NO BUILLEIÍ DE LA OO INSTITUCIÓ CATALANA OO D'HISTORIA. NATURAL Fundada en 1.er de Gener de 1900 Febrer 1921 ese ES 7 hs AUG 15 1921 rs Ri ESTATGE SOCIAL: Carrer del Bisbe, 2. (Palau de la Generalitat) BARCELONA 3 de febrer de 1921.-—Admissió de membres.— Informe financier. —Correspondència.—ComuNI- CACIONS VERBALS. p. 39.—/. Véúzquez i Sans: Breus consideracions crítiques sobre Anatomia comparada, p. 91.— LI. M.0 Vidal i Carreras: Segunda Nota Paleon- tológica sobre el Cretàceo de Catalufia, p. 56.— J. Elias: Alçament de la serralada pirenenca i SUMARI: Secció OFICIAL: Sessió científica del l'enfondrament del Vallès, p. 64. A. Codina: Recull de Dípters de Catalunya, DEMANDES 1 OFERIMENTS———— (En aquesta secció s'hi inscriuran gratuitament els anuncis no comercials que se'ns tra- — metin) —D. Josep M.2 DE LA FUENTE, de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Rea) —— desea cambiar el volumen Í de los S/aphplinides (Faune Gallo-Rhènane) de Mr. Fauvel, que tiene en doble, por el H de la misma obra, quele talla. Envio por envio (certificado). Escribir antes de enviar. —J. M. Mas pE Xaxans —Méndez-Nútiez, 6—Barcelona. Ofereix bons — Coleòpters de la fauna Mediterrània occidental contra Carabus. DEL E pl DE LA institució Catalana d'Història Natural 2.4 SÈRIE. BARCELONA, FEBRER, 1921. Von. Il — Núm. 32.on SECCIÓ OFICIAL NS LS SN SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 3 DE FEBRER DE 1921 Presidència del St. A. Bori, i Pocn Assisteixen els membres Srs. P. BARNOLA, BATALLER, BROQUETAS, CO- DINA, FAURA, MALUQUER, (JOAQ.), MAS DE XAXARS, ZARIQUIEY i VILASECA, Se- cretari. Els dos proposats en la Sessió anterior, són membres admesos per aclamació. El Sr. Secretari llegeix l'informe de la revisió de la Comptabilitat de Vany 1920, feta, segons acord del Consell General de Desembre, pels . Srs. P. BARNOLA i S. MALUQUER, i que diu així: 4 Els suscribents, delegats en el derrer Consell per a procedir a la revisió de comptes i estat de Caixa al finir l'exercici econòmic de 1919 a 1920, testifiquen per la present haber fet dita revisió amb els comprovants a la vista, i declaren la perfecta exactitut del llibre de comptes, al ensem que demanen un vot de gràcies per al Tresorer de l'INSTirució, Sr. CODINA per el cel que demostra en son escomés, i el estat gens desfavorable de nostra caixa, en les presents circunstàncies econòmiques generals. Í en testimoni de conformitat i en compliment de la delegació rebuda ho ru- briquen. Barcelona 23 de gener de 1921. y A proposta d'aquests membres i en vista de llur informació, es dona al Sr. CopINA un vot de gràcies per la seva comesa financiera durant el passat any. I De M. E. HARLE es reb la lletra segient agraint, el nomenament de Membre Corresponent de la INSTiTució, 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL e(Bordeaux le 30 janvier 1921 Monsieur le Président Je reçois, aujourd'hui, la lettre officielle par la dels vous m'infor- mez que l'INSTIrució CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL m'a nommé Membre Correspondant. Je suis hautement ilatté et très touché de cet honneur et vous prie, Monsieur le Président, de faire part à l'INSrirució et d'agréer pour vous- méme, l'expression de ma vive reconnaissance. De puis mon premier voyage à Barcelone, en 1880 on 1881, alors que mon oncle M. PaRTrior y était Consul General de France, j'ai fait plusieurs dizaines d'excursions dans la région conprise entre la frontière et Lleida et Tarragone et j'ai conservé la meilleur souvenir de la beauté et de l'intérèt de ce magnifique pays, ainsi que de l'amabilité et de l'es- prit de progrés de ses habitants. Je vous prie d'agréer, Monsieur le Président, l'expression de la haute considération de votrs dévoné serviteur. —E. HARLÉ.ò A continuació són fetes les segients COMUNICACIONS VERBALS. Sobre l'Homenatge al Dr. Cadevall.—El Sr. Mas pE XAXARS dona compte d'haver assistit, en representació de l'INsrirució, tal com aquesta l'hi havia encomanat segons Ofici del 13 de Gener, al Homenatge al Dr. CADEVALL que amb motiu de la recepció oficial de llur Herbari, tingué lloc en el Departament de Botànica del Museu de Catalunya el dia 15 de Gener del corrent any. L'acte va ésser iniciat pel regidor D. Lluis Nicorau president actual " de la Junta de Ciències Naturals, amb un bell parlament enaltint l'impor- tància de la obra catalana del Dr. CADEVALL i la constància i el desinterés en els 50 anys de treballar-hi. Llàstima que la seva salut no li permetès assistir-hi i veure com la seve obra era apreciada. L'Herbari suma més de 8000 exemplars, la majoria catalans segons consta en un bonic llibret que va esser repartit. Aquest conté: Un retrat de l'autor, un pròleg pel Dr. Fonr i QueR titulat El Dr. Cadevall i la seva Obra i una llista dels gèneres de l'Herbari i nombre de plecs de cada un. Pipistrellus nathusii (Reys. £ Blas.) a la prov. de Tarragona.—El Sr. d'AGUILAR-AMAT comunica que a l'única cita catalana autèntica d'aquest Quiròpter, St. Pere de Vilamajor, Montseriy, (AGUILAR-AMAT. Segona llis- ta de Quiròpters catalans, Burtt. INsr. Car. Hisr. Nar., desembre 1920), té d'afegir-se St. Carles de la Ràpita en el delta de l'Ebre. El nostre con- soci Sr. NovELLas Bori, recol'lector del Museu de Cièncias Naturals va portar del dit terme i del punt anomenat l'Encanyissada, tres exemplars de la susdita espècie. Aquesta troballa confirma l'opinió del Sr. CABRERA LaToRRE (Faura Ibérica, Mamífers, p. 115, 1914) en dir que l'àrea de P: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 37 nathusii deu ésser la mateixa que la de P. puiúpistrellus (Schrb.) malgrat no ésser trobat a la Península Ibèrica fins a les hores més que a Madrid, El Escorial i a Mafra en Portugal. També comprova que aquesta espècie passa l'hivern a Europa, quan menys en sa part meridional i per tant no és espécie migratòria. Rectificació necesària. —El mateix membre manifesta que en el núme- ro d'octubre del pròxim passat any i en la Secció de cComunicacions ver- balsx, amb el títol Un bonic insectívor de Nuria es diu que el P. de BaAR- NOLA va trobar el dia 2 de setembre en la font del Bisbe Belloch, un ani- maló que és sens dubte Microfus (Chionimys) nivalis aquitanicus Mill. Habent comunicat dit exemplar R. P. de BARNOoLa, S. J., s'ha pogut estu- diar en el Laboratori de Mastologia i Anatomia comparada del Museu de Ciències Naturals, resultant ésser verament un insectívor, Neomys fo- diens (Schtb.), propi de la fauna pirenenca, doncs els únics exemplars autèntics de Catalunya estudiats fins ara en el susdit Laboratori son de Pobla de Segur i del estany ae Montcortés, (Lleyda) Microtus (Chiono- mys) nivalis aquitanus Mill. i no aquitanicus, que es un rossegador, es mes característic de la fauna pirenenca i pot trobar-se a Nuria i tal volta el Sr. MaASFERRER i RIEROLA l'hi havia trobat, CABRERA LATORRA el cita dels Pireneus d'Aragó, Osca i el comunicant l'ha trobat a la Renclusa de la Maladetta. El Cysticercus Pisiformis Zeder.—El P. BARNOLA fa circular entre els present un frasquet que conté tot un plec arraimat de quistes (hidà- tits) trovats al obrir un conill, criat en domesticitat, entrellaçats als plecs mesentèrics entremig de les nanses del intestí prim. Mirats al microscopi binocular mostren certa transparència, amb la part central d'un blanc de llet, son brillants i presenten exteriorment una estructura d'apariència fi- brosa. Tot induia a creure que's tractava d'un cuc endoparàsit. Compri- mits amb força els dits quistes (eren molt resistents) entre dos porta - ob- jectes, i mirats amb regular augment, hom hi descobrí el embrió d'una Taenia, en el estat de cisticerc, presentant en el cap nombrosos ganchets, cuatre ventoses, seguit d'uns once anells, i el reste enrodonit. Pel con- junt de caràcters i per la víctima que'l hostejaba es veu tractar-se del Cvsticercus pisiformis Zeder. El nom específic ve de la seva forma i di- mensions, encara que aquestes arriven a variar entre la d'un grà de mill fins la d'un pèsol. En aital estat larvari es trova adherit al intestí prim i mesenteri de la llebre i del conill, sigui de bosc. sigui casolà, on resta en estacionari en son creiximent fins que siguin devorats per un gos o bé per un llop. Aleshores passen a l'estat perfecte, desentrrotllan-se els anells o estròbils, que formen una cinta, (taenia), cual llargaria varia entre 50 i 150 cm. (hi ha autor que la fa arribar fin a 200). Cada estròbil te son mar- ge posterior sensiblement més llarg, que no pas el anterior, çÇò que dona al conjunt un aspecte típic, d'on hom derivà el nom específic: Taeria se- 38 INSTITUCIÓ CATALANAH D'ISTORIA NATURAL rrata Goeze, que s'ha donat al individuu adult, habitant, com portem dit, del budell prim del gos i del llop. REmy SaiNT-Loup suposa ésser frequent el cisticerc en el conill casolà. El cap o esco/e.r de la forma adulta (taenia) està provist d'una corona de ganxets, qu'arriben a 40 o 48, de 13 mm. de llargaria, disposats en dugues files, insertats en la base d'un reinflament mitjà del cap, anomenat 7ros/rum. El poro genital de la Taenia serratfa es presenta en el anells succesius