BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA. NATURAL Fundada en l.er de Gener de 1900 Gener 1921 mare le DS aco ES MS Era L aa NN qu Sal f É i ESTATGE SOCIAL: Carrer del Bisbe, 2. (Palau de la Generalitat) BARCELONA x MIC 15 1921 Vam, Ui É Ma Z Pe SUMARI: Nous Estatuts. —SEcció OFICIAL.— Consell Directiu.—Consell de Redacció. —Ex- l Presidents de la INSTirució des de la seva funda- ció en 1 de gener de 1900.—Protectors.—Mem- bres Corresponents. — Membres Numeraris. - - Llista de Canvis. —Sessió científica del. 13 de gener de 1921.—Proposta de Membres. —Comu- NICACIONS VERBALS. C. Pau: Sobre el Cistus Pouzolzi Costal, p. 27.—/J. M.2 de Barnola, S. J.: El Rnd. P. Josep PANTEL, S. J., p. 39. (En aquesta secció s'hi inseriuran gratuitament els anuncis no comercials que se'ns tra- metin) : : —D. Josep M. pE LA FuENTE, de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) desea cambiar el volumen I de los Staphplinides (Faune Gallo-Rhènane) de Mr. Fauvel, que tiene en doble, por el IÍ de la misma obra, quele falta Envio por envio (certificado). Escribir antes de enviar. —J. M. Mas DE XaxaRs—Méndez-Núfiez, 8—Barcelona. Ofereix bons -Coleòpters de la fauna Mediterrània occidental contra Carabus. a A US es Ut Es te Ò, epet, LE 4 IL es de A I I i H BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Història Natural EU LLELÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA ERC DOR NATURAL 98 SÈRIE, Vol. I 1921 Em ————— XXI ESTATGE SOCIAL CARRER DEL BISBE, 2, 201 - ( PALAU DE LA GENERALITAT ), BARCELONA É ART. 16 dels ESTATUTS: ...els autors dels escrits que vegin la llum en les Publicacions de la ÍNS- TITUCIÓ seran els responsables únics de les idees i conceptes en ells emesos. EE El DE LA institució Catalana d'Història Natural pr DE SÈRIE: BARCELONA, GENER, 1921. Vor. l — Núm. 1.er Nous Estatuts de l'ulnstitució Catalana d' Història Naturals Aprovats en l'Assemblea de 25 de Novembre de 1920, de conformitat amb ço que és establert en els Estatuts vigens de 3 de Desembre de 1917. TÍTOL IL— DE LA SOCIETAT I LA SEVA ORGANITZACIÓ Article 1.er—El ti que es proposa realitzar la INSrirució CATANA D'His- TÒRIA NATURAL, és primordialment l'estudi dels éssers naturals de Catalu- nya, i el foment de tota mena d'investigacions científiques històrico-natu- rals, procurant-ne la propagació entre el jovent de la nostra terra. Per tant, no serà permesa,ni en les seves reunions,ni en les seves pu- blicacions, cap discussió de religió ni política. Art. 2.on —Integraran la INSrirució CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL dues classes d'elements: d'honor i actius. Els d'Honor seran els membres HoNo- RARIS i els CORRESPONENTS: i els aC/i4S membres PROTECTORS i NUMERARIS. Els membres HoNoRaRIis seran les persones o entitats benemèrites que es facin mereixedores d'aital distinció, proposats pel Consell Directiu: essent elegits en una Assamblea especialment convocada, i per una majo- ria absoluta dels membres. Seran membres CORRESPONENTS, aquelles personalitats de mèrits relle- vants dins el camp de les ciències naturals que resideixin fora de Cata- lunya, preferentment aquelles que hagin col'laborat en els treballs de la INsrirució. Per ésser elegits membre CORRESPONENT caldrà ésser proposat per escrit per tres membres NumERARIS, adjuntant a la proposta, relació 6 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL detallada dels mèrits i publicacions del candidat, que serà elegit per majo- ria de vots dels membres assistents a l'Assamblea General ordinària. Els membres HONORARIS i CORRESPONENTS rebran gratuitament les publi- cacions de la societat, i podran asistir a les sessions amb veu, però sen- se vot. Els membres PROTECTORS, els qui notablement ajudin al bé i progrés de l'INSTirució,comprometent-se a satisfer una quota mínima de 60 pessetes anyals, seran proposats per escrit per un soci numerari, i l'admisió llur és farà pel Consell Directiu. Per a ésser membre NumERARI cal una proposta firmada per tres membres i pel sol'licitant,que serà presentada en sessió ordinària o extraordinària: i l'admisió serà en la sessió immediata a aquella en què es faci la proposta. -El nombre de membres es il'limitat i les societats o establiments són admesos igual que els membres, amb les mateixes condicions que en el re- terent als drets i privilegis, menys el vot passiu. Cada membre conserva- rà el nombre que li correspongi per la seva antiguitat,segons la data d'ad- missió. Art. 3.er—Els membres NumERARIS satisfaran la quota anyal a la bes- treta de vinf pessetes, reservant-se el dret l'INSTIrució d'establir una quota d'entrada, la qual donarà dret al Diploma de Membre. Els membres PRo- TECTORS i NUMERARIS rebran el nomenament, els estatuts, i les publicacions de la Societat des de l'época de la seva admissió, tindran dret a publicar els seus treballs en aquestes, prèvia aprovació del Consell de Redac- ció, i assistir a les sessions amb veu i vot. Seran nomenats Membres Numeraris de caràcter VirALIci les persones naturals que paguin en una o dues anualitats consecutives la quantitat de 300 pessetes, els quals tindran els mateixos drets que els numeraris. El membre que per espai d'un any no hagi satisfet la corresponent quota deixarà de rebre les publicacions de la Societat i als dos anys de insolvència serà considerat baixa i omès en la llista de Membres. TÍTOL Il.—DEL CONSELL DIRECTIU Art. 4.rt —Formaran el CoNSELL DIRECTIU, el President, Vice-president, Secretari, Vice-secretari, Bibliotecari, Tresorer, Conservador i dos Con- sellers: el Consell tindrà la direcció i administració de la Societat. Aquest CONSELL DIRECTIU es renovarà parcialment cada any en l'Assemblea general ordinària de desembre, per votació secreta, quatre dels seus membres una vegada i els altres cinc una altra, així alternativament. Els membres ac- tius són els que podràn ésser electors i elegibles per als esmentats càr- recs. (Vegen l'article 2.on). Tots els que ocupin o hagin ocupat càrrecs del CoNSELL DiREcriu podràn ésser reelegits. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1 El CONSELL DiRECTIU resoldrà les questions que afectin a la Societat i obrarà amb plena sobirania, reunint-se sempre que ho cregui convenient. Art. ó.e—El PRESIDENT representarà a la Societat i presidirà llurs ac- tes i sessions, portant a la seva firma tots els documents oficials, també autoritzarà els pagaments. En cas d'absència el substituirà el ViCE-PRESIDENT i en cas de votacions indecises, el seu vot decidirà. Art. 6.è—El SECRETARI redactarà i firmarà les actes de les sessions en llengua catalana,que és l'oficial de la societat, enviarà als periòdics locals un extracte d'allò que hagi estat tractat en cada sessió, i estendrà i firma- rà els oficis, comunicacions, convocatòries i altres documents oficials, conservant en bon ordre l'arxiu i custodiant el llibre d'actes. En l'Assam- blea general ordinària presentarà una memòria explicativa de tot allò fet durant l'any. El ViCE-SECRETARI Substituirà el SECRETARI en les seves funcions. Art. 7.è—El BiBLIOTECARI curarà de la Bibliotèca, tramesa del Butlletí i tot allò que tingui relació amb el canvi de publicacions amb altres Socie- tats. Redactarà el catàleg de les obres de la Societat. En la darrera ses- sió de l'any donarà compte de l'estat de la Bibliotèca i dels canvis. Art. 8.