, es rar a : me, A es van inst, È A Ni ci 3 I Y cd 2 4 X a Per Di 7 h, 3t ES MN : o 4 ES za Es 1097 10 a i NE Ò 0 BUILLEIÍ DE LA, A 2t tona di MusS Del INSTITUCIÓ CATALANA R D'HISTORIA NATURAL Fundada en 1.er de Gener de 1900 Maig - juny 1921 ESTATGE SOCIAL: Carrer del Bisbe, 2. (Palau de la Generalitat) BARCELONA Gene — us A VERBALS. see ea científica el 2 de da de 1921. —Provisió de la V) i i REM S ) DEMANDES i gags dl (En dur secció s'hi inscriuran ara a els anune sno ( ) metin) — RA CRM. Mas: DE Xorans Monde Mer, 6, Barc / Coleòpters de la tauna Mediterrània occidental con BUTLLETÍ Institució Gatalana d'Història Natural 2.4 SÈRIE. BARCELONA, Maig - Juny, 1921. Von. Il — Núms. 5-6 SECCIÓ de resta ns IN D (N, SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 12 DE MAIGÍ DE 1921 h bx OCI 181901 £ Presidència del Sr. Artur EU i Pocu dent 4 Presiden Lationa) M use Assisteixen els membres Srs. d'AGUILAR-AMAT, BATALLER, BROQUETAS, CASANOVAS, FAURA, SAGARRA (l) i ViLASECA, Secretari. El R. P. de BARNOLA fa excusar la seva no assistència. Els Srs. BoriuL, FauRA i VILASECA presenten com a nou membre En Actòn MiR CAPELLA, de Sant Sadurní d'Anoia, qui es dedica a Geologia. El Sr. Secretari dona compte dels comunicats segiients: De l'institut d'Estudis Catalans convidant a la quinta Festa anyal i adjudicació de Premis de l'últim Concurs, De la Secció Catalana de Nostra Parla remerciant cordialment pel bell donatiu de les Publicacions de la benemèrita INSTirució CATALANA d'HisròRia NATURAL com ofrena a la Biblioteca rossellonesa, Del consoci En Pere CasELLAS TARRATS, Arquitecte municipal de Reus, oferint el seu valiós i incondicional concurs per a coadjuvar el bon resultat de l'excursió científica col'lectiva d'enguany al Camp de Tarra- gona i de la qual el Sr. ViuaSsECA, membre del Comité organitzador, en la pròxima sessió de Juny, exposarà en nom dels seus companys del comité els extrems principals del programa, De Mr. EpouvaRD HaARLÉ, qu'ens assabenta de que ha fet donació de la seva col-lecció paleontològica a la vila de Burdeus. De Mr. CONTAMINE La- TOUR i del Sr. CopDINA de des de Marroc on es troba actualment per a la recol'lecció i estudi d'aquella micro-fauna, salutacions, Són fetes a continuació les segients sreei 94 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL COMUNICACIONS VERBALS: La Ciconia alba L. a Pla de Cabra. —El Sr. AGUILAR-AMAT dona com" te de que el dia 2 d'aquest mes va aturar-se en el campanar de l'esglèsia parroquial de Pla de Cabra (prov. de Tarragona) un magnífic exemplar de aquesta xancuda, permaneixent allí fins que un vehí va espantar-la amb un tret de revolver. Com que en l'esmentat poble no's recorda ni pels vehins més antics un fet semblant, és digne de tenir-se en compte i fer constar la presència d'aquesta xancuda en dita localitat. Sobre la fauna malacològica d'Amposta.—El Sr. Bori. i Pocn mani- festa que sens perjudici de dar-ne una nota detallada i entrar en consi- deracions malacogeogràfiques, li complau fer avinent a la INSTIrUucIó que, en una excursió que ha efectuat en març prop passat ha trobat en l'eAce- quia Mare del Camp: d'Amposta, una Belgrandia, pot ser la B. mar- ginata, que no ha sigut citada vivent a Espanya, un Melanopsis (el M. subgraellstana2), una Theodo.ria, ben segur la 74. fluviatilis, però d'as- pecte d'algunes de la regió valentina, abundó de Bpihinia leachi, i altres espècies que donen una fàcies particular a aquesta encontrada, amb relació a les demés catalanes. Formes de Rhopalocera (Lep.)a incloure en la fauna catalana, — El membre En IGNASI de SAGARRA mostrà als assistents, alguns exemplars de la Família Pieridae recentment estudiats i pertanyents a la col'lecció regional d'estudi, del Museu de Ciències Naturals. Són les formes se- guents: Euchloe belia occidentalis Ver. ab. quadra B., procedent de Sta. Coloma de Gramanet, 30.IV.1908, Sagarra leg., E. bel/ía occidentalis Ver. ab. quadripunctata Sag. (forma nova), de Vallvidrera, 12.V.' 18, A. San- chez leg., E. belija occidentalis Ver. ab. viffata Sag. (forma nova) de Sta. Coloma de Gramanet, 12.IV.1915, Sagarra leg., E. belia autumnalis (3.2 generació) de Sta. Coloma de Gramanet, 20.X.1909, Sagarra leg., Anthocharis cardamines meridionalis Ver. ab. cifronea VVheeler, de Vallvidrera, 23.IV.1920, S. Novellas leg., Anufh. cardamines meridionalís Ver. ab. ochrea Tutt., de Alella, 10. IV. 14, R. Zariquiey leg., Les, Vall d'Aran, 21. VII. 15, A. Codina leg.: Anufh. cardamines meri tionalis Vet. ab. nioricosta Sag. (forma nova) de Vallvidrera, 24. V. 1920, S. Novellas leg., Anth. euphenoides Stgr. ab. parvisignata Sag. (torma nova), de Martorell, 27.V.1920, S. Novellas leg., Gonopteryz cleopatra L. herma- frodita, de Sant Medí, Tibidabo, 29.VI.1917, O. C. Rosset leg., Colzas phicomone oberthuri Vet., de lo Vall d'Aràn, VII.1909, M. Llenas leg., Colias eroceus Fouc. vernalis Vet. ab. faillae Stg., de St. Pere Màrtir, 4.111.1919, Sagarra leg., Montserrat, 10.VII.1917, recol. museu, Colras cro- ceus tennimargitana Ver., de Olot, 30.VIII.1917, A. Codina leg., Colias eroceus velata Ragusa, de St. Guim de la Rabassa, 25.VII. 1920, Font Quer ÍNSmiTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 leg., Colias croceus cremonae, B. H., de Castelldetels, 15.IV.910, Sa- garra leg., Colias croceus nigrofasciata Ver., de Artesa de Segre, VII. 1916, J. Maluquer leg., Colias croceus au'umnalis Sag. (torma nova) trans. obso/e/a Tutt. de Sta. Coloma d2 Gramanet, X.1909, Sagarra leg. Altre localitat cataiana de Helix alomensis Fer. —Manifesta el mem- bre En J. Bta. d'AGUILAR-AMAT que aquesta espècie solament