter li- | mitato; sectore radii longe ultra ramum Ea dg cubiti orto. Se- | ctor radii 8 ramis. Ep Ala anterior venulis plerisque maxime ad insertionem fusco-ru- . fo limbatis, itemque axillis furcularum; area apicali serie venula- rum gradatarum, radiali 5 venulis ante sectorem. Ala posterior multis venulis tantum ad insertionem, axillis fur- | ; cularum plerisque limbatis; area apicali pauéis venulis gradatis, ra- 08 diali 4-5 venulis ante sectorem. Long. corp. q 21: ma, + E — al. ant. 24,5 >» Ea — — post. 23-=" x sp Patria. E gipto, Agamí. Un ejemplar q que tengo en mi colec- A ción desde 1907, creo que enviado por el P. Teillhard, S. 3. Lo he reducido con duda al género Myrmecelurus, a pesar. é lo corto de los espolones, por su aspecto general, línea plegada de las alas, etc. é Lo especial de esta espe ecie es la forma del último artejo de. los- palpos labiales, el cual en vez de ser aguzado y puntiagudo, como Ec de ordinario, aparece visiblemente truncado en la punta, y: aur no bilobado, siendo ambos lóbulos obtusos y el lateral o. accesorio - algo menor. | ESSA 12. Myrmeleon stigmalis, sp. nov. (hg- 18). bas CS A Similis Salada Nav. | ES, A L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓÔNIDOS 91 E Eanut fronte fusca, linea longitudinali media flava; clypeo et abro. testaceis, duplici linea transversa laterali fusca; palpis flavis, E “massillaribus tenuibus, apice fuscis, labialibus artículo ultimo gran- Ed 1, fusiformi, acuminato; oculis cneis, nitentibus ; vertice testaceo, É macula triangulari laterali fusca; occipite testaceo, callis mediis fu- “seis (fig. 18). ; - Prothorax paulo latior quam longior, antice * leviter angustatus; margine anteriore rotundato, a “ Navo; disco fusco, ad medium dilute testaceo, “atomis fuscis; -pilis brevibus (fig. 18). Meso- et -* metanotum subtota fusco-ferruginea, margine j — postico flavido.. Fic. 18 — Myrme- e. - — Abdomen fuscum, superne fascia longitudi- /e0% stigmalis Nav. Cabeza y protó- rax. (Mus. de Pa- rís) a “nali incompleta testacea ; fulvo breviter pilosum. RE peres flavidi, fusco setosi, femoribus linea * dorsali fusca; tibiis anterioribus et intermediis E: “superne, posterioribus inferne linea longitudinali fusca notatis; cal- | “caribus testaceis, vix arcuatis, dimidium primi articuli tarsorum su- “E E amibis: tarsis inferne fuscis. a Ala anguste, hyalinee, immaculatee, irides ; sectore radii longe EE “ultra ramum obliquum cubiti orto; ramis sectoris flexuosis, seu ad E ins ertionem venularum discalium concavis. ; d eo Ala anterior stigmate albo-ferrugineo, interne macula fusca li- $ “mitato; area apicali serie venularum gradatarum ; “area radiali 10-II * venulis ante sectorem; cubitali longa, angusta; postcubitali basi re- E pre Linea plicata anterior seu discalis haud manifesta. - Ala posterior stigmate albido, elliptico, haud fusco limitato ; E: area apicali sine venulis gradatis; radiali 7 venulis ante secto- RR E - rente ga Rs SCE e corp. 26,8. mm. Rag ed] ss Ze al, ant. 29,5 » 2 ESSES in np 98 » És Re. “Patria, 1 Mozambique, Valle de ENGDUS; Guengêre, G. Vasse, E Ein (Mus. de París). e = Por la forma de los palpos y del estigma se asemeja bastante al pa is Nav.; ia se distingue en la forma del ER color de las pa- au pa » — — antenn. IO. > na L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 93 Patria. Mozambique, Valle de Pungoué, Guengere, G. Vasse, * 1906 (Mus. de París). Se parece mucho esta especie al zdoneus Banks y al Jethifer - Nav., sobre todo al último, por el número de venillas radiales, ta- maão y forma de las alas; mas no habiéndome sido possible la — identificación, me he visto precisado describirla como nueva, E “La forma y dibujos del protórax es muy diferente, así como el — color general y las mismas alas. El estigma del ala anterior está & truncado (la parte blanca) por su borde interno, resultando irregu- lar. Las patas son mucho más cerdosas. de Tampoco le es desemejante el Formicaleo Schadleri Nan der * Weele (Notes from the Leyden Museum, 1909, p. 23 lam. 2, fig. 7) —* colocado provisionalmente por el autor en el género Formicaleo, “ con sospecha de ser nuevo género, y que ahora incluyo en el mío — Banyutus. a I4. Neleas hellenicus sp. nov. Similis zemauszensi Borkh. E “Caput facie testaceo flava, palpis concoloribus, labialium arti- = “culo ulimo fusiformi, inflato, subito acuminato, fusco, mucrone fla- É — vido; fronte fusca, linea inter antennas testaceo-flava; vertice fusco, | fulvo maculato; antennis fuscis, ferrugineo anguste annulatis, clava ep ' Prothorax paulo latior quam longior, disco fulvo, marginibus la- ã teralibus et tribus striis longitudinalibus, medio conjunctis, laterali- “bus incompletis, media initio et fine divisa, fuscis. Meso- et meta- “notum fusca, fulvo striata. Pectus fuscum, fulvo striatum, pilis raris q ERR e —Abdomen alis longius, fuscum, pilis concoloribus, aliquot se- * gmentis superne macula exigua laterali fulva notatis. “Pedes pallidi, fusco setosi et punctati, tibiis apice fuscis; calca- - ribus testaceis, anterioribus duos primos tarsorum articulos supe- É “rantibus; tarsis albidis; tarsorum articulis apice fuscis. “ Ale hyalina, acute, reticulatione subtota fusca, albido varia; = “sectore radii O ramis. Ee Ala anterior duplici stria fusca obliqua, angustissima et brevi, fere per tres areolas extensa; stigmate pallido, interne fusco limi- “ as : 9 Í F = a » a + PRE SO Or A (O O Cx cd doe qe 2 e? E: eae a a “> fo: 5 Em EeRfe ar ic Za a POR mamas Ed Do a Ear A 94 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA k [57] tato; sectore radii longe ante initium striaee obliquae posticae orto, | N 2.º ramo cubiti (post ramum obliquum) ante finem ejusdem. : Ala posterior penitus hyalina, stigmate albido, parum sensibili. | Long. corp. 30 mm. — al. ant. 23,5 > e pe post. 22,5» Patria. Morea septentrional, Kalavryta, 800 m., Selado 1901, H. Vlasis, 800-1000 m., Agosto, 1901, Hobtz. El tipo existe en mi colección. Desde hace algunos afios poseía en mi colección estos dos ejem- plares regalados por el malogrado entomólogo austriaco Sr. Kem-. pny y rotulados Myrmeleon nemausiensis, aunque después me es- cribió que los creía diferentes de esta especie. q La semejanza entre ambas es grandísima. Las diferencias más decisivas son las siguientes: : X El abdomen es más largo que las alas (más corto que ellas en el nemausiensis). ; El tamafio es mayor. ASS Las alas más anchas. En la anterior dentro del ángulo que for- ma el ramo oblicuo con el cúbito la 2.2 rama nace antes que el principio de la estría parda marginal en esta especie y en el me- É F maustensis por el contrario más allá del fin de ia con ser ésta mucho más larga. - 15. Neguitus gen. nov. mt +. Antenna capite et thorace haud longiores, eta fort 1 Prothorax longior quam latior. Abdomen alis longius. re Pedes calcaribus rectis, anterioribus primum, posterioribus Qudes primos tarsorum articulos longitudine excedentibus ; tarsorum arti- culo 1.º longo, intermediis brevibus, 5.º longo, sed breviore quam. primo. ; Als area apicali nullis venulis gradatis, radiali pais venulis ante sectorem in ala anteriore, una in posteriore. ET NGS Cetera ut in Neuroleone Nav. E reed a Tiene de particular este género el que los espolones son más. ) largos en las patas posteriores que en la anterior y que el primer g [58] L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÓNIDOS 95 artejo de los tarsos es más largo que el quinto, cosas ambas contra lo que suele ocurrir en los Mirmeleónidos. Por esta razón no me E ha sido possible incluirlo en mi género Veuroleon, al cual se pare- — ce mucho. 8 El tipo es la especie siguiente. E 16. Neguitus calcaratus sp. nov. (fig. 20). | Caput facie testacea, inter antennas fusca; palpis testaceis, la- bialium artículo ultimo fusiformi, fusco; vertice et occipite testa- ceis, bina serie transversa macularum fuscarum ; oculis fuscis, glo- — bosis; antennis fuscis, fulvo annulatis, clava forti, inferne testacea. E Prothorax longior quam latior, pilis lateralibus albis, longis, disco fusco, linea longitudinali media incompleta, alia transversa in | tertio anteriore et macula laterali anteriore testaceis. Mesonotum — fuscum, medio testaceo striatum. Metanotum subtotum fuscum. Pe- — ctus fuscum, pilis albis. y a Abdomen tenue, longum, alis longius, fuscum, albido breviter — pilosum, maculis exiguis parum definitis testaceis. - Pedes mediocres, fusco setosi, flavi; femoribus et tibiis anterio- E ribus subtotis fuscis, posterioribus in duobus tertiis apicalibus; ti- - biis intermediis et posterioribus apice late fusco annulatis, calcari- “bus testaceis, rectis, fortibus, anterioribus primum, Ee * duos primos tarsorum artículos superantibus ; tarsis longis, 1.º et 5.º “artículo apice, intermediis totis fuscis. id E Ale anguste, iridez, acutz ; stigmate pallido, interne fusco li- - mitato, in ala anteriore latius et obscurius. Rami sectoris IO-II. E Ala anterior (fig.20) E * reticulatione plerumque 4 “fusca, multis venulis in * tertio posteriore fusco E — limbatis, quasi alam sor- Fic. 20 — Neguitus calcaratus Nav. — didantibus; ; item ulti- Ala anterior 3/,. (Mus. de París) a “mis radialibus, latius po- “ne stigma, aliquot discalibus et gradatis; area radiali 7 venulis an- e e sectorem. É. pia: posterior reticulatione plerumque pallida, aliquot venulis in Pp. e 4" : Do See E E had Ens - : APOSTAS Pe DS Ra Rs ” dd ESrado te a : ya A o E o m 96 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA [59] tertio apicali, radialibus ultimis et gradatis anguste fusco limbatis;. q area radiali 1 venula ante sectorem. E Long. corp. 29 mm. — al. ant. 22 o — — post. 20,5 » E: Patria. Madagascar, Diego Suárez, Ch. Alluaud, 1893 (Mus. de” x París). l 17. Bankisus oculatus Nav. Fauna exotica, pseprd ç pe O a I2, IQII. á = Después de la descripción de esta especie he visto otros dos | ejemplares del Museo de París, procedentes de Mozambique (V. alle s de Pungoué, Guengêre, G. Vasse, 1906) algo diferentes; por ser 2) más abundantes las manchas de las alas. » Por el contrario otros ejemplares de la misma FRSSAR tie- - nen las alas apenas manchadas, por ser indudablemente tiernos. | Las dimensiones asimismo varían algún tanto. 18. Nesoleon erythreus sp. nov. Similis abpssinico Klap. Flavus, fusco notatus. Caput macula inter antennas, antice bilobata, fusca ; palpis la- DElibas artículo ultimo fusiformi, fortiter inflato, externe convexo, | | fusco, interne planiusculo, apice acuto; vertice fornicato, linea lon- E gitudinali et bina macula laterali fuscis; occipite atomo et lineola | laterali fuscis; oculis plumbeo-cinereis; antennis ferrugineis, fusco | q annulatis, thorace multo brevioribus, clava parum dilatata. A Prothorax paulo latior quam longior, dorso linea triplici fusca, media integra, lateralibus ad sulcum interruptis; pilis lateralibus | longis, stramineis. Meso- et metanotum tribus lineis interruptis picta. a Abdomen superne linea media longitudinali fusca, ad apicem 3 aliquot segmentorum interrupta; lineola laterali ad apicem segmen- . torum aliquot; inferne segmentis 2-4 ferme medio apicali fuscis, = nea laterali angusta ad basim segmentorum producta. Cerci in as cylindrici, apice vix incrassati, fusco pilosi, fere ut in Macronemuro. o - [60] L. NAVÁS: NOTAS SOBRE MIRMELEÔNIDOS 97 Pedes flavi, calcaribus medium primi articuli tarsorum superan- “ tibus; articulis tarsorum apice fuscis. Ale anguste, longe, apice subacuta ; reticulatione flava, sub- “costa ad omnes venulas, procubito ad aliquot fusco striatis aut pun- “ctatis; stigmate flavo, subrufo, interne haud fusco limitato. Ala anterior aliquot venulis et axillis furcularum in quarto api- “cali anguste fusco limbatis; puncto etiam seu rhegmate ante api- cem cubitorum. ' Ala posterior subcosta “ante stigma fusca; aliquot venulis in quarto apicali fuscis, vix limbatis. “* Long. corp. à 38 mm. q — al. ant. 30 » 33 mm. — — — post, 26,5 » 30,5 » Lat. — ant. 7» 8 > Long. cerc. 4 >» Patria. Eritrea. El tipo en mi colección. Es la especie que el Sr. Banks cita con alguna duda bajo el nombre de /Vesoleon pallens Klug (Ann. Ent. Soc. of America, I9II, p. 8). He recibido una pareja del Sr. Petersen, de Silke- “ borg (Dinamarca), con el nombre de Nesoleon pallens Klug, dado por el Sr. Banks, según creo. En los dibujos de cabeza y tórax parécese mucho al IEA “abyssinicus Klap. (Entom. Zeitschr. 28 Oct. IO9II, p. 177, fig. 4), pero difiere en el tamaho, forma y dibujo de las alas, etc, El mis- - mo tamafio y dibujos fácilmente lo separan del pallens, con el cual tiene muchas afinidades. p= CG = ap LONGINOS NAVÁS, S. ]. ; CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS (INS. NEUR.) NURVOS Ô CRÍTICOS 1. Joguina gen. nov. Similis Agochryse Schn. Antenna longissimae, alis longiores. & Ale ampla, dissimiles; anterior latior, area intércubitali angu- | stissima, cubitis antrorsum concavis, disco reticulato, plus quam tri- Did del género Apochrysa en la mayor complicación de la - reticulación de las alas. Aquel género tiene tres series de venilas en el disco del ala; éste posee muchas más y toda el ala es reticu- F lada. Especialmente los campos costal y radial del ala anterior son E: sencillos en el género Apochrysa, reticulados ó por lo menos bia-* É q reolados en el nuevo. Tipo de este género es la nicobarica Brauer. He visto un ejemplar del museo de Londres rotulado : Nito="5 bars, Feb. Aug. 1904, G. Rogers. | 2. Nineta gen. nov. Similis Chrysocerce. Antenna ala anteriore breviores. Abdomen in d cercis cylindricis, pone abdomen visilibus, for - cipem efficientibus, lamina subgenitali inferne carinata, longas sur- a sum arcuata. , Raja Ç Ale longa, angustae, venulis gradatis numerosis, saltem. O ir serie externa, plerisque ramis argioa Ap furcatis in utraque al w % -— a a rm y Sat D je Ie a L. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS - 00 In ala anteriore cellula procubitalis typica ut in Chrysopa, ova- o “lis; area costalis parum ampliata ad basim. “Rem a “e E Después de la formación del género, Chrysocerca Van der ' Weele (Notes from the Leyden Museum 1909, p. 75) incluí pro- — visionalmente en él las especies europeas cuyos cercos son bien vi- E sibles detrás del abdomen. Pero no cuadrándoles todos los caracte- “res definidos para el género Chrysocerca me he visto obligado á ; “separar tres especies de la antigua Chrysopa, la flava Scop., vit- Ê “tata Wesm. y guadarramensis Ed. Pict., para incluirlas en un nue- * vo género, cuyo tipo será la fava Scop. E “Difiere del género Chrysocerca Weele por la brevedad de las q “antenas y la longitud de las alas, que le dan un RR entera- sente diferente. . “La malla de las alas es más densa, las venillas gradiformes más * numerosas, los ramos que llegan al margen externo son casi todos * ahorquillados; lo contrario ocurre en Chyysocerca Weele. e, o 1 .- 3. Nothochrysa impar sp. nov. Rotis sordidate Nav. | ant flavum, vertice plano, linea rubra in A; antennis fuscis, ê “a primis articulis flavis, primo oblongo, crasso. o Prothorax latior quam longior, angulis anticis truncatis, flavus, $ nea ad angulos anticos et alia in disco laterali obliqua sanguineis. * Meso- et metanotum flava, lineis fusco-sanguineis distincta. 4 “Abdomen flavum, singulis segmentis fascia transversa anteapi- di sanguinea cinctis, inferne angustiore sed integra, superne latio- - sed medio interrupta, apicem versus breviore. - - Pedes flavi, tarsis rufescentibus. a Ale elongate, apice subacuta ; stigmate elongato, sordide fla- E: reticulatione flava; sectore radii ad medium et venulis grada- S seriei à interna nigris.: = Ala anterior margine costali recto ; venulis costalibus plerisque, sbcostal radialibus mediis, 1.º intermedia, tribus cubitalibus et aliquot t marginalibus nigris; sectore radii ad originem et venulis in- “ ed lis initio fusco limbatis. Es TOC e TS PARES EN EAR Nor UE PR ça oia Pau Ao Pp IS La Segui VR A EAR ai Es f es Ar go pr e ge Rad arado ii, EA. vai À puro EE E 29 , ais E > E Y a ; Ê Ed og bos al ih ip I0o BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RESSARO > “RA Ala posterior aliquot venulis radialibus ad sectorem saltem ni- | gris. Pepe des: Long. corp. 12,5 mm. E E ade qts ve ED D o | — — post. 17,5 » e. Ses Patria. Africa meridional. Un ejemplar en el Museo de Lon- j dres con este rótulo: Mashonaland, Mazoe 4000 ft. 24-12-1905, G. A. K. Marshall. REA a 4. Leucochrysa Vceeltzkowi Van der Weele 7 (Bull. scient. de la France et de la Belgique, 1908, p. 67, pl. 11, f. 4) “Por la descripción y sobre todo por la figura se evidencia que la especie allí descrita no puede colocarse en el género Leucochry- sa, sino que entra de lleno en el antiguo Apochrysa Schn. (Sym- 2a bole ad monogr. generis Chrysopze, 1851, p. 157, tab. 60). a Debe por consiguiente decirse Apochrysa Vecltzkow: NV. d A Weele. El único ejemplar conocido es del museo de Berlín y pro-. | cede de las islas Comores (Africa). , Na 5. Leucochrysa marginata sp. nov. (fig. 1.9 Caput testaceo-flavum, oculis rufis. So Prothorax transversus, testaceo-flavus, marginibus lateralibus | fusco-rufis. Mesonotum testaceo-flavum, lateraliter fuscescens. Me- | sonotum flavescens. Pectus testaceo-flayum. Ê Sp po Abdomen unicolor, testaceo-flavum. Pedes flavidi, femoribus et tarsis rufescentibus. ea Ale longe, stigmate | à [J TRAS ai! ITR elongato, flavo-ferrugineo, interne anguste fusco limi- . x “2 ») + AA ZA 4 E . bo) oa a ne a a NM A Nà tato; reticulatione subtota a flavo-ferruginea. cs Ala anterior (fig. E te aa venulis costalibus fuscatis; striis tribus nigris: duabus ad bas;jm venarum cubitalis et posteu- | Fic. 1.º — Leucochrysa marginata Nav. Ala anterior. (Mus. de Londres) = És A E 2 f br = a RPA we + “dl 3 [de o - 7 e 3 e as e Ds am - EN RX ar ne r nisrA “tu + TRE ms Fam Á PESO pe RR Tt - RE ad be RE a [4] 1. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS IOI ho) bitalis, una longiore ad tertiam venulam cubitalem et apicem rami cubiti, venulis vicinis nigratis. Ala posterior apice vena postcubitalis nigro. Long. corp. I4 mm. — al. ant. 25» E E post. 22 nah Patria. Madagascar (Mus. de Londres). 6. Allochrysa Grisoli sp. nov. (fig. 2.º) Minor, flava. Caput rubrum, antennis flavis, primo artículo rubro. - Prothorax transversus, antice angustatus, marginibus lateralibus rubris. Meso- et metanotum flava, rubescentia, macula nigra ad in- - sertionem al anterioris. | Abdomen flavum, stria duplici fusca dorsali in aliquot segmen- tis ad medium et in quatuor últimis. Pedes graciles, straminei, puncto dorsali fusco in tibiis poste- rioribus ante medium, tarsis apice fuscis. | Ale (fig. 2.º) hyalinae, iridese ; stigmate fusco-rufo, externe pal- — lídiore; venis stramineis; venu- 4 lis fere omnibus et furcis margi- j - nalibus fuscis. À “Ala anterior sectore radii ad basim fusco limbato; vena sub- costali basi fusco striata; 6 ve- nulis intermediis, seu inter se- — ctorem et procubitum; venulis Pr: Ea 6 . cc Fic. 2º — Allochrysa Grisoli Nav. gradatis */4. | - mas É Alas (Mus. de París) Ala posterior angustior ; se- - ctore radii ad medium et ipso apice fuscatis; venulis gradatis /,. o ss “= Long corpi"»"* oe tam. Er. ETA — al. ant. 13,5 » a se pp E Ndee doa = qa post. II,5 » ECA Patria. Venezuela; Arismende, M. Grisol, r9Io (Mus. de Pa- Pa E 4 Sat o js Ras , va A ' - End : AS a ae xo Er e: À : E o Es a FEB 68 “€ . rude o; a à » & o * c 4. À vp "gas e e) kr 4 e! AR pve ga Edo RARE ie e) x p- F pre a e PT RIA IO2 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA 7. Ancylopteryx nepheloptera sp. nov. (fg. 35) Caput flavido-albidum; oculis nigris; antennis ala anteriore bre. vioribus, flavidis, apicem versus fuscescentibus. E : Prothorax longior quam latior, pallidus, leviter rufescens. Me- | sonotum fascia transversa fusca, preesçuto et scutello pa Mei - tanotum pallidum, leviter rufescens. E Abdomen pallidum, leviter rufescente tinctum, aid cam o fascoa a rubro striatum. | Pedes pallidi, tarsis apice fuscis, unguibus nigris. | Ale (fig. 3.º) hyalina, fortiter irideze, fusco pilosze, reticulatio- — ne subtota albida, rufescente. “A ga tt TUAS Ala anterior lata, area costali post RSS basim fortiter dilatata ; sectore radii for- . titer curvato; venulis gradatis %/, serie | interna concava, externa convexa, mar- gini parallela. Tres maculz fusco-rufe — in area radiali: 1.º ad primas venulas | Era O Poa dçd SR radiales, 2.º et 3.º ad ultimas ante sti-. Mdbtéra Nav A gma. Prstere aliquot venule . fulvo- A (Mus. de Londres) fusco limbate, quasi Eae nebulas eficientes: ultima radialis, 1. * interme-, dia, cubitales, plures marginales et furcul, venul gradata 2.º se ! riei, primae gradata seriei interng, exque nebulam latiorem sub- a orbicularem formantes. Fimbric pilique in tota ala longi. Ala posterior angusta, lanceolata, pilis in tertio apicali longis;. venulis plerisque in tertio apicali et duabus marginalibus poesia “ribus fusco-fulvo limbatis; venulis gradatis ?/; in duas series para lelas dispositis. Long. corp. “75 mm | Ne E =" ant TIS oSs Sa a DO DOSE Paso d o Patria. Africa occidental, Ashanti, Abuasi, 27 Octubre I9 Dr. W. M. Graham (Mus. de Londres). Sra Ro A « 4 Le 4 or “» «4 E] % Rep A: ecti qu das pie RO jo RUE ais Ú cc E ND gg RUI ds SR 1 O Co RR ADS E pia ds Are Ea dd SUDO) RS, R CR z5 ê pit AR é vã 3 ; * [6 ; L. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS TO3 8. Chrysopa Decormei Nav. Brotéria, Serie Zoologica, I9IO, p. 49. Ro Debe Corregirse en Chrysopa Decorsei, pues Decorse y no — Decorme es el nombre del colector á quien la dediqué, según me LN d) a E “ hizo notar el Sr. du Buysson, del Museo de París, donde se en- a rs a cuentra el tipo. 9. Chrysopa insequalis sp. nov. E + Flava, major. | É — Caput flavo-viride, immaculatum ; palpis concoloribus ;. oculis E sicco fuscis; antennis flavis, 1.º artículo inflato, apicem versus “rufescentibus. A | a Prothorax longior quam latior, flavus, marginibus POR dl ru- escente leviter tinctis. Meso- et metanotum similiter picta. "* Pedes viridi-favi, tarsis rufescentibus. “Ale elongate, apice subacuts, hyalinse, iridez, reticulatione e “stigmate pallide flavis; venulis gradatis */,. Ala anterior venula prima intermedia ad ipsum apicem celula F “procubitalis typica desinentem; venulis gradatis externis cum par- t te venarum eas jungentium et ultima venula cubitali pone primam pia externam nigris. Ala posterior sectore radii ad medium fusco. x Long. al. ant. I9 mm. — — post, AA » Eat ant. 6 EA a Rae Mi post. 54 dé | “Patria. Madagascar, 1910. Un ejemplar deteriorado, sin abdo- men, en, mi i colección, Ono del R. P. José Pantel, S. J. o Fi — Es peculiar en esta especie la desigualdad en el número de ve- nillas gradiformes de ambas series y el que en el ala anterior la serie ex- erna. constituya una línea en zis-zas, por ser negras así las venilias gradi- ormes « como las porciones de las venas Si enlazan. E ERA E A Chrysopa faceta spónov. (fg: 4?) id «a Caput dt puncto nigro inter antennas ; antennis flavis; y AE A +. p - oculi “in sicco Diggris, 4 Eras Ee a no Sa E PRA Ne eaegio j st FA - VE PA eo e os ; é Rá fr a Ee 4 Ê gs io des dae 1 À 4 E? e 4 Ei rj PA do se: Roo Io4 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ES p [7 e. Prothorax transversus, flavus, ad angulos anticos fusco macula-. E tus. Thorax supra fuscus, flavo varius. | Abdomen flavum, superne fascia longitudinali fusca. Pedes flavi. Ale (fig. 4.º) irideze, is reticulatione subtota flava, venulis pluribus ferrugineo limbatis; insuper fascia irregulari tranversa sti- | E gmali ferrugineo-pallida ; stigmate flavo, interne late fuscato. pe Ala anterior venulis cotalir aa pasa et Pede ide VE. scis; insuper limbus ad axillam q sectoris radii et prime venule | intermedize, ad tertium cubita- E lem et ramum cubiti. Cellula procubitalis typica elongata, ul- . Fic. 4.2 — Chrysopa faceta Nav. Alas, (Mus. de Londres) tra primam venulam interme-. a diam protensa. Ala posterior venulis fusco limbatis in fascia transversa propé basim. À Long. corp. 8 mm. — al, ant. LI Sa seg O ne E 9,3 . E por AAA Patria. Islas Nicobar. Febr. — Ag.º 1904, G. Rogers (Mus. de | Londres). o E 11. Chrysopa faceta Nav. var. tenera nov. Pallidior. Mesonotum flavum, punctis fuscis, Ala venulis angustissime et ia p 5 Hina pa basim nullis fuscis fuscoque limbatis. sa j Patria. Filipinas, Reset En. Febr. 1903 3 (Mus. de Lon-. a dres). | : e - 12. Chrysopa novempunctata sp. nov, Se e Viridis. | Rà Rd Caput novem punctis atris signatum: uno cintos antennas, ala a arcuato ante antenas, alio prandi ad genas, alio. Pa ad. clypei. Fa ta Po o E o ph ida E onde O! o RA at a se TS aa 2 15 O A RD RR RR EDTA STE MOR dor OR ARE io 2 ON, S é No a RAE 4 ias E] ] « : k y e e po qse ON US Patria. Nicobar. Febr. — Ag.º 1904, G. Rogers (ee. de Lon- dres). : Obs. — Esta especie se parece en el tamaiio y forma a la zuficeps M.. M L. aunque bastante distinta en el color. Le es peculiar el engrosamiento del procúbito en la base de la celdilla procubital, así como de la venilla pro- cubital que la precede. 14. Chrysocerca nea sp. nov. (fig. 5.9) Flavo-viridis. : E Ou a Caput clypeo et labro aurantiacis; palpis fuscescentibus; anten- nis ala anteriore longioribus, fuscis, duobus primis artículis aurantiacis, 1.º grandi, ob- longo, conicó ; oculis fusco nigris (fig. 5.2, a). 8 Prothorax (fig. 5.2, a) latior quam lon- + gior, angulis anticis truncatis hexagonalis; marginibus lateralibus fusco-rubris. Meso- et Er metanotum lateraliter rufescentia. So Abdomen flavescens, superne membra- na laterali in labium longitudinale rufescens — ão canalem dorsalem constituente (fig. Fic. 52 —Chrysocerca nea 5º *, 0); cercis (fg. 5.º, 0) Cylindro- conicis, à Nav. a. Cabeza y pro- sursum reflexis, postice contiguis, pilosis. tórax. 4. Abdomen vis- Pedes viridi-flavi, tarsis obscurioribus. — to porencigna: ig, xe Ale hyaline, iridez, apice acute, ret. apagão. mismo, VS culatione et stigmate Aavo-viridibus. oa de lado. (Mus. de Lon-. 2a dres). — Ala anterior venula 1.º intermedia int Fa, É cellulam procubitalem. Erpicato desinente, paulo ante apicem ; venulis gradatis ?/,. [10] L. NAVÁS : CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS 107 Ala posterior venulis gradatis */,. Patria. Nueva Guinea, Sogeri, 1906 (Mus. de Londres). Obs. — Por la forma de los cercos, longitud de las antenas y estructura “de las alas esta especie entra de lleno en el género Chrysocerca Van der '“Weele. Le es peculiar la forma del abdomen, que no he visto en ninguna * especie de Crisópido. El conectivo en vez de ser lateral sube y se hace * dorsal, en forma de un labio que se dobla hacia dentro (en seco), consti- — tuyendo una canal á lo largo del dorso del abdomen hasta las cercos. I5. Megalomus Noualhieri Nav. Brotéria, IOIO, p. 77, n. IO, fig. I9 El Sr. Banks, de Estados Unidos (Entomol. News, I9IO, p. — 389) dió esta especie como sinónima del setulosus Walk. descrita * hace más de medio siglo (Trans. Ent. Soc. of London, 1858-61, E Pp. 186). Son estas sus palabras: «This species also fits very well E: with a species of Megalomus M. nowhalieri (escritura errónea), E - recently described by Navas from India. So I consider M. nowha- Ro — dierias a synonym of M, setulosus Walk.» 5 E “No entiendo cómo pudieron identificarse ambas especies, pues — ninguno de los caracteres propios asignados por Walker al se- — tulosus cuadra á la mía. Hágase la comparación. A «Testaceus>. Mi especie no lo es, sino parda. E: «Capite thoraceque nigricantibus». No se ve tal diversidad ó mayor obscuridad que en el abdomen. «Alis vitreis». Las anteriores no pueden llamarse hialinas, E: pues están. literalmente cubiertas de sombras parduscas ó ó de pun- E tos pardos. «Venis pallidis». De ningún modo puede decirse esto de mi á — especie, sobre todo de las alas anteriores. Ni siquiera es verdadero Ee de las posteriores en su tercio apical y posterior. E - . Esto es “ común á muchas especies de Megalomus y precisamente en mi - especie está menos manifiesta tal línea oblicua. ca Rd Eq - PRA = 5 ar DAN rés ut “Es À ? p o MEDE 2 Ee Ta e Cs DRiçê nt a á a - e éss ip Sonda a da ko SE gs RR IPA DR 82 POP r é AN iz Es 108 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RAÇAS ESdE «Allied to ZH. hirtus... fore-wings pubescent, or minutely. bristly». Este carácter, que es el principal distintivo del setulosus, A | em es el menos aplicable al Noualhieri, cuyas alas son lampias 6 poco menos.. TES | E. I6. Berotha (1) nicobarica sp. nov. Fulva, rufo varia. so, | - Caput cum antennis fulvo-flavum; oculis nigris. : Prothorax longior quam latior, antice angustatus, fulvus, rufo pilosus, punctis minutissimis fusco-rufis notatus. Meso-et metano- tum fulva, lateraliter fuscescentia. Abdomen fulvum, fulvo longiter pilosum, singulis segmentis puncto fusco dorsali'medio elongato ante apicem; margine postico segmentorum crasso. E ; S ; ds Pedes fulvi, fulvo pilosi. era AM Ale purpureo iridez, reticulatione, pilis fimbriisque fulvis ; tá gmate sensibili, venulis stigmalibus fusco-purpureis; venulis disca- ud libus fusco-nigris. 5 Ala anterior margine externo fortiter falcato, membrana. leviter fulvo tincta, in area costali densius juxta venulas sordidata. Vene. a omnes venulaque costales crebre fusco punctatae. Aliquot axille furcularum marginalium fuscata. Area radialis 4-5 venulis. Sector | radii 7 ramis. : “Sa Ala posterior pallidior, venis haud pintado Area costalis venulis plerisque simplicibus, subcostalis una venula pone stigma, e radialis 1-2 venulis fuscis. Venule gradatae 6- Ens Ss Long. corp. 9 mm. Erteaas — al, ant; - 12,5 » - Ê ai E OS neu (1) He de restituir el género Berotha Walker como anterior al Jsosce- lipteron Costa, según el mismo Costa da a entender en su Fauna del Re E gno di Napoli, 1860-1870. Me hizo incurrir en la inversión el. vet « que el. fascículo correspondiente de Costa lleva impresa la fecha 15 Diciembre — 1855. En la Revue Russe d'Entomologie 1911, p. 112 empleé. por única vez E el género Zsoscelipteron. La especie allí lescrÃa debe por consiguiente la-. Ee: marse Berotha borneensis. meio E a gem 47 es > A ' rar b ne e To Ta e 1857 res . A é À po RERONGENA