è—El TRESORER tindrà al seu càrrec la caixa social portant la comptabilitat dels ingressos i despeses amb els corresponents compro- vants, administrarà a l'ensems les publicacions de la Societat, a fi d'any haurà de presentar un estat de caixa a l'aprovació de l'Assemblea general. Els comptes seran revisats per dos menbres nomenats a l'efecte. El TRESORER, autoritzat pel Consell, podrà remetre al BIiBLIOTECARI les quantitats suficients per a cobrir les despeses de la Bibliotèca, i al SECRE- TARI per les de Secretaría. Art. 9è —El CoNSERVADOR tindrà cura de tot el material científic: i a més guardarà els clixés, planxes i gravats de la INSrirució en lloc segur i resguardat. Art. 10.è—Els CoNSELLERS intervindran en les publicacions formant part del Consell de Redacció. TÍTOL III. DE LES SESSIONS Il EXCURSIONS Art, 1l.e—La Societat celebrarà sessió ordinària cada mes,exceptuant els mesos de juliol, agost i setembre. Les sessions seran purament cientí- fiques, quedant els assumptes d'ordre interior a càrrec del Consell Di- rectiu. Si en una sessió ordinària no hi assistissin el President, ni el Vice- president, seran substituits pel soci més antic que assisteixi a la sessió, i en cas de dubte pel que elegeixin els assistents, i en forma semblant, en el cas que manquessin el Secretari i el Vice-secretari. 8 ÍNSTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Oberta la Sessió, el Secretari llegirà l'acta anterior, donarà compte de les propostes de membres que s'hagin presentat, i de les comunica- cións científiques rebudes. . Art. 12.e—Els Membres de l'INSrirució es reuniran cada any en el mes de desembre en Assemblea general ordinària, i en ella el Consell Directiu donarà compte de la seva gestió. Art. 18.è—Es celebrarà Assemblea extraordinària en els casos pre- vistos en aquests Estatuts i per assumptes d'importància que afectin a l'in- terès general de la Societat, sempre que la convoqui el President, o bé ho sol'licitin per escrit la tercera part dels membres numeraris. Les Assemblees extraordinàries hauran d'ésser anunciades amb 6 díes d'antelació al menys, i publicar-se en els periòdics locals. Art. I14.e—L'INSTirució celebrarà una reunió extraordinària anyal, en alguna de les comarques catalanes o veines, la qual serà recorreguda mitjançant excursions per estudiar-ne la gea, la flora i la fauna. Aquestes excursions seran dirigides per un Comitè especial, nomenat en l'Assem- blea general ordinària de desembre. Podran també organitzar-se excursions col'lectives, en tota època de l'any, fixant-se prèviament les seves condicions en alguna sessió ordi- nària mensual. TÍTOL IV.—CONSELL DE REDACCIÓ —PUBLICACIONS Art. 19.è—L'INSTiTució CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL publica un BUTLLE- Tí mensual,exceptuant juliol,agost,i setembre,on hi ha inscrites les comuni- cacions científiques i les novetats d'interès històrico-naturals, demés de la secció oficial de la INSTIrució. A més es publiquen MEMÒRIES en forma seriada. La publicació del Burtterí, i d'altres TREBALLS O MEMÒRIES, estarà a l'encàrrec d'un CoNSELL DE REDACCIÓ format pel President, Secretari i els dos Consellers. Art. 16.è—Tots els Membres podran expressar-se en les sessions i escriure les comunicacions científiques amb la llengua de la seva correspo- nent nacionalitat, en el cas d'una traducció de treballs publicats a l'estran- ger, serà preferible la llengua catalana: i els autors dels escrits que vegin la llum en les publicacions de la INSrirució seran els responsables únics de les idees i conceptes en ells emesos. Tant dels treballs publicats en el BurLLETí, com dels que ho siguin en en els volums de TREBALLS i MEMÒRIES,cada autor en rebrà cinquanta exem- plars de tiratge a part, sempre que ho sol'liciti. Els originals queden de propietat de la INSrirució, i es servaran degudament arxivats. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 8) TÍTOL V.—BIBLIOTECA —MUSEU—CONCURSOS Art. 17è. —Els membres que habitualment o accidentalment es trobin a Barcelona, tindran dret a consultar les obres de la BIBLIOTÈCA i exem- plars del Museu, segons Reglament especial, així com també en el refe- rent als préstecs. I Art. 18è.—Si els mitjans de la INSrirució ho permeten, o bé amb sub- vencions especials, es podran organitzar periòdicament alguns CONCURSOS amb uno més premis consistens amb un Diploma honorífic o bé una quantitat. TÍTOL VI.—DISPOSICIONS GENERALS Art. 19è.—El Consell Directiu per manament d'una Assemblea, espe- cialment convocada, podrà pactar, o consolidar els tractes fets, amb altres Societats Culturals de reconeguda responsabilitat i estabilitat el relatiu: a Estatge Social, a l'Instal'lació o Dipòsit de la Biblioteca, així com del Museu i ésser naturals donats a l'INSTIrució, i per la prestació d'altres ser- veis recíprocs. Art. 20è.—Aquests Estatuts només podran ésser modificats per acord de les tres quartes parts dels Membres de la INSrirució, convocats expre- sament per aquest objecte en una Assemblea extraordinària. Art. 2/è.—Els Membres que constituits en Assemblea, acordin la dis- solució de la Societat determinaran l'Entitat cultural a la qual han d'ésser remesos els cabals de la mateixa. Article addicional. —Del Consell de Redacció, demés dels Membres esmentats en l'Art. 15.è Títol IV, formaran part un naturalista de la Sec- ció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans, delegat especialment per aquests, enteaent-se que la seva intervenció en el dit Consell durarà mentre la Secció de Ciències segueixi subvenint a les Publicacions de la Institució. Article transitori. —L'Assemblea general ordinària, per als efectes dels articles 4.rt i 11.è tindrà lloc en el mes de desembre d'enguany, en què cessaran dels seus càrrecs els senyors President, Vice-secretari i Conservador, i seran nomenats de nou els dos Consellers, un d'ells per un any, essent en el successiu renovada la Junta Directiva per meitat ca- da any alternativament. Barcelona. —Palau de la Generalitat, 25 novembre 1920. President, Secretari, Rvd. P. Joaquim M.. de Barnola S. J. Salvador Vilaseca. 10 ÍNSrirUció CATALANA D'HISTORIA NATURAL SECETOTGIMELE CONSELL DIRECTIU Pesident:. Artur BOFILL 1 Poc. Vice-President: Dr. Joan COMABELLA i MALUQUER. Secretari: Salvador VILASECA i ANGUERA. Vice-Secretari: Dr. Ricard ZARIQUIEY i ALVAREZ. Bibliotecari: Dr. Josep R. BATALLER i CALATAYUD, PVvre. Conservador: —Dr. Jaume MaARCET i RIBA. Tresorer: Ascensi CopIiNA i FERRER. Conseller: Rvnd. P. Joaquim M.2 de BARNOLa, S. J. Conseller: Dr. Pius FoNT i QuER. CoNSELE VDE REDACCIÓ Artur Bori i PocH. —R. P. Joaquim M.2 de BARNora S. J.—Dr. Pius FonT i QuER. —Salvador VILASECA i ANGUERA. —Dr. Josep M 3 BoFiLL i PicHoT. PRESI DENTS,DE LA UNS nn UC des de la seva fundació en gener de 1900: 1900-1902. Antoni NovE,Las i Roic. 1903. Francesc NovEnLES i Roirc.— Josep M.2 Bori i PichHor.— Bona- ventura PEDEMONTE i FALGUERA. 1904. Eugeni FERRER Í DALMAU. 1905. Norbert FoNr i SAGué, Pvre.t 1906. Josep M.£ Bori i PicHor. 1907. Norbert FoNri SaGué, Pvre.t 1908. Emili TARRÉ i TARRRÉ.T 1909. Felip FERRER i VERT. 1910. Salvador MALUQUuER i NICOLAU. 1911. Josep M.2 Bori i Picnor.—Joan Bta. d'AGUILAR-AMAT i BANÚS. 1912. Lloréns Tomàs.t 1913-1916. R. P. Joaquim M.2 de BARNona, S. J. 1917. Ignasi de SAGARRA i de CASTELLARNAU. 1918-1920. R. P. Joaquim M.8 de BARNOta, S. J. PREMIS 1914. — Premi Angel BaixERas i Diploma de la Societat Econòmica d'Amics del País. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL i PROTECTORS DE LA INSTITUCIÓ ExCMaA. DipuTACIÓ PROVINCIAL de Barcelona. ExcM. AJUNTAMENT CONSTITUCIONAL de Barcelona. 1914. ANDREU, Dr. Salvador —Passeig de Sant Gervasi, 44. Barce- lona. (S. G.) 1917 (1901-10). Bori i Pichor, Dr. Josep M.2 -— Membre de l'Institut— Aragó, 281, pral. Barcelona. — En/omolozgra. 