di o BUILLEIÍ DE LA INSTITUCI Ó CATALANA D HISTORIA. NATURAL Fundada en 1.er de Gener de 1900 Octubre 1921 l Dqaptet o ESTATGE SOCIAL: Carrer del Bisbe, 2. (Palau de la Generalitat) BARCELONA EE l I i SUMARI: SEcció OFiciaL: Sessió científica del l 6 d'octubre de 1921. — Admissió de membre. — Presentació. —Subvenció de l'Ajuntament. —R es senya de l'excursió. -—COMUNICACIONS VERBALS. I M. Faura i Sans, P. Fallot i J. R. Bataller: l Observations au sujet de la stratigraphie des te- rrains Jurassiques de la chaine de Cardó (Prov. l de Tarragone), p. 118.—A. de Bodós: De les no- tes botàniques de D. Ramon de Bolós i Saderra, I p. 1831.—4A4. Codina. Clarícies per la zoogeogra- fia dels Carabus (Cor. CARABINAE) de Catalunya. Descripció de dugues noves formes. Un cas te- ratològic notable, p. 136.—Notes bibliogràfiques. l l : —— a AA ae: ela tenies dames animem a ta es DEMANDES 1 OFERIMENTS (En aquesta secció s'hi inscriuran gratuitament els anuncis no comercials que se'ns tra- metin) —D. Josep M.8 pE LA FuENTE, de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) desea cambiar el volumen I de los Sfaphy nides (Fane Gallo-Rhènane) de Mr. Fauvel, que tiene en doble, por el II de la misma obra, quele falta. Envio por envio (certificado). Escribir antes de enviar. —J. M. Mas DE XaxaRs— Méndez-Núfiez, 6, Barcelona. Ofereix bons. Coleòpters de la fauna Mediterrània occidental contra Carabus. EERTICEE TI DE LA institució Gatalana d'Història Natural pes SÈRIE. BARCELONA, OCTUBRE, 1921. Vor. Il — Núm. 7 ir say ) l SECCIÓ: OFICIAL: SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 6 D'OCTUBRE DE 1921 Presidència del St. Attut BoFILL i PocH President La reunió télloc a les 11 del matí a la Sala de Sessions de la Casa de la Ciutat de Reus amb assistència deis Membres Srs. BATALLER, CODINA, FoNr, Mancer (J.), P. Navàs S.J., SAGARRA Í. i VILASECA, Secretari. El P. BARNOLA excusa la seva no assistència. Queda admès el membre presentat en la sessió anterior. Els Srs. Dr. BaraLLER, Dr. J. MARCET i S.VILASECA presenten com a nou membre al Dr. ANToNI ViLa i NADAL, Catedràtic de Mineralogia i Botànica a la Facultat de Ciències de nostra Universitat que viu al carrer de la Dipu- tació n.2 172. El Sr. Tresorer innova que ha rebut del Exm. Ajuntament de Barce- lona a proposta de la Comissió de Cultura una subvenció de 1000 ptes. a títol d'encoratjament a les nostres tasques per a 1921. El Sr. President en un eloqient parlament manifesta la seva satistac- ció per l'èxit de la reunió extraordinària d'aquests dies a la comarca ta- rragonina quina ha sigut recorreguda mitjansant excursisons científiques col'lectives, per a estudiar la gea, la flora i la fauna d'acord amb lo que disposa l'article 14.é dels vigents estatuts. Proposa que es trameti per ofi- ci el testimoni del nostre regoneixement i es donguin mercès als Srs. Cs, BoNer de Salou, M. GaRRETA, P. CasELLES, E. FABREGAS i Alcalde de Reus: per els obsequis i facilitats rebudes durant la nostra estada, de' la" que guardem el millor record, ço que fou acordat per aclamació. ( 114 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL En finalitzar la sessió científica ordinària i a l'objecte de remerciar al digne alcalde accidental Sr. En Joan LOPERENA per les atencions que ens ha dispensat en nostra estada a Reus, va ésser convidat a presidir la clausura d'aquests actes ço que féu d'una faisó molt simpàtica,acabant per oferir-se un cop més als naturalistes que adès individualment, adès col- lectivament necessitin del seu auxili. Ressenya de l'excursió: Aquesta, que ha sigut variada i protitosa amb assistència als diferents actes dels membres Srs. BATALLER, BOFILL i Pocu, CASELLES, CODINA, DARDER, FAURA, FoNT, MARCET (J.), MATORELL, P. Navàs S. J., ViLASECA, ZARIQUIEY, els adjunts Srs. CaixéS, Copia J. i JAa- Né F., excusant el Sr. PaRDo de Valencia la seva imposibilitat de concòr- rer, és: el dia 3 dilluns es reunien a Salou a les 11,16 part dels membres abans citats amb els Srs. Ciriac BoNEr i Carles Roig amb quins visitarem els treballs portats a terme amb resultat falaguer, de perforacions artesia- nes que donen aigua, encar que un xic sulfurosa, a uns tres metres. tenint actualment uns 130 metres de fondària, segons nostre consoci Dr. FAURA els dipòsits atravessats pertanyen probablement al pliocènic. Ens acompanyà el Sr. BoNET després a la magnífica torre Sant Jordi Voramar de la seva propietat on extremà les seves atencions i tinguerem allí l'agradable sorpresa d'agregar-se als presents el P. Navàs S. J., qui venia expressament des de Saragossa. Després ens obsequià amb un explèndit dinar. En l'excursió amb la gasolinera que posà a nostra disposició el ma- teix Sr., al Cap de Salou en vistes de Tarragona, es téren càrrec de les diverses formacions geològiques que integren aquest morrot, desde les formacions actuals de dunes que es disposen a la part S. del Cap reco- brint el quaternari i cretàcic fins els dipòsits calovians i batonians desco- berts per en ViuasEca i estudiats per nostre consoci FanrLor. A més dels molts rebrecs que presenten els estrats secundaris es pogué apreciar amb molt deteniment la gran falla dels dipòsits terciaris corresponents al oli- gocènic en contacte amb el juràssic superior. Cridà l'atenció l'abundor de meduses de grans dimensions que ovirà- rem durant tot el trajecte vorejant la coste, A les 16 arribavem amb temps per a pendre el tren que ens portà a Reus. Allí s'organitzà en honor nostre gentilment una recepció oficial a casa la Ciutat, i després de la presentació, en la Sala de Sessions, sots la Presidència del Sr. Alcalde accidental, hi hagué una reunió inaugural possant l'esmentat Sr. a la nostra disposició la sala per reunir-nos, vol- guent aixís asociar-se en nom del poble de Reus a les nostres tasques i interesant-se per el bon èxit de les investigacions científiques en la comarca del Camp. A la reunió assistien de més a més els Srs. M. GARRE- TAi A. PoRrA, Catedràtics a l'Institut General i Tècnic, Sr. P. CASELLES, Arquitecte Municipal i una representació de l'Ajuntament, formada pels INStIlUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL : 115 Srs. Joan LopERENA, alcalde de Reus, el regidor Sr. E. BORRAS, el secreta- ri Sr. S. SEGú i el cap de la Guàrdia Urbana Sr. H. Pons. El Rnd. P. Navàs S. J. en remerciant amb sentides paraules els oferi- ments de la digna primera autoritat popular, apuntà l'idea de que aquestes reunions a quines no manca calor ni entusiasme no es limitesin a ésser purament per a excursions científiques sinó que aquestes fossin el com- plement de congressos, d'assemblees de naturalistes de llengua catalana que la nostra INSritució és la més indicada per a organitzar. L'idea va merèixer l'aprobació dels presents. Adhuc el Sr. CASELLES, en nom dels membres residents a Reus i de les Societats de Cultura saludà als membrea de fora i féu vots per a el millor èxit dels treballs de l'excursió en les comarques tarragonines. El Sr. Lo- PERENA inaugurà oficialment les tasques de la Reunió. : L'acte terminà amb un explèndit lunc ofert per la Corporació Munici- pal als excursionistes. Visitàrem després l'Institut General i Tècnic, on el Director, Dr. M. GARRETA ens mostrà les diferentes dependències, model de gust i ordre, les aules disposades segons les últimes normes pedagògi- ques modernes amb els pocs mitjans del reduit pressuposit i una acurada administració. Semblant sorpresa experimentaren els excursionistes en visitar el Centre de Lectura on foren amablement rebuts i acompanyats pel Presi- dent, En Pere Cavanté. Edifici ric, gran, amb museu arqueològic i d'His- tòria natural, incipients, Biblioteca, Sala de lectura i altres dependèn- cies degut a la munificència del patrici reusenc Sr. E. FABREGAS. Al vespre el Dr.FaURA i SANS donà una conferència popular al 4Teatre Bartrina sobre efectes de neu amb projeccions. El dia 4, dimarts, visitavem en auto el Parle-Samà en terme de Cam- brils, admirant les moltes belleses que enclou degut a l'interès científic del que fou membre de nostra INSTIrució, Marquès de SAMÀ. Al mig dia, passant per Montbrió, ens dirigirem vers el poble de Riu- decanyes on dinàrem. En el Pantan de Riudecanyes es pogué apreciar la bona situació en que s'ha emplaçat, entre el granit de la vora dreta i una quarcita duríssi- ma a l'esquerra que a més d'ésser excel'lents materials per impedir les filtracions, han proporcionat bona pedra per la construcció del mur de contenció. El Sr. CASELLES, actual President de la Junta d'Obres, explicà detalladament la constitució de la presa, comportes, canonades, etz., d'a- quest important estany al quin es deu el regadiu d'una gran porció del Camp de Tarragona i en part l'aproveiment de l'aigua per el consum de Reus,no- tant l'existència d'abundant matèria orgànica la qual segurament deurà oxie dar-se en el trajecte del 17 Rm. que hi ha fins a Reus i per aquesta causa es donen com potables aigues que en son origen no ho són, salvo parers més competents. En el trajecte de Riudecanyes al coll de la Teixeta. re- 116 : INSriTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL torn a Reus els membres de la excursió pogueren observar la remarca- ble Zona hipogènia de Botarrell 1 Dosaigúes i es vegé la disposició del paleoçoic del Camp sobre el granit i recollírem quelques exemplars que confirmen l'edat carbonífera del mateix, reconeguda temps ha per nostre consoci L. M.2 VipaL. Als cims del coll de la Teixeta es notà la disposició discordant del triàssic en sos nivells inferiors i mitjans sobre el paleoçoic. Esplèndit per demés fou el panorama ovirat a l'anada del conjunt de serralades que integren els macius de l'Argentera, Moles de Llaveria i Colldejou, i serres de Tivissa, Vandellós i Hospitalet, observant la mani- festc concordància que hi ha entre el Triàssic i Juràssic en els últims macius esmentats. Al retorn visitavem l'Estació Enològica de Reus que és espaiosa i ben proveida de mitjans d'estudi i capaç per a tota mena d'investiga- cions relacionades amb la viticultura, una de les fonts principals de la ri- quesa tarragonina encar que no trobàrem persona que ens espliqués les variades tasques a que es dedica l'Estació i llurs tècnics. Al sortir firmà- rem en l'àlbum d'Honor de l'Establiment de l'Estat. A la vetlla alguns excursionistes visitaren l'Institut de Puericultnra. El dia 5, dimecres, a les 8 sortírem en auto vers la serra de l'Almu- çara on erem molt ben rebuts en el Mas dels Frares, posat a disposició dels excursionistes pel seu propietari el Sr. N'Evarist FABREGAS, amb Sa esplendidesa acostumada, a 1000 metres d'altitut. El pais era a propòsit per a què els naturalistes, cada ú dins llur especialitat, poguessin fer in- teressants estudis. Geòlegs, entomòlegs i botànics, es dispersaren per aquelles muntanyes. Es nota com el dia anterior la disposició del paleo- çoic i triàssic, des del coll d'Alforja es continuà per els nivells triàssics inferior, mitjà i superior. Visitàrem després la litoclasa on es troba l'avenç -de La Febró en el terme d'aquest poble a uns 5 Rm. del Mes, enclavada en els trams superiors del triàssic reconeguent per el camí alguns dipòsits de carnioles i calices dolomítiques. El Dr. ZARIQUIEY recollí algun que altra cavernícola propi de l'esmentat avenç, que en altres exploracions havia proporcionat abundant material d'estudi i en la present, malgrat l'intensiva exploració, donà escaç resultat, degut sens dubte a recents recerques. A posta de sol devaltavem a la re baixa, quedant encantats de les belleses imponderables de la serra i prometent-se tornar-hi. Al vespre el Sr. CopiNA daba una conferència sobre una exploració científica al Marroc espanyol, al Centre de Lectura. En aquesta conferència com en la del dilluns és notà gran afluència de públic lo que indica l'interés que desperten aquestes matèries. COMUNICACIONS VERBALS .Cymindis (Menas) variolosa F.