ra 7 eren ada , very PT A PTT vegana P da ha vyT TT ET yT"y rs P Li ET pit TI PTI TEI ea ereT. y dies Ll p: uv ven TVC VIES o a de PEE Do ddededel És ra TT TEI ap EE Va ve ua LA - esYT y3 se PA ae su Es à 3 LLA a ta ng a GE PY d as E Ad PT RA LARA ade y7q 55.44 08.870 P VEUS VE ETEV ve LC TOTS TER TE VT TE TE EE Era, de ors EPS PED EE Pd CFC DAR SAR ep CTE: PV EV Pey DA Ad day sta i ny T ya PEC va Ed AJ 4 - : see , Ó ha avanç Pa PreyTv, dre VS TVE rere ge PEI VrIT PEU CE VI vere: v CETT es DL ALAL (uTgeeç, ves esvvye p7 mn 0 d'as b £. AD Ah dd LA dd, a Ca Ves n : FMI 1 TI CETS Vice AA AA ALL) "$P qeps des ara - rra rea T'Pqee Pas Ana yeve TT R Preveres. EPA, rares ue: A 44. Vius efes LC PARA é, SI tiragevus (US em Vrestrgguegs des MAARAS RLARLES (LL reterrgea dd Eemrg go Megsereeee, vv ada SRA LL RAL IT LAS un Uni Ri) ad dl Milla 1a 4 MU, P1 Ey, Jean hd it aqui dd dedi 1. CAU tari MMA. ce AR egat A Mos tat AN ú Ú Prerpeer, preten ne, ma da Ms A l Co ns MIT das emma mer, qe al rem pr Can desp AA serp - vo ggg sos" Duana Sejori My VV Av L/ / AV egggt hg yi j 7 dj 4 LJ a ds get i x Ed se IES : da NA, srvtyt çar, qo je ari vi n di Vi, l 8 veagea liti eta : vn Li a rys vn, D'EHG ba Ve: dd 42 i v) MIL l NN NN re ls ev). qu MES rao ru A vg yrt 4 vs X us MV I EN a TN l I MJ ra es pe, AA pm ET qu veh MM duuu aug gu" vega qu V v / pesigages 3 My, Midi de , A A rata Mt, a.) TO VP ga UT mama in aogrtat a reg dida NE 4 Ma or dedi et cs dt vg hr l y an LM, pea Ac) hi aa dt Llar I ca Cit vg AMI eh I) St ggy d 53 "ev EA LA d'el dat Ro LL a SV rs veguers di — AA MA 1 ' en Y ga 00, Ag Es ram my l Cesró v V ae. Ars vé es, MA, 7, Space Ar Le yi l ent l 7 pVqu ermmyer v gat ú Ve ce ls PE ma get Un dvvi se Pepi EseeS" BO Mel eL As . I l he té P SAM TV ) Voee IT vi RA l de de) Cdr Le dl Matí, i 49 A er Luiilic et cria ML ENS Midi, viva, LL ES AMA Urrea ST dan ú LM Veu: y LI n or ayet vn, I R JM is v gre, My ds 4t gust". amat CA a ò dg AN JA 49, i a pus, a it Mivy tut gu peus m ManyenysY / Li ' dv Vny et ram aca o eEA rer de me qu vi put AU, pu Lu, as III II ARI A dE ora cs gp pu ny nu MageN Te: a eta a (qdi fra dill als ri eL et 4 lli CAM TL Ma LL EA Jegd: : Le ie Diió dia a sa SS al 4 l Mc Lama Rere ad y vs 8 Ú "immeeneanearet dat h I A dada mv mat Ui vv tg A gu) us aya ma eg a eren , LL JORSL A) l TI L ss P UV ya 7 h AA AA A ii RSE I LA NU qué ll at h d ag tl h EN i "DE fl del de PN dd hd À tn di AT tat v eh du IM Ú M i qu RNR On CC i L Ú d EA Ii et : Art a Es h h,t È 3 P LAS er EUR $ ji d da Et di Bau ai den) GA i h ag Ds ea De: f BUTLLETÍ DE LA UCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL a ISTORIA NATURAL ANY IX - (2.2 ÉPOCA) Biar cs Vol. XII EGCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, 10, 2.01, 2.2 BARCELONA ACTUA VACA i / i ( h el Ni ti — Segona época. Any 9.è-Núm. Í l Janer de 1912 Butlletí de la Institució Gatalana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse potest. Cnost, de Fid. cath. c. IV. ga sonar Ins h ut X SUMARI 2 6) JUI 16 T SECCIÓ OFICIAL: Llista de socis. Mt 3 b sa Oh a) M tus: Estatuts de la Institució Catalana d'Historia Natural, dia ame ei Sessió ordinaria de 4 de Janer de 1912. Manel de Chia.—Aplech de noticies sobre 'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos. (Continuació). Agustí M. Gibert.—Fauna ictiològica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses ples nes. (Continuació), , LOCAL SOCIAL pe Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,et - 2,2 ces BARCELONA AVÍS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacións segients. 1." —Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es — impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.4. O Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.7. No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el, recu- breixi. l 44 — Posar en forma de notes ú baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5." — Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. ce NOTA.-BEMERR UN G La eInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desitja'l cambi de publicacións. Die cInstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, ro, Barcelona), bittet um Gegensendungen. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desea el cambio de publicaciones. The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), desires to exchange publications. / La cinstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradis, ro, Barcelona)o demande l'échange. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelona), chiede ricambio. 2 È as ua hd SECCIÓ OFICIAL — Concell Directiu 2 dels dan La LT Tarré y Tarré, Vis-PRESIDENT. X ch) Concell de Redacció Lo 4 ens. aca PRESIDENT. Et a dP Tomés, PèscidaNt LD. Ignasi i de Sagarra: j 2 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LLISTA DE SOCIS Socis Honoraris M. Iltre. Sr. D. Jaume Almera y Comas, Pbre.—Sagristàns, 1, r.er Barce- lona—GEOLOGÍA. / Ilm. S. D. Ignasi Bolivar y Urrutia—Paseo de Martínez Campos, 17,— Madrid—ENTOMOLOGÍA - ORTOPTERS. Dr. D. Manel de Chía—Bruch, 69, pral., 2.2— Barcelona—MALACOLOGÍA Y PREHISTORIA. Dr. D. Joan Cadevall y Diars— Tarrasa — BOTÀNICA. Dr. D. Agustí M.a Gibert—Rambla S. Joau, 72, pral. —Tarragona-—ICTIo- LOGÍA Y PREHISTORIA. Rvd. Joseph Gelabert y Rincón, Pbre.—Llagostera (Girona) —GEOLOGÍA. Iltre. Sr. Dr. D. Joaquím Gonzàlez e Hidalgo—Fuentes, 9, 2.9, izquierda, —Madrid MALACOLOGÍA. R. P. Longivos Navàs, S. j. Colegi del Salvador, Apartat, 32—Zaragoza NEURÓPTERS. R. P. Joseph Pautel, S. J.— Castel Gemert, per Helmond ( Brabant septen- tvional) Holanda —ANATOMÍA Y BIOLOGÍA DELS INSECTES. Dr. D. Carles Pau—Segorbe (Castellón) — BOTÀNICA. Ilm. Sr. Lluís M.a Vidal y Carreras —DIputació, 292, pral., Barcelona— GEOLOGÍA. Socis Protectors Excma. Diputació Provincial de Barcelona. Excm. Ajuntament Constitucional de Barcelona. Socis Numeraris X Aguilar-amat y Banús, Joan Bt.a de—Enginyer—Diputació, 273, 3.€f 1.83 Barcelona-—VERTEBRA'TS Y MOLUSCHS. Alexandre y Cases, Miquel—Trafalgar, 6, 1.er 1.8. Barcelona—ENTOMOLO- GIA. es Ardid de Acha, Manel, —Paseo de Pamplona, 2, dupl/—Zaragoza. Artigas y Castelltort, Joseph M.a — Carme, 47 Barcelona— QUÍMICA. Ateneo En ledial Porcel nal Barnola, S. J, Joaquím M.a — Colegi de S. eL Sarrió-—BOTANICA. dx o L'asterisch indica 'ls socis fundadors. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL q Barrera y Arenas, Jacinto—Doctor en Ciencies, Teyà ( Barcelona) —ORNI- TOLOGÍA. Bofill y Poch, Artur— Provenza, 250, 3.€T 2.2 Barcelna—MALACOLOGÍA. Cabrera y Díaz, Anatael— Doctor en Medicina—Laguna de Tenerife (Ca- narias)—HIMENÓPIERS. Camprubí y Alumó' Joan— Pelayo, 52, x.er 1.2 Barcelona— GROLOGÍA. Casanoba de Parrella, Ramón de—Casp, 41, pral. Barcelona. Casellas, Pere— Plassa de la Constitució, 1, Reus (Tarragona). Codina, Ascensi—Fontanills, 2, Masnou ( Barcelona. X Comabella y Maluquer, Joan— Doctor en Farmacia— Carme, 23, (Bar- celona). Concabella, E. P., Joseph —Colegi de les Escoles Píes, Mataró (Barcelona). Cubas y Oliver, Enrich—Baixada de Cervantes, 2, entr.o., 1.2 ( Borcelona). Degollada, Manel—L/licenciat en Farmacia —Concell de Cent, 314, entr.o ( Barcelona) — BOTÀNICA, Dusmet y Alonso, Joseph M.a — Doctor en Ciencies—Plaza de Santa Cruz 7 Madrid—HIMENÓPTERS. Fàbregas, Rossendo—Advocat — Corts Catalanes, 383, 4.15 Barcelona. Farriols y Centena, Joseph—Rambla de S. Joseph, 25, 2.02 Barcelona— LEPIDÓPTERS. Faura y Sans Pbre.: Mariàn—Plassa d'en Comas, 2—lI,as Corts de Sarrià ( Barcelona) —GEOLOGÍA. Xt Ferrer y Dalmau, Eugeni—Enginyer industrial—Escola Superior d' Industries Tarrassa—COLEÓPTERS. Ferrer y Dalmau, Miquel—Comte del Assalt, 13, 3.€5 1.2 Barcelona. X Ferrer y Vert, Felip—Comte del Assalt, 13, 3.e5 1.3 Barcelona—EN- TOMOLOGÍA. Folch y Girona, Joaquím—Santa Rosa, 15 y 17, (Quinta Amelia) Sarrià ( Barcelona) —MINERALOGÍA. Font y Quer, Vius—Llicenciat en Ciencies Químiques—Hospital Militar, Mahó ( Balears)— BOTÀNICA. Fournier y Cuadros, Adolf —Ecole d'Agriculture a Beauvais (Fransa) ENTOMOLOGÍA. Galera y Planas, Ramón—Templaris, 3— Barcelona. X Garcias y Font, Llorens— Llicenciat en Farmacia—Artà (Mallorca)— BOTÀNICA Y ENTOMOLOGÍA. Gras y Tarré: Santiago — Estudiant de Medicina—Sobradiel, 4, 1.er Barce- lona. Gibert y Millet, Manel—Parellada, 44 Sitges ( Barcelona) MALACOLOGÍA. Guitart Pbre.: Joseph—Talamanca, 1, 2.0n 2.4 Manresa ( Barcelona) Jordà y Perelló, G. Joan—Convent de Sant Alfons M.a de Ligori, Monte- sión de l'ollensa (Mallorca). A . INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL, Juncadella y Vidal-Ribas: Emíli —Enginyer. industrial —Rambla de Cata- lunya, 26— Barcelona—HIMENÓPTERS y CARABUS. : Llenas. y Fernàndez: Manel—Doctor en Farmàcia—Corts Catalanes—B0- ENT ES Malgà, Pbre., Andreu—S. Pere de Ribas Code yo BOTÀNICA. Maluquer y Maluquer, Lluis—Doctor en Medicina— Balaguer (Lleyda). Maluquer y Nicolau: Joaquím-—Córcega, 413— Barcelona—ENTOMOLOGÍA. X Maluquer y Nicolau, Un am i industrial—Carrer: Ses 66 Madrid —MALACOLOGÍA.: I nes OX Maluquer y Nicolau, Galvadort Navecdi a egni es 4 3 BE —LEPIDÓPTERS. Marcet, R. P. Adeodat Francesch O. S. B. —Moónasteri Es Monte (Barcelona) BOTÀNICA. — 0 gar X Mas de Xarxars y Palet,: Joseph M. 4 Blciyc industrial— Princesa 57, 2.00 (Barcelona) —COLEOPTERS. , Mata, Lambert—Tantarantana, 9, r.er— Barcelona. i Mir y Ràfols, Pau—Rambla de Catalunya, 102, I er 1. a GEOLOÍA. Noguera y Casabosch, Raymond—Llicenciat en Medicina y Ciu - Plas- sa dels Angels, 4, 1€C 2.8 (Barcelona) —GEOLOGÍA. Palet y Barba, Domingo —Elisabets, 3—Barcelona. . Palou, Pbre: Joan— Corts Catalanes, 665, pral.—Barcelona. : Ragué y Camps, Joan—Gualba ( Barcelong). 7 ro ae) 'Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rvd. P.—Laurtia, 1 sEaral Roigé, Ramón —lLlicenciat en Farmacia—. Prat del Llobregat rea Romaní y Guerra,: A médor- Manera, Mama) Qi ME Ed I —PREHISTORIA. - i : Romafià y Pujó, Joseph M. ais 20, 23.0n— Barcrlan- terra . Rosals y Corretjer, Joan— Portaferisa, go Barejonaç MENtc y GEOLOGÍA. RA, / En - de Sagarrà y de Castellarnau, Tenasi— Mercaders, 33, 1ar—Barcelond-— L/EPIDÓPTERS. i aa de Sagarra y de. Castellarnau, Xalet Meca 33, iier— Barcelonó— ORNITOLOGÍA. l j de Samà, Antoni—Mas Bonavista, Càlafell lacions CMasicoro ial ed . Solé y Plà, Joan—Doctor en. Moli pe nus do ò Pelos 6, BE — Bar - GEOLOGÍA Soler y Pujol, Lluis— Natutalista preparador—Rauriot: 116 y 18— Barcelona. Tarréy Tarré, Emili — Sobradiel, 4, pral. — Barcelona — ORNITOLAGIA. Tomàs, Llorens —Clarís, 43, pral.— Barcelona— GEOLOGÍA, . Tous y:Biaggi, Francesch — Doctor en Medicina Ro a ger de Si Creu Barcelona. i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 5, Valls y Ventura, Camil —Santa Ana, 30, duplicat— Barcelona—GROLOGIA. Ventalló y Vergés, Domingo—Llicenciat en Farmacia—Roselló, 168, 2.0n - T.à—Barcelona— BOTÀNICA. VVynn y Ellis: Frederich— Corts Catalanes —Barcelona— GEOLOGIA. de Xammar, Eduard —Bruch, 19, entressol, 2.2— Bavcelona— BOTÀNICA. x Lulueta y Escolano, Antoni—Museu de Ciencies Naturals, Hipódrom M € al CL OCTA: Pa Estatuts de la Institució Catalana d'Historia Natural ARTICLE 1.0r La Insticució Catalana d' Historia Natural té per- objecte. l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven à Ca- talunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió 5) fomentar l'es- tudi de dita ciencia entre lA juv ventut catalana. I ART. 2.on La Societat adopta per lema Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse poòtest. No's permetiràn discusións de Relligió ni de política, ni atacar directa ni indirectament lo dogma católich. ART. 3.er" Els socis seràn de quatre :elasses: FUNDADORS, HO NORARIS, PROTECTORS y NUMERARIS. / " Son socis FUNDADORS els quins constituiren "a Societat en 18 de Febrer de 1904. — Son sòcis HONORARIS aquells que per sos reconeguts Mhécits dintre de les Ciencies naturals ds a la Socieiat y siguin un estímul per los socis. — Son socis PROTECTORS aquelles persones que cooperin notablement é la bona marxa y progrés de la Societat. , L Son socis NUMERARIS lo demés que sien , admesos com à tals ab arreglo als presents estatuts y paguin la quota mínima auyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris- Protectors los socis numeraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. AR'T. 4.tt Los socis HONORARIS seràn proposats per la Junta Di- Tectiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y ellegits pr una- nimitat déls numeraris. presents. Els socis PROTECTORS serén: Mobodies per rfciit per tres sòcis nu: meraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en la taula d'avisos del Toéal de l'Institució fins 4 1a intnediata:sessiól ordinatia, en. la:qual se 6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL posarà 4 votació secreta per medi de boles blanques y negres, denotant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti d'adméter un soci NUMÉE- RARI, pero en aquet cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la. proposta manifestant que coneix los presents estatutsy desitjant ingressar com é soci numerari los acepta integrament. Los quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar ú esser pro- posats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra- Pera que sía vàlida una votació deuràn péndrer part en ella assistint à la sessió un número de socis superior 4 deu. ART. 5.nt Los socis HONORARIS y els PROTECTORS no venen obligats à pagar cap quota ficsa poguen usar dels mateixos drets que'ls. socis numeraris excepte'l dret de votar y ésser elegits pera formar part de la Junta Directiva. ART. 6.€ Los socis fundadors y los numeraris tindràn dret 4 rébrer gratis lo Butlletí que publiqui la Societat, à consultar les obres de la Bi- blioteca y exemplars del Museu, ú utilisar lo laboratori, (sSometense empró- à les condicions que, pera'l mes encertat regisme d'aquelles dependencies. preceptuaràn reglaments interiors aprovats per la junta Directiva) y à. ellegic y ésser ellegits individuus de dita Junta. Lo soci numerari que durant tres anys deixi de satisfer la quals mí- nima de que parla l'article 3.er d'aquestos estatuts serà donat de baixa. També serà donat de baixa de la Institució lo soci numerari respecte: al quí la Societat, reunida en sessió extraordinaria convocada especial- ment pera aquet objecte ho acordi per majoria absoluta de vots dels. assistents per considerarho necessari 4 la marxa normal de la mateixa. ART. 7.€ Una Junta Directiva formada de President, Vis-president, Secretari, Vis-secretari, Tresorer, Bibliotecari, Conservador del Museu y dos Concellers, tindrà la direcció y administració de la Societat. Aquesta Junta se renovarà parcialment cada any en la sessió del De. cembre, quatre de llurs individuus el primer any, y'ls cinch restants lo: seguent, essent tots los càrrechs reelegibles. Pera pendre part en la votació serà indispensable l'exhibició del re- but, ó del talonari del Tresorer, demostrant que s' està al corrent en lo: pago de la quota. Lo President representarà à la Societat, presidirà sos actes y sessions. y en cas d'empat en les votacions, son vot serà decissiu: tots los docu- ments oficials deuràn portar sa firma. En lo cas d'ausencia, malaltía, dimissió y sempre que per qualsevul- ga motiu lo càrrech de President estés vacant lo sustituirà lo Vis-pre- sident. Si en una sessió ordinaria no hi assistissin lo President ni l' Vis-pre- Ca SI INSTITUCIÓ CATALANA D'HITORIA NATURAL 7 sident, seràn subtituits pel soci més antich que assisteixi à la sessió y en cas de dubte pel quin elegeixin los assistents. ART. g.é To Secretari redactarà y firmarà les actes de les sessións, en llengua catalana que es la oficial de la societat, enviarà als periódichs lo- cals que préviament s'acordi un estracte de lo tractat en cada sessió y extendrú y firmarà "ls oficis, comunicacions, convVocatories y demés docu- ments oficials, conservant en bon ordre l'arxiu y custodiant lo llibre d'actes. Lo Vis-secretari l'ajudarà en ses 4 sifiies d'A) sàbstitaita en cas d' ausencia, malaltia, dimissió y sempre que per qualsevulga circunstancia lo càrrech estigui vacant. En lo cas de faltar lo Secretari y lo Vis-secretari se farà lo que dispo- sa l'article anterior en son pàrrato quint. ART. ro. Lo Tresorer tindrà à son càrrech la caixa de la societat, recaudarà lescuotes dels socis y demésiugressos y efectuarà' IS pagos acor- dats per la Junta Directiva, portant los corresponents comptes y llibre de caixa, presentant, en la darrera sessió ordinaria de l' any un balans de- tallat del estat de la caixa social. ART. 11. Lo Bibliotecari cuidarà de la Biblioteca, envío del But- lleti y de quant se relacioni ab lo cambi de publicacions ab altres so- cietats. Eu la darrera sessió de l' any donarà compte del estat de la Bi- blioteca y dels cambis. ART. 12. Lo Conservador del Museu tindrà à sou càrrech la conser- vació y órdre dels ecxemplars que formen part de les col-leccións, donan: àla Junta Directiva, tan prompte com li sía posible, sa opinió sobre la conveniencia de la admisió de aquells ecxemplars que, ab destí al Museu se li hagin entregat. OO ART.:3. La missió dels Concellers serà la d'assessorar amb sa opinió à la Junta Directiva, en quants assuntos tingui que intervenir aquesta. ART. 14. La Societat celebrarà sessió ordinaria tots los mesos menys los de guliol, Agost y Setembre en lo día y hora que's ficsarà anualment en la primera sessió ordinaria. Les sessions ordinaries seràn purament científiques, quedant los assun- tos d'ordre interior 4 càrrech de la Junta Directiva, inclús en la d'elecció d'aquesta en la que'ls socis se limitaràn ú votar y fer l'escrutini conti- nuant després la sessió en la mateixa forma que les altres ordinaries. Oberta la sessió, lo Secretari llegirà l'acta de l'anterior, donarà com- pte de les comunicacions científiques rebudes relacionades ab la societat, y deles propostes de socis que s' hagin presentat. Se celebrarà sessió extraordinaria en los cassos previstos en aquestos Estatuts y pera assun.os d' importancia que afectin al interés general de CD A il, di as a 8 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL - la societat, sempre que la convoqui lo President ó bé ho SNC per es- crit la tercera part dels socis numeraris y fundadors. Les sessions extraordinaries deuràn anunciarse sempre ab sis días d'antelació al menys, aixís com en los periódichs que acostumin a publicar l'estracte de les sessions de l' Institució. Les sessions de Junta Directiva tindràn lloch quan ella ho acordi. ART. 15. La societat publicarà un Butlletí mensual menys en los mesos de Juliol, Agost y Set-mbre. Els autors dels escrits seràn los únichs sespensaBles de les idees y conceptes en ells emesos. Tot lo que's refereixi à la pubiedció del Butlleti anirà à càrrech de un consell de Redacció, compost del President y Secretari de la Societat y dels socis que la Directiva acordi, essent aquet Concell de Redacció el que determinarà la publicació ó no en lo Butlleti dels trevails que à tal fi 'S presentin. o. ART. 16. Aquestos Estatuts tan sols podran esser modificats per acort firmat de la majoria dels socis fundadors, en lo cas de que dits socis quedin reduits 4 un nombre inferior à tres, quant la majoria absoluta de socis numeraris io acordi en sessió extraordinaria eonvocada especial- ment. —.. En lo primer cas, acordada la modificació, : se posara en coneixement del President, qui deurà convocar sessió general extraordinaria dintre dels vuyt dias segients al en que se li hahi notificat l' acort dels fundadors, pera donarne compte a la societat no entrant en vigor dita modificació fins després de celebrada la referida sessió. AR. 17. No's considerarà disolta la societat mentres quedin cinch socis numeraris Ó fundadors. Els socis que acordin la disolució de la so- cietat determinaràn ú quina entitat de cultura deuen esser ada els bens de la mateixa. ARTICLE TRANSITORI. A la fí del primer any de regir aquestos Estatuts deuran cessar lo President, Secretari, Tresorer y Conservador del Museu. ES OO El día de la sessió de Desembre prócxim cessaràn en sos càrrechs tots los individuus de la actual Junta Directiva, que pou a ser reelegits. Barcelona 15 d' Octubre de I9II. LO PRESIDENT Joan Bta. de Aguilar- Aimats i LO SECRETARI - Federích VVynn INSIITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 SESSIÓ ORDINARIA DE 4 JANER DE 1912 Presidencia de D Llovens Tomúóús A les 10:15 del vespre y ab assistencia dels senyors Tomós, Maluquer (Salvador), Maluquer (Joaquim), Soler y Pujol, Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau (Miquel), VV ynn xi Sagarra (Ignasi), el senyor president obre la sessió. l El secretarri llegeix l'acta de la sessió anterior, essent apro- vada per unanimitat. Acte seguit prèn possesió la nova Junta, fent ús de la paraula el senyor president pera agrahir el nomenament. — D. Ignasi de Sagarra donà compte duna excursió feta a Nuria el prop passat Juliol, quin objecte fou l'estudi de la fauna Lepidop- terològica d'aquella vall. Feu notar el gran nombre d'especies re. cullides, tenint en compte l'altitut de la regió. Entre les especies, hi hà nombrosos representants de la fauna alpina, alguns d'ells no citats en nostre Pirineu. Pregà lo senyor president que'ls senyors bibliotecari, tresorer y conservador del Museu presentin un estat de les entrades y sor tides en los seus respectius departaments, y presenten los estats seguents: BIBLIOTECA Volums formats ab publicacions rebudes a cambi. BoCIeS 3 140 Publicacions mides: Lles per socis y DE RSVNCS CXITANOOTES La ae gue, A 51 Molums adquitits.— . Q. 38 Noves publicacions ab que Sa EM DEA LU Sao a qua PA ei Re EA ais 7 MusEUu Actualment consta de: Midonterss Qi a 4 dt ar ena 14 DEA atan alae a idadis a a EE NEE rea 90 IO INSTÍTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL, ESE ICE ARN ol EE NEN de 4 OS TS i fa ERRE PES TA CE ESE EA 4 DC RN OR CR DE Ei and LS CPA 40 RR EptS an de ea ea EA 53 DATTACISes es de CCS a SR E 12 Mòluscns. Seu ol ur aa 400 esp. Roques, minerals, fòssils. Ci a le de 300. 12 Protozoa, spongiaria, celenterata. UES MES Se ais i AP la Ce EO an Ó 50 128 Grustacisu i sa i sea a SA 15.05 INSECtESIS a El EO EE Lla eta a l.O0QUL pe (Caixes pECURR as re , DS 28 Una colecció de fanerogames proce den de I herbari del Dr. Trèmols. Dos volúms de Líquens de Catalunya, donatiu del Dr. Llenas. ESTAT DE COMPTES NI a dE S.L Nu aa se Tia Ra DS 1 368'67 Ptes. SORLTICES, sat CL i NiOa Pies OS ADE E: 1 00889 9 Quedem en anxas só RE OE es 1.368:6/:/o — 1 008'89 2 359178 9 Lo senyor president 's congratulà de l'estat floreixent de l Ins- titució, y no haventhi altres assumptes de què tractar, s'aixeca la. sessió a les 11'10 del vespre. va. "El Sota call el Sa INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAI, 1I Aplech de noticias sobretls Moluchs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos per (Danel de Ghia (CONTINUACIÓ) OVULA adviatica, Sovv. carnea, LamE —O. carnea, Poiret. L Poiret. L x var. pallida, Reg. spelta, LamE.—O. spelta, L. L has PACHYPOMA pugosa, L. PANDORA maequivalvis, L. x Burg. — P. ingequivelvis, L. En. LE —P. puina, Montg. Ppunnuoides, Montg. PARASINA caurena, Verany. PATELLA aspera, LamE i pera, i CAC Dar. Ei Loc. Bonardzi. Payr.—P. caerulea, L. var. caerulea, L. ferruginea, Lamh.—2 P. ferruginea, Gmel. lusitanica, Gmel. 2 L.—P. lusitanimca, Gmel. Mabillei, Loc.—2 P. caerulea, L. var. safiana, Lamx. Especie africana. I2 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL . seutellina, Loc.—P. caerulea, L. var. -— subplana, Mich.—P. caerulea, L. var. tarentina, Lamt.—P. caerulea, L. var. Taslei, Mabille.—2 P Jusitanica, Gmel. vulgata, L. Especie oceànica. PECTEN Bruei, Payr.—Chlamys, Bruei, Payr. clavatus, Poli.—C4. clavata, Poli. elongatus, Born.—Ch. pes-felts, L. ae ee, Lagis ie J. flexuosa, Poli. x Poli. ea SA — Hialina, Poli. / 2 Poli. ee one, Sus l —CN. Clavgiis, Poli, x Poli. l Jacobaeus, Lamt.—-P. jacobaeus, L. maximus, L.—P. jacobaeus, L. multestriatus, Poli. —Ch. multestriata, -Poli. Du de Es LE opercularis, L x var Audouini, Payr. : ee eu —Ch. pes-felis, L. ec RE —Ch. multístriata, Poli. sentís, Reeve. —CH. le :ata, Es var. striatus, Miill. l Testae, Biv.— Ch. incomparabilts, Risso. varius, Lamb. ol cn varia, L PECTUNCULUS bimaculatus, Poli. 4 9 VVeinE.—P.: bimaculatus, Poli. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL, gaditanus, Gmel.—P. violacescens, Lamb. , var. violacescens, Lamb. elycimeris, Chemn.—P. glycimeris, L. Y lEs I 1msubricus, Sandri.—P. violacescens, Lamb. numuarius, Lamh.—P. pzlosus, L. pilosus, L. i 2 x Íru. lineata. siculus, Reeve.—P. bimaculatus, Poli. violacescens, Lamb. PERSICULA—MARGINELLA clandestina, Brocchi. miliacea, Lamh.—.M. miliaria, L. Philippic, Monts. trilicea, Lamb.—M. mitrella, Risso. PETRICOLA dlithophaga, Phil. —P. hithophaga, Retzius. x Retzius. ruperella, Lamh.—P. lithophaga, Retzius, var. PHARUS o legumen, L. PHASIANELLA . dubia, Monts.— Ph. tenuis, Mich. intermedia, Scacchi.—Ph. Tenis, Mich. nicaeensis, Risso.— Ph. speciosa, Miihif. picta, Corta.—Ph. pullus, L. var. 13: ss Or TC RE 4 P. ç dual, Gra ins Ad 14 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Fauna ictiológica de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos ovserbats en el litoral y en les aygues dolces catalanes per AGUTI M.2 GIBERT ( Continuació) Gobius geniporus, Valenc. Syn.: Gobius geniporus, CBp., Giúnth., Canestr., Cuv. et Valenc. / Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Cabot, Menorca. Gobius Paganellus, Linn. Syn.: Gobius punciipinnis, Canestr., Paganellus Venelo- vum, VVillugh., Gobius paganellns, Cuv. et Valenc., Guichen. Brunn., CBp. Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Burru, Barcelona, Gobit, Costa de Llevant, Cabot, Menorca. Gcbius nigcer, Linn. Syn.: Gobius niger, Cuv. et Valenc., Bloch, CBp., Giinth. Nom vulgar: Ruch de roca, Tarragona, Gobit de roca, Costa. de Llevant, Cabot de roca, Menorca. Gobius Fallax, Sarato. Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Cabot Berrubes, Menorca. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 Género, APHIA, Riss. Aphia Pellucida, Moreau. Syn.: Atherina munuta, Riss., Latrunculus pellucidus, Gúinth., Gobíus albus, Canestr., Brachyoclurus Aphia, CBp., Brachyochivus Pellucidus, Nardo, Gobius peljucidus, Ressler, Nardo, Aphia meridional:s, Riss. Nom vulgar: Xanguet, Barcelona, Carmelo ros, Tarragona, Llenqueta, Torredembarra, Roseti, Menorca. Especie coneguda de tothom y no indicada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. Familia dels MULLImDa. Género, MuLLUS, Linn. Mullus suvmuletus, Linn. Syn.:: Surmuletus, Couch, Muljus surmuletus, Cuv. et Valenc., Lacep., Riss., Bloch, CBp., Giinth., Canestr. Nom vulgar: Roger, Rogeret, Costa de Llevant, Moll fangué, Tarragona, Moll bè, Menorca. Mullus fuscatus, Rafin. Syn.: Mullus fuscus, Riss. Nom vulgar: Moll, Tarragona, Menorca, Roger, Rogeret, -Cosia de Llevant. Mullus Barbatus, VVillugh. / Syn.: Mullus ruber, Riss., Mullus, Salvian., Mullus Barba- dus, Cuv. et Valenc., Lacep., Liun., Bloch, CBp., Gúnth., Canestr. Nom vulgar: Roger, Rogeret, Costa de Llevant, Moll roquer, Tarragona, Moll cranqué, Menorca. En 13 d Agost de 1910 vegerem un petit moll roquer deformat: presentava un gep ben marcat, y n'adquirirem un altra de sem- blant el 22 d'Octubre del mateix any. Abdós patíen una malaltía o incorvació de la columna vertebral, més ben dit, una de les dugues i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — formes de l'afecció anomenada ciíp/osis, o siga la ciphosis arció forme Guvenil) raquítica, no la spondílica augulaç o ciphosis de Pott. ea Familia dels TRIGLmDZ. CEE at Género, DACTYLOPTERUS, Lacep. / / Dactylopterus volitans, CBp. Syn.: Dactylopterus pirapeda, Lacep., Riss., Dactvlopterus volitans, Ginth., Canestr., Cuv. et Valenc., Guichen., Non volitans, Linn., Bloch: Milous, Bell. pe Nom vulgar: Nuria, Tarragona, Xuriguer, Marmota, Bar celona, Juriola voladora, Costa de Llevant: Xorich vólGlor Me. norca. da Género, PERISTEDION, Lacep. Peristedion Cataphractum, CBp. gua Peristelhus cataphractum, Gúnth., Peristedion cata: plvactum, Brit , Canestr., Peristedion Garabeai cis Riss , Peristedion aeudareras ee , Riss., Peristedion chabrontera, Lacep., Riss.: Zrigla chabrontera, Bonnat., Trigla cataphrac- fe, Lann., Bloch. Brunn., Malarmat, Bell , Rond. , Duham., Bu a nat, Dur. et Aleu l Ma Ron vulgar: Malarmat, Barcelona, l'arragona, Burru, Costa de Llevant, Armat, Menors Beb cle had Género, TRIGLA, Ad. Trigla piní, Bloch. Syn.: Tvegla pini, Lacep., Riss , Ginth Nom vulgar: Peona, Tarragona, Lluerna pogona, Barcelona Gallineta, Menorca. Trigla dició VVall Syn.: Trígla ad:tàtica, Gml., Riss., 1rigla add Bloch, As CBp.. Giinth., Canestr.: - Imbriàzó, Rond., tele, (Lastovisa), — Brunn., lacenl l sa Nom vulgar: Borratxo, Tarragona: Rafalet, Mora ee - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sense cobertes -) 8 Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, 4 dos quarts de deu de la nit. Socis numeraris. —Deuen ser Dr esentats per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives 4 D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Biblioteca y Museu. Biblioteca.— La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els dimars, de g 1/2 a 11 del vespre y 'l dijous de 12 a 1 1/2 tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sem- — pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. Museu.—Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost y Setembre. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràún demanarlos a la imprempta (carrer . dels Angels, 22 y 24), als preus seguents: N 50 ecxemplars 100 ecxemplars 1-4 planas 5 ptas. 8 ptas. 5 -8 ) - ) 15 ) 88-16 ) 15 ) 25 ) autor de treball publicat en lo Butlletí podró demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et èchanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís. 10, 1.0", 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts En i ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana: ART. 3.ert. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. / Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y siguen un es- tímul pera los Socis, Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa y progrés de la Societat, Son socis NVumevaris, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes. mensuals. ART. 4.:tt Los socis Honovaris Seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis. numeraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo sè farà quan se tracti de admetrer un soci Numerari, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y desitjant ingressar com a soci numerari "IS acepta integrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra. Pera que sía ide una votació deuràún pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. Segona época. Any 9.- Núm. 2-3 Febrer-Març de 1912 Butlletí ce Institució Gateolana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem et vatio- nem vera dissensio esse potest. Cnost. de Fid. cath, c. IV. SUMARI i ds a Mfonal Maset SECCIÓ OFICIAL: ona) Mu Sessió ordinaria de 1 de Febrer de 1912. Sessió ordinaria de 7 de Mars de 1912. Manel de Chia.—Aplech de noticies sobre 'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos. (Continuació). Agustí M. Gibert.—F auna ictiològica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses catala- nes. (Continuació). Ignasi de Sagarra.— Contribució a un catàlech dels Debidonieris de Catalunya. (Familia Pieridae). M. Faura y Sans.—Noticia necrológica. Dr. D. Salvador Calderón y Arana. LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm. 10, pís 1,et - 2,2 BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacións segients. 1.8 o Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.4: Dibuixar sobre paper ó xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys cartulina ben blanchs ab tinta més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.2. No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- : breixi. l 4." — Posar en forma de notes ú baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. l 5." o Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. 00 NOTA.- BEMEREUNG La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —lParadis, IO, Barcelona), desitja'l cambi de publicacións. Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), bittet um Gegensendungen. La clnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. The clnstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelona), desires to exchange publications. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, IO, Barcelona). demande l'échange. La cinstitució Catalana d'Historia Natural.— (Paradís, 10, Barcelona)o chiede ricàmbio. BUTLLETÍ Institució Catalana d'Historia Natural 2.8 ÉPOCA BARCELONA, FEBRER-MAR: 1912 ANy IX — Núms. 2Y3 SECCIÓ OFICIAL Sessió ovdinavia de L de Febrer de 1912 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre, y ab assistencia dels socis Srs. Ferrer V Vert, Maluquer (Salvador), Maluquer (Joaquím), Rosals, Sagarra y VVynn, el Sr. president obrí la sessió. El secretari llegí l'acta de la sessió anterior que s'aprovà per unanimitat. - El Sr. president dedicà sentides paraules a la memoria del soci Sr. Vintró (q. e. p d.) constant en acta el sentiment de la Institució per aquesta pèrdua. El secretari donà compte de varies comunicacions darrerament rebudes. D. Salvador Maluquer, comunicà el resultat de una ex- cursió feta pels voltants de Barcelona, en companyía d'altres socis, feu notar lo avençada que trovaren la vegetació, degut a la bona temperatura que ha fet fins ara. D. Felip Ferrer y Vert, llegí un interessant trevall titolat "Notes biológiques sobre'ls Himenop- ters de Catalunya,. D. Joaquím Maluquer, llegí un trevall de D. Joseph Maluquer y Nicolau, sobre "Alguns moluschs de la Vall de Ribes,, citant un gran nombre de especies. No havent altres assumptes de que tractar el Sr. president aixecà la sessió a les 10'45. Sessió ovdinavia de 7 de Mars de 1912 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre, el Sr. president obrí la sessió, assistint els socis Srs. Llenas, Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau, Sagarra, Rosals, I8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL VVynn, y Maluquer (Joaquím), aquest ultim excusa la assistencia de D. Salvador Maluquer. , El Sr. president donà compte de varies comunicacions rebudes. El Sr. bibliotecari, presentà varis donatius pera la biblioteca, entre altres el tercer volúm de la obra del P. Merino, S. J. sobre la "Flora de Galicia,, donatíu del autor, acordantse remerciar dits donatius. El St. Ferrer-y Vert, llegí un trevall de D: J.B. de Aus Amat, sobre "Una estación poco común del Helix nemovalis,. El Sr. Rosals dóna compte de la trovaila de un os de Sepía Sp.2, en les capes superiors del Pliocenich del Papiol. El Dr. Llenas pre- sentà un interessant trevall titolat "Contribución al estudio de la Flora de los Pirineos Centrales (Valle de Aràn), D. Joaquím Malu- quer, llegí un treball de D. Jacinto Barrera, sobre "Les serps y els aucells,, l'autor atribueix a la curiositat dels aucells, lo que gene- ralment se creu un cas de atracció per part de dits reptils. A proposta dels Srs. Soler: y Pujol, y Maluquer (Salvador), se presentà pera soci numerari, a D. Tomàs Riera, de aquesta ciutat, y que's dedica al estudi dels Dipters. Els Srs. Tomàs y VVynn, pre- sentaren pera soci numerari, a D. Pere Bassegoda y Musté, també d'aquesta ciutat, estudiant y se dedica a Mineralogía. A les 11'50 el Sr. president aixecà la sessió. Aplech de noticies sobre'ls Moluehs de Catalunya y Catàlech provisional dels mateixos MANEL de GHIA (Continuació) pullus, LamE.— Ph. pullus, L.. y : y Payt. —P 4, pullus, XL. punctata, Risso. — Ph. leunuis, Mich. speciosa, MúhIf. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 19 speciosa, Phil.-: Ph. spaciosa, MúnIf. tenuis, Mich. Vieuxi, Payr.— Ph. speciosa, Mihií. PHILINE aperla, Ascanias. Em Ph. aperta, LL. Y É, Monterosatoi, Jefír. quadripartita, Ascanias. — P4. aperta, L. scabra, Mill. PHOLAS candida, L.—Barnea candida, L. dactylus, L. dactvlina, L.— Ph. dactylus, L. parva, Penn. PHOVENS Richardí, Payr.— Gibbula Richardi, Payt. PHYLLONOTUS—MUREX cristatus, Brocchi.—M. Blainville:, Payr. trunculus, L. PILEOPSIS— CAPULUS hungaricus, L. PINNA fraguidlis, Peun.— P. pectinata, L. mucronata, Poli. — P. perunla, Chemn. nobilis, LL. pectinala, F. y H.— P. pectinata, L. y É, y L. var. —spinuulosa, B. D. D. tvruncata, Phil. — P. pectinata, L. var. PISANIA maculosa, Grube. — P. maculosa, Lamx. Y Lam. 20 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Orbiguyí, Loc.— P. Orbiguyi, Payr. b) Payr. y Zappar.— P. Orbigunyi, Payr. PLEUROTOMA gracilis.— P. gracile, Montg. Leufvovi.— Clathurella Leufroyi, Mich. sírio lata, Phil.— R. striolatuus, Scacchi. Ppurpurea, Month. —Clathurella purpurea, Montg. taeniata, Dech. —Maungilia taeniata, Desh. vugulosa, Phil. — Mangilia albida, Desh, var. costata, Penn.—Manugilia costata, Donovan. attenuata, Montí. — Raphitoma altenuatum, Montg. imflata, Crist.— P. vir galtuus, Bivona. emarginata, Don. — P. gracile, Montaqu. POROMYA granulata, Nyst. PORONIA — LASAEA vubra, Recluz. PSAMMOBIA costulata. Turton. depressa, Penn. fervoensis, Chemn. D) Lamart.— P. faerocensis, Chemn. vespertina, Chemn. j i TI. Ni depressa, Penn. PURPURA barcinonensis, Hid. haemastoma, L. y L. var. bavcenonense:es, Hid.— P. barcinonen- sis, Hih. lapillus, L. RADULA imflata, Chemn. squamosa, Lam. — R. llima, L. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL RANELLA sigantea, Lamt. scrobiculator, Ricner.— R. scrobilator, L. scvobilator, L. RAPHITOMA altenuatum, Montg. costulatum, VVenii.—R. uebula, Montg. var. RINGICULA auviculata, Menard. RISSOA acicula, Desm.—Zippora auriscalpium, L. var. Alderi, Jeffr.— Cingula Aldevi, Jefír. — aspera, Phil. —Aivanza aspera, Phil. auriscalbium, L.—Zippora auriscalpium, L. Y L. var.—acicula, Risso. y Phil. —Z:ppora auriscalpium, L. beniamínia, Monts. — Cingula Benjaminua, Monts. cancellata, Da Costa.— Alvania cancellata, Da Costa. RISOA cimex, L.—Alvania cimerx, L. DE var.—fasciata, Phil. i var.—tactec, Phil. NN. y El —Alvania comer, L. costata. Adams.— Alvania costata, Adams. y Desm.— AR. varziabilis, Miútolf. dolium, Nyst. elegans, Loc.— Cingula nitida, Brus., var. fulva, Mich.—Barleeia rubra, Adams. fusca, Phil. — Cingula fusca, Phils. Guerini, Recluz. lactea, Mich.—Alvantia lactea, Mich. Lanciae, Calc.— Alvania Lanciae, Calc. Lia, Monts. — R. Lia, Benoit. lineata, Risso.— Alvanta lineata, Risso. lineolata, Mich. al 22 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL melanostoma, Req. monodonta, Biv. y Phil. — R. monodonta Biv. Montaguí, Payr.—Alvania Montagui Payr. nitens, Monts. pagodula, B. D. D.—Alvanza pagodula, B. D. D. proxiímia, Alder.— Cingula proxima, Alder. pulchella, Phil. puncturata, Montg.—Alvania punciura, Montg. vorcvaila, PR: veticulata, Montg —Alvanza veticulata, Montg. rubra, Adams.-—Barleezia rubra, Adams. scabra, Phil. —Alvania scabra, Phil. semistriata, Montg.— Cingula semistriata, Montg. semiílis, Scacchi. simplex, Phil. striata, Montg —Cingula siriata, Montg. subcostulata, Schvvastz. sub-crenulata, Sehxvastz. — Alvanzia subcrenulata, Sehvv.. turriculata, Monts. — Cingula turriculata, Monts. variabilis, Múnhif. D) y —Var.—brevis, Monts. ventricosa, Desm. violacea, Desm. RISSOINA Bruguiere, Payt. / y —, o Hoernes.—AR. Bruguiere, Payr. ROSTELLARIA — A PORRHAIS pespelecanzi, L. servestana, Mich. SAXICAVA avctica, Desh. —S. arctzica, L. D) Tl. vugosa, L. INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL SCALARIA algeriana, VVenil. communis, Lam. y Riso.—S. communis, LamtY. commutata Monts. es Risso.—S. commutata, Monts. Di y var. minor-elongata, B. D. D. 9 y ox minor-dilata, B. D. D. crenata, L. Jonsseaqumei, Loc.— S. tenuicosta, Mich. obsita, Loc.—S. communis, Lamt. pseudoscalaris, Brocchi.—S. commutata, Monts. pulchella, Biv. tenuicosta, Mich. Turioni, Risso. Turtoni, Turton. uncinaticosta, Orb.—S. algeriana VVeniF. — S. lenuicosta, Mich. SCAPHANDER gigauteus, Risso, S. li enarius, L. lgnarius L. D) Montí.—S. li gnuarius, L. SCISURELLA — SCHISMOPE siriatula, Phil. SCROBICULARIA Coltardi, Payr. piperata, Gmlin. j y Phil. D) Poiret. Y var. compressa. plana, Da Costa. —S. plaua, Da Costa. SEPTA elegans, Orb. Filliouxí, Laf. Fischeri, Laf. 24. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL officinalis, Lamx. D) Es orbignyana, Fér. vupellaria, Orb. SEPIOLA Rondeletz, Gesner. virides, Tssel. —S. virídis, L. DEL. SOLARIUM fallaciosum, Tib. luteum, Lamy. sivamineum, Gmel.—S. fallaciosum, Tib. SOLECURTUS antiquatus, PulX. candidus, Ren. ee Pel ais —S. antiquatus, Pulr. strigillatus, L. y Plil. —S. Sirecellares, LL. SOLENYA —SOLENOMYA togata, Poli. SOLEN ensis, L.—Ensis ensis, L. legumen, L.— Phavus legumen, LL. margimatus, Polx.—S. marginatus, Peun. siliqua, L.— Ensis siliqua, L. l vagina, L.—S. marginatus, Peun. SPONDY LUS gacderopus, L. Y y var. aculeata, Phil. SYNDESMYA Y SYNDOSMYA alba, Recluz.—S. alba, VVood. y — VVood. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 25 Fauna ietiològiea de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ MS GIBERT (Continuació) Trigla cuculus, Rond. um vereolta lucerua, Cuv.et Valenc./ Guichen., Brunn., Riss., Trigla cuculus, Riss., Trigla obscura, Linn., CBp., Giinth., Canest. Nom vulgar: Lluerna, Barcelona, Tarragona, Gallineta, Menorca. Trigla gurnardus, Linn. Syn.: frigla gurnardus, Cuv. et Valenc., Bloch, CBp., Gúinth,, Canestr., 77z8la guruau, Lacep., Riss. Nom vuloar: Refet, Refetó, Tarragona, Lluerna,, Biret, Barcelona. Al Refetó o Refetonet se li dona l nom de: Pelut, Capsech, Clau, Tarragona, Clavilló, Costa de Llevant, Goles de l'Ebre. Var. Trigla milvus, CBp. Syn.: Trigla cuculus, Cuv. et Valenc., Bloch, Gúinth., 774- gla hivundo, Brunn., Tvígla milvus, Canestr., Riss., Miluus, Rond. 26 — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Lluerna, Tarragona. Var. nova per Cata- lunya. Dreslactgna, lacep. Syn.:. Prigla lyra, Cuv. et Valenc., Riss, Guichen- Bo, nnat:, Linn., Bloch, CBp., Canestr., Gunth., Eyra, Ron: Nom vulgar: Gatneu, Tarragona, Garneu, Barcelona, Costa de Llevant, Ase, Menorca. Al petit o de cria se li dona l nom de Gatneu futaire, com si fos una especie distinta. Peix de fonera, molt abundant Y que com en el Rap li havèm trobat sencer en el seu pahidor el molusch Scaprtaunder ligua- vius, Linn. Trigla corax, CBp. Syn.: frigla corax, Canestr., Trigla mucrolepidota, Riss., Trigla corvus, Riss., Trigla hirundo,. Cuv. et Valenc., Lacep., Guichen., Bloch, Gúnth., 77igla cuculus, Brunn., Corax, Rond. Nom vulgar: Juriola, Tarragona, Costa de Llevant, Menor- ca: Lluerna, Barcelona. La petita o de cria es la Trigla peciloptera, Valenc. Syn.: frigla peciloptera, Guichen., Ginth. i Nom vulgar: Lluerneta, Juriola de cría, Tarragona, Oriola, Menorca. Avans de perdre-s la navegació costera a la vela y d aumen- tar el nombre de les barques de pesca, abundava moltissim més. que'n nostres díes. Trigla cavillone, Lacep. Syn.: Lepidotriola aspera, Ginth. , Sauvage, Trigla aspe- va, CBp., Canestr., Viviani, Cuv. et Valèncs Guicnen,s a cavillone, Riss., Mullus asper, Rond. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 27 Nom vulgar: Pelut d'escata, Tarragona, Escatós, Goles de l'Ebre, Clavilló, Costa de Llevant. Peix de fonera abundant com el Gatueu y encara que de baix preu, no menys estimat pera menjar a la brasa. Sub-familia dels CoTTINI. Género, Corrus, Arted. Cottus gobio, Linn. Syn.: Gobius fluvialis alter, Bell., Chabot, Rond., Duham., Vallot, Colius gobio, Bloch, Jurine, CBp., Gunth., Canestr., Heclzel et Rner., Sieb-old, Gehin, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Blanch., Soland. Nom vulgar: Cullereta, Canal d Urgell. Especie nova per Catalunya. Sub-familia dels SCoORPZENINI. Género SCORPZNA Linn. Syn.: Scorpius, Salvian., Scorpio marinus, Bell., Scorpe- na scrofa, Bloch, Brunn., Costa, CBp., Gúnth., Canestr., Lovve, Sauvage, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen. Nom vulgar: Polla, Escórpora dels bruts, Escórpora de fang, Polla, Barcelona, Cap roig, Menorca. Scorpena porcus, Linn. Syn.: Scorpena porcus, Cuv. et Valenc., Guichen., Lacep., Riss., Bloch, Brunn., Costa, CBp., Gúinth., Canestr., Sauvage, Scorpena, Bell. Nom vulgar: Escórpora de roquer, Tarragona, Barcelona, Rascla, Menorca. Scorpena ustulata, Love. Syn.: Scorpena porcus, Costa, Scorpena ustulata, Ginth., Giglioli, Belloti. Nom vulgar: Escórpora de roquer, Tarragona, Cap-tinyós, Uot, Menorca. 28 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Les punxades de les Escórpores son dolentes, però no tan com les de les Aranyes (Trachinus). Amb la fosca y les corren- tíes de llevant, son aquestes més verinoses. En Desembre de 1909 adquirirem un petit exemplar de Scorpena que segurament es una varietat de la S. ustulala, Lomne, car en lloch de presentar 18 o 19 ratjos en les pectorals, no més ne té 13 o 14 y la coloració es d'un hermós color de cendre am grans taques blanques y negres, sobre tot una de blanca a la basa o arrancada de la cua y les puntes de les aletes son vermelloses. No la considerèm especie nova per haver arribat a les nostres mans molts exemplars de Scorpena usiulata, Lomve, amb 16 ratjos en les pectorals. Género, SEBASTES, CUuV. Sebastes Dacivlopterus, Gúinth. Syn.: Sebasles impertalis, CBp., Canestr., Scorpena dac- tvloptera, Laroche, Riss., Serraunus dmperialis, Cuv. et Valenc., Guichen. y dels Mallorquins. Nom vulgar: Rufina, Costa de Llevant, Panegal, Tarrago- na, Panegall, Barcelona, Serrà imperial, Menorca. Peix de fonera, molt abundant. Familia dels BERYCIDAF. Género, HopLosmETHUS, Cuv. Hoplostetus mediterraneus, Cuv. et Valenc. Syn.: Tracluchthys pretiosus, Lovve, Tracluchthys austra- lis, Costa, Traclechlhys mediterraneus, CBp., Hoplostelhus meditervraneus, Guichen., Ginth., Canestr. Nom vulgar: no'n té. Especie molt rara y nova per Catalu- nya. N'havèm vist dos exemplars procedents de Badalona en casa de nostre amich el naturalista preparador en Lluis Soler y Pujol, de Barcelona. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 29 Familia del PERCIDZE. Género, LABRAX, Cuv. Labrax, Lupus, Cuv. Syn.: Centropomus, Lacep., Perca Labrax, Riss., Linn., Lu Labrar Lupus, Cuv.. et Valenc , .Guichen., CBp., Giúnth., Canestr., Brit. Capel., Bar, Duham., Sczgena diacan- iha, Bloch, Lupus, Bell., Rond., Bonnat. Nom vulgar: Llubarro, Llubina, Barcelona, Tarragona, Menorca, Llop, Goles y riberes de l'Ebre, Menorca. En 29 d'Abril de 1910, dintre'l port de Tarragona, se pescà amb am un d'aquests peixos de mes de un metre de llarch. Labrax punctatus, B. C. Syn.: Labrax punctatus, L. Vaillant. Nom vulgar: Baila, Tarragona, Llop, Menorca. Sub-familia dels SERRANINI. Gènero, PoLYPRION, Cuv. Polyprion cerniíum, Valenc. Syn.: Sciaena aquila, Rosenthal, Polyprion Massilzense, Costa, Polyprion cernier, Lovve, Polyvprion cernium, CBp., Gúinth., Canestr., Cuv. et Valenc., Holocentrus Gulo, Riss., Scorpaena massiliensis, Riss., Meru del Cap Breton, Duham. Nom vulgar: Rascús, Tarragona, Dot, Barcelona, Pampol, Rascàs, Menorca. Se'l veu quasi sempre en alta mar, junt à les desferres d'em- barcacions y fustes surants. Gènero, SERRANUS. Servanus Scriíba, CBp. Syn.: Lultjanus scriptura, Lacep., Riss,, Holocentrus ma- vinus, Lacep., Del., Riss., Holocentrus argus, Riss., Serranus scriva, Cuv. et Valenc., Guichen., Giinth., Canestr., Perca marina, Salvian., VVillugh., Brunn. 30 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Vaca serrà, Barcelona, Tarragona, Vaca serra- na, Goles de l'Ebre, Vaca, Menorca. Serranus cabrilla, CBp. Syn.: Holocentrus vivescens, Bloch, Holocentrus chanus, Lacep., Hólocentrus flavus, Riss., Bodianus hiatula, Lacep., Serranus cabrilla, Riss., Cuv. et Valenc., Gúinth., Canestr., Perca marina, Brunn., Perca cabrilla, Linn., Hiatula, Sal- vian., Comber, Couch. l Nom vulgar: Serrà, Barcelona, Tarragona, Menorca. Serranus hepatus, CBp. Syn.: Centropristis hepalus, Ginth., Serraunus hepatus, Canestr., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Holocentrus hepa- tus, Riss., Holocentrus Siagonotus, Del., Lutjanus adriaticus, Lacep., Holocentrus striatus, Bloch: Labrus, Brunn., Labrus hepatus, Linn., Lacep., Sacheltus Venetorum, V/illugh. Non vulgar: Inflaconys, Tarragona, Serrà, Barcelona, Vaca: serrana, Menorca. Gènero, CERNA, Bp. (EPINEPHELUS, Bloch.) Cerna gigas, CBp. Syn.: Epinephelus gigas, Vaill., Br., Serranus gigas, Gúinth., Canestr., L. Vailiant, Cuv. et Valenc., Guichen., Riss., Geof. St. Hil., Holocentrus, Blainv., Holocentrus meru, Lacep., Riss., Perca giígas, Bonnat., Brunn., Linn., Servatlus margi- natus fimbriatus, Lovve, Cernna gigas, Costa, Perca cernua, Aradas. l Nom vulgar: Meru, Tarragona, Meru, Neru, Barcelona, Cos- ta de llevant, Anfòs, Menorca. Peix de carn delicada, molt recercat péls gurmets. Cevna catalònica, Gibert. Nom vulgar: Abadeco ratllat, Tarragona. La forma de la cúa es el caràcter de classificació més essen- cial del gènero Meru ó Epinephelus, Bloch (Cerna, Bp.). Cal, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 31 per tant, modificar el quadro y afegir-hi, à més dels de cúa ro- dona y de cúa partida, els de cúa recta ó quadrada. Aquesta especie no es cap Serrà, pera serho li manca pre- sentar la vora inferior del preopercul dentellada en la seua mitat posterior y les escates de la línea mitja dels costats, cilia- des Y no llises. Sobra, per tant, dir quesiga una varietat del Vaca-Serrà (Se- vranus scviba, Cuv. et Valenc.) que té la cúa recta o quadrada. Per ésser el Plectropoma fasciatum, Costa (Cerna alexan- drina, Doderl., Serranus alexandrinus, C. V., Serranus aculivostiis, Perugia), li manca à nostra Cerna, en primer lloch: portar ú l'angle del preopercul les dents més ó menys grosses que dirigides oblícuament endevant constituheixen el caràcter del género Plecíroponna, Cuv., y en segón lloch tenir la cúa lleugerament partida. o La Cerna catalónica (fasctata, vecticerea) es un peix de la familia dels Serranienchs, té'l preopercul dentellat y les barres (mandíbula) escatoses, es per tant més una Cernua ó Epinepne- lus que un Serrà. Té la vora inferior del preopercul, recta y sense dentallons. Veusen aquí els seus caràcters: Dorsal, 11/16, Anal, 3/8 6 7, Pectorals, 15, Ventrals, 1/5. Dels cinch exemplars recullits en tres anys, no més ne serven tres, dos de preparats y la fotografía d'un altre, tots no passen gayre de 0:22 ó 0'23 m. de llarch, l'alçaria del cos es de 0'04 m., la llargrda del cap de 0:06 m. ó siga la més llarch que la alçaria y compresa encara no, quatre vegades en la llargaria total, té ademés de les dents en carda, dos ullals dalt y baix. El ratj fort o punxós de les ventrals es més llarch que la mey- tat del ratj seguent, la vora inferior del subopercul no es den- tada, les dents de l'angle inferior del preopercul son desiguals, la caudal es sempre recta ó quadrada. Aquests son els caràc- ters principals d'aquesta nova especie per Europa, a la que'ns havèm permès posar el nom de Cerna catalònica. El color del COS €S roijóS ab 5 ratlles blavench-negroses longitudinals en els costats y 2 del mateix color oblígiies en el preopèrcul. Cerna Caníúna, Doderl. Syn.: Serranus caniínus, Val., Cerna 2i8as, Gthr., Stdehnr., Serranus cerníoides, B. Capel. 39 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Meru, Tarragona, Gernera, Gerna, Menorca. Especie nova per Catalunya. El día 10 de Maig de 1911 ens arribà a les mans un bell exemplar de Meru, qual caràcter essencial de diferenciació res- pecte'ls altres, consistia en tenir la cúa recta o quadrada. El peix adquireix grans proporcions, car el nostre exemplar midía 0:50 m. de llarch X 023 m. d'alt, y pesava 1,500 grams. Aquesta nova especie no deu confondre-s amb la nostra Cer- na catalónica, puix que es ratllada y sempre de més petites dimensions, ni amb la Cernua gigas, BBp., ni amb l'Epiuepne- lus acutivostvis, C. et V., car la C. gigas té la caudal rodona y 1 darrer la té partida. Els caràcters son quasi ls mateixos de l'especie GZzgas, però com ja tením indicat, té la caudal recta ó quadrada, els dentellons angulars del preopèrcul son quasi iguals y la vora inferior del subopercul es finament dentello- nada. El color es poch més ó menys el de la Cerna Gigas Bp., el no ésser com havèm dit ratllat, el diferencia de la C. cafalò- nica, G., Y el comptar no més amb 8 ratjs molls en l'anal, fà que no se la pugui confondre amb l'E. aculirostris, C. el V. que constantment ne té 11 y ensemps la cúa partida. Br. 7—D. 11/15, A. 3/8, C. 15: P. 17, V. 1/5. Unicament pot confondre-s amb la: y Cerna Sicana, Doderl. Syn.: Centropríslimero el Cerna nigvita, Jordan et Figer mann. Nom vulgar: Gernera, Gerna, Menorca. Especie d'un color gris vermellós que no més assoleix 086 m., però que té la cúa recta ó quadrada y l'extremitat de les dice. ribetejada de blanch. D. 10/15: A. 3/9. Epinephelus acutivostris, C. et V. Syn.: Servranus nudulosus, Steindachn., Serranus aculz- vostvis, Gunth., Gigl., Cuv. et Valenc., Guichen., Serranus nebulosus, Cocco, Serranus tinca, Cantraine, Servanus fus- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 33 . Contribució a un catàlech dels Lepidópters de Catalunya Ò IGNASI de SAGARRA HMH. Feomilia PIERIDAEB. Gen. APORIA, Hb. 1816. Grataegi, L., Esp., Hb., God.: Eclestein, Leech, Heyne-Rúhl. Maig a juliol, segons la elevació de les localitats. Se trova als voltants de Barcelona, pel mes de Maig. Torren- teres de Sant Pere Màrtir, Sant Medí, Can Busquets, Vallvidre- ra, ruínes de can Banús, Santa Coloma de Gramanet (O. C. Rosset), Cuni y Martorell la cita també de Moncada, Montserrat, Cerdanya Espanyola y Camprodón. A més, l'havèm observat a Gualba y en la vall de Santa Fe, Montseny, en aquesta locali- tat se trova abundosa, volant pels prats, essent fàcil sa captura, sobretot les femelles, que resten parades en l'erba dels prats humits o volen a poca alçada. 12-VI1-07, Santa María de Seva, Montseny (R. de Casanova). Als Pyrineus se troba principal- ment en els prats, elevantse fins a 2000 metres (Rondou (2), en aquesta regió sol variar respecte al tamany. Verity, en la pl. XXVI de sa obra (3), figura una parella de Gralaegi cassades al Vernet y pertanyents a la colecció Oberthúr, refe- fintse a la meteixa, díu: 4La petita parella figurada en la pl. XXVI (figs. 8 y 9), pertany a una rassa nana que, segons les observacions de Mr. Oberthiir, substitueix al tipu en les grans altituts, en els Pyrineus (ab. Míuor, Obth., in litt.) En la serie de Gralaegi que havem vist, recullides en la Vall d'Aran per (1) Vegis eButlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural, Febrer-Mars 1911, (2) P. Rondou.—eCatalogue raisonne des Lepidopteres des Pyrenéeso, (8) R. Verity.—cRhopalocera Palaearctica,. 2 34 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL don Manel Llenas, tots els exemplars tenen igual tamany que la forma normal de nostra regió. Gen. PIERIS, Sehrtz. 1801. Brassicae, L., Esp., Hb., God., B., Lang., Heyne-Rúhi. Març, Novembre. l Aquesta especie apareix principalment en dues èpoques, la de la segona, o Sía la generació estival, es considerada com a tipu. Pera poder apreciar mellor les diferencies estacionals d'aques- ta especie, donèm a continuació els caràcters de les dues formes. Gen, vern. Chariclea, Stph., Humphrey. 8. VV estivoot. Febrer-Maig. (Taques negres, cobertes parcialment de escates de color fosca. Revers de les ales inferiors, groch verdós y ombrejades d'escates negres). (La forma estival té les taques negres més vigoroses yY es- teses y el revers de les inferiors de color groch). Els individuus que han ivernat baix la forma crisalidal pertanyen a Cariclea. Aquesta especie es la més comuna del genre, a Catalunya, exceptuant la regió Pyrinenca, ahont pre- domina Rapae. En els cultius de Cruciferes, se mostra ab major intensitat, constituint ses larves una veritable plaga. Rapae, L., Hb., O., God., B., Leech., Heyne-Rúhl, Elvv., Moore. Especie molt abundant, presentantse en les segúents formes: Gen. vern. Metra, Steph., VVest X. Humphr. dmmaculata, Fologne. Febrer-Maig. (Tamany més petit que la generació estival, taca apical de les ales anteriors, grisa en lloch de negra, l'espay basilar del INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 35 anvers de les ales cobert de escates negres, anvers dela feme- lla, de color groguenca. Revers: ales inferiors, en els dos sexes de color groga verdosa, cobertes de escates negres, principal- ment en la meitat inferior de la cetla discoidal, faltanthi casi complertament en l'altre meitat). Els individuus d'aquesta forma constitueixen la primera generació del P. Rapae. En alguns exemplars, s'accentuen els esmentats caràcters, presentant l'anvers de les ales tot blanch en els mascles, en les femelles desapareix per complert la taca apical, restant devegades una sola taca negra en l'an- vers de les ales superiors, aytals exemplars pertanyen a la forma Leucotera, Stefanelli. Gen. aest. forma Rapae, L. (tipu). Juny-Septembre. La forma estival apareix en el mes de Juny, es considerada com a tipu, diferenciantse de la forma primaveral per son major tamany, les taques negres més vigoroses y més grans, l'anvers de la femella no es tant groch. Lo revers de les ales inferiors es de color groga, desapareixent casi per complert les escates negres. Aquesta especie, com la anterior, se presenta ab excés en els cultius, també abunda en els llochs montanyosos, ahont creixen varies Cruciferes, als Pyrineus es més abundant que Zrass:cae. En la Vall de Nuria la havem cassat a 2500 metres. Manni. Mayer, Stgr., Stef., Turat. Ergane var. Lederer. Abril. (Se diferencia de Rapaec, per l'apex de les ales superiors generalment més rodó, contorn intern de la taca apical convex vers l'interior, aquesta s'extent pel costat extern molt més que cap altre forma de Rapac. La taca negra del disch en forma de mitja lluna y dirigida cap al costat extern, en lloch de rodona. Anvers dels dos sexes, de color blanca verdósa, revers de les inferiors semblant a Me/ra, de Rapaec. Se troba en la mateixa època y en algunes localitats de la forma Melra, distingintse de la meteixa al vol, Sobretot la femella, que contrasta ab el color groch de la de la forma 36 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Metra. L'havèm observat en localitats dels voltants de Bar- celona, Tibidabo, bosch de can Gomis, Sant Genís dels Agu- dells, Sant Cebrià. Vallcarca, Costes de Garraf, La Garriga y Sant Pere en Vilamajor. Gen. aest. Rossii, Stef. juny. (Tamany major, els caràcters més accentuats, com també la color negra, la taca del disch en forma de mitja lluna, juntant- se al costat extern per dos petites estries, paraleles, que surten dels dos extrems de dita taca. En les femelles, aquests caràc- ters son més notables, y en alguns exemplars l'espay comprès entre les esmentades, estríes resta cobert de escates negres, en l'anvers de les inferiors, Sol presentarse en aquest sexe una taca dessota la cetla discoidal. Revers de les inferiors com Rapae). Aquesta forma extrema de la generació estival de Manunuz, se presenta molt localisada en el turó de St. Pere Màrtir, volant ab abundor en el mes de Juny, també la tením dels turons de can Banús, Sta. Coloma de Gramanet. Com se veu la situació de les localitats esmentades tenen molta analogía ab les localitats calentes de la costa Toscana, ahon fou descoberta aquesta forma. També tením de Sant Pere de Vilamajor, una segona generació de Mamní, corresponent algun exemplar a la forma Rossiz. Darrerament tots els autors (1) consideren aquestes formes com a especie propia, separantla de Rapae, L. Primerament el comte E. Turati (2) y després Verity (3) s'han ocupat dels pri- mers estats de aquesta forma, aclarantse per les observacions d'aquets darrers la diferencia entre Rapae y Manunz en tots sos estats metamòrfichs.. Napi, L., Hb., God.: B., Spr., Lang, Rúhl., Barr., Vagner. Març, Septembre.. La primera generació (Març-Maig) constitueix la forma tipu (1) SPULER-Die Sc/umelterlinge Euvropas, SEmrz-Die Gvosschmeltevlinge dev Evde, VERITY-Rhopaloceva Palaeàvctica. (2) TuRATi-Nat Sic. XX, p. 19. (8) VERITY-Rhopalocera Palgeàrclica, pag. 835. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 37 que's caracterisa pel revers de les ales inferiors, de color groga verdósa clara, ab els nervis intensament vorejats de escates de color verda fosca, limitantse clarament ab el to general del ala, l'havém trovat abundosament al plà d'Urgell, Balaguer, 30-I11-07. També l'havèm caçat al Vallés, La Garriga, 12-IV-09. Gualba. Pertanyent a la forma tipu devèm citar un mascle caçat a la Vall d'Aràn, per don Manel Llenas, en lo mes de Juliol, no obstant, comparantlo ab els exemplars de les localitats avans citades, presenta les venes del revers de les ales inferiors més intensament rodejades de escates fosques. Gen aest. Napaeae, Esp., Hb., Fuchs, Stefanelli. Juny-Juliol. (Tamany major que'l tipu, revers de les ales posteriors ab els nervis vorejats de escates verdes semblants al tipu, si be més estretes y més clares, en alguns exemplars dites escates sols se presenten lleugerament y en la meitat basilar de dits nervis). Aquesta forma correspont a la segona generació de Napz. Tením dos exemplars mascles, l'un procedent de la vall de Santa Fe, Montseny 12-VII-08, y l'altre de les Planes del Cortés 1,000 mtrs., sobre Sant Pere de Vilamajor. En aquestes locali- tats sols hi havém trovat aquesta forma de Napí, y segons nostres actuals observacions, creyém deu èsser la única gene- ració de aquesta especie en aquella encontrada. Els esmentats exemplars presenten els caràcters de la generació estival, si bé menys accentuats que en els exempiars ahont Napí es presenta francament en dos generacions. Callidice, Esp., Hb., O., God., B. Juiiol-A gost. Aquesta especie sols la tením en la serralada Pyrinenca, trobantse en localitats quina elevació no baxe de 2,000 metres. En les montanyes més elevades de la Vall d'Aràn se troba abundant pel mes de Juliol. En son vol segueix les arestes del cingles, muntant les vessants més alteroses (M. Llenas). 38 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Daplidice, L., Hb., Esp. (ab)., God., B., Frr., Obth. (ab oroga). Febrer-Novembre. È l Se presenta en varies generacions successives, als voltants de Barcelona n'havèm observat tres ben marcades: 1.a Febrer a Maitg, 2.2 Juny, Septembre, 3.2 Septembre, Novembre. El tipu Daplidice, correspòn a la segona generació, presenten els caracters intermitjos entre la generació ivernal y aquells individuus quin desenrotllo se ha verificat al fort del estíu en les localitats més calentes, pertanyents a la var. Albzdzce. Se troba estesa per tota la regió de Catalunya y se presenta en les formes seguents: Gen. vern. Bellidice, O., Brahm. Belemida, Hb. Janer-Maig. (Dibuixos negres del anvers de les ales, més o menys coberts de escates blanques, principalment en l'apex de les anteriors del mascle, presentant alguns d'ells casi esvaida la taca negra de aquella regió. Revers de les inferiors ab la color verda fosca, molt extèsa, minvant els dibuixos blanchs, sobretot la faixa mitjana del tipu, que en aquesta forma se reduix a tres o quatre taques blanques, aillades). Aquesta forma apareix alguns anys, a ultims de Janer, Y pro- vé de les crissàlides que han ivernat. Son dignes de mencionar els exemplars de la tercera genera - ció, quina eclosió es deguda a la influencia dels díes calents de la Tardor, en aquests exemplars se presenta ab frequencia la coloració del revers de les ales inferiors, igual a la forma Bellidice. Esp.: Santa Coloma de Gramanet, 20-IX-08. Gen. aest. (et ab.) Albidice, Obth. Juny-Septembre. (Els exemplars ben caracterisats son de menys tamany que el tipu, anvers de les ales ab els dibuixos negres més reduits INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL i 39 y el blanch més pur y intenç, revers ab el dibuix de color groga o groga verdosa, clara, y esvahit en gran part.) Volant ab la forma-tipu, sont frequents, els exemplars de transizió a n aquesta varietat. Spuler (1) al tractar de la meteixa, diu ese troba en el mes d'Agost en el caldejat golf de Sagone iCòrcega) y en la provin- cia de Lleida a Espanya, y també en la Mauritania). Gen. EUCHLOÉ, Hb. 1816. (ANTHOCHARIS, B.) De Ce: Esp., Hb., O,, God., B., Stgr. Crameríi, Butler. Crameria, Butler. Febrer-Abril. juny. Septembre-Octobre. / La forma-tipu, que vola a Catalunya, pertany a la raça occi- dental de Zelza, propia del Occident d'Europa y Nort d'Africa, distingintse de les raçes de la regió oriental de Son habitat, pels caràcters seguents: ales més esveltes, apex de les supe- riors més agut, taques negres més fosques, revers de les inferiors, ab la color fonamental verda fosca y les taques blan- ques reduhídes. Alguns exemplars presenten taques disposades ab bastanta regularitat, en forma de faxes. Està estesa en tota la regió, desde les costes als Pyrineus, fins a 2.000 metres de elevació. Als voltants de Barcelona hi es molt abundant. Vola en llochs montanyosos ahont creixen les Cruciferes. Gen. aestiv. Ausònia, Hb., O., God., B. Belta, Esp., Hb. Juny-Juliol. (Tamany major que'l tipu, costat anterior de les ales supe- riors, apenes estriat de negre, revers de les inferiors ab el (1) Spuler-eDie Schmetterlinge Europaso, pàg. 8389, t. I. 40 i INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL dibuix vert més reduhit y irregular, les taques blanques més grosses y casi sens reflexe nacarat.) A n'aquesta forma pertanyen els exemplars de la segona generació, se troben més localisats y més escassos que la for- ma-tipu, volant, ab preferencia, en els cims de les montanyes. En els turons exposats vers la costa, entre Santa Coloma de Gramanet y Badalona, vola una tercera generació de Belza pels mesos de Septembre y Octobre, presentant els caràcters de A4s0n7a. Var. Simplonia, Frr., B., Dup., Tr. Marchandae, Hb. Ausonia, Hb. Juny-Juliol. (El caràcter principal d'aquesta forma, se trova en la taca negra de la cetla de les ales Superiors, dita taca s'estent fins a arribar al marge extern del costat anterior del ala, mentres que en les demés formes de Zelza, la part superior de aquesta taca may s'arriba a confondre-s ab les estríes negres que's tro- ben en dit costat anterior, Revers de les inferiors semblant a Ausonta, si be els contorns de les taques son més marcats.) Cuní y Martorell, en ses notes inèdites cita aquesta especie, dels Pyrineus, volant en les altures dels R4ododendrons. Ron- dou, diu, ces forma de la segona generació que sol presentarse en les altes valls, ahont Ausonia sols se troba excepcional- ment. Cardamines, L., Esp., Hb., O., God., Frr. Abril- Juny. (Alguns exemplars d'aquesta especie presenten el dibuix vert del revers de les ales inferiors més reduhit y més filiforme, aquest cas es frequent en les localitats meridionals de Carda- mines.) Especie molt estesa en tota la regió, sol trobarse localisada y abundant. Voia principalment en els llochs frescals y coberts de vegetació, torrenteres, etc. Als voltants de Barcelona INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 41 es frequent, a Vallvidrera, camí de la iglesia, 12-IV 807, font de la teula: Sant Cebrià. V-09, Sant Genís dels Agudells, 14-IV-09: la tením també de Sant Pere de Vilamajor, 20-IV -09 y de la Garriga, 12-IV-09. Cuni y Martorell la cita de Montse- rrat. Al Pyrinèu també se hi troba frequent (P. Rondou). Euphenoides, Stgr., Lang. Eupheno, Esp., Vill., Hb., O.: God. Calleuphenta, But. Abril-juliol. Cuní y Martorell, en son catàlech, confón aquesta especie ab la Eupheno, L., quina existencia en la fauna Europea no ha estat ben comprovada fins ara. Euphenoides, es molt abundant en tota la costa de Po- nent, en els mesos de Abril-Maig, Costes de Garraf, Castell- defels, Gavà, Castell de Aramprunyà. Als encontorns de Barce- lona es abundant, al Tibidado, Sant Genís dels Agudells, Horta (Cuni y Martorell), Santa Coloma de Gramanet. Al Vallès també abunda, La Garriga, Sant Pere de Vilamajor, camí de Roca Roja (1.000 metres), Gualba, Montserrat molt comú en varies localitats de la montanya. En la regió Pyrinenca l'ha- vèm trobat a Guardiola-Bagà (800 metres), 5-VIII-07 y a les Gorges de Cremal (camí de Nuria), 9- VIII-011. També es abun- dant passat el Vernet fins a la Vall d'Eina (de Graslin). Gen. LEPTIDIA Bilib. 1820: (LEUCOPHASIA Stph.) Sinapis, L., Esp., Hb., O., God., Leech. Abril-Maig, Juliol-Agost. La primera generació pertany a la var. Lathyre, La for- ma-tipu vola en la segona generació, es la forma intermitja entre Lal/iyri y la var. Dinienscís. Te els caràcters segúients: 42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (Taca apical del anvers de les ales anteriors rodona, negra yY ben limitada, en la femella aquesta taca es més reduhída po- ouent faltar, base de les ales sense escates negres. Revers: ales inferiors de color groga, ab dos bandes febles de escates fos- ques, la superior menys marcada). La forma tipu està ben representada en les localitats ahont Sinapis, L. sols te una generació. A Catalunya predomina en la segona generació, la forma Dinuieusis, B. y sobretot exem- plars de transicio a la matexa. Santa Coloma de Gramanet, VIII1:06, Vallvidrera, V11-07/. Sant Pere de Vilamajor, Montse- rrat, Segons Rondou, al Pyrinéu, els exemplars de la 2.1 gen. pertanyen a Dimzensis, B. Gen. ver. Lathyri, Hb. Abril. (Anvers: taca apical de les ales superiors en el mascle, més extesa y menys negra que en els exemplars de la 2.3 genera- ció, també es del meteix color la extremitat dels dos nervis mitjans de les ales anteriors y l'espay basilar de les quatre ales. Revers: Ales posteriors groch-verdoses, covertes de escates fosques, principalment en sa meitat posterior, a més, presenten fortament marcades dos bandes fosques de color gris-ver- dósa. Els exemplars més caracterisats tenen el revers de les ales posteriors enterament cobert de escates fosques, presentant solzament una faxa clara en la meitat del ala, dividida en dos taques pél color fonamental. Per sa gran semblança ab la espe- cie Duponcheli, Veriti l'anomena forma Pseudo-duponchelt). Lathyri pertany als exemplars de 1. generació, se troba abundant en les localitats primaverals: Castelldefels, Costes de Garraf, Castell d'Aramprunyà. També abunda als voltants de Barcelona, Sant Genis dels Agudells, Santa Iscle de Vallal- ta, La Garriga, Sant Pere de Vilamajor. Al Pyrineu se troba en la mateixa época, Guardiola Bagà, 29-IV -016. De la forma Pseudo-duponcheli, Verity, ne tením exemplars procedents de Sant Genís dels Agudells y de la Garriga. Veri- ty en sa i: obra ne representa del Vernet. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I 43 Ab. femella Erysimi, BorEhausen. Juny-Agost. (Exemplars de la segona generació ab l'anvers y revers de les ales totes blanques). Vola juntament ab la forma estival, Montserrat, 20-V1:07. Pyrineu (Rondou). Gen. COLIAS (F). Leach 1815. Phicomone, Esp., Hb., O., God., HS , Frr., Lang., Gr. Gr., Rúhl. Juliol-Agost. Se troba en la serralada Pyrinenca, en les localitats supe- riors a 1500 metres. Comú en els llochs ahont hi creixen 45970: dela alba y dvis pyrenaica, voleya sobre el Leonfodon qu: tumualis (P. Rondou). Cuní y Martorell la cita de Ribes y dels pasturatjes de Pla Guillém (notes inèdites). Abunda en les regions superiors de les altes montanyes de la Vall d'Aran, essent dificil de capturar per son ràpit vol (M. Llenas). També hem vist alguns exem- plars procedents de Nuria. Hyale, L.. O. God:, Frr., Bi HS:, Bàrr., Leech., Heyne- Rúhl. , Palaeno, Esp. Abril-Setembre. Especie poch comuna y molt localisada, no ol stat sa area de dispersió en nostra regió es molt estensa. Se'ns presenta en dos veneracions. Les diferencies estacionals se redueixen al color Buamien tal, sensiblement més pàlit, yY la reducció del color ne- gre en la forma primerenca. L'havèm observat a Santa Coloma de Gramanet, 26-IV-07, Tarrassa, 24-IV-06, Sant Pere de Vilamajor, 16 V/I11-010, Mont- 44. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL serrat, 28-V-09, Guardiola-Bagà, 12-VI11-07, Serres del Catlla- ràs, 44-VI11-07. Vall d'Aràn, V-VII-09 (M. Llenas). Crhysotheme, Esp., Hb., O., B., Sp., Frr.: Lang., Rúhl. Aquesta especie se cita en les notes inèdites de'n Cuní y Martorell, com capturada per en Masferrer, a Begas, prop del castell. En una nota de M. Daniel Muller, transcríu també 1a metexa trovalla. Mentres no s'hagin fet nous descobriments y comprovat els exemplars, creyèm no pot incloures aquesta especie en els lepidopters de nostra regió, donchs no tením esment d'altre captura de aquesta especie a Catalunya yY per altra part, la semblansa de la primera generació de Croceus, ab Chrysolheme es tanta, que en alguns exemplars sería difícil sa separació es- pecífica, a no ser per la presencia del androconi en les ales inferiors del mascle, caràcter constant y que caracterisa a totes les formes de Cvoceus, Fourc. De Graslin diu: el tipu de Edusa a Colliure s'assembla molt a Chrysolheme. Afegeix Rondou: çAquesta semblança a indu- hit al error a O. Struve, que cita C/7ysolheme com capturada als voltants del Vernet, a Saborres. Croceus—(Edusa). Croceus, Foureroy (1785). Edusa, F. (1787), O., God., BEh., Fitch., Barr., Rúhl. Hvale, Esp., Hb., BEh. Elena, HS., Stgr. Març-Novembre. Se troba molt abundant en nostra regió, desde ia plana als Pyrineus (Nuria à 2500). Se veu en gran part de l'any, succeintse ses generacions fins en nombre de tres, als voltants de Barcelo- na. Es de remarcar les variacions estacionals a que està sot- mesa. La primera generació (Març-Juny) se distingeix princi- palment per son tamany constantment més petit, les franges negres de ses ales son generalment més estretes y en alguns INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 exemplars atravessades pels ner vis de color groga, ressemblant a Chrysolheme. L'anvers de les ales posteriors te la color fonamental més verdósa y sombrejada, per lo qu'es destaca marcadament la taca discoidal, el revers es més verdós ab els dibuixos ben marcats (excepcionalment en alguns exemplars falten les taques antemarginals). Aquesta forma correspònt a la gen. vern. var. Vernalis, de Verity. (La segona generació, te el tamany major, la coloració sen- siblement roja, sobretot en l'anvers de les ales posteriors del mascle, franges negres amples, en alguns exemplars recobertes de escates grogues. Ales posteriors ab reflexe violat, la franja negra en dites ales s'apropa més al àngle intern, que en la for- ma primaveral. Revers mes groguench.) Es la forma tipu, se troba molt abundant desde la plana als Pyrineus sobre la Vall de Nuria (a 2500 metres), mes de Agost. La tercera generació abundosa també en los mesos de Sep- tembre Octubre, mostra exemplars quin tamany y caràcters son iguals als de la segona generació, trobants-en, també, de un tamany mes petit y de molta semblança ab la forma prima- veral. La generació més escasa es la primaveral. Ab. femella Helicina, Obth. Juliol. (Color del anvers de les ales, groga de sofre, ressemblant al de Priicomone.) Aquesta forma se presenta molt rarament, Sant Pere de Vilamajor, V11-1-010. Ab. femella Helice, Hb., O., Lang., Fitch., Bar., Tutt. Hyale var., Esp. Juliol-Septembre. (Color fonamental del anvers, blanch). Aquesta forma de la femella, se troba a l'Estiu y Tardor, es bastant escasa, voltants de Barcelona, Prat del Llobregat, San- ta Coloma de Gramanet, Octobre, Alfou, V11-09. 