alternativament a dreta i esquerra, d'encà la regió mitjana del cos fins a la extremitat posterior. En despendres els anells o proglotis al exterior, cauen, i es dispersen els ous, escampant-se per terre o les herbes, les que menjades pels lepòrits, resten aquests in- festats. Volguerem esbrinar la procedència del Cpsdicercus pisiformis en el cas qu'ens ocupa, podem donar com a segur que els conills intestats, ho foren per brins d'autals dessecada procedent de la Segarra, que's do- nàren als d'una gavia, i que tots moriren. Presentaren com simptomes, - un desfalliment gran del cap, que semblava no poguessin tenir dret, enso- piment i desgana complerta. El cisticerc de la llebre o conill com s'ano- mena el pisiformis, presenta el cos de 4 a 9 mm., cilíndric, allargat ante- riorment, la visícula globulosa es de la mateixa llargaria pròximament, coll estret, cap (escòlex) globulós, amb una doble corona de ganxets en nombre de 34 a 46, presentant els grans de 32 a 25 mm. de llargaria, els petits de 13 a 16. Es fàcil trovar-ne molts en el mateix quist. Els experi- ments de RUCHENMEISTER de Zittau, han tret l'incertitut que sembla hi habia entre molts Helmintòlecs sobre la verdadera filiació del Cvsdicercus píisi- formis, opinió sostinguda també per VAN BENEDEN, SIEBOLD i BAILLET. Aquest, Professor de l'Escola de Vetrinaria de Tolosa, va repetir nom- broses experiencias per a confirmar les de RUCHENMEISTER. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Recull de Dípters de Catalunya per A. CODINA VE O) En 19i2 comencí la publicació de algunes Notes en aquest BurLLETi so- bre els Dipters de Catalunya aportant, principalment, claricies zoogeo- gràfiques pera un ulterior Catàleg general dels Dípters de la regió. En 1915 aparegué la Nota tercera i de des de les hores m'he vist precisat qiiasi a un forçat silenci degut a les causes de tots conegudes que para- litzaren tota mena de relacions cièntific naturals amb els espècialistes auc que hauria pogut publicar entretant la Nota sobr'els Tabanids que he deixat sempre d'un dia a l'altra, però ara que comencen a despertar-se les relacións entomológiques i a rebrés alguna qu'altra demanda de Diípters per a estudi i intercanvi al nostre Museu de Ciències Naturals, crec qu'es ocasió de reempendre la tasca interrompuda i d'ocupar-me entretant dels Dípters de la esmentada família dels Tabanids i de la dels Dolicopodids que actualment formen ja entre'ls insectes aranjats sistematicament en l'esmentat Museu. 7 Fam. Tabanidae Els Tabanids catalans formen entr'els Dípters de talla aventatjada i entr'els CArysops és troben les mides més petites. Cap ordinariament pe- tit, ulls monocroms o polícroms amb faixes qiiasi sempre de colors bri- llants, com fosforesents purpurins, verd, violeta, etc. Abdomed de pro- porcions normals, mai llarguerut. de sis segments visibles. Les femelles son generalment hematofags, xucladores de la sang calenta dels mamí- fers, auc qu:en els veritables Pangonins elles són exclusivament florí- coles. (1) A. CODINA.— Dipleros de Catalufia. Primera serie (BUTLL.INST. CAT. d'HIST. NAT. juny 1912, p. 87-99, octubre, 1912, p. 114-121, novembre,1912, p, 130-7, de- sembre, 1912. p. 165-170), — Sobre Dípleros catalanes. Notal. Fam. Chloro- pidae, Ephvdridae (Id., novembre, 1914, p-145-7). Nota Il. Asilidae, Antho- myidae (id., desembre, 1914, p. 159-161). Nota III. Fam. Leplididae, There- vidae, Tachinidae, (Id., gener, 1915,p. 9-11).— d0 ÍsNTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL El Dr. J. ARias i ENCoBET ha publicat una monografia de les espècies espanyoles de Tabanids eDípteros de Espafia. Fam. Tabanidae:. Traba- jos del Museo Nacional de Ciencias Naturales.—Serie Zoológica n.. 19— Madrid, 1914, 173 pg., 5 fig. L'autor cita allí la majoria d'espècies i localitats catalanes de l'ÀNTIGA cContribución a la Fauna de Catalufia. Catàlogo de los Dípteros ob- servados en diterentes sitios del Principado:. Barcelona, 1888, les d'En Ci Ní i-algunes més del Dr. Josep M.2 Bori. i Picnor, ultra d'unes poques més trobades aquí per JAENNICRE, STROBL, i éll mateix. No obstant, amb tot això, no té en la esmentada monogratía la fauna catalana la representa- ció que li correspòn, per un oblidament involuntari de l'autor de incloure- hi les espècies i localitats de la meva col-lecció i altres de la del Dr. J. M.2 Bori aplegada amb la de l'AÀNTriGA material que li fou oportunament comunicat amb aquella finalitat, ultra la omissió de les del 4Catàlogo de los Insectos de Catalufiax, Barcelona, 1879, p. 146, del Sr. M. MARTORELL i PENYA. La meva llista tendeix doncs a completar aquestes claricies so- bre'ls Tabanids de Catalunya ategint-hi els ingresats entretant en el Museu de Ciències Naturals i que he pogut determinar. Per dades tretes de la esmentada monografia i altres consultes bibliogràfiques, tenim que ultra En MARTORELL que cita 6 formes catalanes, l'ANTiGA n'esmenta 17, CuNr 8, JAENNICRE 1, STROBL 2, ARIAS 18. Jo pujo aquest últim nombre a 31, i d'aquestes, 9 són inèdites pera Catalunya, xifra no despreciable tenint en comte que les formes de Tabanids d'Espanya de la esmentada mono- grafia sumen, si he contat bé, 57, i una, 7. a/errimus Meig. allí no hi és i per lo tant resulta inèdita àdhuc per a Espanya. Chrysops cectuliens L Cat. Martorell. Barcelona: Calella, Be- gas (Cuní), La Garriga (Antiga). xx v. meridionalis Strobl. Barcelona: St. Julià de Vilatorta (Bo- fill i Pichot), La Garriga (ld.), Gavé, : 25. VII. 95 (Id.): Figaró, 16. VII. Il (Co- dinal. ) Girona: Hostaléts de Bas, 9. VIII. 16 (C. Gelabertl). Lleyda: Pons, 23. VII. 16 (Codinal), Lès (Vall d'Aran), 21. VII. 15 (Id. 1). Y marmoratus Rossi Cat. Martorell. Barcelona: La Garriga (Antiga), Monistrol (Strobl). a o perspicillaris Loevv. Barcelona: La Farola del Llobregat, 16. VI. 18 -- 21. VII. 18 (Codinal), La Garri- INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 41 Chrysops quadratus Meig. 2 Pangonia Haematopota pluvialis L. ) relictus —Meig. micans —Meig. marginata maculata F. co italica. —Meig. variegala F. El ga, 5. IX. 97 (Bofill i Pichot), Id. (Cuni, Antiga), Monistrol (Strobl). Girona: Sils, 10. VI. 17 (Rec. Museu). Lleyda: Pons, 23. VII. 19 (Codinal), Cervera (Vilal), Po- bla de Segur (Camí de Pumanyóns), 22. VI. 18 (S. Maluquerl). Barcelona: ent. Ciutat (Cuní), Calella (Id.), Montseny (Antiga). Girona: Cerda- nya (Id.), Bellver (Arias), Camprodón, 22. VII. 92 (col. Bofill i Pichot). Cat. Martorell. Montseny (Antiga). Barcelona: Plà de Barcelona (Antiga): Gavà, 6. VII. 902 (Bofill i Pichot) ,Id., 10. VII. 15 (Codinal), Castelldefels, 7. VII. 95 (col. Bofill i Pichot.), Lleyda: Solsona, 25. VII. 09 (Codina). Barcelona: Olesa de Montsserrat (Vilal). —Nova per a Catalunya. Lleyda: Pobla de Segur (Camí de Puma- manyóns), 22. VII. 19 (S. Maluquerl ). —Nova per a Catalunya. Cat. Martorell. Barcelona: Ciutat (Cuní). Calella (Id.). Girona: Empalme (Cuní), Cerdanya (Id., Antiga). Lleyda: Alós d'Isil 9, VIII. 18 (Codinal), Lés (Vall d'Aran), 21. VII. 15 (Id.), L'Artiga de Lin, 20. VII. 15, (Id.), St. Joan de l'Erm, 16. VII. 16 (Id.') Barcelona: Manresa (Llobregat), 28. VII. 14 (Codinal), S. Esteve de Palautordera (Antiga). Barcelona: ent. Ciutat (Gràcia), 26. IX. 12 d- 10. IX 15 (Codinal), St. Pere Màrtir, 28. V. 17 (I. de Sagarra), Sarrià (Pedral- bes), 24. IX. 901 (col. Bofill i Pichot). Cas- Els, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL telldefels 24. V. 17 (I. de Sagarral), Ca- lella(Cuní): St. Julià de Vilatorta (Bofill i Pichot). Girona: Arbucies (Cusí, Antiga). Lleyda:Cervera, 13. VII. 15 (Vilal). Haematopola variegata F. v. ntoricornis Gobert. Barcelona: Castelldefels, 24. V. 17 (l. de Sagarral), Id., 10. V. 15 (Codinal), Cor- net (Antiga:) Montseny (Navàsi), St. Ju- lià de Vilatorta (Bofill i Pichot). Tabanus (Therio- plectes) micans Meig. Cat. Martorell. Barcelona: La Garriga (Antiga). Lleyda: S. Joan de l'Erm, 16. VII. 16 (Codinal). Osca: Benasc (La Ren- clusa), 8. VII. 17 (Aguilar-Amatl.) exemplars únics. El Dr. ARiAS en la seva Monografia, p. 89, diu: Observaciones. — Esta especie es rara en Espafia y debe encontrar- se solamente en el Pirineo. La única cita que conozco es la de Antiga, el cual, en su Catàlogo de los Dípteros de Catalufia cita un ejemplar de La Garriga). Es evident que les cites d'En MARTORELL O de l'AÀNTiIGA és refereixen al 7. (Atplotus) ater Rossi i no al veritable mivans, induits a confusió principalment, a falta de material de comparació de micans, per la pre- sència d'una callositat fosca més o menys palesa en el vèrtex del cap en- trels ulls en a/er que reemplaça el tubèrcol ocelifer característic, ben palès, del subgènere Therioplectes, éssent abdos igualment negres i amb pubescencia gris en l'abdomen. Confirma la meva presumció el fet de que cap de ells cita l'afer en les seves llistes quan aquest tabanid és aqui freqient al contrari de micans qu'és molt escàs i sembla habitar ex- clusivament la regió pirenenca o en menys subpirenenca. Adhuc en les col'leccions del Museu hi ha un a/er de S. Marsal (Montseny) rotulat Tabanus micaus. Els exemplars de mmicans de les dues dades no hi són, éssent imposible idenficar l'insecte. En quan als exemplars de S. Joan de l'Erm i de la Renclusa deter- minats tenin a la vista les descripcions de MEIGEN i del Dr. ARiAS, són bé uns Therioplectes que són formes en general de les muntanyes o de pai- sos frets, caracterizades, entre altres coses, per la presència d'un tubér- col oceliter entr'els ulls probable regressió dels ulls senzills (ocels) pa- lèsos en altres Tabanids (Pangonia, etc.) en el vèrtex, i que són mi- cans temelles, perquè presenten les tibies totalment negres, el front d'un negre lluent per damunt de les entenes, aquestes i els palps brúus, el cos negre amb teble reflexe blavenc, per la pubescència gris del ventre, es- ÍNSTirUció CATALANA D'HISTORIA NATURAL 43 pècialment en la part mijana de la vora dels segments en petites clapes i de les més grosses quadrangulars del mateix color en els dos primers seg- ments. La mida de l'insecte es: Tabanus (1he rioplectes) tropicus Panz. x. —O (Atplotus) ater Rossi DL) xv. —fulvus Meig. L) x nemoralis Meig, x (Tabanus) apricus Meig. llarg. del cos 14 mm. x —de l'ala 1255 x Girona: Setcases, 1-15. VIII. 11 (Codi- nal). — Segona cita de Espanya, l'altra es: Cercedilla (C, Bolivar).