—(Col. CARABIDAE LEBING), nou per a la fauna Catalana, — En un lot d'insectes de diferents ordres tramés INSrirUCcIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL 117 El G.mà Berchmans, E. C. del Col'legi de Figueres per a determinació, el Sr. CopiNA hi ha pogut descobrir un bell exemplar verd-blavós d' aques- ta espècie. El Rev. LAFUENTE en el seu eCatàlogo sistemàtico, etc.x en curs de publicació en la eSociedad Entomológica de Espariav, Vol IV,1921, n.2 3. p. 38, cita com a localitats més properes, Saragossa (Navàsi) i en quant a la var cyanoptera Chaud., Castelló de la Plana (Moroderl). L'e- xemplar roman en les col'leccions del Museu. Caiguda d'un meteòrit a la Costa Brava en l2 nit del 19 d'Agost de 1921. —Després d'uns jorns de fort temporal marí, quan esdevingué ja la calma, en una nit lluminosa per els estels, a les 22 h. 37 sobtadament, en- front el port de Sant Feliu de Guixols, a una distnàcia de poc més de 10 milles de la costa, tallà l'oritzó un resplandent meteòrit. La caiguda fou quasi vertical, un xic orientada en vers al S., la primera llum fou d'una tonalitat verdosa quelcom blauenca, i en intensificar-se la lluminositat fou purprosa, espoardint flamerades i esquitxos arreu d'un roig molt viu, fins a caurer en el mar produint poc abans una gran flama. Per no haver-hi en aquell jorn les barques de pesca escampades per el mar no ens és possi- ble precisar el paratge ni més detalls de la caiguda: car a causa de la mar revolta les barques es trobaven refugiades als ports. Notes per la geologia de la comarca tortosina. — Mn. BATALLER pre- senta un treball sobre geologia de la comarca tortosina amb motiu de una excursió verificada per eixa encontrada donant compte de la presència d'ammonits. Al mateix temps diu haver trobat nous graptolites en les pi- çarres dels voltants de Poblet i un mineral en el Camí de la Pena que té en estudi. Terrasses quaternàries de Catalunya.-—- El Dr. MaRcEr i RiBA, dóna compte d'un estudi que està fent sobre les terrasses quaternàries d'algu- comarques catalanes notant l'estreta relació que hi ha referent a llur disposició entre les formacions triàssica i quaternària amb el paleoçoic i di- pòsits subjacents al quaternari. Menhir trobat a Botarell (Tarragona). —El Sr. ViLASECA, llegeix una nota sobre la troballa i estudi de un nou menhir que ha descobert en el terme del Botarell, i que és nou per a la comarca tarragonina. TREBALLS ORIGINALS: A. CopINA: Clarícies per a la Zoogeografia dels Carabus (Col. CARABIDAE) de Catalunya. Descripció de dugues noves for- mes. Un cas teratològic notable. A. DE Borós: De les notes botàniques de D. Ramón de Bolós i Saderra. DR. P. FoNr QuER: Estudi fitogràfic de la garriga litoral de l'Occident de Catalunya. Dr. J. R. BaraLLER: Notes per a la geologia de la comarca tortosina i dugues Notes Bibliogràtiques, I no havent-hi més assumptes de que tractar el Sr. President aixeçà la sessió a les 12, 118 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Observations au sujet de la stratigraphie des terrains jurassiques de la chaine de Cardó (Prov. de Tarragone) par M. FAURA I SANS avec la collaboration de P. FALLOT etde. J. R. BATALLER La présente note fait partie d'une série d'études relatives au Jurassi- que de la province de Tarragone parues ou à paraitre, consacrées aux questions suivantes: Une analyse d'ensemble du Jurassique en question (1), Une note préliminaire sur sa faune (2), Une Mémoire sur les terrains secondaires du Cap de Salou (3), Une carte géologique au 1/100000 (4) des environs de Cardó, carte a laquelle les observations que l'on va lire peuvent servir de notice explica- tive, Une Mémoire qui donnera un analyse détaillée des faunes jurassiques recueillies jusqu'ici dans cette région (5). L'analise d'ensemble faite précédemment par le Dr. BATALLER et par le Dr. M. FAURA i SANS de la géologie de la Province de Tarragone nous a permis au cours d'une rapide excursion faite en commun de visiter avec fruit diverses localités de la rive gauche de l'Ebre ou les formations ju- rassiques sont bien développées et d'y relever des coupes inédites. La Serra de Cardó est sans conteste la région qui réunit les données les plus complètes sur le Lias, l'Oolithique inférieur et l'Oolithique moyen. C'est là que nous avons pris nos principaux exemples, accessoirement la compa- (1) BATALLER (J. R.).—El Juràsico de la provincia de Tarragona. 1920. (2) RILIAN X FALLOT. —Sur l'Existence et les taciès de divers étages jurassiques dans la Province de Tarragone. — C. R. Ac. Sc., t. 171. p/ 19.— 1920. (3) VILASECA (S.) et BATALLER (J. R.), —(en cours de rédaction) (4) FAURA i SANS(M.).—Mapa geológic de Catalunya.— Fulla de Tortosa, n. 41. (5) FALLOT et BLANCHET. (en cours de rédaction) INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 119 raison des formations jurassiques de Tivissa, du Cap de Salou, du Coll de l'Argila avec celles de Cardó nous a permis de préciser des rapports dou- teux, ou d'émettre quelques hypothèses sur les changements de faciès des terrains étudiés. DONNEES GENERALES Renvoyant le lecteur pour tous détails au Mémoire du Dr. BATALLER, nous nous bornons à sehématiser ici l'allure générale de la géologie de cette région. Sur un Paléozoique fortement plissé repose une puissante série se- condaire formée du Trias complet, du Jurassique, peut-ètre coupé de la- cunes, et du Crétacé intérieur. A l'Est, les terrains secondaires se montrent simplement inclinés vers le S. E. avec un pendage de 10 à 15 degrés, comme on peut l'observer dans la montagne triasique de l'Argentera que traverse la voie ferrée de Barcelone à Madrid, entre Reus et Mora d'Ebre. Au fur et à mesure que l'on se dirige vers le S. O. des plissements et des cassures altèrent l'allure tranquille et regulière de ces couches. En méme temps les termes supérieures du Secondaire prennent une plus grande extension, le Jurassique supportant à partir de l'Est de Tivissa une série crétacée puissante, encore mal détinie dans son détail, mais ou ont été signalées depuis longtemps des formations urgo-aptiennes (1). Ces montagnes crétacées au S. O., puis jurassiques vers le N. E. for- ment un massit dont l'altitude s'elève graduellement depuis la mer. L'Ebre y a creusé le cours intérieur de sa large vallée dont deux tronçons nous intéressent ici, Savoir: le tronçon avoisinant le delta du fleuve de Tortosa à Tivenys et à Coll de Soms, orienté NO.-SE., per- pendiculairement aux axes des accidents tectoniques, puis le tronçon im- médiatement supérieur correspondant à une large incurvation qui amène la vallée à leur devenir grossièrement parallèle. La partie du massif secondaire qui se trouve au N. E. du fleuve forme orographiquement un chainon parallèle à son cours inférieur et culmine à la Serra de Cardó (992 m.j dans l'angle formé par les deux tronçons mentionnés plus haut. De l'autre cóté de la vallée de l'Ebre dor /e substratum est masqué par un remarquable complexe de terrasses quaternaires, on retrouve les mèmes formations géologiques, mais avec une allure qui indique des ef- forts orogéniques encore plus accentués. D'après ce que l'un de nous y a observé et d'après le peu que l'on en voit par les extrémités des couches (1) Voir les études de M. J. LANDERER Sur l'étage cTenéncice2.— El piso tegencico o urgo-aptico y su fauna. 4n. Soc, Esp, Hist. Nat., III. 1874,—ef Ensayo de una descripcion del piso Tenéncico, ibid. 1878, 190 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL que tranche la cluse de l'Ebre, il semble que le régime devienne dans ces montagnes celui de plis isoclinaux franchement déversés vers le N. O. Nous nous bornons à mentionner ici des observations relatives aux massifs de la rive gauche du fleuve. TECTONIQUE Les lignes générales de la tectonique de la Serra de Cardó peuvent ètre résumées comme suit: Les assises crétacées qui s'étendent en largeur de la mer au Puig de la Cabra, dessinent un synclinal très évasé, une coupe de Perelló au col del Palat montre leurs couches puissantes de plus de 300 m. pendant au N. O. au voisinage de la mer, puis, à partir du col, relevées à 15 ou 200 en sens inverse. Elles reposent sur le Jurassique qui, jusqu'à la Creu de Santos, conserve la méme allure tranquille et régulière que le Crétacé, avec pendage au S. E. : A partir de ce sommet le massif entaillé par les abrupts qui dominent et entourent Cardó, montre des plis nettement individualisés, coupés de failles obliques au S. E., avec tendence u un léger chevauchement des te- rrains de la lèvre orientale sur ceux, abaissés, de la lèvre N. O. Ce dis- positif se complique encore du fait que les axes des anticlinaux et des synclinaux plongent fortement vers le S. O. Les plis poussés du S. E. au N. O. et rompus, réalisent un dispositif en escalier qui témoigne déjà d'as- sez puissants etforts de striction. On verra dans les coupes sehématiques de la P/. VI que ceux-ci arrivent mème à prcvoquer la superposition directe, par le jeu d'une faille oblique, du Lias au Jurassique supérieur. II sera facile dans la suite de relier ces divers éléments tectoniques à ceux, un peu cahotiques au premier