1905. ViDAL i CARRERAS, D. Lluis Mariàn—Enginyer— Diputació 292,pral. Barcelona. —Geol/ogia, Paleontologia i Pre- història. MEMBRES CORRESPONENTS 1905. BouivaR i URRUTIA, Excm. Sr. Dr. lgnasi—Goya, 29. Madrid.— Ortòpters, Hemípters i Crustacis. 1906. GoNzAnEz HipaLGo, Joaquim—Carmen, 4. 2.ón, Madrid. —Ma/acolo- ao r 1916. Haas, Dr. Frederic— Subdirector del Museu Senclhembergià.— Senctenbergischen Museum.—Francfort (Alemanya). — Ma/a- cologia. 1920. HaRLé, Edouard—36, rue Emili Fourcand. Burdeus (Fransa). —Pa- leontologia. 1920. JEANNEL, Dr. René—11 bis, rue d'Ozenne. Tolosa (Fransa).—E7- tomologia esp. Cavernícoles. 1901. Navàs, S. J ,Rvnd. P.Longí—Llicenciat en Ciències Naturals.Prof. de Hist. Nat. al Col-legi del Salvador.Saragossa. — Veurópters. 1910. Pau, Dr. Carles —Farmacèutic. —Segorbe (Castelló de la Plana). — Botvnica. MEMBRES NUMERARIS () 1900. AGUILAR-AMAT i BANÚS, Joan Bta. de — Enginyer. —Santaló, 93, to- rre. Barcelona (S. G.) — Verfebrats i Mol-luscos. 1909. ALEXANDRE 1 CASES, Miquel—Argiielles (Via Diagonal),90,pral.Bar- celona. — Entomologia. 1916. Anósi de FoNrcuBERTA, Francesc M.2 de—Baix de Sant Pere,29 bis. Barcelona. —Co/eòpters. 1920. ANDRÉ, Benet, E. C.—Prof. d'Història Natural al Col'legi de Ntra. Sra. de la Bonanova—Passeig de la Bonanova, 12. Barcelona. (S: G.): 1906. ARTIGAS i CASTELLTORT, Josep M.1—Carme,43.Barcelona. — Química. (8) El nombreque precedeix al nom de cada membre indica l'any de son ingrés a l'Institució. P) 1905. 1942: 1914. 1904. 1905, 1917, 1920. 1917. 1911. 1917. 1916. 1920. 1916. 1918. 1905. 1905. 1908. 1908. 1909. 1914.: 1990. 1918. 1918. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ATENEO BARCELONÉS. —Catrer Canuda. Barcelona. 'ATENEO DE MADRID. —Prado,20. Madrid. AuuET, Pvre, Dr.Eugeni—Catedràtic de Hist. Nat. de l'Institut Ge- neral i Tècnic. Tarragona. —Cristal-lografia. BaRNoLa, S. J., Revnd. P. Joaquim M.2 de—Conseller — Prof. al Colles: de Sant Ignasi. Sarrià (Barcelona). —Botàrrca, esp. Falgueres. BassEGoDA i Musré, Bonaventura —Roger de Llúria, 7, 3.er, 2. Barcelona. — Geo/ogia. — BATALLER i CALATAYUD, Pvre., Dr. Josep-—Bibliotecari—Tratalgar, 34. Barcelona.— Geo/ogia i Paleontologia. BARRIEL i GaASCH, Antoni— Portaterrissa, 30. Barcelona. — Botà- nica. BENET, Pvre, Juli—Prof. d'Història Natural del Seminiari—Col'le- gi de Ntra. Sra. del Collell (Girona). Bori i Pocu, Artur—President—Provença, 256, 3.er, 24. Barce- lona. —Ma/acologia i Geologia. BonivaR, Dr. Candido—Conservador d'Entomologia del Museo Na- cional de Ciencias Naturales. —Goya, 29. Madrid. —Entomolo- 2ia. Borósi VAYREDA, Antoni de—Llicenciat en Farmàcia.—Sant Ra- fel, 24. Olot (Girona). — Botànica. BoRRELL i OnivERES, Pau— Llicenciat en Farmàcia.—Plassa Leta- mendi, 35, 3.2 1.8, Barcelona. —Botànica. Borsv i MarEu, Timoteu—Llicenciat en Ciències Naturals i Farmà- cia.—Claris 113, entr., 2.2. Barcelona. —Botàrnica. BRoquETras, Josep —València, 356, 4.art 2.2. Barcelona. — Geologia. CABRERA I DiAZ, Dr. Anatael— San Agustín, 52.— La Laguna de Tenerife (Illes Canàries). — Himenòpters, esp. Véspids, Eumé- nids i Masàrids. CADEVALL i DiARS, Dr. Joan—Catedràtic de l'Escola indacall Terrassa. —Botànica. CaMPRUBÍ i Anumó, Joan—Pelai, 52, l.er, 183. Barcelona. — Geo/o- gia. CASANOVA i de PARRELLA, Ramón de-— C98 Mo 41, pral. Barcelona.— Botànica Forestal. CasELLES, Pere. —Arquitecte Municipal. —Plassa de la Constitució, 1. Reus (Tarragona). CazuRRO, Dr. Manuel— Catedràtic—Secretari de l'Institut General i Técnic—Passeig de Gràcia, 78. Barcelona. — Prefiistòria. CENTRE de LECTURA. Major, 15. Reus (Tarragona). CIRERA i SALSE, Dr. Lluís—Claris, 8 pral. Barcelona. —Radro/ogia. Civir de FoNT, Emília — Vilanova, Il, pral. 2... Barcelona.-— Botà- nica, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13 1908. 1904. 1913. 1920. 1910. 1918. 1904. 1920. 1919. 1920. 1919. 1906. 1920. 1908. 1900. 1913. 1917. 1909. 1915. 1909. 1918. 1914. 1905. 1907. CopiNa i FERRER, Ascensi — Tresorer — Museu de Ciències Natu- rals. Barcelona. (Parc). — Enfomologia. COMABELLA i MALUQUER, Dr. Joan—Vice-President— Carme, 23. Bar- celona.—Botànica. Cuvàs, Narcis — Portal de l'Angel, Il i 13. Barcelona. — Micro/oto- grafia. DARDER i PERICÀS, Bartomeu—Catedràtic a l'Institut General i Tèc- nic. —Tarragona. — Geologia. DEGOLLADA, Manuel —Llicenciat en Farmàcia. — Consell de Cent, — 314, entresol. Barcelona.— Botànica. Dossar, E—Llibrer.—Plaza de Sta. Ana, 9. Madrid. DusMET i ALoNso, Dr. Josep M8—Claudio Coello, 19. Madrid.— Himenòpiers. Enras, Jacint—Vinyals, 26. Terrassa (Barcelona). —Geo/ogia. FÀBREGAS i GRAU, Salvi— Farmacèutic. —Rambla Catalunya, 38. Barcelona. —Botànica. FaLLor, Paul—Maitre de Conférences à l'Université. —Place de Ntre. Dàme. Grenoble (França). — Geologra. Fausr, Carles—Salmeron 239, 3.r, 1.3. Barcelona. —Aquaris. FauRA i SANS, Pvre., Dr. Mariàn—Director del Mapa Geològic de Catalunya. València, 234. Barcelona. — Geo/ogia. FERRÀN i DEBRIE, Antoni—Prof. a l'Escola d'Enginyers Industrials. —Claris, 13, 4.0, 2.3. Barcelona.— Química mineral. FERRER i DALMAU, Miquel—Compte de l'Assalt, 13, 3.er, l.'. Barce- lona. —En/omologia. FERRER i VERT, Felip—Comte de l'Assalt, 13, 3 er, I.t. Barcelona. — Entomologia FERRET, Pvre., Pau—S. Pere Molanta (Penadés).— Geologia. FopiNA, S. A.—Flix (Tarragona).—Sals potàsiques. Forcxi GiRoNA, Joaquim—Enginyer.—Provença, 302, 3.er, Barce lona. —Mineralosgia. Forcnu i GiROoNA, Manuel. —Santa Rosa, 15i 17 (Quinta Amèlia). Sa- rrià (Barcelona). —Botànica. Fonr i QuER, Dr. Pius—Conseller Conservador de Botànica al Museu de Ciències Naturals (Parc).Barcelona. — Botànica. GARRIGA de GALLARDO, Montserrat —Canuda, 17, I9 i 21. Barcelona . —Botàrnica. GaLLART i FoncH, Jordi—Rambla de Catalunya, 10. Barcelona. — Entomologia. j GaRcias i FoNT, Llorénç—Llicenciat en Farmàcia.—Artà (Mallor- ca). —Botànica i Entomologia. GascH, Maria, Vda. de Rosals—Portaferrisa, 30. Barcelona. 1906., ,GisERT, Dr. Agustí M.2 Rambla de Sant Joan, 72. Tarragona.— Zoologia i Prehistòria, 14 1920. 1904. 1915. 1915. 1910. 1918. 1918. 1918. 1918. 1918. 1918. 1918. 1918. 1918. 1920. 1919. 1905. 1904. 1907. 1900. 1900. 1916. 1919. 1904. 1919. 1920. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL GiRoNA, Pere J.—Catedràtic a l'Escola Superior d'Agricultura.— Ballester, 12. Barcelona. (S. G.)—Fermentacions i Patologia Vitícola. j GuiraRT, Pvre., Josep—Talamanca, 1, 2.0n, 2.83, Manresa (Barce- lona). — Geo/ogia. Institut General i Tècnic de Girona. institut General i Tècnic de Reus. JUNCADELLA i ViDAL-RiBAS, Emili —Enginyer. —Rambla de Catalu- — nya, 26. Barcelona. —Enfomologia, esp. Heminòpters i cCara- DUS). Laboratori de Mastología i Anatomia comparada. — Museu de Cièn- cies Naturals de Barcelona. Laboratori de Botànica.—ld. id. Laboratori de Cristal'lografia.—ld. id. Laboratori d'Entomologia.—ld. id. Laboratori de Malacologia.—ld. id. Laboratori d'Ornitología.—id. id. Laboratori de Paleontologia i Servei del Mapa Geològic de Cata- lunya.—ld. id. Laboratori de Petrografia i Minerologia.—Id. id. (1910-1911) La FueNrE, Pvre., Josep M.2—Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real). —Co/eòpters palearties. LANDERER, Josep—Tortosa. (Tarragona). — Geo/ogia i Astronomia. LLORÉNS i CLARIANA, Anton—Muntaner, 173, 3t , 22. Barcelona.— Histologia. LLENAS i FERNÀNDEZ, Dr. Manuel—Avinguda de la República Ar- gentina, 5, pral. Barcelona (S. G.)