debat SA TCA, 4/1 4 i q 40, das UN ada us LT: ara ea Da Tan) i h 9a Eu ai pat Mut DDAA IR CEEC UOC CCE SD À Rota p Et ) dida) : oli) (185 4 ee $ 147, Ú i i Ú 49194 t A dei H EL LM J Í (AI, LM h Te) ML i Ni, Mos i i da IE ú I 4 Miss elena La 38 dte) Ú 4 ió Prat pia va Pia PL, 4 dl Eula AU LM AM, t A ci CANT 10 H ob fs A falten PES UA Aulet ddri ats Í di I MA Re h ei P R 4 i ris Pat) Metal I MS A dC) CU 1 0 UA 4 i Maia i 4 du de det i) 1018940: SMS gu 4 Hi Mel cdeiz fugia 0 ) aC) Mat CAE DEL Sipuo 34 NM, qi 34 da COS i 1t NS EE di h 1441404 ius: an 1447 4t Li Li Mes Pg i ie id 4n IMO i) (AU i 4) ui: anit sal MS 1 Li i 41 AMA il cat LA dut, LM. t MCECC A da 8 ha at dicte qr UNE dora P h $ : qa4 4 4 LG U i È I EE EP ICC I LA ME el GEC era h a d Dies i LS dr gra dias i dC) 4 PERI CIÓ ddiiaó PRE 40€. da UE y) qi A vil et I v 4 EE P OU ACE UR vé a pla bat NA (CIE 49, LE JL tddiidita: - Ld LI) s , 83 dd be ) EET Ll 8, as nia, LL IS Las l'I uy Usgey" sud" é UA" dd dis da , I a El Ò, Vi vv en Dl NE IO atri) 4) per 4. j Va e UR da etat dd NN) j ves, : dedi) LL ee ras e "aun P1 1 D'ERerer i 1 Lena : qe vs Pal ere eta Ç òa Dausy cel q NÇ pet LAS te Tv yo ms V Vi vvyrs My Del Nas rs i gr Mn, hd qe di j dat LA ds DS Sri gats t gues D qu tea dre Nu dill i : L AN TT P grs $ 4 area ay a ag De Le A aut Pa U 1 , a P Li Tny mn Te me , Ag a uJ ad SU 8 EA hi I yi Ll a di aciitzòrt am Mr v hd UN oa TT Boi ades Pd A dr dg On vo rs T Vs cib dr ra NO), a L ee, NY Y Eng Un gra 1 Bea A a are are AT Ven A as Mi ai ul cauen ii AU ce CN RE LSS Ç VI Ge Ui La dd dx èE a AL Ad dial my, vé Ars de pis L BREU A nul EMAIL): dut Pd dd idds GV es" CRP EDS Save ANY — Jyh ea LI DIT. ha, I es : x dE tt nn IO AR ai i AR G ui pe / A, art 145 RN - va Dg VE yís At g any vv, em cs ee DL a LL a: LLA a Dl pea Lo rep DE Ll a en i LLULL LS mare rea ny murs di) len Juguetes ad dd Leal. LE Li gen" Poc — L - CS d ax ELL, $ vat 4 NIT PS 41 (ciu EPI RI , TS NAS a, gu USIIS Ll MU Hligiu i Ed da 0 A JJ) l : Ad i Mc du Te aramió si natal Ley dieeaat auel i Vas 3 se se J l y DA Coves ui 83 aa Tema ar ae po v 4 nem SES d'Ú.: I 41 41 UE Ll ds alta Ds Pd gay cd dt ro dol ar xx a h.J E di LI 3 Le 4 Y pare ar ius re PL i cn a u9 "i i P0: ETA Less Es - i a IN hd 'Oleda Ll as sever et oa - ve Le ma y P4 A que Li al add dd dd anat ay. Veus Ò veu i P, i g" i ds vui, X i / " j de di it dia Els Br ciayt ye Li ya i i AR TERRA IA Sa dal et t tag A i, ,: AA Les auge ET ETC CCE la J Men, ax I vn, 45 h LI a LI TS guen CRA DR hd a. bla, lmterateçaas LLUM ME dhy vv AL ETA) ls i l h CIS La IT Ti EE Que a vara ayy ay T AL Lla a ua gu ms 1 us —vN eu a LE A conian Inst NS, cas EN 4 RS X c d x (3 i Li A NÇ ds a, 4 ut BULCEILEFÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL de, Ce Pe i Ú ra RE, i è. CA il 50046 OO OTI LLEI DE LA INSTITOCIÓ CATALANA D'ASTORIA NATURAL AN DR RC, (SEGONA ÉPOCA) 1904 í ae pa des Pa a mM 4 P : L 6 I ai p299 391 Re rel t 0 n al MuSs arma, LOCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, NÚM. IO, PIS I.€T, 2. BARCELONA Es Segona" ipora. —Núm, ges - Janer- Febrer 1904 Butlletí 4. ve Institució Catalana (ch Historia Natural ue Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Const. de Fid. cath, c. iv. SUMARI deies OFICIAL: Acta de Constitució, Estatuts, Sessió del 21 de Febrer i de 1904. Nostre nóm. R. P. Longinos Navàs S. J.: Notas Neuropterológicas. Dr. Joan Cadevall: Un cús notable de polinisació. D. Felip Ferrer y Vert: Alguns articulats dels voltants de Bar- celona. Novas. LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pís 1.85, 2.2 BARCELONA JO 6 dectors, els que notablement da al bè y progrés CR . Numeraris, els demés, siga qualsevul ga sa habitual denciós Art. 4. rt Pera ser atmés com à soci de: número, se Li ser atmés com à Protector ú j Honcrant es preci la proposta fi ( Es dos individuos del Concell Directiu, y conformitat de la Sao al oo dels assistents, com en el cs de socis de número. i Art. 5.nt Els socis Numeraris residents à Barcelona satisf — cuota anyal adelantada de vintycuatre pessetas, y '1S domiciliats aquesta capital, pagarón tambè pet ademes deu SE Ri y à assistir à las sessións ab yeu É vot. : —. Els soeis que accidental ó habitualment se trobin à d'Beloms dret 4 consultar las obras de la Biblioteca y exemplars del Mu . Junta Directiva, à dal per escrit del interessat, Es Es al si qu: estimi oportú. —— Els socis que per espay d'un any no La satisfet R cuota deixaràn de rebre las publicacións de la Societat, y als a insolvencia seràn considerats com baixas. es: pe Re de la Societat, y podràn assistir à Da sessións ab veu, pero sens pas Ep. a ea Art. 6.st La Societat publicari. un. auuen mensual, Deans el uo sò i Rue Si, essent el preu deu pessetas nyal. Zx RE i Els autors del escrits que vegin la llum en las sé obli ed de MS tat, seràn els responsables únichs de las ideas y conceptes en elles em BUTLLETÍ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem, vera dissensio esse potest. (Consgr. Fib: CATH. 6. IV). SEGONA ÈPOCA — JANER-FEBRER, 1904 NÚM. 1—2 SECCIÓ OFICIAL ACTA DE CONSTITUCIÓ - Avuy, é las onze del matí, reunits en nostre local, carrer - de Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2." porta, D. Salvador Maluquer, D. Felip Ferrer, D. Joseph Mas de Xaxars, D. Joan Coma- bella, D. Eugeni Ferrer, D. Lluís Soler, D. Joseph Maluquer, D. Joan d' Aguilar- Amat, D. Antoni de Zulueta, y D. Llorens García, ens hem constituit en Corporació, que ab el nom — de Jnstitució Catalana d'Historia Natural se regirà pe 'ls estatuts aprobats per l' Exm. Sr. Gobernador Cu de la Pro- vincia, en fetxa cinch dels corrents. Acte seguit, se procedí é la elecció de Junta Diecues resultant per unanimitat elegits els Srs. seg'úents: . Eugeni Ferrer y Daltia u, President. . Felip Ferrer y Vert, Vis-president. - Joseph Maluquer y Nicolau, Secretari. . Llorens García y Font, Vis-secretari. . Joseph Més de Xaxars, Tresorer. . Joan d' Aguilar-Amat, Bibliotecari. . Antoni de Zulueta, Conservador del Museu. . Felip Ferrer, y D. Joseph Maluquer, Concellets. El Sr. Ferrer y Dalmau manifesta que, per motius-par— SuobgrccSugto 2 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ticulars, l' hi es impossible aceptar de moment el càrrech de President ab que l' han honrat els sufragis de sos consocis, y proposa que entre tant continui desempenyant la Presiden-. cia el Sr. Soler y Pujol, que ho fou de la Comissió organisa- dura. A dos quarts d' una el Sr. President aixecé la sessió. Barcelona, 18 de Febrer de 1904. El President, El Secretari, Lluts Soler Joseph Maluquer ESTATUTS DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Article ler. Se funda à Barcelona una Societat que porti per nóm Jnstitució Catalana d' Historia Natural, quin fí es l' estudi dels sers naturals, principalment dels que fs troban ó Catalunya, pera formar la Historia Natural d' aquesta regió y fomenfar l' estudi de dita ciencia entre la joventut catalana. Art. 2.on. La Societat adopta per lema: Nulla unguam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. No 's permetràn discusions de religió ni política, ni atacar directa ó indi- rectament el Dogma católich. Art. 3.er Els socis seràn de tres classes: Honoraris, elegits entre las personas ó entitats beneméritas dintre la esfera de la Societat, Protectors, els que notablement ajudin al bèy progrés de la mateixa, y Numeraris, els demés, siga qualse- vulga sa habitual residencia. / Art. 4.rt Pera ser atmés com à soci de número, se reque- reix la proposta firmada per tres socis, en sessió ordinaria ó extraordinaria, y la atmisió per majoria absoluta, en ia sessió en que fs fassi la proposta. Perà ser atmés com 4 Protector ú Honorari, es precís la proposta firmada de dos individuos del Concell Directiu, y conformitat de la majoría absoluta dels assistents, com en el cés de socis de número. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 8 Art. 5.nt Els socis Numeraris residents ú Barcelona satis- faràn la cuota anyal adelantada de vintycuatre pessetas, y "ls — domiciliats fora d' aquesta capital, pagaràn tambè per ade- lantat deu pessetas anyals. Uns y altres rebràn el nombra- ment y publicacións de la Societat, tindràn dret ú publicar sos trevalls en el Butiletí, prévia aprobació de la Junta Directiva, y é assistir à las sessións ab veu y vot. Els socis que accidental ó habitualment se trobin àú Barce- lona, tindràn dret à consultar las obras de la Biblioteca y exemplars del Museu. La Junta Directiva, à petició per escrit del interessat, podrà deixar als socis las obras ó exemplars, sempre que ho crega convenient, y per el temps quí estimi oportú. Els socis que per espay d' un any no hagin satisfet la corresponent cuota deixaràn de rebre las publicacións de la Societat, y als tres anys de insolvencia seràn considerats com baixas. Els socis Protectors y Honoraris rebràn à títol gratuit las publicacións de la Societat, y podrón assistir à las sessións ab Veu, pero sens vot. Art. 6.xt La Societat publicarà un Butlletí mensual, me— nos els mesos de Juliol, Agost y Setembre. S' atmeten sus- cripcións à n' aquets Butlletí, essent el preu deu pessetas anyals. Els autors dels escrits que vegin la llum en las publica- cióbps de la Societat, seràn els responsables únichs de las ideas y conceptes en elles emesos. Art. 7.€ Una Junta Directiva composta de President, Vis- — president, Secretari, Vis-secretari, Tresorer, Bibliotecari, dos Concellers, y Conservador del Museu, tindràn é son càrrech la direcció y administració de la Societat. Dits càrrechs son . reelegibles, menys el President, quí es anyal. Art. 8.€ El President representarà é la Societat, y pre- sidirà llurs actes y sessións, portant sa firma tots el documents oficials. En cés d' ausencia el substituirà el Vis-president. Art. 9.€ El Secretari firmaré y autorisaró las actas, redac- CM E RS Re Ll Va, As L I 4 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL: tant y autorisant ab sa firma tots els documents oficials. El Vis-secretari sustituiró al Secretari en sas funcións, Y redac- tarà la Crónica de la Societat. Art. 10. El Tresorer tindrí é son càrrech la caixa de la Societat, portant compte de sos gastos é ingressos, deuré presentar 4 fi d' any, pera sa aprobació, el balans general. Administraró las publicacións de la Societat. Art. 11. El Bibliotecari s' encarregarà de la Dia y redactarà 'l catàlech d' obras de la Societat. Art. 19. Els Consellers cuidaràn especialment de la bona marxa del Butlletí. Son càrrech es compatible ab qual gu altre dintre la Junta. Art. 18. El Conservador del Museu cuidarà dels exem- plars y objectes pertanyents a al mateix. Art. 14. La Societat celebrarà sessió ordinaria el primer diumenge de cada més. Las sessións serén purament científi— cas, quedant els assumptos d' ordre interior é càrrech L la Junta Directiva. APi. io: Se cesc sessió extraordinaria sempre que la convoqui el President, ó be ho solicitin per escrit la tercera part dels socis Numeraris residents 4 Barcelona. Art. 16. Aqueixos Estatuts no podrén ser modificats, sino é petició firmada per la majoria dels socis existents, men— cionats en lí acta de Constitució de la Societat. En cd de faltar tots ells, quan la majoría de socis numeraris ho acordi. Art. 17. No fs considerarà disolta la Societat mentres quedin cinch socis Numeraris: y "ls bens existents, en cas de disolució, se repartiràn à prorrata Caus (Is socis. ti Barcelona, Febrer de 1904. El President, — DS El Secretari, Eugeni Ferrer — Joseph Maluquer y Nicolau. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 5 SESSIÓ DEL 21 pE FEBRER DE 1904 Presidencia de D. Lluis Soler A las onze del matí el Sr. Soler y Pujol, que ocupaba la presidencia, obrí la sessió, ab assistencia dels Srs. Aguilar- Amat, Ferrer y Vert, Zulueta, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Ferrer y Dalmau, Soler, Més de Xaxars y García. Llegida l' acta de la sessió anterior fou aprobada. Socis atmesos.—A proposta de D. Eugeni Ferrer y Joseph Maluquer, en nom del Concell Directiu, foren nombrats per aclamació socis honoraris els Srs. D. Pere Antiga, R. P. Jo- seph Pantel, Dr. D. Joan Cadevall, Dr. Almera y R. P. Lon- ginos Navós. —Els Srs. Ferrer y Vert y Maluquer (S.) presentan com ú socis numeraris als Srs. D. Lluís Maluquer, D. Vicens Plantada, Rut. Norbert Font y Sagué, D. Joseph M.2 Bofill Yy D. Emili Tarré, que foren atmesos. —A proposta dels Srs. Ferrer y Dalmau y Maluquer (J.), foren també atmesos com ú numeraris els Srs. Director del Colegi de Valdemia, de Mataró, el Rnt. P. Joaquím Barno- la, S. J., y el R. P. Joseph Concabella, EP: — Els Srs. Aguilar-Amat y Zalueta, presentan J es ad com ú soci numerari 4 D. Joseph Rives. Comunicacións.—D. Joseph Maluquer dòna cgil de las gestións fetas per la constitució legal de ia Societat, propo- sant un vot de gracias per la Comissió organizadora, que fou la que en representació de la Societat portà à bon terme ditas gestións. Per unanimitat s' acoràGà constés en acta l' expres- sat vot de gracias. —El Sr. Ferrer. y Dalmau manifestà que, havent cessat las causas perque no s' havía pogut encarregar de la Presi- dencia el mateix día en que fou elegit pera aquest càrrech, està ja desd: are 4 disposició dels socis, pera quan ho creguin convenient, pendren possesió, de dias que 'n prengui tot — seguit, com aixís ho fa, passant ú ocupar son lloch. i 6 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL El mateix Sr. Ferrer y Dalmau proposa un vot de gracias: al Sr. Soler y Pujol per la activitat y zel ab que ha desem - penyat accidentalment la presidencia de la dInstituciós, acor- dantse aixís per unanimitat. —El Sr. Més de Xaxars diu que, després d' agrahir de tot cor son nombrament de Tresorer, té de comunicar als socis que per un quant temps l' hi serà impossible encarregarse d" aquest càrrech, en vista d' aixó s' acordà que durant aquest temps el substitueixi interinament el Secretari. —El Sr. Maluquer (S.) llegeix un trevall del soci honorà- ri Dr. Joan Cadevall, sobre qUn cas notable de polinisació3. —El Sr. Ferrer y Vert llegeix una nota sobre c4rficulats pecullits en els voltants de Barcelona.x —El Sr. Maluquer (S.) presenta un trevall del soci hono- nari Rat. P. Longinos Navas, S. J., sobre 4aMirmeleónidos de Espanas, que forma la nota V de las que ab el títol general de eNotas Neuropterológicass te publicadas en diferents nú— meros del But. de la Inst. Cat. d' Hist. Nat., en sa primera série. Y no haventhi res mes per tractar, s' aixeca la sessió à dos quarts d' una. edr ara rara agra dran qe ara pa NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS POR EL R. P. LoNgiNos Navas, S. J. RE) Muyrmeleonidos de Espana I CARACTERES GENERALES DE LA FAMILIA Fàcilmente se distinguen las especies de esta familia por los caracteres sencillos que à continuación se expresan: Neurópteros de mediano tamafio, rara vez grande (g'énero. (1) Véase eBulleti de la Institució Catalana d'Historia Natural: ano 1901, pàginas 17, 19, 28 y 46. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 1 Palpares), braquistomios, ó sea con boca no prolongada en pico y patas todas semejantes, las anteriores no prensoras. Antenas més cortas que el cuerpo, de artejos cortos, en- sanchados hacia la extremidad en forma de maza oval ó elíp- tica. Alas alargadas, semejantes, incoloras ó con algunas man- ehas pardas, especialmente las anteriores. Tibias de ordinario (excepto el género Gymnocnemia) ter- minadas en dos espolones diversiformes. Tarsos de cinco artejos semejantes, cilindràceos, ninguno ensanchado ó cordiforme. Larvas terrestres, carniceras. Metamorfosis completas. H CUADRO DE LOS GÉNEROS l. Tibias desprovistas de espolones, primer artejo de los tarsos més largo que el quinto, patas bastante delgadas . G.. Gymnocnemia Sehn. — Tibias con dos espolones en su terminación, primer artejo de los tarsos siempre més corto ó no més largo que el quinto, patas de mediano grosor..——. — . dE A 2. Espolones rectos ó poco encorvados hacia el extremo, pero no doblados en àngulo recto, Espacio costal con una serie de celdillas, con sus venillas dimen: o algunas ahorqui- Madas, quedi i i t SS D aetreio is ae — Espolones doblados casi en ingulo recto. Espacio cos - tal reticulado, constituyendo dos series de celdillas. ..—. — . G.o Acanthaclisis Ramb. 83. Los cuatro primeros artejos de los tarsos casi iguales, muy cortos, granuliformes, el quinto muy largo. Espolones tan largos ó més que los dos primeros artejos. Alas con gran- des manehas. dades den Gi. Polpares, Rambi — Los cuatro primeros artejos de los tarsos desiguales, siendo més largos el primero y el último. ..—..—.. —. 4. 4. Primer artejo de los tarsos anteriores largo, algo me- 8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL nor que los 2.0 y 83." juntos, que son iguales, el 4.2 més cortò y el 5.2 muy largo, erizado por debajo de pelos tiesos. Espo- lones'iguales al primer artejo. Tarsos flexuosos. Ala anterior con una mancha hacia la mitad del borde posterior (1). . : . G.0 Megistopus Ramb. — Tarsos no flexuosos, su 5." artejo algo més corto, el 1." largo, é veces igual al 5.2, siempre més largo que cual- quiera de los tres siguientes, que son casi iguales. ..—. — B. 5. Espolones de las tibias anteaiores tan largos por lo menos como los tres primeros artejos de lus tarsos reunidos. € — Espolones més cortos que los tres primeros artejos de los tarsos... . A SO BE ea Ra BOI 6. Primer ramo Ga la vena 5.: ó sea ramo del cúbito di- rigido oblicuamente al margen posterior. Alas salpicadas de manchas poco grandes, pero bien manifiestas... — . : Ge Formicalco Br. — Ramo de la vena cubital ó de la 5.2 vena sublongitu- dinal, ó sea paralelo por largo espacio al margen posterior del ala. Alas casi sin manctras ó eon una ó dos poco sensibles. . G.0 G'reagris Hag. 7. Espolones més largos que los dos primeros artejos de .08 tarsos. Abdomen del c' con dos ó cuatro apéndices largos, laterales ó terminales...—. — . Ca, ae De — Abdomen no terminado en Manei apcie L Cercos Cortos y poco visibles. Espolones anteriores de ordinario no més largos que los dos primeros artejos de los tarsos. . ..— 9. 8. Color dominante pardo. Alas con reticulación parda manehada de leonado. Estigma blanquizco, con punto pardo interno. Abdomen del c' més largo que las alas, terminado en dos largos apéndices caudiformes (urodios)...—. — . G.0 Macronemurus Costa: — Color dominante amarilio. Reticulación de las alas ama- rilla manchada de pardo. Estigrma amarillo. Abdomen del o" més (1) Entiéndaso de la especie espadiola, y lo mismo se diga de los a cardete. res que aquí se apuntan para los demàs géneros. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 9 Corto que las alas, provisto de dos pinceles de pelos é cada, lado antes de su extremo posterior. G.0 Jfyrmecelurus Costa.. 9. : Antenas largas, iguales é cabeza y torax reunidos. Ala anterior con una mancha oceliforme en la mitad del bor. de posterior. ..— . es G.2 Dendroteon: Bea — Antenas més ret que la cabeza y tórax juntos. Es- polones ordinariamente apenas més largos que el primer ar- tejo de los tarsos anteriores. Alas por lo común salpicadas de. manchas pardas escasas, pequerias. .. —. GG. Myrmeleon L. In DIVISIÓN DE LOS GÉNEROS EN ESPECIES Género Gymnocnemia Scehn. (Aplecír ocnemia Costa). No tengo noticia de que se haya citado en Espaiia. La especie Gymnocnemia variegata Sehn. (mutipunetata Costa) ha sido hallada recientemente en Manresa por el R. P. Joaquín María de Barnola, S. J., quien me la cedió graciosamente para mi colección. Santa Cueva de san Ignacio, Patio del edificio. Agosto de 1903. Es de creer se halle en otros sitios de Espaiia. Género Acanthaclisis Ramb. Acanthaclisis occitanica Villers. Palpos de un pardo rojizo. Alas con la membrana manchada de blanquizeo, con reticu- lación amarillenta y parda. 5." vena (cubital) marcada é lo largo de cinco líneas negras bien visibles, siendo més larga la basilar. -— Del mediodía de Francia (Rambur) y Portugal (Vallcer). No la he visto citada de Espana, donde sin embargo se en- cuentra. Castilla. (Mus. Nac.). Es muy probable que se halle asimismo en otras regiones de Espafia. Acanthaclisis belica, Ramb. Palpos maxilares y frente amarillos. Alas con la membrana casi del todo hialina, sombrea- da deun pardo casi insensible. Reticulación negra y amarillenta , Vena cubital marcada é lo largo de muchas líneas (unas 8 pe- 10 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL quenas en la base antes del ramo primero del cúbito) que al- ternan con el amarillento de la misma. Andaiucía, Màlaga (Rambur), Sarrià (Barcelona, PP. Gui- meró y Barnola, S. J.), col. m. La tengo tambien de Evreux: (Francia). GENERO Palpares RAMB. Palpares libelluloides, L. Abdomen amarillo marcado de tres fajas longitudinales pardas en el dorso, una central y dos laterales més estrechas. Ala posterior con muchas manchitas en la región marginal externa, de las cuales unas doce tocan el margen mismo externo desde el àngulo al àpice. Se ha citado varias veces de Espafia. Col. m.: Calella (Cu- ní), Barcelona (P. Barnola, S. J.), Graus (Huesca, D. Fernando: Romero). Palpares hispanus, Hag. Abdomen amarillo con faja parda transversal en la base de cada anillo, extendiéndose vaga- mente hacia el medio en algunos. Ala posterior con pocas manchas marginales posteriores, de las cuales solas 8 tocan el mismo margen externo, desde el úngulo al àpice. i Se ha citado de Andalucía (Hagen), Granada (Mac Lach- lan) (1) y Cuenca (Mac Lachlan) (2). Lo he cogido en Sierra Elvira junto ú Granada, donde abunda, (8 de Julio de 1901) y lo he recibido de Múlaga (P. Risco, S. J.) y Puerto de Santa María (Càdiz). GÉNERO Megistopus RAMB. Megistopus flavicornis Rossi (Gisignatus RAMB.) : En Espania sólo se ha citado de Zaragoza (8). Su larva se encuentra con frecuencia formando conos como otros Mirme- leónidos en las orillas arenosas del Ebro, v: gr. en el soto de Almozara. ( Concluird ) (1) Trichoptera, Planipennia and Odonata collected by Lord Valsingham in the vicinity vf Granada, Spain in 1901 Entom. Monthl. Mag (2) An amnotated list of Neuroptera-Planipennia collected in central Spain. by Dr. T. A Chapman and Mr. G. C. Champion in July and August I901. En- tom. Monihl. Mag. (8) Navàs. Neurópteros del Moncayo y Zaragoza. Act. Soc. Esp. Hist, Na- tural, Mayo 1900. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 11 NOSTRE NOM No es nou, encare que ho sembli. Es vell, encare que no ho sembli. Fa pochs anys, é primers de Desembre de 1899, se fundà à Barcelona ab aquest mateix nom una societat científica, quin objecte principal era l' estudi y conreu de las Ciencias. Naturals pera la formació de la Historia Natural de Cataiunya. Are, quatr "anys després de la fundació d' aquella els mateix s que en ella intervingueren ne fundan una ab el mateix no:n, igual esprit é idéntich objecte. 4:Per qué aquesta simultaneitat de noms2 :Es la mateixa Societat2 :Nf es una de nova2 Aném é contestar breument aqueixas preguntas. Comensà la INSTITUCIÓ molt modestament. B:n prompte S. atreví à sortir en públich ab un Butlletí, que encare que modest y humil, va atraure tot seguit las miradas dels que 4 estudis cientifichs se dedican en nosta pàtria. Cresqué ab ma-— jor rapidesa de lo que al comensament preveyam, gracias al apoyo que "ns prestaren distingits naturalistas de dintre y de fora casa. L' hi donúrem un lema simpàtich quí enclou nostre eSprt, i... y seguint sa marxa próspera anú extenent sas ten- dras branças fins més enllà de las fronteras, en tant las arrels s' enfozavan més y més cada jorn en el sol de nostra terra. En aquest estat, y creyent alguns consocis que donantli més extensió tindría més vida, que l' ocuparse principalment d'" observar, recullir y anotar, pera sentar las fitas de l' Historia. Natural de Catalunya, especial y casi exclussit punt de mira nostre, era enclourers dins un cercle massa estret, creyent, en fí, quí eram mès coleccionadors que científichs, proposàren un cambi radical, comensant pe 'l nom, fins la més íntima or- ganisació de la Societat. Creguerem nosaltres que aixís nos- tra primera idea no fs realisava, que la Jnstitució Catalana de: Ciencias Naturals no responia al objecte per que fou fundada la d' Historia Natural, per aixó apartantnos, y deixant proli- ferar la jove Institució, ens mantením en nostra célula primi - tiva, (Si la expressió 'ns es permesa). Abrassém com é part 12 INSTITUCIÓ CATALANA. D' HISTORIA NATURAL, de nostra essencia ú la Jnsfitució Catalana de Ciencias Natu- rals. Saludém é las demés Institucións y Societats germanas ó la nostra. i I Ma de dE En altres termes: la Znstifució Catalana d' Historia Natu- d'al inaugura una nova série. No ha mort, s' ha metamorfoseat. Esperém que continuarà mereixent l' apoyo y atencións de que fins avuy ha sigut objecte, pera poguer trevallar ab més dalit y entussiasme que may en profit de la ciencia, y enalti- ment de Catalunya. cn it : Per la Junta Directiva, JoSEPH MALUQUER Y NICOLAU, Secretari. UN CAS NOTABLE DE POLINISACIÓ PER EL DocroR JOAN CADEVALL Essent la polinisació un acte trascendental pera la con- servació de les especies, se comprén que la Naturalesa hagi pres tota classe de precaucións pera assegurar son éxit. Dis— posicións orgàniques lés més adecuades, moviments d' apro- ximació dels estams als pistils y més rarament dels pistils als estams, inflexió del ex-floral, allargament del peu femení y ruptura del masculí pera assolir la superfície del aygua, com succeheix en la Vallisneria spiradis L., y per últim la eficés intervenció dels insectes y de les corrents d' ayre son los medis de que ordinariament se val la Naturalesa pera fer arri- bar el polen sobre l' estigmà. No es mon propósit ressenyarlos aquí, puig que tots se troban descrits en les obres modernes de Botànica. Sols de— sitjo ferne coneixer un més, qu" observí fa algúns anys, indi- cat en ma Flora del Vallés, en el qual se troban admirable- ment combinats un moviment d' inflexió de la rama floral, ab un altre de rotació de l' antera. L' estudi d' aquest fenómen resulta tant més interessant, en quant 4 mon entendre con- tradíu l' opinió generalment admesa sobre la dehiscencia es— taminal en la familia de les Arbuldceas. Me refereixo al arbust conegut ner tothom ab el nom d' Arbós (Atrbutus Unedo L.), comuníssim en les montanyes va— l'esanes. Com que tè Ús estams més curts que 'ls pistils, al desprendres el polen, cauría é terra en lloch d' anar al estig— ma. Pera evitar aquest contratemps, l' extremitat de l' ex-fio- . INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 18 ral s' encorva y'les flors se posan capbaixas. Pero no es pas: aixó lo més important, puig que moviments semblants d' in- flexió de les rames florals s' observan també en altres espe- cies, per exempie en 1. Helleborus fetidus L. y en la Euphor- ma Gharacias L. Lo particular del cas està en que l' antera, primitivament exírorsa (cara mirant 4 fora), s' ha d: obrir per medi d' un poro bessilar que, aleshores, se troba al punt més: alt, fent impossible la sortida del polen (úg. 1."). : xet DC a Perà salvar aqueixa dificultat y adelantantse é n' ella,. avóns que arribi el moment de la dehiscencia, comensa l' an- tera à girar entorn de'sa base, donant una mitja volta com- plerta, fins tornarse 4ntrorsa (fig. 2.'). En aquesta situació, el poro, avans Gassilar, es terminal, y el polen, sortint pe'l seu propi pes, cau sobre l' estigma. Aquest moviment de rotació de les enteres pera "passar d' extrorses ú introrses, sembla afavorit per dos apéndix en forma de banyetes que portan en llur base, els quals, obrant éú ma—. nera de molla, les obligan é girar de 180, dirigint envers l' interior de la flor la cara que avéns miraba é fora. Suposo que 'ls autors sols s" han fixat en la disposició de les anteres d' aquesta planta en l' época de llur dehiscencia, pera dir que s' obren per un porò terminal, puig que si bè es. cert que en aquell moment es fisiolòógicament terminal, es sempre mor/olòógicament bassilar, com pot comprobarse fàcil- ment examinant llur inserció dintre il capoll, quan encare son extrorsas. Tenim, donchs, en aquesta planta tan vulgar un exemple notabilíssim dels enginyosos medis de que 's val la Naturalesa pera assegurar la poòlinisació y, al propi temps, un error botànich, fill d' una observació deficient, consignat. en totes les obres fitogrífiques. Tarrassa, Febrer de 1904. 14 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ALGUNS ARTICULATS DELS VOLTANTS DE BARCELONA PFR D. FELm FERRER y VERT Desitjant contribuir, encar que molt debilment, al estudi per la formació de la fauna catalana, 'm permeto aportar avuy sols é títol d'informació els seguents "dats sobre arficulats, que véreig poguer recullir en els voltants de Barcelona la primavera y estiu passats, durant algunas excursións fetas en el quadrilàter comprés desde "1 pantano de Vallvidrera al mar, y desde 'l Llobregat fins lo Besós. INSECTES Coleópters Dech 4 l' amabilitat de mon amich en Josepa Mas de Xa- xars l' esclariment de moltes de las especies que van ú con— tinuació, y que anoto d' entre moltes altres per ser les més dignes de menció. Cicindela flequosa, Fabr.—Abundant 4 la vora esquerra del Besós prop sa desembocadura, més escassa 4 n' els sorrals de Can Tunis. Maig é Octubre. Oicindela fleguosa, var. smaragdina.—Junt ab l' anterior, peró molt mes escassa. Cicindela campestris, Var. conjunta.—Dos exemplars recu- llits à ia vora dreta del Besós, un pe 'l Maig y l' altre é úl- tims de Juny. l Cicindela maura, var. punctigera. Rraatz.—Un sol exem— plar agafat ú la carretera del Prat, prop del riu. Juliol. Carabus violaceus, var. Mulleri.—Sota las pedras ú n' els voltants d' Horta y Torrent del Frare B anch. Molt escàs. Bembidion quadriguttatum. Fabr.—Vora las ayguas em— bassadas y en la platja de Can Tunis. Platinus dorsalis, Pont.—Llochs humits ú n' el Pla del Llobregat. No es escés. Platinus ruficornis. Goers. —Vores del Besós y llochs hu- mits de la pendent O. del Tibidabo. Abacetus Salzmanni, Ramb.—En nombre regular ú las vo— res del pantano de Vallvidrera. Octubre. Licinus aequatus, Dej.—Sota las pedras à n' el torrent del Frare Blanch, cami de Pedralbes y Poble Nou, escasseija. Stenolophus teutonus, Seh.—Bastant abundant entre la sorra humida y els detritus vegetals ú las voras del Besós. Abril y Maig. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL da las Panagaeus crua-major, L.—Un sol exemplar recullit sota els excrements, Besós. Drypta dentata, Rossi.—Sobre l' aufals 4 n' ei Pla del Llo- bregat. Bastant escés. Ocypus cyaneus, Paylc. —Sota la fullaraca à n' el torrent del Frare Blanch, escàs. Maig. Stenus guttula, Múll.—Vores del pantano de Vallvidrera. Bledius monoceros, Rosenlz.—Un sol exemplar agafat en las plantas que creixen à n' els sorrals humits de Can Tunis. Juny. Sisyphus schae/jeri, L.—En els excrements, San Joan d' Horta y carretera de S. Cugat, bastant escés. Bubas bison, L.—Junt ab l: anterior. o Bolboceras gallicus, Muls.—Dos exemplars trobats al peu dels arbres que poblan la pendent S. del Tibidabo. Setembre. Ptosima flavoguttata v. seomaculata, Herbst.—Varis exem- plars agafats en las habitacións de la ciutat. — Athous godarti, Muls —Numerós per tots els indrets en els mesos de Juny y Juliol. Chrysochus pretiosus, Fab.—Dos exemplars agafats prop de S. Pere Martir. Gastroidea polygoni, L.—Molt abundant sobre l' aufals. Pla del Llobregat. l Oryptocephalus hypochoeridis, L —Poble Nou y Besós. No es abundant. Phyllotreta parallela.—Sobre las canyas que creixen é n' els terra- plens del ferro-caril de Vilanova. Maig. MIRIAPODS Geophilus longicornis, Leach.—Bastant numerós sota las pedras dels llochs humits. Vallvidrera y prop d' Horta. Geophilus sanguineus, VValech.—Junt ab l' anterior, encar que inolt més escas. Scolopendra morsitans, L.—Comú sota las pedras dels llochs humits y ombrívols. Primavera y Èstiu. Lilhobius forficatus, Gerv.—Junt ab els anteriors. Julus terrestris, L.—Comunissim sota las pedras, entre 1: herba y sobre las plantas, sent molt més numerós 4 la pri— mavera y la tardor. : Julus albolineatus, Luc. —Un exemplar agafat prop de Pe- dralbes. Setembre. / Polydesmus complanatus, Geer.-—Frequent vora els rechs d' aygua. Pla del Llobregat. Or de Ra es 16 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ARACHNIDS Oheli/er camicoides. F.—Sobre las fullas de las canyas. Besós. o Phalangium opilio. LL—Abundant entre las gramíneas y demés plantas baixes en els llochs humits. Thomisus onostus. NVallc. — Dos exemplars trobats entre las fullas de la INULA VISCOSA. Argiope lobata. Pal. — Llochs assoleyats prop de S . Pere Martir. Enpèira diademata.—Aquesta hermosa especie es bastant numerosa per tots els voltants, — , Telragnatha extensa, L.— Teixint sa xarxa entre las plan- tas de las vores del Bogatell. . Drassus lapidosus, VValle.—Sota las dias Vallcarca J Tibidabo. i GCGRUSTACIS Portunus puber, L.—A n' el Port. - : Li Dromia vulgaris, M. EdVv.—J unt ab l' dntònior: Cod. Ligia oceanica, L.—Abundant sobre las rocas de las esco- lleras. — OQmiscus murarius. —Cuv. Per tot arreu. Comú. - Sphaeroma marginatum. M. Edver. —Comunissim entre las rocas de la costa. — Sphaeroma serratum, Fabr.—Ab l'anterior, pero molt escós. Ohelura terebrans, Phil. —Entre las algas que tapisan els costats sumergits dels molls del port. Talitrus saltator. R'ein.—Sota els detritus deixats per las onas, platjas del Poble Nou y Can Tunis. Molt abundant. NOVAS Nostre local. —Desde'l 1." de Febrer del corrent any, la eInstitució Catalana d'Historia Naturals queda instalada en el 1." pis del n." 10 del carrer. del Paradís en aquesta. ciutat, en un espayós local arregiat expressament per la eInstituciós, ahont s'hi arreglarà comodament, el Museu y Biblioteca, ademés d'una sala pera preparar, etc. Actualment s'estàn redactant els reglaments del Museu, y Biblioteca, de la dInstituciós que's publicaràn en un dels. vinents números. interinament, el local estarà òvert als socis de 83 5 de la tarde els dias de feina, y de 11 41. els dias de festa. Dalt ——e—— —— - ie ee —b———— ip. LA HURMIGA DE ORu.— Nueva Sau Francis-o 17. Uarceivum sab Natural ve X ha DE Sa a È vera dissensio esse pattat mani La dar DE Fip. CATH. c. IV. OSUMARI LE Navas S s. J. Notes Neitopterológieis: Ra a PES hez-Comendador: Era dels peres obser- ( Barcelona. . EE , terrestres y d' aigua a es io Sor à adevall: Una excursió botànica al Ubach, RE ROg: de (3 Art. 8. er Els socis seràn de tres classes: A ra, leg if lectors, els que ot Gladir i bè y pe de la Numeraris, els demés, siga qualsevulga sa habitual residencié Art. 4. rt Pera ser atés com à soci. de número, se re ser atmés com é Protector L Honorari, es precís la proposta res dos individuos del Concell Directiu, y conformitat de Ja ma joria s dels assistents, com en el cís de socis de número. De i Art. 5.nt Els socis Numeraris residents 4 Esreellia satis aràn . o euota anyal adelantada de vintycuatre pessetas, y 'ls domiciliats i aquesta capital, pagaràn tambè per adelantat deu Et a aa y à assistir 4 las sessións ab veu y vot. 3 Els socis que accidental ó habitualment se trobin à Barcelona É dret à consultar las obras de la Biblioteca y exemplars del Muse Junta Directiva, à petició per escrit del interessat, podrà deixar al 0: las obras ó exemplars sempre que Lo crega convenient y per el temp qu" estimi oportú. $ ns Els socis que per espay d'un any no hagin satisfet hi e0: o cuota deixaràn de rebre las publicacións de la Societat, y als sa arena insolvencia seràn considerats com baixas. ——— DE Els socis Protectors y Honoraris rebrén à à títol grat las a ul ES de Juliol, es y Setembre. S' atmeten sicripdd à u aquets DE essent el preu deu pessetas Ma. Dar regs BUTLLETÍ — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem,. vera dissensio esse potest. ds Li o SEGONA ÈPOCA MARS-ABRIL, 1904 — Núm. 3-4 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 6 DE MARS DE 1904 Presidencia de D. Eugeni Ferrer y Dalmau A un quart de dotze y ab la assistencia dels Srs. Maluquer (S.), Soler y Pujol, Ferrer y Dalmau, Mas de Xaxars, Agui- o lar-Amat, Ferrer y Vert, y Maluquer (J.), el senyor President Obre la sessió, llegintse tot seguit l' acta de l' anterior que —— fou aprobada per unanimitat. Socis atmesos.—Quedan atmesos com 4 socis numeraris: el o Sr. D. Joseph M." Dusmet, à proposta dels Srs. Maluquer (J.), o y Ferrer y Dalmau. Barnola y del Sr. Maluquer (J.) M. Georg. Delgado, proposat per D. Lluis Soler y don o Felip Ferrer, y D. Antoni Ferrer, que hoes per D. Joseph Maluquer y ED) Eugeni Ferrer. o Comunicacións.—El Sr. Ferrer y Vert, dona compte de la el diumenge passat, día 28 de Febrer, en la que recullí entre altres, els coleópters: Cicindela campestris. (var. maroccana, Fab., y connata, Heer.), Harpalus eneus, Fab., Hister helluo, — Truqui, etc., lepidópters: Pieris rape, L., Colias edusa, Fab., — Pararge megera, L., Vanessa antiopa, L., Macroglossa stella— oo tarum, Fab., etc., etc., y dipters: Calliptora vomitaria, L., y oo Eristalis tenar, L. ES —El Sr. Maluquer (D. Salvador), llegeix una nota sobre, . (Consr. Fun. CATH. c IV). D. Domingo Ventalló, à proposta del Rvnt. P. Joaquim — excursió que efectué al torrent del Frare Blanch (Tibidabo), de) EN 18 las p'antas recullidas en una excursio al Ubach (Tarrassa), enviada per el Dr. D. loan Cadevall, soci honorari de la INS- TITUCIÓ. —El Sr. Maluquer (J.), presenta un trevall, continuació de sa contribució à la fauna malacológica de Catalunya, ti— tulat: Alguns moluschs marins del Masnou (Costa de Llevant). —Els Srs. Ferrer Dalmau, y Maluquer (J.) presentan un catdlech dels peixos observats en el litoral de Barcelona, per : A. Sanchez Comendador, trevall que fs publicà anys enrera en nostra ciutat, y que comprén las especies que logrà reunir l'autor pera el museu de l' Universitat de Barcelona. A pro- posta dels esmentats Srs. s' acorda publicarlo en el 4Bur- LLETÍ. Y després d' aprovarse "1 reglament de la Biblioteca y de tractarse d' altres asumptos d' ordre interior, s' aixeca la ses- sió é las 12 h., 40 m. : l REGLAMENT PERA LA BIBLIOTECA Article 1.er La 4INSTITUCIÓs formarà una biblioteca de lli- bres d' Historia Natural y ciencias anexas pera l' us exclusiu dels socis. Art. 2.ón. Aquesta biblioteca 's compondrà de las obras que fs rebin com à donatiu, y de las revistas ab que tingui la CINSTITUCIÓ) Cambi de publicacións. l Art. 8.et. Els socis podràn deixar en dipósit é la biblio- teca, las obras de sa propietat particular, las que podràn retirar mediant avís al Bibliotecari. LE Art. 4.rt. El Bibliotecari podrà admetre ó deixar d' admetre 18 dipósits que cregui convenient. l La Art. B.nt Las obras en dipósit no podrún ser tretas del lo- cal de la 4INSTITUCIÓ)2 4 no ser pels propietaris de las mateixas. — Art, 6.€. — Els suseriptors al BurLLETí podràn consultar las obras de la INSTITUCIÓ en. el local de la Societat y durant las horas en que aquest estigui overt. Art. 7.é — El Libliotecari ab la deguda autorisació del Con- sell podrà deixar als socis, mediant rebut, las obras que dema- nin y cregui ell convenient, y per el temps qu: estimi oportú. — Art. 8.€ — En cada número del 4BUTLLETÍa fs donarà comp- te de las obras y publicacions rebudas pera la biblioteca. Art 9.€ — Al fí de cada anyada, en la sessió del més de Desembre, el Bibliotecari presentarà un resúm del moviment observat en la biblioteca durant l' any. Cr i Lola Sea na 19 COMUNICACIONS NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS POR EL R. P. LoNGiNos Navas, S. J. VI O) GENERO Formicalceo BRAU. Formicaleo amnulatus Rlug. Abdomen pardo rojizo, con una gran mancha leonada en la mayor parte de los segmentos, ocupando.la primera todo el anillo. Alas transparentes con re- ticulación parda y leonada, con varias manchitas que las ha- — cen aparecer pulverulentas. Rambur lo cita de Andalucía. Yo no lo he visto. Formicaleo tetragrammicus Pall. Abdomen negro, con do— ble mancha leonada en el 5." y 6.2 segmentos. Alas salpicadas de algunas manchas pardas, siendo mayores y més visibles una marginal posterior antes del medio en el ala anterior, y en la posterior otra aislada detrés del estigma y cercana al mar- gen externo ó posterior. - Frecuente en Espafia donde debe de encontrarse en muchas de sus provincias, al menos septentrionales, aunque no lo he visto citado. Lo.tengo de La Guardia (P. Rodeles, S. J.), Gijón (Agosto 1900), Bilbao (Fernàndez Duro), Veruela (Zaragoza) y Ortigosa (Logrofio, Vicente). GfNERO Greagris HaG. Oreagris piumbeus Oliv. (pallidipennis Rb.) Reticulación de las alas parda y leonada, con la vena subcostal casi toda de este último color, sobre todo en su mitad externa. Mem- (1) Véase cBulleti de la Institució Catalana d'Historia Natural: ano 1901, pàginas 17, 12, 23 y 46. 20 brana casi inmaculada, con sola una manchita en el último quinto ó sexto de la vena procubital (la 4.: de las longitudi- nales) en ambas alas, siendo casi del todo invisible en la pos- terior. Comuniísimo en toda la Poienb Ademés de las citas nu- merosas que de él se han hecho, lo tengo de La Guardia (Pon- tevedra, P. Rodeles, S. J.), Huesca (6 de Julio de 1908), Man- resa (P. Barnola, (S. J.), Montseny (Barcelona), Zaragoza, Bri- — huega (Guadalajara,) Poveda (Madrid, Dusmet), Guadarrama (Lauffer), Chamartín (Madrid), Madrid (Vézquez), Ribas (Ma- drid, Dusmet), Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real, La Fuente), Villafranca de los Barros (Badajoz), Pozocanada (Albacete), Cartagena (Murcia, Càceres), Mélaga, Puerto de Santa María (Càdiz). Creagris V-nigrum Ramb. Reticulación de las alas parda yleonada, distribuidas casi por igual ambas tintas ó domi- nando el pardo. Algunas venillas orilladas de pardo, color que invade la membrana, siendo poco visibles en el ala anterior dos manchitas de detrés de la vena radial, algo més otra en la sexta porción última de la vena procubital, con otra menos sensible més encima, y sobre todo es muy visible la mancha en V situada antes de la mitad del borde posterior en la anasto- mosis del cúbito con. el ramo posterior del procúbito. Ala pos- terior con sola una manchita casi desvanecida en la última séptima ú octava porción de la procubital. Mélaga (Rambur). Lo tengo de la misma localidad, cogido en el monte de San Antonio (97 de Julio de 1901) y ademan del Puerto de Santa María (Càdiz 1.0 de Agosto de 1901, Ribas Madrid, Dusmet) y Chamartín (Madrid), hallado en el Pinar — del il GENERO Macronemurus CosrA Macronemurus appendiculatus da Variable en el tama- A Tio y en el color. id 'Común ed toda la península. En mi ableción Dc ejem- plares de Montseny (Barcelona), Manresa (P. Barnola S. J.),, . 21 Sierra de Guara (Huesca), Zaragoza y sus contornos, Ricla (Za- ragoza), Brihuega (Guadalajara), Madrid (Vúzquez), Chamar- tin (Madrid), Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real, La Fuente), Villafranca de ios Barros (Badajoz), Sierra Mariola (Valencia, P. Barnola S. J:), Granada, Sierra Nevada, Màlaga y Puerto de Santa María (Càdiz). o Mac Lachlan sospecha que existe otra especie de Macrone- murus en Esparia, lo cual no me ha sido dado confirmar. . GÉNERO Myrmecelurus CosTA Muyrmecelurus trigrammus PALLAS (flavus RAMB.) Parece ser frecuente en el centro y mediodía de Espafia. — Madrid (Lauffer), Ribas (Madrid, Dusmet), Pozuelo de Cala— trava (Ciudad Real, La Fuente), Villafranca de los Barros (Ba- dajoz), Cartagena (Murcia, Càceres), Sevilla (Barras), Puerto de Santa María (Cédiz) y Múlaga (P. Risco S. J.) Col. m. GENERO Dendroleon Br. La especie Dendroleon pantherinus F., de la región medite- rrónea, no la encuentro citada de Espafia, mas es probable exista en ella. La poseo de Malta. (P. de Joannis S. J.). GENERO Vyrmeleon L. a. Clave de las especies 1. Alas sin manchas, 4 lo més con la reticulación parda, manchada de blanquizco: el pardo de la reticulación no des- borda la membrana, Si no es en el lado interno del estigma, especialmente en el ala anterior, formando una manchita BASE aa ce ee DOI POL ie Ses ran pac a —Alas con algunas manchas ó sombras pequefias, debidas à que el pardo de la reticulación invade la región vecina de la membrana... —. EE ON A 2. Alas del todo don ea Bec iacia muy pàlida, amarillenta, estigma apenas visible, amarillente, no limitado interiormente por sombra paròa. Abdomen pardo por encima Y por debajo, amarillento: por los lados, como en el borde pos— 22 terior de cada segmento.. —.. —. —. — distinguendus Ramb. —Estigma visible, blanco, limitado interiormente por una sombra parda. Reticulación de las alas parda y blan- quigea Vi cia i SN esc Qu aus BI 3. Estigma dei la posterior apenas visible, el del ala ante- rior alargado y poco obscurecido por el borde interno. Color general, pardo. Casi todos los segmentos del abdomen mar- cados de una mancha dorsal pàlida que llega de la base hacia la mitad de los mismos. ..—..o. OO. o imconspicuus Ramb. —Abdomen enteramente pardo, sin manchas pàlidas. Es- tigma bien visible en ambas alas, especialmente en la anterior, ancho, limitado interiormente por una sombra parda y con vestigios de ella en el borde externo. . —. —formicarius L. 4. Color dominante amarillo-leonado. Una faja longitudinal parda dividida en dos en el tórax recorre todo el cuerpo por encima. Àlas posteriores sin manchas. Las anteriores con mo- titas pardas poco sensibles, notàndose una en el último quinto de la vena procubital (4.t vena), con vestigios de serie en las venillas discoidales y otra més sensible marginai posterior en la anastomosis del ramo primero de la vena cubital (5." vena). Patas con pelos àsperos de regular longitud. (Véase fi- ade CAC a LL o dremartus Nov. NOM. —Color dominante oi Manchas de las alas bien visi- bles, à veces enlazadas entre sí formando en el disco dos se- ries oblicuas, una marginal posterior mediana y otra discoidal paralela al borde externo. ..—. — . te dl LO) led DA 5. Alas posteriores sin manchas pal anteriores con dos manchas principales oblicuas, la segunda ó anteterminal dé veces interrumpida ó poco visible, ademés é veces otras pe- quenísimas manchas orlando algunas venillas, ó llenando su BUrCaCIOn LL : GC AR ee DE —Alas posteriores c con dics GE més ó menos sen- sibles. Las anteriores con varias manchas que no forman serie, Sl: no es la marcinal antemediana. ee ea ee ae 6. Abdomen con fondo leonado y faja dorsal parda ensan- chada dos veces en cada segmento en la base y hacia el me- 28 dio, obliterada en el extremo. Fémures y sobre todo tibias posteriores erizadas de pelos muy largos negros. Ala anterior con dos estrías oblicuas pardas, la antemarginal casiinterrum— pida: (Méase la figura 2.8 dg, i oeRrcatus sp. n. —Abdomen con fondo pardo y algunas manchas leonadas h laterales en el dorso. Patas con pelos de regular longitud. — 7. 7. Ultimo artejo de los palpos labiales alargado, aguzado suavemente, tenido de pardo pàlido por fuera. Reticulación delas alas parda y blanquizca. . — . 8. —Ultimo artejo de los palpos labiales fusilónme, hinehado, aguzado ràpidamente en la punta, casi del todo pardo obscuro. Abdomen pardo con doble mancha leonada dorsal en varios de los anillos del medio. Reticulación de las alas parda y blanca, dominando el pardo. Ademàs de las dos estrías oblicuas, al- gunas venillas y ia horquilla de las marginales estàn orilla— das de pardo. La vena radial ofrece ocho ó diez líneas negras alternando con las blancas desde el ramo hasta el estigma, que es blanco cenido de Lió (Véase la fig. 3). De LL nemausienstis 8. Miiar si a son Jones blancas, especialmente las que anteceden ú las estrías oblicuas, de suerte que mi- rando oblicuamente el ala anterior aparece con algunas màn- chas blanquizcas. Blanco de la vena radial puro, ofreciendo ésta seis rasgos pardos desde su ramo al estigma (ambos in- clusive, que es asimismo blanco, bien cenido de pardo. Estría antemarginal poco acentuada, especialmente en el d' y algo — orilladas de pardo dos ó tres venillas radiales (fig. 4.7). —. — . i sticticus Navés (1). SL Doets conjllas enteràmente blancas, ofreciendo un tinte rosado, especialmente el blanco de la vena radial, en la cual se cuentan ocho rasgos pardos desde el ramo hasta el estig- ma (ambos inclusive), el cual es marcadamente rosado. Estría anteterminal bien visible y las horquillas de las venillas mar- — (d) Navàs. Alguno3 Neuróptero: de Espalia nuevos. Bol. Soc. Arag. de Cienc. Nat , t. II., p. 107 , Abril de 1908. 04 ginales de tal manera sombreadas de pardo, que vienen é for- mar otra estría El al margen, poco marcada (fig. 5.") distichus Navés (1). 9, Ada Ras ieres con una pequefia mancha oblicua en el medio del margen posterior sin tocarle, y otra puntiforme ais- lada cerca del mismo borde antes de la extremidad: otras man- chitas entre una y otra y hacia el extremo del ala. Alas pos- teriores con àtomos pardos. —..—.. —. o. OO notatus Ramb. —Alas posteriores con dos venillas radiales, sensiblemente orilladas de pardo, algunas otras menos sensiblemente. En las anteriores, ademés de dos ó tres radiales, varias procubitales, la anastomosis de la vena cubital y algunas venillas discoida- lesanteterminales, cec a see mostres Fompers b. Distribución geogràfica A. Myrmeleon distinguendus Ramb. Màlaga (Rambur). Colección mía. Puerto de Santa María (Càdiz), abundante en los arenales (830 de Julio de 1901), Sueca (Valencia-Bolívar), Villafranca de los Barros (Badajoz). 2. M. inconspicuus Ramb. Zaragoza, Gandía (Valencia-P. Barnola S. J.). Col. m 83. M.formicarius L. (imnotatus Ramb., /ormicalyna auct.) Col. m.: Guadarrama, Escorial, Navacerrada (Lauffer), Ca- bacés (Tarragona), Sierra de Guara, (Huesca), La Guardia (Pontevedra-P. Rodeles S. J.). 4. M. arenarius nom. nov. (M. variegatus Ramb. nec Rlug). Siendo el variegatus Elug un Myrmecelurus, el Myrmeleon variegatus Rlug que cita Rambur (Névroptères pag. 400) verdadero M/yrmeleon y distinto del variegatus de Elug, exe un nombre nuevo. : En mi colección existen ejemplares de: Enior Màlaga, Puerto de Santa María (C4diz), Zaragoza, Moncayo, Cabacés, (1) Ibid, p. 106. 25 (Tarragona). Lo he visto de las inmediaciones de Barcelona. (Col. Soler). 5. M. ochreatus sp. n. Col. m. Puerto de Santa María (Cà- diz), Sobradiel (Zaragoza), Là Guardia (Pontevedra-P. Rode- les S. J.). 6. M. Nemausiensis M. L. Col. m.: Granada, Màlaga, Es— corial (Lauffer), Moncayo (Zaragoza), Sierra de Guara (Huesca), Gracia, Sarrió (Barcelona- P. Saz S. J.) 1. M. sticticus Navàs. Chamartiín (Madrid), Escorial (Lauf- fer). Col. m. 8. M. distichus Navàs. Veruela (Zaragoza), Col. m. 9. M. notatus Ramb. Màlaga (Rambur), Granada, Rosen- hauer). No he visto esta especie que Mac Lachlan dice ser buena (Ann. Soc. Entom Belo. 1878). 10. JM. nostras Fourer. (formicartus auct. europeus M. L.) Lo incluyo en esta lista, aunque no lo he visto citado de Es- pafia, por si se encuentra en ella. —————€é—-————— CATALECH DELS PEIXOS observats en el litoral de Barcelona (D PER ANTONI SANCHEZ— COMENDADOR Els peixos dels mars d' Europa, y en especial els del Medi- terrà, han sigut objecte d' estudi, per part de molts natura— listas posteriors ú Linneo. Avans d' aquest, Rondelet, que (1) Essent un dels principals fins de la INSmrució propagar l' afició al estudi de la Historia Natural y contribuir à la formació de la de Catalunya se va creure qu: era de molta utilitat la reproducció d' aquest catàlech, per tractarse d' una part tan descuydada (com per desgracia es la ietiologia), de la Fauna Catalana Poch s' ha publicat fins avuy referent als peixos marins de Catalunya, potser de trevall un xich complert, el que presentém es l' únich. Per àixó en sessió del 6 de Mars del corrent any s' acordà repro- duhirlo en aquestas planas, en atenció 4 moltas indicacions en aquest sentit rebudas, al mateix temps que constituheix un homenatje de la INSTIrució, envers l' eminent naturalista que ab sos trevalls tant enaltí à Catalunya. 26 visqué en el sigle xvI, fou qui conegué y va descriure cien— tíicament, major número d' especies del Mediterró. A las acaballas del sigle xvin, D. Ignasi Jordàn d' Asso, publicà sa Jntroductio in Oryctographiam et Zoologiam Aragome, en que s' ocupa dels tres regnes de la naturalesa, encare que respecte al vegetal, havia publicat ja la Synopsis súirpium imdigenarum Aragonie, y poch temps després, aparegué un trevall del mateix, intitulat Jntroducción d la Jehthyologta oriental de Espana, en el que 's citan unas cent especies de peixos casi totas de las costas orientals del Mediterrà, ja que n' enumera també algunas observadas per dit senyor en el mar Cantàbrich. De Laroche en 1809 publicà mn catélech de 150 especies recullidas é las Balears, seguint en ell la classi- ficació de Lacepéde, ab notas sobre las costums y usos d' al- gunas especies y descripcions d' altres de novas. En la ma- teixa época, Risso, apotecari y naturalista de Niza, s' ocupaba de l' estudi d' aqueixos sers, publicant en 1810 sa Jctiología de Niza. en la que descriu 817 especies, moltas d' ellas novas. En sa Historia Natural del mitjdia d' Europa, que publicà més endevant, doné una nova edició de la Ietiología esmen- tada, en la que segueix una classificació especial. Al mateix temps, Rafinesque escrigué un catàlech de la Jctiologia Sici-- llana, en que pujan é 820 las especies citadas. Deuhen con - tarse també entre las publicacions que han ajudat ú coneixer la fauna ietiológica del Mediterrà, las llistas de noms vulgars y descripcions particulars, donadas per naturalistas italians, ó quí han viatjat per Italia, com son Viviani, Spinola, Giorna, Bonnelli, Otto, Ranzani, Valenciennes y algún altre, à las que s' hi té d' afegir las monografías publicadas per Cuvier en las memorias del Museu. La gran obra de Cuvier y Valenciennes sobre la Historia Natural dels peixos, comensada à publicar en 1828, y de la que n' han sortit vintidos tomos, havent quedat ní obstant incomplerta, ja que sols arriva fins els Sal- mónits, es una de las obras y tractats més notables que s' han -fet sobre Zetiologia. En aquesta obra es ahont estàn descritas ab més cuydado y acopi de dats la major part de las especies del Mediterré. Posteriorment, Carles L. Bonaparte estudià ab especialitat aquest ram de la Zoologia, donant é coneixer el resultat de sos estudis en la Fauna itdlica y Catdlech metódich dels pei- dos d' Europa, publicats à Nàpols en 1846. En aquest catà- lech cita b01 especies del Mediterró, 888 propias d' aqueix mar y 118 que 's trovan també en l' Atlàntich. Alguns altres 21 trevalls s' han fet sobre aquest punt per naturalistas contem - poranis, entre 'ls quals n' hi ha alguns d' espanyols: D. Marià Graells, que ab tant d' anhel s' ha preocupat sempre de lí es- tudi de la fauna espanyola, y que respecte d' ella porta fets bastants descobriments, estudià dúrant son viatje à Valencia y Barcelona en 1853, totas las especies de peixos que pogué obtenir d' aquest litoral, publicant després en els Anals de 1: Academia de Ciencias de Madrid el catàlech de las matei - Xas, acompanyant els noms vulgars als científichs. El número d' especies que cita, puja à 98. D. Ferràn VVeiler, en sa Zopo- grafia Písich-Medica de las Balears (Palma, 1854), enumera 90 especies de peixos ab els noms castellans y mallorquins. D. Rafel Cisternas, catedràtich en la Universitat de Valencia, y D. Francisco Barceló, en l' Institut de Palma, s' han ocupat també d' aquest estudi, el primer sobre 'ls peixos d' aquell litoral, y el segón dels que frequentan ó habitan las costas de las Balears. Aqueix darrer enumera en son catàlech, pu- blicat à Madrid en 1868, 247 especies ordenadas segons la classificació de Bonaparte. Per últim, D. Laureà Pérez Arcas, catedràtich de la Uni- versitat Central, que tant ha contribuit ab sos trevalls al en- layrament de la fauna entomológica espanyola, escrigué una Memoria sobre "ls peixos d' Espanya, que fou premiada per la Real Academia de Ciencias exactas, físicas y naturals de Madrid. Havent tingut à càrrech meu, durant alguns anys, la cà- tedra de Mineralogia y Zoologia en la facultat de Ciencias de Barcelona, vaig tractar de formar, com era ma obligació, una colecció zoológica per aquell Museu universitari, de las es— pecies que viuhen en nostre territori y que fós lo' més com- plerta possible. Ab aquest motiu, y particularisant are als peixos, vaig procurar recullir y estudiar quantas especies d' aqueix litoral vingueren ú las mevas mans, ó vaig poguer adquirir. Pera conseguir lo que 'ím proposava, vaig posarme en relació ab els més entesos pescadors, ú fí de proporcio- narme las especies que, per ser consideradas com inútils pera la alimentació, son despreciadas, y rarament se portan 4 las plassas. Vaig procurar saber al mateix temps de totas ellas els noms vulgars ab que las coneix la gent de mar: donchs, si bé ú primera vista sembla aixó de poca importancia y ob- jecte de pura curiositat, no deixa de ser molt útil en deter- minats cassos, y may es despreciat pells naturalistas en la sinonimia dels sers, els noms vulgars d' aqueixos quant se 28 tracta de donar ú coneixer la Fauna d' una comarca Ó regió reduhida. Aixís vaig arribar ú reunir una colecció composta de 147 especies, quins exemplars, dissecats els uns, conservats en esprit de ví la major part, existeixen en el Museu d' His- toria Natural de la Universitat, y qual catàlech vaig tenir l: honor de presentar é la Real Academia de Ciencias Naturals y Arts de Barcelona. Adicionat aquest catàlech ab els noms d' altres especies que he tingut ocasió d' adquirir y estudiar després, el poso à continuació. Enumero en ell 190 especies, 112 corresponen als Acantopterigis, B2 als Malacopterigis, y 26 als Condrop- terigts. I. ACANTOPTERIGIS GÉNEROS Labrax, Cuvier. Apogon, Lacep. Serranus, OuY. hepatus. L. Serrà. — cabrilla, L. Serrà. — s-eriba, L. Vaca serrà. Anthias, BI. sacer, Bl. Reixet. Cerna, Brin. gigas, Gm. Meru, Neru. Polyprion, Cuv. cernium, Valenc. Dòt. Trachinus, L. araneus, Risso. Aranya. — draco, L. Aranya. — radiatus, Cuv. Aranya capsuda. Uranos-copus, L. s-caber, L. Rata. l Mullus, L. barbatus L. Moll. — surmuletus, L. Moll roqué. Trigla, L. Iyra, L. Garneu. e— lineata, L. Lluerna, Pogona. — aspera, Viv. Lluerna. — corax, Bp. Lluerna. — lucerna, Brinn. Lluerna. — cuculus, L. Lluerna. — ç gurnardus, L. Lluerna, Biret. Peristedion, Lacep. cataphractum, L. Malarmàt. Dactylopterus, Lacep. —volitans, L. Xurigué, Marmota. Seorpena, Cuv. poreus, L. Es-córpora. — s-cropha, L. Polla. Sebastes, Cuv. imperialis, Cuv. Panagall. Umbrina, Cuv. cirrhosa, L. Corvàll. Corvina, Cuv. nigra, Gin. Corva. Sargus, Ouv. ESPECIES lupus, Cuv. rex-mullorum, Cuy. Rondeletii, Cuv. annularis, L. NOMS VULGARS Llubarru. Moll real. Moll. anfós. Sarg, Morrúda. Esparràll. GÈNEROS Sargus, cuv. Charax, Risso. Crysophrys Cuv. Pagellus, Cuv. Pagrus, Cuv. Dentezx, Cuv. Cantharus, Cuy. Box, Cuv Oblada, dre , Mona, Cuv. Smaris, Cuv. Heliases, Cuv. Brama, BI. Scomber, L. — Thynnus, Cuvy. Auxis, Cuv. Pelamys, Cuv. Xiphias, L. Lichia, Cuvy. Nauerates, Rafin. Caranx, Cuv. Zeus, L. Capros, Lacep. Stromateus, L. Centrolophus, Lacep. Coryphena, L. Micropterix. Ag. Cepola, L. Mugil, L. ell Atherina, L. ESPECIES Salviani, Cuv. puntazzo, Gm. aurata, L. erythrinus, L. mormyrus, L. acarne, Ouy. vulgaris, Cuv. vulgaris, Cuv. macrophtalmus, BI. vulgaris, Cuv. salpa, L. boops, L. melanura, Cuv. OsbecEii, Risso. jus-culum, Cuv. vomerina, Ouv. vulgaris, Cuv. ehryselis, Cuv. aleedo, Risso. chromis, Hecf. Rayi, BI. Seombrus, L. pneumatophorus, Del. colias, L. vulgaris, Cuv.. thunnina, Cuy bisus, Rafin. sarda, BI. gladius, L. glaucus, L. amia, L. duetor, L. trachurus, L. faber, L. aper, L. fiatola, L. pompilus, L. pelagica, Bp. Dumerrli, Ag. rubescens, L. auratus, Cuv. cephalus, Cuy. capito, Cuv. labeo, Cuv. chelo, Cuv. hepsetus, L. Boyeri, Risso. 3 29 NOMS VULGARS Sarg. Auradeta. Dorada. Paigell, paxéll. Mabra. Besugu. Pagra. Déntol. Dentol. Cantara. Salpa, Aurada. Boga. Oblada. Xúela. Xúela. Xúela vera. Xerrét. Xuela blanca. Xerrét. Mata soldats. Cigala. Castanyola. Baràt. Caballa, Baràt. Baràt. Tonyina. Tonyina. Melva. Bonito. Emperador. Columida. Columida. Pàmpul. Surell. Gall de mar. Gallét. Palomida, Verderol. Trollu. Peix de brom. Llampuga. Palomida. Beta. Llissa. Llissa llubarrera. Llissa. Llissa. Llissa. Xanguet, Xas-elet. Xanguet. 80 GÈNEROS Blennius, L. Gobius, Le Callyonimus, L. Lophius, E. Labrus, DL. Julis, Cuv. Crenilabrus, Cuy. Corieus, Cuv. Ctenolabrus. Val. Xiricthys, Cuv. Centriseus, L. Belone, Cuv. Exocetus, L. Saurus, Cuv. Cluvea, Cuv. ESPECIES tent-acularis, Brúnn. ocellaris, L. palmicornis, Cuv. gattorugine, L. jozzo, L. cruentatus, Gim. mediterraneus, Sehn. paganellus, L. maculatus, Rafin. belennus, Risso. pis-catorius, L. budegassa, Spin. mixtus, Àrted. carneus, Ascan. limbatus, Val. turdus, L. merula, L. speciosus, Risso. Gioffredi, Risso. vulgaris, C et Val. chlorosochrus, Risso. "Donovani, Val. melanocereus, Risso. Boryanus, Risso. pavo, Val. Rissoi, Val. ocellatus, Val. mediterraneus, Val. Brunnichii, Risso. cotte Val. Roissali, Risso. rostratus, Val. Tris, Val. novacula, Bp. scolopaz, L. II. MALACOPTERIGIS aeus, Risso. volitants, L. exiliens, BI. lacerta, Risso. sardina, Asso. NOMS VULGARS . Capsigrany. Capsigrany, Ase mos- segaire. Capsigrany , Llepis- SÓS. Capsigrany. Burru. Burru. Burru. Burru. Pau. Pau. Rap. Rap. Tort. Tort blanch. Tort vert, Griva. Tort. Tort. Senyoretas, Donze- llas. Idem, idem Idem, idem. Mariquita, Tort. Tort. ne Tort, Llambrega. Tort, Mariquita. Idem. Idem. Idem. Tort, Canari. Jdem. Idem. Idem. Trompeter Agulla. Baràt volador. Uranyola. Dragó. Sardina. GÈNEROS Alosa, Cuv. Sardinella, Val. Engrauiis, Cuy. — Merlueius, Cuv. Gadus, L. Matella, Cuv. Lota, Cam Phy-cis, Art. Lepidoleprus, Risso. Pleuronectes, Bp. Platessa, Guy. Psetta, SV. Bothus, PBp. Solea, Cuv. Mierochirus, Bp. Monochirus, Raf. : Lepadogaster, Gouan. Echeneis, L. Anguilla, Cuv. Conger, Cuv. Ophisurus, Lacep. Murena, L. Spbagebranchus, BI. — Ophidium, L. Ammodytes, L. / Hippocampus, Cuv. Siphostoma, Raf. ESPECIES finta, Cuv. aurita, Val. encrasicholus, L. meletta, Cuv. es-culentus, Risso. minutus, BI. fus-ca, SV. mediterranea, Bp. elongata, Risso. mediterraneus, Del. blennoides, Sehn. trachyrhyechus, Risso. citharus, Bp. arnoglossus, Bp. flesus, Cuy. rhombus, Bp. .podas, Bp rhomboides, Bp. vulgaris, Cuv. Rleini, Risso. nasuta, Bp. luteus, Risso. lingula, Bp. hispidus, Raf. Gouani, Lacep. biciliatus, Risso. reticulatus, Risso. remora, L. vulgaris, Flemm. latirrostris, Jorr. vulgaris, Cuv.. myrus, L. mger, Risso. . mystax, Lacep. serpens, L. helena, L unicolor, Delar. imberbis, L ceeus, Sehn. barbatum, L. sy-culus. SV. tobianus, L. brevirostris, Cuv. acus, L pyrois, Risso. 81 NOMS VULGARS Sabóga, Alosa. Alatxa. Sardina. Seitó, Anxova. Seitó Llús Móllara Palayó. Paiayó. Escolà. Móllara roquera. Móllara pigada. Aquesta especie no tè nóm vulgar, es bas- tant rara. Palaya. Palaya ròssa. Palaya. Remol. Remol. Remol. Llenguat, Llenguado. . Llenguado. Llenguado Palaya. Llenguado. Llenguado. Id. de fonéra. Porch. Porch. Porch. Rémora. Anguila. Anguila de mar. Congre Congre serp. Congre. Congre de roca. Serp de mar. Murena, Morena. Murena. Cuca-serp. Serp. Pixóta. Sonsu. Trencavits. Sonsu. Caball marí. Musich. Musich. 832 GÈNEROS Dio-don, L. Accipenser, L. Seyllium, Cuv. Mustelus, eur: Squalus, ja Carcharodon, Smith. Galeus, Cuv. Acanthias, Bp. Odontaspis, Ag. Squatina, Dumer. Sphyrna, Raf. Torpedo, Dumer. Batis, Bp. Dasybatis, BI. Leviraja, Bp. Raia, L. al Myliobatis, Dumer. Trigon, Adams. Petromyzon, L. En resúm, composan aquest catàlech: I.—Acantopterigis: II.—Malacopterigis: 88.— y UI.—Condropterigis: 17 ) ESPECIES echinus, Raf. — Sturio, L. II. CONDROPTERIGIS canícula, L. catulus, L vulgaris, M. et H. leevis, M. et H. glaueus, L. Rondeleti, M. et H. canis, Rond. vulgaris. Bp. ferox, Risso. angelus, Dumer. Zygena, L parece, Cuv. Galvanii, Risso. radula, Del. elavata, L. asterias, Del. oxyrhynehus, L macrorhynehus, Bp. miraletus, L. undulata, Lacep. radula, Delar. marginata, Lacep. quadrimaculata, Risso. aquila. L. pastinaca, Adams. marinus, L. NoMs VULGARS Un sol exemplar tro- bat mort en la plat- ja, després d' una tempestat. Esturiò. Gat. Gat. Mussóla. : Mussóla. Tintorera. Marràco. Gat. Cassó. Salroig. Angel. Llumada. Vaca. Vaca. Ratjada, Romaguera. Caputxó. Ratjada. Ratjada escrita. Ratjada Ratjada vestideta. Ratjada. Idem. Ratjada. Ratjada de tacas. Milàna. ES:cursó. Llampresa. 57 géneros ab 112 especies. y 52 Y y 20 D: Que forman un conjunt de 107 géneros y 190 especies. 88 CONTRIBUCIO A LA FAUNA MALACOLÓGICA DE CATALUNYA PER D. JosEPH MALUQUER Y NICOLAU HO) Moluschs terrestres y d' aigua dolsa, recullits en la comarca d' Artesa de Segre Introducció El Segre, desde que deixa la Cerdanya fins que va ú mo- rir al Ebro, dona lloch àú una serie de valis més ó menys grans, quin conjunt forma l' anomenada ribera del Segre. D' aquestas vails, una sens dupte de las que tè més nom. es la d' Artesa, situada entre la serra de Montclar y el Montsech, que la separan respectivament de la ribera de Sió y de la Conca de Tremp, pel mitjdía la primera, y pel Nord l' altra. D' extrém ú extrém en sa part més distant, pot tenir unas tres horas, per dos d' ample. El riu esmentat, l' atravessa de Llevant à Ponent, aixís com tambè 'l Canal d' Urgell, que sortint de la presa de Pons, desemboca é n' aquell aprop de Mollerusa. Els límits de la comarca estàn senyalats pels termes de diferents poblets, que anant de N. à S., E. y O., son: Vernet, Alentorn, Vall-llebrera, Anya, Collfret, Lo Gos, Ceró, Tude- la, Montclar, Marcobau, Foradada, Alós, Rubió y Baldomó. En el centre, al peu de la montanya de Sant Jordi, hi ha la vila d' Artesa. / La hidrologia es poch interessant, no presentant cap par - ticularitat notable. Las únicas corrents que hi hé, son el riu, el canal, y "1 Senill, torrent que baixa de Ceró y Tudela, (1) I Moluschs recullits en la Montanya de Montserrat, in But. Inst. Cat. Hist. Nat., Primera época, 1908, pàg. 52, 34 passanthi sempre regular caudal d' aygua. Està plé en tota sa extensió de jonchs, boga y demés plantas acuàticas, lo que junt ab el sol fangós y la poca corrent, dòna lloch é que s' embassi formant grans patamolls, que proporcionan algu— nas febras no gayre bonas. De fonts n' hi han pocas, una de las de més anomenada es la de Salgà, al peu del poble de Monsonís, à la vora del riu. La Geologia es, en aquesta comarca, poch variada. Bas- tanta part, es terreno cuatlernari, especialment en l' horta. Del terciari, s' hi trova solzament l' eocé superior, que si bè aquí tè poca importancia, n' adquireix molta en el Montsech, ahont apareix ab notables y numerosos jas-ciments fossilí- . fers. Pe 'l costat de Monsonís y Rubió 's presenta 'l cretaci se- nonense, ab algún qu: altre fóssil. Aquesta formació dòna lloch 4 las covas de Salgó, bastant conegudas en tota la en- contrada. El clima es rigurós, tant en hivern com en l' estiu, donchs mentres durant aquella estació hi fa un fret dels mes forts, els mesos de Juliol y Agost no s' hi pot aguantar de calor. A darrers de Juliol, el termómetro puja sovint y fs conserva ú 8389, oscilant sempre en aquesta época, entre 282, y aquella temperatura, solzament cap al tart, sol bufar la mdrinada, que refresca una mica. Pe 'l demés, es saludable, si bè encare s. hi observan de tant en tant restos de sa insalubritatantiga, gracias com havém dit ja al Senill, quins aiguamolls son causa d' alguns paludismes. Pero poch é poch van disminuiat aquestas malaltías, per la canalisació d' aquell torrent, y es de creure que dintre poch temps no n' hi quedarà rastre. La vegetació 's presenta dintre la zona de la vinya y l' olivera, no s' hi fan gayre 'ls pins, castanyers ni alzinas su- reras, tampoch hi van bè a:guns arbres fruyters. La altura mitja de la comarca sobre 'l nivell del mar es de uns 860 metres, sens passar enlloch de 600, ni baixar de 800. La flora es interessant, si bè fins avuy no ha sigut objecte de cap exploració per part dels nostres botànichs. Entre al- tras plantas, nosaltres hi hem observat la Zuphorbia nulans 85 Lac., y 'l Glaucium aurantiacum Mart., varietat 8 del corni- culatum Curt. La fauna entomológica tè d' esser en extrem rica, sobre- tot en lo relatiu úà Hymenópters, Coleópters y Dípters, y mòlt especialment en Lepidópters. En quant à la fauna general devem repetir lo mateix qu havém dit de la flora, aixó es, qué deu ser mòlt interessant, ú jutjar per lo que personal— ment havém pogut observar. La ornitologia es una de las brancas que hi estàn millor representadas, poguent sentar, que las aus de rampinya, xancudas y palmípedas y aucells de pas en general donan lloch é una faunula sumament notable. Entre las primeras hi hem vist el trenca-l' os, (Gypetus bar- batus L.), y diferentas àligas, astorets, esparvers, mussols, duchs, etc. De xancudas, també n' hi hem observat moltas, unas que crían generalment en el Senill, y per lo tant per- maneixen tot l' any en la comarca, y altras que solzament s' hi aturan al passar en la primavera ó tardor. Aixís hi hem vist els becadells, becadas, pollas d' aygua, fotjas, segars, ànechs, cigonyas, grullas, etc., etc. Per cert que de grullas, en el més de Setembre de 1897, en poguerem contemplar durant més de dos horas un vol de mès de cent cinquanta, que procedentas del Nort arrivaren à Artesa, evolucionant un bon rato per sobre las hortas aquellas. Entre 'ls moluschs son dignes d' especial menció "ls Aeliz Moulinsiana Far., Helia rupestris Drap., Pupa llerdensis Fag., Pupilla bigra - nata Ross., Ceciianella acicula Bourg., Glausilia St Simonis Bourg., Bulimus detritus, etc., etc. Prenent Artesa com 4 lloch de sortida, poden efectuarse profitosas y bonas excursions cap à Vilanova de Meyé y Mont- sech, Montsonís, Salgé y Rubió, Senill amunt cap à Tudela, ú Vernet, Alentorn, Anya y Collfret y demés indrets de la co- marca. Son llochs molt bons pera recullirhi moluschs, entre altres las rocas de Salgà, ú la vora del riu, els detritus y alu- vións d' aqueix, els pedregúms de Vernet y Alentorn y 'ls ay— guamolls del Sanill pera especies Aluviàtils. 36 Llista de las especies Gen. 1. ARION, Fer. I. Arion subfus-cus, Drap.— En la vora del riu, cap à Salgó, y també en las voreras del Senill, sota las pedras, Y entre l' herba y la fullaraca. 2. Arion hortensis, Fer.—Poch comú, un xich per tot arreu, en las tancas. Gen. II. LIMAX, Lin. 1. Limaz agrestis, L.—No es abundant, pero fs troba bastant sovint en las ribas, entre l' herta humida, en els jar- dins y horts. 2. Limag brunmneus, Drap. —Sota las pedras y entre la fu- llaraca. Abunda. Gen. III. TESTACELLA, Cuv. 1. Testacella haliotídea, Drap.—Rara. En los marges y llochs humits, cap à la Cornassa, especialment en l' hivern. Voras de la segla. Gen. IV. SUCCINEA, Drap. l. Succínea Pfeifferi, Rossm.—En el Senill, veras del riu, y regarons de l' horta, sobre las pedras y plantas acuàti- Cas. Abundant. 2. Succímea Itúlica, Jan.—En els mateixos llochs, pero rara. Gen. V. BYALINIA, Agass. 1. Hyalinta neglecta, Fag.—Camí de Salgó, al peu de las rocas, sota las pedras en tota aquella part del J/unt de Mon- sonts.—Vernet, Montanya de St. Jordi. 37 2. Hyalima Farinesiana, Bourg.—Entre las molsas en el camí de la Ciscosa y Tudela.—Salgà. 8. dHyalinia cellaria, Muller.—Bastant menos abundant que l' anterior. N' han trobat algúns exemplars al plà de la Cornassa, y cap ú Vernet, sota las pedras. l 4. Huyalinia pseudohydatina, Bourg.—Bastant rara: sota tas pedras é la vora del riu. 5. Hyalimia cristallina, Múll.—Sota las pedras en llochs humits de Salgó, al peu del riu y en els detritus. 6. Hyalimia nitens, Agass.—Sota las pedras en llochs ombrívols y humits, entre las molsas. No abunda. Gen. VI, CONULUS, Fitz. - 1. Conulus fulvus, Miúller.—Abunda bastant en las es- querdas de las rocas entre la molsa, en els detritus, ab algu - nas Hyalimas y Pupas. Gen. VII. LEUCOCHROA, Becl. 1. Leucochroa candidissima, Drap.- Abundantíssima en els herms de Vernet y Alentorn. Els exemplars son notables per sas dimensions, trobantsen molts de 25 milím. de diàmetre per 29 d' alsada. Gen. VIII. HELIX, Lin. l. Heliz aspersa, Múll.—Abunda en els horts, jardins, voras del riu, màrges dels camps, etc., sota las pedras y en- tre la fullaraca. 2. Helix apalolena, Bourg.—En els mateixos llochs que l' anterior, pero no abunda tant. 83. Helim vermiculata, Múll. —En els mateixos llochs, abunda bastant, sota las pedras, tronchs dels arbres, etc. 4. Helic spléndida, Drap.—Abunda molt, sobre las rocas de Salgó y Monsonís, Vernet: en l' horta d' Artesa: St. Jordi, en las voras del Segre y canal d' Urgell, etc. 88 5. Heluz cossoni, Let.—Abunda també ab l' anterior en las rocas, sota las pedras, etc. 6. Helid nemoralis, Lin.—Bastant comú en tota la co- marca, se troba enel camí de Selgà y Munt de Monsonís, -Pla de la Ciscosa y Tudela, vinyas y herms de Vernet, en la Mata de Monsonís, à la vora 'l riu, abundant especialment en Congost de Salgú al) peu de las matas. 1. Helig hortensis, Mull.—Ab l' anterior si be es un xich raro. N' hem trobat alguns exemplars é Salgú, y 4 la Ciscosa al peu de les alzines. 8. Helix ruscínica, Bourg.— En ES humits, sota las pedras y entre la fullaraca. 9. Helig carthusiana, Mull. Ley la vora del riu, en els herms, sobre las matas, CL rocas y sota las pedras, ab la especie seguent. Abunda. 10. Helix Sarriensis, Martor.—Se troba ab la anterior en els mateixos llochs, pero menys abundant. 11. Heliz rotundata, Mull.—Al peu dels arbres, especial- ment en els tronchs de fusta podrida, entre la fullaraca, en las brancas corcadas, en els detritus del Segre, à Salgó. 12. Helic pulchella, Muil. —Molt abundant en els detritus deixats per l' aygua ú los voras del riu. Común al peu de las Gramineas, sota las pedras, en el Sot y Mata. 18. Heliz costata Múll.—Alguns exemplars junt ab l' anterior. Raro. 14. Helia rupestris, Drap.—En las rocas de Salgó, sobre "lriu. En el Munt de Mansonís y rocas de Rubio. Abunda. 15. Helts lapicida, L.—Bastant abundant al peu de las rocas de Salgó, en els marges y termes de Sant Jordi y Ver- net. Algún exemplar albí. 16. Helid Moulinsiana, Farines.—Es raro. L' únich lloch de la comarca en que l: hem trovat es en el camí de Rubió, passat Salgó, al peu de las rocas, y en las escletres, entre la molsa y terra que sf hi posa. 17. Heliz Arigoi, Rossm. —Bastant comú en els herms de las voras del riu, marges de las vinyas, En tota la comarca. 39 18. Helia conspurcata, Drap.—Algún exemplar sota las pedras, ú la vora 'l Segre, junt ab la especie segúent. 19. Helix Barcinensis, Bourg.—Bastant abundant ú las voras del riu, al peu de las matas, tronchs dels arbres, etc. Congost de Salgà. 20. Heliz varidbihis, Disp —Abundantíssim en tota la comarca. Ademés del tipo hi hem trovat las formas: Helix Mendranoi, Serv., HX. agna, Hagm., H. alluvionum, Serv., H. pilula, Loc., y alguna altre. 21. Helis neglecta, Drap.—En el Sot, Salgà, etc. No abunda gaire. 292. dHeliz msana, Múll.—Molt abundant en els horts y jardins. Viu comunment en colonias sobre 'ls jochs y altras plantas. 28. dHelix acuta, Múll.—Sota las pedras, y en las rocas. En els marges entre la fullaraca. 24. Heliz barbara. Lin.—Mes abundant que l' anterior, trovantse en els mateixos llochs, camí y Comport de Salgóé, é las voras del riu, etc. Gen. IX. BULIMUS. Scop. l. Bulimus detritus, Múll.—Molt abundant en tota la " comarca, especialment en els herms del costat de Monsonís, y cap ú Tudela, Marcobau, etc. Gen. X. CHONDRUS, Cuv. 1. Condrus quadridens, Cuvier.—Abunda sota las pedras, al peu de las rocas, en las esquerdas, etc. Salgà. Vernet. Ciscosa. Tudela., etc.,. etc. Gen. XI. RUMINA, Risso. 1. Rumina decollata, Risso.—Abunda molt al peu de las matas y sota las pedras, en els herms, horts y jardins. Gen. XII. CAECILIANELLA, Bourg. 1. Caecilianella acicula, Bourg.—-Raro, en els detritus de las voras del riu, à Salgà. 40 Gen. XIII PUPA, Sam. l. Pupa leptochilus, Fag.—Abunda un xich en las rocas de Salgé, y Munt de Monsonts. 9. dPupa Ilerdensis, Fag.—En las rocas de sobre Salgó, y en las de la vora del riu en el mateix indret. Comú. 83. dPupa penchinatiana, Bourg. Se trovajunt abl' anterior en els mateixos llochs. Es mes abundant. 4. Pupa Vidalis, Bofill. —Entre 'ls líquens, en las rocas del Munt de Monsonís, aprop la Gova del bandoler. Sols n' hem trovat quatre exemplars en aquest lloch. El Sr. Bofill va descobrirla en la vehina montanya de Montsech. 5. —Pupa Montserràtica, Fag.—Abunda en els esmentats llochs, ab las anteriors. Cap à Tudela en els marges y sota las pedras, etc. l 6. Pupa Brauni, Ross.— En las escletxas de las rocas, entre las molsas y líquens. Comú. 7. Pupa granum, Drap.—Sota las pedras, y en els detritus 4 la vora del riu. En las rocas. No abunda. Gen. XIV. LAURIA, Gray. Il. Lauria umbilicata, Drap.—Comú en els detritus y en las esquerdas de las rocas, entre la molsa, à Salgó. Gen. XV. PUPILLA, Leach. 1. Pupilla bigranata, Ross.—En las rocas com l' ante- rior, y en els detritus. Bastant comú. Gen. XVI. ISTHMIA, Gray. 1. Jsthumia muscorum, Drap.—Rara. L' hem recullit en els detritus del Segre ú Salgà, y al peu de las rocas entre làs las molsas, en el mateix indret. Gen. XVII. VERTIGO, Mill. 1. Vertigo pygmea, Drap.—Ab l' anterior, en els matei- xos llochs. Poch comú. 41 — Gen. XVIII. CLAUSILIA, Drap. l. Olqusilia abietina, Dupuy.—A Salgà, entre las molsas y líquens en las esquerdas y al peu de las rocas. Camí de Ru- bió, sota las pedras de mé esquerra, al sortir de Salgà. 9. Clausilia St. Simonis, Bourg.—En els mateixos llochs. Sobre algunas plantas, en l' esquerra. No es comú. 8. Clausilia penchinati, Bourg.—Sota las pedras y al peu de las plantas, en las rocas. Des Vernet. Voltants d' Arte- sa, etc. Ron. XIX. RENUSSACIÓ: 1 Risso. -L. Ferussacia folliculus, Gron.—Sota las pedras y en las — esquerdas de las rocas. Rara en la Comarca un xich comú a Salgó. Gen. XX. ZUA, Leach. 1. Zua subeylindrica, L.—Rara. Se trova junt ab la espe- Cie anterior, en el congost de Salgó. 9. Zua exígua, Menlce.—En el mateix lloch. Sota las pe- dras y esqueldas de las rocas entre la molsa. Montanya de Monsonis, Salgé. Camí de Rubió. Gen. XXI. LIMNZEA, Brug. 1. Limnea limosa, Lin.—AÀbunda en el Senill, y en las bassas, en tota la comarca. 2. Limnea vulgaris, Pfeifíf.—Ab l' anterior, en el Senill. Brassals y rechs que fan cap al riu. Abunda. 8. Limnea peregra, Múll.—En las corrents de las voras del riu, bassas, en aigún brassal, etc. No es comú. 4. Ti uuea truncdtula, Mill. —En las petitas corrents. En las fonts. Font de Rubió, sobre Salgó. Abunda. Gen. XXII. POMATIAS, Stud. l. Pomatias Montserrúticus, Fag.—En el Munt de Mon- sonís, sobre Salgà, en l' indret de la Cova del bandoler. Molt abundant. 42 Gen. XXIII. CYCLOSTOMA, Drap. 1. Cyclostoma elegans, Múll.—Molt abundant en tota la comarca. Sota las pedras y al peu de las matas. A la vora / del riu. Vernet, Monsonís, Marcobau, etc. Gen. XXIV. AMNICOLA, Gould. 1. Ammícola compacta, Palad.—Abunda en las ayguas embassadas. Font de Rubió. 9. Amnícola spirata, Palad.—Molt abundant en el Senill, cap ú sa desembocadura, enfonsada en el fanch, y entre las plantas acuàticas. Gen. XXV. UNIO, Phil. 1. Unio sp.—Se trova en el Senill, cap à la desemboca- dura, ensorrats els exemplars en el fanch. Aquesta especie es abundantíssima en el Sió (ú Balaguer), d' ahont en 1901, en portarem algúns individuos, que deixarem é n' el Senill, en qual lloch viuhen are perfectament. Barcelona, Janer de 1904. ii —————————a————————-—-- N UNA EXCURSIÓ BOTÀNICA AL UBACH (VOLTANTS DE TARRASSA) PER EL DR. JOAN CADEVALL Relació de las especies botànicas recullidas en una excursió d las Serras del Ubach, efectuada per els Srs. Aguilar, Ferrer y Dalmau, Maluquer (S.), Més de Xavars, Ma- luquer (J.) y 'l que subscriu, el dia T d' Abril de 1903, trovantse encare la vegetació molt atrassada. Ranunculus bulbosus, L. — parviflorus, L.—Font de la Portella. Fumaria Vaillantii, Lois. Diplotaxis viminea, D. C.—Prop la riera del Palau. 48 . oArabis Thaliana, L. ——Cardamine hirsuta, L. Alyssum campestre, L. Clypeola Jonthlaspi, L. Draba muralis, L. — verua, L. Thlaspi perfoliatum, L. Hutchinsia petrea, R. Br. Cistus albidus, L. a — — Grispus, VVE.— Bosch de Can Colomer. Helianthemum niloticum, Pers. —4 lzines del Ubach. pilosum, Pers. Viola ima, Ei — sciaphila, E.—Prop la Casa vella del Ubach. ee VVillcommii, Roem.—40 I anterior. Polygala calcarea, 'Sebltz. ms rupestris, Pourv. Sagina apetala, L. Arenaria serpyllifolia, L. — — conimbricensis, Brot. Cerastium pumilum, Curt.: form. tetrandrum, Curt., 8 alsi— noides, Pers. — Çomú d les vinyes de montanya. Geranium molle, L. — — pusilium, S.—A(l peu de les parets del Ubach. Erodium malacoides, VV. — — mosehatum, L'Her. — — ciceutarium, L'Her. Rhamnus Alaternus, L. Ulex parviflorus, Pour. Genista hispanica, L.—Camí de la Portella. Cytissus triflorus, L'Her.— Font de la Oirera. Aregyrolobium linneinum, VValp. Medicaco minima, L., P. longiseta, D. C.-—Prop de la riera del Palau. M. tribuloides, Lam., y rectiuscula, subv. dextrorsa et sinis- trorsa, Rouy. M. turbinata, ÍVild., a inermis, 8 breviseta y x aculeata. Trigonella monspeliaca, L. Astragalus monspessulanus, S. Hippocrepis ciliata, VV. Potentilla verua, hi — reptans, L. Paronycehia nivea, D. C. 44 Senecio vulgaris, L. Sonchus asper, VVild. Erica arborea, L. Asterolinum stellatum, LE. Anagallis arvensis, S., a phenicea et 8 cierulea. Philyrea media, L. — BD en troba un arbre de gran talla al peu de la Portella. Cynoglossum Dioscoridis, VVill.— Moll rara, al bosch de la Portella. 4 Myosotis hispida, Sehl. Hyosciamus niger, L. Autirrhinum Orontium, S. Linaria micrantha, Sper. — — arvensis, Desf. — —simplex, D. C. — — supina, Desf. Veronica arvensis, L. Lavandula stechas, L Salvia berbenaca, L. Globularia vulgaris, L. Cytisus hypocistis, L. Euphorbia serrata, L. Muscari comosum, L. Narcissus juneifolius, Lag. Cephalanthera ensifolia, Rich. Aceras antropophora, R. Br. Carex LinHxii, SehE.—Font de la Cirera. — nitida, Bost.—Sota les alzines del Ubach. Seleropoa rigida, Gris. Psilurus nardoides, Triu. Polypodium vulgare, ls. Equisetum Telmateya, Ehrh. NOTA .—Les especies més notables son aquelles cual habitació 's concreta. Tarrassa, Mars de 1904. SECCIO BIBLIOGRÀFICA Obres y publicacions rebudes pera la Biblioteca Descripció d' una especie nova de Limmàea de Catalunya, per Joseph Maluquer. (Extret del But. de la Inst. Cat. d' His- toria Nat., Primera época, 1902). 45 Les Qoves de Salgó (Ribera del Segre), per idem. (Estret del But. del Centre Excur. de Cat., 1902). Moluscos marinós de Llansó, (Catallica), per idem. (Ex- tracto del Bol. de la Soc. Esp. de Hist. Nat., 1908). Catàlogo de Coleópteros de Cataluia, por D. Miguel Cuní y Martorell. Catàlogo de Lepidopteros de Cataluna, por idem. Insectos observados en los alrededores de Barcelona, por idem. (Aval. Soc. Esp Hist. Nt., 1888). Fauna estomològica de la villa de Calella, por idem. (Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., 1889). Estudio sobre los helices Xerofilianos del grupo Barcinonen.- — siana, por Joaquín M.' Salvaià. l Moluscos marinos de Mataró, por idem. Histoire naturelle des Go qutes: par L. A. G. Bosch., 5 volums. Histoire naturelle des crustacés, par id., 2 vol. — Catúlogo de los moluscos testàceos terrestres y fluviàtiles, de la Comarca de Gerona, por Manuel de Chia. Moluscos terrestres 4 de agua dulce, de la Provincia ze Gerona, por idem. La fauna de Sierra-Morena, por Leopoldo Maties J Re- guera. Viage circular por el Mo aeridnea, eocursion d Oriente, — porla Comisión de excursiones de la Exposición Real Interna- . Gional, de Atenas. Catalogue : descriptif des moltusques terrestres el d' cau douce, de la region de Toulouse, por Paul Fagot. (Bull. Soc. de: Hist. Nat. de foulouse, 1886). i A ggiunte alla aalacologia terrestre del Piamonte, per Carlo Pollonera. (Bolletino dei Musei di Zoologia ed Anatomia com-: parata, della R. Università di Torino, 1886. núm. 17). Intorno ad alcumi LimACcIDI europei poco noti, per idem. (Bol. Mus. Zool. et Anat. Torinv, 1887, núm. 21). Sulla classificazione dei Limacipi del sistema europeo, per idem. (id., 1887. núm. 28). A 46 Nuove specie di ManLLUscH1 dello Scioa, per idem. (id., 1887, núm. 34). l Appunti di Malacologia, per idem. I.—Di alcune TRSTACELLA raccolte presso Torino. (Bol, id., 1889, núm. 48). II.—Di alcune TRSTACELLA spagnole. (idem). II. — Un nuovo Limacide dell" Asia Minore. (idem). IV.—/ntorno ad alcuni Limaz italiani. (id., 1888, nú— mero 51). V.—Un Limacide nuovo per l' Italia. (id., 1890, núm. 75). VI.— Una nuova staxione del LIMAX CORSICUS. (idem). VII.— Jntorno ai Laimacidi di Malta. (id., 1891, núm 99). VIII.-——Sm Limacidi dell" Algeria. (id. 1891, núm. 100). IX.—Sui Limacidi della Corsica. (id., 1896, núm. 264). X.—Un nuovo Limacide della Toscana. (idem). Osservazioni intorno ad aleune specie di TESTACELLA, (id., 1889, núm. 57). Nuove aggiunte e correzioni alla Malacologia terrestre del Piemonte. (id., 1889, núm. 58). Elenco dei MOLLUS-CHI FLUVIATILI oiventi in Piemonte. (id., 1888, núm. 72). Intorno d due LimaCmi dell: Atgeria. (id., 1890, du 74). Sulla TESTACELLA MANGEI di Francia. (id. 1890, n.' 79). A propósilo degli ARION del Portogalló. (id., 1890, nú- mero 80). Recesement des ARIONIDG de la Région Palearctique. (id., 1890, núm, 87). Note su olcimà gruppi di specie del Gener XEROPHILA. (id., 1892, núm. 128). Mollusció terrestri e fluviatili dell Eritrea, eis dal Generale di Boccard. (id., 1898, núm. 818). (Donatiu de D. Joseph Maluquer). The genera 0o/ Gastromy-cetes, by. C. G. Lloyd. (Cincin— nati, Ohio, U. S. A., January, 1902). (Banitie del Rnt. P. Joaquím Barnola, S. J. pu — L' Amateur des papillons, par H. Coupin. / La I : 47 Manuel pratique du pisciculteur, par H. L. Alph. Blanchon. Insectes Orthoptéres, (Faune de la France), par A. Finot. Catalogue synonymique des Huyménoplères de la France, par A. Dours. (Dip. de D. S. M). Guide du Naturaliste preparateur, par G. Capus et A. T. de Rochebrune. L'Aquarium d' eau douce, par H. Coupin. Mollusques de France, par A. Granger, (dos tomos). Colección de las memorias publicadas acerca de los molus— cos, en el Journal de a de 1865, ú 1870, por J. G. Hidalgo. Catalogue des mollusques testacés des mers d' Europe, par M. Petit de la Saussaye. (Dip. de D. J. M). British S-chizopoda of the Families LOPHOGASTRIDA and EUPHAUSIIDA. By the Rev. Canon A. M. Norman, M. A. (From the Annals and Mag. of Nat. Hist., Ser. 6, Vol. IX, 1892). On British Mxsmz, ad Family of Crustacea S-chizopoda. By id. id. (From the Annals and Mag. of Nat. Hist., 1892). British Amplupoda of the Tribe HXPERINDEA and (he Famòlies ORCHESTIDA and some LYSIANASSIDZ. By id. id. (From the An. and Mag. of Nat. Hist., Ser. 7, Vol. V, 1900). British Amphipoda: Famàlies PONTOPOREIDZ l0 AM- PELIS-CID.£. By id. id. (From the An. and Mag. Nat. Hist., Ser. 7, Vol. V, 1900). Brilish Amphipoda: Families STEGOCEPHALIDA to ApI— CERIDZ.. By id. id. (From the An. and Mag. Nat. Hist., 1900). Museum Normamianum or a Catalogue of the Inmverte- brata of Europe, and the Arctic and North Atlantic Oceans. MOLLUSCA TERRESTRIA ET FLUVIATILIA. BY id. id. Museum Normanianum or a Catalogue of ect., ect. ECHI- NODERMATA PANTOPODA. BY id. id. Faunan pa och Rring Novaja Semlja, af Anton Stuxberg. — (Ur aVega expeditionens vetenstapliga ialttagelsera Bd. V., 1886). 45 De A Monograph of the marime and freshmater OSTRACODA, — 0f the North Atlantic and o/ North- Vestern Europe. MYODo- COPA. CLADOCOPA, and PLATYCOPA. By Georg. Stevardson Brady, and the Rev. Canon Alfred Merle Norman. (The Scientific Transactions, of the Royai Dubiin Society, Ser. II, Vol. V, 1896). l (Dip. de D. P. A).4 REVISTAS Parergones del Instituto Geológico de México, Tomo I, n." 1. Bulletín de la Societé entomologique de France, 1903 y. números 1 y 2 de 1904. o Butlletí del Centre Eacursionista de Catalunya, Janer y Febrer, de 1904. El Golmenero Espanol, números 145, 146 y 147. Miscellànca entomológica, números 8, 9, vol. XI. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Guiencias Naturales, números, 1 y 2, (1904). Bulletin du Museè Oceanographique de Mónaco, núme- ros 1 é 7. Butlletí de la Institució Gatalana de Ciencias Naturals, Janer (1904). Y NOVAS Die Vogel der palaarhtischen Fauna. (Las aus de la fauna paleàrtica).—La casa Friedlànder et Sohn de Berlín ha co. mensat 4 editar aquesta obra de Hartert, que te d' esser molt útil als Ornitólechs d' Europa. Surt per entregues de 5 pes- setas cada una (4 marFs), y la obra constarà d' unes 10 en- tregues. La primera, que ja s' es publicada, te XII —112 planes y 22 figures. Hem sapigut que l' Academie internationale de Geographie Botanique, establerta úà Le Mans (Fransa), en sa excursió d' estiu pensa arrivar ú Barcelona. La Jnstitució, adherintse é la mateixa, l' hi ha ofert son local, per si te per convenient: donar alguna sessió. lmp. LA HORMIGA DE ORu.—Nueva San Francisco 4/7, Barcelona. BurrLEri pE LA INSr. Car. p' Hist. NAT., n.o 8, 4 — 1904 Làmina 1. FrG. 1. Myrmeleon arenarius. 3/, Fire. 2. Myrmeleon ochreatus. 3/, FiG. 8. Myrmeleon nemausiensis. 7, Fr. 4. Myrmeleon stictachus. Ala anterior derecha (con aumento). FrG. 5. Myrmeleon distichus. Ala anterior derecha (con aumento). Navàs del. Henrich y C.8 sc. G Institu ció Catalana distoria Natural vern. - é — Nulla unquam inter fidem et rationem. vera dissensio esse potest. CONST. DE Fi. carn, c, IV. ci Ed I Una Qialten: nova. BLIOGRÀFICA: Obres y publicacións rebudes pera la. Biblioteca. EOGCA TL SOCRA TL É Carrer del Dei Ogle, núm. IO, pís 1. er, 2.8 BARCELONA Art. 4.rt Pera ser atmés com 4 soci de número, se requ ES Ermada per tres socis en se pe a ó extraordinari: dos individuos de Concell Directiu, y cafe lE la majoria — dels assistents, com en el càs de socis de número. ci Art. 5.nt — Els socis Numeraris residents 4 i Barcelona satista ic sos trevalls en el Butlletí, prévia aprobaciód de la J unta yà assistir ú las sessións sa veu y vot. dret à consultar las Et de la Biblioteca dE exemplars del Museu Junta Directiva, à petició per escrit del. interessat, podrà deixar a ) las obras ó culs sempre du ho sa Conca y per el / qu. estimi oportú. : de la Soleil, y dr assistir à las sessións ab veu, pero sens vot. Art. 6xt La Societat ue un Es mensual, menos els: essent el preu deu pessetas anyals. ne autors del escrits que vegin) la lum en las publicacións de la So BUTECLETI,: i DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem . vera dissensio esse potest. (Cons. Fip. CATH. c. IV), SEGONA ÈPOCA i Març, 1904 Núm. 5 REGIÓ CRIC Li. SESSIÓ DEL 17 D' ABRIL DE 1904X, £.. Presidencia de D. Eugeni Ferrer y Dalmau A las onze del matí el Sr. President obrí la sessió, assig- tinthi els Srs. Maluquer (J.), Ferrer y Dalmau (E.), Ferrer y Vert, Més de Xaxars, Aguilar-amat, Zulueta, García y Soler, Acte seguit se procedí é la lectura de l' acta anterior, que per unanimitat fou aprovada. SOCIS ATMESOS.—Ho son els Srs. D. Joseph del Solano, Domingo Palet, Agrupació Regionalista de Tarrassa, Antoni Boada, y R. P. Adeudat F. Marcet, O. S. B. ComUNICACIÓNS.—El Sr. Zulueta dòna compte de la ex- cursió que 'l diumenge passat, día 10, efectuí ab els socis Srs. Aguilar-amaàt, Soler, Ferrer y Vert, y Maluquer (J.) 4 Montserrat. —El Sr. Maluquer (J.) presenta una llista de Lepidópters recullits al Ubach (voltants de Tarrassa), en Abril de 1903, pe "i soci Sr. Maluquer (S.), ausent en l' actualitat de Bar- celona. —El Sr. Ferrer y Dalmau (E.) llegeix una nota del Dr. Don Joan Cadevall, soci honorari, sobre una Orquídea nova, des- coverta 4 Montserrat, y que descriu ab el nom d' Op4rys montserratensts. 50 —A propósit del fet observat pe 'l Sr. Bovio y comunicat ó la cSociedad Aragonesa de Ciencias Naturalesy (1) referent ó la vitalitat de la Leucochroa candidissima Drap., el Sr. Zulueta dóna compte de que molts exemplars d' aquesta especie, re- cullits per ell ú Sant Miquel de Fluvià (Girona) en 25 de Juny de 1902, se l' hi han mantingut vius sense menjar res fins el 15 del corrent, en que posats quatre d' ells sobre sorra humida, trencaren l' epifracma qui habían format, posantse é. passeijar tranquilament com si tal cosa. La mateixa observació ha fet el Sr. Zulueta respecte l' Helia Duroi, Hid., portat per nostre consoci Mossen Norbert Font, de Rio de Oro (Sahara Espanyol), en Juliol de 1902, que al sentir aquest any els primers calors del clima de nostra costa de Llevant abandonà tl lloch que ocupaba en una colecció, causant un disgust al coleccionista que cregué haber perdut tan bona especie. El Sr. Maluquer (J.) diu que lo mateix que ab la Leuco- chroa candidissima Drap., y Heliz Duroi Rid., ha observat lo anterior abl' Heliz Gualtieriana Lin., quins exemplars se mantingueren vius sense tastar res. desde 'l Febrer de 1901 al Desembre de 1903, en que dit senyor tragué i" animal de la. closca. Respecte la Leucochroa esmentada, manifestà que es- tanten 1897 en el cReyal Colegi de Tarrassa s' adonà de que en una copa del Latoratori hi havía cosa de dos dotzenas d' exemplars d' aqueixa especie, que feya 15 ó 16 anys havía. recullit en la montanya de Gardeny (Lleyda) el Sr. Director: donchs bè, al extendrels sobre la taula pera distribuirlos en las capsetas de la colecció comensaren é eixir de la closca, com si tal cosa, deixant en la major estupefacció al Sr. Malu- quer y demés companys que presenciaren el fet. — Y no haventhi res mes per tractar s' aixecé la sessió í la una. (1) Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., Tomo III, n " 8, Sesión del 2 de Marzo de 1904. 51 COMUNICACIONS UNA NOVA PERDIX DE LA FAUNA CATALANA 2 P. melanocephala, sp. nov. (2).—(Fig. 1.) PER DoN LLuis SoLER Yy PuJoL A primers de Janer prop-passat, la Associació de Cassa- dors, fa un any fundada à Barcelona, nos va encarregar la preparació d' un exemplar que induptablement pertany al género Perdiv, y quina fotografia acompanya les presents ratlles. L' aucell en questió fou mort per un cassador del terme de Sant Lloréns de Munt, el qui el regaló al soci de la esmen- tada societat, D. Frederich Martí, qui en feu ofrena à la ve- gada ú la mateixa, pera formar part de la colecció zoológica de Catalunya que forma la sosdita Associació de Cassadors. En els 18 anys que "ns dediquém ó la preparació d'exem- plars, varis centenars del género Perdiz han passat per les nostres mans y cap d'ells ha presentat els caràcters del pre- sent. A primera vista comprenguerem que fs tractava de una especie ó varietat del dit género, mes nos cridí de tots modos la atenció que en els centenars de perdius que habiam tingut ocasió de preparar, cap de ells ofería les particularitats que (1) Front, vertex, occiput et région auriculaire noirs, nuque aussi noire mais avec quelques taches cendreuses dans sa part inférieur, les plumes de la, base du cou et des épaules cendré-bleuàtres avec le bord rouge, la part dorsale dans sa région antérieure rouge foncé avec quelques taches noires, et dans sa région postérieur cendreuse, croupion et plumes sus-caudales rougeàtres: la part visible des rectrices rouge foncé. Gorge et part du cou blanch-grisàtres, encadrés par un collier de plumes de la méme couleur mais avec leurs bords noirs, poitrine et épigastre gris bleuàtre, ventre, région anale et sous-eaudales rougeàtres, plumes des flancs jaunàtres avec une bande terminale noire et rouge foncé très visible, les tectrices vues d'en- semble offrent un jaspe gris perle, jaunàtre, noir et rouge foncé. Bec, pau- pières, tarses et doigts d'un beau rouge vif. Tuée 4 S. Llorens de Munt (Catalogne, Presgu'ile Ibérique), 52 presenta l'exemplar que avuy donem à conéixer. Ni la ne- gror de son cap, ni el dibuix de les ales, ni la coloració gene- ral que presenta etc.... Consultades les obres de ornitologia que posseím y algunes altras que varem tenir ocasió d' examinar, no hi trobérem rés que pogués referirse al exemplar de que tractém. Consultats un gran nombre de cassadors, cap d'ells me diguè coneixer aquesta especie, per véurela per primera ve- gada. l El cassador que va matarla assegura que entre la colla de perdius vulgars en que fs trebaba l'exemplar que avuy pre- sentém, n' hi va veure un altre de igual. També se sab que l'any darrer varis cassadors de Sabadell tenint esment de la aparició de alguns individuus de la mateixa especie, é les que anomenaren Perdius -canaris, sens dupte per l: acoloriment del ters inferior de sa esquena, sortiren de dita ciutat al objecte de matarne alguna, no havent pogut conseguirho. Tambés' es dit si 'l mateix any algú ne va matar una. L' exemplar que presentem te una talla dí uns 834 centí- metres. Per sa part posterior es com segueix: tota la extensió del cap y la meytat de sa cara fins ú la base dels ulls (els parpres son vermells), d' un color negre ab algunes taques blanquinoses, més pronunciades en el front, vertex y occipu- ci. D' aquesta extensió negra baixa per la part posterior del Coll fins à sa meytat, una ampla faixa també negra, que vé à ésser la perllongació de la esmentada extensió negra. Altra faixa d' uns cinch milímetres d' amplaria separada altres tans de la primera, surt (per cada costat) del extrem antero-infe - rior de la esmentada extensió, prenent una direcció oblicua y corva descendent cap al extrém del coll, perdentse en aquest y formant el tot una especie de collar interromput en el centre del mateix. Aquesta faixa darrera està formada de petites ta— ques negres sobre el fons gris clar de tot el coll, el qual entre les dos faixes y al comensament de la esquena pren una en- tonació més fosca y rojenca fins al comensament de la tercera part de la esmentada esquena, en que l' acoloriment se torna ST 5ò molt mes fosch y rojench, sobre d' aquesta secció hi han al— gunes taques negres que fan joch ab les existentes sobre les plomes cobertores de les ales, conforme 's dirà després. La tercera part restant de la esquena es d' un color gris groch Figura 1. verdós que va enrogintse en la cua, la que té uns 9 centíme- tres, acabant ab un color marró grisench. Per sa part anterior es com segueix. La meytat inferior de la cara, la gorja y el coll d' un color blanch grisench ti- rant d ros, el pit d' una entonació molt mes fosca que la del 54 coll y menys rossa, la que sí aclareix y emblaveix, fins al co- mensament del abdomen, quí es d' un color canyella, seguint la mateixa entonació fins é la cúa, en la que va tornantse d' un marró grisench. Per sos costats presenta en son ters superior l' acolori- ment gris intermitj de les dos porcions corresponents al pit y é la esquena: en els dos tersos restants, ó sigui desde "1 punt paralel al comensament de la ala plegada fins al arrancament de la cúa, hi ha una série de faixes blanques, negres y rojes transversals al istil de les que s' observen en la Perdiz rubra. Les grans plomes de les ales son per la part posterior d' un gris fosch rojent, ab les espigues groguenques, y per la ante- rior son sensiblement més clares. Les ales plegades presenten el segient dibuix. Forma el tot dos seccions longitudinals. La més interna formada per una especie de jaspi negre roig y groch, en el qualestón casi equilibrats els tres colors, que son del mateix sentit dels que formen les faixes dels :costats ja esmentades. La secció més externa es molt més clara per dominarhi en gran manera el color groch, y en ella les taques negres estant disposades al istil de faixes transversals que semblan voler armonisarse ab ia serie de faixes dels costats. . Aquesta secció de la ala te per vora mes externa el color ne— grós rojench de les primeres grans plomes. El bech, els peus y els tarses son d' un hermós color vermell. Volguent tenir més seguretats de que l' exemplar no per- tanyía éú cap de les especies de Perdiz conegudes, avóns de presentarlo, com era nostra desitj, à n' aquesta institució, varem creure convenient consultar el càs ab algúns natu- ralistes de aquesta ciutat pera veure si confirmaven nostra opinió. Al efecte visitarem al Doctor D. Manel Mir y Navarro, il-lustrat catedràtich de Historia Natural d' aquest Institut de 2." ensenyanza, ex -Direetor del mateix, el qui nos va dir lo seguent: 4Es induptable que l' exemplar que vosté sotmet al meu parer, té tots el caràcters del género Perdizx. Que jo sópiga no ha sigut per ningú senyalada, y crech que si 's pot 55 averiguar la existencia d' altres exemplars s' ha d' admetre com individuos d' una veritable especie. En tal cés estaria molt bé el nom de Perdiz melanoceptala. Més fins y é tant que no "fm presenti vosté altres exemplars iguals, consideraré al present tan sols com é varietat.y Passarem després é con- sultar ab l' ornitolech y amich nostre D. Emili Tarré, soci d' aquesta Institució. Nos digué lo segiient: 4L' exemplar que vosté 'm mostra, presenta tots els caràcters típichs del gé- nero Perdiz, el bech y els peus tenen exactament les propor- cions y formes peculiars al mateix, les plomes dels costats son d' igual naturalesa que les corresponents é les altres espe- cies del género. De les quatre que fins avuy me son conegu— des, la P. rubra, la P. greca, la P. petrosa y le P. chutar, la que presenta més semblansa ab l' exemplar en questió es la primera, ó sigui la universalment coneguda ú Catalunya. Es per sa part anterior que presenta molta analogia, exceptuant el dibuix negre de son coll. No puch admetre que estiguem en presencia d' un cas de modificació en l' acoloriment (me- lanisme, albinisme é isabelisme simultanis), perque encare que admetesim la possibilitat del mateix, hi ha en l' exemplar el decorat de les ales y meytat de la esquena, que no existeix per res en la P. mubra. No es possible tampoch acceptarlo com Un Cas de monstruositat, perque hi ha en tot el dibuix la més complerta simetría. Crech donchs que es lo més procedent, fins que no s provi lo contrari, considerarlo com individuo d' una especie desconeguda pera mí yY molt probablement no senyalada per cap ornitólech, la que hauria de judicarse vin- guda del Mitjdía de nostra península ó de més al Sur encara, cosa que tractantse de regións hont l' estudi de la ornitologia se troba en un: estat rudimentari, encare no tendria res de extrany que aixó fos aixís. El nom que tede donar ú la nova especie, entench que pot ésser molt be el de Perdiz melano- cephala.x En conclusió de io dit, creyèm haver senyalat una nova especie del género Perdic, y fins y é tant no fs demostri que sa presencia ha sigut senyalada, y la especie descrita, la co- 56 neixerém per Perdiz melanocephala, nom que proposém d' acort ab lo manifestat per "is Srs. Mir y Tarré. Preguém que en obsequi é la veritat se "n dongui coneixe- ment é la Institució 6 al que subscriu, si avàns d' ara algú n' haoués fet esment. Barcelona, 1 de Maig de 1904. LEPIDÓPTERS D'UNA EXCURSIÓ AL UBACH (TARRASA) (7 d' Abril de 1903) PER DoN SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU El día 7 d' Abril de 1908 4 las sis del matí sortirem alegre- ment de Barcelona els socis Srs. Aguilar, Mas de Xaxars, mon germà Joseph Yy jo al objecte de fer una escursió cientí— fica ú la serra del Ubach, distant unas tres horas de Tarrassa. Encaixonat en un esquifit vagó de tercera classe de la línia del Nort revisarem nostres equipos, y al propi temps que aspi- rabam l' aire embaumat d' aromes de primavera que entrava per las estretas finestras, contemplavam els hermosos paisat- jes de Moncada y Sardanyola prometentnos una bona cullita en vista de lo espléndit que fs presentava el día. A las vayt próximament arrivarem é Tarrassa, dirigintnos depressa 4 casa del que fou mon estimat professor d' Historia Natural, el Dr. Cadevall. Després de las presentacions de rúbrica y de pendre un bocí, emprenguerem la marxa riera del Palau amunt acompanyats pe 'l Dr. Cadevall y per nostre consoci y estimat President Sr. Ferrer y Dalmau, qui se ns havía jun- tat avans de sortir de casa d' aquell. Als tres quarts de caminar trencarem ú l' esquerra pasant per aprop de ca 'n Amat ens dirigirem vers el Pantano del Guitart que atravessérem per sobre son mur de contenció, y 57 enfilantnos per la vessant dreta per entre bosch frondós de pins, alsinas, arbós, cistus y ericas, seguirem el camí fressat per l' antich Decauville destinat 4 traginar pedra quan feyan las obras del esmentat Pantano. Aquet camí atravessa una mina ó túnel hont no trovérem res que recullir. A sa sortida abundaban las Violas y 1 Cardamine, per lo que no tardàrem en fer bona cassera d' Antocharis y Argyanis dia. El camí, fins aleshores planejant, comensaba 4 enfilarse montanya amunt deixant ú mú esquerra un planell que molts anys enrera fou vinya, convertit avuy en herm ont creixen frondosíssims els Gistus Monspelensis ja en plena floració, per sobre "ls quals voleyaban centenars de papallonas grossas y Xicas (micros). Ab gran recansa meva no vaig poguerme entretindrer per cassar allí tot lo temps que jo hauría volgut, puig se feya tart, y encara éram lluny de la Font de la Cirera ont havíam quedat en fer alto per herborisar per sos voltants. Mes avans d' abandonar aquell lloch privilegiat, al moment que fm disposaba 4 agafar una bonica papellona, s' esmanyí de mos peus un llorigó dels més aixerits, que després: de fer- me córrer una mica se deixú agafar dins de la bossa del filet, lo qual segurament no fou de son gust, ja que mostrava son descontent ab forts xisclets y provant d' esgarrapar la mé que "1 tenía subjecte per les orelles. Era molt bufó y no devía tindrer mes de dotze à quinze días. Quan mos companys: el vejéren, formúrem consell per veurer que s' havía de fer de la petita víctima de l' Entomología, y encara que algún, ab greu crudeltat, proposà cóurel é la brasa ab alioli negat, preva- lesqué 'l eriteri del Dr. Cadevall, qui després de ferli un sermó (per cert escoltat pe 'l sentenciat com qui sent plourer) sobre l' imprudencia de sortir del cau en ple mitjdía, l' inexperien- cia de la joventut y altre porció de coses boniques, el posà cuidadosament ó terra ont la pobra bestia feu quatre salts to- pant ab totes les mates que trovaba al pas, tal era son astora— ment. Ens en despedirem desitjantli bona sort, y enfilantnos serra amunt, ab uns quinze minuts arrivàrem à la Font de la Cirera. 58 Allí reposórem y beguerem, disseminantno3 després pe "ls encontorns à buscar quiscú 'ls sers naturals que li dictavan sas aficions, y als vuyt minuts, després d' una abundosa culli- ta de plantas entre las qu: era de remarcar la Viola Cadevalli, Pau., emprenguérem de dret la aspra y fadigosa pujada de la serra. Per fi després de vint y cing minuts arrivàrem à dalt y un ample camí de carro que segueix per la mateixa carena ens portà per entre bosch d' alsinas fins ú un tret de pedra de la gran masia coneguda perl' Ubach y que dona nom 4 tota aquella serralada. Las alsinas que vorejaban el camí no eran grans, sinó joves, y entre sas fullas s' amagaba una legió de Geómetras que vo- leyaban al sacsejar les rames, y que per escassejarme ls tu- bos de cassa no vaig pognernefer la cassera que hauría desit- jat. Y aixís seguírem, fins arrivar é la Font de la Portella. Era la una de la tarde, y la excursió pot dirse que acabada. All dinúrem, y no es del cés esmentar que ho férem ab mol- ta gona, acotant en un trés y no rés las provisions que EO tavam. A cuarts de trés, el Dr. Cadevall donà la senyal de marxa, emprenguent depressa 'l retorn ú Tarrassa, per agafar el tren de la sis y tornar ú Barcelona el vespre. Passúrem pe 'ls Caus del Guitart, que estavan sechs, prenent comiat tot seguit del Dr. Cadevall y del amich Ferrer, que més poch à poch féren cap à Tarrassa. En quant é nosaltres quatre, arrivàrem é l' es- tació ab el tempsjust pera agafar el tren, arrivant ú Barcelona ó las set y mitja del vespre. En aquesta excursió varem recullir els segients Lepidópters. l Papilio machaon L. Pieris brassicae L. 8 xy —rapae L. 4 2 —daplidice L. 5 Anthocharis belia Cr. 6 i o NS y — cardamines L. y — euphenoides Stgr. 59 8 Leucophasia sinapis L. - 9 Colias edusa L. — 10 Gonopteria rhamni L. li Thecla rubi L. 12 Thestor ballus F.—Escés, vuyt dies avans era abun- dant en lo bosch de ca "n Orell. 183 Polyommatus phlaeas L. 14 Lycaena boetica L. 15 x — baton Berg. v. panoptes Hb. 16 x o ustrarche Bgastr. 17 x — licarus Rott. 18 y o melanops B 19 Vanessa atalanta L. 20 y cardui L. 21 Melitaea phoebe E. 22 y aurinia Rott. v. Desfontainii God. di igra2) D) cinxía L. 24 Argynnis Dia L. En la vertent dreta del Pantano. 25 Pararge megaera L. 26 Y aegeria L. 2€ Spilothyrus altheae Hb. 28 Syrichthus alveus Hb. 29 y Sao Ab. 30 Nisoniades tages L. al Macroglossa stellatarum L. 32 Arctia Latreillei God. Aquesta notable especie fou tro- vada é las 9 del matí per mon company Sr. Agui- lar-amat, al mitj de la carretera en construcció de Tarrassa al Pantano, poch després d' haver passat aprop d' una font que hi hó, passat éú ca 'n Amat. . En ma col-lecció 'n tinch una parella agafada també als voltants de Tarrassa per nostre eonsoci Dr. Cadevall. 38 Spilosoma fuliginose L. — 84 Fidonia famula Esp. 85 Eurranthis plumistaria VilI. d'or se 86 Ematurga atomaria L. 60 Com se pot veurer, son trentasis les especies que-vaig cap- turar sense contar els micros y tenint en compte que d' algunes vaig agafarne set ó vuyt exemplars y que la excursió fou feta molt depressa, sense podernos entretindrer en cassar molt, y afeigint 4 n' aixó lo primerench del temps, pot deduirse ia ri- quesa de la fauna lepidopterológica de la encontrada. UNA ORQUÍDEA NOVA per el DR. D. JOAN CADEVALL En l' excursió que 'l día 6 de Maig de 1908 efectuarem ab el senyor Ferrer ú Montserrat, el R. P. Adeodat Francisco Marcet, que ab ver entussiasme estudía la Flora d' aquella in- comparable montanya, me presentà una Orquídea que de prompte y no sens algún dupte referí al Op/rys scolopaax Cav., mes estudiada després aquella planta ab la deguda de- tenció, puguí apreciarli diferencias, à mon entendre bastants, pera considerarla com especie nova. D' ella y d' alguna altre pianta 'n donguí compte é la Reyal Academia de Ciencias y Arts de Barcelona, en una nota que fou oportunament llegida y que per excés de material no s' ha publicat encare. Y com que "1 diferir per més temps sa publicació podría redundar en perjudici de la corresponent prioritat, me decideixo à reme- tre à l' Institució la descripció d' aquesta orquídea (sentint no poguer incloure "1 dibuix per no habermen quedat copia), per si creu d' interés donarla é coneixer als sèus lectors. Ophrys montserratensis Cad. sp. nov. Foliis oblongis: floribus laxe spicatis, bracteis herbaceis, ovarium superantibus, tepalis exterioribus cruciato-patenti- bus, roseis víridi-nervosis, interioribus mnediocribus, roseis 61: subglabris, labello basi trilobo, lobis lateralibus triangulari- bus, revolutis, semicirculum basi describentibus, velutinis purpureis, obscuriori apice obtuso superficiem labelli non supe- rantibus, lobo medio semieliptico, margine revoluto, purpureo velutino, in medio macula glabra duabas lineis longitudinali— bus conectis altera anteriori sinuosa, constituta, in apice, vi- ridi-flavo, brevi, semicirculari appendice recurvato. Gymnos- temio arçuato, brevi el leviter rostrato. Differt a O. scolopaa Cav., cui valde similis, tepalis 2 in- terioribus longioribus, duplo latis, labelli lobo medio latiori, breviter appendiculato, lateralibus obtusis, non cornutis, apice obscuriori superfíiciem labelli non superantibus. Fleret Majo. In nemorosis Montserrati P. Adeodatus F. Marcet legit. Tarrassa, 15 d' Abril de 1904. SECCIO BIBLIOGRÀFICA Obres y publicacions rebudes pera la Biblioteca REVISTAS Razón y Fe, Tomo VIII, núm. 4, y IX, núm. 1. (Abril- Mayo, 1904) , Bulletin du Musce Occanographique de Mónaco, núm. 9. Boletin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, números 8 Y 4. (1904). Revista Oientífica Profesional, núm. 2, (1904). Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Mars y Abril de 1904. Miscellanea entomologica, núms. 10, 11, 12, vol. XI. El Colmenero Espadol, núms. 148 y 149. Broteria, Vol. HI (1904), fasc. IL, H y HI. 62 OBRAS Biicher- Verzeichniss, von R. Friedlànder et Sohn. Abthei- Jung V. Ornithologie. (Donatiu de R. Friedlànder.) Eumenidos de Espana, primer suplemento, por José María Dusmet (Extr. del Bol. Real Soc. Esp. Hist. Nat., Marzo, 1904.) (Donatiu del autor.) Eqcursion malacològica d Ripoll, Pobla de Lillet y Caste- lar d'en Huch (Alta Cataluna), por José Maluquer y Nicolau (Bol. Real Soc. Esp. Hist. Nat., Marzo, 1904.) Note di Malacologia ces di ch Pollonera. Monografia del Genere VITRINA, per id. (Atti R. Aead. della Scienze di Torino, Vol. XIX, 1884.) Monografia della Sesione CHARPENTIERIA del genere CLAU- SILIA, per id. (idem., Vol. XX, 1885.) Elenco dei Molluschi terrestri viventi in Piemonte, per id. (idem idem.) Studi sulle Xerophila, per id. (Bol. Soc. Malac. Ital., Vol. XVIII, fasc. I. 1893.) Esame critico delle specie terrestra descritte come nuove Dall' Abate G. Olivi, per id. (in idem. Vol. XIII, 1888.) Specie nuove 6 mal conosciute di Arion Europei, per id. (R. Acad. Sc. di Torino, Vol. XXII, 1887.) o Nuove contribucioni allo studio degli Arion Europei, per id. (R. Acad. Se. di Torino, Vol. XXIV, 1889.) Note malacologiche, per id. I.—Molluscii della Valle del Natisone (Friule.) IH.—Monografía degli SPHYRADIUM ilaliani. III.—Degli ODONTOCYCLAS italiani. IV.—Un nuovo ZOSPEUM italiano. V.—ACME 1laliane del gruppo delle costulate. VI.— Vitrina Stabilei, e V. major. VII. —La Xuiocmes SUBMARITIMA Desm. in Italia que Sec. mal. Ital., XIV, 1889.) 68 Sulle forme del gruppo della CAMPYLEA CINGULATA Sfud., per id. (Soc. mal. Ital., XV, 1890.) Appunti anatomici in appoggio ad una classificacione dei desen geofili del Piemonte, per id. (Soc. mal. Ital. XV, 1890.) (Donatiu de D. Joseph Maluquer.) Note sur quelgues Cyclostomes siciliens, par Paul Fagot. (Bull. Soc. mal. Franc., 1889.) Etude sur les Hlices Xerophhiliemnes, des groupes cisal- pinana el spadana par id. (Bull. idem 1884.) : Description d'une espèce du genre Marginella, par M. Jules Mabille. —Marginella Hahmi. (Bull. idem 1884.) Etude sur les éspècee du groupe de l HELIX .CARASCALENSIS, par id. (Bull. id. 1885.) Historique du genre CZCiLIANELLA, par id. (Bull. id. 1887.) (Donatiu de D. Antoni de Zulueta.) Coleotteri Italiani del Dottor A. Griffini. Lepidotteri Italiani del Dottor A. Griffin:. (Donatiu de D. Felip Ferrer.) NOVAS Mereix tota mena de felicitacións l iniciativa desplegada per la Comissió Organisadora de la próxima exposició de mi— nerals, perque tenint en compte el nombre d' importants enti- tats que han d' enviarhi sos productes ha de resultar molt beneficiosa pera la industria minera catalana. Desde aquestas columnas me dirigeixo é la dita Comissió pera que inspirantse en el bon desitj de fomentar V' estudi de la ciencia mineralógica, se serveixi reservar en la futura ex- posició una secció destinada esclusivament ú las coleccions particulars, perque à pesar de que aquestas no abundan tant com fora de desitjar, hi hà ú Barcelona coleccións mereixedo- ras d' esser apreciadas y conegudas del publich. GEORGES DELGADO. 64 Mr. Cossmann, autor del eCatalogue illustrè des coquilles fossiles de l' éocène des environs te Parísv, y nostre distingit corresponsal Mr. J. Pizarro, publicaràn avans de fi d' any el primer fascicle d'un atlas, que portarà per titol eJconographie complèlte des coquilles fossiles de l'cocène des emvirons de París.x Constarà cada fascicle de 20 léminas, en 4—major, y l' obra complerta representarà totas las especies fóssils parisien- ses, de molusehs y braquiopots, en fototipias presas de clixés fotogràfichs. El preu de suscripció es de 15 franchs l' any, durant aquesta, cinch anys. Dirigirse à Mr. Pizarro, 85 Ave- nue de VVagram, París (XVII). Aquesta obra pot ser útil als paleontolólechs de Catalunya, donchs nostre eocé està molt poch estudiat. A. DE Z. A Sevilla se reunirà al Juny vinent l' Aplech (ó Assam- blea) de la Buna Prempsa, ab quals ideals simpatisa la INSTITUCIÓ. Lecciones de Organografia y Fisiologia vegetales. —Es la obra que ha publicat pels seus deixebles l' il-lustre catedra- tich de la Universitat de Valladolid Dr. Risuefio. Convidém als aymadors de la bella ciencia é fulletejar sovint aquesta obra. Hi trobaràún en compendi tota la doctrina moderna sobre anatomía y fisiologia vegetals exposada ab método y claretat notables, realsades ab els quadros sinoptichs Y resums de cada llissó. Innombrables gravats, aixís com els índices y vocabulari de les paraulas técniques lí avaloran. Els qui la assaborejin sortiràún sense fadiga botànichs teórichs Yy préctichs. lmp. LA HORMIGA DE ORVu.—Nueva San Francisco 47, Barcelona, ny 9 a RX Institueió Gatalana / h,j V Nulla unquam: inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. ul Consr. pe Fip, carn. c, IV. Dies v en Andreu Malgà, Pbre. Horborisacións ber los voltants de o Vilafranca del Panadés. —— i et d C seph Maluquer y Nicolau: gine moluschs marins de Masnou. dutes de Zulueta: Excursió é la desembocadura del Llobregat. RES Y PUBLICAGIÓNS REBUDES PERA LA : BIBLIOTECA. a ay a A ee 4 Tn santa inst RN, Re L fets dr In z) OC A r SOCIAL , : Garrer del Paradís, núm, ÍO, pís 1.er, , 2a i RES A BARCELONA i gn Dei Per des : Name ans: els demés, siga qualsevulga sa habitual residencia. Art. 4.18 Pera ser atmés com ú soci de número, se requerei proposta firmada per tres socis, en sessió ordinaria Ó extmordinaria, dels assistents, com en el cés de socis i número. SS Art. 5.nt Els socis "Numeraris residents é i Barcelona stiata hi : -— yà assistir ú las sessións ab veu i Vot, Ca ES ' Els socis que accidental ó habitualment se trobin à Bgcliió En dret à consultar las obras de - Biblioteca y an del Museu. 1 : Sis o quota deixaràn de rebre hi bla LE de la Societat y als tres any só o insolvencia seràn considerats com baixas. —— ss Els socis Protectors y Honoraris rebràn à titol gratuit las publica: xes de la Societat, y podràn assistir à las sessións ab veu, pero sens vot. sea can Art. 6.xt La Societat publicaró un Butlletí cals menos els mes0 SS —, de Juliol, Agost y Setembre. S' atmeten suseripcións à n' aquel But letí, o essent el preu deu pessetas anyals. — $ ss RN Els autors del escrits que vegin la llum en las publicacións de la So tat, seràn els responsables únichs de las is y conceptes en elles emeso BUTLLETÍ DE LA sTroció. CATALANA D'HISTORIA NATURAL : Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. (Consr. Frp. CATH. c. IV). SEGONA ÈPOCA JUNY, 1904 — NúM. 6 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 1.7 DE MAIG DE 1904 Presidencia de D. Eugeni Ferrer y Dalmau A dos quarts de dotze, el Sr. President obri la sessió, é la que hi assistiren els Srs. Ferrer y Dalmau (E.), Zulueta, Aguilar-amat, Maluquer (J. ) Mas de Xaxars, Soler y Pujol, y Ferrer y Vert. Llegida l' acta de la sessió ae Ier fou aprovada per unanimitat. Socis ATMESos.—Ho son Mossen Andreu Malgó, Pbre. y D. Joan Soler y Pla. CoMUNICACIÓNS.—El Secretari llegeix una carta de don Domingo Ventalló, agrahint son nombrament de soci y oferintse é la Societat. —EI Sr. Soler y Pujol llegeix un trevall sobre 4m4 nova PERDIX, de la fauna catalana, en el que descriu un exemplar de dit género, que presenta als socis y que anomena Perdix — melanocephala. —El Sr. Ferrer y Dalmau manifesta que d' aquí pochs días faró ab alguns companys una excursió é la Cova del Drach y Sant Llorens del Munt, de quins resultats donarà ja compte é 1 Institució. —Els Srs. Ferrer y Vert, y Zalueta fan una breu ressenya Fang, 66 de 1: excursió que 'l diumenge dàrrer efectuaren ab el senyor Maluquer (J.) pe 'Z Port de Barcelona, havent recullit alguns crustacis y moluschs poch interessants. i Y no haventhi res més per tractar, s' aixeca la sessió é la una. COMUNICACIONS HERBORISACIONS PER LOS VOLTANTS DE VILAFRANCÀ DEL PANADÉS durant els anys 1902 y 1903 per MossEN ANDREU MaLGA, PBRE. Equisetum arvense, L.—Maig. Carex glauca, Scop. b) leiocarpa.—Vora d' ayguas. —Maig. Heleocharis palustris, R. Br.—Llochs humits. —Maig. Gladiolus segetum, Gavvi. —Sembrats. —Maig. Scirpus Holoscheenus, L. genuinus, Godr. —Molanta, é la riera. —Juliol. Juncus bufonius, L. fasciculatus. —Llochs humits. —Juny. Asphodelus fistulosus, L. —Maig. Muscari comosum, Mill. —Maig. — racemosum, D. C.—Maig. Allium paniculatum, L.—Bastant comú. —Juliol. — — L. b) pallens, G. G.—Menos extés que 1: anterior. —Juliol. Allium spheerocephalum, L.—Frequent. —Juliol. — —ampeloprasum, L. (2). —Raro. —Juliol. — — vineale, L.—Comú.—Juliol. — — — L. compactum, Th.—Juliol. — — roseum, L.-—Bastant freqiient. —Juny. Ornithogalum umbellatum, L. genuinum, VV E.—Als marges y entre cereals. —Maig. 67 Atriplex il i . a) genuina, Godr. —En els camps.-Octubre. ———O Chenopodium ambrosioides, L., ab las varietats genuina y co- mosa, VVE,—Voras de Catrde y entre runas.—Setembre. Chenopodium Vulvaria, L.—Camps y camíns.—Octubre. Beta vulgaris, L.—Sembla sub-espontànea per la vora de molts camps.—Juliol. Amarantus Blitum, L.— En els camps. —Octubre. ee deflexus, L.—Entre runas. —Octubre. Rumex crispus, L.—No es comú. Ayguas.—Agost. — —conglomeratus, Murr.—En els regueróns d' aygua.— Juliol. l Rumex pulcher, L.—En las ayguas y camíns.—Juliol. Polygonum aviculare, L. a) vulgare VV E. —Camps. —Maig. — Convolvulus, L.—Camps y marges.—Estíu. Aristolochia longa, Clus (2).—Entre l' herba en la riera de Viloví. —Juny.—Per més que 'ls autors que he consultat no la citin ú Catalunya, sembla que li correspon més aquesta denominació que qualsevol altre. No obstant, deguí valerme d' un exemplar incomplert pera classificar- la, puig li faltava l' arrel. Bellis perennis, L.—Comú en llochs Dumas —Abril.—A pesar de que he buscat molt, no he pogut trobarhi la B. an- nua, L. Erigeron Canadensis, L.—Comunissim en terras de conreu y camíns. —Qetubre. Pulicaria dysenterica, Geertn.—En di terraplé de la vía férrea. —Juliol. Jassonia glutinosa, L.—Rara. Talús de la via férrea, aprop de La Granada. —Estiu. Inula viscosa, Ait. —Camps y marges. Comuníssim en vinyas abandonadas. —Octubre, Inula helenioides, D. C.—En algunas vinyas de pea Pere Mo- lanta.—Juiiol. Algúns pagesos la tenen per arnica, y com é tal la he vist usar, no sols aquí, sino en altres comarcas, com el Vallés y la Costa de Llevant. 68 ' Asteriscus spinosus, G. G.—En marges J terrenos sechs.— Juliol. Phagnalon sordidum, D. C.