dar de Ja, ea tl Mririiiit Das di ont al mia Recio dj EN Et aa P AS Capa PeTe El Li gored a OP ME RX RI Sens ante see Segre PV h tre Da de Gd ge pd di cer r atre ser EA PEE PE vam a i . Er y rey SAS ARL. EES CTE VES ES 7 LA drdidids EES vert iv d cs Dt aitió equs H i EES Pet al A j ves Mt ES en de É MU. Nu viva di ea vi qi vu v v vv pie 4, dd l qv SÍ tr v vn CUN Lis gau cn Da dl a ad NJ Au docent : itin dte es Mt, vues dd, VUyg Au, At Mg Cl eL ee: fl Na eva Cs gen vv nera CCS ie yo pam eg VU cut RR GES SS 9 Ç EL AA Mad 4. el dia SE 5S Gats xd - I v very dv ep I, 4 MMA US NA el Ed A rar DE pl ide ESP cut CA RESISLE ST LE ad Me gvs DI Id Ad dd È mea er NT quen, de ds d Jocs disco. ee vg ep veig ade 4: Mevegt à ay ds AU 344 duet ri hi NA rr, lt Mon cuan. Ca MI egdeee ti Mt en SA. UI LS dd qda vv giscescss SH xi 4 : ui qi dim: CA ee EE cecs fita en Ò a pd qi ny A AA A dt a Looratoveuy rs VT, Le hd al di) Secret ere a, ds Eli : ux gui ui Page vv Xai Me LLJ Mt Ve y Mi ga - Ú Mil de Negre d Cr T pota, von Ve Des vuve. er Cs geo VICL SS 6, i Ju ves: NM RA DA A a y Le -- dl 4 ce il A ) Ley vesçL EA pe id NS g7 ea: ny dd. My dd at Xa GÈ ed xd dE gyT. Noya Mr CAE etat tit ii: Nagdg M RA AI i DOSI PI ble : y ve ge Ve url DS Uiie ci et Cocitscinaer Ne JI se LM, ag, RQ Na) am j a ueareua ci, Ms LU o tyyy comet LLA Xed No VevY AM ne Soeuev, ús s'eev" Ne gue See Si ja: De ae Oi Que II AA Ma reys AU IE Rat Tit As d'e XY v 4 - LD àda je ses pl get / - y DM a ais NA me i LL iiuiidt Naut: Llull mpyh ni hp ML A ie dic dd es al MR Ò iu dits ee ot NM Mes A He i dis j dd, ie Manga eys de an i Quy tt dd Llit garant es A er Su sp soy se U A He SD Es s A a AA a. BQui see VIT SS S VI EE ha vet, dl vi ç HE cuit gugg it Mi, ar da gen Vg vprrvet, . ger EL Y Rebeca vv. MA Tapa EE decisiu — , EE: CPotded Et ha Pldde qe E Ar Vg y ha hu ges, -q dl) au LES GES seg ve 444 vv" Mg Le d hi Se Segyys " Ai hr EE 5 a s ha rn a Motes pe terra amres VA v as - Nre teca ves ny a RE EEES Lldddes OI LL edi dd Vi Ii, és Dante aa Mi anys. le TS 714 Via A a Gueicl UI ut yvtyv v199, vxve qua ST l Ds h viu y Jys ges gu voy vyI EH BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ANY VII - (2.2 ÉPOCA) 1910 Vol IX 230558 LOCAL SOCIAL CARRER DEL PARADÍS, 10, 2.01, 2.a BARCELONA Sea ua, ay Nin. 1 er 191. Butlletí de la Institució Gatalana d'Historia Natural da Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pE FiD. CArH. C, IV. SUMARI SECcIó OFICIAL: Llista de Socis. Sessió del 5 de Janer de 1910. COMUNICACIONS: Caziot: Mr. le Comandant.—Etúde sur quelques espèces de mollusques qui, du sous-centre hispanique se sont repandues dans le sous centre alpique. I Font y Sagué, Mossén Norbert. —De la presencia del silúrich superior en dues noves localitats catalanes. Tomas: Llorens. —Minerals de Catalunya. Pàginas 1 à 8 (pagi- nació especial). I x nn Í a del LES PT DO 1 ç De 5 , Ut dd oa EN LOCAL SOCIAIL Garrer del Paradís, núm, 10, pis 1.85, 22 BARCELONA si — lona)a desitja 'l cambi de publicacións. 4 SALA i h Ra De) Es ae CET A à R i Ma I 3 Da CETT A hu TEL EAIA i bis 3 —Dc ao— P erui Ger ais - Preguém als autors de trevalls destinats al But- lletí que procurin seguir les indicacións segients: 1. —/ Eseriurer en lletra clara é inteligible, d' altre à modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin els trevall sense cap error d'imprempta. 9 o Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del tamany que l ha de tindrer el grabat. i 83. No eseriurer res ni posar cap lletra, número, o etc. sobre dibuix original sinó en un paper de l calcar que 'l recubreixi. 43 OO Posar en forma de notes à baix de les planes . L les indicacions bibliogràfiques. / 6. — Escriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. C-— GD S DO ——) NOTA.—BEMERRUNG La cInstitució Catalana d' Historia Natural. (Paradís, 10, Barce Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce. lona) bittet um Gegensendungen. ei La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)o desea el cambio de publicaciones. L 4 The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10. Barce, Gil lona) desires to exchange publications. OO La elnst.tució Catalana d' Historia Natural. hits 10, pa ee : — lona)o demande l' échange. La elInstitució Catalana d' Historia Naccral. me 10, Barce- lona) chiede ricambio BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, JANER 1910 ANY VII.—Núm. 1 SRECIÓ4ORICIAL Socis de l' ènstitució Gatalana d'Historia Natural CONCELL DIRECTIU PERA 1910 President. —Salvador Maluquer y Nicolau. Vis- President. —Joan B. Aguilar-Amat y Banús. Secretari.—Frederich Vynp y Ellis. Vis-Secretari. — Robert Ferré Gomis. Tresorer. —Lluis Soler Pujol. Bibliotecari.— Llorens Tomés. Conservador del Museu.—lgnasi de Sagarra y de Castellarnau. Consellers. — Mossén Norbert Font y Sagué. Miquel Ferrer Dalmau Honoraris M. I. SR. DR. D. JAUME ALMERA Y CoMaS.— Sagristans, 1, pri- mer, primera, Barcelona. — Geologia. ILM. SR. DR. D. IGNASI BOLIVAR Y URRUTIA.— Paseo Martínez Campos, 17, Madrid.— Ortópters. DR. D. JoAN CADEVALL Y DIARS.—Carrer de la Vall, Tarrassa (Barcelona). — Botànica. ILrRE. SR. DR. D. JOAQuUíM GONZALEZ É HiDALGO.— Fuentes, 9, segón, izquierda, Madrid. — Malacologia. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL R. P. LoNGINos NAVÀS, S. J.—Colegi del Salvador, Zaragoza.— Neurópters. R. P. JosEpH PANTEL, S. J.—Castel Gemert, per Helmond, Ho- landa (Brabant septentrional). —Anatomiía dels Insectes. DR. D. CARLES PAU. —Segorbe (Castellón). — Botúnica. D. Luurs MARIA ViDAL.— Diputació, 292, pral., Barcelona.— Geo- logia. i MosséN JosEPH GELABERT Y RINCÓN, Pbre. —Llagostera (Girona). — Geologia. Numeraris (1) $ Aguilar-Amat y Banús, Joan Bta. de. — Diputació, 273, 3.er, 1", Barcelona. — Malacologéa. Alexandre y Cases, Miquel. —Trafalgar, 6, 1.er, 1.3, Barcelona. —Mmeralogia. Ardid de Acha, Manel.— Paseo de Pamplona, 2, dup.e—Za- ragoza, Armengol, Antoni. — Balmes, 88, 3 eL, 1.", Barcelona. Artigas y Castelltor, Joseph M 2 —Carme, 47, Barcelona. Ateneo Barcelonés.— Barcelona. Barnola, S. J., Joaquím M P—Colegi de Santo Domingo.— Bo- túnica. h Barrera y Arenas, Jacinto. —Doetor en Ciencies. —Teyà (Barce- lona).— Ornitologia. Blanes y Sancho, Rafel. —Estudiant de Medicina.—Artà (Ma- llorca). —Casanovas, 26, 2.0on, 2.2, Barcelona. Bofill y Pitxot, Joseph M..—Doector en Medicina. —Aragó, 281, principal, Barcelona. — Himenópters de Catalunya. Cabrera y Díaz, Anatael. — Doctor en Medicina. —Laguna de Te- nerife (Canarias). —Himenópters. Camprubí y Alumó, Joan.—Pelayo, 52, 1.er, 1." , Barcelona. Casanovas de Parella, Ramón de. —Casp, 4, pa. , Barcelona.. Casellas, Pere. —Arquitecte. —Plassa de la Constitució, 1, Reus (Tarragona). Cases y Rubiol, Melcior. —Mallorca, 2538, 8.er, 1.2, Barcelona. Codina, Asenci. —Mongat (Barcelona). — Entomologta. (1) Els que portan asterisch son socis fundadors. INSrirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 8 Es Es Comabella y Maluquer, Joan. —Doctor en Farmacia. —Carme, 25, Barcelona. — Entomología. Concabella, E. P., Joseph. —Colegi de les Escoles Pies, Mataró (Barcelona). Corretjer, Manel. — Estudiant de Medicina.—Ronda de Sant Pere, 26, pral., Barcelona. Cubas y Oliver, Enrich. —Baixada de Cervantes 2 , entressol, 1.8, Parcelona. Delgado y Lauger, Jordi.—Passeig de Colón, 3, Agencia de Ll A. Ramos, Barcelona. — Mineralogéa. Duch y Ferré, Joseph Baltasar. — Rambla de Canaletas, 5, tercer, segona, Barcelona. —Mineralogiía. Dusmet y Alonso, Joseph M.'—Doector en Ciencies Naturals. — Plaza de Santa Cruz, 7, Madrid. — Himenópters. Fàbregas, Rossendo.—Advocat. —Corts Catalanes, 583, 4t., Bar- celona. Farriols y Centena, Joseph. —Rambla de Sant Joseph, 25, 2.0n, Barcelona. — Entomología. Faura y Sans, Pbre., Mossén Mariàn.—Plassa d' En Comas, 2, Las Corts de Sarrià.— Geologta. Ferré y Gomis, Robert. —Ferràn VII, 34, 2 on, 18, Barcelona.— Geologia. Ferrer y Dalmau, Eugeni.— Enginyer. — Sant Domingo, 20, Tarrassa (Barcelona). —Entomologéa. Ferrer y Dalmau, Miquel. — Laneàster, 6, 3er, Barcelona. Ferrer y Vert, Felip. —Lancàster, 6, 8 er, Barcelona. — Entomo- logia. Folch y Girona. Joaquím.—Santa Rosa, 15 y 17. (Quinta Ame- lia). Sarrià (Barcelona) —Mineralgia. Font y Quer, Pius. — Llicenciat en Ciencies Químiques. —Man- resa. —Botúnica. Font y Sagué, Pbre., Mossén Norbert. — Doctor en Ciencies Natu- rals. Elisabets, 8-10, Barcelona.— Geologia. Fuente, Pbre. Mossén Joseph M.2 de la. —Pozuelo de Calatrava (Ciudad-Real). —Coleopters. Galera y Planas, Ramón. — Corredor R. de Comers.—Templaris, 8, Barcelona. Garcías y Font, Llorens. —Farmacéutich.—Artàú (Mallorca). — Botànica y Entomologia. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Gras y Tarré, Santiago. —Estudiant de Medicina. —Sobradiel, 4, 1.er, Barcelona. Gibert y Millet, Manel.—Parelladas, 44, Sitjes. — Conchiliologia. Guitart, Pbre., Mossen JosepRue — Talamanca, 1, 2 on, 2, Manresa (Bar Eina Jordà y Perelló, H. Joan. —Convent de Sant Alfonso M.A de Li- gorio.—Pollensa (Mallorca). Llenas y Fernàndez, Manel. —Doctor en Farmacia. — Muntaner, 88 9.on, 1.8, Barcelona. — Botànica (Criptógamas). Malgó, oaio, Mossén Andreu. —Per Mollet del Vallés, Gallechs. (arcclonal — Botànica. Maluquer y Maluquer, Lluís. —Doetor en Medicina. — Balaguer (Lleyda). Maluquer y Nicolau, Joaquím.—Jaume I, 14, pral., Barcelona. Entomologia. Maluquer y Nicolau, Joseph —Enginyer.—Jaume, I, 14, pral. Barcelona. — Malacologia. Maluquer y Nicolau, Salvador. —Advocat.— Plassa de Sant Jau- me, 2, 3.€er, 2.2. Barcelona. — Lepidópters. Marcet, Adeodat Francesch, O. S. B.—Monastir de Monserrat . (Barcelona).— Botànica. Mas de Xaxarsy Palet, Joseph M..—Enginyer.— Princesa, 57, 2.on, Barcelona. Mata, Lambert.—Tantarantana, 9, l.er, Barcelona. Navarro y Ferré, Manel.— Estudiant de Medicina.—Carrer de Junqueras, 10, 2.on, Barcelona. Noguera y Casabosch, Raymond.—-Metje.—Plassa dels Angels, 4, 1.er, 2.3, Barcelona. — Geologia. Oleo, dd Eina 88, Barcelona. Palou, Pbre., Dr. Mossen Joan. —Corts Catalanes, 665, Sl Bar- celona. Patxot y Jubert, Rafel. —Passeig de la Bonanova, 64, Sant Ger- vasi de Cassolas (Barcelona). Ragué y Camps, Joan. —Propietari.— Gualba (Barcelona). Rector del Colegi del Sagrat Cor, Rvt. P.- Carrer de Caspe, Parcelona. Roigé, Ramón. —Apotecari. —Prat del Llobregat (Barcelona). Romaní y Guerra, Amador. —Capellades (Barcelona). — Prehis- torza. INSTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Romarió y Pujó, Joseph M..—Avinyó, 20, 2.on, Barcelona.— Lep.dopters. Rosals y Corretjer, Joan. —Portaferrissa, 80, Barcelona. — Malaco- logia y Geologia. Sagarra y de Castellarnau, Ignasi de.—Mercaders, 85, 1.9, Bar- celona. — Lepidópters. Samú, Antoni de.—Mas Bonavista, Calafell (Barcelona). — Con- chiliologia. Salvany, Joseph.—Pelayo, 22, ler., 2.", Barcelona. Serradell, Baltasar. —Metje.—Sant Pau, 73, 1er., 13, Barcelona. — Malacologia y Mineralogéa Solé y Plà, Joan. —Dr. en Medicina —Ronda de Sant Pere, 6, principal, Barcelona. — Geologéu. X Soler y Pujol, Lluís. —Naturalista-Preparador. —Raurich, canto - nada al carrer de les Eures, botiga, Barcelona. Subirachs y Figueras, Jaume.—Brusi, 9, Sant Gervasi de Cas- solas (Barcelona). —Botànica. Sureda, Joseph. —Muntaner, 41, Barcelona. Tarré y Tarré, Emili. —Sobradiel, 4, pral., Barcelona. — Orni- tologia. Tomós, Llorens.— Clarís, 483, pral., Barcelona. — Geologia. Tous y Biaggi, Francesch.—Dr. en Medicina.—Manicomi de Santa Creu, Sant Andreu de Palomar (Barcelona). Valls y Ventura, Camil.—Carrer de Santa Ana, 80, duplicat, Barcelona. Ventalló y Vergés, Domingo. —Farmacéutich.—Plassa Nova, 8, farmacia, Barcelona. — Botànica. Vintró y Casallachs, Juli. —Plassa del Beat Oriol, 6, entressol, Barcelona. VVynn y Ellis, Frederich.-—Corts Catalanes, 6830, Barcelona.— Geologia. Xammar, Eduurd.—Bruch, 19, entressol, 2.7, Barcelona. — Bo- túnica. t Zulueta y Escolano, Antoni de.—Alfonso XII, 74, Madrid. — Moluschs, Batracis y Reptils. 6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SESSIÓ DEL 5 DE JANER DE 1910 Lo Sr. President obre la sessió à dos quarts de deu ab assisten- cia dels socis senyors D. Felip Ferrer y Vert, Miquel Ferrer Dal- mau, Manel Llenas, Mossén N. Font y Sagué, Salvador Maluquer, Joaquím Maluquer, Llorens Tomàs, Ignasi de Sagarra, Joan de Aguilar-Amat y Robert Ferré y Gomis. Excusa l' assistencia per malalt el Secretari Sr. VV ynn. Seguidament el President sortint Sr. Ferrer y Vert cedeix la Presidencia al novament elegit Sr. Maluquer (S.), qui pronuncia les segúents paraules: Srs. Consocis: Al ocupar el lloch hont mí han portat els vostres Vots vos dono les mes corals mercés, fent constar el meu sentiment perque 'ls estatuts de l' Institució impedeixen que '1 nostre distin- git company Sr. Felip Ferrer fos reelegit pera 'l càrrech que tant brillantment desempenyà. Desdel meu lloch procuraré, ajudant Dèu, seguir l' obra del meu antecessor y desenrotllar el programa que ell vos llegirà. Espero que tots ajudaréu ab el vostre esfors ú que l' Institució sia. cada jorn mes próspera y cumpleixi els enlairats fins per que fou fundada. A continuació cedeix la paraula al Sr. Ferrer y Vert, que llegeix el segúent discurs: SENYORS CONSOCIS: Al deixar la Presidencia d'aquesta Institució ab quin càrrech se m' honrú inmerescudament, crech un deber meu donar compte, encare que ab molta brevetat, de son estat actual. L' Institució conta ab 87 socis, d' entre ells 9 honoraris y 78 numeraris. Durant el curs del any finit hi ha hagut entre els numeraris dos baixes sensibles per defunció dels socis D. Rafel Callol y Chevalier y D. Antoni Mas y Morell, que A. OC. S. El 29 de Desembre últim tinguerem la satisfacció de veurer ad- més en la Reyal Academia de Ciencies y Arts d' aquesta ciutat à nostre benvolgut amich y ex-president d' aquesta Institució el Doc- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL TEP tor D. Joseph M." Bofill y Piehot, ú quin discurs de recepció con- testé el també soci (honorari) Dr. D. Joan Cadevall y Diars. Àbdós tingueren en el curs de llurs peroracions un bon recort per nos- altres. Segons nota facilitada pe'l senyor Tresorer, el Balans General de l' any passat dona els segúents resultats: ENTRADAS Saldo existent en caixa del Balans de 1908. .. 62/45 pessetas Quotas satisfetas pe'ls Srs. Socis... . 852 2 Venda de col-leccions del Butlletí y coi de titatjes apart. o: SD RR deia 66:25 2 Subvenció del Excm. Aneu ac ae NO ie a Eotaliai ee end enn 1.170 pessetas SORTIDAS Lloguer del local..—..— . : 240 —pessetas Impresió de publicacions (Butlletí y na joc APARt)S t uis dg d'e 55740 2 Franqueig de Golrerpo dc cia citamitó y certificada, cambi internacional, reparti- dor y conserge. . —. te la aa Es 20:95 2 Gastos varis (local, museo. etc.). —..—..— . 39:15 . EO tal ee 1.061/48 pessetas Total d' entradas. —. —. —1.177/70 pessetas 2 Sortidoase ee ed QGIAS 2 Diferencia existent en caixa. — . 116'22 pessetas. S' ha d' observar qu: encare no ha pogut ferse efectiva la sub- venció de 500 pessetas que la Exema. Diputació tè concedida. Dos paraulas sobre dos punts de capdal importancia pera V' Ins- titució: la Biblioteca y el Museo. La Biblioteca conté actualment, segons càlcul fet à grosso modo, uns 1.300 exemplars entre volums y folletos. Els volums enquader- 8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL nats son uns 170, els sense enquadernar aproximadament el triple, y tot lo demés son opúsculs més ó menys voluminosos. Tan bonich aplech de papers científichs representan ja un valor positiu que s' avalorarà molt més el día en que 'l completi un bon catàlech que dongui à coneixer tota sa importancia: empró es aquest un treball que, donada sa extensió, no pot exigirse del senyor Bi- bliotecari que com l' actual tè tan carregadas sas voluntarias ocu- pacions dintre l' Institució y quin comés ve desempenyant ab el beneplàcit de tots durant tant de temps. El Museo dona las existencias segiients, fetas quiscunas d' ellas per càlculs aproximats: 12 Mamiíters, 78 Aus, 7 ex de nius y ous, 25 Reptils, 15 Batra- cis, 40 Peixos, 5 Protovertebrats, 430 especies de Moluschs ab 2.500 exemplars, Artropods, Equinoderms, Pólips y altres animals in: feriors uns 250, exemplars Minerals y Rocas 200 mostras, Fósils 170 especies. De Botànica sols hi ha una bonica eol-lecció de li- quens. No fem especial menció dels insectes, perque apart d' un petit lot d' himenópters pot assegurarse que llurs ecol-leccions no han comensat encare. Les pocas condicions de sa instalació y per consequencia sa conservació no han sigut per are prou satisfactorias pera animar als entomólechs à aportar el produete de llurs casse- res, empró puch assegurar que tan prompte com ditas circunstan- cias cambihin, afiuiràn bon nombre de donatius, tant d' insectes com de molusehs, plantas y demés seccions poch nudrides encare: axís, donchs, crech que lo primer que deuría ferse pera fomentar nostres col-leccions, sería modificar quelcom las instalacions llurs. Y al parlar del Museo em permeto recordar ab agrahiment al consoci Sr. Soler y Pujol, que ve dissecant graciosament desde sa fundació tots els exemplars de mamífers, aus y peixos que li son encarregats ab destí al mateix. Un nou Concurs pera premiar treballs sobre Historia Natural de Catalunya s' ha efectuat, gracias al apoyo dels Exems. Ajuntament y Diputació, y al que hi han concorregut Varis treballs forsa accep- tables, que no desmereixen en res als anteriors: els premis que 'ls hi han sigut conferits no s' han repartit encare per causes de tots conegudes. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 Fa tot justament deu anys que l'idea de fundar ú Barcelona una agrupació de Historia Natural ab caràcter popular, assequible à tots els que sense mereixements sancionats, ostentant el sol títol d'aymants de la naturalesa, hi tinguessin cabuda, germinà y fou tot seguit portada à la execució per varis joves entussiastas, entre els que hi figurava el qu' es avuy nostre President. Ben prompte s' ajuntaren ab ells mo:its elements afins y ex- pandiren arreu son entussiasme fins à lograr valioses coopera- cions com las dels malograts naturalistes Cuni y Martorell, Salvanà y Antiga, que junt ab las dels encare existents senyors Canonge Almera, Dr. Cadevall, Dr. Lluis Marià Vidal, P. Navàs y altres que no recordo, encoratjaren à prosseguir lo que en un breu espay de temps fou esclat de vida intensiva. Tres anys duré la primera época de la institució, que deixà d' existir per concauses que no son del cas mencionar, empró que do- naren ensenyansas per el pervindre y que 's portaren à la pràctica tot seguit, per quant, desapareseuda l'antiga Institució en Desembre de 1908, el 18 de Febrer de 1904 fou firmada l' acta de constitució en sa segona época y presentats sos estatuts à la aprovació del Govern Civil, resurgirent ab més forsa y entussiasme que may l' ideal de fomentar una agrupació que com la nostra unís ab llassos de bona amistat ú tots els aymants de la Historia Natural de nostra terra y aunés els esforsos que tal volta isolats resultarian estérils. Sis anys van transcorreguts, y l'obra que llavors comensarem plens de fe no s' ha defraudat, superant en molt nostres esperançes. Els 10 socis que firmaren l' acta de constitució s' han convertit en 90, s' ha format un Museo avalorat ab molts materials interessants, nostres relacions ab altres societats científiques nacionals y extran- geres son nombrosas, donchs passan de 70 las revistas y publica- cions diversas que venen à engrossar nostra Biblioteca, y finalment disposem d' un local propi qu' encare que modest no deixa d' esser enriquit per l'amor de tants socis com hi han aportat llur concurs pera embellirlo. Ben satisfactori es tot aixó, mes en el meu entendre ha arribat el moment en que pera que l' obra que tots ens proposem segueixi avensant ab pas segur y ab l intensitat deguda, s' emprenguin quiscunas reformas en l' ordre intern y extern. En l'ordre intern, reformant els estatuts quasi patriarcals qu: ens regeixen, ab l' objecte de queprev inguin y reglamentin ques- 10 INSTtrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL tions que's presentan diariament y quina resolució depent del cri- teri de qui ha de resóldrelas, donant mes estabilitat à certs càrrechs directius ú fi de que, els que 'ls ocupin tinguin el temps suficient pera desenrotllar llurs inieiativas. En l' ordre extern, ab fer una propaganda més activa expan- dint l' afició à l' Historia Natural entre l' element jove y aixó per medis atractius, ja sigui organisant excursions, conferencias, cur- sos elementals, en fi, imitant l'obra d' un de nostres benvolguts con- socis, de Mossen Font y Sagué, qui ab tant d' acert ha fomentat el gust pe'ls estudis geológichs y molts de quins deixebles han vingut ha engrossar las filas de nostra Institució. En fi, senyors, que sigui un fet lo que 's proposaren els funda-— dors d' aquesta Institució, y allavors Catalunya ocuparà cientifica- ment un lloch ben alt en la escala de la civilisació y progrés com correspon à un poble de nostras iniciativas. RES MES. El Sr. Ferrer es molt aplaudit. A proposta del Sr. Maluquer s' acorda un vot de gracies pe'l President y demés individuus de la Junta cessant. A proposta del President se prenen los segtents acorts per una- nimitat: 1.er Testimoniar al Sr. Soler y Pujol l' agrabiment de l' Insti- tució per haver dissecat gratis els exemplars que se li han portat ab destí al nostre Museu. À 2.ón Felicitar al soci Dr. D. Joseph M." Bofill y Pitxot pe'i seu nombrament de académich de número de la cReal Academia de Ciencias y Artes de Barcelona2 y pe'l seu interessant discurs d' en- trada. 3.er. Significar al Sr. Cadevall el sentiment ab que l' Institu- ció s' enterà del acort del Ajuntament de Barcelona no reelegintlo pera formar part de la Junta Municipal de Ciencies Naturals. El Sr. Ferré y Gomis cedeix pe'l Museu un exemplar de Dolo- méía fétida procedent de Castelldefels, un altre de Calissa bitumi- nosa de Subirats y una de Pórfit granitóit procedent d' Alella, y dòna compte de varies excursions que verificà junt ab lo soci se- nyor Rosals ú darrers de Desembre passat als jasciments pliocé- nichs de Molins de Rey y Sant Feliu de Llobregat, llegint una llista de les especies fóssils recullides en lo pis plassencid dels torrents del Tarch y de l' Albareda. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL : 11 També dòna compte 1 Sr. Ferré y Gomis d' una excursió botà- nica al Tibidabo, feta el 2 del corrent en companyia del soci doctor Llenas, en la que reculliren la falguera CHEILANTES ODORA, qUe sembla rara ú Catalunya. El Sr. Ferrer y Vert dòna compte d' una excursió que feu el mateix día 2 del corrent al torrent de la Manigua (Tibidabo), en companyia del consoci D. Ignasi de Sagarra, y en la que reculli- ren interessants tissanópters, coleópters y aracnits y algunes larves de coleópters y orugas de noctua. El Sr. Maluquer (S.) presenta ab destí al Museu un magnifich exemplar de la serp COELOPELTIS MONSPESSULANUS, Cassat per don Joan Maluquer y Viladot el passat Desembre al Prat del Llobre- gat, vora l' estany de la Illa. No haventhi res més que tractar s' aixeca la sessió. Etude sur quelques espèces de mollusques qui, du sous-cen- tre hispanique, se sont repandues dans le sous-centre alpique. Par le Comandant Caziot VITRINA PENCHINATI I.—HiSTORIQUE Vitrina Penchinati, Bourguignat, 1870 species nov. molluscorum, p. 88. II.—DISTRIBUTION GÉOGRAPHIQUE La Vitrina Penchinati dont le type à été pris entre Urgell et San Julià de Loria n'a jamais été figurée, elle à été signalée à: Montserrat (R. P. Adeodat Marcet). Port Vendres (Pyrenées orientales) (Penchinat). Amélie les bains ( 2 ) (Bourguignat). Vallée del'Aude à Alet (Fagot). Vallée de l'Ariège à Foix (Fagot). , du Garbet à Aulus (2. ). Elle s'est repandue dans le sous-centre alpique jusqu/a la France à Lamalou les Bains (Herault) (Letourneux). 12 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL HYALINIA BLAUNERI I.—HISTORIQUE Helic Blauneri, Shuttlevorth, 18483, in Mit. Gesells. Berne, p. 13. 3. lucida, V. compressa, Dumont et Mortillet, 1858, Moll. Lem., p: 250. , —cellaria (pars) Dupuy, 1854, Hist. Moll., p. 280. Zomites lucidus, v. Blauneri, Mog. Tandon, 1855, Hist. Moll. I, p. 76. Hyalinia lucida, v. Blauneri, VVest., 1876, Faun. europ., p. 22. 2 Draparnaudi, v. Blauneri, Robelt, 1879, in Rossm. Ieonog., VI, p. 81, pl. CLVIIÍ, fig. 1604. Hyalinia obscurata, Porro, in Paulucei, Malacol. Sardaigne, p. 17, pl. II, fig. 2-2 b. II. —S DISPERSION GEOGRAPHIQUE La Hyalinia Blauneri est une espèce circa-méditerranéen du sous-centre alpique qui vit dans l'Italie centrale et méridionale (Calabre), d'ou elle s'est répandue dans les iles de Corse et de Sar- daigne et dans le sous-centre hispanique, c'est à dire, dans les Py- rénées orientales, mais non en Sicile et dans ses iles. Par le littoral méditerranéen elle à gagné la Ligurie, les Alpes maritimes (dans la montagne), le Var (les Bouches-du Rhóne), (Chateau d'If) environs de Marseille, l'Herault (Saint Gely du Fi- seq) (Moitessier), Environs de St. Martin de Londres et le pied du pic Saint Loup (Dubreuil), l'Aude, Bize, Limouzes, Mont Alaric (Corbières) et les P yrenées orientales (Fagot). Bourguignat dit dans sa Malacologie du Chateau d'If, p. LI, le Zonites Blauneri semble une coquille spéciale aux contrées voi- sines de la mer, ce mollusque ne se rencontre en effet qu'aux en- virons de Marseille, de Toulon, d' Hyères, de Cannes, de Nice (1), en fin, en Corse dans le voisinage des còtes. Nous ne croyons pas qu'elle existe dans l'Ain et dans les 2 Sèvres, quoique citée par Lo- card. (1) Elle n'existe pas dans 1a plaine de Nice, mais seulement à la Vallée de Thiey (780 m.), dans les gorges de Saorge (vallée de la Roga) et dans les alluvions du Var et du Loup (Caziot). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 13 HYALINIA CELLARIA I.—HISTORIQUE Helia: cellaria, Miller, 1774, Verm. hist., II, p. 88 (ron Terver). 2 lucida, Mtg., 1808, Test. Bret., p. 425, pl. XXIII, fig. 24 (non Drap.) Helix nitidula (pars), Millet, 1813, Ed., I, p. 61, n.. 21 (excel. syn. Drap.) Helix nitens, Maton et RacbÈlet, 1807, Cat. Brit. Test., p. 198, pl V, fig. 7 (non Gmelin, non Sheffart). Vortez cellaria, ORen, 1815, Lehrb. natur., III, p. 8314. Zonites lucidus, Leach, 1820, Brit. moll., p. 1C4. Osyphilus cellarius, Fitzinger, 1888, Syst. Verzeichn. (Ester., p. 100). Helicella cellaria, Held, 18837, In Isis von ORen, p. 976. Zonites cellarius, Gray, 1840, In Turton Shells Brit., p. 170. Ozyphilus cellarius, Jousseaume, 1877, In Bull. Soc. Zool., p. 409, pl. I, fig. 89 40. Hyalinia cellaria, Locard, 1824, Cog. terr. France, p. 42, fig. 42-45. II. —DISTRIBUTION GÉOGRAPHIQUE La distribution géographique de cette espèce est difficile a éta- blir parce que sous le nom de Hyalinia cellaria les auteurs ont réuni plusieurs formes, nous ne pouvons donc certifier l'area que nous avons recherché dans de nombreuses ouvrages et travaux. Le type vit en DanemarE, c'est une espèce de la partie septen- trional du sous-centre alpique. Elle en fu répandue dans le sous- centre hispanique, et disparait dans les Pyrénées occidentales. Elle a eté signalée en Syrie et au Caucase (BlanEenborn), tou- tefois de Rosen ne l'indique pas dans cette dernière contrée. Elle n'existe ni en Grèce ni en Turquie (Hesse). Au Montenegro, vers Bazaar (VVohlberedt). Palestine, Cilicie, Transylvanie, Galicie, Hongrie, Bohème, tou- te l'Allemagne (Hesse). Répandue dans tout le VVurtemberg (Gegen). Commune dans toute la Saxe, surtout dans les endroits montagneux. Thuringie et Hasmie (Gmelin). 14 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Régulièrement répandue en Carinthie, Carniole, au Hartz, Croa- tie, Dalmatie, Servie, Roumanie, mais n'est plus indiquée en Posnie. En Italie ont la trouve partout au Nord, au Piémont, Lombar- die, Venetie. Tiberi dit l' avoir recueillie aux Abbruzes, mais Pau- lueci eroit qu'il l'a confondue avec la Hyalinzia obscurata de Porro, toutefois, suivant ce méme auteur, la Hyalinia cellaria vit dans la Calabre méridionale. Destefani l'indique dans toute l'Italie septentrionale, dans le Tyrol et dans le Trentin, mais affirme qu'elle ne vit pas en Tos- cane. Il fait connaitre une variété qui vit sur les Alpes orientales au Mt. Prana (1,000 m.) et au Mt. Tambura (1,500 m.) Elle existe à Malte (Paulueci), mais ne le trouve ni en Sardaigne, ni en Corse, ni en Sicile et dans les iles adjacents (Monterosato). A V époque ou vivait Philippi, dit ce savant conehyliogiste, toutes les Hyalinia lisses etaint des cellaria. Elle vit en DanemarEÈ, en Suède, en Norvège et Filandie, oú elle s'avance jusquí/au 61" de latitude boréale. Aussi en Russie (Fobelt). En Anglaterre et dans les iles voisines. Hollande (Shepman). Grand Duché du Luxembourg (V. Ferrant). Belgique. Note.—Henry Prince nous l'a envoyée des Etats Unis d'Ame- rique dans le Long Island, mais nous ne croyons pas qu'elle s'y soit acclimatée. II serait fastidieux de relater tous les départements français oú l'ont signalée la Hyalinia cellaria. Elle n'a pas eté mentionnée dans le Var., elle existe pourtant dans les Alpes maritimes, au nord de Graso, par 1,120 mètres d'altitude. (Dans les Alpes Italiennes elle atteint 1,500 mètres au dessus du niveau de la mer). On la trouve dans toute la chaine des Pyréneés françaises, elle est très peu rèpandue en Espagne, malgré qu'elle ait été citée com- me habitant en nombreuses localités: Olot (Salvanà), Artesa de Segre (Maluquer), Besós pres Barcelone (id.), Barcelone (Musée Martorell): M. de Zulueta croit que on a du la confondre avec la Hyalinia Farinesiana). Bussaco, Coimbra, Luxo, Cabo. Monfego, Figueira de Foz. Buarcos et Arciro (Nobre). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 Palma, Minorque, Benisalem (Barceló), Grenade (Hidalgo), Arra- bida, Setubal, Busaco, Oporto, Cintra, Caldas de Beinha, Estre- moz, Navajas, (Hidalgo) Santiago, Noya, Vigo, Villagarcia (Macho): Vallée de la Lozoya, La Granja, Albarracin (Zapater). Alges (Nobre), Vigo, Cintra (Mac Andrevv), etc., etc. Il est incontestable que l'on a du la confondre, comme en Italie, avec d'autres formes voisines, mais distincetes. Mingo l'indique a Lisbonne, Servain au dessus de Cintra, pérs cette capital, Locard et Castro aux environs de Porto. Pallary ne l'indique ni en Algérie, ni au Maroc, Bourguignat ne la signale pas en Tunisie, seul de Dehcaux la mentionne dans la Grand Rabylie. Fossile dans le pliocène de Montpellier (faune des marnes à Helix de Celleneure) (Viguier). Pleistocène de la Lombardie dans le loess et les tuís de VVeimar et de Faubach. ç Pleistocène des environs de Lyon (Dr. Jaquemet). De la presencia del Silúrich superior en dues noves localitats catalanes VILAJUIGA.—Sense la intervenció de la industria humana que afanosa de aprofitar l ayga mineral que en aquesta localitat bro- llava al fons de pous, remogué ies terres, obrí nous pous y grans valls, ningú hauría ni sospitat que dessota 'IS aluvions cvaternaris del plú de Vilajuiga hi hagués representat el silúrich superior ó Gotlandid, que en una prima capa de 4 à 5 metres descansa direc- tament demunt el gneis granitoide, que formant la major part del maeís de Sant Pere de Roda, s' enfonsa per dessota la plana em- pordanesa 4 Vilajuiga meteix, tant es axís, que una part de aques- ta població està sentada demunt del gneis y altra demunt dels alu- vions de la plana. Els trevalls fets seguint les nostres indicacions en l'eHort de can Viura, han posat al descobert, dessota dels aluvions, llot y turba, cuaternaris, una formació curiosíssima que en un principi m' intrigú y à la que la gent del país atribuía l'origen de la céle- bre ayga mineral que tant de nóm ha donat é la localitat. Es una argila negra, molt plàstica y enganxosa al moment d' arrencarse, 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL per l'ayga que conté, pero que s' endureix fortment un cop asse- cada al aire lliure, en alguns llochs l argila aquesta passa casi in- sensiblement à una piçarra ampelítica, ab grans nóduls de quarç y pirita escampats dintre sa massa. Trencat alguns d' aquets nóduls m' han donat exemplars de Orthoceras complertament piritisats. Aquesta formació pertany al Gotlandid y presenta la facies tí- pica en tot el Pirineu català, per sa color y per la presencia dels citats nóduls ab fóssils piritisats que fan no s puga confondre ab cap altre terreno. En nostre cas particular podría fer duptar el fet de que en lloch de piçarres y calises ampelítiques s' hi trobe la argila negra que no sabém existexe en lloch més, pero s'ha de tenir en compte que aquesta es el producte de la descomposició de les piçarres, com ho demostra 'l fet de que queden encara restos d' elles dintre la massa argilenca, descomposició en la que deu haver influit l'ayga mine- ral carregada d' anhidrit carbónich, ja que dita argila negra sols se troba dins la çona hont hi ha ayga mineral, y fora d' ella té la seva estructura piçarrosa. CABRA.—Anant del Plà de Cabra à Çabra, poch abans del collet per hont s' atravessa la serralada que forma el murallàm que ten- ca el Camp de Tarragona per aquell cantó, aparexen les piçarres negres de formació silúrica, complertament plegades y alterades, fins al punt de ser utilisades com à terra negra pera donar eolor als ciments més ó menys bons que axís se fan passar com à port- land. Criden l'atenció l'abundor d' óxits de ferre que taquen la seva superficie de grans clapes rojenques y lo fortment ferroses que son totes les fontetes que d' elles brollen, fins al punt d' haver- se 'n explotat una anys enrera. Aquets fets indiquen l'abundor de pirites que semblants piçarres contenen, no sols en forma de nó- duls ó concrecions, com es comú en les llurs similars, sino en cres- talls disseminats dins la llur massa Un lleuger reconexement fet de pàs, me permeté ab tot cercio- rarme, de que 's tracta de les piçarres del silúrich superior ab oraptolites. N. FONT Y SAGUÉ, Pbre. Barcelona, 1909. La INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL SOiS Se declara responsable de 10 contingut en la Secció Oficial del seu Butlletí, deixant integra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 41p. LA HORMIGA DE ORO.— Nueva San Francisco t /, 3arcelena — INSTITUCIÓ CATALANA i ANTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- sos en sessió. Pagan deu pessetas l any (que poden fer efectivas à. D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ems- titució, previa aprovació de la Junta. 7 Tiratjes $ó part: 50 exemplars 10C exemplars €/( 1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. Re. 8 ix go È 8-16 , 15 , 25 2 —/ Els pedidos deuràn ferse directament 4 la imprenta . Nova de S. Francisco, 17. Toutes les communications et échanges doivent ètre en- voyées au siège de la Societé: i Paradis, 10, 1.7", 2.'.—Barcelona (Espasne) tamb que (é l'Institució ad alíres Socieiais Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison Vis (E. U. A 2 Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History. —Nev-YorE (E. U. A.) Boston Society of Natural History. — Boston (E. U. A.) e Broteriao —Revista Sciencias Naturaes —Soalheira (Portugal). ButlletídelDiecionaridelallengua catalana. —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. Conchological Society of Great Britain and Irland.—Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellsehaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol. —Barcelona. - Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). Entomologist Tidstrift. Entomologista Fòreningen in.— Sto- el holm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans. —(Barcelona) Institut de Zoologie de l Université de Montpeller. —(Fransa) Institut Egyptien. —Cairo (Egipte). Institut National Genevois.—Genève (Suissa). Institut Zootecnique del" Ucicecitó de J urgen.—J urgen (Russia) Institut Geologique de México. —México. AS La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) Musee Oceanografique de Monaco. —Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (alia) Museo di Zoologia et Anatomia compar ata della R Universitó es di Torino.—Torino (Italia) Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg. ) Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. Museo Nacional de San Salvador (Rep de El Salvador), i LL i Museum de Sao-Paulo. —San Pablo (Brasil). Museum d' Histoire Naturelle. —París (Eldieon Naturae Novitates—Berlin (Alemanya). Polixena.—Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. a (Italia). Real Academia deCiencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Real Sociedad Espadiola de Historia Natural. —Madrid Reale Accademia dei Lincei —Roma (Italia). — Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). — Revista de Menorca, del Ateneo Científico.— Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena (Austria). R. Stazione di Entomologia Agraria, eRediao —Florencia (Utalia) Smitbsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade seientifica de Sao-Paulo. —Sao Paulo (Brasil)..— - Società di Naturalisti. —Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — i A Bruselas (Bélgica). Societé de Naturalistes de Rievv (Russia). Nantes. tn el Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. — ir Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—Carcasona (Fransa). Se Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle — a : l L (Suissa). Societé Enomologique Namuroise. —Namur (Belgica). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas The Chicago Academy ot Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (É. U. A.) Université de Upsala (Suecia) Zoological Society of London.—Londres. Li Imp. LA HORMIGA DE ORO. — Nueva San Francisco 1/7, Barcelona. dei degona En00a. My 1: —Nin. 2 : - Febrer 1910 Butlletí se 1 Institució Catalana d' Historia Natural —— Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pe Fip. cars, c, IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió de 3 de Febrer de 1910. (COMUNICACIONS: ——Garcias: Llorens.—Un cas d' anomalía vegetal. — Rosals, Joan.—Notes sobre la Malacología subterranea. Faura y Sans: Mossén M.—La Vollastonita à Catalunya. Tomas, Llorens. — Minerals de Catalunya. Pàginas 9 4 16 (pagi- nació especial). LOCAL SOCIAL Carrer del Paradís, núm, 10, pis 1.efr, 22 BARCELONA AV TES Preguém als autors de trevalls destinats al But- lletí que procurin seguir les indicacións seguents: — 1.3 o Eseriurer en lletra clara é é inteligible, d: altre modo es impossible, malgrat tot io cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense cap error d'imprempta. ——— Ll Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanehs. IR ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. Ò EA 8.3 No eseriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de —— calcar que '1 recubreixi. de Posar en forma de notes 4 baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. qi 9." o Escriurer en itàliques tots els noms técnichs — en llatí. RI Es IS SDR S DI —— NOTA. —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia a, 10, Barce- — lona)s desitja 'l cambi de publicacións. ió. Die elnstitució Catalana d' Historia Nuliel —(Paradis, 10, ), Barce, as lona), bittet um Gegensendungen. el La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona): desea el cambio de publicaciones. el The elnstitució Catalana d' Historia Natural. mL 10. Barce lona) desires to exchange publications. : La elnst tució Catalana d' Historia Natural. Paradís 10, Barce. Ò lona) demande l' échange. cd La edlnstitució Catalana d' Historia Natural. pi 10, Barce. lona)o cBiede ricambio, : BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.2 ÈPOCA BARCELONA, FEBRER 1910 ANY VII.—Núu. 2 SECCIÓtOFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DE 3 DE FEBRER DE 1910 El Sr. President obre la sessió à les 21/45 ab assistencia dels socis senyors Rvnt. Font y Sagué, Maluquer (J.), Rosals, Marcet, Llenas, Sagarra, Tomàs, Aguilar-amat, Ferrer y Vert, Duch, VVynn y Ferré Gomis. El Secretari llegeix l acta de la anterior, sent aprovada per una- nimitat. Els socis senyors Rvnt. Font y Sagué, Maluquer (S.), y Ferré Gomis proposen com à soci numerari ó D. Manel Degollada, farma.- céutich, resident à Barcelona, carrer del Concell de Cent, n.P 314, entressol. Els socis Srs. Aguilar-amat y Ferrer Vert proposen com à soci numerari à D. Emili Juncadella y Vidal y Ribas, enginyer, que viu à Barcelona à la Rambla de Catalunya, n.. 26, y que 's dedica à Entomologia (Himenópters y Carabus). Els socis Srs. Maluquer (S.), Sagarra y Ferré Gomis proposen com 4 soci numerari à D. Xavier de Sagarra y de Castellarnau. domiciliat à Barcelona, al carrer de Mercaders, n.P 38, y que's dedica à Ornitologia. Se dona compte dels segúents donatius pera la Biblioteca. De D. Joseph M. Bofill. —Parasitismo animal y sus desde con la agricultura. Del capità Caziot. — Etude sur le genre Pomatias. Studer. 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL De D. Agustí M." Gibert.—Tarragona prehistórica y proto- histórica. Del Rvnt. Pare Marcet, O. S. B. —Guta-Itinerario de Montserrat. Del Rvnt. P. Longinos Navés. —Neurópteros de Siria. El R. P. Luis Sodiro, S. J.— Botànica del Ecuador. Sur une Chrysopha nouvelle d'Espagne. Sur deua Himénopobides nouveaue. El Sr. President entrega uns nius de Parus pendulinus L. Se dona un vot de gracias als senyors donants. Mossen Norbert Font y Sagué dona compte de les exploracions fetes al abrich eRomanío de Capellades, baix la protecció de l'Ins: titut d' Estudis Catalans, remarcant la importancia del mateix per les nombroses capes de silex trevallats y ossos de la fauna quater- naria que s' hi troben, pero abstenintse de fixar la época d' aquells instruments fins à completar la exploració, si be suposa serà la es- tació prehistórica més antigua de Catalunya entre les reconegudes fins avuy. —El Tresorer comunica que ja ha sigut cobrada la subvenció de 500 pessetas que l'any passat va assignarnos aquesta Exma. Dipu- tació Provincial. —El Sr. President díu que va à ferse la repartició de premis als autors premiats en Concurs. De consegúent, el Secretari llegeix el veredicte del Jurat Calificador, procedintse desseguida à l'ober- tura de plechs. Resulta ser el guanyador del premi de 200 pessetas D. Llorens Tomàs, del accéssit de 100 pessetas, D. Eugeni Ferrer, Y del premi extraordinari, D. Manel de Chia, quins noms, procla- mats pel Sr. President, son rebuts ab grans aplaudiments. Se pro- posa com é soci honorari al Sr. Chia, atenent à lo acordat per la Junta Directiva: y vistes les circunstancies que concorren en dit senyor, es admés por unanimitat. Se fà entrega del premi corresponent à D. Llorens Tomàs, que es l'únich autor premiat assistent à la sessió y s' acorda comunicar als autors ausents la felicitació de l'Institució. —El Sr President llegeix unes notes molt interessants sobre el Aquarium de Berlín, senyalant la importancia que tè aquella ins- talació, ahont s' hi crian y fins reprodueixen moltas classes de peixos, cridant majorment l' atenció per lo que pertoca à les especies exótiques y marines. Pera lo sosteniment d' aqueixas últi- mas se transporta l' aygua del mar ó be 's prepara artificialment. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATBRAL 19 —El Sr. D. Llorens Tomàs comunica que dos minerals trobats ó la Vall d' Aràn per lo Dr. Serradell han resultat esser Melat d' Alumina (afegeix després en el marge del llibre d' actas). Al llegir aquesta acta, en la sessió de Mars, el Sr. Tomàs mani- festa que s' ha comprobat que dit mineral precedeix d' una colec- ció particular y de localitat desconeguda. Y no haventhi més assumptos de que tractar, el Sr. President aixeca la sessió ú les 23'50. UN CAS D' ANOMALÍA VEGETAL per ILlorens Garcias La present figura representa de tamany natural, un fruit ma- dur, anormal, del Citrus limonum, Risso, trobat per D. Pere Rubio ú n' Argonyana (Artà, Mallorca). L' exemplar es raro, se veuen en ell dues parts, una llarga y prima y l' altre que recorda la forma dels fruits normals. La pri- mera. està formada solzament per cloveya, epicarpi y mesocarpi, ben desenrotllats, la segona tè ademés un nucli vessiculós, l' en- docarpi, formant un sol carpell enel cual falten en absolut les llevors. Aquesta forma y constitució, tal vegada son degudes ú un abort dels, carpells y un crexement soldat de la paret del ovari, abortant aquells, les parets del ovari han crescut fins arribar à la maduració yY com no hi havía sustancia interior que cresqués junt amb elles y per lo tant que estiràs ses membranes, aquestes han crescut sol- dades, allargantse sense aumentar de volum, dich axó perque la llargada total del eesemplar, correspón à la llargada dels fruits normals del matex arbre. 26 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Notas sobre Matacologia. subtertanea per Joan Rosals I PRESENCIA DEL HELIX LUSITANICA PFFR. 4 CATALUNYA Ab ocasió dels magnífichs trevalls portats ú terme en l'Extran- ger pera contribuhir al total coneixement de la flora y fauna ca- vernícolas, per Mrs. Martel, Mahé y altres il-lustres naturalistas, s' ha desenrotllat en nostra terra també gran afició à las excursions anomenadas espeleológicas, havent sigut en gran nombre las ecovas y avenchs explorats per entussiastas membres de nostres societats locals eClub Montanyencho, eCentre Excursionista de Catalunya2 y algun altra, quins ab major ó menor fruyt han seguit las pet- xadas de Mn. Font y Sagué, nostre distingit amich, à qui en justicia podem anomenar lo precursor de la espeleologia catalana. Al costat del sport se hi ha desenrotllat l'afany de recullir alguns objectes que facilitessin l'estudi de la exploració. En los primers temps sols se recullian ossos, silexs, terrissa, etc., que servian de gran utilitat pera los estudis antropológichs y prehistórichs, pero més tart ha vingut la recolecció de diferentas plantas é insectes, procedents de covas y avenchs, que han estat degudament estudiats per nostres actius consocis Srs. Llenas y Ferrér y Vert. Pero havent llegit en las obras del, en justicia, anomenat pare de la espeleología, Mr. Mar tel, que entre la curiosa fauna cavernícola se hi trovan també molusehs propis d'aquets llochs, vaig interessar à diferents de mos amichs, aymants de tals exploracions, pera que examinessin ab detenció las covas que visitessin pera veurer si logravam trovar també algun nou molusch que contribuhís à aumentar la fauna ca- vernicola catalana. No vaig haver d'esperar molt, ja que mon amich en Albert Santamaria al cap de poch temps m'entregú un exemplar d'Helix que es lo que motiva las presents ratilas. Fou trovat en una cova situada ú una hora vers l'E. del poble d'Arbós y à una fondaria de uns quinze metres de la boca y en lloch ahont no hi penetrava la claror de l'exterior. Estava en la punta d'una INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 21 estalagtita, com si aprofités la poca de mullena que hi restaba. Era aquest un Helix semblant al H. Grimacea (comú à l'Europa central), qui ja al primer cop de vista me semblà molt diferent de tots los que conech com habitant nostre Principat. Me arribà encara vivent, era ja adult, de mitjana mida y elegant boca. Vaig remétrel àú Mr. Caziot pera que, com à especialista en moluschs terrestres, m'ente- rés ú quina especie pertanyia, retornàntmel poch temps després ab la classificació Helix Lusitànica Pffr., especie que no recordo ha- ver vist anomenada entre nostres Helix. Ara be, ése tracta del veritable Helix Lusitànica Pffr., 6 be es una especie típica cavernícola2 Dech també dir que en cap de les llistas de moluschs terrestres que he consultat, tant dels que trac- ten dels que habitan abduas vessants pirinencas com los referents ú tot Catalunya y fins à altres regions espanyolas, he vist citada aquesta especie. Hauría desitjat fer novas exploracions pera trovar altres exemplars del mateix Helix, pero la manca de temps me ha impedit ferho, cosa que espero realisar més endevant. També lo fet de trovarse vivent en lloch del tot en obscuritat fa apoyar una opinió de que's tracta d'una especie cavernícola, corroborat també pe 'l fet de que los pagesos dels voltants desco- . neixen los Helix d'aquesta forma entre les moltes que fs crían per aquells camps, lo qual desdiu de l'opinió universalment ad- mesa, y exposada per Mr. Martel en sa notable obra edL'evolution souterraine:, de que les especies cavernícolas no son mès que peti— tas modificacions dels que viuhen en l'exterior, d'ahont sens dupte procedeixen, modificacions fillas del medi ambent ahont habitan: pero aquí ja no's tracta d'una especie semblant, sino ben diferent de las del exterior. En resum, sis traeta del Helia Lusitúnica Pffr., crech pot citarse com 4 nou pera Catalunya, ja que, com he dit avans, no l'he vist citat en cap de las moltas llistas de molusehs de nostra terra, essent remarcable lo fet de trovarse aquí per primera vegada en lo fons d'una cova. II MOLUSCHS DE PROCEDENCIA SUBTERRÀNEA L'afany de recullir alguns exemplars de conxoliologia fluviatil- lacustre me portú ú fer ab un company una excursió als diferents estansy que entre Prat de Llobregat y la mar s'extenen. Entre ells 99 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lo qui es major anomenat del Remolà quees un ver museo zoológich vivent, ja que ademés de les innombrables especies d'aus que per- segueixen ab sanya tot un exércit de cassadors, hi son nombrosos los géneros de insectes y moluschs. D'aquets darrers puch citar los géneros Lymnaea, Phisa, Planorbis, Succinea, Alexia, etc. , entre las que s'hi trovan diferentes especies, lo que fa aquest lloch vera - ment recomanable pera tots los qui 's dedican à la malocología. Estant en lo bo de nostre trevall, una pluja imprevista nos fa apartar més que depressa del lloch ahont estavam fent recolecció d'exemplars, arribant à una de les cases que primer trovarem pera aixoplugarnos. Era aquesta casa una de les moltes en que sos amos, aprofitant la capa aigúífera subterrànea que hi ha en lo subsol de aquella comarca, havian fet obrir un pou artesià, emergiment d'ai- guas sempre interessant y digne d'atenció y que passat lo mal temps contemplarem d'aprop. Desseguida vaig notar en las parets- marge banyats per l'aygua gran cantitat d'Aneylus que per son tamany y caràcters no pertanyia à cap dels tipos que jo coneixía (Fluviatilis, Jani, etc), pero lo que més cridà ma atenció fou que fins en lo mès inmediat é interior del canó per ahont surt l'aigua se hi trovaban agafats individuus del susdit molusch. Ademés, altres pous artesians de la mateixa comarca treuhen y crian lo mateix Ancylus. En las obras d'espeleología se cita lo fet de que diferents animals (peixos, moluschs é insectes) viuhen en las nappes d'aigua de l'interior de la terra, d'ahont surten per las fonts, pous artesians, etc. La nappe que alimenta los pous artesians del Prat çperteneix à aquesta classe2 :çSon del tot iguals aquets Aneylus ab los que no procedeixen del interior de la terra Menester es, pera averiguarho, detinguts estudis ab lo microscopi y especials coneixements, faltantme pera lo primer una vista ben fina, y careixent en absolut de lo segon, poso los exemplars à la dis- posició de tots los que vulgan ajudarme. Es do GE Al donar fí é aquestas ratllas, me cal expressar lo fi d'ellas, que ja en més ó menys he indicat en son comens. Aquest no es altre que fer interessar als molts y distingits naturalistas de nostra terra à trevallar ab entussiasme en l'ample camp. de las fauna y flora cavernícolas, en la que no dupto podràn treurer grans fruyts, com ha succehit en las diversas nacions extranjeras ahont s'han donat la importancia merescuda aytals estudis. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LS o La VVOLLASTONITA à Catalunya per Mossen M. Faura y Sans A Catalunya hi hem trovat una bona serie de minerals dins de tots els grupos, empró en els silicats poch hi hem fèt, per la rahó de haverlos de classificat macroscopicament, y així resulta poch menys que impossible la determinació precisa per la gran com- plexió d'elements y varietat similar de formes, y aquesta branca que avuy ja 's coneix més per l'abundó d' anàlissis que s' han fèt y pe'ls ques' han descobert moltíssimes més formes, tant es així, que la química del silici es tan extensa com la del carboni. Donehs bè, per aquesta nota tinch la satisfacció de comunicar- Vos un nou mineral, que si bè ja 'l coneixíam, no obstant l'anà- lissis ens ha patentisat l' erro ab que estavam respecte del mateix. Si fem un xich d' historia, veurém com D. Lluis M. Vidal en sa obra de la provincia de Girona hi senyala com ú mineral important adhuc que de gran importancia à la Couzeranita, empró que des- prés el Dr. Almera al descriurer la vall de Nuria (1), ho corretjeix atribuintio el mineral, que ja deseriurém, à Tremolita ó anfibol blanch. La cosa ja anava per bon camí, empró al ferne entrega d'una mostra al Dr. Calderón, catedràtich de l Universitat Central de Madrid, éll ne dubtà al moment y després d' un escrupulós examen químich y mieroscópich, al mateix temps que ceristalogrà- fich fèt pel Dr. Fernandez Navarro, mon benvolgut professor, hem pogut precisar que 's tractava de la Vollastonita. Com aquet foren molts els minerals que deuríam corretgir y en aquets anàlisis ne descubriríam moltíssims à Catalunya. SITUACIÓ Y CONSTITUCIÓ GEOLÓGICA.—Sabut es pera els excur- sionistes petrografs, lo trascendental que 's l'engorjat de Nuria, per la varietat d' aspectes que presentan les roques de per aquells indrets, molt ben descrites per nostres geólechs y d' un modo par- ticular al microscopi per nostre distingit amich D. Raymon Adan de Yarza, pujant pe'l camí després d' haver passat Rives, comen- (1) Almera.— Historia geológica de la Vall de Núria (Pirineus orientals).— Extreta de la Historia de Ntra. Sra. de Nuria: pl. 27.—1896. 24 INSsTIUrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL san à apareixer els estrats silurians, en inclinació casi nula per presentarse verticalment, mentres que anant pujant en diferents indrets al passar per Queralps s' hi veuen les grans afloracions granítiques, acompanyades de altres roques totes elles d' impor- tancia. Entre les llicorelles n' hi ha de moltes classes, unes satinades, altres argiloses yY altres fins asbestoides, y per aixó tením el clàssich amiant de aquella comarca que es troba en la Coma de Vaca y Pich del Roch del Orri. En el camí del coll de les Set Creus à la font del Freser les llico- relles arcaiques presentan intercalats marbres blanchs, que son de caliça magnesiana molt dolomítica, en la que s' hi trobenles palle- tes de VVollastonita. Totes elles presentan una inclinació de 25 4 830", capficantse en direcció al N., ab molts plechs formant zieh- zach, d' un modo característich al arribar al cim, en el qual hi ha punts que semblan talment solehs pareseuts als de nostres taula- des, donant idea de les moltes presións que sufriren en totes direc- cións, Me veig privat de no poguer donar més detalls locals per la senzilla rahó que jo mateix no hi he estat y que tot es per refe- rencies. CARACTERS DELS MINERALS. —La Vollastonita correspon al gru- po dels silieats no aluminats y sa composició química es de doble silicat de calç acompanyat generalment dels elements de les roques properes y que 's distingueix perfectament de la Edelforsita per sa composició química, els cristalls son generalment en palletes aixafades més ó menys espàtiques segons Striitz, descubridor de la especie mineralógica, la duresa es de 8, 5, se ralla per los cris- talls fosfatats, el color es blanch pur, gris y de altres tonalitats mitges: se trova generalment en les roques antigues yY à voltes en les volcàniques. A voltes s' ha confós la Vollastonita ab el Pi- roxen, més segóns en Dufrenoy deu separarse no solsament per les variacions químiques, si que tambè per les eristalogràfiques, y avuy ja estàn ben diferenciats. (Acabard) La INSrIrució CATALANA D'HiSTORIA NATURAL SOiS Se declara responsable de lo contingut en 1a Secció Oficial del seu Butlleti, deixant integra als respectius autors 1a responsabilitat dels treballs firmats. £. LA HMGRMIGA DE ORG.—Nuavz San Francisco $ /, Sarcelona Ve — NS CATALANA D HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- — sos en sessió. Pagan dem pessetas 1 any (que poden fer efectivas 4 D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, Ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16Y 18), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anmuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ems- titució, previa aprovació de 1a Junta. Tiratjes ó part: 50 exemplars 100 exemplars 8 /( 1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 2 us ge i, a El 8-16 2 45. é 25 2 Els pedidos deuràn ferse directament 4 la imprenta Nova de S. Francisco, 17. Toutes les communications et echanges doivent I en— voyées au siège de la Societé: Paradis, 10, 1. , 2...— Barcelona (Es paSe) Gambis que (é l'Institució af altres Societat Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania a American Museum of Natural History. —Nev-YorE (E. U. A.) Boston Society of Natural History. —Boston (BE. U. A.) eBroteriao —Revista Sceiencias Naturaes. —Soalheira, (Portugal). Butlletídel Diccionaridela llengua catalana. —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. Conehological Society of Gr eat Britain and Trland, — Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espaiiol. Barcelona. Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). Entomologist TidsEriít. Entomologista Fòreningen in,—Sio- cEholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans.—(Barcelona) Institut de Zoologie de D Université de Montpeller. qu ransa) Institut Esyptien. —Cairo (Egipte). Tastitut National Genevois.—Genève (Suissa). di Torino.— Torino (Italia) Bruselàs (Bélgica). Nantes. (Suissa). Institut Zootecnique de l' Dret de J urgen. —Jurgen (Russia) Institut Geologique de México. —México. ESE La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. Da ci Di. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) CC ee Musee Oceanografique de Monaco. —Monaco. i Museo Civico di Storia Naturale di Genova. — Genova (Italia) Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università — Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. Museo Nacional de San Salvador (Rep de El Salvador). Museum de Sa0o-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d: Histoire Naturelle. —París a. Naturae Novitates—Berlin (Alemanya). Polixena. —Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma (Italia). RealAcademia deCiencias Exactas, Físicas y Naturales. Madrid. Real Academia de Ciencias N aturales —Barcelona. Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Madrid Reale Accademia dei Lincei —Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico. - Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.—Viena (Austria). R. Stazione di Entomologia Agraria, eRediao —Florencia (Italia) Smitbsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade scientifica de Sao-Paulo. —Sao Paulo (Brasil). Societó di Naturalisti. — Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — Societé de Naturalistes de Riev (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Quest de la France.— Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona (Fr ansa). Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna, Societé Enomologique Namuroise. —Namur (Belgica). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselàas The Chicago Academy ot Sciences. — Chicago (BE. U. A.) The Lloyd Library.—Cineinati-Ohio (E. U. A ). United -tates Geological Survey.— Vashington (EU. A.) United States National Museum. Ecos (B. U. A.) Université de Upsala (Suecia) Zoological Society of London. —Londres. lnip. La HORMLGA DE ORQ. — Nueva Sant Franyisco 17, Barcelona. L Li Segona época. Any T—Núns dgd OO MNS-ADEL 1910 Butlletí qe 1n Institució Catalana d'Historia Natural —e—o Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Consr. pE Fip. cars. c, IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessións del 83 de Mars y 7 d' Abril de 1910. COMUNICACIONS: Faura y Sans: Mossén M.—La Vollastonita à Catalunya. (Aca- bament). Pau, Carlos.—Sobre Verónicas de las seccións Pentasepalae Bth. Soler y Pujol: Lluis. —Exemplars que desapareixen. — Codina, Joaquim.—Un bon bolet.. Navàs, S. J., R. P. Longinos. Mis excursiones entomológicas durante el verano de 1909 (2 Julio-8 Agosto). Tomàs: Llorens.—Minerals de Catalunya. Pàginas 17 à 24 (pagi- nació especial). Domisamemt — ay ns rer ' j 4 ed onnian inodts a pSON a ESE, - : a NN 0 20 Os ade al EN 0CT 24 19) LOCAL SOCIAIL Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1.0f, 2." BARCELONA Preguém als autors de rrovalle destinats ai But- lletí que procurin seguir les indicacións segúents: 1. o Eseriurer en lletra clara é inteligible, d' altre — modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls. sense cap error d'imprempta. 2 i Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del na que ha de tindrer el grabat. 3." o No escriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de calcar que 'l recubreixi. 4. OO Posar en forma de notes à baix de les planes l les indicacions bibliogràfiques. 9." o Escriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. NOTA.—BEMERRUNG La elInstitució Catalhes d' Historia Natural. Ri 10, Barce- lona)z desitja 'l cambi de publicacións. Die cació Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10. Barce- lona): bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barce- lona) desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- ae lona)z desires to exchange publications. La elnst.tució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona) demande l échange. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)2 chiede ricambio, BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.2 ÈPOCA BARCELONA, MARS-ABRIL 1910 ANy VII.—Núvs. 8 y 4 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ DEL 3 DE MARS DE 1910 Presidencia de D. Salvador Maluquer y Nicolau. A les 21 y 50 minuts y ab assistencia dels socis Srs. Rvnt. Font y Sagué, Llenas, Tomàs, Sagarra (1.), Ferrer y Gomis, Rosals, Duch, Maluquer (J.) y VVynn s' obrí la sessió llegintse l'acta de l'ante- rior, que s' aprovà per unanimitat. — Els socis Srs. Ferrer y Vert, y Ferrer y Dalmau (M.), excusan s' assistencia. Socis ATMESO0S.— Ho sont per unanimitat els senyors D. Manel Degollada, D. Emili Juncadella Vidal y Ribas y D. Xavier de Sagarra y de Castellarnau, proposats en l' anterior sessió. COMUNICACIONS. —Mossen N. Font y Sagué dona compte d' un cas molt remarcable de falla inversa observat ú la Pobla de Clara- munt, ahont els pisos primari y secundari han caigut sobre del terciari. —El Sr. President dona compte d' una excursió que feu el 5 del passat Febrer à las vessants de Sant Pere Màrtir ab els socis senyors Sagarra (1.) y Ferrer y Vert, havent cassat diversos insectes, espe- - — cialment lepidópters, dels que cità una especie molt curiosa, la Protymma Sanctiflorentis Ramb. que haguentse trobat en aquesta data sembla denotar que en nostra comarca tè dos generacions: va- ris autors la citan de paísos menys meridionals que 'l nostre solza— ment en els mesos de Juny à Agost. 26 INSTIrrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL El Sr. Font y Sagué repren la paraula pera explicar las expe- riencias que ha tingut ocasió de fer ab la fluorecina en ocasió d' uns estudis verificats 4 Roda de Vich per la captació d' aigues sub- terràneas. El Sr. Ferrer y Gomis llegeix una extensa nota del P. Longinos Navóés titulada Mis excursiones entomológicas durante el verano de 1909 (2 Julio-8 Agosto) y un altre del soci Asenci Codina sobre la Cicindela paludosa Duf. y ses aberracions. —El 8r. Conservador del Museo dona compte de varis donatius, y no haventhi res més de que tractar s' aixecà la sessió à les 28 horas y 20 minuts. SESSIÓ DEL 7 DE ABRIL DE 1910 Presidencia de D. Joan Bta. de Aguilar-amat y Banús. A les 21 y 20 minuts Y ab l'assistencia dels socis Srs. Rvnt. Font y Sagué, Maluquer (J.), Dueh, Ferrer y Vert, Ferrer y Gomis, Rosals y Vynn s' obrí la sessió. El President Sr. Salvador Maluquer excusa la sèva assistencia per trobarse quelcom indisposat. El Secretari llegeix l'acta de l'anterior sessió que s'aprova per unanimitat. COMUNICACIONS.—El Sr. Ferrer y Vert llegeix la 2." de sas Notas Coleopterológicas titulada eSobre el Carabus rutilans y ses varie- tats catalanes:, en quin treball descriu una nova aberració de aquella especie que anomena ab. vtrídis. El mateix senyor comunica que segons noticia rebuda del Pare Navàs, el soci Sr. Codina trobà à Mongat els díes 12 de Febrer y 18 de Mars del corrent any varis exemplars del Coecilius Burmeis- teri Br. neurópter-socid nou per la fauna ibérica. —El Sr. Sagarra (I.) llegeix el comens d' un eCatàlech descrip- tiu dels lepidópters de Catalunyaz. En ell tracta del plan en que desenrotllaró el treball y de la familia Papilionidae, ja complerta per l'autor. —Mossen Font y Sagué comunica que en la cova prehistòrica que s' està explorant actualment à Capellades s' han trovat ossos de diferents animals, entre els que hi figuran V' os y la hiena. — INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 97 —El Sr. Secretari dona compte d' una invitació rebuda de la eSociedad Científica Argentina: pera el Congreso Científico Inter - nacional Americano que tindrà lloch en aquella capital del 10 al 25 de Juliol del corrént any. Y no haventhi res més de que tractar, s' aixecà la sessió é les 22 hores y 15 minuts. La VVOLLASTONITA éà Catalunya per Mossen M. Faura y Sans (Acatament) Donehs bè, relacionant tots aquets caracters generals ab l'anà- lissis queda identificada la deseripció. Se presenta en la caliça magnesiana blanca ab la forma de palletes aplastades que 's creuan en diferentes direccións, molt fraccionables y d' un gris clar que resaltan en el blanch de la roca formant un tot compacte, y en l exterior surten aquestes agulles ennegrides per els agents dinà- michs externs. La composició es del doble silicat de calç, ab poca cantitat de magnesi que deuría arreplegar de la roca quant la eristallisació, y per últim hi ha molt poca cantitat de óxit de ferro. La eristallisació es de molt difícil determinació quan se presen- tan aquestes palletes que son molt llargues, totes finament estriades longitudinalment, ab una brillantó de petites fulles com feldespàti- ques, ab unes esquerdes molt petites Y molt espesses paraleles à la secció per lo que 's fant fraccionables ab molta facilitat al volguer- les aislar de la massa de la roca atacantla ab qualque àcit. A mon entendre aquest mineral té molta relació ab el de Ban- nat de textura fibro-fullosa, ja que es molt dificil poguer apreciar la forma eristallina, y aquesta es precisament la que's confón ab l'anfibol blanch. Per eixa especial estructura dóna diferents efec- tes al tractarse ab els àcits, essent alguns exemplars, segóns els estudis de M. Levy, completament solubles, mentres que altres totalment insolubles. En resúm, no hi ha dubte d' esser la Vollastonita el mineral que arreu se coneixía per la Couzeranita de Nuria, y que pertany é la varietat fibro-fullosa. Madrid, 18:-V1-09. 98 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sobre Uerònicas de la sección PENTAGEPALE BÚ. por Carlos Pau Con el fin de publicar el Sr. VVatzl una monografia de este gru- po, remití al eBotanischesInstitut der R. E. Universitats de Viena el material de mi herbario. Todavía no ha sido dado à luz el tra- bajo, pero deseo sea conocido en Espafia el resultado de su estudio, según rezan las etiquetas, y dejando para més adelante el traslado completo de lo que interesa. Nyman, consp. p. 545, solamente da para la Península cuatro especies. Falta en mi colección la V. rosca Desf., que únicamente conozco yY poseo de Africa: las restantes, según los cuarenta y tres pliegos de mi herbario, así vinieron determinadas: Veronica teucerium L. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl var. canescens (Bast.) Gant. Nuria y S. Llorens del Munt (Cadevall), Moncada y Sie- rra del Cadí (Pau). Veronica Teucrium L. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl, var. catalau- nica Sennen et Pau. Fortià y Cabanas (Hno. Sennen). Veronica Teucrium L. ssp. Orsiniana (Ten.) Vatzl, (Ubergomg zu var. catalaunica). Fiscal y Bielsa (Campo). Veronica Teucrium L. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl, var. canescens (Bast.) Gant. (Ubergomg su var. catalaunica). Prados de Ribas (Cadevall). Veronica Teucrium L. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl (Amanai cis zu ssp. pseudochamaedrys Jaq.) Montserrat (Gorriz). Vonreica Teucrium L. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl, var. Marcetè Pau. (No trae etiqueta del Sr, VVatzl). Montserrat (P. Marcet). Veronica Teucrium ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl. (Ubergomg zu var. Sennenii). Pancorbo (Hno. Elías). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 29 Veronica Teucrium LL. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl, vria. Senneni Pau. Obarenes (Hnos Sennen y Elías). Veronica Teucrium L. ssp. Orsiniana (Ten.) VVatzl, San Jerónimo (Trémols), Montserrat (Gorriz), Segalés (Cadevall, Pau). Veronica proòstrata L. Nuria (Cadevall). Veronica tenuifolia Asso. Aragón, Catalufia y Valencia.—De esta forma y siguientes, el sefior VVatzl ni modifica ni dice nada de las determinaciones que traen las nuestras. Veronica tenuifolia Asso. var. Cadevalli Pau, Pinares de Cairat en la Puda de Montserrat. Veronica Jabalambrensis Pau. Encio (Hno. Sennen), Sierra de Albarracin (Zapater, Almagro), Palencia (Barras de Aragón), Jabalambre (Pau). EXEMPLARS QUE DESAPAREIXEN per Lluis Soler y Pujol En el mes de Març de l'any passat, la lltre. Junta Municipal de Ciencies Naturals d'aquesta ciutat va adquirir per conducte de D. Grau Vergés un magnífich exemplar de rumiant, conegut per lo nom de Capra hispanica, Ibex hispanicus ó Aegoceros hispanica, pertanyent al sexe masculí. Fou cassat en Montecaro (Tortosa). Després de passar per lo corresponent laboratori de Taxidermia, anexe al Museo de Ciencies Naturals, del qual tinch l' honor d' estar encarregat, pera la seva deguda preparació, forma ja actualment part de la col-leeció continguda en lo esmentat Museo. Segons he pogut observar durant els anys que porto entregat à les operacions taxidérmiques, aquesta especie ha anat disminuint tan remarcablement, que avuy pot dirse que llur troballa en aquelles montanyes constituheix un cas veritablement excepcional. Fa alguns anys que 'l distingit Sr. Compte de San Juan, acom- panyat d' un altre senyor, benvolguts amichs meus:l' un y l'altre y bastant coneguts abdós com ú bons cassadors de cassa major, 80 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL realisaren algunes excursions cinegétiques per dites comarques, y tant sols en tres ó quatre sortides lograren cobrar dos exemplars del citat rumiant. Es, donchs, evident que aquesta especie va desapareixent de Catalunya, poguent tan solzament oposarse ú n' aqueixa desapari- ció un respecte absolut per part de tots, que fassi que no destruint els exemplars vivents, puguin aqueixos reproduirse Y conservar d'aqueixa manera una especie que de lo contrari deixarà ben prompte de formar part de la fauna de Catalunya. No faltan autors que sostenen que també en los Pirineus es tro- ban aqueixos exemplars, mes jo crech, y no sense fonament, que en nostres díes tal afirmació no es exacte. En temps anteriors es induptable que vivía en aquelles regions, com ho demostran los restos que d' ella 's troban encara, com per exemple fr agments de banya, mes repetim que avuy no pot dirse altre tant. Queda, donchs, de modo excepcional encara en les montanyes de Tortosa, y com deyam abans, es molt sensible llur desaparició. Si la condueta dels cassadors y dels habitants d' aquelles comar- ques no es rectificada, podem afirmar sens dupte que dintre de més ó menys anys la Capra hispanica serà pe'ls catalans un exem- plar exótich. UN BON BOLET:. per Joaquim Codina Ho es sens dupte un Polyporus que fa poch vaig enviar en con- sulta ú Mr. P. Hariot de París, eassistant au Muséum d' Histoire Natureller, que si bè à mí 'm semblava tenir afinitat am el Poly- porus ovinus, no ha resultat serho. Vegis la contesta de dit senyor: ce Le Polypore que vous m' avez adressé est très interessant: il est nouveau pour l Europe. C'est le Polyporus tunetanus Patounillard qui n'avait encore eté récolté qu: en Tunisie.2 Es molt estrany qu' en tot Europa no s' haja trobat aytal bolet menos en aquesta comarca, malgrat fer molts anys y pot ser secles que aquí 's menja y coneix ab el nom de Sucarrell. La comarca aludida es la montanya de Plantadís, com y tambè es probable qu:es fà en las brollas de bruchs y arbossos de Sant Martí de Cantallops y Lloret Selvatge à la part solana. x INSrirUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 81 Descomptant els pobles d' Amer, La Sellera, Anglés y Osor, apenas es conegut en els restants de la provincia de Girona y tal vol- ta ni en la de Barcelona, tant es axís que fà pochs anys un pagés va durne un cistellat al mercat de Manlleu, y si no s' hagués donat el cas de que una senyora filla de La Sellera que 's trobava allí els va conexer, al esmentat pagés no li quedaba altre recurs que llensarlos. Pera obtenirlo n' hi ha prou am calar foch à una brolla de bruchs y arbossos, y si plou al cap de pochs díes la cullita es segura, per axó l'hi han donat el nom de Sucarrell, com si diguessim socarrat ó procedent de socarrades. No obstant, mon amich el Sr. M. Masferrer diu que alguna vegada també fs troba en llochs d' arbossos no cremats, En tot cas es condició precisa que hi haja arbossos. Els caràcters sèus son els segtients: bolet que consta de un barret am tubos Y poros (molla) y una cama. El barret tè uns 8 centíme- tres de diàmetre, per demunt color groch blanquinós, lis, enclotat, à vegades convexe. Poros poligonals, allargats y dentellats, blanchs. Tubos curts, decurrents per la cama, no 's pot separarlos ab facilitat de la carn, com passa ab el genre Boletus. La carn es blanca y à vegades poblada de cuchs. La cama es de dimensions variables, un poch axamplada en la extremitat unida al barret, color groch clar, llisa, central ó poch menys, dura quan el bolet es vell, no presenta senyals d' anell ni cortina. Viu en flotas ó aislat en las rabassas d' arbós ó als sèus voltants. Primavera-lstiu. Tot ell tè mala fesomía, sol ser brut, enmascarat y carregat de car- bonija que descobreix sa procedencia. Se podría confondrer am un altre Polyporus que he trobat de- munt las falipas del ferrocarril (suposo serà el P. arcularius) y tè la cama central, pero se distingeix del P. tunetanus en que aquell tè 'l barret de color gris, ab cercles de color més fosch, casi sem- pre convexe, y el olor es desagradable, retira al del bolet d' esca, Empero el caràcter principal que diferencia l un del altre consis- teix en que el P. tumetanus vegeta exclusivament en las socas ó rabassas d' arbós, y el suposat P. arcularius en las socas mortes del roure. eDesaparexerà de per" aquíP Es molt probable, ja que d' arbos- $s05 no 'n quedan, tan forta es la destrucció dels boscos de uns quants anys aquesta part, deguda al aument de preu que tenen - els productes forestals. La Sellera, Maig de 1909. 82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL MS EXGURSIONES ENTOMOLÓGIGAS DURANTE EL VERANO de 1909 (2 Julio—3 Agosto) — por el HR. P. Longinos Navàs. S. .J. Poco pensaba extender tanto el campo de mis operaciones du- rante el verano que acaba de transcurrir. Todo mi plan reduciase à una corta salida, tomando parte en la excursión que la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales proyeetaba al Santuario de Val- vanera (Logrono) y montes circunvecinos. Mas una doble invita- ción, à la que no pude negarme, reforzada por las reiteradas ins- tancias de un amigo y entusiasta de las ciencias patrias, me obligó à cambiarlo totalmente y darle la extensión é itinerario que ha tenido. Por un lado el R. P. Jenaro Blanquer, S. J , en carta apremiante casi me obligaba ú asistir al Congreso Mariano de las Congregacio- nes del antiguo reino de Aragón que iba à celebrarse en Palma de Mallorca, poniéndome ante los ojos la ocasión por demés propicia que se me ofrecía de hacer por aquella isla variadas y fruetíferas excursiones. Por otra parte el R. P. Adeodato Marcet, O. S. B., à la par que me anunciaba no ser este el mejor afio para explorar las inmediaciones de Valvanera, me proponía una serie de breves ex- cursiones por Montserrat (Barcelona), Miracle (Lérida) y montes que yacen ú las estribaciones del Pirineo, prometiéndose para la Entomología y la Botànica los més felices resultados. Las invita- ciones, los ruegos, las instancias expresadas por carta y de pala- bra de D. Juan Valls padre de mi antiguo alumno del mismo nom- bre, ú que visitase su patria Camarasa, completaron y redondearon el trazado de la campafia. Al exponer al presente parte de sus resultados, principaimente en lo que ú Entomologia se refiere, creo que serà del agrado de mis lectores les refiera algunos de los incidentes de la excursión, para que así tengan el gusto de repetirla conmigo mentalmente. 1. BALAGUER Llegado à Lérida (2 de Julio) en el tren de Zaragoza, tuve el placer de conocer ó los sefiores Arderiu, Gras é Izquierdo, princi- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 88 pales sostenedores del eCentre Excursionista de Lleyda: y asiduos redactores de su Boletín. Dirigí una simple postal al primero anun- ciàndole mi paso por Lérida y mi deseo de conocerle personalmen- te, Y esto bastó para que saliese con sus dos consocios ú la adminis- tración del automóvil que me había de condueir ú Balaguer. Como eran anólogas nuestras aficiones, en breve tiempo intimamos nues- tros pensamientos. Preguntéles con interés sobre su Centro, sus excursiones, su boletín, su local social, su biblioteca. Ofreciéronme generosamente las columnas de su publicación por si en mi paso por la provincia de Léri ia hallaba algo que fuese digno de llegar al conocimiento de muchos. Acepté agradecido la ofrenda, aunque no me ha sido posible llevarla à la obra, por ser mucho més lo que de mi excursión pensaba poner en conocimiento del público cientí- fico, de lo que me permitía la estrechura del joven boletín. En el tiempo de una exhalación salvó el automóvil la distancia que de Balaguer nos separaba. Aquí me aguardaba ya solícito mi buen amigo D. Juan Valls, emulando con mi gozo el que sentía él por hospedarme en su casa de Balaguer y acompanarme en mis exploraciones científicas. Saludada su familia, compuesta 4 la sa- zón de su sefiora, tres hijos y su nieto, aquella misma tarde antes de las seis ya verificàbamos nuestra primera exploración ó paseo científico. Al apearme del automóvil eché una mirada al rededor y divisé à la orilla derecha del Segre un sotillo que me encantó. Estaba à los pies del Santo Cristo, podíamos, pues, ir allà, después de visitar en primer lugar, como es justo, la veneranda y sacrosanta Imagen. Mientras subía la cuesta ya comeneé la caza con felices augu- rios. Recreabase mi buen amigo con los resultados científicos de nuestro paseo yY recreàbame à su vez con el relato de los hechos históricos à la vista de los edificios ruinosos ó sitios donde antes existían castillos fuertes, y llevóme à visitar el antiguo emplaza- miento de Balaguer y las murallas celtas de que aún se ven impo- nentes restos. Descendimos al soto que recorrimos à lo largo, aquí fué la ma- yor y mejor caza. Pondré juntos los mús importantes de los inseetos cogidos aquella tarde y ya determinados. Coleópteros. — Adalia bipunctata L.— Adonia variegata G.— Altagenus piceus Oliv.— Chlorophanus viridis S. — Cicindela palu- dosa Duí. con la var. Hoffgarteni Benth.—Coccinella conglobata 84 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL L.—Exochomus bipustulatus L.—Melasoma populi L.— Phyllobius Pomone Oliv.—Polydrosus xanthopus Gyll.— Vibidia 12-guttata Poda. Ortópteros. Forficula pubescens Gené var. mitis nov. fig. 1.2). A typo differt: dente interno typico forcipis in d' haud acuto sed rotundato, piloso nec retrorsum directo, sed ad crus forcipis apple- cato, subinflato. La comparación de esta forma con los ejemplares típicos hace més visi- ble la diferencia. El fórceps es grande, la parte basilar ensanchada poco més de la mitad de ia longitud total, ó sea unos $/,, el diente interno terminal, en vez de formar una verdadera espina, dirigida hacia atràs dente valido de- Ia ie di B (Prod Eorcops del de moic cata CO UC CCE PU o ades pubescens der Europàischen Orthopteren, p. 14) ó a. tipo b. var, milis sea hacia las puntas del fórceps, se reduce ú untubérculo dentiforme, re- dondeado, velloso, màs bien dirigido hacia dentro que hacia atrés. Por esta conformación del diente ó tubérculo se asemeja esta forma à la F. Lesnei Finot, cual si fuese un híbrido de ésta y dela pubescens, cosa por lo demàs poco probable, pues en todo lo res- tante se conforma con el tipo. Neurópteros.—Efeméridos: Rhithrogena aurantiaca Burm. Nueva para Catalufia. —Pérlidos. Chloroperla torrentuum P. Crisó- pidos: Chrysopa inornata Nav.— Ch. formosa Brau. Sócidos: Pte- rodela pedicularia L.—Leptocéridos: Trienodes conspersa Ramb. Nueva para Catalufia.—Hidropsíquidos: Hydropsyche exocellata Duf. Igualmente nueva para Catalufia.—Sicomidos: Psychomyia pusilla F. Nueve ejemplares. Hasta ahora no la había visto de la fauna ibérica. Lepidópteros.—Lycena Icarus Rott.—Pyrausta cespitalis Schiff. Hemipteros.—aAthysanus stactoguttatus Fib.—Nysíus grami- nmieola Bol. — Peribalus facelatus F.—Psylla Forsteri Flor.—Tetti- gonia virescens Pr. Dipteros.—Parargus bicolor F. Buena había sido la caza, feliz augurio de lo que me prometían los días sucesivos. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 No he de referir, por ser ajeno de este lugar, las impresiones que recibí en la visita al Convento de Franciscanos, Noviciado de la Compariía de Jesús antes de la revolución septembrina de 1868, en cuya iglesia celebré el santo saerificio el siguiente día. Antes de que las sombras de la noche se nos acercasen, ya nos babíamos recogido à casa, donde recibo las inmerecidas visitas de varios amigos del Sr. Valls y la de mi compatricio D. Matías Vall, Secretario de aquel Ayuntamiento y muy dado à estudios de ma- nuscritos y archivos. 2. TARRASA Así se llama, tal vez por corrupción de terrassa, una finca sita próximamente ú la mitad del camino de Balaguer à Camarasa, que el sefior Valls ha ido agrandando sucesivamente por compra de parcelas. A la par la ha enriqueeido y embellecido, pues ha con- vertido en regadiío pingúe extensos eriales y ha levantado edificios, plantado àrboles, conservado bosquecillos, cavado estanques yY un pintoresco lago que poco tendrà que envidiar por su amenidad y rusticidad artística à los que contemplamos en afamados parques. Es la finca predilecta del sefior Valls y su familia, la que él por sí propio administra, la morada de verano de él y de su familia. Es muy amigo de la vida del campo el sefior Valls, y para conseguir fàcilmente larga estancia de los suyos en la quinta de Tarrasa, ro. déala de las amenidades que puedan hacer agradable la vida en ella. De marianita el día 3 emprendimos la marcha. Escasa fué y de vulgares Ortópteros, que ni mención merecen, la caza que realicé por el camino el breve trecho en que anduvimos ú pié una cuesta algo agria para la tartana. No mejor aspeeto ofrecía, al parecer, la quinta de Tarrasa, por ser terreno en su mayoría cultivado de regadio, y el de secano casi totalmente vifiedo y olivares. Unas pequefias lomas coronadas de carrascas atrajeron mis miradas y también mis pasos. A los pocos lances me emocionó la vista del Neuróptero Nemo- ptera bipennts Ill., el mús bello de Espafia, que capturé asegurando bien el golpe. Parecióme de grandísimo interés esta localidad tan septentrional de este insecto que se había hallado en abundancia en Andalucía y Castilla, pero sólo alguna que otra vez en. Aragón, en Albarracín (Teruel) y nunca, que yo sepa, en Cataluna. Este 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL nuevo hallazgo lo hace especie verdaderamente ibèrica, pues se ha eazado ademéàs en Portugal, faltando hallarle solamente en la re- gión cantàbrica. Engolosinado seguí adelante por aquellas lomas en busca de Nemópteros, logrando capturar, ya sin reparo, 25 ponis plares, es decir, casi todos los que se presentaron. Mi victorioso regreso con tan eximia caza y la que de paso hice por carrascales y acequias causó agradable sorpresa al bueno de don Juan, quien ya comenzaba à recelar de mi tardanza. Pondré aquí los nombres de los insectos cogidos en aquella jor- nada, omitiendo como siempre los màs vulgares. Coleópteros.