.. + e , + a: e, Lê = e 4 o dE e SA ac [12] 1. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS | 109 a Se E À É ae! — Patria. Islas Nicobar, 1905, Bingliam coll.-(Mus. de Elindirõo): I7. Berotha rufa sp. nov. “Caput facie dia antennis fulvis, apicem versus flavis, ala ante- ps jore brevioribus, 1.º artículo elongato, cylindrico; oculis fuscis. A “ Prothorax. ddciar quam latior, antice angustatus, marginibus E " lateralibus fusco-rufis, pilis fulvis hispidus. Meso-et metanotum & “medio fulvo-rufa, lateraliter fusca. Pectus subtotum fuscum. v Ro - Abdomen fulvum, superne rufescens, flavido pilosum. — Pedes graciles, pallidi, longiter fusco pilosi, tibiis rufescentibus. K E, Ale hyaline, iridese, dense fulvo pilosa, reticulatione subtota pe “fulva, venis sine punctis; venulis discalibus fuscis; stigmate rubro, | “visibili, venulis stigmatibus fusco-rubris. i E “Ala anterior margine externo fortiter excavato; venulis costa- libus fere omnibus furcatis aut ramosis; stigmate elongato; axillis- — furcularum marginalium fulvo tinctis; area radiali 4 venulis; 8 ve- g A E gradatis; sectore radii 7 ramis. Ec — Ala posterior stigmate longo, pallidiore; area conti angusta, 23 degutis simplicibus; radiali 2 venulis; 7 venulis gradatis, quarum p aa est procubitalis; sectore radii 8 ramis. ge o “Lonp. corpo Bam. e SSf EETT RO a Ra À ap en DÓ II» “Patria Queensland, F. P. Dodd, 1907 (Mus. dé Londres) e Cabralis gen. nov. - q po Sind Bipilapof E dn quaque ala tres series venularum. gradatarum. Ea ca “Ala anterior area costali in duas cellularum series ingequales div isa venulis gradatis, propioribus subcostae quam costa, cellulis externis. seu. “anterioribus longioribus. Series venularum gradatarum lium cum. serie externa venularum gradatarum « discalium con- aço » O - -—“ É a. Cogttier de: teor + area costali incomplete PER lata, serie venula- “ E A IS Ti SO tIO BROTÉRIA : SÉRIE ZOOLOGICA fis) o á Series venularum gradatarum discalium externa ultra anastomoses | sita. Cetera ut in Psychopsi. Obs. — Parécese mucho al género Psychopsis Newm. Difiere em que la parte media externa del campo costal en el ala posterior es sencilla y por consiguiente la serie externa de venillas gradiformes del disco queda ais- lada, sin enlazarse con la del campo costal ni con las anastomosis. El tipo y especie única por ahora es la siguiente. 19. Cabralis gloriosus sp. nov. (fig. 6.º) CanuCl testacenm, labro eme oculis fuscis; antennis forti- bus, fuscis, moniliformibus, 1.º articulo testaceo. Prothorax albidus, antice densa tribus lineis longitudina- libus fuscis, fusco hispidus, Meso-et metanotum subtota fusca, pilis fuscis et albis. Pectus fusco-fulvum. Abdomen fuscum, albo hispidum. Pedes pallidi, albo pilosi. Ale ampla, iridese, reticulatione, pilis fimbriisque albis; mem- brana opalina (fig. 6.º). | Ala anterior guttis fusco pallidis pree- ter margines anteriorem, externum et po- ribus et pallidioribus ellipticis in disco, ali- quot minoribus preeter cubitos. Ala posterior penitus immaculata; se- rie venularum gradatarum externa con- vexa, media concava, interna obliqua. — al ant. I6,5 » Ft E ed nO pel: » Patria. Africa Portuguesa oriental, Bei- Fic. 62 — Cabralis glorio- ; sus Nav. Alas de la de- recha (en parte). (Mus, de Londres) Ta, G. A. K. Marshal (Mus, de Lon- dres). steriorem ; alíis tribus fuscis rotundis in areis subcostali el radiali, duabus grandio- Long. corp. 9 mm. - FESTA): L. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS rt pia mese 20. Psychopsis felina sp. nov. (fig. 7.º). Similis Zonine Nav., (1) minor, testacea. Caput nitens, leve, oculis plumbeis. Thorax testaceo-pallidus, pilosus, pilis pallidioribus. Prothorax - paulo latior quam longior. Metanotum fusco bipunctatum. E - Abdomen testaceum, pallide pilosum, superne fascia laterali fusca; apice stramineum, valvis superioribus & triangularibus elon- - gatis, margine superiore leviter con- — vexo, inferiore leviter concavo, ex- E cepto quarto basilari, totis longiter K “pilosis; lamina subgenitali grandi, , subtriangulari, obtusa (fig. 7.º). a - Pedes straminei, pilosi, calcaribus E -rectis, primo tarsorum artículo di- = E midio brevioribus. Fio. 72— Psychopsis felina Q Nav. E Ala hyalinz, iridese, reticulatio- Extremidad del abdomen É ne, pilis fimbriisque stramineo-palli- (Col. m.) dis, stria transversa vel linea semilunari fusca in anastomosi ante- “riore, seu subcostae, radii et sectoris. a Ala anterior area costali venulis gradatis in seriem dispositis “ basi subaque distantem a costa et a subcosta, dein sensim acce- pac te subcostam et cum serie cap teem continuata. á “margin externo E ilitla: in anastomosim posteriorem seu cubiti * desinens; media inter utramque anastomosim, medio extrorsum cá “côncava, interna ante medium als, sinuosa, medio extrorsum con- — vexa. Membrana in medio basilari 8-9 fasciis transversis ferrugi- - neo-pallidis notata, in area costali parum visibilibus. E “Ala posterior sine fasciis. Series gradata costalis basi costae - propior, mox ad subcostam fortius accedens et cum externa di- - scali ultra anastomosim continuata. Tres series gradate discales ita E disposite: “externa margini externo subparallela, extra anastomo- ms “a sim posteriorem finiens; media inter Roque anastomosim, medio ; q : e: ESA gor E a; o É EMP * rá sa e M pa tá R Ig j ; é la VE: - Ro pq EM E PED GS e o RS É , ENA -— na - ç A yo 112 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA — Pp -[15/5 RE Es E Ci = b “ 4 - e . ” a extrorsum fortiter concava; interna ante ala medium, obliqua, in- completa, ad sectorem haud pertingens. : 7 Long. corp. à 9 mm. “a = “alant; 16,5 >» | dado — “— post. I4 Vê g a | | Tato = ant IO >» — + — eso A, Patria. Africa meridional, Beira, I9 Febr. 1900 (Col. m.). He visto varios ejemplares del Museo de Londres que Ievaban” b. el nombre de Psychopsis zebra Brau., uno de los cuales recibí para mi colección; mas examinado atentamente vi que difería mucho de la verdadera Psychopsis zebra Brau. y que no podia identifi- a carlo con ninguna de las especies que conozco. . | 21. Micromus gradatus sp. nov. (fig. 8.º) Similis axgulato Steph. | Caput rufum, facie ferrugineo-fusca, nitida; oculis Pisa anten- nis testaceis. | EE Thorax rufus, fulvo pilosus. Prothorax transversus. Metanotum EE tusco bipunctatum. e Abdomen fuscum, forte Nallidiis (1). Pedes testacei, fulvo pilosi; tibiis ad medium et-apice ferrugi- “2 neo punctatis. | ns - Ale oblong, apice elliptice rotundate; stigmate insensibili. a Ala anterior membrana levissime fulvo tincta, striis transversis | fusco-pallidis crebris notata, in medio posteriore distinctioribus | obscurioribusque, in anteriore evanescentibus; reticulatione fusca, | pallido interrupta vel striata; venulis costalibus subtotis pallidis, — ante stigma plerisque ramosis; venulis gradatis externis sex. imer é procubitum et radium fuscis; reliquis discalibus pallidis; secto er radii 4-5 ramis; procubito ultra primum sectoris ramum furcato, | “a ser - 4 (1) El mal estado de conservación del ejemplar que tengo ada! vista no permite juzgar con exactitud del Serdadeto color; las valvas per extre-. mo parecen algo testáceas. E: o A EEE A » CEA ER E SS f . 3 e ba Ls ai Eu = L. NAVÁS: CRISÓPIDOS Y HEMERÓBIDOS 113 a mo, posteriore mox maxime ad cubitum accedente; 3 venulis cu- eb t alibus, 2.º cellula clausa. a Ala posterior (fig. 8.º) hyalina, reticulatione pallida; subcosta “et radio fuscescente ; serie venularum gradatarum externa cum “parte venarum sive ramorum adjacente fusca; serie venularum e adatarum interna pallida; procubito pr ope basim. furcato. Fic. 8.º — Micromus gradatus Q Nav. Ala posterior 5/ (Col. Petersen) E ' “Patria. Córcega. Bitz col. Ei tipo en da a colección del Sr. Petersen de Sil- keborg (Dinamarca). À e “EL aspecto exterior es semejante al angulatus Steph. Es mayor, RE as fajas transversas del ala anterior son menos visibles. La linea “ob bscura que forma la serie externa de venillas gradiformes en el À. posterior es característica de esta especie, y a esto alude el fóimbre de gradatus que le he dado. II ai 4, PROF. MARIO BEZZI DIPTERA PENINSULA IBERICE |. PROLEGOMENA Benevolentia et cura cl. Professoris J. da dia Tavares non- nullis abhinc annis collectionem dipterorum ex Lusitania 'studii cau-. sa accepi, in qua species permultae pulcherrimae ac studio dignae servantur. Postea species aliae ex Hispaniae diversis regionibus a . redactoribus et amicis Broteriae mihi communicatae sunt, quibus | in posterum, ut est in votis, aliae permultae addendae erunt. Broteriae itaque auxilio, opus de dipteris ibericis. scribere in . animo est, quod ad species discriminandas et cognoscendas valeat | da 2 Ee: £ E atque studia dipterologica in honorem reducat. : ç “. Quum igitur vires unius ad opus tam magni ponderis non suf- | ficiant, hic primum pars generalis aflertur, quam deinde clavis ana- E lytica familiarum et subfamiliarum subsequetur. 28 Familiae singulae postea, cum generum et specierum tabulis et | descriptionibus, comtmoditatis causa absque ordine systematico, a | me vel ab aliis elaborabuntur. A aa Professori Tavares et omnibus Broteriae amicis, hoc área ç quovis modo coadjuvantibus, gratias quam maximas ago. Eca ds 2] | MARIO BEZZL: DIPTERA PENINSULE IBERICA IIS PARS PRIMA SEU GENERALIS pao. Diptera, insectorum ordo cui nomen jam ab Aristotele imposi- “5 “tum est, facillime inter reliqua insecta distinguuntur ; et si diu ne- : E glecta immo et spreta fuerunt, maximi hodie momenti consideran- É — da sunt. Metamorphosis enim natura, corporis ac primum nervosi — systematis fabrica, volatus potentia ac diversissimis saepiusque “miris vivendi rationibus, diptera universa super insecta absque du- “bio eminent atque primum locum habere debent. | Ordinis diagnosis sic exprimenda: insecta holometabola, parti- “ bus oralibus ad sugendum vel ad pungendum fictis, segmentis tho- Eee “racalibus connatis, tarsis quinquearticulatis, alis duabus tantum, - nempe mesothoracalibus, posterioribus vero halteriformibus. - Alarum numerus persaepius distinctionis notam praebet praeci- - puam; pauca enim insecta praeter diptera quae duabus tantum alis — gaudent, aut elytris proteguntur (ut coleoptera), aut halteribus ca- — rent( Chloêon); si tamen, ut in coccidarum maribus, halteres distincti à “sunt, tarsorum atque rostri forma toto coelo diversa est. Raro alae á “in dipteris desunt (Chionea), rarissime halteres quoque (Platypho- — va, Aenigmatias, Aptilotus), tunc vero oris, thoracis vel tarsorum aa fabrica ad distinctionem sufficit. É E Larvae dipterorum a ceteris insectorum larvis aut defectu capi- E. “tis manifesti aut absentia pedum distinguuntur; nymphae, aut libe- E = “rae sunt, et tunc perfectorum characteres jam partim distinctos 3 E rictent aut in larvarum cute exsiccata inclusae sunt et tunc pupa- E riá sua tam peculiaria efformant. Dipterorum generatio sexubus distinctis semper gaudet; herma- E — Phroditismus non nisi ut exceptio occurrit. Parthenogenesis rarissi- E me observatur (Musidora furcata); paedogenesis raro obvia (Itoni- * didae, Tendipedidae); viviparitas satis frequens (Larvacvoridae, * Muscidae); larva interdum ita matura producitur ut vix mobilis sit xa (Glossina), aut potius fere immobilis et pupiformis (Hippobosca). & * Metamorphosis regrediens interdum quoque observatur (Ascodipte- ron); hypermetamorphosis quaedam quandoque occurrit (Bomby- E — iidao); nec desunt exempla cryptometaboliae (Thaumatoxena). pa Ex: Ut. :in ceteris insectis holometabolis, in dipteris quoque quatuor ETA - E a, E ri IIÓ BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA stadia observantur: Ovum, larva, nympha et insectum perfectum ; breviter hic hujusmodi stadia describere liceat. OVUM. Dipterorum ova generatim parva, interdum tamen magna (Tachina) vel maxima (Thaumatoxena) sunt. Extus a mem- brana, chorion appellata, limitata sunt, cujus structura valde varia est: debilis aut firma, subtilis vel crassa, laevis vel mire sculptura-. ta. Variant forma: rotunda, ovata, cylindrica utrinque acuminata vel in medio dilatata (Anopheles), vel pedunculata (Carcelia), vel prope micropilum cornubus duobus (Dyrosophila) vel protuberan- tis praedita, vel in cirrhum terminata (Sepsis Nemopoda). Ova ge- neratim libera, saepe tamen in acervulis congregata (Tabanus, Eu- Jalia), vel pilis animalium agglutinata (//ypoderma), vel in glebis naviculiformibus per aquas natantibus disposita (Culex), vel maxi- ma copia conglobata (Thalassomyia congregata), vel in capsulis ge- latinosis aut rotundatis aut funicularibus disposita (Tendipedidae). LARVA. Dipterorum larvae persaepius elongatae atque vermi- ad a * formes sunt, diversissimas tamen formas saepe praebent. Corpus | plerumque distincte segmentatum, segmentis saepius xIt; interdum | '“tamen incisurae segmentorum minus distinctae vel evanidae ita ut corpus integrum videatur (Syrphidae), aut numerosae et appropin- quatae ita ut corpus annulatum appareat (Thereva). Nonnullae fili- formes sunt ( Tendipedidae), permultae conicae in parte antica atte-. nuatae (Muscidae), aliquae complanatae scuto ancyliformi supra ob- tectae (Fungivoridac) vel appendicibus lateralibus ramosis praedi- tae (Fannia), vel setis rigidis hirtae (Geosargus), aliquae cylindri- cae mucronibus cinctae (Phalacrocera), vel segmentis dentatis (Ce- phalomyia), vel lateribus tuberculatis (Phora), setosis (Bombyliidae), aut spinosis (Tabanidae). Corpus interdum subtus. complanatum | supra convexum postice incrassatum, sacciforme (Syrphinae), vel. antice dilatatum et appendiculatum (Culicidae), vel cocciforme: Eee A” E (Rhabdophaga pseudococeus, Musidora), vel onisciforme, margini- q bus serratis (Callimyia) vel antice plumosum (Melusina), vel pro-. funde segmentatum et subtus acetabulis adhaesivis permagnis peso ditum (Blepharoceridae).. s Saepe formas animalium diversorum mentiuntur ita ut sicuti + o é ego 8 a RO o E jo oa Ra k a k po E: A É a da [4] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA 117 vermes (Branchiurus, Compontia), crustacea (Proboscistoma), mol- lusca gasteropoda (Scutelligera, Parmula, Ceratoconche) descripta fuerint. Tegumentum generatim molle, attamen interdum plus minusve durum. Color saepius albus; aliquae tamen hyalinae vel crystalli- “ nae sunt, ita ut organa interna revelentur (Chaoborus, Macrocera), aliquae rubrae vel virides (Tendipedidac), vel aurantiacae (Ttonidi- dae), vel testaceae, fuscescentes, fere nigricantes. Corpus raro in partes tres distinctas, i. e. caput, thorax et ab- domen divisum est. Larvae quae caput distinctum praebent cucepha- lae vocatae sunt (Psychodidae, Culicidae, Tendipedidae, Melusinidae, Fungivoridae, Phrynidae, Bibionidae), et tunc maculis ocularibus “vel ocellis, antennis et partibus oralibus distinctis praeditae sunt. Nonnullae, hemicephalae vocatae, capsulam tantum mandibula- rem praebent (Tipulidae, Itonididae). Multae denique capite dis- tincto carent atque sceleton quoddam pharyngeum habent uncis duobus validis praeditum (Muscidae s. /.); antennae tamen parvae sed distinctae et variae apud eas quoque perspiciuntur. Thorax tribus segmentis quae caput subsequuntur constituitur, sed in eucephalis tantum bene distinctus, in reliquis vero a ceteris — segmentis vix distinguitur. Segmentum thoracicum primum in //oni- didis organum peculiare ac valde mirum subtus praebet, quod spa- thula sternalis vocatur. Pedes semper desunt; interdum tamen ru- dimenta pedum in primo thoracis segmento et in ultimo abdomi- nis conspiciuntur ( Tendipedidae); larvae itaque dipterorum dum- “ taxat reptantes vel natantes, rarissimo salientes, sunt; in parte in- fera segmentorum abdominis protuberantiae pari numero binae dis- — positae saepe adsunt ( Muscidae), quae ad progrediendum juvant et pseudopoda vocari possunt. “Abdomen thoracem consequitur atque vil segmentis constitui- tur, quorum ultimum anum gerit. Maximi momenti sunt in distinctione larvarum respirationis spi- * racula seu stigmata, quae et distributione et forma differunt. Juxta -— eorum triplicem distributionis modum varie vocantur larvae: perz- — pneusticae quae stigmata utrinque per totam corporis longitudinem * ferunt (Jonididae); amphipneusticae vero quae stigmata tantum anti- “ca seu prothoracalia et postica seu analia exhibent (Muscidae); meta-. = A Pi ? ER: 35 ê - se / Cla primo b + nos, Fara 118 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA : [5123 pneusticae denique quae stigmata solummodo analia habent ( Taba Sé nidae). | E Notandae tamen sunt in díversis larvarum aetatibus diversae “q distributionis formae: Muscidae e. g. in prima aetate metapneusti- | cae, postea amphipneusticae sunt (atque praeterea in juniore aeta-. aa te unco unico orali praeditae sunt). Forma summopere variat; sti- gmata prothoracalia generatim minus evoluta sunt quam analia ac tantum microscopii auxilio cernenda; saepe in appendices plures digitiformes, spiracula ad apicem gerentes, divisa sunt. Stigmata analia majora sunt, in parte supera vel posteriore ultimi segmenti . E locata, libera, distantia vel appropinquata, prominentia et tubifor- | mia (Syrphidae), vel in profunditate rimae cujusdam (Rhagio) vel. e in depressione rotundata (Sarcophaga). Aliquando in tubulum vel | siphonem elongata sunt, parvum (Culicidae) vel longissimum (Li- | riope, Eristalis). Forma ultimi segmenti abdominalis quoque varia, E interdum truncata (Morellia), vel incavata, vel spinis aut tunesoea E lis aut dppendicibus circumdata. j Larvae quaedam aquaticae vesiculas aériferas praebent ( Chao- : dorus), vel spiraculis carent ( Tendipedidae, Melusinidac) vel fila-. a mentis branchialibus praeditae sunt (Blepharoceridae). - a AE = + EM t* NYMPHA, Ut reliqua insecta holometabola, diptera nympham vel pupam immobilem habent; rarissime tamen nympha mobilis | est, ut in aliquibus nematoceris aquaticis (Culicidae, Dixidae), in | quibus astaci instar natat auxilio caudae pinnatae, vel etiam in Bom- o byliidis quibusdam. Dipterorum nympha semper est mumiformis, id est, antennas, alas et pedes extus delineata praebet; duae ta- à men diversae formae distinguuntur. In orthorrhaphis nempe libera — est, i. e. in larvae pelle non inclusa, et extricata appellatur ; sin ve- E ro inclusa (Ttonididae) tunc per lineam rectam in parte postica — dehiscit. In cyclorrhaphis contra in larvae pelle inclusa est et pesa E: parium vel pupa obtecta appellatur; dehiscit per lineam circularem — in parte antica. -á E Nymphae liberae variant forma: paca St plus r minusve a tundatae, subtus complanatae (Belepharoceridae), angulosae et s riebus setarum armatae (Bombyliidae), mucronibus validis in parte “ir io, To E +, Es" 16] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBÉRICA: [19 + “ panico praeditae (Thrypticus), interdum in follículis fio (Fun- — givoridae, Ttonididae, Melusinidae). — - Stigmata prothoracica elongata saepe ut cornua prodeunt, par- É “va (Eristalis) vel magna (Phora, Limoniidae). Puparia quoque va- E ria, plerumque rotundata, segmentis distinctis vel indistinctis, spi- - nis vel appendicibus variis cincta (Cephalomyia), segmento ultimo + “ut in sua larva conformato. Color quoque variabilis ab albo et pal- “lide lutescente ad testaceum vel brunneum vel nigricantem, immo 5 “ad nigrum nitidum vergens. E: É - INSECTUM PERFECTUM, In hoc stadio partes semper tres distinctae perspiciuntur, nempe caput, thorax et abdomen ; hic id - paullo amplius de partibus singulis tractare liceat. 4 Caput in insectis dipteris optime semper a corpore distinctum, — Jiberum ac mobile ; in solis kzppoboscidis immobile, anticae thoracis - parti infixum, vel erigibile (Nycteribia). Forma capitis praesertim ob oculorum magnitudinem valde variat: saepe fere hemisphaerica * (Tabanidae, Bombyliidae, Syrphidae), immo et sphaerica (Acroce- * vidae, Dorylaidae), interdum complanata (Hippobosca) vel adpressa a (Holcocephala) est; pyriformis (Bzbio q, Nycteribia), in pediculos 5 * oculigeros producta (Diopsis), vel mallei instar dilatata (Achias, E, * Acanthonenra, etc.), vel in rostrum horizontale (Rhingia) aut in- E” - clinatum (Rhaphiorrhynchus). aut inferum (Tipula) producta. Non “raro appendices corniformes in genis vel peritomio adsunt ( Elapho- mpia, Phytalmia), vel in media fronte (Cestrotus, Drepanephora) — velin parte antica ad antennas gerendas (Pialea, Cerioides). Inter * oculos superne distinguitur frons quae plana et tunc interdum an- — tice valde producta (Acrometopia), vel con vexa est, immo inflata Er Lasiophthicus) vel concava aut valde quoque excavata (Asilidae); pad latitudinem variat saepe juxta sexum; interdum latissima in * foemina dum-in mare ad triangulum supraantennale reducitur ; : “em superficiem laevis, punctulata, foveolata, rugulosa vel trans- - versim sulcata ( Chrysogaster 9) esse potest. Frontis dilatatio in foe- “mina aut a dilatatione vittae medianae provenit (holometopa) aut a Sa dilatatione partium lateralium (schizometopa). Frons superne in ver- ” “ticem evadit, et, si oct connexi sunt, tantum trianguli verticalis - 120 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA « ocelligeri formam induit. Pars media longitudinalis frontis viana ) frontalem seu frontalia efformat: partes laterales circa oculos orbi- tae frontales vel paratrontalia appellantur. In antica frontis parte su- | pra antennarum basim Jumula quaedam in multis dipteris rp SA dae, Muscidae) cernitur. Sub antennis facies vel clypeus distingui- tur in quo fovea antennalis saepe excavata est, a carina intermedia | E in foveas duas plerumque divisa; facies variat, ovalis vel lateribus. e parallelis, complanata, vel concava vel convexa vel in medio tuber-. es culata (Chilosia), perpendicularis vel obliqua, immo etiam recedens E “Ea (Trigonometopus); margo anticus inferus epitoma proprie appellatus, planus vel plus minusve prominens, rectus vel concavus esse po- “e test. Sub epistomate duccula saepe cernitur (Parydra). Facies a. E partibus lateralibus, quae genae appellantur, carinis facialibus divi- | “a sa est, prope quas in myodariis sutura ptilinalis cernitur. Oculi incAS 5 terdum sub antennis quoque connexi sunt (Eubybus, Chrysotus) | ideoque facies evanida. Genae angustae vel latae, laeves vel pun- | 3 ctulatae vel sulcatae vel tuberculatae esse possunt. Peristoma seu | peristomium appellatur infera capitis pars, a qua os cingitur ; (atada mito, E vel angustum immo et lineare, tumidum vel appendiculatum esse po-. test. Denique pars capitis postica occiput appellatur; plana, concava E vel convexa, tumida vel superne cercinata (Stratiomyia 9) velin. collum producta esse potest. Si od OI E - Capitis inter partes Oculi, Ocelli, Antónia et Os maximi mo- menti sunt. vã de ee Si Oculi in dipteris semper bene evoluti sunt, desunt solummodo in Nycteribiis quibusdam; interdum tamen ad paucas areolas ap-. 4 propinquatas reducuntur (Lycoriidae, Ttonididae, Phoridas). Sem- a per liberi ac detecti sunt, saepe prominuli (Stichopogon, Dolichopo- didae, Ephydridae), vel valde prominentes (Achias, Themara, Ri- chardia, Sphyracephala) vel interdum longe Es (Disfegada Teleopsis). RR Areolae ex quibus Englntiir aut omnes parvae set acquales sunt, ut in plurimis dipteris, aut aliquae diversae ob parvarum di- $ latationem esse possunt; quae quidem differentia saepe e dispa sexu prodit. Nunc solae areolae superae dilatatae (Lasiophthicu Syneches), nunc anticae tantum (Asslidaç), aut intermediae (4 Tab; o j . a Po) 4 K ÇÕA : q Ms RE a no a Io a ., ç Ss ra ea a a e ES 5, ad Ri e a RE É Rr SÊ So SR Toa * Es “+ es NA Re: os d De a Zea MARIO BEZZL: DIPIEERA PENINSULZ IBERICAS [21 us autimnalis); interdum oculi eximie bisecti sunt, areolis supe- 3 “tis maximis, inferis minimis (Bibio dó, Blepharocera, Syneches). 7 * Quoad formam aut rotundi, aut angusti et fere lincares aut reni- E a “formes sunt; quoad magnitudinem interdum maximi et totum ca- - put occupantes (Acroceridae), interdum minimi (Búbio 9, Oecothea). A “Quoad marginem aut integri sunt aut sinuosi; et tunc incistones at anticae circa antennarum insertionem (Tendipedidac, Empidi- dae), aut posticae in medio occipite (Hemipenthes). Maximi est mo- E menti oculorum juxta sexum differentia; in maribus plurimis sunt “a | sa in fronte magis vel minus longe et arcte connexi, vel plus minusve eis raro distantes; in foeminis contra saepissime distan- “tes vel remoti sunt, raro appropinquati (Fylephila), nonnunquam “connexi (Noeza, Systropus); interdum sub antennis quoque conne- EE sunt (Euhybos). Si oculi connexi caput Jolopticum nuncupatur, — sin autem remoti dichopticum. Quoad superficiem saepius nudi sunt, 6 “aut tomentosi, aut pubescentes aut magis vel minus longe et con- — fertim pilosi aut villosi, in mare generatim longius vel distinctius quam in foemina; pili aut aequales aut dispares longitudine esse É possunt, aut etiam in vittas dispositi (Paragus, Eristalis tenas). * Color “quoque variat; saepius aequaliter rufus, purpureus, viri- RE ais aut fuscus; interdum vittae horizontales (Tabanus, Trypa- a “neidao) vel verticales (Eristalodes), rectae vel fractae (Chrysops), “vel puncta aut maculae Fados disposita (Lathyrophthalmus) obser- | “ vantur. : E f * Colores isti, in diptero vivo saepissime pulcherrimi ac splen- “dentes, post mortem plerumque evanescunt ; at oculis paullisper “ humectatis rursus. nuas atque pro PRE UCe adhiben- Rd sunt. od NIE é a ASS Em E A Ocelli “in dipteris parvi, generatim in triangulo prope verticem pes atque saepe tuberculo magis minusve prominulo inserti ; non ai o “desunt (Culicidae, Fonididae, Tendipedidae, etc.) vel vix distin- Ep guuntur (Tabanus), interdum a vertice paullo remoti sunt (Asarci- . Quoad numerum fere semper tres sunt, aliquando duo tantum DO sreugol nunquam unicus adest; una species (Ceroplatus mm Espiga “quinque ocellos aeque bene distinctos habet, quod dem. potius | anomalia. cuidam, tribuendum. Saepius inter se JO 1 > Ja qo a á bom 44 Di h DEDO O Mi O 12 é ÃO CIRO DAE AR 2, Dai CR RD ” [AME ae, a VA ão ME AA FADOS : PARES po iça E Ve ERR N é + ss so ! e PES e ES 122 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA aeque distantes, triangulum aequilaterum efficiunt; aliquando vero isoscelem (Chrysochroma), eo quod anticus magis a reliquis sejuncaa ; ctus sit; vel etiam accidit ut omnes valde inter se remoti sint (Ase- ha mosyrphus). Ocelli decolores esse solent. | Antennae dipterorum semper bene distinctae quamvis inter- dum minus manifestae (Aippoboscidae). Basi solent valde inter se pe appropinquari aut immo connatae (Pialea), plus minusve distantes a (Syrphidae), vel valde remotae esse (Anastocchus, Multo, Diopses).. Quoad insertionem nunc supra, nunc subtus, nunc mediae inter. oculos extant; interdum in summo vertice (Acrocera) vel in capite E Re ' » E. infero ad oris marginem (Owcodes); interdum in tuberculo parum ã prominente (Psarus) vel prominentissimo (Cerioides, Conops) insertae Ro sunt. Quoad magnitudinem variant summopere, modo perparvae et. E vix distinguendae (Nycteribia), modo valde elongatae, corpore mul- E é to longiores (Macrocera, Megistocera); numerus itaque articulorum — E valde diversus, in brachyceris semper 111, at 1 dumtaxat distineti ú (quia articuli basales tantum microscopii auxilio perspiciuntur), 128 nematoceris 1v-L, plerumque tamen vilt-xvi; numerus in nei: ã ris variat saepe sexu. Saepius liberae et porrectae sunt, modo tá d q men pendentes (Astomella), vel horizontales (Longina, Callizera) À vel erectae (Dolichopus, Ancylorrhynchus); appropinquatae, paral- | lelae vel divergentes; interdum in foveis absconditae (Sadat bs a Antennarum forma, valde varia, characteres magni momenti in. classificatione offert. Ex toto inspectae ita variae apparent : filifor- mes (Macrocera), torulosae (Diplosis), cylindricae (Cylindrotoma), á squamiformes (Hippobosca), spathulatae (Stratiompia), clavatae (Bi- bio, Rhopalia), serratae (Melusina), pectinatae (Flabelhifera, Rhipi- mg dia, Rhachicerus); mudae, pilosae, ciliatae vel penicillatae, “saepe | sexu diversae; microscopii auxilio poros vel filamenta circularia (Jtonididae) saepe valde characteristica praebent. | In nematoceris articulus primus seu basalis, qui scapus appella- tur, reliquis magis evolutus est; in brachyceris contra solet arti l E lus ultimus seu tertius reliquis major esse. é E In brachyceris articulus tertius simplex vel nota (Strat jo- myidae, Tabanidae) esse potest, obtusus vel mucronatus. (a Trypaneidae), apps iGaNHas (Microcephalus, Gprostygma), basi Pad ç Pa PR Bem - RR RIO CBS E O o ni PR Re a SRD SE e aà e P dos Ss ç Es :ê — dentatus (Tabanidae), ramosus (Pityocera), cheliformis (Thauma- o stocera), vel fissus (Dichocera, Talarocera, Schizotachina); appendi- — cem gerit, quae in brachyceris orthorraphis terminalis est et stylus q a dicitur, lateralis vero in cyclorrhaphis ubi avista nuncupatur. Stylus ER: aliquando deest vel indistinctus est; aliquando exilis, aliquando in- É crassatus, foliacéus (Zermetia), vel apice aut in medio dilatatus (Hal- tericerus, Sybistroma); plerumque nudus, quandoque pilosus vel “ plumatus est (Prlostylompia, Pterostylus, Lophoteles, Ommatius). “Arista raro terminalis vel subapicalis, generatim lateralis vel — basalis est; interdum ex articulis duobus vel tribus bene distinctis — (Salmacia) ficta; rarissime deest (Cryptochaetum); saepe incrassata “(Crassiseta, Platystila, Celyphus), interdum ad apicem dilatata est Rs Nuda, tomentosa, pilosa, plumosa vel pectinata, id — est superne tantum pilosa (Stomoxys, Ephydridae); pili aristae un- A É. as — dulati (Lyperosia) vel plumosi (Glossina) quoque esse possunt. (+ a E E: Os constat apertura orali et proboscide vel haustello cum pal- “A “Pis Apertura oralis variat forma atque magnitudine; interdum lata aa e rotundata vel angusta et linearis, raro clausa (Oestrus, etc.) ER - “ Proboscis quoque valde varia, iis partibus constat quae in inse- E ctis adesse solent, nempe labro superióre, mandibulis, maxillis E - atque labio inferiore, quibus hypopharynx quoque accedit; quae “ quidem partes solent difficilius distinguí, et aliquae saepius valde reductae sunt; in plerisque dipteris proboscis praecipue a labio in- do “fefiore constituitur. E - Proboscis quoad formam ac magnitudinem valde variat; raro — obsoleta vel omnino evanida (Oestridae, Acroceridae, Masarygus) ; E Ee - Saepius brevis et crassa, labellis tumidis terminata (Muscidae, Syr- — bhidao, non raro rigida et acuta, ad pungendum apta (Culicidae, * Phlebotomus, 7 abanidae, Stomoxys, Glossina, Hipbobosca), inter. — dum longissima ac corporis longitudinem pluries superans (Pango- p- “uia longirostris, Megistorrhynchus). Saepe recta et tunc horizontaliter 5 Ta (Nemestrinus) vel pendens (Empididae, Lampromyia) vel retro inclinata (Enlonchus); interdum erecta (Anabarrhynchus); vel “incurvata (Toxorrhynchites, Megarrhynus), vel retro incurva (Pe- à de orrhynchus, Ancylorrhynchus) vel immo in spiras convoluta ut in E “rhopaloceris (Dicrania). Labella terminalia crassa vel angusta, re- - Dre o À à A Ni Eid EPE PEDE Po ” igee dé 4 e 4 Reto Eid; RS Ro . = ga Ne, Rg Ee “me Nie id + si 124 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA a! tro flexa (Drimia) vel denticulata (Philaematomyia) esse possunt. Ee Pars basalis proboscidis fulcrum vel ab auctoribus quibusdam quo- | que clypeus vocatur. Es Maximi momenti ga/pi sunt, interdum perparvi vel prorsus nul- li (Epalpus, Gymnoglossa), saepius bene distincti et tunc vel retra- É cti vel porrecti, proboscidi incumbentes (G/ossina) vel liberi, in= terdum longissimi, baculiformes (Dejeania) vel spathulati (Lasio- | palpus) vel filiformes; erecti, horizontales, vel penduli; interdum | secundum sexus diversi (Culex); nudi, vel pilosi, vel setulosi, vel | plumati. Quoad articulorum numerum variant ab uno ad quatuor ; inor- ER thorrhaphis nematoceris plerumque pluriarliculati sunt, raro tamen etiam uniarticulati (Monarthropalpus); in cyclorrhaphis generatim E uniarticulati; articulus ultimus forma et longitudine variat. et Caput denique, sicuti reliquae corporis partes, variat natura in- dumenti; totum-vel partim nudum esse potest, vel pilis aut setis | aut macrochaetis aut squamis (Culicidae, Bombyliidae) indutum. | Macrochaetae appellantur setae crassiores et rigidiores, quae in- terdum proprie aculeiformes sunt; a reliquis pílis vel setis statim — a distinguuntur, et radice nervea praeditae sunt, ita ut sicuti organa | E: sensoria consideranda sint; si cadunt, insertionis situs semper facile E. dignoscitur. Macrochaetarum forma et dispositio characteres prae- PA cipuos in dipteris disponendis praebent; studium istud proprie E chaetotaxis vocatur. | e. Quoad formam rectae vel incurvae esse possunt;. si incurvae, . a retro, vel extus, vel intus directae; interdum valde incrassatae | (Straussta, Vidalia), vel immo plumosae (Fungivoridac, Phoridae). a Quoad colorem quoque variant, nigrae vel lutescentes vel albi o Fe Y cantes. pd “e Quoad distributionem : occipitales, verticdes ondas genales, | peristomales atque vibrissales esse possunt: (Fig. 1). E caber : Occipitales, seu in Secipite insertae, aliãe postverticales sunt, aliae occipitales proprie dictae. Postverticales in medio mox pode É verticales insertae, duo vel plures esse possunt; parallelae, diver gentes vel decussatae. Occipitales proprie dietae coronam. secus O! bitas posticas fingunt, et saepe validae, acutae vel obtusae sunt. - Verticales in vertice insertae - sunt, Rise duo párias ea = Ran o - pet, “+ , e é AM + a. Pics r - Ria e Rd Em Er - e - , : “MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICAE 125 “internae et externae vocatae; extus vel intus vel retro directae; * intérnae decussatae vel non. Frontales seu in fronte insertae, ir E lares et frontoorbitales sunt. Ocellares seu stemmaticae appellan- - da “ - Fic. 1 — Caput myiodarii superio- ris ab antico visum (schemat.). A Ver- tex. B Triangulum ocellare. C Vitta frontalis. D Orbitae frontales. E Ocu- lus. F Genae. G Peristoma. H Anten- nae. I Epistoma. K Fulcrum probosci- dis. L Palpi. M Labella. N Lunula. O Sutura ptilinalis. P Arista. Q Fovea fa- cialis. 