abord, que l'on observe dans la cluse du fleuve entre les barrages de l'Ebre et la Costa de Soms et qui n'en sont sans doute que la continuation. L'orientation des axes des plis et des failles témoigne dans l'ensem- ble, ici, d'une poussée orientée du S. E. au N. O. ou inversement. C'est à peu de chose près une direction en harmonie avec celle de la branche sub- betique et baléare des Alpides,mais en d'autres endroits,notamment vers le Coll de Balaguer, l'allure hésitante des plis, leurs gauchissements semblent montrer que les etforts pyrénéens n'ont pas été sans marquer quelque em- preinte sur cette région. Quant à la date exacte des mouvements elle nous demeure inconnue, le Miocène ne s'étant pas déposé ou conservé plus au Sud que Tarragone et Reus. Pour la déterminer il conviendra d'étudier les rapports des terrains plissés avec les formations tertiaires continenta- les de Mora d'Ebre et des régions de l'amont du fleuve,et surtout,croyons- nous, les confins de la Province de Castellón. Il semble en effet que la série stratigraphique s'y complète vers le INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 191 haut, et que les phénomènes orogéniques y ont été plus amples et plus violents. Le seul indice que nous puissions présentement indiquer est don- né par un lambeau de Tertiaire lacustre d'àge oligocène pour M. FAURA i SANS (1) que nous avons observé à l'angle des routes de Terol et de Tor- tosa à Gandesa, à 4 ou 5 Em. au N. de Xerta. Ce lambeau, transgressif sur le Secondaire, est lui-mème fortement incliné avec pendage au S. E. DESCRIPTION STRATIGRAPHIQUE SOMMAIRE IL—LE LIAS. /.0o — LA COUPE (Planche VI, coupe i) La superposition du Lias sur les dolomies couronnant le Reuper s'ob- serve le long du versant N. de la Serra de Cardó. Les ondulations que l'on trouve entre le pied nord de la Serra et le fleuve sont entièrement formées de Trias. La route qui accède à l'établissement de bains—ancien couvent juché sur le bord de l'un des gradins du flanc N. de la montagne —sinue depuis Rasquera sur le Trias supérieur, puis entame le Lias au pied de la montagne nommée la Barca. Ce Lias comme on le voit sur les coupes P/. V/ forme une paroi domi- nant les dolomies du Reuper, et est ployé en un synclinal dont l'axe plon- ge au S. O. et dont le dispositif relevé vers le N. E. en proue de bateau a inspiré aux habitants du pays cette dénomination de "Barca" (coupe /). Au S. E. de ce syncelinal s'observe un anticlinal orienté de façon sem- blable. C'est sur la partie supérieure des couches liasiques de ce dernier, ramenées a 500 m. par le fait de l'abaissement d'axe, qu'est bàti Cardó. Dans ces deux plis on peut distinguer trois niveaux différents par leurs caractères lithologiques, mais dont l'attribution à des étages déter- minés demeure problématique, faute de fossiles caracteristiques. Ce sont . de bas en haut les dépots suivants: a) Sur les dolomies du Trias repose une masse Semibréchoide dont les fragments de calcaire dolomitique gris foncé sont réunis par un ciment presque identique, saccharoide teinté de rouge par des sels de ter. Cette assise bréchoide míme assez bien une mylonite de calcaire dolomitique. Ailleurs l'aspect brechoide s'efface et la roche présente l'aspect d'une do- lomie fine irrégulièrement teintée de rose. La puissance de cette assise est variable, elle peut atteindre de 20 à 40 m. b) A ce niveau transitoire entre le Trias et le Lias fait suite une (1) FAURA i SANS (M.) Epoca de formació de les argiles reíractàries del Pinell, prov. de Tarragona. — Butllefí de l'Agrupació Excursionista, III, n. 22-33, p. 85-72, planche iV, Reus 1917, 109 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL masse de calcaires lités en bancs assez épais, voire massifs, gris, sublitho- graphiques, pétris de très petits bivalves et de petits Gastropodes dont les sections calcaires se voient très nettement, mais dont l'extraction est impossible. Certains bancs, d'un calcaire identique, sont absolument dé- pourvus d'organismes visibles. c) Enfin sur ces calcaires reposent des calcaires marnosableux zo0- gènes pétris de Brachiopodes, de Pectern, etc... dont la masse prend à l'air des tons roussàtres. Certaines couches plus marneuses permettent de recolter d'abondants Brachiopodes, des Belemnites et des Bivalves. Cette faune caractérisée en particulier par la présance de: Magellania cor LMt. M. resupinata So sp. Terebratula subovoides ROoEM. Pecien acutiradiaius MUNSsT. Pholadomya Murchisoni Sovv. Rhynchonella cf. Deffueri Opp. représente le Lias à Brachiopodes. C'est sur les calcaires de l'anticlinal de l'éetablissement de bains, sur le bord N. E. du ravin que ces couches supérieures s'observent le mieux et qu'on les voit subordonnées directe- ment aux marnes bajociennes. 9.0 —COMPARAISON A VEC DES COUPES VOISINES—DISCUSSION Les calcaires bréchoides veinés de rouge de la base du Lias se re- trouvent ailleurs dans la mème position stratigraphique, et en particulier dans la Serra de Tivissa, étudiée par M. BATALLER. Font de Eboulis Tivissa FEch. approx.-1:10,006 Fig. 1 — Goupe de la Serra de Tivissa INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 193 On observe dans cette montagne, (/i2./Jaux abords de la Font de Sant Blai, la coupe suivante: 1..—Dolomie du Trias supérieur. 2.90—Calcaire bréchoide veiné de roux. 3.02—Calcaires massifs sublithographiques— ces calcaires sont locale- ment coupés par une vingtaine de mètres calcaires identiques, mais lités en bancs minces sans fossiles, ainsi qu'on peut l'observer en montant à la Font, depuis le vitllage, au point oi le chemin passe la paroi liasique. 4..—Calcaires marneux à Brachiopodes et Pec/en, passant à leur partie supérieure à des couches complètement marneuses pétries de Té- rébratules. Les principales formes de cette faune sont: Magellania resupinata SovV. sp. Terebratula subpunclata Sovv. Sp. Pecten acutiradiatus MuNst. 5. —Bajocien—Les termes supérieurs seront étudiés plus loin. Nous aobservons ici les calcaires dolomitiques de la base du Lias, dans des rapports identiques à ceux sigualés à Cardó tant avec le Trias certain qu'avec le Lias calcaire. On les retrouve encore, quoique moins facilement observables quant à leurs relations avec les autres couches, au Nord Quest du Coll de l'Argila, oi ils représentent du reste la conti- nuation de ceux de Cardó. L'étude du Trias dans ces régions a fait admettre que les dolomies qui recouvrent en une masse assez puissante les argiles bariolées de- vaient représenter le Reuper supérieur et étre l'équivalent du Norien des faciès alpins. M. BATALLER a donc proposé de considérer les calcaires do- lomitiques brechoides qui sont compris entre la partie supérieure de ces dolomies et le Lias calcaire comme représentant la base mèéme du Lias. Cette interprétation sera la notre, d'autant plus que assez loin de la région qui nous occupe, une solution identique nous semble applicable à des couches semblables. A Majorque, en effet, M.DaRDER a signalé(') sur les marnes irisées du Carnien et sous le calcaire jurassique franc, des assises de calcaires do- lomitiques brechoides qu'il a appelées esupracarniens, pour réserver leur attribution définitive, mais dont il paraissait tenté de faire du Norien. Les documents paléontologiques manquant presque complètement quant au Trias de Majorque la statigraphie de ce système, demeure forcément incertaine en bien de points, en dépit de l'intéressante étude qui lui a con- sacrée notre confrère. II semble toutefois, ainsi que l'un de nous l'expose ailleurs en détail, que, sur les argiles irisées qui représentent la base du (1) DARDER PERICAS (B.) —El Triasico de Mallorca — 7rab. Mus, Nac. Cienc, Nat, Serie Geológica, N.7 7 - 1914, 194 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Reuper, reposent — dans les endroits ou les complications tectoniques laissent observer des séries stratigraphiques continues—de nouvelles as- sises dolomitiques qui terminent le Trias. Elles supportent les calcaires dolomitiques brechoides objet de notre discussion, lesquels sont a leur tour recouverts par des calcaires saccharoides massifs du Lias. II est donc permis de supposer, malgré l'absence totale de fossiles, que le Trias s'achève par les dolomies qui reposent sur les marnes irisées et les car- oneules. Dans ce cas, les dolomies brechoides veinées de Majorque, supé- rieures aux dolomies triasiques,représenteraient le terme le plus inférieur du Lias. La raison la plus propre à nous retenir d'attribuer les calcaires bré- choides de Cardó au Lias inférieur eut été le fait que, à Majorque, on pouvait ètre tenté d'en faire du Trias supérieur(1), nous venons de mon- trer que cette atribution n'a rien d'absolu et que l'on peut aussi bien jus- qu'à plus ample informé les considerer comme formant la base du Lias. On a vu, /i2. /, que le terme moyen du Lias se retrouvait aussi bien à Tivissa qu'à Cardó. Au Coll de l'Argila, sous les couches à Brachiopo- des, le mème faciès du Lias, en calcaire lithographique pétri de petits Bi- valves et de petits Brachiopodes s'observe d'une manière particulièrement nette. Quant aux marno-calcaires zoogènes à Brachiopodes et Belemnites, la coupe de la Serra de Tivissa a montré que ce niveat couronne le Lias avec une remarquable constance dans toute la région. On le retrou- ve aussi, comme de juste, au Coll de l'Argila— oi sous le .niveau à Bra- cniopodes une couche à Pho/adomya Murchisoni SOvv. sp. est particuliè- " rement bien individualisée (2) ainsi que sur la rive droite de l'Ebre, en ta- ce de la fabrique de ciment de Cintet. La puissance totale du Lias ne semble pas dépasser 150 à 200 m. Nous en donnons, /Z2. 2, une coupe prise le long de la route de Beceit à environ 5 Rm. au N. O. du Coll de Soms. 1- Dolomie bathonienne. 2- Marnes bajociennes. 3 - Lias supérieur à Brachiopodes. 4- Lias à Pholadomya Murehisoni SONVV. 5: Lias calcaire. 6-Dolomies bréchoides roses du Lias inférieur. 7- Calcaires dolomitiques clairs en bancs minces. 8- Marnes irisées du Reuper. 9 - Cargneules. 10- Reuper inférieur. 11- Muschelfaix. : (1). Dans une conversation récente, M. DARDER nous a dit étre disposé comme nous . à placer les dolomies brechoides à la base du Lias. Nous sommes donc d'acord. (2) Voir jj. R. BATALLER, loc, ci. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 195 II. —JURASSIQUE MOYEN. /.0 — LA COUPE (Planche VI, coupe 2) On voit, P/. V/,que dans la Serra de Cardó le Bajocien et les couches qu'il supporte sont largement représentés gràce a l'abaissement d'axe vers le S.O.du synclinal de la Barca et de l'anticlinal qui lui fait suite, ainsi que du fait du pli déjeté qui s'observe au col de la route de Cardó à Tivenys. Encore que le fond du barranco au pied du Monastère et de la cas- cade soit fossilitère (P/. VI, coupe 2) nous étudierons avec plus de profit la coupe du flanc S. E. de l'anticlinal de l'établissement de bains (P/. V/, coupe h). On y voit au-dessus des éléments du "'Lias à Brachiopodes" des mar- nes gris clair ou abondent les Ammoni/es pyriteuses et les fragments de Belemniles, ces tossiles étant particulièrement nombreux, ici, dans le haut de la coupe. La liste sommaire de ce gisemenl a été donné ailleurs(). La présence de Sphigeroceras Brongniarti SoxV. sp. Patoceras annulatum d'ORB. sp. en fait du Bajocien nettement caractérisé. Ces marnes, puissantes de 15 à 20 m., sont dominées par des assises dolomitiques sans fossiles disposées en bancs de O m. 40 environ sur une épaisseur de 20 m. Aux abors du réservoir d'eau, construit à 300 m. au S. O. de l'etablis- sement de bains, on observe sur les dolomies, de nouveaux bancs marno- calcaires dans lesquels nous avons recueilli toute une faune nettement séquanienne, énumérée plus loin. Il ne parait pas qu'une émersicn ait pu se produire entre le Bajocien et le Séquanien, et nous somme portés à supposer que les dolomies indi- quées ci dessus représentent, en dépit de leur peu d'épaisseur le Ba- thonien, le Callovien et l'Oxfordien. Quant a l'exemplaire de Oppeliía . fusca XVaaG. signalé dans la note de M. M. RiuiaN et FanLoT il est à sup- poser que son atribution à un gisement des environs de Cardó provient d'une erreur d'étiquette, car nous n'avons trouvé aucun gisement de Ba- thonien supérieur marneux dans ces parages. 2.0 —COMPARAISON AVEC LES COUPES VOISINES—DISCUSSION (Planche VII, coupes 4 el 5) Le Dr.BaATALLER a déjà donné la coupe du Coll de l'Argila,gisement dé- couvert par le Dr. M.FAURA i SANS:nous la reproduisons ici, P/. V//,coupes 4 (1) IGILIAN et FALLOT. Loc, cit, 126 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL el 9. Elle montre que le taciès, presque uniquement marneux à Cardó, tend icià se limiter au couches interieures du Bajocien la moitié supérieure des .assises de cet étage passant franchement aux calcaires marneux. Sur ces derniers nous retrouvons des dolomies grises à patine sombre analogues à celles que nous avons attribuées plus haut au Bathonien. Mais ici la par- tie supérieure de la coupe fait défaut, le lambeau de dolomies n'ayant été soustrait à l'érosion que parce qu'il est dans un pli synclinal. L'ensemble de ces couches est assez plissé, au Coll de l'Argila une faille avec rejet de 70 m. environ les a abaissées dans leur partie N. O. C'est gràce à cet accident qui fait sans doute partie du faisceau de cas- sures de méme orientation que l'on observe à Cardó 10 Rm. plus au N. E. que le Bajocien pro égé par les dolomies a été épargné par l'érosion. Ce petit chainon de la Torrera de Tivenys et du Coll de Soms forme barrage a travers la vallée de l'Ebre, le fleuve y a scié une cluse étroite , et assez profonde qui coupe les plis perpendiculairement à leurs axes. Il en résulte que les terrasses quaternaires de l'Ebre sont séparées en deux systèmes distincts, l'un en aval de la cluse et l'autre en amont. La coupe d'ensemble (P/. V//, /i2.9) que nous donnons est prise selon la rive gauche oU, les marnes bajociennes sont exploités par deux cimenteries: celle de Cintet au pied dela Torreta de Tivenys et la Fàbrica Major 1500 m. en amont, sous les dolomies de la Costa de Soms. La Se: ra de Tivissa est formée en partie, nous l'avons vu, de couches bajociennes reposant sur le Lias. Ce sont les couches intérieures quí sont fossilitères (9, /t2. /). Cadomites Humphriesianus So sp. Garantia Garantí p'ORB. Sp. Sirenoceras Niortetse D'ORB. Sp. Strigoceras Truellei d'ORB. Sp. Lissoceras ooliticum p'ORB. Sp. caracterisent bien cet étage. Mais au-dessus viennent (6) des marnocalcaires, puis 25 m. de calcai- : res lités (7) sans fossiles, des calcaires marnenx (8), entin (9) une nouvelle paroi dont la base comporte des marnocalcaires assez durs, très voisins de ceux, calloviens, du Cap de Salou, mais ot nous n'avons pas trouvé de fossiles déterminables. Toutefois plus à l'est, le Dr. BATALLER a recueilli: Qecotraustes rug'osus Buclman. Oecotraustes conjungens R. Mayer. Perisphinctes sp. Poecilomorphus macer Buciman. Sonnima sulcata Bucliman Belemnites sulcatus Miller. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 197 Ces couches sont couronnées par des calcaires dolomitiques rosés pendant au S. O. qui forment le sommet de la montagne. (10) Réduit aux assises 5 et 6, le Bajocien représenterait exactement le type du Coll de l'Argila, à terme supérieur marnocalcaire. Dans ce cas le Bathonien comporterait les calcaires (7) et les couches (8). Ce serait donc un Bathonien très different du type dolomitique que nous avons dé- crit plus haut. Mentionnons simplement pour étre complets que, au Cap de Salou minutieusement étudié pat M. VILASECA, on trouve des dolomies couron- nées par un niveau à Brachiopodes batho:.iens auquels fait suite le Cal- lovien à Hecdicoceras. Cette dolomie peut donc parfaitement correspon- dre au Bathonien inférieur, l'épisode néritique à Brachiopodes annonçant en quelque sorte l'établissement du régime protfond à Ammonifes dont le Callovien, immédiatement après, montrera ici la réalisation. Entin, à Capsanes, les marnes à fossiles pyriteux sont entièrement remplacées par des marno-calcaires à grandes Ammonies bajociennes, qui permettent d'afirmer que le Bajocien s'y trouve au complet sous ce faciès. I. —JURASSIQUE SUPERIEUR. 1.0 — LES COUPES (Planche VI, coupes 2 el 3, Planche VIII, coupes 6, 7 et 8) Nous sommes beaucoup moins bien renseignés sur la partie supérieu- re du Jurassique, d'abord parcequ'elle semble plus rarement respectées par l'érosion, et surtout parceque l'invasion du faciès dolomitique amor- cée au Bathonien va, dans la majeure partie des cas, interdire toute cou- pure stratigraphique motivée. Les coupes de la région de Cardó montrent, ainsi qu'on l'a vu, un ni- veau de calcaires plus ou moins marneux sur les dolomies supra-bajocieu- nes. La faune que nous y avons recueillie comporte, entre autres, les es- pèces suivantes: : Perisphiynetes progeron v. HAUER. P. Fontannesi CHOFFAT. ç P. polyplocoides FONT. P. lietor FONT. P. capillaceus FONT. P. hypselocyelus FONT. Aspidoceras altenensis D'ORB Sp. espèces caracteristiques du Séquanien. Mais ce niveau est le dernier parmi ies localités que nous avons étu- 128 INStirucIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL diées qui ne soit pas envahi par des dolomies. Ce faciès, sans fossiles, re- prend dès la partie supérieure des couches du Lusitanien et constitue les cotes les plus élevées de la Serra. L'arche naturelle que vont visiter les touristes de Cardó, en particulier, est taillée dans ces dolomies supra- lusitaniennes. : Mais il semble bien que le faciès marneux ou marnocalcaire à Cépha- lopodes ne soit mème pas constant dans la Serra de Cardó, a ce niveau. Si en etfet on étudie les abords du Coll que passe la route de Cardó à Tivenys on y constate que, comme l'indique la /Z2. 4, un accident—sans doute un pli faille—y ramène le Bajocien dominé par la paroi des dolo- mies qui surmontent ce niveau. Le Bajocien est nettement caracterisé par Patoceras Orbionyi BauG et SAUz. Patoceras bacul/atus QuENST Sp. Cadomites plicatissimus QuENST Sp. Perisphynetes Martinsi b'ORB Sp. Garantia Garaenii D'ORB SP. A sa base des lits marno-sableux contienent de nombreux Brachiopo- des. Mais nulle part nous n'avons recueillir de tossiles bathoniens ou cal- loviens ensorte que la mention faite au Coll de Cardó de Céphalopodes calloviens par M. M. EiLiaN et FALLOT parait aussi avoir été causée par une erreur d'etiquettes (voir P/. V/, coupes 2 el 3, Pl. VIII, coupe 8). Quoiqu'il en soit, le Bajocien est ici surmonté par de puissantes dolo- mies, à partir du Coll, la route est taillée dans 18 versant O. de la vallée de Tivenys, c'est-à-dire qu'en la suivant du Coll vers l'aval, on coupe ces couches perpendiculairement à leurs horizontales, étant donné leur pen- dage d'environ 40 a 50", on en peut étudier la succession de bas en haut. Nos figures sehématisent leur dispositit LP/. V/J: sur le Bajocien, les dolomies bathoniennes constituent l'arète de la Serra. Sur elles vient un niveau dolomitique, à peine distinct mais ou on voit des traces douteuses d'Ammontites, ces couches occupent donc la position que, 2 Em. plus à PE. occupent les marnocalcaires du Sequanien. Mais rien ne permet d'affirmer leur àge. Contre elles s'appuie une série dolomitique monotone formée de bancs assez minces pendant régulièrement au S. E. et que la route coupe jusquià ce qu'elle quitte latéralement le ravin, soit environ sur 1300 m. en ligne droite. Si, pour continuer la coupe, on abandone la route on note juste au point ou elle sort du ravin, qu'à des dolomies rosées finement litées fait suite une masse de dolomie plus sombre en gros blancs, mesurant environ 30 m. de puissance, puis après le retour de dolomies litées à stratification régulière qui s'observent encore sur 400 m. vient un ensemble de couches montrant une stratification discontinue,les masses dolomitiques se présen- tant en lentilles très aplaties, séparées par les lits de 20 à 30 cm. de dé- póts argilo-sableux rouges, évoquant tout à fait des formations continen- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 120 i tales. Ce régime s'étend en épaisseur sur 100 à 150 m., puis reprend le dispositif normal des assises dolomitiques, que nous avons suivi jusqu'au coude de la vallée qui sort brusquement du massif montagneux pour se diriger vers l'Ebre. Le régime des dolomies litées parait se continuer en- core, et nous ne púmes trouver ni leur terme superieur, ni le contact du Jurassique avec le Crétacé. 