- Nova per a Catalunya. Barcelona: Vallvidrera, 16. IV. 97 (col. Bofill i Pichot), id., 20. V. 20 S. (Nove- llasi), Montgat, V. 07 (Codina), Masnou, 5. VI. 11 (id), Martorell, 29. V. 20 (S. Novellasi), St. Julià de Vilatorta (Bofill i Pichotl), Olesa, 9. VI. 901 col. (Id.). Mont- seny: S. Marsal, 9. VII. 903 col. (Id.). Ta- rragona: Valls, 28. V. 11 (I. de Sagarral). Lleyda: Pobla de Segur (S. Maluquer). —Nova pera Catalunya. Barcelona, Castelldefels, 8. VI. 15 ( Co- dinal): vores del Besós, 17, VI. 12 (Íd.I), Gavà, V. 88 -l- 25, VIII. 901 (col. Bofill i Pichot), S. Julià de Vilatorta (Bofill i Pi- chot). Girona: Hostaléts de Bas, 17.VIIH-5 VIII. 16 (C. Gelabertl). Olot, 12. VIII. 17 (id.i) Setcases 1-15. VIII. 11 (Codinal). —Nova per a Catalunya. Barcelona: Sampedor 5. VII. 98 (col. Bofill i Pichot), Olesa de Montrerrat (Vi- lat(.—Nova per a Catalunya. Girona: Camprodon, 25. VII. 13 ( col. Botill i Pitchot), Ribas, 25. VII 900 -- 3. VII. 901 —- 13. VII. 902 (Id.), Setcases, 7. VIII. 11. (Codinal). Lleyda: Borges Blan- ques, VI. 20 (Novellasi), S. Joan de l'Erm. 17. VII.16 (Codinal), camí de Tuixent a Gó- sol (Cadí), 23. VII. 20 (Id.), Alós d'fsil, 7. VII. 18 (Íd.i), Espot, 19-24. VII. 17 (Id.'), 44 Tabanus (Tabanus) aterrimus Meig autumnalis L. XY LI bovinus Loexv. y bromiíus L. , —cordiger Meig. Y grecus F. x intermedius Egg. x paradorus Jaenn. D) recius Loevv. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Artiga de Lin, 10. VII. 15 (ld.).—Nova per a Catalunya. Barcelona: S. Julià de Vilatorta (col. Bo- Bofill i Pichot). —Nova per a Catalunya i àdhuc probablement per a Espanya. Barcelona: S. Esteve de Palautordera (Antiga.) Cat. Martorell. Barcelona: S. Esteve de Palautordera, VIII 87 (Antiga). : Barcelona: Ciutat (Cuni:) Masnou, 1909 (Codinal), Calella (Cuni), La Garriga, 17. V. 903 (col. Bofill i Pichot), Monistrol, 3. V. 903 (Id.), S. Fructuós de Bages, 1885. (Antiga).— Barcelona: Ciutat ( Cuni ), Vallvidrera, 29. V. 92 col. (Bofill i Pichot), Montgat (Codinal), La Garriga (Cuni), S. Esteve de Palautordera (Antigal). Girona: Arbu- cies (Cuni), Caldas de. Malavella (ld.). Tarragona: Santes Creus (ld.) Lleyda: Cervera (Vilal) Montseny: ( Antiga), Cerdanya catal. (Cuni). Barcelona: Valvidrera (Ariasi). Barcelona: S. Esteve de Palautordera, (Antiga). Montseny: La Sala-Viladrau, 25, VIII. 19 (Novellasi). Barcelona: (Jaennicte): Ciutat (Gràcia), 18. V. 13 (Codinal), Vallvidrera, 30, VII. 94 (col. Bofill i Pichot), Gavà, 6. VIII. 902 (Id.), La Garriga, 5. VIII. 902 (Id.) Mont- seny (Navósi). Girona: Hostaléts de Bas, 5. VIII. 16 (C. Gelabertl). Tarragona: Es- pluga de Francolí (Cami de Prades), 7 VII. 20 (Codinat). iNSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 Tabanus (Tabanus) spodoplerus Meig. Barcelona: Ciutat (Cuni), Gavà, 8. VI. 902 (col. Bofill i Pichot), de Gavà a Be- gues, 1. VII. 15 (Codinal), Calella (Cuni). Lleyda: Cervera, 4. VII. 15 (Vilal), Lés, Vall d'Aràn), 21. VII. 15 (Codina). Dl o sudeficus Zell. Girona: Setcases, 1-15. VIII. 11 ( Codi- nal). Lleyda: S. Joan de l'Erm, 16.VIII. 16 (Idi), Espot, 19. VII. 17 (Id.i), Llavorsi, 24, VII. 17 (Id.i), Lés (Vall d'Aràn), 21. VII. 15 (Íd.i). —Nova per a Catalunya. d: tergestints Egg. Barcelona: Cornet, 24. VII. 17——-VIII. 87 (Antiga). Fam. Dolichopodidae Els petits i delicats Dípters d'aquesta família nombrosa tenen el cos, la majoria de les espècies, lluent verd d'aurat o blau d'acer, prim, com- primit, poc pelut, de sis anells amb una sèrie de fossetes punctiformes a cada costat, en el o" la porció caudal de l'abdomen és doblegada cap a sota i proveida de dos fils capilars o amb dues plaques foliars de vores amb péls de porc en forma de ganxo, en la $ aqueixa porció caudal és senzillament afuada. Cames primes a voltes molt allargades amb cuixes bastant groses. El pronunciat dimorfisme sexual fa que sigui qiiasi indis- pensable la presència del o" pera una encertada determinació de la $. Hom troba aquests insectes en les cerques, sobrfels prats i en els boscos, ordinariament en llocs humits, prop de les fonts i a voltes àdhuc caminant o aturats damunt de l'aigua. Les espècies més menudes viuen fregiient- ment àdhuc en les plantes umbel-líferes. La seva fragilitat no permet de- morar massa la preparació de l'insecte ni usar per a aquest menester d'al- tres agulles que les dels nombres 00 i 000. Poden preparar-se àdhuc cla- vades, aquestes, sobre un quadradet de molla de sauc o de girasol en la forma ordinaria dels micros i la agulla ésser clavada perpendicular al tórax de l'insecte o horizontal, això es, clavada de costat pera evitar la fractura de potes en casos de rigidesa de l'insecte. Consultant les obres del Dr. ARiAs eDatos para el conocimiento de la distribución geogràfica de los Dípteros de Espafiax.—Memorias de la Real Sociedad Espariola de Historia Natural, T. VII, M.2 2.8, 1919, p. 201-3, i l'apèndix cAdiciones a la Fauna Dipterológica de Espaiia,, Bole- tin de la mateixa Societat, 1912, p. 407, trobem que s'esmenten allí, si he contat bé, 111 formes de Dolicopodids d'Espanya. Per lo que respecta 46 INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL — ara'ls de Catalunya especialment, trobem que n-hi ha 2 dels 6 esmentats anteriorment per l'ANriGa, d'En CuNi 6, de l'SrRoBL 21, de CZERNY i STROBL 3, del Dr. ApErz 1, de LoEvv 1 lPireneusj que sumen entre tots solament 28 formes diferentes de Dolicopodids catalans. La meva llista es el resultat d'un aplec de les claricies anteriors amb les 3 d'En MARTORELL i las que m-ha proporcipnat l'estudi del material de les col-leccions del Museu de Ciències Naturals de Barcelona. Aque. t material ha sigut revisat amb el major interés i a instància seva, per l'intel-ligent especialista l'abbé O. PARENT, professor de l'Ínstitution Ste. Marie, Aire sur la Lys (Pas de Calais, Françel i a qui trameto, àdhuc de des de aqui, el testimoni de la meva simpatía, puix ultra lo indicat ens ha tramés una petita col-lecció de Dolicopodids del N. de Fransa on hi havia representants de la majoría de gèneres amb la finalitat de facilitar-me la recerca d'aquests interessants insectes quiéll estudia amb el major fervor. D'aquest aplec resulta, doncs, que avui conèixem 55 formes de Dolicopodids de Catalunya, i d'elles, 20 són inèdites pera la regió, i d'aquestes, 13 que no veig en els treballs del Dr. ARias les conceptuí inèdites àdhuc per a Espanya. Seiapus contristans —VVied. Barcelona: Masnou, 9. VII. 11 (Codinal), Calella (Cuní), Malgrat (Strobl), Monis- trol (Id. Czeruy). Dl evanidus Bezzi Barcelona: Montserrat, 13. VII. 10 (Codi- nal). —Nova per a Catalunya. P) lobipes Meig. Barcelona: Malgrat (Strobl.). 2 pallens VVied. Barcelona: Masnou, 15. VI. 11 —- 20. V. 12 (Codina)l. —Nova per a Catalunya i àd- huc per a Espanya. D IViedemanni Fall. Girona: ent. Olot , 16. VII, 16 (C. Gela- bertl). —Nova per a Catalunya. Dolíchopus —aeneus —Deg. Barcelona: S. Julià de Vilatorta (col. Bo- fil i Pichot), Montseny (Antiga). ) bicolor Fabr. Cat. Martorell. Pir.—Barcelona: S. Este- ve de Palautordera (Antiga). Dl alripes Meig. Girona: Setcases, 1-15.VIII.11 (Codina). — Nova per a Catalunya i àdhuc per Espanya. INSTiTució CATALANA D' HISTORIA NATURAL : 47 Dolichopus fastuosus Hal. D) festivus Hal. xo griseipennis Stamn. Y nubilus Meig. y picipes Meig. Y plumipes Scop. Dl signatus Meíg. S D) signifer Hal. Di trivialis Hal. Y ungulatus L. Tachptrechus instgnis Stann. Peecilobothrus Bigoti Mil. D) duealis LV. Cat. Martorell. Barcelona: S. Esteve de Palautordera (Antiga). Girona: Sils, 10. VI. 17 (recol. Museu).