citada fins ara a Catalunya de la la serra de Cardó i de Bràfim per BoriL, de Vila- seca de Solcina per GIBERT, de Badalona per TuixaNs, de Montserrat, la serra de Comavert i de Gualba per ZurvEra, ha sigut trobada darrera- ment en els penyals de S. Ramon de Pla de Cabra, entre les escletxes de les roques i en les parets de tanca. Aquesta localitat sembla ésser la més septentrional autèntica, doncs es troba quelcom més cap al Nord que Bràfim. Les localitats de Montserrat i Gualba ofereixen algun dubte res- pecte a l'espontaneitat de la vida de He/íx. alonensís, doncs aquesta és una espècie llevantina i meridional molt preuada com a comestible i per tant fàcil d'introduir amb les matèries alimentícies.Demés les localitats de la província de Tarragona on s'ha trobat estan enllaçades climatològica- ment i fins geogràficament amb la zona on domina aquesta espècie i Montserrat i el Montseny tenen condicions molts diferents, a pesar de les moltes exploracions ulteriors per aquestes encontrades no s'ha tornat a trobar en elles l'esmentada espècie. La cita de TuixaNS a Badalona no ofereix cap garantia de veritat puix la part d'Història Natural del. treball (Apuntes topogràfico-médicos de Badalona, 1903) està plagada de dades falses i errònies. Cal fer notar que el nom de carraginres amb què segons BoFILL conèi- xen aquesta espècie de Bràfim, serveix a Pla de Cabra i a Vilarrodona per a designar a Helix derucntta Miiller. Un peix fòssil nou de Sta. Maria de Meyà. —El P. BaRNoLA ia comuni- car que consultat un exemplar fòssil que té regalat del lidmerigdià de Santa Maria de Meyà (Lleyda), amb D. Lluis M.2 VipaL, aquest li respon- gué que li semblava ésser un O/igopleunrus2P esocinus2 Thiolliere. El do- nar amb incertitud tant el génere com l'espècie, és per ésser el primer peix de dita localitat que fins ara s'hagi trobat amb apariència de cúa eheferocerca:. TREBALLS ORIGINALS: Dr. R. GoNzALEZ FRAGOoSo: Algunos hongos del Herbario del Museo de Cièncias Naturals de Barcelona. Í sens més assumptes de que tractar el Sr. President aixeca la ses- sió a un quart de nou de la vetlla. 96 I NSriruCIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 2 DE JUNY DE 1921. Presidència del Sr. Artur BoFi.L i PocH President Assisteixen els Srs. BATALLER, BOTEY, BROQUETAS, CODINA, FAURA, JUN- CADELLA, MALUQUER (Joaq.), Mas de XAXARS, ZARIQUIEY i VILASECA, Secreta- ri. El R P. BARNOLa ha fet excusar la seva no assistència. El Sr. President dona posessió al Sr. E. JUNCADELLA del càrrec de Vi- ce-president de la INSTiTució per a el qual fou elegit. Aquest senyor aprofi ta la oportunitat per a remerciar als membres i oferir-se. Es admès el membre proposat en la sessió anterior. Els Srs. BoriL i Pocs, Dr. FAURA i SANS i Dr. BATALL R presenten com a membre'al Dr. Carles CaLLEJA i BoRJa-TaRRIUS, Catedràtic d'Histologia a la Faculta, de Mediciia de Barcelona. El Dr. R. JEANNEL, membre corresponent, escriu de des de Cluj (Ro- mania), oferint per a el BuriLErí algunes notes sobre la Fauna espeològica catalana que esperem amb interés. En la adjudicació de Premis de l'últim concurs del 4 de maig de l'Ins- titut d'Estudis Cataians, va obtindre el premi de la Secció de Ciències un treball sobre Hemípters de Catalunya. A proposta del Dr. BATALLER s'acorda que consti en acta la satisfacció dels presents per ésser l'agra- ciat el membre Sr. CODINA. El Sr. VirasEca manifesta que els preliminars de la excursió científica col'lectiva d'enguany projectada al Camp de Tarragona (Reus), s'inicia sots els millors auspicis, puix complint amb molt gust l'encàrrec que li feu l'INsrirució ha fet algunes gestions prop de valuosos elements d'allí com el Dr. J. CaixÈs en representació de l'Institut General i Tècnic, i Centre de Lectura, En E. MARTORELL, ultra del oferiment expontani del membre Sr. P. CaSELLES, arquitecte municipal, pel Ajuntament de Reus, quins acollint l'idea amb entusiasme coadjuvaran al millor èxit de l'excurssió. Així pot ja adelantar un esbós o assenyalar els principals càires de la mateixa dient: L'Ajuntament obsequiarà amb un Lunch als excursionistes i els natu- ralistes de Reus amb un àpat als de Barcelona. Dia 2 d'Octubre. Diumenge. Arribada a Reus. Visites a Casa la Vila, Centre de Lectura, Institut General i Tècnic, etc. ) 3 Dl Dilluns. Excursió al cap de Salou. . ) 4 L: Dimarts. Y a Riu de Camps. 6 Y Dimecres. Y a la Serra de l'Almuçara (en Auto-omnibus). ) 6 Da Dj QUSS ) a Castellvell (matí). Sessió de la INSrirucio CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL, Comiat, INSrimució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 Cada dia Conferències al Centre de Lectura, Institut i Estació Eno- lògica. Les adhesions han de dirigir-se abans del 15 de setembre proper, al Sr. ViLASECA, secretari de l'INSTImucIÓ, així com tot lo referent a la demanda dels informes que convinguin, o anuncis de conferències o tre- balls a comunicar, per a poguer així formar un programa definitiu, per aquella data, una còpia del qual es facil tarà oportunament a qui ho sol- liciti a Secretaria (local social). Animar-se doncs. Cap membre de l'INSTI Tució hauria de faltar-hi. Els naturalistes que no siguin membres de l'INsrirució i desitgin concòrrer a l'excurssió poden solicitar-ho del Sr.Pre- sident. Són presentades les segtents COMUNICACIONS VERBALS Llista de crisomèlids catalans.