1 Macrochaetae postverticales. 2 M. occipitales. 3 M. verticales internae et externae. 4 M. ocellares. 5 M. fronto- orbitales internae superae et inferae. 6 M. frontoorbitales externae. 7 M. de- cussatae. 8 M. orales ascendentes. 9 M. genales. ro Vibrissae. 11 M. peristo- miales. >. “tur illae quae intra ocellos ds habent; saepe desunt (Peletieria), E - saepe contra plus minusve evolutae; solent esse 11, interdum plu- tes sunt; fere semper antrorsum directae, interdum extrorsum * (Brachychacto) vel demum retrorsum (Salmacia). A Frontoorbitales in orbitis oculorum frontalibus insident atque a “in series dispositae sunt; intus vel extus, antrorsum vel retrorsum, 78 - Omnes vel partim, directae. Plerumque in series duas distributae à E “sunt, et tunc externae et internae appellantur ; mares solent serie — unica (interna), foeminae plerumque seriebus duabus utrinque (in- A “terna et externa) esse praedita; in maribus tamen permultis frons utin foemina seriebus duabus gaudet (Peleticria, Voria). Nume- rús, positio . ac directio inspicienda sunt; internae usque ad anten- narum radicem vel ultra productae, regulariter. dispositae vel irre- — gulariter Vitta frontalis interdum setas gerit, quae decussatae vo- E cantur (Fucellia, Eustalompia). * Genales appellantur quae in Es insertae sunt, vel in carinis cialibus vel in genis ipsis; primae appellantur orales, uniseria- » NE prcçãas. et plus: minusve ascendentes; secundae genales v” f « g a o Pia a ad VR q Es, N-a ss ke 4 o. 4 E Aya AT É 4 f PERO Rego » E, 4 > ê mc, Ai) E a, 126 “BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA EB! proprie, uni- vel pluriseriatae, ordinatae vel non, vel solummodo infra distinctae (Cyphocera). a Vibrissales sunt illae quae in angulo oris insertae sunt, genera- | tim duae validae, quae vibrissae vocantur ; interdum ab ore distan- tes (Meigenia); decussatae vel non. | Peristomales denique illae vocantur quae in peristomio sive in. o e o » . medio sive secus marginem insertae sunt; una vel plures, ordina- a natae vel non. Thorax pars corposis est, quae praecipue organa motus gerit et continet; ex tribus in insectis solitis segmentis constituitur, quae pro-, meso- et metathorax vocantur. Hae tamen tres partes minus. distinctae immo connatae sunt; prima plerumque valde reducta, | tertia quoque ob alarum posteriorum defectum; in dipteris igitur + thorax tanquam a solo mesothorace constitutus haberi potest. Prothorax generatim solummodo in nematoceris quibusdam “a bene distinctus (Tipula); plerumque tamen solum ex duobus lobis . E lateralibus, saepius -perparvis et aegre distinguendis, constat, qui, e tamen interdum ita evoluti sunt ut in parte supera et antica con- e + juncti evadant (Philopota, Toxophoxa); interdum in collum produ- ctus est (Giraffomyia, Angitula, Diopsis), vel demum Setran a 4 (Dilophus). E 4 Mesothorax igitur thoracis partem magis evolutam constituit, a qua thorax totus formam sumit. Mesothoracis pars superior E sonotum constituit, quod ex duabus partibus inaequalibus coale- — scit, quarum anterior praescutum, posterior vero scutum vocatur ; inter se sutura transversa dividuntur, quae interdum vix distingui-. tur vel immo deficit, interdum distinctissima ac profunde incisa esse potest. Versus latera ante suturam fovea vel depressio noto- pleuralis adest; in parte postica ante scutellum ca//i postalares et. fovea praescutellaris quoque exstant; in parte antica humeri ' vel”. calli humerales distíncti atque interdum prominentes sunt. Ad mesothoracem quoque scutellum pertinet, quod postica 1 sothoracis prominentia constituitur. Scutellum et forma et magni nino tudine valde variat; rarius “parvum, nunquam deest, vel rarissi ne pa : so 4d e Ri. à bu 1º A f br, » v , + + E + Vir mn e É «ea ; pal ASA O RR ar Ê TE o de 4 do EO A a " Pee, + * RR « Ed Rr Tia) MARIO BEZZL: DIPTERA PENINSULA IBERICA: 127 E ke (Braula); saepius bene evolutum, interdum magnum (Thyreophora), vel maximum ita ut abdomen totum tegat (Cclyphus), vel abdomi- “mis, apicem attingat (Dicranophora); rotundatum, triangulare vel E quadratum, vel rectangulare; integrum vel lobatum (Culex); mar- — gine serrulatum (A/lognosta, Paragus serratus), vel spinosum (Pla- — tyna, Diopsis, Beris), vel tuberculatum (Crassiseta, Platystoma), - vel apophysibus praeditum (Rhinotora, Acanthopeltastes). — os E: Metathorax superne vix distinguitur, quia pars quae solet me- — tanotum vocari, potius mesophragma est, quod quidem ad meso- E ióraceri pertinet. a Thoracis latera plzurae dicuntur atque sutura notopleurali a | = dorso separantur. Suturis distinctis pleurae in 270-, meso- et meta- — plenras dividuntur; sub mesopleura, sua quoque sutura distincta, E “sternopleura cernitur; sab alis et post mesopleuram, pteroplenra ; E “sub metapleura vero hypopleura distinguitur. In pleuris etiam spinae validae interdum exstant (Diplephippimm, Mic odon, Diopsis). * Thoracis denique partes inferae sternum constituunt, ac fro-, 4 — meso- et metasternum vocantur; prosternum interdum valde evo- “Jutum et fere globosum est ( Tendipedidae). = Thoracis tegumenta duriora sunt quam cetera aliarum corporis * partium; interdum autem sculpta, vel sulcata vel punctata sunt. “Forma quoque variabilis; nunc ovata, modo quadrata, vel rectan- “gularis quin etiam triangularis; interdum subtilis et elongata, quan- E. * doque contra lata et abbreviata; complanata vel adpressa; superne E E plána. vel plus minusve convexa vel immo pyramidata (Syneches). de + 4LSd - Quoad indumentum thorax quoque variat, nudus, pilosus, to- e a RE nertoçE aut squamosus. Macrochaetae maximi momenti in chae- pre “totaxia sunt; si elapsae, locus insertionis, areolae circularis instar, psenper facile dignoscitur; in dorsales et laterales distribuuntur. “Inter macrochaetas dorsales numerantur : “1 Tllae lincae medianae vel secus lineam medianam dispositae, que acrostichales vocantur; plerumque parvae, saepissime desunt ; à “unilineatae vel in series plures (1, Iv aut vr, raro ultra) dispositac ; a “ egulariter vel irregulariter seriatae; modo ante, modo post suturam e a Ret utrinque distributac; erectae, vel antrorsum vel retrorsum flexae. “ A ff am ». E “4 á Y “ e 128 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA MR 2 Illae quae extra acrostichales utrinque inveniuntur dorso-. “8 q centrales vocantur: solent in serie unica disponi, sed etiam regu- Ee lariter vel irregulariter pluriseriatae esse possunt (Zympis); omnes | validae, aequales vel inaequales, vel sensim “in pilos Ra va- Fic. 2 — Thorax myiodarii superioris de- super visus (Schemat.). A Humeri. B Fovea notopleuralis. C Sutura transversa. D Call postalares. E Scutellum. 1 Macrochaetae a- crostichales. 2 M. dorsocentrales. 3 M. prae- scutellares. 4 M. intraalares. 5 M. humerales, 6 M. notopleurales. 7 M. posthumerales. 8 M. praesuturales. 9 M. supraalares anteriores et posteriores. 17 M. basales. 18 M. subapicales. 19 M. apicales. 20 M. discoidales. 21 M. prae- apicales, Macrochaetarum tantum insertionis pun- cta vel pori in aa figura et sequente signata sunt. epi ss =. (7 Fic. 3 — Thorax nvidia a rii superioris a latere visus q (Schemat.). A Humeri. B Fo- vea notopleuralis. C Sutura transversa. D Call postala- res. E Scutellum. F Propleu-. ra. G Mesopleura. H. Ptero- pleura. 1 Metapleura. K | Me-. sophragma. L. Sternopleura. E E M Hypopleura. N Spiraculum | prothoracicum. o) Spirac. 1 me- FeBiBraicina P Halter. Q Locus insertionis alae. - Ab ça o 1 Macrochaetae acrostichales. 2 M. dorsocentrales. 3 M. peesciaai 4 M. intraalares. 5 M. humerales. 6 M. notopleurales. 7 M. Fostecieairaa 8 M. praesuturales. 9. M. supraalares. 10 M. prothoracales. 11 M. mesopleu- rales. 12 M. pteropleurales. 13 M. metapleurales. 14 M. hypopleurales. as a sternopleurales. 16 M. laterales. 17 M. basales. 18 M. di ma 19 Mi api pa cales. 20 M. discoidales. 21 M. praeapicales. I Coxa antica. II Coxa media. III Coxa postica. co a A riant numero. et per paria numerantur et Eds in praesuturales| fes a ponesuturales (i. e. ante et post suturam positae), distinguuntur ; i “in- a terdum inter majores efquidem minores exftaid (Philolutra); mta um és EPA SA um “ o Ep proa | É JBRÇA 7 e na A E So po a. + 44 quo Lais Mag Di e ERR > e. ds e € E PO |. MARIO BEZZL: DIPTERA PENINSULAS IBERICAL J29 E ge = : . - denique in aculeos conversae sunt (Thyreophorella), vel in setas — crassas aculeiformes (Dejeania). 3 Ante scutellum in acalypteris quibusdam praescutellares ob- ans (Trypaneide). 4 Ilae, quae extra dorsocentrales sunt, sutraalares appellantur, “et in myiodariis superioribus tantum inveniuntur; uniseriatae sunt “et numero variant utrinque ab una ad plures; modo tantum post- E * suturales sunt, aliquando vero praesuturalis exstat. -s A | E 5 Humerales, in callis humeralibus insertae, una vel plures, É E pardo multae parvae, aculeiformes (Microstylum), aliquando “nullae (Gymnomus). Er 6 Notopleurales, supra lineam notopleuralem secus toveam no- E — topleuralem dispositae, una vel plures. “7 Posthumerales, supra notopleurales et post humerales po- z % sitae. ig = 8 Praesuturales, juxta et ante suturam transversam, una vel plures.. Ê ” RO: Supraalares, post suturam supra ali radicem locatae; an- q gretpies, 1 mox post suturam, et posteriores in callis sq dA ipi in- E sertae. a, es Intée AA cia cata laterales numerantur : | E 10 Prothoracales, vel- -propleurales, supra coxas anticas, sae- E pistme nullae vel parvae, una vel! plurimae. E 2: Mesopleurales, in mesopleuris insertae, singulatim vel in “seriem dispositae, secus sututam superiorem vel posteriorem, g E 12 Pteropleurales, in pteropleuris sub radice alarum, saepe - nullae vel exilissimae, una vel plures. É a ic? 3 Fone enrades;. in ir es saepe in penicillum congre- SE & 14 é Ebypoplenrados, à in hypopleuris, in seriem dispositae, vel sae- y - pissime r Mad, os = e E e 1 5 Sternopleurales, in sternopleurarum parte supera; variant Ee numero et loco ; saepe in myiodariis superioribus tres, et tunc aut Jg “due anticae et una postica (Larvacvoridae), vel una antica et due ba E . E a ae (Muscidas). q , + os a à "” Do» a, fpao TE e UE - ” x TA dna * - Ah a ad e Ae RA O Canto fg a s a ã tie a e % , : ed CR A a | Fecho Ra. E Sa E! se . A : ES ode E xs ” de dt DO Naa ” Y po Gago qr LP PEDAIS pi SETE E E RD e Pé á o A Manila 1 e > ” ta Y % 5% és “ t ' A e ” ed Psi! 130 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ' [17300 01. Ly Scutellum macrochaetas suas quoque praebet, quae secus li- neam lateralem seu marginem, in disco et in lateribus esse possunt. In lateribus rarissimo inveniuntur et Zaterales (fig. 3 — 16) vocan- is tur; secus lineam lateralem dasales (17), subapicales (18) et apica- les (19) sunt; in disco discoidales (20) et pracapicales (21). Apicales praesertim valde notandae, quia parvae vel magnae, con- vergentes vel divergentes, parallelae vel decussatae, erectae vel hori- zontales, plus minusve validae vel quoque spiniformes (Ccntrophledo-. | myia). Marginales interdum in tuberculis vel dentibus insertae sunt, In familiis quibusdam (Fungivoridae, Phoridae) macrochaetae microscopii auxilio plumosae apparent. ces In thorace spiracula, halteres, squamulae et organa motus per- spiciuntur. Spiracula duo tantum utrinque sunt, prothoracis unum, meta- . thoracis alterum. Spiraculum prothoracicum majus est et facilius visu; supra coxas anticas locatum est et cicatrix quaedam videtur (idleoque ab auctoribus quibusdam ut Rondani, Bigot, cicatrix subhumeralis vocatur); margo inflatus albus vel luteus vel niger | esse potest; a macrochaetis prothoracalibus defenditur. Spiraculum | “metathoracale minus est et difficilius visu; a macrochaetis meta- 2 pleuralibus vel hypopleuralibus defenditur. a Halteres in metapleuris inserti sunt, e stylo et capitulo. com- ponuntur; desunt rarissime in apteris quibusdam (Aptilotus, Platy- phora). Capitulum variat forma et colore. o a Sub alarum radice squamae vel squamulae inveniuntur, ple- rumque duae distinctae, squama superior et inferior, quae halteres te- | A É ses 44 a Sgnao) gunt; saepe valde abbreviatae et vix distinguendae, interdum con- one tra valde evolutae et permagnae (Acroceridae, Leucostoma); nudae - vel pilosae; margine fimbriatae vel pennatae (ra) vel pilis À ; peculiaribus cinctae (Syrphidae). É Sub squamulis organum singulare, plumae instar confectum. et plumula vocatum, in dipteris nonnullis (Bombylidae, Sprplidas) — cernitur. : (à + o “e; > Motus organa pedes alaeque sunt, utraque maximi momenti pr [o Bi classificatione et distinctione dipterorum, maxime autem alae. A s” po % = a La au Ka K Pedes ex coxa, trocanthere, femore, EE et tarso componuntur. e d de A. My / , “+ : 6a , sas A y 2% 4 - o 1 N So RT ca AR a AIN q + + cr A Asa St RA ' E Fresh Fe Ea sa E = pt pas, o Ma 1 ERAS) à a Sae + 4 Via cf a €1 Ba! a my ke 18) Ê MARIO BEZZL: DIPIERA PENINSULA IBERICA 131 EE E Coxae parvae et breves esse solent, interdum tamen valde elon- ka + E gatae, vel onines (Fungivoridac), vel anticae (Hemerodromia, Ochthe- a Rito); nudae vel pilosae vel setosae vel etiam spinosae sunt, immo | | “et pennatae. A Trocanther semper parvus et nunquam articulatus est; interdum incrassatus (Noeza); setis vel pilis semper destitutus; quandoque * appendiculatus. -— Femur generatim partem magis incrassatam constituit; breve vel elongatum, subtile vel incrassatum, rectum vel incurvum; in- “ ferne spinosum vel dentatum vel serratum vel muticum vel immo E o pendicibus singularibus auctum (Empis poplitca, Lamprempis) ; e “nudum vel tomentosum, squamosum, pilosum aut setosum. y Tibia multum quoque variat; plerumque brevior et angustior É — femore, attamen interdum longior; incrassata passim vel ad api- Et | cem, vel clavata, dentata vel spinosa vel cingulis spinarum armata “ (Dilophus), vel appendiculata (Zyichopticus aculeipes), vel calcari- E Bos rectis vel incurvis ad apicem praedita; nuda, vel pilosa, vel se- “ tosa vel squamosa aut pennata. Tibiarum setae quoad: positionem - Ssaepe notatu valde dignae; basales, vel intermediae vel apicales , Es sunt; in lateribus'antico vel postico, interno vel externo insertae ; — seta praeapicalis in multis acalypteris magni momenti est. Doo Tarsus solet quinquearticulatus esse, rarissime ex numero mi- — nore articulorum compositus (//cicropeza). Articuli singuli quoad E “Jongitudinem solent a primo ad ultimum sensim decrescére ; pri- “mus seu basalis protarsus vel praetarsus (improprie metatarsus) vo- E: “catur, reliquis plerumque longior, vel quoque brevior (Cypsela), — simplex vel incrassatus, vel dentatus vel setosus; tarsi interdum y -appendices singulares ferunt (Calotarsa), vel dilatati sunt, vel se- - cundum sexum aliter conficti. j “Articulus ultimus seu onychotarsus guguiculos gerit, simplices vel E rnpositos aequaliter vel inaequaliter longos, dentatos, spinosos, ser- Dios vel fissos; saepe permagnos (Dicraniis); acutos vel truncatos | (utaliphora): qui quidem unguiculi rarissime desunt (Mapalothris). Rat “ Apud ungues sunt pulvilli, saepe in foemina et mare diversi, magis vel minus evoluti, acuti vel obtusi, coloratione varii. Inter pulvillos empodizm interdum notatur, subtile et piliforme, vel dila- um et pulvilliforme (Tadanus, Rhagio). .g . trios pai jo a E al :) 7? - à ATER te DO E ii a Ea a ama Eis A EE PO cos Ra F : a Es RES Er Ra RE Sae 2a o Rai S o do ve sd da SPA pe 132 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA TEA Quoad formam generalem pedes plurimum variant, praesertim | secundum mores ; subtilissimi, fragiles et longissimi (Tipulidae) vel robusti, breves et spinosi (Asilidae); ad saliendum, natandum et . rapiendum apti; ad foeminam capiendam et retinendam saepe ficti ideoque secundum sexum valde diversi. In descriptionibus pedes| = primi paris vocantur antici, ultimi vero postici; pedes quatuor pri- | mi contra anteriores et quatuor ultimi posteriores vocantur. Alae apud dipteros maximi sunt momenti, ideoque rarissime E desunt (Itonididae, Lycoriidae, Chionca, Phoridae, Aptilotus, Hp- E poboscidae, Nycteribiidae), vel rudimentales sunt (Tipula q, Ten- RE dipedidae, Empididae, Ephydridae, ete.). Variant forma, angustae ais A parellelae, vel cuneatae vel lobatae secus marginem postada (Ackias), vel dentatae ad marginem anticum (Pisrodontia, vel di latatae (Synolcus) vel truncatae (Symmicius). Basi Jobus axillaris, seu alula, plus minusve distinctus adest, apo ala incisione axillari, cujus. forma valde notabilis, separatus. 3 Basi superne a tegula parva interdum tectae sunt (Sarcophaga); margo anticus prope basim ad costam incisus et fractus (Milichii- E nac), ideoque alae reflexae. Nudae saepissime sunt vel tantum mi-. E E PÇ -. croscopice pubescentes, at quoque plus minusve pilosae vel per Fo ai á tam superficiem (Trichosia, Tipulidae), vel secus nervos (Tipuli- E ; dae, Psychodidae), ubi pili in squamulas aliquando mutantur. (Cu- licidae). Interdum in nervis setae sat validae inveniuntur (Larvae- Ja voridae, Blepharoneura), ad basim vel per totam longitudinem; costa quoque spinulosa secus marginem anticum esse potest fo Be. ridae, Fleleomyzidae), per totam longitudinem vel tantum basi; spi-. nula costalis plus minusve valida in medio saepe cernitur (Larva voridac); ad basim extremam pecten interdum adest (Systoechus, . Villa), qui ab'hamo valido incurvo concomitatus esse potesé (Bro prosopa). RE a ese E Plerumque alae vitreae et hyalinae sunt, attamen saepissime pulcherrimis coloribus et picturis exornantur, quae ad classificati o- . nem quam maxime conferunt. Praecipue in tipulidis et myiodariis. alae pictae inveniuntur, sed passim fere in omnibus aliis familii: apud itonididas tamen pictura tantum ex pubescentia provenit. M: | xime notandae maculae fenestratae (Colas, Ergota, Clitodo a), ad p- - 3 a , a MARIO BEZZt: DIPYERA PENINSULA IBERICAE 133 . RM A guttulatae et reticulatae (77 ypaneidae), elegantissime variegatae co- E oribos diversis (Ortalidae, Schistopterum), dimidiatae (Hemipenthes), * lacteae (Holopogon, Pamponerns), infuscatae secus nervos longitu- ES dinales vel transversos, iridescentes, infumatae, nigricantes, caeru- “exe, luteac. Membrana alaris semper subtilis et tenuis, interdum * tamen sulciolata (Asilidae, Glossina, Hippobosca) et magis firma. EE — Diversa autem positio alarum: incumbentes, patulae, divarica- “toe, decussatae, immo reflexae (Systropis), at nunquam Aa “sunt; interdum a scutello tectae et omfnino abditae (Celyphus); y vivis vibrantes (Ortalidae, Stevenia) vel palpitantes ET + ad q | “Fic, 4 — Ala Psychodidae ( Pericoma) Fic. 4- — 15. Alae dire Explicatio litterarum et numerorum in omnibus -figuris eadem ac supra et juxta textum. E sã “Nervi aut venae in dipterorum alis valde animadvertendi; ple- e “rumque pauci et bene distincti ; raro reticulationem confertam ef- á * ficientes (Nemestrinidae), “vel a reticula spuria concomitati (Blepha- perto vel nervulis parvis aucti (Rhinotora, Lycastris), vel nu- cleis chitinosis adjecti (Ernoneura). Nervorum numerus, cursus et E elationes in dipteris classificandis characteres praecipuos praebent. — Spurii appellantur nervi qui partim vel toti decolores sunt. Cellulae dicuntur partes illae membranae quae a nervis circumscribuntur. o lomenclaturam nervorum et cellularum hic subjicere oportet. E Nonnullae nervorum. classificationes ab auctoribus propositae “quarum praecipuae illa Schineri inter veteres et illa Com- sunt, tockiet Needhamii ce Pres ES aço Runa Rosie ae e é 4 ua ee Rr. Lair q CL as ) po or e . EO pa GS PRN T, 2 PEA RÉ DA A DR na , : nf a pa Es o AE a x À “ = É + . , fi ; ++ = ke 2» Pd ae Nf ni E a RA Ra ETA Ra e. ES EE io E A o A A Me. SA 134 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA nervi in ea non nominibus sed formulis quibusdam designantur. A | notione theorica derivat originis alarum, quae primitus tamquam ex- À mM pansiones laterales thoracis, in quibus ut in reliquo corpore tras cheae disperguntur, considerandae sunt; tracheae postea, progre- | a diente aetate, durescunt et in nervos commutantur. Tracheae a tho- race in alam ramis binis prodeynt, anteriore nempe et posteriore ; E qui quidem praecipui rami postea plus minusve vel nequaquam partiuntur. : = Ramus anterior in quatuor dividitur, qui Costa, Subçontá, Ra-. a dius et Media (scl. vena) appellantur; posterior vero apud dipteros pe in tres qui Cubitus, Analis et Axillaris vocantur. Costa, Anali eta Axillari exceptis, rami ceteri omnes iterum dispartiri possunt: Sub- | costa nempe et Cubitus semel, Radius et Media bis; id est, co ma- E gis dividi possunt, quo nervi ad alae medium propius accedunt. Ra- ; mi secundarii a divisionibus prodeuntes nomina non habent, sed 3 numeris indicis instar affixis indicantur, ut sequitur: Sc 1- -2, R 1-2-3-4- EA E M 1-2-3-4, Cu 1-2, Cum litteris et indicibus formulae efficiuntur, qui- 2a bus nervi quoque elapsi vel confusi indicantur, e. g. Ra+s, vel | da R2 +34 Rato vel M3.+ Cur, etc. In hoc. no menclaturae ya stemate nervi Ê transversi haud sunt nominibisda Fic. 5 — Ala Itonididae ( Diplosis) insigniti, quia | ja “tantum ut rami secundarii vel anastomoses considerantur. . na: to: | Systema Comstockii et Needhamii nihilominus in n dipte- rologia paucis probatum est, forsan tantum misoneismi causa; ideo- | que hic solitam secuti sumus nomenclaturam, cujus expositioner ab alarum margine antico incipiendo hic addere liceat. 158 - Costa, seu nervus costalis, vel marginalis (O). Variabilis. ct rg su, asa colore et integumento. Saepe per. totum alae ambitur o! aequali crassitudine excurrit (Culicidae, Tabanidae); plerumqu tamen ad alae apicem desinit, prope finem venae tertiae. longitu d nalis vel paullo ultra logo a ctpdsads Secus pasta anticum, in- | - x” E, “a E RIR Ela ” Eae É da E: + Í ç q o ERA o E dd ' o b 145,4 ' + - MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA 135 - — crassata esse potest, vel immo in postico ad angulum axillarem “Sá (Blepharoceridae). Pars illa, quae secus marginem posticum excur- mit, acl. Verrall vena ambiens appellatur, et praecipue in Aszli- p- o maximi momenti est. E Fic. 6 — Ala Tipulidae (Limnophila) 2. Subcosta, seu nervus subcostalis, auxiliaris, vel mediastinalis, aut quoque ramus anterior primi longitudinalis, immo ab alíquibus |» (Rondani) ut nervus longitudinalis primus consideratur (Sc). Semel E. RE < E ", A: & dividi potest; ramus anterior (Sc!) nervum transversum costalem PA “seu mediastinalem efficit. Ramus posterior (Sc?) nervus subcostalis “proprie est, plus minus brevis vel longus, interdum nervo primo loga ita arcte cohaerens ut absens videatur (Acalyptera — permulia), vel tantum ad apicem cum illo in callositatem diffusus — (Trypancidad), Sin completus in costam desinit; vel quoque in nervo E — primo (Tipula) ; ; interdum mox ante costam desinit (Empis), vel mox post nervum - transversum. E tidos (Rhy- E mosia, “Phro- Se ia). E E Ke os: N ervus | brimus longitu-. | e dinalis, vel sub- - Fic. 7 — Ala Stratiomyidae (Geosargus) EE costas, vel Me- diana, vel Radius! (R%). Plus minusve longus, rectus aut sinuosus E t incurvus, prope alae basim desinens vel fere usque ad apicem sá pc “rarissime absens et nunquam in ramos divisus, attamen n Tipulidis quibusdam « cum nervo transverso peculiari consociatus “ CE sois E e a, , ud so dr as ” Er ' E. + es E or = 3 s (o - ; - + - — - Pe 2 A rá ç est. Cum subcosta confluere potest (Dolichopus); ad apicem saepe | Pr Ro stigmatica, consociatur. P S Rr, 4. Nervus secundus longitudinalis, vel Radialis, vel subcostalis, | vel Sectoris ramus anterior, vel Radius 243 (R 2-3). Rarissime in + er E ; as A o ramos duo divisus (Psychodidae), plerumque unicus; magis vel mi- nus longus, usque ad apicem alae exchrrens ; rectus vel sinuosus, E vel incurvus, apice liber vei cum primo conjunctus. Basi cum ner- | vo tertio saepe in ramum coalescit plus minusve longum qui prae- — e E, o. furca appellatur, furcam praecubitalem efficiens. ; “2d 5. Nervus tertius longitudinalis, vel cubitalis, vel Sectoris ramus. A posterior, vel Radius 4 + 5 (R4 +5). Raro in ramum unicum confu- a sus (Myiodaria), saepissime furcatus et furcam cubitalem efficiens, ER rumque in alae apicem excurrit, et ramus superus in margine an- o Pg A rud tico inferus vero in postico finem habent; raro ambo ad marginem - anticum excurrunt, vel rarissime superus in secundo longitudinal desinit. | À Fic. 8 — Ala Tabanidae (Tabanus) , a > jr ra 6. Nervus quartus longitudinalis, seu discoidalis, seu Cubitus a ticus, medius seu.divisorius, seu Media (M 1-4). Simplex est (Dolicl 7 us, Musca), vel plus minusve divisus, cellulas posteriores EE SAR lam discoidalem efformans, semper post alae apicem desinens, at | interdum quoque supra flexus, et in marginem anticum excurre : (Mydaidae). Rami varii ante marginem interrupti esse possunt; beri vel ad apicem conjuncti, cellulas clausas efformantes. | / momenti est incurvatura, Cubitus appellata, quam in Muscidi 2“ - ie x dd SR Dei 7 A VR Co a A a ÇÃO e SC SA RR E SD ri É EN a RT SP s Re J Y = E E : RR [24] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA 137 E angulatus vel rotundatus, appendiculatus vel non, immo — interruptus (Phytomyptera); pars terminalis ut nervus transversus " apicalis saepe consideratur; in medio interdum fractus et utrinque a appendiculatus (Dolichopus, Rhagoneurus). : pe 7. Nervus quintus longitudinalis, vel posticalis, vel Cubitus po- E EM “sticus vel Submediana, vel Cubitus (Cu 1-2). Generatim in ramos Pia “duos divisus, raro simplex (Myzodaria); saepe apicem versus cum “anali confluens; ramus inferior (Cu 2), si nervus indivisus est, ner- -vum transversum basalem cellulae basalis secundae eflormat (Myto- * daria). 8. e sextus longitudinalis, vel analis, vel Postcosta, vel q “Analis (An), numquam divisus, plus minusve elongatus, vel apice “tantum spurio praeditus; cum quinto saepe apicem versus confluens. ã Rectus, vel incurvus, vel sinuosus, vel callosus; interdum nullus. 