ee Le tes EE Ce air ee tt ct ene canya LE 3 cre dl EA ALS Es Es pta ee h ea , gay a a ss PE 3 mal ae La di a pe a Da Da diada v ed I i gsertr ren TP : ae ag eveve set a NE aa ga a ç LA Sres P aa pa , Si Li CAL TA LI a PA Em a ae amb PEE V Es deuen Cm 4 rs a D., ses rasa Up aa VERDA SES T mudar En ar Uy i See LE AA SI I LI 94 TT eva I ES dl a De . DB ade di dades DE se a xa - a ss av eves EE MEV CES a Veitiase - . vPu ad sas ee , Xarxa vam —e Dl acer ET tetelGes ua N 093 Pv VT d : x b. a € a ia va sv L Re a a mate ais dl I - ha h P DS hd Le L L dóri, da Red rep da a pe en egett Terreye ST A LAS ren TE A h I h va ve vé aa her he Et us des suauias . 03 Ves utera en h4 B Ph, dret da UV armas, DA neta EES é Es DA ds vin vevrreryers - 504 puig ETT da aa Neri ri PS Ci cu vv VV ve, es gurs I ay J dures 4 DD bASIOI No ve M Cs otra dt v ul qi) pens dtrey gom m pes vvgun" € él dor l 9004. gue iyuye vv ve pe Cover eEvS, , i teey4: hd da A el, l dg de MIT v Te: h vuit, AJ AN, vuy 4 - ss a / J v/ Li vir hi La L Mig pa 444:: L AE ha DONA UT LL b/ vl ets 17 ds P: nem, vg dE o l v yi veu ve vv vv vY VV, govs Ve Ò ven LS Les av v v veu, Ds ALS 444 ho) errors lovvyV vuy, A es" ade pena rit rs HL, 3 gp Li A iaa. qu ny tes vet A pas UE vn, LM As j Ms SE pl H- LA A hr ha vi I vert o vv. 4 VU: gect": dd A gal : NA h, vn Ten M 82 CAS, JL AU os ar je vi BE 3 di, 4 Ri Ft NE II Que UUVerUes: CEE L'Ad LLA MT VE JV Vet 5 liiitsaa ri vv sU,Y UA As ul te Peggs AM Í VV A ) Evy LAS 400 veh tut $a it SS ogeex / JET v - eres -és Li cj asi ACS, P RUA ne eq btt ttiei ali l gel en : - a t " he yi V i yo a . CA ts SSZss Ll temen rey dina: ay c 1 "uy I 3E urge app, VM : M pep 5) 5 ) MH ls qe j 3 i, ami gp Lqe0L, (85 say y Ee ECO. P v Li d14 AL) ds ar ae RA) I i mit AA Ma AZ SV da i tr S 8 cant Neta LA i ai) pt VE : vÀ h vl SU LS pe gas aC 0) MIT CEE TER a any my a rior A rs dl som, ren. " 21.1 18 LEC UI CES S sors SO GUU CEE EE cedia Es P SS ad Made TI tora qe hg us / vot P) ges s.l J , ques" re mi pd De / Age ds - UI UUUU"OL es a BS Nevera DD A i q-, : dus ESE SV, AA NS . , var) h y 0) ad EN ta g ha hd d'A MA Ada "IN j do fei A VA AE rati om ve, ti yy vn recs DA ad l or ayoras vv go, inv 4. viat by vv Als x Ma a 0 Pl. all 7 j ds s) ds ad L de - z asyov", D'eg a re Çi 1 LA A Q32d i BA I ss AA g d i Ra. dd ve A sos Dada ui, ha ba a as ls CET de Avi de 3 ven vi ven vy a vie vo v El da I vvyvt JEN dl VA UN at dd Lj hp o dv 8 0) vi vui Ad vv A ie Va vv v 3 hg" A EN Ep P NM ves ec ge L Bb) a arri LL tiges dt da, cd Ve vv" da Que P LE qe ie El eo ES et xi , dent s es El AA AA DA dd Vs ft get NS SP ,Lyy voy ges, Dg dg ra a 8 CdA ut ese Ve ries orvtves v i Mail i get / E Up as ga uveiriy. NU) matei: al lALARS EE EE ta A soy mer ee cer Ra i petar Ui eudire gi Eicioció ITE. LL 8 ARA Ad ul si v i É he vi g Si I F vé dd Ú É, El es El Ui i vs i 3 d 4 - t 9 li prin j)J fill (IR Ç hot hg VV Ve dl È til Ei 1: LL LT" qui Ai. vevenem pt vid, ial) A ss j j vi vir vy Mig dl en ES MOCIU UVA A dl hd 3 i I ap Ad dd ese OE de rr Mg ag irvatt. l UE SOL E ECO CES GE h ROS ICS 3 i DILLUNS h Vtmyi qe ee ve Ares ue e dedi, a A Nen y Ma tl v el MN 3 SI P pu: v ei re ve VI, vada gaderes È ss "vu A AS, ji te RAC at dg riv l vv o Vot ET dl uvvt ve tu Z il si 1 Ls Ti dd 4 N ere Ze es É J vivers dugui RA add Ad rr h Fi ed Pl LM reys pi o visi 'v es - Ll s ve ml ei I) ui: ar ES 4 3 a 4 ML Me . I Me AL A ns h se Cia i - BECCCQOUEVeGE GE) En sp" .: call ua 0 5 Mn vs ny has dd, duel P 4 2 ve Al CE TE reg v A etteees SE vé VA: vu tt un v ny Vitidbrgaya LL J vé vy PS Vvvy" 4 5 j 414379944 14. , A í gdiqeg: AM May 47 uv vn Pd i, an ig y are en. el qe uns Ú MH 5 S hd Pri A LJ h J ve Ç AA. ul SiEt Ona) l Pili re AA Matt voy, ., dd DL a JA Jet Dl Let i dat P. - MN 4 Legal RE a dE IR N RUA de i Í d h nf À 4, UA BUTLLETÍ DE LA Re i NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA N ATUR AL XA ANY QUINT (SEGONA ÉPOCA) 1908 CS OA ET ases 7 msonian Enstity,: co lo, 231558 NU (onal Muses Os RES : LOCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, MÚM. 10, PIS 1l.ER, 2.A BARCELONA af dl Nulla unquam (ter fidem És rationem. La vera dissensio esse potest. xi Consr. pr FiD. CATH. c. IV. tn 2r Dr. Baltasar. Non aci moluschs secans en la excursió De al arench d' en Roca Es Delg: Sac Rucer drcel —Un mot sur les gisements de pie- $ precieuses de Madagascar. — nt y Sagué, Pbre., Norbert. — Nota mineralógica. ES Y PUBLICACIONS PERIÓDIQUES REBUDES PERA LA BIBLIOTECA. LLETÍ. —Historia de les Ciencies Naturals 4 Catalunya, del sigle XI al XVIII, — - Astrología, Cartografia, Medicina y Epidemilogia. ur LOCAL SOCIAL hi Carrer del Paradís, núm. IO, pis 1.er, 4 BARCELONA I : cn mesos he Juliól, Ai y Ca mai Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d Ra s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas Ep éla titució, previa aprovació de la Junta. da Us Tiratjes ó part: i 50 exemplars A — 100 exemp 5, 1- 4 plamas 250 ptas. 5 ptas. 3 2 5- 8 4 / 5 i d'aus nt 40 o Ú el 816 9 do a oo Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament 4 qi — demani. — era qe es Toutes les communications et es doivent dire voyées au siége de la Societé: A Paradis, 10, 1.7, 2.'.—Ba: reelona (Espagne) è lona): desitja 4 oemil ds RB, Die dineticació Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce lona), bittet um Gegensendungen. cl La elnstitució Catalana d' Historia Natural. ade 10, Buée- lona) desea el cambio de publicaciones. i The eInstitució Catalana d' Historia Natural. pas ie 10. Barce o lona)a desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. Bmade 10, aa i. — lona)o demande l échange. I La: institució Catalana d' Historia Natural. eis La Barce. È lona) chiede ricambio. BUTLLETÍ O INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9.8 BPOCA BARCELONA, JANER DE 1908 ANy V.—Núv. 1 Sais de 1 Institució Catatana d' tria Natural CONCELL DIRECTIU ——— Li D. Emili Tarré y Tarré, President. — x Norbert Font y Sagué, Pbre., Vis- President. , Ignasi de Sagarra, Secretari. ox, Frederich VVynn y Ellis, Vis- Secretari. x Lluis Soler y Pujol, Tresorer. 2 Llorens Tomàs, Bibliotecari. , Feliph Ferrer y Vert, Conservador del Museu. .. Joseph M." Bofill y Pitxot, Vocal. x Joseph M." Màs de Xaxars, Vocal. Socis HONORARIS M. I. SR. DR. D. JAUME ALMERA, PBRE. —Sagristàns, 1 8.€T, Barcelona. —Geologia. ILM. SR. DR. D. IGNASI BOLIVAR Y URRUTIA. — Jorge Juan, 11, Madrid.—Ortopters. DR. D. JOAN CADEVALL Y DIARS.—Carrer de la Vall, Tarras- sa (Barcelona). —Botànica. ILTRE. SR. DR. D. JOAQUÍM GONZALEZ É HIDALGO.—Alealà, 36, Madrid. —Malacologia.. R. P. LONGINOS NAVÀS, 9. J. pica del Salvador, Zarago- o ma.—Neuropters. I R. P. JoSEPH PANTEL, S. J. — Castel Gemert, per Helmond, - Holanda (Brabant septentrional). (A 1" hivern à Sarrió, Colegi de Sant Ignasi):— Anatomia dels. Insectes. — DR. D. CARLOS PAU.—Segorbe (Castellón).—Botónica. D. LLUIS MARÍA VIDAL. Da: Ep, LO Barcelona. —Mineralogia y Geologia. —— 0 EE El Xa de NUMERARIS (1) t Aguilar-amat y Banús, Juan Bta. de.—Enginyer. d'Dipilel 3 o eió, 218, 8.er, 1.", Barcelona.—Malacologia. 3 Amoedo Galar mendi, Edquart.—Estudiant de Ciencias Na- turals. —Alberto Ag guilera, 42, 2.02, Madrid. —Zootecnia. Ateneo Barcelonés. — Barcelona. Ardid de Acha, Manuel.—Zaragoza. Artigas y Castelltort, Joseph M..—Carme, 4T.—Barcelona. Barnola, S. J., Joaquim M.—Colegi de Sant Ignasi Sarrià (Barcelona). — Botànica. 3 Barrera y Arenas, Jacinto. —Apotecari, Teyà (Barcelona). Van —Qrnitologia. a Blanes y Sancho, Rafel. —Estudiant de Medecina, Artà (Ma- Re llorca), Casasnovas, 26, 2.00, 2.2, Barcelona. È Boada y Lladó, Antoni. — Sant Antoni, Tarrassa (Barce- È lona). Bofill y Pichot, Joseph M."—Netje, Aragó, 281, pral., Bar celona. — Himenopters de Catalunya. i Cabrera y Diaz, Anatael.—Dr. en Medecina, Laguna dE Tenerife (Canarias). —— Himenopters. Callol y Chevalier, Rafel.—Apotecari, Diputació, 278. Có y de Triola, Joseph M '—Comers, Plassa de Sant jau- me, 2, 3.81, 12 , Barcelona. X Comabella y Maluquer, Joan.—Dr. en Farmacia, Carme, 983, Barcelona.—.Entomologia. 3 Concabella, E. P.. Joseph.—Colegi de las Escolas Pias, Ma- taró (Barcelona). Cortés Lladó Antoni. —Rambla Catalunya, 116, 3.er, Barce- lona. aaer: . Cubas y Oliver, Enrich.—Font de Sant Miquel, 64, Barce- COR lona. x — Delgado, Jordi.—pPasseig de Colón, Agencia de B. A. Ra : mos, Barcelona. — Mineralogia. / — Dusmet 4 y Alonso, Joseph M2—Dr. en Ciencias Naturals, Plassa de Santa Cruz, 1, Madrid. —Himenopters. OE — Esteve, Joseph. — Apotecari, Plassa del Oli, Manresa (Bar-—— celona). au dC Rossendo. — Advocat, Corts, EL 4.t, Barcelona. a 2 (1) Els que portan asterich son socis fundadors. h cs Pa 2 dels 4 Cs ver pe ALT SM, Dotar 4t ble STITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I 3 Farriols y Centena Joseph.—Rambla de Sant Joseph, 25, 2.04, Barcelona. — Entomologia. Faura y Sans, Marian.—Seminari Conciliar, Barcelona.— Geologia. Ferré y Gomis, Robert. —Ferran VII, 831, 2.01, 1.", Barcelona. Ferrer y Dalmau, Miquel. — Lancaster, 6, 3. er, ' Barcelona. E Ferrer y Dalmau, Eugeni. —Enginyer, Sant Domingo, 20, Tarrassa. —Entomologia. H Ferrer y Vert, Felip.—Del comers, Laneaster, 6, 8.e1, Bar- celona — Entomologia ( Coleópters y Lepidópters). Font y Sagué, Pbre., Mossen Norbert.—Doctor en Ciencias Naturals, Elisabets, 8-10, Barcelona. —Geologiía. Galera y Planas, Ramón.—Corredor R. de Comers, Tem- plaris, 8, Barcelona. t Garcias y Font, Llorens. —Apotecari, Artà, (Mallorca).— — —Entomologia y Botànica. — Gelabert y Rincón, Pbre., Mossen Joseph.— Llagostera (Gi- rona). —Geologia. Guitart, Pbre., Mossen .Joseph.—Plassa de Creus, 2, 2.0on, Manresa (Barcelona). Jordà y Perelló, H. Joan.—Convent Sant Alfonso M." Li- gorio.—Capdeperas (Mallorca). Llenas y Fernúndez, Manel. —Dr. en Farmacia, Muntaner,. 88, 2.01, 1." , Barcelona. Malgà, Pbre., Mossen Andreu. —Per Parets dels Vallés, Gallechs. Maluquer y Maluquer, Lluis.— Dr. en Medecina, Balaguer (Lleyda). Maluquer Nicolau, Toagodr —Jaume 1, 14, principal. E Maluquer y Nicolau, Joseph. — Enginyer, Alteburgerstr, 29T.—Roòln (Bayenthal) Alemania. t Maluquer y Nicolau, Salvador.—Advocat, Provença, 316, 1.er, 2.7 , Barcelona. — Lepidópters. Marcet, Adeodat Francisco, O. S. B. —Monastir de Motitse- rrat (Barcelona). — Botànica. —(Hivern, per Solsona, Mi- racle). Mas y Morell, Antoni.—Pelayo, 50, 1.€er, Barcelona. —Estu- diant de Medecina. —Entomologia. t Mas de Xaxars y Palet, Joseph M.'"— Enginyer. —Comers, 5 6, 2 0n, Barcelona. Matas y Guitó, Francisco. —Alvareda, 13. pral., Girona. Noguera, Ramón. —Metje.—Plassa dels Angels, 4, 1.er, 2." Geologia. — Palet y Barba, Domingo.—Advocat, Tarrassa (Barcelona). — Palou, Pbre., Dr. Mossen Joan. Corts, 665, principal, Barcelona. Patxot y Jubert, Rafel. Passeig Bonanova, 64, Sant Ger- vasi (Barcelona). Pons, Isidoro.—lInstitut Saint Ignace.—Anvers (Bèlgica). Ragqué y Camps, Joan.—Propietari, Gualba (Barcelona). Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rot. P.—Caspe, Barce- lona. Roigé, Ramón.—-Apotecari, Prat de Llobregat (Barcelona). Romaní y Guerra, Amador. —Capellades. Rosals y Corretjer, Joan.—Portaferrisa, 80, Barcelona.— Malacologia. ps Romaúià y Pujó, Joseph M. "—Avinyó, 20, 2.00, Barcelona. —Lepidópters. ia Sagarra y Castellarnau, Ignasi de —Mercaders, 33, 1.ef, Barcelona. — Lepidópters. Serradell, Baltasar.—Metje, Sant Pau, a. 1.er, Barcelona. di — Malacologia y Mineralogia. b. Solano y Eulate, Joseph de.—Marqués del Socorro, Conde de Carpio, J acometrezo, 41, Madrid. —Geologia. Solé y Plà, Joan.—Dr. en Medecina. Condal, 24, 1.er, Bar- celona. — Geologia. 4 Soler y Pujol, Lluis. —Naturalista-preparador, Raurich, 9, botiga, Barcelona. Tarré y Tarré, Emili. — Sobradiel, 4, 1.er, Barcelona. —Or- nitologia. Tous y Biaggi, Francisco. —Dr. en Medecina, Ronda. de Sant Antoni, 68, 1.er, Barcelona. Tomàós, Llorens. Advocat, Claris, 48, pral. —Geologia. Ventalló, Domingo.—Font Vella, ller Tarrassa (Barcelona). — Coleopters, Dipters. Vuymn y Ellis, 'Frederich.— Carrer de Cortes, 6830, Barcelo- na. Geologia. é Zulueta y Escolano, Antoni de.—Plaza del Angel, 18 y 14, Madrid.—Moluschs, Batracis y Reptils. al vat SA res Ta RE GS I a a Ri aa ges SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DEL 2 DE JANER DE 1908. xo — A les nou y mitja el Sr. President D. Emili Tarré y Tarré obrí sessió ab la assistencia dels Srs. socis Font y Sagué, Bofill, Ferrer y Vert, Soler, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Serradell, Tomàs, VVynn, Sagarra y Có de Triola. Seguidament se llegí l' acta de la anterior sessió que fou apro- bada per unanimitat. D. Joseph María Bofill feu entrega de la caxa al nou Sr. Tre- sorer, llegintse el balans general del any 1907 que s' aprobà per unanimitat, resultant del metex els datos segúents, ingresos 988:88 pessetes: gastos 921'56 pts.: quedant en caxa al 31 de Desembre de 1907, 17/27 pts. Mossen Norbert Font y Sagué llegí un interessant treball del soci Mr. Georges Delgado, titolat dUn mot sur les gisements de pierres pretieuses de Madagascar, parlant de uns jaciments situats en el macís central de dita illa y cita, como un exemplar notable y Únich en lo mon una turmalina roja que pesa 5'884 Eilos. El Dr. Serradell presentà una nota dels moluschs recullits en la excursió espeleològica al avench d'en Roca, citant bon nombre de exemplars y describintne un de nou pera la ciencia, l' Helix (Xero- phila) ordalensis Serradell trobat ab abundor prop la carretera d' Ordal. El Sr. President presentà baix el títol de cContribució a la no- menclatura ornitológica.—Sobre '1 cambi de nom del genre Capri- mulgus Limneus-, un detingut estudi de dit nom, fent veure l' im- propi que es el metex y exposant el seu parer de cambiarlo per el de Lepidopterophagus, nom que està d' acort ab les costums de dits aucells. D. Joseph M.P Có posà en conexement dels socis el resultat de una excursió espeleológica a Sant Llorens del Munt. El Dr. D. Manel Llenas donà ab destí al Museu un interessant aplech de molses, constant l agrahiment de la Institució envers dit soci per son donatiu. EE EO PR EAP ON PAR, BE ODS NEMRESA MA ES qiEy a: dg Di " di i 3 BD sn a a Ps / 1 at I Ç INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL COMUNICA CIONS A Nota dels molustis recullits en l excursió espleológica È l al arench d' en Roca (Corbera) 8 —Hyalinia (Polita) Courquini Bourg. Un exemplar mort, junt 4 L la boca del avench, quatre de morts y un de viu dins l' avench à tretze metres sota terra probant que hi te estada. est — Hyalinia (Polita: Harlei Fagot. Un sol exemplar mort y de- ies. fectuós à tretze metres de fondaria, casi enterrat dins una esta- dera lactita. —HELIX (XEROPHILA ORDALENSIS) Serradell (n. sp.). T. perforata conico-semiglobosa levigata, nitidula, albida vel sordide fasciata in ultimum anfractum, fasciis interruptis, regulari- ter oblique ruguloso-striatula, anfractibus 5'/,—6, via convexiuscult, ultimus in estremis parum descendens: spira elevata, apice cornea, sutura impressa, separatis, apertura rotundata, obliqua, brevis, peristomate acutum, intus labiatum, robustum, margine columellari subdilatato, umbalicus mediocris pervius. — Diam. maj. 10-12, min. 9-10 "/,, alt. 8-10 '/,, umbilicus max 1. mill. Difereix del H. acomtiella Ancey, per presentar les voltes d' es- pira casi planes, la sutura bordejada per la carena y apenas decliu en sa extremitat, la forma es més estretament cónica, l'àpice mitj transparent y la boca més arrodonida al ensemps qne petita Y menys transversal, el llabi més robust y quelcom més reflex, aduch que més estretament umbilicada. Del Helix gramnonensis Sery. se 'l1 distingeix à colp d'ull per esser més cónich, tenint l'última volta menys ampla y més decliu, del grupu del H. dspila Bourg, les diferencies son remarcables, car n' es aquest més globulós Y son àpice es negre blavós. Habita al indret del Maset de cà 'n Dispanya, junt à la carretera d' Ordal, y viu demunt les plantes seques. Abundant. Helia: (Xerophila) megastoma Hidalgo. Aqueix se troba en tota aquella regió. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Helix (Xerophila) Penchinati Bourg. Un exemplar mort aprop. Y avench. Hetix (Tachea) splendida Drap. var. microstoma Salvanyà. Di- ferents exemplars junt al avenc, axís com en el fons del mateix, essent aquestos morts, fent suposar, qu' hi caigueren y que no hi habita per mancarli condicións favorables. ia Helix (Macularia) apalolena Bourg. var. lucida Fagot. Un her- mós exemplar entre 'ls rochs d' un marge enfront el Maset de cà 'n OO Dispanya. Pupa (Torquilla) Montserratica Fagot. Del mateix modo que'l H. splendida ja citat. — i .Cyelostoma elegans Mull. Ab iguals condicións que l'anterior, trobantne à dins y à fora. Barcelona 2 Janer 1908. ns DR. BALTASAR SERRADELL - Contribució 4 ta Nomenciatura ormiotégica sobre el cambi de nom del genre Caprimulgus. ILinnceus Hi ha en l'estudi de l Historia Natural tanta materia, que no es extrany que molta cosa estigui per fer. Ocupats els sabis en les questións fonamentals, no han descendit à certes questións de de- tall, dexades als petits aimants de la ciencia dels éssers de la Te- rra. Avuy, vinch é parlarvos d' una d' aquestes quiestións de detall, que, no per esserho, crech mancada d' interés pera la ciencia z00- lógica, y especialment pera la bona inteligencia ó popularisació de vo la meteixa entre la multitut. Crech que es necessari tenir un bon nom pera cada especie: es dir, un nom que 'ns evoqui ab la major justesa la característica del ésser: yY à aquesta creencia crech que tots hi assentiréu. Perque tenint cada ésser una característica, essent un agent de treball en 8 INSrIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NAÇCURAL el laboratori terrestre, çqué mès natural que, una vegada s' es posat en clar el treball que ell porta à cap, se li dongui el nom que l'expressió 4No es axó lo que es just é indicat pera l avenç en el camí de la cultura, y en el ordre que en el camp de la ciencia ha d' existir2 çNo es per ventura axó un alicient pera que l estudi de l' Historia Natural tingui entre el poble més atractius2. Essent aixís, des impertinenta la tasca de cambiar els noms que no res- ponguin al caràcter dominant d' una familia, d' un genre ó d' una especie Al considerar baix aquest punt de vista els diversos noms orni- tológichs m' ha cridat de tot temps l' atenció de l'impropietat re- marcable del d' un dels genres mès coneguts y mès interessants, me referexo al genre anomenat per Linneu Caprimulgus en 1760, ab quin sembla volgué conmemorar la dita popular, destituida de fonament, que presentava al aucell com à mama-cabres, ja que no es possible que l' acceptés com à una veritat. D' ell vinch à ocupar- men breument, manifestant la conveniencia de que 's cambii per un altre, que indico al final. El nom Caprimulgus donat per Linneu en 1760, ha sigut acceptar per tots els ornitólechs, excepció feta de Montagu en Ornithologi- cal Dictiomnary, 1881, qui l' anomena Nyetichelidon, y de Nuttall en Manuel of the Ornitology of united States and Canada 1840, que va anomenar-lo Antrostomus, noms que considerém superiors al de Caprimulgus, més que creiém no són suficientment acceptables. Sembla extrany que quan tants ornitólechs han cambiat tants noms, cambi moltes vegades innecessari, res hagin vist ó volgut veure de la necessitat del cambi del del Caprimulgus, després de haber transcorregut ja 147 anys d' haverlo rebut de Linneu. Es oo Com sabréu segurament, el genre Caprimulgus de Linneu te dos especies europees (el C. Europeus, Linneus, el C. ruficollis, Tem-, mincE, conegut el primer en tota nostra part de mon y el segon en son extrem meridional), forma part de ia familia Caprimulgidee, pertanyenta al agrupament de la Fissirrostra, Sub-ordre de la Deo- dactila y Ordre de la Sedipedee. Les especies d' aquesta familia se, distingexen per la grandaria de la cavitat bucal, y per tenir aquesta. en la basa uns pèls llarchs, groxuts y dirigits en avant, que donen INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 à la metexa una major grandaria efectiva, ja que formen com una continuació de ses parets, lo que es un medi enginyós de donar grans facultats de captura à la boca, sens aumentar el tamany de la emtexa, cosa per altra part molt difícil de concebir. Ld Les especies d'aquesta familia, que ascendexen à 86 segons. Hartert, poden esser considerades, donchs, com à cassadores dels grans insectes voladors noeturns, y en especial dels lepidópters, que son els que presenten major superficie alada. El genre Caprimulgus presenta una grandaria extraordinaria d' ulls y una insuperable finura de plomatje, Y abdues coses indi- quen ben elar que 'l genre es de vida nocturna. En efecte, es al cap- vespre, à la nit de lluna ó à la matinada en que se 'l veu rondar pe'ls camps y per les prades cassant als: insectes voladors. No es estrany que ls pobles de l' antigor, al veurel volar per les pastures durant la nit quan els remats dormen, haguessin pogut pensar que l aucell anava à mamar de les cabres ó de les ovelles, quan en ve- ritat no s' hi acosta més que pera devorar els dípters que volen al entorn dels remugadors y que tanta molestia y perills representen ab llurs picades. Una particularitat tè la boca del Duc ó que la fa una poderosa arma de captura, y es la secreció que de son paladar flueix durant el temps en que l' auceil està en son exercici de cassa. L'ajuda d' aquesta secreció ha sigut de necessitàt pera conseguir que-les grans especies lepidoptériques nocturnes com la Deilephila Nerii, Sphinx Convolvuly, Sphinx Ligustri, Smerinthus Populi y Saturnia Pyri, que tenen una superficie molt superior à la de la boca del Caprimulgus, poguessin esser capturadas pe'l metex. El lepi- dópter que toca al paladar del aucell de que 'ns ocupém ja pot dir la frasse aquella que Dante posa al portal de son Infern: cLasciate egni speranza7. En efecte, es tan engafitós el líquit, y l'insecte es tan lleu, que resta apresonat sens remey en la boea del Caprimul- gus que en un moment se l' empassa. El millor lepidopterólech al cassar, provehit del millor aparell, no ana ab més prestesa y se- guretat 4 sa presa. El poble francés ha donat al aucell de que'ns estém ocupant el nom de Engolavent (Engoulevent), Y aquet nom, adhuc y no essent recomanable, es incomparablement més acceptable qu: el que cien- tíficament se li dona. No cal entretenirshi molt pera provarho. Per- que si aparentment volant ab la boca oberta, pot significar que ac d'os de tl drecnry d P 10 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAU le aueell engoleix el vent, en realitat no fa mes que tenirla à punt pera darhi entrada als insectes, Y paer ie als LE UOptelS mit- jans y grans, son predilecte aliment. El poble alemany dona al Caprimulgus el nom de Aureneta de nit (Nachtsvvalbe), no tenint per res la llegenda antigua que 'l pre- senta com ú mama-cabres, tenint més acert que "1 poble inglés, que demostra esser encara esclau del antich. prejudici (que pesa sobre altres pobles), al anomenario Goat-SucEer ó mama-cabres. Entre nosaltres el Caprimulgus ha rebut el nom d' Enganya- pastors, ab motiu d'un fet observat en la especie vulgar à Cata- lunya, el C. Europeus. L' aucell quan se troba extenuat de fam, à conseqiiencia de la manca d' aliment ocasionada per el mal temps, en el que "ls insectes voladors romanen amagats en llurs caus, Y per consegúent, l' aucell, que no en menja d' altres, no pot caçar- los, se fingeix malalt, se dexa agafar pe'l pastor à fi de que aquest li dongi menjar y il segueix com un gosset, y quan se troba refet repren sa llibertat. Heus aquí, donchs. un motiu de nom, una carae- terística veritat, que el nostre poble ha aprofitat ab molt acert, heus aquí un nom que val incomparablement més que 'l de mama- cabres. Ningú ha de pretendre que tal nom basat Albi: un prejudiei sigui digne de conservarse. Ni en Ciencia ni en FolElore pot adme- tres un nom que 's basi sobre una aberració ó atentat contra el sentit comú perque el Caprimulgus no sols no tè la costum de ma- mar de les cabres, sino que ni pot ferho encara que volgués ó se li obligués 4 ferho. No pot, donchs, esperarse més à retirarlo. Anem ara al nom que en opinió meva deuría substituir al que avuy portà. Pera mí, el caràcter més sortint, la característica indistotiMa es. el de devorador de lepidópters nocturns. Es veritat que la Strix flammea ú Oliba també devora els esmentats insectes. Mes els lepi- dópters nocturns no són pera aquésta, ni l' aliment preferit, ni son una part important de son consum. Semblanta cosa podríem dir del Otus vulgaris 6 Mussol. No hi ha cap mes genre à Europa que é la nit cassi als lepidópters. Hem de dir, donchs, que essent el Capri- mulgus aucell que cassa abans tot els esmentats insectes, pera lo qual disposa de medis com havem vist apropósit, ha d' esser prou ú motivar el nom de devorador dels esmentats insectes. Per conse- gient manca sols indicar el nom compost que ha d' expressar la I tia ada rei EC a Eren De Gris he gada opti CARTES MES NA sió O INSrtiTUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 11 idea de la característica del aucell. Crech que 'l nom que, segons me sembla, més bè escauría al Caprimulgus fora el de Nycetilepi- dopterophagus ó devorador de lepidópters nocturns, mes com que i realment el nom resulta excessivament llareh en comparació dels 3 altres noms adoptats pe'ls naturalistes, no deu esser admés yY se 'n Es deu adoptar un altre que, si bé no tant precís, no topi tant ab lo R corrent, y aquest nom es el de Lepidopterophagus, es dir devorador É de lepidópters. Bè es veritat que ell no remarca la condició nocetur- È na de les preses, mes també no la contradiu y dexa evident de tots 8 modos el caràcter primordial del genre, el de devorador d' aques- L tos grans insectes alats. He composat el nom ab les radicals deri- : vades del grech, perque crech que es 1a llengua grega la que deu- ría esser prou é provehir nostre vocabulari científich, descartant tota altra, obtenint una unitat, qué, més de esser desitjable baix — el punt de vista estétich, contribueix à la claretat y à la popularisa- ció de la ciencia. Potser se farà l' objecció de que 'Is Caprimulgus devoren, à mes dels lepidópters, els meurópters, himenópters y dipters, segons bo evidencien les fidedignes observacións de Florent-Prevost, eminent preparador del Museu de París, mort fa una trentena d' anys. Mes, si es cert axó, ho es també que 'ls aucells de que parlém cassen abans tot als lepidópters, à quina cassa "ls hi porten llurs medis de captura y llurs instints que cap més que ells à Europa posseexen, de modo que si bè no sería cap erro anomenarlo devorador d' in- sectes voladors nocturns (Nicsemtomterophagus), no fora de molt tant acertat aquest nom com el de devorador de lepidópters, perque expressaria un concepte més QR EE de les característiques dels aucells en questió. Altre objecció pot esser bredeiede pe'ls escrupulosos. Es la de que Linneu formulà, segons se diu, la regla de que 'lS noms no tinguessin mes de cinch sílabs pera no esser sa pronunciació pe- sada al 0oído. A axó diré que si es convenientíssima la brevetat sempre en el llenguatje científich, com en tot, no pot admetre que s' hagi de rebutjar un nom que expressa més que cap altre la ca- racterística d' un aucell, sols porque conté set sílabes, dos més del nombre màxim acordat per un naturalista, digne del major respec- te per son eminent valer, mes que no pogué pretendre que sa opi- nió hagués de substituir en tots els cassos, fins quan la elaretat y el avenç de la Ciencia. ho demanessin 12 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Li Ens sembla, donchs, que serà reconeguda la necessitat de dexar un nom que suposa un descuit imperdonable de part dels natura- listes, ó una acceptació d' un perjudici ridíeol. jQuànts noms encara per cambiarl Síguim dispensat que sens autoritat m' hagi atrevit ó proposar el cambi d' un, que 'm sembla constituir un dels cassos més urgents. EMILI TARRÉ. Un mot sur les gisements de pierres precieuses de Madagascar Ayant dans un précédent travail paru au bulletin de notre dIns- titucion, traité de el INFLUENCE DU RADIUM SUR LES PIERRES PRE- CIEUSES2 et enuméré les constantes recherches faites par les profes- seurs Berthelot, Bordas, VVilliam Ramsay, Max Garnet, ainsi que les brillants rèsultats par eux obtenus jusqu'à nos jours, il m'est aujourd'hui agréable de parler des fameux gisements miniers situés dans le massif Central de l Hlede Madagascar, actuellement exploités par la Société Nantaise des Mines de Madagascar. " Au pied de la chaine des monts AnlEaratra et du mont Bity se trouvent les concessions constituées par des sehistes eristallins (gneis, micachistes, cipolins) oú prédomine l élément pegmatites Ec quartz. La présence de l'or dans ces terrains est justifiée, toutefois que des éruptions postérieures à l origine des dits terrains, ont traversé ou recouvert en differents endroits ces massifs de leurs produits. Etudié très sé rieusement le gisement de ce métal précieux, il à eté permis d'obtenir un rendement de près de 40 grammes 4 la tonne, Les roches éruptives appartenant ú la ligne aurifère du pic Andra- nofito contiennent des gros cristaux octaédriques de fer magnétique, tourmaline noire, ainsi que de beaux eristaux de malacolite. Le rendement le plus important est celui obtenu: par l'exploita- tion des gisements de pierres précieuses, et entr'elles des belles DE SE AR DES ERES SPPO, A PRI RETA STITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ò 183 tourmalines lithiques d'un rouge vif et d'une parfaite réfractión. A Antandranogomby, toute la série des tourmalines rouges, ro- ses, vèrtes, jaunes. oranges, etc., à été recueillie disséminés dans les micachistes et pegmatites. Quant aux grenats, rubis oriental, béryls, saphirs, on les trouve à AmbalaoraEarina en quantité variée. La région eAntsirabe: est particuliérement favorisée et les pier- Tes précieuses recueillies auraient pu se vendre au méme cours que celles venant du Brésil ou de l'Oural. Comme exemplaire notable et unique au monde, il convient de citer un bel exemplaire de Tour- maline rouge (Rubellite) extraite d'une des susnommées concessions et qui pése 5 Rilos 884, d'une longueur de 88 centimètres sur 8 d'épaisseur. Examinée par Mr. Lacroix, professeur au Muséum de Paris, ce spécimen à été reconnu malgré son poids et son volume d'une beauté remarquable. Mentionnons aussi l'existence de terres rares (Eunsitó X Tri- Ei phane) qui seront l'objet d'une prochaine exploitation. j — On voit que, soit par l'abondance de pierres précieuses en état 7 naturel, soit par la transmutation des corindons sans valeur par è l'influence du eRadiumo, soit par les prochaines dècouvertes qui ne tarderont longtemps à voir le jour, l'heure des bijoux et pierres précieuses à bon marché est proche. : Barcelona, le 28 Décembre 1907. GEORGES DELGADO LAUGER NOTA MINERALÒGICA La Molibdenita, aquest sulfur tan poch comú, y circunserit quasi als jaciments metamóòrfichs, fou descobert per nosaltres en tres localitats catalanes ja citades en les planes d' aquest Butlletí, y ara ens cal donar compte d' haverse 'ns presentat una altra mos- tra del Montseny, si be no sabém el punt exacte. Se troba el mine - ral formant petites bolsadetes dintre una roca metamórfica com- posta quasi tota de granatita, que es la metexa forma en que la trobarem al Costabona (Pirineu), No dexa de ser interessant la presencia de la Molibdenita en cuatre localitats catalanes diferentes, sent axís que de tot Espanya ja sols se cita de les segúents: Tunel de Torrelodones y Hoyo de Manzanares (Sierra del Guadarrama), Villacastín (Segovia), Val de A Tejos (León), Cuevas de Salàbe (Asturias). Creyém que encara pot trobarse 'l meteix sulfur de molibdé en moltes altres localitats catalanes hont hi hà fenómens de metamor- fisme intensíssims. N. FONT Y SAGUÉ, Pbre. OB R ES . v publicacions periòdiques rebudes pera la Biblioteca Almera, Pbro., Canónigo Dr. D. Jaime.—Extracto de la Memo- ria Un reconocimiento de los terrenos terciarios de las comarcas oecidentales bafiadas por el Mediterràneo2, por el Dr. Reodofe Ibó- . Tices. (Donatiu del autor). i (Nota sobre el supuesto granito eruptivo del Serrat Negrez, per don Lluis M.2 Vidal. (Donatiu del autor). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 Memorias de la Real Academia de Ciencias de Madrid.—T. 25. Resenya biogràfica y bibliogràfica de D. Carles de Guimbernat, per Mossén Marian Faura. (Donatiu del autor). V. S. G. S. VVater Sapply Paper, números 158 à 181 y 186. V. S. G. S. Bulletin, núms. 275, 271, 278, 280, 289 à 85, 288 à 98, 258 y 301. V. S G. S. Professional Paper, núms. 44, 45, 47 ú 51, y 55. Missouri Botanical Garden. —Anual Report. 1906. : Í Procedings of the Academy of Natural Sciencies of Filadelfia.— i — Vol. LVII y LVIII. da 4 l The American Museum of Natural History Annual report 1905. , Mycological Notes: núms. 19 à 23. , Bulletin de la Société entomologique suisse.—Vol. XI, n.2 6. A Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Vol. XVI, n.2 10. ç Revue mensuelle de la Societé entomologique Namuroisse.— $ Núms. 6 à 11. A The Canadian Entomologist.— Vol. XXXIX, núms. 6 à 12. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelo- R na. —Vol VI, núms. 10 à 21. The Journal of Conchiology.— Vol. XII, n.2 3. Deustehe entomologische Veitschrift.—1907, n.P 4. Bulletin biologique de l'Université de Jarjevy (Rusia)—Núms. 3 1 à 18. i Anales del Museo Nacional del Salvador.—T. III, n.o 19. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Núms. 440 à 448. 2 L. Gaceta agrícola de Espaiia. —N. 1. . Bulletin de la Societé entomologique de France.—1907, núms. 7 à 16. NE 1 Bulletin de la Societé Royale de Botanique de Belgique. —Tomo 7 XLUI. É Revista del Museo de la Plata.—Tomo XI. Anales del Museo de la Plata.—I-V. Revista de la Real Academia de Ciencias exaetas, físicas y na- turales de Madrid —Núms. 7 é 12. Redia.—Vol. HI, núms. 1 y 2. Bolletino della Società zoologica italiana. —Serie II, vol. VII, núms. 4 à 9. Natura Novitates.—1907, núms. 9 à 14. Annales de la Société entomologique de Belgique. — Tomo 5.2 LS — Tomo VE ni 2. Bo ma Es Ed ep Boletín de la Sociedad DS de ciencias naturale h 1901, 1902 y 1908 plegats (quedan pocas colec- A cions) . NEN tra 025 9 Catílecn de Himen Bici de SL peri D. .Josepà Ms 2 0fill y D. Pere Antiga —lehmeumonide. . SE. — Apidae. era St ix en edi: 1'00 : Ll i i sl — Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacións, dirigirse al Tresorer Lean ó mes 10, Ds Barcelona). Pi Y Pera , pa gos inferiors à à 50 dir poden enviarse sellos de correus e 0115 dar 0:10 ptas., o 05 ptas., y 0: 02 ptas. Els sellos francesos, ii 8 y alemanys. de 0115 frs., 0:15 liras y Ò'20 mEs., també son El dc DT à 50 pessetas Bol ferse an pel Giro tlleti ce 1 Institueió Catalana Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pr Frp. carn. c, IV. hi el MARI Adell, B. merda di una Du del grupu dEmydeo En e Pilocénich del Hospitalet (Barcelona), nova per Duo dica del a de Berga. ra y Sans, Mariàn.—Nota. LETÍ. —Historia de les Ciencies Naturais à Catalunya, del sible XI al xvIII.— Astrología, Cartografia, Medicina, A elec yo. Menescalía. LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm, 10, pis heer, 2.8 BARCELONA D. Lluís Beler, Rautens eh CREA ó enviar al hora Tresorer d Institució, Paradís, 10, 1,er), reben totas las public cións de la cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. a Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institació, m l los mesos de Juliól, Agost y Septembre. fes Anuncis. —Els de cambis de llibres ú aci previa apro El de la Junta. Tiratjes ó part: i RS pela CA 50 exemplars 100 exemplars —— : 1- a planas — 280 ptes. —— 8 ptas. j) El aus a Números de mostra. —Serón enviats gratuitament à q demani. voyées au siège de la Societé: Paradís, 10, 1.", NOTA. GEBR DANS Ll a: desitja 'l cambi de mblicac cia / oo Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, B lona)a bittet um Gegensendungen. , La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 10, Bar 8- i lona)o desea el cambio de publicaciones. La ii The eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, hu. Bare - lona) desires to exchange publications. i La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Bu lona), demande l' échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. L'UPandies 10, Ba 3 lona) chiede ricambio. l —BUTLLETI DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 BPOCA BARCELONA, FEBRER DE 1908 ANY V.—NÚM. 2 SECCIÓ OFICIAL. SESSIÓ ORDINARIA DEL 6 DE FEBRER DE 1908. A les nou y mitja el Sr. President D. Emili Tarré y Tarré obrí la sessió ab l assistencia dels socis Srs. Delgado, Ferrer y Vert, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Noguera, Rosals, Soler, Serradell, Tomàs, Ventalló, Vynn y Sagarra. Els socis D. Llorens Tomàs, D. Federich Vynn y D. Ramón Noguera proposaren pera socis numeraris 4 D. Camil Valls y Ven- tura y à D. Joan Camprubí. Els socis D. Llorens Tomàs, D. Federich Vynn y D. Ignasi de Sagarra proposaren pera socis numeraris à D. Manel Corretjer y à D. Antón Armengol. Els socis D. Emili Tarré, D. Salvador Maluquer y D. Ignasi de Sagarra proposaren també pera soci numerari àú D. Melcior Cases Rubiol. I Se llegí un trevall de Mossen Norbert Font y Sagué sobre la troballa de la idocrasa à Orsavinyà, recullida en dita localitat per D. Llorens Toméàs. També se donà compte d' un trevall de Mossen Marian Faura, titolat eExcursió geológica à Gurb2, enla que cita un gran nom- bre de fóssils recullits en la metexa. D. Joan Rosals llegí una eContribució à la fauna paleontológica Yy braquiopódica del Garumnià de Berga, citant un bon nombre de tóssils del cretàcich recullits entre Serchs y Vallcebre. El Dr. D. Baltasar Serradell presentà una comunicació sobre 1a — troballa que feu en lo plasencià de Hospitalet de la Geomida gran- 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL dis, tortuga fósmil nova pera Europa, junt ab altres fóssils de dit terrer. i El Sr. President una comunicació citant uu aucell nou pera la fauna europea, el Gecinus squamatus, Gray, cassat en lo terme de Gavà, citat tan sols de la regió central d' Assia. D. Salvador Maluquer donà compte de la troballa que feu el R. P. Adeodat Marcet, O. S. B., al Miracle, prop de Solsona, de la Graellsia isabellae Graells, lepidópter molt interessant, fins ara considerat propi de la regió central d' Espanya. El Sr. President donà compte de la convocatoria del ePrimer congreso de Naturalistas Espafiolesz pera el Congrés de Historia Natural que deu celebrarse ú Saragossa, acordantse que la Institu- ció s' adherexi al meteix y se suscrigui al volum de Memories. El Sr. Secretari posà en conexement dels Srs. socis l' acort pres en lo Concell Directiu de 29 de Janer de 1908, que es com se- gueix: eS'acorda que no deu avisarse als Srs, Socis pera les juntes ordinaries, fixant los díes y hores de les metexes en la Jun- l ta de elecció de càrrechs, haventse de convocar solzament aquesta.2 S'acordà que constés la satisfacció de la elnstitució:z per lo premi obtingut pe 'l soci de la metexa D. Jordi Delgado y Lauger en un concurs celebrat per la Societat Aragonesa de Ciencies naturals. D. Salvador Maluquer llegí un fragment de la obra publicada per lo Dr. D. Joan Cadevall eBotànica Popular2, obra molt interes- sant pera els botànichs de Catalunya, y de part del autor ne donà un exemplar pera la Biblioteca. El Sr. Bibliotecari donà compte d' haverse rebut també pera la biblioteca una obra del Rt. P. Joaquim Barnola, titolada aManual del Botànico herborizadors, y un altre de D. Joan Maluquer y Vila- dottitolada eImpresiones de un viaje à Canarias,x agrahint moltís- sim la Institució als autors de les esmentades obres que venen à enriquir ab les metexes la seva Biblioteca. Y no haventhi res més de qué tractar, s'axecà la sessió à les onze. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL d 3 19 COMUNICACIONS Mamifers fóssils descoverts à Catalunya MASTODON LONGIROSTRIS Xaup. Aquest gran mamífer fou trobat 4 Catalunya primerament ab iragments de caxals per En Lluis M. Vidal, en el fóns del llaeh miocénich-superior que cubrí tot el plà d' Urgell, avuy gretat per l'erosió de l'aygua y essent limitat per el paleoçoich (1), en la montanyeta anomenada el Firal aprop de la Seu d' Urgell (2). Es de suposar que aqueix proboscidi habitaría per entre 'ls es- pessos arbrats que hi havía en aquella época del miocénich (8) en les valls properes al estany, car els pochs restes que "n romanen proban les continuades inundacions que cubrían aquelles vessants formant alternatives capes de lignit, ab conglomerats grollers ce- mentats per argila roja (4), entre quins sediments (5) D. Antoni Faus y Condomines hi trovú alguns restes de caxals trencats 4 Llenguadera (Ballestà) pe 'l camí de Sant Joan de l' Erm, y que combinats han resultat pertanyer al grupo del Mastodon, y que jo (1) Memorias de la Comisión del Mapa Geológico de Esparia. Explicación del Mapa Geològico de Espaiia. por L. Mallada, 1907. Tom. VI., pàg. 377 y 318, en les quals hi ha resumits els conceptes de 'n Ll. M. Vidal exposats en llurs diferentes publicacions referents à n' aqueix llach miocénich. (2) Compte Rendu du quatrieme Congrès Seientifique international des ca- tholiques tenu à Fribourg (Suisse) du 16 au 20 aoút 1897. Enumération des mammiféres fossiles découverts en Catalogne par M. l'abbé Jaime Alme- ra, 1898, pàg. 8. (8) Puig qui aytals probiscidis son tipichs del miocénich. Geologie de ' n Es Prarent, any 1:85, pàg. 1191. (4) Boletin de la Comisión del Mapa Geológico de Espaftia. Provincia de , LErd8. por L. M. Vidal. Tom. II, pàgs. 342-710. Ahont s' hi troba considerat com al sistema superior del Supranummulitich, Y avuy al Tortonià, te- nint en compte que les capes estàn en bucament. (5) En aquestes mateixes sedimentacions s' hi trovaren Cervus Y à mes el Dinotherinm Bavaricum Raup, que 's considera com especie transito- ria del D. Cuvieri y el D. giganteum tipich del Miocenich mitj y superior, y que en virtut d' eixa trovalla feta per el Dr. Almera y en Bofill se resolgué, ab intervenció de M. Deperet, el problema d' haver passat aqueixa espe- cie 1a serralada pirenaica, al contrari de lo que 's creya antigament. Bole- tin de la Comisión del Mapa Geológico de Espana. Resenya geológica y mine- ra de la provincia de Gerona, por L. M. Vidal, T. XIII, pàg. 262 à 2683-54 à 58. Bull, de la Soc. Géol. de France, agost 1885, p. 504. 20: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL he procurat restaurar sustituint tot lo qu hi mancava, aydat per l' exemplar que 'n presenta en Pietet (1), y com troví diferentes pes- ses corresponentes à diferents caxals, puguí quant menys comple- tar el que presento y un altre, quedant altres trossos extraviats. Un colp feta la restauració, me decidí à la determinació específica, Y com son moltes les que se 'n han fet, per rahó de considerar els na- turalistes certes diferencies degudes solzament al cambi d' edat del individuu, y no vers caràcters diferencialment especifichs, mí he vist precisat à considerarlo com el meteix de 'n Vidal, ja qu: es el meteix el terreny à que pertany exa última trovalla, y à mes per— que segons els caràeters que presenta M. Raup ne son mes propis, y entre altres principalment per tenir els molars relativament très Mastodon longirostris Raup. (Seu de Urgell) (11. 20 em. X am. 8 em.) étroites (2) el Mastodon longirostris Raup. Donchs be, ab 1a confor- mitat del Dr. Almera, mí apar esser els dos caxals infero-posteriors d' abdós parts, encara que segons explicacions de M. Raup el su- perior arribi algunes vegades à presentar sis carenes, ja que gene- ralment cinch, empro l' inferior els presenta al esser l' individuu un poch adult (8). Y els molars aquestos pertanyen ú un de molt adult, per sa configuració. 1) Traité de Paleontologie par F. J. Pictet, 1558, planche IX, fig. 9, a-b. (2) Ossem. fossiles de Darmstadt, 4.€ livre, pl. 16 à 22. (8) Traité de Paleontologie par F. J. Pictet, 1858, Tom. I, p. 286. A la màchoire inferieure... la derniere avait six collines transverses:: y en Mémoires de la Société Géologique de France, Quelques remarques sur les Mastodontes à propos de l' animal du Cherichiara, por A. Gaudry, 1891. Mem. N. 8. T. II. Fase. I. p. 8 y lam. 8 La 9: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2 La forma especial de les dents d' aytal Mastodon fa creurer que era casi totalment herbivor, com se demostrà per la trovalla feta en l' América septentrional en l' interior d' un esquelet fóssil que en el lloch corresponent al estómach hi romanían qualques restes vegetals. Y en virtut d' axó no es d' extranyar que avuy nosaltres els trobem en un lloch quina formació es lacustre y que la rode- java una frondosíssima vegetació com era en el llach miocénich del baix-Pirineu, essent extingit en el periode Pliocénich per sobtats cambis climatológichs. Aquexa metexa especie, per ara, no tinch present s' hagi trobat en altres llochs de Catalunya (1), encar que sí s' han recullit en el lignit d' Estavar (Cerdanya) (2) diferents fragments, algun molar complert y defenses del Mastodon anguslidens Cuv., com també en el Tortonià de Banyeres (Panadés) (8), al ensemps que en les mar- gues de la Salut de Sabadell que fs creuen del pontià (4), y à mes un altre que pot esser el Mastodon arvernensis Croizet et Jobert, en el sub-sol de Les Corts de Sarrià corresponent al Plasencià (5). S' ha de tenir en compte que el M. longirostris fou extés per casi tota la (1) No sé ahont hi hà els restes suposats d' aquest Mastodon que cita el Dr. Almera en el Bull. Soc. geol. de France, troisieme serie, T. XXVI, 1898, p. 690 y 740, com també en el Bol. de la Comisión del Mapa Gral. de Espafia, tom. XXVII (1908), p. 110-22 y un 17, de les capes pontianes de Tarrassa y Sardanyola. (2) Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona. Informe sobre el descubrimiento de un gran vertebrado. el Mastodon angustidens, en la mina de lignito de Estavar (Cerdaia), por D. Arturo Bofill, 1901, Ter- cera época: Vol. II, Núm. I, p. 31 à 36, Boletín... id. Sobre la presencia del Hiparion gracite Eaup, en la mina de lignito denominada eMercedes, del término de Sanabastre (Cerdaia), por D. Arturo Bofill, 1900, Tercera época, Vol. I, N. 27, p. 372 à 313, Compte Rendu..., p. 8, Bol. Real... id. Sobre la serie de Mamiferos fóòsiles descubiertos en Cataluna, 1898. Tercera época, Vol. I, Núm. 20. p. 853, Crónica Científica. Recientes descubrimientos paleontològi- cos en Cataluiia y efectuados por el Canónigo Dr. D. Jaime Almera y don Arturo Bofill y Poch. T. XII, Núm. 268, p. 83 à 4, 1889, Bull. de Soc. geol. de France. Note sur 1a Geologia et sur les mammiferes fossiles du bassin la- custre (mioc. sup.) de la Cerdagne, par Deperet et Rérolle, 1885, p. 8625 Esplicación del Mapa Geológico de Esparia por Mallada, 1907, T. VI, p. 454 a 455, Curs de Geologia aplicada d Catalunya, per Mossen Font, p. 424. (8) Compte Rendu... p. 8, Bol. Real... id. Sobre la serie de Mariieros fósiles descubiertos en Cataluia. p. 353. I (4) En les mateixes anteriors. (5) Compte Rendu... etc., id. per el Dr. Almera. plana 3 92 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Buropa, y tant es així que m' hi ha exemplars en molts museos, essent un crani cumplert el que presenta el British Museum (Natural History), Comval Road, London S. VV. (1), per lo que se 'n poden trobar en altres indrets de Catalunya. Es d' encoratjar als naturalistes que particularment recorrin els voltants de la Seu pera que fassen serioses exploracions per apor- tar riehs descubriments 4 la fauna fóssil catalana, com fa notar Mossen N. Font en sa Geòlogiía (2), car hi ha condicions admira- bles y favorables pera ferhi importants trovalles. ELEPHAS PRIMIGENIUS Blum. El Mammouth, com se l' anomena vulgarment, s' extengué per casi tot Catalunya, pera els molts restes que fins al present s' han trobat, essent de suposar que habitaría pera les planes ahont la ve- getació hi devía esser frondosa, al ensemps que per els innombra- bles estanys que li servían pera banyarshi, y després s' espargía cap à les valls de les altes montanyes Montseny y Pirineus pera hostatjarse entre castanyers centenaris, ensenyant així als primers pobladors de la Paleolítica la castanya, aliment predilecte (8). Fou molt limitada sa existencia (4), car al entrar en el període geiar de Catalunya se 'n perdé la rassa, y llurs restes foren arras- trats per les grans inundacions que hi hagueren en el període diluvial ab la fusió de les nèus, essent recoverts per aquella gran quantitat d' aluvió que omplenà totes les vessants formant exten- síssimes planes. Y per aixó avuy nosaltres trobem els restes d' aquest probiscidi entre 'l dit aluvió quaternari. Pera confirmarho se contan les trovalles seguents: En el cMas Rossello, terme municipal de Fontrubí, partit de Vi- lafranca del Panadés, en G. Vidal de Valenciano hi recullí un trós de defensa d' uns 72 centímetres de llarch y. 14 de diàmetre, pre- (1) A Quide to the exhibition galleries of. the departement of Geology and Paleontology, pl. 21. (2) Curs de Geologia aplicada d Catalunya, pl. 425. (8) El Mundo antes de la creación del hombre, por MM. L. Figuier y VV, F. A. Timmermann, traducido en espaiol por D. Enrique L. de Verneuil, 1871, pàg. 135. I (4) Traité de Paleontologie par Pictet, 284, fentlo exclusiu del quater- nari antich, no havent existit en el periode Pliocenich, negant l' atribució teta per alguns naturalistes que han pretingut provar esser terc'ari. cd GA aC Das dd da ades Sara cie at j É h INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 23 sentant el marfil un xich descompost, en part recubert per terra sorrenca que acredita pertanyer al quaternari d' aluvió qu' inundà el Panadés (1). En 1888 se descubrí un hermós fragment de defen- sa 4 Sant Vicens dels Horts, ab totes les capes de marfil concéntri- ques, Y bon trós recubert d' una argila sorrenca de llicorella des- composta, essent de major diàmetre que l' anterior, al ensemps que curvat (2). També poden pertanyer à n' aquest mamifer uns pochs Clixé d'en T. Colominas, Elephas primigenius Blum. (9 X 10 cm.) restes molt descompostos, y probablement de defensa, trobats à Arenys de Mar fent un pou als afores. A mes, fa poch temps que la prempsa parlà d' una important banya (segons el públich) recullida (1) Compte Rendu... etc., per el Dr. Almera, p. 8, y Crónica Caentífica, t. 10, 10 : de Janer de 1887, N. 220, pl. 1. Descubrimiento de grandes mamiferos fósiles en Cataluiia, por J. Almera y A. Bofill. 3 (2) Compte Rendu... etc., per el Dr. Almera, p. 3, Orónica Científica, t. 10, 1C de Janer de 1887, N. 220, pl. 1, y El Mamut en elbajo Llobregat, por el Lr,D. Jaime Almera. Crónica Científica, t. VI, p. 262. Barcelona, 1883. 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ó Tarrassa per els senyors Palet y Cadevall, quins naturalistas s'en- carregaren de fer ab cuidado les operacions pera extréurerla: jo l'he Vist, y à la veritat quedí sorprés enfront d' aquella magnífica pessa que 's conserva à la Casa del Comú de Tarrassa juntament ab altres trossos trobats per aquells indrets, m' apar pertanyer à ia part mitja de la defensa dreta, faltanthi la part corresponent à la base y à la punta de terme. Llàstima que no tingui,.la colocació de dit exemplar, la deguda posició precisant la natural disposició de la matexa, al ensemps que ferne una mes escrupulosa reconstrucció pera sa millor conservació. Y à Catalunya no tant sols s' han tro- bat defenses d' aquest Elephas, sinó que també caxals, precisantse millor l'existencia de dit animal: així tenim quí en la colecció Bolós d' Historia Natural que hi ha à Olot, hi consta un caxal reeu- llit entre el quaternari del Pla de Vianya aprop d' Olot (1), que , pertany é un individuu relativament jove: y per últim se n'ha trobat un altre magnifich trós de caxal en el quaternari de Sarrià corresponent é l' última porció del postero-inferior ab unes cinch parelles de rengles d' esmalt, de les 28 que arriba à tenir el sisé caxal (2), al qual jo crech que pertany: demostrant esser d' un in- dividuu molt adult, que tal volta s' havia refugiat al plà de Barce- lona, allavors tot pantanós, ahont hi tenía, sens dubte, millor clima, en contra del molt fret que arreu intensament regnava. La Aquestos son els restes que fins al present s' han trobat a. Catalunya, donant proba de les moltes remades que pasturavan pera tots indrets de nostre terreny en el periode post-pliocénich. HIPPOPOTAMUS MAJOR Cum. Entre ls imparadigitats que ocuparen nostra Catalunya ba.- nyantse per entre ls estanys de nostre terrer hi ha el gegantesch (8) Hippopotamus d' en Cuvier, el qual ja comensú ú existir al plio- (1) Compte Rendu, etc., pe'l Dr. Almera, pl. 2-8., Cronica Científica, pl. 1, de la citada: en el discurs pronunciat en l' Associació Literaria de Girona en 1883 per en P. Alsius. Bull. Soc. geol. de France. Excursión de Gerona a Olot et a San Juan de las Abadesas, par L. M. Vid 1, 1898, troisième serie, T. XXVI, p. 675, Bol. de la Comisión del AE geol. de Espaia, 1908, T. XXVII, p. 90-2. (2) Traité de Paleontologie Pictet, T. I, pl. 283, id. Atlas, planxa IX. fig 1-8, y Recherches des Ossements fossiles, Quvier, Atlas T. I, planxa XII, fig. 1. (8). Ostéographie. Hippopotames et Cochons, par M. de Blainville, p. 55. INSrITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 cénich superior, y així d' ell se 'n trobà un caxal postero-inferior à Terrassa (1) en el terrer format per un extens llach pliocénich quí hi hagué y del qual els sediments constan d' argiles gro- guenques ab claps de palets de aluvió. A mes, à Serinyà al fons de una excavació practicada en el dipósit trivertinich del pliocénich lacustre que hi ha entre Banyolas y Besalú y que s' extén per el pla d' Usall y d' Espo— la, y que jau demunt les pudingues nummuli- tiques (2), hi trobà en Al- síus, segons propies co- municacions, un caxal, uns ullals, una dent y un metatarsió, ab altres de classificació difícil (3). Empró aquexa especie permanesqué fins el di- luvial, probantho l' ha- ver últimament trobat à Sarrià en elcarrer de Ca- rrencà, 7, à 20 metres de Hippopotamus major Cuv. (Terrassa) fondaria, seguint inme- — diatament una capa sorrenca brollantne greu quantitat d' aigua, se- gons indicacions del donant, el propietari en Pallerola (4), en aytal lloch hi reculliren els pouetaires dos caxals complertsab un trós de mandíbula que m' apar esser infero-posteriors de l' esquerra. Es de suposar que aquest Hippopotamus desaparesqué de nostre terrer ab les metexes circunstancies que l' Elephas primigenius Blum. MossEN M. FAURA Y SANS Barcelona, 5-12-07. (1) Compte Rendu .. pag. 5, Boletín de la Real Academia de Ciencias y drtes de Barcelona, 1892, T. I, p. 218, Geologia aplicada d Catalunya, per Mossen Font y Sagué, p. 485, Crónica Científica, T. XV, 10 y 15 de Desem- bre de 1892, N. 362 y 863, p. 440. (8) Boletín de la Comisión del Mapa Geológico de Espaia, p. Vidal, T. XIII, pag. 268-57. (8) Compte Rendu... p. 5. En qui el Dr. Almera el posa en el quaternari de la caverna de Serinyà, ab la-qual no hi te cap relació segons explica- cions particulars del mateix Alsius, y en el discurs ja citat de "n P. Alsius (4) El Sr. Pallerola ne feu generosa ofrena al Museo del Seminari. gata i a Ta a a LLA AE AO EE i ad XI d'ad N. a P Ed 26 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL Sobre la presencia de la idocrasa en la mina de Orsavinyà En algunes notes anteriorment publicades en aquest Butlletí respecte a la trovalla de minerals nous per Catalunya, feya remar- car la importancia de les regions de contacte y lo que convenia explorarles detingudament, ja que en elles es hont el metamorfisme determinà la formació de diferents minerals del grupu dels sii- cats, molts d' ells veritables rareses mineralógiques. A Catalunya n' hi ha moltes de regions de contacte, del gra- nit ó granulit ab les piçarres ó ab les calices, Y perçó son també ja relativament abundosos els minerals citats de les metexes, Y no tinch cap dupte que à mida que l' estudi dela geologia y de la mineralogía de nostra terra vaja sent més general y profón se 'n trobaràn moltíssims més. La comarcada de Orsavinyà ho es una regió de contacte, y en ella nostre consoci Llorens Tomàs, qui 'n te fet l' estudi geológich, hi ha descobert una munió de minerals, entre altres los seguents: —Calcopirita —Mineral de manganés. —Azurita —Caleita —Malaquita —R a0li — —Erubescita Grosularia —Coure gris —Granatsj Almandina —Limonita Melanit . —Magnetita —lIdocrasa —Magcnetita polar —Grafit De tots aquestos el menys abundant es la Idocrasa que fs troba en petits cristalls, junt als grossos granats de color groch de mel, els quals oferexen la particularitat d' estar empastats per la Filip- sita ó Erubescita, que està transformada en Malaquita tot al voltant dels granats en una gruxa d' uns quants milímetres. Aquesta rela- ció de la Idocrasa ab els granats en un meteix jaciment es molt comú, y à Catalunya s' ha comprobat també en el Tibidabo. Els cristalls de Idocrasa de Orsavinyà son prismàtichs, fina- ment estriats longitudinalment, del tamany de alguns milímetres 4 mes de un centímetre, brill resinós. csloració groch de mel 4 groch INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 21 rogench. Fonen fàcilment al soplet ab bullició, donant un glóbul negrós, directament son poch atacats pe 'ls àcits, pero fosos ja ho son més, donant. clarament la reacció del ferre y la del coure. Aquest darrer detall es degut, no à que 's tracte de la varietat ano- menada cyprina, sino à que '1 sulfur de coure que engloba à tots ells deu estar difundit per les seues esquerdes. Barcelona, Febrer 1968. N. FoNT Y SAGUÉ, PVRE. TROVALLA DE UNA TORTUGA DEL GRUPO EMPEs EN BEL Pliocénich del Hospitalet (Barcelona) NOVA PER EUROPA El día 26 de Desembre de 1905, ab mon amich En Joseph Colo- minas, anàrem ó estudiar el jaciment Pliocénich (Sorres del Astià) del Hospitalet, prop del Cementiri, been explorat per l' inteligent geólech y paleontólech lo Canonge Dr. D. Jaume Almera. ahont recullirem: Scalaria pseudoscalaris, Broechi. Ostrea' cochlear, Poli. , —lamellosa, Brocchi. x — Companyoi, Fontannes. . Anomia ephippium, L. Chlamys scabrellus, Lam. 2 venustus, Golfus. f 2 opercularis, L. 2 Bollenensis, Mayer. a — pes felis, L. Pecten benedietus, Lam. Es Jacobeus, L. . Amussium cristatum, Bronn. Pólipers y Foraminifers que actualment tè en estudi el Canonge Almera. 28 INStITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NACUBAL Resseguint els encontorns y el torrent que porta ú Esplugas, ben aprop del ja esmentat Cementiri, hi ha un gran marge d' ahont ne treuhen marga y poguerem veure que la part superior pertany al pis Astià y la part baixa al Plasencià, sent les margues blavoses ben caracterisades Y ahont recullirem les especies seguents: Ringicula buecinea, Broc. 2 Africana, Morlet. Mangilia (Raphitoma) brachystoma, Phi. var comitatensis Fon- tannes. ae Nassa semistriata, Brocchi. y —. incrassata, Múll. Chenopus Uttingerianus, Risso. Potamides Basteroti, Marcel de Serres. Turritella communis, Risso var Ariesensis, Fontannes Natica, spe. Es Sealaria tenuicostata, Mich. var Michaudi, Fontannes Turbonilla, spc. Dentalium, spc. PJ x Chlamys, spc. Arca (Anadara) diluvii, Lam. Venus multilamella, Lam. ' Corbula gibba, Olivi. Lucina spinifera, Montagu. Tellina, spe. Foraminifers. Impresió de una fulla indeterminable. Ja al anantsen me cridà la atenció una cosa que sortia d' entre la marga del Plasenció ú un metre de terra y que tenía demunt ben bè 15 metres de la metexa capa de marga: comensarem ú gra- tar, Y équina no va ser nostra sorpresa al veure que era un ós, pro- bablement un metatarsià d' un vertebrat2 creguerem ab fonament que aquell ós no estava sol, y comensà la obra destructora del qui vol furgar les entranyes de la terra pera arrencarli sos secrets: remoguerem al menys 8 ó 4 metres cúbichs de margues, sent ben profitós nostre trevall, puig recullirem bastants troços d' ossos, mes no seguirem nostra destrucció per creure que 'l1 reste del es- quelet havia sigut destruit pe'ls obrers de la pedrer.a Férem part de nostra troballa ú mossen Font, qui cregué que r i xi INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 29 eran dignes d' estudi aquells ossos yY que devíem enviarlos à Mr. De- peret de 1" Universitat de Lyon y especialista per l' estudi dels ver- tebrats fóssils. I Al tenir noticia de la trovalla nostre benvolgut amich En Camil Valls, va anar é veure si encara en trobava algún altre, y aprofità la seva anada, puig ne trovà un que va resultar ser un cuboides del tars, y que fou enviat al esmentat Mr. Deperet juntament ab els que nosaltres havíiam trovat. Transcribim literalment la carta que 'ns va escriure al retornar els ossos objecte de la consulta. Diu aixís: eLes ossements envoyés par M. Serradell m ont donné beaucoup de peine à determiner d'une manière precise. Le premier que j'ai pu reconnaitre des os de Tortue en particu- lier une demi-mandibule bien caracterisée par la série de petits trous qui garnissent le bord alveolaire. II y avait en méme temps les deux extremités superieures des deux cubitus d' une forme trés particulière que je ne connaissais pas dans aucun autre groupe de Tortues. J'ai fini en cherchant bien par les Tortues vivantes, à dé- couvrir que celle Tortue d'Hospitalet du Plaisancien avait de gran- des affinités avec un groupe des grandes Emydes de la région indienne et malaise qui habitent les grands fleuves et fréquentent aussi les estuaires, c'est-à-dire des eaux salées. Ce sont les genres — Rachuga, Batagur et alors particuliérement le genre Geomyda dont les cubitus presentent de très grands raports avec celui de la Tor- tue fossile en question, c'est-à-dire un olécrane bien precisé et 83 cavités articulaires, presque sur le méme plan vertical. L'une des espèces de ce genre, la Geomyda grandis, à une longueur de capara- ce de prés de 50 centimètres et se raproghe des dimensions de votre espèce qui est cependant encore un peu plus forte. II est difficile, avec les pièces que vous avez, d'aller plus loin dans cette determination: il faudrait pour cela avoir des parties du plastron et de la caparace, peut—étre les trouverez-vous en eherchant sur le meme point. En resume, vous pouvez determiner précisement Emyda de: grande taille (0:50 au moins) voisine du genre Geoemyda de la ré- gion indo-malaise. Je ne erois pas que ce groupe ait été encore en Europe. En tout cas celà va très bien avec la faune d'Oiseaux plio- cènes du Rousillon dont j'ai fait ressortir le indo-malais dans mon grand Mémoire de la Societé Geologique.o ll 30 INSrtrució CATALANA D HISTORIA NATURAL Com diu Mr. Deperet, els ossos pertanyen à una tortuga del grupo Emyde y que podem ben bè referir à la Geomyda grandis, tè interés fer remarcar que en el Pliocénich del Rosselló dit geó- lech ha trovat aucells de la fauna actual Indo-Malàsica y que co- rrespon perfectament ab que en el nostre Pliocénich hi trovem una especie de tortuga d' aquella regió, y que no sols mo. s' havía tro- vat ú Catalunya, sino tampoch à Europa. En resúm, els ossos trovats son: un cuboides del tars, un meta- tarsià: una falange: extremitats superiors dels cúbits dret y esque- rra, y mandíbula inferior recomposta afegint la mitja estudiada per Mr. Deperet ab el resto de troços que havíam trobat. , B. SERRADELL, Barcelona, 6 Febrer 1908. CON TERoIBUCIÓ ó ia fauna paleontológica braguiopódica éel Garumnid úe Berga Una de les formacións geológiques més interessants de Cata- lunya es sens dupte la cretàcica, ja quí es la que apart de la oligo- cénica tè més extensió en nostra terra. Tots sabém que aparexen sos claps en Torroella de Montgrí, Sant Miquel de Fluvià y Campde- vúnol, en la provincia de Gerona, Vendrell, Calafell y Tortosa, en la de Tarragona, mes los tres més importants son lo de mitja pro- vincia de Lleyda, les vehines Costes de Garraf y lo macís del Cadí en que agafa tot l'alt Bergadà. Es notable aquest darrer, tant per sa gran extensió com per l' alsada d' alguns de sos cims, entre 'IS que recordaré los Rasos: de Paguera (2.200 m.), la serra d' En Cija (2.280 m.) y 'ls Pals del Pedra Forca (à 2.450). Regió interes- santíssima es resultat sempre pera mí lo Bergadà, primerament baix lo punt de vista excursionista, ja que sos paissatjes, boscos y abundoses corrents d' aygua, la fan digne rival dels pahissos alpins, com he tingut lloch de comprobar, y segonament baix lo punt de vista geológich y mineralógich, donchs en ell s' hi trovan abun- dants jaciments de diferents minerals, entre 'ls que puch citar lo guix, lo ferre, la cals (del Garumnió) que s' aplica pera la fabrica- pr a 81 o ció del carbur de calci en la important Societat Espanyola de car- burs metàlichs de Olvan, y més particularment lo lignit que s' explota en gran escala à Fígols sobre l' ermita de la Consolació. Durant set ó vuyt anys he visitat cada estiu aquesta comarca dete- nintme particularment entre Serchs y Vallcebre, quins terrenos pertanyen sens dupte al Garumnió. En dits llochs he trovat sovint diferents fóssils, entre'ls qui s'han distingit sempre per sa abundan- cia los braquiópots entre diferents equinits, Ostrea carinata, Pec- ten, ete. Lo número d' exemplars recullits fins avuy me permeten fer una petita llista, quina classificació dech à nostre estimat amich y consoci Mossen Faura, qui m' animó ú donarla à conexer ú nos- tra Institució. Son aquestes les segúents especies: Rynchonella Cuvieri d' Orb.2 (abundant). Li esp.2 2 Cf. rudis Arnaud. 