—Anisoplia arvicola Oliv. — Archontas murinus F.— Cicindela germanica L. var. Jordani a. catalonica Beuth.— Cicindela maura L. y las variedades Miilleri Benth. punctigera Rr.,sicula Costa,transitoria Tarr. — Heliopates lusitanicus Herbst. — Hoplia aulica II. var. chlorophana Er.—Lachnea pubescens D.— Notozcus cornutus F.—Pimelia modesta Herbst. — Timarcha Relseo- onigra Deg. Ortópteros.—Forficúlidos: Borellia mesta Gené.—Labidura riparia Pall. —Locústidos:: Omocestus rufipes Zett.—Ocnerodes Brumneri Bol. —Fasgonúridos, Steropleurus Perezi Bol. Neurópteros.—Libelúlidos: Orthetrum brumneum F.— Orthe- trum nitidinerve Sel. Por primera vez el d' de esta especie, rarísi- mo, por lo que puedo colegir, la especie misma tampoco es nada, abundante donde se presenta. — Sympetrum Fonscolombei Sel.— Ès- nidos: Onycehogomphus forcipatus L.—Agriónidos: Calopterya splendens Harris. — CO. hemorrhoidalis Van der Lind.— Lestes viri- dis V. d. Lind.—Platyenemis latipes Ramb.- Agrion scitulum Ramb.—lIschnura Graells Ram.—Crisópidos: Chrysopa vulgaris Sebn. — Mirmeleónidos: Macronemurus appendiculatus Latr. Abun- dante. —Nemoptéridos:, Nemoptera bipennis III. Himenóòpteros.— Bassus letatorius F.— Scolia hirta Sehr. Lepidópte: os (1). —Lycena Argus L.—L. Bellargus Rott.— Thecla ilicis Esp. La deliciosa comida à la fresca sombra de un denso platanar que cubre la parte Norte de la quinta, la instruetiva gira por la (1) En la determinación de los Lepidópteros diurnos que me ofrecian duda me ha ayudado el P. Càndido Mendes de Azevedo, S. J., de San Fiel (Portugal), à quien envié los dudosos de mis excursiones. L3 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 81 finca realizada por la tarde, nada tienen que referir relativo à mi objeto: pero no puedo dejar de mencionar la visita ú las dos sepul- turas, probablemente celtas, cavadas horizontalmente en la pefia y- sin orientación determinada, que se ven junto al actual edificio, y el campo de donde se extrajeron tejas y otros objetos romanos, al- gunas de las primeras existentes en el museo del Colegio del Sal- vador de Zaragoza por envio de su generoso donante y duefio. 8. CAMARASA A media tarde y en sendos jumentos salíamos de Tarrasa en dirección à Camarasa, í donde llegamos antes de anochecer, des- pués de haber explorado, casi sin fruto, las inmediaciones del mo- lino harinero propiedad del mismo Sr. Valls, sito é la izquierda del Segre no lejos de la villa. À El día 4 amaneció muy temprano para mí, pues à las tres y media ya me hallaba en el altar celebrando la misa primera por estar ausente el Sr. Vicario y ser domingo. La visita à Camarasa había de ser forzosamente geológica. Los pliegues que se ven, aguas del Segre arriba, han sido ya estudiados por los sabios geólogos Almera, Bofill, Vidal y Stuart-Menteatn: los fósiles allí recogidos han sido enumerados, las cuevas llamadas del Tabaco y otras han sido exploradas por el dicho Sr. Vidal y otros arqueólogos Y por el Centro excursionista de Lérida. A mí no me restaba mús que contemplar y recoger lo que se ofreciese. Visitamos, pues, el sitio riquísimo en fósiles del Liàsico medio, sobre todo en Rhynchonella eynocephala Rieh. y Terebratula sub- puncetata Dav., situado à tres Eilómetros de la villa, y gracias al auxilio de D. Luis hijo de D. Juan, y de un peón pude reunir buen número de ejemplares. Citaré solamente las especies que no se ha- llan en los trabajos anteriores del Sr. Vidal (1) y del Sr. Suart: Menteath. Belemnites pazillosus Sehlot. 4) Réunion extraordinaire de la Société Géologique de France à Bar- celone. Compte rendu des Excursions dirigées par L. M. Vidal, Ingénieur en Chef de Mines. Paris. Soc. Géol. de France, 1899. En este trabajo se ci- tan 19 especies fósiles del Liàsico medio de los alrededores de Camarasa. (2) Compte rendu sommaire des séances de 1a Société Géologique de France. N.' 14, 1899. 88 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Pholadomya Idea Orb. — fidicula Sovv. Rhynchonella tetraedra Sovv. Terebratula Verneuali Des). Pentacrinus basaltiformis Mill. Ademàs tres ó cuatro especies que no me ha sido posible deter- minar por lo imperfecto ó fragmentario de los ejemplares. De regreso cogí algunos insectos y moluscos, pero especies co- nocidas de muchas partes y que no exigen especial mención. 4. BARCELONA No sin ser obsequiado en Balaguer por D. José Vila, en cuyo oratorio celebré tempranito la santa misa el día 5, partí en ràpido automóvil hacia Tàrrega y de allí en tren hacia Barcelona, de don- de, saludados los amigos y colegas que pude, salí el día 7 en el va- por eMiramaro, fletado expresamente por los Congresistas Marianos de Barcelona, para Palma de Mallorca. No dejaré sin embargo antes de apuntar mis impresiones al vi- sitar dos museos de muy diversa índole. El-uno es el de mineralo- gia de nuestro consocio D. Jorge Delgado. Admiré en él el número / y riqueza de ejemplares, notable para un particular, la pulcritud de su presentación, el cuidado eximio de su dueno. El otro el labo- ratorio biológico marino que dirige D. Joaquin de Borja y Goye- neche, quien con suma amabilidad y casi diré paciencia mostróme cuanto bueno tiene reunido en su buque, que es mucho: ejemplares diversísimos en frascos, preparaciones microscópicas sin número, todo muy bien conservado, clasificado y rotulado, finalmente acua- rios dispuestos y aptos constantemente para el estudio biológico y aun para la diversión de los curiosos visitantes. Quien aquello ve no puede dejar de exclamar: aquí verdaderamente se estudia y aprende. jCuónto puede un hombre dotado de sabiduría superior, de ideales levantados y de constancia inquebrantablel 5. PALMA Mi estancia de diez días en la mayor de las Baleares fué para mí una serie de impresiones ú cual més gratas y que exigirían mu- chas pàginas si hubiese aquí de referirlas. Seleccionaré las màs propias de mi asunto y que més puedan interesar à mis lectores. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Las tareas del Congreso (8 12 de Julio) fueron para mí entreve- radas con otras científicas y excursiones. Hospedado en el Seminario junto con otros Padres de Zarago- za, Valencia y Orihuela, debo desde aquí enviar mi expresión de profunda gratitud por las atenciones de que fuimos objeto, à los Sres. Catedrúticos y especialmente à su dignísimo Reetor D. Mi. guel Maura. Aquí pasé largos y deliciosos ratos con el Catedràtico de Historia Natural, Rdo. D, Emilio Sagristó. En su amplio museo, cuyo ràpido aumento promete convertirio en una especialidad de la isla, tuve ocasión de admirar y envidiar principalmente lo si- guiente que constituye, à mi ver, un tesoro baleàrico y base de un gran museo islefio. 1.2. Parte de la colección entomológica de D. Fernando Mora- gues, Pbro., lo relativo à Himenópteros y Hemípteros, més rica en especies y ejemplares de lo que podía esperar, y toda la colección malacológica, no muy rica en especies exóticas, pero abundante en las indígenas. 2.0. La eolección de aves, casi todas de las Baleares, cuyos nombres estàn exactamente aplicados, impuestos, corregidos ó confirmados por un ornitólogo inglés que pasó una temporada en Palma. Entre estas aves mencionaré la Loxia curvirostra L. Var. balearica Hom., uno de cuyos individuos me cedió D. Emilio junto con otros ejemplares no menos estimables de aquel museo, 3.2. Una colección de fósiles de diferentes yacimientos de la isla, principalmente de Muro. Esta colección, obra casi exclusiva del Sr. Sagristú y de sus alumnos, promete los més ràpidos progre- sos, dado el entusiasmo que aquél ha sabido inspirar en ellos. El museo del Instituto, que visité no con mucho detenimiento, no me produjo impresión tan grata. Creo que lo més y mejov se debe al difunto D. Ignacio Moragues, el entomólogo ó mejor el na— turalista balear de més constancia, entusiasmo y conoeimientos que ha existido, según creo. Unos cuantos frascos atestados de pe- ces, crustàceos, aràcnidos, etc., produeto de las cazas y pescas del actual catedràtiro de Historia Natural D. José Fuset, podràn ser de mucha utilidad pedagógica y científica cuando estén debidamente estudiados, clasificados y rotulados. En companía de varios congregantes marianos, alumnos de los eolegios de San Ignacio (Sarrió) y Sagrado Corazón (Barcelona), vi- sité el ameno paisaje del castillo de Bellver. Al pié de la colina de- 4Ç INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL tuvímonos en la quinta del Sr. Massanet, cuyo magnífico acuario, dispuesto con holgura, gusto y conocimiento técnico, debido à la única iniciativa de un particular, forma el encanto de doetos é in- doctos que 19 visitan. jLàstima que tan provechosas iniciativas no encuentren protección en las altas esferas, esterilizàndose así gran parte de los esfuerzos particulares, como también los recursos pe- cuniarios de los fondos públicos, que van ú parar ú veces à manos de quien menos los utilizal i En las inmediaciones del castillo de Bellver realicé provecho- sas cazas. Hé aquí las de Neurópteros: Crisópidos. Chrysopa vulgaris Sehn.—Chr. flavifrons Brau., var. nigropunetata Ed. Piet. i Coniopterigidos. Conmentzia psociformis Curt. —Semidalis curtisiana Enderl. Nueva para la fauna ibérica. Todavía aproveché una tarde para visitar solo el Laboratorio Biológico Marino que funciona bajo la dirección de D. Odón de Buen, ausente generalmente, y de la asidua labor del Sr. Fuset: Avisado éste de antemano, esmeróse en instruirme de cuanto po- día interesarme, mostràndome con exquisita amabilidad una por una las piezas de aquel edificio, la biblioteca y revistas que reci- ben por suscripción, el acuario, més pequefio y menos artístico que el del Sr. Massanet, pero bien provisto de peces, equinodermos, as- cidias, etc., las cinco càmaras dispuestas para otras tantas mesas de estudio actualmente vacías, el despacho del Direetor, con al- gunos cuadros, el de Darvvin en la presidencia, el laboratorio, la càmara fotogràfica, el almacén en los sótanos, etc. Aún tuve ocasión de ver otros dos museos durante mi perma- nencia en Palma: el de D. Ignacio Moragues en su casa, pequefio resto de lo que fué, principalmente formado por moluscos, coloca- dos y distribuidos en un mueble, junto con erustàceos, aràenidos y otros animales puestos en una vitrina, y finalmente el de D. Manuel de Lete, incipiente, pero cuyos principios pujantes auguran, si el ímpetu dado no se detiene por cualquiera causa, la formación de un museo que sea honra de un particular y de la isla. 6. SÓLLER El día 9 acompafié 4 los jóvenes barceloneses en la excursión cuyo término era Sóller y cuyo trayecto, de una variedad y ri- queza natural gratísima, tenía los incomparables jalones de Vall- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 41 demosa y Miramar. La caza, sin embargo, no fué tan rara y abun- dante como me prometía, debido sin duda é lo poco que en las frondosidades y costa abrupta de Miramar pudimos detenernos. En Valldemosa descubrí el tisanuro Lepisma aurea Duf., eu Miramar cogí algunos líquenes interesantes, y en Sóller hallé més de lo que esperaba, dado que estàbamos en plena población. Entre los Himenópteros citaré las especies Rnyechium oculatum F. y Halictus scabiose Panz. 1. LLUCH Sobremanera simpàtica fué la excursión colectiva realizada por los congresistas à Nuestra Sefiora de Lluch el martes 13. Aunque en tartanas subimos de Inca ú Lluch, como à treehos nos apeàba- mos para coger los atajos, pude hacer, si no muy abundante, muy escogida colección, que se aumentó después de la comida en los carrascales de la vecindad del santuario. En uno y otro sitio me ayudaron poderosamente los jóvenes barceloneses que tan eficaces auxilios y agradable compafiía me habían prestado en las jorna- das à Bellver y Sóller. El resultado total del día por lo que se refiere ú Neurópteros es el siguiente: Mirmeleónidos. Myrmeleon nemausiensis BorEh. Crisópidos. Crysopa vulgaris Sehn.—Chr. tenelia Sehn.— Chr. prasina Burm. var. Picteti Mac Lachl. Coniopterígidos. Semidalis aleurodiformis Steph.— Sem. curtisiana Ederl. La segunda vez que se coge en nuestra patria é isla. 8. ARTÀ De Capdepera debieran llamarse las famosas cuevas conocidas con aquel nombre, pues se encuentran en la jurisdicción municipal de Capdepera. Mil veces me habían hablado con elogio de ellas y otras tantas había yo mostrado poca curiosidad de visitarlas. Esta vez aprove- ché la excursión organizada por los congresistas del día 14 miér- coles. Salimos por la majana ú las seis en el vapor eBaleara de la Compafiía Isleíia Marítima fletado expresamente para nosotros. Unos 8300 excursionistas seríamos, una cuarta parte tal vez del ele- 42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL mento femenino. Era que muchas sefioras y sefioritas de Palma aprovecharon gustosas la ocasión que se les ofrecía para ver y ad- mirar la maravilla de su isla. Y debió de costarles cara su curio- sidad. Porque las més de ellas, algunas que nunca se habían em- barcado al retorno de las cuevas se marearon malamente (y tam- bién no pocos varones), con tales ansias y bascas, que pedian angustiadas los santos óleos. No pasó de ahí el mal, por supuesto, y saltamos todos alegremente en tierra cuando ya habían sonado las diez de la noche en Palma. Pero çni una palabra de las cuevas2 Ni soy turista ni colorista, - por lo que no acertaría à hacer una descripción semejante à las que ya se han publicàdo. En elogio de ellas solo diré lo que nos sucedió. Los que primero desembarcaron entraron los primeros, con doce guias que los iluminaban y explicaban lo que veian. Los del se- gundo turno tuvimos que aguardarnos de pie junto à la verja de entrada una hora larga que se nos hizo un siglo. Mi amigo el sefior Torras y Farell, pintor y fotógrafo de gusto, cansado de aguardar y satisfecho ya con lo que à la entrada se descubria, díjome al fin: —Yo ya me volvería, tengo bastante con haber visto la entrada à la manera de una catedral, lo demés lo regalo à cualquiera. —Lo mismo haría yo de buena gana, le respondí, cuevas he visto en asaz número, algunas muy grandes y muy hermosas. Pero irancamente, puesto aquí, sería un erimen retroceder y no poder emitir el juicio por ciencia propia. . Entramos al fin cuando nos tocó el turno. Procuré colocarme en el primer grupo, con el guía primero que parecía el més perito. Apenas habríamos dado un centenar de pasos cuando, como enaje- nado ú la vista de los no esperados y encantadores espectàculos que se nos presentaban, retrocedo en busca de mi amigo para pre- guntarle: —Digame V., Sr. Torras, jretrocederia V. ahora2 gle parece si vale el trabajo de habernos aguardado2 Atajóme él, pues al divisarme excelamó al punto: —Padre, jesto es magnífico, sublime, incomparablel —jAhI cve V.2 çEsperaba V. esto2 —iOh, not nunca me lo habría imaginado. — Yo tampoco. Esto es muy superior à lo que yo había pensado, es mejor que cuanto me habían dicho, no tiene comparación con lo que yo conocía y había visitado. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL eu ps De nuestra admiración participaban todos Tanto que al llegar ú la sala de las banderas, con una cúpula de unos 50 metros de ele- vación iluminada con luz de bengala desde un montículo, el efecto fantústico hizo prorrumpir en raudales de aplausos espontúàneos, entre los cuales se oyó una potente voz por todos contestada, que decía: —jAlabado sea Dios autor de tantas maravillast Al salir pude coger algunos insectos ya mencionados antes ó de escasa importancia, y del barranquillo próximo hice acopio de una caliza espàtica que exfoliada repartí en cristalitos entre los curio- sos del navío, entre ellos un estudiante de Ciencias, con quien dia- logamos una lección de Cristalografía en excursión marina. 9, POLLENSA No menos gratas impresiones me habia de llevar en Pollensa, donde me esperaba el H. Juan Jordà, mi fiel corresponsal de mucho tiempo. Excusado es decir con qué afecto fuí recibido y con qué caridad hospedado por aquellos religiosos en el Colegio de San Alfonso Maria de Ligorio y cuàn breves se nos hicieron las entre- vistas con el H. Jordà, tanto tiempo deseadas. La tarde misma de la llegada, que era jueves 15, la dedicamos 4 explorar los bosquecillos que se extienden por el barranco de Ternellas, ú la parte Norte de la población. La caza, por lo que Ei mí toca, fué muy agradable. — El día 16 fué de completo campo, de cacería entomológica. Dirigímonos de mafiana, llevando fiambre para la comida, à la albu- ferita y bahía de Pollensa. Inereible es el número de crustàceos pequelios que vi en la fuente salobrefia y arroyo de la albuferita, Y de peces de todos ta- mafios por aquellos brazos y acequias de la albuferita. Una vez se me ocurrió echar un mangazo con la manga de cazar insectos en un charco, y de un golpe saqué siete peces de cosa de un decímetro de longitud, los cuales mirados y contados devolví al líquido en sitio més espacioso. Era de ver la admiración de aquella sencilla gente al mirar nuestras ocupaciones é instrumentos. En la casa que nos dió agua para la comida mostramos ú la buena campesina, mujer ya entra- 44 , È INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL da en afios, lo que llevàbamos eazado. iQué sorpresa la de aquella mujer, qué preguntas, qué exelamacionesI El H. Jordà le explicaba el fin de nuestra cacería. — i Estimada míal —exclamaba 1a campesina juntando las manos y torciendo el cuello. Aiadía que aquellos inseetos se ponían así clavados con alfile- res en unos cuadros. —j Estimada míal —repetía con crecida admiración y los mismos gestos. Explicaba que algunos de aquellos insectos eran muy raros, que se habían de enviar ú Francia y ú otras naciones donde los estima- rian en mucho en los museos. — iEstimada míal—sólo contestaba la vieja mirando y escu- chando asombrada. Y é todo: jEstimada míal con sostenido ó crescendo. Hiízome gracia la frase, pero mayor me la hizo la anécdota que acto continuo me refirió el H. Jordà haberle sucedido con un la- briego en Capdepera, y que traslado aquí para solaz de mis lec- tores. Iba él recogiendo Ortópteros para enviàrmelos. Un hombre de aquellos campos preguntóle que para qué los buscaba y quería. — Los busco para estudiarlos, —le contestó. —iAh, yal V. harà tinta con ellos. Es de advertir que el labrie- go sabia que el H. Jordà tenía escuela de nifios en el Colegio de Capdepera. —No, sino que los recojo para ver las diferencias de unos. y otros, porque hay varias especies. —cY con ellos después harà V. tinta2 —Mire V., los colocamos en unas cajas y sirven para instruc- ción y ensefianza de los nifios. —Bien, ya harú V. tinta con ellos. Y con la tinta se quedó y no hubo quien lo sacase de sus trece. Parte de lo recogido aquellos días pondré aquí junto. Otros ejem- plares envié à diferentes especialistas, y otros, como moluscos, los omito por muy conoeidos. Los Ortópteros los incluí en mi Catàlogo de los de la isla. (Bol. Soc. Arag. Ciencias Nat. Diciembre 1909). Neurópteros.—Libelúlidos. Sympetrum striolatum Charp.— Symp. Fonscolombei Sel. —Crocothemis erythrea Brull. —Orthetrum corulescens F. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 Agriónidos: Calopteryz 4emorrhoidalis Van der Lind.—Sym- pecma fusca V. d. L.—Ischnura elegans Charp.— Platyenemis la- tipes Rb. Efeméridos: Cloeon dipterum L Mirmeleónides: Myrmeleom distinguendus Ramb. — Creagris plumbeus Oliv.—Macronemurus appendiculatus Latr. Abundan- tísimo. Crisópidos: Chrysopa vulgaris Sehn.—Chr, lineolata Mac Lachl. Chr. prasina Burm. var. adspersa VVesm. Coniopterígidos: Conmentzia prociformis Curt.— Coniopterya tineiformis Curt.—Semidalis aleurodiformis Steph.— Sem. curti- siana Endesl. Son todas las especies de esta familia que se han halla- do hasta ahora de la fauna ibérica. Leptocéridos: Leptocerus Braueri Ed. Pict. Abundante en la ace- quia de Ternellas. Coleópteros.-—Cicindela flexuosa F.— Cicindela lunulata F., con las formas Fabricit Beuth. y conjunetepustulata Beuth: —Elo- chomus auritus Serib.— Scarites gigas L. Himenópteros.— Chrysis micans Rossi (1). — Holopygac hlorri- dea Dahlb.—Stilbum splendidum F. var. sicula Tourn.—Myzine 6 -fa- sciata Rossi. —Peloporus spirifer L.— Halictus scabiose Pauz. Lepidópteros.—Caenonympha Pamphilus L.— Chrysophanus Phleas.— Lycena Icarus Rott. 10. MONTSERRAT No he tenido viaje por mar tan tranquilo y delicioso, ni lo ha- bían visto algunos de mis compafieros, como el que gozamos la noche del 17 al 18 al regresar de Palma à Barcelona en el buque eBellvera, aquel que se hizo tan tristemente célebre en la peregri- nación espafiola obrera ú Roma por los atios 1891. Dia 19. —Llegado en el tren de cremallera ó las 11, por la tarde con el P. Marcet organizamos la excursión por la escala dreta, por debajo del caball Bernat y regreso por Santa Cecilia. La caza no fué més que mediana. Dia 20. —La excursión fué de todo el día, saliendo por Santa Cecilia y camino de la Roca Foradada, à la cual subimos por la parte posterior. Aunque en esta subida la vegetación de las orillas (1) Los Crisididos de mi excursión han sido determinados por D. Rober- to du Buysson, del Museo de Paris. 46 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL del camino es frondosísima, suministró menos material de lo que esperàbamos, yY més pobre aún fué la del descenso à ca 'n Massana, de donde regresamos en automóvil. Día 21.—Excursión del día entero subiendo éú San Jerónimo. En el último repecho pudimos recoger algunos ejemplares del Neuróptero Ascalaphus Cunii en el mismo sitio donde pocos dias antes el Sr. Codina había cogido doce. La bajada por la canal de Santa Cecilia fué lo més rico en caza que he visto en Montserrat, sobre todo en Sócidos y Coniopterígidos, tanto que me quedé con vivos deseos de repetirla en otra ocasión que se me presentase. Desde Santa Cecilia fuimos un trecho en el automóvil público y lo restante à pie, cazando hasta el monasterio, ó mejor hasta la Cueva de la Virgen, úà donde fuimos ú despedirnos del Rdmo. P. Abad que en ella se encontraba. Pòndré juntas las cazas verificadas aquellos días, pertenecien- tes ú la región del santuario y Santa Cecilia hasta la cumbre. Mas dejando à otros el estudio de lo demàs, enumeraré solamente los Neurópteros. Ascalàfidos.—4A4scalaphus Cunii Sel. Mirmeieónidos. —Macronemurus appendiculatus es Crisópidos.— Chrysopa vulgaris Sehn., tipo y var. equata Nav.— Ohr. flavifrons Brau. var. laletana Nav. (Véase Deutsch. Ent. Zeitsehr. 1909, p. 798), y var. nigropuncetata Ed. Pict.—Chr. Ma- riama Nav. var. chlorocephala Nav.—Chr. prasina Burm. tipo y var. adspersa VVYesm. y var. striata Nav. Dilàridos.—Lidar meridionalis Hag. Rafididos.— Raphidia betica Ramb. La incluyo aquí, aunque la cogió el Sr. Codina el 1.0 de Julio. Coniopterigidos. — Conmentzia prociformis Curt.—-Conio- pterya timeiformis Curt. —Semidalis aleurodiformis Steph. Nueva para Catalufia.- -Deasia, Nav. et Marcet gen. nov. parthenia Nav. ei Marcet sp. nov. (Véase Revista Montserratina, Abril 1910). Sócidos.—Stenopsocus immaculatus Steph. Abundante. Nuevo para Catalufia. — Graphopsocus cruciatus L.—Trichopsocus hirtel- lus Mac Lachl. Nuevo para Catalufia.— Elipsocus Balmesi Nav., sp. nov. (Véase Revista Montserratina, Marzo 1910). Panóòrpidos.— Panorpa meridionalis Ramb. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 47 11. MIRACLE El día 22, jueves, salimos el P. Marcet y yo en el primer tren de Montserrat para proseguir juntos nuestra principal excursión en el Miracle (Lérida) y més arriba. No fué pequefio nuestro gozo en la estación de Manresa al ver que nos esperaba el Sr. Codina, à quien el P. Marcet había invitado, para incorporàrsenos. En automóvil llegamos hasta la partida denominada La Flahuta, donde comimos frugalmente à cosa de las dos de la tarde, y de allí nos dirigimos é pie al Miracle, distante unas dos horas, trayecto que en cuatro recorrimos. A los peeos lances nos puso en alarma la presencia de un neu- róptero interesante Yy rarísimo en las colecciones, el Ascalàfido Bu- bopsis agrioides Ramb., que pudo capturar el Sr. Codina, cedién- domelo al instante. Proseguimos las cazas, que no fueron malas para el último, por usar el sistema del paraguas, que me prestó à la vez sefialados servicios, especialmente en Coniopterígidos y Sócidos. Puestos en el Miracle organizamos lo restante de la excursiíón, que no teníamos bien determinada. — No fueron escasas ni de poco interés para el Sr. Codina y para mí.las eazas verificadas en los alrededores del Miracle (alt. unos 800 metros), donde permanecimos los dias 23, 24 y 25. Porque para el P. Marcet, que tenía bien explorada y conocida la flora de los contornos, fué nula ó poco menos. Desde entonces trabajamos en compafiía el Sr. Codina Yy yo, ayudàndonos mutuamente en descubrir y coger los insectos que él en su parasol recogía de los àrboles y arbustos que sacudíamos.. El resultado de la caza mancomunada nos lo repartíamos, reser- vando él para sí los Coleópteros y cediéendome los més de los res- tantes inseetos y los moluscos que cayesen à nuestros golpes. Salíamos à las siete de la mafiana para regresar ú las once, Yy por la tarde el paseo era de tres à siete. De suerte que nuestro tra- bajo en el campo era el jornal legal de ocho horas, decíamos, pres- cindiendo de lo que en casa trabajàbamos en arreglar cazas y pre- parar la excursión. Este tenor procuramos guardar todos los días no sólo aquí, sino también en adelante. El último día 25, por ser fiesta, redujimos àlo mínimo nues- tras tareas. Por la mariana visitamos el dolmen (fig. 2,") que corona, 48 INSrirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL una de las colinas vecinas. restaurado en cuanto à sus soportes y cuyo croquis exhi- bo. Por la tarde dirigimos el rumbo à un b sitio donde se ven varias sepulturas cava-, dC das en la piedra Y con los pies hacia orien- De te, una enorme losa en forma de escudo las RR cubría. Otras, al pie de las mismas, estaban Fig. ge formadas de losas y deben de ser mucho Dolmen del Miracle.—a. Mús recientes. No menos interesante es una De perfil. — b. Visto especie de tribuna ó asiento que se ve en por encima.—e Hoyo, h E actualmente en 1a un lado de la misma roca à una altura de partedmrerior. unos cinco metros sobre el campo y que por la forma, hecha exprofeso, con un tope ó pilón en medio, de lo mismo, bien pudiera ser el ara donde se inmolasen las víctimas à la vista de la muchedumbre abajo con- gregada, Y el pilón pudiera ser el pedestal de algun ídolo ó símbolo del ídolo mismo (fig. 832) Dejo àlos inteligentes el més mi- nucioso estudio de aquellos restos, así como de los vestigios de una antigua población Biovors Pileta y pilón.—a. En. que no lejos de allí mismo se descubria. proy ección vertical A mí me incumbe solamente apuntar aquí —b. En proyección : A horizontal. la lista de lo cazado aquellos días y ya de- terminado, comenzando por los Neurópteros y dejando los Coleóp- teros al cuidado de mi compafiero. Neurópteros. —Libelúlidos: Libellula depressa L.— Orthetrum brunneum F.— Sympetrum strolatum Charp. Esnidos: AEschna cyanea Múll.— Onyehogomphus forcipatus L. Agriónidos: Sympecma fusca V. d. L.—Platyenemis latipes Ramb.—Cercion Lindeni Sel. —Ischnura Graellsi Rb. Efeméridos: Habrophlebia fusca Curt. —Cloeon dipterum L. Pérlidos: Perla marginata Panz.— Nemura variegata Oliv.— Leuetra eylindrica De Geer. Nueva para Cataluna. Ascalàfidos: AscalapRus Cunii Sel. (P. Marcet).—4) Bubopsis agrioides Ramb. (1) Incluiré aqui alguna que otra especie interesante cogida con ante- rioridad por el P. Marcet, INSsTIrUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 49 Mirmeleónidos : Myrmeleon nemausiensis Bortleh. — Creagris plumbeus Oliv. —Macronemurus appendiculatus Latr. A cada paso. Dilàridos: Lidar meridionalis Hag. Crisópidos: Chrysopa vulgaris Sehn.—Chr. flavifrons Brau. el tipo y la var. laletana Nav., nov. Ohr. mariana Nav. el tipo y la var. chlorocephala,. Nav.—Chr. prasina Burm., el tipo y las varie- dades adspersa VVesm. y stirata Nav. Coniopterígidos: Coniopterya tinemformis Curt. y Aleuropteryx Godinai sp. nov. Similis Loervi Rlap. Nigro-picea, alis infumatis. Caput piceum, nitens, fronte elongata, pilis raris albidis, pal- pis validis, fuseis, longis, ultimo articulo longo, conico, antennis 25 articulis, primo articulo grandi, apice inflato, fusco, sequenti- bus stramineis, ultimis fuscis, 2.2 simili 1.2, sed minore, ultimo elongato, cylindrico-eonico. Abdomen piceum. Pedes fusci, pilosi, tibiis tarsisque pallidioribus, 1." tarsorum artieulo longo, reliquis longitudine subeequali. Ale (fig. 4.3) reticulatione fusca, valida, membrana leviter in- fumata, squamulis ut in reliquo corpore albidis. Ala anterior subcosta et radio crassis venula subcostali prope apicem a venula inter radium ejusque sectorem distante, sectore I radii subrecto, duabus venulis cum procubito conjuneto: 1.2 basilari obli- qua, retrorsum inelinata: 2.2 fere per- pendiculari cum venula radiali fere continuata et intra cellulam apicalem terminata, procubito flexuóso, venu- la 2.2 perpendiculari vel angulo valde obtuso cum venula sectoris radii con- tinuata, sectore initio divergente, ad IE MS qi medium valde curvato, mox subreeto, ncidia SR, es axillari subrecta. Ala posterior venula subcostali manifesta ante apicem subeoste et radii, cellula apicali prima brevi, secunda angusta, tertia lata, venula radiali obliqua magis ad venulam inter sectorem et 2.2m cellulam quam ad 1.2m cellulam obliqua, extrorsum inclinata. 5Ç INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Long, COUp. 2. mm. Ll alse anter. 8 2 Patria. Miracle, en las inmediaciones del santuario. He llamado Codinai é esta especie, en obsequio í mi amigo Y compafiero Sr. Codina, à quien la debo con otras muchas. Parécese mucho à la 4. Loevi Rlap. La presencia de la venilla subeostal en el ala posterior, -la disposición de las venillas en la anterior, la forma del segundo artejo de las antenas, etc., la dife- rencian sensiblemente. El género es ademús nuevo para la fauna ibérica. Sócidos: Psocus sexpunetatus L, Hasta ahora sólo se había en- contrado en Montserrat, en nuestra fauna.—Psocus longicornis F. Abundante en las encinas. No citado todavía de la fauna ibé- rica.—Psocus mebulosus Steph. Con el anterior, no escaso.—Am- phigerontia variegata F. Amphigerontia bifasciata F,— Grapho- psocus cruciatus S.—Mesopsocus unipunetatus Múll. Nuevo para Catalufia. Cecilius flavidus Steph. Abundantísimo. Panórpidos: Panorpa meridionalis Ramb.— Biltacus italicu- Mill. Ortópteros.—Forficúlidos: Forficula auricularia L.—- Borellia meesta Gené.— Borellia annulipes Luc. (P. Marcet). Blàtidos: Aphlebia subaptera Ramb.— Ectobia Panzeri Steph.— Ectobia livida Fabr. Fàsmidos: Phthoa hispanica Bol. con su paràsito Thixcion hali- dayanum. Màntidos: Ameles abjecta Cyr. Locústidos: Stenobothrus binotatus Charp.— Sten. Fischeri Evers. Stauroderus binotatus Charp. —St. vagans Fieb. —Tettixz depressus Bris (P. Marcet). Fasgonúridos: Steropleurus catalaunicus Bol.—Barbitistes Fi- sehem Jers. Citado por primera vez de Catalufia. Lo había hallado antes en el Montseny, aunque por inversión de nombres se citó con el de Jersini. Aquétidos. Petaloptila aliena Brunn. (P. Marcet). Hemípteros.—De los Homópteros son dignos de citarse dos: Ledra aurita L. y Lixius nervosus S. Lepidópteros.—Acidalia marginepuntata Goeze era frecuen- te con otras poco interesantes. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 12. SOLSONA Y OLÍUS Con una burra quellevase nuestra impedimenta y su correspon- diente.mozo que la guiase y cuidase salimos el 26 llenos de espe- ranzas hacia la montafia, las cuales por mi parte estuvieron lejos de quedar defraudadas. A poco de andar cogí por primera y única vez la antigua Chrysopa guadarramensis Ed. Piet., que ya debe colocarse en el género Chrysocerca Van der VVecle (Mecoptera and Planipennia of Insulinde. Notes from the Leyden Museum, Jan. 1909, pàg. 56), el P. Marcet cogió en el mismo camino el Lidar me- ridionalis Hag. La breve estancia en Solsona proporcionónos muy buenos ratos debidos é la amabilidad del R. P. Pedro Claramunt, C. M. F., pro: fesor de Historia Natural en el Seminario. Allà nos llevó, mostrónos el museo que va formando con abundantes yY ricos elementos, sobre todo de mineralogía y paleontologia. Horas hubiéramos allí pasaco ú no arrancarnos el tiempo que volaba y era menester visitar tam- bién el museo de sal procedente de Cardona y establecido en el palacio episcopal. Es una curiosidadG única en su género, debida ó la labor pacientísima del presbítero D. Juan Riba. La colección Óó sea. el museo completo puesto 4 la venta lo adquirió el Sr. Obis- po Riu para su diócesis. Allí se ven los armarios y aparadores muy bien dispuestos, toda clase de objetos fabricados exclusivamente con la sal de las minas de Cardona. Utilizaba el autor los diferen- tes colores que el mineral presentaba, para labrar, ya un objeto, ya otro. Es el encanto de los visitantes la vista de platos, verbigracia, con huevos, chorizos, cubiertos, cuchillos, queso, toda suerte de postres, amén de suntuosos edificios, columnas, piràmides, monu- mentos, etc., etc., todo obra exelusiva del cloruro sódieo. Despues de ser tratados con mucho carifio por los Pudres del Corazón de María, emprendimos de nuevo la marcha y caza con ànimo de pernoctar en Olíus, pueblecillo distante poco màs de una hora, à donde llegamos à las cinco y media. Por las orillas del rio Cardoner proseguimos nuestra caza hasta el anochecer. Retirados à casa de D. José Reig propietario de la eléctrica que ilumina ú Solsona, recibimos de él y de su piadosa familia un hospedaje espléndido, cuyo recuerdo no se borraró ja- més de nuestra memoria. Ni dejarè de mencionar lo obsequiosa que se mostró con nosotros la sedora Maestra, invitàndonos à que visi- Gi o INSTITUCIÓ CATALaNA D'HISTORIA NATURAL tàsemos su escuela Y rogando à su padre que nos acompafiase en busca de hospedaje. Lo principal que en Olíus y sus contornos recogimos el día 26 es lo siguiente: Es Ortópteros.—Ameles abjecta, Cyr. Phihoa hispanica Bol. Neurópteros. — Calopteryz splendens Harris. — Platyenemis latipes Ram.—Cercion Lindeni Sel. —Macronemurus appendicula- lus Latr.—Cecilius flavidus Steph.—Pterodela pedicularia L.— Graphopsocus cruciatus L.—Coniopterya tineiformis Curt. —Perla marginata Panz. Himenópteros.—Chalcis flavipes F. Lepidópteros —Papilio Fodalirius L. var. Feisthameli Dup. — Melitea Didyma O. — Lycena Dorus Hb.—Charcharodus la- vaterae Esp. El 27 à las siete ya estàbamos en marcha remontando el río, el P. Marcet con la impedimenta por el camino ordinario à la de: recha del rio, y nosotros por la izquierda del mismo ó sea por los bosques de la derecha, aguas arriba. Mucho anduvimos aquella mafiana, mucho sol y calor tuvimos, mas la caza no correspondió ú nuestros desvelos. Excepto el neuróptero Ascalaphus Cunii Sel. y algunas otras especies de múàs ó menos valor, lo demés fueron vulgaridades, y aun escasas. La comida en el molino llamado Caball, si no fué suculenta, al menos no dejó de ser poética por las circunstancias que la ro- deaban. El barómetro marcaba 720 metros y el termómetro 260 ú la sombra. I A las tres de la tarde proseguimos nuestra marcha, pues San Lorenzo dels Morunys, à donde pretendíamos llegar, aún distaba algunas horas. En la cual apenas hubo cosa que atrajese nuestra atención sino la entrada del barranco de Vilamala por donde em- prendimos la cuesta de Torroella, casa de labriegos situada en una altura En aquel barranco à todos contentó el aspecto subal- pino que la vegetación presentaba, con abundancia de boj, ave- llanos, etc., é inseetos nada vulgares que citaré por separado més adelante. Los demàs de aquella excursión los juntaré à los de San Lorenzo, que había de ser el centro de nuestras operaciones. Por fin después de subir la agria cuesta llegamos à Torroella à las seis de la tarde. Restàbannos todavía dos horas, según nos de- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ) 53. cían, hasta San Lorenzo, y de ahí las vacilaciones entre los expe- dicionarios. Resultado de ellas fué el quedarse el Sr. Codina en Torroella con el mozo Gregorio y la burra fatigada de aquellas as- censiones con la carga que por dos veves rodó por el suelo, y nos- otros dos, con resolución de no detenernos por caza alguna, empren - dimos la marcha al pueblo. En él entràbamos con luz sobrada al cabo de hora y media, que no dista més, à las siete y media de la tarde. 18. SAN LORENZO DELS MORUNYS Las orillas del río Cardoner fueron riquísimo venero de buena caza la mafiana y tarde de los días 28 y 29. Apenas habíamos. sa- lido al campo el P. Marcet y yo, cuando llegó el Sr. Codina ú las ocho de la mariana, dirigiéndose al punto al río en nuestra busca, pero por otro sitio, con que no logró encontrarnos. Allí nos sor- prendió la vista de algunos Ortópteros raros: Psophus stridulus L. bastante abundante, mús aún la Ephippigerida Cunii Bol var. ju- gicola Bol. y abundantísimo el Paracaloptenus Brunneri Bol. El día 29, dejando la impedimenta en San Lorenzo, en la fonda de Pintó (a) Tecu, remontamos la corriente hasta las fuentes mis- mas del río. Para mí era este cl término fijado à mi excursión, pues deseaba el día siguiente 30, regresar à Manresa, y de allí el 1 ó 9 de Agosto ú Zaragoza. Para mí fué el día més abundante en es- ecgida caza de toda la excursión. Por el camino cogí cuantas. Ephippigerida jugicola me apetecieron, al pie del pueblo de Coma, al sacudir los àrboles, llovían literalmente los Pérlidos, especial- mente Chloroperla é Isoperla, en el parasol del Sr. Codina, no es- oaseaban los Efeméridos y Sócidos, los Conipterígidos se presenta- ban de vez en cuando. Estando de sobremesa en casa de la sefiora Maestra, que nos. sirvió una comida digna de una capital, entablóse discusión sobre lo restante de nuestro itinerario. El P. Marcet deseoso de llegarse hasta Saldes, distante 5 horas, donde pensaba encontrar mejor ca- cería que hasta entonces, halló un guía fiel é ilustrado en el sefior Maestro del pueblo, siguiéndolos Gregorio sin temer el cansancio. Nosotros dos todavía hicimos codiciadas cazas en las fuentes del Cardoner y màs arriba, y no despreciables èn San Lorenzo. Hé aquí, pues, una muestra de lo encontrado en San Lorenzo y sus inmediaciones Pedra, Coma por el Norte, Grao de San Lorenzo: 51 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL y Torroella por el Mediodía. Afiadiré los cogidos por el P. Marcet en Saldes. 3 Neurópteros —Efeméridos: Ephemerella ignita Poda — Rhi— ihrogena aurantidca Burm.—Baetis pumilus Burm. Las tres espe- cies nuevas para Cataluna. — Ecdyurus fluminum Pict.— Ecdyurus venosus F. Pérlidos: Perla marginata Panz. —Isoperla grammatica Seop. — Chloroperla torrentium Piet. —Nemura lacustris Ed. Piet. Coma, Saldes. —Nemura lateralis Pict. Nueva para Catalufia. —Leuctra Braueri Rpn.—Leuetra cingulata Rpn. Ambas nuevas para Ca- taludia. Crisópidos: Chrysopa vulgaris Sehn.—Cbhr. inornata Nav.— Chr. marginalis Nav. Nueva para Cataluia.— Chr. flavifrons Brau, var. nigropunctata Ed. Pict. También en Saldes. —Chr. mariana Nav. var. chlorocephala Nav.—Chr. 7 punetata VVesm. Saldes, — Chr. prasina Burm. las variedades adspersa VVesm., Picteti Mac Lachl. y striata Nav. Coniopterígidos: Commventzia psociformis Curt. Coma y Saldes. —Conuventzia pineticola Euderl. Nueva para la península ibérica. — Coniopterya tineiformis Curt. — Semidalis curtisiana Enderl. Nueva para la península. —Aleuropterya Codinai Nav. San Loren- Z0 Y Saldes. Sócidos: Psocus bipunetatus L.—Procus secpunetatus L.— Pso- cus nebulosus Steph.—Amphigerontia bifasciata F.— Graphopsocus cruciatus S.— Caecilius flavidus Steph. — Peripsocus alboguttatus Dalm. San Lorenzo. Nuevo para la fauna ibérica. Panórpidos: Bittacusitalicus Mill. — Panorpa meridionalis Ramb. Limnofílidos: Stasiasmus rectus Mac Lachlan. No citado aún de màús acà de los Pirineos. Odontoeéridos: Odontocerum albicorne Seop. Saldes. Sericostómidos: Sericostoma Selysi Ed. Piet. Saldes. Ortópteros.—Locústidos: Psophus stridulus S.—Paracalo- ptenus Brunneri Bol. —Areyptera fusca Pall. —Areyptera flavicosta Fiseh. Nueva para Catalutia. — Stenobothrus grammicus Caz.— C(Edi- poda fuscocincta Luc. var. iberica Bol. Fasgonúridos: Ephppgeri da Cunii Bol. var. jugicola Bol. — Bar- bitistes virgimneus Nav. Nuevo para Catalufia. Aquétidos: Nemobius silvestris F, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BO Himenópteros.— Perineura viridis L.—Pompilus viaticus L. Lepidópteros. — Euchloe cardamines L. — Melitaea Phoebe Rnoch. — Melitaea Didyma Q.—Argynnis Aglaia L.— Argynnis Adip- pe L.—Melanargia Lachesis Hb.— Lycaena Damon Schiff. Hemípteros.— Eurygaster hottentota F. —Lygaeus equestris L. L. militaris F.—Stenocephaius agilis Seop.- Aphrophora corticea F.