4 A Io | O RSRS 2 Fic. 9 — Ala Bombyliidae (Flyperalonia) Ms - 9. Nervus septimus longitudinalis, vel axillaris, vel Axillaris (Ax), E saepe absens, semper indivisus, plerumque omnino spurius, rarissi- > me validus et 'costam attingens (Psychoda); interdum contra api- — cem sexti incurvus (Fannia). | 08 Es Post nervum septimum in dipteris quibusdam nervus octavus y — seu angularis cernitur, ex. gr. apud genus Phyyne; sed saepius non - bene distinguitur, ideoque hic neglectus. a E - Nervi transversi appellantur illi qui nervos longitudinales inter se conjungunt et pro classificatione quam maxime considerandi “sunt; non nisi rarissime desunt (Psychodidae). E. IO: «Nervus transversus humeralis, aut basalis, vel mediastina- ; E vel costalis, vel subcostalis Eh qui prope alae basim subco- : AE e +3 = RE es” Ra". y à + +» 4 SEçR ' 2 DS Pas CT DS longa SS dd O ay TEA RO PD RR SN e de - ad De. » yo | 1 wet ' ; is. x ipi MR FS doi 2» DP UCA A SD No AR E p o a RR * Re e ER ço | A ear é A sas Mud Aa Talho ad ME ess Ene da LA O nd ia ar RESP ago A aca "3 , + Ed E pie mad ns ficado = - . a Fá 138 - BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RS stam cum costa conjungit, fere Era addest et generatim perpen- . Ee dicularis est. Ee é II. Nervus transversus anterior, seu anticus, vel patvus seu mi- nor, vel discoidalis, vel medius seu intermedius, vel primus, quil*a Radium cum Media seu tertium cum quarto conjungit. Perpendi- | cularis aut obliquus, exiguus vel incrassatus; ante, ad vel post me- | dium cena discoidalis insertus; ante, contra vel post finem ner- A vi longitudinalis pri- mi positus. Nunquam. E 4 nisi rarissime deest.. I2. Vervus trans , versus posterior, seu, EE 3 posticus, vel major, vel inferior, vel se- | cundus, vel ordina- Fic. 10 — Ala Dolichopodidae (Medetera) rius, cujus natura et | e origo valde diversae E g sunt; saepe deest (Bombylidae); Mediam cum Cubito seu quartum. E k cum quinto conjungit. Rectus seu incurvus, perpendicularis vel obli- | = quus, magis vel minus quam anterior longus. Sin versus medium : alae protractus recte n. tr. discoidalis interdum vocatur (Tabanus). Sa “13. Nervus transversus basalis, qui cellulam basalem secundam a antrorsum circumscribit et Mediam cum Cubito prope alae basim. = conjungit (Cu 2) in Myiodariis; interdum deest (Bphydridae). - E I4. Nervus transversus analis, qui cellulam analem extus cir-, = cumscribit et Cu- bitum cum Anale ACE 2H AD A conjungit; rectus / 22 vel inferne extus inclinatus vel in- curvus (Cerati- tis). - Ex nervorum — É ida | reticulatione ori- Fic. 11 — Ala Phoridae (Phora) é Fito untur cellulae, E quarum numerus, forma ac dispositio maximi pretii sunt. Aba rum margine antico incipiendo cellulae sunt:” Da Si [26] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA 139 « A. Cellula costalis ad marginem anticum prope basim, inter aa Há “ costam et subcostam, a nervo transverso humerali in cellulam co- - stalem primam et secundam divisa; plus minusve longa, angusta — vel dilatata. às B. Cellula mediastinalis, intra subcostam et nervum primum — longitudinalem, saepe angusta, extrinsecus paullo dilatata, vel an- É gustissima vel omnino nulla (Dolichopodidae, Ephydridae). - 6+p E Fic. 12 — Ala Syrphidae (Syrghus) . Es “Celtula marginalis, inter primum et secundum longitudina- Jem, aperta vel clausa (Eristalis), angusta vel dilatata, É D. Cellula submarginalis vel cubitalis, intra secundum et ter- - tium, rarissime clausa (Mydaidae); saepe in duas divisa quae prima — et secunda (haec quoque cubitalis sensu stricto) vocantur, vel etiam — “in tres (Exoprosopa), vel quatuor aut quinque (Flyperalonia) divisa. 4 E. Cellula basalis anterior, seu prima seu superior, inter ter- “tium et quartum ad alae basim, extrorsum a nervo transverso an- — teriore semper delimitata, variat forma ac longitudine, modo aequa- - lis modo brevior sed plerumque longior quam basalis posterior. . - F. Cellula basalis posterior, seu secunda seu inferior seu inter- E: * media, inter quartum et quintum, extus a nervo transverso discoi- “ dalivela basali, vel, absentibus transversis, a confluentia ipsa quar- E et quinti delimitata, interdum cum cellula discoidali confluens > EE plndrádie), longa vel brevis vel brevissima (Sapromyza), inter- “dum dilatata (Rhamphomyia, Dacus), vel longissima (Tipulidae). E B G. Cellula discoidalis, in medio alae, inter quartum et quintum E Et tunc extus a nervo tantum transverso posteriore terminata (Myio- É, daria), vel tantum a Media ficta et tunc extus a nervis plurimis Eca (Tabanus, Nematocera). Inter omnes cellulas haec maximi e” e sa « a” o I40 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA habenda; variat forma et magnitudine; saepe extus aperta est et tunc nulla; ramos varios emittit versus marginem posticum (qui ni- hil aliud nisi Mediae sectores 1-3 sunt), completos vel incompletos. H. Cellulae posteriores, secus marginem posteriorem, intra ter- tium et sextum; variant numero sed saltem duae sunt, quarum al- tera inter ter- tium et quar- tum, altera “inter quartum et quintum; saepe plures, secundum nu- merum secto- rum Mediae, tres (Geron), quatuor (Bom- Es bylius) vel quinque (Tabanus). Ab antica incipiendo vocantur : cellula posteripr prima, secunda, tertia, quarta et quinta; prima subapicalis quoque vocatur (Syrphidae), ultima posticalis (Tabani-. 4 dae). Variant forma et longitudine; extus plus minusve late aper- tae, vel clausae et pedunculatae, praesertim prima et quarta; pri- “a ma saepe in medio valde angustata (Eristalis). I. Cellula analis, seu basalis tertia, intra Cubitum et Analem, prope alae ba- | ; Fic. 13 — Ala Myiodarii inferioris (Agromyza) sim, brevissi- | ma (Sapromy- za), immo nul- la (Drapetis, Ephydridae), vel mediocris, vel usque ad marginem po- Fic. 14 — Ala Myiodarii medii Edo 28 E “a sticum pro- E: ducta, clausa (Zabanus, Eristalis) vel aperta (Rhagio), extus | myiodariis a nervo transverso anali delimitata ; inferne saepe in ap- - pendicem longam producta (Dacus) ; nada dilatata (Rham- phomyia), interdum incompleta (Tachypeza). / AM [28] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA I41 K. Cellula axillaris inter A nalei et Axillarem, incompleta et x saepissime indistincta, RE. — L. Cellula lobularis vel spuria inter Axillarem et marginem po- - sticum, plerumque nulla vel indistincta, varians magnitudine pro “magnitudine lobuli. M. Alula seu lobus basalis alae, ab incisione axillari delimita- - tus; variat quam plurimum magnitudine ac saepissime omnino deest. o | É ais A + EA - ” & te, Eu Fic. 15 — Ala Myiodarii superioris (Uclesia) Hae cellulae aliquando a nervis transversis supernumerariis vel irregularibus in plures dividuntur, ut e. g. in Pogonosoma, Rhino- “tora, Epa nani, Idioptera, etc. É Abdomen, ultima corporis pars, pluribus segmentis constat, or- - gana nutritionis atque reproductionis continentibus; est pars minus “evoluta, appendicibus fere omnino carens et originariam segmenta- “tionem, retinens cujus nullum in capite vestigium, in thorace vero » — adest saepe tenuissimum. Segmentis pluribus, primitus decem, con- — stituitur ; sed numerus iste valde variat et solum in paucis dipteris “ inferioribus corporé elongato praeditis et RRbaRa sat superne distin- et (7 ipula). Numerus plerumque plus minusve reducitur, vel quia segmenta t a se intime conjunguntur, vel quia postrema ad organa copula- É toria fingenda inserviunt; ideoque solent in orthorrhaphis vr-viI et. “in cyclorrhaphis v vel Iv tantum segmenta numerari. Forma gene- “ralis valde variat, praesertim juxta segmentorum numerum; si mul- a, abdomen elongatum A npelaidr, Asilidae), sin vero pauca abbre- ha? o com A = » 3 bi E e, RE ESSTA qse a opa SE o o ER To Shea, a o É A, — e dê EA É E E EA e * 4 * + 59, r “a É 2 era " RS E as Fa 142 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA “2d viatum est (Myiodaria); cylindricum esse potest (Asilidae), vel co-| p- nicum (Rhagionidae), pedunculatum (Conops, Systropus), complana- tum (Stratiomyia), adpressum (Dolichopodidae), ovatum (Tabani- dae), lineare (Melanostoma), inflatum et fere globosum (Acroceridae, Rhodogyne), superne vel inferne arcuatum, secundum sexum quos » * e 2% Fados + RE Eça Sedes dE, y od % my 5 O ay Do a adesão Cã: a Nm ” : À É tiny ace & is I50 — BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA a Hujus aetatis characteres generales fuerunt aridae descriptiones fa- bricianae et genera-desumpta tantum ab habitu vel ab oris stru-. ctura; ignorantia fere generalis metamorphoseos et biologiae ; de- fectus scriptorum qui dipteris tantum studerent et monographias scriberent, unam si demas a cl. Mikan de Bombyliis ed À optime conscriptam. Áetas secunda sive media sive | Meigeniana ab anno circitér Es usque paullo post annum 1840 prodit. ; Celeberrimus Meigen hac aetate veram et propriam diptero- | logiam condidit, genera et familias praesertim secundum nervorum alae directionem apte distinxit et species permultas descriípsit, quas | E per genera fere 300 distribuit. At cl. Meigen nomina sua pro ge. : neribus jam anno 1800 proposita postea fere omnia rejecit etin- juste mutavit; quod in nomenclatura dipterologica maximam pro- tulit revolutionem, cujus causa hodie scientia mostra valde laborat. | Praeclaro Meigen prope accedunt memoria digni Wiedemann, - Fallén, Macgquart, Robineau-Desvoidy, Dufour, Dalman, A Leach, Bouché, Schummel, Fries, Stannius, Thunberg, 08 Audinet-Serville, Say, Lamarck, Fischer, Eschscholtz, | Stephens, Curtis, Lehmann, Blot, Boisduval, Gené, et a merthal, Joly, O. G. Costa, E. Blanchard, Hagenbach, etc. Áetas tertia sive moderna sive Loewio-Schineriana circiter ab. E anno 1840 fere usque paullo ultra annum 1890 protrahitur. Dis- | —>————— De day Ra der Wulp, Zeller, Egger, von Roeder, Gerstae- — eker, Perris, A. Costa, Walker, Bigot, Erichson, Stae- ger, Meade, Thomson, Philippi, Stenhammar, Boheman, “ Nowicki, Bellardi, Jaennicke Doleschall, Wahlberg, — Wollasto, Bonsdorff, Frauenfeld, Heeger, Packard, “ Meinert, Lubbock, Laboulbéêne, Goureau, Giraud, Boie, E peemi, Scholtz, Inchbald, Kaltenbach, Fritz Miller, v. - Siebold, Beling, Bergenstamm, Gercke, v. Roser, Koch, $ Kolenati, Raddatz, W. W. Saunders, Klug, Mulsant, - Fedtschenko, Gobert, Engel, Sintenis, À. Er Holm- — gren, Grzegorzek, Weyenberg, Wachtl, Scudder, Bron- Quo C. v. Heyden, Hagen, Gray, Lucas, Malm, Snel- “len v. Vollenhoven, Duncan, Palm, Tief, Bertoloni, “Cornalia, Palma, Am Stein, Ciaccio, Lioy, Apetz, Dis- E “conzi, etc. E — Ab aetate tertia sensim ad quartam sive hodiernam gradus fit, sa ita ut limites difficillime definiantur ;.initia post annum 1880 quae- o $ í - dam inveniuntur, quae post annum 1890 amplius declarantur et — post annum Igoo dominantur. Nota peculiaris aetatis hujus prae- E “cipue desumenda e studio universali biologiae, anatomiae, etholo- É: giae atque ontogenesis dipterorum, et ex universali recognitione * praestantiae summae dipterorum in oeconomia humana; praeterea E e studio critico auctorum vetustiorum, é studio philogeniae et di- na jr Sm pterorum fossilium, atque ex numero dipterologorum qui in Ame- - rica, Asia, Australia et Africa dipteris suae regionis student. Auctores hodierni numerosissimi et in dies semper augentur, " maxima parte habiles et integri; ut de viventibus tamen sileam, * solummodo commemorabo Brauer et Osten-Sacken, qui am- “bo per diversas vias ad novam studiorum directionem maxime ad- = duvarunt; praeterea Mik, Verrall, Coquillet, Skuse, F. Ly n- * ch-Arribalzaga, Pandellé, Pokorny, Schnase, Giard, ES ad. Handlirsch, Coucke, ct tto a Jacobs, Wesché, W. a “A. Snow, F. W. Terry -. - E E s Dipterologiae in futurum desiderata da hic commemora- É re liceat. Si aetates praecedentes examinamus, in antiqua diptero- “logos mullos sed tantum entomologos, qui omnibus student insectis, —invenimus; in media et moderna contra quam plurimos dipterolo- 152 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA Essa Pe ER E gos qui totum amplectuntur ordinem habemus: hoc autem ie. in aetate hodierna prorsus impossibile esse et vires unius hominis longe superare fatemur. Ideoque studiosi existant oportet qui ais 5 gulis familiis immo singulis generibus studeant, at non solum eorum) | classificationi sed etiam biologiae et metamorphosi. Melius' quam. novas describere species, veteres extricare atque distinguere cum | bonis studiis generalibus necesse est. Ê | | Distributionem geographicam familiarun, generum atque spe- | cierum, in relatione cum ceteris animalibus ac plantis et ratione | habita paleontologiae, curare oportet. | | EA ' Nomenclaturam denique firmam atque certam obtinere urget, quae non nisi cognitione exacta auctorum antiquiorum et severa |/ applicatione prioritatis principii obtinenda est; bibliographia ho- | dierna facile ex diariis appositis desumitur, sed auctores antiqui | hactenus maxima parte obliti et in catalogis quoque recentioribus valde neglecti sunt. | ) Hic denique notitias de dipteris peninsulae ibericae, quales in. litteratura dipterologica exstant, ordine chronologico addam. | Entomologi et insectorum amatores lusitani atque hispani di ptera nimium neglexerunt; ideoque insígnia si excipis scripta cl. professo- ris Tavares, notitiae reliquae vix non omnes ab auctoribus extra- neis derivandae et per totam dipterologicam litteraturam passim quaerendae sunt. Nihilominus non amplius quam 2000 dipterorum species ex peninsula iberica adhuc tantum innotuerunt: qui nume- rus saltem triplo minor est illo quem ditissima ac varia hispania- rum tellus absque dubio alit: hoc igitur opus, hic labor rerum na- “turalium amatorum : quod est in votis! af de Jam in aetate antiqua apud Fabricium species aliquae in | Hispa- nia a cl. Vahl collectae commemorantur, et apud cl. Vandelli “in specimine suo de Flora et Fauna lusitanica species 17 afferun- tur. Sed aetate sequenti cl. Meigen permultas ex Lusitania spe- cies proferre potuit, quae a cl. Wiedemann ex collectione Ho f- - fmannseggii descriptae sunt; alias quoque descripsit quas cl. Walt] in Hispania meridionali collexit. Attamen aliquot ex dipte- ris hispanicis a cl. Walt] collecta cum aliis ex Bavaria confusa fuisse videntur, ut ex opella Meigenii in Fauno anno 1835 edita MARIO BEZZI: DIPÉERA PENINSULA IBERICA 153 et ex collectione ipsa Meigeniana hodie in Museo parisiensi ser- “ vata deducere licet. Cl. Dufour quoque species nonnullas descripsit, quas ipse in bello hispanico-napoleonico, anno 1808-1814, collegerat vel a cl. Mieg et Perez acceperat. Praeterea in operibus a Macquart, Wiedemann, Robi- “neau- cena et De Brême editis species aliquae inveniun- E 1 | | Aetate moderna multum cognitioni dipterorum faunae iberi- cae additum est, praesertim ex iteneribus a cl. Ghiliani, Ro- "- senhauer, Seidlitz, von Heyden, Staudinger, Ribbe, — =Sechmiedek necht, etc. susceptis. Diptera collecta praesertim studio cl. Loew subjecta sunt, cujus in operibus permultis enume- . rata aut descripta inveniuntur. Praeterea species nonnullae in scri- ptis Schiner, Rondani, Bigot, Walker, Westwood, Jaennicke, etc. quoque exstant. At aetas hodierna, ut in ceteris rebus, E rtabb dentes valde su- perat. Cl. Professor Tavares species cecidogenas descripsit, qua- rum ad cognitionem prof. Trotter itinere proprio quoque adju- vavit; prof. P. Strobl et Abbas Czerny ditissimas enumerationes CR - collectionum in itineribus suis variis et a praeclaris hispanis entomo- logis Lauffer, Arias, Selgas, Taborda, Dusmet y Alonso, Sanz, Varela, Bolívar, Escalera congestarum, species et va- rietates 1804 amplectentium, praebuerunt; cl. Jeannel et Raco- vitza speluncas Hispaniae sept. ad diptera quoque colligenda per- “lustrarunt; alii permulti in operibus variis notitias aliquas quoque 2a “protulerunt, e.g. von Roeder, Mik, Becker, Villeneuve, E Girschncer, Ricardo, Yerbury, E. Corti, Pandelle, Pan- tel, Poulton, Theobald, Kieffer, et ipse ego. Elenchum opellarum, quae ex protesso de dipteris ibericis agunt, - hie addere liceat. RA o D. — Florae et Faunae lusitanicae specimen. Mem. “da Acad. real de scienc. de Lisboa. I797, 1, p. 37-79. 2. Durour L. — Description de quelques insectes diptêres des - genres etc. observés en Espagne. — Aun. Sci. nat. 1333; XX Pp: 209-221, : DS AREA ge O Mr q Res fr Se Ea fa ad o A o ond MA E E = Poa pr à vo A Rá sad 17 ha A ras pa a SA DRE cof Ec ap O TERRE tpm RT TR SRS : Dimas a PE RNA a sá ,” É: Pira; e ts aa os mg > wr, Es - Sado J + 1. ai e « A Ps à vr ADE PT PE ES E e Es + o = e Rd E EG o ço I54 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA SETE Ea OS je Es me EE DE ES et nm Sa a e a = “ 3. Warrt J. — Reise durch Tyrol, Oberitalien und o nach dem siidlichen Spanien. — 1835. Passau, Pustel, p. is — 8 Vide etiam Editionem secundam 1. c. 1839. 3 4. BRÉME, de. — Note sur le genre Ceratitis de M. Mac Leay. a — Aun. Soc. ent. France, 1849, xr, p. 183-190. 5. Durour L. — Description et iconographie de RES ISCA Di- pteres de I'Espagne. — Aun. Soc. ent. France, 1850, (2) vm, p. I aa s 155 et 1852, (2) x, p. 5-T0. j 6. ROSsENHAUER. — Die Thiere Andalusiens. Erlangen. 1856. Es Diptera von H. Loew, p. 376-389. | 7. Loew H. — Ueber von Dr. Seidlitz in Spanien gesam- melten Dipteren. — Berl. ent. Zeitschr. 1870, x1v, p. 137-144. ça. 8. HeypEN L. v. — Entomologische Reise nach dem Siidlichen | É Spanien, der Sierra Guadarrama und Sierra Morena, Portugal und. : den Cantabrischen Gebirgen.— Berlin 1870. Diptera von H. Loew, E p. 2II-21I2, E sá 9. ROEDER V. von. — Verzeichniss RE Dipterén bei a Granada von Ribbe gesammelt. — Beyl. ent. Zeitschr. 187%; XVI, 3 = p. I9I-I92. ú “a IO. ROEDER V. vox. — Ueber von Schmiedeknecht in | Spanien poli Dipteren. — Eai da Nachricht., 1884, E pad 253-257. o LI. GSIRARD À. id Excursion aux iles Berlengas et Farilhões. 2 Zoologie. — Bolet. Soc. geog. Lisb., 1884. | E 12, ANTIGA P. — Catálogo de los Dípteros de Cataluda.— — Bar E celona, 18865. | | Es 13. CAZURRO. — Spanische dida — Mit: “Soc espa, Hist. Nat., 1888. Bo AS aa AS 14. BARRAS. — Dípteros de “Andalucia EintENIES en el Museo c de Historia Natural de la Universidad de Sevilla clasificados por Gc E bert. — Anal. Soc. Espaii. Hist. Nat., 1895, (2) 1v. Actas. P- par. I5. Mix J. — Ein neuer Chamaesyrphus (Dipt.). — - Wien. é nt Zeit., 1898, XVII, p. 143-146. — E =”. o “er Er e 16. PanTEL J. — Le Thrixion Halidapasada Rond.. Essai mos 4 nographique sur les caractêres extérieurs, la. Biologie et Y Anato- mie d'une larve parasite du groupe des fachisaitas E — La Ce lule, 1898, xv, pp. 290, tab. 6. . Eca 5 E” PR) ç , pd pá e , e . R E º - : E a. a Ra O É a E qa ma d é ” * + “ + : ; a e a LO A, do 4) a wa va a ER = bs . a, AR pr 1] Cana Ed Eta É « sa sa 3 UA eae a PDAs 241» e mar LE e vd . Em i PRE he. Es í RS SEN OA E p* Ep : Rs: ; fa > [42] MARIO BEZZI: DIPTERA PENINSULA IBERICA: 15 5 “ E “Sis “+ a Ê “17. StrOBL G. — Spanische Diplerem: — Wien. ent. Zeil, 1898, a Pp. 2904-302; 1890, xvil, p. 12-27, 77-83, 117-128, 144-148, o + 14 N + Le O SR vara a e; ré; e a > so fio + E . a Do a > a aé A bo; - Á A go Es de + e na: Po. a -A 4 Eh Era dr =. ” o qe a * = q Seas ; É ar nad > ” a a " 4 a, o da bm ga 1 fm» ME sa . és 156 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | AGA O = EE = Ra ES E ão a e 30. NAVARRO L. ; (Agromyza Ciceri Nav.) — El ris agr. y pec. 1903; IX, Pp. a 95, 4 lam. > E 31. CortTI E. — Alcuni ditteri del Portogallo. — Rendic. R Ee Hit. lomb. di Sci. e Leit., 1903, (2) xxxvi p. 1068-1077. «o Es 32. TAVARES J. DA SILVA.— Descripción de tres Cecidomyias es. pra nuevas. — Bol. Soc. Arag. Zaragoza, 1904, 1, p. 2760-278. » S 33. STROBL (6. — Spanische Dipteren. 1 Beitrag. — Mem. de la * R. Soc. espaii. de Hist. Nat., 1905, mt, p. 271-422. (1906). . 34. TAVARES J. DA SILVA. — Notas Cecidologicas. — Brotória, I906, v, Pp. 77-80. a - 35. TAVARES J. DA SILVA. — Notas orthopterologicas. I. À “e A milia das Phasmidae em Portugal. — 1. c. 1996, v, p. 84- os. pa 36. TAVARES J. DA SILVA.— Primeiro Appendice á Synopse das. Zoocecidias Portuguezas. — Brotéria, S. Z., 1907, VI, p. 109-1 34 e. tab. um. a -37. TAVARES J. DA SILVA.— Diagnose de rota Cécidbriita nou-. x velles. — Bull. de la Soc. Port. de Sc. Nat., 1907, I, p. 50-54. A 38. KiEFFER J. ] — Eine neue endoparasite Cecidomyide. deito Jfur syst. Hymenopt. und Dipterolog., 1907, VII, p. 120. CEA 39. CzeRNY L. et SrroBL G.— Spanische Dipteren. m Beitrag.. EE — Verh. Zool. bot. Ges. 19009, LIX, P. 121-301. -º E 40. TAVARES J. DA SILVA. A 0) "a E: o - As Cecidias do Gerez. — Brotéria, É: S. Z., 1909, vil, p. 107-120. < 41. BECKER TH. — Die Loew" schen Typen in der senha schen Dipteren-Sammlung. — Wien. ent. Zeit., IOII, XXX, p. sx -76:. 42. ARIAS J.— Notas dipterológicas. IL. Symmictus costatus Loew. cê y Dicrotrypana flavopilosa Bigot. — bol. de da R. Soc. cap a * y hist. nat., IQII, xr, p. 560-567. A 43. ARIAS J. — Notas dipterológicas. II. Uuas nueva. especie de | Asilido de Espafia. —l. c. I912, x!, p. [23-126. A E 44. ANDREU. J. — Tipúlidos y Limónidos de pps Edo; Bol. de la Soc. Aragon de Cienc. Nat., I9I2, XL, p. 72-77. po O cio 9 a bd E Ma dA Mr RP a VERSA e Ed o ” > . . a tm . ar Ea + x vtd AP pd! to, ” ecoa Pad pos Td : ço Ke q RE most erra! =” % EA “PR BIBLIOGRAPHIA Bezz (Prof. Mario) — Miodarii Superiori raccolti dal Signor C. W. E monard nell'Africa australe orientale (Estr. dal Bo//. del Laboratorio di RE Zoo generale e agraria in Portici vol. v1, 14 Novembre 1911) 60 pag. in 8.º Ao dar noticia deste trabalho, que o A. offereceu á bibliotheca da Bro- o téria, folgo de apresentar aos nossos leitores o eminente dipterologo, Dr. = Mario Bezzi, professor em Turim, que é actualmente dos principaes es- Po - pecialistas neste ramo de Entomologia. Com a sua collaboração e estima se “honra a Brotéria; e neste mesmo fasciculo dá principio á publicação de um “ trabalho seu que abrangerá os dipteros conhecidos de Portugal e Hespa- “nha. Para esta obra temos concorrido os redactores da Brotéria fornecendo- - lhe o material. Assim se conseguiu salvar a collecção dos dipteros da con- — fiscação revolucionaria que nos roubou violentamente todas as outras col- * Jecções entomologicas. Salvámos os dipteros porque os tinhamos no estran- - geiro! Começa pois o Dr. Bezzi neste fasciculo um importante trabalho so- “bre os dipteros da Peninsula iberica que só se poderá concluir dentro dal- - guns annos. Em latim facil entendê-lo-hão todos os que na Peninsula têem um pouco de cultura litteraria. A importancia do estudo biologico dos dipteros comprehendem-na hoje Mg todos os medicos, hygienistas e agronomos. Sobre ella discorre o A. na in- E. troducção ao artigo que estou analysando, onde cita Sir R. W. Boyce que ha tres annos intitulou um livro notavel sobre a conquista das regiões tro- — picaes com esta enigmatica pergunta «Mosquito ou homem?» (Mosquito or — Man? The conquest of the tropical Wordl, London, 1909) para significar que Ena lucta conquistadora dessas regiões é ainda duvidosa a victoria do homem E a contra este pequeno mas terrivel inimigo. E o Dr. Bezzi accrescenta que o | “mesmo se pode dizer, e ainda com mais razão, da mosca, «inimigo do ge- q nero humano responsavel pela perda de muitas vidas». Houve tempo em que se attribuia ás moscas o offiéio bemfazejo de var- “redoras da natureza como encarregadas de fazerem rapidamente desappare- cer as materias em decomposição. Mas esse beneficio é mil vezes superado - pelo damno que originam diffundindo os germens das doenças. Desde que “se conhece esta acção malefica das moscas, não hesitam os biologos em pro- a — clamá-las “os peores inimigos do genero humano. E Na introducção a este seu artigo sobre os Myodarios ou muscarios su- — periores tracta o A. da influencia que elles exercem na economia humana. EA familia dos muscidos em geral só comprehende especies prejudiciaes ao : "homem. A dos larvevoridos porém comprehende tambem especies uteis 3 abç são as que destroem os animaes damninhos. (9 - artigo apresenta uma lista dos muscidos superiores da Africa meri- E diosat colleccionados pelo Sr. C. W. Howard, entomologo de Lourenço * Marques. A maior parte dos exemplares é do Transvaal, mas ha muitos “ tambem da Africa Oriental portugueza. A collecção pertence ao museu na- Enio Estados Unidos em Washington. Pes Não se : tracta de uma lista descarnada das especies só com seu habitat E a. ER Ee da 2 =,” “dn a x E pás É nto , o q A ", : E - “e, k -5 so E | es E) Rd em RES der DE 108 DD . RES 17 á A. : . ho La sd sds q" O ca! E ha aq TO + ' “iz E SA im q ÇA Jr NUA ) a 4 “ ad a + Er neo PSL ok RE a a > r é a - à No AR ad - E o do a E 158 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA = Rr e data de apparição; o A. intermeia-a de magistraes observações para o conhecimento deste grupo de dipteros. Precede a lista de uma chave dicho- tomica em latim de todos os generos contidos na collecção. Intercala varias. outras chaves de especies de alguns generos sendo a mais importante uma com as numerosas especies mediterraneas e africanas do genero Musca. As especies são ao todo s2 e 8 dellas novas. Completa o artigo abun- dante bibliographia. : C. MENDES. Jaxer (Ch.) — Anatomie da Corsclet et histolyse des muscles vibra-. teurs, aprês le vol nuptial, chez la reine de la fourmi (Lasius niger) — Texte et Planches. Limoges, 1907. 149 pag. in 8.º com 41 fig. no texto e 13% estampas duplas. . E. O Sr. Ch. Janet, bem conhecido por seus numerosos trabalhos sobre a anatomia e biologia dos insectos, dá-nos no presente um interessantissi- | a mo estudo anatomico sobre o thorax da rainha das formigas e suas ulterio-. res modificações após o vôo nupcial. | As rainhas novas tendo chegado ao estado de pleno desenvolvimento organico, por um desses bellos e claros dias da estação calmosa, munidas então de amplas asas, arremessam-se aos ares, seguidas pelos machos novos tambem alados, que as fecundam durante o vôo. E Algum tempo depois uns e outros cáem em terra; os machos, não sa- bendo prover a suas necessidades, morrem pouco depois; as ratos pa ) contrario no começo apenas de uma larga existencia de 10 ou mais annos, preparam-se para fundar uma nova colonia. O seu primeiro cuidado é des-. E embaraçarem-se das asas, tornadas. agora instrumentos inuteis e incommo- dos á vida sedentaria que vae começar: ellas mesmas com o auxilio de suas — possantes mandibulas e patas as cortam. Desembaraçadas das asas, refu- e - giam-se na primeira cavidade que encontram apta, fazem-lhe as necessarias Re accommodações e começam o desovamento, que dura até aos primeiros frios $; de inverno. Durante este tempo não têem necessidade de comer; as gran- E des reservas nutritivas que contêem no thorax lhes bastam ao entreteni- 2a mento da vida e á alimentação das larvas novas, algumas das quaes se t ns- formam em imagens ainda antes do inverno. Estas occupam-se logo na es- À cavação das galerias, installam nellas as larvas que ainda não citros 4 completo desenvolvimento, e alli abrigadas das intemperies passam o i in- jverno. Com os primeiros calores da primavera a colonia desperta, a rainha. continua a desova, agora mais abundante, e as operarias entregam-se ás fais a nas da vida: eis a colonia em pleno desenvolvimento e actividade. ; l. Amnatomia do thorax. A especie tomada para objecto deste estudo € Lasius niger. Os orgãos que constituem o thorax da formiga no de ori; ectodermica uns, mesodermica outros. ' info Os orgãos ectodermicos são: 1.º O tegumento formado elá esqueleto tinoso e pela derme; aquelle é é constituido por uma serie de panda q « — BIBLIOGRAPHIA 159 R + sá AS " é - e E táita sobrepostas que formam a parede externa do corpo, decompondo-se a em peças rijidas — sclerites, ce em faixas flexiveis, membranas articulares, — que permittem aos sclerites certos movimentos. A chitina é segregada pe- pe Ex “las cellulas da derme. Esta é uma tenue membrana, apenas de algumas mil- — esimas de millimetro de espessura que atapeta todo o interior do esqueleto > «sas a E. º O tubo digestivo, invaginação da derme. Só o esophago atravessa o “a Beba Seu epithelio interior fórma muitas prégas e é forrado duma fina “e “cuticula chitinosa munida aqui e acolá de pequenas sedas não sensitivas. Ss Todo o canal é envolvido por uma rede de fibras musculares transversaes — ramificadas, revestidas por duas membranas. x 3.º Tracheas. Um longo cordão tracheal atravessa o thorax do qual par- E “tem ads ni canaes que vão terminar nos estigmas e numerosas ramifica- * ções que penetram nos feixes dos musculos vibradores. E 4.º Glandulas. A glandula labial ou salivar situada no prothorax da qual > - parte o canal excretor que vae derramar no labio os productos da secreção. E liquido segregado resulta na opinião do A. da mistura de dois liquidos * differentes, um produzido pelo nucleo, outro pelo cytoplasma das cellulas É Elandulares. E * Glandula prothoracica, reunião de muitos grupos de glandulas unicellu- áres cada uma com um canal excretor que reunidos em feixe vão terminar - na membrana articular acima do prosterno. E Glandulas tegumentarias. Disseminadas pelo tegumento encontram-se “numerosas glandulas unicellulares esporadicas, inteiramente isoladas, derra- “ mando externamente o producto da secreção por um pequenino poro. = sã Os oenocytes, grandes cellulas moveis que acompanham ordinariamente os adipocytos, deverão ser considerados como verdadeiras glandulas unicel- É “lulares, derramando por osmose o producto de sua actividade nos adipocy- Et tos que o approveitam para a elaboração ou dissolução das reservas ou pa- = ca: a producção de substancias de reserva especial. CC 5º0 systema nervoso. O thorax é atravessado por um longo cordão ner- ro m '0so e liga entre si 5 centros nervosos mais ou menos distantes uns dos s “outros, “dos quaes partem os nervos que vão innervar os differentes orgãos. E “Encontram-se tambem alguns ganglios do systema sympathico. E E Orgãos mesodermicos. 1.º Membrana basal da derme extremamente del- E. gada que a forra por dentro. 2.º Dois diaphragmas situados um no meso, “outro no. metanotum. 3.º Musculos de duas qualidades: Ordinarios que im- - primem movimentos lentos ás partes que ligam; e vibradores que produzem e] movimento “vibratorio das asas. Adherem á derme cujas cellulas para po- “de rem resistir ao esforço exercido pela fibra muscular quando se contrae "a cepara transmittirem esse esforço ao esqueleto chitinoso adquirem uns fila- 5 m entos na direcção “das fibras, chamados filamentos de resistencia. Os muscu- Jo ; vibrâdores Sccupam 2 a quai totalidade da “cavidade thoracica que na E Sae e ge ge Ds car a E ne” . 160 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA dões longitudinaes (14 a 16 na rainha do Lasius niger) e lateraes, envolvidos por duas membranas. 4.