2 depressa d' Orb. 2 beaugassió d' Orb. 7 difformis d' Orb. (var.) 2 ef. renausxiana d' Orb. 2 Cf. begugassii d' Orb. 2 cynocephora. 2 cf. grasiana d' Orb. 2 or. lata. Terebratula sella, Sovv. LI esp.2 2 moutoniana d' Orb. 2 montelaureniis d' Orb. 2 biplicata Brdp. Terebratella bourgeoisii, d' Orb. , — corantonensis, d' Orb. En total 18 especies. Sens altre pretensió que com à modest recolector de fóssils y com à admirador de la ciencia paleontológica, presento í mos companys de la I. C. de H. N. aquesta nota ab lo fi de poder, encara que com à modest granet de sorra, contribuir al estudi del cretaci català. JOAN ROSALS. ions, en gran al si bè son pochs perfectes com els oral Gorgonia verrucosa Pall (potiper anthogoari de a nides).. Re Paet que'n part recubreix una Avieu I id. aillada. SCI OMARUN Barcelona A de Desembre de 1907 ae , Lup. La HORMIGA DE QRO. - Nueva San Francisco 17, Barcelona. i : a i Li ae at CEC AO vi 1901, 1909 5 1903 plega (ausdan pocas colec- cal cións) . De A CA EA De Laia DOR CDC Va UA any 1904... Ma CS di SA RN imeros solts, sempre que n'hi hagin de ds 0:25 9 14 Catúlech de Himenópters de Catalunya, se — per D. Joseph M.2 Bofill y D. Pere Antiga T ntredinide. dE Ia OA de , s'en ei Q560:ptas, SAS LM a ats Pa da SIS A OS DOS ia A Da OO 2 a 8 ygide, Seolide y Mutillide.. DR A NO OR a pi ra EC CIDO La DEL ES ar le ene ae bata ca at MOCION a s'en en Per D. Joseph M.2 Bofill EES leineumonmde is eaes ns Reis cs El OO a ue. Amdaec PO cut an DS ea EE CO pea Ge - Pera adquirir qualsevol d' sis publicacións, dirigirse al Tresorer le la INSrIrució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). dE Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 15 ptas., O'10 ptas., O'O5 ptas., y O'O2 ptas. Els sellos francesos, ns Y alemanys de 0:15 frs., 0115 liras y 0:20 mEs., també son os. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro 0 Ó lletra de fàcil cobransa. — Cambis que té l'Institució r allles Societals Natural Novitates—Berlin. Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. as R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. ale, — Polixena.—Viena..— Mirant Instituto Egyptien.—Cairo (Egipto). RO i di Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. I SI — Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. Bocieté Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique Namuroisse. —Namur (Belgica). Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et a Bruselas. - Sociedade sclentifica de Sao-Paulo. —San Pablo (Brasil). — Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). EA Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). CAE - Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). dni Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. — RealAcademia deCiencias Exactas, Físicas y Naturales.--M adrid. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. , Butlletí del Diccionari dela RE la catalana. — Palma deMallorca. Revis o.— Mahon (Menorca). . Smithsonian Institution. delme il (E. del Daus de United States National Museum. HVashington (E. U. Ni y United States Geological Survey. —VVashington (EU. A.) American Museum of Natural History. —Nev -YorE (BE. U. A. Boston Society of Natural History. — Boston (E. DA: Dt OO Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) Li The Lloyd Library. —Cineinati-Ohio (E. Ú. A.) Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis de U. Ge ): The Chicago Academy of Sciences.—Chicago (E. U. CE, La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris..— dà Museum de Histoire Naturelle. —París. ha hara sie o SoGieté Entomologique de France. —París. dia Cid Societé Zoologique de France. —París. dat a Institut de Zoologie de l Université de Montpeller. Societé d' Etudes cat. l'Aude.— - Canes Nantes. Museo Civico di Storia Naturale di Retorna È Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Uni di Torino. I — R. Stazione di Entomologia Agraria, eRedias —Florencia. oo Societé di Naturalisti. — Nàpoles. Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). o Reale Accademia dei Lincei.—Roma. OO Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei.—Roma. Zoological Society of London.—Londres. Conehological Society of Great Britani and Irland. —Manches ei Musee Oceanografique de —Mónaco. me Institut Geologique de México. —México. ic ea, Commissao do Serviço Geologico de Portugal. teua lt i oo eaBroteriao—Revista de Sciencias Naturaes do QS de San 2a Fiel.—Soalheira (Portugal)... de da Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - - Lisboa. Que Societé de Naturalistes de Rievv (Rusia). pi Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). Museo Nacional de— Buenos-Aires (Rep. Arg.) Societé Entomologique-du-Musee d' Histoire Naturelle,— (Suissa). a Institut National Genovois.—Genève (Suissa). a. o o Entomologist TidoRrift. ció di Fóreningen i—St o CEholm (Suècia). i ó R Université de Upsala (Suecia) x Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El ur Es En) er Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. —— Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. El Colmenero Espafiol. —Barcelona Re i. i è Nulla unquam inter fidem et rationem xo vera dissensio esse potest. Re Consr. pE Fip. CarH. c. IV. Le SUMARI ECCIÓ OFICIAL: essió ordinaria del 5 de Març de 1908. Tarré, Emili. L Gontsifació à la Bea dia de Catalunya. El Ge- o cinus squamatus, Cray, trobat a Catalunya. I Faura y Sans, Mossen Mari àn.—Excursió geológica EN Gurb — (Plana de Vich). ES aa s Jacinto.—Per qué escatainan les gallines quan han LE pot L' Què, ., o Viynn y Ellis, F. — Excursió geológica ú Rexach. Fuiteri.—Historia de les Ciencies Naturais à Catalunya, del sigle ya XI al XVIII. - Astrelogia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, ————— " Menescalía, Bn enca y Lluis LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 23 BARCELONA i Ni Ei Fa di dem pessetas 1 any : (que . Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las. Ribes de la En tat y poden consultar la Biblioteca y Museo. — i i Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, mena los mesos de Juliól, Agost y Septembre. lt Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Eldoni Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à ial In titució, previa atra de la En cia AUSQR Tiratjes 5 5 part: ds A d 100 En s /— 4- 4 planas 280 ptas. / 5 ptas. dl é eta es US ad SAL AO, Es A uei a e S i l Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament à qui 'd demani. AA) a BE Toutes les communications et échanges doivent. Gtre en- 4 L: o voyéss au siège de la Societé: / j l Paradis, OR 21. Barcelona (Espagne) i LI NO Ri —BEMEREUNG a eInstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 10, Barce. lona)s desitja 'l cambi de publicacións. oo Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce : lona) bittet um Gegensendungen. , La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradi, 10, Barce- — lona)o desea el cambio de publicaciones. "ame o The elnstitució Catalana d' Historia Ds —(Paradis, 10. humiell ps Ec desires to exchange publications..— La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- laedo demande l'échange. —— Le La elnstitució Catalana d' Historia Natural. is 10, Baga, lona)a chiede ricambio. ha BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 BPOCA BARCELONA, MARÇ DE 1908 ANy V.—NÚM. 8 SECCIÓ ORICIÓL SESSIÓ ORDINARIA DEL 5 DE MARÇ DE 1908. S' obrí la sessió é les nou y mitja del vespre, presidint D. Emili Tarré y abla assistencia dels socis Srs. Llenas, Ferrer y Vert, So- ler, Tomas, VVynn, Sagarra, Corretjer y Armengol. Se llegiren las propostas firmades dels socis Mossen Norbert Font y Sagué, D. Llorens Tomas y D. Federich VVynn, solicitant l'admissió de D. Juli Vintró y D. dal Salvany com é soeis numeraris. Foren admesos: D. Manel Corretjer, D. Anton Armengol, don Melcior Cases Rubiol, D. Camil Valls y D. Joan Camprubí, com à socis numeraris proposats en la darrera sessió. Se donà compte de una comunicació de Mossen Marian Faura sobre adicions é la fauna miocénica de Montjuich, citant un aplech d' especies, algunes noves pera la ciencia y altres no citades enca- ra ú Catalunya. D. Federich Vynn y Ellis llegí una comunicació sobre la ex- cursió que feren el professor y alumnes de la càtedra de Geología: dels cEstudis Universitaris Catalans el día 9 del passat mes à Re- xach, visitant una mina de Baritina que s' explota en dita regió, de la que '"n feu una interessant resenya y cità la Limonita junt ab altres minerals recullits en 1a metexa. Se llegí una comunicació del soci de Teyà D. Jacinto Barrera tractant d' unes notes sobre les costums de la gallina, fundantles. dit senyor en observacións molt interessants. El Conservador del Museu donà compte d' haverse rebut pera 84 INStriTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL el meteix un Alcedo 4ispida cassat al Prat del Llobregat, donatiu de don Manel Llenas, y el peix Lota maculata de Pineda, donatiu de don Llorens Tomas. El Bibliotecari també donà compte d' haverse rebut pera la Bi- blioteca el llibre d' eAdresses d' Entomólechs: publicat per la casa JunE, donatiu de D. Emili Tarré. La edlnstitució: agraheix viva- ment als senyors donants que venen à enriquirla ab sos donatius. Y no haventhi res més de que tractar s'axecà la sessió à tres quarts de onze. COMUNICACIONS CONTRIBUCIÓ À LA ORNITOLOGÍA DE CATALUNYA El Gecinus squamatus, Gray, trobat a Catalunya A primers de Febrer fou caçat, al terme de Gavà, un eczemplar de la especie à que "m refereixo. Adquirit per l'amich y consoci se- nyor Soler, preparador de nostra Institució, me fou venuda als pochs díes, havent entrat à formar part de la meva colecció d' aucells de nostra regió. La especie à que 'm referexo, que m' era desconeguda, se 'm mostrà à primer cop d' ull com pertanyent (y axís ho es) al genre Gecinus, que com ja sabeu es un dels més típichs de la familia Picide, formada per Vigors en 1825. — L'exemplar en questió apareix com un Gecinus viridis ó Picot vert, conegut segurament de molts del meus consoeis. Les diferen- cies que desde 'l moment d' observàr-se-l s' hi remarquen són: Primera: Una major talla, la que es de 34 '/, centímetres, en tant que la del G. viridis es tan sols de 32. Segona: L' acoloriment del carpó, que es groch de crom, mentres que '1 del G. viridis es groch verdós, Després, seguint observantse se remarca una major vivesa INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 y nitidesa d' acoloriment, y una diferencia en la mitat superior de la esquena, en les espatlles y en les sutectrius aleres, es el dibuixat . ú modo d' un mallat, ó més bè d' una serie d' escates que donen ca- ràcter de distinció y magnificencia à la especie. D'aquest decorat li vé 'l nom de squamatus, donat per Gray en 1846, y acceptat per la immensa majoria dels ornitólechs. El dibuix es fet per dos tintes, més clara la una, més fosca la altra, aquella d'un cendrós groguench, la altre d' un bru rosench. Cal dir que 'l dibuix se des- taca ab suavitat sobre 'l fons general vert-olivaci. En cambi l' acoloriment del carpó, determinat per les plomes decoratives ó sobre plomes que mitj covrexen l'esmentat carpó, son d'un acoloriment molt viu, que salta molt del conjunt d' acolori- ment general de l' aucell. S' ha d' afegir que la cara inferior es més clara que la del Gecinus viridis. Acudint al volum XVIII, redactat per Edouard Hargitt, de l'in- comparable Catalogue of the Birds in the British Museum, editat pe 'l mateix, veritable catàlech mondial d' aucells, l únich en son genre per ara y sens dubte per molt temps, he trobat que l'eczem- plar en questió es el mascle adult de l' especie Gecinus squamatus, Gray, una de les 17 que 'l genre Gecinus ens ofereix fins avuy. Es exa especie una de les més grans del genre, ja que sols n' hi ha una altra, el G. gorii, que la iguali, totes les demés oscilen entre 24 cen- tímetres mascle y 22 femella el G chlorogaster, y 82 centímetres el G. viridis. Segons l'autor del esmentat volum, la especie tè per habitat Catxemira, Afghanistan, Himalaya y Rumaón. En cap de les obres que traeten dels aucells de nostra part de mòn he vist que s' indiqui la existencia en ella del G. squamatus. Es donchs oportuna la noticia que donem, salvant el cas que desde la publicació del esmentat volum del British Museum, no hagi arri- bat la noticia de sa aparició en altres parts del vell continent. écAquesta especie ens haurà arribat excepcionalment à Espanya de l'Africa, hont hi habiti, ó hi sigui temporalment domiciliada2 çO bè hi serà en ella residenciada2 Carexent completament de dats de les regións meridionals de nostre Estat, hont la ornitología probablement ha de nàixer encara, mo tenint-ne tampoch de l' Africa (1) respecte à la existencia de De paer EES (1) Bè es veritat que qualques ornitólechs anglesos y alemanys han passat à explorar aquells terrers, mes ab son treball aillat, massa curt y 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NASURAL la especie en questió, es difícil aventurar una opinió sobre 'l par- , ticular. De tots modos, pot opinarse ab moltes probabilitats d' éxit que la especie hagi arribat fins à nosaltres de properes terres meri- dionals, Valencia, Murcia, Andalusia, hont hi deu existir en petit nombre igualment que à l' Africa. EMiILI TARRÉ. Excursió geològica à Gurb (Plana de Vich) Acabí l'antany ab una excursió 4 Gurb, localitat important per la abundancia de fóssils, al ensemps que per la bona conservació d' aquests, y que jo desconexia per complert. En aquesta m' hi acompanyaren els socis Sr. Rosals y Ferrer, quins també fruiren de belles troballes. Tota la Plana de Vich correspón al període del mar eocénich, trobantshi representats ab fóssils més ó menys característichs tots els pisos principalment en la época mitjana, segons els estudis que n' ha fet el canonge Almera (1), donant una idea clara y una determinació precisa d' aquella extensa formació, que no dupto que en Vesdevenir serà objecte d'importants estudis. Y pera lo que pugui ajudar als metexos, avuy presento mes impresions respecte d' aquexa localitat, que no 's diferencian, sino que refermen les donades pe'l Dr. Almera. quasi sempre fragmentari, ja que moltes voltes ha consistit en la investi- gació de determinada familia, genre ó especie, no ha pogut evidenciarse el contingent d' aucells en les terres à que 'ns referim. Es de desitjar, donchs, que hi hagi alli aymants d'aquexa part de 1a Zoologia que treballin pera fer la llista de les llurs especies ornitològiques. De segur que podrian figurar-hi qualques especies quina existencia à Europa y à Africa no es coneguda. (1) eAlmera:, Deseripción geològica de la comarca titulada :Plana de Vich. Mem. de la R. Soc. Esp. de Hist. Nat. Tom. III. Mem. 6: Madrid, 1906. — eDeseripción Geològica y Gènesis de la Plana de Vich. Mem. de la Real Ac. de Cienc. y Art. de Bar. Tercera época, vol. V, num. 20. Bar- celona, 1906. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 87 CES NS re Da SEU I as DE altres seda del ales ae 4 Per tota la vessant del Montseny fins à Vich se veu la extensió del Lutecià, que per sa inclinació, deguda al axecament del Mont- seny, se soterra al arrivar ú Vich quedant trencades en espedats, per rahó de l'erosió, les capes del Bartonià, axó en casi tota la part de ponent yY fins à Centelles y Balenyà. Nosaltres ens dirigirem cap al turó de Gurb, empro immediata- ment reconeguerem la base de l' eocénich superior, caraeterisada per unes tres ó quatre especies de pólipers que hi son ab abundó, prin- cipalment la Guettardia Thiolati D' Arch, en que jo hi trobí l' Es- calaria cf. collaborata Boury en perfecte estat y de major tamany, després segueix un bancal de poch espessor contenint motllos de variades especies, empró à voltes dexen molt que desitjar pera po- guersen fer una determinació ben exacta, poguentshi distingir al- guns Pectens y rares Terebratulines, que son més abundantes en les capes immediates superiors junt ab Miliolites y púes d' equinits, ad- junts s' hi troban immediatament els Coelopleurus característichs d' aquesta localitat y que hi son abundantíssims, dexantshi veurer queleuna Serpula que després fins al últim segueix essenthi ab abundó entre equinits, Spondylus y altres bivalbs, y acaba Vespedat ab un dipósit de guix que correspón sens dupte al Oligocé reco- bert per margues postpliocéniques poch consistentes. Aqueix es el tall corresponent à n' aquell turó, estudiat ja en particular pe 'ls senyors Thos y Maureta (1), com també encar que més lleugerement per M. Carez (2), recopilats dits treballs per en Mallada (8) y del qual nosaltres n' hem tret les segtents especies presentades en conjunt: Foraminifers Orbitolites radians D' Arch. x stellata D' Arch. 2 Fortissi D' Arch. OO papyracedè D'Arch. (1) Thos y Maureta, ceDescripción fisica, minera y geològica de la pro- vineia de Barcelona.: Mem. de la Real Com. del Mapa Geol. de Espaia, p. 386 y seg. (2) Carez, cEtudes des terrains crétacés et. tertiaires du Nort de l'Es- pagne.7 (8) Mallada, cExplicación del Mapa Geolóògico de Espaia:, Mem. de la Com. del Mapa Geel. de Espaiia (1907), t. VI, p. 115, etc. 139 j 58: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Li ee — a ——— —— —é— —é— me Operculina granulosa Leym. Ll calamifera D' Arch. Pólipers Guettardia Thiolati D' Arch. x SP: Trochocyathus sp. P 2 (algunes altres especies indeterminables). Equinits Coelopleurus coronalis Rlein. (—equis), es abundantíssim en la part mitja. Schizaster Sp. 2 Tres especies noves. Crenaster 2 sp. (1). Crustaci Cancer sp. ab perfecte estat, empró que per mancaments especials sento no poguerlo determinar. Anelits Serpula spirulea Lam. Abundantíssima y característica de nos- tre Bartonià. Serpula dilatata Arch. Gasteropots Conus brevis J. Sovv. Voluta Rarpula2 Lam. Murex contabulatus2 Lam. Turritella carinifera Desh. var. En les margues superiors (2) 9 cf. Vasseuri 2 Cossm. id. id. 2 SP. id. id. Cerithium Geslini Desh. 2 curvicostatum Desh. id. id. 2 SP. id. id. (1) Aquest Cremastir juntament ab les tres especies noves anteriors les. hem enviat à determinar à M. Lambert, de les que nm donarém compte segons el resultat de sos estudis. (0) Aquestes margues més superiors à mon entendre pertanyen al Ludià, emprò ens faltan datos paleontológichs més conerets. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Scalaria cf. collaborata Boury, de majors dimensions que la tipu. En les margues més inferiors. éPleurotomaria concava Desh. Lamelibranquis Ostrea Raincourti Desh. Anomíia pellucida Desh. Spondylus timoideus Bell. 2 rarispina Desh. 2 atacicus Doncieux. 2 SP. Varies especies interessants desconegudes y que no he pogut determinar. Pecten subtripartitus D' Arch. Abundantíssim. 2 af. multicarinata Desh. . — af. infumata Lam. de SD: Arca af. interposita Desh. a —Reterodonta Desb. Crassatella Parissiensis D'Orb. gibbossula Lam. Cardium cf. verrucossum Desh. Chama calcarata Lam. — granulosa Rou. En les margues més superiors, tal volta ludianes. . Venus turgidula Desh. Sirena roborata Desh. Lucina contorta Def. — —consobrina Desh. Tellina escalaroides Lam. Braquiopots Terebratulina Defrancei Brong. 2 tenuistriata Leym. (S. tenuiplicata) Leym. — Aquesta hi es ab abundó en les margues mitjes y que mí apar esser una especie nova. Aquestes son les especies que nosaltres trobarem en aquest jaci- 40 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ment tant important que malgrat y esser superficialment estudiat no dexa de reconéxerlo el paleontólech. Y pera que aquesta nota resulti més complerta cal fer constar les especies que ú més de les dites han reconegut eminents geólechs. Axí el canonge Almera (1) cita: Turbinolia sp. Celopleurus Isabellae Collin. Spondylus Roualti D'Arch. — radula LamE. var. Pecten (Clamys) Parisiensis D'Orb. — imbricatus Desh. — subimbricatus de Munst. (in Goldfuss. lam. he. 8). — ornatus Desh. var. — Bouei D'Arch. — opercularis Lamb. — optatus Desh. Cardium ef. Barin Sovv. Chama papyracea Desb. Cutherea levigata LamY. Los Srs. Thos y Maureta (2) hi citan en aquesta metexa locali- tat, à més, les especies que seguexen: Stylocenia Vicaryi Haime. Cycloseris andianensis D'Arch. Eschara moniliferc EdYv. Spondylus Talavignesi D'Arch. — granulosus Desh. ss asperiulus Munst, Crassatella sinuosa Desh. Pleurotomaria Deshayesi Bell. Turritella imbricataria Lam. Y per últim en Carez (8) ja hi trobà, à més d' algunes dites: Arca Genei Bell. Ostrea gigantea Dub. (1) En les obres ja citades. (2) En sa obra ja citada eDescripción de la provincia de Barcelona:, pàginas 319 à 822. -(8) Obr. cit. INSrIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 41 en la part inferior, com jo també ne trobí restes d' una gran Qs- trea que tal volta son també d' aquesta que cità en Carez, empró al mitj. Axí quedan acoblats tots els trevalls que fins el present s' han fet d' aquest jaciment y que pe'ls datos paleontológichs el fan pertanyer al període del pis Bartonià, sens lloch à duptes, encar que 4 mon entendre les capes mes superiors poden pertanyer al Lu- dià, com ja he dit més amunt, empró no m' atrevesch ú afirmarho sens datos més característichs que tal volta nos els proporcionaràn esdevenidors y més profonds estudis. MosSSEN MARIAÀN FAURA Y SANS Barcelona, 6 Febrer 1908. Per què escatainan les gallines quan han posí L'out La naturalesa no obra may à cegues, tot en ella tè la sèva rahó de ser: quan en determinades circunstancies un animal fa constant- ment un meteix acte, encara que n' ignorém el fí, no hi ha dupte que per un motiu ó altre el fa. Els animals silvestres al passar à domés- tiehs conservan los sèus órgans é instints, per més que no necessitin d' uns ni altres en lo nou estat. Axís el toro conserva les banyes y el caball l' instint de tirar còsses. Lo fi perque la naturalesa ha dotat de semblants armes al toro y de tals instints al caball, es tan clar que lo més llech l' endevina. Pero hi ha vegades, com lo càs objecte d' aquesta nota, en que la explicació no tè res de senzilla. Per explicar aquestos difícils cassos lo millor es estudiar als ani- mals en l' estat silvestre si es possible, ó quan menos en l' estat de complerta llibertat. En l'istiu de 1908 criava jo à Teyà unes quantes gallines, àú les que permetia córrer lliurement à tota hora per lo jardí de casa. A entrada de fosch anaven les tals gallines à ajocarse en el galliner, que permanexía obert durant tot lo dia y en el qual hi entraven 42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL sempre que 'ls convenia, ja fos pera menjar ó beurer, ja pera pon- drer en els nials. Un día, de casualitat vaig observar que una d' elles, que per son natural era molt mansa, sortía de dintre una bardissa que cubría un marge, tota esberada y escatainant escan- dalosament llarch rato per los alrededors del punt d' ahont havía sortit. Picat per la curiositat, vaig voler examinar qué hi havía en la bardissa que hagués esberat d' aquella manera à la mansa ga- llina, y ab gran sorpresa, en lloch de descubrirhi una mustela, serp ó altre alimanya, vaig trobarhi un niu completament amagat ab uns quants ous de gallina dintre. En lloch de emportarmen. els ous, vaig dexarlos en el niu, tal com estaven, pera veurer Si /8 repetiria altre vegada aquest rar fenómen del que no m' en sa- bía explicar la causa. Axís succehí, en efecte: sempre que vaig veurer sortir la gallina de son niu, y ho vaig veurer moltes vega- des, va efectuarho esberada y escatainant. Per fi, satisfeta ja ma curiositat, vaig tréurerli los ous del niu à mesura que 'ls bi anava ponent, pero per axó l' escataineig y l' esberament continuaren de igual manera al dexar el niu. Quina explicació satisfactoria fs pot donar à aquest extrany fet de la gallina La que jo li dono es la seguent: Los antecessors silvestres de nostres gallines, sens dupte, viuríian en boscos ó herms ahont abundarían les musteles, fuines, gats mesqués y al- tres animals danyins que acostuman cassar à l' aguait. Si la gallina surtís tranquilament de dintre una mata ó bardissa, ahont res hi tenía que fer lo animal carnicer que axó per casualitat observés, sospitant ab fonament que allí hi tenía lo niu la gallina, hi aniría à menjàrseli 'ls ous, pero si la gallina surt esberada entonant lo crit d' alarma, dit carnicer fugirà més que depressa d' aquell lloch, sense res examinar, de pòr que del perill que amenassava à la gallina ne fos ell la víctima. Que l' escateineig es lo crit ab que la gallina expressa l' esferament, à més d' indicarho la naturalesa del cant, ho proba que algunes vegades al entrar les mestresses als galliners à recullir los ous que dit escateineig els prometia, en lloch d' ous en los nials sols s' han trobat ab l'aviràm esberada per la presencia d' algun animal ó persona extranya en lo galliner. Doncehs bè, si 'l toro conserva l' instint de donar banyades y el caball io de tirar còsses, fins quan ja no necessitan defensarse de sos naturals enemichs, ossos, lleons ó tigres, res tindria d' ex- irany que la gallina, encara que no tingués necessitat d' alarmar é INSrIirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 48 cap fuina ó gat mesqué, també entonés lo crit d' alerta quan surt de lo nial un cop post l' ou. Que "IS aucells prenen moltes pre- caucions al sortir de son niu à fi de no descubrirlo à sos naturals enemichs, ho he pogut observar ab un de cogullades fet ú terra dintre d' un elotet en un camp incult. Al descubrir aquest niu vaig palpar els ous trobantlos calents, lo que probava que la vella (mare) els acabava de dexar, encara que jo no la vegí volar. Una altre vegada, visitantlo ab prevenció, al arribarhi vaig veure la vella que s' axecava volant, no de ahont hi tenía lo niu, sino de molt mes enllà. Axó me probà que al veurem ja de lluny havía abandonat lo niu peonant ú gran distancia. JACINTO BARRERA. Teyà, 26 Febrer 1908. EXCURSIÓ GEOLÓGICA A REXACH El día 9 del passat mes de Febrer ens varem reunir à les onze del dematí en la estació del ferrocarril del Nort pera marxar cap à Moncada els alumnes de la càtedra de geologia dels e Estudis Uni- versitaris Catalansx, honrosa institució genuina de la nostra terra, més alguns altres companys, amants també d' aquesta ciencia, pre- sidits tots, com de costum, per nostre intelligent y benvolgut pro- fessor, Mossen Norbert Font y Sagué. Arribats allí dexarem el tren y ens encaminarem tot seguit, atravessant dita població y el riu Besós, envers Rexach, ahont ens proposavem visitar la mina de Baritina en aquella comarca enclo- sa, Objecte principal de la excursió. Tan bon punt allí congregats, l esmentat professor ens feu ins- tructives observacions à la vista metexa del filó ab V intent de fa- cilitar nostres estudis y conexements en aquet ram de la Historia Natural. Dit filó apareix avuy día ú vuytanta metres d' altitut, empreso- nat dins una massa de piçarra entre capes d'argila, y la part que RO ME a a a An 44 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL hi ha al descobert presenta una amplada de quatre metres per nou d' alçada aproximadament, va en direcció de NE. à SE. y cap- bussa cap al E. Recullirem, ensemps, diferents exemplars de Baritina, Fluorina de diversos matissos, Galena, dendrites d' óxit de ferre, Espat ca- liç, Siderosa y també alguna roca ab unes incrustacions qual natu- ralesa no poguerem definir à primera vista, pero que l' anàlisis fet posteriorment en el laboratori ha demostrat ser de Limonita. Aquesta mina està en plena explotació per una empresa catala- na que destina tot el producte d' extracció à una nova industria química y no à falsificacions, com desgraciadament en molts casos s' ha utilisat aquet mineral per gent poch escrupulosa. A la tarde varem anar al tall obert per la vía férrea de Sant Joan de les Abadeses entre Masrampinyo y Mollet, ahont s' hi tro- ba el miocénich ab alguns fóssils, entre ells, Turritelles, Conus y Balanus, si bè hi son molt escassos y en no gayre bon estat, per lo que en resulta molt difícil llur classificació. Ja de tornada emprenguerem la ascensió al turó de Moncada fins prop del cim en que 's troban les piçarres silúriques ab Graptolites y la caliça blava nodulosa ab Orthoceras, donant axís per acabada la excursió, y disposats ú empendren una altra lo abans possible. OF. VVYYNN Y ELLIS. tmp. L4 HORMIGA DE ORO.—Nuevs San Francisco 17, Barcelona, ació Catalana d'Historia Naturals 3 - ptas. h dotada 8 2 1901, 1909 ds 1903 plegats (quedan pocas colec- - cions) . d'AS LE RE Ma 25 ay O An, i dB Números solts, sempre que n' l'hi hagin de sobrers. 0:25. Catúlech de Himenópters de Catalunya, — per D. Reg ea o: Pere Rua Li 4 0:60 ptas. sada 0:50 Dir ia: 0360 Dia, Seitide y Hdilida: dd a OS GO Moside do a el: SI LL Re a (JO 8) — Pompilidae. . Es Mer MON EE AMI EQ SO i i Per D. Joseph M.2 BofilE I leimeumonide. . DE Marta a 1:00 Llamieies lategie ca 100 Pera adquirir qualsevol d' aquestas pablicacións, dirigiss al dial Ja INsmrució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). Pera pagos inferiors 4 50 pessetas poden enviarse Solo de correus e 0115 ptas., 0/10 ptas., O'05 ptas., y O'O2 ptas. Els sellos francesos, alians y alemanys de 0: 15 frs., 0'15 liras y 0'20 mÈs., també son SOS. Els RA: superiors à 50. pessetas poden ferse efectius pel Giro Cs L4 6 o ef i 2 i Candi que É i Institució dd alilés docielals N atural Novitates—Berlin. RE — Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. — Berlín. — R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. qi ea o Polixena.— Viena. Instituto Egyptien.—Cairo (Egipto). — Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. ——Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique Namuroisse. —Namur (Belgica). Societé Belge de Geologie, de Paleontologie et d Hydrologie. — Bruselas. ——Sociedade seientifica de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Revista Chilena de Historia Natural. —V alparaíso (Chile). NA Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). — Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. — ——RealAcademia deCiencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. o Butlletí del Diccionaridelallengua catalana. — Palma de Mallor ca. Revistà Montserratina. —Monastir de Montserrat. Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- co.— Mahon (Menorca) Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (E. U. United States Geological Survey. —VVashington (E. U. American Museum of Natural History. —Nev-YorE (E. Boston Society of Natural History. — Boston (E. UÚ. A. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (EB. U. A.) The Lloyd Library. —Cincinati-Ohio (E. U. A.) Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (EB. U. A.) The Chicago Academy of Sciences. — Chicago (E. U A. ) La Feuille-des jeunes Naturalistes. —Paris. Museum de Histoire Naturelle. —París. Societé Entomologique de France. —París. Societé Zoologique de France.—París. Institut de Zoologie de P Université de Montpeller. Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—Carcasona. Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— A. cl U. A ca Nantes. 3 di Museo Civico di Storia Naturale di — Genova. Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Universitó Torino. R. Stazione di Entomologia Agraria, e Rediao —Floreneia. Società di Naturalisti.. Nàpoles. Academia Gioenia di Science Naturali. — Catania (Italia). Reale Accademia dei Lincei.—Roma. Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. ds Zoological Society of London. —Londres. Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. Musee Oceanografique de —Mónaco. Institut Geologique de México. —México. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. eBroteriao —Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de : San Fiel. —Soalheira (Portugal). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé de Naturalistes de Riev (Rusia). Institut Zootonique de l'Université de—Jurgen (Rusia). Museo Nacional de—Buenos—Aires (Rep. Arg.) Societé Entomologique- du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna (Suissa). Institut National Genovois.—Genève (Suissa). Entomologislt Tidolrift. Entomologista Fòreningen i—Sto- eEholm (Suecia). Université de Upsala (Suecia). Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. El Colmenero Espafiol. —Barcelona (Gracia). t Institució Gatalana s 4 Historia Natural ——.. Nulla unquam daten fidem et rationem vera dissensio esse potest. . OO CoNST. DE Fip. cars. C. IV. S UMARI El y Sagué . Pbre.—Un nou jaciment de Molibdenita. P al i : ei. —Historia de les Ciencies N aturais à a . del sigle IH SA AV, — Ei ti aa Moon, 'Epidemilogia, — aca i LOCAL SOCIAL . Carrer (del Paradís, núm. 10, pis rec on BARCELONA /— Es sos en NA PU: des Donseias L: y (q n fe D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de 12 Institució, Paradís, 10, L.er), reben totas las BOE a de la Sbl cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. AE Cas Na a Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Inatitació los mesos de Juliól, Agost Y Septembre. — . Anuncis. —ElS de cambis de llibres ú db d' Historia N s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas acers à titució, previa aprovació de la Junta. —— i Nenes ó part: t i 50 exemplars — i 1. 4 planas 250 ptas. ei Ni. 5 ptas. i Es 5. 8 2 RD DM i ha Ó a Ed ic tse die RO sea en CUA Números de mostra. —Seràn enviats Ertaitament i qu (GS demani. ss Toutes les communications et cehanges doivent Giro: voyées au siège de la Societé: 2 aradis, 10, da él: d —Barcelona (Espagn NOTA.—BEMERRUNG La dinstitució Catalana d' Historia Natural. SE 10, ot desitja 1 cambi de ae lona)o desea el cambio de a H : The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 10, Bare lona)a desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barc, Le demande P échange. Da qe pe te ec ari h/ i rel v CBUTELETÍ sal ens BAR DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 2.2 ÈPOCA , BARCELONA, ABRIL DE 1908 ANY V.—Núu. 4 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DE 2 DE ABRIL DE 1908 - A las nou del vespre el 9r. president D. Emili Tarré obrí. la sessió ab la assistencia dels socis senyors Llenas, Ferrer y Vert, Maluquer (S.), Maluquer (J.), Tomés, YVYynn, Soler, Ferrer y Go- mis, Mas de Xaxars, Corretjer, Ventalló y Armengol. : Seguidament se llegí l' acta de la anterior sessió, que fou apro- vada per unanimitat. Previa votació foren admesos per majoria com à socis numera- — ris D. Joseph Salvany y D. Juli Vintró, proposats en la anterior sessió. Els socis D. Emili Tarré, Mossen Norbert Font y Sagué v don Joseph M." Bofill presentaren com ó soci numerari àú D. Lambert Mata, que viu en lo carrer de Tantarantana, 2, ler., de aquesta ciutat. Els soeis D. Fedetieh Vynn, D. Felip Ferrer y Verty D. Ignasi de Sagarra proposaren com à soci numerari à D. Ramón de Casano- va y de Parrella, que viu en lo carrer de Casp, 41, principal, també de aquesta ciutat. . Els soçis D. Emili Tarré, D. Felip, Ferrer y Vert y D. Joseph M. Mas de Xaxars proposaren com à soci numerari à D. Asenei Codina, que viu à Montgat (casa: Antonet). . Se llegí un trevall de , Mossen. Norbert Font y Sagué ES un nou jaciment de, Molibdendiqui trobada sub ab Epidota en el sub-sol de Sarrià. També s' en censal un de Monion Mari Faura, citant, la. 46 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Fosforita à Catalunya, trovada à Santa Creu de Olorde y poste- riorment é Malgrat. Don Federich VVynn llegí una nota de la excursió que feren à, Sant Andreu de la Barca el professor y alumnes de la Càtedra de Geología dels .Estudis Universitaris Catalans. Se donà compte d' un trevall de D. Carlos Pau sobre una ex- cursió à Gredos, citant moltes formes noves de plantes, propies de aquella encontrada. D. Emili Tarré presentà un trevall sobre la arribada de alguns. aucells à Catalunya. D. Felip Ferrer y Vert presentà alguns coleópters recullits en l' avench d' En Roca, al explorarlo el eClub Montanyench.2 Finalment D. Llorens Tomàs donà compte d' haverse trobat al Papiol l' Helix vilasarum. , Mossen Norbert Font y Sagué y Mossen Marian Faura donaren respectivament pera'l Museu Molibdenita de Sarrià y Fosforita de Malgrat, agrahint moltissim la Institució à dits senyors els seus donatius. Y no haventhi res més de que tractar s' axecà la sessió à les onze. COMUNICACIONS Un nou jaciment de Molibdenita A les localitats ja citades en les planes d' aquest Butlletí de la INSTITUCIÓ CATALANA DE HISTORIA NATURAL, donant compte de la trovalla de jaciments de Molibdenita a Catalunya, aytals com els dels Pirineus, Pedralbes y Montseny, ens cal afegirnhi avuy una altra que, si be ara ja es inaccessible, no dexa de tenir interés científich desde 'l moment en que 's conserven els exemplars trovats. I Es INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 47 Aquets ho foren al fer la perforació de un pou en el pati del col- legi dels PP. Escolapis de Sarrià, pou obert en la massa del granit que allí està del tot alterat en la superficie de la terra, pero als pochs metres de fondaria ja 's presenta en estat normal. Del exàmen dels troços arrencats al obrir el pou se veu que 'l granit es del tipu normal d' aquesta localitat, molt grisench per l abundós predomini de la mica negra. Dintre la massa compacta de aquest granit y a una fondaria de 8 m. s' hi presentà com una veta ó filó de roca més rosada, que es 1a que contenia 'l mineral en bastanta abundancia. Avuy el pou es plé d' ayga y no es possi- ble estudiar im situ el jaciment pera ferse càrrech de les seues condicions de formació: ab tot tenim à la vista un hermós exemplar cedit pe"l P. Rector del Colegi, que per la seua constitució pot donarnos molta llum. En ell s' hi veu el granit típich molt abundós en mica negra, que passa insensiblement, sense fractura, ni plà de juntura, a una pegmatita formada per grossos eristalls de quarç y feldespat de intensa color rosada, de manera que no 's tracta de un filó propiament dit, sino de una mena d' Exudació Ó secreció de la roca granítica. Dintre aquesta pegmatita aparexen abundoses bolsadetes de Molibdenita y de Epidota radiada, junt ab altres més grans de Pi- rita. La Molibdenita y la Epidota son barrejades, de manera que totes les bolsades de Molibdenita tenen Epidota, pero en cambi hi ha bolsades de Epidota sola. L' origen metamórfich d' aquesta formació y associació de mi- nerals es induptable si la considerém ailladament, pero molt més si la relacioném ab les properes formacions del Tibidabo ab ses amfibolites y granatites, demunt les quals descansen les piçarres ab chiastolita y estaurótida. N. FoNrT Y SAGUÉ, Plre. Abril 1908. 48 INSTIrUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL UNA VISITA A GREDOS C. Pan Sobre cuatrocientas formas diferentes recogi en seis días por los montes de Logrofio, Burgos y Soria: este afio pasado, en la pro- vincia de Avila, no pude llegar àú doscientas setenta. Las plantas de Gredos hay que estudiarlas por comparación, porque hànse dado como idénticas ó las de otras regiones, por ejemplo en las de Sierra Nevada, y à mí no me resulta esa con- formidad. La estruetura de aquellas cumbres, vista con los gemelos desde los montes que separan Piedrahita de Navalperal de Tormes, me entristeció: rodé la cabeza y auguré poca recolección. Hay mucho pico, mucha inclinación en sus laderas: pocas llanuras. Lo verdade.- ramente rico en la Sierra. de Gredos es la región montana: pero era tarde (23 de Julio). I El Pinar de Hoyoquesero es de lo més rieo que conozco en Es- pafia. Se puede comparar con el monte del castillo de Jàtiva, es muy parecido à ciertos rincones y valles del Pirineo Aragonés. Yo creo que en el centro de 1a Península no existe cosa que ni remo- tamente sele parezca. Aquello es un verdadero paraíso. El día 24 de Julio salimos en compadiía del Sr. Rheil, de Praga, de Navalperal de Tormes: nos refugiamos en un chozo de pastores que cerca de las Pozas existia. El día 25 subimos à la Laguna: el Sr. Eheil compara aquel anfiteatro rocoso con el Circo de Gavarnie y lo encuentra muy parecido. Aquella tarde herborizamos en las cercanias de la Laguna: fuera de nuestro alcance, pero no muy lejos de la orilla Norte, ví en abundancia un Sparganium que no pude recoger ni adivinar la especie. Leresche (Deua exc. bot. p. 148 in observatione) afirma que se trata del Sparganium natans L. Volvimos al chozo con las cajas bien repletas de hierbas raras, y al día siguiente (26) atravesando montes, rios, barrancos y cam.- pos nos dirigimos à Navarredonda, pero como en el pueblo era feria, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 49 temimos la aglomeración de gente en las posadas y dejamos el pue- blo à la izquierda, yendo ú dormir é la Venta nueva de San Martín. El día 27 el Sr. Rheil marchó à Talavera y yo al Pinar de Ho- yoquesero. Aquella misma tarde la dilígencia me condujo à Avila: Hé aquí una ligera noticia de las formas nuevas, críticas ó cu- riosas que traje, omitiendo las nuevas para la región ( Carex 'dista- duja Desf. por ejemplo) y las propias del país Cirsium Bourgea- num VVillE.l Genista Garpetana Lereschel, etc.) o COTYLEDON GREDENSIS.— Cotgledoni penduline per affinis, sed corollis magnis primo aspectu diversa. Rocas de la región montana en compafiía del Sedum anglicum Huds. var. pyrenaicum Lge. CENTAUREA AVILZ.—C. Pdaui Loseos vàlde proxima hoc non obstante, anthodii squamis in spínula molli produeta apendice, ciliis longioribus disco nigro ovato ad basim membrana latissima, distineta. En las rocas junto à la Laguna. Dedivedó à D. Pedro de Avila, por tener noticias de haberla recogido en el mismo sitio que nos- otros, yendo en compafiía de D. José Secall, hà dos ó tres afios. FESTUCA PYRENAICA Reut. var. IBERICA (HacH.) Pau. F. cesuil var. iberica HacE. monogr. 196 (1882). Més arriba de los 2.000 m. en los montes vecinos é la Laguna. Las gramíneas son abundantes, yo las descuidé bastante y hoy lo siento, porque han de existir novedades. çAn J. rubra var: prui- nosa VVillE.2 GENISTA LANATA:— Cytissi albi facies sed foliis Miraissr petalis candidis, Geniste cineree leguminibus sed dense sericeis, lanatis, unde nomen. Eam nulla species mihi affinis dicere potest. Laderas yesosas y calizas de la región montana. — ERODIUM ROMANUM (L.) VV. var. CARVIFOLIUM (B. et R. ) Pau. — E. carvifolium B. et R. Praderas desecadas en los. pinares de Navarredonda. SOLIDAGO VIRGA-AUREA L. Var. GREDENSIS. Caules simplices 15-40 cm. Folia eliptica cuneata apicé lanceo- lata serrata serràturis mucronato:aristulatis. Anthodii sguamze ex- ternee lanceolatis omnes plus minusve acutis. Ad varietatem al- pestrem VVillE. p. p. differt foliis brevioribus latioribusque dentibus maioribus. Eisdem caract. alpestri Boiss. —Variat ere ie margine integrol (Reyes Prosper, 25 Aug. 1904).: I de, P 50 INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL Més arriba de los 2.000m frecuente. BRASSICA CHEIBRANTHUS Vill. var. GREDENSIS. Difiere de la var. nevadensis Boiss. por las hojas un poquito més pelosas, pedúnculos més largos, silicuas més anchas y doble ma- Yores, pico més robusto y mayor. Var ORTHOCARPA.—SUubescaposa como la precedente y corres- pondiente como ella à la variedad montana VVillgomm, ea ess hojas son en mayor número é hirsutas, las silicuas erectas més cortamente pedunculadas. Difiere de la variedad gredensis por las hojas en mayor número, silicuas no adelgazadas en la base. Cumbres de Gredos: pero la variedad Gredense sube à mayores alturas. CENTAUREA CARPETANA B. et R. var. MAIORIFOLIA. Folia ampliora et longiora capitulis robustioribus.—Pinar de Hoyoquesero. ECHIUM GREDENSE, Folia radicalia oblonga acuta, caulina linearia, caules simpli- ces duplici indumento, primo vetifero, altero piloso, calyces pus niis linearibus Obtrinculis: corola cornea tubulosa parce cla staminibus exertis, nuculze parvuls rugosge transverse, acumina- tee dorso carinate. A. E. Pavoniano Boiss., ex deseriptione, ditient folis in petiolum longum attenuatis indumento simplici, panicula oblonga et habitu E. vulgaris. Sitios pedregosos al rededor de la Laguna. 1 RuBus HOoYOQUESERANUS. E sectione Corylifolii Joctze gr.2 Sub thyrsoidei Jocre. I Turiones angulato-sulcati glauci aculeis parvis rectiusculis: folia ternata longe petiolata petiolis villosulis, ramis LorEiuns pubescentibus aculeis brevioribus, foliis longe pedunculatis quina - tis petiolo canaliculato, foliole mediz longe petiolulatee. Pomicula pauciflora floribus parvis, sepalis tomentosis ingequaliter muero- natis petalis albis moris pubescentibus. Pinar de Hoyoquesero ad vias. RUBUS /Zoeleri var.) GREDENSIS. Turiones obtuse angulati faciebus canaliculatis. Rami fertiles aculeati, aculeis subulatis curvatis basi dilatatis, et dente glumduior 80 setosi. Folia quinata sat petiolata, foliolis discoloribus de serraturis brevibus, medio longe petiolulato. Pomicula paucifiora, sépalis tomentosis villosis et glandulosis mucronatis muerone elon.- INSTITUCIÓ CATALANA B'HISTORIA NATURAL , 51 - gato, petalis ovatis unguiculatis staminibus stylis longiocribus Navarredonda junto à los caminos y en compatiía del R. thyr- soideus VVimm., sin producir híbridosi rarísimo. BUTINIA BUNIOIDES B. et R. Var. UREDENSIS. Estilos abiertos en àngulo obtuso, à 10 sumo, horizontales. —Re- gión alpina. HIERACIUM CINERASCENS Jord. Var. CARPETANUM (UE.) Pau.— H. cavpetanum VVilIE.I e loco. Apenas constituye variedad esta compuesta que no es rara ó 2.000m. SILENE CILIATA Pourr. var. ARVATICA (Lag.) Pau.—S. Arvatica S. ciliata Var. geniculata VVilllz. (non Pourr.) Varios autores (Leresche, Levier, Avila, Secall) indicaron aquí esta forma que se encuentra í unos 2.200m de altura en sitios pe- dregosos. BiSCUTELLA LZVIGATA L. Var. GREDENSIS., B. varie Dum. affinis. Humilis 20 em. caulibus simplicibus ro- sularum foliis 80-40MmMm. oblogo-spathulatis margine 2-4 dentatis varce villosis, caulinis 2-8 parvulis bracteifumibus, floribus parvis, siliculis corym boso-racemosis, leevibus latitudine 6MmM. Sierra de Gredos. Var.) STRICTIFOLIA. B. Lime Rehb. habitu. Robusta 30-40 em. foliis radicalibus hirtis linearibus plurimis erectis densis, margine integris, subden- tatis vel profunde 2-6 dentatis, caulinis minoribus ciliatis integris seu dentatis floribus mediocribus, siliculis ad basim et ad summum truncatis dense granulatis. Avila (Barras, Gutierrez) en las rendijas de las rocas (Pau), Mayo y Junio. OENANTHE GALLOECICA P. et M. var. HERCULEA. Robusta maior valde pruinosa umbellis fructiferis magnis pe- tiolis longioribus robustioribusque ut fructu. Pinar de Hoyoquesero en los riachuelos. 52 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Contribució à LI Orntiolgia ú Galalnya Remarques sobre la HIRUNDO RUSTICA Linnaeus: ia UPUPA EPOPS, Linnaeus: el LUSCINIA VERA Brehm, y el RUBECULA FAMILIARIS Biyth. I v És Sobre la Hirundo rustica Linnaeus. El poble diu que la Aureneta es la missatgera de la primavera. Aquesta dita no es exaeta, mes s' acosta molt 4 la veritat. Si la pri- mavera no arriba ab la aureneta, es vinguda fa poch, ó no tardarà. gayres díes en venir. La observació de la arribada de les aurenetes doméstiques (parlo de la Hirundo rustica y de la Chelidon urbica), si ha pogut ésser observada ab tanta justesa es per la circonstancia que elles viuhen en el meteix domicili del home, elles son les més fidels ú la casa, hont, com sabreu, viuhen la una sota els porxos, sota la cornisa, ó sota el teulat d' una xemeneya, y l'altra sota un baleó ó cornisa. La observació es, donchs, fàcil. Coneretemnos ara é la Hirundo rustica. Com sabeu, ella passa la tardor y l' hivern al Nort de la Africa, hont se la ha trobada fins més enllà del Equador, si bè la immensa majoria se deturen als límits de la Zona temperada. Al arribar l' equinoeci de primavera la Hirundo rustica. retorna ó Europa. Heus aquí les observacions que sobre I dit aucell, fetes à Sant Pol de Mar (Costa de Llevant), per lo que respecta al primer día en que se les ha vist, puch oferir. Aquestes observacions puch garan- tirles, perque encara que no han sigut per mí fetes, ho han sigut per un amich mèu (1) en qui la veracitat es manifesta. 1888 Març 18 : 1904: — 16: 1893 — 16 800 jar ESP 1900. — //17 o LO geotdT 1907 21 1902 — 18 si 1908: — 18 1908 — 15 (1) D. Joan Roig y Reverter, inteligent viticultor y horticuitor. INSTITUCIÓ CATALANA: D'HISTORIA NATURAL 58 HI Sobre la Upupa epops Linneus.. La Upupa epops viu durant la bona temporada per tota la part meridional de la zona Paleàrtica, desde les illes Britàniques fins al Japó (accidentalment en Spitzberg), emigrant envers el N. E. de la Africa, Arabia, Planures de la India, vejéntsela també en la India Central barrejada ab la especie del país, la U. indica Reichenb. 4 Heusaçí els díes en que per la primera vegada se la es vista ú Sant Pol de Mar. 1899 Febrer, 8. EES A ID afe 0, i PS 1904 — 9 Com que no he vist senyalada la fetxa de la inmigració à nostra terra de la Upupa epops abans de Març, he pi des útil la present nota. II Sobre el Luscinia vera. Brehm. En Abril, el Luscinia vera retorna à Europa del Nort de la Afri- ca hont hi era desde darrers de Septembre de l'any anterior. La arribada d' aquet aucell no pot precisarse com la de la Aureneta, mes sa presencia, al sentirlo cantar, es evidenta. Heusaçí els díes en que, segons les observacions de la persona: à que me he referit, se la Le sentit per primera: vegada à Sant Pol de Mar: 1898 Abril 12 19083 ce : 1899 '— 10 Lou EL 06 1900: 20088 da È IDE dE vs 4909 : 1907 — 17 EI 19) 54 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL IV Sobre el Rubecula familiaris Biyth. El Rubecula familiaris ò Pit-roig es un dels pochs Bec-fins que no emigren. La característica del aucell es la familiaritat, son nom específich se basa sobre aquesta qualitat dominant en el psíquich de la especie. Pedría comparàrsel ab el gos, aquest noble amich del home. Al parlar del Pit-roig diu Toussenel que es el aucell més amich del home. Aquesta adhessió ó amor al home fa que s' ha po- gut anotar sa presencia. A entrada d' hivern, dexant els boscos, va à establirse en les encontrades baxes y fs dexa veure en les ca- ses de camp ó convents. L' amich de Sant Pol de Mar (4 qui me he referit abans) mí ha donat les segiients fetxes en les quals l' ha vist per primera vegada durant la estació. Y dech esmentar que tro- bantse l' amich en questió en son treball agrícol quasi cada any en el meteix indret, me deya que creya que erà '1 meteix aucell el que venía à acostàrseli com donantli el Deu-vos-guard d' amich Ha de conceptuar-se axís, li vaig dir, perque tota la historia de l' au: cell demostra una afecció al home y al lloch hont aquet es, en el que l' any anterior se trobà. No he tingut ocasió d' agafar cap d' aquets nobilíssims aucellets pera posàrloshi una senyal, quan propers à la primavera estén al punt d' anúrsen cap al bosch y altes terres. Mes qualques ornitólechs han colocat lligams vermells als peus dels esmentats Pit-roijos, havent vist retornats à sa casa els metexos. La memoria topogràfica per altra part no es exclusiva del Pit-roig y de les Aurenetes, es patrimoni de moltíssimes espe- cies, encara que en les esmentades indubtablement hi es molt re- marcable. Mes dexant aquestes consideracions heusaçí les fetxes ú que m' he referit: 1898 Oetubre 16 1899 , 18 1900 , 9 1901 2 15 1905 , 11 EMILI TARRÉ. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 55 Aticions 4 (a Fauna miocínica de Montiuici Nostre Montjuich ha sigut objecte de seriosos estudis pera tots els qui, més ó menys, han estudiat la constitució geològica de nos- tre terrer. I Aquesta montanya ha ocasionat innombrables lluites científi- ques pera determinar ab datos fonamentats la época corresponent ú la formació de quiscuna de les capes que la constituexen. Hi ha variades opinións respecte d' aqueix punt, defensades per inteli- gents geólechs, essent admesa la determinació donada per el doetor Almera en son valiós trevall (1) presentat ab motiu de les excursions que feren alguns individuus de la eSocieté géologique de France: en el Setembre y Octubre de 1898, quina opinió fou aprovada per distingits geólechs com en Deperet: essent aquesta de que la basa correspòn al helveció y que fins al cim del castell pertany al tortonià. Aytal conclusiò ha resultat de la comprobació de tots els estudis que d' aquesta montanya se havían fet, essent importants els d' en Llovet al agrupar la estratificació en 18 capes, que després foren reduides per La Marmora (2) y Toschi (3), no menys escrigué sobres aquesta localitat En Janer, essent no obstant més importants els trevalls d' en Vezian (4), Carez (5) y els Srs. Maureta y T'hos (6), empró el que ha investigat fins al últim aquesta montanya, gabinet ó laboratori natural de geólechs, ha sigut el Dr. Almera, com ho demostra en ses diferentes publicacions (7). (1) cA Sans et a Montjuicho por M.J. Almera.—Bull. Soc. geol. de Fran- ce, troisième série, tome vingt-sixième. p. 680, París, 1898 —-De Sans à Montjuich.: Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espaúa, t. XXVII, p. 96 (8). Madrid, 1903. (2) eCoupe demostrative de la montagne de Montjuich:, La Marmora. (83) eSur quelques localités d'Espagne et de France: par Toschi. (4) eDu terrain postpyréuéen des environs de Barcelona: par Vezian. (5) Carez, cEtude des terrains crétacés et tertiaires du Nord de i'Es- l'agne., (6) Maureta y Thos, cDescripción geològica dela provincia de Barce- lona, p. 883. (1) Entre altres: eDe Montjuich al Papiol:.z eDe Sans à Montju'chs, etc. 56 IxsrITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Mes jo en la present nota no pretench presentar noves opinions, sino que, subjecte à les deterncinacions donades per el Dr. Almera, tant sols pretench enriquir la Paleontologia d' aquesta montanya, jaciment típich de nostre Miocénich, essent objecte d' admiració y d' estudi per tots els distingits naturalistes del país y extrangers, Si bè acaba de desaparexer el jaciment més important, el de Ll Purritella rotifera. 9 D' aquesta montanya passan de 200 les especies citades, havent- nhi algunes de noves per la Ciencia, altres per nostres regions ibé- riques, y moltes per Catalunya: encar que hi ha un altre jaciment important el de Sant Pau d' Ordal, que com perteneix al meteix pis (Tortonià), resulta que moòltes de les especies se troban en abdós. Per lo tant er pues d' haverhi trobat. aquest nombre. d' espe- cies es difícil recullirnhi de noves, no obstant, en virtut d' haver encomenat Mossen Norbert Font y Sagué la fal-lera d' anar à bus- car fóssils, en llurs excursions pràctiques, ha. resultat que alguns dexebles dels cEstudis Universitaris Catalanso com en Valls, J. Co- lominas, Miquel Colominas, etc., després hi han fet excursions particulars pera aprofitarsen, recullinthi abundancia d' especies, fins à trovarnhi algunes de noves per la guel eu catalana y queleuna per la Ciencia. I Y à aquest objecte, pera queno quedin esvahides afuentós troya: lles, avuy les acoblo ab les que jo hi troví en mas excursions, pre- sentant la adjunta llista d' especies que encar no s' havían trobat en la montanya de Montjuich, quins exemplars jo he classificat sots la aprobació del Canonge Almera, nostre mestre, y que figu- ren en les col-leecions particulars dels excursionistes que les tro- baren, yY altres en la col-lecció del Seminari Conciliar. Son, donchs, les que seguexen: VERTEBRATS . Carcharodon auriculatus2 Agass. a dent. Col. Dr.. Serra- dell. i Lamna elegans Agass. Una dent é€ en molt bon estat de mitjanes dimensions. Col. Colominas. ge. Ogyrhina incerta2 Mich. Un exemplar. Col. Seminari. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 o gl o MOLUSCHS Conus (Dendroconus) Steindachmeri (Hochstetteri) H. et A. (gr. subraristriatus Costa). Algun exemplar relativament perfecte que dòna idea de pertanyer ú n' aquesta especie. Col. Colominas. ) vv ç CLYPEASTER BARCINENSIS Lambert Conus (Lithoconus) hungaricus H. et A. (gr. Mercati Brocc). Alguns exemplars. Col. Colominas. Conus (Lithoconus) Cacellensis Costa (gr. Mercati Broce). Dos exemplars. Col. Colominas. Conus (Leptoconus) Tarbellianus Grat. (var.—C. Sharpeanus da Costa). Pochs:exemplars. Col. Colominas. 5 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Conus (Leptoconus) extensus2 Partsch. Algun exemplar que per son estat m' ofereix dupte. Col. Colominas. Conus (Cheltyconus) avellana Lam. Alguns exemplars. Col. Colo- minas. Conus (Chelyconus) Johannae2 H. et A. (gr. C. avellana). Per no estar en perfectes condicions els exemplars, no m' atrevexo à de- terminarho, encar que la facies general corresponga à la especie senyalada. OC. Colominas. Conus (Ohelyconus) Suessi H. et A. Un exemplar. Col. Colo- minas. Conus (Chelyconus Sehroectingeri2 H. et A. (gr. C. ventricosus). Alguns exemplars. Col. Colominas. Voluta taurinia Bon. Sp. n. per Catalunya. Un sol exemplar. Col. Colominas. l Mitra fusiformis Brocce. Un exemplar. Col. Colominas. Chenopus pes-pelicani Phil. Un exemplar incomplert. Col. Colo- minas. Sigaretus haliotoideus Lin. Dos perfectes exemplars. Col, Colo— minas. Cerithium margaritaceum Broec. Un exemplar. Col. Colo- minas. Turritella Archimedis2 Brong. Un exemplar. Col. Colominas. Capulus hungaricus Lin. Un exemplar empastat à un Conus. Col. Seminari. Mytilus titanicus Alm. et Bof. (in literis). Especie nova per la Ciencia que trobà En Valls. Un exemplar en 1a Col. Valls, y un al- tre en 1a Col. Seminari. Modiola praeadriatica Alm. et Bof. (in literis). Esp. n. per la Ciencia, que 's troba en gran abundó en les margues fines groguena ques del Castell-vell SO. de Montjuich, ab les impresions de vege- tals. Col. Seminari, Col. Colominas, Col. Serradell, etc. Lucina incrassata Dubois. Un exemplar. Col. Colominas. Tellina strigosa Gmel. Un exemplar. Col. Colominas. EQUINITS Amphiope sp. Un tros. Col. Seminari. Clypeaster barcinensis Lambert. Un exemplar que, no poguentse .NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 classificar ab els coneguts, s' envià à M. Lambert, qui 'n feu una es- pecie nova per la Cieneia (1). Col. Almera (Seminari). Clypeaster Almerai Lambert. Un excelent exemplar, y especie nova per la Ciencia (2). Col. Almera (Seminari). j Hemiaster sp. Dos exemplars en pirita més ó menys limonitisada: y un d' ells enear conserva les púes. Col. Almera (Seminari), (1) Lambert, e Description des Echànides fossiles de la province de Barcelo- ne. 2me,. et 8me. parties: Echinides des Terrains Miocène et Pliocène. Appen- dice: Genre Hemiheliopsis.. En aquest trevall publicat en les eMemoires de la Societé Géologique de France: (Mem. 24, tome XIV, fasc. 2-8. Paris, 1906, en les planes 84 y 85 (Plancha VII, fig. 7) hi consta l' estudi que el mo" tivà i ferne la especie nova, essent la part més interessant: eGrande espé- ce dèprimée, à margues étalées, dont le test se souleve faiblement sous les pétales, ceux-ei sont peu saillants, larges, extèrieurement obtus, presque complétement fermés, subégaux, l'anterieur est seulement un peu plus allongé, mais non plus large que les autres. Zones porifères peu déprimées dont les pores sont séparés par des crètes etroites ne portant quiun rang de cing à six petits tubercules. Les aires interambulacraires, convexes entre les pétales, le sont cependant moins que ces derniers. Tubercules des pétales serobiculés, serrés, séparés par une simple crète de granules miliaires et bien différents de ceux plus petits de la face su. péèrieure, qui émergent d' une fine et large granulation miliaire. Ces tu- bercules des pétales son disposés par rangées obliques bien distinetes, qui divergent de l'axe de l'ambulaere vers les zones perifères. Le C. barcinensis rentre encore dans la section Platypleura de Pomel. Il diffère de CO. scutellatus par ses pétales plus larges, portant des tubercules disposés par lignes obliques régulières et sa marge beaucoup moins éten- due. OC. marginatus a ses pétales plus courts, plus larges et plus bossués, une marge beaucoup plus étendue, un test plus fortement soulevé sous l' ètoile ambulacraire. Le Clypeaster laganoides Agassiz serait plus voisin de notre espéce, mais il en diffère par ses pétales moins effilés, proportionellement plus courts et plus larges, son infundibulum plus évasé, son péristome plus étroit. (2) Lambert. id., en les planes 89 y 90 (Planche VIH fig. 1 Y 2), hi consta la diagnosis com CLYPEASTER ALMERAI Lambert. (Sinonimia).