— Nova per Catalunya i àdhuc per Espa- nya. Barcelona: Calella (Cuní), Malgrat (Czer- ny, Strobl), Guardiola de Berga, 29. VI. 20 (Codinal). Barcelona: Malgrat (Strobl.). Barcelona: S. Esteve de Palautordera (Antiga). Barcelona: Santa Fé, 1-6. (Montseny) VI. 90 (S. Novellas). Lleyda: Lés (Vall d'A- ràn), 21. VII.15 (Codina)l. Barcelona: S. Julià de Vilatorta (col. Bo- fill i Pichot). —Nova per a Catalunya i àd- huc per a Espanya. Barcelona: Malgrat (Strobl). Girona: Setcases, 7. VIII. 11 (Codinal.) Lleyda: Lés (Vall d'Aràn), 21. VII. 15 (Id.) —Nova per a Catalufia i àdhuc per a Es- panya. Barcelona: Ciutat (Cuní), Begues (Íd.) Gi- rona: Cerdanya catal. (Íd.). Barcelona Calella (Cuní). Barcelona: S. Julià de Vilatorta (col. Bo- fill i Pichot), S. Esteve de Palautordera (An-tiga). Girona: Sils, 10. VI. 17 (Rec. Museu). — Nova per a Catalunya i àdhuc per a Es- panya, - 48 Peecilobothrus infuscatus Stann. D) nobilitatus L, Hercostomus chaerophiylli Meig. D) chrysozygos VVied. D) germanus VVied. D) gracilis Stann. y piúlifer Lv. 3 plagiatus LV. Orihochile —unicolor — Li. Chrysotus —cilipes — Meig. gramineus Fall. laesus VVied. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Barcelona: La Garriga, 26. VII. 90 (col. Bofill i Pichot). — Nova per a Catalunya i àdhuc per a Espanya. Cat. Martorell. Barcelona: S. Fructuós de Bages (Antiga). Barcelona: Farola del Llobregat (An- tiga) 17, Girona: Ribes, 7. VIII. 97 (col. Bofill i Pichot). Barcelona: St. Esteve de Palautordera, 12. VIII. 94 (col. Bofill i Pichot). —Nova per a Catalunya i àdhuc pera Espanya. Girona: Setcases, 1-15. VIII. Il (Codina), Lleyda: St. Joan de l'Erm, 16.VII. 16 (Íd'), fonts del R. Gisclareny, (Cadi) 28. VII. 20 (Id). —Nova per a Catalunya. Barcelona: St. Julià de Vilatorta (col. Bofill i Pichot), Lleyda: Lés (Vall d'Aràn), 91. VII. 15 (Codinal).— Nova per a Cata- lunya. Barcelona: Sta. Fé (Montseny), 7. VIII.17 (I de Sagarral). Lleyda: Lés (Vall d'Aràn), 91. VII. 15 (Codinal). —Pireneus (Loevy). Barcelona: Masnou (Apetz). Barcelona, Munt. Favell, 1. VI. 09 (Codi- nal). Barcelona: St. Celoni (Strobl), Montseny (Id) Cirona: Setcases, 1-15. VIII. II (Codinal). —Nova per a Catalunya. Girona: Hostaléts de Bas, 9. VII. 14 (Co- dinal).— Nova per a Catalunya i àdhuc per a Espanya, i INSrIrUció CATALANA D'HISTORIA NATURAL 49 Chirysotus melampodius LV. D) pulehellus Ron. L) SUQVIS LVV. — Pseudocropsilus claripennis Strobl. Asyndetus latifrons LV. S Thrypticus bellus Lvv. Porphiyrops communis Meig. Y micans Meig. Y spinico.re LV. Syntormorn pallipes Fe D) Zelleri LV. Xiphandrium appendiculatum Zett. x caliginosum Meig. D) fissum LV. Barcelona: (Codinal).—Nova per a Cata- lunya i àdhuc per a Espanya. Barcelona: St. Celoni (Strobl). Barcelona: vores del R. Besós, 17 VI. 12 (Codinal), St. Celoni (Czerny, Strobl.), Monistrol (Id., Id.), Malgrat (Strobl). Barcelona: Malgrat (Strobl). Barcelona: Manresa, 28. VII. 14 (Codinal) —Nova per a Catalunya i àdhuc per a Espanya. Barcelona: Malgrat (Strobl). Girona: ent. Olot. 18. V. 16 (C. Gelabertl) —Nova per a Catalunya i àdhuc per a Espanya. Barcelona: Malgrat (Strob)). Barcelona: St Julià de Vilatorta (col. Bc- fill i Pichot). —Nova per a Catalunya i àd- huc per a Espanya. Barcelona: Calella (Cuní:) St. Celoni (Strobl), Malgrat (Id.), Guardiola de Ber- ga, 29. VII. 29 (Codinal), Lleyda: fonts del R. Gisclareny, (Cadi) 25. VII. 50 (Id). Barcelona: St. Celoni (Strobl), Montseny (Íd1). — Barcelona: St. Celoni (Strobl). Barcelona: Guardiola de Berga, 29. VII. 20 (Codinal), Lleyda: Saldes (Cadí), 26. VII. 20 (íd). — Nova per a Catalunya. Barcelona: St Celoni (Strobl), 50 ç INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL P) flavipes Meig. Barcelona: St. Julià de Vilatorta (col. Bo- fill i Pichot), Masnou, 9 V. 12 (Codinal).— Nova per a Catalunya. Campsicnemus crinitarsis Strobl. Barcelona: Malgrat (Strobl). y curvipes Fall. Barcelona: Calella (Cuní). Ll umbòripennis LV. S Girona: Setcases, 1-15 VIII (Codina). — Nova per a Catalunya. 2 Umbripenrnts v. hispanicus Strobl. Montseny (Strobl). Spmpyenus annulipes Meig. Montsey (Strobl). Aphrosylus —venator —Loevv Girona: Portbou (Strobl). Laboratori d'Entomologia (Coleòpters, etc.) Museu de Ciències Naturals, 31. I. 21. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 Breus consideracions crítiques sobre Anatomía comparada per J. VAZQUEZ i SANS. Encara que tard, sembla que en nostre pais anem fent-nos càrrec de la importància, utilitat i valdre de l'Anatomia comparada, al compendrer, que sols ella i l'Embriologia poden descifrar els intrincats problemes de la significació morfològica dels orgens, puix si bé l'ontogenia humana pot, en certes qiiestions, donar llum per a llur encertada solució, en molts ca- sos ella sola no pot lograr-ho, essent precís aplicar successivament l'onto- genia i la filogenia comparades, per assolir un resultat sotistactori. Hem estat contonent, aqui, les questions d'organografia, amb els ve- ritables estudis d'Anatomia comparada, oblidant-nos, que no poden és- ser considerats dintre d'aquesta ciència, treballs nonogràfics esporàdics, que no exposen conclusions ni treuen consequències, i que per estar de- senrotllats en un estret criteri manca en ells el típic caràcter de genera- litat, que és el nervi i el segell que caracteritza l'Anatomia comparada. L'organografia és la base, si voleu, el precedent indispensable de l'Anato- mia comparada, però aquestes dugues ciències no són una mateixa cosa. Es precís remarcar aquest concepte per a que no perdurin tan esgarriades idees, ja que en aquest fals ideiari científic, endemic entre nosaltres, pot- ser hi hauriem de cercar bona part de la causa que a fet s'empetitis el concepte que de l'Anatomia comparada han tingut anteriors generacions, i bona part de les actuals, puix l'han considerat com estudi essencialment especulatiu, sense donar-li, ni volguer veurer en ella, utilitat ni profit pràctic de cap mena. Quan l'imperiosa necessitat científica ho demanava, ens hem fixat en l'Anatomia comparada per cercar sol'lucions als problemes que l'Ana- tomia de l'home tot sovint planteja, i ens hem acostumat a fer-ho su- perficialment i sense ordre, buscant decorreguda conceptes que la reali- tat espliquessin, baix normes poc llògiques—i tal volta menys científi- ques —sempre d'una faisó arbitrària i inorgànica. Sense reparar, que obrant en aquesta forma és segur que, per la deficiència dels medis po- sats en joc, no haurem resolgut res en ferm, per més que tal volta vin- guem creient lo contrari, Bo INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL . El obrar aixi en casi totes les ocasions, hens ha conduit a que en V'ac- tualitat sigui tan poc considerada aquesta ciència, i que manquin extraor- dinariament els treballs que envers ella es relacionen. Un fet algo sem- blant ha passat amb l'Embriologia, si bé precís és confessar que, per for- tuna, no s'ha arribat amb ella als extrems de deixadesa de l'Anatomia comparada, degut a les variades aplicacions que dins el camp de la Medi- cina disfruta. I precisament si examinem els enlairaments i esplendor que l'Anatomia comparada ha obtingut en alguns paisos, veuriem que la Medicina no ha sigut en molts casos estranya a aquest avenç de la cièn- cia. Esperem també que en la nostra terra, de ella surtin els aires que re- moguin aquests endormiscats estudis, puix fins ara hem permanescut ata- Xics. Per ço no hem cregut fora de cas el que exposem aquestes idees, per contribuir en algo el esmentat fi, afegint-hi les que segueixen fruit també de la meditació personal, ja que creiem serviràn a la vegada per fonamentar lo que més endavant exposarem respecte a un treball nostre. Tot sense sortir-nos del concis cercle que volem regeixi aquesta nota. CUuvVIER amb sa trascendental obra Le Regne animal distribue d'apres son organisation pour servir de base a l'Histoire Naturel des animau.r, et d'introduction a l'Anafomie comparée, establí les normes fonamentals d'aquesta ciència, després, desde que la Zoologia experimental amb LACACE DUTHIERS i MILNE EDIVARDS al devant, va enderocà a l'arcaica zoo- logia, transformant-la en una veritable ciència, els estudis anatomics prengueren peu ferm, van progressar sens mida, i per lo tant s'ha anava fent molt i profitós, baix diferents aspectes, en el camp de l'Anatomia comparada. Í quan GEGEMBAUR, amb sa autoritat indiscutible, va presentar son magistral tractat, pot ésser dit, d'un modo estricte, que la nostra ciència vu eregir-se armònica i sàbiament constituida, mancant tant sols que VVIEDERSHEIM li dongués els retocs meravellosos de sa ciència, i mo- dernament RoutE els de son ingeni, per que l'evolució i el desenrotllo de l'Anatomia comparada es logrés ampliament. les ben clar, que els diferents tractats que d'aquesta ciència han vin- gut apareixent en ses distints periodes—que podriem esmentar, d'un modo general, de fundació, sistematització, evolució de conceples i embriolo- gle—no sols presenten caràcters típics, com es fàcil compendre, sino que llur estudi es font de inagotables ensenyançes i escola gran d'idees, es- sent precís follejar-los amb atenció si un vol documentar-se ampliament a fi de recollir aspectes que lo modern inconscienment derroca, a mes que son prova irreiutable i profitós exemple, per que mostren, l'esforç, saga- citat, perseverància i método científic, dels anatomics de mitjans del pas- sat segle. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 53 Avui dia, el que amb racional criteri examina els nombrosos tractats que d'Anatomia comparada existeixen, es farà càrrec que essencialment poden ésser dividits en dos grans grops: els que tenen per òbjecte d'es- tudi un determinat grop d'animals (generalment domèstics) i els que situats sota un punt de vista més enlairat i extens comprenen la matèria amb ca- ràcter general, presentant un estudi prou complert. Dintre d'aquest últim orop, podriem establir encar una nova divisió, entre els que presenten la doctrina en forma d'abstraccions condensades, (RounE) els que sense oblidar l'abstracció devallen al terreny de les particularitats amb nombro- sos exemples, (VVIEDERSHEIM) i els que s'atenen principalment a l'essència didàctica. (PERRIER). El ésser exclusivista per quansevol d'aquestos sistemes, tindria llurs desventatjes,si no respongués a una necessitat precisa i ben determinada. Cal pensar que tots aqueixos procediments, totes aquestes normes, tenen la seva explicació puix obeiexen a que els autors se han situat en dife- rentes posicions per enfocar la matèria, escollint i triant els factors cons- tructius en armonia, més que amb els medis de que disposaven, amb l'am- bent que havia de desenvoldre's la seva obra, procurant s'adaptés a un fi determinat que omplís totalment les aplicacions directes o indirectes de son llibre. Des de el tractat de RourE, tot abstracció i síntesis, als de CAVEAUX i AÀRLOING, O ELLEMBERGER i BauM, de l'anàlisis i especificació més refinada, desde els tractats basats metòdicament es. l'Embriologia, als tractats de SIEBOLD i STANNIUS, O a les obres de SERRES hi ha molta distància. No sols entre els tractats, sino hasta dintre els treballs d'investigació cal reco- nèixer diversitats notòries, aixís els treballs de TESrur sobre les anoma- lies musculars, voltats de cert sentit filosòfic, en res s'assemblen als de FÚURBRINGUER, que versen també sobre miologia. I encara que tot és Anato- mia comparada fàcil és reconèixer, tant per la forma, com pel fons, les diferències grans que separen unes obres d'altres, i lo que caracteriza i tipifica a cada una d'elles. Essent al propi temps, una mostra de les varia- des facetes que presenta aqueixa ciència — aparentment tan uniforme—i dels variats aspectes en que pot ésser considerada. La raó de l'existència d'aquestes diversitats, està en que els tractats d'Anatomia comparada són tot sovint utilitzats per anatòmics, fisiòlecs, històlecs, etc. per resoldre llurs dubtes, pels naturalistes, com auxiliar que són de sos treballs, i no debem oblidar que en Veterinària, els trac- tats d'Anatomia comparada dels animals domèstics, tenen gran utilitat i es fan imprescindibles. Però si be disposem de tractats que aquesta última finalitat assoleixen, la veritat és,que respecte a una bona obra d'aplicació a la ciència mèdica i de utilitat als naturalistes, no s'ha dit l'última parau- la. Aquest bon tractat manca en el món científic. Fem aqueixes consideracions: 1,", per aclarà i justificà les diferències 54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL que separen uns tractats d'Anatomia comparada d'altres, cosa encara entre nosaltres poc compresa. 2.2, per mostrà les dificultats en que topa, el que vol fer algo d'aqueixa ciència puix és evident que ses pro- duccions frequenment seran de l'agrado d'uns, mentres altres les tindran per fora de mida o superflues, i 3.2, per confirmà la necessitat de que tots els tractats que en lo successiu es fassin, deuen estar formats baix un am- pla criteri, sens desperdicià per a sa constitució els materials, que, per la opinió general científica contemporànea, poden i deuen ésser considerats indispensables. Per a la nostra part a fi i efecte de donar una empenta a aquests im-. portants estudis, treballarem durant aquests tres últims anys en la forma- ció d'un A/bum d'Anatomia comparada d'els Verlebraís procurant no oblidar les esmentades idees, i possant nostre voluntat en lograr un to armònic. L'obra està distribuida en forma de quadres morals, en nombre de 90, els que contenen en total uns 700 dibuixos, il'luminats baix el procedi- ment anatòmic de col'loració, a fí de que les homologies orgàniques sien fàcil i intuitivament visibles. No ens podem extendre en consideracions envers el contingut de les làmines, cal dir que figuren en elles els gra- bats clàsics de les mes renombrades obres, junt amb més de 100 dibuixos originals de preparacions que hem executat. Il devem d'advertir respecte als gravats transcrits que són en gran nombre els que han sofert modifi- cacions simplificatòries per a major comprensió de son significat. Claretat, sistematització i aplicació pràctica, han sigut els punts en- torn els quals hem desenrotllat nostre treball. La necessitat actual de fer algo d'Anatomia comparada d'iniciar una tasca dintre els motllos exposats, ha sigut l'ideal que m'ha mogut. Per ço no ens preocupa la publicació d'aquest treball, ens basta la continuitat d'aquestos estudis. Hem procurat divulgar l'Album en la mida de les nostres forçes, i per conseguir-ho en el món científic és per que ens hem decidit a escriurer aquesta nota, per puntualitzar les característiques i per exposar, més que un esforç la necessitat de l'existència de un treball. La tasca a fer, és gran. Es necessari, abans de tot que nostres Museus anatòmics i d'Història Natural, que nostres gabinets i laboratoris geològics poseiexin sec- cions d'Anatomia comparada—ionamentades amb altres d'Embriologia —que estiguin en armonia amb sa importància, i que siguin lo més com- ÍNSTirUció CATALANA D' HISTORIA NATURAL 55 plertes possibles. Il deuen contenir, no sols preparacions naturals en abun- dància,sino que les pseudo-naturalsi artificials poden rendir un bon profit, singularment baix el punt de vista didàctic, totes les quals deuen ésser completades amb esquemes, diagrames i quadres morals explicatius de lo que representin. Es precís que se iniciin també treballs de investigació per esbrinar bona part de les questions que resten confoses, éssent indis- pensable que tots aquests treballs escomesos, tinguin una unitat de pen- sament, els guie un recte criteri, i els fins abans esmentats busquin, per conseguir que son valor científic es fongui amb el profit i l'utilitat pràctica que sens dubte donaran de sí. Seguint aquesta dreçera— més costosa potser d'exposà que de de- senrotllà en la pràctica—haurem dat un gran pas en el camí de la ciència, haurem fonamentat bona part de lo que a les lleis de l'organització perto- ca, i completant amb publicacions monogràfiques i tractats la tasca empre- sa, segurs podrem estar d'haver omplert acertadament un buit, que sens motiu de cap mena, existí, per massa temps, dintre l'actual renaixement de la nostra ciència. 56 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Segunda nota paleontológica sobre el Cretàceo de Catalufia por Luís MaRIANO VIDAL Continuando la descripción de especies fósiles, que empezé en la (Nota paleontológica sobre el cretàceo de Catalufiao publicada en Madrid por la Asociación Espafiola para el progreso de las Ciencias, con ocasión del Congreso de Sevilla (1917), doy con ésta la descripción de algunas especies de braquiópodos y lamelibrànquios nuevos, recogidos en los es- tratos cretàceos de Catalufia. Terebratella decorata Vidal n. sp. Làmina I. Figs. 10, 11, 12, 13, 14, 15 y 16. Grande y hermosa especie de forma deprimida, angulosa y corta en la región cardinal en donde tiene su mayor ancho, redondeada muy regu- larmente en la región paleal. Valva grande abultada en Su centro y provista en su línea media de una ligera depresión. Su superficie està cubierta de numerosas costillas delgadas y aproximadas, que parten del corchete dicotomizàndose a me- dida que se alejan de él. Estas costillas se reúnen sin gran regularidad en hacecillos tanto màs gruesos cuanto més se aproximan al borde paleal, y se les ve arquearse presentando su concavidad del lado de la charnela y ofreciendo así el conjunto de la ornamentación una elegancia suma. Abertura pequefia, triangular, àrea estrecha. Deltidium P Valva pequeria plana, recta en la región cardinal, desde cuyos extre- mos arranca perpendicularmente el contorno de la valva haciéndose sub- circular en la región paleal, adornada de costillas igualmente que la val- va grande. Comisura lateral ondulada por los hacecillos de cestillas. Comisura paleal anchamente ondulada, llevando una pequefia depresión en su cen- tro. OBSERVACIONES.- -El caràcter que presenta la ornamentación y que singulariza notablemente a esta especie, se modifica algunas veces lle- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 57 gando a desvanecerse los hacecillos que ondulan la superficie de las val- vas, de modo que sólo se notan en éstas las finas costillas dicotómicas. La forma y dimensiones de los pocos ejemplares en que he podido obser- var esta diferencia, son de tal modo idénticas con las que considero como tipo, que no puedo suponer que constituyan una especie distinta y sólo les atribuyo el valor de una variedad. LocanbpAD.