— El Sr. ZARIQUIEY comunica que li han sigut classificats per Mr. DopERo els segúents Chrysomelidae (Ins.Coleòp- ters): Chaetocnema tibialis llig. C'an Tunis, 12.111.16, Prat del Llobregat, 7.III.15. Ch. depressa Boield. Cardedeu, 11.IV.15. Ch. meridionalis a. unicolor XVs. Prat, 31.JI1.15. Ch. arida Foudr. Vallgorguina, 4.IV.15. Ch. hortensis Geofir. Prat, 7.III. 15. Hermaeophaga cicatrir llig. Horta, 23.V.15. Phyllotreta variipennis Boield. Santa Coloma a les vores del R. Besós, 28.I1/.15, Hor- ta, 21.V.15. Ph. rugifrons Riist. Cardedeu, 11.IV.15. Ph. undulata Rutsch. Prat, III 15, Santa Coloma a les vores del R. Besós, 28. III.15, Cardedeu, 11. IV.15, Ple. atra F. Prat, 7 i 14.II1.15. Ph. cruciferae Goeze. Santa Coloma a les vores del R. Besós, 28.I11.15, Prat, 31.111.15, S. Pere Màrtir, 20.IV. 16. Ph. — aerea All. Santa Coloma a les vores del R. Besós, 28.IIÍ.15, Bo- nanova, 30.111. 15. Aphithona herbierada Curt. Santa Fé del Montseny, VIII. 15, Longitarsus echii Roch. Vallvidrera, III. 17. 983 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Long. Linnaei Dutt. Sabadell, 10.IV.15. Long. holsaticus L. Cardedeu, 11.IV.15. Long. ochrolencus Marsh. Horta,21.V.15. Sphagnum Cymbifelium al Montseny. — Sortint de Santa Fé, el dia 16 del prop passat maig, recollí el P. BARNOLA, dita Estagnàcia, en els marges regalats de la part dreta de la carretera que porta cap a Campins. Sols sembla citat de Catalunya a la vall d'Aran (Villiers) segons el porta En CasARES (Enumeración y distribución geogràfica de las Muscineas de la Península ibérica, pàg. 177). Polimoris com són els estagnis, cal adver- tir que l'espècie santafeuenca deu considerar-se compresa sots la var. vu/- 2g'are (Michx.) VVarnts., congestum Schpr., de les classificacions de C. VVARNSTORF, en sa clàssica obra: dLes Sphaignes d'Europeo, trad. pel -Ab. A. L. LETACQ. El Narcissus Poeticus L. —Citat vagament, del Montseny, fa avinent el P. BARNOLA que el trobà talment abundós a Santa Fé el 16 de maig, que qualques prades semblaven nevades dels milers de corol'les que embau- maven a l'ensems aquelles xamoses valls. L'Enemone Tlemorosa L.— Fou recollida a Santa Fé del Montseny, on no era escassa i en plena floració el 16 del prop passat maig,en comen- car la sombra dels faigs en la carretera de Campins, pel mateix P. BAR- NOLA. Duchesnea (Fragaria) Indica (Andr.). —Aquesta Rosàcia, natural de la Índia i indígena també en les regions calentes de les Amèriques septen- trional i central, la trobà entremig d'unes verdisses a Sarrià el P. BaRNOLA. Sembla que ha sigut conreuada en algun punt per la vivor del roig dels seus fruits, per lo tant pot tenir-se com escampada de conreu i aclimatada. : Excursió a Garraf (Vallcarca).— El Dr. J. R. BATALLER fa les segiients manifestacions: ' Havent recentment visitat les pedres de ciment de Vallcarca hem po - gut observar la presència a l'esmentada localitat de grossos ammonits així com també gasteròpods. En aquesta clotada no es mencionen fòssils d'a- questa mena per ésser tots els dipòsits nerítics i en canvi de les pedre- res de La Vall (Els Monjos) se n'han recollit amb gran abundor éssent la formació allí pelàgica. Comparant ambdues localitats es veu la identidad dels sediments tan litológica com paleontològica. El paratje de Vallcarca cofrespon doncs a l'aptià de fàcies pelàgica com el de La Vall (C.V. 6'). El pèrit químic de la fàbrica de ciment del Sr. PRADERA serva molts exem- plars encara que sense classiticar. El Dr. BaraLLER i el Sr. RossenL ViLA trasmeten notes bibliogràfiques. A les vuit de la vetlla, no havent-hi més assumptes de que tractar, el Sr. President aixeca la sessió. ÍNSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 99 Algunos hongos del herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona por ROMUALDO GONZaLFZ FRAGOSO Comprende esta nota, continuación Je la recientemente publicada en este mismo BurtLETí (1), una serie de Hongos que posteriormente me han sido remitidos por el infatigable botànico Dr. FoNr QuER. Algunos son nuevos para la Flora Ibérica, otros para la Catalana y otros para la poco conocida Flora Baleàrica, y varios sólo hacen extender el àrea conocida, o las matrices citadas, en la Península y Baleares. He aquí la lista de ellos. OOMICALES Cpstopus candidus (Pers.) Lév.—Sacc., Syll. fung. VII. p. 234, En hojas y tallos de Capsel//a Bursa-pastoris. —S. Antom de Vilama- jor, III. 921, leg. Montserrat Garriga. Protomices macrosporus Ung.—Sacc., VII, p. 319. En hojas de Daueus Carota.— Parque de Barcelona, 1. 1921, leg. Gros. Nueva para la Flora Catalana. PIRENIALES Sphaerella Asperifolii B. R. S. En hojas vivas de Cvnoglossum pictum. — Vallvidrera, Barcelona 3. 1. 1919, leg. Gros. Nueva para la Flora Catalana. Pleospora vulgaris Niessi, b) disficha Sacc.—Sacc., II, p. 243. En tallos secos de Siderifís incana var. glabrata Font Quer.— FTi- gihana (Malaga), V1-1919, leg. Grus. - Matriz nueva para esta especie. (1) Algunos Uredales del Herb. del Mus. de C. Nat. de Barc. Oct. 1920, 100 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Lasiobotrps Lonicerae Rze.—Sacc., I. p. 30. En hojas y ramas de Lonicera pyrenaica. — Puig major de Massa- nelles, Mallorca, leg. Dr. Font Quer, i Gros, V. 1920. Nueva para la Flora Baleàrica. Phyllachora Bromi Fuch.—Sacc., II, p. 603. En hojas de Brachypodium silvaticum.-— Martorell de la selva (Ge- rona), XI. 1916, leg. Dr. Font Quer. Ha sido encontrada anteriormente en el Tibidabo sobre B. pinnatum. HISTERIALES Lophodermium Paeoniae Rehm. —Sacc., XIV, p. 720. En peciolos secos de Paeonia Cambessedesii.— S'Escrop, Mallor- ca, 17. IV. 1920, leg. Gros. Especie nueva para la Flora Baleàrica, no citada en la Ibérica, sien- do tambien nueva la matriz para dicha especie. USTILAGALES Ustilago hvpodites (Schlect.) Fr.-—Sacc., VII, p. 453. En hojas y vainas de Mi/ium multiflorum.