—Botànica. MALUQUER i MALUQUER, Dr. Lluis. —Balaguer (Lleyda). MALUQUER i NicoLau, Joaquim—Enginyer. —Còrcega, 413. Barcelo- na. -—Herpefologia. MALUQUER i Nicorau, Josep—Enginyer.—Rosselló, 323, pral. Bar- celona. —Oceanosrafia i Malacologia. MaALUQUER i NicoLAU, Salvador—Advocat.—Escoles Pies, 15. Sar- rià (Barcelona). —En/omologia i Estudis de la Naturalesa. MaLUQUER i de MorEs, Ignasi—Estudiant. —Escoles Pies, 15, Sa- rrià (Barcelona). —Entomologia. MaLUQUER i Rosés, Joan—Estudiant. —Còrcega, 413. Barcelona. — Ornitologia. MaRCET, O. S. B., Rvnt. P. Adeodat Francesc — Monestir de Montserrat. —Botànica. MaRCET, Dr. Jaume — Conservador — Consell de Cent, 340. ED icolean —Petrografia. MARTORELL i CARRERAS, E. —Castelar, 36, Reus. —Bio/ogia, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 1919. MaRquès i FERRÉ, Joan — Passatge Mallofré, 2, 1.0 1.". Sarrià (Barcelona). —Entomologia. 1920. Mazí, Eduard—Ponent, 66. Barcelona. —Botànica. 1918 (1900- 1911). Mas de XAXARS i PALET, Josep M.2-—Enginyer—Méndez Núfiez, 6, 2.ón, 2.8, Barcelona.—Co/eòpters, esp. eCarabuso. 1911. MiRi RàFons, Dau ieeieint en Farmàcia.—Santa Coloma de Gramanet (Barcelona). — Geologia. 1913. Nogués i FERRÉ, Antoni — Trinquet Nou, 15. Tarragona.— Bo- tànica, 1920. NovenLas i BoFiLL, Santiago — Recol-lector zoològic del Museu de C. N.—Plassa de Medinaceli, 4. Barcelona. — Zoo/ogtia. 1920 (1900-1904). Novenas i Roig, Francesc. —Plassa de Catalunya, 21, 3.er, 1.2 . Barcelona.— Química Mineral. 1914. Oms i HERNÀNDEZ, Josep M.2—Rambla de Catalunya, 106, 3.t , 2.8, Barcelona. 1905. PaLET i BARBA, Domenec—Diputat provincial. —Terrasa (Barcelo-. na).— Geologia. 1920. PaRbDo, Lluis—Prof.ajudant a l'Institut General i Tècnic, —Gran Via, 65, 2.ón, València. 1917. PascuarL, Lluis—Portaferrisa, 6. Barcelona. —Bolànica, 1915. Pujapó, Josep M..—Enginyer.—Clarís, 15, 1.er, 1.3. Barcelona. 1917. Pujura, S. J., Rvnt. P. Jaume—Director del Laboratori Biològic de Sarrià (Barcelona). —B:0/0g7a. 1904. Raqué i Camps, Joan —Diputat provincial. —Clarís,54,2:ón.Barcelona. 1916. RECTOR DEL COL-LEGI DEL SAGRAT CoR, Rvnd. P.—Roger de Llit- ria, 13. Barcelona. 1912. RIERA i SANS, Tomés— Advocat.—Plassa de Sta. Agna, 7, 2.ón 2.2, Barcelona. —En/omologia, esp. Dipters. 1920. Roig i Comas, Josep — Rambla de Ntra. Sra. Vilafranca del Penadés. — Geologia. 1904. Romaní i GuERRA, Amador — Rambla Principal, 27, Vilanova i Geltrú (Barcelona). — Prehistòria. 1907. RomaNyA i Pujó, Josep M..—Ausias March, 16, 2.ón, 2.3, Bar- celona. —Lepidòpters. 1920. Rossen. i Viuà, M. — Prof. de Zootècnia a l'Escola Superior d'Agricultura i Director del Parc d'Aclimatació. —Cervantes, 5, l.er, 2.2. Barcelona. —Zoofécnia. 1912. Rosser, Odon Carles — Prof. d'Idiomes. — Consell de Cent, 306, 4.rt, 1.3. Barcelona. —Lepidòpters. 1915. Rosser, Guillem—Consell de Cent. 306, 4.rt, 1.8. Barcelona. — Mineralogia. 1915. ROVIRA i SELLARÉS, Josep—Brosa, 1. Palma (Mallorca). 1918. Rusió, Ferràn A.—Avinguda del. Tibidabo, 51, torre. Barcelona (S, G.)—Botànica, 16 1905. 1910. 1920. 1918. 1919. 1917. 1915. 1914. 1919. 1920. 1904. 1900. 1916. 1920. 1920. 1916. 1914. 1919. 1907. 1909. 1915. 1913. 1900. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SAGARRA i de CASTELLARNAU, Ignasi de—Conservador de Zoologia al Museu de C. N.—Castellnou, lletra S. Sarrià. (Barcelona). — Lepidòpters i Ornitologia. SAGARRA i de CASTELLARNAU, Xavier de—Reina Elisenda de Mont- cada, 11. Sarrià. (Barcelona). Química. SALA i PoNs, Dr. Claudi— Universitat, 27, 1.8, Barcelona. — Histo- logia i Biologia. SALA i ROQUETAS, Ramon Mat Llusà Sampedor. (Barcelona.)— SEMINARI CONSILIAR 1 GATEDRA DE GEOLOGIA. Barcelona. SENNEN, E. C., Germà—pProf. de Botànica al Col-legi de Ntra. Sra. de la Bonanova. —Passeig de la Bonanova, 12. Barcelona (S. G.)—Botànica. SERRA i RiERA, Josep—Diputació, 310, pral. Barcelona. —Botàni- cai Entomologia. SIVATTE i de BoBADiILLA, Jaume—Elisenda de Montcada, 6, torre. Sarrià (Barcelona), c Torre del Baróx. Horta (Barcelona). —Bo- tànica. Geologia. : Sorà i VeRGÈs, Felip N.—Hospital, 49, pral. Barcelona. —Geol/ogra. Sor, Pvre. Sch. P., Rnd. Joan—Prof. d'Hist. Nat. a les Escoles Pies. —Terrassa (Barcelona). — Geo/ogia. SoLé i Pirà, Dr. Joan—Ronda de Sant Pere, pral. Barcelona. — Geologia. SorER i Pujor, Lluís—Naturalista preparador. —Plassa Reial, 10. Barcelona. —Orniologia. TENaAs, Jaume—Plassa Capellans, 10. Olot (Girona). —Bojlànica. VAYREDA i OnivÈs, Pere-—Lladó (Girona). —Botfànica. Vàzquez i SANS, Joan — Maurici Serrahima, 20. Barcelona.— Zoologia i Anatomia Comparada. VipaL i López, Manuel—Sub-oficial Regt. Inf.3. Cerifiola. Meli- lla. —Coleòpters. Viua, Frederic, Rvnd. P., Missionista del Cor de Maria—Prof. d'Hist. Nat. del Seminari de Solsona (Lleyda). ViLASECA i ANGUERA, SS Clinic. Bar- celona. — Geologia. VVvNN i Enus, Frederic. —Corts Catalanes, 630. Barcelona i la Garriga. —Geo/ogia. XAMMAR, Eduard de—Bruch, 19, entressol. Barcelona. — Botànica. XIBERTA i RaiG, Antòn—Farmacèutic militar. —Sicilia, 26 bis. Bar- celona. —Botàrica. ZARIQUIEY i ALVAREZ, Dr. Ricard—Vice-Secretari. —Mallorca, 237, entressol. Barcelona.—— Co/eòpterss esp. Cavernícoles. ZULVETA i ESCOLANO, Antoni de—Prof. auxiliar de l'Universitat. En- carregat dels Cursos pràctics de Biologie del Museo Nacional de Cienc, Nat. —García de Paredes, 72. Madrid. —Zoo/ogia, INSriTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LLISTA de les Societats i Publicacions que tenen canvi amb la Institució Catalana d'Història Natural " BERLIN.— Alemanya Deutsche Entomologische Gesellschaft. Deutsche Entomologische Zeitschrift. Deutsche Geologische Gesellschatt. Zeitschrift der Deutsch. G. G. A. Abhandlungen. B. Monatsberichte. , BERLIN-DAHLEM. —Deutches Entomologisches Museum. Entomologische Mitteilungern. HALLE a SAALE.—Leop. Carol. Altad. der Naturiorscher. HAMBURG.— LEIPZIG.— MANCHESTER.— VIENA.— BRUXELLES. — Abhandiungen. Naturvvissenschaftlicher—Verein. Abhandlungen, Verhandlungern. Herbarium. Ersicatensammlungen. Anglaterra Conchological Society of Great Britain and Ireland. Journal of Conchology. Austria Naturhistorischen Staats Museums. Annalen. Bèlgica Société belgue de Géologie, de Paléontologie et d'Hidrologie. Bulletin, 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BRUXELLES.— Société Entomologique de Belgique. Y) Y NAMUR.— Bulletin. Société Royal de Botanique de Belgique. Bulletin Société Royale Zoologique et Malacologique de Belgi- que. Annales. Société Entomologique Namuroise. Bulletin. Brasil CAMPINAS.— Centro de Scieucias, Letras e Artes. PELOTAS —a GUELR.— TORONTO.— d LE 'CAIRE.— BARCELONA. — Di Revista. Centro de Cultura Scientífica. Canadà The Canadian Entomologist. Ontario Department of Agriculture. Bulletin. Annual Report of the Entomological Society. University ot Toronto. Síudies. Egipte Institut d'Egipte. Bulletin. Espanya Centre Excursionista de Catalunya. Butlletí. Consell de Pedagogia de la Mancomunitat de Catalunya. Quaderns d'Estudi. Institut d'Estudis Catalans. Arxius de l'Institut de Ciències. Junta de Ciències Naturals. , Anuari. Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Ope- ra, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 19 BARCELONA. — Y MANRESA. — MONTSERRAT. — REUS-—— MBRRASSAL— TORTOSA.— VICH.— MADRID.— P) d MAHÓ.— Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Boletin, Boletin del Observatorio Fabra. Memorias. Societat de Biologia. Anuari. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Butlletí. Vida Cristiana. Centre de Lectura. Revista. Centre Excursionista de Terrassa. Arxiu. Ibérica. Centre Excursionista de Vich. Instituto Geológico de Espafia. Boletín. Memorias. Junta para ampliación de Estudios e Investiga- ciones científicas. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. Revista. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. Boletín. Memoriass Real Sociedad Geogràfica. Boletín. Revista de Menorca. P. DE MALLORCA.—Diccionari de la Llengua Catalana. VALENCIA.— ZARAGOZA.— y Bolletr. Instituto General y Técnico. Anales. Facultad de Ciencias de la Universidad de Zara- goza. Anales. Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales. Boletín. Memorias. Sociedad Entomológica de Espatia. Boletín, 20 BERRELEY.— BOSTON.— BUFFALO.— CHICAGO.— Y CINCINNATI.— MADISON.— NEV YORR.— ÍNSTirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL Estats Units University oi California. Botany. Boston Society ot Natural History. Society of Natural History. Bulletin. Academy of Sciences. Bulletin. Field Museum ot Natural History. Report. The Lloyd Library. I Bibliographical Contributions. VVisconsin Academy of Sciences, Arts and Leters. Transactions. American Museum of Natural History. Bulletin. Nevv Yorle Zoological Society. Bulletin Zoologica. PHILADELPHIA.—The Academy of Natural Sciences. S. LOUIS.— URBANA.— Proceedines. Missouri Botanical Garden. Annals. State of lllinois Natural History Survey. Bulletin. VVASHINGTON.— Smithsonian Institution United States National Museum BORDEAUX.-— LILLE.— LYON.— Bulletin. : Annual Report. United States Geological Survey. Bulletin. d Mineral Ressources of the United States. Profesional Paper. Vvater-Suppiy and Irrigation Paper. França Société Linnéenne de Bordeaux. Procés— Verbau.r. detes. Société Géologique du Nord. Institut de Géologie. Annales. Université de Lyon—Faculté de Sciences, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 91 4 Annales. NICE.— Association des Naturalistes de Nice et des Alpes Mariti- mes. Bulletín. PARIS.— Revue irançaise d'Ornitologie. d Société Entomologique de France. Bulletin. Di Museum Nationale d'Histoire Naturelle. Bulletin. RENNES.— — Société Géologique et Minéralogique de Bretagne. Bulletin. TOULOUSE.—Université de Toulouse—Faculté de Sciences. Bulletin. UZÈS.— Revue Entomologique Internationelle. Miscellanea Entomologica. Holanda LEIDEN.— —— Rijles Herbarium. Mededeelingen. India CALCUTTA.—Geological Survey of India. Records. Itàlia CATANIA.— —Accademia Gioenia di Scienze Naturali. Bolletino. FIRENCE.— —Reale Statione di Entomologia agraria. Redia. GENOVA.— — Museo Civico di Storia Naturale Giacomo Doria. Annali NAPOLI. — Società di Naturalisti. — Bollefíno. PALERMO. — Regio Instituto Zootecnico.— Allevamenti. Di Societó Siciliana di Scienze Naturali. Il Naturalista Siciliano, PORTICI.— —Laboratorio di Zoologia generale ed agraria della R. Scue- la superiore d'Agricoltura. Bolletino. ROMA.-— Pontificia Accademia Romana dei Nuovi Lincei. Atti. h Reale Accademia dei Lincei. ó Atti, D2 TORINO.— MÉXICO.— MÓNACO.— COIMBRA.-— LISBOA.-— INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Ll Instituto e Museo di Zoologia deHa R. Università. Bolletino. Mexic Secretaria de Industria, Comercio y Trabajo. Anales del Instituto Geológico de México. Boletín Minero. Sociedad Mexicana de Biología. Revista. Escuela Mèdico-Militar. Revista. Mònaco Institut Oceanographique. Bulletin. Portugal Universidade de Coimbra. Instituto Botanico. Socie- dade Broteriana. Boletim. Academia das Sciences. Jornal. Commiçao dos Trabalhos Geologicos de Portugal. Communieaçoes. Societé Portugaise des Sciences Naturelles. Bulletin. Mémotres. Broteria. Serie Zoológica. Serie Botànica. República Argentina BUENOS AIRES. —Museo Nacional de Buenos Aires. LA PLATA.— . Anales. Museo de La Plata. Revista, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 93 Suècia STOCRHOLM.— Entomologista Fòreningen. Entomologist Tidsfrift. UPSALA.— Geological Institution of the University of Upsala. Bulletin. Suissa BERNA.— Entomologische Gesellschaft. Mitteilungen. Transvaal PRETORIA.— — The Transvaal Museum. Annales. Uruguay MONTEVIDEO. —Museo de Ciencias Naturales. Anales. 94 ÍNSrirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SESSIÓ CIENTÍFICA DE 13 DE GENER DE 1921 Presidència de D. A. Bori i POCcH Amb la assistència dels Srs. R. P. BARNOLA, BATALLER, BROQUETAS, CO- DINA, FAURA, FONT QUER, MALUQUER (JoAQ.), MAS DE XAXARS, SAGARRA (Í.), SALA, VÀZQUEZ, ZARIQUIEY i VILASECA, Secretari, el Sr. President declara oberta la sessió a tres quarts de set de la tarda. Per aclamació són admesos els Membres proposats en la Sessió ante- rior. Els Srs. A. BOFiLL, BATALLER i VILASECA presenten com a nou Membre a D. Joan CANALS i CARRENO, c. Aribau, 33, qui es dedica a Biologia, i els Srs. A. CODINA, l. de SAGARRA i VILASECA a D. Josep M 2 FARRIOLS i CENTENA, Rambla de Sant Josep, 25, pral., qui es dedica a Lepidòpterologia. Es dona compte del comunicat de la Junta de Ciències Naturals con- vidant al President de la INSTirució a l'acte de l'homenatge al Dr. CADE- VALL i DIARS que amb motiu de la recepció oficial del seu Herbari, tindrà lloc en el Departament de Botànica del Museu de Catalunya, el proper dia 15. El Sr. President delega en el Sr. MAS DE XAXARS la representació de l'entitat en dit acte d'homenatge al savi i popular botànic català. Igualment se'n dona de la tramesa feta per llurs autors, Srs. FAURA, DouLé, ZUuLUETA i HARLÉ, de diferentes obres d'Història Natural. Són fetes, a continuació, les segiients COMUNICACIONS VERVALS El senglar Sus scrofa castilianus Thom.—l. A la Conreria de Mont- aiegre. —El dia 28 de novembre prop passat, segons manifesta el Sr. AGUILAR-AMAT, va ésser mort per varis caçadors en els boscos dels encon- torns de dit Monestir, un senglar mascle de gran tamany i perseguits sen- se poguer ésser aguts una femella i els seus garrinets. El nostre Presi- dent, D. A. Bori i Poc, qui es trobava casualment en dit lloc va veure l'exemplar cobrat pels caçadors. Fa una trentena d'anys, el senglar era relativament escàs,trobant-se tant sols en els llocs ferèstecs de les Guille- ries i de les serres propirenàiques, però avui s'ha extès considerablement i és quasi abundant en la part baixa i coberta de bosc de la província de Barcelona.—li. En el Baix Llobregat. —El dia 8 de gener, continua manifes- tant el Sr. AGUILAR-AMAT el personal de la Central Hidroelèctrica de Cor- bera, en el terme de St. Andreu de la Barca, a les 5,30 del matí, va tro- bar ofegat en el canal i detingut per les reixes d'entrada de les tuberies de INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 les turbines, un exemplar mascle de senglar, de 1 m. 40 cm. de longitud i de 65 Rilògrams de pes. Dissortosament no vaig arribar a temps per a que no trossegessin el crani i únicament vaig poguer veurer la pell i conservar dos dels ullals. La llúdriga Lutra lutra (L.) en el delta de l'Ebre. —El mateix membre comunica que els últims dies del passat any 1920, el nostre consoci i re- col'lector del Museu de Ciències Naturals En S. NovELLas, va tenir ocasió de veurer una magnífica pell del dit Carnívor procedent d'un exemplar ca- çat en el punt anomenat L'Encanyissada a St. Carles de la Ràpita. Essent escasses les cites autèntiques de Lutra lutra (L.) a Catalunya és conve- nient fer constar sa presència a la part litoral de la conca de l'Ebre. Coloració anormal en dos ocells de la fauna catalana.