—Terras incultas. Molanta. — Juliol. Phagnalon saxatile, Cass. 8) intermedium, D. C.—Talús da ls vía férrea en direcció à La Granada. juny) Artemisia campestris, L.—Marges y voras de camíns. No es general. —Octubre. Anacyelus clavatus, P. B. marginatus, Guss. —Camíns.— Abril. Anacyelus Valentinus, L.—Sovint barrejat ab el precedent y — no tan general. —Juliol. Cota Cossoniana, Rehb.—Vora dels camíns. vel uny. Senecio vuigaris, L. —Primavera. Calendula arvensis, L.— Primavera. Carlina lanata, L.—En marges. Raro. — — corymbosa, L.—Abunda més que l' anterior... Rentrophyllum lanatum, D. C.—Voras de camíns. —Agost. Centaurea aspera, L.—Terras incultas. —Setembre. — — eollina, L.—Sembrats. —Juliol. — — ornata, VV.—Com la precedent. Leuzea conifera, D. C.—Boscos de Sant Pere Molanta. —lany. Cirsium arvense, Scop. Sou ia infestant las vinyas.— Estiu. I Echinops ritro, L.—Aprop dels camíns. — Juliol. Hedypnois crefiea, VV.—-Camíns. —Juliol. in Thrincia hispida, Roth.—Montanya de Sant Pau.—Juny. . — — hirta, Roth. —Camps. —Maig. / Helminthia echioides, Geertn. —Marges.—Juliol. Urospermum picroides, Desf"—Camíns. —Juliol. Podospermum laciniatum, D. C. a) caule erecto, a) genuinum. — —Juliol. Podospermum laciniatum, 8) integrifolium GG, (2). Die: d' aquesta varietat, perque en dos anys d' observació no he vist cap peu que arrivés 4 madurar la llevor. — Desmunt de la vía férrea anant ú La agua. —Juiiol. 69 Hypocheeris radicata, L. 2 rostrata, Moris. Chondrilla juncea, L. —Camps.—Juliol. Taraxacum officinale, Vigg.—Entre las herbas. —Abril. — taraxacoides, YVIz. a) levigatum, VE. y b.) obovatum, YVIe.—De vegadas barrejudas entre las herbas 3l : s I y llochs rats —Abril. Picridium vulgare, L. 8) crassifolium.—Camíns.—Juliol. — —Lactuca scariola, L. — Molanta. —Juliol. oo Sonchus. dia el L. —Marges sechs. — Juny. Ec — — oleraceus, L. y la varietat 8) lacerus, VVallr. —Camps. xa Estíu. ——O Sonchus pers Vill. 8) prugens, Bischoff.—Llochs incults. L i . ( Continuard) : CONTRIBUCIÓ L. El À LA 4 FAUNA M ALACOLÓGICA DE CATALUNYA EN AU PER È , D. JOoSEPH MALUQUER Y NICOLAU l nn Alguns moluschs marins del Masnou (Costa de Llevant) Introducció Nostre estimat amich y consoci D. A. de Zulueta va pu- OO blicar en un dels anteriors números del BUrtLETÍ DE LA INS: TITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL (any 8.0, 1908, pà- (1) X Moluschs recullits en la montanya de Montserrat, (But. Inst. Cat. Hist, Nat.v, pri nera série, 1903, pàg 52. II. Moluschs terrestres y d' aigua dolsa recullits eú la Comarca d' Artesa de Segre, (But. Inst. Cat H.st. Nat 2, seg na série, 1904, pàg. 88. 70 gina 89), una llista ó catàlech de moluschs marins recullits per ell é Vilassar de Mar, en el que cita unas 170 especies, entre las que n' hi figuran algunas que no s' havían citat í Catalunya, y altres quina cita era dubtosa. Té el Sr. Zulueta el propósit d' estudiàr la fauna mai) lógica marina de la costa de Llevant, quin primer pas fou son treball esmentat, si ab el present podei nosaltres en alguna cosa ajudarhi, ens donarém per molt satisfets, donchs aquest es nostre principal objecte. La proximitat de Vilassar y Masnou, y sa semblansa de condicions, fan que la fauna marina del un lloch y del altre siguin casi bé iguals, y baix aquest punt de vista, inútil re- sultaría la llista que presentém é continuació, pero com siga que en el sosdit treball, se citan à Vilassar especies en nú- mero bastant regular, que no hem observat nosaltres al Mas- nou, y vice-versa n' hem recullit en aqueixa platje altres no citadas per el Sr. Zulueta en aquella, resultan en cert modo abdós treballs complement l' un del altre, y per aixó creyém oportú publicarla. I Nostre radi d' acció (si se 'ns permet la frase), comensa ahont acaba 'l del Sr. Zulueta. Ab el nom d' Alguns moluschs marins del Masnou (costa de Llevant), compreném exclusiva- ment els recullits per nosaltres mateixos en el trós comprés entre la riera de Premi y la de Tiana (Mongat). Son innom- brables las vegadas quí hem recorregut aquella costa, ja que desde nostra infantesa hi passém els mesos d' istiu, ú més d' altras temporadas entre any, pero, n' obstant, no creyém que la segtient llista sigui, ni de molt, complerta, ja que sols consta de las especies recullides en la platja, y alguna qu: al- tre portada per pescadors, pero no tením altra intenció que — donar ú conéixer, encare que en part molt petita, las riquesas naturals de la fauna malacológica marina d' aquell trós tan estimat de la costa Cataluna, y contribuir al estudi de la ge- neral de Catalunya. Tn Llista de las especies (1) GA STEROPODA Muricide . Murex brandaris, Lin. C. C. — — trunculus, Lin. C. C. — — Blainvillei, Payr. (M. cristatus, Brocchi.) R. — —erinaceus, Lin. OC. — —.Edvardsú, Payr. P. OC. — — aciculatus, Lam. P. OC. Rocas de Mongat. -- . Pisania maculosa, Lam. ( Buccinum maculosum , Lam.) C. È. 8. 0— . Orbignyi, Payr. (B. Orbignyi, Payr.) P. C. i 9. Triton nodiferus, Lam. P. C. È. 10. — corrugatus, Lam. P. C. 3 11. — —cutaceus, Lin. C. ' 19. Caneellaria cancellata, Lin. R. 13. Hadriania craticulata, Brocchi. R. -F 14. Euthria cornea, Lin. (Fusus corneus, Lin.) P. C. 15. Fusus rostratus, Olivi. R. 16 Trophon muricatus, Mont. P. OC. — Ç Buccimde 17. Nassa mutabilis, Lin. C. 18. — incerassata, Múll. C. C. 19. — granum, Lam. P. C. 20. —. pygmea, Lam. R. 21. — costulata, Ren. (N. Cuvieri, Payr.) GC. 99. — reticulata, Lin. C. 28. Amyela cornicula, Olivi. C. 94. Neritula neritea, Lin. (Cyclonassa neritea, Lin.) P. C. 25. — — Donovani, Risso. R. £ (1) Observacions: C. C. vol dir molt comú, C. comú, P. OC. po2zh comú3 B.raro, -- que no es citat pe'l Sr. Zulueta en l esmentat troball, f que no ho es ab certesa, pe'l Dr. Salvanà (Mol, mar. de Mataró y su zona, 1889.), Yy " qu' han sigut trobats en l'interior d' estrellas de mar. I 12 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 38. 34. 85. 36. 37. 38. 39. 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. aa a a P aa Purpura heemastoma, Lin. C. C. Cassis undulata, Gmel. P. C. Cassidaria echinophora, Lin. OC. Columbella rustica, Lin. C. C. — — — seripta, Lin. C. de Gervillei, Payr. R. 4- — minor, Scacchi. (Buccinum minus, Scac- Chi.) R. Conide Conus mediterraneus, Brug. C. Pleurotomide Clathurella linearis, Mont. R. —- Donovania minima, Mont. R. — Volutide Mitra ebenus, Lam. OC... — cornicula, Lin. (M. lutescens, Lam.) P. O. Marginella miliaria, Lin. C. — — Philippii, Mont. R. — Cypreade Cyprea europea, Mont. (Trivia europea, Mont.) P. OC. — — pulex, Gray. R. — — — lurida, Lin. P. C. FH Erato leevis, Don. R. -- Ovula carnea, Poir. R. -- Naticide Natica hebrea, Mart. O. C. — —millepunctata, Lam. -- — —Guillemini, Payr. C, — Dillvyni, Payr. R. — —fusca, Blainv. P. OC. -- Pyramidellide Chemnitzia elegrantissima, Mont. P. C. — 7 t Eulima polita, Lin. P. C. £.— 60. 61. 63. 638. 6-4. 65. 66. 67. 68. 69. 70. TL. 72. 13. 74. 19. 16. (. CO. 19. I 18 Cerithide . Cerithium vulgatum, Brug. OC. — — rupestre, Risso. P. C. H- : . Bittium reticulatum, Da Costa. (Cerithium reticula- tum, Da Costa). P. C. — Latreillei, Payr. (Cerithium lima, Brug.) C. . Cerithiopsis tubercularis, Mont. P. C. F f . Triforis adversa, Mont. P. C. 58. 59. Aporrhais pes-pelecani, Lin. C. — serresianus, Mich. P. OC. -- Turritelhide Turritella communis, Risso. (T. ungulina, L.) C. — triplicata, Brocchi. R. Vermetus glomeratus, Lin, R. — T Scalaria communis, Lam. P. C. — — pseudoscalaris, Brocchi. P. C. Lattorinide Littorina neritoides, Lin. OC. Ó. Rocas de Mongat. —- — punetata, Gmel. OC. Idem. Rissoina Bruguierei, Payr. P. C. Rissoa Montagui, Payr. OC. — —Geimex, Lin. C. — — ventricosa, Desm. P. C. — —monodonta, Bivona. P. OC. — —variabilis, Múhlf. P. C. -- Turbinide Phasianella pulla, Lin. C. C. dE intermedia, Scacechi. C. — Nicaensis, Risso. C. Turbò rugosus, Lin. P. OC. . : Trochide Calliostoma conulus, Lin. (Trochus). C. —- — zizyphinus, Lin. P. C. -- — exasperata, Pen. C. 74 100. 101. 102. 103. 104. . Calliostoma granulata, Born. P. C. — o— Langieri, Payr. C. 2. Gibbula magus, Lin. En CL — varia, Lin. — genis in. C. 1 ei fragaroides, Lam. P. C. — — —. —Adansoni, Payr. P. C. — ardens, Von Salis. P. C. F $ : Phoreus foli ri Payr. (Trochus). C. . Trochocochlea Ri Lam. (Trochus) P. C. TF . Clanculus cruciatus, LL (Trochus) C. Haliotide . Haliotis lamellosa, Lam. C. Fissurellide . Fissurella greeca, Lin. OC. —— nubecula, Lin. C — gibberula, Lam. C. . Emarginula cancellata, Phil. P. C. — Calyptreda . Crepidula unguiformis, Lam. R. . Capulus hungaricus, Lin. ( Pileopsis hungaricus, Lin.) C. Patellide Patella cerulea, Lin. OC. C. — — lusitanica, Lin. P. C. F — — aspera, Lam. C. Bullide Bulla striata, Brug. C. Haminea hydatis Lin. (Bulla hydatis, Lin.) R. Scaphander lignarius, Lin. R. Philine aperta, Lin. (Ph. quadripartita, Asc.) R. (Acabaró) 15 EXCURSIÓ DA LA DESEMBOCADURA DEL LLOBREGAT PER D. ANTONI DE ZULUETA A las cinch del matí del 16 del prop passat Maig l'infras— —erit en companyía dels consocis Srs. Ferrer y Vert, Malu— quer (S.) y Aguilar-amat, emprenguerem una excursió vers al vehi Llobregat al objecte d' explorar la vora dreta del sos-dit riu, desde l' altura del lloch anomenat l'4 nguilero fins sa des- embocadura ú més d' aprofitar tots los llochs del pas. Si hem de dir la veritat, no esperabam d' aquesta sortida resultats dignes de menció per lo que' s refereix à moluscehs, n' obstant, una vegada à casa de tornada y ja fet l' apart y el reconte, varem tenir que rendirnos é la evidencia y calificar l'excursió de bastant notable, com se pot veure per la segient llista, en que hem senyalat ab un asterisc las especies que tro- varem exclusivament en els aluvions de la vora dreta del Llobregat, prop de sa desembocadura. Suecinea Pfeitferi, Rossmàssier. —Comú. Conulus fulvus, Múller. —Comú. et Hyalinia cellaria, Múller var. (Hyalinia farinesiana, Bour- DC Je 3 Quignat).—En bon estat. — nitida, Múller.—Rara. — — erystallina, Múller.—Comú. Helix aspersa, Miller. — — vermiculata, Miller. — — apalolena, Bourguignat. l — splendida, Draparnaud.—Diversas sc ls is eolo- ració. I —. — Carthusiana, Múller var. (Helix sarriensis, Marto— rell y Pefia.) — — obvoluta, Miller. —Un exemplar j jove y en mal estat en los Ric com indica l' asterisc. Es probable que procedeixi del Qanal dels Avellaners de Mont- serrat, ahont es molt frequent. XX Ci A Ja dd Re RX Ro Ro 16 Helix lenticula, Férussac. —Raro. — — pulcehella, Miller. -—. — Costata, Miúller. / — — Arigoi, Rossmàssler.—Comú en tot el trajecte de lExcursi Orts OO — — barcinonensis, Bourguignat. — — Penchinati, Bourguignat.—Més comú que l'anterior. o — variabilis, Draparnaud. —Molt frequient y proce varias formas. — — Pisana, Miiller.—-Abundant. — — trochoides, Poiret. — — Cconoidea, Draparnaud. — sp. —Es una forma comú à Qan Tunis que desconeixem. Cochlicella acuta, Miúller.—A bundant. — — barbara, Linneo.—No tant com l' anterior. Chondrus quadridens, Múller.—Molt abundant. Pupa cylindrica, Michaud.—Rara. — Brauni, Rossmàssler.—Comú. — granum, Draparnaud.—Molt abundant. — — polyodon, Draparnaud var. (Pupa montserratica, Fa- got). —Molt abundant. Pupilla umbilicata, Draparnaud. —Comú. — —muscorum, Linneo. —Comú. -— — — var. (Pupilla bigranata, Ross- màssler).—Mes rara que el tipo. Vertigo pygmea, Draparnaud.—No es raro. Isthmia muscorum, Draparnaud.—Com l' especie anterior. Clausilia Ponchinafi, Bourguignat.—No es rara, pero els exemplars se trovan en molt mal estat. Rumina decollata, Linneo.—Comú. Zua de adrtt Linneo.—No es rara. Ferussacia folliculus, Gronovius. Ferussacia Terveri2, Buurguignat. Ceecilianella acicula. Miller. —Comú. — sp. Ti Carychium minimum, Múller.—Un sol exemplar. Limneea limosa, Linneo. —Abundant. — — truncatula, Múller.—Comú. Ba Physa acuta, Draparnaud.—Molt frequent. Planorbis sp. —Un individuo jove. Cyelostoma elegans, Miller. / i ee — — — — var. (Cyelostoma lutecianum, Bourguignat). —Un sol exemplar. ma Amnicola similis, Draparnaud. Paludestrina sp.—Un sol exemplar. Pisidium cazertanum, Poli.—Raro, pero en bon estat. — nitidum, Jenyns.—Més abundant. Hem senyalat ab un asterisch las especies trobadas en els aluvions del Llobregat per dos rahons: primera, perque tenint aquest riu una conca relativament gran, no es probable que. totas las especies recullidas en els aluvions de sa desemboca - dura visquin en llochs prop ahont han sigut trobadas, aixís, ecreyém que l' Heliz obvoluta Múll., Pupa cylindrica Mich., o Pupa Brauni Ross. y alguna altre especie han sigut tragina- das per las ayguas desde punts distants. La segona rahó dels asterischs es per demostrar als novells comensants que "n els aluvions poden recullirse en poch temps moltas especies, ad- — vertint que per trobar un bon nombre de las més petitas, es convenient emportarsen ú casa una bona cantitat de detritus que després poden revisarse servintse d' un vidre d' aument si es precís. Per aquet procediment hem trobat el. Carychium minimum Múll. y la major part dels Vertigo. i No es d' estranyar que siguin pocas las especies recullidas da situ si 's té present que com el principal objecte de l' ex- cursió era cassar insectes en la desembocadura del Llobregat els malacólechs casi no pogueren aturarse pe 1 camí, y per aquest motiu sols observarem els seguents moluschs marins: ES A ts Littorina neritoides, Linneo. a en las rocas humidas per las onas. Gibbula Richardi, Payraudeau. —Un individuo mort. P l va Patella ceerules, Linneo.—Sobre las rocas. l Mactra stultorum, Linneo.—Morta sobre la platja. Es o El senyor Ferrer y Vert manifesta persa part lo segúent: Si la eullita fou abundant en moluschs, no ho fou menos en insectes com era d' esperar per la estació en que "ns trova- bam: aixis, donchs, en un parell ó tres d' horas de manejar las pinsos y el salabret poguí reunir dins los pots las segtients especies de coleópters: Ll Cicindela flexuosa, Fabr.— Can Tunis y Llobregat. Eurynebria complanata, Lin.-—Sota els detritus humits, é la desembocadura del Llobregat. Dyschirius nitidus, Dej—Ab l' anterior. Clivinia fossor, Lin.—Id. id. -— — eollaris, Herbst.—Id. id. Escés. Bembidion quadriguttatum, Fab —Id. id. — — Andree, Fabr.—Id. id. ie varium, Oliv. —Id., 10. Tachypus flavipes, Lin.—Vora d' ayguas. Calathus melanocephalus, Lin.—Sota els restos vegetals. Abundant. c— mollis, Marsh.—Id. id. — fuscipes, Goez var. punctipennis, Germ.—Id. id. Abacetus Salzmanni, Ramb.—Id. id. Amara enea, De Geer.—Sota las pedras Can Tunis. Acinopus tenebrioides, Duft—Junt ab l' anterior. Harpalus distinguendus, Duít—Id., id. Stenolophus teutonus, Sch.—Entre sorra humida y detritus. Demetrias atricapillus, Lin.—Id., id. Parnus sp.—Entre el fang al peu de las plantas acuéticas. Falagria obscura, Curt.—Sota els detritus. Abundant. Peederus ruficollis, Fab.—Vora las ayguas. Abundantissim. Oxytelus inustus, Grav.—A n' els excrements. Molt abundant. Bryaxis sanguinea, Lin.—Sota els detritus. . SS 19 Silpha granulata, Thunb.—A n' els excrements. Dermestes Frischii, Rugel.—Entre uns restos animals pu- trefactes. OO Saprinus semipunctatus, Fab.—Junt ab l' anterior. ———Aphodius granarius, Lin.—A n' els excrements humans. i o seybalarius, lllig.—Id. id. 4 Der serofa, Fabr.—Sota detritus vegetals. — —Hymenoplia Chevrolati, Muls.—Sobre las plantas baixas. Anisopla arvicola, Oliv. ni id. Abundant. Hoplia ceerulea, Drury. Id., id., id. Cardiophorus biguttatus, Fa br. L Sota els detritus. Cantharis bicolor, Panz. ———/Rhagonyceha fulva, Scop. —Abundant sobre els Zamariz. o Malachius marginellus, Fabr.—Numerós é las plantas her- / bàceas. Colotes trinotatus, Erichs. — Sobre las plantas y entre els detritus. Tentyria interrupta, Latr. —Can Tunis. Opatrum perlatum, Germ. Heliopathes abbreviatus, Oliv.—Sota las pedras. Phaleria cadaverina, Fabr.—Enterrada é la sorra. Omophlus picipes, Fab. — Anthicus tristis Schn.—Sota la fullaraca y sobre las plantas baixas. (Edemera Podograrie Lin.—Sobre las plantas. ee cerulea Lin.—Id. id. — — lurida Marsh.—Id. id. Sitones griseus, Fabr. — —lineatus, Lin.—Abundant sobre el Medicago. Chlorophanus viridis, Lin. —Sobre els Zamariz. Hypera punetata Fabr.—En tota la vora del riu. No es escés. Coniatus tamaricis, Fabr. —Sobre els famariz. Las larvas hi eran abundants. ——Sphenophorus meridionalis, Gyll.—Sota las pedras. ——Apion trifolii, Lin. — —pisi, Fabr.—Abundant casi per tots indrets. SOS Lachanza pubescens, Duít. Cryptocephalus violaceus, Fabr. — Sobre las plantas. — rugicollis, Oliv. —Id. id. — minutus Fabr. Id.—id. Molt abats ni Chrysomela diluta, Germ.— Numerós sota lus pedras. — —. heemoptera, Lin.—Junt ab l' anterior. Phyllotreta atra, Payle— Sobre las plantas. OBRES Y PUBLICACIÓNS REBUDES PERA LA BIBLIOTECA — REVISTAS 4 La ef ra ne ds . - EE TE NS dd Ms Ba sa dal ea al a ls Xa P Pobles eh P ds ci ra , I aa OE GS a LE EP /) den d de Bulletin du Musce Océanogr aphique de Monaco, números —— 10, LL y 12. A Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, Maig, 1904, Ds Miscellanea Entomologica, números 1 y 2, vol. XII. l Amali del Museo Cívico di Storia Naturate di Gènova, 1899 4 1901. l do Ro, Memorias de la Real Academia de Qièncids Naturales y. ne Artes de Barcelona, vol. IV., números 87, 88 y 89. A 2 — OBRAS Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. —Nómina del personal Acadèmico, 1903-1904. (Don. de la R. A. ) Notas Neuropter ológicas, nor el Ro. P. Longinos Navés, — S. J. (But. Inst. Cat. Hist. Nat., 1904, núms. 1 4 8.) Carta d un botànico, por D. Carlos Pau. / (Don. del R. P. L. Navés.) lmp. LA HORNMIGA DE ORu.—Nueva Sau Francisco 47, Barcelona, Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consgr, DE Fip. CATH, C. IV. qnson/an inst 344, OSUMARI É ERE ANTIGA Y SUNYER. re Sessió del 5 de Juny Ds LES n Andreu Malgà, Pbre.: Herborisacións per los voltants de —— ranca del Panadés. (Acabament). i EE i n aa gel Una excursió JL) Nuria, A LOCAL SOCIAL da aus Parcaió. núm, 10, DS Es di ee: A BARCELONA er UM a a a a El ae Diria 31 TS ni pe Dr ber Sa aa edi a fr f Ll $ Art. 8.er. Els socis seràn de tres classes: Honoraris, elegits antre las personas ó entitats beneméritas dintre la esfera de la Sota Procg lectors, els que notablement ajudin al bè y progrés de la mateix, y Nin i els demés, siga qualsevulga sa habitual residencia. —— Art. 4.rt Pera ser atmés com à soci de número, se requereix la proposta firmada per tres socis, en sessió ordinaria ó cxttaarien d y 1 ser atmés com 4 Protector ú Honorari, es precís la proposta firmada d dos individuos del Concell Directiu, y conformitat de Ja Da ia absoluts dels assistents, com en el càs de socis de número. Art, 5.nt Els socis Numeraris residents à Barcelona Sat TaEit LE SA, cuota anyal adelantada de vintycuatre pessetas, y ls domiciliats fora d'— / : aquesta capital, pagaràn tambè per adelantat deu pessetas anyals. Uns y - altres rebràn el nombrament y publicacións de la Societat, tindràn dret : publicar sos trevalls en el Butlletí, prévia aprobació de la Junta Directiva y à assistir à las sessións ab veu y vot, Els socis que accidental ó habitualment se trobin à Barcelona, tindràn dret à consultar las obras de la Biblioteca y exemplars del Museu. La Junta Directiva, à petició per escrit del interessat, podrà deixar als socis las obras ó mil sempre que ho crega convenient, J per el temps qu: estimi oportú. h Els socis que per espay d' un any no hagin tala la corresponent. : cuota deixaràn de rebre las publicacións de la Societat, y als tres anys de au insolvencia seràn considerats com baixas. Els socis Protectors y Honoraris rebràn à titol gratuit las pablicacións de la Societat, y podràn assistir à las sessións ab veu, pero sens vot. et ú I Art. 6.xt La Societat publicarà un Butlletí mensual, menos els mesos de Juliol, Agost y Setembre. S' atmeten suscripcións àn' aquets Butlletí, essent el preu deu pessetas anyals. Ó 3 Els autors del escrits que vegin la llum en las publicacións de la Sodi i tat, seràn els responsables únichs de las ideas y conceptes en elles emesos. 4 Et BUTELETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. (Consr. Fip. Carn. c, IV), SEGONA ÈPOCA OCTUBRE, 1904 NúM. 7 MERS mx D. PERE ANTIGA Y SUNYER. —X El 22 de Juliol prop-passat, morí à Barcelona el soci honorari d' aquesta INSTITUCIÓ y eminent himenopterólech, quin nom fà de capsalera d' aquestas ratllas. Devot aymant de la Historia Natural, havía reunit durant sa vida una magnífica colecció d' himenópters é insectes dels demés ordres, recullits en tots els indrets de nostra terra. Profundament apenats per aquesta pérdua tan sensible pera la Ciencia y pera cuants tingueren la ditxa de tractarlo, no fem avuy altra cosa que donàrnen compte, deixant pera més endevant la publicació de sa biografia. Y al ensemps quí enviém el testimoni de nostre condol à sa familia, demaném als nostres llegidors, que preguin per la seva ànima. (A CSS , 82 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 9 DE JUNY DE 1904 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A las onze del matí, ab l' assistencia dels socis Srs. Zu- lueta, Més de Xaxars, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Soler y Aguilar- -amat, el Sr. President obri la sessió. Acte seguit se donà lectura à l' acta de la sessió anterior, que per unanimitat fou aprovada. — ComMUNICACIÓNS. —El Secretari llegeix un trevall enviat pe'l soci Mossen Andreu Malgà, Pbre., titolat: Herborisacións per los voltants de Vilafranca del Panadés. —El Sr. Zulueta llegeix tambè una ressenya de la Ezcur- sió d la desembocadura del Llobregat, que junt ab els socis Srs. Maluquer (S.), Ferrer y Vert, y Aguilar-amat, efectuà à dit lloch el 16 de Maig darrer, donant compte dels moluschs recullits en la mateixa. —El Sr. Ferrer y Vert llegeix la llista d' insectes recu- llits en la anterior excursió. Y no haventhi rés més per tractar y després de parlarse sobre las excursióus projectadas pera aquest istiu, el Sr. Pre- sident aixecé la sessió é la una. COMUNICACIONS CONTRIBUCIO À LA FAUNA MALACOLÓGICA DE CATALUNYA PER D. JOSEPH MALUQUER Y NICOLAU Alguns moluschs marins del Masnou (Costa de Llevant) (A CABAMENT) Dentalide 105. Dentalium tarentinum, Lam. C. 106. — dentale, Lin. P. C. — 107. — entale, Lin. P. C. Y F 108. CAR 410: LL. 112. 113. 114. 115. L106. EL. 118. 119. 120. 121. 122. 198. 194. 195. 196. 197. 198. 199, 180. 181. 1382. 83 Ohitonide Chiton discrepans, Brovn. R. — 7 LAMELLIBRANCHIATA Ostreide Ostrea edulis, Lin. CG. Anomia ephippium, Lin. M. C. Pecten opercularis, Lin. C. C. — — multistriatus, Poli. (P. pusio, Lin.) C. — — varius, Lin. C. — — hyalinus, Poli. P. C. — — elongatus, Born. P. C. — — Jacobeus, Lin. C. C. — —maximus, Lin. P. C. $ Radula squamosa, Lam. (Lima squamosa, Lam.) C. — — inflata, Chemn. (Lima infiata, Chemn.) C. Spondylus gederopus, Lin. C. t Aviculidee Avicula tarentina, Lam. P. C. -— Pinna nobilis, Lin. R. - Mytilide Mytilus edulis, Lin. C. C. — —gallo-provincialis, Lam. C. o— —minimus, Poli C. -.— Modiola barbata, Lin. C.. — — Petagne, Scacchi. P. C. O— —costulata, Risso. P. CO. Modiolaria marmorata, Forb. P. C. -- Arcade Arca Noe, Lin. C. C. — barbata, Lin. C. C. — lactea, Lin. P. C. 84 183. 1384. 185. 136. 187. 13848. 189. 140. 141. 142. 148. 144. 145. 146. 147. 148. 149. 150. 151. 152. 153. 154. 155. 156. 157. Pectunculus pilosus, Lin. P. C. — violacescens, Lam. (P. gaditanus Gmel.) C. — glycimeris, Ohemn. (P. siculus, Reev.) CEL Nucula nucleus, Lin. OC. " - — — gulcata, Brovvn. P. C. t - Leda pella, Lin. R. £ Ohamide Chama eryphoides, Lin. C. — Cardiidae Cardium aculeatum, Lin. P. C. — — tuberculatum, Lin. C. C. — exiguum, Gmel. P. C. — papillosum, Poli. P. C. —- — edule, Lin. OC. CO. — norvegicum, Spengl. C. Leevicardium oblongum, Chemn. R. -- Lucinide Lucina leucoma, Turt. P. OC. —- — — spinifera, Mont. O. " — — P. C. € — T Jagonia reticulata, Poli. (Lucina pecten, Lam.) C. Divaricella divaricata, Lin. (Lucina). P. C. COuprinida ISocardia cor, Lin. P. C. -— Astarte fusca, Poli, P. OC. -- Gouldia minima, Mont. P. C. — Cardita calyculata, Lin. C. Ç Venerida Venus verrucosa, Lin. C. C. — gallina, Lin. C. C. 158. 159. 160. 161. 162. — 163. 164. 165. 166. 167. 168. 169. sc 170. 171. 179. EX IE 175. 176. 177. 178. 179. 180. 181. 182. 1838. 184. 185. 85. Venus ovata, Pen. P. OC. " Meretrix Chione, Lin. (Cytherea Chione, L.) C. C.. Dosinia exoleta, Lin. (Artemis exoleta, Lin.) C. — — lupinus, Lim. (Artemis lunaàris, Lam.) C. Tapes decussatus, Lin. P. C. -- $ — geographicus, Chemn. C. C. — texturatus, Lam. C. Venerupis irus, Lin. P. C.. Mactridee Mactra helvacea, Chemn. O. — — stultorum, L. (M. corallina, L.) C. j — — subtruncata, Da Costa (M. triangula, Ren.) R. Lutraria elliptica, Lam. P. C. Ç Tellinide Tellina pulcehella, Lam. C. — — donaeina, Lin. P. C. — — incarnata, Lin. C. C. — — nitida, Poli. C. C. — — planata, Lin. C. — — balaustina, Lin. C. — — cumana, Da Costa. P. C. Psammobia depressa, Pen. (P. vespertina, Chemn.) P. C. Donacilla cornea, Lin. (Mesodesma). C. Donax politus, Poli. C. — — trunculus, Lin. C. C. — —semistriatus, Poli. C. Solenide Solen siliqua, Lin. C. T — ensis, Lin. P. OC. T Solecurtus strigillatus, Lin. P. C. — Myide Corbula gibba, Olivi. C. $ 86 Anatinide 186. Pandora inequivalvis, Lin. P. C. — : Scrobicularide 187. Syndesmia alba, VVood. P. OC. -- T Gastrochenide 188. Saxicava artica, Lin. R. Aquestas son las especies que fins avuy hem observat en la platja de Masnou. D' ellas n' hi han 58, no citadas pe "1 Sr. Zulueta en sa Contribució d la fauna malacològica marina de Vilassar de Mar, y 21 no citadas pe 'l Dr. Salvenà en sos Moluscos marinos de Mataró 4 en su 2aona. Com é comple- ment, creyém de molta oportunitat posar ú continuació las especies que figuran en el catàlech del Sr. Zulueta, y que nosaltres no hem recullit al Masnou. Son las segúents: Natica monilifera, Lam. R. — sagraiana, D' Orb. P. OC. Turritella bicingulata2, Lam. R. Ç 1 Cecum trachea, Mont. C. $ — Turbo sanguineus, Lin. R. Trochus cinerarius2, Lin. R. (Gibbula) — — villicus2, Phil. R. — — tumidust, Mont. R. Caliptrea sinensis, Lin. R. Heleyon pellucidum, Lin, R. 7 Dentalium novem-ceostatum, Desh. R. T Pecten flexuosus, Poli. P. C. — inflexus, Poli. P. C. Arca scabra, Poli. R. Cardium erinaceum, Lam. R. Lutraria oblonga, Cnemn. P. C. $ Tellina tenuis, Da Costa. C. — — strieta2, Brocchi. R. 87 Psammobia costulata, Turt. R. ee —. o ferroensis, Chemn. P. C. Scrobicularia Cottardi, Payr. C. Solen vagina, Lin. P. C. — Ceratisolen legumen, Lin. R. — Pholas dactylus, Lin. R. — En resúm son 24 especies, é las que s' hi ha d' afegir: Dos Mangelia. Una Natica. Un Vermetus. Una Scalaria. Dos Chiton. Una Bulla. Un Pecten. Dos Diplodonta. Y una lanthina. Ja O siguin 12 més, que cita, y no té determinadas el senyor Zulueta en son Catàlech. De Janthina nosaltres n' hem tro— bat diferentas vegadas trossos en la platja, y que creyém. per- tanyen ú la prolongata, Blainv. Masnou, Mars de 1904. DE UTE DI AN eL ESO HERBORISACIONS PER LOS VOLTANTS DE VILAFRANCA DEL PANADÉS . durant els anys 1902 y 1903 per MossEN ANDREU MALGA, PBRE. (Acabament) Crepis taraxacifolia, 1) laciniata.—Terras incultas.—Juliol. Hieracium Pilosella, L.—Montanya de S. Pau. —Juny. Xanthium spinosum, L. —Runas.—Oetubre. Lherardia arvensis, L.—Camps. —Abril. 88 dei Asperula arvensis, L.—Sembrats.—Maig. Galium maritimum, L. var. laxiflorum, Lauge.—Olérdola.— Juny. Galium sylvestre, Poll. —Olérdola.—Juny. Erica multifiora, L.—Bosch dels Monjos. —Febrer. Plantago Cynops, L.—Marges. —Juny. — — arenaria, L.—Àbril. : — —monosperma, Pourr.-—Marges. No es gayre extesa. —Juliol. Plantago lanceolata, L.—Entre horbas Males — — L. y) capitata, Den. —Olérdola. — — Coronopus, L. 8) crithmifolia.—A la vora d' ay— guas.—Maig. Plantago major, L.—Juliol. . Globularia vulgaris, L. d) minor, VV. —Montanya de Sant Pau. —Juny. Verbena officinalis, L.—Octubre. Lavandula Eie pia L.—Montanya de S. Pau. — —— vera, D. C. —Montanya de S. Pau.—Juliol. Mentha rotundifolia, L. —Vora de rechs. —Juliol. — —Pulegium, L.—Rechs.—Escés. —Juliol. Origanum vulgare, L.—Juliol. Thymus vulgaris, L. y la varietat 8) capitatus. —Montanya de S. Pau.—Abril y Maig. Rosmarinus officinalis, L. Montanya de S. Pau. Salvia pratensis, L.—Primavyera. — —Verbenaca, L.—Marges dels camps. Vora el camí de ferro. —Primavera. Lamium amplexicaule, L.—Maig. Ballota nigra, L.— Marges. No l' he vist general. —Juny. Phlomis Lignitis, L.—Montanya de S. Pau.—Juny. Marrubium vulgare, L.—Runas.—Agost. Sideritis hirsuta, L. 8) bracteosa VVE.—S. Pau.— Juny. — — scorpioides, L.—Terras secas. —Molanta. Ajuga Iva, Sehreb.—Rara. Camí de ferro é la Granada.— Juliol. 89 Ajuga Cbameepitys, Sehreb.—Comú.—J Uny. Teucrium polium, L. var. vulgare, Bth. —S. Pau. —Juny. Echium vulgare, L.—Juliol. — — pustulatum, Sibth. —Juny. — — Italieum, L. —Bastaut extés per lo costat de la Gra- nada. —Juliol. Borrago officinalis, L.—Maig. Anchusa Italica, Retz. —Marges.—Atril. Lithospermum officinale, L.—Pachs. —Juny. — arvense, L. —Camps.—Maig. Cynoglossum cera L.—Montanya de S. Pau. No hi abunda. —Juny. Cynoglossum pictum, Ait. —Juny. Heliotropium europeum, L.—Octubr:. Convolvulus arvensis, L.—Juny. — altheeoides, L.—Juliol. Cuscuta Epithymum, L.—e) Rotschiji, Engelmr: —Olérdola. Linaria spuria, (L.) Mill. —Camps.—Juliol. — — arvensis, Desf. —Maig. — —micrantha (Cav.) Spr. —Camps.—Abril. — —simplex, D. C.—Maig. — — supina, Desf.—Maig. Antirrhinum Orontium, L.—Cam ps. —Juny. — majus, L.—Marges de rechs. —Juny. Veronica hedereefolia, L.—Camps. —Mars. — . Anagallis, L.—Ayguas. —Juny. Coris Monspeliensis, L. —Olérdola. —Estiu. Anagallis arvensis, L. ab sas varietats, Pheenicea y ceerulea. —Camps.-—Estiu. Samolus Valerandi, L.—Humits. —Juny. Chlora perfoliata, L.—Llochs herbosos. —Juny. Erythrea pulchella, Horn.—Herbosos. —Juny. — latifolia, Srm.— Herbosos.—Juliol. Torilis nodosa, Gerta.—Juny. Feniculum officinale, L.—Juliol. Scandix Pecten- Veneris, L.—Maig. 90 Apium nodiflorum, Rehb.—Ayguas. —Juny. Sedum acre, L.—Pont de Santa Digna. —Juny. Herniaria glabra, L.—Maig. — — hirsuta, L.—Maig. Paronichya argentea, L.—Pachs.—Juny. Lythrum Salicaria—brevistila—genuinum, G. Ge — Marges de rechs.—Juliol. Lythrum thymifolia, L. var. diffusum.—Juliol. Crategus monogyna, Jacq.—Riera de Pachs.—Juliol.. Prunus spinosa, L.—Tancas y marges. —Mars. Potentilla verna, L.—Vallformosa.—Abril. (1) — — opaca, L. ()—Abril. He atribuit aquesta denomi- / nació à un escayent exemplar, que sols he vist en una margelada d' un rech del cantó de La Granada. Dupto que siga tal Potentilla, mes de las descripcións de VVilllomm (Pr. Fl. Hisp., HI, 282) es la única que li quadra. Potentilla reptans, L. —Herbosos.— Maig. Scorpiurus subvillosa, L.—Maig. Coronilla scorpioides, L.—Maig. Hippocrepis glauca, Ten. —La Bleda.—Agost. — ciliata, VVill. —Camíns.—A bril. — unisiliquosa, L. —Rara.—Abril. Onobrichys saxatilis, All. —genuina. —Molanta. a sativa, Lam. var. montana, Gand. —Olérdola. Astragalus sesameus, L.—Herbosos.—Juny. — hamosus, L.—Camins. —Juny. Psoralea bituminosa, L.—Marges.—Juny. Vicia sativa, L.—Vora de camíns.—Maig. — peregrina, L.—Vora de camíns.—Abril. — hybrida, L.—Herbosos. —Vallformosa. — lutea, L.—Marges.—Abril.—Existeix una forma ab l' in- dumentum molt més curt y clar. (1) En quant é dit gén. Potentilla sembla que son moltas las varietats ó formas de tranzició que existeixen en aquesta regió y que totas se dirigeixen de mès ó menos lluny 4 la Potentilia verna, L. Lo mateix apareix en certs indrets del Vallés. No sé si s' ha fet elgún estudi sobre ditas formas. 91 Vicia vestita, Bss. —Herbosos.—Abril. — Sepium, L.—Tancas y entre herbas.—Abril. — disperma, D. C.—Tancas y entre herbas. — gracilis, Loy. var:, longepedunculata, VVl£.—Herbosos. —Juny. Vicia Ervilia, VVill.—Juny. Lathyrus Alphaca, L. —Abunda en el camí de ferro entre las herbas.—Maig. Lathyrus Cicera, L.—Pacbhs. Juny. — — latifolius, L.—Pachs.—Juny. — —sphericus, Retz.—La Bleda. —Juny. Physanthyllis tetraphylla, Boss. —Pachs. —Maig. Doryenium sufíruticosum, Vill. —Pachs.—Juny. Bonjeania hirsuta, Rehb.—Pachs. —Juny. Tetragonolobus siliquosus, Rth.—Riera de Pachs. —Juny. Lotus corniculatus, L. a) vulgaris, 8) pedunculatus. —Her— bosos. —Juny. Trifolium aureum, Poll. — Montanya de Sant Pau.—Juny. — — pratense, L.—Herbosos. —Maig. — —angustifolium, L.—Herbosos.—Maig. — — stellatum, i.—-Olérdola. — —lappaceum, L.—Maig. — — scabrum, L.—Olérdola.—Maig . Melilotus parviflora, Desf. —Juny. Medicago lupulina, L.—Maig.—Camí de ferro. — — Orbicularis, All. 8) marginata, Beuth.—Maig. — seutellata, All. —Camíns.—Maig. TE truncatula, Geertn. —Herbosos. —Maig.. — turbinata, VV. a) inernis, Aschers. 8) sinistrorsa, Asch.—Herbosos.—Maig. Medicago turbinata b) aculeata, Geertn.—Herbosos. —Maig. — Arabica, All. —Herbosos. —Maig. — hispida, Geertn. —bb) macrocarpa, Urb. b) pentacy - da, Urb.—Herbosos. —Maig. (1) (1) Algunas altres especies que pos:eheixo de la mateixa regió no adme- ten cap de las diag aosis que tinch à mà, y en el Vallés he observat algúns exemplars que, s1 bè s' apartan de las ja conegudas, sembla que no tenen prou independencia pera donar lloch à especies novas. 92 Ononis viscosa, L.—Comú. —Juny. — — Natrix, L. 2) major, Bss. —Pachs.—Juny. Spartium junceum, L. —Camí de ferro. Genista Scorpius, D. C.—Riera de Vilaró. Paliurus australis, R. y S9ch.—Tancas.—Juny. Euphorbia pubescens, Vahl.—Marges humits. —Juny. — helioscopia. L. — Herbosos y camps. —Juny. — exigua, L.—Terras arenosas. —Maig. — serrata, L.—Maig. — amygdaloides, L. var. sylvatica, Jg.—En la ver- nada de la Riera. Viloví.—Maig. Mercurialis tomentosa, L.—Abundan més els peus femellas Marges.—Maig. Mercurialis annua, L. —Runas. —Maig. Coriaria myrtifolia, L.—Escés.—Maig. Ruta Chalepensis, L. a) angustifolia.—Montanya de Sant Pau.—Juny. l Oxalis corniculata, L.—Maig. Geranium Robertianum, L. —Camíns. —Abril. Erodium Ciconium, VVill.—Juny. OO — - cieutarium, (L.) Hert.—Juny. — — malacoides, VVill. —Juny. Linum strictum, L. 8) eymosum, G. G.—Olérdola. Polygala calcarea, Seh.—Vallformosa. Malva Niceensis, All. —Herbosos. —Maig. Sagina ciliata, Fr.—Maig. Cerastium viscosum, L. —Camps.—Abril. Agrostemma Githago, L.—Blats.—Maig. Silene Cretica, L. ()—Camps.—Maig. — inflata, L.—Camps.—Maig. Eohlrauschia prolifera, Rth.—Vora de camíns —Maig. Raphanus Raphanistrum, L.—Maig. Lepidium graminifolium, L.—Abril. — —. Draba, L.—Vora d' algúns camps. —Juny. Erucastrum obtusangulum, (Lois.) Rehb.—Maig. Diplotaxis viminea, (L.) D. C. 2) genuina.—Maig. , 98 Diplotaxis erucoides, (L.) D. C.—Comuníssima en los camps. —Àbril y Octubre. Papaver hybridum, L. —Camps.—Maig. — — Rheas, L.—Maig. Glaucium luteum, Scop. —Sota el pont de La Granada. —Maig. Chelidonium majus, L. — Molanta. —Juliol. Fumaria officinalis, D. C.—y) floribunda, Ham.—Abril. Ranunculus fluitans, Lam. var. fluviatilis.—Abril. — Aleze, VVIe. è) multiflorus, Fr.—Pachs. —Juny. — bulbosus, L. var. hispanicus, Fr.—Pachs. —Juny. — repens, L.—Humits. —Juny.—Pachs. —Juny. Nigella Damascena, L.—Camps.—Juny. Delphinium peregrinum, L. —Camps.—Juliol. Gallechs, Juny de 1904. ——ae— UNA EXCURSIÓ A NURIA PEL DR. JOAN CADEVALL I Aclaparat per la pérdua de la que durant molts anys havía compartit ab mí las penas y plahers de la vida, resolguí sur- tir d' aquesta ciutat pera buscar'en la natura y cultiu de mes predilectes aficións un relatiu alivi. Y aprofitant l' excursió que tenían projectada al Pirineu mos amichs Ferrer y Viver, ab ells marxí, junt ab un nebot meu, el día 14 de Juliol, pre— nent el primer tren ú Moncada. Després de recorre 'l camí, que tantes vegades havía fet plé d' ilusións y alegría, arrivàrem é Ripoll sobre las nou del matí, surtint inmediatament pera Ribas. Aprofitàrem la tarde pera recorre 'ls voltants de la pobla - ció, cassant coleópters el senyor Ferrer, trayent apuntes y fo- tografíes en Viver y recullint jo er plantes que 'n ante- 94 riors excursións havía trovat passades. Més prompte compren- guí que, per efecte de les fortes calors d' aquest istiu, la — vegetació ú n' aquella fresca vall apareixia molt avensada. No obstant, puguí establir perfectament la diferenciació entre di Gerantum pratense L., de ies vores del Fresser, y son afí "1. G. silvaticum L., del camí de Nuria, fàcils de GUIÓ: y s' arrelà 'n mi i convenciment de que un Astragalus recu- llit l' any anterior pròp de Montagut, no podía ser altre que 'l purpureus Lam., no citat encara ú Catalunya. També tinguí la sort de trovar dos exemplars de la Scrofularia Hoppii Roch, que inutilment havía buscat en anteriors excursións. Per cert que mentres recullía aquesta bonica especie, fórem agradablement sorpresos per l' arribada d' un senyor que, per la munió de preguntes y l' interés que demostrava, compren- guí al moment que no era pas estrany é la ciencia de les plan- tes. Efectivament, era 'l doctor Gibert, de Tarragona, soci corresponsal de la Real Academia, única persona que ha es- tudiat y publicat quelcóm sobre la flora tarragonina, el qual estaba allí istiuhejant ab la seva esposa. Terminada per aquell día nostra tasca, férem els correspo- nents preparatius pera empendre l' endemà, de bon matí, l' ascensió 4 Nuria. Encare que 'l trajecte sols tindré uns 15 Eiló- — metres, férem el propósit de passar tot el día pe 'l camí, ab el doble fi de fruir d' espléndits panoramas y d' escorcollar mi- nuciosament rocas, ayguamolls y xaragalls pera assolir bones especies. A les vuyt del matí arrivarem é la font de la oi sobre . Caralps, després d' haver empeytat en Ferrer las cicindelas, d' obtindre en Viver superbs apuntes y de recullir jo é n' els . prats la Pimpinella magna L., Cheroptyllum aureum L. y Cre- pis blattaroides Vill., el Echinops spherocephalus L. y el Thy- mus Chamedrys Fr., per les vores del camí y altres menos raras. Reanimats per l' esmorzar y carregats els equipatjes, pros- seguirem el camí pe '1 mitj del rocàm, baix del qual s' explo- tan les mines de mispiquel (sulfo-arseniuro de ferro), y recu- DMA, 95 llida 1: Achillea chamemelifolia D C., que allí troví anys enrera, avansàrem cap é l'afran del pont de Cremals, situat é l: entrada del congost, sobre 'l riu que baixa de Nuria. Y tre- pant peí ls continuats zigzachs del curriol, mitj enrunat per les esllevissades del recent construit canal que donarà orígen ó un salt de cinch mil cavalls pera forsa eléctrica, ens trovà- rem dalt lo pintoresch Salt del Sastre y enfront de la sorpre- nent cascata de Fontalba, que dels més enlayrats cims se pre- cipita al riu com agitada cinta de plata. Continuant la ruta, no tardàrem en arrivar al pla de Sallent, punt designat pera dinar, no sens haver sentit avans l' axordador remor y rebut el suau roxim ab que saluda "ls caminants el renomenat $4// de l' aygua. Recordant que nou anys enrera havía descubert en les hu- mides escletjes del rocàm el Juncus pyrenaicus Cad. et Pau, que creguérem especie nova, allí 'm dirigí al moment pera fer ' provissió d' aytal especie. Y no solzament la troví à n' aquest — lloch ab relativa abundancia, sino que pochs dies després la recullía molt més amunt, en la confluencia dels riuets de Nouífonts y Mulleras. Entre altres especies creixían allí ufanes, el Ranunculus nemorosus D C., forma Almansii Jord., Trolius europeus L., Lyctmis diurna Sihth , Serofularia alpestris Gay., Pedicula- ris comosa L. y P. rostrata L., Carez fiigida All. y la discu- tida 4 denoslyles albifrons Rehb.. varietat viridifrons Csta., bastant comú als torrents de Nuria. Prenent per base l' escàs desenrotilo y ramificació d' al— gúns exemplars d' aquesta planta polimoría, formó Lange la nova especie 4. pyrenaica, que ab rahó refusó Costa, y que nel Butlletí de la Societat espanyola de Historia Natural, corresponent al Febrer de 1908, considera el Sr. Rivas Ma- teos, després de comparar un exemplar del herbari Tremols procedent de Nuria, ab altres cullits per ell é la Serra de Gre- dos, com /orma transitoria entrel' A. albifrons Rehb. yl' 4. alpina Bl. et Fing. Crech, noobstant, que dit senyor deixó portarse per llurs tadicalismes transformistas, puig que com- para la planta pirenaica ab exemplars auténtichs de l' alpina 96 que és trovan al herbari Costa y é n' el meu, recullits pe 1 mateix Reuter al mont Salève, prop de Ginebra, es tan noto- - ria la diferencia entre abdós especies, que'l més profà les distingeix al primer cop de vista. Entre ls magnífichs peus d' Aconitum Napellus L. Yy A. Luycoctonum L. y la catifa que forma el Dunium Carvi Bieb. al plà de Sailent, recullí algún exemplar dei Helianthe- mum inarifotium D C., y prop dels regarols, la Care lepo- rina L. Représ el camí y al peu mateix de la Creu de "n Riba, apareixen lí 4nemone alpina L., Ranunculus aconitifolius L., Potentilla fruticosa L., Arnica montana L., Crepis :-suc— cisefolia Tauscho, Convallaria verticillata L., 1. interessant Allium Victoralis L., y més ratament la ('entiana Burseri Lap., Ornithogalum pyrenaicum L. y el Fris ayphicides Ehru. Per fi arrivérem ú la somrienta Vall, terme de nostra jor- nada, y després de prosternarnos als peus de la Verge y de saludar al administrador del Santuari, Rvt. Eudal Batlle, que ns rebé ab sa acostumada bondat y cortesia, ens retiràrem a descansar de nostres fatigues. Tarrassa 28 Agost de 1904. OBRAS Y PUBLIÇACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA REVISTAS Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.—Juny, Juliol y Agost de 1904. Bulletin du Musce Occanographique de Monaco.—Núms. 8, 18, 14, 15, 16 y 17. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núms. 406 y 407. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Tomo IIL núm. 7. OBRAS Los Aucells de Teyó y Masnou, per Jascinto Barrera y Arenas. Catalogue des Mollusques Terrestres et Fluviatiles du departement de la Drómè, par M. Gustave Sayn. (Donatiu de D. A. de Zulueta.) La Femlle des Jeunes Naturalistes. —IV série, any II. (Donatiu de D. Joseph Maluquer.) imp. LA HORMIGA DE ORO.-—Nueva San Francisco 1/7, Barcelona, Pre ds a is oria Natural Ra EE ve iiglàcagi am inter fidem et rationem. vera disssnsio esse poteèt. aj 7 ora SCNOONST, DE Fip. CATH. c. IV 4. atmisió: per di, en la sessió en que S fassi la MronaBias ser atmés com 4 Protector Ú i Honòrari, es pgs la Dret firmada le. ec — altres hit i nombrament y publicacións de la eis dria dà ox publicar sos trevalls en el Butlletí, -prévia aprobació de la Junta Dissenys RR y à assistir 4 las sessións ab vei y vot. De Els socis que accidental ó habitualment se trobin à Barcelona, ti dret ú consultar las. obras de la Biblioteca y Be del Museu La qu'estimi oportú. — z, Els socis que per espay d'um aly no dic cat la ds it euota deixaràn de rebre las publicacións / de la Societat, y als tres any de i insolvencia seràn considerats. com baixas. r Das SE Els socis Protectors y Honoraris rebràn à à títol gratuit las publica Lo dela Societat, y podrén assistir 4 las sessións ab veu, pero sens vot. Se 6xt La Societat St un DES mensual, aouds elsa mesos Els autors del escrits que vegin CIE llum en las Real de la AS A tat, seràn els En únichs de las ideas y is EeneR emesos, BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem: vera dissensio esse potest. (Consr. Frp. Car, c. IV). SEGONA ÈPOCA Ras Y dues 1904 Núms. 8 y 9 SECCIÓ ORICIAL SESSIÓ DEL 2 D' OCTUBRE DE 1904 Presidencia de D. Eugeni Ferrer y Dalmau A dos quarts de dotze del matí y ab l' assistencia dels socis Srs. Soler, Z 1lueta, García, Aguilar-amat, Maluquer (S.), Ma- luquer (J.), Mas de Xaxars y Ferrer y Vert, el Sr. President obrí la sessió, llegintse tot seguit l' acta de l' anterior, que per unanimitat fou aprobada. ComuNIcaciIóNS.—El Sr. President dona compte de la mort del distingit entomólech, soci honorari de la alnstitució,, Sr. D. Pere Antiga, persona coneguda en tot el mon cientí- fich. Després de dedicar algunas paraulas en elogi del difunt, é las que s' adhereixen tots els socis, s' acorda ú proposta del esmentat Sr. President, que consti en acta "1 sentiment de la Societat per la mort de tan ilustre consoci. — El mateix Sr. participa é l' Institució la mort de la vir- tuosa Sra. Na Teresa Juncosa, esposa de nostre estimat y dis- tingit consoci Dr. Cadevall, proposant consti també en acta "1 sentiment ab que 'ls Es s' han enterat d' aquesta pérdua, y aixís s' acorda, —El 8r. Maluquer (J.) dona compte de la excursió 4 Sant Vicens (Alt Segre) efectuada en 15 d' Agost prop-passat, lle- gint la relació de las especies de moluschs recullidas en aquells voltants. 98 —Se dona compte d' una nota del Dr. D. Joan Cadevall, sobre una excursió d Nuria, qui efectué junt ab el Sr. Presi- dent el 14 de Juliol darrer. —El Sr. Ferrer y Vert dona compte d' una excursió que verificà el passat Juliol cap als voltants de Sabadell y Sant Quirse, en la que recullí diferents insectes y miriapods, de quins donarà coneixement ab oportunitat. —El Sr. Zulueta dona compte de que durant els días 6 y 7 de Setembre últim va apareixer sobre la platja de Vilassar, en el espay comprés entre l' estació del ferro-carril y la fita que senyala el Eilómetro 21 del camí de ferro, un gran nom - bre de closcas de Janthina communis, Risso, la major part d' ellas en perfecte estat de conservació. Afegeix dit senyor que 'l cas es raro, per lo menos en Z4 Marina, puig encare que en las platjas d' aquesta comarca s' arrivin à trobar, en contadas ocasións, exemplars y frag- ments d' especies de dit género, no hi ha noticia de que may hagin aparescut en tan gran cantitat. N' obstant, aquest fet admet una explicació fàcil, ja que las closcas de Jantiina sense l' animal dificilment van à fons, perque si quedan ab l' abertura cap en dalt fan el paper d' una barqueta, y en cas contrari l' aygua ocupa sols l'últim ters de l' última volta, quedant lo restant de las closcas ple d' aire que las fa surar perfectament. Ab aixó y ser l' especie pelàgica sembla sufi- cient pera explicar com han pogut arribar é la platja sense rompres aquestas fragilíssimas closcas, casi desconegudas 4 Vilassar. Acaba el Sr. Zulueta ensenyant à sos consocis tres exem- plars magnífichs de dita Janthina communes, Risso, escullits entre els 800 bons que D. Manuel de Chía recullí en dits días à pesar del mal temps. —El mateix Sr. Zulueta llegeix una nota sobre Moluschs de Montserrat. Y després de tractarse d' altres assumptos d' ordre interior s' aixeca la sessió à tres quarts d' una. 99 SESSIÓ DEL 6 DE NOVEMBRE DE 1904 Presidencia de D. Eugeni Ferrer y Dalmau A un quart de dotze del ma'í y ab la assistencia dels socis Srs. Bofill, Font y Sagué, Maluquer (J.), Maluquer (S.). Gar- cias, Aguilar-amat, Zulueta y Ferrer y Vert, el Sr. President obrí la sessió, llegintse tot seguit l' acta de l' anterior, que per unanimitat fou aprobada. SOCIS A'"MESOS.—Ho son com ú numeraris els Srs. Rossend Fàbregas y D. Joan Ragué y Camps. ComuNIcACcIoNS —El Sr. Maluquer (S.) dona compte de Ja excursió que junt ab el soci Rvnt. Font y Sagué efectué al Montseny l' istiu darrer, en la qual feren abundant cullita de plantas é insectes especialment lepidópters que en altra sessió detallarà. —El Sr. Ferrer y Dalmau llegeix una nota del soci senyor Ventalló, sobre Veuropters dels voltants de Tarrassa. —El Sr. Font y Sagué, dona compte de que en una de las excursións efectuadas aquest darrer estiu pels voltants de Oos- tabona, va trobar dos filóns de granatita ab granats de mes de dos centímetros de diàmetre, epidota tremolita y molib- denita. —El Sr. Ferrer y Vert fa una ressenya de la excursió que en companyia del soci Sr. Maluquer (S.) efectuó cap à Gualba (Montseny) durant els días l, 2 y 8 del corrent Novembre, habent cassat els segiients aucells: Pringilla chloris, Tem, Ru- becula familiaris, Biyht, Regulus cristatus, Charl, R. igmica- pillus, Brehm, Parus major, L, P. caeruleus, L, Orytes cau. datus, L, y Pratincola rubetra, L. També varen recullirse varis insectes de que fs donarà compte més endevant. —El mateix senyor llegeix una nota sobre A/guns micro- coleopters de Catalunya, —Se dona compte d' un trevall del P. Longinos Navés sobre Neurópter os de Montserrat. Y no haventhi res més per tractar s' aixeca la sessió 4 las 12 h. 80 m. 100 COMUNICACIONS UNA EX CURSLO A NR LA PEL DR. JOAN CADEVALL H Instalats ú Nuria, com é centre de nostras excursions, examinarem la primera ú Fontnegra, situada àú 2,200 m. d' altitut y é uns 4 Em. al E. del Santuari. Mes que una font, es un conjunt de grifols d' aigua molt freda que brolla entre- miti de negres llicorelles, formant un riuet que precipitantse xaragalls avall, al fí, s' uneix al riu de Nuria. Pe'l camí, y mentres mos companys admiravan l' enlayrat niculur que s' aixeca enfront la Creu d' en Riba, recullí per primera vegada al Pirineu l' Orytropets Hallert Bung, 8. ochro- leuca Costa y la Phuca astragalina DC., barrejades ab la Vicia pyrenaica Pourr. y el Trifolium alpinum L. Poch més amunt, trovi la Biscutella pyrenaica Huet. y seguint per la vessant dreta de Coma-negra, entre roques calices florían 4 plena llum l' Ononès cenisia L., Seutellaria alpina L. y Plantago monosperma Pourr. Arrivats al riuet que saltironant per les roques y rebent afluents ú cada pas devalla del cim de la coma, una alfombra d' esmeragrdes espurnades de topacis, safirs y rubis s' ofería ú nostra vista, puig que del tapís de verda molsa 's destaca- van ranúnculs y violes, de color groch, veroniques y gencia- nes, blau-turquí, ab motes de Silene acaulis y Evinus alpimus, de flors vermelles. Entre la munió de especies que allí crei- Xían, mereixen citarse 'l Ranunculus geranifolius Pourr, for- ma 2. montanus VVilld., A lsime Cherleri Fintzt., Cerastium al. pinum L. ables varietats /anatum Lam. y hirsultum Gr. et G., Veronica aphylla L. y V. alpina L., Saliz herbacea L., ab fruit y arrepada é les roques, y el Papaver alpinum L., forma pyre- naicum XVilld. y la Potentilla nivalis Lap., que '1senyor Ferrer baixé del Coll de Torreneules, quina última planta troví tambè un auvre día pe"l camí de Finistrelles. 101 Tornarem al Santuari satisfets d' aquesta excursió, que pera mí fou sens dupte la més profitosa, y allí forem agrado- sament sorpresos per la visita del Dr. Gibert y ferem conel— xensa ab D. Mariàn Masferrer, incansable y entés explorador, cusí de mon antich condeixeble D. Ramón Masferrer y Ar- quimbau, metje militar, autor dels 4Resorts botàmichs de Vich y de Tenerifex, mort prematurament al Arxipélach filipí, quan s' estaba formant un nom ilustre y per sa activitat, es- perit observador y clara inteligencia, venía destinat à esser el primer botanich contemporani de Catalunya. Per la tarde recorreguerem la Vall en totes direccions, escorcollant les coves dels rius, parets, tancats y roques y re- cullint nombroses plantes, entre quines y les recullides altres dies allí mateix, son interessants les segiients especies: Thalictrum atminum L. Sinapis Cheiranthus Roch, y. montana DC. Sisymbrium acutangulum DC. Arabis alpina L. Cardamine pratensis L. OC. resedifolia L. Draba tomentosa VValh., 8 inigida Gr. et G. Dr. nemorosa L. Iberis garrexiana Ali. Thlaspi virgatum Gr. et G. Hutchinsia alpina R. Br. Viola biflora L. V. lutea Smit. Reseda olauca L. Silene rupestris L. Dianthus deltoides L. Saoina procumbeus L. S. Linnei Presl. Spergella nuriensis Vay. Alsine mucronata L. Cerastium arvense L. Trifolium spadiceum L. 102 Tr. Thahi Vill.—Tr. cespitosum Reyn. Cerasus Mahaleb Mill. Geum rivale L. Potentilla pyrenaica Ram. Rosa alpina L. Sedum annuum L. S. villosum L. S. hirsutum L. S. anglicum Huds. S. atratum. L. Saxifraga ascendens L. Angelica pyrenzea Spr. . Galium pyrenaicum Gou. Erigeron alpinus L., var. glabratus Roch. Cirsium carlinoides Gou. Leontodon pyrenaicum Gou. Campanula Seheucehzerii Vill. Rhododendron ferrugineum L. Primula intricata Gr. et G. Pr. integrifolia L. Soldanella alpina L. Pingnicula grandifiora Lam. P. vulgaris L. Gentiana acaulis L. G. pyrenaica L G. verua L. G. nivalis L. Veronica fruticulosa L. V. serpyllifolia L. V. Pone Gou. Lamium album L. Rumex alpinus L. Polygonum bistorta L. P. viviparum L. Tofieldia calyculata VVahl. Paradisia liliastrum Bert. 103 Asphodelus subalpinus Gr. et G. Paris quadrifolia L. Orchis latifolia L. O. viridis Crantz. Juncus Jazquini L. J. trifidus L. Luzula nivea DC. y varies gramineas. Mentres ab el Dr. Gibert feyam provisió de plantes, en Masferrer caçava l' Arvicola nivalis L. y buscava la Myogale pyrenaica Geolfr., en Ferrer espulsava els pins del Bosch de la Mare de Deu recullint curculionits y en Viver, fixa la vista é Nou-ereus, esfumava una posta de sol de gran efecte. UI Recorreguda detingudament la Vall de Nuria, l' endemó, 17 de Juliol, emprengzuerem el camí de Nou-ereus, enfilantse "ls companys Ferrer y Viver peíls cims de Nou-fonts y Vall d' Eyne, mentres que jo restava abaix examinant la Coma de Mulleras. Les principals especies que allí troví foren: l' Alstne Villarsii M. et R., 8 oillosula Roel., A. recurva VValh., Arenaria grandiflora All., Stellaria graminea L., y Alche- milla alpina L., totes en els paratjes herbosos, la Lomcera pyrenaica S., penjant dels cingles, el Molopospermum cicuta- rium D. C., vora 'l torrent, y per les roques ombrívoles l' 48- pidium lonchitis SV. Apenas havíam tornat al Santuari, quan ens avisan que uns joves seminaristas havían cassat un escursó, que tenían al pati. Acudim al moment y veig ab la natural sorpresa que fs tracta d' una auténtica Vipera aspis, Dum. et Bibr., varietat nigra, de més de 50 centímetres, que 's reputa, entre les tres varietats que conté l' especie, com la més verinosa. L' havían tret d' un munt de pedres, posantli, pera evitar que s' ama- gués, el peu quasi sobre la cua, y sense altre precaució que la de lligarli un cordill al cos, lo portaren boy viu y ab el cap lliure y ben aixerit, com si fs tractés de la bestiola més 104 inofensiva. Confesso que sentí vera esgarrifansa al considerar el perill que havían corregut aquells ardits joves. A fí d' evitar el greu disgust que podría ocasionar qualse- vulga descuyt ó imprudencia, acordarem ficarlo en un pot ab aygua formolisada, y, cedit generosament per llurs cassadors, passà ú formar part del nostre material científich. No tardúrem en aumentar la secció zoológica ab una 47- vicola nivalis L., un magnífich exemplar de Zalpa enropeg L., una Raona fusca Reesel, bastant comú pe'ls ayguamolls de Nuria, ú més de algúns cargols y varis insectes. Al dia seguent marxarem cap al Coll de Finistreiles, ab el propósit de passar tot el día per aquelles serrellades. Després d' una llarga pujada y d' un continuat zigzach per una pen- dent molt abrupta, arrivarem ú una planicie, al peu mateix de Finistrelles. Mes, sentintme cansat, desistí de pujar més amunt, recordant la penosa ascensió feta al vehí Puigmal, el 14 d' Agost de 1891, qua breument referiré per lo que pugui interessar als excursionistas. Surtí de Ribas de bon matí ab algúns amichs, entre 'ls quals hi havía dos metjes. Arribats ú Nuria, després de dinar, y presentantse el cel seré y hermós, resolguerem pujar al Puigmal per la tarde, sens mirar que passavam quasi brusca - ment dels 800 als 8,000 metres d' altura. Pujarem sens nove— tat, mes al baixar de cavall à uns 200 metres del cim, sentí ab gran intensitat el mal de montanya. El cor bategava fort originant 140 pulsacións per minut, la respiració era per de- més fatigosa, escupía sanch, sentía un fret intens y suava d' engunia. Aixís y tot, vareig pujar al bell cim, recullint inte- ressants especies, mes al tornarmen, trepitjant neu y preocu- pat per un malestar que visiblement aumentava, 'm digué tot tranquil el guía: 4L' any passat al baixar per aquí va co— mensar 4 trovarse malament un senyor que acompanyava.o Y iqué va succehir2 li responguí alarmat per aquella surtida. ciOhI res, diguí, que pochs dies després morí de mal de costat ó Ribas.o Semblant resposta 'm deixà glacat, puig de sobras compre- nía que l: estat congestíu del pulmó, revelat per l' expectora- 105 ció, podía dar lloch ú una pulmonia. Gracies à Deu y als ex- quisits cuydados que 'm prodigaren els doctors Tous y Ullés, que passaren la nit en contínua junta, la cosa no tinguí con- seqliencies, podent empendre l' endemà la tornada ú Ribas. Desde llavors he sentit gran horror é les altures, aixís te- rrestres com socials, puig que si 'n les primeres ofega l' en- rariment del ayre, la condensació de l' enveja asfixía en les segones. Deixant, donchs, que /ls companys pujessin à Finistrelles y Pich de Segre, vareig quedarme à recorre la planicie y to- rrent que fs trovan ú lluc falda. L' Erigeron umforus L., Aster alpinus L. y el Guaphalium supinum L., junt ab la Viola palustris L.. Ranunculus parnasitolius L. y el Iberis spatulata Berg, recullits pe'l camí, formaren les millors tro- valles, mentres que "fm baixaren del cim el Hieracium pum- lum Lap. y el Senecis leucophyllus D CG. Desde aquest moment donguí per terminades les excur- sións, per lo qual després de descansar el segúent día à Nu- ria, emprenguerem la baixada é Ribas, ahont pernoctarem. L' endemó sortirem per Ripoll, visitant, com es de rúbrica, el superb monastir, honra de Catalunya y gloria del gran Mor- gades. Y despedintnos dels amichs Ferrer y Viver, que restaren algúns díes al Mas Llastanosa, propietat del primer, m' en- torní é n' aquesta ciutat pera estudiar en la soletat y el silenci les moltes especies recullides. Tarrassa, Septembre de 1904. ——b— ALGUNS MICRO-COLEOPTERS DE CATALUNYA PER D. FEnm FERRER y VERT Encare que nostra fauna colopterológica es objecte d' un cuidadós estudi fa molts anys, no hi ha dupte que per lo que pertany é la part de que avuy tracto, ó siga ú la dels petits 106 coleópters, queda encara molt per fer. Aixó es comprén, Si fs té en compte qui es una costum un xich inveterada entre molts entomolechs, la de no ocuparse ab verdader cuydado dels petits insectes, tan interessants y dignes. d' estudi com els demés. / Per lo que hasta are es porta fet en aquest ram, queda demostrat que nostra fauna regional es riquíssima en micro- coleópters y no pot esser d' altre manera, perque terreno pro- pici no 'n falta. Si examinem ab cuydado la disposició ge- neral de nostre sol, essencialment montuós, notarém que per tot arreu son nombrosas las concas originarias de torrents y rius, acumuladors incessants de materias orgànicas y detritus de tota mena que constituneixen un dels camps més abonats per la propagació d' aquets insectes, ademés no hi mancan llachs, estanys y aigua-molls ab els consegtients llochs hu- mits y paludosus, que son altres tants paratjes propis per lo mateix. La busca en aquestas condicions es sols questió d' en- treteniment y. perseverancia, explorant y reexplorant els mateixos llochs en diferentas épocas y molt especialment des- prés de las plujas de primavera y tardor. Molts dels coleópters desarrollats en las condicions sos— ditas acudeixen també é n' els prats florits, especialment durant els mesos de Maig y Juny, ahont poden ferse cullitas molt profitosas, y ab ben poch amohino, sols daiant ab la mànega per las plantas baixas y llochs herbosos. Finalment, quelcom ha de dirse referent als detritus que podríam anomenar accidentals, com son els excrements y els petits cadàvres. Aquets son punts frequientats per moltas es— pecies que ab dificultat poden obtenirse en diferents medis, n' obstant degut ú una exagerada repugnancia solen deixar: d' explorarse ab el cuydado que mereixen. Apropósit d' aixó recordo lo quí em deya un amich ab tota l' ingenuitat d' un profà: 4/Homel Mira que fs precisa verdader humor per reme- nar certas cosas.yx No ho nego. mes també devém convepir que si per tan poca cosa no portem nostre granet de sorra à la pila científica, tant se val que pleguem. En quant é la posició geogràfica de nostre terrer, baix el punt de vista micro-coleopterológich (y també del entomoló - 107 gich en general) no pot esser més óptima. Per el Sur la pro- vincia de Tarragona participa en gran part d' una fauna molt semblant é la del Mitjdía d' Espanya, per el Nort, Girona y Lleyda entran de ple en la notable Fauna dels Pirineus Orien- tals, quinas últimas estribacions arrivan fins ben endins de nostra provincia com ho demostra la troballa en paratjes ve- hins ú nostra ciutat de varias especies propias d' aquella regió. En resum, tenint en compte tot lo dit no hi ha dupte, que quan els petits coleópters siguin estudiats ab verdader interés y se 'ls fassi objecte de l' atenció que fs mereixen, hauréón de trobarse no sols en inmens nombre, sino que ab formas novas y propias, posant aixís en relleu sa verdadera importancia. Com podré veurers en el curs de la llista que segueix, la major part de ias especies que là forman, procedeixen dels voltants de nostra ciutat que he recorregut en diferents oca- sions. En mes petit nombre hi son las d' altras comarcas que per falta de temps no he pogut explorar com haguera desit- jat y que en sa major part puch citarlas, degut sols é la ama- bilitat de varis consocis de /: Jestifució que me las han facili- tat per son estudi. Carabidae Dvschirius punetatus, Dej.—Sant Feliu del Llobregat. Bembidion cribrum, J. de V.—Entre 'ls detritus. — Barcelona. — Dahlii, Dej.—Junt ab l' anterior y dins Ja sorra humida.—Barcelona, Sant Feliu del Llo- bregat, Girona. — quadripustulatum, Dej.—Vores dels aigua-molls, ahont 1: he trobat casi sempre en companyía del B. quadri- maculatum ab el qui es confón ab frequencia.—Can Tunis y Vallvidrera. — obtusum, Serv. — Barcelona. Tachys Fochii, Hum.—Entre 'ls detritus vegetals. Raro.— Barcelona. 108: Tachys haemorrhoidalis, Dej.—Com l' anterior, pro molt més: a bondant.—Barcelona. — —bistriatum, Duft.—Ab l' anterior. Stenolophus marginatus, Dej.—Barcelona.—Las larvas vi- huen entre els detritus é las des- embocaduras dels rius. Unas quan - tas recullidas en el mes de Febrer van transformarse per complert à primers de Maig. — teutonus y. abdominalis, Gené.—-—Sota las pedras dels llochs humits. —Sant Medí. sra ee dorsalis, Gyll. —Barcelona. Dytiscidae Bidesus bicarinatus, Clairv. —Canals del Llobregat. -—PBarce - jona. Haliplus fluviatilis, Aubé.—Junt ab l' anterior. Hydroporus varius, Aubé.—ltesclosas del Ter. — Girona. Hydrophilidae Ochthebius margipallens, Latr. —Entre las plantas aquàticas: que creixan en els canals del Llo- bregat. — Barcelona. Cereyon quisquilium, L.—Canet de Mar. — . flavipes, Fabr.—Es bastant numerós en els excre— ments de animals herbívors. —Barcelona. Heteroceridae Heterocerus arragonicus, Riesiv. — Esplugas de Francolí, Barcelona. Parnidae Parnus griseus. Erichs. —Entre las plantas que creixen al fons dels rechs fangosos y dins del mateix llot. —Barcelona. 109 Farnus luridus, Erichs.—Encare que desde fú molts anys ha sigut citada aquesta especie com única en els voltants de Barcelona, m" inclino é creure que s' na confós frequentment ab l' anterior, qu: es moltíssim mes abondant. Gryptophagidae Cryptophagus badius, Sturm.—En els detritus. —Barcelona. Atomaria impressa, Erichs. —Ab i' anterior. Nitidulariae Meligethes viridescens, Fabr.—En las flors de las compos(as, poch comú.—Gavà y Esplugas. — serripes, Gyll. —Barcelona. Carpophilus hemipterus, L.—N' he agafat alguns exemp'ars l en las casas de la ciutat. Brachypterus cinereus, Héer.—Sobre las flors. —Montserrat. Trichopterygidae Ptenidium pusillum, Gyll.—Prop dels femers y entre la palla consumida.—Barcelona. Histeridae Acritus nigricornis, de Mars. —En els mateixos llochs que l' anterior. —Barcelona. Scarabaeidae Aphodius lividus, Ol. — Barcelona. Pleurophorus caesus, Panz. — Barcelona, Vilanova y Geltrú. Buprestidae Trachys pumila, Illig.—Sobre las plantas baixas.—Sant Medí, 110 Tenebrionidae Stenosis angustata, Herbst. —Sota las pedras en els paratjes ombrívols y humits.—Gavé, Sant Feliu del Llobregat. Leichenum puichellum, Rúist. —Entre detritus vegetals. Es- cés. —Barcelona. Gnathocerus cornutus, Fabr.—Sta. Eugenia (Girona), Gualba. Curculionidi Mylabris murimus, Sehón.—Al hivern fs troban nombrosos individuos dins dels troncs sechs de l' /nula viscosa y del Rubus.—Barcelona. Tropideres curtirostris, Muls.—A las plantas baixas. Escés. —Barcelona. Apion vorax, Herbst. —Montserrat, Barcelona. Escós. — rufirostre, Fabr.—Gualba. Tychius meliloti, Steph. - Barcelona. —Escés. Sibynia silenes, Perris. —Montserrat. — sodalis, Germ. —Sobre las flors. —Barcelona. Baris cuprirostris, Fabr.— Sant Medí. Ceutorynchus macula-alba, Herbst.-—Barcelona, —Escés. — arator, Gyll. P apps 10, Miarus graminis, GyII. —Sobre las flors de las comen La Abundant en els mesos de Maig y Juny.— Montserrat. Ohrysomelidae Pachybrachys azureus, Suffr.—Sobre las plantas baixas. No abunda.—Barcelona. Phaedon armoraciae, Lin. —Barcelona. —Escés. Coccinellidae Coceidula scutellata, Herbst. —Cobre els jonchs de las vores dels rius. —Barcelona, Girona. 111 Seymnus abietis, Paylce.—L' he trobat sempre sobre las flors dels cards. —Barcelona, Esplugas. — — Apetzi, Muls.-—Aquest coccinelid soposo qu' ha d' esser general en tot Catalunya perque en ma coleecio hi tinch exemplars de Gandesa, Fal- ser, Barcelona, Sabadell y Girona. -— —Y. interruptus, Goeze.—Mes escés qui el tipo. — Barcelona, Sabadell. CON L'RIBUCIÓ A LA FAUNA MALACOLÓGICA DE CATALUNYA MoòLyscHs DE MONTSERRAT PER D. ANTONI DE ZULUETA Els socis de l INsrirució han contribuit molt activament a l'estudi de la Historia Natural montserratina, y el catàlech que va publicar mon bon amich en Joseph Maluquer (1) serà durant molts anys el punt de sortida dels estudis que 's fassin sobre els moluschs de la típica montanya catalana. En las excursións que per ella vareig fer durant els días 13 à 16 d' Octubre del any passat, recullí gran nombre d' exemplars sens conseguir trobar ni una sola especie que 'l Sr. Maluquer no hagués ja citat. Més afortunat que jo ó pot ser més laboriós, ha sigut nostre actiu colega Rvnt. P. Adeo- dat Marcet, puig entre éls moluschs que recull y que m' en- (1) cdContribució à la fauna malacològica de Catalunya —I.—Molusehs recullits en la Montanya de Montserrat: (Butll. d. 1. Inst. Cat. d. H. N. nú- meros 17-18, Febrer-Mars 1968.) 112 vía per estudi he trobat varis géneros y especies no citadas en el referit catàlech y que anoto à continuació: S'uccinea Pfeifferi, Rossmissler.—Foren trobats abon- dants individuos vius en els voltants de la Font de la No- guera que està situada al peu de la montanya baix la cova de la Verge y no lluny del Llobregat. Helix aspersa, Múller var. Scalariformis.—Bonich exem- plar jove de 8 "/, voltas d' espira semblant al que figura Moquin-Tandon (1), si bè difereix d' ell en ser teratológich desde la primera volta. Foutrobat é l hort interior delConvent. Molts Heliz ofereixen varietats scalariformes, pro l'especie de que tractem las presenta ab relativa frecuencia, axís el Dr. Salvenà possehía exemplars d' ella procedents de Torroella de Montgri, oferint aquesta varietat d' un modo molt típich. Helia lapicida, Limneo var. alba.—Han sigut trovats varis exemplars. Son color, sens esser mtidissim, no tè tacas. Helix alonensis, Fèrussac.—Un sol exemplar de aquesta especie, pro plé de vida puig en el viatge que el 16 de aquest novembre va fer desde Montserrat à Barcelona se menjà el paper que l'embolicaba y va refer son epi/racma. Montserrat es el punt més septemtrional en que ha sigut citada aquesta especie en nostra península. (2) , Pupa granum, Draparnaud. —Viu sobre las rocas. Isthmia minutissima, Hartmann.—(Isthmia muscorum, Draparnaud). Sols he vist un exemplar de Montserrat. Aquesta especie es mes coneguda ab el nom específich de Draparnaud 11801), que eucare que anterior al de Hartmann (1824), no s' ha d' admetre, puig donà lloch à una sinonimia cuan P especie qu' ens ocupa y la Pupilla muscorum, Miller (1774) (3), entraban en el género Pupa. (1) Hist. nat. d. moll. terr. es fluv. de France. Atlas, plan. XIII, fig. 81. (4) D'aquí à poch sortirà en el Butlletí una nota sobre l' Helix alonensis 4 Catalunya. (8) Encare que aquesta especie se cita habitualment com de Lènneo (1758) y no de Muller (1774), no ha de seguirse aquesta costum, puig s' ignora à quina forma de Pupidae se referia Linneo al crear son Turbo muscorum. VVesterlund creu que fs referia à la Pupa avenacea, Bruguière. 118 Hypnophila Boyssi, Dupuy.—Vareig rebrer sis indivi: duos morts d' aquesta especie que, tenint en compte la posició aislada de la montanya, proban que viu en ella. Comparant la present nota ab l' important catàlech del Sr. Maluquer dona lo segiient resultat: Géneros citats per en Maluque:. . . 16 Id. id. en aquesta nota y que 'n dArduquer no cita (Succinec, Isthmia e Hypnoplula). ..— 8 Total de géneros de moluschs trobats ú Montserrat. . . 21 Especies citadas per en Maluquer. . . . 059 Id. id. en aquesta nota y que 'n Maluquer a no es 4 Total de especies malacológicas citadas àú Montserrat. . 63 Me Eaplau el donar las gracias al P. Marcet per el nou favor que m' ha fet enviantme las especies objecte d' aquest petit article. NEUROPTERS DE TARRASSA PER D. DoMiNGo. VENTALLÓ Desitjós de contribuhir al coneixement de la fauna ento- mológica de Catalunya, presento 4 nostra Institució com 4 testimoni de gratitut per haverme atmés entre'l nombre dels seus socis la seguent llista dels Neurópters recullits en algu- nas excursions fetes l'istiu nassat pe'ls voltants de Tarrassa. Sent novell encara en aquets estudis, he acudit per la deter- minació de les especies al R. P. Longinos Navas S. J., qui ha tingut la bondat de revisarles. Molt ben pagat me tindré del meu treball, si puch ésser ab aquesta llista útil é la Institució y à la ciencia patria. 114 Libelulits. Libellula depressa, L. Diplax Fonscolombei, Sè'ys. — — striolata, Charp. — — vulgata, L. Molt vulgar per tot arreu. Orthetrum brunneum, Fonsc. — caerulescens, o" Fabr. — cancellatum, L. — nitidinerve, Sèlys. Crocothemis erytbrea, Brull. Esnats. Aeschna cyanea, Múll. En general per tot arreu. Anax imperator, Leach. (Anax formosus V. d. L.) Cordulegaster annulatus, Latr. Calopteryx virgo, L. J' Santa Margarida. — heemorrhoidalis, V. d. L. Santa Margarida. Lestes viridis, V. d. L. Comú per tot arreu. Sympecma tusca, Van der Linden. Platycenemis latipes, Ramb. Ischnura Graellsi, Ramb. Agrion puella, L. — — Lindeni, Sèlys. Termitits. Calotermes flavicollis, Fabr. Ephemerits. Cloeon dipterum, L.: Per tot arreu. — —simile, Eat.: Tant general com l'anterior. Orisopits. Chrysopa vulgaris, Sehneid. Sobre'l Rus coriaria y el Ru- bus thyrsoideus. 115 Chrysopa flavifrons Brau: ab diferentes varietats ó varia- Cions. Chrysopa flavifrons, Brau: var nigropunetata, Ed. Pic: ces prasina, llets — prasina, Burm: var stricta, Navés. — formosa, Brau. — iberica, Navés: Nova per Delenye: — cosmeta, Navàs. Panorpits. Panorpa meridionalis, Ramb. Mirmeleontids. Acanthaclisis occitanica, Vill. No citada encara de Cata— lunya. Creagris plumbeus, Oliv. Abundant per tot arreu. Macronemurus appendiculatus, Latr. Myrmeleon arenarius, Navés: Can Gorehs. — nemausiensis, Bordh. Can Poal. Alguns altres se'n trobaràn, sobre tot dels Tricópters de que n'he cullit dues especies, y que reservo per una altra co- municació, si à Deu plau qu'en trobi d'altres. 116 UNA EXCURSIÓ D' ARTA A LES COVES PER LLORENS GaRCcIAaS FONT Al 23 de Juliol prop passat ab mon amich en Jaume San— cho vàrem sortir d' Artó al objecte de arribar ú les coves per recullir calçita en sos voltants, ell anava preparat ab an mar- tell y escarpre, jo portava els útils indispensables perla caesa y recolecció dels insectes. El camí es bastant pla: à dreta y esquerra es veuhen camps cultivats d' extensió relativament petita, (donchs la propietat està molt dividida), voltats de paret, lo qual es un gran obsta- cle per la cassa dels insectes, uns d' ells, poblats d' ametllers y figueres, 4migdalus communis L. y Ficus carica L. ab ses moltes varietats, altres plantats fa pochs anys de vinya, quí es bastant ufana, lo que sembla indicar que Ja flozera ha aca- bat sa fam devastadora. De tant en quant feya alguna sortida del camí per girar les pedres, ó mirar alguna flor per sercar els coleópters, ó bé correr ab el filet darrera alguna papallona, de las que recordo el Papilio Machaon L., Colias edusa F., Pieris rapae L., Leu- cophasia sinapis L., Vanessa cardui L., més envant, vore la Torre de Canriamel (torre gótica que val la pena de veurers), Y ú les flors del cart de formetjar Onopordon Acanthium L., tro- bí el Tillus transversalis Charp. abundant y un Larinus espe, sota les pedres algunas Assidas y altres, en el romaní, Ros- marinus oficinalis L. que creix en las garrigas junt ab les . estepas, diferents especies de Cisíus, mata Pistacea Lentiscus L. gatoba Ulez parviflorus Pourr., carritx 4 mpelodesmos lenaz L., etc., trobí la Ohrisomela americana L. y vegí abundants els Bombus: per fi arribàrem al mar, y primer atravessant la platja y després costa amunt y per camí estret, entre el mo- nóton y pesat crit d' innombrables sigales Cicada plebeja L., posadas é n' els pins, arribàrem ú les coves terme de la nostra excursió. 117 La tarde va esser bastant profitosa: allí recullírem bonichs exemplars de calcita concrecionada, escalenoedrica y rom- : boedrica, als Lepidópters abans citats y unas 20 especies de coleópters, quina llista aumentada ab altres especies reculli- des per els voltants del poble, puch presentar gracies ú n' els distingits coleopterolechs, amichs y companys d' Institució en J. Mas de Xaxars y F. Ferrer y Vert, que han tingut la bondat de clasificàrmels. Carabidae Carabus morbillosus, Fab. —A n' els camps y sota les pedres. Licinus granulatus, Dej.—id., id Laemosthenes terricola, Herbst.—A n' els femers. Percus plicatus.—Sota les pedres. Ditomus calydonius, Fab.—A n' els camps, escés. Acinopus tenebrioides, Duft. —Sota les pedres. Amara aenea, De Geer.—A n' els femers. Ophonus griseus, Panz.—A n' els excrements. Harpalus pubescens, Múll. —Id. Aristus clypeatus, Rossi. —En galerías sota les ca Girinidae Girinus natator, Scop.—Nadant, é n' els torrents. Hidrophilidae Hidrophilus piceus. Lin.—A n' els torrents y ayguas estan- cadas. Sphaeridium bipustulatum, Fab.—A n' els excrements. Staphylinidae Oeypus olens, Múll.—Camins y camps. 118 Histeridae Hister major, Lin.—A n' els excrements. Saprinus nitidulus, Paylc.—Id.. id. Scarabeidae Searabeus sacer, Lin.—A n' els camps y excrements. Copris hispanus, Lin.—id., id., abundant. Bubas bison, Lin.—Mort dins de l' aygua. Ontophagus taurus, Lin. A n' els excrements. Oniticellus flavipes, Fab.—Id. Geotrypes laevigatus, Fab.—Id. Phylognatus silenus, Fab.—Una nit ú un llum. Oryetes nasicornis, Lin. Camins y excrements. — — Gripus IIl.—Id., id. Oxythirea stictica, Lin.—Sobre les flors de les Rosàceas. Cetonia hirtella, Lin. —Sobre las mateixes y altres. — — Cardui, Gyll. —A une casa d' abelles. Valgus hemipterus, Lin. —Sota les pedres. Buprestidae Chalcophora mariana Lin. —Sobre 'ls pins. Ancylochira flavomaculata, Lin.—Sobre "ls pins tallats. Tenebrionidaec Blaps gigas, Lin. —Entre la palla y fulleraca en descompo— sició. Asida depressa. Pe 'ls camps y sota les pedres. — — Moraguessi.—Id., id. Tenebrio obscurus, Fab.—A n' els femers. Helops viridicollis.—Sota l' escorxa d' els eucaliptus. Heliopates abbreviatus, Oliv.— Sota les pedres. Olocrates semicostatus. —Sota les escorxas en descomposició. 119 Curculionidi Brachycerus undatus, Fab.—Llochs humits. Larinus Scolymi, Oliv. —En les flors de la caxofa. Larinus :spe—En les flors del cart de formetjar. Lixus augustatus, Fab.—Sobre 'ls rosers. Dascillidae Pelania Mauritanica, Lin.—A n' els llums. Cleridac Tillus transversalis, Charp.—A les flors del cart de formetjar. Cerambicidae Cerambyx heros, Fab. Sobre les alzines, abundant. Hylotrupes bajulus, Lin.—Sota les escorxes dels eucaliptus. COrysomelidae Coptocephala scopolina, Lin. Sobre las Inula y Pistacea, en camins vehinals. Labidostomis dbimaculata2 Rossi.—Id., id. Lachnaea pubescens, Duít.—Id., id. Timarcha Balearica. —Per camíns y camps. Chrysomela Banlesii, Fab.—A n' els arbres. — Americana, Lin.—A n' el Rosmarinus. Coccinellidae Coccinella septempunetata, Lin. —A bundantíssima. (Mallorca) Artà, Agost 1904. 120 OBRA S Y PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA —————é— NA 4 RE ETS NS La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núms. 404, 405, 408 y 409. Miscellanca Entomologica —Núms 8-4, vol. XII. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.—Setem - bre y Octubre de 1904. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Tomo III, núm. 8. Parergones del Instituto Geològico de Mejico.—Tomo I, núm. 3. Bulletin du Musce Occanographique de Monaco.—Núms. ley 19: OBRAS Manual pràctico del disecador, por D. Manuel Llofriu. : (Donatiu de D. Joseph Maluquer). Catdlech de obras de Entomología, de la casa VV. JunE de Berlin. Faune du tumulus de St. Ohristophe, pres Grasse (Alpes Maritimes) par H. Caziot. (Donatiu de D. A. de Zulueta). Novas Científicas, per D. Ferràn Alsina. (Donatiu de l: autor). él INDEX DE LO CONTINGUT EN EL VOLUM PRIMER DEL BUILLETÍ ZOOLOGÍA Mamifers Pàcs. Bocullits en una excursió à Nuria 108 y 104 Aus Una nova perdix per la fauna ca- talana: Perdix melanocephala, sp. nov. (2). dé dent SCA Ma 51 D' una excursió à campa (Mont- SOTA ai ea ea Ei, 99 Reptils y Batracis La, Vipera aspis, Dum: et Birb., y. la Rana fusca, Roesel à Nuria. .. — 108 Peixos Catàlech dels peixos observats en el litoral de Barce ona. . 25 INSECTES Coleópters Recullits pels voltants de Barce- lona. : 14 Recullits al Fraro Blacci (Libi. dabo). GE i 17 Pégs. De Can Tunis y desembocadura del L'obregat. : 3 18 Miero-coleopters de Catalu te: 105 Recullits à Mallorca. 116 Neurópters Mirmeleónidos de Espaia.. 6y 19 Dels voltants de Tarrasa. . 118 Lepidópters Recullits en el torrent del Frare Blanch (Tibidabo). c 14 D' una excursió al Ubach Marracol 56 Recullits en una excursió à les Coves d' Artà (Mallorca). . 116 Dipters Recullits al Frare Blanch (Tibi- ADE a ae Sat A MIRIAPODS Recullits pels voltants de Barce- lona. . 15 ARÀCHNITS Dels vo tants de Barcelona . 16 La Myogale pyrenaica, Geoff à la vall de Nuria. NE pecte ena a DB: 122 Pàgs. CRUSTACIS Del port y rada de Barcelona. . . 16 MOLUSCHS Moluschs terrestres y d'aigua dol- sa de la comarca d' Artesa del Segre. Li... 58 Observacions cabrt ia sitalital en el moluschs.. . . . 50 Alguns moluschs marins del Mas- nou (Costa de Llevant).. 69 y 82 Recullits en la desembocadura del Llobregat... . . 15 La Janthina commanis, eeo à h platja de Vilassar... . . . . . 98 Moluschs de Montserrat... . . . 111 BOTÀNICA Un cas notable de polinisació. . . 12 Una excursió botànica al Ubach (voltants de Tarrasa). . . . . 49 Una orquidea nova... . . . . . 60 Herborisacions per los voltants de Vilafranca del Panadés. 66 y 87 Plantas d'una excursió à Nuria. 93 y 100 VARIA Excursions Excursió à Montserrat... , , . 49 Excursió al Montseny... . . a Excursió à Gualba (Montseny): È 99 Excursió à Sant Vicens (Alt Se- gre)... . 97 Excursió à Sitadenl 1y Na Quiele: 98 Necrologies D. Pere Antiga y Sunyer.. . . . 81 SECCIÓ OFICIAL Acta de constitució.. . . . i 1 Estatuts de la isGtirució Caralt: NA D'HISTORIA NATURAL. . . . 2 Sessió del 21 de Febrer de 1904. . 5 Sessió del 6 de Mars de 1904... . 17 Reglament pera la Biblioteca.. . 18 Sessió del 17 d' Abril de 1904. . . 49 Sessió del 1.er de Maig de 1904.. . 65 Sessió del 5 de Juny de 1904... . . — 82 Sessió del 2 d'Octubre de 1994 . .. 97 Sessió del 6 de Novembrede 1904. . 99 1) BIBLIOGRAFÍA Revistas de cambi.. 48, 61, 80, 96, 120 Obres y publicacions rebudes pera la biblioteca. . 44, 62, 80, 96, 120 RR a a a 128 TAULA GENERAL Notas Neuropterológicas, per el Rvnt. P. Longinos Navàs, S. J. . . . . . 6y19 Un cas notable de polinisació, per el Dr. Joan Cadevall. . . . . da 12 Alguns articuluts dels voltants de Barcelona, per Felip Ferrer y veri. dre 14 Catalech dels peixos observats en el litoral de Duet per Antonio Sàn- chez-Comendador. . . . . 25 Moluschs terrestres y d' aigua dona: Ro untc te en laic comarca d' afició el A per Joseph Maluquer y Nicolau. . . 83 Una excursió botànica al Ubach dd da de UBarr ae) per ds De quc On devalleeemi os vn. MO v a ge 42 Una nova Perdix de ia Rua caleline i. per llac Soler y liDujot. CES 51 Lepidópters d' una excursió al Ubach (Tarrasa), per Salvador Milugcens y Nicolan.. cs ec: EE ia MAC A a PR MED, OE MA 56 Una orquidea nova, per den De ora galera. EA h 69 Herborisacions per los voltants de Vilafranca del Bancdeó pen agces Au dreu Malgà, Pbre... . . AR A ON rea Abr and O sa de Noticia mecrológica de D. Pere Umtar y Age Ei SES 81 Alguns moluschs marins de Masnou, per Joseph Mole cie y Nicolau. EE GOS Excursió d la desembocadura del Llobregat, per Antoni de Zulueta... . . . (5 Una excursió d Nuria, per el Dr. Joan Cadevall.. . . . ae es 0509 100 Alguns micro-coleopters de Catalunya, per Felip Nom dr y Merió. RA a, 105 Moluschs de Montserrat, per Antoni de Zulueta. . . Qu, Le a 111 Neuropters de Tarrasa, per Domingo Ventalló... . . a ES at Cr ora 118 Una excursió d' Artà d les coves, per Llorens Garcias Font. RE SC aRS OR OE 116 Gegpelgam: p'DRA TR: CR DOR pa Sl 1 Secció Uficial. . . . . ETS NE 1, 17, 49, 65, 82, 97 y 99 "Estatuts de la INSTITUCIÓ Cama ANA D' Eloi ORIA Ni cane A 2 Novas. . . . NC ed da ea Ta Reglament pera ja Hibliciora. SE aa PDI IES EET Era CAE e à 18 ID GES a ES RO CE CAE EUA PE Da cara CEE DE ACE SN a 44, 61. 80 96 y 120 GRAVATS Escorxas de dos flors de Arbutus Unedo, L.. . . . . . .Q. . 4. o. o. . . 18 Muyrmeleon arenarius Nav., Myrmeleon ochreatus, Nav., Myrmeleon Nemau- siensis, M. L., ala anterior derecha del Myrmeleon stictichus, Nav. y ala anterior derecha del Myrmeleon distichus, Nav. (1)... . . . . o. . . 94 No derimelonaciphala Soler. re eL, 58 (1) Làmina apart. CE tr yo Que a UTE Tan Hi Ra a A pere 4 gir 3 aa teta RP illa Re a ig das Ben as At S dia Mall some to Negro AA i Re : vet 58 Vi 5 DE Sal es ri 1 AE ol NE BAS P 3 2 : Ú CASS a ESE Be Li La vas 4 4 4 Ú sirena tap. LA NORMISA ET 0R8.: Nu Nulla unquam. inter fidem et ratiónem" vera dissensio. esse potest. 3 X, Ú Consr. pe Fip. cars. c. IV. RUA RI is: IÓ. OFiCIaL: Concell Directiu pera 1905: Lucia de Sotis, Sessión de — 4 y 18 Desembre, de 1904, TUNICACIÓNS: E 3 EE y Pujol, Luis: — Dos cassos d' albinisme. lavós, S. J., R. P. Longinos: SE Neuropterológicas, se Neu- rópteros de Montserrat. — . fill, Joseph M...—D. Pere Antiga y Sufier. Nota Necrològica. Maluquer, Salvador.—Guía per la cassera, preparació y conservació Ei dels lepidópters. Des i . OBRAS Y ra es REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA. LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm, 10, pís i er, 2. s BARCELONA : Institució, Pi ial 10: sl a Q e: cietat y volent Consultar la Biblioteca, yl J dg insertaràn Ga encare ) que siguin aj personas extra — titució, prévia aprovació de la, Junta. 5: Tiratjes dà part: sal es ò i Era GE Ed aris 00: exemplars Sense cobertàs Era Números de montra. —Serón enviaés sratuitament demani, dei bes: Cuc tes Le dP voyés au siège de la el Paradls, IO, ds. di RE desití ja 'l cambi de sabria CA Gegs i (Die elInstitució Catalana d' Historia Natural. d'i Paris, 1, lonajs bittet un Gegensendungen. : Lari desea el es d publicaciones. rep Re The eInstitació Catalana d' Historia Natural (Paradís, 10. lu). desires to exehange publications. qi oo La elnstitució Catalana d' Historia. Natural. letal, lona)s demande v EE BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL AS MU BUTCTETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'AISTORIA NATURAL ANY SEGÓN (SEGONA ÉPOCA) 1905 hi NA Uona Li LOCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, NÚM. IO, PÍS I.ER, PORTA 3,4 BARCELONA BORELETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest, (Consr, Frp. Car, c. IV). JANER-FEBRER, 1905 Von V. (2.2 BPOCA, ANY 2.08) Núvs. 1-2 SECCIÓ: QEIGLS L CONCELL DIRECTIU PERA 1905 President. —Norbert Font y Sagué, Pbre. Vis—president.—Felip Ferrer y Vert. Secretari.—Joseph Maluquer y Nicolau. Vis-secretari.—Llorens Garcías y Font. Tresorer.—joseph M.. Mas de Xaxars v Palet. Bibliotecam.—Joan Batista d' Aguilar-amat y Banús. Conservador del Museu.—Antoni de Zulueta y Escolano. , Felip Ferrer y Vert. Bt ar 4 Joseph Maluquer y Nicolau. LLISTA DELS SOCIS Honoraris R. P. JosEpA PANTEL, S. J. —Castel Gemert, per Helmond, Ho- landa, (Brabant septentrional). —4natomía dels Insectes. DR. D. JoaN CaDEVALL Y DiARS.—Carrer de la Vall, Tarrassa (Barcelona).— Bolónica. R. P. LoNGiNos Nav4s, S. J.—Colegi del Salvador, Zaragoza. —Neuropters. M.I. Sa. DR. D). JAUME ALMERA, PBRE.—Sagristóns, 1, 3.er, Barcelona.—Geologia. D. Luvís MARIA ViDAL.—Diputació, 299, pral., Barcelona. — Mineralogía y Geologta. Numeraris AGRUPACIÓ REGIONALISTA DE TARRASSA. (Barcelona). AGUILAR-AMAT Y BANÚS, JOAN BTA. pE.—Diputació, 273, 3.eT, Barcelona. —Malacologta. BARNOLA, JoaQuíM M.2, S. J.—Colegi de Sant Ignasi, Sarrià. (Barcelona). BoADA í LLADÓ, ANTONI.—Carrer de Sant Antoni, Tarrassa (Barcelona). BoFiLL y PicaoT, JosEpH M."—Doctor en Medicina, Aragó, 281, pral., Barcelona. —Himéenópters de Catalunya. BonivaR v URRUTIA, IGNASI. —Doctor en Ciencias Naturals, Jorge Juan, 17, Madrid.— Ortópters. COMABELLA Y MALUQUER, JOAN.—Doctor en Farmacia, Carme, 283, Barcelona. — E'ntomologia. CONCABELLA, JosEPH, E. P.—Colegi de las Escolas Pías, Mataró (Barcelóna). DIRECTOR DEL COLEGI DE VALLDEMIA.—Mataró (Barcelona). DUSMET Y ALoNSo, JosEpH M."—Doctor en Ciencias Naturals, Plassa Sta. Cruz, 7, Madrid.—Himenópters. ESTEVE, JosEPH.—A potecari, Plassa del Oli, Manresa (Barcelona). FABREGAS, ROSENDO.— Advocat, Corts Catalanas, 582, 4rt., es- querra, Barcelona. FARRIOLS, JosEPH.—Rambla del Centro, 25, 2.0n, Barcelona. FERRER Y DALMAU, ANTONI.—Enginyer, Pelayo, 50, 3.€t Bar- celona. FERRER Y DALMAU, EUGENI.—Enginyer, S. Domingo, 20, Ta- rrassa (Barcelona). — E'ntomologia. FERRER Y VERT, FELIP.—Lancóúster, 6, 8.et , Barcelona. --Coleóp- ters. FONT Y SAGUÉ, NORBERT, PBRE.—Doctor en Ciencias Naturals, Fontanella, 18, 8.er, Barcelona. — Geologia. GaRCIAS Y FONT, LLORENS. —VUorts Catalanas, 547, 4.rt., Bar- celona. —Coleópters. GUITART, JosEPH, PBRE.—Plassa de Creus, 2, 2.012, Manresa (Barcelona). MALGA, ANDREU, PBRE.—Gàllech, per Parets del Vallés, (Bar- celona). —Boldnica. MALUQUER Y MALUQUER, LLUIS. —Doctor en Medicina, Bala- guer. MALUQUER Y NicoLAU, JosEPH. —Jaume I, 14, pral, Barcelona, — Malacologia. MALUQUER Y NICOLAU, SALVADOR.—Jaume Í, 14, pral, Barcelona — Lepidópters. MARCET, ADEUDAT FRANCISCO, O. S. B.—Monastir de Montserrat (Barcelona). —BDoldnica. MAS DE XAXARS Y PaLET, JossPH M."—Enginyer, Diputació, 800, 8.er, Barcelona. —Coleópters. PALET Y BARBA, DOMINGO. —Advocat, Tarrassa (Barcelona) PLANTADA Y FoNOLLEDA, VicENS. —Veterinari y Mestre, Mollet del Vallés, (Barcelona), RAGUÉ y CAMPS, JoaN.—Propietari, Gualba (Barcelona.) RIVES v MaAopoEv, JosEpH.—Diputació, 858, 8.er, Barcelona. ROMANÍ Y GUERRA, AMADOR.—Rambla de Catalunya, 121, 4.rt, Barcelona. ROMANÍ Y GUERRA, CONRAT.—Passeig de Gracia, 60, 2.08, 2.", Barcelona. SAGARRA Y CASTELLARNAU, IGNASI DE.—Mercaders, 88, l.er, Barcelona. — Lepidópters. SOLANO Y EULATE, JOSEPH, MARQUÉS DEL SOCORRO. —Jacome- trezo, 41, Madrid. SOLE Y PLA, JoAN. — Doctor en Medicina, Condal, 24, 1.er, Bar- celona. SOLER Y PujoL, LuLvís. —Naturalista-preparador, Raurich, 9, Barcelona. TARRE Y TARRE, EMiLr.—Sobradiel, 4, 1.er, Barcelona. —Orni- tologta. TuRurL, PERE.—Diputació, 276, pral, Barcelona. VENTALLÓ, DomINGo.—Font Vella, 118, Tarrassa (Barcelona ). — Entomologia, Staphilinits y Dipters. ZULUETA Y ESCOLANO, ANTONI DE. —Ballén, 66, 2.08, Barcelona. —Moluschs, Batracis 4. Reptils. SESSIÓ DEL 4 DE DESEMBRE DE 1904 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A las onze del ma'í el Sr. President obrí la sessió, ab la assistencia dels socis Srs. Maluquer (S.). Bofill, Ferrer y Vert, Aguilar-amat, Zulueta, Garcias, Font y Sagué, Romaní (A), Maluquer (J.), y Soler (Ll). Acte seguit el Secretari llegí l' acta anterior, que fou aprobada per unanimitat. Socis A'rMESOos. —Ho son els Srs. D. Amador y D. Conrat Romaní y Guerra, y D. Joseph Farriols. CoMUNICACIONS —El Sr. Garcías dona lectura à una ezcur- sió de Artà d las covas feta per ell, ab la llista dels Coleópters recullits durant la mateixa. —El Sr. Maluquer (S.) presenta una guía pera la cassa, preparació y conservació dels Lepidopters, aplech de las obser- vacións fetas personalment durant las excursións per ell efec- tuadas, ab la descripció dels aparells y utensilis ó eynas pera la cassa, procediments é instruccións pera la preparació, etc. —El mateix soci dona compte de la excursió d Gavd y Brugués (Baronía d' Aramprunyà), efectuada ab el consoci mossén Font y Sagué y altres senyors de la Cótedra de Geo- logía del 4Centre Excursionista de Catalunyao, el 20 del passat Novembre, en la que fs reculliren algúns insectes y bastants fóssils (P/acops miúser, Tentaculites, Orthoce- ras, Spirifer, Orthis, Monograptus priodoen, Menzelia etc.), en els terrenos y jasciments Devónichs de la vinya negra, Silurichs de Can Margarit, y Triasich Mitj del Calamot. Se recullíren ademés algunas mostras de minerals de ferro (i monita, pirita,...) y de manganés. —El Sr. Romaní presenta un bon munt d' ossets de petits mamífers, segurament Eliomys, Arvicola y altres, recullits aprop de Capellades, sota un niu d' esparvés, quina especie no pogué precisar: ia major part eran fragments de crani, sobretot maxilars ab dentadura complerta. —Tambè presenta un hermós y sencer crani de guineu ( Vulpes vulgaris, Briss.) trovat per ell en la mateixa localitat. € ie isla 9 —El Sr. Soler y Pujol llegeix una nota sobre algúns cas- sos de albinisme observats per ell en algunas aus. —El Sr. Bofill llegeix una noticia necrológica del malhau- rat soci honorari D. Pere Antiga. Y no haventhi res més per tractar s' aixeca la sessió à la una. SESSIÓ DEL 18 DE DESEMBRE DE 1904 Presidencia de D. Eugeni Ferrer y Dalmau A las onze del matí, y ab l' assistencia dels Srs. Font, y Sagué, Ferrer y Vert, Aguilar- amat, Comabella, Mas de Xa- xars, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Romaní (A.), Romaní (C.), Bofill, y Zulueta, el Sr. President obrí ia sessió. Acte seguit se llegí l' acta anterior que per unanimitat fou aprobada. ESTAT DE COMPTES.— El Sr. Maluquer (J.), presenta l' estat de comptes, que després de detallarlo, es aprovat per unani- mitat. En resúm es el segúent: Entradas. i ds DD OO: pessetags DONA a an ea a 6:02 Y ECAA LE ee 1088 —b RENOVACIÓ DE JUNTA.— El Sr. Ferrer y Dalmau, manifesta, que haventse convocat aquesta sessió extraordinaria, pera la elecció de cérrechs, suspén la sessió per cinch minuts pera que 'ls socis se posin d' acort. Represa la sessió, se elegeix per unanimitat la segúient: President. —Mossen Norbert Font. Vis-president. — Felip Ferrer. Secretari —Joseph Maluquer. Vis-secretari.—Llorens Garcias. Tresorer —Joseph M." Més de Xaxars. Bibliotecari.—Joan B.ta d' Aguilar-amat. Conservador del Museu.— Antoni de Zulueta. Concellers.—Feiip Ferrer y Joseph Maluquer. 10 El President electe Mossen Font y Sagué, s' aixeca, y després de donar las gracias per son nomenament, proposa pera "ls indivíduos que han format la janta durant l' any co— rrent 1904, un vot d' agrahiment, per l' acert y activitat ab que han portat la INsrirució, durant aquesta anyada, lo- grant donarli un impuls de verdader avans, à pesar de lo re- cent de sa fundació. El Sr. Maluquer (J.), en nom dels aludits, agraheix de tot cor lo proposat pel Sr. Font, pero observa, que la bona mar - xa qui ha portat la INSTITUCIÓ fins avuy, se deu principal- ment é l' acert ab que ha dirigit tots els trevalls, el Sr. Fe- rrer y Dalmau, proposant per lo tant que 4 dit Sr. se l' hi fassi present per medi d' un expressiu vot de gracias, l: agrahiment dels socis per sa bona gestió presidencial. Aixis s' acorda per aclamació. Avans d' aixecarse la sessió, el Sr. Aguilar-amat dona compte d' haver ingressat en la Biblioteca de la INSTITUCIÓ més d' un centenar de volúms y follets, procedents de la subasta que dels llibres de la Jnslitució Catalana de Ctlencies Natu- rals, s' efectuó 'l 14 del corrent, per disolució di aquesta Societat. Y no haventhi res més per tractar s' aixeca la sessió à dos cuarts d' una. COMUNICACIONS NOTAS ORNITOLOGICAS PER D. Lnuirs SoLER Y Pujol I DOS CASSOS D' ALBINISME En el curs de l'última quinzena del passat Octubre he tingut ocasió d' observar en mon laboratori, dos cassos d' albinisme entre aus de nostra terra. 11 El primer era en una perdiu comú (Oaccabis rubra Briss.) cassada prop de Berga. Presentaba la part inferior de la gorja ó siga el davant del coll, tot el pit, l' epigastre y el ventre fins é la vora de la regió anal, d' un blanch molt pur. Aquesta faixa s' estenía per els costats fins casi sota de las alas. En lo restant ei plumatjs era de coloració normal. El segon cas, molt mes notable y del que no en recordo altre en la mateixa especie, era sobre d' un cruxidell (Zm- beriza maliaria Lin.) Al primer cop de vista tot el plumatje en general se presentaba uniformement d' un blanch brut, solzament després d' un examen mes detingut podía obser- varse que varias cobertoras de las alas en son ters superior eran de un rogench negrós, aixis com tres rémiges bordas de l' ala dreta, é la cua també hi tenía dos pennas d' un ne- gre intens en casi tota sa extensió. En el centre del lorum s' hi notaba un enfosquiment produit per petitas estrias d' un terrós obscur. L' exemplar era complertament adulte y había arribat al maxim de son desarrollo. Era procedent de la cTorra Bonicas de Tarrassa, ahont fou mort per mon amich el Sr. Jaume Canals, president de la aNova Asossiació de Casa- dors de Barcelonas avuy propietaria de dita finca. Barcelona, Desembre de 1904. ——————————————€aee-—————————————— NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS POR EL Rpo. P. LoNGiNos Navas, S. J. VI NEURÓPTEROS DE MONTSERRAT La montata.—Aprovechando un viaje ú Barcelona desvié- me del camino para visitar la simpàtica montafia, punto obiigado de visita de turistas nacionales y extranjeros y sobre todo de los devotos catalanes que à los pies de su Reina la 12 Perla de Cataluna acuden frecuentes v fervorosos, bien en de- manda de gracias, bien para rendírselas por las mercedes recibidas. No describiré la conocida Sierra con sus abigarra- dos obeliscos ni los magníficos y pintorescos panoramas que darante el trayecto del tren de cremallera se desarrollan ante la vista del extàtico visitante. Era la vez primera que la pi- saba. desde que estoy dedicado é los estudios de la naturaleza, y he de confesar que nunca me había parecido tan pintoresca, tan bella, tan sublime. El día 19 de Julio del pasado afio 1904 llegaba ú Monistrol, y aquel mismo día había de reunirme en el Santuario con el conocido naturalista P. Joaquín de Barno- la, S. J., venido de Barcelona, y al siguiente con el joven bo- túnico P. Adeodato Marcet, O. S. B., hecho en adelante guía y compaTiero inseparable de nuestras excursiones. La Cueva de la Virgen.—Celebrado al amanecer el santo Sacrificio en la Basílica montserratina, lo cual practicamos asimismo los demés días de nuestra estancia en la montafa santa, nuestro primer intento fué visitar la Cueva de la Vir-— gen, donde é la sazón moraba el P. Marcet. Poca esperanza tenía yo de hallar líquenes en abundancia, si no es hacia la cumbre del monte y en las espesuras, mas no fué pequefia mi sorpresa al advertir los muchos y variados que cubrían las rocas, de los cuales hicimos regular acopio. Dejaré para otra ocasión el exponer los resultados liquenológicos de mi excur- sión éú Montserrat, cuando con el poderoso concurso del P. Marcet se haya elevado considerablemente el número de los recogidos. En esta sencilla narración sólo diré de los neu- rópteros de la montaiia, cuya caza era otro de los fines prima- rios de mi visita. Ninguno vimos durante aquella primera ex- cursión, 4 no ser un Machiúlis de que hallamos después buen número de ejemplares. Así, consagrando de paso unos instan - tes ú la admiración de los Misterios del Rosario que la piedad catalana ha levantado é los lados del camino que à la Cueva de la Virgen guía, llegamos é ella después de dos noras de exploración, habiendo empleado este tiempo en el trayecto que suele recorrerse en media hora. La entrevista con el P. Marcet no pudo ser més cordial, ni 13 medió més tiempo que vernos y hablarnos para convertirnos en íntimos amigros. Tanto, que no consintió volviésemos solos é desandar el camino andado, antes nos acomparó hasta casi junto al Santuario, no sin habernos antes internado por la es— pesura del barranco llamado de los ecos 6 del cuarto Misterio, donde con el Pomatias montserraticum, abundantísimo en toda la montaria, recogí la Pupa goniostoma menos frecuente y la bofilliana més rara, con otres moluscos de menor cuantía, mientras mis companeros contemplaban y recogían buen nú - mero de fanerógamas y de criptógamas vasculares. Entre las primeras pude ver ya agostada la Ramondia pyrenaica, que en el mismo sitio cogió el sefior Rivas Mateos y la describió Como variedad nueva con el nombre de Lazarot. Poco més de las 11 del día serían cuando llegàbamos de nuevo al Santuario con àúnimo de visitar al Rdmo. P. Abad, como lo practicamos, siendo recibidos con la amabilidad y carino que le caracterizan y concediéndonos gusteso que el P. Marcet se uniese ú nuestras excursiones en adelante, para lo cual mandó é la Cueva 4 otro monje que durante aquellos días le substituyese, gracia que estimamos en lo que se mere- ce y nunca podremos agradecer bastante. 4 San Dimas.—Por la singular senda, més bien escalera, que por la parte trasera del Santuario se encarama entre rocas hasta la ermita de San Dimas, trepamos al comenzar la tarde, siendo escasísima la caza de insectos en general y absoluta- mente nula la de Neurópteros. En cambio tuvimos el consuelo de visitar una vez més la histórica ermita y el sitio preciso en que mi excelso Patriarca Ignacio de Loyola hizo confesión general por espacio de tres días, cuando abandonada la vani- dad del mundo se dirigía ú Manresa à echar los cimientos de su grande obra. El regreso por las ermitas dela Trinidad y Santa Ana igual resultado dió por lo que ú Neurópteros se re- fiere. Santa Cecilia. —El P. Barnola había trabado conocimiento con un entusiasta botànico, el Dr. Joaquín María Gibert, de Tarragona, í quien tuve el gusto de conocer aquella tarde y - h va COS ip ne nel ADE TCE MA LE El : 4 7 rO ME EA h A MR des ja i 4 : 4 a a dal 14 de invitarle à la excursión que proyectúbamos é Santa Cecilia al día siguiente. Admitió al momento la invitación, con lo que nos cupo la dicha de departir toda la mafiana con uno de los pocos que en Espafia se dedican con ardor à estudios pura— mente teóricos y serios. A él debo también uno de los mejores Neurópteros que poseo, pues sacudiendo al azar con su bastón el ramaje del camino de los Degotàdlls, hizo salir la Notho- chrysaitalica que entró luego en mi manga para ser incorpo- rada à mi colección. Creo que es esta la segunda vez que se cita de Espafia tal especie, y la tercera que en la misma se ha cogido, habiéndomela enviado de Muro (Valencia) el P. Bar— nola el ano 1902. Ambas se han capturado próximamente é la misma altura de 600 éú 700 metros. Con la Escima affinis recién metamorfoseada ú que dí alcance, el J/yrmeleon ne- mausiensis y algún otro neuróptero de escaso valor hube de contentarme, si bien mo dí por mal empleado el abrasador calor que padecimos à trueque de estos hailazgos y de los buenos criaderos de la fuente del Moro y sitios inferiores, donde é buen seguro se hallaràn Pérlidos y Tricópteros, de que ninguno vimos en toda nuestra excursión. En tanto el P. Barnola halló la Discothera tunetana Finot. Este hallazgo unido é los de Uclés, Cartagena y Madrid, hacen creer bastaunte extendida por Espana el àrea de dispersión de este Ortóptero. San Miguel.—Menos afortunada en Neurópteros, igual ó mejor en líquenes fué la excursión que por la tarde realiza- mos à la ermita de San Miguel y poco més alló, camino de Collbató, pasando casi siempre por senda desviada abierta por barrancales y espesura. En vano busqué el 4scalaphus Cunú cogido por primera vez en este sitio por el senor Cuní y més tarde en Santa Cecilia y otros sitios de la montania por el senor Maluquer y P. Marcet. Ni uno solo pude Cazar, ni ver siquiera. Mis companieros cogieron en una pequeria cisterna de junto ú la ermita larvas de batracio que creyeron la Salamandra maculosa. 15 Monte arriba. —Había llegado el día 22 que la Iolesia con- sagra 4 honrar la memoria de Santa Magdalena, y era justo dedicar la mafiana é visitar la ermita que los antiguos monjes erigieron ú la santa Penitente. A pocos metros de subida fuéme de feliz augurio el hallazgo de un Dilar muerto y de- teriorado en las ramas de un arbusto. Y efectivamente, si no encontré por entonces otro, al menos tuve el gusto de cazar buen número de O/rysopas. El agua que se escurre junto à la ermita de San Juan dióme ocasión de cazar algunos hime- nópteros, los Odynerus Dantici Rossi y elegans VVesm. entre otros, y un aljibe pequefnio abierto bajo la roca me propor- cionó buena caza de Machilis que en el agua caian y se ane- gaban. Por lo demés una Escina burló como suelen los de su género nuestra vigilancia. El descenso por la escala de Jacob, ermita de Santa Ana y paso de los franceses, no fué menos afortunado, revelàndonos un criadero digno de ser explorado con mayor detenimiento. En el monasterio.—No podíamos abandonar el monte dela Virgen sin visitar el museo del Santuario, por lo que dedica- mos 4 ello la última hora de la mafiana del 22. No es mucho lo que hasta el presente se ha reuaido, si se considera el nú- mero de objetos en sí mismo, mas no es poco si se atiende al breve tiempo que à este trabajo se ha dedicado. Pues consagra- dos los antiguos monjes ú tareas més elevadas é importantes, contentàronse con alabar à Dios al contemplar las maravillas que en el monte se les presentaban, sin atender é coleccionarlas. Sólo en estos últimos afios los PP. Marcet y VVilfrido han in— tentado formar un museo regional de la sagrada montafia, y conseguirún ràpidos adelantos, dado el entusiasmo y constan- cia con que han puesto manos é la obra. Entre lcs mamíferos del monte conservados en el museo recuerdo el J/eles taqus y la Lutra vulgaris. La colección de aves y demés vertebrados va en aumento progresivo, y la de insectos, comenzada ayer, por decirlo así, ya cuenta con numerosas cajas destinadas segura— mente 4 ser ilustradas con el concurso de los mejores especia - listas. Por lo que se refiere à Neurópteros afiadiré à los que por 16 mí propio capturé los que en el museo se encuentran ó me han comunicado bondadosamente para su determinación. Del herbario del P. Marcet nada diré sino que està hecho con toda la exactitud apetecible y contarà ya la mitad de las piantas que en el monte se crían, algunas muy raras y alguna nueva, como la Opirys montserratensis descrita recientemente por el Dr. Cadevall. Subida d San Jerónimo.—Aunque no fuese excursión obli- gada de los que visitan el Monte con ànimos juveniles ó curio- sos la ascensión al pico més alto llamado San Jerónimo del nombre de una ermita que junto é él existia y recientemente se ha reedificado, no hubiéramos dejado de practicarla nosotros, no tanto por gozar de los espectàculos y vistas de la cumbre cuanto por la caza rica y abundante que la excursión nos pro- metía. A la mitad de ella donde comienza la espesura, tuvimos la suerte de dar con un Hemerobius y un Dilar y més adelante, entre otras, con una Nothochrysa fulviceps Steph. nueva para Espafia, no permitiéndonos la premura del tiempo internarnos en la espesura, donde ú buen seguro se hallaràn nuevos y muy ricos descubrimientos, así en zoologia como en botànica. Con una Ascina cyanea capturada junto é la ermita y pocas espe- cles més dimos por terminada nuestra excursión con felicísimo remate. Y así, lleno el corazón de gratísimos recuerdos, nos despe- dimos de nuestro compafiero, del Monte y de nuestra Reina. Digresión geològica. —Aunque sea con riesgo de meter la hoz en mies ajena, séame permitido exponer aquí algunas li- geras consideraciones que me sugirió la vista de la montafia, así en la ascensión ú San Jerónimo como en el descenso por el tren de cremallera. Todo el monte pertenece é la formación llamada oligocena, según me dijo en Barcelona el insigne geólogo sedor Bofill y lo atestigua la existencia del eoceno en su base, con fósiles nu— mulíticos. Sus estratos preséntanse casi horizontales desde la base hasta la cumbre, y su disposición es anàloga, alternando EE a dl A dd gala do sia 17 capas de arenisca con las de conglomerado. Este domina hacia las cumbres, formando los caprichosos dibujos de la montana, y la arenisca en la base. De esta suerte vense hacia el pie bancos poderosos de arenisca rojiza alternando con los con- o'lomerados, los cuales van ganando cada vez més en potencia ú la parque la pierden las areniscas, de tal suerte que en la cumbre las areniscas quedan reducidas é estratos de pocos decímetros ó centímetros de espesor. Los conglomerados estén formados de elementos muy he- terogéneos: granitos (junto à la cumbre de San Jerónimo co- gimos ejemplares) del cristalino, pizarras del siluriano, cali- zas compactas del cretàceo, sílex, calizas, etc., acaso del eoceno. Su origen debe de ser los montes Tibidabo, Montseny y tal vez los Pirineos, cuyos arrastres se amasaron y deposi- taron en el fondo del mar oligocen9. Mas :cómo la montafia ha venido à tomar la forma singu- lar que al presente ostentaP La explicación, à mi modo de ver, estriba en los efectos del oleaje del período posterior miocé- nico ó pliocénico. Este oleaje repetido, sobre todo por la la— dera oriental, comenzó por llevarse los elementos més sueltos y terrosos hacia los valles y terrenos vecinos, prosiguió ha- ciendo desprender peiias que entre los picos actuales existían, y Continuando en su obra de excavación por una parte en lo profundo ahondando los surcos abiertos, y de erosión en lo alto redondeando las moles de conglomerado, acabó por dejar las crestas y conos en la disposición enque ahora los miramos. Los agentes atmosféricos habràn tenido exigua importancia en esta acción demoledora de las aguas. Sólo las lluvias ha- bréón contribuido en pequena escala ú profundizar algunos barrancos, acarrear elementos menudos y aún, auxiliadas por los hielos, à hacer desprender cantos de volumen considerabie, como el que este pasado invierno se desprendiera en el camino de los Degotàlls, destruyendo parte de la vía. 18 ENUMERACIÓN DE LAS ESPECIES LIBELÚLIDOS —Dipla2 vulgata L. — — Fonscolombe Sel. ÉsNipos. — Zschna cyanea Múll. — — af/finis Van der Linden. AGRIÓNIDOS. —Sympecma fusca V. d. L. MIRmELEÓNIDOS. —M/yrmeleon nemausiensis Borlh. Macronemurus appendiculatus Latr. ASCALAFIDOoSs.—4A4 scalaphus Cunit Sel. RAFÍDIDOs. —Raphidia canthostigma Sehummel. Nueva para Cataiunia. MaANTiSPIDOSs. —Mantispa styriaca Poda. CaRIsóPiDos. — Ohrysopa vulgaris Sehh. — — var. radialis Navàs. — — var. rubricata nov. — — var. equata nov. — — flavifrons Brau. — — limeolata Mac Lachlan. — —clathrata Sehu. Nueva para Espana. — — 7-punetata NVesm. — — formosa Brau. — — cosmeta Nav. — — mariana noy. sp. — — prasina Burm. — — var. punctigera S2l. a — var. sírata Nav. — — venosa Rumb. CRrsóPipos. —Vothoctrysa italica Rossi. — — fulviceps Steph. Nueva para Espania. HEMERÓBIDOS. — HH emerobius marginatus Steph. Megalomus tortricoides Ramb. DiLARIDos. —Dilar meridionalis Hagen. PANÓRPIDOS. —Panorpa meridionalis Ramb. Lerísmipos. — Machilis eremita, sp. nov. 19 DESCRIPCIÓN DE LAS FORMAS NUEVAS Ohrysopa vulgaris Sehn. var. rubricata nov. Linea semilunari ante antennas, alia recta longitudinali duplici in mesonoto ad latera fascie flave, rubris. (1) Ghrysopa vulgaris Sehn. var. equata nov. Prima venula inter sectorem radii et venulam procubita - lem, (cubitum anticum) cum apice rami vene procubitalis con- fluente, hoc est, in ipso apice cellulze cubitalis. Ohrysopa mariana sp. nov. Majuscula, lete viridis, nigro- punetata. Caput viride, puncto inter antennas, stria ad genas et ad ciypei latera, atris, palpis pallidis, nigro-annulatis, ultimo segmento subtoto atro, vertice plano, postice duobus punetis fuscis insignito, antennis corpore longioribus, primo articulo incrassato, oblongo, viridi, reliquis ad apicem deque flavis. Prothoraa latior quam longior, antice parum angustatus, angulis anticis obtusis, margine duobus tribusve punctis atris notato, disco puneto fusco ante sulcum, linea fusca pone sulcum utrinque distincto. Jeso-et metathoraz virides, ille puneto fusco fere evanescente pone sulcum obliquum notatus. Abdomen supra viride, stria fusca laterali ad singula segmenta, inferne viridi-flavescens, haud notatum. Pedes virides, tarsis flavis, unguibus atris. Ale longe, anguste, apice superiores distincte, inferiores distinctissime acute. Stigma virescens. Vene omnes virides, costa puncto fusco ad basin, sector radil in ala anteriore in basi puncto fusco notati. Ramus procubiti seu ramus cellulam Cubitalem efformans in ipsa basi vix, post venulam distinctius, (1) Esla var. n. 1 de Sehneider. Pd aci aa ea, A Ltd Le dd a pila DO ga h DA it all ó : 20 apice distinctissime ater. In eadem ala venula prima subco- stalis, duee priores procubitales (pone venam procubitalem seu Ccubitum anticum sitze) et tres cubitales totge, omnes costales, duze tresve primxe radiales et ad marginem posticum ramus sectoris cubiti, axillaris ejusque ramus initio et fine, aliquot aliee initio tantum nigre, venule gradate P/, et relique fere omnes totze virides. In ala posteriore venulze costales, aliquot discoidales prope basin tote, aliquot initio tantum, nigre, gradatze et reliquee fere omnes totze virides. Longitudo corporis 9 mm., ale ant. 16 mm., poster. 14 millm. antenn. 183 mm. Hab. Montserrat. Especie parecida à la Ohrysopa prasina Burm. y é su var. Zelleri Sehn. El tamano, la palidez de muchas venillas y el verde uniforme del conjunto la distinguen al momento de las especies afines. Dúàndole el nombre de mariana me complazco en dedicar esta graciosa especie à la Santísima Virgen, recordando al propio tiempo la montana de María donde se encuentra y el afio jubilar de la definición dogmàtica de ia Concepción In- maculada. Dígnese la Virgen sin mancilla aceptar bondadosa este humilde obsequio del último de sus devotos. Machilis eremita sp. noo. Medioeris majorve, fusco-et cinereo -adspersa. Caput cinereo-album, oculis ellipticis antice confluentibus, fusco-rufis, antennis corpore longioribus, fuscis, albo-annulatis, duobus primis articulis unicoloribus griseis terreisve, atomis fuscis minutis respersis, palpis superioribus longis, articulis item atomis pluribus respersis, rarioribus in duobus ultimis. Thoraag fusco-respersus. Prothorax transversus, antice latissime emarginatus, marginibus lateralibus albescentibus, margine postico truncato. Mesothorax prothorace latior. Meta- thorax latissimus, fortiter transversus, margine laterali ad angulum posticum rotundato -produeto. 21 Pedes irregulariter fusco-et albo-maculati, unguibus nigris vel fusco-nigris. Machilis eremita o" (con aumento) Abdomen fusco-et terreo-maculatum, ad latera singulis se- amentis albescentibus, punetis fuscis. Urodia (1) longa fusco- et albo-annulata, albo-pilosa, medium lateralibus plus duplo longius. Halteria (2) griseo-argentea. : J Si Longitudo corporis ger 10 mm. — thoracis 5 4 y — antennarum 17 j4 D) — urodii medii 17 18 y — urod. lateralium 6 D Y Hab. Montserrat. Lo encontré en abundancia en la roca de la ermita de Santa Magdalena que forma techo ú un pequerio aljibe. 29 de Julio de 1902. El Y tiene un color més térreo ó rojizo, la 9 més gri- sóceo ó plomizo. (1) Setze caudales. (2) Appendices saltatorie. 22 PERE ANTIGA Y SUNER NOTICIA NECROLÓGICA LLEGIDA EN LA SESSIÓ DEL 4 DE DESEMBRE DE 1904 per , D. JosEpn M." BOFiLL Don Pere Antiga y Sufier nasqué éú Barcelona lo 19 de Juny de 1854. Era fill de D. Càndido, director-propietari de un dels Collegis que de més fama han gosat en la passada centuria, en ell deuría cursar ses primeres lletres, emprenent després ab lluhiment les carreres de Filosofia y de Dret, que no pogué acabar per haverse d' encarregar à la edat de 28 anys de la feixuga tasca que li deixú la mort del seu pare, obligantlo à pendre la direcció del Collegi, en quins museus, que eran d' alguna importancia, comensaria probablement la seva afició ú les ciencies naturals, especialment é la Zoologia, encar que segons sembla, també había format un herbari, que no conech, se dedicà després una bona temporada é la cassa y disecció d' aucells, haventne reunit un conjunt de 400 especies de la nostra terra, que vengué ó regalà al Museu Martorell, juntament ab una porció d' ous d' aucells, nius, minerals y fóssils. Al mateix temps anava formant un altra colecció de crustacis y peixos paleartichs y exótichs, prenent aquesta nova ruta ab tanta empenta, que per pescar los del port se feu cons- truir una petita draga, y aixís y per medi de cambis logrà reunirne un conjunt notable, ben ordenats y classificats, que anú ú parar en part ú l' extranjer y en part als Museus d' Historia Natural de Madrid y del Institut de Barcelona, en lo 23 primer dels dos n' hi regalà unas 400 especies y entre ellas algunes de Catalunya. (1) Sobre l' any 1885 encaminó les seves preferencies ú la en- tomología, comensant ú estudiar y reunir una porció de dip- ters é hymenopters, dels que fn publicà un catàlech, encara que de poca importancia, en l' any 1888 en uns treballs que anomenàú: Oontribución d la fauna de Cataluna. Deixà luego aquets ordres pera dedicarse al estudi dels co- leopters en companyia d' en Cuní y Martorell y d' en Muller, haventne lograt una colecció sumament notable per lo nom- — brosa, ben classificada, ordenada y pulera, perque se ha de fer observú que tenía una mé tan delicada en la preparació dels insectes, que cada capsa de sas coleccións constitueix una obra d' art. En aquesta época, any 1888, había ja tancat el Collegi. Torné altre vegada 4 empendre l' estudi dels hymenopters, que es l' ordre en que ab més constancia ha treballat, arri- bant ú reunirne més de 2,000 especies de Catalunya, y al ma- teix temps cassaba dipters y hemipters, quinas coleccións, si be no tan notables com l' anterior, no deixan de oferir impor: tancia. Tot aixó el tenía en constant relació ab els naturalistas forasters que li havían dedicat entre les moltes noves per ell trobades, varias especies ab el seu nom, corresponents als gé- neros Jeineumon, fiphia, Odynerus, Alastor, Calamenta, Ta- chysphez, Oaybelus, Macrocera, Andrena, Nomada y altres que no recordo. Actualment estaba publicant, juntament ab mí, el catú- lech d' hymenopters de Catalunya, del que n' habían sortit al caure ell malalt, 6 families, y per quina continuació me farà gran falta, per quant la major part de la feyna la feya ell. L' amistat que m' unia ab l' Antiga no era molt vella, (1) En el tomo XVI dels Anales de la Sociedad Espariola de Historia Na- tural, hi ha un catéólech de Crustacis d' Espanya, per D. O. de Buen, compost gran part d ell dels dats y notas que l' hi proporcionà la colecció del mal- haurat Sr. Antiga. 24 pero había arrelat fondo, perque si be ell era persona poch comunicativa, lo feya sumament simpàtich sa esmerada edu- cació y gran modestia. Ens varem coneixer per primera vegada é l' estíu de 1900 — en las alturas del Montseny, ahont jo cassaba, comensant à posar en préctica las mevas aficións, en las que había sigut iniciat per l' inolvidable Cuní, y ell feya lo mateix, seguint sa inveterada costúm, al trobantse per primera vegada, fora de un Haugé saludo, res eus diguerem, continuant cada hú la seva tasca fins à l' hora de dinar, en que donant treba 4 les nostres aficións varem comensà les mutues relacións que con- tinuaren sumament cordials fins al día de la seva mort. Jo no he conegut, ni crech possible existeixi, altre per- sona més apassionada per l' entomologia: per ella 's pot dir que s' oblidaba fins dels de casa, puig no hi habían díes de festa, passats los tres mesos de rigurós hivern, en que ell no sortís ú cassar, y lo mateix hi sortia lo día del seu Sant que 1 día de Nadal: tots los díes li eran iguals mentres no hagués d' anar é la oficina, y més d' un cop m' había dit que sols desitjaba esser richl per pogut anar més seguidament. De las 24 horas del día n' estaba 8 4 la oficina, 8 ó 10 cum- plint las sevas obligacións materials ó socials, y El resto, ó bé classificant ó examinant els insectes. Jo frequentaba la seva casa y haig de confesar que may hi entraba que no 'l trobes ab la capsa, las pinces y la lente en la mé. Fins en la seva darrera malaltia, que li durà 9 mesos, si res l' alegraba, al menys durant els principis, quan encara concebía esperances de curarse, era la conversació sobre las excursións que jo anaba fent y les meves troballes. Després de patí lo increible passà millor Las morint conforme 4 les seves conviccións, cristianament, lo de 22 de Juliol del any present é las nou del matí, víctima d' un tu- mor al mediasti posterior. (A. OC. S.) Barcelona, Desembre de 1904. 25 GUIA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIÓ DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU Preliminars Aficionat desde molt petit als estudis d' Historia Natural y encara que tots els rams de tan bonica ciencia m' agradan per igual, haventme de dedicar per la forsa dels fets 4 estudis molt diferents, m' he concretat als Lepidópters, puig després del malhaurat Cuní, ningú més s' ha dedicat especialment é n' ells ú Catalunya. Tot estudi seriós deu vindrer precedit del reconeixement y classificació del objecte ó sér en que fs practica, si no 's vol que sía estéril y no porti à cap resultat pràctich: per aixó pera estudiar y fer l' Historia Natural de Catalunya, s' ha de co— mensar per cassar y recullir els sers naturals que poblan son territori y després classificarlos en col-lecció, y a'n aixó han de tendir els esforsos d' aquells en que nostras ocupacions no ns permetin enfondirnos en estudis més seriosos, sense que "ns fassi recular el calificatiu de coleccionadors de sabatas ab que ab olímpich y ridícul despreci "ns designa qualque ignorant ab pretensions de sabi. Fem nosaltres nostra vía sense preocuparnos d' ells, com en las nostras excursions, no "ns preocupem al perseguir una papellona, del asquerós yeotrupes quí esclafém ab nostres peus, y Si ab nostras modestas col-leccions podém contribuir ab una sola ratlla ú escriurer l' Historia Natural de Catalunya ens donarém per satisfets, esperant que entremitj del material arreplegat hi trovin els verdaders sabis las riquesas naturals quí enclou la nostra ben aymada Patria. da Si l' estudi dels insectes en general es ja atrayent y sim- pàtich de si, jguant mes no ho té d' esser el dels Lepidópters, aqueixos maravellosos y petits sers qual presecució fou la de- 26 licia de nostra infantesa, si "ls considerém en sa rica varietat de formas y colors, interessants y misteriosas metamóriosis, Y sabias lleys que regulan llur existencial En quant é l' utilitat de dits estudis, poch tenim de dir per ferla remarcar, els beneficis que l' industria treu de las especies sericigenas, els danys que altres causan al arbrat y à la Agricultura en general, comlas Lipanis dispar L. Bom- bio Neustria L., Pieris Brassicae L., ete., etc., son ben cone- guts de tothom perque nosaltres tinguém de retréurels. El cos y l: esperit ne surten també beneficiats del estudi de l' Entomología, el primer, perque la cassera dels insectes suposa caminadas en ple aire, sota los raigs xardorosos y vi- vificants del sol, respirant ú grans alenadas l'aire pur dels camps, ó 'l dels boscos saturat d: oxigen y aromes de pí. Ab las caminadas y "1 continuat pujar y baixar, els músculs adqui- reixen elasticitat, la sanch activa sa circulació, els pulmons funcionan ab regularitat, aixamplantse la cavitat toràcica, el cervell reposa de sas diarias ocupacions, y la vista 's distreu, passant d' una flor à una papellona, ó contemplant las evo- lucions aéreas d' un Espía-dimonis, ó tractant d' aclarir las tenebras d' una mina hont s' ha amagat la cobdiciada pape- llona de nit... Y arrivada l' hora del repós un són placévol y reparador posa terme é las fadigas de la jornada. L' esperit no 'n surt menys beneficiat del estudi de la Na- turalesa, puig al contemplar aquesta fins en sas més petitas manifestacions, considerém la grandesa del Autor de tanta maravella y "ns humiliém devant llur sabiduría infinita. A fomentar y facilitar aquestos estudis va aquesta guía y 'm plau desde aquestas planas endreçar un tribut ó la bona memoria y recort dels Srs. Antiga y Cuní, malhaurats ento- mólechs que la mort implacable arrebassé d' entremitj de nosaltres. Dech fer constar mon agrahiment al meu venerat y molt estimat mestre Dr. Joan Cadevall y Diars é qui tant deu la Historia Natural catalana, y molt especialment la Botànica. Al distingit lepidopterólech D. Aurelio Vàzquez Figuera, nat à Càdiz, qui posseheix una magnífica col-lecció palearetica, 27 havent descubert varias especies de Lepidópters propias del centre de la Península Ibérica, conseguint la ecclossió en sos: terraris d' altres raríssimas y molt apreciadas. Dit senyor ab sa may prou alabada amabilitat me donú per escrit primerament, tota mena de noticias sobre la cassa, pre- paració y conservació de las papellonas y erugas, enviantme qualque utensili propi per aquestos objectes y que per mí era encara absolutament desconegut. Després durant la primave- ra de 1904 vaig tindrer el plaher de fer personalment sa co- neixensa y d' acompanyarlo en varias escursions, en que d' ell aprenguí pràcticament qualg'uns coneixements que mí han — permés fer bonas casseras. Rebi, donchs, ma coral salutació. CAPITOL I. 1.—Lepidópters 6 Papellonas. 1.