46 INSTIrUCiIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL — Gen. GONEPTERYX, Leach, 1815. (RHODOCERA, B.) Rhami, 1... Esp.: Hlb.: QZ Cod. Eeechs Runhi. Abril, Novembre. Se presenta en dos generacions, als voltants de Barcelona no es tant comú com cleopatra. Vola pels llochs coberts de flors, torrenteres, de les montanyes, jardins, etc., Tibidabo, VI11-07, Santa Coloma de Gramanet, V-08, Sant Miquel del Fay (Cuní y Martorell) Olot (Vayreda). Al Pyrineu hi es comú. (P. Rondou). La femella es difícil de distingir de la especie segúent, els caràcters més constants son la punta apical de les ales supe- riors més pronunciada y el to general més vert, no obstant, pera separar especificament alguns exemplars, es necessari una com- paració ben detinguda. : Cleopatra, L., Esp., Hb., O., God., Lang. Març- Novembre. Com la especie anterior se presenta en dos generacions, la una primaveral, l'altra en l Estiu y en la Tardor. Vola en les metexes localitats de R/4am1í, presentantse a voltes en nostres passeigs y avingudes. Frequent als voltants de Barcelona, can Gomis (Tibidabo), 19 III-07, Santa Coloma de Gramanet, 20-IV- 08. Cuní y Martorell, díu que abunda també en la costa de Lle- vant, Calella. Al Pyrinèu l'havèm trobat a Guardiola-Bagà, 5-VI11-07, encara que estesa en aquesta regió sembla esserhi bastant rara. Gen. aest. Italica, Gerh. Massiliensis, Foulquier. Juny-Septembre. (Revers de les ales de color groga de sofre). Generalment aquesta forma se troba entre els jndisidunE de segona generació, si be escassa, Santa Coloma de Gramanet, IV-07. P. Roudou diu, ces propia també a alguns enguplap de la segona generació als Pyrineus Orientals). INSTITUCIÓ CATALANA D' Histonia NATURAL 47 Noticia necrològica Dr. D. Salvador Calderón y Arana — La disort ens fà condoldre de la pèrdua d'un naturalista eminent, que ab sos valiosos treballs havía conquerit una fama universal, reconexentlo com al primer mineròlech d'Espanya. Aquest fou nostre amable professor, nostre digníssim conseller y aquell que ha sintetisat la mineralogía espanyola: Dr. Salvador Calderón. Ses dots naturals eran d'un verdader Sabi, senzill en l'espo- sició de les questions més confoses de la mineralogía analítica: atent en les consultes que de sos deixebles rebía, y entussiasta pera empendre grans trevalls ab ordre y constancia. La tasca fou tant feconda y sos trevalls publicats tant numerosos, quen eixos moments no'ns es factible ni tant sols la més lleugera exposició de tots ells. No obstant, manifestarèm nostre senti- ment per la pèrdua que ha sofert la Ciencia ab la mort d'un trevallador constant yY infatigable com ho era el Dr. Calderón, y esperèm que son deixeble predilecte, nostre benvolgut pro- fessor de Geologia estratigràfica el Dr. E. H. Patcheco, impri- mirà una resenya necrològica, digne del mestre plorat. El Dr. Salvador Calderón, era germà del periodista Alfred y del gran cristalógraf Dr. Laurià (aquest trevallà en el labo- ratori de Groth). Fou nat a Madrid en 1855. Als 21 anys guanyà les oposicions pera la càtedra d Historia Natural de Las Palmas (Canarias). Al 1877.anà a perfeccionarse en sos estudis en les Universitats de Ginebra, Viena y Munich, passà després a París pera assistir als laboratoris del Col-legi de França, embarcantse més tart pera Nicaragua ab com- panyía del profesor D. Joseph Leonard, y al retornar ú Espan- ya, al 1881, se'l nomenà professor de Segovia. Al 1883 fou comis- sionat pera visitar los museus d'Europa, y estudià els de Estras- 48 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL burg, Stuttgart, Munich, Bruseles, Viena, Berlín y Budapest y casi tots los principals de Frànça. El 1887 guanyà per oposició la càtedra de Sevilla, y en 1895 la de Mineralogía de la Universitat Central. Y desde aquesta època comensà sa tasca feconda, dedicantse de preferencia a 1a Mineralogía y Geologia. Son moltíssimes les publicacions en obres, memories y notes, en Academies del pais y del extranger, de les que non podèm donar ni tant sols la més petita idea. Les obres que més poden interessar pera nostres quefers científichs referents a la regió catalana son: Eunumeración de los vertebrados fósiles de Espafia (1877), Formaciones volcó- nicas de la provincia de Gerona. (1907), ab colaboració dels Drs. Cazurro y Fernàndez Navarro.—Y per ultim sa obra monumental, Los míinerales de Espatia. (1910) en dos volums. Actualment era membre de les academies y societats cientí- fiques d'Espanya, com també corresponent de algunes del estranger de. diferentes nacionalitats. Desempenyava en el present les Càtedres de Geologia, Mineralogía y Botànica del curs preparatori de la Facultat de Ciencies, y a més la de Mi: neralogía especial en la carrera de Ciencies Naturals, a més era director de la secció de Mineralogía del Museu de Madrid, y en la Societat Espanyola de Historia Natural era el que desde sa fundació no ha deixat de pendrehi par activa. Salvador Calderón morí el dimecres al matí, del día 4 de Juliol d'enguany, y ab el plany que arrela en el fons de nostre cor, murmurèm una oració pera son etern descans. Juliol 1911. M. FAURA Y SANS. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, é dos quarts de deu de la nit. Socis numeraris. —Deuen ser presentdrs per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives ú D. Lluis Solér, Raurich, 9, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Biblioteca y Museu. 3. Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els dimars, de 9 1/2 a rr del vespre y 'l dijous de 12 a 1 1/2 tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis... 4. 0 Museu.—Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5. —Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost y Setembre. 6. vTiratges a part: Els autòrs de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràún demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segtients: am LI o za 50 ecxemplars 100 ecxemplars s Es coles mires lseel dE Dona 251 - rE I - 4 planas 5 ptas. 8 ptas. ol 5-8 y EA) 15 o sl) 8-16 D) 15 o De o Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et èchanges doivent étre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.0, 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts ART, 1.er. La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete . l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya,-pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.ert. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fuudadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. Son socis Honorvavis, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y Sap ee un es- tímul pera los socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa y progrés de la Societat. Son socis Numeraris, los demés que sien admesos com a tals ab arreplo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. d.rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis numeraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en 1a taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevari, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot: en contra, Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. Segona época. Any 9.- Núm. 4 Abril de 1912 Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse potest. Cnost. de Fid. cath, c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria de 3 d'Abril de 1912, Maluquer y Nicolau, Joseph. — Aplech de noticies sobre 'ls Moluschs de la Vall de Ribas. Gibert, Agustí M.—Fauna ictiològica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses catala- nes. (Continuació). Aguilar Amat, Juan Bta. de—Una estación poco común de la H, Nemo- valís Lin. Faura y Sans, Mariàn.—Un pou artesià natural a Guisona. LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,2 BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacións segiients. 1.2: —OEscriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es i impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.2 o Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.7 — No jescriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- breixi. l 4.7 — Posar en forma de notes. baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5." o Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. ee NOTA.- BEMERRUNG : La clnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona)o desitja'l cambi de publicacións. Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, Barcelona) bittet um Gegensendungen. La eInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. The cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, dr Barcelona). desires to exchange publications. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, 10, Barcelona), demande l'échange. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelona)o chiede ricambio. BUTLLETÍ Institució Catalana d'Historia Natural 9.8 ÉPoca BARCELONA, ABRIL 1912 ANY IX — Núm. 4 EE CIÓ. QRIGCIAL Sessió de 3. d'Abril 9/2 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre, y assistinthi els socis Srs. Tomàs, Casa- noba, Llenas, Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau (Miquel), Rosals, Maluquer (Salvador), Sagarra (Ionasi), Sagarra (Javier), Maluquer (Joaquím), Soler y Pujol, el Sr. President obrí la sessió. El soci D. Ignasi de Sagarra dona compte de que poseheix dos interessants exemplars de Cucút d'Africa, Oxilophus glandarius, L., un adult y l'altre de niu, procedents de un vedat de Santa Coloma de Gra- manet, oferint entregar una nota pel Butlletí. Ab tal motíu se pro- mou una animada conversa sobre aucells raros per Catalunya, en que hi prenen part els Srs. Soler y Maluquer (S ) Aquet esplica una estació de Tvencalós (Gypaitus bavbatus, Tem.), observada durant varis anys ú Salgà, Artesa de Segre. Varis socis donen compte — d'interessants excursions fetes últimament. Es passan a votació, els Srs. Riera y Bassegoda, proposats pera socis en l'anterior sessió, essent admesos per unanimitat. No haventhi altres assumptes de que tractar, a les 10:45 el senyor President aixecà la sessió. 5Q INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL: CONTRIBUCIO A LA FAUNA MALACOLOCICA DE CATALUNYA - PER D JosEpH MALUQUER NICOLAU V Alguns moluschs de la Vali de Ribas (Pirineu Català) INTRODUCCIÓ Feya molt temps que esperava ab dalit l'ocasió de coneixer y correr la Vall de Ribas, no solzament per la riquesa de sa fau- na malacológica que per referencias d'amichs y companys m'era coneguda, sino també per lo molt que me l'havían alaba- da com ú centre d'excursions, situació mags en nostre Piri- neu, Y frescal sense ser humida. — Y millor de lo que podía pensarho vingueren las cosas, per- metentme mes ocupacions l'estiu darrer passar tres setmanas ab els de casa, en l'Hotel Montagut situat si be 4 l'entrada, en un dels llochs més hermosos y agradables de aquella xamosa vall. D'aquesta no crech necessari parlarne, donchs ab seguri- tat que tots els que llegeixin eixas ratllas hi hauràn estat, es- sent unicament una cosa inexplicable, el que nosaltres que dintre y fora de Catalunya tanta terra hem corregut, no hi ha- guessim estat, y qui sab si es aixó preferible, donchs coneixent lo estrany, es cuant en millors condicions s'està d'admirar y (1) I Moluschs de la montanya de Montserrat. (But, I. C. d'H. N., 1908). IL Moluschs terrestres y d'aigua dolsa de la Comarca d'Artesa de Segre. (But. us C-d'H. N., 1904). III Mojucció marins del Masnou. (But. I. C. d'H. N., 1904). IV Moluschs terrestres y d'aigua dolsa de la Pobla de Segur. (But. I. C. d'H. N. 1906). INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 51 apreciar lo propi. Per aquest costat, sols dech dir que lo unich que desitjaría, es que la marxa de las cosas vingués de ma- nera que anyalment entre Juliol y Agost, pogués passar una quinsenada entre las vertents del Taga y del Puigmal, tan agradosa y saludable 'm resultà la temporadeta passada: Aixís donchs prescindiré de detallar las diferentes excur- sions que per aquells boscos y encontradas férem, diré Solza: ment per lo que als moluschs recullits se refereix que tots ells ho foren en les vertents del Freser entre Ribas y Ripoll y 1 Taga y Prat de Jou, en repetidas sortidas curtas desde l'Esta- bliment. l De descripcions de la Vall de Ribas, n'estàn plens els But- lletins, Anuaris y Memorias de las asociacions excursionistas Catalanas en llurs diferentes épocas, y resúm de totas ellas, ampliat per sas nombrosas observacions personals y engalanat per son briós llenguatge, es el volúm II del Pirineu Cataló, d'en Cessar A. Torras. En lo que à Historia Natural se refereix, sen han duts ab alguna detenció, el Dr, Almera (1). N'Estanislau Vayreda (2), N'Arthur Bofill (3) y ultimament han aparegut en aquest 4But- lletío, una bona serie de trevalls sobre geología, fauna entomo- lógica y flora de dita Vall, deguts à las observacions y excur- sions repetidas de nostres consocis Font y Sagué, Més de Xaxars, Ferrer y Dalmau, Dr. Cadevall, y alguns altres. Malacologicament, es eixa comarca, com totas las del nos- tre Pirineu, rica y abundant. Si comparém las especies més avall indicadas, ab las trovadas en altres valls Pirinenques, (Llobregat, Pobla de Segur, Segre, Vall d'Aràn), hi observém en general una igualtat de condicions, si bé cada comarca te algunas especies propias, y especies que faltan completament en las altres. Aixís tením en la conca del Llobregat fins La Pobla de Lillet (4), entre altres, els Helix pisana Miúller, Helix variabilis Draparnaud. que no he trovat en la Vall de Ribas propiament dita, es à dir desde las Covas de Ribas y Congost (1) Descripció física y geológica del camí de Ribas à la Vall de Nuria. (2) Catàlech de la flora de la Vall de Nuria. Fauna ornitológica de la Provincia de Gerona. (8) Moluscos del Valle de Ribas, 1884. (4) Excursión malacológica à Ripoll, Pobla de Lillet y Casteliar d'En Huch (Alta Catalufia) J. Maluquer, 1904. 59 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL del Freser en amunt. En la Comarca de Pobla de Segur (1) hi hem recullit els Helix vermuculata Miller y H. Ppísauna Miller. no trobats 4 Ribas, y 'l primer tampoch en l'Alt Llobregat. En cambi ni en la Conca del Noguera Pallaresa, Alt Pallars ni en l'Alt Llobregat, hem pogut trobar l'Heli.c obvoluta Miller, del quen recullirem bastants exemplars pels voltants del Establi- ment Montagut, Cal Angelats y aiguavessos del Taga. LLISTA DE LAS ESPECIES Gen. l. ARION, Fer. 1. Arion ater, L.—Comú en tota la vall, voras del fites boscos de cal Angelats: Exemplars gegants, de 14 à 18 cm. lon- gitud. Especie sumament variable en sa coloració. 2. Arion rufus, L.—Com la especie precedent no son eixas dos formas, més que varietats del AvZ04 empiricorum, Fer. essent de tot punt impossible fixar el tipo. Generalment se cita l'A. empiricorum enlloch del A. vufus. 3. Ar:on subfucus, Drap. —Bastant comú en els boscos, Exemplars mitjans de uns 5 cm. de longitut. 4. Arton flavus, Fer.—En els boscos, sota 1a cles y cavi- tats de las rocas. Gen. ll, LimAx, L. i. Lemax agrestís, L.—Abundant en tota la vall, sobretot en els horts y sembrats. 2. Limax variegatus, Drap. —Comú, Si bé de dia se'l trova solzament amagat entre la fullaraca ó sota las pedras. Es ani- mal nocturn. l 3. Limax brunneus, Drap. (L. laevés, Miller). —En llochs molt humits de las voras del Freser y dC cle de la vall. T'ambé en las fonts. Ademés d'aqueixes especies, vem observarne algunas altres que ya per ser exemplars joves, ya per trovarse ab raresa, no (1) Moluschs terrestres Y d'aigua dolsa dels voltants de la Pobla de Segur (Baix Pallars) J. Maluquer, 1906. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 3 poguí determinar ni allavors reconeixer. Aixís crech en la existencia en dita regió, del Lima.x arborum B. C., L. maximus L., (var. unicolor Hey., y var. cinereo-niger VV.)., Y potser el L. tenellus N. Gen. III. VirRINA, Drap. i. Vitrina major, Fer,—Rara, entre la molsa y líquens en las rocas, en llochs humits. En la font de cal Angelats. Gen. IV. HvLINIA, Agass. i. Hyalinia Farinesiana, Bourg.—Comú en las covas del Freser y riberas dels prats, sota las pedras Y entre la follaraca. 2. Hyalinia mitens, Agass.—Rara. En llochs humits. Rie- ra de Can Montagut. l Gen. V. HELIX, Lin. It. Helix obvoluta, Miller. —Rara, en las esquerdas de las rocas entre la molsa y fullaraca. En els marges, llochs humits, en cap exemplar he pogut reconeixer P 'Helíx holosérica, Stud. 2. Helix strigella, Drap.—Molt abundant en tota la Vall. Citada generalmrnt com Helzx ruscínica, Bourg. en realitat no hi ha perque separar abdós especies. 83. Helix carthusiana, Múller —No molt comú. En llochs més sechs, parets, bosch baix, etc 4. Helix lapicida, Lin.—En las rocas. Molt abundant. Ci- tat també generalment ab el nom d'Helix audorrica, Bourg., pero que no veig cap diferencia entre l'H. lapicida que tantas voltas he recullit en el Rhin, y en el Mein, y 'l de las diferentes comarcas Catalanas. 59. Helix ericelorum, Mill. —En las pareds y rocas. No gai- re comú. 6. dHelex hortensis, Mill. —Bastant comú en tota la Vall, en els horts, parets dels marges, prats, etc. Z. Helix nemoralis, L.—Com l'anterior, Si bé més abun- dant, trovantse també en els boscos, ab totas las consegúents varietats. 8. Helix limbata, Drap.—Se troba en general per tota la 54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Vall de Ribas, en els boscos y pradas, entre l'herbàm, comun- ment se'l cita baix la denomidació Bourguignatiana d'Helix hvlonomia. 9. Helix cornea, Drap.—Comú, trovantse junt ab las espe- cies anteriors, entre la fullaraca, en els boscos y voras del Freser. Aqueixa especie es el tipo d'una serie de formas del sub-centre Hispanich, regió Pirenaica, y sub-centre Alpich. La Helix squammatina, Marcel de Serres, repetidament citada en la malacologia Catalana, no es més que una forma ó varie- tat d'ell. 10. Helix spléndida, Drap. —Comú en las parets, marges Yy voras dels camins, en llochs no massa humits. L'Helix cos- soni, Let. y H. calaeca, Bourg., no son més que varietas in- constants d'eixa especie. 11. Heltx axpersa, Múiller.—En els camps, prats y horts en tota la vall. Bastant comú. 12. Helix mnpestris, Drap.—Abunda en las rocas, à la entrada de la Vall, en el Congost del Freser, y cap a Cam- pelles. 13. Helix rotundata, Múller.—En els boscos, entre la tu- llaraca y en els tronchs dels arbres. 14.. Heltx pyrenaica, Drap.—En las voras del Freser, en- tre l'herba y la fullaraca. Gen. VI. BULIMUS, SCOp. 1. Bulimus detritus, Miller. —Comú en la Vall, sobretot cap ú Ribas y en la part alta. 2. Bulimus obsecurus, Miiller. —Sota las pedras, en els ar- bres entre la escorsa. No care eL Gen. VII. CHoNDRus, Cuv. i. Chondrus quadridens, Cuv.—Se trova extés per tota la Vall, sota las pedras, etc. Gen. VIII. BALEA, Brid. (i Balea perversa, L.—Abunda en las rocas, tronchs dels arbres, entre l'herba en llochs humits, cap à Ribas, etc. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 55 Gen. IX. Pura, Lam. Il. Pupa Farinesi, Desm. —En las rocas ab molta abundan- bia, en tota en la Vall. 2. Pupa Brauni, Ròssm.—Abunda en tota la Vall, entre Is detritus y la molsa, tronchs y fullaraca, etc. / 3, Pupa goniostoma, Rust.—En las rocas. 4. Pupa Catalonica, Bofill. — Ab las dos especies anteriors, bastant comú. 5. dPupa cvlindrica, Mich.—En las rocas y Sota las pedres, entre la fullaraca. 6. Pupa lepiochila, Fag.—Abunda com las especies ante- riors, entre l'herba y la fullaraca, en las rocas, etc., per tota la Vall. Gen. X. CLAUSILIA, Drap. 1. Clausilia Pyrenaica, Charp.—En las rocas, entre la molsa y sota las pedras. En tota la Vall, ab la Balea perversa y Pupa Farinesi. 2. Clausilia parvula, Stud.—En els tronchs dels arbres, y entre la molsa. Gen. XI. Zua, Leach. lt. Zua subcvlindrica, L.—No abunda. Recullirem dos exemplars entre la molsa, en las rocas sobre la font dels dAn- gelats). Gen. XII. PomATIAS, Stud. Pomatias Montserraticus, Fag.—Molt abundant en las ro- cas, en tota la Vall. Gen. XIII. CvcLosroma, Drap. il. Gvyclostoma elegans, Mill. —Molt abundant en els bos- COS Y prats en tota la comarca, sota las pedras, entre la fulla- raca, etc. 56 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Gen. XIV. LImNAEA, Brug. 1. Limuaea truncatula, Múller.—Comú en las petitas co- rrents dels voltants de Ribas. 2. Limnaea limosa, Miúller.—Molt abundant en tots els rechs y voras del Freser. Exemplars mitjans. Aquestas son las especies recullidas durant la temporada passada en aquella hermosa Vall l'istiu passat. N'hi hauríam d'afegir algunas aitres que'ns faltan determinar bé, y las que sens dupte no recullirem, y que després d'ulteriors excursions seràn objecte d'una ampliació d'eixas notas. Sobretot els géne- ros Helix y Pupa, v la part corresponent à moluschs d'aigua dolsa, no hi ha dupte de que son incomplerts. Madrid, 15 Desembre 1911. Fauna ietiològiea de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M2 GIBERT (Continuació) cus, Lovve, Steindachn., Cerna nebulosa, CBp., Verany, Serra- nus macrogenis, Sassi, Gigl. Nom vulgar: Abadeco, Tarragona. Especie rara. Abunda més vers les aygues de Ponent y de l'Estret. No ha INSTITUCIÓ. CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 arribat a les nostres mans y per tant no havèm pogut exami- nar cap exemplar de l'especie de cúa lleugerament partida, color pardo amb bandes en el cos y cap, Y taques vert-groguen- ques en els costats y d'un tò més clar en el ventre, que cita en Jaume Ferrer Aledo, en el Catàlech dels peixos de l'illa de Menorca. (Observaciones, pàg. 40), peró creyèm no pot rela- cionarse amb el Plectropoma fasciatum, Costa, ni amb la Cer- na Chrysotaenia, Doderl,., ni ésser una varietat del Serranus cabrilla, Linu., car totes elles, encara que tinguin la cúa par- tida, no més tenen 3/8 ratgs en l'anal, essent així que aquesta Especienté 59/12. Género, ANTHIAS. Anthias sacer, Bloch. Syn.: Aylopon lfuicae, A. hispanus, A. Rissoi, A. Nicen- sis, A. Algeriensis, Guichen., Serranus Anthias, Cuv. et Valenc., Guichen., Aylogon anthias, Riss., Rafin., Guichen., Lutjanus anthias, Lacep., Riss., Anthias sacer, CBp., Lovve, Gúnth., Canestr., Labrus anthias, Linn. Nom vulgar: Rexet, Barcelona, Somera, Costa de Levant: Dentó, Menorca. Sub-familia dels APoGONINI. Género, APoGoN, Lacep. Apogon imberbis, Ginth. Syn.: 4pogon rex, Lovvre, 4pogon vex mullovum, Cuv. et Valenc., Giúnth., Mullus dimbertis o Apogon, Cuv., Apo- gon ruber, Rafin., Lacep., Riss., Perca pusilla, Del., Centro- pomus rubens, Spinola, Mullus imberbís, Bonnat., Mullus im- berbis sive rex mullorum, VVillugh., Corvulus, Gesner. Nom vulgar: Rey, Reyet, Tarragona, Moll reyal, Anfós, Barcelona, Mare d'Anfós, Muret vermell, Menorca. Familia dels SCICENIDAE. Género, UMBRINA, Cuv. Umbriína Cirrhosa, Riss. Syn.: Umbrina Yarr., Couch, Umbrína cirrhosa, CBp,, Gúinth., Canestr., Umbrina vulgaris, Cuv. et Valenc., Gui- 58 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL chen., Perca umbra, Lacep., Sciena cirrhosa, Linn., Bloch, Agass., Coracinus, Salvian., Chvomís, Bell., Gesner. Nom vulgar: Corvall, Barcelona, Tarragona, Red, Reig, Menorca. Scicena aquila, Cuv. Syn.: Sciena, Conch., Sczena umbra, CBp., Sciena aqui- la, Guntb., Canestr., H. Sehlegel, Cuv,. et Valenc,, Gurehems Riss , Perca Vanloo, Riss., Cheilodiplera aquila, Lacep., Umbrina, Salvian., Umbra marina, Bell. Nom vulgar: Retx, Tarragona. Especie prou coneguda de tots els nostres pescaires, però no citada en cap Catàlech de peixos en Catalunya. N'havèm vist exemplars pescats ú l'art (28 d'Abril de 1910) de més de 30 Eilograms de pes. Corvina nigra, Cuv. Syn.: Corvina nigva, CBp., Canestr., Gunth, Cuv.et Valenc., Sciena nigra, Bloch, Sciena umbra, Lacep., Riss., Linn,, Rosenthal, Coracinus niger, Salvian., VVillugh., Covacenus, Rond. / Nom vulgar: Corva, Corvina, Tarragona, Corva, Barcelo- na, Escurbai, Menorca. Género, PRISTIPOMA, CUV. Preistipoma Bennetltii, Lovve. Syn.: Pristipoma vonchus, Valenc., Guichen., Pristizpoma Benneltii, Galenc., Guichen., Gúnth., Steidachner, Roche- brune. I Nom vulgar: Roncador, Tarragona. Especie nova per Catalunya. El Roncador no es raro, car en 2 de Juliol de 1910 ne vegerem 12 de junts à la pescatería de Tarragona, pescats ú les xarxes, y son molts els díes que se'n agafen al palangró. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 59 Familia dels SCOMBRIDZF. Sub-familia dels SCoMBRINI. Gènero, SCOMBER. Scomber Scomber, Linn. Syn.: Scomber Scombrus, CBp., Lacep., Scomber Scomber, Bonnat., Riss., Cuv. et Valenc., Brunn., Bloch, Gúinth., Schle- gel, Canestr. Nom vulgar: Barat o Verat, Barcelona, Tarragona, Me- norca. Abunda molt. En una sola llevada, à vegades se'n pesquen més de 2.000 Eilograms. Scomber Colias, Linn. Syn.: Scomber macrophihalmus, Rafin., CBp., Scomber Ppneumatophorus, CBp., Guichen., Cuv. et Valenc., Del., Scomz- ber Colias, Cuv. et Valenc., Riss., Gml., Gúinth., Canestr., Colias, Rond., Lacep. Nom vulgar: Cavalla, Bissu, Barat d'ull gros, Tarragona, Barat o Verat, Barcelona, Menorca, Bissu, Costa de Llevant. El Barat petit ó de cría es l'especie coneguda per: Scomber pueumatophorus, Delaroche. Nom vulgar: Gallimó, Tarragona. Les especies Scomber colias, Linn., Dentex macvophtal- mus Cuv. el Valenc., y Cyprinus macrophtalmus, Lacep. (Long-Tsing-Yu, Aquarium del Par de la Ciutadela de Bar- celona) ofereixen certa hipertrofia ocular, y caldría estudiar si existeix reducció del nervi óptich. iSerà tal volta efecte d'una adaptació especial, per passar o haver passat temporalment à viure o habitar en un nou medi fosch, forsant per tant llur organ visual 4 fí d'aprofitar els febles ratjs de llum que hi arriben, com succeheix als animals cavernícols de la fosca 2 Género, AUXIS. Auxtís Bisus, CBp. Syn.: Auxís Rochei, Ginth., Canestr., Auxis vulgaris, Cuv. et Valenc., Thyuuus Rocheanus, Riss., Scomber Rochei, Riss., Scomber Bisus, Rafin., Bize, Duham. 60 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Melva, Barcelona, Tarragona, Baldufa, Costa de Llevant. Quan se calaven peces surants a fonera per no existir ales- hores navegació a vapòr, sen agafaven moltíssimes més que ara y avuy encara al Torredembarra se'n pesquen bastantes, a la bolitxa. Una estación poco común de la H. NEMORALIS Lin. Durante el mes de julio de 1910, aprovechando una corta estancia en la reina: de los Pirineos, Bagnères-de-Luchon, llevé ú cabo una excursión al circo de la Glera, que así debe llamarse en neto y castizo castellano, al circo que las guías y los autores franceses denominan ede la Glères, pues glera, del latin glarea, cascajo, significa lugar en que abunda el cascajo y como sinó- nimo de cascajal lo traen los diccionarios de la Academia de la Lengua. Estaba dicho circo à la sazón casi completamente Ccubierto de nieve, à pesar de estar el verano ya algo adelanta- do, y al pasar por encima de las placas de nieve que lo alfom- braban, llamaron mi atención en una de ellas, varios orificios perfectamente circulares y cuya causa no acerté à simple vista. Llevado de mi curiosidad hurgué en ellos y en el fondo de cada uno, encontré un ejemplar vivo, de tamafio relativamente orande, de la Helix nemoralis Lin., var. Jibellula Risso, y cuya concha presentaba, sobre todo hacia el vértice, unas ero- siones en todo semejantes à las que se notan en las conchas de los moluscos fluviàtiles, tales como los Umzo, Melanopsts, etc. Dichos caracoles sorprendidos por las primeras nevadas habían permanecido todo el invierno bajo la capa de nieve El estado de la concha, algo deteriorada, y lo dificil que parece, el que dichos animales pasando por encima de la placa de nieve, donde nada tenían que hacer, se hundieran en ella, 10 hace creer asi. Por otra parte, la gran vitalidad de todos los moluscos terrestres, explica perfectamente el que algunos de ellos después de nueve meses de sepultados bajo la nieve estu- vieran todavia vivos, lo que es menos fàcil de explicar, es, el INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 61 porqué del agujero cilíndrico que atravesaba toda la capa de nieve: dicho agujero no parece ser debido al propio molusco que reposaba tranquilo en su fondo, pues el calor desprendido por él no bastaba para fundir la columna de nieve dus sobre el mismo gravitaba. — Tal vez dichos moluscos rodaron desde las series del circo hasta su fondo, y alli, encima de la nieve y absorviendo méàs el calor solar que la blanca y lisa extensión que los rodea- ba, fueron fundiéndola poco 4 poco bajo sí, hasta llegar à descansar sobrela hierba agostada por el frio 2 Tampoco esta explicación me satisface, pues hundido el caracol un poco en la nieve, la cantidad de calor solar que reci- biera debía forzosamente ser ya muy pequefia y por lo tanto, tampoco parece lógico, fundiera una columna de nieve de 0,15 à 0,20 m. de altura. Barcelona marzo de 1912 JUAN B. DE AGUILAR-AMAT. Un pou arntesiàó natural à Guisona (Provincia de RLEYDA) l Al tractar d'interpretar l'origen de les dèus naturals, à voltes l'intelligencia s'ofusca y l'experiencia no complementa les suposicions en alguns dels casos particulars. A Guisona, n'hi existeix un d'aquests fenomens inesbrinables en son origen. En aquella joliua població del Plà d'Urgell hi son abundosos els manantials naturals, de quals fonts s'en ser- veixen sobradament els habitants llurs pera satisfer les necessi- tats generals. Coneguda es també la riera del Sió per esserne portadora constantment de molt'aigua. Tots els desaigues de la població son canalisats y aflueixen à un grandiós esntany, que en sa propietat tè el potentat agrò- nom Sr. Esteve. l Empró, lo mes original, lo que revesteix una gran trascen- dencia pera nostres estudis hidrologichs de les corrents soterra- 62 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL nies, es el fenòmen que observarem en l'hort de l'Augelich, lluny de la població uns vint minuts. Puig, que's tracta d'un ver- dader pou artesià natural. . Aprop d'un torrent, hi ha un hort murallat, y, al entrar, al enfront, s'hi presenta un gran safreix, quals aigues son aprofitades pera regar aquella petita propietat. Aquest safreix medeix 9 metres de llarch per 9 d'ample, y uns 6 pams de fon- dor, y al N. VV. del llit del safreix s'hi distingeix un altre pou de menys diàmetre que el central. Lo estrany es, que: per aquets pous hi brolla l'aigua, acci puja per sa força ascendent natural, omplena tot el safreix, Y fins sobreix de les parets de contenció. Aixó es, donchs, un verdader pou artesià natural. L'historia d'aquest safreix n'es desconeguda, puig que no constan datos especials en cap dels patrecòls testamentaris mes - antichs. Y, si alguna vegada, pera satisfer la curiositat, s'ha volgut assecar el safreix ha sigutiinutil, tant'aigua con se treya, ne reapareixia d'altra, sens minvar el nivell del pou central interior, per lo tant, que, may s'ha pogut aixugar. Se calculen de 85 à 40 litres per minut lo que sobreix. Misteriós es l'origen d'aquestes aigues. Y, com se pogué construir un pou d'aquesta naturalesa, sens que'n l'historia d'aquell poble hi hagi cap document que'n parli2 No crech en la possibilitat d'existir qualque conducció sote- rrania, ab canal ó mina, que portés les aigues de molt lluny, per esserne el sots sòl, d'un terreny compacte y dur, aduch, que de lleuger desnivell. Tampoch puch suposar que vinguin direc- tament del torrent, per esser aquest bastan aixut, y, sobre tot, perquè el llit del torrent es molt mès baix que la solera del safreix. D hon vindràn aquestes aigues—L'historia no'ns diu com se construí aquesta obra marevellosa, no hi ha probabilitats que vinguin del riu, ni tampoch que siguin transportades de lluny. —Qual serà l'origen llur-—Hem de suposar que neixen allí mateix, que en virtut de'una extraordinaria força ascendent sobrepujen al nivell del sòl, arribant a sobreixir de les parets del safreix, —Correspondrà à una conca d'aigues artesianes2, — jo crech que si. Si nosaltres atmetem per conca artesiana, aquella en la que hi ha aigues empresonades en el sots:sòl, y que tenen una força INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 ascendent pera arribar a la superficie, allavors, indubtable- ment que estariem en lo cert. Mes, cientificament, no son arte- sianes, aquelles aigues que corren per sota dels faalmegs dels rius: ni tampoch les que apareixen al traspassar les formacions geológiques mès modernes. D'aquesta naturalesa ho son casi totes les que coneixém de la península: les del Plà del Llobregat, de la Plana de Valencia, del Pardo de Madrid, de algunes de la provincia de Lleó, £....., y totes elles son de escasa força ascencional, presentant oscilacions intermitents en sa alsada màxima del nivell natural ascendent. Mentres que les xapPpes de les verdaderes aigues artesianes, se troven a grans fonda- ries, en les extenses conques d'antigues formacions geológiques, que no han siguit revoltes, y que al foradar els estrats que les comprimeixen, allavors, surt furiós l'element liquit purissim, constant y abundós. l Donchs bé, el Plà d'Urgell es sens dubte, l'única conca cata- lana ahont s'hi podria fer una perforació, ab la seguretat d'éxit, pera trobar aigues verdaderament artesianes, que deurien bus- carse al menys a uns 500 metres de fondaria. Correspont aquesta conca, en sa formació, a l'estancament del mar eocènich, — qu'originà la sedimentació cristallina del clorur sodich, per una sobresaturació, en les Salines de Cardona, convertintse, desprès per l'ensorrament inmediat de les valls del Ebre y l'aixecament definitiu del Montsech, en un ilach extensisim d'aigues dolces, y, a n'aquesta formació lacustre oligocènica, pertany l'estrati- ficació horizontal de tot el Plà d'Urgell. Els primers estrats foren sorrenchs y poch llotosos, essent avuy els portadors de les aigues soterranies. De formacions geológiques similars ne tenim d'altres en la península, tals com: la indefinible Manxa y les grans esplanades de Castella la Vella, totes elles de condicions especialíssimes per brollarhi aigues artesianes. Mes, al N. de Guisona hi passen els limits d'aquest grandiòs estany oligocénich. Sos estrats son compactes, Y rocosos, en filades iguals y uniformes, que continuen seguides 4 molts Rilometres de distancia, y, dessota d'aquests, hi apareixen les argiles sorrenques vermelloses, que continuan fins à Cardona. En els limits d'una y altra formació hi son abundosos els manantials, y en aquestes circunstancies se troba Guisona. Les aigues per infiltracions del Segre formen extenses xappes 64 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL soterranies, després d'haver traspassat les núes carcanades montsecanes, extenentse aquelles capes portadores d'aigua per tot el fons del Plà d'Urgell. Aquest deu esser l'origen probable de la majoria dels abon- dosos manantials d'aquella comarca, y d'un modo particular Br les fonts de Guisona. Donades aquestes idees generals, facil es formular una hipòtessis sobre el supost origen de les aigues del pou artesià del Argelich. , Allisonats per lo que nosaltres poguerem veurer en el poble de Castellnou d'Olujes, ahont en el pou del poble hi clavaren una barrina y als 2 pams brolla del forat furiosa l'agua, sobre pujant al nivell ordinari, aixó ens donà llum pera exposar nos- tres suposicions sobres el pòu del Argelich. Els estrats oligocènichs se presentan en tot el Plà d'Urgell com una serie de enrejolats sobreposats, y entre aquest hi ha capetes molt primes de argiles ó sorres fines, mentres que'l con- junt presenta l'especie de una massa uniforme y compacta. Aquesta estratificació porta una llèu inclinació de N.-NE. à S.-SVV.-Per entre aquelles uniformes fulles d'estratificació o enrejolats, s'hi poden infiltrar les aigues plujoses y de les ves- sants fluvials. Y jo suposo que algun dels propietaris, en epoques molt llun- yanes, construiria un pòu, fins arribar a la roca, empró que després continuaria profondisant aixecant aquelles llosanes, trobant abundancia d'aigua, tanta, que arribaría al mateix nivell — del pòu. Vegent que l'aigua sobreixia, allavors construiria, el pòu central, de major diàmetre, y fins arribar a trobar tanta aigua que fos impossible continuar trevallant. Un colp asegurat de la persistencia d'aquelles aigues, faria el safreix, que avuy tothom atmira, per l'origen misteriòs que l'embolcalla. Es sensible que no's pugui buidar aquell pòu y traurer les runes que s'hi h'n tirat, para observar sa constitució interna, que tal volta aclararia nostres dubtes, y, pot esser que corre- borés les teories que havem exposat. M. FAURA Y SANS. Madrid 18-11-1912. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24. —Barcelona. À, - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL r. Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, à dos quarts de deu de la nit. 2, Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives 4 D. Lluis Soler, Raurich, 8 Y 10, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Biblioteca y Museu. 3. —Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els dimars, de 9 1/2 a m1 del vespre y 'l dijous de r2 a m1 1/2 tarde, Lo catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. 4. 0 Museu.—Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5. —Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost y Setembre. 6. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus seguents: a : 50 ecxemplars — 100 ecxemplars — qD - a 1 - 4 planas 5 ptas. 8 ptas. o 5-8 Y s D) 15 D) El 8-16 5. o 25 l Tot autor de treball publicat. en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et èchanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.0", 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts ART. l.et La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata: lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y lomen sl l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.et. Los Socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono-. raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904, l Son socis. Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y siguen un es- tímul pera los socis. San socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa yY progrés de la Societat. Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4.tt Los socis Honovaris Seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents, Los socis Prolectors, Seràn proposats per escrit per tres socis numeraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant 1a majoria d'aquestes la no admisió del proposat, Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevavi, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta integrament. — Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra, Pera que sía vàlida una votació deuràún pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. Segona época. Any 9.-Núm. 5 Maig de 1912 Butlletí deia Institució Catalana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem et vatio- , nem veva dissensio esse potest. Cuost, de Fid. cath. c, IV. XI SUMARI ea SECCIÓ OFICIAL: RO Ral Sessió ordinaria de 2 de Maig de 1919. 3 Ferrer y Vert, F.—Notes biológiques sobre himenópters de Catalunya. Sagarra, l. de — Lo Coccystes Glandarius L. a Catalunya, (Nota ornitológica.) Gibert, A. M.— Fauna ictiològica de Catalunya. Catàlèch rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses catala- nes. (Continuació). Barrera, J.— Les serps y els aucells. Bibliografia. LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,e: - 2,2 BARCELONA a eu per a) 10 3 s Ber aa y - d ls ta . AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacións segúents. tt. . Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.2 o Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat, 3.2. No jescriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- breixi.. 4.4 — Posar en forma de notes à baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5.4 — Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. NOTA.-BEMERBUNG La elnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, . Barcelona)o desitja'l cambi de publicacións. l Die Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, to, Barcelona), bittet um Gegensendungen. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), desea el cambio de publicaciones. The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) 'desires to exchange publications. / . La clnstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradis, 10, Barcelona), demande l'échange. La cInstitució Catalana d'Historia Natural.— (Paradís, 10, Barcelona), chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA lnstitució Catalana d'Historia Natural 9.2 ÉPOCA BARCELONA, MAIG 1912 (ANY IX — NÚM. 5 ELECCIÓ. ORICIAL Sessió del 2 de Maig de 1912 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre, ab l'assistencia dels socis Srs. Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau (Miquel,) Soler y Pujol, Mir, y Maluquer (Joaquím), Maluquer (Salvador) y Sagarra, el Sr. President obrí la sessió, llegintse l'acta de l'anterior que fou aprovada per unani- mitat. Comunicacions. —D. Ignasi de Sagarra, llegí un interessant trevall sobre la reproducció del Coccystes glandarius, L. en el vehí poble de Santa Coloma de Gramanet, presentant dos exem- plars de dit aucell. D. Felip Ferrer y Vert, donZ compte de una excursió feta el día 8 del prop-passat mes d'abril, a les costes de Garraf, juntament ab els socis Srs. Ferrer y Dalmau (M.), Malu- quer (J.) y Sagarra, en la que reculliren gran nombre d'insectes. En les cales de Vallcarca, hi pescaren algunes especies de Actinies y peixos del género Glenunius. D. Salvador Maluquer, pesentà pel Museu de l'alnstitució,y un crani de Guanche (primitius pobladors de les Canaries), trovat en una cova de la illa de Tenerife. D. Joaquím Maluquer donà compte d'una excursió feta el 5 del prop-passat abril, juntament ab altres socis, 4 les vesants orientals del Tibidabo, resultant molt profitosa pél ran nombre d'exemplars recullits. Y no haventhi res més de que tractar s'aixecà la sessió à lés 11:15. 66 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Notes biològiques sobre himenópters de Catalunya PER For ERRER g VERL Osmia tallax Perez. Aquesta especie ha sigut citada per el Sr. Bofill y Pichot, à Montserrat, Berga, Castelldefels Yy Olesa, l'exemplar quens ocupa fou cassat à St. Sadurní de Noya el 12 de Juny de 1910. En una excursió que vareig fer a varis Socis d'aquesta Institució y mentres esperava els companys que en aquell mo- ment s'havían allunyat, poguí observar en un baix desmont prop de la estació, les entrades y Sortides de la Osmzza en una closca de Ruminua decollata, mitj) soterrada. No poguent esme- rsar molt temps en aquelles observacions, decidí emportarme l'objecte aprofitant el moment en que l'insecte es trobava dins del molusch. Durant lo restant d'aquell día l'insecte no sortí un moment de son habitacle. Al matí seguent en ma primera observació, la Osmza's passejaba lentament per la capsa que l'aprisiona- ba, al mitg día al observarla altre cop ja era morta. Dintre del molusch, qu'era de regulars dimensions, hi había tres larves àpodes d'un color testaci pàlit, ab l'extremitat lleu- gerament rojenca, efecte de les substancies contingudes en Vintestí. La forma era fusiforme, molt convexa per la part dor- sal y deprimida inferiorment, constaba de 14 segments, for- mant en ses parts laterals una carena ben marcada, els orgues bucals molt rudimentaris ab excepció de les mandíbules qu'eren fortes de les quals les puntes de color fosc se destacaben del fons pàlit. La disposició de les larves dintre del molusch era com se- gueix: la primera ó sigui la més antiga, ocupaba gran part de lV'antepenúltima volta d'espira, la segona, el reste y part de la penúltima volta, y la tercera, la penúltima volta. Cada larva INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 67 — estaba allotjada en una celda repleta d'una massa rojenca de polen elaborat que s'apoyaba en la part inferior, mentres que per la superior/estaba separada de la celda inmediata per un envà construit d'una substancia verda qu'examinada al micros- copi, sesultà esser fulles mastegades. La Osmia fou sorpresa en plena nidificació perque en l'úl- tima volta del molusch hi quedà una celda casi acabada. Degut als efectes de les investigacions moriren dues larves quedant sols la tercera que eclosionà el 28 de juliol del mateix any donant un exemplar o— . Bembex mediterranea Handl. A lo llarch de nostres plat- ges y especialment en els mesos de juliol, Agost y Setembre, es troba ab molta abundor el B. medzterranea junt al B. biden- tata, V. de L. y B. Bolivari. Handl. De últims d'Agost fins à mitjants de Setembre, els sorrals de la costa estàn rublerts de nius de B. mediterranea, en els voltants de l'antich Astillero (Can-Tunis), n he observat fins à 20 metres del mar. Pera construirlos cerca els Sorrals flonjos en que la sorra no està subjecte per cap planta y haventlos observat en époques de gran sequetat m'ha sigut molt difícil seguir llur estuctura essent necessaries repetides investigacions pera formarne una idea casi exacte. Arran de terra, cada niu presenta varies en- trades properes les unes à les altres, que desemboquen à una mateixa cambra, d'aquesta segueix una galería casi horizontal d'uns 50 centímetres de llarch, que de sopte es torna vertical pera tornar esser horizontal y acabar ab la cambra ahont hi ha la larva. , En les hores de sol més fort, he observat aqueixos himenóp- ters cassant ab una llestesa incomparable els dípters que fre- quentan els fems y que constitueixen l'aliment de llurs larves. Les especies comprobades sont: Lucila caesar, L, Musca cor- vina L. y Evistalis aeneus, Scop. Evania appendigaster lllig. Desde fa uns cuants anys ve- nim observant en les habitacions d'aquesta ciutat la presencia d'aquest curiós insecte quina estranya figura crida tot seguit la atenció. En el període més calurós de l'any, no es rar veurel apareixer el matí entrant per les finestres dels patis interiors Y visitar les habitacions vehines à n'aquestos. Sa preferencia per 68 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL les cuines, rebosts y habitacións penombroses ahont hi ha sempre un recó descuidat per l'escombra, m'había cridat V'aten- ció desde molt temps ensà, sense que may hagués pogut com- probar res. L'estiu passat foren més nombrosos que may, hi hagué dies en que poguí observar la presencia de 4 y 5 individuus passe- jant pausadament per els indrets més ombrius, donant de quant en quant les petites volades característiques v colocantse acci- dentalment vora el camí de les formigues, lo que de moment em feu sospitar en cassesin, empró no poquí comprobarho ab certesa. Un matí una Evanza anava y venía per devant d'una portella d'aquestas que tanquen els compartiments que hi solen haver sota els fogons y que destinantse à trastos vells no solen netejarse tots els díes. Semblaba cercar quelcom d'inte- ressant, els moviments de ses antenes, eren com sempre acom- passats y ú voltes semblaven més actius, de Sopte enfila la porte- lla y passà resoltament per sota d'ella, endintsantze en la fos: cor. Vareig esperar una estona sense saber que fer, fins que decidí obrir la porta ab precaució y sols al cap d'una bona esto- na poguí descubrir la Xvanza vora d'un paquet de papers sem- blantme ocuparse en algo. La poca llum no deixaba veurer què era Y ab la impaciencia de comprovarho y al allargar 1a mà la Evania va retirarse tot seguit escapant per la sortida. En el lloch que ocupaba hi trobí un Lepisma saccharzmna L. y mitj trossejat y encare viu. Per lo demés aquest himenópter sembla forsa sociable, no espantantlo gaire la presencia del home y essent fàcil agafar- lo ab les mans. Barcelona, Febrer 1912. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69 es Lo Coceystes Glandarius, L. a Catalunya (Nota ornitológica) En lo mes d'abril de l'any 1909, se presentaren en les mon- tanves vehines del poble de Santa Coloma de Gramanet, uns aucells de bastant tamany y que per llur crit estrident y carac- teristich, prompte n'hagueren esment els guardes dels vedats d'aquella encontrada. Un d'ells me comunicà la presencia de dits aucells, encomanatli me'n cassés un pera poguer identifi- car l'especie. Després d'algun temps m'enviaren un mascle del Coccystes glandarius L. cassat en lo vedat del turó del Pollo. l Enterat de les costums parassitaries de dit aucell y de la diversitat de criteris que sobre les meteixes han mantingut gran nombre de ornitolechs, decidí comensar mes observacions y heus aquí eis datos que puguí recullir: En la segona quinzena d'abril, se presentaren alguns indivi- duus dels Coccysfes glandarius, L. coincidint llur aparició ab l'época que nien les garces, molt abundoses en aquell terme, principalment en les oliveres y bosch baix. Els Coccvstfes pren- gueren aquella regió per hostatje, sens dupte pera cumplir la suprema lley de la reproducció. Aquesta suposició no tardà gayre en confirmarse, puig al destruhir alguns nius de gar- ces s'hi trovaren en tres d'ells y a cada un, dos ous mes petits que'ls altres, resultant esser de l'aucell en questió. Mes tard me portàren un exemplar jove de Coccyvstes que encar no havía abandonat lo niu, tenint les plumes caudals tot just sortides y les del vertex negres ab l'extremitat blanca (caracter que no he vist en cap de les descripcions del aucell jove). Aquesta trovalla me posà de manifest la reproducció del Coccvstes en la població vehina, essent de remarcar l'haverse repetit sa aparició en la primavera del seguent any y darrera- ment en 1911 també ne vegerem alguns exemplars. L'incubació dels ous d'aquesta au per les garces, fou obser- vada primerament pel naturalista alemany Mieg. Brehm conta que en son viatge per Espanya, li fou comunicada també aques- 70 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ta nova a Madrit, per un expert observador relacionat ab els naturalistes de aleshores la qual nova ell creya inedíta. Aquest parassitisme del Coccvsfes no sol s'extén a les gar- ces, se citen també altres especies de corvits, entre elles la garsa de mauritania (Pica mauritànica, Malh.) la garsa blava (Cianopica cvanea, Pall.) y en Son pais originari casi tots els ous s'han trovat en nius del genre Corvus. A Catalunya sols se presenta molt rarament, Vayreda, l'ob- serva en la provincia de Girona y nostre consoci D. Lluís So- ler ne preparà un exemplar cassat a Gavà, causant gran extranyesa entrels cassadors del terme. Aquest exemplar se trova avuy en la colecció de nostre ornitolech y benvolgut consoci D. Emili Tarré. En les regions meridionals d'Espanya hi es mes frequent contantse entre les aus de cría anual. IGNASI DE SAGARRA. Abril 1919, Fauna ietiològiea de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M3 GIBERT (Continuació) Género, THYNNUS. Thyunus Thunuina, CBp. Syn.: Thyunus thunnina, Ginth., Canestr., Cuv. et Valenc., Thyunus Leachianus, Riss., Scomber Commersonii, Riss. Nom vulgar: Arbecona, Tarragona, Tunyina, Barcelona, Albecora, Costa de Llevant, Bacorete, Goles de l'Ebre. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 71 Thynnus thyunus, Ginth. Syn.: Thyunus vulgaris, CBp., Canestr., Cuv. et Valenc., Guichen., Thyunus mediterraneus, Riss., Scomber thyuuus, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Bloch, Brunn., Jhyunus, Duham., Bell. Nom vulgar: Tunyina, Barcelona, Tarragona. A les petites o de cría, vulgarment se les coneix ab el nom de Golfàs. En l'almadrava del cap del terme, Hospitalet-Atmetlla (Ta- rragona), pél Maig se'n pesquen moltes de 1 Eilogram de pes y pél Septembre escassament de mitg EFilogram, aixó 4 part de la matansa que segons les anyades, com en l'almadrava de Rosas, se'n fà de molt més grosses: llevades de 200, 300 y 600. Thyunus alalonga, Cuv. et Valenc. Syn.: Orcyvuus alalonga, Riss., Orcyvuus alalouga, CBp., Canestr., Giinth., Scomber alalonga, Riss., Bonnat.: Scomber germo, Lacep., Germon, Duham., Alilaugh, Duham., Alalun- gha, Cetti. Nom vulgar: Zanja, Goles de l'Ebre. Especie molt rara, nova per Catalunya. Abunda més vers les aygues de Ponent y de l'Estret. Género, PELAMYS. Pelamís sarda, Cuv. et Valenc. Syn.: Pelamts sarda, Guichen., VVillugh., CBp., Giinth., Canestr., Thyuuus sardus, Riss., Thyunus pelamís, Riss., Brunn., Scomber mediterraneus, Del., Scomber sarda, Lacep., Riss., Bloch, Rosenthal., Pelamís, Salvian., Bell. Nom vulgar: Bonitu, Barcelona, Taragona: Bonitol, Me- norca. A darrers d'Agost y ú primers de Setembre se'n pesquen moltissims 4 l'art. 72 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sub-familia dels Carangini. Género, TRACHURUS, CuV. Trachurus Trachurus, Ginth. Sy.: Caranx trachurus, CBp., Schlegel, Lacep., Riss., Trachurus trachurus, Canestr., Scomber trachurus, Bonnat., Linn., Bloch, Brunn., frachurus, Rond., Bell., Salvian., VVi- llugh., Gesaco Nom vulgar: Surell, Surelló el petit, Tarragona, Barcelona, Menorca. Abunda molt. El Surell pescat al bou te 0:40 m. o 0'50 m. de llarch. Género, CARANX, CUuV. Caranx suareus, Riss. Syn.: Caraunx suavreus, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Surella, Tarragona. Especie nova per Catalunya. En Febrer y Mars de 1911 se'n pescaren moltes en les aygues de la part occidental de Cata- lunya. Sub-familia dels Centronotini. Género, NAUCRATES, Rafin. Naucrates ductor, Cuv. et Valenc. Syn.: Naucratus ductor, CBp., Ginth., Canestr., Guichen., Nancvratus fanfarus, Rafin., Centronatus conductor, Lacep., Riss., Gasterosteus ductor, Bonnat., Linn.. Brunn., Scomber ductor, Bloch. Nom vulgar: Bairó, Tarragona, Pampol, Barcelona, Menor- ca, Biró, Costa de Llevant. Aquest petit peix, guía y fidel company del tauró, segueix als barcos de navegació d'altura y al arribar a port embesteix com esmaperdut a les platges y fins se deixa agafar ab les mans. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 73 Género, LicHia, Cuv. Lichia glaucus, Cuv. et Valenc. Syn.: Lichia glauca, Gúinth., Canestr., Lichia glaucus, CBp., Lichia glavcos, Riss., Centronatus glavcos, Riss., Ca- vaunx glaucus, Lacep., Glaucus (Derbio), Rond. Nom vulgar: Palomida, Tarragona, Columida, Barcelona, Palomida, Palomina. Menorca. Lichia amia, Cuv. et Valenc. Syn.: Lichia amía, Guichen., Agass., CBp., Ginth., Canes- tr., Lichia Iyvsau, Lacep., Riss., Centronotus vadigo, Lacep., Caranx amiía, Lacep., Scomber amía, Linn., Amía, Salvian., Lampuga, Bell. Nom vulgar: Palomida, Tarragona, Colomida, Barcelona, Palomida, Surell de penya, Menorca. Lichia vadigo, Cuv. et Valenc. Syn.: Centronotus vadigo, Riss., Lichia vadigo, Riss., CBp., Gúinth., Canestr., Centronotus glaycos, Lacep. Nom vulgar: Lexola, Tarragona, Lexa, Costa de Llevant. Especie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. A vegades se'n agafen moltes a palangra. Género, SERIOLA, CUuV. Seriola Dumerilii, Riss. Syn.: Seriola Dumerilii, Ginth., CBp., Canestr., Cuv. et Valenc., Guichen., Caran:c Dumerilió, Riss. Nom vulgar: Verderol, Tarragona, Sirvia, Sirviola, Verde- rol, Menorca. Gènero. TEMNoDoN, Cuv. et Valenc. Temuodon saltator, Cuv. Syn.: Scomber Plumbeus, Mitchill, Gasterosteus saltalrix, Linn., Bonnat., Pomatomus, Slib, Lacep.: Cheilodipterus hep- 74 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL tacanthus, Lacep., Saltatrix, Catesby., Temnodon saltator, Valenc., S. Berthel , Guichen., Nordm., CBp., Gúnth., Ve- rany., Steindachn., Canestr., Brit. Capel., (Giglion., Perugia: Nom vulgar. Tsernia. Tarragona. Especie nova per Catalunya. En pochs díes de diferencia (Agost 1910) en la pescatería de Tarragona, ne vegerem dos exemplars pescats a les Xarxes, que pesaven quiscun 15 Rilograms. Sub-familia dels Zeini. Género, ZEUS, Arted. Zeus faber, Linn. Syn.: Zeus faber, Bloch, Rosenthal., Agass., CBp., Gúinth., Schlel., Canestr., Bonnat., Lacep., Riss., Cuv. et. Malenes, Guichen. Nom vulgar: Gall, Barcelona, Tarragona, Gall de St. Pere, Menorca. Zeus pungio, Cuv. et Valenc Syn.: Zeus pungio, CBp., Ginth., Guichen, Nom vulgar: Gall, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Pescat a l'art, en 10 de Juny de 1911, n a un bell exemplar. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 75 Sub-familia dels Caprini. Género, CAPROs, Lacep. Capros aper, Lacep. . Syn.: Capros aper, CBp., Ginth., Canestr., Riss., Guichen., Perca pusilla, Brunn., Zeus aper. Linn., Aper Rondeletit, VVillugh. Nom vulgar: Gallet, Barcelona, Xavo, Tarragona. Sub-familia dels LAMPRINI. Género, LAamMPRIS, Retzius. Lampris guitatus, Retzius. Syn.: Lamprís luna, Gúinth., Canestr., Lampris lauta, Lovve, Chrysolosus Luna, Lacep., Riss., Lampris gutlatus, Eueer Valcnc., CBp., Schleg. Nom vulgar: Llampuga, Tarragona. Especie rara y nova per Catalunya. Abunda mes en aygues de les Mallorques. Sub-familia dels BRAMINI. Género, BRAMA, Schneid. Brama Ram, Scehneid. Syn.: Sparus castaneola, Lacep., Riss., Brama Ram, Riss., Bloch, Rosenthal, CBp., Giúnth., Canestri., Sparus brama, Bonnat, Brama marina cauda forciípata, VVillugh. Nom vulgar: Castanyola, Barcelona, Tarragona. Peix de fonera abundant, que te de pescarse a fons fixo d'aygues, ni mes ni menys. Desapareix o emigra una llarga série d'anyades y retorna després altra vegada. Dintre la seva massa muscular, quasi en tots ells hi viu un tricocefal tal volta nou: verm nematodes en forma de petita carabassa vinatera, larch de 0'07, m., glutinós y de color blanch-groch de canari. 76 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sub-familia dels CENTROLOPHINI. Género, CENTROLOPHUS. Centrolophius pompilus, CBp. Syn.: Centrolophus morio, Cuv. et Valenc., Centrolophus niger, CBp., Lacep., Centrolophus pompilus, Ginth., Ca- nestr., Guichen., Cuv. et Valenc., Centrolopiius pompilius, Riss., Pompilus, Couch, Rond., Coryphana pompilus, Lacep., Riss., Linn., Serrà de Provença, Duham. Nom vulgar: Trotllu, peix de brom, Barcelona: Negret, Ne- gritu, Tarragona. S'en agafen pel Mars y Abril barrejats entre les moles de surell. , Género, STROMATEUS. Stromateus Fiatola, Linn. Syn.: Chrysostromus fiatoloides, Lacep., Sivomateus fiato- . la, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Bonnat., CBp., Gúinth., Canestr., Hepatus, Gesner, Sivomateus, Rond., Ges- ner, Aldrov., VVillugh., Fzafola, Rond., Gesner, Callichlhys, Bell: Nom vulgar: Palomida, Barcelona, Tarragona. Stvomateus Microchivus, Gunth. Syn.: Fietola fasciata, Riss., Seserinus microbirus, Cuv. et Valenc., Seseriunus Roundeletii, Cuv. et Valenc., Cuv., Siro- maleus microchivus, CBp., Canestr., Centrolophus microchi- yus, Bonelli, Seserinus, Rond., Gesner. Nom vulgar: Pampul pudent, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Sub-familia dels CoRYPHGENINI. Género, CoRYPHZENA. Coryphena hippurus, Riss. Syn.: Coryvphena pelúgica, CBp., Gúinth., Canestr., Riss., Lampugus pelagicus, Cuv. et Valenc., Corvphena Mppurus, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 77 Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Linn., Bloch, CBp., — Giinth., Canestr., Equiselés, Rond. Nom vulgar: Doradu, Tarragona, Llempuga, Menorca. Sub-familia dels Xipheini. Género, XIPHIAS. Aip/uas gladius, Linn. Syn.: Xiplias gladius, Cuv. et Valenc., Guichen., Lacep., Bloch, Rosenthal., CBp., Gúinth., Schleg., Canestr., X1p/zas piscis, VVillugh., XZp/ius, Bell., Gladius, Salvian. Nom vulgar: Peix espasa, Tarragona, Emperador, peix es- pasa, Menorca. Sub-familia dels Echeneini. Género, ECHENEIS, Arted. Echeneis vemora, Linn. Syn.: Remora, Couch., Yarr., Rond., Aldrov., Echenets re- mora, Lacep., Riss., Bonnat., Bloch, Rafin., Cuv., Rosenthai., Costa, CBp., Giinth., Canestr. Nom vulgar: Pegas, Tarragona, Rémora, Barcelona. Les serps y els aucells Es cosa ben comprobada y que cap naturalista posa ya en dupte, que si per casualitat un aucell se trova en presencia d'una serp, l'aucell, com si's sentís possehit d'una forsa irresisti- ble que l'atragués cap a la serp, S'hi acosta poch a poch, tot piulant y saltant de branca en branca o a petites voladetes, fins que per a la fí acaba per ser presa de las seves dents. Lo poble ignorant, aficionat de sí a lo maravellós, creu que la serp té la propietat de xuclar l'aucell de la mateixa manera que lo 78 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL pistó d'una bomba, aspirant xucla l'aigua d'un pou, lo mes ilus- trat explica aquest rar fenómen per una forsa magnética que tindría la serp, semblant a la que té l'hipotizador respecte de la persona hipnotizada. Los naturalistas tot admetent lo fet, rebut- xXan aquestes duas explicacions. Per etzar sem presentà un día l'ocasió de poder observar de ben alavora un cas d'aquesta naturalesa, cas que tal vegada pugui portar alguna llum a la questió. l Eram al Septembre de 1902. En una gran aucellera que tinch en lo jardí de casa y que contenía com a cosa d'una cinquan- tena d'aucells de totes classes y paisos, mentres jolls estaba contemplant distretament desde una glorieta que hi ha enfront d'ella, vaig observar una cosa anormal en los aucells. Gran part d'ells, tot plegat, baixan a terra y s'arremolinan a l'entorn d'un punt movent gran gatzara. De moment no vaig compen- drer quina era la causa que atreya d'una manera tan inusitada l'atenció dels aucells, quan al cap de poch rato de més atenta observació sense móurem del lloch ahont seya, m'adoní que era una serp (Coelopeltis monspessulanus) de 85 centímetres de llargaria. A les hores, sigui que la serp s'adonés de mí, Sigui que temés ser descoberta ab tanta cridoria por algun natural enémich seu, sigui que volgués aisllar los aucells, va empendrer la marxa cap a un extrém de la aucellera, y al arrivarhi va sortir travesant lo filat. Com se comprendrà fàcil me và esser agafarla y matarla. Lo trajecte que va tenir que recorrer la serp pera sortir de la aucellera era próximament d'uns tres metres y durant tot lo camí la seguiren los aucells, los del país anaven peonant al costat d'ella a la distancia d uns 40 centíme- tres, essent un rossinyol (Lusczolalusciínia)y una cucuyada (Cer- thilauda cristata) els que l'hi anaven més a la vora, els senega- lins (aucells exótichs pertanyents al genre Estrelda)en lloch de peonar fteyan lo camí a voladetes agafantse en el filat. Després d'haver observat tot axó, vaig voler experimentar lo que farían els aucells devant de la serp morta, y a n'aquest fíla vaig ficar altra volta dintre l'aucellera y en lo meteix lloch que ocupaba quan me adoní d'ella. Los aucells feren exac- tament lo meteix que havíen. fet quan era viva, essent aquesta vegada un aucell dels trópichs, lo cantor d'Africa (Friugilla musica) qui S'hi atansà més. Al cap d'una estona els aucells ja no'n feren cas d'ella y s'escamparen altre volta per l'auce- llera. INSTITUCIÓ CATALANA pD'HISTURIA NATURAL 19 Aquest experiment ja proba per Sí Sol que no es la forsa magnética y molt menys lo xuclar de la serp qui atrau los aucells. iDonchs quína serà la verdadera causa d'aquesta espe- cie d'encisament2 Jo crech que sols la curiositat, y ho compro- ba un cas semblant que una altra vegada vaig observar en la meteixa aucellera, encar que sols hi prengueren part los sene-. galins. Qui aleshores motivaba la fresa y la cridoria no era pas una serp, sinó un gros cargol bover ( Helix aspersa) que anava caminant calmosament arrossegantse per terra. Per fi, Si no n'hi hagués prou ab axó pera probar que es senzillament la curiositat qui remou de tal manera los aucells, basta introduir dintre l'aucellera un objecte vistós, com un manat de cintes, un ram de flors o fins un ramell de taronges pera que los senega- lins fassin lo meteix que feren ab la serp y ab lo cargol. A lo que sembla per l'observat, els aucells ignoran complertament que la serp Sigui un dels seus més temibles enemichs, donchs a coneixerla com a tal, farian lo meteix que fan sempre que passa un esparver per sobre l'aucellera, en qual cas, els menys voladors com lo pardal, verdum, etc. se sobressaltan en gran manera y procuran amagarse. Una vegada un butxí (Lanius meridionalis) se posà de sopte sobre l'aucellera, y entre l'esbe- rament dels aucells, dos rossinyols del Japó (Lvotrix luteus) que hi tenía, se esparveraren de tal modo que semblaba s'ha- guessin tornat boijos, y no obstant quan hi entrà la serp cap aucell va donar altres senyals que los de curiositat, sense havernhi ni un que manifestés la més petita por. El Micil 1910 JACINTO BARRERA. eya, ril 1912. 80 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA. NATURAL BIBLIOGR AFÍA Neurópteros chilenos (1.2 Serie) por R. P. Longinos Navés, S. J. (Revista Chilena de Historia Natural. Afio xiív-1910-nú- mero 4-6, 7 pàgines con 1 fig. Segons explica l'autor es sols una llista pr ovisional de les especies que fins ara ha pogut estudiar y qu'espera poguer afegirhi noves publicacions ab lo molt que conté la rica fauna Xilenya. Entre la llista d' especies hi ha la descrípció complerta del Hemerobius pallidus Blanch., descrita deficientment per l'au- tor, descripció de CT at Guyí sp. nov. y Molinella nou género ab Vespecie M. Monltí, sp. nov. (neurópter mantispid.) Néuvroptères des bords de la Meuse el de la Molignée (Na- mur), par le R. P. Longin Navés, S. J. (Revue de la Société Entomologigue de Namur, octobre 1910,:3 pàgines), l (Donatiu de l'autor). Feuille de Prades. Cretacé superieur et nummulitique des régions de Coustouges et de la Manere (Pyrenénées Orienta- les), par O. Mengel. (Bulletin de la Carte Géologique de Fran- ce, núm. 105. Tome XVI, Avril 1905, 4 pàgines). Feuilles de Prades et Céret (Region frontiére des Pyrénées Orientales) par O. Mengel. (Bulletin de la Carte Géologique de France, núm. 110. Tome XVI. Mai 1906, 9 pàgines). Feuilles de Prades et Céret. (Massif du Canigou) par O. Mengel. (Bulletin de la Carte Géologique de France, núm. 115. Tome XVII. Janvier 1907, 9 pàginas y 1 mapa en colors). Feuille de Prades en Céret (Albères et Cerdagne) par O. Mengel. (Bulletin de la Carte Géologique de France, núm. 119. Tome XVIII. Mai 1908, 7 pàgines ab 1 figura y 1 mapa en colors). Feuille de Prades par O. Mengel. (Bulletin de la Carte Géologique de France, núm. 122. Tome XIX. Juillet 1909, 7 pà- gines, et núm. 126. Tome XX. Mai 1910, 14 pàgines). l (Donatiu de l'autor). La Institució queda molt agrahida als donants, per llurs do- natius. EL BIBLIOTECARI Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24.—Barcelona. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1. Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, à dos quarts de deu de la nit. 2, Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives 4 D. Lluis Soler, Raurich, 8 y 10, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Biblioteca y Museu. 3. —Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul: tarse tots els dimars, de 9 1/2 a m1 del vespre y 'l dijous de 12 a 1 1/2 tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. 4. 0 Museu.—Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5. —Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys l los de Juliol, Agost y Setembre. 6. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 Y 24), als preus seguents: Z 50 ecxemplars 100 ecxemplars É 1 - 4 planas ó pías. 8 ptas. El B-B. 7 8 9 La "o él 8-16 ò 15 2 25 o Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et èchanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.2", 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts ART. l.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.er. Los, socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y siguen un es- tímul pera los socis. P Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa y progrés de la Societat. Son socis Vumevaris, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los Socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4t Los socis Honovaris seràn proposats per la junta - Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, Seràn proposats per escrit per tres Socis numeraris en sessió ordinaria, col.locantse la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se: posarà a votació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevari, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta integrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra. Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número. de socis superior a deu. Juny de 1912 l Bu tlletí de la Institució Gateolanpa d'Historia Natural Nulla unquam intev fidem el vatio- nem vera dissensio esse potest. Cnost. de Fid. cath. BO $ EP ade veontart. ii SUMARI SECCIÓ OFICIAL: QR Atig : RAE SALES Sessió ordinaria de 11 de Juny de 1912, GE RT ert Barnola, S. J., Rvnt. P, Joaquím de — Notes Cry ptogàmiques. Una Fal- guera nova pera Catalunya y una nova localitat de l'Anogramma Etoptrita (L.) LinxX. Mir y Ràfols, Pau. — Nota sobre una trovalla de Hipparion Gracile a l Catalunya. Codina, A.—Dípteros de Catalunya. — Rosals, Joan. — Sobre lo Helicigona Lapicida, Lin, y sa varietat tAndorrica, Bourg. Tomàs, Llorens. —Nou mineral pera Catalunya.. Tomàs, Ll.—Nota Malacológica. Chia, Manel de—Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos. (Continuació.) Gibert, A. M.— Fauna ictiològica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses catala- l nes. (Continuació). Faura y Sans, M.—Sofre nadiu a Catalunya. - LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,a BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacións segúents. a 1." o Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del . Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 9.44 — Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. l 3.2. No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- breixi. j 44 Posar en forma de notes à baix de les planes les indica-. cions bibliogràfiques. / 5.7: — Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. NOTA.- BEMEREUNG La cinstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelona)o desitja'l cambi de publicacións. Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), bittet um Gegensendungen. l La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, t0, Barcelona), desea el cambio de publicaciones. The cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona)o desires to exchange publications. La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Baradis, IO, Barcelona), demande l'échange. La cinstitució Catalana d'Historia Natúral.— (Paradís, 10, Barcelona) chiede ricambio. / BUTLLETÍ lastitació Catalana d'Historia Natural 9.8 ÉPoca BARCELONA, JUNY 1912 ANy IX — Núm. 6 SECCIÓ OFICIAL Sessió de 11 de Juny de 1912 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre, el Sr. President obre la sessió assistinthi els socis Srs. Rosals, Ferrer y Vert, Maluquer (Joaquím), Maluquer : (Salvador), Fàbregas, Sagarra (Ignasi) y Soler y Pujol. El Sr. Presi- dent dona compte d'haverse rebut un ofici del Excm. Ajuntament d'aquesta ciutat participant que ha sigut concedida a l'Institució una subvenció de 200 pessetes, y's delega al Sr. Soler pera que en nom de la meteixa se serveixi cobrar dita cantitat. El meteix Sr. Presi- dent parla del II Congrés regional d'Ateneus y Societats de Cultura, darrerament celebrat a Vilanova y Geltrú, y dona lectura al tema del que fou ponent "Missió dels Ateneus en l'estudi de la geologia, mineralogía, flora y fauna regionals. Museus y gabinets que deu- ríen establir, y a les conclusions aprobades, constant en l'acta la sa- tisfacció ab que l'Institució ha vist els trevalls realisats ab motíu del citat Congrés pel Sr. Tomàs. S'acordú qu'els socis qu'asisteixin al Il Congrés excursionista Català qu'es celebrarà a Manresa a últims del Juny portin la re- presentació de l'Institució. D. Llorens Tomàs, contestant al Sr. Rosals, parla del mineral trovat a Pedralbes y que segons sembia no's tracta de un mineral nou sino de una galena antimonifera. 82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Comunicacions. —D,. Llorens Tomàs llegeix una nota referent a una excursió del consoci Dr. Almera a Tagamanent, en la que aquest senyor va recullir molts e interessants moluschs y entt'altres un exemplar jove de Patula Bofilliana Fagot. El meteix senyor, llegeix un interessant treball referent a la trovalla d'un mineral nou per Catalunya, la Nontronita, silicat hidratat de ferro, trovat-a Santa Creu d'Olorde pel consoci Sr. Folch. -D. Felip Ferrer y Vert llegeix dos trevalls del soci Rvnt. Pare qai M.2 de Barnola, S. J. En un d'ells "Notes cryptogamiques, explica "Una falguera nova per Catalunya y una nova localitat de l'Anogramma leptophylla LinE, y en l'altre, "Notes entomologich- botaniques, parla de "Les garrofes abellades, y d'un modo clar y concís explica aquesta malaltía de les garrofes que l'autor atribueix a una petita papellona de la familia Phycidae genre Myelois. D. Joan Rosals llegeix dos treballs sobre moluschs. En una parla del Helicigona Lapicida Lin. y Sa varietat Andovrica Bourg, y en l'altre "Moluschs marítims Barcelonins, descríu els moluschs tro- vats en lo port de Barcelona, quines especies arriban a un centenar, provant aixó la riquesa de la fauna malacológica en els voltants de Barcelona. D. Llorens Tomàs parla dels trevalls del consoci Dr. Almera ab motíu de la formarció del mapa geológich y participa que actual- ment s'està instalant a la Universitat Industrial (Can Batlló) tot el material recullit durant les excursions que ha fet el citat Doctor. L'Institució reb ab veritable gust aquesta noticia. A les onze y mitja, no haventhi altres assumptes de que tractar, el President aixeca la sessió, fent present a l'Institució que la propera tindrà lloch el primer dijous d'Octubre. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 83 NOTES CRYPTOGAMIQUES " HI Una Falguera nova pera Catalunya N/ una nova localitat de l'Anogramma leptophylla (L.) Lin. PBERVEO RVNT. P. JOAQUÍM M. DE BARNOLA, S. Y. Tot herborisant ab els meus deixeples pél torrent de 4dCan Soca), proper a la costa de Vallvidrera, al començament de Vhivern, trovarem unes petitíssimes /fronudes, eixides de poch de llurs 970oZ/4allus, de sort qu'en era prou difícil endevinar a quína especie de les conegudes apartenyían, màxime en un indret ahont ni trovarem altres quatre perfectament caracte- risades. Ben lluny érem de pensar que's tractés d'una especie nova pera nostra Flórula, encare que coneguda d'alguns punts de la costa de la provincia de Girona. Ara fa pochs jorns en visita particular an el G. J. Sennen, del Col-legi comercial de la Bonanova, sapiguerem que havía trovat l'Auogramma lep- tophylla (L.) Lin, per els voltants de la dressera de Vallvi- drera. No'n duptarem pas un moment. Era segurament la Fal- guera, dela qual els prothallus y frondes incipients ens havíen cridat la atenció en les herborisacions abans dites. Una explo- ració simposava y a-les-hores posaríem les coses en clar. Lo G. Sennen ens ensenyú al ensemps un'altra falguera, per ell desconeguda, que no'n es altra que la Pferis longifolia L. Abdues troballes ens determinaren a esborronejar quatre ren- (1) V. BUTLLETÍ DE L'INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL, any ILI, n, 19 a 21, Abril-Juny 1903 y any 8.e n. 9, Desembre de 1911. 