º Um vaso sanguineo (a aorta) que atravessa de um |. lado ao outro o thorax. Na massa do sangue dispersos por todos os orgãos | encontram-se numerosos Jeucocytos, adipocytos e cellulas granulosas.. | Il. Mistolyze dos musculos vibradores. A anotomia de uma rainha nova a mostra que o mais volumoso de todos os seus orgãos é a musculatura pro- ductora das vibrações do vôo, a qual enche quasi inteiramente a cavidade . thoracica que adquire grande desenvolvimento nas formigas aladas. Ora esta enorme musculatura não funcciona mais que uma vez é só durante al- gumas horas nos primeiros tempos de uma vida que dura 10 e mais an- nos. Qual é pois o destino ulterior desta enorme massa muscular tornada inteiramente inutil para o vôo? É o que o auctor se propôs averiguar por meio de uma serie de dissecções feitas em individuos avançando gradual- mente em edade; o resultado de suas investigações constitue a segunda parte deste seu trabalho. Toda esta massa muscular se histolyza ou dis- solve, fornecendo assim ao sangue da rainha os elementos nutritivos de a que precisa, até que as operarias da nova colonia lh'os possam subminis- trar na proxima estação ; é ainda com os pstire ed desta sigto rg que | ella alimenta as primeiras larvas. O processo histolytico começa pouco tempo depois do vôo nupcial; as um fibras musculares vibradoras até então bem tensas, bem cylindricas, e recti- lineas, contraem-se, tornam-se ondulosas e esvaziam-se a pouco e pouco. A. E substancia muscular transforma-se em um magma semifluido que se lique-. | faz lentamente. O sarcolemma, isto é, o involucro da fibra muscular, não é destruido pelo processo histolytico, antes, se conserva intacto até ao fim da vida do insecto. Dá passagem por endosmose ao sangue, que contém. as “a diastases dissolventes, e por exosmose aos productos de liquefacção do magma em degeneração, até se esvaziar de todo. A histolyze não ataca si=— multaneamente um musculo nem todos os elementos que constituem a neh bra, mas progride lentamente e das fibras os ultimos a degenerar são os nu- cleos. Os leucocytos que circulam no sangue vão penetrando no interior do ç sarcolemma e transformam-se em adipocytos; estes, pela abundancia dos ê elementos nutritivos existentes no meio que os circumda, crescem, produ AS) zem as vesiculas de gordura que lhes são proprias e que mais tarde Bes.s rão utilizadas pelo organismo, e enchem por fim inteiramente a cavidade e g cupada pelos musculos degenerados, o que succede logo que a histolyzação | se conclue, isto é, um anno, pouco mais ou menos, após o vôo nupcial. Todo este estudo tão profundo e interessante vem “acompanhado « ea grande profusão de figuras que reunidas em 13 estampas duplas formam t m vem fasciculo á parte. Estas estampas representam 416 preparações microphot to- = graphadas, de insuperavel nitidez, que p3em diante dos olhos a anatomia d thorax da formiga ig niger, estudada nas suas mais intimas ado “20 e Ro e — > A cias. a ds | Rats DP sd À Ra ” ; Bd rad Tt y Pi: E ,. A. Reponpo. . " F) + 2a . na Sal. x A a Pi dO fo “ * - - y . O CANDIDO MENDES SS, J. E - LEPIDOPTEROS DE 5. FIEL (Beira Baixa — Portugal) h oo. — SUPPLEMENTO E Tendo interrompido em 1902 o estudo da fauna lepidopterica — dos arredores do collegio de S. Fiel e em geral da Beira Baixa, | bs publiquei nos volumes 1-1v da BroTÉRIA (1902-1905) o catalogo das especies que até então pude recolher e classificar. Voltando para o mesmo collegio em agosto de 1907, continuei a exploração interrompida, preferindo as localidades mais ricas e * | menos exploradas, como a matta do Fundão e a serra da Estrella. É. Não foi esteril o meu estudo, porquanto ás 705 especies já pu- blicadas pude juntar mais 115, bastantes variedades e muitas ob- — servações de interesse sobre as especies já mencionadas. Sobe as- sim a 820 o numero de especies de lepidopteros que descobri na parte explorada da Beira Baixa. A Alem das tres especies novas dessa região, descriptas pelo R. — P.José de Joan nis — Agrotis fidelis, Cnephasia nervana, e Men- * desia echiella — descobri mais nesses arredores e descrevi — Men- * desia joannisiella, Coleophora pterosparti, Nepticula ilicis e viridella. Criei e descrevi lagartas desconhecidas de varias especies e pu- “'bliquei, sempre na Serie Zoologica da Broréria, estudos sobre es- 4 - pecies mais variaveis, como Satyrus actaca da serra da Estrella E e suas variedades, Coenonympha dorus, Hemerophila fractaria e :s “abruptaria, Gnophos mucidaria, Selidosema ericetaria. Tinha feito outros estudos e tomado notas sobre outras muitas E especies que iria publicando á maneira que os fosse completando. * Mas inesperadamente colheu-nos a revolução de I9IO, que nos ex- É: — pulsou do collegio e de Portugal e me arrebatou a collecção de le- É: pidopteros que durante 8 annos fôra reunindo á custa de tantos * suores, despesas e trabalho. E Ainda pesa que vd dia, reconhecida a injustiça practica- Eco py £ . I5e d gy + a is 4 o x rio Ee Re RE F, a 2 hd Pt x = E g á a 5 É. toi Ee .. 4 é = À qe: z mm sap a a do RR dps é ERA ge a fd x RE j pn. Vaad 162 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA da, se me restitua a collecção para sobre ella concluir os an começados. = Do Ministerio actual faz parte um dos membros da commissão, y que pouco depois da revolução foi nomeada pela Sociedade Portu- guêsa de Sciencias Naturais, para pedir ao Ministro da Justiça que as collecções de Zoologia e Botanica dos collegios de Campolide e | SD. Fiel fossem restituidas a seus proprietarios, por so elles poderem tirar dellas o maior proveito em favor da Sciencia (1). Não duvido 3 5 pois que esse e outros homens amantes da sciencia, apreciadores dos estudos deste genero, tão desprezados entre nós, e respeitado- res da propriedade scientifica alheia venham a reparar a injustiça | e crime de lesa-sciencia commettido pelo Governo provisorio quan- | do ainda desvanecido pelos fumos da victoria. | rs d Sei que estas collecções estão confiadas em deposito á F aculda- de de Sciencias da Universidade de Coimbra; acertada resolução sem duvida, já que não no-las queriam restituir logo. Mas desacer- E tada é toda a demora na restituição pelo prejuizo que está cau- | sando ao estudo e aproveitamento scientifico dessas collecções. a Entretanto para que se não percam as notas que pude salvar ma- nuscriptas, publíco este supplemento apesar de incompleto. Omitto as variedades de muitas especies que havia de confrontrar á vista e | E me não atrevo a publicar de memoria. Deixo tambem no esqueci- . -B mento algumas especies que para este supplemento tinha dispostas mo sitio em fins de julho e principios de agosto já d ot o . tra geração, das quaes sairam as borboletas em agosto o o) uo setembro. A s RR. eU) C. MENDES LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 171 g Obs. 1.º —- O Dr. K. Griúnberg in Seitz, pars 1, vol. 11, pag. 162, diz a x que a lagarta vive «d'aprês Mendes de fin Aoút à Mai.» Ora eu no meu a atelogo só digo que a borboleta me appareceu em agosto. Ampliou pois " demais Griúnberg seguindo ao Dr. A. Spuler (Die Schmetterlinge Euro- “pas, B. 1, p. 120) o qual fundando-se em que eu citava a borboleta de agos- | toe Rouart a lagarta de maio a agosto, concluiu que ella viveria antes — “ «von End August bis Mai, wen Mendes Angabe zutrifft.» Não havia razão para estas duvidas, porque já Rambur (Catalogue systématique des Lépido- — ptêres de P Andalousie pag. 352) descobrira a lagarta em duas gerações bem - distinctas — em agosto perto de Malaga, e no fim de fevereiro nos arredo- — res de Cádiz. | O mesmo Rambur (Zaune entomol. de P Andalousie, PLas bet; a a b, c) representa com toda a exactidão a borboleta Q e 9, a lagarta e a — chrysalida. am É: Obs. 2.º — Combinando as minhas obervações com as de Rambur 1. — s. e. julgo que a vida da lagarta nas duas gerações se distribue assim pelos - | meses do anno: desde setembro ou outubro até abril, uma geração; de maio ou junho a agosto, outra geração. o aê Do facto de Rambur a ter encontrado já bastante crescida no fim de - fevereiro concluo como provavel que terá saido do ovo em setembro ou - outubro. Nada dizem a esse respeito as minhas observações. a | NOCTUIDAE — yII. Agrotis € nigrum L. — Em maio, dentro de casa, á luz. RÁ 712. A. flammatra F. — Em maio, á luz. | E A. tritici L. — Alem das variedades citadas no meu catalogo (n.º “I17) appareceu-me tambem a forma typica em novembro e de- zembro, á luz. Er a: A. conspicua Hb. — Em maio, dentro de casa, á luz. A, fidelis ]. de Joannis. — Desta nova Lycophotia descripta pelo 4 - R.P.J. de Joannis no Bul. Soc. ent. Fr. 1903, pag. 29-30, só - - conhecida de S. Fiel, encontrei só mais um exemplar que re- ma 28 “presento ra Est. Ir, fig. 10. q A crassa Hb. var. lata Tr. — E pasa com a fórma typica. - > AV Dianthoecia luteago Hb. var. argillacea Hb. — Em casa, á É E luz a Hr, Pe A É uma fórma muito escura. e 4a -—s Ee -- pi: REM = 7 .. o + ad = RE Ts 4: Es - = 1 t e É. di a ms » E o Pai da rr 7 Ed egos EE », É od CaaS z E E ; er Ê E a rd - dd x 172 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA [12]7% 715. Apamea testacea Hb. — Em setembro, á luz. 716. A. nickerlii Fr. — Em casa á luz. 717. Celaena vitalba Frr. — Ao voltar em 1908 a S. Fiel encon- trei nas caixas dessa região um exemplar, provavelmente apa- nhado na minha ausencia por meu collega M. Rebimbas. Cladocera optabilis B. — Em outubro, á luz. Consegui ovos de uma 9 em captiveiro. As lagartas nasceram pouco depois e passaram o inverno co- mendo serralha. Não chegaram a chrysalidar por morrerem na . primavera. - Polia flavicincta F. — Tres graduações ha em S. Fiel na côr dos exemplares desta especie. Uns do typo, outros mais escuros da E var. meridionalis B. commum em outubro e novembro, e outros | ainda mais escuros que os exemplares que se costumam apre- sentar da var. meridionalis. 718. Dryobota monochroma Esp. — Em maio, á luz. 719. Trigonophora flammea Esp. -— Em outubro, á luz. SE 720. Luceria virens L. — Dois exemplares na serra da Estrella a no fim de agosto, um nos Barros vermelhos, outro no covão. “a de Unhaes. | Re né A Tapinostola fulva Hb. — Em setembro, á luz. Ee E. h) 721. Caradrina cinerascens Tgstr. — Foi abundante um anno, E em maio, se bem me lembro, pois a data está espetada. no alf- Ses nete e não tenho agora nenhum exemplar. E GC. Germainii Dup. — Citei esta especie no meu catalogo (n.º 189), E com signal de duvida, mas tendo depois apanhado varios exem- a plares reconheceu-se com effeito que são desta especie tão rara e pouco conhecida. Assim m'o assegura o R. P. José de Joa a nis que os comparou com um exemplar authentico de. Ger- - maint. ; Pei Eras die RENO 7a DO pu E: as C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 173 E 722. Orthosia helvola 1. — Em novembro, á luz. E 723. Cirrhoedia xerampelina Hb. ab. unicolor Stgr. —- Em ca- Jia áuz: - Anchoscelis lunosa Hw. — Entre os exemplares desta especie tão É variavel distinguem-se perfeitamente as duas formas — var. Olivacea Vázquez.. — var. pubra Vázquez — ambas em outubro com o typo. ; o > 724. Xylina semibrunnea Hw. — Em dezembro, á luz. Calophasia hamifera Stgr. — Abril e maio; julho. Tem com cer- teza duas gerações, como o verifiquei apanhando no campo as la- gartas de ambas e criando-as tambem em casa a4 ovo. Na Est. Hr, fig. I4 e 15 reproduzo dois exemplares authenticos de S. É: Fiel desta especie tão pouco conhecida. A LagarTA: Na Linaria spartea primeiro em maio criando-se | depressa e dando a borboleta em julho; depois criam-se Re " logo as da segunda geração, enquanto dura a Linaria, E passam chrysalidas o resto do verão, outomno e inverno em casulos presos aos ramos da Linaria ou de corpos vi- zinhos. Dão as borboletas em abril e maio do anno se- guinte. São muito faceis de criar em casa, mas por as for- E “migas furarem os casulos e comerem as chrysalidas, pou- “cos exemplares obtive. - Calophasia almoravida Grasl. — Abril e maio, só numa geração. — Na Est.m, fig. 16 e 17 represento dois exemplares de S. Fiel Ee: - desta especie egualmente pouco conhecida. “LaarTA: Na Linaria spartea em maio e junho. Chrysali- dam logo em casulos presos aos ramos da planta ou a “outros corpos vizinhos e assim passam até abril ou maio quando saem as borboletas. o ERRA Esp. — Na Est. im, fg: 13 reproduzo um exemplar - “des, Fiel onde a especie é mais escura que o typo. id E “Cleophana Yvanii i Dup. ab. Korbi Stgr. — Com a forma typica, a + 3 ls * Ra De Es ÇÃO CO RT sd RM » RS Se adia E dos ars ro des E ê ia A Ê y . ka é A A Wa se - rata ” is 7 ga ic É 64 o Rss E, nã e» aaSe Sto RR A ço b EA e dE a ar nd) Djré q á E dese E - 174 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA abundante á luz em S. Fiel, apparece esta forma que julgo uma. Sa simples aberração. os A = 725. Cucullia tanaceti Schiff. — Saida duma lagarta que viveu no capitulo de uma composta de jardim e nella se chrysalidou. | x 726. C. santolinae Rbr. — Em novembro á luz, * E E Eublemma arcuinna Hb. var. blandula Rbr. — Em setembro nao nos serra da Guardunha. ; 727. E. suava Hb. — Em setembro á luz (P. Vieilledent!); na ser- ra da Guardunha encontrei-a nas urzes. - 728. Thalpochares purpurina Hb. — Uma a 8 de junho. Trouxe- É me a lagarta da Guardunha o meu collega, P. M. Martins, na flor de um cardo da qual se alimentou e nella se EE 5 729. Plusia chrysitis L. ab. aurea Hne. — Na matta do Fundão em junho. Cm. A 4 Esta descripção ea em exemplares criados em casa -— com Sarothamnus patens Webb. Infelizmente nas 3 figuras da “Est. m nada se pode perceber da differença de côres e pouco “das estrias transversaes. | | - LacarTA: De maio até junho crescendo muito lentamente ; comem folhas murchas e bolorentas de Sarothamnus pa- tens Webb. e em maio e junho as flores. Uma só gera- ção. Borboleta em junho. (Cfr. descripção do ovo, lagarta e dida na Brotéria, l. s. c. pag. 106, Est. ví, fig. 3 e 8). “o 176 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA Sterrha sacraria L. ab. sanguinaria Esp. — Em outubro, exem- plares muito distinctos desta variedade com a a faixa transversal 38 côr de sangue e muito larga. a 733. Larentia dotata L. — A 1 de julho na matta do Fundão. E L. flavolineata Stgr. — Pretendi crear as seda mas não me foi. possivel por não dar com a planta de que se alimenta. Ja Ovos: sensivelmente esphericos, apenas um pouco mais com- . pridos segundo um eixo. Superfície lisa. Brancos nos pri, meiros dias, Aranelio- plo 8 dias depois. Foram pos- . tos a 29 de setembro. o LAGARTAS: Nasceram a 17 de outubro. Cabeça de preto bri- fe lhante; vista de frente cordiforme com pêlos brancos. Pê. E los por todo o corpo terminados em botão, dispostos em | dois circulos em cada annel. O ponto de inserção é es- | branquiçado. Pelo dorso corre uma faixa cinzento-escura, | aos lados outra da mesma côr, mais estreita e mais escu- ra; os intervallos de branco leitoso. ERES — E Assim eram pouco depois de nascidas ; morreram por falta | de alimento. E = £s 734. L. viridaria F. — Em maio na matta do Fundão (J. s. Ta- =: vares!). Ê > E A É 735. Tephroclystia abbreviata Stph. — Em casa, em, fevereiro. - 736. Ennomos erosaria Hb. — Um exemplar proveniente. de a- garta apanhada num carvalho. ce RE ns 1 Ro o, so 737. Crocallis elinguaria L. — Na serra da Estrella a 24 deaé to (J. D. Roque!). Es Eurymene dolabraria L. — Especie muito rara nos eadda de S. Fiel. Encontrei segundo exemplar em maio na mata Fundão. Só citei no meu catalogo (n.º 334) um rca segunda geração, de Reto, ds a f " / - é.* é eg 'as Upa p ; bo pe PRI e e z de Na desce Sl fios RA EUA E 1z DER re SA a io mA E PER a? f a 4 3 N RE f17] C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 17? téria S. Z., vol. vit (1909), pag.-71-72, Est. x1m, fig. 1, 5 e 6. Ahi descrevi esta variedade: «Area media et apice in anticis, area limbali in anticis et posticis brunnescentibus, non sordide albis nec gristo-ochraceis.» E 738. Gnophos obscuraria Hb. — Em setembro na quinta do Ou- — teiro (Fundão). * Gnophos onustaria HS. Cfr. descripção do ovo, lagarta e chry< — -salida na Brotéria S. Z., vol. 1x (I9IO), pag. 108 e 109, Est. vi; fig. 5 e 6 — €C. Mendes, Lagartas ineditas de Lepidopteros. LaGARTA: Duas vezes por anno, uma de maio até ao fim de | julho e a outra de setembro até ao fim de abril, a que correspondem as apparições da borboleta em setembro e abril-maio. Alimentei-as com Polygonum aviculare L. e Rumes acetosa L. que comeram egualmente bem. Ê, “Gnophos mucidaria Hb. var. lusitana Mendes—Brotéria S. Z., E vol. vim (1909), pag. 69-71 e Est. xr, fig. 21-23. É uma varie- - dade muito escura que descrevi assim: «Alis omnibus fere uni- formiter nigro dense conspersis vix in medio et in margine ex- terno paulum brunnescentibus.» - var. ochracearia Stgr. — Sobre esta e outras formas DE mcida Rr ria em 5. Fiel Veja-se Brotéria 1. s. c. p= “a “ Fidonia famula Esp. — Lagarta em maio no Saróthamtis patens rc; Webb, no qual causa alguns annos estragos consideraveis pro- E duzindo a destruição completa de grandes giestaes. Vi varios “desses casos nos arredores de S. Fiel. Veja-se narrado um na É Brotéria, Serie de Da q Scientifica, vol. vir (1908), p “A 185, 186 e Est. x. E * er — e ga É E Eurrânthis pennigeraria Hb. — Encontrei ultimamente abundan- E — teesta especie perto de S. Fiel, no princípio de maio, num ros- EE: maninhal , de cuja planta creio. que se alimenta tambem e não 4 só do Halimium occidentale. Na serra da Estrélla, a uns 1000”, E: Ta “era tambem abundante a 5 de julho. Esta differença de datas Es “deve-se attribuir á diferença de altitudes e não a differentes E dóprações TEIA Ed | | Rs AA ai E EE ND e 16 1% ea Cr A A = 4 EPE ET ça ns A E - =p? rd ns 8 ida Tg 178 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA E. plumistaria Vill. var. albosignata Neuburger, Soc. entomol. j Jahrg. 22, p. 2. Descreve W. Neuburger esta variedade, sem duvida sobre exemplares que eu lhe mandei de S. Fiel. Não & são raros na Guardunha os individuos desta forma com as asas |. anteriores mais ou menos brancas em vez de amarelas. | - Selidosema ericetaria Vill. — Descrevi e representei numa es-. g- 2 tampa as principaes formas das serras da Beira. o. (Cfr. Brotéria S. Z., vol. vm (1909), pag. 73 e est. x fig. — 13- -21). ' E E. Pe - Thaumnonoma o nstienianto Hb. — Encontrei-a tambem em mar- ço alem de maio. , LaGarTA: Criei uma com folhas de azinheira ( Quercus ilex L.) desde maio até julho. (Cfr. descripção da lagarta na. Brotéria S. £., vol. IX, p. 109). nie . Enconista miniosaria Dup. e var. perspersaria Dup. — -Na Bro-. a téria S. Z., vol. vil, p. 67-69 descrevi e representei em duas | estampas (Est. XI e XII) as principaes formas desta variabilissi- | ma especie em S. Fiel. Ee A Onychora agaritharia Dard. — Desta especie, que deve ser mui- to rara em S. Fiel, encontrei segundo exemplar na serra da, : Guardunha. 28 Sobre este genero e especie veja-se o erudito artigo do R. aa José de Joannis neste mesmo vol. X da Brotas SE Zi fasc. 1º Paronychora Oberthiiri Vazq. —(Est. 1, fig. pj Da Pee typica ae, só encontrei em S. Fiel um exemplar, o da fig. 9. “a var. inclarata ). de Joann. (Est. II, fig. 6, 7, 8). Alem da serra da Guardunha a varias altitudes, de 1000" para baixo, encontrei ao tambem na quinta de S. Fiel em setembro, num anno em cer da abundancia, mas só d à. A q é ainda desconhecida. Em S. Fiel vive quasi exclusivamente a variedade znclarata. E Sobre estes exemplares de S. Fiel baseou o R. P. És de Joan : nis O seu magnifico estudo intitulado — «Le Genre Enconista et ses alliés» — na Brotéria S. Z., vol. X, p. 5-28 e. Pb E I, onde descreve este novo genero e nova variedade. És Es - [19] s C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 179 Citei no meu catalogo esta especie (n.º 366) erradamente ainda que com signal de duvida. Não é pois Scodiona fagaria Thnbr. (Belgaria Hb.) var.? como então a apresentei. 5 k k * Scodiona penulataria Hb. (rubentaria Rbr.) — A especie que re- — feri no meu catalogo (n.º 365) como var.? desta especie não é desta mas da especie seguinte. Da especie penulataria Hb. só encontrei uma q em outubro de 1909 em S. Fiel á luz (Est. III, fig. 2). Comparei-a com a fig. de Rambur (Planche xvrr, fig. 4) que representa um d e pa- rece-me que não ha duvida na determinação. Assim classificou -— tambem uma de Setubal o R. P. de Joannis. Ovos (Brotéria, S. Z., vol. 1x, estampa VI, fig. 4): Claros ao principio, depois castanhos; alongados, achatados, truncados numa extremidade. A superficie vista ao microscopio é cober- ta de granulações como a lixa fina. Postos e nascidos em ou- tubro. Pé “no Scodiona lentiscaria Donz. var. distinctaria Bang-Haas, É Iris, I9IO, pag. 49. — Assim classificou o Sr. A. Bang-Haas E uns exemplares de Hespanha (San Ildefonso) inteiramente — eguaes aos que encontrei em S. Fiel, recebi de Setubal e vi na * collecção do Sr. E. Biel no Porto de outras partes do norte de Portugal. Os exemplares de S. Fiel tinham parecido a especia- listas auctorizados, ainda que com duvida, da especie penulata- Po mae assim os citei no meu catalogo (n.º 365) como var.? des- 3a - ta especie. Na estampa HI, ng. 34 e 5 reproduzo I de 29 de E TS; Fiel: | Estudava com grande o pes esta especie em S. Fiel crian- — do-a mais de um anno ab ovo e tinha photographado as lagar- - tase as borboletas para um estudo comparativo. Infelizmente “ficou-me no collegio essa photographia, ainda que trouxe os melhores exemplares da especie e algumas notas sobre ella no og meu diario lepidopterologico que diz assim : ã — 20-30 de março de 1908: Apparece em casa, á luz, Scodio- Ee. na sp. é e q. pe 5 de abril: Ne É poz muitos ovos sobre uma esteva em dn q E SR PE a Ee E 180 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ER po DD que a puz. Eram ellipticos, lisos, ao principio de amarello-pa- lha muito desmaiado. Passados tres dias começaram a ennegre- cer gradualmente Yendae bem o contraste nos BORRO em dias successivos. ia “IO de maio: Nasceram as lagartas de Scodiona, UR da esteva em que estavam os ovos, comem bem Helianthemum e Cytisus albus. * 15 de junho: Desde 10 de maio em que nasceram, pouco | tem crescido as lagartas de Scodiona. Teem rm e algumas | pouco mais. ; Io de março de 1909: Estão-se a chrysalidar as lagartas d de Scodiona (nascidas no anno passado em março e criadas. em casa). | pd x A metamorphose, como disse no meu catalogo feras á su- perficie da terra cercando-se a lagarta de folhas e areias. | Entre a biologia desta lagarta e a de Jentiscaria descripta por | Millitre (Iconographie, 1, p. 92) ha uma differença notavel. A de lentiscaria metamorphoseia-se no fim de novembro e esta E minha metamorphoseou-se um anno em março, e outro no fim . de fevereiro. A facilidade em criar-se tambem se não confirma na minha especie: das dezenas, cerca de 100, nascidas, apenas . 5 ou 6 se fizeram chrysalidas. Esta difficuldade porém pôde | provir de eu não ter dado com a planta mais propria para a sua | alimentação. Fugiram ao principio do Cistus ladaniferus, co-. A meram depois Helianthemum guttatum e Cytisus albus e por fim — preferiram Cistus ledon sobre a qual planta appareceu uma la- garta no campo. VR E À lagarta tambem differia um pouco da descripta e pin E. por Milliêre, mas não tenho apontadas as diferenças. | Em resumo, das observações que fiz, deduzo que a forma que A. Bang-Haas descreveu com o nome de distinctaria como “A cod a pm OE PRA gal e Hespanha, não é uma variedade de lentiscaria, mas an di tia é E sa De A PIA? À qi ” pe 0d e Tra SO Sia Sa 17 Es ER A ra e (dp ado a - Fis da BE [2r): C. MENDES: LEPIDOPTEROS DE S. FIEL 181 muito differentes dos ordinarios: mais pequenos, de asas mais arredondadas; mas por não os ter presentes não posso decidir “se se tracta de outra especie ou de uma variedade. “Prosopolopha opacaria Hb. E: LAaGaRTA: No Cytisus albus criei de 1909-IgIO uma grande ninhada proveniente da postura de uma só q. Foram mui- to faceis de crear. Nasceram as lagartas ao principio da primavera e as borboletas em setembro, em grande nu- mero. d e q de uma extraordinaria variabilidade, o que é mais de admirar por serem todas da mesma ninhada, criadas na mesma planta e no mesmo sitio. Não posso “descrever as variações por me terem ficado as borbole- “tas no collegio e não ter ainda tomado os ERR id En tos quando sobreveiu a revolução. O unico exemplar que trouxe é de uma 9, notavel pela côr de tijolo avermelhado das nervuras e margem externa das asas anteriores e dos intervallos salpicados de pontos da mesma côr. Como esta havia outras, nunca porém tão ; vermelhas como os & d, entre os quaes havia alguns com Ea E as asas uniformemente avermelhadas. ARCTIIDAE É sad. Spilosoma mendica CL — Uma q na matta do Fundão a 25 - E -- de abril. “yu . Deiopeia PO EncHa L. — Em abril nas Portas do Rodam CE É: o ), no fim de Maio em S. Fiel (A. Mendes !). É. E Ea hs ZYGAENIDAE à E “ue E Pa scabiosae Schev. var. nevadensis Rbr.— A 31 de maio na matta do Fundão. Esta classificação foi-me dada com “alguma duvida pelo R. P. J. de Joannis. 2 E, x q “ R - á z ES as dg; É. ra Sl E + x cd E sacado”. sa E ria qe pe 3 REGE - Tr O da E Pe semi çã Ao — E A SR e o a e q + < o q Ra a e" e ha I82 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA a qa SESIIDAE DER e E ÇÃE oa 743. Sesia spheciformis Gerning — ua exemplar na matta do”, : Fundão. 4 ” E ae = po z Es ES 744. S. corsica Stgr. — Em E a no principio de maio É q Tavares!); abundante na herva dos lameiros da serra da Guar- dunha em maio e junho. ” “so (o é 4 ES 745. S. chrysidiformis Esp. — A 31 de maio na matta do Fun- | dão nas flores de | uma umbeliifera, á beira de um regato. | 2 4 - . Sé EA 746. S. chaleidiformis Hb. — Na matta do Fundão, no mesmo dia e sobre as mesmas flores que a especie antecedente. ae HEPIALIDAE no 747. Hepialus sp. — Só encontrei um ES desta familia. s-. “tava pousado sobre um carvalho (Quercus toza Bosc.) na m atta : do Fundão a I4 de maio. Por não ter ao o exemplar, não lhe posso esmas a especie. | CANDIDO MENDES SS. J. "LEPIDOPTERA AFRICANA I Ex Zambezia Lusitana “a Miruru locus est non procul a Zumbo, in Africa Orientali lusi- "| tanae ditionis, ad laevam fluminis Zambeze ripam, inter omnes pro- — vinciae Moçambique ab oceano remotissimus. In eo, prope angli- - cos fines, Missioni catholicae, cui nomen Sancti Petri Claver, Pa- tres Societatis Jesu provinciae lusitanae anno 1893 fundamenta po- suerunt. | Pater Aloisius Lopes e collegio Sancti Fidelis in hanc Mis- - sionem profectus anno 1904, dum cafrorum animos virtutibus ac * religione imbuebat, indefessus omnino fuit per sex annos quos ibi - degit, in colligendis omnis fere generis animalibus, quae nobis, Bro- E TERIAE redactoribus, studii causa suppeditavit. — Mammalia, aves, reptilia et amphibia publici juris maximam 4 - partem facta sunt in vol. vir (1909) BroTERIAE, Serie Zoologica, — pag. 9I-IO2. Recentius accesserunt alia satis multa, quae ipse Pater Lopes, E- “ex Africa redux, secum adduxerat ineunte Octobri anni IgIO ad “collegium Sancti Fidelis, ubi derelicta jacuerunt ob civiles tumul- tus, qui nos ab eodem collegio imo et patria expulerunt. Cecidia ab eximio cecidologo nostro, J. S. Tavares, in vol. vm E (1908) BroTERIAE S. Z. cum suis novis generibus et speciebus de- 3 - seripta sunt et apprime Phototypice expressa. Opus sane insigne et — memoria valde dignum. E: E “Aderant praeterea in musaeo collegii Sancti Fidelis alia omnis E generis africana insecta, quae vel studio subjiciebantur vel proxi- — me subjicienda erant. a Inter omnia autem et numero et pretio longe praestabant lepi- Ea doptera plurima, quorum multa jam paraveram et a doctore Chr. & — Aurivillius, rei lepidopterologicae peritissimo, nominanda cura- -veram. Pleraeque vero noctuae et geometrae, universaque micro- As Y Rs E: q E NU a É n Á a l “a as E » 4 . y : a ' l Le j a É MA + CA - ERA j ERP E Di Ra ; A desde tr 184 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA [2] 04 lepidoptera vel studio subjecta nondum recognosci potuerant, vel in eo erant ut singularum familiarum peritis recognoscenda subia cerentur. Hujusmodi congeriei accedebant species bene multae, quas ex alia Zambezensi Missione ad littus sita in oppido Quelimane, ad me | miserat frater meus et ipse Societatis Jesu sodalis, Joannes de E À Azevedo Mendes. Hae omnes vel papyris adhuc involutae vel . saltem sine ordine nec nomine suam expectabant opportunam vi- cem. | | É Aliquot insuper, paucae quidem, erant ex aliis quoque missio- nibus — Chupanga et Boroma, ubi idem Pater Lopes, iter faciens | ex littore ad interiores regiones, eas collegerat. | AB 4 In hac insectorum maximeque lepidopterorum mole uber erat | studii argumentum, quod multas certe novas species novaque a 4 nera innotescere [ecisset. Est enim Zumbo regio fere incognita eta. d scientiae cultoribus parum vel nihil celebrata.' Sed omnes illae, quotquot erant, omnis generis bestiolae, tanto | j labore collectae et e cafrorum “regione integrae allatae, ex nostris manibus in Lusitania sunt per vim avulsae, nobisque, qui earum | studio incumbebamus, contra omnia gentium jura ereptae. | Ne igitur omnino pereat earum memoria, hic BROTERIAE man- dabo lepidopterorum nomina quae, a doctore Aurivillius clio imposita, in scriptis meis religiose servabam. Ipsi pro labore sds ” libenter et generose suscepto gratias quam plurimas habeo. j Vere novae seu incognitae duae tantum species ex Mirutu de- scribuntur, alia Nymphalida— Acraca zambesina Auriv.