— Vallvidrera, Barcelona, 2. XII. 1918, leg. Gros. ç Estaba ya citada sobre la misma en el Tibidabo. U. perenntans Rostr.—Sacc., IX, p. 283. En ovarios de Arrhenatherum elatfius.—Pineda de la Sierra (Burgos.) 28. VI. 1914, leg. Dr. Font Quer. Había ya sido encontrada en dicha provincia por el Hno. Elias, y me — fué comunicado por el Hno. Sennen. U. striaeformis (NVesten.) Niessl.- Sacc., p. 484 (sub 7illefia). En hojas y tallos de Brachppodium ramosum.—Parque, Barcelona. l. 1921, leg. Dr. Font Quer. Nueva para la Flora Catalana. UREDALES Uromyces Anthyllidis (Grev.) Sceroet.— Sidovv, Monog. Ured. II, p. 64, SECS AL, j06 GO jo, (DL En hojas de Anthypllís rosea. —Puig major de Massanelles, Mallorca, V. 1920, leg. Dr. Font Quer. La matriz es nueva para esta especie, que estaba citada en Baleares sobre Phiyvsanthvyllis tetraphylla, por el Prof. René Maire. U, Behenis (DC.) Ung. —Syd., II, p. 218, Sacc. VII, p. 559.. INSTITUCIÓ CATALANA D Histonia NATURAL 101 En hojas de Si/ene inf/Ja/a, en facies urédica y teleutospórica.— S. Guim (Lérida) a 700 mtrs. de alt., IX. 1920, leg. Dr. Font Quer. No estaba citada en Cataluiia. U. Monspessulanus Ttanzsch. —Syd., II, p. 172, Sacc., XXI p. 561. En hojas de Euphorbia serrata — Puig d'En Rota, Ibiza 14. V. 1920, leg. Gros. — U. Onobrychidis (Desm.) Lév. —Syd., II, p. 118, Sacc., VII, p. 500 p. p. En hojas de Onobrpehis sativa, en ambas facies. gi Guim, (Led), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Especie nueva para la Flora Ibérica. U. Pisi (Pers,) VVint., Syd. II, p. 124, Sacc., VII, p. 542, p p. En hojas de La/vhrus latifolius.— Vallvidrera, Barcelona, 20. VIII. 1920, leg. Gros. No estaba citada sobre esta especie en Cataluria. : U. Poligoni (Pers.) Fuclt.—Sacc., VII, p. 533, Syd., II, p. 236. En hojas y tallos de Polvgonum avieulare.— Quintanapalla (Burgos), 19. VI. 1914, leg. Dr. Font Quer. En hojas y tallos de Po/pgonum Bellardi.—S. Guim (Lérida), VII.1929, . leg. Dr. Font Quer. Sobre esta última especie sólo estaba citada, en nuestra Flora, en Vicort (Valencia). U. VVinteri VVettst.—Syd., II, p. 179. En hojas de Euphorbia falcata. —Cala Aterida, Ibiza, 6. V. 1920, leg. Dr. Font Quer. Es una especie que sólo era conocida en algunas regiones asiàticas,y que muy recientemente cité en la (oi cia de Madrid, es pues nueva para la Flora Baleàrica. Puccinia Agropyri Ell. et Ev.—Sacc., XI, p. 201, Syd., II. p. 823. En hojas de C/ematis Vitalba. —Vallfogona de Riucorb, VI. 1919, leg. Monserrat Garriga. Ya citada en Cataluiia. P. Alii (DC.) Rud.—Sacc., VII, p, 655, Syd., I, p. 514. En hojas de A//ium sp.—Màlaga, 6. V. 1919. Especie común en toda Espairia. P. Andryalae (Syd.) Maire.—Maire, Schedae ad Myc. Bor. —Afr.,in Buil. Soc. d'Hist. nat. du Nord d'Afrique, 1917, p. 253. En hojas de Anudrvala inteorifolia. — S. Guim (Lérida), 16. VI. 1918, leg. Dr. Font Quer. Citada sobre la misma de los alrededores de Barcelona. P. annularis (Strausr) Schlecht. —Sacc., VII, p. 689, Syd. V. d. 300. En hojas de x Teucrium pugioniforme (Pau) FoNT QuER.— Sierra de Chiva ( Valencia), leg. Dr. Font Quer, 7. VII. 1919, Es matriz nueva, para esta especie, 102 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL P. Bu.ri (DC). —Sacc., VII, p. 688, Syd., I, p. 453. En hojas de Buaus sempervirens.— Collegats, cerca de la Pobla de Segur (Lérida), VII. 1918, leg. Dr. Font Quer. Es común en Catalufia. P. Cardui-pyenocephali Syd.—Syd , I, p. 34, Sacc., XVII, p. 291. En hojas de Carduus tenuiflorus.—lsla del Vedrà, cerca de Íbiza, 19 V. 1918, leg. Gros. Es nueva para la Flora Baleàrica. P. Centaureae, form. Scabiosae Hasler. —Hasler, in Centralbl. fur Bah- ter. etc., 1918. p. 246. -286. En hojas de Cenfaurea Scabiosa.—S. Guim (Lérida), VII1-1920, leg. Dr. Font Quer. Estaba citada en Poblet (Tarragona). P. chondrillina Bub. et Syd.—Syd., 1, p. 44, Sacc., XVIII, p. 312. En hojas y tallos de C407ndrilla juncea.— Martorell de la Selva, Ge- rona, 5. VII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Citada en diversas localidades de Catalufia. P. Cressae (DC.) Lagh.— Sacc., VII, p. 781, IX, p. 307, et XVI, p. 329, Syd. I, p. 320. En hojas de Cressa crefica, facies picnídica y ecídica.—lbiza, 23. X. 1920, leg. Eros. Nueva para la Flora de Baleares. : P. grisea (Strauss) VVint.—Sacc., VII, p. 689, Syd., I, p. 240. En hojas de G/obularia vulgaris var. major.—Soller (Mallorca), 3. V. 19201eg. Dr. Font Quer. Nueva para la Flora de las Baleares. P. hispanica Bub. — Bubaltt, Fungi nonnulli novi hisp., Hedvvigia. 1915 Sep. p. l. 2, G. Frag., Ured. de la Pen. p. 118. En hojas de Thrincia hispida.—- Els Cubells, Ibiza, 7. V. 1920, leg. Dr. Font Quer. Nueva para la Flora baleàrica. P. Lolii Niels.—Sacc., XI, p. 203, Syd. I, p. 704. En hojas de Lolium perenne. — S. Guim (Lérida), VIII, 1920, leg. Dr. Font Quer. No citada sobre esta especie en Cataluiia. P. Malvacearum Mont.—Sacc., VII, p. 686, Syd., 1, p. 476. En hojas de Lavatera cretica.—Pla de Vila, Ibiza, 5. V. 1919, leg. Gros. Cítase por vez primera sobre esta planta en Baleares. P. Menthae Pers.—Sacc., VII, p. 617, Syd., 1, p. 282 et. 875. En hojas de Calaminiha adscendens.— Tibidabo, Barcelona, 10. X, 1920, leg. Dr. Font Quer. P, Mierolonchi Syd.—Syd., I, p. 2, Sacc., XVII, p. 277. ÍNSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 103 En hojas de Mrcrolonchus salmantieus.— Chiva (Valencia), leg. Dr. Font Quer, 3. VII. 1919. No estaba citada sobre esta especie en la Península. P. obscura Schroet.—Sac., VII. p. 629, XVII, p. 368, Syd., I, p. 645 et 898. En hojas de Luzula campestris.