—El Sr. SAGA- RRA (Í.) presenta dos exemplars de la col'lecció del Museu de Ciències Naturals (Sèrie Ornitològica catalana), que presenta el plomatge atacat d'albinisme: el primer és un adult de Chelidon rusfica (L.) amb tot el plomatge blanc lleument tèrbol en algun indret. Els ulls de l'esmentat ocell mostraven la coloració rogenca del individus típicament albins. Pro- cedeix de 4La Cavao Prov. de Tarragona, 22.XI.20, S. NovEnas leg. El segon exemplar pertany al Parts ater L. i també presenta tot son plomatge, excepte part de les remiges i la meitat de les rectrius negres com també algunes cobertores alars. Fou caçat a Vallvidrera el 10 de ge- ner de 1921, S. NovEnLas leg. Aquest segon cas es presenta molt rarament. L'CEdipoda ceerulescens sulfurescens Sauss. JORHT ACRIDIDAEJ a Catalunya (Vall d'Aran). —Manifesta el Sr. CopiNA que la varietat amb ales grogues de (Edipoda ceerulescens L. que en el N. d'Àfrica reemplaça quasi exclusivament la forma europea amb ales blaves i que DE SAUSSURE va denominà en 1884 var. sulfuresceris no creu que s'hagi esmentat amb certitut de Catalunya, presentant-ne dos exemplars femelles caçats a Lés (Vall d'Aran) en la tardor de 1913. Recentment M, ENRI GELIN, en una noteta (Bull. de la Soc. ent. de France, n.2 15, 1920, p. 255-6), dona comp- .te de la captura d'aquesta varietat a França, on no havia mai sigut autèn- ticament assenyalada, que volava entre els grups de (Z. caerulescens de la forma típica, de la que es diferència per la color netament groga verdo- sa de le part clara de les ales, per les antenes més atuades a l'àpex i per l'absència de tota senyal de blau sobre les tíbies posteriors. Diu que el motiu de que aquest Ortòpter hagi passat desapercebut fins ara serà per- que els individus amb ales grogues seran habitualment aquí poc nombrosos i així ells constitueixen, no una varietat com a l'Algèria i Tunisia, sinó una simple aberració. FiNoT, pregunta (Orthopt., p. 153) si els insectes, assenyalats de Nar- bona i de Hyères amb el nom de (E. fuscocincta Lucas, però que ell no havia vist, no correspondrien millor a la var. sul/furescens de CZ. ceerules- cens i el nostre comunicat pregunta ara si l'(E. cerulescens (—P fusco- 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL cinctus Luc.) del Catàlogo de los Insectos de Cataluya, 1879, p. 102, d'En MARTORELL i PENYA Sino és precisament aquest insecte. De les col'leccions d'aquest naturalista, d'això, no s'en pot treure res en clar. La Linaria oligantha (Lge.) a Catalunya. — El Dr. FoNr QuER fa les manitestacions segients: que les comarques occidentals de Catalunya no estan encara més que mitjanament explorades, ho demostra el fet de les novetats botàniques que són fruit de totes les excursions que hom hi fa. Avui al Montsec, demà a Caro, un altre dia al Montsant, o a Prades o a Cardó, per tot hi ha coses curioses per descobrir. Ara mateix, tot revisant les plantes de les herboritzacions de 1919, trobem una espècie interessan- — tíssima herboritzada per nostra consoci XiBERTA RAIG a Montagut, prop de Lleyda: la Linaria oliganiha Lge.. Hem comparat les mostres lleidata- nes amb les de Carlet, de València (leg. TRULLENQUE, det. Pau, in Herb. Mus. Ciències Naturals), i són idèntiques. Aquesta Linaria era coneguda solament de poques localitats d'Almeria i València meridional, la nova ha- bitació de Montagut, dins l'estepa catalana, aixampia considerablement la seva àrea de dispersió. Concurs d'Herbaris de la junta de Ciències Naturals. —El Dr. FoNT QuER, comunica que la Junta de C. N., en sessió de 3 del passat desembre acordà per unanimitat concedir íntegre el premi de mil pessetes a En JoAN FABREGA, de la Sellera, per la col'lecció de 701 exemplars d'aquesta loca- litat que presentà al concurs. TREBALLS ORIGINALS: Del Dr. C. Pau: El Cistus Pouzolzió Costal— Rvd. P. J. M.2 de BaRNora, J. S: Nota Necrològica. El Rvd. P. Josep PAN- TEL SS 3. Í no havent-hi més assumptes de què tractar, ès aixecada la sessió a un quart de nou de la vetlla. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 07 Sobre el Cistus Pouzolzii Costal por CARLOS PAU Con el fin de procurarme materiales para un intento monogràfico de nuestras jaras espafiolas, acudí a las coleccicnes de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, en donde se conserva el ejemplar autén- tico de Cosral Me era necesario conocer una especie, que faltaba en mi. colección de la Península, pero, que de su existencia y determinación no se podía dudar, sabiendo que fueron contirmadas por. VViuLRomm (Prodr. fl. hisp. III, p. 709.) El ejemplar comunicado, y es un favor màs que deberé a mis carifio- sos amigos de Barcelona, es defectuoso por joven. Ademés: està reducido a tres fragmentos de algunos miserables centímetros: las flores en capu- llo y algún fragmento nuevamente dividido. Con razón pudieron decir, pues, mis amigos CADEVALL Y-SALLENT en la F/ora de Catalunya, p. 196, al ver esta muestra: cEn el seu herbari es conserva un sol fragment informe.ò A pesar de todas estas contrariedades indicadas, tenemos la fortuna de que se conserven los botones florales con la suticiente limpieza para estudiar las piezas externas del càliz, y estos sépalos, lo podemos asegu- rar, no corresponden a los del C. Pouzolzií, sinó que se parecen muchí- simo a los del C. monspeliensis. Y como las hojas tampoco son de estas dos especies, sino que acusa su epidermis una influencia del C. sa/viifo- lius, y la forma de ellas oblongas y cortas no son del sa/viifolius ni del monspeliensis, no queda més recurso que considerarlo híbrido de estas dos últimas especies, C. Monspeliensis X salviifolius. La etiqueta escrita por el mismo Cosra y que acompafia al ejemplar confirma esta determinación, y eso mismo dice también en su /ntroducción ala flora de Catalufia p. 25, al escribir: cCon la especie siguiente (monspeliensis) y la anterior (salviifolizs), taroò Copiada al pie de la letra, así suena: 4Cistus Pouzolzii Del. VV. ic. et descr. t. 87. Ín montosis pr. Barcinone c. GC. salvifolio et C. monspelien- si raro. Aprili 1852 legi (Costa). 2 D8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL En este supuesto el C. varius Pourret—C. Pouzolzii Del. —C. crispo x monspeliensis deberà ser excluido de la Flora catalana y por consi- guiente de la península, mientras nuevos descubrimientos no vengan a demostrar su verdadera existencia. Y en su lugar, habrà que colocar el siguiente lúbrido. Cistus florentinus Lamarch Encycel. met. II. p. 17 (1786)— C. monspe- liensis X salviifolius— C. Pouzolzii Costal introducción p. 25, Cadevail y Sallent flora de Catal. p. 196.—C. varits VVilIEI prodr. HI. p. 709. En mi herbario lo poseo de las siguientes localidades: L'Estela, Lladó (VAYREDA: 1898 ) Aramprunyà (CADEVALL: 1907.) Tibidabo (SENNEN, 1910.) Gavé (SENNEN: 1911.) Entre Horta y Montcada (SENNEN, pl. d'Espagne, n.. 1589.) Este nú- mero, según las muestras de mi colección, resulta idéntico al ejemnlar de Costa, por la cortedad de las piezàs epicalicinas: el n.. 1489, de esta mis- ma localidad, se diferencia por ser los sépalos externos un poquito ma- yores. Palautordera (FoNr y QuER: 1916.) El primer botànico que herborizó este híbrido en Catalufia fué BENTHAM en 1825 (Catalogue des plantes indigenées des Pyrénées, p. 72): lo està en La Granota, entre Gerona y Barcelona. YViuLsomm confirma esta cita (ic. el descript., p. 31) dicienuo: dProvenit etiam in Catalaunia, BENTHAMÍ (hb. Vind.): pero, se le olvidó incluirlo en Prodromus /1. Risp. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 99 NECROLOGIA El Rnd. P. JosEP PANTEL, S. J. T E1853 - 1920) La vida. —No sabem gaire cosa dels primers anys de la vida d'aquest religiós exemplar i savi naturalista, Membre de nostra Institució de des de 1905.Nat, a Bacón de Lozère, el 27 de febrer de 1853, degué passar l'infàn- cia i començament de la joventut al costat del seu pare, mestre del poble, essent a la mateixa escola i sota la seva direcció on aprengué,segons man- tes vegades ens havia declarat en converses privades, aquell esperit de treball, d'ordre i método, que'l caracteritzava. Ens manquen notícies par- ticulars que'ns revelin les tendències del jove PANTEL, en aquella época, perillosa per al jovent. El seu esperit devia afalagar nobles ideals, doncs aviat es dirigí cap el Seminari de Mende, on als tres anys d'estudis ecle- siàstics, decidí deslligar-se del món, cercant un ambient més pur en la vida religiosa. Aixís fou que en 1873 ingressava en el Noviciat, que tenien a Pau, els PP. de la Companyia de Jesús de la província de Toulouse, contant a leshores 20 anys. Feu la continuació dels estudis eclesiàstics a Uclés (prov. de Conca) (1880-1885), antic monestir premostratense, on trobà hostatje amb els seus germans en religió, expulsats de la seva pàtria per la tra- montana de la persecusió religiosa. Allí, allunyat del carinyo dels seus tingué de rebre les sagrades ordres, essent ordenat de Prebere en 1885. Aviat fou destinat a Professor de Ciències físiques i naturals dels joves jesuites françesos, en el mateix Col'legi d'Uclés primerament, luego a Valls, darrerament a Gement (Holanda), on se soplujaren part dels jesui- tes françesos, altre volta llençats de la seva pàtria. Aquesta ocupació, i Pestudi de la Entomologia, foren les tasques que ompliren els jorns de la seva existència preciosa, es pot dir sense intermissió. De 1891 a 1892 feu estudis especialitzats al laboratori Carnoyde l'Universitat de Lovaina. El contacte amb un esperit d'esquisit tacte, el R. P. CniNac, a qui tin- gué per Director l'any que finits els estudis es consagra a l'ordre de St. Ignasi a perfeccionar la educació espiritual i ascètica, marcà segurament una etapa de millorament i perieccionament no tant sols en la vida interior,. més encara en la social i científica, afinant aquella esquisitat de tracte, 30 INSTirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL tan humil i tan bondadós, propi dels verdaders savis, que recorden amb encant quantes persones tingueren la sort de tractar-lo,i més els que frui- ren la ditxa de conviure amb ell. La seva ànima sencilla s'enlairava en la meditació i actes de pietat, i no baixava de la excelsitut més sublim ni en els treballs manuals, que s'imposava en els seus estudis, en que era mestre consumat, però aconduint-sè amb els seus deixeples com a com- pany, que guia en el treball, no com preceptor que s'imposa. Per això el seu tracte resultava tan atraient, per això captivava per la finura dels mo- dos, per això es feia estimar des del primer moment que s'el coneixia. Ni entre mig de les petites contrarietats,que ennubolen el cel dels esperits més equilibrats, ni entre els patiments d'una miocarditis, que lenta pro traido- rament li anava minant la salut, perdia mai la serenitat d'ànima que sem- blava retlexar-se en aquella front ample que coronava sa somrient figura. àquesta malaltia fou la causa de que atenent els seus Superiors les indi- cacions de facultatius especialistes és determinessin a enviar-lo a nostra terra per a refer la salut, çó que feu que des de 1903 a 1907 residís nor- malment a Sarrià, a excepció dels dos darrers istius corresponents, i que molts naturalistes d'aquí tinguessin ocasió d'aprofitar-se de les seves ense- nyances i molta experiència en Entomologia biològica i altres ciències. Amb tant de contacte amb nostra terra res té d'extrany el seu gran afecte a Espanya, aixís a les persones, com a les costums i coses, Els darrers anys de la guerra tingué el seu cuidado, sense interrom- pre els estudis, una mena d'orfelinat que s'establí a Gemert. En 1919 fou enviat a Toulouse, on continua les tasques de l'enssenyança i estudi en el Institute Catolique. Allí, el 7 de febrer de l'any seguent, el trobà plé de mereiximent i obres profitoses la mort, terme de tantes fatigues i principi de la Vida verdadera. R. I. P. Labor científica. — Pot ésser que'l mérit principal, sigui com esdevé tan fregiientment en la vida científica, amagati de poc llustre, endevant de qui sols recerquen una apariència aparatosa de ciència, més que no pas la solidesa de la mateixa. Però la viola més suaument ilairosa, és la que creix amagada entre mig dels brins de l'herbam, no la que's conrreua a plena llum. Els innombrables deixebles que formà el P. PAN- TEL, són équín dubte n'hi ha2, la corona principal, els llorers vivents, que altament aquella ciència experimental, que sabia transfundir com alé vi- tal als que el tinguerem de mestre. D'ells en resten Est EES agraides. Professors de nom mundial. Però no és que manquin produccions de tota mena, que perpetuaran entre el món savi, el nom d'aquell humil conrreuador de la ciència, qual modèstia és resistí a donar una conferència pública a que estavainvitat a Bruseles, en celebrar-se en la Capital de la Bèlgica un Congrés d'Ento- mologia, l'any 1910, ÍNSTirUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 31 Encare que coneixia a fons ta Química moderna, per la que tenia una especial predilecció, aviat es destrià la seva especialitat per la Entomolo- gia, començant per els estudis de sistemàtica entomològica i enlairant-se més tard per els d'anatomia fina histologia i biologia dels Insectes. Els pri- mers passos per l'Entomologia els encaminà vers els Ortòpters,en una épo- ca en que tot just començaven a ésser estudiats els de la península ibérica. En BonivaR, mestre competentíssim en la materia va poguer estampar d'ell (): cel P. PANTEL, una de las personas que màs han contribuido al cono- cimiento de la Fauna ortopterológica de nuestra Península y cuyos trabajos llevan siempre el sello del màs razonado estudio y dela mayor exactitud en la observación,. El mateix renomat ortopteróleg diu en tractar de la publicació del nou género Geomanris (..) enla dEnumeración de los Urtòp- teros de Espafia y Portugal:: edigno coronamiento de otros muchos des- cubrimientos realizados anteriormente por el sabio jesuita, que tanto ha contribuido al conocimiento de la Fauna central de Espafia éQué té doncs d'estrany qué nombroses corporacions científiques es disputessin l'honra de contar-lo entre sos membres, i que li preguessin per la publicació dels seus descobriments i investigacions científiques2 Per a no allargar aquesta nota, no continuem ni les Societats que l'hos- tatjaren en son Sí, ni altres dades científiques, car prou es palesarà en aduir les publicacions de que tenim notícia. È Go que no podem pas passar sense citar, son els dos premis que aconsseguí en dues de les seves més notables memòries. Es magistral la intitulada: 4dLe Thrírion halidavanum Rond. Essai monographique sur les caractères exteriéures, la biologie et l'anatomie d'un larve parasite du groupe des Tachinairesx, publicada en la gran revista La Cellulex de Lo- vaina premiada per l'Academie des Sciences de Paris, amb el premi Thore. Model de recerques d'anatomia fina és un treball de pacientíssima investigació fet amb la col'laboració d'un dels més aprofitats deixeples que tingué a França elRnd. P. Robert de SiNETY, S. J. ço és: dLes cellules de la lignée màle chez le No/onecta g'lauca,, que veigué la llum pública en la mateixa publicació, a que s'adjudica el premi Gama Machado. No menys perpetuaran la memòria de l'infatigable investigador del món dels Insectes, aquells d'aquestos i altres animals immortalitzats amb el seu nom. Heus ací, els que coeneixem, no publicats tots ells en altres notes necrològiques: Pantelia, género d'Ortòpters de la fam. dels Lo- cústids, li fou dedicat pel seu gran amic (encare que els distanciessin idees filosòfiques.) En BonivaR Ig. —Són descrites tres espècies, cual tipu és la P. horrenda VVallz. de Sierra Leona. Pantelioia, género de Dipters nemòcers, família dels Cecidòmids ().