— alia Thy- ridida — Cecidothyris gultulata ncia — elegans novi generis ces: cidogena, os E E a At multa praeterea jam doctorum studio proposueram quae | E specie imo aliqua et genere nova peritis videbantur. És a dg Ad ordinem systematicum quod attinet, ceumdem servavi quem E cl. Aurivillius in suo opere Rhopalocera Acthiopica et cl. G. EE : Hampson in suo The Moths of South Africa (parte 1, IL, HI) apo | Annals of the South African Museum. Salmanticae, Augusto I9I2. ; É AR Eta). C. MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA: I85 Fam. DANAIDIDAE Danaida doribpus Klug. — Zambezia (1). Amauris ochlea Boisd. (2). Fam. SATYRIDAE Melanitis leda L. Henotesia victorina Westw. Fam. NYMPHALIDAE “Acraea zetes L. var. acara Hew. Acraea anemosa Hew. : Acraeq acrita Hew. ab. aquilia Thur. “Acraea aglaonice Westw. — Acraea oncaca Hopff. Acraea natalica Boisd. | “Acraea natalica Boisd. var. umbrata. As “Acraca terpsichore L. var. Rougoti Guér. Acraea encedon L.. Acraca encedon L. var. Iycia Fabr. A CRASE zambesina Auriv. — Tab. Iv, fig. 3. É. “Hanc novam speciem, cujus typum et exemplar unicum apud | “me habeo, descripsit Prof. Aurivillius in Avrkiv fôr Zoologi, “Band 5. Nº REP ETIo | “- Eamdem descriptionem invenies in BROTÉRIA S. Z., vol. 1x, pag. = 160, 161. E Edo ane É ] “ Atella bhalantha Dr. — Zambezia. “ Precis orithya L. var. madagascariensis Guen. Precis eira Cr. — Cabtibeg > - - » do Ca 4 1) Hoc generico nomine indicabo locum O siidadis quos P. Lopes “collegit apud Quelimane, Chupanga, Boroma et Zumbo, dum iter faciens re- a - mansit aliquot dies in his Missionibus. | | 228 fo Miruru patria est omnium papilionum quibus alia non adsignatur, + FP e- GG E nl E, Pe 2 Pad E jo Pe A PR EN IR O Sp A ES ! À 5 PH SU, ARES Ts CotiaR NE A | ADE Pe PAD qa TRE TaO + BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA RCE aa E 4 Precis oenone L. var. cebrene Tr. — Zambezia. Precis antilope Feisth. Precis ceryne Butl. Precis natalica Feld. — Zambezia. Precis Nachtigalli Dew. Precis artaxia Hew. q f. haud ocellata.. ; Salamis anacardii L. — Zambezia. Flybolimmas misibpus L. — Zambezia, Flypolimmas misibpus L. var. 9 inaria Cr. Eurytela dryope Cr. var. angulata Aur. Rio Byblia ilithyia Dr. — Zambezia. | Byblia gôtzius Herbst. var. acheloia Wall. Neptis agatha Stoll. - | Charaxes pelias Cr. yar. saturnus Butl. Charaxes achaemenes Feld. Fam. LYCAENIDAE É Myrina ficedula Tr. ; Hlypolycaena coeculus Hopff. — xm-1 (== mense Decembri - — 4 Januario) (1). ] ade - = o Stugeta Bowkeri Tr. ei TR Og Tolaus silarus H. Druce.. | À E Tolaus mimosae Tr. — xuA. | Tolaus pallene Wall. | ; É: E Axiocerses harpax Fabr. - Ca e A Axiocerces amanga Westw. gs Cupido sybaris Hop... ao Res Cupido jesous Guér. - o cho , Ed ai tid Cupido sichela Wall. — xm1. É ia SÍ a Cupido malathana Boisd. | | PemdeReç Cupido gaika Tr. — Zambezia. é ray Cupido lysimon Hiúbn. - E A? (1) Pleraque lepidopiera hic relata a mense Decembri | usque ad. Mar- tium collecta sunt. Cum autem mensis signum singulis papilionibus adhae e. reret cumque nunc papilionibus caream, paucae 35o8 penis, a indi o E paritionis mensem indicare possum. é ni Esta cd MEM ar é , a: se . Bi fá in E idas a PES via! ra r Lopes pesa w; ia ME “O . ROSE de re “e » Fé “s £ AA. £ á ut | Ea 14 se 4 Y ” E [5] — C, MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 187 Fam. PIERIDAE Leptosia alcesta Cr. Herpaenia eriphia God. — “Zambecia. Pieris severina Cr. Pieris severina Cr. ab. agrippina Feld. — Z ambezia. Teracolus vesta Reiche var. mutans Butl. — Zumbo et Mo- “ Sambique, | Teracolus ione God. — Zambezia. Teracolus regina Tr. var. anax Sm. Teracolus Annae Wall. — Zambezia. Teracolus Annae var. Wallengreni Butl. Teracolus omphale God. — Zambezia. Teracolus omphale var. theogone Boisd. Teracolus antigone Boisd.. | Teracolus auxo Lucas var. topha Wall. “Teracohus ducissa Dogn. — Chupanga. Catopsília florella Fabr. Terias senegalensis Boisd. — Zambezia. “Terias brigitta Cr. $ “Terias brigitta var. Zoe Hopff. Terias sp. j Fam. PAPILIONIDAE “Papilio constantinus Ward. * Papílio nireus L. var. Iyaeus Doubl. - Papilio demodocus Esper — Zambezia. cc Papilio bylades Fabr. var. angolanus Goeze. — Zambezia. — Papiílio iconidas Fabr. = po antheus Cr. — Zambezia. E o mi “= “Fam. HESPERIIDAE | * Sarangesa motozi Wallengr. plespéria mafa Trim. — xm-.. | * Chapra mathias Fabr. — Zambezia. E “23 * Baoris fugens o — - Zambezia. Ê RIA End E E Aa Dra o 2 NS 188 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA : -Rhopalocampta forestan Cram, — Zambezia. Andronymus neander Pl. — Zambezia. Abantis Levubu Wallengr. — Zambezia. Abantis paradiísea Butl. — Zambezia. Ploetzia sp. : Fam. SPHIN GIDAE Basiothia medea Fabr. Nephele comma Hopff. Polyptychus fumosus Rothsch. & Jord. — Za jatiaçiá 4 e Fam. LYMANTRIIDAE Crorema adspersa H. Sch. Laelia subrosea Walk. — xW-1. Dasychira sp. Fam. STRIPHNOPTERYGIDAE Phiala Marshalli Auriv. — Zambezia. Phasicnecus obtusus Walk. Phasicnecus sp. Fam. LASIOCAMPIDAE Lechriolepis sp. — xH-I. Senai nigrolineata Auriv. Rea o Fam. SATURNIDAE Ebiphora Baiihinia Guér. var. (vel n. sp . Gynanisa maia Klug. Pseudaphelia apollinaris Boisd. — xm-1. Fam. HYPSIDAE Alytarchia amanda Boisd. Phaegorista formosa Butl. / e [7 C. MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 189 Eis Fam. THYRIDIDAE Cecidothyris guttulata Auriv. — Tab. 1v, fig. 1. Hujus novi generis novaeque speciei descriptiones primo editae - suntin BroTéRIA S. Z., vol. 1X, pag. 159, 160. É» Species est Sia in arbore Terminalia sericea Burch. — vulgo Gunono pequeno. Cecidii descriptio et photographica imago | e conferatur in BroTERIA S. Z., vol. vit It (1908), pag. I51 et tab. x, f. Ty, tab. xp É 16. E | | Fam. NOCTUID AE E Timora () sp. — xt. “ Têmora alboseriata Druce. — xI-I. Leocyma tibialis Fabr. — xII-L. Eutelia sp. — x. Eutelia polychorda ia — XIII. “Gadirtha sp. Acontia Graellsi Feisth. — xII-1. Maurilia arcuata Walk. — xII-1. Nyctipao macrops L. Calliodes capensis H. Sch. - Bbbopyra sp. Cerocala vermiculosa H. Sch. Miniodes díscolor Guen. “Chalciope delta Boisd. “Chalciope mutuaria Walk. — xII- -1. “ Chalciope sp. | “Ophiusa Catella Sis — Zambezia. “Ophiusa Lienardi Boisd. - Obphiusa finifascia Walk. — - Zambezia. “ Sphingomorpha chlorea Cram. — Zambezia. Epa RS collutrix Geyer. — xI-. a — Calesia sambesita Walk. Acantholipes trajecta Walk. “ Maenas materna L. * Calpe provocans Walk. — xr. EA ção vaillantina Stoll. — Zambezia. nt, [Ta aos T+: E Or Ze ha k 26 ES e A AO E 1 MES SE aee O SS eso so SAE Sea AN Re E TE + | E AE A Red pu igo EROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA . | Megalodes sp. — xH-. Tarache natalis Guen. Tarache crocata Guen. — xHA. EE Cosmophila sabulifera Guen. — xa. O — ses. res pdj do Fam. AGARISTIDAE ; Aegocera PR Walk. apso Aegocera Latreillei H. Sch. — Zambezia. Aegocera Coryndoni Rothsch. — XI. Xanthospilopteryx superba Butl. — Zambezia. Tuerta Trimeni Feld. var. tricolor. — Zambezia. Fam. GEOMETRIDAE : a Cartaletis Monteironis Druce — Zambezia. y Fam. SYNTOMIDAE - Syntomis bifasciata Hopff. | - Euchromia lethe Fabr. — Zambeszia. Euchromia amoena Móschl. | “ Euchromia formosa Guér. Fam. ARCTIIDAE - 0» Estigmene tenuistrigata Hamps. — xm-. 25% e ap de Spilosoma puncitulatum Wal. — x. | Spilosoma lineata Walk. — XI. o o Spilosoma lutescens Walk. — xm-. | | Se Spilosoma lutescens var. — XT. Rhodogastria astreas Drury.. ea Tia Cr Secusio strigata Walk. E RE a Deiopeia pulchella 1. e e "Ti Pa “Fam. LIMACODIDAE | ; Gavara velutina Walk (7) — XI. As e - ; E E ss ; e z peça EAR e E E te - ESSO ARA É. 2 4 Et Poa ee 8 3 De! E To DA « 4 Y x og cedro a ad, PE AM ci n ) EE t su E sda 4 ao R n TOS Pride » . - [9] C. MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 191 é — Asteria sp. — XI “Apluda plebeia Wallengr. — Heterolepis Plótgi Schaus. Fam. COSSIDAE “Azygopheles sp. — XII-I. Fam. PYRALIDAE Glyphodes indica Saund.. > Ex Angola “Lusitana Reverendus dominus J. L. Gregorio Patricio cum per ali- * quot annos vixisset in Africa Occidentali, ex urbe S. Salvador de A generose et amice ad nos misit lepidoptera quae ibi collegit. “Inter ea eminet Lasiocampida nova .specie, cujus descriptionem a sia “Chr. Aurivillius evulgatam,. addita figura, rursus edidi in volu- 4 “mine IX BROTERIAE S. Z. (I9IO), pag. TÓI. E: Elenchum omnium, quae doctor Chr. Aurivillius nomine do- — navit, hic Reina, E me Fam. DANAIDIDAE Plinio limniace Cr. var. pectiverana D. et H. Epi da hecate Butl. + É Meo e am SATYRIDAE E apvaloio safi ar Hey. E — Mycalesis vulgaris Butl. var. tolosa Plótz. “ Henotesia eliasis Hew. Edna Frontais Hew. dog ," SP al Pad Ta Lié pt. » Y sé sd [ PA “a h, Ea PY na e Ta » A ELA nai ME ad ppa Lai a ço - o o ES Sb Cega PSA Ext pés É rd so to + j had 14 A Je id qi as 4 É dei a pd pl 4 OR a CEA Saia NM ae é a de PO PN 2200 DS ars EC REA . RIA ds AR REA DT Mie. = MR ri : & “ ” ; ; vz E E +: Po Ra e s ke 192 BROTÉRIA ! SERIE ZOOLOGICA | e RS Ee! . É 2” «a Fam. NYMPHALIDAE. a Acrãea vinida Few s 7 o gue Precis terea Dr. Fam. LYCAENIDAE Pentila amenaida Hey. Cupido mirza PI. | Fam. PIERIDAE “ Mylothris agathina Cr. a] RE Terias brigitta Cr. var. 30º Hopff. Fam. HESPERIIDAE. Crclopides Lepeletieri Latr. Ee es Fam. SPHINGIDAE qdo “Nephele comma Hopff. var. derasa Rothsch. “- Polyptychus contraria Walker var. Submarginalis À W al Praedora Marshalli Rothsch. Fam, ps Re a Eur eee e Anticyra morpissa Wallenge era srs Fam, LYMANTRIIDAR o. | Ra Rs Es Dasychira variegata Hall. : EE: is REP Fam. LASIOCAMPIDAE Ps SPAS SE Craspia ieticotinata Auriv. — Tab. av, e SER : In Arkiv fôr Zoologi, Band 5. n.º 5. 1909 , sub. titulo « Dia sen neuer Lepidopteren aus Africa» descripsit clarissimus. Audio V po x lius hanc novam apetlem cujus. typum op espe unicum 1 . p- - ASTRA dx . R , r NAS ia ad o q + ç £a e eo CE ee ca 0620 O ic“ dd 78 As EY + ato. o Ear > Es GR : o. TA E a na A Dc DO Sei CAD AR BTT] - C MENDES: LEPIDOPTERA AFRICANA 193 — cum servo satis quidem disruptum ob varias exilii nostri vicissitu- E o In eodem loco descripsit idem cl. auctor duas alias species — — Craspia Wahlbergi et Cr. Marshalli — quarum primam ut ty- pum elegit novi generis Craspia ibidem descripti. Hujus speciei descriptio conferatur in Broréria S. Z., vol. — pag. 161. a E Fam. SATURNIIDAE Ê. : : Jana preciosa Auriv. a Ee Fam. EUPTEROTIDAE E E» Anapho fada rata: Fam. HYPSIDAE Aganais undulifera Walk Soloe tripunctata Druce. — Argina amanda Boisd. Fam. NOCTUIDAE a! , e = “ Calliodes pretiosissima Holl. E é risuloides sp. Fam, AGARISTIDAE a | ] Xanthospilopteryx eee | Fabr. | “Fam. SYNTOMID AE T vichaeta bivittata Walk. — Soutomis tomasina Butl. É Es Res quo Pa; ARCTIIDAE Re AR A - E - sã * Spilosoma maculosum Stoll. - Fam. PYRALIDAE as “Zinchenia fascialis Cram, E Ed . e + É 4 Ay “- 2 a á , o” em Eà 9% E Ee a % 4 » Do bro ; « 2 E a Mt, Ee São R Ed FX “o Rá a” o bo ta geo! as». avos: É pa - dr cE Nelas com E Rd o ão | 7 a O e TS Sad 5 Se XY Pao, gi pa. Rum po LONGINOS NAVÁS, S. J. a NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA EFEMÉRIDOS o 1. Batis comes sp. nov. (fig. 1.º). Similis Salvini Etn. à » Caput ferrugineum, oculis in sicco nigris. À Thorax fusco-viridis. ; Abdomen rufo-fuscum, colore uniformi, cercis albidis, nigro ad articulationes annulatis. - 4 Pedes flavidi, femoribus in tertio apicali externe puncto fusco notatis. Ale hyalinae, immaculate, re a ticulatione pallida.' | | Ala anterior venulis discal ibus numerosis, duabus intercalaribus. | Ala posterior (fig. 1.º) oblonga, Fic. 1.º — Betis comes Nav. dente costali valido, parum eleva- Ala posterior (col. m.) to, vena 2.º antrorsum QoRvENas 3. has A ç 18 8 ,e Ls concava, furcata, ultima longa. | Long. corp. 5 mm. — al. ant. 6,4 » Patria. Brasil, San Pablo, 8 de Abril de 1910. Un PR en br mi colección cedido por el Conde Amadeo de Barbiellini. ao 2: Betis abundans sp. nov. (fig. 2%). psd A A Pars inferior corporis flava. PR A IS e sa Caput oculis in sicco fuscis. PR A ra a Ee E Thorax superne ferrugineus, nitens. lp Abdomen superne rubrum, apice segmentorum fusco; cerci bidis, fusco annulatis (maxima pars deest). Re uso a É E Pedes pallidi, straminei; femoribus posterioribus puncto. fusc externo ante apicem;; tibiis posterioribus apice et in tertio basilari fusco annulatis. | Gas e l do SR a = 4 % E a CEA Sadia A + Eye o - NPR OS DR RA A pe AE RR do Si 's, o + A RO E DM de SL 2 2 IS x a ci Es TA o al 4 y = r Cad + ' ' sau y ay ENS et Pio Ea é Wo 72] L. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA 195 Ale hyalinae, immaculata, reticulatione flavida. | Ala anterior (fig. 2.º, 4) areis costali et subcostali levissime fla- — vo tinctis, area stigmali fere 10 venulis flexuosis; multis venulis * intercalaribus plerumque binis, bre- — vibus. - É — Ala posterior (fig. 2.º, 6) dente - costali parum prominente; aliquot - venulis, tribus venis. Fong. corp. 5 mm. - EENPR RR UR O Patria: Paraguay; S. Bernardi- É no, 20 de Junio (Mus. de Munich). ro É Fic. 2.2 — Batis abundans Nav. 3. Betis inops sp. n. (fig. E 9 a) Ala anterior derecha. Similis abundanti Nav. Minor. — 2) Ala posterior izquierda Caput oculis in sicco fusco-rufis. Roe Coe Migni - Thorax testaceo-ferrugineus, nitens. - Abdomen inferne festaceo pallidum, superne ferrugineum, mar- * gine segmentorum postico fusco; cercis pallidis, fusco annulatis (ma- “ xima pars deest); forcipe pallida. É | “Pedes pallidi, immaculati. Aloe vitrec, hyalinse, reticula- tione albida. x Rio sê ES ae ES doge Nav Ala anterior area stigmali reti- Ala posterior. (Mus. de Munich). culata; venulis intercalaribus Dinis, E E a longiusculis. Ala posterior (fig. 3.º) longa, basi angusta, margine antico con- | — vexo, dente costali basilari parum prominente; margine postico É “ concavo; apice rotundato; duabus venis subparallelis; nullis venulis. o E =, o > 44 + E Long. corp. 4 mm. Rss Ei Sie ARE e AP “A Patria. Paraguay: S. Bernardino, 29 de Mayo. Otro ejemplar r “subimago, 26 de Mayo (Mus. de Munich). 4. Calhibatis jocosa sp. n. (fg. 4.º Caput ferrugineum, oculis fuscis. I96 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA E ER Thorax ferrugineus. k ==> Abdomen testaceo-ferrugineum, margine postico segmentorum ==] 7 = + — cérc. ia a Patria. Brasil: San Pablo, 8 de Abril de IgIO, Conde de a r E biellini (Col. m.). cm pe * SÓCIDOS pro 5. Titella gen. nov. : DES Similis Amphigerontiea Kolbe. É E ES = Caput fronte inflata, vertice depresso, oculis mediaeribos. o Pedes fortes, tarsis duobus articulis, primo multo longiore. | Ale vena procubitali (media) post anastomosim triramosa, s bis furcata, furca apicali prima longa, longiore suo petiolo; cel postica alta, vertice angusto. . a a a o ) F! Re EE: di F. e ten A [4] “1. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA 197 — Ceterautin Amphigerontia Kolbe. Ee - “He separado del. género Amphigerontia una especie con alas de — reticulación más compleja, que describiré como nueva y tipo de - este nuevo género. E: - El género Amphigerontia quedará restringido a las especies de - alas mucho más sencillas, cuya vena procubital no tiene más que. “una horquilla apical, o se ahorquilla una sola vez. La celdilla pos- terior es asimismo distinta en ambos géneros. Ê 7 6. Titella ruíus sp. nov. (fig. 5.9. + Testaceus, vel testaceo-pallidus. Caput testaceum; oculis mediocribus vel parvis; fronte conve- — xa, leviter longitudinaliter fusco-pallido striata; antennis testaceis, - ala anteriore longioribus? (pars apicalis deest); vertice depres- so, fastigio tuberculato, fuscescente, in quo tres ocelli exigui, te- *Stacei. Thorax et abdomen testacei. Pedes pallidi, atomis fuscis ad pilorum basim ; tarsis longis, ar- “tículo primo subduplo lon- * giore quam secundo; ungui- sm a curvis, basi dilatatis. “Ale (fig. 5.º) longe; re- á “ticulatione testacea; laeves e - parum pilosa ; furca apicali longe: subduplo longiore — quam petiolo. | a Ala anterior membrana SA Fic. 5.º — Titella rufus Nav. (1) E leviter fulvo tincta; stigmate | Alas. (Col. m.) — postice dilatato; cellula posti- Sa ca alta, subtrapezoidali. Ala posterior angustior, acutior, membrana hyalina. “Long. al. ant. 9,8 mm. E erros ORI FA > -— Patria: Perú, Seriado Too metr. Febrero IgIO. Dos ejem- a ga VETA | 588 RO Las líneas de puntos 5 se na existir. Mesa no TR + A A E de e] a ad “ AR + k ' Vo E, - do é E | Rea PSI RAABO A É VEN é 2. : E; r. A ; ” FE rr E k ê N 198 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | Ay RIR plares defectuosos existentes em mi colección, envio y donativo de D. Anatael Cabrera, de Laguna de Tenerife. CONIOPTERÍGIDOS 7. Malacomyza ventralis sp. nov. e (ãe: cg Ni Similis Fztchi Banks. Caput fuscum; oculis in sicco nigris; antennis testaceis, 30 aut pluribus articulis (1); palpis testaceis. | | Thorax fuscus, latus. he Abdomen aurantiacum, vel vitellinum, ovale. $3 Pedes fusco-testacei. Ale (fig. 6.º) membrana grisea, stria albida longitudinali in area intermedia seu ante procubitum;. reticulatione fusco-pallida, forti; q furca sectoris longiore suo sca-. po, venula cum radio et procu- bito connexa. 5 É RR 4 Ala anterior venula il media intra furcam procubiti desinente; duabus venulis spro= = cubitalibus, externa perpendicu- - “Jari procubito ante. hujus. fur-. E, cam, interna basilari; duabus E + E 4 Fic. 6.º — Malacomyza ventralis Nav. Alas de la izquierda (Col. m.) cubitalibus in tertio ale interno. | Ala posterior venulis radiali et intermedia intra furcam desi-. 4% - Eri nentibus. /4 Ê > pao Long. corp. 1,7 mm. % == "alo ant. E. e — — post. 2,0 » Patria. Estados Unidos: White Plains, N. L 4 de. é Junio de 1910, À de la Torre Bueno (Col. m.) pentes Ro HEMERÓBIDOS pes 8. Sympherobius Buenoi sp. nov. (fg. is ERA sa É (1) En el ejemplar que tengo a la vista paréceme are ba 32. ae ç E Ee. Pg? ; “4 , ” a o 2 É o Eh » e. a L. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA I99 ss . ego Similis umbrato Banks. e a . . . Caput, thorax, abdomen nigra, nigro pilosa. Caput nitens, leve, oculis nigris; antennis fuscis; palpis fuscis, “ultimo articulo labialium pallidiore, grandi, elongato, mucrone te- À Rd Abdomen ultimo segmento superne fusco-testaceo. Pedes pallidi, fusco-pilosi; tarsis longis; primo artículo duplo a a Va ; 7, : t longiore quam secundo. E Ale (fig. 7.º) reticulatione forti, tota nigra, apice elliptice ro- - tundato. E | RA Rap A era raia. feria Risco EEES Eee RE ES — tincta, in area costali continenter, in E E ES 3 disco punctatim, densius juxta venas, — “obscurius juxta maculas gradatas et in- - ter ramos cubiti, quasi striam obliquam fuscam simulante. Ala posterior leviter fumosa, venis -— omnibus fusco limbatis. Fic. 7.º — Sympherobius Bue- Long. corp. | 2,7 mm. NES Na — al. ant. 4 » Alas. (Col. m.) set mito MOSS 345.0) d Patria. Estados Unidos: White Plains, N. I., 11 de Junio de — Igio. Un ejemplar É cogido y enviado por D. R.J. de la Torre “ Bueno,a quien tengo el gusto de dedicar la especie. CRISÓPIDOS i “9. Chrysopa intacta sp nov. Viridi-flava. na Caput immaculatum, palpis VIX “infuscatis, oculis in sicco fusco- E “eneis; antennis primo artículo elongato. ã “ Prothorax latior quam longior, angulis anticis truncatis, impun- A “Status. Meso- et metanotum medio flava. “Abdomen impunctatum. Ps “ Pedes tarsis haud fuscatis. E ” Ale. hyalinae, rita sppmade viridi-flavo, reticulatione magis E: favida. — ar mara in é Fra cd ai Errata Ria € SO JP E í — alo 5 Ra Pete FM ES pe RAR > E AD É aço ig o go ro ço À : à 2 R o FA Rs eo RE E pic” 735. 4 o , or E ie pd qua ' “a 200 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA Ala anterior venulis costalibus aliquot basi seu juxta subco- | stam, radialibus initio juxta radium, gradatis 7/5, prima intermedia, prima et ultima procubitalibus, cubitalibus, totis, ramis marginali- é bus posterioribus subtotis nigris. Cellula procubitalis aii amo apice ultra primam venulam intermediam extensa. E ; Ala posterior venulis costalibus basi propioribna nigris; venulis gradatis */,. | E Long. al. ant. 16 mm. — = post.” 74374 Patria: Toronto (Canadá), 1 “ de Junio de 1908. Un ejemplar a en mi colección donativo del Sr. Data de Caudebec-lês- Elbeuf (Francia). | grs À “MANTÍSPIDOS tés 10. Mantispilla chlorotica sp. nov. Viridis, flavo varia. 7 “é E Caput viride, stria. longitudinali in clypeo fusca; antennis rufis, apicem versus fuscescentibus; oculis fuscis, prominulis. as ' Prothorax longus, tuba brevi, antice medio prominula; viridis, fascia dorsali longitudinali fava, ad apicem anticum Ratigis o per | dorsum thoracis et abdominis continuata. | Abdomen viride. a Pedes Ieete virides, coxis tarsisque Pruésce tips Femora anti. ca incrassata, spinis viridi-flavis, longioribus apice nigro. Ale hyalinz, immaculata, iridea; reticulatione viridi; stigma- te elongato, viridi, breviter nigro piloso. a E Ala anterior venulis costalibus partim, radialibus et aliquot ad ale basim totis nigris. Puncta nigra minutissima ad insertionem ve- 4 es nularum. Rami sectoris flexuosi sex: unus ex. prima cellula, duc q ex secunda, tres ex tertia. Fars raça [SA | te AR Ala posterior brevior, venulis partim nigris; ramis flexuosis se ctoris sex, duobus ex quaque cellula radiali. Long. corp. II mm. “pa =. % 4 — al. ant. TI » do e = post, - —O5 7 4 5 /! aee a ” Ez SA vi Er - 8 L. NAVÁS: NEURÓPTEROS NUEVOS DE AMÉRICA 201 E: - Patria: Paraguay: San Bernardino, Febrero, Marzo (Mus. de — Munich). : 11. Mantispilla nana sp. nov. Minor, viridi-flava. Caput grande, transversum, cum oculis thorace multo latius; “a oculis fuscis; antennis fortibus, fuscis, primo articulo viridi-flavo. - Prothorax longus, abdomine fere longior, antice ampliatus. Me- so- et metathorax parum ampliati. Abdomen viridescens. — - Pedes antici femoribus dilatatis, spinosis, spinis viridi-flavis. Ale hyalinz, irideze, stigmate elongato, flavescente, fusco brevi- ter piloso; venis omnibus flavidis; venulis et furcis marginalibus E: nigris. E E “Ala anterior 7 venulis Di É prima cellula radiali unus ra- mus, ex 2.º duo, ex 3.º unus prodeunt. E Ala posterior sex venulis gradatis. Rami e cellulis radialibus o Age O Long. corp.. 4,5 mm. — al. ant. 6 » E | o — — post. 5 > “Patria. Paraguay : San Bernardino, 29 de Abril (Mus. de Munich). 12. Gerstackerella Salonii sp. nov. | Caput fuscum, facie flava, duplici linea transversa nigra, medio - subinterrupta; palpis flavis, fusco annulatis; antennis fuscis, tenui- - bus; oculis fusco-cinereis; vertice fornicato, fusco, fulvo maculato. E Prothorax fusco- -cinereus; parte dilatata minute granulosa, an- 7 tice truncata, parte angusta transverse rugosa, superne ad medium * fulva. Meso- et metanotum fusco-plumbea, medio vage fulva. Pectus subtotum fuscum.. Abdomen favidum, inferne duplici linea longitudinali fusca, su- a perne segmentis saturate fuscis, flavido notatis. a Ê Pedes flavidi, fusco punctati et annulati; femoribus anticis pa- ; rum dilatatis, interne nigris, externe rufescentibus, fusco punctatis et maculatis; spinis marginalibus flavis, apice nigris; tibiis anticis, É E 4 ge * 18 do eo “sco striatis; area radiali 3 venulis, 2.º latius, 3.º angustius fusco lim- . a ES É areia PR Seda o de ; A a, DE de Ta ipi: SN SE nas EA “K aa . ol - 1 TSE ta ed IST VS O o . 2 A * 48% a E és é Vos , mm ) ES sd FAR bia da — WS: ; A « q J » E ”” 202 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | | femoribus tibiisque intermediis et posticis a fusco annulatis;. nasdl guibus recurvis, nigris. Sra q Ale hyalinz, longa, apice elliptice rotundatae; venis et margi- | ne flavis, fusco striatis; venulis plerisque fuscis ; stigmate longo, e ex terne flavido, interne fusco. 2 * Ala anterior area costali prope basim dilatata, venulis Hai fu ssa - batis; sectore radii 8 ramis, uno ex 1.º celula, tribus ex 2,º, toti- E dem ex 3.º prodeuntibus, 8.º ultra venulam tertiam radialem; e ç nulis gradatis inter procubitum et radium 8, primis anguste, 5.º et. parte contiguarum late fusco limbatis, in maculam seu striam bre- | vem discalem. Preeterea tres macula fusca, ad marginem cem a 1.º in lineam obliquam ad venulam PRoRubIR mediam et cuba É talem externam usque ad marginem; 2.º ramealis ad apicem ramu-. lorum cubiti, 3.º in striam ad ramos procubiti. Aliquot umbra ad furcas marginales. | pes AR Do Ala posterior nullis maculis; ramis sectoris 2, 2, 4 intra celta las radiales; venulis costalibus fuscis; duabus ultimis radialibus eta aliquot ex 8 gradatis (inter radinm et procubitum) anguste. fusco limbatis. , ç Long. corp. IS mm. —— “ralo ARE a dB —" — post. 19,55: “7 Patria. Paraguay: San Bernardino (Mus. de Munich). He denominado Salonii esta especie en recuerdo del V.P. S: loni S. J., el primer misionero que llevó al Paraguay. la luz de 1 civilización a À pios. a É] w ( Continuará). - cf =emecgo SC cg amem > Sigo ss a” Ls a mA A. é E A E e maga 2% a v as 4 » o Ao ” = o E PA e LONGINOS NAVAS S. 1. o ASCALÁFIDOS (Ins. Neur.) SUDAMERICANOS INTRODUCCIÓN Con la publicación de la monografia de los Ascaláfidos por Van der Weele (Ascalaphiden, Coll, Zool. Selys-Longchamps, Bruxelles, 1908) no se ha de tener por agotado, ni mucho menos, el estudio de esta interesante familia de Neurópteros en una región tan extensa, y tan variada, tan rica y tan poco explorada todavia, E como la América Meridional, según se verá en este mismo traba- jo. El cual no será un mero compendio del de Van der Weele E * con selección de lo perteneciente a la América del Sur, sino una * sinopsis trazada con distinto método, y acaso más útil a los ento- mólogos principiantes que en la riquísima región sudamericana re- - | siden, o poseyesen Ascaláfidos de aquella procedencia. E - Ni es de desconfiar que con el estímulo de estas páginas se lo- gren no sólo nuevas localidades de las especies ya conocidas, en- sanchando así y precisando su área geográfica, sino también espe- cies nuevas para la región y para la ciencia. CARACTERES DE LA FAMILIA Neurópteros planipennes. SED Larvas terrestres, carnívoras, con fuertes mandíbulas dispuestas - para la succión, como en los Mirmeleónidos. Metamorfosis completas. E “Antennas filiformes, fuertes, terminadas en una maza oval, elí- — ptica o piriforme. Ojos grandes, globosos, enteros o divididos en "> dos partes, superior e inferior por un surco transversal. Tórax robusto, veloso. “Abdomen de diversas formas, con frecuencia desigual en am- “bos sexos; cercos del d a veces visibles exteriormente, simples o “ ramosos. a | Patas Enertana tarsos de cinco artejos. Fá Es tn Ec ; Pde -—..000 0.00 im 204 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA - SR Er Alas bien desarrolladas, grandes, con densa malla. Las siete ve- nas principales las denominaremos así, procediendo de delante atrás: 1. Costal; 2. Subcostal; 3. Radio, con su sector; 4. Procú= a bito icdediatá cibita anterior o primero); 5. Cúbito Miro segun- a do o cúbito posterior) : 6. Postcuúbaito (postcosta, analis); 7. Axilar. Son cosmopolitas, aunque algunas familias y e tienen área geográfica reducida. DIVISIÓN DE LOS ASCALÁFIDOS EN TRIBUS (1) |. Ojos enteros, no divididos por un surco transversal (1.º sec- ción. HOLOFTALMOS Me Lachl. (2) )..... Sr dej S Csao — Ojos divididos por un surco transverso profundo en dos par- tes, superior e inferior, iguales o desiguales (2.º sección. ESQUIZOFTALMOS- Me Lathl). 2.127 0 asa Dia à. Antenas cortas, próximamente de la longitud del tórax ; vér- tex más hundido que los ojos; abdomen con pinceles de pe- los laterales en los segmentos; ala posterior con el cúbito x postcúbito flexuosos, el cúbito sin ramo oblicuo (hos yrae D'O MD 0,0.0,6 D':S-€,A dove dy pgs 60 dirá Sa ps dd ones Ez Albardinos Weele Sa p — Antenas largas, mucho más que la cabeza y tórax juntos. 52008 Ramo oblicuo del cúbito bien visible en ambas alas y gene- | Es É ralmente enlazado con la vena postcubital, por lo que esta vena es corta y generalmente recta (hp. 2) iai Ra 3. Ala anterior redondeada en la base posteriormente, sin pro- minencia axilar (fig. 2)... sec. ever er. 5; Episperquinos : nov. | A a Va — Ala anterior con una proyección posterior en el ángulo o e o campo axilar (fig. 4)... ......ve oo às Neuroptinginos nov. sea 4 Ramo oblicuo del cúbito no desarrollado en elala Pop o = 00000—— q + (1) Siempre se entiende en los caracteres, división y grados tixoómisa à cos que utilizaremos, que nos referimos exclusivamente a los Ascaláfidos E sudamericanos, prescindiendo de los demás.' os A “a (2) Van der Weele divide la familia de los AscalátidoE. en tres sub: E familias: Protascalaphimne, Holophthalmina y Schizophthalmine. La divisiór RA de Mac Lachlan nos parece más cómoda y racional, por lo cual la adop- tamos, incluyendo los PReARaganDOS Weele entre dos Holoftalmos. pes? Er - Ppses, f N [8] L. NAVÁS!: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 20 Ê “ r. Albardia furcata Van em postcubital de la misma ala larga y en general arqueada DRE Ra SÃO a o e aa O 4. Ululodinos Weecle — Ramo oblicuo del cúbito bien desarrollado en ambas alas (como en la fig. 2) y generalmente enlazado con la postcu-. bital, la cual por lo mismo es corta y en general recta; an- tenas no vellosas, o con pelos cortos.................. Rr d. Abdomen del g con cercos muy cortos, el segundo segmen- * to del abdomen levantado en un proceso dorsal.......... E e ri AS, E A A he MED A OR 5. Aemonotinos Weecle — Abdomen con cercos superiores bien desarrollados en el 8 y en el mismo sin prolongación dorsal en el segundo seg- mento del abdomen; antenas del ó largas, arqueadas en la base ; estigma largo, con varias venillas; malla densa..... 2 SS ia Ti A li E RS DA E 6. Hibrisinos Weele I.º* sección HOLOFTALMOS 1.º tribu. ALBARDINOS Weele siaphiçãe I908, p. 24 Ojos enteros, no divididos por un surco transverso. Antenas cortas, próximamente de la longitud del tórax. Vértex hundido, “más profundo que los ojos. Abdomen más corto que las alas, con un pincel de pelos lateral en cada segmento. Sin ramo oblicuo bien distinto en el cúbito del ala posterior; postcúbito de la misma lar- É, go y arqueado. 1. Género Albardia Van der Weele Notes Leyden Mus., 1903, p. 234. “os caracteres de la tribu. “der Weele. Notes Leyd. Mus,, “1903, p. 235 (fig. 1). Eos Fic. 1.º — Albardia furcata N. d. W. 1 - Yórax pardo rojizo; ab- Antena y ala posterior. (Col. m.) Pç Sid PO 4 i E 3 ;. af £* - E da” o É e ” 3 A pao en x p= RA Se Y Bad ES , é sa = e | DDS e Ed SE ÇÃO DN A TR E 2 g o e ' ac 5 dy E F E 4 vo des “ = BA 3 , - mad ' . 4” - 206 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA [4] domen pardo; alas hialinas, estigma leonado. Long. 40- 45 mm. : al. ant. 52-63 mm. Ee e Brasil. Espíritu Santo y Nueva Friburgo. 2º tribu. EPISPERQUINOS (Episperchini) nov. Oculi integri, sulco transverso haud divist. Antenno ca- pite et thorace multo longiores. l Ale ramo oblíquo cabiti bene evoluto. Ala anterior basi angusta, angulo avillari rotundato, haud prominulo in medum projectionis aut styli. - CLAVE DE LOS GÊNEROS |. Alas hialinas, a lo más con un tinte blanquizco en el campo — Alas con el campo costal tefiido de pardusco y algo del mismo color en el ápice del ala. ............... ..... E 2. Antenas cortas, a lo más hasta la mitad del ala anterior, con - clava redondeada; espolones posteriores poco más largos que el -metalitio 0 SS Da I. Byas Ramb. — Antenas más largas que hasta la mitad del ala anterior, con q maza fusiforme; espolones posteriores hasta la mitad del ter- | ceflartéjo. cas cin as Eds E DO 2: Haploglenius Burm. g É 3. Alas al parecer cortas y anchas, siendo unas cuatro veces tan largas como anchas; ángulo axilar del ala posterior es- . cotado, sobe todo en el $; abdomen del mismo hinchado en. la base; espolones muy delgados, que llegan hasta la mitad - del segundo artejo de los tarsos. ..... 