2.0 — DISCUSSION L'épaisseur totale des dolomies reposant sur le Bajocien est en tout cas supérieure a 1400 m. Reste à savoir si ces dolomies si puissantes représentent tout ou par- tie du Jurassique supérieur, ou bien si elles passent, vers le haut, au Cré- tacé intérieur. Nous ne croyons pas qu'on ait déterminé paléontologiquement dans le Crétacé de cette région de niveau plus ancien que les couches à Orbifoli- nes. Mais, personnellement, nous avons observé en deux endroits la fré- quence des formations dolomitiques dans le Crétacé inférieur. C'est d'abord la coupe de Perelló au Coll de Palat qui, encore qu'in- complète et ne concernant que des niveaux supérieurs aux couches à Or- bitolines montre des dolomies certainement: crétacées. C'est ensuite celle du Coll de Balaguer 20 em. plus à l'Est oi d'importantes masses de dolo- mies reposent sur des calcaires que leur taciès nous fait attribuer au Néo- comien. Rien ne semblerait s'opposer à ce que l'ou tienne la puissante masse dolomitique de la Serra de Cardó pour une série compréhensive englo- bant des assises du Jurassique supérieur et du Néocomien. Pour préciser ce point, il convient de rechercher les lentilles de mar- no-calcaires qui certainement doivent s'intercaler de place en place dans ces dolomies comme on l'a vu pour les dépòts ies du Depósit d'Aigua del Balneari de Cardó. Il semble d'ailleurs que la solution de ce problème sera plus facile à trouver sur la rive droite du fleuve, ou, à Carlades per exemple, M. BATALLER a recueilli des calcaires que leur faune rattache à divers niveaux de l'Oxfordien au Séquanien et ou le passage du Jurassique au Crétacé pourrait etre plus franchement marqué. En résumé, le Jurasique de la chaine de Cardó, de la Province de Ta- rragone,quoique pauvre en niveaux fossilitères,peut ètre analysé dans ses orandes lignes, et les coupures que notts y avons observées permettent d'y distinguer les ensemble suivants: 130 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I — Lias inférieur.— Calcaires dolomitiques plus ou moins bréchoi- des teintés ou veinés de rouge. —40 m. II — Lias moyen. —Calcaires gris, durs, lités, sub-lithographiques, à section de petits Bivalves et Gastropodes. —60 à 80 m. III — Lias supérieur.— Faciès à Brachiopodes représenté par des cal- caires marnosableux jaunes à délits marneux avec Terebra/ula, Belemni- tes, Pecten, etc... Suivant les localités on observe la prédominance du calcaire en gros bancs ou bien au contraire celle de lits marneux assez épais.— 20 à 40 m. IV — Bajocien.— Marnes ou marno-calcaires à Ammonites.— Faciès profond très constant et caracteristique. —20 à 30 m. V — Bathonien Callovien O.fordien. —Dolomies à patine sombre li- tées en bancs de Om. 30 à Om. 50 — environ 30 m. VI — Séquanien. — Dans l'ensemble ce niveau parait ètre représenté par des dolomies, comme ceux qui les précédent et ceux qui le suivent. Mais localement une lentille de marno-calcaires à Ammonites nous y mon- tre auprés de Cardó la faune classique des Couches de Baden. Peut-ètre mème vers le haut des marnocalcaires atteint-on la base du Rimeridgien. VII — Aimeridoien Portlandien Néocomien.— Dolomies extrèmement puissantes: 1300 à 1400 m. En somme dans les montagnes de /a rive gauche de l'Ebre depuis le Bathonien jusqu'au Crétacé, on peut considérer le faciès dolomitique com- me étant tout à fait général, avec cette réserve que, au Bathonien supé- rieur (Salou),au Callovien (Salou et route de Tivissa au Coll de Balaguer), au Séquanien (Cardó), il est coupé localement par des formations marno- calcaires à Brachiopodes ou à Armrmormites. Les lentilles de couches à Cephalopodes paraissent se retrouver avec plus de fréquance sur la rive droite du fleve notamment aux abords de Carlades. (BATALLER). Les observations qui précédent ne sont qu'une indication sommaire et susceptible de révision, mais il nous a paru intéressant de les donner en attendent que les travaux en cours au Service Géologique de Catalo- gne permettent par des précisions stratigraphiques plus grandes, d'établir la répartition et les variations des faciès du Jurassique dans cette partie de la Péninsule Ibérique. INST 2.3 Sèrie - vol. I - 1921. Làm. VI Li de È VERS - — Des il £ EES dr RE JC x RR qh es I ON 1 oo Miv del Mar — SE.J ds LC RA x hd ep: DO Ve a as 4 mé Niv, del Mar Es V INSTITució CATALANA D'HISTORIA NATURAL La Barca 2.1 Sèrie - vol. I- 1921. Làm. VI Creu de Santos 941 Dolomies d'ase indetermane Legende generale des planches l.et 2. El Quaternaie Pliocene Bolomues Supra-Seguanienzes Sequanien ESA Batnonien Orfordien Coupe ó. I EE Bajocien Llas superieur EU Zas moyen EH Zres mnferieur Doltomies d'age indetermúine Coll de Girenys Trias, L y t v da vagi DT. a de Pe Da. 140180 a mar ana 2 a pe pe NE ea ame ay Pr Del mt peça Ya i HS ig 29h 8 is" 2.8 Sèrie - vol. 1 - 19921. Làm. VII gauche, Ech. dans les deul aternaries dels de Tivenys dans les deux sens 1/25,000 h CIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL NsTimució CATA 2.8 Sèrie - vol. 1 - 1921, Làm. VII Coll de Soms Torreta de Tivenys Prise d'eau et barrage de l'Ebre EN CNS RE Mn del Ebre TR EC OE em LV CI CL MS Fabrica major Fa de (antet Coupe de la cluse de l'Ebre en amont de Tivenys - rive gauche, Ech. dans les deux sens 1/25.000 Massiu del Coll de l'Argila Terrasses quaternaries dels voltans de Tivenys S.E. a a Ms del Mar Coupe parallele aux coupes: 1, 2, et 3. Ech. dans les deux sens 1/25.000 MAS .. D xD di RE SAT A YD ora El d, AMA En El Pr Des Saicit PDE RES j i Ne ed i ir minis dia Fi ARA 4 at pr a ed des eh PLE ad ai dl L ha os V Ds , 000 OLI UA OS PD AI "Q adnoy ES pere. dx J peri ns È RES A DS ee £ N N xX d i v QS 1 N : N : i v ES Es ——TT———————————————é 3'S NIA (UR IGGL- IL 'JOA - 8119S h O IVAOLVN VIHOLSIH,G VNYIVLYO QDALLSNI 0000L:I— UP A mm OSC OP AL 'g ednog se He pl ge a ae — NE dd : x Xx i N X x ES ELS cici Na V - d dr SE A CL i El lant — Ra SS i SN s.m pt SS QS FS SÍ RA as a , dd, P N N 'Q'N OpPUD9 OS mOSGç 9P 'AL 00001:L PX m OSG a SER EM i 00001:1- UI imOSC P ALQ "9 adno9 oo . Ei ls 3 Z d 4 SE ES È À AA N i Gra) Es — ss s Ç ES a d Es xa Ca On a, SR x. v Ses 6 ss ope) 2 EE ne ple CE IS CE de EE ae De errat d'S UIA 'URT IGGI- 1 'l0A-auaS v'6 Ra Paoraa IO PDE da Es h. A 7 ls ea A Li su$is.b eo É he - 00001:1-— od. , PN OR ale) NO, LA i SeataenegEa f aa aire fems INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 131 De les notes botàniques de D. Ramon de Bolós i Saderra per ANTONI DE BOLÓS Entre les moltes notes que deixà el meu estimat pare (A. C. S.) amb el resultat de les seves exploracions per Catalunya, he trobat ja ben dis- posades per la publicació les que fan referència a la excursió que en juliol de 1876 va realitzar a la província de Tarragona seguint el segient iti- nerari: Reus, Montsant, Priorat traspàs de l'Ebre, Gandesa, Ports de Horta, Tortosa, la Ràpita retornant d'aquí a Barcelona. La fruició amb que, recordo, ell me parlava d'aquesta excursió que feu poc després d'haver-se llicenciat, m'ha mogut més a voler-ne servar un record, recollin les seves notes en un sol conjunt, per a publicar-les en el BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL, ja que si bé ha- via publicat algunes d'aquestes dades en el Suplement del Catàleg de A. C. Costa, reunides les cites en una sola sèrie, és com un pot fer-se càrrec de la interessant recol'leció d'espècies que hi va fer, i de lo aprofitada que va resultar. MONTSANT Thalictrum tuberosum L. Bupleurum fruticossum LL, Papaver setigerum L. Gallium papillossum Lap. P. argemone L. Xeranthemum annuum L, Iberis linifolia L. Logfia subulata Cass. (Filago g'a- Dianthus brachyantus Boiss. var. llica L.) terraconensis Costa Serratula tinctoria L, Roemeria hybrida D. C. Crupina vulgaris Cass. Silene muscipula L. Crepis albida Vill. (Barthausia al- S. g'allica L. bida Cass.) Arenaria tetraquetra L, Asterolinum stellatum Lin. A. modesta Duíi. Atropa Belladona L. Reseda bipinnata VVilld. Veronica Assoana VVt, Cptissus heterochrous NYbb. Lavandula peduneulata Cav. Geum svlvaticum Pourr. Salvia officinalis L. Rosa arvensis L, Phlomis Lyehnitis L, 132 Ph. herba-venti L. Teucrium aureum Schreb. T. gnaphalodes Pourt. Plantago serpendina Vill. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Tarus baccata L. Phalangium liliago Sch. Melica nebrodensis Patl. PRIORAT Clypeola Jonthlespi L. Reltama sphaerocarpa B. Turgenia latifolia Hoit. Jasonia tuberosa D. C. Trachelium caeruleum L., Cartoi- xa de Scala Dei. MORA D'EBRE Peganum Harmala L. Melilotus alba Lam. Melilotus...2 l'original sembla dir mezeniana2 Anelhum graveolens L. PORTS DE HORTA Camelina sylvestris Vallr. Calepina Corvini Desv. Elhionema sa.vatile R. Br. Cistus Clussii L. (Santa Bàrbara) Helianthemum orisanifolium P. Erinacea pungens Boiss. Doryenium gracie Jord. Potentilla caulescerns L. Rosa myriacanthia D. C. var. Rhamnus pumila L. Thapsia villosa L, Conopodizurm ramosum Costa (San- ta Bàrbara) Galium corrudaefolium vat. falca- tum Ve. et Costa. (Sta. Bàrbara) Crucianella angustifolia L. Valeriana tripteris L. jasonia glutinosa D. C. Centaurea linifolia Vahl. C, podospermifolia Losc. Pard. (C. derfosensis Costa) Senecio doromeum L. Scabiosa sftellata L. Specularia castellana Lge. jasminum fruticans L. Dieitalis obscura L. Micromeria marifolia Bth. Salvia officinalis L. Nepeta cataria L. Siderttis ilicifolia var. hirsuta XV. Marrubium supinum L. Plumbago europea L. (Santa Bàr- bara) Urtica pilulifera L. Cynosurus echinaius L. Melica major Sibth. et Sm. Roeleria setacea Pets. A. cristata Pers. Echinaria capitata Desi. degilops triuncialis L. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 133 TORTOSA Cappartis spínose L. Seorzonera graminifoliaç D. C. Al- Viola arborescens L. faro. Hvpericum tomentfosum L. Erinus alpinus L. Dictamnus fraxvimella Pers.