—Aphrophora salicis De Geer. —Cixius nervosus L. 14. VILAMALA Noticias nada tranquilizadoras que recibió el Sr. Pintó de la parte de Manresa y Barcelona, me aconsejaron diferir un día el regreso. Así es que el Sr. Codina y yo aprovechamos el día 80 para visitar el encantador barranco de Vilamala, lo que mejor nos habia parecido de nuestra excursión ú la subida. Contra nuestras espe- ranzas aquella excursión més fué de turista que de excursionista. Hasta el collado ó puerto llamado el grao de San Lorenzo, don- de mi barómetro sefialaba 1185 metros de altura y el termómetro 190 C., nada cazamos. Poco més allà, antes de llegar ú la capilla de San Lorenzo, saliónos al encuentro el Ascalaphus longicornts L. var. Bolivari Van der VVeele, cogido por el Sr. Codina. En Torroella, tomando por guía un muchacho de la casa, co- menzamos el descenso, que había de costarnos una hora, por un camino que ni de cabras puede llamarse. Por muy malos pasos he andado durante mi vida, pero dudo que por tan malos como aque- lla mafiana en el descenso é4 Vilamala. El nifioiba delante mostran- do el sendero ó lo que fuese, pues con frecuencia habíamos de pasar por el lomo de una roca pelada é inclinada, cuyo fin por la parte inferior no se descubría, pues se aplomaba sobre el barranco por la altura de 40 à 80 metros. No hay que decir lo que bubiera ocu- rrido, si hubiésemos resbalado y rodado hacia el abismo. El sefior Codina, que nunca se había visto en semejantes lances y calzaba botas, andaba receloso y se dolía de que el guía nos llevase por aquellos despeliaderos. Yo, por andar con alpargatas y acaso tam- bién por més acostumbrado, clavaba el pie en cualquier sitio con . toda confianza. Eranos divertidísima (si cabe la expresión) la mar- eha. Oianse frases como las siguientes: —Dime, nifio, exclamaba el Sr. Codina, éy hay mucho pedazo como esto2 56 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Ya lo peor està pasado. —Sí, lo peor es esto, reponía yo: pero lo més malo vendrà des- pués. Efectivamente, à poco se presentaba otro paso, que en lo malo nada tenía que envidiar à los primeros. — Pero :no decías que ya no quedaba màsP —Sólo queda un paso un poco malo. Y venía uno y venían dos yY otros se divisaban. — cDecías que uno solo2 I —Ya no quedan muchos, respondió el sencillo nino viéndose atajado. —Eso es, no quedan muchos, adadía yo, media docena no més, ó una docena à lo sumo. —Ya no hemos de pasar sino una codinota mala, dijo una vez. Codina en catalàn vale tanto como pefia ó roca en castellano. Y jugando con la palabreja, el Sr. Codina y yo repetíamos: —iOh, síl hay en el mundo muchas codinds malas, muy. malas. Para amenizar nuestro camino, el pequeno guía nos intercalaba frases como las siguientes, dichas con el mayor eandot: —-Aquí se nos despefió una cabra y se mató. Allí recogimos una oveja muerta que se cayó de lo alto. Por fin llegamos al fondo, es decir, à nuestra tierra de promi- sión. Y aquí de nuestras decepciones. El sol de medio día y del 50 de Julio caía como aplomado en aquella garganta de fondo pedrego- so. Ni una gota de agua, apenas un insecto, algún Parnassius Ó Vanessa de precio pasaban volando como una exhalación, burlàn- dose de la ligereza de nuestras mangas. Subimos un poco màs en busca de una fuente, la de la Cueva de los Cuehareros, así llamada por ser el abrigo nocturno de algunos pobres, que en otros tiempos. se han ganado la vida fabricando cucharas y tenedores de los ve- cinos bojes. Aquello no era fuente ni nada. —Chupando se podrà beber, decía el niio. (Acabard) La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SOiS Se declara responsable de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlleti, deixant integra als respectius autors 1a responsabilitat dels treballs firmats. v2p. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco 47, Barcelona. — INSTITUCIÓ CATALANA D'ASTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres Socis, y atme- :808 en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluís Soler, Raurieh, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich,/16 y 18), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anunmeis.—Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes ó part: 50 exemplars 100 exemplars 8 ( 1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 31 5-8 2 8 3 45 x Elgas 5 16 — ò 25 IL Els pedidos deuràn ferse directament 4 la imprenta Nova de S. Francisco, 17. Toutes les communications et échanges doivent ètre en- voyées au siege de la Societé: Paradís, 10, 1.7, 2...—Barcelona (Espagne) Gambis que É L Institució at altres docielals Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History.—Nev-YorE (E. U. A.) Boston Society of Natural History. —Boston (E. U. A.) eBroteriao —Revista Sciencias Naturaes.—Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari dela llengua catalana. — Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona.. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. vv Conehological Society of Great Britain and Hland.— Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà), O EntomologisE TidsErift. Entomologista Fòreningen in.—dto- eEholm (Suecia). I Estudis Universitaris Catalans.—(Barcelona) Institut de Zoologie de l' Université de Montpeller. —(Fransa) Institut Egyptien. —Cairo (Egipte). Institut National Genevois.-—Genève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia. Institut Geologique de Méxieo.—Méxieo. La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. Missouri Botanical Garden. —Saint Louis (E. ÚU. A.) Musee Oceanografique de Monaco. —Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (Italia) Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Université. di Torino.—Torino (Italia). Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rèp. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). Museum de Sa0-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d' Histoire Naturelle. —París (França). Naturae Novitates—Berlin (Alemanya). Polixena. —Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma (Italia). Real Academia deCiencias Exaetas, Físicas y Naturales.--Madrid.,. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid Reale Accademia dei Lincei.—Roma (Italia). Revista Ohilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico.— Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologiseh-Botanische Gessellschaff. —Viena (Austria). R. Stazione di Entomologia Agraria, e Rediao —Florencia (Italia): — Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade scientifica de Sao-Paulo. —Sao Paulo (Brasil). Societó di Naturalisti. — Nàpoles. de Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.— Bruselas (Bélgica). Societé de Naturalistes de Fievv (Russia). L Bocieté des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— Nantes. i Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa).. Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna,. (Suissa). Societé Enomologique Namuroise. —Namur (Belgica). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas The Chicago Academy ot Seiences.— Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (E. U. A.) Université de Upsala (Suecia). i Zoological Society of London. —Londres. Liup. LA HORMIGA DE URV. — Nueva San Francisco 17, Barcelona. Segona época. Any TV —Nin. 6 Maig 1910 Butlletí di la Institució Catalana l d' Historia Natural ve —ro Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. CoNsr. pE Fip. cars. c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió del 4 de Maig de 1910 (Sessió ordinaria) : Sessió del 31 de Maig de 1910 (Sessió necrológica à la memoria de Mossen N. Font y Sagué (A. C. S) TREBALLS LLEGITS EN LA SESSIÓ NECROLÓGICA: Discurs del Sr. President D. Salvador Maluquer y Nicolau. Memoria del Sr. Vis-secretari D. Robert Ferré y Gomis. Lo rusch órfant, per el Sr. Secretari D. Frederich VVynn y Ellis. COMUNICACIONS: (primer treball publicat per l' autor en nostre BUTLLETÍ). Id. id. íd.—La Disodila de Castellar del Riu (treball inedit, ultim del autor). Llista dels treballs publicats en nostre BUTLLETÍ deguts à Mossén Norbert Font y Sagué. MISCELANIA: La Esclava (fragment del llibre Qdiadros del Sahara). nació especial). LOCAL SOCIAIL Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.er, 2.7 BARCELONA Font y Sagué, Pbre., Mossen Norbert. —Troballa geológica Tomàs: Llorens. — Minerals de Catalunya. Pàginas 25 à 32 qmjn i AN Le Preguém als autors de trevalls destinats al But-. lletí que procurin seguir les indicacións segúents: —— 1." o Escriurer en lletra clara é PC d' altre modo es impossible, malgrat tot io cuidado dels Re encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls —— sense cap error d'imprempta. 2. o Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del le que ha de tindrer el grabat. 3." — No eseriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de calcar que 'l recubreixi. 4.4 OO Posar en forma de notes à baix de les planes. les indicacions bibliogràfiques. A B.2 o Escriurer en itàliques tots els noms tGenicla pol en llatí. ——LÈ—— ROS O—í—-— NOTA.—BEMERRUNG La elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)z desitja 'l cambi de publicacións. ' Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, ,10, Ra lona), bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona), desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona)2 desires to exchange publications. La elnsi.tució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona) demande l échange. La elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)z chiede ricambio. BUTELETI DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.2 ÈPOCA BARCELONA, MaiG 1910 ANY VII.—Núv. 5 SECCIÓ OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DEL 4 DE MAIG DE 1910 Presidencia de D. Salvador Maluquer y Nicolau El senyor President obre la sessió ú les 21/45 ab assistencia dels socis senyors Ferrer y Vert, Maluquer (J.), Ferrer y Dalmau (M.), Duch, Bofill, Sagarra, Ferré y Gomis, VV ynn, Rosals, Fàbregas y Llenas. El secretari llegeix l'acta de la sessió anterior, essent aprovada per unanimitat. El president excusa al senyor Tomàs, qui no pot assistir à la sessió. Els socis senyors Ferré y Gomis, Ferrer y Vert y Duch proposen per soci numerari à D. Joseph Cusí Xarpell, que resideix à Barce- lona al carrer de Jesús-María, 12, y que 's dedica ú Entomología. Els mateixos proposen també per soci à D. Bonaventura Noves que resideix à Barcelona, al carrer de Sant Gervasi, 72, farmacia, y que 's dedica à Mineralogia. Se dona compte d' haver rebut del P. Navàs pera la Biblioteca diversos follets d' indiscutible mérit científich, y del P. J. Pantel un notable volum titolat eRecherches sur les diptères et larves en- tomobies.—I. Caractères parassitiques aux points de vue biologi - que, éthologique et histologiqueo, accordantse testimoniar l'agrahi- ment de l' Institució à abdós donants. 58 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Se donà també compte d' haver establert el cambi ab el Butlle- tí de la Societat protectora dels animals y plantes de Catalunya. Se comunican els acorts presos en la darrera sessió de Concell Directiu, entre 'ls que hi figura dedicar el Butlletí del mes de Maig ú la memoria del inolvidable Mossén Norbert Font y Sagué publi- canthi sols la seva biografia y treballs ab ell relacionats. A continuació s' acorda celebrar el día 31 del present la vet- llada necrológica en honor de Mossen Font y que l'Institució assis- teixi à la visita que 'ls alumnes de la càtedra de Geología faràn ó sa tomba en el vinent diumenge. El Sr. Ferrer y Vert llegeix una comunicació que sobre la eCin- cindela campestrisz y varietats de la mateixa fa el soci senyor Codina. El Sr. Sagarra dona compte d' una excursió que feu el 8 del present mes à Castelldefels y Pla de les Basses y en la que recullí va- riats insectes dels que 'n cedeix diversos exemplars pera 'Í Museo. Finalment els senyors Ferré y Gomis y Duch cedeixen quinze exemplars de minerals y roques pera 'l Museo. Sens més s' aixeca la sessió à les 22/50. Sessió extraordinaria del 31 de Maig de 1910 dedicada a l' ex-President d' aquesta Institució Mossen Norberí Font y Sagué, (A. C. S.) Presidencia de D. Salvador Maluquer y Nicolau l A les 22 el Sr. President obre la sessió, à la que hi assisteixen els socis Srs. Tomés, Ferré y Gomis, Maluquer (Joaquim), Mas de Xaxars, Duch, Bofill y Pitxot, Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau (M.), Esclasans, Tarré, Soler, Rosals, Llenas, Valls y Fàbregas, essenthi representades moltes societats y associacions d' aquesta capital. El President dòna compte del objecte de la sessió y acte seguit llegeix les segúents ratlles. Era per allà l'any 99, la febre catalanista dominaba arréu per nostra ciutat, grans onades d' optimisme ho invadian tot, y en INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 tots los ordres de la vida se notava un desitj, una ànsia de trevall y d' estudi, pera contribuir al desvetllament intensiu de Catalunya. Fou aleshores que 'l nom de 'n Font y Sagué, l'intrépit semina- rista, corria de boca en boca, com l'apóstol d' una ciencia nova, d' una ciencia que escoreollava devall la terra, que furgava per les coves y avenchs pera buscar les arrels, les causes de molts fenó- mens que en la superficie 's succeheixen y que en aquells llochs pregons trovan sa adequada explicació. Fou aleshores quan un petit grupu d' estudiants aficionats à l historia natural celebravam frequents conciliàbuls en los claus- tres anónims de nostra Universitat, en los moments escassos en que les lluites polítiques y 'ls nostres estudis particulars ens deixaven lliures. En ells concebirem la nostra estimada Institució entre som- nis d' alegre jovenesa y entussiasmes caldament patriótichs. En ells parlavam de si fóra possible agrupar à tots los naturalistas ca- talans en una societat ensemps científica y patriótica, y al parlar d' aixó sempre "ns venía als llabis el nom de 'n Font y Sagué com el d' un guió que podría portarnos al castell dels nostres insomnis: mes cap de nosaltres el coneixía y el veyam tan anomenat, tan alt sobre nosaltres que 'ns temíam quant menys un benévol despreci d'un home que, tan jove, feya ja tant soroll com artista, com à ca- talanista y com à savil Mes res d' aixó passà... Fundàrem sols l'Institució, y al poch temps l'amich Narcís Serifià, avuy distingit enginyer, vingué un jorn à trovarme y em digué que n Font y Sagué estava enterat del nostres propósits vers l Historia Natural de Catalunya y que ens volia conéixer, yY em pregava que anés aquella tarde al Se- minari. Ja podeu suposar ab quant de goig vaig anarhi, y quan als pochs minuts aparegué en lo vestíbul ab los brassos oberts, alt son ample front, sos ulls vius y pariadors, y cridantme cjHola, company Maluquerls me semblava que tota la vida ens havíam conegut. Me feu explicar mos projectes, ejo vull ser dels vostresa, digué, y des- de aleshores ens uní una franca y lleal amistat y arrivà à ésser pera mí com un germà gran, y fou un conseller y un amich que devía presidir en avant els actes més importants de la meva vidal Ell fou qui benehí mon matrimoni, y en l hermosíssim sermó que 'ns endreçà hi vessà tota sa amistat, tota sa tendresa, tot son entussiasme, y també tota sa eloquencia, que era maravellosa, 60 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL quan deixava parlar al corl... Ell batejà mos fills... y jo esperava que fora ell qui, quan Nostre Senyor me cridés, m' ajudaria à pre- parar ma darrera y eternal excursió y llensaría el primer most de terra sagrada sobre ma tombal Mes Deu ho disposà d' altre manera, y acotant lo cap à Sos alts designis, ens resta plorar y pregar pe'l amich estimat y perdut per sempre mésl... L' Institució sofreix ab la mort de Mossén Font una pérdua ve- rament irreparable. Tots sabeu ab quin entussiasme posaba sem- pre ú contribució sa gran voluntat en vers l' Institució y quant treballà en la mateixa y per la mateixa, no sols desde la presiden— cia, sino com à simple soci. Dotat d' un clar talent, voluntat fermíssima y alada imaginació y un caràcter alegre, à ses virtuts com à sacerdot y com 4 ciutadà unia un esperit ampli, lliberal y tolerant que 'l feya estimar fins per sos adversaris en relligió, ciencia ó política, naturalista sencer y apassionat, encar que dedicat especialment à la geologia, havía portat sa activitat y sos estudis à les altres branques de l Historia Natural, y jo 'l recordo en una excursió que férem tots dos al Mont- seny, hont no pogué recullir cap mineral ni roca nova ó molt inte- ressant, véurel córrer lleuger en persecució dels insectes y quedar- se extassiat al mitj d' un planell cubert de grans mates de Cistus monspeliensis en flor, exclamant dirigintse al Creador de tanta maravella: cjOh, Senyor, quún admirables son les obres de Vostres muns divines/o Ell fou també l'ànima de la Junta Municipal de Ciencies Natu- rals, en la que logrà la creació del Museu Petrogràfich, la reorga- nisació del Museu Martorell, y hauría arribat à convertir en un jardí zoológich el nostre ParE, jardí fantàstich somiat en sa ima- ginació, hont al costat dels exemplars vivents actuals, poguessim contemplar reproduhits los seus congéners avantpassats, vivents en les primeres edats de la terra. Malhauradament la sobtada mort de mostre anyorat mestre y amich ha tirat per terra tots aquestos bells projectes y m temo que haurém de contemplar ab dolor com se va perdent la seva obra si tots los que fórem sos deixebles y amichs no procurém unirnos es- tretament pera continuarla. Avuy, al honrar la Institució sa benhaurada memoria y al po: sar lo seu retrato en nostre saló de sessions cumplim un deute de gra- ds DR ) SV Clixé de M. Matorrodona INSriTUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 61 titut envers tan eminent naturalista, y jo espero que seguint l exem- ple del mestre finat, trevallarém tots ab voluntat ferma pera portar é cap l Historia Natural de Catalunya, com l'homenatje póstum més agradós à qui 'l cúmul de travall li impedí cuidar la malaltia que tan depressa '1 portà à la tombal Quan sentim defalliment en nostra tasca 'l contemplarém aquest retrato, yY que sía ell la senyera, que sía ell el talismún que 'ns enmeni al trevall, que 'ns enmeni al acabament de la seua patrió- tica obra. Acte seguit pren la paraula 'l Sr. Vis-Secretari y llegeix la se- guent biografía: Memoria biogràfica de Mossén Norbert Font y Sagué pe "1 vis-Secretari B. Robert Ferré Gomis llegida en la sessió necrológica que tingué lloch el 31 de Maig de 1910 Benvolguts senyors y consocis: Al acceptar l' altíssim honor de dirigirvos la paraula en aquesta vetllada necrológica, tot hi comprenent que no posseheixo suficients mérits per ocuparme d' una personalitat tan notable, baix tots con- ceptes, com la del nostre malaguanyat conceller y sabi mestre, Mossén Norbert Font y Sagué, m' ha mogut sols el coral afecte y admiració que vers ell jo sentía, ja que li dech bona part de ma vida intelectual. Aquesta està en sa infantesa, per lo tant hi ha d' haver deficiencies en mon treball, pe 'l que vos prego indulgencia. Poques coses podré afegir à les ja dites per tants y tants que més erudits que jo s' han ocupat de biografiar al jamay poch plo- rat mestre, honrant la seva memoria én diaris y revistes. La seva vida tots la sabeu: s' hi reflexan en ella dignament agermanats l'esfors de l home de ciencia ab la del virtuós sacer- dot, zelós del seu sant ministeri. Ha deixat en nostra terra amor y veneració, y en aquesta Insti- tució un buit dificilíssim d' omplir: no obstant, seguirà vivint ab nosaltres, donchs tindrém ab les seves obres la memoria del seu talent, de la seva virilitat, erudició y modestia al ensemps qu' els seus sentiments. 62 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Nostra Ciutat Comtal s' honra en ser bressol d' un home tan eminent, vingué al mon en 17 de Setembre de 1874 de pares dig- níssims y humils que s' ocuparen tant de la seva instrucció com de la seva educació moral y relligiosa. Els poétichs y intrincats carrers del barri de Santa María del Mar foren teatre de ses proeses infantils, ab tot, poch temps degué quedarli per dedicarse à ses ignocentes diversions, ja que desde la tendrívola edad de 12 anys, mogut de la vocació eclesiàstica, in- gressà en el Seminari Conciliar de Barcelona. Allí s' hi distingí com à model d' aplicació, y en els estudis que feu en el Museo de dit Centre docent baix la direcció del allavors catedràtich d' His- toria Natural l eminent geólech Dr. Almera y Comas 's desperta- ren ses aficións per la ciencia que havía d' inmortalisar el seu nom, aficions que s' acentuaren més al acompanyar en ses excursións 4 n'el célebre espeleólech francés M. Martel quan en 1896 vingué à Catalunya. Desde aquesta data Mossén Font 's dedica ab entussiasme à n'aquesta branca geológica y no dupta en llensarse à explorar els nostres abims subterranis publicant com ú consecuencia d' aquets estudis el Catdlech espeleológich de Catalunya, Un descul: iment es- peleológach (Teoria de la Font d' Armena), Excursió espeleológica ú la Bancó, les Barbotes y cingles de Bertí, y els tres notables volums de Sota terra, l'últim dels quins aparegué en 1900, any en que cantó missa. En l' esglesia de Sant Felip Neri consagrà ú Deu per prime-— ra vegada. Ja sacerdot, les tasques del seu sagrat ministeri no foren obsta- cle perque continués els seus treballs científichs, publicant en lo mateix any Una excursió espeleológica ú Moncada. En aquella época nasqué nostra Institució, y ell sempre aimant de les Ciencies Naturals acull ab entussiasme l'idea dels joves fun- dadors y vé ú engroixir les nostres llistes ab el seu valióS nom. Desde allavors pot dirse que n' ha sigut l'ànima, y sería llarga d' enumerar l'incansable tasca que hi ha realisat, donchs si repas- sém nostres butlletins hi veurém estampada la seva firma gairebé en tots els nombres. L' esperit estudiós de Mossén Font no descansa en l' adquisició de nous coneixements y emprén la carrera de Ciencies Naturals, que acaba ab l'éxit més falaguer. La seva activitat maravellosa multiplica els seus mobalt INSrirUCiÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 donchs tot y estant ocupat en els estudis oficials y ab el compliment: dels seus debers sagrats li queda encara temps per escriurer y do- nar ó l'estampa preuhades obres, y aixís en 1901 publica L' Excur- sionisme cientifich y en els comensos del any segúent les Notes sobre la constitució geológica de la Vall de Camprodon. Al ensemps, mogut el senyor Marqués de Comilles per la fama que Mossén Font gosa ja per sos coneixements d' hidrología sub- terrània, no dupta en comissionarlo per anar ú estudiar la Costa Occidental del Sahara (Rio de Oro) à fi de veure si descubría un capdal d' aygiúes que fes possible la instalació de varies factoríes en aquelles terres. Emprengué el viatje en el mes de Juliol de 1902, e:sent el resultat d' aytal expedició el lluminós dictàmen qu'entregà ó la Companyía Trasatlàntica. De nou entre nosaltres publica Els Xiolenmodingos de Rio de Or, y segueix dedicantse de ple als estudis espeleológichs. Y ell, el primer espeleólech d' Espanya, no es avar dels seus coneixements divulgantlos arreu per medi de publicacións y con- ferencies. Mes creu aquets medis insuficients y dona un curs de Geologia dinàmica y estratigràfica à n' el aCentre Excursionista de Catalunya2, ahont la seva paraula fàcil y convencent te 'l do d' in- culcar els conceptes geológichs fins à n' els Donya iniciats à n' aquesta mena d' estudis Els bons resultats obtinguts foren tals qu: els e Estudis Univer- sitaris Catalans2 se 'n feren càrrech, creantse allavors la Càtedra de Geologia que vingué desempenyant durant els cursos successius. Els seus deixebles anavem ú sentir la seva paraula úvits de les seves ensenyanses, els clars conceptes que 'ns exposava 's conver- tían per nosaltres en hermosa realitat, quan el seguíem en aquelles memorables excursions ab tan bon éxit per ell dirigides. Llavores, bè ho sabeu prou, Mossen Font era per nosaltres més que un mes- tre, un amich carinyós, un veritable pare. No sabía pas cóm ferho per complaurens. A fi d' auxiliar les nostres intelligencies publica un tractat de Geologia dinàmica y estratigràfica aplicada d Catalunya, del que no he de fervos l'elogi, donchs bè prou que'l coneixeu. Aixís mateix son notables una obra titolada Lo Vallés (Circonstancies naturals y históriques que determi: nen aquesta comarca) y Botànichs catalans anteriors ú Linneo. Més tart aparegué l' Historia de les Ciencies Naturals ú Cata- lunya del sigle IX al sigle X VIII, obra que fou premiada en un 61 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL concurs celebrat per la eSociedad económica de Amigos del Paíso y quin mérit queda ben demostrat ab el fet de que 'l Jurat califi- cador no sols li otorgà 'l premi, sino que li aumentó la cantitat fixa- da ab el fi de facilitar la seva publicació. Formà part de la eJunta Autónoma Municipal de Ciencies Na- turals, de la que 'n fou nombrat tresorer, y entre 'ls molts treballs que en ella hi portà à cap cal remarcar la fundació del Museu Pe- trogràfich, primer en son genre en el mon, que per Sí sol bastaría, si altre causa no hi hagués, per inmortalisar el sèu nom. i Es digne de tenirse en compte la memorable conferencia que sobre El Diluvi biblich segons la Geologia donà en el mes de mars de 1909 y que posteriorment publicà. Actualment ab la cooperació de la eSecció de Geología y Geo- grafia físicaz del eCentre Excursionista de Catalunya: estudiava la Plana de Vich com à preludi de la meritoria obra que volía por3 tar à cap sobre la higienisació de Catalunya. Finalment per compte de l' eInstitut d' Estudis Catalanse, sos- tinguts per la Exma. Diputació provincial de Barcelona, dirigia les excavacions d' una estació prehistórica recentment descoberta à Capellades, quan la mort ab sa implacable dalla li tallà '1 fil de la vida sens havernos deixat fruir del tot els fruits de sa darrera in- vestigació científica. Aquesta es 4 grans gambades la descripció de la sèva vida com óú home de ciencia. Ses publicacions impreses en llengua catalana han enriquit considerablement l' escàs catàlech d' obres científiques escrites en nostra parla, per la que sentía un amor inmens com à gran patrici qu' era, venen à corroborarho el sèu Estudi sobre Regionalisme, El caràcter del poble català y altres publicacions no menys patriótiques. Es sabut de tots que la ciencia el tenía corprés y à n' ella havía dedicat tots els seus afanys, mes ab tot necessitava explayar el seu esperit y d' aquí la produeció de les obres históriques y litera- ries de que es autor. Aquestes son: Historia de Catalunya y Com- pendi de la literatura catalana. En els Quadrets del Sahara se'ns mostra com à artista, donchs en les fantasioses deseripcions que'ns en fa talment sembla que grúfi- cament estém contemplant aquelles ermes terres. Y es que Mossen Font sentia, sentia la bellesa y per lo tant la necessitat de alternar ab la fredor de la ciencia els conceptes enlairats de la poesía que en INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 65 alguna ocasió li valgueren premi del Consistori dels Jochs Florals. Mes no solsament era l' art literari el qui endolsava la sòva exis- tencia, sino que sentia especial predilecció per l'art plàstich, donant espontaniament à n' els seus condeixebles, quan encara era semina- rista, explicacions dels coneixements arqueológichs que ell possehia. Y tant s' arriba à enamorar del art, que absorbeix son pensa- - ment fins anant pe'ls carrers de nostra ciutat, ahont aquesta forsa emotiva el porta à estudiar les gàrgoles de llurs edificis, sent el fruit d'aquestes investigacions artístiques la publicació de Les gàrgoles ú Barcelona. No debía tampoch abandonar aquesta idea tot anant d' excur- sió pe'ls afores, per quant dona à llum un follet titolat: Estudi so- bre les creus de pedra, y més tart, sempre fidel à n' aquestesaficions, publica les Notes arqueológiques, Lo Palau episcopal de Barcelona y El Castell de Recasens. La sèva activitat fou portentosa, tant portentosa com la bondat del sèu cor, quina caritat inmensa el feya preocupar de la sort dels desgraciats. jBè'ns ho diuhen prou les llàgrimes de les pobretes assilades de la Casa de Misericordia, d' ahont n' era zelós adminis- tradoril Al abandonarnos Mossén Font per sempre més el día 19 del prop passat Abril perderen el pare carinyós que les :conhortava en llur desgracia. Aquet es l home sabi y virtuós que satent revestir tots els seus actes d' una simplicitat admirable 's feya acreedor de totes les vo- luntats. Catalunya li deu molt: la fundació de l' Institut de cul- tura y biblioteca popular pera la dona n' es, ademés de lo ja des- crit, una bona prova, Y no solsament treballà per nostra terra en l' ordre intern popularisant la Geología y demés branques del sa- ber à que fs dedicà, sino que també fora d' ella en la reunió que tingué en 1907 la Societat Geològica de Fransa posà 'l nom de la seva patria en un lloch molt enlairat. iPloremlo, ja que jamay tornarém à sentir la seva veu entre nosaltresi Pero fem quelcom més que plorar: treballém per assolir els ideals que ell perseguia, seguim ses petjades, fem que fructifiqui la llavor per ell sembrada y aconhortemnos pensant que atestigua- ràn el pas per aquesta terra d' un home de gran valía, ademés de ses obres, l'inesborrable recort que guardarém d' ell els socis de aquesta Institució, à la que pertenesqué ab tota sa ànima Y ab tot son saber y de la que en fou son incomparable president. 51 de Maig de 1910. He dit. 66. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL R Finalment B. Frederich Viyan llegeix el sgiient treball: LO RUSCH ORFAN Si un jorn en la vida m' afrontà ma ineptitut es en lo d' avuy, car per ella no puch explicar lo que 'i cor sent ni tampoch cantar lloansa com voldria à qui la tè tan merescuda. Lo mestre sapient, l amich noble y carinyós ha fugit éó jamay d' entre nosaltres, y al endressarmos la despedida postrat en llit de dolor per inesperada y traidora malaltia, ens diguè plé de resignació cristiana: A reveure allà en la eternitat. /Al menys plas- sia é Deu que aixís sial Que aital pérdua es irreparable, està en el íntim convenci- ment de tots, puig fins ho proclaman los planys d' aquells que sols d' esquitllenta han vist ses obres, ó dels altres que no han percebut sino un llunyà ressó de sa fama, mes çqué dirém nosal - tres que fruirem la ditxa de mourens à son alentorn, atrets per l' irresistible encís de sa bondadosa ger manor2 La manca de sa presencia y lo sobtat silenci de sa vibran- ta veu ens ha deixat esma-perduts com pobres abelles que al adonarse de la orfandat de son casal, perden l'activitat que les caracterisa, voleyant prop del rusch unes, sortintne y en- tranthi frenétiques les altres, pero totes buscant la mare aymant que'ls dona vida, tal quedem nosaltres que com aixam per tot arreu lo seguiam. Home adornat de totes les virtuts, en son cor no hi tenía hos- tatje l'egoisme, y aixís fou que no ins escassejà "ls fruyts de sa sabiduría, ens els ofería éú mans obertas, divulgant desinteressa- dament lo que ab molts afanys y privacions había adquirit. Apóstol infadigable de la ciencia, molt prompte s' adonà de nos- tra Institució, aportanthi decidit sa activitat asombrosa y fomen- tant d' un modo especial els estudis geológichs de nostra terra, per ell tan aymada, mitjansant conferencies y llissons teóriques y préctiques, saerificant ademés lo repos dels días festius à sos vol- guts deixebles pera portarlos en agradables excursions ú fruir les belieses del camp y ensenyarlos ú estudiar de prop la Naturalesa. Durant les excursions, per molt que fos son endinzament en un estudi queleom, no descuidaba ni perdía de vista als companys, nom. ab que honraba als qui li seguien les petjades, de modo que INSmrITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATURAL 67 si algú se quedaba ressagat, tot seguit lo bon pastor buscaba ab so- licitut l'ovella que li mancaba, cuidant d' elles avans que de sí mateix. De dites excursions casi tots ne conservem, qui més, qui menys, un testimoni evident representat per les coleccions que cadascú s'ha format ab el material recullit baix la sua direcció, pero aquestes coleccions que fins ara mirabam sols com un senzill aplech de curiositats ó riqueses de la Naturalesa, debem venerarlas à l' avant, perque cada pedra, cada mineral, cada fóssil, son es- quirlas arrencades al pedestal de la gloria y 'ns recordaràn un in- cident, una observació de nostre malhaurat mestre y totplegat una pàgina histórica de sa vida. Jamay oblidaré la darrera excursió feta per Mn. N. Font y Sa- gué ab els seus alumnes: fou à Santa Creu d' Olorde, tal volta guiada per la ma de la Providencia, car pot esser que al peu d' aquella creu que la pietat humana ha clavat al cim de la mon- tanya, volgués Deu que un martir de la ciencia s'hi postrés ren- dit per la pujada d' un nou Gólgota, premiant allí ab la gloria eterna son calvari en aquesta terra. Malgrat la pérdua que tots plorem, no debem desmayar, sino ajuntar nostres esforsos pera sostenir l' obra creada pe'l mestre, Y alentem l' esperança de que algú vinga en nostra ajuda. Eudressem una oració per l'ànima del difunt y diem ab humil resignació: Fassis, Senyor, vostra santa voluntat aquí en la terra aaxts com se fa en lo Cel. TROBALLA GEOLÓGICA (Primer treball publicat per l' autor en nostre BUTLLETÍ) Tinch la satisfacció de participar a mos volguts consocis de la Institució Catalana d' Historia Natural una interessant troballa geológica en que he pres part activa. Deuhen fer uns tres mesos que D. Eusebi Gúell me comunicà que en la seva finca dita Can Muntaner, situada en lo terme de Vall- carca, a quatre passos de Barcelona, s'hi havian trobat gran quan- titat d'ossos, e inmediatament vaig anarhi, per ordre de mon sabi mestre lo doctor. D. Jaume Almera, qui m' encarregà l'inspecció Y 68 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL recolecció de lo que sortís. Un cop in situ, vaig ferme càrrech de que's tractava d' una grandiosa cova plena de bretxa quaternaria, entre la qual apareixian gran quantitat d'ossos, la major part d' ells esmicolats, sense que's pogués precisar per aital motiu a quins animals havían pertanyut, si bè's veya ja que deurían ser grans mamífers. La circunstancia de tenirse de continuar un desmont en direcció àla gran massa de bretxa, a fi d'obrir una ampla via, me feu esperançar que las troballas d'ossos continuaria y que potser entre ells n'hi hauría alguns d'interés científich. Vaig recomanar a l'en- carregat de las obras y treballadors que tinguessin cuidado en se- - parar los blochs en que hi vegessin ossos, y desde aquell día no vaig deixar perdre cap ocasió de personarmhi jo mateix a fi d'ins- peccionar las obras y separar ab molt cuidado las peças que apa- reixían entre la bretxa y l'estalagmita. Semblants precaucions y treballs no han sigut en va, puig s'han pogut reunir quatre caixes d'ossos que han sigut trasladadas al Mu- seu de geologia del nostre Seminari. Entre las peças que més cri- dan l'atenció hi ha unas mandibulas de Rhinoceros y Cervus, un fragment d'una banya pertanyent ab tota seguretat al Cervus me- gaceros Y unas conxas que sembla que poden referirse a la Testudo greca. Aquestas estavan sobre mateix d'una planxa estalagmítica plena de gours o rebavas y recobertas d'una argila fina com si ha- guessin sigut enterradas per una avinguda d'aigua, ademés, esta- van en un nivell superior al dels altres óssos, y junt ab ella s'hi han trobat molts exemplars d'un Helix de gran tamany que no's potre- ferir a cap dels que avuy viuen ú Catalunya. Hi ha encara un sèns fi d'ossos de tots tamanys y formas que seràn de molt difíeil classificació per la cireunstancia ja dita d'estar esmicolats quasi tots ells y en estranya barreja, puig havem trobat ossets d'aucell junt a grossos caps de fémur d'algun gran mamífer. No ha aparegut lo més petit detall que indiqués la presencia de l' home en aquesta cova. Basti aquesta curta nota pera donar coneixement de la troballa, puig no'ns trobem en situació, ni'ls restos estàn prou examinats, pera ferne un estudi complert, tasca que pertany, y creyem que farà ab sa reconeguda competencia, lo distingit geólech català y volgut mestre nostre lo Dr. D. Jaume Almera, Pbre. N. FONT Y SAGUÉ, Pbre. Barcelona, Febrer de 1901. INSrIrUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 69 La Disodila de Castellar del Riu (Treball inédit) Temps enrera me foren remesos en consulta varis minerals y ro- ques dels voltants de Castellar del Riu (Bergadà), y entre ells cri- duren desseguida la meua atenció uns exemplars de roca d' estruc- tura fullosa, color cendrosa y tacte argilós, que si bè no m' era desconeguda ignorava que existís à Catalunya Uu lleuger ensaig me demostrà que no anava equivocat y que realment se tractava de la Disodila típica. Cordier va donar aquest nom à un combustible que alguns po- sen entre 'ls lignits, altres entre la turba y altres entre les roques silines amorfes, car presenta caracters similars à quiscun d' aquets grupus. El Lexique Petrographique (1) la defineix com evarietat de lig- nit, format de fullets ó membranes primes, facilment separables, Eiques resistentes, color gris-foseh, conté betum, argila, sílice, y passa ais esquistes bituminosos.2 La disodila de Castellar del Riu presenta tots aquets caràcters, crema ab bastanta facilitat un cop seca, fent una fama viva y molt fina de una olor desagradable, lo qual motivà 'l nom que porta (2) Y el que se li ha donat també de Stercus diavoli, Examinada al microscopi no hi he sapigut trobar les fústules de diatomes que contenen altres roques d'aquesta mena, ni tam- poch les partícules carbonoses y arrels de plantes entrellaçades, sino que 's presenta com una argila fullosa, de grà finissim y ben compacta. Ignorém la relació que aquesta roca te ab les magnes bitumino- ses y els lignits que tant abunden en aquella comarca, axís com la seua situació geológica precisa, perque no havém visitat la locali- tat, pero ab tot es de suposar que no es més que un accident de les formacions lignitíteres cretàciques que atravessen tot el Bergadà. — —O Encar que sols se tracta de ura curiositat mineralògica, sens aplicació industrial, la seua raresa y el no haver sigut citada en- cara en nostre país, fà que tinga importancia el seu descubriment. N. FoNT y SAaGuUè, Pbre. Barcelona... 1909. (1) Congrés Geologique International 990. Comptes rendus de 1a VIII, sessión, en France. París, 1901. (2) Del grech: Dysodés, pudent. 10 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Llista dels treballs publicats en nostre Butlletí deguts à Mossén Norbert Font y Sagué PRIMERA EPOCA Trovalla geológica, Febrer de 1901. Nota sobre la constitució geològica de la Vall de Camprodón, Janer de 1902. Nota sobre la constitució geològica de Rio de Oro, Abril-Juny de 1903. SEGONA EPOÇA El jaciment de blenda y galena de Sant Pere Màrtir, Mars-Abril de 1905. Nota sobre la presencia del terreno pliocénich en la comarca de Tor- tosa, Maig de 1905. Sobre la Molibdenita de Pedralbes, Juny de 1905. Un nou Meteorit trobat ú Catalunya, Octubre de 1905. Nota sobre la presencia de la Andalusita d Sant Pere Martir, Mars de 1906. Nota sobre la presencia de la Epidota en el Tibidabo, Juny de 1906. La Andesita amfibólica d Vilacolúm (Empordà), Maig-Juny de 1907. Nova, Maig-Juny de 1907. Nota mineralògica, Janer de 1908. Sobre la presencia de la Idocrasa en la mina d'Orsavinyàd, Febrer de 1908. Un nou jaciment de Molibdenita, Abril de 1908. Una bretxa ferruginosa de formació actual ú la Espluga de Fran- colí, Maig de 1908. Miner le de niquel y cobalt ú l' Albiol (Tarragona), Octubre de 1908. Bibliografia, Octubre de 1908. Trovalla de la Tremotita ú Gualba a Novembre-Desembre. de 1908. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL vl Sobre la presencia de la cEmys caspica Gmelo ú Catalunya, No- vembre-Desembre de 1908, Sobre la presencia del Silúrich superior ú la Espluga de Francolí, Octubre de 1909. Dela presencia del Silúrich superior en dues noves localitats cata- lanes, Janer de 1910. RR. EG. Maig de 1910. Mossén Font literat (Fragment del llibre cQuadros del Sahara-) La esclava Estém acampats al voltant d' un pou, som una bona colla. Els soldats, ajassats per terra, descansan de la caminada, un xich més enllà, els tres negres que havían vingut pera portar les provisions estàn sentats al entorn d' una gran cassola de fusta, de la que pre- nen grapats de gofio, que amassan una mica entre les seves mans y menjen ab dalit. Bushiman dorm, estirat de boca-terrosa, y en Lasenhy ajuda al cuiner, que ab un altre moro prepara lo neces - sari pera dinar. Jo, un cop preses les mides y fetes les observacions necessa- ries respecte à aquell pou, m' assento à l' ombra d' una manta sos- tinguda pe'ls maussers entrevessats, fa de bon estarhi en bona ve- ritat, donchs hi arribo à trencar el son. Me desperta un crit del cuiner de que 'l menjar està llest, y m' also emperesit pera anàrmen al rotllo que feyan els meus com- panys, quan veig una negra bastant jove, sentada al costat del pou: es d' aspecte simpàtich, à pesar del estat de miseria que tot ella revela, va mitj coberta ab un jaique fet de parrachs y esquin- sat per tot arreu, du la cabellera tota trenada, ab grans virolats entrellassats, al estil de les mores del país, al costat hi tè dues pells de gacela pera omplenarles d' aigua. 72 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL M' hi atanso, y ella, con si tingués pòr ó vergonya, s'arronsa encara més del que ho estava, no atrevintse 4 fixar en mí aquells ulls tan negres y blanchs à la vegada, y tan tristos. —Bushiman, 4quí es aquesta negra y de hont ha vingut2 —Es Mambruca, la esclava dels pescadors de prop de la isla Herne, que vé ú buscar aigua pera els seus amos. —iPobre noyal... doneuli menjar. Y jo mateix agafo un tros de pa blanc y tou, y li presento pera que '1 prengui. Y Mambruca, al veurem devant d' ella oferintli aquell be de Deu de pa, se queda com atontada, y 'm dona una mirada extranya, plena de misteris, sembla alegre y trista à la vegada, : —éi Es que may ningú t' ha donat res, Mambruca2 gEs que t' ex- tranya que un blanch, que à tú 't deu semblar un rey pel modo com va vestit, t' ofereixi un mòs de pa2 Mambruca allarga poch à poch sa negra y molsuda ma y el pren respectuosament, y fs queda contemplantsel. Li faig signes de que se 'l menji, y ella, obedienta se l' acosta à la boca, y les seves blanques dents se clavan en aquella massa esponjosa ab un respec- te que sembla sant: y fs mira '1 tros que li queda à ia mà, mentres va menjant poch à poch, saborejantlo ab un goig que no 8 diu, pero que s' endevina. Després ja no 'n pren cap altra mossada yY comensa à embolicar el que li queda, en una punta del seu jaique. —jY aral Bushiman, cçque no li agrada 'l pa ó no tè gana la Mambruca2 Pregúntali per qué s' el guarda. Y Mambruca, mirantme ab aquells ulls tan tristos y tota tre— molosa, me contesta: — Es pera la senyora. La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SOiS se declara responsable de lo contingut en 1a Secció Oficial del seu Butlleti, deixant integra als respectius autors 1a responsabilitat dels treballs firmats. iz4P. LA HORMIGA DE ORO.