— Gamonal (Burgos), 16. VI. 1914, leg. Dr. Font Quer No estaba citada en esta provincia més que facies ecidiana, reco- lectada también por el Dr. FoNr QuER y publicada por el inolvidable bo- tànico Làzaro Íbiza. P. Podospermi (DC).—Sacc.,VII, p. 668 p, p., XVII, p. 309, Syd., L p. 133. En hojas de Podospermum laciniatum.— Montagut (Lérida), 28. III. 1920, leg. Dr. Font Quer. Estaba citada en Almacelles en la misma provincia. P. Poly goni-amphibii Pers. —Sacc., XVI, p. 331, Syd., I, p, 569. En hojas de Po/ygonum Convolvulus.—S. Guim. (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Estaba citada sobre esta especie en Castelldefels. P. Tara.vaci (Reb.) Plovr. —Sacc., IX: p. 305, Syd., I, p. 164. En hojas de Tara.racum tomentosum.— S. Guim (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Citase por vez primera sobre esta especie en Catalufia. P. VVinteriana P. Magn.—Syd., I, p. 183, Sacc., XVII p. 469. En hojas de A//ium roseum P, tacies ecídica. —Els Penitents, Barcelo- na, 23. II. 1918, leg. Gros. En hojas de A//ium sp.—Samalús, Barcelona, 26. 10. 1918, leg. Gros. Es interesante la presencia de este ecidio en los alrededores de Bar- celona, confirmando la antigua cita de Texidor, y que yo creia pudiera més bien referirse al ecidio de la P. Porri (Sovv.) VVint. El estudio de los ejemplares recolectados por Gros y que me han sido enviades por el Dr. Font Quer, me ha hecho ver que los caracteres de este ecidio coin- ciden efectivamente con los del Aecidium Ali Grev., como había dicho Texidor. Ahora bien este ecidio sólo puede pertenecer ala P. VVinferia- na P. Magn., o ala P. Laguri-chamaemoly R. Maite (1), cuyas facies superiores se dan para la primera en Phalaris arundinacea y para la se- gunda en Lagurus ovalus, en tanto que las inferiores se mencionan en Allium chamaemoly para esta última y en A. ursinum para aquella. El A. chamaemoly es una especie que no sé exista en Barcelona y acaso tampoco el 4. ursinum. Seria por ello de interés poder averiguar de qué especies de A//ium se trata, para poder confirmar la cita que he hecho, o bien investigar por intecciones artificiales las relaciones de este ecidio, (1) Vease Maire, in Bull. Soc. d'H. N. du N. d'Atr., X, p. 139 (1919), 104 INSTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Phragmudium Rubi (Pers.) VVint.— Sacc., VII, p. 755, p. p., Syd., III, p. 141. En hojas de Rubus sp.— Sta. Fé. Montseny, 8. IX. 1918, leg. Dr. Font Quer. Citada ya en Cataluiia. Ph. Rubi-ldeai (Pres.) Rarst.—Sacc., VII, p. 748, Syd, III, p. 146. En hojas de Rubus Idaeus.—Entre Nuria y Queralps, 3. IX. 1919, leg. Monserrat Garriga. No estaba citada en Catalufia. j Ph. Sanenisorbae (DC,) Schroet.—Sacc., VII, p. 742, Syd., II, p. 156. En hojas de Potferium muricatum.—S. Guim (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Ph. violaceum (Schultz) VVint.—Sacc., VII, p. 744, Syd. III, p. 139. En hojas de Rubus sp. —S. Marsal, Montseny, 6 IX. 1918, y Cerve- ra de Pisuerga (Palencia), 7. VIll. 1914, leg. Dr. Font Quer. Especie común, pero que no sé estuviese citada en la: provincia de Palencia. Ph. tuberculatum J. Miiller.—Sacc., VII, p. 747, Syd., III, p. 114. En hojas de Rosa sp., cult.—Pedralbes, Barcelona, I. II. 1921, leg. A. Codina. Estaba citada en S. Gervasio sobre Rosa cultivada y es verdadera- mente digno de notar que esta especie que sólo es comun en las espe- cies espontàneas se presente en esa región en las cultivadas, denun- ciando condiciones especiales para la Ecologia de la región barcelone- sa. Melampsora Euphorbige (Schub.) Cast. —Syd., III, p. 378. Forma esp. Euphorbiae - exiouae VV. Múller. — Syd., l. cit., Sacc,, XVI, p. 603. En hojas de Euphorbia ezxíeua. —Olot (Gerona), 6.V1.1920, leg. Dr. Font Quer. Esta forma especial no estaba citada en Catalutia. Forma esp. Euphorbiae- Pepli XV. Miiller.— Sacc., 1. c. p. 604, Syd., I, c. En hojas y tallos de Euphorbia Peplus.— Els Cubells, Ibiza, 7. V. 1920, leg. Dr. Font Quer. No citada anteriormente en las Baleares. M. Gelmíi Bres. —Sacc., XIV, p. 288 et XXI, p. 603, Syd., III, p. 576. En hojas de Euphorbia serrafa.— S. Guim (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Estaba citada sobre esta especie en Badalona. M. Lini (Pets.) Cast. —Sacc., VII, p. 588, Syd., HI p. 381. En hojas y tallos de Linum sirictum.— S Escrop, Mallorca, 17, :V. 1920, leg. Gros. No estaba citada sobre esta especie en Baleares, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 105 Cronartium flaccidum (Alb. et. Schxv.) VVint.—Sacc., VII, p. 598, Syd., III, p. 560. En hojas de Vincefoxicum officinale.— S. Guim (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Citada sobre esta especie en los alrededores de Barcelona. Coleosporium Campanulae (Pers.) Lév.—Sacc., VII, p. 753, Syd., III p. 628. Forma esp. Campanulae Trachelii Rlep.—Sacc., XVII, p. 460: Syd., dc: p631: En hojas de Campanula Trachelium.— S. Guim (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. Esta forma es nueva para la Flora espsfiola. C. Inulae (Ryl.) Raph.—Sacc., XXI, p. 721: Syd., III, p. 609. En hojas de /ntu/a viscosa. —Formentera, 21. X. 1920, leg. Gros. Citada sobre la misma en Miramar (Mallorca) por el Prof. R. Maire. C. Jasoniae (Auersvv.) Gz. Frag.— G. Frag., in Micr. var. de Esp. y Cerd., 1916, p. 23. En hojas de Jasonia tuberosa.—S. Guim (Lérida), VIII 1920, leg. Dr. Font Quer. Citada en la Serrania de Cuenca, y en las provincias de Barcelona, Tarragona, y Gerona, esta nueva mención extiende aun més el àrea de esta especie, hasta ahora propia de la flora espafiola. C. Senecionis (Pers.) Fr.—Sacc., VII, p. 751, Syd., III, p. 615. En hojas de Senecio vulgaris.