—Els Lepidópters ó Papellonas son insectes de metamór- fossis completas, ab quatre ales de tel, recubertas en sas dos caras d' escatas petitas y de diferents colors, semblables é pol- sím farinós. Organs bucals compostos d' una trompa enrotliada en caragol y anomenada spiritrompa, situada entre dos palps cilíndrichs ó cónichs mes ó menys redressats, formats per tres articles insertats en un llabi fixo. Dos antenas de forma variable y compostas d' un gran nombre d' articles. Abdómen sense fibló. Individuus mascles y altres femellas. Tots els Lepidópters provenen de larvas anomenadas eru- gas que 's diferencian de las dels altres ordres d' insectes en que jamay tenen més de setze potas, n1 menys de deu. El cap de las Papellonas es gros y móvil en extrém, recu- bert de pels y presentant à cada costat dos ulls voluminosos formats d' innombrables facetas. Entremitj y al devant dels ulls hi van las antenas, que fs fan remarcar per sa gran llar- garia. Generalment tenen la forma d' un fil ó d' una massa, — devegadas son dentadas com una serra ó pectinadas com una pinta, essent remarcable que moltas vegadas las dents, bar- 28 betas ó puas sols se trovan en las antenas dels mascles, essent filiformes las de ias femellas. A la part àntero-inferior del cap hi ha la boca formada prin- cipalment per dos pessas representant las barras ó mandíbu- les, en qual part interior hi ha una canal y juntas las dos for- man un canó ó tubo enrotllat en caragol que l' insecte projecta al fons de las corolas de las flors per xuclar el néctar de que fs nodreix. A sa base 's trovan dos palps més ó menys desenrotllats. Les altres pessas son sovint reduhidas à petitas escatas. El tórax està format per tres anells com en tots els insec- tes, pro aquestos en las Papellonas estàn soldats formant un sol cos anomenat cosselet. Las alas son en nombre de quatre, y les anteriors, més ro- bustes y triangulars, son les que jugan un paer mes impor- tant en lo vol. Las posteriors estàn en els Heterócers unidas à aquellas per medi de ganxets en forma d'am formant com una sola. Estàn formadas de tel prim reforsat per nerviacións contenint traqueas y nervis. Las potas no son de tanta importancia en els Lepidópters com en els insectes d' altres ordres, ja que sols se 'n serveixen per quan estàn paradas, no 'n fan casi may ús perla progres- sió. En un gran nombre de genres (Vanessa, Satyrus, Argyn- nis, Limenatis), de sis potas normals sols ne restan quatre à consequencia de la atrofia ó de la desaparició complerta del primer parell. Devegadas al agafar una papellona es fregiient veurer cau- rer les potes per ellas mateixes: aixó es un fenómen anome- nat auíotomiía, es à dir, l' insectes" ha mutilat per ell mateix per escapar del seu perseguidor. L' abdómen està format de set anells quitinosos units, els uns ab els altres, poguentse allargar com els tubos d' una ullera. Las papellonas tenen una vida casi sempre curta, sí aco- plan al poch temps de sortir de la crissàlida, y aixó te lloch uns cops volant, y altres mentres estàn paradas. Els mascles moren desseguida, les femelles fins haver efectuat la ponta. 29 Aquesta sol tíndrer lloch entre l' escorsa dels arbres ó devall de les fulles de les plantes de que s' han de nodrir las erugas. Pràcticament pe 'ls efectes de la cassera, poden dividirse en Diurns ó Rhophalóceras, alas verticals durant el repós, y Crepusculars ó Hetheroceras, alas horizontals ó inclinadas formant teulada. (Continuard). OC B RA S Y PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA OBRAS Moluscos de la República Oriental del Uruguay, por A. Formica-Corsi. Ortópteros de la fauna Ibérica, por I. Bolivar. L' excursionisme científich, per Mossen Norbert Font y Sagué. (Donatiu del autor) Catúlogo raaonado de los trabajos Historico- Naturales hechos desde 1894 hasta 1903, por Carlos E. Porter. Breves instrucciones para la recoleccion de objetos de His- toria Natural, por idem, idem. (Donatiu del autor). REVISTAS Anales del Museo Nacional de Montevideo, Sección Histó— rico-Filosófica. —Tomo I. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núms. 410 y 411. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. —Novem- bre y Desembre de 1904. 80 Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Tomo III, Núms. 9 y 10. Broteríta.—Tomo III, (1904) fasc. IV. Parergones del Instituto Geológico de Méjico.—Tomo I, núms. 4 y 5. Sociedade Scientíifica de S. Paulo, Relatorio da Directiva.-— (1908-1904). Bulletin du Musde Océanographique de Mónaco.—Núms. 20, é 22. Commissao do Servico Geològico de Portugal —Communi- caçoes. —Tomo V, (1908-1904). Revista Chilena de Historia Natural, y Boletin de canyes y estadístico del Museo de Valparaiso.—Tomo VII, (1908). Memorias de la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona.—Vol. IV, núm. 40, vol. V, núm. 1. Boletín de la Real Acad. de Cienc. Nat. y Artes de Barcel. —Tomo II, núm. 5. Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia AL —Tomo IV, (1904). Memorias de la Real Sociedad Espanola de Historia Nat. —Tomo I, memorias 1 é 6, Tomo II, núms. l é 8. i Amnales de la Socicté eutomologique de Belgique. lema XLVI, (1902). Bolletino dei musei di Zoologia ed Anatomía comparata della R. Università di Torino.—Vol. XVII, (1902). Bulletin du museum d' Histoire Naturelle de de — Vol. IX, et vol. X, núms. 1, 3. Bulletin de la Sociciè d' dtudes scientiphiques de l' Auide.— Tomo XIII, (1902). 81 NOVAS Ortopter trovat d Montserrat.—El R. P, Adeudat Marcet O. S. B. ha trovat ú Montserrat el grill Grillomorpha Boliveri Caz., segons determinació del R. P. Pantel S. J. é qui se 1 presentó. Es insecte que cal afegir à la llista dels Ortópters de Catalunya y que fins ara no s' havia trovat mes que à Ja provincia de Valencia.—L. N. Remey pera la picadura dels escorpins y altres animals ve- mimosos.—En el Vol. III, de la excel—lent Revista aBroteríay, hi hem vist una noteta en la secció de Oboisas uteis, sobre la picadura, ó contra a mordedura do lacrau, que creyém molt convenient reproduir, per la utilitat que pot prestar als socis de la INSTITUCIÓ. Diu aixís: 4Logo que o lacrau pica, seria muito util, como se faz na mordedura da vibora, lavar e expremer bem a ferida, para fazer sair a maior parte da peçonha. Para neutralizar e des- truir a que fica, é costume lavar a ferida com ammoniaco. O meio porém mais efficaz, descoberto ha poucos annos por um meu condiscipulo (R. P. Mallat), e até hoje inédito, é lavar a parte picada com agua, em que esteja dissolvido sublimado corrosivo ou bichloreto de mercurio a 1 per 1.000 (um gram- ma de sublimado num litro de agua). Para a acçao ser mais efficaz bom é alargar um pouco a ferida, antes de deitar a dis- soluçao do bichloreto de mercurio. Cómo se sabe, as dores causadas pela mordedura do lacrau sa0 insupportaveis, principalmente nas primeiras 6 horas. Pois bem: com o bichioreto de mercurio ficam tao fracas co- mo as produzidas pela picadura de uma abelha. Bom serà accrescentar que o sublimado é venenoso e assim deve ter-se cuidado com a dissoluçao. —J. S. TAVARESY Curs d' Oceanogra/ía.—A l' Academia de Medicina de París, (49, rue des Saints-Péres), s' ha. inaugurat aquest any el curs d' Oceanografía fundat pel Princep de Mónaco. Tingué lloch la overtura de curs, el dissapte 10 de Desembre, baix la. a 32 presidencia de S. A. S., versant aquesta llissó preliminar, sobre (is instruments empleats en Oceanografía. Las demés llissons tenen lloch cada dissapte, baix el seguent programa: 1.2 LLessó. —Consideracions generals, topografia del mar. Métodos empleats, pera l' estudi de la topografia del fons. Aires y corrents isó- batas. Mapas y cartas geogràficas per isóbatas. 2.8 LLIssó. —Caraeters generals del animals marins, llur repartició, variacions, influencia del medi sobre sa constitució. Relacions y diferen- cias entre "ls animals de las grans fondàrias y "ls de la superfície. 3.8 LL:issó, —Relacions entre 'l medi marí, y animals que hi viuen. - Fenómens osmótichs en las diferentas classes de vertebrats é invertebrats. 4." LLISSÓ. —Costas, riberas marinas, platjas. Modelat del fons del Oeceà. Terminologia sub: marina. 5.2 LLIssó. —Els animals pelàgichs. 6.8 LLIssó.—La vida en las grans fondàrias, Adaptació à la pressió. Experiencias del Dr. P. Regnard. Lluminositat dels animals de las grans fondàrias, llur mecanisme fisiológich. 7. LLIssó. —Litologia sub-marina, história. Recolecció de mostras y exemplars. Origens y génesis dels fonds sub-marins, llur classificació. 8.2 LLISSÓ. — Els animals marins fosforescents. 9.2 LLissó.—Adaptació dels mamifers al medi acuàtich. Fisiologia dels Cetacis. 10.8 nLissó. —Descripció detallada dels diferents fonds, fangals di- versos, areras, argilas fondas, etc. —(Continuard) ERRADAS Per confusió en la correcció de probas, sortiren en el nú- mero 8 y 9 d' aquest BUTLLETÍ pertanyent à Novembre y De- sembre de 1904, algunas erradas. / En la plana 100 ratlla segona, del segón apartat, hi ha la paraula niculur, que té de dir mentir, ab lo cual la frase te '1 sentit verdader. En l' index, figura 'l J/yogale pyrenaica Geof. entre 'ls Aràchnits, sent aixís quí es un Mamifer y té de figurar per lo tant entre 'ls Mamifers. Preguém é nostres llegidors quí esmenin aquestas dos erradas, que 'l seu bon sentit hauré segurament esmenat ya. Imp. LA HOXMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 417, Barcelona, Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist. Nat. n"1.- 1905. de Làmina 1. 1. CRRYSOPA /ULGARIS Sehn. tipo. 2.CHR. VULG. Schn.var. EQUATA Nav. 3. CHR.VULC. Sehn. var RUBRICATA Nay. 4. CURYSOPA MARIANA Nav. i I El NAVAS DEL- MARÍN ee es pres ls E dec a pi dj de A. mt A (CdA cr her Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist. Nat. n.2 1.—1905 Làmina 2.2 PERE ANTIGA Y SUNYER 1854-1904 dC ere ca el ere Ms L Abr i 1005 EP DA Ca OBRES PRI EA ts L Nulla unquam: inter fidem et TA leer: o vera: dissonsio esse potest. — 5 Die — Consr. DE Fr. CAT, c. IV. 5 es (DN ds Me Ll EC 4 SR fr Led - de dd let La EP, R. P. un. NAS Ri Era Salvador. Guia per la cassera, pues y conservació ds DA IÓN8 BEBUDAS PERA LA Bisurorsca. it — BARCE LONA. sos en Rofcir ce def dc i ie mag. què. ED. Lluís Dot Raurich, de Bes cietat y Tia consultar hi Biblioteca yi Musen a -. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució ul : — los mesos de Juliól, Agost y Septembre. — $ EA ea Anuneis. —Els de cambis de llibres ú Om d Historiót s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas Sos à la 1 o titució, pea aprovació de la Junta. DV / Tiratjes a part: ET ca I Eaae ee eo Es dar dmrlarss 3 -— 100 exemplars Me Ef CR: planas 2 ptas. SE ptas. ss 1 8- Bes , so 8 DES : Gar voyés au siège de la Societé: ls : SUA Ales CAI Paradis, 10, 1.", ens ll - C'ONQI —BEMERRUNG s Ei eInstitució Geles d' Historia Natural. —Paradis, Da a lona), desitja 'l cambi de publicacións. ——— — a EA Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 40 : lona)a bittet um Gegensendungen. a La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradó, lona)o desea el cambio de publicaciones. ES The elnstitució Catalana d' Historia. Natural. —Paradi, 10 Ec lona) desires to exchange publications. Sa ERP ' La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 1 d 0 Na lona) demande l' échange. . reis La elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paredis, 10, Barce lona)2 chiede ricambio. ó ax BUTELETI DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio. esse potest. (CoNsr. Frp. CarH. c. IV), MARS-ABRIL, 1905 o Vot. V. (2.2 ÈPOCA, ANY 2.02) Núms. 3-4 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 1.8 DE JANER DE 1905 X Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué Ni dj El Sr. President obrí la sessió ú las onze. Llegida que fou l' acta anterior, quedà aprovada per unanimitat. Socis ATMES0s. —Ho es D. Ignasi de Sagarra y Castellar- nau com à numerari. COMUNICACIÓNS.—El Secretari llegeix una no4a necroló- gica del eminent neuropterólech Robert Mac Lachlan, escrita pe'l R. P. Navés, en la que 's dòna compte de la sèva mort ocorreguda 'l 23 de Maig darrer à Londres, trassant ú grans pinzelladas la figura del finat. —El Sr. Maluquer (S.) presentà ab destí al Museo de la INSTITUCIÓ un hermós exemplar de Perdiz cinerea Lath. d' cassada, junt ab altres deu de la mateixa especie, à Esterri d' Aneu, en l' Alta Conca del Noguera-Pallaresa, el 20 del passat Desembre. L' exemplar ha sigut preparat per nostre apreciat consoci Sr. Soler. —Mossen Font donà compte de que en unas obras que s' estàn efectuant 4 Arenys, pera obrir un pou, sí han trovat é 17 metres de fondaria una porció d' ossos pertanyents ú un Elephas. 94 —Se donó compte aixís mateix d' algunas felicitacións per any nou, enviadas per diferentas societats, aixecantse tot seguit la sessió. Eran tres quarts de dotze. SESSIÓ DEL 12 DE FEBRER DE 1905 Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué El Sr. President obrí la sessió à un quart de dotze. S:' aprové l' acta de la sessió anterior per unanimitat. COMUNICACIÓNS.—Rl Secretari dòna compte de las segúients, rebudas de diferentas societats y publicacións: La Station 2oolojique de Cette anuncia l' envio de sas Me. morias. La Aimathsonian JTnstitution of PU envia sa Me- moria anyal. L' United States National Museum id. id. L' Umited States Geological Survey acepta lí cambi de publicacións. L' American Museum of Natural History id. id. —Tambè dòna compte 'l Secretari de ques' han demanat números atrassats que faltaban pera completar coleccións à algunas de las revistas de cambi, haventse rebut lo solicitat de la Real Sociedad Espadola de Historia Natural, Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, y Comissto do Servico Geo- lógico de Portuyal. A proposta del Sr. President, s' acorda consti en acta l' agrahiment de la INSTITUCIÓ envers aquestas Societats. —El Sr. Fresident participa als socis que 'l día 7 del passat Janer deixà de existir el bondadós senyor D. Domingo Ventalló, pare de nostre estimat consoci del mateix nom, ucordantse consti en acta 'l sentiment de la Societat per Ja perdua irreparable que sofreix nostre company. —El Sr. Garcías llegeix una liista de plantas dels voltants d'Artà y Capdepera (Mallorca), en la qual cita las especies observadas durant algunas excursións efectuadas per aquelis ' De Ma a Ot A SP EE ds ral a a ala a a la aa a, AE — OR EA a lor dr Pe ep a a 35 indrets, acompanyant cada nom cientifich del vulgar ab que es coneguda la planta per la gent del país. — El Sr. Zulueta dòna compte de que àú Espot (Pirineus Catalans) se cassaren é últims de Desembre tres esquirols, que ó primera vista ja 's diferenciaban bastant dels comúns, Yy que remesos al distingit especialista Sr. Cabrera Latorre, de Madrid, ha manifestat pertanyian à la especie Sciurus alpinus F. Cuv. Els tres exemplars foren cassats en un espés bosch de faigs ( Fagus) à més de 1000 metros d' altura. —El Sr. Maluquer (J.) presenta una noticia bibliogràfica de lo recentment publicat en altras revistas sobre Historia Natural catalana, acordantss dedicar à n' aixó una secció del Butlietí, y antllo publicant à mida que la extensió dels de- més trevalls ho permeti. —El mateix soci llegeix un trevall sobre moluschs terres- tres y d' aigua dolsa de la comarca de la Pobla de Segur, en el qual fà la enumeració de las especies recullidas per ell en dita regió, precedintla de unas lleugeras notas sobre la to- pografía de la comarca. —Mossen Font y Sagué llegeix tambè un trevall sobre "l jaciment de blenda y galena de Sant Pere Màrtir, en el que fa algunas consideracións sobre la geologia de la serra- lada, anotant lo interessant d' aquest jaciment, per la agru- pació dels sulfurs de zinc, coure, plom 4y ferro, dintre una massa de calcita. 4 —A las dotze y trenta minuts s' aixecà la sessió. REGLAMENT DEL MUSEO Art. 1.1 El Museo de l' INSTITUCIÓ estarà format: a) Pe'isexemplars d' Historia Natural que son ó passin à esser propietat de l' INSTITUCIÓ é títol onerós ó lucratiu. 0) Pells exemplars d' Historia Natural que dipositin els — SOGIS. 36 Art. 2.2. El Conservador del Museo podré atmetre y deixar i l de atmetre els exemplars que tingui per convenient y obligar als dipositants ú retirar els dipósits que judiqui oportú. Art. 8.t Els dipositants poden retirar llurs dipósits, previ avís anticipat al Conservador del Museo. Art. 4.t Els exemp'ars propietat de l' INSTIrUcIÓó podrén esser enagenats quan la Junta Directiva ho judiqui conve- nient pera el Museo, é proposta de son Conservador. Art. 5.t Tots els socis poden consultar el Museu durant las horas en que estigui obert el local social, pero no podràn obrir las vitrinas, capsas y armaris que continguin els exem- plars sense permís escrit del Conservador del Museo, ni ex- treure exemplars del local social sense haber complert els requisits que senyala l' article quint dels Estatuts. Art. 6.€ El Conservador del Museo cuidarà de la conser- vació y ordre deis exemplars, formarà un catàlech científich dels mateixos, els rotularà ab uniformitat y portarà un llibre titolat eLlibre de Dipósitso en el qual anotarà día per día els exemplars que rebi en dipósit y de quí els reb. En dit llibre hi hauró marge suficient ahont firmaràn el rebut els diposi— tants quan retirin llurs dipósits. Art. 7.0 El Conservador del Museo pot nomenar y separar de son càrrech els ajudants que estimi convenient. Art. 8.€ En cada número del Butlletí fs donarà compte de lo que fs rebi pera el Museo. Art. 9.€ En la sessió de Desembre el Conservador del Museo presentarà un resum del mohiment durant l' any. ARTICLE TRANSITORI Fins à tant que'l major desenrotllo de l' INSTITUCIÓ no permeti altra cosa, serúu ,atmesos en dipósit solsament els exemplars de Catalunya ó íntimament de acon ab dita regió. aa te i a da al a 837 COMUNICACIONS EL JACIMENT DE BLENDA Y GALENA DE ST. PERE MARTIR PER MossEN NogBERT FONT Y SAGUÉ, PBRE. La montanya de Sant Pere Màrtir forma l' extrém meridio- nal de la serralada que tanca "1 Plà de Barcelona, del Besós al Llobregat peíl N. y NO. Tota aquesta serralada forma una anticlinal qual núcleo està format pe'l granet d' origen intru- síu, pero les accions dinàmiques posteriors y el trevall erosíu dels agents atmosférichs han romput la regularitat primitiva de les capes y posat al descobert el nucle granítich en molts punts. En el turó de Sant Pere Màrtir el granet se troba ocupant casi tota sa vessant oriental, desde Pedralbes fins ú més de mitja montanya y del Coll de Finestrelles 4 Sarrià, es el gra- net normal de mica negra y dos feldespats, molt ben conser- vat encara. Aquest apuntament de granet està atravessat per una munió de filons de granulita, pegmatita y porfirita ab cal- copirita. El mateix granet prop de la Font de la Magnesia conté abundants cristalls cúbichs de pirita de ferro y taques de malaquita, que motivaren un principi d' explotació que després s' ha abandonat. La granulita de prop la Font del Lleó està composta de cuarç granulítich, ortosa, oligoclasa, mieroclina, muscovita y molta biotita. La pegmatita de sobre 'l Coll de Finestrelles se presenta rublerta de cristalls aciculars de tur-— malina negra. La porfirita tè una massa microcristallina pre- dominant la plagioclasa ab cristalls molt nombrosos d' ortosa yalguns de plagioclasa, contè tambè mica negra y abundants cristalls de magnetita y alguns de cassiterita. Totes aquestes roques han exercit una acció metamórfica poderosíssima sobre les pissarres que les cobrexen en part y que probablement pertanyen al càmbrich. 38 En efecte: les que estàn en contacte inmediat ab el granet son negres y compactes y estàn plenes d' hermosos cristalls aciculars radiants de andalusita (chiastolita) que van fentse més raros ú mida que 'ns apartém de la regió de contacte fins é, cedir el lloch à les pissarres clarament maclíferes de primer, y é les satinades de color, composició y constitució variades després. PERFIL GEOLÓGICH DE PEDRALVES A LA MONTANYA PELADA B. Font del Lleó. G.. Montanya Pelada. Di El) - , . Led Pl cis ,. Granet.—y Filó de granulita. 8 i - 33 dre cat dl —y" Filó dels minerals.—d', a", a'", Pissarres ú chiastolita y satinades. Junt é la matexa regió de contacte del granet ab les pis- sarres metamorfosejades es hont se troben els minerals qual explotació s' ha intentat. Els més abundosos son la blenda negra y la galena, veyentshi ademés mostres de pirita y de calcopirita ab hermoses irisacions. La ganga que ls acom- panya es un espat calís blanquíssim dintre 'l qual se presen— ten ramificades les manifestacions de blenda. Per alteració posterior, à causa del contacte de la blenda y la galena ab el 39 carbonat de cals, s' hi troben tambè alguns exemplars, encar que raros, de hidrocincita y cerusita. l Tením aquí un exemple característich de filó concrecionat. En aquestos filons el cas més general es trobarse el cuarç y la calcita com ú ganga dels minerals sulfurats, aytals com la blenda, la galena, que casi sempre es argentíifera, la pirita de ferro y la pirita de coure, y axó es lo que trobém tambè à Sant Pere Màrtir. La forma de presentarse el jaciment ens ho con- firma tambè: una esquerda en que les substancies minerals que la omplenen (gangues y minerals) estàn depositades en capes cencéntriques aplicades en les parets de un modo simé- trich, formant com un crostonament que acabà per omplenar tota la cavitat. Les substancies minerals en aquest estat con- crecionat no 's presenten en formes cristallines ben netes mès que en l' interior dels buyts ó geodes que han quedat dintre la massa del filó. Aquestos fets ens demostren que la fragtura ó esquerda produhida en les pissarres maclíferes serví de tubo de con- dueció ó de canal de sortida à les aygues minerals provinents del interior de la terra, les quals circulant pausadament ana- ren depositant sobre ses parets les materies de que estaven carregades fins ú omplenarlo del tot: en el nostre cús se de— posità de primer la calcita, després la blenda y més tart la ga- lena. La falta de regularitat que 's nota en les concrecions in— dica que les aygues sofriren intermitencies y variacions en llur composició. Aquest jaciment, encare que de poca importancia industrial, es donchs molt interessant baix el punt de vista científich per la sèva situació, per la agrupació dels diversos sulfurs de zinE, plom, ferro y coure, dintre una massa de calcita, y per les transformacions posteriors ú que semblant associació ha donat lloch. Barcelona, Febrer 1905. 40 l PLANTES DELS VOLTANTS D' ARTÀ Y CAPDEPERA (MALLORCA) PER . D. LLORENS GARCÍAS Y FONT Els pobles, quin nom he posat per capsalera à n' aquestes ratlles, formen ú la part del grec de Mallorca una regió mon- tanyosa, regió que conté una variada y rica flora, hi tenen representació la vegetació de les montanyas encare que no de grans altituts, la de les costes y platjas arenosas ahont obri ses olorosas flors el Pancratium maritimum L., la dels terrers prims, am frecuencia rablits de oliveras de gris fullam, y la dels fértils comellars, ahont se cultiven ademés plantes exctiques. La seguent llista serà pesada, per la vulgaritat de les especies an ella contingudes, pero son de Mallorca y per aixó les don é coneixe, pensant que podré servir ú algú per establir relacions entre nostra flora y la dels altres paíssos de la regió Mediterrànea. Me donaré per satisfet si amb aixó puch contribuir, encare que sía com un gra d' arena de les nostres platjas, é la formació de l' Historia Natural de nostra terra. He cregut convenient posar els noms vulgars, que van al costat de cada especie, interessants sempre en l' estudi de las floras locals. Clematis eirrhosa L. (Vidauba). y Flammula L. (Vidriella, Jaramí bord). Ranunculus nodifiorus L. y o aquatilis L. var. fuitans G. G. Di aquatilis L. Picaria ranuuculoides Meh. (Gatassa). Nigella Damascena L. (Aranya). Papaver Rhens L. (Roellas, Roseilas). y somnmiferum L. (Cascay). Glauceum luteum Scop. (Cascay de Marina). Fumama capreolata L. (Fumusterra). y media Lois. (Íd.) " - 41 Raphanus Raphanistrum L. (Ravanisa blanca). Nasturtium officinale R. Br. (Creixechs). Cardamine hirsuta L. Cahile maritima DC. Capsella bursa-pastoris Moench. (Talega ó Bossa de Pastor, y Formatje). Capparis spinosa L. (Taparera). Cistus albidus L. (Estepa blanca). y — salmefolius L. (Estepa negra). y — Monspeliensis L. (1d.) Reseda luteola L. (Galsa, Payeta). y lutea L. Y alba L. (Capironats). Silene inflata DC. (Corisos). y — Gallica L. Stellaria media Vill. (Saginera). Malva sylvestris L. (Vauma). Lavatera trimestris L. (Id.) Geranium rotundifolium L. (Suasana). Hipericum perforatum L. (Herba de S. Joan). y Balearicum L. (Estepa Joana) Pistacia lentiscus L. (Mata, al fruit: Llentrisque). Spartium junceum L. (Ginesta). Genista lucida Camb. (Gatoba). Ononis procurrens VVallr. (Hugons). Medicago sativa L. (Aufaus). Tri/olium repens L. (Trébol blanc). Psoralea bituminosa L. (Trébol pudent). A migdalus communis L. (Ametller). Potentilla reptans L. (Peu de Cristo). Fragaria vesca L. (Fraulera, Fraula). Rosa arvensis Huds. (Gavarrera). Crategus brevispina Rze. (Cirerer de Pastor, Garganyer). b) azarolus L, (Aezarolera). Muyrtus communis L. (Murtera, Murta). Critimum maritimum L. (Fonoy marí). Lomcera implexa Ait. (Maraseuva, Rotaboc). 42 Scabiosa maritima L. (Viuda borda). Centaurea aspera iu. (Brassera). Calendula arvensis L. (Lleva- mà). mula viscosa Ait. (Olivarda). Senecio vulgaris L. (Lletsó de foch). Bellis annua L. (Primavera, Picarol). Erica multifiora L. (Cipell). Arbutus unedo L. (Arbossera, Arbós). Vinca media Linlz. et Hoff. (Prohanga). l Olea Europea L. var. oleaster DC. (Uyastre). y duropea L. var. sativa DC. (Olivera). Phyllirea media L. (Aladern de fuya ampla). Di angustifolia L. (Aladern de fuya estreta). Evythrea centaurium Pers. (Çentaura). Polygala rupestris Pourr. Borrago oficinalis L. (Borratja). Anchusa Italica Retz. (Llengua bovina). Echium qulgare L. Cinoglossum cheirifolium L. y — pictum Ait. (Llepassera). Heliotropum Europeum L. (Girasol). y Peruvianum L. (Heliotropo). Solanum Sodomeum L. (Matsinera de Pometas). xy o nigrum L. (Morella vera, Pebre d' Ase). y miniatum VVilld. (id.) Hyosciamus albus L. (Herba de Capseta). Veronica dydima Ten. Antirrhinum orontium L. Linaria tryphilla Mill. (Colomas). Scrophularia peregrina L. (Herba pudenta). Digitalis dubia Rodr. (Didalera). Euphragia viscosa Beuth. Salvia verbenaca L. (Tarrech). Rosmarimus officinalis L. (Romani). Marrubium vulgare L. (Melrubí). Ballota fetida Lamlz. (Melrubí bord). Stachis hirta L. (Espinadella). 45 Lamium amplexicaule L. (Tinya negra). Verbena ofiicinalis L. (Barbena). Oyclamen Balcaricum VViIE. Anagalis arvensis L. var. Phenicea et cerulea Lam. Globularia alyjpum L. (Cossiada). Plantago psyllium L (Herba de Pussa). Chenopodium ambrosioides L. (Té bord). y murale L. (Bled). Phytolaca decandra L. (Rem de Moro, Arbre de Tinta) Daplme gnidium L. (Mata poll). Thuymelea velutina Meis. Laurus nobilis L. (Llorer). Euphorbia helioscopia L. (Lletrera). Y characias L. (Lletrera visquers). d OO peplus L. (1d.) Ricinus communis L. (Caga- mutxo). Urtica urens L. (Ortiga). : y —membranacea Poir. (14). Pinus Halepensis Mill. (Pi). Allium roseum L. (AyY de moro). y —(riquetrum L. (Ayas-a). Muscari comosum Mill. (Calabruixa, Cap de Moro). Asphodelus fistulosus L. (Cibulli). y microcarpus Viv. (Porrassa, Aubó). Ruscus aculcatus L. (Cirerer de Betlem). Gladiolus segetum Gavvl. (Espadella, Coltell). Pancratium maritimum L. (Lliri de marina). Arum maculatum L. Arisarum vulgare Runt. (Rape de Frare, Frare lleg). Chamerops humilis L. (Paumera, Garbayó). Asplenium trichomanes L. y Adianthium nigrum L. (Falsía negra). Adiantum capillus- Veneris L. (Falsia). Pteris aqualina L. (Falguera). Polypodium vulgare L. (Td.) Ceterach oficinarum VVilld. Scolopendrium Hemionitis Lag. et Rox. Artó, Janer 1905. 44 NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS POR EL Rpo. P. LoNGiNos Navas, S. J. VII ROBERTO MAC LACHLAN (NOTICIA BIOGRÀFICA) sol El día 28 del pasado Mayo de 1904 en Levisham de Lon - dres dejaba de vivir para el mundo y para la ciencia, 4 la edad de 67 afios, el que desde la muerte del barón Edmundo de Se- Iys-Longehamps ocurrida en Diciembre de 1900 era tenido por el príncipe de los neuropterólogos. Al comunicar ú nuestros censocios algunos datos biogràficos del finado, nunca tardíos, a es das a, lia, am 45 ya que en ninguna otra revista científica espafiola los he visto, 4 la vez que consignaré las glorias de un naturalista eminente, pagaré un tributo de admiración al sabio y de £ra- titud al hombre que me favoreció con su correspondencia y claras luces. / Escocés de origen, pero londinés de caràcter y educación, mostró desde -nifio afición decidida é la Historia Natural. Para atender mejor é la cría d3 larvas de insectos dióse al estudio de la Botànica, el cual le llevó tras sí de tal manera que lue- Do fué campo estrecho para su rico herbario el suelo patrio, y en un viaje que emprendió 4 Australia y China é la edad de 18 afios hizo inmenso acopio de plantas exóticas que ú su re- greso Mr. Brovvn cuidadosamente determinó. Entrando sucesivamente en comunicación con diferentes naturalistas ingleses, volvió la afición é su primitivo cauce Yy la Entomologia constituyó en adelante todas las delicias de su vida. Si se exceptúan los Dípteros y Coleópteros, puede afir- marse que todos los órdenes de insectos merecieron al princi- pio sus cuidados, y en Lepidópteros consiguió tanto, especial- mente en micros, que aun muchos afios después conservaba admirablemente bien una colección riquísima que reuniera. Mas no tardó en especializar sus estudios en el orden de los Neurópteros, de cuyas diversas secciones, à excepción de los Termítidos, ha dejado numerosos y sapientísimos escritos. Enumerarios aquí seria tarea larga y enojosa. Bastarà citar la obra clésica aRevisión monogrófica y Sinopsis de los Tricóp- teros de la fauna europea, (1874-1884), grueso volúmen de 523 púginas y un Suplemento de 108, con 59 làminas, que contienen unas 2.000 figuras, dibujadas por el autor à la cà- mara clara. Aunque nada més hubiese escrito, se hubiera he- echo acreedor Mac Lachlan al respeto de todos los entomólogos. Desde entonces fué Mac Lachlan consultado por cuantos se dedicaban al estudio de los Neurópteros à uno y otro lado del Atlàntico. Y era proverbial la amabilidad y diligencia con que respondía y la luz y ànimo que infundía con sus respues- tas. Yo mismo, que he tenido la fortuna de entrar en relacio- 46 nes con él, puedo ser testigo de lo que refieren sus biógrafos. Permitaseme aquí citar algunos fragmentos de sus cartas, ya que son é la vez instructivas para el neuropterólogo. En 18 de Febrero de 1898 respondió, creo que por prime- ra vez, ú mis consultas, lo siguiente: 4L' ouvrage (Edouard Pictet, Synopsis des Névroptères d' Espagne) est en partie une compilation, en partie original d' après les resultats d' un voyage en Espagne. II n' est pas très fort, mais sans dou- — te pour vous est indispensable. o aJe me permets ú dire que je serai toujours heureux de vous aider, soit par l' examen des matériaux, soit par la cor- respondance. Y al fin de la carta en P. D. afiadia: dJe prends l' opportu- nité de vous envoyer deux brochures que j' ai écrit il y a beaucoup d' ans sur quelques Névroptères de Portugal.s Més tarde, el 23 de Mayo de 1899, puntualmente cinco afios antes de su muerte, volvía à escribirme 4 propósito de Mirme- leónidos: 4Myrmeleon nostras Foure. (—formicarius auetorum).x 4Il y a confusion concernant le nom ''formicarius"s. dLinné confondait deux espèces sous ce nom, mais il dit ex. près que lesindividus qui se trouvent en Suède n' ont pas de taches sur les ailes. D' après cela je le considère le vrai /or- micarius,car c'est la seule espéce qui se trouve en Suède. (Daus les iles britanniques les Myrméléonides manquent tout à fait).y 4L' espèce aux ailes tachetées je l' ai renommé europeus, mais Fourcroy l' avait déjà nommé nosíras. La plupart d' entomologistes lui applique le nom formicarius. C' etait necessaire à donner cette explication.x Casi todos los afios hacía una excursión por Europa, visi— tando los Alpes, la Saboya, el Delfinado, Bélgica, los Pirineos, etc., siendo no menos hàbil y activo colector en el campo que paciente y exacto investigador en su gabinete. Y si bien no llegó 4 Espana, débele la fauna entomológica de nuestra na- ción no pocas ilustraciones, mediante los abundantes materia- les que le suministraron sus corresponsales ingleses que à 47 nuestra patria venían, como espanioles que le enviaban sus cazas. Excusado parece decir por conclusión que muchas socieda- des científicas así inglesas como extranjeras se honraban con el nombre de Mac Lachlan. Entre las primeras béstenos citar la Entomológica, la Linneana y la Real de Londres, y entre las segundas las entomológicas de Bélgica, Holanda, Suecia, Sui- za y la Imperial de los Amigos de las Ciencias Naturales de Moscou, que lo contaban entre sus socios honorarios. Debo la fotografía que acompafia estas notas ú las activas diligencias de Mr. Morton, de Edimburgo, quien la obtuvo para mí de la familia del finado. Zaragoza, Enero de 1905 GUÍA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIÓ DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU CA PÍTOL H. 1. Agafapapallonas.—2. Pinsas de cassa.— 3. Pot de id.— 4. Triangles de paper.—5. Capsa de cassa.—6. Tubos de id.—7. Agullas. l.—L' agafapapallonas es en principi un bastó d' un me- tre de llarch, més ó menys, que porta en un cap un cercle de filferro, bernilla ó jonch, que sosté una bossa de glassa ó tela transparent, y destinat ú agafar las papallonas y altres in- sectes. El model més préctich y recomanable que coneixém es el de las figuras 1 y 2, procedent de la casa Ortner de Viena, que reuneix totas las ventatjas desitjables, puig es llauger (pesa 48 127 grams el cercle sol), nitelat, plegable en quatre parts, lo que fa que sia molt cómodo, puig se pot durà la butxaca sense que fassi més bulto que una cartera, es molt sólit, y finalment lo que constitueix sa més gran ventatja es que no necessita un bastó ab una birolla especial com els models francesos, sinó que pot adaptarse à qualsevol bastó ó canya que vingui à mé. El diàmetre préctich per la cassera sol variar entre 27 y 40 centímetres, y 60 é 80 la llargada de las bossas. Las millors se fan de seda de Zurich (usada tambè en molinería), que es molt forta y perfectament transparent, Frc. 1 pro tè l' inconvenient d' esser molt cara, per lo que surt més ú compte ferla de linón escullint el més transparent que's trovi. Malgrat lo que dihuen alguns autors, las papallonas no fugen tant, si la roba del filet es de color vert d' herba, per lo que, sempre que sía possible trovar linón d' aquet color y. ben transparent, es millor usarlo ab exclusió del blanch. El bastó es indiferent, si bè es bó usar sempre el mateix, puig aixís s' adquiréix més seguretat de mé al cassar. Els de 4 lles amada 49 bambú reuneixen bones condicións d' economía, solidesa y el-legancia. 9.—Quan una papallona diurna ha caygut dins del filet, lo primer que fs tè de fer es matarla ú fi de que no 's fassi malbè esvoletrejant per dintre la bossa: per aixó s' aprofita un moment en que tingui plegades les ales, y aleshores se 'ls apreta lateralment el tórax ab unas pinces fortas, tals com las representadas en la figura 3, procedents de la casa O. Stau- dinger, de Francfort, y que tambè serveixen per manejar las papallonas sense tocarlas ab los dits en las diferentas ma- nipulacións de clavarlas, prepararlas, etc., etc. Durant las excursións es molt convenient passar un cordó pe'l forat a y subjectar l' altre cap al trau del gech, evitant aixís una molt possibie perdua que en lo camp esdevé irreparable. 8.—Un pot de vidre de broch ample y de 5 X 12em., pro- vehit d' un tap de suro o, figura 4, es indispensable per las casseras de papallonas. Pot estar preparat ab éter, cloroformo ó cyanur de potassium, com s' explicarà mes en avant. L' éter ó el cloroformo poden portarse durant l'excursió en una ampolleta de tap esmerilat tancada dins un estotx de fusta. 4.—Un cop agafada una papallona y morta per qualsevol — procediment, sí ha de guardar fins à sufrir la preparació defi- nitiva. Els uns ú mida que van agafant las papallonas y un cop mortas, si son de cos prim Y alas amplas com la majoria de Diurnas y de Geómetras, las posan cada una en un rectan- gle de paper, que després plegan en forma de triangle com indica la figura 5. D' aquestos triangles es convenient portarne algunas dotzenas de diferentas midas fets d' un paper fort, Y els que ja tenen papallona se posan en una capsa llaugera de cartró Ó cedre que 's penja al coll ó fs porta é la butxaca. 5.—Altres s' estiman més portar penjada en bandolera, com un sarró, una capsa de fusta llaugera ó de llauna ab fons de moll d' etzavara ahont clavan las papallonas í mida que las acafan, pro no atravessadas com d'ordinari pe'l mitj del tórax, sinó pe'l costat, per sota las alas, figura 6, y aixís en cada agu- lla se n' hi posan tres ó quatre ó més, procurant que totas las 50 elavadas en una mateixa siguin, si fà no fà, del mateix tamany. Las agullas deuhen esser molt finas, del número 00 y quant més del 0, puig d' altre modo estropellarían el cos dels in- sectes. D: aquestos dos sistemas, el primer pot recomanarse per es- cursions curtes, puig estalvia l' embalúm de la capsa gran, pro per escursions de tot un día ó bè à llochs en que "ls Lepidópters abundin molt es millor el segón, puig al posar las papellonas en triangles de paper y aquets en una capsa fs pert més temps que clavàntloshi directament, à més de que quan n' hi han més de tres ó quatre dotzenas ja tè d' esser molt gran la capsa hont se posan y perlo tant ja fa de mal portar é la butxaca. 6.—Fins aquí he parlat de les eines d' ús en general pe'l lepidopterista y de les especials per la cassa de papellonas. diurnas, y 'm resta dir quelcóm referent à les que serveixen principalment per las Nocturnas y Microlepidópters. Suposém que dintre l' agafapapallonas, per qualsevol procediment aga- fada, hi tenim una Noctua tal com la A4grotis obelisca per exemple, son cos es curt, ample y cubert úe pels que fugen al mes lleu contacte, el diàmetre d' aquell no "ns permet posarla en un triangle de paper, ni es fàcil clavarla sense fer malbé sos pels delicats. Aleshoras ens valdrém de las capsetas ó tubos de cartró ab fons de vidre 4, figura 7. Las més usuais son de tres dimensions, 88 X 28 mm. , 28 X 24 mm. y DA X 20 mm. (imidas presas del exterior). Quan se surt é cassar se portan les unes dins les altres en grupos de tres. : Es precís en las casseras portarne cinquanta ó cent ó més, puig com que é cada una sols s' hi pot posar un exemplar, si fs trova una bona localitat desseguida s' omplan. 51 En el cas en que en plena cassera s' hagin acabat las cap- sas per estar totas plenas, es precís matar en el pot de cassa totas las papellonas que després se vagin agafant y clavaras ab molt de compte é la capsa de cassa com si fóssin Diurnas, y las Geómetras delicadas posarlas en triangles de paper. Heus aquíl' utilitat de portar sempre el pot de cassa. Alguns, en comptes de tubos de cartró, en fan servir de vi- dre, pro tenen aquestos darrers els inconvenients d' esser tren- cadissos y pesats, els de cartró son porosos y absorbeixen l' humitat que desprenen els insectes vius, la que fs condensa en els tubos de vidre y fa malbé los exemplars, encara que s fassin tres ó quatre entalladuras en el tap é fí d' establir la ventilació. APS ie ——n ETA aro dd a Ce LL PEL RITE Yo Frc. 8 Perçó nosaltres preferim aquells encara que topém ab grans dificultats per proporcionàrnosels, puig é Barcelona els capsers ao "ls volen fer, y si 'ls fan surten més cars y dolents que com- prats directament é la casa Staudinger. Ademés, en els de cartró sols veuhen llum pe/l fons 4, figu- ra 7, mentres que en els de vidre, rebent la llum per tot arreu, las papellonas esvolatregan constantment fentse malbé el pol- sím de llurs tórax y ales. Els tubos ó caosetas se portan en una gran butxaca ó en un sarró de lona fosca, é fi de que no vegin llum y restin els insectes més quiets. (Continuard) 52 NOTAS BIBLIOGRÀFICAS Noticia de lo publicat en altres Revistas, referent a Historia Natural Catalana. ZOOLOGÍA MAMÍFERS. Las especies espaiolas del género ç Eliomysv, por D. Angel Cabrera. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904). —Vé à ser una monografia de las es- pecies d' Eliomys que viuhen en la Península y Balears. Porta una clau dicotómica pera la classificació de las quatre especies que cita. Per carei- xer de dats conerets, no refereix ab certesa cap especie à Catalunya: úni- cament esmenta que probablement las de nostra regió son l'£liomys quercinus L., y E. hortualis Cabrera, especie nova aquesta que descriu sobre exemplars de Valencia, ahont se coneix ab el nom de rata sellarda. Ensayo monogrúfico de los Quirópteros de Espaiia, por D. Angel Cabrera. (Mem. Soc. Esp. Hist. Nat., Tomo II).—Com el sèu títol indica, es aquest trevall un ensaig monogràfich bastant complert dels Quirópters d' Espanya, especialment dels del Centre, Sur y Regió Cantàbrica, donchs com ja fa notar el Sr. Cabrera, es de la conca del Ebro y Pirineu, d' ahont se tenen menos dats. Si bè sense seguritat, cita à Catalunya: Rhi- nolophus hipposideros Bechs., Plerygistes noctula Sehreb., Pipistrellus Euhli Natt., Myotis Escalerai sp. nov., procedent de Bellver (Lleyda), Nyetinomus Cestonió Savi. Es un trevallet molt útil y que fa de bon recomanar.—J. M. N. ENTOMOLOGÍA. COLEÓPTERS: Algunos insectos nuevos ó poco conocidos (Notas entomológicas. XII.), por el R. P. Longinos Navàs, S. J. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1908).— Cita à Catalunya el Bacanius termitophilus VVasmann, trobat à Tortosa. en un níu de Termes, y descrit en la Deutsche Entomologische Zeits- chrift, 1902. Nota sobre el cAmorphocephalus coronatuso Germ , por D. Eugenio 53 Ferrer. (Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1908). —Dòna compte de la trova- lla d' aquest insecte 4 Ripoll, ahont entrà à las deu del vespre al menjador d'una masia. —J. M. N. HIMENÓPTERS: Espéces nouvelles de mellifères, par J. Pérez (Procés verbaux des séan. Soc. Linn. de Bordeaux. T. LVII et LVIID.—Se deseriuhen entre moltas de la fauna paleàretica, unas 40 especies d' Apiaris d' Espanya, entre las quals hi ha las segients de Catalunya: Macrocera Antige.— Barcelona. Eucera barbiventris.—Catalunya. Phileremus major.—Barcelona. Nomada rugithorazd.—Barcelona. — — Faventiana —Barcelona. — — lituripes.— Barcelona. Osmia rhinotropis.—Catalunya. Megachile bioculata. - Catalunya. — — gothalauniensis.—Catalunya. Andrena nuptialis. —Barcelona. — — granulosa.—Barcelona. — — squalida. —Catalunya. — — depressiuscula.—Catalunya. — — leptodactyla. — Catalunya. Halictus barcelonicus. — Barcelona. — — atrovirens. —Barcelona. — — buccalis. —Barcelona. — — melanoproctus. —Barcelona. — — misellus. —Barcelona. Sphecodes majalis. —Barcelona. — — pinguieulis. — Catalunya. Colletes Abeillei.— Barcelona. — — frigidus. —Barcelona. La majoria d' aquestos insectes foren remesos à dit senyor per nos- tre malaguanyat consoci Sr. Antiga. Véspidos, Euménidos y Masdridos de Espaia, por J. M. Dusmet. (Mem. Soc. Esp. Hist. Nat., Tomo II.)—Es una monografia dels Hime- nópters espanyols, d' aquestas familias, ab quadros dicotómichs pera llur classificació. No enumerém las especies de Catalunya, per la molta exten- sió que ocuparian, ademés de que venen totas referidas als Srs. Antiga 54 y Bofill, y aquestos ja las publicaren en el Catàlech de Véspids, (Inst. Cat. Hist. Nat., 1908, memoria apart.) Euménidos de Espana, primer suplemento, por D. José M.2 Dusmet. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat , 1904).—Cita y comenta las segients especies de Catalunya: OGduynerus (Aucistrocerus) oviventris VVesm. — — (Lionatus) tomentosus Thoms. — — — Dantici Rossi. —— — — dubius Sauss. (— Sehulthessi Dusm). — — — insulicola D. T. (—insularis André). — — o Hannibal Sauss. — — — alpestris Sauss. — — (Hoplomerus) reniformis Gmel. Recallits tots per nostre consoci Sr. Bofill y "1 ja anomenat Sr. Antiga. Los eBembezo de Espatia, por R. García Mercet. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904). —Compren en elau dicotómica las 11 especies que s' han citat 4 Espanya. Pertanyen à la fauna Catalana. Bembez bidentata Van der Lind. — — Mediterranea Handli. — — integra Panzer. — —gonata Flug. — —senuata Latr. — —rostrata Lin. — —oculata Latr. — — Bolivari Handl. Recullits en las provincias de Barcelona y Girona. —J. M. N. NEURÓPTERS: Neurópteros de la provincia de Barcelona, por el Padre Eugenio DAZ, SL JL Notas Zoológicas, II, por el Rdo. P. Longinos Navàs, S. J. (Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1904). Sentim que la falta de lloch ens privi de apuntar las especies que cita. En resúm, n' hi ha unas 35 del Montseny, y unas 15 de Sarrià. Com à més notables, mereixen especial menció: MONTSENY Libellula quadrimaculata L.—Rara. Slenopsocus Lachlani Rolbe.—Género y especie nous pera Espanya. Cloeon símile Eat.— Nou pera Espanya. Clrysopa inornata Nav.—-—Deserita en el Butlletí de la Inst. Cat. Hist Nat., 1901. Chrysopa Megyeri Ed. Pictet.—Nova pera Espanya. — — lava Seop.—Citada sols à Andalusia. Dilar meridionalis Hag —Nou pera Catalunya. SARRIÀ Chrysopa cosmeta sp. nov. —Descrita en aquest trevall. — — tenella Sehn.— Nova per Catalunya. Cloeon concinnum BEat.—Nova pera Espanya. ARQUIPTERS: Los Termitas de los alrededores de Tortosa, por el Rdo. P. Jaime Pujiula, S. J., (Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1904)—Se fa en aquest trevall un estudi complert dels Termitids dels vols de Tortosa, ab llurs — costums, alimentació, enemichs, perjudicis que causan, y maneras de combàtrels. Cita 'l Caloiermes flavicollis Fabr., y Termes lucifugus Ross.—J. M. N. MALACOLOGIA. Moluscos marinos de Llansú, por D. José Maluquer y Nicolau. (Bol. Soc. Esp Hist. Nat , 1908).—Se citan 116 Gasterópots y TO La- melibranquis, ab las varietats més importants. I Esxcursión malacológica ú Ripoll, Pobla de Lillet y Castellar d' En Huech (Alta Catalutia), por D. José Maluquer y Nicolau. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904). —Ressenya la excursió efectuada à ditas localitats, à mitjans d' Agost de 1903, enumerant uns 60 moluschs terrestres y 3 d' aygua dolsa, ab els llochs precisos hont foren recullits ú observats. — A, de Z. fe — OBRA S Y REVISTAS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA (Desde la derrera nota fins à 14 de Mars) OBRAS Los Riotenmodingos de Rio de Oro (Sahara Espaiol). por D. Norberto Font y Sagué, Pbro. Origen geológico de los manantiales termo-minerales de Caldas de Malavella (Gerona), por idem. 56 Los movimientos sí:micos del Nordeste de Cataluna, por — idem. A Sota Terra. Exploració del avench de Sant Hou (Mont- À grony), per idem. ç Nota sobre la constitució geològica de la vall de Camprodón 3 (Pirineus Catalans), per idem. 4 (Donatiu del autor) Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona, por — — D. José Gelabert, Pbro. (Donatiu de Mossen Font y Sagué). Histoire abregce des Plantes des Pyrenées, par Picot de La Peyrouse. (Dipósit de Mossen Font y Sagué). REVISTAS Boletin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Tomo IV, núm. 1, 2. La Feuille des Jeunes Naturalistes. Num. 419, 413. Bulletin de la Socicté de Sciences Naturelles de l'Quest de — la France. —Tome II (19092) num. 8-4, tome III (19038). i R Memorias de la Real Sociedad Espanola de Historia Na- — tural. —Tomo IH, núm. 9. l 4 Smathsonion Jnstitutiono/ Vashington.- Anualreport 1902. United States National Museum. —Anual report 1901, 1902. Entomoltigist Pidshri/t. —Àrg 28. eRedias, Giornale di Entomologia, Vol. E (1908). Memorias dela Real Academia de Ciencias y Artes de Bar- celona.—Vol. V, núm. Bens A Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce- lona.—Vol. II, núm. 6. The Journal of Conchology.—1908, 1904, January 1905. Parergones del Instiluto Geològico de México.-Tomo I, num. 6. The Canadian Entomologist.—Vol. XXX VII, no. 1, 2. Bulletin of the American dfuseum of Natural History.— Vol. XX. l Le Monde des Plantes. —Num. 82. vg LA NUM GA DE URV. —Nueya Sau Fraucisctu 17, Barcelona, Gatalana l beta tra 4 —Nulla ua liar fidem et rationem vera dissensio esse potest. ES. È. er Pen Consr. DE a, CATH. c. IV. S PERA LA Bistrorge. Esp BARCELONA ha I É he, : - Qatntó: Es due it ca en sessió. Dau des emeti 1y (que poden : D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al: Institució, Paradís, 10, 1.€1), reben tala las publica cietat y poden consultar la Biblioteca y Museu. des Da EN Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la se nos los mesos de Juliól, Agost y ii Pe — S' insertaràn gratis, encare que siguin de personas caiyas titució, prévia aprovació de la Junta. : i Tiratjes 4 part: s El ra rere 50 Estefania 100 exemplar 8( 1- 4 planas 2 ptas. 5 EB. 3 PR ge s I — 8- 16 2 8 poe Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament i ó demani. — Toutes les communiecstions et Emhança an diran Es voyés au siège de la Societé: —— 2 - Paradis, 10, 1.", 2. NOTA, —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. EE, 1, lona)s desitj ja L cambi de a der EA lona), bitfet um Gegensendumgen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. LPeratis, 10, Bar lona) desea el cambio de publicaciones. Da The elInstitució Catalana -d' Historia Natural. —Peradls, 10,1 3a lona)2 desires to exchange publications. lona)o demande échange.. en La eInstitució Catalana d' Historia ra eds DA et lona) chiede ricambio. des — BUTLLETÍ NSTImUCIó CATALANA D HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. i (Consr. FiD. Cars. c. IV). MaiG, 1905 Von. vi (2.2 EPOCA, ANY 2.08) El Núm. 5 SESSIÓ DEL 12 DE MARS DE 1905. Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué — A les onze hores vint minuts el senyor. President. bel la sessió. —Llegida l'acta de l'anterior, es ació per unanimitat. Socis ATMESOS.—Com à socis numeraris son atmesos els Srs. Dr. D. Joan Palou, Pbre., D. Antoni Mas y Morell, don . Francisco Matas y Guitó y D. Miquel Roger Surió. Nov TRESoRER.—Havent presentat la dimissió ab caràc- ter irrevocable el que ho era D. Joseph M.2 Mas de Xaxars — y Palet, es nombrat per unanimitat per desempenyar dit càr- rech D. Amador Romaní y Guerra. ComuNICACIÓNS.—Mossen Font y Sagué ilegeix. una nota —. sovre la presencia del terreno pliocénich en la comarca de Tor- dosa estudiat per el Dr. Almera, presentant alguns exem - . plars aí impresions vegetals existents al. Museu d' Historia Natural de l' Universitat, recullits en dita regió. aa - —El Vis -Secretari Nosix una nota del Sr. Ventalló, ale - z00-cecidias, en la qual cita una especie nova per Espanya. També dòna compte d' una llista de Lepidopters que com ó o contribució d Ú estudi de la Jauna apre: de Ta- . rrassa presenta el mateix soci. ss aixeca la sessió é dos cuarts d' una, gar NO SBOGIÓ OEICIAL SI/4 da 58 SESSIÓ DEL 2 D' ABRIL DE 1905 —. Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué A les onze hores el Sr. President obrí la sessió. —Llegida l' acta anterior es aprovada per unanimitat. —El Vis-Secretari dòna compte, pera coneixement dels socis, dels acorts presos en la sessió celebrada per la Junta Directiva. Socis ATMESoSs.—Com é numeraris ho son D. Anatael Ca- brera y Díaz, y D. Ramón Galera y Planas. Comunicacións.—El Sr. Zulueta resenya una excursió que, junt ab lo Sr. Roger, feu el 24 de Mars prop passat 4 la mon- tanya del Putxet, visitant la petita mina de ampelita que sí explota en dit lloch. L' obrer encarregat de 1: explotació va oferir als visitants mostras de ferra negra (ampelita elaborada) que prepara, de la que 'n reculliren, ademés d' exemplars d'o ampelita, culli: ren 4ematites, uimonita, marcastita, ocre die Rata talcosa plústica. À —Mossen Font y Sagué dòna compte de que, havent remés alguns neurópters al R. P. Longinos Navés, S. J., pera — la seva determinació. aquest l' hi envia el segúent resultat: Montseny. — Perla marginata Panz, Chloroperla gramma- tica Seop., Chrysópa vulgaris Shn., Olontocersin ds pop Concrós (Setcasas). — Dictyopterya sp. (exemplar defcètada Chloroper la de SCop., no citadas encara en dita loca- litat. È —També llegeix una n0€a sobre la molibdenita de Pedralbes presentant un bonich exemplar, una altre sobre un ad/as ca- taló de Botànica del sigle XVIII, fet per un herbolari de Bar- celona, treball molt ben fet y que revela els coneixements botínichs de son autor. —ElI Sr. Zulueta llegeix un hermós treball de Mr. Caziats sobre Helix de Catalunya, en dE descríu una Cs y tres: varietats novas.. — .. da Dora —També dòna compte de un interessant treball de Botànica enviat pel R. P. Adeodat Marcet, O. S. B., titolat Notas pera la Flora Montserratina en que descriu cuatre ie novas del género Hieracium y dos varietats. No haventhi res més per tractar s' aixeca la sessió é les dotze y cinch minuts. i o Gi a ea cadet COMUNICACIONS NOTA SOBRE LA PRESENCIA DEL TERRENO PLIOCÉNICH EN LA COMARCA DE TORTOSA PER MossEN NoRBERT FONT Y SAGUÉ, PBRE. Mr. Vezian (1) fou el primer qui donà ú coneixer al mon científich la presencia del terreno pliocénich en els voltants de Barcelona, y posteriorment el Dr. Almera ha fet el seu es- tudi complert, descubrint tots sos afloraments en el Plà. de Barcelona y Llobregat y estudiant ses faunes y flores (2). En el Baix Ampurdú han sigut també reconegudes com pliocé- niques per D. Lluis M. Vidal (8) unes margues blaves plenes de fóssils en perfecte estat de conservació que ha estudiat també el Dr. Almera (4). Aquestes formacións de pliocénich marí, junt ab les de pliocénich continental de Tarrassa, Vall- doreix, Rubí y Martorell en el Vallés, y Palau y Banyolas (1) Du terrain postpyrénéen des environs de Barcelone. (2) Descripción de los terrenos pliocénicos de la cuenca del Bajo Llo- bregat Y llano de Barcelona, por el canónigo Dr, D. Jaime Almera.—1894. (8) Reseina geològica y minera de la Eu de Gerona. (Mem. Com. Mapa Geol, Espaia, t. XIII). (4) Pliocénico de la Provincia de Gerona según las Notas de los senores D. Luis M.0 Vidal y D. Manuel de Chía, por el canónigo Dr, D. Jaime Almera, Pbro.—1894. 60 —en la provincia de Girona, son les úniques de que s' tenía — noticia exacta, pero é n' elles cal afegirhi la de Tortosa. : El mar pliocénich bordejava la nostra costa, pero ab un nivell molt superior al actual (més de 100 metres), ficantse terra endins per totes les escotadures ó conques, ja formades aleshores, y depositanthi els sediments que avuy forman llur subsol: perçó els trobém en l' Ampurdà y Plà de Barcelona y Llobregat, y es de creure que futures investigacións els des- cobreixin en el Camp de Tarragona, aixís com ara s' ha fet enla comarca de Tortosa, ja que tots aquestos punts en el pe- ríodo pliocénich formaven sengles golís que donaven un as- pecte molt més retallat del que té ara 4 la costa catalana, y del que podém formarnos idea imaginantnos que 1 mar ac- tual pujés de nivell un centenar de metres. La conca del Ebre, com totes les demés de Catalunya, es- tava ja formada en el período pliocénich, y "1 mar la ocupé en sa part inferior, depositanthi els sediments que recoberts després per las formacións diluvials y aluvials forman el sub- sol. Aquest aflora en la superfície junt à Tortosa mateix, dessota de les antigues muralles, ahont s' hi veu una cop d' argila groguenca entre banchs de sorra finíssima. Anys enrera, ab motiu de unes obres que feren pera impe- dir un esllavissament de terres, s' ensenyaren mostres d' aquella argila ab restos indeterminables de vejetals al doctor Almera, qui les cregué pliocéniques, pero no pogué determi- narho ab exactitut per falta de dats. Mes posteriorment, al visitar aquella regió ab sos alumnes D. Odón de Buen, recu— liren en dit punt algúns exemplars de les impresións de plan- tes de la capa de argila, que avuy figuran en el Museo de Historia Natural de la Universitat, y que tenen una semblansa complerta ab els exemplars trobats al torrent de can Albareda d' Esplugas pe'l Dr. Almera. Entre aquells hi he pogut reconeixer Ports latior Al. Braun (2 exemplars), Pla/anus aceroides (2 exemplars), Fragxinus y dues fulles de una Dar al pertanyents pic — bablement al género Robiniu. 61 : Esperém que noves investigacións facilitaràn nous datos pera determinar ab precisió à quín pis, dintre '1 pliocénich, pertanyen les argiles del subsol de Tortosa. Barcelona, 12 Mars 1905. ———————-e-e-e-eééÉLELNÇEÇveL-e-e-e-eLeLeLeL-LeL-LeLeLeLL-LÉLeLÉÉeLLeLÉÉLÉÉeÉÉÉéée———é NOTAS PERA LA 4dFLORA MONTSERRATINA v PEL R. P. ADEUDAT MARCET, O. S. B. I PLANTAS NOVAS DEL GENRE Hicracium. Desde que vaig comensar ú recullir plantas per aquesta simpàtica montanya de Montserrat (190383) me cridà l' atenció . el genre Hieracium per la gran munió de formas que cada día anava observant per tot arreu, mes aquesta mateixa varle- tat de caracters morfológichs dels Hieracium montserratins m' abrumó y 'm fiu desistir per de prompte de son estudi, dexantlos per quan estigués més fort en las determinacións botànicas, confirmantme en que no era tasca d' un princi- piant embolicarse en descifrar lo que es el frenca-caps dels fitógrafs. Axís es que resolguí dexarlos viure tranquilament sens inquietarlos, ja que tampoch podía treure (nl' aygua clara: malgrat aquesta meva determinació no poguí resistir la tentació d' arrancarne alguns y ficarlos ú la caixa lineana, que després envií à mon apreciadíssim mestre el molt inteli- gent botànich Dr. Cadevall, pera sa classificació. Entre ells recordo als HZ. pilosella L., H. prealtum Vill., HX. neo-certn- the Fr. ab sa varietat eriocaulon VVE., H. Gonani Timbal- o Lagr., H. múrorum L., H. precoz Sehultz, H. vulgatum Fries, y alguns altres. i Pero quan fiu una bona cullita y aplech de Hieracium, fou l'any prop-passat (1904), no certament ab l' intenció d' 62 endinzarme en son estudi, sino pera complaure à mon ben- volgut amich l' eminent botànich espanyol en Carlos Pau, de Segorbe, qui 'm suplicé li recullís totas las formas que trobés d' aquest genre, y pera revifar sens dupte mon en- tussiasme molt apagat pera "ls Hieracium afeigí dit senyor que ab tota probabilitat trobaría cosas novas y molt interes- sants dintre d' aquest genre, que havían passat desapercebu- das à tots los botànichs nacionals y extrangers que han escor- collat nostra Montanya, pera robarli sos tresors naturals, puig deya (y en axó tenía rahó) que cap d' aquestos exploradors s' havía trobat en las circunstancias especials en que estich jo al present, perque com diu l' adagi castellà: 4Màs sabe un necio en su casa que un sabio en la ajenas: aixís es que ha- bitant jo tot l' any en el cor de la Montanya y poguentla resseguir à tot temps y en tots indrets fins als recons y to- rrents més intransitables, era més fàcil que trobés lo que no había vist l' ull observador de tants sabis com han visitat el Montserrat, ja que per io general tots s' han contentat, pelis nolis, donat lo poch temps de que han pogut disposar, de recorrer los camins més coneguts y de fer las excursions tí- picas d' aquesta Montanya, visitant Sant Geroni, Santa Ce- cilia, la Santa Cova... y para de contar. Aixó m' animà, puig no hi ha dupte que es un gran estímul pera un amateur, la esperansa de adquirir cosas novas, mes no 'm creya que fos tan afortunat, perque veya que Costa ja havía trobat aquí mateix y d' aquest mateix genre la friolera de cinch especies novas y moltas formas desconegudas. No obstant, desitjós de complaure à mon amich Sr. Pau, ne recu- llí moltas mostras y las hi vaig enviar. : L' éxit coronó mon trevall, 4 la primera remesa me Con- testé el Sr. Pau ab la dens de quatre especies novas, invitantme à que jo mateix las publiqués. Acceptí ab molt gust y agrahit l. encàrrech que avuy complexo, pero avans suplicantli que fs dignés cambiar'la sinonímia di una de las especies que ell creu insigne, rebatejantla y esborrant l' apellido que portaba d' una persona insignificant, la dediqués J 68 4 la persona més insigne que entre las puras criaturas ha existit y existirà may més: l' Inmaculada María. Ab sa afabi- litat acostumada me contestà que may havía negat als seus amichs cosa que fos justa y racional: aixís doc jo que agrahirli aquest nou favor. Allí van, donchs, las diagnosis de las especies novas. HIERACIUM DIARSIANUM Pau, nov. sp. (Sect. Andryalvidea Fr.) o ePhyllopodum et eriopodum obscure viride, caudice de Y20 c. m., longe villoso seu lanato, dec els 3-6 foro, ynudo, ad ramorum ortum foliato, pilosa et glanduloso: foliis yradicalibus oblongis subobovatis, subvillosis, crenatis, sub— undulatis, in petiolum brevem alatumque attenuatis, eglan- sdulosis, mucronatis, pedunculis patentibus, elongatis, basi spilosis, superne glandulosis, omthodii glandulosi, ovati, squamis virentibus, acuminatis, interioribus apice albo-cilia- stis, ligulis dentibus ciliatis, Stylis luteis, acheeniis inmaturis yatris, alveolis dense ciliatis.o cHabitus X. panosi Boiss. sed foliis tenuioribus. . atès ySchultz. (Sect. deseript.) fortasse proximum, sed foliis villo-- ysis et caulina inferiori minime subpandusiformi certe alie- num. Ab omnibus Neocerinthidibus mihi cognitis habito et sfoliis diversum.o (C. Pau in litt. ad me.) Aquesta nova especie la ha dedicada el Sr. Pau al sabi botànich català Dr. Joan Cadevall y Diars. - o HIERACIUM MONTSERRATENSE Pau, nov. sp. l (Gr. Umbellatum Fr.) dAphyllopodum viride, caule 2b c. m. striato, san le et xfolioso et Ebre ramis tomentosis, foliis ovato- soblongis, integris, acutis, ciliatis , peduncalis bracteatis, xelongatis, omthodiis pubescentibus: squamis viridibus, stylis — xnigrescentibus... Pl. juvenilis.y (C. Pau in litt. ad ed 64 HIERACIUM MINUTIFOLIUM Pau, nov. sp. (Sect. Cerinthoides Fr. 3) o ePhyllopodum glaucum, microphyllum, caule erecto 18 c. 3m. subquadrangulo, tricephalo, monophillo, ad ramorum sortum bracteato, pedunculis glandulosis, foliis radicalibus voblongo obovatis. mucronatis, obtusis, integris, ciliatis, cau- vlinis amplexicaulibus, oblongis: bracteis lanceolatis, calathiis xviridibus, squamis acuminatis, nigro-glaudulosis, ligulis gla- vbris vel vix ciliolatis: stylis luteiss. —4Pl. dama nulli mihi cognitz affinis.o (C. Pau in litt. ad me.) — HIERACIUM MARIANUM Pau, nov. sp. / LE ptellepada et eriopoda virida, caule ereeto 25-80 c. m., yramoso corymboso, foliis longissime petiolatis, oblongis, in- xtegris, basi dentatis, petiolis 5 6 c. m., caulinaribus, 2 parvis, ybracteiformibus, ovato-lanceolatis, amplexicaulibus, subtus slanatis, supra nudis, ramis 5-V floris, pedunculis cano-pube- yrulis et setitormit slaudi lors authodio oblongo, squamis snigro glandulosis, cs ciliatis , acheeniis atris, alveolis yciliatis.s qHabitus Talicarum Fr., sed anthodii squama lineari- acuta : yad Vulgatam Fr.y especies mihi insignisl (OC. Pais in Jitt, ad me.). . Aquesta especie està dedicada à la Mare de Deu en el cincuentenari de la Definició dogmàtica de sa Inmaculada Concepció. Entre las altres plantas montserratinas que envii en con— sulta al Sr. Pau, hi trobà dit senyor dugas varietats novas, qual diagnosis es la segtent: THALIOTRUM MINUS L., var. MONTSERRATENSE Pauç i i var. nov. RC folis subtus puberulis, glandulosis, carpelli sin- flatis.y (C. Pau in litt. ad me.) Ed Da SE A Era VO TES ad PSA QP és ie cel ed ESE 4 a dr A al 65 b PIERIS HIERACIOIDES L., vai. LINEARIFOLIA Pau, : DOV. Var. . eFoliis tinearibus, integris, denticulatis, apice acumina- xtisy. (C. Pau in litt. ad me.) Montserrat, Mars 1905. ALGUNAS ZOO-CECIDIAS DE TARRASSA PER - D. DoMINGO VENTALLÓ. Encare que siguin pocas, no obstant crech convenient ci- tar las zoo-cecidias trobadas en algunas excursións, puig, com - son pochs els que aquí 4 Espanya estudían aquesta branca de la Historia Natural, sempre poden esser interessants las citas de algunas especies de la mateixa. - Son clasificadas per lo Sr. Joaquim de Silva Tavares, y tro- vades la major part en lo bosch de can Montllor de Tarrassa en los primers días del mes de Febrer de l' any corrent. Rhodites rosae L. (Cynipit), sobre la Rosa canina L. Bacillus oleae Arch., sobre l' Olea europaea L. Dryocosnius qustralis Mayr. (Cynipit), sobre l' Quercus des L. Dryocosmus Fonscolombei Rietf. Cecidia molt rara, Si no es especie nova, sobre el Quercus ilez L. Dryongia Lichtensteimi Rieli. (Dipter), er las fullas del Quercus ilex L. Eviophyes ilicis Nal. (Acaro), en las fullas del Quercus ilex L. Contarinia luteola Tav. (Dipter), en las fullas del Quercus ies L: no citada encara d' Espanya. Contarinia cocciferae Tav. (Dipter), en el Quercus ilez L. Barcelona, Abril de 1905. 66 CAPITOL III. EXCURSIONS LEPIDOPTERLÓGICAS 1. Localitats de cassera.—2. Equipament. —3. Recomanacions generals. GUÍA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIÓ — DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU i.—La especial situació de Catalunya, la rica abundor de — sa flora, sas tebias platjas mediterràneas, sa orografia y sa hi-— drografía tan variadas y els grans boscos centrals y septentrio- nals, fan que-sía un territori dels més apropósit per servir d' habitat àó nombrosas especies d'in- sectes y en especial de Lepidópters, puig ab tot y la poca extensió del terrer recorregut per en Cuní, y ab tot y no cassar dit senyor casi may — de nit, ja l' any 1874 publicà son Catàlech dels Lepidópters, en el que cita 721 especies, nombre que se— gurament ab bonas casseras per — triadas localitats podría, sense es— fors, elevarse al doble. Triant de las citadas localitats las més seguidas per nosaltres y per companys que 'ns mereixen tot el crédit, las enumerarém suscinta- ment, comensant per las més apròp é nostra ciutat, posant ó continuació la época en que convé cassarhi. Tibidabo. brer úà Novembre. - Olordre. —Tota la serra coneguda ab aquet nom. De Fe- Sant Pere Mértir, cap é Santa Creu de i Can funis y Cap del Riu.—D' Abril é idem. t . LE Pe El 67 Riu Besós.—Desde sa desembocadura 4 Moncada. Idem — idem. Moncada.—Turó y boscos vehins. Idem idem. Masnou y Teyú.—De Febrer à Novembre. Tarrassa.—Serras del Ubach y La Mata, Bosch del Guitart. Localitats excelents pera Diurnas y Nocturnas, d' Abril 4 Novembre. Boscos de pins, roures y alsinas. Montserrat. —D' Abril à Setembre. Idem idem. Montseny.—Localitat magnífica, fauna lepidopterológica pirenenca, (Zrebias), Gualba alt. 180 m., Santa Fe alt. 1180 m., Sant Marsal alt. 1100, Sant Segimon alt. 1840 m., pichs ó turons del Home alt. 1715 m., Las Agudas alt. 1706 m., y Matagalls alt. 17/10 m., Arbucias alt. 490 m., Sant Hilari alt. 850 m. Grans boscos de faigs (Fagus silvatica L.), abets (4bies excelsa L.) rourers, castanyers, alzinas, pins y avellaners. De Maig à Novembre. Pirineu Catalé.—La vall de Nuria alt. 2000 m., id. de Ri- vas alt. 1100 m., Montgrony alt. 1800 m., Camprodón alt. 900 m., Pobla de Lillet alt. 9830 m., etc., etc. Artesa de Segre (Riberu).—D' Abril à Setembre. Pobla de Segur(Pallars).—Idem idem. 2.—Quan s' han d' empendrer excursions llargas, de mes d' un jorn, es precís preocuparse ans que tot del vestit. Aquet deu ser sólit y llauger de dril ó fil crú de color torrat (puig es mes sofert) al istíu: el vellut es bó per l' hivern ó per re- gions frescas Y enhespradas. En tot temps es bó usar camisas finas de franela, puig permeten la Ges Mi y evitan els refredaments ia El calsat deu reunir las mateixas an lents que fl vestit, son recomanables las botinas ab sola doble d' espardenya, puig 68 tenen la vertatja de no relliscar per les rocasylas espardenyas blancas tapadas son molt bonas, puig pesan poch y s' assecan prompte en cas de mullena, pro 'ls que no estàn ' fets à durne — SE exposan ú tortas de peu. L' us dels cléssichs. calsons cata— lans de cuyro es molt recomanable, puig guardan de las punxas de les plantes espinoses y subjectan la cama. Un barret d' amples ales completa tan senzill vestuari. Els barrets dobles de palla, usats pe'ls cassadors, son econó- — michs y frescos, puig, com estàn formats per dos units per la vora externa de l'ala, deixan entre l' interior y l: exterior una. capa d' aire que aisla y preserva 'l cap del ardor del sol. Las eynas de casseras poden portarse de diferentas mane- ras segons la durada de la projectada escursió, y cada natura— lista te las sevas précticas especials. Si la escursió es de curta durada, es ú dir, que no fs tingui de fer cap repos en despoblat, poden portarse. distribuits per las butxacas els di: versos engins y de cassera, excep- tuant la capsa de botànica ó la de Cassa, mes si fs tenen de passar moltas horas fora poblat es precís portar pocas ó moltas provisions. Aleshores fa molt servey un sarró: de tipo del dels cassadors, puig aixís crida menys l' atenció de la gent del camp, proveit de tres bossas: en la darrera, que va apoyada en el cós, s' hi fan fer de lona mateix tres departaments, pe'l pot de cassa, per l' estotx de fusta conte- nint l' éter ó cloroformo y per lo petit botiquí que sempre se sol portar, (dos venas, cotó al sublimat, amoniach, una barre- ta de nitrat de. plata, tafetà inglés y óxit de zinch en pols). En el fons de dita gran bossa hi van els tubos de cassa buits. La bossa inmediata està destinada als tubos plens y é las capsetas petitas ab erugas. La segtient està destinada 4 portar la capsa de cassa, y fi- nalment, la exterior, feta de malla porta las progiciens de boca, IL escorsador, el Gilet, etc. ESO UE Deessa hi A P 69 Aquestos sarrons se fan de lona fosca y fs portan en ban- dolera mediant una tira de la mateixa roba de 5 centímetres d' ample, lo que fà que no fatiguin lí espatlla com succehiría si la tira fos estreta. 83.—En tota excursió en que fs trovi abundant una especie no molt comú ó simplement desconeguda pel cassador, deu procurarse agafarne tants exemplars com se pugui, puig després serveixen pera cambis y lo que volant sembla una sola especie, deve- gades resultan especies molt diferents. No es bó beurer estant suat ó afadigat, es precís esperar à que "ls mohiments respirato- CEDA ris y cardíachs sí hagin normalisat. / Per fer excursions ab profit, es precís co- del neixer, quant menys sobre 'l mapa, el terrer i que tenim que recórrer: aixó "ns orientaró y evitarà marrades. Sempre que sía possible consultinse las guías del Osona ó de nn Céssar A. Torras. es Desconfiar dels companys no dr pro excursionistas enragés, que vos fan cansar molt y no vos donan temps de cassar: son com automóvils é cent Eilómetres. pre que fs fassin excursions é llochs frescals y enlayrats no fs descuidi una valona impermeable que evitaró mullenas sensibles, com la que mon bon amich el professor de Geologia Mossen Font y Sagué y jo vam suírir en una excursió al Mont- seny al baixar rebent la furienta pluja desde Santa Fé 4 Sant Celoni per espay de vora tres horas. (Continuaró) 70 OBRAS Y REVISTAS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA (Desde la darrera nota fins al 20 d' Abril) OBRAS YANEZ Y GIRÓN (DR. D. AGUSTÍN).—Elogi0 histórico del doctor D. Francisco Javier Bolós. —Barcelona, 1847. an (Donatíu de D. Ramón Bolós.) CARDONA Y ORFILA (DR. D. FRANCISCO). —Doscientos coleóp- leros mús de Menorca. —Mahón, 1875. (Donatiu de D. Llorens Garcías y Font.) LLENAS Y FERNANDEZ (D. MANUEL).—EZuumeración y dis— tribucion geogràfica de los da gen ies) en Cataluia.— Madrid, 1905. (Donatíu del autor.) CADEVALL Y DIARS (DR. D. JuAN):—Plantas citadas en Montserrat de existencia dudosa. —Zaragoza, 1904. (Donatiu del autor.) h EVISTAS / The Canadian Entomologist.—Vol. XXXVII, No. 8. Bulletin du Musce Occanographique de Monaco. lies. 28,24, 25, 26, 27. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Num. 414. The Journal of Conchology.—Vol. II, No. 6. (April, 1905). Butlletí de la Institució Catalana de Ciencies Naturals.— Any IV, núm. 28. (Número de despedida.) Boletín de la Sociedad el el de Ciencias Naturales. — Tomo IV, núm. 8. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. —SAny XV, . núms. 120, 121. Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Tomo V, núm. 3. Memorias de la Real Sociedad Espanola de Historia Na- tural.—Tomo II, Memorias 1.3 y 2." Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. —Vol. V, núms. 4, 5, 6, 7. Nature Novitates. — 1905, Nos. 1, 2, 8, 4, B, 6. Broteria.—Vol. IV (1905), fase. IL. d'Isel P i el . 0 , 71. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Desde sa organisació fins à 15 d' abril de 1905). GEOLOGIA Minerals Blenda, St. Pere Màrtir. — Dipósit. Marcasita, Putxet. — id. Galena, St. Pere Mértir.— — id. Calcedonia, Montjuich.—Donatíu de D. Miquel Roger. Calcita romboédrica, St. Pere Màrtir.—Dipósit. Guia sacaroide, Artà.—Donatiu de D. Llorens Garcías. — fibrós, Cap de Pera.—id. id. Ortosa ab Calcita, Teyà. — Dipósit. ZOOLOGIA Mollusca Colecció de unas 70 especies de marins procedents de Masnou.—Donatiu de D. Joseph Maluquer. Arthropoda INSECTA Colecció de unas 100 especies de Coleópters de Catalunya. —Donatíu de D. Antoni de Zulueta. Vertebrada REPTILIA Lacerta ocellata Daud., , El Du —Donatíu de D. J. Més de Xaxars. A VES — Perdia cinerea Charlet, Esterri d' Aneu. —Donatíu de don Salvador Maluquer. AEgithalus pendulimus L. (Nius), Mollet del Vallés. —Do- natíu de D. Vicens Plantada... Turdus merula L., Vilassar de Mar.—Dipósit. Scops Aldrovandi Vvillug., Catalunya.— — id. Bubo magimus Sibb., y: id. — id. Ous vulgaris Flein., id... — id. — brachyotus Gmel., id. o — — id. Seria flammea, L., id. — id. Syrnium aluco, i. Ada i OR 4 — id. Noctua minor, Briss, LE I dE DR GE E A PENa dE mes 8 DD dP a a a OMAMMALIA I Eumastata migaris, Briss., St. Pol. —Donatíu de D. E n Tarré. i SE l Canis oulpes L. , St. Llorens del Munt. — Dipésit. $'ee Nora.—També s' han rebut pera el Museo altres exem- RA plars, pero estant encare en estudi ó preparació, no fs donarà compte d' ells en aquesta secció fins de terminin aquestas it tascas. , CS L' Institució queda molt agrahida na donants per: Murs Loroniues l Ú NOVAS a Menicó ods de Montserrat —El R. P. Adeudat Marcóll XI Leer ia O. S. B., ha trobat el Neurópter C4rysopa Gene: Ramb., a coa Montserrat, especie nova pera la fauna catalana. Ab aquesta — Best — OO trovalla son 18 al menys els Crisópids de Montserrat, per lo — Ei. qual aquesta montanya resulta 'l millo: criader que s' Lu EA trovat à Espanya, J pot ser no se 'n haigi citat de millor al. món.—L. N. a Neuròpter nou pera la a d Europa. —Una altra trova. — lla de grandíssim interés es la del Neurópter Odonat Pseu- domacromia torrida Rirby. La feu el R. P. Joaquím Barnola, trobantse 4 Gandía l' any 1901. Es especie y género nous, no. solsesment per la fauna d' Espanya, sino tambè, segons sembla, — El la d' Europa. Cosa molt estranya, estant los Odonats tan tea en estudiats per tot arreu, y que prova , un DEL més la 4 riquesa de la península. Es tipo africà y que s' havía titat : fins ara de Sierra Leona ú de Tenerife. —L. N. ria B Curs d' Oceanogra/ta. Le el número 1- 2 d' aquest BuTrLLETÍ donérem compte del curs d: Oceanografía fundat a París pe'l Príncep de Mónaco. a Acabant el programa en dit número comensat, publiquém. L avuy las últimas llissons: L 11. LLIsSó. —Els animals inferiors del las grans fendarias. Es 12.8 LLISSó.—Las Bacterias del mar. Método d' estudi en lo concer- — nent à las Bacterias dels erands fonds. Fisiologia de las. Bacterias i marinas. — 4 18.1 LLISSÓ. —Anàlisis mecànich, quimieh y microscópich dels fonds 4 marins. i $ 14." Luissó.—Els animals superiors de las grans fondarias. (Bulletin du Mus. Occan. de Monaco). unp. LA MURMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 47, Barcelona. Any A Ú Institució Catalana l sl Historia Natural Creta bdenita de Pedralves. Domingo. —Lepidópters de latrdea a ge ii J. —Espèces nouvelles de Hyménoptères de Labee. Of cera dant Caziot. —Etude sur quelques Heliz de la Catalog. Salvador. —Guía TR la cassera, a ge onservació pidópters. — OU ES des IBLIOGRÀFICAS.—— hi i ió da PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA Bisuorgóa. i s REBUTS PERA EL MUSEO, Sagué. Pbré, Moreca Norbert. —Nota a la mo- pri: tàlech de Insectes de Catalunya, per donat x Bofill y Piehot.. 4 -H) deia XIX, Apídee. Na 4.2, planas de 32. a gn — lona)s demande V' èchange. Jona)a chiede ricambio. NSTCÓ CATALANA / HISTORIA NATURAL l Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas 6 ds D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la — Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- — cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. É Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, d'oncll los mesos de Juliól, Agost y Septembre. a Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural, s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas ú la Ins: a titució, previa aprovació de la Junta. i Tiratjes 4 part: 50 exemplars —— 100 exemplars E 4- 4 planas OO 2 ptas. 4 ptas. €l 6.8 3 4 2 8 2 2/ l l Z Il 8-16 , RAL Bis 16 9 És Números de mostra. — Seràn enviats gratuitament 4 qui ps l a Toutes les communications et dire i doivent tre en— voyés au sitge de la Societé: É Paradis, 10, 1.", t—Barcelona (Espagne) NOTA. —BEMERRUNG A La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce. vi lona) desitja 'l cambi de publicacións. Sl Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lonajo bittet um Gegensendungen. : La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- — lona) desea el cambio de publicaciones. E — The elnstitució Catalana d' Historia ei —Paradis, 10, Barce- i lona)2 desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- di BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. (Consr. Fip. CArH. c. IV). JuNy, 1905 Von. V. (2.2 EPOCA, ANY 2.05) NúM. 6 SECCIO OFICIAL ss SESSIÓ DEL 7 DE MAIG DE 1905 / Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué —S' obre la sessió à las onze. —El Secretari llegeix l'acta de la sessió anterior, qui es aprobada. / —El mateix donà compte dels acorts presos en la darrera sessió dela Junta Directiva, pera coneixement dels socis. Socis ATMESOS.—Ho son els senyors D. Joseph M." Có de Triola, D. Joseph Gelabert, Pbre., D. Antoni M." Canals, don Joan Rosals, D. Jascinto Barrera, D. Enrich Cubas, y D. Isi- doro Pons. re i sol Sr. Garcías participa que en la excur- sió feta l' any darrer ú las covas del Drach (Manacor, Mallor- ca) per la missió científica del Laboratori de Banyuls-sur-mer (Rosselló), Mr. Racovvitza recullí alguns crustacis desconeguts, entre 'ls quals n' ha determinat una especie que forma género nou: la Typlopscirolana Móraguesi. o O—El Sr. Bofill envià un trevall del Dr. J. Pérez, professor de la Universitat de Burdeos, sobre especes nouvelles de Melli- féres de Catalogne, en el qual descriu set especies novas di Apiaris, que procedents de Barcelona, Tarragona, La Ga- o rriga y altres localitats de Catalunya, l' hi va remetre ell mateix. 74 —També n' envià un aitre dei esmentat Dr. Pérez, sobre espèces nouvèlles de Sphegide, describint dos Crabro de Bar— celona, recullidas y remesas pe 'l Sr. Bofill. —El Secretari presenta un trevall del R. P. Navés, sobre un Odonato de interesante historia, (Selysiothemis nigra V. der L.), continuació de sas Notas Neuropterológicas. —El Sr. Maluquer (S.) donà compte ae la excursió feta al Ubach (l'arrassa), el día 18 d' Abril en companyia dels socis Srs. Cadevall, Bofill, Garcías, Ferrer y Dalmau (E.), y Saga- rra, en la qual reculliren bastants insectes y plantas. —El Sr. Garcías llegeix la llista de las plantas recullidas en la excursió anterior. —Els Srs. Zulueta y Maluquer (J.) donan compte també d' algunas excursions efectuadas aquets últims días ab els socis Srs. Més y Morell, Ventalló, y Ferrer y Vert, é Prat de Llobregat y estanys del plà de la marina, en las que reculliren alguns reptils, batracis y peixos, y una porció de moluschs d' aygua dolsa y soma, entre altres la P/yíia myosotis Drap., reculliren ademés alguns coleópters, hemípters, crustacis y acaros, també fluviàtils. —El Sr. Maluquer (S.) també ressenya la excursió que feu els días 28 y 29 del passat Abril, à Artesa de Segre (Ri— bera), presentant un hermós exemplar de la serp Zropidonotus natrizc Linné, agafada en el canal d' Urgell. —El Sr. Soler y Pujol presenta un exemplar dela xancu- da Himantopus candidus Bonnaterre, cassada en els aygua— molls del Prat de Llobregat. També presenta un hermós celentéreo anthozoari, la Pennatula grisea(2) Lamarci, pes- cada en ayouas de Badalona, exemplar que junt ab l' anterior cedeix pera el Museo. —El Sr. Zulueta com à Conservador dei Museo y els aju- dants del mateix, presentan els exemplars darrerament rebuts pera 'l Museo, entre "ls quals hi figuran alguns protoverte- brats recullits al Masnou, y peixos, batracis y reptils de dife- rents indrets de Catalunya. A proposta del esmentat senyor s' acordà consti en acta l' agrahiment de la INSTITUCIÓ envers els donants. 4 15 —El Bibliotecari Sr. Aguilar-amat presenta també lo darrerament rebut pera la Biblioteca, entre quins donatius hi — figuran els fets per l' Excelentíssim Ajuntament de Barcelona y Excelentíssima Diputació Provincial, que ya estàn detallats en la secció bibliogràfica, agrahint també l' INSTIrució à tots els donants la seva atenció. Y no haventhi altres assumptos de que tractar, s' aixeca la sessió à dos quarts d' una. COMUNICACIONS SOBRE LA MOLIBDENITA DE PEDRALDES PER MossEN NogBERT FONT Y SAGUA, PBRE. Conexíem ja ú Catalunya dues localitats hont se troba la Molibdenita ab abundancia, per haverles descobert en les nostres investigacions personals son: Espinabell y Fra Joan, en les vessants del Costabona (Pirineus) abdúes, hont se pre— senta acompanyada de la Granatita y altres roques metamór- fiques, pero visitant el Museo de Mineralogía format pe'ls Germans de la Doctrina Cristiana en el Colegi Comercial de la Bonanova, hi havém trobat un preciós exemplar del ma— teix sulfur de molibdé, formant escates de més de quatre cen- tímetres de diàmetre, sobre un filó de Fluorina que atravessa el Granet. Fou recullit pe'l Germà Claudi en la pedrera de Granet que hi ha dessobre 'l monestir de Pedralbes. Posteriorment n' hi havém recullit altres exemplars que figuren en nostra colecció particular. Ab molt gust fem constar aquesta trovalla de un mineral tan raro, en els voltants de Barcelona, y en una localitat que, com les dues citades del Pirineu, es abundantíssima en mine- rals y roques metamórfiques. Barcelona, Abril de 1905. 16 CONTRIBUCIÓ AL ESTUDI DE LA FAUNA LEPIDOPTEROLOGICA DE TARRASSA PER DON DOMINGO VENTALLÓ No es la llista de las especies que à continuació presento un estudi complert dels Lepidopters de la localitat, puig prin- cipalment es aqueixa fruyt de algunas excursións fetas durant los dos ultims estius. Sens dubte se citaràn moltes d' altres especies, algunas que no he trobat estàn ja citadas en la llista de Lepidopters que en un Butlletí passat publicà nostre consoci Sr. Maluquer (Salvador). Durant la primavera y la tardor tenen de trobarse altres especies que observadors mes inteli- gents podràn determinar y en las mateixas épocas en que he cassat poden trobarse en altres punts de la localitat. No cito las que he vist volant, solsament aquelles de las que n' he po- gut tenir exemplars. (D RHOPALOCERA Z. Papilonidae Papilio Podalirius L., var. Feisthamelii Dup. ) Machaon L.—Oruga sobre l' Foeniculum vulgare. Abundant é Can Palet. II. Pieridae Pieris brassicae L.— Oruga sobre la Brassica oleracea, comú per tot arreu. y —rTapae. L. y — daplidice L. Anthocharis Belia Cr., var. Ausonia Ab. Leucophasia sinapis L.—Abunda é Can Aurell, sobre 1 Cistus albidus, etc. Colias edusa Fabr. Y Y var. Helice Hb.—Trovada à can Aurell al comens del estíu. Beconleria rhamni L.—Comú per tot arreu, especialment a Q. Y Cleopatra L. (1) Alguns determinats per l'abbé J. de Joannis, rue Coetlogon, 7, Paris. 11 LLEI. Lycaenidae Thestor Ballus Fabr.—Durant la primavera, se trova molt abundant é can Aurell. Polyommatus Phiaeas L. Lycaena Icarus Rott. i y var. Icarinus Seriba y Corydon Poda. y Astrarche Bgstr. VI. Apaturidae Charaxes Jasius L. Orugas abundants é can Amat, durant 1: hivern. VH. Nymphalidae Vanessa urticae L. ) antiopa L. d atalanta L. y cardui L. Melithea didyma O. IX. Satyridae Melanargia lachesis Hb. Erebia medusa Ab. Satyrus Statilinus Hufn, Pararge Megaera L. Epinephele janira L. Coenonympha pamphilus L. X. Hesperidae Adopaea Acteon Rotten. D) Thaumas Huín. Thanaos Tajes L. — Augiades Sylvanus Esp. Hesperia Sao Hb. Carcharodus alceae Esp. HETEROCERA SPHINGES L. I. Sphingidae Acherontia atropos L. Sphinx Convolvuli L.—Cap al vespre molt abundant en las plantas floridas dels jardins. v. gr.: Lonicera, etc. 18 Deilephila Euphorbiae L.—Orugas ú can Poal, sobre la —— Euphorbia characias, à 1: estiu. 4 Y elpenor L.—Abunda al vespre. y lineata Fabr.—Abunda com l' anterior al vespre. Macroglossa stellatarum L.—Orugas abundantíssimas so- bre 'ls Galium dels costats de la vía férrea, y à can Anglada. Agost y Setembre. II. Arctúdac Callimorpha Hera L. Coscinia striata L. XIII. Notodontidae Thaumatopaea pityocampa Schifí.—A can Montllor. NOCTUAE Bryophila muralis Forst.—Travada en una olivera, en el camí de can Palet. Triphaena pronuba L. Agrotis saucia Hb. y crassa Ab. Mamestra brassicae L. Polia xanthomista Hb. Hadena secalis L. I Brotolemia meticulosa L.—Orugas per la tardor, sobre la Calendula arvenses. Leucania unipuneta Harr. Caradrina ambigua Fabr. Plusia gamma L.—Orugas sobre las Brassica, Lomicera, etc., ab las dos especies segients. y chaleytes Esp. y aurifera Hb. Acontia Juctuosa Esp. y lucida Hufa. y y var. albicollis Fabr. Talpochares candidana Fabr. y pura Ab. Y parva Hb. Metoptria monogramma Hb. Leucanitis stolida Fabr. Grammodes algira L. Herminia crinalis Tr. 9 Hypena lividalis Hb.—Tan aquesta especie com la seguent, s' agafa picant els feixos de llenya, y en els cuartos foscos de las casas. y obsitalis Hb. GEOMETRAE Thalera fimbrialis Scop. Acidalia ochrata Scop. Di dongaria Ramb. y aversata L. Ds subsericeata HV. Ds imitaria Hb. D) ornata Scop. d virgularia Hb. y rubiginata Hufn. y marginepunetata G0eze. D litigiosaria Boisd. Ds rufaria Ab. Ephyra pupillaria Hb. Pachycnemia hippocastanaria Hb. Gnophos mucidaria Hb. y variegata Dup. Aspilates ochrearia Rossi. Aplasta ononaria Fuesl. Sterrha sacraria L. l Anaitis plagiata L. —Trovada sobre la Hedera heliz. Tephroelystia pumilata Hb. Phybalapteryx polygrammata BEh. ) corticata Tr. larentia Salicata Hb. PIRALIDINAE I. Pyralididae Cledeobia angustalis Schiff. Actenia brunealis Tr. D borgialis Dup. Hypotia corticalis Schiff. Aglossa cuprealis Hb. Asopia farinalis L. Pyralis lienigialis Zell. Herculia glaucinalis L. Endotricha flammealis Schiff. Scoparia angustea Stph. EC dE o a le ea ds sol en R i CA li DL a agaege MPORRE LI) RO) dE - 3 L 80 Noctuelia floralis Ab. Phlyetaenodes palsalis Schiff. y nudalis Hb. Ds sticticalis Cyneda dentalis Schiff. Tegostoma comparalis Hb. Mecyna polygonalis Hb.—Orugas sobre l' Ulez parviflorus. Pyrausta nubilalis Hb. D: sanguinalis L. y aurata Scop. y cespitalis Schiff. Sylepta ruralis Scop. Nomophila noctuella Schiff. Pionea ferrugalis Hb.—Abundant sobre l' Erygnium cam- pestre. Antigastra catalaunalis Dup. Stenia bruguieralis Dup. IV. Orambidae. Aneylolomia tentaculella Ab. Crambus sp. Oxybia transversella Dup. Salebria semirubella Scop. Aneylosis cinnamomella Dup. Homoeosoma sinuella Fabr. Ematheudes punctella Tr. Ephestia Ruehniella Zell. y Tephrinella Led. y sp. nov2 Ds elutella Hb. TORTRICINAE Tortrix pronubana Ab. Olethreutes urticana Hb. Euxanthis meridiana Stgr. Cacoecia semialbana Guenée. TINEINAE II. Atychaidae Atychia sp. HI. Talaeporidae Solenobia sp. 81 V. Timeidae Tinea fuscipunetella Harr. XIV. Gelechidae Blastobasis Phycidella Zell. XVII. Coleophoridae Coleophora sp. PTEROPHORINA Pterophorus monodaetylus L. Stenoptilia sp. Tarrassa, Abril de 1905. Ce a ESPÈCES NOUVELLES D'HYMÉNOPTÈRES DE CATALOGNE PAR J. PEREZ profeseur à l Université de Bordeaux MELLIFÈRES GROCISA DIVISA. E Long. 10 mm. Voisine de la C. major. Dessins sembla- bles, les taches du corselet un peu diminuées, pinceau sous- seutellaire très long et dédoublé, un très petit nombre de poils blancs au dessus de l'angle médian, cótés du labre, base des mandibules ornés d' un duvet blanc, barbe de ces dernières blanche, aux pattes postérieures, tous les tarses tachés de blanc en dessus. Antennes beaucoup moins robustes, proportions relatives des articles semblables. Écusson sensiblement plus court, sa longueur médiane à peu près égale à la demi-largeur de la base (major, évidemment plus grande). Échancrure posté- rieure presque en arc de cercle, de courbure moindre, angles 82 aigus, mais plus saillants, au milieu, un vague indice de la petite éehancrure si caractéristique de Ja major. Épipygium étroit, fortement caréné au bout. Les deux derniers segments ventraux très fortement carénés, le 52 jusqu' à la base. Ponctuation semblable à celle de Ja major. La Garriga, juillet, (Bofill) OSMIA BOFILLI. Q Long 7 mu. Diffère de la leucomelana, à laquelle elle ressemble beaucoup, par la taille moindre, les franges ab- dominales plus interrompues, les trois lres ayant plus l' aspect de taches latérales, le let segment moins rétréci, la tète presque ronde, vue de face, plus rétrécie dans le bas, le bord inférieur du chaperon moins échancré, ses lobes plus étroits et moins relevés, la ponctuation plus serrée, de méme force en général, mais tout à fait fine et dense au dernier seg- ment, qui en est mat. Triangle du métathorax convexe et très brillant, sauf la base, imperceptiblement chagrinée au milieu, très fine ment striée sur les cótés, sa limite très enfon— cée, canaliculée, compartiments latéraux luisants, chargés de quelques gros points rugueux. Sur les sujets très frais, le vertex et le dos du corselet sont couverts d'une fine villosité dressée, de couleur roussàtre: au bas du chaperon, un court duvet brun très pressé, presque velouté, brosse blanchàtre. Ailes très peu enfumées, écallle brune, plus claire extérieurement. l o. Longueur 6 em., 5. Beaucoup plus grèle que la 9, les poils plus colorés, lesfranges plus étroites, celles des segments ventraux blanchàtres, la dernière seule d'un fauve pàle, écaille des ailes testacée. Funicule long et grèle, ses articles, sauf le 1€7, plus longs que Jarxes, 6e segment largement arrondi, en courbe surbais- sée comparé à leucomelana, sans échancrure précédant l' épi- ne, qui est extrèmement petite et aigué, (€ très rétréci, pres- que spiniforme. Tubercule du 2e segment ventral plus élevé et transversalement beaucoup plus étroit que dans la leuco - 83: melana, le bord médian de ce segment plus prolongé en arrière et plus étroitement cintré, non scarieux, finement ponctué, les cótés basilaires à ponctuation très forte. Sinus médian des 8€-5€ plus étroit et plus profond, les parties sou- levées latérales très prononcées, obliques. Ponetuation plus forte et plus espacée que celle du leuco- melana, diftérence sensible surtout aux premiers segments. Barcelone et Aragon. OSMIA RHYNCHZENA. $ Long. 7 mm. Se rattache au type de l'O. rhinoceros, mais en diffère sensiblement à beaucoup d'égards. A pre- mière vue, elle pourrait se confondre avec l'O. Bofilli, dont elle a la taille etle facies général, mais son chaperon est armé, comme chez la rheinoceros, d'un fort tubercule. La base de cet appendice est plus étroite, il surgit en effet presque brusquement du bord du chaperon et s'élève, en se recour- bant en dessus, à une hauteur plus grande que sa base n'est longue, de sorte que sa face inférieure devient anté— rieure, puis supérieure au sommet, qui est obtus et plus lar- ge que la demi-longueur de la base. Cette face inférieure est creusée en long, et ses bords son très amincis, presque tran- chants. Le canalicule ainsi formé échancre étroitement le sommet du tubercule et présente en son fond une ligne sai- llante très déliée. La face supérieure du tubercule est natu- rellement très raccourcie et concave, vue de cóté. Il est facile de se rendre compte que cette forme du tubercule est au fond celle de l'appendice de la Zuberculata, qui est plus court, peu relevé, et dont la large base emprunte jusqu' au tiers médian du bord du chaperon. Tète beaucoup moins épaisse en arrière que les yeux, ré- gnlièrement ovalaire, vue de face, et sensiblement de mème largeur haut et bas, face un peu rétrécie inférieurement (4u- berculata, plus large). Mandibules de forme semblable. Cha- peron non aplati, ses lobes latéraux plus descendants, sa li- mite supérieure très arquée, non déprimée en canalicule. Cor- 84 selet à peu près aussi large que la tète, la distance des bords extérieurs des écailles plus grande que la largeur de la tète (tuberculata, moindre). Abdomen plus long et plus large que le corselet, en ovale peu rétrécie aux deux bouts. Poilure générale blanchàtre, d'un fauve pàle au vertex et au dos du corselet. Franges de l'abdomen d'un blanc éclatant: de largeur décroissante, la 1te réduiteà deux grandes taches latérales, les deux suivantes très rétrécies et interrom- pues sur le dos, la 4€ non rétrécie et continue, la be de méme, mais très peu fournie, sur ie 6e segment, des poils gris couchés, courts et peu pressés, ne cachant pas le tégument. Brosse presque blanche. Oils du dessous des tarses d' un brun gris pàle, épines tibiales robustes, d'un testacé roussàtre. Ailes peu enfumées, nervures brunes, écaille noiràtre. Ponctuation en général plus forte et plus profonde, méme d'une manière absolue, que chez la duberculata, les inter- valles plus grands que les points, très brillants, sur le milieu du chaperon, au contraire, et sur l' écusson frontal, les points sont plus rapprochés que dans la fuberculata. Barcelone, juin. SYSTROPHA GRANDIMARGO. Ç Long. 9-10 mm. Trés voisine de la planidens, plus petite, surtout moins robuste. Poilure générale grisàtre, noiràtre, sans mélange de brun sur les disques seulement des segments, sous les longs poils du 5e, une sorte de frange anale en trian- gle, veloutée, d'un noir profond, dont la base se prolonge le long du bord en une ligne étroite (ce triangle plus ou moins roussàtre chez la planidens), poils des pattes d' un gris noirà- tre, tout à fait noirs sous les tarses. Téte plus petite, évidemment plus large que longue, sen- siblement comprimée sur les cótés. Massue des antennes plus gréle à la base, plus renflée vers le bout. Triangle du méta- thorax plus prolongé au milieu, finement caréné (plandens, presque tronqué au bout), beaucoup plus finement chagriné. Dernières dépressions évidemment plus larges. a alat da ss a Es — Ce Dr dl a Es is Es 85 Ponetuation meins rugueuse, plus espacée, surtout sur les dépressions, particulièrement la 4e (planidens, très fine et brusquement arrétée non loin du bord). d' Long. 11 mm. Plus petit, mais surtout plus gréle de for- mes que le planidens. Poils des disques des segments moins sombres, quelquefois tout à fait gris ( planidens , souvent bruns). 6e et Te segments évidemment plus étroits, le pre- mier à bord nettement arqué, nullement surbaissé au milieu, le bord du dernier segment ventral couvert, sur la face ín- terne, d' un court duvet grisàtre, très dense, couché, cachant entièrement le tégument, et frangeant étroitement le bord. Chez le planidens, le duvet est dressé, plus long, noir, et laisse voir la ponctuation du tégument. Tubercules ventraux moins élevés, mais de forme semblable. (Antiga, Bofill). Parait commun sur divers points de la Catalogne. SYSTROPHA CHRYSURA. Q Long. 10 mm. Immédiatement reconnaissable à sa pilo- sité générale grisàtre, grossière et peu fournie, assez longue, à sa frange anale d'un roux vif. Poils du be segment légè- rement ochracés. Cils du dessous des tarses d'un brun pàle. Massue des antennes d'un brun fauve en dessous, dépressions des segments brunissantes, les quatre demniers articles des tarses bruns aux pattes antérieures et moyennes, roussàtres aux postérieures, ainsi que le prototarse, épines tibiales d'un brun rougeàtre. Ailes peu enfumées, nervures brunes, en par- tie roussàtres, écaille brune, testacée au bord et en arrière, 2€ cellule cubitale parallélogrammique. Téte évidemment plus large que longue, sa plus grande largeur avant le bas des yeux, qui sont volumineux, épalssie en arrière de ceux-ei. Écusson fortement déprimé au milieu. Triangle du métathorax au moins une fois et demie plus long que chez la spiralis, son bord postérieur en arc de cercle. sa surface plus finement chagrinée, avec un rudiment de carène médiane. 86 Poncetuation de la tète et du corselet plus forte, plus ru-- gueuse, plus espacée, d' ot le tégument plus luisant, dans les intervalles se volent quelques points extrèmement petits, irrégulièrement semés. Tarragone. DASYPODA ALBIMANA. 9 Long. 1imm. Immédiatement reconnaissable aux poils blanc de neige qui couvrent le dessus du tibia et des tarses des pattes intermédiaires. Poils du dos du corselet roux, noirs au milieu, ceux du 1€er segment d' un roux très pàle, segments 2-5 ornés de franges blanchbàtres étroites, les deux Ires interrompues, arquées, trangxe anale noire, blanche sur les cótés, disques des segments recouverts d'un duvet noir très court. Poils de la téte et du dessous du corps en genéral blancs, mèlés de noirs sur la face, ceux du vertex et du milieu de la poitriue noirs, ceux du ventre noirs veloutés, mélés de gris plus longs. Poils des pattes anté- rieures noirs mélés de blanchàtres, ceux des pattes inter- médiaires blancs de neige sur le tibia et les tarses, noirs sous les fémurs, blanchàtres vers les genoux, fémurs postérieurs de mème, brosse noire en dessus, d'un noir un peu cen- dré extériecurement, avec un pinceau de poils blancs sur la partie proximale du bord supérienr, fauve doré inté— rieurement, cils du dessous des tarses d'un roux doré. Dessous du funicule testacé, derniers articles des tarses roux.. Ailes légèrement enfumées, nervures brunes. Abdomen dépri- mé, proportionnellement plus large et plus court que chez la hirtipes, mat, couvert d'une ponetuation extrèmement fine et serrée, plus forte et rugueuse sur les bourrelets prémar- ginaux. Barcelone (Bofill). PROSOPIS SUBOPACA. Q Long. b mm. Assez voisine de lineolata Scehencl. En diffère par la tète plus courte, presque ronde, assez large— ment tronquée dans le bas, aussi large que longue, les taches 87 faciales largement triangulaires, atteignant le chaperon et l'écusson frontal, le prothorax saillant, largement coloré, le métathorax tout aussi nettement tronqué et presque plan pos- térieurement, mais moins grossièrement sculpté, l'abdomen plus étroit, les 1ers segments proportionnellement plus allon- gés, à ponctuation plus forte, très serrée, les intervalles plus petits que les points, le tégument par suite presque mat. Barcelone (Bofill). SPHEGIDAE CRABRO L(£TUS. 9 Se distingue immédiatement du larvatus VVesm., dont il a la taille et le dessin général, par la ponctuation beaucoup plus serrée, plus grosse par places que tes intervalles sur l'ab- domen, qui par suite est presque mat, celle du corselet seule est plus fine, mais néanmoins toujours plus dense, celle de l'écusson seul est très espacée, ce qui le fait très luisant. Le prothorax a plus de jaune, l'écusson et ses appendi- ces, le postécusson sont ordinairement jaunes, les taches du 2€ segment sont presque toujours confluentes en une bande échancrée en arrière, les 4€ et Be segments sont, ou entière- ment jaunes, sauí le bord postérieur, ou portant une large bande échancrée en avant, ou deux taches distantes au 48, ou deux taches confluentes au 5e:, tantót l'écusson, tantót le postécusson sont noirs, tache latérale du 8e segment le plug souvent absente, aux pattes, le jaune est augmenté sur les tarses et sur les fémues, 82 article des antennes plus ou moins jaune à partir de la base. Prothorax plus développé que chez le larvatus. Rides obli- ques du métathorax moins nombreuses et plus fortes. d'. Jaune plus ou moins diminué comparativement à la 9. Tète très volumineuse. Articles du funicule plus courts et plus épais, une échanerure au 8e et au 4€ , celle du 5€ plus marquée. Mandibules robustes. Prothorax très épaissi. Tarses antérieurs plus grèles et plus longs. Barcelone (P. Antiga).—Bóne (Algérie), sujets à jaune exubérant. 88 CRABRO SUBTILIS. 9 Diffère du précédent par sa ponctuation d'une extrème finesse. mais très dense aussi: celle de l'écusson ressemble à celle du larvatus. Les dessins sont pareils à ceux du latus, moins étendus. Elévation en lamelle du bord médian du cha- peron petite, très peu saillante. Prothorax non transversal, comme dans les deux espèces citéss, participant à la courbure du dos. Métathorax mat, finement chagriné, avec la base étroitement et assez grossièrement aréolée, luisante. Une assez forte ride transversale limite la partie dorsale de la partie déclive. Partie rétrécie postérieure de l' épipygium en canpa- licule, dont le fond est inégal et brillant. Barcelone (Antiga, Bofill). Bordeaux, le 27 Avril 1905. Era a DA es IA it ase Me es CONTRIBUTION A LA FAUNE MALACOLOGIQUE DE LA CATALOGNE. ETUDE SUR QUELQUES HELIX PAR MR. LE COMMANDANT CAZIOT II existe dans les environs de Vilassar de Mar (province de Barcelone) une série d'espèces xeróphiliennes, qui difíèrent d'une façon notable de ieurs congénères de France. Mr. de Zulueta m'en a communiqué une certaine quantité, parmi les quelles j'ai pu discerner: Helia cyzicensis, Galland. —Espèce des environs de Cons- tantinople, que Mr. Coutagne a décrit en 1881 dans son étude sur le bassin du Rhóne p. 13. Cette Cyzicensis présente des différences, par sa colora— tion et par certains petits détails, avec les cyzicen— J.B. de aa. de. S1S COMMUNS dans les Baléares et doit s'écarter Fig-1. — encore plus, du type de Constantinople. Ceux de Vilassar différent du type français par ses stries plus fortes, sa coloration blanchàtre au lieu d'ètre jaunàtre, etc. 89 Heliz fedata, Hagenmúller in: Locard, 1882, Prodrome p. 116 et 344.—Espéce du groupe de l'Heliz Blasi d'Espagne (laquelle est commune en Vendée et sur quelques points de Ja Provence) vivant aussi en Algérie, de forme conoide, a om- bilic profond, brillante, assez fortement striée. Helia astata, de Bourguignat in: Servain, 1880, Moll. Espagne, p. 110.—Diftére du type par sa spire moins conique, presque plate en dessus. Puis une helice nouvelle 4 laquelle nous avons donné I nom de Mr. de Zulueta qui, par ses recherches nombreusese a enrichi la faune de la Catalogne. Nous la décrivons ainsi qu fil suit: Helia Zuluetai sp. nov. (Fig. 1).—Coquille bien globu- leuse, bien conique en dessus, bien bombée en dessous, ombili- quée, assez solide, test roux clair uniforme ou bien orné, des l'avant dernier et dernier tour, de 104 19 bandes brunes effacées, discontinues: avec des stries très fines, très nombreuses et très rapprochées sur les premiers tours, relativemen très fortes, pro- noncées, irrégulières, grossières sur les 2 derniers tours, prin- cipalement en se rapprochant de l'ouverture, 6 tours de spire presque plats, croissant lentement et progressivement, le dernier grand, bien arrondi, lentement déclive, suture bien marquée, plus accusée au dernier tour, ombilic peu ouvert, très profond (toute la hauteur de la coquille), ouverture très oblique, arrondie, bords presque convergents, le bord infé- rièur en retraite sur le supérièur, peristome aigu, tranchant, bord columellaire réfléchi, recouvrant plus de la moitié de l'ombilic, bord superieur arqué, bourrelet très rapproché de l'ouverture, peu épais, rouge vineux. H. 14 '/, à 17 ma D. 16 é 18 mm, Cette helice est remarquable par ses costulations beaucoup plus accentuées que dans toutes les espèces que l'on trouve en France, m'a fait remarquer Mr. Fagot, a qui jai soumis cette forme avant de la publier. Elle diffère de l Heliz Pa- nurga et de VHeliz astata par sa conicité, son ouverture, son ombilic et ses costulations, elle a beaucoup d' analogie 90 avez l'Heliz Salentina de Blanc, mais plus encore avec l'Helix fedata d'Hagenmúller signalée plus haut, mais ses tours sont moins convexes, son ombilic est plus masqué, son ouverture plus ronde, plus oblique, ses costulations suffiraient seu- les à la différencier. Rapprochée de l'Heliz melantozona de Gafici. elle a les tours plus plats, une suture pius forte, J.B. ae Ave, dea. UNC OUVELtUTE MOIiNS nettement arron- Fig. 2 die, un bourrelet vineux et moins ac- centué, un test plus solide, une coloration différente, non trausparentes ses costulations la font reconnaitre d'ailleurs sans hésitation. Enfin Mr. de Zulueta m'a presenté, provenant aussi de Vi- lassar de Mar, une forme qui constitue une variété bien typi- que, bien accuseé de l'Heliz vermiculata de Múller (Fig. 2) que nous avons designée avec le nom de: Heliz vermicalata var. Vilassarum, nov. var (Fig. 8): Coquille ovoide, globuleuse, fran- chement conique en dessus, bombée en dessous, 6 tours très peu convexes à croissance progressive, le dernier bien arrondi, s'infléchissant brusquement et fortement à la partie terminale, suture peu profonde, ouverture comme dans le type, mais plus petite, avec un bourrelet peu épais, test orné de bandes inter- rompues plus ou moins distinctes, sur un fond jaune brunàtre. Il DE OE na Cette variété diffère du type par sa suture moins linéaire, par la plus grande et plus rapide déclivité du dernier tour et surtout par son galbe nettement conique lui donnant l'aspeet de l'Heliz subaustriaca de Bourguignat, mais elle est encore plus ad EE coniquel puis sa hauteur est presque égale Sisa a sa base, tandis que dans le type, la base est beaucoup plus grande que la hauteur (22 MV. pour 16 UM: ) Elle n'a pas d'analogie avec l'Heliz Constantine de Forbes (Helia Cirte de T'erver), il n'y a donc pas bien d'établir de comparaison. 91 Qutre les Zeliz que nous venons d'énumérer, Mr. de Zulueta m'a communiqué des formes (pour lesquelles Mr. Locard a créé le genre Zropidocochlis) que les auteurs espagnols ont, par erreur, baptisé du nom spécifique de trochoides Poiret. (1) La plupart des auteurs ont confondu, sous ce nom, tros espèces distinctes, ainsi que l'a établi le regretté Alíred de Saint- Simon dans son savant mémoire sur les espèces du grou- pe de l'Heliz elegans (p. 6-4, 1882): 1.0. Helia trochoides, Poiret (1879, Voy. Barb., II, p. 29) dont le type se trouve à Calle, Algerie, qui est répandu sur le littoral de cette region et n'a jamais elé observé mi en Fran- çeni sur les cótes de la province de Gérone et de Barcelone. 9.2 —Helix crenulata, Miller (1774, Verm. Hist., II, p. 68, in: Locard, Coq. Franc. 1894, p. 288, fig. 819-820) vivant sur les cótes de la Provence et probablement à l'Est des dites còtes. 3.0. Helix conica, Draparnaud (1801, Tabl. Moll., p. 65) qui commence à apparaitre dans l'Herault pour gagner, par l'Aude et les Pyrenées, les cótes des provinces de la Cata- logne. 1846.—Graells (Catal. d. 1. mol. terr. y d. agua dul. obs. en Espafia, p. 6) cite l'Xeliz conica des provinces orientales. 1871.—Hidalgo (Catal. iconog. y deser. d. i. mol. terr. d. Es- paíia, Portugal y l. Baleares, p. 209) donne pour habitat, a P 'Helix trochoides (Synonyme de Heliz conica, Drapar- naud) Valentia, Catalogne, Peníscola, Albufera. 1879.—Bofill (Catal. d. 1. mol. test. ter. del llano de Barce- lona, p. 192) qui a l'exemple de Hidalgo et de tous les auteurs subséquents, nomme Helig trochoides, l'Heliz co- nica, signale la présence de notre espèce à l'embouchure du Besós jusqu'a Sant Andreu de Palomar, bords de la (1) Nous ne pouvon:s considérer comme genre les formes visées par Mr Locard, seulement comme une simple section du genre Helix. Ce sont des coquilles circa-Mediterèanéennes trochiformes, dont le filet carènant a des tubercules soit doubles soit simples, soit comme effacées. Ct OC. 92 plage au lieu dit Camp de la Bota, endroits arides de Mont- juich, aux environs du port. 1884.—Barrera (Catal. d. 1. flórula y d. 1. mol. test. d. Teyàó y Masnou, p. 22) signale l' Helice trochoides, exemplaires non vivants. / 1886.—De Chía (Catal. d. 1. mol. test., terr. y fiuv. d. l. co- marca de Gerona, p. 83). Environs de Gerone. 188/.—De Chía (Nota d. 1. mol. terr. y d. ag. dulce d. 1. al- red. d. Barcelona, p. 11) signale le drochoides dans la piaine du Besós et du Llobregat. R. Dans une note au bas de la page l'auteur ajoute: 4La forme des environs de 4Barcelone parait se rapporter au veritable Heliz tro- achoides Poiret, tandis que celle que j'ai designée avec ce 4nom dans mon ''Cat. d. 1. mol. test., terr. y fiuv. d. Ge- 4rona,, est plus voisine de l' Heliz conica, Drap.y Qui est pourtant la méme espècel 1898. De Chía (Mol. terr. y d. agua dul. d. 1. prov. d. Gerona, p. 15.) Cite la Zrochoides de Gerone et Torroella de Montgrí. 1901. Maluquer (Ex. mal. é Gavó, in: But. d. 1. Inst. Catalana d' His. Nat., p. 2) vise aussi cette helice. En résumé tous les Helix, appelés en Espagne frochoides, appartiénnent à l'Heliz conica, Draparnaud. L'Heliz trochoides, Poiret, a l'ouverture déprimée à la naissance du filet carénant et possède des tubercules sur les 2 tours. Il est de grande taille (7 25) aplati au sommet, et la dépression spirale, qui caractérise le dessus de la coquille, est très etroite et un peu effacée. Habite les sables sur les dunes de la Calle (Algerie.) L' Helia crenulata, Múller, est plus conique que la conzca, son filet carènant est plus appareut, son ouverture plus dé- primée au voisinage de la carène, et la dépression spirale et large, profonde. L'Helig conica, Draparnaud, est petit, posséde un filet carènant beaucoup plus gros que chez le drochoides, son ouverture est presque arrondie, à peine échancrée par la carè- ne. On dirait, fait remarquer Mr. Fagot, que les caractères 4 98 s'aftaiblissent à mesure que l' on s'eloigne des cótes algérien- nesi o Parmi les Heliz conica que Mr. de Zulueta m' a commu- niqué de la Catalogne j' ai pu discerner: Helia conica var. Chiai, nov. var. — Diffère du type par ses tours plats, non convexes et par son ouverture ovale arrondie et non un peu aplatie et plus large que haute, comme dans le type de Draparnaud, enfin par son ombilic plus ouvert. D. 6 H. 5 mm (comme dans le type.) Habite les environs de Gerone. Heliz conica var. depressa, nov. var.—Diffère de la va - rieté O4iai par ses tours légèrement convexes (moins que dans le type), et par son ouverture qui possède un angle obtus formé par la carène, aussi par ses dimensions. D. 6-7 H. 5 mm (Heliz conica type a: D. 6-8 H. 5-€ mm.) Habite aux environs de l'Arsenal Civil de Barcelone, sous les 4gave americana, et sur les poteaux. Helia conica var. tuberculata nov. var.—Elle se distingue du type par la présence de tubercules peu accentués sur le filet carènant du dernier tour. Habite aussi aux environs de l'Arsenal Civil de Barcelone, sur les poteaux, et sous les 4gave americana. (1) Nice, mars 1905. (1) Nota: L' Helix sp. de mon travail dExeursió à la desembocadura del Llobregat: (But. Inst. Catalana d' Hist. Nat., 1904) est l' Helix conica var. depressa et tuberculata, Caziot. A. de Z. 94 GUÍA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIÓ DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU CAPÍTOL IV CASSERA DE PAPELLONAS 1. Diurnas.—2. Orepusculars 4 Nocturnas.—A . Cassera d la Miellèc.— .B. Cassera ab pomas y eler mtrós.—C. Cassa d la Ulanterna.—-D. Gassera per medi de trampes. 41.—Deya l: eminent naturalista francés Mr. Berce, que son indispensables al cassador de papellonas una porció de no- cions diversas. En primer lloch la coneixensa exacta de las costums d' aquestos insectes, la de las épocas en que aparei- xen, la dels terrers y de las plantas que tal ó qual especie afecciona particularment, les hores del jorn en que fs mostra ab preferencia, l' influencia exercida, sia per l' exposició de la localitat, sia pe'ls agents atmosférichs, mil causas, en un mot, qual reunió forma la teoría completa del cassador. L' agafa-papallonas es l' eina mes apropiada per agafar les Diurnas. Quan una d' aquestas està parada ú terra, es precís acostarsi poch é poch, amagantli 1: ombra del agafa-pa- pallonas, y quan ja es é tret, ab un moviment ràpit y sech se li posa l' aparell al damunt: desseguida s' alsa la bossa, sense móurer el cercle de terra, y l' insecte se 'n puja fins al fons, y aleshores se mata per sobre la glassa ab las pinsas deseritas avans. Si està parat en una fior, s' imprimeix al filet un ràpit moviment de dreta àú esquerra y després mitja volta de baix ó dalt, ab lo qual se tanca la boca d' aquell impossibilitant la fugida al insecte. Lo mateix se fa quan aquestos se cassan al vol. Els Papilio voian pe'ls herms y camps soleyats, las Preris en els jardins, camps y pradas, las Nymphalides acostu— man ú sortir d' entre 'ls arbres de 8 àú 11 del matí y de 95 — 84 5 dela tarde, vólan entre 'ls cims més alts, pro solen baixar y posarse en els fems del bestiar y en els llochs en que hi ha humitat. Si un no las agafa el primer cop, no cal que pensi en perseguirlas, puig fugirían sense tornar. mentres que si un resta tranquil, es casi segur de que no trigaràn ó revindrer. En els clars dels boscos AO de gramíneas, volan arran de terra 4 primers d' Abril l' inquiet Zhestor Ballus, el Polyjommatus Phleas, y varias Lycana, las Argynms y Melithca, se trovan en els boscos frescals, y els herms rocosos y sechs son els llochs preferits dels Saíyrus. Las inte- ressants Zrebia, dehuen buscarse en els boscos de las regions pirenaica y del Montseny, mes amunt de mil metres, sovint junt ab els Parnassius, encare que may n' havém trovat cap al Montseny d' aquestos darrers. 9.—Las Heteróceras (Crepusculars y Nocturnas) volan ge- nerailment, com son nom vulgar indica, durant los crepúscols ó en las altas horas de la nit, butzinant al voltant de las flors de las loniceras, vainillas, gessemins y aióchs que s' enraman per las tancas dels nostres jardins ó pe'ls marges de nostras torrenteras. Altres visitan els abres qual fruyt, es assahonat y aromà- tich, els albercoquers y pruneras principalment, y fins las parras y ceps quan els raims son madurs. Per buscar ias papellonas nocturnas se sexeijan las bran- cas dels arbres y matas, entre qual fulléóm sí amagan de la ciaror del día, y altractar de fugir, com que generalment son vol no es cayre sostingut ú las hores de sol, poden seguirse facilment ab la vista y agafarlas al vol ó be quan ja estàn paradas entre l' herba ó en las ramas d' una altre mata. N' hi hó que de día estàn quietas, arrapadas als tronchs dels arbres, especialment romers y pins. En aquet cas molts las cassan ab una eyna anomenada pe'ls francesos maillet, feta d' un mànech de 30 à 40 em., que, en los dos tersos de sa llarga- da porta enrotllada una planxa de plom que pesa un Xilo, en- voleallada per una capa de suro: al damunt d' aquesta una de cuyro groixut sólidament cusit, ab dit manllet se dóna un cop 96 sech é la soca del arbre é l' alsada de la ma, y las papellonas, orugas y altres insectes cahuen en el llansol ó parassol que per (endavant s' ha extés à sota. Malgrat à estar recubert el plom de suro y de cuyro des- tinats ú esmortuir la violencia y duresa del cop, arriva molt sovint que ab l' us del mailleí se fan greus feridas ú l' escorsa del arbre, per lo que no es prudent ferlo servir en arbres massa tendres. ( Continuard ) 8 es mm es NOTAS BIBLIOGRAFICAS Noticia de lo publicat referent à Historia Natural Catalana. BOTÀNICA —Especies espatiolas del género e Adenostgless Cass., per D. M. Rivas Mateos. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1908).—Baix aquest epigrafe, publi- ca 'l Sr. Rivas una nota crítica sobre tres especies citadas à Catalunya: la A. albifrons Rehb., en el Pirineu, la A. pyrenaica Lge. (var. viridi- frons Costa, dela 4. albifrons Rehb.), en las valls de Núria y d' Aràn, y la A. alpina B. A. F., del Pirineu. —Polimorfismo del eMedicago littoralisa Rohde, per D. M. Rivas Mateos. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1908).—Manifesta que durant l' estiu recullí en abundancia aquesta Papilionàcea en la desembocadura del Llo- bregat, plà de la Marina, y montanya de Montjuich, havent observat que al revés d' altras especies, en aquesta prenen tant mes desenrotllo 'ls órgans defensius, quant més separada està dels arenals marítims, alcan- sant el màximum en el terciari de Montjuich. — Ligeras notas de un paseo por Montserrat, per D. Ricardo J. Gór- riz. (Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 19083). —Després de ressenyar algunas excursions per la montanya, enumera unas 80 plantas recullidas el 4 de Juny. A continuació hi va una nota de D. Carles Pau sobre la Veronica Teucrium L., var. prostrata Costa, Thalictrum pubescens Sehleich., y Th. mediterraneum Jord. totas de Montserrat. — Plantas citadas en Montserrat, de existencia dudosa, por D. Juan CE SE REI oc eta PRO ES TE PIS de hia 917 Cadevall. (Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat., 1904). —Enumera unas 200 plan- tas citadas 4 dita montanya per diferents autors, de quals citas se tè de duptar segon las rahons que exposa, donant compte, ademés, de las altras localitats de Catalunya en que vegetan.—J. M. N. MINERALOGÍA —La fluorina de Papiol (Barcelona), por D. M. Rivas Mateos. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1908). —Dòna compte de que en la montanya deno- minada cPuigpadrós, 4 3 Em. del Papiol, s' hi trova una gran massa de fluorina, atravessada per petitas betas de galera, observantshi tambè, encare que en poca cantitat, malaquita, azurita, bornita, calcopirita y pirolusita, al mateix temps fà una lleugera ressenya de la eristallisació que presenta. —-Localidades espatiolas de minerales nuevas ó poco conocidas, por D. L. Fernàndez Navarro. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904).—Cita 'ls mi- nerals segients: Mispiquel (Arsenopirita) —Setcasas (Girona). Pirolus:ita.— Pineda (Barcelona). Caleita.—Montjuich (Barcelona), blanca, niviforme. Figueras (Giro- na), bituminosa. Siderita.—Reus (Tarragona). Espàtica. Aragonito.— Adri (Girona). En basalt. Talco.—Figueras (Girona). Esteatita. Augita.—Santa Pau (Girona). Cristallisada. Sanidina.—Santa Pau (Girona). En lava. Hulla. —Surroca (Girona). —Maguetitas espatiolas y portuguesas, per D. Salvador Calderón. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904).—Fa una ressenya dels jasciments de magnetita de la Península. Al parlar de Catalunya, anomena els de Ca- ralps, San Felíu de Buxalleu y Maranges (Prov. de Girona), en que està associat el mineral, ab granatita Y anfibolita, lo mateix que à Palafrugell y Arbucias. Al Montseny se trova la magnetita associada à granal y hornblenda en roca, citantse també, 4 Montmany y Figaró (Barcelona). —J. M. N. GEOLOGÍA Y PANTEOLOGÍA —La montagne de sel de Cardona (Catalogne), per A. Martel. (La Nature, 1902).—Conté algunas indicacions respecte las covas que hi han, originadas per l' acció de l' aygua y exploradas per dit senyor. 98 —Le carbonifére des Pyrénées, per M. Roussel. (But. Soc. Géol. de — France, 1902). —Detalla 'ls llits d' hulla de Seu d' Urgell, Sant Joan de las Abadesas, Gerri y algún altre referintlos al pis estefaniense, y carac- terisats pe 'ls fóssils: Pecopteris arborescens, P. polymorpha, Sphenop- teris latifolia, Odontopteris Brardi, Calamites Cisti, ete., determinats per M. Zeiller. —La faune ichthyologique des calcaires lithographiques de la pro- vince de Lérida (Espagne), per M. H. Sauvage. (Bull. Soc. Géol. de France, Tome II (4éme. série, núm. 3). — Noticia sobre los peces de la caliza litogrúfica de la provincia de Lérida (Cataluna). per H. Sauvage, (Mem. Real Acad. Cienc. Barce- lona, Tomo IV).—Dòna compte del descobriment fet per D. Lluis M.P Vidal, de diferents peixos en unas calissas litogràficas de Santa María de Meyà (Montsech), que refereix al virgulense per sa afinitat ab las calis- sas de Baviera. Las especies trovadas son las segients: Spirengium. Undina2 Leride, nov. sp. Lepidotus, sp. — — llergetis, nov. sp. Propterus Vidali, nov. Sp. Microdon aff. Egertoni, Thioll. Caturus Tarraconensis, nov. Sp. Megalurus VVodivardi, nov. sp. Aspidorhyneus2 Leptolepis Voithi, Agass. dAtalion Vidali, nov. sp. — — gigas, nov. sp. Vidalia Catalunica, nov. gen., nov. sp. Totas las especies estàn representadas en hermosas fototipias. — Un a playa de Terreno cuaternario antiguo en el llano de San Juan de Vilasar, per D. Jaime Almera Pbro. (Mem. Real Acad. Cienc. Barce- lona, Tomo IV).—Dòna compte de la constitució geológica d' aquest plà, y d' un interessant jasciment de Molusehs, quinas especies enumera, ve- nint caracterisat pe 'l S/rombus Mediterraneus Duclos, Conus Mercati Brocchi, y Adeorbis VVoodi Hórnes, var. lateumbilicata Almera et Bofill, desaparescuts avuy de nostra mar.—J. M. N. — Los Volcanes extinguidos de la Provincia de Gerona. (San Felíu de Guixols 1904, 1 vol in-8, III —- 120 pàg. y un mapa), por D. José Gela- 99 bert, Pbro.—Nostre ben volgut consoci Mossen Gelabert mostra en aquesta monografia una gran laboriositat ya que no solsament ha tingut de fer estudis pera redactar el texte sino que també ha tingut de traballar en obtenir interesantísimas fotografias y croquis puig d'ell son tretas las figuras que adornan son llibre, alguna de las quals me recorda las agra- dables excursions que ab ell vaig realisar pels voltans d'Olot, en Octubre de 1903. Després de unas breus observacions en general de la regió volcànica, pasa à descriure un per un els trenta cuatre volcans coneguts dels quals dona un quadro estadistich. A continuació enrahona de las deu corrents de basalt que s'han ob- servat fins are. Tracta després, de la acció volcànica, de l' estructura y época dels voleans, terminant ab un estudi dels productes volcànichs y dels movi- ments seismichs. La obra va acompanyada d' un gran mapa de la regió volcànica de la provincia de Girona, y precedida d'un prolech de nostre respectable con— soci el Dr. Almera. Aquesta obra qu: interesa à tota persona instruida, es indispensable als que desitgin fer algún estudi nou sobre la es mentada regió ó realisar per ella excursions cientificas.—A. DE Z. — Trabajos de la Comisión encargada del estudio de los volcanes de la provincia de Gerona, per D. Salvador Calderón. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904). —En aquest trevall solsament enumera les localitats recor- regudas per la Comissió y volcans visitats, entre 'ls quals hi ha 'l que s' assenta entre Estanyol y San Dalmay, no citat encare. Se reculliren més de 300 exemplars de rocas volcànicas, ocupantse actualment la Comissió en ordenar lo fet y estudiar las rocas recullidas pera publicar oportuna- ment una memoria. Acaba 'l trevall ab unas conclusions provisionals Sobre extensió de la regió volcànica, zona à que correspón, topografia del terreno, distribució dels volcans, formas de las manifestacions voleà- nicas del país, etc., ete.