84 8. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL gles pera nostre BUTLLETÍ, tot donantne compte a nostra ben- volguda Institució. Pro aném per parts. a) Sobrela Pterís longifolia L, aixís com de aquest genre y Sa separació del G. Pleridium, escriguerem llargament pera lo 3.€t Congrés de la 4dAsociación E. para el progreso de las cienciasy, que tingué lloch a Granada l'istiu prop passat. De la Memoria presentada y llegida en una de les séves sessions, donarem un extracte en nostre BUTLLETÍ d'enguany n. 9 (1) y en lo de la 4Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturaless n. 2 (2). Les cites generals que donen els autors de la especie que'ns ocupa,'s refereixen a unes poques localitats andaluses (3). De Catalunya no n'hi ha cap indici, segons apuntavem al començar exa comunicació. Per tant, pensém qu'els primers exemplars trovats en nostra terra foren els recullits al Tibi- dabo per lo G. Claude y entregats tot seguit a son compro- tessor G. Sennen. Aytals exemplars son prou esquifits, efecte sens dupte del xerofilisme que, perla seca persistent d'enguany, experimenten bon nombre d'especies, singularment les que ex Se son propies d'indrets humits y ombrívols, com s'escau ab les falgueres gayre bé totes. Per aixó res te d'extrany que les frondes ab prou feynes arrivin a 10 cm., Sent aixís que normal- ment poden arrivar fins a 70. Ab variants entre eixos límits quasi bé extrems, l'havíem trovada per els voltants de Gandia y ab lo mínim citat la recullirem l'any derrer a les parets exte- riors de les estufes del Jardí Botànich de Valencia. La trovalla de la Peris longifolza, L. al Tibidabo extend considerablement en nostra patria l'area de dispersió de dita especie cosmopolita, car prescindint de les cites poch con- cretes, com les dels tractats generals: cMediterro (4), c Tropical and vvarm temperate regions all round the vvorld, Spain,. -X (5), (aus dem súdlichen Europa, (6), cRosmopolitischer Farn aller vvàrmeren Lànder der òstlichen Halblugel bis nachdem nórd- (1) eNotas cryptogàmiques2 II, p. 181 a 139. (2) Pàgina 80 a 87. 3 (3) Colmeiro: eLos Criptógamas de Espafíia y Portugal. vilitonun y Lange: ePro- dronius Florae Hispanicae2, V./I, p. 2. I (4) Chirstensen: Index Filicum., p. 601. (5) Hooxer and Baxef: eSynopsis Filicum., p. 154. " (6) Ettinghansen: cDie Farntràuter der Vetzvvelt:, p. 5. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL 85 lichen Mittelmeerstrand... Spanien,...x (1), no la trovém citada de nostre terrer ni per en Colmeiro, Costa, Vayreda, VVill- Eomm, o bé altres autors, ni s'en conserva cap exemplar en els Herbaris de Botànichs catalans de la 4R. Academia de C.y A.s b) Ara diguém quelcom de l'altra especie, l'Auogramma leptoplivila (L.) LinE. Començarém per advertir que la major part dels Botànichs l'anomenen genéricament Grammitis (2), 6 Gymuogramma (3), mes, nosaltres fixos en lo criteri indicat a la nota de referencia (4), seguím la denominació exacta, que, re- tretes les synonymiques, dona en Christensen en son magistral Index Filicumo (5). Per la meteixa rahó adhuida tractant de la P/erís longzfolia L., els més dels exemplars observats y recullits son afectats de la modificació teratológica anomenada dauisme. Un sol exem- plar havém trovat de dimensions quasi normals, es a dir, de desenrotllo complert, qui pot arrivar fins a 20 cm. ElS més osci- IM CntrE 35 Y 15 cm. Sens dupte per la mateixa causa, els exemplars presenten una marcada Chlorosis, excessiva pera lo comens d'eixa afecció que per un ordinari caracterisa tan tendra especie, única Fal- guera anyal de nostra Flora y fins pot-esser de la europea. Lo barranch ahont la he trovada abundosa, es l'anome- nat de cCan Socax, prop de la seva confluencia ab lo de çCan Canuts. Probablement deu trobarse en altres torrenteres vehi- nes, que li donguin ombrívol herbatje y prou humiditat. Fins are ens ha mancat temps pera noves exploracions (6). Abdues trovalles ens confirmen una volta més en la creien- ça de que no es pas poch lo quíencare'ns manca pera haver complert coneixement de la Flora de nostre aymat terrer, ab tot y esser sens excepció lo més reconegut y explorat de propis y extrangers en la península ibérica, per ses excepcionals con- dicions, car inclou en breu terme totes les regions botàni- ques, de la litoral mediterrania fins la supra-alpina. (1) Christ: eDie Farnleràuter der Erdeo, p. 165. (2) Vayr., VVilllz., Herbaris del Dr. Tremols y d'en Sauras. (8) Colm. 5 (4) V. pàg. 2 (D'eix escritl). (6) Pàg. 58. (6) Derrerament l'havém trovada de dimensions normals en lo barranch de la cos" ta de ela Budellera,. 36 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL — Confir mació del dit d'En Pau an En Cadevall: cNila gra de Catalufia ni ninguna otra regional ha sido medianamente estu diada,. (C. Pau, in litt.) (1). N. Acompanyém eixa nota ab alguns exemplars pera PHerbari de la Justitució. Sarrià, Maig 1912. Nota sobre una trovalla de Hipparion Gracil a Catalunya -En una excursió feta ab mon company d'estudi Trías, visita- rem el día 10 de Juny la vila de Piera, y allí tinguerem conei- Xement de que en una rejolería de'n Pere Mata, situada en el lloch anomenat 4Les Flandess distant uns dos Filometres yY al S. OQ. de dita població, s'hi havien trovat, degut a les excava- cions propies per l'aprofitament de l'argila, uns caz.xals fóssils. Mogut per la natural curiositat en relació ab l'objecte de l'excursió, allí adressarem nostres passos y efectivament no foren pas infructuosos a nostres desitjos, ja que arrivat al esmentat lloch me varen esser mostrats uns caixals que per l'aspecte de la corona dans la meva atenció Frey ens una bona trovalla. En effecte, classificats pel hegdcit geólec Mossén F aura y Sans, resultà esser del Hípparion Gracile, corte al nivell Pontià del Miocenic Superior. Aquesta trovalla te importancia, car ab au S 'aixampla l'àrea d'extensió d'aquest Soliped, quals últims del periode Miocènc viuría per les inmediacions de la formació lacustre qu'anava reduintse. Fins avuy coneixém fóssils recullits en el Tortonià a Superior (1) Butlletí de la T. C. de H. N. 1906, u. 1-2, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 87 de la Cerdanya (1), altres en les inmediacions de Sabadell (2) y Terrassa (3) y de la Seu d'Urgell (4). No obstant cal advertir que la talla dels exemplars ailés a Piera, Sont molt desarrollats y que en la corona hi ha a ma- nera d'illa separada molt ben marcada, per lo qu'es diferencia dels individuos trovats pels voltants de Persinyà, els cuals pre- sentan solzament una proeminencia. Dits exemplars 's troven al Museu Boet, de Sant a d'Anoya. PAU MiR y RAFOLS. Dipteros de Cataluna I: SERIE Después del tiempo no largo, que me dedico por pura afición à la agradable 4 la par que útil tarea de recoger, ordenar Y estudiar insectos de Catalufia, creo que llegó el momento de hacer algo para el órden de los Dípteros. Al efecto, convencido de que para mejor acercarse à la ver- dad de observación, no hay nada mejor que observar la misma Naturaleza en sus propios lugares, no he vacilado en retirarme cerca del campo y bosque. Aquí, mi principal ocupación, ha sido recoger, reunir, casi diré amontonar numerosas series de individuos, persuadido de que así me sería màs fàcil adquirir (1) Depevet y Cérolla. Note sur les Mammiferes fossiles du bassin lacustre de la Cerdagne. : (2) Almera y Bofill. Cron. Cient. tom. X, 1887. (83) Boletin de la Real Ac. de Cien. y Art. de Barcelona, 1892, tomo I, p 117. i (4) Palet y Barbala. Estudio del terreno pliocénico de Tarrasa y de sus relaciones con las formaciones contiguas, 1896. Almera. Enumerations des Mammiferes fossiles descouvertes en Catalogne, 88 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL datos més justos y rigurosos, primero para deslindar especies, luego para agruparlas en géneros. La enumeración de mis riquezas, en cuyo trabajo, me es de gran auxilio el saber Y experiencia del eminente dipterólogo de Charlottemburg, sefior B. Lichtivardt, la lectura de los amenos y deliciosos trabajos de León Dufour, Ed. Perris, etc., y el anàlisis de mis observa- ciones: es la cristalización, esta mi primera serie de los dípte- ros que personalmente he recogido en Catalufia, esperando que serà bien acogida por los que se interesen por la entomo- logía Catalana en particular y por el avance de la ciencia en general. Sin duda alguna, faltan un gran número de especies à afia- dir y otras à completar: es cierto que no conozco absolutamen- te nada, sobre las costumbres de muchas especies, pero no dudo, que con método y perseverancia, y mucho més con el solicitado apoyo de nuestros naturalistas, estos vacíos no tar- daràn en verse llenos. No es útil, por otra parte, àguardar para més adelante y para cuando se tengan mejor acabados, el dar à conocer trabajos sobre entomología. Los afios se acumu- lan sobre nosotros, nuestras fuerzas físicas é intelectuales decreceràn, de modo que no hay que hacerse ninguna ilusión sobre ello, aún la misma muerte puede sorprendernos. Apresu- rémonos pues: un poco més tarde, no tendremos quizó, ni el tiempo ni la facultad de hacerlo. En fin, creo llegada la hora, en que se agra intentar una verdadera entomología Catalana. Tengo recogido mucho ma- terial y las observaciones tampoco faltaràn. Cuando veremos levantar tan útil monumento2 iQuién serà el osado que inscri- birà su nombre 4 la cabeza de la primera pàgina: Yo me pongo personalmente ú la disposición de aquellos que no temeràn levantarlo: la ejecución me parece fàcil: que cada abeja visite amenudo las flores que le sean més queridas y que llena de su néctar, regrese cada vez, para depositar la miel en comunidad y la colmena no tardard' en surgir. Y sin més preàmbulo empiezo la lista, por orden alfabético de géneros: 1. Acidia heraclei L. Mongat, 28, H-10 y V-07 Buena parte del afio, no es raro verle posado en las hojas INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 89 perennes del perejil (aPpium pelroselinum) ó volar entre ellas. Muy probable que la larva de este Tripétido viva de aquella planta y sea minadora de sus hojas yY tallo, pene- — trando en el suelo para transformarse. 2. Aciura femoralis R. D. Mongat, 25, IV -09 3. Anthomyia pluvialis L. Solsona, 25, V11-09 4. praltincola P3. m. Mongat. 10, V-09 h y 25, V-09 De las més pequefias del género. No es escasa en prima- vera volando entre grandes gramineas. 5. Anthomyia radicum L. Mongat, 23, IV-09 b) 10, V-09 x 18, 11-10 Desemb. de Besós, 25, VI-10 Común en primavera y verano. La larva de Authomyia radicum, es el tipo del género. Como su nombre lo indica, la larva vive en su primera edad, en las raíces, lo que pare- ce indicar que las especies de este género, en general, son nocivas ú las plantas à las cuales roen las raíces. Una vez las larvas adultas, se introducen en la tierra para la ninfo- sis. Es, en la primavera ó verano del siguiente afio, cuando los nuevos 471140mMyía vuelan. 6. Autrhraa afer F. Mongat, 25, V-09 7. fHavus Me. Montserrat, 2, V11-09 8. hottentottus L, Id. íd. Escasos. Acostumbran permanecer parados en los cami- nos abiertos en campos y bosques en terrenos secos y en lugares de mucho sol la mayor parte del afio, con las alas separadas y aplanadas, tocando el suelo. Al aproximarse, levàntanse en un vuelo ràpido pero corto à ras del suelo, paràndose pocos pasos màs adelante. Estos Bombyliidos, como à los demàs de la misma familia, hay que picarles con el alfiler enseguida de capturados, pues las escamillas Y go INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL pelos de que su cuerpo està cubietrto, son tan fràgiles y poco adherentes, que con suma facilidad quedan estragados, de modo, que luego se hace difícil el poder referirles à su res- pectiva especie, Si las alas no tienen algunas manchas ne- gras especiales que orienten. Larvas paràsitas de los de Hymenópteros Véspidos. 9. Antiphrissontrifarius Lco, m. Monte Farell, 1, V1-09 h. Mongat, 10, V-09 Us, Id. 25, V-09 m. h. Solsona, 25, VI1-09 I m. Montserrat, —2, V11-09 Asilido común en los caminos soleados de nuestros cam- pos y bosques. Amante del sol, valiente y voraz en extremo, permanece quieto posado en el suelo con las alas plegadas y lànzase con zumbido contra toda clase de insecto propor- cionado à sus fuerzas que se le ponga ú tiro. Una vez la presa en su poder y enredada entre sus largas patas, man- tiénela apretada entre ellas contra Sí, é introduciendo en- tonces la robusta y afilada trompa en alguna parte abierta ó delicada de la víctima, empieza 4 chuparla con tal avidez, que muchas veces prefiere dejarse coger con ella, que Sol- tarla para huir màs ligero. He visto al 4xlZP/, frifarius h. apoderarse de una p4aleua con sin igual agilidad y he cogido otro h. abrazado 4 un Orthoptero locústido de mucho mayor tamafio que él y al cual hube de desembarazar yo mismo de su salteador. Este tenía la trompa profundamente metida — en la boca del locústido, al cual faltaban las dos patas salta- torias y estaba ya muerto. Alguna vez cogiendo este Asilido descuidadamente con los dedos, he sentido en ellos como la impresión de un pellizco ó punzada, producida seguramente con su trompa, que en estas ocasiones queda llena de una sustancia expelida, líquida viscosa, muy parecida à la salí- va. La larva vive enterrada y es esencialmente carnívora, siendo de notar el caso curioso de iguales caracteres de avidez del trifarius, en sus dos estados, de larva y de insec- to perfecto. 10. Arevyromoeba anthrax, SE i Momerió aa) No es rara en dicho sitio, posada en el suelo en los cami- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 91 — nos descubiertos y expuestos al sol, con las alas separadas tocando el suelo. Este Bombilido tiene costumbres igua- les à los manifestados para el gènero Axulrax. También hay que clavarla con el alfiler enseguida de cogida. Según Rea- — múr, la larva vive 4 expensas de la de ciertos Himenópteros Crabrónidos que aprovisionan sus nidos con el 4nlrax en estado perfecto, de modo, que aquellos son víctimas à su vez de insectos anàlogos ú los que habían hecho perecer sus ju: larvas. — Aricia lucorum, Fall. Montserrat, 2-VI1-09. No es escasa allí, en las flores especialmente de las Um- q belíferas, en el torrente que acompafia ú la derecha el cami- . no de S. Jerónimo, subiendo al llegar à mitad del trayecto. Estas flores, que jamàs dejo de visitar cuando voy por allí, algunas veces las he visto tan llenas de insectos de hermo- — sos colores, como Chrysidos, Anthaxias, Lepturas, Chryso- melas, etc., etc., que màs que flores, parecían ramilletes de piedras preciosas étincelantes, heridas por el sol de un her- moso día de Julio. Larva en el tallo ó raíces pulposas de al- gunas hortalizas (Brassica). Para criar esta larva, basta arrancar dos ó tres de los pies atacados y haciendo con ellos un haz, encerratlos, en una cdja grande. Al objeto de evitar la fermentación y putrefacción, sin ocasionar la desecación, ——hàbrase la caja frecuentemente hacia medio día, pues la sa- — .— lida de las larvas no tiene lugar habitualmente, que durante la noche ó la madrugada. Cúidese también de poner tierra en el fondo, mejor que esta sea algo arenosa, mús que com. pacta ó apretada, para que.puedan mejor transportarse. A Asilus crabroniformis, EÉ Mongat, X-09. y X-08. Montalegre, IX -09, Mongat, X-10. — Frecuente en dichos lugares en los meses de Septiembre Ti Octubre, en compafií fia de Aul1P4. trifarius, amenudo, del que tiene las mismas costumbres. Sus larvas, igualmente. dentro la tierra, son carnívoras, cazando activamente. El descubrimiento de una presa, créese que sin duda es obra del olfato, de la casualidad ó de las dos cosas. Q2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13. Astomella curviventris, Dúift. Mongat, 12-V1-09. Especie rara, curiosa y muy estimada. En 1808, cuando la ocupación de Madrid por las tropas francesas, León Du- four, que vino à Espafia como médico de la armada y luego se vanaglorió de haber llevado 4 Francia, no como otros, riquezas en tapices, pinturas, obras de arte, joyas, etc., sino riquezas en plantas é insectos, halló un solo ejemplar de esta Astfomella, en las flores de los alrededores de Madrid. en la llamada Casa de Campo. Luego de haberla descrito y estudiado, su culto por la ciencia é inestabilidad de su pro- fesión en una armada activa y la amistad, decidiéronle à enviarla al gran Latreille, ignoràndose lo que se hizo de dicha especie en las varias ventas y reventas de la colec- ción de este. Mucho més tarde el profesor Mieg, de Madrid, halló en el mismo lugar otro individuo, que comunicó é L. Dufour. Es sobre este individuo que este Sr, en 1849 (1), pu- blica la historia de la 4 sfomella, dando de ella una hermosa figura, y detalles de la cabeza, alas y patas. Hallé la mía, al pié de un pequefio desmonte, entorpecida y posada entre las hojas de una pequefia hierba, en una de las ramblas que para el paso de las aguas, se dejan libres entre las cepas de los vifiedos. Dejóse coger fàcilmente con los dedos desde la planta, quedando luego inmóvil y sin ulterior movimiento que pudiera ser sospechoso de huída. Este díptero bizarro, por la estructura de sus patas, por la exigúidad de sus alas, por Su aparato bucal, invisible, hace suponer que estacio- nàndose sobre las flores, se limita ú chupar una pequefia cantídad de néctar líquido. Larvas paràsitos de ciertos aràcnidos. 14. Bibio marcí, L. Mongat, 10-V-09. y — 25-V-09. Tiana, 5-IV-09. y —2-IV-10.. Puede observarse todos los afios por los meses de Abril y Mayo durante los hermosos días, este díptero negruzeo, vo- lando torpemente sobre los caminos y dejàndose caer al sue- lo, ó posàndose sobre las plantas en floración en esta época, (1) Annales de 1a Soc. Ent. de Francia, 1850. p. 131-135, pl. V. f. 1. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 93 especialmente en las Euphorbias, algunas veces en tanto nú- mero, que bien podrían recogerse algunas docenas en cada planta, engolosinados en el extremo de los brotes tiernos, allí donde nacen las flores. Es la verdadera mosca de San Marcos, de Réaumur, de Geoffroy y de De Geer. Cuando se la coge con los dedos por el abdomen ó por las patas poste- riores, él separa entonces las patas libres y las endereza ó pone hacia abajo en una posición acrobàtica. Las larvas vi- ven en la tierra de substancias vegetales y en los hermosos días de invierno suelen salir à la superfície. 15. Bombvylius alter, Scop. Monte Farell, 1-V1-09. D) 2-VI11-09. Mongat, 12-V-10. Frecuente en primavera y verano, zZumbando alrededor de las flores de nuestros campos ó también posado en el suelo en los caminos con mucho sol. 16. B. fulvescens, VVied. Mongat, 10-IV-09. J ) 25-V -07. La més común del género, libando en las flores ó posàda en el suelo. 17. B. pictipennis, LV. : Mongat, V-07. Soberbia especie no escasa, con las mismas costumbres y en los mismos lugares que las anteriores. De nuevo hay que recomendar aquí el picar al díptero enseguida de cogi- do, en lo que se refiere à las especies de este género. 18. Bucentes geniculata, Deg. Montserrat, 2-VI11-09. 19. Calliphora erythvocephala, Mg. Mongat, 10-V-09. Común todo el afio, amenudo penetra en las habitaciones con gran zumbido, posàndose de preferencia en los cristales de las ventanas Bien la conocen las amas de casa, cuando la persiguen en las cocinas mientras vuela de aquí para allà, husmeando especialmente la carne cruda mal oliente, para depositar en ella sus huevos, que de lograrlo, à los pocos días presentaria un hervidero de larvas. También en el campo, es seguro hallarla en toda descomposición de ma- 94 l INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA. NATURAL terias animales. Las larvas de las especies de este. género, pueden vivir en la región gàstrica de algunos pequefios Saurios (Lacertfa). Golosos estos de las Calliphora, al inge- rir algunas h. h. estando estas llenas de huevos y. a puntó de la puesta, estos huevos al llegar al estómago. é intestinos han dado paso à las larvas. Estas se desarrollan Y. viven durante el tiempo que permanecen en el cuerpo del Saurio, à expensas de los intestinos, del estómago, de los pulmones y del hiígado, hasta el punto. de hincharle completamente à causa de su número y causarle la muerte. Siendo sumamen- te interesante el observar, que los huevos y larvas, resisten muy bien, las modificaciones que ordinariamente el jugo gàstrico, provoca à los alimentos ingeridos en el estómago. 20. Caricea tigrina, F. Monte Farell, 1-V11-09. I Mongat, 22-II1-10. D) 10-V-10. No escasa en primavera y verano, donde crezcan Cisíus, 21. Carphotricha guttularis, Mg. Monte Farell 1-VI-09. 22, Catabomba pyrastri, LL Mongat, 25-111-09. Uno de los Syrphídos à los cuales se ve volar todo el , afio, cerca de las flores en los hermosos días de invierno, aunque no frecuente. 23. Centor nudipes, LxV. / Solsona, 25-V11-09. 94. Chlorisops tibialis, Mg. Mongat, 15-VI-08. Escasa, en verano en las Euphorbias. 25, Chlovomyia formosa, SCOPp. Mongat, V-08. V-09. VI-10. Aparece en los hermosos dias de Abril escasa, luego es común en Mayo y Junio para escasear de nuevo en Julio y desaparecer con el verano. Reposa la mayor parte del tiem- po con las alas plegadas sobre el cuerpo, entre las hojas de muchas plantas comunes, especialmente, Euphorbia, Son- chus y Malva. Hay dos distintos coloridos para todo el ab- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 95 domen: en unos es verde brillante como los ejemplares del centro y norte de Europa y en otros de un brillante dorado, como los del norte de Africa, pero ambas variedades de co- lor se hallan juntas é iguales en número. 26. Chlovopisca corcumdata, Mg. i Mongat, V-09. S. Lorenzo de Morunys, 29-V 11-09, Común todo el afio, basta pasar la manga por la hier- ba baja ó por sus florecillas perennes, para recoger este Chlorópido à docenas. Es de suponer que su diminuta larva, es minadora de hojas. 21. (Ch. rufa, Mea. .: Monte Farell, 1-VI-09. Mas escasa que la anterior, parece més propia de la mon- tafia, pero en iguales sitios se recoge. 23. Chlovops miínuta, Lxv. Mongat, V-09. 20-IV -10. También común y en los mismos sitios que las dos ante- riores. Es de la misma familia y la larva minadora de hojas puede causar grandes dafios cuando se presenta. numerosa en los cereales. 29. Chrysotoxum bicinctum, L. Montserrat, 2-V11-09. Escaso, en las flores en general, de la montafia. 30. Ch. intermedium, vo Mongat, 12-VI1-09, VI-10. El més común del género, También en los hermosos días de invierno, en los caminos soleados y en las florecillas bajas. 31 C. 8-—maculatus, Curt. Mongat, 25-V-09. Escaso, en los mismos sitios que el anterior. Estas espe- cies de Syrphídas, viven esencialmente del jugo de las flo- res ó de la savia extravasada. Es muy probable que sus lar- vas, como la de muchas de la misma familia, sean comedoras de pulgones (Hem. Aphídidos) ó Aphidivoras. 06 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 32. Clytiomyia continua, Pz. Montserrat, 2-V11-09. Frecuente allí en las flores de Umbelíferas. 53. Compsidura concinnata, Mg. serriventris Rond. Mongat, 20-V-08. Común y muy útil, la mayor parte del afio. De crisàlidas de P. brassicae, he obtenido tres ejemplares de esta especie. El Sr. Lichtvvardt, manifiesta que son también paràsitas de Lymaniria dispar y monacha y de otras orugas perjudicia.- les à los bosques. 34. Cvyrloneura stabulans, Fall. Mongat, 10-V-09. Este Múscido es fàcil hallarle junto con otros de la mis- ma familia, posado ó volando alrededor de materias anima.- les en descomposición. 55. Cvyrius pusillus, Meq. Figaró, 29-V1-06. Las especies de este género son todas ellas Desiderata- pia. Allí esta estimada especie, no escasa en dicho sitio, vo- lando agrupada, en vuelo quieto y plano en el aire, sin que ai parecer moviera las alas 4 causa de la rapidez de Sus mo- vimientos. La exigúidad chocante de su cabeza, hace supo- ner que se alimentarà poco del jugo de las flores de Rubus, cerca las cuales la sorprendí, en lugares umbrosos cerca de Sitios frescos, con aguas corrientes. 36. Dasyphora pratorum, Mg. Mongat, 10-V-09. o Frecuente este Múscido junto con otros de la misma fa- milia, posado ó cerca de materias animales descompuestas. 9/. Dichaetophora obliterata, Fll. Montserrat, 2-V11-09. No escaso este Tetanocérido, allí en las flores junto con otras de la misma familia, en lugares umbrosos al pié de grandes àrboles al margen de los caminos. 38. Dioctria gracilis, Mg. Solsona, 25- VI1-09. Asilído frecuente en los caminos soleados à través de los campos y bosques de aquel distrito. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 97 39. Drosophila, v. phalerata, Monte Farell, 1-V1-09. Mongat, 29-X 11-09. Puede capturarse fàcilmente pasando la manga por enci- ma la hierba que crece en lugares húmedos umbrosos ó rin- cones que el sol no visita, la mayor parte del afio. 40. D. fenestrarum, Fall. — Mongat, 7-V-09. Monte Farell, 1-V1-09. Solsona, 25-V11-09. Frecuente en los mismos lugares que la anterior. Larvas en las setas. De algunas de estas recogidas en Noviembre de 1908 y puestas en un frasco con parte de tierra, en Mayo de 1909, ví volar en él el fexnestravum en número. 4. Echinomyia magnicornis, Ztt. Mongat, V-07. 10-111-09. 10-V -09. Se encuentra todo el afio esparcida en el bosque, en los campos, en los prados, aunque més común desde Marzo à la fin de Octubre. Aliméntase sobre todo de la miel de las Umbelíferas y de algunas Labiadas, no desdefiando por esto las materias azoadas. Larvas generalmente en las oru- gas. Confúndese fàcilmente con el Peletzeria prompha Mg. 42. Empis tessellata v. tipuloides, L. Montserrat, 2-VI1-09. Frecuente allí en las flores amarillas de los pequefios prados cerca de la ermita de San Miguel, en verano. 43. Eriopogon laniger, Mg. Montserrat, 2-VI11-09, 44. Evistalis arbustorum, L. Mongat, 7-V-09, Frecuente, ya en las flores de nuestros prados y bosques, ya zumbando en un vuelo alto, plano y sostenido, bajo la sombra de los àrboles en pleno monte. En esta ocasión, su captura se hace difícil, pues esquiva con habilidad suma el golpe de manga, subiéndose ràpidamente 4 volar plano màs alto y sin alejarse, como burlàndose, pero vuelve ense- guida 4 la posición en que por la primera vez se le sorpren- de, de modo, que después de algunas acometidas, se acaba por aprisionarle. La mayor parte del afio. 98 45. 46. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL E. tenax, L Mongat, V-07. l 12-V1-09. Común todo el afio, con preferencia en las flores bajas de nuestros campos y prados, de cuyo néctar vive, confun- diéndose 4 primera vista con una abeja, de là cual tiene los mismos movimientos vibratorios del abdomen ó posada y también volando cerca las letrinas de nuestras casas de campo, esperando ocasión de poder acomodar allí sus hue- vos. Las larvas de Eristalis, llamadas por Reaumur, larvas con cola de ratón, viven comunmente, en las aguas corrom- pidas, cenagosas y en los orines de las letrinas. Es fàcil ha- larlas abundantes en nuestras casas de campo, en dichos sitios, rebulléndose en su superficie, especialmente à princi- pios de verano y otofio. Una vez la larva adulta, procura salirse del medio donde ha crecido, por conduetos, cafierías, superficies lisas, etc., arrastràndose avanzando, contra- yendo y alargando el cuerpo con mucha agilidad. En ha- llando entonces un rincón cualquiera, algo resguardado, con algún polvo, detritus, etc., ó también algunas veces como he observado, simplemente colgada de su propia cola, después de intentar inútilmente desprenderse, habiendo quedado pegada por ella en alguna saliente à causa de la viscosidad de la que su piel està impregnada, se transforma en ninfa, sin formarse defensa alguna y solamente contra- yéndose en si misma hasta formar como el hueso de una aceituna con dos pequefias orejitas y la consabida cola. Doce días después ó antes, pues tanto favorece la transfor- mación la fortaleza del medio donde ha vivido, sale el nuevo Evistalis, rompiendo para ello, la parte de la membrana envolvente, en el sitio donde estàn las orejitas ó sea el opuesto à la cola. En el estado de larva, es un manjar muy apetecido por la Motacilla sulphurea, la cual à pesar de ser tan asustadiza, no vacila en meterse disimuladamente en los retretes, para llevarse de cuando en cuando, alcela de esos sabrosos bocados. Exoproposopa Jacchus, F. Mongat, 10-V-09, No escaso este Bombyliido en verano, posado en los ca- minos arenosos, secos muy soleados, con las alas planas divergentes, volando casi tocando al suelo y por poco rato- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 99 47. E. gonia ovnata, Mg. Mongat, 25-V-09. Tachínido raro, en primavera en las flores de nuestros campos. 48. Gymnosoma rotundata, L. Mongat, V-07. Id. 23-IV -09. Montserrat, 2-V11-09. Tachínido común, posàndose en primavera y verano en las flores de los campos, prefiere las brotes tiernos de las Euphorbias, en el lugar donde nacen las flores. 49. Hammomyia albescens, Ztt. / Mongat, 10- V -09. Id. , 25-V-09. Frecuente la mayor parte del afio. Puede obtenerse facilmente pasando la manga por los céspedes yY plantas bajas las màs comunes. . 50. Helomysa notata, Mg. Mongat, 7-V-09. 51. y vartegata, LV. Id. id. Id. —20-1-09. Id. 12-111-09, Especies algo raras, hàllanse en los bosquecillos cerca- nos, en lugares frescos y umbrosos, sobre las plantas y pe: quefios arbustos. Larva en las setas. Una vez la larva adulta, retírase cerca, entre residuos vegetales ó en la arena ú poca profundidad, encerràndose en una càscara de color rojizo, circunvalada con un relieve en espiral, como cifiéndose y marcando los correspondientes anillos de la larva. A. CODINA. (Continuardó.) NOTA.—m —macho. h —hembra. 100 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sobre lo Helicigona Lapicida, Lin, y sa varietat "Andorrica,, Bourg. En le bon documentat trevall de nostre amich y consoci D. Joseph Maluquer y Nicolau cAlguns moluschs de la Vall de Ribaso, digne continuació dels que fa alguns anys publicà ab lo nom de cContribució 4 la fauna malacológica de Catalu: nya, y, que llegiràn sempre ab gust tots los que se dedican à la fauna de nostra terra, he vist en la secció dedicada al génre Helix y en l'especie Lapicida de Lin, que afegeig qCitat també generalment ab lo nom d'Heliíx Andorrica, Bourg, pero que no veig cap diferencia en l'H. Lapicida que tantes voltes he recullit en el Rhin, y en el Mein, y'l de les diferentes comar- ques catalaness. Molt laudable es l'idea del Sr. Maluquer de unificar algunes falses especies en una sola llegítima qui sols l'afany de molts autors en crear especies noves a fet separar, com succeix en los Helicella Carthusiana, Carthuscanella y Sarriensis, Helix Punctata y Apalolena Y una porció dels Helicella Cespitum (Arigonis) y Variabilis. Pero al meu modo de veure Si lo tipo Audorrica no mereix pas esser elevat à espe- cie, té prou caràcters propis pera esser posat com ú varietat del Helicigona Lapicida Lin. També com el Sr. Maluquer he re- cullit nombrosos exemplars de dita especie sino en les valls del Mein y Rhin, a Suissa en les valls del Aar, afluent del darrer aixís com també en diferentes comarques catalanes, poguent notar sempre à primera vista les diferencies que separen l'un del altre. En nostra terra meteix he trovat l'especie tipo y la va- rietat, devent buscarse la primera en les valls pyrinencas y del Cadi y la segona en tota la baixa Catalunya. De dues estacions típicas puch parlar, una del Helicigona Lapicida, Lin y altre de la varietat 44dorrica, Bourg. Es la primera en la vall del riu Piqué (afluent del Noguera Ribagorçana), pels voltants de Caldas de Bohi, à uns 2.000 m. sobre'l nivell de la mar, ahont se trova en llochs ombrívols y sota els allí nombrosos trencalls de roca granítica, en companyia de Helicigona Des- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL IOI moulinsi, Farines, Helicígona obvoluta, Múll, Pyramiídula votundata, Múll, Clausilia lamiínata Múll, y. Clausilia Pyre- naica, Charp. Se trova la segona en la ciutat de Girona, per les vores y murs del camí qui mèna al castell de Montjuich, ahont viu ab la Cyclosfoma Elegans, Múll, Clausilza rugosa, Drap, Pupa Penchinatiana, Bourg, Vallonia vupestríis, Drap. y altres especies. En ocasió de la lectura d'aquesta nota, m'es molt grat acompanyar exemplars dels dos tipos a fi de que mos companys pugan compararles. Com observaràn, la varietat Audorrica, Bourg, se diferencia del tipo principalment en esser una tercera part més ample, tenir lo test més groixut, la cintu- ra més enfondida, lo que fa fer les voltes d'espira lleugerament curvades, l'espira es notablement més alta, aixís com la darre- ra volta més aquillada. Per lo tant crech que deuría anomenarse la que fins avuy ho ha estat ab lo nom de Helicigona Andorrica, Bourg, ab lo de Helicigona Lapicida, Lin. Var. Andorrica, Bourg. Aixís meteix crech que deuen revisarse varies de les espe- cies citades en nostra terra, anulantne moltes que s'anomenen com à especies, pero sempre reservant com à varietats totes aquelles qui tenen caracters ben típichs y remarcables pera esser considerades com a fals. JomN RoSALS. Barcelona 11 juny 1912. Nou mineral pera Catalanya Ab plaher puch comunicar a la Institució una trovalla feta per Don Joaquím Folch y Girona, consoçi nostre. Dit senyor en una excursió que fà poch feu a Santa Creu d'Olorde, recullí al comensament del camí que và a San Bartomeu de la Cua- dra un mineral que, de moment, cregué per'l seu aspecte, Ser sulfat de ferro, mes al veure quera insoluble en l'aygua, m'el donà, pera que l'examinés, y resultà ser la Noutronita, silicat hidratat de ferro. Es una bona troballa, puix qu'es mineral nou pera Catalunya, y, segurament, pera Espanya, ja que ni 102 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL siquiera està citat per Don Ramón Calderón en sa darrera obra eLos Minerales de Espafia). / En breus paraulas, exposaré el curs de las meves investiga- cions, fins que vareg arribar a la seva determinació. Els seus caràcters fisichs sont els segients: amorfo, d'aspecte cristallí- resinós, de color blavós que passa a vert en alguns trossos, Y en altres a groch y a negre en alguns petits punts, ab molta facilitat se disgrega en una pols blanquinosa, (forma en qu'es presenta ja, en part, del ejemplar examinat), quelquom un- tuosa, sa duresa, major en la part més cristallina y compacta y menor en la més disgregada (com ja acostuma a succehir en tots els minerals), es pot colocar entre dos y tres de la escala de Mohs. Desde el primer moment cregué qu'es tractaba d'un mineral de ferro, y d'aquet suposat vareg partir en el meu examen. Considerant-lo com a tal, no podía ser cap d'els oxits per las sevas condicions físiques, sense que fos necessari cap examen químich pera estarne ben convensut , arseniat tam- poch, puix que no donà la reacció del arsénich ni en tenía les condicions físiques que tals minerals presentan, menys car- bonat, per no presentarne tampoch cap dels seus caracters, tan típichs, per cert, sulfat, que's lo que cregué, com ha dit de primer moment el senyor Folch, n'he tenía realment l'aspecte, mes feta per tres vegades la corresponent reacció del hepar, may va donar ni la més petita senyal del sofre, insoluble en l'aygua, tractat per l'àcit clorhídrich, se disolgué tranquila- men y casi bé en sa totalitat, formantse uns petits borrolls gelatinosos que flotaban en el liquít, (la gelée dels francesos), aXò es lo que me và fer sospitar si sería un silicat, y, efectiva- ment, aquets borrolls eran de sílice, la disolució anteriòr per el ferrocianuro potàsich, donà inmediatament la coloració de blau de prusia intensa, que denotà el ferro, ab la sal de fósforo se formà una perla verdosa en calent, incolora, en fret, que- dant en el seu interior perfectament marcat l'esquelet de sílice: al tubo tancat donà una gran cantitat d'aygua: al carbó ab el carbonat de sosa, no's fon, quedant una massa esponjosa blan- quinosa sobre la que no hi té cap influencia l'iman, tirada la seva pols en una disolució de potasa, aquesta pren una colora- ció negrosa, en el carbó ab el nitrat de cobalt donà indicis d'alumina, sent degut segurament a la presencia d'aquesta el ser quelcom untuosa la pols del mineral: en un examen quí- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 103 mich fet per en Berthier d'una Nontronita, ja li va trobar tam- bé. Seguint, donchs, les indicacions de F. de Robell en la seva obra 4dDetermination practigue des minerauxs, y donats els resultats qu'acabo de exposar, de les probas fetes, crech, com he dit, qu'es tracta del silicat hidratat de ferro, o sia la Non- tronita. LLORENS. TOomMAS. Juny de 1912. NOTA MALACOLÓÒGICA El nostre estimat Dr. Almera, en una derrera excursió geo- lógica que feu al cim del Tagamanent, recullí diversos mo- luschs que'm donà, havent resultat haverhi tres especies, dues bastant abundoses per tot arreu Y un'altra que no'n es tant, Yy que'm sembla no haverse citat fins are mes qu'a Montserrat, el seu lloch d'origen, se tracta de la Patula Bofilliana. Fagot. En trobà un sol exemplar jove y en no gaire bon estat, pero que no ofereix dupte en la clasificació: les dues especies restants son l'Helix Penchinati Bourg., y la Pupa megacheilos, Jan. Per la localitat de la trovalla y per la raresa de la Patfula citada, he cregut d'interés fer-ne aquesta petita nota malacológica. LL. Tomas. Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos PER l MANEL de GHIA (Continuació) apellina, Ren.—S. alba. VVood. var. fragilis, Risso.—S. prísmatica, Lastxey. i04 INSTITUCIÓ CaTALANA D' HISTORIA NATURAL occitanica, Reciuz.—S. alba, VVood. var. ovata, Phil. y —VVeinF.— S. ovata, Phil. prismatica, Montg.—S. prismatica, qe qe tenuis, Montg. SIPHONODENTALIUM lofotense, Sars. TAPES aureus, Turt.— f. aureus, Gmel. var. anthemodus, Loc.— T. aureus, Gmel. var. y y — var. albida. Y D) y —oOrunea. Di y y — depressa. b) Y y —elongata. y D) y —fulva. p) D) y o maculata. D) Y y —marmorea. y D) y minor. ) Y y —subromboidea. aureus, F. y H.— T. aureus, Gmel. y Gmelin. Beudanti, Payr. bicolor, LamY. j cateniferus, Lamt. Servairni, Loc. decussalus, F. y H.— /. decussatus, L. decussalus, L.. — l. aqureus, Gmel. vars. SE y var. Zactea, Phil. b) y ax radiale, B. D. D. edulis, Chenm. l s'i 4 T. rhombocides, Penn. var. extensus, Loc. — T. decussatus, L. foridus, Lam. — T. aureus, Gmel. Rfovidellus, Loc. — T. aureus, Gmel. var. geograplicus, Roemer.) — I 9 Chemn. )7 T. pullastra, Montg, var. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 105 geographicus, Chemn. var. glanduia, Lamy. y Y y —dTenori, Costa. Grangeri, Loc. i lactus, VVeint. lucens, Loc. marmoratus, Phil. Mabillei, Loc. nitidorces, Loc. petellinus, Lamt. y Loc. pulchellus, Lamx. vetortus, Loc. rhomboides, Penn. vostratus, Loc. — T. aureus, Gmel. var. saxaltilis, Fleurieu,. — 7. pullastra, Montg. var. textuvatus, Hid. Res $ LamE. virgineus, L. — T. vhomboides, Pennant. — lT. auveus, L. vars. l- T. aureus, Gmel. var. TELLINA balaustina, L. commutata, Montr. — T. tenuis, L. var. compressa, Brocchi. — T. incarnata L. vat. costulata, Turton. — Psammobia costulata, Turton. cumana, Costa. Dl Hanley. — 7. cumana, Costa. distorta, Poli. donacina, L. exigua, Poli. — T. tenuis, Da Costa. var. fabula, Gmelin. — T. fabula, Gron. D) Gron. fabuloides, Monts. — T. fabula, Gron. var. fragilis, L. — Gastrana fragtdlis, L. imcavnata, L.. i nítida, Poli. OQudardí, Payr. planata, L. pulchella, LamxX. punicea, Born. (Esp. exótica.) pusilla, Phil. 106 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL servata, Brocchi. — 7. serrata, Renieri. squalida, Pult. — T. incarnata, L. var. stricta, Brocchi. (Especie fósil.) tenuis, Da Costa. TENAGODUS — Siliquaria. anguimna, L. TEREDO norvegica, Speng. TEUTHIS media, LamY. D) I THRACIA papvracea, Poli. y VVeinE. — T. papyracea, Poli. pubescens, Pult. villosierscula, Macgillivray. TORNATELLA — Acteon. fasciata, Lamx. TRIFORIS adversa, Mont. — 7. perversa, L. var. perversa, Chemn. — T. perversa, L. D) LL: D y var. adversa, Montg. TRITON corrugatum, LamyY. curtunus, Loc. — T. cutaceum, L. var. cutaceum, L. Danteli, Loc. — 7. cutaceum, L var. nodiferum, LamyY. / succincum, LamFE. Especie exótica. tvranquebaricus, Lamt. Id. id. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 TR RITONINUS — Triton. corrugatum, Lamx. cutaceum, LE. — T. cutaceum, L. nodiferum, Lamt. Fauna ietiològiea de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER OBGUSTÍ M. GIBERT (Continuació) — Havem vist qualques exemplars momificats procedents de la Torredembarra, Familia dels 77ichiuridae. Género, LEPIDOPUS, Goiian. Lepidopus argenteus, Bonnat. Syn.: Lepidopus caudatus, Ginth., Canestr., Lepidopus en- siformis, CBp., Lepidopus, Agass., Lepidopus argvreus, Cuv. et Valenc., Guichen., Lepidopus guanjianus, Lacep., Riss., Le- pidopus Peronii, Riss., Lepidopus argenteus, Bonnat., T7í- chauvus caudatus, Euphras., Arted., Lepidopus, Goúian. Nom vulgar: Serra, Serreta, Tarragona. Especie nova per Catalunya. 108 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL En 24 de Mars de 1910 den dl un hermós exemplar pescat 4 palangre de més de 2 metres de llarch. Cevna canina, Dodert Familia dels Taenzoidae. Sub-familia dels Cepolinz. Género, CEPOLA, Linn. Cepola Rubescens, Linn. Syn.: Cepola rubescens, Cuv. et Valenc., Guichen., Riss., Brunn., CBp., Gúinth., Canestr., Cepola serpentiformis, La- Cep., Cepola taenta, Bloch., Riss., Taenia vubra, Manuela My- vuS alter sive serpens pubescens, Rond., Aldrov. Cemna catalónica, Gibert, sp. nov. Nom vulgar: Pixota vermella, Lligas-cames, Tarragona, Beta, Barcelona, Làtigo, Costa de Llevant, Flàmula, Menorca. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I09 cial Género, REGALECUS, Brunn. Regalecus gladius, Guinth. Syn.: Gymnetrus longivadiatus, Riss., Gymnelrus gladius, Cuv. et Valenc., Regalecus gladius, Canestr. Nom vulgar: no'nte. Especie molt rara y nova per Catalunya. No fa massa temps, en Lluis Soler y Pujol, naturalista pre- parador de Barcelona 'n va tenir un exemplar pescat en avgues de Vilanova y Geltrú. Género. TRACHYPTERUS. Goúan. Trachypterus Falx, Cuv. et Valenc. Syn.: Trachyplterus taenia, Costa., CBp , Giinth., Canestr., Gymnetrus Cepedianus, Riss., Falx. Bell. Nom vulgar: Faixa, Tarragona, Fleuma, Menorca. Especie rara. Trachypterus cvistatus, Bonelli. Syn.: Trachyplerus cristatus, Gunth., Trachypterus Bone- Ui, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Cardenal, Tarragona. Especie rara. Familia dels Sparzidae. Sub-familia dels Sa7827n4. Género, SARGUS, CUV. Sargus vulgaris, Geof. St. Hil. Syn.: Sargus vulgaris, Gúinth., Brit., Sargus Salviane, CBp.. Canestr., Cuv. et Valenc., Guichen., Sargus puntasso, Riss., SPparus sargus, Brunn., Sargus, Bell. l LIO INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ——————————————————————————————e—--d——————————————— Nom vulgar: Variada, Tarragona, Menorca, Sarg, Barcelo- na, Barada, Costa de Llevant. Sargus Rondeletii, Cuv. et Valenc. Syn.: Sargus sargus, Riss., Sparus sargus, Riss., Sargus Rondeleltit, CBp., Ginth., Canestr., Sargus raucus, Geof. St. Hil., Sparus varialus, Bonnat., Lacep., SParus, Bell. Nom vulgar: Sard, Tarragona, Menorca: Sarg, Barcelona. Sargus velula, CBp. Syn.: Sargus vetlula, Ginth , Cuv. et Valenc., Guichen., Scarus onias Rondeletiz, VVillugh., Scarus, Rond. Nom vulgar: Sard, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Rara. Sargus aunularis, Geof. St. Hil. Syn.: Sargus amnularis, CBp., Ginth., Canestr., Guichen., Cuv. et Valenc., Auvrata aunularis, Riss., Sparus haffara, Ris., Sparus sparalus, Lacep., Sparus smaris, Brunn., Spa- VuS annularis, Lin, Dels Nom vulgar Esparral, Esparralló, Pinta, CER an Lope: rral, Esparrai, Barcelona, Menorca. Soinre nadiu a Gatelaunya Pel catàlech publicat fa poch per el senyor Tomés (1), podém molt be tenir tots els datos referents als jaciments de (1) Tomàs (L1.).— Minerals de Catalunya, —1910. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL III — minerals de Catalunya. Y, per aquella memoria, sabém que la major part de sofres recullits à Catatunya son éflorescents, resultant de la descomposició d'elements pyritosos que oxy- dantse péls agents atmospherics, ajudats per l'humitat, deixen lliure el sofre, d'aytal naturalesa son els sofres citats al Figa- ró, St. Climent del Llobregat, Sta. Creu d'Olorde, Samalús, Ribes, Civis, etc., com també s'en troben en éflorescencies dins les mines de carbó de Sant Joan de les Abadesses (Surroca). Tots aquets sofres no podem pas considerarlos com à nadius, tota vegada qu ells son resultat d'una ulterior reacció química. No obstant, son dignes de mencionarse, com à rareses minera: lógiques els exemplars provinents dels Pyrineus d'Olot en grans aglutinats, ab quarç y mispicEel que 's conserven en el Museu de l'Academia de Ciencies, el de Sant Felíu de Guíxols ab mo- libdenita, com també el citat per el Dr. Almera, recullit a Montjuich, y per ultim el citat per D. Lluis M. Vidal, recullit à Gerri de la Sal, provincia de Lleyda (1). Donchs be, l'objecte de la nota present es pera donar à co- nexer d'un modo particular, les condicions en que-s presenta'l sofre nadiu d'aquesta última localitat, per esser, sens dupte, Punich sofre que podem considerar com à corresponent à una formació natural del terreny, aduch, que fà cambiar el con- cepte que, referent al sofre nadiu en nostre península, se tenía format el malograt Dr. Calderón. A tres quarts de Gerri de la Sal, seguint aygues avall del Noguera Pallaresa, y trencant per la riera que hi aflueix per l'esquerra, hi ha l'anomenat molí de Romayó. Els terrenys corresponen al Triassich superior en llur major part, mil voltes revols per la geodynàmica, qui d'un modo especialíssim va actuàr en aquella localitat, quand péls arrugaments post-Trias- sichs resurgiren abundoses erupcions ophítiques, trencant y refundint els estrats. Es difícil assolir, ab claretat, una idea general de com se revolcaren y compenetraren, incluintse els estrats primaris ab els del Triassich, esqueixantlos les erup- cions d'Ophita, que hi son abundoses. Com un effecte secundari d'aquella antiga volcanisació, jo crech, que poden esser formats els sofres que's troven en una (1) Vidal (Ll. M.).— Geologia de la Provincia de Levida. Bol, de la Com. del Mapa Geol. de Espafia. Tomo 2.2, pla. 295. tt2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL dolomía EE NE AO L aflorant en un turó, qui per la part de ponent, se presenta à la vista del Molí de Romayó. Els estrats de les rodalíes son de margues y arenisques ro- genques del Reuper, ab algún cristall bipyramidal de quarç y quelcom de guix, son en general més ó menys guixoses. La roca dolomítica qui conté el sofre apar esser del Muchellzal superior, emprò que per els agents eruptíus ha suffert una pseudometamorphisme. Per dessota d'aquests estrats, à grands profunditats, al aixe- carse la temperatura y al traspassarlos la lava ofítica, ailavors descompondría els sulfurs y sulfats, reduhint la roca à dolo- mita ferrígena, donant lloch à véres sulfatares, de les quals les vapors s'escaparíen per mitj les esquerdes de la meteixa roca, depositantse ls vapors sofrosos y altres, en les esquerdes més properes à la superficie, ahont la temperatura hi sería més baixa. Per això, que 'l sofre 'l veyém com omplena esquerdes, acompanyantho altres cristallets blanquinosos, COrC a a diferents elements mineralisadors. Aquest es l'origen probable d'aquell sofre. Per lo que té una gran trascendencia tota vegada que el Dr. Calderón en sa obra (1) afirma que tots els minerals de la Península son sedi- mentaris, Y que els més importants encaixen en les margues guixoses y betuminoses corresponents al Miocénich, essent les de Libros, Hellin y Lorca les que s'aprofitan industrial- ment (2). Per lo tant el jaciment de sofre del Romayó, es sens dupte l'únich cas que nosaltres podém considerar com à for- mació indirecta de les erupcions ophítiques secundaries que en les vessants pyrinenques tingueren gran influencia. Aquest sofre fou objecte d'algunes tentatives pera aptofi- taments industrials, que no rendiren pas resultats positius pera una amplia explotació, emprò que mineralógicament, no deixa de tenir sa importancia, per lo que ha motivat la nota present. M. FAURA Y SANS. (1) Calderón (S).— Los Minevales de Espada, tomo I, pl. 40. (2) Ganyadeix.— No tiene vepvesentación en la Peninsula el cuerpo de que nos ocupamos, en verdadevos volcanes, el cual vecibe entonces la denominación impropia de agufve nalivo. Estampa de Francisço X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24.—Barcelona. 4 XR to Sense cobertes lec Toutes les communications et èchanges doivent étre envoyées INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, 4 dos quarts de deu de la nit. Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives ú D. Lluis Soler, Raurich, 8 y 10, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la - Societat y podent consultar la Biblioteca y Museu. Biblioteca.— La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els dimars, de 9 1/2 a mt del vespre y 'l dijous de 12 a 1 1/2 tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. Museu.— Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. Butlletí. —Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys. los de Juliol, Agost y Setembre. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràún demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segúents: 50 ecxemplars 100 ecxemplars — 1-4 planas 5 ptas. 8 ptas. 5-8 D el ) 15 ) 88-16 15 9) 25 o autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. sl La au siège de la Société. Paradís, 10. 1.0, 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts — ART. Í.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete A l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- . lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.et. Los socis seràn de pia classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors y Numeraris. : / Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. À Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat Y siguen un es- tímul pera los Socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa y progrés de la Societat. Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals ab arreolo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4 rt Los socis Honoraris seràn proposats per 1a Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis numeraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat, Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevari, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y desitjant ingressar com a soci numerari "ls acepta integrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra. Pera que sía vàlida una votació deatcia pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. P Nulla unquam Tan fidem et vatio- nem vera dissensio esse potest. è Cnost. de Fid. cath. c. IV. SUMARI Ni l LOGAL SOGIAL oo Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,8 - 2,3 CRA BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacións seguents. da Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre meló es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del — — Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. Ó Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- breixi. i Posar en forma de notes à baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. e00e 4 NOTA.- BEMERBEUNG La cInstitució Catalana d'Historia Naut Paredes IO, Barcelona) desitja'l cambi de publicacións. Die clnstitució Catalana d'Historia Nguta i Eg TO, Barcelona) bittet um Gegensendungen. La cinstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, IO, Barcelona), desea el cambio de publicaciones. The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desires to exchange publications. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, 10, Barcelona), demande l'échangé. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelona) chiede ricambioó. BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 2.8 EPoca BARCELONA, OCTUBRE 1912: ANY IX — NÚM. 7 PECCIÓ. OFICIAL Sessió del 3 d'Octubve de 1912 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre, y assistinthi els socis senyors Rosals, Ferrer y Vert, Maluquer (Salvador), Maiuquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Sagarra (Ignasi), Faura, y Folch, el Sr. President obre la sessió, llegint el Secretari, acte seguit, l'acta de la anterior, que es aprovada per unanimitat El Sr. Rosals parla del Congrés excursionista Català celebrat a Manresa lo passat Juny, fent constar que no's va pendre cap acort, relacionat ab el fi de l'Institució. D. Felip Ferrer y Vert llegeix un interessant trevall de don Domingo Ventalló sobre eNotes cecidiologiqueso, : D. Joaquím Folch, explica els anàlisis que va fer fins a reconei- xer com a Nonutvonita, el mineral trobat pel meteix a Sta. Creu de Olorde, d'el quin s'en donà conexement en el Butlletí de Juny. El meteix Sr. Folch, presenta per lo Museu de l'Institució uns trossos d'Axuatasa cvistallisada. D. Llorens Tomàs, recorda el moviment que desde fa temps es nota a les costes catalanes, semblant al d'una balansa quin punt de apoyo fos a Montjuich, fent remarcar que en l'actualitat es la costa de Llevant la que puja y la de Ponent la que va baxan. D. J. Rosals presenta a l'Institució, pera sa classificació, uns curiosos bolets recullits en una de ses darreres excursions. No haventhi altres assumptes de que tractar, el Sr. President aixeca la sessió a les onze. II4 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Dipteros de Cataluna 1: SERIE (Continuación) UD) En los últimos días de invierno ó primeros de primavera, concluída la ninfosis, el nuevo Helomysa raja la càscara por un extremo en sentido longitudinal y cobra libertad. De algunas setas atacadas, puestas en un plato de tierra húmeda muy arenosa, bajo una campana de cristal à prime- ros de Noviembre de 1908, nacieron numerosos ejemplares de ambas especies por los alrededores del 7-V-09, lo cual me hace creer que muy probable son varzegala m. y xolata h. de una misma especie, ya que no es raro en los dípteros hallar distintos dibujos en las alas de los dos sexos de una misma especie. 52. Hemipenthes movzo, L. Montserrat. 2-V 11-09. Frecuente allí este Bombyliido en los caminos soleados, parado en el suelo con las alas divergentes. 53. Heteropogon manicatus, Mg. m. Solsona, 25-V1I1-09. Asílido no escaso en los caminos à través de los campos incultos de aquel distrito. 54. Hippobosca equina, L. Solsona, 25-V11-09. Paràsito común de los rumiantes posàndose en las in- gles. (1) Véase Butlletí de la I. C. d'H..N., n. 6, any 1912, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL LI5 55. Homalomya incisurata, ZH. Mongat, 10-V-09. Común. Larva generalmente en las deyecciones hu- manas. 56. Hylemyia criniventris, ZH. Montserrat, 2-VI1-09. Escasa, en las flores de la montafia durante el verano. 57. ddia lunata, VVied. Montserrat, 2-VI11-09. Múscido escaso, generalmente cerca de materias anima- les descompuestas. 58. Lampromyia cvlindrica, EF. Mongat, 12-VI1-09. 59. pallida, Meq. id. 10-V -09. id. 25-V -09. Especies raras muy estimadas, generalmente posadas con las alas plegadas sobre el cuerpo en las paredes, con cara al sud y soleadas, también en los caminos que cruzan nuestras vifias. El Sr. Lichtvvardt, manifestóme, que dichas especies estaban en poquísimas colecciones y que era fàcil procuràrselas. Al efecto, me escribe, que en las afueras de Túnez en un muro casi derribado, en pequefios hoyuelos en forma de embudo, como los que hacen las larvas de Mvrme- leoun en la arena, obtuvo 40-50 larvas y las había criado 30 de ellas, en una caja de cigarros con arena, .y encima, una tapadera de cristal. Al principio alimentólas con moscas à las cuales había despojado de las alas, màs tarde con peque- fiísimos gusanos de la harina (larvas de Temebrío molitor, L. col.). En mayo nacieron todas las Lampromyia y todos tuvieron una gran alegría buscando los hermosos animales amarillos. De modo, que para hallar estas larvas, recomien- da, buscar en los muros orientados al sud, en la arena de los agujeros en forma de embudo ó en los bordes salientes de las piedras. Algunas larvas de la misma familia, viven en el patio cerca de los claustros de los conventos, entre las piedras. Pero siempre protegidos por la cornisa, de modo que la lluvia no puede alcanzarlas. Este es Psammorycelor vermileo D. G. Deben buscarse con mucho sol. Una cucha- rita de tomar el té, es el mejor instrumento para la captura. En este caso las larvas mayores seràn Lampromyia pallida, II6 60. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Meq. y las menores quizà también Lampromvia 6 quizà Psammorvtior el cual también se halla en Espafia. Laphria margínata L. h. Solsona, 25, VI111-09 m. Montserrat, 2, VI11-09 Asílido escaso pero muy extendido. No estarà de més que aquí traduzca lo que Ed. Perris, magistralmente relata de las larvas de este género. : Larva también entre la madera tierna y blanquecina que se forma entre la corteza y el corazón del àrbol y que forma cada afio un círculo al rededor de este, en la parte que queda todavía enterrada uno ó dos afios después, luego que el àrbol ha sido cortado. Al ver las galerías que ella cruza en la ma- dera y los pedacitos que logra arrancar, creeríase una larva lignívora, pero es ello solamente para perseguir buscar y alimentarse de las larvas de los Cerambycidos (col.) que viven en los mismos lugares que ella. Sin duda la h. pone un huevo en el orificio de salida de algún Scolytus (col.), por elemplo, Alvlurgus liguiperda, tan comun, y es por aquí que la joven larva se practica un camino, à través de las capas lefiosas, hàcia la larva lignivora, que debe servirla de alimento ó presa. Llega un momento, en que la larva bien nutrida y habiendo adquirido todo su desarrollo, siente la necesidad de transformarse en ninfa, para ello, sabe ins- tintivamente, que debe preparar una salida al insecto per- fecto quien, incapaz de perforar la madera, perecería infali- blemente sin esta precaución indispensable. Ella, pues, practica en el sentido longitudinal de las fibras, una galeria, no triturando la madera, sinó separando con las mandíbu- las pequefias partículas de hasta dos centímetros de largo, que relega hàcia atràs de su cuerpo. Ella camina así, dejan- do detràs un montón de pajuelas ó de fibras comprimidas, hasta que llega à la superficie de la corteza, por donde ex- pulsa las últimas briznas de madera separadas. Hecho esto, vuelve atràs un poco, ensancha la galería ú una anchura igual à su cuerpo, y emplea una parte de los escombros para tapar el orificio.exterior de esta galería, y estos trabajos con- cluídos, se transforma en ninfa en la parte ampliada. Este cui- dado de la larva, no es siempre insignificante, y en muchas circunstancias ello debe exigir mucho tiempo y esftuerzo. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 117 61. 63. Fragmentitos de madera dura y nudosa tienen de 5 à 6 cen- tímetros de largo por 7 milímetros de ancho, perforados en favor del insecto perfecto. La larva obtura con un tapón de fibras el orificio exterior de la gaiería que ha perforado para preparar la salida al insecto perfecto. Este tapón destinado à proteger ú la ninfa y que la Laphria sería impotente à derribar, debe desaparecer casi enteramente antes de su nacimiento. Este es evidentemente el trabajo de la ninfa. Gracias la extructura, dirección y movilidad de su abdo- men, ella remonta ó vuelve à subir según su deseo, a lo largo de su galeria, hasta el tapón obturado, y tomando sólidos Y numerosos puntos de apoyo, le destruye ayudada del instru- mento à manera de rastrillo del cual su cabeza està ornada, no dejando sinó algunas fibras que seràn todavía una pro- tección para ella, sin ser un obstàculo para el insecto perfecto. Mas tarde los tegumentos del thorax se rajan en toda su longitud dorsal, junto con los de la parte posterior de la cabeza, la Laphria sale por esta abertura, y separando ó echando hàcia atràs sin trabajo, si la ninfa no lo hizo an- tes, algunas pajuelas que. todavía la aprisionan, toma la libertad. Laphiystia sabulicola Lid. Desemb. de Llobregat, 15, VII-08 Asíilido escaso, en sitios humedos cerca del mar. Limuia nubilo Lid. l Montgat, 23, IV-09 Montserrat, 15, VI1-10 No escasa en dichos sitios, facil de obtener pasando la manga por la grama y demés hierbas bajas en verano en Sitios frescos, pues à pesar de su buen tamafio, acostumbra permanecer entorpecida entre las hojas. Sfichospila Csern. Montserrat, 2, VI1-09 Especie como la anterior de la familia Tetanocérridos, poco conocida, hallada allí junto con la precedente. II8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 64. Lispa litorea FII. m. h. Solsona, — 29, VI:09. m. Mantserrat, —2, VI1-09 Anthomyido comun en dichos sitios, generalmente en las flores. 65. Lonchaea Lasiophthalma, Med. Mongat, 23. IV. 09. ide, LLOR RO: id. r OS NOS Lapromyesido común, generalmente en primavera ó ve- rano en las Euphorbias. Las larvas de este género, viven según E. de Perris en el interior de Gramineas, en donde forman una excrecencia, en la cual vive y se transforma la larva. Otras veces vive en sociedad en vegetales tiernos ó en vía de descomposición y de la médula de ciertos vegeta- les y aun de roer el tallo casi lefioso de Verbascum, Angé- lica, Carduus, etc. Emplean de cuatro à cinco meses para su desarrollo. Cuando llega el momento de tansformarse en ninfa, como la mosca que han de producir serà incapaz de abrirse camino à través del tallo, dirigen la galeria larga de unos sesenta centímetros, hàcia la corteza, royendo esta hasta que no queda sino una película fàcil de romper, y que à menudo ellas mismas separan sobre alguna parte de su circunferencia, Viniendo a ser como una vàlvula que se abrirà al menor impulso del díptero. Es cerca de esta vàlvula que se opera la transformación. El insecto nace por Abril ó Mayo. Es en esta misma época que la Lonchaea deposita sus huevos en los tallos tiernos, los cuales no tardan en dar salida é la larva, la cual no se transforma en ninfa hasta en Septiembre, pasando todo el invierno y parte de la prima- vera en Su retiro. I 66. Lucilia caesar L. Montserrat, 2. VH. 09. Comun. Escasa en invierno, aparece més abundante 2 fin de primavera y en el verano sobre las flores, particular- mente las Umbelíferas, con un zumbido brusco y agudo, y con las alas un poco divergentes cuando reposa y la marcha apacible. 6/7. Sericata v. nobilis Mg. Mongat. 5. IV. 09. Como la anterior, También posada à menudo en las ma- terias y excrementos animales en descomposicion. Las lar- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL IIQ vas de estos Mzíscidos, son fàciles de hallar, en materias ani- males descompuestas, en los nidos especialmente de Golon- drinas donde chupan la sangre de las jóvenes avecillas, Y también en las heridas de los Batracios bufoniformes rani- formes 4 los cuales roen los ojos y la cara. 68. Lunigera chaevophyili FE. Solsona, 29: VII 00: No es rara allí esta hermosa especie de la familia de los Tetanocéridos, en las flores del margen, en los campos cul- tivados. 69. Melanophora roralis L. Mongat, VI. 09. IX OD: Tachínido vulgar, en verano y otofio posado largo tiem- po en las Euphorbias. 70. Melanostoma scalave i Mongat. 25. V. 09. Solsona, 25. VI. 09: Syrphido muy común en verano especialmente se le halla posado entre las hojas de Malva y Euforbia. 71. Melia leucoptera Mg. Mongat, 25. V. 09. Tachínido escaso, cogido al azar en las flores de peque- fias plantas, las màs comunes de nuestros campos. 72. Merodon equestris v. narcissi, F. Montgat, 12-V -09. Escaso, en primavera en las flores perennes de muchos campos. 73. funestus, F. Montserrat, 2- V11-09. Parece frecuente, se le halla en las flores en general. Lar- vas en los bulbos de muchas especies de plantas, como dalias, narcisos, nardos, etc. 74. Meromysa pratorum, Mg. San Lorenzo de Morunys 29-V 11-09. Frecuente este CZlovópido en los sitios donde abundan gramíneas. 120 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 75. Metopodia intricata, Mg. Mongat, 25-V -09. Escaso este 7 achénido: generalmente en Dol en las flores de los campos. 1/6. Micropesa corrigiolata, L. l Mongat, 23-IV-09. 14-V-10. Frecuente 4 fines de primavera este Zauvypécido, cerca de las fuentes, posàndose en las paredes cercanas ó en la hierba. 77. Musca corvina, F. Mongat, 10-V-09. Id. 18-XII-09. Montserrat, 2-VI11-09. Común todo el afio, en el campo, en las habitaciones y en todo lugar. La larva se desarrolla facilmente en cualquier materia animal descompuesta. sucediéndose las generacio- nes muchas veces al afio y Sin interrupción. 18. Musidora tristis, Mg. / Mongat, 12-111-09. Facil de cogerla en primavera sobre toda clase de plantas de nuestros campos. 19. Mydaea clara, Mg. Mongat, 7- V -09. Escasa, en primavera y verano, posada en las paredes cerca de los establos. 80. Muyziatropa florca, L. l Mongat, V. 07. Montserrat, 2-V11-09. Frecuente, en primavera y verano visita las flores bajas de las plantas més yulgares de campos, prados y jardines. 81. Neaeropsis incurva, LH. Mongat, 25-V-09. Escaso este díptero, en verano es més fàcil hallarle pa- sando la manga por las plantas bajas. 82. Occemyia distincta, Mg. Monte Farell, 1- V1-09. 83. Ocyptera bicolor, Oliv. Montserrat, 2-V11-09. No escasa allí en verano, engolosinada en las flores de Umbelíferas, de tal modo, que con alguna destreza puede cogérsela directamente de la flor, con ayuda de las pinzas flexibles. / INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I2I 84. Mussiínii, Rond. Montserrat, 2-V11-09. Mongat, 12-IV-10. Como la anterior y también en las Euforbias. 85. QOQuesia sepulcralis, Mg. Mongat, 25-V -09. 86. vespillo, Fall. ide 1 25-1V 09: id. 10- V-09. Frecuentes la mayor parte del afio estos Sarcophúgidos, zumbando cerca ó posadas en materias animales descom- puestas. 87. Orthochile unicolor, LV. Monte Farell, 1-IV-09. 88. Oxyua argvrocephala, LV. Solsona, 25-V11-09. 89. Pangonia micans, Mg. IO TU ie, Género solo posible en países meridionales. No parece escasa allí, en los caminos à través de los campos, persi- guiendo generalmente al ganado. Los insectos perfectos, provistos de una trompa que encierra una colección de esti- litos y afiladas hojas con barbillas. A. CODINA. (Continuard.) NOTA .—m — macho. h — hembra. (Dolusehs (MDaritinns Barcelonips En los paissos banyats per occeans ahont l'avenç y recula- ment de la mar ocasionat per les marors, posa en descobert una gran extensió de la zona alguera en que hi viuen una porció d'animals marítims, els naturalistes poden sovint recullir els moluschs en estat vivent o al menys ben freschs, condició indispensable pera llur estudi. Es natural que per aquest procediment no sempre se poden recullir les especies de les zones coralina y abisal, pero aquestes arriben a la baixa 012. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL platxa sovint portades péls Pagurus (Bernat l'hermitó). En los mars tancats com nostre Mediterrà en que no existeix dit moviment, io malacolech pot fer ses recoleccións de conxes O acudint a les platxes vehines dels mars de poch fons, ahont les ones les depositen quasi sempre trencades y descolorides o be acudint al difícil y car procediment dels dragatges per lo que en compensació se obtenen exemplars irreprotxables. Molt poques son les especies que poden obtindrers viventes en les platxes y son com se comprendrà sols aquelles que tenen llur habitat en la proximitat de la superficie de l'aygua y que poden limitarse quan exclusivament als géneros Lillorina, Gibbula, Monodonta, Patella, Mvtilus y pochs mes. A aquests proce- diments s'afegeix un altre que no sempre hi ha ocasió de aprofitar. Me refereixo a les dragues de vapor que pera extrac- ció de sorres, y llimpiesa de fondos s'empleien en los ports marí- tims. Les especies que'n surten junt ab la Sorra llensada per les dragues si no sempre sont en bon estat de conservació, ni les bialves complertes, sempre son utils pera citar les especies que's troven en un lloch determinat. Ab aquest fi y aprofitant los moluschs llensats per lo barco- draga qui trevalla en lo nou moll que s'acaba de construhir devant de Montjuich, en l'indret conegut per cMorrotx, m'han permés en sols dues tardes d'ocuparmhi durant no més un parell d'hores en cada una, reunir una llista ab prop d'un centenar d'especies, lo que fa suposar que una detinguda rebusca dobla- ría potser dit número. Crech que valdría la pena que alguns de nostres amichs que disposen de temps continuessin aquesta exploració puig Si inte- resants son los estudis que's fan sobre animals que viuen en diverses comarques catalanes, ho son molt los que com aquéts viuen a poca distancia de nostres cases. Al visitar per primera vegada dit moll tres coses dignes d'observarse S'oferiren a ma vista, la primera d'ordre geológich, les altres dues d'ordre biológich. Potser serà fora de lloch explicar aquí la primera, pero no la crech de prou importancia pera ferne una nota apart, per lo tant aquí va: S'ha dit y repetit mil vegades que les corrents marítimes portaven los sediments del riu Llobre- gat al interior del port de Barcelona, quals sediments feyen ne- cessaria la frequient neteja de sos fons per medi de les dragues, avuy se pot afirmar que no hi ha tal cosa, sols se necessita pera INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 123 convencers en examinar la Sorra que surt en diversos llochs del port ahont la draga n'ha tret. Tots sos elements son quarzosos Y Sobre tot ab abundancia de mica y aquests elements sols poden provenir de la descomposició dels granits de la costa de Llevant, puig per la Costa de Ponent, sols hi trovaríem ele- ments caliços o argilosos y Si fossin procedents del mont de Montjuich solament hi trovaríem margues y quarsites dificil- ment disgregables aquestes darreres. Y aném are a les altres observacions fetes, y Sont per una part V'extraordinaria despro- porció entre la quantitat de gasteropods y pelecypods, aquests darrers sont en un 80 per cent de diferencia sobre los primers y per altre part lo molt frequent que es trovar especies terres- tres y acuàtiques (Helzcella Trochoides, Pocy, Limuea ovata, Drap, Plysa acuta, Drap) barrejades ab les marítimes y que semblen esser portades per lo vehi Canal de la Infanta. Veus aquí la llista d'especies trobades dividides per ordres y fami- lies segons Fischer. Les lletres aa indiquen: m01Z abundant, a: abundant y v: vara. Familia Genre Especie Autor CEPHALOPODA Loliginidce Loligo vulgaris LE EN Sepiidce Sepia officinalis Lin -T GASTEROPODA Acteonidce Acteon tornatilis Lin -T Conidce Conus mediterranens Brug -a ) Mangilia attenuatum Montg er L) ) secalina ENNDD- 8t Y D) costatum Penant -r Nassidce Nassa mutabilis Lim - aa y y reticulata LE -aa Y Les oraniformis LE -a 0 2 corniculata Olivi -a y 2 y var. costata Risso -T Y Y Ferusaci Payr — ff ) Di incrassata Miúll -T Y D) Lacepedei Payr on 124 Familio Nassidoe Columbellidee Muricidee xy (Ocinebra) P9) Chenopodide Cerithide Turritellidee Rissoiide d D) Naticide Y Pyramidellide Turbinide Trochide Y d Fissurellida Patellide DD: Dentaliide Y Y d Ostreid Y Anomiida Spondilide INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Genre Especie Nassa neritea Columbella —rustica Murex brandaris Y nucalis Y coralinus Chenopus pes-pelicani Cerithium rupestris Turritella communis Rissoia ventricosa y (Alvania) cimex Y D) Montagúi Natica hebrea Y Alderi Y Guillemini Odostomia yrufa (Turbonilla) Phasianella pulla Monodonta —turbinata Gibbula Philiberti x Richardi Y rarilineata Calliostoma striatus Fissurella oreca Patella caerulea y vulgata SCAPHOPODA Dentalium vulgare Y filum x strangulatum, D) novemcostatum, PELECYPODA Ostrea cristata y edulís Anomia ephippium, Spondilus o cederopus Autor Lin -aa Lin -aa Em -T Reeve -r Scacchitv ee Lin -T Risso - Risso a a Desmst -r Lin a r Payr - Mart -a Forbes -r Payr SH Philipp Lin -a Born. -a Recluz —-a Payr -T Mich -T Lin ds dl Lin cul Lin -T EA -a Da Costa :aa SO VV -a Desh -a LE -T Born. -a in -T Lin -a Lin -1 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Familia Pectinide ) Y Pectinide y Mytilide Y Y Arcide Y I ) ) Nuculide j y Y Cardiida Y y d ) ) ) Chamide Veneride ) Y Ds D D Genre Chlamys d P) Chlamys DD) Mylilus d Modiola Arca y Dd Pectunculus D Nucula P) Leda Cardium Dd Y ) D d d Chama Meretrix Dosinia D) Venus d D Especie commutatus, pusio sentis opercularis varius edulis gallo provincialis Petagne Noce barbata lactea gaditanus olycimeris (1) nucleus decusata pella edule tuberculatum d'vat. alba aculeatum papillosum exiguum oblongum oryphoides Chione (2) exoleta lupinus gallina verrucosa ovata 125 Autor Montaro- sato -T Ei -a Reeve -r ini -T Ein. -r Lin. -T Ei -a Scaechi. -r Fin: -a Ei. -T Ei -a Gml. -a Lin. -T Lin -T SO YV -T Eina -T Lin: -aa Ei: -a Poli -T Lin. -T Poli. -T Gml. dt Chem -T Lin ft Lin. -a Lin. - aa Poli. -a En. -aa Lin: -T Pepp: -T (1) Aquesta especie aixís com sa semblant P. pilosus creixen extraordinariament com ho prova lo fet d'haver trovat un exemplar de 13 cms, en sa major extensió Y son test era superior 4 1 cms. de gruix. (2) Molts exemplars son molt desarrollats, trovantsen fins de 10 Y 12 cms. Tant aquesta especie com varies d'altres solen presentar una capa carbonosa que enfosqueix notablement los colors propis, deguts sens dupte à la polsina de carbó y als productes de les clavegueres que desaigúen als costats del port. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 126 Familia Genre Especie Veneridee Tapes decusata (1) Di Y aurens (1) Y Y floridus (1) Donacidee Donax anatinum y Y politus D) Y semistriatus Solenide Solenocurtus strigillatus Mesodesmatide Mesodesma —cornea Mactridee Macira stultorum Y D) triangula Myida Corbula gibba Lucinide Lucina fràgilis Tellinide Tellina pulchella D) Y pusilla y Di planata D) Di nitida Y Di tenuis Scrobiculariida Syudesniva alba Autor Ens -r Gml. Una LE. -T LV. -T Poli. -f Poli. -a Lin. -T Poli. -r Lin -a Renicri -aa Olivi -a Philippe Es LE. -a Philipp -r Ei -T Poli. -Aa Da Costa -r Recluz —r JoaN RosanLs. Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya BER MANEL de CHIA (Continuació) succintum, LamYE. Especie exótica. tranqueabaricus, LamY. Id. id (1) Se troven varietats de las tres especies y Catàlech provisional dels meteixos INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 127 TRIrTONIUS — Triton. corrugatum, Lamt. cutaceum, VV. — I. cutaceum, El. nodiferumt, LamE. TRIVIA europaea, Mont. — T. artica, Pult. pulex, Gray. TROCHOCOCHLEA articulata, Lamy. turbinata, Born. TROCHUS Adansoni, RS Gibbula Adansonc, Payt. d y . É an Mons l- Gibbula ardens, Salis. articulatus, LamXE. — Trochocochlea articulata, Lamx. cinevarius, L. Esp. oceànique. conuloides, Lamb. — Calliostoma eisyplhuinus, L. var. corimius, L. — Calliostoma conulura, L. cruciutus, L. — Clanculus cruciatus, L. divaricatus, L. — Gibbula divaricata, L. edulis. exasperatus, Peun. — Calliostoma exasperatum, Peun. Dl y var. Matoni, Payt. Y y y — tvicolor, Risso. fanulum, Gmel. — Gibbula fanulum, Gmel. Fermoni, Payr. S— Gibbula ardens, Salis. fragaroides, Lamt. — Trochocochlea turbinata, Born. granulatus, Born. — Calliostoma granulatum, Born. Gravidae, Monts. — Calliostoma Gravinae, Monts. guiltadauri, Phil. — Gibbula gultadaurí, Phil. Jussieuni, Payr. — Clanculus, Jussieui, Payrt, TRocHus (cent 8). Laugieri, Payr. — Callivitoma Langieri, Payr. Lessont, Payr. — Gibbula divaricata, L. leucoplacus, Phil. — Gibbula lencophaca, Phil. magus, L. — Gibbula magus, L. 128 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL millegramus, Phil. — Callivitoma miliaris, Broechi. Montagui, Gray. — Calluvitoma Montaguí, VV ood. Philberti, Recluz. — Gibbula Philbertí, Recluz. vavilineatus, Mich. — Gibbula vavilineata, Mich. Richardi, Payr. — Gibbula Richardi, Payr. striatus, L. — Calliostoma striatum, L. tuvbinatus, Born. — Trochocochlea turbinata, Born. SE y — var. globosa, Reg. turbinoides, Dech. — Gibbula turbinoides, Dech. tumidus, Montg. — Gibbula tumida, Montg. umbilicaris, L. — Gibbula sembilicani, LL. varius, L. — Gibbula varia, L. villiaes, Phil. — Gibbula Philberti, Lecluz. stevphinus, L. 3 Phil. Le Calliostoma etevphinus, L. TRoPHON Y TRoPHoNoPsis — Trophon. muricatus, Montg. TRUNCATELLA tvuncatula, Drap. — T. subcyeilindrica, L. TUuRBo yugosus, LL. sanguimceus, LL. TURBONILLA densecortata, Phil. gradata, Monts imdistinta, Montg. lactea, L. obliquata, Phil. vufa, Phil. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24.—Barcelona. Sense cobertes — INSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL . — Dies de sessió. EL Briner: en di Ede mes, à dos L'GEis de deu de la nit. Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis y dd. mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives 4 D. Lluis Soler, Raurich, 8 y ro, Barcelona, Tre- — sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Biblioteca. y Museu. Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els dimars, de 9 1/2 a ir del vespre y 4: dijous de 12 a 1 1/2 tarde. El catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a dispòsició dels senyors socis. Museu.—Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. Butlletí.--Cada mes surt lo Butlletí de là Institució menys los de Juliol, Agost y Setembre. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanarlos a la imprempta (carrer, dels Angels, 22 y 24), als preus seguents: 50 ecxemplars 100 ecxemplars i - 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 5 - 8 ) 8 ) 15 ) 8-16 L 15 ) l ls SL .— Fot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. — Toutes les communications et èchanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.0, 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte des Estatuts ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- — lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. R ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Ponts raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fuudadors, los quins constituiren la Societat en ts de Febrer de 1904, Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y siguen un es- tímul pera los Socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable. ment a la bona marxa y progrés de la Societat, -Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los Socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4.rt. Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents, Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis numeraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a vetació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat, Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numerari, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y i desitjant ingressar com a soci numerari 'lS acepta íntegrament. . Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar 4 esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot en contra. Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. ab, es sa MS dd El Queta a EE : nm l Segona época. Any 9.- Núm. 8 Novembre de 1912 - Butlletí de la Institució Gataelana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse potest. Cuost. de Fid. cath. c. IV. SUMARI í SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria de 7 de Novembre de 1912, Codina, A.—Dípteros de Catalunya. (1.P serie, continuació). Gibert, Agustí M."— Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces cata- lanes. (Continuació). Chia, Manel de—A plech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos. (Continuació.) Bibliografía, : Y dj Uao ad LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,et - 2,a BARCELONA Preguèm als autors de travalls destinats al Batllerí, que procurin seguir les indicacións segients. dt 1." o Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre dl es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 223 Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.4. No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- breixi. A Posar en forma de notes 4 baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5." o Escriurer en itàliques tots el noms. tècnichs en llatí. 00 NOTA.- BEMERRUNG La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís,: , Barcelona). desitja'l cambi de publicacións. l o Die alnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, Barcelona)o bittet um Gegensendungen. La eInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), desea el cambio de publicaciones. The institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), desires to exchange publications. La Institució Catalana d'Historia Natural. SP am IO, Barcelona), demande l'échange. La cinstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelona), ciède ricambio. BUTLLETÍ Institució Catalana d'Historia Natural 2.8 ÉPOCA BARCELONA, NOVEMBRE 1912 ANY IX — Núm. 8 SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria del 7 de Novembre de 19 /2 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS El senyor President obre la sessió a les 10:25 del vespre, ab assis- tencia dels socis senyors Dr. Llenas, Dr. Faura, Rosals, Malu- quer (S.), Soler, Ferrer y Vert y Ferrer y Dalmau (Ú ). El Vis-secretari llegeix l'acta de l'anterior essent aprobada per unanimitat. El Vis.secretari dona compte d'una carta del senyor Mas de Xaxars dantse de baixa de soci. El Sr. Ferrer y Vert llegeix la segtient nota enviada per el con- soci D. Carlos rau, de Segorbe. é Phvyllitis Hemionitis (Lag. Garc y Clem) en Barcelona. El trabajo del R. P. Barnola publicado en el Boletín de Junio 1912 me recuerda la indicada criptógama-vascular que ningún amigo de Catalufia me ha comunicado recientemente. Dicha especie fué recogida por el Dr. Tremols y su etiqueta trae estos detalles: Barcelona, Montes de San Gerónimo. : Fuentes, riachuelos, etc. 3 à 400 metros. Junio 1875. Según esto deberà ser ó debió ser abundante, se puede buscar en el herbario del difunto Dr. Tremols bajo Scolopendvíum offici- nale, que ciertamente no lo es. Segorbe 15, X. 1912., 130 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL D. Joan Rosals llegeix un notable treball titulat Fauna Malaco- lógica de Salou en el que cita 65 especies de muluschs recullits en la susdita localitat. D. Llorens Tomàs dona lectura a una interessant NVofa minera- lógica sobre l'Alofana a Catalunya mineral qu'encare no havía sigut citat en nostra regió. No havent-hi altres afers de que tractar el senyor President aixe- ca la sessió a les 11/15 de ia nit. Dipteros de Cataluna (Contimuación) P) 90). Paragus bicolor, F. i Mongat, 25-V-09. 91. v. taeniatus. / s'adiedeciel Monte Farell, 1-V1-09. Montserrat, 15-VII-10. 92, V. lestaceus Monte Farell, 1-V1-09. 93. UV. sonalus. id. id. id. Especie proteica frecuente en primavera y verano, espe- cialmente en las Eup/rorbias. La v. taemialus acostumbra ser la més común. (1) Véase BUTLLETÍ DE LA I. C. D'H. N., n.ss 6 y 7, any 1912. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 131 94. 95. 96. 97. strigatus. VVied. Mongat, 23-IV -09. id. 25-V -09. No tan variada y més escasa que la anterior, en los mis- mos Sitios. Pegomyia nigviltarsis, Ztt. Montserrat, 2- V11-09. No escasa en dicho sitio, ya posada, ya volando à la som- bra de los àrboles. Las especies de este género depositan los huevos en las hojas de Poligondceas, Salsolàúceas, etc., te- niendo el instinto la larva, de penetrar por sí misma dentro la hoja, sin necesidad de que la madre desprovista de tala- dro propio para decentar las hojas de la planta à la cual ella confía sus huevos, ni de un oviducto, para alojar el huevo en la herida, tenga de hacer este trabajo para ella. Así, pues, comienza por perforar la membrana superior cruzando en poco tiempo un pequefio alojamiento, que va agrandan- do poco à poco, enseguida, en tomando su pasto. Sucede à menudo, según observaciones de Goureau, que desconten- tas del lugar primeramente escogido, salen de su galeria, pasean por la hoja y se hunden en otro lugar més à su gus- to. Es muy voraz y fàcil de criar desde muy jóven, procu- rando darle cada día hojas frescas, à las cuales se traslada luego de abandonar las viejas, llegando así en poco tiempo al término de crecimiento. En pleno Julio, luego de seis días de alimento siempre fresco, después de recogidas las hojas atacadas, dejan de comer, abandonan las hojas y errando, buscan tierra donde entrar, ó bien en la superficie misma, se transforman en ninfas. Quince días més tarde, las nuevas Pegomyia vuelven. Peleltieria prompta, Mg. Mongat, 23-IV -09. Solsona, 25-V11-09. Frecuente. Es particularmente en el suelo y en los sitios àridos, casi arenosos, que se encuentra esta especie, que aparece mas numerosa entrado el verano. Larvas general- mente en las orugas. Phaniomyia biguitata, Mg. Solsona, 25- V11-09. Especie rara muy estimada. Cogida en las flores, bordes del camino à través de los campos. 32 : INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 98, Phaonia errans, Mg. Mongat, 10-V-09 Solsona, 25-V11-09. Parece frecuente y extendida. En los arbustos, lados de caminos. 99. pallida, F. / Montserrat, 9-VI1-09. No escasa la mayor parte del afio, en lugares frescos y umbrosos, en los arbustos. 100. Phasia leucoptera, Rond. h.m. — Montserrat, 2-V11-09. Hermoso Tachínido, cogido allí una sola vez abundante, en las consabidas flores de Umbelíferas, del camino à San Jerónimo. 101. Phorichaeta cavbonaria, Pz. Monzgat, 10-V-09. Tachínido vulgar en primavera y verano, sobre toda cla- se de flores de pequefias plantas vulgares de nuestros campos. 102. Phthivia canescens, LV. Montserrat, 2- VI1-09. Escasa. Hallada en las flores. 103. Plaxemyia vitripennis, Mg. Mongat, 25-V -09. Frecuente sobre todo en primavera y verano. Los ento- mólogos que cazan en pleno sol, no dejaràn de observarla, importunados por esta pequefia mosca que les persigue en- carnizadamente y que con insolente obstinación se posa en las manos, la cara ó en el vestido, à veces en número, sin duda atraída por el cebo de una transSpiración més activa, de la cual saca provecho. Esta pequefia mosca persigue también y atormenta al ganado, penetrando sobre todo en las narices. Mil veces la he observado, en gran número, ca- zando en primavera en días de mucho sol, por entre las vi- fias, persiguiéndome y cogiéndola fàcilmente pasando la manga 4 ras de mis vestidos. Sin duda pone sus huevos y se transforma en los excrementos, pues ha sido siempre al pa- sar cerca de estas inmundicias que he sido furiosamente ata- cado por ellas. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1014. Ploas viresceus, F. Mongat, 7-V -09. id. —10-V-09. Id VI-10, Bombvyliido trecuente todo el afio, ms numerosa en pri- mavera, ya en caminos, ya en las flores. 105. Pollema atramentaría, Mg. Mongat, 10-V-09. 106. depressa, Mg. l id. Tele id 107. medis, F. id. Es id. 108. vespillo, FE. id. —12-IV-09. Múscidos frecuentes, la mayor parte del afio donde se hallen materias animales descompuestas. 109. Pseudonolopogon chalcogaster L. Duf. Mongat, 10-V-09. Bonita especie, descrita y figurada por León Dufour (1), bajo el nombre de Dioctria chalcogaster, como habitando in Hispaniae campo Valentino et Matritense. Frecuente en primavera, sobre todo en los torrentes, donde gusta posarse con las alas plegadas sobre el cuerpo, en los extremos de los tallos de Gramiíneas. Vuela poco y bajo y como atontada, experimentando gran esfuerzo, al tener que abrir las alas para volar, lo que ejecuta con mucha pausa, pàrase enton- ces muy cerca, plegando con gran parsimonia, primero una, luego la otra ala, una vez posada de nuevo al extremo su- perior de algun tallo. 110. Pseudopyrellia cornicina F. Mongat, 2-11-09. Frecuente todo el afio, cerca de materias animales des- compuestas. Ii. Pvrellia cadaverina L. Mongat, 12-VI-10. Frecuente, junto con la anterior. (1) Annales de la Soc. Ent. de France, 1850, p, 146, 148, pl. V, £. 9. 134. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 112. Sapromysa plumichaeta Rda. Mongat, 10-V-09. Montalegre, 15-V1-10. Escasa, en los arbustos, borde de caminos. i i15. subvittata LV. Mongat, 26-IV -09. ol, 16-V -10. Montserrat, 2-VII-09. Frecuente en los mismos sitios que la anterior. 114. Scenopimus albicinctus Rossi Mongat, 15-V1-03. id., 17 VIC. id:, o MIL Escasa esta especie y solamente en verano posada en las losas lisas v pulidas de los retretes, de nuestras casas de campo. Larvas de este género singular, se han citado en las fresas muy maduras, en las setas podridas del Sauce y de otros àrboles, en espesas crines de caballo, en la clin de los colchones ó entre los marcos de la ventana. No hay ejemplo parecido, de una diversidad tal en el medio de vida de la larva de Scenopinus. Esta se transforma en ninfa sin for- marse un refugio, en la superficie de la tierra, muebles, etc., sin embargo de ser sumamente sensible y moverse en cuan- to se la toca. Pueden asimismo vivir estas larvas en los nidos, entre las plumas y sus restos y en substancias anàlo- gas à la clin. Otras viven en las viejas ramas muertas de espinos, muy reducidas à serrín por las larvas de Pthinus (Col.) y otras se han hallado en alguna plancha de pino en . las habitaciones, reducida parcialmente 4 polvo por las lar- vas de Hylotrupes bajulus (Col.) También se han observado larvas de Scenopinus, nutriéndose de substancias animali- zadas, como despojos ó deyecciones de animales y que ella es también carnicera, pues se han hallado larvas de Sceno- pinus devorando larvas de Hylotrupes (Col.) 115. Sciomysa pallidiventris Fll. Montserrat, 2- V11-09. 116. Selidopogon diadema F. Solsona, 25-V11-09. Asílido frecuente en los caminos soleados 4 través de campos incultos de aquel término, durante el verano. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 135 117. melanopterum, LV. Solsona, 12-VI11-09. Mongat, VI11-10. Hàllase junto con el anterior. Muchas veces se captura, llevando éste algún fvmenóptero de buen tamafio como presa. 118. Sepsís punctum v. víolécea, Mg. S. Lorenzo de Morunys, 29-V11-09. Mongat, 25-V -09. íd. 28-XI1-09. íd. 25-1:10. íd. 10-V-10. Sépsido vulgar y muy frecuente todo el afio especial- mente en invierno y primavera, mús común en la hierba, en lugares umbrosos frescos que el sol no visita. Larvas en los excrementos, los del cerdo, favorecen tanto su desarro- llo, que en diez ó quince días puede operarse todo el ciclo evolutivo. 119. Sphaerophoria scrípta, L. Mongat, 23-IV-09. id. 25-V -09. Frecuente en primavera y verano, sobre todo en las Euforbius. También acostumbra volar cerca de materias vegetales secas ó descompuestas, como los restos de tallos, hojas, etc., que se amontonan en los lindes de campos culti- vados de hortalizas. Larva ap/uzdivora. Las ninfas quedan coladas, adheridas 4 los tallos ó à las hojas de las plantas después de alimentadas de los pulgones. 120. Sphecapata conica, Fall. Montserrat, 2-VI11-09. 121. Sphenella marginata, Fll. Mongat, 25-V-09. íd. —29-XI1-09. íd. 25-1-10. Frecuente en los hermosos días de invierno y en prima- vera, especialmente en los torrentes, en las hierbas. 122. Stenopogon ochrípes, LV. Montserrat, 2- V11-09. Astlido no raro allí, en los caminos abiertos en la mon- tafia con mucho sol, especialmente por el camino Collbató hacia la ermita de S. Juan. 130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 123. Sfomoxys calcitrans, L. Montserrat, 2- VH-09. Frecuente, tanto en las flores, como en materias anima- les descompuestas. Sfomozxys llamadas moscas carbuncosas (carbunculus), porque ellas pueden, por excepción, haber chupado la sangre de animales habiendo sucumbido al car- bunculus. Làstima que tan interesantes insectos, como son los dipteros, tengan con razón, especialmente los Múscidos, de ser mirados con alguna prevención, à causa de haber causado con sus picaduras, algunas veces graves accidentes y dolencias y ser trasmisores del carbunculus. Es esta, una enfermedad infecciosa común al hombre y à los animales, consistente en un tumor puntiagudo con inflamación y dolor cuando hace materia. En este caso, bueno y útil es poner en conocimiento de mis colegas, para que si alguna vez ellos fueran picados ó se hallaran cerca de personas picadas por una mosca carbuncosa, usen el àcido fénico puro à la dosis de un gramo en un vaso de agua, tomàndola en cucharadas grandes de hora en hora v poniendo compresas empapadas en el àcido fénico al uno por ciento sobre las partes enfer- mas. El vino caliente, el café, al interior, Son recomendados al mismo tiempo para combatir los efectos de la inoculación de la materia carbuncosa. 124. Stratiomyia flaviventris, Lvv. Artesa de Segre, 25-V1-09. Generosamente cedida por el Sr. Maluquer. 125.5. SyVrelra Diprens: X.. Mongat, 23-IV-09. íd. ZD NOS id. 1 /2952C11-00. íd. 29-1-10. 126. Syrphius auricollis Mg. 12 / Solsona, 25-VI1-09. Común la mayor parte del afio, especialmente en las Eu- forbias y cerca de materias vegetales descompuestas. Lar- vas en estas últimas y en las deyecciones de caballo. Monte Farell, 1-V1-09. Escaso, pero todo el afio en los hermosos días. i Je balteatus Deg. Mongat, 10-V-09. Poco frecuente, pero como el anterior. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL E37 128. bifasciatius EF. Monte Farell, 1-V1-00. Como las anteriores. 129. corollae F. Mongat, 25-V -09. id., 29-XI1-09. id., 29-1-10. Frecuente casi todo el afio, sobre todo en las Euforbias. 130. la tifasciatus Meg. Mongat, 25-V -09. También frecuentes y en iguales condiciones. Larvas ali- mentàndose de pulgones, (apidipnagas). 131. Tabanus ater Rossi Mongat, V-07. Poco frecuentes, posàndose amenudo en las flores de las pequefias plantas de nuestros campos. 132. bromius L. Masnou, 09, Cedido generosamente por el sefior Maluquer. 153. cordiger VVd. Mongat, V-07. Escaso generalmente en las flores de pequefias plantas, en pleno campo. Larvas en la tierra, son enemigas y devoran las larvas de R/usotrogus, Anoxia y Melolontha (col.) que viven en iguaies condiciones. A. CODINA, (Contiínuaró,) NOTA .—m — macho. h — hembra. 38 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL i ———— Faana ictiològiea de Catalunya Da aa aa el Catalech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER BGUSTÍ M2 GIBERT (Continuació) Género, CHARAX, RisSS. Chavax Puntagsso, Cuv. et Valenc. Syn.: Chavax aculivostris, Riss., Sparus puntasso, Riss., Sparus acutirotris, Del., Chavax puntasso, Guichen., CBp., Gúnth., Canestr., Puntasso, Celti., Spavrus, Aldrov. Nom vulgar: Morruda, Tarragona, Menorca, Auradeta, Barcelona. Sub-familia dels Ob/adz7z. Género, Box, CBp. Box Boops, Cuv. Sin.: Box vulgaris, Gunth., Capel., Cuv. et Valenc., Gui- chen, Zox boops, Canestr., Boops vulgaris, Riss., Sparus boops, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Brunn., Rafin., Boga, Du- ham., Rond., Boops Rondeletii primus, VVillugh., Boces vel Boopes, Bell. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 139 —- Nom vulgar: Boga, Bogarró, Barcelona, Tarragona, Me- norca. Molt abundant. Aquest peix, la Mabre (Pagellus mormyrus, Linn.) y ls Torts (Labrus y Crenilabrus) son els mes atacats pel crustaci Nevocila bivittata, Edu. anomenat poll de mar. Box salpa, Cuv,. et Valenc. Syn.: Boops salpa, Riss., Sparus salpa, Linn., Bloch, Num Rann., Lacep., Riss.. Box salpa, Guichen., CBp., Gúnth., Canestr., Salpa, Bell., Salvian., VVillugh., Rond., Du- ham. Nom vulgar: Salpa, Barcelona, Tarragona, Menorca. Aquesta especie s'alimenta quasi exclusivament d'herba cancrera (Ulva lactuca, Linn.), alga marina verda de la fami- lia de les Confervaceas. Género, OBLADA. Oblada melauura, CBp. Syn.: Boops melauuvrus, Riss., Oblada melanura, Cuv. et Valenc., Guichen., Ginth., Canestr., Sparus melanurus, RisS., Linn., Brunn., Rafin., Sparus Oblada, Lacep., Oblada, Duham., Melanurus, Bell. Nom vulgar: Oblada, Barcelona, Tarragona, Menorca. Sub-familia dels Spa7zxuí. Género, PAGELLUS, Cuv. Pagellus erythvínus, Cuv. et Valenc. Syn.: Erytrinus, Couch., Pagellus erytrinus, Guichen., CBp., Gúinth., Canestr., Pagrus erythrinus, Riss., Sparus erxthrinus, Lacep., Riss., Bonnat., Bloch, Brunn. Nom vulgar: Pagell, Barcelona, Tarragona, Pitjell, Menorca. Cinquanta anys enrera, avans de generalisarse la pesca ú 140 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL l'arrastre y començarse à no respectar les vedes y les lleys de pesca, aquesta especie abundave moltíssim mes, amb l'artas- tre s'han destruit les pastures y tot plegat ha portat la crisis perpétua en que viu la classe pescadora. En el sigle XIV el prelat tarragoní, l'infant en Joan d'Aragó obtingué del seu germà 'l comte de Prades que no exigís als pescadors de l'arragona que anaven à pescar vers la costa del coll de Balaguer el tribut de 50 peixells ó llur vàlua en diner en concepte de dret de riberatge. Pagellus breviceps, CBp. Sin.: pagellus breviceps, Guichen., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Pixano, Tarragona, Pitjell, Menorca Aquest peixet y 1 Chromís castanea, Cuuv. Son les especies que animen mes les encalmades aygues de nostres cales y ports. Pagellus Bogaraveo, CBp. Syn.: Pagrus Bugaravella, Riss., Pagellus bogaraveo, Giinth., Guichen., Canestr., Cuv. et Valenc., Sparus bogara- veo, Lacep.,. Riss., Bonnat., Brunn., Pilouneau ó Lagadec, Duham., Bogue Ravel, Rond. Nom vulgar: Bogaravell, Tarragona, Menorca. Pugellus mormyrus, Linn. Syn.: Pagrus mormyrus, Geof. St. Hil., Riss., - pagellus mormyrus, Cuv. et Valenc., Guichen., Giinth., Camera lt Spa- pus mormyrus, Riss., Lacep., CBp., Brunn., Rafin., Morme, Rond., Duhan., Bonnat., Mormvyres, Bell., Salvian. Nom vulgar: Mabre, Barcelona, Tarragona, Menorca. Pagellus acarne, CBp. Syn.: Pagrus acavne, Riss., Pagellus acarne, Ginth., Gui- chen., Canestr., Cuv et Valenc., Sparus berda, Riss., Acarxue, Rond. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL I4I Nom vulgar: Quelet, Tarragona, Besuch, Barcelona, Me- norca. i Avans abundave moltíssim, mes en nostres díes sembla ha- berse retirat de les aygues de la Catalunya occidental vers les de Barcelona y de llevant. El Pagellus centrodontus, CBp. (Besugo) que tots els díes se ven en nostres mercats, procedeix del mar Cantàbrich, Género, PAGRUS. Pagrus vulgaris, Cuv. et Valenc. Syn.: Sparus argenteus, Del., Pagrus argenteus, Riss., Spagrus pagrus, Lacep., Riss., Linn., Rafin., Pagrus vulgaris, Guichen., CBp., Giinth., Canestr., Pagrus, Rond. Nom vulgar: Pagre, Barcelona, Tarragona, Menorca, Pargo, Pargotí, Goles de l'Ebre. Pagrus Orplius, CBp. Syn.: Aurata Orphus, Riss., Sparus pagrus, Brunn., Pa- grus Orplius, Cuv. et Valenc., Gúnth. Nom vulgar: Pagre, Tarragona, Menorca, Pargo, Porgatí, Goles de l'Ebre. Especie rara. Género, CHRYSOPHRIS Chrvsophris aurata, Gúinth. Syn.: Aurata semilunata, Riss., Sparus auratfa, Lacep., Riss., Linn., Bloch, Brunn., CBp., Crysoplris aurata, Ca- nestr., Cuv. et Valenc., Guichen., Aurafa, Bell., Salvian, VVillugh. l Nom vulgar: Orada ó Aurada, Auradella, Barcelona, Ta- rragona, Menorca, Moxarra, Goles de l'Ebre. 142 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Chryvsophris Crassirostris, Ginth, Syn.: Sparus Crassivostris, CBp., Chrysophris Crassiros- iris, Cuv. et Vaienc. Nom vulgar: Orada ó Aurada, Auradella, Tarragona, Me. norca, Moxarra, Goles de l'Ebre. Sub-familia dels Canulharíui. Género, CANTHARUS, CUV. Cantharus griseus, Cuv. et Valenc. Syn.: Cantharus lineatus, Gúnth., Canestr., Cantharus vulgaris, CBp., Cuv. et Valenc., Guichen., Sparus linealus, Montagu., Cantharus tanuda, Riss., Sparus Cantharus, La- cep., Linn., Riss., Cantheno, Rond. Nom vulgar: Càntara, Barcelona, Tarragona, Costa de Llevant, Menorca. Cantharus Brama, Cuv. et Valenc. Syn.: Cantharus brama, CBp., Ginth., Guichen. Nom vulgar: Càntara, Tarragona. Especie nova per Cata- lunya. Rara. Cantharus Orbicularis, Cuv. et Valenc. Syn.: Cantharus orbicularis, CBp., Ginth., Canestr. Nom vulgar: Xopa, Tarragona, Càntara, Menorca. Sub-familia dels Dentzczini. Género, DENTEX, Cuv. Dentex vulgaris, Cuv. Syn.: Sparus dentex, Lacep., Riss., Linn., Brunn., Rafin., Dentex vulgaris, CBp., Gúnth., Brit. Capel., Canest., Riss., INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 143 Cuv. et Valenc., Guichen., Deutex, Salvian., Couch., Rond., Synagris, Bell. Nom vulgar: Dento, Tarragona, Déntol, Barcelona, Me- norca. Dentex Macrop/iiithalmus, Cuv. et Valenc. Syn.: Dentex erythrostoma, Riss., Dentex macrophihal- mus, CBp., Gúinth., Brit., Capel., Canestr., Guichen., Sparus macrophithalmus, Lacep., Riss., Bloch, Deutalis ó Dentex, Bell. Nom vulgar: Pagell-Dento, Tarragona, Dentol, Barcelona, Menorca. Especie molt rara 4 la qual cal també aplicar lo que havem dit referent 4 las especies: Scomber Colzias, Linnu y Cyvprinus macrophihalmus, Linun. Dentex Synodon, Riss. Syn.: Sparus gibbosus, Rafin., Dentex gibbosus, Cocco. Nom vulgar: Corcovada, Tarragona. Especie nova per Ca- talunya. Moit rara, abunda més, vers les aygues de Ponent Y de l'Estret. Familia dels Manzdo.. Género, MeeNA, Cuv. Mona vulgaris, Cuv. et Valenc. Syn.: Sparus mena, Linn., Brunn., Lacep., Riss., Smarís mena, Riss., Mena vulgaris, Guichen., CBp., Giúnth., Ca- nestr. Nom vulgar: Mata soldats, Xucla vermella, Tarragona, Xu- cla d'Hivern, Menorca. Mena Osbectii, Cuv. et Valenc. Syn.: Mena zebra, Ginth., Manu Osbectit, Guichen., CBp., Canestr., Sparus tvicuspidatus, Max. Spinola, Smarís gora, Riss., Sparus Osbechii, Riss. 144 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Xucla guindana, Xucla d'Estiu, larragona, Xucia, Barcelona, Mora, Menorca. Mena fjusculum, Cuv. et Valenc. Syn.: Mena jusculum, CBp., Canestr., Mendole, Rond. Nom vulgar: Mata soldats, Xucla d'Hivern, Tarragona, Xucla, Barcelona, Menorca. A les peces, el 15 de Juliol de 1911 se'n pescaren àú Tarra- gona més de 150 Eilograms. Mona vomerina, Cuv. et. Valenc. Syn.: Moena vomeriína, CBp., Ginth. Nom vulgar: Xucla vera, Barcelona, Tarragona. Género: SMARIS, CUV. Smaris vulgaris, Cuv. et Valenc. Syn.: Mena smarts, Canestr., Smaris vulgaris, CBp. Nom vulgar: Jerret, Barcelona, Tarragona, Menorca. Smavis Alcedo, Cuv. et Valenc. Syn.: Mena alcedo, Canestr., Smaris smaris, RisS., Sparus alcedo, Riss., Smarís alcedo, CBp., Ginth., Guichen. Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Jerret, Mata soldats, Bar- celona, Jerret mascle, Menorca. l Smaris Maurii, CBp. Syn.: Mona gracilis, Canestr., Mena Maurii, Canestr., Smaris Maurici, Ginth., Smaris gracilis, CBp., Ginth., Spa- mus smaris, Del. Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Jerret de Sant Pere, Me- norca. Especie rara. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 145 Smarts Chryselis, Cuv. et Valenc. Syn.: Smaris gagavellà, Cuv. et Valenc., CBp., Smarís Chryselis, CBp. Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Xucla blanca, Barcelona. Smavis insidiator, Cuv. et Valenc. Syn.: Moena insidiator, Canestr., Smarís ínsidialtor, CBp., Ginth., Brit. Capel. Nom vulgar: Jerret, Tarragona, Jerret inglés, Menorca. Familia dels Labride. Género, LABRUS, Arted. Labrus Turdus, Linn. Syn.: Labrus turdus, Lacep., Riss,, Cuv. et Valenc., Gui- chen., CBp., Canestr. Nom vulgar: Tort vert, Tarragona, Barcelona, Massot, Me- norca. Labrus merula, Linn. Syn.: Labrus caeruleus, Riss., Labrus Libens, Btrunn. La- brus merula, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc., CBp., Giinth., Ca- nestr., furdus níger, VVillugh., Merula, Salvian., Aldrov. Nom vulgar: Tort negre, an, Tarragona, Tort mas- sot, Menorca. Var. Labrus lividus, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Tort negre, Tarragona. Varietat nova per Ca- talunya. Var. Labrus limbatus, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Tort, Tarragona, Tort vert. Griva, Barcelona. 146 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Labrus lineolatus, Cuv. et Valene. Syn:: Labrus lineolatus, Canestr. Ll Nom vulgar: Tort, Tarragona, Massot, Menorca. IL NJ Labvrus festivus, Riss. Syn.: Labrus lurdus, Brunn,, Labrus festivus, CBp,, Giinth., Canestr., Cuv. et Valenc., Turdus oblongus fuscus maculosus, VVillugh. TC Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Menorca. Labvrus luscus, Linn. Syn.: Labrus luscus, Lacep., Riss., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Massot, Menorca. Labrus viridis, Linn. Svn.: Labrus turdus, Riss., Labrus psittacus, Lacep., Lar brus viridis, Cuv. et Valenc., Riss., CBp.i. Trudus vividis major, VVillugh. 3 Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Massot, Menorca. Var. Labrus nereus, Riss, Syn.: Labrus nereus, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Grivia, Rat sona: — Varietat nova per Catalunya. Labrus mixius, Linn. (Mascle) Syn.: Labrus variegatus, Lacep., Riss., Labrus, velula, Bloch, Labrus caeruleus, Bonnat., Labrus lineatus, Bonnat., Lacep., Riss., Labrus mixius, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Gúinth., Canestr., Turdus major varius precedenti sómilis, Viillueh.: Ti urdus perbelle pictus, VVillugh. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 147 (Femella) Labrus quadrimaculatus, Cuv. en Valenc., Guichen., La- brus trimaculatus, Lacep., Riss., Bonnat., Pennant., Dono- van., Labrus cavneus, Ascanius., Bloch, CBp., Labrus míx- tus, Fries et EEstròm. Nom vulgar: Grivia, Tarragona, Tort blanch, Barcelona, Bestenaga, Menorca. En 20 de Maig de 1910, adquirirem un may vist y bellíssim exemplar: era un mascle que midia 0'30 m. de llarch y tenía un vistós color de salmó o ataronjat amb el cap, la cua Y'l co- mensament de les aletes dorsal y anal y les puntes de les ven- trals d'un blau celest puríssim. Labrus saxorum, Cuv. et Valenc. Syn.: Labrus saxorum, CBp. Nom vulgar: Tort, Tarragona, Ull de perdiu, Menorca. Género, CRENILABRUS, CUV. Crenilabrus ocellatus, Nordmann. Syn,.: Labrus ocellatus, Forstal, Bonnat., Lutjanus ocella- tus, Riss., Lacep., Crenilabrus ocellatus, Riss., Cuv. et Va. lenc., Guichen., CBp., Gúinth., Canestr. Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona, Roquer, Ruqué, Menorca. Crenilabrus Roessalí, Riss. Syn.: Labrus, Brunn., Lutjaunus Roissalí, Riss., Lutjanus varius, L. Alberti, Riss., Crenilabrus Roissali, Cr. varius, Riss., Crenitabrus Roissalió, Cuv. et Valenc., CBp., Canestr. Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona, Ruqué, Me- norca. l 148 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Var. Crinilabrus quinquemaculatus, Riss. Syn.: Crenilabrus quinquemaculatus, Ginth., Cuv. et Va- lenc. e Nom vulgar: Tort, Tarragona, Temburé, Menorca. Crenilabrus tigrinus, Riss. Syn.: Labrus eruginosus, Nordmann. Nom vulgar: Tort, Tarragona, Ruqué, Menorca, Crenilabrus melops, Riss. Syn.: Labrus melops, Linn., Bonnat., Lacep., Crenilabrus melops, CBp., Ginth., Cuv. en Valenc., Guichen., Crerilabrus Donovani, Cuv. et Valenc., Guichen., Crenilabrus Couchuz, Cuv. et: Valenc.: Crenilabrus novueg Qicus, Cuv. et Valenc., Lutjanus melops, Riss., Labrus coruubius, Donov.: Lutjanus noruegicus, Lacep., Bloch. Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona. Crenilabvus melaunocercus, Riss. Syn.: Lutjanus melanocercus. Riss., Crenilabrus melano- cercus, CBp., Gúinth., Canestr., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Tort, Llambrega, Barcelona, Tort, Tarra- gona. Crenilabrus coruleus, Riss. Syn.: Crenilabrus coeruleus, CBp., Cuv. en Valenc., Ginth. Nom vulgar: Tort, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Crenilabrus Baidlloni, Valenc. Syn.: Crenilabrus Baillont, CBp., Gúinth., Brit. Capel., Cuv. et Valenc. "an INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 149 Nom vulgar: Tort, Tarragona,, Ruqué, Menorca. En Moreau no cita aquesta especie com habitante del Medi- terrà, pero abunda bastant en les aygues de Tarragona. Crenilabrus mediterraneus, CBp. Syn.: Perca meditervanea, Linn., ELutjanus mediterraneus, Lacep., Riss., Crenilabrus meditervaneus, Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Giúinth., Canestr. Nom vulgar: Tort, Canari, Barcelona, Tort, Tarragona, Tort ruqué, Menorca. Var. Crenilabrus Boryanus, Riss. Syn.: Crenilabrus nigrescens. Riss., Crenilabrus boryanus, Cuv. et Valenc., Crenilabrus Pittima, CBp. Nom vulgar: Tort, Mariquita, Barcelona, Tort, Tarragona. Var. Crenilabrus Brunnichió, Riss. Syn.: Lutjanus bidens, Bloch, Labrus Serpentínus, Bon- nat., Luljanus Brunnichii, Lacep., Riss., Crenilabrus Brun- nichii, Cuv. et Valenc., CBp., Labrí especies obscuvriores Brunni. Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona. Crenilabrus Tinca, CBp. Syn.: Labrus tinca, Brunn., Lutjanus tinca, Riss., Lutja- nus Colta, Riss., Crenilabrus Cotta, Riss., Crentlabrus tínca, Riss. Cuv. et Valenc. Guichen., Gúinth., Canestr. Nom vulgar: Tort, Barcelona, Tarragona, Satx, Ruqué, Menorca. i Crenilabrus arcualus, Riss. Syn.: Crenilabrus arcuatus, CBp., Cuy. et Valenc. Nom vulgar: Tort, Tarragona. Especie nova per Catalunya. 150 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Crenilabrus Chlorosochrus, Riss. Syn.: Lutjanus Clorosochrus, Riss., Crendilabrus Chlovoòso- chvus, CBp., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Mariquita, Tort, Barcelona, Tort, Tarragona. Cremlabrus pavo, CBp. Syn.: Pavo, Salvian., Labrus pavo, Brunn., Bonnat., La- cep., Lutjanus Geofroyius, Riss., Lutjanus lapina, Riss.: Cremlabrus lapina, Cr. Geoffroi, Riss., Crenzidabrus. pavo, Cuv. et Valenc., Guichen., Gúinth., Canestr. Nom vulgar: eis Barcelona, Tarragona: Llabió, Costa de Llevant, Satx, Menorca. Crenilabrus Massa, Riss. Syn.:: Cremilabrus griseus, Gúinth., Canestr., Lultjanus massa, Riss., Labrus, Brunn., Lutjanus cinereus, Riss., Lut- janus comnubicus, Riss., Crenilabrus massa, Cr. Cotte., CBp., Crenilabrus cornubicus, Riss., Crenilabrus massa, Cuy. et Valenc., Crenilabrus Cotte, Civ et Valenc. Nicea: vulgar: Tort, digestera Tarragona, Temburé, Me- norca. , Els Làbrits, lo mateix que la Boga (Box Beure. Ep) y la Mabra (Pagellus mormyrus, Linn.) son els peixos mes: perse- Quits pel poll de mar, Nerocila bzviltata Edu. que arriva a menjàrsels les aletes y a foradarlos la pell, posant al descubert llur capa muscular. Els pescayres creuhen que qualques Torts son híbrits de Llobarro Y de Grivia. — Ab un atent estudi podríen establirse moltes més varietats no indicades en les obres. Género, CoRicus, Cuv. Covicus vostratus, Nordmann. Syn.: ELutjanus rostratus, Bloch, Lacep., Luljaunus vires- cens, Riss., Lutjanus Lamarchió, Riss., Coricus vivescens, C. INsTrtució CATALANA D'HISTURIA NATURAL 151 Lamarcxii, C. rubescens, Riss., Coricus virescens, CBp., Covz- cus rostratus, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Crenilabrus rostratus, Ginth., Canestr. : Nom vulgar: Grivieta, l'arragona, Donzelleta, Barcelona, Petarch, Costa de Llevant, Trujeta, Menorca. El Coricus ofereix les coloracions: clara, verda, roija y va- riada, lo que ha fet pensar a molts si seríen especies distintes. Género, CTENOLABRUS. Valenc. Ctenolabrus rupèstris, Cuy. et Valenc. Syn.: Labrus rupestris, Linn., Arted., Fries et Elstròm., Lutjanus rupestris, RS Ctenolabrus pupestris, Guichen, Es CBp., Ginth. Nom vulgar: Erra Barcelona. Especie rara. -— Ctenolabrus Hris, See cà 8yn. EiRolatèis iris, Cuv. et alené: Guinth, Canestr. Nom vulgar: Gripau, Barcelona. N havém vist de 0'50 m. de llareh amb tres Tacte negres: una al comensament dels ratjs molls de la dorsal, altra al fi- nal de la mateixa y la tercera damunt la base de la cua. l en- semps amb tretze ratjs molls en la dorsal y onze en l'anal. Li Género, ACANTHOLABRUS, Valenc. Acantholabrus .Palloni, Cuv. et Valenc. —Syn.: Crenilabrus exolelus. Riss., Lutjanus Palloni, Riss., Acautholabrus Palloni, CBp., Ginth., Canestr. Nom vulgar: Taé rocas, Menorca. -: En. 16 dé: Juny de 1910 a la pescataría de Tarragona ne ve- gerem moltíssims exemplars pescats a l'artet. p52 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Género, Junis, Cuv. fulis vulgaris, Cuv. et Valenc. Syn.: Corts Julis, Gunth., Julis meditervaneus, CBp., Riss., Julis vulgaris, Guichen., Canestr., Labrus Jults, Bonnat., La- cep,, Riss., Linn., Brunn., Bloch, /xdés, Bell., Salvian. Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca, Senyoreta, Donzella, Barcelona, Senyoreta, Gúiula, Costa de Llevant. Var. Julís speciosa, Riss. Syn.: fulis speciosa, Cuv. et Valenc., Guichen. Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca, Senyoreta, Donzella, Barcelona, Senyoreta, Gúiula, Costa de Llevant. Jfulis Giofredi, CBp. Syn.: Labrus Julis, Brunn., Labrus Giofredi, Riss., Julis Giofredí, Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Canestr., Corts Giofredi, Ginth. l Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca, Senyoreta, Donzella, Barcelona, Senyoreta, Gúiula, Costa de Llevant. Var. Julis festiva, Valenc. Syn.: Julzs festiva, Cuv, et Valenc., Guichen. Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Menorca, Senyoreta, Gúiula, Costa de Llevant. fulis pavo, Gúinth. Syn.: Labrus pavo, Lacep., Hasselquist, Labrus hebraicus, Riss., Julís turcica, Riss., Lovve., Canestr., /uliís pavo, Cuv. et Valenc:, Guichen., C/hloricthys pavo, CBp. Nom vulgar: Donzella, Tarragona, Senyoreta, Gúiula, Cos- ta de Llevant, Vit d'en Gahona, Menorca. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 153 Género, XYRICHTHYS, Cuv. Xvyrichthys novacula, Linn. Syn.: Novacula cultrata, Ginth., Rason, Cuv., Xyrichthys cultratus, Cuv. et Valenc., Guichen., Novacula corvphaena, Riss., Coryplena novacula, Lacep., Bonnat., Linn., Rosen- thal, Novacula piscis, Gesner, VVillugh., Novacula, Rond, Xyrichithys uovacula, CBp., Canestr. Nom vulgar: Rahó, Barcelona, Tarragona, Costa de Lle- vant, Menorca. Familia dels Pomacentride. Género, CHROMIS, CuV. Chvomts Castanea, Cuv. Syn.: Heliases Chvomis, CBp., Helzastes Chromuis, Ginth., Chvomis Castanea, Nordmann, H. Schinz, Riss., Guichen., Heliases limbatus, Cuv. et Valenc., Spavus Chromtís, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Cromis, Rond., Gesner, VVillugh., Cas- taneus píscis, Bell. Nom vulgar: Castanyoleta, Tarragona, Cigala, Barcelona, Muret, Menorca. El Pixano (Pagellus breviceps, CBp.) y aquest peixet son, com tením dit, els que més alegren les manses aygues de nos- tres cales y ports. l Tribu dels Acauthopterygienchs Abdominals. Familia dels Gasterosteide, CBp. Género, GASTEROSTEUS, Linn. Sub-género, GASTEROSTEUS, Gasterosteus leiurus, Cuv. et Valenc. (Var. del Gasterosteus aculeatus, Linn.) Syn.: Gasterosteus elegans, Blanch., Sauv., Gasterosteus argentatissimus, Blanch., Sauv., Gasterosteus — Baidlloni, 154 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Blanch., Sauv., Gasierosieus leturus, Blanch. Soland, CBp., Gehin, Ei Nom vulgar: Surell, Banyoles. Varietat nova per Cata- lunya, habita en 1a Cequia Comtal y aygua-molls de Càn Tunis (Barcelona), tolls y rechs del Baix Vallés, sobre tot, en els gorchs de poca fondaria y rechs llotosos y plens d'herba, escas: sejant en les corrents, ríus Besós y Tenes, entre Mollet / Mont- meló, etz. Familia dels Aulostomidae. Género, CENTRISCUS, Linn. Centriscus scolapax, Linn. Syn.: Solenostomus scolapax, Riss., Centriscus scolapax, Lacep., Riss., Brunn., Bloch, Cuv., Rosenthal, CBp., Ginth., Canestr., Scolapax, Aldrov., VVillubgh., Becada, Rond., Bon- nat. Nom yulgar: Trompeté, Tarragona, Barcelona, Menorca, Musich, Torredembarra, Menorca. : Familia dels Mugtlidae. Género, Muci, Arted. 3 Sal il Es Mugil cephalus, Cuv. et Valenc. Syn.: Mugidl provençalís, Riss.,: Cabot, Rond., Mugidl cepha- lus, Riss., Del., Agass., CBp., .Gúinth., Canestr., Blanch., Guichen. I Nom vulgar: Llissa llubarrera, Tarragona, Llíssara lluba- rrera, Barcelona, Llissa, Taberner, Menorca. Mugil anratus, Biss, - Syn.: Mugil auratus, CBp., Lovve, Gunti, Canestr., Cuy et Valenc., Guichen. dgel i i: INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 155 Nom vulgar: Galta roig, Tarragona, Menorca, Llíssara, Barcelona. Anys arrera, a l'encanyiçada en una sola llevada a vegades se'n pescaven d'aquestes llisses més de 2,000 Xilograms. ada capito, Cuv. et Valenc., Si Mueil. Di uentteacdó, Giinth.: Mugil dema Riss.: Ramado, Riss., Mugil capito, €Bp:, Giinth., Canestr., Gui: chen., Blanch. l Nom vulgar: Capsut, Llissa de roquer, Tarragona, Llíssara, Barcelona, Llissa agut, Llissa cap pla, Menorca. Mugil saliens, CBp. Syn.: es saliens. Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Gunth., Canestr. Nom vulgar: Sama, Tarragona. Especie nova per Cata- lunya. Mugil labeo, Cuv. et Valenc. Syn.: Mugil provençalts, Riss , Mugil Sabountie, var. Riss , Mugil labeo, CBp., Giinth., Canestr. Nom vulgar: Caluga, Tarragona, Llíssara, Barcelona, Llis- sa-Galubet, Menorca. Mugil Chelo, Cuv. Syn.: Mugil septentrionalis, Ginth., Mugillabvosus, Riss., Mugil cephalus, Riss.. Mugil cephalus, var. B, Delaroche.: Chaluc, Rond , Mugil Cnelo, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Ginth., Schlegel, Canestr. Nom vulgar: Llissa vera, Tarragona, Menorca, Llíssara, Barcelona... A la Llissa petita o de cría se li dona a Tarragona'l nom de Llissó y a Barcelona'l de Tomba navíos. 156 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA: NATURAL Familia dels Atherínide. Género, A THERINA. Atherina hepsetus, Linn. Syn.: Alherina hepsetus, Cuv. et Valenc., Guichen., Lacep,, Riss., Bloch, Del., CBp., Giinth., Canestr., Sauclés, Rond. Nom vulgar: Peix sense sang. Tarragona, Xanguet, Xas- clet, Barcelona, Joell, Costa de Llevant, Serclet, Menorca. Athevina Boverí, Riss. Syn.: Altherina Bovyeri, CBp., Gúinth., Canestr., Cuv. et Valenc., Guichen., Alherina hepselus, var, 3 Delaroche, /oel, Rond. l Nom vulgar: Asa, Aseta, Tarragona, Xanguet, Barcelona, Cabessuda, Menorca. Atherina Mochon, Cuv. et Valenc. Syn.: Atherina Mochon, Ginth., CBp., Canestr., Guichen.: Atherina hepselus, var, 2 Delaroche. Nom vulgar: Peix sense sang, Tarragona, Joell, Costa de Llevant, Muxó, Menorca. Familia dels Sp/yraenidae. Género, SPHYRAENA, Rlein. Sphyraena Spet, Lacep. Syn.: Sphyraena vulgaris, Gúnth., Canestr., Cuv, et Valenc., Guichen., Spiyraena Spet, CBp., Riss., Esox spHy- vaena, Linn., Bloch, Brunn., SPeí, Rond., Sp/yvaeua, Bell., Salvian. Nom vulgar: Espet, Tarragona, Menorca, INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 157 Sub-ordre dels Malucodieryeceiths. l Tribu dels Malacopterygienchs fsdndabetes. Familia dels 4mmodytidae. Género, AMMODYTES, Arted. Ammodytes cicerellus, Rafin. Syn.: Ammodytes tobianus, Costa, Canestr., Riss., Ammo- ditis Siculus, Svvainson, CBp., Giinth., Ammodytes argenteus, Riss., Cicerellus messaniensis, P. BoccoHier Nom. vulgar: Sonsu, Trencavits, Barcelona, Enfú, Menorca. Especie rara. L'A. lobiauus, Linn. que cita en Sànchez NE egergil, probablent seré l'A. Cicerellus, Rafin. Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos PER l l MANEL de CHIA (Continuació) TURRITELLA —. l bienigulata, Lam. — T. triplicata, Broccehi. var. communis, Risso. , y y —Vvar. mevea, B. DD. y Y D) dE coletal El D. D. Di y x soluta, BD. D: mediterranea, Monts. — T, triíplicata, Brocchi. 158 tviíplicata, Brocchi. y Phil. turbosa, Monts. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL T. tviplicata, Brocchi. T. tríplicata, Brocchi. var. ungulina, L. — T. communis, Risso. UMBRELLA meditervranea, VENERUPIS — Lucinopsis. decussata, Phil. — L. Lojontairei, Payr. var. vius, LamxY. y dl, y- xd var. bicolor, Monts. Lojonhairei, Payrt. perforans, Montg. — Tapes pullastra, Montg. var. VENUS : cassina, L. ta fasciata, Da Costa. Dj Donovan. — V. fasciata, Da Costa. gallina. L. x y var. radiata, Reg. gradata, Dech. — V. fasciata, Da Costa. var. l multilamella, Lmt. / v D) VVeinrF. i nux, Gmelin. ovata, Peun. vervucosa, L. VERMETUS — V. multilamella, LamY. avcuarius, L. — V. polyphraguia, Dasso. cristatus, Brondi. — V. gramulatus, Forbes. Cuvierí, Risso. — V. polyphaguea, Dasso. erroneus, Monts. — V. granulatus, Forbes. var. glomeratus, L. subcancellatus, Biv. — V. glomeratus, L. tviqueler, Biv. VoLa — Pecten. jacobaea, L. 7 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 159 XVYLOPHAGA -—. dorsalis, Turton. dZIZYPHINUS — Calliostoma. conulus, Brus. ii 4 Elecció 88 conulus, F y Es: exiguus, Robelt. — C. exasperatum, Punn. granulatus, Born. Y Brus. — C. granulatum, Born. leucophaeus, Ch. — Gibbula leucophaca, Phil. Linuei, Monts. — C. sisyphiuus, L. Laugieri, ES i) OS È Payr. i C. Laugierí, Payr. Montagui, Robelt. — C. Montagui, VVood. RC Dents LC. milligranum, Phitippi. parvulus, Phil, — 2 C, siriatum, L. striatus, L. sieyphinus, Phil. BIBLIOGRAFIA Excursiones por Catalutia y Mallorca. — Notas entomoló- gicas (2.2 serie) por el R. P. Longinos Navàs. (Boletín de la Sociedad Aragornesa de Ciencias Naturales. —Noviembre, 1910, 9 pàginas). È L'autor posa en evidencia, una vegada més, sa reconeguda activitat y lo molt que ha trevallat pera'l coneixement de la fauna entomológica de nostra regió. En aquest trevall s'ocupa especialment dels orthópters y neurópters, dels primers descriu Ephyppigerida Cunii Ros. var. monticola nov. cassat al cim de Sant Geroni (Montserrat), y dels segons una nova especie de Chrysopa, la Ch. uarcissina cassada a Girona en les arbredes de les vores del Ofiar (2). - 160 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL — Etudes el Observations sur quelques genves adoptés en Malacologie par le Commandant Caziot. (1 folleto de 4 pà- ginas). Ab l'erudició que caracterisa a l'autor en les qiiestions ma- lacológiques, tracta sobre la nomenclatura d'alguns genres, aduint diverses rahons pera establir làs —dmodificacions segients: El genre Hyalinia Agassir deu sustituirse per Oxychilus Fitzinger, Chondrus Cuvier per Gonodox Held, Glandine Schumacher per Oleacine Bolten. — Etude cviltique sur les principaux genves el sous-genves ou sections établis pour les HELIX de la région paléarclique occidentale ou Sysléme Euvopeen par le Commandant Caziot (8 pàginas). Els genres estudiats son Patula Held, Zurama Leach Punctum Marse y els sub-genres o seccións Gonosloma Held, Fvuticola Held. El genre Zurama Leach 1821 proposa l'autor que substitueixi a Vallonia Risso 1826. (Donatiu del autor). — Plantas del Formigal de Sallent (Pirineo Aragonés) por D. Carlos Pau (Memorias del Primer Congreso de Naturalistas Espafioles. Junio, 1909, un folleto ab 7 pàginas). Les plantes noves descrites en aquest trevall per el senyor Pau sont les segients: Cerasiium arvense L. var lenuipes Pau, Anthvllis Vulneravia L. var pyrenaica Pau. — Du Haut- Vallespir d Olot par l'Alta Garrotxa, par O. Mengel ( Bulletin Trimestriel de la Section du Canigon.— Per- pignan, 1908, 7 pàgines). ce oo Es una lleugera descripció geológica de l'excursió feta per l'autor ab l'objecte de constatar l'area volcànica d'Olot, litine- rari fou, anant, de St. Llorens dels Cerdans a Olot per Tortellà Yy tornant cap a Prats de Molló per Oix-Bayet. De pas anota els fóssils més característichs citant Zerebratula Montoleavren- sis Leyni cap al cirg de S. Oriol, Assilina Leynerici d' Arch al cim del Pic de Bassagoda, Assilinua granulosa Leym, Nummulites cvassus Boub, V. Lucasi Defr. prop el pont de la Llerca, vers Tortellà. F. F. V. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24. —Barcelona.. — 1. Dies de sessió. Primer dijous de cada mes, 4 dos quarts de deu de la nit. 2. Socis numeraris. mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives ú D. Lluis Soler, Raurich, 8 y 10, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la "i. Societat y podent consultar la Biblioteca y Musèu. 3. Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- o. tarse tots els dimars, de 9 1/2 a 11 del vespre y 'l dijous de 12 a m1 1/2 tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. 4. òo Museu.—Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5. —Butlletí.— Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys o los de Juliol, Agost y Setembre. 6. — Tiratges a part: OO Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podrún demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segiients: se 50 ecxemplars 100 ecxemplars 8 1-4 planas 5 ptas. 8 ptas. a BS 8 ) 15 o El 8-16 9 15 o DOR Dn Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar i o directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall:sens distribuir lo motllo, sempre que tingui . un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. F'outes les communications et èchanges duipeic ètre envoyées au siège de la Société. í . Paradís, 10, qe er Narcelona RE) Estracte des Estatuts ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classés: Fundadors, Hono- raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fundadors, 108 quins Rogstitaieen la Societat en 18 de Febrer de 1904. Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y siguen un es- tímul pera los socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa y progrés de la Societat. Son socis Vumerarvis, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4.rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta / — Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits — per unanimitat dels numeraris presents, Los socis Proleciors, seràn proposats per escrit per tres socis numeraris en sessió ordinaria, col-locantse la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques y negres, denorant 1a majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevavi, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts Y desitjant ingressar com a soci numerari "ls acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot en contra. l / Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu, I sell i a. di NI Era Desembre de 1912: —— Butlletí de la My Institució Gatalanpa Cer Í d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem et vatio- nem vera dissensio esse polest. — . Cnost. de Fid. cath. c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: À Sessió ordinaria del 5 de Desembre de 1912, h Vàtio, a M Tomàs, L.—Nota mineralógica: L'Alofana a Catalunya. ae Ventalló, Domingo. — Notes cecidiológiques. Codina, A.—Dípteros de Catalufia. Gibert, Agustí M.".—Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aigues dolces cata- lanes. (Continuació). Chia, Manel de.—Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya : y catúlech provisional dels meteixos. (Continuació). o Folch y Girona, Joaquim.—Notes geclógiques: L'Anatasa a Catalunya. — Sobre la soposta trovalla de l' Hidrocincita y la Smithsonita a can Margarit, (terme de Gavà).—Bibliografía. LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,e: - 2,2 BARCELONA - AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que - procurin seguir les indicacións segúents. l 1.3. o Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.2 o Dibuixar sobre paper ó xina ó llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.7 No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- breixi. l 43 Posar en forma de notes à baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. I 5.4 o Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí, NOTA.- BEMERRUNG La Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, Barcelona), desitja'l cambi de publicacións. Die Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, Barcelona), bittet um Gegensendungen. l — La elnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, - Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. is The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —lParadís, IO, Barcelona). desires to exchange publications. La Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, ro, Barcelona) demande l'échange. La cInstitució Catalana d'Historia Natural.— (Paradís, ro, Barcelona), chiede ricambio. i Ll Be en ha. 4 43 É el a cartulina ben blanchs ab: tinta. Me, 1 Rda Coma id De a a a ES Era, Pes po PREU Tn Ra ay DE De EE EA AN BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 9.8 ÉPOCA BARCELONA, DESEMBRE 1912 ANY IX — Núv. 9 SUMZARI : SEccIó OFICIAL: Sessió ordinaria del 5 de Desembre de 1912. — Nota minera- lógica: L'Alofana a Catalunya, per Ll. Tomús.—Notes cecidiológiques, per Domingo Ventalló. — Dípteros de Catalufia. (Continuació), per 4. Codina. — Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues . dolces catalanes. (Continuació), per Agustí MÀ Gibert. — Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos. (Continuació), per Ma- nel de Chia.— Notes geológiques: L'Anatasa a Catalunya, Sobre la soposta trova- lla de l'Hidrocincita y la Smithsonita a can Margarit (terme de Gavà), per Joaquim Folch y Girona. — Bibliografia. SECCIÓ OFICIAL Sessió ovdinavia del 5 de Desembre de 19/12 PRESIDENCIA DE D. LLORENS TOMÀS A les deu del vespre y ab assistencia dels socis senyors Codina, Folch, Faura, Ferrer Dalmau (Miquel), Ferrer y Vert, Llenas, Maluquer (Salvador), Maluquer (Joaquím), Rosals, Soler y Sagar- ra (lonasi), el senyor President obre la sessió. Se llegeix l'acta anterior que per unanimitat es aprobada. Estat de comptes. —El senyor Tresorer presenta l'estat de comp- tes que després d'especificarlo es aprobat per unanimitat. En resúm es el seguent: Entrades. . . . . 0. Pessetes 107178 SOFUdES. PE", 9 PET S Remanent en caixa. pi 294:03 162 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Renovació de junta.—El senyor President manifesta que segons els vigens Estatuts, en aquesta sessió han de elegirse els individuos pera ocupar els càrregs que reglamentariament queden vacans y també pot aprofitarse l'oportunitat pera proveir els de Vis-presi- dent, Vis-secretari y un Conceller, puig els senyors que desempe- nyaven dits càrregs havíen presentat la dimissió y pera qu'els socis puguin posarse d'acort se sospén la sessió per cinc minuts. Represa la sessió y previa la corresponent votació resulten ele- gits els seglients senyors: President —R. P. Joaquím M. de Barnola, S. J. Vis-president.—D. Llorens Tomàs. Secvetarvi.—D. Miquel Ferrer Dalmau. Vis-secretari.—D. Joaquím Folch Girona. Tvesover.—D. Ascensi Codina. Conservador del Museo.—D. Ignasi de Sagarra y de Castellarnau Conceller.—D. Rossendo Fàbregas. Propostes de socis.—Se dona compte de les segiúents propostes de socis numeraris: Germà Sennen, que's dedica a Fanerógames. Pre- sentat per socis Srs. Llenas, Barnola y Faura. D. Francesc Bertràn y Musitu, Enginyer de mines, que's dedica a Geologia. Presentat per els socis Srs. Llenas, Faura y Rosals. D. Odón C. Rosset, que's dedica a Lepidopters. Presentat per els socis Srs. Maluquer (Joaquím), Maluquer (Salvador) y Sagarra. D. Joan Maluquer y Rosés, presentat per els mateixos socis de l'anterior proposta. Comunicacions. —D. Joaquím Folch y Girona llegeix dos treballs titulats, L'Anatasa a Catalunya y Sobre la suposta tvoballa de la Hidrocincita y la Smithsonita a can Margarit, terme de Gavd. En el primer afegeix qualques explicacions a les donades en la nota presentada en la sessió del passat Octubre, que també se referia a n'aquest oxit de titano, y en el segón donà conexement de que els minerals, que's prengueren per tals, son abdós l'Alofana. D. Joan Rosals, llegeix les dos primeres Nolas sobve mirall gia catalana titulades Presencia de la Helicella pivamidata Drap. a Catalunya y Mes novas sobve malacologia subtervànea. D. Ascensi Codina, mostra als presents varies series de ecxem- plars de Carabus, cassats a Set- Cases, fent notar al ensemps que hi ha onze formes distintes en sis especies. D. Lluís Soler, dona compte d'haberse cassat en una de les cales properes a Sant Feliu de Guixols (Cala de Sampol) un nota- ble ecxemplar de Balena pertanyent a l'especie Megaplera longi- mana Rud. de tretze metres de llargada. Mossen Faura y Sans, participa la troballa al carrer de Munta- ner encreuament ab la vía delferrocarril, del Sulfuz antimonius de INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 163 couve y plomb ab petites proporcions de plata que l'aproximen al grupu de les Sulfusals de les Tetreadites (coures grisos). D. Ignasi de Sagarra, dona dos minerals del Vesubi ab destí al Museo. A. proposta del Sr. President s'acorda que desde el próxim Janer y fins a nova decissió, les sessions se celebrin el primer diumenge de cada mes, a les onze del matí. Y no haventhi altres afers de que tractar s'aixeca la Sessió a les 11:15 de la nit. NOTA MINERALÓGICA L'Alofana a Gatalanya En el nombre darrer del nostre BUTLLETÍ corresponent an el mes de Juny, donà compte de la troballa feta per el nostre con- soci Sr. Folch y Girona, d'un mineral que per el resultat del seu exúmen crech ha de referirse a la Nontronita, (el silicat hidratat de ferro, ab una cantitat d'alumina). Dit senyor Folch, procurà ferse ab nous ecxemplars del mineral, extrayent- los de ia part més endinsada del filó, oferint aquestos un aspec- te guelcom diferent del que presentaban els recullits primera- ment y que serviren pera la determinació avans indicada, aquets darrers tenen aspecte opali, son semi-trasparens, ab fractura concoidea, la seva duresa es 3, essent la seva colora- ció en uns trossos blavosa y en altres rogenca, Examinats qui- micament resultaren ser silicat hidratat d'alumina, ab una petita cantitat de ferro e indicis de coure, devent, per lo tant, per tots els seus caracters físichs y químichs referir aquet mine- ral a l'especie d'argila anomenada Alofana. Mineral que tam- poch s' había citat a Catalunya, y que Don Salvador Calderón, en la seva darrera obra dLos Minerales de Espafias, cita com trobada solsament en tres localitats d'Espanya, fora d'aquí. Aquets silicats son indubtablement minerals de formació secun- daria, o sía formats per descomposició d'altres preexistens, y 164 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL per axó es fàcil explicarse el que's presentin junts formant transit de l'un a l'altre, essent abdos silicats hidratats de ferro y alumina ab més o menys predomini d'un de aquets dos darrers, formant especies diferentes ab els caracters propis de quiscuna d'elles. Aquestes noves proben evidenment lo que digué en el meu petit treball dEls Minerals de Catalunyax, que hi ha molt que estudiar sobre mineralogía en nostre terra, yY que no hi ha cap dubte quel treball qu'es fassi se veurà recompensat ab lo tro- balla d'una munió d'especies que han passat desapercebudes fin are. L. Tomàs. Octubre de 1912. NOTES CECIDIOLOGIQUES PER DOMINGO VENTALLÓ Com a continuació de la primera nota sobre Zoocecidias de Catalunya, publicada en el Bulletí n.2 5 de 1905 de l'Institució, crech interessant encare que siguin poques, citar les especies segients trovades durant l'any passat pels voltants de Bar- celona: Tetvaneura cornicularia, Pass. (Aphidit) sobre la mata (Pis- tacia lentiscus L.) a Vallvidrera. Pemphigus bursarius (Aphidit). En els troncs del pollanch (Populus nigra). Prat de Llobregat: es forma tal volta nova que sols recullintne en cantitat per poguer determinar l'insecte ab molts exemplars à la vista podrà precisarse. Evioplivies tiliae Nat. (Aracnit sobre el Tell (Tilia plahy- phylla Scop). Andvicus trilineatus, Hart (Himenopter) en les fulles de la alsina (Querens ilex, L.). Vallvidrera. - Andricus pseudo inflator a les fulles del Quercus ilex y del Q. lusitanica a la mateixa localitat del anterior. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 165 Plagiotrochus ilicis (Himenopter) sobre les fulles del Q. ilex, L. Vallvidrera. Plagiotrochius fusifex, Mayr (Cinipit) sobre el Q. ilex, a Vallvidrera y observada també a Terrassa. Contarinia ilicis, Rieff. (Dipter), fulles del Q. ilex, a Sarrià y Vallvidera. Neuvoterus baccarum, L. (Cinipit), sobre les fulles del Q. lusitanica, en les mateixes localitats. Barcelona, Septembre 1912. Dipteros de Catalufia 1 SERIE (Continuación) MD 1534. —'Tepr/utis arnicae, L. Monte Farell, 1-VI-09. Mongat, 20- XI1-09. íd. 28-1-10. íd. 17-111-10. íd. 2-IV -10. íd. 12-V-10. Común, todo el afio, basta pasar la manga por encima las plantas bajas, en los torrentes, en lugares donde dé el sol. La larva en las càpsulas de Carduus. (1) Véase BUTLLETÍ DE LA I. C. D'H. N., n.86, 7 y 8, any 1912. r66 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 188. conura, LV. Montserrat, 2- V11-09. Escasa, pasando la manga por las hierbas del borde de. los caminos al pie de los àrboles. 136. gultata, Fll. Solsona, 29-V11-09. Parece escasa, hay que buscarla en los mismos Sitios. Las larvas de los 77 vpétidos de este género, viven gene- ralmente, en los frutos pulposos, algunas en los del espino. Cuando el fruto cuya pulpa la larva devora, cae por dafiado, entonces la larva ya crecida, sale para hundirse en la tierra y tranformarse. Estas pasan el invierno y la primavera en la tierra y empiezan úà cambiarse en dípteros, hacia princi- pios de Junio, época que sigue de cerca la floración de los espinos. Otras en las càpsulas de Centaurea, Carduus, etc. 137. Thereva bipunctata, Mg. Mongat, 7-V-09. Montserrat, 2-V11:-09. No es escasa en las flores, especialmente en primavera Y verano, La larva, de algunas especies de este género, ha- llada por Ed. Perris, en las capas de pino en parte reducidos al estado de mantillo, por el tiempo, y sobre todo por las erosiones y las deyecciones de las larvas lignívoras. No està desprovista de flexibilidad, tanto es así que en cuanto se la toca ó se la coge, forceja y se tuerce vivamente. Es en medio de estas substancias, donde ha vivido, que se metamorphosea. Ella se pràctica una celda, ya comprimien- dolas, ya haciéndolas atràs. Luego se dobla en aro Y pasados algunos días de inercia, la piel rajada deja salir una ninfa, que su vez deja salir, màs tarde al insecto perfecto, por la abertura natural que se origina por la dehiscencia de los tegumentos, de la cabeza y el torax. Las larvas de The- reva, se asimilan las substancias animales, que màs ó menos abundan en sitios de aquella naturaleza, sin embargo, de que cuando hallan ocasión de atacar una presa viva no la dejan escapar. 138. Theria muscaria, Mg. Mongat, 7-V-09. Frecuente este Sarcophàgido, generalmente en lugares secos arenosos y cerca de materias animales descom- puestas. , INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 167 139. Thysocephala vittata, F. Solsona, 25-V11-09. Hallada en las flores, en el borde de caminos à través de los campos. 140. Tichomysa fusca. Mongat, 10-V-09. íd. 2111-10. Frecuente, especialmente en primavera y otofio. Fàcil de ver en los viejos muros de las letrinas, caballerizas y establos. Las larvas viven en los orines del hombre. Es la Scatella urinaria de Robineau Desvoidy, que asegura que las larvas viven de la orina del hombre y que ella no ha sido jamés hallada en ninguna caballeriza, ni entre ningún estiércol procedente de animales domésticos. Esta sombría mosca, es aquí à veces extremadamente común, ella marcha lentamente sobre las paredes y cristales de los retretes poco aseados. És raro hallaria aislada, sino que se reune en grupos y forma en dichos lugares, placas obscuras ó negras, visibles de lejos. Ella sorbe, con los gruesos labios de su trompa, los líquidos azoados, que se hallan infiltrados sobre los muros, yY Si uno sopla sobre ella, ella se agarra entonces fuertemente con las ufias y deja levantar sus alas, sin tratar de volar, y Si se la quiere coger, no escapa sino lentamente y como con pesar, para volver pronto al sitio predilecto. Las larvas, junto algunas veces con las de Eris- talis tenax, viven y se desarrollan en las materias azoadas, provenientes de deyecciones humanas, en tal gran cantidad algunas veces, que llegan ú obstruir el tubo ó conducto de la letrina. La larva no muy àgil, se tranforma casi siempre adherida al interior del conducto ó en las paredes internas del depósito de la letrina. También la he visto salir fuera, especialmente en primavera Y otofio y transformarse en un rincón, en el suelo, pero eso es màs raramente. 141. Trypeta jaceae, R. D. Mongat, V-07. 130 DV-10. Frecuente en primavera, basta pasar la manga por en- cima la grama que cubre à veces los desmontes, al margen de los torrentes. La larva forma excrecencias en los ovarios de ciertas flores, como la de Copularia viscosa, hasta el extremo de formar una agalla de buen tamafio. Hay que 168 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL hacer notar, que pueden vivir varias larvas en cada agalla, pues he contado en algunas hasta cinco, y que su número, puede à primera vista contarse, por el de largas chimeneas ó tubitos cilíndricos que en comunicación directa con las càmaras donde viven las larvas, dan à estas aire y ventila- ción y quedan abiertas en la parte superior de la agalla. Mientras la larva mantenida con las tiernas semillas del ovario, llega à su madurez, la agalla va alcanzando entre- tanto un buen desarrollo, adquiriendo un color negruzco yY una contextura dura, fibroso-lefiosa, quedando en suinterior entonces, bien deslindadas y espaciosas las varias càmaras habitadas por las larvas, cada una con su correspondiente chimenea comunicando al exterior. Entonces estas larvas, después de abrir en interés del insecto perfecto, un pequefio orificio en la superficie, que disimuladamente obturan con algunos restos de pequefias fibras, para dar luego màs fàcil salida ai insecto, al pie de aquel, en un ténue saco blanco amarillento, al que imprimen la forma de su cuerpo, se trans- forman en ninfas. Més tarde y llegada la ninfa à la madurez, ràjase este saco, por mitad de la parte cephalo-thoràcica en sentido longitudinal y Trypeta jaceae cobra libertad. De algunas de estas agallas, recogidas 4 primeros de Noviem- bre de 1907 y puestas bajo una campana de cristal, ú prime- ros de Mayo de 1910, fué que observé al insecto perfecto andar por la superficie interior del cristal de la campana. También es de observar, que la naturaleza, siempre cuida- dosa de perpetuar la especie, hace que nazcan amenudo por parejas, las cuales he visto unirse 4 las pocas horas de nacidas. 142. vmrens, LV. Mongat, 23-IV-09, id. —10-V-10. id. —30:V-10. id. 21-VI-10. Cogida junto con la anterior, aunque no obtenida de agallas. l / 143. Urellia amoena, Frílv. . Mongat, 23-IV-09. Escasa: en primavera pasando la manga por encima las flores de las plantas bajas. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 109 144. stellata, Fiiss. Mongat, 25-V-09. id. —13-V-10. Algo més frecuente que la anterior en los mismos lu- gares. 145. Urophora 4. fasciata, Mg. Mongat, 10-V-09. id. 20-IV-10. dc LINCIÓ. Muy frecuente en primavera, sobre cualquier hierba, en lugares frescos umbrosos, especialmente en los torrentes, al margen. Las larvas de este género de 77ypélfidos, se han sefialado en las càpsulas de Carduus. También en la pulpa de las cerezas. 146. Uszia pusilla, Mg. Monte Farell, 1-V1-09. No es rara, observarla casi siempre, es lo màs común, engolosinada y enteramente metida de cabeza chupando con la larga trompa el nectar de las flores ó posada en los pétalos. 147. Volucella sonaria, Pd. Montserrat, 23-VI1-08. id. 2-V11-09. Mongat, -VI1-09. Sin ser frecuente, hàllase al parecer muy esparcida. Ge- neralmente la he observado en verano zumbar alrededor Y posarse en las flores de 4lZum salivum, caepa. En Montse- rrat, en las flores de Asparagia. La larva de Zonaria, cu- bierta de largas espinas, vive paràsita en los nidos de gran- des Himenóplteros (Bombus, Vespa). 148. Xanthandrus comtus, Harr. Montserrat, 2-V 11-09. Syrpludo raro, hallado allí al azar. 149. Xanthogramma ornata, Mg. Vilamala, 27-V11-09. Syrphido no escaso, hallado en el torrente de Vilamala cerca de San Lorenzo de Morunys, volando en un vuelo pla- no sostenido à la sombra de los arbustos, especialmente Co- vylus avellana y Buxus sempervirens, que Son los que ge- neralmente crecen en los bordes de dicho torrente. Lugar 170 INsTIrUCiIó CATALANA bD' HISTORIA NATURAL recomendable à los botànicos y entomólogos, por su natu- raleza casi Sub alpina. 150. Zodion cinereum, F. .e Mongat, 23-IV -09. l Conòpido no escaso, en primavera. A. CODINA. Mongat, Noviembre de 1910. NOTA .—m — macho. h — hembra. Faupa ictiológiea de Catalunya OO 1 Catàlech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ MS GIBERT (Continuació) Familia dels Op/zdizdae. Género, OPHIDIUM. Arted. Op/udium barbatum, Linn. Syn.: Op/udium Barbalum, Cuv., Guichen., Lacep., Riss., Bonnat., Brunn., Broussonet, Bloch, Rosenthal, Agass., J. Mú- ller, CBp., Raup. Gúnth., Costa, Jobert, Canestr., Grillus vul- garis, Bell. l Nom vulgar: Pixota blanca, Barcelona, Tarragona, Metge, Costa de Llevant, Pamfont, Congre dolç, Menorca. INsTITUCIóÓ CATALANA p' HISTURIA NATURAL 171 Ophidium Vassallii, Riss. Syn.: Ophidium barbatum, Costa, Ophidium Broussonetii, j. Múller, Op/iidium Vassalliz, J. Miller, CBp., Raup. Gúinth., Canestr., Cuv., Guichen. Nom vulgar: Pixota, Tarragona, Metge, Costa de Llevant, Pamfont vermey, Menorca. Género FIERASFER, CUV. Fievasfer imberbis, CBp. Syn.: Fierasfer acus, Raup., Giúinth, Canestr., Flerasfer Fontanesit, Costa, Fierasfer imbertis, J. Múll., Op/uidium imberbe, Cuv., Linn., Op/idium Fierasfer, Riss., Notopterus Fontanesii, Riss., Gymuotlus acus, Brunn., Opludium flavum vel ophidium imberbe, Rond. Nom vulgar: Pixota de llanguet ó de carall de Jan, Tarra- — gona, Fi de Murena mansa, Menorca. Aquesta especie viu paràssita dintre l'holoturit pedata de la familia dels Aspidoc/hirote, Stichopus regalis, Cuv. (Llan- guet). No l'havem trobat dintre l Hololhuria tubulosa, GML. (Carall de Jan) de la mateixa familia, ni dintre la Cucumaria Cucumiís, Riss. (Cohombre marí) de la familia dels Dexudro- chivolte. Tribu dels Malacopterygienchs Sub-brounquiíals. Familia dels Gadide. Sub-familia dels Gadínui. Género, GADUS. Gadus miuutus, Linn. Syn.: Morua capelanus, Riss,, Gadus luscus var., Delaro- che, Asellus mollis minor, VVillugh., Gadus minutus, Brunn., 172 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Bloch, Costa, Fries et ElEstròm, Nilsson,. CBp., Guueu, Canestr. Nom vulgar: Mollera, Barcelona, Tarragona, Capellà, Cos- ta de Llevant, Menorca. Abunda La al Género, MERLANGUS, Cuv. Merlangus Poutassou, Riss. Syn.: Merlangus vernalis, Canestr., Merlangus melanos- fomiíus, Valenc., Merlangus communis, Costa, Canestr., Mer- laugus pontasson, CBp., Ginth., Gadus merlangus, Riss. Nom vulgar: Llússara, Tarragona, Maira, Torredembarra, Peix Rey, Menorca. Peix de fonera. Merlangus argenteus, Vaill. Syn.: Gadiculus argenteus, Guichen., Gúinth., Giglioli, Gadus avgenteus, Belloti, Giinth. Nom vulgar: Ulls, Tarragona. Peix de fonera. Especie nova per Catalunya. Sub:familia dels Mo0771Z. Género, MoRA, Riss. Mora Mediterranea, CBp. Syn.: Gadus moro, Riss., Mora mediterranea, Riss., Gunth., Canestr., Brit. Capel. Nom vulgar: Mollera moranella, Tarragona. Especie molt rara, nova per Catalunya. Sub-familia dels Merlucinz. Género, MERLUCINS, CUV. Merlucius vulgaris, Costa. Syn.: Merlucins esculentus, CBp., Canestr., Riss., Merlu- cins vulgaris, CBp., Ginth., Cuv., Gadus merlucins, Linn., INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 173 Brunn., Bloch, Schlegel, Lacep., Riss., Asellus, Salvian, VVi- llugh., Aldrov. Nom vulgar: Llús, Barcelona, Tarragona, Menorca. Abun- da molt. Havem vist llussos pescats 4 palangre de 10 y mes Eilograms de pes. Com especie ó varietat nova, en 1909 ens presentaren un ejemplar que tenía un color de palla brillant, nacarí, amb les aletes rosses com un fil d'or (Llues ros), yY no resulta pas així, car el peix patía una aglobulia ó forta anemia, amb alteració pigmentaria per insuficiencia de l'hematosis, puix li trobarem à dreta y esquerra agarrats fortament à les branquies fins à set cuquets purpurins (Femella del crustaci siphonostomit Lernea branchialis, Línn.) de 0'010 à 0'012 m. de llargaria que ú faisò de sangoneres li xuclaven la sang. Cuquets que també havem trobat examinant altres llussos en apariencia sans, pero amb nuclis indurats y decoloració de l'extrem lliure de les branquies à causa d'inflamacions intersticials localisades y cróniques. Género, URALEPTUS, Costa. Uvaleptus maraldi, Costa. Syn.: Gadus maraldí, Riss., Merducius maraldí, Riss., Uraleptus maraldi, CBp., Ginth., Canestr. Nom vulgar: no'n te. L'Institució Catalana d'Historia Natural ne serva un exem- plar pescat à Tarragona 'l 9 de Novembre de 1910 y nosaltres ne servem qualques altres pescats à l'artet el 8 de Juliol de 1911. Sub-familia dels Lotzzd. Género, LorA, Cuv. Lota Molva, CBp. Syn.: Molva vulgaris, Ginth., Gadus molva, Lacep, Linn., Bloch, Schlegel , Asellus longus, VVillugnh. 174 INSrirució CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Llengua de bacallà. Peix de fonera. Especie nova en el Mediterrà. Era pel mes de Janer de 1910 que a la Pescatería de Tarragona 'ns crida l'atenciò un peix de 14 Eilo- grams que no poguerem adquirir, car el venien a terces o Eilos. Aquest peix per la seva forma y dimensions no podía ser mes que aquesta especie, y'l 31 de Maig del propi any sortosa- ment ne poguerem adquirir un exemplar de 15 Rilograms aga- fat com l'altre a palangre que vinguè a confirmar plenament les nostres sospites. Haviem sentit parlar als vells palangrers de la Llengua de bacallà, mes no s'ens havía presentat ocasió fins allavors de poguerla veurer. Lota elongata, Riss. Syn.: Molva elongata, Ginth., Canest., Lota molva, Costa, Lota elongata, CBp., Canestr., Gadus molva, Riss. Nom vulgar: Escolà, Barcelona, Tarragona. Peix de fonera. Género, Pnvcis, Arted. Phycis blennoides, Ginth. Syn.: Pliyeis blenoides, Canestr., Riss., B1. Sechneid., CBp., Phcis blennioide, Guichen., Phiycis furcatus, CBp., Phyets Gmelini, Riss., Batrachoides Gmelini, Riss., Blennius gadoc- des, Lacep., Riss., Phycis tinca, Bl. Scheid., Gadus blennoc- des, Brunn. Nom vulgar: Mollera Brótola, Tarragona, Mollera pigada, Barcelona, Mollera, Menorca. Peix de fonera. / Plhcis mediterraneus, Delaroche. Syn.: Phycis' linca, CBp.u Phyeis lembelus, Nalenet Blennius pluveis, Riss., Phycis mediterraneus, Riss., Gui- chen., Costa, Lovve, Gúinth., Canestr., fTenca marina, Cuv., Salvian., VVillugh. Nom vulgar: Mollera roquera, Barcelona, Tarragona , Mo- llera, Menorca. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 175 ns a. DE o Da a NT AR a a are Género, MorELLA, Cuv. Motella tricirrata, Ginth. Syn.: Onuos mustella, Riss., Gadus mustella, Ris., Gadus tricirratus, Bloch, Mustella marina, VVillugh. Nom vulgar: Fura, Tarragona. Especie nova en el Medi- terrà. El primer exemplar el vegerem el 21 de Juny de 1910 y d'allavors ençà n'havem examinat qualques altres, tots pescats a l'artet, la major part en aygues de la Platja llarga de Tarra- gona. Motella maculata, Costa. Syn.: Motella communis, Canest., Motella maculata, Gunth., Riss., Motella mediterranea, CBp., Onos maculata, Riss. Nom vulgar: Fura blanca, Tarragona, Palayó, Barcelona, Guineu, Costa de Llevant, Mollera borda, Menorca. Motella fusca, CBp. Syn.: Motella communis, Costa, Onuos fusca, Riss., Motella fusca, Riss. Nom vulgar: Fura negra, Tarragona, Palayó, Barcelona, Guineu, Costa de Llevant, Mollera inglesa, Menorca. 176 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Familia dels Macrourido.. Género, MacRouRus, Bloch. Macrourus Celorhyuchus, CBp. Syn.: Lepidoleprus celorhynchus, Guichen., Cuv., Ris., Macrourus celorhyuchus, Costa, Giunth., Canestr. l Nom vulgar: Titulot. Peix de fonera. Especie nova per Ca- talunya. Els nou exemplars que havem examinat en tres anys tots estaven bruts del llot de l'arrastre. Macrourus Trachyrhyuchus, Ginth. Syn.: Macrouvus trachyvhyuchus, Canest., Lepidoleprus tvrachyrhynchus, Guichen., Cuv., CBp., Canestr., Riss., Oxvyce- phas scabrus, Rafin., Mystícelus, Aldrov. Nom vulgar: Titulat, Tarragona. Peix de fonera. Especie noya per Catalunya. L'Institució Catalana d'Historia Natural ne serva un exem- plar momificat adquirit per nosaltres a Tarragona '1 8 d'Abril de 1910. Familia dels Pleuronectide. Género, LIMANDA, Gottsche. Limanda vulgaris, Gottsche. Syn.: Limanda oceúnica, CBp., Platessa limanda, Cuv., Pleuvonectes limanda, l'acept, Linn., Bloch, Gúnth., es Limanda, Bell., Rond., Duham., Boinat: Nom vulgar: n'n Es Sabem no mes per referencies que se la senyala en les nos- tres aygues, però en Moreau no la cita en el Mediterrà. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 177 Género, FLESUS. Flesus vulgaris, Moreau. Syn.: Pleuronectes flesus, Blanch., Lacep., Bonnat., Linn,, Bloch, Nilsson, Gúnth., Schlegel, Plafessa flesus, Gottsche, CBp., Siebold, Pleuronectes passer, Bloch, FMasser fluviatilis, Bell. Nom vulgar: Rèmol de riu. Especie nova en el Mediterrà. En Moreau no la senyala en les nostres aygues marines. Els pochs exemplars examinats se distingeixen de l'especie seguent, car la línea lateral quasi en tot el seu trajecte està vorejada d'escates molt aspres, la cua te menys alçaria que llargaria y l'anal amb 41 ratgs, essent aixís que la del HF. passer, M., ne te quant menys 43. Plesus Passer, Moreau. Syn.: Pleuronectes italcus, Ginth., Platessa passer, CBp., Costa, Canestr.. Pleuronectes passer, Riss., Pleuronectes fle- sus var. Delaroch, Passer, Rond. Nom vulgar: Rèmol de riu, Tarragona Desembocadura del Francolí, etz. - 178 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Género, SoLEA, Cuv. Solea vulgaris, Gottsche. Syn.: Solea vulgaris, Riss., CBp., Canestr., Gúinth., Pleu- ronectes solea, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Brunn., Bloch, Solea, Bell., Rond., Duham. Nom vulgar: Llenguado, Pelayií'l petit, Barcelona, Tarra- gona, Menorca. Solea Lascaris, CBp. Syn.: Solea impar, Gúinth., Solea auvantiaca, Gúunth., Solea nasuta, Nordm., CBp., Raup.: Solea Lascarts, Canestr., Gúinth., Riss., Cuicidca. ES nasutus, Pallas, Pleu- Losecies Lascaris, RE Nom vulgar: Llenguado, Pelayí '1 petit, Barcelona, Tarra- gona, Menorca. Solea Rieimii, CBp. Syn.: Rhombus Rleiínii, Riss., Socea Rleinii, Costa, Raup., Canestr., Gúinth. l Nom vulgar: Llenguado, Pelayí 1 petit, Barcelona, Tarra- gona, Menorca. Solea oculata, VVillugh. Syn.: Solea ocellata, Ginth., Canestr., Solea oculata, Riss., Valenc., Guichen., CBp., Canestr., Rond., Duham., Pleuro- nectes ocellatus, Riss., Pleuronectes pegusa, Lacep. Nom vulgar: Llenguado, Pelayí'1 petit, Tarragona, Llengua . de Sant Pau, Menorca. Havem observat una var. que'n lloch de presentar set taques negres, arrodonides y enrevoltades de puntets grochs, no mes ne presenta cinch, coneixéntsela vulgarment a Mahó amb el nom de Perdiu de Sant Pere. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 179 Sub-género, MicRocHiRUS, CBp. Microchirus luteus, CBp. Syn.: Solea lutea, CBp., Canestr., Gúinth., Pleuronectes luteus, Riss., Rhombus luteus, Riss. Nom vulgar: Llenguado, Pelayí '1 petit, Barcelona, Tarra- gona. Micvochivus variegatus, Moreau. Syn.: Solea variegata, Ginth., Solea Mangili, CBp., Ca- nestr., Monochivus microchirus, Guichen., Microchivus lin. gula, CBp., Rhombus mangili, Riss., Pleuronectes mangali, Riss., Pleuronectes microchirus, Delaroche. Nom vulgar: Llenguado d'arena, Tarragona , Peluda, Me- norca. Sub-género, MoNocHiRus, Rafin. Monochirus hispidus, Rafin. Syn.: Monochirus hispidus, CBp., Costa, Solea monoclur, CBp., Giinth., Canestr., Monochirus pegusa, Riss., Guichen, Pleuronectes pegusa, Riss. Nom vulgar: Llenguado de fonera, Barcelona, Sanremus, Menorca. ia El 180 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Ne servém un curiós exemplar pescat el 18 de Febrer de 1911 que ofereix en la meytat posterior del costat dret quatre taquetes rodones, simetriques y negres enrevoltades de puntets blanquíssims. l Sobre'l dors o cara dreta de qualques Llenguados hi havem trobat el petit molusch Modzola descrepans, LP. Género, PLEURONECTES. Pleuronectes Hivius, Abilgaard. Syn.: Rnhombus puunclatus, Gúunth., Rnombus nivius, Nilsson , Scoprithalmus hirtus, CBp., Zengoplerus Juvius, Gottsche. Nom vulgar: no'n te. Especie nova en el Mediterrà. Moreau no la senyala en nos- tre mar, pero nosaltres n havem adquirit tres exemplars, dos d'ells pescats a l'artet a Sol-ixent de Tarragona, prop la Torra de la Mora (Platja llarga) '1 20 de Juny de 1910 y l'altre segu- NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I8I ament del Bou, recullit a la Pescatería 'l 12 del propvinent ovembre y que serva l'Institució Catalana d Historia Natural. Pleuronectes unimaculatus, Moreau. Syn.: Pleuronectes punctatus, Bloch, Bonnat., P/ryuor- ombus unimaculatus, Ginth., Canestr., Scophthalmus punc- alus, CBp., Riss., Nilsson. Nom vulgar: Pelaya-miseries, Tarragona: Serrandell, Goles e l'Ebre. Pleuronectes Grolmaunni, CBp. Syn.: Arnoglossus Grohmanni, Ginth., Canestr., Pleuvo- necles grolmaunni, Canestr. Nom vulgar: Pelaya rossa, Tarragona: Serrandell, Goles de l'Ebre, Llenguado, Menorca. Pleuvonectes arnoglossus, CBp. Syn.: Arnoglossus laterna, Ginth., Canestr., Pleuvonectes arnoglossus, Canest., Rnombus unudus, Riss., Pleuvonectes Leotardi, Riss., Pleuronectes casurus, Pennant, CBp., Pleuro- nectes laterna Arted., Arnoglossus lavis, Rond., Arnoglos- Sus, Gesn., VVillugh. Nom vulgar: Pelaya rossa, Barcelona, Tarragona, Serran- dell, Goles de l'Ebre. Pleuvonectes conspersus, Canestr. Syn.: Pleuronectes conspersus, Ginth., Brit. Capel. Nom vulgar: Pelaya-miseries, Tarragona, Serrandell, Go- es de l'Ebre. Especie nova per Catalunya. Pleuvonectes Boscii, CBp. Syn.: Amnoglossus Boscii, Ginth , Brit. Capel., Canestr., Pleuronectes Boscii, Riss., Canestr., Cuv., Hipoglossus Bos- ii, Riss. 182 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Pelaya-bruixa, Tarragona, Costa de Llevant, Serrandell, Goles de l Ebre. Especie nova per Catalunya. Pleuronectes megastoma, Donov. Syn.: Rhombus megastoma, Nilsson, Ginth., Pleuvonectes megastomus, Cl38p., Pleuronectes megastona, Schlegel, Pleuro- nectes cardina, Cuv., Grande Calimande, Duham. Nom vulgar: Pelaya bruixa, Tarragona, Costa de Llevant, Serrandell, Goles de l'Ebre, Capellà, Menorca. Pleuvonectes Cithavus, CBp. Syn.: Citharus linguatula, Ginth., Canestr., Hipoglossus citharus, Costa, Riss., Hipoglossus macrolepidotus, Cuv., Pleuvonectes citharus, Max. Spinola, Pleuvonectes macrolepz- dotus, Del., CBp., Canestr.: Citharus, Rond., Gesner, VVi- llugh. Nom vulgar: Pelaya-guarda la vida, Tarragona, Pelaya, Barcelona, Capellà, Rémol, Menorca. Género, RuomBus, Rlein. Rhombus maxíúmus, Riss. Syn.: Psella maxima, CBp., Rhombus maximus, CBp., Costa, Canestr., Ginth., Pleuronectes maximus, Lacep., Riss., Linn., Brunn., Bloch, Schlegel, Rnombus aculeataes, Duham., Rond., Gesner, VVillugh., Gottsche, Z4rbot, Bonnat., Cuv., Guichen., Rhombus, Bell. Nom vulgar: Rèmol empetxinat, Tarragona. Especie comu- níssima Y que abunda en els mercats y no citat en cap catà- lech de peixos que's refereixi a Catalunya. Rhombus levis, Rond. Syn.: Pselta vhombus, CBp., Rhombus vulgaris, Costa, Rhombus bavbatus, Riss.. Pleuronectes vhombus, Lacep., Riss , Bonnat., Linn., Brunn., Bloch, Schlegel, R/hombus lavis, Ges- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 183 ner, VVillugh., Gottsche., CBp., Canestr., Gúinth., Rnombus alter Gallicus, Bell. Nom vulgar: Rèmol, Barcelona, Tarragona, Rom, Costa de Llevant. l Existeix una var. que presenta la particularitat de tindrer menys dividits els primers ratgs de la dorsal. Género, BorHus, CBp. Bothus rhomboides, CBp. Syn.: Riomboidichthys mancus, Ginth., Canestr., R/40me- bus rhomboides, CBp., Canestr., Rhombus mancus, Riss., Gui- chen. Pleuronectes mancus, Riss., Rhombozides, Rond. Nom vulgar: Puput, Tarragona, Rèmol, Barcelona, Pedàs, Menorca. / Ei l Notarèm que un exemplar d'aquesta especie adquirit el 15 de Maig de 1910 tenía iguals les dugues cares, això es, com la del costat esquerra o dels ulls. Bothus podas, CBp. Syn.: Rhomboidichthys podas, Ginth., Canestr., RHuombus podas, CBp., Costa, Guichen., Canestr.: Rxombus Gesneri, Riss., Pleuronectes avgus, Riss., Pleuvonectes podas, Del. Nom vulgar: Puput, Tarragona, Rèmol, Barcelona, Pedas, Menorca. Género, PLAGUSIA. Plagusia lactea, CBp. Syn.: Plagusza lutea, Canestr., Costa, Ammopleuvops lac- teus, Gunth. / Nom vulgar: Rèmol blanch, Tarragona. Especie nova per Catalunya. 184 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATUR/L Familia dels Cvyclopteride. Sub-familia dels Cycloplerinz. Género, LEPADOGASTER, Godan. Lepadogaster Gotianii, Lacep. Syn.: Lepadogaster biciliatus, Riss., Nordm., Lepadogas- ter Balbis, Rosenthal, Costa, CBp., Riss., Lepadogaster Gozia- nid, Riss., Cuv., Guichen., Costa, CBp., Riss., Brisoui de Barneville, Gúinth., Canestr., Lepadogaster vostratus, BI. Schneid., CBp.: Cyclopterus lepadogaster, Bonnat. Nom vulgar: Xucladò, pega roques, Tarragona, Peix porch, Barcelona, Xucla dit, Cabot xuclador, Menorca. Especie rara. Lebadogaster Candolzi, Riss. Syn.: Mivbelia Decandollii, Canestr., Lepadogaster Rafi- nesquii, Costa, Lepadogaster olivaceus, Riss., Lepadogaster Jussieni, Riss., Lepodogaster Candolii, Cuv. Guichen., Bri- sont, Gúinth. Nom vulgar: Xucladò, Pega roques, dragons, Peix porch, Barcelona, Menorca. Especie rara. Lepadogaster bimaculatus, Flem. Syn.: Lepadogaster veticulatus, Riss., Mirbelia Desfontaz- ni, Canestr., Lepadogaster Mirbelii, Riss., Lepodogaster Desfontainuii, Riss., Lepodogaster ocellatus, Riss., Guichen., Lepodogaster bimaculatus, CBp., Brisout, Nilsson, Gúinth., Cyclopterns bimaculatus, Lacep., Bonnat., Pennant. Nom vulgar: Xucladò, Pega roques, Tarragona, Peix porch, Barcelona. l INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 185 Tribu dels Malacopterygienchs abdominals. Familia dels Cvprínidoe. Sub-familia dels Cvp7Zudnuí, CBp. Género, CVYPRINUS. Sub-género, CARPA (CYPRINUS). Cyvprinus Carpio, Linn. Syn.: Cyprinus Carpío, Cuv. et Valenc., Blanch., Lacep., Bloch, Costa, CBp., Nilsson, Hectzel et Rner, Siebold, Canestr., Giúnth., Schlegel. Nom vulgar: Carpa, Carpa d'Holanda. Var. Cyprinus speculavis, Lacep. Syn.: Cypriunus vex cvprinorum, Blanch., Bonnat., Cy- Pprinus macrolepidota, Hartmann. Nom vulgar: Carpa de mirall. Var. Cyprinus hungavricus, Hectzel. Nom vulgar: Carpa de Bohemia. : Var. Cyprinus Hi-Goi. Nom vulgar: Carpa delJapó. Var. Cypriunus Rollarii, HecXel et Ruer. Syn.: Cvprinus Rollarií, CBp., Cuv. et Valenc., Blanch., Gehin., Cyprinuus síriatus, Holandre, Selys-Longchamps, CBp. ' Nom vulgar: Carpa de Franconia, Carpa de Turinga. Amb aquesta especie y varietats, totes de l'Aquarium y La- boratori ictiogènich del Parls de la Ciudadela de Barcelona, 186 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL s'ha emprès baix la entesa direcció d'en Francesch d'A. Dar- der la repoblació piscícola en diferents indrets de Catalunya: Estany de Banyoles, de Tarrasa (Guitart), de Lleyda, rius, Llobregat, Cardoner y altres de Lleyda, etc. Í Sub-género, CARASSIUS, Nilsson. Carassius vulgaris, Nilson. Syn.: Cyprinus carassius, Cuv. et Valenc., Bonnat., La- cep., Linn., Bloch, Hermann, Fries, EEstròm et Sundevall, Schlegel, Carassius Linnei, CBp., Carassius vulgaris, Nord- mann, Hecel et Rner, Siebold, Canestr., Ginth., Carassius, VVillugh. Nom vulgar: Carpa carassina. Aquarium y Laboratori ictiogénich del Par de Barcelona y espargida en els mateixos indrets. Cavassius auvatus, Gúuinth. Syn.: Carasius auraius, Canestr., Cyvprinops:s auratus, Blanch., Gehin, Soland, CyPprinus auratus, Cuv. et Valenc., Vallot, Lacep., Riss., Bonnat, Linn., Bioch. Nom vulgar: Peix de bassa (Ring-yu.) Peixeres, basses, Sur- tidors, etz. Dintre 'l mar pescat a l'artet pel Maig de 1911 adquirirem un raro exemplar que servem, no sabem si d'aygua dolça o del mar, car pochs dies avans havía plogut y baixat els rius y ls barranchs. Els pescayres el confonen donantli'l nom de Tenca. Es d'un hermós color d'or vell y ofereix la particularitat de tindrer les anals pariones com les ventrals y pectorals. Mideix 0:18 m. de llargaria X 0'06 m. de passo d'alçaria, '1 diàmetre de l'ull 0'008 m., l'espay interorbitari 0'018 m. y'l cap 0:04 m., la dorsal te 3/19, pero 'l primer y segon ratgs forts rudimenta- ris lo mateix que'l primer y segon de les anals. Género, BARBUS, Cuv. Barbus fluviatilis, Agass. Syn.: Cyvprinus barbus, Linn., Bloch, Schlegel, Barbus flu- vlatilis, Cuv. et Valenc., lia "'CBp., Hectel et Rner, Siest INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 187 bold, Canestr., Ginth., Barbzs, Rond., Duham., Bonnat., La- cep., Biichner, Vallot. Nom vulgar: Barb. General en els nostres ríus y estanys. Barbus mevidionalis, Riss. Syn.: Barbus caninus, CBp., HecEel et Rner, Canestr., Giúnth., Cuv. et Valenc., Barbus meridionalis, Blanch., Cypri- nus barbus, Riss. Nom vulgar: Barb. Mes limitada que l'especie anterior. Género, TiNCA, Cuv. Tinca vulgaris, Cuv. Syn.: Tiuca itàlica, CBp., Tinca vulgaris, Costa, CBp., Heclzel et Rner, Siebold, Canestr., Gúunth., Cuv. et Valenc.,, Blanch., 7iuca Chrysitis, Agass., Selys-Longchamps, CBp., Cyprinus tincauratus, Lacep., Cyvpranus tínca, Lacep., Linn., Bloch, Schlegel, Cyprinus tinca—auratus, Bloch, Bonnat.,, Vallot, Tiuca aurata, Schinz, finca, Bell., Salvian., Duham,., Bonnat., Jurine, Vallot. Nom vulgar: Tenca. Ríu Ebre, estanys de Banyoles, d'Ibars y altres de Lleyda, etc. Se creu fundadament que les tenques dels estanys de Lley- da hi foren tirades pels frares avans de l'any 1735. La Tenca (vividescens) verda o del Càucas y la (vurada) roija o de Mongolia amb la nostra, provinentes totes de l'Aqua- rium y Laboratori ictiogénich del ParE de Barcelona pertanyen al nombre d'especies repobladores. S'han llençat també en qualques indrets les especies: Globzo fiuvialilis, Agass., Abramiís Brama, Agass., Alburnus luci- dus, Hectel et Rner: Scardinius eryvthvosthalmus, Hecxel et Bner, Jdus melanotus, Hecltel et Rner y Cobitzis fossilis, Linn. 188 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sub-familia dels Leuciscini. Género, SQUALINS. Squalius Cephualus, Blanch. Syn.: Leuciscus cephalus, Ginth., Squalius clalhraius, Blanch., Squalius meridionalis, Blanch., Squalius cephalus, Blanch., Soland., Lunel, Siebold, Leucíscaes dobula, Bert, Cuv. et Valenc., Marcotte, Agass., Selys-Longchamps, Leuciscus tatifrons, Nilsson, Squalius dobula, Heclzel et Rner, Squalius cavedanus, CBp., Heclzel et Rner, Canestr., Leuciscus caveda- nus, Cuv. et Valenc., CBp., Filippi, Leuciscus cavede, Riss., Gardonus cephalus, CBp., Cvprinus dobula, Vallot: Cvprinus Jeses, Jurine, Cyprinus chup, Bonnat., Cyprinus idus, Bloch, Cyprinus cephalus, Linn., Fries et ERstròm, Cephalus fiuvia- tilis, Rond. Nom vulgar: Bagre, Sant Joan de les Abadesas, Ripoll, To- relló, etz. Squalius leuciscus, Hecel et Rner. Syn.: Leuciscus vulgaris, Guinth., Cuv. et Valenc., Char- vet, Squalius leucíscus, Blanch., Siebold, Gehin, Squalius Bearnensis, Blanch., Leuciscus Grislagine, Nilsson, Squalius Dobula, CBp., Lenciscus argenteus, CBp., Agass., Selys- Longchamps, Marcotte, Cyprinus mugilis, Vallot, Cyprinus leuciscus, Bonnat., Lacep., Linn., Bloch, Cyprinus grísla- gine, Linn., Fries et ERstròm: Cyprinus Dobula, Linn., Bloch, Cyprinus, Arted., Leucíscus, Bell. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 189 Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos PER MANEL de GHIA (Continuació) CEPEHALOPODA ETEDONIDAE. Gén. ELEDONA, Leach. Aldrovandi, Refinesque. Blanes, Masnou, Barcelona (Maluquer). moschata, Lamacx. Blanes (Maluquer), Mataró (Salvafrià Maluquer), Barcelona, Salou (Maluquer). OCTOPIDAE:. Gén. Ocropus, Lavvarcx. vulgaris, Lamarct. Catalunya (Graells), Rocas del litoral (Maluquer), Mataró (Salvafià). macropus, Fischer. Blanes, Barcelona, Salvu (Maluquer). TREMOCTOPIDAE. Gén. PARASIRA, Steeustrup. cauvena, Verany. Barcelona (Maluquer). IQO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ARGONAUTIDAE. Gén. ARGONAU'A, Linne. aY20, Muiné. Ampurdú (Maluquer), Cadaqués (Martorell, Girard, Malu- quer), Rosas, S. Felíu de Guíxols (Maluquer), Pineda (To- més), Mataró (Salvafià), Barcelona (Hidalgo, Girard, Maluquer). Desembocadura del Llobregat (Maluquer). Vilanova y Calafell (Samà). SEPIOLIDAE. Gén. SEPIOLA, Leach. Rondaleti, Gesner. Blanes, Mataró, Barcelona, Salou (Maluquer). LOLIQUIDAE. Gén. Lonimço, Lamarct. vulgaris, Lamarch. / Catalunya (Graells, Maluquer), Mataró (Salvafid), Vilanova y Calafell (Samà). Gén. TEUTHIS, Gray. media, Luinà. Mataró (Salvarfià). subulata, Lamarct. Tota la costa (Maluquer). SEPIIDAE. Gén. SEPIA, Lume. elegans, Orbiguy. Vilanova y Calafell (ama). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL IQI Filliouxi, Lafont. Vilassar (Tomàs). Vilanova y Calafell (Samà). Fvicheri, Lafont. Vilanova y Calafell (Samà). NOTES GEOLÓGIQUES L'ANATASA BH GATALUNYA En la sessió corresponent a n'el passat mes d'Octubre, varex donar compte de haber trobat en una cuarçita l'Auatfasa cris- talisada, presentantne un exemplar pera que pogués ser exa- minat per els consocis. Crech que valla pena d'anyadir dos paraules a l'escueta nova donada. L'Axuatfasa, oxit de titano, es un mineral qu'es presenta rarament a la naturalesa: Don Sal- vador Calderón en la seva obra 4Los Minerales de Espafias no la cita ab certesa en cap lloch d'Espanya, inútil es dir, que no se había senyalat a Catalunya. La localitat exacta de sa troba- lla es Goúell de Hornos, aprop de Viella, en la Vall d'Aran. Com els consoçis pogueren veurer, se presenta en petits cris- talls d'un blau fosch, entre mitj de cristallets trasparens de cuars, implantats sobre una cuarçita. SOBRE LA SOPOSTA TROVALLA DE L'HIDROCiNCITA Y LA SMITHSONITA A CAN MARGARIT (TERME DE GAVÀ) En la sessió celebrada en el passat mes de Mars per la secció d'aquí Barcelona de la cReal Sociedad Espafiola de Hístoria Naturals, segons consta en el seu BUTLLETÍ, del segient mes d'Abril, se donà compte de que en una escursió feta per alguns dels socis d'aquella, se habían trobat, per primera vegada, aquells dos minerals en el lloch avans citat. Haventse pogut adquirir alguns troços dels minerals que com a tals se habían 1Q2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL recullit, cregué convenient practicarne un detingut anàlisis, puig que desde el primer moment, ni per el seu aspecte físich, ni per la seva densitat, me paregueren ser minerals de zinc, y, efectivament, per mes que buscà el zinc en tots els exemplars que pogué adquirir, no'l trobà en cap d'ells, trobant unicament, com a metalis, l'alumini, el ferro y vestigis de coure, tant en els exemplars d'aspecte resinós, com en els de vetas verdes y en els trossos blanchs mate, y el calcí en forma de carbonat recubrint un mineral terrós compost d'argila ferruginosa. Pera l'anàlisis varex seguir la marcha ja tradicional de Fresenius: al disoldres en l'àcit clorhídrich, quedà silice gelatinosa, entran en el segon grupo, o sia dels solfurs insolubles, en el sulfur amoniach, trobà el coure, y en el del sulfur amónich, trobà l'alumini y el ferro y cap més metall, y com me donaren ayga en el tubo, se tracta en realitat d'un silicat hidratat d'alumini ab una petita cantitat de ferro y vestigis de coure, o sía de l'Alofana, parescuda a lo que no fà gaire trobà en Sta. Creu d'Olorde, de la que s'en dona compte per el consoci senyor Tomàs, en nota publicada en nostre BUTLLETÍ, y molt semblant a una que recullida en el Turó de Montcada, ja fà temps, se había prés per la varietat de silice hidratada anomenada Resc- mta Y que al analisarla me resultà ser també 4/0/a7za. Barcelona, Novembre de 1912. JomaQUIM FoLCH VY GIRONA. BIBLIOGRAFIA Monogvaphie des 4 Terratvemolss de la Region Catalana par O. Mengel. (Bulletin de la Société Ramond, 1.et semes- tre 1909, 20 pàgines). Conté un curiosíssim registre dels terratremols ocorreguts à Catalunya desde el que cità vagament el bisbe Gregori de Tours en sa Historia Francorum com observat als Pyrineus Vany 580, fins à la repercusió à Perpinyà, lo 28 de desembre de 1908 del gran terratrémol de Messina. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24.—Barcelona. INDBX ZOOLOGÍA Pàgines MAMÍFERS La Megaptera longimana, Rud., (balenit) a St. Feliu de Guixols, per D. Ll. Soler DN 2462 AUS Lo Coceystes glandarius, L. a Catalunya, per D.I. de Sagarra . 49, 65, 69 Guypaitus barbatus, Tem., per D. S. Maluquer. . . 49 REPTILS Les serps y els aucells, pel Dr. D. J. Barrera. 18, 16 PEIXOS Fauna ictiològica de Catalu- nya, Catalech rahonat dels peixos observats en el lito- ral y aygues dolces catala- nes, pel Dr. D. A. M.2 Gi- bert. 14, 25, 56, (0, 107, 188, 170 Excursió ietiològica a les costes de Garraf, per don Ma venervy Vert. . . . 65 INSECTES Càrabus de Set-Cases, per es Codina 4. ss, ), 63692 Pàgines Excursió lepidopterològica a Nuria, per D. I. de Saga- FE tr. 9 Contribució a un NE dlcen dels Lepidóòpters de Cata- lunya ( Fam. Pieridae ), per D. I. de Sagarra. . . 89 JM yelois (Les garrofes abe- llades), pel R. P. J. M. de Barnola Sud i ca 82 Notes biològiques sobre da Himenópters de Catalu- nya, per D. F. Ferrer y Verters oa de Dipteros de Gat dei mera serie), per D. A. Co- dina . 87, 114, 180, 165 . 1/4, 66 MOLUSCHS Aplech de noticies sobre'ls moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos, pel Dr. D. M. de Chia. . 11,18, 108, 126, 157, 189 Contribució a la Fauna ma-: lacològica de Catalunya. — II. — Alguns molusehs de la Vall de Ribes, per D. J. Maluquer y Nicolau. 17, 50 Una estación poco común del Helix nemoralis, L. por D. J. B. de Aguilar amat. 18, 60 Patuta Bofilliana, Fagot, per D. Ll. Tomàs. 88, 108 Pàgines Helicigona lapecida, L. y sa var. Andorrica, Bourg., per D. J. Rosals. 82, 100, 121 Nota malacològica, per D, dl. Tomas .. ., . 108 Fauna malacològica ie En: lou, per D. J. Rosals. . . 180 La Helicella piramèidata, Drap., per D. J. Rosals. 162 Mes noves sobre Malacologia, per-D,d. Rosalsciia dei 162 BOTÀNICA Contribución al estudio de la Flora de los Pirineos cen- trales (Valle de Aràn), por el Dr. D..M, Llenas. —. VL 18 Notes eryptogàmiques.—III Una falguèra nova pera Catalunya y una nova lo- calitat de la Anogramma lteptophylla, Lint., pel R. P. J. M. de Barnola, S. J. . 82, 88 Sobre el Phyilitis hemionetes (Lag. Garc.y Clem.)en Bar- celona, por el Dr. D. C. PG a EL La de a cl) PALEONTOLOGÍA Y MINERALOGÍA Sepia spe del Pliocènich del Papiol, per D. J. Rosals . 18 Nota sobre la trevalla del H:pparion Gracile a Cata- lunya, per D. P. Mir y Rafoligimsieai £ 86 Galena de timcii cin: per D. Ll. Tomàs . . 81 Sobre 1a troballa de ls Non. tronita, nou mineral pera Catalunya, per D. Ll. To- més y D. J. Foleh y Gi- rona. 82, 101, 118 Pàgines Sofre nadiu a Catalunya, per D. M. Faura y Sans, Pbre.. : Anatasa crictala Es De PD. J. Foleh y Girona. . .. 118, 162, 191. La Alofana a Catalunya, per D. Ll. Tomàs. 180, 1638 Sobre la soposta trovalla de la Hidrocincita y la Smath- sonita a Can Margarit, ter- me de Gavà, per D. J. Foleh y Girona. . 162, 191 Un sulfur antimoniur de cou- re y plomb, per D. M. 110 Faura y Sans, Pbre. 162 Minerals del Vesubi, per D. I. de Sagarra.. 1 163 Un pou artesià qaieal a Guissona, per D. M. Faura y Sans, Pbre:. (0r ee 61 VARIA Excursió lepidopterológica a Nuria, per D. I. de Sa- D'ANTA ret, 9 Les serps y els reals el Dr. D. J. Barrera . Excursió ictiològica a les cos- tes de Garraf, per D. F. Ferrer y Verioe menys CE 65 Un crani de Guanche (GE ries), per D. S. Maluquer. 65 Excursió entomológica al Ti- bidabo, per D. J. Malu- querd ideas: i 65 Les garrofes aMold deri pe D. J. M.2 de Barnola, S. J. 65 Notes cecidiológiques, per 18. 14 D. D. Ventalló. 118, 164 SECCIÓ OFICIAL Concell Directim. Cen 1 Concell de Redacció. . . . 1 llista de socis. —. ui de per a la Biblioteca . o Pàgines Estatuts de la I. C, d' H. N.. Sessió del 4 de Janer. . 9 Balans de l'any 1911. 9 Sessió de 1 de Febrer.. is Matias da Mars.,. 1 aa Sos Abril. . 49 ax 2 a Maig. 66 Ors ,) 1 o Juny. 81 a Na 8. Octubre 115 xx 7 x Novembre. 429 x x 5 xv Desembre. 161 Balans de 1912. 161 BIBLIOGRAFÍA Flora de Galicia, pel R. P. Baltasar Merino, S J. . 18 Obres y publicacións rebudes 80,459: 192 Púgines OBICUARI ). Juli Vintró. i Noticia neerológica cel. DE D. Salvador Calderón y./ Arana, per D. M. Faura y — Sans. Pbre. GRABATS Zeus pungio, Cuv. en Va- lenc. : Cerna canèna, Benemtd: Cerna Laia Gibert, Sp. nov. Motella mtocdimeltes Eina Flesus vulgaris, Moreau . Monochirus hispidus, Rafin. Pleuronectes hertus, Abil- gaard. 41 (4 108 108 15 JL 119 180 TAULA GENERAL Pàgines Concell Directiu. Seil Concell de Redacció. 1 Llista de Socis... . 2 Estatuts de la I. OC. d' H. N. UE 5 Sessións. . L 3 Ce 9: 17, 49, 65, 81, 13, 199, 161 Estat de comptes del De 1911. LA 3 10 Aplech de noticies sobre els molusehs de GE nleets: y as provisional dels mateixos, pel Dr. D. M. de Chia . . 11, 18, 108, 196, 157, 189 Eren ictiològica de Catalunya, catàlech ruhonat Gel peixos obser: vats en el liroral y en les aygues dolces catalanes, pel Dr. D. A. M.: Gibert. : ga 4 05, 56, 10, BO Ies 170 Contribució a un catilech dels Lepidópters de Catalunya, ar Pieridae) per D. I. de Sagarra. . 88 Noticia neerològica del Dr. D. Salvador Galicia - Arana, au i D. M. Faura y Sans, Pbre. . . 41: Contribució a la Fauna malacològica de Catalunya, que— Aqua molusehs de la Vall de Ribes, per D..J. Maluquer y Nicolau. . 50 Una estación poco común del Helix dabi por D. J. B. de Aguilar-amat. EPA RES 60 Un pou artesià saiGenl a Eres Der D. M. qi y Si d'E 61 Notes biològiques sobre himenópters de Catalunya, per D. F. Ferrer y Verb Le, . : 66 Lo Coceystes glandarius, L. a Ceme 1 Dora, I. de dia : 69 Les serps y els aucells, cel Dr. D.'d. Barrera. me 1 Notes er GC ES, IM.—Una falguera nova pera Catalunya y una nova localitat de la Anogramma teptophylla. Lint. pel R. P. J. M. de Barnola, $. J. —— le 83 Nota sobre una trovalla del at a cedre gen D. P. Mi y RA LOS Se à 86 Dipteros de Gala dames se) Ci D. A Goclitiet 87, 114, 180, 165 Sobre la Helicigona lapicida, L. Y sa var. Andorrica, Bourg., per DJ. Rosalsmens. dE: so MO Nou mineral pera Ge as ES her IDE LA. lomiol NOU Nota malacològica, per D. Ll. Tomàs .. . pre ea Sofre nadiu a Catalunya, per D. M. Faura y En pbae. NIC Molusehs maritims barceloníns, per D. J. Rosals —..—. —. . . 121 Bibliocralia, Rata) Nota mineralògica. La Mu a Cala ca per D. EL Moral se 65 Notes cecidiológiques, per D. D. Ventalló... —. — . : 164 Notes geològiques. — La Anatasa a Catalunya. ac la cuna: trovalla de la Hedrocincita y la Smithsonita, a can Margarit, terme de Gavà, per: D. J. Folch y Girona. —. 4 Bibliografia. , esde a LS ma LE EL Sense cobertes Dies de sessió.—Primer dijous de cada mes, à dos quarts de deu de la nit. l Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'àny (que poden fer efectives ú D. Lluis Soler, Raurich, 8 y 10, Barcelona, Tre- sorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Biblioteca y Museu. Biblioteca.— La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els dimars, de 9 1/2 a 11 del vespre y 'l dijous de 12 a 1 1/2 tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sem- pre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. Museu.— Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. Butlletí.— Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost y Setembre. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segtents: 50 ecxemplars 100 ecxemplars I - 4 planas 5 ptas. l 8 ptas. EB ras Ba I 8-16 15 ò GR BB ee Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. — Toutes les communications et èchanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.Y, 2.8, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts ART. l.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete A l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hone- L raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals hontin a la Societat y Siguen un es- —/ tímul pera los socis. Son socis Pvolectors, us persones que cooperin notable- ment a la. bona marxa y progrés de la Societat. 0n sotis Numerarts, los demés que sien admesos com a tals ab arregio als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4 rt. Los socis Honoraris Seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada ú tal efecte y eleElie per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis numeraris en Sessió ordinaria, col-locantse la proposta en 1a taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per médi de boles blanques y negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un socí Numeravi, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts y desitjant ingressar com a soci numerari "IS acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot en contra. Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella — assistint a la sessió un número de socis superior a deu. RE DS de ad a Dan Ron ea de dades EE Ca is 3 er m ç j € xa 3 as de ME 2 . dé d P Es) A Breie 3 F alia. 4 LI Pes N Ge Pes h a x DE LA ) AT A NATURAL R an I 1 i IST0 í ANA D'H i Al 358) x DE ade - Ds R la ar ii a A Hi 4 Med tes d'a EE ss : pe I fo al 4 ta. À Ç - a al i 1 i el . i I DE LA 1913 Vol. XIII BARCELONA ANY X - (2.24 ÉPOCA) LOCAL SOCIAL UE CARRER DEL PARADÍS, 10, 2.01, 2.a 4 RR aea quant AOGORORAN Li. Janer de 1913 Butlletí de la Institució Gatelana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse potest. Cuost. de Fid. cath. c. IV. AMA en usant an ins nstiig ú As j UL 8 I 3 L'X ) : dr Ona Muse UI ió. Llista de SECCIÓ OFICIAL: Concell Directiu. Concell de Redacció Socis. Sessió ordinaria del 5 de Janer de 1913. Gibert, Agustí M.".—Fauna ictiológica de Catalunya. Catàúlech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aigues dolces cata- lanes. (Continuació). Llista de les societats y publicacions que tenen cambi ab la Insti- tució Catalana d'Historia Natural. Index del any 1912 y taula general del mateix LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,2 BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacions seguents. 1.2. — Escriurer en lletra clara e inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2." o Dibuixar sobre paper o cartulina ben blanchs ab tinta xina o llapis plomb y fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.4. — No escriur res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- breixi. l Posar en forma de notes a baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5." — Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. eo NOTA.- BEMERIBEUNG La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desitja'l cambi de publicacions. Die cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, to, Barcelona) bittet um Gegensendungen. La einstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, IO, Barcelona) desea el cambio de publicaciones. The cInstitució Catalana d'Historia Natural. EE IO, Barcelona), desires to exchange publications. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, ro, Barcelona) demande l'échange. La clinstitució Catalana d'Historia Natural.— (Paradís, ro, Barcelona) chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 2.8 ÉPOCA BARCELONA, JANER 1913 ANY X — NÚM. 1. SUMARI: SECcció OFicraL: Concell Directiu. Concell de Redacció. Llista de Socis. Sessió ordinaria del 5 de Janer de 19183. — Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. (Conti- nuació), per Agusié M.A Gibert. — Llista de les societats y publicacions que tenen cambí ab la Institució Catalana d'Historia Natural. —Index del any 1912 y taula general del mateix. SECCIÓ OFICIAL CONGELL DIRECTIU R. P. Joaquim M.P de Barnola S. J., PRESIDENT. D. Llorens Tomàs, VIS-PRESIDENT. D. Miquel Ferrer y Dalmau, SECRETARI. D. Joaquim Folch y Girona, VIS-SECRETARI. D. Asenci Codina, TRESORER. D. Felip Ferrer y Vert, BIBLIOTECARI. D. Ignasi de Sagarra y de Castellarnau, CONSERVADOR DEL MUSEU. D. Frederich VVynn y Ellis, CONCELLER. D. Rossendo Fàbregas, CONCELLER. CONCELL DE REDECGIÓ R. P. Joaquim M." de Barnola, PRESIDENT.—D, Ignasi de Sagarra. — D. Salvador Maluquer y Nicolau. — D. Rossendo Fàbregas.—D. Miquel Ferrer y Dalmau, SECRETARI. (8) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL DDISTA DE SOCIS Socis HoNORARIS M. Iltre. Sr. D. Jaume Almera y Comas, Pbre.—Sagristàns, 1, ler Bar- o celona. GEOLOGÍA. l È l Llm. Sr. D. Ignasi Bolivar y Urrutia. —Paseo de Martínez Campos, 17.— . Madrid. —ENTOMOLOGÍA-ORTÓPTERS. Dr. D. Manel de Chia. —Brueh, 69, pral., 2.2 - Barcelona. — MALACOLOGÍA Y PREHISTORIA. Dr. D. Joan Cadevall y Diars. — Tarrassa. —BOTÀNICA. Dr. D. Agusti M. Gibert. —Rambla Sant Joan, (2, pral. — Tarragona. — - ICTIOLOGÍA Y PREHISTORIA. Rvd. Joseph Gelabert y Rincón, Pbre. —Llagostera (Girona). - GEOLOGÍA. Iltre. Sr. Dr. D. Joaquim Gonzàlez e Hidalgo.—Fuentes, 9, 2.2, izquierda. — Madrid. —MALACOLOGÍA. R. P. Longinos Navàs, S. J.—Colegi del Salvador, Apartat, 82. — Zara gozd. —SNEURÒPTERS. R. P. Joseph Pantel, S. J.—Castel Gemert, per Helmond (Brabant sep- tentrional) Holanda. —ANATOMIA Y BIOLOGÍA DELS INSECTES. Dr. D. Carles Pau. - Segorbe (Castellón). —BOTÀNICA. Iim. Sr. D. Lluis M.2 Vidal y Carreras.—Diputació, 292, pral. —Barce- lona. —GEOLOGÍA. Socis PROTECTORS Excma. Diputació Provincial de Barcelona. Excm. Ajuntament Constitucional de Barcelona. Socis NUMERARIS (D (t) Aguilar-amat y Banús, Joan Bta. de.—Enginyer.—Diputació, 218, 8.er 1.2, — Barcelona. s VERTEBRATS Y MOLUSCHS. 1909. Alexandre y Cases, Milan as 6, 1.er, 1.t.—Barcelona.— ENTOMOLOGÍA, 1906. Ardid de Acha, Manel. prat de Pamplona, 2, duplicado, 2.0 — Zaragoza. ENTOMOLOGÍA (HEMIPTERS). 1906. Artigas y Castelltort, Joseph M.:.— Carme, 48. — Barce — QUÍMICA. I 1905. Ateneo Barcelonés. —Canuda.— Barcelona. (1) El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l'any de son ingrés en la Ins- titució, y l'asterisch als socis fundadors. Led INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 3 ei — 1904. Barnola, S. J.: Rvnt. P. Joaquim M.2 de.—Colegi de Sant Ig- nasi.—Sarrid (Barcelona). —BOorTÀNICA (FALGUERES). 1912. Bassegoda y Musté, Pere.— Lauria, 7, 8.e1, 2.2: — Barcelona.— MINERALOGÍA. 1905. Barrera y Arenas, Jacinto—Docetor en Ciencies. —Teyd, (Barce- lona.) — ORNITOLOGÍA, 1912. Bertrand y Musitu, Francesch.—Claris, 21.—Barcelona.—Gro- LOGÍA, 1911. Bofill y Poch, Artur.—Provença, 256, 8.er, 2..— Barcelona. MALA- COLOGÍA. 1905. Cabrera y Diaz, Anatael.—Doctor en Medicina.—La Laguna de Tenerife (Canarias). —ENTOMOLOGÍA (HIMENÓPTERS). 1908. Camprubi y Alumó, Joan.—Pelayo, 52, 1.er, 1.8. — Barcelona.— GEOLOGÍA, 1908. Casanoba de Parrella, Ramón de—Casp, 41, pral. —Barcelona. 1910. Casellas, Pere. —Plassa de la Constitució, 1.—Reus, (Tarragona). (Barcelona). 1908. Codina, Asenei,—Sors, 85. — Barcelona. —ENTOMOLOGÍA. st OO Comabella y Maluquer, Joan.—Doctor en Farmacia. — Carme, 23. Barcelona. 1904. Concabella, E. P., Josep. —Colegi de les Escoles Pies. —Terrassa. (Barcelona). 1910. Degollada, Manel. —Llicenciat en Farmacia. —Coneell de Cent, 8314, entressol — Barcelona. — BOTÀNICA. 1904. Dusmet y Alonso, Josep M..—Doctor en Ciencies.—Plaza de Santa Cruz, 7. — Madrid.—HIMENÓPTERS. 1904 Fàbregas y Puig, Rossendo. —Advocat. — Corts Catalanes 583, 4,rt Barcelona. —BOTÀNICA, 1904. Farriols y Centena, Josep.—Rambla Sant Josep, 25, 1.er—Barce- lona. —LEPIDÓPTERS. 1906. Faura y Sans, Pbre., Mariàn.— Plassa d'en Comas, 2. — Las Corts de Sarrià. —( Barcelona). —GEOLOGÍA. Ferrer y Dalmau, Eugeni.—Enginyer industrial. — Escola Supe- rior d'Industries. — Terrassa. —(Barcelona). —COLEÓPTERS. 1908. Ferrer y Dalmau, Miquel. —Comte del Assalt, 13, 8.er, 1.:— Barce- lona. — ENTOMOLOGÍA. de Ferrer y Vert, Felip. — Comte del Assalt, 13, 38.er, 1.8, — Barcelona. — ENTOMOLOGÍA, 1909. Folch y Girona: Joaquim. Santa Rosa, 15 y 17. — (Quinta Amelia) Sarrid (Barcelona). — MINERALOGÍA,. 1909. Font y Quer, Pius. —Llicenciat en Ciencies Químiques, —Farmacia del Hospital Militar. — Mahó. —BOTÀNICA. 1911. Fournier y Cuadros, Adolf.—Ecole d'Agriculture a Beauvais,— Fransa. de 4 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL 1905... Galera y Planas, Ramón. —Baixada de Cervantes, (, entressol, 2.2 — Barcelona. - oo Garcias y Font, Lloréns. - Llicenciat en Males —Artd. (Ma- llorca). CG Eicica v ENTOMOLOGÍA. 1909. Gibert y Millet, Manel.—Parellada, 44,-— Sitges (Berodloral cl MALACOLOGÍA. 1904... Guitart, Pbre., Josep. —Talamanca, 1, 2.ón, 2.2. Manresa (Barce- lona). 1907. Jordà y Perelló, G. Joan. Convent de Sant Alfons Maria de Ligori.— — Montesión de Pollensa. —(Mallorca). 1910. Juncadella v Vidal-Ribas, Emili. —Enginyer industrial. —Rambla de Catalunya, 26.— far a — ENTOMOLOGÍA (HIMENOGPTERS Y CA- RABUS). 1905. Llenas y Fernàndez, Manel. —Doctor en Farmacia y en Ciencies Naturals. — Passeig de la Diputació, 5, pral. - Barcelona. — BOTÀNICA. 1904. Malgà, Pbre., Andreu.— San Pere de Ribes (Barcelona). —PBo- TÀNICA. 1904. Maluquer y Maluquer, Lluís. —Doetor en Medieina.— Balaguer —— (Lleyda). 1907 Maluquer y Nicolau, Joaquim. — Córcega, 418.— Barcelona. —ENTO- MOLOGÍA. És Maluquer y Nicolau, Josep. - Enginyer industrial. —Esperansa, 81. Sarrid (Barcelona). —MonLUSCHS. de Maluquer y Nicolau, Salvador. —Advocat. — Córcega, 418.— Bar- celona.— LEPIDÓPTERS. 1912. Maluquer y Rosés, Joan.—Córeega, 418. — Barcelona, 1904. Marcet O. S. B., Rvd. P. Adeodat Francesch. —Monastzr de Mont- serrat. —BOTÀNICA. : 1908. Mata, Lambert —Tantarantana, 9, 1.er— Barcelona. 1911. Mir y Ràfols, Pau.—S. Sadurni de Noya (Barcelona). - GEOLOGÍA. 1906. Noguera y Casaboseh, Raymond. - Llicenciat en Medicina y Cirur- gia.—Plassa dels Angels, 4, 1.er, 2. — Barcelona. — GROLOGÍA. 1904. Palet y Barba, Domingo.—Elisabets, 3, pral., 1.:— Barcelona. 1905. Palou, Pbre., Joan.—Plassa de Tetuàn, 4, 2.ón, 1.2 - Barcelona. 1904. Ragué y Camps, Joan.—Gualba (Barcelona). 1906. Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rvd. P.—Lauria, 15. — Barcelona. 19192. Riera y Sans, Tomàs.—Advocat.—Casp, 41, 2.ón— / arcelona.— O ENTOMOLOGÍA (DÍPTERS). : 1905. Roigé, Ramón.—Llicenciat en Farmacia.—Prat del Egea (Barcelona). 1904. Romani y Guerra, Amador.—Montserrat, 43. re El, (Bar- celona). — PREHISTORIA. 1907. Romaià y Pujó: Joseph M.-—Avinyó, 20, 2 ón— Barcelona. —LEBPI- DÒPTERS. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 5 1905. Rosals y Corretjer, Joan. - Portaferrissa, 80.—Barcelona. —MALA - COLOGÍA Y GEOLOGÍA. 1912. Rosset: Odon Carlos. —P rofessor d'idiomes.—Conceell de Cent, 806, 4, tt, 1.8. — Barcelona. —LEPIDÓPTERS. 1905. Sagarra y de Castellarnau: Ignasi de.—Mercaders, 88, 1.er— Bar- celona. — LEPIDÓPTERS. 1910. Sagarra y de Castellarnau, Xavier de. — Mercaders, 88, 1.er — Bar- celona, —. QUÍMICA. 1909. Samà: Antoni de. —Mas Bonavista. —Calafell (Barcelona). — MALA- COLOGÍA. 1912. Sennén, Germà. — Escoles Cristianes. —Passeig de la Bonanova, 19. —Barcelona. —SBOTÀ NICA 1904. Solé y Plà, Joan.—Doetor en Medicina —Ronda de Sant Pere, 6, pral. rara. — GEOLOGÍA. d Soler y Pujol, Lluis. —Naturalista preparador. —Raurich, 16 y 18. — Barcelonà. —ORNITOLOGÍA, 1904. Tarré v Tarrés Emili.—Sobradiel, 4, pral. —.Barcelona. —ORNI- TOLOGÍA. 1906. Tomàs, Lloréns. —Advocat.—Claris, 48, pral. —Barcelona. - GEo- LOGÍA. 1905. Tous y Biaggi, Francesch. — Doetor en Medicina. i Bibatació: 840, 9,ón, 9..— Barcelona. 1908. Valls y Ventura, Camil.—Santa Ana, 30, duplicat. — Barcelona. — GEOLOGÍA. 19083. Ventalló y Vergés, Domingo. —Llicenciat en Farmacia. —Roselló, 168, 2.ón, 1.t— Barcelona. — BOTÀNICA. : 1907. VVynn y Ellis, Frederich.—Corts Catalanes. 458.—Barcelona— GEOLOGÍA. / 1909. Xammar, Eduard de.—Bruch, 19, entresol, 2.24. —Barcelona.— BOTÀNICA. d Zulueta y Escolano, Antoni.—Museu de Ciencies Naturals, Hipó- drom.—Madrid.—Z00LOGIA. Sessió ovdinavia del 5 de Janer de 1913 PRESIDENCIA DEL R. P. JoaQuíM M.£ DE BARNOLA S. J. A les onze y quinze minuts del matí y ab assistencia dels socis senyors Barnola, Codina, Casanoba, Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau (M ), Folch, Maluquer (S.), Rosals, Sagarra (1), Soler, 60 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Tomàs, VVynn y Valls, el presidentsortint D. Llorens Tomàs, obre la sessió, llegintse seguidament pel vis-secretari l'acta de la última sessió qu'es aprovada per unanimitat. Prenen possessió dels respectius càrrechs els nous individuus de la Junta Directiva elegits en la derrera sessió y el president entrant Rvnt. P. Joaquím M.2 de Barnola pronuncià sentides paraules remer- ciant llur designació y exposant les mides que a son judici convé pendre pera la millor marxa de l'Institució. Admisió de socis. — Son admesos per unanimitat els Srs. Germà, Sennen, Francesch Bertrand y Musitu, Odon Carles Rosset QR Maluquer y Rosés, presentats en la sessió passada. Proposta de soci. —Els socis senyors Juncadella, Faura y Rosals, proposan per a soci numerari a don Narcís Cuyàs, qu'es dedica a microfotografía. Donatius. —El R. P. Barnola, dona uns fóssils de Sort (P. Ei) h'/ uns minerals del Tibidabo ab destí al museu. / Don lgnasi de Sagarra dona, un exemplar de Aegithalus caudatus Ivbyi Sharpe E Dresser, (mallarenga de qua llarga) cas- sada a Sant Pere de Vilamajor. Comunicacions. — Don Asenci Codina llegeix un treball titulat "Sobre biología del Bvachycerus undatus Fab," en el qu'explica els diversos estats de desenrotllo d'aquest coleópter que s'alimen- ta d'un Allium conresat, mostrànt al ensemps un exemplar viu. Don Joan Rosals llegeix una nota malacológica titulada Alguns moluschs dels voltants de Tarrasa" en la que cita 32: Sets de aqueixa localitat. Mossen Faura presenta en nom del soci honorari doctor Almera un notabilíssim treball original de don J. Canu que porta per titol SBryozoaires fossiles des terraines eoceniques del Plà de la Gàrgara pres d'Aiguafreda" en el que se citen varies especies noves pera Catalunya y pera la ciencia, acompanyantles de nombroses micro- fotografies. du Mossen Faura y Sans dona extenses explicacións sobre els estu- dis que ha efectuat en la Costa de Llevant pera esbrinar les causes dels repetits terratrémols, estudis que condensarà en un treball. Y no haventhi altres assumptes que tractarel Sr. President aixeca la sessió a les 12/15. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 7 Fauna ietiológiea de Catalunya Catalech raonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M.2 GIBERT (Continuació) Squalius leuciscus, HecXel et Rner. Nom vulgar: Bagre, Vilarodona (Riu Gayà), Madrilla, Xer- ta, Mora d'Ebre, García (Riu Ebre), Artesa de Segre (Riu Se- gre) y pobles del Canal d'Urgell, etz. Especie, encar que prou coneguda, nova per Catalunya. La Bagre de Vilarodona potser siga una Var., car excep: tuant el color, pel tamany y la disposició dels ratgs de les ale- tes se sembla a la S. Souffia, Moreau. Familia dels Cypriuodontidae Género, CYPRINODON, Lacep. Cvprínodon iberus, Cuv. et Valenc. pl I I EE: ia des —l LE a és 4 I i Es na dd ES) (mascle) (femella) 8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Syn.: Fundulus hispanicus. Nom vulgar: no'n té. Canalissos y rechs de Prat de Llobrc- gat, estanys y aygues salobres de la Marina. Caldría observar sí aquest Cypriíuodon ingerit produeix ma- reig, basca. mal de ventre y vomits y si'ls petits mamifers (gats Yy gossos) al menjarlo moren enmatzinats. El Cyprinodon iberus, Cuv. et Valenc. te moltíssima res- semblança amb el Fundulus Letourneuxíi, Sauvage, que habita ls estanys de l'illa de Creta. Te: Br 4. Anal amb 11 y 12 ratgs, coloració olivacea amb unes 18 faixes negroses transversals en el mascle y unes faixes negroses longitudinals o en el sen: tit de la linea lateral en la femella. L'alçaria del cos passa de 3 1, en la femella y 4 en el mascle y la llargaria del cap es de 4 ea 5, respecte la llargaria total que es de 0'036 m. en el mascle y de 0'/040 m. en la femella, negrejant solçament l'ex- tremitat de la dorsal y de l'anal en el mascle. No pot confondres amb les especies: Cvprixodon calarita- nus, Belloti y C. fasciatus, Martens, car no te'l color de la primera, ni l'anal amb 8 ratgs com la segona. Familia dels Clupeide. Género, MELETTA. Meletta Phalerica, Moreau. Syn.: 4phya Phalerica, Rond., Clupanodon phalerica, Riss., Melelta mediterranea, Cuv. et Valenc., Clubea phaleri- ca, CBp., Alausa papalina, Canestr. Nom vulgar: Amploia, Meleta, Tarragona: Patoya, Cara- melo, la petita o de cria. No havem vist la Spratella pumila, Valenc., serà gica ment la Meletta phalerica, Moreau o M. mediterranea, Cuv. et Valenc. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Q Género, SARDINELLA, Valenc. Sardinella aurita, Cuv. et Valenc. Syn.: Clupea Maderensis, Ginth., Clupea qurita, Guinth , Engraulis Desmarestí, Riss., Sardinella aurita, Canestr. e Nom vulgar: Latria, Sardina alatxa, Tarragona, Sardina, Alatxa, Barcelona, Alatxa, Alatxa-pixota, Menorca. Aquest peix salta de l'art com les llises. Género, ALosa, Cuv. Alosa vulgaris, Troschel. Syn.: Alausa vulgaris, Heclel et Rner, Siebold, Canestr., Cuv. et Valenc., Selys-Longchamps., Guichen., Marcotte, Blanch., Alausa communis, CBp., Clupanodon alosa, Riss., Clupea alosa, Lacep., Riss., Linn. , Ginth., Schlegel. Nom vulgar: Alatxa, Saboga, Tarragona, Saboga, Riveres de l'Ebre, Guerxa, Costa de Llevant. Especie no citada y que abunda en les aygues de l'Ebre fins a l'acut de Xerta y se la pesca a vegades en el de Flix. Pescat a la roija en la desembocadura del Francolí '1 14 de Setembre de 1910, adquirirem un bell exemplar de 0'52 ra. de llarch. Alosa Finta, Marcotte. — Syn.: Clupea Finta, Ginth., Cuv et Valenc., AJausa Finta, Blanch., Selys-Longchamps, CBp., Troschel, Siebold, 'C/4y ea fallax, Lacep., Clure alosa, Bloch. Nom vulgar: Alatxa, Tarragona, Saboga, Alosa, Barcelona: Saboga, Riberes de l'Ebre, Guerxa, Costa de Llevant. Mes tardana que l'anterior abunda en les aygues del ma- teix riu. La Llampresa (Pelromyeon fluviatilis, Blaiv.), ataca les IO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL sabogues. La saboga llampresada no te l'estima de l'altra, car està mes magra y la seva carn no te tan bon gust. Alausa Pilchardus, Cuv. et Valene. Syn.: Clupea sardina, CBp., Cuv., Alausa pilchavdus, Mar, cotte, Guichen., C. Millet.: Clupea Pilchardus, Cuv: "Arted,, Bloch, CBP- Ginth.: Clupea Spratus, Brunn., Harengus míi- nov seu P:lchardus, VVillugh.: Sardina, Bell., Cettí, Rond., Du- ham., Bonnat. iber vulgar: Sardina, Sundiceió, Patoya, Caramelo, la pe- tita o de cría, Tarragona, Sardina, Barcelona, Sardina: Jun- queti, la petita o de cria, Menorca. Abunda molt. Pels mesos d'Abril, Maig y Juny, els arts y els sardinals n'agafen segons els dies, en un sol vol mes de 1,000 Eilograms. Part d'aquet peix després de SA Joan Baptista 's torna cego, d'aquí ve la dita dels sardinalers: d'armar per anar a la cega o a les cegues. La ceguera no creyém que siga cap cons- telació epidémica, ni cap congestió oftàlmica ocasionada pels esforçOs que fa'l peix al veures enmallat, ja que es quan la sardina va a les acaballes, es a dir, quan es mes grossa y està mes grassa. Probablement es una oftalmia i arastitaria produhida per un crustaci parassit de la familia dels Ler- naeidae. Género, ENGRAULIS, CUV. Engvranlis encrasicholus, C. Bp. Syn.: Engraulis encrasicholus, Ginth., Schlegel, Canestr , Cuv., Cuv. et Valenc., Riss., Selys-Longehamps, Guichen., Engraulis Meletta, Cuv., CBp.: Clupea encrasicholus, Lacep., Riss., Bonnat., Linn. , Bloch, Brunn. Nom vulgar: Aladroch, Seitó, Tarragona, Seitó, Barcerlil Aladroch, Menorca. Abunda molt y se'n prepara l'anxova, industria de. certa importancia en determinades localitats de la costa catalana. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL II Familia dels Exocaelidae. Sub-familia dels Belonuiuz. Género, BELONE, Cuv. Belone vulgaris, Cuv. et Valenc. Syn.: Belone vostrata, Faber, CBp., Belone vulgaris (Or- phia vulgar), Marcotte, Beloue vulgaris (Orphia comuna), Se- Iys-Longchamps, Ginth., Schlegel, Eso.x belone, Lacep., Bon- nap., Linn., Bloch., Rosenthal. Nom vulgar: Agulla, Barcelona, Tarragona: Agua, Me- norca. Belone acus, Riss. Syn.: Belone acus, CBp., Gúinth., Canestr., Belone acus, (Orphia agulla) Riss., Cuv. et Valenc., Guichen., Esox belone, Ríss., Brunn. / Nom vulgar: Agulla, Barcelona, Tarragona, Agua, Me- norca. D'aquesta y de l'anterior especie d'Agulles se'n agafen grans cantitats amb l'agullera (Art especial). Belone imperialis, Moreau. Syn.: Belone Cantrainii, Ginth., Cuv. et Valenc., Tvlosu- pus imperialis, CBp., Canestr., Tvlosurus cantrainió, Cocco, Esox imperialis, Rafin. Nom vulgar: Agulla, Tarragona. Especie nova per Cata- lunya. i Pescat al llum el 5 de Juliol de 1910 n'adquiriren un bon exemplar de 1200 grams de pes y 0'90 m. de llarch. 12 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sub familia dels Exocaelidac. Género, EXOCAETUS, Linn. Exocaetus volitans, Linn. Syn.: Exocaetus volitans, Cuv.et Valenc., Guichen., Ginth., Canestr., LutEen, Exocaetus exiliens, Bloch, CBp- Hivundo, Salvian. Nom vulgar: Barat volador, Tarragona, Uranyola, Bar- celona. l Exocaetus Evolaus, Linn. Syn.: Exocaelus obtusirosivis, Ginth., Lutlten, Exocaelus evolans, Cuv. et Valenc., Bloch, C. Bp., Ginth., Canestr., Lut- Een, Bonnat., Exocaelus volifaus, Lacep., Riss. Nom vulgar: Barat volador, Barcelona, Tarragona, Oro- nyola, Menorca. Familia dels Scopelzdae, Subfamilia dels Scopelzni. Género, SCOPELUS, Cuv. Scopelus Pseudo aiel Moreau. Syn.: Scopelus resplandens, Gigl., Scopelus caudispinosus, Gigl., Scopelus elongatus, Giglioni, Steindachn., Vincigue- rra, Belloti, Scopelus crocodilus, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Maire d'Amplova, (Catalunya francesa.) Espe- cie nova per Catalunya. Pel pescador del lloch de Clarà (Torredembarra) :en Pau Mercader, reberem de Calafell pel recader de Tarragona a Barcelona, pescats en alta mar, el 15 de Juny de 1910, el dos únichs exemplar que havem vist y que serva l'Institució: Cata- lana de Historia Natural. Ofereixen la particularitat, ademés dels caracters que ls assignen els autors, de presentar un punt daurat en quiscuna INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 13 de les branquies del maxilar superior casi a la mateixa sínfisis, com el del Scopelus Humboldizi, Riss. Género, SAURUS, CUuV. Saurus fasciatus, Riss. Syn.: Saurus lacerta, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Ca- nestr., Saurus trivirgatus, Valenc., Sauvrus griseus, Love, Saurus mediterraneus, Costa, Osmerus fasciatus, Riss., Os- merus saurus, Rafin., Lacep., Salmo saurus, Bonnat., Linn., Saurus, Salvian., VVilluoh. Nom vulgar: Dragó, Barcelona, Tarragona, Menorca. NOTA.—Per descuit involuntari dos dels gravats del derrer número's publicaren invertits. LLISTA de les societats y publicacions que tenen cambi ab l'institució Catalana d' Historia Natural Espanya Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrzd. Revista de Menorca.— Mahón. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Za7ag05a. Centre Excursionista de Lleyda. — Lleyda. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. — Mazurèsa. Facultad de Ciencias. — Zaragosa. Arxiu d'estudis del Centre Excursionista de Terrassa. Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. Arxius de l'Institut de Ciencies. (Institut d'Estudis Catalans). — Barcelona. Real Academia de Ciencias exactas, físicas y naturales. — Madrid. Club Montanyenc. Butlletí del Diccionari de la llengua catalana.— Palma (Ma- llorca). 14 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Centro Excursionista Zamora. Societat Protectora dels Animals y de les Plantes de Catalanael — Barcelona. Real Academia de Ciencias y Artes Barcelona. Estudis Universitaris Catalans. — Barcelona. F'ransa Société entomologique de France. — París. Société zoologique de France. — París. — Société d'Études scientifiques de l'Aude. — Carcassonne. Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. —Naz- tes. La Feuille des Jeunes Naturalistes. — París. Bulletin du Muséum d'Histoire Naturelle. —Pa7ís. Miscellanea Entomologica.— UVsgés. Builetin de l'Enseignement professionel et technique des Péches maritimes. — París. Station Entomologique de la Faculté des Sciences a Rezuzzes. Bulletin de la Société des Naturalistes des Alpes-Maritimes.— Nice. Portugal Comissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. Société Portugaise des Sciences Naturelles —Lis0040. Italia Reale Accademia dei Lincei.— Roma. Reale Scuola di Agricoltura.—Porizcz. Accademia Gioenia di Scienze Naturali.— Catanza. Società di Naturalisti in Napolc. Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di 707210. Museo Civico di Storia Naturali. — Genova. Pontificia Accademia Romana dei Nuovi Lincei. — Ro7na. Reale Stazione di Entomología Agraria dRediax. —Fiveuse. Società Zoologica Italiana. — Roma. Alemanya Entomologische Mitteilungen. —Berlinu Dahlem. Deutsche Entomologische Zeitschriít. — Berlin. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL de) Naturvvissenchaitlichenverein. — Hamburg. Naturae Novitates. —Berl77. Zeitschrift fur VVissenschaftliche InseEtenbiologie. — Berli7- Schònenberg. Entomologische Rundschau. Raiserlichen-Leop-Carol. Deiitschen Alademie der Naturfors- cher. —Halle.—Saale. Austria RE. R. Zoologisch-Botanischen Gessellschaft in V/zez. Mónaco Musée Océanographique. —/Mouagco. Suissa Institut National Genevois.— Genève. Societé Entomologique Berxue. Bélgica Société Belgue de Géologie, Paleontologie el d'Hydrologie.— Bruxelles. Société Entomologique Namuroise.—Sazut Servats. Société Royale de Botanique de Belgique.—B7u4xelles. Société Rovale Malacologique et Zoologique de Belgique.— Bruxelles. Société Entomologique de Belgique. —B7uxeles. Inglaterra Conchological Society of Great Britain and Ireland.—Ma7- chester. Zoological Society of London.—Lonudozn, suecia Université de Upsala. — Upsala. Entomologist TidsErift-Entomologista Fórenifigen in.—S(oct- holm. 16 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Russia Revue Russe d'Entomologie. —Sf- Péfersbourg. Société des Naturalistes de Rievv. —R 7000. Institut Zootecnique de l'Université.—/urgen. E. U. d'América del Nort y Canadà The University of Urbana.—Urbaza. lllinois State Laboratory of Natural History. — Urbana. University of California.— Cal:foruia. United States National Museum.— Vas/inglon. Smithsonian Institution.— Vashington. American Museum of Natural History.— NVeu- Yorf. Boston Society of Natural History. —Bostoz. Missouri Botanical Garden. — Sadnut Louis. The Lloyd Library.— C/acinnatí. —Ohz0. The Academy of Natural Sciences of Philadelphia. The Chicago Academiy of Sciences. —CHicago. Academy of Sciences, Arts and Lettres.—Madison- Ves. United States Geological Survey.— VVashingion. Entomological Society of Ontario.— Zorondto. The Canadian Entomologist.— Toronto- Londomn. Africa Institut Egyptien.—Cairo. dd Museum and Zoological Gardens. —Prelorza. Amèrica del Sud Museo Nacional.— Buenuos- Aires. Museo nacional de Ciencias Naturales. —Monulevideo Revista Chilena de Historia Natural. — Valparazso. Museo Paulista. —S4o Paulo. (Brasil). Sociedade Scientífica de Sao Paulo. —S40 Paulo. (Brasil). - América Central Instituto Geológico de México. —Méxzco. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24. —Barcelona. Sense cobertes Tot INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze del matí. l Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis y ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer . efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat y podent consultar la Bi- blioteca y Museu. . o Biblioteca. — La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tarse tots els díes de sessió, de 10 del matí a 1 dela tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sempre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. Museu.— Els dies y hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. Butlletí.— Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost y Setembre. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanarlos a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segtients: 50 exemplars 100 exemplars — I - 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 5-8 ) Ms ) 15 D) 8-16 L 15 o 25 o autor de treball publicat en lo. Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech y tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís. 10. 1... 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts ART. l.er. La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objete l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió y fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. - ART. 3.er Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors y Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat y siguen un es- tímul pera los Socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa Y progrés de la Societat. Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals ab arreolo als Estatuts y paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinch pessetes mensuals. ART. 4rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada à tal efecte y elegits per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis numeraris en sessió ordinaria, col'locantse 1a proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques y. negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numerari, pero en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny y lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts Y desitjant ingressar com a Soci numerari '1S acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar à esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra. : Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis Superior a deu. I : / Febrer de 1913 Butlletí seis 3 e è È Institució Catalana — d'Histori tural I istoria Natura Nulla unquam inter fidem et vatio- $ nem vera dissensio esse potest. i Cuost. de Fid. cath. c. IV. ds nia l È I i PL i i SECCIÓ OFICIAL: N Z Sessió ordinaria del 2 de Febrer de 1913. Per a l'unitat de l'idioma. Gibert, Agustí M.".—Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech raonat / dels peixos observats en el litoral y en les aigues dolces cata- a. lanes. (Continuació). 3 Chia, Manel de — Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos. (Continuació). LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,et - 2,2 BARCELONA he RC dia OT AVIS Preguèm als autors de travalls. Beince al Butlletí, qe procurin seguir les indicacions segúents. 1." o Escriurer en lletra clara e inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.3 o Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs ab tinta xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3... No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- breixi. l 4." — Posar en forma de notes a baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5.7 — Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. -NOTA.- BEMEREUNG La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona). desitja'l cambi de publicacions. Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, 10, Barcelona)o bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. The cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona), desires to exchange publications. La clnstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradis, 10, Barcelona), demande l'échange. La einstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelona), chiede ricambio. ll OO BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 2.2 ÉPoca BARCELONA, FEBRER 1918 ANY X — NÚv. 2 ma se SUMARI: : SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria del 2 de Febrer de 1918. — Per a l'unitat o de l'idioma. — Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos obser- vats en el litoral y en les aygues dolces catalanes. (Continuació), per Agustí Mà Gibert. — Apiech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provincial dels mateixos, per Manel de Chia. (Continuació). SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria del 2 de Febrer de r913 PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuím M." pE BARNOLA, S, J. A les onze i quinze minuts i amb assistencia dels socis senyors Barnola, Codina, Casanoba, Folch, Ferrer i Vert, Ferrer i Dalmau (Miquel), Malu- quer (Salvador), Rosals, Soler, Tomas i VVynn, el senyor President obre la sessió. Assisteix el R. P. Pelegrí Prat en representació del Col-legi del Sagrat Cor. Excusa la seva assistencia el soci D. Joaquím Maluquer. Admisió de soci. —Per unanimitat es admés D. Narcís Cuyàs, presentat en la sessió anterior. Propostes de socis. —Els socis senyors Barnola, Folch i Ferrer Dalmau (M.) proposen per a soci numerari a D. Francesc Pérez qu'es dedica a Mineralogía. Els socis senyors Soler, Ferrer 1 Vert i Ferrer i Dalmau (M.) proposen per a soci numerari a D. Ramón Margineda qui s'ocupa de Mine- ralogia, 18 RSS d INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Donatius. —El R. P. Barnola dona amb destí a la Biblioteca un exemplar de (Los géneros Pteris y Pteridium en la Península Ibérica) de qual obra es autor, 1 cedeix per al museu dos exemplars mascle 1 femella de Sireg Juvencus, L, Comunicacions. — El senyor President def: la Pl Pro rec qu. "el Dr. Ernest Hartet (Tring, Anglaterra) ha publicat contra les proposicions de la Societat Alemanya d'Historia Natural relativa al cambi de noms científics deixant la llei de prioritat fins are acceptada universalment. Nom- broses entitats cientifiques 1 i notables particulars participen a les idees del D:. Harict especiaiment el Dr. Horn de Berlín, qui va enviar unes tar ges postals aont posin llurs noms els qui s'hi adhereixin. Fou presa la ccmuni- cació amb ver entussiasme i conformitat. DB. Ascensi Codina comunica haver caçat a Mongat la Mutila europea femella, especie que no era pas citada encar a Catalunya i qu 'actualment forma part de la col-lecció Bofilli Pitxot. D. Joan Rosals llegeix una nota malacológica titolada (Catàlec dels mo- luses vivents dins lo terme de Sant Feliu de Llobregat) citant-ne 45 espe- cles. El R. P. Joaquím M.) de Barnola, S. J., llegeix la segona nota entomo- lógic-botànica titolada (Aparició abundosa del Sirex juvencus L. a SarriàD explicant el procés evolutiu d'aquest himenopter observat. en l'interior del tany d'un Pinus halepenses Mill. . Sens res més de que tela el senyor President aixeca la sessió a les 12.20. PER BA L'UNITAT DE L'IDIOMA — En la sessió de Junta Directiva celebrada el 16 del corrent, se prengué l'acord d'enviar un ofici a l'Institut d'Estudis Catalans, adherint-se a les normes ortogràfiques, que per a l'unitat del nostre dicti proposà aquell docte Institut. dE ee La Junta Directiva i el Concell de redacció acordà seguirles en la redac- ció de llurs escrits oficials i dels trevalls que's publiquin en lo Butlletí, sem- pre que'ls autors no manifestin expressament llur voluntat contraria. : INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL IQ Fauna ietiològica de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M. GIBERT (Continuació) Género, AuLoPus, Cuv. Aulopus filamentosus, CBp. Syn.: Aulopus filamentosus, Cuv. et Valenc., Guichen., Gúinth., Costa, Canestr., Aulopus maculatus, (f.), Valenc., Aulopus filifer (m.), Valenc., Saurus lacerta, Lovve., Riss., Osmerus lacerta, Riss., Salmo tivus, Rafin, Salmo filamento- sus, Bloch. Nom vulgar: Lluert, Torredenbarra, Salte murades, Ser- pentí, Escalum, Menorca. Aulopus Agassisi, Vaill. Syn.: Chlorophthalmus Agassisi, CBp., Costa, Gúinth., Canestr., Giglioli, Aulopus Agassisi, Cuv. et Valenc. Nom vulgar: No'n té. Especie excessivament rara y nova per Catalunya. El 18 de Febrer de 1913 adquirirem els tres únichs exem- plars que havém vist y serva l'Institució Catalana d'Historia Natural. 20 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Familia del Salmonidoe. Género, SALMO. Sub-género, SALMO. Salmo saltar, Linn. Syn.: Salmo salar, Marcotte, Blanch., Soland, Lacep., Fre. Ogerjen, Bonnat., Cuv., Vallot, Bloch, Rosenthal, Nordmann, Selys-Longchamps, CBp., Hecter et Rner, Nilsson, Gúnth., Gehin, Schlegel, Zvutia salar, Siebold, Salmo Salmo, Cuv. et Valenc , Salmo, Yarr., Clurer Salmo vel Sulmo, Bell. Nom vilgar: Salmo. alta ona. En les aygues del port de Tarragona 1 9 de Maig de 1910 pescaren a la roija un Salmó de 5'50 Eilograms que compraren els PP. Cartoixos de la Chartreuse: es l'única o una de les po- ques vegades que pot citarse aquesta especie en el mediterrà. Probablement seguiría l'estela del vapor anglés Badebey que carregat de carbó mineral hi fondejà'l día avans procedent de Svvansea. La carn del Salmó es en els mercats la mes cara de totes pagantse a voltes a preus fabulosos. Salmo Fario, Linn. Syn.: Trutta variabilis, Lunel, Trutta fario, Blanch., Sie- bold, Canestr., Gehin, T7ulta lacustris, Blanch., Salar Auso- ni, Cuv. et Valenc., Heclel et Rner, Marcotte, Farzo Lema- nus, Cuv. et Valenc., Salmo trulta, Agass., Lacep., Riss., Bonnat., Jurine, Salmo fario, Cuv., Vallot, Riss., Crespon, Bonnat., Bloch, Selys-Longchamps, Agass., CBp., Gúinth., Schlegel: Trutta Auviatilis, Duham. Nom vulgar: Truyta: truyta salmonada la de carn roija, rius Ebre, Noguera Ribargorçana, Noguera Pallaresa, Segre, Fresser, Ter, Estanys del Pallars, de Carançà, etz. El director de l'Aquarium y Laboratori ictiogénich del ParE de Barcelona en Francesch d'A. Darder, ha introduit en les aygues dolces de qualques indrets de Catalunya a. mes del INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 21 Salmo leveneusis, G. (saimó d'Escocia), 1 (Salmo) fontinalizs, Salvelinus fontinalis, Mitchil, (Salmó de California, BrootE Tront) y 1 Salmo iridens, Gibbons, (Salmó Arch de St. Martí d'América). Ignorém els resultats d'aquestes tentatives, més es probable que la repoblació tingui éxit, car son salmónits que viuhen fins a termalitats de 242, pero no deu per aixó des- cuidarse la conservació de les especies que viuhen naturalment en nostres aygues. q Género, ARGENTINA. Argentina sphyvraena, Linn. Syn.: Goniosoma argentinum, Costa, Argentina Cuvieri, Cuv. et Valenc., Argentina spliyraena, Cuv., Lacep., Riss., Bonnat., Brunn., CBp., Giinth., Canestr., Argentina, Duham., VVillugh. i Nom vulgar: Moixó, Tarragona. Peix de fonera conegudis- sim pero encara no citat. No tenim noticies que s'aprofiti, com se fa en altres paysos, el pigment argentat de la bufeta natatoria y que recubreix el cos d'aquesta especie, anomenat (Essencia d'Orient) que s'em: plea en la fabricació de perles falses, lo mateix que's fa amb la materia argentífera que revesteix la part de dintre de les esca- tes de la Breca (Alburuus lucidus, Hechel el ner). Ordre dels A PoDES. Familia dels 44 9u2llidae. Género, ANGUILLA, Anguilla acutivostris, Raup. Syn.: Anguilla vulgaris, CBp., Costa, Siebold, .Canestr., Gehin, Schlegel, Gúinth., C. Dareste, Blanch., Soland, Lunel, Cuv., Marcotte, Auguilla fluviatilis, Agass., Hectel et Rner, Anguilla medio rostris, Blanch., Riss., Anguilla oblougiros: 22 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL fris, Blanch., Auguilla acutirostris, Riss., Selys-Longchamps, Blanch., Auguilla oxycephala, De la Pylaie, Auguilla, Bell., Murena anguilla, Lacep., Riss., Crespon, F.€ Ogerien, Linn., Bloch, Jurine, Vallot. / Nom vulgar: Anguila, Barcelona, Tarragona, Lleyda y Girona, Lis vera, Menorca. L'anguila no's troba en el riu Ter ans de l'ayguabarreig de Ripoll, ignorem la causa, però ns sembla que mes serà per la mancansa de llot que per les baixes temperatures y minerali- sació de les aygues. Var. Anuguilla latirostris, Raup. Syn.: Anguilla macrocephala, De la Pylaie, Au guilla Cloa- cina, CBp., Anguilla Cuvieri, Raup, Anguilla lativostris, Blanch., Selys-Longchamps, Gúinth., Riss. Nom vulgar: Anguila de mar, Barcelona, Tarragona, An- guila cabotera, Menorca Var. Anuguilla microptera, Raup. Nom vulgar: Anguila, Tarragona, Anguila roija, Menorca. Var. Anguilla capitone, Raup. / Nom vulgar: Anguila, Tarragona, Anguila punyegral, Menorca. l S'han trobat anguiles d' aygua dolça, fetes o adultes, trans- parents o mancades de pigment, particularitat deguda a un desenrotllament incomplert y a servar els caracters de cuch o larva. Aquestes anguiles no poden constituhir una nova espe- cie, car aixó es propi del medi o mes be d'un dels quatre medis en que s'agita la vida soterrania, amb analogíes, així com dife- rencies amb les cavernes propiament dites y amb llurs aygues corrents o estancades. l El descoloriment o despigmentació dels ulls, de la pell y dels pels per la mancansa de pigment (ocular, cutani, pilós) o mate-. ria organica particular colorada en negre o en roig, es un dels caracters propis dels animals soterranis Y no pot fins al present explicarse, evidentment prové de l'absencia de la llum, de l'afe- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 23 bliment d'absorció dels ratgs lluminosos que suprimeixen certes reaccions fisiológiques, però s'ignora per quín fenómen exacte: S produheix. Género, CoNGER, Cuv. . Conger vulgaris, Cuv. Syn.: Conger vulgaris, CBp., Raup, Gúnth., Schlegel, Canestr., Selys:Longchamps, Guichen., Marcotte, Conuger verus, Riss., Muraena conger, Lacep., Riss., Bonnat., Linn., Bloch, Conger, Rond., Bell., Salvian., Muraena supremo mar- gine pinnae dorsalts nigra, Arted. Nom vulgar: Congre blanch, Congre de fang, cetemees Congre, Barcelona, Menorca. Var. Conger mt em ari, Syn.: Muraena nigra, Riss. ce niger, Riss. Guichen., CBp. Nom vulgar: Congre negre, Congre d'alguer, Congre dè roquer, Congre de forat, Tarragona. Leptocephalus Morrisii, Lacep. Syn.: Lepltocephalus Spallansani, Raup, Riss., Leptocepha- lus pellucidus, CBp., Canestr., Riss., Leplocephalus candidis- simus, Costa, Helmuctis punclatus, Rafino, Leptocephalus Morrisió, Bl. Scehneid., CBp., Raup, Giúnth., Leplocephalus lineatus, Bonnat. Nom vulgar: Congret, Tarragona, Elamyula, Menorca: Es el congre petit o de cria. N'havem examinat moltissims. Tots de 012 m. X:- 0006 m. de llargaria y alçaria, tenen l'iris argentat y una senyal un- guicular negra en la part superior de l'órbita, en la linea late- ral, de dos en dos o de tres en tres, presenten una serie de puntets negres que també se'ls hi veuhen.a un costat/Y altre del 24 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL dors y del ventre, no se'ls coneixen les aletes, pero en el punt corresponent a les pectorals, la pell està com una mica alçada. S'el troba barrejat amb el Caramelo (Meletfa phalerica, M:, Alausa Pilchardus, Cuv. et Valenc.) y no l'havem vist indicat en cap Catàlech de peixos que's refereixhi a Cataiunya. Conger Balearicus, CBp. Syn.: Conger muraena balearica, Gúinth., Raup., Couger Baleavicus, C. Dareste, Conger Cassiui, Riss., Guichen., Mu: vaena Cassini, Riss., Muraena balearica, Delaroche. / Nom vulgar: Congre, Congre serpeté, Tarragona. Rue a nova per Catalunya. Conger Mystazx, Riss. Syn.: Congromuraena Mystax, Gúuinth., Couger muraena mystax, Raup, Opidium imberbe, Riss., Conger a CBp., Canestr., Muraenua mystax, Delaroche. Nom vulgar: Congre Serpeté, Tarragona, Pillet de Hlatja Congre dolç o de sucre, Menorca. Familia dels Myrídae. Género, MyRus, Raup. Myrus vulgaris, Raup. ga: $ LL Syn.: Couger: myrus, Costa, CBp., Canestr., Riss., Cuv., Guichen., Myrus vulgaris, Ginth., Muraena myrus, Lacep:, Riss., Bonnat., Linn., Brunn., Serpens marinus alter cauda compressa, AVillugh.: Muraenà vostro acuto, liluris CE vario, margine pinnae dorsalis nigro, Arted. E Nom vulgar: Serp, Congre serpetè, Barcelona, Tarragona Culebra, Duradu, Menorca. : i'oppeg jun o INSTITUCIÓ GATALANA D' HISTORIA NATURAL I 25 l'amilia dels Muraemdae. Género, MURENA. Murena Helena, Lin. Syn.: Murceena, Couch, Bell., Salvian., VVillugh., Rond., Mureena Helena, Guichen., Cuvy. et Valenc., Riss., Bonnat., Brunn., Bloch, Rafin, Rosenthal, CBp., Costa, Raup, Gúinth., Canestr., Muraena gultata, Riss., Muraena fulva, Riss., Mu- vaenoplis fulva, Riss., Muraenofis helena, Riss., Muraena pinnis pectoralibus carens, Arted. Nom vulgar: Murena, Barcelona, Tarragona, Nencies Muraena unicolor, Cuv. o Syn.: Muraenophis unzicolor, Delaroche., Muraenophis Cristini, Riss., Muraena Cristini, Riss., Muraena unzcolor, Guichen., CBp., Gunth., Canesti., fuyrsoidea unicolor, Raup. Nom vulgar, Murena, Barcelona, Tarragona, Muret, Me- norca. Rara. , . Les mossegades de les Murenes son tan fortes, segons la gent de mar, que arriven a deixar senyals en :el ferro y altres metalls. / Familia dels Op/isarido.. Género, OPHISURUS, Lacep. Ophisurus Serpens, Lacep. o Syn.: Ophichlhys serpens, Guth., Ophisurus serpens, CBp., Costa, Raup, Canestr., Riss., Guichen., Muraena exacte teres, cauda acuta aplterygia, AÀrteae., Serpens marínus, Bell., Sal: vian., VVillugh., Rond. i. Nom vulgar: Serp de mar, Barcelona, Tarragona, Culebra de la mar, Menorca. 