—La he encontrado en las montafias del Norte de Berga (provincia de Barcelona) sierras de La Nou y de Sardafiola en el centro dela formación senonense (campanense de M. Coquand) y al mismo ni- vel geológico por la orilla del Segre entre Oliana y Coll de Nargó (pro- vincia de' Lérida.) RELACIONES Y DIFERENCIAS. —Por la forma ancha y dilatada de la región cardinal, ditiere esta especie de todas las conocidas. Terebratella Lujani Vidal n. sp. Làmina I. Figs. 17, 18, 19, 20 y 21. Concha grande, biconvexa, angulosa en la región cardinal, redondea- da en el resto, més larga que ancha, teniendo su mayor anchura cerca de la línea cardinal. Valvas casi iguales cubiertas de costillas redondeadas muy finas, unas veces, otras medianamente gruesas. Estas costillas tocan entre Sí y parten del corchete dicotomizàndose y arqueàndose al acercar- se al borde. El corchete de la valva grande lleva una pequefia abertura triangular. El àrea es corta y muy ancha, la valva pequefia es recta en la región cardinal. Comisura lateral recta, ligeramente ondulada. Comisura paleal recta, con una ligera inflexión en su centro, que co- rresponde a una leve depresión mediana de la valva grande, que no se observa en todos los individuos, y que no produce saliente alguno en la valva pequefia. OBSERVACIONES. —Con una ornamentación muy parecida a la de la 7. Santonensis d'Archiac se distingue muy bien por tener su mayor anchura cerca de la línea cardinal, y en que sus dos valvas son casi igualmente abultadas. Ademàs esta especie es algo mayor que la Terebrafella de Ro- yau. El ejemplar representado en la fig. 21 aunque mal conservado, es el de mayor tamafio que he podido recoger. La abertura es también de dite- te forma, y el corchete es màs encorvado en la Terebratella Santonen- SiS. La convexidad de la valva pequeria distingue esta especie de la Zere- bratella decorata Vidal. LocaLipAD. —En las montarias del Norte de Berga (Barcelona) en el centro de la formación senonerse, 58 INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL Arca Llulli Vidal. n. sp. Làmina III. Figs. 5, 6. Concha alargada transversalmente, comprimida, de contorno sub- triangular estrecha y redondeada en el lado bucal, y dilatada y flexuosa en el anal, cuyo borde forma un àngulo casi recto con la charnela. En este punto la concha es muy aplastada, casi plana y no empieza a abultarse hasta llegar a una suave carena que parte desde el corchete al punto més saliente del lado anal. La superfície està toda cubierta de finas costillas, radiantes redondea- das, estrechas, muy próximas entre si, y de desiguales gruesos, tlexuosas con frecuencia, las líneas de crecimiento de la concha ademés de inte- rrumpir continuamente las costillas haciéndoles àsperas o nudosas, se di-. bujan a trechos con més fuerza bajo formas concéntricas, pero sin regu- laridad. Los corchetes son encorvados saliendo por encima de la línea cardi- nal y el àrea es muy larga. . El Arca alata Matheron se asemeja a esta por su forma general aun- que es de tamafio casi doble pero tiene los corchetes apenas encorvados y no salen fuera de la línea cardinal. LocaLIDAD.—-Esta especie es santonense: yace con el Cvelolites ellipti- CUS en un banco margo-arenoso de la solana de Càn Roquill, término de Carbonills (provincia de Gerona), donde con motivo de haberse descubier- to indicios de lignitos se intentó establecer una mina con el nombre de Santiago. Pectunculus Buchi Vidal. n. sp. Làmina III. Figs. 11, 12, 13. Concha pequefia, subcircular, un poco més ancha que larga, regular- mente hinchada, cubierta de finas series radiantes de pequefios granos, separados por intérvalos iguales. Corchetes poco pronunciados. El estado del ejemplar en la región cardinal no permite examinar la faceta que debía ser muy pequefia. LocaLipAD.—Lo he encontrado en el Collet del Noguer, término de Carbonills provincia de Gerona, en las margas del piso santonense. Limopsis Badiai Vidal. n. sp. Làmina II. Figs. 13, 14. Longitud. —. i NO. milimetros AnCHO 0 CL y QGrUESO Rin en 45 x INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 Concha pequeria orbicular, deprimida, ovalada, muy poco més ancha que larga, estrecha en el lado cardinal, dilatada en el paleal, equivalva subequilateral. La superfície es lisa, interrumpida solo por algunas líneas de creci- miento. Los corchetes son rectos, poco salientes, yuxtapuestos, provis- tos en su parte interna de una àrea en cuyo centro se vé una profunda fo- seta triangular. Debajo de esta àrea la charnela ofrece en los dos lados anterior y posterior, pequefios dientes subiguales, dispuestos en séries y cuyo número en cada una no creo exceda de 50 6, pero que no puedo precisar, por que a causa de la fragilidad de esta concha me ha sido im- posible reconocer una valva entera por la parte interior, a pesar del cui- dado con que he preparado algunas. LocanipaD. — La he descubierto en el piso Santonense de la provincia de Gerona en el collado llamado Collet del Noguer del término de Carbo- nills, donde no es raro encontrarla, aunque casi siempre en fragmentos, en los bancos margosos y margo-arenosos donde abunda el Cpc/olites ellipticus. Perna Paradellae Vidal n. sp. Làmina III. Figs. 1, 2, 3, 4. Concha gruesa, comprimida, transversa, redondeada en la región bu- cal (fig. 1), truncada enla región cardinal, cuya extremidad està consti- tuida por una recta oblicua respecto de la línea media y de poca longitud si se la compara con las demés especies de este género. Las valvas son lisas, mostrando sólo algunas líneas de crecimiento poco marcadas. Estàn entreabiertas y se distingue en el extremo anterior de la línea cardinal una fuerte escotadura o canal para el paso del Byssus (fig. 2). i Faceta articular muy ancha y corta, surcada por tres o cuatro fosetas en cada valva, profundas y tan anchas como los intérvalos que las sepa- ran. LocaLiDAD. —El único ejemplar que poseo lo he recogido en las mare gas de Cvyclolites ellipticus de la mina llamada de la Paradella, término de Carbonills (provincia de Gerona). Pertenece al piso santonense. Vulsella Maestrei Vidal n. sp. Làmina II. Figs. 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9. Concha comprimida alargada, muy inequilateral, de forma irregular y sumamente variable. El lado anal, que ocupa los 2/3 y a veces los T/g de la concha, es prolongado, casi agudo, el lado bucal es al contrario, re- dondeado pero a veces se estrecha también de modo que el contorno de la concha toma una figura lanceolada. 80 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Su superficie es muy desigual, las irregularidades que presentan las valvas hacen ladear la concha de distintos modos según los individuos, las líneas de crecimiento se distinguen casi siempre. La concha, que es toda ella muy aplastada, se abulta en la región cardinal donde es mucho més fuerte y robusta. Los corchetes generalmente se encuentran separados, dejando ver debajo de ellos una foseta triangular grande y oblicua, pero otras veces llegan casi a juntarse, ocultando así el principal caràcter genérico de este fósil. Atendiendo a la gran variabilidad de formas de esta especie, he creí- do conveniente representar diferentes ejemplares cuyas diferencias son bastante notables para que, examinados aisladamente, se les pudiese re- ferir a especies distintas. LocaLipaD.— Yace con la Os/rea larva y la Janira quadricostata en las capas més altas del piso Senonense de la provincia de Barcelona: la he recogido en la falda Norte del monte de Encija por el sendero que con- duce desde la Coma de Vallcebre al Pla de Palomera. Vulsella Montsecana Vidal n. sp. Làmina II. Figs. 10, 11, 12. Concha pequefia, gruesa en la región cardinal de bordes delgados, su . contorno es redondeado, estrecho en el lado bucal, ligeramente excavado en el paleal, ensanchàndose en el lado anal. La impresión muscular es grande, subcircular saliente y situada en medio de la valva. La foseta del ligamento es larga, arqueada y profunda. El corchete està colocado casi en medio del lado cardinal. LocaLipAaD.