—J. M. N. a —í——— r———— —— — 100 O B RA. 8S Y REVISTAS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA (Del 20 d' Abril fins al 20 de Maig) OBRAS GARCÍA FARIA (D. PEDRO). —Progecto de saneamiento del subsuelo de Barcelona. —2 tomos y un atlas. Barcelona, 1893. SIRET (ENRIQUE Y LUIS). —Las primeras edades del metal en el iSudeste de Espaia. — Traducción de D. Silvino Thos y Codina.—1 tomo y 1 atlas. Barcelona, 1889. Manual de Novells Ardits, vulgarment apellat Dietari del Antich Concell Barcelont.—Barcelona, 1899-1902.—Volúms I é X. (1890-1681). (Donatíus del Excm. Ajuntament). ALMERA (DR. D. JArME).— Mapa geológico de la provincia de Barcelona. —Hojas I, II y HI. Barcelona, 1897-1900. ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoFiLL y PocH (D. ARTURO).— Fauna salobre tortonense de Villanueva y Geltrú. —Barcelona, 1895. ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoríLL y PocH (D. ARTURO). — Monografta de las especies del genero qPecteny del Burdiga- lense superior y de una aLucinas del Helveciense de las provin- cias de Barcelona y Tarragona.—Barcelona, 1897. (Donatius de la Exema. Diputació). ALMERA (DR. D. JAIME) y BoFiLL Y PocH (D. ARTURO).— — Algunos datos geológicos sobre los Pirineos orientales. —Bar- celona, 1891. ALMERA (DR. D. JAIME) Y Bovint Y PocH (D. ARTURO).— Catàlogo de los moluscos fósiles pliocenos de Cataluia.—Barce- lona, 1892. ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoFinL xy PocH (D. ARTURO).— Descubrimiento del Juràsico (Malm) en las costas de Garraf. —Barcelona, 1889. ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoFiL € PocH (D. ARTURO).— Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocenos de Cataluna. —Madrid, 1898. es 0 LM etp: 101: ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoFiLL y PocH (D. ARTURO).— Moluscos jósiles de los terrenos terciarios superiores de Cata— luna. Canceldridos.—Madrid, 1884. ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoFILL Y PocH (D. ARTURO). — Moluscos fósiles de los terrenos terciarios superiores de 'Cata- luna. Estroómbidos. —Madrid, 1886. ALMERA (DR. D. JAIME) Y BoFirLL y PocH (D. ARTURO).— Moluscos fósiles de los terrenos terciarios superiores de Cata— luna. Murícidos.—Madrid, 1893. Reumión extraordinaria de la Socièdad Geològica de Francia en Barcelona, desde el miércoles 28 de Septiembre al sóbado 8 de Octubre de 1898.—Barcelona, 1898. (Donatíus del Dr. D. Jaume Almera). FREIXAS Y FREIXAS (DR. D. FRANCESCH).—PFlora de Sitjes. —Barcelona, 1903. (Donatiu de D. Domingo Ventalló). ZULVETA (A. DE).—Contribution d la faune malacologigue maritime de Vilassar de Mar.—Barcelona, 1903. (Donatiu del autor). REVISTAS The Canadian Entomologist.—Vol. XXX VII, No. 4. Bulletin du Musde Occanographique de Monaco.—Nums. 98, 29, 30, 31, 89, 83. Parergones del Instituto Geològico de México.—Tomo I, núm. 7. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. —Any XV, núm. 122. La Peuille des Jeunes Naturalistes. —Num. 414. Bolletino de la Società di Naturalisti in Napoli.-Vol. XVIII. Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Tomo V, núm. 4. i Bolletino delle sedute della Accademia Givenia di Scienze Naturali in Catania.—Fasc. LXX XIII. 102 EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Del 15 d' Abril fins à 15 de Maig de 1905). 3EOLOGIA Minerals Calcita incrustant, St. Miquel del Fay.—Doenatíu de don Joan Rosais. Calcita incrustant ab pseudomorfosis d' Helix nemoraliss, Capellades. —Donatiu del Sr. Tobella y del Sr. Fons. Calcita incrustant ab pseudomorfosis d' una fulla, Cape— llades.—Donatíu del Sr. Tobella y del Sr. Fons. Guix laminar, Arté.—Donatiu de D. Llorens Garcías. Antracita, Las Borjas.—Donatíu de D. Joseph Maluquer. BOTANJICA Phanerogamee Colecció de unas 20 especies dei Ubach.—Donatiu de don Llorens Garcías. ZOOLOGIA Protovertebrata Phallusia mamiliata Lam., Masnou.—Donatíu de D. Ra- món Galera. Vertebrata PISCES Barbus meridionalis Risso, Gualba. —Donatíu de D. Sal— vador Maluquer. Coricus rostratus Bloch. 9, Barcelona.—Donatiu de don Amador Romaní. AMPHIBIA Salamandra maculosa Laur., Montserrat. — Dipósit. Bufo vulgaris Laur. 9, Tarrassa.—Donatiu del Dr. don Joan Cadevall. Be CC ar EE a dl et se x 103 REPTILIA Tropidonotus viperinus Merr., Barcelona. — Donatiu de don l Lluís Soler. Tropidonotus viperinus Merr., Prat de Llobregat. —Dona- tiu de D. Antoni de Zulueta. Tropidonotus natriz L., Artesa de Segre. —Donatíu de don Salvador Maluquer. AVES Himantopus candidus Bonnat., Prat de Llobregat.—Dona- tíu de D. Lluís Soler. Striz flammen L., Mollet del Vallés. —Donatíu de D. Vi- cens Plantada. Els S4rigidi que en la nota del número anterior figuraban com ú dipósit han sigut donats é l' INSTirució per D. Amador Romaní. Nora.—També s' han rebut pera el Museo altres exemplars, pero estant encare en estudi ó preparació, no fs donaró compte d' ells en aquesta secció fins que terminin aquestas tascas. L' INSTITUCIÓ queda molt agrahida als donants per llurs donatius. NOVAS Molt interessant es la troballa feta aquest any passat en las coves del Drach à Manacor (Mallorca), per Mr. Racovvitza, membre de la misió científica del laboratori de Banyuls- -sur-mer, formada de dit senyor, Mr. Pruvot y el Dr. de Buen. Se creya que les coves del Drach, eran inhabitadas, Mr. Martel descubridor dels llachs existents en las mateixas, havía exposat aquesta opinió en diferentas ocasions, peró Mr. Ra- Ccovvitza en las casseras que feu per son interior, recullí una a dc Era a ics , i 3 ed 104 partida de crustacis, dels cuals n' ha determinat una especie, formant un gerero nou, l' ha dedicada ó n' el propietari de — les coves Sr. Moragues, donantli el nom de Zyplopscirolana — Moraguesi. Segurament en l' estudi d' altres individuos, tro— baró Mr. Racovvitza altres novetats, contribuint 4 aumentar la llista de las interessants y curiosas especies cavernícolas. Ab aquets fets queda provat que les coves del Drach son habitadas, essent sa Fauna molt característica. —Ll. G. Catúlech sinonimich dels Ortópters. Vol I. Orthoptera Eu- plexoptera, Cursoria et Gressoria (Forficulide, Hemimeride, Blattidee, Mantide, Phasmide). Així 's titula 'l llibre que aca- ba de publicar (1904) à Londres, el conegut eniomólech Mr. VV. F. Rirby, y que ha d' esser de gran utilitat. En ell veyém alguns noms substituits en lloch d' altres que eran molt cone- guts, per exemple: Blatta per la Stylopyga orientalis, y Holo- lampra Saussure, 1864, en lloch de l' 4p/lebia Brunner, 1865. —L. N. A primers del més de Maig últim, van passar per Barcelo- na els anomenats himenopterólechs Otto SehmiedelnecEt y D. F. Morice, alemany el primer y inglés el segón, els cuals han fet algunas excursions pels voltants de nostra ciutat y altres indrets de Catalunya, havent pogut apreciar la rica fauna entomológica de la regió. En totas las excursions, els ha servit de guía y company, nostre estimat consoci senyor Bofill y Pichot. També ha passat uns cuants dias à Barcelona, el distingit lepidopterólech alemany M. Liebman. A tots desitjém els haigi provat sa estansa en aquesta capital.—S. M. N. Se fa present als socis que conforme prevé l' article sise dels estatuls, no 's publicard BUTLLETÍ els mesos de Juliol, Agost y Setembre. imp. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 17. Barcelona. È l 3 5 3 i : Institució Gatalana EN Natural de ae des: A 4 de AS Nulla: unquam Lter clon et rationem o vera dissensio esse potest. (d pe Coxsr. DE FID. CATH. C, IV. 48) xd anant robat à dora I L I, Salvador. —Guía is hi cassera, , preparació y conservació E. Catilech de faltes de tanta per e Joseph M. xx Bofill y Pichot. —— du, Der na XIX, dee (Entregas 5.8y 6.9, pans Ba 48) LL COR LOGcaAL socraL qai l me ce Da L — Tastitució. Ba, 10, , 1.05), cietat La dua consultar La Bblisteca el, lació, previa model de la Junta Dipetaes. ú Per, EI ea A A Ne SO exemplars qe 4 planas El 08 as he anti L 8-16 o Números de mostra. —Serin enviats gratuitam ntà qi demani. ca Es Que: Ah SA É Ya voyés au siége: de la EA: Paradis, 10, qe ) i dnstitiició: Qalaliam o Historia Nataral.— Tota)s deute he) cambi de ms Bas pa lona)a bittet um Gegensendungen. aa La elnstitució Catalana d' Historia tuit aa lona)s desea el cambio de publicaciones. RE ci / The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis SE. En lona) desires to exchange publications, ps a Eny, La elnstitució Catalana d' Historia Rata ara aa lona)o demande Es Sehange, è / Joia) chiede cicombio, cs RSS dte el i BURLLETI ca INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. (Consr. Fip. Cara. c. IV). OCTUBRE, 1905 Von. V. (2.8 BPOCA, ANY 2.08) NúmM. 7 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 4 DE JUNY DE 1905 Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué —S': obre la sessió ú las onze. —El Secretari llegeix l'acta de la sessió anterior, quí es aprobada per unanimitat. — —El mateix dóna compte dels acorts presos en la darrera sessió de la Junta Directiva, pera coneixement dels socis. Socis ATMESOoS. —Ho son els senyors D. Gaspar Reynés y Font, D. Manel Llenas y Fernàndez, D. Agustí M." Gibert y Oliver, D. Baltasar Serradell, D. Rafel Patxot y Gubert y D. Ramón Roigé. CoMuNICaAcIÓNS. —El Sr. Ferrer y Vert, en nom del Sr. Ro- maní (A.), dóna compte de la trovalla pe "ls voltants de Cape- llades, d' uns cranis y ossos de mamífers, entre 'ls quals l' es- pecialista Sr. Cabrera de Madrid hi descobrí l' Zlyomys hor— tualis descrit per dit senyor sobre exemplars de Valencia y l' Arvicola amphibius, ademés d' altres pertanyents 4 especies dei género Microtus. —El Secretari fa 'l resum d'un trevall enviat pe 'l reve- rent P. Barnola sobre una excursió al llach de Heithuicen (Holanda). —El Sr. Maluquer (S.) dóna compte de l' excursió que feu el 14 de Maig als boscos de Sant Medí y N. O. del Tibidabo, 106 ab els socis Srs. Ferrer y Vert, Ventalló y un germà del pri— mer, fent gran cullita de Coleópters y Lepidópters. —NMossen Font y Sagué llegeix algúns fragments de la primera Historia Natural catalana escrita 4 últims del sigle XVI pe 'l P. Joseph Gil, S. J., sumament curiosa é interessant. —El Rvt. P. Navés llegeix una 2044 bibliogràfica del eminent entomolech austriach Prederich Maurici Brauer, mort à Viena 'l 29 de Desembre de 1904. —El Sr. Bofill presenta alguns insectes nous ó raros per Catalunya. Son els segúents: Ascalaphus barbarus L. (Tarrassa.) Nou per Catalunya, trovat ú ultims de Maig. Ameles decolor. (Montseny.) Raro. Lophyrus virens Rlg. (Montseny.) Nou per Catalunya. Crysis fulgida. (Tarrassa.) Molt raro. Mutilla barbara var. decoratrifrons (Tarrassa) Notable per son tamany. — Mossen Font y Sagué presenta un exemplar de la roca metamórfica Jdocrasa, trovat en el jaciment de granats del Ti- pidabo. —El Conservador y ajudants del Museo, donan compte de lo derrerament rebut ab destí al mateix. —Y no habenthi altres assuntos de qué tractar sí aixeca É sessió ú la una. SESSIÓ DEL 2 DE JULIOL DE 1905 Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué —S' obre la sessió é las onze y quinze minuts. —El Secretari. llegeix l'acta. de la sessió anterior, quí es aprovada per unanimitat. —El mateix dóna compte dels acorts presos en la derrera sessió de la Junta Directiva, pera coneixement dels socis. Socis aTMESos.— Ho son els senyors D. Francesch Freixas y Freixas y D. Llució Serrano y Millàn. COMUNICACIÓNS. —El Sr. Zulueta llegeix una 401 sobre 107 l Helix alonensis ú Catalunya, que conté aixís mateix datos sobre la distribució geogréfica d' aquesta Heliz al resto de Espanya. —El Sr. Ferrer y Vert participa que entre varis Co- leópters que "1 Sr. Maluquer (S.) recullí ú Santa Fe (Mont- seny) el 29 del derrer mes is agra 1 Scearabeid Theuchestes fossor L. —Y no habenthi res mes de qué tractar s' aixeca la sessió las onze y Ed mts minuts. ' SESSIÓ DEL 6 D' AGOST DE 1905 Presidencia accidental del Dr. D. Manel Llenes y Fernàndez —S: obre la sessió é las onze y cinquanta tres minuts. —El Secretari dona compte, pera coneixement dels socis, dels acorts presos en la derrera sessió de la Junta Directiva. ComuNICacióNS.—El Sr. Zulueta llegeix unas contribucions — d'la fauna malacològica de Catalunya, originals del conegut malacólech francés Mr. Paul Fagot. —El Dr. Llenas presenta alguns Aràcnids de Catalunya preparats en sech per un procediment per ell descobert, que deixa resolt airosament el problema de la preparació en sech de dits Artrópods. —Y uo habenthi res més de que tractar s' aixeca la sessió é las dotze y cinquanta minuts. SESSIÓ DEL 3 DE SEPTEMBRE DE 1905 Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué —S ' obre la sessió é las onze y dotze minuts. —Llegida l' acta de l' anterior es aprobada per unanimitat. CoMUNICACIÓNS.—El Dr. Llenas presenta una extensa con- tribució al estudi de la liquenologia de Catalunya. —El mateix senyor mostra à sos consocis una colecció de Arócnids de Catalunya preparats en sech per son procediment, 108 sobre el qual dóna algunas explicacións, oferint presentar 4 l'Institució una nota explicativa del mateix, tan aviat com hagi terminat unas probaturas pera simplificarho y perfeccio- narho. l —El Sr. Soler presenta una cigonya anorma) cassada ó Berga é últims d' Agost prop passat y un exemplar de C:conia alba VVillugh y altre de Ciconia nigra Gesner à fi de facilitar la comparació ab la primera. —El Sr. Maluquer (S.) díu que ha anat à veure l' ou anor- mal de gallina post el día del eclipse (80 d' Agost) y del que han enrahonat els diaris. Dit senyor solsament ha vist un ou teratológich de poch interés, sent precisa molta bona volun- tad pera veure en els plechs que presenta la closca una imatje del eclipse. —Mossen Font llegeix una nota sobre un nou meteorit trobat ú Catalunya. —El Sr. Maluquer (S.) manifesta ú l' Institució que 1 soci honorari Dr. D. Joan Cadevall ha sigut premiat ab la Medalla Linneana d'or ab distintiu vert per la 4Académie Internacio- nale de Géographie Botaniques y que 'l soci numerari Reve- rent P. Joaquim Barnola, S. J., ha obtingut el primer premi en el concurs de fotografía celebrat à Mauresa per sos travalls fotogràfichs aplicats é l' Historia Natural. A proposta del Sr. President s' acorda que consti en acta la satisfacció de la Societat per las distincións que han meres- cut sos membres y felicitar ú aquets ab motíu tan agradable. —Ei Sr. Zulueta presenta una destral neolítica trovada al Montseny. —VY no habenthi res mes de qué tractar, s' aixeca la sessió ó las dotze y trenta sis minuts. 109 COMUNICACIONS UN NOU METEORILT TROBAT A CATALUNYA, PER MossSEN NORBERT FONT Y SAGUÉ, PBRE. La cayguda ó trovalla de un meteorit es un dato de molta importancia que es celebrat sempre per les ciencies que tenen per objecte tant l'estudi dels astres en general com de la terra en particular, ja que per ell podém tenir coneixement de la natura dels astres diferents de la terra, y establir entre aquella y aquets comparacións, de les que 's dedueixen lló- giques consegiiencies que ilustren molt y molt sobre l' estat de les regions pregones del nostre globo y que, per altra part, tendeixen 4 confirmar el trascendental principi de unitat de plan en l' Univers. L' origen desconeguda dels meteorits els dóna encara mes importancia, car es difícilment acceptable la suposansa aven- turada dels qui els creyen foragitats per la activitat volcé— nica de la Terra ó de la Lluna. Un cos llensat de la Terra sols pot defugir la atracció nostra si te una velocitat al menys igual é ia velocitat parabólica, ó sía igual 4 la que tindría un cos que arribés ú la Terra procedent de l' infinit. Donchs be, aquesta velocitat de projecció (vora 12 Em. per segón), ni en el present ni en el passat es rahonablement concedible é la Terra, adhuc prescindint de la resistensa de la atmósfera. El cas de la Lluna no es pas gens mes planer, perque en primer lloch la gran densitat dels meteorits contrasta fortament ab la petita densitat de la Lluna, y en segón lloch, si be la feble gravitat superficial de la Lluna fa mes possible que un cos fuja de la seva atracció y assolint el puní neutre caiga dintre la esfera d' atracció terrania, no 's pot oblidar que segons la lógica mecànica, 4 menor densitat y menor gravitat deu co- rrespondre menos forsa projectiva. Actualment la ciencia mes aviat apar cercar el parentíu dels meteorits, decantantse vers 110 els estels volants y 'ls estels ab cúa, haventhi un autor molt seriós (Langley) qui presenta decidit cert meteorit com qun fragment de cometa.s El nombre de meteorits autentichs no passa de un miler. A Espanya se 'n citen 16, dels quals 14 tenen representació en el Museo de Ciencies de Madrid, y d' ells corresponen é Catalunya els 83 segúents: El trobat ú Girona en 1902, que pesa 82 grams, el caygut ú Nulles (Tarragona) el 5 de No- vembre de 1851, que pesa 7,862 grams, y del qual nostre con- soci D. Baltasar Serradell posseheix un fragment de 142 grams, el de Canyellas (Tarragona) caygut en 14 de Maig de 1861, del que n' hi ha un exemplar de 500 grams al mateix Museo de Madrid, ne té un tros en Joseph Aladern, y al Museo del Se- minari de Barcelona n' hi ha un altre que va acompanyat de una escriptura de la época en que caygué, que díu: 4El martes 14 de Mayo de 1861 cayó sobre Cafiellas—refiere el diario de Villanueva—un grande areolito acompafiado de una espantosa detonación, que se oyó no sólo desde Villanueva, que dista de aquel pueblo hora y media, sino también del pueblo de Llo- rens que dista cinco: parece que son hasta 80 ios trozos que se han recogido de tan extraordinario fenómeno.s Aquets son els únichs datos que fins avuy teniem dels meteorits cayguts ú Catalunya, pero é n' ells ens cal afe- girhi un de nou y de gran interés: el que s' acaba de trobar Garraf per casualitat. Un jove entussiasta perla geología, en Manel Gispert y Miret, de Sitjes, desitjant formar una colecció mineralógica, se dedicà ú recullir tota mena d' exemplars y encarregó ó un mosso seu que fes lo mateix per les esquerpes costes de Ga- 1raf, y aquest fou el qui en una vinya situada entre la Fal- conera Y la casa de Garraf trobé una grossa roca mitj colgada ú terra, que li semblé ferro y 'n trencú un bocí pera la colec- ció del senyoret, qui l'entregó al germà Claudi, del Colegi Co- mercial de la Bonanova, per qual conducte arribí en consulta à les meues mans, y ab la sorpresa y satisfacció naturals en un cas com aquest, vaig regonexe desseguida que era un tros de meteorit, ja que portava ben marcat son sagell càracte- 111 Tístich, la crosta ó barnís superficial, y 's veya be que fs trac- tava de una roca béssica en que fs destacaven els cristalls d' oliví y les partícules de ferro nilelifer. No cal dir l'interés ab que vaig preguntar per la localitat de semblant trovalla y l'interés que vaig pendre en que f8 busqués desseguida el tros gros del meteorit, que afortunada- ment pogué recullirse, aixís com dos petits fragments mes. El pés total d' aquesta roca meteórica es de 8,791 grams, y ab tot, per la superfície de fractura, se veu que no es sencera, sino un dels fragments de la explosió. No puch encara donar compte de la composició d' aquest meteorit per no haver tingut temps de fer la anàlisi química y l' estudi microgràfich: ho farém próximament y en donarém noticia extensa en aquestes mateixes planes. Barcelona, Agost de 1905. ————é—-——————-———————————— GUÍA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIO DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU A.-—Las papellonas en general y especialment las noctur- nas, son molt aficionadas à las sustancias olorosas y ensucra - das, y d' aixó ne trahuen partit los entomólechs per ferne grans casseras. Las sustancias que mes sf han usat per atràurer 4 las pa- pellonas nocturnas son la mel, las confituras de gers y al- bercochs, la cervesa ab algunas gotas d' un preparat espe- cial de valeriana, y finalment las pomas. De l' us de la mel ve la denominació de miellée que ls francesos donan é n' aquesta mena de cassera, denominació que nosaltres aceptém y usarém ú falta d' altre mes propia en nostra llengua. 112 La mellée 's prepàra fent disoldre tres ó quatre culleradas grans de mel en un litre d' aygua ó de cervesa, afeginthi algu- nas gotas de rom al moment de servirsen, essent millor pre- pararla un día avans, puig un cop iniciada la fermentació la barreja esdevé mes aromàtica. En las mateixas proporcións s' usan las confituras esmentadas. Hi han aficionats que, en comptes de la mel, barrejan à la cervesa unas gotas d' un preparat conegut anys enrera en el comers d' Entomología ab lo nom d' Oleum valerianae, qual composició desconech, semblant ésser un extret semi-fluit de valeriana, ab l' olor forta, penetrant y característica d' aquesta planta y que atrau desde molt lluny ú certas papellonas de nit, segons me comunicà en atenta lletra de 7 d'Abril de 1908 el degú dels entomólechs espanyols, el venerable D. Bernat Zapater, qui ha cassat molt bonas especies ú Albarracín junt ab en Rorb, mitjansant el procediment de la valeriana. Qualsevulga que sía la sustancia per fer la miellée, y es- - cullits els arbres en el lloch mes apropósit, com en els llin- dars d' un bosch, é las voras de un camí ó en altre lloch semblant, ab una brotxa d' emblanquinar ben sucada de miellée 's pinta é J' alsaria d' un home y tot al voltant de la soca del arbre una faixa de dos pams, deixànt (com aconsella en Joaunis Martin en sa obra dLes Papillons de l'Europes) que : llíquit regali tronch avall, facilitant aixís el que las pape- llonas xuclin la mel sense enbescarse las potas y las alas, com succeheix devegades (y d' aixó ja se 'n queixaba el difunt Sr. Cuní) quant s' unta de dalt 4 baix ab uniformitat tota la soca escullida. La miellée deu ferse mitja hora avans de pon- dres lo sol, y pot comensarse la cassera aixís qu: es fosch. l B.—Las pomas son també un esquer molt bo per atraurer ó las Noctuas y Geómetras, per aixó se 'n esculleixen de ben ma- duras y fs parteixen en quatre trossos, després se posan en remull durant una hora en aygua clara y per fi s' enfilan ab un filferro en penjolls de 20 -- 10 centímetres que 's penjan en las brancas dels arbres, tiranthi avóns à cada penjoll unas gotas d' éter nitrós y en son defecte éter sulfúrich. Quan no 's té éter se sucan las pomas ab la miellde ordi- naria. 118 Tant si 's fà d' una manera com del altra, si "1 temps es bo y el lloch apropósit, no trigan éú compareixer una multitud de papellonas que quedan com emborratxadas xuclant el such ensuerat y que son fàcils d' agafar, ja sía ab lo tubo, com ha- vém dit avants, ja introduhint cada penjoll en el pot. de cassar, de: per aixó convé que sía gran, y las papellonas cauen al ons. C.—Tots sabém la singular atracció que te la llum viva per las papellonas y altres cucas noeturnas, y aixís en las hermosas nits de l' istíu se 'n veuhen moltíssimas giravoltar bojament al voltant dels focos eléctrichs dels parchs y jardins, fins dels de la Rambla de nostra ciutat. Aprofitant aquesta atracció 'ls ento- mólechs las cassan é la llanterna. Per aixó s' esculleix el mitj d' un prat, ó el clar d' un bosch: sí extén ú terra un pe- tit llensol y al damunt s' hi posa un llum de molta potencia. Avuy van molt be y son molt económichs els d' acetilé. El drap blanch serveix per escampar la llum al ensemps que fa mes visibles els insectes, que atrets per la claror ve- nen é voltejar entorn de la flama, essent sumament fícil ales- hores apoderarsen ab un filet, posantlos desseguida en lo tubo de cassa. Aquesta cassera també pot practicarse penjant lo fanal en un arbre ó estaca ú un metre ó metre y mitj d' alsada (en aquet cas el fanal deu portar un potent reflector), el drap Ó llensol no esté extés 4 terra, sinó formant un angle d' uns 45 graus ab aquesta é sota 'l fanal, sostingut per dos bastóns clavats é terra. Las papellonas atretas per la llum pujan vers aquesta seguint la pendent del llensol, essent sumament fícil aleshores agafarlas encar que sía ab un petit filet. Es d' advertir que per fer una profitosa cassera nocturna deu escullirse las nits quietas y foscas, puig la claror de la lluna esparvera las papellonas fent que restin, com si fos de día, en llurs tranquils amagatalls. 114 També es prudent deixar de fumar y de parlar en alta veu durant aquestas excursións. D. —Com no es possible devegadas als entomólechs passar varias nits cassant las papellonas d' una localitat, s' han ideat trampas ó enginyosos aparells, que atrayent als lepidópters els privessin després la fugida. Dits aparells poden reduirse à dos tipos fundats en els dos procediments mes generalment seguits en aquest género de cassera, aixó es: els àpats artificials y la llum. i Usa aquesta darrera el Dr. FlecE, de Azuga (Rumania), ab son aparell, qual esquema representa la figura 8 y que son mateix autor descríu del segtent modo: 4Mon aparell de cassa va col-locat directament sota una llum a eléctrica d' arch, ó sota qualsevol altre làmpara qu: il-lumini be. La llum d' ace- tilé jugarà probablement aviat un gran paper en las casseras hont no hi hagin focos eléctrichs apropósit, y especialment en las escursións ú montanya. L' aparato mes senzill consta d' un cercle de filferro del gruix d' un llapis, ó mes prim, de 50 4 60 centímetres de diàmetre, ú n' aquet cercle hi va cusida una bossa cónica de teixit de cotó clar, tansparent y blanch. L' interior y exterior de la vora està doblegada per una faixa de 15 centímetres d' ample del mateix teixit, pro negre, que estarà cusida solsament en sa vora superior, extenentse equi- distant de la base del cono: en el cercle hi han tres curts fil-— ferros enllassats ab ell, pro movibles, mediant qual disposició l' aparell penjaré é certa distancia sota la llum, pera que ís pugui traurer be y cómodament ab lo tubo de vidre de cassó las papellonas que hi hagi en l'interior del sach. D' ordinari aquet s' ha poblat, ja després del crepúscol ó al cap de poch temps, d' una certa cantitat d' Sphingide, Bom- bicidee y algunas Geometridze.y Es molt de recomenar lí us de tant senzill y barato aparell als entomólechs catalàns, se- gurs de que obtindràn magnifichs resultats. Entre 'ls aparells que fs serveixen dels épats artificials hi ha 'l de Mr. Peyerimhofí, figura 9, consistent en dos nansas com las de pescar fetas de glassa de seda verda (sostinguda per cercles de jonch ó barnilla) unidas per sa base ab un 115 cilindre de la propia materia ab quatre grans overturas per ont se fican las papellonas desitjosas de xuclar el such de las pomas preparadas ab éter enfiladas en una corda que va de Cap ú cap de la trampa, y que serveix per penjarla entre dos arbres, en el march d' una finestra, etc., etc. Aquestos aparells son cómodos y útils en las llargas excur- sións ú montanyas, en que sovint el naturalista te de reposar de nit de las fatigas de la jornada, y aixís penjantlos 4 la fines- tra ó balcó de l' ermita ó casa de pagés en que s' hostatji no perdrà del tot el temps y podrú dormir ab lí esperansa de tro— varhi l' endemó, al llevarse, qualcuna bona especie. Per aixó, é la claror d' un fanal de reflector se segueixen els arbres que s' han untat avans y als que, per facilitar el reco- neixement, s' hi ha fixat un bocí de paper blanch, y las pa— pellonas s' hi troven paradas xuclant ansiosament la miellée. Res mes fàcil aleshoras que apoderarsen, ja sía fentlas caurer dins al pot de cianur ó de cloroformo, ó be posantelshi al da- munt un tubo ó capseta de cartró ab fons de vidre, proporcio- nada 4 la mida del insecte. Aquet puja vers hont veu elaror, y 's tapa depressa lo tubo ab los dits y desseguida ab la tapa, colocantlo en una bossa de roba groixuda ó fosca que no deixi passar la llum, ó simplement 4 la butxaca. Del mateix modo 8 fa quan se 'n agafa alguna ab lo filet. Quan se tracta de papellonas molt grossas, y que per lo tant no cabrían en los tubos, s' introduheixen directament en do pot de cassa, y un cop asfixiadas se clavan com las Diurnas en la capsa. l El ja citat autor Joannis Martin, aconsella que s' atravessin 116 pe'l mitj del tórax, com per prepararlas, y que sota l' insecte 's clavi un trosset de paper perque aquell pugui arraparsi ab les potes, y si 's té la precaució de sucarl' agulla destinada ú el iaia la papellona en una disolució concentrada d' acit oxúlich, sí obté la mort desseguida. En la cassera à la miellde es d' advertir que quan s' ha triat un bon lloch, es convenient seguir untant cada día, puig de vegades fins al tercer no sol donar gaire resultat. (Continuard) ——€a——-———-—-———eeé—e—í—————— NOTAS BIBLIOGRAFICAS — Sur les nappes de recouvrement des environs de Barcelone (Es- pagne), par J. Almera y J. Bergeron. (Académie des Sciences de Paris, t. 188, p. 1627, Juin 1904.)—Es un estudi del macís paleozóic del Tibidabo, ahont han observat superposicions anormals que s' explican per la teoria moderna dels ecorriments. Està constituit el macís aquet per la serie casi complerta dels terrenos primaris. Per la part de Papiol, se troban dos capas de variada composició, y à Moncada una tercera ab giras agafadas als plechs del segón, composició també variable. L' edat, posterior al Dinantiense y anterior al Estefaniense.—LL. G. F. —QOrigen geológico de los manantiales termo-minerales de Caldas de Malavella (Provincia de Gerona), por D. Norberto Font y Sagué, pbro. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 19083.)—En aquest trevall se fa un lleuger estudi general de las fonts termals, detenintse especialment en la constitució geológica de la comarca, pera venir 4 deduhir l'origen eruptiu dels manantials y explicar la termalitat y causas que han deter- minat llur aparició, — Nota preliminar sobre la turba y los turbales de Espatiu, por don Salvador Calderón. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1908.) —Examina lleuge- rament las turberas d' Espanya, citant algunas particularitats. Relativa- ment 4 Catalunya, parla de las de Cerdanya y delta del Ebro. — —BSobre la presencia del tramo Rimeridgense en el Montsech, por D. Luis M.2 Vidal. (Mem. Real Ac. Cien. Barcelona, Tomo IV.)—Varias Memorias son las publicadas per dit senyor sobre '1 Rimeridgense del Mont- 117 sech. En la primera descriu y figura 'l batraci Paleobatracus Gaudry: nov. sp. En la segona descriu M. F. Meunier l Ortópter Cicàdit Pa- leontina Vidali, nov. sp. En la tercera dòna compte d' algunas impre- sions de vegetals procedents de la mateixa localitat y determinadas per M. Réné Zeiller, describint las especies: Pityophyllum flexile nov. sp, y Pseudoasterophyilites Vidali nov. esp. Per fi, en la quarta y última Memoria que tracta d' aquest tram Rimeridgense, el citat Mr. Meunier parla dels Himenópters fóssils, describint un Pímplid: l'Ephialtites ju- rassicus nov: sp. Totas las especies estàn representadas en hermosas làminas. — Mas Graptolites en la mole del Tibidabo (Barcelona), por D. Jai- me Almera, Pbro. (Mem. Real Ac. Cien. Barcelona, Tomo IV.)—Enu- mera las diferentas especies reconegudas 4 Santa Creu d' Olorde, Bru- gués, Sant Vicens dels Horts, Camprodón, Sant Bartomeu de la Cuadra y Cervelló, totas ellas dels terrenos silúrichs superiors ó Gotlundiense, y distribuidas en els quatre pisos: Ludlomuv, VVenloch, Tarannon y Llan- dovery. —Encursión Geològica dirigida ú estudiar las relaciones del grupo de Mongat con el de Vallcarca, por D. Jaime Almera, Pbro. (Memoria Real Ac. Cien. Barcelona, Tomo IV.) —Fà en aquest trevall una resse- nya de la geologia dels voltants de Barcelona, especialment de las riberas del Besós, desde Moncada al mar. —CGonsideraciones sobre los restos fósiles cuaternarios de la ca- verna de Gracia (Barcelona), por D. Jaime Almera, Pbro., y D. Arturo Bofill. (Mem. Real Ac. Cien. Barcelona, Tomo IV. —Dóna compte del descobriment d' una gruta, en uns terrenos de la Montanya Pelada, en la. qual s' hi trovaren restos dels mamífers Erinaceus europeus L., Lagomys (Prolagus) corsicanus Cuv., Arvicola cfr. arvalis L , Rhinoceros Merchi Raup. y Cervus elaphus L. var. minor. De reptils s' hi trovà Testudo Lunellensis nov. sp. y Testudo ibera Pallas. Y de moluscehs, l: Helix Depereti Loc., Helid Almerai Loc. nov. sp. y Cyclostoma Lu- telianum Boug.—J. M. N. — Sur une Cicadine du himéridgien de la Sierra del Montsech (Catalogne), per Fernand Meunier (Feuill. d. Jeun. Nat., IV Série, 84e An., N." 402, ler avril 1904.) —Deseriu ab el nom de Acocephalites Breddini una nova especie de Cicadine laside que li fòu enviada per nostre consoci D. Lluis Marià Vidal, segueix un quadro de las especies de Cicadine paleozoicas y mesozoicas fins al dia, y el trevall va acompanyat de dos figuras dibuixadas per Madame Louise Meunier, representant la impresió y contra-impresió del élitre de la nova especie.—A. pE Z. 118 —Florula de Menorca, por Juan Joaquin Rodríguez Femenias, Mahón 1904, un tomo en 4.0 XVI - 200 pàginas.—Aquesta obra, que son autor à tingut 4 bè regalar à la Biblioteca de nostra Institució, es una llista complerta de les plantes que creixen en l'Illa de Menorca, molt interessant, per cuant en ella descriu algunas especies novas y las rares y propies de dita regió, descritas en altres publicacións. Abans de comensar lo que podriam dir la part descriptiva, fa una ressenya de l Historia de la Botànica en las Balears, per lo que podria dir de consti- tució física, recomana l'obra de M. Hermite, Etudes géologiques sur les iles Baleares, Paris 1879, observacións molt complertas de meteorolo- gia y aspecte de sa vegetació, enumerant trenta vuit especies de les pro- pies de Balears que viuhen 4 Menorca, el plà que segueix en l'obra es V ordre de families segóns el método de De Candolle. enumeració de 882 especies de Fanerogamas y 112 de Criptogamas sense contar las eultiva- das, els bolets per no estar estudiats, y les algas, sobre las cuals pensa. publicar un treball, fruit de lès moltes é interessants observacións que té fetes en. dita branca. El nom científich va seguit de la sinonimia, localitats y Eofanicla observadors y per últim el nom vulgar de la plante. Les especies propies y les rares que van seguidas de la descripció son unas 55 y bastantes varietats, com à novas descriu Allhaea balearica y Allium aestivalis. Recomauam molt aquesta obra à tots els botanichs, y especialment à n'els que vulguin visitar les Balears, en la seguretat de que les serà una: gran ajuda per la recolecció y determinació de tantes é interesants es— pecies. — Lt. G. l OBRA S Y REVISTAS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA (Desde el 20 de Maig al 10 de Setembre) OBRAS RODRIGUEZ FEMEN AS (JUAN JOAQUÍN).—Florula de Menorca, —Mahon, 1904. (Donatiu del autor). — ADANSUN (M. ) —Familles des Plantes. —Paris, 1763, 2 volums, (Donant desconegut). 119 ALSIUS XY TORRENT (PEDRO). —Serinyd.—Resena histórica de este pueblo, desde la mds remota antiguedad hasta los tiempos modernos.—Gerona, 1895. (Donatiu del autor) o CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA.—Acla de la Sessió Inaugural de 1904.—Barcelona, 1905. REVISTAS Anales del Museo Nacional de Montevideo.—Tomo IH. Entrega II. Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Volume XIVo ls semestre, fascicolo 1, 2, 8. 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 1L y 12.— semestre, fascicolo 1, 2 y 3. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barce- lona. —Vol. II, núm. 7. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Núms. 4 Bolletino delle Sedute della Accademia Givenia di Scienze Naturali in Catania.—Fasc. LXX XIV y LXXXV. Bolletino de la Societó di Naturalisti in Napoli.—Serie I, vol. XVII. Broteria.—Vol. , IV fasc. III. Bulletin de la Societè Royale de Botanique de Belgique.— Tomes 87, 88, 89 y. 40. Bulletin du. Musde Océanographique de Monaco.—Nums. 34, 85, 36, 87, 88, 89, 40, 41, 42, 48 y 45. ' Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya. SAny XV, núms. 128 y 124. La Fevalle des Jeunes Naturalistes. —Nums. 416, 417, 418, 419. i Le Monde des Plantes.—7.me année, núms. 18 y 14. Memorias de la Real Academia de Ciencias y drles de Barcelona.—Vol. V, núm. 8. Miscellanea Entomelogica.—Vol. XIII, núm. 5. Missouri Botanical Garden.—Sixteenth Report, 1905. —: Nature Novitates. —Nums. 4,5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 18. a ergones del Instituto Geológico de México. —Tomo 1, núm Revista da Sociedade Scientifica de Sao Paulo. —Núm. hi Revista do Museu Paulista.—Vol. VI... The Canedian Entomologist.—Vol. XXXVII, N. 5, 6, 7y 8. 7 aa Journal of Conchology.—Vol. 11, Núm. 7. 190 NOVAS El día 8 d' agost prop passat morí al extranger el sabi algólech D. Joan Joaquím Rodríguez y Femenías, de Mahó (Menorca), tan conegut al mor científich per sos notables travalls sobre las rodofíceas del Mediterrani y per la Flora de Menorca que acababa de publicar. Reposi en pau l'ilustre botànich que donà é l' INSTITució senyaladas mostras d' apreci.—A. pE Z. Destinat é la Biblioteca de l' INSTIrució s' ha rebut un exemplar cuidadosament relligat, del nou catàlech del esta- bliment de nostre consoci D. Lluis Soler y Pujol. De la lec- tura atenta de aquet catàlech se deduex l' important servey que dita casa presta als naturalistas de Catalunya, puig, sen- se haber de recorrer al extranger, poden proveirse de tot lo necessari pera llurs trevalls sense cap perjudici en la calitat y ab notable ventatja en els preus. —J. B. DE A-A. CAMBIS Mr. Henri Miot, Tuge à Beaune (Cóte d' Or) Françe, désire échanger des Insectes (surtout Orthoptères, Coléop- tères.et Lepidoptères) et des Mollusques pour autres espèces de Franç2. Demande aussi Vieux Papiers. Mr. CÇ. Chatelet, rue SL. Pierre, n. 1, Avignon (Bouches- du-Rhóne) France, otíre des coquilles et désire des coquilles d' Espagne, surtot des Iles Baléares. Smp. LA HOB MIGA DE ORO.—Barcelona Nulla unquam inter fidem et rationem — vera dissensio esse potest. - . Consr. pe Fip. CATH. Ç a sontan instjz FEB ií : Gatoch de Insectes de Catalanya, per J da i 3 Bofill y Pichot. Guate: Cpeeie pe) l Onocan SOCIAL rer del Paradís, núm. 10, Pis 1.er, 2. a 3 : BARCELONA : a ua mesos de Juliól, Mia y Septentre, de Li Ds Anuncis. —Els de cambis de llibres ú ú objectes d Hi t s insertarón gratis, encare que siguin de personas € e d'ms: previa aprovació 1 de la Junta. ( $ El LD És — Piratjes à part: ss vorés au siége de la Bedb ee 10, L a i — lonajo bittet um Gossa $ I sepa UE Gès La elnstitució Catalana d' Historia Natural. Paris, 40, - lona)o desea el cambio de qae SS ERC desires to exchange Mica A do gr P A La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 10,8 o lOna)o demande V échange. — 2 Lee La eclInstitució Catalana d' Historia Natural, dl. Pers, 10, Bar lona)z chiede ricambio. a cr let is i a i BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. (Consr. Frp. CaTrH. c. IV), NovEMBRE, 1905 Von. V. (2.2 BPocA, ANY 2.08) Núv. 8 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 1.7 DE OCTUBRE DE 1905 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A les onze y 15 minuts s' obri la sessió. El Vis-Secretari llegeix lí acta de la sessió anterior, que es aprovada. El mateix dòna compte als socis, per son coneixement, dels acorts presos en la darrera sessió de Junta Directiva. COMUNICACIONS.—El Sr. Soler y Pujol presenta un exem- plar de l. aureneta Hirundo rustica L. raríssim, per quant dit exemplar se presenta d' un color blanch cendrós, sobre la raresa y notabilitat d' aquest cas, fa el Sr. Soler algunas consideracións y recorda que en un dels Butlletins de la inst. Cat. d' Hist. Nat., 1." serie, el Sr. Bolós, de Olot, cita un cas semblant. El mateix soci presenta tambè un selaci raríssim, la C4i- maera monstrosa L. no citada per en Sànchez Comendador en son catàlech de peixos de Barcelona: si bè el Sr. Soler dupta que dit exemplar pertanyi à tal especie, el Sr. Ferrer y Vert observa que les anomalías que presenta poden esser produidas al dissecar l' animal y que, uns apendixs que pre- senta un dibuix de la. Chimaera que tenim é la vista y que falten en el present exemplar, poden ser una diferencia de sexe. El Sr. Garcías fa avinent que la C1imaera monstrosa L. 122 es citada per en Barceló y Combis en son dCatàlogo metódico de los peces de Balearesx, ahont se l' hi dona el nom de qoe moixa. El Sr. Romaní (A.) presenta alguns reptils cassats per ell à Capellades, que determinats per el Sr. Zulueta resultan esser la Rinechis scalaris Bonap. y Celopeltis Monspesulanus Bonap. sobre les quals fa algunas observacions. Y no haguenthi res més per tractar, s' aixeca 1a sessió 4les 11 y 85 minuts. COMUNICACIONS CONTRIBUTIONS A LA FAUNE MALACOLOGIQUE DE LA CATALOGNE PAR P. FAGOT En 1884 (Anual. Malac. p. 169-194) nous avons donné le compte rendu de notre excursion dans la vallée de la Noguera Pallaresa et au Montserrat. En 1887 nous avons publié dans la eCrónica Científicas de Barcelone le resultat de nos recherches dans la Vall d'Aràn. A ce sujet nous croyons devoir faire observer que cette ré- gion appartient géographiquement et au point de vue de la repartition des espèces au versant français, quoiqu'il depende administrativement de la Catalogne. Dans le courant du mois d' mat 1891, désirant continuer dans cette province si intéressante nos recherches conchylio- logiques, nous avions à l'avance projeté une excursion que nous avons efiectué dans l'ordre suivant. Partis le 19 de l'Hospitalet, vallée de l'Ariège, le deGis village français, nous avons franchi le col de San Jan pour atteindre Soldeu, Encamp et Andorra, n'ayant rien trouvé dans cette partie si pittoresque. Le 20 nous avons parcouru la route d'Andorra à la Seu 123 d' Urgell, par Sant Julià de Loria, vallée de la Valira. et dans cette dernière localité nous avons été assez heureux pour re- trouver la plupart des mollusques cités par le regretté Bour- guignat ainsi que quelques autres que nous ferons connaitre. — A la Seu d'Urgell la Valira se reunit à la Segre. Nous avons descendu le cours de ce fleuve jusqu' à Oliana en tra- versant le magnifique défilé d'Organyà, riche au point de vue des espèces, ainsi a le village de Nargó et le col de ce ic 22 d'Oliana à Tuxent par Sant Just et Sant Pastor, EE le col de Cambrils, Llinés et la Collada d'Ares. Nous arrivons à Tuxent le 22 au soir dans la vallée de la Vansa. Le 23 Dimanche nous prenons un jour de repos à 'l'uxent et nous en profitons pour effectuer quelques recherches EES les environs de ce gros bourg. l Le 24 de Tuxent é Josa et nous allons parcourir la Serra de Cadí faisant l' ascension du Puig de la Canal Baridana, OU le thermomètre marquait seulement 52 ú 11h du matin, redescendant au col de Tanca-la-Porta, la Font del Faig, et Greixa. Le 25 de Greixa à Bourgmadame par le col de Jous, le sommet du Padró des Quatre Batlles (alt. 2.690 m. point culminant de la serra, temp. 72 à 8h du soir), Alp et EE madame. Les seules persones qui à notre connaissance ont fosalaió cette région sont Bourguignat (Moll. de Sant Julià de Loria) et Coronado père et fils au mois d'Aoút 1860, de Nargó é la Seu d' Urgell (Excursión malacológica efectuada por los doctores D. Francisco Javier Coronado y Ruipérez y D. Francisco de Asís Coronado y Balius, in. aCrónica Científica) et tir. à part, 7 p., 1891).. I. DESCRIPTION D'ESPÉCES NOUVELLES HELIX ORGANIACA — Testa supra depressa subtus convexa, umbilicata (umbili- cus parvus, infundibuliformis) parum nitida, sub-opaca, corneo 124 cinerea, superne costis albis sinuosis eleganter ornata, inferne minus costulata/—apice sub-prominulo, leevigato, corneo, fulvo:—anfractibus 5 '/, lente ac regulariter crescentibus, su- tura maxime impressa separatis ultimo quod altinet majore ad aperturam sub carinato ac subito maxime inflexo, aper- tura obliqua sub-rotundata, peristomate acuto, marginibus aproximatis fere continuis, margine columellari ad umbilicum reflexo. Alt. 7.) diam. 15—Alt. apert. 5 millim. Calcaires du défilé d' Organyó, vallée de la Segre (altitu- de 550m environ). Coquille presque plane en dessus, plus concave en dessous, pourvue d'un ombilic mediocre en forme d'entonnoir, peu brillante sub-opaque couleur de corne cendrée ornée à sa par- tie supérieure de cótes blanches onduleuses, moins costulée à sa partie inférieure, sommet peu proeminent, lisse corne fau- ve, 5 tours 44 subconvexes à croissance lente et régulière à l'exception du dernier qui est relativement plus grand, sub- carené au voisinage de l'ouverture et brusquement incliné, ouverture oblique présque ronde à péristome tranchant et à bords trés convergents, le vord columellaire etant reflechi vers l'ombilic. Nouvelle espèce du groupe de l'Heliz Oreina voisine des Heliz Ripacurcica Bofill de Las Escalas de Sopeira (868 ZD ) et Montsicci Bofill du Portell du Montsech (800 m) et près du village de Blancafort (450 m ) mais très distinte ainsi qu'on peut s'en convaincre par la lecture des diagnoses (1). (Continuarà) (1) Contrib. faune malac. Catalogne, in. Bull. Soc. Malac. Franç., t. 83, pú 104, 1886: et loc. cit. p. 276, t. 7, 1890. 125 NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS VIII UN ODONATO DE INTERESANTE HISTORIA (S9ELYSIOTHEMIS NIGRAS V. de L. POR EL Rpo. P. LoNgiNos NAVÀS, S. J. 1. . El entomólogo P. L. Van der Linden, en su obra HMo- nographie Libellulinarum Europearum specimen, publicada en Bruselas el afio 1825, describió con el nombre de Zibellula migra un ejemplar único, cogido por él mismo poco antes (18292 ó 1898) en Terracina, del reino de Nàpoles. Parecido à la Zibellula (hoy Sympetrum) scotica, propia del septentrión de Europa, se distingue fàcilmente por varios caracteres. 2. Sin embargo, el mismo Van der Linden parece que identificó ambas especies, cuando al decir que la cogió en Terracina, afiade y en los Alpes cerca de Sión, y efectivamen- te en su colección se hallaba un ejemplar de la Libellula sco- tica, especie común en los Alpes suizos, la cual probablemente à causa del color la confundió Van der Linden con su Zibel- lula nigra (V. Selys. Causeries Odonatologiques. N.P 9, Sur le groupe des Urothemis. Ami. Soc. Entom. Belg. 1897). Però como la descripción dada por Van der Linden de la nigra es perfecta, dice Selys (loc. cit.), y de ningún modo puede apli- carse 4 la scotica de Donovan, es vàlida la especie nigra ereada por Van der Linden. : 8. Constituído més tarde el género Urothemis Sel., la re- ferida especie pasó é figurar en el nuevo género con el nom- bre de Urothemis nigra V. de L. (Soc. Entom. Belg., 1870). 4. Més de medio siglo después del primer hallazgo, al en- tomólogo catalàn D. Miguel Cuní y Martorell cupo la dicha de cazar un ejemplar semejante en una de sus numerosas ex- cursiones. Enviado el insecto al Odonatólogo belga Barón de Selys-Longehamps, parecióle à éste especie nueva, denomi- nandolo Urothemis advena Selys (Ann. Soc. Entom. Belg. 1878). 126 Oigamos lo que dice el mismo Cuní de este feliz hallazgo (Nueva especie de Neuróptero Urothemts advena Selys. Mem. Real Acad. Cienc. y Art. de Barcelona, 1899): Como pertene- ce ú un género que comprendía sólo una especie, la cual vive en el Norte de Europa (1), la especie. nueva hallada en esta parte meridional fué un hallazgo interesantísimo. El Sr. de Selys me rogó se lo cediera í fin de que pudiera figurar en su completa colección, à lo cual accedí gustoso. d'elnstóme à que recogiera més ejemplares, y deseoso de complacerle puse gran empefío en ello: pero, como por desgracia olvidé anotar el sitio en que la cacé, esa deficiencia: me ha privado de volverla ú encontrar, ú pesar de mis reite- radas investigaciones. / . 4Son varias la3 regiones catalanas que he explorado. jEn cul de ellas vuela la Urothemis advena2 en el Vallés2 en Mont- serrat2 en Puigcerdà2 en Camprodón2 He cazado distintas ve- ces en algunos de los ex presados lugares en busca de la soli- citada especie, y siempre sin resultado. zSerà de los alrededo- res. de Barcelona2 de Calella2 Lo dudo, por cuanto exploro to- dos los anos dichas comarcas, y como van transcurridos veinte desde que empecé 4 buscar con empeiio el citado Neuróptero, caso de existir en aquellas localidades, me parece no se hu- biera librado de quedar prendido en mi gasa. .., eOon frecuencia recibo cartas de distinguidos entomólogos esparioles y extranjeros en demanda de ejemplares de la nue- va. especie, y con sentimiento no puedo servirles, pues, como he dicho, el único ejemplar que se conoce se encuentra en Lieja, figurando en la rica colección del Sr. de Selys... En cuanto ó mí, voy perdiendo las esperauzas de 1 encon- fes tan preciosa especie.x . .Y efectivamente bajó ú la tumba sin haberla hallado de nuevo. . 5. Mas no las perdió del todo el Barón de Selys- Long - goes s'Auaque, por una de esas rectificaciones frecuentes ee (1) Acaso aluda 4 la especie Sympetrum scoticum. 127 los entomólogos reconoció el mismo Selys con el Dr. Ris la identidad de su Urolhemis advena con la Libellula nigra V. de L., todavía faltaba una averiguación que hacer. Por esto me escribía à 20 de Enero de 1898 en la primera carta que recibí del venerable Odonatólogo: qPeut-ètre sera-t il possible, dràce é vos recherches, de pouvoir élucider une ques- tion TRES CURIEUSB. II s' agit d' une petite Libelluline que mí a envoyé une vingtaine d' années un de mes honorables Collè- gues Don M. Cuní y Martorell de Barcelona Un seul spéci- men jeune dans une boite d' Odonates de Catalogne. Je l'ai décrite sous le nom d' Urolhemis advena dans une notice en Mai 1878 (Soc. Entom. de Belgique) et j' ai repris la ques: tion en 1897, en mème temps que M. le Dr. Ris. ell s' agit de vérifier si ce spécimen (advena, Selys) que nous croyons maintenant ètre le jeune àze de la nigra Van der Linden, habite réellement en Espagne, ou bien s'il y est arrivé accidentellement. C' est d' autant plus intéressant 4 vé- rifier dE la nigra. V. de L. qui en est l' adulte, n' a été pri- se quiune seule fois en Europe (à Terracine, Italie)—et que nouvellement l'espéce (d'9 et c' jeune) ont été prises 0ifi- ciellement à Rashgar en Asie centrale.o Y pocos días después, el 28, me afiadía: 4Malheureuse- ment, l'exemplaire unique del: Urothemis advena (age jeu- ne del' UV. nigra) donné par M. Cuní y Martorell a éprouvé un accident. Il ne mí en reste que des fragments—mais heureu- sement j' en avais fait un dessin et d' ici à peu de temps jíen ferai une copie pour faciliter vos recherches. 4Si cette espèce peut se retrouver en Espagne2, No se hicieron esperar los dibujos en color, ejecutados por el propio Selys, é ilustrados con prolijas cos explicativas. Son anélogos ú los que acompàfian la Memoria de Sr. Cuní arri- ba mencionada y escrita cuando su autor estaba persuadido aún de que se trataba de una especie nueva propia de Catalu- Mia, porlo cual afiade: 4Mi objeto, al juntar el dibujo, ha sido para queesta ilustrada Corporación pueda conservarlo en su Ar- chivo, y así facilitar é los entomólogos la consulta y el hallazgo de nuevos ejemplares.s 128 6. En las notas explicativas del Barón de Sélys-Long- champs, que conservo como precioso recuerdo de la benevo- lencia y iaboriosidad del sabio belga, se afiade: 4L' exemplaire de M. Cuní a été presque entièrement détruit par accident, mais heureusement que la description et le dessin colorié étalent faits depuis longtemps lorsque cet exemplaire unique était intact. L' accident arriva en 1896 précicement en le — Comparant avec les exemplaires de Rashgar.y Con esto se dió fin 4 la historia del insecto catalóa famoso, Cuyo nombre asimismo desapareció totalmente en 1897, cuan- do el Dr. Ris al estudiar los Odouatos de Rashgar creó el gé- nero Selysiothemis à expensas de parte del Urolthemis y en él incluyó la especie nigra V. d. L. con la que identificó el ejem- plar de Cataluna. 7. Aquí terminaria yo también mi somera nota histórica, Si no quedase aún por resolver un interesante problema, cual es: iLa Selysiothemis nigra V. d. L. es indígena de Espafia, Y por consiguiente debe incluirse en la fauna de Europa2 La solución hipotética que apunta vagamente arriba y més claramente en carta el Barón de Sélys, de que el ejemplar de Cuní podía proceder de otra parte, acaso por haberlo recibido Cuní en algún envio, no puede admitirse por ser contraria ú la costumbre del entomólogo catalàn, que se cefíía à su co- marca, y é la respuesta categórica que me dió por carta al hacerle la observación que Sélys me comunicara. Otras soluciones apunta el Dr. Ris en su Nota sobre algu- nos Odonatos del Asia central (Ann. Soc. Entom. Belg. 1897). Transceribiré sus palabras: ell resterait à expliquer le fait presque monstrueux d'une espèce habitant régulièrement le Rashgar (le nombre d'individus contenus dans la petite récolte de Hambourg indique qu' elle ne doit pas ètre rare à Maralbachi), deux individus isolés ont été pris en Europe pen- dant un siècle, à Terracine et en Catalogne. Ce fait est d' au- tant plus curieux qu'il ne s'agit pas d'une espèce robuste, très bien donée pour les lointaines migrations, comme par exemple l' Hemionaz ephippiger, mais qu: elle est, au con- traire, un insecte très delicat. Pour ma part, je crois qu' il doit 129 en exister des colonies, peut-ètre des résidus d' une ancienne ère de dispersion plus vaste, en Italie, en Espagne, et proba- blement ailieurs, entre l'Asie centrale et les régions médite— rranéennes. ll faut bien admettre que nous ne connaissons pas essez la faune de l'Italie méridionale et de l'Espagne, pour décider s'il s'agit dans les captures de Terracine et de la Catalogrne d' individus égarés ou appartenant à des colonies: — mais, comme je viens de dir, je crois plutót à la dernière éven- tualité.s Es decir, en resumen, que el Dr. Ris se inclina à creer que la Selysiothemis nigra sea verdaderamente indígena de Espa— na, donde forme alguna colonia aislada, resto de una àrea de extensión primitiva mucho més extensa, . o Abonaria esta hipótesis el hecho de que el ejemplar Cunia- no sea precisamente joven, lo cual hace menos probable una emigración lejana, sobre todo del Asia. A decir verdad, tampoco veo del todo improbable una ré- pida emigración, ó una importación en un buque ó en otra forma. 8. Pero, concedida carta de naturaleza espaniola é la espe- cie, quedaría aún otro problema por resolver, es ú saber, sila forma catalana ha de separarse del tipo asiàtico al menos Como una variedad. Dan pié à plantear este problema las pa— labras del Dr. Ris (loc. cit.) que é continuación afiado: all reste quelque doute: P advena est plus petite, non seulement que le type de Van der Linden, mai saussi que les exemplaires asiatiques qui eux mèmes sont un peu plus petits que le type. Une simple conséquence de la taille moindre est le nombre réduit des antécubitales chez l'advena (5 et 4 au lieu de 6 et 5), la deseription de l'U. advena s'appliquerait d' ailleurs à merveille au o' plus jeune de Bashgar, s'il n'y avait encore une différance dans la couleur des pieds: chez les màles jJeunes de l' Asie centrale, les pieds sont presque aussi noirs que chez les adultes, tandis que chez l'advena Sélys ils sont en grande partie pàles, comme chez les Q asiatiques. C est donc avec une certaine réserve que nous allons attri- buer à la mème espèce le type unique de l'advena de Cata— logne et la nigra de Terracina et de Rashgar.y 130 Se ve, pues, que la historia del insecto objeto de esta sen- cilla nota no ha concluído todavía: falta encontrar més ejem- plares, falta compararlos con los asiàticos de la das nigra. 9. Por mi parte no cesaré en mis investigaciones para ilustrar estos dos extremos: mas 4 los entomólogos catalanes corresponderó probablemente la gloria de hacer fallida la pre- dicción tristona con que el Sr. Cuní daba fin à su Memoria, cuando decía: cHabida consideración al desvío que al estudio de la entomologiía se observa en nuestra ciudad, temo se pa- sarà tiempo antes no se encuentre otro ejemplar de la Urothe- mis advena Sélys.x Esto decía Cuní en el ocaso de su vida, el 19 de Abril de 1898. No había saludado aún la risuefia au- rora que brilla al aparecer ia Juslitució Catalana d' Historia Natural. No creo improbable que se encuentre en algún punto de los Pirineos, acaso cerca de Puigcerdà. Aquel día la Selysio— themis nigra V. d. L. entrarà definitivamente en el Catàlogo de los Neurópteros de Europa. Entonces también se decidirí Si la forma catalana debe incorporarse al tipo ó conservarse como var. advena Sél. NOTAS BIBLIOGRÀFICAS Historia Natural general. —Apuntes Topogrúfico Médicos de Bada- lona (Barcelona, 1908, 1 vol. 87 pags.), por D. Joaquin Tuixans y Pe: dragosa.—Porta molts datos d' Historia Natural, pero, per desgracia, deuhen tenirse gaire bé tots per dubtosos, puig en Moluschs puch asegurar quí hi ha errors crasísims, y en Reptils y Anfibis i" autor se limita à copiar alguns dels que cita el Dr. Salvafià en sa Flora y Fauna de Mataró conservant fins las erradas que aquest havía salvat à la fi del llibre. L' obra va precedida d' un prólech molt laudatori del Dr. D. Rafel Rodríguez Méndez, Rector de l' Universitat. —A. DE Z. — Necrologia de D. Federico Trémols y Borrell, por D. José Casares 181 y Gil. (Mem. d. 1. R. Acad. d. Cienc. y Artes de Barcelona, vol. V, nú- mero 4). —Aquesta biografia es un elogi del conegudíssim botànich català Sr. Trémols, qual entusiasme per l' Historia Natural era tan gran que, segóns diu son biograf, cEl hallazgo de una planta nueva era un verda- xdero acontecimiento, y màs de una vez, como al encontrar la Aceras alongibracteata, orquidea, no deserita por Costa, su alegría se desbordaba 4.en las mismas manifestaciones exteriores que David ante el arca santa.x —A. DE Z. —LEnumeración y distribución geogràfica de los ec Peltigeracéosa en Cataluia, por D. Manuel Llenas y Fernàndez. (Bol. Soc. Esp. His. Nat. 1905).—Es un treball molt ben pensat, ab claus dicotómicas per la classifi- cació, comprén quatre géneros, dels quals cita unàs 20 especies y varietats, algunas novas per Catalunya, Nephromium lusitanicum Nyl., Peltigera malacea Fr. rara, Peltigera spuria De. var. erumpens Tayl., Peltigera limbata Del,. fa notar que els herbaris lichenichs de Costa, Teixidor, Tré- mols, Vayreda y Puiggarí contenen especies molt raras é interessants. — LL. G. F. —Plantes recullides als voltants del Monastir de Montserrat, per el Rvd. P. Adeudat Marcet, O. S. B. (But. d. l. Inst. Cat. de Cienc. Natu- rals, Desembre 1904).—Llista d' aprop de 200 especies vegetals reculli- das per l' autor en 1903, precedida de notas ira y climatológicas sobre la localitat.—A. DE Z. —PFlora de Sitjes (Barcelona, s. a. (1904) 1 vol. in. 8, 26 pàg.), per D. Francesch Freixas y Freixas. —Després d' una deri descripció geo- lógica de l' encontrada y d' indicar algúns itineraris, vè la llista dels ve- getals, en la que cada nom científich và acompanyat del volen y das in- dret ahont han sigut trovats exemplars. —A. DE Z. —Nota briológica, por D. Antonio Casares Gil. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 1905). —En aquest trevall presenta son autor una porció d' especies de molsas no citadas 4 Espanya, de las quals bastantes son trobadas à Cata- lunya, entre las Hepàticas, la Alicularia minor Nus., Plagiochila spinu- losa Dum., Scapania equiioba Dum., Jungermania VVilsoni Taylor., Jungermania Muelleri Nus., Madolheca Thuja Dum., M. platyphilloidea Dum., Aneura multifida Dum., Metzgeria pubescens Rad., de Mont- serrat, Montseny, Nuria y Moncada. Molsas frondosas Phiscomitrella patens Sehmp., Dieranum spadi- ceum Zett., Campylopus atrovirens De Natar., Amphoridium Mon- geotii Sehmp., Orthotrichum speciosum Neis., Philonotis seriata Mitt., Atrichum angustatum Br. et Sch., Myurella julacea Br. et Seh., Plagiothecium sylvaticum Br. et Sch., Amblystegium irrignum Sehmp., 182 Am. Vallis-Clause., de las mateixas localitats, y la Pollia asperula Mitt., y P. viridifolia Mitt., de Menorca. — LL. G. F. — Primera lista de nombres catalanes de hongos (bolets), por D. Te- lesforo de Aranzadi. (Bol. Soc, Esp. His. Nat. , 1908) —Cita uns 60 noms catalans, la majoria ab els corresponents cientifichs, ademés en algúns la comarca en que especialment son coneguts. — Las Cladonióceas de Espana (Notas liquenológicas, IV), por el Rdo. P. Longinos Navàs, S. J., (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904).— Estudia 'ls liquens cladoniacis que posseheix d' Espanya en sa colecció, ab claus dicotómicas pera la determinació de llurs géneros y especies. Cita à Catalunya. Cladina silvalica L., var. silvestris (Ed.—Montseny. — rangiformis Hofim., var. pungens Ach.—Barcelona, Montseny, Girona. —— — var. foliosa Fll.—Manresa, Barcelona, Montseny, Girona y Cabacés. — — furcata Huds. var. pinnata FlE.—Olot, Montseny y Barcelona. — — — Var. palamea Ach.— Montseny, Barceiona, Manresa y Girona. Cenomyce foliacea Huds., var. convoluta Lam.—Girona, Montseny, Ca- bacés, Barcelona y Pobla de Masaluca. ba — — var. alcicornis Lghti.—Girona, Barcelona, Marto- rell, Cabacés y La Figuera. — — verticillata Hoftm. —Barcelona. — — pyaidata L., var. chlorophea FIX. —Montseny, Barcelona y Cabacés. — — — var. pocillum Ach.—Cabacés. — — fimbriala L., var. simplex VVeis. —Barcelona y Montseny. — — — var. prolifera Retz.—Montseny.—J. M. N. — Sobre el reconocimiento del hierro metúlico en los. basallos, por D. Lucas Fernàndez Navarro (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat , 1904).—Estu- dia la presencia del ferro metàlich en las rocas basàlticas de la provincia de Girona Resultats: ferro abundant als basalts de Camallera, La Garri- nada pel costat del riu Fluvià (Olot), Can Formica (Sellent), castell de Hostalrich y Turó de Montells (Blanes). Petita cantitat, Massanet de la Selva, manso Arrapats, voleà d' Aygua Negra (Sant Joan de las Fonts), Puig de Canguilana (Sarrià de Dalt), Puig de Sant Jordi (Sa Cot) y manso Chaperols (Beguda), y no donaren reacció el del Puig de las Artigues Roges (Sant Feliu de Pallarols), el de Mallorquinas, y de Ciurana.— LL. G. F. 183 OB RA S Y REVISTAS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA (Desde el 10 de Setembre al 20 d' Octubre) OBRAS D. PEDRO ESTELRICH, D. IGNACIO MORAGUES Y D. José CaP- DEBOU. —Valdlogo metódico de los colcopteros observados en las islas Baleares. —Palma de Mallorca, 1885. (Donatiu de D. Llorens Garcías y Font). DR. D. EUuGENIO MASCARENAS —L4 A luminoterma.— Pro- piedad 4 aplicación importante del Aluminium.— Barcelona, 1905. (Cambi de la R. A. de C. y A.) De. D. JUAN CADEVALL Y DiARs.—La Circumnutacion en el género Medicago.—Barcelona, 1905. (Donatiu del autor). EMILt TARRÉ.—Las aqurenetas y 'ls agricullors.— Los con— servadors dels nostres boscos. — Los defensors de nostras hortas. — Los protectors de mostros cerenls.—Los amichs de nostras vinyas.—Los preservadors de nostras pradas.—Los aucells més útils als garrofers, atmetllers y olivers.—Los servidors de la casa de camp.— Los aucells útils d iots els conreus. D MiGuEL CUNÍ Y MARTORELL.— Nueva especie de neuróp- tero qUvrothemis advenas Sélys. descubierta en Cataluna. — Barcelona, 1899.— Flora de Calella (Catalunya). —Barcelona, 1884. R. P. LONGINO0s NAVAS, S. J.—4 Igunes neuròpleros nuevos de Espona. — Zaragoza, 1908. —M yrmeleonidos de Espada.—Bar- celona, 1901.—Farimula entomològica estival de Brihuega.— Zaraguza, 1902. E. B. VVILLIAMSON. — Preservation of Colors in Dragonjfues (Odonata).—1901. o DR. M. P. GRAELLS.— Çaldlogo de los moluscos terrestres yj de agua dulce observados en Espana.—Madrid, 1846. DR. D. JOAQUIN M. SALVANA.—Moluscos nuevos de Espana. — Introducción d la fauna malacológica de Vallvidrera.—Bar- ceiona, 1884.— Estudio de M. Paul Fagot sobre los Helices Xerofilianos del grupo Barcinonensiana.—Barcelona, 1886. — Catúlogo de los moluscos marimos, terrestres 4 de agua dulce de Mataró.—Barcelona, 1889.—Elogio fúnebre del Dr. don Fructuoso Plaas y Pujol. —Barcelona, 1892. 134 MANUEL DE CHIA. — Moluscos terrestres 4 de agua dulce de la provincia de Gerona.—Gerona, 1888. M. PAuL FaGoT. — Historique du genre Qoecilianella.—1887. D. AuTURO BoFiLL y Poca. —La aHelig Montserratensisa. S'u orígen y su distribución en el tiempo y en el espacio. —Bar- celona, 1895. D. ANTONIO C. Costa.—Flora de Cataluia.—Barcelona, 1864. —S'uplemento al católogo razonado de plantas fanerogú- mas de Cataluna.—Barcelona, 1877. D. ESTANISLAO VAYREDa Y ViLA.—Caldlech de la flora de la Vall de Nuria.—Barcelona, 1884. D. JACINTO BARRERA Y ARENAS. —Catàlogo de la florula y de los moluscos testiccos de Teyd 4 Masnou.— Barcelona, 1884. D. Luis MARIANO ViDAL.—/Vota geològica sobre la presencia de la formación lacustre de Rilly en el Pirineo Catalún.— Barcelona, 1898. : Rvr. JAUME ALMERA Y CoMaS, PBR.— Estudis geológichs so- bre la constitució, orígen, antiguetat y pervenir de la montanya de Montserrat. —Vieb, 1880. José PASCUAL Y PRATS. — Una excursion d la cueva Junera- ria de Torroella de Montgri.—Gerona, 1883. OO DR. D. FRANCISCO BoLóÓs. — Noticia de los extinquidos vol- canes de la villa de Olot y de sus immedaaciones. — Barcelona, 1841. RAMÓN BoLós.—D. Estanislao Vayreda y Vila. — Olot, 1902. DR. D. AGUSTÍN YANEZ Y GIRONA.—E'logio histórico de don Mariano La Gasca y Segura.—Barcelona. 1842 —Elogio his- tórico del Dr. D. Francisco Bolós, Germà de Minuart.—Bar— celona, 1847. DR D. FRucruvoso PLANS Y PujoL.—Oración inaugural del ano académico de 1880 ú 1881 leída en la Universidad de Bar- celona. —Barcelona, 1880. (Donatius de D. Joseph Maluquer). R. P. BALTASAR MERINO, S. J.—Plora descriptiva de Gali- cia.—Tomo I. —Santiago, 1905 DR. D. FRANCISCO VIDAL Y CARETA.—Jmportancia de la Geo- logia dindmica.—A propósito del hundimiento del tercer depó- sito de aguas.—Madrid. 1905. (Donatiu de D. Antoni de Zulueta). Li REVISTAS l A noies del Museo Nacional El Montevideo. a DOL IL (última entrega). È 3 185 Anales del Museo Nacional de la República de El Salvador. —Tomo II, núm. 18. Atti della Reale Accademia dei Lincei.—2." semestre, fasc. 4, 5 y 6. : Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Tomo V. núms. 1, 2 y 5. Butlletí del Centre Bacursionista de Catalunya. SFAny XV, núms. 125, 126 y 127. Communicacoes da Commisào do Sveriço Geologico de Por- tugal.—Tomo VI, fasc. I. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Num. 420. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.—Tomo V. núms. 9, 10, 11, 12 y 18. Memorias de la Real Sociedad Espanola de Historia Na- tural.—Tomo IL, núms. 7, 8, 9, 10, 11, 12 y 183.—Tomo IIL núms. 8 y 4. The Journal of Conchology.—Vol. XI, núm. 8. ————e—e————y—€t—-- SS ——— EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Del 15 de Maig al 15 de Setembre). GEOLOGIA Minerals Colecció de més de 20 especies de Catalunya, donatiu de D. Joan Rosals. Rocas Colecció de 20 exemplars de Catalunya.—Donatiu de don Joan Rosals. Colecció de 8 exemplars de Catalunya. —Donatiu de don Antoni de Zulueta. BOTÀNICA MUSCINR A Colecció de 16 molsas y 8 hepúticas dels voltants de Bar— celona.—Donatiu de D. Manuel Llenas. LICHENES Colecció de 18 especies de Catalunya.—Donatiu de D. Jo— seph Maluquer. 186 ZOOLOGIA l Arthropoda CRUSTACEA Maia squinado Latr. d', San Feliu. — Donatiu de Mossen Norbert Font. Colecció de 11 especies de Catalunya.—Dipósit. Vertebrata PISCES Petromyzon marinus L., Port de Barcelona. —Dipósit. Capros aper, L., Barcelona.—Donatjiu de D. Lluis Soler. Polyprion cernium Valenn., Barcelona. —Dipósit. Orthagoriscus mola Sehneider., Barcelona.—Dipósit. AMPHIBIA Salamandra maculosa Laur., Vallvidrera. —Donatiu de D. Miquel Roger. Huyla meridionalis Bocetlger c', Barcelona. —Donatiu de don Joan de Aguilar-amat. REPTILIA Psammodromus hispanicus Fritz., Barcelona.—Donatiu de D. Antoni Mas. Vipera Latastei Boscà, Montserrat.—Dipósit. AVES (Egithalus pendulimus L. (Niu), Mollet del Vallés. —Dona- tiu de D. Vicens Plantada. al Coturma communis Bonnat. 9, Barcelona. — Dipósit. MAMMALIA Maortes foina Mnelin, Montseny.—Dipósit. ANTROPOLOGIA Destral neolítica, Palausolitar.—Dipósit. Destral neolítica, Montseny.—Dipósit. Nora.—Tambè s' han rebut pera el Museo altres exem- plars, péro estant encare eu estudi ó preparació, no fs donarà compte d' ells en aquesta secció fins que terminin aquestas tascas. L' INSTITUCIÓ queda molt agrahida als donants per llurs donatius. tmp. LA HOR MIGA DE ORG.—Barcelona OO Institució Gatalana ' Historia Natural ———- Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. A Consr. ps FiD. CATH. C, IV ele dar Li LOCAL SOCIAL 'Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2.8 BARCELONA N titució, previa aprovació de la Junta. Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y es sos en sessió. Pagan dem pessetas l'any (que poden fer efectivas à . D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 4 Institució, Paradís, 10, 1.er), reben tol las panacona de la So- A cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. 73 Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos ó — los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anunmeis.—Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia. Natze) s' insertaràn gràtis, encare que siguin de personas extranyas à lo El Tiratjes s part: 50 exemplars — 100 exemplars 8y 1- 4 planas 2 ptas. 4 ptas. 8 I 5- 8 a 4 2 8 2 E I 8-16. 9) Ba i 46.7 é Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament à qui Is demani. Sa Toutes les communicatiens dl échanges doivent etre en- — ó Roy au siège de la Societé: EM ui Paradis, 10, 1.", 2. 1—Barcelona (Es paga) A NOTA. —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)2 desitja "l cambi de publicacións. de Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Bad. A lona)o bittet um Gegensendungen. 4 La elnstitució Catalana d' Historia Natural. me pral, 10, Bad b lona)2 desea el cambio de publicaciones. 3 The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 10, Barce. dona)a desires to exchange publications. a La elnstitució Catalana d' Elona dl —(Paradís, 10, Barce- — lona) demande l' échangè. 4 La elnstitució Catalana d' Historia Notari — Paradís, 10, Be i Jona)s chiede ricambio. IES ae Da 4 le UP N BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. :'(Consr. Fip. CaArH. c. IV). DECEMBRE, 1905 Von. V. (2.2 ÈPOCA, ANY 2.05) Núv. 9 SECCIÓ: OFICIAL: : SESSIÓ DEL 5 DE NOVEMBRE DE 1905 A les onze y 15 minuts el president, Mossen Norbert Font y Sagué, obrí la sessió. El Vis-Secretari, Sr. Garcías, llegeix l' acta de l' anterior sessió, que es aprovada per unanimitat. Dòna compte als socis dels acorts presos en la derrera sessió de Junta Directiva. SOCIS ATMESOS.—Presentat pels Srs. de Zulueta, Ferrer y Vert y Maluquer (J.), es admés per unanimitat com é hono- rari, el Dr. D. Joaquím Gonzàlez é Hidalgo, de Madrid. Els Srs. de Zulueta, Aguilar-amat y Garcías, presentan per numerari ú D. Eduardo Amoedo Galarmendi. Els Srs. Font y Sagué, Maluquer (J.) y Garcías presentan per numerari al Ateneo Barcelonés: son admesos per majoria. COMUNICACIONS.—El Sr. Maluquer (J.) llegeix un treball sobre Ce/alópods de Catalunya, en el cual cita 12 especies, algunas com la Parasira carena Verany, rara é interessant. El Sr. Garcías llegeix una nota sobre alguns minerals de ferro (pirita y limonita) trobats ú Artà (Mallorca). Mossen Norbert Font y Sagué, presenta un bonich exem- plar de aragonit ab agullas, de la cova de Mura, fent notar la particular cristallisació de dita especie mineralógica, aixís com el fet, de presentarse en geodas, a les rocas. volcé- nicas. El Sr. Ferrer y Vert dòna compte de la troballa al Masnou del Quirópter Vyctinomus Cestonii Savi., que un d' aquets 4 188 passats días adquirí el Sr. Soler y Pujol, distinguintse perque té la mitat de la cua sortint del uropatagi, es citat ú Cata— lunya per el Sr. Cabrera en sa memoria 4Quirópteros de Es- para). El Sr. Maluquer (S.) ressenya dues excursions fetas aquests passats días: una éú Santa Coloma de Gramanet ab companyía del Sr. Sagarra, en la qual reculliren bastants Lepidópters, entre ells la Colias Xyale, Yy moltes orugas, de Noctua en els erms, Xantodes Graellsii, Papilio Podalirius y altres, d' elles unas han mort y altres han crisalidat. L' altre excursió fou ú Gualba els días 2 y 8, la dolentía del temps no permeté fer la cullita que desitjavan, especialment aucells, agafaren un Regulus y un dies Jamiliaris, exemplars que cedeix per el Museo. El Sr. Sagarra diu que aviat tindré la llista dels Lepidóp- ters cassats ú Santa Coloma de Gramanet, l'hi sembla ni ha unas 160 especies. El S:. Romaní (A.) presenta alguns minerals y rocas recu- llits à Capellades y regió volcànica d' Olot, ademés una Píú- rula y altres fóssils del terreno nummulítich de la Pobla de Claramunt. S' aixeca la sessió é las dotze hores y tres minuts. COMUNICACIONS CONTRIBUTIONS À LA FAUNE MALACOLOGIQUE DE LA CATALOGNE PAR P. FAGOT PUPA CADICA Pupa cadica. Fagot ap. VVesterlund, in: Nachr. d. deuts. malal. ges. 189, 1902. Serra de Cadí, près du col de Tanca-la-Porta entre ce col et le Puig de la Canal Baridana (alt. 1700 m environ.) 139 Notre savant correspondant de Ronneby à rapproché cette espèce du Pupa Partioti, mais elle est bien plus voisine du Pupa Tudxensis à cause de son peristome patulescent. Elle s'en distingue à première vue par son dernier tour detaché de la spire et projeté en avant comme celui d'une Cylin- drella. Le Pupa Partioti n'a pas encore té signalé à Catalogne tandis que le Pupa Tuxensis y est très commune, comme nous verrons plus tard. PUPA TUXENSIS . Pupa Tugxensis. Fagot ap. VVesterlund, loc. cit., p. 140, 1909. Au bas du village de Tuxent (alt. environ 1200 m) vallée du fleuve Lavansa. Cette espèce ainsi que le précédent font partie du groupe du Pupa petrophila, le Pupa secale dont VVesterlund l'a rap- proché en est très distinet et vit dans les régions voisines. Le groupe du peírophila forme un passage entre les secg- liana et les pyrenecariana. CLAUSILIA DEBILIS Spec. nov. e grege CJ. Rolp/i sed minor (alt. 9, diam. vix 8 millim.) plicee interlamellaris duo debiles, minus ventrosa, testa pellucida eleganter striata, striee remotee vix promi— nentes. Un seul échantillon vivant et en parfait état entre les cols de Tanca-la- Porta et de Pandis (1200m). Cette nouvelle espèce du groupe de la CJ. Rolphi se dis-. tingue de celle-ci per sa taille plus petite (haut. 9, diam. à/ peine 8 millim.) par ses plis interlamellaires faibles en nombre de 2 au lieu de 8 et 4, par sa forme moins ventrue regulière et conique à l'exception du dernier tour qui est renflé, par la transparence de sa coquille et ses striations aussi parir, mais moins fortes et comme écrassées. Elle semble une miniature de la (2. Rolpií qui du moins à notre connaissance n'a jamais été trouvée à Catalogne. 140 CLAUSILIA GREIXENSIS Spec. affinis Ol. debilis sed major, gracilior (alt. 11, diam. 9 millim.) ultimo anfractu parum ventroso, externe CJ. Pen- chinati proxima, sed ab illa differt crista unica vix compressa et lamellis dispositis sicut in speciebus gregis Cl. Rolphi. Piiee interlamellaris duo quarum una valida robusta, alia mediocris. Un seul exemplaire vivant dans un bois entre la Font del Faig et Greixa. Diffère de la CJ. debalis par sa spire plus fusiforme et moins ventrue, ses plis plus robustes, surtout l'un des plis interla- mellaires très acccusé et que l'on prendrait par une lamelle. Exterieurement à première vue notre nouvelle espéce ressem- ble à la CJ. Penchinati, mais en l'examinant on voit qu'une arète cervicale et ses plis palataux sont disposés comme ceux de 01. Rolphi et debilis. POMATIAS A LOPIOIDES Testa vix perforata, conoideo-elongata, parum solida, ni- tente, fulvo violacea, in tribus primis anfractibus luteis fere leevi, in quarto anfractu leviter striata, in quinto et sexto striis praecipue juxta suturam eleganter ornata, in duobus alteris striatula, strie flexuose parum approximatee, debiles, spira producta acuminata, ad summum obtusa, anfractibus 8 subconvexis, lente ac regulariter crescentibus, sutura Vvix impressa et albomarginata separatis, ultimo majore, subro- tundato, superne ad insertionem labro ascendente, apertura fere verticali, rotundata, superne angulata, peristomate patulo, porcellaneo, bilabiato sicut P. Martorelli, margine externo arcuato, margine columellari rotundato ad umbilicum quem fere tegit reflexo. Alt. 12, diam 4.—Diam. intern. apert. 8 millim. Défilé d'Organyó. R. R. Une douzaine d'exemplaires. Coquille à peine perforée, conoide allongée, peu solide, luisant, d'un jaune tirant sur le violet, les trois premiers tours d'un corné jaunàtre sont presque lisses, le quatrième muni de stries fines, les cinquième et sexième sont ornés de stries flexueuses espacées plus fortes à mesure qu'elles se rapprochent 141 de la suture près de la quelle elles ressemblent à des cótes, le long de la suture regne une etroite bande blanche, les deux derniers possedent des stries ondulées, fines et espacées, spire longuement accuminée, obtuse au sommet, 8 tours un peu convexes séparés par une suture peu profonde à croissance lente et regulière, le dernier relativement plus grand, pres- que arrondi, remontant é l'insertion du labre, ouverture pres- que verticale arrondie anguleuse dans sa partie superièure, peristome large, d'un blanc de porcelaine, ú deux labres dis- posés à peu près comme ceux de P. Martorelli, bord externe arqué, bord columellaire arrondi, reféchi sur la fente ombi- licale qu'il recouvre presque complètement. Comme aspect général cette nouvelle espèce ressemble à première vue une Olausilia transylvanicana de la section AJo- pia, mème coloration et mème mode de striations, elle ne peut ètre confondue avec aucune autre Pomatias de ce groupe. POMATIAS ORGANIACUS Differt ú P. alopioides spira magis ventrosa striis in omni- bus anfractibus magis impresis, testa solidiore, et colore mi— nus violacea. Déffile d' Organyà avec l'espèce precedente. Diffère du P. alopiodes par sa spire plus ventrue moins co- nique, par ses stries plus accusées sur touts les tours, son test moins brillant, plus solide, et sa coloration moins violette, tirant davantage sur le jaune. Ces deux nouvelles coquilles different sensiblement de tou- tes les autres qui vivent dans des régions voisienes et qui sont toutes pourvues de cótes saillantes, ainsi que nous l'in- diquerons ultérieurement. I MOLLUSQUES DE LA REPUBLIQUE D'ANDORRA, VALLÉE DE LA VALIRA AFFLUENT DE LA SEGRE Arion sub fuscus.—Entre Escaldas et Andorra. Limaa arbustorum.—Entre Andorra et Santa Coloma. 142 Vitrina Penchinati.—Entre Urgell et San Julià de Loria. ve — — pyrenaica.—Sentier de Sant Julió à Andorra. Succinea pyrenaica.—Idem. Hyalinia Navarrica.—Entre Sant Julià et EE Helig aspersu.—ldem. — —nemoralis. —Idem. — splendida.—Idem. — hyltonomia.—Idem. — —rupestris.—Idem. — lapicida. —Idem. — dAndorrica.—Idem. — —FXanthelaca.-—Idem. o — Moulinsiana.—Idem. ee — ericetorum.—Idem. — Mascarinasi.—Seu d' Urgell. — —Urgelensis.—Idem. Bulimus Arnouldi.—Ordino (Gourdon). . Pupa Farinesi.—Sant Julió. — —Penchinatiana.—Idem. — —Bigorriensis.—ldem. — secale.—Idem. — Bodegusiana.—Idem. — goniostoma.—ldem. — Andorrensis.—ldem. — ringicula. —Idem. — Vergnesiana.—Idem. Ancylus Jani.—Idem. Timnaea virescens.—Ruisseau de las Escaldas. — — truncatula.—Sant Julià. Pomadtias (gr. Hispanicus).—Seu d' Urgell (Moquin- -Tandon). Buythinella Andorrensis. —Las Escaldas. III MOLLUSQUES DE TUXENT (LA VANSA) 1200 m. Arion ater. Limaa agrestis. Hyalinia tarda. 143 dela aspersa. — nemoralis. — —hortensis. — splendida. — lapicida. — —ericetorum. Pupa Penchinatiana. — Tugensis. — Braum. Pupilla muscorum. Zua sub cylindrica. — exigua. Limnaeca truncatula. Ancylus simples. Pomatias Montsicci. DEFILÉ D'ORGANYA (VALLÉE DE LA OEGRE) Helix splendida. — carthusiana.—Entre Organyà et Nargó. — lapicido.—Defilé d'Oranyà. — — Organiaca.—Idem. Chondrus quadridens.—Entre Organyà et Nargó. Pupa Brauni.—ldem. — Tuxensis var.—ldem. — goniostoma.—Idem. — —Penchinatiana.—Idem. —. Farinesi.—ldem. — . Montserratica.—Idem. Ferussacia folliculue.—Idem. Afers Vescoi.—ldem. Cyclostoma elegans.—Idem. Pomatias rudicostatus.—Idem, et entre Orsanyó et Nargó. — — Organyacus.—Idem. — — alopiodes.—Idem. Nous reservons pour une communication ultérieure les mol. lusques recueilis dans la Serra de Cadí. 144 GUIA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIÓ DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU CAPITOL V PREPARACIÓ DELS LEPIDÓPTERS De retorn de la cassera lo primer que deu fer l' entomó- lech es preparar els exemplars de las papellonas: las que du- rant la cassera s' han clavat ab una agulla ó posat en un triangle de paper, estaràún ja complertament mortas, restant Vvivas tant sols las dels tubos ó capsetas ab fons de vidre. Totas deuhen matarse inmediatament: las ja clavadas ó posadas en triangles, si encara bellugan se matan clavant l' agulla en la part de dintre del tap d' un gran pot preparat ab éter, cya- nur ó cloroform, ó bè punxantlas entre las potas ab una agulla sucada de una solució d' àcit oxúlich, lo que 'ls pro- duheix la mort desseguida. El pot per matar las papellonas es el mateix que sí usa per la cassa, pro generalment en el laboratori d' entomología s' en tenen de més grossos, de mida que hi càpigan grans especies com la Saturnia Pyri L. Lo cyanur es molt verenós, per lo que 's recomana gran prudencia en els entomologistas que l' usin, evitant el res- pirar els vapors que fs desprenen al destapar el pot. Aquet se prepara fent en una escudella una pasta clarosa de guix ab aygua, en lo fons del pot y ab les pinses s' hi posan uns tros- sets de cyanur en cantitat proporcionada 4 la grandaria d' aquell, y pe'l demunt y fent que 'ls cubreixi complertament s' hi tira la pasta de guix, fet lo qual se deixa destapat pera que sf assequi, lo que fs logra al cap d' algunas horas. Es convenient rentar ab forsa aygua tot lo que ha tocat el cya- nur y passar una esponja mullada per damunt de la taula hont sí ha manipulat. 145 L' éter y 'l cloroform son menys perillosos: la fig. 4 mos- tra un pot preparat ab cyanur y un tap preparat per l' ús del éter ó cloroform, que porta enfonzat en sa part inferior un tubo de vidre plé de cotó fluix impregnat d' aquestas sustan- cias, tapat ab un tap de suro (b.) que porta tres ó quatre talls longitudinals per afavorir la evaporació. Al fons dels pots s' hi posa una rodona de paper secant, destinat à absorbir els líquits que al morir llensan algunas papellonas. Quan sí han recullit moltes nocturnes deuhen matarse y si es possible prepararse avants que les altres, en primer lloch perque moltes solen esvolatregar pe'l tubo fentse malbè y des- prés perque son més difícils de preparar bè un cop remollides que les diurnes. Tambè las licenas deuhen prepararse desse- guida ú ésser possible, puig si 's deixan assecar, al remollir- les solen perdre 'l color de les ales. Per matar una papellona 's treu la tapa de la capseta ó tubo hont esté, tapantlo ab los dits, y apartant aquestos se sacút ab forsa en la boca del pot de cassa fent caurer l' exem- plar al fons y tapant desseguida. Aixís que deixa de fer mo- himent, se treu y fs clava pe'l centre del tórax, parant comp- te de no fer malbè els feixos de pels de que sí adornan qual- cunas especies. Sf ha de cuydar de que 1. agulla quedi perpen- dicular al pla del insecte y que entre aquét y 'l cap d' aquella quedin d' uns 8 4 10 millímetres. Las millors agullas son las de las casas Rlaguèr de Berlín, y Ortner de Viena, puig son d' acer, flexibles y fortas, vernissadas de negre, ab lo cap de llautó las de la primera de ditas casas y de niquel el model — dit didealo de la segona, que es el més recomanable. Abdúas casas ne fabrican de nou nombres diferents, comensant pe'l 000, que es el més prim y molt recomanable pe'ls microlepi- dóopters . Las papellonas s' acostuman é preparar ab las alas este- sas, puig sobre fer més bonich deixan al descobert una por— ció de dibuixos y caràcters morfológichs de gran importancia per la determinació de las mateixas, pro es d' aconsellar que al costat dels exemplars ab les ales estesas se 'n hi posin al- tres en actitut de repós. 146 Perque "is insectes quedin ab les ales esteses en bona po- sició, s' usan uns petits aparells ó estensdors formats de dos tauletas de fusta tendre acostadas paralelament per sas voras, pro deixant entre ellas una escletxa profonda destinada ó re- brer el cos de la papellona. Las dos tauletas estón sostingu- das ú convenient distancia per dos ó tres travessers, y en lo fons de la escletxa hi ha enganxada una tira de moll d' et- zevara per poder clavarhi la agulla.. D' aquestos. aparetets, dits estenedors, s' en tenen de diferentas midas proporciona- das ú las dimensions dels insectes que han de rebrer. Las tauletas deuhen ésser bèn polidas. (Continuard) / —————————€ts—----—----—--------—-—--—— NOTAS BIBLIOGRAFICAS — Noticias mineralógicas, por D. Lucas Fernàndez Navarro. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 1905).—Continuació de las citas de especies mine- ralógicas à diferentas localitats d' Espanya, trobantse à4 Catalunya les segiients: Coure matiu à Olot, Périta à Caralps, Menilitos 4 Caldas de Malavella, Aragonito, Montanya de Batet (Olot), Baritina, Sant Julià de Ramis, Fibrolita, Cadaqués, Pinita Coll de Pasteral (Amer), Clorita Ca- ralps, Serpentina Coll de Pasteral, Esteatita Sant Climent d' Amer, Eustatita Jusqueda, à la provincia de Girona. — LL. G. F. —Datos sobre el mispihel de Espaia, por D. Salvador Calderón. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. núm. 6.—1905).—En aquesta nota son autor dòna compte de la distribució del mispitel à Espanya, citant à Catalu- nya, després d' avisar que tè mòlts pochs datos d' aquesta regió y que deu trobarse à mòlts punts dels Pirineus, les segients localitats: comarca ahont neixen el Ter y Fresser, Comas de Clot y de Vaca, prop de Nuria (Girona), Ribas y Caralps ahont s' explota, y à la mina Suerte de Mas- sanet de Cabrenys, associat à la calcopirita, ademés d' alguns punts de la provincia de Barcelona. —LL. G. F. i — The Land Shells of Majorca, per ir (The ie of Con-, chology, vol 11, nm. 8). —Aquest article es fruyt d' un viatje à Mallorca, a —ledaala L 147 Després de donar la llista de les especies citades pe'l Dr. Hidalgo, posa la de las que l'autor ha trovat fent observacions sobre cada una. Creu que la especie citada per el Dr. Hidalgo ab el nom de Heliz trochoides, deu referirse à H. conoidea.—A. de Z. ENTOMOLOGÍA —HIMENÓPTERS: 4Hymenoptera aculeata from Majorca and Spainò by. Edv. Saunders, vvith. Introduction, Notes and Appendix, by. Prof. Edv. B. Poulton. (Trans. Entom. Soc. of London, September, 1904). Els Srs. Poulton, Holland y Hamm, donan compte dels resultats de les excursións fetas 4 Mallorca, Es clor y Montserrat en 1901: entre (ls abundants Himenópters que agafaren, han trobat les segtents espe- cies novas: Pompilus Poultoni, Mimesa palliditarsis, Halictus Ho- landi, H. Hammi, de Mallorca, y Halictus dubitabilis, de Montserrat y Mallorca.—LL. G. F. —Especies espatiolas del género aHedychridium,x por R. García Mer- cet, (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904).—Recullits tambè pe'ls Srs. Antiga y Pofili, cita "1 Sr. Mercet à. Catalunya: Hedyehridium flavipes Evers.— Gavà. — incrassatum Dhlb.—Barcelona. — minutum F.—Barcelona... i — — var. jucundum Moc.— Barcelona. — o— var. infans Ab.—Barcelona. — o— var. reticulatum Ab. —Barcelona. — — — var. Buyssoni Ab.—La Garriga. — sculpturatum Ab.—Barcelona. — roseum Ross. -— Barcelona. Totas aquestas especies, aixís com las demés que cita de tot Espanya, estàn agrupadas en quadro dicotómich pera llur determinació.—J. M. N. ORróPrERS: Catalogue des Orthoptères Locustides des collections du Muséum (première liste), par M. R. du Buysson. (Bull. du Mus. d' Hist. Nat. de París, 1903). —En aquest trevall, que com indica '1 titol ve à ser l'inventari dels Locústids existents en el Museum de París ab las loca- litats d' ahont provenen, se citan els dos segients de Catalunya: 148 - Uronemus rugosicollis Serville. (Durieui Bol.).—Barcelona, (1902). Ephippigera Cunii Bolivar.—Catalunya, (1890). —Barcelona, (1902). —J. M. N. MALACOLOGÍA Moluschs de Barbarú, per A. de Zulueta. (But. d. l. Inst. Cat. de Cienc. Nat., Decembre, 1904). —Nota de 17 especies que (per no haber l' autor corretgit las probas) presenta erradas tan notables, que no 's pot compendre lo que aquet volia dir. : Moluschs de la Serra de Comavert, per A. de Zulueta. (But. d. 1. Inst. Cat. d. Cienc. Nat., Decembre, 1904).—Cita l' Helíz alonensis, y altres especies sense importancia. —J. B. DE A-A. , MAMÍFERS —Las ardillas de Espatia, por A. Cabrera Latorre. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 1905).—Continuació de las monografias que sobre mamífers d' Espanya està publicant el Sr. Cabrera, es la que sobre 'ls esquirols ha publicat últimament. En aquest trevall, que va acompanyat d'una clau dicotómica pera distingir à primera vista les especies espimyolas, cita à Catalunya l'Sciurus rufus Rerr, y l' S. alpinus Ferd. Cuy., aquest da- rrer en la regió pirenàica. Se distingeixen à cop d' ull, en que 'l primer tè la cúa roja, y 'l segón la tè negra.—J. M. N. — Sobre las Ginetas espatolas, per A. Cabrera Latorre, (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1905).—Igualment que en l'anterior, s' ocupa el senyor Cabrera en aquest trevall de les Genetlta que ha tingut ocasió d' observar à Espanya, y encare que sense seguritat, refereix la especie que viu à Catalunya, à la G. Balearica Thomas.—J. M. N. 149 OBRA S y publicacións periódicas rebudas pera la Biblioteca (Desde el 20 d' Octubre al 22 de Novembre) OBRAS MossEN NoRBERT FONT Y SAGUÉ.— Qurs de Geologta. —Bar- celona, 1905. (Donatiu del autor). PUBLICACIÓNS PERIÓDICAS Anales de la Sociedad Espanola de Historia Natural.— Tomos XV, XVi y XXX. (Donatiu de D. Joseph Maluquer). Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Semestre 2.2, nú— meros 7 y 8. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Tomo IV, núms. 6, 7 y 8. Boletin de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Tomo V, núms. 6 y 7. Bulletin du Musce Océanographique de Monaco.—Números 44, 45, 46, 47, 48, 49, 50, B1 y 52. Nature Novitates.—1905, núms. 14, 15 y 16. The Canadian Entomologist.—Vol. XXXVII, núm. 11. Thirty-fifth Annual Report of the Entomological Society of Ontario. 1904. 150 EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Del 15 de Setembre al 5 de Novembre). GEOLOGIA Minerals Colecció de 16 exemplars d' Artà y Capdciera (Mallorca). —Donatiu de D. Llorens Garcías Font. Colecció de 7 exemplars procedents de Capellades, —Do - natiu de D. Amador Romaní Guerra. Aragonit ab agullas, de la Cova de Mura.—Donatiu de Mossen Norbert Font y Sagué. Rocas Colecció de 5 exemplars de diferents punts de Catalunya. —Donatiu de D. Amador Romaní Guerra. ZOOLOGIA PÓLIPS Pemnatula grisea Bohadsch, Badalona.—Donatiu de don Lluis Soler. Arthrópoda INSECTA Dos orugas de l'Acherontia atropos Linné, Capellades. — Donatiu de D. Amador Romaní. CRUSTACEA Platylepas bisseslobata Gray., Capdepera (Mallorca).— Donatiu de D. Llorens Garcías. MOLUSCHA Parasira carena Verany, Barcelona. —Donatiu de D. Jo- seph Maluquer. Colecció de 22 moluschs marins de Palamós, y 8 terres— tres d' altres localitats. —Donatiu de D. Manel Llenas Fer— nàóndez. ) Alguns moluschs terrestres de Catalunya.—Donatiu dels senyors Rosals, Romaní (A.) y Aguilar-amat. 151 Vertebrata PISCES — Barbus meridionalis Risso, Capellades. —Donatiu de don Amador Romaní. Barbus meridionalis Risso, Capellades. —Dipósit. Trygla lira Lacepede, Sitjes. id. Ohymaera monstrosa Linné, Barcelona. id. Julis vulgaris Quv. et Valen., Barcelona. — id. Seyllium catulus Cuv., Barcelona. id. Carcharias glaucus Rondelet, Barcelona. — id. Hippocampus brevirostris Cuv., Masnou. —Donatiu de don Joseph Maluquer. l AMPHIBIA Rana esculenta L., var. alpina Risso, Nuria.—Donatiu del Dr. Cadevall. Rana esculenta L., var. hispanica Michaell, Capellades. — Donatiu de D. Amador Romaní. Alytes obstetricans Laur., Capellades. —Donatiu de id. Bujo vulyaris Laur. 2, Capellades. —Donatiu de id. REPTILIA Lacerta ocellata Daud., Capeliades. — Donatiu de don Amador Romaní. Coelopeltis monspessulanus Bonap., Capellades. — Donatiu de D. Amador Romaní. Zropidonotus viperimus Merr., Capellades. —Donatiu de id. Riimechis scalaris Bonap., Capellades. —Donatiu de id. AVES Passer domesticus Briss., Barcelona. —Dipósit. Parus major Linné., Gualba. id. Rubecula familiaris Blgiit, Gualba.—Donatiu de don Sal. vador Maluquer. Regulus ignicapillus, Brehm., Gualba. —Donatiu de id. —La dissecació del Rubecula y Regulus es donatiu de don Ll. Soler. 152 NOTA.—Tambè s' han rebut pera el Museo altres exem- plars, pero estant encara en estudi ó preparació, no fs donarà compte d' ells en aquesta secció fins que terminin aquestas tascas. L' Institució queda mòlt agrahida als donants per llurs donatius. NOVA — Nota sobre la pirita y limonita d' Artú (Mallorca), per en Llo- rens Garcías y Font. —L' any 1902, al arribar de vacacions al mèu poble, Artà, me vingué la noticia de que, al obrir un pou per provehir d' aygua una petita fàbrica que anavan à construir, se trobaren unes pedretes cai- radas de color d' or, que per lo regulars qu' eran y la propietat de retxar el vidre, eran consideradas, per aquella gent plena d' ilusions, pedras preciosas ó bè metalls richs: pensant ja lo que podría esser, vaig presen- tarme à casa d' un obrer possehidor d' alguns cristalls, y efectivament, mas sospites foren confirmadas: era la pirita de ferro. Les ilusions s' es- vahiren al dirlos qu: eran d' una mescla de sofre y ferro sense gens de valor: provehit d' alguns exemplars y observats posteriorment, vegí bèn elara la combinació del octaedro y cubo en las caras d' aquells cristalls, tots bèn regulars y ab la mateixa combinació. L'any que vingué, 1903, à la part oposada del poble, à u' el Claper, uns obrers ocupats en treure las calissas jurasicàs, que tanta nosa fan à n'els agricultors, tambè trobaren pirita en cristalls agrupats, ahont s' hi notavan les cares del cubo, aquestas agrupacions forman petits núcleos à la roca: al poch temps y en un passeig vaig arribar à dita finca, y à més de pirita vaig recullir un exemplar de limonita pseudomórfica. Examinant una roca inclinada que'en el desvancament havían posat al descubert, vegí uns uoduls y com à bastonets rogenchs, ficats en forats de la roca: trets y observats, resultaren esser de limonita concrecionada, segurament resultat de la transformació per l aygua procedent de filtra- cions, de la pirita allí existent. Sols com à curiositat faig notar aquestas troballas, donchs les canti- tats en que 's troban, com he dit, son mòlt petites. Artà, Septembre 1905. Tmp. LA MOR MIGA DE ORO.—Barcelona ENT TD SES LS de lo continguí en el Volum segón del Butlletí GEOLOGÍA Y PALEONTO- LOGIA Pàgs. Fóssils recullits en els terrenos y jasciments Devónichs, Si- júrichs y Triassich mitj, de Brugués. . . 8 Digresión geológica sobre la constitución y origen del Montserrat. 3 16 Ossos : d' Elephas trovats à Arenys. . 88 Nota sobre la presencia del te- Treno pliocénich en la comar- ca de Tortosa. . 5 y 59 La montagne de Sel de Cardo- na (Catalogne).. 0 Le carbonifère des Pyrénées. ó 98 La Faune ichthyclogique des calcaires lithographiques de la Province de Lérida (Es- pagne).. . 98 Noticia sobre los peces de la caliza litogràfica de Lérida. — 98 Una playa del terreno cuater- nario antiguo en San Juan de Vilassar. . . 98 Los volcanes extinguidos dela Provincia de Gerona. . . . 98 Trabajos de la comisión encar- gada del estudio de los vol: ca de la Erouineia de Ge- na. Es eteite 99 GE REA del Tibidabo.. : 106 Un nou meteorit trovat à Cata- lunya. . . 169 Sur les nappes de recouyre- ment des environs de Barce- lone.. . 116 Origen geo ògico de los ma nantiales termo-minerales de Caldas de Malavella. . . 116 Nota preliminar sobre la turba y los turbales de Espana.. . 116 Pàgs. Sobre la presencia del tramo Eimeridgense en el Mont- sech.. Màs Graptolites en 1a mole del Tibidabo. Excursión Geológica dirigida 8 estudiar las relaciones del grupo de Mongat con el de Vallcarca.. Consideraciones sobre Jos res- tos fósiles cuaternarios de 1a caverna de G acia. . Sur une Cicadine du Rimòrid: gien de la Sierra de Mont- sech.. d'us ea nd, MINERALOGÍA Minerals de ferro (pirita y límo- nita), y manganés de Gavé. Jaciment de blenda y galena é Sant Pere Màrtir. Excursió à la mina d' ampelita del Putxet y minerals recu- llits en la mateixa localitat. Nota sobre la molibdenita de Pedralves. : Exemplars rebuts pera d Mu- 116 117 117 117 117 8 85 y 81 58 58 y 75 seo.. . TA, 102, ori La Fluorina de Papiol: Localidades espaiiolas de mi- nerales nuevas, ó ea cono- cidas. Magnetitas espaiiolas y portu- guesas.. : Sobre el reconocimiento del hierro metàlico en los basal- tos. Pírula de la Pobla de Clara. munt. . Nota sobre la pirita y limonita d'Artà (Mallorca). . . . . Noticias Minerológicas. . Datos sobre el Eines de Es- paúia. ei al ME RA, 97 97 132 188 152 146 147 154 Pàgs. BOTÀNICA La Ramondia re reter de Montserrat. . 18 Plantas dels voltents d' Artà y Capdepera (Mallorca). 84 y 40 Plantas novas del genre Hiera.- cium, de Montserrat, . 59y61 Varietats novas del Thalictrum minus L. y Picris hieracioides ' L. de Montserrat. . 64Yy 65 Especies espanolas del género cAdenostyles).. . miner ii del (Modicago Tit: toralis). 96 Ligeras notas de un paseo por Montserrat. : 96 Plantas citadas en Montserrat de existencia dudosa. 96 Florula de Menorca. 116 Enumeracion y distribución geogrúfica de los Peltigerà- ceos en Cataluna... . 181 Plantas recullidas als voltants del monastir de Montserrat... — 131 Flora de Sitjes. : 181 Nota briológica . 181 Primera lista de nombres ca- talanes de hongos. 182 Los Cladoniàceos de Espaiia. 182 CELENTEREOS La Peratula guen Lara, de Badalona... 74 Exemplar rebut pera el Museo. 148 ARTHROPODA Acaris Acaro (z00- sp Ne), de Tarras- SALA SE ah de 66 Aràchnids Nou sistema PRE la cal CIÓ). 07 Crustacis La Tuylopscirolana Moraguesi, de Manacor (Mallorca). . 78 y 108 Donatius J i pe'l Mu- 800. . So Bona UES) Pàgs. INSECTES Himenópters De Montserrat. . 15 Espèces nouvelles de melli- fères. 53 Vespides, Eumenidos 3 y Masà- ridos de Espaia. 58 Euménidos de Espaia (primer suplemento).. 54 Los Bembez de Espaia. 54 Cynipits de Tarrassa (Zoo-ceci- dias). . 65 Espèces nouvelles d' Hyménop- tères de Catalogne (Mel'ifé- res et Sphegidae). 78, (4 y 81 Trovats à Tarrassa.. 106 Hymenóptera fram. Spain.. 144 Coleópters Algunos inseetos nuevos ó poco conocidos. . Nota sobre el (Amorphocepha- lus coronatus) Germ. . . i 52 Scarabeid del Montseny... . 107 Neuróòpters Neurópteros de Montserrat (Notas Neuropterològicas, DES ES CS GES Roberto Mac-Lachlan Notas Neuropterològicas, VII). . 43 Neuróòpteros de la Provincia de Barcelona. . , . 54y55 Neuróòpters del Montseny y xi Setcasas. i È Neurópters de Montserrat. 4 72 Neurópter nou pera la fauna d' Europa 72 Un Odonato de interesante his. toria. Selysiothemis nigra. 14 y 125 L' ee barbarus L. à Tarrassa. d'u AMOG Dipters Dipters de arenàa a ansese i dias). . 65 Arquipters Los Termites de los alrededo- res de Lorcosad er ne 55 Pàgs. Lepidópters Guia pera la cassa, Rec penció y Conservació dels Lepidóp- ters. 8, 25, 47, 66, 94, 111 y 144 Ep òp ters de Tarrassa.. 57 y 16 de Santa Coloma de Ecdnoi È 188 Exemplars rebuts pera el Mu- OO EES cas mia veta ie SES Ortópters De Montserrat. . . 11y81 Catàlech sinonimich dels Or- tópters. . 104 Li Ameles decolor a) Montseny. 106 Catalogue d' Ortoptgsent Locus- Mdeses . . 147 Mollusca —de Montserrat... . 18 Moluscos marinos de Llansà. 55 Excursión malacológica à Ri- poll. Pobla de Lillet y Cas- olles d' En Huch. . 55 La Phytia miosotys, al Plà del Llobregat. . 74 Etude sur quelques Helia de Catalogne. . 88 Contributions à la faune ma- lacologique de Catalogne. 122 y 188 La Parasira carena à Cataluna. —187 Sobre moluschs de Mallorca. . — 147 Exemplars rebuts pera el Mu- OO a a Em GN au LAS Protovertebrata Protovertebrats del Masnou. — 102 Vertebrats Pisces Donatius y ii pe 'l1 Mu- geo. . . PA, bem De Barcelona... . . 122 Amphibia De Montserrat —. . . È 14 Donatius pe "i Museo. 102, 186 Reptilia De Capellades... . 122 Donatius y dipòsits pel Mu- 800. LL. . . . 71, 108, 186 y 149 155 Pàgs. Aves Alguns cassos d' albinisme. Exemplar de Perdix cinerea, Lath cassada à Esterri de 9y 10 Aneu. . 88 Donatius y dipósits al Mu- se0. . . Lo. 11, 103, 186 y 149 Xancudas cassadas à Berga. . 108 pal Mona en la Hirundo rús- 121 El ei familiaris: de Gual- ba. 188 Mammalia Crani de Vulpes vulgaris. Briss. (Canmis qvulpes, L.), de Ca- pellades. . . 8 Mamifers de Montserrat —. 15 El Myogale pyrenaica. Geoff. 82 L' esquirol dSeiurus alpinus, F. Cuv. de Catalunya. . . 85 E:pecies espanolas del género Eliomys. . . 52 Ensayo monogràfico de los Quirópteros de Espana.. . 52 Donatius y dipòsits al Mu- 800. . dei 2, 186 Ossets de mamífers trovats à Capellades. . . 05 El Nycetinomus Cestonii, Savi. . — 197 Las ardillas de Espana. . . . 141 Sobre las ginetas de Espana. . —147 NOVAS Ortòpter trovat à Montserrat. — 81 Remey pera la picadura dels escorpins y altres animals ve- rinosos. . 81 Curs de Oceanografia 4 Pa- rís. . d'en SL Ya o Neurópters de Montserrat. 12 Neurópter nou pera la fauna d' Europa. .(. 72 Crustaci nou trovat à las (en vas del Brach (Mallorca).. . 108 Catàlech sinonímieh dels or- tòpters. . 104 Entomólechs oxtranjors é, Barcelona. . 104 Joaquím Rodríguez y Feme- nias.. . 120 Catàlech de la Casa Soler de Barcelona. . . 120 156 Pàgs. VARIA Treballs Guia pera la cassa, prepara- ció y Conservació dels Lepi- dópters. 8, 25, 41,66, 94, dit y 144 Algunas zo0ocecidias de 'Ta- rrassa. 65 Apuntes 'topogràfico - . médicos de Badalona. . . 190 Anormalitat d' un ou de ger Mina. 7... . 108 Excursións D' Artà à las covas (Mallorca). 8 A Gavà y Brugués 'Baronis d' Aranprunyàa). . . . . . 8 A Montserrat.. 11 Excursió é la mina d' ampolita del Putxet. . 58 Excursió al Ubach (Tarrassa).. (4 Excursións al Prat de Llobre- gat. d 74 Excursió à Artesa de Segre. h 74 Una excursió al Mach de Hei- thuizen. . EU Os Excursió à Sant Medi.. EP 106 Excursións 4 Santa Coloma de Gramanet y Gualba.. . . . 188 Necrologias D. Pere Antiga y Sunyer. 9y 22 Roberto Mac-Lachlan.. 88 y 44 J.J. Rodriguez y Femenias. . 120 Frederich M. Brauer. . . . . 106 SECCIO OFICIAL Consell directiu pera 1905. 5 Llista dels sccis. 5 Sessió del 4 de Desembre 1904. 8 ) y 180 Dj , 9 D) y lo Janer 1905: 88 ) y 12.2. Febrer Sa 84 D) 12 Mars D. 57 ) y 29 Abril DL D8 po vo (o Maig DL 78 px 4 Juny a . 105 vv 29 Juliol d . 106 1) Làmina 1..—(2) Làmina 2 7 Pàgs. Sessió del 6 de Agost ) DS) ) ) 10 1905. — 107 Setembre xv . 107 Octubre o . 121 MUSEO Reglament del Museo. . 85 Exemplars rebuts pera Q Mu- se0. . . dg 3 11, 102, 188 m0 05 BIBLIOGRAFÍA Notas Bibliogràficas. 52, 96, 116, 9 Le Obras y publicacións budell pera ia Biblioteca. — 29, 55, 10), 118 188 y 150 Revistas. 99, 56, 101, 119 7 184 GRAVATS Machiúlis eremita Nav. . . 21 Chrysopa vulgaris Sehn tipo. — Chr. vulg. Sehn. var. equata Nav. Chr. vulg. Sehu. Var. ru- bricata Nav.—Chr. Martaga, Nav. (1). . 82 Pere Antiga y Sunyer 2). 4 82 Perfil geológich de Pedralves 4 la Montanya Pelada. . . . — 88 . Robert Mac-Lachlan. . . . - 44 Model de agutapepallorans 48 y 50 Pinsas de cassa. . . Sa 51 Pot decassa. . 66: Modelos de triangles de paper. 67 Lepidópter clavat pe 1 tones 58 Tubos de cassa. —. . . 69 Hclin Vulucton i else feel: 88 y —Vermiculata. . 4. o. 90 ) ) var. Vilassa- Marató del Dr. FlecE pera la" cassa de Lepidópters. . - 18 Aparell Peyerimhoff, pera íd. 115 ERRATA Pag. Ratlla Diu Té de dir 65 1.8. Pieris —Pieris : 12 BUIEEEN CIÓ CATALANA D a FEB LUIS Drs ei —— — Perera ma me -" — — Fr o — és a — és preeeeel fe ANY TERCER (SEGONA ÉPOCA) 1906 LOCALS OEITAL CaRRER DEL PARAD 3 d d'O PISA et 2 7 ÍS, NÚM BARCELONA Institució Catalana Historia Natural 4t ta i Nulla unquam inter fidem et rationem: vera dissensio esse potest. Consr. ps Fip. CArg. c. IV. SUMARI i SECCIÓ: OFICIAL: Concell Directiu pera 1906, Llista de socis: Sessións del 7 de Desembre de 1905 y del 7 de Janer de 1906. COMUNICACIÓNS: I adevall, Dr. Juan. LE ric botàpich. — i di S y Pujol, Lluis.—Rectificació de la nomenclatura d' una : ger Perdixa: ePerdix ornatas Soler. — Maluquer. Joseph.—Molusehs terrestres y d' aygua dolsa dels coll MR — tants de la Pobla de Segur. ERC Maluquer, Salvador. —Guia per la cassera, preparació y conserva ———— Lo ció dels lepidópters. (Acabament). EA OBRAS Y PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA. - EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEU. / — Novas. x ESA NA pia Catalech de Insectes de Catalonya. —Hymenópters.—Fan. XIX, dal oo Apida. Se 3a csonlan inst: 7 LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1,eT", 2.8 , BARCELONA Socis Dit ener il dic ser RR per tres socis, y atme R'OAO LS sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas Ú ME ie, D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la — Frares Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So: data. — cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes. d' Historia vé é s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. SA i Bei: ' Lira gen A pan 50 exemplars 100 exemplars i Els Cen L '8/( 1- 4 planas 2 ptas. OO 4 ptas. Ó Sce to Ge 8 2) ds E Less DA di 46 òs Ds Números de mostra.—Seràn enviats gratuitament 4 qui Us demani. Toutes les communications et échanges doivent ètre en— — voyés au siège de la Societé: cl Paradis, 10, 1.7, 2. ú,—Barcelona (Es pare CL GL SS d—— qo: NOTA.—BEMERRUNG l La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- 3 lona)2 desitja 'l cambi de publicacións. i Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. — Paradís, 10, Barce- lona)a bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia. Natural. —(Paradis, 10, Barce- . lona) desea el cambio de publicaciones. l The elnstitució Catalana d' Historia Natural. LE palia 10. Barce- lona)a desires to exchange publications. ia La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona): demande l échange. La Institució Catalana d' Historia Natural. PE As 10, Barce- i lona)o chiede ricambio. É BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. (Consr. Fip. CArH. c. IV). JANER-FEBRER, 1906. Von. VI. (2.2 Poca, ANY 3.9") Núms. 1-2 SECCIÓ ORICTAT CONCELL DIRECTIU PERA 1906 President. —Joseph M." Bofill y Pichot. . Vis-president.—Salvador Maluquer y Nicolau. Secretari.—Llorens Garcías y Font. Vis-secretari.—Felip Ferrer y Vert. Tresorer.—Amador Romaní y Guerra. Bibliotecari.—Joan Rosals y Corretjer. Conservador del Museo.—Joan Bta. de Aguilar-amat y Banús. . Concellers. —Norbert Font y Sagué, Lluis Soler y Pujol. LLISTA DELS SOCIS Honoraris R. P. Josspn PANTEL, S. J.—Castel Gemert, per Helmond, Holanda (Brabant septentrional). —4natomía dels Insectes. DR. D. JoaN CADEVALL Y DiaRs.—Carrer de la Vall, Tarrassa (Barcelona). —Botónica. R. P. LoNeiNOs Nav4s, S. J.—Colegi del Salvador, Zaragoza. — Neurópters.: M.I. SR. DR. D. JAUME ALMERA, PBRE.—Sagristóns, 1, 8er-, Barcelona. — Geologia. D. Lnvis MaRiA VipaL.—Diputació, 999, pral., Barcelona.— Mineralogia y Geologia. 2 ILM. SR. D. IGNASI BUuLIVAR y URRUTIA.—Jorge Juan, 17, Ma- drid.—Ortópters. DR. D. Joaquim GoNzALEz É HipanLGo.—Alcalà, 86, Madrid. —Malacologia. Numeraris (1) Agrupació Regionalista de Tarrassa.—Tarrassa (Barcelona). ft Aguilar-amat y Banús, Joan Bta. de. — Estudiant. — Diputa— ció, 278, 8er-, 1.7, Barcelona. — Malacologta. Ateneo Barcelonés. —Barcelona. Amoedo Galarmendi, Eduart.—Estudiant de Ciencias Natu- rals. —Alberto Aguilera, 42, 2on., Madrid.— Zootecnia. Barnola S. J., Joaquím M. 2 Gojegi de Sant Ignasi. 3a rrió (Barceló): — Botàmica. Boada y Lladó, Antoni. —Sant Antoni. —Tarrassa (Barcelona). Bofill y Pichot, Joseph M."— Doctor en Medicina.—Aragó, 281, principal, Barcelona. — Himenopters de Catalunya. Barrera y Arenas, Jacinto.—A potecari.—Teyà (Barcelona). —Qrmitologia. Canals y Porta, Antoni M."—Colegi de Sant Ignasi. —Sarrià (Enebleenl " Comabella y Maluquer, Joan. — Doctor en Farmacia. —Carme, 28, Barcelona.-—Entomologia. Concabella, E. P., Joseph.—Colegi de las Escolas Pias. —Ma- taró (ac dona) Cabrera y Diaz, Anatael. —Doctor en Modicina Llac ce de Tenerife (Canarias) — Aenenomiers. Co y de Triola, Joseph M..—Comers. —Plassa de Sant Jaume, 9, 8er, 1.", Barcelona. Gubas y Oliver, Enrich. —Font de Sant Miquel, 64, Barce- lona. Delgado, Jordi.—Passeig de Colón, Agencia de B. A. Ra- mos, Barcelona. —Mineralogia. Esteve, J oseph.—A potecari.—Plassa del Oli, Manresa (Bar- celona). (GG) Els asterischs indican als socis fundadors.. 8 Dusmet y Alonso, Joseph M."—Doetor en Ciencias Naturals. —Plaza de Santa Cruz, 7, Madrid. — Himenópters. Director del Colegi de Valldemia. —Mataró (Barcelona). Fàbregas, Rossendo. —Advocat. —Corts, 588, 4t. Barcelona. Farriols y Centena, Joseph.—Rambla de Sant Joseph, 25, 20on., Barcelona. —Entomología. Ferrer y Dalmau, Antoni.—Enginyer.—Pelayo, 50, 8er. Barcelona. f Ferrer y Dalmau, Eugeni. —Enginyer.—Sant Domingo, 20, Tarrassa. —Entomologia y Botànica. " Ferrer y Vert, Felip.—Comers. —Lancéster, 6, 8r, Barce- lona.— E'ntomología, (Coleopters y Lepidópters). Font y Sagué, Pbre., Mossen Norbert.—Doctor en Ciencias Naturals. —Elisabets, 8-10, Barcelona.—G'eologta.. Gibert, Agusti M."—Metge. —Vilaseca de Solsina (Tarra- gona). 8 Garcías y Font, Llorens.—Tallers, 64, 8er., 12, y Artà (Ma- llorca).—Botónica y Coleópters. Guitart, Pbre., Joseph. —Plassa de Creus, 2, 2on., Manresa (Barcelona). Galera y Planas, Ramón. — Corredor de Bolsa.—Templaris, 8, Barcelona. Gelabert y Rincón, Pbre., Joseph.—Liagostera (Girona).— Geologia. Llenas y Fernéóndez, Manel. —Doctor en Farmacia. —Carme, 44, 20n., 1.3, Barcelona.— Boldnica. Malegé, Pbre., Mossen Andreu.—Gallechs, per Parets del Vallés (Barcelona).— Botónica. Maluquer y Maluquer, Lluis.—Doctor en Medicina. —Bala— guer (Lleyda). ft Maluquer y Nicolau, Joseph.—Enginyer.—Jaume I, 14, prin- cipal. —Malacologia. é Maluquer y Nicolau, Salvador.—Advocat.—Jaume I, 14, principal —Lepidópters. Marcet, Adeodat Francisco, O. S. B. —Monastir de Montse- rrat (Barcelona). — Bofónica. 4 . Mas y Morell, Antoni.—Pelayo, 50, 1er., (Barcelona). t Mas de Xaxars y Palet, Joseph M.'"—Enginyer.— VVifredo, 67, Badalona. —Coleópters. Matas y Guitó, Francisco.—Ronda de Sant et 63, ler, - Barcelona. Palet y Barba, Domingo.—Advocat.—Tarrassa (Barcelona). Palou, Pbre., Mossen Joan. Diputació, 358, principal, Bar- celona. Patxot y Jubert, Rafel. —Passeig Bonanova, 64, Sant Gerva- si (Barcelona). Plantada y Fonolleda, Vicens.—Veterinari y Mestre. — Mollet del Vallés (Barcelona). Pons, Isidoro.—lInstitut Saint lgnace, Anvers (Bélgica). Ragué y Camps, Joan.—Propietari.—Gualba. Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rvt. P.—Caspe, Barcelona. Reynés y Font, Gaspar.—Rambla, 22, Palma de Mallorca. Rives y Maopoey, Joseph.— Diputació, 858, 8er-, Barcelona. Roigé, Ramón.—A potecari. —Prat del Llobregat. Romaní y Guerra, Amador.—Rambla de Catalunya, 121, 4t, 1.7, Barcelona.—/ctiologia de Catalunya. Romaní y Guerra, Conrat.—A potecari. —Passeig de Gra- cia, 60, 20n., 2.7 Rosals y Corretjer, Joan.—Portaferrissa, 80. —Malacologia. Sagarra y Castellarnau, Ignasi de.—Mercaders, 88, 1er-., Bar- .. Celona. —Lepidópters. Serradell, Baltassar.—Metje.—Sant Pau, 78, 1er-, Barcelona. — Malacologia y Mineralogta. Serrano y Millan, Llució.—Advocat y propietari. —Goya, i principal, Zaragoza. Solano y Eulate, Joseph, Marqués del Socorro, Conde de . Carpio.— Jacometrezo, 41, Madrid. i Solé 4 Plé, Joan. —Doetor en Medicina. —Condal, 24, ler. Bar- ceiona.—Geologia. / 1 Soler y Pujol, Lluis. —Naturalista-preparador. —Raurich, 9, botiga, Barcelona. Tarté y Tarré, Emili. —Sobradiel, 4, 1er. Barce'ona.— Orni- toloç50, b Tous y Biaggi, Francisco, Doctor en Medicina. — Ronda. de Sant Antoni, 68, 1er- Ventalló, Domingo. L Bontevella, 118, Tarrassa (Barcelona). —Coleópters y Dipters. 3 Zulueta y Escolano, Antoni de.—Plaza del Angel, 13-14, tor, Madrid.—Moluschs, Batracis y Reptils. ———————€éle— él Eé——— SESSIÓ DEL 83 DE DESEMBRE DE 1905 Presidencia de Mossen Norbert Font y Sagué —S': obrí la sessió 4 las onze y trenta minuts. —El Vis-secretari llegeix l' acta de l' anterior sessió, que es aprovada. COMUNICACIÓNS.—El Vis-secretari dòna compte d' un tre- ball enviat pe 'l Dr. Cadevall titolat dExcursionisme boté- nich,, del qual llegueix algúns fracments, y resumint diu que en ell hi ha la descripció de dos especies novas per la ciencia, la Centaurea Cadevalli, Pau, y 1: Helianthemum angustipeta- lum, Cad., y la cita de moltes altres novas per Catalunya y al- . gunas per Espanya: es un trevall molt interessant y que po- drón veure nostres llegidors en les planes del Butlletí. —El Sr. Soler y Pujol dòna compte de haverse hagut de cambiar el nom de sa Perdiz melanocephala descrita en el Butlletí de Maig de 1904, per haverni ja ab aquest nom, una de l' Arabia, descrita anys enrera pell naturalista Rúppel, y per quin motiu determina posarli el de Perdig ornata. —El mateix senyor presenta dos radiats poch comuns. —Mossen Font y Sagué presenta una curiosa agrupació de pinyas per el gran nombre de las mateixas que la forman. Procedeix de Santa Coloma de Farnés. —El Sr. Bofill y Pichot presenta algúns insectes (coleópters é himenópters). Els primers consultats ab el Sr. Ferrer y Vert resultan esser la Oberca linearis y el Pogonocherus denta- tus, Cassats à Vilatorta, aquest últim no citat ú Catalunya. Entre 'ls himenópters hi ha una Jutilla que 's creya era la 6: M. Bareyi Rad., pero consultada ab el Sr. Mercet, aquest re- conegué era una varietat de la J/. nuptura, Mercet. sp. n. do- nantli el nom de var. Bo/illi que fs distingeix del tipo per te- nir el torax negre, mentres que en aquell es roig. Hi ha tambè algunas especies de Goryfes (himenópters-sphegids) que con- sultats ab l' expressat Sr. Mercet, resultan un, el d' del G. planifrons, Thom., que no fs conexía encare, un altre el tipo del G. Mistaceus L. y finalment una varietat d' aquest descrita per el Sr. Mercet ab el nom de var. Hispanicus. De la revisió feta en la sèva colecció y en la del Sr. Antiga no s' ha pogut comprobar l' existencia à Catalunya del G. faliaz Handl., per quant els individuos que fs tenían per tals resul- tant pertànyer é altres especies. —Essent la sessió última del any, el Conservador interí, del Museo, dòna compte à grosso modo de lo ingressat ab destí al mateix, —El Tresorer presenta també l' estat de comptes que de- talla y es aprovat per unanimitat. En resúm es el seguent: Entiodage dida (UE. VE ies o 95368 SOPtIdAS ce desti lant feu ss gRGONÓ BEnecaixarn son ii after du as 93 58 —El President, Mossen Norbert Font y Sagué, diu que haventse de elegir en aquesta sessió la nova Junta Directiva, sospen la sessió pera que 'ls socis se possin d' acord. Una volta represa y previa votació, resultan elegits per majoría els senyors segúents: President. —Joseph M.2 Bofill y Pichot. Vis-president.—Salvador Maluquer y Nicolau. Secretari.—Llorens Garcias y Font. Vis-secretari. —Felip Ferrer y Vert. Tresorer. —Amador Romaní y Guerra. Bibliotecari.—Joan Rosals y Corretjer. Conservador del Museo.—Joan Bta. de Aguilar-amat y Banús. Concellers.—Norbert Font y Sagué, y Lluis Soler y Pujol. 7 Després d' un breu parlament del Sr. President sortint, en el qual recomana la constancia y acert en el trevall, sí aixeca la sessió é les 12 hores 45 minuts. La Ta Oest a a ea ae) SESSIÓ DEL 7 DE JANER DE 1906 Presidencia de D. Joseph M." Bofill —A las 11 horas y 21 minuts s' obrí la sessió. —El Vis-Secretari llegeix l' acta de la sessió anterior que es aprovada. El mateix dòna compte ais socis, per son coneixement, dels acorts presos en la darrera sessió de Junta Directiva. — COMUNICACIONS. —El Vis-Secretari llegeix unas 4 Notes botaniquess del consoci Rvt. P. Joaquim M." Barnola, S. J., sobre el Poropnyllum viridiflorum D. C. trobat ú uns terra- plens de Sarrió en lloch incult, per quina circunstancia l' autor després de descriurer la planta de que's tracta, quí es originaria de Méxich, emiteix l' opinió de que puga esser espontania, pero que espera troballas y observacions ulte- riors per afirmarho. —El mateix senyor llegeix una nota del consoci Jacinto Barrera y Arenas 4 Teyó sobre la Historia d' una parella de bechs de coral (Estrelda cinerea) posats en llibertat en aquella encontrada. En aquest treball el Sr. Barrera, donant probas de sa pacient observació, descriu ab gran minucio- sitat de detalls totas las peripecias per que passaren aquells aucells, fins à estudiar las causas més probables del fracàs que obtingué l' ensaig d' aclimatació. Pera major il-lustració — dels socis envía un niu construit per aquellas aus y que fou trobat al peu d' una mata de geranis. —El Sr. President llegeix una extensa carta del consoci Joseph Maluquer, que actualment se troba à Hamburg (Ale- mania), en la que tracta del Nadurhistorisches Museum, ó Museo d' Historia Natural d' aquella ciutat. En dita lletra detalla molt gràficament l' importancia d' aquell edifici, ab SOS tres pisos, planta baixa y soterrió, 1" inmens caudal cien- 8 tífich que contè ab la fabulosa cantitat d' exemplars que hi figuran, y las maravellas d' instalació que s' han fet ab als mateixos ahont hi ha especies que son presentadas ab la més refinada naturalitat de son habitat. El Sr. Maluquer finalisa sa missiva prometent als socis més noticias histórich—naturals de l' encontrada ahont se troba. —Tambè el mateix senyor llegeix una carta del Vis-presi— dent excusant sa inassistencia é la sessió. j — —Mossen Norbert Font y Sagué presenta un incisiu y un molar fóssils, pertanyents é l' Hippopotamus major, que pro- cédents de Tarrassa li ha remés el soci Eugeni Ferrer Y Dalmau. : —Finalment el Sr. President, ab motiu de la presa de pos- sessió de son càrrech, dòna gracias é la dInstitucióa per son nomenament y (ab aytal motiu) parla breument, encareixent la necessitat de que tots els socis aunin sos esforsos en bè de la societat. ds Y no haventhi altres assumptos de que tractar, s' aixeca la sessió é las 12 horas 50 minuts. - COMUNICACIONS EXCURSIONISME BOTANICH PER EL DR. JOAN CADEVALL I Ni la flora de Cataluna ni ninguna otra regional ha sido medianumente estudiada. (C. Pau, in litt.) Aquesta afirmació del gran botànich segorbí, que alguns anys enrera m' hauría semblat hiperbólica, resulta pera nostra flora, desgraciadament, mòlt fundada. Sempre havía cregut 9 que pocas novetats podría oferir l estudi de les plantes en un país que havía sigut visitat pels més distingits botànichs. Mes ú mida que he anat extenent el radi de mas exploracions, mí he convensut més y més de lo mòlt que resta pera estudiar encare. No solzament s' imposa la rectificació de varies es- pecies y la fixació d' altres vagament determinadas, sinó que l'úrea de dispersió de moltes deu esser radicalment modificada. Pot assegurarse que varies plantes espanyolas s' extenen fins ú Catalunya sense atravessar el Pirineu, trovantse repre- sentadas ú l' altre vessant per especies afins. Y com els au- tors catalans se valen casi sempre d' obres franceses, resulta que algunes vegades s' han prés les especies afins per les auténtiques. / Aixís ha succehit, per exemple, ab l'Arenaria querioides Pourr., genuiaament espanyola, que à últims d' Agost recu- lí als Rasos de Peguera (Berga), en qual planta cregueren veure "is mèus illastres predecessors la 4. tetraquetra L. Lo mateix pot uirse de la Scrophularta crithmifolia Boiss., que. l'any passat troví à Ribas y Caralps, que degueren confon- dre ab la Sec. Hoppei Roch, Salv. Isern y Say, tota vegada que atribueixen al N. de la provincia de Girona y no lluny dels llochs esmentats aquesta especie ultrapirenaica, la que per altre part he vist en l'herbari de Costa. Un estudi detingut de la morfologia de les plantes y llur comparació ab bons tipos, m" ha descubert l'existencia d' aquestos errors, que Pau ha confirmat després d' una manera complerta. Altre causa pot haver contribuhit 4 la confusió de plantes del país ab altres extranjeras, segons mon amich, y es que 4els espanyols sempre han buscat en llibres baratos l' estudi de les plantes, preocupantse més de les descripcions que de tipos auténtichs, perque es més cómodo sentirse botànich de repent, que assolir el coneixement dels vegetals mitjansant una préctica tenàs, continuada y seria. Y sobre tot menys molest estudiar les plentas als jardins botànichs ó en els her- baris formats per altres, que corre per mondfes el colles gastant diners y patint fret y calor, set y cruiximent de cames, mu- 10 llantse é voltas fins als ossos y ab perill altres d' estimbarse. Quant penso que la comarca del Vallés, objecte predilecte dels mèus estudis y sens dupte la més visitada, m"' ha pro- porcionat en el decurs d' alguns anys tantes plantes ignora- des y derrerament tres especies noves pera la ciencia, de— duheixo lo que resta pera descubrir en varies comarques de Catalunya y aduch algunes de nostra provincia, com el Cadí, que apenas han rebut la visita de cap botànich. Mes encare que totes les localitats haguessin sigut reco-: negudes y minuciosament estudiades per nostres predeces- sors, no per aixó podría donarse per feta la Flora catalana, puig que 'n ella no hi figurarían varies formes y varietats de moderna creació y d' indiscutible importancia. Aixís, per exemple, citarían el Papaver Rhoeas L., pero res ens dirían de les cinch formes y moltes varietats admeses per Rouy, entre las quals hi ha el P. caudatifolium Timb. y el P. stri— gosum Bsenning., mòlt comuns en les terres de cultiu, que constituheixen verdaderes especies. Pera aquells autors lo mateix era "1 Linum su//ruticosum d' Urgell que 'l del Vallés y Pla de Bages, é pesar de las manifestes diferencies que fls separan, fins al punt de constituir el primer el tipo de l' espe- cie y 'l segón la subespecie salsoloides Lamb. No podríem con- tentarnos avuy ab la sola indicació de la Silene samifraga L. ó del Z/4jmus Ohamaedrys Fr., puig las varietats genuina Rouy y viscidula Giraud., de la primera y glabratus y vestitus Lge. del segón se diferencían tant entre sí que alguna s' ha donat com 4 especie distineta. Prou feren en llurs temps aquells illustres exploradors, mancats de vías de comunicació pera recorre 'l país y d' obras que puntualisessin bé la diferenciació dels sers naturals, pera que poguém queixarnos de no haver enllestit del tot ia sèva tasca. Contra lo que algún d' ells suposava, després de tre- vallar molt, deixaren feyna de sobras pera "ls que trevallém avuy y pera las generacions que vindrón derrera nosaltres. Aquestas consideracions, que algú podría creure extem- porànies, tenen per únich objecte recordar als ardits joves 11 .d' aqueixa INSTITUCIÓ que molt hi ha encare per espigolar en lo terrer de nostra patria, y encoratjarlos éú prosseguir ab fe y entussiasme l' obra de cultura que ab tanta abnegació em- prengueren aquells benemérits botànichs. Passant à ressenyar las deu ó dotze excursions verificades durant la primavera y l' istiu, comensaré per l' encaminada el 28 y 24 d' Abril, als voltants de Manresa. Prescindint de varies especies consignades en la meva Flora del Vallés y en la del Dr. Sallent del Pla de Bages, sols faré menció d' alguna no citada ó més notable. En aquest cas se trovan l' Haplophyllum hispumicum Spach., var. pubescens, que s' extén fins als ermots d' Urgell é la dreta del Segre, la Fumaria micrantha Lag.