26 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Optisurus hispanus, Belloti. Syn.: Oplisurus hispanus, Guinth., Ophichthys hispaunus, Giúnth. l Nom vulgar: Serp de mar, Tarragona Especie nova per Catalunya. i ps Familia dels Sp4agebranchide. Género, SPHAGEBRANCHUS, Bloch. Sphagebranchus imberbis Delaroche. Syn.: Ophichthys imberbis, Ginth., Leptocephalus Spallau- zani, Riss., Sphagebranchus imberbis, Riss., Costa, CBp., Raup, Canestr. Spragebranchus oculatus, Riss. Nom vulgar: Serp de mar, Tarragona, Menorca, Cuca serp, Barcelona. ' Es H Sphagebranchus cecus, Bl Schneid. l l Syn.:. Opluchlhys coecus, Gúinth., Aplerichthys coecus, Raup, Delaroche, Spagebranchus Spallansani, Costa, Spa: gebranchus serpa, Riss., Sphagebranchus bimaculatus, Riss., Sphagebranchus coecus, Riss., CBp., Canertr., Coecilia Bran- derviauna, Lacep., Rafin., Muraena coeca, Linn., Bonnat. Nom vulgar: Serp de mar, Barcelona, Tarragona, Murer, Menorca. l L'atrofia incomplerta dels organs visuals que presenta l'es- pecie S. coecus, Bl. Schneid, es un del caracters afecte a les bestioles soterranies y crepusculars y lo mateix que'l nostre Gammarus puteanus, Dòfleíu de la cova dels Hams (illa de Mallorca), modificació adaptiva del G. pulex, Lam, en les ca- vernes, per adaptaciò provocada per la pressiò, la temperatura, la nudriciò, la fosca, etz. També's troba en els animals dels abims o profonditats de la mar, I en compliment de lalley na- tural de compensació o excitació funcional d'en LamarcE o "1 principi d'equilibri dels organs d'en Geoffroy-Saint Hilaire deu INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 27 presentar hipertrofia o extensió considerable dels organs del . tacte, de l'olfat y de l'oído. Sub-classe dels Marsipobranchis. Ordre dels Cyclostomits. Sab-ordre dels Pelvomysons Familia dels Pelfromysonidae. Género, PETROMYZON, Arted. Petromyson marinus, Linn. Syn.: Pelromyson marínus, Cuv., Born, Vallot, Riss. Blainville, Marcotte, Blanch., Soland, Lacep., Bonnat., Bloch, Selys:Longehamps. CBp., Nilsson, Hecel et Rner. Sièbold, Ca- nestr., Bert, Gehin, Gúinth., Schlegel, Mustfela sive Lampetra, Bell., Salvian., VVillugh., Pelzomyson maculosus, etz., Arted. Nom vulgar: Llampresa. de mar, Barcelona, Tarragona, Ferretimò, Xuclador, Menorca. Petromyson fluviatilis, Linn. Syn.: Pelromyson argenteus, Bloch, Lacep , Couch, Pe- tromyson sep-aeil, Lacep., Petromyson niger, Lacep:, Pe- tromyson fiuviatilis, Cuv., Blainville, Marcotte, Blanch., So- land, Lacep., Bonnat., Bloch, Selys-Longchamps, CBp., Nil- sson, HecXel et Rner, Siebold, Canestr., Gehin, Gúinth:,. Schle- gel: Lampetra parva et fluviatilis, VVillugh., Pelromyson, Arted., Lampetra, Salvian., Mustela fluvialilis minor, Bell. Nom vulgar: Llampresa de riu, General. Petromyeon Planeri Marcotte. Syn.:. Petromygon Planerí, Bloch, Selys-Longchamps, CBp., Nilsson, Hecxtel et Rner, Gúnth., Siebold, Canestr., Bon- nat., Lacep., Omalius de Halloys, Cuv., Blainville, Marcotte, Blanch., Pel/romyson sanguisuga, Lacep. 28 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nom vulgar: Llampresa petita o marina, Tarragona. Espe- cie nova per Catalunya. / Ammoceetes bvanchialzs, Linn. Syn.: Peltromyson ruber, Lacep. Ammocoetus, C. Dume- ril, Lampetra coecà, VVillugh., Petromyson branchialis, Bloch, Gúinth., Bonnat., Lacep., Omalius de Halloys, Ammocoeles branchialis, Selys-Longehamps, CBp., Nilsson, Marcotte. Nom vulgar: Cuch de gleva, Clapissó, Tarragona. No l'ha- vem vist citat en cap catàlech que's refereixhi a Catalunya Y es prou conegut dels nostres palangrers y aficionats a la pesca, car se'l considera com a un dels millors esquers. Es la larva o cuch del Petromyzon que moltes vegades se troba a les platjes formant bolichs sobre l'Asperococcus com- Pressus, Griffith (Coleta) alga morena de la familià de les Pheospóreas escupida pel mar. Sub-classe dels P/haryugobranchtis. Ordre dels Amphioxienchs. l Familia dels Branchioslomidoe. Género, BRANCHIoSTOMA, Costa. Amphioxus lanceolatus, Yarrt. Syn.: Amplhioxus lanceolatus, Rollixer, Sundevall, Good- sir, Quatrefages, RovvalevsEy, P. Bert, E. Moreau, Huxley, Branchiostoma lanceolatum, Costa, Braunchiostoma lubricum, Costa, J. Miller, Marciúsen, Canestr., Limax lanceolatus, Pa- llas, Nom vulgar: no'te. Especie nova per Catalunya, abunda en el Goli de Rosas. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 20 Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos PER MANEL de GHIA (Continuació) SEPIA, Linne. officinalis, Linne. / Catalunya (Graells, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Tomàs), Vilanova y Calaíell (Samà). orbignyana, Ferussac. Tota la costa (Maluquer), Vilassar (Tomàs). rupellavia, Orbigny. Vilassar (Tomàs), Salou, Tarragona (Maluquer). OMMA TOSTREPHIDAE. Gén. OMMATOSTREPHES, Orbigny. sagittatus, Lamarch. Vilanova y Calafell (Samà). 30 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL GASTROPODA MURICIDAE. Gén. MuRegx, Linne. aciculatus, Lamart. l Llansà (Bofill, Maluquer). Mataró (Hidalgo, Martorell, Sal- vafià). Vilassar (Tomàs). Mongat (Maluquer). Vilanova (Samà). La var. curta. Monterrosato. Ha sigut trobada a Llansà (Bofill, Maluquer). Blainvuillei, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer). Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Vilassar (Zulueta). Masnou (Maluquer). Barce- lona. Calafell (Samà). Les vars. imermis, Philippi viu a Llansà (Bofill, Maluquer) y la porvectus, Locard (M. or cs, oc. a Vilanova (Samà). brandaris, Linné, Llansà (Maluquer). Pineda (Tomàs). Mataró (Salvafià). Vila- sar (Zulueta). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Martorell). Vilanova, Calafell (Samà). l Les vars. brandaviformis, Locard -coronata, Risso ha sigut recullida entre Rosas y el Cap de Creus y a , Pineda (Tomàs), la vudis, Michelotti - mzutica, Monterrosato ú Vilanova y la INsTITUCió CATALANA D' HISTORIA NATURAL 31 trispinosa, Blainville en aquesta derrera localitat y a Calafell (Samà).. Eduardsii, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer) Pineda (Tomàs). Mataró (Salva- fà). Vilassar (Zulueta). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Martorell). Vilanova y Calafell (Samà). La var. nux, Reeve se cita de Pineda, Vilasar (Tomàs) y Vilanova (Samà). eriínaceus, Linne. Catalunya (Graells, Maluquer). Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Martorell). Vilassar (Zulueta). Masnou (Malu- quer). Barcelona (Hidalgo). Vilanova, Calafell (Samà). S han trobat les vars. cingulifera, Lamar EE a Pineda (Tomàs) y Vilanova (Samà), la dectossaua, Gacelín a Vilanova (Samà) y la taventinua, Lamarcx a Llansà (Maluquer). Vilasar (Tomàs). Vilanova y Calafell (Samà). Aquesta derrera var. se trova ab abundancia per tot arreu: els exemplars típichs de l'especie son raríssims. lamellosus, Cristofori y Jan. S. Pol. (Hidalgo, Martorell). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Barcelona (Hidalgo). Mevyendorffi, Calcara. Pineda (Tomàs).. tvunculus, Linné. Catalunya (Graells). Cadaqués (Tomàs). Mataró (Salvafià). Vilassar (Zulueta, Tomàs). Masnou (Maluquer). Barcelo- 32 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL na (Hidalgo, Martorell). Vilanova y Calafell (Sama). La var.d dates conglobata, Michelotti ces l viu a Pineda (Tomàs). Vilassar (Col dE A. dt Vilanova (Sa- mà). duen) Gén. HADRIANIA, Bucquoy y Dautzenuberg. cvaticulata, Brocchi. Llansa (Bofill, Maluquer). Pineda (Tomàs). Mataró (Salvà- fia). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Martorell). Vilanova (Samà). Gén. TROoPHON, Montfort. imbricatus, Montagu. Llansà (Bofill, Maluquer). Vilasar (Tomàs). Masnou (Malu- quer). Barcelona (Martorell). Vilanova (Samà). La var. , l aspervima, Leach. L'he recullida a Vilassar. L'especie es raríssima per tót arreu. Gén. CORALLIOPHILA, Adlams. alucoides, Blainville. Cadaques, Pineda (Tomàs). Vilassar (Col. del A. v Estampa de Francisço X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24. Barcelona. - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LD oa ió a. Di AS tus ae Sense cobertes Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze del matí. Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres Socis i ad. mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer . efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut- Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- blioteca i Museu. Biblioteca. — La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tar-se tots els díes de sessió, de 10 del matí a 1 de la tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sempre en lo lloch social a disposició dels senyors socis. Museu.— Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. Butlletí. — Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost i Setembre. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanar-los a la imprempta ES met dels Angels, 22 y 24), als preus segtients: 50 exemplars 100:exemplars 1-4 planas 5 ptas. 8 ptas. 5-8 Y s y 15 ps 8-16 ) 15 o Ds o Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís. 10. 1.0, 2.2, Barcelona (Espagne) Estracte dels Estatuts ART, l.er. La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte — l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar — l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.et. Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors i Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904, l Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- tímul pera los socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable-— ment a la bona marxa i progrés de la Societat. Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals àb arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. ART. 4rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits — per unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis numeraris en sessió ordinaria, col locant-se la proposta en la taula — i d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió. ordinaria, — en la qual se posarà a votació secreta per medi de. boles blanques i — negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci —— Numeravi, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny i lletra-la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i desitjant ingressar com a soci numerari "ls acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser. xd proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot — en contra. E Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella ll assistint a la sessió un número de socis superior a deu. BE I h Mars de 1913 Butlletí de la Institució Gatalapa i d'Historia Natural LS a di es — MG da, P la El Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse potest. Cnuost. de Fid. cath. c. IV. . SUMARI SECCIÓ OFICIAL: — Sessió ordinaria del 3 de Mars de 1913, Barnola S. J., Rvnt. P, Joaquim M,P de — Notes entomològic-botàniques. Aparició abundosa del Sirex juvencus L., a Sarrià. Codina, Ascenci — Les Cicindeles Catalanes (Col.) C. Campestris L, y Var. l Soler Pujol, Lluís — Un balènid a Catalunya. Chia, Manel de — Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos. (Continuació), LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,a BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacions seguents. 1." o Escriurer en lletra clara e inteligible, d'altre modo es — impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impremta. 2.8 Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs ab tinta xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.2. No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre dibuix original, sinó en un paper de calcar qu'el recu- breixi. Posar en forma de notes a baix de les planes les indica- cions bibliogràfiques. 5." —/ Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. 00 NOTA.- BEMERIEUNG La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, —/ Barcelona) desitja'l cambi de publicacions. Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, ro, Barcelona), bittet um Gegensendungen. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desea el cambio de publicaciones. The clnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, Barcelona) desires to exchange publications. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, IO, Barcelona), demande l'échange. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. — (Paradís, IO, Barcelona), chiede ricambio. BUTLLETI DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 9.8 ÉPOCA BARCELONA, MARS 1913 ANY X — Núm. 3. SUMARI: SEcció Os:craL: Sessió ordinaria del 83 de Març de 1915. —Notes entomoló- gic-botàniques. Aparició abundosa del Sirex juvencus L. a Sarrià —Les Cicinde- les Catalanes (Col.) C. Campestris L. y var.—Un balènid a Catalunya, per Lluis Soler Pujol.— Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provi- sional dels mateixos, per Manel de Chia. (Continuació). SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria del 3 de Març de 1913 PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuím M." nE BARNoLa, S. J. A les onze i deu minuts i amb assistencia dels socis senyors Barnola, Codina, Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Folch, Maluquer (S.), Rosset, Soler i Tomàs, el senyor President obre la sessió. Assisteix el R. P. Pelegrí Prat en representació del Col-legi del Sagrat Cor. Els socis senyors Maluquer (J.), VVynn, Sagarra (I.) i Faura excusen la seva assistencia. Admisió de socis. —Son admesos per unanimitat D. Francesc Pérez Rosa- les i D. Ramón Margineda Duràn, presentats en l'anterior sessió. Proposta de socis. —Els socis senyors Tomús, Ferrer Vert i Ferrer Dal- mau proposen per a soci numerari a Mossèn Pau Ferret qu'es dedica a Geo, logía. Els socis senyors Barnola, Tomàs i Ferrer Dalmau, presentan a don Antón Nogués, que s'ocupa de Botànica i Geologia. 34 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Donatiu. —D. Frederic VVynn cedeix, per a el museo, un exemplar d'asfalt. Comunicacions. —Se llegeix un trevall del soci D. Llorenç Garcías, titolat (Contribució a l'historia del porc (Sus)v, en el que refereix varies curioses observacions fetes, sobre l'instint d'aquest mamífer. 48 ERC. P. fanciuia M.' de Barnola, S. J., dóna lectura a la primera nota de la serie que tractarà de sistemàtica botànica 1 quin titol es (Assaig mono- gràfic del gènero Oxalts) del qual detalla sis especies, havent-n'hi tres que no han sigut citades a Catalunya. D. Ascensi Codina llegeix una comunicació, que ha escrit en col-lobora- ció del distingit entomòlec francès M. de Loició i que tracta detinguda- ment d'els Carabus de Set Cases i Ull de Ter (Pirineu Gironí). Sens res més que tractar, s'aixeca la sessió a les 1220. NOTES ENTOMOLOGIC - BOTÀNIQUES Il. Aparició abundosa del SIREX JUVENOUS L., a Sarrià Mitjansava el mes d'Octobre prop passat, quan un dels meus deixebles em presentà un superb himenòpter, la filiació del qual an els siricids no era pas difícil d'endevinar. Mes d'ond venía l'exemplar2, y primer de tot, za quína especie pertanyia: Això derrer em proposí esbrinar avans d'ulteriors indagacions. Tenía un individuo mascle del S/rex juvencus L. La trova- lla'm semblà fort interessanta, car no tenía cap antecedent de que s'hagués citat de punt tant baix a Catalunya, ni recordava d'haver-lo vist en lo catàlec i col-leccions de mon estimat amic en Pere Antiga (A. C. S.), prou conegudes de mí quand empren.- gué la formació de les col'leccions entomològiques del col'legi (1) V,lo núm, 7 del Butlletí de 1912. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 35 del Sagrat Cor (carrer de Casp), ond res hi havía d'Insectes, al començar mes tasques professorals l'any 1892. Tot seguit regiro la Memoria de nostra Institució: 4Catàlec d'Insectes de Catalunya per els socis senyors Antiga i Bofills i fullejant llurs quaderns trobo solzament les indicacions de localitats segients: eSirex jguvencus L., Vilafranca, Puigreig (Mercader-Bell- lloc).s Ara anèm al lloc de la trovalla. L'insecte havía sigut capturat sobre unes mates de Spi7ea ulmifolia Scop. en un bosquet de pins del mateix parc del Collegi. A les dues hores próximament en trovarem un altre. Conegudes les costums d'eixos curiosos himenòpters, calía fixar-se bé en V'ar- bre, víctima dels destroços de llurs larves. Tot seguit l'endevi- narem. Un dels pins del susdit bosc presentava marcades senyals de forta clorosis d'ençà 5 o 6 anys, observació que duiem feta amb lo jardiner, puix qu'era l'únic peu atacat d'eixa afecció nosològica, lo qual no podía pas menys d'haver-nos cri- dat l'atenció. Precisament era un peu de PZuus halepensis Mill. No cal dir, que totes les estones que'm vagaven de la tasca de les classes i obligacions precises, me les passava sota el pobre pí, que d'ençà l'istíu havía perdut tota la verdor de son fullatje i sols extenía les sucoses branques despullades, a l'ensemps que per tot Son tany se sentíen barrinar els ferestecs Sirex, i de tant en tant l'afortunat que ja n'havía oberta bretxa a través de l'escorsa quèia pesadament a terra, o bé emprenia mandrós vol, després d'haver-se aixugat les antenes i ales de la reinosa humitat de son llarg hostatje. Uns dotze jorns durà l'emigració, en qual temps recullirem fins 24 exemplars, 10 mascles i 14 feme- lles. Jorn hi hagué en que sols n'eixíen de les derreres, pro'1 fet sembla ésser tan sols casual. A l'enfosquir-se'l cel succeí forces vegades que algún individuu proper a la terminació de sa tasca minadora topava amb un frasc lligat a fí de que no pogués eixir-ne, mes ell restava en son cau, com si conegués lo parany que se li havía preparat. Ni un tant sols poguerem haverne per eix procediment. Calía esperar la sortida pera agafar-los tot seguit, o quan més trèure'ls de llurs forats agafant-los amb unes pinces flexibles, pél cap. Encare éix ardit no'ns valgué sempre, sino solsament quan a força de rosegar amb llurs potentes ma- xiles la fusta, havíen completat un círcol perfecte en l'escorça. Altrament s'entornaven cau endins, per a ressortir després d'una bona estona d'haver sigut molestats. Una volta em semblà 30 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL que ja non sortíen més, ferem aterrar lo pí, i partir-lo per diversos indrets aixís transversalment com al llarg. Les ensenyances que traguerem de l'observació dels talls les podèm condensar en les seguents afirmacions: Les larves (eixides dels ous que les femelles posen clavant llur tre- mendo oviscapte a travers la capa surera dels pins) furguen sempre amunt amunt, rosegant la fusta. Tots quants forats observarem en els talls practicats, (dit tronc de pi en tenía un centenar), tots duyen una direcció ascendent. Probablement la canal que fà l'insecte aixís que surt de l'ou, fins a tenir una grandaria regular, es reconstituída per l'energía vital qu: encare té l'arbre. Altrament no'ns sabríem pas explicar còm sols en resta un tròç tant curt d'igual diàmetre que'l forat de sortida qu'es de 7 mm. Com a llargaria màxima de la dita canal observarem la de uns 60 cm. Gran part de la mateixa — està rublerta dels residuus excrementicis que són a modo de serradures molt fines i fortament atapaídes, fins pocs cm. abans de la surtida, a ond la canai se decanta en suau curva qui des- críu un arc de 90) fins arrivar a la periferia del tronc. No tro- varem cap encreuament de canals, amb tantes que assolcaven el tany. / Ara diguèm quatre mots sobre l'abundor extraordinaria observada en la data avans dita. Es que la tinguèm per extraordinaria en el Sentit de que no s'escaigui semblant abun- dor molts altres anys: Tot a l'inrevés. Lo extraordinari es la feconditat de les femelles d'eixos Himenòpters. Havíem pensat en un començ fer una preparació microscòpica dels ovaris, pera estudiar llur constitució, nombre d'ous i comunicació amb l'oviscapte. Mes en previsió de que trigaríem massa a poder- nos ocupar d'eixes delicades manipulacions ho deixarem córrer. Pro sortosament un dels jorns que més ens atrafagava la captura dels Szrex, sorprenguerem una femella, que finida la tasca d'injectar (diguemho aixís) els ous en lo tany d'un Pinus pinea L., a la pujada de Vallvidrera, prop de l'antic camí veinal de la Budellera, s'afinava l'oviscapte amb. ses potes posteriors, agitant ensemps les antenes com triomfant de sa malifeta, mentres qu'el pobre pi regalava fines gotes de reina per una munió de petits foradets, quel voltavan per tot l'encontorn, com llàgrimes de previsió del mal que lin pervindría, prenunci de sa pròxima fí, ocasionada péls ger- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 37 mens qu'enclouen aquells ous, empresonats per ell incons: — cienment, en tancant-los la sortida ab la mateixa reina. Eixa observació'ns dóna la solució a la pregunta feta al comen- çament. Car deixant la femella una pila d'ous en poc temps, se comprèn perfectament qu'el desenrotllo de les larves, llurs evolucions metamòrfiques, ninfosis i sortida a lliure atmòsfera siguin gaire be contemparanies, i per tant quen l'espai de pocs jorns pugui haver-hi una aparició abundosa, una vera plaga de temibles Sí7ex, devastadors dels boscos. Eixa plaga pot esdevenir un perill creixent per a les plantacions forestals, Si no's cura d'assolir una protecció ferma envers les aus insec- tívores, únic remei que coneixèm avui contra els destructors insectes. Oferím dos exemplars per duplicat de mascle y femella del Sivex juvencus L., per a la col-lecció entomològica del Museu de nostra Institució, aixís com en podèm donar a'n els consocis que'ns en demanin. a Sarrià, Janer de 1913. Joaquim M.2 pE BARNOLA, S. Jn Les GCieindeles Catalanes (Ui) C. Campestris L. y var. Aquesta Cicíndela es la més variable de totes, proba d'això, la seua monstruosa nomenclatura de seixanta noms distincts únicament per la forma tipo. La seua forma, sculptura, color i dibuix varía a Catalunya de Nort a Sud de la montanya al plà. Al Nord com a la montanya predomina la torma convexa allongada quasi paralela, ab més fina granulació i de color verda degradant fins a un verd molt obscur: en el Sud com en lo plà, predomina una forma més aplanada, més curta, posteriorment més aixamplada, ab la grenulació més grollera i el color verd 38 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL o verd clar ab tendencia al blau o amb el mitg del front, vores dels ulls, vores anterior i posterior del scut del coll, sutura i vores dels elitres, color d'aram, degradant fins adquirir un franc color rogenc. Naturalment aquexes dues formes seràn cambiades al plà del Nord i mantanya del Sud. Junt ab lo tipo 's troven la major part de les aberracions de dibuix i color batejades péls autors i més a més una molt re- marcable forma transitoria sobre la var. :4aroccana, F., fent com un pont entre aquexa i la var. corsicana, Roe., la var. pseudomaroccana. Roe., de la que parlaré. més avall. / Veus aci'ls noms specials de les aberracions de dibuix i color de la C. Campestris, L.. qu'he tingut l'ocasió d'observar a Catalunya. Els exemplars de les dues formes citades al començ, ab les Sis petites màcules blanques e irregulars, separades, cinc mar- ginals i una central sobre cada elitre, femella, més a més ab un punt negre en el ters superior de l'elitre prop de la sututa — a la forma tronc o tipical C. Campestrís, L. S. N. ed. X. 407, f. 1. Els mateixos exemplars f., a les quals falta 'l punt negre supra — sutural — a. impunctata, VVesth. Rí. VVestí. 1: Atri- bueixo a aqueixa aberracio algunes Í. de la meva colecció pro- cedents de la serra de Montalegre, ab color rogench i sense '1 característich punt negre sutural. Sont frequents specialment a la baixa montanya i al plà, els exemplars als quals falta la macula post-humeral — a. 9. — maculata, Benth., E. N. 89. p. 231. En iguals Condicions geogràfiques n'he trobat des que'ls falta també la màcula central de l'élitre — a. manca, D. Torre, Mirb ss V. Nat, Cinz, 77,80: 21. Sont molt frequents els exemplars de la forma Sud quasi sense màcules o aqueixes molt apagades — a. affinis, Dej. Spec. I. p. 59, Escasa sembla la forma apical-conjuncta o sia abdues màcu- les apicals unides — a. conjuncta, D. Torre Jhrb. Nat. Linz, 715 P2: La forma connata o sía la macula central unida per un fí perllongament ab la mitjana marginal de l'élitre, no l'he pas vis- ta. Els exemplars que podríen atribuir-se an aqueixa aberració procedents de Montjuich i que tinc deguts a la lliberalitat del Sr F. Ferreri Vert, corresponen a la var. Ppseudomaroccana, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Bae., er tot cas serían 2. counata, Heer, pero dupto molt que's trobi aquí aqueixa remarcable aberració de dibuix en la típica campestrís, L. Es natural que a més de totes aqueixes abe- rracions de dibuix que millor son sinonimies de la Campestris, L., s'en troven d'altres, i que també poden conbinar-se unes altres, com conjunetes ab falta de tal o qual màcula o que fal- tin abdues màcules humerals o apicals, etc., i a les quals enca- re podría trobar-ne el corresponent nom sinonímic de la abe- rració de dibuix, pero crec qu'ab les apuntades i tenint en compte la gran variabilitat de dibuix en el género Czrcindela, es ya lo suficient i lo més seriós. Las aberracions de color son més escases i verosimilment sont com Schaum observà, degudes a influencies locals, que po- dríen ser les del terreny, aliment de la larva, mimétisme, etc., peró per dissort fins al present no son pas conegudes: Exemplars ab el llavi superior—labrum—completament ne- gre — a. melanostoma, D. Torre Jhrb. Nat. Linz 77, p. 21. Un individu procedent de Nuria en ma colecció, no sembla rara en l'alta montanya. Exemplars més o menys blavosos — a. coerulescens, Schils- lEy, D. 88, p. 1/9. L'exemplar que'm regalà el Sr. F. Ferrer i Vert, sense etiqueta però verosímilment procedent de l'antic torrent del Frare blanc segons 'm manifestà dit Sr., ab bona part dels élitres francament blaus, i un altre qu'he capturat al Farell ab lo cap i scut del coll també blaus, els refereixo a aqueixa aberració, puix facil 'm sería ab tots dos reconstituir un exemplar perfectament blau i també tenint en compte qu'els ben blaus, blau-fosch o violeta, son raríssims i no tenen nom special, a menos qu'aquexos 's referexin a Cvyauae. Crist. Gistl i. l. peró aquex nom es sinonimia del primer. Son citats també de MarE Braudenburg, Schvvarzvvald. Francfurt a. M., Hungría. Els exemplars francament roijos — a. rubeus E. Friv, Magy. 1835, p. 251. Sinónim es farellensis Graells A. 1847, p. 311. D'aqueixa formosa aberració dada a coneixer per nostre compatrici l'eminent entomòlec Dr. M. de la P. Graells, val la pena de quen parli detingudament i més tenint en compte qu'encare que baix una filiació equivocada va ser mencionada en A. 1835, LXIX per D. M. de Sans qu'havent-la obtingud de Graells, va apressurar-se a comunicar dos specimen a la 40 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Soc. Entom. de França com var. maroccana F. De modo, qu'el meteix any de 1835 van ser conegudes la 7ubens i la falsa maroccanua que mes tard va ser descrita com farellensís Graells, aixó si'ls dos specimen qu'envià a ia dita Societat M. de Sans no's referíen a l'aberració roja de la var. Pseudoma- voccana Roe. que junt ab l'anterior aberració roja de la típica campestves L.s troven barrejades al Farell amb tota una gra- dació insensible de transitories que fa difícil delimitar les unes deles altres, puix no hi ha pas punt intermedi que no siga degudament ocupat, en aqueix cas M. de Sans era molt pro- per de la veritat, però quan Graells al dar més tard la diag- nosis de la seua farellexsis parla irónicament del abus de confiança del seu tocai M. de Sans, s'esforça a stablir les dife- rencies de la quíell anomena var. farellensis amb la var. maroccana F., de modo que's de creure quíeren les meteixes aberracions roges les que un i altre baix noms diferents havíen dat a coneixer. En aqueix cas la prioritat de nom entre la vubens E. Friv. i farellensis Graells referint-se totes dues a la meteixa aberració roja de la campestris L. Seria discutible, puix si bé Graells fins a 184/ no donà la diagnosis de la seua favellensis, desde 1835 se conexíen els mateixos exemplars encare que baix el nom equivocat de var. maroccana F. D'últims d'Abril fins à fí de Maig l'he cassada pujant els 750 m. de la montanya del Farell prop de Caldas de Montbuy, cèlebre per les aigas termals, ond sembla que Graells feia una cura quan al fer una excursió a la montanya, cóm es costum entre banyistes tingué la fortuna de descobrir-la cóm ell mateix díu en 1. c. Hab in culmini montis Farell, sex hores procul a Barcilone, mense Maii invenitur. Lo qual fa presumir que va pujar-la amb vehícol, puix d'altre modo l'hauría trovada a mitja pujada a un'altura de 400 m. perseguint a les formigues pel mitg del camí i demés dresseres i alçant-se en un vol sostin- gut en quand se l'hi acosten, per parar-se alguns metres més lluny, però tornant a la fí al meteix punt ond ha sigut vista la primera vegada, això desde qu'el sol scalfa fins passades les primeres hores de la tarde. El demés temps el passa entre mitg i de la brólla ben dissimulada, puix no tenint força per volar i squivar lo perill prefereix estar poc visible. He observat que quans veu molt perseguida i les forçes per volar l'hi fallen o quan per un'altra causa fortuita no pot volar, sempre es entre INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL 4t la brolla ond procura precipitadament salvar:se. Difícil es n'obstant veure-la i sorprendre-la quieta per aplicar-l hi la múnega de glassa o enginy de caça, puix es tan semblant al color del sol o terra de que'stà formada la montanya, qu'amb dificultat se distingeix lo relléu de l'insecte, de manera que quasi sempre l'he capturada acossant-la i donant el cop de mànega quand emprend vol. Ja en l'época que M. de Sans i més tart-M. de P. Graells la donaren a conéixer, se parlà de l'influença que la formació del sol o terra compost de pedres calcaries i argiloses reposant sobre una base granítica de les que la montanya està coberta en certs endrets, podía tenir amb el color de l'insecte, empero aqueixa influença es tan més difícil de comprendre, quan amb ella barrejada's troba aximateix, la típica campestrís L. forma del sud amb la aberració a/fiinis Dej. y la var. pseudo- maroccana Roe., amb el seu color verd natural. Si aqueixa influença fos efectiva, la típica farellensis Graells se trovaría també en altres montanyes de la matexa formació geològica e igualment orientades, puix no crec que la del Farell sía única a Catalunya, i no i he trovat en lloc més la favelleusis Graells amb l'abundancia i amb lo bell roig qu'allí la caracteritza, ni tampoc tinc noticies d'algú altre més afortunat. Es veritat per axò qu'entre Alella i Granollers pasant per Font de Cera he capturat alguna campesíris que Reitler, ha classificat com a Jarellensis Graells a causa del color fortment roigenc i qu'algu- nes de Tarrassa tenen més afinitat i son veritables favelleusis Graells, però posades al costat d'algunes del Farell, semblen verdes, tal es la diferencia. Fora del Farell, s'han citat també d'Hamburg i Asturies i jo n'he vistes de Veruela. Per últim, els exemplars de color francament negre — a. funebris Llurm. D. Ins. VH, p. 105. No i ha que confondre el color marcadament negre d aquexa aberració, amb els exem- plars de color verd obscur o negrencs que correspondrían a la nigrescens Heer. En. Helv. p. 2., però en eix cas millor serà considerar aquexos cóm sinonims de la tipica campestrís L. Un bell exemplar de la a. funebrís Sturm, se trobà'n la colec- ció del Sr. Mas de Xaxars, portant en l'etiqueta, Nuria, 21, VIII, 1901, cóm lloc de procedencia. Es llàstima que les ocupa- cions de dit senyor, ens privin del séu concurs i que la química eclipsi totalment l'entomologíal ASCENSI CODINA. 42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Un baléènid a Catalunya , PER LLUÍS SOLER PUJOL Als començos de Novembre de l'any passat fou capturat El una de les cales properes a Sant Felíu de Guíxols un balènid qui aparagué en aquelles costes, la preparació del qual s'ens encarregà per compte d'un vehí d'aquella ciutat. / Dit exemplar mesuraba 13 metres de llargada i 1.20 d'alça- da. La pell sola amb algún tendrúm adherit pesà 1.945 Ello- grams. Per son aspecte i detalls, el classificarem com a perta- nyent a l'especie anomenada Megaplera longimana Rud. però D. Angel Cabrera, de Madrid, diu qu'es tracta de la Balaenop- tera musculus, essent nosaltres del mateix parer, després d'un més acurat estudi. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 43 Aplechi de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels meteixos PER MANEL de GCHIA (Continuació) Gén. PuRPURA, Bruguière. barcinonensís, Hidalgo S. Pol (Salvafià), Barcelona (Hidalgo, VVeinXauff, Tryon, Robelt, Martorell y Samà). A: Sospito qu'aquesta especie no pertany a nostra fauna, OO habentse aclimatat, sols temporalment, a Barcelona. La cita del Dr. Salvafià la tinc, per lo menys per dubtosa. haemastoma, Linné Llansà (Maluquer), Calella (Hidalgo), Mataró (Salvafià), - Vilasar (Zulueta y Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelo- na (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). TRITONIDAE Gén. TRITON, Lamarch. corrugatum, LamarcE Cadaqués y Pineda (Tomàs), S. Pol (Hidalgo), Caldetas (Salvafià), Mataró (Hidalgo, Martorell y Salvafià), Vila- sar (Zulueta), Masnou (Salvafià y Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). 44 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL cutaceum, Linné / Llans4 (Bofill y Maluquer), Cadaqués (Tomàs), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). Se citan les vars. curta, B. D. D. a Pineda (Tomàs) y Danzeli, Locard a Pineda (Tomàs) y Vilanova y Calafell (Samà). nodiferum, Lamarci Cadaqués (Tomàs), Palamós (Col. del A.), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Salvafià y Zulueta), Masnou (Malu- quer), Mongat (Salvafià), Barcelona (Martorell), Vilano- va y Calafell (Samà). Gén. RANELLA, Lamarcx. gigantea, LamarcE Pineda (Tomàs), S. Pol Maigeigo). Mataró (Martorell, Hidal- go y Salvafià), Vilassar (Col. del A.), Calafell (Samà). scrobiculator, Linné Barcelona (Hidalgo). Es dubtós qu'aquesta especie visca en nostres costes. El Dr. Hidalgo no la continúa en son eCatàlogo de los molus- cos marinos testàceos de las costas de Espafia y de las islas Balearesx, se la cita nobstant en el litoral medite- rrani francés a Toulon, St. Raphaél y Nice, departament del Var. FUSIDAE Gén. Fusus, Lamarci : parvulus, Monterosato Pineda (Tomàs). INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 45 pulchellus, Philippi Llansà (Bofill y Maluquer), Pineda y Vilassar (Tomàs). Aquesta especie es molt semblan y tal vegada sols varietat de la seguent. vostratus, Olivi Llansà (Bofill y Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidal- go y Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo y Martorell), Calafell (Samà). Les vars Robeltiana, Monterosato (F. Robeltiaunus, Monts.) y / lativoides, Monterosato (F. latiroides, Monts.) han sigut citadas en Pineda (Tomàs) y la redera, ademés a Vilanova (Samà). syracusauus, Linné Mataró (Salvafià), Vilassar (Tomàs). Gén. FASCIOLARIA, Lamarcè. lignuaria, Linné. Mataró (Salvafià), Badalona y Barcelona (Hidalgo). BUCCINIDAE Gén. NEPTUNIA, Adams. contraria, Linné : Pineda (Tomàs), Barcelona (Potier y Michaud), Vilanova (Samà). Gén. EUTHRIA, Gray. cornea, Linné Llansà (Bofill y Maluquer), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta y Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- dalgo y Martorell), Vilanova y Calafell (Samà)- Se citan les vars. 46 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL fusca. Scacchi 18 om ad a Llansà (Maluquer), que he recullit també a Vilassar. gracilis, Locard (E. gracilis, 50€.) a Cadaqués (Tomàs), y major, Locard (E major, Loc.) - a Pineda (Tomàs), Vilanova y Calafell (Sam). Gén. PISANIA, Bivona. maculosa, LamarcE Llansé (Bofill y Maluquer), del Cap de Creus a Rosas, Llo- ret y Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulueta y Tomàs), Masnou (Maluquer), Barce- lona (Hidalgo y Martorell). / Ovbiguví, Payraudeau Llansà (Bofill y Maluquer), Cadaqués, Lloret y Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo y Martorell). Molts inclouen aquesta especie en el gén. Pollia, Gray. NASSIDAE Gén. Nassa, Lamarcx. costulata, Renieri l El tipo d'aquesta especie es desconegut en estat vivent. D'ella se citan ies seguents vars. castanea, Brusina (V. Mabillei, Locard) a Vilassar (Samà). Cuvierií, Payraudeau (V. Cuvieri, Payt.) qu'es la forma mes abundosa, a Llansà (Bofill y A Matuguen. Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulueta y Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- go, Martorell y Tomàs), Vilanova (Samà). - INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 47 Ferussaci, Payraudeau (V. Ferussací, Payr.) I a Llansú (Bofill y Maluquer), Mataró (Salvafià), Barcelona (Pactel y Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà) De aques- tes últimes localitats se citan los sub-vars: elougata Yy varicosa, que crec corresponen a les vars: lanceolata B. D. D. y eucastica, Brus. del tipo. lanceolata, B. D. D. a Llansà (Maluquer). madeirensis, Reeve (N. Bucquoyi, Locard.) a Vilassar y Barcelona (Tomàs) y Vilanova (Samà). pulcherrima, B. D. D. y tenuicosta, B. D. D. a Llansà (Maluquer) y unifasciata, Riener a Cadaqués, Pineda y Vilassar (Tomàs) y Vilanova (Samà). Finalment, el Sr. Tomàs cita a Cadaqués, Pineda y Vilassar la N. Guernei, Locard—vars. lanceolata y pulchervrima, B. D. D. avans mentades. granum, LamarcE , Llansà (Maluquer), Rosas (Tomàs), Pineda (Id.), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Malu- quer), Barcelona (Hidalgo y Martorell), Castelldefels (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). imcrassata, Miller Llansé (Bofill y Maluquer), de Rosas al Cap de Creus y Pine- da (Tomàs), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulue- ta y Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo y Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). Les vars. eloungata, B. D. D. (V. valliculata, Locard) fasciata, Monterosato 48 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL fusca, Scacchi minor, B. D. D. (N. Jousseaumei, Locard) vosacea, Risso varicosa, B. D. D. Les citan a Llansà el Srs. Bofill y Maluquer y la primera y la cuarta a Pineda el Sr. Tomàs. En aquesta localitat ha recullit el propi autor, y a Vilanova y Calafell el senyor Marqués de Samà una forma que nomenan V. Lacepedei, Payraudeau, que sembla correspondrer al tipo especific. mutabilis, Linné l Llansà (Bofill y Maluquer), Cadaqués y Rosas (Tomàs), Ma- taró (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo y Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). Les vars. infiata, LamarcE (V. inflata, Lamy.) se ha citat a Llansà (Maluquer) y la minor, Monterosato (V. globulina, Locard) en la mateixa localitat (Bofill) y a Rosas ( Tomàs). Pvgmaea, Lamarcti La Escala (Col. del A.), Pineda y Calella (Tomàs), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulueta y Tomàs), Mas- nou (Maluquer), Barcelona (Martorell), Vilanova y Cala- fell (Samà). veticulata, Linné Catalunya (Graells), Llansà (Bofill y Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo y Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell y Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). El Sr. Maluquer cita a Llansà les vars. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24, —Barcelona. NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL 1. Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les onze del matí. 2, Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres socis i ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- blioteca i Museu. 3, Biblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tar-se tots els díes de sessió, de 10 del matí a 1 de la tarde. Lo catàlech de la mateixa estarà sempre en lo lloch social a disposició dels senyors SOCIS. 4. 0 Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5. —Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost i Setembre. 6. —Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segtients: És 50 exemplars 100 exemplars É 1 - 4 planas 5 ptas. 8 ptas. BS ò CE 15 9 al 8-16 ) 15 2 25. o Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita imprempta. Toutes les communications et SA doivent ètre envoyées au siège de la Société. . Paradís, 10, 1.7, 2,7, Barcelona (Espagne) La: us La Institució Catala d Nidtacia Mama Ai dels sers Rda ea a i dels Re S —raris, Pletictors i Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat: en 18 Febrer de 1904. dg. Son socis Honoraris, aquells que per sos camera 1é dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un tímul pera los SOCIS. per unanimitat dels numeraris presents, GE Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres El numeraris en sessió ordinaria, col locant-se la proposta en la taul d'avisos del local de l' Institució fins a la inmediata sessió. ordin negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió ad propi b Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny di i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts as desitjant ingressar com a soci numerari "ls acepta integrament. v Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap ot en contra, Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ell assistint a la sessió un número de socis superior a deu. Segona época. Any I0.- Núm. 4 Abril de 1913 Butlletí de la Institució Gatolana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem et vatio- nem vera dissensio esse polestl. Cuost, de Fid. cath, c, IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Nena l'u se vs. Sessió ordinaria del 6 d'Abril de 1913, A Barnola, J. M.P de S. J.— Assaig nonogàfic del genre Oxalis, Codina, Ascenci — Les Cicindeles Catalanes (Col.) C, campestris L. Yy Var. Rosals, Joan—Fauna malacológica de Salou, Chia, Manel de — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y catàlec provisional dels mateixos. (Continuació). LOCAL SOGIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,8: - 2,a BARCELONA — Preguèm als autors de travalls destinats a B llet : ua seguir les indicacions segiients. l oa. Escriurer en lletra clara e inteligible, d'altre m impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarre , Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'impr 2." o Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs ab ti xinac o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 3.2. No escriure res ni posar cap lletra, número, eteis dibuix original, sinó en un paper de calcar gu el breixi. / i ES ser : Posar en forma dé notes a baix de La planes les cions bibliogràfiques. : sats dE Escriurer en itàliques tots el noms tècnichs en llatí. he NOTA.- BEMERRUNG — La alnstitució Catalana d' lica Name dl —Paradís, 1 donas desitja'l cambi de publicacions. OO Die cInstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, 1 Barcelona) bittet um Gegensendungen. l La clnstitució Catalana d'Historia Natural. Paradís, Barcelona). desea el cambio de publicaciones. Es LE. The eInstitució Catalana d'Historia Natural. Paradís, T Os Barcelona), desires to exchange publications. / La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradis, Barcelona), demande l'échange. La cInstitució Catalana d'Historia: Natural —Paradís, Barcelona) chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 9.8 EPocA BARCELONA, ABRIL 1918 ANY X — NÚM. 4. SUMARI: Secció OszrcraL: Sessió ordinaria del 6 d'Abril de 1918.—Assaig monogrà: fic del genre Oxalis, pél R. P. Joaquim MÀ de Barnola.—Les Cicindeles Catalanes (Col.) C. Campestris L. y var., per Ascensi Codina — Fauna malacològica de Salou, per Joan Rosals. — Aplech de noticies sobre'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos, per Manel de Chía. (Continuació). ERC CIÓ: OFICIAT. Sessió ordinaria del 6 d'Abril de 1913 PRESIDENCIA pEL R. P. JomQuím M.' pe BARNOLA, S. J. A les onze i quinze minuts i amb assistencia dels socis senyors Barnola, Codina, Casanova, Faura. Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Maluquer (Josep), Sagarra (1.), Rosals, Soler, Tomàs i VV ynn el senyor President obre la sessió. Assisteix el R. P. Pelegri Prat en representació del Col-legi del Sagrat Cor. El consoci D. Salvador Maluquer excusa la seva assistencia. Admisió de socis. —Son admesos per unanimitat els senyors Antón Nogués Ferré i R. Pau Ferret, presentats en l'anterior sessió. Proposta de socis. —Els senyors VVynn. Tomàs i Casanova, proposen per a soci numerari a D. Josep M." Pujadó, Enginyer Agrònom. Donatius. — El soci honorari Dr. D. Joan Cadevall Diars dona per a la biblioteca un exemplar de la seva notable obra (Caricología catalana o des- cripción de las Càrices conocidas hasta hoy en Cataluna.) D. Lluís Soler cedeix amb destí al museu un exemplar de Fratercula arctica L. palmipeda qu'enguany ha sigut bastant abundosa en nostres cos- 50 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL tes: lo qual resulta verament remarcable, puig qu'anyalment s'en cassaven comptats individuus. Mossén Mariàn Faura Sans dóna un exemplar de Granatita ocu a Costabona (P. Girona). Comunicacions. —El president R. P. Barnola, parla de l'èxit obtingut en el Congrés de Zoologia de Mònaco, per nostre consoci R. P. Navàs, qui comis- sionat per a representar l'Ínstitució en dit Congrés prengué part en les vives discussions sobre la llei de Prioritat en nomenclatura científica, havent obtingut dirigirles per un camí de concordía i justicia, conquerint al ensemps molts aplaudiments. El mateix senyor explicà una modificació teratològica en les sàmares terminals d'el Acer pseudo-platanus L. vulgarment Bladad que facilment les transforma en trii adhuc polisàmares, ensenyantne qual- ques exemplars, donantne un per a el museu i prometent escriure-n un arti- cle detallat. D. Llorenç Tomàs llegeix una nota malacològica que tracta del Helix austriaca, MunhIf. 1 de ses varietats. D. Joan Rosals dona lectura a dos trevalls titolats (Canbi de fauna mala- cològica en l'estany del Remolàx i (Moluscs de Capellades). Sens res més de que tractar s'aixeca la sessió a les 12" 15 de la tarda. NOTES DE SISTEMÀTICA BOTÀNICA Assaig monogràfic del genre OXALIS JOAQUÍM MS DE BARNOLA, S. QV. No s'escauría gaire bé lo nom de monografia a eixa senzilla nota, l'objecte primordial de la qual es lo de donar a coneixer qualques especies d'Oxalis, no citades del nostre terrer i con- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 cretar quel com de les ja conegudes, car em manquen força noticies de la major part dela regió catalana, per això serà prou ben anomenadada amb lo mot més modest d'assaig monogràfic. Ro B Familia tan natural en la sistemàtica, com de fàcil determi- nació per llurs caràcters escayents, tan escassa en especies europees, com singular en llurs condicions biològiques es la de les Oxalzidcees, eix nom (aixins com el del genre qui la consti- tueix) deriva dels mots grecs: o2xzs àcid, i als sal, per al'lusió a l'acidesa de les fulles i altres parts de la planta, que contenen l'àcid oxàlic, sota la forma d'oxalat potàssic. No té cap altre representant en la Flora europea que'l sus- dit genre Oxalts. Ell se caracterisa per tenir simetría pentàmera en les peçes florals, més trímera en les foliars, essent les fulles compostes trifoliolades (1), amb els foliols escotats en llur vèrtex. Presen- ten lo fenòmen del so747: igualment que'ls de la Sezsztiva i for- çes Llegumiínoses. Deixèm a part altres particularitats, que's poden trovar a qualsevol Flora, car no'ns proposém fer una descripció com- plerta, ni de la familia, ni de les especies que monagrafíem. Es do GE Clau per a la determinació de les especies. Pedúnculs florals uniflors radicals, (secció: Acefosella): a. Y y "multillors Y (Go en Gaprina)s Pa ( Y Y y — axillars, (xv i: Corniculata):c. a) Planta un xic pilosa, fulles llongament peciolades, amb els foliols bilobats, obcordiformes, lòbuls arrodonits, flors soli- taries, blanques amb vènules de color de porpra, o be rosades, rararemt violàcees, càpsula ovada, punxaguda. O. acelose- Mao L. (1) Amb qualque excepció. 59 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 0) 1.—Fulles llongament peciolades, foliols amplement bi- lobat-obcordiformes (més amples que llongs) amb els lòbuls ob- tusos, flors amb els pétals g70£5, quatre o cinc vegades més llongs que'l càlzer, càpsula pentàgona, ovada, punxaguda. Ó. cernua. Thunb. l 2.—Fulles quatrzfolzades (en nostre terrer les havèm trova- des sempre Z7ifoliades, caràcter apreciat aixís mateix per nos- tre consoci lo germà J. Sennen), foliols lobulats, amb els lòbuls aguts, cuneiformes, gayre bé triangulars, Aors petites, vzoled- rosades, nombroses, no arriva pas a fructificar en nostre clima O. tetraphylla, Cav. 3.—Fulles amb els foliols obcordiformes, flors rosades, pur- Ppúrees, tampoc havèm pas vist formarse les càpsules. O. vjol/a- CCA, le. c) l.—Tanys drets, fulles amb els foliols ob-ovals, sens es- típules, pétals sencers, grogs: planta no pas pilosa. O. cveuata, Jacg. 2.—Tanys humifussos, fulles amb estípules, foliols obcordi- formes, pedicels florals generalment biflors, flors grogues amb els pétals emarginats, prop de dues voltes més llongs que el càlzer, càpsula linear-oblonga, pentàgona, planta pilosa. O. corniculata, L. / Distribució geogràfica i notes crítiques. OXALIS CORNICULATA, L. Sin.: puszlla, Salib., véllosa, Bieb. Especie abondantíssima en los terrers conreuats, dels quals es una vera plaga. Se trova per tota l'Europa, a excepció de les regions bo- reals, al N. de l'Africa, Illes Canaries, Japó, Coxinxina, Mè- Xic e illes del mar Carib. Es gaire bé cosmopolita. Els pagesos en diuen: Ldjula. Ha tingut aplicació com antiescorbútica. La citen de Catalunya en Colmeiro (1), en Costa (2), lo (1) Catàlogo metódico de plantas observadas en Catalufia. (2) Introducción a la Flora de Catalufia. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 53 R. P. Marcet (1) de Montserrat, lo Dr. Gibert (in litt.) de Tarra- gona, en VVilllomm y Lange (2) genèricament. O. CRENATA, Jacq. Natural del Perú, sos tubèrculs contenen una materia fecu- lenta, alimenticia. Segons nostre botànic lo Dr. en Joan Montserrat i Archs (3) se conreuava a Salt (Girona) amb lo nom de patates ingleses. Sembla esser poc productiva. Uns exemplars recullts a S. Gervasi ara fa uns anys, pensem deuen referir-se a eixa es- pecie, sub-espontania per tant en nostre clima. O. ACETOSELLA, L.. Anomenada vulgarment Lújula, pú de cucúl, agrela, agre- lleta. En Colmeiro (4) la cita de 4dparajes montafiosos, como en Montseny y Montserrat. La derrera localitat no la veyèm pas confirmada per nostre actiu explorador i benvolgut soci, R. P. Adeodat Marcet. En Costa (4) diu: 4Pirineos, reg. sub-alpina, Olot, Bolós, Teix., Montseny y Montserrat, Colm., Cardona, Rivax. Les cites d'en VVillzomm (4), son copia literal de les d'en Costa. Lo Dr. Gibert (in litt.) pensa haver-la trovada 4semi-espontànea), per els voltants de Tarragona, sembla esser indígena de l'he- misferi boreal. Ha sigut recomenada com antiescorbútica, refrigerant, diu- rètica, ...., hi ha qui se la menja com escarola. O. CERNUA, Thunb. Sin.: lybica, Viv. Originaria del Cap de Bona Esperança, s'ha trovat al N. de l'Africa, Balears, Corçega i lorgagal.j Es abundosa per els vol- tants de Sarrià. (1) Butlletí. (2) Prodromus Florze hispanic ze (8) dLa Creación:, t. VIH. (4) Lloc citat. 54 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL O. VIOLACEA, L. Prové de l'Amèrica boreal, introduida com planta de jardí, S'es propagada adhuc per els horts, segons esdevé a Sarrià. O. TETRAPHVLLA, CaV. D'aquesta especie cal dir lo mateix que de l'anterior. Repe- tirem no més l'observació que tením feta abans de que's tracta d'una forma 474ifoliata, deguda pot ésser a l'aclimatació. Sarrià, 1 de Març de 1918. Les Gieindeles Catalanes ((l.) C. Campestris L. y var. PER ASGENGI GODINA (Acabament) Com es natural, totes aquexes aberracions de color poden variar en lo dibuix per disparició o confluença de les màcules dels èlitres en correlació amb les de la típica campestrzs L. i trobar-s'-hi totes les aberracions de dibuix transcrites, però per-"Xò no cambien pas el nom. l Més a més de les dos formes de la tipica campestris Li les aberracions de dibuix i color apuntades,s trova a Cata- lunya també una falsa var. maroccana F. En la península's troven totes les transitories entre la tipical Campestívíis L. forma Nord a la del Sud i d'aquexa a la var. maroccanua F. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 55 més ben caracteritzada, més, si comparem els eczemplars del Nord d'Espanya i Portugal amb los de la part més meridio- nal, repararem tot seguit que la característica var. 74avocca- na F.'s fa cada vegada més i més escassa, i qu'abunden més en lloc séu, conforme'ns allunyem vers el Nord, del centre i Sud d'Espanya, unes transitories que, si bé molt semblants, no sont pas aquelles típiques var. maroccanua EF: La tipica var. maroccana F.'s caracteritza: cap i escut del coll proporcionalment molt amples i aplanats i aquex últim en forma de cor, èlitres plans, amples, francament ovals, gra- nulació forta, ressaltada, distincta, dexant vèure entre-mitg les fossetes, carena de la vora exterior molt dilatada, specialment en les q fortament sobressurtida en la musclera, dibuix general- ment gros amb les màcules mes o menys rodones i distants de la vora. El dibuix és generalment constant i molt rarament s'observa ausencia de tal o qual màcula i molt més encare con- fluencies. Habita Alger, Marroch, Espanya i Portugal. Com aberracions de color son conegudes: la de color vert, sense rastre del característic color d'aram, d'Alger i molt rarament d'Espanya i Portugal, la de color blavenc d'Andalusia i Por- tugal, la de color roigenc o francament roig—a. favellensis Beuth , també d'Andalusia i sobre tot del Sud d'Espanya: la de color francament: negre—guadarramensis Graells, de la Granja i Guadarrama, (juny) sol correr demunt la néu de la montanya. En efecte, a mida qu'un examina els exemplars del Nord d'Espanya, veu que sont més i més convexes i alguns quasi para- leis, adhuc trovant en los del Nord-est i per consegúent en els d'aquí Catalunya, una gran semblansa amb los procedents del mitg-día de França, specialment els d'entre Marsella i Niça i. fins en els bastant internats en els Alps francesosi en la fron- tera Suiça, cambiant fins formar una transitoria sobre la var. maroccaua F., lo Suficient característica i localisada per diferenciar-la de la tipical var. mxaroccana F., amb nom distinet. Çò es lo que el Sr. RoeschFe féu quand ell bateja sa pseudoma- voccana amb certa timiditat, més després tots els autors han reco- negut la validitat de la var. La var. pseudomaroccana Roe. Mon. der pal. Cic. p. 70, f. 2, 'S diferencia de la var. maroccana F.: cos generalment més convexe, revingut i lluint amb reflectes metàlics aram-roigs, escut del coll també més revingut amb 56 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL clapes aram-roigs a cada costat del solc del mitg, èlitres moderadament convexes o quasi paralels, granulació fina, de fort color d'aram deixant veure molt més clar entre mitg les fossetes blavoses, carena de la vora exterior estreta i afilada, dibuix molt més gros, la màcula central del èlitre sempre no gaire més baixa que la màcula mitjana marginal amb la qual molt fregúenment's casa, d'aquí que las formas cozxala i apical conjunclia o abdues ensems son molt més frequents que les manades de tal o qual macula. Son conegudes i citades del mitg-día de França i Espanya, a Catalunya n'he vistes de Montjuich, Montalegre, Serra de Tiana, Farell, etc. D'aberra- cions de color son conegudes i citades, la de coior roig lluint amb reflectes eram-roigs, de prop de Niça i Sisteron, i també's troba aquí a Catalunya en la citada montanya del Farell ensems que'l tipo, la de color negre, prop de Briançon. Segons Roeschte 1. c. prop de St. Martin Lantosq (Niza) ha sigut ds turada juntament ab la var. corszcana Roe. Que les campestris de Catalunya, qui no son pas el tipo f. Nord o Sud ni cap de las aberracions de color o dibuix apunta- des, savenen més ab la descripció del tipo de la var. Pseudo- maroccana Roe. que no pas al tipo de la var. marvoccanua F., no cal més que comparar. Es clar, per això, ques troben ensems barrejades algunes transitories d'aquella sobre 1a tipical var. maroccana F. i encare algunes que sense Ser estrictament ni unes ni altres, en sont un entre-mig que amb igual bon sentit poden atribuirse a une qu'altre var., cóm's des- prent d'una honrada carta postal, de l'honorable Dr. VV. Horn, (Vautoritat del qual en Cicindèlides tothom acatarà) en contest- ació a una questió proposant-lo còm àrbitre.'S tractava d'un exemplar de la campestrís L. capturat a Montalegre, jo tenia a les hores duptes de classificar aqueixos còm a var. mxavoccana o còm var. Pseudomaroccana, però inclinant-me més a la var. maroccana, cat axí veia que'en general classificaven aci exem- plars semblants. Tornant de l'excursió i posant l'exemplar viu dins una capseta vaig enviar-l'hi, dient-l'hi qu'hi havia opi- nions distinctes entre amics sobre la veritable filiació de la bestiola. Contestà poc desprès, 26-IV-07, axò: 4La béte est une forme Zransitoire entre C. campestris maroccana F. et campestris pseudomaroccana Roeschxe, (justement au milieu, me semble). Donc chacum a droit de vous et de vos amis.x En INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 57 aqueix cas també's trova la v. maroccana F. en Catalunya De cap modo, lo ques trova ací es una fransitorzia sóbre la tipical var. maroccana F., frequent en el Centre i Sud d'Es- panya, però admesa la var. Ppseudomaroccanua Roe. en el ordre systemàtic per dar nom a la majoria d'aqueixes transi- tories specialment les del mitg-día de França ón la var ma- voccana F. es desconeguda, cal donar aqueix nom a las nos- tres, car sont a mig camí de les francament mxaroccaua i tenen ab aquelles més afinitat de raça. Aximetéix un altre raó es, qu'els autors donant nom a les varietats d'una especie's pro- posen sémpre desllindar raçes geogràfiques del nucli, nom o concepte general de l'especie subdividida, cóm a més special- ment studiada, i sémpre al ordenant aqueixa subdivisió baix un ordre sistemàtic, S parteix del punt geogràfic d'ón proce- deix i més abunda la forma tronc o especie tipical, de modo que'n lo cas present la forma tronch o tipical campestris LL. cóm proceent del Nord d'Europa, es cap al Sud i paisos veins, ón se troven les varietats els noms de les quals enclouent les diverses raçes geogràfiques, que caldrà nomenar baix una sistemà- tica gradació de Nord a l'extrem Sud, d'Orient a Occident, fins ón queda limitada la specie en son concepte general. Axí doncs trovem que la forma tronc may separada completament de les séues raçes locals o var., va acompanyada arrivant al mitg-dia de França—deixant de costat la v. poxíica Molsch, i v. palustris Motsch, cóm raçes més orientals a les quals per- toquen els dos primers llocs en el sistemàtic—ab la séua tercera raça geogràfica o var. pseudomaroccana Roe., y ab ella ab formes transitories sobre aqueixa meteixa var. Considerada Catalunya cóm la porta Nord-est d'Espanya, es per aqueixa porta per ón sS'internen nombroses especies de l'Europa Central, les més resistents i braves, envestint i traversant el Pyrineu, les més delicades seguint las sinuositats de la costa no lluny del mar. Per aqueix últim camí, segons es desprend de 1a naturalesa i costums de la var. pseudomaroccanua, amiga del sol, es verosimilment per ón entrà a Catalunya i d'aquí S'in- ternú cap al Nord-oest i centre d'Espanya, cambiant-se poc a poc a l'internar-se i degut a les tant anomenades influencies locals, en formes transitories sóbre la var. maroccaua F. i confonent-se per fí ab aqueixa. De modo que la var. pseudo maroccana es sèmpre més prop de la forma trònc campesíris 58 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL L. que la var. maroccanua no es lògic ni natural crèure que per el sol fèt d'ésser de la vora d'ací del Pyrineu de prompte se fós transformada en maroccaua F., sinó que conserva bona part dels caràcters d'aquella i tót lo més adquireix caràcters transitoris sóbre aquexa. De vint eczemplars procedents de 1a baixa montanya i plà qu'envií a la casa Rolle de Berlin, al doc- tor Horn discerní unicament dues var. pseudomaroccana Roe., els demés, típics campestris L. forma Sudi Dòtze iguals exemplars qu'envií a Reitter cóm var. zuavoccana F., tornaren tóts cóm falsosi La var. pseudomaroccana, Roe., té per límits occidental la var. maroccana, F. i oriental la corszcana, Roe. Aquí podría dar fi a les observacions sobre les C. campes- tvisi var., de Catalunya, però com se vulga que la v. corszca- ua, Roe , es la veina oriental de la nostre var. Pseudomaroc- cana, Roe., crec d'utilitat senyalar els caràcters distinctius d'aquella a l'objecte que no's confonguen. La var. corsicana, Roe. se caracterisa, escut del coll més o menys en forma . de cor, cap, vores del escut del coll—la porció central al costat del solc del mitg queda quasi sempre verda—, vores i sutura dels èlitres i cames frequent color d'eram, granulació més grollera, dibuix més gros, màcules rodones sense tendencia a desapare- xer, tót lo més la màcula mitjana marginal té una forma més estreta i sinuosa, màcula central sempre orlada d'una sfumació rossa i molt negre. D'aberracions de dibuix abunda la forma comnata ab linia d'unió molt curte, la forma opical—conjunucta sembla ser molt rara, alguna vegada 's redueix la macula mit- jan marginal en un minim punchet.—Niça, Còrsega, Sardanya i les petites illes cóm St. Pietro. D'aberracions de color es escas- sa la de l'escut del coll i cames enteramet vert negre, Còrsega, s'en troven de blavoses i també d'un color blau intens, d'altres d'un obscur blau violeta—sap/yrinua, Gené, St. Pietro, Carlo- forte (Sardanya), molt frequent i distant del mar. La de color negre—anigrvita, Dej.: Còrsega. La taula de la C. campestvzs, L. i var. observades a Cata- lunya (1), es aquexa: (1) Els Srs. Cuní, Martorell i Pefia, en el seu Cat. met. y raz. de los Col. obs. en Catatlunya, p. 8, citan: C. campestris, L. var. maroccana, F. i var. favellensis, Graells. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 59 Cicindela campestris, L. Comú, en l'alta montanya predomina la F. Nord, més escasses les F. transitories sobre la F. Sud, Nuria, St. Llorens de Morunys, etc. En la baixa montanya i en lo plà predomina la F. Sud, més escassa la F. Nord i F. transi- tories sobre la var. Pseudomaroccana, Barcelona, Montjuic, Mongat, etc., molt comú per tót. a. .mpunciata, VVesth. Montalegre: ni es escassa ni dupto trobar-la en altres punts. a. o-maculata, Beuth, Farell, id. id. a. manca, D. Torre. Farell, ide id: a. affinis, Dej. Entorns de Barcelona, Montgat, Farell, id. vid. a. conjuncta, D. Torre. Sant Llorens de Morunys, sembla escassa. a. melanostoma, D. Torre. Nuria, no sembla rara a Valta montanya. 4 a. coerulescens, Schilsty. Entorns de Barcelona, Farell. Exemplars ben blaus molt rars, amb clapes més o menys ex- teses, escassos a la baixa montanya i plà. a. vubens, E. Friv. farelleusis, Graells. Farell, Tarassa, i entre Alella i Granollers, comú al primer punt, molt més escassa n els altres, molt possible que's trobe'n altres punts de la baixa montanya. a. funebrís, Sturm. Nuria, es raríssima. var. pseudomaroccana, Roe. Montjuich, Montalegre, terra de Tiana, Farell, abunda, més escasses F. transitorias sobre la var. maroccana, F. d- F. conjuucta, Montjuich, més escassa. d- F. connata, Montjuich, Mongat, no escasseja pas, d- F. roiga, Farell, no scasseja, raras F. transitorias sobre la aber. roija de la var. maroccana, F. o a. favellensis, Beuth. Mongat, Abril 1910. 60 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Fauna malaeològica de Salou PER JOAN ROSALS Regirant mes notes d'Historia Natural, acaba de venir-me a les mans una llista de moluscs que creya perduda, i que avuy aprofito per a llegir-la a mos amics de VI. C. de H. N. com a un trevall més, humil, com tots los meus, encar que molt hon- rat de veurers escoltat per vostres orelles. Era a mitg estiu de l'any passat, que amb mos amics l'il-lustrat geòlec lo Dr. Faura i Sans i en Robert Ferré, veníem de fer una tan bonica com profitosa excursió desde l'Esplu- ga de Francolí a Reus. Portavem tres díes de trescar per aquelles soliues serres. Havíem estudiat l'interessant primari de les Montanyes de Prades, l'inmensa capa de triasic, que té son culm al pic de l'Almusara a 1051 metres sobrel'l nivell de la mar, havíem esmossat nostres martells en los afiora- ments de granit modern de Aleixar, duyem visitat lo famós avenc-falla de La Febró ensems que les interessants e innom- brables manifestacions de l'erosio activa dels elements demunt les roques, i les que, amb justicia, anomenen los excursionistes dbelleses naturalss de les quals la comarca n'enclou un verita- ble aplec. i Complaguts de quant havíam visitat, amb lo cap cansat de admirar i los braços i cames cançats del doble exercici que deu fer l'excursionista-geòlec, decidirem passar un día de repòs en la formosa ciutat de Reus, per a continuar amb més delit l'endemà lo restant de l'itinerari que'ns havíem imposat, vers Falset, Mora d'Ebre, Gandesa, Tivisa, Cardó i Ports de PBeceyt en los confins de nostra terra amb lo regne de Valen- cia. Arribarem tart de la nit a Reus i al despertar-me l'endemà vaig vèurel jorn tant bell que'm semblà malagunyat de que- dar-me a passar-lo a la ciutat d'en Fortuny i vaig decidir anar a cercar mon repòs en la propera platja de Salou a ond ademés INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 61 de l'oreig marí, gaudiría d'un bon seyent de sorra i podría fer aplega dels nacarats moluscs que la mar regala a la platja. I tal pensat, tal fet, en una horeta del semi-carril de Reus a Salou vaig trovarme'hi de bon'hora. Lo cap de Salou, terme de mon passeig, estés format per un petit turonet, de 69 metres, de caliça de l'infracretacic superior qui penetra .dins la mar sembla com un baixell que toqués de popa a terra. Dista uns dos Eilometres de Salou Vilaseca i forma en son costat que mira a dita població un petit goif. Més d'una vegada contem- plant-lo en lo mapa de Catalunya m'havía jo dit que sería aquest un excel-lent lloc per a trovar-hi una bona varietat de conxes marines. Aixís fou, encar que no en lo grau que en ma fantasia havía cregut, si be deu tenir-se en compte que lo temps de restar-hi fou molt curt, car devía reunir-me amb mos companys a l'hora de dinar a Reus, poguent sols recullir-hi una petita part de lo molt que pot reucullis hi. Un cop tornat a Barcelona vaig estudiar los exemplars portats, resultant per- tànyer a les especies segúents: GASTEROPODS Bulla striata, Brug. Mangilia (s. g. Clathurella) elegans, Donov. Fusus pulchellus, Phil. Nassa Lacepedei, Payr. y incrassata, Miúil. Columbella rustica, Lin. Murex cyclopus, Benoit. Ocinebra aciculata, LH£. y Edvvarsi, Payr. y SP. Lachesis mamillata, Risso. Bittium scabrum, Olivi. Di Latreillei, Payr. Turritella communis, Risso. Littorina neritoides, Lin. y punetata, Gml. Rissoia oblonga, Desmarest. D) monodonta, Bivona. 02 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Rissoia violacea, Desmarest. Y (s. Z. Alvania) cimex, Lin. Y Y lactea, Mich, Rissoina Bruguieri, Payr. Truncatella truncatula, Drap. Natica Valenciennesi, Payr. y . hebreea, Mart. Neritina viridis, Lin. Phasianella pullus, Lin. Clanculus Jussieui, Payr. Monodonta turbinata, Born. Gibbula umbilicaris, Lin. D maga, Lin. Di Philiberti, Recluz. D) varia, Lin. y Richardi, Payr. D) rarilineata, Mich. D) divaricata, Lin, Var Racretti, Payr. Calliostoma Gualtierana, Phil. Y conulus, Lin. Y Gravina, Monterr. Y striata, Lin Fissurella greeca, Lin. Y nubecula, Lin. Patella Tarentina, von Salis. Y Lusitanica, Gml. xy —cerulea, Lin, var aspera, LE. PELECYPODS O ACEFALS Anomia ephippium, Lin. . Chlamys varius, Lin. y multistriatus, Poli. Modiola Adriatica, LE. Arca Noce, Lin.. dlactea, En: Pectunculus violascescens, LE. Rellia corbuloides, Phil. Cardium edule, Lin. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 Cardium tuberculatum, Lin. Y papillosum, Poli. Chama gryphoides, Lin. Cytherea chione, Lin.. Venus gallina, Lin. y — ovata, Poli. Tapes geographica, Chem. Venerupis Irusianus, Lin. Donax trunculus, Lin. y o Ssemistriatus, Poli. Lucina fragilis, Phil. Sont, en total, 65 les especies citades en aquesta llista, núme- ro poc important si's compara amb les d'altres localitats, més sa importancia es major per procedir de la provincia de Tarragona, de la que poques cites tením, fora de les especies — citades pel Sr. Marqués de Samà, procedentes de la platja de Calafell, situada, com ja savem, quasi límits de nostra pro- vincia amb la de Tarragona. De la Costa de Llevant tením llis- tes de moluschs de Culera, Cadaqués, Rosas, L'Escala, Pine- da, Mataró, Vilassar i Barcelona, peró a la Costa de Ponent, poques exploracions s'hi han fet, per lo que fóra convenient qu'hi dirigissin llurs passos nostres malacolecs amb la segu- retat de que fóren força fructuoses llurs recoleccions, particu- larment en les abruptes cales i platxetes de les poètiques Cos- tes de Garraf, qui tenen per a nosaltres, barcelonins, les ven- tatges d'un relatíu veinatge. Barcelona, 7 de Novembre de 1912. 04 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i catàlec provisional dels meteixos PER MANEL de GHIA (Continuació) curta, B. D. D. tida. Jetfreys (V. mitida, Jetfr.) y nitido-depzicta, B. D. D. sl La segona la ha recullida també a Calafell el Sr. Samà, junt . amb la var. Bourguignati, Locard (V. Bourguiguatí, Loc)) qu'es una forma de transit entre'l tipo y la var. xdlida. Aquesta, no sens motíu, la consideran molts com especie. La NV. Pozrzeri, Locard, sembla ser la forma verament típica de la V. veticulata, L. Gén. AMYCLA, Adams. comniculum, Olivi. Llansàé (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs). Mataró (Sal- vafià). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Martorell). Vilanova (Samà). : Las vars: elongata, Monterosato (A. elougata, Locard.). favida, Monterosato. fasciata, Monterosato. minima, B. D. D. (A. Monterosatoc, Locard) y varicosta, Risso (A. raricosta, Risso), han sigut citades a Llansà (Bofill, Maluquer), i a Pineda i Barcelona (Tomàs), respectivament, la penúltima i la pri- mera. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24. —Barcelona. Estracte dels Estatuts ART, Í.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.et Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors i Numeraris. Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. 5 Son socis Honovaris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- tímul pera los socis. Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa i progrés de la Societat. Son socis Vumevarís, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. ART. 4.tt Los socis Honovaris Setàn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits -—per unanimitat dels numeraris presents. I Los socis Proteclors, seràn proposats per escrit per tres socis numeraris en sessió ordinaria, col locant-se la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a 1a inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i negres, denorant la majoria d'aquestes 1a no admisió del proposat. — Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevavi, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny. i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot en contra, Do Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. INSTITUCIÓ CATALANA1 i Ep", Dies de sessió —Primer diumenge de cada : mes, L o del matí. x 2. Socis numeraris. Dendi ser presentats per tres S o mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que P: efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de 1 les publicacions de la pea podent consultar blioteca i Museu. — Biblioteca.— La Biblioteca de la Institució, podrà € Lo catàlech de la mateixa estarà sempre en lo lloch . a disposició dels senyors socis. (a 4. 0 Museu.—Els dies i hores pera consultar lo. Museu los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5. vButlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la institució o los de Juliol, Agost i Setembre. 6, —Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin t l a part podràn demanar-los a la imprempta Ga de Ce ets de 22 y 24), als preus ela . 50 Eeicilars qe 1-4 planas 5 ptas. , 8 ptas. 5-8 aa dita ci BE Ga i tiratje de 50 exemplars, segons Rpese de la i imprempta. — oc Toutes les communications et éohanges doivent ètre eny au siège de la Société. Paradís, 10, 1.er Es Des End oclons mor Segona época. Any I0.-Núm. 5— Maig de 1913 Butlletí de i l Institució Catalana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem et vatio- nem vera dissensio esse potest. Cnost. de Fid. cath. c. IV, SUMARI SECCIÓ OFICIAL: EE EA du, Sessió ordinaria del 4 de Maig de 1913. Tomàs, Ll. — Nota maJlacológica. Lapouge, M. de i Codina, Ascenci — Excursió entomológica a Set Ca- ses--UIl de Ter (Pirineu Gironí). Els Carabus (Col. fam. Cara- bidze). Chia, Manel de — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y Catàlec provisional dels mateixos. (Continuació). LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,e: - 2,3 BARCELONA : Preguèm als autors de travalls desina al But etí -— procurin segu les indicacions UNS / : q Butlletí, que surtin los trevalls sense El error prempta. : qe A Dibuixar sobre paper o cartulina ben Sa amb xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al m més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. No escriure res ni a LA cap lletra, número, etc.. sS dibuix original, sinó en un paper de calcar que Pel Breixi. NOTA.-I BEMERRUNG Ll la cInstitació (ona d' Historia Ra. —P rd — Barciond desitja'l cambi de publicacions. —— 7 Die alnstitució Catalana d'Historia Natural. Ge Li — Barcelona v bittet um Gegensendungen. dE say o La anstitució Catalana d'Historia N atural. — Paradís, i Barcelona) hggea el cambio de dien Gar a Ce Buncclona)s docies to exchange Ellcgam l ga ds É a oo La dinstitució Catalana d'Historia Natural.— Barcelona) demande l'échange. ' es ae La Institució Catalana d' Historia Natural. —Paradis Barcelona), Se. ricambio. — de Es BUTLLETI DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 2,2 ÉPoca BARCELONA, MAIG 1918 ANY X — NÚM. 5. SUMARI : SECccIó OFICIAL: Sessió ordinaria del 4 de Maig de 1915.— Nota malacològica, per Ll. Tomàs. — Excursió entomològica a Set Casas-UIl de Ter (Pirineu Gironí). Els Carabus (Col. fam. Carabide), per M. de Lapouge y D. Ascensio Codina.— Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y catàlec provisional dels mateixos, per Manel de Chia. (Continuació). SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria del 4 de Maio de 1913 PRESIDENCIA DEL R. P. JoaQuím M." pe BARNOLA, S. J. A les onze i quart i assistinthi els socis senyors Codina, Ferrer i Vert, Ferrer i Dalmau (M.), Maluquer (Josep), Rosals i Tomàs es llegida l'acta de la anterior sessió que s'aprova per unanimitat. Els senyors Sagarra (I.) i Joaquím i Salvador Maluquer excusen la seva assistencia. Donatius. —El soci honorari R. P. Josep Pantel, S. J., cedeix amb destí a la biblioteca un exemplar de la seva nova obra Les enveloppes de l'oeuf avec leurs dependences, les degats indirects du Parasitisme. Comunicacions. —El Sr. President explica haver trovat uns exemplars de Convolvulus altheoides L afectats d'albinisme floral: coroles, estams i pistils han perdut sa color rosada i porpra propia de dita especie. El senyor Ferrer i Vert llegeix un extens trevall del soci Sr. Ignasi de Sagarra, titolat Contribució a un catàlec de lepidópters de Catalunya en el que tracta de la familia de les Ninfalides. Sense altres afers de que tractar el Sr. President aixecà la sessió a les IO. 12 66 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nota malacològiea En una de les escursions que fiu a Capellades, recorreguent per la vora del riu, la basa del maçís de caliça incrustant, anomenada allí Capelló, que com se sap es de formació cuater- naria moderna, me cridà l'atençió el veur-hi incrustats qual- ques moluscs, dels quins n'he vareix recullit varis, com el Cyclostoma elegans Mull., la Succinea Pfeifferi Rosm., l'He- lix nemoralis Lin., etc. Un dels Helix nemoralis, oferia la particularitat de ser d'espira més enlairada de lo que acostu- man a tenir, per lo que, determiní enviar-lo a consulta del doc- tor Hidalgo, i aquet lo clasificà com pertanyent a l'especie uv27- dobonensis C. Pfleiffer, sinònima de l'austriaca. Munhlifeldt., especie que, segons el dit Dr. Hidalgo i demés autors de mala- cología, no viu avui en nostres terres, trobant-se solsament cap al Nort d'Europa, part alta de les montanyes dels Alps, en lVAustria, Styria, etc. Aquet fet va fer que fixés l'atenció sobre els exemplars que dels Alelzx xemoralis i austriaca o vindobo- nensis, tinc a la meva col-lecció, resultant, que desde un exemplar que'm donaren ab la clasificació de subauslirzaca Bourg. (n." 1), fins a un recullit per mi a Arbucias (n." 8), trobí diferentes formes, ab transit d'unes a altres, amb la particularitat de que hi ha dos exemplars recullits per mi a Montserrat, (nums. 4 i 5), de forma molt parella a l'anomenada austríaca o vindobonensis. Cridant l'atenció en quant a'ls exemplars que presento, qu'els de forma més alta, com son el subaustriaca, (n.2 1) iel austríaca o vindobonensís, (n.. 2), sont del Nort d'Europa, com he dit, el de Capellades, (n." 3), visqué, segura- ment, en una època en la que, les condicions climatològiques, es probable serian semblans a les que avui tenen aquelles terres, els dos de números 4 i 5, son de la montanya de Montserrat, lloc enlairat i amb certes condicions alpines, mentres els dels números 6 i 8, son d'Arbucias, vall umbrós i poc enlairat Butlletí de la Inst. Cat. d' Hist. Nat. n. 1913, Làmina 1. (Cliché L. Tomàs). N.' 1. HELIX SUBAUSTRIACA. Bourg.—BruceH (Styria). N.' 2. HELIX AUSTRIACA. Muhlfeldt, sin vindobonensis. C. Pfeitfer. — BrucE (Styria). N.:8. HELIX AUSTRIACA MuhIf. (dixit Hidalgo).—Capellades (Ca - talunya), incrustat en la caliça cuaternaria. N.: 4. HELIX NEMORALIS. Lin.—Montserrat (Catalunya). N.' 9. HELIX NEMORALIS. Lin.—Montserrat (Catalunya). N.: 6. HELIX NEMORALIS. Lin. —Arbucias (Catalunya). N.2 7. HELIX NEMORALIS. Lin. (vidit Hidalgo). — Capellades (Cata- lunya): incrustat en la caliça cuaternaria. N.: 8. HELIX NEMORALIS. Lin.—Arbucias (Catalunya). INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 67 sobre el nivell del mar, tenint noves de que la forma del de número 8, se troba també a Gualba, lloc de condicions pare- lles a les d'Arbucias: i finalment el de número 7, extret també de la caliça incrustant de Capellades, si bé ja presenta la forma dels xemoralís, i com a tal se clasificà per el Dr. Hidalgo, es més alt d'espira quíels que s'acostuma a trobar generalment, com se veu al compararlo amb el de número 7, qu'es la forma, qu'es considera, per aixó, com a tipo. Tot lo que acabo de dir, me fà sospitar, si realment passarà en les especies subaustriaca, ausiriaca o vindobonensis i nuemovaliís, lo que indubtablement passa en altres especies o grupos d'helixs, i especialment en el del varzabilis, o sia, que realment se tracta d'una sola especie, o grupo, ab diferentes varietats de forma, que moltes vegades poden dependre de les condicions especials del clima, de l'alti- tut, clase de terrenys, etc., ahont viuent, donant naixença a varietats qu'es perpetuan, mercès a la continuitat d'aquelles, i que per lo tant no es possible considerar com a veres especies diferentes, Sinó solzament com a varietats. No'm considero amb condicions, ni menys autoritat, per a poguer determinar-ho, però m'ha paregut qu'interessaría a n'els qu'es dedican a la malacología, l'exposició gràfica d'aquets fets. El gravat que s'acompanya es tret d'una fotografia presa dels exemplars de referencia, essent el tamany casi el natural. LL. Tomas. Barcelona, Abril de 1913. 08 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL EXCURSIÓ ENTOMOLÒGICA A Set Casas — Uli de Ter (Pirineu Gironí) ELS CARABUS (Col. fam. Carabide) PER M. de LAPOUGE i D. BSGENSIO GODINA M. Ascensio Codina ma communiqué, et a bien voulu me céder en partie, un lot de carabes pyrénéens pris par lui dans la premiére quinzaine d'aoút 1911, aux environs de Set Casas, province de Gerona, dans la région des sources du Ter, vers l'altitude de 1270 m. Ce lot présente dans son ensemble un facies au quel je ne me serais pas attendu, beaucoups plus cévenol que pyrénéen, et sur tout espagnol. A part le Pyrenaeus et le vulilaus, tous ces carabes pourraient aussi bien étre aveyronnais que cata- lans, et présentent des différences notables avec les formes co- rrespondantes des Corbières. I C. violaceus purpurascens.—Abondant, assez variable. Par la couleur, la forme et la sculpture, ce Sont de véritables f47- purascens. Certains exemplaires ont sur le dos des teintes de pourpre clair ou de vert doré identiques à celles du véritable fulgens Charp,, mais ils en différent nettement par la taille INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69 plus grande et surtout par la plus forte largeur des élytres. Un peu plus haut, ce carabe doit étre moins prospère, plus mai- gre, en d'autres termes le vrai fulgens. II ne faut pas confon- dre le fulgeus, ni ces purpurascens qui s'en rapprochent, avec l'aurochalceus Rr., qui est un peu différent de forme et de sculpture, mais surtout de couleur entièrement cuivreux on couleur de laiton, ou quand il est un peu noiràtre ou poarpré, ou vert, toujours beaucoup plus métallique sur le dos, l'a4ro- chalcens est une race propre aux monts Cantabres et au nord du Portugal, et manque entièrement dans les Pyrénées ll ne faut pas non plus confondre le fulgens des hautes altitudes py- rénéennes avec le pseudo/fulgens Lapouge, grande race noirà- tre à bordures vertes ou d'un bleu vert, qui habite les alentours de la chaine, des Corbiéres aux Landes, et de méme en Espa- gne (Calahorra, Zaragoza). Le fulgenus des collections est très souvent le Ppseudofulgens. et le vrai fulgens est étiqueté sou- vent aurochalcens. l C. Catenulatus Occitanus Lapouge.—Ne diffère de l'occz- tanus des Cévennes et des Corbières que par des détails insta- bles et sans intérét: en moyenne, la coloration des exemplaires de Set Casas est plus noire sur le dos, le violet des marges tire parfois au vert sous certains jours, méme aprés complet netto- yage avec une solution de perborate ou de carbonate de soude, les points des stries sont plus forts, le pronotum encore un peu moins rétréci en arrière. Ni dans la grosseur de la téte, ni dans la forme du corselet, ni dans la sculpture on ne voit d'ana- logies avec l'Audorranus Lapouge. Il ny a pas tendance non plus vers la forme solizdus Lapouge qui a été prise plus loin, à Ripoll, et dans d'autres localités subpyrénéennes, et qui est celle des Albères et de la cóte. Pas de traces de quaternaires. Quelques exemplaires tendent vers le plauiusculus. Ces Occi- lanus, isolés de leurs frères par les formes voisines d'Audorra- nus qui peuplent le Canigou, le Carlitte, etc., semblent indi- quer qu'en tirant vers le nord, ou aux altitudes plus hautes, les solidus passe également partout à l'Occitanus, puis au pla- niusculus. C. Pyrenaeus.—Un exemplaire nigrino a été pris par M. Codina, mais je ne l'ai pas vu. C. nemoralis pascuorum Lapouge.—ldentique aux exem- plaires cévenois. La coloration est la plus fréquente chez cette 70 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL race: le m. a le pronotum violacé et les élytres bronzées, très métalliques, à reflets verts, la f. est terne et renbrunie, le pro- notum d'un noiràtre violacé, les élytres d'un noiràtre bronzé, non metalliques. Le dimorphisme de coloration est très accusé chez les exemplaires de Set Casas. Je n'ai pas vu d'individus de couleurs brillantés et variées. comme on en rencontre dans les Cévennes, ni de violets ou bleuàtres presque noirs, très abondants dans la Montagne Noire, ni d'individus à palpes po- Iychétes, fréquents chez celle race. Jai aussi reçu le Pascuorum de l'Andorre, Encamp, en exemplaires un peu plus maigres. II ne doit pas descendre bien loin en Catalogne, car il était regardé comme douteux de cette province. I ne faut pas confondre les m. verts du Pascuorum, ni ceux des autres races de la région pyrénéenne avec le Prasi- notincius Heyden, qui est une race tout autre, prope à l'ouest et au nord-ouest de la péninsule ibérique. C. convexus.—Les exemplaires de Set Casas tendent vers la forme Pyrenaicus Born, qui a les intervalles un peu hachés, mais sont cependant plus près du type. Les exemplaires de l'Andorre sont d'ailleurs aussi bien pius près du type que du Pyvenaicus, fréquent sur tout dans les Corbières. Les caractères du Pyrenaicus ne me paraissent d'ailleurs ni assez spéciaux, assez constants, ni assez marqués pour jus tifier un nom de race locale. C. rutilans.—Les exemplaires de Set Casas, ou l'espèce ne parait pas très rare, sont intermédiaires entre le 7ulilans des Pyrénées Orientales et le rulilans aequatus du Montserrat. Le dessus du corselet, et les élytres, Surtout l'extrémité et les bords de celles-ci, sont beaucoup plus lisses que chez le vuit- lans, à peu près comme chez l'aegualus. La série de fossettes qui jalonne le secondaire externe es par suite bien plus visible. Il y a fréquemment des fossettes sur le dernier quart du deu- xième secondaire, comme chez le /foveipenuis de l'Andorre. Cette ressemblance du vulilaus de Set Casas avec periguidus se limite d'ailleurs à ce caractère. Pour tout le reste, il est plus éloigné du perignitus que du vutilans type. Il ne diffère guère de l'aequatus que par la pré- sence de fosettes sur le disque des élytres. Si l'absence de fos- settes sur le dos n'est pas constante chez la race de Montserrat, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 71 les exemplaires de Set Casas seront à rattacher à l'aeguatus, dans le cas contraire, et Si la forme de Set Casas parait pro- pre à une certaine région, il faudra en faire une race géogra- phique intermédiaire. Hasta aquí el Sr. de Lapouge. Febrer de 1913. Encare aquí, els méus compliments i mercès al Sr. de La- pouge, per la séva finesa i deferencia vers nosaltres, escrivint a l'intenció de l'Institució, el resultat científic baix lo punt de vista del sistemàtic, dels interessants Carabus aplegats en una exploració entomològica dels voltans de la localitat de Setca- sas a Uli de Ter, que vaig mostrar en la primera sessió d'en- guany. Reconeguda l'autoritat del Sr. de Lapouge, com specialista en la determinació dels Carabus, no tenim més que felicitar-nos de que s'interessi per la nostre faunula, honrant el Butlleti ab la seva prestigiosa firma. Y, are, afegiré, a cada una de les species determinades per el Sr. de Lapouge, alguna cosa pél meu compte. C. violaceus purpurascens Fab —Sembla qu'aqueixa specie era la qu'estaba a les hores, en plena stació, puix la veia córrer sovint inclus péls carrerons de Setcasas. 250 individuos vaig contar-ne després en l'oci de casa. Aiguns eczemplars, presentan diferencies desconcertantes en la color de pórpra qu'engalana les vores marginals dels elitres, que'n uns es completament ausenta, en altres es esblaymada, i en altres superbiament encèsa o també verdosa o violeta. Alguns indivi- duus d'elitres ab reflecses més o menys acentuats de coure o llautó, poden confondres facilment ab la var. auvochalceus Rr., com ja ha ocorregut ab un conegut coleopteròlec. C. Catenulatlus Occitanus Lapouge.—64 individuus vaig contarne d'aplegats, tóts ab un uniforme constant. C. Pyrenaeus Serv. forma nigrino. — Un sol eczemplar d'UII de Ter. Abundor de debris d'altres Pyrenaeus, Sóta les pedres semi-enfonzades en l'hérba humida pels voltants del Chalet-Refugi. Es, aquexa, probablement una forma primave- ral qual stació era ja passada. Probablement també, serà una varietat del tipo descrit per Serville. Ab un sol individuo es fà difícil i arriscat sempre, de puntualisar bé la forma. Ú 72 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL C. nemoralis pascuorum Lapouge. —35 eczemplars aple- gats. La specie d'un diformisme de coloració obsessionant pél que sempre creu veurer noves formes, en senzills cambis de vestit, es exclusivament montanyenca, amiga de les altures. Els bailets rabadans de Setcasas, m'en portaven de cap vespre al tornar de pasturar la ramada per aquells cims. May oblidaré llur joyosa arribada. Era l'hora de sopar. L'hostal i tenda den Francisco Perals (a) a cala Pipona, comensaren a veures con- correguts. Carrabiners que venien de la frontera i gent del camp que tornaven de dallar l'hérba luxuriosa de les closes del Ter, bebien cincs més cines (gots de ví) méntres la conver- sació se feia general i amigable. Un quinqué de petroli penjant del sostre entre dos garlandes de papers de colors, dava una trista llum a l'animada scena y els milers de mosques que durant el día feien insoportable allí l'estancia, are, inmovils, posades en les parets o penjant de diversos obgectes, semblaven escol- tar. L'olor i emanacions de l'alcohol que'n la taberna abun- dantment se consumia y l'olor de l'oli de la cuina fregint les sabroses truites del Ter en les pahelles que vessaven l'inespe- rat gaudeamus, pujavan fins al menjador del primer pis ahon jo estava, i s'aferraba "Il coll. Aquexa era l'ocasió en que arri- baven els méus improvisats cassadors. La rialla a la boca, en cuatre salts eran ahon jo estava. Tot seguit, i sense saludar, me plantaven la marmita sobre la taula devant méu. Agafar la marmita, obrir-la i acostar-me a la llum per veurer la cali- tat dels insectes aplegats, també era cosa ràpida. Generalment s'hi trobava sempre l hermós xemoralis pascuorum. Pasar els coleopters de la marmita de coll ample al méu bocal de coll més stret, no era cosa facil, sempre s en escapava algun qu era tót seguit atrapat, i vulgas no vulgas endinzat a l'ampólla, entre la gatzara dels curiosos presents. Algunes grosses peses de deu cèntims posades a la mà dels bailets a la vista de tóts, contribuien a mantenir el foch i l'ansia dels méus exploradors de la montanya, que cada día venien a trobar me, fins que ja no sapiguèn ahon posar els insectes, digui, proul C. convexus.—d7 individuus aplegats. C. vutilans aequatus Lapouge.—9) eczemplars del codiciat carabus separats en 33 m. 57 f. Decididament l'ausencia de fossetes sóbre'l disc dorsal no es pas constant en la raça de Montserrat, com he tingut ocasió de san mi la a il De a a ae INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 73 comprobar en alguns individuus d'aquexa procedencia, per lo tant, els eczemplars de Setcasas, deuen considerar-se aeguaius Lapouge, i no cóm propis a certa regió lo qual equivaldría a fer-ne una raça geogràfica especial intermitja transitoria al aequalus. 6 eczemplars 2 m. 4 f. d'una coloració verdosa bri- llant els atribueixo a la aberració viridis Ferrer y Vert, des- crita sobre un individuu vert d'aequatus de Montserrat. A una molt interessant discrepancia inédita de coloració, tot ell d'un uniforme color vert fósch amb poch o géns de brillo l'hi poso lo nom nou de aberració AFFICTUS m. Supra subfuscovividis, parum nitidus, a Eypo aequatus Lapouge desdicit. D'aqueixa n. amb 5 eczemplars 3 m. 2 f. No's tracta aquí d'eczemplars vells, uSats, que amb io temps han perdut llur brillo y frescor, sinó d'individuus joves, alguns d'ells aparellats, vestint uns colors tristos verdosos, en contra posició dels splèndits fulgu- rants dels seus germans. Decididament el meu debut modest dintre i camp tentador del sistematic, es ya un fet. Difícil es trobar abundant aqueix solicitat Catabus refiant-se de veure'l péls camins ambulants amb catxassuda marxa o eventualment sota les pedres. Un lloch segur de trobar-lo ab relativa abun- dancia, es al peu de les closes o cercats de pedres sobreposa- des a manera de muralla, que limitan una estensió de prat que'l riu pasant-hi pél mitj o molt proper amara d'aigua. Allí, a l'istiu hi creix l'herba ecsuberant y luxuriosa i a la florida pre- senta'l prat la més variada gama de colors. Allí, els insectes hi son a centenars de millers. Però naturalment, es enutjós i des- plahent escalar la closa, saltar al prat i buscar entre la filada inferior de pedres de la tanca trepitjant un sol amarat cóm una esponja, ahont s'enfonzan els peus hasta mitja cama i ahont l'ufana de l'herba qu'arriba a cobrir la cara, molesta i sofoca, lo codiciat rutilans. Per lo tant, lo més pràctic, es esperar que'l arrendatari de la closa decideixi dallar l'herba, invernal mi- nestra del bestiar. A les hores, d'acort amb els dallaires, es segur d'aplegar-ne dels que quedan al descobert a mida que cau a garbas l'herba que'ls dissimulava. Pot encare aprofitar-se un altra circonstancia, que's esperar que l'herba que queda dalla- da sobre'l camp, ja seca, després de pochs dies l'entrin a casa. Lo transport del herbatge, s'efectua per lo regular estibat en carretes tirades pél bestiar boví, y també en féixos sobre lo cap i espatlles d'individuus de la familia indistinctament del arren- 74 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL datari. De tots modos, perque puga sortir del prat lenvolum de l'herba o per poguer fer-hi entrar la carreta, es fa precís derrocar fins als fonaments, bona porció de muralla de 1a closa, ocasió oportuna aquexa, per descubrir-hi xulilanus sota les pe- dres dela filada inferior. També dessota les garbes, de l'herba seca, ne quedan al descobert, al estibar-la sobre'l transport. Això i recomanar amb promesa de recompensa pecuniaria als bailets rabadans, que busquin sota les pedres péls cims de les montanyes, mentres pastura la remada, provehint-los d'un bo- cal o senzillament la séva matexa marmita, es d'un écsit segur per Carabus en general. El número total de Carabus aplegats es el de 490 individuus. ASCENSIO CODINA. Barcelona-Gracia, 1 Març de 1915. Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i Catàlec provisional dels mateixos PER MANEL de GHIA (Continuació) Gén. NERITULA, Plancus. 2. nevitea, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Vi- lasar (Zulueta). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, To- més). Tarragona (Hidalgo). Els Srs. Bofill i Maluquer han recullit a Llansà la var. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 15 minor, Monterosato. La major part d'aquestes cites crech qu'han de aplicarse a la V. Donuovani, Risso. La NV. neritea, es extremadament rara en nostres costes. i. Donovani, Risso. Llansà (Maluquer). Pineda (Tomàs) Masnou (Maluquer). Els Srs. Tomàs i Salvafià, han citat a Pineda i Mataró la var. pellucida, Risso. (NV. pellucida, Risso). COLUMBELLIDAE Gén. COoLUMBELLA. Lamarcx. decollata, Brussia. Llansà (Bofill). Gervuillei, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer). Mataró (Martorell, Hidalgo, Salvafià). Masnou (Maluquer). minor, Scacchi. Llansà (Maluquer). Pineda (Tomàs). Caldetas (Salva- fiú). Mataró (Hidalgo, Martorell). Vilasar (Salvafià, Zulueta). Masnou (Maluquer). Vilanova (Samà). vustica, Linné. Llansàa (Bofill, Maluquer). De Rosas al Cap de Creus, Pi- neda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Vilasar (Zulueta). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Martorell, Elesa). Vilanova, Calafeil (Samà). scriípta, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer). Rosas (Hidalgo, Bofill), Pineda (Tomés). Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). Vilasar (Zu- lueta). Masnou (Maluquer). Vilanova (Samà). A Llansé el Sr. Maluquer hi ha trovat la var. elongata, B. D. D. 70 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL CANCELLARIDAE Gén. CANCELLARIA, Lamarcx. cancellata, Linné. Llansà (Maluquer). Blanes (Hidalgo). Mataró (Salvafià). Vilasar (Zulueta). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidal- go). Vilanova y Calafell (Samà). similis, Sovverby. Vilanova (Samà). Aquesta forma sembla ser solsament una var. de l'ante- rior. No la conech. l MITRIDAE Gén. MirRA, LamarcFE cornicula, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Lloret, Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Vilasar (Zulueta). Masnou (Ma- luquer). Barcelona (Martorell). La circunstancia de ser mes ventruts els individuus jo- ves, qu'els adults ha donat lloch a ques prenguesin aquells per la M. cornea, Linné. Basta per distinguir abdos especies tenir ep comte que la M. cornicula es més petita y que té solsament un petit nombre de solchs en la part més anterior de l'ultima volta, mentres que la M. Coruea te totes les vol- tes asolcades. ebenus, Lamarcr. Llansà (Bofill, Maluquer). Rosas (Tomàs). Mataró (Hidal- go, Martorell, Salvafià). Masnou (Maluquer). Barcelona (Martorell). Vilanova (Samà). AL Els Srs. Bofill y Maluquer han trobat a Llansà la var. plumbea, Lamarcr. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 77 tricolor, Gmelín. Llansà (Bofill, Maluquer). Cadaqués (Tomàs). Rosas (Hi- dalgo). Palamós (Salvafià), Tomàs). Mataró (Hidalgo, Mar- torell, Salvafià). Vilasar (Tomàs.) En la primera de les localitats citadas el Sr. Maluquer hi ha recullit la var. elongata, Monterosato. Gén. MirRoLUMNA, B. D. D. olivoidea, Cantraine. Cadaqués (Tomàs). Palamós (Col. del A.) Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Martorell). El Sr. Maluquer ha trobat a Llansà la var. major. B. D. D. MARGINELLIDAE Gén. MARGINELLA, LamarxX. milliaria, Linné. Catalufia (Elena). Llansà (Bofill, Maluquer). Rosas (To- móús). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Vilasar (Zulueta, Tomàs). Masnou (Maluquer). Vilanova (Samà). Les vars. Havicans, Requien pallida, Monterosato y quadrifasciata, Monterosato los citan a Llansà el Sr. Bofill y Maluquer. Phuilippii, Monterosato. Llansà (Maluquer). Masnou (Id.) Vilanova (Samà). mitvrella, Risso. Rosas (Hidalgo, Tomàs). Mataró (Salvafià). Vilasar (To- méús). 78 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL clandestina, Brocchi Rosas (Tomàs). Gen. ERATOo, Risso lgevis, Donovan. Llansàa (Bofill, Maluquer). Pineda (Tomàs). Mataró (Hi- dalgo, Salvafià). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Bofill). CYPRAEIDAE Gén. CYPRAEA, Linné achatidea, Gray. Rosas (Hidalgo). Mataró (Salvafià). lurida, Linné. Llansà (Maluquer). Cadaqués (Tomàs). Calella (Elena). Mataró (Salvafià). Vilasar (Col. del A.) Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Martorell). Calafell (Samà). Ppyrum, Gmelin. Cadaqués (Tomàs). Arenys (Hidalgo). Vilanova (Samà). Sospito que ab aquest nom se ha designat una var. de la C. achatidea, Gray. El Dr. Hidalgo en la part descriptiva de'ls 4Mol. mar. de Esp. Port y Bal.x (1874) la cita en la localitat esmentada, que no inclou en el catalec que acom- panya els seus dEstud. prelim. sobre los mol. terr y mar. de Esp. Port y Bals (1890) ni en sa magistral é6Monogo. esp. viv. gén. Cypraeax (1906). spurca, Linné. Cadaqués (Tomàs). Vilasar (Hidalgo). Gén. TRIVIA, Gray arctica, Pulteney. Llamtó (Bofill, Hidalgo, Maluquer). Rosal (Hidalgo, To- més). Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià) Vilasar INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 19 Zulueta, Tomàs). Masnuo (Maluquer). Calafell (Samà). Ta- rragona (Hidalgo). El Sr. Bofill cita a Llansà la var. globosa. VVood. La var. tripunctata, Requien es per tot arreu més abundant que'l tipo. He recullit en la platja de Vilasar un exemplar jove com- pletament blanch, corresponent a la var 1 del Dr. Hidalgo (Monogr. gén. Cypr.) pulex, Gray. Llansà (Bofill, Hidalgo, Maluquer). Rosas (Hidalgo, To- més). Pineda (Tomàs). Mataró (Salvafià). Masnou (Malu- quer). Badalona (Hidalgo). Gén. OVULA, Bruguiene. adriatica, Sovverby. Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Barcelona Hidalgo, Martorell). Calafell (Samà). carnea, Poiret. Llansà (Maluquer). Estarbit, Islas Medas (Salvafià). Pi- neda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). Mas- nou (Maluquer). La var. pallida, Réquièn. la ha trobada a Llansà el Sr. Maluquer. spelta, Linné. OO Llansà (Bofill), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). Barcelona (Hidalgo). , 80 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL . CONIDAE Gén. CoNus, Linné. mediterraneus, Br. Llansà (Bofill, Maluquer). Rosas (Hidalgo, Tomàs), Llo- ret, Pineda (Tomàs). Mataró (Salvafià). Vilasar (Zulueta, Tomàs). Masnou (Maluquer). Barcelona (Hidalgo, Marto- rell). Calafell (Samà). Las vars. carinata, B. D. D. elongata, B. D. D. minor, Monterosato oblonga, B. D. D. (C. submediterraneus, Locard) y vubens, B. D. D. han sigut citades a Llansà per el Sr. Maluquer y la gallo- Provinczalis a Rosas i Pineda per el Sr. Tomàs i la subme- dilerranea a Cadaqués per el propi autor com especies dis- tintes del tipo. (C. gallo provincialis, Locard). PLEUROTOMIDAE Gén. PLEUROTOMA, Lamarcr, gracile, Montagu. ) Llansà (Maluquer). Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià). Aquesta especie yY la segúient forman part del sub-género Bellardiella, Tricher. turvicula, Brocchi. Llafranch (Col. del a.). viyvgalum, Bivona. Barcelona (Martorell). Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24. —Barcelona. Estracte dels Estatuts ART. l.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. — ART. 3.er Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors i Numeraris. l Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. . Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- tímul pera los socis, Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa i progrés de la Societat. Son socis Vumeraris, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals, ART. 4.tt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits. per unanimitat dels numeraris presents. "Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis numeraris en sessió ordinaria, col-locant-se la proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i negres, denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numerari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny i'lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser proposats, pro en aquet cas sols seràn RE IESOS Si no tenen cap vot en contra, Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a Ta sessió un número de socis superior a deu. usTIUció CATALANA DHISTORIA NATURAL En) Dies de sessió.—Primer diumenge de cada Bens a les Onze: del matí. a. Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres. socis i GE mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors,-35, (Barri de la Salut— Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la SP aun podent COnSBItar la Bi- - iblioteca i Museu. 3. Biblioteca.—La Biblioteca de ja Institució, podrà consul- : - "tar-se tots els díes de sessió, de 10 del matía 1 de la tarde. — Lo catàlech de la mateixa estarà sempre en lo lloch social a disposició dels senyors SOCIS. l 4: — Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn - los mateixos fixats pera la Biblioteca. 5.- Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost i Setembre. 6. —Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels. Angels, 22 Y 24), als preus seguents: 8 50 exemplars ds 100 exemplars z 1 - 4 planas 5 ptas. 8 ptas. Ses n 8 15 o Sl 8-16 o I5 ir Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui — un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plech i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita. imprempta. Toutes les communications et echanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. de is Paradis, 10, 1.9, 2.5, Barcelona (Espague). Segona época. Any I0.è- Núm. 6 Juny de 1913 Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse polest. - Cnost. de Fid. cath. c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Nat/on Sessió ordinaria del 1 de Juny de 1913, 3 Rosals, Joan — Notes sobre Malacología Catalana. I. Presencia de la Helicella Pyvamidata, Drap a Catalunya. II. Més noves sobre Malacología subterrànea. III, Alguns moluscs dels voltants de Tarrasa. Chia, Manel de — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y catàlec provisional dels mateixos. (Continuació), LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,t - 2,2 BARCELONA Al À h Ni A: h Preguèm de autors de E vells destinats Ra dues pea les indicacions Ley CURES Del xina o llapis dab: i fer hi dibuixos d'un ters. E. més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. 8.1. No escriure res ni posar cap lletra, número, etc dibuix original, sinó en un, paper de ds de breixi. l DE UR ag Posar en forma de notes a baix s les planes ls cions bibliogràfiques. / CA Escriurer en dues tots els noms tenies € en lat. LJ NOTA.- RE I hr, DR dua Dexe eL de ari dan DE Eia ca Die institució Catalana d'Historia Natural. — Paradís IO, Barcelona), bittet um Gegensendungen. A o. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. — Paradís, et : Barcelona)o desea el cambio de publicaciones. / li an i) The elnstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, É . Barcelona)o desires to exchange publications. i La dinstitució Catalana d'Historia N atural. —Paradís, Barcelona) demande l'échange.. La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, Barcelona)o chiede ricambio. / l A ad Be de Fi BUTLLETÍ DE LA - Institució Catalana d'Historia Natural 2.2 ÉPoca . BARCELONA, JUNY 1918 ANY X — Núm. 6. SUMARI : SEcció OsrcraL: Sessió ordinaria del 1 de Juny de 1918,— Notes sobre mala- cología catalana: Il. Presencia de la Helicella Pyramidata, Dvap a Catalunya, HI. Més noves sobre malacología subterrànea, III. Alguns moluscs dels voltants de Tar- rasa, per Joan Rosals.—Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y catàlec provisional dels mateixos, per Manel de Chia, (Continuació). SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria del tr de Juny de 1913 PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuím M." ps BARNora, S. J. A les onze, el senyor President obre la sessió, a la que hi assisteixen els socis senyors Codina, Casanova de Parrella, Folch, Ferrer i Vert, Ferrer i Dalmau (M.), Faura, Maluquer (S.), Maluquer (Josep), Sagarra (I.) i Soler. El Sr. Llorens Tomàs excusa la seva assistencia. Se llegeix l'acta de l'anterior sessió que queda aprovada per unanimitat. Admisió de socis. —Ho es per unanimitat com a soci numerari D. Josep M." Pujadó, presentat en la sessió del passat Abril. Donatius. —El Sr. President cedeix per a la biblioteca un exemplar de son trevall titolat Alounas algas' marinas de las cercantas de Alicante publicat en el B. de la S. A. de C. N. en Maig de l'any corrent. D. Antoni de Zulueta dona també per a la biblioteca les segúents obres: Bendant Mineralogia, Calderón Mineralogta, Acloque Faune de France en 4 tomoss Neveu Lemaire Anuimales pardsitos del hombre. S'acordà fer cons- tar l'agrahiment de l'Institució envers els generosos donants. 8: INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Comunicacions. —Se llegeix una nota bibliogràfica del consoci R. P. Na- vàs, que tracta del catàlec d'hemípters escrit per Van B. Oshanin 1 a. gat rescentment a Berlín. i — El Sr. Codina presentà dos especies del gènere Mesopsocus Rolbe, de 4 familia dels Sòcids, insectes neuropters. L'un es Mesopsocus unipunctatus Múll. qu'ha près a Montserrat, 15. vir. 1910. El P. Navàs en el seu Catàlogo sinòptico de los Neuròpteros de Espatia y Portugal (Broteria, 1006-78) el cita-unicament de Villa Rutis, Coruna (Mus. de Madrid), de manera que's interessant la distribució geogràfica 1 haver-se trobat als dos estrems Noroest i Norest d'Espanya. L'altre es Mesofsocus poecilopterus Nav. sp. n. près per el mateix senyor a Setcasas (Pirineu Gironí, 1270 m.) 1-i5-VIH 19111 ha sigut recentment descrit per el nostre benvolgut consoci honorari P. Navàs, en el Boletin de la Soc. Arag. de Ciencias Nat., Abril de 1013, p. 88, essent per lo tant nou per la sciencia. Les dues especies de Mesopso- cus creu que son les úniques citades de la península. El senyor president recomana a'n els socis presents que aprofitin les properes vagances per a enriquir les col'leccions del Museu. Sens altres afers de que tractar s'aixecà la sessió a les 12/15. Notes sobre Malacologia Catalana Presencia de la Helicella Pyramidata, Drap: a Gatalupya . Lo fet de tenir familia en la propera població de Sant Feliu de Llobegat, ha estat motiu per a facilitar-me lo poguer fer sovint excursións en dita pobiació i en sos poétics encon- torns, les que he aprofitat per a estudiar lo poc que conec, dins l'inmens camp de la Historia Natural. En primer lloc he lograt recullir un número extraordinari d'especies fossils del terreny pliocenic, al ensemps que coneixer la estratigrafia de ses mon- (NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 83 — tanyes, i en segon lloc recullir una gran varietat de moluscs terrestres, quina llista espero poguer presentar en una de les sessions vinentes. Dita llista crec que serà prou numerosa, sen- se haver de acudir per a engrossar-la, a les pseudo especies que arreu se citan del grupo del Helicella (— Xerophila) Variabè- dis, Drap. Amb tot, tractant-se d'una comarca tant inmediata i unida al Pla de Barcelona i montanyes vehines, sobre les que tant hi han escrit en Bofill, en Salvafià i altres malacolecs, res te d'extrany, que la majoria de les especies que citaré, sigan ben conegudes i fins vulgars. No puc dir lo mateix de una d'elles, recullida darrerament en abundancia, en lo desmont que pre- senta la via férrea a uns 500 metres més amunt de la estació de dita població. Es aquesta la Helicella Pyramidata, Drap. un dels tipos de més bonica forma de aquest sub-género, elevat avui a la categoría de género. Ha citat aquesta especie Mr. Fà- got, com a procedent del Pirineu litoral de Catalunya, essent aquesta cita, la sola que conec, que parli del habitat de dita especie en nostra terra. Però havent visitat, en diferentes oca- sions, dit Pirineu litoral, desde Culera fins a Rosas, m'he pogut convèncer de que dit autor havía confós la especie que cito, amb la Helicella Trochoides, Poiret, amb la que te certa afini- tat. Havent comparat exemplars típics de ma colecció, de He- dicella Pyramidata, Drap. procedents de Balears i Alacant, he pogut comprobar sa identitat de caràcters amb los exemplars de Sant Feliu de Llobregat. Una especie molt afí a la que cito, i de la que sols es una varietat, es la Helicella Subuumiídica, Bourg. que he trovat a Llansà i a Tortosa, precisament los dos extrems de nostre litoral català, aprofitant aquesta ocasió per a citar-la, ja que no la he trovat, en cap de les llistes de ma- locología catalana publicades fins avui. U Més noves sobre Malacologia subterrànea Fa algun temps vaig tenir l'honor de presentar a aquesta Institució, una nota sobre la presencia del Helicodonta Lusita- nica, Pfjr. a Catalunya, trovat per primera vegada en l'inte- 84. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL rior de una cova, en lo terme del Arbós, provincia de Tarra- gona (1). Aquesta típica especie, propia de Portugal i Galicia, ahont se hi trova en abundancia, ha estat trovada també en el regne de Valencia, encara que com en nostre país, ha estat una raresa la trovalla, ignorant per altre part si se trovà també com a exemplar cavernícol. Amb posterioritat, nostre actiu consoci lo Dr. Faura i Sans, ha senyalat la presencia de la interessant molusc Helix (Heli- codonta) Quadrasi, Hidalgo, en l'interior de una cova de Sant Martí de Llémana, provincia de Girona (2). Es aquesta una raríssima especie, trovada fins ara sols en les montanyes de 1a provincia de Valencia, en cantitat molt reduhida. De dos especies més, habitants també en les coves, me cal avui parlar, pertanyents abdues al genre Helzcigona, i for- mant part abdues de la fauna malacològica pirinenca, encara que habitant una de elles un lloc ben distant de son origen. Permeteu-me, doncs, detallar 1a forma en que fou trovada la primera. Lo darrer mes de Setembre, en ocasió de trovar-me a Ribas, organisarem amb lo citat consoci i excelent company Dr. Fau- ra i Sans, una excursió a les conegudes Covas de Rialp del vehí terme de Caralps, overtes en una grandiosa faixa de marbre arcaic que atravessa en gran extensió aquells massisos de ro- ques càmbricas. Arribats a dit lloc no vaig poguer contenir ma admiració devant l'inmensa finestra, enmirallada en lo Freser, que a sos peus s'esmuny rondinaire, com si li raqués abandonar aquells llocs, en que natura hi abocà a doll ses belleses. Com compendreu, era la tal finestra la entrada de les Coves de Rialp. No explicaré les belleses de son maravellós interior, ni els detalls de ses llargues galeríes, puix no es aquest lo fi de mon trevail, havent-ho fet d'un modo inimitable, ja fa temps, lo citat Dr. Faura i Sans en lo 4Butlletí del Centre Exeursios nista de Catalunya:. Havent resseguit ja fins al fons dela cova, provehits de potents llums de acetilé, aprofitarem lo retorn a la llum del día, per a dedicar-nos a la busca i recolecció d'ha- bitants de aquelles silencioses tenebres, mon company se de- dicà a la persecució dels menuts i saltadors crustacis que allí (1), Vegis cButlletí de la I C. d'H. No Any VII, n.e 2. (2) M. Faura i Sans La Espeleologia de Catalufia:, Pàg. 148-567. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 85 se trovan, aixís com a la dels diferents insectes propis de aquests llocs, logrant recullir-ne un bon aplec, gracias a un aparell aspirant que al efecte dugué, jo vaig dedicar-me a bus- car los pacífics moluscs, que no tardaren en apareixer en les humides estalagtitas i altres llocs, particularment a uns 25 o 30 metres de la boca de entrada. Retornats a Ribas, contents de l'excursió i de nostres trovalles, vaig examinar detingudament los moluscs recullits, trovant que a escepció d'un petit nombre de Hvalinia Cellaria, Miúll, var. Farinesiana, Bourg., los demés exemplars perteneixían al Helicigona Pyrenazca, Drap. Notable es lo fet de trovar en abundancia dita especie dins la citada cova, si se te en compte que es raríssima en l'exterior, de tal manera que, després de quinze días de rebusca per aquella comarca, sols vaig lograr recullir un altre exemplar prop del Pont de Cremal, er lo engorjat del riu de Nuria. lanèm ara a la segona especie. Convensut de que cada cova dóna habitació a un petit mon de vegetals i animals, típics o adaptats a aquell medi, no perdo ocasió, sempre que visito alguna caverna, de recullir la major cantitat de moluses, habitants de sos llocs més foscos, pera estudiar-los detingudament (cóm ho podeu fer amb les plantes i altres ciasses de animals) amb la esperansa de trovar-hi alguna especie important baix algun punt de vista, i la realitat m'ha demostrat diferentes vegades que ma esperansa no era infun- dada. Aixís, doncs, fa més de un any, amb motiu de una llarga excursió per la provincia de Tarragona, feta amb lo tantes vegades citat company de mes excursions i ilustrat consoci 10 Dr. Faura i Sans, visitarem lo típic avenc de La Febró, situat en el poble de dit nom i a unes tres hores de Prades. Més que un avenc, es en realitat una profonda falla overta, operada en les calissas del MuschelEall. Es practicable sols per un de sos extrems i conté en son fons una regular cova. Lo trajecte que 'ns calía fer aquell día era encara llarc, lo que va impedir-me fer una detinguda exploració com hauría desitjat, devent con- tentar me en destinar-hi lo poc temps de que disposavam. No obstant en dita cova i en lo mateix avenc, vaig tenir ocasió de 86 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL recullir-hi exemplars pertanyents a les familias Zouidltide, He- licidei Pupide. Entre los exemplars recullits, tot seguit crida ma atenció un que per sos detalls va semblar-me la Heliczgona cornea, Drap., idea que vaig rebutjar tot seguit al considerar que son habitat estava circunserit a una petita part de nostre Pirineu. Ambtot, al estar de retorn a Barcelona, més tart, vaig poder-me assegurar de que en efecte se tractava de dita Helzcz- gona cornea, Drap. No obstant comparat aquest exemplar amb els que poseeixo en ma col'lecció procedents de Ribas i de Bordeaux presenta algunes lleugeres diferencies. En primer lloc es més gran: te 18 milímetres de diàmetre, en lloc de 12 o 15 que acostuman a medir ordinariament, i en segon lloc pre- senta la overtura arrodonida com les de les Helicigona lapici- da, Lin. i Helicigona Desmoulinsió Farines. Los demés carac- ters especifics son iguals els de dita Helicigona cornea, Drap, per lo que no m'atreveixo a citar-la com a una de ses varietats. Aquesta especie, eminentment pirinenca, se ha citat dins Catalunya tant-sols a Ribas, Caralps i Camprodón. Jo la he trovat a Sant Llorens de Bagà, no lluny del aiguabarreig dels rius Bastereny i Llobregat, població situada en una de les de- rivacions de la Serra de Cadí. En lo Pirineu de la provincia de Lleida, queda sustituhida per son afí la Helicigona Desmou- línsii, Farínes, mentres que per la part de Fransa, se trova en la major part dels departaments inmediats als Pirineus, desde el Mediterrà al Atlàntic. Pero referint-nos a Catalunya es un fet remarcable que no havent estat citada aquesta especie en les montanyes de Montseny, Montserrat i Sant Llorens de Munt, llocs que per sa situació, actitut i abundant vegetació, semblan indicats per a trovarshi, se hagi trovat en un lloc tant al interior de la provincia de Tarragona com es La Febró. Lo fet de trovar se les especies citades en localitats molt se- parades unes d'altres i habitant coves, cavernes i avencs, me ha sugerit les segúents hipòtesis i consideracions: 1." Lo cambi de circunstancies de medi en les localitats de son habitat ha motivat la emigració o desaparició de diferentes especies de moluscs. Bons exemples son les especies Helix Companyoci, Aleron. i Clausilia bidens, Lin, var. Catalonzica, a ia a ala a a la a INSTITUCIÓ CATALANA D' HI TORIA NATURAL 87 fagot, abundants en altre temps a Barcelona i desaparegudes avui de nostre ciutat. 2.2 Moltes de les especies actuals, avui raras, eran sens dupte en altre temps, molt més abundants i tenían una molt major area de dispersió. Prova en són les especies que acabem de citar, la Helicodonta Lusitanica, P/fr. vivint per una part a Portugal i Galicia i per altra a Valencia i Arbós: la Helzci- gona cornea, Drap, vivint per una part a Ribas i Camprodón i per altre a La Febró, la Helicodonta Quadrasi, Hidalgo, habi- tant la provincia de Valencia per una part i Sant Martí de Llé- mana (prov. de Girona) per l'altra, etc. 3.2. La lenta però de llarcs anys incessant desaparició de boscos i vegetació en plans i serras, ha motivat arreu falta de humitat i aument de temperatura, sobre les rocas, terres i mol- ses avans protegides per l'ombra del arbrat, ocasionant la consegúient escassetat i fins desaparició de moltes especies, par- ticularment les de test prim i delicat (com son les que portém citades) que no han pogut sofrir aquest cambi i han degut bus- car un refugi ahont guarir-se. 4.4 Aquest refugi no pot haver estat altre que les coves, avencs i demés concavitats ombrejades. La majoría de elles estàn overtas en terreno calis, que es lo que prefereixen una oran cantitat d'especies d'Helicide i Pupiídae. Sa humitat, sa ioualtat de temperatura constant, Sos líquens i vegetals caver- nícols, son altres tants elements per a la vida i conservació dels moluscs dins les coves. 5.1 Les coves ofereixen un gran atractiu per a los moluscs, per l'aire tebi i humit que surt de son interior, lo que fa que els voltants de les boques d'entrada a les grutes i forats que amb ella comunican, sigan abundants en diverses especies de mo- luscs, com havem pogut comprobar-ho en els citats coves de Rialp i Avenc de la Febró i posteriorment en el famós avenc de Sant Hou situat prop del santuari de Montgrony. Pero de totes maneres hi ha que fixar lo fet de que moltes de les espe- cies trovades en l'interior de les coves, són ben diferentes de les que habitan actualment son exterior. 88 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL III Alguns moluses dels voltants de Tarrasa Un dels fenòmens més curiosos de la hidrologia subterrànea i dels més dignes d'esser visitats, són les fonts intermitents, aquestes dèus que ab periodicitat regular o irregular, abocan comunment grans caudals d'aigua, que s'estroncan com per art d'encantament, per a tornar a apareixer amb lo mateix cau- dal, després de un interval de hores, díes, mesos i fins anys de complert repòs. Durant lo temps en que l'autorisada paraula dei mai prou plorat mestre Mn. Font i Sagué, m'inicià en los secrets de la ciencia geològica, vaig poguer visitar en les excursions de pràctica que organisà, els més variats exemples d'estratigrafía, erosió, jasciments metallifers, fonts medicinals i termals, etc., tant nombrosos en nostra terra com en el pais en que ho puguin esser més. No obstant, a pesar de son bon desitj no'ns fou possi- ble visitar cap font intermitent, puix aquestes o be eran molt Jluny de Barcelona o quan volíam visitar-les no rajavan. Morí mon estimat mestre (D. l'h. p.) i passaren alguns anys, fins que en ocasió imprevista me fou proporcionat lo goig de veure lo que tant desitjava. El company de mas millors ex- Ccursions, nostre bon consoci Mn. Faura i Sans, va presentar- se'm a casa dient: ivol venir a visitar una font intermitent a Tarrasa2 Sens pensar-m'hi vaig aceptar tot seguit, i al cap de una hora i mitja ja erem a Tarrasa, i amb altra hora lo ca- rruatge ens portava a poques passes del tant interessant com desitjatlloc. Era aquest en una de les valls immediates i afluent alaen que hi ha bastit lo grandiós pantano que surteix d'aiguas a dita població, i en 1o lloc conegut amb lo nom de Caus d'en Guitart. Verament, era una font caudalosa. Amb aixordadora remor queia desde ample forat, situat a dos metres de terra, una massa de aigua que convertía en riuhet lo fons de aquella riera, gairebé seca tot l'any. Feia ja un mes que rajava i pro- bablement tardaría altre tant en estroncarse, per a tornar a rajar de nou al cap de un any o potser dos. Ses aigues molles EnsTiTrUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL SQ — i fluixes, mostravan amb son sabor lo llarc temps de repòs que portavan dins grandiosos diposits subterranis que fins lla- vors les havían empresonat, deixant riera avall demunt les roques que mullavan abundancia de algues, tapissant-les de vert envellutat. Com no es lo fí de aquesta nota ressenyar aquest fenòmen hidrològic,lo que espero poguer fer en altre Sessió, no m'exten- dré sobre les observacions de caràcter geològic que'ns sogerí tant interessant manantial. l aprofito aquesta ocasió per a reco- manar a quants la tingan de visitar-lo en époques de brollament no deixin de fer-ho, segur de que rebràn una ben agradosa im- presió. Una vegada examinada dita font i presos los datos per a son estudi, vaig posar-me a revisar los voltants de aquell lloc en busca de moluscs, puix també me interessava coneixer la fauna malacológica de aquella tant poc explorada part del Vallés, havent al cap de una hora recullit un bon assortit d'es- pecies com pot veurers per la segúient llista: ——Agriolimax agrestis, Lin. ee Milax gagates, Drap. Vitrina major, Fer. Vitrea ( — Hyalinia) lucida, Drap. Dl Y nitidula, Drap. var. nitens, Mill. D) Di crustallina, Mill. Euconulus fulvus, Mill. Pyramidula rupestris, Drap. y (Gonyodiscus) rotundata, Mill. Eucochroa candidísima, Drap. Helicella subnumidea, Bourg. Y trochoides, Poiret. Y terrestris, Chem. 2 conspurcata, Drap. Y varialilis, Drap. y (cochlicella) barbara, Lin. Y y acuta, Miill. Y (Theba) carthusiana, Mill. Vallonia pulchella, Mill. Helicodonta lenticula, Fer. Helicigona lapicida, Lin. go INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL: Helix aspersa, Mill. y —nemoralis, Lin. Stenogyra (Rumina) decollata, Lin. Cionella subcylindrica, Desh. Coecilioides acicula, Miúll, Pupa Brauni, Ross. xy — (Torquilla) Montserràtica, Fagot. y —dgranum, Drap. Pupilla muscorum, Lin. Physa fontinalis, Drap. Limnea limosa, Lin. No hi ha pas dupte de que una exploració més detinguda nos mostraria major varietat d'especies que la que'm permeté trovar el poc temps que vaig poguer dedicar a la rebusca, puix es casi segur que hi viuen entre altres especies los Alelzzx7 vermiculata, splendida i piísana que en aquella ocasió no vaig trovar. Mes a pesar de aixó son 32 les especies citades. Al presentar aquesta llista, no m mou altre fí que lo creurer es de gran utilitat la publicació de llistes locals en cada un dels diferents rams de la Historia Natural, ja que'l día que possehim les de nostres diferentes regions, tindrem la base per a formar lo catàlec rahonat de la fauna, flora i gea catalanes. JoAN ROSALS. Barcelona, 4 Janer 1913. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 95. Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i catàlec provisional dels mateixos BIER MANEL de GHIA (Continuació) Gén. HAEDROPLEURA, Monterosato. septangularí, Montagu Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilanova (Samà). La var. secalina, Philippi la cita a Pineda el Sr. Tomàs. Gén, RAPHITOMA, Bellardi. attenuatum, Montagu. Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Vilasar (Col. del A..), Barcelona (Martorell), Vilanova (Samà). Sospito que la Mangzlia decussata, Locard citada a Pi- neda per el Sr. Tomàs, es el Rap/itoma decussalum, Phi- lippi, var. o forma mol propera del R. atfeuualum, caracte- risada per tenir el cordons decurrens elevats. brachyslomum, Philippi. Vilanova (Samà). nebula, Montagu. Vilassar (Col. de A.). Se han citat las vars. costulata, Risso a Mataró (Hidalgo). Ja: INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL laevigata, Philippi a Vilana (Samà) y la guinantia, Risso a Mataró (Salvafid). stviolatum, Scacchi. Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). Gén. MANGILIA, Risso. albida, Deshayes. Las vars. caerulans, Philippi l citada a Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Toméàs,, y la vugulosa. Philippi trobada a Mataró (Martorell), molts autors las admeten com especies diferentes del tipo. Companyoi, Bacquoy, Dollfus, Daurenberg. Llansà (Bofill, Maluquer). costata, Donovan. Barcelona (Martorell). l derelicta, Reeve. Vilanova (Samà) muliilineolata, Deshayes Llansà (Bofill). Paceni Caleanra: Vilanova (Samà). daeniata, Deshayes. Rosas (Tomàs), Mataró (Martorell). Vauquelíni, Payraudeau. Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilanova (Samà) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL q3. Gén. CLATHURELLA, Carpenter. coneiuna, Scacchi. Vilanova (Samà). Cordrieri, Payraudeau. Llansà (Bofill), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Sa.- vafió). Se han citat las vars. Dollfusi, Locard. a Pineda (Tomà). pungeus, Montecosato (C. 4orrida, Montecosato) a Pineda (Tomàs) y Vilanova (Samà), y la veticulata, Renieri a Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Vilassar (Tomàs) y Vilanova (Samà). Leufrovií, Michaud. Mataró (Hidalgo, Salvafià). linearis, Montagu. Llansàa (Bofill, Maluquer), Rosas (Tomàs), Mataró (Hidal- go, Salvafià), Masnou (Maluquer), Vilanova (Samà). purpurea, Montagu. Mataró (Salvanà), Barcelona (Martorell). La var. bicolor, Risso a estat recullida a Pineda: la La Vzae, Philippi a Rosas (Tomàs) y Vilassar (Col. del a.) y la Philberti, Michaud, a Llansàa (Bofill, Maiuquer) y Rosas (Tomàs). Gén, DoNovANIA, Bucquoy, Daurenberg y Dollfus. minima, Montagu. Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Tomàs), Masnou (Maluquer). 4 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Se citan las vars. fulva, Monterosato a Llansà (Maluquer), mammillata, Risso, també a Llansà (Bofill, Maluquer) y turritellata, Deshayes a Vilanova. Aquesta var., es per molts sols una sinonimia del tipo. Su l candidissima, Philippi. Vilanova (Samà). / Per molts autors, aquest género pertany a la familia Murzicidae. CASSIDIDAE Gén. Cassis, LamarX. saburon, Bruguière. Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Barcelona at 0), Vilanova (Samà). uudulata, Gmelin. Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Calella (Martorell), S. Pol (Hidalgo, Elesa), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilas- sar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Ca- lafell (Samà). / Sa troba la var. eloungata, Monterosato (C. Gmelini, Locard), a Calafell (Samà), v a Pineda (Tomàs), la granulosa, Bruguière y la calamistrata, Cocard (C. calamístrata, lLLocard). Gén. CASSIDARIA, LamarF. echinophora, Linné. Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), S. Pol (Elera), Mata- ró (Hidalgo, Salvafia), Vilassar (Zulueta), Masnou (Malu- quer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL gi Se citan las seguents vars. globosa, B. D. D. Vilasat (Tomàs). mutica, Tiberi. Vilanova y Calafell (Samà). obsoleta, B. D. D. Pineda (Tomàs). solida, B. D. D. (B. Bucquoví, Locard). Pineda (Tomàs), Vilanova (Samà). subuodulosa, B. D. C. Pineda (Tomàs). vugosa, Linné. Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova (Samà). : Gén, Dorrum, LamarcF. galea, Linné. Tosa (Col. de a.), Mataró (Martorell), Barcelona (Bon- bée), Vilanova y Calafell (Samà). El género Dolium per alguns autors es el tipo d'una familia. NATICIDAE Gén. NATICA, Adanson. Alderi, Jorbes. Mataró (Salvafià), Vilanova (Samà). Se han recullit las vars. globosa, B. D. D. (N. ueustriaca, Locard). Vilanova (Samà) y elata, B. D. D. (N. poliana, Delle Chiaje). Calella (Martorell), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Col. del A.), Barcelana (Hidalgo), Vilanova (Samà). l catenua, Da Costa. Catalunya (Graells), Mataró (Salvafia), Vilassar (Zulue- ta), Barcelona (Hidalgo), Vilanova (Samà). 96 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ———————————€€ 1/1 ea ee ee OO OO Dilloyni, Payraudeau. 7 Llansà (Maluquer), Pineda (Toméàl (Mataró (Salvafió), Vilassar (Col. del A.), Masnou (Maluquer), Bameelipe: (Mar- torell). Vilanova (Samà). fusca, Blainville. ta Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Martorell, Hidalgo), Vilanova (Samà). Guaillemini, Payraudeau. l Llansà (Bofill, Maluquea), Pineda (Tomàs), Mataró (Sal- dià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hi- dalgo, Martorell), Vilanova (Samà). hebraea, Martyn. Ei. (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvàna), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- go, Martorell, Elera), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Milanova y Calafell (Samà). intricata, Donovan. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Sal- vafià), Vilassar (Col. del A.), Vilanova (Samà). Els Srs. Bofill y Maluquer citan a Llansà la var. fusca, Monteorsato. fosebhinia, Risso. Cap de Creus (Recluz). macilenta, Phllippi. Mataró, (Salvafià). millepuntata, Lamarx. Llansé (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Zuiueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- do), Vilanova y Calafell (Samà). sagraiana, Orbigny. Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafia), Vilassar (Zulueta, Tomóús), Vilanova (Samà). / l Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24, —Barcelona, Muy) pera car l'Hístoria Natural dica ència i fomentar : Ll estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. n És Rue. 3.er. Los socis seràn de quatre classes: Eumitadors) Hório- rara, Protectors i Numeraris. sp. i Son socis Fundadors, los quins constituiren 1a Societat en 18 de ha X Ei: de les Ciencies Naturals honrin a la Bocietatt i siguen un es- : Re tímul pera los socis. , se Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin dotàbie: ment a la bona marxa i progrés de la Societat. o Son socis Numevaris, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada l de deu Col a S'anomenaràn N Mmerarios "Protectors los socis nu- dra La 9 Ge di rt Los socis Honoraris seràn Lrepdciés per la Junta ea Sin — Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal electe i elegits da P El — per unanimitat dels numeraris presents, l DS RAL Los socis Protectors, seràn proposats per escrit per tres socis se numeraris en sessió ordinaria, col locant-se la proposta en la taula o d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, A en: la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i pers negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat. o Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci aa ES Numerari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny ———— " h Ei gei lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i El a, Ú — desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. Codi i Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser San A proposats, pro en se Guals cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot i pd o en contra. Be. Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. INSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA l 1. Dies des sessió. —Primer diumenge d de cada mes, l del matí. — ds a 2, Socis numeraris.—Deuen ser presentats per tres soci d-., mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que po en fer. A efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut: Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat i Da consultar li I blioteca si Museu. dE) Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo loc soc al a disposició dels senyors SOCIS. vi — los mateixos fixats pera la Biblia l , 5. Butllet.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució J los de Juliol, Agost i Setembre. — Tiratges a part: El Àògel, 22 y 24 als preus segtlents Es 50 exemplars —— dé qi: lA Naus 5 ptes. Sl Ge 16 IA es he. Re FS Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà dem directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a Rica. o de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que ti l l un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. pe oa plec i tiratje de 50 ei er bu É de la d l imprempta. ad Te au siège de la Socicté. Paradís. 10, Meca a Barcelona mm Segona época. Any I0.-Núm. 7—— Octubre de 1913 Butlletí de la Institució CGatelana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem el vatio- nem veva dissensio esse potest. Cnost. de Fid. cath, c. IV. l NA 314 SECCIÓ OFICIAL: , x Sessió ordinaria del 5 d'Octubre de 1913, de nal MuSEeS Barnola, J. de, S. J. — Després d'un Congrés Científic. a ese: Canu F. — Bryozoaires fossiles des terrains eoceniques du (Plà de la Gàrgara, prés Aiguafreda (Lutecien). Rosals, Joan— Moluscs Terrestres i Fluviatils de Guardiola (Alt Bergadà). Chia, Manel de — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y Catàlec provisional dels mateixos. (Continuació), Bibliografia. LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,a BARCELONA AVIS Preguèm als autors de travalls destinats al Butlletí, que procurin seguir les indicacions seguents. l 1. o Escriurer en lletra clara i inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del a Butlletí, que surtin los trevalls sense cap error d'im- prempta. 2. o Dibuixar sobre paper o cartulina ben blancs amb tinta xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. — 3.2: — No escriure res ni posar cap lletra, número, etc., sobre . dibuix original, sinó en un paper de calcar quel recu- breixi. Posar en forma de notes a baix de les planes les indica- — cions bibliogràfiques. 5.4 —Escriurer en itàliques tots els noms tècnics en tí. c00 NOTA.- BEMEREUNG La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, — Barcelona), desitja'l cambi de publicacions. Die Institució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, IO, Barcelona) bittet um Gegensendungen. l La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desea el cambio de publicaciones. The eInstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona)o desires to exchange publications. La cInstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelona), demande l'échange. La clnstitució Catalana d'Historia Natural e—(Paradís, ro, : Barcelona), chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d' Historia Natural 2.8 ÉPoca BARCELONA, OCTUBRE 1918 ANY X — Núm. 7. SUMARI : SEcció OGICIAL: Sessió ordinaria del 5 Octubre 1915. — Després d'un Congrés Científic, per /. Mà de Barnola, S. J.—Bryozoaires fossiles des terrains eoceniques du Plà de la Gàrgara, prés Aiguafreda (Lutecien), per F. Canu. — Moluscs Terres- tres i Fluviatils de Guardiola (Alt Bergadà), per Joan Rosals.— Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i catàlec provisional dels mateixos, per Manel de Chia. (Continuació).— Bibliografía. SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria del s d'Octubre de 19r3 PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuím M." pe BARNOLA, S. J. A les onze i cinc minuts i assistint-hi els socis senyors Barnola, Cuyós, Codina, Folch, Font Quer, Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Faura, Malu- quer (S.), Maluquer (Josep), Noguera, Rosset, Rosals, Sagarra, Soler i Tomés, el senyor President obre la sessió. Llegida l'acta anterior queda aprovada per unanimitat. Admisió de soci —Previa votació es admés el Dr. Lluis Cirera Salse, presentat en la sessió del passat Juny. Proposta de socis. —Els senyors Codina, Barnola i Ferrer Vert propo- san per a socis numeraris a D. Ricart Zariquiey Alvarez i a D. Francesc Brunet Bellver. Donatius. —El secretari dóna compte dels segúents donatius per a la biblioteca: De D. Josep Fuset Tubià, un exemplar de la seva obra Aves de Cata- luia publicada en les memories de la R. S. E. de H. N. Del senyor President R. P. Barnola, un exemplar del seu nou llibre Autodidaxis de Quimica Pràctica. Del soci honorari R. P. Longinos Navàs Quelques Neuroptères du Ma 08 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sahara Françats, Neuroptères de l'Ecuador i Sinopsis de los Ascalàfidos, aquest últim trevall publicat per l'Institut d'Estudis Catalans. Del soci honorari D. Lluis María Vidal Abric Romaní, Estació Agut, Cova del or o dels Encantats. El soci honorari Dr. Agustí M." Gibert ha fet present a l'Institució de 250 exemplars de la seva obra Fauna ictiològica de Catalunya per a que lo que s'obtingui de la venta de dits exemplars, s apliqui en benefici de nostra societat. El senyor President cedeix amb desti al museo certa cantitat d'úner curioses sals potàsiques procedents de Suria, quedant encarregats el se- nyors Folch i Tomàs del anàlisi quantitatiu y qualitatiu d'aquest mineral. Comunicacions. —Don S. Maluquer llegeix una nota crítica sobre la obra Aves de Cataluía de D. Josep Fuset Tubià, fent-hi alguns socis diverses observacions. Don Joan Rosals dóna lectura a un trevall que tracta dels moluscs ter- restres 1 fluviàtils de Guardiola (Alt Bergadà). a El senyor Codina presenta qualques interessants insectes, capturats en el jardí de casa seva, a Gracia: Caecilius fuscopterus Latr. (vittatus Dalm.) i Trichopsocus hirtellus Mac Lachlan, neuròpters de la familia dels Sócids. No coneix altra cita geogràfica que la de Villa-Rutis (Coruia) del P. Navàs en el seu Catàlogo de los Neur. de Esp. y Port. Sympherobius gratiosus Navés, neuròpter de la familia dels Hemeròbits, descobert per D. Anatael Cabrera a Montarco (Madrid) i sense altra cita geogràfica en l. c. Chrysopa 7-punctata pallens Ramb., ja citada del Montseny i Sant Hilari. Manifesta també que entre qualques insectes coleòpters de la familia dels Caràbids, que rebí, procedents de la Vall d'Aran, se troben les especies i formes curioses segúents: Cicindela campestris ab. Gebieni Beuth., ab. protos Da Torre, ab. s-maculata Beuth. (tóts de Lés), Gic. hybrida ribaria montana Charp. (Lés). Cychrus rostratus L. (Coll de Barèges) Nebria picicornis Fabr., ab. melanocephala Da Torre (Lés), N. Gyllenhali Schòh. (Portillon), N. crevicollis Fabr. (Lés, Portillon), N. Lafreszagi punctatus De). (Lés, Trédos). Elaphrus uliginosus pyrenaeus Fairm. (Coll de Barèges). Finalment el senyor President llegeix una nota que intitula dDesprés d'un Congrés Científic), dedicada a ressenyar el celebrat a Madrid del 15 al -22 de Juny per la (Asociación Espanola para el progreso de las ciencias). En ella dona compte especialment de les sessions de la quarta secció o sia la de Ciencies Naturals, ennumerant les memories i comunicacions presen- tades, amb qualques observacions. Acabat participa que havent-se determinat en Junta Directiva publicar en endevant en nostre Butlletí la (Crónica) de la societat, procurin els socis anar enviant nota de llurs escursions i trevalls de tota mena, per a donar interès a dita Crónica i esperonar amb l'exemple l'iniciativa dels altres i l'activitat de l'Institució. É Sens res més de que tractar el senyor President aixeca. la sessió. Eren les dotze i deu minuts. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 99 Després d'un Congrés Científic Els consocis que assistiren a la derrera sessió, la de Juny, prou endevinaràn que faig cap al quart Congrés de la çAsocia- ciación Espafiola para el progreso de las Ciencias2 celebrat a Madrit, En aquella efectivament vaig anunciar la participació que en aquest hi pensaba pendre. La sessió inaugural tingué lloc el 15 del dit mes, amb un dis- curs den Ramón i Cajal, sobre diferents punts relatius a les cèlules, condensats per ell mateix a les proposicions segúents: 1) eéPor qué la célula es un ser microscópico y a veces ul- tramicroscópico2 2) Los elementos integrantes de la asociación orgànica ison capaces de perder su caràcter colonial y de vivir indepen- dientemente2 8) La célula nerviosa épuede sobrevivir a la muerte indi- vidual2 4) El elemento anatómico irepresenta como se dice, la úl- tima individualidad dotada de vida autónoma, o constituye mero aglomerado de unidades fisiológicas màs diminutasex Es reconeguda la competencia del històlec aragonès de fama mundial en aitals materies. Fóra tasca imposible volguer esbrinar les proves aduides en son llarg treball i reduir son discurs a poques planes. Llàstima que a voltes, deixada la tasca especialista, la de fisiòleg, vulgui passar a la de filosof, apareguent vacilacions en idees fonamentals i adhuc inexacti- tuts en un terrer per ell no especialment conreuat. En quant pertoca a la secció 4.8, o sía la de Ciencies Natu- turals, (que amb més propietat s'en diría d'Historia Natural), única que's relaciona directament amb lo fí de nostra Institu- ció, començarèm per fer observar que la concurrencia no va pas ésser tan nutrida com calía esperar, i com ho fou en gaire bé totes les demés seccions. El jorn que més, hi assistirem 22 Congresistes. Se presentaren nombroses comunicacions i me- I00 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL mories, d'elles, unes se llegiren íntegrament, d'altres s'en féren resúmens, o s'en donà compte verbalment. El President de la secció, Sr. Làzaro e Ibiza, Catedràtic de Botànica, començà les tasques amb un llarg, pro ben pensat discurs quai tema fou: cConcepto de las formas vegetales y de su continua variabilidads. Notarem algunes expressions més o menys afectades de transformisme. De la nostra Jestitució hi prenguerem part lo R. P. Navàs i el sotscrit. El primer llegí tres interesants treballs sobre ento- mología: eDos Neurópteros fósiles nuevoss. —eNuevo Mirme- leónido de la Fauna europea. —eMirmeleónidos de la península ibéricao. —La meva memoria tractà de la Pparlició del ópex de les frondes de les Falgueres, modificació atribuída per alguns autors a) fet d'esser rosegats aquells per Insectes, causa que no tinc per certa en tots els cassos, que explico per la constitu- ció histològica de les agrupacions liberianes i llenyoses de llurs tanys, essent moltes vegades una vera anomalía, que no's deu aprofitar generalment com a caràcter per a constituir especies i varietats. Fou objecte de discussió la llarga i gaire bé molesta memo- ria del Sr. F. de las Barras de Aragón: eNotas sobre la forma- ción de variedades de las especies vegetaless, ahont afirma que actualment se forman moltes especies noves, fundant-se en les experiencies d'en Jordàn i Hugo de Vries, ya passades de moda. El R. P. Navàs va fer constar la dissort de que no hi fos l'autor, car en el seu escrit hi ha una pila de coses duptoses que cal aclarir, i afirmacions poc exactes. (1) Com se comprèn, ningú es volgué fer solidari de les idees del autor. Molt interessant va resultar la breu comunicació d'en Her- núndez Pacheco: sSobre el terciario de Castilla la Vieja), acompanyada d'una visita a la exposició adjunta, ahont admi- rarem preciositats paleontológiques, varies especies i fins un gènero nou de cèrvits Palaeoplaiyceros. El R. P. J. Ibero, S. J., llegí una nota biològic-filosòfica ben documentada: 4El origen de 1a morfología ocular en la escala animals, demostrant que en cap manera pot reconeixer com a causa, la evolució. El Sr. Pacheco hi va fer qualque observació (1) V.lo eBoletín de la Sociedad Aragonesa de C. NJ, t, XII, Junio, Julio 1913, pàg. 149, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IOI — en sentit contrari, pro cap eficacia tragué a els arguments aduits. 4La teoría de los estatolitos vegetaless, fou el tema escullit per el R. P. J. Pujiula, S. J., director del Laboratori biològic del Ebre (Tortosa), Refutades altres explicacions demostrà esser suficient causa la acció de la gravetat. El R. Josep Andreu, Professor al Seminari d'Oriola (Ala- cant) llegí una nota cOrtópteros de la provincia de Alicante). Sobre el mateix ordre de Insectes, pro referint-se a les fau- nes de Mindanao i del Himalaya, cita algunes especies noves el Sr. Bolívar. En una extensa representació demanà el concurs de la eAsociacióno, i de la secció en particular, per a obtindre del govern la creació d'una facultad de Ciencies a Tenerife el Sr Alonso, aduint les circunstancies excepcionals de la cita- da illa. Molt erudita va esser la nota del Sr. Ferrando çRocas erup- tivas de la provincia de Zaragoza). Féren comunicions verbals els Srs. Dantin i Fernàndez-Na- varro, aquell sobre la 4Flora de Laracheo, aquest de çGeologia del Norte de Marruecoso. Se donà compte d'una nota del Sr. Aranzadi, que tenía per tema: 4Cràneos de Guipúzcoa). La sessió general de clausura tingué lloc el 22 amb assisten- cia del Rei, (Q. D. G.) qui llegí un hermós discurset, que feia viu contrast amb les vulgaritats i lleugereses dites per en Echega- ray i en Amós Salvador, abdós parlàren després d'en Carra- cido, qui estigué en son bon punt. Se notà manca de previsió i formalitat en la organisació general del Congrés. La celebració del próxim s'anuncià per a d'açí dos anys a Valladolid, accedint a la petició formulada per el claustre uni- versitari de dita ciutat. Sarrià, Octubre, 1913. I02 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Bryozoaires fossiles des terrains éocéniques du Plà de la úúrgara, prés Aiguafreda (Lutecien) FR. GANU La Collection de Bryozoaires lutéciens étudiés dans la pré- sente note m'a été confiée par M. le Chanoine Almera, Doyen du chapitre de Barcelone. Les specimens ont été recueillis par lui-mème dans les courses quil a faites pour l'établissement de la Carte géologique de la Province de Barcelone (Catalogne). Je remercie sincèrement mon savant confrère de cette atten- tion et je le prie d'agréer l'assurance de mes respectueuses: sympathies. Farcimia bituberculata CaNU, 1907. 1907. Farcimia bituberculata F. CAaNuv. Bryozoaires des Terrains terti- aires des environs de Paris: Anmales de Palèontologie II, fasc. I, P. 17, pl. I, fig. 24720: LocaLIré. —Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas, près Aiguafreda. DISTRIBUTION GÉOLOGIQUE.—Lutécien moyen du Bassin qÈ Paris. Eschara syringopora REUuss, 1847. 1847. Eschara syringopora Reuss. Die fossilen Polyparien des VViener Tertiàrbeclcens: Haidinger's naturmissenschafiliche Abhandlungen, I, VVaen, p. 68, pl: VIII, ns. 22. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 103 1891. Lepralia (2) syringoBora A. VV. VVarERs. North-ltalian Bryozoa: Quaterly Journal of the Geological Society XLVII, p. 20, pl. HI, fig. 2, 3, 4. (Bibliographie). Cette espèce ne rentre dans aucun genre connu. Ii faudra l'étudier en détail dès que le nombre des spécimens recueillis sera suffisant. LocALITÉ.—Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas près Aiguafreda. DISTRIBUTION GÉOLOGIQUE.—Lutécien de Bavière (Rosch.), Priabonien du Vicentin (Rss., VVaters). Membranipora Almerai nov. sp. (Làm. II, fig. 1 a 5) DIAGNOSE.—Z0a7Zum unilamellaire, libre, encroutant des algues, surface interne granulaire portant des sillons profonds separatifs des zoécies. Zoecíes elliptiques allongées, peu dis- tinctes, séparées par une créte commune, cadre ridé. Opésie médiane, régulierè, enfoncée, allongée, elliptique. Deux auz- cellaives inconstants Do ces dans la partie inférieure de chaque zoécie. Longueur — 0'42-0'51. Largeur — 0'30-0'32. Longueur — 0'27-0'38. AN Ed CES —s (NN 21-0125. Zoécies.. . di Opésie AFFINITÉS. —Cette espèce est très voisine de en pona Lacroixz (auct). Elle s'en distingue: 1.2 par son zoarium libre et non fixé. 2.2 par ses zoécies plus régulières et plus petites. LocaLITÉ.—Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas près Aiguafreda, Monopora ampulla D'ARcHiac, 1847, (Làm. H, fig. 6) 1847. Eschara ampulla D'ARcurac. Description des fossiles du groupe nummulitiqué recueillis par M. M. Pratt et Delbos aux environs de 104 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Bayonne et Dax: Mémoires de la Société géologique de France, (2), Hi, p.4mír, pls'o, feia: 1910. Monopora ampulla F. CaNu, Les Bryozoaires fossiles des Terrains du Sud-Quest de la France: Bull. Soc. géol. France, (4), X, p. 851, pl. XVIII, fig. 4-7. Les spécimens observés constituent une varieté 747407 de l'espèce. Sauf les dimensions micrométriques, tous les autres caractères Sont absolument identiques. LocaLiré.—Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas, près Aiguafreda. DISTRIBUTION GÉOLOGIQUE. —Lutécien supérieur et Auversien de Biarritz (D'Arch.). Schizoporella Hoernesi REuss, 1869. 18009. Eschara Hoernesi'Reuss. Palàontologische Studien úber die àlte- ren Tertiàrschichten der Alpen, ll.: Sitzungsberichte der le. Alcade- mie der VVissenschafien, VVien, p. 273, pl. XXXIII fig. 6-7. 