—Nueva San Francisco. 17, 3arcelona. Das EES COPA, (RC AYE £ PS dr i o NSUTUCO CATALANA D' ISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres Socis, y atme- sos en sessió. Pagan dem pessetas l any (que poden fer efectivas à D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Enstitució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anunmeis.— Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural S' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ems- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes ó part: 50 exemplars 100 exemplars 8/( 1- 4 planas l 5 ptas. 8 ptas. É 5-8 L) 8 , 415 x El 8-16 , 15 , 25 2 Els pedidos deuràn ferse directament 4 la imprenta Nova de S. Francisco, 17. Toutes les communications et echanges doivent etre en— voyées au siège de la Societé: Paradis, 10, po 2.—Barcelona (Espagne) ——————————ééé ee ————— tambis que (é l'Institució ah altes Gocielals Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). — American Museum of Natural History.—Nev -YorE (BE. UÚ. A.) Boston Society of Natural History. — Boston (BE. U. A.) eBroteriao —Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionaridela llengua catalana. — Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. Conchological Society of Great Britain and Irland,—Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà), Entomologist TidsEriít. Entomologista Fóòreningen in.—Sto- cEholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans.—(Barcelona) Institut de Zoologie de l' Université de Montpeller. —(Fransa). Institut Egyptien. — Cairo (Egipte). : Institut National Genevois.-—Genève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia Institut Geologique de México. —México. Ò La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris. a es Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) Musee Oceanografique de Monaco. —Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova. —Genova (Italia) Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino.—Toriuo (Italia) Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. És Museo Nacional de San Salvador (Rep de El Salvador). CA Museum de Sa0-Paulo. —San Pablo (Brasil). : Museum d' Histoire Naturelle. —París (França). Naturae Novitates— Berlin (Alemanya): Polixena. —Viena (Austria). i Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma (Italia). en Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid. A Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid Reale Accademia dei Lincei —Roma (Italia). dl Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). Ri a Revista de Menorca, del Ateneo Científico. — Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. —Viena (Austria). R. Stazione di Entomologia Agraria, e Rediao —Florencia (Italia) Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade scientifica de Sao-Paulo. —Sao Paulo (Brasil). Societó di Naturalisti. Nàpoles. È Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie. — Bruselas (Bélxiea). dte I Societé de Naturalistes de Riev (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.— Nantes. Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. i Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle — Berna, PE (Suissa). : , Societé Enomologique Namuroise. —Namur (Belgica). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas The Chicago Academy ot Sciences. — Chicago (E. Ú. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (E. Ú. A.) Université de Upsala (Suecia) Zoological Society of London.—Londres. Li De ps Ar par d'O pal CE UA st Ha PE dl d EMT MAD DP EN a lnip. La HORMULA DE ORO. — Nueva San Francisco 1/7, Barcelona. Butlletí de 1a Institució Gatalapa O d'Historia Natural ———— Nulla unquam inter fidem et rationem . vera dissensio esse potest. Consr. pr Frp. carn. C. IV, SUMARI SECCIÓ OFICIAL: o Sessió del 2 de Juny de 1910. COMUNICACIONS: F Navàs, S. J., R. P. Longinos.—Mis excursiones entomológicas AR durante el verano de 1909 (2 Julio-83 Agosto) (conclusión). Codina: Asencio.—Las Cicindelas Catalanas OC. Germanica y var. Tomàs, Llorens. —Minerals de Catalunya. Pàginas 83 40 (pagi- nació especial). I LOCAL SOGIAUL Garrer del Paradís, núm, 10, pis 1.er, 2." BARCELONA A NE Preguém als autors de trevalls destinats al But- Ja L lletí que procurin seguir les indicacións segúents: Ri 1. o Escriurer en lletra clara é inteligible, d' altre i modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels —— encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls- a sense cap error d'imprempta. ia DO Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs —— : ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos. d' un ters al menys més grans del I que ha de tindrer el grabat. 3." o No eseriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de calcar que 'l recubreixi. Posar en forma de notes à baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. 5." o Eseriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. CL dd SS QN—— NOTA.—BEMERRUNG — La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)z desitja 'l cambi de publicacións. Die eInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)o bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- - lona) desea el cambio de publicaciones. The elInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce- lona) desires to exchange publications. La elnsitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona) demande l' échange. La cinstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Da : lona) chiede ricambio. BEL EE FI DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.8 ÈPOCA BARCELONA, JUNY 1910 ANY VII.—Núm. 6 SECCIÓ ÓBICIAL SESSIÓ DEL 2 DE JUNY DE 1910 Presidencia de D. Salvador Maluquer y Nicolau. A les 21 y 45 minuts el Sr. President obrí la sessió en la que hi assistiren els socis Srs. VVynn, Ferrer y Vert, Font (Pius), Ferrer — y Gomis, Duch y Ferrer y Dalmau (M.) Socis ATMESoSs. —Ho sòn per unanimitat el Srs. Joseph Cusí Xar- — pell y Bonaventura Noves, que foren proposats en la sessió ante- o rior. PROPOSTA DE SOCI. — Els socis Srs. Ferrer y Vert, Ferrer y Go- mis y Duch y Ferré proposan pera soci numerari à D. Joseph Gi- freda y Morros, que 's dedica ú Mineralogia. COMUNICACIONS. —Se dona compte de las excursions que aeorda er l' Institució durant el present mes. La primera à Gurb (Pla de Vich) el día 12 sortint en el tren de las 7 horas y 3 minuts, y la se- — gona à Tarragona el 26 sortint ab el tren de las 5 y 80 minuts. Ab- . dós excursions es tornarà al mateix día. Y no haventhi res més de que tractar s' aixecà la sessió à les 22 — hores 20 minuts. Moments després d' aixecada la sessió necrológica qu: en honor de Mossen N. Font y Sagué es celebrà el 31 del passat Maig, es ebé un telefonema del socis Mossen Faura y Sans y Ventalló : aleshores a Madrid) adherintse al acte, 14. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL MS EXGURSIONES ENTOMOLÓGICAS DURANTE EL VERANO de 1909 (2 Julio—3 Agosto) por el Fé. P. lLonginos Navàs, S. J. (Acabament) Ni siquiera eso De un hoyo como el hueco de la mano, lleno de musgo, no era posible beber, propiamente hablando. Recogien- do unas gotas que la roca dejaba caer todavía, pudimos refrescar las abrasadas fauces. Con razón se llama aquella región Vilamala, y una parte de ella barranco del Infierno. La Cueva de los Cuehareros, de poquísimos vista y conoeida, fué el término memorable de nuestro esporte (valga la palabra). Algo més de fortuna logramos à nuestro regreso, derivando à lo largo del barranco, pues hallamos dos ó tres fuentecitas, agua co- rriente, charcos, y en sus inmediaciones pudimos capturar, entre otras cosas, las siguientes que merecen consignarse, por tratarse de localidad tan típica. Ortópteros.—Prophus stridulus L. Abundante. Antaxius Ca- pellei Caz. Hallado hasta ahora solamente en las alturas de Mont- serrat. Neurópteros.—Onychogomphus uncatus Charp.— Myrmeleon nemausiensis Borlh. —Panorpa meridionalis Ramb. Lepidópteros. Parnassius Apollo L. Frecuente. —Libythea Cel- tis Laich. Dos ejemplares, cualquiera de los cuales formaria las delicias de un buen lepidopterólogo, yo nunca la había cogido.— Polygonia C-album L. —Melitaea Didyma O.—Argynnts Aglaia L. y A. Adippe L. Satyrus Actaea Esp.— Lycaena Escheri Hb. y L. Coridon Poda.— Urapterya sambucaria L. El catàlogo de Rebel no la cita de Espadia, yo antes la había cogido en Montserrat. Por un atajo menos malo que el camino que nos condujo al fon- do, pero siempre detestable, subimos à la casa que corona, à guisa de castillo, lo alto de la escarpa. Eran las dos de la tarde cuando nos poníamos à la mesa. El baróòmetro indicaba 1040 metros y el termómetro 25 OC. à la som- bra. Lo que rodeaba nuestro banquete era lo màs pintoresco que A pueda imaginarse. Sólo sentíamos no poder sacar una instantànea INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 de aquella escena, digna de los més hàbiles pintores de cuadros de costumbres. El sitio que escogimos era una terraza ó mirador con vistas à los abruptos Yy poblados montes que envían sus hilos de agua al Cardoner, abajo, en medio del corral, yacían once cerdos, entre grandes y pequenos, quietos y silenciosos, porque acababan de to- mar su acostumbrada refececión. La mesa, un banco de carpintero que estaba arrimado 4 un lado y encaramos convenientemente, pobres, pero aseados manteles, platos de barro, cubiertos de ma- dera. Sopa de pan moreno y tortilla de patatas fueron los sabrosos y variados manjares, un poco de miel por postre y aún uu delicioso té con la infusión del Chenopodium ambrosioides ó cosa parecida que cogimos de Vilamala, y allí crece en abundancia. Por acà y allà, sentados ó de pie, en riguroso silencio y con semblantes de admirados, los ocho hijos de aquella cristiana familia, de todas edades, desde un crío en los brazos de la hermanita mayor, hasta un mozo de unos 20 anos, todos, excepto el pequenín, con los ojos elavados en nosotros... A nuestros pies andaban solícitos cuatro perrillos largos.ayunadores y un gatito algo més esquivo de nos- otros ó temeroso de sus compadieros de festín. En fin, aquello era ideal, à nuestro juicio. —A buen seguro, decíamos, ni el rey de Espafia come con tanta tranquilidad y gusto como nosotros. Era precisamente el viernes, día 50, cuando toda Espaia esta- ba sobresaltada con las escenas luetuosas de Cataluna y especial- mente de Barcelona. Aquel día, mis hermanos en religión habían corrido verdadero peligro en sus vidas, acaso yo también en Vilamala, con la dife- rencia que ellos lo veian presente y horripilante, mientras yo ni lo había advertido siquiera. Al regreso detuvímonos cerca del -Grao à la vista de un vuelo de Ascalàfidos, de que cogimos algunos, pertenecientes ú la misma especie que el de la mafiana. No es este lugar de referir las noticias alarmantes que iban lle- gando à mis oídos desde nuestra vuelta ú San Lorenzo. Despidién- dome del Sr. Codina, salí de allí el 31 por la madana, siendo pre- ciso detenerme en Berga el 1.2 de Agosto. Mas al fin, cargado de despojos, llegué con toda felicidad el 2 por la mafiana à Manresa, y el 8 tempranito à Zaragoza. 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LAS CICINDELAS CATALANAS (COL.) C. Germanica L. y var. per Asenci Codina Ademés de la forma tronch ó tipical German:ica L. y de la ma- texa vestida ab diferent color a. coerulea Herbst, 's troba à Cata- lunya la remarcable v. catalonica Beuth. La tipical Germanica L. S. N. ed. X, p. 407, f. 1, sembla rara aquí, l'he vista en dos exemplars sense classificar Y ab una 2 en V agulla, en la col-lecció del Sr. Martorell y Pefia, que ab gran eri- teri del col-leccionista son posades en primer terme ab altres tipi- cals Germanica L. procedents de Pau. L' etiqueta del lloch de pro- cedencia diu dCerdafia.z Encare que aquesta forma-tipo 's troba tant en el plà com en la montanya, com es procedent del centre d' Europa y abunda en paissos frets, es casi segur que de trobarse ha d' esser precisament en aqueix lloch y en general en tota la vessant catalana del Piri- neu. Jo no l' he trobada encare, ni l' he vist en altre col-lecció que aquella, pero no dupto que C. Germanica L. tipo es catalana. La a. coerulea Herbst R. f. X, p. 182, es la mateixa Germanica tipo ab eolor blau. Un exemplar decapitat 's troba junt y ab iguals detalls ab les dites Germanica L., en la mateixa col-lecció. És una aberració de color del tipo. La v. Catalonica Beuth. E. N. 1889, p. 318, f. 819, mereix mes detinguda relació à causa de la sèva importancia. Aquesta cicindela deserita per el Sr. Beuthin l. c. procedent de Catalunya, no he pogut saber qui la va enviar, pero probablement el Sr. Múller, y aniría acompanyada d' algunes c. paludosa Duf., quan aqueix Sr. de prompte la va creurer una varietat d' aquei- xes. Poch després, el malaguanyat Dr. Rraatz, E. N. 1890, p. 186, li donà la veritable filiació com à varietat de la Germanica L El Dr. VV. Horn. Mon. der pal. Cic. p. 838, t. III, b, ja fila mes fí y la considera com aberració de dibuix d'una de les varietats de la Germanica L.: la v. Jordani Beuth f. 2, y figura al mateix temps dos élitres ab dos distintes formes de dibuix. Fleutiaux Cat. Syst. des Cic., segueix aqueix últim. Més tart, el mateix Horn ab una pers- picacia que l' honra, Syst. Index der Cic., p. 28, dona la var. Jor- dani Beuth. com aberració de dibuix de la Germanica L. tipo, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL T1 com à forma semicireumflexa per unió de las màculas apical y mitjana, y ú la nostra la puja à la categoría de sub-especie Catalo- nica Beuth. Finalment CsiEi Cat. Col. Eu etc. ed. Reitt 1906, p. 5, torna à considerarla com aberració de dibuix de la v. Jordani Beuth. f. 2. Respeetant el eriteri de tots, io cert es que la v. Catalonica es una veritable rassa local de la Germanica L., interessant, indíge- na, regional y exclusiva per are de Catalunya. Fora d' aquí, no s' ha citat d' altre lloch que de prop Trape- zunt ($), d' aquesta procedencia el Dr. Rraatz en possehia l'exem- plar Horn, Mon. der. pal. Cic. p. 88, encare que aixó mereix con- firmarse ab la prova d' un major nombre d' exemplars. Fa poch el Sr. Oet. Pasquet, en el sèu treball sobre las eVariétés de la C. Ger- manica L., trouvées dans la Manche sur les bords du Conesnou et de la Sélune2, Bull. de la Soc. Scient. et med. de l'Ouest, T. XVIII, n.2 1.0, 1909, diu: eVais je l'ai déjà dit, je crois en posseder plus- sieurs ayant la couleur caractéristique de la vraie Catalonica de Catalogne,o deduhint d'aixó y d' anteriors consideracions de di- buix, que també 's trova allí la tipical Catalonica, eabstraction faite de la question des races locales : També el mateix autor diu (I. c. p. 93 eOr, par le seul fait que ces insectes provennent de la Man- che, des entomologistes éminents, comme MM. René Oberthiúr et Bedel, n'y veulent pas reconnaitre la véritable Jordani ni la véri- table Catalonica. Je m'incline devant leur autorité, sans pouvoir m'expliquer leurs raisons. J'avoue pourtant que M. Beuthin me pa- rait qualifié entre tous pour reconnaitre ces deux variétés qu'il a lui- méme dénommées et dont il possède les types. Or, dans un en- voi à lui fait par M. René Oberthúr, de 21 Cicindèles capturées à Moidrey, en Juillet 1904, M. Beuthin déelare avoir trouvé: 1 v. Jordani Beuth. et 5 v. Catalonica Beuth. Les 15 autres se répartis- saient entre les variétés Martorell: (3), Bleusei (5) et Oberthuri (D (8).o Entre els 70 exemplars, que de la C. Germanica L. y var. proce- dents d' els entorns de la ebaie du Mt. St. Michels Manche, he tin- gut ocasió, fa poch, de consultar, no he sabut veure entre ellas la veritable Catalonica que acostumo trovar aquí, sino algunas abe- () Trebizonda en la Turquia assiàtica sobre el mar Negre p— (Ft) Societas entomologica, 1 er Novembre 1904, p. 114. 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL rracions de dibuix de la v. bipunctata Rr. f. 10, de formes molt semblants à la Catalonica, la qual à part de les poch constants qualitats de color y dibuix, tè costums que crech útil senyalar é la fí de dexar ben desllindades les varietats de la Germanica L. La v. Catalonica Beuth. 's troba de comensament del mes de Juny à la fi de Julicl entre les herbes baixes que creixen en les vores argiloses dels rius prop de la desembocadura al mar: altres amichs y jo l' havem trobada en la dels rius Besós y Llobregat. Viu agropada en un reduhit espay, corre ab precipitació quan se veu perseguida, procurant amagarse. No vola may, al revés d' altres varietats de la germanica L. que fan rarament curtes volades (1). El sèu dibuix es constant, f. 8, 4, 6, trobantse sinó rarament distin- tes formes de dibuix que pugan atribuirse à altres varietats ó abe- rracions de la germanica L., f 5, 1. El color predominant es ej bronzejat obscur, tot lo més lleugerament verdós, pero may ab l hermós vert de la germanica tipo y altres varietats. La punetuació dels élitres es extraordinariament forta y grollera, formant à lo llarch y paralelament ú la sutura veritables sotets de fondo blau obseur, que s' escampan econfusament cap à la vorada exterior y tambè cap à l extremitat apical del élitre. El punt blanch del disch del élitre, entre la sutura y vora, està constantment al nivell del extrem supe- rior de la múcula de forma semicircumflexa, de modo que en molts cassos s' uneix ab ella, f. 8, 9. S' han citat tambè de Catalunya la v. bipunetata Rr. f. 10 y la aberració d' aqueixa a. Martorell: Rr. f. 11, Hi ha veritable con. fusió, entre 'ls pochs entomólechs d' aquí, per lo que's refereix à aqueixas dos varietats, classificant com é tals alguns exemplars de la catalonica que difereixen de la forma tipo, figura 4, 6, ab lo dibuix, f. 8, 5, 7, 8, 9. Ab lo fi de posar en clar aqueix par- ticular, he consultat els exemplars de la 4. germanica L., existents en coleccions particulars galantment ofertes, y especialment en les antigues dels Srs. Martorell y Peúa, y Múller, pero en lloch he Vist les pretengudas v. bipunetata Rr. y a. Martorelli Br., com indígenas de Catalunya, de modo que puch assegurar que fora de las apuntadas no 's troba ú Catalunya altre germanica-forma. Pero com se vulga que aquelles s han citat com de Catalunya yY no s' ha reetificat encare, y de no ferse, 's perseveraría buscantlas inutil- ment, es precís saber d' abont prové l' error. (1) Pasquet, 1. c. p. 15. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL (9 Rraatz Ent. Nach. 1890, p. 136, anuncia axís la seva varietat bipunctata: eLa Cie. Catalonica no es pas una varietat de la palu- dosa Duf., pero sí de la germanica L Martorell y Peia ja men- ciona en el sèu Cat. Met. Y raz. de los Col. de Catalunya, la varie- tat del germanica ab dos punts sobre els élitres: aquesta mateixa varietat 's troba també alguna vegada en el Tyrol y mereix un nom especial: jo la nombre donchs OC. bipunetata.s De modo que Rraatz al batejar la seva bipunctata, no tenía sota els ulls altre cosa qu: el Catàlech dels Srs. Cuní y Martorell, per lo que respecta 3 aquesta varietat com 4 catalana, y la descripció que de la O. ger- manica L. troba/ia à Catalunya donan dits senyors, l. C., p. 6, es tan insuficient y confusa, per lo que respecta à determinar la forma de germanica à que fan referencia, que es difícil per la descripció sola sébre à qué atenirse, pero es de creurer qu' es à la catalonica à les hores encare inédita y poch estudiada, pero de cap manera ó una forma bipunetata que no s" ha trobat may aquí. La a. Marto- reli Rr. Ent. Nach. 1890, p. 158, f. 11, es descrita axís per Gaugl- bauer, Die Ràfer von Mitteleuropas p. 539: edibuixos de v. sobrina Gory f. 12, combinats ab els de bipunctata Rr. f. 10, ó dit d' altre modo: macula mitjana ab perllongament interne (sobrina), y ade- més un punt blanch al interior fora d' aquesta màcula mitjana (d:- punetata).o Fora del apellido no hi ha res més de Catalunya, en aquesta aberració de dibuix de v. bipunctata Rr. De tots modos no seria estrany haber classificat com aytals v. bipunctata y a. Martorelli veritables v. Catalonica Beuth., que tenían la màcula semieircumflexa característica, accidentalment separada f. 5. (falsa v.bipunetata Fr. verdadera Catalonica Beuth.), per lo que respeeta ú la primera, y ademés ab una fina línea (so- brina), que substituex en alguns exemplars lo nueli ó botó en que remata la màcula mitjana per sa part infero-interior en altres exemplars més ben desenrotllats, f. 7, (falsa a. Martorell: Rr. veri- table Catalonica Beuth.) por lo que respecta à la segona. Hi ha que observar que may fs presenta aquí aquesta línia (sobrina) en la for: ma plena y decidida que caracterisa la V. sobrina Gory f. 12, y lo que semblan tals línias en molts exemplars de la v. Catalonica, son en realitat sols defectes ó els nuclis escauyats de la part infero- interior de la màcula mitjana en el punt d'unió ab la macula api- cal. De m)y10 que lo que produeix el mateix efecte de línea (sobri- na), es en la v. sobrina Gory f. 12, excés, y en la v. catalonica so INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSTORIA NATUI Beuth, defecte, ó d'un altre modo expressat, en iguals exemplars típichs y desenrotllats de la Vv. sobrina y v. catalonica, lo que en aquella es linia (sobrina) en aquexa es nucli. Finalment, parlant de la CO. Germanica L. y var., el Sr. Pas- quet, 1. c. p. 15, diu: eDétail curieux à signaler: Quand l'insecte se sent poursuivi et se voit menacé de tomber entre les mains du chasseut, il change subitement de couleur, mais pour un instant — seulement, ses élytres, généralment verts, passent instantanément — au cuivreux et méme au rutilant. Cela fait penser naturellment, — encore que la cause n'en soit peut-étre pas identique, —aux change- ments de couleur de la seieche quion veut saisir dans un aquarium.2 Confesso que may he tingut ocasió d' observar aqueix detall curiós, y me prench la llibertat de preguntar ú tots els meus ceole— gas el sèu parer. En resum, la taula de les Germanica L. Catalanas es aqueixa: Cicindela Germanica L. Cerdanya. , a. coerulea Herbst, idem. Rassa local 2 v Catalonica Beuth. Desemb. del Besós, Llobregat, Prat. nec. v. bipunetata Et. nec. a. Martorelli Rr. Montgat, Febrer de 1910. Nora: I. Els dibuixos dels élitres son del natural y casi tres ve- gadas majors qu'els respectius exemplars à escepció de les fig. 2, 10, que son copiadas de la taula III que acompanya la Monographie der. pal. Cic. del Dr. VV. Horn y Roeschte. II. La posició del dibuix, no deixa veure clara la màcula hume- ral, que sols es insinuada y ha de donarse com existent. La INSTITUCIÓ CATALANA p'HiSTORIA NATURAL SOiS Se declara responsable de lo contingut en 1a Secció Oficial del seu Butlleti, deixant integra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 1 1P. LA HOURMIGA DE ORO.— Nueva San Francisco t /, Sarcelona INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- sos en sessió. Pagan dem pessetas l any (que poden fer efectivas à D. Lluís Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16 y 18), reben totas las publicacións de la So- cietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes ó part: 50 exemplars - 100 exemplars Es 1- 4 planas — 5 ptas. 8 pta:. 3) BS los SL 15 Z lgiic : RO 25: 2 Nova de S. Francisco, 17. o Toutes les communications et ecehanges doivent ètre en- voyées au siège de la Societé: Paradis, 10,1.", 2..—Barcelona (Espagne) — Comis que té l'Institució ab altres Societals Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History. —Nev -YorF (E. U. A.) i Boston Society of Natural History. —Boston (BE. U. A.) eBroteriao —Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). Butlletídel Diccionaridelallenguacatalana. — Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. Conehological Society of Great Britain and Irland.—Manchester. Deutsehen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà), o Entomologislt Tidstrift. Entomologista Fòreningen in.—Sto- — cEholm (Suecia). RN: Estudis Universitaris Catalans. —(Barcelona Institut de Zoologie de l' Université de Montpeller. — (Fransa). Institut Esyptien. — Cairo (Egipte). Institut National Genevois.-—-Genève (Suissa). ho Els pedides deuràn ferse directament 4 la imprenta Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (BE. U. AJ Institut Zooteen Í ique del Union E de J i ugen (En il Institut Geologique de México. —México. — La Feuille des jeunes Naturalistes. —Paris.— Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. UÚ. A.) ds Ç Musee Oceanografique de Monaco. —Moónaco. SR em - Museo Civico di Storia Naturale di Genova. —Genova (Italia) Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino.— Torino (Italia). o Museo Nacional de Buenos Aires. — Buenos Aires (Rep. Arg. 8) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). Museum de Sa0-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d' Histoire Naturelle. —París (França). Naturae Novitates— Berlin (Alemanya). Polixena.— Viena (Austria). LE a Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei.—Roma (Italia). 7 Real Academia deCiencias Exaectas, Físicas y Naturales. Madrid. Real Academia de Ciencias Naturales. —Barcelona. REI Real Sociedad Espariola de Historia Natural. —Madrid. i Reale Accademia dei Lincei.—Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico.— Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologiseh-Botanische Gessellschaff.—Viena (Austria). R. Stazione di Entomologia Agraria, 1Rediao —Florencia (Italia) Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) i Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade scientifica de Sao-Paulo. —Sao Paulo (Br asil). Società di Naturalisti. — Nàpoles. ES Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d 'Hydrologie. — — Bruselas (Bélgica). RS Societé de Naturalistes de Riev (Russia). I Bocieté des Sciences Naturelles de l'OQuest de la France. — Nantes. Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. , Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle.— Berna, (Suissa). Societé Enomològique Namuroise. —Namur (Belgica). Berta Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas The Chicago Academy ot Sciences. — Chicago (BE. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum. —VVashington (E. U. A. ) Université de Upsala (Suecia) Zoological Society of London. —Londres.. IMp.:LA HORMIGA DE ORO. — Nueva San Francisco 17, Barcelona. P da 5. $a Octubre 1910 Institució Gatalana l' Historia Natural —e— Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. CoNnsr. pE Fip. carn. C. IV. SUMARI Sessió ordinaria dE 1 de Sea emtro de 1910. Tomàs: Llorens. —Minerals de Galliiya. Pàginas 41 à 48 (pagi- nació especia). — b RC d Ú F nal Mi LOCAL SOCIAL oa pEel del Paradís, núm. 10, pis 1.er, la. 4 BARCELONA AVIS Preguém als autors de trevalls destinats al But- lletí que procurin seguir les indicacións segúents: 1. —/'Eseriurer en lletra clara é é inteligible, d' altre A modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense cap error d'imprempta. 2. OO Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat, 83." — No eseriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de — calcar que 'l recubreixi. 44 OO Posar en forma de notes à baix de les plus les indicacions bibliogràfiques. 9." o Escriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. a are —ÀLY— RDL S D——— NOTA.— —BEMERRUNG La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce-. lona)2 desitja 'l cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- 3 lona)o bittet um Gegensendungen. La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barce- lona)o desea el cambio de publicaciones. The elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10. Barce. lona) desires to exchange publications. La elnsitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, 10, Barce. ds lona)o demande l échange. La clnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barca al lona)s chiede ricambio, BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 2.8 BPOCA BARCELONA, OCTUBRE 1910 ANy VII.—Núm. 7 SECCIÓ GEICIAL SESSIÓ DEL 7 DE JULIOL DE 1910 Presidencia de D. Salvador Maluquer y Nicolau A les 21/45 y ab assistencia de 'ls socis, senyors: Ferrer y Dal- mau (M.), Ferrer y Vert, Duch, Gifreda, Fàbregas y Sagarra, el sen- yor President obrí la sessió. Trobantse ausent d' aquesta ciutat el Sr. Secretari y malalt el Sr. Vis-Secretari s' accordà per unanimitat que actui de Secre- tari accidental D. Felip Ferrer y Vert, que llegeix l'acta de la sessió anterior essent aprovada unanimament. Socr apMÉs.—Ho es per unanimitat D. Joseph Gifreda y Morros que fou proposat en l' anterior sessió. ComMUNICACIONS. —El Sr. Ferrer y Vert dòna compte d' una excur- sió que 'l 19 del passat Juny va fer ú Sant Sadurní de Noya en companyia de 'ls socis Srs. Ferré Gomis y Duch. Essent dita loca- litat molt típica paleontológicament considerada 's feu notable recull d' especies fossils, llegint-ne una llista de 16 diferentes, ben comprobades per dit Sr. Ferré Gomis, manifestant al ensemps que en quedan moltes més, verament indeterminables pe'l mal estat en que 's recullen ja que essent tan forts els terrenos que 'l8S contenen es fa molt dificil l'extracció. Tambè 's reculliren varis minerals y roques en el terreno oligocenich anant cap à Subirats, essent aquets lignits, pissarres lignítiques y calisses, entre altres. Essent l' estació tant propicia pera insectes y essenthi aquets en bon nombre el Sr. Ferrer y Vert manifesta haverne fet un bon arreplech especial- 82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ment lepidópters, coleópters € himenópters. Respecte d' aquets últims avensa algúns detalls sobre les observacions qu' està fent sobre la nidificació d' una Osmia y que pensa ferne més endevant una nota pera publicarla en el Butlletí. Finalisant el relat de l esmentada excursió explica que, degut ú una de les tantes informalitats com 301 fer la Companyia de Ferrocarrils del Nort d' Espanya tingué que variarse el propósit de 'ls organisadors dirigintia à Sant Sadur- ní de Noya com s' ha dit en comptes de Gurb com estaba anuneiat. El mateix senyor parla sobre 'lS motius que feren sospendre la projectada excursió ú Tarragona y que no foren altres que la total ausencia de excursionistes. Ab motiu d' aixó 's lamenta de que ú pesar de les constants exeitacions y bons propósits d' honorables senyors socis, aquestes siguin acullides ab tanta fredor. Seguidament dit Sr. Ferrer y Vert dòna també compte d' una excursió que 'n companyia del Sr. Sagarra (I.), va fer à Guardiola y Bagà durant els díes 29 y 830 del passat Juny y 1.er del corrent, ab V exclusiu objecte d' una exploració entomológica. Els resultats foren óptims especialment en la trovalla de lepi- dópters, puig s'arreplegaren més de 70 especies, moltes d' elles noves per Catalunya y quin detall fs farà en una llista apart. També cita la trovalla de varis neurópters qu' encare que poch variats hi eran forsa abondants entre ells Ephemera danica Miúll., Ecdyurus venosus Fabr., y Chrysopa punctata VVYesm. El Sr. Duch presenta bastants exemplars de minerals propis y de 'l Sr. Ferré Gomis, y de 'ls que 'n fa donació pera 'l Museo. Y no haventhi més assuntes de que tractar s' aixeca la sessió é les 22/40 h. SESSIÓ ORDINARIA DEL 1 DE SEPTEMBRE DE 1910 Presidencia de D. Joan Bta. d' Aguilar-Amat y Banús El Sr. Vis-President obre la sessió les 22 ab assistencia de 'IS socis, senyors: Ferrer y Vert, Ferrer Dalmau (M.) y Ferré Gomis y ab representació de '1 senyor Duch. Inmediatament el Vis-Secretari dòna compte de no haverse cele- brat sessió el passat mes per falta de nombre de socis y llegeix després l' acta de l'anterior essent aprovada per unanimitat. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 83 A continuació comunica haverse rebut de Mossen Marian Faura y Sans com ú donatiu pera la Biblioteca un exemplar de cada una de les segilents obres de que 's autor: Rdo. Dr. D. Norberto Font y Sagué, Pbro., Noticia necrológica, Les Coves de Bolet: Les Coves del Balç de les Roquetes, ú Carme y Recull espeleológic de Cata- lunya. El Sr. Ferrer y Vert presenta diversos exemplars que '1 Dr. don Agustí MP Gibert cedeix pera 'l Museo. Procedeixen tots ells de Tarragona y son els segúents: : Palinurus regius (2). Sygnathus tenuirostris. Maia squinado. Sygnathus Ethon. Syphonostoma Pyrois. Sygnathus rubescens. Syphonostoma Rondeleti. El Sr. Ferré Gomis dòna compte de les excursions científiques que durant els mesos de Juny, Juliól y Agost ha realisat pe'ls ter- mes d' Alella, Vallromanas, Montornés y Tiana citant les especies més notables que recullí en elles y relata una exploració que feu ab companyia de 'l jove D. Miquel Gorehs ú unes mines de coure del terme de Montornés y que foren denunciades recentment. Les mines en questió no tenen absolutament cap interés per la part económica y Sols poden interessar al geólech per trovarshi alguns bons exem- plars de diversos compostos de coure y especialmente de Malaquita y Azurita de'ls quals ne dòna alguns pera 'l Museo. Cedeix à continuació y ab el mateix fí vuit nius de varies especies d' aucells y un molt curiós de 'l Mus musculus recullits tots éà Alella. S'accorda un vot de gracies pera ls senyors donants y sens més de que tractar el senyor Vis-President aixeca la sessió. Son les 22/45, lamp. LA HORMIGA DE ORO —Nueva San Francisco 47, Bareelona. INSTITUCIÓ CATALANA D'EISTORIA NATURAL : Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y atme- I — Sos en sessió. Pagan deu pessetas l any (que poden fer efectivas 4 E D. Lluís Soler, Raurieh, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la L. Institució, Raurieh, 16 y 18), reben totas las publicacións de la So- OO Gietat y poden consultar la Biblioteca y Museo. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Emstitució, menos los mesos de Juliól, Agost y Septembre. Anuncis. — Els de cambis de llibres ú objectes d' Historia Natural s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas à la Ims- titució, previa aprovació de la Junta. L Tiratjes ó part: È. 50 exemplars 100 exemplars i Es 4- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. é 5-8 5 8 L Asia nL i È Bac sl. OS Els pedidos deuràn ferse directament 4 la imprenta Nova de S. Francisco, 17. . Toutes les communications et échanges doivent ètre ep— voyées au siège de la Societé: Paradís, 10, 1.7, 2.'.—Barcelona (Espagne) Gambis que té l'Institució ab altres Socieiais Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis, (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History. —Nevv-YorE (E. U. A.) Boston Society of Natural History. — Boston (E. U. A.) eBroteriao —Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionaridelallengua catalana. — Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal.— Lisboa. Conchological Society of Great Britain and Tireand. —Manchester Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canad4), EntomologisE Tidstrift. Entomologista Fòreningen in. —Pto- cEholm (Suecia). P Estudis Universitaris Catalans. —(Barcelona) Institut de Zoologie de l' Université de Montpeller. —(Fransa). Institut Egyptien. — Cairo (Egipte). Institut National Genevois.-—Genève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université deJur gen. —Jurgen Russia) Institut Geologique de México. —México. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Paris. Missouri Botanical Garden. —Saint Louis (E. U. A.) Musee Oceanografique de Monaco. —Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.— Genova (Ttalia) Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino. — Torino (Italia) — o Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg. ) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador (Rep. de El Salvador). Museum de Sa0-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d' Histoire Naturelle. —París (França). Naturae Novitates— Berlin (Alemanya). Polixena. —Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. —Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.--Madrid, Real Academia de Ciencias yY Artes.—Barcelona. Real Sociedad Espadfiola de Historia Natural. —Madrid Reale Accademia dei Lincei.—Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico. — Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. — Viena (Austria) JE R. Stazione di Entomologia Agraria, : Rediaz —Florencia (Italia) Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) — Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade seientifica de Sao-Paulo. —Sao Paulo (Brasil).. Societó di Naturalisti. Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d 'Hydrologie. — Bruselas (Bélgica). Societé de Naturalistes de Fievv (Russia). Pocieté des Sciences Natur elles de l'Quest de la France.— Nantes. Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomoogique-du-Musee d'Histoire Naturelle — Berna, (Suissa). Societé Entomologique Namuroise. —Namur (Belgica). Societé Portugaise des Sciences Naturelles. - Lisboa. — Ei Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas The Chicago Academy ot Sciences. — Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library. —Cincinati-Ohio (E. Ú. A.) hi United States Geological Survey. —VVashington (EU. A.) United States National Museum. —Vashington El U. A. ) h Université de Upsala (Suecia). : Zoological Society of London.—Londres.. Imp. LA HURMLGA DE ORO. — Nueva San Francisco 47, Barcelona. —" egona època. Any 7.Núms. 8-9 — Novembre-Desembre 1910 Butlletí de la Institució Catalana d'Historia (latural m4 a m8 Nulla unguam inter fidem et rationem vera dissensio esse potesí. Const. de Fid. cafh. c. IV. SUMARIi — SECCIÓ OFICIAL. — Sessións del 7 d'Octubre, 3 de Novembre y 1 de De cuit de 1910. COMUNICACIÓNS: Ferrer y Vert, F.—Notas coleopterológicas H.—Sobre el Carabus oo rutilans Dej. y ses varietats catalanes. — Aguilar-amat: Juan Bta.—Algunos quirópteros de Catalufia. Codina, Asenci.—Les Cicindelas Catalanes. —Cfcíudela paludosa Duf. y aberr. Font Quer, Pius.—Notes sobre la eFlora de Bages,. Bofill. José M.'—La facultad de Ciencias Naturales en nuestra Universidad. l LOCAL SOCIAL o La ra i A 3 A D Gai n Carrer del Paradís, núm. IO, pis L, 2.2 ea BARCELONA: I lb. AViSs Preguém als autors de trevalls destinats al But- lletí que procurin seguir les indicacións seguents. Eseriurer en lletra clara é inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels — encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls — sense cap erròr d'imprempta. Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb Yy fer els dibuixos d'un — ters al menys més grans del Es ds ha de -: tindrer el grabat. No escriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de calcar que'l recubreixi. Posar en forma de notes ó baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. Escriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. NOTA-BEMERMHUNG OO La dnstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís,. 10, Barcelona), desitja 'l cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural —(Paradís, 10, Barcelona) bittet um Gegensendungen. La ednstitució Catalana d'Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelona), desea el cambio de publicaciones. OO The dinstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelona) desires to exchange publications. La elnstitució Catalana d' Historia DE ea a 10, Barcelona): demande l'éechange. La ealnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelona), chiede ricambio. BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.7 época Barcelona, Novembre-Desembre 1910 Any VII —Núms. 8-9 SECCIO OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DEL 7 D'OCTUBRE DE IQIO Presidencia de D. Salvador Maluquer Nicolau El senyor President obre la sessió à les 21/45 ab assistencia de 'Is socis senyors: Ferrer Vert, Ferrer Dalmau (M.), Duch, Gi- ireda, Aguilar-amat y Ferré Gomis. El Vis-Secretari llegeix l acta de l'anterior, essent aprovada per unanimitat. El senyor Ferré Gomis dona compte d'una excursió que feu a Caldes de Malavella del to al 19 del prop passat mes, y cedeix pera 1 Museo varis exemplars que recullí en ella. Dona ab igual fí un gros exemplar d' Argila esméctica, que procedent també de Caldes, li entrega pera l' Institució D. Joseph Soler, Veterinari de dita localitat. A continuació el senyor Duch presenta pera Il Museo varis exemplars de "Turritella archimedis" y " T. rotifera", procedents de Montjuich. S' accorda un vot de gracies pera tots el senyors donants. El senyor Ferrer Vert relata unes observacions molt interessants que ha fet sobre la nidificació de la "Osmia fallax" Pérez, y de les que proximament ne presentarà una nota describint-las minu- ciosament. Finalment, el senyor Maluquer (S.), fa notar la presencia de un quirópter de gran tamany que durant aquets darrers mesos s' ha vist ab molta abundor volar sobre Teyà, segóns li comunica el soci senyor Barrera. Per tots els datos que posseeix, creu que potser 's 86 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL tracti del " Nyctinomus Cestonii", si be no pot afirmar-ho, degut à no haver-ne pogut cassar cap exemplar. Y sens mes s' aixeca la sessió. Son les 22/50. SESSIÓ ORDINARIA DEL 3 DE NOVEMBRE DE IQIO Presidencia de D. Salvador Maluquer y Nicolau A les 21'40 el Sr. President obre la sessió ab assistencia de 'ls socis senyors: Mas de Xaxars, Aguilar-amat, Duch, Sagarra, Jun- cadella y Ferré Gomis. El Vis-Secretari llegeix l'acta de l' anterior, essent aprovada per unanimitat. Dona compte à continuació de diversos accorts presos per la Junta Directiva en les seves darreres reunions. 