—F. densiflora DOC. que descubrí anys enrera y s' extén cap ó Lleyda, sens que l' hagi vista may al Vallés. L' Helianthemum virgatum VVIe., o. ciliatum, fàcil de confondre ab el HX. pi/osum Pers., abunda pe'ls marges de Viladordis y arriva fins al límit sep- tentrional del Vallés, puig se trova al peu de Montcau, prop de la Mata. La Reseda alba L., 8. marítima Múll., que havía trovat à Monistrol y Castellgalí, se remonta fins à Roca-ti- nyosa, prop de Viladordis. Aquestes tres últimes especies deu- hen anyadirse é la Flora del Pla de Bages. Per primera vegada puguí observar é l' esquerra del Llo- bregat, terme de Vallhonesta, la presencia de la Rosa pimpi- nellifolia L., var. myriacantha Ser.—R. myriacantha DC., que sempre havia vist ú la dreta, extenentse desde Sants, Ce- cilia de Montserrat (P. Marcet), à Sant Guim, Calaf y altres punts de la Segarra. II. La segona excursió tingué lloch el día 2 de Maig, en com- panyía del Dr. Sallent y D. Conrat Pujol, l' infatigable explo- rador del Bergadà y continuador de l' obra del sèu avi Grau, repetidament citat per l' eximi Costa. Sortirem al primer tren del matí y é las vuit próximament arrivarem ú Olesa. Al deixar la població seguint la carretera 12 de la Puda, descubrirém en un camp, ab relativa abundancia, ll Galium saccharatum All., únicament referit al litoral per Costa y per mí al Ubach, ahont anys enrera en troví un exem- plar raquítich. Prosseguint la marxa y ja prop de la Puda, distingí en- tre les llicorelles de la vinya tocant à la carretera, una Fu- maria que, pe'l llarch asperó de sa corola y la silícula oblon- ga y apiculada, no podía referir à cap dels tipos per mí cone- guts en aquest género. Estudiada detingudament y convensut de que fs tractava d' una especie nova, fs publicà com ú tal en las Memorias de la Real Academia de Ciencies y Arts de Barcelona, ab el nom de Fumaria calcarata Cad., y sos corresponents gravat y diagnosis. Remesa més tart al distingit botànich de Segorbe, fm con- testà en los seguents termes: 4Comparada con las muestras de mi colección, veo que se trata de una forma, claramente distin- ta, de todas las subordinadas que conozco pertenecientes à la F. micrentha Lag., por los frutos oblongos. Se parece mucho à la F. Thuretii Boiss.y Per lo qual sembla que podré conside- rars3 com ú bona especie. i Deixant la carretera, baixarem 4 l' areny del Llobregat, recullinthi 1 Glaucium cormiculatum Curt. y la Malcolma africana R. Br., bastant rares al Vallés y frequents al Pla de Bages, desde ahont s' extenen cap al Urgell través de la Se— garra. Tambè 's trovaven per allí, entre una munió d' espe- cies, el Tamaria hispanica Boiss. y el 7. gallica L., y l' Eu- phorbia Gerardiana Jacq. Atravessarem seguidament el pont sobre 'I riu, mitjansant el pago de deu centims, no sens recullir al extrem del inateix uns peus de Vicia mseudocraccn Bert. y de fer desistir ú n' en Pujol. d' abastar un exemplar de RLamnus lycioides L., ab perill d' estrellarse contra les roques ó de caure é la cus A la vora dreta del riu s trovava abundant, mes encara atrassada, la Centaurea intybacea LamY., la Srorzonera ma— crocephala DC., la Polygala calcarea Seh., propia de la regió. 13 superior inmediata, y, junt al Cairat, l' Eruca sativa LamY., que may l' havía vista baixar de la Segarra. Seguint voretjant per la falda del Montserrat, 1 Bliceiy del nota tot seguit l' aparició d' especies de la zona mitja, com l' Helianthemum hirtum Pers. y Lithospermum fruticosum L., que no penetran al Vallés, y als turons de l' altre banda, l' Hedysarum humile L. que, atravessant més amunt el Llobre- gat, s' enfila cap ú Sant Guim avensant fins prop de Lleyda. En el sorrench del riu forma ufanoses mates cubertes de flors l' 4lfanmna tinctoria Trausch., prop les fonts vegeta 'l Carez Mairii Coss. Germ. y pe'is singles s' hi trova, à voltes, la Reseda alba L. Com Costa y Vay. refereixen allíl' Arena- ria modesta Dufr., vareig buscarla ab el mateix interés y éxit negatiu d' altres vegades per diferents punts de la monta- nya. Comparada l' Arenaria de Montserrat, que s' exten per tot el Vallés y gran part del Pla de Bages, ab exemplars de l' A. modesta Dufr., cullits à Castellseràs per Loscos, à Segorbe y Sierra Mariala per Pau, y é la Junquera per Reuter, se 'n distingeix tot seguit pe "ls sèus sepals marcadament oG4usos. dQuina es, donchs, l' 4renaria de Montserrat2 Tots els autors catalans han cregut quí era la cominbricensis Brob, pero sembla que Pau sf inclina é l' admissió dela Loscosii Tex. Per una part dech dir que desconeixo la descripció de la planta de Loscos, pero comparat un exemplar d' aquesta procedent de Monreal del Campo ab la planta catalana, ape- nas se nota altre diferencia que 'l ser aquesta mes viscosa, diferencia que tal volta sia menys marcada en la planta viva. Al sortir de Monistrol, després de passat el Pont, vejerem dalt del single que s" dei sobre les últimes cases, l' A4s— phodelus albus VVilid., molt abundant, y la Coronilla mínima L., 8. australis Gr. et G., que s' exten cap ú Urgell y que Costa y jo mateix havía dogai per CO. montana Scop. Mes es- tudiada detingudament, s' observa que, si bè presenta 'ls.fo- liols majors que la mínima, tè les estípules superiors soldades y bi fides, no disjuntes, y els tronchs frutescents desde la base y macissos, en lloch de ser Zerbacis y /istulosos. I 14 Després de buscar en va à l' areny del riu la Vicia pan- nonica Jacq., que vint anys enrera hi cullirem ab mon ben- volgut deixeble Salvador Maluquer, ens dirigirem 4 1 estació de Monistrol pera regressar en l' últim tren à Tarrassa. El 17 de Maig emprenguerem ab el propi Dr. Sallent una excursió ú Moncada, ahont trovarem, entre altres especies, el Ranunculus Sardous Crantz., a. genuinus Rouy, R. trichophylius Chaix, Silene conica L., Lotus ornithopodioides L., Trifolium resupinatum L., y avansant cap à Mollet, la Valeriana olitoria Poll., Papaver Argemone L. y la Fumaria muralis Sond., for- ma F. confusa Jord. que, publicada com é dubtosa, ha sigut confirmada per Pau y solzament s' havía senyalat é la regió Cantébrica. Devant de Mollet, 8 l' esquerra del Besós, cullirem alguns exemplars de Zinaria Pelisseriana D. OC. y de Medicago depressa Jord., que pochs días avans havía descubert ú Tarrassa y re- sulta nova pera Espanya. No fou possible trovar ni la Bise- rrula Pelecinus L. ni l' interessant Lathyrus Vissolia L. que hi havía recullit una aitre vegada. Al entrar à Sant Fost se veyan prop del camí magnífichs peus de Geranium sanguineum L., y al sortir del mateix po- ble pera empendre l' ascensió à Montalegre, trovarem la for— ma bulbifera Jord. del Ranunculus bulbosus L. Arrivats ú la Conrería, poguerem observar el Sarotiamnaus catalaunicus VVebb, la Genista candicans L., casi passades, l' Anthyllis cytisoides L., que comensava ú florir, la Parony- chia argentea Laml., Filago germanica L. y els Carex Lintú Shelc., Ç. silvatica Huds. y Ç.. olbiensis Jord. y algunes altres ja conegudes d' excursións anteriors y de menys importancia. Junt é la fresca font reanimarem nostres forses mitjansant les provisións que portavam y emprenent prompte (perque "1 tro "ns amenassava) lo descens per la vessant oposada, arriva-. rem cap al tart ú Badalona, després d' una caminada de set hores. Lo més interessant que trovarem pe 'l camí fou la Mi- cromeria greca Bth. als marges de Tiana, y el Rumez buce- plalophorus L., prop de la platja, en la que cullirem el Medi- 15 cago marina L., el 3£. littoralis Rhode, y l' Orlaya maritima Roch, de la flora marina, després de lo qual, prenent el tren pera Barcelona, vinguerem en l' últim de Tarrassa. III A l' excursió de Montalegre en seguí una altre més impor- tant qui emprengui sol el día 26 de Maig al centre d' Urgell, visitant les inmediacions de Mollerusa y la vora dreta del Segre, desde Balaguer al Noguera Ribagorzana. De les moltes plantes observades en aquesta excursió, mereixen citarse la Clematis recta L., solzament referida ó las provincias de Gi- rona Y Bareolona: abundant pe 'ls ramals de la siquia de Bala- guer, cap ú Menarguens: l' 4donis aestivalis L., raro, al peu de la Suerera del Segre, únicament trovat fins avuy ú Olot y Ripoll, per Bolós y Ferrer, respectivament, el Glaucium cor- miculatum Curt., 8. qurantiacum Martr., subv. tricolor, des- cubert alguns anys enrera per en Salvador Maluquer prop d' Artesa, abunda als camps de Torrelameo. Una crucifera interessant, no citada à citen la Diplo- taris Barrelieri, D. G., troví per les vores de la carretera à Menarguens y, més tart, ú Mollerusa, probablement vingu- da d' Aragó, hont la cita Asso. L' Jberis pinnata Gon. forma veritables toyes de flors blanques desde Bellvís à Cervera. La Matthiola tristis R. Br., de suavíssim perfum cap al vespre, s' exten desde la Segarra al través del Urgell, abundant en la serra de Balaguer à Torrelameo. Al peu d' aquest poble, baixant al Ribagorzana, s' hi troval' Alyssum campestre L. L' Helianthemum canum Gr. et G., que anys enrera descu- brí 4 Gardeny y Serra de Canyelles, prop de Lleyda, apareix també pe'ls marges àrits de Menarguens, ahont també hi re- cullí algún exemplar de Fumana Spachiúi Gr. et G., B. eri- coides Dun., no citada ú Catalunya. Ademés Met (an pe'ls sembrats del secà, junt ab l' Eruca sativa LamF., la Malva trifida Cav. y la Reseda lutea L., e. Lecoguii Múll., y cap els camps de Bellvís creix també la Reseda luteola L. (Continuard) 16 Rectificació de la nomenclatura d' una dPerdixo PERDIX ORNATA Soler PER D. LLUIS SOLER Y PUJOL En el butlletí d' aquesta INSTirució corresponent al mes de Maig de 1904, tingué la satisfacció de publicar una descripció acompanyada del grabat, d' una perdiu que fou morta com expresaba en dita comunicació en el terme de Sant Llorens de Munt y regalada é la Real Asociació de Cassadors d'aques- ta ciutat perqué figurés en la colecció d' aus y mamifers que posseheix. Tractantse d' un exemplar de coloració y fins constectura desconeguda per tots quins tingueren ocasió de veurela, la creguí ab aytal motiu especie nova y consultada la opinió de mos amichs el Srs. Mir y Navarro, catedràtich de Historia Natural del Institut y Tarré y Tarré, ab objecte de determi— nar la classificació més convenient cregueren abdos anome- narla Perdix melamocephala per dominar en son cap el color negre. Per observacións hagudes després ha resultat, qui el nom específich de melanocephala, ja habia sigut aplicat pe'l natu— ralista Rippel ú una perdiu de l' Arabia, habent resultat per consegtent necesari cambiarlo à l' especie de que parlo. Al efecte he consultat novament l' opinió del Sr. Mir y Navarro qui atenent 4 la coloració y dibuixos que l' adornan m' aconsellat com aixís ho efectuo, li dongués el nom especí- fich de ornata ereyentlo tambè el citat Sr. Tarré com el més adecuat. Respecte als duptes que podían subsistir sobre si es tracta d' una especie coneguda, dech observar, due desde la publi- cació de sa descripció en el Butlletí no s' ha rebut altre cb- servació contraria que la que afecta ú son nom específich qui- na rectificació es objecte de la present nota. La comparació de la Perdiz ornata ab la rubra qui es la més afí evidencia notable diferencia. 11 El respetable amich y consoci R. P. Navés, aprofitant l' ocasió de sa visita als museos de Viena, Berlín, Bruselas, Londres y París s' ha fixat d' un modo especial en las perdius que poguessin tenir semblansa ab la que había vist detingu- dament é Barcelona, no trobantne cap que ab ella es pogués confondre. Aquestas son las averiguacions que he pogut recullir. en aqueix temps transcorregut, averiguacions que han descar— tat els duptes de si el dit exemplar era especie ja citada, en tal convicció estich y me crech en el deber de comunicar als meus consoeis el cambi del específich melanocephala per el de ornata quedant per lo tant designada la perdiu à que mí estich referint ab el nom de Perdizx ornata. Barcelona, Janer de 1906. CONTRIBUCIÓ À LA FAUNA MALACOLÓGICA DE CATALUNYA PER D. JosEPH MALUQUER Y NICOLAU IV (d) Moluschs terrestres y d' aigua dolsa dels voltants de la Pobla de Segur INTRODUCCIÓ La comarca de la Pobla de Segur està essencialment com- presa dintre l' antich comptat de Pallars, estant limitada al N. per las serras de Monsó, Sant Aventí y Camporàn, al S. per las montanyas de Sant Corneli, Orcau, Galliner, y Santa Engracia, é Ll. pe'l Boumort y Collegats, y à P. per Ja serra de Lleres. Aqueixos limits donan 4 coneixer ja la importan- (1) I Molusehs de la montanya de Montserrat. (But. I. OC. d' H. N., 1903)e II Moluschs terrestres y d' aigua dolsa de la Comarca d' Artesa de Segre. (But. I. C d' H. N., 1904). III Moluschs marins del Masnou. (But. I. C. d' H. N., 1904). 18 cia de la orografia de la comarca, donchs desde la vall situa- da ú uns 580 m. sobre 'l mar, fins als 1400 m. de Mansó, y 2082 m. del Boumort, s' hi trovan compresas las diferentas zonas que caracterisan las floras y faunas, segons l' altitut de. las regions ú que pertanyen. La hidrografía està representada pe'ls rius Noguera-Pa- llaresa y Flamissell, quina unió tè lloch devant del Pont de Claverol, à pochs minuts de la Pobla, abdós entran é la vall per estrets passos: el primer pe'l de Collegats, y el segon pe'l congost d' Erinyà. La geologia es en general variada y digna d' estudi en la regió que 'ns ocupa, donchs en la reduida extensió que tè,— unas sis horas de cap é cap, en els llochs més apartats, —pre- senta casi tota la escala geológica de las terras, Un estudi detingut y sério de la comarca baix aquest as- pecte donaría lloch sens dupte ú desecbriments interessants, prestantse ú tota mena de investigacions. Tenim la intenció d' ocupàrnosen més endevant, Y per aixó 'ps referirém solzament aquí d' un modo molt lleuger 4 la constitució geológica pera donar una idea de sa importan- cia. Els terrenos primaris, hi estàn representats per las prs- sarras silúricas del Boumort, una serie de capas de lignit y esquist en la montanya de Socis, senyalan la presencia del Carbontfer, donant lloch à algunas minas que s' ha intentat explotar varias vegadas, y abandonadas tot seguit per la im- puresa y escasetat del combustible, que 's presenta en faixas ó llistas entre capas d' argilas grisencas y margas. El Devó- nich apareix à l' altre costat del Collegats, casi en el mateix llit del Noguera, trovantse assentada sobre d' ell la vila de Gerri. El període secundari es el més ben representat en la regió tota. El Triússich s' extén en gran manera per la banda Grec, y Llevant voltant la formació devónica citada à partir del cre- taci de Collegats, apareixent ab manantials d' aygua salada vora Gerri. 19 El Juróssich dòna lloch é la principal composició del Bou- mort, presentantse en faixas, entre las quals apareix el silúrich. El Orefacich, molt extés dintre la comarca, pertany en gran part ú la formació senonense, ab interessants jasciments fossilí- fers. Las entradas dels dos rius é la comarca donan lloch à dos congostos d' aquest tram, ú Collegats se presenta ab uns es- trats verticals de més de 60 metres d' alsada en una extensió d'uns sis Em., y en el congost d' Erinyó hi apareix en tres faixas, Una formada per margas pissarrosas alternant ab bla- vas ó grisas, l' altra per calissas compactas fossilíferas, y la tercera en sa part principal constituida per conglomerats de las formacions numulíticas. Interessants son els blochs triàssichs assentats sobre las margas senonenses en els cimals de las montanyas d' abdós costats del torrent d' Erinyó, cap é Toralla y Serradell, for- mant pudingas roijas, dipositadas allà per l' acció diluvial: en aquesta part s' hi trovan las célebres covas de Toralla, que per altre costat no presentan particularitat digna d' esment, aixís com las del Forat Negre, la Bou, y cova de Sorta. Els terrenos terciaris dominants sont l' Zocé superior ó Nu- mulítich, quin llach apareix desde 'l repeu del citat Boumort fins ú la Pobla, y montanyas de Santa Engracia. Importants son els jasciments fossilífers de la comarca, que sí extenen desde Pomanyons àú Sensuy, especialment en el torrent y montanya de Santa Magdalena. Se'n trovan tam- bé alguns al peu de Sant Corneli y costas de Santa Engracia. Impossibls es enumerar aquí, y no haventlas estudiat en- care, las moltas especies de moluschs fóssils que s' hi trovan y que ab altres companys hi hem recullit moltas vegadas. Solzament citaré "ls géneros furrilella, Conus, Columbella, Ostrea, Corbula, Pecten, Lucina, Cardium, ete., com àú més abundants. S' hi trovan tambè Alveolina, Cyclolites, Astro- coenia Y altres. El clima es sumament benigne, sens arrivar ú las tempera- — turas extremas que per sa situació en el Pirineu podría al— cansar. La vegetació 's presenta dintre la zona de la olivera y 20 del pí, comensant en la part alta 'ls prats. La vinya hi vegeta bè, lo mateix que 'ls arbres fruyters alguns impropis de sa latitut. La flora, molt rica y variada, apenas se l' ha estu- diada gens. Lo mateix pot dirse de la fauna entomológica, ní obstant y que creyem qu" es notabilíssima per lo que en nos- tras excursions hem pogut apreciar. Els moluschs hi son relativament abundants, principal: ment en els macissos calcaris de Collegats y Congost, ahont s" hi trovan algunas formas propias de la regió, com son el Pomatias Noguera: Fagot, Pupa Tlerdensis Fagot, etc., po- guéntsen "hi recullir tambè del litoral, com 1: Xeliz solendida Drap., Helia vermiculata Múll. , Rumina decollata Risso, y al- guna altre, que faltan casi per complert en la vessant france- sa del Pirineu. Per la comarca de la Pobia de Segur poden portarse à cap. un sens fí d' excursions, totas agradables y pintorescas. Una de las més hermosas es la que fs pot fer cap à Collegats, visitan Sant Pere de las Malesas, pujant ú Monsó y baixant à la Pobla per Sant Miguel del Puy. Altra pot ferse cap à Tora- lla, Serradell y Erinyà fins al Congost. A Santa Magdalena, Ribert y Salés, Montesquiu y Aramunt, Ortoneda, Sant Cen neli, Boumort, etc., etc. fo excursió que fa de molt ben recomenar baix tots con- ceptes, es la del Plà de Corts ó Plà de la Cort, aixó es, sortir de la Pobla cap àú Senterada, la Pobleta de Bellvehí, Móntuy, Montceortés y Gerri: en ea expedició, pot visitarse ds es- tany de Montcortés, que sí ho mereix de veras. Tots aquets llochs els hem recorregut en nostras excur- sións, durant llargas temporadas passadas é la Pobla, pero nostras investigacións han sigut fetas molt per sobre, J aixís es que aquest trevallet tè de resultar molt incomplert, ja pre curaréni anarlo completant en altres consecutius. LLISTA DE LAS ESPECIES Gen. I. ARION, Fer. 1. Arion ater, L.—Voras dels rius, en llochs ombrívols, entre l' herbàm, en els prats. Rata. 21 9. Arion subfuscus, Drap. —Relativament abundant, so- bretot en llochs humits de las voras del Noguera. 3. Arion empiricorum, Fer.—Ab l' anterior, més comú en els prats dels cims de las montanyas. Gen. II. Limax, L. 1. Limaa agrestis, L.—Abundant en els horts, prats, jar- dins, camps de conreu, . voras de las corrents, seglas, etc. Més rara en els boscos, trovantse, en aquest cés, en els clars 6 en las voras. 9. Limaz variegatus, Drap. —De tamany bastant gran (uns 120 mm.), habita 'ls llochs més ombrius, grutas, recóns humits en els horts, entre la fullaraca. No abunda, pero l' hem observat en las arbredas de la vora del riu. 83. Limag brumneus, Drap.—Es la especie més petita (80 mm.), se "I trova sobre las plantas en las voras de las petitas corrents, en els prats é indrets ayguamolls. Gen. III. TESTACELLA, Cuv. 1. Testacella haliotidea, Drap.—En las voras de la segla y camí de St. Miquel del Puy, cap al capvespre y de bon matí. Rara. Gen. IV. SucciNEA, Drap. 1. Succinea Bofilli, Fag.—En llochs humits, voras de la segla, en el Flamissell y Noguera, etc. No abunda gaire. Gen. V. HYALINIA, Agass. 1. Hyalinia Farinesiana, Bourg.—En els horts y parets humidas, entre la molsa y sota las pedras. Bastant abundant. 2. Hyalinia cellaria, Múll.—Ab la especie anterior, pero no tan comú, trovantse tambè en els camps, entre las pedras dels marges y al peu de las matas. 8. Hyalima mitida, Múll.—Viu casi sempre é la vora de l' aygua, en las petitas corrents, sobre las plantas y en las parets. Rara. 22 4. Hyalinia cristallina, Múll.—Sota las pedras en llochs humits: las voras del riu, en els detritus, etc. Gen. VI. CoNunus, Fitz. 1. Conulus fulous, Múll. —Bastant comú entre la molsa y la fullaraca, en las voras del riu y al peu de las rocas. Gen. VIi. HELIx, Lin. 1. Helia aspersa, Múll. —Comú. 2. Helia vermiculata, Múll.—Bastant comú. 8. Heliz splendida, Drap. —Abunda per tot arreu. 4. Heliz caleca, Bourg.—Ab l' anterior, si bè no tant comú. Sobre las plantas, rocas, etc. 5. Helia nemoralis, L.—Abundant per tota la comarca, especialment en la vall y parts baixas de las serras. 6. Helix hortensis, Múll.—Abunda, inversament é l' an— terior, es més comú à mida que fs va pujant. (1. Helix ruscinica, Bourg.—Comú, sobretot en llochs humits. 8. Heliz odeca, Bourg.—Com l' anterior, en llochs humits, rocas de la vora 'l riu, etc. 9. Heliz carthusiana, Múll.-—Abunda per tot arreu. 10. Helia rotundata, Múll.- Sota las pedras y entre la fullaraca, escorsa dels arbres, etc. 11. Helia puichella, Múll.—Comú, ab el segúent. 19. Helia costata, Múll.—Ab l' anterior, sota las pedal en llochs humits, se trova en tota la comarca. 18. Helta cua Drap.—Comuníssim en las rocas de tota la encontrada, camí de Caldas, Collegats, y en tota la ribera, tant del Noguera com del Flamissell. 14. Heliz lapicida, Lin.—Comú en els marges dels camps y sota las pedras, esquerdas de las rocas, etc. 15. Heliz Moutinsiana, Farines.—Raro. Se trova en las voras dels rius, al peu de las rocas, entre la molsa y la fu- llaraca. 23 16. Heliz Arigoi, Rossm.—En els camps y sembrats, per tot arreu es bastant comú. 17. Helix nubigena, Charp.—Raro. Viu en las voras del Noguera, al peu dels arbres, desde la Pobla en amunt. 18. Helia ericetorum, Múll.—Raro en la comarca, va sent més comú ú mida que 's va pujant riu amunt. Exemplars bastant típichs. 19. Helia conspurcata, Drap.—Comú, sota las pedras. 20. Helix Pallaresica, Fag.—Abundantíssim en las voras del riu y en els marges, sota las pedras, entre las matas, etc. 21. Heliz pisana, Mull. —Abunda en els camps, sobre las matas. Gen. VIII. BurimUs, Scop. 1. Bulimus detritus, Múll.—A bundant en tota la comar- ca, montanyas de Claverol, Socís, Erinyó, Toralla, etc. Gen. IX. CHoNpRUS, Cuv. 1. Chondrus quadridens, Cuv.—Molt comú, sota las pe- dras, escletxas de las rocas, entre la molsa, en els detritus de las obras del ríu, etc., etc. Gen. X. RUMINA, Risso. 1. Rumina decollata, Risso.—Bastant abundant en tota la comarca, en els llochs de costúm. Gen. XI. PupA, Lam. Ll. Pupa (Boca Fag.—En las rocas del Congost d' . Erinyà y Coliegats. Comú. 2. dPupa Tlerdensis, Fag. —Ab la especie anterior en las rocas de las voras dels ríus. Molt abundant, sobre tot en el Congost d' Erinyà. 8. dPupa gomostoma, Riúister. — Ab las dos anteriors. Abunda. 4. Pupa penchinatiana, Bourg.—En las parets y marges dels camps, y vinyas. Bastant abundant. 5. Pupa Montserratica, Fag.—Sota las pedras, y al peu 24 de las rocas entre l' herba y la fullaraca. En las voras dels rius. Abundant. 6. dPupa ringicula, Mich.—Rara. Al peu de las rocas, en iguals condicións que l' anterior. Collegats. Voras del No- guera. 7. Pupa Brauni, Rossm.—Com las dos anteriors, pero més abundant que la darrera, vivint en els mateixos llochs. Gen. XII. PupinLa, Leach. 1. Pupilla muscorum, Becl.—Voras dels rius, en las ro- cas y en els detritus. No abunda. 2. dPupilla bigranata, Rossm.—Ab l' anterior, encare que. un xich més abundant. Gen. XIII. CLAUSILIA, Drap. 1. Clausilia abietina, Dupuy.—En tota la comarca en las escletxas de las rocas, entre la molsa. No abunda. 2. Clausilia Saint Simonis, Bourg.—Ab l' anterior, en las rocas. No abunda. 3. Clausilia Penchinati, Bourg.—Sota las pedras, entre l' herba y fullaraca. Voras dels ríus.. Tampoch es gaire abundant. Gen. XIV. LimNZa4, Brug. 1. Limnea vulgaris, Pfeiff. —En las bassas y tolls de la comarca. Comú, ab l' especie segient. 2. dLimnaeca limosa, Lin. 3. Limmea peregra, Múll. —En algúns rechs y torrentets del Flamissell. Poch comú. 4, Limnaea truncatula, Múll.—-Abunda en las seglas, pe— tits tolls, rechs, etc. En algún gorch dels ríus. Gen. XV. ANCYLUS, Geoff. l. Ancylus gibbosus, Bourg.—Junt ab las dos especies segúeunts, en el Flamissell y torrent de Serradell en sa desem- bocadura. 2. Ancylus Jani, Bourg. 25 o 8. Aneylus costulatus, Rister.—Ab els anteriors en el Flamissell. l l Gen. XVI. PomarTias, Stud. 1. Pomatias Noguerce. Fag.—En las parets de roca, del Congost d' Erinyà y Collegats y altres llochs de la comarca. Abunda. / i Gen. XVII. CrcLosroMa, Drap. 1. Oyclostoma elegans, Múll.—Molt abundant, sota las pedras, entre la fullaraca, etc. Barcelona, 1.er de Febrer de 1905. GUÍA PER LA CASSERA, PREPARACIÓ Y CONSERVACIO DELS LEPIDÓPTERS PER D. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU (Acabament) Clavada ja la papellona, s' enfonza ben dreta l' agulla en l' escletxa del estenedor fins que l' arrel de les ales sigui al nivell de las tauletas superiors d' aquell, fig, 12, de manera que l: ala pugui aplicarse ú partir de la base (1) exactament en la tauleta. Sí comprova aixecant lo precís les ales ab una agulla enmanegada que fs passa horizontalment per sota (aixó es inútil si fs tracta de una diurna), si las potas son dia- tre la escletxa: si no hi son, ab una altra agulla sí hi fan en- trar. També s' hi fan entrar provisionalment las antenas. S' agafa aleshores una tira de cartolina (las cartes de visita serveixen molt be), de la llargada del estenedor (a. b. fig. 12) y d' ampla proporcionat 4 la talla del papelló, ficsantla forta- (1) M.1l' abbe de Joannis.—Les papillons d' Europe. 26 ment per medi d' una agulla de picar ó de cap negre (C) en un extrém. Es més cómodo preparar avans la banda esquerra, per lo qual ab la mé de dit costat s' aixeca l' extrém lliíure de la tira de cartulina, mentres que ab la dreta y ab la agulla enmanegada fs conduheix l' ala superior per sota la tira fins ú donarli la posició que deu conservar. Es precís no foradarla ao l'agulla, sinó ferla córrer apoyant aquesta en las nervia— cións, fins que la vora interna de l' ala sia perpendicular al cos. Ab la mé esquerra s' aplana la tira que fs tenía alsada apoyantla llaugerament en l' ala de modo que aquesta guardi son lloch. Se ficsa aleshores la tira ab 1. agulla (C), ab lo que generalment farà presió suficient per mantíndrer aquesta ala en sa posició. S' aixeca una mica la esmentada banda, fs posa en son lloch l' ala inferior en la forma que fs veu en la figura 6 bé que concordin els dibuixos d' una ala ab l' altre (si son semblants), y fs ficse ab l' agulla (d). Fet aixó 's posa la se— gona banda (e. f.), mes no tan estreta com indica la figura, sinó ben ample, que tapi total" ala à fi de que no sí hi posi la pols durant el temps que sí assequi. Per les ales del altre costat se fà del mateix modo. Las antenas se mantenen endevant y als costats per medi 27 d' un cartronet (g) y del mateix modo s' arregla 1 ventre quan te tirada é redressarse, pro lo més comú es que S' abaixi, y aixó s' evita ab lo cartró (h). ó millor ab una boleta de cotó fluix que se li posa ú sota. Al costat de cada exemplar s' escriu sobre la banda 'l lloch hont s' agafat y 'l día, mes y any, y també el que s' ha preparat. El temps que han d' estar en els estenedors es molt variable y depend del tamany del exemplar, el grau de calor, humitat, etc., etc. Las potas ofereixen importants detalls pera la determina- ció de les especies, per lo que convé que restin senceres, encon- gidas al llarch del cos, el primer parell dirigit en avant y l'últim enrera. i Quan se tenen que preparar papellones ja seques, primer s' han de remullir, y aixó fs consegueix posantlas dins d' una formatjera damunt d' un tros de suro que reposi sobre sorra mullada, en la que s" hi tiran unas gotas de creosota perque no s' hi fassi floridura. Quan totas las articulacións del in— secte hajin recobrat l' elasticitat perduda poden tréures del remollidor y prepararles. Moltas vegadas en las excursións llargas no es possible preparar desseguida las papellonas recullidas, y convé deixar aquesta feyna per l' hivern. Las diurnas clavadas de costat poden guardarse del mateix modo, pro las nocturnas y las més delicadas d' aquellas y fins algúns micros de mitjana talla es bó, pera facilitar després sa preparació definitiva, cla- varlos ja ab la mateixa agulla y pe 1 mateix lloch que ho han d' esser després. Per aixó fs tira la papellona en lo pot preparat ab cloroformo y aixís que acaba de morir s' agafa delicadament ab les pinces y se li fan plegar les ales en la mateixa forma que las diurnas, mantenintla dins del pot en la esmentada posició fins que queda ben rígida, aleshores se treu y fS clava pe 'l mitj del torax y fs deixa secar en aquesta forma, per esperar sa ulterior preparació. Aixís aquesta esdevé més fàcil y senzilla, y las papellonas clavadas del modo indicat ocupan poch lloch, cosa important en las llargas excursións. 4 28 De tots modos, sempre que sia possible es preferible prepa.- rar cada vespre la agafat durant lo día. Quan per qualsevol causa fs trenca una antena, ala ó pol d' una papellona pot enganxarse per medi de goma laca. di— solta en esperit de vi pur. Col-lecció de papellonas.—Quan aquestas estàn seques se treuhen dels estenedors, y é cada exemplar atravessada ab la agulla-s' hi posa una etiqueta ab la data de la captura y 'l lloch ont fou feta y el nom del cassador, en aquesta forma: cCatalunya-Masnou, 11-VI-905—S. Maluquer.o També es molt convenient posarhi una altre etiqueta ab lo nom de la espe- cie, puig així "sfà més fàcil l' arreglo definitiu de la col-lecció. Aquesta fs conserva com la dels altres insectes en capsas de fusta que ajustin be, en qual fons s' hi posa una planxa de turba ó millor de mòll d' espigot d' etzavara, puig es més lleuger y compacte, cubert d' un paper quadriculat per fa- eilitar la bona col-locació dels exemplars. La cuberta deu tin- drer un vidre per poguer veurer lo contingut sense necessitat d: obrir la capsa, recubrintse aqueix vidre ab un cartró prim per evitar 1. acció decolorant de la llum sobre les ales de les papellones. A cada recó de la capsa s' hi posa clavada ab una agulla una bola de naftalina per evitar que hi entrin els insectes des- tructors. Las bolas de naftalina, se ciavan fàcilment al cap d' una agulla ordinaria, fent enrogir aquet é la flama d' una espelma, enfonzantlo dec en la bola y deixantlo reíre- dar. Sota la bola y en la mateixa agulla s' hi clava un rectàn- gle de cartró destinat 4 recullir la pols que deixa la naftalina al volatilisarse. Las capsas se guardan en un armari tancat her- méticament y en una habitació resguardada del calor y de la humitat. De vegades lo greix contingut en l'insecte fs liqúa y st extén per lo cós y les ales, donantli una apariencia llardosa que 'l desfigura complertament. En aquet cas l' únich remey es tindrer per unes quantes hores l' insecte submergit en benzina rectificada y després deixarlo assecar. En cas de que 29 algún insecte fs floreixi, l'éter sulfúrich aplicat ab un pin- zell es un bon remey. Ab aixó hem acabat aquestas lleugeras notas que poden servir de guia als joves aficionats à l' estudi dels Lepidópters, y 'm donaré per molt satisfet si ab elles he contribuit à ex- téndrer l' amor é tant interessants estudis. SALVADOR MALUQUER Y NICOLAU. Barcelona, 24 Janer 1906. ee —————— ee — es OBRAS y publicacións periódicas rebudas pera la Biblioteca : l (Desde '1 22 de Novembre al 80 de Desembre) OBRAS Cu. FERTON.—Notes séparées sur l' instinct des Hymenoptères mel- lifeurs et ravisseurs. (Donatiu de l' autor). PUBLICACIÓNS PERIÓDICAS Anales del Museo Nacional de San Salvador.—Tomo II, núm. 14. Alti della Reale Accademia dei Lincei. —Segundo semestre, números 9 y 10. dalcrta del Instituto Geológico de México. —Número 20. Boletim de la Real Sociedad Espatola de Historia Natural. —Tomo V, núm. 8. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Tomo IV, núms. 9 y 10. a Bolletí del Diccionari de la llengua catalana.— Tomo IL, núm 15. Bulletin du Musée Océanographique de Monaco.—Números 58, 54 55. : Broteria.—Vol. IV, fase. IV La Feuille des Jeunes Naturalistes. — Números 422 y 423. Miscellanea Entomologica.—Vol. XIII, núm. 8. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. —Vol. V, núms. 14, 15, i6, 17 Y 18. / . Naturae Novitates.—1905, núms. 17, 18, 19, 20, 21, 22, 23 y 24. The Canadian Entomologist.—Vol. XXXVII, núm. 12. / The Journal of Conchology.— Vol. XI, núm. 9. 80 EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Del 5 de Novembre al 81 de Desembre). GEOLOGIA Minerals Algúns minerals de Catalunya, entre ells Molibdenita de Pedralbes. — Donatiu de D. Joan Rosals. PALEONTOLOGIA Fóssils Lithodomus Lithofagus del Miocenich Burdigalià, de S. Sadurni de - Noya. —Donatiu de D. Joan Rosals. Colecció de 6 fóssils del Miocenich Tortonià de Montjuich.—Donatiu de D. Joseph Maluquer. Bulimus Gerundensis Vidal, Eocenich inferior, Cingles de Berti (Valldeneu).—Donatiu de D. Joan Rosals. Colecció de 3 fóssils de Pliocenich Plasencià del Papiol.—Donatiu de D. Joan Rosals. BOTANICA Criptogamae LICHENES Colecció de 6 especies de Mallorca. —Donatiu de D. Llorens Garejas. ZOOLOGIA Moluscha Colecció de 5 especies terrestres y 2 marines de Catalunya. —Dona- tiu de Mossen Norbert Font. Colecció de 70 especies marines, 17 terrestres y 8 d' aygua dolsa.— Donatiu de D. Llorens Garcías a ae a ates la ara ada cai ae 31 Protovertebrata Ascidia méntula (O. F. M.), Masnou. —Donatiu de D. Joseph Malu- quer y Nicolau. Vertebrata PISCES - Anthias sacer, Bloch., Barcelona. —Dipósit. Lichia glaucus, Risso., Barcelona.—Id. Ctenolabrus rupestris, CBp., Barcelona.—Id. Sebastes dactyloptera, Gunth., Barcelona. —Id. Crenilabrus Roissali, Riss., Barcelona.—Id. Barbus meridionalis, Riss., id. MAMMALIA Myotis Escalerai, Cabrera., Capellades. —Dipósit. NOTA.—Tambè s' han rebut pera el Museo altres exemplars, pero es- tant encare en estudi ó preparació, no 's donarà compte d' ells en aques- ta secció fins que s' acabin aquestas tascas. .L' Institució queda molt agrahida ais donants per llurs donatius. NOVAS —En las últimas sesións de Junta Directiva s' acordat mo- dificar las horas d' accés al local y dependencias de l' INSrim- rució en la seguent forma: El local social estarà obert tots els días de 5 à 7 de la tarde. Els dilluns y divendres 4 ditas horas el Sr. Conservador tindrà el Museo à disposició dels socis y els dissaptes el sefior 32 Bibliotecari serviró las consultas que fassin é son dopirtan dl —S' ha parlat ja en principi, per fer algunas excursións colectivas entre els socis durant la próxima Es esperant pera mes endevant ficsar la fec1a. —Defensa en un Platyuus. En els primers días del més de Janer d'enguany haguent sortit d' excursió per la cassa de Coleópters, regirant una pedra, puguí observar un curiós x L cas de defensa en un Platynus. La pedra estava voltada de fullaca d' alzina, un cop aixecada, fugir en en varies direccións alguns individuos, un d' ells l'agafí desseguida, observat y vist qu' era una especie que no existia en la meva colecció, vaig apresurarme per agafarne un altre, pero m' havien des- aparegut, ficsanme per tots indrets abans de remenar la fullaca ahont s' havien amagat, vegí que à sota una fulla tombat d' esquena y agafat a n' ella hi romania un elegant — y astut individuo que vengué ú aumentar la meva colecció. Com se veu l'instint de conservació feu que l'animalet se tapés d' aquella manera. —Una habitació de la Chalcophora mariana Lin. Aquesta l especie sol trobarse en els pinars y en molts d' ells ab bastanta frecuencia. L' agafí abundant, en els passats estius de 1904 y 1905 en el Carregador (Capdepera Mallorca) demunt ca- ramulls de metro (1) depositat à la costa per esser embarcat, hi era abundantíssima. Alimentantse aquest insecte dels suchs. resinosos del pi, acudien en gran cantidat é les hores de calent sol, atrets per la suau flaire que dels munts se despre- nia, irisant ab sos colors metalichs les grogencas socas allà ajegudas. en dites hores s' en pot fer abundant cassera en els punts ahont hi hagi metro. Prenguin nota els que vulguin cassar Coleopters en la nostra Roqueta. —LLORENS GARCÍAS Y FONT. (1) Se diu metro à trosos de socas de pi de Ga metres de llargade, plomats que s' aprofita per la formació de posts per fabricar caixons. Imp. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 17, Barcelona. Segona época. Any 39 —Nún, 8 l Mars 1906 i Butlletí l de 1a Institució Gataelana d' Historia Natural —e—— Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pr Fip. cars, c, IV. SUMARI — SECCIÓ OFICIAL: Sessió del 4 de Febrer de 1906. COMUNICACIÓNS: — Marcet, O. S. B., R. P. Adeodat. —Notas pera la eFlora Mont- serratina. . Zulueta, Antoni de.—Nota sobre la eHelix alonensiss 4 Catalunya. Cadevall, Dr. Joan. —Excursionisme botànich (Continuació). Font y Saqué, Pbre., Mossen Norbert.—Nota sobre la pre- sencia de la eAndalusita: 4 Sant Pere Martir. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO. , : Pe eL cia ME RS ra ga DE 9 dc À d'ha l LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm, 10, pis 1.er, 2.8 i BARCELONA NSTNUCIÓ CATALANA D'AISTORIA NATURAL — Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme— sos en sessió. Pagan dem pessetas l'any (que poden fer efectivasà — D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la — Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So--— cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos ds los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural, : s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas ó la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes i part: Ec 0 exemplars 100 exemplars 8/( 1- 4 planas 2 ptas. 4 ptas. é 5- 8 x 4 Ll 8 2 5l( 8-16 , gos 46 9 Números de mostra.—Seràn enviats gratuitament à qui 'ls. demani. Toutes les communications et échanges doivent ètre en— voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", 2.'.—Barcelona (Espagne) Co-L— I DL O——— NOTA.—BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona): desitja 'l cambi de publicacións. Die elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona): bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradis, 10, Barce- lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. (Bari 10, Barce- lona)o desires to exchange publications.. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, LO, Barce- lona)o demande l échange. La elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- Es lona) chiede ricambio. . de sal Poch : 5 d dei è Ú dans ENS I EEES PES i do Der, Ed TS CES RT EP 00, EB David gia oE St BUTELETÍ,. DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. i (Const. Frp. Cara. c. IV). MaRs, 1906 oo VoL. VI. (2.8 iPoGA, ANY 3.85) Núm. 8 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 4 DE. FEBRER DE 1906 Presidencia de D. Joseph M." Bofill y Pichot A les 11 hores 9B minuts s' obrí la sessió. Llegida l' acta de l' anterior es aprobada per unanimitat. — —El Secretari dona compte als socis, dels acorts presos en las derreras sessións de Junta Directiva. Socrs ATMESOS.—Presentat pels Srs. Ferrer y Vert y Gar- cias, individuos del Concell Directiu, es atmes per unanimitat com soci honorari, D. Carles Pau, de Segorbe. l Tambe son atmesos pera numeraris els senyors D. Rafel. Callol y Chevalier, presentat pels senyors Bofill, Rosals x Aguilar-amat. .D. Rafe: Blanes y Sancho presentat pels senyors Garcías, Àguilar- -amat y Ferrer y Vert. D. Marión Faura y Sans presentat pels at Font, Gar- cías y Ferrer y Vert. ComunicacióNSs.—El Sr. Ferrer y Vert llegeix un treball. enviat pe'l Rat. P. Adeodat Marcet, O. S. B., titolat 4Notas pera la flora Montserratinas. En ell rectifica el nom del Hiera- cium Marianum.Pau descrit en el Butlletí de 1905, pe'l de Z. Virgineum Marcet: é mes descriu las segúents especies noves H. strenotricum Pau, H. primulifolium Pau, H. stenoptyllum Pau, Oonopodium Marianum Marcet, Acer Paui, Marcet. —El Sr. Gareías llegeix una cContribució 4 la flora balear, plantes dels voltants d' Artà y DElRpera (Mallorca)2, citant cinch especies novas per dita Hora. — Mossen Norbert Font y Sagué llegeix una 4Nota sobre la presencia de la dndalusita à Sant Pere Mértirs, regalant un exemplar per ei Museo. Sens res mes que tractar s' aixeca la sessió 4 les dotze. 34 COMUNICACIONS NOTAS PERA LA FLORA MONTSERRATINAsy R. P. AbpzoDAT MaRCET, O. S. B. I RECTIFICACIÓ HIERACIUM VIRGINEUM Marcet. —HIER. MARIANUM Pau Ans de continuar la pubiicació de las plantas montserra- tinas dech fer una rectificació en el nom de una de las espe- cies novas del genre Hieracium donadas ú coneixer en la pri- mera de mas Notas pera la 4Flora montserratina.y (But. de l'Instit. Cat. d' Hist. Nat. Seg. ép. any HL, n.' 8). Allí vaig publicar un Hieracium al qual el Sr. Pau é instancias mevas donó lo nom de Z. Marianum. Posteriorment me comunicà mon apreciat amich que ja existía un altre especie del mateix genre ab el susdit nom: en efecte, VVilldenovv publicà (Sp. pl. t. I, part I, p. 1572), una especie nova de Pensilvania (habitat in America boreali, diu solzament en VVilldenovv) ab la denominació de Hiera- cium Marianum VVilld. Axís es que, é fí de que no (s confon— guin aquestas dugas especies, proposo pera la planta montse- rratina lo nom específic de Virgincum, d' aquest modo s' evi- taró la confusió y equivocació que podría donarse d' aquestas dugas especies diferents y de tan distinta localitat, salvantse al mateix temps la ofrena que de nostra especie nova férem 4 la Verge Inmaculada, Regina de las flors. Feta aquesta rectificació, vaig ú donar la diagnosis de al- gunas plantas novas trobadas l' any passat ú Montserrat. HI PLANTAS NOVAS HIERACIUM PRIMULIFOLIUM Pau (e Sect. Vuigatarum Fr.) 4Planta humilis, subacaulis, pedunculis radicalibus 8-5 c. m. foliorum petiolo 14 c. m. limbo elliptico, obtuso, subden- 35 tato, basi aliquantulum attenuato, pedunculis villosis, antho- dio terracei coloris, squamis pubescentibus, linea pilosa nigra ad dorsum munitis, obtusiusculis, ligulis glabris, stillis palli- dis. Habitat in Monteserrato apud Sacellum Divi Joannis.y 4Legit P. Adeodatus Marcet die nona Julii 1905.y (C. Pau in litt.) HIERACIUM STENOPHYLLUM Pau eSimile A. murorum L. Differt tamen ab eo foliis peran- gustis, dentatis, inferne, laciniatis, laciniis falciformibus, su— perne ad tertiam usque limbi partem integris, apice cuspida- tis, basilaribus autem foliis apice rotundatis et mucronatis, caule 2-5 floro, anthodio piloso, pilis albis et nigris, squamis longe cuspidatis, ligulis glabris, stilis pallidis.x 4P. Ad. Marcet legit die 28 Maji 1905in Monteserrato, juxta viamque ducit ad S. Hieronimum in loco Pld dels es- corsons, vulgo dicto, (C. Pau in litt.) HIERACIUM STENOTRICUM Pau cFoliis angustis, lanceolatis, amplexicaulibus, oblongis, longe cuspidatis, caule monophyllo, pedunculis et anthodio hispidis, pilis longis, bracteeis protractis, squamis nigris, in— glandulosis, cuspidatis, stigmate subatro.y cForma media inter H. vulgatum el purpurascens. An H. pulgatum X purpurascense eLegit P. Ad. Marcet prope fontem del Llum dictam in umbrosis Montisserrati die 18 Maji 190ò.5 (C. Pau in litt.) CoNoPopiIuM MARIANUM Marcet Planta glaberrima: tuberculo irregulari, caule flexuoso 90-40 c. m., striato, glabro, parum ramoso: foliis radicalibus bisternatisectis, segmentis longe petiolatis, tripartitis, seg- mentis extremis trilobatis, lobis oblongis, apice rotundatis, foliis caulinis sersilibus, semiamplexicaulibus, profunde divi— sis, segmentis longis, linearibus, mucronatis, umbellis 3-5 radiatis, radiis ineequalibus, gracilioribus, umbellulis 8-10: floris, radiis duplo vel triplo longioribus feuetu, involuero ac 36 involucellis caducis, mono vel biphyllis, achoniis ovatis, ni- gro-virentibus, stilopodio conico tertize parti fructus eequanti,. stilis stilopodio duplo majoribus, parallelis, a medietate levi- ter arquatis externe. Valde proximum C. thalictri/olio Boiss., sed foliis Fuma- ria: confuse Jord. et stilis minoribus differt. A C. denudato E. foliis omnibus apice rotundatis, caulinis 8-5 fidis, laciniis superne latioribus. A OC. ramoso Costa segmentis foliorum longioribus, latioribusque, et maxime, stilis parallelis, leviter arquatis, non reflexis. — Videtur forma inter C. denudatum R. et C. thalictrifolium Boiss. Habitat in Monteserrato quia torrentem dels Avellaners ubi legi die 9 Julii 1905 cum floribus et fructibus..— Ab quant de gust y satisfacció dedico aquestas mevas príi- micias botànicas é María Santíssima, com à insignificant mos- tra de lo que li aprecio lo haberme tingut desde ma infancia baix son mantell de Mare en aquest sèu trono majestuós de rocas y núbols, sols Ella ho sab que veu lo cor agrahit del últim dels sèus patjes. j AcER PAur Marcet o (A. InaLum Marcet moNSPESSULANUM Pau, in litt.) Acer foliis coriaceis, supra nitidiusculis, subtus albidis, glabris, nerviis secundaris valde reticulatis, ellipticis, basi cordatis, trilobatis, lobis lateralibus pene in angulo recto cum mediano, laxe dentatis, obtusis: corimbo erecto 4-6 floro, pe- dunculis glabris, debiliter striatis, sàmaris glabris. inflatis ad basim alarum: alis semiobovalibus, unde divaricatis ora ex- terna, et parallelis interna apparèntibus. - Affine 4. /(alo, sed foliis trilobatis, lobis divergentibus, et sat latioribus quam longis ab eo optime secernitur, ab A.. monspessulano formà foliorum et samaris erectis differt. Habitat in Monteserrato ubi in via ad qe doEn cum frúctibus die 1 Junii 1905. Me complasch en dedicar aquesta especie al eminent bo- tenies EE Eu Carlos Pau, en testimoni de vera amistat. : Montserrat, Janer de 1906. A 97 CONTRIBUCIÓ A LA FAUNA MALACOLOGICA DE CATALUNYA —— NOTA SOBRE LA XHELIY ALONENSIS A CATALUNYA PER D. ANTONI DE ZULUETA Aquesta hermosa especie es, sens dupte, coneguda per tots los que ú Catalunya estudian els moluschs, puig rara es la colecció en que manca pero com que la present nota s' adressa no solsament als malacólechs, sinó també, en gene- ral, als aficionats 4 estudis histórich-naturals, crech útil donar la diagnosis de l'Heliz alonensis conforme la expresa Rossmàs- sler (1). eTesta obtecte perforata vel exumbilicata, depresse Eler xbosa, lutescenti albida variefasciata vel unicolor, striis irre- xgularibus lineisque spiralibus subtiliter decussata, apertura yrotundato-lunaris, peristomate reflexiusculo, albo-sublabia- ato, margine columellari appressos. A. 23m.m., D. 362.2, An El 4 a Helizx alonensis, Férussac et Deshayes. Hist. nat, d. moll. terr. et fluv., t. I, p. 120, làm. XXXIX, fig. 1-8, làmina DORICE B, de 8. Hetx End Pfeiffer, Monogr. helic. t. I, p. 284. Helix alonensis, Rossmàssler, Iconogr., fasc. VII y VIII, p. 28. làm. 86, fig. 497. 498, fac. sar p. 1, làm, 61 y 62, fig. 781-788. Heliz alonensis, Hidalgo, Cat. icon. y deser., Jam. VIII, fig. 74-15. a Aquesta especie no pot confondres ab cap altre de Cata- lunya, puig es l' única de gran tamany qual closca presenta unas estrías irreguiars que ab unas línias espirals formant un enrejat de malla molt repetita, fig. 2. Las dos especies de i. ab que te ds semblansa p/ el tamany y forma (1) Ieonographie, 18 tes. und 14 tes. Heft. 88 general, son Heliz vermiculata y Helix apalolena, pero se diferencia d' abdós no solsament perque aquestas careixent de las línias espirals ditas, sinó també per- que abdós tenen el marge volumelar callós, mentres que Heliz alonensis té obertura ó boca ben arrodonida. Pera millor comprensió dels poch préctichs en aquets estudis, poden comparar la fig. 1 qu. acompanya aquesta nota ab la fig. 2 del trevall de Mr. Caziot dEtude sur quelques Helix, publicat en el vol. V, núm. 6 del Butlletí, qual figura representa una Helig vermiculata tipo. La Heliz apalo- lena, ademés de la diferencia dita, té la de presentar el peristoma ó voltants de la boca color de castanya. Faig aquestas observacións perque he sentit sostenir alguna vegada ú personas versadas en malacología especial quí existían tipos de transició entre Heliz vermiculata y Helid alonensis, especies ben diferentas, encare que sa facies sigui algo semblant. L' Heliz alonensis es peculiar de la península ibérica, puig sa existencia 4 Mallorca, únich punt de fora ahont s' habia citat, no ha sigut comprobada malgrat els trevalls del doctor Hidalgo (1) y dels més moderns d' Horsley (2). La especie de que 's tracta habita el Mitjora y Llevant d' Espanya, abundant moltíssim en las provincias de Granada, Murcia, Almería y Alacant: viu també 4 las de Valencia y Cas- telló, y d' Albarracín, que pertany é la de Teruel, han sigut enviats ú Barcelona nombrosos exemplars per el Sr. Zapater. A Catalunya aquesta especie encare que molt escampada es raríssima y casi be es segur que no habita la part més septen- trional d' aquesta regió, conforme veurém tot seguit. Fig. I Fig. 2 (1) Cat. d. moll. tezr. d. iles Ba'egres (1878), p. 9. (2) The land shells of de in: The Jour, of Conchol., Vol 11 (1904), núm. 8, 39 1890.—Bofill (Serra de Cardó, in: Bull. d. l. Assoc. d' excur- sións Catalana, núms. 189-144) diu que va trovar é dita localitat, situada prop de Tortosa, dos exemplars d' Helia alonensis al peu d' unas matas de Chamaerops humilis, Y que en el Seminari de Barcelona l' ha vista Pe de Bràfim (provincia de Tarragona). 1891.—Gibert (Topografía Médica de Vilaseca de Ed cec púg. 100) la cita com é trovada en el terme de dita vila, qui es de la provincia de Tarragona. 19083. —Tuixans (Apuntes topogràfico-médicos de Badalona) també cita aquesta especie, pero aquesta cita deu tenirse per nula y de cap valor, puig la part d' Historia Natural es deficientíssima, citantse únicament 29 moluschs entre terrestres, marins y d' aygua dolsa. Puig be, à pesar d' esser tan poehs hi he inclosas especies extranyas é nostra fauna, aixó deixant en banda que entre "ls mo— luschs hi figuran els géneros Salpa y Terebratula. 1904.—Zulueta (Mol. d. Montserrat, in: But. d. l. Inst. Cat. d' OO Hist. Nat., pàg. 119). Vaig indicar l' especie per un sol exemplar enviat pe "1 P. A. Marcet, qui en lletra de 80 de Maig del corrent any me diu quí ha trovat un altre é unas vinyas del costat de la línia del ferrocarril de cre- mallera à uns 500 ó 600 metros d' alsada sobre 'l nivell , del mar. 1904.—Zulueta (Mol. d. 1. Serra de Comavert, in: But. d. I. Inst. Cat. de Ciencies Nat., p. 100). Me vareig limitar é ci- tarla, puig no vaig rebre mé que dos ó tres individuos morts. Pero sens dupte que te molta més importancia que totas las citas anteriors el fet d' haver trovat mon amich D. Joseph Maluquer tres Heliz alonensis vius als voltants de Gualba, dels quals un existeix en el Museo de la Institució, altre en una colecció particular, y l' últim ú la meva, gracias é l'amabilitat del afortunat descubridor. Gualba qui està situada al peu del Montseny, é la provin- cia de Barcelona, es la localitat més septentrional de Cata- 40 lunya ahont s' ha citat aquesta especie, y fins se pot dir que es la més septentrional del mon ahont aD seguritat s' ha tro- vat, puig à Galicia s' ha indicat com é duptosa: y si be Graells (1) díu haberla rebut de Navarra, es convenient comprobar si realment viu allà, puig la localitat fora molt notable y ade- més perque Bofill (2) sembia duptar al dir dlo Sr, Graells diu xhaberla rebuda de Navarra, ab lo qual quedaria senyalada sa vexistencia en la regió pirenenca). Pe 'ls datos anteriorment anotats queda ben probada la existencia ú Catalunya d' Heliz alonensis, encar qu: es trobin pochs exemplars. L' estudi de la distribució geogràfica d' aquesta especie é Catalunya es de gran interés, ja que fs tracta probablement del límit nort de s' aria de disperssió, el qual no està format per cap obstacle visible, puig jo crech que dit límit està avans que 'ls Pirineus, perque si no fos aixís icóm no l' han trovada é la provincia de Girona Morer, Servain, Salvafià, Fa- got, Bofill, Chía, Alsius, Bolós, Masferrer, Vila, Vayreda y altres que han explorat per diversosindrets aquella provinciat Es cosa sabuda que 'ls datos negatius tenen poca importan- cia, pero tractantse d' una Heliz tan grossa y fàcil de determi- nar, y habent sigut tants y algúns tan actius els exploradors de Girona, mí inclino í creure que allà, ó no viu aquesta espe- cie, Ó es raríssima. Lo qual no veig ú quina causa puga atri- buirse, perque els terrenos tan variats de Girona son molt apropósit pera tota mena de moluschs, y el clima, particular- ment ú la part de marina, es molt més suau y semblant al dels punts ahont abunda l' Zeliz alonensis que el d' Albarra- cin ahont com he dit viu perfectament. Podría explicarse l' ausencia d' aquesta especie al nort de Catalunya, dient que es originaria fel Sud Est d' Espanya y que actualment va entrant 4 Catalunya, ahont ab el temps s' extendró per tot arreu sunt el medi ho permeti. (1) Cat. d. 1. mol. terr. y d. ag. dul. observ. en Espana (1846), p. 4. (2) Serra de Cardó, in But d.l. Assoc. d' excursións Catalana, núme- ros 189-144. 41 Com que aquesta explicació es molt possible que no sigui la vera, convé que 'ls aficionats catalàns, en obsequi al quals aquesta nota s' escriu en sa llengua, procurin donar é conei- xer las localitats en que trobin l' Heliz alonensis fins à poguer precisar exactament l' aria de dispersió, com se fa ab las es- pecies notables als paisos ahont abundan els aymants de la Historia Natural. Y verament es notable l' Heliz alonensis, no sols per esser un tipo d' un grupo nombrós d' Heliz que ú Espanya compta ab molts representants, sino també perque Heliz. alonensis es — molt antich sobre la terra, puig D. F. Cànovas (1) diu que la posseheix fóssil d' una marga calissa del miocé de Mazarrón y del Cabezo del Fraile, abdós localitats de la provincia de Murcia. Els noms vulgars de l' especie que íns ocupa son molt va- riats: 4 gran part d' Espanya ne diuhen serrano, à Cartain, en la provincia de Valencia, chona fina y vaquetes (Vilanova), à Cardó baguetes (Bofill) y ú Bràfim cagarrines (Bofill). A las de:nés localitats de Catalunya no te nom vulgar. Barcelona y juny de 1905. EXCURSIONISME BOTANICH PER EL DR. JOAN CADEVALL (Gontinuació) Sempre m' havía cridat l' atenció, desde 'l tren, el Linun su//ruticosum d' Urgell, per sa talla y la magnitut y abun.- dancia de sas hermosíssimes flors blanques, per qual motiu tenía veritable interés en estudiarlo. Recullit en aquesta ex— cursió y comparat ab el de Tarrassa, he pogut establir las de- gudes diferencies que fan del primer el tipo de l' especie lin- (1) Bofill, Serra de Cardó, in. But. d. l. Assoc, de excursións Catalans, núms. 139-144, 42 neana, y del segón la subespecie Z. salsoloides Laml., no citada, pero prevista per Costa. Aquella s' extén per l' Urgell y la Segarra fins ú Calaf y aquesta per tot el Vallés, Plà de Bages, Bergadà hasta 'l Cadí, y, segóns Rony, es l' única que fs trova ú Fransa. Als sembrats próxims é la Sucrera hi cullí la Vicia cor— data VVullf. y la V. pseudocracca Bth., y en l' areny del Ri- bagorzana, al peu del pont de Corbins estava florint l' Ono- Oryehis supina DC. y al desmont de la vía férrea, prop de Termens, ostentava sos rahims vermells la Myricaria germa— mica Desv., citada en pochs punts de Catalunya. El Galium Jruticescens Cav., var. aciphyllum Csta. , sepya- lat per aquest autor desde /l Montsech à les Gaitig tes, se trova pe'ls marges inmediats àú Torrelameo. Entre les com- postes figuran plantes tant interessants com l' Asteriscus aquaticus Mònch., 8. pygmaea Sch., ú les vores de la carretera de Menarguens y al turonet del Sant Crist de Balaguer, varie- tat de 5 à 8 ems., que no veig citada ú Catalunya. La Çen- taurea ornata VVilld., var. tenuifolia Boiss., la Scorzonera hirsuta L. y el Podospermum laciniatum DC., 8. integrifo- lium Godr. et Gr., trovantse també pe'ls ermots prop de Me- nargens. Per les inmediacións d' aquest poble y com saltant desde (1 Vallés per demunt de la Segarra, apareixen l' Echium ita- licum L. y el Phlomis Herba-venti L. A la Vora del riu, el Rhinanthus major Xhvh., var. glaber Sch., al peu de l' horta de Balaguer, l' Orobanche amethystea Thuil. sobre l' Eryn- gium campestre L., y à la sortida de Torrelameo y ú la en- trada de Menarguens, el Z4ymus Zygis L., barrejat ab el T. vulgaris L. y proba nen ab algún híbrit. Junt al pri- mer dels citats pobles s' hi trova igualment el Marrubium Alysson L., solzament citat per Compn,, als voltants de Lley- da, ahont no he sabut trovarlo. L' Aristolochia longa L., referida 4 poques localitats, abun- da en los sembrats junt é la Sucrera, barrejada ab l: Ornitta- galum narbonense L. Allí mateix y poch més amunt cap é Ba- 48 laguer descubrí 1. Phleum asperum Jacq., revisat per Pau, nou pera Catalunya y referit à comptats punts d' Espanya. Altres dos gramíneas importants me foren remesas per C. Pujol desde la Segarra: l' Eremopyrum cristatum Led. ó Costius cristata VVl., trovada ú Castellfullit de Riubregós, ahont ia descubrí Puigg. en 1861, y l' 4ira media Gon. ó Deschampsia media Roem., cullida en Ardevol, nova pera Ca.- talunya. Aixó fou lo més interessant que puguí observar durant els quatre díes d' excursió, lo qual basta pera demostrar quant hi ha encara per" estudiar 4 la provincia de Lleyda, especial- ment cap al N., que, per falta de víes de comunicació, ha si- gut poch explorada. Pochs dies després de l' excursió anterior, el 4 de Juny, n' efectuórem ab lí amich Ferrer una altre é la Mata. Era "i mateix día que hi anava 'l Chor de l' Agrupació Regionalista. Arrivats de bon matí ú la Barata, emprenguerem é peu l' ascensió ú la pintoresca serralada. El día era espléndit. El sol comensava é daurar los cims del Montcau y Sant Llorens del Munt, mentres una currúa de gent serpejava entre 'ls pins, als acorts de l' orquesta ampurdanesa oculta al Turó de Castellar entre 'l ramatje. Les morades flors de la Vacia cracca L. semblavan somriure ú les barretines dels homes cantayres, ensemps que, devant de les dels noys, els Anaga- llis del torrent amagavan llurs coroles de porpra, y la blan- cor del Phalangiums, qui encatifaven les vores del camí, feyen ressaltar mes y mes l' hermosura de les nines, veritables fades de la boscuria. Les daurades flors dels Helianthemums y Fumanas, que omplenaven els màrgens dels sembrats, separant estretas feixes guarnides de roselles, formaven les barres naturals d' una colossal senyera que onejava al cim del Montcau, sa- ludant aquell eselat de vida de la terra catalana. La naturalesa, l' art y la joventut s' unían en aquells turons pera entonar himnes d' amor, de gloria y d' esperansa. Després d' oir la missa de campanya, pera la qual s' havía improvisat un altar darrera de la capella de Sant Jaume, y 44 mentres el jovent de les ciutats del Vallés se donava les mans ab els pagesos del Pla de Bages, ballant 4 l' era dela casa les clàssiques sardanes, ens dirigirem al Turó de Montcau pera examinar la vegetació en plena florescencia. Ademés del interessant Erodium macradenum L' Her. y del ZLinum galli- cum L., coneguts ja d' altres vegades, descubrirem la Pu- mana procumbens Gr. et G., que més tart troví Montserrat y a Bagà, y l' Helianthemum virgatum VVIz., ò. ciliatum, solza- ment senyalat per Costa à Manresa, Cardona y Berga. Per la tarde cap ú Font-freda recullirem les varietats puJ - garis y montana de la Vicio sepium L. y el Phleum praten- se L., 8 nodosum Gaud. y prop de la casa, l' Helianthemum salici/olium Pers., Geranium pusillum L. la ornamental Ztap- sia villosa L., Tordylium maximum L. y Lactuca perennis L. Si la excursió no havía resultat rica en especies botàniques, ho havía sigut en emocións ben agradoses. IV El día 17 del propi mes de Juny torni ú Moncada pera des- vaneixer alguns duptes que m' havía sugerit el Ranunculus trichopiyllus Chaix., de qual examen ne deduhí que, baix tota probabilitat, cauceirs à la forma 3. Drouetlii Sca., una de las dotze atmesas per Rouy. En aquesta excursió recullí I Caucalis leptophylla L. que Costa refereix al Montsant, pero que també 's troba al Ubach y é Cardona y sens dupte en altres punts, devent ocupar el lloch que 'n la Flora del Vallés s' assigna al Torilis heterophylla Guss. Els dies 25 y 26 los passarem à Montserrat ab el Dates Sallent, ahont trovarem algunas novetats que mereixen men- cionarse. Pe'l camí de la Cova cullirem el Conium maculatum L., abundant y de gran talla, la Fumana procumbens Gr. et G., barrejada, com sempre, ab la F. Spachii, Galium pumilum LamE. subsp., G. pusillum L., Juniperus Mariana Cad., que al día segtient trovarem pe'l camí de Sant Geroni, y la Poa nemoralis L., a vulgaris Gr. et G., forma de paratjes umbrívols ó P. debilis Thuil., abundant als torrents del Ubach, recullida 45 l' any anterior ú Nuria y no citada per Costa y solzament per Comp. als voltants de Lleyda. Prop de Sant Geroni comensava à florir el Galium Mollugo L. subsp. G. elatum Thuil. Junt 4. l'ermita cullí un bon exemplar de Rosa gallica L., solzament senyalada per Costa à les ermites de Sant Benet y Santa Ana, sens que ningú més hagi fet menció d' ella. L' Orobenche cruenta Bert. y la 8 ci- trina apareixian sobre 'l Doryenium sufruticosum Vil. y ab relativa abundancia l' O. Santolinae Losc. et Pard. sobre la Santolina Chamaecyparissus L., quedant aixís confirmada la creencia de l. expressat autor, que suposava devia existir ú Catalunya. A poca distancia de ia Miranda, casi al mitj del camí y trepitjada, vivia encara un exemplar d' 4nfAyllis montana L, indicat per Costa, l' últim, sens dupte, que resta J que no tardarà é desapareixer de la montanya. Per la tarde pujarem é Sant Joan per l' abrupta escala de Jacob, ahont trovarem un exemplar de Papaver dubium L., forma Lecogió Lamy., y varios d' Orobànche hederae Vadell, Al baixar per la qui del mitjdía vejerem en les mateixes escletjes de las rocas, ahont la descubrí anys enrera, la CAei— ltanthes odora SVV., bastant rara ú Catalunya y no tròvada fins avuy en cap més 10h de la montanya. Y passant pe'l Canal dels Avellaners cullí la' var. a (ypicus del Erinus alpinus L., mentres que:anys enrera havia vist-ú Sant Salvador la var. g Mirsutus. Arrivat el 20 de Juny me n' ani à Valldoreix pera aclarir alguns extrems duptosos. Junt 4 Can Gatxet recullí la Spiraes Filipendula L. y el Phlomis Herba-venti L., que no crech s hagin trovat may tan aprop de la costa. Al: losreni de Valldo- reix comensava é florir el Peucedanum venetum Roch., referit per Costa 4 Cardona, ahont realment sí hi trova, per les vores del camí de Sant Cugat apareixia la var. Cm Ra Gaud. de l' Origanum vulgare L., solzament citada ú Besalú per Vay. y als ermots de can Gai no Sicassciavan la Zhy- melea Suquet All. y una Centaurea que ím semblava va- 46 rietat nova de la O. ochrolopha Osta. Mes havent vist en l' her- bari d' aquest autor exemplars auténtichs d' aytal especie puguí apreciar diferencies que l' apartavan molt d' ella. Remesa en consulta à Pau, l' ha creguda especie nova, tenint la galanteria de dedicàrmela. Vegis la segúent diagnosis: CENTAUREA CADEVALLII Pau, nov. Sp. Planta multicaulis, caulibus erectis ex basi ramosis, foliis canescentibus, inferioribus lanceolato-linearibus, integris vel pinnati-sectis, lunge peliolatis, superioribus pinnatisectis, seg- mentis linearibus, capilulis minulis, frequenter numerosis in. panicula angusta dispositis, squamis involucri elipsoideo-ovati, pallidis ochraceis, cillis utrinque 4-6 flequosis mucroni fere aequantibus, corollis rosets. aFaciem habens atque folia caulesque ejusdem OC. Petteri Rechb., diversissima, vero, anthodiav, asserit Pau. Planta pumila, 1-2 dm. altitudinis. Jn nemorosis sterilibus agrorum marginibus acta prope Sant Qugat del Vallés. Floret aestate. Feya temps que bullía en mí l' idea de visitar la regió septentrional de la provincia, puig encara quí havia recorre— gut alguns punts del Pirineu, me semblava qui hi trovaria quelcom de nou, per haber sigut poch explorada. ( Continuard ) NOTA SOBRE LA PRESENCIA DE LA ANDALUSITA A SANT PERE MARTIR per Mossen Norbert Font y Sagué, Pbre. La serralada del Tibidabo ens es ja prou coneguda pe'ls sèus importants minerals y roques de origen metamórfich, de molts dels quals ens havém ocupat ja en aquexes matexes 41 planes, pero noves investigacións van descubrint cada día — altres rareses mineralógiques que havien passat desaparce- vudes als primers exploradors. . A Sant Pere Múrtir era ja coneguda la varietat d' Anda— lusita anomenada Chiastolita que 's troba abundanta en forma de afulles radiantes en les pissarres metamórfiques més pro— peres al granit, ó sia demunt meteix de la Font de la Mag- nesia, pero en la darrera excursió de Geologia pràctica qui en aquella localitat ferem ab els alumnes de la classe de Geolo - gia Catalana, un d' aquestos, el Sr. Tomés, recullí de un filonet de pegmatita ab turmalina que hi ha à mitja vessant de la montanya, abundants trossos d' aquella roca hont entre "ls prismes de turmalina s' hi veuhen els característichs de la Andalusita de color rosada, empastats dintre 'l cuarz. Citém aquesta nova trovalla pera estimular als coleccionistes y alum- nes 4 fi de que cerquen sempre ab cuydado fins en les loca— litats que ja 's creuhen estudiades, donchs may ho son prou tractantse de la llur geologia, sobretot quan el terreno es metamórfich, donchs en aquest cas, per minuciosa que siga la exploració, may serà suficient. Barcelona, Janer de 1906. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Desde el dia 81 de Desembre de 1905 fins als primers de Mars de 1906). GEOLOGIA Minerals Epidota entre Cuarz. —Tibidabo. — Donatiu de D. Norbert Font y Sa- gué, Pbre. Epidota entre Granatita y Anfibol. —Tibidabo.—Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer. 48 Rocas Dolomia. —Vallirana. ds gita de D. Joan Rocile y Corretjer. Diabasa.—Cervelló. —Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer. Lava.—Olot.—Donatiu de D. Rafel Blanes y Sancho. PALEONTOLOGIA Dolicers iden 3 fóssils del Numulítich de Olot. —Donatiu de D. Rafel. I Blanes y Sancho. . Molar de Hippopotamus major, Cuv.—Pliocenich de Tarrassa. —Doz I natiu de D. Eugeni Ferrer. i: À que: sa ZOOQLOGIA A Celenterea / d Ge gonia verrucosa, Pall. — Cadaqués. — Donatiu de D. Manel Llenas ie y sa Vertebrata L PISCES - . i, Centrina vulpecula, Bel.—Barcelona. —Dipósit. Lg Pleuronectes unimaculatus, Bonap.—Barcelona.—Dipósit. : Ú Callyonimus maculatus, Rafin. —Barcelona. —Dipósit. 4 Centriscus scolopaz, L.—Barcelona. —Dipósit. . REPTILIA 4 Psammodromus lispansons, Fitz. —Farola. aq para de D. Salva- A dor Maluquer. : 4 a ial a . AVES : NN Eiteclte cinerea, Viell, —Niu. qt —Donatiu de D. Jascinto Bar 4 rrera y Arenas. ei. Petrocyncla cyanea. L.—Tibidabo. Dit de D. Antoni Molins. h O—la disecció del Petroeyncla es donatiu de D. Lluis Soler y Enjol. É — NOTA. La hè s' han rebut pera el Museo altres exemplars, pero. es- h tant encare en estudi ó preparació, no 's donarà compte d' ells en aques- ta secció fins que s' acabin aquestas tascas. sn et L' Institució queda molt agrahida als donants per lira donatius. tap. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Franciseo 417. Barcelona. 3 Da DUE Drtóa 3 Es ei Li va Ga Li All 1008 tleti de Institució Gatalana " I Historia Natural te itre 0: : Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. CoNsr,. pE Frp, cAarH, c, IV. SUMARI El qu De CCIÓ OFICIAL: tel ssió del 4 de Mars de 1906. COMUNICACIÓNS: , De. a Barnola, S. J., R. P. aca M.—Lo ePorophyilum viridifo sl —Tums D. C. com 4 especie subespontania EE M aluquer y Nicolau, Joseph. —Moluschs marins de Catalunya. te ç I. Cefalópodos. s es Ferrer y Vert, Felip.—Especies del género cErebia,. Re Cadevall, Dr. Joan.—Excursionisme botàpich (Continuació). OBRAS Y PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA. ç XEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO. ES £ Di oLerí: Fam. xi. Pompilidae. hi, hm S ss : s para ME item mea i cs a Pin me mi s y f - - da vi sopar insi P CRT ue LOCAL SOCIAL Ne SE Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2.8 Ne onal M. serie / BARCELONA Das rers INSTITUCIÓ CATALANA D' AISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- : sos en sessió. Pagan deu pessetas l any (que poden fer efectivas à — D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la — Institució, Paradis, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos — los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural, s'insertaràn gratis, encare que siguin de pESgis extranyas à la Tl titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes à part: 50 exemplars 100 exemplars 8/( 1- 4 planas 2'50 ptas. 5 ptas. a Bis 5 : 10 ò El 816 i 10 4 20: 8 Números de mostra. Borin enviats gratuitament 4 qui ls demani. Toutes les communications et échanges doivent ètre en— voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", 2.'.—Barcelona (Es pagne) oL—D LDL Q——— NOTA.—BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)a desitja 'l cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona), bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)o desea el cambio de publicaciones. The eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10. Barce- lona)2 desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- — lona), demande l échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona)2 chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem veta dissensio esse potest. (Consr. Fin. Cara. c. IV). ABRIL, 1906 Von. VI. (2.2 EPocA, ANY 3.57) NúM. 4 SECCIÓ OFICTAL SESSIÓ DEL 4 DE MARS DE 1906 Presidencia de D. Joseph M." Bofill y Pichot —A les 11 hores 85 minuts el President obrí la sessió. —Llegida l' acta de l' anterior es aprovada. —El Secretari dona compte als socis, dels acorts presos en las sessións de la Directiva. COMUNICACIÓNS. —El Sr. Maluquer dona compte d' una excursió feta, ab nostre soci honorari, el distingit botànich Dr. Cadevall, per Can Tunis, observaren que la vegetació era ja bastant desenrotllada, reculliren moltes plantes, algunes d' interessants, els cridà l' atenció, segóns manifesta el se- - nyor Maluquer, unas tacas rogencas vistes dins un tan- Cat, acostantsi y fent arrebassar per una bona dona quí allà treballaba un tros de la terra tacada, vegeren qui es tractave d' una bruyó de Paronychia serà per aixó que se li dona el nom de Sanguinaria2 —El Secretari llegeix una nota del soci D. Emili Tarré, titolada: aContribució à la Historia del Passer domesticus Briss. (pardal),a ressenya un instintiu cas d' observació en aquest aucell. —Mossen Norbert Font llegeix un treball del soci D. Ma- rión Faura y Sans, titolat: 4dExcursió é la Cove d' en Merla.s El Sr. Faura ressenya ab una gran claretat aquesta excursió, L 50 descriguent la cove y emitint la seva opinió sobre sa forma- ció. Acompanyen aquest treball dos dibuixos que completen la clara idea que de la cove dona. / —El mateix, en una 4Nota sobre la presencia de la Zpi- dota al Tibidabo,y dona compte de la troballa d' aquest mine- ral en una excursió feta peíis voltants del Manicomi de Nova Betlem. —El Sr. Aguiiar-amat presenta els exemplars derrera— ment rebuts pe'l Museo, entre "ls quals figura una Gorgoma verrucosa y la Epidota del Tibidabo. S' aixeca la sessió à les dotze. COMUNICACIONS NOTES BOTANIQUES LO POROPHYLLUM VIRIDIFLORUM D. C. (com d especie subespontania) pE'L Rvp. P. JomQuíM M." DE BARNOLA Tot herborisant en los comensaments de Novembre (1905) per los voltants de Sarrià resseguint les reconades dels terra- plens aixecats ara hi haurà prop d' un any pera conduir el tranvia de Sarrià fins ú n el nou funicular de Vallvidrera, vaig trovar una composta, qual exterior em cridà de sobte l: atenció. Observats superficialment els sèus caracters qualse- vol hauria dit que 's tractaba d' una forma degenerada d' al- gunes de les especies del genre Zageles (Clavell de moro) conreuhades 4 "n els jardins. De debó que les afinitats ab eix genre eran manifestas. Reconeguda ab un xich de deteniment l' especie recolec- tada, resultà esser la que deixo assignada à "n el cap d' eixa nota 51 Lo género Porophyllum apertany à la nombrosa familia de les compostes, subfamilia de les Zubulifiores, tribu de les Seneciónides. Lo nom generich fà al-lusió é les glàndules pel- lucides que tenen les fulles y els foliols del involucre (de les paraules gregues: ropoç poro, pòuov fulla). Se caracterisa (1) per sos capitols flosculosos, ab lo invóluero unisseriat, for- mat per 5 fins à 9 foliols oblonge-llinears coherents desde la base. Lo receptacle es un y puntuat. Estigma exértil ab dugues faixes estigmàtiques, agut, ab la punta hispida. Els aenis son angulosos y van estrenyentse en bec. Lo vilanus multisseriat ab pels escabrosos. Tany herbaci, é la base sub-llenyós. Les fulles oposades mes ó menys glauques, pen- natitallades, ab les pínnules oval-oblongues ab series de glàndules pel-lúcides prop dels nirvis secundaris. Capítols sostinguts per un llarch pedóncle. Flors de color porpra fosch ó be verdoses. L' especie viridiflorum D. C. se caracterisa per tenir los tanys drets, enlayrats, les pínnules de les fulles lleugerament dentades, les derreres casi bè senceres: lí invólucre tè los fo- liols ab dugues series de glàndules perfectament marcades y un poch més allargades que no les de les fulles, per fi los pé- tals son d' un groch verdós. Tota la planta dona una flayre especial un xich anissada. Es originaria de Méxich. — Es distingeix de lo genre Zagetes, molt afí sèu, com soara indicabam, per tenir eix los capitols florals radiants, flors mascles flosculoses, flors femelles semi-flosculoses, recepta- cle mes ó menys alveolat, alenis tetràgons, vilanus senzill y — flors grogues. Cóm hagi vingut à eixir à la nostra encontrada lo Poro- phyllum no es pas fàcil determinarho. Lo més probable es que provingui de llavors d' alguns peus conreuats. Preguntats exprofesso varis jardiners dels voltants, à fi de sapiguer si "ls hi era coneguda l' especie, obtinguí resposta negativa. Cal (1) V. Le Maout et Decaisne: dFlore des jardins et des champs.v 52 notar à mès que l' indret de la trovalla enlayrat sobre d'un barranch, ab la terra somoguda, encare que no voltat de jar- dins, es altrament propici pera que llavors arrossegades per lo vent ó transportades per altre causa accidental, hi trobin un medi favorable é la germinació, puguin desenrotilarse fins obtindrer la perfecció corresponenta à la sèva propia especie. Ara sols interessa observar enanys vinents si lo Porophyl- lum apareix normalment en eixa ó en properes encontrades, poguen assegurar que 'n es especie sub-espontania, ó bè que s' en es fet espontania. A les hores entraria eixa especie à au— mentar lo nombre de les que constitueixen la nostra Flora. Sarrià.—Col-legi de Sant Ignaci.—Decembre 1905. MOLUSCHS MARINS DE CATALUNYA PER D. JosEpPH MALUQUER Y NICOLAU I CEFALÓPODS Ordre ler, ACETABULÍFERS.—Sub-ordre I, OCTÓPODS. Familia I, OCTOPIDAE 1. Gen. Octopus Lamarclz 1. Octopus vulgaris. —Lamarcr. n. V., Pop. Abunda en tot el litoral, en las aníractuositats de las roca3. Es comestible, pero no molt apreciat. 2. Octopus macropus.—Fischer. n. V., popara. No es tan comú coml' anterior, vivint en las mateixas condicións, com lo majoría dels Octópods. Es poch apreciat. Salou. Barcelona. Blanes. 53 Fam. Il, TREMOCTOPIDAE 1. Gen. Parasira Steenstrup l. Parasira carena.—Verany. (Philonexis tuberculatus Risso). Molt raro. A primers de Maig de 1905, un pescador va portar ú la INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL UN bon exemplar S, pescat en la rada de Barcelona. Fam. II, ELEDONIDAE 1. Gen. Zledona Leach 1. Eledona moscata Lamarcl. n. V., pop pudent, pop mesquer. Comú en tot el litoral, essent sa carn molt poch aprecia- da pe "1 fort olor à meseh que despedeix. Salou. Barcelona. Mataró. Blanes, etc. 9. Eledona Aldrovandi Rafinesque. n. V., pop blanch, pop manyufiód. Menys comú, pero un xich més apreciat, per l' ausencia del olor característich de la Z. moschata. Barcelona. Masnou. Blanes. Fam. IV, ARGONAUTIDAE i. Gen. Argonauta Linneo 1. Argonauta Argo Linneo. Bastant raro. Se trovan algunas closcas d' aquesta her- mosa especie en nostra costa, després dels temporals d' hivern y tardor, especialment en l' Ampurdà, Rosas, Cadaqués, Sant Feliu de Guixols, etc. Se ín han trovat també en la platja de Can Tunis y desembocadura del Llobregat. Sub-ordre II, DECAPODS Fam. V, LOLIGIDAE 1. Gen. Loligo Lamarcr. 1. Zoligo vulgaris Lamarel. n. V., calamars. i l Abundant en tota la costa, essent molt buscat, pe 'l preu alt que te en els mercats. 54 2. Gen. Teuthis Schneider. 1. Teuthis subulata LamarcrY. n. V., calamarsó. També es molt comú, y com l' anterior molt apreciat per sa Carn. Fam. VI, SEPIOLIDAE 1. Gen. Sepíola, Leach. 1. Sepiola Rondeleti Gesner. n. V., morralets. Molt cuan Els pescadors se serveixen d' aquest molusch com esquer. Salou. Barcelona. Mataró. Blanes., etc. Fam. VII, SEPIDAE 1. Gen. Sep:a Linneo. 1. Sepia o/ficinalis Linneo. D. V., sípia. Molt abiedan y apreciat per sa carn excel-lent. Se pesca en tot el litoral, de Febrer ú darrers de Maig, y també durant la tardor. 2. Sepia Gens d' Orbigny. (S. biserialis Fischer). Bastant raro. Salou. Tarragona. 8. Sepia Orbignyana Ferussac. (S. elegans Verany). ND. V., sipións, castanyó. Molt comú en tota la costa, y bastant apreciat. També s' usa pera escar els aparells de pesca, com la Sepiola Ronde- leti. NOTAS LEPIDOPTEROLÓGICAS POR D. FELtm FERRER Y VERT I Especies del gènero cErebiao Ab las notas publicadas fins are respecte del género Zre- dia no s' ha pogut formar més que una idea molt iimitada de l: importancia que aquestas r4opaloceras pugan tenir ú Cata— 55 lunya, tant que casi han fet creurer si serían realment poch nombrosas, mes posteriors observacións encaminadas à ex— plorar localitats aproposit han demostrat lo contrari. S: ha de tenir en compte que aquestes especies no son de las que viuhen y procrean per tot arreu, donchs que per espe cials condicions d' evolució tenen un /4abitat característich, essen aquest las altas montanyas ó bè els llochs d' altitut un xich notable. Aixís sí explica que fs trobin desde las planas que com la de Vich te ja una altitut mitja de 390 metros fins els macissos més enlayrats com el Montseny, Pirineu, etc. Juntant els exemplars que en diversas ocasions mí han regalat uns naturalistas suissos, els germans VVilmes, produete de sas repetidas excursións p' el Pirineu, ab varias citas iné- ditas del malhaurat entomólech Cuní y Martorell que galant- ment m' ha facilitat mon amich en Salvador Maluquer, mí he trobat ab un conjunt d' especies d' entre las quen" hi haal- gunas de poch conegudes y altres completament noves pera Catalunya: aixís donchs sens pretendre altra cosa que contri— buir é l' obra comú entrepresa per part dels socis d' aquesta INSTITUCIÓ al formar el coneixement més extens possible dels sers naturals de nostra regió, no he cregut desprovehída d' in- terés la publicació de la segúent llista: Erebia Melampus Fuessl. —Jan/he Hb. l o agafatú la Serra de Pórtolas prop de Pardinas (Giro - na.) Erebia Medusa Hb.—Z2gc4 Esp., Medea BEh. 8 d' procedents de Sau. L' aria d' extensió d' aquesta especie sembla que deu esser un xich extensa, donchs en Cuní (1) la cita també dels prats de Vich. Erebia Stygne O.—Pirene Hb., Le/ebvrei H. S. Trobada per en Vayreda als Pirineus (2). (1) Cuni y Martorell. Notas lepidopterológicas inèditas. I., Catdlogo metó- dico y razonado de los lepidópteros de Cataluria. (2) Cuní. Not. inéd. cit. 56 Erebia Nerine Frr. En Cuní y Martorell (1) va trobarla al Montseny pí el Agost del 1879. Erebia Lappona Esp. —Manto God., Custor Esp. 1 o' cassat prop del Puig de Certescans y una S del Plà de las Salinas. Aquest últim exemplar ú pesar d' estar en bas- tant mal estat va semblarme molt diferent d' el tipo, enviat en consulta é l' abbé Meyer em diu que sembla esser la varie- tat S/enmyo Grael., encare que no fs pot afirmar ab exactitut. Erebia Tyndarus Esp.—Cassioides Esp., Oleo Hb., Dro- mus Fab. 2 d' procedents de prop del Plà de las Salinas. Erebia Goante Esp. —Scaea Ab. Varis exemplars procedents dels voltants de Ribas. Cuní (2) apunta confusament qu: en Vayreda va trobar- las al Partit d' Olot. Erebia Aethiops Esp.— Medea Hb., Blandina F. 2 d cassats ú Nuria. Aquesta sembla esser l' especie mellor coneguda, donchs es citada de diversos punts per en Cuní (8) tals com Vich, Ribas, Pirineus y Camprodon. Si ab els pochs materials de que he disposat he pogut do- nar aquestos datos respecte d' un género tan mal conegut, crech demostrar lo que podré ferse quant s' emprengui l' estu- di ab verdader empenyo. Barcelona, Mars de 1906. (1) Cuni. Not. inèéd. cit. (2) Cuní. Not. inéd. cit. (8) Cuní. Cat. y Not. cit. 57 EXCURSIONISME BOTANICH PER EL DR. JOAN CADEVALL (Continuació) Trassat el plan, el dia 24 sortiam ab el Dr. Sallent cap é Berga. Al día segtent visitarem la ciutat y havent sortit un moment per las aforas no observarem altre particularitat que 1 Berberis vulgaris L. pe "ls margesde ponent y el Diplota- ais viminea DS. que 's remonta fins 4 Bagà. Gracies ú l' exqui- sita amabilitat del farmacéutich D. Joseph Cardona, que 'ns hostatjà en sa casa y acompanya per tot, s' organisà una expedició als Rasos de Peguera. Era una ilusió qui acariciava de molts anys per les cites que 'ns havía llegit de Grau y de . Costa. La realitat superà en molt à les meves esperanzes. Sortint de bon matí 'l día 26 y borejant cap 4 la Font ne- are 'l riuet Metje, pujarem al Santuari de Corbera. Prompte vareig potar una Zavandula en plena florescencia alternant ab una altra molt més atrassada. Era aquella la L. vera DC. y aquesta la L latifolia Vill., propia del litoral, com afirma Costa, pero que lluny d' escassejar prop de Berga, abundan les dos remontantse fins ú Bagà, Pobla de Lillet y peu del Cadí. En les parets del expressat Santuari 's veya gemat y florit l'Antirrhinum molle L., al peu mateix el Oynoglossum mon- tanum LamF., y poch més amunt l' Ononis striata Gou. y el Bupleurum rotundifolium y var. a incana Gr. et G. de la Santolina Chamaecyparissus L. Avansant cap à la Font de Tagast apareixían l' 4conitum Napellus L. y A. Lycoctonum L., l' Eryngium Bourgati Gou. y la Phyteuma orbiculare L. A les 8 próximament arrivarem à la Font situada al peu del single y centre u" un grandiós anfiteatre, desde 'l qual se des- cubreix un espléndit panorama, limitat al S. pe 'l Montseny, Montcau, Sant Llorens del Munt y Montserrat. Arrapats à les roques inmediates apareixien el Rhamnaus 58 pumla L. y l' Asplenium septentrionale Svv., y en mitj del l' herbey, el Carez hirta L. y la Glyceria fiuitans R. Br. Poch més amunt de la font seguint pe 'l bosch, troví un Heliant hemum que no he pogut referir ú cap de les moltes formes del meu herbari ni de les descrites per Rony, per qual motiu m" he decidit ú publicarlo com é especie nova, donant la corres- ponent diagnosis. Helhianthemum angustipetalum Cad., nov. sp. Caulibus procumbentibus intricatis, basi su//frutescentibus, glabris, superne pilosis, foliis breviter petiolatis, ovatis vel ovalibus. planis, supra fusco-virentibus, pilosis, subtus cano- tomentosis, stipulis foliaceis, lanceolato- linearibus, petiolo lon- gioribus, ciliatis, racemis brevibus, paucifioris, bracteis herba- . CEl8, pedicello brevioribus, sepalis ovalibus, obtusis, ad costas pilosis, inter costas verum qubero-tomentosis, petalis subli— nearibus basi apiceque attenuatis, calyce longioribus, flavo— pallidis, capsula ovoidea subinfiata, calyce longiore tomentoso - puberula. Varietati 8 hirsutum Rouny /ormae H, serpyllifolii Mill. Helianthemi vulyaris Gaernt. simillimum, diversissimis, vero, petalis, ac foliorum forma atque colore distinetis. In nemorosis fontis Tagast (Berga) 26 Julú legi. Pe 'l rocàm del singie 's veyan la Campanula speciosa Pourr. y la Sazi/raga longifolia Lap., que en lloch de quedar limitada é la regió subalpina, com creya Costa, se remonta à Coll de Jou à una altitut de 2,500 m. Al peu de la roca del Huró cullírem l' 4sperugo procum- bens L., la Nepeta latifolia DC., var. tiolacea LamE. y el Thuymus Chamaedrys Fr., B vestitus Jacq., no citat ú Cata- lunya, y poquet més amunt l' Onxosma echioides L., y en les escletjes casi inaccessibles de les roques la preciosa Potentilla alchemilloides Lap. A la fi arrivarem als Rasos, formats per una extensa més- seta cuberta d' una herba menudíssima en qu: hi abunda un Carex, allavors molt passat, que probablement es el praecoz 59 Jacq. La monotonía d' aquella planicie s' interromp de tant en tant per algún mutilat Pinus uncinata Ram., destacant en mitj de l' herba pe 'ls magnífichs rams de flors blanques l' Arenaria querioides Pourr., que deu ocupar àú Catalunya 'l lloch que Costa y Vay. senyalen é l' 4 tetraquetra L. Un es— tudi comparatiu de la planta de Peguera ab tipos de Pefia- blanca y Sierra Nevada, corresponents é les varietats 8 py- renaica Y 1 granatensis Boiss. d' aquesta última especie y ab altres de l' 4. querioides Pourr. procedents de l' Escorial, son país clàssich, me revelà aquest error, que Pau ha confirmat en vista de la planta. Raro es que ni Costa que allí reculli l' 4. grandifiora All., ni Grau que trepitjà aquell lloch tantes vegades diguin res d' aquesta planta, com tampoch d' una altre prou interessant, l' Agrostis alpina Sceop., únicament citada per Comparió àé Costabona. Tambè 's trova allí ben abundant la Xelleria cris- tata Pers., ja citada per Costa aprop de Berga. Aquestes trovalles fetes aixís depressa y corrents, perque 1 temps amenassava pluja, m' indicaren quí una exploració detinguda dels Rasos encara donaría mès d' una sorpresa. V y ÚLTIM Al día segiient de visitar els Rasos ens despedirem de la distingida familia Cardona, y pujant é la tartana seguirem carretera avall per la vora esquerra del riu Metge, fins arrivar óú La Baells, ahont prenguerem el tren que devia portarnos é Guardiola. Arrivats ú la Estació aprofitarem un moment pera examinar la confluencia dels rius Llobregat y Bastareny, sor— tint inmediatament pera Bagó, distant uns dos Em. de bona carretera. Escullida aquella població per centre de nostres excursions durant alguns dies, comensarem é recórrer les vores del Bas- tareny cullint sobre 'l cementiri l' Artemisia camphorata Vill., mòlt més abundant cap é la Pobla, la Lasiagrostis Calama- grostis LinE. y la Molinia caerulea Mònch, y poch més avall, 60 tocant 4 S. Llorens de Bagà, 'l Phlomis Herba-venti L. També 's trova allí la Passerina annua Spr., propia segons Costa de les regions baixa y mitja, y abunda la varietat integrifolia Tex. de la Reseda Arragonensis Losc. Pujant vora esquerra amunt en front de la Torre de Santa Magdalena, no escasseja 1 Cerasus Mahaleb Mill. ni l'Helian- ihemum pulverulentum VVE., trovantse als próxims marges de Sant Martí del Puig la varietat Gracteosa Vay. de l' Juula helemóides DC., solzament citada per l' autor à Sagaró, pro- vincia de Girona. Atravessant el riu pe'l pontet del Molí, continuarem per la vora dreta, sens altre particularitat que la presencia del xa- mós Linum viscosum L., que ja coneixia de Ribas, apareixent poch més amunt al peu de les Adons ó fonts del Bastareny, à una altitut de 968 m., el Bupleurum falcatum L., e. angusti- folium, y tal volta hi hagi tambè la petiolare, que Pujol mí eu- vià de més avall alguns anys enrera, especie important, que solzament s' ha referit ú Viella. Igualment se trovan allí l' Orobus vernus L., el Rhamnus catharíica L. y una Viola en. fruyt, de fulles colossals, que no pugui referir àú cap de les especies per mí conegudes y quí espero determinar quan fio- reixi al jardí, hont fou plantada. Aixó es lo més important que. descubrirem per les vores del Bastareny, pero l' expedició més profitosa fou, sens dubte, la. efectuada à Coll de Jou lo día 81 de Juliol. Sortirem de Bagà é les quatre del matí, y atravessant el riu de Greixa, se- guirem per la vora dreta fins ú Hospitalet, desde hont per un camí abrupte de continuats zigzacs ens enfilarem montanya amunt, arrivant é les vuyt al cim, en vista de Cerdanya. Per tot l' areny del riu abunda la Lactuca virosa L., con- siderada per Costa com é rara, no escassejant la Reseda luteola L. ni la Centaurea leucophaea Jord., al peu d' Hospitalet, se- nyalada com é duptosa per Vay. é Ribas y Cerdanya, y l' Aethusa Canapium L., solzament indicada en alguns punts de les provincies de Lleyda y de Girona. Al peu de Roca Sansa estava florint la Linaria origanifo- ha DC., y poch més amunt la Xepeta lanceolata LamyY. que 61 vareio pendre per varietat nova, hasta que, remesa à Pau, resultà qu" ell l' havía descuberta ja dos anys avans àú Be- nasque y publicat ab el nom de varietat pyrenaca. (Continuarà) OBRA SS y publicacións periódicas rebudas pera la Biblioteca (Desde 1.er de Janer à 20 de Mars) OBRAS EMILI TARRÉ.—Els aucells més útils ú la agricultura de Catalunya. (Donatiu del autor). R. P. L. Navàs, S. J.—Observations sur le Congrés de Botanique de Vienne en 1905. (Donatiu del autor). E. PERRIER.—Traité de Zoologie. —Fas IV—Poissons. EDMUND Orís HovEy.—The grande Soufrière of Guadaloupe. DANIEL FOLEMAR. —Album of Philippine Types. MANUEL LLENAS Y FERNANDEZ: —Algunos líquenes de los alrededores de Cuenca. J. RopRIGUEZ FEMENÍiAS.—Algas de las Baleares. (Donatiu de D. Manel Llenas y Fernàndez). DR. H. PoroNIé.—Formation de la houille. (Donatiu de D. IÍsidoro Pons). R. P. MERINO, S. J.— Florg descriptiva é ilustrada de Galicia.Ton:o I (Donatiu de D. Carlos Pau). Pau D. CARLos.— Carta ú un botúnico, Segorbe 7 Abril 1904. 2 , —Carta ú un botúnico, Segorbe 50 Enero 1904. 2 a —CQuatro palabras sobre los claveles espadoles. (Act. Soc, Esp. Hist. Nat.) Ll só —GaZapos botúnicos, casados en las obras del senor Colmeiro, que es director del Jardín botúnico de Madrid. 62 Pau D. CARLOS. 4 2 PJ 2 PJ PJ Y D 2 P4 2 2 bJ 2 2 2 2 PJ LI 2 P d v Pd —lter in Hispania, 7, 1891, A. E. Lomaa (Act. Soc. Esp. Hist. Nat.) —Ligeras indicaciones sobre las plantas colectadas en Espatia (atios 1890 y 1894) por los Sres. Porta y Rigo (Act. Soc. Esp. Hist. Nat.) —Materiales para la Flora valenciana. — Notas botúnicas ú la Flora espatiola. — Nota sobre la cCentaurea incanas Sag. (non. Ten. nec. aquet. pl.) — Nota sobre la eCervia saturejaefoliax Madr. -—Plantas aragonesas, recogidas por D. Benito Vi- cioso de Calatayud. — Plantas de la Marta (Alcira). —P'lantas de la Sierra de Aitana ( Alicante). — Plantas de le Sierra del Toro (Junio 1909). — Plantas espatiolas recogidas el ao pasado por mí distinguido amigo y colega Sr. A. E. Somae, de Liverpool, según muestras enviadas por el mismo (Act. Soc Esp. Hist. Nat ) — Flantas nuevas para la flora espatiola proceden- tes de Cartagena. — Plantes observées dans l' Ampurdan, pendant l' année 1905 par le frére Semnen. — Seis Menthas hibidras de las cercantas de Segorbe (Act. Soc. Esp. Hist. Nat ) (Donatius de l' autor). PUBLICACIÓNS PERIÓDICAS Anales del Museo Nacional de Buenos Aires.—Serie III, tomo IV, 1905. Anales del Museo Nacional de Montevideo.—Tomo II, te apS I v I. Anales del Museo Nacional de San Salvador. — Tomo II, núm. 15. Anmales de la Socicté Entomologique de Belgique.—Tomos 47 y 48. Annales de la XXXVII. Société Royale Malacologique de Belgique.—Tomo Annales de la Société Royale Zoologique et Malacologique de Belgi- que.—Tomos XXXVIII y XXXIX, Annales du Musée d' Histoire Naturelle de Marseille. —Tomo IX. 63 Annali del Museo Civico di Storia Naturale de Genova.— Serie III, vol. I Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Vol. XIV, fase. 12.—Vo- lumen XV, fasc. 1 à 4. Boletin de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.— Vol. II, núm. 8. Boletin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Tomo V, núms. 1 y 2. Boletin de la Sociedad Espanola de Historia Natural.—Tomo V, núm. 10. Bolletino dei Musei di Zoologia ed Anatomia comparata della Reale — Università de Torino.—Vol. XVIII y XIX. Bolletino della Societú Zoologica Italiana —Serie III, vol. V, fasc. VIH y VIIIL.—Vol. VI, fasc. I 4 VI. Bulletin de la Société des Sciences Naturelles de l'Quest de la France.—Tomo IV, tomo V, trimestre I y IL. Bulletin de la Société Scientifique de l'Aude.—Tomo XIV y XV. Bulletin de la Société Entomologique Suisse.—Vol. XI, heit. 3. Bulletin de la Société Zoologique de France.—Tomo XXIX. Bulletin du Musée d' Histoire Naturelle de Parts.—Annèe 1904, núms. 4 à 8.—Année 1905, núms. 1 à 5. Bulletin du Musée Oceanographique de Monaco.—Núms. 56 à 68. Butllett del Centre Excursionista de Catalunya.—Any XV, núme- ros 180 y 1381. Broteria.—Vol. V, Fasc. 1. Deutsche Entomologische Zeitschrift.—Jahigang, 1906, heit. I. El Colmenero Espadol. - Afio XV, núms. 169 à 171. El Criterio Católico en las Ciencias Médicas Afio IX, núm. 97. Entomologist Tidshrifi. —Halt 1, 8 y 4, 1905. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núms. 424 à 426. Memoires de la Socièlè de Naturalistes de Rievv.— Vol. XX, fase. 1. Naturae Novitates.—1906, núms. 1 y 2. Parergones del Instituto Geológico de México. —Tomo I, núm. 9. Procedings of the Academy of Natural Sciences of Philadelphia.— Vol. LVI, Vol. LVIL part I. ehediar, Giornale di Entomologia. — Vol. II, Fase. I. The Canadian Entomologist.—Vol. XXXVIII, núms. 1, 2 y 3. The Journal of Conchology.—Vol. XI, núm. 10. Thirty-Sialh annual Report of the Entomological Society of Onta- rio, 1905. Bi l SCC EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO —— (Desde el dia 8 al 11 de Mars de 1906). GEOLOGÍA Minerals Pirrotina.—Gualba.— Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer. Limonila, pseudomórfica de Pirita.—El Coll. Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer Calissa escamosa.— Gualba. — Donatiu de D. Joun Rosals y Corretjer. PALEONTOLOGÍA F'óssils Placas dentarias de peix.—Miocenich. —Mahó (Balears). Donatiu de D. Manei Llenas y Fernàndez, ZOOLOGÍA Vertebrata PISCES Spinaa niger, H. Cloquet.—Badalona. Dipósit. AMPHIBIA Rana esculenta, L.—Gualba. Donatiu de D. Joan Rosal y Corretjer, AVES Larus gelastes, Lichst.—Prat del Llobregat. Donatiu de D, Jaume Serialde. l MAMMALIA : h Genetta halearica, Thom.—Viladrau. Donatiu de D. Joseph M.2 Bo- fill y Pichot. Mus decumanus, Pali. —Barcelona. Donatiu de D. Ignasi de Segarra —— y Castellarnau. SA OO NOTA.—Las diseccions del Larus y del Mus son donatiu de D. Lluis — Soler y Pujol. 4 ALTRE.—Tambè sí han rebut pera el Museo altres exemplars, pero —— estant encare en estudi ó preparació, no fs donarà compte d' ells en aques- ta secció fins que terminin aquestas tascas. L' Institució queda molt agrahida als senyors donants per llurs dos natius. dMp. La Hormiga de Oro—Barcelona ma" P ta Egea, Any 39—Nin. Mig 191 Butileti de la: ies ttució Gatelana d' Historia Natural —-—— Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pE Fip. carH. c, IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: — Sessió del 1 d' Abril de 1906. OO COMUNICACIÓNS: . Faura y Sans, Marian.—Excursió à les coves d' en eMerlas, Delgado, Georges.—Note sur un filon argentifère existant dans la zone miniere de Falset (Tarragona). , Cadevall, Dr. Joan.— Excursionisme botànich (Acabament). OBRAS Y PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO. FonLerí: Catàlech d' Insectes de Catalunya per D. Joseph M.2 Bofill. — Hymenópters. —Fam.-xI. Pompilidae, pàgs. 1, 2, 3. Re LOCAL SOGIAIL Cerrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2,8 BARCELONA l INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme— 1 sos en sessió. Pagan dem pessetas l'any (que poden fer efectivasà — D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. à Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural, s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ems- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes 4 part: 50 exemplars 100 exemplars. 5 /( 1- 4 planas 2'50 ptas. - 5 ptas. 3) DB a 5 , 10 2 E/ 816 9 40 : 20: 5 Números de mostra. —Serón enviats gratuitament 4 qui 'ls demani. Xa a dal os Cs Y Ep a PE LA DE d'a, De Part i Toutes les communications et échanges doivent ètre en— — voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", 2.'.—Barcelona (Espaóne) CL SD S Q—— NOTA.—BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)2 desitja 'l cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona): bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradis, 10, Barce- lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10. Barce- lona) desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- A lona) demande V échange. La elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- h: lona)2 chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem veta dissensio esse potest. (CoNst. Frp. CArH. c. IV). Març, 1906 Vor. VI. (2.8 ÈPOCA, ANY 8.€1) Núm. 5 SECCIÓ ORICIAL SESSIÓ DEL 1 D' ABRIL DE 1906 Presidencia de D. Joseph M.2 Bofill y Pichot —A les 11 hores 80 minuts comensa la sessió. —Llegida l' acta de l' anterior es aprovada. —Socis ATMESOS.—Els Srs. Ventalló, Aguilar-amat y Gar- cas presentan per numerari é D. Francisco X. de Palau y de Huguet. Els senyors Maluquer (S.), Bofill y Romaní, presentan pera numerari úà D. Manel Parés y Be Son dd per unani- mitat. ComUNICACIÓNS. —El Secretari dòna lectura é les seguents: 4Notas florísticaso per Mossen Andreu Malga, Pbre., de Ga- llechs, en elles descriu unas anomalías observadas en ae flors d'un peu de Rosmarinus. eContribució é la Fauna Ietiológica de Catalunyas per don Amador Romaní y Guerra. Després d' algunes consideracións sobre lo fet en aquesta branca de l' Historia Natural Catalana y lo molt que queda per fer, passa à la descripció d' un Se- laci, nou per Catalunya y molt raro en el Mediterré: es lo Spinaa niger Bip, Cloquet. I —El senyor Soler y Pujol presenta dos curiosíssims exem- Plars teratologichs: l'un es una granota que, ú mes de les: 66 extremitats normals presenta entre les posteriors una tercera perfectament definida. L' altre es un colom ab quatre camas, dos normals, una tercera é la part posterior dreta, un poch rudimentaria, y la quarta més cap al ano manifesta solzament per un dit. —El senyor Bofill va fer varies consideracións sobre la fa- milia Pompilidae dels himenópters, y circunscribintse als géneros y especies corresponents é Catalunya, quin catàlech publicarà próximament, digué que mentres s' ha anat ade- lantant en lo sèu estudi s' han reduit en nombre sobre tot els géneros, de manera que dels 12 que constituían la nostra fauna en quedan no més que sis, y son: el Salius, Fabr. Cali- curgus, Lep. Pseudagenia, Rohl, Agenia, Sehioedte, Pompi— lus, Fabr. y Ceropalus, Latr. Lo mateix ha succehit ab les es- pecies, haventne desaparescut moltes que havía suposat com ú noves en Tournier de Ginebra. Acabà donant les descrip- cións ab caracters generals de la familia y dels géneros en -ella ccmpresos y trobats per ell ú Catalunya. COMUNICACIONS EXCURSIÓ A LES COVES DE (N MERLA per D. MARIAN FAURA Y SANS Un jorn d' entre les vagues de Nadal aní à cercar fòssils junt al poble de Sant Vicens dels Calders, mes al saberho el capellà de per aquelles encontrades, me vingué é notificar quí. éll sabía unes coves y que si jo tingués gust d' anarhi m' hi acompanyaría, organisant una vera excursió. Me sorprengué la. noticia d' aquell venerable cepdlS de 71 anys, en primer lloch, per ma falta d' experiencia, que 67 pera endinzarsè en les entranyes de la terra nf es necessaria, com tambè per l' ofrena qu: é la investigació científica feya dellur persona en tan avansada edat, per una excursió de més ds dos hores de distancia (1), quí es é la que 's trovan aytals coves. Mes, aixó feu que jo oblidés lo primer pera inmediatament determinar el día, ja que tenía de marxar ú Barcelona: re- trassí, com es natural, la marxa per fer l' excursió proposa- da, que fou el 2 de Janer d' enguany, acorapanyantme à mes de Mossen Pau Mata, qui aixís s' anomena el capellà de Sant Vicens dels Calders, els vicaris del Vendrell, Mossen Ramon Sala y Mossen Jordi Martí, Pbres. Eixirem de la vila del Vendrell à quartsde nou del matí pera anar ú cercar ú Mossen Pau en el poble de Sant Vicens (2), y tots quatre marxarem de Sant Vicens en direcció al N. se- guint la torrentera, d'ahont se podía distingir perfectament el llarch jasiment fossilífer que per l' erosió de les aigues res- ta en descuvert formant un encornisament ú manera d' una petita cinglera, à la dreta ab el poble de Sant Vicens y é la esquerra segueix continuant fins aprop de Roda. No tardarem gayre en deixar aqueixa torrentera pera anar en direcció del N. à N.O. y continuar ab aqueixa última, al entrar en la propietat de 'n Barraquer, fins é la serralada de la Papiola, d' ahont per el cim de la carena anarem cap al O. y S.O. seguint la Parterasa pera baixar é la torrentera de 'n Merla qui es paralela à la de la Morena, essent lo propietari d' aquelies pedregoses montanyes un tal Virgili de Roda. (1) De Sant Vicens à les coves hi ha en ratlla recta de 5 à 6 Eilometres: pro, per rahó de les gerigonses que per anarhi s' han de fer resulta que s' hi estàn unes dos hores aprcximadament. De Roda à les coves hi ha de 8 à 4 Rilometres y s' hi està mes d' una hora, advertint que 'l camí es molt millor per aqueixa última part que per Sant Vicens, puig que fins s' hi pot anar ab Ed mbea st tant d'interés emprengué aqueixa excursió, Y que no puch menys de aprofitar eixa ocasió pera repetirli la donació d: Gapacibia bles mercés en proba d'agrahiment. i 68 Arrivarem per fi úà les coves de 'n Merla, que tambè se 'n diuhen de la Parterasa, y llur boca es troba àú mitja mon- tanya junt ú un morro que fa aqueixa en direcció al S.O., essent lo terrer la calissa compacta del Triàssich, com posa en Mallada (1), y qui ú mí tambè m' apareix lo mateix per la sem- blansa ab les calisses triàssiques de la provincia de Barcelona, y no com posa en Puig y Larraz (2), que al descriurer aquei- Xes coves diu que estàn situades en les calisses infracretà- ciques, encar que ho posa ab interrogant, mes, pera determi- narles se necessita estudiar llur estratificació, per rahó de no véurers cap rastre fossilifer. La boca d' aqueixes coves es arrodonida, d' un metre de diàmetre y en direcció al S., inmediatament ve una pendent d' uns 50" per el tros de més de 6 metres formada per la ca- lissa nua y relliscosa fins à quedar coberta per una terra hu- mífera que hi es en abundó: mes al entrar no fs pot menys de quedar admirat enfront la grandaria y majestat d' una espa- yosa sala, al sostre hi ha poques y petites estalactites y el sol continúa ab aquella gran pendent fins é la part més baixa ahont hi ha un petit forat que dòna entrada 3 un altre cambra molt reduhida després d' haver baixat per una molt més forta pendent, aqueixa ja presenta més estalactites al ensemps que son pis està ple de pedregàm després de llurs parets y de les de la sala anterior, entoscantse ab les aigues per el dipó- sit que fs forma de carbonat de calç, que à voltas forma grui— xudes estalactites com 4 pilons de carretera. A la dreta d' aqueixa cambra hi ú una molt baixa lloriguera en direcció al S.O. y que serveix de pas pera un altre petita cambra, de iguals condicións que lí anterior, mes ú sa dreta s' hi veu un petit forat que dòna entrada à una extensa é interminable es- querda horitzontal de la alsada de 50 cms. y que tendeix ú clourers, pro d' aquíja no fs pot anar més avant. (1) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Espafia. Bosquejo de la provincia de Tarragona por L. Mallada. Tom. XVI. lam. A. (2) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Espatia. Cavernas y sie mas de Espaiia, por D. Gabriel Puig y Larraz. Tom. XXI, pàgs. 816 y 317 69 Tornérem arrera pera després seguir per la esquerra en direcció al S. en que continúa la caverna ab escasses estalac- tites, algunes de regular gruix, y ab gran rocàm despres del sostre, y ab fortes pendents à cada portalada sostinguda per columnes estalacmítiques d' un gruix de 830 cm. que hi ha en altres dos cambras, com se pot veurer per l' adjunt perfil (1), essent en la última en abundó las incrustacions calcàreas qu: hi ha en el sol, com molt bè diuhen en Mallada (2) y en Puig (83) com tambè Mossen Font (4). Mes, ú l' esquerra d' aqueix gran munt de pedras que for- man com una sola massa, ovirí un petit forat que després de una forta pendent donava entrada ú una avant-sala d' un altre (1) Aqueix perfil el dech 4 la co'aboració de mon apreciable amich en Ramón Gimbert, que ha sapigut interpretar mas indicacions d' una manera molt acertada. (2) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Espafia. Reconocimien- to geogràfico y geológico de la provincia de ais del por L. Mallada. Tom. XVI, pàg. 87. (8) Obra ja citada. (4) Catàlech espateológich, per Mossen N. Font, Pbre. 10 cambra reduhida, ú quina per entrarhi vareix fer malbè algu— nes primes estalactites que quasibè formavan columnes Y que de poch ja taucavan el petit forat qui hi dòna entrada, d' aquí ja no 's podía anar tampoch mes avant, essent abundant l' aygua qu: hi traspúa. Aqueixes dugues cavitats pera mi encar no havian sigut visitades, no solsament perque no las he trovat en cap des— cripció, com també per no haverhi en el net y llis sol cap taca de cera, ja que en las cavitats anteriors n' hi ha en abundó, com tambè el presentar el sostre una gran regularitat esta- lactítica sense havernhi cap de trencada, mes al entrar en aqueixes un queda corprés enfront tanta arquitectura, al en- semps que una blancor per arreu al espleyar la vista s' ob- serva en el sostre y no menys perque é la claror de la llum una lluisor diamantina s' emiteix per les gotetes d' aigua que hi ha en les puntes de les innombrables estalactites ó merlets, desprenentse, pera al càurer ab llur fac4... fach... trencar la soledat que allí regna. Es de notar la forma de rosari que presentan aqueixes co- ves, per lo que seguint l' opinió més admesa d' entre "ls 1 gecleclis, aytals coves serviren pera escorrement de les al- gues, en primer lloch perque en las dos cavitats baixes hi traspúa bastanta aigua al ensemps qu: estén 4 un nivell més inferior qu: el llit dela torrentera, lo que vol dir que servei- xen d' escurrement de ditas aigues torrencials, tambè ho confirma lo dit, perque aquesta cova no solsament es próxima al torrent, sino que pren llur direcció y està situada à un mor- ro de la montanya, que potser n' es recort de la gorja que "s formà per la erosió de les aigues torrencials, les que per in- filtració descalsaren la basede la montanya promoguentse un ensorrament molt pronunciat al N.E., qui es la direcció del Mit de les coves. NOTE SUR UN FILON ARGENTIFERE EXISTANT DANS LA ZONE MINIERE DE FALSET (TARRAGONA) PAR MR. GEORGES DELGADO Nombreux sont ceux qui partagent mon opinion et croient que l'avenir de l'Espagne est intimement associé 4 la riches- se de son sol. Cette croyance est suffisamment confirmée par les stadistiques minières prises de 10 ans en arrière jusquíà nos jours, et en comparant la situation d'alors (spécialement celle de Catalogne) avec la situation actuelle, on se rendra fa- cilement compte des considérables progrés réalisés et des bri - llants résultats obtenus. Bien des considérations se sont faltes et pourraient se faire ó ce point de vue mais aujourd'hui, je me limite à traiter du mineral d'argent natif dont un exemplaire à été par moi pré- senté ú la dernière Session, lequel figurera désormais au mu- sée de l'Institution. l Ce mineral d'argent natif provient de l'important district minier de Falset qui prend naissance des monts Pradés et lon- ge en direction Sud jusquiau delà des limites de Masroig. 72 C'est dans ce périmètre qu'existent les grandes conces- sions minières 4Folch y Albifiana:x, 4Coma, Clivillés y Clavelly et la mine eBalcolly de Mr. Pedro Coll. Inutile de repèter ici la description géolo-minéralogique de la zone indiquée d'oú proviennent les riches rendements plombifères très avanta- geusements connus dans tous les marchés du pays et de l/ etranger et qui font honneur aux capitaux Catalans eng'agés. La mine gBalcolla occupe le Centre des gites métalifères et sa richesse en galène est consèquente. Récemment. en ef- fectuant des travaux de reconnaissance dans le puits N. 2 on é découvert à 6 mètres de sa superfície un beaux filon argenti- fère sur de 20 à 50 c/m d'épaisseur et 8 44 de large, pouvant ó simple vue aprécier sur les 50 mètres environ de sa lon- gueur un rendement de 200 tonnes de mineral avec un 15 96 d'argent natif. L'analyse de 8 exemplaires contenant de 8 ú 80 9, d'ar- gent ú donné définitivement une moyenne de 12,427 99. Par l'exemplaire donné é l'Institution, on pourra se ren- dre compte de la ceistallisation filiforme du minéral traité, ainsi que de sa brillante couleur qui brunira avec le temps. Presque tout le filon découvert est identique é l'èchantillon présenté, c'est-ú-dire sur quartz compact, soit en filaments capillaires, Soit imitant des végétations. Barcelone, le 6 Mai 1906. EXCURSIONISME BOTANICH PER EL DR. JOAN CADEVALL (Acabament) Totes aquestes plantes foren recullides prop del camí que baixant é Font Llebrera y atravessant la Cerdanya, conduheix ó Puigcerdóú, no permetentnos el temps plujós remontarnos als cims més alts, ahont es de creure fs trovarien coses noves 13 y 5 fe que tenía interés en buscarhi la Potentilla muitifida L. que, procedent del Cadí, figura en lo herbari de Costa. Emprenent la tornada y desfent les giragonses del camí rublert de pedruscam, arrivarem al vespre ú Bagà en mit) d' una pluja desfeta. Al dia segúent, primer d' Agost, després d' havernos des- pedit del senyor Ecónom y d' altres sacerdots, tots molt ilus- trats y deferents ab nosaltres, pujarem 4 la tartana que desde Guardiola devía conduhirnos 4 Pobla de Lillet, recorrent els 9 Rm. de carretera apenes esplanada. Abundan en aquest trajecte el Cirsium feroz DC., de gran talla, y el Ectinops sphaerocephalus L., que s' exten per les conques del Llobregat y Bastareny, essent bastant més comú ó Catalunya de lo que considerava Costa. Al sortir de La Pobla perla part d' Orient, à la dreta de l' Arija, fs trova 'l Lasermitium gallicum L. y un Peucedanum iguals als de Berga y Montserrat que Costa, ab plaussibles re- serves, considera var. 8 italicum Mill. del P. oficinale L., pero que, ú mon entendre y després de les degudes compa- racions, no es més qu' una forma robusta del P. slenocar- pum Boiss. et Reut. Al día segtient, vorejant el Llobregat, ens remontarem é Castellar de 'n Huch, veritable poble de pessebre, no sens admirar avans la superba fàbrica de ciments aixecada per ca- pitalistes barcelonins al Clot del Moro. Poques novetats trovarem durant aquesta marxa, puig la flora d' aquesta vall ofereix gran semblansa ab la de Ribas, quí he visitat moltes vegades. Solzament ú Sant Vicents de Rus, que fs trova ú mitj camí, hi abunda la Lactuca virosa L., trovantshi tambè "1 Lalíyrus cirrosus Ser., Y poch. mes amunt la Polygala vulgaris L., subsp. 8 comosa Sehlx., citada ú la vessant francesa, pero no é Catalunya. Per miracle arrivarem ó Castellar al bell punt qui esclata- va una pedregada que "ns sitià quatre hores é la fonda, trans- corregudes les quals visitarem, sota de un sol esplendit, els voltants de la població, recullint el Medicago su//ruticosa 14 Ram., var. glaber Costa., que tambè "8 trova à Bagà y Ribas, la Gentiana cruciata L., la Nepeta latifolia L., var. violacea Lamx., abundantíssima pe'ls marges y una porció d' Htera- Ciums que junts ab los recullits durant totes les excursions foren remesos als especialistes Gautier y Arvet-Tonvet, pera llur determinació. Al día segtent descansarem revisant y enllestint la colec- Cc1ó, objecte de tantes fatigues, y realisada en totes sas parts l' excursió que 'ns haviam proposat, regressarem lo dia 5 de Agost à Tarrassa, desitjosos de rependre l' any vinent explo- racions tan agradoses que, per les novetats descubertes, fe- ren naixer en nosaltres afalagadores esperanses. Tres dies després, ó sia 'l 8 d'Agost, debers de companye- risme fm cridaren ú Barcelona, pera rebre, junt ab altres aca- demichs, als nostres confrares del' Academia internacional de Geografia botànica que, presidits per l' illustre Mr. Leveillé, venien à tancar en lo Saló d' Actes de nostra Corporació, la sessió que, oberta à Perpinyà, anaren celebrant tot herborit- zant pe 'ls Pirineus. Durant les curtes visites que ab ells ferem pels voltants de — la Ciutat, tinguerem la fortuna de trovarseta Montjuich. à més de les especies de nostre litoral, com son: Catile maritima SCOp., Silene nicacensis All., Ononis ramosissima Desf., fula critimoides L., Scolymus hispanicus L., Convoloulus soldanel- ta L., Stachys Maritima L., Passerina hirsuta L., Pancra- um maritimum L., Cyperus sehaenoides Gris., Orypsis aculea- tus Alt. Panicum repens, ete., etc., l' Heliotropium curassavi- cum L., solzament citat ú Cartagena, y l' Elodea canadensis Rich., nova pera Espanya, ademés de la Calamintha ogicina- lis, var. nepetoides Costa, trovada al Tibidabo. Finalment, lo dia 17 de Septembre repetirem ab el Dr. CE llent l' excursió à Montserrat, ahont forem galantment re- buts per nostre compatrici P. ddeodat Marcet, ben conegut pe'ls sèus treballs sobre la Flora Montserratina. Nostre princi- pal objecte era recullir prop de Sant Jeroni la varietat Iychni- dis del Hieracium pyrenaicum Jord., reclamada per Gautier, y 15 escorcoliar el canal que desde "I cim y ab violenta y abrupta pendent conduheix ú Santa Cecilia. A pesar de que 'l sol apenes hi entra en tot el dia, la ve- getació estava bastant passada. Al extrem superior, culiirem el Peucedanum stenocarpum Boiss. et Reut., y ja endinzats en l' afrau, poguerem encara admirar alguns exemplars gegan- tins de Zagus baccata L. La Saxifraga catalaunica Bois. et Reut., el Bupleurum pyrenaeum Gou. y la Campanula Bolosià Vay., mes ó monys passades, ocupaven les parts inaccessibles de les roques, mentres que al peu de les mateixes apareixía fresca y sense flor ni fruyt la Valeriana montana L. Arrivats al cim, ens vejerem contrariats per un piuvisqueig qu' ens obligà a extendre 'is paraygues. Aixis y tot no dei- xarem d' explorar aquells llochs pedregosos, examinant minu- ciosament la munió de plantes qu' hi florien. Prompte descubrí per les roques la Xernera sadatilis Rehb., la Silene samt- fraga L., xv viscidula Giraud, nova pera Espanya, la Gypso- phila repens L., referida al Pirineu central per Costa, l'A(s4- ne mucronata L. ab reminiscencies de l'4. Jacquini Roch, idéntica 4 la que fs trova é les parets del Santuari de Nuria y apreciada pe'ls autors de diferent manera, l'4 ciliata L., únicament trovada é la Maladetta y Port de Viella, la Vale- riana globulariae/olia Ram., bastant rara ú Catalunya, l' Anemone alpina L. ja passada y ab verdadera abundancia la Potentilla alchemilloides Lop. En les roques baixes estaven morintse les últimes flors morades de la preciosa Sazi/raga media Gou., mentres que 'n les mes enlayrades y inaccessibles penjaven els hermosíssims rahims blanchs de la S. longifolia Lap., compartint ab la Cam- panula speciosa Pourr. y la Ramondia pyrenaica Rich. l: ador- no de l' emmarletada singlera. Entre l' herba abundaven la Draba aizoides L. y l' Andro- sace villosa L., ja passades, l' Ononis striata Gou. y l' O. Ceni- sia L. y la Scutellaria alpina L.. que l' any anterior culli à Nuria, y en abundancia l' Arctostaphylos officinalis VVimm., Crepis albida Vill. y la Veronica fruticulosa L. de Hors blan- quinoses. La 16 Sortint de Santa Cicilia cap al Monastir, me cridà l' atenció una gramínea qui hi havía sobre la carretera, la qual resulté ser la Lasiagrostis Calamagrostis Linx., trovada alguns dias avans à Bagà, no incluida fins avuy en la Fiora montserratina. Aqueix es el resumen de les excursións del present any que, escrit depressa y descusit, puch oferir als meus amichs de la Jnstitució Catalana d' Historia Natural. La feina na sigut queicom profitosa, mes com diu mon amich Pujol, el camp es molt extens y els conreuadors escassos, y quan per mes dissort aquestos porten sobre lo pes dels anys y del travall y no veuen tant aprop com voldríen als eontinuadors d' aquesta tasca, cal redoblar la activitat pera avansar lo mes possible la obra de cultura comensada. Llista d' especies que se citen Aconitum Lycoctonum. IV. Aristolochia longa III. o — Napellus. IV. Artemisia camphorata V. Adonis — aestivalis III. Asperugo procumbens 1V. Agrostis alpina IV. 30 Asphodelus albus II. 5 Aira medialll Vid. Deschamp- Asplenium septentrionale IV. sia m. Asteriseus aquaticus HI. AEthusa —Cynapium. V. — 8 pygmaea. Altanna tinetoria II. Alsine ciliata V — — JacquiniV. 10 — —mucronata V. Alyssum campestre III. Anagallis III. Androsace villosa V. Anemone alpina V. 15 Anthyllis montana IV. — eytisoides 1I. Antirrhinum molle IV. Aretostaphylos officinalis V. Arenaria grandiflora IV. conimbricensis II. Loscosii II. modesta II. tetraquetra IV. 8. pyrenaica. y granatensis. Querioides IV. 25 Berberis vulgaris IV. 85 Biserrula Pelecinus II. Bupleurum falcatum V. — x petiolare. — e angustifolium. Ú — pyrenaeum V. 40 ea rotundifolium IV. CaFile maritima V. Calamintha officinalis V. — var. nepetoides. Campanula Bolosii V. 45 — speciosa IV, V. Carex hirta IV. — Linfii II. — Mairii II. — olbiensis HI. 50 — praecox IV. — silvatica II. Caucalis leptophylla IV. Centaurea intybacea 1. Centaurea leucophaea V. ochrolopha. — Cadevallii nov. sp. — . — Petteri IV. — — ornata III. 3 — — var. tenuifolia. 60 Cerasus Mahaleb V. Cheilanthes odora IV. Cirsium ferox V. Clematis recta III. Conium maculatum IV. 65 Conyolvalus Soldanella V. Coronilla minima II. — 8 australis. — —montana ll. Costia eristata III. q0 — V. Eremopyrum er. Crepis albida V. Crypsis aculeatus V. Cynoglossum montanum IV. 13-74 Cyperus Seheenoides V. Deschampsia media 111. Vid. Aira m.t Diplotaxis Barrelieri III. — — viminea IV. Doryenium suffruticosum IV. 80 Echinops sphaerocephalus V. Echium italicum III. Elodea Canadensis V. Eremopyrum cristatum III. V. Costia crist.e Erinus alpinus IV. 85 — var. typicus. — vy hirsutus. Erodium macradenum III. Eruca sativa II, LI. Eryngium Bourgati IV. 90 — — campestre III. Euphorbia Gerardiana II. Filago germanica II. Fumana procumbens III, IV. — Spachii III. 95 — 8 ericoides Fumaria calcarata nov. sp. II. — mierantha vel. — densifiora II. — muralis, f.2 confusa II. — Thuretii II. 1 Galium fruticescens III. var. aciphyllum Mollugo. subsp. elatum IV. pumilum IV subsp. pusillum. saccharatum II. Genista candicans II. — —cruciata V. 110 Geranium pusillum III. — —sanguineum II Glaucium corniculatum II, III. — — 8 aurantiacum. — — subv. tricolor. — Glyceria fluitans IV. 115 Gypsophila repens Haplophyllum hispanicum — var. pubescens. Hedysarum humile JL. Helianthemum angustipetalum nov. sp. IV. — canum III. — hirtum II. — pulverulentum V. — salicifolium III. — virgatum III. — 8 ciliatum. Helodea V. Elodea. Heliotfopium curassavicum V. 130 Hieracium pyrenaicum V. — — V. Lycelinitis. Iberis pinnata III. Inula crithmoides — helenioides. var. bracteosa. Juniperus Mariata nov. sp. IV. Relleria cristata IV. Rernera saxatilis V Lactuca perennis III. 140 — —virosa V. Laserpitium gallicum V. Lasiagrostis Calamagrostis V. Lathyrus Nissolia II. — — cirrosus V. 145 Lavandula vera — latifolia IV Linaria origanifolia V. — Pelisseriana II 105 ESE ESE 120 125 185 18 Linum gallicum III. 150 Linum suffruticosum III. — subsp. salsoloides viscosum V. Lithospermum fruticosum II. Lotus ornithopodioides II. 155 Malcolmia africana II. Malva trifida III. Marrubium Alysson III. Matthiola tristis III. Medicago depressa II 160 — marina II. — —littoralis II. — suffruticosa. — —Var. glaber. Micromeria graeca H. 165 Molinia caerulea V. Myricaria germanica III. Nepeta lanceolata var. pyrenaea, V. — —latifolia. 170 —var. violacea IV, V. Onobrycehis supina III. Ononis Cenisia V. — — ramosissima V. — — Striata IV, V. 175 Onosma echioides IV. Origanum vulgare — — var. prismaticum IV. Orlaya maritina HL. Ornithoxalum narbonense III. 180 Orobanche amethystea III. — Hederge IV. — — Santolinae IV. — —COruenta IV. — — 8 citrina. 185 Orobus vernus V. Paneratium maritimum V. Panicum repens V. Papaver Argemone de — '—dubium IV. ve — BE Lecogii... 199 Parony enla ai JI Passerina annua V. — — hirsuta V. Peucedanim officinale. B italicum. — fa del P. stenocarpum, V. 195 Peucedanum venetum IV. Phalangium HI. Phleum asperum III. — — pratense HI. 8 nodosum. 200 00 Phlomis Herba venti III, IV, Phyteuma orbiculare IV. Pinus uncinata IV. Poa debilis IV. — — nemoralis 205 — — a vulgaris IV. Podospermum laciniatum III. — 8 integrifolium. Polygala calcarea HI. — — vulgaris. — — subsp. comosa V. 210 PotentillaalehemilloidesIV, V. — —multifida V. Ramondia pyrenaica V. Ranuneultús bulbosus II. — — ES bulbifera. — — Sardous II. — — a genuinus. — — triehophyllus HH, IV. — — f. Drouettii. Reseda alba II. — — Arragonensis V. — — var. integrifolia. — —lutea III. — — se Lecogii. — —luteola III, V. Rhamnus cathartica V. 215 220 Iycioides LI. pumiia IV. Rhinantus major HI. — — var. glaber. 