—Clypeaster altus Almera (non Lamari): B. S. G. F., (2), XX VI, p. 686-1898 C. turritus Almera (non Agassiz) in Sched. Espèce gèante de 175 mm. de longueur sur 162 de largueur et 81 de hau- teur, large, subpentagonale, plane en dessous, sommet subconvexze: flancs régulièrement déclives dans les aires ambulacraires. Pétales egaux, saji- llants, très allongés, lancéolés, largement ouverts, subcarénés au milieu, avec zones porifères peu profondes. Interambulacres très étroits, linègires pres de l'apez, s' elargissant progressivement à partir du milieu des péta- P3 (leer des: 60 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Aquestes son les adicions que cal fer à la fauna de Montjuich, y que no dubto que en virtut de les aficions dels novells y incansa- bles geólechs que naxen al escalf de la Càtedra de Geologia, no Pena Leta molt tera en poguerles Ca, MossEN: MARIÀN: FAURA Y SANS Barcelona, 4 Mars 1908. les et ne diminuant pas beaucoup de largeur sur la marge, ils sont depri- més et présentent une declivité inegale, un peu moindre à la marge qu: entre les pétales. Marge courte, épaisse, à limites peu distinctes dans les aires ambulacraires avec bords partout anguleux, mais à angle plus èmousse presque arrondis en avant, plus étroifs, toutefois non tranchants en arrière. Face interieurè plane, à sillons ambulacraires profonds vers le centre, s'attènuant vers les bords, qu'ils n'atteignent pas, l'impair dis- paraissant aux deux tiers de la distance entre le peristome et le bord. Infundibulum peristomien assez brusquement ouvert de largeur el de profondeur moyenne. Tubercules petits, très $errés, à serobicules presque partout tangents entre eux en dessous, encore très $errès en dessus dans les ambulacres, OU Íis sont cependant séparés par une légère ceinture de grantles miliaires, a peine plus.espacés dans les interambulacrés. Granu- les intermediaires rares apparaissant soulement çà et là dans les interam- bulacres entres les granules serobiculaires. Test épais, rocture interne iconnue.2 Continua senyalant altres diferencies especifiques comparantles ab les especies mes afins, Y acaba: eMalgrè les diferénces signalées, il est certain que Jes ú. petalodes du Burdigalien, C. allas de l' Helvétien, et OC. Almerai du Tortonien font partie d'une mème groupe ef très probablement représentant tròis modifications d'une mème type, mutations d' autant plus interessantes, à constater qu: Es, lles sont cehaucune jusqu'ici caracteristiques d'une etage ditèrent. aa i HO, TE Mies EE podes -tmp. LA HORMIGA DE URO. UN deri Gal Paicisco q1ò tateclòne-i , L GN x Ll de 1, 1902 y 1903 plegats Gauedas pocas colec: cións).. P ió a: Taga is AS ae: eros solts, sempre que n'hi horia de pera 0:25 2 Ú Cutèler de Himenópters de Catalunya, pi o per D. Joseph M." Bofill y D. Pere aa da — Tentredinide. DD DOUE Rica Re 0:60 ptas. É Ri he 0:50 2 Spliegide.. $ i Lee. : 0:60 — Sapygide, Scolide y Mutillide. aci ti Le 01605 Vespid RE a Si al Mes i 0:50 Pompilidae. ES OE EEES SR EX 0:50 L Per D. Joseph M.2 Bofill i lebmeumonide. . EE a CE RA ció de ND QUE 1:00 Res Apidae. EES EINES a 100 o Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacións, dicieice al Tresorer CE a — de Ja INsrirució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). et — Pera pagos inferiors 4 50 pessetas poden enviarse sellos de correus 15 ptas., O'10O ptas., O0'05 ptas., y O'02 ptas. Els sellos francesos, — italians y alemanys de 0:15 frs., 0515 liras y 0:20 mEs., també son atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden Terse efectius El Giro — Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. — Gambis que (él Institució TC Sucetas : É Natural N ovitates— Berlin. — Deutsehen Entomologisdzen Gessellsehaff. —Berlín. i R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. 3 Polixena. — Viena. Instituto Egyptien. —Gairo (Egipto).. — Bocieté Entomologique de Pelgique —Bruselas. Bocieté Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. ç SBocieté Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Bocieté Entomologique Namuroisse. —Namur (Belgica). — Bocieté Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— Bruselas. ——Sociedade scientifica de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). — Museum de Sa0o-Paulo.—San Pablo (Brasil). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). o Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà). — — —Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. ot RealAcademia de Ciencias Exactas, Físicas y N aturales. Madrid. — Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Laragoza. h — Butlletí delDiccionaridelallengua catalana. —Palma de Mallorca, dat eo. Bien ena ós BN A Smithsonian Institution. fami E. ES United States National Museum. —Vashington (E. du Ad — United States Geological Survey. — VV ashington (E U. Al American Museum of Natural History. —Nev -YorE (E. U.. Boston Society of Natural History. —Boston (E. U. A. a) Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) The Lloyd Library. —Cineinati-Ohio (E. Ú. A.) Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis e. U. A Ja The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. E i. ) La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. — Museum de Histoire Naturelle. —París. ai Societé Entomologique de France.—París. Societé Zoologique de France. —París. Institut de Zoologie de l Université de Montpeller: Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. —larcasona. — Societé des Sciences N aturelles de l'Quest de la France Nantes. 3 — Museo Civico di Storia Naturale di—Genova. dE: — Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Univers di Torino. — : — —R. Stazione di Entomologia Agraria, cRedias —Florencia. o Società di Naturalisti. — Nàpoles. Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). Reale Accademia dei Lincei.—Roma. — Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma. Zoological Society of London. —Londres. Conchological Society of Great Britani and Irland, — Manchester. Musee Oceanografique de—Mónaco. Rata Institut Geologique de México. —México. ea Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. eBroteriao— Revista de Seiencias Naturaes do Oollegio de — Fiel. —Soalheira (Portugal). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé de Naturalistes de Riev (Rusia). Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). Museo Nacional de—Buenos—Aires (Rep. Arg.) Societé Entomologique-du-Musee daietoire Naturelle. — Berna He (Suissa). da RR Institut National Genovois. —Genève (Suissa). Entomologist Tidolrift. Entomologista Fòreningen i—Sto clcholm (Suecia). I j Université de Upsala (Suecia) Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El I Salvador). Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. : Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya. —Barcelona. El Colmenero Espàfiol. —Barcelona (Gracia). DR LA L he, Nulla. unguam - inter fidem: tt ràtionem: vera dissensio esse potest. ti Con3r. DE FiD. CATH. C. IV. i ai ama excursió Li Malemai)s Emili.— Contribució à la historia gel Gais tamiliaris dE ei —Historia de les Ciencies Naturals é de aieny del sigle (mal xvii. — Astrologia, Cartografia, Medicina, Epidemilogía, scalía, Ensenyança, Alquimia, Química Y Fàrmacia. RE) LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2.2 OO BARCELONA hia en SES res DEA Deòcienl ny ( D. Lluís Soler, Raurich, 9, mea ó en a Juliól, Agost y EE RA Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes z Historia É s insertaràn gratis, encare que siguin de personas SEManya s à la — titució, previa aprovació de la Junta Lc is Tiratjes 5 part 50 exemplars — Es L 1- 4 planas 250 ptas. $ ç 5 ptes. cos os gn a NE CE E d 8-16 s'i Os Al ana 20 cs Números de mostra. —Serún enviats gratuitament qi 0 demani. 4 Montes les communications et sehanges doivent etre CR au siège de la Societé: Da uParadis, 10 Leer. —Barcelona (Espagn9 h NOTA.— —BEMERRUNG La eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, B lona)a desitja 'l cambi de publicacións. — Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, B lona): bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Na real. — (Paradís, 10, cal lona)o desea el cambio de publicaciones.. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barc — lona)s desires to exchange publications. —— di La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, qU0, Barc lona)o demande l échange.. La elInstitució Catalana d' Historia Natural —Paradis, 10, Bar - lona)a chiede ricambio. dj BUTLLETÍ DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.2 ÈPOCA BARCELONA, MAIG DE 1908 ANy V.—NúÚm. 5 SROCIÓ OFICIAL — SESSIÓ ORDINARIA DE 7 MAIG DE 1908 A dos quarts de deu del vespre s' obrí la sessió ab la assistencia dels socis Srs. Bofill, Ferrer y Vert, Có de Triola, Noguera, To- més, Rosals, Ferrer y Gomis y Sagarra. i — Be llegí una comunicació del Sr. President excusant la seva assistencia. : D. Llorens Tomés llegí una nota geològica de Gualba (Montseny). Se presentà un trevall de Mossen Norbert Font y Sagué sobre una (Bretxa ferruginosa de formació actual à la Espluga de Francolí.n S' en presentà també un del P. Adeodat Marcet sobre la trova- lla de la Graellsia Isabellae Graells, à Catalunya, primerament al Miracle prop de Solsona y després al santuari de Queralt. Finalment se llegí un trevall del Sr. President sobre la historia del Canis familiaris Lin. COMUNICACIONS — Una dretxa ferruginosa de formació actual d ha — Espluga de Francolí Els manantials ferruginosos de la Espluga de Francolí son co- neguts desde fà molts sigles 4 Catalunya y ja En Menós se'n ocupà detingudament y'n feu l'anàlisis (1) l'any 1786. (1) Memoria ó Breve Descripción de las aguas minerales de la fuente de 1a villa de Espluga de Francolí en el Principado de Catalunya. Por el Doctor Jayme Menós y de Llena... etc. 62 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Brollen en les piçarres carbonoses del silúrich superior, en el lloch hont aquestes comencen à aflorar per demunt del contacte anormal ab l'oligocénich, ó sia al peu dels estreps montanyosos que baxen cap à la conca del Francolí. Aquí, com per tot arreu, resulta veritat el principi aquell de Plini de que caytals son les aygues quals son els terrenos per hont passen, car la mineralisació de la ayga de La Espluga es deguda à que en son curs soterrani atravessa, com he dit, les piçarres carbonoses del silúrich superior que aquí estàn fortament carregades de pirita de ferre, qual presencia se re- vela per tot aquell terrer ab ses taques groguenques y ferroses en l'exterior, per mor de la descomposició de la pirita, deguda à la acció de les aygues de pluja. Els manantials de La Espluga de Francolí son fortament ferro- sos, com ho revela l'anàlisis, el meteix gust y els sediments que de- positen en llurs deus al ser l' ayga en contacte ab l'aire. Aquets sediments que avuy desaparexen ab facilitat per la intervenció del home, abans quan aquest no utilisava les aygues aquelles, restaven in situ, de manera que arribaren é formar un veritable terreno ó capa, qual fondaria 'ns es desconeguda, que ocupa encara avuy una bona extensió de terrer. La capa aquesta es una veritable bretxa, es à dir, està forma- da per trossos de piçarra, granit ó porfits arrastrats y depositats per les aygues torrencials en el fons del llit d' aquells barranchs, y empastats després pe'ls óxits de ferre que les aygues dels manan- tials portaven. Es tanta la quantitat de Limonita que conté aquesta bretxa, que la creuríam pràcticament explotable, si ocupés major extensió. Ab tot, tè gran importancia científica perque revela la mineralisació dels manantials de La Espluga de Francolí, ja desde sigles enrera, y es un exemple per demés demonstratiu de com poden formarse alguns jaciments minerals ab la sola intervenció dels manantials. N. FONT Y SAGUÉ, Pbre. Barcelona, maig de 1908. INSturUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAt é8 LA GRARLLOA BABELLE GRELLS a Gatíalunya Era é últims d' Abril de l'any passat (1907), quan al tornar de passeig els mèus dexebles m' anunciaren tots alegroys la troballa de una hermosíssima Y grossa papallona que 'm feren ú mans 1ot se- guit. Era tan característica que, malgrat no haberme dedicat may als lepidópters, vaig compendre à primera vista que fs tractava de la interessantíssima especie Graellsia Isabelle trobada per primera vegada l'any 1850 en el Pardo (Madrid) per D. Mariano de la Paz Graells, qui la dedicà à Isabel II baix el genre Saturnia, y Grote creé pera ella sola el genre Graellsia en 1896, vivint encare el sèu descubridor. Me faltà temps naturalment pera comunicar tan notable troba- lla al mèu bon amich y company d'Institució l'inteligent advocat y lepidopterólech En Salvador Maluquer, enviantli datos sobre la metexa per si volía publicar una nota en el Butlletí de la INSTITU- CIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL. Com sens dupte per les moltes ocupacións professionals del se— nyor Maluquer, no s' ha donat encare compte de tal descubriment àú Catalunya en nostre Butlletí y com per altra part he vist en una re- vista d'Historia Natural (Linneo en Espafia, num. extraord, corres- pondiente à Mayo de 1907 del Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales, pag. 848, nota), que fs feya menció d' ella d'un modo algo dubtós (ecRecientemente, diu, parece que la ha encon- trado la Graellsia Isabelle el R. P. Marcet en Miracle, Lérida), m'he decidit ab la venia del Sr. Maluquer à publicar els segtents datos: L' exemplar en questió es un g' y fou cassat cap al tart d' un dels últims díes d' Abril de l'any passat, com he indicat abans. El día fresquejava força y estava molt carregat, arrossegantse per la copa dels pins la boira baxa que gotejava de tant en tant, el lepi- dópter estava ab les ales exteses demunt una branca d' un pi jove y baix, de la especie Pinus silvestris L., y semblava esmortuit per la freda temperatura, puig ni 'l xibarri dels noys que tornaven de passeig, ni les moltes maniobres que feren pera agafarla, semblava que la haguessen despertada: no obstant, estava plena de vida, puig després de tenirla tota la nit demunt un borralló de cotó-fuix em- 64 ÍNstirUció CATALANA D'HiSTORIA NATGRAL papat ab algunes gotes de benzina, encara "m fou precís l' endemà axafarli 'l torax entre 'ls dits pera que no 's bellugués al posarla al extenedor. Està perfectament conservada yY forma nombre en la colecció del Museu del Monestir de la Mare de Deu del Miracle (1) en quals vol- tants fou trobada. El cós de la papallona tè 26 mm. de llarch per 9 mm. de ample. El contorn rectilini de les ales exteses forma un trapeci isósce- les capgirat, quals bases midexen 96 mm. y 81 mm. respectiva- ment, ab una altura de 86 mm. y de 114 mm. son les diagonals. Pochs dies després en altre dels boscos que rodejan nostre con- vent vaig trobar una botxa ó capell de dita papallona. Y pe'l Juny la Sra. D.. Hilaria Mas, esposa del distingit metje de Solsona doc- tor Antoni Majó, m' entregó l' ala esquerra superior d' un altre exemplar de la metexa especie que havía arreplegat sota un pi als voltants del Santuari de la Mare de Deu de Queralt, aprop de Berga (Barcelona). Queda, donchs, ben afirmada la existencia en Catalunya y en les seves provincies de Lleyda y Barcelona de tan bonica é interes- sant especie, fins ara exclusiva de Castella y Aragó, ApEoDAT F. MARCET, O. S, B. Nota geològica sobre Gualba En el número de Febrer d' aquest Butlletí, el mèu volgut mes- tre el Dr. Mossen Font y Sagué publicà un treball sobrela presen- cia de la Idocrasa à Orsavinyà, fent remarcar la importancia que per el geólech, y especialment per el mineralogista, tè sempre tota regió de contacte, yY en comprobació d' aquesta idea, me ha semblat del cús publicar la present nota. En una de les varies excursions geológiques en que me ha capigut la bona sort de acompanyar al Dr. D. Jaume Almera, visitarem una de les pedreres de caliça ar- caica que àú Gualba explotan per usos industrials: examinant el greny de dita caliça y els materials ja arrencats, varem trovar que dintre d' ell, aprop de la sèva unió ab les piçarres arcaiques, en (1) En el número de Febrer-Mars de l'any passat d'aquest Butlleti pàg. 23 poden veures alguns datos geogràfichs sobre 1 Santuari del Miracle. ÍNsrituctó CATALANA p'Hisrtomia NATURAL 65 sortía un petit filó que, examinat, resultava contenir los segúents minerals: limonita, malaquita, azurita, pirita, marcasita, epidota, esteatita, serpentina, granatita y el mispilel. Aquet últim no se havía senyalat encara per aquets voltants, y per cert no es mine- ral que abundi, per lo que si fs trovés en quantitat podría consti- tuir una veritable riquesa industrial. En un altre lloch ahont apa- reix de nou à la superficie la dita caliça, hi ha també un filó de pirrotina molt pura. La caliça arcaica se presenta en diferents as- pectes, desde compacta, semblant àú n' el marbre de Carrara, ú formar un veritable conglomerat de cristalls romboedrichs, essent aquets en uns troços de petitíssim tamany, mentres en altres arri- ban ú tenir més d' un centímetre de llargada: el color es per regla general el blanch, si bè hi ha petites bandes rosades y algunes verdes-blavenques, tenyides segurament per l'óxit de ferre y els carbonats de coure que aprop d' ella se presentan. N' hi ha de tan pura en sa composició química, que se aprofita ab éxit per la obten- ció del àcit carbónich, destinat ú compondre begudes carbóniques. En una de les pedreres, en contacte immediat ab la caliça, se veu un hermós y potent filó de pegmatita de color rosat en conjunt, ab petits cristalls de cuarç de forma molt regular y completament eris- tallins, que li donan quelcom l' apariencia de la pegmatita gràfica, — erupció de pegmatita que segurament va esser la que và metamor- fisar la caliça. Aquesta regió de Gualba es lo que podríem dir una magnífica estació pera el naturalista: l'entomólech, el botànich, el conchió- lech, el geólech, tots tenen un gran camp d' estudi: y referintme es- pecialment à aquest últim, tè hermosos estudis à fer. La estrati- grafía del terrer es tan variada y complicada, que à voltes costa gran treball ferse càrrech de la manera com se presentan les dife- rentes capes, les piçarres arcaiques se entrecrusan ab filons de peg- matites, de pórfits, de granits, de granulits y de les calices arcai- ques ó metamórfiques, aquestes roques se presentan ab diferents aspectes, formant verdaders trànsits de les unes à les altres, les di- tes piçarres en uns llochs estàn rublertes de sericita, y en altres se presentan ab macles: la pegmatita en algunes bandes s' ha des- composat, formant dipósits de Xaolé, que, encara que impur, tal volta sería aprofitable per la industria. Entre mitj de tots aquets elements barrejats, podríam dir, ab extranya confusió, aparexen alguns claps de terreno triàssich, penjats, com ab expressió gràfica 66: INSrirUcIÓ CATALANA D'HisroRiA NATURAL deya el Dr. Almera al ensenyàrmels, caracterisats per la arenisca rogenca de la sèva basa, y la caliça compacta dolomítica, que en alguns llochs passa à formar la anomenada carniola. El terreno en general se veu que ha sofert un gran enfonsament, haventse: oca- sionat grans falles escalonades, lo que queda perfectament de ma- nifest per la posició que ocupan els diferents claps de la caliça ar- caica. Y per fí, apart de tot axó, se trovan los dipósits que un día constituiren lo que "ls francesos anomenan la mordine terminal de la gelera del Montseny, que originada en el plà de Sta. Fé s' esco- rría pe'l punt per ahont baxa avuy l'anomenat cSalt de Gualba,o hermosissim saltant d' ayga que tè '1 meteix origen ó procedencia que aquella. LL. Tomàs. Maig 1908. LA FOSFORITA A CATALUNYA (Una excursió ú Malgrat ) No tinch present que aquest mineral haja sigut citat en el catà- lech mineralógich de Catalunya, ab tot y haverlo descobert fa molt temps el Dr. Almera en les lidianes de Sta. Creu d'Olorde, y darrerament en les de Malgrat, al turó de Montagut, en una porció de terreny paleozóich molt cap-girat, y que lo meteix Dr. Almera l' hi ha determinat al estudiarhi aquell trencament. En la part baxa de la montanya, al peu de la carretera, s' hi comensen à trobar les piçarres del Gothlandià ab unes macles molt característiques: aquestes piçarres se presentan molt negres y satinades, y després, entre varies erupcions granulítiques aparexen unes altres piçarres negres ab cristalls de Chiastolita dels mes hermosos que s' han trobat ú Catalunya, essent prismàtichs, de coloració verdosa y molt poch descompostos, demunt seguexen les calices, probablement devóniques, metamórfiques, ab betes de caliça espatica blanca ó lle- tosa, les que alternan varies vegades ab piçarres, sens poguerse ex- plicar aquells doblechs, que estàn en diferentes y variades direccions. En aquestes caliçes no s'hi ha trobat cap Tentaculites, empró en les. piçarres, fins en les maclades, s' hi han pogut distingir Graptolites, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAB 61 encar que en molt mal estat, després en la carena hi apareix una important erupció granulítica, com també en direcció à Ponent s' hi troba un ample filó de Limonita que ha sigut objecte de tentatives Xorques pera una profitosa explotació. Donchs bè, aquí dalt de la montanya formant la eminencia del Montagut es ahont surten les lidianes ó quarcites negres, quasi verticalment. Aquestes lidianes aparexen ab doblechs de forma ondulada y en capes de variada coloració, car n'hi ha d'absolutament blan- ques y altres quasi totalment negres, y s' hi presentan uns mot- llos nodulars, semblants als de les lidianes del Carbónich de Ca- briéres (Herault) de França, ab iguals aspectes que les que estu- dià de Santa Creu d'Olorde el Dr. Almera, qui no tè reparo en atribuirles al Carbónich, al meteix temps que presenten els metexos buits ó motllos nodulars que à Cabriéres, trobantse om— plenats de Fosforita, com també ho resultaren els de Sta. Creu, em- pró úà Malgrat encar no n'hi havía trobat de mineral, fins que un jorn, al anarhi d'excursió, doní uns quants colps de martell y ne va- reig poguer extreurer qualque nódol, com també ne recullí poste- riorment nostre consoci Sr. Tomóús, en més quantitat, poguentse fer un recte exàúmen del que n'ha resultat comprobat el mineral supost, la Fosforita. a Es especial la forma característica de presentarse aquest mine- ral,lo que ha donat lloch à variades opinions, essent lo més probable que, en virtut de la molta vegetació, algunes algues, ja carregades d'aquest element, al ensemps que altres vegetals, al ésser sorpreses per la sedimentació quarçosa ha fet que s' acoblessin els elements fosfórichs formant aquests nódols, recoverts per les capes de quar- cita, empró que ara al estar sots els agents atmosférichs, la Fosforita se descompón ab més facilitat dexant solzament llur impresió, que es precisament del modo que's presentan aquestes lidianes, com corcades. Si s'esfullen les capes superiors se'n poden extreurer nódols perfectes de son interior, aquestos son generalment de 5 à 10 centímetres de diàmetre, d'un color cendrós, traspassats per petites infiltracions de quarç, y à voltes variades capes concén- triques de fosforita alternan ab altres de quarç. Aquest mineral, la Fosforita, resulta inexplotable en virtut d'es- tar dins la quarcita, que es molt dura y per lo tant presenta grans dificultats per la extracció. MosséN MARIAN FAURA Y SANS. Barcelona 5 de Març de 1908. 68 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Eanritaió 4 1a Noia del Genis famUlais CMS — Els instints del Canis familiaris han sigut, y son, per la educa- ció refinats. Si no tè aquesta especie la comprensió demostrada per certes especies de quadrumans, tè en cambi una adaptació à la obra del home, una comunicació ab son esperit, que no tè cap d' aquelles especies, per possehir la adhesió al meteix, com sa qualitat domi- nant. Cap animal demostra al home un amor tan desinteressat, sino es el Rubecula familiaris Blyth, ó Pit-roig, aucell que per Ll adhes- sió al home pot comparàrseli. El Canis familiaris es la especie que presenta una major diferen- ciació en el físich y en el psíquich, en virtut de les qualitats esmen- tades. La comprensió del Canis Mamatimts es remarcabilíssima, yY s' es dit ja que ell llegeix en la mirada del seu amo lo que aquet li vol dir, ó li diu. Nombrosíssimes son les anécdotes referents al esmen- tat animal, que posen à la vista son psíquich. Avuy puch oferir les segúents observacións fetes per un amich mèu, D. Emili T. Napo- león, sobre un gós de raça barrejada, que va tenir durant uns tres anys (de 1899 à 1902, en que morí). Era de talla petita: son pel, de uns tres centímetres de llarch, era sedós y riçat.. Heus açí lo contat pe'l esmentat amicb: cAl tornar à casa, si no havía vingut ningú à preguntar per mi, el gós se concretava à venirme à rebre ú la porta, entrava al des- patx, se posava à terra extés com si 'm demanés caricies. Mes, si qualque ó qualques persones havien vingut à veurem durant la estona que m' havia trovat fora, no s' ajeya a terra, sino que espe- rava que jo estigués assegut, y allavors s' enfilava damunt de la meva falda, y axecantse dret me posava eis peus devanters damunt mon pit, m' ensumava, me donava ab el morro tres ó quatre copets al ensemps que esbufegava suaument, y finalment donava dos ó tres petits lladruehs y saltava ú terra. Axó ho va fer després que feya dos anys de tenirio, ó sigui quan l'animal tenia d' edat el esmentat temps, no haventse oblidat ni un sol día de fer- me aquestes demostracións.2 / EMILI TARRÉ Barcelona, 7 Maig 1908. Imp. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 417, Barcelona. i 468 a ae. Ed, (Ga). 1901. 1902Y 1903 plges (quedan pocas colec- DES cións) . Ma aterra POR an a ea DONA Pe EE Any 1904. LL Vs Mel Números solts, sempre que n'hi hagin de sobrcra: 025 2 À Catúlech de Himenoòpters de Catalunya, per D. Joseph M.2 Bofill y D. Pere Antiga ò ar i . i Ei I 4. é . . . pi . . . . 0:60 ptas. , i sr Ra a ET h DC A P ON IE epigide, dd Men cancel NO DO OO Ca L / ap AE dE ES OS dl oa En te pet IO IOC Per D. Joseph M.2 Bofill. — Lara me Leiiimonidri. DA DP DE pa AR JL QUOL De ep aa ra ie (cai iaia ns OO a ee . Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacións, dirigirse al Tresorer, CE de la INSTITUCIÓ (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). Pera pagos inferiors é 50 pessetas poden enviarse sellos qe correus — de 0:15 ptas., 010 ptas., 005 ptas., y 0'02 ptas. Els sellos irancesos, italians y alemanys de 0/15 frs., 015 liras y 0'20 mÈs., també son atmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro N Mutuo ó lletra de fàcil cobransa. h Ú — Comis que té l'Institució 49 altres Societats Ed url Novitates— Berlin. — Deutsehen Entomologisdzen Gessellschaff. Bei) I oc R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschafi. —Viena, is Li — Polixena.—Viena. I i 4 Instituto Egyptien.—Cairo (Egipto). ——— 8 Bocieté Entomologique de Belgique. —Bruselas. — Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. —— Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. I i Societé Entomologique Namuroisse. —Namur (Belgica). — PoGieté Belge de as , de Paleontologie et d'Hydrologie. — Bruselas. , o Bociedade scientifica de Sao-Paulo. —San Pablo (Brasil). o Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). ——O Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà). — Real Sociedad Espariola de Historia Natural. —Madrid. RealAcademia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid. OO Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. . an Ec are antiae Dleiguadstonn. — Palma de Mallorca. Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti- co.—Mahon (Menorca). Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (E. U. A.) United States Geological Survey.—VVashington (E. U. A.) American Museum of Natural History. —Nev-YorE (BE. U. A.) Boston Society of Natural History. —Boston (BE. U. A.) Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.). Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (E. U. A.) The Chicago Academy 0f Sciences. —Chicago (BE. U. A.) La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. Museum de Histoire Naturelle. —París. Societé Entomologique de France. —París. Societé Zoologique de France. —París. Institut de Zoologie de l' Université de Montpeller. Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—Carcasona. Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— Nantes. : Museo Civico di Storia Naturale di—Genova. Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino. R. Stazione di Entomologia Agraria, eRediar —Florencia. Societó di Naturalisti. — Nàpoles. Academia Gioenia di Science Naturali.—Catania (Italia). Reale Accademia dei: Lincei.—Roma. Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma. Zoological Society of London. —Londres. Conchological Society of Great Pritani and Irland, —Manchester. Musee Oceanografique de—Mónaco. Institut Geologique de México. —México. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. eBroteriac —Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San Fiel. —Soalheira (Portugal). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé de Naturalistes de Rievv (Rusia). Institut Zootonique de l'Université de—Jurgen (Rusia). Museo Nacional de—Buenos-Aires (Rep. Aig.) Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna (Suissa). Institut National Genovois.—Genève (Suissa). i Entomologist TidoErift. Entomologista Fòreningen i —Sto- clcholm (Suecia). Université de Upsala (Suecia). Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barceelona. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. El Colmenero Espafiol. —Barcelona (Gracia). , listoria N atural Cate Nulla únguam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pr Fip. cara. c. IV. 6àla fauna Di —Historia de les Qloncies Natitiis à le Mans dE qu Astrologiía, Cartografia, Medicina, pilar ngeció n escala, Egea) NE de Química J Farmacia. : Lidia LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1. Lee Mala Cage BARCELONA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme— sos en sessió. Pagan dem pessetas l'any (que poden fer efectivas à. D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradís, 10, 1.€r), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la EImstitució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes ó part: 50 exemplars 100 exemplars Es 1- 4 planas 2'50 ptas. 5 ptas. El CAC ES Ò ac Blaus i 10 : 20 2 Números de mostra. —Seràn enviats gratuitament à qui ls demani. Toutes les communications et echanges doivent ètre en— voyées au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", 2...—Barcelona (Espagne) Co GL SXXDS Q——— NOTA. —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)a desitja 'l cambi de publicacións. Die eInstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradis, 10, Barce- lona), bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. dE (reradtes 10, Barce- lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10. Barce- lona)2 desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradis, 10, Barce- lona) demande V échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Da lona)e chiede ricambio. L BUTLLETÍ DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, JUNY DE 1908 - ANY V.—NúmM. 6 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DE 4 DE JUNY DE 1908 A les nou y mitja del vespre el Sr. President D. Emili Tarré — obrí la sessió ab la assistencia dels socis Srs. Font y Sagué, Ferrer y Vert, Corretjer, Có de Triola, Soler, Tomús, Rosals y Vynn. Seguidament se llegí l' acta de la anterior sessió, que fou apro- vada per unanimitat. Previa votació foren atmesos com à socis numeraris don Lam- bert Mata, don Ramón de Casanova y de Parreila y don Aserci Codina, proposats en la darrera sessió. Don Emili Tarré, don Felip Ferrer y Vert y don Ignasi de Sa- garra proposaren com à soci numerari à don Santiago Grés y "Farré. Mossen Norbert Font y Sagué presentà un treball sobre la tro- valla de minerals de niquel y cobalt 4 L' Albiol (provincia de Ta- rragona). Dit senyor comunicà també la próxima arribada del professor Maheu de la Sorbona, que ve à estudiar la vegetació de les cavernes de Catalunya. Don Joseph M." Có donà, ab destí al Museo, una pedra voleà- nica (limburgita2) de Sant Feliu de Buxadeu (Arbucies), ademés posé en conexement dels socis la próxima publicació de una obra sobre la exploració dels avenchs de Catalunya y la recomanà é la eInstitució2. El senyor Conservador del Museu donà compte del donatiu de Mossen Norbert Font y Sagué del Unio Turtoni del Ter (Girona). Y no haventhi res més de que tractar, s' axecà la sessió í dos quarts d' onze. 70 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL CONTRIRUCIÓ 4 LA FAUNA IGIOLÒCCA DE GATALUNYA Amador Romaní y Guerra I Aficionat d'alguns anys ensà als estudis histórich—naturals y ha- ventme dedicat últimament als pexos, he cregut convenient comunicar ú la nostra Institució y ab ella à tots els aficionats à la Historia Natural de nostra terra y als qui, mes ó menys, pugui in- teressar el conexement de la Ietiologia Mediterrania, la trovalla d'algunes especies no citades en els catàlechs fins ara publicats, dels pexos que habitan ó frequentan rostres costes. La nostra obra serà una adició al catàlech de Antoni Sànchez Comendador, que crech es el mes complert de Ietiología catalana y que la nostra Institució tingué el bon acert de publicar en un dels primers nombres del Butlletí. Les especies citades per dit na- turalista son 190, si tením en compte que en Barceló y Combis en son eCatàlogo metódico de los peces que habitan ó frecuentan las costas de las Baleareso ne cita 247, que Risso en sa Ietiología de Niza publicada en 1810 descríu 817 especies y que C. C. Bonaparte ne cità 501 del Mediterrani, podrém pensar lo molt que hi ha per fer en aquesta branca de la Historia Natural Catalana. De dos Selacis donaré compte en aquesta comunicació, dexant per altres sucessives la ressenya d'algunes altres especies tam- poch citades y que tením en estudi. SELACHA Plagiastomi ACANTHIASIDI Spinaz niger Hip. Cloquet, fig. 1. Sinonimia.—Galeus acanteias ó Spinax fusceus, VVillughley. Squalus spinax, Linn. Le Sagre, Brousson. INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL Cloquet i Hip. inax nmiger Spi Centrina vulpecula Belage CA 72 INSTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL l Le Squale sagre, Squalus spinax Lacép., Riss., Blaim. Acanthias spinax, Aiquillat sagre, Riss. Spinax niger, Hip. Cloquet, Agass., Múller et Heul., A. Dumer, Gúintht., Canestr. N. vulg. Morou, Mora, Nice. Llarch, de O7 25 à O2 50 segons Risso. Cos, allargat ab escales espiniformes molt fines. CAP, aplanat, morro ample y obtús, deprimit endevant, nivell dels ulls estret, obtenint sa màxima amplada à nivell dels espi- rúculs, de manera que, mirat per sobre, la silueta del cap forma una ondulació molt marcada. I Boca, ab un tall à cada costat, llavis negres y ab replechs. Dents diferentes en cada mandíbula, 4 la superior ab tres ó més puntes, essent la del mitj la més llarga, à la inferior dents ab vora trin- Xxant ab llur punta en fora. Unns, grans, órbita oval y molt llarga, ESPIRACULS, bastant allunyats dels ulls, color negre y blavós in- teriorment. OBERTURES BRANQUIALS 5, petites y acostades, tocant la última al nexement de la pectoral, interior color negre blavós. FoRATS NASSALS grans Y situats à la punta del morro, y com els demés orificis, negre blavós interiorment. ALETES: La segona dorsal no oposada à la base de les ventrals y molt més grossa que la primera, provehides abdúes d'un esperó 6 agulla, molt més desenrotllat en la segona, presenta un solch la- teral y la bora anterior carenada. Pectorals curtes, Ventrals trian- gulars, Caudal desenrotllada y una mica escotada en sa part in- ferior. En el tronch de la cua hi ha un solch des la segena dorsal ó la caudal y un altre des l'ano. CoLoR: En la esquena es sepia y complertament negre en la cara inferior desde'l morro fins à la caudal, una faxa gris clar molt destacada corre desde'ls espirdculs à là cua, tenint per límit su- perior en toda sa llargada à la ratlla lateral: entre la pecetoral y la ventral y en sa part inferior hi ha una tira d'un pissarra fosch sem- brada de pichs negres, separada solzament de l'abdomen per una ratlla blanquíssima més ó menys ondulada: ocupant el centre de de dita faxa desde'l nexement de la ventral fins una mica més avall de l'acabament de la base de la segona dorsal, hi ha una taca negra llarga é irregular, la vora anterior de la base del lobul inferior de la caudal es també negre. INSrrrució CATALANA D'HISTORIA NATURAL (8 Llarch O.m 225. Alt O.m 023. Ample O.m 019. Exemplar pescat en Desembre de 1905 devant de Badalona y existent en el Museu de la Institució Catalana d' Historia Natural. CENTRINA VULPECULA BELACE SINONIMIA: Vulpecula. Belace: Du porc, Bernardet, Renard, Humantin, Centrina. Rondeleti. Centrina. Salviani. Squalus Centrina. Linneo, Bloch. Le Humantin. Brousson. Le Squale humantin, Squalus centrina. Lacépède, Risso, Blain- ville, Centrina Salviani, Humantin de Salviani. Risso, Miúller et Heule, Bonaparte, Bocage et Capello, Ginther, Canestrini. Oxynotus centrina. Rafinesque, A Dumeril.. Centrina vulpecula. E. Moreau, A. Acloque. — Noms vulgars: Puorc marin, Nice, Porc, Provence Languedoc, Peiporc, Cette: Coffre, Arcachon, Cochon de mer, costas de Poitou, Porc, Barcelona. Llargada: de Om 70 à 11 50. y segons Risso 20. Cos rabassut, prismàtich triangular. Pell coberta d' escates es- piniformes extremadament aspres. Llom formant carena, ventre plú y ample ab un replech cutani ú cada costat desde les pectorals ú les ventrals. Obertures blanquials cinch, estretes y casi iguals. Uno en el ters posterior. CaP petit y axafat per sobre, morro curt y ampla. Boca petita ab una incissió 4 cada costat, dents de la mandíbula superior cóni- ques y multiseriades, y en la inferior uniseriades ab vora lliure triangular, una dent mitja. Ulls grans, iris verdós y sens parpella nietitant. Espiralls grans casi triangulars. Orificis nassals prop del mMOrTO. ALETES, Segona dorsal oposada à les ventrals Y més petita que la primera: un asperó ú cada dorsal casi totalment cobert per la pell dexant sortir solsament la punta pél costat anterior de l'aleta. Cau- dal triangular ab son costat posterior tallat obliquament Pectorals ben desenrrotllades, triangulars, ventrals casi quadrades: anal nula. Llarch Om 628, alt Om 113. Exemplar pescat devant de Sitges 4 150 brasses en 5 d' Octubre de. 1905 y existent en el Museu de la Institució Catalana d' Histo- ria Natural. 14 INSTtrUuCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Noticia sobre una monsiruositat que 's trova en el palpe esquerra d'una Q Cicindela paludosa var. sabulicola VValtl, per A. Codina (Mongat) De retorn d' una excursió entomológica à las riberas del Besós prop de Badalona à ultims del mes d' Agost del any passat, al ocu- parme en posar en ordre y preparar el producte de ma cassera, vaig topar ab un Cicind. paludosa var. sabulicola ab una monstruo- sitat raríssima, consistent en un palpe (antennae) triforcat (Fig. 1) que procuraré descriurer. Aquest palpe, compost d' onze artieu- lacions, es normal fins à la articulació quinta inclusiu. Lí articulació seguent ó sexta es molt curta y groixuda y en for- ma de cor ab la part més ample unida à l'articulació segient ó séptima (Fig. a'), que presenta també la mateixa facies, pero molt més agrandada (Fig. A. a"). Aquesta articulació séptima anormal 8 biforca en sa extremitat superior en dos articulacións separades, que anome- naré dreta y esquerra y que arrelan à l' extremitat de cada un dels ànguls late- rals y que corresponen à l' articulació octava del palpe. De aques- tas dos articulacións, la de la esquerra es biforme, donchs poch mes amunt del punt ahont arrela ó d'unió ab la articulació comú precedent ó séptima del palpe, es de mitj en avall compacta y de mitj en amunt dividida ó partida en dos muny ons ó fiols desiguals, el mes exterior casi recte Y allargat, l' altre marcadament cur- vat y de forma angular y dels quals arrelan y 's desenrotllan de cada un per separat tres articulacións casi normals y molt sem- blants à las del palpe dret, encare que una mica més curtes Ó atro- fiades, donant aixís el cas extraordinari y crech que poch conegut d'arrelar dos brancas dels munyons d'una articulació biforcada per lo que respecta à la meitat superior, mentres que la meitat inferior resta comú à las dugas brancas. (Fig. a") Podría ser, no obstant, que aquesta articulació anormal y que te la forma de Y no fos sino la forma aparent y enganyadora de dos articulacións com- pletament distintes unides en un peu comú, que soldantse y. confonentse íntimament una ab l' altre forman un sol cos en son punt d' unió ab l' articulació precedent ó séptima. Mes en aquest cas hipotétich, pero probable, faig constar que tot rastre ó senyal d' unió ó soldadura. ha escapat à ma mirada. Figura 1 INsrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL La articulació octava bis ó de la dreta (Fig. a), 's desenrotlla ab tota normalitat y sosté las tres articulacións que iguals à ses corresponents del palpe dret rematan el palpe. Per altre part l' exemplar no.ofereix cap altre anomalía ó de- fecte de conformació, molt al contrari, 's tracta d' una 9 molt ben desenrotllada, una de las més hermosas que he tingut ocasió de veu- rer y d' un tamanyo més gran que l' ordinari. Aixó per lo que res- pecta à la descripció. Ara bè, habent atmés els autors tres classes ó categorias de monstruositats envers els insectes, que son, per excés, per defecte y mixta, es dir part per excés y part per defecte, la monstruositat entra de plé à la primera classe ó categoria, aixó es, hi ha una ano- malía ó vici de conformació per excés en l' instrument en questió. Per lo demés, molts naturalistas sí han dedicat al estudi de las montruositats entomológicas, y en elsinsectes en que aquesta classe d' estudi ha tingut lloch las anomalías observadas s' han presen- tat sempre, ja en los instruments organs de la locomoció, ja en los del vol, ja sovint també, com en lo cas present, en los del tacte. De manera que no sf han presentat y observat que jo sàpiga altres ano- malías com per exemple un cap ó un abdomen doble, ete., mons- truositats que fs troven molt sovint en los animals superiors. Per lo que respecta als motius d' origen d' aquestas monstruositats ó ano- malías, transcriuré y copiaré als autors en ses diferents hipótesis Y plausibles intents d' una explicació clara, precisa y convincent que fins al present no han lograt encare. Aixís tenim que segons M. Seringe (1) la presencia de las mons- truositats en els animals articulats fs deu à la classe d' alimentació, y a la cantitat mes ó menos gran assimilada per l' animal, influeix notablement sobre las larvas y sobre tot sobre 'l desenrotllo d' els organs dels insectes. Que les monstruositats s' operen, no en la fe- condació del ou, sino de la primera àla segona metamórfosis, aixó es, de la transició del estat de la larva al estat de ninfa. Ade- més divideix las monstruositats en dos classes: primera, monstruo- sitat per soldadura ó produida per la unió de dos individuos apro- ximats accidentalment durant sa transformació de larva en ninfa, y segona, monstruositat per abortament ó produida per una pressió accidental en la ninfa que l'ocasiona un abort dels organs oprimits. Segons M. Max. Spinola (2), las monstruositats per associació de membres similars son degudas ú la conjunció dels dos germens en (1) Societat Linneana de Lyon, 1848. (2) Annales de 1a Soc. Entomol. de France, any 1885, p. 587. 76 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL — l' ovari ahont un dels dos haurà sigut xuclat ó apropiat per l' altre SA com ú. més potent, pero solzament per lo que respecta à la econeu- rrencia de las parts anormals y abortant el reste, les quals parts anormals adheridas ó lligadas d' aquest modo al individuo super- vivent haurón continuat aixís sa vida y desenrotllo à expensas d' aquest. Segons M. Lefebvre (1), el qual no admet l' anterior probabilitat sino per lo que respecta ú individuos de doble tronch, pensa en lo relatiu al cas que tinch l' honor d'interessar à la Institució, que sa causa deu esser atribuída à la presencia en excés del principi or-. ganisador sobre el punt ahont l' anomalía te lloch, principi que no pot donar naixensa y desenrotllo que à membres semblants als nor- mals que tenen el mateix principi per origen, fent una comparació entre aquesta anomalia per excés en els insectes y la de la sexdigi- tació en l' home, monstruositats que coloca enigual categoria assig - nantlos la mateixa causa. No seré jo qui à les altres explicacions y teories que sobre ano- malíes de insectes diferents ilustrats autors han publicat, afegeix. la meva, que podría fundar Y comparar ab lo que sueseheix en els vegetals ab lo que coneixem ab el nom de cempeltso ó sigui desen- rrotllo en una planta dels germens injertats procedents d' un altre similar y que podría aplicar al cas present, dient desenrrotllo en els organs del insecte dels germens procedents d' organs similars injer- tats per causes accidentals Y fortuitas (juxtaposició, transport del germen o inoculació per la picada de un altre insecte ó larva, etc.) durant son estat ex-larva, aixó es, quan al principi de sa transfor- mació en ninfa, l' animal no es mes que una petita massa tova, ge- latinosa (chitina) que per lley natural va endurintse y adoptant novas formas evolutivas, y quan per lo tant li es tan facil rebrer y conservar l' impresió dels agents citats. No deixo de compendre que fundo ma teoría en una nova hipótesis y en un sens fi de ca- sualitats, per lo tant deixaré. que temps à venir, quan 's logrin reunir molts individuos del mateix género que ofereixin mostruosi- tats semblants, fs podrà sacrificar algun al scalpel anatómich per estudiar les parts internes d' aquestes anomalíes y aixís reconeixer la posició respectiva dels muscles y de les ramificacions vasculars, nervioses, etc., lo que serà un complement à l' historia anatómica dels insectes, sens desconfiar que d' un moment ú l' altre un nou fet millor observat pot donar nova llum y un nou camí per esbrinar la veritat sobre aquest assumpto. (1) Butlletí de la Soc, Entomol. de France, any 1835, p. 14. CER . Cs Gra fi . De . . a . x Dl .: 1901. Dn 1903 dació, eta doeagee cións) . Ne da Any 1904. ua — Números solts, sempre que n' "hi hagin de de. 0:25 Catàlech de Himenópters- de Catalunya, ha: o per D. Joseph M. Bofill y D Pere Antiga" —— Dc eecdenadeiaea era a lt a carena se ets OD tASt Do e ade ae a ae d'inte a ae LS o OAC 2 — Sphegide.. . STS EL OB — Sapygide, Sos y Mutillide.. a en EO, GD er xx 2 25 Vespide. . . . AS La ES ce IU) o as ia al RDA CN CEE OO Per D. Joseph M.P Bofill lehneumonide. CAE Da Dei i A 0 SEU a ee Apidae. . . A, 1 007a o Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacións, deci al Tresorer — de Ja INsmrució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). : Pera pagos inferiors 4 50 pessetas poden enviarse sellos de correus — de O'15 ptas., O'10 ptas., O'O5 ptas., y O'02 ptas. Els sellos francesos, italians y alemanys de 0:15 Írs., 0115 liras y 0:20 mbEs., també son — atmesos. Els pagos superiors à 50 'pessetas our ferse efectius pel Giro ps Ó lletra de fàcil cobransa. ea — Lambis que té Institució ió altres Societats a — Natural Novitates— Berlin. o Deutsehen Entomologisdzen Gessellschaff. —Berlín. o R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena. — Polixena.—Viena. — — Instituto Egyptien. —Cairo (Egipto). Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. — Bocieté Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique Namuroisse. —Namur (Belgica). Reg Societé Belge de Ge de Paleontologie et d'Hydrologie. — Ri — Bruselas. o Sociedade scientifica de Sao-Paulo. —San Pablo (Brasil). Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). —. Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). — Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid, — Bociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. A Butlletí del Diccionaridelallenguacatalana. —Palma de Mallorca. Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. Revista de Menorca, del Ateneo Científico, Literario y Artísti-. co.— Mahon (Menorca). Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (E. U. A.) United States Geological Survey.—VVashington (E U. A.) American Museum of Natural History. —Nev-YorE (E. U. A.) Boston Society of Natural History. —Boston (E. U. A.) Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (EB. U. A.) The Lloyd Library.—Cineinati-Ohio (E. U. A.) Academy 0Í Sciences, Arts and Lettres —Madison VVis (E. U. A.) The Chicago Academy ot Sciences. —Chicago (BE. U. A.) La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. Museum de Histoire Naturelle. —París. Societé Entomologique de France.—París. Societé Zoologique de France. —París. Institut de Zoologie de l Université de Montpeller. Societé d' Etudes sceientifiques de l'Aude.—Carcasona. Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— Nantes. Museo Civico di Storia Naturale di— Genova. Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino. R. Stazione di Entomologia Agraria, eRediao —Florencia. Societóà di Naturalisti. — Nàpoles. Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). Reale Accademia dei Lincei.—Roma. Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma. Zoological Society of London. —Londres. Conehological Society of Great Britani and Irland.— Manchester. Musee Oceanografique de —Mónaco. Institut Geologique de México. —México. Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. eBroteriao —Revista de Sciencias Naturaes do Collegio de San Fiel. —Soalheira (Portugal). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé de Naturalistes de Rievy (Rusia). Institut Zootonique de l'Université de—Jurgen (Rusia). Museo Nacional de—Buenos—Aires (Rep. Arg.) Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna (Suissa). Institut National Genovois.—Genève (Suissa). Entomologist TidoErift. Entomologista Fóoreningen i—Sto- cEholm (Suecia). Université de Upsala (Suecia). Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. El Colmenero Espafiol. —Barcelona (Gracia). lup. LA HORMIGA DE ORO. — Nueva San Francisco 17, Barcelona, — Ore 0t o Butlieti de 8 h. P Institució Gatalana Historia Natural ves. Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. CONST. DE Fip. carH. c, IV. i El XVIII. ner or a cga Molicina, Ba 1 sealía, Ed Alquimia, EA y Farmacia. I LOCAL SOCIAL o Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.85, 2 Eanial Pero da La BARCELONA 6 Le S per A — sos en sessió. Pagan deu etc ten i any de eu le Ros i — D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer: — Institució, Paradís, 10, 1.er), reben dal: las publicacións de L cietat y poden consultar la Biblioteca Ei Museo, , — los mesos de Juliól, Agost y EE ——Amuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d cl s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas àla E titució, previa aprovació de la Junta. DR AE Tiratjes ó part a LOU 50 exemplars 100 exemplars a i. 4- 4 planas OO 2580 ptas. : 5 ptas. — cu 6.8 ie Ba a 0 8 ( 8-46 5 10 sia is 20: Cal Números de mostra. —Serón enviats cLataitamiónt a : demani. i i voyées au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", NOTA. —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barc lona)2 desitja 'l cambi de publicacións. I Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 40, Barce. lona) bittet um Gegensendungen. É La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, palla - lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —Paradis, 1 10, Barce lona)2 desires to exchange publications. Di La elnstitució Catalana d' Historia Natural. iPad. 10, Barc Rda, lona)o demande P échange. —ò Ri di : La elnstitució Catalana d' Historia Natural. Cr 10, Bar e- lona) chiede ricambio. È E. dd ls Le Le Le Y i h Es DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 BPOCA BARCELONA, OCTUBRE DE 1908 ANY V.—Núm. 7 NOUVELLE NOTE Su quelques végétan fossiles de la Gatalogue par P. Fliche M. Vidal a bieu voulu me communiquer quelques nouvelles em- preintes végétales recueillies par lui dans les gisements dont la forule a fait l'objet de ma première note. Ces fossiles, provenant de Tàrrega (prov. de Lérida), sont malheureusement encore en petit nombre et d'une conservation imparfaite, sauf les restes nom- breux d'une fougère dont la nervation en très bon état permet de faire l'étude approfondie. C'est d'ailleurs et de. beaucoup l'espèce la plus intéressante, nou seulement de ce nouvel envoi, mais de tout ce que j'ai reçu de la Catalogne. Comme d'après l'ordre suivi dans ma première note, ce sont, dans ce que j'ai entre les mains, les fougères qui viennent les premières, c'est par elles que je com- menceraji la partie descriptive de cette note. FOUGÉRES CHRYSODIUM SUBHAIDINGERIANUM, NOYV. Sp. pl. 1., fig. 1-4 Foliis coriaceis pinnatis, pinnis elongatis marginibus fere parallelis basi et extremitate attenuatis, 12 mill., 26 mill. latis, 76 múll. longioribus, nervo primario sat valido, latitudine 1n0. me- tente nervis secundariis numerosis simplicibus parallelis, nervis tertii ordinis sepè sub angulo recto exorientibus. 78 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Les Chrysodium ont été longtemps inconnus à l'état fossile. Le premier, en 1858, Visiani (1) en dècrivit deux espèces provenant des couches, alors considérées comme Eocènes, aujourd'hui rap- portées à l'Oligocene de Monte-Promina en Dalmatie. Mais, bien qu'il eut reconnu la grande ressemblance de la nervation d'une de ses espèces surtout avec celle du Chrysodium aureum vivant, il n'osa pas affirmer l'identité genérique et il créait pour ses deux espèces un nouveau genre Fortisia. En 1879 Gardner (2) signalait, dans l'Eocène de Bournemouth et de plusieurs autres localités an— glaises, une fougère qu'il identifiait avec le Fortisia Lanzeana de Visiani, mais en faisant observer, avec raison, qu'il n'y avait aueun motif pour ne pas la placer dans le genre Ohrysodium. A pro- pos de cette espèce, il citait le fragment d'une lettre de Saporta lui disant qu'il avait trouvé à Mauosque, en 1877, un Chrysodium que, dans un travail postérieur (8), l'eminent paléontologiste français citait également, mais sans la décrire, ni la figurer, en se bornant à dire qu'elle était alliée, de plus ou moins près, au (Fortissio) Chry- sodium Haidingerianum de Visiani. En 1889, dans le travail que je viens de citer, Saporta décrivait et figurait deux nouvelles espèces du genre, trouvées dans l'oligo- cène inférieur d'Aix: les Ohr. dilaceratum et minus. Enfin en 1890 (4) Saporta signalait, décrivait sommairement et figurait une irè3 belle espèce de l'Aquithanien de Manosque et de Céresti à laquelle il don- nait le nom de Chr. Splendidum, il ètait porté à lui identifier les plus grands échantillons figurés par Gardner et rapportés par lui aux Chr. Lanzeanum, il faisait observer que cette dernière espèce se trouvait également à Manosque. En 1899, Mr. L. Laurent a si- gnalé et figuré le chr. Lauzeanum dans l'oligocène de Célas (5). Pour ne rien négliger, je dois ajouter que Saporta en 1894 a signalé, dans le jurassique supérieur du Portugal, deux empreintes qui lui (1) Piante fossili della Dalmatia.—Venise, 18558. (2) British eocène Flora I, p. 26, pl. I, n. II, fig. 1-4 in Pal. Soc. XXXIII, pag. 26. Ú (83) Dernières adjonctions à la Flore fossile d'Aix en Provence, 1889, pag. 19. (4) Revue des travaux de paléontologie végètale, etc. Extr. de Revue genérale de botanique, II, p. 40, pl. 12, fig. 1, 1. et 1b. (5) Flore des Calcaires, etc , p. 55, pl. I, fig. 10. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 79 ont semblé devoir se rapprocher des chysodium, il les a décrites et figurées (1) sous le nom de Chrysodiopteris Marchantiaeformis, mais lui mème a fait observer que le meilleur de ces échantillons est. essentiellement médiocre, que l'attribution aux fougères elles- mémes est un peu douteuse, à fortiori en est-il ainsi pour le rap- prochement générique. Comme l'a fait observer justement Mr. L. Laurent à propos de lécehantillon de Célas, dont il a donné la figure, la nervation des chrysodium, quand elle est bien conservée, est tellement carac- téristique qu'elle emporte la conviction quant à l'exactitude de l'attribution genérique de l'empreinte étudiée. C'est le cas pour les nombreux échantillons de Tàrrega, dont la nervation est remar- quablement conservée. Mais étant donné que nous sommes en pré- sence d'un Ohrysodium, s'agit il d'une des espèces déjà décrites ou d' une forme nouvelle. II convient d'abord d'élíminer les deux espè- ces d'Aix, bien qu'elles aient été décrites d'après des èchantillons singulierèment imparfaits, ne permettant guère de se bien rendre compte de la forme et de la taille des pinnules des írondes aux quelles elles ont appartenu, la nervation qui, d'après les dessins, parait ètre assez bien conservée, montre très nettement que la fou- gère espagnole, avec ses nervures secondaires bien marquées, celles de 8.€ ordre le plus habituellement normales ou presque normales aux premiers, est très différente des débris de pinnules figurés par Saporta, aussi bien pour une espèce que pour l'autre, le réseau veineux de ces dernières étant tout autre, avec ses mailles essen- tiellement irrégulierès, formées par des nervures secondaires faibles et des nervures de 3.8 ordre franchement obliques. II y a lieu èga- — lement d'éliminer le Chr. Splendidum Sap. de Manosque qui, res- semblant d'avantage à nos échantillons par sa nervation et sa forme genérale, s'en écarte completement par l'extréme ampleur de la fronde qu'il suppose ce qui avait légitimement frappé Saporta. Restent done les deux espèces de Visiani, il y a lieu d'écarter le Chr. Lanzeanum pour les mèmes raisons que le Cr. Splendidum, le Ohr. Haidingerianum, à tous égards, taille et nervation, présente beaucoup d'analogie avec les échantillons espagnols, on serait méme tenté de les identifier. Cependant un examen approfondi fait (1) Flore fossile du Portugal, p. 41, pl. IV, fig. 9 et 17. s0 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL saisir plusieurs diffèrences qui ne permettent pas, au moins provi- soirement, d'agir ainsi. En effet, alors que les pinnules du Chr. Hai- dingerianum ont 2 à 5 cent. de largeur et 6 à 8 cent. de longueur, — les pinnules de la fougère catalana ont de 12 à 26 mill. de largeur, et, si on ne peut mesurer exactement leur longueur, parce que aucune n'est complete, ou peut affirmer que cette ci était supérieure à 9 centimèlres, puisque l'empreinte la plus grande, fig. 1, mesure 87 mill. sans qu'on ait ni la base ni le sommet, j'estime qu'elle devait avoir au moins 95 mill. et les plus complètes des autres pin- nules conduisent aux mémes conclusions. C'est dire que la pinnule est plus longue et plus étroite que chez le Chr. Haidingerianum, ce qui se traduit par une forme plus oblique à bords plus parallèles, la nervure médiane est plus faible, 1 mill. de largeur au lieu de 1 mill. 5. La nervation est sensiblement la mème des deux parts, avec cette caractéristique des nervures de troisitme ordre généra- lement normales au nervures secondaires, ce qu'on rencontre quel- quefois très nettement chez le Chr. Aureum vivant, l'espèce avec laquelle ces formes fossiles ont le plus d'analogie. Les différences entre la fougère que nous étudions et le Chr. Hai- dingeridnum sont, on le voit, d'assez faible importance, surtout quand on considère toutes les variations non seulement de forme et de dimensions des pinnules, mais méme de nervation offertes par le Chr. Aureum vivant. Cependant, comme, dans chacune des localités, les empreintes recueillies ont été assez nombreuses, il semble qu'il y ait là des différences dignes d'étre prises en considé- ration et qu'il vaille mieux, pour ne pas s'exposer à confondre deux formes réellement dissemblables, imposer à la plante espa- gnole un nom spécifique distinet. J'ai composé celui-ci de telle façon qu'il indique d'étroites affinités avec le Ohr. Haidingerianum, en admettant d'ailleurs qu'il n'est pent-étre que provisoire, destiné à disparaitre le jour ou on trouverait des intermédiaires reliant étroi- tement les deux formes. Comme les deux Chrysodium de Monte Promina, celui-ci présente d'étroites affinités avec le Chr. aureum vivant, comme eux aussi il parait cependant s'en distinguer par un caractère d'une certaine valeur, on n'a pas trouvé jusqu'à présent les pinnules attachées sur lerachis, et par contre ces pinnules ne sont souvent pas rares dans la roche qui les contient, c'est le cas notamment pour le Ohr. Sub- Haidingerianum, la roche est absolument remplie de ses pin- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 81 nules: il semble dès lors que ces organes étaient cadues, alors quí ils ne le sont pas chez les espèces vivantes. Ce n'est pas toutefois une raison pour les sortir du genre. Parmi les coupes génériques chez les Fougères de la flore actuelle, il en est qui présentent des especes à pinnules caduques alors que chez d'autres elles ne le sont pas. Le Chr. Aureum est une espéce répandue dans les stations ma- récageuses, surtout saumàtres, des régions tropicales et subtropi- cales du monde entier. Il est probable que, pendant l'oligocéne et surtout au début de la période, le genre, au moins pour les espèces: analogues à celle qui vient d'étre nommée, a joué le méme róle dans les mémes stations de ce qui est aujour d'hui l'Europe méridionale, la découverte du genre, et d'une façon aussi caractérisée dans l'oligocène catalan, est fort intéressante, puis quielle montre que, dès à présent, la présence de cette fougère a été constatée du Mon- te Promina en Dalmatie jusqu'en Catalogne. CONIFERES PODOCARPUS EOCENICA Ung. Le dernier envoi de M. Vidal renferme deux fragments consi- dérables de feuilles allongées, coriaces à forte nervure mediane, sans traces d'autres nervures, à bords légérement recourbés en dessous, echaque moitié du limbe étant un peu bombée entre la nervure médiane et le bord. Tous ces caractères conviennent aux feuilles des Podocarpus. En outre, les dimensions et la forme gé- nérale concordent avec le type, assez polymorphe d'ailleurs, qui a eté qualifié, par Unger, de P. Ceocenica et qui a été indiqué de l' Eocène ou plutót de l'oligocène le plus inférieur jusque dans l'aquitanien, qufil y aurait peut-etre lieu de ne pas maintenir comme unité spécifique, si nous étions en possession de matériaux plus nom- breux et surtout plus complets. Des deux empreintes, dont je viens de parler, une qui appar- tient à la base de la feuille avec son limbe graduellement atténué en coin, allongé, comparé à des figures dè l'espèce, me semble ne laisser aucun doute quant à la détermination spécifique. La se- conde en inspirerait peut-étre davantage, on pourrait songer à 82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL un Saule, le S. angusta par exemple, parmi les espèces éteintes, òu à l'Echitonium. Le premier de ces rapprochements me semble devoir ètre immédiatement écarté, parceque la feuille de Tàrrega est visiblement trés coriace, parce qu'aussi il ny a nulle trace de nervation, alors que le grain de la roche aurait pu permettre à celle- ci de se conserver, au moins en partie:, le secoud rapprochement pourrait peut-étre se discuter davantage. Cependant la ressem— blance est plus grande avec le P. eocenica, notamment par suite des sillons plus ou moins accusés parallèles à la nervure médiane quion voit sur elle comme cela se rencontre fréguemment chez les Podocarpus, aussi, sous les réserves que commandent, en général, ces feuilles sans caractères de nervation, il me semble que cette empreinte, comme la précédente, appartient au P. eocenica, assez hétérogène d' ailleurs comme je l'ai observé déjà. LAURINIES LAURUS CF. PRGTODAPHNE Sap. Pl. 2." fig. 1. Une feuille de Laurinée, presque compléte, se rapproche beau- coup de cette espéce créée par Saporta sur de rares empreintes de l' oligocéne d' Aix. Il ya identité dans la forme générale du limbe et dans ses dimensions, soit en largeur, soit en longueur, dans le nombre des nervures secondaires principales, dans l' extrème obliquité des deux basilaires, par rapport aux suivants, dans la présence d'un pétiole, peut-ètre au moins d'un cóté dans la pré- sence des caronsules à l'aisselle des nervures basilaires: maàis la. feuille d' Aix parait ètre un peu plus ondulée sur les bords que la feuille espagnole, chez laquelle ce qui parait deux fortes ondula- tions du cóté gauche est dú, pour plus grande partie au moins, à une destruction de l'organe, de plus le pétiole étant en partie caché dans la roche et la nervation étant fort imparfaitement con- servée, en dehors de la nervure primaire et des principales secon- daires, on ne saurait ni affirmer l'identité, ni établir qu'il s'agit d'une espéce simplement affine. C'est pour cela que j'indique seule- ment un rapprochement tout en considérant la premiére hypothèse comme la plus vraisemblable. Saporta rapproche son espéce du Laurus nobilis, ce qui ne me INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 88 semble pas trés exaet. à raison de la forme et de la disposition des deux nervures secondaires basilaires. C'est plutót dans les genres Oreodaphne, Persea et Phuebe qu'on trouve des espéces ayant une nervation analogue. CONCLUSIONS Les nouvelles trouvailles de Mr. Vidal portent à dix le nombre des plantes recueillies par lui dans le terrain tertiaire qui fait l'objet de ses études. Ce sont une Fougère, un Conifère, une Monocotylédone, un Myricée, quatre Laurinées, un Ericinée, un Nymphaeacée, C'est encore un bien petit ensemble pour permettre des conclusions géné- rales, relatives aux caractères de la végétation et de l'àge des dé- ptòs contenaut les fossiles. Il est remarquable cependant de cons- tater que, non seulement les dernières espèces récoltées n'infirment en rien ce que j'avais cru pouvoir conclure, sous réserves, il est vrai, à la fin de ma premiére note, mais encore ces conclusions qui se trouvent notablement fortifiées. Au point de vue des caractères de la végetation, toutes les espè- ces, les nouvelles comme les anciennes, dénotent un climat chaud, des affinités tropicales ou à tout le moins subtropicales, une contrée ou à cóté de terrains plus ou moins asséchés se trouvaient des eaux courantes ou stagnantes, plutót ces derniers. Le Chrysodium en ha- bitait les bords alors que les Nymphaca portaient leurs larges feui- lles à leur surface, sur les sols plus sees, se trouvant surtout une forèt, une des nouvelles espèces ajoute une confirmation à ce que j'avais dit du róle important que paraissent y avoir joué les Lau- riniés. De méme, pour l'àge du dépàt, javais fait observer que toutes les espèces étudiées se rencontrent plus spécialment dans l'oligo- cène proprement dit et gagnent parfois l'aquitanien, ou bien y trou- vent les types dont elles se rapprochent le plus. Il en est de méme pour les trois espèces qui viennent d'ètre étudiées et d'une façon encore plus accentuée, puisque le Chrysodium et le Laurus sont affinés sinon identiques à des espèces de l'oligocène tellement in- térieur que les dépóts de Monte Promina pour le premier et d'Aix pour le second ont été, pendant longtemps, considérés comme Bocé- nes. Un des Chrysodium de Monte Promina, celui qui, il est vrai, diffère le plus de celui de Tàrrega, a été rencontré longuement 84 INSELTUGIÓ CATALANA D'HISTORIA O NATURAL dans l'Eocène anglais, al à la troisième Espète: le Òinodiana son nom: mème indique sa présence : àncienne dans le: tertiaire. II me semble donc de plus en plus : certain, Sous Jes Téserves néces- saires en pareille matière, que la flore confirme, ce. que d'autres moyens d'investigation ont révelé da é làge, oligocène ancien des dépóts qui ont fourni ces fossiles. EXPLICATION Li FIGURES Ei ps Planche di Fig. h: Chrysodium Subhiaid ingeri ianum n o Sp. — Fragments. de pinnule pr ésentant la plus grand longueur conservée de l' organe.. Fig. 2. 