(D.His- —Digitalis obscura L. panicus VVebb.) Sideritis spinosa Lam. Glvevrrhiza glabre L. Amposta. Polygonum amphibium L. Helvehrisum angustifolium D. C. Potamogelon natans L. Carthamus ltinctorius L. Smilax mauritanica Desí. ALFAQUES—LA RÀPITA Nyvmpaea albe L. Sí. girardiana Guss. Matthiola sinuata R. Br. St. bellidifolia Cou. Silene gallica L. . Si. confusa Gr. et Gdr. Dietamus fra.rinella Pets. S4. delicatula Gir. Lythrum hyssopifolia L. Si. pseudo-limonium Rehb. Crucianella maritima L. Potamogeton pusillus L. Filago arvensts L. Asparagus aphvpjlus L. Erylhraea Barrelieri Dest, Cladium martseus L. Armeria maritima VV. Imperata cilindrica P. B. Statice vulgata VV. Lepturus incurvatus Trin. St. Iyvehnidifolia Gird, Sehoenus nisricans L, Olot 20 Setembre 1921 134 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Clarícies per a la Zoogeografia dels Carabus (Con. CARABINAE) de Catalunya. Descripció de dugues for- mes noves. Un cas teratològic notable. per A. CODINA Per agost de 1915 enllestí un treball de conjunt sobre els Carabus de Catalunya que publicà l'Institut d'Estudis Catalans, Secció de Ciències (1), on enumero i adjunto la descripció de 53 formes de Carabus. De des d'a- quella data el nombre de noves localitats i ancque de noves formes cata- lanes, no esmentades en el meu treball, mercès a les recol'leccions inten- sives dels companys Mas DE XAXARS, R. ZARIQUIEY i meves, ha augmentat, a 60, ço que crec d'interès comunicar amb la finalitat de contribuir al mi- llor coneixement de la seva Zoogeogratia especialment a Catalunya. En- tre aquestes hi ha dugues formes, la una del Carabus (Mesodondius) viola- ceus L., i l'altra del C. (Mesocarabus) catenulatus Scop. que conceptuo noves inèdites, i que descric en el seu lloc corresponent. Adhuc serà des- crit un cas teratològic molt remarcable per soldadura de dugues tíbies i duplicitat de tarses en la pota anterior d'un C. (Mesocarabus) catenula- tus Xaxarsi Born o". La majoria dels exemplars de que em serveixo per a la comunicació present es conserven en el Museu de Ciències Naturals de Barcelona i les formes no esmentades en el meu primer treball, i que han aparegut més tard, van assenyalades amb una Y. Una làmina en fotogra- vat ajudarà a capir millor les diferències entre les formes més afins, ba- sades principalment en l'escultura i cisellat dels èlitres, especialment en les del Catenulatus, i quines en general no han sigut abans iconografia- des. Carabus L, (Iniopachys Sol.) C. pvrenaeus punctatus Gehin.. Lleyda: Capdella (altura dels llacs que donen força a la fàbrica de Energia elèctrica del mateix nom), (1) Publicacions de l'Institut de Ciències. Fauna de Catalunya. Entomologia de Ca talunya. —Coleòpters. —Fascicle Il. Genere Carabus. Barcelona, 1918, 157 p., 50Íig. Re DE INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL 2. Sèrie-Vol. 1-1921. Lam. V CARABUS DE CATALUNYA INSTirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 135 2000-2200 m. S/m. Zariquieyl—Exemplars iguals als del Pireneu gironí. No és escàs. Jo no el coneixia de la província de Lleyda, sembla que junt amb cosfulas Géhin, un" altra varietat d'escultu- ra és la raça .e Carlit a Andorra (De Lapouge). (Mesodontzs Sol.) $È C. violaceus gerundensis Born.—Societas Entomològica. Vol. XXXI, n.2 2, p. 5-6. —Girona: Cerdanya catal.,16.X.17. G.à Sennenl, Co- llastre, 14.VII.19. G.ú Benetl, entorns d'Olot, 10.VIÍ.17. C. Gela- bertl, Hostaléts de Bas. IdI, Setcases, 12.VIII.19. Codinal—Tots els exemplars examinats, i ells són nombrosos, són com els de Setcases sobre els quins descrigué BoRN la forma gerundensis amb úna nombrosa sèrie d'uns quaranta exemplars a la vista d'a- questa última procedència que jo li trametí. Aquesta nova formo- sa forma de vio/aceus, geogràfica i morfològicament, és segons BoRN la forma de pas de Mii/leri a fulgens o millor, segons jo de- mostraré després, la de pseudormiilleri n. t. a fulgens. Es a l'en- sems una petita forma d'altura, els exemplars que han servit de tipus són d'uns 1270 m. d'altitut S/m. i de tamany si fa no fa com el fu/oens, si bé alguns exemplars el sobrepujen (22-28 mm.) El vestit és però més semblant al dels més grossos pseudorntiilleri n. f., els èlitres molt convexes, cilíndrics, carines llises i fortes, cosselet àdhuc en alguns casos estret en avant ancque no tant com en pseudomilleri n. t. ordinàriament però quasi quadrat com en fulgens. Es tant formosa com variable la color d'aquesta bo- nica forma. Diu BoRN que dels 40 exemplars examinats, una mei- tat tenien la superfície superior d'un verd més o menys viu, no verd daurat sinó verd bronzejat. Els ràfecs o vores dels èlitres d'aquests exemplars relluen d'un viu or roigenc fins enterament roig púrpura i l'ampla vora del tòrax, i sovint àdhuc tot el cosse- let, té la mateixa color purpúrea que nosaltres veiem adès en Ppseudomiilleri n. f. adès en Mii//eri. Molts exemplars tenen la superfície superior de color d'aram i en alguns casos quasi de co- lor de llautó, però en aquests casos no tenen la vora groga d'or com aurichalceus sinó de color purpúrea com Mii/leri o pseudo- milleri, Molts exemplars relluen roig púrpúra, però més obscur que pseudomiilleri n. f. i un puc menys que Mii/leri, les vores del tòrax i la dels èlitres són aleshores d'un púrpura ardent. Els menys dels exemplars són d'un negre blavenct amb els ràfecs dels èlitres verdosos, com succeeix en exemplars pareguts de /u/gers. — (Lam. V. fig. 3). —Molts d'aquests exemplars són els quins han figurat en les nostres col'leccions i catàlegs regionals amb el nom 136 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL de purpurascens. Aquest últim ha d'eliminar-se, per ara, de la nostra fauna. f C. violaceus pseudomúlleri m. Nova forma. A forma Miilleri Haury differt proecipue pronoto angustiore in basi, etiam corpore minore et colore proeedominante in superfi- cie superiore cum irisationibus vivis rubropurpureis. Aquesta forma inèdita amb quina han topat sovint tots els quins s'han ocupat de Carabus i que fins ara equiparaven amb exemplars petits de Miilleri discrepa principalment d'aquesta últi- ma forma amb quina es troba barrejada en la petita muntanya dels entorns de Barcelona, en la disposició especial de la base del pro- . not que és més estreta ço que el fa semblar més dilatat en la por- ció mitjana. En Mii//erz les vores laterals de la base del pronot són quasi paral'leles i a voltes més amples segons la descripció origi- nal d'HauRy. Aquest sol detall justificaria donar-li un nom nou. Aquesta forma força interessant que fins ara havia passat confo- sa amb la Miilleri de quina morfològicament ha de separar-se, és la forma de pas del Múlleri al gerumdensis com aquesta última ho és del pseudomiilleri al fulgens. Es àdhuc una forma grossa . d'altures moderades i subpirenenques i de tamany ordinariament un poc més petit que Miil/eri però palesament més gros que ge- rundensis. Els élitres són bastant convexes i cilíndrics les cari- nes senceres i fortes. Pronot àdhuc en alguns casos tan estret en avant com posteriorment però en avant menys estret que Miil/ert i més que en gerundensis.En quant a la color de la supertície supe- rior i vores del cosselet i dels èlitres predominen els exemplars amb reflexes d'un viu roig púrpura, especialment els d'altures subpire- nenques,altres són com els Mii//eri dels entorns de Barcelona dels quins es diferèncien solament per la menor grossària, a part de la forma del cosselet més afuada posteriorment i dels èlitres més ci- líndrics. Aquesta forma inèdita que pot dir-se que és la forma mun- tanyenca de Múlleri,es troba junt amb aquesta en la muntanya bai- xa dels entorns de Barcelona, a S. Martí de Centelles, predomina en el Montseny, es troba a Olot en la província de Girona, i és única per ara en la Pobla de Segur, en la província de Lleyda on sembla ésser la forma de pas del Milleri al gerundensts i és molt interessant de trobar en la vall del Noguera-Palleresa en peu de les muntanyes subpirenenques una tal forma tan veiua de Miil/e- ri mentre que en la Vall de l'Ebre es troba el pseudofulgers com a Fransa tot a lo llarg en peu dels Pireneus fins a H'Atlàrtic. Un INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 137 altre motiu em fa descriure aquesta nova forma i separar-la de Miilleri i és que recentment el meu amic i company En J. M.2 MaS DE XAXARS que trameté aquesta forma inèdita per Miil/erz en un canvi de Carabus li han sigut rebutjats pel conegut especia- lista Sr. A. NicoLàs de Cambo-les-Bains (Baixos Pireneus) fona- mentant-se precisament amb la forma diferenta del pronot que no és la dels Miúlleri de Haury. Hi ha àdhuc la autoritzada opinió de l'especialista intel'ligent P. BORN (1) que manifesta que ha re- but de Centelles i tramesosypel Sr. MAS DE XAXARS una sèrie molt . bonica de violaceus Miilleri Haury la major part amb reflexes d'un viu roig púrpura els quins es diferèncien dels verdaders Miilleri dels entorns de Barcelona solament per la grossària. Hi veu àdhuc en ells la forma de pas del Mii/leri al seu gerun- densis que viu molt més elevat. Llarg. 28-32/50 mm.—Barcelona: entorns Ciutat, Terrassa, les Fonts, 28.IX.21. P. Barnolal, St. Martí de Centelles, VIII.15. Mas de Xaxarsi, Montseny, VIII. 17. Expedició del M. C. N. de B., Viladrau, La Sala, 1.IX.19. S. Novellast, Girona: entorns d'Olot, C. Gelabertl, Lleyda: Pobla de Segur, en un hort de maduixes tencat, en la vora esquerra del R. Noguera-Palleresa, 20.VIII.18. Sra. N. de Moteslt—(Làm. V fig. 2). C. violaceus Múlleri Haury. Lleyda: Rocallaura, VIII.19. Mas de Xaxarsi —Forma del pronot amb vores paral'leles. ço és, com els exem- plars típics dels entorns de Barcelona. —(Làam V. fig.1). (Mesocarabus Thoms.) C. catenulatus planiusculus Haury. Lleyda: Port de Caldas de Bohí per a entrar a la Vall d'Aran per Viella, Salardú, VIII.16. Zariquieyl. C. catenulatus jusicola Lap. Lleyda: Port de Caldas de Bohí entrant a la Vall d'Aran per Viella, Zariquieyl, Vall d'Aran, Salardú, VIII.16. Id.I C. catenulatus occitanus Lap. Cerdanya trancesa: Font Romeu, 14.VII.19 G.ú Benetl, Vall de Lló, 27.VII.19. Id.' Girona: Ribas, VIII. 19. Mas de Xaxarsi,.—(Lúm. V. fig.5, 5.1). (DP. BORN—Societas Entomologica. Jahrg. XXXII, 6, 5. 23-24. 138 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL RC. catenulatus secundariofilicatus m. Nova forma. A iorma occitana Lapouge differt carina secundaria filicata, etiam aliis carinis postice scabriusculis. Forma de occifanus del quin es separa netament per la es- cultura dels èlitres. En aquesta nova forma les carines segona- ries dels èlitres (Làm. V. fig. 6.1) no són uniformes, fortes i llises iiguals a les carines terciàries com en occitans sinó que són treballades, cisellades, les primàries menys sortides i menys tur- gents, les terciàries com en occifarus però totes les carines ne- tament segmentades i escabroses posteriorment com en planius- culus Hanry que és d'entre les formes conegudes ultra" d'occifa- nus, a quina més s'assembla per la escultura un xic escabrosa dels èlitres forma que àdhuc trobem, però molt rara, en el Pire- neu Gironí (Núria) Si bé la seva pàtria és més cap al Est vers els Alps francesos i Piemont. Ultra a la Montagne noir. Cévennes, Ariègei probable de Luchon segons cites de LaPouGE.— Girona: Setcases, 12.VIII.19. Codinat. Un sol exemplar o" aplegat junt amb nombrosos occitanus.—(Làm. V. fig. 6, 6.8). C. catenulatus solidus Lap. Girona: Figuerus IV.17. Zariquieyl, Ribes, IX.17. Id.', Setcases, 12.VIII.19. Codinal—Són so/iduzs i andorra- nus a Catalunya les dugues úniques formes conegudes subpire- nenques orientals sens rudiments de quaternàries en les carines. Solidus és el més vei de les formes multiestriades que són les que predominen en la baixa muntanya i entre quines es troba. FC. catenulatus Xararsè Born.