295 Rosa gallica IV. — — pimpinellifolia. — —Var. myriacantha. Rumex bucephalophorus 1. Santolina rr 280 — — a incana IV. -. Sarothamnus catalaunicus II. Sazxifraga catalaunica V. — — longifolia IV. — — media V. 285 Scolymus hispanieus V. Seorzonera hirsuta III. — — macrocephala II. Seutellaria alpina V. Silene conica II. 240 — — nicaeensis V. — —Saxifraga. — — vy viscidula V. Spiraea Filipendula LV. Stachys maritima V. 245 Tamarix gallica HI. — — hispanica I. Taxus baccata V. Thapsia villosa HI. Thymelea Sanamunda IV. — — (Passerina) Daphne. 250 Thymus Chamaedrys. — — 8 vestitus IV. 19 Thymus Zygis LI. — — vulgaris I. Tordylium maximum III. 255 Torilis heterophylla IV. Trifolium resupinatum II. Valeriana globulariaefolia V. — — montana V — — olitoria I. 260 Veronica fruticulosa. Vicia pannonica HI. — — pseudoeraeca II, III. — — craeca III. — — cordata III. — — sepium III. — — Vartes. montana et vul- garis. 265. Viola (species) V. Tarrassa Novembre de 1905. —— ÇTEÚÉÀÚE EE —————— OBRA S y publicacións periódicas rebudas pera la Biplioteca 3 (Desde '1l día 21 de Mars al 80 d' Abril) OBRAS CADEVALL Y DIARS, DR. D. JUAN.—Notas filogeogrà ficas (Mem. Real Ac. Cien. y Ar. de Bar.) (Donatiu de l' autor). DusmEr Y ALoNso, JosÈ MaRÍAa. — Los e Àpidosa de Espatia. Il Géneros:: Melecta, Crocisa y Epeolus. —II Géneros: Caeliozys. (Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat.) (Donatiu de l' autor). HipALG0, J. G.— Descripción de los moluscos recogidos por la co— misión cientifica enviada por el Gobierno espafiol ú la América meridional. —Estudios preliminares sobre la Fauna mlacoló- 2 pi (Cambi) — gica de las Islas Filipinas. —Texto. Tomo I, fase. I, tomo II, fasc. I. —Atlas, fasc. I. —Estudios preliminares sobre los moluscos marinos bi LJ (Cambi) de Espada, Portugal é Islas Baleares. (Cambi) SAGARRA, FERRÀN DE.—Descubriments arqueolòógichs de Puig-Cas-: tellar.-—(Bol, R. Ac. Bue. Letr. Bar.) (Donatiu de l' autor). 80 PUBLICACIÓNS PERIÓDICAS Annual Report of the Smithsonian Institution. 1904 U. S. Natio- nal Museum. (VVashington 1906). Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Vol. XV, 1.81 sem., fasc. 5y 6. Boletín del Instituto Geológico de México.—Núm. 21. o Bolletino delle sedute della Accademia (ioenia di Sciense Naturali im Catania.—Fasc. LXXXVII Broteria.—Vol. V, fasc. I. Bulletin de la Société d' etudes scientifiques de l' Aude.—Tomes XIII y XIV. Bulletin du Musèe Oceanographique de Monaco. —Núms. 69, 70 y 71. Bulletin of United States Geological Survey. —Núms. 234 à 240, 242 4 946, 248 à 250, 252, 254, 257 à 262, 264. El Colmenero Espaúol. —Núm. 172. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núm. 427. Profesional Paper of United States Geological Survey. qi 29 à 88 y 89. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Natu- rales de Madrid.—Tomo III, núms. 1 à 5. Sessdo commemorativa pela Academia Real das Sciencias de Lisboa em el tricentenario de la primera ediçao de D. Quijote de la Mancha. The Canadian Entomologist.—Vol. XXXVIII, núm. 4. VVater-Suppiy and lrrigàtion Paper. of United States Geological Survey.—Núms. 99, 100, 103, 105 à 122, 124, 126, 128 y 182. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Desde el dia 11 de Mars fins al 80 d' Abril de 1906). GEOLOGÍA Minerals Olivino.—Canet d' Adri.—Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer. Baritina crestada.—Caldas de Malavella. — Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer L' Institució queda molt agrahida als senyors donants per llurs do- natius. ip. La Hormige de Oro—Barcelone es A 506 -4.— Na época, Any 39— Núm, 6 Juny 1906 Butlletí se ia Institució Catalana d' Historia Natural —e-—— Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pE Fip. cArH. c, IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió del 6 de Maig de 1906. COMUNICACIÓNS: Barrera y Arenas, Jacinto.—Historia d' una parella de Bechs de Coral. del. Font y Sagué, Pbre., Mossén Norbert.—Nota sobre la pre- sencia de la epidota en el Tibidabo. Pau, Carlos.—Sobre el Pyrethrum hispanicum de VVillxom. Tarré, Emili.—Contribució à la historia del Passer domesticus, Brisson. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO. — DR (es SA : : i - ja) — 1 Q j : (REB 5 1901 j LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1,27, 2.2 BARCELONA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. — Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural, s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ems- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes 4 part: 50 exemplars i 100 exemplars 8( 1-4 planas 250 ptas. 5 ptas. E BG Bis 5 , 40 2 El Ga6 40. 4 s 20 2 Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament à qui 'ls demani. Toutes les communications et échanges doivent etre en— voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", 2.'.—Barcelona (Espagne) LÈÉéL— REXDS D—— NOTA. —SBEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona)s desitja 'l cambi de publicacións. Die elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona): bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona)o desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10. Barce- lona)2 desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, LO, Barce-/ lona): demande l échange. La institució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce-. lona) chiede ricambio. — BUTLLETÍ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem veta dissensio esse potest. (Consr. Frp Carx. c. IV), JuNy, 1906 Von. VI. (2.8 BPOCA, ANY 3.€7) Núm. 6 SECCIÓ ORFICIAl, SESSIÓ DEL 6 DE MAIG DE 1906 Presidencia de D. Joseph M.2 Bofill y Pichot —A les 11 hores y 10 minuts comensa la sessió. —Es llegeix l' acta de la sessió anterior qui es aprovada per unanimitat. El senyor Secretari dòna compte dels acords presos en las derreras sessións de Junta Directiva. COMUNICACIÓNS. —El senyor Delgado dona compte de la mort del sabi írancés Mr. Pierre Curie ocorreguda darrera- ment à París, y proposa ab aytal motiu que l' Institució s' adhereixi à las manifestacións de pesam qu: el mon científich fa ú sa viuda, dirigint ab aquest sentit un ofici à dita senyo- ra. S' aprovà per unanimitat l' idea, llegint l' esmentat se— nyor aquell document, que s' acordà enviarlo tot seguit. El mateix senyor presenta un hermós exemplar de plata nativa procedent de Falset (Tarragona) del qu/ en fa donatiu per el museo institucional y sobre el que llegeix una curta é interessant nota. —Mossen Norbert Font, dona lectura ú una nota del con- soci Sr. Faura y Sans, titolada dExcursions al Vendrell.y Es un estudi molt complert del terreno Miocenich qu: es troba 82 en aquella comarca, ressenyant algunas excursions y anotant els fossils recullits y que senyalan la presencia en aquella encontrada dels pisos Burdigalià, Helveció y Albió. —El senyor Ferrer y Vert llegeix una 4Nota sobre las especies del género Zrebia trobadas ú Catalunya, citantse algunas de novas per la regió. —El senyor President inicia la discusió sobre las Cicinde- las de Catalunya (segons proposé en la sessió de Junta Direc- tiva del 8 d' Abril) y al efecte presenta els exemplars que de dita familia de coleópters reuniren ell y el malograt consoci senyor Antiga, llegintne la llista, axís con la de las que figu- ran en las coleccions d' en Múller y en Martorell. . Sobre aquest assumpto el Sr. Ferrer y Dalmau (E.) llegeix un treball en el que fa extensas consideracions sobre las lleis de classificació seguidas en aquest ordre d' insectes y relacio- pant lo mateix ab la disposició de las tacas baix un punt de vista general. Passa tot seguit tractant particularment de la Cicindela campestris, à enumerar ias varietats y rassas de dita especie citadas à Catalunya, duptant d' algunas y recone- guent l' existencia d' altres. Intervé el Sr. Ferrer y Vert pera demostrar l' erronea su- posició al duptar es trobi à Catalunya la varietat maroccana de la C. campestris ja que ha pogut constatar plenament sa presencia en moltíssims exemplars com n' ha agafat y que ha comparat ab varis procedents dei Marroc, aixó à mes de esser : ja de sobras coneguda per entomólechs tan autorisats com en Miller, Antiga, Cuni, Bofill y altres. També demostrà l' exis- tencia ú Catalunya de la v. niyrita de quina troballa dupta el Sr. Ferrer y Dalmau per esser varietat propia de Górcega, ablo que demostra el Sr. Ferrer que aquesta rahó no es de cap valor ja quí està plenament demostrat que insectes de llochs molt llunyans son també indígenas. Rectifica el Sr. Ferrer y Dalmau intervengúent el senyor Mas de Xaxars que abunda en las teorías expostas pe'l se- nyor Ferrer y Vert. Vist lo avansat de l' hora el Sr. President proposa sus- pendre la discusió per continuarla en un altre sessió y aixe- car aquesta, lo que efectuó ú las 12 y 50 minuts. HISTORIA D'UNA PARELLA DE BEÇCHS DE CORAL (ESTRELDA CINEREA) POSADA EN LLIBERTAT EN EL POBLE DE TEYA PER D. JACINTO BARRERA Y ÀRENAS A primers de Setembre del passat any de 1904 compare- gué n' el jardí de casa, ahont hi tinch una gran aucellera po- blada d' aucells tropicals, un Glauhet ( Estrelda phoenicoptis) procedent del Senegal y escapat dos setmanas abàns d' una casa distant 8300 metres de la mèva. Aquest aucell, no sols había tingut que buscarse la vida per los camps del poble durant los quinze días que gosaba de llibertat, sinó que ade - més había sabut lliurarse de la persecució de sos naturals enemichs. Semblant aventura va ferme concebir l' idea de que potser, tant ell com sos congéneres, podrían aclimatarse ó Teyó y criarhi, en companyia del gafarró, verdum y cader - nera, aumentnnt aixís la fauna ornitológica del pays. No 'm preocupaban las baixas temperaturas de l' hivern, puig que había observat que los de lí aucellera soportaban mòlt bè, sense sufrirne gens ni miça, no sols dels frets, sinó fins de las fortas tramontanas d' aqueixa crua estació, y aixó que dita au- cellera estó tan desabrigada y tan mal orientada que mòlts días al matí trovaba glassada l' aygua de l' estany d' ahont beu— hen y en el que 's banyan. N' obstant, per assegurar més lo resultat, vaig esperar fer l' ensaig d' aclimatació per la pri— mavera, y mentres tant à fi de que no s' esbarriés l' esmen- tat blauhet, vaig posarli panís en un platet colocat al peu de l' aucellera, del que venía ú menjar tots els días. A últims de Mars, quan la temperatura mitja había ja pu- jat ú 15), vaig créurer arribada la oportunitat de fer l' ensaig. Al efecte, vàreig posar en llibertat 10 parellas de diferentas especies de Gengalins, entre las que ni había una de bechs de coral, qu: es de la qui en faré l' historia en aquesta nota. A fí de que no sí esbarriessin las parellas esmentadas y de 84 facilitar en lo: possible l' alimentació de las crías, vaig procu- rar que may faltés panís en el sobredit platet colocat al peu de lí aucellera. Els bechs de coral durant los primers dias ana- ban sempre junts, y junts venían à menjar, aixó "fm demos- traba quí estaban aparellats, pero com transcorregut algún temps vinguessin per separat, vaig presumir qu' estaban fent lo níu ó que ja covaban. Aixís va esser en efecte, ja que al cap d' un mes y mitj d' haberlos donat ia llibertat, ó sía à primers de Maig, un noy me va portar un níu qu: ell creya de ratas, pero que un cop examinat vaig compendrer qu: era dels bechs de coral, níu que contenia dintre cinch ous blanchs ab l' ancellet ja format. Lo tal niu construhit sobre una groixuda branca de garrofer, tan inclinada que casi bè era horizontal, constaba de dos habitacións, l' una en forma de meló ab un petit forat mòlt dissimulat ú la part de baix d' un dels extrems, qu: era la que contenía els ous, l' altre, de forma d' un níu ordinari obert per sobre, colocat sobre la primera en la part oposada ú i' abertura, no contenía res: dintre. Lo níu cobert presentaba la notable particularitat de que tenía encastats al demunt varis trossos d' excrements d' ani- mals, que feyan mòlta fetor (1). Els materials de qu: estaba construhit eran brins de fenés ( brachipodium ramossum), gra- mínea propia de ia estació y mòlt abundant en els marges. Esguerrada aquesta cría ne comensaren un" altre, lo qual níu no vaig trobar, pero à primers de Juliol compareixeren los pares ab un fili mòlt bonich, que als pochs días ja 's pre- nía 'l menjar. Al cap d' unas dos setmanas va desapareixer lo fill, no havent sabut may més res d' ell. Los pares feren un tercer niu, que colocaren sobre terra al peu d' un marge din- tre una mata d' avellaners. Aquest píu, enterament igual al del garrofer, pero construhit ab brins de Zragrostris megas— (1) Lo Dr. Russ en la sèva Monografía dels aucells exótichs engabiats, diu que los sèus bechs de coral incrustaban llurs hius ab petxinetes, trossos d' os de cipia y esclobias d' ou, qu' ell creya ho feyan per adornarlos. 85 tachie, lo abandonaren després d' haberhi fet los ous, la causa que ls obligà ú deixarlo me quedà desconeguda. Algúns temps després ú primers de Setembre desapareixé lo mascle, y habent quedat viuda la famella li vàreig donar un nou company que treguí de l' aucellera. Inmediatament se posaren 4 fer níu, que colocaren tambè ú terra, al peu d' un marge, pero dintre una mata de geranis (pelargonimn). Quan ja hi había dos ous va desapareixer la famella, proba- blement agafada per algún gat. Alashoras véreig agafar lo mascle y lo torní é l' aucellera. Las crías de las demés pare- llas, que com he dit eran en nombre de 10, me donaren tan mel ó pitjor resultat que la dels bechs de coral. D' aquells no vaig veurer més prole que un fill dels ventres-taronja (Es- trelda subfiava), que tambè va compareixer als 15 días, y dos fills dels mandarins /4madina castanotis), que al cap de un mes de volar sempre junts pe'ljardí, separats ja de sos pares ne desaparesquí un, probablement víctima tambè d' un gat. Tot aixó y el veurer que sols quedaban cinch individuos de l' aplech d: aucells que había posat en llibertat me deter - minó agatfarlos y ficarlos é l' aucellera. Com se veu, els ensaigs d' aclimatació que vaig posar en préctica fracassaren complertament. iQuína va esser la causa2 Desde ja no 's pot atribuhie 4 la falta de menjar, ja que las parellas podían disposar sempre que volguessin del panís que jo 'ls suministraba, com tambè de llavors tendres d' herbas y d' insectes, mòlt abundants uns y altres en aquella estació. La veritable causa en el mèu entendrer l' hem de buscar en sos enemichs, ocupant entre ells el primer lloch lo gat do- méstich. Els aucells del pays quan tenen la cría petita, ja siga en lo níu, ja trescant pells arbres ó bardissas, vigilan mòlt ú n' aquest diminut tigre, considerantlo ab rahó com l' enemich més temible pera la sèva prole: sempre que 'l veu- hen prop de sos fills, procuran hostigarlo per tots els medis qu: estàn é son alcóns, fins é ferlo fugir. Es curiós y fins distret contemplar las tretas de que fs valen per conse- guirho. Las aurenetas ab lleuger vol li passan disparadas com una llensadora pera sobre son cap, fent un xisclet al 86 mateix temps que ii pegan un cop d' ala, las tayaretas de bardissa procuran amohinarlo ab son monóton tré, tré, tré, Y si no ho consegueixen ab aixó y creuhen que lo perill es in- minent, s' arrossegan per terra fingintse feridas, allunyant d' aquesta manera lo gat del lloch ahont hi tenen els petits, los pardals ab lo sèu sorollós treu, treu, treu, mouhen tal xi- barri que tot ser que tè orellas surt é veurer qué hi ha y lo gat avergonyit s' escorra, los verdums y gafarrons ab son planvider tiuit, tiuit, demanan assistencia dels demés, fins que per últim el gat mitj aturdit per semblant esbalot y te- ment esser denunciat à sos enemichs per tal cridoria, deter- mina retirarse, quedant als pochs moments en pau tot lo vo- ral. Donchs bè, després d' observar aquest quadro, un queda sorprés al veurer que "ls aucells tropicals se 1 miran y con— templan ab la major indiferencia, movent més aviat sa curio- sitat que no infundintlos cap temor. Y no es que 'ls falti ins- tint ó que no tinguin enemichs y tant ó més temibles en lo sèu pays, ú judicar per la forma y altres circunstancias de son níu, pero aquestos enemichs seràn de mena mòlt distinta dels del nostre. A Teyà cap aucell fa lo níu cobert, perque no hi ha cap necessitat, los tropicals l' hi fan tots y ab l' entrada tan dissimulada que jo mateix, després d' haberlo examinat ab mòlta detenció, tenintlo entre mas mans, un níu abandonat de bechs de coral, vaig creurer qu: era una bola macissa d' herba, fins que la cayguda d' un ou me tregué d' aquest error, descubrintme lo forat d' entrada naturalment clos. Cap aucell del pays encasta excrements sobre son níu, y eis bechs de coral hem vist que ho fan, y sens dupte ho faràn, no per adornarlo, com creu lo Dr. Russ, sinó per allunyar ab sa mala olor, els monos, gats selvatjes, mustelas, ratas y altres ani- mals de olfat fí. Ei fer los bechs de coral lo níu doble, tindrà segurament per objecte despistar à sos enemichs, que fixantse en l' habitació de sobre, única visible per estar destapada, creurón que la maynada ja ha volat, quan en realitat està bèn recullida en la de sota. Si hagués sigut possible penetrar dintre de l' imaginació dels bechs de coral quan acompanyaban la cría vigilantla de pòr 87 que fos presa de sos enemichs, de segur que haguerem vist lo quadro representant lo sens fí d' animals de tota mena que saqueixen los frondesos boscos de las regións intertropicals, y aixó tal vegada mentres contemplaban sense cap mena de cuydado l' hipócrita animal que passejantse tot xano, xano, 6 bèfent l' adormit espera que la presa se li atansi pera d' un bot saltarli 4 sobre, clavarli las unglas y escanyarla d' una — mossegada. Veus'aquí, à mon judici, la causa principal del fracés ob- tingut en los ensaigs d' aclimatació que vareig fer. e NOTA SOBRE LA PRESÈNCIA DE LA EPIDOTA EN EL TIBIDABO PER D. N. FoNrT Y SAGUÉ, PBRE- El proper macís del Tibidabo ens es ja prou conegut pe "ls importants minerals y roques que conté d' orígen metamór- fich la major part. A nf els ja citats ú n' aquestes mateixes planes ens hi cal afegir avuy la Epidota, que fs trova en rela- tiva abundancia, encar que en fibres de petit tamany y color desde un vert clar ú un vert quasi negre, en la regió compre- sa desde la vía del Funicular y 'l Manicomi de Nova Bethlem, qu es precisament hont el metamorfisme 's presenta més ca— racterisat ab els potents filóns de Granpatita ab hermosos gra- nats cristallisats, y 'ls no menys importants de Anfibolita. Abdúes roques formen una potenta capa denticular entre les pissarres macliferes. La Epideta 's troba en primer lloch en la fara de la formació, formant la Anfibolita verda barrejada ab gran cantitat de quars, quí es com se troba en la pedrera de més amunt de Bellesguart, prop del fons del torrent de Beth- lém. Més amunt la Anfibolita no es de Epidota, sino de Horn- 88 blenda y ú n' aquí predomina ja més la Granatita barrejada ab hermosos cristalls de Vesubiana, y prop d' aquesta forma- ció y fins dintre mateix d' ella es hont se troban els cristalls aciculars de Epidota, en els petits filonets- de quars, pegma- tita y calissa que la atravessen. Dies passats, acompanyant els alumnes de la classe de Geologia catalana per aquells indrets, ne recollirem en bastanta quantitat. : Mars, 1906. . SOBRE EL dPYRETHRUM HISPANICU M9 DE VVILLROMM POR D. CARLOS PAU Uno de los autores del Prodromus Flor.e Hispania en el tomo 2.20 y pàgina 98 (1870) creó este nombre específico con. el fin de agrupar varias formas conocidas (no todas) de este polimorfo tipo: pero con mucha anterioridad 4 VVillomm, otros autores dieron nombres é las formas, como puede verse en Miller (The Gardener's Dictionary: 1768), Asso (Synopsis stirpium indigenarum Aragome: 1719), Cavanilles (Descrep- cion de tas plantas: 1801), Pourret (ap. VVilldenovv. Species plantarum: 18003, Hoffmanseg y Linl. (Flore portugaise: 1809-40), Lagasca ( Variedades: 1805), Candolle (Prodromus syst. mat. regni veget:. 188€), Boissier (Voyage botanique: 1889-45), Boissier y Reuter (Dignoses pl. novarum hispamica- rum: 1842) y Gay (ap. Blanco pl. exs.: 1850). Este tipo es uno de los més polimorfos que conozco en el Reiuo vegetal, y à mi entender no puede considerarse més que como sub-especie del P. alpenum (L) VV., según los trein- ta y dos pliegos de mi colección procedentes de otras tantas y diversas localidades espaniolas, y en donde apenas percibo afinidades morfológicas para agrupar bajo una misma /orma 89 dos pliegos de regiones diferentes, así se trate de cantones pró- ximos. / PYRETHRUM PALLIDUM (Mill.) Pau. —Chrysanthemum pal- lidum Mill. Gard. Diet. ed. 8, n." 12 (1768). —Pyrethrum pulverulentum Lag. varied. p. 40 (1805), genera et species, pég. 80 (1816).—P. hispanicum è pinnatifidum a pulverulen- fum NViilr. prodr. IL, p. 98 (4870). — Esta forma, que debe tomarse como típica (a genuinum . Pau), tanto por ser la més general y frecuente, como por su antigúedad, varia: LL—Leucoglossum.—Ligule albe, basi vel ad medium pro- pe luteole. SI. —Xantroglossum.—Ligule sulpburee, ad formam dra. gonensem (P. sulphureum B. y R. p. P. ). Habita en las cercanías de Madrid (Miller) y Chamartin (La- gasca).—Frecuente en ambas Castillas y Aragon. — Observaciones Al tipole ponen algunos antores (Candolle, Nyman, VVill- om, Mariz) como sinónimo 4Cnrysanthemum pallidums Lag. variedades: pero es porque no se fijaron en las correcciones del mismo Lagasca de la pàgina 128 en donde dice: 4CHRYSAN- THEMUM pallidum, debe leerse Ohrysanthemum pallidum por- que es un sinónimo del Pyrethrum pulverulentum.x Y realmen- te, tanto Miller como Lagasca dieron como sinónimo eC4r. pallidum minimis imisque foliis incisis, superioribus integris et copillaribuss Barr. ic. 491. Y lo mismo Miller en la aclara- ción é la duodécima especie pallidum, que Lagasca, consigna- ron como localidad clàsica las cercanías de Madrid. Persoon, S'ynopsis pl. II, 461, dice eBarelli ic. éú Linneo etiam ad Ch. pectinatum allegatum est.s Linneo si citó las estampas de Barellier no mentó para nada la figura 421, así es que no me explico satisfactoriamente el motivo que tuvo Candolle, prodr. VI, 49, n." 19, para atiadir tras del Oh. pectinatum Linn. sp. 1255 e(exel. Barr. syn.)y cuando Linneo, si citó la estampa no. 457, lo hizo con duda, 90 y para darnos una idea de las flores y hàbito de la especie, como sucede con la cita del n." 492, de la misma obra de Barrelier, que la trajo ú cuento para expresar gréficamente el caracter de las hojas. La variedad genuinum varia por las escamas de las cabe- zuelas canescentes ó lampinias (ejemplares de la Sierra de Al- barracin), margen angostamente marginado y de color par- dusco, ó bordes negruzeos y més anchos. Planta umilde en sitios elevados, pero con tendencia ú la variedad cuneatum en las Sierras de Jabalambre y de Albarracin, constituyendo la variedad Assoi (Ohrys. alpinum. Asso Synopsis p. 128), co- mo diré més adelante. La planta de Sierra Mariola trae hojas del tipo, pero las escamas lampifias y lígulas azufradas son de aragonense. Esta misma forma, con escamas pàlidas y muy brevemente bor deadas de color terroso existe en Biancas (Teruel) recogida por Almagro. En la Sierra de Guadarrama existen variaciones muy pa- recidas é estas de Sierra Mariola y Blancas, pero las hojas las llevan é la variedad alpinum B. R.—versicolor VVillz. Por estos motivos creemos que el P. sulpiureum B. et R. abarca formas del pulverulentum, versicolor y aragonense. Así es que Lange (ap. VVilllomm Supplem. p. 85) nos dió estas formas de Gua- darrama (hojas de veysicolor y lígulas de aragonense) por P. radicans Cav., que es propio de Sierra Nevada, y Porta y Ri- 20 (Vegetabilia in útimnere iberico austro-orientali, pàg. 385) VVilllomm, supol. 1. c., como P. sulpiureum B. et R. la plan- ta de Sierra Mariola. 8 VIRESCENS Pau.— P. pulverulentum var. virescens Pau ad Assoc. Pyr. (1905-06) —Virens, lamina foliorum spthulato- linearis, elongata. Forme due: he Eneglesiin. —Solamente en el monte de Sta. Bàrba- ra de Pina (Sierra de Pina: Valencia). Liguie candide. IH. XLanthoglossum. — Ligule aureole.—aTenensias de Candiel, Sierra de Espadan. l 9L Observaciones Esta variedad, propia de la cordillera de Espadan fué co- municada 4 Lauge, que me la devolvió bajo Pyrelhtrum sub phureum B. et R., y así mismo apareció en mis Notas botóni- cas y en el Supplementum de VVilllomm, la muestra recogida por el colector Reverdion. Efectivamente, es muy parecida al P. aragonense Àssol (sec. pl. in loco classico à clariss. amico B. Vicioso lecta): pero atendiendo é las lacinias foliares se ve que en la planta de Espadan son pectinado-pinatifidas, lacinias en gran núme ro, cuando en el aragonense son trífidas ó quiquífidas única- mente en el àpice. — Es de notar que la forma leucoglossum està localizada en el monte de Santa Bàrbara de Pina, y llama la atención del viajero, cuando al descender por sus laderas orientales y lle— gar ú Ja Tenencia, aparece el xanthoglossum sin transición perceptible, sin cambiar el terreno ni la selva. En Calatayud (entre Alpartir y Consuenda, 14 Abril 1895: Aguilar legit sub n.' 741) existe otra forma leucoglossa, pero diferente por el borde de las escamas, més anchamente escarioso y de color oscuro (f." bilbilitana). / Y.) ARAGONENSE (Asso) Pau.—C/rysanthemum aragonense Asso syn. p. 193, tab. 198, F. 8 (1779) (1). —Chr. Boccomà Pourr. ap. VVilld. sp. pl. III, 2159 (1800) —P. Bocconi VV. 1. c.—P. sulphureum B. et R. diagnoses, p. 17 (1842).—P. /4s- panicum b. laciniatum y. sulphureum VVillt. prodr. UI, 98 (1870). I. aanthoglossum.— Sierra de Villarroya (Asso, B. Vicioso, 1. class.) y Sierra de Albarracín. En el Puerto de Guadarrama (Lomax: 6 Junio 18983) una variación con cabezuelas menores, escamas con mèmbrana més oscura y flores, al parecer, blanquecinas que, con las ho- jas més pequefias, puede tomarse por alpinum B. R. IH. leucoglossum.—Forma rarísima, diversa del tipo por (t) Excel. synon. Barretieri. 92 las lígulas blancas solamente. Urquiza (Nieva de Cameros, Logroio), 6 Julio 1905. NI. alpinum (B. et R.) Pau.— P. sulphureum B. et R. P. al pinum B. R. (1842).—P. hispanicum b. laciniatum B. versico- dor VVillle. (1870). —Variación ciertamente alpina que he re- cogido en la Sierra de Béjar, subiendo 4 las bejas del Trampal (Extremadura). 8.) RADICANS (Cav.) Pau.—P. radicans Cav. descripcio- nes, p. 199, n. 490 (1801) teste Lagasca, anales de Ciencias Naturales, tomo V, p. 286 (1802). — P. Jispanicum a. pulveru— lenium 8. vadicans VVillle. (1870). I. genuinum (Localidad única: Sierra Nevada). H. flaveolum (H. et L.)—P. flaveolum H. et Lle, Lauge pugillus II, 127 (spec. non vidi). Esta variación trae cabezuelas mayores ó menores (P. Daveolum 8. alpestre Mariz: 1894. A esta misma subforma per- tenece la planta de Galicia recogida por el P. Merino. Observaciones Lauge, pugillus, 1. e., sospecha del radicans Cav., supo- nléndole variedad alpina del sulplureum, siendo esta cespe- ciey cuarenta y un afios posterior. Como trae en su catàlogo los, faveolum y pulverulentum, y al primero no le hace afin del radicans, cuando al segundo lo presenta como sinónimo del P. sulphureum 8. alpinum Boiss. et Reut., encuentro mo- tivos suficientes para dudar de su determinación, y sospechar del flaveolum H. et L. en Villafranca del Vierzo. e. SPATHULIFOLIUM (Gay) Pau.—P. spathulifolium Gay ap. Blanco pl. exs. gien. (1850).—P. leucauthemifolium Porta et Rigo, iter III, n. 274 (1891).—P. cuartenense De- beaux et Reverchon pl. d' Espagne, n. 1310 (1902).— P. ara" gonense var. spathulifolium Pau, Cart. à un botànico. Observaciones En los ejemplares de mis cuatro pliegos observo que las hojas inferiores pueden ser blanquecinas ó verdosas, sedosas 98 ó calvas, limbo ancho ó tan angosto como en la variedad ví- rescens. ç. ARUNDANUM (Boiss.) Pau. — P. arundanum Boiss. (4An forma varietatis aragonensis AssoiP) q. Assor Pau.—C/rysanthemum alpinum Assol synopsis, p. 1238. Pl. ccespitua humilis, folia argentea cuneata, et subpin- netifido-crenata, capitulis squamis glabris lefe et obscure marginatis, Ne albí.-—Muela de San Juan (Asso, Pau). Variatio longicaulis squamis anguste fusco- marginatis in summo Javelam bre. Observaciones Asso, simopsts, l. c., dió para esta forma la estampa de Barrelier, ic. 558, n. 83, equivocadamente. También dió, erróneamente, para su draegonense la estam- pa n. 421, que, como hemos visto, representa el tipo palli— dum de Miller. Con esta última sinonimia, Asso, ya adivinó Jas afinidades de todas estas formas, pero no hay tal identi- dad dformal,y como se deduce al momento comparando los dibujos de Barrelier y de Asso. p. CUNEATUM Pau.— P. cumeatum Pau, pl. exs. et ad so- ciet. Assoc. Pyr., 1905-6. Robustior, policaris, folie spathulata latiora, apice 5, cre- nata, ssrícea, anthodia glebra: ligulis si pico de Urbion (Soria) supra 2200 m alt.: 9 Julii 1906. 94 CON'LVRIBUCIO A LA HISTORIA DEL PASSER DOMESTJICUS, BRISSON, (EL PARDAL) PER D. EMILI TARRÉ. El segiient fet, que tinch d'una persona fideliona, va ésser per ella observat en la població de Sant Pol de Mar, Costa de Llevant de Catalunya, fa una vintena d' anys. En una casa, en que hi vivía la persona à que faig referen- cia, hi havía al devant de la fatxada principal un pati ab una parra que donaba molt rahím. La fatxada posterior donava é un altre pati ó eixida. En ell hi havía un escorredor d' ayga hont s' hi rentava el servey de la cuyna. Comunment hi ha- via en dit escorredor ó ayguera un gibrell ab ayga. La per- sona en questió més d' un cop s' havía queixat de que 'ls pardals se li menjaven els rehims de la seva parra, y malgrat fer els possibles per tenirlos allunyats Y no poder conseguirho li va venir l' idea de que si tapava el fruyt ab una paperina d' estrassa conseguiría defensarlo dels atachs dels aucells, Aixís ho feu, mes els pardals no fs van donar per vensuts. Vejent sens dupte que el paper era massa dur pera llur bech per poderlo estripar sens perjudicar el fruyt, Van anar à om- plir sa boca ab l' ayga del gibrell del esmentat pati ó eixida posterior de la casa, y anantlo é llensar demunt del envoltori del rahim van conseguir estovarlo à la mida del seu gust, con- tinuant devorantlo. 95 EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Desde el dia 1 al 81 de Maig de 1906). GEOLOGÍA Minerals Colecció de 5 minerals de Caldas de Malavella 4y 2 de Pasteral. — Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer. Plata nativa. —Falset. Donatiu de D. Jordi Delgado. ROCAS Arhosa.—Caldas de Malavella Dipósit. Colecció de 8 rocas de Caldas de Malavella y 2 de Pasteral. — Donatiu de D. Joan Rosals y Corretjer. Cendra volcànica. — Vesubi (1906). Donatiu de D. Jordi Delgado. PALEONTOLOGÍA FOSSILS — Velates Sehmideli, chemn.— Eoenich de Capellades. —Donatiu de Lucina as 4. et B.—Mioenich Burdigalià de Calafell. — Donatiu de D. Marian Faura. Peclen subpleurenectes —Mioenich Burdigalià de Barà.—Donatiu del mateix. Colecció de 12 fossils del Mioenich Helveció de San Vicens dels Calders. —Donatiu del mateix. i Colecció de 3 fossils del Mioenich Tortonió de Montjuict.—Donatiu del mateix. AMPHIBIA , Aus obstetricans, Laur. d. aa — Donatiu de DB. nt L nas y Fernàndez. I i MOLLUSCA : / Avicula tarentina. Lam.—Port de Barcelona.— Donatiu de . Norbert Font y Sagué, Pbre. Set DEA i REPTILIA Anguis fragilis, L. — Gualba. —Donatiu de D. Manel Llenas nandez. Tropidosaura Algira, L.— Tibidabo. — Donatiu de D. Tguaci. Segarra y Castellarnau. : AVES —O Buphus comatus, L.—Prat del ue £ En de D. J u : mit o Porzgana Bailloni, Vieill.— Prat del Liga —Donatiu de au È vador Manqur) y Nicolau. Oriolus a ID dl des qi iabecó i EL del n m Silvia melanocephala, L. c'.—Prat del Llobregat. — Donatiu — mateix. MAMMALIA — Miniopterus Schereibersi, Natterer — Vallcarca. —Donatiu. de J. B. d' Ra al y: Banús. estant encare en estudi Ó et del no fs donarà compte d' ells en Sl — ta secció fins que terminin aquestas tascas. 8 Unp LA HORMIGA DE URO.—Nueva San Franeisco 17, Barcelona Octubre 1906 - tlletí de la Institució Gatelana Nulla unquam inter fidem et rationem . vera dissensio esse potest. Consr. pE Fip, CATH. C. IV. SUMARI CIÓ OFICIAL: ións del 6 de Juny, 1.er de Juliol y 5 d' Agost de 1906. UNICACIÓNS: l RS I 194, Pbre: Rvnt. Andreu.—Notas Florísticas. , z ura y Sans, Mariàn.—Nota d' excursións geológiques per la comarca del Vendrell, (Tarragona). MPLARS REBUTS PERA EL MUSEO. at ei ES LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2.8: BARCELONA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL — — Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer ofecii cil és D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradis, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, megou) los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural 3 s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- i titució, previa aprovació de 1a Junta. Tiratjes à part: 13 50 exemplars 100 exemplars 4 8/( 1- 4 planas 250 ptas. — 85 ptas. 3 é 5- 8 DL 5 , 10 92 Saler 40. ia 20 4 i Números de mostra. Seràn enviats gratuitament à qui ps demani. dr Toutes les communications et échanmges doivent ètre en— i voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.7, 2." "—Barcelona (Espagne) ls mi a CoL— BD DS Q——— ES EL 7 ES 8, PES PAE Si NOTA.—BEMERRUNG La eInstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce-. lona)2 desitja 'l cambi de publicacións. Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)o bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10. Barce- lona)z desires to exchange publications. i La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Bad lona) demande l échange. t La clàstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)a chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem veta dissensio esse potest. (Consr. Frb. Cara. c. IV). OcruBRE, 1906 Von. VI. (2.2 éPoca, ANY 83.87) Núm. 7 SECCIÓ OEICIAT SESSIÓ DEL 6 DE JUNY DE 1906 l Presidencia de D. Joseph M.P Bofill y Pichot : 24 es das tdiOQnal ea, Ra Qi US pi Da —A les 11 hores y 20 minuts comensa la sessió. emanen EP —Llegida l' acta de la sessió anterior, es aprovada per unanimitat. Tot seguit el senyor Secretari dòna compte dels acords presos en las derreras sessións de Junta Directiva. ComuUNICACIÓNS.—El senyor Maluquer (S.) llegeix alguns fragments d' unes notes enviades per sòn germé Joseph, sobre la manera com els alemanys fan bonas casseras d' in- sectes. —El Sr. Soler y Pujol dòna compte d' un exemplar de Podiceps cristatus cassat al Remolà el 22 de Maig prop passat, fent notar ú més de la raresa de trobarse aquesta au per nos- tra iatitut la particularitat de la época en que s' ha cassat dit exemplar. : —El Sr. Garcías llegeix una nota del Sr. Tarré titolada 4 Contribució é la Historia de la Chelidon urbica Boies, ahont se ressenya un curiós cas per ell observat un día de tempesta en un aixam d' aquestes aurenetes. El mateix llegeix un treball enviat pe'l soci honorari D. Carlos Pau de Segorbe, titolat eSobre el Puyrethrum his- pamicum de VVillllomm essent una monografia de dita espe- Ed: 4 98 cie. Els assistents acordan donar las gracias al Sr. Pau per la distinció qu' ens fa al publicar sos treballs en nostre Butlletí. No haventhi res més per tractar s' aixeca la sessió ú les 12 hores 50 minuts. SESSIO DEL 1.8f DE JULIOL DE l906 Presidencia de D. Joseph M. Bcfill y Pichot —A ies 11 hores y 25 minuts el senyor president obrí la sessió, llegintse tot seguit l'acta de la sessió anterior que s' aprova per unanimitat. Socis ATMESOS.—ElsS senyors Zulueta, Soler y Pujol y Ferrer y Vert, proposan pera soci numerari ú D. Manel Ardid de Acha, de Zaragoza, qu. es atmés per unanimitat, previa votació. COMUNICACIÓNS.—El senyor President fa avinent que ab motiu de l' ausencia dels senyors que prengueren part en la passada sessió del 6 de Maig en la discussió sobre las Cicinde- las de Catalunya 's dongui per conclús dit assumpto y 's en— carregui al Sr. Ferrer y Vert (únich disertant present) la re- dacció d' un treball de conjunt sobre dits insectes. El mateix senyor presenta una colecció molt complerta ds himenópters- apids de Catalunya que dòna ab destí al museo de la Institució. —El Sr. Soler y Pujol comunica que ha tingut ocasió de preparar un exemplar del Circaetus gallicus cassat al terme de Vilafranca del Panadés, que reputa com é especie molt rara, per més qué en Vayreda diu esser abundant, donchs que ab els mòlts anys que disseca aus de tots els punts de Cata- lunya, sols ha tingut ocasió de prepararne dos. Dit senyor detalla tambè un curiós cas teratológich que vegé díes enrera en una casa de la barriada de Gracia, consistent en vuit gatets qu. estaban units per un cordó carnós (probablement el cordó umbilical), y fa sobre el parti- cular extensas consideracións respecte de la forma en que pro- bablement foren gatinats. —No haventhi res més per tractar s' aixecà la sessió à les 11 hores 55 minuts. 99 SESSIÓ DEL 5 DE AGOST DE 1906 Presidencia de Don Selvador Maluquer —A les 11 hores y 22 minuts el senyor president obrí la sessió. Llegida l'acta de la sessió anterior, s' aprova per una- nimitat. COMUNICACIÓNS.— El Sr. Aguilar-amat, al mateix temps que presenta dues pesses fóssils, comunica en nom del reve- rent P. Pelegrí Prat, S. J., Catedràtich d' Historia Natural en lo Colegi del Sagrat Cor d' aquesta ciutat, la troballa impor- tant de dos mamí/ers nous per la fauna geològica de Catalunya y tambè d' Espanya. Son de Prats de Rey é Cerdanya. La determinació feta per lo Dr. Almera à qui 'ls presentà ha estat confirmada pe'l Sr. Depéret de Lyó, é qui'l Dr. Al- mera els envià en comunicació. En carta de 16 de Maig passat diu el Sr. Depéret al Dr. Almera: 4El tercer premolar superior crech que pertany. al Rhinoceros Sehleiermacheri, Raup, es- pecie mòlt estesa ea aquest nivell a Montredon (Aude), Lé- beron Eppelsheim, etc. Afegeix n' obstant que la determinació es un xich insegura perque p'el grupo dels Rhinoceros es casi indispensable coneixer la forma dels ossos del nas sis vol una determinació enterament certa. La segona pessa, conti- núa, es un fragment de defensa inferior d' un Dinotherium de petita talla, probablement el D. Cuvieri. Crech que V. ja va trobar aquesta especie als lignits d' Estirors. Per conse- guent es probable que aquest nou jaciment de Prats de Rey sigui la prolongació pura y simple de la capa de lignit de la Cerdanya francesa $y pertany al mateix niveil geológich miocé superior ó pis póntich. El Sr. Soler presenta un exemplar de Brachyíron ha- Jmiense Múll. (—pratense Múll.) de Catalunya, agafat pell Sr. Antiga y figurant en sa collecció. El P. Navés en sòn treball 4Neurópteros de Espafia y Portugal: (Vegis Broteria, vol. V., fasc. III, p. 182) l incluheix en la fauna d' Espanya, encara que no l' hagi vist della: d' quí en avant hauré de fi- gurar definitivament en nostra fauna. n —No restant res més de qué tractar, el senyor president aixecà la sessió ú las 12 hores 20 minuts. 100 COMUNICACIONS NOTAS FLORÍSTICAS PER EL RVNT. ANDREU MALGA, PBRE. D' algún temps ençí m' han cridat l' atenció las formas més ó menys monstruosas que sí observan en varias de las plantas espontàneas, producte pot ser d' hibridacions natu- rals ó del medi en que s' ha vist precisada ú vegetar la plan- ta. Pero deixant de banda aquest punt que no tinch prou es- tudiat encare, me limitaré avuy ú donar à coneixer el fenó- men que aquest Març he pogut observar, y.que si no es la peloria que he vist en la Linaria spuria, sembla que hi tingui alguns punts de contacte. Herborisant pe'ls boscos de Palau- darias, me cridà l' atenció un peu de romaní de forma més allargada y exuberant que sos germans, y prompte puguí veure que portava flors de tres formas diferentas. Casi totas eran més grans que las de las plantas dels voltats, pero sens apartarse de la forma característica. N' hi havía unas quantas que en un càlzer més inflat pero normal se "ls veya certa tendencia ú axamplar el llavi superior de la crola, y res més. D' altres lo tenían clarament diferenciat (fe. 1). 3 4 casi tant ample com l' inferior, pero encare mitj partit y de divisións rodonas, la dent supeior del càlzer mitj partida, encare que no tant diferenciada com las dugas inferiors: duya quatre estams, dos mes curts que 'ls altres, en lloch dels dos únichs normals (fi2. 2). Per últim, n' hi havía qual forma recordava de lluny la flor del Hipecoum precumbens, puig vis- 101 tas de cara ensenyaba els dos llavis superior é inferior perfec- tament iguals (fig. 83), adornats, com en altres no més l' in— ferior, de finas ralletas blavas molt esblaimadas, y separats per las divisions laterals equidistants. Totas aquestas parti- cions estavan bastant cargoladas enrera, presentant els dos llavis una forta concavitat. El càlzer se dividía en quatre dents iguals. De la corda naixian quatre estams tambè iguals (fi. 4) que fs creuavan arquejantse al sortir y eran atravessats per un estil normal recte. Tant aquestos, com els de las flors citadas darrerament, portavan anteras carregadas de polen. No 'n vaig troòvar cap que ja fos passada y tingués els aque- nis desarrollats, pero comparant els ovaris ab els d' altres flors en igual estat de creixensa, no vaig saberhi veure Lab diferencia. En quant 4 la causa d' aquesta anormalitat que tinch l: honor de presentar 4 l' Institució, dech confessar que no l' he trovada, potser no fora estrany que lo que impulsava à la planta é ser més frondosa, el terreno més rich, el creixer en lloch hont l' aygua de pluja no s' hi escurría tant facilment — com en altres del bosch, etc., hagin contribuit 4 lo que es ob- jecte d' aquesta nota. Gallechs 16 Març 1906. NOTA D' EXCURSIONS GEOLÓGIQUES PER LA COMARCA DEL VENDRELL (TARRAGONA) PER D. MARIAN FAURA Y SANS La provincia de Tarragona es una de las qui encar restan al olvit de les més detallades investigacións geológi- ques, puig si bè es veritat que quelcun bosqueix existeix, es aquet molt superficial y al engrós. Mòltes sòn les resenyes que se n' han fet: així veyém que 102 ls ilustres geólechs francesos Mr. de Verneuil y M. Collam en l' any 1869 ja donaren coneixement d' aqueixa provincia baix el punt de vista general geografich-geológich (1). Per aquells mateixos temps en Felip Bauzà ne feu un altre 0), y més tart D. Agustí Martínez Alcibar ajudat per en Isidro Gombau (8), entre altres (4), feren un estudi més detallat, y exclusivament d' aquesta provincia ab .les relacións que tenen llurs terrenos respecte de les provincies més properes. Modernament l' ha estudiada d' un modo bastant complert D. Ll. Mallada (5), y la part costera més próxima à la pro- vincia de Barcelona ho ha complert Mr. Cerez (6), com tambè el Dr. Almera (7). En ocasió de fer algunas excursións per diferents indrets de la vila del Vendrell ab l' amable companyia del aymant de la Geología, mossen Jordi Martí, Pvre., recullirem alguns fóssils qui he classificat ab la deguda revisió de mon benvol- gut profesor Dr. Almera. Mes, haventme indicat mossen Nor- bert Font l' importancia de donarlos à coneixer, perque podrían valdre quelcom pera aquell que 'n el jorn de demà se proposi empendre la tasca de fer un mapa complert de la provincia de Tarragona, per aixó m' he decidit presentar ú n' aqueixa Institució la present Nota, essent la primera que (1) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Esparia. T. III, pàg. 74. (2) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Espatia. T. III, pàg. 50, 14, 86, 96 —128, en eix hi ha llur resenya. (8) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Esparia. T. III, pàg. 50, 87. T. IV, 180 - 250, en eixa Memoria hi ha el mapa de la provincia, Lam. F., revestint en conjunt ua caracter més científich en el sentit geogràfich- geológich (4) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Esparia. T. III, pàg. 150— 151, hi han resenya's tots els trevalls publicats. (5). La extensa Memoria de 'n Mailada esté publicada en el Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Esparia. T. XVI, pàg. 1 —175, y un Bosqueix en la làm. A., aqueix trevall es el mes complert que hi ha de la provincia. (6) Etude des terrains cretacés et tertiaires du Nord de la Espagne de M. Cerez. (7) Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterraneo, per el canonge Dr. D. Jaume Almera. 108 tinch l' honor d' entregarvos, al ensemps d' esser les premi— cies de mons estuais geológichs. Tením en compte que mon fi no es més que expresar els llochs ahont hi he trovat especies (1) y llur nombre: per aixó exposaré aqueixa nota ab ordre à les diferentes excursións fetes desde el Vendrell, y compresas entre el riu Foix y el Gayà. Del Vendrellú Calafell. Al eixir de la vila y al esser al indret del cementir poguí observar les calises argiloses y compactes tenyides de roig é claps corresponentes al albià sup. (Cretacich), que quedan en descobert per una y altre part de la carretera per la llargada d' alguns 150 metros y ú l' alsaria de més de 5 metres, lo que dòna lloch ú una bona determinació de la direcció d' aqueix sediment que se soterra cap al O. y N. O., y é manera d' anticlinal tambè un xich cap el S. Mes al cap de mitj Eilómetre tornen 4 sortir les mateixes calisses brechades. com ú dolomia, pro sense argila sinó que formen una massa compacta, y que sòn més infe- riors à aquelles, respecte é llur sedimentació. Anant cami- nant é voltes apareixen les calisses compactes del albià, pro gens fossilíferes, fins que al arrivar é la pujada de Calafell, junt al turó de 'n Guardiola, se presenta el Burdigalià supe— rior (2) que continúa fins é la carena de la montanya, cons- tituit per margues calisses, en quines molasses hi he trovat alguns Dentalium sp. indeterminables, com tambè fragments d' Equinits, Scutella sp., Pecten sp., y à més les seguents es- pecies: Pleurotoma gr. pinguis. Bell. Buccinum limatum. Chemn. — Toulai. Auing. Triton Apenninicum. Sassi. var. A.2 (1) Aqueixes especies estàn ordenades segons la classificació del Dr. Paul Fischer. (2) Sobre la determinació d' aqueix pis miocenich se pot veurer la nota monogréfica del Dr. de Angelis titulada: Los primeros antozoos 4 briozoos miocénicos, pàg. 80:-831, publicada en 1898 al Boletín dela Real Academia de Ciencias y Artes, 104 Pyrula cingulata. Bron. Ficula condita. Bron. Xenophora testigerus. Costa. Natica millepunctata. Lam RF. Scalaria torulosa Brocc. — —Scacchú Hòrn. Dentalium sp. Pecten (Vola) Josslingii Lmth. var. obsoletecosta Alm. et Bof. — — opercularis. in Goldf. — — trtangularis. Goldf. — — Bomfaciensis Locard. Anomalicardia Diluvió. Lam FR. var. Lucina Calafellensis Alm. et Bof. Trochocyathus latero-cristatus E. H. Scutella sp. Schizaster sp. Samna sp. Oharcarodon heterodon. Agars. — megalodon. Agars. — sp. Alcim de la pujada é la dreta hi ha un gran desmunt ó manera de pedrera, ahont si veu que 'l Burdigalià se soterra en direcció al S., com ho expressa l' adjunt gravat (1) formant com un rópit plech monoclinal y llur crosta es compacte y composta d' oxit de ferro, aixó en quant al N., mentres qu: al S. tambè 's presenta al Burdigalió termenant al cim del turó, pro nf aqueixa part es mòlt discordant, lo que segóns l' as- pecte del conjunt podría esser fet per la erosió de les aigues, pro ú mon entendre es més probable que sigui degut í un esllavissament sofert durant l' inondació del mar Helvecià de que "ns parla el Dr. Almeta (2), ja que les margues burdiga-— (1) Elsgravats quí aclaran l' adjunta Memoria sòn deguts à la colabora- eió de mon distingit amich Gimbert. (2) Reconocimiento del primer piso mediterràneo en el Panadés, Dr. Almera, pàg. 12. 105 lianes descrites se trovan unides per les argiles compactes del Helveció inferior, degut al llot de aquell lloch, aqueixes res- tan sensiblement horizontals, y dich sensiblement horizontals, perque en la part del N. segueixen un xich la declinació monoclinal mentres que en el centre fan un petit sinclinal, per rahó de que al posarse aqueixa argila ho feu perfecta- ment horizontal, pro després à demunt de les primeres capes se n' hi posaren d' altres, fent que per la presió s' estriga- nyessin junt é l' inclinació de les margues burdigalianes, agafant al ensemps més consistencia y perdent l' aigua qu: ab elles hi havía, pro al centre tardà més en assecarse, y per aixó, qui hi exersí més temps la presió, fa aquella mica de cassoleta, En aqueixes argiles de color cendrós no hi he pogut trovar més quí un sol Pecten subpleuronectes d' Orb. Turó d'en Guardiota . — ——— ra IE, SAR ga A RE DE pe a EL Fets de j edi esco EE EEES DE A a PE ar ——————ló Nivell dela carrelçrà . EEES Per — 3 0 1 Molassa del Burdigalió.—2 Argiles margoses del Helvecià.—8 Cenglo- merat de fossils del Helveció entre arenisques entoscades. citat ja per el Dr. Almera, y algunes impresións de plantes, pro aquestes sòn mòlt poques y en mal estat, llur espessor no l' he pogut determinar, ab tot y quedarme en descobert per l' — alsaria de 8 metres en alguns llochs. En la part oposada 4 la pedrera aquesta, n'hi ha un altre, servint totes dugues pera extraurer arglies pera la confecció d' objectes de terrissa. Mes, demunt d' aqueixes argiles hi ha una gruixuda capa de motllos de diferents fóssils fortament entoscats ab arenis- ca, que per mi pertany al mateix Helvecià, pro en un temps de repós, per rahó d' haverhi trovat alguns polipers, ú mes de que confronta ab las capas de Sant Vicens dels Calders, 106 en eixa filera hi ha una gran abundancia y varietat de Conus, Pyrula, Natica, etc., pro en molt malt estat, per lo qual ab prou feynes hi he distingit les segtents especies, entre les moltíssimes que la composan: Conus ventricorus, Bronn.2 Natica, Sp. — —Dujardini Desh.2 Pecten subpleuronectes, d' Orb. Pyrula condita, Brong. Cardium Michelottianum, May.2 — — geometra, Bors. — — multicostatum, Brocc. OO — — cingulata, Bronn. o — — aculeatum, Linn2 — —rusticula, Ag. — Turonicum, Mayer.2 Strombus Bonellii, Brong.2 — — semisulcatum, Rous. Natica Josephina, Ris.2 — — var Magdalenensis, Font. (1). Sobre d' aqueix conglomerat de fóssils hi ha un altre capa de argiles d' iguals propietats que les descrites anteriorment. Y per fi, tot resta covert per un mantell quaternari. D'aquí baixarem fins al poble de Calafell y després tor- narem enrera pera seguir aquella serralada, dirigintnos cap al N. E. fins arrivar al lloch que'n diuhen /a Muga, ahont hi ha la torre den Magí, d' aquí baixarem pera anar é eixir é la carretera que ve de Barcelona. Seguirem per un bon tros so bres ei Burdigalià descobrintse ó voltes alguns claps del Cre- tàcich, mes, lo que'm sorprenguí fou que al esser à mitja costa de la part que mira al Panadés, vegí una espessa capa de calissa brechiforme y ab abundancia de fóssils caracte- ristichs del Helvecià inferior entre quins hi he trovat: Mitra aperta, Bell. 2 Cytherea erycina, Lamt.2 Turritella gradata, Mente. Venus Marginata, Hòrn. — subarchimedis, d'Orb —Tellina compressa, Brocce. Cardium papillosum, Poli. — —serrata, Renieri Aqueixa trovalla me feu creurer que tota aquella monta- nya es miocénica prescindint de petits claps del Apció que (1) Ab aquestos fóssils s'hi deuhen ajuntar: Cytherea Pedemontana, Ag. Pisidium priscum, Eichvv.è Lutraria Marsoti, Michaud. Lucina Sismonde, Desh. 107 queden en descovert, principalment en la part baixa, ú causa de l' erosió de les aigues quí han sofert les margues y calisses miocéniques (1), aquelles calisses compactes brechoses del Cretacich que hem trovat al anar cap à Calafell, se trovan junt 4 la carretera de Barcelona, per diferentes vegades, en el tros que ve de Bellveí al Vendrell, com molt bè fa notar en Mallada (2). / Per lo dit, se pot compendre la necessitat de estudiar per- fectament els sediments d' aqueixa montanya, lo que jo no vareig fer, perque hi vareix estar poch temps per aquells in- drets, al ensemps que per la falta de l'experiencia necessaria pera fer la determinació d' aytals estudis, y no menys que per rahó de presentar en conjunt una estratificació discordant com ja diu el Dr. Almera (8). Del Vendrell ú la Bisbal.—Seguirem la carretera de Valls que costeja la gran serralada del N. del Vendrell, ovirantse é la dreta el gran bressol de la planuria del Panadés, al en- semps que diferents turonets miocenichs, quí eixen per sobre el Quaternari. Al indret d' Albinyana hi ha un petit clap miocenich gens fossilifer y molt descompost que ab prou fey— nes se distingeix de les argiles quaternaries, un cop passat aqueix poble allavors decantarem é la dreta pera traspassar la riera de la Bisbal, que arrastra l' aluvió de sedimentació quaternaria antiga, formant un gran talús ahont s' hi veu l' espessor d' aytal aluvió. Arribarem per fi ú la Bisbal del Panadés, poguent notar inmediatament d' eixir per el N. d' aqueix poble, l' existencia del Helveció qu' es traspassat per la riera y que sf endinsa cap al S. per sota aquell aluvió qua- ternari que à voltes alterna ab argila granular y compacta, mentres que per el N. jau demunt el Triassich, redera de quin s' hi aixecan les montanyes del Aptió, mes, nosaltres seguint (1) Aixó cal ferho notar, puig que en el Mapa dela Comisiò Geològica d' Espanya no està ben detallat, y poch conforme ab la realitat. (2) Boletín dela Comisión del Mapa Geológico de Espaiao, péúg. 111. (8) dReconocimiento de la presencia del primer piso mediterràneo en el Panadéso, Dr. Almera. pàg. 2. 108 el camí del sementir anarem en direcció del N. E. que s' hi destacava el Miocé, en una montanyeta, que fs separa de les del enfront de la Bisbal per una petita vall. A n'aquí hi ha un regular jassiment fossilifer, haventhi en abondó l' Ostrea (1), Turritella, Balanus, Mytilus, ete., y à més hi he trovat les rd43 Vetps i El 1 3 oVendrit Re at I ee, TI ora re rr - arri or si i ECAA CEPA CS A IR VD ND ol herar 4 Calisses del Trias.—2 Calisses compactes del Aptià.—3 Calisses brechi- formes del Aptià superior.—4 Margues del Burdigalià.—5 Helvecià.—6 Cua- ternari. segúents especies, juntament ab un exemple d' Ostrea cra- ssissima de grans dimensions, qu: es molt típica en l' Helve- ció: les trovades son: Turritella terebralis, LamE. (2) —Ostrea Boblayi, Desh. — rotifera, Lamt. Ostrea crassissima, LamE. — Cathedralis, Brong. — —gingensis, Sehloth.2 Ostrea gingensis, Sehloth. var. Lima anomala, Bichvv. — —cochlear, Poli.2 Muytilus scaphoides, Brn. — vCompanyoi, Font. Cuyterea Pedemontana, Ag.è — —digatalina, Dub. Venus gigas, Lumarx. var. (8.) — cueullata, Born., var., co: Lutraria elliptica, Roissy. mitatensis, Font. Tellina plan ata, Linn. — SP. Balanus, sp. Del Vendrell ú Bard.—A n' aqueixa excursió ens hi acom- panyó lo molt digne president de la Cambra Agrícola del Ven- drell D. Rafel Fuster, que 'n llur tartrana anàrem fins é Baró mateix. Mes, com qu: aquest turonet que s' endinza per el S. é la mar. y que 'n son cim hi ha l' hermita de Baró ja fou sabiament descrit per lo Dr. Almera y per M. Carez, (1) Aqueix jassiment se presta pera poguer fer un estudi sobres l' Ostrea ja que 's pot dir que tots els fóssils qu'hi ha, pertanyen à aytal genre y n' hi a de molt perfectes. (2) D aqueixes Turritella no mes hi ha qu'impresions y motllos, enca que hi he trovat dos exemplars en closca. (8) Aqueixa Venus es molt mes ventruda que la que posa en Da Costa en sa obra cMolusques tertiaires da Portugalo Làm. IX, fig. 8, Làm. X., fig. 1 y 2. y Làm. 11, fig. 4. 109 jo no faré més que donar.compte de les especies qu: hi vareig trovar, pera aixís aumentar llur caudal, essent les segiients: Turritella turris, Bast.2 var. Baranenis, Alm. et Xenophora testigera, Bronn. Bof. Natica auriculata, Grat. Pecten costisulcatus. Alm. et Bof — — helicina, Broc. — — triangularis, Goldf. Natica catena, Da Costa, var., eli- Cyterea Pedemontana, Ag. cina, SP. Venus islandicoides, Lamt. Dentalium, Sp. Mactra podolica. Eichvvald. Pecten subpleuronectes d' Orb. Balanus, Sp. — triliratus, Alm. et Bof. Charcarodon sulcidens, Agas. (1) — galloprovincialis, Matheron, Del Vendrell ú Sant Vicents.—Un cop fora de la vila del Vendrell, y haver passat 4La França:s, se 'ns presenta é la vista el poblet anomenat Sant Vicens deis Calders. En la part més baixa d' aqueix poble se presenta el Burdigalià superior, encar que" n molt males condicións pera poguer recullir llurs fossils, puig que queda cobert per una capa travertínica de regular espessor, que 's va formant per l' escurriment de les aygues, aqueixa capa se trova en moltes montanyes de per aquell indret, ú més de que hi han les argiles quaterna- ries quí ho cobreixen tot, d' aqueixos terrers no n' hi he po- gut recullir cap de fossil. Mes demunt d' aqueixes molasses hi ha els sediments helvecians, compostos ab alternació de capes d' arenisques calisses gens fossilíferés unes, altres més ressistentes, formant conglomerats de fóssils units per arenis- ques molt compactes, llurs fóssils son tots en motllos menys les Orfrea y Pecten, també n' hi ha un altre classe de capes que no son fossilíferes, y que presentan uns caràcters sem- blants ú n' aquelles argiles helvecianes descrites ja en l' ex- cursió ú Calafell, trovanthi tant sols un Pecten subpleuronec- les d' Orb. Aqueixes capes tenen una regular inclinació sote- (1) Hi he trovat molts Echizaster, per lo que 'ls he enviat per conducte del Dr. Almera al M. Lambert, à aquí l' hi he enviat gran nombre de Clypeaster y demés radiats que he trovat à n' aqueixa comarca. Quan els hagi classificat, ja 'n donaré compte. 110 rrantse cap al N., mentres quí al S. se presenten més altes de nivell, lo qu: es digne d' observarse, puig que les burdi— galianes de Baró com fa notar el Dr. Almera (1), se soterran cap al S.,lo que proba que devian formar un anticlínal, gas- tat ja per l' erosió de les aygues constituint avuy l' espla— nada de Sant Vicens, aqueix moviment anticlinal qui he ex- posat es sens dubte efecte del moviment de balansa qu" ha fet y qu: estú fent, duplegantse en la comarca del Vendrell pera tancar el Panadés, com ja el tencà en els mars mioce- nichs (2), se góns els estudis fets per eminents geolechs, res- pecte de la formació del Panadés, ja que 'n aqueixa comarca del Vendrell te termement la ratlla de màxima resistencia. Les capes més consistentes que estàn formades per motllos de fóssils fan que per l' erosió de les aygues, siguin socava— des, per salinarse les margues de sota, y se mn desprenguin é trossos, com ja se pot veurer al entrar à Sant Vicens, y que 'n conjunt desde lluny sembla una engraonada pera gegants. Donchs be, entre 'ls sens nombre de fóssils qu: hi ha en aqueixes capes solzament arrepleguí las seguents especies: Conus ponderosus, Broec.P Cassis saburon, LamF. — pelagicus, Broce.2 Pyrula rusticula, Bast. — Berghausi, Micht.2 — — Condita, Brong. — ventricosus, BrongP — —cornuta, Ag. Var. gigantea, — —Betulinoedes, Lamb. Alm. et Bof. (8). — Sp. Strombus Bonellii, Brong. Murez Aquitanicus, Grat. Rostellaria dentata Grat.2 Lutraria lutraria Linn. Cerithium crenatum Broee. var. Panopaea Menardi Desh. Turritella marginalis Broce. — —. Norvégica Speng. — —rotifera Lamb. Lucina globulosa Desh. — — turris Bast. — borealis Linn. — P o — dentata Bast. (1) aReconocimiento de la presencia del primer piso mediterraneo en el Pa- nadés:, Dr. Almera, pag. 7. (2) Curs de Geologia, mossen Norbert Font., pàg. 411. (8) Dimensionebus majoribus quam ordinaria. Almera y Bofill. Xenophora Deshayesi Micht Ostrea plicatula L Gmel. — Crassicostata. SOVV — — gingensis Sehloth. sp. — —lamellosa Brocchi. — Boblayi, Desh. — —Barriensis Font. — gimbricata Grat. — digitalina Dub. — granensis Font. — Sp. Spondilus sp.P Pecten Touruali Serrers Sub var. magniaurita, — Tournali Serrers. var, — — Rollei Hóm2 — —subarcuatus Touzo — . Vindascinus Font var. — — Vindareinus Font. var. minor Alm. et Bof. — —cristatocostatus Lac. — — Beudanti Bast2 Mitilus edulis Pectunculus pilosus Linn. — pilosus Linn. var. Unio atabus Partsch. Cardium hians Broce. — — diserepans Bast. — — peetinatum Linn. — — edule Linn. — — Michelottimum May. Maetra Podolica Eich. — —Turonica Mayer. Lutraria oblonga Chemn2 — —elliptica Roissy. 111 Tellina Lacunosa Chemn. Anomia Choffati D. C. G. var. — eostata Brech. Pecten (Vola) Josslingii Smitti var obsoletecosta A. et B. — — Besseri Andr.P — Gray Mieht. — ceostisulcatus Alm. et Bof. — arcuatus. Br. — Fuebsi Font. — — preescabrisculus Font var. Catalanica A. et B. sub-var. mayor. — —prescabrisculus Font var. Catalaunica Alen et Bof Cardium apertum Miinst. Cytherea Pedemontana Ag. — —. Pedemontana Ag. var. — . Lamarcti Ag. — — chione Linn. — — eryeina Lant. Grateloupia irregularis Best. Venus Aglaure Brong. — umbonaria LamE. — —Burdigalensis Mayer. —- —Basteroti Desh2 — multilamella Lam. — cineta Eichv — marginata Hoórn — plicata Gmel.2 Tellina crassa Penn. — — planata Linn. Polipers. Balanus 8p. Clypeaster Sp. Ab la resenya feta y el nombre de fóssils se pot veurer l' importancia de la comarca del Vendrell paleontológicament considerada. Barcelona 7 de Maig de 1906. 112 EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO (Desde el dia 1 de Juny al 6 de Setembre de 1906). ZOQOOLOGIA Echinoderma Echinaster sepositus, Retzius.—Masnou. — Donatiu de D. Ramón Galera. Artropoda ARACHNIDAE Euscorpio flavicaudis, de Geer. — Barcelona. —Donatiu de D. Ignasi de Segarra. INSECTA Colecció de 50 especies de Vespidae.—Donatiu de D. Joseph María Bofill y Pichot. Vertebrata REPTILIA Vipera Latastei, Boscà. qai dalt —Donatiu de D. Joseph M. a Có y de Triola. AVES Giconia alba, L.—Prat del Llobregat.—Donatiu de D. Jaume Se- rralde. Cupselus apus, L.—Barcelona. —Donatiu de D. Joan Bta. de Du lar-amat y Banús. Melanocorypha calandra, L.—Voltants de Barcelona. —Donatiu. NOTA.—La disecció de la Ciconia y del Cypselus es donatiu de don Lluis Soler y Pujol. ALTRE.—També s' han rebut pera el Museo, altres exemplars, pero estant encare en estudi ó preparació, no "fs donarà compte d' ells en aques- ta secció fins que terminin aquestas tascas. dàp. La Normiga de Oro—Bercelona Els sl 3 ) d' Historia Natural —e——. hr Butlletí ae n Nre, Dmtre, 1906. Institució Gatalanpa Nulla unguam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. $ Coxsr. pe Fip. carn. c, IV. — SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió de 4 de Novembre de 1906. Sessió de Z de Desembre de 1906. COMUNICACIÓNS: Fliche, P.—Note sur quelques vegetaux tertiàires de la Catalogne. Fagot, Paul y Marcet, Adeodat R. O. B.—Contributión à la faune malacologique de la Catalogne. Von VVilhelm Beclrer.—Beitrige zur Veilehenflora der Pyrenàen- Halbinsel. Tomàs, Llorens. —Nota sobre la trovalla de Anhidrita SECCIÓ BIBLIOGRAFICA: Carrer del Paradís, núm, 10, pis E.0r, DS site. BARCELONA NSTIUCÓ CATALANA 0 ASTORIA MIR Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- — sos en sessió. Pagan dem pessetas l' any (que poden fer efectivas a — D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes ú part: 50 exemplars 100 exemplers— £Z it 1- 4 planas 250 ptas.. 5 ptas. 8 5- 8 2 5 Ll 10 x El gags ss 40 - 20 2 Números de mestra. —Serón enviats gratuitament à qui L demani. Toutes les communications et Gonguses doivent ètre en— voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.7, 2.'.—Barcelona (Espacial —— RE DS D—-— NOTA.—BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona)s desitja 'l cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona)s bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona), desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. ceaal ls 10, Barce- lona)s desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- lona)s demande l' échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona), chiede ricambio. ra 1 a Sr Sa BUTEEETI DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nulla unquam inter fidem et rationem veta dissensio esse potest. (Consr. Fib. CaTrH, c. IV). — NvBRE.-DMBRE. 1906. —Von. VI. (2.2 ÈPOCA, ANY 8.91) Núus. 8 Y 9 SECCIÓ QRIC LA SESSIÓ DEL 4 DE NOVEMBRE DE 1906 Presidencia de D. Salvador Maluquer —A las 11 horas y 25 minuts el Sr. President obre la ses- sió aprovantse i" acta de l' anterior. / —SOCiS ATMESOS. —A proposta dels Srs. Font y Sagué, Ma- luquer (S.) y Ferrer y Vert es atmés per unanimitat com à soci numerari D. Llorens Tomés. COMUNICACIONS. —El Sr. Maluquer dona compte de la pre- sencia del Pelromyzon fluviatilis Lin. en un brassal de l' hor- ta d' Artesa del Segre, y no haventhi res mes de que trac- tar se aixecó la sessió à les 11 horas y 50 minuts. El Secretari, J. Ferrer. SESSIÓ DEL 2 DE DESEMBRE DE 1906. Presidencia de D. Joseph M." Bofill Comunicacións: Oberta la sessió 's llegí un notable trevall del soci honorari D. Carlos Pau, de Segorbe, titulat Sobre la I 4 I OE Pe 3 / 114 Fritillaria Boisseri, Costa, y un altre del soci numerari Reve- rent P. Adeodat Marcet, O. B., sobre dUna escursió al Mira- clex. Tots dos trevails seràn publicats en lo Butlletí. El Sr. Ferrer y Vert dona compte d' una carta rebuda de D. Carlos Pau, de Segorbe, en que li parlava del notable des- cubriment fet darrerament pe" l nostre consoci Doctor Llenas en las montanyas d' Aramprunyà d' una curiosíssima planta, l' Arisarum Simorrhinum Durien, nova complertament per la fauna no ja tan sols ibérica, sinó europea, ja que s' havía con- siderat fins are com planta típica de la flora africana. El Sr. Maluquer corrobora :l descubriment, comunicant que acompanyant als Doctors Cadevall y Llenas ha fet una es- cursió als llochs hont se troba l' especie esmentada, recullintne alguns exemplars, y anuncia un important trevall dels Srs. so- cis esmentats sobre aquesta planta. El mateix soci dòna compte de les notables conferencies - llissons que de Bolónica popular aplicada al escursionisme està donant en el Centre Escursioniséa de Catalunya el Doctor D. Joan Cadevall, animant als socis aficionats ú la Botànica à no despreciar lí ocasió d' escoltar l' autorisada paraula de nostre gran botànich. El Sr. Aguilar- Amat dòna compte de la mort del nostre Consoci Sr. Rivas y Maopoey, ocorreguda 4 Valencia quant mes feyan prometrer d' ell l' honrós lloch d' Enginyer geo- gràf que había conquerit y sa activitat y amorà la Historia Natural. A proposta del Sr. President sf acorda que consti en acta el sentiment de la Institució per tan sensible desgracia y que 'l Sr. Aguilar redacti una nota necrológica pe 'l Butlletí. El Sr. President, D. Joseph M." Bofill, presenta y cedeix graciosament al Museu de l' Institució una nombrosa col-lec- ció d' Himenópters de Catalunya pulcrament preparats, do: cumentats y deierminats rigurosament, pertanyents é les families Sapigidae, Scoliadae, Mutillidae, Chrysididaee y Ten. thredinidae, continguda en vuyt grans capsas y que vé à aug- mentar la ja cedida anteriorment pe 'l mateix Senyor. S: acorda per unanimitat que consti en acta l' agrahiment de la Institució en vers tant benemérit consoci, com tambè en 115 vers el Doctor Joan Comabella, que ha cedit graciosament les capses. A continuació els Srs. Aguilar y Ferrer y Vert presentan com à soci à Don. Joseph M." Artigas, que es atmés per unani- mitat. A la una de la tarde el Sr. President aixeca la sessió. COMUNICACIONS NOTE SUR QUELQUES VEGETAUX . TERTIAIRES DE LA CATALOGNE PAR P. FLICHE Au cours d'études géologiques sur les terrains tertiaires de la Catalogne, MM. Vidal et Depéret ont recueilli quelques empreintes végétales qu'ils ont bien voulu me communiquer pour en faire l'étude: je les en remercie et je vais donner ici les résultats qu'elle m'a fournis. Je n'ai pas eu entre les mains tous les restes végétaux recueillis, de quelques uns répondant d'ailleurs à des types bien connus et représentés par des échantillons très volumi- neux, de transport plus difficile, je n'ai eu que des photogra- phies, très bonnes d'ailleurs. J'aurai soin d'indiquer, dans la description des fossiles, ceux qui sont dans ce cas. Quant aux autres, ce sont, comme je viens de le dire, des empreintes provenant exclusivement d'organes foliaires, la roche, sur laquelle on les trouve, est invariablement un calcair dur à cassure irrégulière, à grain assez fin: il est de couleur varia- 116 ble, grise très claire, grise plus foncée, ou enfin noiràtre, c'est le cas pour les échantillons les plus nombreux, ceux qui portent le nom de Zaurus Vidali, nov. sp. . Cette dernière coloration étant due évidentment à une petite quantité de matière d'origine organique teignant la roche, un des échantillons, celui représenté fig. 4, présente méme les deux colorations très nettement séparées par un plan parallèle à l'empreinte qui se trouve sur la portion noiràtre. Bien que les cassures, on vient de le voir, soient très irré- gulières, elles se sont faites, dans les endroits ou se trouvent des empreintes, de manière à bien dégager celles ci sans que eependant il y ait jamais une feuille complète, quoique celle de Oinnamomum lanceolatum le soit à fort peu de chose près, une très petite partie de l'extrémité supérieure manquant seule. Les'empreintes de feuilles peuvent ètre à peine colorées, c'est le cas pour celle de Cixnamomum, plus habituellement elles le sont et tranchent ainsi bien nettement sur la roche qui les porte, cette coloration peut ètre due à de l'oxyde de fer, plus habituellement à de la substance charbonneuse qui, le plus souvent, est en très petite quantité et dans tous les Cas totalement dépourvue de structure conservée. Les feuilles sont très nettement isolées, et on voit mèéme rarement, sur l'échantillon qui les porte, des débris charbonneux non déter- minables, on en trouve des traces dans le bas de la fio. 4. Les feuilles sont disposées, sans ordre, dans la roche, non seulement elles son isolées et à divers niveaux, mais il peut arriver que deux feuilles soient dans des plans à peu près perpendiculaires l'un à l'autre, une feuille peut aussi n'ètre pas étalée dans un mème plan, arriver à ètre assez contournée pour qu'il ne soit pas possible de la photographier convena- blement d' une seule pièce. Les contours de la feuille sont, en général, très bien conservés et très nets, la nervation est con- servée d'une façon pius irrégulière, elle peut se réduire par- fois à la nervure principale, ou à celle-ci et aux secondaires, enfin il peut arriver aussi que, sur certains échantillons, il en 117 reste assez pour permettre de se bien rendre compte de ce qu'elle était, c'est le cas notamment pour l'espèce la plus in- téressante par sa fréquence relative et par ce fait qu'elle sem- ble appartenir à un type non encore dècrit. Non seulement le nombre des échantillons de plantes fos- siles recueillis par MM. Depéret et Vidal est restreint, mais il se réfère à un très petit nombre d'espèces. Parmi elles on ne rencontre aucune trace de cryptogames ni de gymnospermes, les angiospermes sont representés par un monocotylédone et par six dicotylédones, elles vont ètre successivament l'objet d'observations. MONOCOTYLEDONES PALMIES Sabal major Heer. Heer. Flor. tert. Helv. I, p. 88 Y Fig. 1 réduite au '/,. Cette empreinte, dont j'ai eu entre les mains seulement une photographie, non seulement appartient à un palmier, mais celui-ci était une espèce à feuilles palmées, de plus le rachis et ce qu'on voit de pétiole qu'il termine sont entière- ment d'un S4bal: parmi ces derniers, bien que la détermina- - tion faite sur une seule empreinte laisse souvent prise à quel- que doute, il me semble certain qu'il s'agit de l'espèce à laquelle je le rapporte, tout, les dimensions du pétiole, du rachis, des plis du limbe, le nombre de ceux-ci, rappellent ce qu'on observe chez le S. major et éloignent cette empreinte de celles qui, dans le tertiaire, constituent des espèces cer- tainement différentes. x Pour cette espèce et de méme pour les autres, je me dispenserai de donner la svnonymie, renvoyant le lecteur à celles qui se trouvent dans les grands ouvrages consaerés à la flore tertiaire, notamment au Flora tertiaire Helvetiae de Heer. 118 Le Sabal major, qui présente des affinités incontestables avec le S. umbraculifer vivant de Cuba et autres Antilles, est Fig.1 Clixé de M. Font y Sagué une espèce qui commence dans l'oligocène et finit dans l'étage moyen du miocène entendu en son sens le plus large. Un échantillon trouvé à Tàrrega. 119 DICOTYLEDONES MYRICEES Myrica banEsiaefolia Ung.2 Un échantillon de Tàrrega porte, avec une autre em- preinte dont il sera question plus loin, celle d'un grand frag ment de feuille dans la moitie inférieure de l'organe, la base seule manquent, mais sur une très faible longueur. La feuille était très allongée, assez étroite pour sa longueur, atténuée progressivement vers sa base, les bords du limbe, sans ètre intégralement conservés, le sont assez généralement pour permettre de constater qu'ils étaient irrégulièrement dentés, les dents étaient assez peu prononcées, de dimension un peu variables, plutót, lorsqu'on les voit très bien, redressées vers le sommet de l'organe, une forte nervure médiane s'atte - nuant de la base vers le sommet est la seule partie certaine- ment visible de la mervation: la feuille était de consistance assez coriace, tous ces caractères et la comparaison de l'em- preinte avec de bonnes figures, montrest qu'on est certal - nement en présence d'une de ces feuilles si cmmunes dans Voligocine et la partie tout à fait inférieure du miocine, qu/on à ballotées des Proteaces aux Myricées et réciproquement, qu'aujourd'hui on rapporte xénéralement, avec raison sem— ble-t-il, à la dernière de ces familles, comme cela se présente pour le fossile espagnol, la nervation très fine, en delors de la nervure médiane a souvent disparu dans la fossilisation. L'espèce type de ce groupe de formes et en méme temps celle qui est le plus rèpandu est le J/yrica lignitum (Ung. sp.) Sap. On en a distingué plusieurs autres sous des noms spéci- fiques, parmi elles le fossile espagnol me parait ressembler plutót au HM. banfisiaefolia Ung, au moins tel qu'il est repré- senté surtout pl. CX fig. 8 et 4 du Flora tertiaria Helvetica, 120 sans que d'ailleurs il soit possible, en ce qui concerne la dés termination spécifique de rien affirmer, on ne peut faire qu'un rapprochement, la distinction entre toutes ces formes très voisines que, pour plusieurs d'entre elles, il n'y aurait peut ètre pas lieu de distinguer spécifiquement, étant souvent très difficile avec de très bons échantillons, devenant impossible pour un fragment de feuille médiocre tel que celui de Tàrre- ga. Au cas particulier, un choix positif entre ces différentes espèces, si espèces il y a, serait d'ailleurs à peu près sans in-— térét, toutes étant affines, se ressemblant beaucoup par le port et très probablement par les exigences biologiques, tou- tes de plus fournissent les mèmes indications d'àge, étant des plantes qui ont eu surtout leur expansion dans l'oligocène, mais ont persisté dans les étages inférieurs du miocène. Un échantillon à Tàrrega. LAURINEEI Laurus (Phcebe) Vidali, n. sp. Pl. I, Fig. 2-4. Folúis coriaccis, lanceolatis, clongatis, longitudine circiter 7-10 mill latitudine 14-26 mill meticutibus, basi acutis, apicum ' versus valde acuminatis, margine integro paulisper undulato, nervatione camptodroma, mervo primario recto promimnente, nervis secundariis utringue 5-8 sub angulo 20-25" orientibus plus minus rectis seu armatis, aliquande paulisper apium ver— sus, undulatis, nervis tertiaris sat prominulis. Cing empreintes de feuilles, dont pas une n'est complète, mais qui pour la plupart sont bien près de l'ètre, appartien-— nent évidemment à la méme espèce, la nervation n'en est pas complètement conservée, cependant on peut le voir, no- tamment sur la fig. 2, elle l'est assez pour permettre de se rendre compte de ce qu'elle était, au moins jusqu/au 4.e ordre eL dl h) . NAT. — i 2" Epoca, Any 32, núms. S Y 9 P REC .L—Fig.1 à 5.—Laurus Vidali nov. Sp. a Heer. 7.—Sassafras sp. 121 de nervures compris, ce dernier étant déjà beaucoup moins distinct. Il s'agit d'une feuille de consistance coriace, lan- céolée, allongée, acuminée, à bords entiers souvent très lé- gèrement ondulés, à nervation pennée, faiblement campto- drome, à nervures tertiaires se détachant le plus souvent à angle droit des uervures primaires et secondaires, offrant la plus grande analogie avec les feuilies des laurinées actuelles et avec celles qui, à l'état fossile, ont été rapportées à la mème famille. S'1l e-t assez facile de rapporter une feuille à la fa— mille des Laurinées, il l'est beaucoup moins de déterminer son attribution géuérique, en dehors de queiques genres du type foliaire très accusé: ainsi les Sassa/fras et les Cimnamomum, encore est il bon de faire observer que la nervation si caracté- ristique de ce dernier genre, au moins si l'on s'en tient aux nervures principales, ne lui est point absolument spécial, dans la famille. Cependant il est juste de faire observer que la ner- vation du fossile qui nous occupe se distingue assez nette- ment par ses nervures secondaires peu nombreuses, redreg - sées, courant longtemps presque parallèlement aux bords du limbe, parfois un peu ondulées vers l'extrémité, paraissant se souder rarement et assez indistinctement vers l'extrémité avec la nervure immédiatement supérieure, les nervures ter- tiaires assez espacées se détachant généralement à angle droit, formant avec quelques nervures quaternaires un ré- seau lache et un peu irrégulier, on ne peut voir les nervures d'ordre inférieur. Cette nervation qui n'est point spéciale à un des genres quion à établis, soit d'assez longue date, soit plus récemment aux dépens du genre Laurus, entendu en un sens très large, ext cependant assez caractéristique, elle exclut le genre Laurus proprement dit et par suite a conduit la plu- part des paléontologistes à des déterminations génériques un peu trop précises quand il ne s'agit pas de formes bien évi— demment affines d'espèces vivantes, si mème elles ne lui sont identiques. Les feuilles de Sarréal se rapprochent de quelques espèces fossiles déjà décrites, ainsi le Laurus velusta Sap. de Sézanne 122 que son auteur avait rapproché des Persea, mais aussi des Phoebe et que Sehimper à définitivement donné comme une espèce du premier genre, la figure de Saporta a un peu exa- géré les caractères de la nervation en dehors des nervures secondaires, comme on peut le constater en la comparant à l'échantillon type conservé au Museum. Cet échantillon con- firme d'ailleurs les analogies de l'espèce et du fossile que nous étudions en ce moment, avec des différences toutefois notam- ment dans le taille, les nervures tertiaires qui ne permettent pas l'identification. La ressemblance est plus grande avec la Nectandra arcinervis Ett. de Bilin f, au moins avec la fig. 2 donnée par l'auteur, car son espèce parait formée d' éléments hétérogènes et c'est sans doute pour cela qu'elle à été nassée sous silence par Sehimper: il est difficile, en effet, d'admet- tre que la figure surtout appartienne à un mème végétal que la figure 2, tant il y à de diflèrence dans la nervation, la grosseur et la course des nervures secondaires. Malgré la très grande analogie qui existe entre notre fos - sile et celui représenté par la fig. 2, apalogie gni est la plus grande que j'aie pu constater avec des espèces déjà décrites, il y a des différences trop fortes pour admettre l'identification, au moins tant qu'ou n'aura pas des échantillons plus nom— breux, et peut ètre aussi en meilleur état de conservation. Ainsi la taille peut ètre identique, c'est le cas pour de frag- ment de feuille representé par notre fig. 4, mais le plus sou- vent la feuille de Sarreal est sensiblement plus grande, les nervures tertiaires se détachent bien plus régulièrement à. angle droit et sont un peu plus espacées que chez le V. arci- nerosis, les extrémités des nervures secondaires paraissent aussi chez ce dernier se recourber moins fréquemment à la base, se souder plus fréquemment et plus rapidement, l'en- semble des nervures parait aussi ètre un peu plus accusé. e C. v, Sttingebausen, Die fossile flora des Tertian. Beclens von Bilin, II partie 1868, p. 8, pl. XXXIII, f. 1-8. Gal da ai ADE 1: X 123 Pour toutes ces raisons, il m'a semblé préférable de créer pour la plante espagnole un nouveau type spécifique auquel j'ai donné le nom du géologue qui a bien voulu me rao les éléments de cette étude. — Si le fossile de Sarreal présente de grandes analogies avec quelques espèces fussiles, notamment avec les deux que je viens de hommer, il en présente aussi avec plusieurs espèces vivaates, comme j'ai pu le constater par l'étude de la riche collection de Laurinées contenue dans l' herbier du Museum. Je 'n ai trouvé notamment dans les Phaebe, genre auquel Saporta était disposé à rapporter son Z. velusta de Sézanne autant qu'aux Persea. L'espèce qui m'a présenté le plus d'analogie avec la plante fossile est le P. pallida Nees des In- des Orientales. De part et d'autre, les dimensions de la feuille sont assez variables et dans des limites à peu près semblables, puisque j'ai trouvé sur les échantillons du Museum comme termes extrèmes 55 mill. de longueur X 15 é 16 mill. de lar- geur, et 115 mill. de longueur X 80 mill. de largeur, ces derniers chifíres étant tout à fait extrèmes, la forme est la mème sauf chez l' espèce actuelle, un peu plus de tendance à avoir la largeur maximum dans la seconde moitié du limbe, la feuille est en outre un peu plus acuminée, mais elle est sur P espèce vivante comme sur le fossile, très entière, un peu ondulée parfois et un peu repiiée sur le bord, de part et d'au- tre le nombre, la direction et le parcours des nervures secon- daires sont les mèmes, et quelques unes plus faibles que les autres n' atteignent pas le bord de l' organe, chez l'espèce vivante et chez le fossile, les nervures sont aussi alternes, parfois subopposèes, avec peut ètre un peu plus de tendance à l'opposition des dernières chez le fossile, mèmes nervures tertiaires plus ou moins fortes se détachant normalement des nervures dont elles proviennent. On le voit, s'il y a entre les feuilles fossiles et celles du G. pallida des différences suffisantes pour ne pas admettre, provisoirement au moins, l'identité, surtout en présence d'une conservation imparfaite çhez les premières, on n'en est 124 pas moins en présence de deux formes très voisines. C'est ce qui m'a déterminé à mettré, entre parenthèse, à la suite du nom générique très large Laurus celui de Phebe qui me sem- ble l'attribution, la plus probable lorsqu/on cherche à établir des coupes génériques plus précises. — La présence, dans le tertiaire espagnol, d'une espèce très voisine d'une espèce indienne n'a rien de surprenant, si elle avait les mémes exigences que sa congénère actuelle, on put conclure que la station ou elle se trouvait était donée d'un climat simplement tempéré et humide. Le G. pallida, en elfet, s'élève dans l Himalaya à une altitude de 5000 pieds anglais, soit environ 1800 m, et recherche les ravins humides." C'est, en outre, seulement un petit arbre, il est possible et méme probable qu'il en fut de mème pour l'espèce fossile. A. C. à Sarreal. Sassairas sp.2 Fig. 7. Il a été trouvé à Tàrrega une empreinte de feuille trilobée, malheureusement incomplète et en médiocre état de conser- vation, en ce sens qu' en dehors des nervures principales afférentes à chaque lobe, il ne reste à peu près tien de la nervation, car d'ailleurs les contours de la feuilie sont pour la plus grande partie intacts. Il est visible que les bords, sur ja partie commune et sur les lobes, sont paríaitement entiers, que, de plus, la base du limbe était décurrente vers un pétiole dont il reste une trace très nette. La présence d'un pétiole, indépendamment du caractère qu'elle fourrit pour la des- vs. J. S. Gamble, A manual of Indian timbers. 2e édition, Londres 1902, p. 567, 125 cription du fossile, montre que nous sommes bien en présence d'une feuille individuelle ou d'une foliole de feuille compo- sée, mais non d'un fragment d'une grande feuille découpée, L'attribution du fossile à une foliole de feuille composée est bien peu probable, la longueur du support (pétiole ou pétio- lule), la taille du limbe, sa découpure peguim: et très-régu- lière sans exclure complètement l'idée qu'on est en présence d'un foliole, sont certainement plus favorables à la cencep- tion d'une feuille simple. l Parmi celles qui ont été décrites dejà à l'état fossile, cell e- ci présente les plus étroites analogies avec bon nombre de celles qui ont été rapportées, soit au genre Sassafras lui mème, soit à un autre genre de Laurinées à feuilles général - ment Gilobées, évidemment très affines de celui-ci. C'est ainsi que Saporta " tout en faisant remarquer l'extrème ressem: blance d'une espèce du miocène de Bois d'Asson avec les Sassafras, la place dans le genre indéterminé Dap/mogene, sous le nom de D. lobata, à raison de la persistance de ses feuilles et des glandes qu: elle présente à l'aisselle de ses deux grosses nervures basilaires. De Es Quoiqu'il en soit de ces formes un peu aberrantes, le genre Sassa/ras lui mème parait incontestablement avoir apparu de très bonne heure, probablement dès l'origine ou peu s'en faut des angiospermes "" et s'ètre maintenu sous des formes très analogues à celles de l'espèce vivant encore au- jourd' hui dans l'Amérique du Nord, il semble mème assez probable que le 8. /erretianum Mass du miocène récent et du pliocène lui est identique. Non seulement les Sassa/ras ont une origine très ancienne, mais ils ont eu une distribution géographique beaucoup plus large qu'aujourd'hui, c'est ainsi t oEtudes, etc. 8.e partie, III Ann. Sc. nat Bot. 5.e sèrie, VIII. 1867 p. 4t M. Fontaine ( The Potomac and jounger mesozoic Flora) signale trois espèces de Sassafras dans les couches du Gotomac. Mème en faiegnt les réserves que comportent quelques é :hantillons très imparfaits et en général une nervation très incomplète, il semble bien que la prèsence du genre dans ce terrain soit exacte ou à tout le moins trés-probable. , 126 quilsont abondé dans les flores tertiaires européennes de la base de l'éocène à Sizonne jusque dans le miocène et le pliocène d'Italie. Còmme je 1'ai dit plus haut, la feuille trilobée de Tàrrega présente avec celle des Sassa/ras la plus grande analogie, la forme générale de la feuille trilobée, son petiole, son limbe décurrent vers celui-ci avec un léger renflement au dessus de lui, par les bords très entiers de la feuille, les lobes assez égaux, les sinus arrondis, par ce qui reste de la nervation tertiaire et se réduit d'ailleurs à fort peu de chose. Peut etre la consistance de la feuille était elle plus solide que chez le Sassafras officinale actuel et se rapprochait elle de ce qu'on observe chez le D. lobata Sap. de Bois d'Asson, mais il est impossible de se rendre bien compte de ce caractére sur une photographie et je n'ai pas eu entre les mains l'échantillon lui méme. La présence d'un Sassa/ras dans les couches tertiares de Tàrrega n'a, d'après ce qui vient d'ètre dit, rien de surpre- nant, et si en présence de l'état imparfait de l'échantillon, il est plus prudent de ne pas formuler une affirmation absolue, celle-ci me semble des plus probables. Mais si on arrive à une conclusion semblable pour la détermination générique du fossile qui vient de nous occuper, on ne saurait aller plus loin, et il me semble impossible de risquer aucun rapproche- ment spécifique qui ne soit purement arbitraire, étant donné mème que plusieurs des espè:es, plus ou moins légitimes, décrites à l'état fossile, l'ont été bien souvent sur de t è: mé- diocres é-hantillons. Notons cependant que l'espéce la pius voisine n'est pas le 9. primigenium Sap. de l'Eocène a Sé- zanne, la plante espagnoie s'éloigne par ses lobes moins ren- és, par sa taille beaucoup plus petite, sans que d'ailleurs il faille attacher une très grande valeur à ce dernier caractère, l'espèce vivante de l'Amérique du Nord ofírant sous ce rap- port de très grandes différences, non seulement suivant la place de la feuille sur le rameau, mais méme d'un échan- tillon à un autre. 127 Cinnamomum lauceolatum (Ung.) Heer Fig. 6. Le genre Ginnamomum est un des plus largement repré— senté dans les flores tertiaires européennes, il l'est non seu- lement par le nombre des échantillons, mais encore par ce— lui des formes de feuilles. Celles-ci paraissent avoir été assez ou méme très variables chez une méme espèce, comme cela s'observe chez les Cinnamomum actuels, cependant au milieu de ce très grand polymorphisme des feuilles tertiaires du genre, il est un certain. nombre de formes assez accusées, se rencontrant à des niveaux assez différents, pour que, sous toutes les réserves à faire en pareil cas, on puisse les consi- dérer comme des formes spécifiques. De ce nombre est le C. lanceolatum (Ung) Heer, dont une très belle empreinte presque complète a été trouvée à Cervera. Elle est très bien caractérisée par la forme longement lancéolée des feuilles. C'est une espèce quion rencontre de l'Oligocène inférieur jusqu'à la fia du Miocène. Je donne ici une figure de léchan- tillon de Cervera, bien que l'espèce ait été figurée déjà nom- bre de fois, parce qu'il est très beau, l'extrème pointe du limbe manquant seule, parce qu'il n'est pas, à ma connais- sance, qu'aueun échantillon trouvé au Sud des Pyrénées ait eté figuré, enfin parce qu'il est remarquablement allongé pour sa largeur, celle ci ne depassant pas 12 mill. Sous ce rapport, les échantillons déjà figurés avec lesquels la feuille espagnole a le plus de ressemblance sont ceux représentés fic. 16, pl. XXXIII, de la Flore de Bilin, qui est cependant un peu plus large et misux encore des échantillons de Manosque représentés fig. 12 et 18, pl. IV, des Edudes sur la végètation du Sud—Est de la France, 3.€ partie, IV, par de Saporta. 128 ERICINEES Zeucothoèé (Andromeda) primigenia, Ung. sp. L'empreinte d'une feuille de Tàrrega, portée par le mème échantillon que celui de J/yrica, semble incontestablement appartenir à la section des Andromeda dont on fait aujourd' hui un genre spècial sous le nom de Zeucothoé. Il me semble, en outre, qu'il s'agit de ce que Unger d'abord, puis Heer, ont nommé A ndromeda primigenia, espèce qui renferme peut-etre plusieurs types spécifiques, mais dont par contre on a peut- ètre détaché à tort, sous des noms spécifiques aifférents, cer- taines formes singuliérement affines de cette espèce fonda- mentale. Comme l'a fait justement observé Saporta il est sin- gulièrement difficile de distipguer des Zeucol/hoé uniquement d'après des empreintes foliaires. La feuille de Tàrrega es pres- que complète, il Y manque seulement uns très petite partie de l'extrèmité du limbe et ce qui est plus fàcheux la plus grande partie du pètiole. Une nervure médiane très forte, des nervures secondaires arquées, extremement gréles, dont une est très visible sur l'échantillon, sont des Andromeda en géné- ral, de l'4. protogea en particulier. On peut y ajouter, me sem- ble-t-il, RS réseau ultime de nervilles punctiforme, mais que le genre de la roche rend un peu incertain, quoiqu'il me paraisse èvident en quelques parties de lmaemia La taille, la for- me et la consistance coriace de la feuille sont entièrement du Zeucothoè ( Andromeda protogea), le limbe est cependant légè- rement moins découvert sur le pétiole que ce n'est habituelle- ment le cas, mais il y a quelques différences sous ce rapport entre les divers échantillons figurés, et celle qui existe ici me semble trop légère pour qu'il j ait lieu d'en tenir compte. Le L. (A.) protogea es une espèce de l'oligocène LL on ren- Contre jusque dans le miocène. re 129 NYMPHOEACIES Nymphora, Dumasi, Sap.2 fig. 2 reduite au l/s M. Vidal m'a communiqué d'abord les croquis de deux em- preintes de feuilles de Nymphoeacies de grande taille appar- Fig. 2 Clixé M. Vidal tenant visiblement à la mème espèce, puis il y a ajouté une bonne photographie de la meilleure des deux. Comme on peut e voir par la figure de celle qui a été photographiée, l'état de 130 conservation, sans étre parfait, est cependant très suffisant pour permettre de se rendre compte des caractères de l'espèce. La feuille était de très grande taille, mesurant environ 80 cen- timètres de diamètre transversal, n'était pas complètement orbiculaire, puisque la hauteur du limbe était d'environ 25 centimètres, " le bord était entier, à peine légèrement ondulé en certains points, le sinus formé par les bords du limbe ve- nant rejoindre la base du pétiole parait avoir été très étroit, la nervation, assez bien conservée, était constituée par de for- tes nervures faisant une saillie prononcée à la surface infé- rieure du limbe. Tous ces caractères font immédiatement songer aux espèces à feuilles également de grande taille, à bord du limbe entier, décrites par Saporta, soit dans l'oligo- cène proprement dit, soit dans l'aquitanien du Midi de la France. La première à laquelle on pourrait songer, parmi ces es- pèces, est le V. Calophylla Sap., (€5) la première décrite et la plus commune: il convient de l'éliminer parce que la forme de la feuille est très différente, la hauteur du limbe étant beaucoup plus forte par rapport à la largeur, de plus le nombre des ner- vures est plus fort que chez la plante espagnole, et celles ci sont beaucoup moins saillantes, tous caractères qui ont beau- coup de valeur chez les Nymphoca. Les analogies sont, au contraire, très grandes avec le N. Dumasi Sap. espèce plus ancienne de l'oligocène d'Alais chez lequel ia taille et la forme du limbe sont identiques, le nombre des nervures à peu de chose près le méme, une ou deux en plus pour le V. Dumasi, autant qu'on peut s'en ren- dre compte dans l'état d'imperfection des échantillons, enfin, ce qui est un caractère important, comme le prouve l'étude (4) Ces dimensions n'ont pu étre prises d'une façon absolument rigou- reuse à cause des dèchirures qu3 présente le limbe en différents endroits. (88) Voir surtout pour cette espè2ze: Saporte, Recherches sur la vègeta- tión du niveau aquitamen de Manosque. Mém. 9 de la Socié é géol. París 1891, p. 8, Pl.I, fig. 1, et Pl. II, fig. 4. ee an 181 des espèces vivan'es, les nervures présentent de part et d'au- tre une forte saillie. En résumé, il me semble certain qu'il s'agit de la méme espèce, si je mets un point de doute à la suite du nom de NN. Dumasi, donné à la plante de Tàrrega, c'est que pour se faire une opinion ne comportant aucun doute, il serait néces- saire de faire une étude complète sur les echantillons mèmes, non seulement sur ceux d'Espagne, mais encore sur ceux du N. Dumas: type, cela serait d'autant plus nécessaire que cette espèce n'ayant jamais été décrite et figurée par son auteur qu'accidentellement, une première fois dans le Monde de pian- tes avant l'homme (") et une seconde dans les organismes problématiques des Anciennes mers (""), n'a jamais été l'objet de sa part d'une description speciale et surtout bien complète. Dans tous les cas, on peut affiirmer que si le Vymphoea de Tà— rrega n'est pas le N. Dumasi, c'en est une espèce singulière- ment affine. Conclusions L'étude d'une flore fossile conduit toujours à se poser deux questions: :quel est l'àge de celle-ci2 quels renseignements nous fournit-elle sur les conditions de milieu dans lesquels a eu lieu son développement2 Tous ceux qui se sont occupés de la Paloeo botanique des terrains tertiaires savent quelles énormes difficultés présente la réponse à la premiére question, surtout si l'on veut établir des horizons très précis dans un méme terrain, alors mème qu'on possède des documents nombreux et en bon état de con- servation: à plus forte raison et est il ainsi lorsque c'est le (") Saporta, Le monde des plantes avant l'apparition de l'homme, p. 270, fig. 72. (ft) Saporta, Les organismes problématiques des Anciennes mers. 1884, p. 22, p. UI et IV. 132 Cas pour les roches tertiaires qui viennent de nous occuper, on n'a à sa disposition qu'un petit nombre de fossiles dont au- cun n'est dans un très bon état de conservation, et dont quel - ques uns laissent méme beaucoup à désirer sous ce rapport. Cependant, si l'on s'en tient aux grandes coupes des terrains tertiaires, il me semble que la petite florule objet de notre étude conduit à cette conclusion que les couches d'oú elle a été extraite, appartiennent à l'Oligocène et méme très pro- bablement à l'Oligocène proprement dit, c'est à dire exclu- sion faite de l'Aquitanien que plusieurs géologues lui réunis- sent. Il est remarquable, en effet, de constater que toutes les espèces trouvées et qui ont été surement rencontrées allleurs ont leur maximum d'extension dans l'oligocène proprement dit, le dépassant toutefois pour persister à tout le moins dans l'Aquitanien, mais en diminuant d'autant plus d'importance/ qu'on s'éloigne davantage du premier terrain, que le Vym- phoea espagnol est identique, ou peu s'en faut, à une espèce franchement oligocène, que les affinités du Z. Vidali, espèce nouvelle, sont aussi avec une laurinée oligocène, qu'on ne rencontre au contraire aucune espèce, mème exclusivement aquitanienne, ni ayant ses affinités avec une de celles-ci. Il semble dès lors légitime de considérer la florule qui vient de nous occuper comme franchement oligocène, ce qui se trouve conforme avec les résultats auxquels se sont trouvés conduits les dits géologues, pour les couches la renfermant, à la suite de leurs études de stratigraphie et de fossiles ani- maux. I Quant au facies de la végétation, il est à peu près impos- sible de s'en rendre compte, en présence d'un nombre de ty- pes végétaux aussi restreint, tout ce qu'on peut dire, c'est que les eaux étaient habitées par un très grand Nymphoea, fort différent de ceux qui habitent aujourd'hui le pourtour de la Méditerranée et dont les analogues actuels, en admettant qu'il n'appartient pas à un groupe complètement éteint au- jourd'hui, se retrouveraient dans les eaux de la Sénégambie. AuX environs de ces eaux se trouvaient des forèts dans les— quelles les Laurinées paraissent avoir joué un róle important, 133 peut ètre prépondérant, à en juger par leurs congénères ac- tuelles, et exigeaient un climat à température plus ou moins élevée, égale et de la fraicheur. Ces espèces dicotylédones arborescentes unies à un paimier au moins éta'ent accom- pagnées de formes arbustives, à tout le moins de J/yrica et de Zeucothoè. Le tout formait un ense nble végétal constitué pres- que exclusivement de formes à feuilles persistantes, ce qui d'ailleurs est le caractère habituel des flores du mèéme àge. CONTRIBUTION À LA FAUNE MALACOLOGIQUE DE LA CATALOGNE Il. OPECIES NOVA —MONTSERRATICA. 1. Helix Marceti Fagot. sp. nov. Testa uniformiter candida, vix nitente, solidula, profunde umbilicata (umbilicus mediocris, cylindraceus), supra con- vexo depressa, subtus turgidula, in primis anfractibus leviter, in ultimo ad aperturam magis striata,—apice obtuso, laviga- to, cinereo:—anfractibus 5 '/, parum convexis, sutura lineari sed profunda separatis, ultimo paululum majore, supra con- vexo, subtus turgido, ad aperturam subcarinato, dilatato, ac subito descendente, —apertura exacte lunari-rotundata, parum obliqua, margine crasso, porcellaneo, non profundo, instrueta. Alt. 7 mm. diam. 10 m. m. Lecta a R. P. Adeodato Marcet in Monteserrato ad S. Mi— chaélem. : Diffère de l' H. Barcinonensis par son ombilic plus étroit et plus réguliérement cylindrique, par ses tours moins con- vexes et à striations plus faibles, surtout dans les premiers tours, son bourrelet peristomal très fort et obstruant l' entrée 184 de l'ouverture, spire moins trochiforme et plus surbaissie, etcétera. 2. Helix subpaladilhi Fragot. sp. n00. Testa parva, profunde cylindraceo-umbilicata, supra con- sideo depressa, subcarinata, in intervallo striarum candidarum et ad aperturam magis ac magis fortium corneo-pellucida, pa- rum maculata, zonula fusca supra carinam quasi evanescente et aliquando maculas formante cincta, subtus albescentei— spira convexo depressa,/—apice mamillato, leevigato, obtuso, —anfractibus quinque subconvexis, sutura lineari sed sat im- pressa separatis, lente ac regulariter crescentibus, ultimo vix majore, paululum compresso, supra convexo, subtus turgido, ad carinam vix angulato, subito ad aperturam deflexo,—aper- tura parum obliqua, lunata, —peristomate acuto, intus margi- ne leevi instructo, marginib s subaproximatis, callo tenuissi- mo junetis. Alt. vix 3 m. m. diam. 4-5 m. m. Via dieta gde Marganells in Monteserrato P. Marcet in- venit. Espéce du groupe des HX. Paladilii, Penchinatt, monistro- lensis. Voisine surtout de cette dernière espéce dont elle se distingue par sa spire moins trochiforme, son ombilic plus cylindrique, ses stries plus fines surtout sur les premiers tours et qui devient plus grossières à mesure que l'on se rappro- che de l'ouverture, son dernier tour moins caréné, etc. 3. Pupa Adeodati Fagot. sp. n0e. Cette nouvelle espéce du groupe du Pupa leptochilos ne peut étre comparée qu'à ce pupa dont elle se distingue no- tamment par sa spire plus ovoidea, à dernier tour ventru, par son test plus clair et de couleur corné pàle, par ses plis palataux plus minces, moins longs et par suite moins robus- te, etc. 185 Environs du monastère du Montserrat sur les rochers RRR. R. P. Adeodat Marcet l'a trouvé. PAuL FAGOT. II. SPECIES NOVA MIRACULENSIS, Helix miraculen-is Marcel sp. nov. Testa parva, profunde et large umbilicata—umbilico eo- nico spiras columellze ostendente, —supra sub-depressa, subtus turgida, subcarinata,—ecarina ad aperturam evanescente— corneo-lutea, sat rude striata, in intervallo striarum alba, supra juxta carinam zonula castanea, aliquando interrupta, subtus tribus zonulis ejusdem coloris quarum prima valde ampla circumceicta, spira convexa, apice obtuso, levigato, anfractibus 5 14:6 convexis regulariter crescentibus, sutura profunda presertim in ultimo separatis, ultimo paululum ma- jore, supra convexo, subtus turgido-rotundato, apertura se- milunata, valde obliqua, peristomate externe reflexo subin- terrupto, intus sat incrassato, margine columellari reflexo, marginibus separatis, tenui callo junetis. Alt. 8 '/, m. m. diam. 6 6 H/, m. m. Abundanter legi in ditione Sanctuarii Btee. Marize de Mira- culo cui reverenter magno cum gaudio dicavi. Aquesta especie es molt afine é la H. Monistrolensis y à la H. subpaladilhi, é qual grupo perteneix y de las quals se separa ú primera vista. De la AH. Monistrolensis per son ta- manyo bastant més gran, per son ombilic més obert, cónich, de modo que fs poden ben contar las circumvolucions de la columela, per son peristoma recurvat al exterior, bastant groxut de la part de dins, etc.: y de la H. supaladilni per son ombilic, per ser més axafada la closca per la part de sobre, per les tres ratllas casi constants de la part inferior, per sa boca ú obertura molt més oblicua, per sas voras més sepa- radas, etc. AbpEoDAT MARCET, O. S. B. Miracle-Solsona. Septembre 1906. 136 BETRAGÈ ZUR VELCUENELORA DER PIRENAEN-IAMBINSEL VON VVILHELM BECRER (HEDERSLEBEN, BEZ. MAGDEBURG). (aus der cOesterraiehischen botanischen Zeitschrifts Jahrg. 1906, Nr. 516). (Versión espaiiola del Dr. Sallent). En estos últimos anos hanse indicado en la Península Ibérica algunas formas nuevas correspondientes al género Viola. Con la publicación de estas Novedades se me presenta la ocasión de dar à conocer una contribución sistemàtica y geogràfica ú la flora de las Violas del país nombrado, que viene ú ser como la base de mi herbario de este g'énero. Como quiera que en los Herbarios he notado siempre la falta de plantas ibéricas, he de agradecer tanto més al Sr. Carlos Pau, de Segorbe (Valencia), el que me haya remitido una notable colección de Violas de esa flora. Viola maderensis Lovve. El ciclo de formas de la V. odorata viene al parecer representado únicamente por la -sub-especie V. maderensis. Se distingue por las estípulas lanceoladas, més profundamente lacimadas, y por la base de la hoja, que es muy manifiestamente cordiforme. Diferénciase de las sub- especies de la V. sepincola (V. cochleata Coincy) por las bràc— teas del pedúnculo que van insertas en medio y son més altas, y luego los espolones por extraordinario modo més largos. Algunas formas que tienden ú la V. odorata L. no ofrecen importancia alguna.—Figueira da Foz, Provincia de Beira baixa. Avila, Granada, Menorca. Ademés, en las Islas Canarias, en Argel, Sicilia y Sud de Italia.— V. De/mhardti Ten. y V. maderensis Lovve, pertenecen ú distintas especies colectivas. / V. Delmhardti Ten. Sierra de Pina, cerca de Santa Bàrbara, Segorbe, Sierra del Toro (Valencia), Mallorca. V. Defmhardít Ten. pertenece al ciclo de formas de la V. alba y ofrece la. 187 glabrifoliada, de hojas redondas y tenues, que se extiende més ó menos por la región mediterrànea. Se presentan trànsi- tos hacia la V. alba Bess. Sierra de Espadan (Valencia). V. Delmhardti Ten. var. Cadevalli (Pau in herò. pr. spec.) Mmh. var. nov. Toda la planta es glabérrima. Esta variedad nos presenta, por lo que se refiere à la vellosidad, uno de sus límites Catalutia, leg. Cadevall (1). V. Delnhardti X maderensis hyòr. nov.—V. Pardoi mb. Valdealgorfa (Teruel), leg. J. Pardo, muestra en general los caracteres de una V. alba X odorata, sólo que tiene las hojas més redondas y angostas, con las estípulas més profunda.- mente laciniadas. V. cochleata Coiuey Journ. bot. (1894) Nr. 1, juin. Alcaraz (Murcia), Calatayud (Aragonien), leg. Vicioso. Ad V. sepinco- lam s. 1. pertinens, a V. odorata et alba calcare abbreviato, capsulis majoribus subglabris et bracteolis pro/unde insertis evidenter differt. Abbild. Coiney, Ecloga altera pl. hispan. (1895) tab. HI. V. segobricensis Pau. Not. bot. II. p. 9 (FV. nvirescens (alba) X odorata Pau. VVililz. et Lge. Prodr. fl. Hisp )—V. Reverchoni VViuLE. 1894. —Ad esect. Nomimium Ging. divis. Uncinatae Rupfíer subdivis. Flagellatae Eitt pertinens. Tota planta pallide viridis, subpubescens, subglabra. Rhi- zoma crassum, ramosum, folia floresque et stolones emittens. Stolones plerumque suberecti substrictique, interdum ramosi, rarius elongati flexuosique, folia floresque praeben- tes. Folia radicalia cordato-ovata vel cordato-rotunda, acu- tiuscula, subglabra, asperula, crenata, longe petiolata, fol. stolon. oblonge cordato-ovata, evidenter acutiuscula, in- terdum triangulariter cordato oblonge. Stipulae lanceolatae vel anguste lanceolatae, acuminatae, praecipue in parte (1) Viola Cadevalli Pau. Bol. de la R. Acad. de Ciencias y Artes, p. 62. Vol 1. ano 1896 (Flora del Vallés) 188 media superioreque evidenter longe glanduloso-fi mbriatae et sparse breviter ciliatae, distincte pallide virentes. Flores in pedicellis foliis aequilongis vel ea superantibus, mediocres. Pedunculi ad suprave medium bibracteolati. Sepala oblonga vel oblongo-lanceolata, acutiuscula. Petala probabiliter coe- rulea, in zacilic ifcmiors albida, superiora oblonga, lateralia Obovata parcissime barbata, infimum late obovatum, omnia interdum emarginata. Calcar ad apicem probabiliter coeru- leum, appendices calycinas abbreviatas multum supe- rans, interdum acutum et sursum recurvatum. Ovarium oblongo-globosum, sparse pilosum usque glabrum: stylus retrorsum subcurvatus, sensim incrassatus, acute rostratus: rostellum ad apicem sursum subcurvatum. Capsula globosa,. pilosa vel fortasse etiam glabra. Flor. Mart. Jun. Species distincta est. La V. segobricensis es muy constante en sus caracteres. Unicamente varia en la vellosidad de las hojas, ovario y càp- sulas. Las estípulas son igualmente vellosas, aun en des ejem- plares més lampifios. V. Reverchoni es idèntica 4 la planta descrita. Los ejem- plares originales que de la de Reverchon, de Albarracín, tengo é la vista, tienen el ovario lampiio y las cépsulas ma- nifiestamente pubescentes, de manera que el caracter que se seflala en otra etiqueta de ccaps. glabr.o muy raras veces Ó nunca se comprueba, y en todo caso se refiere al ovario. Las hojas estivales largamente pecioladas nos manifiestan una pubescencia que todavía podremos reconocer en las de invierno. Paréceme evidente que esta especie se relaciona estrechamente por su filogénesis con la V. adriatica Freyn. Pero faltàndome, como me faltan, bnenos ejemplares de la última, la comparación no puede concluir nada por ahora. V. segobricensis: Valentia (Sierra del Toro, Segorbe, leg. Pau) Aragonien (Rubielos de la Cerda, leg. J. Benedicto, Albarracin 1800 m. leg. Reverchon, Calatayud, leg. Vicioso, Planta bilbilit. Nr. 86). V. palustris L. Galicien, Jerez (Lusit. bor.), Vallongo (Porto), Cannas de Sabugosa (Beira alta), Sierra Nevada. 189 V. Milltommii Roemer. Monserrat 1. cl. (Catal.), Albarra— cin (Aragón.)leg. Reverchon. V. IVilltommii Roemer qvar. cinereo-pubescens mh. var. nov. Tota planta, capsula inclusa, cinereo -pubescens. Sierra del Toro (Valent.) leg. Pau. V. silvestris x VVilltommii hybr. nov.— V. Marcet mh. —Monserrat (Catal.), 600 m, inter parentes, leg. P. A. Mar- cet monachus, Penyagolosa (Valent.)in pinetis leg. Pau.— A V. Silvestre foliis latioribus basi plane cordata, stipulis latioribus pauce dentatis, calcare breviore subalbido, sepelis majoribus latioribusque et habitu V. IVillfommii, ab eadem foliis praecipue superioribus acuminatis basi percordatis, stipulis subminoribus dentatis fimbriatisve, calcare longiore, sepalis angustioribus, appendicibus calycinis subrudimenta.- ribus, petalis angaustioribus distincte differt. V. rupestris Sehm. avar g'aberrima Murb.y f. stip. mox marcescentibus, fusco cariosis. Montserrat 1100 m. leg. OC. - Lacaita IV. 1882, leg. Broclmann-Jerosch IV, 1905. V. rupestris Seh n. var. areneria (DO.) Becl f. subtyp. Pajares en la cordillera Astúrica entre Leon y Oviedo (Can- tabr.) leg. Dieclz. V. puberula Lange. Orihuela 1400 m. Albarracin 1800 m. (Aragon.) leg. Reverchon: Sierra del Toro (Valen) leg. Pau. —V. puberula Lange subspecies V. rupesiris (8. l.) est, a V. rupestre Sebm a) arenaria (DC.) foliis ovato-oblongis dis- tincte plane cordatis, caulibus petiolisque pererectis, stipulis mox marcescentibus fusco -scariosis caulinis lineari-lanceo- latis longius fimbriatis non dentatis, sepalis elongatis eviden- ter differt. Sec. Lange capsula glabra est, sed plantae: meae capsulam subpilosam praebent. V. silvestris (Lml. p. p.) Rehb. Galicien, Choupal und Zembaria (Coimbra), Porto, Dornes am Zezere (Lusitan.), Monserrat (Catal.) Penyagolesa (Valent.)—Plantae fructiterae p. p. ad var. Rivinianam vergentes. V. silvestris (Lml. p. p.) Rehb. f. albido tomentosa mh. Í. nov. Caules albido -tornentosi, petioli pedicellique perpilosi. 140 Infri Pusrto de Rebenton (Montes Carpetani, Neu-Castil.) lég. Lomax. V. abulensis Pau forma intermedia non hybrida inter V. montanam L. et lacleam Sm. (lusitanica) Brot., lancifolia Thor.) est. Folia interiora ad basim cuneata, superiora ob- tusa vel subcordata.—Avila (Alt-Castil.) V. lactea Sm. Galicien, Buorcos (Lusitan). —Folia p. p. ad basim truncata, plantae ex eo ad V. caninam vel montanam vergentes. V. arborescens L. Cap de San Vicente, Sagres (Lusit.), Malaga, Croie (Almeria, Andalus.), Ibiza, Valdemosa be: Mi- ramar auf Maliorca (Balear). V. arborescens L. 4t. albido-tomentosa mh. f. nov.x Caules foliaque albido-tomentosi. In monte 4 Mongoo pr. Denia (Valent.) leg. Pau. V. caaorlensis Gand. Prov. Jaén, in fissuris rup. calcaf, mont. dict. Sierra de Castril et de Cazorla, 1500—1900 m. leg. Gandoger 1902—1903 et Reverchon 1903—1904. Vide J. Hervier Excurs. botan. de Reverch. dans le massif de La Sagra (1905) p. 82, 57 —61. V. diversifolia (DG. pr. var.) vv. Beclzer. Montes de Nuria, Port de Benasque (Pyren.). V. crassiuscula Bory (1820)—nevadensis Boiss. (1840). Sierra Nevada: Picacho de Veleta. V. cornuta L. Monte qPuerto del Alamos (Asturias), ex herb. Pavon. OO V.. moncaunica Pau Act. Soc. Esp. Hist. Nat. XXIII. p. 129 (1895). Sierra del Moncayo (leg. Pau, leg, VViliE. It. hisp. II. 416 nomine V. cornud.), in vetere castello Sierra de Cameros (Logroio) et Sierra de Urbion (Soria) 1500—2200 m. (Araz., Alt-Castil.) leg. Pau. Plauta ex affin. V. cornutael V. Bubanú Timb. Sierra de Montseny: Pla de la Calma - 1900 m. (Catal.) leg. Pau: Monts de Reynosa au dessus des sources de l'Ebro (leg. Lereche), Pefia Labra (Cantabr.) leg. Gandoger Fl. hisp. exs. (1898) 458, Mt. Arvas ad nives (Astur.) leg. Gandoger Fl. hisp. exs. (1898) 470. 141 V. paroula Tiu. Sierra Nevada: Borreguil de Monachil, Sierra de Baza (Bourgeau pl. d'Esp. (185141 Nr. 1084). V. Eitaibeliana S. S. Praeter formas relevantes formae irrelevantes ad V. Henriquesió VVillle. et arvensm Mutrr. vergentes freguenter existunt.—Galicien: La Guardia (fol. angust.), Portugal: Portalegre, Adorigo, Alt-Castilien: Sierra de Guadarrama (leg. Bourgeau sub. nom. V. fricol. var. Bourgeaui Coss3.), Olmedo (fol. angust.), Avila, Neu-Casti- Jien: Serrania de Cuenca (fol. angust.), Escorial (verg. ad V. Henriquesió), Aragonien: Blancas (verg. ad. V. Henri- quesió f. flor. submaior.), Calatayud (Visioco pl. bilbilitanae 88 sub nom. V. fricol ò. parvula Lge. f. A. submaior.), Gea pr. Albarracin (fol. angust.), Valencia: Sierra de Pina, Sierra de Espadan (fol. angust. subintegerr., flor. submaior.), Sierra de Majareina (Bourgeau pl. d'Esp. (18681 Nr. 2892 q. q., verg. ad V. caespitosam Lange). V. Hemriquesió VVilll. Coimbra, Meura, Sierra Morena, Guadalajara, Cerros del Berrocal pr. Navalmoral (Bourgeau pl. d'Esp. (18681 Nr. 2398, verg. ad V. Xitaibelianam). V. trimestris (DC.) VV. Belr. Campo Grande, Valle d' Alcantara, Cascaes. V. Demetria Prol.—Sierra de Grazalema, Sierra de las Nieves. supra Tolox, Sierra de Alibe, in monte Tarcai d'An- tequera, Sierra de Abdelajos, Sierra de Junquera. / V. caespitosa Lange. —Sierra da Estrella, Sierra de Maja- reina (Bourgeau pl. d' Esp. 11868) Nr. 2892 p. p)) V. tricolor s. 1. for. permaior., stipul. lacinia terminali subfoliacea (— V. AXitaibeliana f. altior for permaguis) cum planta paeninsulae balcanicae sub nom. 4 V. macedonica Boiss. et Heldr.y descripta bene congruens. —Ad margines campo- rum pr. Brafia (Puerto de Leitariegos, Astur., Bourgeau pl. d'Esp. 1864), supra Penyablanca (Pyren., Aragon.) (Traducido del alemàn por ei Dr. Sallent, de Tarvasa.) 142 L'ANHIDRITA Crech que pot ser interessant per l' Institució la nova de la troballa d' un mineral que no es de 'ls que fs troba ab mes abundor, y que no s' hagi senyalat fins ara ú Catalunya. Se tracta de l' anhidrita, lo sulfat de cals anhidre. Fou trobat durant una de las escursions geológicas oue, dirigidas per lo Dr. M." Font y Sagué, se feren l' any passat pe "ls contorns de Vallirana, en unas esplotacions de guix que allí existeixen. Aquet mineral no es molt comú, per no trobarse mes qu" en la part mes fonda dels jaciments de guix, ja que hidra- tantse ab molta facilitat (fins per la sola influencia de l' hu- mitat atmosférica), passa à sulfat de cals hidratat, ó siga lo guix, en las parts mes enlayradas ó superficials. La varietat de que m' ecupo (com se pot veure en lí exemplar que pre- sento per lo Museo de l' Institució), es l' amorfa granuda, d' aspecte de marbre sacaroide y color grisa. Es curiós recordar qui avuy la ciencia geológica esplica molts trastorns dels terrenos qu' antes s' atribuían ú causas d' orígen platónich ó sísmich é n' aquet mineral que, al au- mentar molt de volumen al hidratarse, trasbalsa moltes vol— tes els terrenos propers, produhint axecaments, escletxes, coves, avenchs, etc. LL. ToMAS Barcelona 6 Janer 1907. 148 OBRA S y publicacións periódicas rebudas pera la Biblioteca (Desde '1 dia 2 de Maig de 1906) . OBRAS BECRER, VViLHELM.— Beitrdge zur Veilchenflora der Puyrencen-Hal- tinsel. (Ostr. bot. Zeit.). (Donatiu de D. Carlos Pau). DEPERET, M. CHARLES.—Los vertebrados del Oligoceno inferior de Tàrrega (prov. de Lérida). (M. R. A. de C. y A. de B.). (Donatiu de D. Lluis M. de Vidal). MaRcEr, O. S. B , R. P. ApEopAT.— Notas pera la Flora Montse- rratina, 1 y II. (Donatiu del autor). MERINO, S. J. BALTASAR.— Flora descriptiva é ilustrada de Galicia. —Tomo II. —Santiago, 1906. (Donatiu de D. Carlos Pau) Navia, S. J. LoNGIN.—Sur quelques Neuroptères et Orthoptères de Belgique.—Namur. 1906. (Ex. de la Rev. de la Soc. Eu. de Namur). : (Donatiu del autor). PAU, CARLOS.— Carla ú un botúnico, ó.2 (Donatiu del autor). ViDAL, D. Luis M. v DEPERET, M. CHARLES.—Contribución al estu- dio del Oligoceno en Cataluna. (M. R. A. de C. y A. de B.). PUBLICACIONS PERIÓDICAS Anales del Museo Nacional de Montevideo.— Flora Uruguaya, tomo III, entrega I. $ Anales del Museo Nacional de Buenos Aires.— Serie III, tomo V. x D'erd 3 del Salvador. —Tomo II, núm. 16. Anmnales de la Société Entomologique de Belgique.—Tome XLIX. Annual Report of Smithsonian lInstitution.—1904. Alti della Reale Accademia dei Lincei—Vol. XV, fasc. 7, 8, 9, 10, 11 y 12. 144 Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Tomo VI, núm. 6. Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Números ds JL ORV le Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales.—Tomo V, núm. 10. Bolleti del Diccionari de la Llengua Catalana.—Tomo III, números 3 y 4. Bolletino della Socielú de Naturalisti in Napoli.—Vol. XIX. 2 delle sedute della Accademta Gioenia di Scienze Natural: in Catania.—Fasc. LXX X VIII. Broteria.—Vol. V, fase. 8. Bulletin de la Société des Sciences Naturelles de l' Quest de la France.—Tome V, part. 8. Bulletin de la Société Entomologique Suisse. —Vol. XI, núm. 4. , , x o Royale de Botanique de Belgique.—Tome 41, Tome 42, fasc 1 y 2. Bulletin de la Sociéte Zoologique de France.—Tome XXX. , du Musée Océanographique de Monaco.—Núms. 72 à 82. Dl of Library of Congress. —Núm. 15. 2 2 the American Museum of Natural History.—Vol. XIV L y a Lloyd Library.—Núm. 5. Bulletin du Musée Océanografique de Monaco. —N.P 81. Deutsche Entomologische Zeitschrifit.—Jahs. 1907, heit I. El Colmenero Espanol.—Núm. 178 à 175. La Feuille dès Jeunes Naturalistes. —Núms. 428 y 429. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. — Vol. V, núms. 19 à 28. Mitjorn.—Núms. 5 à 7. Naturce Novitates.—1906, núms. 8 à 11. Parergones del Instituto Geológico de México. —Núm. 10 Polixena —Núm 2. Procedings Academy of Natural Sciences of Philadelphia.—Vol. LVII, part. 2. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Nalu- rales, de Madrid. —Tomo III, núm. 6. Tomo IV. The Canadian Entomologist.— Vol. XXX VIII, núms. 5 à 7. 2 Journal of Conchology.—Vol. XI, núm. 11. dmp. La Hormiga de Oro—Barcelona 'ATALECH D'INSECTES DE CATALUNYA — i As quia Es $ : INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Catàlech de Insectes de Catalunya PER D. JOSEPH M.: BOFILL Y PICHOT HYMENÒPTERS XI Familia. — POMPILIDA E BARCELONA TIP. CL'AVENÇY): RONDA DE L'UNIVERSITAT, 20 1906 ds EE il, XI Fam. Pompilidae 4. Gen. Salius, Fabr. — ( Priocnemis, Schiodte. ) S. Annulatus, Fabr. Gavà, V 88 y VI 89. — Pedralbes, VIII 90. S. Nigriventris, A. Costat: — Discolor, Fabr. — Discolor, Go- quebert. Sant Fructuós de Bages.—Prat Llobregat, 8 VIII 95. S. Vulneratus, A. Costa, el var. Gavà, 15 V 88.—Castelldefels, 13 VII 90.—Pedralbes, 18 IX 91. — Gavà, 9 VII 93. — Roda, 5 VII 94. — Sant Esteve Palautordera, 31 VII 98.—Vilatorta, 9 VIII 902. S. 8-Maculatus, Rossi. Gavà, 7 VIII 98. S. Bicolor, Fabr. — (Luteipennis, Dahlb.) Gavà, 7 VIII 98.—Prat Llobregat, 8 VII 95. S. Versicolor, Scop. — ( Variegatus, Fabr. — Bipunetatus aquet.) Gavà, 83 V 87. —Sant Esteve Palautordera, 16 X 87.— Pedralbes, 7 IX 90.— Espinelbes, 2 X 92. — Gavà, 25 VII 95. — La Garriga, 24 X 95. — Tarrassa, 7 VI 99. — Sant Joan de les Abadesses, 6 X 96.—Vilatorta, 830 VII 902. S. 6-Punetatus, Fabr. — (Scurra, Lep.) Gavà, 81 VII y 7 VIII 98. — Castelldefels, 17 VII 98.— Gavà, 831 VII 98.—Vilatorta, 7 VIII 901. 1) La classificació y ordenació dels individuus d'aquesta familia, que encara no es prou estudiada, estàn molt confosos , de manera que, després d'haver con- sultat a diversos autors, m'ha semblat preferible basar-me en els datos suminis- trats per Franz Rohl, del Museu Imperial d'Historia Natural de Viena, a qui dono les més expressives gracies per la seva cooperació. També agraeixo al Sr. Cabrera Diaz, de La Laguna de Tenerife, les referen- cies de localitat que m'ha enviat. 6 3. 10. 11: (3. 14. 15. 16. S. Afjinis, H. Sohaett. Pedralbes, 4 VIII 90. —Montalegre, 7 V 88. — La Garri- ga, 80 V 97 y 13 X 99. — Caralps, 28 VI 96.— Vilatorta, VII y VIII 901. — Var. Abdomine toto nigro. La Garriga, 1 VII 94 y 830 V 97. —Sant Esteve Palautor- dera, 12 VIII 94. S. Coriaceus, Dahlb. La Garriga, 2 XI 902. S. Fuscus, Dahlb. Prat de Llobregat, 28 VIII 92. S. Consimilis, A. Costa. Vallvidrera, 9 IV 98.—Can Gomis, 7 IV 904. S. Sehenchii, Bolh ( Verh. zoo0l. bot. Ges. VVien, XXXIV, 1884, p. 45, nota) — Maculipennis, SehencE (non Smith, 1855). Sant Esteve Palautordera, 24 VI 95. — Tibidabo, 16 VI 901.—Vilatorta, 18 IX 901. S. Costae, Tourn. Gavà, 31 VII 98. — La Garriga, 15 VIII 900. — La Gar i- ga, 9 y 16 VII 99. S. Propinquus, Lep. La Garriga, 1 VII 94 y 28 IV 95. — Pedralbes, 7 y 21 X 94. — Castelldefels, 7 IV 95. — Tibidabo, 6 III 98. — Sant Joan de les Abadesses, 9 y 15 VIII 96. — Pedralbes, 29 X 99.—Vilatorta, 9 VIII 903. S. Exaltatus, Fabr., Panz. La Garriga, 1 VII 94.—Sant Befers Palautordera, 12 VIII 94.—Ribes, 25 VII 97.—Camprodon, 15 VIII 98. S. Notatus, VVesm. Gavà, 5 V 87. — Camprodon, 26 VII 92. — Montserrat, 8 IX 94.—Sant Esteve Palautordera, 24 VI 95 y 25 IX 97. S. Obtusiventris, Schiodte. 18. d9: 20. 3. 1 La Garriga, 5 IX 88. — Pedralbes, 11 X 531. — Santa Fe, 14 VIII 94. —Montjuich, 27 X 96. S. Paroulus, Dahlb. Pedralbes, 14 X 94 y 29 X 99. — Manlleu, 5 VII 94. — Sant Esteve Palautordera, 24 VI 95. — Gavà, 7 VIII 98 y 80 VII 99.—Vilatorta, 14 VII 9083.—Viladrau, 14 VIII 901. S. Pusillus, Dahlb. Gavà, 29 VII 94. — Pedralbes, 21 X 94. —Sant Esteve Palautordera, 24 VI y 29 IX 95.—Tibidabo, 21 IV 98. S. Rubricans, Lep. Sant Esteve Palautordera, 15 VIII 94. —Sant Joan de les Abadesses, 830 X 96. 2. Gen. Galicurgus, Lepeletier. C. Hyalinatus, Fabr. Vallvidrera, 14 VI 95. — La Garriga, 14 IX 95.— Monis- trol, 14 V 96.—Gavà, 31 VII 96.—Ribes, 5 VIII 99.—Sarrià, 16 V 901.—Vilatorta, 19 VIII 903. Var. Abdomine toto nigro. La Garriga, 24 IX 95.—Vilatorta, 22 VIII 900. 3. Gen. Pseudagenia, Eohl. Ps. Aibifrons, Dalman. Gavà, 14 V 97 y 29 VII 98. — Monistrol, 20 V 99. — Pe- dralbes, 8 X. 99. Ps. Carbonaria, Scopoli. — ( Puncíum, Fabr. o — Canalicu- lata, Sehenct.) Montserrat, 8 IX 96.—Pedralbes, 5 X 99.— La Garriga, 4 VIII 900. —Can Tunis, 9 X 901. — Ribes, 15 VIII 902. — Caralps, 28 VII 902. Ps. Sculpturata, Rohl. Monistrol, 9 V 900.—Ribes, VIII 900.—La Garriga, 9 VII 908.—Vilatorta, 9 IX 901. PS. Discrepans, A. Costa. Sant Esteve Palautordera, 24 IX 9083.