4. Episperehes Gerst. E 4 — Alas alargadas; abdomer del cilíndrico, no ensanchadoen su mitad basilar (fig. 2); espolones posteriores largos como | E 5 los dos primeros artejos de los tarsos..... 3. Amea Lefevre | » 8 2 Género Byas Ramb. e Fo a E E Névroptêres, 1842, p. 361. E ? REA E os Antenas más cortas que la mitad del ala anterior. Alas ensan- sm é voa . e 5] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 207 —-———D DD ————————————————— | chadas hacia la base, o con el margen posterior convexo; campo - costal del ala anterior pardo. Abdomen cilíndrico, desnudo, cercos da aparentes. Patas delgadas; espolones posteriores apenas tan largos “como los dos primeros artejos de los tarsos. 2. Byas albostigma Walk. Brit. Mus. Neur., 1853, p. 452, n. 80. o Cabeza grande, más ancha que el metatórax. Entre la vena - postcubital y el margen posterior hay dos series de celdillas. Long. E 35-41 mm.; ala ant. 35-44 mm. Colombia, Chiriqui. 3. Byas microcerus Ramb. Névroptéres, 1842, p. 362, n. L. Entre la postcubital del ala posterior y el margen hay 2 !/, se- - ries de celdillas, constando la. tercera de tres. Long. 36-41 mm.; — ala ant. 37-44 mm. Brasil. Bahía, Espíritu Santo. 3. Género Haploglenius Burm. Handb. Ent., 1839, p. 1000 Antenas unos dos tercios de la longitud del ala anterior. Am- bas alas estrechadas en la base, con el campo costal tefido de par- * do. Abdomen cilíndrico, más corto que el ala posterior. Patas del- gadas; espalones posteriores largos hasta la mitad del tercer artejo e PR E CLAVE DE LAS ESPECIES A a ia posterior del primer par de alas convexo, continua- “do con el ángulo axilar obtuso.............ccccccscers 2 - — Angulo axilar del ala anterior obtuso, seguido de una ligera — concavidad del margen posterior............ Veggie: 3 - à Campo costal de ambas alas teíido de un Re claro; estig- rasga o E rr li PARA re Anon Re RS EN r. peruvianus Weele sa — — Campo costal de ambas alas y estigma tefiidos dê pardo obs- CUFO.. crccereceraio RR pero». o 2. Handlipsehi Weele 208 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | [6] d Ala anterior apenas estrechada hacia la base; campo costal de ambas alas teíiido de pardo pálido...... 3. eostatus Burm. — Ala anterior sensiblemente estrechada hacia la base; campo | costal del ala anterior pardo, el del ala posterior pardo, ex- | cepto en su mitad basilar..... RA o PRA 4. luteus Wall. 4. Haploglenius peruvianus Van der Weele. Ascalaphiden, p. 44, fig. 16. | Antenas más de la mitad (2) o unos dos tercios (dg) de la lon- gitud del ala anterior. Tórax pardo con manchas amarillas dorsa- les. Abdomen pardo por encima, amarillo por debajo en la base. Alas hialinas, con los campos costal y subcostal tefiidos de pardo ; estigma blanco o amarillento. Long. 30-34 mm.; ala ant. 34-39 mm. 4 Perú, Chanchamayo (Colección mía). 5. Haploglenius Handlirschi Van der Weele. Ascalaphiden, p. 46, fig. 18. Antenas dos tercios de la longitud del ala anterior ; cabeza más a ancha que el tórax; éste pardo obscuro; abdomen del mismo co- lor por encima, amarillento por debajo; alas hialinas, campos cos- tal y subcostal lo mismo que el estigma, de un pardo obscuro. Long. 38-42 mm.; ala ant. 46-56 mm. | Brasil, N. E. 6. Haploglenius costatus Burm. Handb. p. 1000. Alas hialinas, con estigma amarillento rojizo; campos costal y E subcostal tefiidos de pardo. Ala anterior con el margen posterior . sensiblemente cóncavo. Cabeza más ancha que el tórax; éste y el. abdomen pardo-obscuros por encima. Zangs 32-37 mm.; ala ant. 41-48 mm. | 5 Brasil. Bahía, Río Grande (Col. E 1 Haplogienius luteus Walk. Brit. Mus. Nice , 1853, g 450, ZA n. 77. Alas hialinas, la anterior casi recta en el margen ndo es-. a tigma . amanileata o rojizo; campos costal y subcostal peruca en. Pa é L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMÉRICANOS 209 - la posterior hialinos, o sólo pardos en la mitad apical. Long. 34-40 — mm.; alacant. 41-55 mm. a Frecuente en la América meridional. Colombia, Venezuela, KR ! Guayana, Ecuador, Brasil, Perá y Bolivia (Col. m.). 4. Género Amea Lef. Guérin, Mag. Zool.; 1842, p. 6, pl. 92 Alas alargadas, hialinas, la anterior estrecha en la base, la pos- terior ensanchada hacia ella; abdomen no ensanchado en la base - en el é; espolones de la tibia posts largos como los dos prime- ros artejos del tarso. CLAVE DE LAS ESPECIES |. Pecho y primeros segmentos del abdomen por debajo de un “blanco de nieve; alas con la membrana tefida de pardo; E Ia So Gases Ses ra LENTO sro I. nivea Nav. == Pecha, y abdomen más obscuros... ...-..... cocccrecos 2 “2. Pecho gris, manchado de amarillo, con pelos blanquizcos ; alas hialinas ; estigma amarillo............ 2. immaculata Oliv. — Pecho pardo, manchado de amarillo; alas hialinas, con su raíz negruzca; campo costal tefiido de pardusco.......... 8. Amea nivea Nav. (fig. 2). Mitt. — Miinchner Ent. Gesellsch., I9II, p. 2, E boia) - “Antenas dos tercios de la longitud ' del ala anterior, de un pardo ferrugino- - so, maza ancha negruzca. Tórax pardo - por encima, de un blanco de nieve por “debajo. Abdomen cilíndrico, pardo roji- — z0, los dos primeros segmentos totalmen- — te níveos por debajo y el tercero al prin- — cipio. Patas amarillas, con línea dorsal negra. Alas largas, mem- — brana teiida de pardusco, especialmente en el centro de las celdi- ; Fic. 2.2 — Amaa nivea Nav. 1/,. (Col. m.) cd g - 210 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA | [87 24 Has; estigma pardo, con cinco venillas. Long. 32 mm.; ala ant. 30 mm. Pe ADS ER e “Paraguay. S. Bernardino (Col. m.). - 9. Amcea immaculata Oliv. Encycl. Meth. 1789, p. 246, n. 7. Antenas pardas, como dos tercios de la longitud del ala ante- rior, extremo y clava negros; tórax pardusco, manchado de ama- rillo; abdomen pardo claro por encima, amarillento por debajo ; alas hialinas, con malla negra, estigma pardusco. Long. 31-34 mm.; América meridional. 10. Ameea chlorops Blanch. Voyage d' Orbigny, 1847, p. 218, n. 754, fig. 8. | Antenas pardas, extremo y clava negros, ésta amarillenta por | debajo; ojos verdes o parduscos, metálicos; alas hialinas, teúidas de pardo en la base, redondeadas en el ápice. Long. 30-33 mm.; ala ant. 32-35 mm. Brasil: Bahía, Provincia de Río de Janeiro, Espíritu Santo, San- ta Catalina; Paraguay ; Bolivia. | s. Género Episperches Gerst. Mitth. Vorpomm. und Riigen, 1893, p. 98 Alas al parecer cortas, porque la anterior no se estrecha en la base y la posterior se ensancha notablemente hacia ella, sobre to=- 28 do en el 4; estigma pálido o pardusco, con venillas negras; cam- | po costal apenas tefiido de pardusco ; vena postcubital enlazada di- rectamente con el ramo oblicuo del cúbito; antenas algo más lar- gas que la mitad del ala anterior; espolones muy delgados, llegan- do a la mitad del segundo artejo. CLAVE DE LAS ESPÉCIES |. Antenas de un color uniforme, pardo negruzco u AGE 528 F la longitud del ala anterior... ........cccccsecuss ad À E q 2. Antenas negras o muy obscuras ; estigma pardo obscuro... q o sr es E ado CREAs e TA ca A Re posa DR ço A nd SAo dns de a *. — bio dae Pes Ea o a 4) “7 RE o a E é ER » Ai ba Br Pa f k k é ep AS ei fases = RE | “Do [9] Le NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 211 O re E MR Rà Ea IS A, * cm SAR Sto NR RS a TIN AS - — Antenas de un pardo negruzco, estigma amarillento...... ES PAÇO AS DR 2. impediens Walls. a. Antenas pardas, anilladas de negro. .......... 3. Molina Nav. — — Antenas con la mitad basilar parda, la apical rojiza, anillada DERA ER dao = ira ( so iinpo qd acc 4. aremosus Walk, II. Episperches iniquus Walk. Neur. Brit. Mus., 1853, p. 448, n. 73. Antenas negras o muy obscuras: Tórax grueso, más ancho que - la cabeza, pardo por encima, amarillo con manchas pardas por de- — bajo. Abdomen pardo obscuro por encima. Alas hialinas, reticula- - ción negra, estigma pardo obscuro; campo apical en ambas ligera- — mente tefiido de amarillento; ala posterior fuertemente ensancha- NS da cerca de la base. Long. 30-35 mm.; ala ant. 32-36 mm. A ido 2 >? 12. Episperches impediens Walk. Cat. Neur. Brit. Mus., 1853, P. 449, n. 74. | Antenas de un pardo negruzco uniforme; tórax robusto, sobre - todo en el $, pardo obscuro por encima, rojizo por delante y a los lados; abdomen amarillento hasta el fin del segmento 5.º, con lí- Ed se - neas pardas dorsales; los siguientes segmentos pardos; alas hialinas, : “raíz de un pardo pálido; reticulación negra; estigma amarillento. - Long. 30-32 mm.; ala ant. 28-30 mm. — Cuenca del Amazonas. E ko Episperefies stipes Nav. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. 1909, pass fig ro de | “Antenas pardas, anilladas de resto, dos tercios de la longitud ' | del ala anterior; tórax y abdomen pardos; alas hialinas, estigma - Jeonado, con 5 venillas negras. Long. 32-mm.; ala ant. 25 mm. Ê ao orignia (Col. m.). IA 2 | » Sus + T4. Epispórches arenosus Walk. Neur. Brit. Mus., 1853, p. É Ea Antenas dos tercios de la longitud del ala anterior, la mitad “basilar parda, la ape Fojiza, nr « de pálido; tórax robusto, pa — a sr " * + a - E . Rs q e 212 BROTERIA ; SERIE ZOOLOGICA [IO] á pardo rojizo; abdomen del à fuertemente dilatado en la base, ama- rillento, el de la q pardo rojizo; alas hialinas, reticulación negra, estigma pardo amarillento con cinco venillas en general sencillas. Long. 29-30 mm.; ala ant. 29-33 mm. Brasil y Venezuela. 3.º tribu. NEUROPTINGINOS (Neuroptyngini) nov. Oculi indivisi. Antenne thorace et capite longiores. Ra- mus obliquus cubiti in utraque ala manifestus. Ala anterior - angulo arillari prominente in lobum rotundatum vel acutum a aut styliformem ut in fig. 3. 6. Género Verticillecerus Van der Weele Ascalaphiden, 1908, p. 54. Alas muy estrechadas hacia la base, la anterior con una pro- yección redondeada en la misma base, en el ángulo axilar. Antenas | cortas, apenas más largas que la mitad del ala anterior, adornadas d de verticilos de pelos en la base; su clava orbicular. I5. Verticillecerus Gerstaeckeri Van der Weele. Ascalaphi- | den, p. 54. | Antenas y clava amarillas; ojos pequehos, brillantes. Tórax tan ancho como la cabeza, amarillento. Espolones posteriores apenas | tan largos como los tres primeros artejos de los EE Alas hiali- nas, con el campo costal pardo. Long. 30 mm.; ala ant. 36 mm. A Asunción. E PURA Í 2º sección. ESQUIZOFTALMOS 4? tribu. ULULODINOS V. d. Weele Ascalaphiden, 1 908, p. 94. Ojos divididos en dos partes por un surco transversal; ramo oblicuo del cúbito no desarrollado en el ala posterior ; postcubital a de la misma larga y en general arqueada (fig. 4). À é ; . L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 213 -.— 00000 —1—— CLAVE DE LOS GÉNEROS |, Alas ensanchadas cerca de la base, de aspecto triangular, con - elángulo axilar redondeado; espolones posteriores largos como los 2-3 primeros artejos de los tarsos............. ET SE ea CDE e RR A 4. Cordulecerus Ramb. '* — Alas estrechadas hacia la base, alargadas, o dilatadas hacia RR RR on res mo ne Crea ope RO 2 — 2 Antenas más largas que el ala anterior, patas largas, espolo- nes como los cuatro primeros artejos de los tarsos; ala an- terior con un proceso breve posterior en el ángulo axilar; ala posterior con la postcubital recta y corta. 3. Orphne Lef. E — Angulo axilar del ala anterior redondeado, sin tal proceso E estiliforme ; postcubital del ala posterior larga y curva. 3 - 8. Postcubital del ala posterior sinuosa; margen posterior x É misma convexo; patas cortas, espolones posteriores largos como los tres primeros artejos de los tarsos........ : AVE E RAROS AGR O RE Sd ar | a IA, VR Vinlodes Si E. — Postcubital del ala posterior larga, apenas flexuosa, casi pa- ralela al cúbito; margen posterior ya recto, ya más o me- nos escotado; patas largas, espolones posteriores largos al menos como los cuatro primeros artejos de los tarsos..... NE E BRAD E RIR MEP TSTR m LTaà 2. Colobopterus Ramb. 7. Género Ululodes Currie Smiths. Inst. N. Jer., 1899, p. 57. —— Cabeza pequefa, frente densamente pelosa. Antenas largas, que “a veces llegan al estigma. Tórax tanto o más ancho que la cabe- za, peloso. Abdomen más. corto que el ala posterior, casi igual en É “ambos sexos. Patas cortas; espolones posteriores tan largos o más x e los tres primeros artejos de los tarsos. Alas hialinas, o la pos- “ terior algo manchada hacia el margen posterior, con la postcubital a sinuosa v. no paralela al cúbito; estrechas en la base, , Ce cad 4, eai rd E Xaçs cg ao ERES Gde es ra) ir. É E amo = se y Se e fd dra de WO pad: fe a Pa a A Es TN E dg? E TES: a ag o ; , EDS rs 214 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA “2 ARA CUADRO DE LAS ESPECIES |. Antenas más largas que el ala anterior; estigma pardo, en-. cerrado en Siéte venilasprtis Was 2. 4 sia 1. Rosenl Nav. — Antenas más cortas que el ala anterior... .... RA ao 7 de DR ?, Alas con la membrana amarillenta ; reticulación amarillenta o pardusca; estigma pequefo, amarillo, con 3-4 venillas; antenas fuerles sa css SET SR “6. vetula Ramb. Ta — Alas hialinas. qu a E nas ARC a ae d Alas redondeadas en el ápice; estigma corto, pálido; mem- É k brana incolora en el é, con una mancha parda anteapicalen la posterior de la q... ....... à A Es a 5. subvertens Walk. — Alas agudas en el ápice; estigma más largo que alto, obscu- ro en general; membrana del ala posterior inserem enla o, - cor-alguna mancha apical ef el. Gas ds 0% eh nigoaço na pia 4 Menor. Estigma amarillo, o bien cs el del ala posterior . en el 2, encerrado en 3-4 venillas........... 4. cajennensis É ro . — Mayor. .Estigma-pardo., =>. =... pai caes PTOS FE aah Ee Sa d. Tórax grisáceo, con largos pelos blancos; abdomen grisáceo, con pelos blancos en la base......... 3. pilosa V. d. Weele | — Tórax pardusco, cubierto de pelos amarillos; abdomen ne- : Cr UT V 00 BRENNER GR ie Rm RECAI 2 maeleayana Guild. | ? cg 16. Ululodes Roseni Ne Mitth. Miinch. Entom. aç SM I9II, p. 24, fig. 2. Ê EF Area Ed , Antenas manifiestamente más ra que el ala anterior, ferru-. 4 ginosas, pardas hacia la base; cuerpo pardo; alas hialinas, malla - para, estigma pardo, contenido en 7 venillas negras. dn mm.; ala ant. 21,5 mm. - EEE AR Paraguay. S. Bernardino (C ol. eo . ad Ee 4 - SP 17: Tiiodias macleayana Guild. Ascalaphus macleayamuso Guilding, Trans. Linn. Soc. London, 1825, p. 140. E. Cuerpo pardo; abdomen negruzco; dorso del tórax con pelos amarillos; antenas rojizas, no tan largas como el ala post E E go más en el d. . R E de feras La forma típica es de la América septentrional. Es dl a: - CR? d ES [13] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 215 Var. limbata Burm. Ascalaphus limbatus Burm., Handb. Ent. 1, 1839, p. I0OI, n. 8. “Antenas hasta el estigma a lo sumo, negras rojizas en la base, E “ y en la misma con largos pelos grises verticilados. Estigma negro. Ala posterior en el À frecuentemente obscurecida en una banda - del margen posterior. Long. 24-25 mm.; ala ant. 27-28 mm. Es la forma mayor del género. Brasil: Espíritu Santo, Nueva Friburgo, San Pablo, Río Grande “do Sul; Argentina. E Var. venezolensis Van der Weele. Ascalaphiden, 1908, p. ; 103; fig. 05. .- Antenas largas hasta el estigma, o más, de un pardo obscuro, no anilladas, con pocos pelos grises en la base. Estigma-pardo o — negruzco, con 3-4 venillas negras. Detrás del estigma en elala pos- — terior del 9 una sombra poco definida pequeha. IL on 22-21 mm.; ala ant. 26-25 mm. a Venezuela y Colombia. q Var. Sanctee Lucie Van der Weele. sis ohidioas I908, p. — TO4, fig. 66. Antenas pardas, anilladas de negro, en la base con pelos par- “duscos verticilados. Alas hialinas, con largos pelos en el margen posterior. Estigma con 4-5 venillas pardo-amarillentas. Long. 21 mm.; ala ant. 23 mm. ' 18. Ululodes pilosa Van der Wecte Ascalaphiden, 1908, p. 108, fig. 69. Antenas pardas, anilladas de negro, E base con largos pe- los negros. Color del cuerpo pardo grisáceo, amarillento por deba- “jo. Largos pelos blancos en el tórax y en la base del abdomen. "Alas con el margen costal algo arqueado; estigma pálido; el ala — posterior de la 4 con sombra-parda detrás del estigma. Long. 20- 22 mm.; ala ant. 21-20 mm. “Brasil: Pernambuco y Bahía. mm 4 — 19. Ululodes cajennensis Fabr. Mantis. Insect. 1787, p. 250, 5 n. e Tap + x - Antenas amarillentas, anilladas de pardo, más obscuras en me- 216 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [14] dio, con algunos pelos grises en la base; frente negra; vértex ne-. Ê gro, con dos líneas longitudinales amarillas; occipucio amarillento, con líneas negras transversales brillantes. Alas hialinas, no ensan- chadas hacia el ápice; en el ala posterior a veces una ligera man- cha detrás del estigma; éste amarillento o pardusco en el ala pos terior del dó. Long. 22-18 mm.; ala ant. 24-25 mm. Toda la mitad PN de la América del Sur. Especie 8 frecuente, muy variable, citada con multitud de nombres. Var. nana Nav. Ululodes nana. Navás. Entomol. Rundschau, I9II, p. 8, fig. 3. E Antenas pardas, con los artejos basilares amarillos y una línea E externa parda, extremo pardo. Tórax pardo, por encima con pelos | grises, por debajo blancos, largos. Alas hialinas, algo agudas ; estig- ma comprendido entre 3-4 venillas, el anterior amarillo, el pos- terior pardo. Long. 18,5 mm.; al. ant. 23 mm. | Ecuador. Un ejemplar 9 en mi colección que ahora considero, con duda, variedad de la cajennensis. 20. Ululodes subvertens Walk. Cat. Brit. Mus. Neur., 1853, Pp. 437, n. 54. , | Antenas pardas, anilladas de negro. Alas redondeadas en el ápice, malla parda; venillas costales algo orilladas de pardo; estig- ma amarillo pálido, con cuatro venillas amarillas; membrana hia- a lina, con mancha tema detrás del estigma en el ala posterior de Ia 2 2. Long. 23 mm.; ala ant. 24 mm. E Venezuela y Colombia. 7 ER 21. Ululodes vetula Ramb. Névropt., 1842, p. 358, n. 2. Ec Antenas fuertes, negras, que no llegan al estigma. Cuerpo ne- A gruzco; medio del tórax amarillo. Alas con membrana tefida de amarillo, malla amarillenta o pardusca; estigma pequeio, amari- lento, poco visible, con 3-4 venillas; ala posterior obscurecida en. “8d “el extremo. Long. 22-28 mm.; ala ant. 28-31 mm. a % . : e *a Paraguay, Uruguay, Argentina. o! VE Bh * A Te Pa Pe. “a ag a. = ty — a L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERÍCANOS | o 8. Género Colobopterus Ramb. Névropt., 1842, p. 360. “Antenas largas, en la base con largos pelos, clava larga; ojos con ambas divisiones casi iguales. Tórax tan ancho como la cabe- za. Abdomen más corto que las alas. Patas largas; espolones pos- teriores tan largos al menos como los cuatro primeros artejos tar- sales. Alas con malla clara, largas, la anterior con el ángulo axilar obtuso, nada o apenas saliente; la posterior con el margen poste- rior ya recto, ya más o menos escotado ; postcubital larga, apenas arqueada, paralela al cúbito. Especies americanas. CLAVE DE LAS ESPECIES |. Ambas alas manifestamente escotadas o cóncavas en el mar- gen posterior, resultando ensanchadas en medio..... GAS 2 — Sólo el ala anterior, o ninguna, escotadas posteriormente... 3 - 2 Escotadura del ala posterior muy sensible en la q; membra- na teúida de un pardo blanquizco; malla más densa; sector “del radio con cinco ramos........... + T. subripiens Walk. — Escotadura poco notable en la q, con alas sensiblemente es- trechadas en la base; malla más clara; sector con cuatro ramos; membrana hialina-o algo obscurecida en el 8..... ERA EA a PR TR UA RO AD Taio oiro Ro ASSIS ME. — à Ala segunda visiblemente cóncava en su margen posterior.. 4 * — Margen posterior de la segunda ala más o menos recto o li- ERMEE Sings Ei Se e pet eriso crendo OQ a Ala anterior casi un tercio más Ega à que Ja posterior; ab- “domen del 4 más largo que las alas; fémures negros, la mi- “tad basilar amarilla...........*........ 3. peruvianus Weecle — Ala anterior poco más larga que la posterior; abdomen del ô más corto que ella; patas de color claro... ........... 5 -& Ala posterior profundamente escotada en el Z: ângulo axi- lar de la anterior muy obtuso, redondeado, no prominente; “antenas amarillas, finamente anilladas de negro; patas ama- “rillentas, tarsos negros, pesada. cccarco 4 VOO? Burm; pa RAE 19. “ Y pod ES “ge a ad a = aca “ z Ms 218 BROTÉRIA: SERIE ZOOLOGICA RR é + — Alas estrechadas hacia la base, la posterior poco escotada.. 6 6. Antenas amarillentas, anchamente anilladas de negro en la mitad basilar; patas testáceas, tarsos finamente anillados de negro; alas enteramente hialinas; ángulo axilar del ala me- sotorácica obtuso, algo prominente......... 5. Selysi Weele — Antenas obscuras, más pálidas en la base; tarsos negros... 7. q 1. Antenas tan largas como el ala anterior, pardas; alas ente- ramente hialinas; estigma grande, amarillo, con 4-5 venillas pálidãs, x Sec RP ara o a RERE -a9 b € sepultus Walk. - — Antenas más largas que od ala anterior; ángulo axilar de és- ta recto u obtuso, su margen posterior recto... ......... 8 8. Antenas de un negro píceo; alas estrechas, apenas ensancha-. das; ángulo axilar recto, no saliente ; membrana tefida de “un pardo pálido, más obscuro en el ápice, después del es- tigma; éste grande, negro........ ....... 7. delicatulus M' poe — Antenas amarillas, anilladas de negro; alas hialinas, ancha- mente redondeadas en el ápice, poco ensanchadas ; ángulo axilar de la anterior att estigma pardo, ide Etãas E Ea E ade ai E à CR pl 8. meger ML. | 3 Alas enteramente id RadE o a SE da ao IO. — Alas con algun tinte o mancha en la membrana.......... 12 + ã 10. Estigma pálido, amarillento o blanquizco............00.. IT — Estigma negro; ángulo axilar del ala anterior obtuso ; ante- | nas más largas que el ala anterior, negras, con la base roji-. E za; patas testáceas, tarsos anillados de negro. To. tpivialis Gerst. E > ll, Alas estrechas, agudas en el ápice, con malla clara; sector. SER del radio con 4 ramos; estigma blanco con 3-4: venillas. Ee amarihas;-.: cu ox tis Ers DS Ra as a RE Mulleri Weele — Alas bastante anchas, redondeadas en el ápicé, con malla E » densa; sector del radio con 6 ramos; estigma amarillento, pente - con 3-4 venillas negras sencillas.. ........ 9. seutellaris Gerst. = 12, Malla densa; sector del radio con 6 TiMOS, 45 74u5% RENA IES RR — Malla floja; sector del radio con 4 ramos en ambas alas; las posteriores notablemente más cortas y estrechas, EE saia dos rasgos ais = a en su mitad basilar. RACE a A s o é . 4 > « /A Ve 67 opa, -R E [17] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 219 con el campo subcostal ligeramente tenido; estigma peque- fio, pardo, con 3 venihas............ TT. Ululoides Weele — — Antenas píceas; alas agudas en el ápice, ligeramente tefiidas | pr: de pardo; estigma pequefio, pardo en el ala anterior y ama- E. rillento en la NOR E IO Roc 70 a 6 Ge Arno la a 5 12. tonsops Gerst. a 22. Colobopterus subripiens Walk. Cat. Neur. Brit. Mus,, > - 1853, p. 443, n. 62. 4 Antenas píceas, más largas que hasta el estigma. Occipucio amarillo, con dos manchas semilunares pardas a los lados. Tarsos pardo-amarillentos, anillados de negro; espolones posteriores tan largos como los cuatro primeros artejos de los tarsos. Alas anchas “en medio, redondeadas en el ápice, con el margen posterior algo cóncavo en la primera, mucho en la segunda; membrana teúida de un pardo blanquizco; malla densa, negra; estigma negruzco, igualmente largo, más estrecho el posterior, con 4-5 venillas. Long. 20-21 mm.; ala ant. 28-29 mm. Ma esco: 23. Colobopterus dissimilis Mc Lachl. Journ. Linn. Soc. Zool. 1871, p. 259, n. 6. Antenas píceas en el dg, más largas que el ala anterior; patas delgadas, espolones posteriores tan largos como los cuatro prime- | — ros artejos de los tarsos; alas hialinas, o algo obscurecidas en eld; malla delgada, poco densa, negra; estigma amarillo pálido u obs- curo, con 5-6 venillas. Margen posterior ligeramente escotado en “ambas alas, más sensiblemente en el &; ángulo axilar del ala ante- ES rior algo prominente. es ô 22 mm., 9 20; ala ant. 2 18 mm,, E P I9 mm. - “Amazonas ê nr EE Cato peruvianus Van der Weele. Ac “Pp. 132, fig. 90. | ! E Antenas algo más largas que las alas anteriores, de uni amarillo Pad finamente anilladas de negro, clava elíptica, negra o parda, — amarilla en medio; vértex pardo, con línea negra longitudinal; pa- tas, negras, fémures “amarillos, tarsos testáceos, espolones posterio-. * er ea e ii : ad ve po ] py AE E pf Eu Ss TRA np age = SB O ER Z é + < a l ” Ag gs 1 A | A YRá ; E - 7; 2a 220 - BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA [18] 28 res tan largos como los cuatro primeros artejos de los tarsos. Alas | alargadas, las anteriores sensiblemente más que las posteriores; | membrana hialina, malla parda obscura; estigma grande, alargado po y puntiagudo, pardo, con 5 gruesas venillas; ángulo axilar del ala anterior casi recto, algo saliente; ala posterior estrechada en la ba- se en la 9, escotada y luego muy dilatada y prominente el 3. Long. àô 28 mm., q 24; ala ant. À 27, 9 30 mm. Perú y Bolivia (Col. m.). 25. Colobopterus versicolor Burm. Handb. 1, 1839, p. 1000, n. 4. ; | E Antenas algo más largas que el ala anterior en el dg, algo más cortas en la 9, amarillas, ffnamente anilladas de negro; un mechón | . de pelos negros y grises entre las antenas; vértex de un pardo ne- gro brillante. Patas amarillentas, tarsos negros. Alas hialinas, con malla negra; estigma amarillo o negruzco, con 4 venillas en elala anterior, 3 en la posterior. Margen posterior de la segunda ala | profundamente escotado, más en el d. Long. 28-26 mm.; ala ant. 28-31 mm. BH; Brasil. Nueva Friburgo (P. Tavares, Noviembre de I9II, | col. m.). Es 26. Colobopterus Selysi Van der Weele. reinado 1908, E p. 154, fig. OI. E Antenas tan largas como el ala anterior, de un. amarillo pálido 7ba 4 anchamente anilladas de negro en su mitad basilar; clava no gran-. | de, parda por debajo, blanca por encima; vértex pardo; patas del- à E gadas, testáceas, tarsos más obscuros, finamente anillados de negro; . 4 alas hialinas, estrechadas hacia la base, las posteriores mucho más, y ambas con ángulo axilar obtuso y algo prominente; estigma cota grande, pardo, con 5-6 venillas en el ala antera; 4-5 en la poste-. q rior; malla parda, clara. e ae q Venezuela. 15 E as Pao RE 27. Colobopterus celta Walk. Cat. ER Mus. Neur., 1853, "4 P. 445, n. 67. k Ee 208 Antenas tan largas como el ala anterior, da más dá pálidas e a la base; cara negra, brillante, con un largo y denso: penacho d do = ui a + ) “” / q aa ] a 1248 * . * do Does Rocrs L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 221 pelos negros. Tarsos pardos, anillados de negro; espolones más largos que los cuatro primeros artejos de los tarsos. Alas hialinas, con ápice obtuso, malla negra, laxa; estigma grande, amarillo, con 4-5 venillas pálidas. Margen posterior de kh segunda ala ancho y ligeramente cóncavo. Long. 24-20 mm.; ala ant. 25-27 mm. Brasil. 28. Colobopterus delicatulus Mc Lachl. Journ. Linn. Soc. £Zool., 1871, p. 250, n. 3. Antenas mucho más largas que el ala anterior, de un negro pí- ceo, en la base algo amarillentas; cara negra brillante, pelos grises entre las antenas. larsos de un negro brillante, con pelos negros. Abdomen amarillo rojizo por encima. Alas apenas ensanchadas en medio, estrechadas hacia la base, las posteriores apenas escotadas, el ángulo axilar de la anterior recto, no saliente; membrana tefida de pardo pálido, más obscuro en el ápice después del estigma ; és- te muy grande, negro, con 6 venillas ahorquilladas en el ala ante- rior, 5 en la posterior. Long. 23 mm.; ala ant. 26 mm. " Santarem. 29. Colobopterus integer Mac Lachl. Journ. Linn. Soc. Zool., 1871, p. 251. | Antenas más largas qne el ala anterior, amarillas, anilladas de negro; patas de un pardo obscuro, la mitad basilar de los fémures amarilla; tarsos negros. Alas estrechas, ápice anchamente redon- deado; hialinas; malla negra; estigma pardo obscuro; margen pos- terior de la primera ala recto, nó escotado, ángulo axilar obtuso ; -- margen posterior de la segunda anchamente escotado. Long. 22 “mm.; ala ant. 28 mm. Brasil? 30. Colobopterus scutellaris Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu- Vorpomm. und Riigen, 1893, p. 109, n. 16. Antenas tan largas como el ala anterior o más cortas, píceas, - rojizas en la base; vértex negro. Tórax pardusco, con pelos grises. - Espolones rojizos, tan largos como los cuatro primeros artejos de os tarsos. Alas hialinas, redondeadas en el ápice; reticulación ne- Ê gra ; subcostal y estigma amarillentos; éste con 3-4 venillas negras ” a 222 BROTÉRIA ! SERIE ZOOLOGICA | (20/08 ao a o iii pe qi, O a 4 sencillas; ángulo axilar de la anterior obtuso:. margen posterior sos la segunda sinuoso. Long. 24 mm.; ala ant. 30 mm. “ | Perá y Bolivia. Sa a x. nd 31. Colobopterus trivialis Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-Vor- = pomm. und Riigen, 1888, p. 90, n. 2. | = VER Antenas más largas que el ala anterior, negras, base rojiza; pa- E tas testáceas, tarsos anillados de negro, espolones posteriores tan | largos como los tres primeros artejos de los tarsos; alas hialinas, É malla negra, estigma negro, con 3-4 venillas en elala anterior, 4-5 | = en la posterior; ángulo axilar de la anterior obtuso, margen pos-. sá terior de la segunda casi recto. Long. 19-21 mm.; ala ant. 27-28. + mm. : Chiriqui. sã é dote Colobopterus ululoides Va an der W dele: Ascalaphiden, P. I, fig. 80. | E A a largas como el ala anterior, pardas anilladas. de negro. 18 Vértex pardo, lampifio. Tórax más ancho que la cabeza, pardo, E con pelos grises. Espolones posteriores algo encorvados, tan largos | como los tres artejos primeros de los tarsos. Alas hialinas; campo E subcostal ligeramente tefiido; obtusas; reticulación parda; estigma ca pequefo, tan alto como largo, Ra con tres venillas; margen, RE posterior no escotado, long. 28 mm.; ala ant. 27 mm. Brasil. 