—dnteresante Carabus-Formen aus Spa- nienx. Societas Entomologica, 1917, p. 23-4.— L'amic i company En J. M.2. Mas pE XaxaRS (1) parla i descriu per primera volta aquesta forma de pas entre els cafenu/alus catalans subpire- nencs orientals de carines llises, senceres i estries sens rudi- ments de quaternàries i les formes multiestriades que predominen en la petita muntanya i en la costa ocupant-se de la variació ob- servada en la escultura dels èlitres d'una sèrie de 56 exemplars de so/idus Lapouge aplegats a Centelles, on es troben en sèrie gradual totes les transicions individuals de des de la forma so//- dus més clavada fins en final de la sèrie amb individus quines es- tries presenten en mig petits relleus, formant crestes alineades més o menys contínues, que no són més que rudiments ben mar- cats de carines quaternàries. Ancque era palès de que ens tro- (1) J. M.2 MAS DE XAXARS. cEl Carabus catenulatus Scop. en Centellas.—Boletín de la Real Sociedad Espariola de Historia Natural, 1914, p. 477-8. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — 139 bavem davant d'una forma coneguda però inèdita del ca/enu/atus a Catalunya com ja vaig fer observar al Sr. Mas en mostrar-me- les i animant-lo a ,descriure-la, aqueix company portat d'una ex- cessiva modèstia, cregué més prudent fer-ne la nota esmentada i trametre'n una llarga sèrie al conegut especialista Sr. DE LaA- POUGE. Aquest havia de publicar aquesta forma inèdita força inte- ressant per a l'estudi de la filogènia dels Carabus, àdhuc amb el nom de Xa varsi, però els retards deguts a la guerra féu que fos adelantat pel seu colega Sr. P. BoRN, qui àdhuc més tard en re- bé del Sr.Mas. BORN, l. c. diu que els Hadrocarabus espanyols, /atus i les nombroses raçes llurs no són altra cosa que formes de catenulatfus i que això ja ho tenia com a cosa averiguada i aques- ta opinió seva ja de molt temps, en diferentes ocasions, l'havia expressada. Però que això mai ho havia vist tan palès com ara en rebre una sèrie de catenula/us de Centellas a uns cinquanta quilòmetres al N. de Barcelona, altura de 5-600 m s/m tramesos pel Sr. MAS DE XAXARS. Manifesta que DE LAPOuGE que àdhuc re- bé aquesta interessant bestiola l'havie designat com cafenulafus Xaxrarsi però que no havia vist una descripció especial. Opina BoRN que aquests cafenulalus tenen la forma de les races del latus del N. d'Espanya i d'entre elles, la majoria, la escultura era la de la raça pirenenca del Depart. de l'Aude (so/idzs Lap.). Els èlitres són bastant curts i molt amples i un poc arrodonits posteriorment, les muscleres acusadament anguloses. Lo més remarcable és el tòrax, pla, curt i molt ample amb vores molt amplament alçades com és costum en les races del /a/us. La escultura dels èlitres, és la del catenu/atus, però alguns exemplars mostren rudiments clars de la formació de carines quaternàries que tenen, més palesament acusades, les races de latus de més al Sud. Les carines primàries, segonàries i tercià- -ries, són totes llises i d'igual calibre, les primàries, naturalment, segmentades i interrompudes per fossetes en fusos. Les estries són amb forta granulació i aquests granets mostren en molts exemplars, clarament la tendència en sumar-se uns amb altres i d'això en provenen el començament de carines quaternàries, Hom pot aquí palesament observar-ne l'origen i seguir el desen- rotllo de la escultura multiestriada del /a/us. El tercer artell de les antenes té una impressió basal un poc ample, senyal de les races del /a/us. La supertície superior és negra lluenta amb re- flexes un poc verdosos, les vores laterals dels èlitres i les del tòrax són d'un violeta viu o blau. cCatenulaius Xa.rarsi fuhrt unbestreitbar von catenulafus solidus zu den Ja/us— Rassen úbero ço és, cafenulatus Xa.rarsi és el pas incontestable (unbes- 140 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL treitbar) del catenulalus solidus a les races del /a/us. Aques- ta és la opinió de P. BoRN. D: LapouçE—Miscellanea Entomologica, vol. XXIV,30mai1916, p.83-4— descriu pel seu compte el C. problematicus Xa.rarsí com a forma remarcable del massiu del Montseny, semblant-se més a l'occitanus i al solidus, però molt caràcteritzat pel cap més gros, el pronot molt més amplament vorejat, les vores més doblegades, sobretot posteriorment, que la majoria dels /a/uzs,els angles ante- riors més arrodonits, més separats del cap, els posteriors més grans, més arrodonits, doblegats cap a fora, el dessobre més fe- blement puntejat, brillant, els élitres més curts, arrodonits peste- riorment, els solcs abdominals molt marcats. L'escultura dels èli- tres és la mateixa (so/idus, occitanus), però les carines són més llises i les estries més netament puntejades, tot ell brillant. En certs exemplars, sobre tot $$ els èlitres són encara més amples, les carines més primes, les estries més eixamplades sembrades d'asperitats i de granulacions a voltes reunides en carines qua- ternàries rudimentàries. Per la seva fàcies, aquests exemplars s'assemblen més bé al /a/us que al Cunii, quins èlitres són menys curts i menys ovoides, però no tenen les quaternàries tant desen- rotllades. Manifesta pE LAPouGE que la descripció de BoRN en I. c. és bona però que no sabria com subscriure sens una explicació complementària a la conclusió que l'acaba. Aquesta conclusió no li sembla pas tant dumbestreitbara com això. DE LAPOucE havia pensat molt temps com BoRN, que les races de problematdicus (Fcatenulatus) dels Pireneus espanyols es fonien més al Sud amb les del Jatuzs, o millor del J/usifanicus, nom més antic del grup espanyol. DE LapoucE n'està menys segur després que ha vist, precisament, la sèrie de Centelles i els cafalonicus trame- sos pel Sr. Mas DE XaAXaARS i per mí. Ell troba a Catalunya un pro- digiós complexe de formes incoherents, més o menys relligades a les formes pirenenques, amb cap un poc gros i desproveit d'es- tries juxtaoculars. D'aquestes formes les unes tenen qua- ternàries més o menys indicades, com el Xa.rarsi del Mont- seny i de Centelles, el Cunii de Roses, el Bepmalei de Os- ca, el /rabuccarits del sud de les Alberes, els demés no. Ell ma- nifesta que ha vist de Barcelona (col'lecció del Monestir de Mont- serrat), un problematicus idèntic a una de les formes de la Vall d'Aran (jueicola, planiusculus), i de Olot un altra forma molt veina d'andorranus. Inversament, entre els catalonicus de la costa al Nord de Barcelona n'hi ha que tenen les quaternàries molt febles. El Xa.rarsi i encara més el /rabuccarius, tenen la INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 141 forma escurçada del lusitanicus. Hi ha ca/alonicus bastant es- trets. No obstant, si hom compara tots aquests carabus quins ca- ràcters es confonen en escriure, no hi ha un instant de dubte. El Cunii és més semblant a l'Egesippei, p. e., que al cafalonicus, el trabuccarius a certs helluo i el Xa.varsi no s'assembla en res al seu vei de la costa, Cunii. Es suficient, diu, obrir els ulls per a ésser sorprés de la diferència d'aspecte d'aquests carabus vistos en sèries. DE LAPOuGE conclou amb En MAS DE XAXARS i amb mí en una convergència però no en un pròxim parentiu. No hi ha a Catalunya fins ara, cap raça de transició ni tampoc cap mestiç conegut. Les races juxtaposades són precisament les més diver- gents possibles. La bifurcació de les races s'ha fet fora, proba- blement, segons pE LaPoucE, en les regions sumergides en VV. de la península ibèrica. En tot cas no és precisament a Navarra que hom trobarà la transició com recentment ha pogut constatar aquest autor, on el Trapefí, que no és una varietat de color sinó una raça amb escultura molt sencera i d'un verd metàlic, es tro- ba en contacte amb el macrocephalus. — Barcelona: S. Martí de Centelles, 13.IX.15. Mas de Xaxarsi, Montseny, 15.VII.17. Expe- dició del Museu de C. N. de B., Viladrau, La Sala, 5.IX.19. S. Novellesi, Sta. Fé, inicia V, fig. 4, amb pota ante- rior esquerra cierrell 4.8). Entre els RSU alEES de Xaxrarsi aplegats al Montseny en ts expedició del Museu de C. N. de B. del 15.VII.17, hi ha un o" que presenta en una de les potes anteriors una anomalia teratològica notable. Es precisament el que he fet figurar en la làmina amb la finalitat de descriure-la puix l'anomalia localitzada en la cama en res afecta a la resta de l'animal que és perfecte. Aquest exem- plar (Làm. V, fig. 4) presenta un vici de conformació en la part inferior de la tíbia que entra en la categoria de monstruositat per associació de membres similars. L'esmentada tíbia (Làm. V,fig.4b ) és quasi normal de des de la seva articulació amb el fèmur fins a la meitat. Aquí comença a engroixir-se acabant en un puny mons- truós tres voltes més gros que de ordinari, com si s'haguessin soldat tres punys normals de tíbia però de la llargada acostuma- da. Dels tres punys de tíbia que considero soldats, el de més a l'esquerra de la figura, és el quin considero, hipotèticament, com el legítim perquè porta el tars normal amb les cinc articulacions corresponents ben desenrotllades iguals a les seves parelles del tars de la dreta de la figura. La resta del puny monstruós porta àdhuc el seu tars de cinc articulacions, però aquestes llevat de la 1.2 que àdhuc que quasi doble de la normal, conserva la forma ordinària, les demés, 2.2, 3." i 4.1, articulacions, si bé són perfec- 142 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL tament distintes, són escurçades i d'amplada doble de la normal, com si a l'ensems que la tíbia fossin àdhuc dos tarsos soldats. L'oniehium és distint. Sobre les causes d'aquestes anomalies pot consultar-se una nota meva publicada fa alguns anys en aquest BuruErTí (1908, p. 74-6, 1 fig.). EC, catenulatus Bepmalei Lap. Osca: Coll de Basibé, 2000-2200 m s/m. 12.VIII.18. F. Haasi Lleyda: Llacs de Capdella, 2000-2200 m. s/m, VIII.16. Zariquieyl—Basibé és la localitat de Bepmalei, alguns exemplars del Dr. Haas vistos per DE LAPOUGE no tenen més que traces de quaternàries, tan desenrotllades algunes d'ordinari com els Cunií. En la nombrosa sèrie del Dr. ZARIQUIEY hi ha tota la escala, de desde senzills elements de carines quaternàries fins a quaternàries ben sortides subiguals a les carines segonà- ries i terciàries. . (Hadrocarabus Thoms.) C. latus arasonicus Gangl. Barcelona, Ferrer i Vertl (Chrvsotribar Reitt.) C. rutilans Latr. i. 1. Dej. Barcelona: Montseny, IX.15. Zariquieyl Exem- plar o" típic gros amb pronot ample amb base poc eixamplada, línies