—Caralps, 15 VIII. 8) ds i CO 10. 4. Gen. Agenia, Schiodte. — (Pogonius, Dahlb.) A. Hircana, Fabr. Sant Joan de les Abadesses, 15 VIII 900. A. Vartegata, Linné. Montalegre, 7 V 97. — Santa Fe, 16 VIII 901.— Gavà, 15 IV 900. —Can Tunis, 18 VII 99. — Castelldefels, 7 VII 99. — Tibidabo, 8 VI 98. 5. Gen. Pompilus, Fabr. P. Rujfipes, L. Prat Llobregat, 1 VIII 98. — Besòs, 2 VII 99. — Can Tu- nis, 15 VII 94. —Viladrau, 83 VIII 900. —Vilatorta, 18 VII 901. — Var. Simplez, Tourn. P. Albonotatus, V. d. L. Pedralbes, 5 IX 90.— Roda, 8 VII 95.— La Garriga, 24 IX 900. P. Tripunctatus, Dahlb., non Spin. — / Funereipes, Gosta.) Besòs, 5 VI 97.—Seba, 4 VII 900.—Vilatorta, 6 VIII 9038. P. Funerarius, Tourn. Espinelbes, 7 IX 901.—Vilatorta, 8 VIII 903. P. Pygidiophorus, Balla Torre, Var. Sobrinus, Tourn. —( Py- gidialis, Tourn., non Eohl.) Gavà, 6 VIII 902.—Besòs, 28 VII 903. P. Deuterus, Dalla Torre. — ( Gracilis, Lep.) Papiol, 24 VII 99.—Vallvidrera, 12 y 26 V 901. P. Umbrosus, Elug. P. Samariensis, Pallas. — ( Aterrimus, Rossi.) Prat de Llobregat, 21 VIII 98. P. 4-Punetatus, Fabr. Besòs, 20 VIII 901. — Parets, 9 VIII 900. — Vilatorta, 25 VII 900.—Olesa, 9 VI 901. P. Nigerrimus, Scop. Can Tunis, 13 VIII 900.— Far Llobregat, 20 IX 902.— . cl Sant Marsal, 8 VII 901. — Santa Fe, 4 VII 901. — Vilatorta, 18 IX 901. 11. P. Haereticus, Tourn. Sant Joan de les Abadesses, 15 VIII 9083.—Sant Esteve Palautordera, 27 IX 902. 12. P. Cingulatus, Rossi. Gavà, 1 V 900.—La Garriga, 7 VIII 901.—Montserrat, 8 IX 904.—Ribes, 8 IX 902.—Vilatorta, VIII 902. 183. P. 6-Maculatus, Spin. — ( Venustus, VVesm.) Tibidabo, 7 V 99. —Vallvidrera, 5 VI 902.— La Garriga, 4 VIII 901. — Sant Joan de les Abadesses, 15 VIII 902.— Viladrau, 16 VIII 9083.—Vilatorta, 25 VIII 9038. 14. P. Hasdrubal, Bohl. La Garriga, 27 IX 908.—Vilatorta, 83 VIII 903. 145. P. Plumbeus, Fabr. (Pulcher, Fabr.) Sant Esteve Palautordera, 8 X 900.—La Garriga, 7 VIII 99.— Castelldefels, 183 V 98. — Martorell, 28 X 901. — Gavà, 23 VII 01. 16. P. Rubiginicollis, Costa. La Garriga, 18 X 901. dE DA picaus, V-d. b. Can Tunis, VI 901.—Prat Llobregat, VII 99.—Tibidabo, QUIN OQU. — Var. Abdomine toto nigro. 18. P. Cinctellus, Land. Spin. Prat Llobregat, 6 VIII 96. — Pedralbes, 8 VIII 98.— La . Garriga, 80 IX 902.—Vilatorta, 15 VII 902. 19. P. Sericeus, V. d. Lind. Prat Llobregat, 15 VIII 900. —Can Tunis, 10 IX 98.— Sant Esteve Palautordera, 24 IX 901. 20. P. Spissus, Schiodte. La Garriga, 7 VII 902. 21. P. Cellularis, Dahlb. —— ( Neglectus, VVesm.) La Garriga, 21 V 97. 28. 24. 25. 26. P. Nanus, Schenct. Tibidabo, 9 IV 908. P. Chalybeatus, Schiodte. — (Argentatus, Tourn.) Comú per tot. P. Vagans, Elug. — (Orbitalis, Costa.) Sant Joan de les Abadesses, 9 y 15 VIII 96.—Vilatorta, $ VII 900.—Ribes, 830 VII 900.—Viladrau, 83 VIII 900. P. Dispar, Dahlb. P. Holomelas, A. Costa. — (P. Mesomelas, Tourn, i. 1.) Pedralbes, 7 IX 98. —Sant Esteve Palautordera, 24 VI 99.—La Garriga, 20 VII 99.—Pedralbes, 11 X 902. P. Trivialis, Dahlb. Pedralbes, 8 IX 993. — Monistrol, 25 IV 97. — Campro- don, 14 VIIi 98. — Vilatorta, 80 VII 901. — Prat Llobregat, 15 X 902. P. V esmaèli, Thoms. Pedralbes, 21 IX 901.—Camprodon, 29 VII 92. P. Calcatus,. Tourn. Gavà, 25 VII 99. P. Tenuicornis, Tourn. La Garriga, 28 VIII 98. P. (Ebvagetes), Bicolor, Shuct. — ( Filicornis, Tourn.) Gavà, 29 VII 95. — Tibidabo, 7 VII 98. —Vallvidrera, 20 X 99.—Pedralbes, 22 X 99. P. Consobrinus, Dahlb. P. Fumipennis, Dahlb. Sant Marsal, 8 VII 901. P. £Esau, Eohl. — (Antigai, Tourn.) Camprodon, 24 VI 901. — Espinelbes, 5 IX 900. — La Garriga, 26 VIII 98.—Vallvidrera, 15 VI 900. Comú per tot. P. Viaticus, L. Comú per tot. 3 11 86. P. Dahlbomii, Thoms. 87. P. Pectinipes, Thoms. Sardanyola, 10 VIII 901.—Sant Joan de les Abadesses, 15 VIII 97. 38. P. Dijjicilis, Tourn. Pedralbes, 7 IX 97.—Can Tunis, 25 VIII 96.—Montser- rat, 27 V 901. 839. P. (Aporus), Dubius. Schenct. Pedralbes, 20 VIII 96.—Gavà, VI 98 (Cabrera Díaz). 40. P. (Ferreola), Stygius, A. Costa (Elug, i. 1.) — Retusus, A. Gosta. Olesa, 2 VI 901. — Viladrau, 11 VII 902. — Vilatorta, 27 VII 9083.—Viladrau, 11 VII 9083.—Vilatorta, 15 V 904. 41. P. (Ferreola), Coccineus, Fabr. — (2 Tropicus, Fabr.) Sant Esteve Palautordera, 8 X 97 y IX 99. —La Garriga, 10 VII 97.—Espinelbes, 9 IX 95. 42. P. (Homonotus), Sanguinolentus, Fabr. Gavà, 15 V 95. — Castelldefels, 22 IV 97. — Montserrat, 12 VI 901.—Collsacabra, 10 VII 97.—Sabadell, 10 VI 900.— Tibidabo, 18 IV 901. 49. P. (Pedinaspis — Meracus), Latebricola, Eohl. — (P. Dam.- ryi, Tourn. Q — Barcelonicus, Tourn. Q — Petiolatus, Tourn. Ó) Comú per tot. — Var. Abdom. Segm. 2.40 ex parte fusco-rufo. — (Aurivi- Uliusic, Tourn.) Espinelbes, 14 X 97.—Ribes, 8 VIII 99. 44. P. (Planiceps), Castor, Bohl. — (Rufiventrís, Tourn.) 45. P. (Planiceps., Polluz, Rohl. — ( Costae, Tourn.) Sant Esteve Palautordera, 4 X 97.— Gavà, 7 VII 99. — Vallvidrera, 20 X 901.—Pedralbes, 11 X 904.—La Garriga, DV 99. 46. — P. (Planiceps), Latreillei, V. d. L. ES Oest CE EA 12 Vallvidrera, 80 V 97 —La Garriga, 183 X 99.—Pedralbes, 8 IX 99.—Sant Marsal, 83 VII 901.—Viladrau, 18 VII 902. 6. Gen. Ceropales, Latr. 4. CG. Maculata, Fabr. Pedralbes, 20 X 95. — Far Llobregat, 8 IX 99. — Ribes, 27 VII 902.—Vilatorta, 14 VII 903. — Var. Pedibus ex magna parte nigrís — (VC. Costae, Dalla Torre.) Castelldefels, 19 III 1890. 2. GC. Variegata, Fabr. Sabadell, 16 V 901. — Pedralbes, 10 X 99.— La Garriga, 21 IX 902.—Vilatorta, 18 VII 901. 3. G. Pygmaea, Bolh, 1879. — (Nigrita, Tour.) Sant Esteve Palautordera, 16 VIII 901. 4. Q. Histrio, Fabr. Balenyà, 14 VIII 97.—Vilatorta, 25 VII 900. Especies y varietats dubtoses Gen. Pompilus, Fabr. —Rufipes. Var. Fuscatus, Lep. Can Tunis, 18 XII 99. — Var. Quadrinotatus, Costa. Can Tunis, 8 VIII 98. 1. Pyrenaeus, Lep. La Garriga, 10 IX 97.—Pedralbes, 14 X 99. 2. —Violaceiventris, Tourn. Ribes, 29 VI 901. 3. Turgiduse 4. Rossii2 18 5. dpPereci, Tourn. Can Tunis, 18 VIII 99. —Gracitis, Lep. Var. Minor. Castelldefels, 13 V 904.—Vilatorta, 18 VII 901. '—Viaticus. Var. Nigripennis, Tourn. Montalegre, 9 V 98.— Pedralbes, 6 VIII 99. 6. Excertus, Tourn. Camprodon, 18 VIII 98. — Vagans, Elg. Var. Abdomine nigro. La Garriga, 12 X 902. — Var. Sabadell, 26 V 901. 7. Aequatus, Tourn. 8. Gibbus, F. Ribes, 5 V 99. —Cinctellus, Spin. Var. La Garriga, 17 IX 97.—Ribes, 24 VI 98. — Var. Bivirgulatus, Costa. Vallvidrera, 6 IX 95.—Gavà, 14 V 99. 9. Niger, Fab. Pedralbes, 9 VIII 983.—Gavà, 6 VIII 95.—Ribes, 5 VIII 99. — Var. Melanarius, V. d. L. Pedralbes, 7 VIII 93. 10. Plicatus, Tourn. Pedralbes, 5 IX 96.—Santa Fe, 14 VIII 94. 11. ODimidiatus, Fabr. Prat Llobregat, 5 VII 97.—La Garriga, 8 VII 98. 12. Indagatus, Tourn. Pedralbes, 20 VIII 97. —A lbonotatus, V. d. L. Ver. Thorace nigro. Montalegre, 18 V 98. 14 18. 14. 15. 16. 17. 18. dC 20. 21. —Dispar, Dahbl. Var. Abdomine nigro. Vilatorta, 8 IX 902. (Aporus), Bicolor, Spin. Pedralbes, 31 IX 901.—Ribes, 23 VIII 96. (Aporus), Unicolor, Spin. La Garriga, 27 IX 98.—El Coll, 10 IX 99. (Aporus), Subulicagus, D. T. , El Coll, 20 IH 97. (Aporus), Gymnesiae, D. T. Gavà, 25 VII 99. (Planiceps), Antigat, Tourn. Pedralbes, 9 X 97. (Ferreolaj, Antigat, Tourn. La Garriga, 1 VII 94.— Roda, 7 VII 94. — Montserrat, NI Or ( Pseudoferreola), Ursus, Fabr. Gavà, 25 VII 97.—Vallvidrera, 27 V 99. Argirolepis, Costa. Sant Joan de les Abadesses, 16 VIII 98. Unguicularis, Thoms. Can Tunis, 25 III 99. Gen. Geropales Helvetius, Tourn. La Garriga, 17 IX 98. Maroccanus, Tourn. Gavà 6, VIII 97. TAULA dels Gèneros continguts en aquest Catàlech Fam. Pompilids Agenia . Calicurgus Ceropales . Pompilus . Pseudagenia. Salius . - US EU QS) ID HS Gèneros, Especies y Varietats CONTINGUDES EN AQUEST CATALECH Familia Gèneros Especies Varietats — Salius. 1 20 1 Galicurgus il 1 1 je Pseudagenia . 1 4 En Pompilids A ana: , : Es Pompilus . 1 67 14 Geropales . 1 6 1 6 100 dr ts) la TAULA GENERAL DEL ANY III.—2 3 ÉPOCA 1906 Pàg. Excursionisme botànich, per el Dr. Joan Cadevàll . 8, 41, 57, (2 Rectificació de la nomenclatura d' una aPerdixo Perdia ornata, Soler, per D. Lluis Soler y Pujol. - o ge Moluschs terrestres y d' aigua dolsa dels voltants de la Po- bla de Segur, per D. Josep Maluquer y Nicolau. 2 Guia per la cassera, preparació y conservació dels Ra dopters, per D. Salvador Maluquer y Nicolau. . Notes per la aFlora Montserratinar, pel R. P. Adeodat Francisco Marcet, O. S. B. aaee : Nota sobre la aHelix alonenensiss a Catalunya, per un Antoni de Zulueta. .. .. .. .. .. 4 a LL ap gria DL Nota sobre la presencia de la EPA a a St. Pere Martir, per Mossen Norbert Font y Sagué, Pbre . ES Lo cPorophyllum viridiflorum, D. C.o, com ú especie sub- espontania, per el R. P. Joaquím M.. de Barnola, S. J. Moluschs marins de Catalunya, el CEFALÓPODS,7 per Jo- seph Maluquer y Nicolau.. Especies del género cErebiar, per D. Felip Per rer Y et Excursió a les Coves d' en Merla, per D. Marian Faura y DATES ne rata Dm ae g va die Qi der - Note sur un eFilton argentifèrer existant dans la zone mi- niere de Falset (Tarragona), per Mr. Georges Delgado. 16 na la 25 46 50 52 54 66 1 146 Pàg. Historia di una parella de cBechs de Corals (Estrella cine- rea) possada en llibertat en el poble de Teyú, per D. Jacinto Barrera y Arenas. . . Sora ee Nota sobre la presencia de la Epidota en el : Fititlabo, per Mossen Norbert Font y Sagué, Pbre.. : ce t Sobre el cPyrethrum hispanicuma de Pillltom, por De Carles Pames ene aa aldee pets DEA é Contribució ú V historia del Al, domesticuss Brisson (el pardal), per D. Emili Tarré.. . . . dr dl Notas florísticas, per D. Andreu Melgó, Pbre. Nota d' excursións geológiques perla comarca del Vendrell (Tarragona). . SEa Es Note sur qiàitgmis vegetaua tertiaires de la Catalogne, per P: Fliche. È Ba des, Contributión d la faune malacologique de la Catalogne, per Mr. P. Fagot y R. P. Adeodat Marcet, O. S. B. . Nota sobre les trovalles d' Anhidrita ú Catalunya, per D. Llorens Tomas. . SECCIÓ OFICIAL: Sessió del 8 Desembre 1905 , , 1 Janer 1906 5 , 4 Febrer . 2 a 4 Mars 2 2 2 1 Abril 2 , a 6 Maig L Di, 6 Juny 2 Li , 1 Juliol 2 no ax 5 Agost 2 P , 4 Novembre 2 2 2 Desembre y ., 100 101 115 118 Le . - h 1 4 TUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURA Le T Ll A 3 : 4 ea GN xò FEB 17 1917 al É - v, dal : É BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'EISTORIA NATURAL ANY QUART . (SEGONA ÉPOCA) 1907 o EE, LOCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, NÚM. 10, PIS 1.E, 2.7 BARCELONA DIN PAC LS CES AN ea STA i Tre ep Dades dd dé ul. AIy et —yún, I - Janer 1901. Butlletí de la Ipstitueió Gatalana ES ui et de EA 6 and Ni de Historia Natural Care ts Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pE Fip. CATH. C. IV. EE OO SUMARI — Socis de l' Institució Catalana d' Historia Natural. Eugeni Ferrer y Dalmau: Notes sobre les Cicindeles catalanes, — CG. Pau: Sobre la Fritillaria Boissieri Costa. — Taula general del any 1906. an inst, h dE 40 del eu onal NusèS Ra i, LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm, 10, pis 1,eT, 2. BARCELONA ú Institució, pres 10, 1. LE rea totas: Ra cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. ed a A Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de I: ls mesos de Juliól, Us y GR act previa aeri de la Junta, at Tiratjes: i i) part: NS CE Rue) AN 50 exemplars 8 CE 1. I planas i 250 ptes. LI 8- 16 LO 4 mo SET B —f ma au I siège de la Societé: La Paradis, 1 0, Es Des la de: NOTA, —BEMERRUNG El eInstitució Òtalcna d' Historia Natural. — Paradís, È op desitja 'l cambi de publicacións Li Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 19,1 lona) bittet um Gegensendungen. I) La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradb, 10, B lona)o desea el cambio de publicaciones. Mt HS — The elnstitució Catalana d' Historia Natural —Paradi, 10, i lona)2 desires to exchangé publications. NI CR La elnstitució Catalana d' Historia Natural. Peris, 10, a lona)a demande l échange. dd / RQ La elnstitució Catalana de Historia Natural. —Paradi, lona)o chiede ricambio. t i Da i 4 ENDEEETIÍ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, JANER DE 1907 ANY IV.—Núv. 1 Socis de l'Institució Catalana d' Historia Natural CONCELL DIRECTIU D. Norbert Font y Sagué, Pbre., President. a Manel Llenas y Fernàndez, Vis-President. , Salvador Maluquer y Nicolau, Secretari. , Ignaci de Sagarra y de Castellarnau, Vis-Secretari. 2 Joseph M.P Bofill y Pichot, Tresorer. , Joan Bta. de Aguilar-Amat y Banús, Bibliotecari. 2 Feliph Ferrer y Vert, Conservador del Musext. , Lluís Soler y Pujol, Vocal. 2 Llorens Tomàs, Vocal. Socis HOoNORARIS M.I. SR. DR. D. JAUME ALMERA, PVRE.—Sagristàns, 1, 8.er, Barce- lona. — Geologia. ILM. SR. DR. D. IGNASI BOLIVAR Y URRUTIA.— Jorge Juan, 17, Ma- drid. — Ortopters. È DR. D. JoAN CADEVALL Y DIARS.— Carrer de la Vall Tarrassa (Bar- celona). — Botànica. i ILTRE. SR. DR. D. JoAQuíM GoNzAàLEZ É HIDALGO.—Alcalà, 386, Madrid. —Malacologia. R. P. LoNGINos Navàs, S. J.—Colegi del Salvador, Zaragoza.— Neuropters. R. P. JosEpH PANTEL, S. J. — Castel Gemert, per Helmond, Holanda (Brabant septentrional). (A l' hivern à Sarrià, Colegi de Sant Ignasi). —Anatomía dels Insectes. DR. D. CARLOS PAU. — Segorbe (Castellón). — Botànica. D. LLurms MARIA VIDAL.—Diputació, 292, pral., Barcelona. — Mine- ralogia y Geologia. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL NUMERARIS (1) Agrupació Regionalista de Tarrassa.—Tarrassa (Barcelona). Aguilar-amatl y Banús, Juan Bta. de.—Enginyer.—Diputació, 218, 3.et, 1.4, Barcelona.—Malacología. Amoedo Galarmendi, Equart —Estudiant de Ciencias Naturals. —Alberto Aguilera, 42, 2.0n, Madrid. —Zootecnia. Ateneo Barcelonés. — Barcelona. Ardid de Acha, Manuel. —Zaragoza. Artigas y Castelltort, Joseph M..—Carme, 47. - Barcelona. Barnola, S. J., Joaquim M.3— Colegi de Sant Ignasi. Sarrià (Bar- Elon NE Ecrionen, Barrera y Arenas, Jacinto. — Apotecari, Teyà (Barcelona). —Or- mitologia. Blanes y Sancho, Rafel.— Estudiant de Medecina, Artà (Mallor- ca), Casasnovas, 26, 2.0n, 2.8, Barcelona. Boada y Lladó, Antoni. — Sant Antoni, Tarrassa (Barcelona). Bofill yj Pichot, Joseph M '—Metje, Aragó, 281, pral., Barcelona. — Himenopters de Catalunya. Cabrera y Diaz, Anatael.—Dr. en Medecina, Laguna de Tenerife (Canarias). —Himenopters. Callol y Chevalier, Rafel.—Apotecari, Diputació. Camalsy Porta, Antoni M A—Colegi de Sant Ignasi, Sarrià (Bar- celona). Có y de Triola, Joseph M2—Comers, Plassa de Sant Jaume, 2, 8.er, 1 ", Barcelona. Comabella y Maluquer, Joan.—Dr. en Farmacia, Carme, 28, Barcelona. — Entomologia. Concabella, E. P., Joseph.—Colegi de las Escolas Pías, Mataró (Barcelona). Cubas y Oliver, Enrich.—Font de Sant Miquel, 64, Bar calat Delgado, Jordi. —Passeig de Colón, Agencia de B. A. Ramos, Bar- celona. —Mineralogia. Director del Colegi de Valldemia.—Mataró (Barcelona). Dusmet y Alonso, Joseph M3—Dr. en Ciencias Naturals, Plaza de Santa Cruz, 1, Madrid. —Himenopters. (1) Els que portan asterisch son socis fundadors. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 8 ES Esteve, Joseph.—Apotecari, Plassa del Oli, Manresa (Barcelona). Fàbregas, Rossendo.—Advocat, Corts, 588, 4.t, Barcelona. Farriols y Centena Joseph.—Rambla de Sant Joseph, 25, 2.0n, Barcelona. — Entomologia. Faura y Sans, Marian.—Seminari Conciliar, Barcelona. — G'eo- logia. Ferrer y Dalmau, Antoni. —Enginyer, Bruch, 19, 3.er, Barcelona. Ferrer y Dalmau, Eugeni.—Enginyer, Sant Domingo, 20, Ta- rrassa. —Entomologia. Ferrer y Vert, Felip. —Del comers, Lancaster, 6, 3.€f, Barcelona. — Entomologiéa (Coleópters y Lepidópters). Font y Sagué, Pbre., Mossen Norbert, —Dr. en Ciencias Naturals, Elisabets, 8-10, Barcelona. — Geologia. Galera y Planas, Ramón.-- Corredor R. de Comers, Templaris, 3, Barcelona. Garcías y Font, Llorens. —Apotecari, Artà (Mallorca). —Entomo- logia y Botànica. Gelabert y Rincón, Pbre., Mossen Joseph.—Llagostera (Girona). — Geologia. Gibert, Agustí M..—Metje, Vilaseca de Solsina (Tarragona). Guitart, Pbre., Mossen Joseph.— Plassa de Creus, 2, 2.01, Manresa (Barcelona). Llenas y Fernàndez, Manel.—Dr. en Farmacia, Carme, 44, 2.08, 1.2, Barcelona. Malgàa, Pvre., Mossen Andreu.—Per Parets dels Vallés, Gallechs Maluquer y Maluquer, Ltuis.—Dr. en Medecina, Balaguer (Lley- da). Maluquer y Nicolau, Joseph —Enginyer, Alteburgerstr, 297.— Fòln (Bayenthal) Alemania. Maluquer y Nicolau, Salvador.—Advocat, Jaume I, 14, pral., Barcelona.—Lepidopters. Marcet, Adeodat Francisco, O. S. B.—Monastir de Montserrat (Barcelona). —Botànica.—(Hivern per Solsona, Miracle). Mas y Morell, Antoni. —Pelayo, 50, 1.er, Barcelona. —Estudiant de Medicina. — Entomologia. Mas de Xaxars y Palet, Joseph M.A—Enginyer. —Comers, 5 6, 2.on, Barcelona. Matas y Guitó, Francisco, —Alvareda, 18, pral., Girona Palet y Barba, Domingo. — Advocat, Tarrassa (Barcelona). Palou, Pbre., Dr. Mossen Joam,— Diputació, 353, pral., Barcelona. Palau y de Huguet, Xavier de.— Ronda Sant Antoni, 96. 4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Patxot y Jubert, Rafel.—Passeig Bonanova, 64, Sant Gervasi (Barcelona). Plantada y Fonolleda, Vicens.—Veterinari y Mestre, Mollet del Vallés (Barcelona). Pons, Isidoro.—Institut Saint Ignace. —Anvers (Bélgica). Ragué y Camps Joan.—Propietari, Gualba (Barcelona). — Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rut. P. —Caspe, Barcelona. Roigé, Ramón.— Apotecari, Prat de Llobregat (Barcelona). Romani y Guerra, Amador.—Capellades. Rossals y Corretjer, Joan —Portaterrissa, 830, Barcelona. — Mala- cologia. Romaid y Pujó, Joseph M2— Avinyó, 20, 2.on, Barcelona. —Lepi- dópters. Sagarra y-Custellarnau, Ignasi de.—Mercaders, 838, 1.er, Barcelo- na. —Lepidópters. Serradell, Baltasar.— Metje, Sant Pau, 73, 1.er. Barcelona. — Ma- lacologia y Mineralogia. — Serrano y Millàn, Llucid.—Advocat y propietari, Goya, 7, pral. Zaragoza. Solano y Eulate, Joseph de.— Marqués del Socorro, Conde de Carpio, Jacometrezo, 41, Madrid.— Geologia. Solé y Plú, Joan.—Dr. en Medecina, Condal, 24, 1.er, Barcelona. — Geologia. t Soler y Pujol, Lluis. —Naturalista-preparador, Raurich, 9, botiga, Barcelona. Tarré y Tarré, Emili. —Sobradiel, 4, 1.er, Barcelona. — Ornitolo- gia. Tous y Biaggi, Francisco.—Dr. en Medecina, Ronda de Sant Antoni, 638, 1.er, Barcelona. Tomús, Llorens. —Advocat, Claris, 43, pral. — Geologia. Ventalló, Domingo.—Font Vella, 118, Tarrassa (Barcelona).— Coleopters, Dipters. Vuynn y Ellis, Frederich. —Carrer de Cortes, 680, Barcelona. — Geologia t Zulueta y Escolano, Antoni de.—Plaza del Angel, 13 y 14, Ma- drid. —Moluschs, Batracis y Reptils. dr dd i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Notes sobre les Cicindeles catalanes I LOS LITIGIS DE LES CAMPESTRIS 4) EL PLET DE LA MAROCCANA L' estudi dela hermosa obra de Horn und Roeschle eMonographie der paliaritischen Cicindeleno me feu naixer lo dubte de à quina Raça pertanyien les campestris que tan abundosament se troven per tots els indrets de Catalunya, ó sía: si à la Raça I genuina ó à la IH maroccana. Venía en ajuda de la suposició de ser à la genuina, la cita del malaguanyat Cuní y Martorell, qui en son diari de caça manuscrit, que jo tinch, no dòna cap cita fixa de trova y sí sols la genérica de cEn Cataluiids quan ne posa una munió de llochs y dates de la ge- nuina. Per altra part en ajuda d' aquesta opinió hi ha la grandíssima diferencia que presenten los exemplars per mi caçats, ab los del Marroc que tineh en 1a meva coleeció. Diferencies que mes avant detallaré. Al contrari, la opinió del Dr. D. Marian de la Paz Graells era favorable, lo mateix que les cites de colectors catalans, à la C. ma- voccana. L' examen de la opinió del Dr. Graells, de moltíssima importan- cia, fou lo primer travall que vaig imposarme, per lo qual vaig voler saber quin era son parer sobre "ls caràcters que se citen com à dis- tintius per la C. maroccana, puig els naturalistes, segóns la época, han passat de la simple coloració (los més antichs) à la forma (los més moderns). Per exemple: Dejean en la seva eIconographie et Histoire natu- relle des Coleoptères d' Europe-, la 2. edició del qual se comensà à publicar l' any 18837, pàg. 17, t 1er., sols dòna com à característi- ques les coloracións, indicant sols sui els elitres son quelcom més rugosos y amples. Rúster en Die Raefer Europaís, quadern V, n.. 2 (publicat l' any 1846) dòna solsament una importancia secundaria à la colo- ració y agafa la estructura com ú diferencia important, aixís diu 6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL eHauptsiichliche Unterscheide sind, ausser der verschiedenen Fúr- bung, das Eiirzere Brustschild, die fast....o (1). Per fi, Horn und Roeschhe en lo llibre ja citat (publicat l' any 1891), pàg. 62, ni tan sols cita la coloració com à distintiva. D. Marian de la Paz Graells seguía, estremantla, la opinió del Comte de Dejean, puig aquest cita, encara que lleugerament, la forma y punetuació dels elitres, y aquell sols la coloració quan diu: eC. MAROCCANA Fabr.— Viridis, capite macula triloba, duabus im tergo prothoracis cupreis, puncetis albis elytrorum supra maculas rubras oblongasque sitis, reliqua ut in typoo (2). Aquesta opinió, no obstant la respeetabilitat de son autor, es an- tiquada y falsa, puig la coloració y nombre de taques son excessiva- ment variables, no solsament en la OC. maroccana, sino en totes les altres. Coloracións verdes, negres, vermelles y blaves se troven en totes les Races de la campestris. Quina es la opinió dels naturalistes estrangers sobre les C. cam- pestris de Catalunya2 Rúster diu (8) que la maroccana se trova Im súdlichen Spanien und in der Berberei-. Lo Dr. Beuthin de Hamburg ha dividit (4) la v. Farellensis Graells, formada ab exemplars de la montanya del Farell (Barce- lona) y Guadarrama (5), en dos parts: ú la una, la del Farell ó sia la catalana, li restitueix lo nom de rubens de FrivaldsRy de la Raça I, à l' altre del mitjdia d' Espanya li deixa lo nom de farellensis Beuthin non Graells, posada en la Raça III, nom que pres del mont Farell de la provincia de Barcelona ha perdut sa gracia y oportunitat, RoeschBe diu en la obra ja citada (6) eDass sich in Spanien Uebergiinge zur v. maroccana Fabr. finden, entspricht der Natur der Varietàt, doch auch im Súd-Osten Frantreichs,.. Vommt diese Form der CO. campestris vor, ivelche der v. maroccana tiuschend cdihntich sieht und den Namen pseudomaroccana, vie Dr. Eraatz sie einst (1) eSon diferencies essencials, à més de les diferencies de color, lo prothorax més curt,...2 (2) Description de deux nouvelles varietés de la C. campestrisa, pre- sentada à la Société entomologique de France en la sessió de 13 de Maig de 1846. (8) Eúster Die Eaefer Europa's7, loc. cit. (4) Horn und Roeschte eMonographie..o pàg. 70 y 73. (5) Graells, eDeseription...: loc. Cit. (6) Id., id., pàg. 70. RS £ Macip d CAE i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL passend bezeichnete, vvohl verdient.v (1) Seguint després la descripció. Veyém donchs que 'ls autors estrangers prenen, per Catalunya, com de la Raça I les C. campestris que s' hi troven, y que la indi- cació de Graells es antiquada per referirse sols à la coloració y no tenir present lo que en aquell mateix temps se feya ú Alemanya. i Les diferencies mes notables, que /s. veuen entre la maroceana típica del Marroc y les cicindeles d' aquí son: i C. catalana C. maroccana Torax. — Aproximadament tan ( Torax.—Visiblement més ample llarch com ample. que llarch. màxim d' ample casi junt màxim ample cap al mitj, à la vorada anterior, lo lo que li dona una fòr- que'li dona una forma ma de cor. trapezoidal. - Elitres. —Ob-ovals, ab lo llimfor- / Elitres. —Ovals arrencant la cor- mat per una part recti- va al mateix angle hu- línea y un altre corva meral. al extrém. Forma general esbelta. Forma general encongida. De tot lo qual sembla concloure 's que la Cicindela campestris de Catalunya es del tipo de transició que Rraatz va denominar ab molta exactitut pseudomaroccana. b) Es LA VAR. NIGRITA DEJ.P En 21 d' Agost de 1901, lo distingit amich y company Sr. Mas de Xaxars va caçar en lo camí de Queralps à Nuria un exemplar de la C. campestris negre, que rebé el nom de nigrita Dej. Fix cas de melanisme cpertany verament à la var. nigrita2 Sembla estranya tal determinació, puig aquesta varietat es de la Raça IV corsicana que ningú ha jamay citat aquí y tant més quan exemplars negres los tenen totes les demés Races aixís: la Raça I genuina ne tè dues, la fumebris Sturm y nigrescens Heer: y la Raça III maroccana tè la guadarramensis Graells. Pareix donchs que a priori à eixes varietats s' hauría de reduir lo cas de melanisme del Sr. Mas de Xaxars. (1) cEl que 's trovin úó Espanya trànsits à la var. maroccana Fabr. s' avè perfectament ab la naturalesa de varietat, si bè tambè pe'l mitjdia de France.... s'hi presenta aquesta forma de la C. campestris, que se sembla molt, fins 4 podershi un enganyar, à la var. maroccana, y que bè mereix lo. nom tan escayent de pseudo-maroccana que li dongué. per primera vegada, lo Dr. Eraatz.: 8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Un senzill estudi (que no he pogut fer perque sols he vist l' exem- plar una vegada à través del vidre dela capsa) determinaria exactament la questió, pero dech fer notar que no tè "ls elitres pa- ralels y sí ovals com los altres exemplars d' aquí y que ds sèus humeri no son fortament exits en angle recte. Caracters que dis- tingeixen, entre altres, à les cicindeles de la Raça IV corsicana. H VARIETATS NOVES DE CICINDELES Observació preliminar. —Com se sab, lo genre Cicindela es un dels més polimorfes dels Coleópters, y el nombre de varietats de ses especies es desmesuradament gros, y hem de confessar que mol- tes de les varietats que omplenen los llibres de ciencies naturals, no son altre cosa que senzilles variacións individuals, pero seguint la corrent moderna donem les segúents ab eixa salvetat: a) 0 VARIETATS DE LA CO. HIBRIDA L. C. hibrida L. var. Cadevallii var. nov. cA var. Riparia Dej. labro fusco mandibulisque nigris differt.s C. hibrida de la Raça Riparia ab .lo labrum molt fosch, casi negre, Y mandíbules negres. Ripoll, Agost 1905. A primera vista sembla confondrès ab la var. melamostoma Schent. mes aquesta pertany à la Raça genuina y la novament descrita à la Riparia. Dedico eixa var. al distingit amich y eminent botànich Dr. don Joan Cadevall, qui tant ha trevallat y trevalla en bè de les ciencies naturals catalanes. Ò) VARIETATS DE LA C. FLEXUOSA FABR. C. flexuosa Fabr. var. Beuthini var. nov. 4 A typo OC. flexuosa labro mandibulisque fuscis distinguitur.s Cicindela ab la coloració igual al tipo, més ab lo labrum y mandíbules fosques. Mataró, Sorrals marítims, Maig 1904. C. fleruosa Fabr. var. Beuthini var. nov. cA. typo C. flecuosa Fabr. primae maculae apicalis carentia differt.ò C. flexuosa à la que falta la primera de las taques apicals. Dedico eixa nova var. al sabi especialista à Hamburg Dr. Beu- thin: fou caçada per D. I. de Sagarra à Sta. Coloma de Gramanet. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 b) VARIETATS DE LA C. CAMPESTRIS L. C. campestris L. var. tetraslicta var. mov. A typo campestris maculae humeralis atque suturalis defectu discrepat 2 . C. campestris sense taques humeral y sutural. Terrassa, Març 1906. C. campestris L. var. connato-conjunecta var. nov. e Varietas Cicindelae campestris quae singulares characteres am- barum vorietatum conjungit x oC. campestris que presenta les taques discals soldades com en la var. connata Heer, junt ab les taques apicals en forma de lluna com en la var. conjuneta D. Torre. Ripoll, Maig 1904. C. campestris var. mixta Var. nov. e Varietas Cicindelae campestris quae characteres singulares va- rietatum eprotoso D. T. et econjunetas D. T. copulat ò Varietat que faltantli lo punt marginal com en la varietat pro- tos D. Torre, tè les taques apicals unides com en la conjuncia D. T. Ripoll, Març 1904, Terrassa, 5 Desembre 1906. EuGENI FERRER Y DALMAU. SOBRE LA FRITILLARIA BOISSIERI CosrA POR O. PAU Costa, el autor de la especie, nos dice que los Sres. Boissier y Reuter le proporcionaron los ejemplares, y que, por jóvenes, les supusieron pertenecientes ú su Fr. Hispanica. Como ciertamente no se trataba de la misma forma, Costa, con fundamento, creó otra nueva. Sobre ésta hanse emitido pareceres diversos, y à resolver esta cuestión se dirige esta corta noticia Pero al mismo tiempo, apro- vechando la ocasión, la relacionaré con las restantes especies que se admiten en la Península. 10 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Yo no conocia esta planta catalana ms que por tres pies que me proporcionó mi inolvidable maestro Trémols: aunque bien pre- paradas las muestras temí estudiarlas por no destrozarlas, El afio pasado me proporcionó més ejemplares el entusiasta investigador de las riquezas naturales que atesora el Montserrat, nuestro con- socio y amigo el Rdo. P. Marcet: con ellos à la vista emitiré mi opinión. Antes veamos lo que otros supusieron. Nyman, Conspectus fl. eur., suppl. II, 801 (1889-90), la trae, con duda, como variedad de la F. Pyrenaica L. RX. Richter, Plante Europe, I, 212 (1890) la lleva como sinónimo de una especie que no se encuentra en Espafia: Fr. Meleagris L. VVillsomm, Supplementum, 55 (1898) se inelina à ereerla varie- dad de la F. Lusitanica VVicEstr. Es inútil acudir à las Illustrationes de VVillgomm, pues aunque pinta las Hispanica y Lusitanica en el tomo II, pp. 5-6 (1886), nada dice de la Boissieri. Y de mayor inutilidad nos sería acudir é la Enumeración y revisión de las plantas de la Península, obra pu- blicada por el Director del Real Jardín Botànico de Madrid, don Miguel Colmeiro, porque, cegado por la pasión, la incluyó como sinónimo de la Hispanica (V, 155— 1889). Las campafias botànicas del R. P. Marcet hanme demostrado que Montserrat es el cantón més interesante que conozco en Espafia bajo el punto de vista geogràfico. Veo allí tocarse, confundirse Y combinarse los tipos específicos del Norte y los austro-orientales: los alerces, p. ej., pierden ciertos caracteres aquilónicos à cambio de otros meridionales. Veo allí mezela de zonas y restos de colo- nias invasoras. Percibo en unos individuos resistencia hereditaria: y en los màs, disposición pronta à toda modificación morfológica. Paréceme presentir una flora de transicion, en la cual los vegeta- les al posesionarse del terreno se desviaron més ó menos fuerte- mente de sus antecesores. Su tranquilidad geológica no fué de grande duracion, de ahí que sus tipos no pertenezcan à las espe- cies de enormes períodos de tiempo Que hoy domina la influencia pirenaica en Monserrat es induda- ble: ejemplo la Fr. Boissieri. Pero ahí està la Saxifraga catalaunica que ciertamente no es de tipo septentrional, porque sus afines se encuentran en los Alpes Marítimos, y que se extiende por los Puer- tos de Beceite (Pardo ), Oropesa (Cavanilles), Monzó de Denia (VVebb) y Sierra de Aitana (Cavanilles, Pau), como si quisiera de- NE a re INSrirució CarALANA p'HisTORIA NATURAL 11 mostrar, al presentarse en las montafias vecinas al Mediterràneo, que su centro de creación yace hundido en el fondo de este mar. Y aunque sea apartarme del asunto. No serà tan fàcil explicar el por qué Puig Llansada obedece à la influencia de los Pirineos Orientales, y el Pandis y Paradell à la de los Pirineos Centrales, dada la abertura de La Cerdafia y tratàndose de cumbres próxi- mas en la Sierra de Cadí.—La influencia del Pirineo aragonés, ya fué percibida por el Sr. Cadevall. No poseemos en la Península més que un solo tipo específico: no faltando las formas intermediarias entre la Pyrenaica y Lusitanica, y entre la Hispanica y Lusitanica. En este supuesto las ordenamos del modo siguiente: FRITILLARIA PYRENAICA L. sp. pl. (1753). a) GENUINA.—Cordillera pirenaica, continuàndose por Astu- rias hasta Galicia, con toda seguridad, por màs que no posea ejem- plares gallegos, desciende hasta la Sierra la Estrella (Portugal. Hb. meo) Varía por el color oseuro. (Fr. nigra Mill.) ó rosàceo. 8) BorssrERI (Costa) Pau.—Piezas interiores de la corola re- dondeadas en su punta. Syn. —Fr. Boissieri Costa, Suplemento, 712 (1877). Fr. Meleagris Costa, Introducción, 285 (p. p.) Exclussa pl. bergadana quee ex mea sententia vera Pyrenaica est. Y) HISPANICA (Boiss. et Reut.) Pau. Syn.—Fr. Hispanica B. et R. Diagn. pl. orient., serie 2, IV, 101 (1859): VVillE. Illustr. IL, 5, tab. XOV, et: supplementum, 54. Fr. Pyrenaica VVebb, iter hip., 7. Fr. Messanensis Boiss, Voy. bot , IL, 610: VVillE. Enumeratio pl. 68, prodr. I, 220 Fr. Messamensis Raf. var Hispanica Amo, flora fanerog. 1, 610 (1871). Fr. Montana Losees et Pardo serie, 100, no. 1896. ò) LUSITANICA (VVicEstr ) Pau. Syn.—Fr. Lusitanica VVicEstr. act. Holm. HI, 9, (1821). Fr. stenophylla Boiss. et Reut.2 Diagn. pl. orient: serie 2, IV, 100 (1859): Fr. Meleagris Brotero2 Flora lusit. I, 520. e) SENNENELIASIL Pau nov. var. 12 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Forma media inter Lusitanicam et Hispanicam: diversa phyllis perigonii interioribus subtruncatis, late et brevissime triangulari- mucronatis, oblongis, extus unicoloribus vel fascia media viridi instructis, perigonio parvo. —Ameyugo y Foncea (Sennen y Elias): Mayo 1906. Adde: Fr. Pyrenaica L. var. Hispanica (B, ets If Albarraci- mensis Pau nov. forma. Antodio exteriormente de color verde claro y màs ó menos ama- rillento Forma anàloga à la variedad Moggridgei Boiss. dela es- pecie Fr delphinensis Grenier. ESPECIES EXCLUIDAS Fritillaria Meleagris L.—Indieada en la Península por varios de nuestros botànicos antiguos: EX, Richter (pl. europe, 212) la vuelve de nuevo à indicar en Espafia, à nuestro entender, falsa- mente Fr. Messanensis Rafin —Ascherson y Graebner, Synopsis der Mitteleuropoeischen flora, cuadernos 40 y 41, p. 192 (1905) eseriben: eDie Leitart F. Messanensts (.....) vvàchst nur in Sicilien, Spanien, dem súdlichen Griechenland, Rreta (und Nord-Africa)o VVillsomm, Supplementum, 54 (1898) dijo: eNon est Fritillaria Messanensis Raf., que in peiggula iberica non provenit o - Con lo cual estoy de acuerdo. 3 CCE (Tamaio natural) 1 —Hispanica. 2.—Pyrenaica. 83,— Boissieri. 4.— Semneneliasii. 5D.— Lusitanica. Lacinias perigoneales internas. leap. LA HORMIGA DE ORO.-—Nuevs San Francisco 17, Barcelona. 4 4 Ll l deci Gatalana , Natural teta veicias a i h La Ú FE En i J — Nulla unquam: inter fidem et rationem : vera dissensio esse potest. ES CONST. DE de CATE. C, 0, IV. Polesti l és A Ga RI I È L Sen Nor ie i 34 RCELONA Socis numerariu. —Deuen ser presentats ió a S0( sos en sessió. Pagan dem pessetas l' any (que poden fer e D. Lluis Soler, Raurieh, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. reso: d h: Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las cr a del i Mir ia cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. a A'EQu CE insertaràn EG encare que siguin de personas exranyas la ns- titució, previa aprovació de la Junta. a Es. l Tiratjes 4 part: ca er RR À : : 50 exemplars 100 exempl. LL EA 8 1- 4 planas 9:50 ptas. o 5 ptes. B - 6-8. 2 gics ò 40 a Elias . Ob, Sa 20. A Númeres de mostra. —Serón enviats gratmitament i Qui ds x emani. Toutes les communications et échanges oi. ame: en Ra Voyés. au siège de la Societé: ds Paradis, 10, 1.9, 2. — Barcelona (Es pagne) - z a BE ' ul da OO NOTA.—BEMERRUNG D La enstitució Catalana d' Historia Natural. Prat: 10, Barce: à lona)a desitja 'l cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, , Barce- 3 lona)o bittet um Gegensendungen. aa, La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- Es lona)o desea el cambio de publicaciones. os reie The elnstitució Catalana d' Historia Natural. LS 10. Barce. RE lona)2 desires to exchange publications. a La elnstitució Catalana d' Historia CEA, —(Paradis, 10, Barce lona) demande l échange. X ns La clnstitució Catalana d' Historia Natural. de 10, Barce. L lona)a chiede ricambio. LC hi a, dent id Li sa BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURA 2.2 EPocA — BARCELONA, FEBRER Y MARÇ 1907 — Any IV.—Núms. 2y 8 SECCIÓ OFIGIAL SESSIÓ DEL 6 DE JANER DE 1907 Oberta la sessió, que presideix el Sr. Ferrer, se llegeix un bo- nich trevall del soci D. Eugeni Ferrer y Dalmau, titulat: Nota sobre les Cicindeles Catalanes en el que exposa el seu modo de pensar sobre les diferentes questións 4 que tant interessants insectes han donat lloch. El Sr. Llenas feu donatiu de alguns llibres que foren del mal- haurat naturalista menorquí Sr. Rodriguez y Femenias, acordantse que consti en aeta l' agrahiment de la Institució envers dit Sr. soci. L'infraserit presenta à la Institució un exemplar de cagamdúnechs y Un sagar, cassat per D. Joan Maluquer y Viladot à Artesa de Segre, el passat Desembre. Socis admesos. —Ho fou pèr unanimitat D. Joseph María Roma- fia y Pujó, presentat pe 'ls Srs. Felip Ferrer, Ignasi Sagarra y Sal- vador Maluquer. El Secretari, J. MALUQUER. SESSIÓ DEL 7 DE FEBRER DE 1907 Oberta la sessió à les 9 del vespre baix la presidencia de Mos- sen N. Font y Sagué y aprovada l'acta anterior s' entra en l ordre del día. Socis admesos. —Ho es per unanimitat el Sr. D. Frederich Vynn y Ellis. Comunicacións.—A continuació se llegexen una nota botànica del soci Sr. D. Llorens Garcias y una referent à geología de D, Llo- rens Tomús. No haventhi res mes que traetar s' axeca la sessió. 14 A: INstirvcró CATALANA D'HisTORIA NATURAL Ro man z 2: Pr SESSIÓ DEL 7 DE MARÇ DE 1907 A les 9 del vespre. el Sr. President Mossén Font y Sagué obra la sessió. Socis admesos. —Proposat per Mossén Font y Sagué, Salvador Maluquer y Felip Ferrer, es admés per unanimitat el Sr. D. Miquel Ferrer. Donatíus.—El Sr. Llenas dona pe '1 Museu un exemplar de Fel- sofir de Greixa, Y Mossén Fent y Sagué un de quarç aurífer y un de gneis de Culera. l El Sr. Có de Triola presenta y dona al Museu dos exemplars de Rinolophus procedents de una cova de Palou Marea) y varis reptils de la Garriga. Se dona compte del donatiu fet per la Sra. Vda. de D. Pere An- tiga de dues capses de Lepidópters y enginys d' Entomologia, Y del de varies aus de D. Ricart Portabella, acordantse donar les gracies à dits Srs. Comunicacións.—El Sr. Serradell llegeix una nota sobre cAdi- cions à 1a eNota de moluseos terrestres y de agua dulce de Manuel Chiaz, y presenta una nova especie de Mytilus. El Sr. Ferrer y Vert llegeix una nota sobre la trovalla del Deilephila Nerii L. à Catalunya. Se dona compte de un trevall del Sr. Georges Delgado sobre un tema tractat per Mr. Barthelot à la Academia Francesa. Mossen Font y Sagué llegeix un curios trevall del Sr. Barrera, soci à Teyà sobre Zoologia Passional, A las 11 s' axeca la sessió. J. M. Secr. Excursió geològica per els voltants de Cervelló Lo jorn del 23 de Janer aní pera una excursió à Cervelló. Abans de arrivar à la carretera de la Palma ovirí un clap groguench més amunt de ca 'n Mascaró, y de cop vareig pensar que pertenexeria al Pliocénich, ab probabilitat de trovarhi fóssils, y cap allí me vareig dirigir. Seguint la carretera de la Palma, abans d' arrivar à ca 'n Mascaró sí encontran les pissarres cambriques inmediatament sota. del quaternari diluvial, demunt d' aquexes pissarres hi descansa el Trias inferior, que ix més amunt d' aquells claps pliocénichs, per dc ris a as a rs ss ESEEMÓ, CATABENA a Sa NATURAZ 15 lo quem" apar. estar sedimentat el Pliocé que roman no sols de. 10 que. m . apar munt de.les pissarres Yy sota del quaternari, sinó que també dua del Trias: inferior. - .-Aqueix clap yY altres de menys oct que pera allí s: en- ce son restes dels dipósits formats per el mar pliocénich que cubría tota aquella esplanada, pro que per les corrents d' aigua que per allí s' escorren, han desaparescut casi per complert, res- tantne aquexes petites porcions arreconades, Yy que encar la major part. son ja cubertes per el diluvial. Aqueix terrer pera mí pertany al pis Plesanció (1) del Pliocénich per rahó d' haverhi recullit les especies esdevenidores: Pleuroneetia cristata Bronn. Ostrea Companyoi Font. ES ls pes-felis Linn, , cucullata Born. b SP. var comitatensis Font. Hinnites crispus Brocchi , cochlear Poli. var. subsquamea Font. var Forestii Font. A nomia Ephippium Linn. 2 SP. Es Ephippium Linn. var. Després baxí à la riera de ca 'n Sala ahont hi ha les pissarres càmbriques entre quines s' hi trova la ampelítica per tots indrets del turó de ca 'n Guitart, aquexa pissarra porta sofre nadiu, que pera mí prové de la descomposició de la pirita de ferre per les aigues que s' endinsan per aytals pissarres, convertint la pirita en oxit de ferre dexant en dipósit al sofre, mes aqueix oxit no 's trova en dita pissarra, lo que prova que s' ha disolt en la aigua. Aquexa pissarra ampelítica la parteix la riera més amunt de ca 'n Guitart à la. Plana. Demunt d' aquexa pissarra hi troví l' Ordovicià ab graptolites, casi tots indeterminables. El conjunt d' aquexes pissa- rres es atravessat per un greny de diabasa. Mes amunt troví la ca- lissa fétida, com també la dolomía. Demunt d' aquexes pissarres hi descansa el Trías inferior, de- munt de quin hi està situat el poble de Cervelló. També s' hi trova el MuschellalE, ó Trias mitg, ab estratificació casi concordant, ab Spiriferina (Menzelia) Menzeli Dh. com també fucoides. En la part (1) eDeseripción de los depósitos pliocènicos de la cuenca del bajo Llo- bregat y llano de Barcelona:, per el canonge Dr. Almera, publicat en el .Boletin de 1a Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona:, pàg. 93: en exa plana hi ha el cuadro de les capes pliocéniques, per lo que pera mi correspont à ecArenas superiores con fòsiles raros, Pleuronectia cristata, Anomia ephippium, que son del PLESANCIÀ. 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL més superior hi ha el Reuper ab Natica y altres especies. D' aquí dalt seguirem el camí de ca 'n Guixeres, ca nm Arigol y ca 'n Ra- fel, trovant durant aqueix trós el guix en concordancia ab les capes triàssiques, fins que al indret de ca 'n Rafel, sota la penya de 'm Rafel hi ha les boques d' unes mines de guix que son en explo- tació. Exa capa de guix es d' un gruix de 6 metres aproximadament ab uns quants graus d' ensorrament cap el SO. El guix més comú d' aitals pedreres es el cendrós fose, mes jo hi troví la anhi- drita ó Earstenita, en massa, textura cristallina y de bastanta du- resa: anhidrita al passar àú guix per infiltració de les aigues, guix blanc, blanc ab capes del cendrós, rosat, blanc fibrós y de crista- llisat. Probablement la formació d' aquexa extensa capa de guix pertany ú una formació d' BE dolça. D' aquí passarem per ca 'n Casildo baxant à I plana. Mes junt à la riera de Rapamens hi trovarem la calissa espàtica rosada ó tenyida d' oxit de ferre, de quina ne vareig treurer un romboedre de un 15 centímetres. Al baixar per Corbera poguí estudiar la falla que per allí hi passa al ensemps que les grans masses de guix que per allí hi ha, trovanthi, à més dels dits anteriorment, el guix roig. Veus-aquí la descripció d' una excursió als voltants de Cervelló. Mes respecte de la tornada no '"n puch donar compte perque ja era fosch y tinguerem que anar ab pluja fins à Molins de Rey. Barcelona (-2-07. MARIAÀN FAURA Y SANS. CONT RIBUCIÓ À LA FLORA BALEAR II Planíes dels volíanís d' Aríú y Capdepera PER EN LLORENS GARCIAS Y FONT En les planes d' aquest Butlletí, nom. 8 y 4, pàg. 40, 1905, y ab aquest mateix titol vaig publicar una llista de 115 especies de Fanerógames y 7 Criptógames del grupu de les Falgueres, seguides dels noms vulgars ab que son conegudes les plantes en el país, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 avuy com à segón capitol de la meva Contribució, donaré à conexer els resultats de les excursions fetes en el passat estiu, citant solsa- ment les especies no contingudes en aquella primera llista, ab les localitats ahont foren trobades Y ses habitacions. Sempre havía cregut que la regió que m' ocupa y ahont he ftin- gut la sort de veure la primera llum, era la manco explorada y en consecuencia la manco estudiada de Mallorca per esser la més llunyana de sa capital y per haver els botànichs nacionals y estran- gers en ses excursions, preferentment passejat la serralada Nort, els seus boschs y comellars. Efectivament, els resultats de mes explora- cions m" han afirmat ab aquesta creencia, Passetjant per na Vergunya, fertil comellar, visita forsada dels touristes, regat per la font de son nom ya n' el torrentet ahont for- men seregall les aigues vessants de la bassa del Molí de Dalt, à una distancia de 80 metres d' aquest, trobí una Labiada, que classifi- cada ab detenció me semblà era la Brunella vulgaris Meench, aquesta especie no la cita Barceló y Combis en sa Flora Balear, pero cita en el matex lloch (na Borgunya) la Brumella alba Pall. que jo he cercat y no he trobat, guardada ab esment junt ab una Linaria Elatine Desí., trobada en el mateix torrentet à la part d' abaix del Molí, y observada y recullida dies després en molts camps de goret, no citada à Mallorca, pero sí à Menorca per en Rodriguez y Femenias y un Ranunculus flammuta Lin. que vaig cullir en el torrent de ses Paísses, entre 'l camí de l' Alcaria-vella y el de Son Vives, no citada tampoch per en Barceló, les vaig enviar en con- sulta al distingit botanich català Dr. Cadevall de Tarrassa, qui me les revisà, confirmant la meva classificació. A mes me classificà dues especies de l' enredat género Statice cullides a Capdepera, apropla farola del Cap del mateix nom una, la Statice globularie folia, var. glauca, Boiss. Y l' altre en el Carrega- dor, Statice Tremolsii, Rony2 y m' en comprovà algunes de rares. Mereés é nf el Dr. Cadevall per haverme resolt els duptes. A n' aquestes cinch especies, que no sé si qualeú haurà citades, puch afegirnhi una altre, la Eurphorbia Lathyris apuntada ja en aquella primera contribució, sense anotar aquesta novetat: la trobí anant à la Ermita de Betlem, d' Artà, desde s' Alcaria-vella. LLISTA DE LES ESPECIES Ranunculus flammuta L. Nova per Mallorca. — o Philonotis D, C. Rara, torrent del Molí de Dalt. dr un i MÀ XEp len 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Frauhenia hirsuta D. OC. Carragador (Capdepera) roques de la costa. Silene Nicensis All. id. id. Spergularia campestris VVilE. Camps y camins abandonats. Linum strictum L. Els Pújols, Molinet, etc. en les garrigues. Erodium malacoides VVilld. (V. Rellotges) llochs herbosos. — — cicutarium L'Her. (V. id.) id. id. Hipericum tomentosum (V. Tresflorina blanquinosa) na Bor gunya. Ruta angustifolia Pers. (Ruda) Molinet, alsinar.. Calycotome spinosa Lin. (V. Argelaga) garrigues. Ononis minutissima L. Garrigues, Molinet. Lotus corniculatus L. Llochs humits. — creticus L. Carregador, roques de la costa. Melilotus infesta Guss. Camps conrats. Seorpiurus subvillosa L. (V. Oreya de llebra) camps conrats. Rubus discolor VVeih. et Nus. (V. Batzer) marges Y par ets. — Lythrum Greffieri Ten. (V. Blavet) torrents Y llochs humits. Ecballium elaterium Rich. (V. Cobrombo bord), camí de Cala- retjada. Portulaca oleracea L. (V. Verdolaga), pr ats. Sedum altéssimum Poir. (V. Pinyons de rata, Crespinella), teulades y terrats, per les roques dels camps erms. Cactus opuntia L. (V. Figuera de Moro) naturalisada y subes- pontania. Bupleurum protractum Lin et Hofím., Camps conrats. Sambucus ebulus L. (V. Ebols) voltants del Molí de Beupuz: lloch que se coneix jab el nom de prat y plà dels Ebols. Sonchus oleraceus L. (V. Lletsó) en los camps. — — tenerrimus L. (V. Lletsó) id. id. Xantium spinosum L. En els rentadors vells (Artà). Convolvulus arvensis L. (V. Corriola) en els camps. — althceoides L. (V. Corriola) id. — id. Calystegia sepium L. (V. Còrriola blanca) llochs humits, sequies dels molins. I Echium Italicum L. (V. Bolenga) en els camps. Verbascum sinuatum L. (Trepó) ermassos y camins. Scerophularia aquatica L. Sequies y torrents. Linaria spuria Mill., Ermassos y camins. — 6 Elatine Dest., Nova per Mallorca, camps conrats. La cd INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 19 da dE Trixago apula Stev., Ermassos. Mentha rotundifolia 1 (V. Herbassana Beca) torrents y llochs humits. Calamintha mentefolia Host. Llochs humits. Brunella vulgaris Moench, Nova per Mallorca, na Borgunya. Ajuga Iva Sebreb. En les garrigues. Teucrium scordium L. Rara, trobí dos exemplars à l' encreua- ment del camí de s' Hort d' en Sureda y el torrent de n' Argonyana. o — o Chamaedrys L. (V. Ansineta) en les garrigues. es — —, Poléum L. (V. Lledanies).— id. id. Statice Tremolsii Rony.2 Nova per Mallorca, Carragador (Capde- des pera) per la costa. — —Globulariefolia var. glauca Boiss. Nova per Mallorca, fa- rola del Cap de Pera. Poligonum aviculare L. (V. Herba de cent nuus) en els camps. Euphorbia chamaesyce L. Un exemplar en el jardí de casa. — Peplis L. Arenals maritims. — — pithyusa L. (V. Lletrera) Carragador, per la costa. — — paralias L. (V. Lletrera) id. id. Mercurialis annua L. Camins y escombros. É Agave Americana L. (V. Pita, Etsebara) naturalisada y emeeneas tania. Artà, Març de 1905. MOLUSCHS MARÍNS DE CATALUNYA PER D. JOSEPH MALUQUER Y NICOLAU II PTERÓPODS Familia I, HYALEIDAE 1. Gen. Hyalea LamarcF. 1. Hyalea tridentata LamarcF. Bastant rara. Se troba en nostra platja després dels tem- porals. Barcelona, Mataró, Cadaqués, Salou. 20: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL: 2. Hyalea longirostris Lesner. Rara. Com la especie precedent y junt ab ella, se trova. en nostre litoral després de las tempestats. Barcelona (Can Tunis), etc. . 2. Gen. Cleodora Péron. 1. Cleodora pyramidata Linneo. (C. lanceolata Lesner). Molt rara, especialment en bon estat, donchs al igual que las Hyalea es de closca tan fràgil y trencadissa, que ve- rament se n vehuen pochs exemplars sencers. Viu à alta mar en tota nostra costa, trovantse algunas closcas en el pa- hidor dels Trigla y altres pexos, axís com à la platja entre las algas. III HETEROPODS Familia I, JANTHINIDAZ 1. Gen. Janthina Lamarcx. 1. Janthina communis LamarcE. No es rara en nostra costa, si bé sempre en mal estat de conservació. Els días 5 y T de Setembre de 1904, els amichs Zulueta y Chía reculliren més de trescents exemplars de aquesta especie en la platja de Vilassar de Mar (Costa de Llevant), y en perfecte estat, com raríssimament se tro- van (1). 2. Janthina prolongata Blainyville. Se trova més sovint que la precedent y axís mateix en mal estat. Rosas, Blanes, Masnou, Barcelona, Sitjes, Salou, etcétera. (1) Vegis Butllett de la Institució Catalana d' Historia Natural, any 1904, núms. 8 y 9. INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 21 8. Janthina nitens Menxe. En tot el litoral ab las dos especies anteriors. Fam. II, FIROLIDA 1. Gen. Carimaria Lamarex. 1. Carinaria cymbium LamareF. (C. Mediterranea Peron). Molt rara, no la especie en sí, sino el trobarla, per lo frà- gil que es la petxina. Se pot recullir entre las algas dexadas en la platja, y desperdicis en tota la costa. 9. Gen. Hirola Peron. 1. Firola coronata Forsiz. (Pterotrachea coronata Forsh). Se trova també rarament, com la precedent, entre las al- gas, etc. Barcelona, Rosas, Salou. REGULL DE MINERALS En lo terme d' Orsavinyà, petit poblet pertanyent à ní aquesta provincia de Barcelona, y situat en una de les estrivacions de la anomenada Montanya negra, hi han unes mines que s' esplotan pe '1 mineral de coure. Una mina ó filó de mineral, resulta sempre per el mineralogista un punt molt digne d' estudi, ja que s' hi acostu- men 4 trobar una porció de minerals mes ó menys relacionats ab el que 's presenta ab més abundor, donant nom é la mina. En aquesta, lo que mes abunda es la Caleopirita en massa ó amorfa, que 's presenta à vegades irisada, la acompanyan los car- bonats de coure, la Azurita y la Malaquita: aquesta se troba en la seva varietat fibrosa, si be poch. Abunda bastant la Bornita, Phi- llipsita ó Erubescita (ja que ab tots aquets noms se la coneix), que es, com se sab, un sulfur de coure y ferro, com la Calcopirita, de la que 's distingeix principalment per lo seu color, ja que aquella presenta irisacions de colors blau y violeta molt vius, se confón 22 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL moltes voltes ab la Caleopirita, si be fixantse en los colors se distin- gexen perfectament, com se pot veure en los dos exemplars que de dits minerals presento pe "1 Museo de la Institució. Es la Bornita mineral que no abunda tant com la Calcopirita y més rich en coure que aquesta. He trobat senyals de coure gris, sense que puga determinar la es- pecie, ja que é les dificultats que sempre hi ha per determinarles, donada la seva complicació química, s' hi anyadeix aquí la canti- tat trobada, que fs pot dir que sols tenyeix la roca: potser sí en trobi en mes cantitat, y allavors se farà possible l' examen. Lo ferro està representat en primer lloch, com de costum en aquets cassos, per la Limonita, que fs presenta no sols en la superfi- cie, constituint l' anomenat barret de ferro, sino en l' interior barre- jat ab los minerals de coure. Hi ha, ademés, la Pirita cristalisada en petits cubos y la Magnetita, de la que he trobat la varietat magne- ta-polar. Hi ha mineral de Manganés, crech que es la Pirolusita, per lo seu aspecte y caracters fisichs que presenta, ja que no se ha fet encara lo seu examen quimich, que 'm permeti assegurar si es aquella ó alguna altra de les especies afins. S' hi troban bastants bancals de Calcita blanca amorfa, y alguns de Raoli, bastant impur y terrós, pero sobre tot abunda la roca anomenada Granatita, molta partd' ella tant descomposta que s' es- gruna ab los dits. Los granats que conté sont generalment petits, pero ben cristalisats, pertanyents à les especies Grosularia, Al- mandina, Ydocrasa ó Vesuviana (totes les que fs troben també, com se sab, en lo nostre Tibidabo) y é la Melanita ó granat negre, que es especie no tant comuna com aquelles. Finalment à poca distancia d' ahont se fan avuy los treballs de la mina, s'hi veuhen unes capes horitzontals de bastanta Nargada, pero de poch gruix, de Grafit, no molt pur, mes tal volta aprofitable encara per alguns dels diversos usos industrials à que avuy se l' aplica. Estàn aquestes capes à poca profunditat, quedant al desco- vert en los marges que forman los camins oberts en la montanya. Veyem, donchs, que en una petita estensió de terreno s' hi han pogut recullir 16 especies minerals, alguna molt interessant com la Bornita y lo granat negre ó Melanita, sent probable que n' hi hagi encare alguna altre que à mí me hagi passat per alt. (Presento pe '1 Museo de la Institució, ademés de la Bornita y INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 93 Calcopirita, exemplars de 1a Eirolusita, Magnetita, Granat Melani- to, Grafit y Granatita). Y ja que de mines parlo, afegiré dos paraules d' una altre, que segons noticies sí esplota à Conflent, punt situat en lo nostre Piri- neu català, també com à mineral de coure. Gracies à la amabili- tat del nostre consoci Sr. Maluquer, qui me 'n donà un exemplar per lo Museo de 1a Institució, se ha pogut examinar aquet mineral, resul- tant ser la Polybasita ó sia lo Sulfo-antimoniur cruprífer de plata, rieh mineral del que no s' en tenía noticia com é tal (que jo sà- piga) que existís à Catalunya, y que induptablement pot esplotarse (si es que no 's fà ja) també per la plata, de la que n' ha de tenir una bona proporció. LL. Tomàs Barcelona 7 Febrer de 1907. UNA EXCURSIÓ AL MIRACLE Es el Miracle un Santuari de María situat en el terme de Riner, en un dels ànguls del triàngul que forma ab Cardona y Solsona, distant quatre horas de aquélla y dos y mitja d' aquesta població. El terreno va elevantse tant desde l' una com desde l' altra, fins arribar al Miracle, que es el punt més alt dels contorns (uns 880 metres sobre 'l mar), disfrutantse desde allí un bonich panorama quan l' horitzó està clar. Per la part de Llevant limita la vista la vehina serra del Miracle y allà, més cap.al Nort, Serrateix y Mont- major, el Nort està coronat per las montanyas de Busa sobre Berga, seguexen las de la Mare de Deu del Hort y Canalda, Oden y Cam- brils en primer terme y detràs d' ellas mostra sa testa blanca la major part del any el Pirineu Català ab las serras de Cadí, à Po- nent se veuhen las serras de Sant Jaume y Sant Pere Sasserra en primer terme y més enllà el Montsech y Torregassa: al Mitjorn las serras de Pinós ab son devot Santuari de la Mare de Deu, que vist de lluny sembla una torre de moros, y las serras de Calaf y de Prades: per fí, entre Mitjorn y Llevant, s' oviran difumats per la boyrina els marlets del Montserrat. 24 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTOBIA NATURAL No era per cert mon objecte al visitar el Miracle fer una excur- sió científica, havía anat, acompanyant al Rdm. P. Ruera, à tri- butar una mostra de gratitut à la bona memoria del Iltm. Bisbe Riu (A. C. S.), quals despullas mortals se trasladavan de la Seu d' Urgell à Solsona pera descansar segons sa última voluntat als peus de la Mare de Deu del Claustre, y com els que guardan y festejan à la Verge en el Miracle son germans dels que fem la Cort à la Regina y Patrona de Catalunya en sa Casa payral, arribí fins al Miracle pera donarlos un abraç fratern. Aprofití ls moments d' esbarjo pera escorcollar aquells indrets, — pero prompte tinguí de compendre que en quant é las plantas, que es lo que més m' atrau, no faría una gran cosa, en primer lloch perque, donat lo fret que es el país, atés à que la estació no estava molt adelantada (ú primers de Maig), y úà que la vegetació aquest any va casi un mes atrassada, apenas se veya una planta florida, y en segón lloch perque '1 bestià ho escapsa tot, no dexant desarro- llar cap planta. iQuína diferencia de vegetació del Miracle à Mont- serrat d' ahont venía, acostumat à delitar mos ulls ab aquell tapís de flors de mil colorsi Malgrat aquestas contrarietats, poguí observar un regular nom- bre de plantas, que per habernhi algunas de bastant interessants pera la flora catalana, m' he decidit à donarne la llista: Clematis vitalba L. Enfilantse per las parets del Estany. Thalictrum minus L2 Casi segur que era aquesta especie un que 'n vegí bastant atrassat. En el bosch. — tuberosum L. Planta ben interessant, citada en poquís- sims punts de Catalunya, en el Miracle se troba abundant y ab un desarrollo més gran que à Montserrat. Se coneix que no deu agradar al bestià, perque no 'n vegí cap peu d' escapsat. En el bosch. Anemone hepatica L.—Hepatica triloba Chaix. En el bosch Adonis autumnalis L. Pels camps. — flammea Jacq. Pels camps. Ceratocephalus faleatus Pers. Pels camps Ranunculus bulbosus L. Se troban entre ells varias sub-especies de las creadas per Rony. En el bosch y ú la vora dels torrents. — arvensis L. Pels camps Y horts. INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 95 Helleborus feetidus L. En el bosch y pels erms. Nigella arvensis L. Pels camps. Aquilegia vulgaris L. En el bosch. Papaver somniferum L. Pels camps, sub-espontani. — —Rheas L. Pels camps. — . hybridum L.—P. hispidum Rony. Pels camps. — — Argemone L. Pels camps. Remeria hybrida DC. Pels camps. Fumaria officinalis L. Vora "ls sembrats. Raphanistrum arvense Mer,—Raphanus raphanistrum L. Pels camps y erms. Erucastrum obtusangulum Rehb. Pels camps y erms. Maleolmia africana R. Br. Pels camps. Mathiola incana R. Br. Vora las casas, sub-espontania. Cheirantus Cheisi L. Vora dels camins. Erysimum cheirantoides L2 Estaba bastant atrassat, per lo qual no m' atrevexo assegurar que fos aquesta especie, per més que 'n té tot l' aspecte. Pels camps. Le australe Gay. Pels marges y camps. Sisymbrium officinale Seop. Pels marges. — Columnze Jaeg. Pels camins. — Trio L. Vora de las escombrerías. Nasturtium officinale R. Br. Torrent de la font del Bisbe. Arabis sagittata D C. Aprop dels torrents y en llochs més ó menos humits. Cardamine hirsuta L. Pels marges. Alyssum calicinum L. Pels marges y llochs àrits. Draba verna L. Pels marges. Camelina silvestris Vallr. Pels camps. Neslia paniculata Desv. Pels camps. Biscutella lima Rechb. Pels erms. Iberis pinnata Gonan. Pels erms y aprop dels camps. Thlaspi Bursa-pastoris L. Per tot arreu. Hutchinsia petrea R. Br. Pel pedregàm dels marges. Lepidium campestre R. Br. Vora 'ls camps. — — graminifolium L. (nou Cav.) Vora 'ls camins. Cardaria draba Desv. En la era. Rapistrum rugosum All. Pels camps, 26 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Cistus albidus L. Pel bosch. Helianthemum salicifolium Pers. Vora 'ls camps. — polyfolium DC. a) augustifolium Roch2 Pels erms y pedregals. — vulgare Gartu. a) serpyllifolium Mill. Pels erms. — italicum Pers. Pels erms y voras dels camins. Viola hirta L. Pel bosch. — odorata L. Pel bosch. — silvestris Rit2 Pel bosch. — Eitaibeliana R. et SchP Vora del torrent de la font del Bisbe. Reseda Phyteuma L. Vora dels camps y marges. — lutea L. Pels erms y marges. Polygala calcarea Schultz. En el bosch. — —rupestris Pourr. Pels marges. Silene inflata Sm. Pels marges. — nutans L. Pel bosch. Saponaria officinalis L, Vora de l' era. Alsine tenuifolia Crantz. Vora dels camins. Arenaria serpyllifolia L. Vora dels camins. Stellaria media Vill. Pels horts. Cerastium viscosum L. Pels marges y voras dels camins. — semidecandrum L. Pels marges. — pumilum Curt. Pels marges. Linum narbonense L. En el bosch. Malva silvestris L. Vora las casas y escombrerias. — rotundifolia L Aprop dels horts. Geranium molle L. Voras dels camins. — — Robertianum L. a) genuinum. Voras del hort. Erodium malacoides VV. Aprop dels sembrats. — — cieonium VV. Aprop de las casas entre l' herbàm. — — eieutarium L' Hérit. Voras dels camins Hypericum perforatum L. En els torrents. Acer monspessulanum L. Existeix, ademés de la forma típica, una forma creuatifolia. Torrent de l Avella- nosa. Spartium junceum L. En el bosch. Genista sceorpius D C. Per tot arreu — —hispanica L. En el bosch. Cytissus sessilifolius L. en el bosch, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 24 Trifolium pratense L. Aprop del torrent de la font del Bisbe Doryenium suffruticosum Vill. Llochs àrits. Bongeania hirsuta Rehb. En el bosch y llochs àrits. Lothus corniculatus L. El tipo y la var. villosus. En el bosch. Astragalus monspessulanus L. var. chloroeyaneus Csta.—A. ehlo- rocyaneus Boiss et Reut. En el bosch. Vicia sativa L. Vora dels sembrats. — peregrina L. Vora dels sembrats. Lathyrus Clymenum L. Vora dels sembrats. — — Cicera L. Vora dels sembrats. Coronilla Emerus L. En el bosch. — — minima L. Pels erms yY en el bosch. — — seorpiodes Roch. Llochs cultivats. Hippocrepis glauca Ten. Voras dels camins. Potentilla verna L. Voras dels camins. — — reptans L. Pels erms. Fragaria vesca L. Torrent de l' Avellanosa. Rubus ceesius L. Pels marges. — —tomentosus Borch. Pels marges. Poterium sanguisorba L. Voras dels camins. Crategus monogina Jaeg. Pel bosch. Sorbus domestica L. Torrent de l' Estany. — —Aria Crantz. En el bosch. — — torminalis Crantz. Torrent de l Avellanosa. Amelanchier vulgaris Móònch. En el bosch. Postulaca oleracea L. Pels horts. Sedum album L. Pels marges. — — dasiphyllum L. Pels marges. — acre L. Aprop de l'era. — altíssimum Poir. Pels marges. Umbilicus pendulinus DC. En la paret del hort. Caucalis daucoides L. Pels sembrats. Laserpitium gallicum Bauh. En el bosch. Bupleurum rotundifolium L. Aprop de V' era. — fruticescens L. Llochs àrits. — rigidum L En el bosch. — fruticosum L. En el bosch. Scanden pecten-Veneris L. Terras cultivadas. Eringium campestre L. Pels erms, 98 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sanicula europea L. En el torrent de la font del Bisbe. Hedera helix L. Enfilantse per las parets Y pels arbres. Viburnum Lantana L. En el bosch. Lonicera xylosteum. L. En el bosch. Rubia peregrina L. Vora las parets dels marges. Galium vernum Scop. Aprop del torrent de l Estany. — — Mollugo L. Pels marges. — —erectum Huds. Llochs àrits. — . Aparine L. Vora dels horts. Asperula arvensis L. Entre "ls sembrats. Sherardia arvensis L. Aprop dels sembrats. Valerianella echinata DC. Entre l' herbàm aprop de l' era. — coronata DC2 Casi segur que es aquesta especie alguns exemplars que 'n recullí aprop de V era, pero no puch assegurarho perque 'ls fruyts eran encare un xich atrassats. Rnautia arvensis Roch. Pels marges, voras dels Gais, etc. Bellis perennis L. Vora del camí. Senecio vulgaris L. Aprop dels horts. Anthemis arvensis L. Aprop dels sembrats. Anacycelus clavatus Pers. Pels marges. Santolina chameecyparissus L. Lloebs àrits. Achillea odorata L. Pels marges. Jasonia tuberosa DC. Pels erms. Helierysum Steechas DC. Pels erms. Filago spatulata Presl. Voras del camí y llochs àrits. Calendula arvensis L. Aprop de las casas entre l herbàm. Cirsium ferox DC. Pels erms. — — arvense Scop. Pels erms. Centaurea Cyanus L. Pels sembrats. — collina L. Pels marges. — aspera L. Llochs àrits. a Caleitrapa L. Voras dels camins. Carlina vulgaris L. En el bosch. — corymbosa L. En el bosch. Lappa minor DC. Aprop de las terras cultivadas y voras dels ca- mins. Thrincia hispida Roth. Pels marges. Podospermum laciniatum DC. Pels marges. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 929 Taraxacum officinali VVigg. El tipo y la var. laciniatum Breb. En- tre l herbàm. Lactura virosa L2 M' inclino à creure que es aquesta especie, enca- re que be podría ser que fos la L. scariola L., puig per estar bastant atrassada no poguí examinar ben be 'ls aquenis. Aprop de las escombrerias. Sonchus oleraceus L. Pels horts. — — tenerrimus L. Per tot arreu que estés més ó menos cultivat. — —asper Vill. Pels horts. Pieridium vulgare Desf. Pels marges. Crepis virens L. En el torrent de la font del Bisbe. Hieracium pilosella L. Camps incults. —— Neo-cerinte Fr. Pel bosch. — murorum L. Pel bosch. Specularia hybrida DC. Pels horts. Erica arborea L, Pel bosch. Primula officinalis Jacq. Aprop del Torrent del Estany. Anagalis arvensis L. Las dos formas phenicea y cerulea. Pels horts. Samolus Valerandi L. Font del bisbe. Phyllirea media L En el bosch. Ligustrum vulgare L. En el bosch. Convolvulus arvensis L. Pels camps, voras de camins, etc. Borrago officinalis L. Llochs més ó menos cultivats. Lycopsis arvensis L. Pels camps. Lithospermum fructicosum L. Llochs àrits. — purpureo-ceruleum L. Pels marges. — officinale L. Pels camps y marges. — arvense L. Pels sembrats. Echium vulgare L. Pels marges. Myosotis intermedia LE. Pels marges. Cynoglosum pictum Ait. Llochs estérils. Solanum villosum Lam. Pels horts. — —nigrum L. Pels horts. Hyosciamus niger L. Vora "ls horts. Verbascum Boerhavii L. Voras dels camins. Scrophularia canina L. Torrent del Estany. Anthirrinum drontium L. Terras cultívadas. —— majus L. Pels marges. Linaria minor Desf. Pels marges. 830 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Veronica arvensis L. Pels camps. — — precox All. Pels marges. — —dydima Ten. Pels horts, camps, etc. — — hederofolia L. Pels hort.s — prostrata L. var. Marceti Pau. var. nov. No dono aquí la Se diagnosis d' aquesta varietat nova, perque es- pero donarla dintre poch en alguna de mas eNOTAS PERA LA FLORA MONTSERRATINA2 ahont serà son propi lloch, ja que la trobí per prime- ra vegada en el Pla de Sant Miquel en Montse- rrat. L' eminent botúnich En Carlos Pau me diu (in litt.) de la planta de Montserrat lo se- guent: cExtraordinariamente parecida à la V. prostrata L. var. fruticarpa LinE. de Tran- silvania, de la cual se separà por-las hojas todas laciniadas, corolas y estilos mayores.2 La planta del Miracle té làs corolas encare més grans que la planta montserratina. Vora del camí de can Vilaseca. — — termifolia Asso. Pels camps no cultivats. Lavandula latifolia Vill. Pels erms. Mentha aquatica L. Pels torrents. Origanum vulgare L. Pels marges. Thymus vulgaris L. Pels erms. Satureja montana L. Pels erms. Rosmarinus officinalis L. Aprop de la Cirosa. Salvia pratensis L. Pels camps y marges. — —Verbenaca L. Pels marges y voras de camins. Lamium amplexicaule L. Pels horts. — — hybridum DC. Pels horts. Stachis reeta L. Llochs àrits. Betonica officinalis L. En el boseb. Ballota feetida LamE. Aprop dels edificis, escombrerías, etc. Sideritis hirsuta L. Llocbhs àrits. Marrubium vulgare L. Voras de camins. Brunella vulgaris Mónch. Torrent de la font del Bisbe. — —grandifiora Mònch. Torrent de la Avellanosa. Teuerium pyrenaicum L. Pel boseh y pels marges. — — Polium L. Terras incultas. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 21 Verbena officinalis L. Voras: den camins, horts, etc. Plantago major L. Pels horts.. La I L— media L. Pels: horts,: — o. OynopsL. Pels:erms. — Q 009 ,iui Globularia vulgaris L. En:el posch..: JEN Chenopodium murale L. Aprop dels: edificis, 'escombrerias, elei El Rumex pulcher L. Torrent de la font: del Rio pe pd — —Crispus L. Pels horts. ES GieS ci piaMelgia, — Euphorbia helioscopia L. Voras de camins: 0... 0012 gia — verrucosa Lam. Pel boscho eig'i aci esde — — — serrata L. Pel bosch. DIR CNS OU en Mercurialis annua L. Escombrerias, ete:i sine Bigas aules Buxus sempervirens: L. Pel: Boschyii as és si entcie. estesisnt Ulmus campestris L, Camí de Sant Joan. Urtica urens L. Escombrerías, voras de. camins, etc. — — dioica L. Pels horts. SD Parietaria diffusa M. et FE. Parets vellas: y runes: Li: 33 Quereus sessilifora Lm var. pubescens lu Tossal del Dios ei Hex L. En là Ciroga. fy ent dosttccisig ser: Pinus silvestris L. Molt extés en tots els ldicog: DE DT DO CO i Bari Cio Bones vo i Zi OO IA ETA DROTAEL el — halepensis Mill. Juniperus communis L. En el bosch y erms. Muscari comosum Mill. Pels marges. GR eireegs — —racemosum D. C. Aprop dels sembrats. Aphyllantes monspeliensis L. En el bosch. PE Sparagus acutifolius L. Pels marges. DD Ci: Rusceus aculeatus L. En el bosch. — Smilax aspera L. Torrent de la font del Bisbe. Gladiolus segetum Gavvl. Pels sembrats. Narcissus juncifolius Lag. En el bosch. Orchis mascula L. Bosch de la Avellanosa.. Ophrys aracnites Rehb. En el bosch de la Cirosa. — —seolopax Cav. En el bosch. Juncus glauceus Ehrh. Torrent de l'Estany. Carex glauca Scop. Torrent de la font del Bisbe. Phalaris arundinacea L. Vora del hort del Miracle. Setaria viridis P. B. Terras cultivadas. Stipa juncea L. Pels erms. 32 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Avena pratensis L. Aquesta especie sembla més comú de lo que creya Costa (Intr. à la Fl. Cat. p. 266), puig el Dr. Cadevall la cita del Ubach, de Sant Llorens del Munt, etc., y jo l' he trobada gens escassa à Montserrat y al Miracle. Beleria setacea Pers. Pels marges. Poa bulbosa L. Las dugas formas comú y viviípara. Pels marges. —. pratensis L. Pels marges. Bromus sterilis L. Pels camps. —. —maximus Desf. Pels camps. — —mollis L. Pels marges. Lolium multiflorum Lam. Pels marges. Nardurus tenellus Rehb. a) genuinus. No citat à Catalunya més que à Canet de Mar per Costa (Supp. p. 86): jo 1 trobí també en els camps de Santa Cecilia à. Montserrat. Recullí també alguns moluschs bén interessants, encare que no moltas especies, entre ellas una especie judicada per nova pe'l céle- bre malacólech francés Mr. Paul Fagot. La descripció d' aquesta. especie va publicada en el Butlletí de la INSTITUCIÓ CATALANA p'HisrORIA NATURAL corresponent ú Novembre últim. ADEODAT MARCET, Ó. 8. B. LOCALIDAD CLÉSIGA DE LA GAMPÉNULA AFFINS R. SR. por C. Pau VVillgomm, en la pàgina 156 de Adiciones y correcciones al tomo primero de su obra Illustrationes Flore Hispanice insularumque Balearium, escribió lo que sigue: eP. 65. Campanula Bolosii Vayr. 2 El Sr. Loscos me ha escrito, después de haber visto la figura ade esta planta, que es la misma especie que él ha encontrado en -Aragón cerca de San Miguel de Spinalbé, y que yo he enumerado : 2en el Prodromus fl. Hispan. (II, p. 288) bajo el nombre OC. affinis 2R. Sch. Por consiguiente, pide el Sr. Loscos que el nombre dado INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 38 apor el Sr. VAYREDA à esta especie sea reemplazado por el que x Roemer y Schultes han dado à su planta. Pero examinando cuida- . 2dosamente los ejemplares de la OC. Bolosii, que M. Leresche cogió sen 1870 en el Montserrat, me eonvencí de que los caracteres de esta planta no estàn conformes con los de la C. affimis R. Seh. Hé aqui ola diagnose y la descripción bastante defectuosa, que estos autores dan de su especie: eC. affinis: caulibus simplicibus, pedunculis axillaribus termi- nalibus, floribus erectis demum nutantibus, foliis caulinis lineari- lanceolatis longissimis.2 eSpecimen nostrum a divo Broussonet tulimus, habitu longifo- lice et divergentis È cernue affine. E radice horizontali digitum mi- norem crassa caules plures strieti, crassitie penne gallinacee, his- pidissimi, setis brevibus deflexis. Folia alterna remota, tenuia, 2-4 pollicaria, 4 lin. ut plurimum lata, glabra, margine setis ciliata reflexis. Flores 3-4 in pedunculo semipollicari, foliolis 2-8 linearibus hispidissimis. Corolla ultra pollicaris, calyce duplo longior, utrius- que ut in divergente B. — E monte S. H. Lujo.o eAhora bien, si la planta aragonesa, encontrada por M. Loscos, ses idèntica con la de Montserrat, ella tampoco puede ser la C. affi- 2nis. Yo me he equivocado, cuando reuní en el Prodromus, à donde 2he confundido las C. Bolosii y splendens, esa planta aragonesa 4 ala C. affinis. Esta última es una especie enteramente dudosa y aosCcura, que parece asemejarse més à la C. speciosa que à la 2 C. Bolosii. No menos oscuro es el lugar indicado por Broussonet 2ÇA dónde està situada esa montafia S. H. Lujo2 çEs en Francia, en 2Espafia ó en Italia2 Por consiguiente soy de parecer que la espe- xcie de Roemer y Schultes debe suprimirse.o Si VVillEomm hubiese tenido en cuenta únicamente esta noticia de Lapeyrouse / Histoire abrégée, p. XX VIII), por no traer aquí la correspondencia de Broussonet à nuestro Cavanilles, que he tenido la dicha de consultar, por mediación de cierto amigo mío, hubiera fàcilmente resuelto ese acertijo E MoNTE S. H. LUJOo. Eoriue 1a no- ticia de Lapeyrouse es esta: eUne occasion heureusse lui procura , Mr. André Pourret) en 1783 l'avantage de voyager avec des savants recommandables, et d'acquerir de nouvelles lumieres. Reuni à MRS. BROUSSONET ET SIBTHORP, il parcourut la plaine du Roussillon et la Catalogne. Is virent a Barcelonne l'herbier de SALVADOR, que TOURNEFORT avVait 34: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL rendu si interessant. Ils poussèrent jusque au Mont-Serrat, e aprés plus d'un mois de voyage, ils rentrèrent en Hyance, par Nouri.et la vallée d'Eynes. pel coi gtrenytcal Según esto dE monte S. H. Amjor. quiere acció de qe oE EN LE 94: E MONTE SERRATO HISPANLZ., LEGI. Ju Di lo que à mí més me admira, de todo lo dicho es que el difunto Loscos acertara tan por completo en su comunicación à VVillgomm porque el Prodromus (II, :p. 288) da la GC. affimis con corolas cilén- drico:acampenadas, caràcter de la C. speciosa. Y para terminar: Las localidades dadas para la C. affinis por VVillsomm en el Supplementum, p. 127, las veo barajadas, y no me merecen fé més que las de Montserrat. Bora de estas. rectificaciones. geogràficas ya se ocuparà el amigo Cadevall. éé: NOVES. Contribució d la Historia dela Chelidon urbica Bois. — Aureneta de ventre blanch ó de finestra... El segiúent fet fou per mí observat en la vila de Sant Pol de mar (Costa de Llevant de Catalunya) en un dels darr ers díes d: Agost del any 1900. Era à cosa de les tres hores de la tarde, serena y ealurosa. De sopte comensà à extendres pel blau cel una atapahida nuvolada: s' alsà un vent de grop que feu pensar en una tempesta. En aquell moment se vejé sur el poble una munió d' aurenetes de la especie indicada. Els aucells emprengueren una decidida ascensió y no tar- daren en desaparexe de la vista. Encara no havía transcorregut un minut que 's vejé la claror d' un llamp, y seguidament res- sonava un fort tro y inmediatament arrivaba à terra una regular calamarsada que durà cosa d' uns cinch minuts. Segons se despren les aurenetes sentíren-lo per endavant el des- fet de temps, y en la impossibilitat d' arribar é llurs respectius nius, se posaren à salvament de la pluja congelada dexant à llurs peus la nuvolada. —EMILI TARRÉ. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 35 Els frets de darrers de Janer y els llops.—A causa de la baxa temperatura que durant els díes 19 à 27 del passat Janer s' expe- rimentú per la Euròpa central, se notà en els plans de Polonia la presencia de nombroses remades de llops que arrivaren ó penetrar en poblats. Pero ahont feya anys no s' havía tingut noticia d' aquets ani- mals, es en la conca del Rhin y Mosela, y en els esmentats díes sen" hi presentaren allà un bon nombre, especialment en les pla- nes del Eiffel y Trier y Luxemburg. Una remada de nou, contra la que s' organisà dà Malmedy una batuda, s' escorregué, internantse à Bélgica. : Lo mateix passà ab cinch que fs presentaren àú Elsenborn. Les guineus corrían per la neu, fins de día, pe 'ls carrers dels poblats, causant innombrables danys en els corrals. La temperatura à que s' arrivà aquí fou 4—25P C., oscilant aquella semana entre—15" C. y—25) C. I —La cria y reproducció dels grans mamífers en cautivitat —Els trevalls y cuydados que 's posan en pràctica en els jardins zoòoló- gichs d' Alemania, estàn demostrànt quant infundada: era la opi- nió de que els grans mamífers africans no '"s podían reproduhir en cautivitat. Pe' 1 Juliol nasqué en el Part de Bochum (VVestphalia) una elefanteta, que fou trasladada després à Berlín, ahont segueix sens novetat, rebent la mar de visites dels naturalistes de tot Ale- mania. En el ParÈ de Stellingen (Hamburg) diferentes vegades hi han criat els camells y dromedaris. Pero are s' espera à Berlín un acontexement que manté en forta tensió d' ànimo als qu' estàn en el secret. Se tracta de que d' un día al altre tè de venir al mon un hipopótam que, donats els cuydados de que es objecte la pacienta, es d' esperar que tot anirà bè. El que en aquets climes s' arrivi à obtenir la reproducció d' aquexes especies, diu fins à quin punt s' ha arrivat aquí en la organisació dels ParEs Zoológichs. l —300 mil Marles per Papellones.—Aquesta es la cantitat ab que 'l Govern de Prusia ha comprat la colecció de Lepidópters exótichs del malaguanyat Dr. Standinger, mort à Blasevvitz. La meitat de aquesta suma està inclosa en els nous pressupostos y aprovada ja en la Cambra prusiana.—J. M. N. Colonia, 1 de Febrer de 1907. a aa Ec Ra i Se Et a Ed a AA a a NI Ce cia 4 sn Ne X 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 4 NOTA BIBLIOGRÀFICA HEMÍPTERS DE LES BALEARS.—En el butlletí n,. 18 de la Société Entomologique de France, corresponent al passat any de 1906, apareix una Contribució é la fauna dels hemípters de la illa de Ma- llorca per Maurici Royer, en que entre altres especies se citen les segiients noves per aquella fauna y recullides per R. Jeannel: Luygaeus saxatalis, var. lusitanicus H. S.—Manacor. Ischnorhynchus geminatus Fieb.—Manacor. Proderus suberythropterus Costa. —Manacor. Scolopostethus patruelis Horv.—Manacor. Velia major Put (ninfa): —Pich de l' Ofre. Triphleps pallidicornis Reut.—Manacor. Corixa tateralis Leach (hieroglyphica, Duf.)—Pich de l' Ofre. Athysanus distinguendus Rirby.—Manacor. L: autor fa notar que el Triphleps pallidicornts sols ha sigut citat fins are a Córcega yY à Sicilia. Contribution à la connaissance des Hydraires de la Méditerra- née occidentale, par Mme. S Motz-RossovsEa (Archives de Zoolo- gie Experimentale et générale, 1905).—Entre les especies medite- rranies recullides per Mme. Motz-RossovvsEa en los viatjes fets ab el cRoland:, vaporet propietat del Laboratori de Banyuls sur Mer, ne cita 21 de nostres costes y les de 1es Balears, algunes noves per la ciencia, senyalant la habitació ahont se troben (roques, algues, closques de moluschs )—LL. G. F. Typhlocirolana Moraguesi, n. g. nm. sp., Isopode aquatique ca- vernicole des grottes du Drach (Baléares), par Emile G. Racovitza. (Bulletin de la Societé Zoologique de France, tome XXX, pag. 72). En la exploració feta per les Balears ab el vapor cRoland2 del laboratori Arago, visità l' autor les coves del Drach de Manacor poguent observar, al contrari de lo que creya en Martel, que eran habitades, hi recullí dos Dipters abundants, un Hemipter, dos Arac- nids, un Myriapod y un Isopod que ha classificat ab el nom que encapsala el treball, acompanyant la descripció detallada del gé- nero y especie— Lu. G. F. liup. LA HOURMIGA DE URO. — Nueva San Francisco 17, Barcelona. er fidem sa era dissensio esse potest. 4r. el ee du radium 8 sur les Pierres. gr MR LES pea RR titució, previa aprovació de la Junta. deri co INSTITUCIÓ CATALANA D'HSTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y sal À sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas 4 D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la 3 : Institució, Paradis, 10, 1.er), reben totas La pesta de L So i: cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. De: Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, mem / los mesos de Juliól, Agost y Septembre. EI as Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Histacia: Natural de s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas EL a El la Ins- ma pe ps a , Pe EC —Niratjes 4 part: 50 exemplars 08 exemplars —— dr 8 1- 4 planas 250 ptas. 8 ptas. aleetei a AB se i 0. dl Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament 4 a qui Ll demani. Toutes les communications et Gchanges doivent, etre La 3 voyés au siège de la Societé: ds — Paradís, 10, 1.", 3, Barcelona (Espagne) di NOTA, —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 105 Barce d lona) desitja 'l cambi de publicacións. l A Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce. Et, lona)2 bittet um Gegensendungen. Balç La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce TU lona)s desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. — Estades, 10, Barce lona)e desires to exchange publications..— La elnstitució Catalana d' Historia Natural, —(Paradis, 0, Baroel lona) demande V échange. i La elnstitució Catalana d' Historia Natural. Paradís, 10, Barce lona) chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, ABRiL 1907 ANY IV.—NÚv. 4 NOTE SUR LA "JACOSTA BETULONENSIS" (BOFILÈ) VAR.E DE LA MONTSERRATENSIS (HIDALGO) Dans un très remarquable travail sur VH. Montserratensis, son origine et sa distribution dans Vespace et dans le temps, publié en 1898 par le Docteur Bofill y Poch, ce savant auteur, après avoir habilement étudié cette espèce et les diverses localités oú elle se trouve vivante ou fossile, cite une forme voisine qu'il a rencontré dans les dépots pliocénes de Sta. Coloma de Gramanet et du rio Pesós. II propose pour cette forme le nom de Betulonensis (Badalona) et dit qual ne l'à rencontrée que fossile ou subfossile. Obligé par nos travaux de parcourir très souvent cette région de Sta. Coloma et de Badalona, nous avons pu recueillir un grand nombre d'exemplaires de cette forme nouvelle, vivants, morts ou fossiles, ce qui nous permet de complèter la très remarquable étude du Dr. Bofill, par les observations suivantes. Entre Montserratensis et Betulonensis il y a des diffèrences im- portantes et d'ordre spécifique. Betulonensis est toujours plus petite, les plus gros exemplaires bien adultes ont: diamètre 9 à 10 mm., hauteur 5 172 à 6 mm.—(Hi- dalgo indique pour Montserratensis D. J1 à 18 mm.—H. 7 mm.) Elle est généraiement un peu moins globuleuse et plus plate en dessus, et elle a 174 à 178 de tour en plus. La suture est toujours plus fortement bordée par la carène, l'ouverture est moins oblique, plus ronde et relativement plus petite.— L'ombilic, plus ouvert au der- nier tour, laisse voir toute la spire intérieure. La carène est begu- coup plus épaisse, plus saillante et forme un gros bourrelet irrégu- 88 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lier, presque le double plus fort que chez Montserratensis. Les costulations sont très différentes, chez Montserratensis le premier tour 172 est lisse et a peine strié au début du second, sur le3 autres tours les striations sont fines et presque régulières: sur le dernier tour elles sont irrégulières et assez fortes, mais sensiblement émous- sées sur le caréne. Chez Betulonensis le premier 172 tour est très fi- nement strié, sur les autres les costulations sont très saillantes et irrégulières, et enfin, sur le dernier tour elles sont très fortes, très irrégulières, et, sur la caréne, forment de véritables dents de scte. Le dessous du dernier tour est également bien plus fortement strié, et enfin le test est généralement plus mince, et d'une coloration plus chaude. De plus, Montserratensis est généralement calceicole et ne vit que sur les hauteurs, tempérées ou froides, entre 550 et 1.300 métres d'altitude et éloignées de la mer de 80 à 40 Rilomètres, c est donc une forme alpine. Betulonensis, au contraire, est exclusivement silicicole et ne se trouve que sur les granites et très exceptionnellement sur les sehis- tes voisins, elle est commune sur les flancs des cóteaux très chauds exposés au midi et distants de la mer de 1 à 8 Eilomètres, entre 50 et 200 mètres d'altitude, hauteur qu'elle ne semble pas dépasser, car nous ne l'avons jamais trouvée au-dessus, ni sur les plateaux, ni sur les versants exposés au nord: c'est donc une forme de la zone maritime et chaude comme presque toutes les espèces de ce groupe. Ces différences entres la coquille et l'habitat, sont assez impor- tantes et nous semblent suffisantes pour séparer ces deux formes et elever Betulonensis au rang d'espèce. D'autant plus que Betulonensis semble aussi ancienne que Mont- serratensis, puisque toutes deux se retrouvent à l'état fossile dans le pliocène. Néanmoins, si l'on ne veut pas faire deux espèces de ces deux formes différentes, étant donné que la généralité des espèces de ce groupe habite les zones chaudes et marítimes, il semble que Betu- lonensis doit ètre le type primitif, d'ou serait dérivée la forme Montserratensis, par adaptation à un milieu plus froid, plus humi- de et calcaire. II serait donc plus logique d'écrire, H. Betulonensis et varióté Montserratensis, puisque Betulonensis présente des carac- tères communs aux autres espèces du groupe, tandis que chez Montserratensis ces caractères semblent atténués et modifiés. Ra ds INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Nous nous proposons de poursuivre cette étude par l'anatomie comparée des organes de ces deux formes, lorsque nous dispose- rons de Montserratensis vivante et surtout de nos instruments de — travail qui ne sont pas à notre disposition en ce moment. Barcelona Avril 1907. E. THIEUX, Ing. Barcelona: Obispo, 3, 8. Marseille: Bd. Longehamp, 87, CONTRIBUCIÓ À LA ZOOLOGÍA PASSIONAL HISTORIA D'UNA GATA Y UNA RATA cQuí, avuy día que tot s' analisa y discuteix, al veurer un qua- dro ó esculptura representant lo Latium, no li venen ganes de riu- rerse de la tradició del antich poble romà, perpetuada per Tito Livio, sobre la ecría de Rómulo y Remo per una llopa2 Aquella tradició podrà ser tot lo falsa que 's vulgui, pero jo contaré una historia verídica, que he presenciat y que puch comprobar per medi de fotografies à qui posés reparos. Erem à primers de Agost de 1887 quan una noya del poble de Teyà anomenada Carmeta Homs y Sabatés va trobar prop de sa casa un niu de rates de tanca (mus rattus), en lo que hi havia set ra- tetes, nascudes de tants pochs dies que encara tenien los ulls tancats. Dita noya agafà lo niu y se l'emportà ab lo intent de donar les ratetes à una gata que hi havía à casa seva. Aquesta gata feya tres ó quatre dies que havía gatinat, Y, com es costúm en lo poble, se l'hi havían matat tots los gatets dexantnhi sols un à fi y efecte de que pogués eriarlo ab mes facilitat. Al. donar la primera rateta à la gata, aquesta l' agafà y se l emportà, tornant al cap d' una estona: à les hores se li donéú una segona rateta que també se n' emportó pera tornar de nou à buscar la tercera, que feu lo camí de les dues primeres. La gata ja no va tornar més. AXóÓ passava à hora de esmorsar. A la de dinar, la noya va pujar dalt y ab gran sorpresa va veure la gata ficada dintre lo cove ahont hi tenía lo jàs, ab lo 40 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL gatet y dues ratetes, tots tres mamant. Tota extranyada de sem- blant quadro, corre à explicarho al veinat, qui se la va escoltar ab rialles d' incredulitat, habenthi qui retregué lo ditxo: En aquest a coi mon tot pot ser, menos que una rata fassi niu ú la cúa d' un gat : viu Picada de passar per embustera, torna à dalt y baxa lo cove ab la cria dins pera convencer als burletes, que aquesta vegada no pogueren menos de creure lo que veyen sos propis ulls. Ab l'objecte de que la gata no s' afaquís massa va tréurerli una de les dues rates, la que llensà juntament ab les quatre que havien quedat en lo niu. Rata y gatet varen anar crexent, por- tantse la gata com à dida tan.bè com pogués ferho com ú mare, ja que si se li treya la rata del cove y se li portava à fora al carrer, sortia ella desseguida al darrera y agafantla ab la boca se V entor- nava al cove. Los dos germans de llet passaven lo temps jugant l'un ab l' altre, primer dintre lo jés, quan encara eren petits, Y després à fora, quan ja varen ser mes grans. Aquestos jochs eran sempre inocents ea un principi, pero ab lo temps varen crexer les INSrirució CATALANA D'HISTORIA. NATURAL 41 ungles al gatet, y les festes resultaven devegades cruentes per la pobre rateta, la que no volguent tampoch renunciar 4 elles, va buscarhi tal remey que proba ben bè que los irracionals no son pures màquines com ha dit algun filosop. Aquest remey consistia en rosegar les ungles al gatet à mesura que li anaven crexent, fins ú dexàrleshi arrún de la carn, operació que costava devega- des algun gemech y quelcom de sang al pobre gatet. Quan aquest va estar prou desarrollat, la noya se ne va desfer regalantlo à una altra casa, quedant é les hores sols gata y rata, entre los que regna sempre molt bona armonia Y à n' els que 's sentía jugar à la nit mo- vent molta fressa per la casa. La rata durant lo día no 's dexava veure gaire y passava lo temps dormint sobre les vigues del sostre. De nits vetllava, recorrent la casa y fent mil entremaliadures, com apoderarse dels petits objectes que trobava per endúrsels als seus amagatalls. A una carbassa vinatera que hi havia en la casa li va fer un forat y per ell hi ficava les cabesses d' un forch d' alls que hi havía penjat al sostre. Si un día la noya de la casa se descuida- va la tauleta de cosir ab lo calaix obert, la rata li anava à tafane- jar, emportàntseli los objectes que hi havía dintre, si sent tancat lo calaix, s' ensopegava 4 sortir per la escletxa un cap de fil, la rata tirava de ell fentlo seguir fins que no 'n quedava gens en lo cap- dell ó rodet, formantne 4 terra un munt apilat sens embulls, ja que lo día segiúent la noya podía tornarlo à capdellar sense cap dificul. tat. Cansats los de la casa d' aquestes y altres dolenteries, deter- minaren tancarla ú fora durant la nit pera veure si axís S' extra- viaria, pero sempre .que ho feren, la trobaren al día segúent arro- lida al peu del portal esperant que obrissen la porta pera entrar. Encara que molt mansa, no 's dexava tocar per ningú, y la seva alimentació consistia en segó y Esd de moro que trobava dintre una senalla y que estava destinat 4 les gallines. Si se li dava una atmetlla crua separada de la esclovia, l'agafava ab les potes de devant, com los esquirols, y la pelava ab les dents abans de men- jàrsela. Com à l' home tot li cansa y s' acostuma à no fer càs de les coses mes rares, arribant al punt de pendre com à defectes lo que abans tenía com à gracies, los de la casa se cansaren també dels actes del sèu hoste, la rata, y amohinats per lo soroll y sobre tot per lo rosech etern que sentien durant la nit, determinaren matar- la, efectuantho en la del primer de l' any nou à última hora del vespre quan la víctima tot just contava cinch mesos. Al compare- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 42 xer la gata y al veure la seva afillada sense moviment, s' hi acostà y la feu correr ab la pota, pero al observar que permanexía immó- vil y que ja no tenía vida, se quedà al seu costat contemplantla tant trista y demostrant tant sentiment, que los de la casa arribaren ú penedirse d' haverla morta. Al día seguent la trobaren estripada d'un costat fins à veurerseli lo fetge, pero sense faltarnhi cap trós. JACINTO BARRERA. De l'infiuençe du radium sur les Pieres précieuses (Thème traité par Mr. Berthelot ú l Acadèmie des Sciences) De méme que le diamant est du charbon integralement pur, la plupart des pierres précieuses, rubis, saphir, émeraude, topaze, etc., sont constituées par une terre vulgaire: l'alumine qui, sous l'influen- ce de certains agents, s'est transformée en un cristal appelé Corindon pour les Chimistes et qui pour les joailleirs devient rubis, etc., sui- vant la teinture acquise au cours ou à la suite de cette transforma- tion. D'autres pierres cataloguées comms pierres fines ne sont gue du quartz eoloré, lui méme constitué par una terre d'un autre genre, la silice. L'améthyste est le type le plus connu de cette série. Les Chimistes qui depuis 50 ans ont cherché à fabriquer des pie- rres précieuses, se heurtèrent longtemps à la difficulté de réaliser des températures difficiles et suffisantes pour déterminer la fusion et la cristallisatión de l'aluminem. En 1850, Ebelmen, Directeur de la Manufacture de Sèvres, en laissant ses creusets dans les fours 4 porcelaine pendant plusieurs jours, obtint des cristaux de rubis mi- croscopiques. En 1890, Frémy £ Verneuil reprirent ces essais et retirèrent d' une seule fournée 8 Eilos dont quelques uns pesant un tiers de carat. Enfin, en ces dernières années, l'invention du four electrique par Moissan (mort très récermment ú Paris) provoquait l'industrialisation de la fabrication de rubis. Cette pierre s'obtient de deux manières: Par sinthéses, c'est-ú- Ep INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 43 É———eeeLeL-L-LÉÉLeL--íL—eL—Lé—é—éeéeé—ééeeéééeé—é—ééé—————————————————————— Ll Ci dire par un procédé analogue à celui de Frémy, et surtout par reconstitution en fondant de la poussière de rubis naturel. Les pie- rres ainsi obtenues valent de 20 à 25 frances le carat. Les joailliers les plus perspicaces n'arrivent qu'avec difficulté et par le secours de la loupe à les distinguer des rubis naturels, dont le carat se vend der 400 é 500 franes. La synthèse du Saphir donne des résultats forts irréguliers: quant ú l'émeraude, il à été jusqu'ici impossible de la reproduire avec la pureté de teinte qui lui donne sa valeur. Les recherches sont d'autant plus difficiles que l'on connait mal le procéssus qui à déterminé les colorations différentes de pierres présentant une composition chimique identique. On sait sim- plement que ces colorations sont dúes à la présence d'oxides métal- liques. Les expériences dont l'éeminent chimiste Mr. Berthelot vient de communiquer le résultat ú l'Académie des Sciences, sont loin de résoudre la question, mais elles nous révèlent l'influence ex- traordinairement curieuse du Radium sur la coloration de certains Cristaux. L' améthyste doit sa couleur violette à l'oxyde de manganèse et l'on avait déjà constaté qu'elle ce décolore à la chaleur. Mr. Berthelot a chauffé une améthyste jusquià 800 degrés, la pierre devenue blanche est restée telle pendant deux mois exposée au soleil et é la lumière diffuse. L'améthyste fut alors placée dans une armoire obscure près d'une pincée de bromure de radium dont elle était séparée par 2 épaisseurs de verre et par du papier: au bout de 6 semaines elle était redevenue violette. Du eristal ordinaire, du cristal de roche artificiel ont été colorés de la méme façon, un morceau de quartz blanc a pris la teinte du quartz noir du Saint Gothard. II y a quelque mois du reste, un chi- miste allemand avait obtenu le mème résultat. D'après Mr. Berthelot, le phènomène s'explique par la repro- duetion du sel manganique au moyen d'oxygène emprunté à l'air et avec le secours d'une action spéciale du radium. Il est dès lors permis de supposer que les pierres précieuses cachées dans les en- trailles de la terre se sont colorées sous l'influence mystèrieuse de -certaines substances radioactives, laquelle semble avoir été pres- sentie par Aristote. Certaines diversités de teintes seraient méme dúes aux différen- ces de puissances de l'énergie agissante. En effet, le rubis et le sa- 41 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL phir sont colorés par un méème corps: le Chrome oxydé a des de- arés differents. D'autre part, le rubis ne s'est point décoloré à la chaleur, l'émeraude au eontraire a perdu sa teinte en dégageant des vapeurs ú odeur de pétrole et n'a pu ètre recolorée par l'in- fluence du radium. a Mr. Berthelot conclut que dans ce dernier cas le principe eolo- rant a été complétement éliminé et qu'il est d'origine végétale. La. rigueur de cette conclusion semble contestable. Quoi qu'il en soit, ces premières expériences ouvrent comme on le voit un champ d'études fort intéressant. Ei GEORGES DELGADO. Barcelone, 22 Février 1907 CONTRIBUCIÓ A LA FAUNA MALACOLOGICA DE CATALUNYA En el número del Butlletí corresponent als mesos de Febrer y Març d' aquet any, publicà el consoci D. Joseph Maluquer y Ni- eolau la continuació del treball que sobre IS Moluschs marins de - Catalunya comensà en lo número anterior, y al tractar de la familia Jantinide, cita com trobat à nostras costas el género Jantina, Y d' aquet las especies communis Lam.—prolongata Blaimville y ni- tens Menque. Donchs be, crech útil donar compte de que jo he trobat à Pineda, població de la Costa de Llevant, la especie pallida Hauv , si be que una sola vegada, y molts pochs exemplars, y entre aquets un que constitueix induptablement una varietat dintre de aquesta especie, ja que es molt mes aplanat d' espira, varietat que no pueh dir si es ja coneguda ó deserita. LL. Tomús. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 NOVES La Deilephila Nerii L. à Catalunya.—A mitjans de Setembre de 1906 fou cassada en els voltants de Celrà (Girona) Y prop les vores del Ter un exemplar d'aquesta raríssima especie. Sempre ha sigut molt discutida la existencia d'aquest lepidóp- ter ú la nostra regió, y no crech que pugui aclarirla el nou dato que presentem avuy, perque si be referma una vegada mes sa inclusió en nostre catàlech no aclareix la questió vital de si sa evolució arriba 4 efectuarse 4 Catalunya. En opinió d' autorisats lepidopteristes la presencia d' aquesta especie pot explicarse do- nantla com à emigrant del Sur (Nort d'Africa) ahont existeix. Ab el present número comencém la publicació en forma de Fu- Netí de la interessant Memoria del nostre President Mossen Norbert Font y Sagué, qual titol es: aHistoria de les Ciencies Naturals ú Ca- talunya del sigle XII al XVII y que fou premiada en el concurs obert per la Sociedad Económica Barcelonesa de Amigos del Pais. Aquest trevall es de gran interés per nosaltres, ja que'ns dòna à conexer importants aspectes de la ciencia catalana, desenterra gran nombre de naturalistes catalans y servirà d' estímol pe'ls qui modernament seguím llurs petjades. Devent anar precedida la Me- moria de un Prolech-Introdueció encarregat à un distingit literat y no termenat encara, comencém la publicació pel primer capítol. NOTA BIBLIOGRÀFICA La Region Mediterraméenne des Baleares, par Odón de Buen, (Butll. Soc. Zool. de France, tome XXX, pag. 98). Després d' ala- bar les campanyes que el Roland: emprén per les nostres costes, fa notar lo interessant que es l' estudi zoológich d' aquesta regió y 46 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL la necessitat de crear un laboratori en les Balears, descriu à grans pinzellades els fons de Caulerpa ab sos habitants (petits peixos, crustacis, echinoderms, moluschs, etc.), un banch de Pinna nobilis en el port de Pollensa, recuberts de gran cantitat d' Algues y Brio- zoaris, Esponges, moluschs, ete., fons de Cascajo, aglomeració de concrecions calcàrees de gruxa diferenta, y per últim els fons Coralifers de Pollensa.—LL. G. F. La circumnutación en el género aMedicagoz, por el Dr. D. Juan Cadevall y Diars. (Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, 1905.)—Interessantíssim es l'estudi fet pe'l Dr. Cadevall de la nutació y circumnutació dels órgans apendicu- lars y axils de les moltes especies del enredat género Medicago. Resultat d'aquest estudi es que la rotació à dreta ó esquerra varía fins ú dins de la matexa especie, per lo tant tinguent aquest caràc- ter tan poca constaneia no pot servir per la classificació y distinció de les especies. Deseriu després dues especies noves per la ciencia, acompanya- des dels respectius grabats: son el Juniperus Mariana, de Montse- rrat, y la Fumaria calcarata, de la Puda. Acaba ab la descripció del Medicago depressa Jord., del Vallés, nova per Espanya. —LL. G. F. — Catúlogo de hongos observados en Cataluna, por D. T. de Aranzadi. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat., 1905)—Ab aqueix titol pu- blica el Sr. Aranzadi una llista de 86 especies y 8 varietats de Agaricacis, 14 especies de Poliporacis, 5 de Hiquacis, 8 Olavaria- cis, 2. Teleforacis, 2. Faloidacis, 2 Licoperdacis, 8 Helvelacis y 1 Pesizaci, procedents de diferents indrets de Catalunya y Mallorca. — Lista de hongos del Empalme ( Gerona) recibidos en Noviembre de 1905, por D. T. de Aranzadi. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat. 1905.)— Es una llista de 82 especies, casi totes acompanyades dels noms vulgars. — Segunda lista de nombres catalanes de hongos (bolets), por don T. de A. (Bol. Soc. Esp. Hist. Nat.)—Comprén aquesta llista 81 especies, ab el nom vulgar que s' els dòna à Catalunya y algun de Mallorca. —LL. G. F. I INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 41 NOTA ICTIOLÓGICA. — Un selaci verament notable per son ta- many fou agafat díes enrera en la bahía ó gola de Capdepera (Mallorca), just à devant Na Guayt. Diuhen els pescadors que feya díes sospitaven la presencia en aquella mar d' un peix estrany, que destrossava les xarxes y desbaratava les pescades de tonyines, THYNNUS Cuv. en les almadraves. El día 18 de Janer va caure à dins la trampa un salproig, Squa- lus carcharias Lin., de 24 pams de llargada y 18 quintàs de pes, que fou remolcat ab molta feyna fins à la platja. Aquest exemplar es el més grós que recordan haver vist els ma- riners d' aquí, guanyant en grossaria à n' el que cita D. Francesch Barceló y Combis, en nota apart, en son Catàlech de Peixos de Ba- lears, per lo qual y per no esser molt comú en nostres costes, me sembla digne de anotar. —Artà 25-1-907.—LL. GaRcías Y FONT. OBRES y publicacións periódiques rebudes pera la Biblioteca (Desde '1 5 Agost al 80 Oetubre de 1906) Deutsche entomologische Zeitschrift —1906 (S. 1, 16, 829, 488). Jahr. 1907, heít. I. El Colmenero Espaiol.—Núm. 180. Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales de Madrid. —Tomo V, núms. 1-2-8. The Canadian Entomologist.— Vol. XXXVIII, núms. 8, é 12. Vol. XXXIX, núms. 1 óú 4. The Journal of Concholtogy —Vol. 12. n.2 1. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núms. 480 (1 Aoút 1906) à 438. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes. —Memorias 24, 25, 26 y 27, Vols. V y VI, núms. 6 à 9. Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Vol. XV, Faseicolo 1 à 10, Vol. XVI, Fasc. 1 à 6. 48 INSrIrució CATALANA D'HisTORIA NATURAL Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana.—Tomo IH (Ju- riol 1906), núms. 5, 6, 7 Y 8. Bulletin of the Lloyd Library.—N 0 8. Mycological Notes. —N 2 20. Naturae Novitates. —Núms. 12, 18, 14 y 15. Any 1907 núms. 1 y 2. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya.—Núms. 187 à 143. Bolletino delle Sedute dellu Accademia Givenia di Scienze Natu- vale in Catania. —Fasc. LXXXIX, XC. Mitjorn.—Núms. 8 à 15. Revista dela Academia de Ciencias (Madrid). —Tomo IV, núme- ros 4 y 5 (Abril y Maig 1906), n.2 6 (Juny 1906) Bolletino della sedute di Scienze Naturalà in Catania.—Fasci- colo XCI (Luglio 1906). The Journal of Conchology. —October 1906. Vol. IL, n.2 12. Los pronósticos de Sfeijoon.—October 1906. Afio I, n.2 13. Anales del Museo Nacional de 4. El Salvador, —Tomo III, n.2 17, (15 Juliol 1906). Bulletén de la Sti. Royale dé Botanique de Belgique —Tomo XLII. Troisieme fascieule. Obres rebudes desde 1 3 de Novembre de 1906. P. LoNGINos NAVÀS, S. J.—Notas zoológicas.—Fasciceulo 1. x Y Y Y x De Y a a Y x x 8.2 (Donatius de l' autor). NAVÀS, S. J., R. P. LONGIN.—Sur quelques changements de noms génériques de Néuroptéres et Orthoptéres. (Ex. de la Re. de la So. En. de Na.) (Donatiu del autor). DUSMET Y ALONSO, D. José M "—Himenópteros de la Sierra de Albarracin, Calamocha y Calatayud. (Ex. del Bol. de la Sociedad Ara. de Cienc. Nat.) (Donatiu del autor). PAU, CARLOS. —Carta ú un botúnich, 4.8 (Donatiu del autor). Lip. La HJRMLGA DE URV. — Nueva Sau Fra sco 17, Barcelona. J tlletí a de la A ade Es : ea le Nulla unquam inter fidem et rationem. DB a dissensio esse potest, b ON Consmrore HI0. CATH. Ge IV., SECCIÓ OFICIAL: Es i - 'Sessións ordinarias del 9 de Maig yl 6 de ca uny de 1907. — Tomés, Ll. l'Excursió: a Ra Que y Cap: de Oreilt. ct Da Garcias y Font, Llorens.—lnsectes de, Mallorca. Artà y Cap- ES depera. La Font y Sagué. Pbre., Norbert. En, andesita, amfbtica í des o Vilacolúm (Emporda). OO OBRAS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA. Noves i di a FULLETÍ. — Història de le Ciencies N al raió a ls del sigle DEA XIE OE XVI. -Astrologia, Ddiuer y Res ds a, EE i - 4 , : i sa vi BARCELONA d RCA tatació, previa aprovació El la Tanta. 3 Tiratjes d part: A: $ ps 50 exemplars ix: Ad mames 280 ptes 8 pta — Toufes les communications x schanges doivent atre, el voyés au siége de la Societé: : den) RQ Paradis, 10, 1.", i ur La elnstitució Dlleera d Hetoris Natural. ana 8, lona) desitja 'l cambi de publicacións. —— Bei Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —Parad lona)a, bittet um Gegensendungen. ea La elnstitució Catalana d' Historia. Natural. Peral, 10, Bare lona) desea el cambio de publicaciones.. lona)s desires fo exchange publications. a : Sa elnstitució Catalana d' Historia Natural, Paradís, 10, Barce lona)o demande V échange. La La eInstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradi, 10, Bi , lona) chiede ricambio. i BUTLLETI DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 BPOCA BARCELONA, MaAiG-JUNY 1907 ANY IV.—Núms. 5Y6 SECCIÓ OFICIAT. SESSIÓ ORDINARIA DE 2 DE MAIG DE 1907. La S: obrí la sessió à les 9 y 1/2 del vespre, presidint mossen Font y Sagué y ab l' assistencia dels socis Srs. Bofill, S. Maluquer, Noguera, Llenas, Rosals, Có de Triola, Serradell y Ferrer y Vert. El senyor President llegí un interessant trevall sobre la trovalla à Vilacolum de Dalt (Empordà) de la roca volcànica andesita amfi- bolica, nova pera Catalunya, cedintne un exemplar pe'l Museo. A continuació el senyor Vis-secretari llegí un interessant trevall del soci mallorquí D. Llorens Garcías, sobre insectes de Mallorca. El Rvnt D. Marian Faura envià de San Vicens de Calders nom- brosos fóssils del Helvecià y una Lacerta ocellata. El senyor Llenas feu donatiu pel Museu del liquen Squamaria lentigera D. C. cullit à Cardona per mossen Norbert Font y Sagué. S' acordà publicar com é folletí del Butlletí la interessant obra de mossen Font y Sagué sobre cHistoria de les Ciencies Naturals à Ca- talunya del sigle xim al XVII Y no haventhi res mes de que trac- tar s' aixecà la sessió à les 10 y 1/2. SESSIÓ ORDINARIA DEL 6 DE JUNY DE 1907. A les 9 y 1/4 el senyor Vis-president obrí la sessió ab la assis- tencia dels senyors socis Tomàs, Ferrer y Vert, Bofill y Soler. Es dona compte de una comunicació del Exm. Ajuntament de aquesta ciutat donant mercés per l' envio del Putlletí, acordantse seguir enviantlo ú dita corporació, aixís com també 4 la Exma. Di- putació Provincial. Mossen Font y Sagué envià una curiosa nota de un cas molt in- teressant sobre les costums de les orenetes. 50 È INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTOBIA NATURAL El soci senyor Tomàs llegí un notable trevall descrivint una excursió 4 Rosas, Cadaqués y Cap de Creus y donà una llista dels moluschs recullits en la mateixa. Dit senyor donà compte de la tro- valla del Volfram ó Volframita mineral, nou pera Catalunya, que s' ha trovat en una explotació de una mina en lo vehí poble de Santa Coloma de Gramanet. El soci senyor Faura comunicà haverse trovat en lo Traverté ar- gilós de Canaletes, aprop de Sardanyola, uns fragments de Equus caballus Lin. y ademés uns altres que pertanyen al Bos urus Cesar. També comunicà el descobriment de un nou fóssil, el Pecten corsi- canus, Depret Romún. en lo terme de Sant Miquel de Olérdola. Y no haventhi res mes de que tractar se aixecà la sessió à les 9 menos 1/4. COMUNICACIONS Excursió à Rosas, Cadaqués y Cap de Creus Aviat farà un any que tingué lloch, més com no erech que haji deixat de tenir interés lo que varem veure y recullir, m' he determi- nat à donarne compte. Per de contat que solsament ho faré de la part de l' escursió que podríam dir d' interés científich, deixant la pintoresca, ja que sols la primera es aquí propia, mes fent avinent que varem poder gaudir d' espectacles naturals d' una boniquesa extraordinaria: ja que l' inmensa badía de Rosas, de fama univer- sal, Cadaqués asentat en el fons del seu petit port natural, el pano- rama que 's presenta à la vista quant 3s' es al cim del Cap de Creus, dominant el Gol: de Lleò y els Pirineus, apart de la multitut de cales, penya-seg its, illots y roques soltes que surten del mar y que fs troban bordejant tota la costa, fan que aquet tros de nostra terra sía un dels en que l' esprit del home pensador y entusiasta pot més disfrutar. Vam sortir, donchs, uns quants companys, portant per cap y guia al Dr. Mossen Font y Sagué, nostre actual benvolgut Presi- dent y sempre nostre mestre, en el tren de mitj-día de Barcelona, arribant al cap-vespre à Figueras, tinguent encare claror de día suficient per gaudir del magnífich espectacle que oferia el Canigó y INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL bi properes estribacions del Pirineu, cobertes ab blanch mantell de neu. Tot seguit emprenguerem en tartana el camí de Rosas, sentint no haber pogut, per falta de temps, fer una visita à Castelló d' Am- purias, per devant del que passarem, Y sobre tot à sa magnífica iglesia. Vam dormir ú Rosas, y é l' en sent demà, allà 4 las sis del matí, cap à Cadaqués, seguint à peu los contorns de la costa en quant nos era possible à fí de poder admirar l' hermosura de las cales y penya-segats que la retallan, estudiant de pas l' aeció ero- siva de les ones. Al sortir de Rosas vam trobar desseguida el terrer format per la roca anomena gneis, que continuà per bastant temps, alternant alguna volta ab calissa arcaica, à l'hora poch més ó menys trobarem las pissarras arcaiques, que continuanfins à Cada- qués, sens notar res més de particular en quant à Geologia. Fent camí, al passar per les cales, varem recullir alguns moluschs ma- rítims (uns vius de dintre l' aygua y altres a la sorra de la plat- ja). Al final daré compte de las especies que recordo. Arribarem à Cadaqués aprop de mitj-jorn, y després de dinar, embarcats en barques pescadores nos vam dirigir bordejant la costa al maçís montanyós, anomenat eCap de Creus,o estribació dels Pirineus, que s' adelanta bastant envers el mar. L' espectacle que ofereix aquesta costa es sorprenent, no sent possible formar- sen vera idea sense veurho. Les cales se multipliquen sense que s' en trobin dos de iguals, cada una apareix més bonica que 1a que se acaba de deixar, completant el quadro una munió d' illots y ro- ques soltes. Visitarem admirats la cova, ó millor, pont natural, que allí anomenan l' Jnfern, que tindrà, sens dupte, de 10 à 15 metres d' elevació: desembarcant per fi per recorrer la part més enlayrada del Cap de Creus. Aquí ens esperava un altre especta- ele, no per diferent y estrany, menys hermós. Aquell terrer, format de pissarra silícea, pegmatita y alguna altre roca, totes molt dures y compactes, està casi Ré tot ell plé d' arestes vives, algunes de prou alsada per formar verdaders barranchs. La primera impresió es de que alló es produhit per l' acció erosiva de l' ayga de la plu- ja, mes ben prompte se dona ab la verdadera causa, que no es al- tra que l' erosió produhida per el vent, que anat gratant, empor- tantsen la part més flonja de la roca y quedant intactes ó menys gastades les parts més dures, com à nervis, que fs lo que forma las arestes existents: comprobantse en aquesta verament la causa per a o) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATUBAL la direcció de les dites arestes. que fs la mateixa que té el vent allí predominant, el nort, ó sía la tramontana, com s' anomena en el país, apart de que les pendents que forma el terrer no son lo pro- nunciades que tendrían de ser, perque "1 iregadís de l' aygua de la pluja pogués produhir aytals efectes d' erosió. Y encare que 'n la comarca ja es coneguda la forsa de l' esmentada tramontana, que casi bè cada any produheix alguna desgracia en bèns ó persones, admira hagi pogut arribar à gastar roques de tal duresa. Indubta- blement que es un dels exemples més notables que hi ha de l' erosió produhida per el vent. Entre la pegmatita s' hi troban cristalls de turmalima negra, alguns de 10 centímetres de diàmetro, y filons de la mateixa en massa amorfa: granats, mica blanca y negra (ó sía, la biotita) en làmines d' alguns centímetres de llargada, quars casi hyalí, y de diferentes coloracions, morat, blavós, rosat, pero no s' en va veure de cristallisat. En un tros d' aquet quars blavós es que hi vaig trobar un bonich cristall de andalusita, com ja en vaig donar compte en una nota ú l' Institució fa poch. També hi ha un feldes- .pat orthosa en massa, semi-eristallí, blanch y gris, d' un aspecte molt curiós. Al cap-vespre arribarem de retorn ú Cadaqués, ahont vam fer nit una mica cansats, pero molt contents de quant havíem vist y es- tudiat. Dormirem en aquesta població, y al dematí seguent em- prenguerem, ú peu també, el camí de la Selva. El terrer que s' atravessà no va oferir res de nou. A la Selva se prengué una barca per anar à Llansó, d' ahont al mitj-día el tren nos portà de retorn é Barcelona, arribanthi é la nit. Las especies de moluschs que recordo haber trobat desde Rosas ú Cap de Creus son las segúients: Murex brandariformis —Loc. xy —truneulus. -- Lin. Pisania maculosa. —Lam. , o Orbionyi —Payr. Triton: corrugatus.—Lam. Euthria gracilis. —Loc. Nassa mutabilis. —Lin. inflata. —Lam. . o Uunifasciata.—Riener. , —Guernei.—Loc. , —inerassata: — Mull. (PSI y INSTITUCIÓ CATALANA D'HIiSTORIA NATURAL 53. Corralliphillia alucoides.—Blainville. Columbela rustica.—Lin. Sealaria obsita.—Loc. Conus mediterraneus.—Brug. 2 Ssubmediterraneus. — Loc. Cerithium muritis. — Auton. 2 rupreste. —Risso. 2 Bourguignati.— Loc. 2 provinciale —Loc. 2 Masiliense.—Loc. Littorina neritoides.—Lin. Rissoa (Albania) cimex.—Lin. Turbo rugosus. —Gml. Calliostoma Linnei. —Monterrosato. Monodonta lineata.—Da Costa. D) turbinata. —Born. 2 retusa. —Monterrosato. Gibbula Richardi.—Payr. p) rarilineata.—Mich. 2 divaricata.—Lin. 2 ardens.—Von Salis Marsehlins. 2 Adansoni.—Payr. Haliotis lamellosa. —Lam Patella cerulea. —Lam. 2 —subplana.—Mich. 2 Mabillei.—Loc. , —sGutellina.— Loc. , o Bonardi.—Payr. , —aspera.—Loc. Mytilus petasinaculinus.—Loc. Tapes decusatus.—Lin. Spondilus geederopus.—Lin. Venerupis irus. —Lam. Pinna nobilis. —Lin. Pecten seutis. —Reeve. Chama eryphoides. —Lin. Es, donchs, aquesta una escursió hermosíssima y molt profito- sa, convinguent que fs repetís, ja que tot alló ha sigut fins are molt poch estudiat, y per lo que nosaltres poguerem ovirar, encare que anant à corre-cuita per la falta de temps, crech que s'hi farían bones troballes pertenyants 4 totes les branques de l' Historia natural. LL. Tomàs. Maig de 1907. 54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL INSEGTES DE MALLORCA, (ARTA Y GAPDEPERA) PER EN LLORENS GARCIAS Y FONT Seguint la tasca empresa en Desembre de l' any 1904 y desitjós ara com sempre de donar a coneixer a n' els llegidors del BUT- LLETÍ les riqueses que la Providencia ha escampat per la nostra Roqueta, compreses part en els resultats de les meves excursions per els plans y montanyes d' aquest recó de l' Illa, continuaré en aquesta comunicació la llista d' insectes en aquella fetxa comensa- da, am la variant de que, així com en aquella eran sols els coleóp- ters l' objecte preferit de la meva observació, en aquesta, seguint el consell d' un distingit soci honorari de la nostra INSTITUCIÓ, de recullir tot lo que se presenti, encare que sigui de branques molt distintes de l' Historia Natural, anotaré les troballes fetes en altres ordres d' insectes, a la determinació dels quals han contri- buit distingits entomólechs, socis també de l' Institució: a tots don les més corals mercés, particularment al amich F. Ferrer y Vert, que mí ha determinat casi tots els coleópters y lepidópters. EXCURSIÓ A SÍ ATALAYA-VEYA (CAPDEPERA) Pe'l Juriol d' antany el jove metje en Miquel Sureda me convidà a una excursió a s' Atalaya-veya: mí explicà l' itinerari y no vaig esser molt mal de ginyar per partir al endemà 24. A les 4 del matí després de pendre un café a can Manyol, única taberna oberta en aquella hora, y exolicar nostra idea a n' els pochs tertulians que hi havía, sortirem d' Artà pe'l camí de sa Torra, atravessarem el Cos y a devers les 6 passarem per les cases de la possessió, aturantme uns minuts per cassar en els carts de formetjar (1), ahont vaig recullir Tillus, Larinus y Ozxitiyrea: un bon tros passat les cases mos aturarem per pendre un refors y se- guir després nostra llarga exida. Acabat de barenar, vaig passar el salabret per un sens fí de lletreres (Euphorbia), que poblaven el sementer de l' Angel, agà- (1) Carts de formetjar sol haverni a totes les possessions que tenen ove- Lles y fabrican formatge durant la desmamada dels anyells, empleant les flors per la coagulació de 1a llet. INSrITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA: NATURAL 55 fant alguns hemípters Sehirus, Carpocoris, Stenocrphalus, Y Co- leópters Chilocorus, Ditomus, Spermophagus, Agrilus, Psilotrhix, Stenopterus, Oedemera, Coccinella, Exochomus, Mordella, Danaca- ea, Sitones, regirant les pedres trobi Asidas, Percus, en els exere- ments Searabaeus, Onitis, Gymnopleurus, Copris, Ontophagus, saltant pe'l camí Agriotes y Gonocephalum. A ma esquerra y per un ample sementer seguirem direetament cap a les cases de na Nyana, ahont haviam determinat dinar. De cop y assustada segu- rament per la remor que nostres passes feyen ferint el rostoy, s' axeca una ilebra que no hauriem aturat encare que mos hagues- sim fet sang en els jonoys: després d' alguns llaments per haver deixat l' escopeta, seguirem envant, y la rabiada presa am la lle- bra me va passar am la troballa d' un Cryptocephalus molt pulit y la Hispa testacea, demunt el Cistus salviaefolius. L' ample llitera del torrent, d' uns sis metres de fondaria, mos aturà un poquet, per no porerlo passar a qualsevol lloch, y per un tirenyet baxarem y l' atravessarem, trobant el Scolopendrium Hemionitis y un Heliz molt hermós: als pochs minuts arribarem a la posada, descansarem un poch, refrescarem els esperits y enca- rregarem a n' en Climent, el guía de sa Cova de s' Ermita, quí ens preparés un dinar per les 10 y mitja, al entretant naltros arriba- riem a la platja atravessant am un llantet l' estany de Canyamel, Entre canyes y boves, passarem l'estany contemplant y admi- rant la Natura: sols el cant dels aucells alteraba la quietut d' aquella diada. Arribats al mar prenguerem un bany, aplegantse després mon company ú uns carabiners que estaven al axoplug del calent sol baix dels Pins de ses Vegues, mentres jo "m dedicava à l'exploració del arenal: no 's feren esperar les Cicindeles que passaren à ocupar un lloch dins el pot de la bencina: sota les pedres vaig agafar Ste- nosis, Pimelia, Tentyria, Saprinus, passant el salabret per les plan- tes agafí Hispas, Apion, Tuychius, Spermophagus, Criptocephalus y altres quí estàn per determinar, els ortópters Acrida nasuta, Acrí- dium, Acrotylus y els hemipters Lygaeus, Carpocoris Y Stenoce- phalus: baix d' unes pedres, en el pinar, vaig cassar el Ta ed gibbulus yY à uns romanins la Chrysomela americana. No vaig dexar de recullir també algún molusch, Helix, Cochli- cella, Clausilia, Tudora y Ferrussacia. A quarts d' onze atravessarem altre volta l'estany observant 56 f INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL algunes Libellules, arribarem à na Nyana à punt per menjarnos un suculent arrós. Mitjdía el sol senyava à n' els penyals del cim de la montanya: quan acabarem de dinar mos axecarem de sa taula, carregarem els trastets y les cames dalt el coll per no cansarnos tant, y cap amunt s' ha dit, à pujar dalt s' Atalaya El sol picava de bon- deveres, ni un alé de vent venia a refrescar nostra encesa cara, de dalt poguerem contemplà l' inmens pla que desde el mar s' extén entre el macís de Son Jordi a Son Servera y el de S' Eretat ú Cap- depera, fins aprop d' Artà y en direcció de Llevant ú Ponent y Mes- tral: à Tramontana el macís d' Artà am sos piehs més enlairats Ferrutx y Atalaya-Freda, à Llevant y aloch l'inmensa mar, calma com una bassa d' oli, am qualque veleta blanca, barqueta d' intré- pits mariners, els coloms marins volant delitosos cap a la penya brava del Cap Vermey y les gavines capficantse famolenques per cassar qualque pexet, una vegada més admirarem el poder del Creador. Baxarem per la part de Llevant, y com que s feya tart y havíem de correr molt per retornar al poble, aquí acaba l' importancia cien- tífica de l' escursió, perque la resta del camí la ferem molt depressa En els penyals de la vessant vaig recullir Helix iguals à n' els del torrent y vegí abundant la Digitalis dubia sense flor. La montanya es pelada com totes les de la comarca, sols hi ve- geten algunes mates, qualque peu de Hipericum Balearicum y carrit- deres: mes avall s' entra à la zona dels pins. A les 5 arribarem à la Font de sa Cala, ahont vaig cassar alguns Polystes, passarem pe'l Carregador y agafí l' Argymnis pandora y alguns himenópters, seguint després per Capdepera y agafant la carretera d'Artà, ahont arribarem bons y contents. Llista di especies recullides (1) ORTOPTERS ft Locusta viridissima L. È Acrotylus insubricus Seop. t Forficula auricularia L. € Epacromia strepens Latr. Mantis religiosa L. Pachytylus danicus L. Bacillus Rossi, Fabr. FS Anisolabis meesta Gené. t Acrida nasuta L. Gryllotalpa vulgaris Latr. t Acridium peregrinum L. (I) Les especies que duhen estrelleta son les acafades en aquesta ex- cursió. - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 54 HEMIPTERS Nepa cinerea L. t Cicada plebeja L. ft Graphosoma lineatum L. t Lygaeus militaris Fab. Centrocarus spiniger Fab. Notoneeta glauca L. Naucoris maculatus Fabr. t Sehirus dubius Seop. COLEOPTERS (1) X Cieindela flexuosa Fabr. s var, lunata Beuth. Nebria brevicollis Fabr. Broscus insularis Pioch. Tachys quadrisignatus Duft. Harpalus, sp2 Bedelinus circumseptus Gené. Orthomus balearicus Pioch. Sunius bimaculatus Er. melanurus2 Rúst. Trogosita Mauritanica L. Silyvanus surinamensis Lin. Dermestes Frischii Rugel. Anthrenus verbasci Lin. Hister duodecimstriatus Sehr. € Saprinus apricarius2 Er. € Searabaeus laticollis Lin. € Gymnopleurus Sturmii Mac. € Onitis fureifer Rossi. st — QOlivieri Il. Aphodius seybalarius III: Ammoecius elevatus Oliv. € Anthaxia nitida Rossi. Croesus Vill. Ptosima flavoguttata III. var. 6, maculata Herb. t Agrilus derasofasciatus Lacor. Chrysobothrys affinis, Fabr. (1) t Nezara prasina L. f Carpocoris lunulatus Fabr. $ — baccarum L. Stenocephalus agilis Scop. Macroseytus brunneus Fabr. Pirates hybridus Scop. Solenosthedium Iynceum Fab. Blechrus glabratus, Dult. - Haliplus badius Aubé. Agabus bipustulatus Lin. Colymbetes coriaceus Lap. Dytiseus marginalis Lin. Cybister Roeseli Fabr. Cercyon flavipes Fabr. Sphaeridium searabaeoides F. Creophilus maxillosus Lin. € Tentyria Sechaumi Rraatz. t Stenosis intricata Rtt. AXis acuminata Fabr. — —punetata Thum. € Pimelia eribra Sol. t Orypticus gibbulus Queens. t Gonocephalum rusticum Oliv. é Mordella fasciata F. Meloe variegatus Donov. t Qedemera lurida, Marsh. ss — flavipes Fabr. $€ Sitones lineatus Lin. Brachyderes caudatus. Brachycerus plicatus Gyll. Lixus Ascanii Lin. Larinus ursus Fabr. EO — — flavescens Germ. Rhytirrhinus dilatatus Fabr. Hypera crinita Dej. Sphenophorus piceus Pall. Calandra granaria Lin. Totes les especies que se citan en aquesta llista no les vaig citar en ma primera contribució (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., any 1904, pàg. 116 à 119) y algunes agafades en aquesta escursió sols les anomenem en la ressenya de la matexa, am son nom genérich. 