'S llegeix una comunicació que suscrihuen D. Salvador Malu- quer y Nicolau, D. Felip Ferrer y Vert y D. Robert Ferré Gomis, en nom de tot el Concell Directiu, proposant per Soci Honorari de l' Institució al Dr. D. Agusti M.2 Gibert, que '"s dedica especial- ment al estudi de l' Ietiologia y de la Prehistoria. L' Institució per unanimitat y aclamació, atenent als indiscutibles merits científics del proposat, aixís ho accorda, com també comunicar-li el seu nom- brament y la gran satisfacció que la Societat sent de contar-lo entre sos membres. El senyor President dona compte de les modificacions que, à petició de Is socis D. Miquel Ferrer Dalmau, D. Joseph B. Duch y Ferré y D. Joaquim Maluquer y Nicolau, ha accordat la majoria absoluta de "ls socis fundadors introduir en el vigents Estatuts. La reforma aprobada diu lo seguent: met CS suprimeix de V Article Ó el paragraph ÚS" atmeten sus- cripcions ú m. aquet Butlletí, essent el preu deu pessetes anyals". 2.00, Els articles 7, 6, Q, IO, II, I2 y I3 quedan redactats com ú contimuació s' expressa: Art. 7.€ Una Junta Directiva composta de President, Vis- President, Secretari general, Vis-Secretari primer, Vis-Secretari segón, Tresorer, Babliotecari, Conservador del Museo y quatre Con- sellers tindrà ú son càrrech la direcció y atmimistració de la So- cietat. Dits cúrrechs son tots reelegibles y "s renovaràn per meytat cada any. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 87 Les eleccions tindràn sempre lloch en la Sessió ordinaria del mes de Desembre." Art. 8.e. El President portarà la representació de la Societat, firmarú y autorisarà les actes y dirigirà les discussions, essent son vot decisiu en cas d' empat tant en les sessions de Concell Directiu com en les ordinaries. En la Sessió inaugural de cada curs, que s' efectuarà en el mes d' Octubre y que podrà ser la mateixa ordi- naria, llegirà un curt treball científich. El Vis-President substituira al President en cas d' ausencia ó malaltia. " Art. 9.e. El Secretari guardarà el sagell de V Institució, re- dactarú y firmarú ab el President les actes y demés documents oficials, y en la Sessió inaugural llegiró una memoria que en línias generals tracti de la marxa de l'Institució durant el curs anterior, publicant-se en el Butlletí. Ademés formarà part de la Comissió de Publicacions ó Concell de Redacció ó bé delegarú pera 'l mateix ú un de "ls Vis-Secretarts. El Vis-Secretari primer substituirà al Secretari en cas d'ausencia ó malaltia y estarà particularment encarregat de redactar una nota de lo mes notable que s' hagi tractat en cada sessió ordinaria y que revisada pe 'l Secretari, qui l' autorisarú ab el sagell social, serú enviada als periodichs locals. El Vis-Secretari segón substituirà al Secretari y al Vis-Secretari primer en cas d' ausencia ó malaltia. Ademés formarà y portaró un inventari de "ls objectes, mobles, etc. que figurin en el local social, y tindrà al corrent la llista de socis, cuidant sempre de que "ls Mn sigui enviat el Butlletí ab puntualitat. " Art. r0.€ El Tresorer recaudaràó les cuotes de 'ls socis, fir- mant els corresponents rebuts, guardarà la caixa de la Societat, efectuarà els Ppagos que la mateixa accordi, y donarà comptes sem- pre que la Junta Directiva els hi demam. A fi d' any presentarú un balans detallat que 's publicarà cn el Butlletí. Portarà sempre al día el llibre de caixa. Art. 1r.€ El Bibliotecari cuidarú de la Biblioteca, conforme ú lo expressat en els apartats seglients: a. Cumdarú de mantemr el cambi ab les demés societats que s' hi hagi establert, procurant que mo sofreixi retrús Ll envio del Butlletí, y reclamant sempre que 's retardi ó falti alguna de les publicacions que "ns corresponen. b. —Formarà en lo terme mes breu un catúlech per fitxes de 'ls €8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL llibres, folletos, etc., que figurin en la Biblioteca, per materies y per quiors. c. Portarà un llibre en que constin els llibres, folletos, làmines, etcétera, deixats en diposit pe ls senyors socis ó per altres persones agenes ú la Societat, y lliurarà um taló resguard àú favor del de- positant. A la presentació d' aquet resguard deurà entregar l'exemplar objecte del mateix, donant-ne compte ú la Junta Directiva en la sessió inmediata. d. En cada sessió mensual presentaràú una nota del moviment de la Biblioteca, y en la sessió de Decembre un altre nota que re- sumeixi dit moviment durant l' any, qual resúm se publicarà en el Butlletí. e. Seró facultat exclusiva del Bibliotecari el nomenament de 'ls ajudants que siguin necessaris pera ajudar-lo en ses tasques." Art. re. Els Concellers cuidaràn especialment de la policia del local. Y Art. 13.€. El Conservador del Museo cmdarà de la conserva- ció y ordre de "ls exemplars que formin part de les coleccions, for- maràú un catalech científich per fitxes de 'ls mateixos, y els rotularó ab uniformitat. Portarú un llibre de diposits en que constin els exemplars deixats en diposit pe "ls senyors socis ó persones agenes ú la Societat, y lliurarú un taló resquart ú favor del dipositant. A la presentació d'aquet resguart deurú entregar l exemplar objecte del mateix donant-ne compte ú la Junta Directiva en la sessió in- mediata. Serà facultat absoluta del Conservador el nomenament de IS ajudants que estimu necessaris pera ajudar-lo en ses tasques, aixís com el d' atmetre ó deixar d' atmetre els exemplars que cregut oportú. " Acaba el senyor President comunicant que conforme a la vigent Lley d' Asociacions aquesta reforma de 'Is Estatuts serà presentada al Gobern Civil pera sa aprobació. Seguidament el senyor Aguilar-amat llegueix un notable trevall sobre " Algunos quirópteros de Catalufia", y à continuació el se- nyor Ferré Gomis dona lectura à un altre no menys interessant que porta per títol " Notes sobre la Flora de Bages" y del que n' es autor D. Pius Font y Quer. Finalment 's presenta un gros exemplar de toba calissa. pro- e INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 89 cedent de Capellades y que D. Amador Romaní cedeix pera 'l Museo. Sens mes de que tractar, el senyor President aixeca la sessió a les 23. SESSIÓ ORDINARIA DEL I DE DESEMBRE DE I9IO Presidencia de D. Salvador Maluquer Nicolau El senyor President obre la sessió 4 les 21/40 ab assistencia de Is socis senyors: Sagarra (1.), Ferrer Vert, Rosals, Ferrer Dal- mau (M.), Ferré Gomis, Duch, Soler, VVynn, Gifreda, Noves. El Secretari llegeix l' acta de la sessió anterior que 'S aprovada per unanimitat. 'S dona compte de les publicacions rebudes durant el passat mes, aixís com de varies comunicacions de diverses entitats. Proposta de soci.—S' en presenta una subscrita pe 'IS senyors Ferré Gomis, VVynn y Rosals, demanant sigui admés com 4 soci numerari D. Pau d' Areny de Plandolit, Doctor en Medicina y Ci- rugia, que resideix à Barcelona, al carrer del Hospital, 115, pral., y que 's dedica particularment als estudis zoologichs. Comunicacions —El senyor Ferrer y Vert llegeix dos notables treballs originals de D. Asenci Codina y que porten per titol " So- bre la Cicindela Maura, Linn." y "Dipters de Catalunya, primera serie". Seguidament el senyor Rosals proposa, y aixís s' accorda, que l Institució veuría ab molt gust que "ls exemplars d' especies noves 6 rares, trobats pe IS Socis de la mateixa, fossin presentats en sessió fi de poguer ser degudament examinats, lo qual contribuiria en gran manera 4 la ilustració de la concorrencia. Elecció de nova Junta Directiva—Acte continuo el senyor Pre- sident manifesta que 's suspen la sessió per cinq minuts à fi de que "IS socis puguin posarse d' accort pera la elecció de la Junta Directiva corresponenta al próxim any 19II. Represa aquélla 's procedeix à la votació y subsegiúent escru- tini, resultant elegits per majoria: Ds 90 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL President: D. Joseph María Bofill y Pichot. Vis-President: D. Llorens Tomàs. Secretari: D. Robert Ferré Gomis. Vis-Secretari: D. Joseph Baltasar Duch y Ferré. Tresorer: D. Lluis Soler y Pujol. Bibliotecari: D. Felip Ferrer y Vert. Conservador del Museo: D. Ignasi de Segarra y de Castellarnau. Concellers: D. Joan Rosals y Corretjer y D. Emili Tarré y Tarré. En vista del resultat del escrutini, el President proclama als elegits pera formar part de la Junta de l' Institució pera "1 proxim any. A continuació el President proposa que 's votin els socis que tenen de desempenyar els càrrechs ab que s' ha ampliat la Junta Directiva en el projecte de modificació d' Estatuts, à que 's refereix l'acta del 3 de Novembre passat, entenent-se que dita elecció 's fa ara pera quant estiguin aprovades, per l' autoritat competent, les modificacions esmentades. Aixís s' accorda, resultant elegits per majoria: Vis-Secretari segón: D. Joseph Gifreda y Morros. Concellers 3.€t y 4.0t: D. Frederich VVyunn y Ellis y D. Emili Juncadella y Vidal-Ribas. Seguidament el senyor President aixeca la sessió. Son les 22/55. NOTAS COLEGPTERGLÓGICAS II Sobre el Carabus rutilans. Dej. y ses varietats catalones per F. Ferrer y Vert C. rutilans Dej. junt ab C. hispanus Fab. constitueixen dins l inmens genre Carabus el subgenre CHRYSOTRIBAX Reitt., carac- terisat per l'abdomen sense fosetas, el quart article de les antenes solzament ab els pels tàctils normals, el submenton ab depressió longitudinal y els tarses anteriors del c' ab tres articles dilatats, guarnits en sa cara inferior de brosses de pels curts. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 91 L' especie qu' ens ocupa sol trobarse sota les pedres, entre res- tos vegetals, en llochs humits prop de corrents d' aygua. Viu en localitats enlairades: en l' alta montanya fins à 2.200 metres (1). Reitter en sa monografia sobre Carabini d' Europa (2) dona com 4 localitat d' aquesta especie els Pirineus Orientals, tal com consta n' el Catàlech de Coleópters d' Europa (3) publicat poste- riorment, abdos citacions no son complertes, ja qu. en la vessant catalana s' extén fins al N. de la provincia de Barcelona (Mont- serrat, S. Llorens del Munt, Montseny) localitats molt mes me- ridionals que no guardan cap relació ab la cordillera pirenenca, per lo que pot considerarse també especie francament espanyola. Les diferencies observades en l' esculptura y coloració que adornan al C. rutilans han donat origen à diversas varietats ó abe- rracions, constituint rasses locals més ó menys diferentes del fipo que descrigué Dejean. El rutilans: qu. es troba à Montserrat es una varietat ben caracterisada per l'esborrament de les primeres linias de fosetas sobre el disc del elitres, la coloració es marcada- ment cobrissa, essentho totalment en molts exemplars. En una serie de rutilans cassats en aquella montanya, que mí" han sigut co- municats per l'infadigable explorador de la mateixa el Rvt. P. Adeodat F. Marcet, s' hi troba una aberració que crech nova. ab. viridis.—Structura sicut in varietate acquata, capite et pro- noto viridibus, disco leviter aeneo, elitris tote viridibus fulgentibus. — Hab in Monteserrato. Legit P. Marcet. Ab aquesta nova aberració el quadro sinóptich de les variacions catalanes pot establirse com segueix. I.— Elitres ab series complertas de fosetas ben marcades. ... ... 2 — — Elitres ab series de fosetas generalment incomplertas, sempre bosiosas oimpoc marcadesven el discli ec 5 2.— Cap y pronotum de igual coloració qu: els elitres. ... nis — Cap y pronotum verts ó blaus, elitres més ó menys daurats ó er doc dE NO 3.—Elitres ab quatre series de fosetas ben marcades, unides per linias violades ó negroses , espays entre las series de fosetas 95) (1) E. Barthe.—Faune Coléopterologique Franco-Renane.—Carabini. Narbon- ne, 1909. (2) E. Reitter.—Carabidac.—Carabini. Pasiau 1896. (3) Heyden, Reitter et VVeise. — Catalegus Coleopterorum Europae. — Pas- au 1906. 92 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lleugerament rugosos y puntejats. Coloració general variant del daurat verdós al marró, blavós ó porpra —Roselló, Pi- GCOSI er . : ae lots Dei: — Com l ante clon empró sab lé delonocó de les linias menys in- tensa, la punctuació y rugositats més marcades. — Piri- ACS Os doc: ces es Ve TUSstiCus Lapouge 4.— Cap y protórax qe iés Ei ab 4 series de fosetas, dau- rats ab reflexes proporins, à vegades verdosos cuant s' els observa oblicuament.—Vall d' Andorra... v. perigmitus Rtt. — Com l anterior. Elitres ab 7 series de fosetas.—Vall d' An- dorm a Eseeeies a i veg oVeipennis lapetmse — Cap y protórax El un dec lleugerament verdós al reflexes co- brissos. Elitres ab 4 series de fosetas ben marcades , colora- ció marcadament verdosa.—s Cerdanya 2. v. croesus Oberth. s.— Cap y protórax daurats ó cobrissos al menys sobre el disc, eli- tres totalment cobrissos ó ab la bordura externa y espays entre les series de fosetas verdosos , en aquet cas ditas fose- tas estàn unides per una línia cobrissa.—Montserrat. DE DC V. equatus Lapouge — Gos y dg lent ment eopri ós sobre el disc. Elitres totalment verts.—Montserrat... ... ab. viridis Ferrer y Vert ALGUNOS QUIROPTEROS DE CATALUNA por Juàn Bta. Aguilar-amat No es esta nota un catàlogo completo de todas las especies de murciélagos que viven en este antiguo principado, es tan sólo una pequefia recopilación de datos, recogidos algunos por mú, espar- cidos otros en revistas, trabajos y museos, y comunicados los res- tantes por companeros apreciadísimos que sin dedicarse de un modo especial al estudio de los mamiferos, han tenido ocasión de observar la presencia en nuestra región de algunas especies de quirópteros y de reunir algunos datos acerca de sus costumbres y. método de vida. Pocas son las especies que forman la presente nota, pero sin duda ninguna un estudio asiduo y recoleeciones en comarcas hasta el dia poco exploradas, aumentaràn algo su número INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 93 rr REINOLOPEUS HIPPOSIMDEBROS Noctilio hipposideros Bechstein, Naturg. Deuschl. p. 1194, 1807. Rhinolophus hippocrepis Hermann, Obs. Zool., p. 18, 1804. Rhinolophus hipposideros Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N,, t. IL, P. 251, 1004. Citado con duda por el Sr. Cabrera Latorre en su memoria Quirópteros de Espaiia—Encontrado en Capellades por D. Ama- dor Romaní y Guerra, quien tuvo la amabilidad de comunicarme algunos ejemplares. 2'ORENOLOBREUS BURYVALE Rhinolophus curyale Blasius, Arch. fur Naturg., p. 49, 1853. Rhinolophus euryale Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N,, t. II, pàg. 253, 1904. He podido reconocer esta especie en un ejemplar disecado y existente en poder de D. Luis Soler y Pujol, procedente de Cata- lufia, sin localidad precisa. 3. RHINOLOPHUS FERRUM-EQUINUM Vespertilio ferrum-equinum Sehreber, Sàugth., p. 174, 1775. Rhuinolophus umihastatus Geoifroy, Ann. Mus., t. XX, p. 257. Rhinolophus tragatus Hodgson, J. A. S. Beng., t. IV, p. 639. Rhinolophus ferrum-equinum Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N. EE P 250, BOOA. Recogido en el Vallés por D. Vicente Plantada y Fonolleda, y en Espinelvas (prov. de Gerona) por D. Mariano Masferrer, según un ejemplar existente en el Museo municipal de Ciencias Na- turales. La subespecie obscurus establecida por Cabrera Latorre en su citada Memoria, para ejemplares de Valencia, y que según dicho senor debe encontrarse en gran parte de la costa mediterrúnea, no la he visto ni he podido referir à ella ninguno de los ejemplares por mí examinados. Serà tal vez por estar dicha subespecie fun- dada en pequefias diferencias en el tamafio y la coloración, debidas tas sólo à ser los ejemplares de sexo distinto P 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ea es a ES ee Queen rs doma dant : A. PLECOSUS AURITUS Vespertilio auritus Linné, Syst. Nat., t. I, p. 32, 1758. Vespertilio cornutus Faber, ÍSiS, p. 575, 1826. Plecotus commums Lesson, Mon. Mamm., p. 95, 1827. Plecotus brevimanus jJenyns, T. L. S., t. XVI, 1830. Vespertilio otus Boie, Isis, p. 256, 1830. Plecotus Peromi I. Geoiiroy, Mag. de Zool., làm. III, 1832. Plecotus Christi Gray, Mag. Zool. and Bot., p. 495, 1838. Plecotus auritus Cabrerà, Mem. Soc. Esp. H. N,, t. HH, p. 260. Recogido en San Martín de sas Gayoles (prov. de Lérida), por D. Domingo Ventalló, y existente en el Museo de la Institució Catalana d' Historia Natural. VESPERIMCIOUNORUNUSME: D. Vicente Plantada lo cita en el Vallés, pero no lo he visto procedente de Catalufia en ningún Museo ni vivo en ninguna lo- calidad, por lo que lo incluyo sin número. PDERMGCISUES NOCBUEA Sebhseb: Graells lo citó de Cataluna, pero no se ha encontrado moder- namente en ninguna localidad. c. PIBIS PRE EUSSES DELS TEBCEUS Vespertilio pipistrellus Schreber, Sàugth., p. 167, 1775. Vespertilio pygmaeus Leach, Zool. Journ., p. 560, 1820. Vespertilio lacteus Temminei, Monogr. Mamm., t. HI, p. 245, 1840. Vesberugo pipistrellus Rey y Blasius, Arch. Nature., p. 321, 1839. Pipastrellus pipistrellus Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N., t. HH, p. 272, I904. Citado en el Vallés por D. Vicente Plantada y frecuentísimo en Barcelona, donde se le ve revolotear à la caida de la tarde y donde penetra muchas veces en las habitaciones. En el Museo mu- nicipal de Ciencias Naturales existen varios ejemplares, uno de los cuales fué cazado en el interior del mismo. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 La subespecie mediterraneus establecida por Cabrera Latorre en su precitada Memoria, no la he encontrado, ó por lo menos no la he podido determinar, seguramente por la sutilidad de los caracteres 4 ella asignados por su autor, que según propias mani- festaciones no salen de la variabilidad geogràfica. GP IBISTREEEUS SUR Vespertilio Ruhli Natterer, Ruhl, Deuscht. Fledrm., p. 58, 1817. Vespertilio marginatus Rúppell, Atlas Voy. Egsyp., p. 71, 1820. Vespertilio albolimbatus Ruster, Isis, p. 75, 1835. Romucia calcarata Gray, Mag. Zool. and. Bot., p. 195, 1837. Vesperugo leucotis Dobson, J. A. S. Beng., p. 212, 1872. Pipisirellus Ruhli Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N., t. EH, p. 275, 1904. El Sr. Cabrera Latorre lo cita en su Memoria como existente en Catalufia , pero sin localidad precisa y no he podido encontrarlo en ninguna localidad ni existe de Cataluna en ningún Museo bar- celonés. NOMS ES CNEE RI Cabrera Cabrera Latorre lo cita en su Memoria sin localidad precisa, y D. Amador Romaní y Guerra lo ha encontrado en Capellades, cediendo algún ejemplar para el Museo de la Institució Catalana d' Historia Natural. SMI OPIS MV ORSES Vespertilio murimus Scehreber, Sàugth., p. 105,, 1775. Vespertilio myotis Bechstein, Naturg. Deuschtl., p. 1154, 1791. Vespertilio Blythi Tomes, P. Z. S., p. 53, 1857. Myotis myotis Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N,, t. HI, p. 281 1904. Recogido por D. Luis Soler en la sierra del Tibidabo, donde abunda, y de cuya localidad existe un ejemplar en el Museo mu- nicipal de Ciencias Naturales. 9. MINIOPTERUS SCHREIBERSI Vespertilio Schreibersi Natterer, Ruhl, Deustehl. Flederm, p. 41, 1819. 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Mamopterus Ursimi Bonaparte, Icon. Faun. Ital., 1837. Vespertilio Orsinui Temmincels, Monogr. Mamm,, t. EH, p. 179, 212 y 268, 1839. Maimopterus Schreibersi Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N,, t. HI, p. 284, 1904. En unas cuevas ó minas abandonadas de ias inmediaciones del Parque Gúiell se encuentra esta especie en gran cantidad, como he podido comprobar gracias a varios ejemplares cedidos por el se- for Espinosa. 0: NVMECTINONUS CESEO NM Dinops Cestomi Savi, N. G. de Lett., p. 230, 1825. Dysopes Riipelli Temnich, Monogr. Mamm,, t. II, p. 224, 1839. Nyctimomus imsigms Blyth, Cat. Mam. Mus. S. Beng., p. 20, 1863. Nyctimnomus Cestonu Cabrera, Mem. Soc. Esp. H. N., t. I, p. 286, 1904. Citado por el Sr. Cabrera Latorre en su Memoria como de Ca- talufia, pero sin fijar localidad y recogido en el Masnou por el Sr. Soler y Pujol, quien me facilitó un soberbio ejemplar para su determinación y estudio. Según observaciones de D. Salvador Ma- luquer, esta hermosa especie, la màs grande de los murciélagos catalanes, es muy frecuente en dicha localidad y en sus alrededo- res, viéndosele durante el crepúsculo volar pausadamente y por parejas, su abundancia es tan grande, que por ella y por su gran envergadura ha llegado à llamar la atención del vulgo, que fantasea sobre ella, llevado del amor, innato en los hombres, hacia todo lo fantàstico y misterioso. LAS CICINDELAS CATALANAS €. Paludosa Dui. y aberr. per Asenci Codina Aqueixa cicindela 's troba plenament representada 4 Catalunya. Ja els Srs. Cuní, y Martorell y Pefia en el seu "Cat. met. y raz. de los Col. obs. en Catalufia ", p. 5, citan la C. paludosa Duf. y las abe- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 rracions de dibuix scalaris Dej. y sabulicola VValtl. Desde les hores ensà s' han batejat encara altres aberracions: la de dibuix Hopfgar- tem Beuth. y las de color viridis Beuth. y cocrulea Beuth. Dufour ya descrigué en la diagnosis de la séva C. paludosa An. Sc. phys. VI. 20. 318., tótes les aberracions de color y dibuix, per lo tant, lo millor es anomenar à cada individuu senzillament C. Pa- ludosa Duf., sóls els altres noms han devingut sinónims Veus aquí els noms especials: Els exemplars bronzejats, tot lo més lleugerament verdosos en lo cay y escut del coll, ab les màcules completament separades — C. paludosa Duf. 1. c. tipo f. I. Els mateixos ab la forma de dibuix humeral-semicircunflexa ó sia ab les màcules humeral y mitjanes juntes y l' apical separada, afortunadament no tenen nom especial Í. 2. Els mateixos exemplars ab la forma de dibuix apical-semicir- cunflexa ó sía ab les màcules apical y mitjane juntes y la humeral separada — a. sabulicola VValtl. Reis. II. 51. f. 3. Els mateixos exemplars ab la forma de dibuix circunflexa ó sia ab les tres màcules reunides — a. Hopfgartem Beuth. E. N. RSOO. (92.44 4. Els exemplars verts obscur ab la forma de dibuix humeral-semi- circumflexa — a sealaris Dej. -Spec.. 1.137. y els mateixos. vert clar — a. Dufouri Beuth: E. N. 1800. 92. Els mateixos vert clar sobre dibuix variable — a. viridis Beuth. E. N. 1804. 263. Els exemplars blavenchs ab dibuix variable — a. cocrulca Beuth. FE. N. 1894. 263. Afortunadament, també, no hi ha noms especials per els exem- plars verts y blavenchs ab dibuixos de formes en correlació ab els dels bronzejats, per lo tant un nom per tots els verts es a. viridis Beuth., y per tots els blavenchs, a. coerulea Beuth. Sabut qu. el dibuix es excessivament variable per totes las es- pecies del género Cicindela, tots aqueixos noms per cada aberració son supérfluus, quedant completament d'acord ab el criteri del ID NE Elora: Aqueixa cicindela viu solament en el sud de Fransa y 4 Espafia en las costas aprop del mar. Cap de las aberracions transcrites es rassa local, totes elles 's troben juntes y no escasses ab el tipo. Aquí à Catalunya se la troba desde la segona quincena de 98 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Juny hasta à mitjans de Setembre molt abundant en llochs panta- nosos y palúdichs — d' aquí "1 seu nom — propers al mar, corrent pèls camins y llochs fressats en terrenos argilosos y entre herbes altes y jonchs, ahont procura dissimularse quant 's veu perseguida a Can Tunis, Camp de la bota, hasta vorejar el riu Besós, Prat, desembocadura del riu Llobregat, cap à la farola y cap à Remo- la, EE. Quant el sol calenta, es difícil capturarla, donchs dona fortes y repetides volades, per lo que sempre he procurat trobarla en dias nuvolosos, en els quals se deixa agafar, Ó usant de la mànega quant emprent el vol. En els llochs indicats "s troben totes les aberra- cions de color y dibuix junt ab la forma tipo, que acostuma aquí a esser la mes escassa, després de la a. viridis, y la més escassa encare a. cocrulea. Es frecuent trobar en un mateix individuu dis- tinta forma de dibuix en cada un dels élitres, aqueixos exemplars s' els anomena de dibuix transitori. La confluença de les màcules en aqueixa cicindela s' opera sem- pre de baix en alt, aixó es, las màculas apical ó mitjana se junten ab la seva vehina superior corresponent, per medi d' un fí per- llongament extern superior, mentre el nucli intern inferior de cada una d'elles queda sense una deformació apreciable, consideris sinó en la paludosa tipo í. m. y en la forma humeral-semicircun- flexa f. 2., com la màcula apical en forma de afilada punta de llanza, amenassa invadir à la màcula mitjana y en la circunflexa forma f. 4, com els tres nuclis quedan complertament reconeguts, després de la unió de les tres màcules, per el fi perllongament citat. 4 La taula de la C. paludosa Duf. es aquesta : C. paludosa Duf. a. sabulicola VValtl. RE a. Hopfgarteni Beuth. a. scalaris Dej. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 99 Dama De dia el se ee ea Dufouri Beuth. a. uridis Beuth. a. cocrulea Beuth. Camp de la bota Remola: Prat, etc: Mongat Mars de 1910. Besós: desembocadura del Llobregat—iarola NOTES SOBRE LA "FLORA DE BAGES" per Pius Font Quer Referent an aquesta comarca, hi ha publicat un trevall especial, la "Flora del Pla de Bages", degut al Dr. Sallent. En aquest trevall hi son citades 835 especies, entre les quals n' hi han un centenar de cultivades. Fora dels que fan referencia al Montserrat, no tinc no- ticia de cap mes trevall especial de Bages. En aquestes notes, citém totes les plantes que no son mencio- nades en la "Flora del Pla de Bages", que hem trovades en el "Pla" 6 pels vols del Pla", y aquelles altres, rares en la comarca, que hem vist en alguna nova localitat. Del Montcau, La Mata, y montanyes veines del orient de Bages, que confronten am la part occidental del Vallés, tant seguida pel Dr. Cadevall, mencioném també les especies que no hi han sigut citades, encara que s' hagin citat al Ubach, S. Llorens, etc. r—Pteris aquilina L. Castellgalí, vora "1 gorc salat, Talamanca, abondantíssima en les vores del Calders. 2.—Scolopendrium officinale Sm. o Montcau, Mura —Juliol. 3.—Carer digitata L. Mura, Montcau, comú.—Abril—Maig. 4.—Cyperus globosus All. Regadiu de Manresa, cap al Pont llarc, vora "1 Cardoner, Con- dals, riera de Mura.—Setembre—Octubre. 5—Anthoxanthum odoratum L. Montcau.—Juliol. IOO INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 6.—Andropogon Ischemum L. Comú en tota la comarca.—Juliol. 7.—Piptatherum paradoxum P. B. Mura.—Juliol. 8.—Cnosurus echinatus L. Vores del riu Calders.—Juny. 9.—Potamogeton natans L. En una bassa de Navàs. —Juliol. ro.—Luegula Forsteri DC. Montcau.—Maig. r.—L. campestris DC. Montcau.—Maig. r2.—Liium Martagon L. Catellgali, en el Talló, Castellfullit, en la Serra de Càn Torra, comú i Mura, Montcau, Montserrat.—Juliol. 13 —Allium pallens L. Manresa, vinyes de Sta. Caterina.—Agost. 4.—A. paniculatum L. Molt mes comú que "1 anterior, en tota la comarca.—Juliol— Agost. 5 —Asphodelus albus L. Viladordis, prop del Llobregat , comú à Monistrol y Montserrat. —Maig. 16.—Narcissus juncifolius Lag. No sols à Manresa (Dr. Sallent) , també a S. Vicens de Castellet, Castellfullit, S. Joan de Vilatorrada, Fals, Navarcles, Montcau, Montserrat. —Mars—Abril—Maig. Aquest any hem cullit al cim de Coll-baix, dos exemplars, am quatre flors en l'umbela. 17. —N. qdubius Gou. Citada per Loscos y Pardo à Escatrón del Baix Aragó, Pourret la suposa prop de Barcelona, pero no la cita Costa. Abonda al cim de Coll-baix.—Desde mitjans de Mars à darrers d' Abril. 18.—Gladiolus llliricus Roch. Calders, Castellfullit.—Juny— Juliol. 19.—Orclus fragans Poll. Un sol exemplar al Suafia, Manresa.—Juny. 20.—O. bifolia L. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IOI Montserrat, S. Jeroni, Vall del Raurich, cap à Castellfullit del Boix —Juny. 21.—O. conopsea L. Calders, Vall del Raurich, comú.—Juny. 22.—Ophrys muscifera Huds. Montcau, rara —Juny. 23.—O. lutea Cav. Fussimanya (Dr. Sallent), y en general, en tota la comarca, es- casas. —Abril—Maig. 24.—O. fusca LE. Manresa, bosc de les Ferreres, Guardiola, bosc del Calvet.— Abril. 25.—Aceras densiflora P. Montserrat, prop de la Plassa del aucells. —Juny. 26.—A. pyramidalis Rehb. Comú en tota la comarca, y en el meteix " Pla de Bages", al bosc de les Torres. —Juny.—Juliol. 27.—S piranthes estivalts Rich. Vores del Calders, entre Calders y Navarcles. —Juny. 28.—Salix cinerea L. Rec del Pont llarch, Manresa: Condals, ir.: Mura.—Mars. 29. —Hermaria lursuta L. Manresa, Castellfullit, Mura, Navàs, et. —Abril—M aig—etc. 30.—S cleranthus annuus L. Manresa, sorrals del Pont nou.—Maig. 31.—Aristolochia longa Clus. Manresa, Pont nou y Condals. —Abril—Maig. 32.—Viola Dehahardti Teu. Montcau.—Mars. 33—V. arenaria DC., 8 glabrata Rouy. Serra de Can Massana de Rajadell, al cim.—Mars. Dec à l amabilitat del Dr. Cadevall, la determinació de les dues especies precedents, noves pera la comarca. 34.—Tamartr Hispamca PB. Rieres de Rajadell y de Fonollosa. —Mars—Abril. 35.—Myricaria Germamica Desv. Sallent, à la Corvatera (Dr. Sallent), també à les vores del Cal- ders.—Juny. 36.—Euphorbia Esula L. IO2 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Vores del Llobregat, à St. Vicens y Castellgali.—Maig. 38.—Hypericum hirsutum L. Montcau.—Maig. 38.—Hy pericum hirsotum L. Mura, à la Coma d' en Vila.—Juliol. 39.—Bumas Erucago L. Monistrol. —Abril—Maig. 40.—Clypeola Jonthlaspi L. Pont de Vilumara (Dr. Sallent), Manresa, à Sta. Caterina y les Torres, comú à les valls del Rauric y Congost, en aument cap à Segarra. —Mars—Àbril. 41.—Carrichtera Velle DC. Manresa, el Xup y les Ferreres.—Janer à Maig. 42.—Draba muralis L. Montcau.—Maig. 43 —Lepidium campestre L. Mura.—Maig. 44.—T hlapsi perfoliatum L. Manresa (Dr. Sallent), S. Joan de Vilatorrada , Navarcles, Mo- nistrol: Mura: Rocafort.—Mars—Àbril. La Eruca sativa Lam., comú à Montfalcó, S. Ramón, Olujes, etc., de la Segarra. 45.—Sisy mbrium Columne Jaq. Mura , també cap à Cervera y Targa, de la Segarra.—Juliol. 46.—Couringia orientalis Andr. Vores del Cardoner, cap à S. Joan de Vilatorrada.—Juny. 47 —Arabis quriculata Lam. Mura, Montcau.—Maig. 48.—A. sagittata DC. Montserrat, Montcau. -—Maig—Juny. 4. Gerardi Bess. Guardiola, Castellgalí, Rocafort, Mura.-—Maig—Juny. so.—Papaver dubium L., var. collimum Bog. Montcau. —Juliol. 5r.—Fumaria micraulha Lag. Navàs, à les Iglesies, Navarcles, S. Benet.—Àbril. 52.—F capreolata L. Mura.—Maig. 53.——Plalycapnos spicatus Bern—Fumaria spicata L. 49. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 103 Memittciesa ee an crei ds s'a etat cs i ir Manresa, fàbrica de Rajadell, en les vinyes. —Abril. 54.—Sedum dasyphullum L. Monistrol: Mura, Viver. —Juny—Juliol. 55 —Umbilicus pendulinus DC. Molt rara à Manresa, algún exemplar en les parets del regadiu, comú à Monistrol. —Maig—Juny. 56.—Ruta angustifolia P. En tota la comarca, més ó menys comú.—Juny—Juliol. La R. montana Clus., comú à Montfalcó, Cervera, S. Ramón. 57 —Haplophyllum Hispanicum Spach. Citada 4 Monistrol per Salvador, y prop de Balaguer per Costa, Cadevall la dona com 4 rara, citantla à Boades (Castellgalí). No es- cassa en unes vinyes de Sta. Caterina (Manresa). —Juny—Juliol. 58.—Cytisus Gallicus Rern. Castellfullit, Serra de Can Torra.—Juliol. s9.—Onons fruticosa L. Sallent, roureda del Mal pas (Dr. Sallent), Castellfullit, Serra de Can Torra, Fonollosa.—Juliol. 60.—O. rotundifolia L. Montcau.—Juny—Juliol. 61.—Hedysarum humile L. Manresa, à Coll-baix: Fals: Fonollosa, Castellfullit, etc., en aument cap à Segarra.—Juliol. 62.—T rifolium rubens L. Montcau.—Juliol. 63.—T. arvense L. Montcau.—Juliol. 64.—M edicago maculata VVilid. Rocafort, à S. Jaume.—Maig. 65.—M. turbinata VVilld. Manresa, Pont dels Condals.—Abril. 66.—Trigonella gladiata Stev. Manresa, Sta. Caterina. 67.—Vicia hybrida L. Navarcles, prop de S. Benet, Rellinàs.—Maig. 68.—V. atropurpurea Desí. Manresa, Condals, Viladordis , Casteligali.—Abril. 69.—Ervum Ervilia L. S. Vicents de Castellet. —Maig. I04 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 70.—Lathyrus sphericus Retz. Manresa, riera de Rajadell, Navarcles, Rocafort.—Maig. 71.—L. latifolius L. Comú en els prats y boscos de tota la comarca. —Juny—Juliol. Astragallus glveyphuvllos L. Mura, Montcau.—Juliol. El 4. Narbonenss Gou., no rar à Montfalcó y Olujes. 73 —Physanthyllis tetraphylla B. Rellinàs. —Maig. 74.—Polygala rosea Desf. Mura, Montcau.—Juliol. 75.—Acer opulifolium Vil. Castellfullit, Viver, escàs.—Fr. Juliol. 76.—A. campestre L. Cabrianes (Dr. Sallent), Mura, como d' en Vila.—Juliol. 77 —Linum viscosum L. Costa refereix aquesta especie à la regió inferior de la part oriental de Catalunya, no haventla vista mes avall de 1200 m. , citada a la Plana de Vich, per Masíerrer. Abonda à Castellfollit, a la Serra de Can Torra, à uns 800 m.—Juliol. 78.—L. campanulatum L. Recullida per Puiggari 4 Prats de Rey, se troba també molt abondant à la Serra de Can Torra (Castellfullit). —Juliol. 79.—Gceramum lucidum L. Montserrat, montanyes de Mura. —Maig—Juny. 80.—G. sangumeum L. Manrera, riera de Rajadell —Juny. 81.—Arenaria capitata Lamt. Castellfullit, Serra de Can Torra.—Juliol. 82.—Stellaria media Vill. , var. Borcana VVeih. Mura.—Maig. 83. —Holosteum umbellatum L. Navàs, Gosart: Montcau.—Abril. 84.—Dianthus multiceps Costa. De desde Serrateix y Viver a Castellfullit, y de desde Mura à Montíalcó, Olujes, etc., de Segarra.—Juliol. 85.—Saponaria ocyvmoides L. Sallent (Dr. Sallent) :. Castelltallat, Manresa , Montserrat. —Juny — Juliol. 72. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IO5 86.—Silene Otites Sm. Sallent (Dr. Sallent), Manresa, Tarruella, Navarcles, y à la Segarra. —Juliol. 87.—S. crassicaulis VVIe. et Costa. Montcau.—Juliol. 88.—T halictrum muinus L. Manresa: Castellfullit: Fals, Fonollosa: Navàs: Navarcles.— Juliol. 890. —Ranuinculus gramimneus L. Navarcles, entre "Is tres salts y S. Benet, Guardiola, Castell- fullit, Monistrol, Montserrat, etc.—Abril—Maig. 90.—R. arvensis L. Manresa y Viladordis, en el regadiu, comú.—Maig. 9r.—R. sceleratus L. Un sol exemplar en uns aiguamolls de vora 1 Cardoner, à San Joan de Vilatorrada.—Abril. 92.—R. parviflorus L. Mura, à la coma d' en Vila.—Juliol. 93.—Delplunium elatum L. Citada à Set-cases (Isern) y Coma del Orri (Cuffi). Se trova al Montcau, prop de la Font d' Esternalles. —Juliol. 94.—Reseda luteola L. Montcau, abonda cap à Cervera, Olujes y altres llocs de la Se- garra.—Juliol—A gost. O5.—Helianthemum virgatum VVE. Manresa, Navarcles , Navàs , Balsareny. —Abril—Maig. 06.—Rosa Myriacantha DC. Castelliullit, Serra de Can Torra, abonda à la Segarra.—Juny. 97.—R. sepium Th. Calders. —Juny. 08.—Rubus tomentosus Bort. Castellfullit, Serra de Can Torra, Montcau.—Juliol. 99. —Anethum graveolens L. Castellfollit, à coll de Gosem.—Oectubre, fr. 100.—Conopodium ramosum Costa. Castelltallat. —Juliol. torm—Buplevrum aristatum Barth. Sallent (Dr. Sallent), Montcau.—Juliol. 102.—T hapsia villosa L. 106 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL DR Cs i EES te a EE EBDn Montcau.—Fr. Juliol. 103.—Saxifraga Catalaumica B. et R. Montcau.—Juny. IO4.—S. Tremolsú Pau. Montcau.—Maig. To5.—S. granulata L. Montcau. —Maig. 106.—S. tridactylites L. Castell de Sallent (Dr. Sallent), Navarcles, S. Benet, Rocafort, roques de vora la riera, Montcau, Montserrat.—Abril. 107.—Fravinus excelsior L. Rar en aquesta comarca, sols alguns exemplars en les vores de la riera de Fonollosa. Abonda à la Segarra. —Abril. 108.—Jasminum fruticans L. Raro en els marges de Sta. Caterina a Manresa.—Maig. 109.—Convolvulus limeatus L. Citat 4 Manresa per Costa, y no pel Dr. Sallent, se trova en els marges y vores de camins de Sta. Caterina. També à les Olujes, de Segarra. —Maig—Juny. T10.—C. lanugimosus Desr. Montcau, Montserrat, Castellfollit, Serra de Can Torra.—Juny. rir. —Verbascum Blattaria L. Sallent (Dr. Sallent), Vellvehí, vora "1 ríu Calders.—Juny— Juliol. 12. —V. Lychmtis L. Castellfullit, Serra de Can Torra.—Juliol. 113. —Veromica Persica Poir. Navarcles, S. Benet, Manresa, cap à S. Joan.—Febrer à Abril. 14.—V. precor All. Manresa, S. Joan de Vilatorrada, Castellfullit, Castelladras. També à Cardona.—Febrer—Mars—AÀbril. La V. montana L., se trova a Vidreras (A. Xiberta 1). 115.—Chenorrlunum flevuosum Lge. Castellfullit, roques de Coll de Gosem y Serra de Can Torra, Manresa, à Coll-baix.—Juliol. r16.—Digitalis lutea L. Calders, vessant de la riera de Matrabi, Montcau, abondant: Montserrat. —Juny—Juliol. La Odontites viscosa Rehb., y la O. longiflora NVebb., abonden INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 de rat ar aean i see aa cap 4 Montfalcó, S. Guim, Olujes, etc., de la Segarra. La segona també al Montcau. 117.—Euphrasia pectinata Teu. Entre Serrateix y Castelladral. —Juliol. 118.—Lamium incisum VV. Castell de Sallent (Dr. Sallent), Navàs, à les Iglesies, Mura.— Abril—Maig. El Phlomis Herba-venti L., à Montfalcó, S. Ramón, Olujes, etc. 119.—Lippia nodiflora Rich. Manresa, entre 'ls canyars del Pont nou. Accidental —Juny. 120.—Plantago media L. Montcau, Viver —Juliol. T21.—Statice salsugimosa P. Manresa: molt abondant cap à Coll-baix. També à Segarra, cap a Montíialcó.—A gost—Setembre. La Armeria Ruscinonensis Gird., à Massanet de la Selva (A. Xiberta 1). 122.—Primula officinalis L. Navarcles, entre els tres salts y S. Benet, Castellfullit, Sa de Can Torra, y Raurich, Mura, molt abondant.—Mars—AÀbril— Maig. 123.—Asterolinum stellatum LE. General en tota la comarca, pero poc abondant.—Àbril. 124.—Anagallis tenella L. Mura, al peu de la riera y aiguamolls, Calders, vora 1 riu, Guardiola, font del Calvet. — Juny—Juliol. y 125.—Myconia borraginea Lapey. Rocafort, al peu de la riera à uns 400 m., Mura, Montcau, Montserrat, Monistrol, ahont baixa fins à uns 150 m., al peu del Llobregat. —Maig—Juny. 126.—Orobanche Hedere Dub. Un sol exemplar, al Montcau.—Juliol. 127 —Globularia cordifolia L. Serrateix, Castefullit, à coll de Gosem.—Juny. r28.—Erica multiflora L. No citada pel Dr. Sallent, Mura, Rellinàs, Monistrol , Manresa , Castellfullit y llocs intermitjos, y en el meteix Plà de Bages, al Mal- vals (Manresa). Setembre—Octubre. 1290.—Campanula affinis R. Sch. 108 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Manresa, al gorc dels esparvers, Castellgalí, al gorc salat, Na- varcles, entre els tres salts y S. Benet, Talamanca, Mura, Monis- trol, Montserrat —Juny—Juliol. 130.—C. subpyrenaica Vimb. Manresa, gorc dels esparvers, Castellgalí, Castellfullit, Artés, Mura. —Juny—Juliol. 131.—Galium vernum Scop. Manresa, bosc del Suafia , Castellfullit.—Maig. 132.—Valeriana officinalis L. Mura, molt comú.—Juny— Juliol. 133.—S cabiosa maritima L. Manresa, Monistrol —Juny—Juliol, etc. 134.—S tehelina dubia L. Viladordis, les Marcetes , Rocafort, Fals. —Juny—Juliol. La Serratula tinctoria L., à Vidreras (A. Xibertal). 135.—Centaurea intybacea Lam. Manresa, à Coll-baix, abondanta.—Juliol—A gost. 136.—C. montana L., y Catalaunica Pau. Castelliuillit, Serra de Can Torra. La C. Coste VVR., à la Segarra, cap à S. Ramón. 137.—Senecio lvidus L. Dues vegades hem trovat en els sorrals del Cardoner aquesta especie, segurament accidental. 138.—Senecio Doria L. Manresa, Pont-nou.—Juny. 139.—Doromceum cordatum Lam. Montanyes de Mura.—Juliol. 140.—C hrysantemum segetum L. Rellinàs.—Maig. 4r —Inula Conisa DC. Manresa, Fals y Fonollosa, Segarra —A gost—Setembre. 142.—I. helemoides DC. Manresa, Pont de Vilomara, Mura, Castellfullit, y en gene- ral en tota la comarca.—Juliol. 143.—Lactuca tenerrima Pourr. Monistrol, Manresa, Castellfullit.— Juny—Juliol. 144.—L. muralis L. i Montanyes de Mura.—Juliol. 145.—Andryala integrifolia L. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IO9 Manresa. —Juliol. 146.—Urospermum picroides Derí. Manresà —Maig—Juny.: Manresa, Octubre de 1910. LA FACULTAD DE CIENCIAS NATURALES El NUESTRA UMIVERSIDAD por José M.27 Bofili Por fin se ha conseguido establecer la Facultad de Ciencias na- turales en la Universidad de Barcelona. Nuestra ciudad y Catalufia entera, cuyos hijos han demostrado siempre cierta predilección por las Ciencias naturales, estàn de en- horabuena y contaràn en lo sucesivo con un poderosisimo auxiliar. En mi discurso de recepción en la Real Academia de Ciencias y Artes, decia: "las corporaciones científicas debieran preocuparse por su parte de la formación y conservación de museos y bibliotecas idóneas y solicitar la fundación de laboratorios y estaciones agro- nómicas, con lo que, al ver la posibilidad de una futura recompensa 4 sus desvelos, se lograria establecer entre los estudiantes una co- rriente hacia esta clase de trabajos, hoy dia tan descuidados". Hay que confesar que el Estado ha colmado nuestros deseos , las Ciencias naturales, como todas las demàs, necesitan de centros docentes que sirvan de núcleos de atracción y expansión para el conocimiento teó- rico en las aulas y pràctico en los laboratorios, y sin esto, todos los trabajos resultan poco menos que estériles, muriendo con el indivi- duo las iniciativas privadas, buena prueba la tenemos en lo que aquí ha pasado, han habido buenos botànicos, geólogos y zoólogos que al desaparecer dejaron pocos alumnos que no han podido for- mar escuela, sin que haya valido la ensefianza de las pocas clases generales existentes que, por abarcar demasiado, no permitieron 4 los dignos profesores que las han desempefiado sacar gran provecho. Tengo la seguridad de que habràú en esta facultad muchos ma- triculados, pues los conocimientos que en ellas se adquieren son au- xiliares eficaces de la agricultura, que representa en nuestro país grandes intereses. En la Universidad hacía una porción de afios que se trabajaba IIO INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL para que el establecimiento de esta Facultad fuera un hecho, sin conseguir nada hasta que, por fin, gracias à los esfuerzos de los Dres. Giner de los Rios, O. de Buen y Rector de ia Universidad, intensamente secundados por D. Ignacio Bolívar, à cuyos esfuerzos é iniciativas se debe gran parte del programa actual en Espatia de las Ciencias naturales. Hace pocos dias fuí à visitar los laboratorios de esta sección en nuestra Universidad, y me causó honda satisfacción, que no puedo menos de hacer constar aquí, al ver la actividad y acierto con que el Dr. O. de Buen dirige las instalaciones y hace los preparativos para que las clases tengan el caràcter pràctico que les ha de ser peculiar. Los cursos que integra la Facultad de Ciencias naturales, son: T.