—S. Guim. (Lérida), VIII. 1990, y Mahón II. 1913, leg. Dr. Font Quer. Es nueva para la flora de Mahón, y para la de Lérida. Hyalopsora Adianti-capilli- Veneris (DC.) Syd. — Sacc., XVII, p. 268, Syd., III, p. 497. En frondes de Adiantum capillus- Veneris.— Sierra de Cardó (Ta- rragona) a 800 mts. de alt., 27. VI. 1920, leg. Dr. Font Quer. Especie muy rara en nuestra Flora, y que sólo estaba citada en S. Vicente de la Barquera por Làzaro-lbiza., en Espafia. Aecidium Marci Bub.—Sacc., XVII, p. 424. En hojas de Mercurialis annua.— S. Andrés, Barcelona, 4. II. 1918, leg. Gros. Habia sido citada en Badalona. Aec. rubellum Gm.—Pert. a Puccinia Phragmitis (Schum.) Ròrn. En hojas de Rume.r sp.— Farola del Llobregat.— 20. ll. 1918, leg. Gros. Es común en los alrededores de Barcelona. ESFEROPSIDALES Phoma phacidioides Sacc.—Sacc., III. p. 106, 106 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL En hojas de Burus sempervirens.—Jaca (Huesca), I. 1919, leg. Dr. Font Quer. Citada en la misma localidad, anteriormente. Sphaeronema Senecionis HA. et. P. Syd.—Sacc., XVIII, p. 282. En tallos secos de Senecio adonidifolius.— S. Marsal, Montseny, 14. VIII. 1917, leg. Gros. Descrita en Alemania sobre Senecio Fuchsi, es matriz nueva para la especie y ésta nueva para la Flora Ibérica. Leptostroma herbarum (Fr.) Lint.—Sacc., III, p. 645. " En escapos secos de Catananche cceerulea.—Jjaca (Huesca) 1. 1919, leg. Dr. Font Quer. Especie nueva para la península Ibérica y matriz nueva para la espe- cie. HIFALES Polvthrincium Trifolii Rze.—Sacc., IV, P, 350. En hojas de Trifolium fragiferum.—S. Guim. (Lérida), VIII. 1920, leg. Dr. Font Quer. En hojas de Trifolium repens,S. Fost, Barcelona, 23. 1. 1921, leg. Dr. FoNT QUER. Especie comun en toda espafia. Cladosporium herbarum (Pets.) Lint, P fasciculare Cda.—Sacc., IV, p. 351. En escapos secos de Sci//a autumnalis, con peritecas no maduras y por ello indeterminables. —Jaca (Huesca), 7. 12, 1918, leg. Dr. Font Quer. Esta variedad es algo común. Cercospora smilacina Sacc.—Sacc., IV. p. 476. En hojas de Srni/az aspera.—Vallvidrera, Barcelona, 3. 1. 1919, leg. Gros. Citada en gran parte de Esparia no lo estaba en Catalufia. Macrosporium longipes Ell. et Ev.—Sacc., XI, p. 635. En hojas de Vicotiana rustica. —Sta. Inés, Íbiza, 1l.111.1920, leg. Gros. Descrita en los Estados-Unidos, la creo nueva para la Flora Europea. ADICIÓN A LOS ESFEROPSIDALES Leptothyrium Periclvmeni (Desm.) Sacc.—Sacc., III, p. 626. En hojas de Lonicera Xilosteum.— Punta dels tres Pins, Ports de Tortosa (Tarragona), 1250 mtrs. de alt., 30. VI. 1917. leg. Dr. Font Quer. Nueva para la flora de Catalufia. INSTITUCIÓ CATALÀNA D'HISTORIA NATURAL 107 Notes bibliogràfiques El caballo moruno. A. CABRERA. Memorias de la Real Sociedad Espa- fiola de Historia Natural. Tom. XII, 120 pag. 41 tig. Madrid 1921. — El lli- bre del senyor Cabrera és un estudi de les poblacions cavallines del Nord d'Africa, especialment del Marroc. L'obra està repartida en IX capitols. L'Autor ha estudiat /7 si74 el ca- vall moresc. La tési de l'A. és que el cavall del Marroc és autòcton, que té propietats excel'lents per a cavall de sella, que ha contribuit a la formació d'altres races ben reputades i finalment, que millorada la pobla- ció indígena, Espanya podria extreure'n sementals per a millorar la pro- ducció cavallina peninsular. En apoi de la seva tèsi VA. utilitza una vas- tíssima erudició. Les conclusions que presenta l' A. les considerem. ajustades a un bon criteri zootècnic i escepte la última, de la que caldria suprimir el creua- ment amb el cavall araba, les trobem, repetim, molt ben encertades. Si l'orientació zootècnica és bona, i abundant l'erudició, no es pot dir el mateix dels arguments raciològics (etnològics) que l'A. emplea en el transcurs del llibre, la qual cosa passem a anotar. L'A. pensa que els progenitors dels cavalls domèstics provenen de quatre espècies. Observem que, escepte Sanson els demés zootècnics han considerat que existia una sola espècie cavallina. L'A. no diu pas on co- mença l'espècie i on acaba la raça, mentres que per a els zootècnics aquestes dues categories enclouen conceptes distinctius. En descriurer les espècies, els caràcters de què es serveix l'A. no són, precisament, els més subjectes a immutabilitat. L'A. posa en primer lloc el volum, el nombre de vèrtebres llombars, les castanyes, la forma de la cara, el perfil (no el del crani sinó el de la cara) i finalment el pelatge. De tots aquests caràcters un sol és permanent, i aquest que és el perfil, l'A. el fa constar alguna vegada en forma indecissa, com si es tractés d'un caràcter racial secundari. En els animals domèstics els caràcters menys subjectes a variació són el perfil o el tipus cefàlic. Tots els demés caràcters són moditicables en gran escala. Així respecte al volum, la raça llanera merina, per exem- ple ofereix el fet de que els marrans estrangers d'aquesta raça pesen tres vegades més que els espanyols. No obstant la fisonomia, la silueta, conti- nua éssent la mateixa. Qui ha vist un poney de les illes Shetland i un cavall bretó dirà que 108 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL aquell és la miniatura d'aquest, com l'efígie de una pessa de mitja pes- seta ho és de la d'un duro. El poney mideix 1 metre i menys encare (al Jardí Zoològic d'Edinburg vegerem lany passat, una parella que no te- nien més que 70 cm.), un cavall bretó,pesat, té una alçada de 160 metres. El nombre de vèrtebres no pot constituir una base de classificació. Sovint en els cavalls es compten una més o menys vèrtebra llombar de les sis que constitueixen el nombre regular de l'espècie. Cornevin i Lesbre que han