1d. — Pinnule la plus large. Fig. 3. Id —Pinnule la plus etroite. — Fig. 4. Id.— Deux fragments de. pinnules presentant la nervation de 3.e ordre la mieux conservée. Toutes ces figures sont de sa naturel, APPENDICE lBeie note etait. ròdigue el deja hatateni à l'impression, lorsque Mr. Vidal. a bien voulu me communiquer un nouveau fossile végé- tal provenant de Tàrrega: trois échantillons ont été recueillis, deux sont l'empreinte et la contre-empreinte des mémes fragments végé- taux, le troisième est l'empreinte seule d'un autre fragment à peu près de. mémes dimensions. J'ai reçude Mr. Vidal l'empreinte du pre- mier et des photographies des autres. De v échantillon que jai eu sous les yeux, il résulte que les dé- defi iar ps se trouvent dans une marne d'un. gris jaunàtre très clairi-ils consistent en fragments foliaires représentés parfois par una simple empreinte, plus habituellement avec partie de la subs- tance organique ou plutót avec du piroxyde de fer hydraté qui a remplacé, celle-ci: dans ce dernier cas, la nervation est parfois MOiDS distincte que sur la simple empreinte. Dans tous les cas, il est très' facile. de constater que tous ces restes proviennent d'une seule espèce et que celle-ci. était une fougère, bipennée . dont il reste une partien:de rachis principales, des fragments de pennes ú pinnules soudees, sur une. :partie notable de leur étendue. Le P a ay P A a res a BUTCLETI DE LA INST, CAT. D'Hisr. NAT, LAMINS 12 1, 2, 3, 4, Echaatillons divers d: Ghrysedium Subhaidingerianum nov, sp. BUTLLETÍ DE LA INST. CAT. b'Hisr. NAT. LÀMINA 2. 1.—LAURUS ef. PROTODAPHNE Sap. —2.—GONIOPTERIS CNEPHRODIUM) DALMÀTICA Braun echantitlon de l'Oligocène de Tarrega, grandeur naturel. 3.—Le méme echantillon, grandeur 2: 1. 4.—Un autre echantillon grandeur 2 : 1. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL s5 A un examen plus attentif, il n'est pas moins facile de voir que celle-ci rentre dans un groupe de fougères étroitement alliées par la forme et la nervation des frondes, qui sont largement reprèsentées dans l'oligocène et miocène enropéens dès la base du premier terrain à Aix, en France, et surtout à Monte Promine, en Dalmatie. Elles sont généralement décrites par les auteurs de flores tertiaires sous divers vocables génériques tels que Aspidium, Goniopteris, Phegop- teris, Nephrodium, Lastraea, ce dernier assez iréquemment. II n'est pas sans difficulté de déterminer spécifiquement des fragments de frondes aussi incomplets que ceux récoltés à Tàrrega et qui sont figurés ici, cependant il y a une telle ressemblance avec les bons exemplaires de l'espèce déerite primitivement par A. Braun sous le nom de Goniopteris (Lastraea) Dalmatica, figuré d'abord par lui, puis par Ettingshauser que l'attribution me semble certaine et c'est sous le nom de cette espéce, mais sous un autre vocable gé- nerique que je vais exposer ce que j'ai à dire des échantillons ca- talans. ASPIDIUM DALMATICUM. Heer Fl. test. Helvet. III. p. 15, 1859. Goniopteris (Lastraea) dalmatica. Al. Braun. Ueb. foss, Goniop- teris Arten. Zeitsch de Deutsch. geol. Gesells. 12, 1852, p. 558, pl. XIV, fig. 2, grandeur naturelle, 3 et 4. Goniopteris dalmatica. Al. Br. Ueber die fossile flora des Mon- te Promina in Dalmatien. Von Dr. Constantin v. Ettingshausen : Sitzungsberi d. math. naturv. classe der aE. d. VViss. VVien. 1853. Goniopteris dalmatica. Al. Br. Die eocen Flora des Monte Promi- na Von Prof. Dr. Constantin v. Ettingshausen DenEsch, d. E. aa. d. VVissens. math Naturv. classe v. Vien VIII, 1854, p. 25, Pl. 1, fig. 8-9. Lastraea (Goniotperis) Dalmatica Al. Br. Flora tertiaria Helve- tia von. O. Heer. I, 1855, p. 83, Pl. IX, fig. 1. Goniopteris (Nephrodium) Dalmatica. Al. Braun. Traité de Pa- léontologie végétale par VV. Ph. Sehimper, 1869, p. 549. Non seulement la diagnose d' Al. Braun, mais ses figures, celles aussi données par Ettingshausern, d' aprés de trés beaux échanti- llons, établissent l'identité de la fougère de Tàrrega avec celle de Monte Promina. Les pennes paraissent avoir eu mème forme géné- rale, mème taille, mème largeur surtout, les pinnules, mémes di- mensions, méme nervation quant au nombre et à la direction des nervures, au mode de soudure des deux inférieures de deux pin- nules adjacentes. 86 INStrrUuCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Les deux seules différences qui peuvent ètre signalées encore, pour partie au moins, sous réserves, seraient la forme plus arron- die de 1a portion saillante des pinnules et le nombre un peu plus faible des nervures. En ce qui concerne le premier caractère, il convient de faire observer que la forme arrondie des lobes, formés par les extrémi- tés des pinnules, est généralement exagérée par une conservation imparfaite de leur bord, toutefois sur l'empreinte représentée, planche 2, fig. 2. elle parait n'avoir point été alterée, mais Al. Braun fait observer que, sur les éechantillons de Monte Promina, On en trouve aussi d'arrondies, ce que montre également une de ses figures. D' ailleurs, quand on voit les différences qui existent, sous ce rapport, entre échantillons de l'espèce vivante avec laquelle le G. Dalmatica présente le plus d'analogies, on est porté à ne pas attacher une importance excessive à ce caracetère. On peut en dire autant pour la seconde diflérence signalée plus haut entre la fougère Catalane et celle de Dalmatie, un nombre un peu moindre de nervures, différence très légére d'ailleurs, car il s'agirait seu- lement d'une unité en moins autant qu'on peut s'en rendre comp- te sur des empreintes qui à raison de leur état de conservation ne permettent pas un comptage très facile des nervures. Si la fougère de Tàrrega n'est pas identique à celle de Monte ' Promina, elle en est singulièrement voisine, et je suis plutót porté à eonclure é l'identité. L' A. dalmaticum est très ecommun à Monte Promina, dans les couches les plus inférieures, à la base de l'oligocène, par consé- quent, il a été signalé à Cilli en Styrie et aussi dans l'aquitanien de Suisse à Rochette, mais cette dernière localité me semble un peu douteuse, la différence de taille des pennes déja signalée par Heer, parait étre, jusquiíà nouvel ordre, un obstacle à l'identification absolue alors qu'il s' agisse d'un dépót placé à un niveau aussi su- périeur à celui de Monte Promina. Parmi les fougères vivantes Al. Braun signale comme très voisins de son G. Dalmatica, l'Aspidium gongylodes Sehl et surtout l'A. Ectloni Runze. Ces deux espèces sont aujourd'hui s'énéralement réunies, par les ptéridographes les plus autorisés, à l'A. unitum. S. VV. Heer fait observer que c'est avec cette espèce, d'après examen d' échantillons indiens, semble-t-il, quí il trouve les plus grandes affinités de l'espèce fossile, il les considère comme très voisines. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 8T Cette manière de voir me semble parfaitement exacte et c'est méme moins à telle ou telle des très petites espèces qu'on a établies à ses depens, mais à certains éehantillons de la plante vivante qu' il faut s'attacher pour bien mettre en évidence ces affinités. Parmi les très nombreux échantillons contenus dans l'herbier du Museum, sous le titre Nephrodium unitum Sins. Cat. C'en est un, recueilli par Poppig, au Brésil, dans la région de l' Amazone qui m'a paru avoir le plus de ressemblance avec le Goniopteris dalmatica et sur- tout avec les empreintes de Tàrrega. L' Aspidium unitum est une fougère très répandue dans les ré- gions tropicales du monde entier, elle à aussi des stations sub-tro- picales et méme une, fort isolée d'ailleurs, aux environs de La Calle, en Algérie. La fougère de cette localité a été souvent donnée sous un autre nom spécifique, mais son identité avec l'4. unitum a été bien établie notamment par Milde (1) qui l'avait spéciale-— ment étudiée. La présence de cette espèce au bord sud de la Médi- terranée est particulitrement intéressante ú raison de l'existence d'une fougére singulièrement affine, sinon identique, sur le bord nord de la méme mer et de l'Adriatique qui l'explique si bien. L' A. unitum habite les marais et les foréts marécageuses. La nouvelle espèce rencontrée dans le tertiaire à Tàrrega porte à onze celles qui ont été recueillies par M. Vidal dans cette loca- lité ou dans d'autres du méme horizon. Il est remarquable, suivant l' observation déjà faite plus haut, de constater qu'à mesure que cette petite florule se complète les conclusions quí avaient laissé entrevoir les premières récoltes, se confirment de plus en plus, soit au point de vue de l' àge oligocène inférieur des depóts qui la con- tiennent, soit en ce qui concerne les caractères de la végétation qui a ses analogues dans les foréts et les marais des tropiques ou des pays les avoisinant. (1) Filiceas Europae et Atlantidis, etc. 1867, p. 112. 85 INSTtrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL MINERALS DE NIQUEL Y GOBALT A L'ALBIOL CTARREGONA) A la nombrosa serie de minerals trobats y citats à Catalunya ens cal afegirnhi tot sovint de nous, lo que demostra el ressurgiment que en aquesta branca de la Historia Natural va operantse à Ca- talunya. Al realisar fa poch temps l'estudi de una antiga mina abando- nada del terme de L'Albiol y denunciada de nou com de blenda y galena, ens cridà la atenció la presencia de unes taques verdoses que's destacaven clapejant el blanch dels carbonats de cals, plom y zinc, de les parets y sostre de la mina, depositats allí per les abundoses filtracions d'ayga. Com que'l nostre objecte era l'estudi de la potencia y condicions del filó de blenda y galena, de moment no'n ferem cas, atribuhint el color verdós aquell al carbonat de coure, per més que no era'l típich de la malaquita, pero visitant després una altra mina en explotació situada à cosa de un Eilo- metre de la primera, tinguerem la sorpresa de veure entre 1 munt de mineral depositat à boca-mina gran nombre d'exemplars de galena y blenda barrejats ab altres minerals que per 1a seva típica coloració era induptable que's tractava de minerals de niquel y de cobalt. Per si algun dupte hi hagués hagut ab la simple inspecció ocular, se presentaven ben manifestos en els exemplars exposats desde molt temps ú la intemperie els óxits d'abdós minerals, ó sía les anomenades eflors del níquel y del cobalt: ab llurs típiques colora- cions verdes y rosades. Axó ens indicà l'origen de les clapes verdo- ses trobades en la primera mina. Aquets minerals de niquel y cobalt formen part dels filons de blenda y galena que en el terme de L'Albiol se troben atravessant en direcció N. à S. y sent paralels entre ells próximament, les pi- çarres primaries metamorfosejades, y tenint per ganga el quarç. Aquest es el que forma el veritable filó, car els minerals se pre- sentan en son interior íú manera de petites bolsades hont se veu la blenda y galena en contacte íntim, pero ab marcat predomini de la blenda, que es laminar y de color axocolatada. Els minerals de niquel y cobalt acompanyen à la galena y fins pot dirse que son englobats per ella, de manera que en les bolsades en que hi ha molta galena son també abundosos, mentres que manquen per complert quan les bolsades son exclusivament de blenda. lerdrs ds 3 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 89 Del sèu exómen químich resulta que's tracta de la niquelina Y de la cobaltina, no citats encara, que ho sapiguém, à Catalunya. La explotació industrial està tot just en el sèu començament, per lo que noís pot avençar cap judici respecte é la importancia que pugan adquirir els minerals aquets. N. FoNT Y SAGUÉ, Pbre. Maig 1908. CONTRIBUCIÓ À LA FAUNA MALACOLOGIQUE DE CATALUNYA ALGUNES XEROPHILES DEL GRUPO HELYOMANES, EXISTENTS EN LA MEVA COLECCIÓ Helyomanes acomtiella Locard. Pla del Llobregat (1) — agna Hagenmúller. Mataró (Maluquer), Vilassar (Zu- Jueta). — albovariegata Caziot. Santa Coloma de Gramanet (1) — alluvonium Servain. Horta (I). — aqualatensis Salvafià. Igualada (Salvafià). — astata Bourguignat. Palafrugell (Thieux), Casa Antú- nez (1) — avenionensis Bourguignat. Pla del Llobregat (I) — azami Bourguignat. Montserrat (Marcet). — canovasiana Servain. Badalona (1) — castroina Servain, Ripoll (Maluquer). — citifiensis Locard. Pla del Llobregat (1) — cysicensis Coutagne. Palafrugell, sobre les oliveres (Thieux). — didymopsis Fagot. Pla del Llobregat (1) — edax Locard. Casa Antunez (1) -— emporiensis Fagot, Ampurias (Zulueta). 90 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Helyomanes foedata Hagenmúller. Ampurias (Zulueta), Casa Antu- nez (1), La Garriga (1) — gramnonensis Servain. Artesa de Segre (Maluquer), Parque de Barcelona (I) — herbicola Paulucci. Santa Coloma de Gramanet (l) e— jusiana Bourguignat. Pla del Llobregat (1) — melanthozona Cafici. Vilassar (Zulueta), Palafrugell (Thieux). — Mendranoi Servain. Barcelona (Serradell), Cornellà (1) — mendranopsis Fagot. Casa Antunez (1) — muscinica Bourguignat. Camp de 1a Bota (1) — nemausensis Bourguignat. Casa Antunez (1) — odersensis Fagot. Vilarrodona (Maluquer). — palavasensis Germain. Casa Antunez (1) — peregrina Bourguignat. Brugués (Bofill), Pla del Llo- bregat (I) — pila Caziot. Mataró (Maluquer), Flassà, sobre la caliça (Thieux). — roigiana Bofill. Casa Antunez (t) — sub-eysicensis Saint-Simon. Casa Antunez (1) — tabarlana Bourguignat. Vores del Besós (Thieux), Casa Antunez (1) — variabilis Draparnaud. Ripoll (Maluquer). — xalonica Servain. Palafrugell (Thieux), Casa Antu- nez (1) — Zuluetai Caziot. Santa Coloma de Gramanet (1) Algunes d' aquestes especies son noves pera la fauna catalana y han sigut determinades per M. E. Thieux, que treballa molt per l'esclariment de la malacologia catalana. J. B. DE AGUILAR-AMAT Y BANÚS. Barcelona, juliol 1908. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 91 BIBLIOGRAFIA DESCRIPCIÓN DE LOS TERRENOS PLIOCÉNICOS DE LA CUENCA DEL BAJO LLOBREGAT Y LLANO DE BARCELONA, por el canónigo doc- tor D. Jaime Almera. Al qui, sense ser home de ciencia, se li digués que aquesta da- rrera obra del canonge Almera representa més de vint anys de in- vestigacions continuades ab paciencia de benedictí, potser no 'ns creuría, donchs consti que 'ns quedem curts. Hi hà que conéxell, que haverlo vist trevallar hores y més hores en el laboratori y ha- verlo seguit en ses repetides excursions, pera tenir plena concien- cia de la obra que acaba de publicar, aplech de diferentes mono- grafíes començades a estampar l' any 1894. i Conexém les obres que deseribint els terrers pliocénichs 5' han publicat à França y é Italia, y no duptém en afirmar que, prescin- dint de les condicions tipogràfiques, cap d'elles pot compararse ab la del canonge Almera, que forma un estudi acabadíssim, baix tots conceptes, del pliocénich català. En ella hi hà la descripció de tots els claps d' aquest terreno, ab la enumeració dels sens fi d' especies que s' hi han recullit, els talls geológichs, etc., la des- cripció de la fauna y fora, ab gran nombre de làmines que repro- duexen les especies noves ó les més interessants, que per cert son moltes, sobretot les primeres: les relacions del nostre pliocénich ab el descobert en altres llochs de la conca mediterrania: la evolució de nostra comarca en les darreríes de la era terciaria, tant baix el punt de vista biológich, com físich,. etc,, etc. Aquesta extensa monografía la considera el seu autor com 4 una de les que deuhen acompanyar el Mapa Geológich de la pro- vincia de Barcelona, y é n' ella deuràn seguir les dels terrers mio- cénichs, eocénichs, etc., formant la veritable geologia de Catalu- nya. Devant la magnitut de la empresa sols ens cal dir al canonge Almera: Visqui molts anys pera fer semblants obres. NE S., Pre. — ADRESSE f imp. LA HORMIGA DE 0RO. — Nueva San Francisco 1901, 1902 1 1903 mlègais Gauss pocas colec - - cións). gan i i sida de DOI , ny ED Du aa dei Números solts, sempre que n' hi ria de sobrers. — 0195 — Catàlech de Himenópters de Catalunya, j dl per/D. a cia D. Pere Antiga i Tentredinide. a IR I a d'u con seii 06 Ormtes: Dr te de ls mar dus a a OO rem a al Ne Les RS O6O La apygide, Scolide yi Mutillidmi coca a OLGOL 8a ere aa a a ie a cie OD SO Lcamendac. Ra ee a at, ac aca la SOS OO Ca I Per D. Joseph M.2 Bofill. DR ais lebmeumonida. EC Ga a a VO Si ML OO ear de CA aca DE Na era SO AE aa DE dalorconeó : A 49 8a A La o Pera adquirir qualsevol d' aquestas publicacións, diriginse al Tresorer de Ja INsmirució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). Pera pagos inferiors 4 È posselds poden enviarse sellos de correus 0:15 ptas., O'10 ptàs., O'O5 ptas., y 0'02 ptas. Els sellos francesos, alians y alemanys de 0'15 frs., 0'15 liras y 0:20 mEs., també son itmesos. Els pagos superiors à 50 pessetas poden a efectius Del Giro a ó lletra de fàcil cobransa. — Cambis que l'Instiució a0 altres Sorietas Ni Natural N ovitates— Berlin. —Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. —Berlín. o R. R. Zoologiseh- -Botanische Gessellschaff. — Viena. o Polixena.—Viena. — : Instituto Egyptien. —Cairo (ei ato). — Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. — Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique Namuroisse. —Namur (Belgica). LL Bocieté Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Eydrol Eq, a Bruselas. o Sociedade scientifica de Sao-Paulo. — San Pablo (Brasil). Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà). Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. RealAcademia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid. Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. dni Et del Diccionari delallengua EI La deMallorca. Neri RA —Mon dc Revista de Menorca, del Ateneo 3 i (0 .4— Mahon DICROIC : Boston eL: of Na mel) lor, ERcson ( Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. The Lloyd Library.—Cineinati-Ohio (E. Ú. A Academy of Sciences, Arts and Lettres —M 8 (E The Chicago Academy. of Sciences. — Chicago Eq. E. A I) La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. — Museum de Histoire Naturelle. —París. Societé Entomologique de France.—París.. Societé Zoologique de France. —París. Institut de Zoologie de l Université de Montpeller. Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—Carcasona. — Bocieté des Sciences Naturelles de l'Quest de la Fri Nantes. —— Museo Civieo di Storia Naturale di —Genova. I Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. ue di Torino. I R. Stazione di Entomologia Agraria, dRedias —Ploreneia. RR Società di Naturalisti. Nàpoles. Academia Gioenia di Science Naturali. — Catania (ltalia). Reale Accademia dei Lincei —Roma. Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma. Zoological Society of London. —Londres — Conchological Society of Great Britani and Irland, —Manches Musee Oceanografique de —Mónaco. RCR ES Ds Da Institut Geologique de México.—México. Commissao do Serviço Geologico de: Portugal. — Lisboa. eBroteriao —Revista de Sciencias N aturaes do PS de 4 7 Fiel.—Soalheira (Portugal). (3 Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. Societé de Naturalistes de Rievv (Rusia). — Ò Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). Museo Nacional de—Buenos—Aires (Rep. Arg.) Societé Entomologique-du-Musee d'Hisioire Naturelle — Berna (Suissa). d: da Tastitut National Genovois.—Genève ta ta: EntomologisE Tidolrift. Entomologista . Fòreningen i —st cEholm (Suecia). Université de Upsala (Suecia) Museo Nacional de San Salvador ha de El duntaon) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. El Colmenero Espadiol. a (Gracia)., x Imp. La HORMLGA DE ORO. — Nueva San Franelsoo 17, Barcelona. l ort he Ds a, : Les — Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest..—. CEE Le Coxsr. bE FibD. CATH. c. IV. Mt Es s de : de Juliol 3 y 1 a: Octubre 1908. ució é la Lema ee dratològiea, Les Higc us olor, Vieill. —Sobre alguns artrópods dels avenehs. re.j Marian.—Crustacis fossils de Catalunya. Li aian h, : 4 3 Q qanso do, Pa x mm I LL a MAR 9 1909 ho) t85 aljonal CEA de del radi núm, 10, pis 1.05, 28 ——— BARCELONA l INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres Socis, y atime— sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradís, 10, 1.er), reben totas las publicacións de 1a So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anunceis.—Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ems- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes $ó part: 50 exemplars 100 exemplars £ ' 4- 4 planas 250 ptas. 5 ptas. El 5-8. 2 5 : 40. 3 Al( 846 2 10 - 20 4 Números de mestra.—Seràn enviats gratuitament à qui ls demani. Toutes les communications et échanges doivent ètre en— voyées au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.7, 2...—Barcelona (Espagne) LO DS do NOTA. —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona) desitja 'l cambi de publicacións. Die elInstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona)o bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- lona), desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona)a desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona): demande V échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barce- lona)a chiede ricambio, BUTLLETÍ DE LA SECCIÓ ORICIAT SESSIÓ ORDINARIA DEL 2 DE JULIOL DE 1908 oo 8: Obrí la sessió ab assistencia dels senyors Farré, Font y Sagué, 1 xi Ferrer y Vert, Maluquer, Llenas, Vynn, Có, Soler Ventalló, Sa- — garra, Rosals, Ferrer y Gomis, Vintró y Corretjer. Mossen N. Font y Sagué presentú una Nota sobre la trovalla de la Tremolita à Gualba (Montseny). El Sr. Rosals comunicà 'ls resultats de una excursió feta per la b o Costa de Llevant, en la que recullí gran. nombre de moluscbs. i El senyor President posà en conexement dels senyors socis el ———fallo del Jurat calificador del concurs obert per la Institució, pre- v miant el trevall número 3, quin lema es: eNylandera y que segons — —l' acort prés en el darrer Concell directiu s' havía d' obrir el plech — del autor premiat. Axís se feu y resultà ser En Manel Llenas y Fer- nàndez, al qui se li entregà el premi, rebent una coral felicitació de la Institució: tot seguit se cremaren els plechs dels autors no premiats. he El Conservador del Museo comunicà haverse rebut un exemplar a del Lodia curvirostra del Pirineu de Lleyda, donatiu del senyor Salvador Maluquer. fa i SESSIÓ ORDINARIA DEL 1 D'OCTUBRE DE 1908 Be S' obrí la sessió ab assistencia dels socis senyors Font y Sagué, Soler, Llenas, Tomàs, Rosals, Ferrer y Gomis, Corretjer, Armen- gol, Fàbregues, Ventalló, Có y Maluquer. OO Mossen N. Font y Sagué donú compte de la trovalla del Emys 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL caspica Gmel., quelonit trobat al Coll de Banyuls, presentantne un exemplar pera '1 Museo. El senyor Soler donà compte d' haver preparat un exemplar de — tres metres de llargada del Selache maxima, pescat àú Sant Feliu de Guixols y actualment existent al Museo de Ciencies del Parch. El meteix senyor donà ab destí à la Biblioteca un exemplar de son Manual de Taxidermia, y el senyor Llenas varis fóssils del mniocénich de Mahó y una colossal defensa del porch-sengla, ab destí al Museo. Tiovalla de la Tremolita 4 Gualta (Moníseny) La vessant del Montseny que mira à Gualba es remarcable baix el punt de vista geológich pe'ls fenómens dinàmichs que s' hi han desenrotllat desde '1 periode gelar ençà, y pe'ls efectes de meta- morfisme d' origen més antich. Resultat d' aquets son les calices blanques cristallines que per la llur puresa son explotades desde fa alguns anys pera la obtenció del deit carbónich, en varies pedreres. Si ns era sapiguda la pre- sencia de semblant roca metamórfica, ignoravem en cambi si son metamorfisme era degut à un moviment dinàmich ó be à un fenó- men eruptiu, ó sia al anomenat metamorfisme termal ó de influencia. Ab motiu de una excursió realisada fa poch à n' aquella loca- litat sortirem de duptes, al comprobar 1a relació de aquella caliça. cristallina ab una potenta erupció de pegmatita, que està en con- tacte íntim ab ella. Sapiguent els nombrosos silicats ricbs en cals, ó en cals y mag- nesia, que sempre acostuma originar el metamorfisme termal en les roques calices, cercarem la regió de contacte entre la pegmatita y la caliça, y efectivament la trobarem formada per una faxa de 5 ú 10 centímetres del amfibol més comú en semblant roca, la tremolita, de brill nacrat, color blanca ó lleugerament verdosa per la serpentina que l' acompanya, estructura fibrosa y bacilar y agrupacions en forma de garba, quí es la forma més general de presentarse en cassos semblants. st x PA: xy) 4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 La caliça propera al contacte à més de sa estructura ben eris- tallina se presenta serpentinisada, yY no duptém que noves inves- tigacións hi descubriràn altres silicats. En la metexa formació, si be en altra pedrera, se 'n troben ja alguns mes, resultàt també del metamorfisme termal en la caliça, aytals com la grenatita, la epi- dota, esteatita, etc., Y entre "ls altres productes la clorita, pirita, pirrotina, michpiRel, etc. N. FoNT Y SAGUÉ, Pbre. Sobre la presencia de la EMYS GASPIGA Gmel. Gatalunya Ab tot y que Catalunya ve sent objecte de nombroses explora- cións desde fa molts anys per nombrosos y distingits naturalistes, queda encara molt per fer, sobre tot en certs grupos de la fauna y flora que no han trobat encara llur especialista. Tal passa ep els reptils, dels que tenim molts representants, poch ó mal estudiats encare, pero gracies à la Junta Municipal de Ciencies Naturals, que habent reorganisat l'antich Acuarium, fun- dat un Laboratori ictiogènich, Y projecta pera dintre de poch un Terrarvium, es de creurer que dintre de poch serà ben coneguda nostra herpetologiía y fauna lacustre. En proba d' aixó tenim el fet que motiva aquesta Nota, car al demanar el qui subscriu una relació de les especies que viuhen en els barranchs de les vessants del Pirineu de Girona pera enviarles à buscar, En Francisco de Budallés, apotecari de Portbou, li in- dicà la presencia de una tortuga lacustre en les montanyes de Cu- lera. Semblant noticia m' estranya moltíssim, car no tenía cap noticia de que n' hi hagués en nostre pays, ni sabía que cap autor n' hagués parlat, per lo qual vaig demanarne algúns exemplars vius pera l'acuari municipal. N' arribaren 8, de diferent tamany, tenint els exemplars més grossos 20 centímetres y 5 els més petits. Els seus caràcters co- rresponen tots à la Emys caspica Gmel., pero no al tipo deserit per Schreiber en sa Herpetología Europea, sino à la que denomina Var. a (Emys leprosa Sehvveigg, Emys Sigritzii Michah., Emys Sigriz Dum., Terrapene Sigriz Bonap.) 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Viu aquesta tortuga en les vessants del Pirineu de la provincia de Girona en sa part més oriental, ó sía en les montanyes de Re- casens, ú gran altura, y 'ls exemplars que m' enviaren foren recu- llits en el torrent del Coll de Banyuls, prop de Culera. Posteriorment he tingut noticia de que 's troba també en el macís del Cap de Creus, prolongació de la serralada pirenaica, ci- tada, Y 'l nostre consoci Sr. Llenas me manifesta que l' ha vista en uns bassals d' aygua de Tossa y Vidreras. Lo qual, junt ab altres datos, fa creurer que la Emys vivia en l'estany de Sils, avuy des- secat artificialment, haventse refugiat en els barranchs propers, y que tè una àrea molt més extensa de lo que en un principi me vaig creurer, com suposém ho confirmaràn noves investigacións. Pera cerciorarme de si havía sigut citada anteriorment à Cata- lunya la dita especie, vaig dirigirme en consulta al docte herpetó- lech Sr. Boscà, de Valencia, qui 'm comunica que cde la parte de Catalufia no existia ningún dato à propósito de encontrarse la Emys caspica Gmel., ó por lo menos no había llegado à mi cono- cimiento,, assegurantme en cambi eque dicha especie se halla abundante en Andalucía, Extremadura, Castilla la Nueva y Por- tugal, siendo rara en el reino de Valencia: habiéndola encontrado siempre en aguas finas Y en compafiía frecuentemente con la Cfs- tudo lutaria.a Aquest darrer extrém no havém pogut comprovarlo encara ú Catalunya, pero no duptém que si existeix també la cistudo no trigarém en sapiguerho. N. FoNT Y SAGUÉ, Pbre. CONTRIBUCIÓ É LA MORFOLORÍA ORNITOLÚGIOA Les proporcions en el Cignus olor, Vieill. (£) L' òrgan revela la funció: la funció revela l órgan. Si aquets axiomes, may desmentits, fossin tinguts en compte per tots els (€) Gran Cigne blanch de bech rosat y negre, habitant en el Mitjdia de Europa y Assia. Es l' especie de major bellesa. / 1 4 INSsrIrUcIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL 97 que 's dedican "al estudi dels éssers organisats, molt més s' avença- ría en el coneixement dels mateixos. La forma de les especies ornitológiques, com la de tots els de- més animals, y aixís tambè la de tots els vegetals,—si bè en aquets darrers d' una manera menys determinada, —es la que demostra una serie de funcions realisades per l' especie: es el motilo que per- sisteix al través del temps, ó al menys d' un període que, en com- paransa ab el de la vida del observador, es indefinit, es inmens. Aquesta forma expressa una adaptació al medi en que viu, ó medi cósmich, y é la funció qu' en ell desempenya. L' estruetura de les distintes parts del individuu zoológich ó bo- tànich dona una resultant d' utilitat, aixó es evident, mes també cal dir qu: ella porta aparellada un' altre resultant, la de bellesa, de apariencia, ó de presencia, com vulgui dirseli, Y ab aixó tenim ja indicada la existencia de la nota estética en l'especie. Son estudi, que es anomenat anatomia artística (crech que més bè li escauria el nom de morfologia estética), no es de cap modo impropi dels tractats de Zoologia y Botànica, abans bè es complement dels mateixos, Les formes més belles son les que 'ns ofereixen ab més abundor les superficies elipsoidals: elles son les propies dels sérs superiors. Mireules sinó en els artrópods y en els vertebrats, y entre uns y altres, principalment els insectes, els aucells y els mamífers, y ob- serveules preeminentment en l' home. En el genre Cignus (£) y superiorment en l' especie Cignus olor, Vieillot, les superficies elipsoidals hi son surabundantes y gracio- síssimes. En el Cignus olor, la taHa es set vegades la longitut del cap (el bech inclós). El cap es, donchs, el módul ó mida que regula l'ar- quitectura ó geometría de la forma, com ho es en "altres sérs su- periors. Les proporcions de les distintes parts respecte à la longitut total poden ser expressades aixís: Cap, 1/7, coll, 2/7, tronceh, 4/7, inclós la cúa, aquesta, 1/7, ales plegades, 2/7, tarses, 1/14, y la planta del peu, en sa part més llarga, 1/7. Les proporcions del bech respecte ó la llargaria total del cap es de 1 à 2. La amplaria ó ma- jor diàmetre transversal del troneh es de 2/7. (t) Comprén sis especies: Cignus musicus, Bechs., C. bevvicxi, Yarr., C, columbianus, Cones, C. bucinator, Rich., C. olor, Vieill., y C. nigricol- lis, Lath. 98 INSTtrucIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Si observém el perfil del Cignus olor, remarcarém que les ales plegades miden 2 móduls, y que 's trovan emplaçades marcant la distancia entre el 1/4 y el 3,4 de la llargaria del tronch, ó sigui en- tre el módul 4 y el 6 de la longitut total ó talla. Veurém tambè que 'ls tarses se troben implantats à la mitat de la llargaria del tronch, ó sigui en l' unió dels móduls 5 y 6. Abans d' acabar síguim permés remarcar l'analogia existent entre les dimensions del Cignus olor ab les del módul humà. Accep- tant la mida presentada pe'l distingit esteta Oharles Rochet en son llibre Le protothipe humain donant les lois naturelles des propor- tions dans les deux sexes, el terme mitj del módul humà (l altura del cap) pot considerarse qu: es d'uns 22 centímetres. La llarga- ria ó altura humana es de 8 móduls, lo que dona un total de 1 me- tre 76 centimetres. Are bè: prenent per talla mitja del Cignus olor 1 metre 50 centimetres, que es la generalment presentada, resulta que 'l módul del mateix, 1/7 de la talla, com havém dit, tè 21 cen- timetres y fracció. Compàrisel ab el de: home, y 's veurà la gran identitat. EMILI VARRÉ. Sobre alguns artrópods dels avenchs per F. Ferrer y Vert He tingut ocasió d' examinar algúns insectes y aràchnids recu- llits per socis del Club Montanyench en las exploracións efectuades à varis avenchs de Catalunya. El nombre es reduhit y no son precisament totes especies propiament carvenícoles, donchs la pre- seacia d' algunes en els llochs ahont han sigut trobades sols pot explicarse per causes fortuites. En detall son las segúents: COLEÓPTERS Ocys harpaloides Serv.— Varis exemplars. —Cova del salitre (Collbató). Percus stultus Duf. —Avench d' en Roca (Corvera). Un exem- plar trobat en un replà 4 18 metros. DOS VE EPS SOS PES St ds INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 99 Trocharanis sp. nov.—Avench d' en Roca. Varis exemplars sobre les pedres humides del fons (40 metros): arribaren molt de- fectuosos, per lo que ha sigut impossible ferne una descripció. Es una troballa notable, si fs tè en compte que actualment sols se 'n coneix à la fauna paleàrcica un altre especie propia del S. de Fransa. Perrinia Eiesznmvetteri DiecE. —Cova del Mansueto —Cavernícola molt vehí de l'anterior y propi d' Espanya: no sé que fins are hagués sigut citatde Catalunya. Cerambya cerdo Lin.—Avench d' en Roca. Dos exemplars tro- bats prop del Percus citat. DiPTERS Psila fimetaria Lin.—Avench d' en Roca. Un exemplar: encar que un poch defectuós, ha sigut determinat ab complerta exactitut. Fou cassat al fons, à 40 metros de fondaria. ARÀCHNIDS Clubonia palliduia Cl.—Aveneh d' en Roca. Dos exemplars agafats al fons. CRUSTACIS FOSSILS DE CATALONTA Els fossils son la moneda corrent dels geólechs pera la evaluació de l' antiquitat dels estrats de l'escorsa de la terra. Reconeixent, per les geneologíes dels animals, que hi han hagut époques de gran desenrotllo en determinats grupos, per rahó d' essérloshi més favo- rables las condicións especials pera sa existencia, adhuc que també se presentan períodes d' extincións casi universals pera algunes classes d' animals, com també de vegetals. Els crustacis son dels fóssils més antichs, dels que ab gran per- fecció y varietat se presentaren ja en els primitius temps geoló- gichs, aquesta relació es general, y sols ens manca pera compro- barho ferne el recompte del gran nombre d' especies, les més per- fectes en els períodes primers, ab relació ú la fauna actual, quí es migrada baix aquest punt de vista. 100 INSTIrució CATALANA D'HISTORIA NATURAL Aixó prova un perfecte plan admirablement senyalat y realisat per l' Esser Suprem, incomprensible à la pensa humana, per el re- duhit estudi dels fets que son à mostra observació. /Cóm queden aquelles relacións evolucionistes darvinianes devant aquesta retro- gradació numérica y específica2 Y no dich res de la perfecció llur, que pera fersen càrrech, solzament es necessari fullejar l'extens tractat de En Barrande al estudiarlos anatómicament, car es ad- mirable en son desenrotllament. Pera fer veurer qualques trovalles que la Paleontologia catalana nos ha descovert en els periodes geológichs corresponents, en aquesta nota presentaré totes les especies de Crustacis reconegudes fins al present ú Catalunya, especials de quiscun dels pisos geológichs (1): y constan els exemplars de casi totes elles en el Museo del Dr. Al- mera, que està en el Seminari Conciliar de Barcelona. PERÍODE SILÚRICH 1.—(1) CERATIOCARIS SP. (mM, T.) (Mac Coy: Am. and Magaz of Nat. Hist. ser. 2, vol. IV, pl. 412) 1891.—Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior em nuestros contornos, determinación de sus nive- les y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. — Crónica científica. Tom. XV, planes 5, 8 Y 9. 1895. — Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelo- na.—Madrid, pl. 14. 1896. —Mallada: Explicación del Mapa geológico d2 Espana. —Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia, tom. IL, Sistemas: Cambriano y Siluriano, plana 8313. 1898. — Almera: Reunión extraordinaire de la Société Geologique a Barcelone (Espagne).—Bull. soc. geol. de France, serie Dg ia ERO pa TAE: 1902.— Almera: Mas Graptólites en la mole del Tibidabo (Barceiona), —Mem. de la R. Acad. de C. y A. de Barcelona. Epoca tercera, vol. IV, núm. 21, pl. 10. 1905.—Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad Geológica (1) A continuació dels noms específichs hi farem constar si es molt rara, rara, comú Y abundantissima ab les segients abreviacións: (m. r.), (r.), I (c.), (a.). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 101 de Francia en Barcelona.—Bol. de la Com. del Mapa Geol. de Espafia, tom. XX VII, pl. 172 (84). Ordovicià.—En la pissarra argilosa de Vallearca ó pissarres blanquinoses del Putxet y en la gris de Montcada s' hi ha trobat aquest fil-lipot Gothlandià. (2) En moduls de caliça que 's troban al turó Mora del Coll à Vallcarca. 2.—(2) DALMANITES LONGICAUDATUS, Murceh. (c.) (1) (Bàrrande: Systme silurien du centre de la Bohéme.—Sup. pl. 4387, Jam. XVII, fig. 8 à 6). 1905.—Font y Sagué: Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada ú Catalunya, pl. 248. Gothlandià. En unes pissarres negres dels voltants de Cam- prodón, y suposo serà sinonimia del Phacops longicanda tus, Murch. 8.—(83) AsSAPHELLUS CÍ. INNOTATUS, Barr. (r.) 1892.—Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. —Ann. soc. geol. du Nord., pl. 182. 1898. —Almera: Reunion eaxtraordinaire de la Société geologique a Barcelone (Espagne). —Bull. soc. geol de France.—Se- rie 8.2, tom. XXVI, pl. 784. 19083.— Almera: Reunión extraordmaria de la Sociedad geològica de Francia en Barcelona —Bol. Com. del Mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 219 (181). Ordovicià. (Euloma-Niobe). —Pissarres vinoses del Papiol (can Puig), a.—(4) ASSAPHELLUS CÍ. YVIRTHI, Barr. (T.) MOga— —Ann, soc. geol. du Nord, pl. 182. 1898. — Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a (1) Eu Barrande en la obra eSysteme silurien de la Boheme.:, vol. I, pl. 552, ens posa el ePhacops longicaudatus Rou. (non. Murch),, com à sy- nonimia del Dalmanites socialis Barr., lo mateix opina "n Pictet en lo eTraite de Paleontologie,, tom. II, pàg. 511. Empró en Barraude en lí obra ja citada, pàg. 555, diu lo segtent: eParmi les formes etrangeres Dalm. (Shac ) longicaudatus Murch..... ont, ou premier aspect, quelque analo- gie avec D, socialis, mais l'un et l'autre se dsiineuont par la presence d' un lobe frontal très-dètaché.2 109 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL. Barcelone (Espagne). —Bull. soc. geol. de France.—Se- rie 3.8, tom. XXVI, pl. 784. 1898.—Barrois: Id. id. —P1. 880. 1908. —Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geológica de. Francia en Barcelona.—Bol. Com. del Mapa geol. de Es- pafia, tom. XXVII, pl. 219 (131). . —Barrois: Id. id.—Pl. 218.(185). Ordovicià (Eulema-Niobe). —Pissarres vinoses dei Papiol (can Puig). 5.—(5) ASSAPHELLUS CÍ. SOLVENSIS, HicÈs. (r.) 18992.—Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. — Ann. soc. geol. du Nord., pl. 182. 1898.— Almera: Reunion extraordinaire de la Socièté geologique a: Barcelone (Espagne) —Bull. soc. geol. de France. —Se- rie 3.2, tom. XXVI, pl. 783. 1908. —Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geológica de Francia ú Barcelona.— Bol. de 1a Com. del Mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 219 (181). Ordovicià (Eulema-Niobe). —Pissarres vinoses del Papiol (can Puig). 6.—(6) OGYGIA sp. (gr. DESIDERATA, Barr. (r.) (Barrande, cSystème silurien de la Bohème.o —Vol. I Suppl. pl. 54, lam. 4, fig 1-12, lam. 9, fig. 11.) 1891. — Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico. inferior en muestros contornos, determinación de sus ni- veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Cró- nica científica, tom. XV, pl. 6. , —Mallada: Catúlogo general de las especies fósiles encontradas en Espaia.— Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia, tom. XVIII, pl. 82. 1892. —Almera: Explicación somera del mapa geològico de los al- rededores de Barcelona.—Crónica científica (25, HI y TO 1 892)2001. B£ 1893.--Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelo- na, pl. 8. 1896. —Mallada: Expicación del Mapa geológico de Espaia.— Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafíia: tom. IL (Sistemas: Cambriano y Siluriano), pl. 8307. Bbbr:: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1083 1898. —Barrois: Reunion eaxtraordinaire de la Société geologique a Barcelone ( Espagne). — Bul. soc. geol. de France, se- rie 8.2, tom. XXVI, pl. 880. 1908.—Barrois: Reunión extraordinaria de la Sociedad geològica de Francia en Barclona.—Bol. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 272 (184), 278 (185). Ordovicià (Eulema-Niobe). —Pissarres vinoses del Papiol (can Puig). PERÍODE DEVONICH 7.—(1) PRGTUS DORMITANS, Richt. (r.) (M. Richter: Zeites d. deuts géol. Gesells. —Bd. XV, 1863, pl. 662, lam., 18 fig. 5-8). 1892.—Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne.—Ann. soc. geol. du Nord., pl. 182. , —Almera: Explicación somera del mapa geológico de los al- rededores de Barcelona.—Crónica científica (25, III, y 10, VII), pl: 5. 1895.—Barrois: El terreno siluriano de los alrededores de Barcelo- na, pl. 7. 1896.—Mallada: Explicación del mapa geológico de Espaia.—Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espaia, tom. III (Sistemas: Devoniano y Carbonifero), pl. 64. 1898.— Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique a Barcelone (Espagne). — Bul. soc. geol. de France, se- Mierò LL Eom,. XXVI, pu 2. 1908.—Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geològica de Francia en Barcelona.—Bol. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 228 (140). 1905.—Font y (Sagué: Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada ú Catalunya, pl. 260. Hercinià.—Caliça gris de Brugués. 8.—(2) PRGTUS EXPANSUS, Richt. (c.) (M. Richter. Zeits. d. dents. geol. Gesells.—Bd. XVI11865, pl. 861, lam. 10, fig. 1). 1892, —Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne.—Ann, soc. geol. du Nord., pl. 182, etc. 104 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1898.—Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelo- na, pl. 8. 1898. —Mallada: Explicación del mapa geológico de Espaia.— Mem. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. III (Sistemas: Devoniano y Carbonifero), pl. 65. , —Almera: Reunion extraordinaire de la Societé geologique a Bereelone (Espagne). — — Bul. soc. geol. de France, se- Tie 3. , tom XXVI, pl. 185. 2 J—Rarrois: Nouvelles observations sur les faunes silurienmes des environs de Barcelone.—An. soc. geol. du Nord, to- mo XXVII, pl. 180 y segúents. 1905.—Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geològica de Francia en Barcelona.—Bol. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 220 (182). 1905.—Font: Curs de geologia dinàmica y estratigràfica aplicada ú Catalunya, pl. 259. Hercimà.—Capes pissarroses, groguenques y argiloses del Pa- piol (can Amigonet). 9.—(8) CYPHASPIS Cf. BURMEISTERI, Barr. (m. Tr.) (Barrande: Systéme sil...—Vol. I, pl. 484, lam. 18 fig. 61-71). 1891.—Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus mi- veles y de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Crónica científica, tom. XV, pl. 7. 1896.—Mallada: Explicación del mapa geológico de Espania.— Mem. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. II (Sistemas: Cambriano y Siluriano), pl. 8311. Hercinià. —Pissarres argiloses del Papiol (can Amigonet). 410.—(4) HARPIDES GRIMMI 2 Barr. (m. fr.) (Barrande: Systéme sil... —Vol. I, Texte pl. 9831, suppl. pl. 22, lam. 1, fig. 11-14). 1891.— Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior de muestros contornos, determinación de sus mi— veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Cróni- ca científica. Tom. XV, pl. 7. 1896. —Mallada: Explicación del mapa geológico de Espana.—Me- poc EA e INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 105 moria de la Com. del mapa geol. de Espafa. Tom. II (Sistemas: Cambriano y Siluriano), pl. 811. Hercinià.—Pissarres argiloses, grogues, del Papiol (can Ami- gonet). 41.—(5) PHACoPs cf. BRONNI, Barr. (m. r.) (Barrande: Systéme sil .. vol. I, pl. 519, lam. 20, fig. 15-17). 1891. —Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus ni- veles y del de la fauna vojo-purpúrea del Papiol. —Cró- nica científica, tom. XV, pl. 8, 7. 1896. —Mallada: Esmplicación del mapa geológico de Espana.—Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. II (Sistema: Cambriano y Siluriano), plana 811. Hercinià.—Pissarres grogues, argiloses, del Papiol (can Ami- g'onet). 12.—(6) PHACOPS cf. CEPHALOTES Cord. (m. r.) (Barrande Systéme sil... vol. I, pl. 509, lam. 20, fig. 1-14). 1891, —Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus ni- veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Oróni- ca científica. Tom. XV, pl. 8, 7. 1896.—Mallada: Explicación del mapa geológico de Espona. —Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. II (Sistemas: Cambriano y Siluriano), plana 311. Hercinià. —Pissarres argiloses, grogues y ferruginoses del Pa- piol (can Amigonet). 13.—(1) PHACOPS FECUNDUS, Barr. (m. r.) (Barrande Systéme sil...—Vol. I, pl. 514, lam. 21 fig. 1-27.) 1891.— Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior em nuestros contornos, determinación de sus ni- veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Cróni- ca científica, tom. XV, pl. 8-7. Hercinió.—Pissarres argiloses, grogues y ferruginoses del Pa- piol (can Amigonet). 106 INSTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 414.—(8) PHACOPS FUGITIVUS BarT. (c.) (Barrande: Systéme sil... Vol. I, supp. p. 25, lam. 9, fig. 2). 1891.—Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en nuestros contornos, determinación de sus ni- veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Cróni- ca científica, tom. XV, pl. 8-7. 1892.—Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. —Ann. soc. geol. du Nord, pl. 182. 1898. —Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelo- na, pl. 8-9. 1896.—Mallada: Explicación del mapa geológico de Espaia.—Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espata, tom. IL (Sistemas: Cambriano y Siluriano), pl. 811. 1898.— Almera: Reunion extraordinaixe de ta Société geologique a Barcelone (Espagne). —Bul. de la soc. geol. de France.— Serie 3.2, tom. XXVI, pl. (85. , J——Barrois: Nouvelles observations sur les faunes silurienes des environs de Barcelone. —Ann. soc. geol. du Nord, to- mo XXVII, pl. 180. 2 —Mallada: Explicación del mapa geológico de Espaia.—Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. III (Sistemas Devoniano y Carbonífero), pl. 65. 1908.—Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geològica de Francia en Barcelona. —Bol. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 220 (182). 1905.—Font: Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada ú Catalunya, pl. 259. Hercinió.—Pissarres argiloses ferruginoses del Papiol (can Àmis gonet). 415.—(9) PHACoPs cf. GLOCRERI, Barr. (r.) (Barrande: Systéme sil... Vol. I, p. 525, lam. 22, fig. 9-18). 1891.—Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus nt- velee y dei de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Cró- nica científica, tom. XV, pl. 8-7. 1896.—Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia.—Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. IL (Sistemas: Cambriano y Siluriano),p. 511. Li INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 107 Hercinió.—Pissarres grogues del Papiol. 46.—(10) PHACOPS cf. INTERMEDIUS, Barr. (r.) (Barrande: Systéme sil... Vol. I, p. 511, lam. 22, fig. 34 839). 1891.— Almera: Descubrimientos de otras dos faumas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus núi- veles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Cró- nica científica, tom. XV, pl. 8-7. 1896. —Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia.—Me- moria dela Com. del mapa geol. de Espada, tom. II (Sistemas: Cambriano y Siluriano), p. 811. Hercinió, —Pissarres grogues argiloses del Papiol (can Ami- gonet). 4'7.—(11) PHACOPS MiSER, Barr. (c.) (Barrande: Systéme sil... Vol. I, p. 522, lam. 23, fig. 5-9). 1892. —Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne. —Ann. soc. geol. du Nord, pl. 182 y segúents. x — Almera: Explicación somera del Mapa geológico de los al- rededores de Barcelona.—Crónica científica, (25, III y 10, RE DES: . 1898. —Barrois: El terreno siluriano en los abrededores de Barcelo- UD NO: 1896. —Mallada: Esxplicación del Mapa geológico de Espaia.—Me- moria de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. II, (Sistemas: Cambriano y Siluriano), p. 807. 1898. —Almera: Reunion extraordinaire de la Société geologique d Barcelone (Espagne).—Bul. de la soc. geol. de France, serie 3.4, tom. XXVI, pl. 792. 1908. —Almera: Reunión extraordinaria dela Sociedad geològica de Francia d Barcelona. —Bol. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 228 (140). 1905.—Font: Ours de Geologia dindmica y estratigràfica aplicada d Catalunya, pl. 260. Hercinide—Caliça amigdaloide de Brugués. 18-—(12) DALMANITES Cf. ATAVUS2 Barr. (m. r.) 1891. — Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus nive- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 108 les y de la fauna ròjo-purpúrea del Papiol. — Crónica cien- tífica, tom. XV, pl. 7. 1892. —Almera: Explicación somera del mapa geológico de los alre- dedores de Barcelona. —Crónica científica (25 III y 10 VII), plana 6. 1896. —Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia — Mem. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. II (Sis- temas: Cambriano y siluriano), plana 81. Hercinid.—Pissarres argiloses, groguenques ferroginoses del Papiol (ca 'n Amigonet). 19.—(18) DALMANITES Cf. PHILLIPSI, Barr.(m. r.) (Barrande Systéme sil:... vol. I, pl. 557, lam. 22, fig. 1-2, lam. 26, fig. 31-86.) , 1892. —Almera: Explicación somera del Mapa geológico de los alre- dedores de Barcelona. — Crónica científica (25 III y 10 VID, pl. 6. Hercinià.—Pissarres argiloses del Papiol (ca 'n Amigonet). 20.—(14) HARPES Cf. UNGULA, Sternb. (m. r.) (Barrande Systéme sil:... Vol. I, pl. 347, lam. 8, fig: 2-6, lam. 9, figura 1-6.) 1891.— Almera: Descubrimiento de otras dos faunas del silúrico in- ferior en nuestros contornos, determinación de sus niveles y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol. —Crónica científica, tom. XV, pl. 8, 7. 1896. —Mallada: Explicacaón del Mapa geológico de Espana.— Mem. de la Com. del mapa geol. de Espafia, tom. IL (Sistemas: Cambriano y siluriano), plana 811. Hevciniúó.—Pissarres argiloses del Papiol (ca 'n Amigonet) 21.—(15) HARPES VENULOSUS, Cord. (c.) (Barrande Systéme sil:... vol. I, pl. 850, lam. 8, fig. 15-15, lam. 9, figuras 11-19.) 1892.—Barrois: Sur le terrain devonien de la Catalogne.—Mem. soc. geol. du Nord.: pl. 182 y seguents. Almera: Explicación somera del Mapa geológico de los alre- dedores de Bareelona.—Crónica científica (25 III y 10 VII), 2 plana 5. INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL h 109 1898.—Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barcelona. Pl: 5, ny 18, 1896.—Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espania.— Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom. II (Sis- temas: Canbriano y Siluriano, pl. 307. 1898. — Almera: Reunion exiraordinaire de la Societé geologique a Barcelona (Espagne). —Bull de la soc. geol. de France. 8. serie, tom. 26, pls. 785 y 792. , o. Barrois: Nouvelles observations sur les faunes silurianes des environs de Barcelone.—Ann. soc. geol. du Nord. To- mo XXVII, pl. 180. 2 o Mallada: Eaplicación del Mapa geológico de Espana.— Mem. de la Com. del mapa geol. de Espafia. Tom. III (sistemas: Devoniano y Carbonifero), pl. 65. 1905. —Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geológica de Francia en Barcelona.— Bol. de 1a Com. del mapa geol. de Espaiia. Tom. XXVII, pls. 220 (182) y 228 (140). 1905.—Font: Curs de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada ú Catalunya. —Pls. 259 y 260. Hercinió.—En la caliça anigdaloide de Brugués, capes argilo- ses ferroginoses del Papiol (ca 'n Amigonet). 22.—(16) PrERYGOTUS, Agassiz sp. (m. r.) (Barrande: Systéme sit... suppl. pl. 556 ) 1892. —Barrois: Sur le terrain devionen de la Catalogne. —Ann. soc. geol. du Nord: pl. 182 y segúents. 1898.—Barrois: El terreno siluriano en los alrededores de Barce- lona.—Pl. 8. 1898. —Almera: Reunion extraordinaire de la Societé geologique ad Barcelone ( Espagne).— Bull. de la soc. geol. de France, 83.2 serie, Tom. XXVI, pl. 785. 2 o. Barrois: Nouvelles observations sur les faunes silurianes des environs de Barcelone. —Ann. soc. geol. du Nord. To- mo XXVII, pl. 180. 19083. — Almera: Reunión extraordinaria de la Sociedad geològica de Francia en Barcelona. — Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom. XXVII, pl. 220 (132). 1905.—Font: Curs de Geologia dindmica y estratigràfica aplicada d Catalunya. zePl. 259. 110 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Hercinió.—Se suposen pertanyents à n' aquest genre d' Enry- pterit una especie d' espines ó púes trovades entre les pissarres argiloses del Papiol (ca 'n Amigonet). 23.—(17) ILLaNUS PANDERI, Barr. (r.) (Barrande Systéme sil:... vol I, pl. 682, lam. 80, fig. 4-11, lam. 35, figuras 21-25.) 1891. —Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico infertor en muestros contornos, determinación de sus nive- les y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol.—Crónica científica. Tom. XV, pl. 8, 7. 1892. — Almera: Boletín de la Real Ac. de Cien y Art. de Barcelona, mes de Abril, pl. 6. 1896. —Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia.— Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom. H (Sis- temas: Cambriano y Siluriano), pl. 811. 1898.—d' Angelis: Contribución ú la fauna paleozoica de Cataluiic. — Versió del Dr. Almera —Bol. de la R. Ac. de Cien. y Artes de Barcelona: tercera época, vol. I, núm. 20, pl. 845. 1899.—d'Angelis: Contribución úla fauna paleontológica de Cataluna — Versió del Dr. Almera. —Bol. de la R. Ac. de Cien. yY Artes de Barcelona, tercera época, vol. I. núm. 26, pla- na 2. Hercinió. —Pissarres argiloses ferroginoses del Papiol (ca 'n Amigonet). 24.—(18) ARETHUSINA RONINCEIM2 Barr. (m. fr.) (Barrande Systeme sil:... vol. I, pl. 495, lam. 18, fig. 1-21). 1891.—Almera: Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en muestros contornos, determinación de sus nive- les y del de la fauna rojo-purpúrea del Papiol.—Crónica científica. Tom. XV, pl. 8, 7. 1896. —Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia — Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom. II (Sis- temas: Cambriano y Siluriano). pl. 811. Hercinid.—Pissarres argiloses ferroginoses del Papiol (ca 'n Amigonet). a INSTITUCIÓ OATALANA D'HISTORIA NATURAL 1di a Ha rra a CARBONICH 25.—(1) PHILIPSIA, SP. (mM. 7.) (PortlocE, in RonincEi: 595 a 607, lam. LIII, fig. 1-7.) 1902. — Almera: Excursión geológica dirigida dú estudiar el grupo de Mongat con el de Vallcarca. —Mem. de la Real Ac. de Cien. y Art. de Barcelona. Epoca tercera, vol. IV, nú- mero 25, pl. 3. 1908.— Almera y Bofill: Condiciomes sobre los restos fósiles cuater- narios de la Caverna de Gracia (Barcelona). —Mem. de la R. Aca. de Cien. y Art. de Barcelona. Epoca tercera, vol. IV, núm. 83, pl. 4. Dinantió (CuLM). —En la graumvaEa pissarrosa de Vallcarca. TRIASSICH 26.—(1) BOoARDIA gr. TRIASINA, Schaur (m. 7.) 1891.—Almera: Caracterización del Muscheltall en Gavàú, Begas y Pallejà. —Crónica científica. Tom. XIV, pl. 11-474. 1892. —Almera: Explicación somera de los alrededores de Barce- lona.—Crónica científica (25, III y 10 VID, pl. 5. 1893. —PBofill: Nota sobre el mapa topogrúfico-geológico del medio y alto Vallés. Descubrimientos paleontológicos en el trias de dicha región.—Bol. de la R. Ac. de Cien. y Art. de Bar- celona. Tercera época, vol. I, núm. 8, pl. 142. 1902. —Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia.— Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom. IV (sistemas: Permiano, Triàsico, Liàsico y Juràsico pl.151. Virgloriàó (MUSCHELRALR). —En les calices cendroses de Pallejà. CRETACICH 27.—(1) PODOPHTALMUS, Sp. (m. T.) (LamarcE: Invert... Tom. V, pl. 470) 1898.— Vidal: Reunión extraordinaria de la Societé geologique a Barcelone (Espagne).—Bull. de la Soc. geol. de France. 8.2 serie, tom. 26, pl. 896. 1908. —Vidal: Reunión extraordinaria de la Sociedad geològica de 112 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL as gç Barcelona. —Excursiones de la provincia de Lérida (des- de Barcelona ú Camarasa. De Camarasa à Vilanova de Meyà). —Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom, XXVII, pl. 858 (265). Senonià inf. (Santonià).—En les calices de Montsech d' Ager. EOCENICH 286.—(1) POoRTUNUS P (m. f.) 1906.— Almera: Descripción geológica y génesis de la plana de Vich. —Mem. de la R. Ac. de Cien. y Art. de Barcelona. Bp9en tercera, vol. V, núm. 20, pl. 28. 2 — Almera: Descripción geológica de la comarca titulada e Pla- na de Vicho,—Mem. de la R. soc. Esp. de His. Natural. Tom. III, Mem. 6.7, pl. 449 (27). Luteció.—En les capes caliç-sorrenques de la serra de Cànoves à Puiglagulla. 29.—(2) CANCER, SP. (f.) (LamarcE: Invert... Tom. V, pl. 489) 1906.—Almera: Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich. —Memoria de la R. Ac. de Cien. y Art. de Barcelona. Epoca tercera, vol. V, Mem. 20, pl. 28. , — Almera: Descripción geológica de la comarca titulada c Plana de Vich... —Mem. de la R. soc. Esp. de His. Nat. Tomo III, Mem. 6.7, pl. 449 (27). 1908. — Faura: Excursió geològica ú Gurb (Plana de" Vich), — Butll. de la Inst. cat. d' His. Nat. Any V, núm. 8, pl. 88. Luteció sup.—Se n' han trovat alguns exemplars que podrían atribuirse à diferentes especies, corresponen al nivell de entre les capes caliç-sorrenques més desfetes y d' un tó gris menys blavós, de la Passarella à Sant Llorèns y Puigsech. N' hi ha exemplars en la Col. de Seminari, en la d' en Lluis María Vidal y entre altres dos en la dels Jesuites de Barcelona, procedent de Manresa. Bartonià. —Ne vareig trobat un exemplar ab perfecte estat, empró que 's difícil determinarlo per mancament d' obres ben com- plertes. Està en la colecció particular del soci Sr. Ferrer. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 118 830.—(3) BALANUS gr. SUBLZVIS, SOVV. (c.) (J. de C. Somerby: Transact. geol. Soc. of. London: 2." serie, vol. V, lam. XXV, fig. 83-1840.) 1906.—Almera: Descripción geológica y génesis de la Plana de Vich, o SMem. de la R. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona. Epoca tercera, vol. V, núm. 20, pl. 28. , o Almera: Descripción geológica de la comarca titulada ePla- na de Vicha.—Mem. de la R. soc. Esp. de Hist. Nat., tomo III, Mem. 6.2, pl. 449 (27). Luteció sup. — Aquest crustaci es bastant comú y fs presenta agafat ab els fossils, ja de les capes caliçes, com sorrenques y margo- ses de Puigsech, S. Llorens y Puiglagulla. A més, alguns exemplars tal volta pertanyen ú altres diferentes especies, indeterminades fins al present. OLIGOCENICH 31.