€" afio. Complemento de Algebra, Química general, Mineralogia y Botànica y Zoología, 2.0 afio. Física general, Cristalografia, Geo- grafia y Geologia dinàmica y Técnica microgràfica é histologia ve- getal y animal, 3.8" ano. Organografia y Fisiologia vegetal, Orga- nografia y Fisiologia animal, Mineralogia descriptiva, Zoologia de animales inferiores y moluscos , 4.2 ano. Geologia geognóstica y es- tratigràfica, Fitografia ó botànica descriptiva, Zoografia de verte- brados y Zoografia de articulados. De ellos funcionan actualmente los del 1. y 2.2 afio, desempe- fiando actualmente el Complemento de àalgebra el Dr. E. Fontseré, la Química en general el Dr. Vila y Vendrell, la Mineralogia y Bo- tànica, Zoologia y Geografia y Geologia dinàmica el Dr. O. de Buen, la Cristalografia el Dr. Francisco Pardillo, auxiliar interno, y la Técnica microgràfica é Histologia animal y vegetal el Dr. Fernàn- dez Galiano. Sucesivamente se iràn nombrando auxiliares para las demàs asig- naturas, y A no tardar parece que tendràn lugar las respectivas opo- siciones para proveer todas las càtedras, es pues preciso prepararse con el tiempo que falta para poder tomar en ellas parte cuantos se consideren con aptitud suficiente. La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL sols se declara responsable de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlletí, deixant íntegra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 4. López Robert, impresor, Asalto, 63 . — Barcelona. ÍNDEX de fo contingut en el volum VII (segona època) del Butlfetí 1910 Pàgines Pàgines Del Miracle (Manresa). . . 50 ZOOLOGÍA DE SolSonarny Olius et 52 RMI RS De Sant Llorens dels Mo- runyS. As 53 Y 54 Exemplars que desapareixen . 20 DenVilamalat cn int cis 74 El Mus musculus a Alella. . 83 El Nyctinomus Cestonmúi a Neuróbters. Moya i 85 — De Mongat AA Ei. 26 Algunos Quididece de cs: De Balacucri 34 g careta dr EO SL a EES de RD: far iacl 45 y 36 De Mallorca . 40, 4F Y 44 RAqSS De Montserrat. . . EP Re 46 El Coelopeltis monspessula- Del Miracle arma i DE 47 nus al Prat de Llobregat . Ber Solsonart ce. DE SV 2 De Sant Llorens del Mo- 7 INSECTES CUVS tara CIÓ 54 Himenòpters. DeiNvalamala NI qae 74 Riecullits a Marrassa (0. 46 — De Guardiola y Bagú . . . 82 De Mallorca : 41 Y 45 al DS I Hemipbters. De Sant Llorens Gel. Mo- De Balaguer . . na 34 ya tel, Mece de 55. — Del Miracle (Montes) I Golcòpteis: De Sant Llorens dels Mo- : CUIYS o a EL 55 Recullits a Balaguer... . . 33 IDestarrasan Lena La le 36 — Lepidópters. Do Mallorca a: : 44 als Les Cicindelas falses 4 dé y 96 De Sa Pere Màrtir. . . . 5 Notes coleopterològiques . . 90 si SD Re i Ortópters. De Mallorca . . cuc h 45 Recullits a Balaguer. . . . 34 Del Miracle Manca Re 50 DE SESSIÓ 26 De Solsona Ous es ue 52 Pàgines De Sant Llorens dels Mo- OOyS OE ERC 55 Demvalamalave rs Se ee 74 Dipters. De Balaguer ee Le 34 CRUSTACIS Recullits a Tarragona . . . 83 MOLUSCS La Vitrina Penchinati, Hya- linia Blauneri, y HHalinia cellaria (Sinonimias 1 dis- persió geogràfica)... . II Notes sobre ideologia il tertancac tas care Noi) 20 BOTANICA Un cas d'anomalía vegetal. . 19 Verónicas de la sección Pen- tasepalees ce 28 Un bon bolet: 30 Notes sobre la dFlora is pal DESV o gres i A AS 99 GEOLOGÍA, MINERALOGIA Y PALEONTOLOGÍA El Silúrich superior a Vila- ic an Cabra es : 15 La. VVollastonita a Ga te 2 277 Fòssils de Camarasa . . . 31 Troballa geològica . . . 67 La Disodila de Castellar del Rauvesseció (ee at GaA 69 EXCURSIONS Al Tibidabo . . ca II A Sant Pere Marie: a OE 25 At Balaguer, 1 TO 32 Rierrassan tt Ra RN 35 Pàgines A Camarasa 37 A Mallorca . 38 A Montserrat . 45 Al Miracle (rec) 47 A. Solsona: i Olius Gi ab A Sant Llorens dels Morunys 53 A Vilamala. 3 i 55 A: Sant Sadurní de Nomes : 8I A Guardiola y Bagà. : 82 A Alella, Mallro maces i Mon- tornés. 83 OBITUARI Necrología de Mossén Norbert Font i Sagué . i 58 Memoria biogràfica de Mos- sén Norbert Font i Sagué . 61 Lo rusc orfan.. 66. Llista dels trevalls publicats per Mossén Font. i. Sagué, en el Butlletí 70 Mossén Font i Sagué, fig 71 VARIA La Facultat de: Ciencies Na-. turals a Barcelona. 109 SECCIÓ OFICIAL. Llista de Socis : r Sessió del 5 de Janer de seol 6: D) diorde Rebrens der 17: ) y. 3 de Mars: Lo). 25. D) DO rei ED 26 ) Du auce Mare 57 D) Na cdojuayis ps da, ) DIA de uloll Leon. 81 ) Del Octiemes cd e 85 D) y ag de Novembre) . 86 ) y or de Desembre ) . 80 IMPRESIÓ A PART Minerals de Catalunya, per D. Llorens Tomàs. TAULA GENBRAL Soers de LInstitució Catalana d'Historia Natural LS I Etude sur quelques espèces de Mollusques qui, du sous-centre hispa- nique, se sont répandues dans le sous-centre alpinue, par le Co- mandant Cazmon de er Re acta ei a ad Der eiiec Ds II De la presencia del silúric superior, en dues noves localitats catala- MES DER MOSS Cr NI ont Sa DUE One NE as 15 Un cas d'anomalía vegetal, per Llorens Garcias. — Lo Lo . I9 Notes sobre malacologiía subterrànea, per Joan Rosals .—.. . . ZO La VVollastonita a Catalunya, per Mossén M. Faura i Sans, pbre. 23127 Sobre Verónicas de la sección Pentasepalee Bth., por Carlos Pau . 28 Exemplars que desapareixen, per Lluis Soler t Puyol. ..—..—. . 20 Ui 9a botes ee Joc uo Coc a a ao aa 30 Mis excursiones entomológicas, durante el verano de 1909 (2 Julio a BENS osto), por else Pi EoncinoS INauaSs MS JE 321 74 Sessió extraordinaria del 31 de Maig, dedicada a l'ex-President de la lustitució Mossen Norbert Plont i Saguer se see: 58 Les Gicindeles Catalanes, per Ascenst Codina Lu. OO. 76 i 06 Notes coleopterológiques, II. Sobre'l Carabus rutilans i ses varietats Caltalamess pes E. Nemnemt Vert: : 90 Algunos Quirópteros de Cataluna, per Juan Els qe as Au. 02 Notes sobre la dFlora de Bages), per Pius Font Quer. .—. —. . 99 La Facultad de Ciencias Naturales en nuestra Universidad, por Josa Ve be a a ee re arc Non met DROÓ — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIR NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres Socis, y at- mesos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden consultar la Biblioteca y Museu. Butileti.—Cada mes surt el Butlieti de la Institució, menos — — los mesos de Juliol, Agost y Septembre. Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natu- ral s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas exiranyas ú la Institució, previa aprovació de la Junta. Titatjes à part: 50 exemplars 100 exemplars 8Í i- 4 planas — 5 ptas. 8 ptas. É B. 8 Di 8 Di 15 xy 8l 8-16.—, 15 5 25 9) Els pedidos deuràn ferse directament à la imprempta, carrer Conde del Asalto, 63. Toutés les communications et échanges doivent etre envo- yées au siège de la Société: — Paradis, 10, 4 2.', Barcelone EEpagee Cambis que fé l'Institució ab alires Sociefafs Academy of Sciences, Arts and Lettres.—Madison VVis (E. U. A.). Academia Gioenia di Science Naturali—Catania (Italia). American Museum of Natural History —Nevvr-Yorle (E. U. A.). Boston Society of Natural History —Boston (E. U. A.). ee GBroteria "—Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). — Butlletí del Diccionari de la llengua catalana —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. — Commissao do Serviço Geologico de Portugal.—Lisboa. Conchological Society of Great Britain and Irland.—Manchester. — Deutschen Entomologischen Gessellschafi.—Berlín (Alemanya). - El Colmenero Espafiol.—Barcelona. Entomological Society of Ontario—Ontario (Canadà). Entomologisie Tidsiriit. Entomologista Fòreningen in.—Stocleholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans. —Barcelona. — Institat de Zoologie de l Université de Montpeller. —(Fransa). — Institut Esyptien—Cairo (Egipte). Institut National Genevois.—Genève (Suissa). L pou que jeunes Naturaliste —P i Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. Aj Musee Oceanografique de Monaco —Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova—Genova (Italie I Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Unive S: Torino.—Torino (Italia). . Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos ts (Rep. A Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. —— Museo Nacional de San Salvador.—(Rep. de El ea Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). dl Museum d' Histoire Naturelle.—Paris (França). Naturae Novitates.—Berlín (Alemanya). i Polixena.—Viena (Austria). ps Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. — Roma. (tala es Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales.— Real Academia de Ciencias. Naturales. — Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural—Madrid. Reale Accademia dei Lincei.—Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural. —Valparaiso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico.—Mahó Medes Revista Montserratina —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaif.—Viena (Austria), R. Stazione di Entomologia Agraria, "Redia "—F lorencia (tat a, Smitheonian Institution. VV 'ashineton (RC 9. (é Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade scientifica de Sao Paulo.—Sao Paulo (Brasil. Società di Naturalisti—Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontològie et d' a Bruselas (Bélgica). Societé de Naturalites de Rievy (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Quest de la France. Na te Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude.—Carcasona (F ransa) — Societé Entomologique de Belgique—Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Sa a Societé Entomologique-du-Musee d'Histoire Naturelle. — : (Suissa). : Societé Enomologique Namuroise —Namur (Béigica). — Société Portugaise des Sciences Naturelles.—Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique—Bruselas. / Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy oi Sciences —Chicago (E. U. AJ. The Lloyd. Library. —Cincinati-Ohio (E. U. AJ. — United States Geological Survey —VVashington (E. U. A) United States National Museum. —Vashington (EU: a Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London. —Londres.. - A. ELópes Robert, Imbresor, Asalto, 63 .—Barcelona a - BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATORAL de BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'EOISTORIA NATURAL ANY VIII - (2.4 ÉPOCA) 1911 Vol. XI LOCAL SOECLLE CARRER DEL PARADÍS, 10, 2.01, 9,a BARCELONA Segona època. Any 8- Núm. 1 . L Janer de 1911 Ll Butlletí de la Institució Cataldis d'Historia Datutal m4 m8 a Nulla unguam inter fidem et rationem — A Ó: vera dissensio esse potest. 4 cal È Const. de Fid. cath. c. IV. i RE o SUMARI SECCIÓ OFICIAL. Sessió ordinaria del 5 de Janer de 1910. o COMUNICACIÓNS: Eugeni Ferrer y Dalmau. a. monogràfich sobre les Cicin- l deles catalanes. : cà) — Manel de Chia.—Aplech de noticias sobre 'ls moluschs de Car — lunya, y Catàlech provisional dels mateixos. EA LG. Pau. —Sobre plantas mallorquinas. er ge De A 4 RA t ee EL LA NE sota ls tg, as , I LOCAL SOCIAL V. 231558 Carrer del Paradis, núm. IO, pis LL, 2.0 sdlonai MUSCL BARCELONA AVIS Preguém als autors de trevalls destinats al Bat lletí que procurin seguir les indicacións seguents. — X 12 —Eseriurer'en lletra clara é inteligible, d'altre modo es impossible, malgrat tot lo cuidado dels encarregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense cap error d'imprempta. 2,4 o Dibuixar sobre paper ó cartulina ben Uancns ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d'un ters al menys més grans del tamany due ds de 4 OO tindrer el grabat. Li, 8.2 No eseriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sinó en un paper de — calcar que'l recubreixi. l 42 — Posar en forma de notes 4 baix de les planes les - — indicacions bibliogràfiques. l Ra 5.2. —Eseriurer en itúliques tots els noms téenichs en cl ati. / Xn Pr a v VI o DR) La È ga — qi A eds Us ee RS Ps SS ROSES ROAS Ordis, (RS dE ES É Da a EA a a 1 que dnstitució Catalana d'Historia Natural. CEde 1OC8€ Barcelona)o desitja 'l cambi de publicacións. EN Die ealnstitució Catalana d'Historia Natural. —Paradís, : 1057 Barcelona)o bittet um Gegensendungen. SR Re La dlnstitució Catalana d'Historia Natural. —(Paradis, 10 EA Barcelona), desea el cambio de publicaciones. i The elnstitució Catalana d'Historia Natural. — Paradís, 10, Barcelona) desires to exchange publications. Si aenl La elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradis, RO is Barcelona)o demande lé change. t CE La elnstitució Catalana d' Historia Natural L— Paradís, 10, Barcelona), chiede ricambio. qe ee BEREDETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.0 época Barcelona, Janer 1911 Any VII —Nún. 1 SECCIO OFICIAL CONCELL DIRECTIU . Joseph M.42 Bofill y Pichot, President. . Llorens Tomàs, Vts-President. Robert Ferré Gomis, Secretari general. . Joseph B. Duch y Ferré, Vis-Secretari primer. Joseph Gifreda Morros, Vis-Secretari segón. Lluis Soler y Pujol, Tresorer. Felip Ferrer y Vert, Bibliotecari. . Ignasi de Sagarra y de Castellarnau, Conservador del Museo. Joan Rosals y Corretjer, Conceller primer. . Emili Tarré y Tarré, Conceller segón. . Frederich VVynn y Ellis, Conceller tercer. . Emili Juncadella y Vidal-Ribas, Conceller quart. SJdococcceeocee CONCELL DE REDACCIÓ D. Joseph M.2 Bofill y Pichot, President —D.Manuel Llenas y Fernàndez, D. Joan Bta. d'Aguilar-Amat y Banús y D. Llorens Tomàs, Hocals.—D. Robert Ferré Gomis, Secretario del Concell di- rectiu. EX-PRESIDENTS D. Lluis Soler y Pujol, 1904.—D. Eugeni Ferrer y Dalmau, 1904. — Mossén Norbert Font y Sagué, Pbre., I905 y 1907. — 2 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL D. Joseph M.A Bofill y Pichot, 1906.—D. Emili Tarré y Varré, 1908.—D. Felip Ferrer y Vert, 1009.—D. Salvador Maluquer y Nicolau, 1910. Socis HONORARIS M. I. Sr. D. Jaume Almera y Comas, Pbre.—Sagristàns, I, 3.€, Barcelona.—Geologta. llm. Sr. Dr. D. Ignasi Bolívar y Urrutia.—Paseo Martínez Cam- pos, 17, Madrid.—Ortópters. Dr. D. Joan Cadevall y Diars.—Carrer de la Vall, Tarrasa (Bar- celona).—Botúnica. Dr. D. Manuel de Chía—Bruch, 69, pral., 2.8, Barcelona. —Ma- lacología y Prehistoria. Dr. D. Agustí M.4 Gibert. —Rambla de Sant Joan, 72, pral., Ta- rragona.—lIetiologia y Prehistoria. Rud. Mossèn Joseph Gelabert y Rincón, Pbre.—Llagostera ((Ge- rona). —Geologia. litre. Sr. Dr. D. Joaquim Gonsóles y Hidalgo —Fuentes, 9, 22, izquierda, Madrid.—Malacologia. R. P. Longinos Navús, S. J.—Colegi del Salvador, Zaragoza.— Neurópters. : R. P. Joseph Pantel, S. J.—Castel Gemert, per Helmond (Bra- bant septentrional) Holanda.—Anatomía dels insectes. Dr. D. Carles Pau.—Segorbe (Castellón).—Botúnica. llmo. Sr. D. Lluis M.2 Vidal y Carreras. —Diputació, 292, pral., Barcelona.—Geologia. Socis PROTECTORS Excma. Diputació Provincial de Barcelona. Excmo. Ajuntament Constitucional de Barcelona. Socis NUMERARIS (I) ADE AGUILAR-AMAT Y BANÚS, JOAN BTA.—Enginyer industrial. —Diputació, 273, 3.€5, 18, Barcelona.—Vertebrats y moluschs. ALEXANDRE Y CASES, MIQUEL.—LVrafalgar, 6, I.E, 1.8, Barce- lona.—Entomologia. ARDID DE ACHA, MANEL.—Paseo de Pamplona, 2, dupl.o, Za- ragoza. (4) Els que portan asterisch son socis fundadors. Q INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ARTIGAS Y CASTELLTORT, JosEPH M.2 Carme, 47, Barcelona. Química. ATENEO BARCELONÉS.—Barcelona. BARNOLA, S. J., Joaquim M.a—Colegi de Sto. Domingo, Orihue- la (Alicante). —Botúnica. BARRERA Y ARENAS, JACINTO.—Doctor en Ciencias. —Teyà (Bar- celona). —Ormtologia. CABRERA Y DíAZ, ANATAEL.—Doctor en Medicina. —Laguna de Tenerife (Canarias). —Himenópters. CAMPRUBÍ Y ALUMÓ, JOAN.—Pelayo, 52, I.E5, 1.8, Barcelona.— Geologia. DE CASANOVAS. DE PARRELLA RAMÓN. — Casp, 41, pral., Bar- celona. CASELLAS, PERE. Reus (Tarragona). Arquitecte. — Plassa de la Constitució, I, CODINA, ASENCI.—Mongat (Barcelona). —Entomologia. ÈCOMABELLA Y MALUQUER, JOAN.—Doctor en Farmacia.—Car- me, 23, Barcelona.—Entomologia. CONCABELLA, E. P., JosEPH.—Colegi de les Escoles Pies, Ma- taró (Barcelona). CORRETJER Y SAGRERA, MANEL.—Estudiant de Medicina.—Ron- dades St Pere 20, pral. Barcelona. CUBAS Y OLIVER, ENRICH.—Baixada de Cervantes, 2, entressol, 1.4, Barcelona. Cusí v XARPELL.—Estudiant de Medicina.—Jesús-Maria, 12, Barcelona.—Entomologia. DEGOLLADA, MANEL.—Llicenciat en Farmacia. — Concell de Cent, 314, entressol, Barcelona.—Botúnica. DELGADO y LAUGER, JoRDI.—Passeig de Colón, 3, Agencia de R. A. Ramos, Barcelona.—Mimneralogia. Ducu v FERRÉ, JosEPH BALTASAR.—ÈEstudiant de Medicina.— Rambla de Canaletas, 5, tercer, segona, Barcelona.—Mineralogía y Malacologia. DusMET Y ALONSO, JosEPH M .a—Doctor en Ciencias Natura- les —Plaza de Santa Cruz, 7, Madrid.—Himenópters. FABREGAS, ROSSENDO.—A dvocat.—Corts Catalanes, 583, 41, Bar- celona. FARRIOLS Y CENTENA, JosspPH.—Rambla de Sant Joseph, 25, 2.01, Barcelona. —Entomologia. - 4 . o INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL FAURA Y SANS, PBRE., MARÍAN.—Plassa d' En Comas, 2, Las Corts de Sarrià (Barcelona).—Geología. FERRÉ Gomis, ROBERT.—Estudiant de Medicina. —Fernando, 34, 2.07 18, Barcelona —Geologia y Malacologia. FERRER v DALMAU, EUGENI.—Enginyer industrial. —Sant Do- mingo, 20, Tarrassa (Barcelona). —Entomologia. FERRER v DALMAU, MIQUEL.—Comte del Assalt, 13, I.€t, Bar- celona. tFEERER v VERT, FELIP.—Comte del Assalt, 13, 1.8, Barce- lona. —Entomologia. FoLcH v GIRONA, JoAQUíM.—Santa Rosa, 15 y 17 (Quinta Ame- lia), Sarrià (Barcelona) —M'ineralogia. FoNr v QUER, Prus.—Llicenciat en Ciencies Químiques. —Man- resa (Barcelona).—Botúnica. FuENTE, PBRE., JosEPH M 3 pE LA.—Pozuelo de Calatrava (Ciu- dad-Real).—Coleópters. GALERA Y PLANAS, RAMÓN.—Corredor R. de Comers.—Templa- ris, 3, Barcelona. XGARCÍAS FONT, LLORENS.—Llicenciat en Farmacia.—Artà (Ma- llorca). —Botúnica y Entomologia. GRAS Y TARRÉ, SANTIAGO.—Estudiant de Medicina.—Sobradiel, Vic Barcelona: GIBERT Y MintLEt, MANEL.—Parelladas, 44, Sitges —Malaco- logia. GIFREDA Y MoRRos, JosepH.—Estudiant d' Enginyer industrial. —Ronda de Sant Antoni, 17, pral., Barcelona. —Mineralogia. GUITART, PBRE., JOSEPH. — Talamanca, 1, 2.8, 22, Manresa (Barcelona). JoRDA v PERELLÓ, G. JoAN—Convent de Sant Alfonso M.3 de Ligoria, Pollensa (Mallorca)). JUNCADELLA y VipAL-RiBAS, EMiLIL—Enginyer industrial. — Rambla de Catalunya, 26, Barcelona —Himenópters y Carabus. LLENAS y FERNAÀNDDEZ, MANEL.—Doctor en Farmacia. —Corts Catalanes, 453, pral., 2.4, Barcelona.—Botúnica. MAtrGA, PeRE. ANDREU. —Per Sitges, St. Pere de Ribes. — Botànica. MALUQUER Y MALUQUER, LLUIS —Doctor en Medicina.—Bala- guer (Lleyda). INSTITUCIÓ CATALANA B' HISTORIA NATURAL 5 MALUQUER Y NicoLAu, JoAQuíM.—Jaume I, 14, pral., Barcelo- na.—Entomologia. tMALUQUER Y NICOLAU, JosEPH.— Enginyer industrial.—Jau- me l, 14, pral., Barcelona.—Malacologia. tMALUQUER Y NICOLAU, SALVADOR.—Advocat.—Plassa de Sant Jaume, 2, 3.85, 2.8, Barcelona.— Le pidópters. MARCET, P. ADEODAT FRANCESCH, O. S. B.—Monestir de Mont- serrat (Barcelona)).—Botànica. MAS DE XAXARS Y PALET, JosEPH M.e—Enginyer industrial. —Princesa, 57, 2.1, Barcelona.—Coleópters. MATA, LAMBERT.—Vantarantana, 9, 1.85, Barcelona. NAVARRO Yy FERRÉ, MANEL.—EÈEstudiant de Medicina.—Junque- Bas no, 2.01, Barcelona. NOGUERA Y CASABOSCH, RAYMOND.—Llicenciat en Medicina y Cirugia.—Plassa dels Angels, 4, I.€, 2.8, Barcelona.—Geología. NovEs y UBACH, BONAVENTURA.—Sant Gervasi, 72, farmacia, Barcelona. —Mmeralogía. PALou, PBRE., JoAN.—Corts Catalanes, 665, pral., Barcelona. Parxor v JusERT, RAFEL.—Passeig de la Bonanova, 64, Bar- celona. RAGUÉ Y CAMPS, JOAN.—Gualba (Barcelona). RECTOR DEL COLEGI DEL SAGRAT CoR, RvD. P.—Lauria, 13, Barcelona. RorcGé, RAMÓN.—Llicenciat en Farmacia. — Prat de Llobregat (Barcelona). ROMANÍ Y GUERRA, AMADOR.—Capellades (Barcelona). Jctiolo- gia y Prehistoria. OO ROMANA y PUJÓ, Josepn M.2— Avinyó, 20, 2.9, Barcelona.— Lepidópters. RosSALS Y CORRETJER, JoaN.—Portaferrisa, 30, Barcelona. —Ma- lacologia y Geologia. DE SAGARRA Y DE CASTELLARNAU, IGNASI.—Mercaders, 33, I.T, Barcelona.—Lepidópters. DE SAGARRA Y DE CASTELLARNAU, XAVIER.—Mercaders, 33, I.T, Barcelona. —Ormtologia. DE SAMÀ, ANTONI.—Mas Bonavista, Calafell (Barcelona). —Ma- lacologia. SALVANY, JosspH.—Pelayo, 22, 1.8, 28, Barcelona. 6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL SERRADELL Y PLANELLA, BALTASAR.—Llicenciat en Medicina y Cirugía.—Sant Pau, 73, pral., 18, Barcelona.—Malacología y Geo- logia. SoL£ v PLA, JoAN.—Dr. en Medicina.—Ronda de Sant Pere, 6, principal, Barcelona.—Geología. XSOLER Y Pujon, LLurs.—Naturalista- Preparador.—Raurich, 16 y 18, Barcelona. SUBIRACHS Yy FIGUERAS, JAUME.—Brusi, 9, Barcelona.—Botú- mca. SUREDA, JosEPH.—Muntaner, 41, Barcelona. TomAs, LLORENS.—Clarís, 43, pral., Barcelona.—Geologia. Tous v BracGr, FRANCESCH.—Doctor en Medicina.—Manicomi de Santa Creu, Barcelona. VALLS v VENTURA, CAMIL.—Carrer de Santa Ana, 30, duplicat, Barcelona.—Geologta. VENTALLÓ Y VERGÉS, DoMINGO.—Llicenciat en Farmacia. —Plas- sa Nova, 3, farmacia, Barcelona. VINTRÓ Y CASALLACHS, JULI.—Plassa del Beat Oriol,6, entressol, Barcelona. —Geología. VVYNN v EnLis, FREDERICH.—Corts Catalanes, 630, pral., Bar- celona. —Geología. I DE XAMMAR, EDUART.—Bruch, 10, entressol, 22, Barcelona.— Botànica. XDE ZULUETA Y ESCOLANO, ANTONIO.—Alfonso XII, 73, Madrid. —Moluschs, Batracis y Reptils. SESSIÓ ORDINARIA DEL 5 DE JANER DE IQII Presidencia de D. Joseph M.2 Bofill El senyor Maluquer, president sortint, donà possessió de la Presidencia al elegit senyor Bofill, qui obre la sessió à les 21/40, ab assistencia dels socis senyors Sagarra (J.), Tomàs, Maluquer (S.), Ferrer y Vert, Serradell, Ferré Gomis, Soler, Aguilar-Amat, Duch, Llenas, Juncadella, Gifreda, VVynn. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 7 El senyor Secretari cessant llegeix l' acta de l' anterior, que es aprobada per unanimitat, ocupant seguidament la Secretaria el se- nyor Ferré Gomis. Donatius.—Se dona compte dels donatius rebuts desde l an- terior sessió. Son els seguents: Del Dr. BD: Earles Pau, un exemplar de d obra —lEas Carontas de Espafia ", de la que n' es autor el Dr. Eduart Reyes. Del Dr. D. Agustí M.2 Gibert, diferents espongiaris y moluschs procedents de Tarragona. De Dejesepn BE: Duch y Resré (varis exemplars de les se- gúentes especies fossils, procedentes de Montjuich, Conus subraris- triatus. var. majuscula, Purritella (Mesalia) cabrierensis, Venus plicata y Dentalium Michelotti. Y de D. Robert Ferré Gomis, Silex procedent de Capellades, Calcedonia en placas procedent de Montjuich y Carniola del trías, recullida à Sant Andreu de la Barca. S' accorda un vot de gracies pera "IS senyor donants. Balans de iQro.—El senyor Tresorer presenta el Balans de l'any anterior, que 's com segueix: Entrades: IStenCIa cn caixa al COmensane L'any 11622 Cobrar en concepte de cnotess dels socis: 732'— Cobrat pertitatjes apart deluButlleti ee: 69/40 Siubvencior deula Bxema Diputació ds 404'— Moral ei a An O2 Sortides : Per lloguer del pis. Racional PERO 240'— ERO PREMIS dC Con CU S LE a 300'— Bemlimpresiol deli Butlett DS RICS 559'75 EB CONCCSC SAS VoalbRES SaStos MENULS Le. I84/IO Enbresat ali tonsenyador del Museo ISo'— MOtalS ae ben aeiels INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Resúm: Motal d'entrades. 1,411 62 Total de sortides. 1,333 85 Encaixan se vat Tarda ra Admisió de socis. —ES rebutjada per vuit vots y sis abstencions la proposta de soci numerari que 4 favor del Dr. D. Pau d' Areny de Plandolit se presentà en la sessió passada. Comumicacions —El senyor Ferré Gomis llegeix un notable tre- ball que porta per titol " Sobre plantas mallorquinas ", del que ne "s autor el Dr. D. Carles Pau. —D. Ignasi de Sagarra y de Castellarnau llegeix à continua- ció la part del seu treball " Catàlech del Lepidópters de Catalunya ", corresponenta 4 la " Familia Licaenidae'". —Finalment, el senyor President proposa, y aixís s' accorda, que "1 Concell Directiu se reunexi normalment el dissaptes à les I9, y que 'lS senyor Gifreda, VVynn y Juncadella, prenguin posses- sió dels respectius càrrechs, pe IS que han sigut elegits, en la vi- nenta sessió de la Junta Directiva, ja que han estat impossibilitats de fer-ho avuy, per no cumplir encare els vuit díes reglamentaris de l' aprovación de la reforma dels Estatuts per l'Autoritat. Y sens mes s' aixeca la sessió à les 23. ASSAIG MONOGRAFICE SOBRE LES CICINDELES CATALANES PER EuçENI FERRER Y DALMAU La familia CICINDELIDAE, notable no sols per la hermosura de ses especies y per ses formes rares, sinó per sa vida plena d' acti- vitat y de rampinya, atrau tot seguit les mirades dels naturalistes y amateurs que estudien y admiren l'important ordre del ColeoPters. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 De les 8,000 especies que, poch més ó menys, té aquesta familia, sols se troven à Europa unes 60, que "ns representen tan sols dues sub-families: Cicindelinae y Megacephalinae. Aquesta representa- ció migrada encara ho resulta més si tením en compte que sols per- tanyen a dos genres: Cicindela y Megacephala, y que d' aquest de- rrer sols tenim una especie, la Megacephala (Tetracha) euphratica Latr., que se trova limitada aprop de Cartagena. Devem juntar à tot aixó el que les especies europeas no son pas les més hermoses de la familia, per venir en coneixement de la pobresa en Cicimdelidae de la regió paleartica. En contra d' aquesta pobresa de tipus específics y hem de posar la extraordinaria variabilitat de colors y formes que fa sortir un sens fi d' aberracions que son dignes d' estudi en sí y que compli- quen d' un modo gros la determinació exacta dels exemplars, fent plenament interesantes les ro especies catalanes, tema d' aquest as- saig. Un sol desitj espressarém al finalisar aquesta nota preliminar, y es de que serveixi als principiants de ajuda en llurs estudis, y als naturalistes catalans d' exemple per fer lo mateix am altres families. CICINDELINAE GENRE CICINDELA LIN. Systema Naturae, ed. X (1758) 407. Synonimia.—Cvlindera, VVestivood, Mag. Zool. Bot. I 251 Chaetostyla, Gauglbauer, Die Ràfer von Mitteleuropa Tarses de 5 articles, 3 parells de palpes, tibies anterior no es- cotades, mandíbules am una dent articulada en la punta llur. CAP.—Labrum ó llavi superior d' ordinari blanch, à voltes fosch (C. sylvatica L. y algunes aberracions) truncat anteriorment (1) amb una punta (2) ó carenat al mitj (3) presentant sempre fosetes pilí- feres en sa vorada anterior. (Lam. HI, figs. I, 2 y 3). EpPiSTomUuM.—Truncat anteriorment y més ó menys pelós. MANDÍBULES.—Son d' ordinari blanques en llur base, metàliques IO INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ó negres en sa punta y qualques vegades completament fosques. (Làm. IL, fig. 4). MAXILES Y PALPES.—Son sempre vellosos, aquestos derrers te- nen llampí llur derrer article qui es metàlich ó fosch fins en aque- lles que el reste es clar. FRONT.—Es més ó menys vellós, molt sovint estriat longitudi- nalment ó arrugat, presentant à voltes, junt als ulls, unes fosetes més ó menys overtes. I GALTE.—Amb estríes longitudinals y paraleles. ANTENES.—Llargas y fines, lo primer article es més groxut que els altres, els 4 primers més ó menys vellosos, en la seguent dispo- sició: el primer presenta sempre en son estrém superior algunes fosetes y pels llarchs, el segon es sempre llampí, el tercer y cuart amb alguns pels, no pas gaires. (Lam. HI, fig. 5). A vegades el primer presente d mes dels dits pels, altra pelositat, denominantlos allevors vellosos. Els derrers articles no son metàlics, estant recoverts de pelussa fina y espessa. Els palpes tenen quatre articles distints, essent els llavials més llarchs que "ls maxilars: els dos primers articles d' aquestos derrers son molt curts, el tercer cilindrich y el derrer es més llarch que Is altres y lleugerament engruxit cap à son extrem. Els palpes llavials tenen el primer article curt, el segón llarch y 'l derrer més curt que '1 primer y segón. El cap pot esser més 6 menys pilós, podentse presentar aquesta ornamentación irregular y regular, la primera presenta vellositats al front, vértice, etc., la segona consisteix, en nostra terra Ó bé en pels divergents à la base de les antenes (C. lunulata Fab.) ó en una corona post ocular, formada per una nota de pels blanchs (C. fle- ruosals (Eam. Ho nos 6) (am. Ene 7): PRONOTUM.—Es molt més estret que Is élitres, trapecial, carrat, rectangular ó transvers, Ó bé cordiforme, y algunes vegades cónich, 6 sía mes ample en la base que junt al cap. Presenta dos solchs transversos, un junt à la base y altre junt al coll y un altre longitudinal, quedant la superficie dividida en quatre regions: coll, base y dos lóbuls. (Lam. HI, fig. 8). La separació del pronotum de les episternes es molt marcada, essent aquestes més Óó menys arrugades Ó estriades convergentment cap els trocanters. MESOTORAX.—Presenta en les parts laterals un solch profond, en INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL II sa part posterior es més fí encut la separación del metatorax, difícil d' apreciar per causa de la pilositat espesa que cubreix abdós. ABDOMEN.—La part central es més llisa y menys pilosa que les laterals, y à n' ella nos referirém al dir abdomen vellós, llampí, lis ó puntejat. El derrer segment es esuotat en los d'. Algúns segments presenten en sa vorada fosetes pilíferes. (Lam. HI, fig. 9). ELITRES.— Pera l'estudi d' aquesta part els hem de suposar di- vidits en tres parts: base, disch y apex, que junt am la sutura, vo- rada, apice (estrém de la sutura) y húmerus (base de la vorada) for- men la topografia del élitre. Els elitres son variables per sa forma, coloració, esculptura y adornos. La forma pot ser ovalada, si l ample en el disch es major que en la basa: Paralela, si es d' igual ample 4 la base que al disch. La forma del apex pot esser aguda si acaba l' àpice punxegut ó obtús si es arrodonit. La coloración y les taques depenen de la punctuació. Tot l' élitre es puntejat ó granulat menys en les taques que son llises y transpa- rentes, ó menys opaques que "1 reste del élitre. El fondo es d' un color y la puntuación es sempre d' un altre, per lo que la coloració total dependrà del predomini del color del fondo ó del de la pun- tuació. Aquesta es generalment més forta junt 4 la base y sutura, pre- sentant, en les especies catalanes, tot lo més alguns pels dispersos. Per la coloració se formen les variacións segientes. viridis que la indicarem per V coloració verde viridíssima id. id. VO id. vert fort cerulescens id. id. Ci id. blavenca cerulea id. id. CE id. blava rubescens id. id. r id. rojenca rubra id. id. rr id. roixa nigrescens id. id. n id. negrosa nigra id. id. nn id. megra Les taques ó dibuixos se presenten blanchs sobre la coloració del Elitre, podent esser de tres classes. PUNTS, arrodonits ó poligonals, essen ses dos dimensions princi- pals aproximadament iguals. 12 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL FAIXES Ó bandes, allargades y més ó menys anguloses. LUNULES, son faixes corves. Les especies catalanes presenten d' ordinari les taques seguents: Regió basal ó base: Un punt humeral v un altre aprop la vorada, 6 bé, una banda 6 lúnula longitudinal. (Lam. LI, figs. 11 y 12). Regió discal: un punt al mitj del disch y un altre aprop la vo- rada, Ó bé una banda transversa. Regió apical: un primer punt junt la vorada y un altre al àpice, 6 bé una lúnula, seguint la vorada. En alguna especie se presenten ademés punts suplementaris p. e. C. flevuosa ne presenta tres, dos d' ells a y b aprop V escutell y I tercer al entrar en la part discal aprop la sutura c, denominantlos: primer escutellar, según escutellar y sutural. La C. littoralis presenta altres dos al disch, denominantse c ter- cer discal, d quart discal, pera distingirlo del a y D, que ls dirém primer y segón discals. Les variacións per modificació de taques, les podém classificar en, Variación per soldadura : (Continuarà) APLECA DE NOTICIAS SOBRE LS MOLUSCIS DE CATALUNYA p cafalech provisional dels mafeixos Manel de Cnía Aplegar en breus pàginas las nombrosas noticias, fins avuy pu- blicadas, relativas 4 els Moluschs marins de Catalunya, es el mo- dest objecte d' aquest Bo: traball. En la seva redacció m' ha guiat solsament el desitx de simplificar lo més posible la tasca d' els que en nostro pais se dedican al conreu de la Malacología. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 13 Si he acertat ó no à cumplir mon propósit, ho deixo à la con- sideració d' els experts. Barcelona 30 de Juny de 1909. LLISTA DE LAS OBRAS QUE CONTENEN INDICACIÓNS SOBRE LA FAUNA MALACOLÓGICA MARINA DE CATALUNYA 1779. CANALS Yy MaRTí (J. P.).—Memoria sobre la púrpura de los antiguos, Madrid. 1828. MICHAUD (A. L. G.).—Description de plusieurs espèces de coquilles vivantes de la Mediterranée, in: Bull. Soc. Linn. Bord. PBordeaux. 1832-1835. BouBÉE. — Bulletin d' histoire naturelle de France pour servir à la statistique et à la geographie naturelle de cette contrée. París. 1838. PorrEzZ (V. L. V.) et MICHAUD (A. L. G.).—Galerie des mollusques, ou catalogue mèthodique, descriptif et raisonné des mo- lusques et coquilles du Museum de Douai. París, 1838-1844. 1839. ANTON (H. E.).—Verzeichniss der Conchylien vvelche sich in der Sammlung. Halle. 1852. RECLUZ (M. C.).—Des Natices propes aux cóòtes de la France continentale, in: Jour. de Conchyl. París. 1854. LACAZE-DUTHIERS (M. M.).—Recherches sur les organes genitaux des acéphales lamellibranches, in: Ann. scien. nat. París. 1867. JEFFREYS (S. G.)—British Conchology, or an account of the mollusca vvhich novv inhabitat the British isles and the suroun- ding seas. London, 1862-1869. 1867. HipALGO (J. G.).—Catalogue des mollusques testacés ma- rins des cótes de l' Espagne et des iles Baleares, in.: Jour de Con- cnyl. París. 1868. VVEINRAUFF (H. C.).—Die Conchylien des Mittelmeeres ihre geograpische und geologische Verbretung. Cassel. i4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1870. VVEINRAUFF (H. C.).—Supplemento alle Cochiglie del Mediterraneo: in. : Bull. malac. ital. Pisa. 1870. GRAELLS (M. P.).—Exploración científica de las costas del departamento marítimo del Ferrol, verificada de orden del Almi- rantazgo en el verano de 1869. Madrid. 1870. ARADAS (A.) v BENorsT (L.).—Conchigliologia viventi ma- rina della Sicilia e della isola che la circundano. Catania. 1870-1890. HIDALGO (J. G.). —Moluscos marinos de Espafia, Por- tugal y las Baleares. Madrid. 1871. Nysr (H. P.).—Tableau synoptique et sinonymique des espèces vivantes et fossiles du genre Scalaria décrites par auteurs, avec l'indication des pays de provenance ainsi que des depóòts dans lesquels les espèces fossiles ont été recueilles. Bruselas. 1873. PAETEL (FR.). — Catalog der Conchylien-Sammlung. Berlin. 1878. RUSTER v RoBELT.—In: Neue reichvermehrte Ausgabe des Systematischen Conchylien-Cabinets von Martini und Chem- nitz. Núrnberg, 1841-1890. 1879. JEFFREYS (J. G.).—On the Mollussca procured during the Lightuing ad Porcupine expeditions 1868-1870. London. 1879. MARTORELL Y PENA.—Apuntes arqueológicos. Barcelona. 1879. FONTANNES (F.)—Les invertebres du bassin tertiare du Sud-Est de la France. Lyon y París. 1879-1890. TRYON (G. VV.).—Mannual of Conchology structural and systematic vvith illustrations of the species. Philadelphia. 18981. VVEINRAUFF. — In: Neue reichvermehrtz Ausgabe etc. Núrnberg, 1841-1890. 1882. DUNRER.—In.: Neue reichvermehrtz Ausgabe etc. Núrn- berg, 1841-1890. 1882-1890. BUCQUOY (E.), DAUTZENBERG (PH.) Y DoLLFUS (G.). —Les Mollusques marins du Roussillon. París. 1884. VVEINRAUFF. — In: Neue reschvermehrtz Ausgabe, etc. Núrnberg, 1841-1890. 1884. GRASSET (J. P. A.)—lIndex testaceorum viventium que in collectione J. P. Grasset extant. Alger. 1884.—Bulletin de la Société malacologique de France. París. 1887-1888. MONTEROSATO (J. A. di) —Molluschi del porto de Palermo, specie é varietà. Palermo. T888.—Catàlogo de la colección Conchiológica que fué de don INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I5 Francisco Martorell y Pefia, existente en el Museo Martorell de Barcelona. Barcelona. 1883. —RogBELT (VV.)).—lIconographie der seholentragenden eu- ropàischen Meeresconchvlien. Cassel, 1883-1887. 1889. SALVANA (J. M.).—Catàlogo de Moluscos marinos, terres- tres y de agua dulce de Mataró. Barcelona. 1889. MONTEROSATO (M. DE). — Coquilles marines marocaines: in.: Jour. Conchyl. París. 1889-1890. CARUS (S. V.). — Prodomus faunae Mediterraneae, Stuttgart, 1889. 1890. BOFILL (A.).—Contributions à4 la faune malacologique Gerona), in.: Cron. cient. Barc. Barcelona. 1890. LoCARD (A.). — Contributions à la faune nalacologique irançaise.—Coquilles marines vivantes décrites per Michaud. París. 1890 (en publicación) HipALGo (J. G.).—Obras malacológicas. ante, Mems R. Acad. Cienc. Ex. Pis. y Nat. Madrid: I8QI. ALMERA (J.) y Bori (A.).—Ojeada sobre el pasado y presente de las Costas de Garraf (Barcelona), in: Cron. cient. Barc. Barcelona. 1892. MONTEROSATO (M. pE).—Nota intorno ai Pectunculus del mari d'Europa. Palermo 2 1892. GIRARD (A. A.).—Notice su les céphalopodes des cótes de l Espagne. Madrid. 1896. ELERA (C. pE).—Catàlogo sistemàtico de la fauna de Fili- pinas conocida hasta el presente y à la vez el de la colección zooló- gica del Museo de PP. Dominicos del Colegio-Universidad de Santo Tomàs de Manila. Manila. I90I. MALUQUER (J.).—Nota sobre 1 Murex erinaceus, Linne, in.: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 1003. MALUQUER (J.). —Moluscos marinos de Llansà (Cataluna) , in.: Bol. Soc. es. Hist. Nat. Madrid. 1003. ZULUETA (A. pE).—Contribution à la faune malacologique maritime de Vilasar de Mar (province de Barcelone, Espagne), im.: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 1004. MALUQUER (J.).—Alguns moluschs marins del Masnou, in.: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. I004.—ZULUETA (A. pDE).—Excursió à la desembocadura del Llobregat: in.: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 1906-1907. HiDALGO (J. G.).—Monografia de las especies vi- IÓ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL vientes del género Cypraea, in.: Mem. R. Acad. Cienc. Ex. Fís. y Nat.—Madrid. 1907. Tomàs (L.)—Excursió à Rosas, Cadaqués y Cap de Creus, in.: Butil. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. 1909. TomMAS (L.).—Moluschs marins de Catalunya, in.: Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. Barcelona. (Continuaró) SOBRE PLANTAS MALLORQUINAS POR C. PAU Mis amigos, los Hermanos Sennen y Elías, han tenido la bondad de comunicarme unas cuantas plantas, recogidas en las cercanías de Sóller, ó en su jurisdiceción, por el hermano Bianor. De número reducido , pero, curiosísimas casi todas, como, sin citar las propias de ésas (Thymus Reichardu Pers., Cephalaria balearica Coss., Scu- telaria balearica Barceló, Brassica balearica Pers., Hypericum Cam- bessedessii Coss.) islas, por no admitir discusión, lo demostrarà la siguiente relación. r—RANUNCULUS VVEYLERI Marés cat. rais. p. 5, tab. I (1880). R. Marschlinsú Steudel. nomencl. bot. (1840). Planta que hasta el dia se la tenía localizada en la isla de Cór- cega y que en las Baleares igualmente se presenta bajo dos formas. longipetalum, 8-QUM espatulado el pétalo, largamente cuneiforme la base: minoripetalum, 40" elíptico apenas cuneado en la base. Ambas formas traen el dorso petalóideo violàceo (en estado seco) muy nerviados, nerviación paralela, longitudinal y con los nervios, alguno que otro, bifurcado en su tercio alto. Burnat y Barbey (Notes sur un voyage bot. dans les isles Balea- res, pp. 12 y 13) le suponen extrictamente parecido al R. Balbisú Mor., ranúnculo de diversa sección. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 Estos dos autores (nota p. 13) censuran el dibujo de los carpe- los de la estampa citada de Marés, pero, afiaden: "excellente du reste". No veo tal excelencia, ni creo que tampoco creerà en ella el botànico francés que propuso bajo R. Doerflerianus esta misma especiel, flàndose del dibujo de las hojas, en donde dominan las del lóbulo central largamente estipiteo, cuando en la natura acontece de opuesto modo. 2.—DELPHINIUM PICTUM VVilld. La longitud del espolón corolino, que he visto en la muestra co- municada, pertenece realmente al pictum YV., pero, las hojas no co- rresponden à mis ejemplares sardos. 3.—VioLAa DEHNHARDTI Ten. V. ambigua Barceló Fl. Bal. 53. V. Barceloi Nyman. Los sefiores Burnat y Barbey (I. c.) no se atrevieron à dar su parecer, por no poseer màs que una muestra. 4.—VIOLA ODORATA Var. INODORA Camb. V. maderensis Love. V. stolomfera Rodriguez (1878). V. Jauvertiana Marés (1880). Burnat y Barbey la creyeron muy parecida à la V. hirta. 5. —ARENARIA TENUIOR (Merle. et Roc) Gúrle var. BALEARICA Sennen et Pau. A tipo sepalis longioribus, cuspidato-aristatis, capsulia brevior tuberculis dorsalibus seminum longioribus differt. Arenaria serpyllifolia Cambess., VVillls., Barceló (p. p.2) proba- blemente , pues no indicaron la 4. leptoclados. 6. RHAMNUS ALATERNUS L. 4. LATIFOLIUS Camb enum. 230. Esta variedad (rarísima, según el hermano Bianor) no la cita Barceló y sí Marés. 7—RH. LYCIOIDES L. var. BALEARICUM Sennen et Pau. Rh. lycioides Barceló fi. balear. 99 (p. p.). Prostratus, folia parva 701, floribus minoribus. Barceló, 1. c., conoció esta variedad, pues dice: "En las regiones elevadas y estériles, forma un matorral denso, achaparrado y ten- dido por tierra, con los ramos muy cortos, duros y espinosísimos'". —A esta forma nos referimos. S.—A HAMANTA 2 BALEARICA Sennen et Pau. 183 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Folia ut in Laserfitio angustissimo VVilld., umbella 28-radiata, basilar foemina. Planta algo pasada, pero curiosisima. 9.—LiGusricuMm HUuTERI Porta. Alt. 30 cm., caulis ramosus, folis tripinnatiscetis, pinnulis par- vulis obato-cuneatis et mucronatis , umbellis oligophyllis, umbellulis phyllis subulatis: fructu subgloboso, stylis divaricatis, stylopodio triplo longioribus. IO—LINARIA HEPATICEPHOLIA DC., var. MAJORICA Sennen et Pau. Folia màxima 527 latit. TI.—lLINARIA CERUGINEA (Gonan) Loscos et Pardo var. PRUI- NOSA Sennen et Pau. L. melanantha Barceló A. bal. 340. L. tristis Marés cat. rais. 205. Valde glauca, corollis palidioribus. TI1.—LINARIA ORIGANIFOLIA (L.) var. RODRIGUEZI (Porta) Sen- nen et Pau. L. Rodrigueeiú Porta Nuovo gurn. bot. ital. XIX, n.o 4, p. 313 (1887). L. origamifolia Marés cat. rais. p. 206: Barceló n.o 860. L... Rodriguez escurs. bot. p. 21, Barceló fi. bal. 342, n.. 861. 12. —ERINUS ALPINUS L. var. HISPANICUS Pers. Sp. E. alpinus Barceló, Marés et auct. bal. (non L.). 13.