— En el Montsech de Ager en el Clot de Olsí. Yacimiento Santonense. Lima Lavoisieri Vidal n. sp. Làmina III. Figs. 7, 8, 9, 10. Concha pequefia, triangular estrecha en la región cardinal, muy di- latada en la región paleal, cuyo borde es poco convexo, casi rectilíneo. Lado bucal casi recto, un poco excavado, uniéndose muy oblicuamente con el borde paleul. Lado anal ligeramente convexo, uniéndose con ej borde paleal casi perpendicularmente. Corchetes encorvados saliendo un poco por encima de una faceta triangular provista en su medio de una foseta profunda. Orejetas iguales. La superficie de la concha desde los corchetes hasta el medio està cu- bierta de costillas redondeadas, radiantes, que se van desvaneciendo por INsrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL Gil. los lados hasta desaparecer por completo en la región anal y en la bucal. Estas costillas son ligeramente nudosas por efecto de su intersección con las líneas de crecimiento que se distinguen con bastante regularidad por toda la superficie pero principalmente en la región paleal donde son muy paralelas y equidistantes. La concha bastante abultada hacia los corchetes, termina en bisel agudo en el lado paleal. LocanipAaD — Esta linda y rara concha la he encontrado en un banco muy fosilífero en la Solana de Càn Roquill, del término de Carbonills, provincia de Gerona, es propia del tramò santonense. Ostrea Priorati Vidal n. sp. anant. Fos 2138, 4. D, 611, 8, 8. Concha pequefia, abultada, algo oblicua, estrecha en la región cardi- nal, redondeada y ligeramente sinuosa en la región paleal. Valvas muy desiguales: la inferior muy profunda, de superficie lisa, corchete algo le- vantado, obtuso y ligeramente inclinado a un lado: del lado opuesto nacen en la parte externa de la concha, de uno a tres pliegues radiantes anchos y poco salientes, que partiendo del borde se desvanecen antes de alcan- zar el medio de la superficie. Valva pequefia convexa, lisa, de corchete ligeramente oblicuo, con- torno ondulado en la zona donde se muestran los pliegues de la otra val- va. Los mayores ejemplares no tienen una dimensión mayor de 30 mili- metros. Esta especie se distingue tàcilmente de todas las conocidas. En su edad joven, cuando los pliegues no se han mostrado aún, tiene una forma algo parecida a la O. Bis/varensis Coqg., pequera concha descubierta por este autor en la provincia de Constantina, pero el corchete es menos cur- vo en esta última. LOcaLIDAD. —Se presenta en el tramo santonense, es decir, en la base del tramo senonense. La he encontrado junto a Serchs (provincia de Bar- celona) en la orilla izquierda del Llobregat. Més arriba se me ha ofrecido también, en dos bancos separados por otro de caliza parduzca, en el fon- do del barranco que baja desde La Nou a la ermita El Priorat. Y por fin se encuentra también bajando en dirección a la ermita de Falgàs desde la divisoria que la separa del pueblo de Malafieu (provincia de Barcelona). Solen Ambiguus Vidal n. sp. Làmina II. Fig. 15. Concha muy delgada, alargada, cilíndrica, comprimida, mostrando las 6ò iNsrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL líneas de crecimiento: sus extremidades son entreabiertas, los corchetes estàn situados en el cuarto inferior de la concha. LocaLipaDp.—Se encuentra en la Solana de Càn Roquill, término de Carbonills, provincia de Gerona, en un banco bastante consistente acom- pafiado de numerosos fósiles santonenses, su fragilidad no permite encon- trarla nunca entera. LAMINA I Explicación de las figuras. Ostrea Priorati Vidal. Figura 1—Individuo de tamafio natural, forma común. R Y Y Y Y 2—El mismo visto por la valva grande. Di Y Di y 3—El mismo visto de lado. , Ll , yo 4—Interior de la valva. Dl Y , , 25,6, 7T—El mayor ejemplar que poseo visto de lado, por la valva interior y por la superior. . x Y x Y 8, 9—Valva grande de otro individuo. Terebratella decorata Vidal. Fig. 10—Individuo de tamafio natural. Y , 2 2 o 11—El mismo mostrando la comisura pa- leal. 2 Y xx o 12—El mismo visto por la valva grande. Dl Dl xx o 13—El mismo visto de lado. D) b) xo 2 14,15—Variedad de superficie no ondulada, tamafio natural. Y Y xx o 16—lIndividuo joven, tamafio natural. Terebratella Lujani Vidal. Fig. 17—lndividuo de tamario natural. ) D) Y x — 18 —El mismo visto de lado. y Y ) , —19—El mismo visto por la valva grande. 9 Y Y x o 90—El mismo visto por la comisura pa- leal. a D) , — 21—Otro individuo, de gran tamafio (ragmento de grandor natural). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTOPIA NATURAL 2.1 Sèrie-vol. 1-1921, Làm. 1 Fig. la 9 Ostrea priorati Vidal, nov. sp. x. J0a16 Terebratelia decorata Vidal, nov. sp. xa 21. Terebratella Lujani Vidal, uov. sp. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.2 Sèrie-vol. 1-1921. Lóm. II Vulsella Maestrei Vidal, nov. Sp. N Fig. 1a 9 y 10212 Vulsella montsecana Vidal, nov. Sp. xy 13a 14 Limopsis Badiai Vidal, nov. Sp. Solen ambiguus Vidal, nov. sp. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 Sèrie-vol. 1-1921. Lúm. II Br, APP Fig. 1a 4 Perna Paradellae Vidal, nov. sp. x Sa 6 Arca Llulli Vidal, nov. Sp. x. 7 a10 Lima Lavoisieri Vidal, nov. Sp. x lla 13 Pectunculus Buchi, Vidal, nov. Sp. X he Es Ed: A ei A LA Le ue INSTirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 LAÀMINA Ii Explicación de las figuras. Vulsella Maestrei Vidal. Fig. 1 a 9—Varios individuos. Vulsella Montsecana Vidal. Fig. 1l0—Valva vista por fuera, tamatio natur. D) D) y go dl Dl , dentro, 3 D) Y y D) y 19— o L) x el lado cardinal, ta- mafio natural. Limopsis Badiai Vidal. Fig. 13—lndividuo de tamafio natural, visto de frente y de lado. Y Ll Y 3) —14—Fragmento de la región cardinal au- mentada. Solen ambiguus Vidal. Fig. 15—Individuo de tamatio natural. LAMINA III Explicación. de las figuras. Perna pParadellae Vidal. Fig. 1—lInterior de la valva izquierda, tama- fio natural. Y P) DD) xy — 98—Interior de la valva derecha. D) D Y D) 83—Exterior de la misma. Y y y Di 4—Concha vista del lado bucal. Arca —Llulli — Vidal. Fig. 5—lndividuo de tamafio natural. ) i Y o G6—Fragmento de la superficie aumen- tado. Lima Lavoisteri Vidal. Fig. 7 —Individuo de tamafio natural. L) Ll Y x 8, 9, l0O—El mismo en tamafio doble, visto en tres posiciones distintas. Pectunculus Buchi Vidal. Fig. II, l(2—Individuo de tamario natural. y , , ) i8—Fragmento de la superficie cerca del borde aumentado, Barcelona, Febrero de 1921, 64 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Alçament de la serralada pirenenca i l'enfondrament del Vallès per JACINTO ELÍAS Gairebé la totalitat dels geòlecs tan datar el principal, sinó darrer, alçament dels Pireneus del final del període eocènic. Aquesta opinió la fonamenten en el fet de que els pics de Bassegoda (1343 metres) i el del Cadí (2608) a Catalunya(1), i el Mont Perdut (3352) a l'Alt Aragó (2), es- tan coronats per dipòsits de roques nummulítiques, essent aixís que en cap lloc dels Pireneus s'hi troben dipòsits oligocènics ni miocènics. Si, doncs, els cims esmentats, durant el període nummulític, estaven coberts pel mar, i en començar el període oligocènic havien ja eixit del fons de l'aigua, no hi ha pas dubte que l'alçament de la serralada pirenenca tin- gué lloc en acabar'el període eocènic i començar l'oligocènic. L'argument aquest, sembla concloent i irretutable. i Però si en lloc de tractar de l'època del alçament ens volem donar compte de la manera com es produí, ja no semblen tan fortes les raons que es donen per a explicar-la. Perquè si bé és cert que la premsada vin- guda de l'Àfrica originà un o més plecs anticlinals a la serralada pirenen- ca, acabant-la de treure del fons del mar, no és pas segur que aquesta premsada es dirigís de S. a N., com es creu sinó més bé de S. E. a N. VV. Els que sostenen aquella opinió diuen que durant el període eocènic els rius de mitjorn venien de S. a N., sens que en apoi en presentin cap exemple. En canvi, per les observacions que des de temps vinc fent en el Vallés, he trobat indicis que em permeten creure que els rius portaven aleshores una direcció de S. E. a N. VV. Veus-en-aquí un cas, que dupto l'hagi observat cap dels geòlegs. En el sector de terrenys eocènics com- près entre les dues serres que des de Coll Cardús es dirigeixen, una de E. S. E. a VV. N. VV. devés la casa del Buixadell (terme de Vacarisses) i l'altre de S. a N. envers l'Ubac, s'hi troben escampats fragments de pu- dinga quarçosa (pinyolenc blanc), uns encastats en el conglomerat i altres (1) ALMERA.— Deseripción geològica p genesis de la Plana de Vich, p1.146. (2) LAPPARENT.— Traité de Géologie, 2.2 edició, pl. 1416.— El D. FAURA 1 SANS l'atri: bueix al Maestrichià, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 65 solts, els quins foren arrencats de la muralla de pudinga que des de la Font del Molinot (terme de Viladecavalls) arriba fins a la Puda. La bisec- triu del delta de la corrent en que es troben escampats dits fragments, o sigui entre les dugues esmentades serres, porta la direcció de S. E. a N. YV., del que s'en pot deduir que els rius, i per consegient la direcció de la premsada, anaven de S. E. a N.VV. Aquesta direcció pot ser acaba- rien de posar-la en clar les inclinacions dels bancs eocènics en el punt de contacte amb els oligocènics, on deu haver-hi una discordància d'estratifi- cació entre uns i altres. Si es confirmés que allà els bancs eocènics bucen envers el N. VV., ja no ens quedaria dubte respecte a la direcció de la premsada. Però l'argument més convincent, que demostra que l'esforç orogènic venia del S. E., el tenim en el fet de què a mida que s'anava accentuant el plec anticlinal del continent mediterrani, que feia retrocedir a les ai- giies del mar nummulític, aquestes deixaven en sec una faixa de terreny eocènic, quina direcció és la de S. VV. a N. E., perpendicular a la de la premsada. Això es pot veure en el mapa de Catalunya insert en la plana 393 del Curs de Geologia del malaguanyat geòlec mossèn Norbert Font i Sagué. Si la estrebada hagués vingut de S. a N., com es suposa, aquesta faixa de terreny eocènic que deixava al descobert ia mar eocènica: en re- cular, estaria orientada de ponent envers llevant, en lloc d'estar-ho com ara de S. VV. a N. E. Això prova, doncs, que