primàries entre les fossetes fosques i molt paleses, tres sèries de fossetes primàries i la quarta tocant el ràfec. No es- mentat de tant avall, en el pireneu francès, el Roselló era lo més aprop. Es tracta. pobablement, d'un cas esporàdic. Altres cites són en la Cerdanya francesa: Prats de Molló, etc., però convin- dria veure aquests exemplars que em sembla és refereixen a la nostra raça aragonernsis. C. rutilans aragonensis Latr. i. l. Lap. Barcelona: Gualba, 31.IIÍ.17. I. de Sagarral, Ferrer i Vertl. Girona: camí de Setcases a Ull de Ter, Font del Sauc, a la sortida de l'estret de Murens, 27.VII.21. Co- dinal, Queralps, camí de Núria, prop del Salt del Sastre, 14. VII. 91. Mas de Xaxarsi C. rutilans aragonensis viridis Ferter. Barcelona: Montseny. C. rutilans aragonensis rusticus Lap. Barcelona: Montseny, IX.15. Zari- quieyl Un exemplar oc" de talla mitjana tot ell un poc rebassut, color d'aram, pronot curt, estret a la base per l'estil d'aragonen- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 143 sis, tres sèries de fossetes primàries, la quarta tocant i confosa amb el ràfec. Línies primàries entre les fossetes molt paleses, fosques. Entre la sutura i la línia de fossetes primàries, entre aquesta i la segona línia de fossetes i entre aquesta i la tercera i d'aquesta al ràfec, una puntuació densa i disposta més o menys en sèries longitudinals irregulars ço que dóna als èlitres del in- secte una apariència rasposa i aspra com la de paper de vidre deixant les línies primàries entre fosseta i tosseta completament llises. Aquesta puntuació indica les segonàries i les terciàries. No tenia altra localitat més precisa de 7us/icus que N. E. d'Es- panya, dada per pE LaPpouGE dL'Echange, 1902, p. 30:. C. rutilans perígnitus Reitt. Lleyda: Caldas de Bohí, 1917. Zariquieyl, Port de la Bonaigua, 1400-2000 m. s/m F. Haasi EC, rutilans Croesus Oberth. Lleyda Capdella, 21.VII.16. Zariquiey exem- plar ben clar. Cap i pronot d'un verd blavós amb arrugues trans- versals, no puntejats. Pronot amb vores laterals poc sinuoses: èlitres amb tres sèries de grosses fossetes (quatre en contant la de la vora del ràfec), orla purpurina, no blava o violeta, poc den- sament puntejats i no rugosament puntejats (perionitus), en els I intèrvals entre les sèries de fossetes primàries, solament, algu- nes arrugues vers l'àpex. La color és més verda que en la majo- ria dels aragonensis. El tipus de OBERTHUR procedeix de la selva de Monthaut i de les prades de l'Estanyol en els entorns d'Ar- I . ques (Aude). DE LaPOuGE en poseeix d'Andorra. Altres d'Ando- l rra es troben a la col'lecció MúLLER, en nostre Museu de C. N., amb el nom de perignilus que són típics Croesus races conver- gents però distintes. El resultat de les exploracions del Pallars, regió poc treballada és interessant sobretot perquè ha procurat locatitats precises per ales formes amb cosselet verd-blau del aragonensis. Per a trobar les races blaves del perioniius hauria calgut anar encara més en VV., perquè no es troben més que en la província d'Osca. Aquest Croesus és una forma de pas d'a- quelles misterioses bestioles blaves o violeta a l'aragonensís, no conservant de les primeres (períoniius) que la color del pronot. Certament el rutilans és una espècie d'origen aragonés. (Chrvsocarabus Thoms.) C. splendens Oliv. Lleyda: Esterri d'Aneo, en la cuneta de la carretera en arribar asil dessota de les pedres, 5.VIII.18, 1000-1300 m. s/m. F. Haasi. Jo mateix asistí a la captura de dos exemplars, l'un 144 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL d'ells pel Sr. FoRruny de Vilafranca del Penadés.—Cap en VV. Psplendens, en Navarra assoleix la frontera francesa però no la traspassa que per el Bidasoa i no gaire. Sobre tota la frontera es troba l'splendens fins uns 400 m. s/m., i dessobre solament el Jineafus. Les dugues races coexisteixen sobre una altura de 200 m., però no s'entrecreuen, o molt rarament. Lo mateix suc- ceeix al munt Ursui prop de Cambo. No obstant, l'entrecreua- ment no és impossible, car a sigut lograt, de poc, per Mr. HocHsTETTER, de Cambo, i l'híbrid, que té tots els caràcters d'un lineatus, s'assembla a la raça del Jineafus que es pren més amunt prop d'Urepel al coll per on hom passa la frontera en pu- — jant de S. Esteve de Baigorry. C. puncetatoauratus Germ. Girona: Pireneu, Vall d'Eyna, 2200 m., 4.VIII.19. Gà Benet Andrél —Exemplars nombrosos conforme al tipus. (Rhabdotocarabus Seidl.) C. melancholichus costatus Germ. Cerdanya: Collastre, torrent de la Banou, 21.VII.19. G.à Benet Andrél (Dichocarabus Reitt.) C. rugosus Barnolai Mas de Xaxars Barcelona: S. Boi de Llobregat, 2.XI.19. Mas de Xaxarsl, Vallvidrera: Ferrer i Vertl, Montcada anant pujant a Montalegre: Zariquieyl (Macrothorax Desm.) C. morbillosius balearicus Lap. Balears: Mallorca, Pont d'Inca. Gé Bianorl (Tomocurabus Reitt.) C. converus F. Cerdanya: Vall d'Angustrine, 24.VII.19. Gà Benet An- drél, Girona: Singles i Bosch de S. Hou, Montgrony, 20.IV.19. Josep Maluquerl, Lleyda: Capdella a l'altura dels llacs 2000-2200 m., VIII.16. Zariquieyl (Autocarabus Seidl.) C. auratus L, Bilbao: Monte S. Marina, 27.IV.19. Ramonl Ce a a EEES — - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 145 (Goniocarabus Reitt.) t C, cancellatus subschartomi Lap. Lleyda: Vall d'Aran, Lleó Hilarit— P. BoRN en un suplement al seu treball dInteresante Carabus-For- men aus Spanienv —Separat-Abzug aus Societas Entomologica. Jahrg, 32, N. 6, S. 23-4 —diu que rebé del Sr. MAS DE XAXARS dos petites trameses de formes pirenenques catalanes de Carabus on hi havia algun cancellafus. Aquests eren els primers exemplars d'aquesta regió que ell veia i a l'ensems els més meridionals d'a- questa espècie dels que ell posseia, bestioles petites, aprimades, quasi d'aurades o d'un verd lluent amb cuixes negres, base de les antenes roija, clares carines terciàries i muscleres no dentades ço que concorda amb la descripció de subschar/omí de LAPOUGE. (Arehicarabus Seidl.) C. nemoralis pascuorum —Lap. Cerdanya: Collastre, torrent de la Ba- nou, 21.VII.19. Gà Benet Andrél, Cerdanya, 15.X.17. Gà Sen- nenl, Lleyda: Capdella, altura dels llacs 2000-2200 m. S/m. Zari- quieyl, Cambo-les-Bains (Baixos Pireneus). A. Nicolàs: Museu de C. N. de Barcelona, octubre de 1921. 146 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ma Notes bibliogràfiques Nota sobre las rocas de las minas del Priorato (Tarragona). MAXiMINO - SAN MIGUEL DE LA CAMARA. Mem. R.Acad. de Ciencias y Artes de Barcelo- na.Tercera época Vol.XVI. N.26, pàg.18 y làm.8—Es un interessant estu- di sobre la petrografia del poble de Bellmunt i limítrofes en que se troba la formació paleozòica i eruptiva on radiquen les explotacions mineres de plom. Després d'unes encertades consideracions geogràfiques de la comar- ca, pasa a enumerar les formacions geològiques enumerant el granit, pa- leozòic i triàssic. En tractar del paleozòic dubte l'autor sobre l'etat de les piçarres considerades per uns com silúriques i per altres com cambri-. ques i que nostre consoci i secretari Viuassca ha estudiat i explorat detin- gudament col'locant els horitzonts de caliça griotte en el de vonic i les pi- çarres micàcies, metamòrfiques i 8rauvvaques en el carboniter inferior i tornasià que presenta identitat de caràcters a les formacions d'igual pe- ríode dels voltants de Barcelona. : L'atribució al carbonífer de la majoria dels sediments paleozòics del Camp de Tarragona i Priorat, a més de les raons exposades per nostre consoci en son treball dEls terrenys paleozòics del Camp de Tarragonax tenen una contirmació en la troballa de dipòsits carbonífers mitjans o superior - amb hulla entre Falset i Dos-aigues dels que existeixen nom- brosos exemplars en el Museu Vidal. Tracta també de la etat del granit amb els consegients dubtes de si és post-cambric o post-silúric.En parlar de les mines enumera alguns dels minerals que acompanyen a la galena i exposa llur orígen hidrotermal, l'etat de formació així com alguns datos sobre son laboreix. La part més inte- ressant del treball és l'estudi de les roques en que enumera i descriu amb sa competència peculiar més de 16 tipus de roques, de les que presenta aigunes microfotografies obtingudes per l'autor. Omple aquest treball un buit en l'escassa bibliografia petrogràfica tarragonina de la que potser sols hi havia un petit estudi fet per en Gonzalo 'Tarin.— J. R. BATALLER, Pbre, Dies de sessió. —Primer dijous no festiu de cada mes, a dos quarts de set de la tarda. Membres Numerarls. —Deuen ésser presentats pe, tres o Membres i admesos en la Sessió seguent a la de la seva de presentació. Paguen vint pessetes l'any (que poden fer o efectives a D, Asenci Codina, La Roca, Sarrià (Pedralbes), Barcelona, Tresorer de lalnstitució, reben totes les publi- o cacions de la Societat i poden consultar la Biblioteca i o Museu. . Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys o els mesos de juliol, agost i setembre. Gblen de Trebclts: — Cada any es publica un Volum de Treballs d'unes 300 E planes i i amb làmines. Bi Biblioteca. Es oberta per a els Membres de la Institució EL, ia dilluns, liarcies i divendres de 6 a 8 de la tarda. Ll Ticòitel apart: Els autors rebran 50 tiralges apart dels treballs publicats en el Butlletí i el Volum de Treballs, el Toutes les communications et echanges doivent étre — envoyées: i Carrer del Bisbe, n." 2 (Palau de la Generalitat). Ll Barcelona (Espagne) HSONIAN INSTITUTION LIBR i Institució Catalana d'Història 2 iii SESSIONS — La INSTruCÓ CATALANA D'HISTÒRA Notem, celebrar sions cientfiques d'enguany els jorns: 13 de gener. dau o d'abril i 8 de tebrer.— / 12 de mag 3 de març L Època, —1901-1903, Le. anys. MANS HN. o —1904 a 1917, cada any — IL. os i —1918-1919 o a. qu Di —19920 NS i LS a MEMÒRIES Himenò Lena de Catalunya per P. Antiga i Dr. 0se M h Fam L Tentredínids Je di Qi dl AV, Icneumònids. i hi y VIII, Crisids eL El id dus EX, Estè gids. — DE XI, Pomoilide , a XII, Sapígids. — 3 xin Escòlids i DEL XIV, Mutíl'lids 9 XVIII Vèspids I Y XIX, Apids vi Història de que Ciències Naturals a Ca alanya, per Mos i sén Norbert Font i Sagué . — Assaig d'una Flora liquènica de Ca alunya, pe o Llenas i Fernàndez. —. Minerals de Catalunya, per Llorens Tomú MA Contribuciones al estudio de la Flora A Pit e tr (Valle de ràn), por Manuel Llenas Fernàndez Fauna ictiològica de Catalunya, per Agus/í M.. Gibert. Sismologia CeClRe per M. dur dres Prre.. A Volum: dona aa de ABC, AD RB OS h sIE der al Ma a IV, 1818, CC A DV, 4019-80: 0 A