—(1) CyYPRIS FABA, Desm.: Var. MINUSCULA (fr). 1907. —Almera: Estudio de un lago oligocénico en Campins.— Mem. de la R. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona. Epoca III, vol. VI, núm. 2, pl. 6, Equitanió.—Capes argiloses fosques de Campins (Montseny). MIOCENICH 82.—(1) BALANUS TINTINABULUM, Lin. (c.) (LamarcE. —Invert... Tom. V, pl. 657). 1881.—Maureta y Thos: Descripción física, geológica y minera de la provincia de Barcelona. —Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Pl. 875. 1890.—Mallada: Reconocimiento geogràfico y geológico de la provin- cia de Tarragona.—Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia. Tom. XVI, pl. 123-125. 1891.—Mallada: Catúlogo general de las especies fósiies encontradas en Espana.—Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espaiia: tom. XVIII, pl. 228. 1907. —Mallada: Explicación del Mapa geológico de Espaia.—Me- moria de la Com. del Mapa geol. de Espafia: tom. V, (Sistemas: Boceno, Oligoceno y Mioceno), pl. 494. 114 INsrIrUuCiIÓ CATALANA D'HSTORIA NATURAL Helveció (2)—En les margues y calices de Tarragona, Castell- vell y Semita que 'n Mallada el cita en el pis de miocé marí, per. aixó el faig constar al Helvecià, encar que per allí hi surt el Bur- digalió ab fossils característichs, lo que priva que jo determini el pis ab exactitut, ja que pot esser molt bè que pertanyin ú abdós nivells els exemplars recullits. Tortonió. En les margues y arenisques de Montjuich: à vol- tes solt y altres agafat als fossils, qu' hi son ab abundó. Aquesta especie es citada per els Srs. Maureta y Thos, empró que '1 doctor Almera fins al present no s' ha atrevit à reconéixerla, sens dubte que per la molta varietat de formes que s' presentan y que fan ecreurer- les pertanyentes à diferentes especies, per lo tant, dignes d' un estu- di detingut y escrupulós. 33. —BALANUS CONCAVUM, Bronn. (c.) (Bronn: The Santa Clara Valley, Puente Hills and los Angeles off distrit sothern California by Glorge Homans Eldridge —De- partament of the interior U. E. Geological els Bol. número 809, lam. XXXII, fig. 5.) 1881. —Maureta y Thos: Descripción física, Sep y minera de la provincia de Barcelona.—Mem. de la Com. del Mapa geol. de Espafia, Pl. 875. 1891. —Mallada: Catàlogo general de las especies fosiles encontradas en Espada. —Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espere tom. XVIII, pl. 228. Tortonid.— Aquesta especie la senyalaren els Srs. Maureta y Thos, com trovada en les margues de Montjuich, empró que 'ldoetor Almera no l'ha reconegut en llurs diferentes publica- cions. 34.—(8).. BALANUS, SP. (a.) 1896.— Almera: Reconocimiento de la presencia del primer piso me- diterrúneo en el Panadés. —Mem. llegida en la sesió cele- brada per la R. Ac. de Cien. y Ar. de Barcelona el día 80 de Juny de 1796, pl. 8. 1898.— Almera: Reunion extraordinaire de la Societé geologique a Barcelone (Espagne). —Bull. de la Soc. geol. de France. 3.e serie, tom. 26, pl. 684, 781, etc. — 1908.— Almera: Reunión extraordinarta de la Sociedad geológica de des qae ed INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 115 Francia ú Batcelona.—Bol. de la Com. del Mapa gueol. de Espafia, tom. XXVII, pl. 100 (12), 214 (126), etc. 1995.—Font: Curs de Geologia dinàmica y estrat:gràfica aplicada ú Catalunya, pl. 412, etc. 1906.—Faura: Nota de excursións geològiques per la comarca del Vendrell (Tarragona)—Butll. de la Ins. Cat. d' His. Nat., segona época, any II, núm. 7, pl. 108, 109 y 111. Ab el nom genérich de Balanus si fan entrar indistintament totes les varietats que s' han trobat, per mancament d' obres ab classificacions exactes pera poguerlas determinar. Y per aixó casi en tots els autors que han tractat de nostre Miocénich, senyalan sempre el género prescindint de llurs especies. Son moltes les espe- cies semblants à les actuals, no obstant, es de créurer que algunes han d' esser característiques dels pisos de la Terciaria. Per aixó seguidament donaré à coneixer algunas de las localitats en las que s' hi han trobat exemplars, encar que en casi tots els jaciments de nostre Miocenich pot dirse que ab més ó menys abundó se n' hi han recullit, ja agafats à les conxes dels Molusehs, com tambè aillats per haverse descompost la conxa en que estaban enganxats. Valdría la pena de estudiar detingudament aquest genre y senya- lar les especies corresponents en el mateix, trovades à Catalunya. Burdigalid.—El Dr. Almera el cita en les margues càlices de Bagó y S. Vicents dels Calders, ahont jo hi troví exemplars corres- ponents ú dugues varietats molt característiques. Helveció.—En les caliçes més ó menys compactes que contitueix el masif corresponent à les Escletaxes del Papiol, com tambè entre altres à S. Sadurní de Noya: y jo el vareig poguer reconeixer ab abundó à La Bisbal del Panadés. Tortonió.—Es abundantíssim en les margues y arenisques de Montjuich, formant grupos molt numerosos, hi ha una varietat molt grossa qu'es característica d'aquesta localitat, encar qu es la menys abundant. Tampoch s' ha deixat de trovarse ú l'Empordà en els resurgiments de S. Miquel de Fluvià y Garrigà. 835.—(4) NEPTUNUS (LUPEA) GRANULATUS, Mil. EdY. (c.) 1896. — Almera: Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterrúneo en el Panadés. —Mem. llegida en la sessió ce- lebrada per la R. Ac. de Cien, y Ar. de Barcelona el día 830 de Juny de 1896, pl. 22. 116 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1898. — Almera: Reunión extraordinaire de la societé geologique a Barcelone (Espagne).—Bull. de la Soc. geol. de Frances troiseme serie, tom. 26, pl. 821. 1908. — Almera: Reunión extraordinaria de la sociedad geològica de Francia ú Barcelona.—Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia: tom. XXVII, pl. 262 (174). Helveció. —En xes margues més ó menys sorrenques de La Vall à 9. Martí Sarroca y als Monjos (Sta. Margarida). PLIOCENICH 36.—(1) POoRTUNUS, SP. (r.) (Cuvier.z: Le Regne animal, tom XVII, pl. 4.) 1894. — Almera: Descripción de los terrenos pliocenicos de la cuenca del bajo Llobregat y llano de Barcelona, pl. 125. 1907. —Almera: Catúlogo de la Fauna y Flora fósiles contenidos en estos depósitos pliocènieos y determinación de cada uno de sus tramos. —Mem. de 1a R. Ac. de Cien. y Art de Bar- celona, época tercera, vol. III (Segunda parte: Paleonto- logia), pl. 125. Astià.—Margues blaves y groguenques de Gracia y 8. Martí. 37.—(2.) XANTHO TUBERCULATA, Th. Bell. (Thomas Bell: 4. Rist. of the Brist Stall-eyid. Crustacea, pl. 359. 1894. —eAlmera:o— Descripción de los terrenos pliocènicos de la cuenca del bajo Llobregat y llano de Barcelona, pl. 125. 1907. — cAlmera:o —Catdlogo de las Fauna y Flora fosiles conte- nidos en estos depósitos (pliocénicos) y determinaicón de cada uno de sus tramos. —Mem. de la Real Ac. de Cien- cias y Art. de Barcelona: época tercera, vol. III (Segunda parte: Paleontologia), pl. 125. Sicilió Marí: En les sorres fines semi-margoses del sots-sòl del Prat (Plà del Llobregat) y Vilassar de Mar. 38.—(8.) BALANUS TINTINNABULUM, LamE. (Lamart: Invert..., tom. V, pl. 657). 1907.—eAlmera:o Catàlogo de las Fauna y Flora fósiles conteni- dos en estos depósitos (pliocénicos) y determinación de cada uno de sus tramos. —Mem. de la Real Ac. de Cien. y INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 117 Art. de Barcelona, época tercera, vol. ITI Segunda par- te: Paleontologia), pl. 125. Astià. —Margues grogues Y sorrals de poch espessor, de Mo- lins de Rey à Esplugas, Sans y Les Corts. 39.—(4.) BALANUS TALIPA, Ranz. (Philippi: Enumeratio Moli. Sicilie, tom. I, pl. 247, tom. II,pl. 209). 1894. —eAlmera:o— Descripción de los terrenos pliocènicos de la cuenca del bajo Llobregat y llano de Barcelona, pl 125. 1907.— cAlmera:2 Catàlogo de las Fauna y Flora, fósiles contenidos en estos depósitos (pliocénicos) y determinacion de cada uno de sus tramos. —Mem. de la Real Ac. de Cien. y Art. de Barcelona, época tercera, vol. III (Segunda parte: Pa- leontologia), pl. 125. Sicilià Marí. —En les sorres fines semi-margoses dels sots- sòl del Prat (Plà del Llobregat) y Vilassar. 40.—(5.) BALANUS Sp. 1894. —eAlmera:o: Memoria sobre los depósitos Pliocénicos del bajo Llobregat y Llano de Barcelona. Boletín de la Real Ac. de Cien. y Art. de Barcelona, época tercera, vol. I, 1012 01.45... Turó de 'n Bruta (Molins de Rey). Aquesta es l' única localitat citada, no obstant, sabut es per tots els excursionistas que 's tro- van ab relativa abundó en moltíssims jaciments pliocéniehs, altres especies completament diferentes de las anteriors. 41.—(6.) LEPAS Sp. (LamarE: Invert...i tom. V, pl. 675). 1894.--eAlmeraa : Descripción de los terrenos pliocèénicos de la cuenca del bajo Llobregat y Ulano de Barcelona, fol. 125. 1907. — cAlmerao: Catúlogo de las Fauna y Flora, fósiles conteni- dos en estos depósitos (pliocénicos) y determinación de cada uno de sus tramos.—Mem. de la Real Ac. de Cien. y Art. de Barcelona, época tercera, vol. HI. (Segunda parte: Paleontologia), pl. 125. Sicilià Marí. —En les sorres fines semi-margoses del sots- sòl del Prat (Plà del Llobregat) y Vilassar. No serà per demés transeriurer quelcom del Dr. Almera refe- 118 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL rent als Crustacis del Astià de Esplugas que publica en la Des- cripción de los terrenos pliocénicos de la cuenea del bajo Llobre- gat y Llano de Barcelona, yY en las Memorias de la Real Acad. de Cien. y Art. de Barcelona, época tercera, vol. III, pl. 125: eAdemàús se encuentran en las arenas amarillas astienses de Esplu- gas impresiones y moldes de pequefios Crustúceos2, que atendido el número crecido que de ellos se encuentran vivirían al parecer formando eolonias.s CARACTERS GENERALS DELS CRUSTACIS.—Reconegut es per tots els naturalistas quí era més nombrosa la vida dels crustacis en al- guns dels períodes geológichs que en l' actual. Aquet fet ha sigut causa de variades explicacions al interpretar les condicions de vida propies de dits animals, per comparació de les condicions fisiológi- ques de les especies actuals, ab les corresponentes à les impresions més ó menys perfectes trovades en les diferentes capes de l' escorsa de la terra desde 'ls primitius períodes, empró com aquesta secció de I. escala zoológica es la menys estudiada, solsament se troban que diferentes notes aillades, explicatives de la trovalla de noves espe- cies, vivents esclusivament en localitats determinades, mentres que ns manca una obra única y complerta de la descripció de totes les especies actuals (1). Per totes les diferentes seccións hi ha especia- listes: hi ha malacólechs, ontomólechs, etc... y encar se subdividei- Xen, y no obstant pera els crustacis en general n' es reduit el nom- bre de especialistas. En conjunt passan de 83000 les especies que 's calculan existents fins al present, empró que "1 jorn qui hi hagi naturalistas que s' ocu- pin més d' aquesta sola branca, allavors ne surtiràn un sens nombre. L' ordre de classificació general es variat pera quiscun dels au- tors de Historia Natural, obligats à seguirla per completar l' Escala (1) Al anar à publicar aquesta nota, el Dr. Bolivar, Catedràtich de la Universitat central, ha tingut l' amabilitat y atenciò de donarme una por- clò de datos referents als Crustacis actuals, Y una nota dels molts trevalls publicats úitimament, que donan una idea dels molts aprofitosos estudis fets per algúns naturalistas extrangers. Pera donar compte del número exacte de especies actuals conegudes, es molt dificil per referirse à estudis de regións determinades, aixi tenim que en el Catalogue of the Australian, Synden (1882), en el que se citan uns 540 Malacostracis. El mateix Dr. Boli- var en els eAnales de 1a Sociedad Espaúola de Historia Natural: hi dona compte dels Crustúceos de Esparia, que's conserven en el Museo Nacional de Ciencies Naturals, y n' hi ha unes 8300 especies. a —, El. Ra INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 119 Zoológica, en totes les classificacions se prescindeix de trovar els veritables esglaons per rahó de una específica perfecció animal, y solsament s' hi veu llur esperit orgullós de presentar un nou plan, Per axó que ara al sintetisar el grupo de crustacis estich indecís en el sistema de classificació que dech seguir y com crech que es un dels més escrupulosos el del célebre naturalista Pérez Arcas, per axó l'introdueixo en aquesta nota, sens pretensió de ferhi modi- ficacions. I Jifosurs.. . Me ay ds Limulus i Cancer 1 Braquiurs. . Ma Decàpots. Macrurs. Palimurus Podoftalms. . Estacus Palemon Orustacis , Estomapots. . d Randa EI Ot SO ee dedi A a SER OMS OEUS Trilobites... : Daphnia ECO MOStA CIS see LC a Pl tara el ae Name CNT S Cyclops Lepas Ò Balanus Aquesta es una de les més classiques, tenint en compte 1 ordena- ció de '1 Atles d' En Cuvier, ahont hi constan molts estudis anató- michs diferencials. DESENROTLLO CRONOLÓGICH A CATALUNYA.— Els COrustacis en general viuhen junt à les costes entre les roques y existeixen al- gunes especies que tenen la particularitat d' amagarse per entre la sorra de les platjes pera sostenir la frescor humida que trovan à n' alguns centímetres de fondaria, en una paraula, apar com si volguessin amagarse y refugiarse com per l' instint de lluytar per lí existencia. Donchs bè, les aigues actuals son netes, casi pures, en general, no hi ha transport d' algues marines ni de materies orgàniques continentals que facilitin el refugi dels Crustacis: men- tres que als primitius temps geológichs les aigues eran carregades de sals, llotoses, lo que facilitava la vida dels crustacis, y aquí te- nim una de les causes primaries del per qué era mes abundosa la varietat d' especies en la Primaria. Solsament dels trilobides del si- lúrich se 'n conten moltes mes especies que de tots els Crustacis ae- tuals y que son mes estudiats en el dia d' avuy, com se pot veure en diferentes obres de l' era Primaria, essent la primera y la prin- cipal la de Barrande al fer lo estudi del Silúrich de Bohemia, obra mundial qu: ab tot y tenir ja acoblats la major part de datos, no 120 INSTITUCIÓ CATALANA D'HSTORIA NATURAL pogué acabarla de publicar en ella hi constant mes de 500 especies de Crustacis, solsament de Bohemia. Els trilobites son la forma característica de la Primaria, ordre el més numerós V notable per la perfecció en les disposicions dels organismes y que l' Esser suprem els reservà per aquella era, que havía sigut coneguda per trilobitaca, Y que no n'hi ha un sol repre- sentant en els terrers més antichs de la secundaria. Després de ex- tinguits aquets crustacis, que fou molt pausadament, ja que als úl- tims del Carbónich son molt escassos, allavors se not un període casi d' extinció total, fins que dins la Secundaria comensaren a apareixer alguns genres dels actuals, empró ab migrades especies. y jo crech que se "n trobarian moltes més si 's fes un estudi d' exacte classificació dels exemplars que hi ha pe'ls museus. La sus- titució de les especies de Crustacis se remarcà als últims de la Se- cundaria, y entrant al període Eocénich, car se pot dir qu' exis- teixen ja la majoría ó casi totalitat dels genres actuals, demostrant grans varietats específiques y una riquesa relativa d' aquesta fauna: axí tenim representats els cranchs, llagostas, ete., que se han continuat fins ú l' actualitat. Y avuy se pot afirmar que 'ls Orus- tacis tornen à sufrir una gran rebaixa d' extinció ab tot y les varietats dites y l' existencia de moltes especies, emprò com viuhen junt à la costa y no van molt lleugers, no 's poden escapar de la pesca del home y del rapte de alguns mamífers, al contrari dels te- rrestres desconeguts casi per tothom. A Catalunya veyém realisades, en part, aquestes conclusions de caracters generals ab tot y no haverse estudiat molt aquest grupo de l' Escala Paleontológica. Cal fer constar lo mancament de restes de Crustacis durant el període Juràssich, y en general per casi tota la Secundaria: no obstant, si de la Terciaria no se n' han citat més fins el present, pot atribuirse à la falta de bona classifica- ció dels exemplars trovats, ja quí aquets no son escassos. Aquesta disposició general de Catalunya pot reproduirse ab el present fac- símil senyalant ab " el número de especies y genres corresponentes als respectius períodes. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 121 Total Total de especies de genres EN OEC ens DT EE A ea ee, era a 6 4 Eioconen EEES LL LL 4 9 É Oligocènich. . .($ É al 1 Eocènich. . . .JES HS, 8 8 — ll Cretàcicn. . . .1£ 1 dl é Juràssich. . s'usa crea engega : 3 EL RSE des Es mat er "pe dr DE SE de 1 di d'E TO El EE EM ES CIC CE DE ae AMIC EL, DES É É EC al es bc ELS 1 1 É ) Devònich. . . .I(RRPEERERER FES EES RE, Jo 18 9 tariens i. Llana a pat PE REAL 6 4 44 29 CONDICIONS DE FOSSILISACIÓ A OATALUNYA.— Ab tot y esser actualment menys numerosa la fauna dels Crustacis que dels in- sectes, son no obstant dels que han deixat més restes en les capes estratigràfiques de la escorsa de la terra, que s' han anat formant als corresponents temps de les diferentes époques geológiques. Pera l' explicació d' aquestes diferencies, tenint en compte els caràcters generals dels Crustacis y llur desentrotllo cronológich, se pot sinte- tisar, al estat constitucional dels mateixos y à les condicions de vida en que s' han trovat en nostre terreny durant els diferents períodes geológiehs à Catalunya. 8 En primer lloch se tracta d' animals provehits d' una closca sólida, més ó menys ressistent als agents destruetors de la Na- tura, y com en els períodes primaris fou temps de revolucións y so- tregades mundials, que ocasionavan grans inundacions, arreple- gant ú n' aquelles closques en mitj del llot ó fanch quí omplena va les valls y així se formaren els estrats ab els fóssils d'aquells essers. A més se ha de tenir en compte que la talla ó dimensió dels crusta- eis en general es regular y no son especies microscópiques, encar que dintre els trilobites n' hi correspongui alguna de pochs milíme- tres. Donchs bè, aixó ha influit à que juntament ab la causa anterior no desapareguessin especies de la fauna corresponent, quedant quant menys algunes de sas parts, com passa en la Primaria que à voltes se presentan solament els caps, altres la columna toràcica ó la termenal en altres, per rahó de trencarse l' esquelet y separarse les pesses corresponents: y en els de la Secundaria y Terciaria se troba 122 INSTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL la closca central ó d' alguna de les extremitats ambulacrals y de tentàculs, deixantse de trovar lo restant dels esquelets, empró casi may l' esquelet complert, es una raresa, no obstant se pot classi- ficar ab relativa precisió, mentres que si fs tractés d' animals de dimensions molt petites fora casi impossible ferne una exaeta clas- sificació. Per últim, una de les causes que s' han de tenir en compte al fer l' estudi de la fossilisació dels COrustacis es les condicions fisiológiques de relació ó sigui les condicions del viure d' aquets animals, que com ja hem dit estàn sempre en les costes entre les ro— ques, ó bè en els sorrals de les platjes, colgats junt ahont sÍ humillan les revoltes ones, també en llochs enllotats y fangosos, per lo tant estàn en condicións excelents pera sufrir els efectes de les inunda- cions fins de les més insignificants, essent embolcallats per les ma— teries terroses de les aigues continentals Y així pagan el tribut à la mort y llurs restes son preservats dels agents exteriors, entrant la fossilisació y quedantne quant menys l' impresió com passa en els restes de nostres Trilobites, Ó bè sustituits per sustancies pétreas com passa en alguns Balanus de Montjuich, à voltes ne resta solsament el motllo, per exemple algun dels Càncers recullits al Eocénich y altres del Pliocénich, mentres que tambè pot conservarse integra la mateixa sustancia o components de la closca del animal, com pot veurers en alguns Balanus de nostre Miocénich. M' extendría moltissim al descriure detingudament els diferents moviments del terreny català durant els diferents períodes geoló- gichs, els que ja estàn ben detallats y descrits per Mossen Norbert Font y Sagué en sa eGeologia de Catalunya. Diferentes causes que produiren els mateixos efectes, tant per la fauna com per la fiora paleontológiques y que solsament donaré una idea general de les relacions estratigrafiques pera relacionarla ab el desenrotllo cronológich que he fet dels Crustacis à Catalunya. Durant l' época Primaria en nostre terrer hi havía unes circunstancies excelents pera la existencia dels trilobites, que han quedat estampats en les capes pissarrosas, de composició generalment argilosa, empró que per la presió de la superposició de successives capes s' enfortiren fins ú enrocarse y úà pendre la estructura pissarrosa. Al contrari passà en la Secundaria, que fou de grans sedimentacions aluvials per les mundials inundacions motivades per els cambis orogràfichs del terrer avuy de Catalunya, lo que ho provan els grans massifs dels Triasichs, tot pinyolench, que fins al present no s' hi havian pera Dia INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 128 trovat fossils, y qui ara acaba de descubrirne el Dr. Almera el pri- mer jaciment en la Garriga, després als últims de la Secundaria podria esser quí aumentés la vida dels Crustacis per lí abundancia d' Ammonites y Equinits que se n' han descrit, empró que no pot dirse així de nostre terreny. Y per últim, després al entrar en la Terciaria, allavors sí que degueren desenrotllarse els Orustacis, per la quietut de les aigues en el mar del Eocenich mitj, encar que al últim ab l' aixecament del Montseny y Pirineus devía ocasionar una casi complerta extinció de les especies d' aquell període y que després al entrar al Miocénich, per l' introducció de les aigues me- diterranies 's hi devía extendre una fauna casi igual à l'actual, com ho provan les especies trovades ó descrites fins al present, trovantse aquestos restos generalment en les margues més fines, Y no en les arenisques granudes, com tampoch en els pinyolenchs y conglomerats pera demostrar son desenrotllo a el temps de la màr quieta. u'Ea i 4 En aquesta nota mí he atrevit à acoblar totes les noticies res- pecte de Crustacis fossils de Catalunya donades à coneixer fins al present. Molt s' ha fet tenint en compte les condicions en que s' han trovat els paleontolechs catalans pera deduirme uns exac— tes reconeixements, per aixó veyém discrepancies, en els pisos principalment de la Primaria, al donar à coneixer per primera vegada les formes d' una localitat determinada y que després se n' han reconegut altres de noves, que al estudiar la relació d' antiquitat entre elles s' han hagut de modificar alounes de les opinions primitives: per aixó s' ha consultat ú paleontólechs extran- gers, principalment 4 M. Barrois, poguentse així precisar ab exac- titut alguns dels pisos y fins nivells. Com à detall podré recordar, que s' creya més antiga la fauna de Montcada que la del Papiol, lo que avuy s' ha provat es al revés, al mateix temps que el Devó- nich de ca'n Amigonet del Papiol, durant molt temps se creya del Silúrich, y per l' estil podríam dir d' altres localitats ó jaciments, empró jo ja he procurat senyalar el pis que avuy se creu com à propi de quiscuna de les especies anotades en aquest recull. Avuy aumentan les trovalles fentse necessari un estudi perfecte de tots els Crustacis, ú n' aquet fi crech podré prestar mos petits serveys per aquesta gran obra científica, mitjansant aquest acobla- EA 124 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ment qui he fet. Fa poch temps el Dr. Almera descubrí un jaciment molt important à La Mora (Aiguafreda) ahont sÍ hi han recullit dos ó tres especies de trilobites, que juntament ab els excelents exem- plars trobats en un altre nou y abundós jaciment de Samalús (La Garriga) s' han enviat tots al Sr. Barrois y s' està esperant una clas- sificació exacte: son moltíssimes les diferentes especies recullides en aquest últim jaciment, totes en un estat perfecte y que el doetor Almera creu son la major part noves per la Ciencia y característi- ques de nostra fauna, car son poques les que tenen relació ab les d' altres jaciments típichs extranjers. Ultimament el Sr. D. Antón Mir y sos nebots els senyors Pere y Pau, de Sant Sadurní de Noya, ab un zel de amateur geólech digne d' admiració, n' han pogut recullir diferents trossos de crustacis, la major part d' extremitats, trovats en l' Helvecià de Sant Sadurní, que no ha sigut possible determinar, haventlos de enviar ú M. Deperet pera consultar res— pecte la classificació. Lo mateix puch dir dels Càncers trovats en el eLuteciàr y eBardoniàs per els Sr. Rosals, Dr. Serradell y Farrer, que ds conservan en llurs particulars coleccions com també segons indicacions del P. Barnola nÍ hi ha en el Museu del Colegi de Jesui- tas de Sarrià. Ab aquestes notes no fs pot menys que reconeixer l' importan- cia d' aquest grupo de l' Escala zoológica y en el descuit en que restan els trevalls de classificació del mateix, fentse necessari un ver acoblament y allavors sapiguer exactament les moltes especies fóssils existents de Crustacis. MosséN MARIAN FAURA XY SANS. Madrid—31 — X —08. tip. LA HOURMIGA DE OltU. — Nueva Sun Francisco 17, Barcelona. É TAULA GENERAL DEL ANY V.—2.:. HPOCA 190 Pàg. Nota dels Moluschs recullits en l' excursió espeleológica d l' avench d' en Roca (Corbera), per D. Baltassar Serradell. Sobre el cambi de nom del genre dCaprimulgus: Lin., per D. Emili Tarré. . Un mot sur les gisements de pierres precieuses ú Madagas- car, per D. Georges Delgado Lauger. rs Nota mineralógica, per Mossen N. Font y deies qae Mamtfers fóssils descoverts ú Catalunya, per Mossen M. Faura y Sans. Sobre la presencia de la Idocrasa en la mina d' Orsavinyd, per Mossen N. Font y Sagué. : SE iaia Troballa de una tortuga del grupu e Emydaex en el Pliocé- nich del Hospitalet. Nova per Europa, per D. Baltassar Se- rradell. Contribució ú la ana dran br dl iiodaiel del Garumnid de Berga, per D. Joan Rosals. Nota sobre varis animals marins, per Mossen M. Faura y Sans. Contribució d la Ornitstòzeió de Cadet El pcaiès squamatus2: Gray, trobat d Catalunya, per D. Emili Tarré. Excursió geològica d Gurb (Plana de Vich), per Mossen M. Faura y Sans. 19 26 — 126 — Per qué escatainan les gallines quan han post l' ou, per D. Jacinto Barrera. Excursió geològica ú Boira. per -D. F. cus y Ellis. Un nou jaciment de eMolibdenitar, per Mossen N. Font y Sagué. as ei DO a 8 Una visita ú Gredos, per D. Carlos Pau. Contribució ú la Ornitologia de Catalunya, per D. Emili Tarré. : : Adicions ú la Fauna miocéènica de Montjuich, per Mossen M. Faura y Sans. Una bretxa ferruginosa de formació actual d la Espluga de Francolí, per Mossen N. Font y Sagué. . La eGraellsia Isabellae:: Graells, ú an ls per el P. . A. F. Marcet. . Nota Geològica sobre Gualta, per D. Ll. Tomés. Pàg. La Fosforita ú Catalunya. (Una excursió d Malgrat), per Mossen M. Faura y Sans. der ieèec Seus Contribució d la historia del EE familiariss Ll ., PEL PD. Emili Tarré. dire EC S mei at entS ae Contribució d la Fauna Ictiológica de Octan per don Amador Romaní y Guerra. . : À Nota sobre una monstruositat que 's trova en el palpe es- querra d' una eCicindela paludosa var sabulicola: VV altl, per D. A. Codina Peret De . Nouvelle Note sur quelques vegétaux fossiles de la Cata- logne, par Mr. P. Fliche.. —.. —. . 3 Minerals de Niquel y Cobalt d l Albiol (Tarr cau). per Mossen N. Font y Sagué, Pbre. . RA SOREA EOI Contribució ú la Fauna Malacologique de Catalunya, per Joan Bta. de Aguilar-Amat y Banús. Bibliografia, per Mossen N. F. y S. . : Troballa de la Tremolita ú Gualba (Montseny), per Mossen N. Font y Sagué. — 121 — Pàg. Sobre la presencia de la e Emys Caspicar ú Catalunya, per Mossen N. Font y Sagué... — . GES eres es er IO Contribució d la morfologia Geniaianea per D. Emili Tarré —96 Sobre alguns artrópods dels avenchs, per D. Felip Ferrer. — 98 Crustacis fóssils de Catalunya, per Mossen M. Fauray Sans. — 99 SECCIÓ OFICIAL: EE eiidel o de Janerde 1900 EO . .2 6 2 Febrer L Esc rega i ee Ll , 2 5 2 Mars 2 OA EES ENS Es ma ex ae IC ós ae 9. Abril 2 RS SE a a , , 1 o Maig x b : 0 . 6 i 61 Li , 4 o Juny 2 GS EC aC SS EC OS Li , 2 2, Juliol , at ei laca a Mad JO , , 1 2 Octubre , EO AN JET A SIÓ ERRATAS En la pàgina 54, ratlla 9, diu: ede camp ó convents:, y ha de dir c...de camp i conreus.2 En la pàgina 98, ratllas 17 y 18, diu e...y 's veurà la gran iden- titat-... y ha de dir c...y 's veuró la quasi identitat.2 ea gd PRE ny di Ra CA lans i 8 2 1901, 1902 2y 1908 plegats (quedan pocas colee- : 5 Da EES eq cións) . , o Any 1904. a 2 El Da Dt solts, sempre que. u' El hem de sobrers. — O: 25 2 — Catàlech de Himenópters de Catalunya, Ms TR per D. dal i es Pere Antiga enda do. ERC LE Era È DS IO'60 plas. Di Eres ep Sana LM ES ae si ci OR DOS Ia SO EgU Es cs cine DR Deia SO CO To Es. Sapygide, Scolide y Mutillide.. da ra aa ve Ni GUIA) o Vespide. . gia da a ds Rat es del OO le Rommbidac oi Li da is DL MEL ei OI ya Deute Dei ó Per D. Joseph Me Bon Mer leimeumonide, id ós ies is Da dees IOD Si amdaes is $ EC a DQO Ir ca Pera adquirir ad El d' estas qui cont dirigirse al Trèsorer is Ja INsmrució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). o Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse gales de correus o de O'15 ptas., O'10 ptas., O0'O5 ptas., y 0'O2 ptas. Els sellos francesos, É italians y alemanys de 0: di iESL, 0:15 liras y 0:20 mEs., també son er o atmesos. Els pagos superiors à 50 dit in ferse efectius Ell: Giro ó ceps — Matuo ó lletra de fàcil cobransa. — Cambis que é l'Institució ri altres caca . Natural Novitates—Berlin. — Deutschen Entomologisdzen Gessellschaff. i Benta, — R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschatf. — Viena. — Polixena.—Viena. Instituto Egyptien.—Cairo (Egipto). Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique Namuroisse. —N amur (Belgica). o Bocieté Belge de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — ee Bruselas. Bit o Sociedade seientifica de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). A si — Museum de Sa0-Paulo.—San Pablo (Brasil). — Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaiso (Chile). SE 3 Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà). d Ma oo o Real Sociedad Espadiola de Historia Natural. —Madrid cel o RealAcademia deCiencias Exactas, Físicas y Naturales. Madrid. oo Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. d'ut Butlletí del Diccionari delallengua catalana. — Palma de Mallorca. i Re Bates National Macias United States RC Bes — Mont. a Perea pea: out The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. Academy of Sciences, Arts and Lettre The Chicago Academy ot Seiences.— La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. A a saps Museum de Histoire Naturelle. —París. Li Societé Entomologique de France.—París. Societé Zoologique de France. —París. DA a Institut de Zoologie de l Université de Montpeller. DE Je Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—Carcasona. — Societé des Sciences Naturelles de v Quest. de la France, Nantes. aq A Museo Civico di Storia N aturale di—Genova.. : di Torino. a dl R. Stazione di Enfi la Aeràtal Redias a —Florencia. oo Societé di Naturalisti. —Nàpoles. —— Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania qalia). Reale Accademia dei Lincei.—Roma. — a aa Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma. ni 9t Zoological Society of London.—Londres.. Conehological Society of Great Britani and Trland.—Manches t Musee Oceanografique de—Mónaco. ES ar I Institut Geologique de México.—México. — Commissao do Serviço Geologico de Portugal. Eina: — . eBroterian —Revista de Seiencias Nafuraes do EC de Fiel. —Soalheira (Portugal). Societé Portugaise des Sciences Nat —Lisboa. Societé de Naturalistes de Riev (Rusia) . Institut Zootonique de l'Université de— Jurgen (Rusia). Museo Nacional de—Buenos-Aires (Rep. Arg.) ale Societé lntemologique: -du-Musee d'Histoire Naturelle. Es Ber (Buissa).— — qi Me ES Institut National Geneeaas Rat (Suissa). EntomologisE TidoErift. gia Foreningen i1—S cEholm (Suecia). h has des OE Bis oo Université de Upsala (Suecia). Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Cd Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Centre Excursionista de Catalunya. —Barcelona. El Colmenero Espajdiol. —Barcelona (Gracia). — luup. LA HOURMIGA DE URO. — Nueva San ES da 17, Barcelona. BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BE a BUTLLETÍ DE LA NSTITOCIÓ CATALANA D'ESTORIA NATORAL ANY SISÉ (SEGONA ÉPOCA) 1909 LOCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, NÚM. 10, PIS 1.55, 2.A BARCELONA dt qe V Jona)s desea el cambio de publicaciones. — lona)o desires to exchange publications. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- se sos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efoptivdl 8 D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Paradis, 10, 1.er), reben totas las dues: de la So- l cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas ú la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes $ part: 50 exemplars 100 exemplars Es 4- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. El gue 16 25 4 Els pedidos deuràn ferse directament 4 la imprenta Nova de S. Franciseo, 17. Toutes les communications et echanges doivent tre en- voyées au siège de la Societé: Paradis, 10, 1.", 2.'.—Barcelona (Espagno) NOTA, —BEMERR La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(P lona)2 desitja 'l cambi de publicacións. Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Par lona), bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Parad The einstitució Catalana d' Historia Natural. d barall La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 1 lona) demande l échange. La cinstitució Catalana d' ds ona Natural. —(Paradís, 10, Jona)2 chiede ricambio, ERRATAS de dos treballs publicats en aquest Butlletí per el Comandant Caziot Etudes malacologiques sur queiques especes asiatiques que se sont re- pandues dans les sous centres alpiques e hispaniques au lieu de: 1€. ligne, assiatiques Te. ligne, p. 164 9e. ligne, p. 8,455 10€. ligne, Engel. math. veis 11e ligne, feuv. dispe 14e. ligne. 180 170. ligne, SyYnops. nat. p 20 19e. ligne, verseich . 20e. ligne, Hylaster... veiseich, 18 hist. P 21e. 26€ ligne, Gen. or terre. moll. Coinella 2.€ pag. 9e. ligne, Gesstilbis... Gesstilbis 17€. Tornatelloides 140. paléararetique 3.e. pag. 38. avant dernière ligne paléararctique il faut lire: asiatiques p. 104 p. 8,655. Eneyel, method., Vers., filur. Aisne 80 Syn. Meth. moll, p. 29 Verzeich Hydaster... Verzeich, p. 12 Gen. recent moll. Cionella Geostilbia... Geostilbia Tornatellinoides paléarctique paléarctique Etude sur quelques especes de mollusques qui, du sous centre hispanique se sont repandues dans le sous centre alpiques. au lieu de: 1e. pag. 16e. ligne, Gaibet 30. pag. 4€. ligne, lonog 6e. o, —Perro 14e. 2. — il a gagné... l5e. , —effacer les Parenthèses Comprenant les (Bouches du Rhóne) 18e. l'Aude, Bize, Limoazis Mt alaric 19€. et les Pyrenées (Not. Au bas dela pag. avant dernière ligne, aprés la Roya, au lieu de et il faut lire: Garbet. Iconog. Porro. - elle a gagné l'Aude à Bide et Limouzis au M. Alaric et dans les Pyrenées quest BPOTELEFÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, JANER DE 1909. ANY V1.—Núm. 1 Bocis de l' Enstitució Gatalana d' Historia Natural CONCELL DIRECTIU President.—Felip Ferrer y Vert. Vis -President.—Manel Llenas y Fernàndez. Secretari. —Domingo Ventalló y Vergés. : Vis- Secretari. —Robert Ferré y Gomis. Tresorer.—Lluis Soler y Pujol. Bibliotecari,— Llorens Tomàs. Conservador del Museu. —Jordi Delgado y Lauger. Vocal. —Juli Vintró. Vocal. —Ramón Noguera y Casabosch. SOCIS HONORARIS M.I. SR. DR. D JAUME ALMERA, Pbre.—Sagristàns, 1, 3er., Bar- celona. — Geologia. Itm. SR. DR. D. IGNASI BOLIVAR Y URRUTIA.—Paseo Martinez Campos, 17, Madrid. —Ortópters. DR. D. JoAN CADEVALL Y DIARS.—Carrer de la Vall, Tarrassa (Barcelona). — Botànica. Iltre. SR. DR. D. JoAQuíM GoNzALEZ É HIDALGO.—Fuentes, 9, 20n., izquierda, Madrid. —Malacologia. R. P. LoNGiNos Navís, S. J. —Colegi del Salvador, Zaragoza. — Neurópters. 4 R. P. JosEPH PANTEL, S. J.—Castel Gemert, per Helmond, Holanda (Brabant septentrional). —Anatoméa dels Insectes. . DR. D. CARLES PAU.—Segorbe (Castellón). — Botànica. 2 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL D. LLuís MARÍA VIDAL. —Diputació, 292, pral., Barcelona. —Mine- ralogia y Geologia. MOSSEN JOSEPH GELABERT Y RiNCÓN, Pbre. — Llagostera (Girona). vs —Beologia. CAM l a O NUMERARIS (1) d . Aguilar- -Amat y Banús, Joan Bta. de.—Enginyer. —Diputació, 973, Ber. 1.8, Barcelona — Malacologia. xa de A Cia: Manel. —Paseo de Pamplona, 2, dup. Pe Armengol, Antoni. — Balmes, 88, 8er., 1.2 Barceloiia. Artigas y Castelltort, Joseph M..—Carme, 47, Barcelona, Ateneo Barcelonés. —Barcelona. Barnola, S. J., Joaquím M.2—Colegi de Sant Ignasi, Sarrià (Bar- celona). — Botànica. Barrera y Arenas, Jacinto. —Apotecari, er (Barcelona). — Ornitologia. —, Blanes y Sancho, Rafel. —Estudiant de Medicina. —Artà: (Mallor- ca).—Casanovas, 26, 2on., 2.2, Barcelona. Bofill y Pichot, Joseph o 281, pral., Barce- lona. — Himenópters de Catalunya. Cabrera y Diaz, Anatael. — Doctor en DE de Te- nerife (Canarias). —Himenópters. Callol y Chevalier, Rafel.—A potecari.—Diputació, 218, Barce- Jona. Camprubí y Alumó, Joan. —Pelayo, 52, 1er., 1.8, Barcelona. Casanovas de Parrella, Ramón de. —Caspe, 41., pral., Barcelona, Cases y Rubiol, Melcior. —Mallorca, 253, 8er., 1, Barcelona. Có y de Triola, Joseph. M—Comers.-—Plassa de Sant Jaume, 2, 3er., 1.2, Barcelona. Codina, Asenci. —Mongat (Barcelona). — Entomología. Comabella y Maluquer, Joan. —Farmaceutieh, Carme, 28, Barce- o o lona.—Entomologia. Concabella, É. P., Joseph. —Colegi de las Escolas Píes, Mataró ( Barcelona). Corretger, Manel. —Estudiant de Medicina. —Ronda de S. ES 26, pral., Barcelona. ee (1) Els que portan asterisch son socis fundadors. INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 83 . Cubas. y Oliver, Enrich. — Font de Sant. Miquel, 64, Barce— lona. Delgado y Lauger, Jordi. —Passeig de Colón, Agencia de B. A. Ramos, Barcelona. —Mineralogia. Dusmet y Alonso, Joseph M2.—Dr. en Ciencias Naturals. —Plaza de Santa Cruz, 7, Madrid. —Himenópters. Esteve, Joseph. —Apotecari.—Plassa del Oli, Manresa (Barce- lona). Fàbregas, Rossendo. —Advocat.—Corts Catalanes, 583, 4.5, Bar- celona. Farriols y Centena, Joseph. —Rambla de Sant Joseph, 25, 90n., Barcelona. — Entomologia. Faura y Sans, Mariàn.—Vicetoria, 4, 3.et Madrid. Ferré y Gomis, Robert. —Ferràn VII, 34, 2on., 1.3, Barcelona. — Geologia y Mineralogia. Ferrer y Dalmau, Eugeni. — Enginyer. — Sant Domingo, 20, Tarrassa. — Entomologia. Ferrer y Dalmau, Miquel. —Lancàster, 6, 8er., Barcelona. - Ferrer y Vert, Felip.—Lancàster, 6, 8er., Barcelona . —Entomolo- gia (Coleópters y Lepidópters). Font y Sagué, Pbre., Mossen Norbert. —Doetor en Ciencias Natu- . rals. —Elisabets, 8-10, Barcelona. — Geologia. Galera y Planas, Ramón. —Corredor R. de Comers. —Templa- ris, 3, Barcelona. Garcías y Font, Llorens. —Farmacéutich.— Artà (Mallorca).— Entomologia y Botànica. . Gras y Tarré, Santiago.—Sobradiel, 4, 1.5, Barcelona. Ll Guitart, Pbre., Mossen Joseph.— Plassa de Creus, 2, 2on., Man- resa (Barcelona). Jordà y Perelló, H. Joan —Convent de Sant Alfonso M.2 Ligo- rio. —Pollensa (Mallorca). Llenas y Fernúndez, Manel. —Doctor en Farmacia.— Muntaner, 88, 2on., 1.4, Barcelona. — Botànica —(Criptógamas). Malgó, Al Mora Andreu —Per Mollet del Vallés, Gallechs (Barcelona). —Botànica. Maluquer y Maluquer, Lluis. Doctor en Metcina DN) ler (Lleyda). . Maluquer y Nicolau, Joaquím.—Jaume I, 14, pral., Barcelona. — Entomologita. . 4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL X Maluquer y Nicolau, Joseph. —Enginyer.—Alteburgerstr, 297.— Ròln (Bayenthal), Alemania. t Maluquer y Nicolau, Salvador.—Advocat. —Plassa Sant Jaume, 3, 8.81, 2.2, Barcelona. — Lepidópters. Marcet, Adeodat Francisco, O. S. B.—Monastir de Montserrat (Barcelona).—Hivern, Monastir del Miracle, per Solsona.— Botànica. Mas y Morell, Antoni. —Pelayo, 50, 1.er, Barcelona. —Estudiant de Medicina. — Entomologia. ft Mas de Xaxars y Palet, Joseph M. ERC is —Princesa, 57, 20n, Barcelona. Mata, En El —Tantarantana, 9, 1.er Noguera y Casabosch, FE mòni eli: —Plassa dels Angels, 4 1.er, 2.2.— He A Oleo, Joan.—Aribau, 88, Barcelona. Palet y Barba, Domingo. —Advucat.—Tarrassa (Barcelona). Palou, Pbre., DB: Mossen Joan. —Corts Catalanes, 665, principal, Barcelona: Patxot y Jubert, Rafel. —Passeig de la Bonanova, 64, Sant Ger- vasi de Cassolas (Barcelona). Ragué y Camps, Joan. —Propietari. —Gualba (Barcelona). Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rvt. P. —Caspe, Barcelona. Roigé, Ramón. —Apotecari. —Prat del Llobregat (Barcelona). Romaní y Guerra, Amador.—Capellades (Barcelona). Prehistoria — Rosals y Corretjer, Joan. —Portaterrissa, 80, Barcelona —Malaco- logia. . Roman y Pujó, Joseph M..—Avinyó, 20, 2.04, Barcelona. —Le- pidópters. Sagarra y Castellarnau, Ignasi de.—Mercaders, 883, 1.er, Barce- lona. —Lepidópters. Salvany, Joseph.—Pelayo, 22, 1.er, 1.X, Barcelona. Serradell, Baltasar. —Metje. —Sant Pau, 738, 1.er, Barcelona.— Malacologia y Mineralogia. I Solé y Plà, Joan. —Dr. en Medicina. —Condal, 24, 1.er, Barcelo- na.— Geologia. 1 Soler y Pujol, Lluis. —Natuvalista-preparador. EE 9, bo- tiga, Barcelona. OO Subirachs y Figueras, Jaume. —Brusi, 9, Sant Gervasi de Casso- las (Barcelona). —Botúnica. . INSrirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ns Sureda, Joseph.—Muntaner, 41, Barcelona. Tarré y Tarré, Emili. —Sobradiel, 4, 1.er, Barcelona.— Ornitolo- gia. Tous y Biaggi, Francisco.—Dr. en Medicina. —Ronda de Sant Antoni, 63, 1.er, Barcelona. Toméús, Llorens. —Advocat.—Claris, 43, pral., Barcelona. — G'eo- logia. Valls y Ventura, Camil. —Carrer de Santa Ana, 80, duplicat, Bar- celona. Ventalló, Domingo. — Plassa Nova, 8, Farmacia, Barcelona.— Botànica. Vintró y Casallaehs, Juli. —Plassa del Beat Oriol, 6, entressol, Barcelona. VVyun y Ellis, Frederich.—Corts Catalanes, 680, Barcelona.— Geologia. ft Zulueta y Escolano, Antoni de. —Plassa del Angel, 18 y 14, Ma- drid.—Molusehs, Batracis y Reptils. SE ECIO ORICIÓ IL SESSIÓ DEL 5 DE NOVEMBRE DE 1908 Presidencia de D. Emili Tarré A les 21 horas y 59 minuts el senyor President obrí la sessió ab l'assistencia dels socis senyors Soler y Pujol, Tomàs, Ferrer y Go- mis, Corretger. Ventalló, Maluquer (8S.), Maluquer (J.), Serradell, Ferrer y Vert, Font y Sagué y Rosals. COMUNICACIÓNS. —El senyor Font y Sagué amplia la nota sobre l' Emys caspica ateginthi las observacións del Sr. Llenas, que diu haverla trovada molt numerosa als rechs y aiguamolls dels voltants de Tossa. —El Conservador del Museo Sr. Ferrer y Vert presenta varis fóssils d' Espiells donats per D. Ramón Sal. El mateix senyor llegeix una nota sobre elInsectes dels avenchs2 que li foren comunicats per varis socis del Club Montanyenceh. 6. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL —Tambè 's llegeixen: una nota del Sr. Delgado sobre la pro- ducció minera ú Espanya, un altre del Sr. Faura sobre Crustacis fóssils de Catalunya, Y finalment del Sr. Tarré y Tarré una Contri- bució ú la morfologia ornitológica. Socis ATMESO0S. —Ho es com à numerari D. Jaume Sitienels y Figueras, presentat en l' anterior sessió per els socis Srs. EonA y Sagué, Ventalló y Soler. No haventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió 4 dei 22 hores y 85 minuts. SESSIÓ DEL 3 DE DESEMBRE DE 1903 Presidencia de D. Emili Tarré A les 21 horas y 50 minuts el Sr. President obrí la sessió, é la que hi assistiren els socis Srs. Soler, Fon: y Sagué, Tarré, Llenas, Ma- luquer (J.), Rosals, Ferrer y Vert, Tomàs, Corretger, Ferrer y Go- mis, Delgado, Ferrer y Dalmau (M ), Serradell y Ventalló. CoMUNICACIÓNS. —El Sr. Font y Sagué dona compte de dos nous jasciments de fóssils 4 Espluga de Francolí, llegint també una nota del P. Navés de Zaragoza sobre un Mirmeleónido nuevo de Mada- gascar. ELECCIÓ DE Nova JUNTA DIRECTIVA.—El Sr, President anuncia que haventse d' efectuar la renovació de la Junta Directiva aixeca la sessió pera que 'ls senyors socis concurrents al acte fs posin d' acort. I Represa la sessió y previa votació, resulta elexida per majoria la segúent Junta Directiva: President, D. Felip Ferrer y Vert, Vis-President, D. Manel Lle— nas y Fernàndez, Secretari, D. Domingo Ventalló y Vergés, Vis- Secretari, D. Robert Farré y Gomis: Tresorer, D. Lluís Soler y Pu- jol, Bibliotecari, D. Llorens Tomàs, Conservador del Museo, D. Jor- di Delgado Lauger, Vocals, D. Juli Vintró y D. Ramón Noguera. Es proposa un vot de gracies pera la Junta que acaba y acte seguit s' aixeca la sessió à les 25. — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 7 CONCURS D' RISTORIA NATURAL PERA Ll Aquesta institució en Concell Directiu celebrat en 28 del corrent Janer acordà per unanimitat obrir un nou coneurs péra premiar treballs d' Historia Natural baix las segúients bases: A 1.7. Se donaràn un premi de 100 pessetes y un accéssit als autors dels millors treballs sobre qualsevulga punt de la gea, flora ó fauna de Catalunya. : 9." Els treballs deuràn esser inédits y podràn escriurers en qualsevulga idioma. 8." El plasso d' admisió acabarà el 80 de Juny y l' en- trega deurà efectuarse al Secretari de la Institució (Plassa Nova, 8, Farmacia) qui extendrà un resguard mitjansant el que podràn esser retirats, una vegada acabat el concurs. 4.2: Els treballs premiats quedaràn propietat de llurs autors, empró la Institució 's reserva el dret de publicarlos en son Butlletí. 5." El Jurat calificador el formaràn un individuo desig- nat per la Exema. Diputació, un altre designat pe'l Exce- lentissim Ajuntament d' aquesta ciutat, els Doctors don Jaume Almera, D. Joan Cadevall y el senyor President de la Institució. Son fallo "s farà públich en temps oportú. AVIS Ab el present Butlletí 's comensa à publicar el treball premiat en el passat Concurs d' Historia Natural (1908) ano- menat Ensaig d' una Flora Liquénica de Catalunya per en Manel Llenas y Fernandez. La forma de publicació, com podrà veures, es fà ab pagi- nació especial à fi y efecte de que "ls que desitjin coleccio- nar el dit treball independentment del Butlletí, puguin ferne un volum apart. 8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BIBLIOGRAFIA NEURÓPTEROS DE ESPANA Y PORTUGAL, por el Rut. P. Longinos Navús, S. J. No resultava en veritat una feyna gens fàcil ni falaguera l' es- tudi dels Neurópters peninsulars, tant descuidats fins poch temps ensà: axís fs compendrú que sols un encoratjament sostingut hagi pogut donar els resultats obtinguts per l' autor. Els precedents per la tasca eran ben pochs, y encare molts de - ells purament generals, no haventhi particularisats més que alguns treballs d' en Pictet, Mac Lachlan, Rambur, Selys-Longebamps: faunas locals molt deficients é inseguras, notas isoladas, etc., en resum, alguns dats dispersos que demanaban una cuidadosa com- probació al ensemps que fs reunia el material per una veritable. fauna. Aquet ha sigut el treball emprés per l' autor, qui durant al- guns anys ha anat publicant monografías parcials sobre aquestos insectes, preparatorias de l' obra que acaba de publicar. Es una monografía general en forma de catàlech dels Neuróp- ters de la Península ab dicotomias deseriptivas exposadas ab gran claretat y acompanyadas de varias làminas representant els caràc- ters més importants: las especies novas hi son nombrosas, espe- cialment en Chrisópits y Mirmeleónits, que semblan caracterisar marcadament la fauna peninsular. En conjunt cita nombrosíssimas especies de Espanya y Portugal de las que en sa majoria fs troban à Catalunya. Tan notable treball ve arrodonit ab un ensaig sobre l' ordre dels Tisanuros, insectes interessantíssims quin estudi encare està per fer. L' autor fa notar que no es una obra complerta, mes aixó no obstant hi ha que reconeixer que es una fita molt avensada que guiarà els estudis posteriors. Sería curiós saber quinas obras com- plertas s' han publicat à Espanya sobre Historia Natural, y es pre- cisament l' equivocat concepte de que sí ha de publicar sols lo complert, lo que "ns priva tot sovint de fruir altres estudis tant bermosos com el present. ESP IX MV: liup. La HOR MIG A DE UV. — Nueva san lrancisco 17, Barcelona, i pa El 3 ds MS la cd dt dd — Pera adquirir qui i d'aquestas publicacións diri ts e Ja. His fus , qi Barna). ç de 05 daigf 0:10 pt i italians y alemanys d Els pagos supe: Mutuo ó a. Ca im Useum Ne ana ae: : Revista Chilena de Historia — Entomological Society of On ais I ano de H Es S Xadomal $ Mascun mer DA), ni i Unitat Sais Geoloi EE a l an 1 Mu EE er story.—Nev-Yor ( ciety of Na History.— Boston (E. U. A.) duta Garden.—Saimt Louis qe: U. A) a ip P /d Library. —Cincinati-Obio (E. di NS: a ciences, Arts and Lettres. Madieó is (B.V i. cademy of CUA MES Cal El ds À a da ilis Bt dació de Zoologie de l ies Pri de Mont a) ca Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—C: Societé des Sci dell Naturelles de l'Ouest. de la l useo Civico di Storia Naturale Qi Gloria: SCC: I co a Zoologia Anatomia comparata della. R. logia Agraria, "Red —Pornci, úpoles. ——— Rirale pere ra dei Lincei.—Roma. — es dori Qua ee dei Nuovi Cua Roma, iii iGeabiime de Mésien Marea: a issao do Serviço Geologico de Portugal.—Lisboa. pea al —Rev are cle ela Na sl Espa de san a cel OM Eeege Per (na —Barcel reelona a and dC ta 2 De Lis Soler É Raur ió, é, Rauricà, 16 Ed 19), reben totas las valia: de h So 87. mer Ra encare que da de dc d exranyas é la Emar É titució, previa aprovació de ha a: a a 0 mg, 8 PE es a Toutes qe commantcations Ll i arbanye duvent Ebre L mer au Ne de la en i cm cambi de admi MR ci ució I iaia X Natural — Parada 10, Barce: da i BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, FEBRER DE 1909 ANY V1.—NÚM. 2 Coneurs de l' Institució pera 1909 ERRA'TVA — En el nombre passat Y en el detall de las bases del Concurs de Historia Natural que l'Institució celebra en el corrent any hi ha una errata de tanta importancia que precisa el segúent aclariment: Diu en la base 1.2: Se donarún un premi de 100 pessetas y un accéssit als quiors, etc. Ha de dir: Se donarún un premi de 200 pessetas y un accéssit de 100 als autors, etc... SRECIÓ ORICIAIL SESSIÓ DEL 5 DE JANER DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A les 22 y 5 minuts y ab assistencia dels socis Sr. Tarré, Lle- nas, Subirachs, Delgado, Tomàs, Rosals, Corretjer , Armengol, Ferrer y Gomis, Maluquer (Joaquim) y Ventalló s' obrí la sessió llegintse l'acta de l' anterior que s' aprova per unanimitat. — —El Sr. President dòna en nom de la nova Junta Directiva las. gracies per son nomenament. Fa un resum del estat del Museo per haber cessat en el càrrech de Conservador del mateix que venía desempenyant, ab aquest motiu fa remarcar el desinteressat con- curs del Sr. Soler y Pujol, qui ha vingut dissecant graciosament la majoria de mamífers y aus que figuran en la colecció de F lInsti- tució, y proposa 's dongui à n' aquell senyor un expressiu vot de gracies, com axís s' acorda. 10 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL —El Sr. Delgado llegeix unas notas sobre curiositats científicas. —El Sr. Rosals presenta uns insectes cassats per ell 4 la Vall d' Aràn, un exemplar de Lezolita y alguns fóssils y roques del Monterh. No haventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 22 : y 45 minuts. SESSIÓ DEL 4 DE FEBRER DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A les 22 y abl' assistencia dels socis senyors Llenas, Toméàs, Font y Sagué, Soler, Maluquer (S.), Maluquer (Joaquim), Subirachs, Corretjer, Aguilar-amat, Armengol, Ferrer y Dalmau (M.) y Ferré - y Gomis s' obrí la sessió llegintse l'acta de l' anterior, que fou apro- vada per unanimitat. —Foren proposats com à socis numeraris els senyors seguents: D. Manel Gibert y Millet, de Sitjes, pe'ls socis Srs. Font y Sa- gué, Tomàs y Aguilar-amat. D. Joaquim Foleh y Girona de Samà, pe'ls socis Srs. Font y Sagué, Tomàs y Corretjer. D. Pius Font y Quer, de Barcelona, pe'ls socis Srs. Tomàs, Lle- nas y Armengol. —El Dr. Font y Sagué llegeix dos ataca treballs deguts l'un al Dr. Almera sobre el Descobriment d' una flora triassique al Nort de Barcelona7, y l'altre de Mr. Harlé sobre eL' Elephas antiquus, 4 Barcelona, passant abdós trevalls à la Comissió de pu- blicacións. —El Sr. Maluquer y Viladot (Joseph) dòna ab destí al Museo de l' Institució 10 exemplars d' aucells cassats per dit senyor al Prat del Llobregat. —El Sr. President dòna compte d' haver sigut cassat pe'l Comp- te de Sant Joan en el terme de Tortosa un èxemplar de Gypdètus barbatus y '1 Hirundo riparia pe'ls voltants de la ciutat. No haventhi res més de que traetar, s'aixeca la sessió à les 22 y 45 minuts: INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 11 Descubriment de una de las antigues lloms fridssieds AL NORT DE BARCELONA Durant las excursións fetes en companyía de nostres consocis Llorens Tomas y Frederich VVynn, ab objecte d' estudiar los límits del terreno triassich interior de las regións del Congost, en los termes de la Garriga, Figaró y Aiguafreda, vingué en conexement, per medi de nostre consoci Rnt. Mariàn Faura, de que no molt lluny de la Garriga s' habian trobat impresións de tronchs vegetals. En efecte, ab destí à edificàr. algunes cases-torres é la Garriga, se ha obert demunt de Sant Bartomeu de Polonell, terme de Mont— many, una pedrera de la qual se trauhen pedres, moltes de las quals porten frequents impressions ferruginoses de tronebs d' ar- bres, que tot seguit criden l' atenció dels obrers ó treballadors que las arrenquen, Y no hi ha que dir que cridaren molt més encara la mèva, moventme à anar ha véurerho in situ. En efecte, ab los mentats bons companys Tomas y VVynn, ferem lo día 19 d' Octubre una excursió desde la Garriga ú aytal pedrera, no solsament pera recullir bons exemplars, sino eneara més pera examinar lo nivell estratigrafich y época geològica, 4 que pertany aquesta flora especial, fins al present absolutament desconeguda é Catalunya. Després de caminar sortint de la Atmetlla, més de 8 Eilómetres sobre granet alterat y atravessat per dotzenes de vetes de pórfits de varias classes, de granulita y d'algún filonet de pegmatita, vingue- rem à caurer sobre 'l terreny triassich inferior ó sigui Sobre una pu- dinga poligenica, que sosté inmediatament banchs de una arenisca roja, en general micàfera, tambè dividida en banchs, en mitj de la qual hi hà com ficat algún islot d' altre arenisca de eolor verdós clar ó blanquinós, ab més mica que la roja. En aquet islot d' arenisca en el que s' ha obert la pedrera ano- menada de Polonell, es ahont s' hi troben abundancia de restos fós- sils de tronchs y fulles de vegetals, pertanyents als tipos inferiors d' aytal regne. La situació estratigràfica Yy geognóstica d' ells ens donen à coneixer clarament que 'l nivell estratigràfich d' aquesta flora es la base del triàssich inferior, y per lo tant, l época à que. deu refe- rirse es la de la arenisca abigarrada. 19 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Es llóstima que en aquest jasciment, ú causa d' esser la roca, que conté aquestos tronchs fóssils granosa, com totas las areniscas, els exemplars que s' hi recullen no siguin facilmeni determinables, puig no conserven los caracters precisos pera conseguirho, com son las articulacions de las brancas ó nusos del tronch, los nervis de les fulles, que son petites yY estretes, la estructura de 'ls fruyts Y llevors, que han desaparescut casi per complert. No hi ha que dir, que visquent lo company Vynn molta part del any à la Garriga, li digué que convenia que encarregués als trevalla- dors que separessin y guardessin els tronchs que portessin branques, Fig. I I y recullís tots los exemplars bons que pogués, à fi de poderne fer un estudi comparatiu ab los trobats en aquet mateix nivell, al peu occidental de la montanya dels Vosgos, los quals à mes de haber sigut objecte de interessants notas y descripcions publicades en los e AMnales des sciences naturellesa de París, y en las eMemoires de la Societé d'histoire naturelle de Strasbourg,, han donat materia per una important Monografía escrita per Ad. Brongniart y Mougeot (1). (1) Monographie des plantes fossiles du grès bigarré de la chaime des bri avec 42 planch. col., Leipzig, 1844. i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 13 Reconeguda la existencia y situació estratigràfica d' aquest jas- ciment, com lo triàssich s' extén per tot lo Congost, cregué que buscant bè en altres llochs, sobre tot en lo fondo del trós que va desde el Figaró fins ú la vora de Aiguafreda, constituhit per la base de dit terrer triàssich, en un punt ó altre descubriria la continua- ció de aytal jaciment de vegetals. En efecte, seguint un altre dia (lo 28 del mateix mes) ab els dos companys ja anomenats, la vía férrea desde Figaró amunt, no' Fig, 2 gayre més enllà del barranch y de la casa anomenada el Torn, tin- gué la satisfacció de reconeixer lo mateix terrer en lo tall fet per lo pas de la vía férrea, ó siguin capes verdoses entre mitj de las rojas, y en ellas descubrí un nou jasciment qu' es continuació del de Polo- nell, ab la ventatja de esser aquí més variades les especies, y de pre- sentarse els exemplars en molt millor estat y ben susceptibles de esser estudiats y classificats. En los grabats adjunts se poden veurer la figura fotogràfica de 14 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL alguns exemplars trobats de primer entubi. Las especies reconegu- des entre ells, de las quals ne acompanyen altres varies, son la: Pecopteris Sulziana Ad. Brong. fig. 1. Voltzia heterophylla Ad. Brong. fig. 2. com se veu clarament comparant els exemplars ab las figures de las làminas 6 à 14, y ab las de la 40, de la Monografia última citada. Ademés s' hi reconeixen los generos Albertia, ZEthophyllum, Calamites y varies altres. No hi ha que dir que es molt convenient buscar bè en aytals ja- ciments, à fi de poder reeullir totas las especies que visqueren de aquella tant llunyana época en nostres voltants, ab lo fi de donar ú coneixer al mont científich que las plantas dels boscos de las mon- tanyas dels Vosgos s'extengueren cap al S. O. de Europa, y vingue- ren à poblar nostre Principat, arribant fins à las portes mateixes de Barcelona, puig que dit terrer lo tenim representat en lo recó del santuari de la Madre de Deu del Coll, demunt de Vallcarca. JAUME ALMERA, Pbre. Moluscis marins de Galalunya Un estudi complert sobre la fauna malacológica de Catalunya està encar per fer, ó millor diré (cometent pot ser una disculpable indiscreció), pet publicarse, ja que fà temps que hi treballa un dels malacólechs més entesos de Catalunya, tenint l esperança de que no trigarém molt temps à poguer disfrutar d' els fruyts de son treball, que per cert, per lo que jo he vist, serà una obra acabada y nova en la seva exposició. Precisament pera aquets treball se m' ha demanat la llista de lo que jo tinch recullit, y al ferla, hi pensat sería interessant per els aymants d' aquesta ciencia qu' hi ha à l'Institució, el tenir noticia avansada d' els marins que posseheixo. Molts d' ells ja han sigut ci- tats en els contats treballs parcials que se han publicat, alguns no ho han sigut encar: aquells, donchs, serviràn per guer d'els esmentats treballs, y els últims per la seva adició. Fora de lo que el Dr. Hidalgo diu en les seves obres, sols tinch esment d' els segúents treballs parcials que se han publicat sobre INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 la fauna malacológica marina de Catalunya: eCatàlogo de Moluscos — marinos, terrestres y de agua dulce de Mataróz, por el Dr. D. Joa- quín M. Salvafia, en 1889.—eMoluscos marinos de Llansàz, por D. Arturo Bofill y Poch, en 1890. — eMoluscos marinos de Llansà, por D. José M2 Maluquer y Nicolau, en 1903 (Boletín de la Socie- dad Espafiola de Historia Natural). —eContribution é la faune mala- cologique maritime de Vilasar de Mar2, por D. A. de Zulueta, en 1908 (Butlletí de l' Institució). —eContribució à la fauna malacoló- gica de Catalunya:, per D. Joseph M." Maluquer y Nicolau. cAl- guns moluschs marins del Masnouo, en 1904 (Butlletí de l' Institu- ció). —eMoluschs marins de Catalunyaz, per D. Joseph M.P Malu- quer y Nicolau, — Cefalopods, any 1906.—Pteropods y Heteropods, any 1907. (Butlletí de l'Institució). La major part de las especies que posseheixo han sigut reculli- das en lo que s' en diu les Costes de Llevant, ó sia desde Cap de Creus (lindant ja ab Fransa), fins ú Barcelona, de les Costes dites de Ponent, ó sia desde Barcelona cap à Valencia, molt poques ne tinch, per axó se 'm va aconsellar per persona competent, que de- manés al Sr. Marqués de Samà, quina residencia habitual es Vila- nova y Calafell, si 'm volía enviar la llista de lo qu' ell tingués recullit, que ab seguretat ho sería en la major part en aquelles cos-: tes: axís ho feu, y dit Sr., ab amabilitat que li agrahexo moltíssim, ha accedit ú ma petició, enviantme la llista de sos valiosos re- culls, que al poguerlos juntar ab lo mèu, farà sia més complert el treball, avalorantse en gran manera. Ab el fí de simplificar, senyalaré ab las inicials (M. de S.) las localitats y especies que no figuraban en la meva llista, senthi en la de dit senyor. Passaré, donchs, à la enumeració d' especies, fent avinent que l ordre que seguiré es el del Dr. Fieher en el sèu eManuel de Con- ehyliologie.s CEPHALOPODA Argonauta argo.— Lin.—Pineda.—(M. de S.) Vilanova. — Calafell. (M. de S.) Ommastrephes sagittatus. — Lam. — Vilanova. — Calafell. Loligo vulgaris. — Lam, —Pineda.—(M. de S.) Vilanova. — Calafell, Sepia officinalis. — Lin. — Pineda. —Vilassar. —(M. de S.) Vilanova, Calafell. 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sepia orbignyana.—Fer.—Vilassar.—(M. de S.) Vilanova. —Cala- fell. . o Filliouxi.—Lafont. — Vilassar. —(M. de S.) Vilanova. —Cala- fell. 2 —rupellaria. —Orbig. —Vilassar. (M. de S.) Sepia Fischeri.—Lafont.— Vilanova. —Calafell. PTEROPODA Cavolinia tridentata. —Giml. —Pineda. —(M. de S.) Vilanova. (M. de S.) Cavolinia gibbosa. —Raug. —Calafell). x vaginella. —Cantr. — Vilanova. (M. de $ ) Cleodora pyramidata. — Lin. — Vilanova. — — Creseis acicula. —Raug. — Vilanova. — Calafell. GASTEROPODA GADINIIDAE (M. de S.) Gardinia Garnoti. —Payr.— Vilanova. — Calafell. ACTEONIDAZ Acteon tornatilis — Lin. —Pineda.—(M. de S.) Vilanova. —Calafell. , — globulinus.— Forbes. — Vilassar. SCAPHANDIDZE Scaphander lignarius. — Lin. —Pineda. —(M. de S.) Vilanova. —Ca- lafell. Ls giganteus.— Risso. — Pineda. Cylinchna obtusa. —Mont. — Vilassar. (M. de S.) Oylinchna eylindracea. —Penn. — Vilanova. — Calafell. — 3 truncatella.— Loc. — Calafell. — 2 acuminata. — Brug.—Calafell. BULLIDAZ Bulla utricularia.—Brochi.—Pineda. , —striata.—Brug.—Pineda. —Vilassar.—(M. de S.) Vilanova. — Calafell. , o hydatis.—Lin.—Vilassar.—(M. de S.) Vilanova. — Calafell. PHILINIDAZ Philina Monterrosatois. —Yoffr. —Pineda.—(M. de S.) Vilanova.— Calafell. 2 aperta.