l'empenta venia de S. E. al N. YVV., i que els plecs anticlinals, encara que anaven alçant tota la serra- lada pirenenca, no l'hi comunicaren l'orientació de ponent envers llevant que avui presenta, i que ja tenia abans d'aquest alçament, sinó que inicia- va ja aleshores la traça de la que més tart havia d'ésser la serra del Cadí. Aquest paral-lelisme de la faixa eocènica amb la dita Serra, ambdu- gues dirigides de S. VV. a N. E., ens diu ben clar que la premsada de S. E. al N. VV. havia començat ja durant el període eocènic. El trànzit d'aquest a l'oligocènic no es verificà d'una manera pausa- da i insensible, sinó que es carecteritzà per un gran trastorn que demés d'alçar la serralada pirenenca, feu canviar el regisme de la sedimenta- ció. Fins aleshores s'havien anat dipositant al fons del mar eocènic alter- nances de bancs d'argiles, de margues, de calisses, de conglomerats i d'a- renisques, però després d'aital trastorn canvià de sobte el regisme sedi- mentari, no dipositant-se a les vores del nou Llac Oligocènic sinó gruixes de conglomerats amb sols la interposició d'unes poques faixes d'arenisca roja com es veu al Montserrat. El plec anticlinal que durant el període eo- cènic feia eixir un continent al Mediterrani i que anava arrambant de mica en mica a les aigiies del mar envers el N. VV., es cert que venia formant- se amb extremada lentitut però en arribar al fi de dit període es trencà de sobte, produint grans esfondraments i comunicant a les vessants interiors, tant del Pirineu com de les muntanyes de la costa, una pendent molt ràpida 66 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL envers el Llac Oligocènic de l'interior del Principat. Això fou causa de que, si abans les corrents continentals portaven poca empenta, després de l'alçament corregueren furientes, arrossegant la gran munió de palets cre- tàcics i altres roques, que, formant cordons litorals a les vores del llac, es transformaren amb el temps en els conglomerats oligocènics coneguts amb el nom de pudinga de Palassou. Durant el període oligocènic degué continuar la dremsatia en el ma- teix sentit, formant un nou plec acticlinal orientat de S. VV., a N. E., que no sols afectava al continent mediterrani sinó que alcançava al Vallès i al Montserrat, i que en trencar-se a les darreries del mateix període produí l'esfrondrament no sols del esmentat continent mediterrani sinó també el de les comarques del Vallès i Penedès. Tant l'orientació general de S. VV. a N. E. que presenten els dipòsits de conglomerats oligocènics a les se- rres del Montsant (província de tarragona), del Montserrat al Sant Llo- rens i Lluçanés (província de Barcelona), com les fractures que van del Montserrat al Montseny i a la llarga de la costa mediterrània, demostren palesament que la premsada, durant el període oligocènic, venia també de S. E. a N. VV. com abans. Si aquesta premsada s'hagués dirigit de S. a N., l'arrenglerament de dits conglomerats, el mateix que les trencadures dels terrenys, s'haurien efectuat de ponent envers llevant, i no de S. VV. a N. E. Després d'aquest trastorn esdevingut al començ de l'Aquitanià, va se- guir una llarga temporada de relatiu repós, fins que en arribar a les da- rreries de P'Helvecià, les energies orogèniques reprengueren llur tasca, iniciant altra volta nous plecs anticlinals en el mateix sentit d'abans, o si- gui de S. VV. a N. E. Les batzegades de S. E. a N. VV. continuaren durant el Tortonià, inclinant de mica en mica els terrenys amb buçament N. VV. Aixís ho posen de manitest les inclinacions en aquest sentit que presenten els bancs aquitanians de ponent de càn Balasc (Rubí) i els dels marges de la carretera de Terrassa a un i a dos Rilòmetres al nord de Martorell, els helvecians del Montjuich, del nord de Castellbisbal enfront de càn Costa, i part d'avall de càn Santojini, al marge de ponent de la carretera de Martorell. Els tortonians, essent els últims que es dipositaven, les pre- senten poc marcades, per no haver rebut tantes batzegades com els ante- riors (1). En acabar el Tortonià, havent arribat els plecs anticlinals a la màxi- ' ma tivantor, es produí un nou trastorn, que si per un cantó deixà alçat al (1) Els bancs eocènics (Montserrat, Roure del Vent, Sant Salvadó de les Espa- ses i Coll Cardús) en general solen ésser els que presenten inclinacions més marca- des amb buçament N. VV. per haver estat subjectes a totes les premsades dels pe- riodes eocènic i oligocènic i a les dels pisos helvecià i tortonià, mentre que els bancs del tortonià (cantó de llevant de cún Canyadell) solen ésser els menys íncli- nats en aquest sentit per haver rebut tan sols les premsades postornianes, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 67 Montiuich mentre per un moviment de bàscula esfondrà els terrenys en- tre el Cairat i càn Tobella, desviant al Llobregat envers La Puda: al peu dels Pireneus, per darrera de la Serra del Cadí, al aixecar-se aquesta després del aligocènic, originà per tancament els llacs de la Cerdanya i Seu d'Urgell en plé període miocènic. La llarga persistència de la premsada de S. E. a N. VV., que com aca- bem de veure, anava actuant des de mitjants del període eocènic fins a tes darreries del Tortonià, pot ser ens pugui donar raó d'un tet observat als Pireneus, d'altra manera difícil d'esplicar. çA que es pot atribuir que alguns pics alterosos, que durant el període nummulític estaven anegats al fons del mar, tinguin avui quasi el mateix relleu que el Puigmal (2909) i el Carlit (2924), que aleshores ja estaven fora l'aigaP No crec que aquesta diferència es pugui esplicar per una empenta vinguda de S. a N., sinò a a continuada actuació de la premsada a l'esbiaix, o sigui de S. E. a N. iV., quina alçant a la Serra del Cadí i apretant durant tarts milers d'anys al grop de les Maleides, anés alçapremant al Montperdut, que seguien darrera d'aquestes. Un fenòmen tant particular vé a refermar el conven- ciment de la llarguíssima actuació de la premsada de S. E. a N. VV. Des de que començà el pis Sarmantià canvià el sentit de la premsa- da, que no vingué ja de S. E. a N. YV., sinò. de S. S. VV. a N. N. E. Du- rant tota aquesta època la actuació de la nova premsada anà formant plecs anticlinals orientats de S. S. E. a N. N. VV., inclinant als terrenys del Vallès amb buçament a N. N. E., com aixís es veu als terrenys aquita- nians, helvecians, tortonians i sarmantians, des de Martorell fins a la Creu dels Tres Batlles. El mateix buçament tenen els terrenys eocènics del Sant Llorens del Munt i de Sant Miquel del Fall. Aquestes premsades de S. S. VV. al N. N. E., a l'ensemps que desvia- ven envers llevant el curs del Llobregat i el del Ter, donaven lloc als da- rrers plecs de la cordillera Bètica, a la surrecció de la serralada septen- trional del Vallès i a la dels Alps, accentuant a la vegada el relleu dels Pireneus. Aitals esforcos orogènics pot ser foren preludi de l'aclofament del continent Atlàntic, anomenat conexió Guayano-Senegalenca, quina desaparegué en acabar el Sarmantià, restos d'aquest continent desapare- otut en són avui les Açores, les illes Canàries i les de Madera. En resum: crec que els Pireneus no són el resultat d'un sol esforç vrogènic sinó de molts, i que successivament s'han anat alçant, quan menys, a principis del triàsic, a principis del cretàcic, a les derreries de l'eocènic i a les derreries del pis Sarmantià: no obstant, el principal alça- ment tingué lloc en acabar el període eocènic. Terrassa, Gener de 1921. ES EA sn - : i He Ri : i L i i est 5 f 4 4, í 3 i Es 5 hi fes h Dijs de sessió. —Primer dijous no festiu de cada mes, a dos quarts de set de la tarda. Met ci Mumenils — Daics ésser presentats per tres Membres i admesos en la Sessió segúent a la de la seva presentació. Paguen vint pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codina, La Roca, Sarrià (Pedralbes), Barcelona, Tresorer de lalnstitució, reben totes les publi- cacions de la Societat i poden consultar la Biblioteca i Butlletí — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys els mesos de ca agost i setembre. ie de Treballs: Cada any es publica un Volum de Treballs d'unes 300 planes i amb làmines. — es oberta pera eis Membres de la Institució 8 atges EA E autors rebran 50 tiratges apart dels treballs publicats es les. communications et échanges doivent étre i ées: Mi i — Època, —1901-1903, tres anys. a i a a EN a nt i ea 9090 ES i 8 y ia i de A Fauna ictiològica de Catalunya, per 4gusi Sismologia cs per M. Faura San sions d'es d' enguany pa Ge: 13 de gener ió d'abril us 3 de febrer — iv de maig 3 de març — 9 de he. PUBLICACIONS DE hi BUTLLETÍ MENSUAL Ma o —1904 a 1917, cada any OMEMÒRIES. Hime nòpters de Catalunya, per P. Antiga i Dr. Fam, s I, Tentredínids 9 AN, Ieneumònids Ens SE EA pur VII, Crisids ..— NC CÓ a Et Estègids. RBA XI. Pompílids — Na XII, Sapígids dE XII Escòlids aa P, Di o XIV, Mutíllids — Ll ec XVIII, Vèspids De Apids.—..— Història de les Ciències Natu Sa i Fonti Sa Assaig d'una Flora o Llenas i Minerals de Cataluny Contribuciones al estu (Valle de Arà 8 Ii, DOGC 9 UI, DIR ec des Mn IV, 1918... P) V 91928