33. Colobopterus consors Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-Vor- a pomm. und Riigen, 1893, p. IO9, mn. I7. : a Antenas tan largas como las alas anteriores, o algo. más, píceas. Tórax pardo por encima, negro en la inserción de las alas, donde - tiene pelos negros, en lo demás leonado. Tarsos anillados. Alas te-" fidas ligeramente de pardo, agudas en el ápice; malla negra; estig- A ma pequefio, pardo obscuro en el ala anterior, con dos venillas > ahorquilladas, mitad más pequeno en el ala posterior, amarillento, con dos venillas sencillas. Angulo axilar obtuso BCE ala anterior, y en la posterior el margen posterior casi recto. Long pre ala ant. 32 mm. - é: PR dg ja oa Chiriqui, Panamá, Ee cade A "ks [21] L. NAVÁS! ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 223 - 34. Colobopterus Miilleri Van der Weele. Ascalaphiden, 1908, p. 136, fig. 94. “Antenas casi tan largas como el ala anterior; vértex pardo; pa- tas rojo parduscas; espolones posteriores largos como los tres prime- ros artejos de los tarsos; éstos negros. Alas estrechas, ángulo axi- lar muy obtuso, malla amarillenta y muy laxa; estigma blanco, con 3-4 venillas amarillas; membrana hialina ; el ala posterior a ve- ces con dos rasgos pardos longitudinales en la mitad basilar. Long. Is mm.; ala ânt. 22 mm. Brasil: Bahía y Espíritu Santo. 9. Género Orphne Lefebvre Guér. Mag. 1842, tab. 92, p. 7 Ojos divididos. Alas estrechas y como pecioladas en la base, la “anterior con el ángulo axilar dilatado en un proceso breve poste- rior, la posterior diferente en ambos sexos; en el 9 es cóncava en el margen posterior, dilatándose luego en una expansión redondea- da, que no existe en la 9. Postcubital del ala posterior corta y rec- ta, la del ala anterior terminada directamente en el margen. An- - tenas más largas que las alas. Abdomen más corto que éstas, cer- - cos no visibles. Patas largas, espolones como los cuatro primeros artejos de los tarsos. Especies sudamericanas. CLAVE DE LAS ESPECIES EE Alas. enteramente Rios RE O qo, cc RE. É E & ; — Alas con la membrana en parte o totalmente teãida a par- -“dusco...... às Ja; o é me ecade sds bro dc os pu s,a cv. oo» ou sC,o .. 3 “2. Antenas negras, notoriamente más largas que las alas, clava alargada, de un amarillo pálido; estigma de un negro in- “tenso, rombal, con seis venillas...... PESA . macrocerea Burm. E Es Antenas poco más largas que las alas, peas nu de pardo, clava alargada, de un pardo obscuro, extremo a “amarillo pálido ; estigma ra pendal, pardo, con 4-6 veni- É vera SAR E RS E E SERRA 2. nato E K, E PAS A, E a dr ; ; » ço s E ES ARE dad RREO MPa - Sana RG E SEA 3 224 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA TE 3. Alas hialinas, campo subcostal levemente tefiido de leona- do; malla ferruginosa; estigma negro; antenas rojas anilla-. E das-de: pardo) psi A ds rd PER uti PRA TE? Aelstuital Nav. É Ea — Alas con la membrana teíiida de pardusco; venas píceas, ve- e Aa nillas negras; antenas píceas, anilladas de negro. Res Cotia o CCEE a RO Ata 8 RE RSS A a A Gerst. 35. Orphne macrocerca Burm. Handb. nto 1839, 11, po IOOO, n. 3. 4 Antenas negras, bastante más largas que las alas, con plvai larga, de un amarillo blanquizco; frente negruzca; tórax pardo ; ) abdomen por encima atmarillento, con una línea o punto lateral ne- | gro; alas hialinas, estigma negro intenso, rombal, con 6 venillas en a ambas alas. Long. é 19-22 mm. q 21-23; ala ant. Í 25-27 5 Q 28'5-30 mm. ao Brasil. > 36. Orphne In pARÇAs Walk. Cat. Brit. Mus. Neur. 1853, pad 443, n. 65. e Antenas poco más idas que las alas, parduscas, finamente Sa anilladas de pardo, clava larga, extremo amarillento; tórax pardo- rojizo por encima; abdomen rojo; alas hialinas, malla proa gruzca, estigma trapezoidal, pardo, con 4-6 venillas negras. Looara à 24 mm., q 20; ala ant. À 24, 9 25-26 mm. Amazonas. 37. Orphne Leisewitzi Nav. Mitt. Miinch. da Ges., 191 no Re p. 3, fig. 3. | 4 no Antenas rojas, clava piriforme, parda e. amarilla en el tercio apical; tórax pardo | se por encima; abdomen leonado por encima, h. Fio: 3º = Orplme Leto: con dog fajas longitudinales negras; alas ga SRS ta Pq hialinas, el campo subcostal tefiido levemen- na y ala anterior. (Col. ? é m.) Feto de leonado; malla ferruginosa ; estigma cd ; negro, con 6 venillas el anterior, 4 el ne terior. Long. d 22,9 2I;alaant. d 255,9 2 su mm. nes des Paraguay: S. Beraabiliao (Col. m.). - e FRIZA Le NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 225 38. Orphne umbrina Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu-Vor- pomm. und Riigen, 1393, p. 107. Antenas píceas, anilladas de negro; clava en la punta inferior - - mente testácea; tórax pardo, con faja negra; abdomen rojizo, con - líneas negras; alas teidas de pardo pálido; estigma casi negro, — con 5-6 venillas. Long. d 22-24, q 19-22; ala ant. d 23-24, 9 26- “27 mm. | Bolivia, Paraguay. 10. Género Corduleceryus Ramb. Névropt., 1842, p. 359. Ojos divididos. Antenas próximamente de la longitud de las alas. Patas delgadas; espolones posteriores largos como los 2-3 pri- - meros artejos de los tarsos. Alas dilatadas cerca de la base, de as- pecto casi triangular; ángulo axilar redondeado; postcúbito del ala “posterior largo y flexuoso. América tropical. CLAVE DE LAS ESPECIES Il. Alas posteriores poco más anchas que las anteriores, de for- ma semejante, «largadas, agudas en el ápice... ..... ... Diap SE — Alas posteriores notablemente más anchas en medio que las anteriores, de forma ORE toscn migra A) ma Soa o nb co 1 07a 2 2. Ambas alas muy anchas, agudas, más agudas en eld, de for- ma casi triangular; los posteriores bastante más anchas ha- cia la base y en la q con el cuarto basilar y el quinto api- ER PACAS us UT E ARE aerea ANA I. Mac Lachlani Sel. — Alas poco agudas en A ápice, las anteriores de forma alar- “gada, apenas triangular, las posteriores ensanchadas nota- RCE Antes ENE CRA Sato asi Se user Do e eorjni os 3 d Cabeza y tórax con largos y densos pelos rojos; patas y es- tigma amarillos; ala posterior de la q con mancha en el án- Púlo" posterior, uy 2: 2>€ is RRRBRR 2 sn so cs ras ea E oe otro color y forma ..... RN 2 7=cs cuzaço o 5 o Si A 5 4 Alas agudas, tefiidas de amarillo; malla rojiza o pardusca; 22 « > ; . E É = 3 Da k 226 BROTÉRIA : SERIE ZOOLOGICA ss AA fémures de los dos primeros pares de patas pardos....... 26 Dr o ane E o DS ad E o Sr ÃS alopecinus Burm. — Alas hialinas, redondeadas en el ápice; en la q malla negra. nie Ré 0 mo EV Aro E ER ua E ER cusoe. P elegans Wecle 5. Casi toda el ala posterior manchada de pardo; su ángulo posterior saliente; malla amarilla;. unas motas pardas en el ápice -del:ala antefior.; «= === 7 = Pato so neces 6. unieus Walk. = -— Ala posterior en gran parte incolora; malla negra. ....... 6 = 6. Malla densa; estigma muy pequeão, de un pardo pálido, con 3 venillas; venillas costales estrechamente orilladas de par- é | dO Sa ss ses a Da ao DE o RC 5. Dohmi Weele 1. Ala anterior con alguna manchita en el ápice, la posterior É con una o más grande en el tercio basilar, tres o cuatro más en lo restante del ala. 7.05 74 espus- 7. subiratus Walk. a — Ala anterior sin manchas, la posterior sin ellas en la base, una en el ángulo posterior; estigma amarillo, pequefo.... 8 |. 8. Abdomen negruzco por encima; alas de la q algo tefidas de pardusco, la posterior de la q con dos manchas en el ápi- CO sa Seara pane gi dc Poe ar - 8. precellens Gerst. — Abdomen anaranjado por encima; alas hialinas, la posterior sa de la q sin manchas apicales. ...... ARA 9. surinamensis E, 39. Cordulecerus Mac Lachlani Sel. C. Rend. Soc. an A Belg., 1871, p. 31. : Antenas negras, que apenas llegan al estigma.. Patas testáceas. Abdomen negro, sin dibujos. Alas muy anchas, agudas, más en el à; membrana incolora en el 2, tefiida ligeramente de pardo en la E e. el cuarto basilar y el quinto apical hasta un poco más adentro del estigma más obscuros; estigma pequeão, triangular pardusco, con 3 venillas. Long. q 26 mm.; ala ant. 34-35 mm. REA eo a América Meridional. ss RE DA e 40. Cordulecerus alopecinus Burm. (fig. 4). Handb. Ent: 1859, E 1, p. 1000, n. 5, 2. Era Antenas ferruginosas, ligeramente midis de pálido, e hasta el estigma, clava rojiza. Cabeza y tórax con largos y denos | - pelos rojos. Abdomen Fio; con líneas laterales negras. Patas ama-. a o + ace - c , x» - f - us a - e LDO Lu [25] L. NAVÁS! ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 227 rillas; fémures de los dos primeros pares y tibias anteriores par- — dos; ufas negras; espolones posteriores tan largos como los tres - primeros artejos de los tarsos. Alas anchas, agudas; membrana te- fiida de amarillento, malla rojiza o pardusca, estigma amarillo o pardusco, con 3-4 venillas. El margen posterior de la segunda ala está fuertemente escotado cen semicírculo en el &, apenas en la 9, la cual con frecuencia ofrece una mancha grande parda triangu- lar cerca de este margen. Long. à 33, 9 30; ala ant. 3 35, 9 39 mm. Fic. 4.º — Cordulecerus = E Brasil (Col. NE alopecinus & Burm. th. . - Antena y ala posterior. (Col. m.) E 41. Cordulecerus elegans Van der | 4 as Ascalaphiden, 1908, p. 146, fig. 103, 104. Ê Antenas tan largas como el ala anterior o más, de un pardo - obscuro, solamente en lo exterior de la base amarillentas, clava lar- ; ga, por encima amarilla o blanca. Cabeza y tórax con pelos rojos medianos. Abdomen testáceo, con líneas laterales negras. Patas en- E “teramente amarillas. Alas anchas, redondeadas en el ápice, entera- - mente incoloras, o en los ejemplares muy adultos algo teíidas de pardo; malla negra; estigma pequefio, cuadrangular, amarillento, con 4 venillas. Margen posterior de la segunda ala escotado en se- — micírculo en el ó, apenas en la 9, la cual tiene junto al ángulo - posterior una mancha parda trapezoidal. Long. 4 29 mm., q 25 mm.; ala ant. é 33 mm., q 38 mm. Desembocadura del Amazonas, Surinam, Guayana inglesa (Ca A SARA : E 42 Cordulecerus inquinatus Gerst. Mitt. naturw. Ver. Neu- — Vorpomm. und Riigen, 1888, p. 89, 9. Ibid. 1893, p. 107, d. po Antenas largas hasta el estigma, negras, la raíz exterior ama- “rilla, la clava pícea en el 4, con frecuencia blanca por encima; ab- “ domen rojizo por encima, a los lados y margen posterior de los E Ecurentos negruzco; patas amarillas, ufias negras; alas anchas, agu- - das, hialinas, en los muy adultos tehidas de pardusco; malla ne- — gra, densa; estigma muy pequeho, de un pardo pálido, con 3 ve- - nillas; margen posterior de la segunda ala escotado fuertemente en - -— tas » - 228 BROTÉRIA : SERIE ZOULOGICA ES REAcA [26 a el à, ligera y anchamente en la q; ala anterior de ésta obscura en el primer tercio anterior y basilar, la segunda en su tercio basilar y en su mitad marginal externa. Long. d 30-33 mm., q 25 To ala ant. é 33-35 mm., 9 35 mm. É RESE Chiriqui y Perú. 43. Cordulecerus Dohrni Van Re Weele. Ascalaphiden p- 149, fig. 107. aa Antenas testáceas, muy distintamente anilladas de negro; clava amarilla, de un rojo pardusco por debajo; abdomen negruzco, ca- da segmento con dos manchas dorsales apicales anaranjadas; alas anchas, agudas, malla negra, floja, estigma pardo-obscuro, con 4 venillas, membrana hialina, en la anterior con las venillas costales y parte del cuarto basilar estrechamente orilladas de pardo; en tas, “posterior las costales y muchas del disco formando casi una banda E transversa del origen del sector al ángulo posterior y varias. irre- — k ak ; A V É, e , A a ES DES 1 de 7 14 gulares a lo largo del margen, anchamente orilladas; margen pos = terior cóncavo. Long. q 2 51 as ala ant. 34 mm. EO Ecuador. LS RÉ GR 44. Cordulecerus unicus Walk. Trans. Ent. Soc. London, . 1859, p. 195. à 4 Antenas largas hasta el estigma, amarillas, ahilladad de negro, dy clava elíptica negra; abdomen testáceo, negro en los lados: tórax q por encima amarillento en medio, negro a los lados, con densos pe- los negros; patas testáceas, espolones posteriores casi tan largos co- za mo los cuatro primeros artejos de los tarsos; ala anterior hialina, E algo lechosa, triangular, con malla densa negra, una mancha. pe- ca queiia en la base, otra en el ápice y otra mucho menor al fin del. ER primer ramo del sector, pardas; ala posterior triangular, ancha, con as dilatación en el ángulo posterior, membrana casi totalmente parda, 4 excepto un espacio apical, malla densa, amarilla; margen posterior é o muy poco escotado. Long. 25-24 mm.; ala ant. 29-31 mm. Brasil: Bahía y Espíritu Santo. E vor nt Ro [am ; ca « ss 45. Cordulecerus subiratus Walk. Cat. Brit. Mus. Negro a 1853, p: 439, n. 58. 3 Ars Eua À ha FRA ” Mi - - A e A .” a q (td h Bo É o! ij 341 4 “4 4% Bi) - M€ AM En á As hr f EU EDUARD E RPE TS IRA f ' . 1 h. E [27] L. NAVÁS: ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 220 Antenas de un rojo pardusco, anilladas de pardo, largas hasta el estigma (9) o más que el ala anterior, clava piriforme, ancha, ocrácea, parda por debajo en la punta. Abdomen rojo-pardusco E por encima, borde posterior de los segmentos anchamente orillado — de negro; lados negros, vientre pardo negruzco; alas no muy an- chas, la posterior poco más que la anterior; ésta hialina, algo man- chada en la base y con frecuencia una pequefa manchita o estría parda en el ápice, la posterior manchada en casi su mitad basilar, É- y otras manchas en su tercio posterior. Long. 24-20 mm.; ala ant. E 23-27 mm. E Ambas Américas. Brasil: Bahía, Río Grande do Sul. k- Var. meridionalis Van der Weele. Ascalaphiden, 1908, p. 153. Alas más estrechas y menos manchadas; la mancha basilar del ala posterior se reduce a dos pequefias, una discal y otra en el án- gulo posterior. Brasil. Río Grande do Sul (Col. m.). | 46. Cordulecerus preecellens Gerst. Mitt. naturw. Neu-Vor- — pomm. und Riigen, 1884, p. 3, 9- Antenas largas hasta el estigma o más (3), negras, clava larga, por encima anaranjada o blanca; tórax con pelos grises por deba- “jo, por encima amarillentos, a los lados negros; abdomen negruzco - por encima, borde posterior de los segmentos anaranjado; patas — parduscas, espolones posteriores tan largos como los tres primeros À artejos de los tarsos; alas hialinas, algo tefiidas de obscuro, con malla floja, negruzca, alargadas las posteriores, poco más anchas que las anteriores, agudas; estigma pequefo, de un amarillo páli- “do, con 3 venillas; el ala posterior de la £ con tres manchas par- “das, una en el ángulo posterior, otra en la terminación de los cú- bitos y la tercera mayor apical. Long. 21-23 mm.; ala ant. 29- - 30 mm. A | . Chiriqui, Ecuador, Venezuela. Ed V; £. q o E E | E: "47. Cordulecerus surinamensis Fabr. Entom. Syst. Suppl. — 1798, p. 207. Antenas largas hasta el estigma, negruzcas, clava larga, testá- E “ cea, por debajo con fina línea negra; tórax pardo, con largos pelos 230. - PROTÉRIA! SERÍE ZOOLOGICA [28] ——- grises y negros, abdomen anaranjado por encima, la parte anterior de los segmentos negra, como la parte inferior; patas píceas, tar- sos negros; alas hialinas, con malla poco densa, estigma pequefo, amarillento, con 3 venillas; ala posterior poco más ancha que la. anterior, con una mancha parda en el ángulo posteriôre Long: ". 22: mm.; ala ant. 33 mm. Surinam, Brasil, à tribu. ACMONOTINOS Van der Weele Ascalaphiden, 1908, p. 198. Ojos divididos. Antenas más cortas que el ala anterior. Abdo- men más largo que el ala posterior en el d y en el mismo el se- gundo segmento está elevado superiormente en una suerte de pro-. ceso sencillo o articulado ; cercos del d visibles. Alas estrechas, la posterior con el ramo obliçuo bien desarrollado, la vena postcubital corta y recta. 11. Género Acmonotus Mc Lachl. Journ. Linn. Soc. Zool., 1871, p. 253. o Antenas lampifias, largas como dos tercios del ala anterior. Tó-. rax con densos y cortos pelos. Abdomen del é muy largo, su segundo segmento con un proceso vertical en el dorso, terminado de ordinario en dos dientes; cercos cortos, cilíndricos; patas cor-. tas, espolones largos como los dos prigcis artejos tarsales; alas | estrechas, largas. | dd PE IE 48. Acmonotus paradoxus Weele, Ascalaphiden, Pp: 208, fig. TsQ.e- o ã | - Antenas largas hasta la mitad del ala anterior, negras, pardas | en la base, clava ancha, piriforme, truncada; cabeza gruesa, algo más ancha que el tórax, el cual es negruzco, con líneas o manchas EE amarillas; patas cortas, espolones posteriores largos como el meta-. tarso; alas hialinas, redondeadas en. el ápice, malla negra, venas. “testáceas; estigma negro, con 4 venillas. Long. 237 mm.; tar ant. 38 mm. a: E HER Paraguay, Asunción. | | e ty [29] L. NAVÁS: ASCALAFIDOS SUDAMERICANOS edi pa 6.2 tribu. HIBRISINOS Van der Weele Ascalaphiden, 1908, p. 224. Ojos divididos. Antenas largas, las del d arqueadas en la base. Alas más o menos ensanchadas en medio, estrechadas en la base, las posteriores con el ramo oblicuo del cúbito bien desarrollado. Cercos del & de ordinario bien visibles. | 12. Género Gilyptobasis Mc Lachl. Journ. Linn. Soc. -Zool. 1871, p. 268. Abdomen de ambos sexos más corto que elala posterior. Cer- cos del à bien desarrollados, pero sin formar tenazas. Angulo axi- lar del ala anterior dilatado en un corto proceso. Las especies de este género son de la India y Ceilán, pero pó- nese aquí por haberse referido a él con duda la siguiente especie de Chile, único Ascaláfido hallado en este país; conocida solamen- te en estado de larva.» "49. Glyptobasis? Porteri Brethes. Revista chilena de Historia Natural, 1908, As: | Larva. Cuerpo elipsoide, muy deprimido; cabeza casi cuadra- “da; mandíbulas de 28 mm. de largo. Protórax semicircular, con- vexo posteriormente, por delante escotado em semicírculo y con dos espinas o dientes. Abdomen testáceo, con 12 dientes, con pe- los blancos. Patas testáceas, ufias negras por debajo. Chile, | q & E ORA to a é 4 oia e ae Es Er PESA E ES IS 4% SEO E Ara f | | so CATÁLOGO DE LAS FORMAS DE ASCALÁFIDOS SUDAMERICANOS 1.2 sección. HOLOTFTTALMOS 1.2 tribu. ALBARDINOS Weele . .. Dic cus [3] 1. Género Albardia Weele . +. vo. [3] 1. Albardia fureata Weécle , 1º... Clos [3] 2º tribu. RPISPERQUINOS Nav: ==." prada [4] 2. Gênero Hyás Bambas oct, De SADO de A 3. ByAS alhostygnta: Walk: 5. ape [5] 3. — mierocerus Ramb. . .. co. [5] 3. Género Haploglenius Burm. . . [5] 4. Haploglenius peruvianus Weele . ..... [6] 5. — Handlirschi Weele . . ... [6] 6. — costas Búrm:: == eo 7. — Jateús Malk To 6 A gprirça 16] 4. Género, Amisea Let? x. esa o DESA [7] 8. Ama Tivom Nav: iss oro Ger A [7] o. +*— innatmlata OT. Sue [8] ro. — ehlorops Blanch. . . 4 2... [8] s. Género Episperches Gerst.. . .. [8] 11. Episperches inigquus Walk. . . co... (9] 12.555 impediens Walk... . . 1... [97 13. SA Motina: Nav>= Sida eias (9] ta. — arenosus Walk. . ES E reto dei [9] 3º tribu. NEUROPTINGINOS Nav. .. E esa A (10) 6. Género Verticillecerus Weele des o Ga 2 Sed o ED] 15. Verticillecerus Gerstseeckeri Weele . . . . [ro] 2º sección. ESQUIZOFTALMOS 42 tribu. ULULODINOS Weecle. . ..... 20. fo 7. Género Ululodes Curre cc sc. cc cf) 16. Ululodes Roseni Nav... .. . . SRTA A SR 67. Berotha -nicdbarita: Nav. =... 2.2 mA SE Berotha rula Nav. «sc "= sir aZ vo de CR PSA “q DARREN ENE 109 Cabralis gloridsus Nav. /45404. RT 42 Creagris. ginerascéns Nav. :. >.» axa Cabo GA Poa 59 Creagris-iniipinãs Nav, St TO E CR A 58. Crysopa faceta Nav... E ne A ET 103 Crysopa Inaegualis NaW 2 05=-++L A Ts 103 Crysopa intacta :Nav.:S = 45405 AU Roo a pda VS 199 Crysopa nea Nav. .... E rg Sea LAP DES Ae 106 Crysopa novempunctata aid da ESTA Naa RSS E o 104 Crysopa procubitalis Nav. . . . .. EVA ao SA A 108,5" Formicaléo atomarias Nav. .-< sas voe dE 64 Formicaleo diversas. Nav. -. 0 1722 A Na AS E RA 62 Formicaleo iháoquals Nav. . vs caia ca ace RAR 66 Formicaleo litnratas Nav.;-. =": NE ZA ara AR 61 Formigaleo: Iyhx Nav: -; "5,27 Cas GO CARE 64 Formicaleo sanguinolentus Nav.. . . . cocos. 63. Gandulys leptogaster Nav. . “sos AS 73 Ganguilus pallescens Nav. . Luli: fa ue sara 72 Gerstaeçckerella Salognii Nav. . “uso SI a 201 Lavahimia nebulosa Nav. css PAN A SG CENA 36 Leuegehpysa marginata Nav... LL TN ASA 100. Macronemurus jejunus Nav... . ....lvlcilvoes 74 Malacomyza ventralis Nav... . . .c.. cce. 198 Mantispilla ehlorotica Nav... «02... 50) Gogo Fora Poe a0o Mantispilla-nanma Nav... «ss ro Ge Ea AS 201 Micromus'gtadatus. Nav: ".> 52, ERAS Pos RPA SRS Moza nubilis Nav. . .. E a ae. qu qo DES 35 Myrmecaelurus lobatus Nav. SO E US o GER a Ta AA O Le Myrmecaelurus Segonzaei Nav. . +... lv. ss. 88 Myrmeleon grammatieus Nav. . . ..uwvccva. 49 Myrmelçon stigmalis Nav... + No NS EESC go Neguitus caleapátus: Nav, . «=. 02 4 Sigi nais o oa RE Nelees clathratus Nav... . Lies do o Rn A QUE A ECIES NOVAS DESCRIPTAS NESTE VOL. X 241 INDICE DOS GENEROS E ESP Nelees hellenicus Nav.. “Nelees modestus Nav. Nelees noxius Nav. Nesoleon erythraeus Nav. Neuroleon drosimus Nav. Neuroleon ? extraneus Nav. Nothochrysa impar Nav.. Obus arenosus Nav.. Palpares equestris Nav. Palpares Klapaleki Nav... Psycopsis felina Nav. Sogra malitiosa Nav: Sogra nigrata Nav... Solter liber Nav... RS Sympherobius Buenoi Nav... Titella rufus Nav. .. Chrysopa faceta Nav. var. tenera Nav. Dimares elegans Perty var. lepida Nav... Myrmeleon inconspicuus Ramb. v. leonina . [II 197 [04 41 30 INDICE ANALYTICO DO VOL. X Bezzr, Prof. Mario — Sobre tres interessantes Dinteros de S, Paulo . - (Ceratopogon sp. — sugador de lagartas, 76; Piralea lo-. mata Erichson, 78; Bibliographia, 70; O genero Systro- pus Wied. no Brazil, 79; Systropus fumipennis EE ” 81; Bibliographia, 84). BEZZI, Prof. Mario — Diptera Peninsulas lhericae. . . es Pee SEC (Prolegomena, 114; Pars prima seu generalis, 115; Ovum, 116; Nympha, 118; Insectum perfectum, 119; Caput, 119; Oculi, 120; Ocelli, 121; Antennae, 122; Os, 123; Macrochaetae, 124; Thorax, 126; Pedes, 130; Alae, 132;' Biologia, 144; Historia, 148; Bibliogra- " Abdomen, T41; phia, 153). | De JoanniIs S. J., P. Joseph — Le genre Encunista ef ses alliés (avec planches 1 et n; etfip:1 dans le-textry o Pa Anpendice (Scodionista n. gen)... cc... e EA Les variations ds Paronichora Oherthiri Vazq. . . .... ERA MENDES S. J., Candido — Lepidopteros de S. Fiel (Beira-Baixa, Portugal) — Samploments - <= =,-055 25550 sato sa MENDES S. J., Candido — Lepidoptera Africana — 1 Ex Zapibéria Lusitana REST SS A do ca cane RA RE O TH. Ex Afaota Tnsitana "04; se E e MORE jfpesa =, dos Navás S. J., Longinos — Notas sobre Mirmeleônidos (Ins. Neur.) . Myrmeleon inconspicuus Ramb., 29; M. PNCONSpRENIES WS leonina Nav., 30. - a Especies ibéricas del género Myrmeleon . . .. 00 Dos géneros nuevos de Mirmeleónidos y una especie nue- va à de la forma ibérica (Nelees, ut Solter liber Nav) ' — PAG. II4 ye Ea INDICE ANALYTICO DO VOL. X 243 PAG Especies y géneros nuevos de la República Argentina, India y Africa (Moza Nav., M. nubilis Nav. ge Nav. L. nebulosa Nav.) . . +. ... 34 División de la familia de los Minbeléonidos en teibus 38 (Gymnocnemini, 39; Myrmeleonini, 39; Acanthacli- sini, 40; Palparini, 40). Variedad nueva de Dimares (Dimares elegans v. lepida EN E mo O RES DU E Roe q pt SOPA 1 DAS A RD ip 41 '* Acantaclisinos nuevos (Centroclisis lutea, 42; Sogra, 43; S. nigrita Nav., 43; S. malitiosa “ic 45; Nora, 46; GENARO ai, RARE E RAD qro SP Rd RAR NPR A 42 Dos Mirmeleónidos nuevos de Anatolia (IVelees noxius Nav. 48; Myrmeleon grammaticus Nav., 49). . . 47 Sinopsis de los géneros de la tribu de los Acantacli- TUE PR e RR O O EA aa NÃ? GN E Td 50 Palparino nuevo ( Palpiras Klapalei “Nav 53 Mirmeleónidos nuevos o críticos (Palpares equestris Nav., 55; Nosa tigris Dalm., 56; Gama Nav., 59; Crea- gris infirmus Nav. 58: C. cimerascens Nav. 59; Obus Nav., 59; O. arenosus Nav., 60; Formicaleo lituratus Nav., 61; F. diversus Nav. 62 ; F. sanguinolentus Nav., "63; E bna Nav., 64; F. atomarins Nav., 64; F. inae- qualis Nav., 66; Banyutus Nav., 66; B. lethifer Nav., 67; Nelees modestus Nav., 68; N. clathratus Nav., 60; Neuroleon drosinus Nav., 7o; N. extraneus Nav., 71: Ganguilus Nav., 72; G. palescens Nav., 72; Gandulus Nav., 73; G. leptogaster Nav., 73; Macronemurus jeju- nus Náv.; 74) «+ +: E a a RR SS RE é to) Mirmeleónidos poco conocidos o nuevos (Palpares ha- matus Kolbe, 85; P. formosus Banks, 85; 2. patiens Walk., 86; Nosa leonina Nav., 86; Golafrus Nav., 86; Pamexis luteus Thunb., 87; Layama nebulosa Nav., 88; — Myrmecoelurus apicalis Nav., 88; M. Segonzaci Nav., 88: M. grammaticus Nav., 89; M. lobatus Nav., 89; Myrmeleon stigmalis Nav.,90; Banyutus horridus Nav., - 92; Nelees hellenicus Nav., 93; Neguitus Nav., 94; N. -— ta tm 244 -. nã calcaratus Nav., 95; Bankisus oculatus Nav., 96; Neso- | leon erythracus Nav., 96) ... 2 2 2 is E o aa e BS Navás S.]., Longinos — Crisópidos y Hemerôbidos (Ins. Neur) nuevos O criticos (Foguina Nav., 97; Nimeta Nav., 97; No- E thochrysa impar Nav., 99; Leucochrysa Voeltckowi Van | der Weele, 100; L. marginata Nav., 100; Allochrysa FS, Grisoli Nav., 101; Ancylopteryx nepheloptera Nav., 102; e Chrysopa Decorsei Nav, 103; C. inaequalis Nav., 103) C. faceta Nav., 103; C. faceta v. tenera Nav., 104; €. e novempunciata Nav., 104; C. procubitalis Nav., 105; €. pos dy nea Nav., 106; Megalomus Noualhieri Nav., 107; Bero- Ea tha nicobarica Nav., 108; B. rufa Nav., 109; Cabralis Nav., 109; €. gloriosus Nav., 1IO; Psycopsis jets Na e 111; Micromus gradatus Nav., 112). Navás S. J., Longinos — Neurópteros nuevos de América. . . ar Navás S. J., Longinos — Astaláfidos (Ins. Neur.) sudamericanos . (Veja-se o indice deste artigo na pag. 232). PIBTIOGRAPHEA .- crernc os ais cleo Se Ca 157, ÍNDICE DAS ESPECIES NOVAS . . . . . 202 cus... o Rd X % - ad — que ME — "e , cas particulier, anastomose (2 avec la tige 1O, II. 4 O — Extraite de ig. SA BROTÉRIA, SERIE ZOOLOGICA, (912 PLANCHE | E RD q Tra Ra] ) N * e dy: o A ás ss. es ; EF , » Po : AN ! . su J Id , b A k E 4 , “Rad Ha j o : + 4 . + ao ã 4 a Pr us “ 1% DO TA ) p E ao As tades * pet MA Do sJA E RE à PANA Te o é E CD AEE NR RR Es ST EA ct É PLANCHE Il g. 11 — Tête d'Enconista miniosaria Dup. 12 — Tête d'Onychora mauretanicaria Stgr. - 13 — Tête de Paronychora Oberthiiri Vazq. BROTÉRIA, SERIE ZOOLOGICA, 1912 PLANCHE Il [é g: y ta. Aa dl F page co AO ai 5d o 26 : “a * ho Ly 4 4 ty mn AA y v + + Js2 O iia2al -epaindo par 2 y 4 Pi Em gia 5" E a! Repor 4 X Hoy Ê & ELSA A ke b ” oa Fig. 13 . 14 € 15 . 16 e 17 . 18, 19e 20 — Acidalia lutulentaria Stgr. var. aurata n. ESTAMPA III — Euchlõe belemia Esp., de S. Fiel, com os desenhos das asas posteriores por baixo asy- metricos. — Scodiona penulataria q Hb. a » -— lentiscaria Donz. v. distinctaria d B. Haas. — Scodiona lentiscaria Donz. v. distincta- ria 2. — Paronychora Oberthúri Vazq. var. incla- rata )J. de Joannis. — Paronychora Oberthúri Vazq., da serra da (GGuardunha. — Lycophotia fidelis J. de Joannis. — Chondrostega vandalicia Mill., da serra da Guardunha. — Dianthoecia luteago Hb. var. argillacea Hb. — Calophasia platyptera Esp., de S. Fiel; forma escura. '— Calophasia hamifera Stgr. — Calophasia almoravida Grasl. Var. BROTÉRIA, SERIE ZOOLOGICA, VOL. X, 1912 ESTAMPA Ill I9 pHoToryrIA DE E. Biel & C.2 — Porto BROTÉRIA, SERIE ZOOLOGICA, 1912 TABULA IV 1. Cecidothyris guttu- lata Auriv. 2. Craspia igneotineta Conspectus geographicus resionis zambesensis sab lusitana ditione, É du Auriv. in qua papiliones a P. L Esc 3 Acraea zambezina opes venati sunt. . Auriv. 5 o Do | dy JA, e t na SCE Mr Á zé e! ; ta net R P << do do As. aims ” E. REGA E RT - 7 Ai 4 RAR ds + 4 Ea - de WE a. . J é + + Y Conditions de pubdicidioo Edo É lh Brotéria - : Cette Revue, dédiée à la mémoire a Brotero, le prince des atoa R listes portugais, se compose de trois séries soigneusement illustrées — . Vulgarisation Scientifique, Zoologie et Botanique. Les trois séries sont entitrement indépendantes. Leur publication se fait de telle manitre que chaque mois paraitra un numéro, alternant la série de Pal de caca 1 avec les deux autres: toutes formeront chaque année trois volumes In 8.º auxquelles on pourra s'abonner séparément. do Série de Vulgarisation Scientifique Cette Série exclusivement écrite en portugais, dans un style attrayant, est destinée aux personnes qui, sans vouloir s'engager dans des questions purement scientifiques, désirent néanmoins être au courant du progrês matériel et scientifique du moment. Ainsi que le nom Vindique, cette série répand et vulgarise les princi- pales connaissances scientifiques en les rendant à la portée de toutes les classes de la société. D'une impression irréprochable et ornée d'un grand nombre d'illustrations, elle se compose de six fascicules par an, lesquels alternent avec ceux des deux autres séries. Séries de Zoologie et de Botanique Ces deux séries purement scientifiques et destinées aux professionels, aux académies et instituts scientifiques renferment des travaux originaux de spécialistes renommés. Bien qu'elles s'occupent de toutes les branches de la Zoologie-et Bota- nique, elles traitent cependant de I'Entomologie et de la Cryptogamie en particulier, sans onblier les questions de la Systématique, de "'Histologie, de !' Anatomie et de la Physiologie. La description de plusieurs espêces nouvelles, le nombre et la perfe- ction des gravures originales (presque toutes phototypies), "importance des mfBnographies et la sélection, enfin, des sujets scientifiques ont rendu ces séries três estimées des savants et des sociétés scientifiques du monde entier. Les articles sont écrits dans difiórentes langues au gré des auteurs. Chaque série se compose de trois fascicules qui alternent avec ceux de la Série de Vulgarisatiun. On feut s'abonner chez Mrs. : — — R. Friedlânder & Sohn, Berlin N. W. 6, Carlstrasse 11. — Léon Lhomme, Succ.: de P. Klincksieck, Paris 6.º — Rue Corneille 3. Condições de assignatura da Brotéria Brazil. — Cada Serie custa 88000 rs. fracos: as tres Series 208000 rs. - Espaãia. — Serie de Vulgarización 10 pts.; Series Zoológica y Botânica, ca- da una 10 pts.; las tres Series 25 pts. República Argentina. — Cada Serie 5 pesos; las 3 Series 13 pesos. Uruguay. — Cada Serie 2 pesos; las 3 Series 6 pesos. Pour les autres Pays. — Chaque Série 10 marcs=10 shillings= 12,50 fr. * les deux Séries — Botanique et Zoologique, 20 marcs=20 sh.= =as 3 les trois Séries 25 marcs=25 sh.=31 fr. 4 q 5) .. ', E 4 a : TE: : dutos Fi +“ É & EM 4 4 Cp ] + E ç RE, . À En, = í 1 Flis 3041 TERA “4 À E ! AME DENT ; e . Pol d d | E dAS Rh o TRA. A. BALTIA 4 g 1 (hits A RS dita tan st 14 /% 0. t RA BARON DA, - ISCA “A ss: . 4 a “=. aaa a “ E b ç ENÇA ; ht : se. Po Eta, er RA bp Da ao A se Ke al usçoy rel é o A? [PR aa A pes a] ag As