—Lin. — Vilassar. —(M. de S ) Vilanova. —Calafell. (M. de S.) Philina scabra. —Mull. — Vilanova. —Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 UMBRELLIDZAZ Umbrella mediterranea. — Lam. — Barcelona. PTEROCHEIDE Carinaria mediterranea.-Peron — Pineda. ATLANTIDZAZ (M. de S.) Atlanta Peroni. — Lesmeur. — Calafell. CONID.E Conus gallo-provincialis.—Loc. — Pineda. —Rosas. , — mediterraneus. —Brug. — Pineda. — Lloret. —(M. de S.)—Ca- lafell. 2 2 var. rubescens. —B. D. D.—Vilasar. — Rosas. o sub-mediterraneus. — Loc. —Cadaqués. Pleurotoma emarginatum,-:Donov.—Pineda. . Mangilia Dollfusi. —Payr. — Pineda. 2 Cordieri.— Payr. —Pineda. Ll reticulata. —Renieri. —Pineda. —Vilasar—(M. de S.)—Vi- lanova. 2 purpurea. SMont. —var. Philberti. —Mich. — Rosas. 2 2 var. La Viae. SMont. —Rosas. L L var. bicolor. —Risso. — Pineda. . decusata. —Loc. — Pineda. 2 atlenuata. —Montg.—Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. d Villiersi. —Mich. — Pineda. D horrida.—Mont. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. 2 secalina. — Philip. — Pineda. 2 taeniata, — Desh —Rosas. 2 linearis. —Montg. —Rosas. 2 albida.—Desh.—var. cerulea. — Philip. — Vilasar. (M. de S.) Mangilia septangularis. —Mont.— Vilanova. — 2 brachystoma. — Philip. — Vilanova. — 2 lavigata.—Philip.— Vilanova. EE . Vanquelini. —Payr.— Vilanova. se 2 derelicta. —Reeve. — Vilanova. Es x Paciniana.—aCale. — Vilanova. — a concinna. —Peac. — Vilanova. — . elegans. —Donov. — Vilanova. 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL CANCELLARIDZA (M. de S.) Cancellaria caucellata. — Lam. — Vilanova. —Calafell. ss 2 similis. —Sovv.— Vilanova. MARGINELLIDZA Persícula milliacea. — Lam. —(Marginella milliaria.— Lin.) —Rosas. Vilassar.—(M. de S )—Vilanova. 2 clandestina. — Brochi. —Rosas. 2 triticca. — Lam —Rosas. —Vilassar. (M. de S.) Persícula Philipp:i. —Mont. — Vilanova. MiTRIDA Mitra ebenus. —Lam.—Rosas. —(M. de S )—Vilanova. a. —Cornea.— Lam. —Pineda. —Rosas. — Vilassar. o. —tricolor.—Gml. — Palamós. —Cadaqués. —Vilassar. s. —lutescens. —Lam.—Lloret. —Rosas. Turrícula (Mitrolumna) oliviformis. —Cantr. — Pineda. , ( 2 ) olivacea. —Cantr. — Cadaqués. FASCIOLARIDZA Fusus rostratus. —Olivi. —(strigosus Lam). — Pineda. —(M. de S.)— Calafell. , —parvulus.—Mont. —Pineda. , —Robaltianus.—Mont.— Pineda. 4 — latiroides.— Mont. —Pineda. —(M. de S.)—Vilanova. , o pulchellus.— Philip. —Pineda. —Vilassar. ,. —CoRtrarius. —Lam. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. , —Syracusanus. — Lin. —Vilassar. BUCCINIDA Pisana maculosa. — Lam, —Pineda. — Vilassar. —Lloret. x o orbigut. —Loc. — Cadaqués, —Lloret. —Pineda. Euthria major.—Loc. —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova.— Calafell. ,. —O cornea.— Lin.—Vilassar.—(M. de S.) SVilanova. —Cala- fell. 3. — gracilis. —Loc. —Cadaqués. INSTITUCIÓ CATALANA D'HisToBIA NATURAL i 19 NASSIDZ Nassa graniformis. —Lam —Pineda —Rosas.—(M. de S.)—Vilano- va. —Calafell. 2 —graniformis. —Lam.—Varietas. — Castelldefels. , —imerasata. —Mull. —Pineda. —Vilassar.—(M de S.)—Vilano- va. —Calafell. , ambigua. —Mont.—Pineda.— Vilassar. a o Jousegumey.—Loc.—Pineda, , —pigmea.—Lam.—Pineda. —Vilassar.—(M. de S.)—Vilano- va. —Calafell. ,. —cornécula.—Olivi —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. 2. — Donavania —Risso.—Pineda. , —reticulata. — Lin. —Pineda. —Barcelona. — (M. de S.)—Vila- nova. — Calafell so pellucida. —Risso. —Pineda. xo nana —Yem.—Pineda. o Guernei.—Loc. —Cadaqués. — Pineda. —Vilassar. a —mutabilis. —Lin. —Cadaqués. —Rosas.—(M. de S.)—Vilano- va.—Calafell. , —tnflata. — Lam. —Rosas. —Cadaqués. ). —globulina.—Loc. —Rosas. a —Quvieri.—Payr.— Barcelona. -— Pineda. —Vilassar.— (M. de S.)— Vilanova. , OO Bucquoi.—Loc. —Barcelona. —(M. de S.)—Vilanova. , o Monterrosatoi. —Loc. —Barcelona. 4 o Ferusacci. —Payr.— Barcelona. —(M. de S.) Vilanova—Ca- lafell. (M. de S.) Nassa Ferusacci var. elongata.— Vilanova — Calafell. ss 2 2 var. varicosa.— Vilanova— Calafell. Nassa Bourguignati.—Loc. —Barcelona. —(M. de S.)— Calafell. , —elongata. —Loc.—Barcelona. , — mutabilis. — Lin. —var. minor. — Mont. —Rosas. , —valliculata. — Loc. — Pineda. , o Lacepedi.—Payr.—Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. — Calafell 1 o unifasciala. —Riener. — Mic o — Pineda —Vilassar. —(M. de S.)—Vilanova. (M. de S.) Nassa reticulata. —Lin.—var. Poirieri. —Loc. —Calafell. ss , —Mabúlei.—Loc.— Vilanova. ss , . nitida. —Jeffreir. — Calafell. 20 $ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL COLUMBELLIDZ Columbella rústica. — Lin. —Pineda—Vilasar.—(M. de S,)— Vilano- va.—Calafell. Columbella minor. —Seac. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. 2 scripta.—Lin. —Pineda —(M. de S.)— Vilanova. MuR:CÍDZ Trophon musicatus. — Montg. — Vilassar. —(M. de S.) — Vilanova. Murez trunculus. — Lin. —Cadaqués— Vilassar.—(M. de S. )— Calafell 2 brandaris.—Lin.—Pineda.—(M. de S.)— Vilanova— Calafell. , brandariformis. —Loc. — Pineda. x conglobatus. —Mich.—Pineda.—(M. de S$ ) —Calafell. 2 Eduardsi.—Payr.—Pineda. — (M. de S.)— Vilanova—Cala- fell. 2 —Blainvillei. —Payr.—Pineda.—(M. de S.) —Calafell. , aciculatus.— Lam. —(eorallinus. Seac.)—Vilasar. —(M. de S.) Vilanova. Murex sub-aciculatus.— Loc. — Pineda. (M. de S.) Murea brandaris. —Lin.—var. trispinosus. —Loc.—Vila- nova. (M. de S.) Murez brandaris. — Lin. —var. unispinosus—Calafell. — x. —decusatus.—Guel.— Vilanova, Calafell. Es a OO porrectus. —Loc. — Vilanova. — 2 NU. —Reeve. — Vilanova. Ocinebra Meyendorffii. —Calcara. —Pineda. 2 craticulata.— Broch. —Pineda. a. —cingulifera. — Lam. —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. ,. —erimacea.— Lin. —Pineda.—(M. de S )— Vilanova— Calafell. 2 nucalis. —Reeve. —Pineda—Vilasar. , —tarentina.—Lam.—Vilassar.—(M. de S.)— Vilanova—Ca- lafell. , ob (Hadriana) Brochii.—Mont.—Pineda.—(M. de S.)—Vila- nova. Lachesis minima. — Risso. — Vilassar.—(M. de S.)— Vilanova. 2 mamillata.— Mont. —Cadaqués. —(M. de S.)— Vilanova. (M. de S.) Lachesis turitellata. — Desh. — Vilanova. — 2. —O candidissima.— Philip. — Vilanova. Putpura hmastoma.—Lin.—Vilasar.—(M. de S.)—Vilanova—Ca- lafell. (M. de S.) Purpura Barcinonensis. — Hidalgo. —Barcelona. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1 CORALLOPHILIDZE Corallophilia alucoides.— Blainville. — Cadaqués — Pineda. TRITONIDZ Triton cutaceus. —Lin.— Pineda —Cadaqués.—(M. de S.)—Vilano- va. —Cadaqués. Triton nodifer.—Lam.—Cadaqués.—(M. de S.)— Vilanova. —Cala- fell. , —Ccorrugatus. — Lam. — Pineda. — Cadaqués. —(M. de S.)—Vila- nova.-— Calafell. , —Ccurtum.-- Loc.—Pineda. Ls , OO J—Loc.—varietaso—Pineda. 2 —Danielli.—Loc. —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. Argobucinum giganteum. —Lam —Pineda —(M. de S.)—Calafell. CASIDIDZ (M. de S.) Casis saburum.—Brug.— Vilanova. , —granulosa.—Bourg. — Pineda. , —calamistrata.—Loc. —Pineda. , —undulata. —Gml.—Pineda.— (M. de S.)—Calafell. 2 2 var, Gmelini.— Loc. — Calafell. Morio echinofora.— Lin. —Pineda. — (M. de S), — Vilanova. —Ca- lafell. 2 x var. subusdulosa.—(B. D. D.)— Pineda. 2 2 Var. obsoleta —(B. D. D.)—Pineda. 2 Ll var. sólida. —(B. D. D.)—Pineda. 2 2 var. globosa S(B. D. D.)— Vilassar. , — mútica. —Tiberi.— Pineda. — (M. de S ) — Vilanova. — Ca- lafell. , o rugosa.—Lin —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. , —. thyrrhena.—Chemn. —Pineda. (M. de S.) Mario Bucquoyi. — Loc. — Vilanova. — Calafell. DoLIDZ (M, de S.) Dolium galea. —Lin — Vilanova. — Calafell. CYPRIDZ Ovula carnea. — Lam. —Pineda. , —adriatica —Sov.—Pineda.—(M. de S.)— Calafell. Cuyprea spurca — Lin. —Cadaqués. oo pirum.—Gml. —Cadaqués. —(M. de S.)— Vilanova. 99 INSTtrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Cyprea lurida. —SLin.— Cadaqués. —(M. de S.)-— Calafell. , — (trivia) europea. —Vilasar. —(M. de S.)—Calafell. 2 2 Jouseaumey.—Loc. —Vilasar. — Rosas. 2 3. —pulex. —Sol. —Pineda. —Rosas. Ls , OO Mollerati.—Loc. —Pineda. Erato levis. —Donov. — Pineda. CHENOPODIDZ£ Chenopus bilobatus. —Loc. — Pineda. , pespelecani —Lin.—Pineda. —(M. de S.) — Vilanova.— Calafell. 2 serresianus. —Mich. —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. CERITHID.Z Triforis perversa. —Lin.—La Escala. —(M. de S.)— Vilanova. —Ca- lafell. Cerithium muritis. — Anton. — Cadaqués. (M. de S.) Cerithium protractus.—Biv. fili — Vilanova. — Calafell. — 2 Servaini. — Loc. — Vilanova. — Calafell. — 2 Bourguignati. — Loc. — Cadaqués. 2 rupestris. — Risso.—Rosas. 2 , var. minor —B. D. D.—Pineda. 2 , — Var. attenuata.—B. D. D. — Cada- qués. 2 , —Var. plicata.—B. D. D.—Cadaqués. 2 provincialis. — Loc. —Cadaqués. —(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. 2 tividum.—Reig.—Cadaqués. 2 Masiliensis. — Loc. —Cadaqués. 2 stromaticum. —Loc. —Cadaqués. 2 renovatum.— Mont. —Pineda. —Cadaqués. 2 vulgatum. —Brug.— Pineda. — Vilassar. 2 2 var. hirta.—B. D. D.—Cadaqués. 2 2 , tuberculata — Philip. — Pineda. (M. de S.)— Vilanova —Calafell. 2 x 2 spinosa.—B. D. D.—Vilassar. 2 2 3 alucaster.—Brochi. —Pineda.— (M. de S.)— Vilanova. — Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 23 Bittium Latrelly. —Payr.—Cadaqués — Pineda. —(M. de S )—Vila- nova. o reticulatum.—Da Costa. —Pineda. 2 s var. exigua.—Mont. —Rosas. , —O paludosum.—Mont. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. , o lacteum.—Philip.-—Rosas. 2 2 var. tessellata. —B. D. D.—Vilassar. (M. de S.) Bittium scabrum.—Olivi. — Vilanova. — 2 Afrum.—Damilio et Saudrí. — Vilanova. Es 2 Jadertinum. — Brusina. — Vilanova. ss 2 persillumeè—Yeffr.— Vilanova. Cerithiopsis—tuberculatus. —Montg. — Masnou. —(M. de S.) Vila. nova. (M. de S.) Cerithiopsis minima.— Brusina. — Vilanova. VERMETIDAE Vermetus triqueter.—Bivona.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. — Calafell. 2 erroneus. —Montg. — Pineda. 2 Cuvieri. —Risso. — Vilassar. —(M. de S.). — Vilanova— Ca- lafell. 2 subcancellatus. — Bivona. —Rosas. —(M. de S.).—Vilano- va. — Calafell. 2 cristatus. — Briondí. — La Escala. 2 arenarius.— Lin. —Pineda. 2 glomeratus.— Lin. —Rosas. Tenagodes engina.— Lin.— Pineda. TURRITELLIDAE Turritella comunis. —Risso. — Pineda. —(M. de S.). — Vilanova—Ca.- lafell. , L var. soluta. —B. D. D.—Pineda. 2 ) var. nivea. — B. D. D. — Pineda. , , var. obsoleta. —B. D. D.— Pineda. , mediterranea.— Montg.— Pineda. , triplicata. —Brochi. —Rosas. — Vilasar. (M. de S.) Turritella turbona. — Monot. — Vilauova-— Calafell. — Mathilda retusa. — Brug.— Vilanova. (Continuard) 24 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NAQURAL CROCUS MARCETL—PAU, N. SP. — ITnvoluerati et Vernales.—Cr. carpetamo, B. et R. affinis. Uniflorus tubere ovato-conico avellane magnitudine, tunicis fibrosis parallele, foliis synanthiis subulatis obtusis canaliculata et . albo-univittata facie, spatha monophilla, perigonii tubo valde longo albo vel variegato, laciniis oblongis externis paulo longioribus, omnibus violaceo-striatis, stris ramosis, fauce alba et glabra, fila- mento candido anthera duplo breviore, stigmatibus antheras triplo brevioribus albis denticulatis aEcle (Lérida): Febr. Mart. P. Marcet, Leg. Donatius pera el Museo Donatiu del Excm. Sr. Duch de Tarifa y de Denia.—Exemplar de sal: Cardona. Donatiu del Dr. Baltassar Serradell. —Varias rocas y minerals pro- cedents de Catalunya. Donatiu de D. Llorens Tomàs. —Sofre natiu, ópal dintre de ecalissa (El Figaró). Donatiu de D. Federich García. —Dos blochs de calissa: Vallirana. Donatiu de Mr. Georges Delgado.—Varis minerals procedents de Catalunya. Donatiu del Sr. Rosals. —Exemplars de tremolita, de Gualba. L L 2 2 lIhersolita 2 b.J 2 2 DD ofita 2 Donatiu de mossen Font y Sagué.—Disodila, de Castellar del Riu. Donatiu del Sr. Ferrer y Gomis. —Ampelita, Sant Climent del Llo- bregat. Donatiu del Sr. Manel Llenas. —Un exemplar de gran tamany de un tronch d' eura. — Escletxas del Papiol. Lip. LA HONMUGA DE ORO. — Nueva Sau Francisco 17, Barcelona, 3 : S'àll ds Te ci a cia b Mila a vet ah LC cd ti Ú ds Pe, EL / Saga a dos, a 10 gia di o a Ed i ir Vas) I Any 1904. ad ereR solts, sempre que Et hi hagin / obrers. Catúlech de SP DI EA cades atalun a D. Joseph M." Bofill Pere Antiga gr ES logia sa CPA Ep ur. 0: It sera è ) La Sa VE EN de i di ue di a as 0 Seolide y Matilde de tas Ac ae Vespide. EAC A ae ES um) d A ES o Pompilidae. t as dB NR es RES — Eimemonide. . dE a at Sea X (Peraa iquirir qua S vi d Guida diaca. iigio al la INsmrució (P dei , 10, 1.er, ce fons CS D'hssen tors 50 persa po A a, veig francesos, Desde hac OE eu sellos franc italians DS lomet 015. CE 0: 5 de Et 0:20 mbs., tam son —atmesos. Els pagos superiors é 50 pe essetas des sa AS je EE RE es GA ES Ce LE er . di Naturae Novitates—B Berlin i dE: o Deutseh de i as —Berlír Me: Ben Zoolo gisch- foanisehe delta stituto gypt jen.—Ca ç , Bocletó me Pe de Ds, de El Societé Royale Malaeologique de Be ique,—Bruselas. Bocieté Rere de Botanique de Belgique. —Bruselas. . Bocieté Entomologique Namuroise. —Namur (Belgica : aa de Geologie, de. Paleonto ogie et d'Hydrologi : D Rotloiadesciomtos a de Sao-Paulo.—San d a d — Museum de Sao-Paulo.—San Pablo Era dE tat Revista Sqiget dE ditotia RR 1 Institution. qelihe to ul U. SE Le: tional Mibcuns —Viashington de U. AE ogical Survey.—VVashington (EU. Tu / i Natural History. —Nev-Yort (E. U. A ety 0 za 0ry. —Boston (BE. U. A. ) Na QU1 Sl Garden.—Saint Louis Es A). Re Lloyd Library.—Cincinati-Obio (E. Ú BAS demy of RS a pr EE Call vi g U. Ll 8 Chicago emy of Sciences. — caso uille des jeunes Naturalistes. —Paris. luseum de Histoire Naturelle. —París.. Societé ae dl ue de France.—París. $ ocieté Zoologique de France.—París. i, de P Université de Montpeller. — LPL ei ga ena ues da l'Aude. —Carcasona, Ed. Società aturats L ai ie da ds in ebes Givenia di Seience Natu l.. Reale Accademia dei Lincei—Roma. —— Cra Des dei Nuovi a. I viuses sò d'Hliire bem els logistt se dor (Rep. de El Saadon). aturales.—Montevideo. — de Ciencias Naturales.—Barcelona. nista de Catalunya Bareiloma, é up Er j CB Pel RE, EA Cienei: ssetas ' any. sar. ds er fer dl 8: 3 ) 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer dela — 3 de. 16y 18), reben totas las ti de la hi ó en consultar la dia Ll Museo: fas È ap encare que ul n de periomas cxtrunyas 4 h na Es 5 vació de la Junta, — Ed loca z Pia pa a P, BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, MARS DE 1909 ANY V1.—NÚM. 8 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 4 DE MARS DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A les 21 y 50 minuts y ab l assistencia dels socis Srs. Malu- quer (S.), Maluquer (Joaquím), Ferrer y Dalmau (M.), Ventalló, Ferrer y Gomis, Corretjer, Font y Sagué, Delgado, Soler, Llenas, Tarré y Tomàs, el Sr. President obrí la sessió llegintse tot seguit l aeta de l anterior, que fou aprovada. SOCIS ATMESO0Ss. —Ho son per unanimitat els senyors Manel Gibert y Millet, Joaquim Folch y Girona y Pius Font y Quer, que foren presentats en l' anterior sessió. PROPOSTAS DE NOUS sOCIS.—Els socis Robert Ferrer y Gomis, Ma- nel Corretjer y Norbert Font y Sagué, proposan à D. Manel Nava- rro y Ferré (de Barcelona). Els Srs. Jaume Almera, Norbert Font y Sagué y Llorens Tomàs proposan ú D. Antoni de Samà (de Vilanova y Geltrú). Els Srs. Lluis Soler, Llorens Tomàs y Manel Llenas proposan à D. Eduard Xammar (de Barcelona). Els Srs. Felip Ferrer, Norbert Font y Sagué y Salvador Malu- quer proposan à D. Joseph M.2 de la Fuente (de Pozuelo de Cala- trava—Ciudad Real). - Ditas propostas quedan en el cartell d' anuncis pera votarlas en la vinenta sessió. COMUNICACIONS.—El Conservador del Museo llegeix una nota de diversos donatius, acordantse remerciar é llurs donants y al em- ha 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL semps interessar 4 tots els socis de l' Institució pera que remiteixin els duplicats que tinguin, à fi de cooperar à l'engrandiment de les eol-leccions comensadas. — Mossén Font y Sagué presenta un exemplar de Disodila, re- cullit à Castellar del Riu, fent remarcar lo interessant d' aquesta troballa, ja que 's tracta d' un mineral no citat fins are à Cata- lunya y del que hi ha probabilitats sigui també nou per Espanya. . El mateix senyor llegeix un treball de Mr. Harlé sobre mamí- fers fóssils de Catalunya, en el que tracta d' uns fragments de man- dibulas y crani de la Hyaena spelaea acompanyant els exemplars que foren trobats à Moncada y que presentan grans analogías ab la H. striata. —El Sr. Maluquer (S). llegeix una nota del P. Navàs sobre els Ascalàfits. També dona compte dit senyor d' un treball llegit per el Doctor Cadevall ú l'Academia de Ciencias titolat eNotas fitogeogràficas críticas, en el que descriu quatre especies noves per la ciencia y moltes altres per Espanya y Catalunya. —El Sr. Tarré llegeix una nota ornitológica en la que descriu una nova especie d' au nadadora, el Podiceps major, cassada al Prat del Llobregat. —El Sr. Llenas dona compte d' un treball que publicarà més endevant sobre las plantas trovadas per ell à la Vall d' Aràn en una excursió qu' efectuà el passat istiu. Dit senyor comunica també haber observat quiscun exemplar de Passer hispanolensis, cassat en nostra regió, ahont sembla esser molt raro. I Finalment presenta y dona ab destí al Museo un fragment de un enorme exemplar de Hedera helix, L., trobat en las escletxas de Papiol. Y no haventhi res més de que tractar, s' aixeca la sessió à les 22 y 45 minuts. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 Moluseis marins de Gatalunya (Continuació) CAECIDAE (M. de S.) Cecum trachea. —Montg.— Vilanova. , — glabrum.—Montg.— Vilanova. , —O levissimum.-—Contr. —Vilanova. x — subanulatume—Jolvi —Vilanova. ,. — (Spirolidium) Mediterraneum. — Costa, Vila- I I I I nova. LITTORINIDAE Littorina meritoides.— Lin. —Rosas— Lloret— Cadaqués. —(M. de S.) Vilanova. I 2 punetata.—Gmel. —Vilanova— Mongat.—(M. de S.).—Vi- lanova. FOSSARIDAE (M. de S.) Fossarus ambiguus.—Lin.—Vilanovya. SOLARIDAE (M. de 8.) Solarium fallaciosum. —Tiberi.— Vilanova. RISSOIDEA Rissoa Similis. —Scac. — Vilanova. —Pineda.—(M. de S.), Vilanova. Calafell. / ,. —ventricosa. —Desm. --Pineda.—Rosas, Vilasar.—(M. de S.) Vilanova—Calafell. , —violacea.—Desm. —Pineda.—(M. de S.). Vilanova, Calafell. , o Guerini.—Recluz —Pineda.—(M. de S.) Vilanova, Calafell. , —monodenta. — Bivona.—Pineda. —(M. de S.). — Vilanova, Ca. lafell. , —vartabilis. —Mulf.—Mataró.—(M. de S.).Vilanova, Calafell. , — Costata. —Desm. —Palamós.—(M. de S.).— Calafell. a —quriscalpium,—Lin.—Rosas— Vilassar. —(M. de S.).—Vila- nova. 28 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Rissoa Dolium.—Nyst.—Rosas.—(M. de S.).—Vilanova, Calafell. (M. (M. , o Lia. —Monte. —Pineda. de S.) Rissod simplexc.— Philyp. — Vilanova, Calafell. — , — melanostoma.—Requieni. — Vilanova, Calafell. , nitens. —Mont. — Calafell. 2 acicula. — Desm. — Vilanova. , o (Albania) cimes.—Lin.— Cadaqués.—(M. de S.) Vilanova— Calafell, I , Y , Var. fasciata.— Philip. — Cada- qués. 2 L Montagui.—Payr. — Pineda. — Ro- sas—(M. de S.)— Vilanova, Cala- fell. — 2 Y lactea.—Mich.— Vilanova. — 2 ,. —Cqueellata. — Costa. — Vilanova. ss 2 , — subcrenulata.—Sehvartz. — Vilanova. -— 2 x —reticulata. —Montg.— Vilanova. — 2 2 Laucie.—Càlcara.— Vilanova. Es o o puneturata.—Montg. — Vilanova. E— 2 , —O pagodula.—B. D. D.— Vilanova. -— . (Zingula) Alderi.—Jeffreys.—Vilasar. de SN a , — striata. —Montg. —Vilanova. — 2 x o semistriata.—Montg. — Vilanova. Es , , o. Beniamina.—Mont. —Vilanova. — pa o próxima.—Alder.— Vilanova. — e co Elegans.— Loc. —Sitjes. — 2 , OO fusca— Philip. —Vilanova. — L , —Oturriculata. —Mont.— Vilanova. Risoina Bruguierei. —Payr.—Rosas.—(M. de S.) — Vilanova.—Ca- lafell. TRUNCATELLIDZAZ Truncatella truncatula. —Drap. — Cadaqués. CAPULLIDA Capulus hungaricus.—Lin.—Pineda.—(M. de S.) — Vilanova.—Ca- lafell. Crepidula ungiformis.— Lam. —Vilassar.—(M. de S.)— Vilanova, — Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 29. (M. de S.) Crespidula Desmoulinsi. —Mich.— Vilanova, Caliptrea sinensis. — Lin. —Pineda. —(M. de S.) — Vilanova.—Ca- lafell. LAMELLARIDZ (M. de S.) Lamellaria perspécua. —Blainv. —ditjes. NATICIDZ Nàtica hebrea —Mart. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. — Calafell. , —OGuillemini.—Payr.—Pineda. —(M. de S )— Vilanova. —Ca- lafell. , —O Dilhoyni.—Payr. —Pineda —(M. de S.)— Vilanova. —Cala- fell. , — fusca.—Blainv. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. x — valencianensis. — Payr. —Pineda. x —Sagraiana. —Orbig. —Pineda.—Vilasar. —(M. de S.)—Vila- nova. —Calafell. . — millepunetata.—Lam.—Pineda.— Vilassar. —(M. de S.)—Vi- lanova. — Calafell. 2. —complenata.—Loc. —Vilasar. , —crasatella.-- Loc.—Pineda. , —imtricata. SDonov. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.—Ca- lafell. (M. de S.) Natica catenata. —Costa (monilifera, Lam )— Vilanova. Es x. OO Alderi.—Jorbes (glaucina.— Lin. —macilenta. — Reev.)— Vilanova. Es 2 o Neustriaca.—Loc.— Vilanova. — , —O Poliana.—De la Chiaje. — Vilanova. ADEORBIDAZ (M. de S.) Adeorbis (circulus) striatus. — Philip. — Vilanova. —Ca- lafell. JAUTHINIDZAZ Jauthina Pallida. —Harvey.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. . nitens. —MenE. —Altafulla. , o splendens.—Mont. — Pineda. —Vilassar,.—(M. de S), —Vila- nova. —Calafell. , — leta.—Mont. —Pineda. SCALARIDZ Scalaria obsita.— Loe. — Cadaqués. — Vilasar. 80 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Scalaria comunis. — Lam. —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. —Cala- fell. L Turtoni.—Turton. —Pineda. 2 Janseaumei, — Loc. —Pineda. , —conmutata. —Mont. —Vilassar.—(M. de S.) — Vilanova. — Calafell. (M. de S.) Scalaria tenuicosta. —Mich.— Vilanova. — Calafell. — , OO pulchella. —Bivona —Calafell. Achis Pointeli. —de Foliu. —Calafell. EULIMIDZA Eulima polita. —Lin. —Pineda.—Vilasar. — (M. de S.) — Vilanova. (M. de S.) Eulima microstoma.— Brusina. — Vilanova. — 2 intermedia. —Contr — Vilanova. Manterrosatoi.— Bourg.— Vilanova. subulata.—Donov. —Vilanova. Es 2 incurva2—Renieri. — Vilanova. I X PYRAMIDELLIDZA Odostomia conoidea. —Broc.—Rosas. (M. de S.) Odostomia (Parthenina) decusata. — Montg. — Vilanova. E— 2 x excavata.— Philip. — Vilanova. El 2 2 doliolum. — Philip. — Vilanova. — 2 3 Hortensie. — Nomsontg.. — Vila- DS EUONA. i Eulimella conmutata. —Mont.— Vilanova. — 2 (Menesthzee) Humbolti. — Risso.— Vilanova. Turbonilla tactea.— Lin. —Vilanova.-— Calafell. obliquata.—Philip.—Vilanova.—Calafell. densecostata. — Philip. — Vilanova.—Calafell. gradata—Mont. —Vilanova. —Calafell. rufa.— Philip. — Vilanova. —Calafell. imdistincta.—Montg.—Vilanova.—Calafell. LLA I XY NERITID.Z Neritina virídis. —Lam .—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. TURBINIDA Phasionella picta,—Costa—Pineda. cm dubia. —Mont.—Pineda. INSriruCIó CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 31 Phasionella speciosa.— Megerb. — Vilanova. — Rosas. — Vilasar.— (M. de S.)—Vilanova. 2 pulla.—Lin.—Vilanova.—Vilasar. —Rosas.—(M. de S. ) — Vilanova —Sitjes. 2 punctata —Risso. —Pineda.—Vilasar.—(M. de S.)—Vila- nova. L Vieuaxii.—Payr.—Rosas. Turbo sangineus. —Lin.—Pineda. Astralium rugosum.—Lin:—Pineda.—Cadaqués.—(M. de S.)—Vila- nova. —Calafell. TROCHIDZAE Clauculus Jusiei.—Payr.—Cadaqués.—Vilasar.—(M. de S.)—Vila- nova.—Calafell. x cruciatus. — Lin. —Vilasar. — (M. de S.) — Vilanova.— Calafell, 2 cruciatus varietas (GES aca —Cadaqués. (M. de S.) C4auculus corallinus. —Gml.—Vilanova.—Calafell. Monodonta turbinata.—Born.—Cadaqués. — Lloret. — (M. de S.)— Vilanova. — Calafell. x Uineata.—Da Costa. —Cadaqués. 2 retusa.—Mont. —Cadaqués. 2 mutabilis. —Philip.—Pineda. 2 tumida.—Montg .—Vilasar. Gibbula divaricata. —Lin.—Cadaqués.—(M. de S). —Vilanova. L Adamsoni.—Payr.—Cadaqués. , Ardens.— Von. —Salis. —March. —Cadaqués. 2 rarilineata. —Mich. —Cadaqués. —Pineda. 2 Ricardi. SPayr. —Cadaqués. —Pineda. — Vilassar—(M. de S.)ss Vilanova. — Calafell. 2 Drepanesis. —Brug. —Rosas. 2 umbilicaris. — Lin. —Pineda. — Vilassar. , Philberti. —Reclus. —Pineda. —Vilassar.—(M. de S )—Ca- lafell. 2 maga. — Lin. — Pineda. —(M. de S.)—Vilanova.— Cala- fell. 2 barbara.—Mont. — Pineda. —Cadaqués. 2 leucophea.— Philip. — Pineda. L varia. —Lin.— Pineda. — Rosas. —Vilassar.—(M. de S.)—. Vilanova. — Calafell. 32 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Gibbula divaricata Raretti—Payr.—Pineda. 2 Guttadauri. —Philip. — Pineda. —Rosas. a adriatica.— Philip. —Rosas. 2 fanula. —Grul. —Vilassar.—(M. deS.)—Calafell. 2 villica. — Philip. — Vilassar. Calliostoma Linnei. —Mont.— Vilassar. —Pineda.—(M. de S.)—Vi- lanova. —Calafell. 2 comeloides. —Lam. — Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. 2 granulatus.—Born.-:Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. —Calafell. 2 2 var. alba.— Pineda. 2 Chemaitzi. — Philip. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. 2 exasperatus. —Payr.— Pineda, —(M. de S )— Vilanova. —Calafell. 2 Languiéri.—Payr.—Pineda. —Vilassar.—(M. de S.)— Calafell. 2 conulus. —Lin.—Pineda. . Y striatus.— Lin. —Pineda. —Rosas. —e Vilassar. x milliaris. —Mont. —Pineda. Y oci —Pallares —Pineda. D planatus. —Mont. — Pineda. x depictus. — Desh. —Pineda. — Vilassar. x Montagui. —VV. VVood. — Pineda. D dubius.— Philip. —Pineda. —Vilassar.—(M. de S.)— Vi- lanova.—Calafell. x Gualterianus.— Philip. —Mongat.—(M deS.)—Calafell. 2 Gravine. —Mont.— Pineda. —Rosas. 2 piramidata. — Lam.—Mataró. (M. de 8.) Matonit—Payr.— Calafell. CYCLOSTREMATIDA (M. de S.) Cyclostrema (Homalegyra) atome.—Philip. — Vilanova. —Calafell. HALIOTIDA Haliotis-lamellosa. — Lam. —Cadaqués— Vilassar. — Pineda. —(M. de S.)— Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 8383 Haliotis-lamellosa var. varia. — Risso. —Pineda. 2 2 var. marmorata.— G. Costa. — Pineda. — Rosas. a —tuberculata.—Lin.— La Escala —Pineda. —Vilassar.— Ro- sas. —(M. de S.)—Calafell. PLEUROTAZMARIDA (M. de S.) Seisurella (Sehismope) striatula. — Philip. — Calafell. FISURELLIDA Fisurella nubecula. —Lin, Pineda. —Vilassar. 2 greca.— Lin. —Pineda.— Vilassar. —Rosas. 2 neglecta. —Desh.— Vilassar. 2 gibberula. — Lam. Vilassar. (M. de S.) Acmea (Tectura) virgineaP —Mull. — Vilanova. Emarginula elongata. —G. Costa. —Rosas. —Vilassar.—(M. de S.) — Calafell. (M. de S.) Emarginula Sicula. — Costa, — Calafell. PATELLIDA Patella corulea. — Lin. —Pineda. —Cadaqués.—(M. de S.)— Vilanova. , — sub-plana—Mich. —Pineda. —Lloret. —(M. deS.)— Vilanova. 2 2 var. —Cadaqués. a —lusitanica. —Gmel. — Pineda. — Cadaqués. —Lloret. —Vilas- sar. —(M. de S.)— Vilanova. , —asperd. —Loc.—Barcelona. —Pineda.-—Lloret. — Cadaqués. —(M. de S.)—Vilanova. ,. —scutellina.—Loc. —Cadaqués. —Lloret. , —vulgata.—Lin.—Lloret. , —Mavillei—Loc.—Barcelona. , o Taslei.—Maville. —Calella. —Lloret. 2 Bonardi.—Payr. —Cadaqués.—(M. de S.)—Vilanova, ,. —tarentina.—Von Salis, ete.—Pineda.—Lloret.—(M. de S.) —Vilanova. , —O ferruginea.—Lam.—Cadaqués. d CHITONID£ Chiton olivaaceus. —Spengler.—Pineda.—Vilasar. 2 —marginatus. —Penn. — Pineda. —Vilassar.—(M. de 8.) —Vi- lanova. 34 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (M. de S.) Chiton cimereus.—Lin.—Vilanova. . — a —albus.—Lin.—Vilanova. — a o. Bissoi.—Payr.— Vilanova. — 2. levist—Penn.—Vilanova, Anisochiton discrepans.—Brov.—Vilassar.—(M. de S.)—Vilanova. d fascicularis.—Lin.—Vilassar.—(M. de S.)—Vilanova. SCAPHOPODA DENTALIDA Dentaltum strangulatum.— Desh. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. 2 alternans.—B. D. D.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. 2 dentale. —Lin. —Pineda.—Vilassar.—(M, deS.)—Calafell. 3 vulgare. —Da Costa. —Pineda. . 2 novem-costatum .— Lam. —Pineda. (M. de S.) Dentalium rubescens. — Desh. — Vilanova. — Calafell. (M. de S.) Siphonodentalium Lafotense2. —M. Sars.— Calafell, PELECYPODA OSTRZIDZE Ostroa depresa. — Lam. — Pineda. , —cristata. — Born. —Vilassar. — Pineda. , o stantima. —Par.—Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. Y var. Petratai.—B. D. D. —Casteldefells. (M. de 8 ) Ostrea edulis. —Lin.— Vilanova. — Calafell. Els s.—lamellosa. —Broc. — Vilanova. —Calafell. — , —cochlearis. — Poli. — Vilanova. ANOMIDZE l Anomia ephippia.— Lin. — Pineda. —(M. de S.) Vilanova. — Calafell. 2 x var. radiata. —Brochi. —Tossa. i 2 electrica. —Lin. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. —Cala- fell. Anomia patelliformis.— Lin. —Pineda.—(M. de S )—Vilanova. SPONDILIDA£ Spondilus gederopus. — Lin. —Mataró. — Vilassar. —(M. de S.)—Vila- nova. —Calafell. LIMIDZ Lima infiata. SOChemn. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova: — Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 Lima squamosa.—Lam —Vilassar.—(M. de S.). — Vilanova. —Cala- fell. , —hians.—Gml. —Lloret. —(M. de S.) Vilanova— Calafell. , —subauriculata.—Mont.:—Pineda. i PECTINIDA Clayms flecuosus. — Lam. —Pineda. Y opercularis, Lin.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. —Ca- lafell. b) clavatus.— Poli. —Pineda. 2 varius. —Lin. —Pineda. —(M. de S.)—Vilanova.—Calafell. 2 2 var. rotundatus. — Loc. et Peubron. —Pineda. 2 multistriatus.—Poli.-—Pineda. —(M. de S.)— Vilanova—Ca- lafell. 2 sentis, — Beeve. —Pineda. a Andouni. —Payr. —Pineda. 2 Bruei.—Payr.— Pineda. Ds distortus. — Da Costa. — Barcelona. 2 pusio.—Lin. —Vilassar.—(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. , —. vitreus. —Chemn.— Pineda, , inflecus. — Lam .—Pineda. Dumasi —Payr, —Pineda. (M. he S.) Clayms similis. — Lastey. —Vilanova. — 2 unicolor. — Lam. —Calafell. — Ds sulcatus. — Born. — Calafell. — El -distans. — Lam. — Calafell. ES hi la conmutatus. —Mont. —Calafell. — 2 pes-felis. — Lin. — Calafell. Pecten Jacobeus.— Lin. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova: —Calafell. oa o Ryalinus.— Poli. — La Escala. —(M. de S. De Vilanova. AVICULIDZZ Avicula tarentina. — Lam. — Pineda. es de S.)—Vilanova. —Ca- lafell, Pinna trumncatula. —Philip. —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.—Ca- lafell. 2 em em criada UE de S.)—Vilanova.—Cala- fell. , — nobilis. — Lin. — Cadaqués. (M. de 8.) Vilanova. — Calafell. 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAT, Pinna pectinata. — Lin. — Pineda. 2 2 var. spinosula. —B. D. D.—Pineda, MYTILIDA Mytilus trigonus. —Loc.—Pineda.—Calella. —(M. de S.)— Vilanova. 2 retusus. — Lam. -— Barcelona , —edulis. —Lin.—Calella. —(M. de S.)—Vilanova. , —galloprovincialis. —Lin. —Barcelona. —(M.deS.)— Vilanova. , — abbreviatus. — Lam. —Barcelona. 2. —petasinoculinus. — Loc. —Cadaqués —(M. de S.)—Vilanova, à o minimus. —Poli —Barcelona—Vilassar.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. 5 , —O glocymus.—Loc.—Barcelona.—(M. de S.)—Vilanova. 2 herculeus. —Mont.—Barcelona.—(M. de S.)— Vilanova. , — spatulinus. —Loc.—Calella. (M. de S.) Mytilus afer. —Gml.—aclimatada en Barcelona. cs Ls solidus.— Martín. —Vilanova. —— x eylindraceus. —Requieni.—Vilanova. — L pictus.—Born.—Barcelona. — 2 pelecinus.—Loc.— Vilanova. Modiola barbata. —Lin.—Rosas.—Vilassar.—(M. de S. )F Vilanova. —Calafell.. , —O phaseolina.—Philip.—Vilassar. 2 radiata.—Sov.—Pineda. , ovalis.—Sov.—Pineda. x. — strangulatal—Lam.—Pineda. . Martorelli.—Hidalgo.—Amposta.—(M. de S.)—Costas de: Garraf. Modiolaria discor SE Tinc Air Vilbecn, , marmorata.—Forbes.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. Calafell. 2 costulata.—Risso.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.—Ca- lafell. . Petagne.—Scac.—Vilassar. (M. de S.) Modiolaria sulcata.—Risso.— Vilanova. —Calafall. ARCIDAZ Arca Noe.—Lin.—Vilassar.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. 2. —Poli—Mayer.—Vilassar.—(M. de S.)—Vilanova. 2 barbata.—Lam.—Vilassar.—(M. de. S.)—Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 81 Arca tetragona.—Poli.—Vilassar.-Rosas.—(M. de S.)—Vilanova. , lactea.—Lin.—Vilassar.—Pineda.—Barcelona. —(M. de S.)— Vilanova. —Calafell. , Quoyi.—Payr.—Vilassar, —Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.— Calafell. (M. de S.) Arca scabra. —Poli. — Vilanova. ML — , —pulchella. —Reeve. —Vilanova. — , —oblicua.—Philip. —Vilanova.—Calafell. — , —Gaymardit—Payr. — Vilanova. —Calafell. Pectunculus gaditanus.—Gml.—Vilassar.—(M. de S.)—Vilanova.— Calafell. no. glycimeris.—Lin. —Pineda. x bimaculatus.—Poli.—Vilassar. 2 violacescens.—Lam.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. (M. de S.) Pectunculus pilosus.—Lin.—Calafell. Nucula nucleata. — Lin.— Pineda. —(M. de S.) Vilanova. — Calafell. ,. — decusata. —Sovv.—(sulcata. — Born. —Pineda, —(M. de S.)— Calafell. xo Mitida. —Sovv. — Rosas. —(M. de S.)— Vilanova. —Calafell. 2 — tenuis.—Mont.—Vilassar. Leda fragilis. —Chemn. —Pineda. —(M. de S.)—Vilanova. — Calafell. - am o pelliformis. — Lin. — Pineda. —Vilassar. —(M. de S.) Vilanova. —Calafell, nn CARDITIDA Cardita aculeata.—Poli. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova, ,. —O formosula.—Loc. —Pineda. — Vilassar. —Rosas. , —calyculata.—Lin.—La Escala — Lloret. —Rosas. — Vilassar. ASTARTIDZA Astarte fusca. — Poli. —Pineda.—(M. de 8.)— Vilanova. , —triangularis. Mont. —Vilassar. ERYCINIDA Eellya corbuloides. — Philip. — Vilassar. CARDIDA Cardium echinatum.— Lin. —Pineda,. 2 erinaceum. — Lam. — Pineda. x norvegicum. —Spengl. —Pineda. —(M. de S.)—Vilanova. 88 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL. Cardium oblongum.— Chemn.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. , fasciatum.—Mont.—Vilasar. , Lamartii. —Reeve. —Pineda.—(M. de S.)—Calafell. 2 — tuberculatum.—Lin. —Pineda. —(M. de S.)—Vilanova.— Calafell. 3 1 2 var. alba. —Pineda.-—(M. de S.)—Calafell. y paucicostatum. —Lin. —Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. — Calafell. 2 de pe -s Poli. —Pineda. —Vilasar.—(M. de S.)— Vila— nova. —Calafell. 2 mucronatum.—Poli.—Pineda. —(M. de 89 Milan Calafell. 2 Derhayesii. —Pair. —Pineda. , aculeatum.— Lin, —Rosas. —(M. de S.) —Vilanova. —Ca- lafell. 2 obtritum.—Loc. —Barcelona. —(M. de S.)— Vilanova. 2 edule. —Lin. —La Escala. —(M. de S.)—Calafell. 2 minimum.—Philip. —Pineda. (M. de S.) Cardium nodosum. —Turt.—Calafell. Es , OO parvum.—Philip. —Calafell. CHAMIDZE Chama gryphoides. —Lin. —Pineda.— Vilasar.—(M. de S.)—Vilano- - va.--Calafell. CYPRINIDZZ Isocardia cor.— Lin. —Pineda.—(M. de S.) — Vilanova. — Calafell. VENERIDZA Meretria chione. —Lin.— Pineda. —(M. de S.)— Calafell. 2 nitidula. —Lam.—Pineda. —Vilasar.— (M. de S.)— Vila- nova. , rugatal—Lam.— Pineda. . o rudis.—Poli. —Pineda. —(M. de S.)— Vilanova. ,. —gracilenta.—Loc. — Barcelona. —(M. de S.)— Vilanova. . mediterranea. —Tiberi. — Pineda. Circe striata. — Loc. — Pineda. 2 o minima.—Mont.— Pineda. Dosinia exoleta.—Lin. —Pineda. 2 lupinus.—Poli.—Pineda.—(M. de S.)— Calafell. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Dosinia lunaris. — Lam. —Pineda —Vilasar. Venus gallina. — Lin. —Pineda.—(M. de S.)-— Vilanova. — Calafell. oa casina.—Lin.—Pineda. —Tossa. , verrucosa.—Lin.—Vilasar.—(M. de S.)—Vilanova.—Calafell. , Ovata.—Penn.—Pineda.—Vilanova.—(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. , fasciata.—Da Costa.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.—Ca- lafell. Lucinopsis undata. —Penn. —Pineda. —(M. de S.)—Calafell. — Tapes geographicus.—Chemn.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. sa decusatus.—Lin.—Cadaqués.—Barcelona. , tecturata.—Lam.—Barce'ona.—(M. de S.)—Calafell. 2 qureus.—Gml.—Vilasar.—Pineda. , saxatilis.—Fleurian de Bellvile. —Pineda. a bicolor.—Lam.—Barcelona.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. dx. antemodus.—Loc.—Barcelona. 2 luceus.—Loc.—Barceelona. 2 —Mavillei. —Loc.—Barcelona. o eneus.—Turton.—Barcelona. , o Grangerii.—Loc.—Barcelona. a —Bendanti—.Payr.—(petalinus.— Lam. — Barcelona.—(M. de S.)—Calafell. , —rostratus.—Loc. —Barcelona. oa floridellus.—Loce. —Barcelona. . —Cervaine.—Loc. —Barcelona. , —retortus. —Loc.—Barcelona. x —eatensus. —Loc.—Bareelona. 2 —nitidosus.—Loc.—Barcelona. , pulchellus. —Lam.—Lloret. , marmoratus.—Philip.—Vilasar. 2 cateniferus. —Lam.—Barcelona. , floridus. —Lam.—Barcelona. Venerupis i us. —Lin.—Cadaqués,—Vilasar.—(M. de S.)—Vilanova.. —Calafell. (M. de S.) Venerusis perforans. —Mont. —Vilanova.—Calafell. — 2 Lajontairé.—Payr.—Vilanova. PETRICOLID.Z Petricola Uthophaga.—Rt2.—Vilasar.—La Escala. —(M. de S.)—Vi- Janova. 40 INSrItUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (M. de S.) Petricola ruperella. —Lam.—Vilanova. UNGULINIDZAZ Axinus flexuosus, —Montg.—Pineda. Diplodonta rotundata.—Mont.—Pineda.—Vilasar.—(M. de S.)—Ca- lafell. DONACIDAXZ Donaa anatinus.—Lam.—Pineda. —Rosas. —Castelldefels.—(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. a —O politus. —Poli. —Pineda. L vitlatus. —Da Costa.—Pineda. , —— semiestriatus. —Poli. —Vilasar.—(M. de S.)— Calafell. —Vi- lanova. PSAMNOBIDZ Psamnobia vespertina.—Chemn. —Vilasar.—Pineda. , fervoensis. —Chemn.—Pineda. SOLENID/ZAE Solenocurtus strigillatus.—Lin.—Vilasar. — Pineda.—(M. de S.)— Vilanova.—Calafell. : 2 candidus. —Renieri. —Pineda. 2 anticuatus. —Pult.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell, Solen siligna.—Lin.—Vilasar. —(M. de S.)—Vilanova —Calafell. , —vagina.—Lin.—Vilasar.—(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. , —/ensis —Lin.—Vilasar.—(M. de S.)— Vilanova. —Calafell. , —(Ceratísolen) legumen.—Lin-— Vilasar. F(M. de S.)—Vilano- va —Calafell. MESODESMATICAZ Mesodesma cornea. — Poli. — Pineda.—Vilassar. —(M. de S.)—Ca- lafell. MACLERIDZA Mactra helvacea.—Chemn.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. s —Ocorallinae—Lin.—Vilassar.—(M. deS.)—Vilanova. —Calafell. , — stultorim.—Lin.—Pineda.—(M. de S.)— Vilanova. —Calafell. (Acabard) Imp LA HURMIGA DE ORO. - Nueva San Francisco 17, Barcelona. l led 0410 ptas., 02 p italians J alemanys" de 015 frs., € 15 liras 3 tm ls pagos superiors à 50 pesset 0: eicté Das de Die , si Belgiq SE ma ociety of € er Gui i anadú). van FE Historia Natural. —N a.—Monastir de Montserrat. — el Àienco De Literario Y Artít : comologiqne de Hans Part, D'e el OX logique de France.—París. a CE ee nst Dei de l' o IOS Mons das aa le eté d' Etudes scientifiques de V'Aude. —Carcasòna. men cieté des a RNE, De ue t dE: GR France — Teen t Atom Es de Més co rn Der al CE RE: Et LE 11 Ro do: ES de san RN DA ri cil a es a dd dé al En Tresorer de ls RE ral P BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, ABRIL DE 1909 ANY VI.—NÚM. 4 —— BE CIÓ ORICILAL SESSIÓ DEL 1 D' ABRIL DE 1909 Presidencia de .D. Felip Ferrer y Vert . A les 21 y 45 minuts el Sr. President obre la sessió ab lf assis- tencia dels Srs. Ferrer y Dalmau (M.), Maluquer(S.), Maluquer (Joa- quím), Llenas, Rosals, Tomàs, Font (Pius), Noguera, Font qlacio, Ventalló, Norrer y Gomis y ceres Se llegeix l' acta de la sessió anterior qu'es aprobada per unani- mitat. SOCIS ATMESOS. —Ho son per unanimitat els senyors Antoni de Samà, Manel Navarro y Ferré, Joseph M.P de la Fuente, Pbre., y Eduard Xammar. PROPOSTAS DE NOUS SOCIS. —Els Srs. Corretjer, Ferrer y Vert y Ferrer y Gomis proposan pera soci numerari à D. Miquel Alexan- dre y Casas (de Barcelona). COMUNICACIONS. — Mossen Norbert y Sagué dona compte de la trovalla d' un nodul d' Estroncianita recubert de Sílice en el creta: ci de Sant Martí Sarroca, quin exemplar dona pel Museo, El Sr. Maluquer (S.) llegeix un treball del Dr. Cadevall sobre eEl geénero Taraxacum en Catalunya,o en el que deseriu 9 SES de dit genre. —El Sr. Tomés llegeix un treball de P. Prat sobre el Microgas- ter glommeratus com paràssit de la Pieris brassicae comentant un — treball de M. J. Fabre. El mateix senyor llegeix un trebant pr Opi sobre cUn Pórfid lam- — profiro trobat à Arbucias. 49 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — El Sr. President llegeix una e8.2 Contribució à la Flora Balearz del soci Llorens Garcías y una nota de M. Faura y Sans, Pbre., des- cribint una excursió feta pe'ls professors y alumnes de l' Escola de Minas de Madrit. No haventhi res més de que tractar s' aixecà l' sessió à les 22 hores y 40 minuts. Molustis mars de Galalunya (Acabament) Mactra triangula.—Renieri.—Vilassar.—Pineda.—(M. de S.)—Ca— lafell. , —lactea.—Lam.—Barcelona. (M. de as ) Mactra inflata. —Bronn.—Vilanova.—Calafell. , OO Bourguignati.—Loc.—Vilanova.— Calafell. Era aria eliptica —Lam.—Rosas.—Vilassar.—(M. de S.)—Calafell. , — oblonga.—Gml.—Vilassar.—(M. de S.)—Calafell. MYIDZE Corbula gibba.—Olivi.—Pineda. —(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. 2 porcina.—Lam.—Pineda. (M. de S). Corbula curta —Loc.—Vilanova. Corbula (Corbulomia) mediterranea.—Costa.—Rosas.—(M. de ,S). — Vilanova. —Calafell. GLYCIMERIDAZ Saxicava rugosa.—Lin.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.—Calafell. 2 arctica. —Lin.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. PHOLADIDZZ Pholas candida.—Lin.—Pineda.—Rosas.—(M. de S.)—Vilanova. — Calafell. , —dactylus.—Lin.— La Escala. —(M. de S.)—Vilanova. — Ca- — lafell. a, o parva.—Penn.—Pineda. Xilophaga dorsalis—Turt.—Pineda. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 48 TEREDIDA Teredo sp.2—Pineda. LUCINIDA Lucina spinifera. —Montg.z-Pineda.—Vilassar. DJ leucoma, —Turt. —Pineda —Vilassar.—(M. de S.)—Vilanova. —Calafell. reticulata. —Poli.—Vilassar borealis. —Lin.—Pineda. transversa. —Brou.—Vilassar. divaricata.—Lin —Salou. Desmaresti. —Payr.—Salou.—(M. de S.)—Vilanova. (M. de S.) Lucina conmutata.—Philip. Calafell. TELLINIDA Tellina pusilla.—Philip.—Vilassar. 2 DJ 2 p-J pulchella. —Lam.—Pineda.—Vilassar. —(M. de S.)—Calafell. nitida.—Poli:—Pineda. —Vilassar.—(M. de 8 )—Calafell. donacina.—Lin.—Vilassar.—(M. de S.)—Calafell. squalida.—Pulz.—(depresa. — Gml. —incarnata.— Poli). — Pi- neda.—(M. de S )—Calafell. planata.—Lin —Vilassar.—M. de 8.) Calafell. exigua. —Poli. —Pineda. fabuloides. —Mont.—Pineda —(M. de S.)2—Calafell. conmutata —Pineda. —Vilassar.—(M. de S.)P—Vilanova. compresa.—Broch. —Pineda. serrata.—Renieri. —Pineda —(M. de S.)—Vilanova. fragilis.— Lin. —Cadaqués. fabula.—Gml. —Vilassar. sis de S ) Tellina cumana.—G. Costa.—Calafell. ao fabuliformis. —Gronovius. —Calafell. SCROBICULARIDZA Serobicularia piperata. —Poir.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. 2 Gottarci.—Payr.—Barcelona. —(M. de S.)—Calafell. Syndesmia ovata.—Philip.—Vilassar. alba.—Reclus. —Barcelona. tenuis. Mont. —Vilassar. prismatica —Montg. —Pineda, 44. i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (M. de 8 ) Syndesmia apelina.—Renieri.—Calafell. -— , occitanica.—Reclus. —Calafell. — . fragilis —Risso. —Calafell. CUSPIDARIDAZ 2 rostrata —Spengl. —Pineda. 2 costellata.— Desh. —Pineda. Ll cuspidata.—Oliví —Pineda. SOLENOMIDZZ (M. de 8). Solenomia (Solemys) togata. —Poli.—Vilanova. PANDORIDZ andora obtusa. —Lam.—Pineda. , —— pinnoides —Montg.—Pineda. , —O imequivalvis —Lin.—Pineda.—(M. de S.)—Vilanova.—Ca- lafell. LYONSIDZ Lyonsia norvegica —Chemn. —Pineda. , — Maestagni —Brovv.—Pineda. ANATINIDA Thvacia villosiuscula —Macgllivray .—Pineda. (M. de S.) Thracia pubescens.—Pultney .—Calafell. E— , —O papyracea.—Poli —Calafell. Poromya granulata. —Nyst.—Pineda.—(M. de S.)—Calafell. A LL. Tomàs Barcelona, Desembre de 1908. CONTRIRUCIÓ É LA ORNITOLOCIA DE CATALUNYA Nova especie del genre Podiceps Lath. Ha vingut à mon poder un exemplar d' una especie que deu ésser plaçat entre les del genre Podiceps Lath. Ella no apareix descrita en cap de les obres de la meva colecció d' autors en Orni- tología. Es per aixó que ab satisfacció ne dono avuy coneixement ó nostra Institució. Aquet exemplar. caçat en 15 de Febrer del any darrer al Prat del Llobregat, fou comprat per nostre consoci sen- yor Soler, qui "1 preparà y me 'l vengué. ANSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 — Al primer cop d'ull se vegé que pertanyia al petit agrupament, que, acceptant en aquest punt les idees de Toussenel, anomeno com ell de l' Hyperteriga, es dir, de peu provehit extraordinariament de membranes. Aquet agrupament se troba plaçat en els darrers rengles del ordre dels aucells nadadors (Remipeda), que començant -ab les especies provehides d' ales escatoses, ó ales-rems, incloses en un agrupameut anomenat Remiptera, acaba ab les especies de les families Fulicidee y Phalaropidee que formen l' agrupament anome- 46 INSTIrUCIÓ CATALANA p'HISTORIA NATURAL nat Remigrallidee, quines especies venen à ésser d' un caràcter am- biguu entre "ls aucells nadadors yY els xancuts. l L' agrupament de l' Hyperteriga compren sols la familia Podi- cipidee, la que conté tres genres: Podiceps, Podilimbus y (i Emo- phorus, segons Ogilvie-Grant en el vol. XXVI del cCatalogue of Birds in the British Museum.2 Heus aquí la descripció de l' exemplar, del que ademés en dono. adjunt un grabat, reduit à '/, de la grandaria natural. Capycoll. —Cap, part superior: gris verdós, més clar en la mei- tat anterior, front y vértex negrós rojench, quasi negre, ab unes quantes taques blanquinoses (les plomes del vértex formen una. lleugera hupa). Part inferior: Lorums, tinta similar à la del front y vértex, pero més elara, vorejada en sa part anterior per una faixa. blanca, que va aprimantse y prenent color ros moradench pe'ls con- torns dels ulls, y s' uneix al fons blanch de la regió auditiva, la. que presenta en sa part posterior una taca d' un acoloriment gris- moradeneh, anàlech al de la vora superior dels ulls. Tronch.—Part superior: Gris rogench molt fosch. Costats: Gris rogench. Part inferior: Blanch pur, lleugerament gris-groguench en la regió anal. Ales. —Part superior: Primaries, d' una tinta igual à la de la. part posterior del coll, en sa meitat inferior, secundaries, d' una. tinta més clara, igual que la de l' esquena. Les ales plegades pre- senten dos faixes blanques (que corresponen à les vores externa é. interna), formades per les plomes secundaries inferiors blanques, les quals no son enterament covertes per les secundaries superiors, que compleixen l' objectiu de covertores ó tectrius. Tarses.—D' un negre-verdós. : Talla. — 60 cents. dels quals en corresponen 10 al cap (bec inclós), 20 al coll, y 80 al tronch. L'ala plegada mideix 18 cents., els tarses. 6 cents., y el dit extern (el més llarg), inclós l' ungla, 7 y '/, cents, En les especies del genre Podiceps, per mí observades, he tro- bat esser aixís les proporcións de les diverses parts del individuu respecte à la talla: Cap, '/,, coll, '/,: tronch, "/,. En la especie de que tracto, les proporcions son aquestes: Cap, "/,5 Coll, "/,3. tronch, 8/,. El coll, que en les especies per mí conegudes es igual en llarga- ria al cap, es doble en la nova especie. La proporció del tronch, com se veu, es igual. Aquesta diferencia en el coll sería donchs una característica suficient à esser tinguda en compte pera prò- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 47 porcionar el nom à l' especie. Mes, com que no son per mí conegu- des més que les d' Europa, y en les descripcións de les altres espe- cies no he trobat senyalada la mida de la llargaria del coll, y tam- poch cap grabat es vingut ú ma observació, no puch intentar basar la denominació sobre aquesta característica del coll, perque be po- dría esser que altra especie fos més accentuada en quant à la relativa llargaria del mateix, y dich relativa, perque entench que es aquesta la que ha d' ésser tinguda en compte. Com que l' especie presentada té una talla de 60 cents., com hem vist, y l' especie més gran entre les 19 compreses en el genre Podi- ceps, segons l' esmentat Ogilvie-Grant en el ja indicat vol. XXVI del eCatalogue of Birds in the British Museum2, el P. cristatus, ne té sols 51, resulta ésser la característica de la talla la que ha de servir pera proporcionar el nom à l' especie. Crech, donchs, que fins y à tant no fs demostri l' existencia de una especie de major talla, ó be que la ara presentada hagi sigut abans descrita, baix el mateix nom ó qualque altre, serà conside- rat el nom de Podiceps major com l' apropiat pera la mateixa, EMILI TARRÉ Barcelona, Març 1909. L'Elepies antiguus 4 les Corts de Sarrià (Barcelone) Par E. HARILÈ La portion de molaire d'Eléphant trouvée à Corts de Sarrià, fau- bourg de Barcelone, est une portion antérieure, car les lames les plus usées sont à l'extrémité intacte de l'échantillon— c'est une por- tion de molaire supérieure, parceque la surface de trituration est convexe et parceque l'angle des lames avec cette surface est obtus vers l'avant—sa courbure en plan prouve qu'elle appartient à un maxillaire droit, car la face latérale convexe des molaires supé- rieures d'Eléphant est du còté extérieur. C'est la derniére ou l'avant- derniére molaire. La détermination de l'espéce d'Eléphant à laquelle api raent une molaire est souvent difficile. Depuis mon voyage à Barcelone, il y a bientót un mois, j'ai 45 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL examiné les molaires d'Eléphants de ma collection—du Muséum de — Bordeaux—de celui de Toulouse—de la collection Chauvet, à Ruf- fec (Charente)— et un bon nombre de celles du Muséum de Paris — s0it, en tout, environ 45 molaires d'Elephas primigenius, 40 d' Ele- phas antiquus et 20 d'Elephas meridionalis. Je leur ai comparé, d'aprés mes souvenirs et quelques notes, la dent de Corts de Sarrià. L'émail me semble trop épais et l'intervalle, d'axe en axe, des lames trop grand pour que cette dent soit d'Elephas primigenius. Mais l'émail n'est pas aussi épais et l'intervalle d'axe en axe des ames aussi grand que dans l'El. meridionalis, et surtout que dans l'El. meridionalis de type ancien. Il me semble aussi que, si cette dent était de cette dernière espéce, elle serait plus large. Ses carac- téres cadrent mieux avec ceux de l'El. antiquus. J'ai été particu- liérement intéressé par une des 15 molaires d'El. antiquus de la collection Chauvet, recueillies avec 5 molaires d'El. primigenius et de nombreux silex chelléens caractéristiques, dans les gravières de Saint-Amant-de-Graves, alluvions anciennes de la COharente, en aval d'Angouléme. Cette dent ressemble beaucoup à celle de Corts de Sarrià, sauf que, appartenant à la màchoire inférieure, elle est plus étroite (largeur 74 millimétres, au lieu de 90 à celle de Corts de Sarrià): l'épaisseur de l'email est presque aussi forte (2 mm., 5 au lieu de 83 ou 8,5 à celle de Corts de Sarriúó—épaisseur mesurée perpendiculairement), l'intervalle d'axe en axe de deux lames con- secutives est le mème (20 mm., mesure prise perpendiculairement aux lames), la forme des ilots d'éemail est pareille, l'émail est, de méme, extrémement plissé et ces plissements se prolongent, par des lignes profondes, sur sa surface verticale. La difíérence est com- pléte avec les molaires d'El. primigenius de la mème provenance, à lames plus serrées, à email mince et peu ou pas plissé. La molaire de Corts de Sarrià est done, si je ne me trompe, -d'Elephas antiquus. Bordeaux 12 Dbre. 1908. La INSTILUCIÓ CAIALANA D' HISTORIA NATURAL SoOlS Se declara responsable de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlletí, deixant íntegra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. (up. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 47, Barcelona P a DE Qu va hi ases National Museum. —VVashin da UA) PE Geological Surve LC Iranbticiol (E. UA ADC estan an Museum of Natural History. —Nevy-Yorf (BE. U. A Ra ston Society ot Natural History.— Boston (E. DA : s0urI Botanical Garden.—Saint Louis : E. o A) ui Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. Ú. A.) ea ds Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison Mis at U. A) a The Chicago Academy ot Sciences. er si Sa cl l Dra La Feuille dia jeunes Naturalistes. —Paris. Museum de Histoire Naturelle. —París. — Societé Entomologique de Franee.—París. GRA Societé Zoologique de France.—Paris. — SR Institut de Zoologie de l Université de Mpenes EE EEÓ, hi cieté d' Etudes seientifiques de l'Aude.—Carcasona, a de des Seiences. Naturelles de l'Quest al eq France, — Ce ant Civiea di Storia Naquvata. diGenora, dl Museo di Zoològia et Anatomia Li ade: della RI Universi VA moni ii È l RM a e di Ent omolosg a Agraria, -Redino —lorencia, d'or i rr i a as / Pontificia a aaèmi: de duna mil —Roma, SR Zoological Society of London. —Londres. OA - Conehological Society of Great Britain and Iand. Manchester, Rei Musee Oceanografique de —Mónaeo. ce Institut Geologique de México. —Mèxico/ Siel or. ommissao do Serviço Geologico de RN dE A Ei ia —Revista EA die de Re de es Li de a deien (El dr, urgen a Rasia). e—Buenos-Aires (Rep. . Arg.) giqu -du-Musee d ds ió Nataelle.— Berna dr Era F. Es PZ Es, LS PE dé (a a das ae La EE Re an de Da er pr any RD, Meri fer dosi al ms a er, a ll , aigua eres al Sr. Tresorer dela a Up Es Oi bé a egensendumgen. dg CG Es dC La Es Catalana : " Historia Nau —Paràs 10a Barce- o Y è A e SE 1a i In : 1 6 BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9a ÈPOCA BARCELONA, MAIG Y JUNY DE 1909 —ANy VI.—Núms. 5 v6 SECCIO OFICIAL SESSIÓ DEL 6 DE MAIG DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A les 22 y ab assistencia dels socis Srs. Font y Sagué, Tomós, Rosals, Delgado, Ferré y Gomis, Maluquer (S.), Maluquer (Joa- quím), Ferrer y Dalmau (M.) y Llenas, el Sr. President obrí la sessió El senyor Secretari llegí l' acta de la sessió anterior, que fou aprobada per unanimitat. Socr ATMÉ3S. — Ho es per majoría el senyor D. Miquel Alexandre y Casas. PROPOSTES DE NOUS socIS.—Els Srs. Ferrer y Vert Ferré y Go- mis y Llenas proposan pera soci numerari à D. Joseph Baltassar Duch y Ferré (de Barcelona). Els Srs. Tomés, Ferrer y Vert y Ferré y Gomis proposan pera soci numerari à D. Joseph Salas y Molas (de Vich). COMUNICACIONS.-Mossen Norbert Font y Sagué dona compte d'ha- ber observat prop de Martorell una bossada molt notable de granit. Seguidament llegeix dos treballs de Mossen Faura y Sans, l' un tracta sobre el descobriment de la VVollastonita à Catalunya y l' altre sobre cBibliografía de la Paleontologia Catalana2. : —El Sr. President llegeix un treball de Mossen Andreu Malgà 50 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL titolat eDe Mollet à la Conreria de. Montealegrez, en que descriu una excursió botànica citant un gran nombre de plantes. El Sr. Tomàs dona compte de la troballa de l'Analcima à Sant Feliu de Pallarols, mineral qu' encara no havía sigut citat à Ca- talunya. — —El 8r. Maluquer (S.) fa la ressenya d'una excursió que veri- ficà el 16 d' Abril del corrent any à les dunes de Castelldefels y costes de Garraf ab els socis Srs. Llenas, Segarra y Maluquer (Joa- quím), en la que reculliren varias plantes é insectes, y entre aquets el Tridactylus variegatus Latr., ortópter gríllid, no citat fics ara ú Catalunya. No haventhi res més de. que tractar, s' axecàú l' sessió à les 22 hores y 85 minuts. SESSIÓ DEL 8 DE JUNY DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A las 21 y 45 minuts s' obri la sessió ab assistencia dels socis Srs. Ferrer y Dalmau (M ), Armengol, Maluquer (S.), Maluquer (Joaquim), Font y Sagué, Tomàs, Soler y Pujol, Delgado, Rosals, Ferré y Gomis, Ventalló y Corretjer. Llegida l' aeta de la sessió anterior s' aprova per unanimitat. Socis ATMESOSs.—Ho son per unanimitat els Srs. Joseph Balta- sar Duch y Ferré y Joseph Sala y Molas. COMUNICACIONS.—El Sr. Ferrer y Vert llegeix un treball del soci D. Llorens Garcías, titolat eUn cas d' anomalia vegetal,, deseribint un fruyt anormal del Citrus limonum L. També llegeix un altre treball del soci D. Joseph Maluquer que porta per títol eMolusehs marins de Catalunya: y qu' es continuació à la serie que té publi- cats l' autor en les pàgines d' aquest Butlletí. —El Sr. Maluquer (S.) dona compte de l'excursió verificada el 12 de Maig del corrent any al Prat del Llobregat y estanys de la Ma- rina, citant la trovalla del peix Oyprinodon iberus ó Fundulus Ris- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 panicus, bastant comú pe'ls canalissos y rechs d' aqueila encon- trada. El meteix senyor presenta un donatiu pe'l Museo, consistent en 8 exemplars d' aus xancudes y palmípedes, donades pe'ls senyors Joan Maluquer y Viladot y Antoni Olivar. —Mossen Norbert Font y Sagué comunica haver trovat dins unes canyeríes d'aigues potables el crustaci cego Asellus cavaticus, y el Sr. Ferrer y Vert diu haverlo observat també habitant varis pous de la ciutat. El meteix senyor Font y Sagué presenta un exemplar que don Frederich Rahola cedeix pe'l Museo, consistint en una àncora ro- mana recuberta de serpules é incrustacions ferruginoses, proce- dent de la badía de Rosas. j —El soci D. Georges Delgado llegeix una nota que titula eCo- mentarios2 y en que fa un estudi crítich de la tasca que compleexen les societats científiques. — —El 8r. Maluquer (S.) llegeix un treball crítich del género Ve- ronica enviat per don Carles Pau de Segorbe. —El Sr. Soler y Pujol dona lectura à un treball sobre eEspe- cies que desaparexen: y en que, tractant de la Capra Rispanica, emet la opinió de que aquest mamífer per diferentes causes s'extin- girà dintre pochs anys à Catalunya. —Finalment el Sr. Rosals llegeix una nota sobre la eMalacolo- gia subterrania: citant entre altres especies l' Helix lusitanica Pfir. trobat en un avench prop d' Arbós y que segons l'autor es especie que no sab hagi sigut citada d' Espanya. Y no haventhi res més de que tractar s' aexecà la sessió à les 22 y 45 minuts. 52 INSTtrUCIÓ CATALANA D'HISTeRIA NATURAL NOTAS NEUROPTEROLOGICAS por el R. P. Longinos Navàs S. J. X SOBRE ASCALÀFIDOS I. Monografia de los Ascalàfidos por el Dr. H. VV. Van der VVeele. Bruselas, 1908 (Nota bibliogràfica) Al estudiar esta familia con el fin de hacer el Catàlogo deserip- tivo de los ejemplares existentes en la colección de Sélys-Long- champs, el autor ha extendido el campo de sus investigaciones y ha realizado una obra clúsica en la monografia de todos los Asca- làfidos hasta el presente conocidos. Para conseguirlo ha tenido à la vista las coleeciones de los principales museos de Europa, que se las han comunicado generosamente. De esta suerte, de 180-140 que eran las especies hasta ahora conocidas, ha podido elevar este número à 2(1 y los géneros igual- mente de 87 hasta 54. Tomando como base la división de los ojos, tan característica en muchas de las especies de esta familia, la longitud de las ante- nas y la venación de las alas, ha dividido la familia en tres subfa- milias, cuya sinopsis, algo abreviada, plàcenos poner aquí, para utilidad de todos. 1. Ojos simples. . :. SAC Dapadei a "el dg aciiEORE: — Ojos divididos por un sureo Cisitein EL cleie ó à 83. Subfam. DE atenen ll 9. Antenas muy cortas, més que el tórax. Ramo oblicuo del cúbito en el ala posterior no desarrollado. ae coleal 12 Subfam. crec ee a — Antenas siempre més largas que la cabeza y tórax juntos, à veces muy largas. Ramo oblicuo del cúbito en el ala superior, casi siempre bien desarrollado. . . — 28 Subfam. HOLOPHTHALMINZ. INSTITUCIÓ CATALANA D'HisTORIA NATURAL 58 La 1.2 subfamilia se divide en dos tribus: Estilbopteriginos y Albardinos, la 2." el autor nola subdivide, y la 3.", muy numerosa, divídela en las siete siguientes tribus: Ululodinos, Sufalacsinos, Acmonotinos, Proctarrelabrinos, Hibrisimos, Encioposinos y Asca- lafinos. Las deseripciones no son recargadas, pero sí completas, todas estàn ilustradas con alguna figura de un ejemplar típico, y acom- paúan asimismo à la obra dos làminas en litografia de color. 2. Sinopsis de los Ascalàfidos de Espaiia En virtud de los nuevos datos aportados por la docta monogra- fia del Dr. Van der VVeele, serà oportuno poner ante los ojos un cuadro sinóptico de los Ascalàfidos de Espafia, modificando y com- pletando el que publiqué en la segunda de mis Notas Neuroptero- lógicas (Butlletí Inst. Cat. Hist. Nat., 1901, p. 19) y en mis eNeu- rópteros de Espafia y Portugal.2 (Broteria, 1907, p. 88). Todos los Ascalàfidos de Espafia pertenecen ú la subfamilia de los Esquizoftalmos, ó sea de los que tienen los ojos divididos por un surco transversal, y de estos mismos à los que poseen ramo oblicuo del cúbito en el ala posterior, que va hasta el margen, y en la misma, por consiguiente, el posteúbito (posteosta) es corto y més ó menos recto. El abdomen de los g'q" lleva cercos bien visibles. Su disposición taxonómica puede ser la siguiente: 1. Alas hialinas, sin ninguna mancha, alargadas ú oblongas. Ramo obiicuo del cúbito reunido con el postcúbito en ambas alas. Espolones de las tibias posteriores tan largos ó apenas més que el primer artejo de los tarsos (Tribu ENCIoPosiNos). Un solo género y una sola especie: Bubopsis agrioides Ramb. — yAlas cortas y anchas, màs ó menos triangulares, especial- mente las posteriores, manchadas de pardo, negro, amarillo, con membrana frecuentemente opaca por el color. Postcúbito casi pa- ralelo con el ramo oblicuo del cúbito hasta el margen posterior en ambas alas. Espolones de la tibia posterior tan largos ó algo menos que el metatarpo (Tribu ASCALAFINOS).. —. — . SON PS arpa 2. Alas hialinas, con estigma coloreado y Cities manchas pardas en forma de faja transversa detràs del estigma en el ala posterior. Cereos del d' ramosos. Una sola especie: Theleproctophylla variegata Rlug. 54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Alas opacas del todo ó casi del todo por su color amarillo Y pardo ó negruzeo. Cercos del g' sencillos (G.2 Ascalaphus Fabr.) 8 3. Ala posterior con una mancha semilunar negra en el tercio apical. Pelos leonados en el occipucio. —. —. A. longicornis L. — Ala posterior sin mancha semilunar. .—. Qu LO. A 4. Ala posterior opaca hasta la mitad, con mancha parda en la base y mancha amarilla que ocupa todo el medio. .—..——. 6 - Ala posterior casi hialina en el fondo, con manchas obseu- ras: P amarilla en su mayor parte... —. . . 5 5. Dos manchàs obscuras en el ala posterior, una més intensa en la base Yy otra oval antes del àpice. Pelos del occipucio leo- Nadosss 01 81 o gaaÇ . OE 986 A. detericts CHaEpe — Tres manchas Gisettis en el ala posterior, la de la base bífida, las del disco llegan hasta el borde externo. Algunos pelos del occipicio blanquizeos. —. .Q.oO LO. . OO 4. hispanicus Rb. 6. Espacio amarillo de ambas alas de color uniforme, termi- nando mucho antes del estigma, tarsos posteriores totalmente MESOS SAN, ee RI LA Ce Sen — Espacio Emarile de las altel blanquecino exteriormente, avanzando hasta el estigma en el ala posterior, primer artejo de los tarsos posteriores, amarillo por encima. . —. — 4. beticus Rb. Con esto las especies de Ascalàfidos de Espafia son las si- guientes: 1. Bubopsis agrioides Rb.—Andalucia, Murcia, Valencia, Ca- talufia. 2. Theleproctophylla variegata Rlug.—Andalucia, Murcia, Cas- tilla, Aragón. La Th. australis Fabr. es muy parecida y se habia confundido con ella, ambas formas son de la fauna mediterrànea, la variegata es africana y penetra en Espafia, la australzs es de la Europa meridional y sus islas. 83, dAscalaphus longicornis L. var. Bolivari V. d. VVeele. —Los ejemplares de Espafia son més obscuros que los de Suiza y Fran- cia, y la media luna del ala posterior extiende su negro en el ex- tremo ó màrgenes del ala, acercàndose al macaronius Scop., en, general son mayores. Esta forma espariola constituye una variedad que Selys designó con el nombre de Bolivari en su colección, nom.- bre que le ha conservado Van der VVeele en su monografía. Se halla en toda Espafia. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA. NATURAL 55 4. Ascalaphus iclericus Charp.—Portugal, Andalucía, ambas Castillas y Catalufia. 5. Ascalaphus hispanicus Ramb.—Castilla y Aragón. 6. Ascalaphus Cunii Sel.—Catalufia y Aragón. 1. Ascalaphus beticus Ramb.