58 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Drasterius bimaculatus Rossi. —$ Apion frumentarium Lin. f Agriotes sordidus III. £ Spermophagus cardui Gyll. Atelestus brevipennis Lap. t Stenopterus ater Lin Ebaeus glabricollis Muls. 9 Pogonochaerus Perroudi Muls. Agapanthia cardui Lin. Cassida vittata Vill. Macrolenes ruficollis Fabr. (1) —. nobilis, Lin. 4 Criptocephalus luridicollis Suff Adalia bipunetata Lin. . Chrysomela erythromera Luc. —£ Chilocorus renipustulatus Serib t Hispa testacea Lin. £ Exochomus 4 pustulatus Lin. f Psilotrix nobilis, III. LEPIDOPTERS t Papilio Machaon L. Argynnis Pandora L. È Pieris rape L. Epinephele Jurtina L. Leucophasia sinapis L. Zeuzera pyrina L. t Colias edusa, Fabr. Acherontia atrepos L. ro — — — var. Helice Hb. Sphinx convolvuli L. Charaxes Jasius L. Deilephila euphorbie L. t Vanessa atalanta L. t Macroglosa stellatarum LL. Ei des cardui L. F Plussia gamma L. HIMENOPTERS £ Apis mellifica L. Vespa vulgaris L. € Bombus terrestris L. t Polistes gallicus L. Xilocopa violacea, L. t Samofila hirsuta. Seolia flavifrons Fabr. (Mallorca) Artà, Mars de 1907. LA ANDESITA ANFIBÒLICA DE VILACOLUM (EMPORDÀ) Tots els estudis publicats fins al present referents à la regió vol- cànica del nordest de Catalunya consideren à les manifestacions eruptives com dà plenament quaternaries, y axís ho demostren la natura dels productes llurs y les relacións estratigràfiques. Jo ma- teix al parlarne he defensant semblant cosa, sense ni apuntar que les erupcions quaternaries poguessen haver sigut precedides d' al- (1) Aquesta especie fou citada en ma primera comunicació amb el nom de Labidostomis sbimaculata2 nom que rectificàm. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 tres: cosa que hauría sigut molt rahonable sospitar, per l' origen que els hi assignavem. Deyem, en efecte (1): eEls fenómens volcànichs de Catalunya no deuhen estudiarse com un fet aislat, car son relacionats ab les demés formacións volcàniques de la costa oriental d' Espanya Aquesta, com se veu clarament en un mapa, forma quatre archs concaves, el primer de Gibraltar al cap de Gata, el segon de Gata à Palos, el tercer de Palos à la Punta de Nao, y el quart, que es molt mes gran, s' exten al llarch del marge oriental del planell central y de Catalunya fins als Pirineus, y al seu devant s' axequen els illots volcànichs de les Columbretes. La forma d' aquets archs, les mani- festacións eruptives que 'ls acompanyen Y 1 gran fons que tè la mar devant d' ells, indiquen clarament que son els cayres de quatre grans cercles d'enfonsament, coordinats per una gran línea de frac- tures relativament modernes yY ab fites ben marcades per les erup- cións volcàniques de Gata, Palos, Columbretes, Olot y Agde-. Si hi ha donchs relació d' origen entre aquestes regions volcàniques, de rahò es que també n' hi haja de productes, pero els trobats fins ara ú la comarca d' Olot no responien à n' aquesta deducció llògica. Una altra proba de que les manifestacións volcàniques de la nostra terra devien començar abans del período quaternari, nos la dóna la relació de causa y efecte, car si les ruptures, falles ó en- fonsaments, son la causa dela sortida de les materies foses del in- terior de la terra, lo natural es que al ferse aquelles emergexen aquestes: doncbs bè, el retallat de la costa àctual de Catalunya, com el de tota la part oriental d' Espanya, ja havém dit que son cirehbs d' enfonsament, y son d'origen terciari. El que formà la nostra costa, se produhi al final del período oligocénich, determinant el resurgiment definitiu dels Pirineus, Montseny y altres montanyes importants de Catalunya. Un moviment tectónich tant considerable lo natural es que anés seguit de manifestacións eruptives propies de 1a época, similars à les que voregen la mitat inferior de la linea litoral mediterrania, com son les andesites del Cabo de Gata, Mar Menor (Cartagena), Columbretes y Puig de Lofre (Mallorca), pero el no haverse trobat encara à Catalunya semblants roques, feu divi- dir la costa mediterrania en dues parts, la inferior caracterisada (1: eCurs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada à Catalunya, pl. 145. 60. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL per les roques andesítiques, y la superior pe'ls basalts feldespàtichs. Avuy semblant divisiò no té rahó de ser, ab el descubriment que havém fet de la potenta massa eruptiva àcida de Vilacolúm de Dalt, restant per tant íntimament enllaçada la nostra regió volcàni- ca ab les del mitjorn mediterrani. Lo que sospitavem per rahons tectóniques queda demostrat pe'ls datos petrogràfichs. El descubriment d' aquesta roca no trobada fins ara à Catalu- nya fou ben bé, degut à la casualitat, pero ensemps es una proba més de que 'l geólech deu observar sempre el terrer que trepitja per més que li conste que anteriorment ha sigut recorregut per al- tres geòlechs. çQui havía ni de sospitar que en la regió veleànica del nordest de Catalunya hi hauría roques traquítiques visibles des- prés d' haver sigut recorreguda en tots sentits per tant experi- mentats homens de ciencia y sobre tot ara de poch per nostre con- soci Mossen Gelabert y 'ls sabis professors nostres de la Univer- sitat Central doctors Calderón y Navarro2 Jo mateix al trobarme ab el bloch, causa del descubriment, tirat devant la porta de la Reetoria de Sant Miquel de Fluvià, vaig quedarme sorprés perque coneguí desseguida que tenia devant una roca que no era de Cata- lunya Y que "m semblà una Traquita à simple vista. Y per mes que "ls del poble me digueren que sí que ho era del pays, no vaig quedarne convençut fins à observar que la majoria de carreus de la iglésia romànica de Sant Miquel ho eren d'aquella roca, com també un dels sarcófaehs romans recentment descoberts 4 Empu- ries. Allavors se 'm digué que aquella roca era treta de unes pe- dreres de Vilacolúm de Dalt, y pochs dies després, quan ja havía estudiat les preparacions microgràfiques del exemplar trobat à Sant Miquel de Fluvià, vaig tenir la satisfacció de quedarne plenament convençut. I A ponent de Vilacolúm de Dalt el terrer s' aixeca suaument for- mant com un toçal allargat en direcció à Sant Miquel y que es el primer grahó que forma la plana del Empordà en aquells indrets, tot el turó aquest, que tindrà una alçada de trenta metres demunt la plana y una superficie aproximada de un Rilometre quadrat, està format de la roca que anem à estudiar, si bé aquesta no apareix per . tot arreu à la superficie per mor dels aluvions ó dipósits posteriors que la recubriren, pero per tot arreu hont s' hi hà obert una pedre- ra, yn' hi ha cinch ó sis entre abandonddes y en explotació, apa- reix la massa de la roca compacta, de color grisa generalment y INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 61 groguenca hont està més alterada. Una de les pedreres, la més aprop à Vilacolúm, es molt gran y deu fer sigles y sigles que se 'n trau roca, per lo que he dit del sarcófach d' Empuries se veu que "ls romans ja la coneixien, y 'lS constructors de la etat mitja se 'n aprofitaren tambè per bastir les iglesies de Sant Miquel y Castelló. — Els talls oberts en la roca viva, alguns d' ells de 5 y mes metres, permeten fer una serie de observacións y deduccions. La massa rocosa es compacta, y si bé presenta esquerdes són d' orígen mecà- nich y recient: dintre l' aspecte netament cristallí en alguns llochs se nota certa estratificació, semblant à la de les roques gneisiques, deguda al paralelisme que adoptaren els elements anfibólichs, quan per son estat pastós s' escorregué la massa, Y que fs fan sumament visibles per sa color negra. L' aspecte megascópich de la roca es de traquita, y Jo mateix nos paregué en les preparacions microscópiques, pero l' estat de alteració del element feldespàtich no permetía assegurarho ab cer- tesa. Per aixó determinarem remetre les preparacions en consulta al doctor Calderón, qui era "1 més indicat per sos estudis sobre les regións volcàniques del Cabo de Gata, Y en cartes me comunicà que ab tot y son aspecte megascópich de traquita, era una veritable andesita anfibólica ab sanidina, sense la abundosa materia vitrea que quasi sempre porten les traquites. El doctor F. Navarro, qui es- tudià també les preparacions, diu que 'ls feldespats predominants son plagioclasses (probablement oligoclasses) tant en el magma com en els fenoeristalls, aquets darrers tenen la estructura zonar característica de les andesites. L' element fosch es anfibol en un orau molt avençat d' alteració, abunden els grans cristalls d'apatit, la magnetita y no hi ha esfena que quasi may falla en les veritables traquites. Abdós petrógrafs, Calderón y Navarro, reberen ab gran interés la nostra trovalla, que venía à arrodonir els llurs interessants estu.- dis respecte à la nostra regió volcànica, consignats en una Memoria ja impresa, sentint per aytal motiu no poguer incloure en ella les nostres observacions En honor à la veritat debém consignar que ells trobaren també una andesita anfibólica entre les projeccions del volcà de Roca Negra d' Olot, arrencada del subsolinduptablement, y fonamentantse en aquest detall me diu in litteris el senyor Calde- rón: cYa verà V. en nuestra Memoria que ya sospechaba, en vista de las proyececiones de Roca Negra, que en 1a región debió preceder 69 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL una época de volcanismo menos bàsica, à la que ha dejado los vol- canes y mantos que se ven en tantàs partes de la provincia de Ge- rona: pero las manifestaciones de aquélla son muy escasas, ya por haber desaparecido, ya por estar cubiertas por las posteriores. Con esta ligera indicación comprenderà V. el interés que conce- do ú los hallazgos de aquella fase de actividad volcànica, mucho més antigua (quizàs terciaria) que la de los basaltos habituales en el país. Els sols restos d' andesita llençats pe'l volcà de Roca Negra, si bè testimonien la existencia d' erupcions àcides anteriors à les bàsi- ques, no 'ns precisen quàn tingueren lloch, y perxó en Calderón diu que son quizós terciarias, pero la potenta massa de andesita anfibó- lica de Vilacolúm de Dalt ens diu ja ab tota claretat que la erupció volcànica que la feu sorgir es anterior al pertodo pliocénich. En efecte, resseguint el tall de la pedrera més propera à la vila, se veu que la superficie de la massa de la roca estigué molt temps sotmesa al trevall de la erosió marina segurament, per les ondula- cions y esquerdes que presenta, plenes de codols, palets y sorra de la matexa y altres roques, com passa en els penya-segats costers, y lo més decissiu es que demunt mateix hi ha un banch d' ostres en alguns llochs y en altres una gruxa de caliça argilenca formada tota ella de motllos de fóssils, especialment vibals y polípers, acusant una formació litoral. Les especies que més abunden y que vaig recullir ab abundor SON de Ostrea Companyoi Font. — — cochlear Poli. — — Hòrnesi Reus. Pecten pes-felis Lin. — —8Pp. Spondylus Gussonii Costa. Himnites Escolanianus Coec. Mytilus sp. gran tamany. Perna sp. Arca Nocee Lin. Venus Bronni Mayer. — —multitamella Lam. — — eacentrica Agar. Polipers abundants, Des Dia INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 68 Aquets tóssils pertanyen segurament al periodo pliocénich, sent coetanis dels de Ciurana, Baseya y Sant Miquel de Fluvià, sols que aquí ens trobém ab una formació costera y en aquets altres llochs ab formacións d' ayga tranquila y fons llotós. — Segons aixó, es induptable que en la era terciaria hi hagué ja erupcions volcàniques en les comarques del nordest de Catalunya, es probable que coincidissen ab la formació del nostre litoral per lo enfosament de la massa continental que s' extenía mar endintre, ó sia al començament del periodo miocénich, y es quasi segur que coincidirien també ab les erupcions similars ja citades de les Ba- lears y litoral inferior d' Espanya. Abril 1907. N. FoNT Y SAGUÉ, Pbre. EE SE r OBRES REBUDES PERA LE BIBLIOTECA FERRER Y OLEDO, JAIME.—Catúlogo de los peces de Menorca.— Mahón 1906. MoNaAco, H. S. H. rHE PRINCE OF.—Metereogical Rescarches in the high atmosphere.—(The. Seot. Geog. Mag.) NAVÀS, LoNGINOos. — Entomologie. (Rev. des. Quest. Scien.) 2 2 Por los museos de Europa. (Raz. y F.) PARDILLO VAQUER, FRANCISCO.— El Microsterógrafo y su apli- cación ú la medida de diedros de cristales microscópicos.—Ma- drid 1906. PAU, CARLOS. —Carta ú un botànico. (4.3) NOVES En el travertí-argilós de Canaletes aprop de Sardanyola s' hi trovà un tros de barra inferior de la part dreta amb el 4 y 5 caixals d' un Equus cabalius L., al ensemps que un altre exemplar de la , barra de baix d' un Bos Urus Cesar amb els dos últims caixals. Aquestes dos especies son pertanyentes al Quaternari y m' apar que per lí estat de fosilisació pertanyen als principis del pis tra- vertínich, 64 INSrirucIó CATALANA D'Histoura NATURAL També cai fer notar que ú mon entendrer deu esser més aviat del B. Urus que del B. priscus d' en .Brisson l' exemplar de bou, per rahó d' esser aquella especie la que habitava en nostres terrers per aquell temps Y que avuy se troba solzament en els frondosos boscos dels Ràrpats y Càucase, Y pochs individuus en la Lutua- nia. essent una especie molt brau. —MARIAN FAURA Y SANS. Barcelona 6 Juny 1907. El novell aficionat à les Ciencies Naturals, mon company en Pau Farret, recullí d' aprop de Vilafranca, en el terme de Sant Miquel d' Olérdola, en les pedreres d' en M. Rabassa, una nova especie que per conducte del canonge Almera enviarem à M. Deperet y ell la senyal amb el nom de Pecten corsicanus Dep. et Roman., y segóns la classificació del terrer feta per el Dr. Almera en el seu mapa geológich, pertany al pis Sarmatià ó Tortonià superior. —MARIAN FAURA Y SANS. Barcelona 6 Juny 1907. El día 20 del Maig passat anavem de Girona cap ú Vilamalla uns quants alumnes dela Càtedra de Geologia aplicada à Catalunya, quan al arribar à Corsà cap à les cinch del matí, fresquejant y ab cel núvol, presenciarem un espectacle per demés curiós. Al costat mateix de la estació hi ha una fàbrica de serrar fusta ab una xema- neya de 15 à 18 metres d' alçada, per qual cim sortia una mica de fum al arribar el nostre tren, y ab tot y axó, tot el cim y voltant de ella, axis com les cornises que formen l' adorno de la part superior dela xemaneya, estaven atapahits d' aurenetes ben aclofades, les unes demunt les altres, Y no cabenthi, moltes s' estaven arrapades per les juntures dels mahons, de pit à la paret, n' hi havía à cente- nars, y vistes ab uns bons binocles formaven un quadro ben inte- ressant: també s' hi veyen uns quants falsiots, si aquests eren els qui de preferencia s' estaven arrapats per les juntures dels mahons. No sabém si haurien passat la nit allí, à l' escalf de la xemane- ya, pera resguardarse de la fredorada, ó be si solsament sí hi po- saren aquell matí pera escalfarse un xich tot esperant que '1 sol sortís d' entre les boyres que l' embolcallaven, pero de tots modos es un cas curiós y perxó l' havém volgut citar.—N. F. x S., Pbre. lmp. L4 HORMIGA DE ORO.—Nueva San Franelsco 47, Barcelona. di Se Da, i 4 Nulla unquam qutal fidem et rationem vera dissensio esse. potest.. NIE TD LA er Re LS I Consr.z DE Fi, CATA, c. IV A ra : poirar i dé RC A AI Hi 4 da dia A al va min y al. de - Be mes surt el Butlletí de 1 CA ps lema titució, previa aproració de la le Els Di il VA : Sals saga à part: ur dot X i Li 50 ex mplars 4 al Eqe a planas due 2850 ptas. È Ei El BS dat Se: Apa a Ll are. la Ba dE È E. li las) EB i) E — EA Gotes des i Eatitaaiit abr ies Des Sehanges voyés au siège de la Societé: d I nel Paradís, 107 Leer: Re dieitació Genis d' es Nati —Pu adis lona) desitja 'l cambi de publicacións. Et Die elInstitució Catalana d' Historia Natural. —Parad i — lona) bittet um Gegensendungen. Ra ni NA La elnstitució Catalana d' Historia Natural. Perd, se lona)o desea el cambio de publicaciones. — Ms The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 1 lona)a desires to exchange publications. —— a) La elInstitució Catalana d' Historia Natural, —Prcds, lona), demande P da i lona) eDiege CG a BUTLLETÍ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL UM ÉPOCA BARCELONA, OCTUBRE 1907 ANY IV.—Núm. 1 COMUNICA CIONS Etudes malacologigues sur quelgues espétes assiatigues qui se sont répandues dans les sous- centres alpigues et fispanigues Par le Commandant Caziot, avec le concours de Mr. Fagot Zua subcylindrica I.—HISTORIQUE Ielix subeylindrica Linneus, Syst. Nat., ed. XII, p. 1248, 1767. , —lubrica Múller, Verm. hist., p. 164, 1774. Turbo glaber Da Costa, Test. Bb P: 60 PL. V, BS 8, PITG) Helix splendidula Gmelin, Syst. Nat , ed. XIII, p. 3455, 1788. Bulimus lubricus Bruguière, Engel. meth. vers., I, p. 811, 1789. 2 subeylindricus Poiret, Cog. terr. et flu. disne., p. 45, 1801. Limnea ltubrica Flemings, in Edimb. encyel., VII, p. 78, 1814. Zua lubrica Leach, Brit. Moll., p. 114, 1820. I Cochlicopa ltubrica Risso, Hist. Nat. Europ. méri., IV, p, 180, 1826. Cionella tubrica Jeffreys, Syst. test. in Trans. Linn. of London, XVI, p. 847, 1880. i Achatina lubrica Mente, Synops nat. hist., p. 20, 1830. Columna lubrica de Ohristofori et Jan, Catal. IX, num. 6, 1882. Styloides lubricus Fitzinger, Syst. verseich., p. 105, 1888. Huylaster lubricus Zelebor, Syst. verseich., p. 18, 1851. Glandina lubrica Adams, Gen. of terr. moll., EEtpe 105 pi. XXI, fig. 1, 1853. Ferussacia subeylindrica Bourguignat: in Aménit. malac., I., p. 209, 1853. Zua subeylindrica Drouèt, Moll. Cóte d'Or, p. 59, 1867. Cionella lubrica Paetel, Cat. conch., p. 289, 1890. 66 INSTITUCIÓ CATAL:NA D'HISTORIA NATURAL IIL.—CLASSIFICATION Cette espèce n'étant ni un Helie ni un Turbo, ni un Bulimus ni une Limnea, le premier nom qu'il convient de lui appliquer est celui de Zua qui lui a été donné par Leach en 1820. Sous le nom de Cio- nella, Jeffreys en 1880 a réuni les Zua de Leach et le genre Cocci- liodes (Caecilianella de Bourguignat) de Férussac. Les auteurs alle- mands ont conservé le genre Cionella en le composant des sections suivantes: . Zua, type Zua subceilindrica. . Hypselia Love, 1854, type Achatina producta Love, de Madère. 8. Coecilioides Férussac, aprés de Blainville, 1817, type Coeciliocides acuta Fér. . Gesstilbis Crosse, 1857, type Gesstilbis ccledonica, de la Nouvelle Calédonie. 5. Leptinaria BecE., 1887, typ. Helia unilamellata Férussac, de Polivie. 6 Ferussacia Risso, 1826, type F. folliculus. Avec les sous sections: i . Folliculus Agassiz. 1887. . Oylichnidia Lovve, 1854, de Madère. . Tornatelloides Pír., 1877, type Tornatiellina achatinoides, lles Gambier. / 4. Pseudazeca Pír. 1871, type Glandina procerula Morelet, d'Al- gerie. Ce genre ainsi compris, n'a aucune espèce de signification. — C'est une véritable macédoine disparate, una olla podrida ainsi que s'exprime M. Fagot. Réduit aux espèces de la région paléartique, il comprend les Zua, Azeca (Zuidae) Ferussacia (Ferussacidae) et Caecilianella (Coecilianellidae) qui n'ont que des rapports lointains, à cause de leur constitution anatomique et de leur distribution géographique Il est préférable de conserver le genre Zua de Leach qui est très bien limité et qui comprend un certain nombre de formes dont plu- sieurs ont besoin d'étre étudiées avec soin, au lieu du genre Cionella Dans son Histoire malacologique des Pyrenées írançaises et es- pagnoles, M. Fagot a bien défini les caractéres qui différencient les différents genres ainsi qu'il suit: Les animaux de la famille des Ferussacidae, sont semblables à Sr ies o, I9b) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 67 ceux des Zuidae, mais ils sont toujours pourvus d'un pore muqueux peu développé a l'extremité caudale, et ont une màchoire mince à plis très nombreux et a bords crénelés. La coquille du genre Ferussacia est de grandeur moyenne, in- perforée, brillante, polie, transparente, bulimiforme, à tours peu convexes, ouverture presque droite, ovale, allongée, parfois garnie des dents lamellaires, columelle sinueuse, subtronquée. Les animaux de la famille des Zuedae ont un corps allongé, etroit, inement TrugueuX, d'un gris ardoise, plus ou moins foncé, tentacules supérieurs allongés, tentacules inférieurs courts, pied étroit, point de pore muqueux. Màchoire alternée aux deux bouts à cótes nombreuses, verticales, se touchant, à crénelures obtuses. Radule à dents marginales armées de 4 ou 5 cuspides, dents latérales munies d'un support étroit, dents du rachis très petites et très espacées. La coquille est d'un corné verdàtre ou jaunàtre, lisse, luisante, transparente, a croissance lente dans les premiers tours et rapide surtout dans le dernier, ouverture piriforme subeontinue ou a bords réunis par une callosité vernisée. Le genre Zua à une coquille allongée, a tours convexes, croissant rapidement, cornée lisse, luisante, ouverture presque droite, piri- forme, anguleuse à ia partie supérieure et sans dents, péristome droit, muni d'un épaississement intérieur, une lame calleuse aplatie réunit les deux bords a l'insertion de l' avant dernier tour. Le genre Azeca de cette mème famille des Zuidae a une coquille ovoides fusiforme, tours presque plats, les premièrs serrés, le der- nier croissant assez rapidement, lisse, cornée, luisante: ouverture oblique, piriforme, rétrécie, péristome muni d'un bourrelet inté- rieur. Une petite callosité filiforme entoure le bord columellaire et se prolonge vers l'avant dernier tour jusquià l'insertion du bord libre. Quverture étroite munie de denticulations. Pli apertural sui- vant l'enroulement de la spire. Le genre Caecilianella comprend des molusques a animal gréle, transparent, blanchàtre, finement granulé, tentacules supérieures mé diocrement allongés, presque cylindriques, privés de globes oculaires pigmentés, tentacules inférieures presque rudimentaires, màchoire finement plissée. Dents très voisines de celles du Rumina decollata, dents du rachis très petites, trapues. 8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL II.—DISTRIBUTION GEOGRAPHIQUE Le Zua subeylindrica, et les formes voisines de cette espèce, sont trés répandues dans toute la région paléartique, c'est à dire dans les trois sous-centres taurique, alpique et hispanique. On le trouve en Perse, Arménie, Asie Mineure (pas au Sud). Russie dans le gouvernement de Moscou, de Tambof et de Voronège (Milachovvich), dans le Caucase, gouvernement de Stavvropul (de Rosen), province de Colehischen (Boettger), de FRusary et Tiflis (Romeroiv et Boettger), Podolie. Dans toute l'Europe depuis la region aretique, Norvége ou il atteint sa limite septentrionale maximum 700 75 (Esenorth et Ma- yer). Siberie, Transbaitalie, Altai jusque dans le Nord des Penin- sules (mais non dans le Sud). Dans l'Europe septentrionale et centrale, il ne manque dal part, néanmoins il n'a pas encore eté signalée au Ds ni dans les iles de l'Archipel. I II existe au Nord et au centre de tmipagne: dans les Pyrenées françaises et espagnoles: Pampleune, Saragosse, Soure, Pamalico, Quinta de Cincaes, Nord de Portugal (Morelet), Nobre, Castro. Au Maroc à ISIy (Pallary). Algérie (Locard), Cóteaux de Hamma, prés Alger (Lallemant). Cest une espèce qui du sous-centre taurique a gagné le sous- centre alpique, qui est sa véritable patrie d'adoption. Elle s'étend : jusqu'au sous-centre hispanique, devenant plus rare a mesure qu'elle s'eloigne du Nord de l'Europe. II serait fastidieux et sans intérèt d'indiquer toutes les localités oU elle a été citée par les auteurs. Quant à sa distribution verticale, elle vit en Transylvanie jus- qu'à 1500 mètres d'altitude, au Piémont jusqu'à 1700 m., Gredler lui donne 2000 mètres comme limite supérieure au Tyrol. / Adami l'a recueillie à 2500 mètres dans la val Ad pea del Venerocolo. A l'etat fossile Zua subeylindrica a été trouvé durid Ter aciré cène du Hartz, a Holtemmeschotter près Halberstadt (VVúst). Dans les tufs de VVeimar, Taubach et Cannstatt (Vurtemberg) : oU elle n'existe plus actuellement. Dans les sables de la méme épo- que de Mosbach, le loess de Lahgriend, vallée de la VVeser (R. VVa- : gner), Pleistocène de Saxe à Stedten et Sehraplau (VVúst). Pleis- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69 tocène du Piémont, au val Salice, près Turin, Monte Brocca (Pol- lonera). Dans l'argile des glaciers du Piémont, ville Franchiano (Sacio) Pleistocène des environs de Lyon (Dr. Jaquemet). Lehm de la Sor- gue entre Avignon et Carpentras (Viguier). Le Commandant CAZIOT. UN PUNADO DE PLANTAS MALLORQUINAS POR C. PAU Don Joaquín Més y Guindal, trasladado à Palma por exigencias de la profesión, se ha servido comunicarme alrededor de unas dos- cientas plantas recogidas, casi en su totalidad, en las inmediacio- nes de la Capital: en su envio descubro alguna forma que por la novedad, rareza ó crítica, merece publicarse, dejando para el se- nor Més Guindal la DU ua de la lista completa conforme con sus deseos. Las que juzgo interesantes son las siguientes: RAPISTRUM ORIENTALE D'C. Esta especie no había sido indicada mús que en Soller por Bour- geau: nosotros la dimos de la isla de Ibiza, en donde se ve con Íre- cuencia entre los trigos. Corresponde al R. Linnaeanum Barceló (fora bal., p. 44), por las localidades que trae, no por la descrip- ción que ciertamente corresponde al R. hispanicum L. (sub Myagro) y al R. Linnacanum Rodriguez Femenias Cm de Menorca, p. 10), según muestras de Pons Guerau. Porta (Stirpium in insulis Balearium anno 1885..., p. 297) trae el R. Linnaeanum B, et R. recogido en Menorca. Esta especie yo no la conozeo de las Baleares. Marés y Vigineix (Cat. rais., p. 80) no vieron ni herborizaron ninguna de las tres especies que se enumeran en la flora de estas islas. HELIANTHEMUM DICHOTOMUM (Cav.) Dunal var. Serre (Camb. sp.) Pau.—H. Serre Camb. El dibujo de Cambessedes (enum. tab. 11, ad pedem pl. 2) lo en- cuentro inexacto por las hojas algo cuneiformes en la base, y al 70 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL parecer, mús angostas, con tendencia à la forma oblonga. Una muestra poseo de los Algarves (Portugal) que le es sumamente pa- recida. Forma intermedia entre la genuina y Serre es mi variedad Turolense. Las formasintermediarias entre el H. marifolium (Cav. et auet.), non Linneo sub Cisto, y H. dichotomum son numerosas en mi co- lección. En cambio, :ormas medias entre los H. marifolium La- marE sub Cisto y H. dichotomum no conozceo, por consiguiente, las asociaciones de VVillgomm las juzgo contranaturales. Y por último: no correspondiendo el Cistus marifolius L. al H. marifolium de los autores, he creido que lo justo era substituirio por H. dichotomum (Cav.) Dunal, como tipo específico de un grupo muy rico en formas. FUMANA LAEVIPES XX THYMIFOLIA Pau. Según Cambesedes (enum., p. 216) esta forma híbrida corres- ponde al Helianth.viride Ten.l, y la observación cuadra por comple- to en nuestra planta, sobre todo el caràcter de las hojas ed' un vert clairo, aunque yo hubiese dicho de un verde escarchado ó glauco, pero, pone por sinónimo H. juniperinum Lag. in litt., Dunal, y esto me lleva ú dudar de su afirmación, porque la planta de Lagasca la creo muy diferente, y basta para ser fundados mis temores compar el fotograbado que acompafio con el dibujo de Barre- lier n.2 443 que Dunal aduce como su representante (Prodr. SySt. nat. I, 276). Planta erecta, ramosa, foliis oppositis glabris glauco-viridibus, acutis dorso suleatis, stipulis quadruplo longioribus, summis sub- ciliatis seta terminatis, racemis paucifloribus Emrcatt (GI pedicellis valde calyce longioribus. La he recogido en Gata y Palop (Alicante), hace algunos afios, y ha sido dada por los autores bajo Fumana Barrelieri, F. junipe- rina y hasta por F. leevis, siendo chocante que en mi herbario no se conozca bajo F. viridis. FRANRENIA LAEVIS aucet.—Tengo mis sospechas de que la especie de Linneo comprende también la F. Reuteri Boiss. (véase Loefling Index pl. rar. hispanicarum, p. 808). SILENE RUBELLA L.—Ciertamente no se trata de una especie rara, pero aquí la traigo para darla como nueva p ira Menorca, se- gún muestras de mi herbario remitidas por el Sr. Pons Guerau. MEDICAGO LITTORALIS Rhode var. LONGISETA DC. P pò3 poe . se , ., - d Le dé 7 ns ds De ee SER: 5, an Ad es, : a. Ç 5 i M 9 XX Ta CE DNS IS Ll t Mi N ri A AR N DANRY x 3 N FUMANA LAEVIPES XX THYMIFOLIA PAU. P INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL No parece indicarse en las Baleares màs que la forma típica. MEDICAGO CILIARIS VVilld. Especie nueva para la flora Balear. LoTus TENUIFOLIUS (L.) Rehb. Forma à mi entender vulgar en las Baleares y que no indicaron los autores que de las plantas baleàricas se ocuparon hasta que fué recolectada por el Sr. Pons Guerau. (Rodr. Fem. Flórula, adic. y correc., p. 176). Unicamente en Nyman (consp., p. 181) veo indicada la forma L. Prestii Ten. según ejemplares de Bourgeau recogidos el afio 1869. ViCIA LUTEA L. var. HIRTA (Balb.) Boiss. Variedad nueva para las Baleares, pero ya en Abril del afio 1899 me fué comunicada por el Sr. Pons Guerau, de Son Sancho (Alayor). Rodriguez Femenias no la incluyó en las Adiciones y rectificacio- nes de su flórula. I POTERIUM MAURITANICUM (Desf.) Boiss. P. verrucosum YVVillE. prodr. III, 205 (non Ehrenb.). Especie nueva para la flora balear, pero en mi herbario se en- cuentran tres pliegos de Menorca, remitidos por el Sr. Pons Gue- rau, siendo uno de ellos repetido con núculas maduras según mis deseos, Y con el fin de fijar con certeza la determinación específica, ya que por los dos pliegos anteriores solamente me era permitido sospecharla. Se debe, pues, al Sr. Pons Guerau la primera noticia del P. Mauritanicum en las islas Baleares. En la provincia de Huel- va es planta frecuente. Obs.—El Poterium verrucosum Ehrenb. (1829) es igual al P Magnolii Spach (1846). BUNIUM BULBOCASTANUM L. cAn Bulbocastanum Mauritanicum VVillgomm, Barceló et Porta2 No difiere de la planta valenciana (localidad única conocida hasta el dia en Espafia) més que por su tamafio un poco més bajo. Comparada con ejemplares europeos de mi herbario, no percibo di- ferencias sensibles. I ERIGERON CRISPUM Pourr. var coronopifolius. E. coronopifolius Clem. ex VVillgomm prodr. II, 84 (1870). No parece diferir de la forma andaluza. TARAXACUM CORNICULATUM É. Ejemplar único y joven: pero no puede contfundirse con el T. evythrospermum Andrz. que lo creo representante de la región i dau INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 18 montana, y el més independiente de todas las especies que po- seemos. CELSIA CRETICA L. Aunque indicada en las tres islas, y de Ibiza, Mallorca y Me- norca hay muestras en mi herbario, la cito porque noto. por la forma de las lacinias calicinales, dos formas: angostas ó més en- sanehadas. La primera parece ser oriental (Italia), la segunda quizàs sea forma occidental. En Menorca se encuentran ambas: de Mallorca é Ibiza no poseo més que Ja forma occidental. X SATUREIA RODRIGUEZM (Freyn X Jana) Pau Actas Soc. Esp. de hist. nat. (1900), p. 68. Micromeria Rodriguezii Freyn X JanFa. M. microphylla Marés et Vigineix cat. raiss. p. 214. S. filiformis X nervosa Pau. in litt. El Sr. Més Guindal me comunicó esta planta, mezclada ó confun- dida entre ejemplares de la S nervosa: esto me llamó la atención Y procuré indagar si la mezela podía ser casual ó no, porque los ca- racteres morfológicos me inducian ú considerarla como forma com- puesta. Barceló confirmó mis temores, pues leo: eComun en las mu- rallas de Palma, colinas àridas y caminos de sus alrededores, mez- clada ú veces eon la M. nervosa.s (Flora, p. 869). Eludg sur quelgues espéces de mollusques qui du sous centre Aispanigue se sont repandues dans le sous-centre alpigue Par le Commandant Caziot VITRINA PENCHINATI I.—Historique Vitrina Penchinati Bourguignat, 1870 Species nov. mollusco- CU D. 20. II.— Distribution geographique La Vitrina Penchinati dont le type à été pris entre Urgell et Sant Julià de Loria n'a jamais éte figurée, elle à été signalée a: Montserrat (R. P. Adeodat Marcet) 74 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Port Vendres (Pyrenées orientales) (Penchinat) Amelie les Bains ( 2 ) (Bourguignat) Vallée de l'Aude à Alet (Fagot) Vallée de l'Ariège à Foix (Fagot) x o du Gaibet à Aulus (Fagot) Elle s'est repandue dans le sous-centre Alpique jusquía la souree ú Lamalou les Bains (Herault) (Letourneur) HYALINIA BLAUNERI I.—Historique Helix Blauneri Shutlevorth, 1848, in Mitr. Gesells: Berre, p. 13. , lucida, var compressa, Dumont et Mortillet, 1858, Moll. tem., p. 250. Helix cellaria (pars) Dupuy, 1854, Hist. moll., p. 230. Zonites lucidus, var Blauneri, Moqg Tan., 1855, Hist moll. I, P cb: Hyalinia tucida, var Blauneri, VVert., 1876, Faun. carop., p. 22. x OO Draparnaudi var Blauneri, Robelt., 1879 in Ron. Fonog. VI pSol. Hyalmnia obscurata, Perro, in Paulucei, Malacol. Sardaigne, P. SS IE II.— Dispersión geographique Huyalinia Blauneri est une espèce circa-mediterranée ne du sous-. centre alpique qui vit dans l'Italie centrale et meridionale (Cala- bres) d' oú elle s'est répandue dans les iles de Corse et de Sar- daigne et dans le sous-centre hispanique, c'est à dire dans les Py- renées orientales, mais non en Sicile et dans ses iles. Par lelittoral mediterraneen elle a gagné la Ligurie, les Alpes maritimes (dans la montagne), le Var (les bouches du Rhóne) (cha- teau d' If) environs de Marseille, l' Hérault Saint Gélys du Fiseq (Moitessier), environs de St Martin de Londresetle pied du pic Saint Loup (Dubreuil): l' Aude, Bise, Limouges, Mont Alaric (Corbiéres) et les Pyrenees orientales (Fagot). Bourguignat dit dans sa malacologie du chateau d'Ií, p. 11: ele eZonites Blauneri semble etre une coquille spèciale aux contrées eVvoisines de la mer: le mollus que ne se rencontre en elfet qu/aux INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Tò cenvirons de Marseille, de Toulouse, d'Hyeres, de Cannes, de Ni- eC€ (1), en fin en Corse dans le voisinage des cótes.o Nous ne eroyons pas qu'elle existe dans l'Arn et dans les 2 Sè- vres quoique citée par Locard. VIOLA TORRESII xos. se. MARCET per el Reverent Pare Adeodat F. Marcet, O. S. B. E grege V. odorata. Planta acaulis stolonifera, stolonibus re- pentibus et radicantibus, jam in primo amo fiorigeris, foliis verna- libus late cordatis, acutiusculis, cestivalibus longe petiolatis, ovato-oblongis, cordatis, obtusis, omnibus crenatis, juvenibus sat, aduitis parce pilosis utrinque, petiolis eandem legem servanti- bus: stipulis subscariosis, virescentibus, longe ovato-lanceolatis, acuminatis, ciliatis, pedunculis forigeris erectis ad insertionem flo- Trum in lituum valde veflexis, sub medio bibracteatis, petiolo folio- rum cestivalium brevioribus-glabrescentibus: bracteis larceolatis, acutis, parum ciliatis, pedunculis fruetiferis decumbentibus ad in- sertionem capsularum reetis, floribus magnis, petalis oblongis, ob- tusis, inferiori sinuato, violaceis, calcare conico ad instar unguis feli- ni arcuato, acuto, albo, sepalis ovato-oblongis, obtusis, puberulis, apendicibus calcare brevioribus, capsula magna, aliquantulum ovata, apice subtrigona, virente, puberula vel glabriuscula, stigma- te uneinato-rostrato, acuto, incrassato, luteo, seminibus pallidis. Hab. in marginibus hortorum apud Espinalgosa in pago Sti. Justi. (Prov. Ilerdensi). Legi die 11 Aprilis 1907. Miracle-Solsona, Juny 1907. (1) Elle n'existe pas dans la plaine de Nice, mais seulement a la vallée de Thiey (159) m.), dans la Gorge :vallée de la Roga) et dans les alluvions du Var et du Loup. 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SOBRE LA PRESENCIA DEL cSELACRE MÀXIMA, CUVIER EN EL MEDITERRA PER D. LLUIS SOLER Y PUJOL En l'any 1901 y en el mes de Juny va esser trobat en nostras costas un gran peix que després de algunas averiguacións s'ha comprobat esser el Selaci, Selache maxima, (Gummers) Cuvier, publicat en lo cManuale ittiológico del Mediterraneo, pel Proí. P. Doderleim. Palermo 1881, pag. 70. Els caracters del exemplar quiens ocupa son: Cos gros y uniforme, inflat en la regió branquial, un poch com- primit à la cua: llarch uns 18 pams, cap proporcionalment petit Y cónich, convex superiorment, normal, morro bastant breu y obtús, realsat en sa extremitat: ulls petits rodonejats, molt aprop à la ex- tremitat del morro, privats de membranas nietitans, espiràculs pe- tits posats sobre el àngul de la boca, boca ampla normalment, estesa als costats, dents petites y numerosissimes, ganchoses, llises y ab la punta tornada arrera disposadas en varias series, iguals à abdós costats, en número à lo menos de 1.000 cada mandíbula: ab 5 oberturas branquials bastant llargas quí arriban fins al coll, els archs branquials estaban guarnits de franjas córneas, semblant estar destinadas à impedir el pas de cossos grans en el interior, la pri- mera dorsal gran y triangular inserta en la mitat del tronch un I INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 71 poch més aprop de las primeras ventrals que las pectorals, la sego- na dorsal molt petita, triangular, anteposada à la base de la anal: las pectorals grans, dos vegadas més llargas que amplas, mitjana- ment llargas las ventrals, cua en forma de mitja lluna ab el lóbul superior més llarch que'l inferior, la pell prima, rugosa, aspra, provehida d' espinetas posadas cap enrera: color del cos negrós per sobre y blanquinós per la part inferior. Els francesos l'anomenan Elefant de mar, éú Portugal es cone- gut Peixo carago y Peixo mongo. Diu una obra que en el Mediterrani entra per Gibraltar: ademés fà constà que no figura la troballa de cap individuo en el passat sigle. Dit exemplar fou preparat en el seu degut temps en nostres ta- llers de taxidermia y adquirit no fa molt per un Institut de sego- na ensenyansa de Catalunya. NOTA BOTÀNICA j ss) Ú N — Representan el dibuix una Ophris aranífera, trobada en la Da- vesa de Girona, ab dos flors. D' ellas: l una, la superior, es entera- ment normal. L' altre, ó més baixa, te la particularitat de que T8 INSTITUCIÓ CATALANA D HiSTORIA NATURAL sobre un ovari regular, invisible en la figura, s'assenta un clais de sis sépals (número doble del ordinari en aquesta especie), una corola de quatre pétals laterals y dos labelos ben desenrotllats é independents si no es qu' un d' ells se sobreposa lleugerament so- bre l altre en un costat. Lo gymostema es senzill y sobre d' ell venen dos anteras ó sachs polínichs ab dos polinias cada un d'ells. Com se veu per lo dit, lo némero de pessas d' aquesta flor es doble del ordinari en casi tots los verticilos. Tal vegada se deurà à una proliferació provocada per un excés de vigor en una época conve- nient y en un punt donat de la planta. Pot déurerse també, sembla, encare que resulti mes difícil de convertirho à una soldadura par- cial, à un cas de anastomosis de dos flors qu' accidentalment s' ha- guessin trobat molt properas una de l' altre abans de sortir de llurs ponzellas. JosEPH ESTEVA, Pbre. O B R El S v publicacions periódiques rebudes pera la Biblioteca Anales del Museo Naciondui de Buenos Aires. —Serie IV, t. VI. Atti della Reale Accademia dei Lincei,—Fasce. 1, 8, 9. Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural.—T. VI, eis: Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —T. VI, n. 2, 3 y 4. Boletín de la Sección de Excursiones y Museo del Ateneo enciclo- pédico popular.—N. 3, 4. Boletín del Instituto geológico de México.—N. 24. Bolletino della Societd dei Naturalisti in Napoli.—Vol XX. 2 delle sedute della Accademia Gioenia de Scienze natu - rali.—T. XCII, XCIII. Bulletin de la Societé entomologique de France.—1907, nm. 5, 6. 2 de 1: Institut national genevois. —T. XXXVII. 2 2 occanographique.—N. 99, 100, 101. INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 19 Deustsche entomologische Teitschrift.—1907, n. 3. La Feuille des Jeunes naturalistes. —N. 489. Naturae Novitates.—1907, n. 4, 5, 6, 7, 8. Paz.—N. 5, 6: Revista de la Real Academia de Ciencias exactas, físicas y ma- temúticas de Madrid.— T. V, n. 2, 8, 4. The Canadian Entomologiste.—Vol. XXXIX, n. 5. EXEMPLARS REBUTS PERA EL MUSEO Desde 7 de Setembre de 1906 al 15 Octubre 1907. ZOOLOGIA MAMMALIA Plecotus auritus L, Catalunya.—Donatíu de D. Domingo Ventalló. Rhinolophus hipposideros $ Bechs, Alemania. —Dipósit. Rhinolophus hipposideros d' Bechs, Capellades.— Dipósit. Myoaus quercinus L, Badalona. — Donatiu de D. Manel Llenas. Genetta genetta L, Catalunya.—Donatiu de D. Emili Tarré. AVES Astur palumbarius Li Catalunya. —Donatiu de D. Salvador Ma- luquer. Garrulus glandarius L, Viladrau. —Donatiu de D. Joseph M.$ Bo- fill y Pichot. Petrocincla Cyanea 9 L, Vilassar de Mar.—Donatiu de D. Antoni de Zulueta. Turdus musicus L: Vilassar de Mar.—Donatiu de D. Antoni de Zulueta. Cisticola schoenicoia Bonap: Santa Coloma de. Gramanet. — Donatiu de D. Ignasi de Sàgarra. i Ds A l'Ad a As A da ve HB, PN an Xpal, a UE, da ei qae ANA RR 63: pd Ds au 0 INSrirució CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sylvia atricapilla $ Li Santa Coloma de Gramanet. —Donatiu de i D. Ignasi de Sagarra. Melizophilus provincialis Gmel g', Panel —Donatiu de D. Enrich Miró y Villavecchia. Melizophilus provincials Gmel, Santa Coloma de Gramanet. fo: natiu de ). Ignasi de Sagarra. Pusser montanus Briss, Barcelona (voltants). —Donatiu de D. Do- mingo Ventalló. Serinus meridionalis Bonap. d', Santa Coloma de Gramanet. —Do- natiu de D. Ignasi de Sagarra. Fringalla caelebs L d'i Sarrià.—Donatiu de D. Antoni Molins y Ventosa. Cannabina limota Gmel c', Voltants de Barcelona —Donatiu de À D. Joan de Aguilar-amat Pavus coeruleus Li Sarrià. —Donatiu de D. Antoni Molins y Ventosa. Gallinago gallinula L, Provincia de Lleyda. —Donatiu de D. Salva- dor Maluquer. Gallinago scolopacinus Bonap. Artesa del Segre. —Donatiu de Don Salvador Maluquer. Totanus ochropus L: Catalunya. —Donatiu de Don Antoni de Zulueta. Totanus calidris L, Catalunya.—Donatiu de D. hnidal de Zulueta. Totanus griseus, Clots —Donatiu de D. Antoni de Zulueta. Charadrius cantianus Lath: Calella. —Donatiu de D. J oseph Matas y Teixidó. Lavus gelastes Lichst, Remolà (Prat del Llobregat). —Donatiu UE D. Domingo Ventalló. Larus tridactylus L, Calella. —Donatiu de D Joseph Matas y Tei- xidó. ÀAnas boschas L, 9: Prat del Llobregat.—Donatiu de D. Salvador Maluquer. Querquedula crecca L.c", Prat del Llobregat.—Donatiu de D.Salva- dor Maluquer. i Alca torda L, Calella.—Donatiu de D. Joseph Matas y Teixidó. Le NOTA.—L' Institució queda molt agrahida als senyors donants per llurs donatius. 1 tmp. L4 HURMIGA DE ORO. —Nueva San Francisce 17, Barcelone. Nulla unquam inter fdemi et rationem. vera UE esse potest. 4 Gonsr. pE Fip. CATH. c. mv. vl An) sumant t listoria Natural. de El et 3 d' ea ga 1907. visita rvatitns sr Le Ten Ayora. 10:93 Jú unio 1907. 5 Deigada RR Ll du du radiu m ul les Bes a INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- sos en sessió. Pagan dem pessetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes 4 part: 50 exemplars 100 exemplars 5 i 1- 4 planas 2'50 ptas. 5 ptas. E 5- 8 2 5 Ll 10 2 8 846 9 10 . 20 2 Númeres de mestra.—Seràn enviats gratuitament à qui 'ls demani, Toutes les communications et echanges doivent etre en— voyés au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.7, 2..—Barcelona (Espaóne) CoL—D LDL S QU——— NOTA.—BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Baree- lona) desitja 'l cambi de publicacións. Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona)o bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona) desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, LO, Barce- lona) demande V échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona)o chiede ricambio. Es Me A BUTLLETÍ DE LA 9.8 éPOCA — BARCELONA, Nov DE ès 1907 ANy IV.—Núms. 8 Y 9 CS CD EE LT EC ES DE LA — NQTTOCÓ CATALANA D'ASTORA NATURAL Aquesta Institució, qual objecte es l' estudi de la Historia Natu- — ral de Catalunya, convoca un concurs pera premiar el mellor trevall — que referent à la metexa se presenti sots les segttents bases: Se donaràn quescentes pessetes al autor del mellor trevall que 's. presenti referent à qualsevol punt de la gea, fora ó fauna de Cata- lunya. À l El trevall premiat quedarà de propietat del seu autor, tenint la — alnstituciós el dret de publicarlo en son Butlletí, en qual cas se 'n regalaràn cinquanta ecxemplars al autor. da Els trevalls que obtin al concurs deuràn esser inédits, escrits l en qualsevol llengua y entregats avans del primer de Març de 1908 Xa en 1a Secretaria de la eInstitució.2 Formardén el Jurat calificador un individuu designat per la Ex- celentíssima Diputació provincial, un altre pél Exem. Ajuntament de aquesta ciutat: els Drs. D. Jaume Almera, D. Joan Cadevall, D. Joseph M." Bofill y Pitxot, el President y el Secretari de la INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL.' N. FoNT Y SAGUÉ, Pbre. Bea IGNASI DE SAGARRA, Eoccal - Je 3 82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SECCIÓ ORICIO IL SESSIÓ ORDINARIA DE 2 DE OCTUBRE DE 1907 S' obre la sessió à les 9 y '/, presidint mossen Norbert Font y Sagué y ab l: assistencia dels socis Srs. Llenas, Ferrer y Vert, Ma- luquer, Soler, Rosals y Noguera. : Els Srs. Salvador Maluquer, Félip Ferrer y Manel Llenas pro- posan pera soci à D. Joaquim Maluquer y Nicolau. Els Srs. Manel Llenas, Joan Rosals y Felip Ferrer proposan à D. Antoni Cortés y Lladó també com à soci numerari. El Rvnt. P. Adeodat Marcet envía una comunicació molt interes- sant sobre una nova especie de Viola de Catalunya. El Sr. Soler llegeix una comunicació sobre un peix molt raro, , el eSelache maximus Cuv.x El Sr. Vis-president, D. Manel Llenas, s' ofereix pera donar en el local social un curs gratuit de Botànica, que la Institució accepta. y agrahbeix moltíssim ú dit senyor, y no haventhi res més que trac- tar s' axeca la sessió à les 9 y tres quarts. SESSIÓ ORDINARIA DEL 7 DE NOVEMBRE DE 1907 A les 9 y '/, del vespre el Sr. President obre la sessió ab l' as- sistencia dels senyors socis Mas de Xaxars, Ferrer y Vert, Tomés, Maluquer, Soler, Rosals y Sagarra. El Sr. President presenta un trevall del soci Sr. Faura sobre 1a exploració del avench d' en Viumala. El Sr, Maluquer (S.) presenta un trevall del soci Mr. Georges Delgado, tractant de la influencia que tè el Radium sobre les pe- dres precioses. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 88 - El Sr. Ferrer y Vert presenta un trevall del soci de Segorbe D. Carles Pau, titulat: cUna visita à los montes de Ayora.2 El ma- teix senyor presenta un trevall de Mr. E. Thieux sobre els Ferussa- cia, fent observacións molt interessants sobre dits molusehs. El Sr. Llenas donà pèl Museu un interessant aplech de liquens, y no haventhi res més de que tractar s' axeca la sessió à les 10. SESSIÓ ORDINARIA DE 5 DE DESEMBRE DE 1907 A les nou y quart el Sr. President obrí la sessió essenthi assistents els Srs. socis Delgado, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Ventalló, Lle- nas, Bofill, Serradell, Soler, VVynn, Mas de Xaxars, Ferrer y Vert, Mas y Morell, Noguera, Sagarra y Tomés. Els Srs. Salvador Maluquer, Ignasi de Sagarra y J oseph M.'Có, presentan pera soci 4 D. Robert Ferrer y Gomis. El Dr. D. Manel Llenas donà pél Museu una colecció de liquens, que vé ú aumentar la tant interessant que donà anteriorment. Consta en acta l'agrahiment de l' Institució en vers el Sr. donant. El Sr. President presenta un trevall de D. Marian Faura sobre uns caxals de Mamuth y Hipopotam trovats à Sarrià. D. Joseph Granger dona ab destí al Museu uns exemplars de cGorgonia ve- rrucosa Pall.s El soci Mr. Georges Delgado presenta à la Institució un projecte de títol de soci que li fou molt elogiat. El Sr. President diu que s' ha de procedir al nomenament de la nova Junta y ab aytal motiu sospén la sessió pera que 'ls socis se posin d' acort. Represa la metexa y prévia votació resultan elegits els Srs. seguents: President, D. Emili Tarré y Tarré, Vis-president, Mossen Norbert Font y Sagué, Secretari, D. Ignasi de Sagarra, Vis-secretari, D. Federich VVynn y Ellis, Tresorer, D. Lluis Soler Pujol, Bibliotecari, D. Llorens Tomàs, Conservador del Museu, don Felip Ferrer y Vert, y Vocals D. J oseph M. Bofill y Pitxot y don Joseph Mas de Xaxars. El Sr. Serradell demana un vot de gracies pera la Junta que acaba, contestant el Sr. President en nom de la metexa agrahintlo moltíssim, y no haventhi res més de que tractar se axeca la sessió a las deu y tres quarts. 84 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL COMUNICA CIONS OBSERVATIONS SUR LES FERUSSACIA Les FERUSSACIA VESCOI et GRONOVIANA forment souvent des co- lonies de plusieurs centaines d'individus, réunis et vivants en com- mun, sous les pierres, dans des localités chaudes, humides et géné- ralement sablonneuses et maritimes, on y trouve des adultes de l'année précédente et des jeunes de l'année courante en proportions à peu-près égales, et les deux formes Vescoi et Gronoviana sont aussi communes l'une que l'autre. Nous avons rencontré de sem- blables colonies à Mazargues et aux Goudes, près de Marseille, à Sausset et à Carro (golfe de Marseille), à Cassis et à la Ciotat (B. d. R.), à St. Cyr, Bandol et Six-Fours (Var): sur la cóte près d' Ajaccio (Corse), à Posodobispo et à Cascaes près de Lisbonne (Portugal), et à Cagliari (Sardaigne). Dans toutes ces stations nous avons recueilli des centaines d'in- dividus vivants, de tous àges, et dont l'animal avait teujours la mème coloration jaune soufre verdàtre, couleur très particulière et très voisine de celle du Nítrate d' Urame. Cette teinte fluorescente est légèrement soluble dans l'aleool, mais l'animal reste toujours jaune. Le Zua Boissi (Dupuy), très rare et dont nous n'avons encore rencontré qu'une petite colonie d'une cinquantaine d'individus à — Callelongue près de Marseille, a exactement la mème comveur jaume. Dans ces stations nous avons trouvé souvent Vescoi et Grono- viana accodplés. Sur les jeunes il est impossible de distinguer ces deux formes qui semblent n' étre qu'une variation de la mème espéce. Cette va- riation doit étre provoquée par un développement plus complet d'un organc sexuel au détriment de l'autre, et voici pourquoi: Nos recherches sur l'anatomie des Hélix nous portent de plus en plus à croire que, malgré l'hermaphrodisme, il peut Y avoir dans certains groupes prédominance d'un sexe sur l'autre, tels les Xéro- philes, ou l'on observe un organe màle plus développé que l'orga- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 ne femelle, ou un organe femelle plus développé que l'organe màle, le reste des organes Etant semblable. Cette différence dans la mème espèce donne lieu à deux íormes de coquilles, dites affines, et plus ou moins modifiées et. déformées par suite du développement plus ou moins considerable d'un or- gane. I Nous eroyons done, d'aprés nos recherches, qu'on doit trouver, (dans les xèrophiliens surtout) les trois formes suivantes dans une mème espéce: 1.2. Hermaphrodisme complet, égalité des sexes. 2.0 id. à predominance màle. 3. id. à id. femelle. d'ou, trois formes de coquilles considérdés comme trois espèces différentes. l A cette cause de variation, qui doit ètre beaucoup plus généra- le qu'on le croit encore, il faut ajouter les influences du milieu, et bien probablement aussi des mutations semblables à celles qui se: produissent ehez les végetaux. Nous procédons à des recherches, malheureusement très longues, qui nous permettront croyons nous de prouver ces observations. É. THIEUX. Decembre 1907. —Barcelona, Obispo, 5, 3.2, Marseille, Bd. Longehamp, 87. Una visita à los montes de Ayora (0-28 JUNIO 1907) POR. OC: ten Dice Cavanilles, Observaciones sobre la Historia Natural... del reino de Valenció, tomo II. p. 9 (1797), al hablar del monte Palo- mera, que: eno hay sitio en todo el reino que reuna mayor número de plantas curiosàs.s Aunque eripiosa, la noticia fuera, ofrece cierto amargor al afi- . Gionado à correrla, si ayuno se viera de su visita, asi es que el día 19 pasé la noche en Almansa, para salir al día siguiente en el co: ehecito de Ayora. Aquella tarde se me pasó buscando un bagajero, 86 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSsTOBIA NATURAL y el momento que pude dedicar à sus inmediaciones de nada me sirvió, puesto que el suelo estaba agostado. Unicamente la e€Sideri- tis angustifolia Lamh.o me llamó 1a atención. El día 21 salí para Palomera pasando por la Vega, en donde se puede perder algún tiempo con las plantas. Al pie del cerro existe una masía, en donde dejamos nuestros bàrtulos al emprender la subida. Esta es suave y poco molesta. Las plantas son interesantes: saludo à varias eonocidas como la Arenaria obtusifiora Rze., que aquí vive asociada à la 4. modesta Duf. La Genista Lobelii DO. for- ma, descubro més arriba: més allà se encuentra la Silene psami- tis LE. var... Estas novedades, para Valencia, alegran mi ànimo y aumentan mis fuerzas para acometer el último repecho de la me- seta: pues estaba impaciente por pisar la cumbre y descubrir el Cistus cinereus Cav. (1. class.) y que yo creia faltaba en mi colec- ción. Dos hombres nos ocupamos larga hora en buscar una planta que huía de nuestra presencia: por fin tuvimos que contentarnos con un raquítico y miserable pie. iQué bien se bajal En cuatro saltos llegamos à la masía, consu- mimos nuestras viandas y dimos el adiós à aquel desierto. Palo- mera con sus mil escasos metros de elevación no se había mostrado muy exigente: y cuando no se abusa del viajero son gratos los recuerdos. El día 22 me dirigí à la Sierra de Ayora, que los de Enguera llaman Solana, por las Jedreas, sitio el més rico en plantas que ví en estos montes, hasta que bajé à la Cueva Horadd. Aquí se indicó por. Cavanilles su rarísima especie Antirrhinum tenellum (eSpecies dubia et, ut videtur, rarissimaz, Lange ex VVE. et Lge. prodr. II, p. 581), y que no habia sido recogida posterior- mente por ningún otro botànico. Tardé bastante tiempo en des- cubrirla, y hasta llegué à temer no dar con ella, mas, por último, descubrí alguna docena de piés al extremo opuesto. Es planta con- denada à desaparecer, Y si existe, se debe à las raras circunstan- cias del sitio. Luz difusa y humedad en la atmósfera. Planta delicada: en mi país corre un adagio que expresa bien lo que es este vegetal cMírame y no me toquess.— Como no sean todo esto sentimientos míos... Volver à Ayora para perder veinte y cuatro hotaa: por causa de las combinaciones de las diligencias con los trenes de Valencia, me era muy cuesta arriba: así es que dispuse correrme por la cum- ONSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 87 bre de la Sierra, que es larguísima é interminable, para llegar ú Las Matronas. Llegamos, sí, pero à las nueve y media de la noche: mal cenamos, porque al Sr. ventero no le dió la real gana de me- terse unas pesetas en su bolsillo, dormimos, si dormir es dar vuel- tas tumbado, y salimos à las dos de la madrugada por la carretera eon la pretensión de llegar à Almansa antes que el correo de las seis. (sé i Hoy creo que este viaje puede hacerse con més provecho, y menos pérdida de tiempo, saliendo de Alpera, ó Almansa, y con un muletero visitar el monte Meca ó Mugron de Almansa: de aquí bajar al ventorrillo de las Matronas, para salir por la cresta de la Solana al día siguiente y llegar hasta la Cueva Horadd. La ba- jada ú Ayora deberà hacerse por las Jedreas. Al otro día se visita Palomera, y de aquí à la estación de Alpera. —La única dificultad que encuentro en este itinerario es, tropezar con un prúàctico que eonozca bien la Sierra de Ayora. Hé aquí la lista de las plantas que logré recoger, con algunas Observaciones. Se me olvidaba decir que la altura de la Solana ter- mina, según mi aneroide, à 900M. y la Cueva Horadd no tiene màs de 800m. o AQUILEGIA VULGARIS L.—Cueva Horadú. La planta no presenta los pedúnculos glandulosos y viseosos, luego, no puede pertenecer ú variedad Hispanica VVillE. Esta varie- dad, que por cierto, según muestras de mi herbario, oculta nume- rosas formas bien diferentes, como demostrarà el botànico espadiol que se ocupe seriamente del anàlisis del tipo peninsular, cuando el tiempo lo produzea, se le da como sinónimo Aquilegia viscosa Gouan fl. monsp. p. 267 (1765), illustr. bot. p. 32 (por error tipogrà- fico pàg. 88) tab. XIX, fig. 1, con lo cual no estoy conforme de ninguna maneral Escribió Gouan (Fl. monsp. J. c.): eTota planta píúlis glutinosis vestita,, y en las Illust. bet. pp. $2 y 88: eCaulis... pilis glutinife- ris hispidis. Petioli .. etiam pilosi atque viscosi., Y estos caracteres no concuerdan con la var. Hispanica de VVillgomm. Consúltese, ademàs, con la Flore de Montpellier de Loret y Barrandon, segun- da edición, pp. 599 y 600, con los cuales casi estoy conforme. La estampa de Gouan es pésima: el tallo es muy grueso, etc., etcétera, pero los segmentos foliares son muy pronto cuneiformes para inclinar el ànimo del botànico hacia una asociación específica 88 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL con la vulgaris L. Yo me inclino à ereer que la 4. viscosa Gouan corresponde à la 4. vulgaris L. var. hirsutissima Lapeyr., A. Mag- nmolii Loret, A. Xitaibelii Rony et Foucaud Flore de France, I, p. 127 (non Sehott, sec. pl. dalmatical) A. vulgaris var. decipiens Gr. et Godr., que deberà buscarse en Catalufia, en donde no debe faltar. SARCOCAPNOS ENNEAPHYLLA (L.) DC. —Palomera. En la Sierra de Chiva (la Làndiga) una forma crasifolia que ciertamente pertenece 4 este tipo específico, Y no à la S. speciosa Boiss.según dijeron Burnat y Barbey (Not. sur un voy. Botan., p. 5). La Aplectrocepnos betica Boiss. es una forma monstrosa de la S. crasstfolia (Desf.) DE. Esta misma monstruosidad se observa en casi todos los individuos de la S. enneaphylia en sus flores termi- - nales. Véase VVillgomm. Enumeratio plantarum, no. 1 (1852) ERYSIMUM GRANDIFLORUM Desf. — Palomera. DIPLOTAXIS NUDICAULIS (Lag.) Pau. —Palomera. Syn.: Sinapis nudicaulis Lag. gen. et sp. p. 20, no. 167 1 (1816). Sisymbrium monense Cav. obs. II, p. 288 (1797). Diplotaxis brassicoides Rouy. bull. soc. bot. fr. XXIX, pp. 40-11, afio 1882. Y como formas, apenas separables, las Br. Blanesana B. A. R., latisiliqua B. A. R. et Rouyana Jana. Alyssum serpyllifolium Dest. — Collados. Es curiosa la forma emarginata de Monreal del Campo (Bene- dieto leg.) distinta por las silículas més anchas superiormente y escotadas en la base del estilo. Otra forma crassicaulis de la Sierra de Mijas (Reverdun pl. de l Andulusie, 1888, no. 155) es notable por su robustez, hojas mayo- res y més gruesas, flores lo mismo, y silículas muy densamente cenicientas. CLYPEOLA JONTHLASPI L. 8 MICROCARPA (Mor.) Arcangeli.— Palomera. La planta de Aranjuez pertenece à esta misma variedad (Cl. Jon. thlaspi Cutanda flora comp. de Madrid y su provincia, p. 187). En la Sierra de Espadan se encuentra el tipo. BISCUTELLA LEPTOPHYLLA Pau. nov, psp.—Porta y Rigo, 1891, iter III Hispanicum no, 1661). Planta ad 50 e/n usque ramosa foliis angustissimis leevibus seu parce hispidulis supra medium 2-4 ofidis caulinis subulatis, ramulis: -— INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 89 valde elongato-divaricatis parce bracteatis ei parvis, floribus arcte corymbosis, siliculis 9 x 6 m/n. —Ayora. Forma foliis hispidioribus ad Alpuente. La B. slenophylla Duf. según descripción del autor y sinónimos (B. coronopifolia. DC., tab. 841 de Barrelier), así sean propuestos con duda, corresponde à la B. pyrenaica VVillgomm. suppl. p. 295, no. 4611: forma idéntica ú las citadas bajo B. stenophylla Duf. en el no. 4610 de Las Parras de Martinl Albarracinl y Sierra de Jaba- lambrel Las confusiones de algunos autores no dejan de tener su razón de existencia, por no existir la B. stenophylla en los montes de las cercanías de Jàtiva, y eso que su autor dice: eJe ne l'ai jamais ob- aservée que dans le royaume de Valence, et particulierement sur. xles montagnes de St. Philippe. Es planta de mayores alturas (Pefiagolosa, Sierra de El Toro) y de terrenos més fríos, Tiene por sinónimos B. coronopifolia Linneo, mant. alt. p. 255 (1771) excl. pl. itàlica, Cavanilles: obs. IL, 288 (1797). —B: laca Boiss. et Rt. IBERIS CILIATA All, var. ASPERATA. Tota pubescencia crispula obteeta. —Terraplenes de la carretera subiendo é la Vega en flor únicamente. HUTCHINSIA PROCUMBENS (L.) Desv. var. PROsTI Gay sp. —Palo- mera. Las silículas son variables. RESEDA FRUTICULOSA L. Var, VALENTINA Pau.—Cueva Horadà. HELIANTHEMUM GLAUCUM Cav 11. class. sub Cisto.—Palomera. H. CINEREUM Cav.l 1 class. sub Cisto —Rarisimo en Palomera. Var. PANICULATUM (Dun.) Pau.— H. paniculatum Dun.—Cistus: numularius Cav.i (e loco) observ. II, p. 882, Véase en prueba pà- gina 9, pàrrafo 12. Frecuente en,Palomera ó 1.000 m de alt. SILENE PSAMMITIS LE. var. LASIOSTYLA (Boiss.) YVillE.—Lade- ras altas de Palomera.—Porta el Rigo iter III, 1891, n.2 141. DiaNTHUS HISPANICUS Asso.—En los montes. ARENARIA SERPYLLIFOLIA L. var. Tennior Dscia et Roch.—Pa- lomera. Cavanilles, en su eIndice de las plantas mencionadas en la obrar no trae la 4. serpyilifolia, sin embargo, en la púg. 9 la cita, al nombrar elas arenarias roja, con hojas de enebro y de tomillo.o ARENARIA OBTUSIFLORA R ze. —Palomera 90 INStITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Esta especie, muy rara en Espafia, sube desde la Sierra de Chi- val (1. class.) por la Sierra Negretel y se corre por los Montes de Ayora hasta penetrar en el reino de Murcia. En Palomera se encontraba en los pefiascos de la base y acom- pafiada de la 4. modesta Duf. OO ARENARIA ARMERINA Bory (1820).—A. ARNERSASTRTA: Boiss. (1882).—A. tetraquetra Cav.l observ. II, p. 880 (1797). —Palomera. ALSINE TENUIFOLIA (L,) Crtz fS alreh Loscosi —Palomera. Nada més inconstante que la vestidura glandulosa. En unos pies, los pelos glandulosos comienzan en la base de los tallos y ter- minan con los sépalos, en otros, únicamente los pedúnculos y los càlices traen pelos glandulosos, en algunos solamente en los sépa- los se ve esta vestidura: y, antes de llegar ú los individuos entera- mente desnudos, existen muestras que traen mezelados los càlices alandulosos con càlices calvos. PUERIA HISPANICA L —Palomera. Según Cavanilles no se conocía en el reino més que en Morella. Yo la recogí en el lado septentrional del monte del castillo de Mo- rella, y ademés en Sierra Negrete (Utiel). LINUM CATHARTICUM L.— Sierra de Ayora. o RUTA LINIFOLIA L. Var. ROSMARINIFOLIA P. sp. —R. linifolia Cav. observ. II, p. 880 (1797). —Palomera. RHAMNUS PUMILUS T'urr. (1765): Cav. obs. II, 827. —Palomera. Genista Obelii DC. var. cinerea Porta vg. p. 19 (1892) sine descript. Genista Obelii DC. fa. cinerea IVilR. supp. p. 258 (1893). Genista Obelii DC. var. pumila Degen et Hervier bull. de l'acad. intern. de geog. bot (1907) p. 84. G. betica var. pumila O. Debeaux in bull. ac. int. (1905) p. 65. Faldas meridionales de Palomera. GENISTA VALENTINA (VVilld.) Pau. o Spartium valentinum VV. ex Sprengel syst. veget. III, p. 176 (1826). Genista Oretana VVebb ap. Bourg. exs. (1852), VVillE. prid. LI, p. 434 (1877). Abunda en Almansa y se extiende hasta las Matronas (Ayora). HIPPOCREPIS SQUAMATA (Cav.). Coss. —Palomera. ANTHYLLIS HISPIDA B. et R. fa. CAVANILLESII. A. Vulneraria Cav. (e loco) obs. II, 885 (p. p.). INSTITUCIÓ CATALANA b'HistoRIa NATURAL 91 Palomera. —Caules, absque base, indumento eis conjuneto. La Spiraea Filipendula L. en Cueva Horadà: Rosa micrantha Sm. por los caminos, Poterium rupicolum B. R. de. Palomera: Pa- ronyehia aretioides DC. que la tengo por lllecebrum cymosum Cav. obs. II, p. 827, y Herniaria suffruticosa (L.) Dest. ó sea H. poly- gonoides Cav.l, en Palomera igualmente. Al bajar à És Cueva Horadà descubro la Saxifrgga GactaiRi VVillE. En las Jedreas la curiosa var. Tenuior del Bunium macuca Boiss. Rarísima es en la cumbre de Palomera la: Lonicera Xylos- teum L. y tampoco es abundante el Galium fructicescens Cav. fa. cespitosum VVillE. et Costa. GALIUM VERTICILLATUM Danth. var. MINUTULUM Jord. sp. f8 ro- busta.—Palomera. Las hojas, pedúnculos yY pelos ganchudos de los frutos son del G. minutulum Jord., pero la robustez de los tallos y altura de la planta de G. verticillatum Danth. Tengo por variables los carac- teres en que se apoyan los autores para distinguir estas dos formas. Scabiosa tomentosa Cav.l 1, class. —Palomera. — RNAUTIA ARVENSIS (L.) Coult. var. SUBSCAPOSA (Boiss.) Pau. — Las Jedreas. PYRETHRUM PALLIDUM (Mill.) Pau a GENUINUM J a. canthoglosum. —Bierra de Ayora. Inula montana L. en sitios ineultos, Cir sium edisnatum DC. en el Valle, Car duus Renterianus Boiss. Yendo é Palomera, Jurinea humilis DC. en Palomera y en el Valle Onopordon taurecum VV, var. nor. longispinosum.—Espinas de las alas del tallo més largas y més tenues: escamas del antodio mayores. Difiere del Onopordon Tauricum VV. var. corymbosum VVilIB. Sp., por las escamas de las cabezuelas doble mayores. Forma muy parecida al O. Tauricum VV. (Callier iter Tauri- cum, 1900, no. 650), por las escamas del antodio: siendo el ejem- plar marsellés (Magnier fl. selecta ro. 2227) muy parecido al O. co- rymbosum YVillE. por este caràcter, pero las hojas son més anchas. CENTAURA RESUPINATA Cors. (Porta et Rigo iter III, 1891, nú- mero 249). —Montafias de Ayora. Hieracium Mariolense Rouy en Palomera, con la variedad ca- taractarum Arv. Touv. (vix varietas) en la Cueva Horadó. H. Pilo- sella L. fa. pulchellum Seheele. en la Sierra. Crepis albida Vill. var. macrocephala (VVilllc.)Pau.-Scorzonera orientalis Cav. observ. 99 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL II, 8837, Cr. Taraxacifolia Th. var. heterocarpa (Boiss.), Seorgone- ra angustifolia L., Hypochocris radicata L. y Campanula gypsi- cola (Costa) Pau.—C. rotundifotia Cav. (e loco Cueva Horadà), to- das se encuentran en poca abundanceia. Es abundante en la parte oriental de la Sierra de Ayora, ó cum- bres de la Solana, la Eriea stricta Dou: única localidad del reino: en donde no la observé en ejemplares aislados. Vincetoxicum officinale Much. var. apodum VV FE. en Palomera. como única localidad de la especie que conozeo en Valencia. En. los pefiascos de la Cueva Horadà recogí la Scrophularia sctaphylla,. VVillE., en los taludes de la carretera el Antirrhinum controversum.: Pau, en Cueva Horadà la Linaria crassifolia (Cav.) y L. Tenella: (Cav.) y en las Jedreas la L, robusta Loseos. Cavanilles conoció esta última forma, pero ignoro si la publicó: bajo Antirrhinum villosum 6 bajo A. origanifolium. (Observ. IL Pp. 2 y 888). Ceratocelya macrolepis Coss. en los montes y Orobanche ames- thystea Th. en el Valle. El Teucrium gnaphalodes Vahl.—T. Polium Cav.l deseript. n. 194 (1801) en Palomera, como única localidad co- nocida en el reino, à la que Cavanilles llamó zamarrilla al verla en este mismo monte, pero que no la incluyó en su lista. Prunella vulgaris L. en sitios húmedos. La única Sideritis que existe en las inmediaciones de Ayora, ó que yo ví, merece cuatro consideraciones. La planta pertenece en realidad à la Sideritis Tragoriganum Lag. elenchus H. R. M. (1808): gen. et sp. p. 18 (1816), la misma que los autores nos dieron como S. angustifolia LamE. var. parsifiora VVE. Y tiene por sinónimo S. hyssopifolia Cav. observ. HL, 888 (1797). Las creaciones de Lagasca fueron tan sin claro fundamento maltratadas, que me admiro de las buenas tragaderas de los espa- fioles y de su paciencia. Bentham se hizo un lío con las Sideritis espafiolas, y el trabajo monogràfico de YVVillgomm dejó las cosas como estaban. Para darse cuenta de lo poco meditadas que fueron las teorías y creaciones de los autores (S. linearifolia Lag.—S. pun- gens Bth., por cierto dada en Valencial cuando en todo el reino no existe.—S. Tragoriganum Lag. — S. incana L. var. ex Bentham — S. angustifolia Lag.—S Lagascana VVillE.) bastarà con indicar únicamente que la S. angustifolia LanF. ex Bentham, VVillgomm.:. dict 2, p. 168, es una especie fantàstica que ni LamarE conoció, ni INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 98 se encuentra en los libros eitados. Por cierto que tampoco tiene explicación posible el llevar Bentham é la S. incana L. la estampa de Clusius Trugoriganum II esolo valentino agro observavi.o Hist. rar. limp. p. 289. : Y si todo esto es chocante, no lo es menos la S. lariantha Per- —soon, que se dice sinónima de la S. foetens Clem., cuando Persoon incluyó su especie en el grupo Bracteatac: sección bracteis dilatatis integuerrimis (syn. II, 117), y la S. foetens Clem. trae las bràcteas palmatifidas. También trae Bentham (prodr. regn. veg. XII, 444) como sinó- nimo de la S. Tragoriganum Lag. cierta cS. suffruticosa Mill. dict. no. 42, que tampoco se encuentra en la edición que poseo, ni ecn este número ni con otro. El no. 4 trae eSideritis oleefolias, planta de la isla de Candia. Lo que sí encuentro es la Sideritis Hyssopifolia Mill. dict. no. 8 que corresponde ú la S. Tragoriga- num Lag., por crecer espontànea en las montadias de Valencia. Thymus Piperella L. (Las Jedreas), Th. granatensis Boiss. var. micranthus VVillE. (escaso en Palomera y abundante en la Solana), Globularia nana LamE. (Palomera), Armeria filicaulis Boiss. var. (Palomera), Thesium divaricatum Jan., Cytinus hypoctstis L., Eu- phorbia isatidifolia LamH., Orchis coriophora L. Var., fragrans Poll., Gladiolus ilircus F., Tamus communis L., Allium Moly L. (Las Jedreas), Carea distans L., C. flava L. (Palomera), C. Halle- riana Asso, Oynossurus elegans Desf., Aira media Gou., Avena bro- moides L., Vulpia ciliata LE., Bromus squarrosus L. fa. villosus Gm., Festuca histriax Boiss., Nardurus Salemanmni Boiss., y alguna otra especie mús que se me puede haber pasado por alto, ó que omití deliberadamente por su vulgaridad ó por tratarse de ejem- plares defectuosos. De l'Intiuençe du radium Sur les pierres Precieuses : PAR GEORGES DELGADO (FIN) Dans le bulletin du mois d'Avril, je faisais référence au thème traité par l'éminent Mr. Berthelot dans une séance de l'Accademie des Sciences, concernant les essais practiqués en 1850 par Ebelmen et suivis en 1890 par Frémy et Verneuil sur le procéssus qui à dé- terminé les colorations différentes des pierres précieuses. 94 4 INsrtrrució CATALANA D HISTORIA NATURAL. Ce grand chimiste (dont la scieuce pleure la mort), après de nombreuses expériences, parvint éó trouver que l'influence du eradiumo exerçait une action très directe sur la eoloration de cer- tains cristaux. Voici que maintenant l'illustre professeur Bordas vient de rendre ses essais plus concluants et ú trouvé le moyen de transmuer en pierres précieuses des corindons sans valeur dont plusieurs spécimens ont été exposés dans les vitrines d'un grand journal parisien. Consulté sir VVilliam Ramsay sur la transmutation des pierres, l'éèminent chimiste anglais opine que la découverte du professeur Bordas n'à rien de surprenante, car déjà Mr. Max Carner, du British Muséum, avait publié un mémoire qui explique les raisons de ces changements de couleurs, néanmoins, les résultats practiques obte- nus par le savant français viennent confirmer les affirmations de ses éminents Collègues. Sans vouloir m'étendre ici en démonstrations scientifiques, chose assez délicate sur ce sujet, il est évident que peu à peu et par suite des nombreuses expériences faites avec les émanations du cradiumo par les éminents professeurs surnommés, les consé- quences deviennent de plus en plus intéréssantes et toutefois que la science sur ce point n'à pas encore dit son dernier mot, il faut s'attendre 4 ce que des conclusions plus radicales viendront bien- tóòt couronner les constantes recherches de ces infatigables savants. Barcelone, le 5 Octobre 1907. L'AVENCH D'EN VIUMALA En la excursió de la exploració del avench de Ancosa feta al 11 de Agost vingué l' aficionat excursionista Joan Puig, qui ns comu- nicú que a La Llacuna, d' ahont éll n'era fill, n' hi havía un altre, y com no hi havía més que una hora (de pagés) proposà pera anarhi 4 fer nit y í l'endemà anar ú visitar l' anomenat Avench d' En Viu- mala. Jo ab recança no poguí acompanyarlo al marxar d' Ancosa. directament à La Llacuna ab en J. Fernandez y en M. Mulleres, men- tres que retornarem à Pontons, ja fosch, ahont la generosa y atenta. familia Bages ens hi esperava. Al trobarnos després à Barcelona me comunicaren que era de gran importancia, car el fil que 'ls do- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 ní fou insuficient pera trobar el fons, per lo que en Puig, pren- — guentho ab molt lloable interés, volgué que hi anés ab ell pera fer- ne un ver regonexement yY per si ab el Club Montanyencho s' hi podía organisar una profitosa excursió d' exploració. Després de forçats aplassaments, vingué '1 jorn senyalat que fou el 15 de Setembre trobantme à Igualada, car 'el jorn abans explorí les importants coves proto-históriques de Carme: hi arribà en Puig ab el primer tren de Barcelona. Y en Joseph Colomines, metje de Igualada, qui generosament mí havía hostatjat, ja tenía sa tartana 2 punt, y no poguent venir, degut à ses ocupacións, ni ell ni son nebotel president del Club Montanyench ens hi acompanyà son atent fill en Joseph fins à Almunia (14 Eilómetres) casal, situat al S.-SE. de Miralles, y d' aquí caminant arribarem ó La Llacuna: sens per- - dre temps ens dirigirem al avench dexant el poble à la esquerra y la carretera que va ú Vilafranca à la dreta seguint el camí de la. Font Cuitosa, ens enlairarem alguns metres per un viarany que ns portà al lloch precís del avenc (615 metres sobre 1 nivell del mar). Com estavam suats y la higiene espeleológica aconsella que no s' hi enraigui cap exploració, allavors descansarem y ens espla- yarem per aquell hermós panorama, poguent comprovar els ar- guments ab que m' apoyava pera esplicar la suposta formació del Avench d' Ancosa, puix que à Ponent s' hi ovirava la ratlla d' aque- lla extensíssima plana y el camí que va de Ancosa à La Llacuna al bell mitj de la metexa, vareig fer alguns càlculs sobre els límits. que tingué l' Eocé inferior y lo molt que s' extengué el mar en el periode Luteció. Un colp dessuats y apariats tots els materials ens endinsarem per aquella estreta gorja recoberta de flayroses mates, ja que aquest avench no fs manifesta directament al exterior, sino que s' han de seguir unes coves, mes à pochs metres de aquest cau me vareig dir: —axóÓ ens donaré pochs resultats, tot es massa trencat,— mes se- guirem entafurantnos per aquells enderochs mitjansant l'auxili del acetilé y una espelma. En Puig com ja ho coneixia, anava al davant, fins que /m digué: —No podem anar mes endins, aquí ja seguix l' avench ó precipici, —y efectivament entre pedres arbitra- riament posades sens seguritat, amenassant enrunament, continúa cap al N. y NO. una llarga esquerda, que ni ab el reflector puguí apreciar son terme com no menys al enlayrarlo cap al sostre, car hi ha roques que apar impossible sa inequilibrada situació, y al 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL fons la espessa y atapahida negror del abim: ab tot y axó, jo ab el reflector y apoyat en aquelles insegures roques, encar m' endintsi més, pera ferme càrrech ben detallat de sa situació in- terna y per si podía exir directament al exterior, y vegí que per dessota les metexes pedres, demunt de quines estavam, s' hi ama- gavan feréstegues tenebres. Aquella posició feya agafar pell de ga- llina, empró me mancava apreciar la fondaria, vaig ferne serena - ment el sondatje, ab greus penes y trevalls, puig que à cada pàs me quedava encallada la grosa pedra que penjada del cordill deva- llava aplomada, no puguentla pujar després ab facilitat, me donà la profunditat d' uns 38 metres del lloch ahont estavam, tenint en compte lo corresponent fins à la superfície. i Aquell munt d' enderrochs de moment no podía capir cóm ne podía esser format, ja hi veya l' esquerda, mes com les pedres es- tavan tan revoltes, sens orientació, no podía determinarho. Empró al esserne al exterior vegí entre runes molts forats que seguían la metexa direcció que la cova, al ensemps que s' abaxava de nivell el terreny que precisament correspon al Tries superior à Reuper. De tots aquets datos ne deduhí que la formació es enterament lo- cal, que res hi tenen de contribució les rectes dels anticlinals, puix que precisament la direcció d' aquesta esquerda es casi perpendi- cular als anticlinals y sinclinals més propers d' aquella comarca:y ú més que s'ha de tenir en compte la existencia al peu de la vessant de la important Font Quitosa quines aygues avuy son condubides à La Llacuna. Per lo tant, en resúm, pot esser molt be que les aygues de aquesta font, hagin gratat lo suficient pera que 's formés aquella es- .querda efecte d' una esllavissada, quedant les roques totes remogu- des. Lo que fs pot veurer per els perfils que de les mateixes acom- panyo. Y com creguí fora una temeritat ó imprudencia P exposar la vida per entre aquelles lloses insegures que pretenen estimbarse aplastant al més intrépit, no puguenthi trevallar ab llibertat, Y principalment perque degut à sa especial configuració no hi ba pro- babilitats de contenir grans cavitats pera aportar algún fruyt à l' Espeleologia, per aytals motius retornarem el metex jorn à Bar- celona ab el determini de no ferhi una més complerta exploració, pero sense dexar esvahir aquestes pobres observacions que avuy ab fruició presento. I MOSSEN MARIAN FAURA Y SANS Barcelona, 5 Novembre de 1907. tmp. L4 HORMIGA DE URO.-—Nueva San Francisco 4/7, Barcelona. Historia de les Ciencies Naturals a Catalunya, del sigle XII al XVIII. Astrologia se FEB Ut Els primers elements d' aquesta ciencia, conreuada ja desde molt antich en les terres d'orient, venen à Catalunya importats pels alarbs, mitjantsant l' intermedi dels jueus allavors nom brosíssims ó totes les poblacions de importancia. Filla la ciencia astronòmica dels jueus, de la ciencia aràbiga, no podia de cap modo veures lliu- re dels extravios que havia ja sofert aquella. dTots els conexements positius dels alarbs, escriu un autor modern, els corrompien per la llur inclinació à la ciencia mística y cabalística, consumien fre- quentment la seua salut y cabals en investigacions inútils darrera l' elixir de la vida y de la pedra filosofal: llurs prescripcions mediei- nals se regien per l' aspecte de les esteles, llur física era màgica, llur química degenerava en alquimia, llur astronomia en astrolo- gia.o Si la astrologia tingué tants partidaris fou per les aplicacions que pretenia tenir en combinació ab la medicina, y aquesta creen- cia era tan universal y estava tan arrelada, que la veurém en ho- mens eminents de totes les époques. La matexa escola de Salern, tan celebrada dintre la historia de la medicina, contribuhí ú donar força à n' aquestes creencies indicant baix quins signes es bó pur- garse, sangrarse y practicar els demés remeys, yY fins les coses de menor importancia, com son afeytarse, tallarse 'ls cabells, les un- gles, etc., com pot veures en aquestos versos del Regimen sanitatis: eNil capiti facies, Aries cum luna refulget, in manu minuas et balnea tutiús intres, non tangas nares, nec barbam rudere debes,o Quan la lluna sia en Aries no 't fasses afeytar ni tallar els ca- bells, sangrat de la mé Yy banyat sense por. cArbor plantetur, cum luna Taurus habetur, eedificare potes, et spargas semina terre, et medicus timeat cum ferro tangere collum.o 2 Mentres la lluna sia en Taurus, sembra, planta y edifica, mes lo metge no sangre del coll. En la Medicina Salernitana s' aconsellaven pera sangrarse, à fí de viure llarch temps, els dies 8 de febrer, 1 de maig, 24 agost y 11 novembre No obstant de tant en tant aparexien esperits independents que ts revelaven contra semblants creencies, especialment contra la as- trologia judiciaria que tan gran desenrotllo acquirí del sigles xIn al XVI Y XVII, fins al punt de que "1 Papa Sixte V donà en 1586 una Butlla en la que, després de un llarch preambul encaminat à fer compendre la inverosimilitut d' aquelles arts, disposava, entre al- tres coses, lo segúent: È cII. Probibentes omnes, et singulos libros, opera et tractatus hujusmodi Judiciariee Astrologie, Geomantie, Hydromantie, Py- romantie, Oromantie, Quiromantie, Necromantie, Artis Magice, aut in quibus sortilegia, venericia, auguria, auspicia, execrabiles. incantationes, ac superstitiones continentur, ac ut supra in memo- ratee indice interdictos subcensuris et peenis in eo contentis à qui- busecumque Christi fidelibus legi, aut quomodolibet retineri, sed illos Episcopis, et Ordinariis locorum, vel Inquisitoribus preedictis. presentari, et consignari debere. Et nihilominus eadem auctorita- te statuimus, et mandamus, ut contra seienter legentes, aut reti- nentes libros, et scripta hujusmodi, seu in quibus talia continentur, similiter eidem Inquisitore libere, et licite procedant, ac procedere, et penis condignis punire, et coercere possint:o Una prova evident de lo arrelades que estarien à Catalunya. aquestes ciencies la tením en el fet d' haverse publicat aquesta Butlla en l' Apendix de les Constitucions Sinodals d' Urgell, im- preses à Barcelona l' any 1748. Conforme ab lo que havém dit que ls jueus foren els qui intro- duiren à Catalunya la Astrologia, jueus son els qui sent naturals d' ella escriuen d' aquesta ciencia, durant els sigles X, XI Y XII. Se citen com als mes renombrats à Lúpitus, de Barcelona (sigle x) qui traduí del alarb al llatí un trac- tat d' astrologia. Oliva, monjo de Ripoll, famós per sos conexements astronómichs- Abraham (Ben R. Chija) jueu de Barcelona, qui nasqué en 1070: els seus l' anomenaren Hanasi (princep) pels seus conexements en as- tronomia. Compongué un llibre d' aquesta ciencia en hebreu que s'a qe 8 publicà per primera vegada Munster en 1546 ab el segúent titol: ce Sphaera mundi, describens figuram terrae, dispositionemque or- bium coelestium et motus stellarum, aucetore Rabi Abraham hispano filio R. Haijae. Sebast. Munsterus. Quidquid difficile in hebraismo apuA quetorem istum invenitur, explicatum est annotationibus nos- tris, ne librum nudum tibi, lector, traderemus. Basilece per Henri- cum Petrum. Escrigué ademés altres obres tractant dels Planetes, de les dues esferes y del Calendar: dels Grechs y dels Romans. R. Levi Barziti, jueu de Barcelona qui, segons Buxtorfi escri- gué el Hitthim ó Sepher Hitthim, axò es, temps ó Llibre del temps, qui tracta de les estacions del any y dels signes y planetes. Abraham (Ben Meir Aben Hezra), anomenat pels seus Chacam (el sabi), nasqué en 1119, encara, que no es segur que sía català, el cert es que escrigué una obra d' astrología judiciaria de la que existeix en la Biblioteca del Escorial una traducció catalana ab aquest titol: 4dLo llibre dels juhins de les estelleso yY que segons resa fou escrita per ell en 1198. Alguns autors diuen que Aben Hezra va concorre al congrés d' astrolechs de 1186 hont s' anuncià pera abans de 7 anys, una conjueció de tots els planetes, de tan terribles consequencies que fs creya arribada la fí del mon. La obra citada comensa axís: dEn nom de nostre Senyor Jhesu Christ e de la Verge María comensa lo llibre dels Jubins de les estelles, lo qual ha fet Abraham avenaezra juheu, lo qual feu en l any de Nostre Senyor 1198.2 (1) En el sigle xim trobem les dues grans figures del pensament ca- talà, l' Arnau de Vilanova y en Ramon Lull, esperits enciclope- dichs de vastíssima ilustració, qui omplen tot el sigle y à qui deu- rém referirnos en quiscun dels grupos de les Ciencies Naturals, especialment en els tractats de la medicina, alquimia y farmacia. Arnau de Vilanova professà la astrologia ja que en sa eNova expositio visionum que fiunt in somniis,o se mostra molt perit en oneiroeristica traetant dels graus del art de pronosticar y de les causes dels ensomnis. Admet la influencia planetaria en l'ànima humana ab tanta cruesa com els prescilianistes y dona regles pera (1) Memor. para ayudar à formar un Diccionario Critico de Escritores Catalanes, por Torres Amat. 4 interpretar els somnis, lo qual ho anomena ocupació propia del metge. En Torres Amat diu que estant en París pels anys de 1810 es- crigué una obreta ab el titol c.De Judició die,, en que volia deduhir de les observacions astrológiques, que havia d' esser en l' any 1576. Cita ademés, com à pertanyent à n' aquest autor una cAstrologigo manuserita existent en la Biblioteca Real de Madrit (L. 69). Y en la edició de les seues obres feta à Basilea en 1565, entre les qui tracten d' alquimia y astrologia hi van compreses les se- gients: Sigilla duodecim pro totidem calestibus signis. Capitula Astrologie de judiciis infirmitatum secundum motum planetarum. Ramon Lull en cambi no sembla fós partidari de la Astrologia judiciaria, ja que en son cArbor Scientieo condemna la seua vani- tat ab aquestes paraules: cAries, Tauro y Geminis se burlen dels homens qui diuen que ells saben llurs natures... Heretge es aquell qui ha major temor de Geminis y de Cancer que de Deu...o Lo qual ho illustra ab l' exemple de un astrónom, el qual digué en presen- eia del rey que havia de viure deu anys, y allavors un soldat ab la espasa que portava tallà el cap al astrónom, pera que "1 rey s' ale- grés y conegués que aquell astrónom habia mentit y també la seua ciencia. (Apolech XXX del Arbor exemplificat.) Tampoch participava de les idees generals S. Pere Pasqual, qui en les derreries del sigle xim escrigué el Libro contra las fadas et ventura et aras minguadas et signos et planetas,x en que fa una eloquent defensa de la llibertat humana: ec... Et Dios mismo non quiso aver poderio sobre el ome, para le faser por fuerza seer bueno o malo. Pues :cuanto menos querrie nin darie poderio à ningun planeta, nin ora, nin signo, nin fada, nin ninguna cosa de las so- bredichas, que oviesse poderio nin sennorio sobre el ome2o (1) Ab tot y aquestes veus isolades pero representants de la sana rahó, ens trobém en el sigle xIV en que la astrologia invadeix els palaus dels reys y '1 clós del monastir y publica obres interessan- tíssimes Y s' infiltra en totes les de medicina y cirujía. Protector decidit de la astrologiía fou nostre rey En Pere IH el Ceremoniós, com ho demostra ab les seguents cartes en que parla d' una obra d' astrologia que devía ferli en Dalmau Planes y cita (1) Citat per Menendez y Pelayo. Heterodoxos Espaholes, t. I, pl 592. 5 de pàs varies obres de astrologiía que ell posseix y que devien ser les matexes que conservava el rey Martí y consten en el Inven- tari que 's feu de la Biblioteca del últim rey de rassa catalana. cEn Pere etc. Al feel nostre en P. dez Palau tinent les claus del nostre Archiu de les armes del Palau nostre de Barcelona. Salut et gracia. Fem vos assaber que nos havem manat al feel de Casa nos- tra en Dalmau çes Planes que ab los libres nostres d art destrologia qui son en lo dit Archiu nos faça aleuna obra de la dita Art segons que daço lanem informat. Perque volem eus dehim eus manam que exceptats II libres qui son apellats Ali-Aben-ragel los quals per la dita raho no cal quel li liurets tots los altres libres de la dita art d Astrologia los quals lo dit en Dalmau vos demanava un apres altre successivament ço es ell reten a vos lo que primerament li haurets liurat e vos liurau a ell un apres altre liurets a ell per la dita raho recobrau en cascun liurament dels díts libres albara o apocha dels libres que li liurets. Dada en Gerona a XXIIIE dies de Oetobre en lany de la Nativitat de mostre Senyor MCCCLIX Rex Petrus—Dominus Rex misit signatum sua propia manu.2 (Reg. n.. 1071.—F'ol. 76 v. Arx. Corona d' Aragó). cEn Pere etc. Al feel de Casa nostra en Dalmau çes Planes salut e gracia. Be sabets com vos e Maestre P. devets fer un libre dart d Estrologia del gual havets volguda haver informacio de nos sil tendriets fins que nos fossem en la Ciutat de Barçelona si a tantost hi enteniem esser o si lo dit libre nos trasmetriets açi a Çervera. On com nos ades no entenam a tornar a Barcelona per ço volem eus dehim eus manam quel dit libre con perfet sia aço a Cervera o la on siam nos trametats sens tardança. Dada en Cervera a XXIIII dies de Octobre en lany de la Nativitat de Nostre Senyor MCCCLIX. Rex Petrus—Idem.o (Arxiu Cor. de Aragó. Reg. n.2 1071. Fol. 177.) La obra de astrologia à que fà referencia el Rey En Pere en abdues cartes es el cTractat d' Astrologia o seiencia de les steles compost baix orde del Rey en Pere III lo Ceremoniós per Mestre Pere Gilbert y Dalmau Planas ab la colaboració del juheu Jacop Corsuno.—Bareelona 18902 tret de un manuserit de principis del sigle xv, que era propietat de D. Joseph Puiggarí. En la especie de Pròlech que precedeix al tractat fa l'elogi y descriu els fins de la astrologia judiciaria portada fins à son darrer estrém: dE entre les sciencies purament naturals aquella que es de 6 À maior noblea e de maior eccellencia es 1a sciencia de les steles, car per aquesta mijançant la influencia de la primera causa se fan los condiments e los fundaments dels regismes emperials e reyals, e les duracions e transmutacions de sectes, regnes e senyories tempo- rals, les abundancies, caresties, guerres, paus, leyaltats, perdi- cions, justicies e iniusticíes, sequedars e epidemies, mortalitats, terretremols e pestilencies terrenals segons que clarament apar en la part judiciaria de revolucions dels anys mundanals. Axí mateix per la dita sciencia segons la part de les nativitats e de les revo- lucions daquelles, se seguexen als homens tots los accidents parti- — culars del dia de lur nativitat fins a la mort conseguents los actes corporals. Esplica després com sentintse inclinat ca natura en amar, ser- car e investignar sciencies e en special de les Steles. E per actes e affers consaguents nostre regne personalment no ayam pogut en- tendre en provar los moviments dels corssos celestials.....o. deter- minó buscar persones competents qui ho fessin, y aquestes foren en Pere Gilbert, de qui diu que cab struments geometricals axi com grans armillas migançeras e cominals com ab grans cadrants e instruments liurats per lo bon Tholomeu ha investigat e verificat tots los lochs vertades de les steles fixas segons lur longitut, latitut e magnitut e tots los vers lochs de les planetes e lurs auges e lurs latituts al mig jorn de la nostra ciutat de Barchinona. Els altres dos escullits foren en Dalmau Planas, dexeble del sobredit, qui ccompli e perpetua lo dit almanach e compli les dites taules al mig jorn de la dita ciutat nostre de Barchinona. y l'altre en Jacob Cor- suna, jueu d' Espanya. Els capitols que formaven 1a obra son els 18 seguents. eCapitol primer com se trahen les unes eras de altres e com sabras les feries dels anys e dels mesos. Capitol Segon es dels migs moviments de totes les planetes e en qual manera se deuen levar a aquell temps que volrets e en qual manera se deuen egualar les ciutats en aquells que son mes orien- tals o occidentals de la ciutat de Barchenona. Capitol terç, sera com s eguala lo sol e per saber sa declinacio e sa altitut meridiana de cascun die e saber la sua ombra. . Capitol 5 es per saber l egualament de la luna e de son drago e sa altitut. Capitol 6 es per saber 1 egualament de les 5 planetes. dial al 1 Capitol 7 es per saber la retrogradacio e la directio de les 5 pla- netas e lurs moviments. Capitol 8 es per saber l arch del die e de la nit e les hores direc- tes e lurs graus de les ineguals e de egualar los dies ab lurs nits. Capitol 9 es per saber l asendent al mig cel de les hores passa- des del die e de la nit e en egualar les 12 cases. Capitol 10 es per egualar la conversio e la opposicio del sol e de la luna. i Capitol 11 es per saber la diversitat de la luna en longitut e en latitut. Capitol 12 es per egualar los eclipsis axí solars com lunars. Capitol 18 es per saber les revolucions dels anys del mon e de tota res que haia comensament.o Com se veu por aquest index se tracta de un tractadet d' astro- nomia pura, pero les aplicacions à que anava endressat el feyan d' astrologia, à n' aquest objecte seguexen, després dels sobredits cànons, una llarga serie de taules plenes de signes pera fer els ealeuls y sapiguer els moviments del sol y la lluna ab relació als planetes y els d' aquestos matexos ab ses diverses posicions, Y mol- tes altres. Agrahit quedaria el rey en Pere de la obra del seus astrólechs quan veyém que 22 anys després, en 1881, no sols passava una pensió à En Dalmau Planes sinó que li encomanava una altra obra de astrologia, conforme consta en la segúent carta: eTresorer. Ja sabets com nos havem feta assignacio de XII... sobre la tersa part dels emoluments de la nostra tresoreria an Dal- mau Planes è aquelli li juram servar e fer servar per una gran obra e solemna destrologia quens ha feta no res menys lui manam ara fer alta aixi solemna com aquella encara necessaria. Dada en Sera- goza sots nostre segell secret lo derrer díe de desembre del any MCCCLXXXI.o A n' aquest mateix sigle pertany el Llibre de Poridat (1) qui comensa ab els signes dels planetes, tracta després dels angels qui presidexen à quiscun, axís com dels qui fan sapiguer al home totes les coses y els destribueix y classifica per cels. No oblida la cura- ció d' algunes enfermetats per medi d' amulets. Aquestes primeres planes precedexen al verdader tractat que comensa axís: (1) Bibli. Barberina, codex X'L.III, 135, Roma, codex XIV.— Menendez Heterodozos t. I pl. 591. 8 eIn nom de nostre senhor, en aquest present tractat vorém haber parlament particular de las obras que son de maior puritat, en ha- ber familiarment dels spirits e dels vents, etc.o Tot se redueix à unes taules de lletres y signes cabalístichs que 's diu corresponen à certs influxos planetaris y à certs angels. Conté ademés aquest codex remeys pera molts dolors y calami- tats, receptes pera aumentar el diner: pera trobar l'anell y altres coses perdudes, pera fer que plogui ó dexi de ploure en un lloch determinat, filtres amatoris, ete. Tampoch hi falten observacions sobre la pedra filosofal y manera d' obtenirla. De darrers d' aquest sigle ó primaries del XV es també la obra d' astrología del popular Fra Anselm Turmeda que se cita entre 'ls manuserits de la Biblioteca del Escorial (N. I. 18) ab aquest títol: e De les coses que ha de esdevenir, segons alguns profetes, é dits de alguns estrólechs tant dels fets de la esglesia é deis regidors de aque- lla, é de lurs terres é provincies, etc.o Varis son els astrólechs catalans del sigle xv, entre ells sobres- surt en Bernat de Granollachs qui nasqué en 1421 à Vich y fou mes- tre d' Astrologia y Medicina à Barcelona: D' ell es el eLlunari y repertori de temps de 1488 ú 1550 tret per lo egregi é molt sabi astró- lech Mr. Bernat de Granollachs ab anno 1488 à 1550. —Imprés à Barcelona en 1579 per Rosembach. Aquest es el repertori més antich que 's coneix, ja que s' imprimí per primera vegada en 1494 à Barcelona. Els càleuls de Granollachs estàn arreglats al meridià de Barce- lona: el llunari comprén les fases de la lluna y els eclipses desde 1495 4 1550 ab gravats qui representen la part enfosquida del astre eclipsat. da Lo mestre en Arts y Doctor en Medecina, Mossen Joan Pere, es- erigué unes Taules astronomiques en català, que foren impreses en 1489. També tingué fama d' astrólech el sabi de Lleyda Crexhas Abia- bar, que baté la catarata del ull dret à En Joan II d' Aragó: y n' Enrich de Villena, el darrer príncep de la línea masculina dels Comtes de Barcelona, fou anomenat l'astrólech à Castella, ahont lo tinguereu per nigromantich, valguentli aytal suposició lo veure cremats els llibres que tenía en més estima y que tant de trevall li havía costat el reunirlos. En un Catàlech manuserit de la Biblioteca Universitaria :9 (21, 1, 16) se troba la segúent apuntació: cM. Joan de Paguera.— Calendari y Martirologi.-—(En el App. de la Rl. Bib. de Francia en un Cod. del principio del siglo xv. Bayer nota al 96 lib. 10, cap. II.) En el inventari de la Biblioteca del rey Martí s' hi troben ano- tats dos llibres d' astrologia manuserits en català. L'un es de Ra- yell (Ali Aben) y 's titula: eSuma en romans: serit en paper, que comensa: Ptolomeu diu, etc, y acaba: la figura del Cel.s L' altre es anonim: eSumma de strologia: en romans, serit en paper. Comensa: En lo nom de N. Senyor: e faneix: dels sigles. Amen. x En el sigle xvI tingué iloch una transformació complerta dels principis astrològichs al demostrar Copèrnich la veritat del sis- tema planetari. Ab aquest motiu se susceitaren interessants ques- tions entre tots els astrólechs, y d' aquelles discusions tal volta pren- gué origen la afició progressiva que en l'estudi de tan gran ciencia se desenrotllà. Catalunya tingué en aquest sigle un gran nombre de fills qui 's dedicaren ú l'estudi de la ciencia astrológica. A principis de sigle (1519) se imprimí ú Barcelona la obra de Granollachs, ja citada, y surten de Vich dos astrólechs de nota, metges abdós, Molera y Alemany. Molera escrigué y publicà en 1538 de segúent tractadet: ePro- nóstich per lany Mill DXXXIII e durara en part fins cerca del any MDXXXIV compost per lo reverent mestre Gaspar B ó G (Ber- nat ó Guillem) Molera, mestre en arts y medeçina, natural de la ciutat de Vich: e comença a tractar de la apparitio del cometa en lany prop passat:. En aquesta portada hi hà un grabat represen- tant el cometa y junt à ell la llegenda: Parce, Domine, populo tuo. Acaba el tractat: 4Fonch estampat y acabat lo present pronóstich en la insigne ciutat de Barcelona per Cartes Amoros provençal a vint de febrer any MDXX XIII. En primer lloch fa la descripció del cometa en llati cApparuit cometa per oetoginta dies anno Domini M. D. XXXII eirca finem septembris mane quasi hora tertia eadem hora semper splenduit, et a multis vissus est usque ad medium decembris. Oriebatur ab orien- te vel sub solano versus meridiem in altum radios suos ascendens ad medium celi oecidentemque caudam transiens. Erat octo cubi- torum in sua longitudine colore citrino et igneo in croceum decli- 10 nante. Sed quia mane ante ortum solis apparuit: ideo significat cito venire illa que communiter minatur, etc.o Després segueix en català: cPer servar la costuma dels anys pas- sats en los meus pronostichs y seguint lo mateix orde sera partit en los capitols seguents: Lo primer de la figura del Cel y del senyor del any: lo segón dels quatre temps del any: lo tercer de les coses de la saneta fe catholica: lo quart dels prelats y ecclesiastiehs: lo sinque dels Reys y prínceps y gent de estat: lo sise del poble com- mu: lo sete de les malaltíes per dit any: lo vuite de pau e guerra per dit any: lo nove dels fruyts de la terra: lo deze dels dotze me- sos del any.2 En el capitol tercer pronostica la mort de Luter pera 1586 y ab tot aquest no morí fins al 1546. Diu axis: eCapitol III de les coses de 1a saneta fe catholica: Las cosas de la sancta fe catholica iran en molt gran rectificació tant contra infels com dels qui ab spirit dia- bolich han predicat contra aquella. Lo Luter sub specie sancetitatis ha perseverat en graves opinions contra saneta Mare Iglesia e con- tra nostre sanct Pare enganant prelats y eeclesiastichs en les parts de Alemanya y Italia. Comença a predicar lany MDXVII les sues coses han començat pendre cami de be, si perseverera demanant misericordia a Deu omnipotent aprofitara per la remissio de la sua anima e de sos sequaçes e abans del estiu del any MDXXX VI cam.- viara la vida ab la mort, y si nos sera smenat la sua mort sera tur- píssima y de sos adherents. Açó se mostre per las grans conjunetions passades e per los eclipsis passats y sdevenidors.2 Com se veu, per lo que diu, Molera publicava un pronóstich quiscun any, si be no tenim noticia de cap altre edició. De un cometa escrigué també un altre vigatà, el Dr. Joseph Micó, catedràtich de Teologia de Barcelona, qual trevall fou pu- blicat en 1798 ab el segúent titol: Diario y juicio del cometa que apareció a los 8 de moviembre de 1577. Barcelona 1798. D' aquest cometa parla el Dietari del Concell Barceloní de 1577: cEn aquest die (8 novembre) aparegué una cometa que la cola tirava entre le- vant y mitgjorn.2 L' astrolech català de mes renom en el sigle XVI es el metje de Vich Joan Alemany qui escrigué un Llunari ó repertori del temps, del quefs feren varies edicions y que prova lo avansada que, per son temps, estava la Astrologia ú Catalunya Torres Amat cita una edi- tió del 1580 ab aquest titol: eLunari o reportori del temps compost 11 per lo molt abil astrolec Joan Alemany: bacheller en arts y doctor en medecina de matio catala... En io qual se trobaràn las conjuntions... fins al any MDCV... ara de nou vist per lo R. P. F. Joan Salom del orde de Jesús. Estampat en Barcelona en casa de Jaume Cen- drat any MDLXXX. Venense en casa de Hieronim Pi. Nosaltres hém tingut à la vista la edició de 1577, qual titol es: Lunari ò repertori del temps compost per Joan Alemany doctor en Medicina, En lo qual se contenen les Conjuncetions y Oppositions de la Luna, fins a lany mil sís cents y deu. Lara novament corregit conforme ú la mutatio dels deu dies per lo doctor en Arts y Medicina Victorian. Y traduit de Castella en Cathala. Ab licencia Estam- pat en Barcelona Casa de Jaume Cendrat Any del Senyor MDLXXXIII. En el fol. 2 després de la censura de Fr. Ramón Pasqual y de la aprovació del Bisbe de Barcelona Joan Dimas Loris, hi hà un paragraf del traduetor en que declara que entre 'ls molts lunaris estampats s' ha aficionat ab el d' Alemany per dues causes. eLa una, per ser lo mes curiós y mes vertader. La segona, perque lo meridiano de Valencia, ahont fonch calculat, no difereix al de Barcelona, sino 9 minuts, que es molt poca. Per tant, la taula de las Ciutats, se restava de la matexa forma que lo dit autor la ha feta, sens reformació alguna, presuposant que ala hora que en Valencia es Conjuntio ó Oppositio, ho es en Barcelona: sens la qual correetio perla mutillacio dels deu dias, nos podian saber las conjuntions ni opositions de la Luna en qual dia eran, ni la Luna en que signe es- tava, ni saber las festas movibles en qual temps estavan. (1) Ab aquesta nova correetio feta en Valencia resta tot declarat y perfet fins al any de Mil sis cents y deu.o En la volta del foli: Comença lo Lunari y Reportori dels temps: Yy primerament se declara quina cosa es temps: yY en quantes parts se divideix.o En altres tants paragrafs explica Quina cosa es any Quina cosa es meso Que cosa es setmana, etc. Després porta la explicació dels planetes, posant el sol en el quart lloch cDel quart planeta qui es lo sol, anant acompanyat de un grabat hont el personatge símbol del planeta va en un carro (1) Aquesta mutallació dels deu dias se refereix als 10 dies manats supri- mir en 1582 per la Correcció gregoriana. 12 tirat per animals simbólichs, y en les rodes hi hà els símbols de les constelacions del zodiach. Després parla dels signes d' aquest y unes cReglas pera saber que hora sia de la nit per lo Nort. acompanyades de un quadro gràfich. ePera saber de quina calitat son les quatre regions: Los quatre vents: Los quatre elements: Les quatre parts del any: Les quatre humors y les quatre edats.o Del Advento dDe les quatre tempreso eDe les Nupcieso, son altres tants paragrafs molt curts. A continuació posa el calendari dels mesos, acompanyat quis- cun de un grabat que reprodueix la ocupació mes propia que 's fà en ell, y ab indicacions de les operacions que deuen practicar els pagesos, axís per exemple, en el janer diu: En aquest mes de Ja- ner en la lluna vella deus esporgar los arbres, que perden la fulla, y trasplantar los qui fan à trasplantar, en lo Advent si nols hauras trasplantats...2 etc. A continuació en el fol. 18 hi ha la cTauia temporaria y en el 19 les cFestes movibles.o Segueix luego la descripció de les venes principals del cós, ab dos gravats ab indicació de les parts hont se deuhen fer les sangríes Y posar les ventoses, per tot lo qual dona regles molt precises. Seguexen els capitols: e Avisos per los phisiechs, metges y cirur- gians: dLo que ha menester lo physicho cDel temps apte pera sag- naro ecDel temps apte pera pendre Medicineso El foli 23 està ocupat per una figura humana ab les cavitats toràcica y abdominal ober- tes, rodejada dels planetes y signes del zodiach, ab la segúent indi- cació: cAb aquesta figura veureu sobre quin membre y entranyes tenen poder los set Planetes y los dotze signeso. Ve luego cDels vuyt vents, ço es dels quatre principals, y dels altres quatre collaterals, y de ses qualitats 2 Els vents son Mitjorn, Tremuntana, Orient, Ponent, Grechs, Siroch, Mestrals, Lebeix, en- voltant una làmina hont s' hi vol representar Asia, Africa y Eu- ropa, A continuació: cTaula de moltes ciutats y vilas insignes de Es- panya y altres parts, pera sapiguer quant te lloch en elles la con- junció. Seguexen luego unes curioses cSenyals de terremotos. Quant laygua dels pous, sense averhi trantollat dintre ix terbola y pu- denta, significa terremoto. 4 18 Quant los aucells se acosten als poblats, y alguns entren per les cases, ó en lo camp se posan espavordits senyal de terremoto. Si las coses que van en una nau se extremexen, sense averhi tem- pestat ó causa significa terremoto. Y quant serà vist algun Cometa de color vert, ó negre, ó vermell, senyal de terremoto. Y si los ani- mals que habitan per las covas de la terra yxen expavordits, se- nyal de terremoto. Los terremotos que venen en la nit son prop del alva: y los de día, son prop de mig dia. Los terremotos, principal- ment son en lo autumne yY los mes yY en lochs de covas y montanyas Y prop de mar.: Com se veu aquestes senyals, treta la seua part astrológica, son bastant ajustades é indiean al menys observació. Seguexen després: cTaula pera conexer quals signes son bons, o mals, o indifferents pera traure sanc, o donar medicines laxati- vas. cTaula pera saber en que signe va cada dia la Luna.o A continuació porta un curiosíssim eTraetat de la pronosticació natural de las mudanças de los temps: es a saber, de serenitat, llu- vias, vents, tempestats y frets, juntament ab senyals de terremotos, pestilencies y caresties.o Després d' advertir que es fals lo que diuen casi tots els astrólechs sobre aquest punt, adverteix que lo més cert es lo fundat en les segones Esteles que son cles senyals que parexen en lo ayre, com son los Cometas, Y los circuits que aparexen prop del Sol y de la Luna, y de totes les altres Estelas.- Vegis unes mostres: Quan aparexera un Cometa prop del Sol, y ab espantós aspecte denota gran carestia en los fruyts de la terra y morts de Reys y de homens richs.o eQuan aparexera un Cometa de color vermell, y que te la cua larga y vermella, si apareix enves orient, y si tindra lo cap abaix, denota falta de ayguas, y gran fam, y assolament de Regnes y ciu- tats, y molt erudels guerres y terremotos, majorment en Egipte, y en Africa y en alguns llochs de Oecident.o Y axís per l' istil son els altres cassos que porta fins à 11. eDeclaracio pera saber la hora de Conjuntio y Oppositio.o Ex- plica la manera de servirse de les taules. eDeclaratio de les presents taules.o Cada taula correspon à un any comensant en 1584 y termenant en 1610, al final de quiscuna porta la lletra dominical que regirà y el dia en que s' escauràn les festes movibles. i Després porta la cRegla pera saber que cosa es Bigest.o cDecla- racio dels dias Caniculars.o eDe algunes coses senyalades que han sucehit, las quals son dignas de memoria. 14 Ocupa els darrers folis un capitol molt interessant titulat: eSe- guexense alguns senyals del temps y mudances, y alguns senyals de pluja, vents, serenitat, tempestats, trons, calabruxa, llamps y llampechs, trets de molt doctors.2 Es una transeripció de les dife- rentes creencies sobre aquets fenomens meteorológichs de diversos autors, especialment Beda, Aristotil, Tolomeu, etc. En el darrer foli porta eLas Firas més principals de Catalunya: y acaba: I cFonch estampat lo present Lunari en la noble y leal ciutat de Barcelona en casa de Jaume Cendrat Any de la nativitat de nostre Senyor Deu Jesu Christ MDLXX XIII.2 Be coneix que aquesta obra de Alemany tingué una gran acep- tació pel gran nombre d' edicions que 's feren en català y en cas- tellà, una d' aquestes impresa en 15985 porta aquet titol: eReportorio de los tiempos. Conpuesto por Juan Aleman, Doctor en Medicina. Contiene las Conjunciones, Oposiciones y Quartos o Quintos de la Luna hasta el aio de mil y seyscientos y dtez. Va atadido un juyzio Astronómico perpetuo. Agora nuevamente corregido y emendado, de los diez dias por el Doctor en Artes y Medicina Victorian Zarago- zamo de la Puebla de Aborton. Toledo 1595 por Juan Ruie.o Com en els sigles passats, trobém en aquest qui s' axeca contra les exageracions de la astrología judiciaria. El Dr. Tomàs Roca, fill de Tarragona y metge del Almirant de Castella en Frederich Enriquez de Cabrera, emprengué una ferma campanya contra les " afatuidades de la Astrologia,o com ell deya, publicant follets y propagant en públiques discusions els principis certs de la ciencia. Son obres seues: eMira prognosticatio anni 1522.o a Utilis compilatio terminarum Astrologie cum regulis phisico practicanti utilibus in eahibitione medicinarum et phleotomia exce- quenda. e Epistola contra mecromanticos, ubi de ortu scientiarum inci- denter. 2 cEpistola ad Ferdinandum de Concixa Cesaris Cancellarium supremum.o Dos altres autors sonen en aquest sigle com 4 astrolechs, En Ge- roni Girau de Tarragona qui fou nomenat geógraf del emperador Carles I, y en Lluis Joan de Vileta, catedràtich de filosofia de la Universitat de Barcelona qui publicà alguns tractats de meteorolo- gia que no havém vist. 15 D'autor anónim se citen dues obres d' astrologia escrites en català durant aquest sigle. Es la una certa cSumma d' astrologia en romans2 Y l' altre el cLunari e repertori del tempsz de que par- la Torres Amat fent notar que li falta la portada, y que fineix d' aquesta manera: eMijansant la divina gracia feneix lo lunari e re- pertori del temps novament estampat e correjit en la noble ciutat de Barçelona per Joan Rosembach Alemany, ensemps ab moltes noves addicions, e algunes subtils taules novament affegides, les quals no son estades per ningun temps en lo present tractat, e fonch acabat a X del mes de desembre any MDXIIIH.: Segurament que mes que de una nova obra se tracta de una altra edició de la d' En Granollachs. Ja que, segons sembla, tant la obra d' aquest, com la de Alemany eren, com diriem ara, una especie de Calendari que 's publicava tots els anys ab algunes modificacions en el seu text, y en prova d' axó que ja à mitjans del sigle xVvII, en 1640 trobém una nova edició de la obra d' En Alemany ab aquest titol: eRepertori del temps y llunari perpetuo. Barcelona 1640 en 4rt. novament corre- git y allargat fins al any 1652 per lo Dr. Esteve Pujassol prebere.o En el sigle xVvII continua la astrologia preocupant no sols al vul- go de la gent sino à ilustrats y graves autors. En medicina sobre- tot exerceix una gran influencia regulantse casi sempre la aplica- ció dels medicaments pels moviments dels astres, en especial quan se tractava d' aplicar sangries. Encara que ins ocuparém deguda- ment d' aquest punt al parlar de la historia de la Medicina catala- na cal fer constar aquí, que la celebrada obra d' En Més cOrde breu y regiment molt util 4j profitós pera preservar yj curar de Pestes si bé conté coses molt posades en rahó que no rebutjaria la medici- na moderna, en conjunt no es mes que una verdadera obra d' as- trologia en sa primera part, ja que admet palesament la influencia dels astres com à causa de la peste, tant que en el prólech manifes- ta que 'l motiu que l' ha mogut à escriure 'l llibre no es altre que la temensa en una pesta propera à causa de la conjunció que cen lo present Any de 1624 segons escriuen los Astrolechs se feu en 12 dies del mes de Agost al punt del mig dia una conjunetio y ajunta- ment de les dos infortunes Mars y Saturno en lo signe del Lleo.: Y en el tractat primer dDe les causes sobrenaturals, naturals, proxi- mes y remotes de la Peste: admet com à sobrenaturals la influencia dels astres, fundantse en el comú sentir dels filosophs, metges Y teòlechs, els quals poden alterar l' ayre, y el que uns tingan la 16 peste y els altres no, ho explica perque cno tots estam baix la in- fluencia de uns matexos Planetes, figures y formes d' Estrelles y per la major disposició en les persones particulars. No faltà perxó qui s' axecà contra 'ls qui concebien falsament . la Astrologia y entre ells tením al Doctor en Medicina, natural de Perpinyà, Francisco Carreras, qui publicà en llatí y pera tal ob- jecte la segúient obra: cDe vario omnique falso astrologie conceptu. Barcelona 1657 2 en 4at. Com à obra curiosa pertanyent à n' aquesta época hem vist un manuscrit existent en la Biblioteca Episcopal Catalana y catalogat ab aquest titol: 4 Petit tractat de Genitura ó Art de dir la Planeta,o que mereix ser estudiat detingudament. Com à portada posa una figura ab una porció de signes, lletres y xifres entre les ratlles. Seguexen luego tres taules plenes de casilles ab signes extranys, Xifres y abreviatures, de les que, à la veritat, no n' hem pogut traure l'aygua clara, y lo mateix devém dir del text. Aquest co- mensa de la segúient manera: eLa present genitura contada y minutada baix del grau 42 poli segons les taules argolicas y oras estimables y per no haverse po- gut tanirne mostra alguna es estat necessari per lo animodar, a tal que havent precehit la c' dels lluminars en lo ii grau de piscis y taninthi la major fortuna la exaltacio pero per trobarse debaix dels raijx del sol es cremada y de mi dexada apart conformantme ab la major fortuna que del mateix senyal tenia lo domini y en la present genitura mira lo dit grau de tino encara que ell sie estable en la estachgio segona y per dit efecte valeros punt y potent conforme doctament seriu Crese Dosip en las revolucions ptolomeo de ast. Iud. Planetz... etc. etc.o Y axís per l' estil va seguint en un llenguatge incomprensible. Després al comensar a particularisar ja es més elar, axís al final del foli 8 diu: eLo domini de la genitura possehida de Jove ab participacio de Mercurio amostra lo nat noble, glorios, honest, moderat en lo cami- nar, solicit, ingenios y gracios en lo parlar hom $ in ariete sempre gratos et in bonu aspectu martis testimonium Jovis acendens acu- tos disputatores facit origenes par. 83. Cap. X.o Després de uns paragrafs destinats à fer el judici e.De germans y germanes cDe pareso y eDels fillsyo s'exten considerablement en aquest darrer punt cercant la planeta dels fills segons sia la seua genitura, usant sempre un llenguatje enrevessat, inteligible sols per era EHPOCA e les Cicindeles catalanes, per Eugeni Ferrer y Dal- . Ll Ll Ll . . . . . . . LS . ad clúsica dela gens affinis . R. sgar:, per C. re) Li . . . . - . . . . . EN . ot, diDtiogrdfea, peca. OR CU DE NE a a lesa ue ei Ets si sur la Jucosta betulonensiso ge varteté de ta Mont- - . . . . - . , . . . ogràfia, per Ll. Garcias Font. : Insectes de Mallorca a (Artiy Capdepera), ERC OC P ea cars daps Ta a / La Andesita amftàtica de Vilacolum (i Empordó) P Sagué, PDR PRI Do De DO EE OD EEES , Etudes ls sur quelques espéces assidtiques L le Comandant Caziot, avec De concurs Qi M. ds RS Ra E Un puiado de plantas Mallorquinas, por G. Pau. GG Lla Din sur dues espéces de ua a qui Ec sous si Entatiat Camiot ge Par d'Ors ea Viola Torresió nov. esp., per edat Marcet O. S. B— Sobre la presencia del e Selache Maximar Cuv. en el Mediter per Lluis: Soler Pujol, ie dica DE EE Nota botànica, per Joseph Esteva, Ebre. Lean S Observations sur les Ferussacia, per E. Thieux. —. —. —. Una visita d los montes de Ayora, por C. Pau. —..—. — . De V influence du Radium sur les pierres pretieuses, pe (edr CS DI CA do tecció ltaess d'ens ani an la 4 Ll Avench d'en Viumala, per Mossen M. Faura , SECCIÓ OFICIAL: Sessió del G'dedanordetidoi d'e cs a , , 7 2 Febrer L Disc 3 De Te) Març La : i a xa 9 9 Maig L Da tades a Oda Ju Dy x A Gel a nn dx. Octubre , duet ES d xo Novembre 2 EES OR aeri De aosombre ia i MR, Concurs de la Institució Catalana d' Historia Natural Le DOMES ua ee CET Ra aa eL CA ra EA RA 3 Obres y publicacions rebudes. .—. LL — Exemplars rebuts per el Museu. ——..—..—.7.. — . x Es Fulleti Historia de les Ciencies Naturals à Catalunya. ALTA hi l Pabiacins ea venta enla dació Catalana d'Historia Natural Butlletí. De OD SE EA a at te CO P DUASL SC LODS. ea 8 2 2 1901, 1902 y 1903 plegats (quedan pocas colec- cións) . : 25 . Any 1904... : 5 3 Números solts, sempre que n 1 hi hagin de sobrers. 052509 Catàúlech de Himenópters de Catalunya, per D. Joseph M " a Pere ia Montrediniden poseu, . o 0:60 ptas. REC ta Ra ir aaterl ale E els a ca Eva ESO cia Sphegide.. . mia Ò GOL DES S Sapygide, Seolide y Matlude a LL 0:60 2 Vespide: . e a Pri a ESO Pompilidae. . . . SES SR ea aa DOS ES Per D. Josepà M.2 Bofill lehmeumonide. . . : 3 EG a aa a 8 Opia: Adne cj s RT RI OO Sa Qbras de DB). Miquel uni y Martorell. Catàlogo de coleópteros de Catalufia. .. . . . . 8 tas. Catàlogo de lepidópteros de Catalufia. .. .. . . . 150 2 Insectos de los alrededores de Barcelona. . gel Fauna entomológica de Calella ga sades d'O BD ni Llissons teóricas y pràcticas d entomología. ) De Gabà à Begas.— Excursió entomo'ógica. .. . . 050 2 Una excursió entomológica nocturna... .. o. o. oo 0550 9 Exploració entomológica en ArDUuCidSc a 0:50 2 Vuit dias en Camprodón. —Excursió entomológica y botànica... . 0:50 2 Excursión entomológica y boténica 4 la montana de Montserrat. é SS SS De Relaciones de las plantas con los insectos. —. 0:50 2 Las quatre estacións del any, segons llurs plantas é insectes en la baixa Catalunya da OD DOL a Datos para una flora de los insectos de Cataluiia. OUS EE Flora de Calella... . 0575 9 Excursión entomológica 4 varias localidades de la provincia de Gerona. . . UT dan EC EN ERO LS Aràcnidos de Amer y Montseràt, i RR oa i Insectos encontrados en Santas Creus. . . 0:50 2 Excursión entomológica y botànica 4 la Cerdaiia es pànola.. —. . ABB ae OSTOr Sa Una excursió sense sortir de casa. . —. 0:50 9 Nueva especie de neuróptero. cUrothemis advenas Selys, descubierta en Catalufia. .. . —. 05 o Pera adquirir qualsevol d' aquestas RD De ditieime al Tresorer de Ja INsmzrució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus de 0:15 ptas., O'10 ptas., O'Oó ptas., y O'O2 ptas. Els sellos francesos, italians y alemanys de 0:15 EES: 0:15 liras y 0:20 mEs., també son atmesos. Els pagos superiors à 50 'pessetas poden ferse efectius pel Gire Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. LLUIS SOLER Y PUJOL NATURALISTA PREPARADOR RAURICH, 16 Y ia Y EURAS, 8 Y lo BARCELONA Extens assortit d' objectes pera la cassera, prepa- ració, conservació y estudi dels insectes, nous models d' agulles, pinses y caixes pera col-lecció. l Utils pera botànica, nou model d' herbaris-prempsa, fulles per enganxar, plantes, etc. Eynes y materials pera la disecació de tota mena d' animals superiors, preservatius pera els exemplars dissecats, aparatos pera desinfectar vitrinas, labora- toris, etc. Martells, escarpres, bossas, reactius, cubetas Y tots els apareills necessaris en mineralogía y paleon- tología. Objectes pera excursions, bastons, bossas, bo- tiquins, brújulas, barómetros, etc. Pera facilitar els estudis historich-naturals, la casa disposa sempre d' un bon .aplech d' exemplars prepa- rats tan de vertebrats, com d' artrópods, moluschs y demés animals inferiors, ab eol-leccions especials dels mateixos. SMITHSONIAN INS LI l 3 9088 01228 218