estudiat profusament la questió han dit: Tots els orgues que és repeteixen en sèrie, com les vèrtebres, molt susceptibles a variar numèricament, la llur fòrmula vertebral no pot servir per a caracteritzar de una manera segura els genres, les espècies o les races. Pel demés el fet de la variació dels orgues en sèrie fou abastament conegut per Geof- froy Saint-Hilaire, Darvvin (llei de la varialitat de les parts múltiples), per Milne-Edvvards (llei de les repeticions orgàniques) i altres molts autors. Les castanyes no poden constituir un caràcter diferencial. Un cavall belga, frisó o Shire són tres tipus ben diferents. Jamai a cada una d'aques- tes races s'ha notat l'absència de castanyes en els membres posteriors. Aquest caràcter que sembla constant en qalques poblacions cavallines del nord de la Gran Bretanya, es troba també sinò amb frequència, al menys se n'han citat alguns cassos en els cavalls africans. La forma de la cara està bastant supeditada al regim alimentici. El cas més típic de maleabilitat d'aquesta regió l'ofereix l'espècie porcina. Tots els porcs que es veuen obligats a procurar-se els aliments, és a dir, que furguen constantment tenen la cara llarga. Aquests animals i millor encara els seus fills mantinguts en estabulació permanent, alimentant-los amb granes o farines, i com a conseqiiència de no fer servir els muscles de la cara els ossos facials sofreixen una reducció, la qual destigura als subgectes en qiiestió. Per regla general,una cara llarga i estreta tradueix una alimentació pobra o escassa. El caràcter facial, doncs, supeditat a la immediata acció del medi, no pot ésser un bon element de diferenciació. Es compendrà que la modificació longitudinal de la cara no sigui la sola variació que en aquesta part de la calavera es realitzi a conseqiièn- cia de l'escursament, puix és molt difícil causar una sola modificació, és a dir, la mutació que s'opera en un orgue en un sentit determinat comporta altres modificacions. Així, en els porcs de que es parlava, el perfil facial en lloc d'ésser recte devé concau. No té, doncs, una valor de permanència el perfil de la cara. El pelatge o sigui el color del pel tampoc és un caràcter essencial, sobre tot en el bestiar cavallí. Els pelatges són múltiples en les diverses races i moltes vegades el color del pel es selecciona en virtut de les exi- gències del mercat. Un segle enrera la moda del pelatge blanc no havia encara passat. Els cavalls perxerons que cinquanta anys enrera el llur pe- latge era predominantment tord, actualment és de capes obscures. La po- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 109 blació cavallina de Catalunya de vint anys ençà es sel'lecciona totalment a l'alatzà. Dir, que tal o qual raça de cavalls devia tenir un pelatge fosc o clar equival a parlar en hipotesi. La prehistòria no il-lustra sobres aquest fet. Els fenòmens hereditaris estudiats són molt lluny de poguer formular una afirmació categòrica en aquest sentit. Es poden produir sí, disloca- cions, reversions, però les últimes que es provoquin poden no correspon- dre al color del pel dels individus de la raça o espècie primitiva, és a dir, dels fenòmens hereditaris provocats o naturalment aparescuts no és pot afirmar en l'estat actual de la ciència, que els tinguts per més atàvics co- rresponguin pel color del pelatge al pelatge primitiu. L'A. en referir-se a les restes cavallines del quaternari del nord de la Península, des de Astúries a Catalunya, diu, que es poden distingir dues espècies pel tamany i pels caràcters dentaris. Els caràcters denta- ris, particularment els dels queixals, no serveixen per a la diagnosi de ra- ces ni de certes espècies del genre eguus. En més de una ocasió, hem afirmat o cregut demostrar que els caràcters dels queixals en l'espècie cavallina eren d'ordre particular, que per ells sols, com han fet molts au- tors, no es podia diagnosticar una raça ni sisquera assegurar que perta- nyien a l'espècie cavallina o a l'espècie asinal. L'obra del Sr. Cabrera és primordialment un estudi de raciologia i cosu paradoxal, està mancat de base de classificaciò. Precisament, l'A., ci- ta repetides vegades a Sanson, el zootècnic, potser, més genial que ha existit, per a contradir-lo i això en termes tan categòrics com dles teories de Sanson sobres la diterenciació de races, teories desprovistes de una veritable base científica, són considerades com una senzilla curiositat ta- xonòmica.: Les bases de classificació de Sanson compreren tres ele- ments: tipus cefàlic, conexions dels ossos de la calavera, i fòrmula verte- bral. L'últim d'aquests elements, ja s'ha vist com l'autor se l'apropiava i en quant al primer, la part vulnerable que, per segons quins autors tenia, en aquestes mateixes planes, fou, per nosaltres posat a cobert. En canvi l'autor s'enamora de classificacions restringides,com són les d'Evvard o les del professor suís Duerst, en les que, la primera per exemple, un hom no sab on col-locar el cavall percheró, l'araba i el frisó, per no citar-ne més. La influència d'aquests i parescuts autors determina, potser, al Sr. Cabrera a formular una nova classificació cavallina, en la qual tampoc sabriem on enquadrar les races totes de perfil recte, la ra- ça belga, bretona (gran), la Shire i el que és curiós ni la raça africana, ni la dongolavvi, nila població cavallina andalusa de perfil convex. L'origen de les races cavallines solament pot manifestar-se de dues maneres: pel descobriment de calaveres o per la glíptica. Mes sobres el particular, temps enrera i dedicarem un treballi això ens priva d'insistir. Però no podem passar de llarg la