—Andalucia, Castilla y Aragón. Nota. Excluyo de Espafia por ahora las dos especies de Asca- làfidos: Puer maculatus Oliv. y Ascalaphus libelluloides Schàffer (coccajus Schiffer), aunque las dos se hallen en el Mediodía de Francia. El Puer no se ha encontrado aún en nuestra península, aunque podrà ser que exista en Catalufia. El 4. libelluloides, por més que con el nombre de coccajus lo cita Asso de Sora y Cuní de Camprodón, no lo admito interinamente, porque no dudo que la forma de Sora sea el Cunii, y lo mismo sospecho de la de Campro- dón, si bien de ésta no tengo tanta seguridad. A los entomólogos catalanes toca resolver la duda. 3. Ascalàfidos nuevos EPISPERCHES MOLINAI, sp. nov. (fig. 1.2) Fuseus, stigmate fusco-fulvo. Caput fronte fusca, juxta oculos flavida, pilis longis fusco-rufis vestita, elypeo flavido, vertice pilis densis, fusco-rufis, oculis fu— seis, antennis ala anteriore brevioribus, fuscis, articulis apice an- guste nigris, clava pyriformi, lata, fusco-fulva. Thorax totus fusco-rufus, pilis griseis, parum densis, ornatus. Abdomen ala posteriore lon- Tn, i modice dilatatus, fusco ferrugi- dú neum, subleeve. Ale (fig. 1), anguste, apice II, rotundate, membrana penitus CIT I TLIIIS IES: i amb i 3 De a: È REI) hyalina, úiridea, reticulatione 000 IN CJ AE IS ARX) E) PS 8 XV 3 Ec RLT IA) tusca: stigmate distinetissimo GR es SS fusco-fulvo, 5 venulis iuscis dis- Fig. l.—Episperches Motinai. Nav..— tineto, in ala anteriore subtrian- gulari, eque lato ac alto, in posteriore longiore, campo apicali du- plici cellularum serie distineto, intra sectorem radii sex cellularum seriebus. Ala anterior margine antico usque ad stigma recto, postico rotundato. Ala posterior basi angustata, dein regulariter ampliata, ad apicem cubiti constricta. 56 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Pedes breves tenuesque, fusco-picei, nitentes, pilosi, unguibus longis, parum arcuatis. Long. corp. 382 mm. — ale anter. 25 2 — — poster.. 21.2 — — abdom. DA ua a MtCON: DO a Patria. Colombia. Recibido poco hà de la casa Rolle, de Berlin. Dedico esta especie al Rdo. P. Juan de Molina, S. J., insigne naturalista chileno del siglo xvIII. IDRICERUS VVEELEI sp. nov. (fig. 2.2) Medioeris, fuseus, lanugine alba et fusca vestitus. Caput facie flava, pilis longis albis teceta, mandibulis apice fu- seis: palpis tenuibus, testaceis: fronte inter et extra antennas pilis longis fuscis, oculis eeneis, antennis flavis, ala anteriore '/, brevio- ribus, singulis articulis basi late fusco annulatis, latius extrinse- cus, annulis spiram simulantibus, clava pyriformi, fusco-pallida, inferne flavescente (fig. 2.7) Thorax fuseo-luteus, totus lanugine tectus, superne griseo-fusca, inferne alba. Abdomen ala posteriore brevius, fuscum, lanugine alba, ad ba- sim densiore, ad latera mediocri, superne exigua, aut nulla, ad medium modice inflatum, singulis segmentis postice late flavidis. Alee elongatee, anguste, daca ac apice rotundatze, membrana €52 ss penitus hyalina, reticulatione fusco et fulvo variegata, stig- mate exiguo, vix apparente, (II) 3 RR AO ORALS ————————— tribus venulis distincto: cam- po apicali duplice cellularum sas II serie instrueto. Ala anterior De SRo, Ber ió . RS Sió - basi circulariter emarginata, Fig. 2.—Idricerus Vveelei. Nav. angulo postico prominente, rotundato, margine fulvo,: mox margine postico late emarginato. Ala posteriorbasim versus angustata, angulo postico late rotundato (fig. 22) Pedes flavidi, femoribus, preeter apicem, fuscescentibus, pilis nigris fortioribus albisque tenuibus hispidis, tibiis medio late, apice INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 54 anguste annulatis, pilis nigris longis, calcaribus fulvis, subreetis apice curvis, in tibia antericre duos primos, in posteriore primum tarsorum articulum superantibus, tarsis quinto articulo reliquos quatuor longitudine subeequante, unguibus longis, parum arcuatis. Long. corp. 830 mm. — ale ant. 5 2 — — poster. 82. 2 — —abdom. 20 2 — —antenn. Da Patria. Victoria. Lo he recibido recientemente de la casa Rolle de Berlín. Lo denomino del nombre del Dr. Van der VVeele, autor de la monografia de los Ascalàfidos, en testimonio de aprecio y gratitud por los favores que de él he recibido y en justo retorno del obse- quio con que me dedicó una especie de Balanopterya. CONTRIBUGIÓ É LA FLORA BALEAR Plantes dels voltants d' Artà y Capdepera per Llorens Garcías y Font Els resultats de les excursións que he fetes aquests anys prop passats y les observacións que de la Flora Balear han fèt tants de botànichs que han herborisat aquestes Illes, demostren lo rica que es nostra Flora y comproven lo equivocats que anaven els suces- sors de Cambessedes, les observacións del qual donaren lloch à creure que no passaven de 700 les especies que crexíen en sos terrers. L' any 1867 el catedràtich del Institut de Palma D. Francisco Barceló y Combis publicà un catàlech de 457 especies, Faneróga- mes, no contengudes en la Enmeratio plantarum quas in insulis Balearibus collegit F. Cambessedes. Aquets datos entelaren fort ferm aquella opinió, destruida per complet ab els descubriments que posteriorment feren altres botà- nichs, sobre tot el mateix Barceló que pe'ls anys 1879 à 1881 publi- cú la eFlora de las Islas Baleares, ahont descriu 1,450 Faneróga- mes y cataloga un gran nombre de Criptogames. Després d' en Barceló molts altres han herborisat per les Balears y tots han contribuit al enriquiment de nostra Flora, uns 5S INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL amb el descubriment d' especies noves per la Ciencia, altres ab la cita d' especies noves per la regió, se pot dir que, ab els cone- xements botànichs d' avuy el qui esplora ab atenció un recó qual- sevol d' aquestes illes, trobarà notes importants per afegir à la Flora Balear. i Ab el poch temps que dedich é la botànica y sense explorar minuciosament cap lloch, he trobat algunes especies no citades de Balears, altres de Mallorca y bastantes localitats d' especies rares, noves que, junt ab les altres especies recullides en els mèus passeigs, he pensat reunir à n' aquesta nota, per contribuir all conexement de nostra Flora. LLISTA D: ESPECIES Ranunculus ophioglosifolius, Vill. —Aquesta especie no vista per Barceló y sí per Marés, se troba à n' els torrents d'Artó, — arvensis, L.—En els camps. Delphinium staphisagria, L.—Sos Sanchos, rara. Papaver dubium, L. (V. Roelles).—En els camps, entre els sembrats. — — hybridum, L.—Id., id. Diplotaxis viminea, D. C.—Na Vergunya, rara. Sisymbrium officinale, Seop. —Voreres dels camins y camps. Fumana Spachii, Gr. Godr. —Turons y garrigues. — — viscida, Spach. var. juniperifolia, Gr. Godr. Viola arborescens, L.—Ermita. Poligala monspeliaca, L. —Molinet, Can Simoneta. É Dianthus prolifer, L —Citada per Marés ó Lluch, no vista per Bar- celó, la vaig trobar à n' el Serral. Ge. astium viscosum, L.—Comú en els camps. Linum Gallicum, L.—Turons y garrigues. Geranium dissectum, L. (V. Rellotjes) — Camins y llochs herbosos. 2 Robertianum L.—(v. Rellotjes). Camins y llochs her bosos. Erodium Reichardii, D. C.—Aquesta especia propia de Balears y Córcega 's troba abundant en els penyals de L' Ermita. Oxalis corniculata, L.—Voreres dels camins yY prats. Anagyris fetida, L. (V. Garrober pudent). —En el turó de Sant Sal-. vador. Argyrolobium Linneanum, VValp.—Rara, en el Serral. Antyllis vulneraria, L.—En els turons àrids, comú. Medicago marina, L.—Arenals maritims. INSTITUCIÓ. CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 Melilotus sulcata, Dest.—Caps conrats. Trifotium stellatum, L.—Voreres dels camins y camps. — angustifolium, L.—Turons y garrigues. Lotus ornithopodioides, L.—Comú en els camps. Lathyrus aphaca, L.—Camps conrats. — — cicera, L.—Id., Id. — —anmnuus, L. i Id. Hipocrepis unisiliquosa, L. —Anzinar del Molinet. Hedysarum capitatum, L. v. pallens Moris. —Anzinar del Molinet. Poterium muricatum, Spach.—Camps y camins. Lythrum bibracteatum, Sabzm.—En el Prat des Lli-Nova per Ma- llorea.—Menorca, (Casall ex Texidor). Sedum stellatum, L.—En les parets. — —dassyphyllum, L.—Taulades y turons. Scandia Pecten veneris, L —Camps conrats. Galium aparine, L.—(V. Rébola). Camps conrats. — — sacharatum, All. —(V. Rèbola). Camps conrats. Vaillantia hispida, L.—Camps incults. : Asperula laevigata, L.—Llochs humits. — arvensis, L.—Camps conrats. Shevardia arvensis, L.—Camps conrats. Centranthus calcitrapa, D. C.— Llochs herbosos. Senecio Rodriguezió, VVills —Aquesta especie menorquina la cita Cres-. pi à Soller trobantla joàles montanyes marines de Capdepera. Leuzea conifera, D. C.—Serral. Rhagadiolus edulis, D. C.—En els camps. Specularia hybrida Alph., D. C.—Entre els sembrats. — falcata Alph., D. C.—Entre els sembrats. Campanula evinus. L.—En els camps. Erica arborea, L.—(V. Bruch) Garrigues. A S' on Pussa hey ha es i Turó des Bruch ahont forma aquesta especie una clapa. Asterolinum stellatum, LincE. et Holfm.—Aquesta especie es rara ó Mallorca, Barceló la cita à Bellver, vaig trobarne alguns exemplars en el Molinet. Coris monspeliensis, L. — Molinet. Anagallis tenella, L. —Rara,la vaig trobar en el camí de S' on Vives. Samolus valerandi, L. —Siquies y llochs humits. Chlora perfoliata, L.—Llochs humits. Cuscuta minor, D. C.—Demunt l' Helianthemum Spabhii. 60 : INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Lithospermum officinale, L.—Rara, na Vergunya. — arvense, L.—Comú en els camps. Echium calycinum, Viv.— En els camps, comú. Linaria cirrhosa, VVilld. —Nova per Mallorca, la vaig trobar en el Molinet, día 9 de Juny. Veronica hederaefolia, L.—En els camps. — — eymbalaria, Bodart.—En els caps. — anagallis, L.—Liochs humits, torrents. Phlomis Italica, Smith.—A S' Ermita. Plantago major, L.—(V. Plantatje). Llochs humits. — — lanceolata, L.—Camins y llochs herbosos. — o Bellardi, All. —En els camps. — —coronopus, L. B. crithmafolia VVilE.—Terrers arerosos y camps. L Theligonum eynocrambe, L.—Vores dels camins y parets. Merendera filifolia, Camb. —Comú en les montanyes de S' Ermita. Urginea scilla, Stein.—(V. Seba marina). Comú en les montanyes. Scilla autumnalis, L.—Nova per Mallorca, la vaig trobar à sa Ca- baneta dins la garriga. Ornithogalum Narbonense, L.—Camps conrats. Allium subvillosum, Salzm.—Turons àrits. Tamus communis, L.— Llochs ombrívols. Iris Pseudo-acorus, L.—Estany de Canyamel. Leucoium Hernandezit, Camb.—Rara, Barceló la cita junt am Cambessedes y VVilE. à tres punts de la cordillera N. de Ma- llorca y després ab nota apart an el torrent de S'on Sanchos ahont l' he vista, y també la vaig trobar vora els noguers de sa Torra. Narcisus tazetta, L.—Llochs humits. — — serotimus, Clus.—Rara, la vaig trobar à sa Cabaneta abundant dins la garriga. Aceras pyramidalis, Rehb.—S'on Frare, rara. Ophrys bombylifiora, LinX.—Turons àrits. Spirantes autumnalis, Rich.—Nova per Mallorca, la vaig trobar à ses montanyes de S' Ermita. — Limodorum abortivum, Sv.—(V. Clavell). Marés la cita à S'on Su- reda, jo l' he trobada en el Molinet. Sparganium ramosum, Huds. — Torrents. Artà, Novembre de 1908. lJxSriTrUCIÓ CATALANA p'HisromRia NATURAL 61 L'dIE SPELER A GATALOGE par M. Harlé La portion de mandibule de Casa Sans, à Moncada, est la par- tie antérieure de la mandibule gauche d'une forte Hyéne, bien adulte. Elle comprend la canine, à laquelle il ne manque que la pointe et dont la racine est entiérement visible du cóté intérieur. Elle comprend aussi les racines des deux premières prémolaires, P2 et P3, la couronne faisant complétement défaut par suite de la rupture accidentelle de ces deux dents au niveau de la. mandibule. S'il est évident que cet échantillon est de Hyéne, il est, par con- tre, difficile, à cause de son trés mauvais état, de préciser si cette Hyéne est une Hyéne rayée ou l'Haeyna spelaea. Pour tàcher de ti- rer ce point au clair, jai commencé par comparer: D'une part, les mandibules de 8 Hyénes rayées actuelles et 6 mandibules de Hyénes rayées quaternaires (dont 1 d'Es-Taliens, Hautes-Pyrénées, à ma colleetion, et 5 de Furninha, Portugal, au service géologique du Portugal qui me "les a envoyées pour les etudier), D'autre part, 39 mandibules et 830 canines inférieures isolées de Hyaena spolaea. II était nécessaire d'examiner un trés grand nombre d'echanti- llons de chaque espéce afin d'écarter les différences purament in— dividuelles. Me bornant à ce qui nous intéresse dans le cas présent, jai constaté que:, : i.) La canine est relativement plate chez l'Hyéne rayée. Elle est à section transversale bombeé chez l'Hyaena spelaea. 2.0. Chez l'Hyéne rayée, l'arète de la face intérieure de la ca- nine est généralement moins éloignée du bord convexe de la partie antérieure de cette dent que chez l'Hyaena spelaea. 8.2. En général, l'arète postérieure de la canine est située laté- ralement, vers l'intérieur, chez l'Hyéne rayée, tandis qu'elle est située à l'arrière de cette dent chez l'Hyaena spelaea. 4.0 L'intervalle entre la canine et la premiére prémolaire, P2, est relativement plus grand chez l'Hyéne rayée, mème jeune, que chez l'Hyaena speluea. 62 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Ces caractéres son plus ou moins accentués suivant les indivi- dus. Parfois mème, l'un d'eux est mal réalisé. On peut dire qu'ils caractérisent: les uns, l'Hyéne rayée, les autres, l'Hyaena spelaea, dans leur forme type. L'échantillon de Moncada les posséde tous dans le sens de Llena spelaea. II différe de tous les échantillons d'Hyéne rayée que jai vus. Il est donc au moins trés probable que'il est d'Hyaena spelaea. I Bordeaux 12 Dbre. 1908. Sobre 1a formació de 1 Anbicrita Examinant fa pochs dies un petit jaciment sedimentari de guix, buscanthi l' anhidrita, que per cert no vaig'trobar, se'm va oceórrer varies ideas sobre la sèva respectiva formació ú origen, que son las que constituiràn l' objecte d' aquesta nota. La formació del sulfat de cals en masa que fs troba en la natu- ralesa s' atribueix en el fons de mars, ó llachs de aigues salobres ó dolces, efecte de la supersaturació de las matexas produhída ó di- rectament, podriam dir, per anarhi excés de substancia, ó indirec- tament per evaporació de part de l' aiga, ó al metamorfisme (do- nant per resultat lo que per alguns autors s' anomena el guix eruptiu), que s' explica per l' acció d' emanacions de vapors sul- furosos ó aigas termals sulfurosas sobre el carbonat Le cals, con- vertint aquet en el sulfat. Se diu que molta part del guix sedimentari fou en son origen 1" anhidrita, que s' hidratà, convertintse en aquell, per el seu contac- te ab aigas. que s' introduhiren de la superficie, ó per el contacte ab l' atmósfera, ó l'aire atmosférich carregat sempre en més ó menys de humitat. Crech que aixó en part es veritat, pero que no ho es menys que l' origen primer de tota anhidrita sedimentaria ha sigut sempre el guix: sense que vinga à esser axó lo que 'n diem un circul viciós, ja que, com se fa al tractar d'els filons me- talifers, debem distingir la primitiva formació d' una substancia. y las transformacions posteriors de la matexa, produhidas per la influencia del aire y de las aigues superficials. EA Si s' admet com origen del sulfat de cals sedimentari la sedi- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 mentació en el fons de aigas, y tenint present la sèva naturalesa química, tant aimant de l' aiga, qu essent amhidre, ab el sols contacte prolongat ab l atmósfera arriba à hidratarse, çeóm se compendría qu' al precipitarse dintre d' ella, ó en sa presencia, no s' formés l' hidrat, ó sia el guix2 Mrs. Ed. Fuchs y L. de Launay. en la sèva magnífica obra eTraité des gites mineraux et meta- llifereso, axis ho admeten, creyen que posteriorment, efecte d' ele- vadas temperaturas produhides, diuhen, per reaccions químicas ó per la intervenció d' aigas termals, el guix se deshidratà, conver- tintse en anhidrita. Pero si s' han d' admetre com ú causes de dita temperatura. algunas accidentals, com las dos citades, de reaccions químicas y aigas termals, cper qué no hem d' admetre una causa mes essencial, diriam, y permanent, com es la presió2 çNo s' expli- ca per aquesta, com à productora de calor, l' estat pastós en que habian de trobarse las caliças, las pizarras y las lidianas, per po- derse plegar y replegar, com veyem que ho han fet, formant ade- mes anticlinals y sinclinals inmensos, y els fenomens d' escorri- ment, com ho admet el antes citat Mr. de Launay en la sèva obra eLa seience geologique2: çNo se li atribuex també la conversió de la caliça compacte en cristallina metamórfica, com la de las argiles, mineral hidratat, en pissarras, mineral ó roca anhidre2 Crech, donchs, que la primitiva formació de tot sulfat de cals sedimentari fou l' hidratat, el guix, transformat en tot, Ó en part, posteriorment en l' anhidro, l' anhidrita, per deshidratació pro- duhida per temperatura, quina causa, per regla general, ha sigut la presió exercida per les capes superiors de terreno depositades sobre d' aquell. Anhidrita jque després, al posarse en contacte ab aigues d' infiltració, ó ab l' atmósfera, ha pogut hidratarse de nou, passant ú guix, complintse el cicle de transformació que pre- sentan tots els materials que formen l' escorsa de la terra. Y axó sembla tenir la sèva confirmació en el fet de que sols se troba l' anhidrita sedimentaria en els jaciments de sulfat de cals pertanyents ú terrenos geológichs relativament antichs, comson els pérmichs, triàssichs y juréssich: axis à Strassfurt, pérmich, als Alps (Montiers, Bourg, Saint-Maurice, etc.), base del juràssich, segons Mr. Fabre, aquí à Catalunya sols se ha senyalat à Cervelló y Va- lirana, triàssich: y no fs troba en jaciments de terrenos posteriors, com en el eocénich de París, ni en els del miocénich de Alsacia, Provincia de Toceo, voltants de Rimpina, Sicilia, ni menys en els 64 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL senyalats en el pliocénich, com son alguns de la citada Sicilia. En quant al sulfat de cals, que es creu produit per metamor- fisme, com que se suposa que fou produhit per l' intervenció d' emanacions sulfurosas, sempre acompanyadas de temperatura. ó d' aigues termals sulfurosas, ja 's pot explicar la formació direeta de l' anhidrita. I LL. Tomàs. Barcelona, Desembre de 1908 Anomalia en L'antena dreta d'un PALINURUS VOLGARIÓ Las anténulas eran normals axís com l' antena esquerra, empró la dreta presentaba la segtient conformació: protópod normal, exó- pod allargat per sota fins l'extremitat del primer article del endópod, quina terminació era sensiblement més ample de lo normal: en aquest punt arrenca- ban tres articles secondaris: el primer, intern, que per sa forma y tamany semblaba esser el que forma habitual- ment el segon article del endópod, sostenia un fuet anellat dirigit cap en tena esquerra: en sa base s'articulaba ab un segon article col-locat oblicua- ment enlairat, ab un fuet anellat com el primer, y finalment un tercer ex- tern, articulat ab els dos precedents, s' era dirigit de costat cap enrera, també ab son fuet seguint la mateixa direcció. L' exemplar era ben desarrollat, fou pescat en nostras costas y ab motiu de s' anomalia el dissecà nostre benvolgut amich Sr. Soler y Pujol per encàrrech d' un particular. F. FERRER Y VERT. Barcelona, Mars de 1909. La INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL SOÍS Se declara responsable de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlleti, deixant integra als res- pectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. tup. LA MURMIGA DE ORO.—Nueya San Fraucisco 47, Barcelona avant, un poch més curt qu'el de l'an- Naturae Xavier, $ Deutseh : Que isd € Dn ai EE il Be 'Geologie, de Paleontologie mithsonian Romctton Vatdlció q. U. Sa, ited States National Museum. — YVashington ( qm da la nited States Geological Surrag co aingon (E U.A. D erican Museum of Natural History.—Nevr-Yore (BE. Rda - Boston Society of Natural History. —Boston (E A as Se Na Botanical Garden. —Saint Louis RE oyd Library.—Cineinati-Ohio (E. Ú ml: of sciences, Arts and Lettres. ia vis (E. Des The Chicago Academy of Sciences. — Chicago i U. A. Je La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. Museum de Histoire Naturelle. —París. i Societé EN: de France. —Paris. di E RB a sor di Baena Núpoles. — Soc — Academia Gioenia di Science RE EC a Cati), xi — Reale Accademia dei Lincei —Roma. —— Bé Es i Tag dei ES Lincei. da Ra i. a RS MP Bepe gi EM as lelenc: I as Gais), OE qe Diasèrit. Entomologis Hi 0 Nac RD de El De (ei el ces de di Naturales — Montevideo, in, dava Mai j h si dar DIT eL 4 7 Cs CUTCLCET I DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, OCTUBRE DE 1909 ANy VI.—Núm. 7 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 1 DE JULIOL DE 1909 El Sr. President obrí la sessió à les 21:45 ab assistencia dels soeis Srs. Ferrer y Dalmau (M.), Font y Sagué, Ferré y Gomis, Corretjer y Rosals. El Vis-secretari llegeix l'acta de la sessió passada, qui es apro- vada per unanimitat. El Sr. President dona compte d' haverse tancat el concurs obert per la Institució à fí de premiar treballs sobre la Historia Natural de Catalunya y enumera els treballs rebuts. Son els segtents: Minerals de Catalunya, lema: eCervell, cames y martell.:— Assaig monogràfich sobre les Cincindeles catalanes, lema: 4Petits tigres alats.x—Aplech de noticies sobre 'ls moluschs marins de Ca- talunya y catàlech provisional dels metexos: lema: ePro patria.2 —Extracte de la flora catalana sobre plantes observades al veral — de l' Ametlla del Vallés: sense lema. Mossen Norbert Font y Sagué fa una comunicació respecte à la frequencia dels terratrémols que conmouhen la conca mediterrà- nia y en particular als experimentats fa poch en la comarca de la Costa de Llevant, que fa dependre de una falla submarina que vo- reja segurament ú poca distancia la dita costa, y à la qual no son potser extranyes les esquerdes submarines que 'ls pescadors ano- menen crechs: y el moviment general de submersió que experi- menta aquella costa. El Sr. Ferrer Vert diu que tè en estudi diverses varietats del eCarabus latus, Fabr. Fiualment, mossen Font cedeix pel Museo un exemplar de eGneis granatifero de Rosas. S' aixeca la sessió à les 22:50. 66 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL El genera TARAXACON Hall., en Cataluia Al formar la dicotomia de las Compuestas hubimos de tropezar con el género Taraxacum Hall., uno de los més difíciles y cpeor tratados por los autores2, según gràfica y feliz expresión de nuestro buen amigo el Dr. Pau, el insigne botànico de Segorbe. Aunque el ojo menos perspicaz distinguirà al momento las tres Únicas especies citadas por VVillgomm, perplejo ha de encontrarse cuando, al estudiar las formas que en nuestro país presenta este genero, trate de referirlas à dichas tres especies ó de incluirlas en alguna de las borrosas variedades admitidas ó creadas por el es- elarecido autor del Prodromus Florae Hispaniae. Desde luego se advierte que los botànicos concedieron excesiva importancia é la forma de las hojas, siempre polimorfas y varia- bles incluso en el T. obovatum, que, por haberla creido típica, re- Cibió de ella el nombre específico que ostenta. En cambio no se apreciaron en su justo valor los caracteres del aquenio ni de las bràcteas exteriores que, à manera de calecillo, rodean el antodio. Y, no obstante, ahí residen las mejores diferencias, por lo fijas Y constantes. Ni los autores espafioles ni ios franceses, à juzgar por las obras màús recientemente publicadas, parecen haber advertido la impor- tancia que para distinguir especies muy afives ofrece la falta ó existencia de un reborde membranoso que cireunda las bràcteas ex- teriores del periclinio, ora blanco y bien distinto de la parte verde de las mismas, ora colorado é insensiblemente confundido con su cuerpo herbàceo. Parece que Brenner fué el primero que fijó, aunque no suficien- temente, su atención sobre este caràcter, al pretender determinar el T. laevigatum, pero quienes le atribuyeron toda la importancia que se merece fueron Heinrich y Handel-Mazetti, al diferenciar en 1907 especies hasta ahora confundidas en el T. vulgare. INSrirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 67 Deseosos de desvanecer nuestras dudas y de hacer alguna luz en las especies catalanas de este intrincado género, recogimos cuantas plantas creíamos de algún interés en las excursiones del afio pasado, y después de prolijo estudio y no sin la cooperación del expresado Dr. Pau, podemos afirmar que hasta hoy es Catalufia la región de Espafia màs rica en especies de Taraxcacum, puesto que no solamente existen aquí las que podríamos llamar clàsicas, aunque no siempre concretamente sefialadas, sí que también algu- na sobrado rara y otra completamente nueva para -la Flora Espa- hola, cuya especie tuvimos la fortuna de encontrar à mediados de Septiembre último al recorrer las playas del golfo de Rosas junto ú La Escala. En la clave dicotómica que ponemos à continuación hemos pro- curado condensar los caracteres esenciales més salientes para distinguir las ocho especies catalanas reunidas en nuestro Her- bario. Género TARAXACUM Hall. Flores amarillas, todas hermafroditas, aquenios fusiformes, sub- comprimidos, asurcados, con tubérculos en el àpice, terminados en pico cónico ó cilíndrico que sostiene el pie de un vilano formado por pelos simples multiseriados, periclinio oblongo-acampanado, multi-aparentemente bi-seriado. Hierbas vivaces, acaules, de pe- dúnculos radicales y hojas en rosetón, raramente erguidas. 'bràctecs eateriores del periclinio reflcjas, falci- formes, lineares, desprovistas de margen membranoso, poco més cortas que las inte- riores, todas gris-verdosas, aquenios grisà- Geos ú olivàceos, con tubérculos medianos, 1 largos, abundantes, contraídos ep pico cilín- drico, de '/, del fruto y pie del vilano de 2 à més de 5 veces mús largo que el aquenio. vulgare. 5. brúcteas exteriores del periclinio aplicadas ó CULCI OS ES ut al a RS a De seg as De 68 INStItrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Í vilano leonado, bràcteas exteriores lanceoladas, mús angostas que las interiores, aquenios grisàceos, con tubérculos pequenos ó media- nos, atenuados en pico de '/, à '/, del fruto, j pié del vilano casi tan largo como el aque- j nio, hojas generalmente lanosas, coriàceas, nervios y pedúnculos tomentosos. ..—. —. . pyropappum. Je vilano blamco, brúcteas exteriores aovadas, mús —Ó pyrrhopapp. I anchas que las interiores. . . . . . 8. branosa blanca, bien distinta... . . . 4. bràcteas exteriores sim margen membranosa Ó CON MAT JCIICOLOL ACA Se i ele ee ren Ge bràcteas exteriores con angosta margen mem- l floves precursoras de las hojas, florescencia au- tumnal, raiz gruesa (5-15 mm. de diàm.), aquenios generalmente pàlidos, rugosos, con tubérculos casi siempre grandes, atenuados en pico cónico, de H/, à '/, del fruto, pié del vilano de igual longitud que el aquenio à la mús largo:que vel. Ge ee a a ME SB LOTT NI OME 2. flores coetúneas delas hojas ó posteriores d ellas, florescencia primaveral, raíz tenue, bràcteas Aro es Cara dasi pe sas o a quefios, agudos, claros, contraidos en pico cilíndrico de 1/. del aquenio, pie del vilano de HJ, à més de dos veces mús largo que el IU DOS ia PER el es entel Nas OO Clar e te CRA taca obliquum. 8. aquenios rojo ó negro purpúreos, con tubércu- los largos, agudos, contraidos en pico cilín- drico de '/, del aquenio, pie del vilano de //, à més de dos veces més largo que el fruto. . laevigatum T. E grisdceo-pardos, con tubérculos pe- INStiTUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 6 1 ii , hojas trasovadas, brúcteas marcadamente cor- j I niculadas, las exteriores con margen mem- branoso pardo, mitad més cortas que las in- teriores, aquenios generalmente pardos, ru- gosos, con tubérculos medianos, contraidos en pico cónico, de '/, à '/. del aquenio, pie del vilano poco ó hasta una vez mús largo que el fruto, florescencia primaveral. . es : R i hojas més ó menos angostas, brúcteas poco ó i nada cornicutadas hojas erguidas, serpenteado-dentadas, brúcteds eateriores com margen membramoso rojizo, raras veces blanco, aquenios parduzeos, an- gostos, con tubérculos cortos, agudos, ela- ros, contraidos en pico cónico, de '/, à '/, del fruto, pie del vilano de igual longitud à dos veces màs largo que el aquenio: florescencia primaveral.. hojas tendidas, diversamente runcinadas, bràc- teas eateriores sin margen membranoso, aque- nios parduscos, con tubérculos anchos, me- dianos, contraidos en pico de '/, à '/, del fru- to, pie del vilano de un poco à més de ura vez màs largo que el aquenio: florescencia estival. 69 obovatum. oa paludosum. A, alpinum. 6. T. pyropappum Boiss. et Reut. —T. tomentosum Lge —T. sero- timum Bub. Prados de Sant Magí de Brufagafia, abundante formando cés- ped, orillas de los caminos junto à Santa Coloma de Que- ralt. —Màrgenes de los campos en el llano de Vich (Mast. in Hb. Cad.), entre Fornols y la Sierra de Cadí (Jover 1), entre Cardona y Berga (Compí. 1), Sopeyra (Bub.). May.-Ag. T. megalorrhizon (ForsE.) Hand. —Mat.—T. gymnanthum DC. — T. hybernum Steyv.—T. minimum Arcang. Orillas de los caminos en 1a Escala (Ampurdún), hacia la Clota. —17 Septiembre 1908 legi. —Cadaqués (Hb. Tremols, sin cla- sificar). — Nueva para Espafia. 10 3. INSTtrUCIÓ CATALANA pb 'HiStORIA NATURAL T. obovatum (VVilld.) DC.—T. officinali ò. taraxacoides Rehb. —T. taraxacoides var. obovatum VVE. Terrenos arcillosos de los alrededores de Lérida, Montserrat, camino de Santa Vecilia, Manresa, Sierra de Cadí y en los Pirineos centrales (Csta.). —Abr.-Jun. T. paludosum (Scop.) Sehlechtr. —T. palustre LamE.—T. offi- cinale var. lividum Roch. La Sellera, orillas del Ter (Codina 1), Prats de Molló, Port-Ven- dres (Gant.), San Juan de Sevres, en la Corufia (Reverchon), única localidad espafiola en que se ha citado.—Marz.-Abr. T. vulgare (LamE,) SehrE. —T. officinale Roth. Diente de león, hocico de puerco, amargón.—Cat. Caixals de vella, pixacó, pixallit, apagallums, angelets. Común en parajes frescales de todo el país, desde la costa al Pirineo. Florece desde Febr. à Diebre. T. alpinum (Hppe.) Heg. et Heer. — T. nigricans Rehb. —T. offi- cènale var. alpinum Roch. —T. glabrum DC.—T. vulgare var. alpinum Arcang.. Prados àlpinos de Comabella y Pedró dels Quatre Batlles, en la Sierra del Cadí, sobre Coll de Pal, 5 Ag. 1908. Sallent legitl Cree Pau que debe ser común en el Pirineo, donde pasa in- advertido por confundirse con el T. vulgare Sehrl. Induda blemente pertenece ú esta especie la renombrada Xicoyra del Valle de Nuria, lo que no podemos asegurar ahora por falta de ejemplares. T. laevigatum (VVilld.) DC.—T. erythrospermum Bess.—T. cor- niculatum Guss.—T. taraxacoides a laevigatum YVVE. À Prados secos del Vallés: Montseny, donde se remonta à las Agu- das y Turó de l' Home, Ampurdàn, Castelló de Ampurias, Palau et alibi. —Marz.-Jul. T. obliquum (Fr.) Dahlst.—T. laevigatum Rehb.—T. officinale B. glaucescens FieF. Bosques y prados secos de Tarrasa y, probablemente, bastante extendido en el país. El único punto de Espafia en que lo citan Heinrich y Handel-Mazetti es Barcelona, con referen- cia al Hb. Tremols, regalado por la familia à la Real Aca- demia de Ciencias, pero hoy no existe allí tal especie. En cambio no escasea en Segorbe, según buenos ejemplares re. mitidos por Pau. —Marz.-Jul. Tarrasa, Marzo de 1969. DR. JUAN CADEVALL INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 11 NOTAS NEUROPTEROLÓGICAS por el R. P. Longinos Navàs, S. J. XI MIRMELEÓNIDO NUEVO DE MADAGASCAR El respetable número de especies nuevas de Neurópteros y en especial de Mirmeleónidos, deseritas poco hà por Van der VVeele (Les Myrméléonides de Madagascar, Bull. seient. de la France et de la Belg., 1907) y por mí propio (Memorias Real Acad. Cienc. de Barcelona, 1908), revelan en parte la riqueza entomológica de aquella isla africana. Posteriormente he recibido de allí mismo otro Mirmeleónido del grupo de las Acanthaclisis, que me ha pare- cido nuevo y lo voy à describir creando para él el género Centroclisis (1) gen. nov. Affinis Acanthaclisi Ramb. et Paranthaclisi BanEs. Campus costalis in utraque ala haud reticulatus, venulis paucis costalibus extremis ante stigma furcatis, nulla venula obliqua du- plicem cellularum seriem formante, in eodem campo ultra stigma duplici serie venularum gradatarum. (Fig. 5). Sector radii decies aut pluries fureatus, cum radio venula obliqua seu furea ultima confluens (fig. 83.7), venulis 20 aut pluribus inter eum et radium dis- positis, nulla inter stigma et apicem. Sector cubiti in ala anteriore (fig. 1.2) rectus, marginem posticum intra primum ejus tertium attingens, cum vena posteubitali (anali) venula conjunetus: in pos- teriore (fig. 2.2) immediate cum vena postcubitali in primo tertio confluens, hinc antrorsum irregulariter curvatus. Calcaria ad me- dium angulo reeto flexa. Por la estruetura de las venas de las alas se parece més al géne- ro Acanthaclisis que al Paranthaclisis, la sencillez del campo costal lo asemeja al Paranthactisis y lo aparta del típico Acanthaclisis de Rambur. (1) De zèvcpov, espolón. 12 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Gentroclisis lanosa sp. nov. Fusca, alis hyalinis, stigmate brunneo. Caput fronte pilis longis albis, labro et palpis testaceo fuscis, ultimo articulo fuscescente, vestice sublavi (1), antennis fusco ni- gris, singulis segmentis apice tenuissime fulvo-annulatis. Thorax totus lanugine seu pilis longis albis vestitus, longioribus in metanoto. Pronotum fasciis longitudinalibus obscurioribus dis- tinctum. Metanotum medio plumbeo cinereum, pilis nigris brevibus sparsis cum albis. Abdomen fere unicolor, fusco-rufum, memb rana granulosa, lanugine brevi, inferne densiore. Pedes femoribus in-——L —— flatis, pilis albis densis longis hispidis, tibiis fulvo et fusco late et i vage annulatis, pilis 1. Porción basilar del rarioribus, albis nigris — En 8 ee QS Ec mistis, calcaribus medio A, 2 a S PS el basilari subeylindricis, otieies 9.—Porción basilar del apice vix inflatis, medio ala posterior. Las mismas venas. apicali subito in angu- 8.-- Porción apical del a'a anterior. Subeos- lum rectum flexo, enui, tal, radio y su seetor, estigma. parum curvato, unguibus divaricatis, armatis. Alee longe, anguste, membraua hyalina, stigmate brunneo, a vena subceostali separato, in ala anteriore (fig. 3.2) elliptico, mar- ginem quoque haud attingente, reticulatione fusco et fulvo varie- gata, colore membranam nullatenus invadente. Mas mihi ignotus. LOngit COnp. DL nn a MS SS aa — ale anteri see eso, La ls) , ei ——DOSter.- /. AE I 2 Latit. ale anter. OS LC È L 3 Patria Vohemar (Madagascar), 1928. Con esta son 20 las especies de Mirmeleónidos que se conocen de Madagascar. - : i 11 P : 955 9 (1) Podrà ser que el ejemplar que tengo à la vista por el frente haya perdido parte del vello. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 13 Lo MIGAOGRSTER GLOMERAIÓ, L paràssit de la P. BRASSIC/£, L. Mr. J. H. Fabre es un natura:ista molt estudiós, qui ab fre- quencia publica alguns treballs, veritables monografies, plenes de observacións atinadíssimes fetes en insectes, Y ab les que, gracies à n' el seu enginy Y paciencia, ha lograt esvahir alguns errors, que ja havíen passat com à cosa certa entre 'ls naturalistes, per la sen- zilla rahó que ningú s' havía pres 1a molestia d' esbrinar la veritat. Ara fa poch publicà à la Revue des Queslions Scientifiques un interessant y llareh article Sobre la Pieris brassice, L., ahont ex- posa l' origen de la col y les varietats obtingudes pe'l cultiu, inves- tiga de qué s' alimentaba la Pieris avans d' esser importada la col selvatje, que solsament se troba en los acantilats oceànichs, fa co- neixer les diferentes observacions y experiencies que feu ell, pera deduhir que la dita papellona se nodreix exclusivament d' un gran nombre de erucíferes Y fins pot ser de totes. Aquí fa notar V admirable instint del lepidópter en coneixer si una planta es ó no es crueifera: es infal-lible, no falla may. Ja pot — estar la planta mancada de flors ó de fruit, ja pot trobarse entre mil altres de diferenta familia, la Pieris sabrà distingirla ab més certesa que 'l més hàbil botànich, de modo que, planta ahont hi viu una larva d' aquelles, ja pot ben dirse que serà crucífera. Es per demés instructiva y amena l' explicació que 'ns fa mon- sieur Fabre de la posta, forma y eclosió dels ous, de les mudes, de la fam ab que devoran, de la resistencia bastant notable al fret y à la calor, del lloch escullit per la larva quan arriba 'l temps de la erisalidació, de la ninfosis y d' una pila més de coses relacionades ab la primera vida del insecte, tot tan ben dit y tractat ab un istil tan atractiu, quí un hi gosa de debó. Y arriba 1 punt més interessant per l' autor, es à dir, l' estudi del paràssit de la pobre oruga, nomenat Micrc gaster glomeratus, L. Es aquest un petit himenópter de 3 à 4 milímetres, de color negre uniforme, si no es les potes que son d' un roig clar. La femella 's distingeix fàcilment per tenir l. abdomen voluminós yY plé d' ous. éCóm se ho fa aquest atrevit pera hostatjarse en la Pieris, ma- tantla traidorament després qu' ell se n' ha atipat prou2 cAquesta, 74 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL diu en Fabre, com moltes altres questións anàlogues quí hauríen de ser objecte primordial d' estudi, son generalment oblidades per los col-leccionistes (empaleurs los anomena l' autor) d' insectes, més solíeits de futeses que de bells resultats. Pera '1 col-leccionista clas- sificar y rotular los insectes ab bàrbares etiquetes, es arribar ai més alt grau del saber entomológich.2 eNoins y més noms, continúa, lo demés, équé l' hi importa2 Avans, del enemich de 1a Pieris se 'n deya Microgaster, aixó es, lo de ventre curt. Ara ja tè un altre nom, avuy se "n diu Apanteles, ó sigui, l' incomplert. jOhl jy quin bell progrésl 4Y qué avansem ab aixó2 i:Podem saber per ventura cóm s' introdueix enla larva, lo del ventre curt ó l' incomplert2s Després s' admira d' alguns autors que fa poch han publicat trevalls entomológichs y encara eseriuhen que 'l Microgaster glo- meratus inocula directament sos ous é la oruga de la papellona de la col, en quina crisàlida han de viurer paràssites les larves de aquell, fins que "n sortirà perforant la dura y cornia escoberta. No sé qué diría en Fabre, si veigés lo que llegeixo en uns Nuevos Ele- mentos de Historia Natural (1900), ahont s' hi diu, à propósit de la Pieris: cEsta especie tiene un enemigo que impide su desarrollo, y es un pequefio himenóptero que pone sus huevos en la crisdlida.. — Evidentment aixó no pot ser. Basta, pera persuadirsen, véurer al- guna plantació de cols, ahont de preferencia s' hi sol desenrotllar la papellona: may hi trobaréu les crisàlides atacades pe'l Micro- gaster, sino les orugues arrimades à les parets ó als objectes que rodejen la plantació. A dotzenes de vegades les hem vistes esllan- guides y bona part cobertes dels petits y grochs capells del paràs- sit, mes de crisàlides no n' hem vista may cap que 'n dugués ni un. Y no pot esser altre cosa. Perque, com nota l' il-lustre entomó- lech, examinada la boca de la larva del Microgaster (que sería l' órgan perforant), se veu qui es apropiada pera la succió y no con- tè cap classe d' armadura prou potenta pera atravessar la coberta erisalidaria. Per altre part, si s' observa atentament la mateixa víctima, no 's veu que presenti interiorment cap mossegada ni se- nyals de traumatisme, ni pe'l sèu exterior se distingeix de les al- tres. De manera que si no fos per aquell esllanguiment que se li nota quan arriba 'l temps de crisalidarse, no fs coneixería quines son les atacades. Ab tot y la falta de medis resistents, lo Microgaster ix Ce la sèva ÚNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 13 presó per lo ventre ó per los costats del ventre de la víctima, bus- cant la part més vulnerable, com es la juntura de dos dels anells. Aquesta operació, bastant laboriosa per cert, es probable que no l' executi un sol individuo, sino que caldrà la cooperació dels demés, substituintse 'ls uns als altres fins quí arribin é fer pas. Mes ho fan de manera que, una vegada sortits, no hi deixen ni rastre de forat. Demostrat ja que 'l paràssit no ix de la crisàlida, sino de la oruga, volgué en Fabre descobrir si era també fals que deposités los sèus gérmens en l' oruga directament. Al efecte posà horitzontalment demunt d' una taula un pot de vidre d' un litre de cabuda, ab lo fons del mateix vers la llum de una finestra. A dintre hi ficú un tros de fulla de col ab larves de Pieris grans, mitjanes y petites, un nombre suficient de Microgas- ters fecondats y una tira de paper lleument untat de mel pera no- drir à n'aquets. Després se posà à observar. Les orugues menjaven tranquilament y ab completa confiansa à la presencia dels terribles enemichs qui les voltejaven. Si per cas algun esvalotat Microgaster passaba per damunt de l' esquena de les larves, aquestes, excitades, no feyen més quí aixecar y abaixar bruscament la meitat del sèu cos, y la cosa no passaba més endevant. Per lo demés tampoch se notaba que 'ls Microgasters tinguessin empenyo en molestar é n' els sèus hostes, sino quí anaven y veníen ab gran fressa d' una banda él: altre, y si hi havía entre ells y les orugues alguna ensopegada, era purament casual. Aixó era lo que sucecehía encara que fossin les larves de dife- renta edat, tant si se sustituien unes per altres, com si fs remuda- ven los Microgasters, lo mateix s' observaba ab llum intensa que ab llum débil, al matí quí é la tarde, després d' una hora ó de varies hores seguides: no 's veya absolutament cap escomesa dels paràssits à les orugues. Era, donchs, evident que la inoculació no 's feya inmediatament é l' oruga, com creuhen molts. Cóm se les heu, donchs, aquet diantre d' himenópter per intro- duirse à dintre de la pobre oruga2 Aquí fs manifesta l' enginy d' en Fabre, pera sorpéndrer lo mo- ment del atach. Se li ocorregué que l' inoculació podría ferse à n' els ous de la papellona, ja que no fs pogués practicarla à la oruga. Mes com l' amplada del pot, ahont hi feya les observacions, no fs prestava gaire bè pera véurelos ab la netedat necessaria pera ex- clourer duptes, agafà un tubo de vidre del diàmetre del dit gros, 16 INStItUCIÓ CAranLAaNA p HisroRmia NATURAL va ficarhi un trosset de fulla de col, que contenía ous de la pape- lona, un paperet ab una mica de mel y uns quants Microgasters. iVàlgans Deul jy quin bullit s' hi va armar tot de seguidal Movent ab fressa y ab senyal d' alegría les ales y fregant ab viva satisfíac- ció les potes, se tiren les femelles ab gran deliri demunt dels ous, los oviran per tots cantons, sondejan ios instersticis ab les antenes, los tantejan ab los palps, y bellugantse d' una part à l' altre. apli- cant ràpidament al ou escullit l' extrem del ventre, d' ahont ne surt un fibló com un bisturí quí empelta 'l germen dessota de la pell del ou. Tot aixó fs fa ab métode y ordre, epcara que siguin moltes les que ponen é l' hora. Adver:int que per hont ne passa una, n' hi passan d' altres, de vegades quatre, cinch y més, sense poderse fixar lo nombre de visites fetes al mateix ou, ficanthi cada vegada el fibló y deixanthi un nou germen. Lo nombre de gérmens inoculats podría determinarse després de morta l' oruga, contant los capells del paràssit construits al entora de la mateixa. Per terme mitj se n" hi solen trobar uns vint. pero altres cops se n' hi conten més, donantse l' cas d' havérsenhi vist fins à seixanta cinch. P BRAGE Sobre la presencia del iturici superior ú fa Espluga de Fivmeolí La constitució geológica de la provincia de Tarragona es poch coneguda y estudiada en relació à les demés provincies de Catalu- nya, y per aixó cal anar citant tots els datos, per insignificants que semblin, ab el fí d' ajudar à son eselariment.. Y encara ens cal manifestar que de tots els terrers que la cons— tituhexen el menys conegut es el paleozóich, sots qual denomina- ció s' engloven en comú y sens senyalament de nivells la potenta y extesa faxa de piçarres que forma el fonament de les serres de Poblet, Prades, l Albiol, Argentera y la comarcada del Priorat. En aquesta formació piçarrosa hi haurà indubtablement varis nivells, com ho demostra ja sa estructura física y son major ó me- nor grau de metamorfisme, pero son aquets elements poch fixos pera fer una divisió exacta. Avuy per avuy crech que no es possi- ble senyalar més divisió que la del silúrich superior, per pertanyer ú n'ell els únichs fóssils descoberts. Aquets son els graptolites que 's troben ab relativa abundor en les piçarres blanques y negres properes al célebre monestir de Po- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 blet, per demunt la font ferrosa de Villa Engracia. Entre ls exem- plars recullits son. ben caracterisats els Monograplus priodon Brov. y M. turviculatus Barr. Un detall que considero de gran importancia vull citar: entre les plaques de piçarra qu' en dita localitat vaig recullir n' hi ha una de color vinosa fosca, que presenta les taques ó macles carac- terístiques de les piçarres sotmeses al metamorfisme, Y no obstant y aixó s' hi couserven encare les impresions abundoses dels grap - tolites. Es aquest un fet que cal tenir en compte, ja qu. es prou sa- pigut que 'l metamorfíisme esborra quasi bè sempre els restos orgànichs que portava la roca abans de ser sotmesa à la seva àcció. Nostre consoci En Lluis M. Vidal había trobat ja abans de nosaltres les piçarres ab graptolites en les montanyes de Poblet, de manera que suposém hi haurà varis jaciments en la regió aquella, y potser que noves exoloracions descubrexen la existencia del si- lúrich mitjà, car hi hem vist piçarres de color vinosa per la banda de Montblanch, que 's confonen per son aspecte físich ab les del Ordovicià del Papiol, del meteix modo que les citades ab graptoli- tes, del Gothlandià, son del tot iguals ab les del meteix nivell que 's troben en la çona paleozoica dels voltants de Barcelona, Papiol, Cervelló, Brugués y Montcada. El día que s' estudie ab detenció aquella formació podrém veu- rer les íntimes relacions estratigràfiques, paleontológiques y tectó- niques que la unexen ab la dels nostres encontorns, donchs una y altre no son més que 'ls marges de la geosinclinal, à la que deu Catalunya sa formació. N: FONT Y SAGUE, PDre. Un púrfit lamprofir d' Ribucias (Provincia de Girona) Aquesta regió d' Arbucias forma part del macís granítich del Montseny, d' etat geológica post-carbonifera, segons el Dr. D. Jau- me Almera, essent atravessada per una porció de filons de diferen- tes roques eruptives, quin estudi potser intentaré algún día en con- junt, ó al menys n' aniré donant compte en aquest cButlletí/ à mida que 'm sía possible determinarlas, acudint, com ho he fet en el cas present, à l'experiencia y dictàmen de persbnes competents, Entre ls diferents tipos que tinch recullits d' allí, sempre 'm cridà l'atenció pe 'l sèu aspecte un pórfit (puig com é tal lo TS INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL. tenía), diferent per complert dels demés. Per fí, me determini à demanar à D. Ramón Adan de Yarza, especialista, com se sab, en el estudi microgràfich de roques, me fes el favor d' estudiarlo. Axís ho feu, contestantme qui el trobà molt interessant, essent un porfit: del grupo dels lamprofirs. Sa composició, segons dit senyor, es la segúent: feno-cristalls de hornblenda, destacantse en un magma - microeristallí compost d' elements de feldespats, que parexen ser paglioclases, de clorita (segurament per descomposició de dita hornblenda), y d' una gran cantitat de magnetita uniformement dis- seminada ó escampada. Se tracta, donchs, d'un pórfit lamprofir (camptonita) de horn- blenda. Els lamprofirs constituexen un grupo especial de roques, riques en silicats ferro-magnesians, de grà fi, holocristallines y de tipo es- pecial, que 's presenten casi bè sempre en forma de diehs ó altres petites inclusions. Se poden dividir, en general, en lamprofirs de mica, de augita y de hornblenda, segons sigan els feno-eristalls que hi dominan. La hornblenda, quan hi es en feno-eristalls, se presenta generalment en prismes allargats ben formats, ab fre- cuencia maclats, que à voltes se converteix en una substancia elo- rítica. Els feldespats, que no acostumen à presentarse à l'estat de feno-cristalls, son generalment l'orthosa (en les denominades vo- gesites) y les paglioclases (en les camptonites), aquestes, moltes voltes difícils de determinar. Com à elements àccessoris s' acostu- man à trobar la pirita y la magnetita. En l'obra de Alfred Harler, traduida per O. Chemin, ePetro- graphie. Introduction à l'étude des roches au moyen du microsceo- pe, se citan diferentes localitats en les que se han senyalat roques d'aquesta familia. La que aquí ens referim, pareix esser del tipo de la comptenita que, diu, se troba en el disticte d' Assynt, en el Sut- herland, tant per la descripció qu' en dona, com per lo que 's veu en el grabat que acompanya de la preparació microgràfica. L' aspecte del lamprofir d' Arbucias es el de un pórfit de grà fi, de color vert fosch, destacantse els feno-eristalls negres, brillants, allargats prismàtichs, alguns maclats, de la hornblenda. Se troba atravessant el granit en un filó de pochs centímetres d' espessor, Y bastants metres de llargada, à l'esquerra del camí que d' Arbucias condueix à Sant Segimont del Bosch, aprop del regareny ó petita riera que vé de la part de la casa de camp anomenada Can Riera. Barcelona, Abril de 1909. LL. Tomàs I : 4 L I INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL D Excursió dels alumnes de L'Escola de Mines Als distingits geólechs D. Ramón Addn de Yarza, d D. Florentí Az- peitia y d llurs alumnes de la Esco- la de Mines: Després de vostra carinyosa invitació mostrantme el goig ab que veuríiau que vos hi acompanyés à les pràctiques que junts ana-— veu à realisar per if Aragó, me plau correspondre fent públich aquest mon agrahiment per les moltes atencions de que inmeres- cudament he sigut objecte, com també per haver conquerit variats conexements y valioses trovalles, adhue que per lo molt que tots vos interesseu per la Geologia de Catalunya, y que tants bons re- Corts vos dexú vostre anterior excursió d' antany, esperant vosal- tres y nosaltres que en l' esdevenir retornaréu à fer aquestes ins- truetives pràctiques à Catalunya. o Fa un any que la Institució procurà complàurervos en aquella excursió geológica, y que d' ella se 'n teu la corresponent ressenya en aquestes planes del Butlletí: donchs bè, pera que no quedin in- terrompudes aquestes ressenyes, jo vos donaré, distingits consocis, una descripció de la marxa de l' excursió de pràctiques de geolo- gia, dels alumnes de l' Escola de Mines de Madrid. El 24 de Març ens reunirem à l' Estació del Mitj-día pera arre- lar aquesta important excursió: jo en mitj de vosaltres me sentí unificat ú l' Escola, y si bè formalment no 'n soch alumne, no obs- tant jo 'm considerava com à tal, y un llaç d' afecte mí uní pera tota l' excursió, poguent seguiria ab aquell noble esperit de ver aficionat ó la Geologia. Durant aquest día resseguirem els voltants de Sigtenza, carac terisat per el Triàssich, ab regular inclinació cap à ponent, de poch espessor en conjunt y mo:t semblant al Triàssich de Catalunya. L' inferior ó Vosgià està representat per l' arenisca abigarrada: seguidament el MurchelEalE (Virglorià), de molt poch -espessor y podría esser que les caliçes que s' atribueixen à n' aquest pis fos: sin ja de la base del inmediat superior, com ja suceceheix en molts punts de Catalunya que del Triàssich inferior se passa al superior, 80 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL y aquest dubte el manifesto per no haverhi trobat els fucoides ca- racterístichs d' aquest nivell, adhue que la caliça es poch com- pacta y estratificada, à voltes tabular com la de nostre Reuper. Ab estratificació concordant seguexen unes margues irissades y roges, — carregades de cristalls de guix, en les que jo hi vareig recullir al- guns petits cristalls d' aragonit transparent: aquestes capes sens . dupte pertanyen al Reuper (Tyrolià), demunt de les quals hi co- rresponen les caracteristiques carnioles, ab grans espessors de do- lomia, ja roja, ja rosada, y fins de fosca, tota corcada y sens rastre de fossilisació. El día 25 resseguirem els voltants de Alhama d' Aragó, població tan coneguda per l' eficacia y abundó de les aigues termals, les que brollan en un conglomerat que 's pot atribuir à la formació mioeé- nica y que ab poca inclinació cubreix els estrats del Cretàcich que traspassan la població casi verticalment. En aquets estrats hi he trobat alguns fóssils en les capes margoses, mentres que en les ca- liçes es inútil el poguerne extreure ab perfecció: els fóssils més abundants son, entre altres, un Tylosthoma sp. y alguns equinids. Si bè no hi vareig trobar cap fóssil que precisés el pis d' aquestes capes, no obstant, estant ja reconegudes com del Cenomanià per - correspondre ab la metexa estratificació al nivell inferior ó sigui com à base una especie d' arlzoses ó arenisques blanques y roges compostes de quarç, feldespats aolinitisats ab petits fragments de mica: arxoses que en altres llochs se fan pertanyer també al — Cenomanià. Entre aquestes arenisques tan especials hi aparegué una capa d' ostres molt petites formant lumaqueles, y que al exte- rior està tota descomposta, d' un color verdós y de composició argilosa. Es importantíssim l' estudi tectónich d' aquesta comarca, car — les capes cretàciques estàn molt revoltes en poca extensió de te- rrer y l' inclinació dominant es cap à ponent. MosséN M. FAURA Y SANS. (Acabard) La INSTITUCIÓ CATALANA D'HisroRIA NATURAL Sols se deelara responsable de lo contingut en 1a Secció Oficial del seu Butlleti, deixant integra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. lmp. LA HORMIGA DE ORO.—Nuevya San Francisco 17, Barcelona. adinida l italians L4 ae de 0: il , di atmesos. Els pagos superio Del É letra de trans El dE ROS í S da Es Berie, Ctrojf 1 Euccnc de le l dera tural Hliory Ne (E. Ú Àj Mis ot . den.—Saint Louis (B. U A) The Lloyd Cincinati-Obio (E. U. A) Academy of pe Arts and Tètires. —Madison Vis(E U. 'he Chicago Academy ot Sciences. —Chicago (E. U ille des jeunes ce —Paris. Zoological ap len: Conehological i dors rG . I Musee Oceanografique de Mén OC E Institut Geologique de México.—México. missao do Serviço Geologico de leris Lisboa, Revista de Seiencias N cat di Poe, qe, Sa Societé de Natur Rasa ya i A nstit as de xi ah té de—Jurgen ens, Bes Nacion de— Buenos-Aires (Rep. Arg). —— El Sao ae re re Na aux a, ae NE: L any gay get 3 fectivas : na daca Sr. Tresorer dela — BUTLLETI INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 BPOCA — BARCELONA, NOVEMBRE-DESEMBRE 1909 —ANy VI.—Núms. 8-9 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 4 DE NOVEMBRE DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert A les 21 horas y 50 minuts el Sr. President obrí la sessió en que hi assistiren els socis Srs. Maluquer (S.), Font y Sagué, Tomàs, Fe rrer y Dalmau (M.), Ferré y Gomis, Llenas, Duch y Vynn. —El Vis-Secretari llegí l acta de la sessió anterior, que fou apro- vada per unanimitat. COMUNICACIONS —El Sr. Maluquer (S.) donà compte de que un eczemplar de Lo- gia curvirostra que cedí temps enrera pe'l Museu ha sigut exami.- nat per el R. P. Navàs de Zaragoza, resultant pertanyer à una va- rietat nova que aquest senyor classifica com Vv. aragonica. —Se presentú un eczemplar d' del Lucanus cervus donat per el Sr. Serradell pera el Museu, notable per son gran desenrotllo, y ab el mateix objecte donà el Sr. Tomàs un fragment de galena sobre quartz, procedent de Montrós, Y el Sr. Llenas varis hermosos pólips pescats à Cap de Creus. —El Sr. Tomàs donà compte d' haber rebut de D. Lluis Marià Vidal pera la Biblioteca un exemplar del eInforme sobre una ins- tancia del Ayuntamiento de Pefias de San Pedro para alumbrar aguas subterràneas y un altre de eNota sobre un fósil del tramo Rimeridgense del Montsech (Lérida).o — El Sr. Ferrer y Vert llegeix un treball de D. Joaquim Codina que-va encapsat ab el títol de eUn bon bolet... En ell fa la des- 82 . INSTITUCIÓ - CATALANA D'HISTORIA NATURAL cripció del Polyporus tunetanus Patouillard, especie nova per Euro- pa, ja que sols habia sigut trovada à Bons y que l' autor ha recu- llit úà La Sellera (Girona). El mateix Sr. llegeix un treball propi sobre eEspecies del géne- ro Silpha, enumerant totes les trobades fins avuy dà Catalunya. cc El Sr. Llenas exposa la conveniencia d' adquirir un bell eczemplar del Passer Hispanolensis pera el Museu de la Institució Y que actualment es propietat del Sr. Soler y Pujol, fundant sa peti- ció en esser aquesta especie bastant rara à Catalunya. Y no haventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 24 horas 80 minuts. SESSIÓ DEL 2 DE DESEMBRE DE 1909 Presidencia de D. Felip Ferrer y Vert El Sr. President obrí la sessió à les 21 horas y 55 minuts ab l' assistencia dels socis Srs. Delgado, Font y Sagué, Bofill, Llenas, Maluquer(J.), Fàbregas, Ferrer y Dalmau (M.), Aguilar-amat, Duch, Ferré y Gomis, Tomàs, Maluquer (S.), Soler, Vynn, Ventalló y Vin- tró, excusant l'assistencia y essenthi representats els socis senyors Tarré, Serradell, Sagarra, Comabeila, Maluquer (Ll.), Ragué, Ba- rrera, Rosals, Camprubí, Valls, Salvany y Noguera. .Llegida l'acta de la sessió anterior, s' aprova per unanimitat. COMUNICACIONS —Mossen Font y Sagué cedeix pera el Museu un exemplar de fiuorina eristallisada procedent de Papiol. —El Sr. President dona compte del fallo del Jurat calificador nomenat pera examinar els treballs presentats en el Concurs obert per la Institució durant el present any y del que resulta pre- miat ab el primer premi el treball que porta per títol eMinerals de Cataiunyar, ab l'accésit el titolat eAssaig monogràfich sobre les Cieindeles de Catalunya:, y ab un premi extraordinari el treball quin títol es cAplech de noticias sobre 'ls molusehs marins de Ca- talunya y Catàlech provisional dels mateixos. 2 També manifesta que el repartiment dels premis s' avisarà opor- tunament. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 83 — El 8r. Tomús comunica que la tremolita que sols havia sigut citada àú Catalunya en la localitat de Gualba per Mossen Font y Sagué, havía sigut trovada recentment ú Montlude (Vall d' Aràn) per el consoci Sr. Llenas, Afegeix que junt ab el Dr. Almera había trobat la calissa mag- nestana anomenada diche pells francesos, en forma de capes, ú la comarca del Vallés y que dit mineral 's troba també à Calafell en forma de nóduls. —El Sr. Maluquer (S.) manifesta que son Sr. pare D. Joan cassà días passats al Prat del Llobregat un hermós exemplar del Phalacro corga carbó, que cedeix pera el Museu. RENOVACIÓ DE JUNTA —El Sr. Ferrer y Vert fa avinent als presents que, atenentse ú io disposat en els Estatuts de la Institució, en la present sessió, últi- ma de l'any, deu renovarse el Consell Directiu pera 1910. Diu que en la última sessió de Junta Directiva va acordarse presentar als Srs. socis una candidatura pera sa orientació. El Sr. Bofill proposa que la candidatura presentada per el Con— sell Directiu sigui elegida per aclamació. El Sr. Tomàs manifesta no estar conforme ab aquet procedi- ment y demana sigui elegida previa votació, acordantse axís y ai- xecantse la sessió durant 10 minuts pera que 'ls Srs. socis es posin d' aeort. Represa la sessió, s' efectúa. la votació, quin escrutini dona per resultat la elecció del seguent Consell Directiu: President, Salvador Maluquer y Nicolau, Vis-President, Joan Bta. de Aguilar amat y Banús: Secretari, Frederich Vynn y Ellis, Vis- Secretari, Robert Ferré y Gomis, Tresorer, Lluis Soler y Pujol, Bibliotecari, Llorens Tomàs, Conservador del Museu, Ignasi de Sa- garra y de Castellarnau, Vocals, Mossen Norbert Font y Sagué y Miquel Ferrer y Dalmau. No aventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió à les 22 hores 45 minuts. 84 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL NOTES PERA LA dLORA MONTGERRA TIMES pel R. P. Adeodat Marcet, 0. S. B. THALICTRUM MINUS L. Var. SUBCUNEATUM Pau. var. nov. Foliis basi cuneatis, trilobatis, lobo medio mucronato, lobis sub- ovatis, acutiusculis, margine subtus reflexo. Montserrat, en varis punts, especialment en el camí de l' ermita de la Sma. Trinitat à Santa Cecilia. El Thalictrum minus L. es sumament polimorí, Y noto que tots els autors se veuhen embolicats quan traetan de destriar les moltes sub-especies y varietats en que l' han dividit: jo crech que no exis- teix en realitat més que l' especie lineana, essent tot lo demés for- mes que 's separan més ó menys del tipo. A Montserrat s' hi han citat el Th. odoratum Gr. et G., Th. pubescens Sehl. (non DC.). Th. fetidum YVF£. (non L.) y les varietats noves montserratense Pau y subcuneatum Pau. El Th. fectidum lo cità ú Montserrat Pourret (YVE. Prodom. III, 956) y les altres formes existeixen en mon her- bari montserratí, mes dech confessar que, habent observat ab cons- tancia, esperonat per l amich Pau, infinitat d' exemplars de dife- rents indrets de la montanya (lo que m' ha sigut fàcil per abundar molt dita especie en Montserrat), no he trobat casi dos exemplars iguals, puig, encare que en alguns se presentan molt típichs els ca- ràcters morfológichs de les varietats montserratense y subcunea- tum, se donan totes les gradacions possibles d' una forma al altra d' entre totes les citades à Montserrat. La que més constant se pre- senta es la var. montserratense Pau. Arabis auriculata Lam. Planta rara à Catalunya y que Costa cita solsament de l' alta montanya. L' he trobada à les vores de la carretera de Santa Cecilia y en el camí de la font de les Guilleumes, baixant fins als 300 mts. sobre fl mar. També 1: he trobada als vol- tants del Miracle (Solsona). Linum Ortege Planch. Ortega donà aquesta planta com à L, su/- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 fruticosum L. y realment tè molta afinitat ab ell, ó millor dit ab el L. salsoloides Lam, que 'ls autors catalans habían pres per L. suf- fruticosum, confonentlos entre sí, fins que 'l Dr. Cadevall feu re- marcar bè les diferencies entre ells. La planta d' Ortega es molt més gracil, ab rams florifers molt allargats, etc. Les flors, desconegudes per YVE. (Prod. III, 547), son com les del salsoloides, encare que un xich méspetites. En l'herbari de Boutelou existia, segons VVill- Romm (1. c.), una planta procedent de Montserrat que dit autor re- fereix 4 aquesta especie. Jo l'he trobada en la via del Cremallera aprop de Monistrol y en el camí dels Degotalls, presentant en ab- dós llochs els mateixos caràcters morfológichs, malgrat de vegetar en condicions mesológiques completament contraries, puig l' un lloch es pedregós, àrit y soley, mentres que l' altre es bona terra, relativament humit y ombrívol. Spergularia rubra Pers. B Atheniensis Heldr. et Sart.—S. Athe- niensis Ascher (ut sp.)—S. campestris YVE. (Prod. III, 165). Planta fins ara donada del centre y mitjdía d' Espanya y qual troballa en Catalunya confirma la sospita de Costa (Suplem. 