— Revista de la R. Acad. de Ciencias, Madrid, 1189, p. 279. (4) Annals de Sciencias Naturals, Porto, vol. IV 1898, 39 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL creat pel célebre dipteròleg RIEFFER. S'han reconegut fins a 18 espècies entre els continents europeu i americà. A Espanya és frequent la P. his- panica Tav. Andrícus Panteli Vief. — 1896 — cecídia en Quercus pedunculata, sessiliflora, pubescens.—V. Houard, pàg. 370. Cvnips Panteli Tavares.—1900—Cecídia en Quercus peduneulata. —V. Houard, pàg. 42-44. Ephippicer Panteli Nav.—La primera espècie descrita pel P.NAvAS, que dedicà a son mestre en Entomologia, a quals instància i direcció desdé el introduir-se en el estudi de dita ciència. Polvdesmus Panteli Brol. — eaMyriapodes recueillies en ESE par le R. P. J. Pantelv, par H. VV. Brolemann. — 1900—V. Butlletin de la Soc. Entemol. de France, n. 6. PUBLICACIONS 18836—Contribution a l'Orthopterologie de l'Espagne central.—Ana. Soc. Esp. de H. N., t. XV, Madrid. 1888 —Catalogue des Coléoptères carnassiers terrestres des environs d'Uclés.—Ib. 1890—Notes orthoptérologiques—l—II—Ib., t. XIX. 1896— Y —III—IV—V —Ib., t. XXV. 1 1897 —Note preliminaire sur le TArírion halidayanum. Stades larvaires et biologie. —Comptes Rendus des Séances de l'AÀcademie des Sciences, Paris, I mars. 1898 — Si le clivage de la cuticule, en tant que processus temporaire au permanent. —C. R. des Séances de l'Acad. de Sc., Paris, 14 mars. 1898—Le Thririon halidayanum Rond. Essai monographique sur les ca- ractères extérieures, la biologie et l'anatomie d'une larve parasite du groupe des Tachinaires.—4La Cellules, t. XV. —Lovaina. 1900—Sur le vaisseau dorsal des larves des Tachinaires. n. 13.—Butl. de la Soc. Entom. de France. 1902—Sur la biologia de Meigenia floralis Mg. (Comunication prèlimi- naire. —Butl. de la Soc. Entomol. de France.—(Tres notes previes). xy —Sur l'evolution de la spermatide chez le No/onecfta glauca.—En col-laboració del P.'Robert de Sinéty—C. R. des Séances de l'Aca- demie des Sciences de Paris, 1 decembre. xy —Segona nota el 15 del mateix mes. xy —Sur l'origine du enebenterno et les mouvements nucléiniens dans la spermatide de No/onecta glauca. Ib, 29 dec. 1906— Les celiules de la lignée màle chez le Nofonecta glauca L.—eLa cellulex, t. XXIII. 1908—Caloptenus italieus. La var. VVattemvpliana Pant. n'est pas syno- nyme de C. ic/ericus Serv.—Bol. Soc. Esp. de H. N.—julio, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 33 1909—Notes de Neuropathologie comparée, ganglions de larves d'Insec- tes parasités par les larves d'Insectes. —Lovaina. 1910—Recherches sur les Dipteres à larves entomobies.—I—Caractères parasitiques aux points de vue biologique, éthologique et histologi - que. —4La Celluleo, t. XXVI. 1910—Remarques préliminaires sur le tube digestif et les tubes de Malpi- ghi des Homòteres superieures. —Amb col'laboració de E. Licent.— Butl. de la Soc. Entom. de France. 1912 —Recherches sur les Diptéeres à larves entomobies. Il. Les enve- loppes de l'oeuf avec les formations qui en dépendent, les dégats in- directs du parasitisme.—eLa Celluleo, t. XXIX. 1914—Precisions nouvelles sur la région posterieure de vaisseau dorsal des larves des Muscides et particularités remarcables de cette région chez la larve de Ceromasia rufipes (en réalité Rhacodineura anti-. qua)—Ib. o —Signification des cglandes anexeso intestinales des larves des Pfp- chopteridae et observations sur les tubes de Malpighi de les Nérmado- cères (larves et adultes) —Ib. t. XXX. 1915—Notes orthoptèrologiques. VI. Le cvomer sousanal: n'est pas le ctitillateuro, étude des segments abdominaux et principalment du seg-. segment terminal des màles chez les Phasmides.—Ann. de la Soc. Ent. de France. v. LXXXIV. 1917—Description de Carausius nouveaux et notes sur les Carausius de: l'Inde méridionale.—Ann. de la Soc. Ent. de France, —v. LXXXVI. ) —A propos d'un Anisolabis ailé.— Memorias de la R. Acad. de C. y A. de Barcelona (de la que n'era Membre corresponent d'ençà l'any 1911).—Vol. XIV, n. 1. 1918—Réaction chromatique et non chromatique de quelques Phasmides. (Orthopt.) aux excitants dépendant de la lumière.—Caen. 1919—Sur le nombre des stades postembryonaires chez les Phasmides, leur fusion et leur dédoublement. —Tijdschrift voor Entomol. —DI. 51, La Haya. —J. M.2 de BaRNona, S. J. al pit Lu ACS in eoiannS Ú 16438 qué aigolll es reDlAyeN copa saglD ee aun qua tel tostofi a OA pi d sas Ar gens i vaxih dus a b SL '103 dei Di eds aca hi na, ii SOL d l P AV 40 B: : UA a. bed ab agra) LA: HQ: 301 ai Pié pil do LG IBI RO SET Gluoit veg 3a uti A 881 49), a v4 pa: d'3 dé den) 4 Les siti pl 489A totads, ns is Einist Sisiten Mogent qi) I lo xne guimobd Ets sigmyse a3br tius dics LA SUA 88€ x vs hagis 49h taticmiè) tt AQUA aqui Ú 841 nt 28104 la siaquor Mon RQ den CRA, EE mant Ds det 19€ BE MA al en AA Sol sb estiòneM alia , Mdntea donis DR coded65 a'idinclA aa i) aug 8 an. 4 : art dantsdo: al hagi , 898. see AR "go tras ntp Ga ROS hi I veh 4 Li cu Re, NATURAL Dies de sessió. —Primet dijous no festiu de cada mes, a. — dos quarts de set de la tarda. 9. Membres Numerarls.—Deuen ésser presentats per tres o Membres i admesos en la Sessió segient a la de la seva ce — presentació. Paguen vint pessetes l'any (que poden fer — efectives a D. Asenci Codina, La Roca, Sarrià (Pedralbes), Barcelona, Tresorer de lalnstitució, reben totes les- publi- — cacions de la Societat i poden consultar la Biblioteca i a Museu. 08 Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys A els mesos de juliol, agost i a ó Gal de Treballs: Cada any es publica un Volum de Treballs Les 300 planes i i amb làmines. / Biblioteca. —Es oberta per a els Membres de la Institució els dilluns, dimecres i divendres de 6 a 8 de la tarda. a, Tiratges apart: el autors rebran 50 tiratges a iE dels treballs publicats h P , Ve aa EE Vi ep — Barcelona (Espagne) a ON ac da Època. —1901- -1903, 1rES ANYS a IL. o o —1904 a 1917, cada any —. —. a Ll Mo A DI8:IDIO a E y a —1990 Es REG d P Deà Es Xa RN Història de les Ciències Naturals a Catalunya, pa STITUTI ION are ii Ll TD institució Catalana d'Història N a ET: Pe SESSIONS: La INSTirució CATALANA D'HISTÒRIA ib ae celebrarà ses es: sions científiques d'enguany els la ds 13 de gener Toda i E 6 d'octubre 3 de febrer 12 de maig d 3 de ani 2 de Mey: BUTLLETÍ MENSUAL l OMEMÒRIES- qu i Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i i Dr. Josep MB Bofil È Fam. i, Tentredínids —.. — . Y IV. Ieneumònids. —..—. — . pues VIIE COSES Sa Se ps 3 Rx ESTÈBIUS. 4. deci a XI. Pompílids LL. Y XII, Sapígids Y XIII, Escòlid Y XIV, Mutíl'lids Y XVIII, Vèspids.. —./ XIX. Apids —. sén Norbert Font i Sagué —— . Assaig d'una Flora liguènica de Catalun i Llenas i Fernàndez. —. Minerals de Catalunya, per Llorens Tomàs. — Contribuciones al estudio de la Flora del Pir (Valle de Aràn), por Manuel Llenas Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusié M.3 Sismologia Catalana, per M. Faura sans, Pvre. l TREBALLS Volta, 1015. RE A DES DN 6L i RSONL, DRRaa Ó ae MON RES ea s IV, 1918: Nac RV, 191920. ra Es :