qualificació d'innocència als autors que basen una diagnosi racial en figures del art quaternari. L'A. en apoi de 110 INSrirTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL l'afirmació que s'acaba de dir, afegeix que 4si no sempre és fàcil reconei- xer en els cavalls vius la raça a la qual pertanyen, i per a distingit Ves- pècie en els esquelets dels équids actuals s'ha de recorrer a minucioses comparacions i mides ccóm s'apreciaran els caràcters distinctius en repre- sentacions tosques i amb freqiiencia estilitzades en alt grau: Amb aquestes poques linies es revel'la tot el nervi del treball que critiquem. Cada any tenim ocasió de comprovar en els nostres alumnes que, mentre tracten d'apendre solament pels llibres la diferenciació racial aquesta els és una cosa diticilíssima, confusa. En canvi, al cap de quatre o cinc liiçons pràctiques, la diagnoci racial la practiquen a l'instant. Ni en viu, ni en mort té res d'extraordinari la coneixensa de races, com tampoc ofereix cap dificultat diagnosticar per medi de una bona il'lustració. Na- turalment, que si la pintura, gravat, etc, està mal feta llavors, el que hi hauria a apreciar en tot cas, fora el grau de la tècnica de l'artista, però no la traducció real de la cosa artísticament expressada. Els dibuixos ben fets, malgrat siguin del paleolític serveixen per a la diagnoci racial. L'A. en tractar la raça moruna objecte del llibre que ha escrit, im- buit de les classificacions més amunt criticades i potser també per manca de pràctica raciològica cau en una equivocació lamentable, afirmant que l'Eguus caballus africanus,de Sanson,no és el cavall del Marroc, el tipus que l'A. anomena 71074710. No hi ha més que veure les figures 2, 3, 4, 7, 8, 9i 19 per a demostrar que aquestes figures corresponen a la descripció del cavall africà de Sanson. Però el senyor Cabrera te raó al dir que el cavall dongolaxvi no és propiament el cavall africà, és a dir, el cavall de Dongola seria un tipus diferent del descrit per Sansón amb el nom d'Eguus caballus africanus. En veritat no ens expliquem com l'A. ha pogut escriure un llarg tre- ball com el que critiquem, essent la descripcció de l'E. ca6. africanus, de Sanson, de una presició i claretat exemplars. L'A. empró considera a Mr. Ditfloth com un gran zootècnic, quan no és altra cosa que un redactor científic. Els zootècnics sabem perfectament d'on procedeixen els mate- rials de que s'ha servit Ditfloth per a bastir les seves obres. No obstanti el que s'acaba de dir, les lletres castellanes han rebut amb E/ caballo moruno la primera obra substanciosament zootècnica, puix que fins ara, semblava que la zootècnica en ésser tractada en castellà es- tava reservada a escribens força menys traçuts que aquell magnífic redactor que es diu Ditflotf. —M. Rosseu, i VILA. Hovyt S. Gale-Potash deposits in Spain. —Bulletin 715-A—United Sta- tes Geological Survey. 16 pag. 3 lam. i 3 f gures. VVashington 1920. — Es aquest treball un resum de les publicacions dels enginyers de l'Institut Geològic d'Espanya, que palesa altra volta l'interès científic àdhuc que industrial que tenen pobles estrangers de la riquesa que no sabem nosal- tres preuar com són els dipòsits potàsics de Súria. El resúm del seu con- INsrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 111 tingut és com segueix: Introducció : localitat i accés : propietaris : mun- tanya de sal de Cardona : investigacions de la potasa a Súria : altres di- pòsits : geologia general de la comarca : llegislació espanyola referent a les terres potàsiques : probabilitats de producció. En parlar de la intervenció del Govern central espanyol diu: dles res- triccions establertes per les actes del Govern espanyol ha indubtablement impedit el progrés en el desenrotllo de aquesta comarca i aixís com l'allu- nyar als capitalistes estragers que desitjaven entrar en la comarca... Acompanya aquest treball unes boniques làmines de les salines de Cardona i dels conglomerats de nostra Muntanya -anta aixís com uns esquemes topogràfics i geològics de l'encontrada.—J. R. BATALLER. I EL aiaYt haguetl ch i venia: quia mail RG Can 9, Al ira dates Tediia dema LS jú saimols drsclitomdal mig sa 1 Data dl setit Ma vostenatacial 18Ès Usa rigas sol i, i cate, presti tada dmipi sanplemegedt At pop ciat 4. ui Di legat Ba 443 dita T boi Gat desp da ets tica telers AI esta tel hp radiiega dg Au) aa LE DREN I CA cul É I EO LC A PARA RO / d'ha REL) Hi rà (UNS IA i El cas d'ddlec ta tea: sairotipes eió Me. vi ei dan cadas Raraits l dl ARA I 4 I da Lee È dé) xi esos de juliol, agost i setembre. a.—Es oberta per a els Men: de la Institució dimecres i divendres de 6 a 8 de la tarda. del Bisbe, n.2 2 (Palau de la Generalitat). — Barcelona (Espagne) lletí. dE Eada mes surt el Butlletí de la Institució menys Institució a i SESSIONS La lira Ó) Ra Dnstoni NAuul sions CO d' enguany els: Es 13 de gener. — ere d'abril 8 de febrer. —— 19 de maig 3 de març —l 0 de juny PUBLICACIONS l DE LA I I. Època. —1901- 1903, tres anys . HM. os o —1904 a 1917, cada any UE NE a 1918:1010 a CS da —1920 xy a ESA MEMÒRIES Himenò ters de Catalunya, p per P. Anii RE Fam IE ll y IV, Le neS. ba BE la VIII Crisids . DN a De a Estègids. : Ra EN XI, Pompílids Yy ca De ígids. XVIII y À pia. Sa RNE VRIX, Apidsi dcc ió o Història de Jes DiR dl Natura a Catalunya, I: h sén Norbert Font i S Assaig d'una Flora liquènice . Llenas i Fernànd : — Minerals de Catalunya, per Ll e Contribuciones al estudio dela Fl (Valle de Aràn I Fauna ietiològica de Cata unya, / er Àgusió Dmo Es Gorclena, DI M. dd Pv Volum IL 1915. , GAL Oi te, ERP A AO de IV 19183650. EV, 1919-20 ,