14, N. B.). Es abundant en els curriols dels horts interiors del monastir de Mont- serrat. Erodium rupestre Pourret. Fins al present aquesta especie es exclusiva del Montserrat, puig totes les cites de VVilllomm, com si fossen localitats diferentes, no son més que diversos indrets de la mateixa montanya, y la cita Pefíiagolosa es error del Herb. madriten- se que engany 4 VVillsomm (Pau, Notas bot. V. 14 y Suppl. Prod. VVE. 265). Crech que deu conservérseli à aquesta especie lo nom de erodium rupestre, puig ab aquet nom específich baix el genre Gera- nium fou descrita per primera volta per Cavanilles (Diss. IV, 225, tab. 90, fig. 8), si bè que l Héritier l' había dibuixada avans (Geran. monogr, t. 2) ab el nom de Geranium supracanum, pero sens do- narne la descripció. ACER CADEVALLI Marcet. sp. nov. Arbor medioeriter excelsa, ramis divaricatis, flores apparentes simul cum foliis, sed ante perfectam foliationem. Foliis juvenilibus supra glaberrimis, subtus valde pubescenti:villosis, adultis papira- ceis supra reticulatis, glabris, viridibus, subtus cinereo-tomentellis, 86 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL presertim ad nervos, basi cordatis, profunde et inzequaliter. 5-loba.- tis, lobis sinu acuto separatis, lateralibus minoribus, omnibus acutis, cuspidatis, laxe et grosse dentatis, pedunculis limbo equan- tibus ve. paululnm minoribus, glabris: floribus 12-15, corymbosis, pedicellis rufescentibus, glabris, calice profunde 5-partito, divisio- nibus spatulatis, apice crenatis, petalis ellypticis-oblongis, subacu- tis, calicem valde superantibus, staminibus oeto, inclusis, ovario dense et longe lanuginoso, stigmatibus puberulis, valde exertis: fructibus parvis, coecis oblongis, carinatis, perinflatis, transverse sulcatis, supra sat dense pilosis, pilis albis, rigidis, alis faleifor- mibus, basi angustatis, apice ut plurimum superpositis. Montserrat, camí de St. Geroni en el Pla dels aucells. ACER CADEVALLt Marcet (Fulla y fruyt grandor natural) Aquesta especie tè alguna afinitat ab l. 4. hispanicum Pourr. — A. Valentinum Pau sec. Paxl ad. Engl.) , del qual, no obstant, se diferencia ú primera vista, segons una mostra enviada pe'l ma- teix Dr. Pau, per tenir les fulles velloses de la part de sota, els lóbuls més llarehs y més punxaguts, fruyts ab el nudi molt oblonch, més carenat, ab pels llarchs y rígits en la part contigua à les ales, aquestes en forma de fals, etz. Més semblant encare al 4. grana- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 87 tense Boiss. (Prodom. III, 561), pero's diferencia bè d' ells pe'ls estams no surtits de la flor, per la forma y pelositat del fruyt, per la forma de les ales, etz. L' amich Pau (in litt. ad me) creu que son A. Valentinum no es sinónim del 4. hispanicum Pourr, com pretén Pax en la monografía de 1a familia, puig es poch verosímil que Pourret cone.- gués la planta de Valencia descrita pe'l Dr. Pau. ACER OPALUS Mill. var. stenopterum Pau. var. nov. Folia maxima, coriacea, 3-loba, alis samarum erectis, paralle- lis, angustioribus. Montserrat en l' ermita de Santa Magdalena. Acer Opalus Mill. f2 grandifolia. Differt a typo alis samarum basi retractis, foliis permagnis, subcordatis. Montserrat en el camí de la Mentirosa. CYTiSSUS PATENS L. Var. oaycarpus. Pau. Var. nov. Differt a typo legumine lanceolato, apiculato. Montserrat, aprop de Can Massana. Medicago tribuloides Desr. f£ longepedunculata Pau. Peduncu- lis fructiferis perlongis folia valde superantibus. Montserrat, San- ta Cecilia. Caucalis leptophylla L. A Catalunya sols ha sigut citada ab certesa per Costa en el Montsant (Supl. 82), puig de les cites de Colmeiro, Boutelou y del Herb. madrit. son duptoses les dos últi- mes y massa vaga la primera. La trobi l'any passat en la via del Cremallera. Ferula communis L. Colmeiro cita.ab vaguetat aquesta especie à Catalunya y Boutelou à Montserrat, mes ni l'un ni l'altre m' haurían mogut 4 inelóurerla entre les plantes de Montserrat, puig sabém tots la fe que "ns mereixen les cites d' abdós autors, si jo ma- teix no l' hagués trobada, encare que un xich passada ja, en sufi- cient bon estat pera esser determinada ab certesa en el camí de Can Gomis. (Montserrat). 88 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL PTYCHOTIS STENOLOBA Pau. sp. nov. Planta glaberrima, radice conica, flexuosa et penetrante, caule erecio 40-60 c. m. solido, striato, fere a basi 4-6 ramoso, foliis ra- dicalibus longe et ad insertionem late petiolatis, pinnatisectis, 3-5 segmentis, patulis, ovatis, profunde incisis, lobatis:, lobulis apice obtusis, foliis caulinis vaginatis, sessilibus, bipinnatisectis, laciniis longis, filiformibus, canaliculatis, cuspidatis: pedunculis umbeli- feris ante forationem perfectam nutantibus, umbella 8-12 radiata: radiis sat ineequalibus, gracilibus, glabris, umbellulis involueratis, involucellis 2-3 phyllis, cuspidatis, pedicellis floralibus superan- tibus, floribus insequaliter pedicellatis, calice duplo majoribus, petalis niveis. Falda oriental de Montserrat. No es escassa en els ermots, vinyas, etc. Se distingeix à primera vista en que tè triple ó quàdruple més llargas les fulletes del involueret que la Pt. heterophylla, pujant més altes que les coroles. Galium Gerardi Vill. f.2 longipes Pau. Pedunculis florigeris perlongis quam in typo. Montserrat, camí de las Covas ronyosas. Tè l'aspecte de G. Gerardi Vill., var. tenuissimum Lange y de G. corrudefolium Vill. ab els quals podría confóndrers, pero 's diferencia per les fulles inferiors més amples, coroles més grans, lóbuls llargament mucronats ó aristats. Del G. erectum Huds. se diferencia per les fulles rameals estretes, pedúnculs florifers drets, molt més llarchs, etz. Vetaquí dos formes, el G. erectum Huds. y 'l G. Gerardi Vill. que no semblan tenir altres diferencies que les produhides per la més ó menys sequetat del lloch ahont vegetan: lo mateix que la diferencia entre 'l G. Gerardi y 'l G. fruticescens Cav. es produhida pe'l terré aridíssim ahont se desenrotlla aquet últim. SCABIOSA COLUMBARIA L. var. viduiformis Pau. var. nov. Planta glaberrima: foliis radicalibus Sc. maritime L., foliis ramorum ut in Pyenocomon rutefolium Hifg. Montserrat en la vía del Cremallera. Tè les fulles de Sc. maritima, ab la qual podría confóndrers molt facilment, si no 's veyan els fruyts, que son de Sc. columbaria, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 89 X CONIZA FLAHAUTIANA Senen (E. Canadense xx C. ambigua Sen.) Abunda en els horts interiors del monastir de Montserrat. Sembla que 's tracta del E. crispum. Pourr. — E. linifolinum VV., que es la planta que Costa (Flor. Catal. 120) diu comunissima desde '1 litoral à Figueras, ERIGERON ACRIS L.. var, asteroides DC.—.E. podolicus Pau (non Bess.) VVilllomm (Supp. 75, n.. 1278), després d' haber posat un inte- rrogant devant del susdit nombre, anyadeix: eVix crederem, plan- tam hispanicam ab E. acri specifice differre et identicam esse cum specie Besseriana.2 Y 'l Dr. Pau me diu en una carta respecte à la mateixa planta: eSegún los autores que ví después de haber publi- eado en mis primeros trabajos botànicos bajo E. podolicus Bess. esta planta, siguiendo 4 Lange que la citó en el reino de León, el E. po- dolicus de Reich. es el E. acris L. B. asteroides DC., y el verdadero E. podolicus Bess. es una subespecie del E. acris L.—E. asteroi- des Andry (non LamE.)o A Montserrat l'he trobat no escàs en las voras de la carretera de Santa Cecilia, LEUCANTHEMUM VULGARE LamÉ. var. ageratifolium Pau. Planta nova per Catalunya y que he trobat bastant extesa. per la montanya de Montserrat. La forma de la corona dels aquenis marginals, que es semblant à la que presenta '1 llim del càlzer de la Valerianella Auricula DC., fa sospitar si 's tracta de la var. auri- culatum Peterm. X HIERACIUM MARCETI Pau (H. Lyehnitis X Neocerinite Pau). hyb. nov. Foliis radicalibus spatulatis, longe attenuatis, squamis obtusius- culis, interioribus non longe lanceolatis ut in H. Neocerinthe Fries. Montserrat, en el camí de Can Gomis, 90 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL HIERACIUM MURORUM Xx Neocerinthe Pau. hybr. nov. Foliis ovatis, membranaceis et tenuibus ut in H. murorum L., foliolo caulinari et inflorescenti ut in H. Neocerinthe Fries, squa- mis anthodii cuspidatis. Herb. Paul. Montserrat. HIERACIUM POLYBRACTEATUM Pau. sp. nov. Foliorum forma simile H. stenophyllo Pau, sed robustius, majus floribundum, pedunculis dense nigro-glandulosis, stylis nigris. Planta magis villosa. Herb. Paui. Montserrat. HIERACIUM NOBILE GT. et G. var. farinosum Pau. var. nov. Caule hirsuto, foliis cuspidatis, pedunculis et squamis farinosis. Habitus H. Lamyi F. Seh. Montserrat en el camí de Can Gomis. HIERACIUM NOBILE GT. et G. Var. subeequale Pau. var. nov. Differt a preecedente foliis caulinis a basilaribus parce minori- bus, braeteis longe cuspidatis, caule minus villoso. Habitus H. Che- valieri T. et M., sed foliorum descuit daiecse, Montserrat en el camí de Can Gomis. Les formes d' aquet genre que existeixen en mon herbari y les que 'ls autors han citat de Montserrat que no possehexo son innom- brables, presentant tals variacións y transicións, qu: estich segur que se 'n veuró un bull el qui vulga treure 'n l'entrellat. Per aca- barho d' arreglar, aquet istiu han vingut ú Montserrat dos extran- gers, que per referencias sospito serían dos botànichs francesos ben coneguts, els quals segurament vingueren pels Hieracium, puig després qu: ells passaren, apenas n' he trobat un per remey, allí ahont els altres anys n' estaba ple. jVeurém quàntes novetats ne surtirànl Jo per ma part desd' ara determino posar per rótul del gros volúm d' aytal Bone que Eeea en mon herbari el famós dis- trens ú Hic don imiite adest: verum si laberis intus, non labyrinthus erit, sed labor intus erit. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL: 91 Myconia borraginea Lapey. Abunda aquesta interessant especie en totes les roques ombrívoles de Montserrat, especialment en les torrentades, baixant fins als 400 mts. sobre 'l mar en la vessant oriental. Pero no es sols pera citarla de Montserrat el motiu de fer menció d' ella, sino principalment pera tornar per la gloria d'un dels primers botànichs catalans que recorregué herboritzant nos- tra montanya, el Dr. Francesch Micó, metje, honra de la ciutat de Vich, ahont vejé la primera llum y ahont exercí sa carrera prime- rament, passant més tart à exercirla à Barcelona. A Micó li ha pas: sat ab l' orella d' os ó Auricula ursi, com ell l'anomenaba, lo que à Colón ab l' América: ells treballaren, y altres se n' emportaren la gloria. La planta que íns ocupa fou trobada per primera vegada à Montserrat pe'l Dr. Micó, com assegura Lapeyrouse (Hist. abrégé des Plantes des Pyren., p. 115). Després de dir quí aytal planta no pot permaneixer dintre 'l genre Verbascum, en el qual la colocà Linneus, y després de demostrar que es just que '1 genre nou que d' ella deu formarse porte '1 nom del botànich que primer la va des- cubrir, anyadeix: eVoici comment Tournefort parle de Mycon au asujet du Montserrat et de l' Auricula ursi Myconi: In ipso (Monte- serrato) nascuntur rariores plantae, etiamsi errorum magis quam mbotanicorum peregrinationibus celebretur. Quamplures ex his des- ocripsit olim Franciscus Myconus medicus Ausoniensis, qui in Bar- acimone degebat ante plures annos, quas hodie plame ignoraremus, anisi ad Jacobum Delechampium egregius ille vir eas perhumane mi- .vsisset.e Lo qual no es contrari à lo que diu D. Pere Felip Monlau en la vindicia que fa d' aquesta planta en una nota als eElementos de Botànica por Aquiles Richard traduits pe'l mateix Monlau. cNo xfué en ellos (Pirineos), diu, donde se halló por primera vez, sino 2que fué en la antigua Ausetania,) puig que la montanya de Mont- serrat pertenexía allavors al bisbat de Vich. da . Linneus batejà l' Auricula Ursi ab el nom de Ver bascum Jo és L. (Cod. 1416) y dintre aquest genre quedà fins que Ramond (any 1804) digué que no podía permanexer entre 'ls Verbascum, y l' any segúent (1805) apareix ja el genre Ramondia creat per Richard pera nostra planta. ajOh felia Ramondl exclama ab fina ironía Bubani, 2jQuam dignam coronam tuos obtinuerunt laboreslx . Ab quànta injusticia Richard donà à la planta de Micó el nom de Ramondia pyrenaica ho: demostra llargament el Dr. Monlau 997 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL (1. c.), del qual n' extractaré algún paragraf, pera no allargarme massa. Comensa dient que la descripció de Richard es molt exacte, y anyadeix: 4Pero nunca perdonaremos à Richard el que, haciendo sun nuevo género de esta planta, haya menoscabado, en obsequio :de Ramond, la memoria del Dr. Micó, quien ha sido indudable- mente el primer botànico que la descubrió y à quien Delechamp, 2Corresponsal suyo, la había dedicado muchos afios antes. Estamos xseguros que si Mr. De Candolle (un dels autors de la Flore fran- acaise ahont se publicà la Ramondia pyrenaica Richard) hubiese xtenido que separar esta planta de los Verbascos y formar de ella sun género nuevo, no la habría dado otro nombre que el que este 2Sabio filologista nos autoriza à darle, insiguiendo las juiciosas re- aglas de su Teoría de la Botànica descriptiva.2 La segona de les regles de De Candolle diu que, quan d' un genre se treu un grupo d' especies pera formarne un de nou, s' ha d' atendre si entre les especies que han de formar elnou genre, n' hi ha alguna que porte un nom sustantiu, y en aquet cas, del nom sus- tantiu s' ha de formar el nom genérich del nou grupo. D' aquí de- dueix molt acertadament Monlau que cel Verbascum Myconi L. que edebe separarse de los Verbascos..., constituyendo un género nue- 2vo, deberà llamarse Micona, por ser un nombre sustantivo y no aexistir género alguno de este nombre (1).2 Y continúa Monlau: eMr. Richard al dar nombre ó esta planta ha incurrido en dos grandes faltas, quebrantando dos cànones del inmortal Linneo. a Una de ellas es imperdonable, pues versa sobre el cànon 288 de la 2 Filosofia botànica de aquel autor. Dice así: Nomina generica ad 2 Botanici optimi meriti memoriam conservandam constructa, sancte 2servanda sunt.... Este cànon se hace extensible no sólo à los nom- 2bres genéricos, sí que también à los específicos, pues tan digno de memoria se hace el botànico que da origen à un género, como el 1que enriquece à éste con una especie. A màs de que el Dr. Micó es aaquí el descubridor de la planta, única en su género.... Si à lo menos nos hubiese conservado el nombre específico, tendría algú) disimulo: pero es imperdonable el que haya echado en olvido el nombre del ilustre botànico espafiol, para dar à la especie el de 2pyrenaica, que està pésimamente aplicado.2 Realment ni la planta — (d) Deu advertirse que la Myconia Chrysanthemum Sehultz de les Come postes es posterior (any 1836) à la Myconia borraginea Lapey. (a. 1818). SINSTI TUCIÓ CATALÀNA D'HISTORIA NATURAL 98 es exclusiva dels Pirineus, ni sisquera fou allí ahont se trobà per primera vegada. Sintetisant, donchs, podém dir que 'l nom de Ra- mondia pyrenaica va esser donat ab molt mala sombra yY "1 genre Ramondia nasqué mort legalment per faltar Richard à les regles . de nomenclatura botànica vigents en aquella época. Y dexém al. doctor Monlau que se les arregle ab Mr. Richard (puig tè molta gracia la banderilla final que li clava), pera passar ú un altra questió, la filológica. El nou genre sha de ser Myconia, com diu La- peyrouse, Micona, com l' anomena Monlau, ó Mycoa, com vol Bu- bani2 Jo, atenent é les regles donades pe'l Congrés botànich de Viena (1905) respeete à la formació de noms genérichs ab els patro- nímichs (Cap. III, sec. 8, $. 8, art. 25, recom. IV, a.), diría Micoa, mes ha de tenirse present la costúm antiga de llatinisar els noms propis, ademés de que no sabém cóm se firmaba el Dr. Micó en sos escrits y quan escribía als seus amichs. Axís es que, salvo meliori, crech s' ha de conservar el nom 4 la planta que "ns ocupa tal com lo va donar Lapeyrousse, qui fou el primer que creà el genre My- conia. La sinonimia pot dori del modo seguent, Seguint l' ordre eronológich: a Verbascum Myconi L. (Codex 1416). Ramondia pyrenaica Richard. (ap. Pers. Ench. 1, 216 y DC Prod. IX. 272). Myconia borraginea Lapey. (Hist. abr. des pl. des Pyr. 115). Chaixia Myconi Lapey. (Suppl.) Myconia borraginoides, Bub. (Flor. Pyr. I, 525). Micona aretotis, Monlau. (Elem. de Bot. por Rich. trad. por Monlau). Ramondia Myconi, F. Sehultz. (Herb. norm. n. 821). Ramondia Micoi, Pau. (Bol. Soc. Arag, t. VII, 106). VERONICA TEUCRIUM L. var. MARCETI Pau. var. nov. Planta valde similis V. prostrate L. var. fruticarpe SmF. ex - Transilvania, sed ab ea differt foliis omnibus laciniatis, corolis et t stylis majoribus. Montserrat en el plà de Sant Miquel. Rara. En el Miracle l' he trobada molt abundant, barrejada ab la V. tenuifolia Asso que hi es abundantíssima. La planta del Miracle tè les coro- 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL les més grosses encare que la de Montserrat. Ab els exemplars existents en mon herbari procedents de Montserrat, Olesa y "1 Mi- 'racle pot formarse una escala bastant complerta respecte à la divi- sió de les fulles, passant casi insensiblement de la V. Teucrium de fulles senceres 4 la V. tenuifolza Asso var Cadevalli Pau de seg- ments foliars capilars. TEUCRIUM CAPITATUM L. Var. ANTHENATUM Pau. var. nov. Flores laxi, bracteis spatulatis, longe petiolatis. Montserrat, vessant occidental aprop de la Vinya nova. Es semblant al T. car- thaginense Lange. AMARANTHUS SILVESTRIS L. (sec. Coste, Flore française III, 1758). A. silvestris Desf. Me sembla que regna bastanta confusió entre ls autors respecte à aquesta especie. La planta de Montserrat es Conforme exactament é la figura y descripció de l' abbé Coste (I. c.) baix lo nom d' 4. silvestris L. (an A. viridis L2) y tè ademés los caràcters del A. viridis L. efolia margine membranaceo-rubicundo, acaule rubro, recto, striatos, que, segons Costa (Flor. de Catal. 211), troban ú faltar Grenier y Godron en el 4. Blitum d' Europa, pera ser igual al 4. veridis L. VVillEomm (Prod. I, 277) dona al 4. viri- dis L. entre altres caràcters efoliis... obtusissimis vel emarginatis... aglomerulis... superioribus in spicam terminalem ereclam, elonga- tam, densam congestis,, que no veig cóm se pot conjuminar ab lo de Coste (1. c.), caràcters aquets que tampoch convenen à nostra planta, que tè les fulles agudes, tot lo més algunes quelcom obtu- ses, y 'ls grupos de flors son tots axilars. Boutelou cita à Montse- rrat un 4, viridis Mod, que segurament voldrà ser l' A. vtridis VV E. (nou L.) (Prod. 1. c.) El fer Coste creació de Linneus l' 4. silvestris deu ser errata de imprempta ó un lapsus calami fàcil de sufrir, puig veig que tots los autors lo fan de Desfontaines. Lo que no '3 comprén tan facil- ment es l' embolich que 'ns fa VVillgomm ab l' 4. viridis L. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 X QUERCUS MARCETI Pau (Q. Ilex X Robur Pau) — an Q. llez X sessiliflora Marcet2 hb. monts. nov. hybr. Arbor medioeris, gracilis, ramis gracilibus, patulis, laxe folia- tis, ramulis, petiolis et pedunculis luteo-tomentosis: foliis peren- nantibus, perlongis quam latis, (longitudo 8-12 c. m., latitudo 3-4 c. m.), petiolatis, (petiolo 1 '/, c. m.) subopacis, supra leste viridi- bus, subtus albo-tomentosis presertim ad nervos, basi cuneatis, sub- integris, vel a primo tertio rude et laxe dentatis, dentibus et api- ce mucronatis, margine paululum crispatis, fruetibus pedunculatis, axilaribus, pedunculo foliorum petiolo equante, glande parvissima, oblonga, apice conico et sat porrecto, cupula ferè omnino inclusa, apice exerto. Montserrat en el canal dels Avellaners. El Quercus més semblant à nostre híbrit (per la descripció, puig no he vist l' exemplar), es el Q. alpestris Bss. (Prod. I, 240), pero la planta montserratina es de fulles perennes y "1 marge de les ma- texes rara végada es una mica ondulat, mes se diferencia encare del Q. cerrioides VVE. et Costa, per tenir les fulles íntegres, no pin- natifides, fruyt pedunculat, petit y tapat completament pe'l didal. BRACHIPODIUM RAMOSUM R. SCh. Var. PLANIFOLIUM Pau, var. nov. Viride, majus: foliis planiusculis, debilibus, spiculis elongatis, margine membranaceo. Montserrat en el camí anomenat Dressera de las monjas. ApEODAT F. MARCET, O. S. B. Montserrat, Mars 1909. 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL NOTAS COLEOPTEROLOGICAS I Especies del genre Siloha L. Juntant materials y dats diversos pot establirse al present per Catalunya el segtient catàlech de las especies d' aquest genre: S. obscura L.—Poch freqiient encar que d' àrea molt extensa. Bar- celona, Masnou (coll mihi), Besós, Pirineus, iNurial (Aguilar- amat). S. puneticollis Luc. hispanica Rúst.—Es trova tot sovint à n' els excrements. Barcelona, Prat del Llobregat, Badalona, Mon- cada (coll. mihi), Pirineus. S. granulata Thunb. tristis III. —Molt comú per tot arreu sobre els excrements y animals morts. Durant varis anys hem obser- vat ú les vores del Besós pe 'l mes de Maig sas larvas més ó i menys nombroses. S. tyrolensis Laic. —El tenim de Nuria (coll. Aguilar-amat). Gorja del Cremal (Ferrer y Dalmau). S. tyrolensis v. nigrita Cretuz —Un exemplar de Nuria en ma col- decció (coll. Aguilar-amat). Pirineus. (Antiga, Martorell y Pefia). S.:tyrolensis v. ambigua Graells. —Nuria (coll. Aguilar-amat). Aquesta varietat fou recullida à la Vall d' Aràn y Andorra per en Miller (D.) S. Olimeri Bedel. granulata Oliv. — Bastant general. Quiscun de 'ls exemplars d' aquesta especie coincideixen ab els que' en Reitter (1) deserigué baix el nom. de v. unicostata referintse à exemplars del Marroch. No son precisament de tamany més gran, com aquell autor refereix, empró sí molt més fina- ment puntejats, sense qu' els punts grossos siguin més petits que 'n els exemplars típichs: las dos linias internas son ente- rament planas y l' externa careniforme. F. FERRER Y VERT. Novembre de 1909, (1) Deutsch ent. Zeitschr. 1884, p. 58. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 UN BASALT AB HORNBLENDA de la regió volcànica de ia Provincia de Girona La regió volcànica de la provincia de Girona de la nostra Cata- lunya es realment tant important per l extensió que comprén, yY varietat de productes que l' integran, com poch estudiada encar, quant menys en els seus detalls. El primer que la donà à conéxer fou, com se sab, un català en 1796, el distingit naturalista D. Fran- cesch Bolós: demprés d' ell diferents autors se n' ocuparen, devent fer coment d' els tres últims treballs coneguts per la sèva impor- tancia. Lo any 1904 el Rnt. M.P Joseph Gelabert, Pbre., publicà el seu llibre cLos volcanes extinguidos de la Provincia de Gerona,2 en el que estudia tota la regió y els seus productes, en 1907 aparegué en el eThe American Journal of Science: (vol. 24 September) el follet titulat eThe Catalan volecanoes and their rocEs,o obra del Dr. Henry S. VVashington, treball curt, pero molt substanciós, ahont l' autor, ab la competencia que tè tan reconeguda, fa l' es- tudi quimich y micrografich de las principals roques que va recu- llir en la regió, y finalment en el matex any 1907 sortí la Memoria de la Real Societat Espanyola de Historia Natural, eFormaciones voleúnicas de la Provincia de Gerona2, per els senyors Calderón, Cazurro y Fernàndez Navarro, que serà d' aquí endevant el punt d' ahont deurún partir tots els estudis é investigacions que 's vul- guin fer. Un dels afloraments volcúnichs, ó millor dit, corrents, basalteas, per cert citat per primera vegada en l' obra de que acabém de fer esment, es al terme de Sant Feliu de Buxalleu, un dels punts de la ratlla exterior del perimetre de la regió volcànica, quant menys per lo que fins avuy se coneix. A punt ja de sortir la sèva esmentada obra, ne tingueren noticies los senyors Calderón, Cazurro y Fer- núndez Navarro, per lo que no pogueren estudiarla en situ y sol- sament examinar alguna mostra que ls hi enviaren. Dono aquet detall, perque axó, juntament ab la manera especial en que 's pre- senta la corrent, pot explicar perfectament la determinació per ells donada, quelcom diferenta de la que pareix esser realment. En dit terme, donchs, y aprop de la casa anomenada Molí d' en Pons, en el fons d' un petit barranch, que avuy aprofita una co- rrent d' aiga convertintla en un torrentet, orientat poch més ó 98 i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL menys de N. E. à S. O., se presenta la corrent basàltica. Tindrà d' ampla de uns dos ó tres metres per altres tants de profunditat ó grux, sense que sàpiga la sèva extensió, puig que aviat desaparex de la vista. Me digueren allí que reaparex en un caseriu distant com una mitja hora, mes no me ha sigut possible comprobarho, Y per tant, en el cas de ser cert, no sé si serà continuació d' aquesta matexa corrent ó se tractarà d' un nou aflorament. El color del basalt es gris fosch casi negre, pesant, oferint una particularitat à que avans m' he referit, Y que no sé s' hagi fet pre- sent de cap altre basalt d' aquesta regió, y que se observa en al- guns afloraments porfidichs, y es, que la part que està en contacte ab las parets, quí aquí es el granit, se presenta formant una massa compacte, sense cap cristall porfidich, anant aparexent aquets en major número y tamany, à mida que 'ns allunyem d' aquellas cap al centre, de tal manera qu: arriba un punt, en que desaparexent casi bè per complert la pasta, se convertex en un veritable con- glomerat de cristalls Microgràficament se distingeixen perfecta- ment els hornblendos, que son los més abundants, la major part ben cristallisats en prismas exagonals, l' oliví, que passa en alguns punts à serpentina, observantse perfectament las reticulacions ca- racterísticas y alguns pochs cristalls de feldespats bastant alterats. La roca en general se conserva bastant fresca en las parts fondes, y per lo tant, més compacte y en massa, com habem dit, pero en lo superficial y quant més cristallisada, més se desgrega, dexant solts els cristalls. L'estudi microgràúfich que d' aquesta roca ha tingut la bondat de fer, accedint é la mèva súplica (per lo que li quedo molt agrahit), el Professor de la Escola de Minas de Madrid, D. Ramón Adam de Targa, ha confirmat plenament l'existencia dels dits minerals, com l'impresió que m' había fet y que vaig comunicarli. Per l'exà- men li varex enviar varis exemplars, donada la manera especial de presentarse la mateixa, com he dit, y en carta particular me diu: eEn cuanto é los primeros ejemplares, confirmo lo que le dije 2anteriormente, esto es, que las preparaciones observadas contie- nen hornblenda abundante, poco angita, plagioclasa y magvetita Halterada, no apareciendo olivina. xEn la preparación de uno de los nuevos ejemplares he visto sun cristal de olivina, relativamente grande, rodeado de granos ade angita, abunda la hornblenda, como en los ejemplares prime- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA' NATURAL 99. ros, y contiene igualmente plagioclasa y magnetita, alterada en ahematites la mayor parte. Es de notar que en esta preparación, sen uno de los bordes no se ve més que hornblenda y sanidino, ,ediferenciàndose desde luego del resto por el predominio del ele- omento blanco. xLa roca no es, pues, limburgita. Creo que puede calificarse de sbasalto con hornòlenda, tipo poco abundante y que llegando à fal- rtar ó estando muy espaciados los cristales de olivina, pasa la roca 4 una andesita amfibólica, Y aun à una traquita, como sucede xen un extremo de la preparación últimamente examinada. Tal vez vestas Vvariaciones dependen de la mayor ó menor distancia al 2Contacto con el granito, ó con otras rocas atravesadas por la erup- xción. De todos modos es un tipo de roca poco común.2 Com se veu, donchs, aquesta roca fou calificada equivocada- ment de limburgita en l' última esmentada obra, eFormaciones volcànicas de la Provincia de Gerona:, lo que s' explica per lo que antes he indicat. En quant à basalts ab hornblenda, no se 'n fa esment de que se haguessin trobat en aquesta regió voleànica en cap obra, que jo súpiga. Mr. VVashington, en el sèu citat follet (pàg. 288), al parlar dels minerals que ha trobat en els sèus exàmens, diu que al'horn- sblenda, biotita y titanita, faltan per complert (are entirely absent), -2ni un sol gra de cap d' ells ha sigut observat en las preparacións sexaminadas.2 Y ja en la púg. 228 había dit: cExaminadas les ro- ,ques al microscopi se troba la augita en bastanta abundor, en menor cantitat l' olivi y la magnetita, si bè fs troban los tres en totes les roques, mentres la 4ornblenda Y la biotita faltan per com-. aplert (are entirely vanting)o. En l'obra eFormaciones volcànicas de la Provincia de Gerona no 's cita pera res la hornòlenda, com mineral constituent els dife- rents productes volcànichs de la regió: y diu (pàg. 442 y segúents) cque sols se troba en las inclusions d' altres roques més profundes y anteriors qu' engloben alguns dels basalts ó laves actuals.2 cPodría tot axó indicar qu' aquesta corrent basàltica, de que aquí tracto, es d' época anterior als qu avuy día se coneixen y s' han estudiat d' aquesta regió2 No ho crech, pero de tots modos, com se veu, se tracta d'una corrent basàltica digne de ser ben estudiada per qui tingui les aptituts necessaries. LLORENS TOMÀS. Barcelona, Octubre de 1909. 100 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Aiguns moluscis no citas en lo recent treball de D. Llorens Tomàs . D enhorabona estém tots los aymants en nostra terra de la im- portant branca de la zoología anomenada malacológica, gracies al trevall de nostre estimat consoci En Llorens Tomàs, publicat fa poch en les planes de nostre Butlletí, ja que gracies à dit company tindrém, si no lo catàlech complert de nostres molusebs litorals, al menys la base en que formarlo. De molt temps à aquesta part sols han aparegut en aquesta branca petits trevalls locals, pero no una llista complerta de nostres molusehs, desitjada de molts coleccio- nistes y malacólechs, ja que desde los trevalls de Salvanyà y Hidal- go no hi havía hagut ningú que gosés empréndre aquest trevall. Fa alguns anys sento dir quediferents distingits conxiliólechs catalans volen publicar catàlechs complet ts de nostra malacología, pero lo cert es que fins avuy res n' havém vist, per lo que devém tots agra- bir al consoci Sr. Tomés l' haverse anticipat. Dit trevall, malgrat algunes irregularitats insignificants y les nombroses faltes d' im- prenta, es forsa recomanable. S' ha fet lo més complert possible, describintshi la majoria de les especies mediterrànees, gracies à haver ajuntat à les numeroses especies recullides per lo Sr. Tomàs en les costes de Llevant (Litorals de les provincies de Barcelona y Girona), les del Sr. Marqués de Samà, recullides en les costes de Ponent (Barcelona y Tarragona). Haventme dedicat també desde llareh temps à la recolecció y estudi dels moluschs, vaig notar ja à la primera lectura de dit ca- tàlech la manca de varies especies per mí trobades en diferents llochs, principalment en lo litoral de V alta provincia de Girona, ahont he passat díes sensers de rebusca, y creyent que fora d'uti- litat, m' he ú decidit publicarles com apendix al trevall del senyor Toméós, à fí de que altres segueixin mon exemple y poguém per fí entre tots fer lo més complert catàlech de nostres especies conxi- liológiques. No son molt numeroses les especies que 4 DE ntimant i cito, pero es prou important si 's tè en compte que les coleccions Tomús y Samà, ademés de les especies comuns, contenen també miolies al- tres poca ous en lo Mediterrú català. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 101: Veus' aquí 1a llista: GASTEROPODA Familia Géènero Especie Autor Localitat . Umbrellide —Tilodina excentrica, Tiberi (Cadaqués) Conidze Pleurotoma Maravigne, Bivona 2 2 , emendatum, Monterrosato (Rosas) x Mangilia cerulans, Philippi (Cadaqués) 2 , pusilla, Seacchi 2 L 2 2 unifasciata, Deshayes 3 2 2 goodalliana, Gray (Palamós) 2 2 rugulosa, Philippi (Cadaqués) 2 2 multilineolata, Deshayes 2 , , Bertrandi, Payrdeau (Barcelona) , 2 Stosiciana, Brugiere (Rosas) 2 2 scabrida, Monterrosato 2 2 Ll levigata, Philippi (Barcelona) 2 . ginnaniana, Risso (Rosas) 2 2 tenuicostata, Bignone — (Port Selva) , , zonata, Locard (Barcelona) 2 . costata, (Palamós) 2 Clathurella Boequoyi, Locard (Cadaqués) 2 oa Leufroyi, Michaud (Rosas) 2 2 Bourguignati, Locard.—— (Palamós) , 2 radula, Monterrosato (Cadaqués) 2 2 corbiformis, Michaud (Palamós) Mitridee Mitra exilis, Locard (Llansó) 2 2 Savignii, Payrdeau (Palamós) 2 2 Defrancei, 2 2 Fasciolariide Fasciolaria lignaria, Linneo (Rosas) Nassidee Nassa ascaniasi, Brugiere (Cadaqués) 2 2 isimera, Locard (Barcelona) Ll 2 interjecta, 2 (Palamós) 2 I 2 reticulata, Linneo (Masnou) Buecinide Pisania picta, Scachi (Llansà) 2 o seabra, Monterrosato 2 Muricides Trophon (Trophonopsis) curta, Locard. — (Rosas) Ai a El Murex eyelopus, Benoit (Culera) 109 Familia Muricidee Cypreidee Cerithidze P. y Rissoidze D Género Mudex D Ovula Trifosis Cerithiopsis 3 2 Rissoa v Pyramidellidee Turbonilla Í y Trochidee Fissurellidge x Ostreidee Y Anomiidee Pecetinidze 2 Pectinidee Arcide Astartidee Eryceinidee Veneride D v 2 Mactridee Gastrochenidee Gastrochena Tellinidze Gibbula INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Especie Autor Localitàt sealeriformis, Blainville (Palamós) spinulosa, O. G. Costa spelta, Linneo obesulus, Locard trilineata, Philippi mataxee, della Chiaje scalaris, Monterrosato lineolata, Michaud oblonga, Desmarest striatula, Linneo fulvocineta, Tompson agatensis, Rechiz Emarginula solidula, O. G. Costa Acmea (Tectura) unicolor, Forbes PELECYPODA Ostrea PJ Anomia Chlamys Li Pecten Limopsis VVoodia Rellia Venus x 2 Venerupis Lutraria Tellina angulata, LamarcE parasitica, Guelin boletiformis, Locard flagellatus, LamarcE incomparabilis, Risso glober, Linneo aurita, Broechi : digitaria, Linneo Geofroyi, Payrdeau striatula, da Costa nuciformis, Guelin rusterucii, Payrdeau substriatus, Montagu hians, Pult dubia, Penaut incarnata, LamarcE (Palafrugell) (Port Selva) Ed 2 (Palamós) (Llansó). Yy (Palamós) (Cadaqués) (Palamós) D (Llansó) (Port Selva) 2 2 (Canet Mar) (Badalona) (Rosas) (Cadaqués) (Palamós) (Mataró) (Culera) (Llansó) (La Escala) (Port Selva) (Amposta) (Llansó) (La Escala) (Mataró) (Rosas) - 2 En total 64 especies, à les que sens dupte se hi afegiràn moltes més que figuran en altres coleccions particulars catalanes. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 108 Ara sols ens manca animar als molts y distingits conxiliólechs de nostra terra ú empréndrer la publicació del catàlech de nostres especies terrestres y fluviatil-lacustres, que fora lo complement del trevall del Sr. Tomàs, convertintse en valiós auxili pera tots los qui sentim afició per aquesta secció de la Zoologia. Lo qui logri fer un trevall complert en aquest sentit, rebrà l'agrahiment de la ciencia y de la patria. JOAN ROSA:S. Barcelona, 80 Juliol 1909. MOLUSCHS MARINS DE CATALUNYA PER D. JoSEPH MALUQUER Y NICOLAU IV GASTERÓPODS Ordre 1.er, PROSOBRANQUIS.—Secció I, SIPHONOSTOMATA Familia I, MURICIDA 1. Gen. Murea Linneo i 1. Murex brandaris Linneo. dun Abundant en tot el litoral, trovantse en els fonds fangosos y en la platja, deixat per las onadas. Aqueixa especie es de las pocas de cargols marins, qu' es comestible. 9. Murex trunculus Linneo. Molt comú. Barcelona, Salou, Vilassar, Llansà. Sobre tot en El clars fangosos, en els fonds de rocas. 8. Murex Blainvillei Payraudeau. (M. eristatus Brocchi). Comú. Barcelona, Masnou, Vilassar, Blanes, Llansó. En els fonds de rocas. : var. inermís Philippi. (M. inermis Phil., M. Pollizeformis VVeinE). Comú en la badía de Rosas y Llansé. Mur2c 2rin2us Lina3). (M. cinere us L.) Molt comú en tot el litoral, trovantse més comunment las dos segúents formas ó varietats. 34 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL var. Tarentina Lamarcx. (M. Tarentinus Tom) Es la més abundant. Salou, Vilanova y Geltrú, Eotertonas Masnou, Llansà. var. Cingulifera Lamarct. (M. cinguliferus Lam.) Més rara que l'anterior. 5. Murex Edmardsii Payraudeau. (M. Lassaignei Dotar) No abunda, trovantse en tota la costa, especialment en la Dades de Rosas y Llansé. fue 6. Murex aciculatus LamarcE. (M. corallinus Seaechi). Comú, sobre tot en las algas y en las rocas. A Barcelona en las rocas de l' antiga boca del port y molls. Salou, Masnou, Llansà. 9. - Gen. Pisania Bivona. 1. dPisania maculosa LamarcE. (Buecinum maculosum Lam.) Abundant en tot el litoral, en las rocas. Es molt variable en sa coloració, essent la forma més comú la var. fasciata Mont. 2, dPisania d' Orbignyi Payraudeau. (Buccinum d' Orbignyi Payr., Murex pulehellus Lam.) Molt abundant en tot el litoral. En abdós especies s' hi trova molt sovint el crustaci Pagurus Bernardus (ermità), sobre tot en els exemplars que 's recullen per la platja. 8. Gen. Ranella LamarcE. 1. Ranella gigantea LamarcE. - Bastant rara. Se trova algunas vegadas en la platja, si bè may en bon estat. Els pescadors la recullen algún que altre cop en. els filats del Bou. Tambè 's veu alguna vegada en la pescatería, en- tre 'ls corns. Barcelona, Masnou. Fóssil bastant comú en els terrenos pliocens del Ampurdà y argilas Placentinas del Papiol. 4, Gen. Triton Montíort 1. Triton nodiferus LamarcE. Comú en tot el litoral. Barcelona, Salou, Vilassar, Rosas, En la platja. 3 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 105 2. Tritons corrugatu Lamarcr. Raro, sobretot en bon estat de conservació. Algun exemplar sencer recullit en la platja, 's trovaba habitat pe'l Pagurus. Bar- celona, Masnou, Vilassar, San Pol, Cadaqués. Fóssil, se trova en el miocé de Sant Martí Sarroca. (Panadés). 3. Toriton cutaceus Linneo. Comú en la platja y entre las rocas. Castelldefels, Masnou, Llansà. 5, Gen. Canceliaria LamarcE 1. Cancellaria cancellata Linneo. No abunda gaire, trovantse en tot el litoral. Barcelona, Castell- defels, Masnou, Vilassar, Llansà. Fóssil en el pliocé del Ampurdà y del Papiol, aixís com en el miocé de Sant Pau d' Ordal (Panadés). 6. Gen. Hadriania Buedgoy D. D. 1. Hadriania craticulata Brocchi. (Murex craticulatus Broc., Fu- sus craticulatus Linneo). Rara. Barcelona, Masnou, Llansà. En la platja. Fóssil, en els citats pliocens del Ampurdà y Papiol. 7, Gen. Fusus LamarcEÈ 1. Fusus Syracusanus Linneo. Poch comú, trovantse ó la platja y entre las rocas del litoral, sobretot al istiu. Barcelona, Castelldefels, Masnou. 2. 3dFusus rostratus Olivi. Abundant en la platja. Tarragona, Sitjes, Barcelona, Masnou, Mataró, Llansà. A l'istiu com lí anterior. 3. 3ÉFusus pulchellus Philippi. Bastant rara, recullintse en la platja y à poca fondaria en las rocas y entre las algas. Barcelona, Masnou, Llansà. 4. dFusus lamellosus Cristophor. et Jan. Rara. Se trova de tant en tant en la platja, entre las plantas llansadas per las onas. Barcelona, Mataró, San Pol, Rosas. 5. dFusus vaginatus Cristophor. et Jan. (F. echinatus RieYv). 106 - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Bastant rara. Se recull algunas vegadas en la platja, pero viu-à grans fondàrias. Se trova sovint entre las algas portadas pe 1 Bou. Badalona, Badía de Rosas, Llansà.. 8. Gen. Euthria Gray 1. Euthria cornea Linneo. (Fusus corneus L.) Comú en tot el litoral, sobretot en els fonds de roca, y en l' arena entre las algas. Salou, Castelldefels, Masnou, Vilassar, Bla- nes, Llansà. 4 9. Gen. Trophon Montfort 1. Trophon muricatus Montagu. (Fusus echinatus Somerby). Se trova per tot el litoral, si bè no abunda gaire. Viu en las ro- cas. Barcelona, Masnou, Llansó. En las escolleras del Port de Bar- celona, en las algas, s' hi trova sovint junt ab el Murea aciculatus Lam. id i 10. Gen. Fasciolaria LamarcE 1. Fasciolaria lignaria Linneo. (F. Tarentina LamarcÈ).": Rara. Viu à poca fondaria entre las rocas del litoral. Se trova tambè per la platja, pero generalment en mal estat de conservació. Masnou, Llansà. È Ld IxSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 Excursió dels alumnes de L'Escola de Mines (ACABAMENT) — dJuntal gran estany y en els demés manantials termals hi he pogut recullir abundó de Melanopsis y Neritines, ab especies pro- pies d' aquesta localitat. El 26 sortirem d' Alhama d' Aragó en direcció à dies. yà poca distancia de la primera de dites poblacions, en el fondo del Monegrillo hi poguerem reconeixer al: Triàssich, sobre el que hi corresponen les capes cretàciques. El Tyrolià ó Reuper ha desapa- rescut casi per complert y han quedat les caliçes magnesianes ro- sades del MuschellalE, sens fóssils, empro que son característiques per presentarse unes conerecions silíceas molt especials concordants àl' estratificació: y per últim l' arenisca roja del Vorgià. Tot aixó ab molt poch espessor, y dessota hi corresponen les revoltes pis- sarres del Ordovicià sens fóssils y que estàn à voltes atravessades per filons de pórfits permians, que son d' un magne nicrolítich molt descompost qué recubreix els cristalls de quarç. Avans d' arri- bar al túnel deixarem la carretera pera anar ú un important jaci- ment de Orucianes, entre les que hi poguí distingir la C. furcífera yla C. Ximeneci, relativament abundants y que 's troban junt à les capes de Lingula flaz, que hi es abundantíssima: aquesta espe- cie la varem trobar en altres indrets junt à les quarcites silu - rianes. Després trobarem una formació tobàcia en la partida d' Alar- ca d' Ateca, n' es molt important, car es riquíssima en Melanopsis fóssils de grans dimensions, que probablement es el M. Perchinati, Bourg, à més alguns exemplars ide Neridina fiuviatilis, Ancilus, etzétera. Aixó dona idea que en el Quaternari antich hi brollavan manantials com 4 Alhama, y que formarían com un gran estany, que avuy se troba tot recubert de tosca ab bastant d' organisació vegetal. A poca distancia apareixeren en les primeres pissarres ab Areni- colites, que son unes taques disposades de dos en dos, estudiades ja per M. Barrois, essent molt importants per la gran extensió en que fs troban. l 108 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL No molt lluny d' Ateca se 'm presentaren unes pissarres molt semblants ú les descuvertes pe'l Dr. Almera à Samalús ab Trilobi- tes del Ordovicià, dels que solsament ne recullirem alguns exem- plars per enumerarse les pissarres ab gran facilitat y borrarse les impresións fóssils. El 27 al matí anarem ó reconeixer una gran extensió diluvial que adhue es de molt espessor, y en la que hi ha un lloch anome- nat Les Carcamas en que s' hi veuhen uns efectes d' erosió admi- rables, prenent l aspecte en alguns detalls de la tant anomenada ciutat encantada de Conca. Aquest aluvió està constituit de pissarres. pórfits, rocas molt cantalludes que prova l' haver rodat molt poch y correspondre à lo dels voltants. En direcció al N. E. ovirarem els guixos terciaris que s' extenen per tot l' Aragó y que en els mapes se fan com del Mio- cé, pero que avuy ja 's creuhen oligocénichs, D' Ateca ens dirigirem cap al Monastir de Pedra, podent com- provar l'inclinació general de les pissarres: després junt à la pri- mera de les confluencies del Riu Pedra hi vegerem l' arenisca del Triàssich, d' estratificació horitzontal cubrint al Ordovieió, y en la part més superior de la montanya s' hi distingían les capes del Vir- glorià, empró que inmediatament vejerem la inclinació cap à ponent soterrada inmediatament junt à la carretera en el lloch ahont s' ajunta ab la que vé d' Alhama. En aquestes capes ab concrecións de quarcita com en les vistes al surtir d' Alhama, pero poch mag- nesianes, y d' estructura més pissarrosa, hi distingí la Natica grega- rea, algunes Myophoria que podria esser la M. vulgaris, y alguns turriculats molt petits que D. Lluis M. Vidal ja ha descuvert en alguns jaciments de Catalunya. Pe'ls fóssils hauría dit que son ca- pes del Reuper, empró com hi ha abundó de fucoides jo crech que 's poden fer pertanyer al Muscheltalls més superior. Seguidament ve- nen les marques irisades del Tyrolià, les roques son molt guixoses ab unes betes de guix fibrós. Per demunt d' aquestes capes, que son molt inclinades, hi ha les carniales, é inmediatament les aroses, se- guint les capes de margues cenomanianes y per demunt les caliçes que forman grans espidats. El Triàssich superior que 's troba tant enlairat per sa inclina— ció de un 40) à 50" cap al O. presenta la particularitat de veurers serrat normalment per les corrents hydrológiques, complint aquella lley de geodinàmica que sempre les aigues tallan als estrats segons INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 109 la mínima de resistencia que à n'aquí resulta esser la perpendi- cular. El 28 admirarem les poétiques belleses dels escarpats per els que s' encorva el Riu Pedra. La geo-poesiía hi tè un camp inmens pera estudiar els efectes hydrológichs del Riu Pedra, els de descomposi- ció per la infiltració de les aigues per entre les capes de les arEoses, descalsant les caliçes del Cenomanià y que digueren formant una inmensa volta que se soterrà per mancament de base, pero actual- ment sí hi veu la reconstitució d' extraordinaries masses d' incrus- tacións caliçes. Deixo als poetes pera que cantin la bellesa de l' accidentada Natura en aquestes maravelles del Monastir de Pedra per esser ma ploma mancada d' expressió suficient pera poguerles descriurer dig- nament. jOhl jy la poesía fantàstica de la Grutal No parlo de la importancia de l' instalació pera el criadero de truxes que hi ha en el Monastir per fugir de l' objecte principal de nostra excursió. Després marxarem en direcció al E. pera anarhi à recullir en les capes del Triússich superior els tant importants cristalls d' arago- mit, qui hi eran en gran abundó y de gran dimensió, ab moltes va- rietats de macles. A més entre els arrastres del ríu hi recullirem dia- bases y ofidis de la erupció de la era secundaria. El Cenomanià resulta poch fossilifer en tota aquesta comarca. Al 29 ab mon distingit amich l' amable jove Sr. Solana, abdós anarem é visitar una petita taca del Liàssich que senyala el mapa de la Comissió del Mapa Geológich d' Espanya, pera veurer si hi podíam revullir fóssils. Empró nosaltres trovarem el Triàssich y el Miocénich que pertanyen al interior de la taca tiànica, empró no poguerem distingir cap dels estrats caractichs del Liàssich per esser recuverta pel Diluvial capi tota la fondalada del Riu Pedra. Després de tant important excursió no puch menys que expres- sar ma gratitut envers D. Ramón Adàn de Yarza y al 9r. Azpeitia pera els molts dubtes que m' aclariren durant l' excursió, com tam- bé per l' amabilitat ab que "m reberen els deixebles llurs, alternant ab ells les converses sobre la película que de l' observació de la 110 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Naturalesa anava passant per nostres ulls d' investigació geoló- gica. A tots nos serà profitosa aquesta excursió y haurà gravat en nostres recorts una impresió misteriosa que ja may s' esborrarà. Els de Catalunya vos esperen pera poguervos donar en l' esde— venir un altra forta abrassada com la que ab Íruició estranyeren antany, y acabo ab un d revéurer ú Catalunya al any vinent si ú Deu plau. MossEN M. FAURA Y SANS Madrid 30, III, 09. N HCROILOGÍIA Pardo y Sastron.—P. Furgús, S. .J. Al mateix día y à la mateixa hora, el 29 de Janer d' aquest any ú las vuyt del matí deixavan de viurer dos preuhats natura. listes en la nostra patria: el R P. Juli Furgús, S. J., à Oriola (Ala- cant), y l'Illtm. D. Joseph Pardo y Sastrón, ú Valdealgoría (Teruel). Encara que abdós naseuts fora de Catalunya, podém considerarlos com naturalistas catalans. El P. Furgús, francés de naixement, visqué de petit à Tarragona y à Barcelona, per lo que s tractava com é català. En Pardo estudià Farmacia ú Barcelona y aprengué la Botànica, tant teórica com aplicada à la Agricultura, en la escolu que 4 les hores vers l any 1845 sostenía la Junta de Comers de Barcelona. En Pardo nasqué 4 Torrecilla d' Alcanyís el 14 d' Abril de 1822. Fou un veritable obrer de la ciencia. En el discurs de sa llarga carrera de més de 60 anys de botúànich y sens més aspiracions que de coneixer Y fer coneixer y estimar sa patria, estudià les regions vehines al punt hont residia y recullí materials ab que altres s' en- riquiren. La provincia de Teruel, per sa posició topogràfica y gens sobrada de vegetació, havía d' esser de les menys conegudes d' Es- panya pe'ls botànichs, y ha ocorregut tot lo contrari. En les flores INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 111 generals d' Espanya à cada pas se veuhen plantes d' aquella regió, y aquesta abundó 's deu en gran part ú Pardo y à la obra de Los- cos, à qui Pardo inicià en el gust y secrets de la Botànica. Sabi modest y humildíssim, ni cercà ni ambicionó 'ls honors que altrament li foren oferts sovint. Son mestre de Botànica en Colmeiro li oferí una càtedra à Madrit, sos admiradors li procuraren la con- decoració del Ordre cívich d' en Alfós XII y li feren un espléndit homenatje à Alcanyís l'any 1905, finalment la Societat Aragonesa de Ciencies Naturals, de la que fou el primer President, lo conde- corà ab sa medalla y l'elegí son membre honorari. Son herbari essencialment regional quedà en la casa del sèu germà D. Marià, mes moltíssimes altres plantes havía distribuhit ab generositat entre ls nombrosos conreuadors de la botànica que 'l distingian ab sa amistat. ç El R. P. Juli Furgús, després d' haver desempenyat diferents càrrechs en la Companyia y especialment el de Prefecte al Col-legi de Sant Ignasi, 4 Sarrià, fou trasladat à Oriola, al Ool-legi de Sant Domingo. Allí comensà à escorcollar els voltants, y tantes troballes feu de sepultures y objectes ibérichs, que pogué fer un museu ar- queológich digne de figurar en qualsevol capital. Alguns dels ob- jectes duplicats que trobà 'l P. Furgús se veuhen al museu del Col- legi de Sant Ignasi ú Sarrià. Sa ciencia fou estimada y buscada pells extrangers, y la Societat Arqueológiea de Bélgica fou la pri- mera Societat que l'honrà ab son diploma de soci. Tampoch se descuydà la cAssociació Arqueológica de Barcelona: enterada dels avans d' un arqueólech de fama, y à la sessió del 7 de Juliol de 1907 li conferí 'l títol de soci correspondent. Trovà la mort desgraciada estimbantse d' unes penyes d' uns 30 metres d' alsaria à la montanya de Sant Miquel que havía estat - el principi de sa gloria científica. EN: 112 INSTtrUuCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BIBLIOGRAFIA cFAUNE DU CHILI2 Le Professeur Carlos E. Pórter, C. M. Z. C., Directeur du Mu- sée d'Histoire Naturelle de Valparaiso et de la cRevista Chilena de Historia Naturals mettra tout prochainement sous prèsse le 1.€t vo- lume de son récent ouvrage eFAUNA DE CHILE2, inventaire raisonné et. méthodique, profusément illustré, des animauaz qui vivent dans le pays. L'ouvrage dont il a suivi la préparation depuis plusieurs années, ainsi que les vols. II à XII (grand in 8.2), seront publiés, sans ordre de précédence, avec la coopération de nombreux spécia- listes européens et américains. Cette ecuvre, naturellement mise au niveau des derniers progrès, contiendra des données indispensables pour compléter les renseignements de tous les Musées et des Biblio- théques de Sciences Naturelles. Le 1.01 VOLUME comprendra les MAMMIFÉRES par M. John A. VVolí- fsohn, C. M. Z. C., avec de mombreuses planches en moir et en cou- leurs et des photogravures intercalées dans le texte. Prix de sous- cription: 25 francs, au Chili. N. B.—Les spécialistes, Musées, Bibliothéques, etc., qui auraient intérét à obtenir cet ouvrage, pourront s'adresser à son éditeur, Monsieur le Prof. Carlos E. Pórter, Casilla 2852, à SANTIAGO (Chili). La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SOlS se declara responsable de lo contingut en 1a Secció Ofieial del seu Butlleti, deixant integra als respectius autors 1a responsabilitat dels treballs firmats. Imp. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 17, Barcelona TAULA GENERAL DEL ANY VI.—2.' EHPOCA 1909 Pàg. BIBLIOGRAFÍA eFaune du Chili. . . 112 Neurópteros de Ro i y Portugal, per € el Rvt. P. " Longi: nos Navàs, De Es ES ya Ve 8 BOTÀNICA Contribució à la flora balear III, per García, Llorens. . 57 Croeus Mareeti Pau N. sp., per Pau, C. 24 El género Taraxacum Hall, en Catalufia, per Cadevall, Dr. Joan. . 066 Notes pera la cFlora Montserratinas, pel R. P: Jnacbadi NrCeiS O. BD. Be es a i 81 A Os Et 84 GEOLOGÍA Excursió dels alumnes de l' Escola de MES per Faura y Sans, Mossen M. . ES ri Sobre la presencia del silúrich superior 3 la Espluga de Erancoli per Bont-y Sagué, N. Pbre. vui dss ce nat En 16. MINERALOGÍA Sobre la formació de l' anhidrita, per Tomàs, Llorens. . 62 Un basalt ab hornblenda de la regió volcànica de la pro- vincia de Girona, per Tomàs, Llorens... . 97 Un pórfit lamprofir d' Arbucias ris de Girona), DC OmaS, LIOFensa ot ag IS T1 NECROLOGÍA Pardo y Sastrón.—P. Furgús, 9. J., per L. N....—. —. 111 re—, 114 ae PALEONTOLOGÍA Descubriment de una de "es antigues flores triàssicas al Nort de Barcelona, per Almera, Doctor D. Jaume, Pbre. L' Elephas antiquus é les Corts de Sarrià (Barcelona), per Harlé, E. . pere, L' Hyaena spelaea é la Catalogne, per Harlé, E. SECCIÓ OFICIAL: Concurs d' Historia Natural per 1909. i 2 L 2 Bu a Errata. Donatius pera el-Musen. se es Sessió del 5 novembre de 1908. 2 2 83 desembre 2 5 janer 4 febrer 5 mars 1 abril bJ 2 1909 bJ B 2 2 6 maig 2 b.J 2 2 8 juny 1 juliol 4 novembre 2 9 desembre 2 , Socis de l' Institució Catalana d: Historia N atural. 4 ve vs y yÇ SY UV y v vg yY UV S U V vv vu y VU VÚ - ZOOLOGÍA Alguns moluschs no citats en lo recent treball de D. Llorens Tomàs, per Joan Rosals. Anomalía en l'antena dreta d'un Palinurus vulgaris, per Ferrer y Vert (E.) . Contribució à l' Ornitología de Catalunya. Nova especie del genero Podiceps Lath., per Tarré, Emili. Lo Microgaster glomeratus L. paràssit de la P. brassicse Ui per Prats, P. Moluschs marins de Catalunya, IV. — Gasteropods, per Mala: quer y Nicolau, D. Joseph. Moluscehs marins de Catalunya, per Tomés, Llorens. : 14, Notas coleopterológicas, I. dl del SP Silpha L., per F. Ferrer y Vert. dgies P a De per Navés, 8. Je R. P. Longinos. X : i, 2 ORDRE D' AUTORS Almera, Pbre., Dr. D. Jaume.—Descubriment d' una de les antigues fores triàssicas al nort de Barcelona. Cadevall, Dr. D. Joan.—El género Taraxacum Hall., en Catalunads i cs aC eL ale eres Poe BOE L I ale ese ilya df 66. — 115 — Faura y Sans, Mossen M.—Excursió dels alumnes de l' Ésco- Pàg. la de Mines. L 19 Y 107 Ferrer y Vert, F. — Anomalía en l' antena dreta d' un Palinu- rus vulgaris. 64 Ferrer y Vert, F.—N otas soleopterológicas. —Especies del genre Silpha Es: 96 F. F.yV. eNeurópteros de Espaiia y Portugal, 2 per el reve- rent P. Longinos Navàs, S. J. . 8 Font y Sagué, Pbre., N.— Sobre la presencia del silúrich su- perior à l' Espluga de Francolí. . Cra ad 16 Garcias, Llorens. —Contribució à la flora balear, II. $ 5 Harlé, EL Elephas aigues à las Corts de Sarrià Bar. celona). . 5 41 Harvlé, E.— — L'Hyaena spolaea é i la Catalogne. . 61 L. N.—Pardo y Sastrón.— P. Furgús, S. J. . 111 Maluquer y Nicolau, D. Joseph. —Molusehs marins de Cata- SS EV es 108 Marcet, O. S. B. RR. P. Adeodat. — Notas pera la eFlora Mont. serratina. 2 84 Navós, S. J., R. P. 'Longimos. - EN otas. meuropterológi: cas, X y XI. 2, TL Pau, C.—Crocus Marceti Pau. N. sp. i 24 Prats, Rnt. P. S. J.— Lo Microgaster glomer atus El paréssit dela P. brassieze L. 18. Rosals, Joan.—Alguns moluschs no citats en lo recent treball de D. Llorens Tomós. 3 100 Tarré Emili. —Nova especie de género Podiceps Lath. . 44 Tomàs, Llorens.—Molusehs marins de Catalunya. —. —14, 27, 42 2 2 —Sobre la formació de l' anhidrita.. 62 2 —Un basalt ab hornblenda de la regió vol- cànica de la provincia de Girona. . 97 Tomàs, Llorens.— Un pórfit es d' Arbucies (Pr ovincia de Girona). . EES dr BDI: P 1 TE LLISTA ALFABÉTICA de les especies citades en l' any 1909 d' oquet Butlletí Aiche (Miner.).. Analeima (Miner.). . Anhidrita (Miner.). . Ascalaphus baeticus (Ent. qu 2 Cuvii (Ent.).. . hispanicus (Ent.) ictericus (Ent.). longicornis var, Bolivari (Ent. pp s g Ç 85. 50 — 116 — t Asellus caVaticus (Carc. Bubopsis agrioides (Ent. .. Calissa magnesiana (Mines. Camptonita (Miner.). Capra hispanica (Mamm.). Carabus latus (Ent.). Centroclisis lanosa (Ent ) Citrus limonum (Bot.) Croeus Marceti (Bot.). . Cyprinodon iberus (Ietiol.).. Disodila (Miner.) de PEE As Elephas antiquus (Paleont. : SS GE Net Emys .caspica (Erpet.).. . i Episperches Molinai (Ent). . Estroncianita (Miner.) .. . Fundulus hispanicus (Tetiol ) Gneis granatifer (Miner.). Gypaetus barbatus (Ornit). SR ESA DE acre Hedera helix. (Botlov. se ide Sola da era aaRS Helix lusitanica (Malac.) - ciana tea Me Hirundo riparia (Ornit.). Hyaena spelaea (Paleont.). . , — striata (Paleont ). Idricerus VVeelei (Ent.). Lerzolita (Miner.) Loxia curvirostra var. aragonica (Ornit. ): : Lucanus cervus (Ent.).. . d'atac dr fita, ces 81 Microgaster glomeratus (Ent.). a OR si TER eren cat 18 Monosraptus priodon (Paleons Jose, cien edat le a 11 . turriculatus (Paleont.) Les a ee er 1 Polinurus vulgaris (Care) is Lorca ae Doma eren area 64 Passer hispanolensis (Ornit,) deci etern a edat DG Ey ae Phalacrocoraz earno (Orni)s ee se tera Cate de Ce 88 5 I n Di d, Es Ep : - 2 Sta de A, i : : L d I Ei ja dar Ò Ri EES os Ds a les DS LE I OC ba SAT EI AES qe DINS je RP EE TO CANT ler A EPI Dra DIES Ms PT Le PL 3 a le DS a P a de a P dre aa da id AS PL a La EE Ne del, b Pieris brassiede (Ent.)s ve ea em ca dada ed ene (8 Podiceps major (Ornit,) see ese a ue CB VE Polyporuis cuneianuss(Bor En doc e Dctenc ells ee 88 Poritlamprofir (Miner) a ese tes dr detectem ee dd Sipha oramulata (Ent.y.: va ee SE Reed a Ca 96 Ra eh Aa 4 24 ODSCUOIA (EN) a A RC el id aa ae 96 A , o Olivieri (Ent ) . EEES NO Sega CEIC EU 96 da 2 — puneticollis (Ent. p sen Ca DE EE 96 j 2 2 var. ambigua (Ent. y EN cr ent 96 É 2 var. nigrita ab s sit ma dela 96 É Thelepr i pieats variegata Ds ) rai Dec rr ESA: 1 Tremolita (Miner.). . sa RCA Le cil 88 A Tridactylus var iegatus (Ent. ) PS a CE EN 50 I Vrollastonita. (Miner,) ce a a DE Es aspre dre Dema 49 Pollicias 9n venta en h dal lana. d'Historia Natimab: Butlletí. Any 1902. 8 — ptas. a MEL Ra EE ar 2 1901, 1902 y 1903 plegats yi SOL) A i cions) . . SE . . 25 2, Any 1904. . . de A Números solts, sempre que n'hi hagin de sobrers. 0:25 29 Catúlech de Himenópters de Catalunya, per D. Joseph M." Bofill y D. Pere Antiga Deibte diades ae a Sra LE NA Ti dat RO EReE EO a EAC a a BN EET di UE SOLS A Sphegide... Data OO Ó CS Sapygide, Scolide y Uber TE OR OD: IS Vespidel. . ci picar ca TB ET COP OLS tació Pompilidae. . bac apa terri a de Per D. Joseph M.2 Bofill lehneumonide. . . SE CED OA dmane is in 100 2 Pera adquirir didiserol d'a RE AA dinigice al tirat de Ja INsmimució (Paradís, 10, 1.er, Barcelona). Pera pagos inferiors à 50 pessetas poden enviarse sellos de correus de 0:15 ptas., O'10 ptas., O'O5 ptas., y 0'O2 ptas. Els sellos francesos, italians y alemanys de 0:15 irs., 05 liras y 0:20 mEs., també son — — atmesos. Els pagos superiors 4 50 pessetas poden ferse efectius pel Giro dGemea ó lletra de fàcil cobransa. Ll 1 1 Ll o tambis que (é L'Institució db altres Societats — Naturae Novitates—Berlin. Deutsch Entomologisdzen Gessellschaff. —Berlín. Ms Ec Zoologisch-Botanische . Gessellschaff.— Viena. — Polixena.—Viena.. Instituto Esyptien.—Cairo (Egipto). Societé Entomologique de Belgique —Br uselas. — Bocieté Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas : Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Enomologique Namuroise. —Namur (Belgica). Societé Belgte de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie, — Bruselas. Sociedade seientifica de Sao-Paulo. —San Pablo (Brasil). o Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). — Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaiso (Chile). : Entomologieal Society of Ontario. —Ontario (Canadà). Real Sociedad Espatiola de Historia Natural. Madrid RealAcademia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. -Madr id: — Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zar ag o0Za. Butiletídel Diccionaridela llengua catalana. —Palma de Mallorca. A, sit de eNongale,, Cs At ua i) i d (À 0 sn, ue 3 I La ha i I i N vl CA da IoT aca a RA A AT Ad HL a L88 3 IT Mi ei a LL ' Nit Da I arma RR AR RA RE RA AU a AA: a 4 de Ma RU ANAR AN ARARA LA aa a LE $ ra EC 9 pa AA qui 4: Me MF Na là Le CE SS GRAE AL DEL LE hi AA Aa er rn a COR ada nina " siti a ARM La) alt Val La mNUMA, PI an Ana EA AMA, Tapa ma RARa ARA maRaRA ep RRAA ui ARA A ARRR A MA, À j h ARA AR€, Pet I P fo pP RR ARA gi" ANA A AA RA ves" RA, m8 mn Na aa ANA Lla a rr a OR OC aa a 03000 0808841 CI alat a RPARA i LE TT AT AL A LL LLIT IT AP ii A p Ma e af - ARA RA al a maA Es ensaa a na am pg ana RAP dg lA a CL LL Dama al amammnna MM RAE. Ahora CAPPrR a Art 7 ARA pa SECA man sopa RARAÇ A RgA, ALCAMDON: ana É Can mpr pg PP PART CA i cama Ap gggAA a, A AA AMA) - Crea T i: DAR R3 03291 AgA i a Mas AAmAN: san Les orga "AA, EEES A Ei Pla ARA qe Lal rau ale) V. i qu ARA : v La) A qq A NJ atelsja A AA RRARmA Ans. 2423 ay 1347 ELL la MARE AAAAna a aa ay A TA FL al dill La ch, RI, E in E hi AR FA ha a : I A 2230 mag di: gat. an imna aa Cant CAC RR RR A b. BARRA, ds ui dis SL Am amat , B'Z sp RA NMÀ AS mana, AA RA RA AA a, AMPA, Apa el i : a di REL, i. AAP pl a É AN RR aa aRÀ : Da mama ARA ARAN A a" ARA a RAA RA RA a, P 3 Pey L a, El ARRARR pRA CER rr an et PEE alia a des nap enAa OA ia an dia A AMA AMR, MA Lla EE UE A af es LI SS anARAA JAMMAAA A ANY aARRPA i AMA 4: 4 Lla CV La) ana L P AA AA, ACA aa aa A Paamas Ll ms Eli de qu DA A A RARBARA Ana A RQRAN Li dA P ha - Ri pa MPAR aa ar CIÓ SORRA A AMAA D I f GEIÓ RA ARA at P ES OO RBARARA) ama 1 GAMMRAA Ap BAA Ap R Ra A AA, Co nra gia AMR MAR A La anTRA qaila er Ra AN La ACTE EE RT pe AR : A AA AMA ls Es Ll Í I ts al LE A A 4 A A A ie tal. ns pral mM 2 ale Lal (1 La 1 A LARA Ra La Lal Lal i Pa amat 4 Sa a ea ada a o ca rata pRas pp ARA A a T Leal La RO LL. LS LL Millet, sala MAARA Ra a ap SE: sp tt LE l Tel hi A l dat 3 L : i fe H La i Ei Ne VI ARA a ARA SL AfR CAR PCA RS pArò Ar id al GC AL aa Llalal La ama PE am amaga SN Pla MO nstaa La apefAma PPA Am AT mn aqARA- Es (EAC ey LT ET NT, MA CME coma Ó dtmalltateee 3, ANAR, A pAnet AA ARN A aa 4408 qu BA a rbaaqgag Aura P AT ca A : de AT à An 2837 Cer "Tall AFA a Sa 4 / PP AmARAR ar 7 LT aa a qv ca l tea ali MA, A 3 RUA LL) - A AS Pal Abr a aa Ana VM Aqgp a" - ana A RA A CRRAP ARA A'AGARRA 4 a E (il ali rei "AmRARa VIA j Dei A diag ea, Ó aAmA: / AMA 8 A ARA TA AA, MA a À / EL il) ii AMA LI Li A VA l AN MapmAmA,, a Ed MIL Li ap) ARARÇR CR a ARA aq Aua Ta di. A men AR A RAARARA SARA, RRA RAM A AA RmA AT AA YFPer ARA" a80 ARARA, DE CAN 4 CIC en EES TCP I , RA RAAA er 0098:485 Í . EE EP Laia 2045046 IN Mans a ES aj AA Ll mM has ml" — mo al) AN de x Lara l a RA RR € at FETA ies Hi Tt AA an AA a ARN NARRRA mei AfaA 4 A RR NP Pla) Llaletal aaAMAA AMA I - P, ge, A si CT LL AA da Rem An 9 i g LARA PS pl Age 8 RA aAAN, RA Ana". ARA AN À, RARA NS Am ve: , 4 04 00432471 Em 2 Re Pe pr La 3 er dr An, TaRA Ra AA Nan PET è A Ep pe si A P 3 CR, A Li ARA RAM AA cateeha q14 gana nant CAC mM RA AA NA ARA ARAN ANA, i AO NO N) La ARA Ra A MMA Ral el pan, AC Fa Ma A AIS NA qm a AA CA, L len aa aAMA" 4 TL pa aa A: aRgqa a, 4 et í A" aqR RA AP, Gieaal praBRA MAARA 3a VU tal agama ra PLA MAR, A PCP Lla qoÀ apar ULL mA en ant a SAP anna Ap A Ad AQUA ras AR a ada CP pre iar 007 AARA CL 9088 01228 2190