1885. Schizoporella Hoernesi Roscuinsey. Ein Beitrag zur Renntnis der Bryozoenfauna der àlteren Tertiàr sehichten des súdlichen Ba- yerns, 1: Paleontograplhuica, XXXII, p. 47.: 1887. Eschara Hòrnesi PeRGENS. Notes preliminaires sur les Bryozoaires fossiles des environs de Rolosvér. Bull. Soc, roy. Malacologique de Belgique, XXII, p. 7. 1891. Schizoporella Hoernesi A. VV. VVaArERS. North-ltalian Bryozoa. Quaterly Journal of the Geological Society, XLVII, p. 27, pl. IV, fig. 8. 1896. —Schizoporella Hoernesi PERGENS. Bryozoaires des environs de Buda: Bull. Soc. belge de Géologuie, X, p. 367. l 1010. Schizoporella Hoernesi F. CANu. Les Bryozoaires fossiles des Te- rrains du Sud-Quest de la France: Bull. Soc. Géol. France, (4), X P. 854. pl. XVII. Bo 46: LocaLITé.—Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas, près Aiguafreda. DISTRIBUTION GÉOLOGIQUE.—Lutécien de Bavière (Rosch.). Priabonien du Vicentin (Rss., VVaters) et de Transylvanie et de Hongrie (Perg.). Lutécien supérieur ou Auversien de Bia- rritz (Canu.). Tertiaire d'Australie (VVaters). a OA Sis Que SPSS RE TE Mon DA Te el Ma, i Ri mtaTi DE LA INST, Cat. n'Hisr. NaT. N.2 7 1913 vell i ç 47 La QMINA 2. es, iquel sas Fig. 7.—Palmicellaria lntecia 2 3 nt, tion du Seminaire, Pag CG. Pilarsic, Phot, Bugis onne et Dax: Mémoires de la Socieig é geologique CE A, P. 41, Pd, P EES 3. 1010. Monopora ambulla F. CaANu, "pe Besos Rsciiels - du Sud-Quest de la France: Bull. Bob. gol. France, (2 pl. A VIH, fig. 477. AC EA l lat Les spécimens observés constituent une variet l'espèc e. Sauf les dimensions micrométriques, tes — caractères sont absolument identiques. dar La: OO LocALITé.—Lutécien aaimiii de Sant Miquel L près Aiguafreda. A -DISTRIBUTION GÉOLOGIQUE, Edats supérieur et de Biar Msde AJ HQ MOITADLISXA — Schizoporella Hoernesi REus5, 1869. moidosic a. eSX 154 ese ISupiM inse i.qge von GoxsmlA aroditardirsM — Es i 4 1860, Eschara Hoernesi Reuss. Palseptolegiaeiue pgudien úb ren Tertiàrechichten der Alpen, Il.: Sitzungsberichte de qie der VV EP Po Uglso ga b eoimis8 si BPSL XIII fig. ( iRRS, Schisoporella HS xueshiMicoimeenseesi3dos —Beitrag zu ps der Brvozoenfauna der oc ir des sús h de era ceri : ti ss. X - GE NA ve : Palggay X imant fhtr db sivotrsaat so — 2 — 1887. E, sehara Hoòrness Priçens, X preliminaires sur Pe ryo fossiles des environs de Rolosvàr. Bull. Soc, rey. Mala R pa 1885191 epe tanvbit Jané X XPpsiy i tl DAIBORL'Q pgs progosoll —. a. SPA Pa Ce RED o 1891. Sehtzoparella H80yegsa Anistitase HiinoissaltóSorth-ltalia Bi Dei, Quaterly Journal of the Geological Sociely, XLVII, b RE —09ll00—. DR PST fes inse ics X ,.ge von A ah Da S9in a LF FH ep OR 1806. - Schizoporella Hoernesi DE Gina yo sé he des fèces Bi ai Bull. Soc. belge de Gol 0g1e es "1910. Gene perla Hoer nest F. Caro Les Brgomnires fossiles de È de JE es a pl. XVII Big. 6 Dates / a He Ei i i a À I SO LocaLITÉ. —Lutécien : supérieut de Sant Miquel : sas près Aiguafreda. er - DISTRIBUTION GÈOLOGIQUE, —Lutécien de Bavière 1913 ST. CAT. D'HisT. NAT. N." 7 A IN La ETÍ DE L TLL Bu G. Pilarslxi, Phot. la INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I05 Palmicellaria luteciana nov. sp. (Làm II, fig. 7) DIAGNOSE.—Z0arium libre, érigé, cylindrique formé de cing séries longitudinales de zoécies. Zóecies grandes, allongées, peu distinctes, separées entre elles par un léger sillon et par une ligne de pore, frontale convexe, lissé, portant quelques pe- tits pores épars. Peristomice termínale oblique, tourné vers le haut, transverse, anter semicirculaire, poster portant un épais mucron, très saillant, garni ou non d'un avicellaire. Aperíura invisible. Le genre Palmicellaria n'a jamais été observé ni dans l'Eocène ni dans l'Oligocène. Sa présence à un étage aussi bas est remarquable. II vient d'ètre découvert par moi-méme dans le JacEsonien des Etats Unis. LocaALIrÉ.—Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas, près Aiguafreda. Holoporella proteitormis REUSS, 1869. 1847. Eschara diplostoma Reuss. Foss. Polyp. VViener Tert., Loc. cet., De qu, pl. XIII, fic. 74. 1869. — Celleporaria proteiformis Reuss. Palàont. Stud. Tert. Alpen, Loc, Gil pe 204, pl. XXX, fig. 2, 6, 8. 1891. —CelleBora Proteiformis VVareRs, North-ltalian Bryozoa: Quaterly Journal of the Geological Society, XLVII, p. 30, pl. IV, fig. 13-14. 1889. —Cellepora diplostoma PeRgGENS. Zur fossilen Bryozoen-fauna von VVola Lu'zansha: Bulletin de la Société beloe de Géologie, lII, Mé- moires, p. 72. Le spécimen observé n'est pas très bon, mais sa détermina.- tion parait correcte. LocaLITÉ.—Lutécien supérieur de Sant Miquel sas Perxas, près Aiguafreda. DISTRIBUTION GÉOLOGIQUE.—Priabonien du Vicentin (RSS., VVaters) et de Galicie (Perg.). 106 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Moluscs Terrestres i Fluviàtils de Guardiola (ALT BERGADA) Llobregat amunt, més enllà de Manresa i de Berga, forma aquest riu un bellíssim congost, visitat de molts i admirat de tots per lo pregon de ses valls, lo feréstec de sos penyalars de calisses cretàciques, per ses caudaloses fonts i per ses espes- ses boscuries. Fa pocs anys per a visitar tal lloc devía se- guir-se l'intermenable camí vell de Cerdanya, una de les princi- pals arteries de nostre Pirineu, que a travers d'antiquíssims ponts romànics i pujant los alterosos colls de Jou i Tanca-la- porta, posava en comunicació les capitals del Bergadà i de la Cerdanya, Berga i Puigcerdà. Avui la perllongació del ferro- rril de Manresa a Berga que de ,Olvan (antic terme) arribà a Guardiola (terme actual) permet visitar aquest lloc sens la menor fadiga. Fa un any aproximadament i aprofitant uns pocs díes de vacances, vaig tenir ocasió de passar-los en el referit lloc de Guardiola, qui dista uns tres Eilometres de Bagà, a quina po- blació la uneix desde fa alguns anys una carretera. Si busqueu el nom de Guardiola en los Diccionaris geogràfics d'Espanya, publicats fins ara, sens dupte no l'hi trovareu inclòs. I se com- prèn. Fa alguns anys era aquest sols lo nom de una propietat agrícola perteneixent al vehí poble de Sant Julià de Cerdanyo- la, però avui amb motiu de trovar-se en dit lloc lo terme del ferrocarril de Manresa-Berga, Bagà, se hi han aixecat moltes. noves construccions que junt amb dita estació han format una nova població que ha pres lo nom d'aquella antiga casa de pagès. La situació de Guardiola es de les més pintoresques de la gran serralada de Cadí, en un de quins extrems se trova. Es aquest lloc un planell voltat de montanyes posat en mitx d'una doble vall que uneix les aigues del riu Bastereny amb les del dt ol a a ad ds INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 107 Llobregat i son bastidors de aquest quadro los cingles eocènics de Sant Julià de Cerdanyola i els grans massisos de Saldes, verdaders contraforts del ferestec Pedra-forca, vegent-se al lluny, per altre costat, les altes montanyes de Brocà i Greixa, lloc famós aquest darrer per a els naturalistes per trovar-s hi en abundor una interessant roca considerada fins avui com a felsofírica, quin bonic color vert-malaquita, crida l'atenció no sols del geólec, sino també del excursionista que visita aque- lles regions. Tancan l'horitçó pél nort les pelades espatlles dels rocosos Coll-de- jou i Tanca-la-porta, coverts de neu bona part de l'any, La riquesa mineralògica d'aquesta regió es considerable, ja que a no gaires Eilometres de aquest centre se hi troven els lignits del cretàcic superior de Fígols i la coneguda explotació de ciments Portland i asfalts de la companyía 4Aslando en lo Clot dei Moro (Pobla de Lillet). No són raros en aquesta regió els jaciments d'oligist i calcopirita, aixís com grans extensions de guix en lo que hi abundan bonics cristalls bipiramidals de quarz. Los boscos pobladíssims de coniferes en altre temps, han sofert també els efectes de la febre que arreu se Sent de treure fusta i més fusta de nostres montanyes. No obstant encara quedan bones mostres de lo que debíen esser anys en- rera les boscuries d'aquella regió, ja que entre altres boscos vaig visitar-ne un del vehí terme de Gisclareny que no contaría menys de cent-mil pins i dels que una bona part tindríen un metre o més de diàmetre. Amb aquests detalls se compendrà quanta bellesa atresora aquella. Mes amb mon afany d'estudiar la malacología del pahís i creyent que un lloc ahont hi abunden les altes montanyes, ric en aigues i vegetació, tampoch sería escàs en moluscs, vaig passar alguns díes regirant aquells voltants logràn trovar les especies que seguidament enumero. I Testacella haliotoidea, Drap. (rara). 2 Limax variegatus, Drap. (comú). 2 Agriolimax agrestís, Lin. (c.). 4 Milax gagates, Drap. (t.). 59 Vitrida pellucida, Drap. (t.). 6. Vatrea (— Hyalinia) lucida, Drap., var, conuvexiuscula, Mog. Tand., sub. var. Farinesiana, Bourg. (c.). 108 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Zomtoides (— Hyalinia) xitzdus, Mill. (r.). Euconulus fulvus, Mill. (r.). Arion ater, Lin. (c.). : Pyramidula vupestrís, Drap. (c ). Di (s. g. Gonyodiscus) rolundata, Múll. (rr). Helicella carthusiaua, Mill. (c.). D) strigella, Drap. (c.). y Penchinaliana, Bourg. (r.). Y variabilis, Drap. (c.). Vallonia pulchella, Mill. (r.). Helicodonta obvoluta, Mill. (c.). Helicigona cornea, Drap. (r.). , Y lapicida, Lin., var. Audorrica, Bourg. (c.). Felix aspersa, Mill. (c.). y —nemoralis, Lin. (c.). y —Hortensis, Mill. (c.). y —punctata, Mill. (r.). y —splendida, Múll. (c.). Buliminus, (s, g. Chondrus) quadridens, Mill. (c.). D) (s. g. Zebrina) delritus, Mill. (c.). Slenogyra (s. g. Rumina) decollata, Lin. (c.). Caectilioides acicula, Bourg. (t.). Famiínia (— Pupa) Farinesiana, Ross. (r.). D) à affinis, Ross. (r.). Y b) granum, Drap. (r.). Y y goniostoma, Ruster. (a ). Y Y Brauni, Ross. (t.). Y Y Montserratica, Fag. (a.). Y D) cvlindrica, Mich. (r.). Vertigo minutissima, Hart. (t.). Clausilia Pyvenaica, Charp. (a.). Succinea Pfeifferi, Ross. (r.). Ancylus fuvtatdlis, Lin. (a.). Limnea truncatula, Mill (a.). D) D) Múll., var. microstoma, Drouet (r). Cyclostoma elegans, Mill. (a.). Pomatias crasilabrum, Dup. (a.). Pisidium amuicum, Mill. (r.). D) fontinale, Pleiff. (t.). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 109 D'aquestes quaranta-cinc especies, moltes perteneixen a la fauna de la Catalunya baixa i mitxa, essent típiques de la part alta de nostra terra les senyalades amb els números 13, 17, 18, 22, 26, 30, 35, 37 i 43. Hi mancan o no he sabut trovar-les-hi en- tre altres les especies: Helix pisana, Miúll., Helicella (Cochli- cella) barbara, Lin., Helicella elegaus, Gml., Helicella Arigo- nis, Ross., Ferussacia folliculus, Riss., i diferentes altres no menys vulgars en altres indrets de Catalunya. D'aquesta ob- servació pot deduhir-se que aquesta fauna es vehina de la de la Vall de Ribas, de la que se diferencia per abundar-hi algunes especies més meridionals i mancar-hi en cambi altres eminent- ment pirinenques com els Helicigona Camprodunica i Moulin- siana, i algunes especies dels génres Clauszlza i Pupa. JoaN ROSALS. Barcelona 5 Juliol 1913. Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i catàlec provisional dels mateixos PER MANEL de GHIA (Continuació) LAMELLARIDAE Gén. LAMELLARIA, Montagu. perspicua, Linné. Mataró (Hidalgo, Salvafià). Vilassar (Col. del A.), Sit- jes (Samà). IIO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL PYRAMIDELLIDAE Gén. Oposromia, Fleming. conoidea, Brocchi. Rosas (Tomàs). Gén. PARTHENINA, B. D. D. decussata, Montagu. doliolum, Philippi. excavata, Philippi. Hortensiae, Nansouty. Totes cuatre especies han sigut recullidesa Vilana y Ca- lafell, per el Sr. Marqués de Samà. Gén. TURBONILLA, Risso. densecostata, Philippi. gradata, Monterosato. Vilanova y Calafell (Samà). En el catàlech del Sr. Tomàs la segona especie se cita ab signe de dubte. / lactea, Linné. Llansà Masnou (Maluquer), Barcelona (Martorell), Vila- nova y Calafell (Samà). indistincta, Montagu, obliquata, Philippi. Vilanova y Calafell (Samà) una Y EA vufa, Philippi. Mataró (Martorell, Salvafià), Vilanova (Samà). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL III Gén. EULIMELLA, Forbes. acicula, Philippi. Vilanova (Samà). pvramidata, Deshayes. Badalona (Martorell). Gén. MENESTHO, Moeller. Humboldtíi, Risso. Vilanova (Samà). BIBLIOGRAFIA ———————— Aves de Cataluíia.—/osé Fuset Tubid.—Memorias de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural —Madrid, 30 de Abril de 1913, 154 pàg. 81 grav. Se limita lautor an fer una lleugera descripció de 27// aus observades com a procedents de la fauna Catalana, en les col'leccions del 4Gabinete de Historia Naturals, de la Univer- sitat de Barcelona, i la del nostre distingit consoci D. Emili Tarré afegint-hi contades cites de distinta procedencia, per lo qual millor li escauría i fora més precís lo titol de 4çAlgunas aves de Catalufias, ja que com éll mateix confessa, la Fauna Ornitológica de la Provincia de Gerona, del inoblidable Vay- reda conté 385 especies, tractant-se tant sols de la part oriental de la regió de que s'ocupa el Sr. Fuset. A part d això, manquen en Aves de Cataluíía, no solzament un grand nombre de espe- cies que integren nostra fauna, sinó que també son autor exclou alguns genres com Oedemtiía, en la sub familia dels F4lZgu- linae i la important familia dels Cyguidae, totes elles amb representants a Catalunya. II2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Per lo exposat se veu que no cuadra un títol tant extensiu, en un trevall d aquesta mena, ja que si's tractés encara de un estudi crític i documentat, fora digne de lloa i representaria un bon pas per a la formació de nostra Historia Natural, pro no es aixís, comensa, segons díu en el pròlec, per agrupar les aus observades a fi de que mitjansant taules dicotómiques pugui arrivar-se a la determinació de l'especie, aquest sístema es molt difícil tractant-se de les aus i poc menys que impos- sible en alguns grupus, com les aus de presa Per a exemple: citem el Peruis apivorus, LL. especie frequent i de pas a la tardor, la descripció que dóna el Sr. Fuset per a la mateixa, no caracterisa als individuus adults i molt menys als exemplars joves, ni menciona la existencia de unes petites plomes en forma de escates, que recobreixen l'espai entre la base del bec i els ulls (lorum), aquest caràcter genèric es molt remarca- ble i es suficient per a distingir a la única especie europea, quina coloració es tant variable. Apart de la sistemàtica, no's trova en la obra cap concepte referent a la biología, no precisant si l'au es sedentaria, de doble pàs, errètica, etz., lloc, època de la cría, ni altres locali- tats, salvo rarissimes excepcions, que Barcelona i Gerona. Finalment, es inexcusable que l'autor no hagi tingut en compte per a rés de la Colecció del Museu Martorell i la més modesta, però interessant de la Jusiitució. Prescindint de aquesta, per tractar-se de nosaltres, en aquella hauría pogut observar entre altres coses interessants, tres especies de cignes, — propis del Nort de Europa i que foren cassades a Catalunya durant lo rigorós hivern de 1890-91 (Cyguus olor Gm., Cygnus bemicRi, Varrell, i Cvanus musicus, Bechst.) i que motivaren una interessantissima nota del Director del Museu, Don Artur Bofill i Poch, publicada en la Crónica Científica (1). So M. (1) Nota sobre la presencia en Catalufia durante el invierno de 1890-1891, de los tres cisnes del Norte de Europa por Arturo Bofill y Poch.—Crónica Científica de Barcelona, núm. 819, 25 Febrero, 1891. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24.— Barcelona. Estracte dels Estatuts ART. 1.er La Institució Catalana d'Historia Natural, te per objecte l'estudi dels sers naturals, principalment dels que's troven a Cata- lunya, pera formar l'Historia Natural d'aquesta regió i fomentar l'estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. ART. 3.et Los socis seràn de quatre classes: Fundadors, Hono- raris, Protectors i Numeraris. x Son socis Fuudadors, los quins constituiren la Societat en 18 de Febrer de 1904. / Son socis Honoraris, aquells que per sos reconeguts mérits dintre de les Ciencies Naturals honrin a la Societat i siguen un es- tímul pera los socis. / Son socis Protectors, aquelles persones que cooperin notable- ment a la bona marxa i progrés de la Societat. Son socis Vumeravis, los demés que sien admesos com a tals ab arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada de deu pessetes. S'anomenaràn Numeraris-Protectors los socis nu- meraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. ART. 4.tt Los socis Honoraris Seràn proposats per la Junta Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits per unanimitat dels numeraris presents, Los soeis Protectors, seràn proposats per escrit per tres Socis — numeraris en sessió ordinaria, col locant-se 1a proposta en la taula d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, en la qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i negres, denorant la majoría d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti de admetrer un soci Numevari, però en aquest cas el proposat deurà firmar de son puny i lletra la proposta manifestant que coneix els presents estatuts i desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser proposats, pro en aquet cas sols seràn admesos Si no tenen cap vot en contra, Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella assistint a la sessió un número de socis superior a deu. a INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA MATA 1. Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les Onze . del matí. / 2. Socis numeraris. o bencl ser preseftats per tres socis i ad-— mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes — È les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- blioteca i Museu. 3. vBiblioteca.—La Biblioteca de la Institució, podrà il 8 3 tar-se tots els díes de sessió, de 10 del matía 1 de la tarde. Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo lloc. ue a disposició dels senyors SOCIS, dE 4. 0 Museu.—Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn los mateixos fixats pera la Biblioteca. l 5. —Butlletí.—Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys los de Juliol, Agost i Setembre. 6. Tiratges a part: Els autors de traballs del Butlletí que desitgin citatgs EE a part podràn demanar-los a la imprempta teri dels Angels, 22 y 24), als preus ents 50 exemplars 100 exemplars É 1-4 planes 5 ptes. 8 ptes. 5 5-8 Y NE.) D) 15 o 5) 8-16 ) 5 o) 25 Tot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la dita 3 imprempta. i Toutes les communications et pe de doivent étre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.9, 2.2, Barcelona (Espagne) 3 Segona época. Any I0.è- Núm. 8-9 Novembre-Desembre de 1913 Butlletí de la Institució Gatalana d'Historia Natural Nulla unquam inter fidem et vatio- nem vera dissensio esse potest. / Cnost. de Fid. cath. c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: / l JUI Sessió ordinaria de 9 de Novembre de 1913. SA Sessió ordinaria de 7 de Desembre de 1913, Una M usS/ Barnola, J. de, S. J. — Senzilles observacions fitostàtiques deduídes de l'exploració de l'avenç de Castellsapera. l Chía, Manel de — Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya y catàlec provisional dels mateixos. (Continuació). M. P. D.— Bibliografia. LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1,er - 2,a BARCELONA — Preguèm als autors de camell destinats a Bu procurin seguir les indicacions seguents. SA NE ports en lletra clara i inteligible, d'altre mode ES Butllet,: ques surtin los trevalls sense cap error d'in prempta.. EE des P, re ga a 8 Dibuixar sobre paper o cartulina ben lans: amb — xina o llapis plomb i fer los dibuixos d'un ters al. ms — més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. : Dc No escriure res ni pel cap Des De as cie J o cions E b'bliorr ques 5.2 —Escriurer en itàliques tots RE noms tècnics en last NO TA. : BEMERRUNG B La elnstitació Catalana d Historia N ROSA —Paradís Barcelona) desitja'l cambi de publicacions. Be ca o Die Institució Catalana d'Historia Natural —lPeradió, : Barcclona):, Bittet um Cs dE Es as desires to exchange ciBlci ons La cInstitució Catalana d'Historia Natural. —lParadís, Barcelona) demande l'échange. Ed SE: La cinstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, Barcelona), chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 2.8 Eroca BARCELONA, NOVEMBRE-DESEMBRE 19183 Any X — Núms. 8 9 SJUMARIi : SEcció OsrcraL: Sessió ordinaria de 9 de Novembre de 1913. Sessió ordina- ria de 7 de Desembre de 19183 —SenzilleS observacions fitostatiques deduides de lexploració de l'avenc de Castellsapera, per J. Mà de Barnola, S. J.—Aplec de noticies sobre'ls Moluscs de Catalunya i catàlec provisional dels mateixos, per Manel de Chía. (Continuació).— Bibliografia. SECCIÓ OFICIAL Sessió ordinaria de Q de Novembre de 1913 PRESIDENCIA pEL R. P. JoaQuim M." pE BARNOLA, S. J. A les onze 1 deu minuts del matí i assistint-hi els socis senyors Codina, Foleh, Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Faura, Maluquer (S.), Maluquer: (Josep), Maluquer (Joaquím), Rosals, Sagarra i Tomàs: el senyor President obra la sessió, llegint-se seguidament l'anterior acta, que fou aprovada. Socis admesos. —Per unanimitat són admesos els senyors D. Ricart Zariguiey Alvarez i D. Francesc Brunet i Bellver. Proposta de soci. —Els senyors Codina, Barnola i Ferrer Dalmau, pro- posen per a soci numerari a D. Jordi Raul Béche Estrada. Comunicacions. —D. Ignasi de Sagarra mostra dos vegetals que preser- tan dos curiosos cassos teratológics. El primer es una panotja de blat- de-moro, composta de nou espigues, essent l'altre una associació de sct castanyes. El Sr. Codina presenta dos Neuròpters de la familia dels mirmeleo- nids: una parella del Neuroleon ocreatus Navàs, trobat no escàs a Masnou en la segona quinzena de juliol de 1912, parant-se al matí, en les parets 114 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL — properes dels safreigs, citat ja de Puerto de Santa Maria, La Guardia, — Sobradiel i Zaragoza, 1 el Megistopus Rfavicornis Rossi, única especie del gènero, trobada a Mongat, X-1007 1 recentment en el jardí de sa casa a È erra: en 8-vI-13, citat de Zaragoza, Orihuela, Aranjuez, (Mus. nac.), en el catàlec del P. Navàs. Cal, doncs, considerar-los com dues importants — adicions a la nostra fauna entomològica. El R. P. Joaquim M." de Barnola dóna lectura a una nota qual titol es: (Sençilles observacions fitostàtiques deduides de l'exploració de l'avenc de — Castellsapera). Cita les especies que hi ha al voltant de l'avenc, i després les — que poden tenir-se per cavernicoles, dugues molses, una hepàtica i la Fal- — guera: Asplenium trichomanes L, mes la seva varietat: incisa Lind. no — citada de Catalunya ni d'Espanya, fent algunes observacions sobre dites — plantes. Acabat afegeix dues especies, una molsa i una falguera de l'avenc de — (les Pinasses), explorat l'endemà de dita excursió per lo soci Mariàn — Faura. 3 D. Llorenç Tomàs dóna compte del resultat del anàlisi quantitatiu 1 — qualitatiu, que de les sals potàsiques de Suria, ha fet en col'laboració del a consoci D. Joaquim Folch Girona. P. Se llegeix una nota botànica del soci honorari D. Carles Pau, quin títol es: (Cuatro palabras sobre la Euphasia Olotensis Pourret.) É. D. Joan Rosals llegeix un aplec de diverses notes malacològiques que — corresponen al segúient sumari: IÍmpresions d'una excursió científica.— — Moluses terrestres i d'aigua dolça. —Nova varietat de Helix splendida Múll, — recullida a Salou. —L'Helix Companyoni, a Tarragona. Mossèn M. Faura Sans dóna varies explicacions sobre el detingut estudi — que Mrs. Pruvost i Barrois han fet dels trilobites descoberts en el jaciment fossilifer de Cànoves arrivant al convenciment de que els exemplars dels sus- — dits fossils que anteriorment s'havíen trovat al Papiol no són Asaphellus 3 com s'havía apuntat degut a la deficient fosilització dels mateixos, sinó que evidentment tant uns com altres pertanyen al gènero Phiallipsia, propi del — Antracolític. l È El mateix consoci comunica també la trovalla de la corassa d'un peix de la familia dels tiburons en el silúric inferior d'Aiguafreda oferint donar. més detalls sobre tant important descobriment. . Sens altra cosa de que tractar s'aixeca la sessió a les dotze i vint minuts. Sessió ordinaria de 7 de Desembre de I913 PRESipENCIA pEL R. P, JoAQuím M." pE BARNOLA, S. J. A les onze i deu minuts s'obre la sessió, assistint-hi els socis senyors. Casanova, Codina, Ferrer Dalmau (M.), Maluquer (S.), Rosals, Rosset, a. 5 Xa INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL de) Sagarra (l.) i Tomàs. Estant representats els senyors Maluquer (Josep), Maluquer (Joaquim), Xavier de Sagarra 1 Ferrer Vert. Renovació parcial del Concell Directiu. — Després de llegida i aprovada l'anterior acta, el senyor President manifesta que finint reglamentariament el 31 del present mes en el exercisi dels seus càrrecs el Vis-president, Vis- secretari, Bibliotecari i un Conceller, tenen de votar-se els individuos que han de substituir-los: resultant el'legits per unanimitat els segúents senyors: Ves prestdent.. . . . . . . D. Josep Maluquer Nicolau. Mas cacrolari. Lc OO DO Joaquim Folch Girona. a eL Di Llorenç Tomàs. celler maies tetges te. vc rOdón Carles Rosset. Admisió de soci —Queda admès com a soci numerari D. Jordi Raul Bèche. Donatiu.—Se ha rebut per a la Biblioteca el primer fascicle del volum I de la dFlora de Catalunya) pel Dr. Joan Cadevall, soci honorari de l'Institució. Aquesta obra es publicada per l'I. de C. del I. de E. C. Comunicacions. —D. Joan Rosals llegeix un trevall titulat (Presencia de la Lidita en el Nunmulitic del nort de la provincia de Girona.) El R. P. Barnola comunica que en el (Bulletín de Geographie Botanique) portaveu de la (Academic Internationale de Botanique) se ve publicant d'ençà el mes de Juliol, la Flórula de la Vall d'Aràn per els notables botànics Ab. Coste i Ab. Saulié, com a resultat de l'excursió oficial verificada per setze socis de dita entitat científica, del 5 al r2 d'Agost de 1912. Donant un especial interès a la citada publicació, a més de tractar-se d'un país tan regis- trat per botànics nacionals i estrangers, i ésser una localitat tan definida, una verdadera vallis clausa, la circunstancia d'haver-se repartit enguany la primera memoria de l'Ínstitució sobre el mateix tema. Per això promet nos- tre president fer un estudi comparatiu, el dia que fineixi la publicació de dita Flórula. També dóna compte de trovar-se en el susdit butlletí (Juliol, Agost, Septembre) idees noves sobre l'acció de la calor envers les plantes, punt aquest que s'està estudiant particularment a Pondichery, per les condicions excepcionals de son clima. Amb aquest motiu D. Llorenç Tomós fa remarcar el fet de que en els plàtans de la Rambla i altres víes, a les branques que estan prop dels focus elèctrics triga bastant més a caure'ls-hi les fulles, que a les altres, i adhuc se mantenen verdes, cuan ja totes ses companyes estan resseques, explicant-ho per l'afinitat que te la llum elèctrica del arc voltàic amb la solar. El President observa que aquesta n'és la vera causa, i que sobre aquest fet va publicar un article anys enrera en un diari de la localitat. Derrerament notificà haver rebut uns fragments de moluscs fòssils, pro. bablement Ostrea, de Vilafranca del Panadés, en els quals la substancia caliça està transformada en filaments sedosos, dubtant de si és aragonzt. Els A 1i6 INsTiITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL —— Srs. Tomàs i Rosals recordaren que altres voltes s'havia discutit sobre dita modificació, sense restar ben determinada. Oferí el senyor President dur dits Íragments a la sessió vinenta 1 subjectar-los a un estudi complert. a No havent-hi altres afers de que tractar, s'eixecà la sessió a les dotze hores. : Senzilles observacions fitostàtiques deduídes de l'exploració de l'avenc de Castellsapera Especialment invitat per a la exploració de l'avenc de Cas- tellsapera, que devía verificar-se lo 12 dels corrents, per son iniciador, M. Marían Faura, nostre consoci, sortírem de Barce- lona en lo tren de les 6'25 amb nostre Tresorer, en Asenci Codina i altres exploradors del 4Centre Excursionista de Cata- lunyax, amb qui ens juntarem a l'estació de Tarrasa. Tot con- versant de temes científics arribarem a dla Baratas, aont res- tarem gaire be tots els excursionistes per a esmorsar: amb io Sr. Codina sols ens detinguerem per a revisar els voltants, recullint alguns exemplars de falgueres i insectes. Tot seguit, i escorcollant el tortuós camí, anarem pujant suaument, essent els primers en arrivar, després de saludar a mitj camí la senye- ra de la patria, enlairada al cim del aspre rocam que s'alça per demunt del petit replà aont s'obra l'avenc. Acabem de arri- bar-hi al bell punt qu'els més ardits començaben lo descens. Les. hores que trigarem en fer-ho, les aprofitarem per a pendrer no- tes de la vegetació dels voltants, recullir exemplars i enraonar — amb els amics i excursionistes i comentar les noves que s'ana- ven rebent dels exploradors. La boca del avenc, qu'es entre circular i elíptica, resta gaire — be tapada per una vegetació gens migrada i característica, peus de calsinay Quercus tdlex L., faniperus phaenicia L., (im- propiament anomenat 4sabinay) i /. oxicedrus L. entremitj de — eboixoss Buxus sempervirens L., qestepes blanques Cisius — albidus L., dbarballóx Lavandula spica L., quals fors viola- — ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTURIA NATURAL 137 . des encare lluíen son tò viu entre les esmortuides groguenques de la Odontites lutea Rehb., les blavenques dels 4çromanisx Rosmarinus officinalis L., barrejades amb els tanys florífers del Bupleurum vigidum L., sobreeixint del mitj de plantes arbustives de mes petita talla, 4botjess Dorichinium suffruti- cosum Vill., cfarigolax Teymus vulgaris L., l'Helzanthemum hivtum Pers., Astragalus monunspessulanuts L., una Si:pa ja despullada, lo mateix qu'una Lusula, i per taut indeterminables de moment, com un Sedum, i derrerament, formantli una gar- landa per la part del N., hi ha una molt desentrrotllada 4deura2 Hedera helix L., que penja artístics brins de sa cargolada soca com si volgués amb curiosa ansietat descubrir els misteris de la fosca esquerda. Devallem també nosaltres a descobrir la fiórula criptogàmi- ca de l'avenc. Les parets per sa part NE. i SE. estàn cobertes, en una extensió próximament de 6 a 7 m. de fondaria, d'un envellutat vert, constituit per l'entrellaçament de la delicada hepàtica folífera (1) Plagjiochila asplencioides (L.) Dum., var. minor Nees. de color verda groguenca, la fina molsa Hypuune alopecurum L. veda fosca, i amb menys abundor l'elegant Fzs- Siídens decipicis De Not. La hepàtica es frecuent en la regió selvàtica, pro se trova desde la regió mediterrania fins al veinatje de les geleres en ia alpina, presentant una munió de varietats i formes, efecte de la adaptació a zones vegetatives tant diverses, i també a condicions locals. Aquestes formes i varietats petites, com la minor Nees., que segons acabem de dir se desenrotlla en l'avenc de Castellsapera, són característiques de les an- fractuositats de les roques seques, encare que cercant apoyo i defensa entre mitj de diverses molses, constituint lo que científicament en diem una associació briológica, essent en nostre cas la molsa protectríu lo citat Hypuum alopecurume L. Aquest va comprés avui baix lo subgenre THhamuium (Br. eur.) se trova accidentalment en la regió mediterrania, creix en tota la zona selvàtica inferior, pro comunment es presenta estèril, es més frequent a la mitjana, en quina fructifica, no constant qu'arribi fins a la regió alpina. Es especie força cons- tant, solzament en els indrets secs i abrusats pél sol es tor- (1) De la serie Jongermanidcees acrogynes. 118 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL —— na agarrigada, en els voltants de les cascates, singles de les ODAC SS DQQQ QOVODOD DO AOOGSCGOCGOOGGO QS L ES dx ASPLENIUM TRICHO- MANES Le torrenteres i tallats de les roques dóna tanys pènduls, com esdevé naturalment en les parets. de l'avenc de Castellsepera, aont veuríau eixes. ramificacions enlairades semblants a arbres 'entremitj d'extesa prada. De preferencia ve- geta sobre les pedres humides, cares de ro- ques, marges dels torrents, prop de les cas- cates de les montanyes, rares vegades sobre la terra i l'arrelàm dels arbres. El Fzssidenus dectpiens De Not. (l'altra molsa que tapiça la paret de l'avenc) es tinguda com una raça o subespecie del Fissídens adiantoides (L.) Hedyv., produida per acomodació als indrets secs de les escletjes de roques, soques d'arbres, i humus, que constitueixen la estació propia de dita especie. Es aquesta frequent en la regió mediterrania, arribant fins a la zona selvàtica inferior. Entremitj d'aquesta vegetació briológicà, que forma la major part de la catifa vegetal de l'avenc, ixent issolades per la cara que mira a ponent unes poques motes de la falguera Asplenium trichomanes L., abusivament dita efalsiav, una de les especies més abundantes de nostra Flora filicilógica, qual àrea de dis- persió compren desde la proximitat de la costa fins la regió subalpina, mentres que molt propera del punt de descens, i encarada cap a tramontana, es desentrotlla la var. dneisa — Lindliey (forma helvetica de Milde), hermosa varietat, caracteriçada per les profondes inci: sions dels segments de llurs frondes, tinguda per molt rara (1) i segons pensem no citada encare de Catalunya, ni de Espanya. s De les senzilles observacions que acabem de citat en podem deduir la consequencia de (1) V. Les aF ougères de Frances par C de Rey:Pailhade, pag. 85. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL IQ — que la califa briológica de l'avenc es tan rica, com pobre sa Flora, observant-se la llei gaire bé general de que la relació entre aquella i aquesta es inversa. Derrerament sols cal tenir com especies propiament caverní- coles,les tres citades, tenint en compte les varietats aduides, que ho son principalment, com resultat d'acomodació a una vida més o menys subterrania, o sia amb condicions vitals particu- lars de fototropisme i termotropisme. Dugues altres especies de Molses trovades unicament entre un dels punts més pro- pers a la boca de l'avenc i dela var. incisa Lindley de la falguera 4Asple- nium trichomanes L., pensem que de cap manera s deuen Imelourer entre aquelles, nitan sols. í en concepte de po- blació botànica flo- tant. Com relacionat ASPLENIUM TRICHOMANES VAR. amb lo dit, afeigi- INCISA LINDLEY rém haberse trovat en la exploració de l'avenç de jo. TE esca: feta l'endemà, lo ja citat Asplenium trichomanes L. avrivant a son màximum de desenrrotllo, que son 20 cm., en sa forma típica, junt amb un Mnium (molsa), qual determinació específica pot haber ofert alguna dificultat. Respectant altres criteris i tenint com tením complerta confiansa en les descripcions i notes de l'abbé Boulay, en sa preciosa obra 4Muscinées de la Frances ens acomodém del tot a son criteri i descripcions. A la vista i anàlisis micros- cópics d'els dos únics exemplars de que habem pogut disposar, pensem que's tracta del Muium undulatum Nectz. tipo. Les raons per a fonamentar aquesta nostra decisió son les seguents: (1) V. Premièrc partie: Mousses, p. 2838 i 289. 120 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL a) la llargaria dels tanys florífers (1) o fértils, b) la color groguenca de les fulles, que Si bé pot esser con- siderada com accidental en la majoria dels cassos, s'explica perfectament en lo nostre, per tractarse de peus nascuts en un avenc, i en consequencia amb escàs influxe heliotròpic i foto- tròpic, c) les dimensions creixents de les fulles caulinars, no essent contretes ràpidament vers l'àpex i bassis, aixís com llur llarga- ria i amplaria, aquella més gran, aquesta més reduída que no pas en lo: Muium affine, d) no esser exàgones les célules de les fulles, ans bé quadra: des, tirant a enrrodonides. Res diem dels caràcters que podríen deduirse dels foliols del l involucrum, pedicels (porpres en la bassis, grog clars en la ter- minaciól), llur llargaria, forma de la càpsula, opércul, peris- toma..., car es trobaben en lo comensament de sa creixensa. Eix dato, que es rigurosament exacte, pot semblar estrany, per no dir anómal, ja que la fructificació normal de dita especie acostuma a presentarse a mitjants de primavera, pot explicarse per l'abundor de plujes en los jorns antecedents, hidrometeor que haurà proporcionat condicions de temperatura i humitat favorables, com en aquella estació, molt més tractant-se d'un lloc clos, com ho es un avenc. JomQuim. MP pE BARNOLA, S. J. Sarrià, Octubre 1918 1) Denominació impropia, pro admesa per els briólecs. if 3 I INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL I2£ Aplec de noticies sobre'ls Moiuscs de Catalunya i catàlec provisional dels mateixos PER MANEL de GHIA (Continuació) EULIMIDAE Gén. EunLima, Risso. incurva, Renieri. Vilanova (Samà). Senyalada ab signo dubitatur. intermedia, Cantraine. microstoma, Brusina. Monterosator, Boury. Totes tres han siguttrovades a Vilanova per el Sr. Samà. polita, Linné. Pineda (Tomàs), Mataró (Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Vilanova (Samà). subulata, Donoran. Vilanova (Samà). CERITHIDAE Gén. TRIFoRIS, Deshayes. perversa, Linné, var. adversa, Montagu. Llansa (Bofill, Maluquer), Rosas, La Escala (Toméàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). 122 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Gén. CERITHIUM, Adanson. È alucastrum, Brocchi. Pineda (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). En les derreres localitats el Sr. Samà ha recullit la var. protracta, Bivona (C. protractum, Bivona). vupestre, Risso. Llansà (Martorell, Bofill, Maluquer), Rosas (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Elera). D'aquesta especie se citan las vars. attenuata, B. D. D. Llansàa (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs). lividula, Risso Cadaqués (Tomàs). minor, B. D. D. (C. massiliense, B. D. D.) Cadaqués y Pineda (Tomàs). plicata, B. D. D. /C. stramatzicum, Locard) Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs) y renovata, Monterosato (C. renovatum, Monts) Cadaqués y Pineda (Tomàs). a Ed a de a a da a a vulgalum, Bruguiere. Llansà (Bofill, Maluquer), Lloret (Hidalgo), Pineda (To- més), S. Pol (Elera), Mataró (Hidalgo, Salvafia), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). D'aquesta especie extremadament polimorfa se han citat les segiients vars. Menta, BD. PD. Cadaqués (Tomàs). nodulosa, Philippi, Llansà (Bofill, Maluquer). : provincialis, Locard. En Cadaqués (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). pulchella, Philippi. Llansà (Bofill, Maluquer). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 123 Servaini, Locard. Vilanova y Calafell (Samà). spiínosa, Blaniville. Llansa (Bofill, Maluquer), Vilassar (Tomàs). tuberculata, Philippi (C. Bourguignati, Locard). Llansàa (Bofill, Maluquer), Cadaqués y Pineda (Tomàs). El C. muritrí, Autor, citat a Cadaqués per el Sr. Tomàs m'apar ser també var. d'aquesta especie. Gén. BirriuM, Leach. lacteum, Philippi. Rosas (Toméós). Var. tessellata, B. D. D. Vilassar (Tomàs). pusillum. Jetfreys. Vilanova (Samà). veticulatum, Da Costa. l Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona. (Hidalgo, Martorell). Especie molt polimorfa, de la que se citan los vars. extigua, Monterosato. Rosas (Tomàs). jadestina, Brusina. Llansà (Bofill. Maluquer), Vilanova (Samà). Latreilleí, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués, Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Ma- luquer), Barcelona, (Hidalgo, Martorell), Vilanova (Samà). paludosa, B. D. D. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Vilanova (Samà). Scabra, Olivi (B. afrum, Danilio y Sandri). Caldetas (Salvafià), Vilanova (Samà). 124 iNsrTITUCIó CATALANA D' HISTORIA NATURAL Gén. CERITHIOPSIS, Forbes y Hanley. minima, Brunia. Vilanova (Samà). tubercularis, Montagu. Masnou (Maluquer, Tomàs), Vilanova (Samà). CHENOPODIDAE Gén. APORRHAIS, Dillvvyn. pespelecani, Linné. Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), S. Pol (Hidalgo), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafia), Barcelona (Michaud, Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). / I Ed vant bdilobata, Clement. Ha estat trobada a Pineda (Tomàs). servestanus, Michaud. Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), S. Pol (Hidalgo),. Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona Michaud, Hidalgo), Vilano- va y Calafell (Samà). i TURRITELLIDAE Gén. TURRITELLA, Lamarchb. communis, Risso. di Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hi- daigo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Ca Vilanova y Calafell (Samà). El Sr. Tomàs cita a Pineda los vars. nivea, Jeffreys y saluta, B. D. D. pel A INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 29: triplicata, Brocchi. Rosas (Tomàs), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo), Mar- torell (Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Malu- quer). Las vars. obsoleta, B. D. D. y turbonua, Monterosato Han estat recullidas respectivament a Pineda (Tomàs) y Vilanova y Calafell (Samà). La primera ha sigut citada com. var. ab la Pl. communis, Risso. Zulueta la cita també a Vi- lasar ab el nom de 7. bicingulata, LamarcE. communio, Risso. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hi- dalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Bofill), Vilanova y Calafell (Samà). El Sr. Tomàs cita a Pineda los vars. nivea, jeffreye y Soluta, B. D. D. Gén. MATHILDA. Semper. vetlusa, Brugnone. Vilanova (Samà). CAECIDAE Gén. CAECUM, Fleming. auriculatum, Folín. glabrum, Montagu. suvannulatum, Jolin. trachea, Montagu. Les cuatre especies a Vilanova (Samà) y la derrera a mes a Vilassar (Zulueta). Gén. SPiROoLIDiUM, Costa. mediterraneum, Costa. Vilanova (Samà). 126 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL VERMETIDAE Gén. VERMETUS, A Janson. glomeratus, Linné. Llansà (Bofill), Rosas (Tomàs), Mataró y Vilassar (Col. del a), Masnou (Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). granulatus, Forbes. La Escala (Tomàs), y la var. ervonea, Montecosato (V. erroneus, Monts) a Pineda (Tomés). di Sasso. Pineda (Tomàs), Vilassar (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). driqueter, Bivona. Llansà (Bofill), Pineda (Tomàs), (Samà). Vilanova y Calafell Gén. SILIQUARIA, Bruguiere. anguina, Linné. Pineda (Tomàs). Un sol exemplar mort y mal conservat SCALARIDAE Gén. SCALARIA, Lamarcx. algeriana, VVeinXauff. Mataró (Hidalgo). communis, Lamarcl. Llansé (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hi- dalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). commutata, Monterosato. Llansà (Bofill, Maluquer), Mataró (Salvafià), Vilassar ÚNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 127 (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Bofill), Vilanova y Calafell (Samà). El Sr. Bofill cita a Llansa los vars. minor-elongata. minor-dilatata. Aquesta especie es molt semblant, pero no igual a la S. pseudoscalaris, Brochi, forma fócil, ab lo que l'han confossa alguns autors. crenata, Linné. Vilassar (Col. del A.) pulchella, Bivona. Vilanova (Samà). tenuicosta, Michaud. Cadaqués, Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilassar (Tomàs), Barcelona (Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). Gén. Acnis, Lorén. nmiltidissíma, Montagu. Vilassar (Col. del A.) Dos exemplars en les estrelles de mar. Pointelí, Folin. unica, Montagu. Abdós a Calafell (Samà). La derrera citada ab dubte en el catalech del Sr. Tomàs. LITTORINIDAE Gén. LiTTORINA, Ferussac. neritoides, Linné. Llansà (Maluquer), Cadaqués, Rosas, Lloret (Tomés), Mataró (Salvafià), Mongat (Maluquer), Barcelona (Anton, Hidalgo, Martorell, Elero), Desembocadura del Llobregat (Zulueta), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Vilanova (Samà). 128 INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIa NATURAL punctata, Gmelin. Mataró (Salvarià), Mongat (Maluquer, Tomàs), Barcelo- na (Hidalgo), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Vilanova (Samà, Tomàs), Tarragona (Hidalgo). Gén. FossaRus, Philippi. ambiguus, Linné. Vilanova (Samà). SOLARIDARE Gén. SOLARIUM, Lamarcx. fallaciosum, Tiberi. Cadaqués (Salvafià), Vilanova (Samà). hvbridum, Linné. Mataró (Salvafià). RISSOIDAE Gén. RISSOINA, Orbigny. Bruguiereil, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Tomàs), Mataró (Hidal- go, Martorell, Salvafié), Vilassar (Zulueta), Masnou (Malu- quer), Vilanova y Calafell (Samà). i / Gén. Rissoa, Freminville. dolium, Nyat. Rosas (Tomàs), Calafell (Samà). Guevint, Recluz. Pineda (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). Lia, Benoit. Pineda (Tomàs). lneolata, Michaud. Mataró (Salvafià). SE ea INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 129 melanostoma, Requien. Vilanova y Calafell (Samà). monodonta, Bivona. Pineda (Tomàs), Calella (Martorell), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Col. del A.), Masnou (Maluquer), Vila- nova y Calafell (Samà). nitens, Monterosato. Calafell (Samà). pulchella, Philippi. Vilanova y Calafell (Samà). radiata, Philippi. Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). siímilis, Scacchi. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Vilanova To- més, Samà), Calafell (Samà). dLa R. símilis es molt difícil de delimità d'una manera satisfactoria. Certs individuos s'aproximan, en efecte, a la R. subcostulata, Sehvv., altres a la R. melanostoma, Re quien y RX. Lia, Benoit. Per aixó molts autors consideran aquestos diferentes formas com varietats d'una sola i matei- xa especies (B. D. D.). símplex, Philippi. Vilanova y Calafell (Samà). subcostulata, Schavvrtz. Mataró (Salvafià). variabilis, Megerle von Múhifeld. Llansà (Bofill, Maluquer), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà), Palamós (Tomàs). La var. brevis, Monterosato. Se cita a Llansà (Bofill, Maluquer), 130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ventricosa, Desmarest. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Pineda (Tomàs), Mata - ró (Hidalgo, Martorell, Salvafia), Vilassar (Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). violacea, Desmarest. dbtici (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomés), Mataró (Hi- dalgo, Martorell, Salvafià), Vilanova y Calafell (Samà). Gén. ALvaNIA, Leach. faspera, Philippi. Mataró (Salvafià). cancellata, Da Costa. Llansà (Bofill), Vilanova (Samà). Cimex, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Hidalgo), Cadaqués (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). Se han recullit les vars. fasctata, Philippi. Llansà Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs), Vilassar (Col. del A.). di fusca, Philippi. Vilassar (Col. del A.). lactea, Philippi. : Llansé (Bofill, Maluquer), Vilassar (Col. del A.). costata, Adams. lactea, Michaud. Lanciae, Calcara. Les tres especies han sia recullides a Vilanova y la primera ademés a Calafell per el Sr. Samà. lincata, Risso. Llansé (Bofill). Vilassar (Col. del A.). Especie molt semblant a la segúent, però fàcil de distin- . D'hr d'i ia l a da da dl EE a i P i È Di INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 131 . gir per les costelles de la derrera volta, qu'arriban a la base en lloc de deturarse inmediatament per sota de la periferie del últim torn. Montaguií, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Pineda (Tomàs), Mata.- ró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Mas- nou (Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). pagodula, Bucquoy, Dautzenberg i Dollfus. Vilanova (Samà). punctura, Montagu. reticulata, Montagu. Abdos a Vilanova (Samà). scabra, Philippi. Mataró (Salvafià). subcrenulata, Sechvvartz. Vilanova (Samà) Gén. ZIPPORA, Leach. auriscalpium, Linné. Llansà (Maluquer), Rosas (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Tomàs), Barcelona (Hidalgo), Vilanova (Samà). La var. acicula, Desmarest. ha sigut trobada a Llansà (Bofill, Maluquer) y Vilanova (Samà). Gén. CrNGULA, Fleming. Alderi, Jeffreys. Vilassar (Tomàs). Benjamina, Monterosato. fusca, Philippi. Totes dos a Vilanova (Samà), 132 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL nitida, Brusina. No se ha trobat fins avuy el tipo de l'especie, però el se- nyor Samà a recullit a Vilanova la var. l elongata, Monterosato (C elegans, Locard). Pproxima, Alder. semiístriata, Montagu. sériata, Montagu. tuvviculata, Monterosato. Les quatre especies han estat recullides a Vilanova per el St. Samà. La C. turriculata, Monts. es per molts var. de la. C. fus- ca, Phil. Gén. BARLEEIA, ClarF. vubra, Adams. Mataró (Martorell, Salvafià). TRUNCA TELLIDAE Gén. TRUNCATELLA, Risso. subcylindrica, Linné. l Cadaqués (Tomàs). SRENEIDAE Gén. SxENEIA, Fleming. planorbis, Frabricius. Vilassar (Col. de A.). HOMALOGYRIDAE Gén. HomaLOGYRA, Jeffreys, atomus, Philippi. i Vilanova y Calafell (Samà). INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 133 NERITIDAE Gén. SMARAGDIA, Íssel. vividis, Linné. Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Col. del A.), Vilanova (Samà). TURBONIDAE Gén. PHASIANELLA, LamarcY. pullus, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Tomàs), Mataró (Hidal- go, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Vilanova (Tomàs, Samà), Sitjes (Samà). Las vars. ex-colore son casi infinitas. El Sr. Tomàs cita a Pineda les var. picta, da Costa (Ph. picta, da Costa). speciosa, Miihifeld. Rosas (Tomàs), Mataró (Hidaldo, Martorell, Salvafià. Vilassar (Tomàs). Masnou (Maluquer). Vilanova (Tomàs, Samà). tenuis, Michaud. Llansà (Bofill), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Marto- rell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàsi, Masnou (Malu- quer), Vilanova (Samà). Gén. TuRBo, Linné. pugosus, Luinné. Llansà (Maluquer), Cadaqués, Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafia), Vilasar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). sanguimeus, Liuné. Rosas (Hidalgo), Cadaqués (Salvafià), Pineda (Tomàs), Mataró (Martorell), Vilassar (Zulueta). 134 INstirUCIó CATALANA D HISTORIA NATURAL TROCHIDAE I Gén. CALLIOSTOMA, SYvainson. conulus, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hi- dalgo, Martorell, Salvafià). Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). depictum, Deshayes. Pineda, Vilassar (Tomés). dubium, Philippi. Pineda, Vilassar (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). Molt semblant, y pot ser simple var del C. conulus, L. exasperatum, Pennant. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Caldetas (Hi- dalgo), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià, Tomàs), Vi- lassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Vilanova y Calafell (Samà). Las vars: Matoni, Payrandeau (C. Matonuc, Payr.) y tvicolor, Risso han estat trobades a Llansà (Bofill, Maluquer) y la primera ademàs a Calafell (Samà). granulatum, Born. Rosas (Hidalgo), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidal- go), Vilanova y Calafell (Samà). La rar. lactea, Jeffreys—albescens, Monterosato lha citada a Pineda el Sr. Tomàs. Gravinae, Monterosato Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Pineda (Tomàs). gualtierianus, Philippi. Mongat (Tomàs), Calafell (Samà). iNsTirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 135 Especie poch distinta del C. Laugzeri, Payr., del que solsament se diferencia per ser mes allargat y tenir les voltes llises. Laugieri, Payraudeau. Llansà (Maluquer), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Calafell (Samà). miliaris, Brocchi. Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell). Montagui, VVood. Pineda (Tomàs). Mataró (Hidalgo, Salvafià). siriatum, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Pineda (Tomàs), Mata- ró (Martorell), Vilasar (Tomàs). sieyphinus, Linné. Llansà (Maluquer), de Rosas al Cap de Creus, Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell), Vilassar (Cal. del A.), Masnou (Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). La var. cingulata, VVeintauff ha estat recullida a Pineda (Tomàs), Blanes (Cob. del A.), Mataró (Salvafià), Vilanova y Calafell (Samà). Aquesta var. es semblant, pero no igual, al C. conuluides, LamarcR, que viu a l'Atlantich. El C. Rochi, Pallarés, citat a Pineda per el Sr. Tomàs el crech també var. d'aquesta especie. Gén. GIBBULA, Zeach. Adansoni, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaques, Rosas (Tomós), Mataró (Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Anguera). Encara que distinta la G. adríatica, Philippi de la G. Adansoni, Payr, crech que la especie citada ab aquell nom, es sols una var. d'aquesta. 136 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ardens, Salis. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaques (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià, Martorell), Masnou (Maluquer). La var. elate, Scacchi ha estat citada a Pineda y Cadaques per el Sr. Tomàs ab el nom de G. barbara, Monter osato. La G. barbara, Monts. es especie africana. divaricata, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs), La-Escala (Col. del A.), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Barcelona Ra go, Martorell, Eleva), Vilanova (Samà). fanulum, Gmelin. Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilasar (Tomàs), Calafell (Samà). Aquesta especie pertany, per molts, al gén. ForsEalía, Hy A, Adams. guttadauri, Philippi. Rosas, Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià). leucophaea, Philippi. Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Barcelona (Paetel). magus, Linné, Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), S. Pol (Hidal- go), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulue- ta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Elera, Angue- ra), Vilanova y Calafell (Samà). Philberti, Recluz. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaques, Pineda (Tomàs), Mataró (Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Calafell (Samà). Aquesta especie es intermediaria entre la G. varia y la GC. leucoplaea, Phib. En las coleccions sol figurar ab el nom de G. vzlzca, Phil. i 4 a : sn 3 d INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 137 Rachelti, Payraudeau. Pineda (Tomàs). varilineata, Michaud. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués, Pineda, (Tomàs), Mataró (Martorell). Richardi, Payraudeau. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués, Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Mas- nou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Martorell, Bofill, Ele- ra, Anguera), Desembocadura del Llobregat (Zulueta), Vi- lanova y Calafell (Samà). La var. major, B. D. D. la he recullit a Barcelona. tumida, Montagu. Vilassar (Zulueta, Tomàs). turbinoides, Deshayes. Llansà (Bofill, Maluquer). umbilicaris, Linné. Llansà (Bofill. Maluquer), Pineda EEoniaat Mataró (Hi- dalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Ma- luquer). varia, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Pineda (Tomàs), Mata- ró (Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Malu- quer), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Vilanova ig Calafell (Samà). Gén. TROoCHOCOCHLEA, Rlein. articutata, Lamart. Llansà (Bofill, Maluquer). La Escala (Col. del A.), Mata- ró (Martorell, Salvafià). Martorell (Maluquer). 138 insrIrució CATALANA D' HISTORIA NATURAL — La var. vetusa, Monterosato ha sigut citat a Cadaqués (Tomàs) y se troba també a La Escala (Col. del A.) i La Monodonta lineata, Da Costa citada a Cadaqués per el Sr. Tomàs y a Vilassar per el Sr. Zulueta semblen ser una notable var. d'aquesta especie. turbinata, Born. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués, Lloret, Tomàs), Ma- taró (Salvafià), Musnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Bofill), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Vilanova y Ca- lafell (Samà). Els Sr. Bofill y Maluquer citan a Llansà la var. globosa, Requien. mutabilis, Philippi. Pineda (Tomàs), La Escala, Barcelona (Col. del A.) Tinch exemplar, de Barcelona, tan umbilicats com la Gibbula Richardi, Payr. Gén. CLANCULUS, Denys de Montfort. covaliuus, Gmelin. Vilanova y Calafell (Samà). cruciaius, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomós), Masnou (Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). Jussieui, Payraudeau. Llansà (Maluquer), Cadaqués (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Salvafià), Vilassar (Tomàs), Vilanova y Calafell (Samà). La var. galomus, Philippi. la citan a Llansà el Sr. Bofill y Maluquer. iNstirucIó CATALANA D' HISTORIA NATURAL 139 Gén. CrRcuLus, Jeffreys. striatus, Philippi. Vilassar (Col. del A.) Vilanova y Calafell (Samà). HALIOTIDAE Gén. HaLIoTIS, Linné. lamellosa, L'amarct. Catalunya (Graells), Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués, Rosas, La Escala, Pineda (Tomàs), Mataró (Salvafià), Vilas- sar (Zulueta, Tomàs). Masnou (Maluquer), Barcelona (Mar- torell), Calafell (Samà). A més del tipo se han citat los seguents vars. bistriata, Costa. Llansà (Bofill, Maluquer). marmorata, Costa. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas, Pineda (Tomàs). varia, Risso. Pineda (Toméós). Es coneguda vulgarment ab el nom de orelles de mar, y en alguns punts de la provincia de Girona, ab el de sabate- tas de la mare de Deu. Molts consideran aquesta especie forma mediterrànea de la H. iuberculata, Linné, ab la que l'han confosa alguns autors. SCISSURELLIDA E Gén. SCHISMOPE, Jeffreys. siriatula, Philippi. Calafell (Samà). 4 El 3 È Rep ia ds a: 1 LE$.', i y 14Ò INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL —— FISSURELLIDAE Gén. FISSURELLA, Bruguiere. gibberunlia, Lamarcr. Llansà (Maluquer), Mataró (Hidalgo, Salvafia), Vilassar — (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barcelona (Marto- vell), Vilanova (Samà). graeca, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Rosas (Tomàs), Palamós (Sal- : vafià), Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo, Martorell, Salva- fià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Barce- lona (Hidalgo), Vilanova (Samà). italica, Defrance. Vilassar (Tomàs), Vilanova (Samà). nubecula, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomàs), Caldetas (Sal- vafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Bar- celona (Hidalgo, Martorell), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Vilanova (Samà). Gén. EMARGINULA, Lamarciz. cancellata, Philippi. Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Calafell (Samà). elongata, Costa. Rosas, Vilassar (Tomàs), Calafell (Samà). veliculata, Chemnitz. Llansà (Maluquer). CAPULIDAE Gén. CaPuLus, Montfort. hungaricus, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Pineda (Tomés) Mataró (Hi- Da dre dr pd INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTURIA NATURAL I41 dalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Grasset, Martorell), Vilanova y Cala - fell Samà). Gén. CALIPTRAEA, Lamarct. chinensis, Linné. Pineda (Tomàs), Calella, S. Pol (Martorell), Mataró (Hi- dalgo, Salvafià), Vilassar (Zulueta), Vilanova y Calafell (Samà). Gén. CREPIDULA, Lamarcr. Desmoulinsi, Michaud. Vilanova (Samà). unguiformis, Lamarct. Mataró (Hidalgo, Martorell, Salvafià), Vilassar (Zulueta, Tomàs), Masnou (Maluquer), Vilanova y Calafell (Samà). Per molts la C. Desmoulinsc i la C. unguiformis son formes d'una mateixa especie, que pren un o altre aspecte segon si viu agafada al defora o dintre de les conquilles sobre les que se desarrolla. La C. Desmoulinsi es sempre més groixuda i rugosa, més convexa i més morena que la C. unguiformis. PATELLIDAE Gén PATELLA, Linné. fervuginea, Gmelin. Cadaqués (Tomés). Tinc per dubtosa l'existencia d'aquesta especie en nos- tres costas. lusitanica, Gmelin. Llansà (Maluquer), Cadaqués, Lloret, Pineda (Tomés), Caldetas (Salvafia), Vilassar (Tomàs), Masnou (Maluquer), Mongat (Salvafià), Barcelona (Hidalgo, Martorell), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Vilanova (Samà). — 142 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL caerulea, Linné. Llansà (Bofill, Maluquer), Cadaqués (Tomàs), S. Felisi de Guixols (Salvafià), Pineda (Tomàs), Caldetas (Salvafià), Vilassar (Zulueta), Masnou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo), Llobregat (Zulueta), Costas de Garraf (Almera y Bofill), Vilanova (Samà). Se han recullit les var. aspera, LamarcY (P. aspera, LamxY. Cadaqués, Lloret, Pineda (Tomàs), Vilassar (Zulueta), Mas- nou (Maluquer), Barcelona (Hidalgo, Tomàs), Vilanova (Samà). subplana, Potiez y Michaud (P. subplana, Pot. y Vich.). Cadaqués, Lloret, Pineda (Tomàs), Caldetas (Salvafià), Bar- celona (Hidalgo), Vilanova (Samà). taventina, Salis (P. taventina, Salis). Cadaqués, Lloret, Pineda (Tomàs), Vilanova (Samà). La P. Mabillei, Locard, que el Sr. Tomàs ha recullit entre Rosas i el Cap de Creus, crec que ha de ser considera- da var. de les P. caerulea, L. Gén. HELCIoN, Montfort. pellucidum, Linné. Vilassar (Zulueta). ACMAEIDAE Gén. AcmAEA, Eschscholtz. uivginia, Miller. Vilanova (Samà). Fins are sols s'ha trobat un sol exemplar d'aquesta espe- cie, i aquest duptosament determinat. SIPHONARIDAE Gén. VVILLIAMIA, Monterosato. Gussoniz, Corsa. Vilassar (Col del A.) Dos exemplars, trobats a la platja. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 143 GADINIDAE Gén. GADINIA, Gray. Garnolz:, Payraudeau Barcelona (Martorell), Vilanova y Calafell (Samà). CHITONIDAE Gén. CHIiroN, Linné. albus, Linné. Vilanova (Samà). cineveus, Linné. Pineda, Vilassar (Tomàs), Barcelonas (Hidalgo, Marto- rell), Vilanova y Calafell (Samà). laevis, Pennant. Vilanova (Samà). Es citat, en el catàlec del Sr. Tomàs, amb signo dubi- tatiu. olivacees, Spengler. Pineda (Tomàs), Mataró (Hidalgo) Vilassar (Tomàs). Rissoi, Payraudeau. Vilanova (Samà). BIBLIOGRAFIA Autodidaxis de Química pràctica.— P. Joaquín M.A de Bar- nola, S. /.—Barcelona 1913. Es de capdal importancia en l'estudi de les ciencies naturals Ja part pràctica o experimental de les mateixes, doncs encar que la teòrica ens sigui gairebé desconeguda l'anem aprenent gradual i sòlidament al emsemps que verifiquem experiments o anàlisis. La química es una de les ciencies en que aquest fet s'observa molt palesament. En nostre pais deixaba sentir-se la falta d'un llibre de quími- 144 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ca experimental que al igual que molts que en l'extranger existeixen (1) guiés a qui per necessitat o afició ha d' estudiar en l'ample camp d'aquesta ciencia. Es nostre President el R. P. Joaquim M.7 de Barnola que en forma clara i elegant estil ha escrit aquest llibre descriguent detalladament fins a 326 experiments químics precedits d'ati- nades observacions per a manipular les diverses substancies, maneres pràctiques i senzilles de trevallar el vidre i el suro, precaucions que han d'adoptar-se al combinar certes mate- ries, etc. El millor elogi que farem de l'obra que'ns ocupa es que pot esser llegida amb dalit per el més profà en la ansdita ciencia i que seguint rel'ligiosament les pràctiques que en el mateix se contenen pot arrivarse a ser un químic ben recomanable. Creyèm inútil fer remarcar l'importancia que té aquesta obra per a nostres naturalistas coneixent els forts lligams que uneixen l'Historia Natural amb la Química. Aquest llibre bastant ben editat forma un volum de 248 pà- gines il'lustrat amb 41 figures. M. P. D. Pa Abrich Romaní. Estació Agut. Cova del Or, o dels Encan- tats. — Lluis María Vidal.—1911-12. Després d'explicar l'autor la constitució geològica i la con- figuració de dites localitats, detalla els trevalls d'exploració verificats en les mateixes, descrivint els obgectes i exemplars prehistòrics descoberts, pertanyents a les époques mag dal niana, musteriana i neolítica. Dóna ademés interessants noticies sobre la mitva siriatula Broc. i la pleuroloma undalivuga Bivona, que permeten recti- ficar els datos sobre la longevitat d'aquestes especies, les quals han sigut trovades en el dipòsit magdalenià de l'Abrich Roma- ní (Capellades). Aquest fascicle pulcrament imprès consta de 38 pàgines amb 21 figures intercalades i 5 làmines, essent editat pel l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans. MES PD: (1) Vegis—Experiencies et Manipulations—J. P. Bois.—Paris —Larousse.—2 vols. Estampa de Francisco X. Altés y Alabart, Angels, 22 y 24.— Barcelona. Pàgines be. per D. Ll. Garcias. 24 balenid a Catalunya, D. Ll. Soler i EP ujol LL. vna valus caudatus arbyi . . . Ll . 49 Ei P EP aci III INDEX Púgines INSECTES Brachycerus undatus Fab., per D. A Codina . h Mutilla europaea Fab., Rel PAS Codinac si nn, 18 Aparició abundosa del Syr ex quvencus L., a Sarrià, pel RP Me de. Barnolas 218424 Càrabus de Set-Cases 1 Ull de Veu, per D. A Codina... . 34 Les cieindeles Catalanes, C. : campestris L. i var., per D. Ms Codines MA cia 27, 54 Contribució a un Catalec de Lepidopters (familia Nym- phalidae), per D. I. de Sa- DALT AN 4 UR Ua er pe ac cates 66 Excursió entomológica a Set--— . Cases i Ull de Ter, ( Càra- bus), per Mr. de Lapóuge i DE Oda ix ena Es 68 Mesobsocus inipunctatus Múll i M. poecilopterus Navàs (sp. nov.), per D. A. Co- CdA A ad drars Cia Una Na Deia Quelques Neuroptères du Sa- hara Français. — Neuroptè- ai EE MP A I Pàgines res de l'Ecuador.—Sinopsis de los Ascalàfidos, pel R. P. L. Navés. Alguns insectes interessants de la Vall d'Aràn i de Bar- celona, per D. A. Codina . MOLUSCS Alguns moluses dels voltants de Tarrassa, per D. J. Ro- sals Aplec de Noticies sobre'ls mo- luscs de Catalunya i Catà- lec provisional dels matei- xos, pel Dr. D. M. de Chia. 20, 43, 04, 74, 91, Catàlec dels moluses vivents de Sant Feliu del Llobregat, per D. J. Rosals Helix austriaca Muhif. i ses vars., per D. Ll. Tomàs. Cambi de la fauna malacoló- gica es l'estany del Remolà. —Moluscs de Capellades, per D. J. Rosals Fauna malacológica de Salou, per D. J. Rosals : Nota malacológica per D. Ll. Tomàs SA Gea Notes sobre malacológia cata- lana, Presencia de l'Helice- ll pyramidata Drap., a Ca- talunya. —Mes noves sobre malacologia subterrània. — Alguns moluses dels voltans de Tarrassa, per D. J. Ro: sals : Moluses terrestres 1 fluvials. 98 98 I09 18 50 So 60 66 82 Pàgines de Gurdiola, per D. J. Ro- Sals. oi is Les L'reer ea Il BOTÀNICA Assaig monogràfic del genere Oxales, pel R- P. JM ade Barnola Lc. ci d'Un (Caricologia Catalana) pel Dr. D. J. Cadevall i Diars. 49 Modificació teralológica en les sàmares terminals del Acer pseudo-platanus L., pel R. P. J. MV de Barnola et 50 Convolvulus altheoides amb albinisme floral, pel R. P. J. M. de Barnola pet 65 (Algas marinas de AlicanteD pel R. P. J. M." de Bernola. PALEONTOLOGÍA, MINERALOGÍA I PREIHSTORIA Bryozoaires des Terraines Eo- ceniques del Plà de la Gar- gara pres d'Aiguafreda, per Mr. F. Canu. . lo. arane Granatita a Costabana, pel Dr. BD: M. Faura d'o an 50. Abric Romaní, Estació Agut, Cova del or o dels encan- tats, pel. Dr. D. Ll sms Vidal ic i Sa EA en 08 Sals potàniques de Suria . . 08. VARIA Per a l'unitat de l'idioma. . 8 Questió de prioritat en els noms cientíMiess i a 18 hab 4 na mé Li res / l) dE pa b Pàgines Congrés de Zoologia a Mó- De es Re, 50 Després de un congrés cientí- fic, pel R. P. J. M.' de Bar- nola . 08, 99 SECCIÓ OFICIAL Gdacell Directiu. . . . . I Concell de Redacció. . . . I 8) Llista de socis. PS sa Sessió ordinaria del 5 de Ja- DC . 5 Llista de les Societats i publi- cacions que tenen cambi Mumbl CG d 'H: N.. . 13 Sessió ordinaria de 2 de Fe- a Le 17 Sessió ordinaria de 3 de Mars. 33 D) ) ) 6) Abril. 49 L) L) ) 4 ) Maig. 65 ) ) XerN Tuny: 81 D) ) ) 5). Octu- bre. 06 BIBLIOGRAFÍA Sobre un catúlec de Neurop- ters, pel R. P. L. Navés. . 82 Pàgines (Aves de Cataluàa), per D. J. Fuset i Tubià i 07, 08, II Autodidaxis de Química pràc- tica, pel R. P. J. M." de Bar- DO da, a a ii OU Quelques Neuroptères du Sa- hara Français. — Neuroptè- res de l'Ecuador. — Sinopsis de los Ascalàfidos, pel R. P. ES Na ga Sao a rb, 98 Abric Romaní, Estació Agut, Cova del or o dels encantats, pel Dr. D. Ll. M.' Vidal. . — 98 GRAVATS Cyprinodon ib Cuv. et Valenc. a up. Balemides ea RR LA 42 Membranipora Almerai Canu a) (nov. sp.) — Monopora am- pulla var minor Canu (nov. sp.) lúmina a part, corres- ponent al trevall de la pag. — 102 TRUDA GENBRAL Pàgines GocelliDirectiu Los Se De ae P Ce dra I Concellde Redacció: s ve Pr Te OO Ra Edo EE I LlistaidecS ocist PERE EEES Te Es a Peae Ds ale - 2 Sessións da . Da 2 00 Vg 66, 8I, 97 Fauna ictiológica de Catalunya: (Uatàlet calent dels peixos observats en el Rol 1 en les aigues dolces catalanes, pel Dr. D. A. M. Gibert es sor. LS ce TRIA Llista de les societats i I cióne que tenen all ml la TE: 13 d'E NN: i Per à l'iidàtant de lidiomar i sen 18 Aplec de noticies sobre els moluses de Cataluigea 1 Marxes promtigdl dels mateixos, pel Dr. D. M. de Chia. . —. 20, 43, 64, 74, OI, 100 Notes citamoli -botàniques. Aparició abundosa del Sirex juvencus —— Ra Sarria, pel RP. M. Ce Barnola zeer CER 18, 34 Les cicindeles Catllar C. campestrtis L. y Var., per D. A. Codina. 37, 54 Un balenid a Catalunya, per D. Ll. Soler 1 Pujol —. — . : 42 Assaig monogràfic del genre Oxalts, pel R. P. J. M.' de Bar noi 34, 50 Fauna malacològica de Salou, per D. d. Riosals MLAS a EE 60 Nota malacológica, per D. Ll. Tomés —. . 66 . Excursió entomológica a Set-Cases 1 Ull de des Els Cura pers i Mr. de Lapougea dl). A. Gediua, ei 68 Notes sobre malaeología catalana. l.—Presencia de hi Ep Paat dua midata Drap. a Catalunya. ll.—Mes noves sobre malacologia subterrània. IIl.—Alguns moluses dels voltants de l'arrassa..— . 82 Després de un Congrés Científic, pel R. P. J. M. de Barnola —. y. 99 Bryozoaires fossiles des terrains eoceniques du Plà de la ea pres de Aiguafreda (Lutecien), par Mr. F. Canu . Moluses terrestres i fluviatils de Guardiola (Alt Bergadi), P per D. i ROSalS serie Pa Dm el RC AO CR : Ei ic BRRATES Pàgina 69: diu C. aurichalcens en lloc de C. aurichalceus. po 98: 9 ON. crevicollis en lloc de N. brevicollis. ) 98: —v N. Lafresnagi, en lloc de N. Lafresnayt. po 98, — 9) punctalus, en lloc de Notiphilus quadripunetatus, De er: 3,er EA socis ea de quatre classes: Fundadors, Hono o Son socis Fundadors, los quins constituiren la Societat en 18 de — Febrer de 1904. — Son sacis Honorares, aquells que per : Sos , reconeguts mérits Son socis Numeraris, los demés que sien qual com a tals ib arreglo als Estatuts i paguin la quota mínima anyal adelantada 1eraris que paguin una quota mínima de cinc pessetes mensuals. in: ART. 4.rt Los socis Honoraris seràn proposats per la Junta a À Directiva en sessió extraordinaria convocada a tal efecte i elegits er unanimitat dels numeraris presents. Los socis Protectors, Seràn proposats per escrit per tres socis erel umeraris en sessió ordinaria, col locant-se la proposta en la taula sl d'avisos del local de l'Institució fins a la inmediata sessió ordinaria, enla qual se posarà a votació secreta per medi de boles blanques i ue denorant la majoria d'aquestes la no admisió del proposat. Del mateix modo se farà quan se tracti EE admetrer un soci l er la Ddpbeta manifestant que coneix els presents estatuts i desitjant ingressar com a soci numerari 'ls acepta íntegrament. En) À - Els quins hagin sigut refusats una vegada poden tornar a esser oposats, pro en aquet cas sols seràn admesos si no tenen cap vot contra. Pera que sía vàlida una votació deuràn pendre part en ella Sistint a la sessió un número de socis superior a deu, Sense cobertes — NSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL — Dies de sessió.—Primer diumenge de cada mes, a les on del matí. art ze Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis.i ad- mesos en sessió. Pagan deu pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, Sors, 35, (Barri de la Salut— Gracia) Barcelona, Tresorer de la Institució), rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar la Bi- blioteca i Museu. Biblioteca.— La Biblioteca de la Institució, podrà consul- tar-se tots els díes de sessió, de 10 del matí a 1 de la tarde. Lo catàlec de la mateixa estarà sem pre en lo Has soc a disposició dels senyors socis. los mateixos fixats pera la Biblioteca. los de Juliol, Agost i Setembre. Tiratges a part: ial Museu.— Els dies i hores pera consultar lo Museu seràn Butlletí.— Cada mes surt lo Butlletí de la Institució menys l Els autors de traballs- del Butlletí que desitgin tiratges a part podràn demanar-los a la imprempta (carrer dels Angels, 22 y 24), als preus segtents: 50 exemplars 100 creia 1-4 planes 5 ptes. 8 ptes. 5-8 ) 8 o 15 8-16 9 15 2 25 ot autor de treball publicat en lo Butlletí podrà demanar directament a la imprempta, avans indicada, tiratje a part de son trevall sens distribuir lo motllo, sempre que tingui un nombre de pàgines suficients, al preu de 4 ptas. per plec i tiratje de 50 exemplars, segons proposta de la d imprempta. ita Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyées au siège de la Société. Paradís, 10, 1.9, 2.8, Barcelona (Espagne) Vs 3 a À AR / Ana Ra NA ama SO. 2 AR a TEI a A GRA": dnA qaaMA AT A AA un del LU R Ana mp RS rer Der remmeatit 3p88 mini atm qae amtAa, AO Li (ar ope RP PARRA AAAAIAA Am AA qm 7 Le Vte ha LLA "a Ll ir i EM BTE P Pna P RAamap Pal DAR aa y ARA gp 4 DIA : dr CEE A Uelielepa ARappr ala De: DA 4 doni saAA mama ts 20 ae : A A, anam AmP (i a Ar EE 4 Q A lli tlic I LL Le a Ap RA ARN EL LES Am LA A QP 'aabdel : FR ep CT ls a MAR Pan Lc pAPÍ a mA aa ay AAPRAR an l MAPA Ra aAAAT eemand dany en ad digui pm ppAAP , Ses l AmART Al ad Prpt aAARA A . Ei ARA a R RA LJ AMARAR A cele A'RGRA A P A Pr L Veg EE a / l SL RaquaRA Ni, an 1 : a EES E Pey j t Llit rea aa NA ARMRRRQ 3 AM 523 (i CARRRARA, el CC apa AMA Pler VR ea aa PRAT PA app l dau 4. ARR el li Pam 08. Ll Vola Le : i Aq Aida au ar cuan RBA, Nan Na a dan aa a AA SA A Va 13 Ar AA j A Lla MA Pa pan p PEL egcierts 0 La DT dd a aa DE I b F dada hu El da 6 DD MAS a anar AMR AR an DE Pa a Pl LT , ta d da Saó I La I ra EN Ed a, pia aeris 4 l d 844 P dni Deia, AB El ES AA a qaAA' BARaARARA Ra PTA GAS a a EE As 43 AR AMA RQ AA 2a CE epieciori cam ttama a A MAARAN0MAA aq ra TIR LU ar ara creietat ll gat l AJ AA er ARA PAR, Un aze ió 44 l h: Apa ar i am pr PA AAP RAT 7 or 3a La il à fer rs i La A 34 9 mM PA La NNaa An AARRA nap I megal at LE A RAR A ni mUe Sap ropa ' 31 Same Men aj, A La DAAM l el n Li RE 8888.. 8 ABAR a Ram. GRA Par A MAR, APA aeaA ELL TE Per Ter ET. pai R A lab al 4 mm, - a E, A des P dat, LARA Ra: : ARA am L 8 pa a Ram Da elel : A ETS PRfeaar NAT aa aq AAN am AMPA pr aRPaR pa Ma a a ana NO a RAP Age U ideieió A l LARAAR ALL GT AS A MN mama Ar an RA RARARA, pa, Lara pan È AN man A: ze CEEC Pre api Ll "AAAAqAA dl para DN ARA a Pa. aRRARRARR dqaa 1114 ala a feb pt Ala Pl RA PAA Ra - QARRAAR La l ante AMA NA, BÉ 8 11 ECA A Nan ARA RARAA MA É ed V Na aa a Ara p Mag an, A VA, . G'Ales VT Pa La Ta La U un ar fu P MA ss ami A TALLL LT EE RRRCA TT i ns 7/7070 MM - SMITHSONIAN INSTITUTION LIBRARIES MEL 3 9088 01228 2216