—OROBANCHE (Phaelipea) BALEARICA Sennen et Pau. Corolla tubulosa suberecta dorso vix curvato, staminibus supra 3 ini. insertis. Aifinis O. Mutelli: alitu O. hederae. I4.—MENTHA ROTUNDIFOLIA L. var. BALEARICA (VVillle. 2) Sen- nen et Pau. Apenas difiere del tipo màs que por sus hojas angostas. Poseo, de Segorbe, una forma muy parecida. La muestra de Menorca no la tengo. I5.—STACHYS LUSITANICA Brot. var. BALEARICA Sennen et Pau. St. germanica auct. balear. Calycum dentes latiores breviter spinosi. I6.—TEUCRIUM CAPITATUM L. var MAJORAMA (P.) S. et P. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 19 La planta de Ibiza es màs gracil. 17.—T. Porrum L. var. ACHAEMINIS (Schreb) Sennen et Pau. T. Polium L. var. pulverulentum Barceló fl. bot. 375. T. Polium L. var. purpurascens Rodr. florula p. 107, Marés, Gal tals. 229. La planta de Mallorca difiere de la menorquina por las hojas un poquito mayores. 18.—ARISTOLOCHIA BIANORII Sennen et Pau. Radix fibrosalridico capillaribus, folia ovata obtusa, floribus axi- laribus solitariis 35-40 cm., ligula oblonga tubo longitudine. A. Pistolocie aifinis, sed distinctissima. I9.—ASPIDIUM PALLIDUM Sl. var. BALEARICUM S. et P.. Frondes lamina triangulari. 20.—ASPLENIUM VALENTINUM Pau, actas soc. esp. de Hist. nat. XXIII, p. 174 (1895). Se supone híbrido (fontanumX Petrarchae jen el sitio citado, pero quizàs no lo sea. Es idéntico à la muestra valenciana de la Sierra de Ondara: y según sospecho, debe ser abundante en las in- mediaciones de Sóller. La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL sols se declara responsable de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlietí, deixant integra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. d. López Robert, impresor, Asalto, 63 . — Barcelona. als et : CATALANA D'HISTORIA NRTORAL l Socis numeraris. LEigcuen ser presentats per tres Socis, y at- o mesos en sessió. Pagan deu pessetas l'any (que poden fer efectivas 8 D. Lluis Soler, Raurich, O, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, 'Raurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden consultar la Biblioteca y Museu. Butlleti.—Cada mes surt el Butlletí de la Institució, menos — los mesos de Juliol, Agost y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natu- ral s'insertaràn gratis, encare que siguin de personas CO IADIes úla Institució, previa aprovació de la Junta. Tiratjes à pu fel 50 exemplars 100 exemplars 3Í 1- A us Cen 5 ptas. 8 ptas. E 5- 8 d : 8 x 15 y Els us OB ii Els pedidos deuràn ferse directament a la imprempta, carrer Conde del Dei 63. È Es les communications et: échanges doivent étre envo- o yées au siège de la Société: i 10, 1." 2., Barcelone (Espagne) Cambis qe fé. l'Instifució ab alires Socielais Academy of Sciences, Arts and Lettres. —Madison VVis (E. UN, — Academia Gioenia di Science Naturali.—Catania (Italia). l 2 American Museum of Natural History. —Nevy- Yorle (E. U. A ou Boston Society of Natural History —Boston (E. U. A.). $ Broteria "—Revista Sciencias Naturaes.—Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma de Mallorca. XX Centre Excursionista de Catalunya. —PBarcelona. — Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. —Conchological Society of Great Britain and Irland.—Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol.—Barcelona. - Entomological Society of Ontario—Ontario (Canadà). de pal Ee. Tidshriit. Entomologista Fóreningen i in.—Stociholm uecia de b Estudis Universitaris a Pl — Barcelona. Institut de Zoologie de l Université de pels —(Fransa). Institut Egyptien—Cairo (Egipte). re : Institut National Genevois.—Genève (Suissa). es Institut duri le de l'Université de Jurgen: Be a R ussi). Institut Geologique de México. —México. ogi PE CE La Feuille des jeunes Naturalistes. —París.— SER Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. Ri Dr Musee Oceanografique de Monaco.—Monaco. ua Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (cia Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino.—Torino (Malla cs A — Museo Nacional de Buenos Aires. —Btenos Ri s (Rep. Arg). - Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador.—(Rep. de El Salyador)., Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d' Histoire Naturelle.—París (F sa Naturae Novitates—Berlín (Alemanya). Ga Polixena—Viena (Austria). I EPS Pontificia Accademia dei Nuovi ei — Romà (Italia). qu Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. — Madrid. Real Academia de Ciencias Naturales —Barcelona. ———— Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. Reale Accademia dei Lincei.—Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural. cio Cal Revista de Menorca, del Ateneo Científico—Mahó Àlenorea). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. — R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.—Viena Cl R. Stazione di Entomologia Agraria, CRedia". —Florencia (Italia). Smithsonian Institution. Vashineton (EU AJ NI Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Zaragoza. dg i Sociedade scientifica de Sao Paulo.—Sao Paulo (a Società di Naturalisti—Nàpoles. —— 3 Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie el d'Hydrologie— OO Bruselas (Bélgica). i Reg Societé de Naturalites de Rievv. (Russia). Mega Societé des Sciences Naturelles de l'Quest de la Prance IN Societé d' Etudes scientifiques de l'Aude. —Carcasona Gen Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. I l — Societé Entomologique de France —Pariís. —— as Societé Entomologique- -du-Musee d' Histoire. Naturelle. — Berna (Suissa). L Societé Enomologique Namuroise. ES men Société Portugaise des Sciences Naturelles.—Lisboa. — Societé Royale de Botanique de Belgique. — Bruselas. La Societé Royale Malacologique de Belgique. —Bruselas. /—— The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U A). 4 he Lloyd Library —Cincinati-Ohio (E. U. A.). LS United States Geological Survey.—MVashington (E. i ) United States National Museun. —Vashington qe Ll o RE Université de Upsala (Suecia). Zoological a of London. —Londres, A. Lópes Robert, Imbvesor, catió 43 —Barcelons pu ge ba - Febrer-Nars de 1911 Butlletí de la — Institució Catalana d' Historia Natural 6 Sg68 . Nulla unquam inter fidem et rationem Fyera dissensio esseipotest. Const. de Fid. cath. c. I y. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria del 1 de Febrer de 1911. Eugeni Ferrer y Dalmau. SS monogrúfich sobre les Cicindeles catalanes. Manel de Chia.—Aplech de noticias obre. Moluschs de Catalunya y catalech provisional dels mateixos. Jgnasi de Sagarra y de Castellarnau. — Contribució à un Catàlech dels lepidópters. —Familia Lycaenidae. NOTES BIBLIOGRÀFIQUES. i ei LOCAL SOCIAL da) Carrer del Paradís, núm. 10, pis 1.5, 9. BARCELONA Ll Preguém àls autors de trevalls destinats al Butlle tí que procurin seguir les indicacións segiients: ú 1.2 Eseriurer en lletra clara é inteligible, d'altre mo- do es impossible, malgrat tot lo cuidado dels en- carregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense cap error d' imprempta. qi. Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ah tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un: ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. No eseriurer res ni posar cap lletra, número, ete. — sobre dibuix original sino en un paper de calear que "1 recubreixi. Posar en forma de notes à baix de les planes. les indicacions bibliogràfiques. : Eseriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. 3 NOTA.-BEMERMXHUNG La alnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcclos Ed ——ma)s desitja 1 cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo. na)o bittet um Gegensendungen. hi La elnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na)y desea el cambio de publicaciones. The alnstitució Catalana de Historia Natural. rea 10, Barce- a lona)s desires to exchange publications. . La dnstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelos , na) demande l' échange. L La dinstitució Catalana de pela Natural. —(Paradís, 10, Barcelo— na)y chiede ricambio. BURE LETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2 hos época Barcelona, Febrer-Mars 1911 Any VIII —Núm. 2-3 SECCIO OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DEL I DE FEBRER DE IQII Presidencia de D. Joseph M.2 Bofill El senyor president obre la sessió à les 21/50, ab assistencia dels socis senyors: Maluquer (S.), Ferrer y Vert, Soler, Rosals, Ferrer Dalmau (M.), Serradell, Gifreda, Duch y Ferré Gomis. El Secretari llegeix l'acta de l'anterior, que 's aprobada ab una adició que fa el senyor Bofill en el sentit de que, en el parla- mente de gracies, que pronuncià per harber-lo elevat novament à la presidencia, va parlar ab elogi de la Junta anterior, que trevallà pe "1 progrés de l' Institució millorant totes les seccions, tant del Museo com de la Biblioteca. Se dona compte de diferents accorts presos pe 1 Concell Di- rectiu en les seves reunions del passat mes, y sobre un d' ells el president contesta à una observació del senyor Maluquer, que ab la denominació de Socis Numeraris-Protectors, que son avuy don Emili Tarré y D. Joseph M.2 Bofill, no 's vol vulnerar per res els Estatuts, ja que sols implica la cuota de 60 pesetas anyals. Donatius.—Se dona compte de 'Is segúents donatius: Un busó ab la inscripció de la Societat, donatiu de D. Joseph María Bofill. Pera 1 Museu: Dotze capses ab insectes, donatiu de D. Manel Llenas. Pera la Biblioteca: 22 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL "Nuevos métodos preparación de medicamentos opoteràpicos", donatiu de D. Antoni Novellas. "Nostres besties. El Gripau", donatiu de D. Emili Tarré. Le Thrixion Halidayanum Rond", donatiu de D. Joseph Pan- Gar S. JE Propostes de soci.—Els senyor Bofill, Soler y Ferré Gomis, proposen per soci numerari à D. Arturo Bofill y Poch, que resideix à Barcelona, al carrer de Provensa, 256, 3.5, 22, y que 's dedica especialment als estudis malacologichs y paleontologichs. El senyor Ferrer Vert, Soler y Ferrer Dalmau (M.), proposen per soci numerari à D. Adolf Fournier y Cuadros, que resideix dr Barcelona, alscamersde (Corts 042: El senyor President diu que, conforme à4 una costum establerta en la Institució, quedan les propostes de socis, en la tauleta fins 2 la próxima sessió, pera ser votades. Comumcacions—El Sr. Serradell llegeix un notable treball tito- lat: "Nota sobre el "Murex brandaris" L. y les seves varietats", presentant al ensemps diversos exemplar de dita especie, pera co- rroborar les afirmacions que fa en dit treball. —A continuació el senyor Bofill descriu varis himenópters del genero v Sirexi, entre ells el veSM Gras ee el iS i encens uns y el "S. Spectrum" L., que tenen per nosaltres gran interés per esser especies trobades à Catalunya, y particularment la darrera, que 's nova pera la fauna entomológica espanyola y que fou cassada à Collsacabra. Acaba la seva peroració ab un estudi biologich de tes larves de dit género y de sos parassits, que son principalment ich- neumónits del género " Ephialtes". i El senyor president aixeca la sessió à les 23. Nota. Per un descuit lamentabilissim y del cual l'encarregat d' aquest But- lletí demana indulgencia, en la llista de socis publicada en el número anterior y faltan els Socis Srs. D. Joseph M. Bofill y Pichot, Dr. en Medicina, Aragó, 281, principal y D. Emili Tarré y Tarré, Sobradiel, 4, pral., abdos socis numeraris-pro- tectors, LS Qè INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ASSAIG MONOGRAFICH SOBRE LES CICINDELES CATALANES PER EUGENI FERRER Y DALMAU (Continuació) Forma ó aberració humeral — lúnula humeral .dividida. Forma ó aberración apical — lúnula apical partida. Variación per aument del tamany de les taques. (Lam. III, o IO): Forma dilatata — taques més grosses que les típiques. Forma albina — taques cobrint tot l' élitre. Forma marginal — la banda discal estenensa per la vorada. Variación per reducció del tamany de les taques (Lam. IH, ales 100) Forma dilacerata — banda mitja apartantse de la vorada. Forma reducta — taques més petites, à voltes casi invisibles. Forma incompleta — falten alguna ó algunes de les taques. Forma inornata — Sens cap taca. Tipus de 6 punts: IE amat LIUE Fig. .—Forma ó aberració humeral — dos punts basals units. Fig. 2.—Forma ó aberració connata — dos punts discals units. Fig. 4. —Forma ó aberració apical — dos punts apicals units. Fig. 4.—Forma ó aberració circumflexa — tots el punts units. Fig. 5.—Forma ó aberració semicircumflexa humeral — punts basals y discals units ó soldats. Fig. 6.—Forma ó aberració semicircumflexa apical — punts api- cals y discals soldats. Tipus de 3 lúnules ó bandes: Fig. 7.—Forma circumflexa — les tres soldades. Fig. 8.—Forma semicircumflexa humeral— la humeral y discal soldades. Fig. g.—Forma semicircumflexa apical — la apical y discal uni- des. 24 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Variacions per divisió: Solament pot presentarse en el tipus de lúnules ó bandes, essen els seguents: Els élitres presenten una depressió junt al angle humeral, for- mant la fosa d' eix nom que generalment va guarnida de pilositat. (ami UE foro )L ALES.—Poca diferencia presenten les ales de les cicindeles en- tre Sí, no esser per la forma general, pero se distingeixen tot se- guit de les dels Carabidae, per la falta del característich oblongum. (ara NI SS ene ya): PorEs.—Totes son llargues, piloses, amb els articles del tarse del primer parell dilatats en los c'c' . Sa coloración es sempre metàlica. CLASIFICACIO DE LES CICINDELAS Molt difícil resulta reduir à un quadro els caràcters distintius de les cicindeles, puig si bé sembla que aviat se troven diferencies, eixes semblen esvairse quan s' han de reduir à taula dicotómica. Creyem que la seguent, formada am els caràcter més constans y ensemps fàcils d' apreciar, ajudarà à nostres llegidors. 1 / Front vellos ee ele ee sala: 2 ELOnt NO VElOS ee ea 5 EN Galtes velloses es ere ea Ei Cer ale al Id. novelloses. . 0... ie dE Cs lunulata Rap: / Ulls amb una corona de pels en son 2 VELTE CO, Ra I CTT EO GREC: I Ulls sens una corona de pels... . . 4 4 ( Peces episternals del protorax velloses 6) lia. id. id. —no velloses C. germanica L. 5 ( Disch del pronotum mes ó menys vellós 6 Nan idi N cid emo velles ne (a 9 6 Í Voltant del abdomen feblement vellós C. paludosa Dufíour Id id. id foncamellós Me: 7 7 / Pronotum sols vellós lateralment. .. . —C. trisignata De). Tdu també vellós alma i 8 8 (Base del pronotum mes prima que'l mitj. C. civeumdata Dej. Ll Id: id. — al menys tan groixuda C. litterata Sulzer. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 25 9 i lEabrumicarenate) do reia d'e ra C-iselvalica IL. Id norcarenat so em en A. 10 0 Í Cabrum amb una dents - Lo: dE salvicolaDej: a Id. arrodonit tot lo mes anit il 1 L) Pronotum estut a la base... . . C. campestris L.. Id. paralel ó feblement P C. hibrida L. Com à guía pera distingir les especies catalanes, poden consul- tarse les figures de la Lam. IV. Em. IV. fic: 1. C. SILVATICA L. 4 C. NIGRA, ELYTRIS FASCIA PUNCTISQUE DUOBUS ALBIS.2 14-19 mm. Linn. Sys. nat. HH p. 658 Synonimia. —similis VVesthoft Ràf VVestf. 2 Quelcom allargada, negre ab alguns reflexes metàlichs. Antenes negres, els cinch primers articles amb lluentors metàliques y guar- nits am qualque pel blanch. Cap deprimit entre '1S ulls amb ralles longitudinals y tenint el reste arrugat. Labrum carenat y am punxa al mitj. Pronotum transvers, un xich dilatat en sa part anterior. Vora lateral casi recte, la base un xich arquejada. Escutell negrós triangular. Elitres oval-allargats, un xich convexes de color negrós com tot lo reste, am reflexes metàlichs y presentat en el tipu una taca humeral, una faixa mitja y un punt junta vorada en lo comensa- ment del apex, blanchs: Part inferior del cos metàlich blau violat negrós. Habitat.—Tota Europa, menys Italia. Rara à Catalunya. Cuní y Martorell-Catàlech (Saura). Col. Bofill (Nuria). Làm. IV, fig. 2. 26 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL C. SILVÍCOLA Latr. GC. SUPRA CUPREO-SUBVIRIDIS, SERICEA, PRONOTO SUBQUA- DRATO, ELYTRIS LUNULA HUMERATI INTERRUPTA APICA- LIQUE INTEGRA, FASCIAQUE MEDIA SINUATA ABBREVIA- TA ALBIS.o Long. 18 1/, — 17 mm. Latr. —Dejean Col. Europ. 51-T. 99. Cap molt gros, presentant l' espay entre els ulls vellós. Antenes casi doble llargues que 'l protórax, els dos primers articles verts, els dos segúents dorats am la punta verda, els altres negrosos am pubescencia blanquinosa. Cap més ample que "1 pronotum. Pronotum un xich més ample que llarch, un xich dilatat ante- riorment. Escutell triangular vert ó dorat. Elitres bronzejats, més ó menys verdosos y à voltes completa- ment verts, convexes. Vorades lateral y sutura am un viu dorat 6 vert lluent, presentant les taques blanques seguents: Dos punts humerals, una faixa discal y una lúnula apical. Part interior lluenta, ventre blau, ell meste dorat: vCnmibsespy tibies dorades, jonolls y punta de les tibies y tarses vert dorat. Presenta alguna variació, trovantse à Catalunya la ab. viridis Beuth. de color vert viu. Habitat. —Europa central, rara à Catalunya. Cuní y Martorell, Catàlech. Col. Bofill (Nuria). Cam. IV, no: 3. C. HIBRIDA L. 4C. SUBPURPURASCENS, ELYTRIS FASCIA LUNULISQUE DUOBUS ALBIS.) Lin S Nat ed-ex, p-/ 407. Synonimia.—C. maculata Degeer. Ins. 4 p. 70 vs. 3, t. 4f. 8. C. aprica Stephens. lllustr. of. the Brith. Ent. I, 18 Part anterior del front conmunment vellós, arrugues oculars molt fines. Primer art. de les antenes no vellós. Antenes menys llargues que '1 pronotum. Aquest es recte lateralment, en els Y INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2) un xich prim, no molt més ample que llarch, en les 9 es molt poch, casi gens aprimat, més ample que llarch. Epipleures dels húmerus, metàliques, elitres amb una faixa al disch y dos lúnules à voltes dividides. Aquesta especie presenta moltes variacions, formant algunes sub-especies ó varietats que à sa volta comprén gran nombre d' abe- tracions. Poch ó gens marginal la taca AIS C AS RC Tarses d' igual ral sensera . . 4idride L llarch que les ti- Lúnula rom- bies aproxima- puda ó sols dament ee unida per un tras prim.. . . 7iperza Dej. Banda discal molt marginal, moltes vegades form. circunfje- El a hume- Sub-especies.. xes y semicerconflexes. . . . . . Sanlbergi Fisch. Làm. IV, fig. 3 b. Tarses mes cults que les tibies. . . . . . . Mariima Dej. Lam. IV, fig. 3 c. D' aquestes quatre sub-especies ó varietats verdaderes, tenen una area de dispersió com segueix. hibrida, L.—Tot Europa, desde Espanya fins à la Siberia, pero pels plans y montanyes baixes. riparia, Dej.—Propia de les regions sub-alpines de les altes mon- tanyes: Pirineus, Alpes y Càucasus. S'ahlbergi, Fisch—Sud de Rusia, desde "1 Dnieper à les estepes Rirguis. maritima, Dj.—Costes marítimes. De les quatre coneixém de Catalunya la riparia, Dej. y tal volta maritima (segons creyém, nostre amich en Ferrer y Vert n" ha tro- vada una que no hem pogut veure). No fora estrany que 's trovés també la hibrida, tipus en algún lloch no explorat encara. Essent les verament determinades les riparia, aném à donar els quadres de variacions de les mateixes. / Labrum y mandibules negres ó molt fosques, palpes de color tpiCB a Ca dcuall ae Crree Variacions de color.. . l 28 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Les altres variación de coloració se trovaràn en l' adjunt quadro de variacions en les taques. acabant en / color brú riparia typ. puntrodó l color negre zz04Zico/a Heer. acabant afilada cap l'apex 077400042 Brem, Banda discal recta molt poch Í color brú rectilinia Meg. angulosa essent la part infe- rior del punt final al sal Dos punts basals .j nivell que l de la part recta.. l color negre zxo2Zau2 Charp. Banda discal petita y en forma d' accent Banda discal call gulosaed. ee. l circonflexe. dC ac co, LE ós . fracta Motesch. Varietat marginal. — Banda mitja ó discal rebordejadar de RE ae mencliSdB ent, Tea : (Banda discal angulosa. zuderala Beut Neueoe dlacera tapa aga LE Cta ee transversalis Dej. Banda no rebordejada NEG (Ge ES humeralis Beut. SO : JR i dB RA Dr: l Banda discal rebordejada. . . . . . . Menètriesi Beut. (Continuard) APLECA DE NOTICIA RR DS MOLUSCAS DE CATALUNYA p cafalecfi provisional dels mateixos PER Manel de Chía JúÉ LLISTA DE LAS ESPECIES MARINAS CITADAS PER ELS AUTORS À CATALUNYA Y CORRESPONDENCIA AB ELS NOMS ADOPTATS EN LA PARE LI. ACANTHOCHITES discrepans, Brovvn. fascicularis, Linné. ACANTHOCHITON—Acanthochuites discrepans, Monts. ACLIS Ponitelli, Jol. unica, Montg. A CMAEA virginea, Mill. INSTIUCIÓ CATALANA B HISTORIA NATURAL A CTAEON globulinus, Forbes. tornatilis, Ald. AN toimatiis dE l Linné. / A DEORBIS — Circulus Striatus, Phil: AMYCLA corniculum, Olivi. a var. elongata, Monts. di 2 VO fasciolato-elongata, Monts. flavida, Monts. i demimima BS DD: raricosta, Risso. Petit — A. corniculum, Olivi. ANISOCHITON — Acanthoc hutes ANISOCHITON — A canthoc hites discrepans, Brovan. fascicularis, HE. ANOMALOCARDIA — /rca diluvii, Lamt. A NOMIA electrica, L. — A. ephippium, L. ephippium, L. 5 93 33 var. radiata, Broechi patelliformis, L. APLYSIA depilans, L. punetata, Cur. APORRHAIS pespelecani, L. serresianus, Mich. ARCA ambtiquata, EL. — 1 A diluvii, Lam. barbata, Lam. — A. barbata, L. do DES le variciongata, BD: P. diluvii, Lamb. Gaymardi, Payr. — A. lactea, L. var. imbricata, Poli — A. pulchella, Reeve. 29 30 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lactea PE: Noae, L. i obliqua, Ph — NN elacteayar Polii, Mayer — A. diluvii, Lamb, var. pulchella, Reeve. Quoyi, Bays — a lacrea, he: saccata, Poli — A scabra, Bol scabra, Poli. tetragona, Poli. ARGOBUCCINUM — Ranella giganteum, LamR. A RGONAUTA argo, L. ARTEMIS — Dosima exoleta, L. lunaris, LamR. — lupinus, L. ASTARTE fusca, Phil— A fusea, Poli: IGP o BE sulcata, Da Costa. triangularis, Montg. ASTRALIUM — Turbo rugosum, Fischer. 33 IL, ATLANTA Peroni, Les. A VICULA tarentina, Lam. 3 É j L NN, jnsietado, IL A XINUS flexuosus, Montg. BARBATIA — Arca barbata: MIL: lactea, MC: BIROSTRA — Ovuula spelta, L. BITTIUM i airum, Danilio y Sanchi. — B. reticulatum, Da Costa, var. jadertinum, Brus. — B. reticulatum, Da Costa, var. ii Ga Ò INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lacteum, Phil. Ds ) var. tesellata, B. D. D. Latreillei, Robelt. Di Payr. paludosum, Monts. — B. reticulatum, Da Costa var. pusillum, Jetf. reticulatum, Bucquoy. — B. reticulatum, Da Costa. (— B. reticulatum, Da Costa, var. D) Da Costa. ) ) var. exigua, Monts. 2 L ,. jadertina, Brus. 9 x h —Latreillei, Payr. ) ) , paludosa, B. D. D. scabrum, Olivi. — reticulatum, Da Costa, var. BORNIA corbuloides, Phil. — Rellyà sabetia, Costa. BUCCINUM maculosum, LamE. — Pisania maculosa, LamR. minus, Scacchi — Columbella minor, Scacchi. Orbignyi, Payr. — Pisania Orbignyi, Payr. BULLA hydatis, L. — Haminea hydatis, L. striata, Brug. utricularia, Brocchi. — B. utriculus, Brocchi. -— CAECUM glabrum, Mont. laevissimum, Cantr. — auriculatum. Folim. mediterraneum, Costa. — Spirolidium mediterraneum, Costa. subannulatum, Fol. trachea, Montg. CALLIOSTOMA Chemnitzi, Phil. — C. zizyphinus, L. var. conuloides, Lam. — C. zizyphinus, L. var. conulus, L. depictus, Desh. dubius, Phil. exasperatus, Payr — C. exasperatum, Penn. 2 Penn. oranulatus, Born. gualterianus, Phii. 31 32 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Rochi, Pallares. — C. zizyphinus, L. var. Laugieri, Payr. Linnei, Monts. — C. Zizyphinus. L. Matoni, Payr. — C. exasperatum, Penn. var. miliaris, Monts. Montagui, VV. VVood. planatus, Mont. — P C. conulus, L. var. pyramidatus, Lamh. — C. exasperatus, Penn. striatus, L. zizyphinus, L. CALLISTA — Meretrir chione, L. CALYPTRAEA chinensis, L. cancellata, Lamt. — C. cancellata, L. Di E: similis, Serv. CAPSA fragilis, Mórch. — Gastrana fragilis, L. 'CAPULUS hungaricus Lam. — Capulus hungaricus, L. ) j ) Sovv. — Capulus hungaricus, L. 'CARDITA aculeata, Phil. — C. aculeata, Poli. y Poli. calyculata. L. , y var. oblonga, Red. D) 2 unicolor, B. D. D. ) Poli. — C. calyculata, L. formosula, Loc. — C. calyculata, L. sulcata, Bruguiere — antiguata, L. CARDIUM aculeatum, L. Deshayesi, Payr. echinatum, L. edule, L. xx Var. rusticum, L. — C. tuberculatum, L. var. erinaceum, Lamb. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 38 exiguum, Gmel. fasciatum, Montg. Lamarchi, Reeve. — C. edule, L. var. (Continuard). TONTRIRUCIÓ 4 UN CATÀLEG DELS LEPNÓPTERS DE CTALUNA Fam. LVCAENIDAE PER IGNASI DE SAGARRA Y DE CASTELLARNAU Al neixer en nosaltres el desitg de estudiar la fauna lepidoptero- lógica de Catalunya, s' ens presentaren alguns grupos ab especial interés. ja per sa rica representació en nostra tauna al ensemps que poch coneguts baix els aspectes de sa biologia y nomenclatura, entre aquestes agrupacions s' ens otereix la familia Lycaenidae. Sens dupte una de les causes que han contribuit à la complicació de la nomenclatura en aquesta familia, es deguda al gran nombre de sinonimies específiques: Y en consecuencia, ab el fi de esvahir en part dita complicació, coloquem à continuació de cada especie, aixís com en ses varietats ó formes, les sinonimies donades pels diferents autors, referent à les mateixes. En aclaració de la variabilitat de les formes que 's deriven de la forma-tipo, darem una breu descripció de — cada una d' aquelles que 's troben ú Catalunya. Les especies consignades en el cCatàlogo metódico y razonado de los Lepidópteros que se encuentran en los alrededores de Barce- lona, etc.o, publicat en 1874, per D. Miquel Cuní y Martorell, se in- dican en el present assaig, ú continuació de ses sinonimies, ategin- thi el número d' ordre que s' indica en aquéll, ab el fi de uniticar ab els coneixements actuals, un trevall de tanta estima y base de mo- dernes investigacions. En l' ordre sistemàtich seguim al eCatalog der Lepidopteren des Palaearctischen Faunengebieteso, dels Doctors O. Staudinger y H. Rebel. publicat en 1901. A la part sistemàtica, havem procurat ategirhi totes aquelles ob- servacions y datos biológichs referents al estat periecte d' aquests 34 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lepidópters, y ab especial interés, les époques de Sa aparició, gene- racions, variacions estacionals, cambis en la elevació, relacionats ab nostra fauna. Atesa la situació actual dels coneixements biológichs dels nostres lepidópters, resulta impossible ter per ara l' estudi dels primers estats de les Lveaenidae. En la dispersió geogràfica procurem donar à cada especie les lo- calitats límits de sa àrea, indicades fins al present, mentres que en especies rares fem constar totes ses localitats conegudes. Pera donar un concepte més ampli de dita dispersió, comprenem dins nostra re- gió les comarques de Contlent y Vallespir y les montanyes del Cani- gó, compreses avuy en el departament trancés dels P yrineus Orien- tals. Pera assolir la nostra tasca, ens plau indicar la colaboració dels nostres consocis senyors Bofill, Maluquer, Romafià y O. C. Rosset, ab la oferta de ses coleccions pera "1 nostre estudi, aixís com les ob- servacions del senyor Llenas sobre els lepidópters de la Vall d' Aran. En la regió Oriental som deudors de bon nombre de observacions d Mr. P. Rondou (1): O. Struve (2), Ch. Oberthir (3), E. Elvves (4), M. Larralde (5), A. de Graslin (6): Bellier de la Chavignierie (7), que s' han ocupat de la fauna lepidopterológica dels Pyrineus. (1): P. Rondou.— Catalegue raisonné des Lèpidoptères des Pyrénées. Bordeaux, 1903" (2) O. Struve.—Drei Sommer iu den Pyrenaen von Dr. Oser Struve in Leipzig, Stet- tin, 1882. 7 (3) Ch. Oberthiir.—Resultat des Ohasses dans tes Pyrénées Orientales, 1:82. 2 — Resultat des chasses d'été dams les Pyrénées Orientales et les Hautes Pyrénées, 1890. (4) E. Elvves.—Butterfliies of the French Pyrénées. London, 1887, (9) M. Larralde.—Catalogue des Lépidoptères des Basses Pyrénées, Bayonne, 1895. (6) A. de Graslin.—Resultats de mes chasses dans les Pyrénées Orientales en 1947 et en 1857, 1868. (7) Bellier de la Chavignierie.—Liste des espèces capturées dans les Pyrénées Orien- tales, 1857. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 35 FAMILIA LYCJENIDZE Género LAEosoPrs, Rbr. 1858 Roboris, Esp. , O. Evippus, Hb., God., Lang, Ruhl. Especie molt rara als voltants de Barcelona, un exemplar cassat a Vallvidrera, prop de la font de la Teula, 12-VI-08 (J. M. Roman). En altres localitats sembla esser mes frequent, Montserrat, rrmita de St. Miquel, vola sobre el Quercus, 1o-VIII-Io (O. C. Rosset). Artesa de Segre (S. Maluquer). Trovada à Collsacabra per Masfe- rrer. Vernet y Vilafranca de Conflent (O. Strúve y E. Elvves). Género THECLA, F. 1807 Spini i Scbitrs ES Eb. Oi Err: Leech. Lynceus, Esp. , Sch. Juny — Agost Especie poch frequent, l' havem caçat à Montserrat, ermita de St. Miquel, 20-VI-07 , més abundant en la serra de Montgrony, pla de St. Pere, ro-VIII-o7. Vilafranca de Conflent (A. de Graslin), Vernet (Ch. Oberthúr). ab. Lynceus, Hb. Vandalusica, Ld. (Una taca bruna extesa en l'anvers de les ales superiors). Una femella pertanyent à aquesta aberració fou cassada per Elvves, prop del Vernet. lleis Esp:, Hb. i Rerr: Linceus, F. Cuní y Martorell, cat. 22. Es la especie més abundant del género: la forma-tipo la tením de St. Pere de Vilamajor y Sta. Coloma de Gramanet, 17-VI-07, trobantse molt més frequent la var. Escull, Hb. Var. Esculi, Hb. Aesculi, O.: God. (Tamany més petit que "I tipo, ratlla blança del revers de les ales 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL superiors apenes visible ó desapareguda del tot, la de les ales infe- riors, en algúns exemplars bastant atrofiada, axis com també les taques roges marginals). Aquesta forma del Sud Oest d' Europa, es molt comú à Cata- lunya, donchs son en major nombre els exemplars que pertanyen à la mateixa. Encontorns de Barcelona, sobre tot al Tibidabo y ve- sants de Vallvidrera, ahont vola al entorno del Ulex parviflorus y Quercus coccifera. Sta. Coloma de Gramanet, juntament ab el tipo, 7-VI-08. Montserrat y moltes altres localitats. Es també abundant a Colliure y al Vernet (de Graslin). ab. Cerri, Hb. Esculi, Hb. i (Una taca bruna en l'anvers de les ales superiors, forma equi- valent à la Lynceus, Hb. de Spim, Schifí.). L' havèm trobat à St. Llorens, prop Bagà (Alt Bergadà), I2- VIII-0o7. En les notes inédites de Cuní y Martorell, la cita de la comarca d' Olot, trobada per Vaireda. Bellier de la Chavignerie, cita la captura al Vernet, de exemplars magnífichs y de una colora- ció enérgica. Vlcaciac dE OR Cod. Juliol Fins ara aquesta especie sols s' ha citat dels Pyrineus Orientals Vilafranca de Conflent, Vernet (de Graslin), Bellier de la Chavig- nerie). Coll de la Perxa (O. Struve). Segons Rondou, cat. cit., vola en els matolls de pruneres. Género CALLOPHRYS, Billb. 1820 IE), la lo Ssors laloss (OR (Coco ene ab. Immaculata, Fuchs (revers sense taques blanques). var. Borealis, Rrul. var. Sibirica, Ruhl. (revers més pàlit). Cuní y Martorell, cat. 24. Febrer — Avril Especie molt abundant en totes les localitats primaverals, ab pre- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 37 ferencia en els llochs montanyosos, ahont se troba parada, en gran quantitat, sobre el Quercus coccifera y V Ulex parviflorus. La abe- rració fmmaculata, Fuchs, no es escasa volant ab el tipo. Género ZEPHYRUS, Dalm. 1816 Quercus, EL. Esprs Hb.: O.: God.s Rubl: Cuni y Martorell, cat. 23. Juny — Agost Vola en la part superior dels Quercus, sobretot la femella, per lo que es molt dificil de agafar. Gualba, pujant à la vall de Sta. Fe, r2-VIl-07. Montserrat, localitat ja citada per Cuní, ermita de St. Miquel, 10-VIII-I0 (O. C. Rosset). Artesa de Segre (S. Ma- luquer). EBciulaclca ESP: Els: Or God. S'pimosae, Gerh. Especie molt escassa, Blanes (M. Llenas). Banys de St. Vi- cents, Seu d' Urgell, VIIl-o7 (S. Maluquer). Trovada à Coll- sacabra per Masferrer (Cuni, notes inedites). Seva, regió del Montseny (R. de Casanova). Aquesta especie sembla esser fre- quent en la part montanyosa de nostra regió, sobretot en la se- rralada Pyrinenca. Género THESTOR, Hb. 1816 SOS NE Tri OS: DD up, Br cs Ber Gerh., Run. Cuni y Martorell, cat. 25. Primers de Mars — Maig Se troba extesa per la costa de Ponent, en localitats calen- tes, costas de Garraf, Castelldefels, Brugués, Gavà, etc. Frequent als voltants de Barcelona, Santa Creu d'Olordre, Vallvidrera, Ti- bidabo, Santa Coloma de Gramanet. L' havém cassat també à la Garriga y altres localitats del Vallés. Cuní la cita de Calella y Pineda. Les femelles se presenten ab mes frequencia després de al- guns dies de la aparició del mascles. 38 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Género CHRYySOPHANUS, Hb. 1816 Virgaureac, Ds dESp-, 0 ED GO ds ter Cuní y Martorell, cat. 26. Juny — Juliol Cuní, en son catàlech, diu referintse a Virgaureae: En los bosques de Vich, hacia los Pirineos". En aquesta última regió se remonta vers les localitats més elevades, confirmantho Rondou, afegint, apenas baixa dessota 600 metres, elevantse fins à 1600. Revola sobre el Polygonum fagopyrum, Sedum album, Lamuum origanifolium, en les altures busca els Rubus idaeus y els diver- sos capitols de Carduus. var. Miegu, Vogel. (Anvers del mascle puntejat de negre, coloració de la famella més clara que el tipo, ab les taques negres més grosses). Segons Rondou, els exemplars més típichs d' aquesta varie- tat procedeixen de la vessant espanyola del Pyrineus. Hippothoe, L., Esp., Rn. Eurydice, Rott., Esp. Oumyseis t Blehts (Ebre OR Cod. dire NVelllen Vall d' Aràn, VIl-o9. L' únich exemplar que havem vist, procedent d' aquesta localitat, fa transizió, per sos caràcters à la var. Eurybia, O., Eudirice, Hb., God. (var. alpina). Aquesta especie referent 4 Catalunya, creyem se troba confinada à la serra- lada Pyrinenca. Alciphron, Rott., Stgr. Fipponoc, Esp., OO. Fer. Lampetie, Ab. var. Gordius, Sulz.: Esp. : Hb., O., God., Fit. Cuní y Martorell, cat. 27. (Se diferencia del tipo, pel color rogench fonamental del an- vers de les ales, 4 més, el mascle te un reflexe violat y la famella te les taques negres del anvers més grosses). Juny — Juliol L' havem trobat ab frequencia en les vessants occidentals INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 del Montseny, St. Pere de Vilamajor, serra de St. Elies (d' aques- ta localitat procedeix un exemplar, femella, que en l'anvers de les ales inferiors presenta les taques negres confluents, formant taques allargades), Guaiba. També 's troba en la vall de Sta. Fe y repeus del turó del Home (Montseny). Cuní y Martorell diu, se troba en les crestes de les montanyes y cita com à localitats, St. Geroni y el Tibidabo, avuy pels cam- bis que han sofert dits llochs hi deu esser molt rara. Als Pyri- neus hi es írequent. Phlaeas, E. Esp Ei y ON, (Godr, re Ecechis VE Cuní y Martorell, cat. 28. 18 gen. Mars — Juny 23 gen. Juliol — Novembre Especie molt abundant, se troba extesa per tots indrets, la pri- mera generació constitueix la forma tipo. Juntament se presen- ten exemplars ab una ratlla de taques blaves marginals, en l' an- vers de les ales inferiors, ab. caeruleopunctata, Stgr. sen. aesti Bleus, EO: Gern. Turcicus, Gerh. Stygianus, Butl. Turamca, Heyne Ruhl (trans.). P var. Oriana, Gr. Gr. (Anvers de les ales, molt fosch, inferiors, ab l' apéndix caudal bastant desenrotllat). Generació estival del Sud d' Europa, se troba extesa per tota la regió en les localitats ahont vola el tipo. En aquesta segona generació se presentan també exemplars pertanyents à la ab. cae- ruleopunctata, Stgr. Dorilis, Huín., Rott. Cince Sehiti: Elb.s OU rr. Xanthe, F.: God. Phocas, Rott., Esp. Xanthoides, Peyer. (2 hybrit). ab. 4Albicans, Fuchs. Auril — Juny — Juliol Especie bastant rara, s' ha citat de varies localitats catalanes, si be en algunes eventualment. Cuní y Martorell, en son catà- 40 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lech dels Lepidopters de Catalunya, no fa esment de aquesta es- pecie, més tard (1885) en sa comunicació à la Societat Espa- nyola de Historia Natural, sobre una excursió entomológica à varies localitats de la provincia de Girona, cita à Dorilis, Hufn. procedent de Rosas, també 's troba mencionada del turó del Home, Montseny, en altre comunicació de dit senyor à la es- mentada societat. Pertanyent à la primera generació, deu citarse un exemplar cassat à Gavà (S. Maluquer). A St. Pere de Vila- major hi havem trobat la generació d' estiu pels mesos de Ju- liol y Agost, en les vores cobertes de flors, de la riera de la Moxa. En la regió Pyrinenca hi és bastant rara, en les parts més eleva- des de la serralada sol presentarse sots la forma: vaar. Subalpina, Frr. — Montana, Meyer — Xanthe var. Bell, constituint la única generació. Género LAMPIDES, Hb. I816 Boeticus, LE. Esp.: Hb.: OQ.: Ged., 'Múlls Fri, Niceve Leech., Ruhl. var. Armemensis, Gerh. (més pàlida). Cuní y Martorell, cat. 29. I. ven. Maig—Agost 2.2 cen. Setembre—N ovembre 8 g g Especie abundant y extensament dispersa en nostra regió, fins en sa part superior. Sol variar en quant al tamany, axís com en intensitat de les escates filitormes en l'anvers de les ales del mascle, presentant alguns exemplars, un aspecte pelut, y finalment en la dilatació de la franja fosca marginal de les ales, conver- tintse, en algún mascle, en ample faixa, que envolta l ull del angle intern de les ales inferiors. En els turons propers à Bar- celona, se troba volant al entorn del pins, també abunda en els llochs coberts de ginesteres. Delicanus: Lang.: Hb.s O., Cod. Fer MU Erimie Pirithous, L. (descrita segons un mascle sense cua). ab. Bellieri, Ragusa (revers molt més pàlit). Cuní y Martorell, cat. 30. I Se presenta aproximadament en las mateixes époques que l' an- terior. Els mascles solen variar en la forma del contorn de ses INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 4i a i a ais ales inferiors. Vola abundosament al entorn del coscoll (Quer- cus coccifera). Es frequent veurer volar aquesta especie, com també l' anterior, en la part Superior de certs arbres, elevantse molt més que les Lycaena. Género LYcAENA, F. 1807 rades Ball, Nicev., Leech.: Barr.ç Runls Butt. Tiresias, Rott., Esp. Amyntas, Hb., O., God. Maig — Setembre Creyem deu esser molt extesa per nostra regió, Si be bastant localisada y poch abundant. Margenedes dels rius y herveys, San- ta Coloma de Gramanet, vores del Besós, Tibidabo, La Garriga, Guardiola-Bagà , Collsacabra, cassada per Masferrer (Cuní y Mar- torell—Notes inédites), Espinelvas (Masferrer). La segona generació, se 'ns presenta à mitjans de Agost (Sant Pere de Vilamajor, riera de la Moxa). Argiades, Pall. ab. Exemplar cassat à St. Celoni, en la vora dreta del Tordera (F. Ferrer y Vert). Dit exemplar te com à característiques: Anvers : Co- loració com Argiades, revers: Ales superior de color gris clar ab la ratlla que clou la celda discoidal de color fosch. Inferiors: Color gris-clar, ab dos taques ovalades negres (la superior molt allargada), colocades horizontalment à l'arrel del ala, altres dos més petites colocades una pro del angle extern y l'altre en l' ull caudal. Entre els espays internervals, taques allargades de color bru-ro- gench, no obstant aquets caràcters ben diferencials, el present exemplar serà una aberració de la especie Argiades. drgus, L. (Idas) L.: Rirby, Schoyen, De Vos. Megon, Schitt.- Hib.. On God.VErt.: Spre, Leechs Rubi, De Vos. Argyrotorus, Brgstr. 42 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Argyrognomon, Brgstr., Blh., Rirby, Schoyen. Argus,, Esp:, Hib.s (Os God En ES: (Ceres pb BE Vos: Obth. Calliopis, B., Obth. Subsolanus, Ev., Ruhl. Caerulescens, Gr. Gr. Cuni y Martorell, cat. 41. Maig — Agost A les sinonimies de Argus, L. hi afegim les de 4rgyrognomon, Brgstr., donchs les diferencies específiques entre aquestes espe- cies no estàn satisfactoriament determinades, quan els autors no han arribat 2 un criteri únich, y Staudinger en son darrer catà- lech dels Lepidopters de la Fauna Paleàrtica, no sap, certament, à quina de les dos formes deu atribuir la var. Hypochiona de Rambur, forma que 's presenta també en nostra regió. Se troba en els indrets frescals y prats, ab preferencia en les petites corrents d' aigua. Frequent als voltants de Barcelona y en altres llochs. Molt abundant en l'alt Bergadà, ahont es troba en voliors pels prats-elevats y humits. Juny-Juliol. var. Hypochiona, Bbr., Stgr., Obth., Schoyen. (Tamany major, revers albí). Es la forma meridional y dominant en la regió, ja desde /l Vernet: no obstant, segons Obth., no 's troba tant caracterisada en aquella localitat com à Andalusia. Baton, Berg. Amphyon, Esp. , Forts., BXh. Eglas Elbis (OC odis Núceve Vicrama, Moore. Cashmirensis, Moore. Maig — Agost Lo tipo sols l havem trobat 4 la règió pyrinenca, Vall d' Aran (M. Llenas): Guardiola-Bagà , carretera de la Pobla de Lillet 29- Vi-r0o: Vilafranca de Conflent, sota de Fontpedrosa (de Graslin). var. Panoptes, Hb.: Mill., Stgr. Cuní y Martorell, cat. 31. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 43 É Mars — Maig Es forma primerenca, sol volar abundosament en els llochs montanyosos ahont hi vegeten els romanins y farigoles. Està dis- persa en les localitats primaverals de la costa de Ponent, voltants de Barcelona, Vallés, St. Miquel del Fay, Montserrat, comarca d' Olot (Vayreda). Al Pyrineu se troba à Colliure (Elvves), à Vila- iranca, volant ab el tipo (de Graslin) y al Vernet (Nou y O. Stru- ve). Segons Rondou, cat. cit., aquesta varietat may se troba tant caracterizada en dita regió com la veritable Panoptes, Hb. de Es- panya. Orion, Pall., VVernb. Telephú, Esp. , BXh. Bates lb Or: Cod: Cuní y Martorell, cat. 43. Maig (segons Rondou, cat. cit., als Pyrineus dura fins Juliol) Especie molt localisada, Castelldefels, prop de la montanya Pla de les Basses, en un tarterar, volant en petites colonies, també l' havem trobada à Montserrat, prop de la ermita de St. Mi- quel, à darrers de Maig, en la mateixa localitat la cassà Himmig- hoffen, segons el catàlech de Cuní. Aquest, en ses notes inédites, la cita com trobada à St. Miquel del Fay, à 20 de Maig de 1879. També s' extén pel Pyrineu, trovantse à Vilafranca de Conflent (de Graslin), abundant al Vernet, y segons observacions de Ober- thúr, vola en petites colonies, al entorn dels pedregars y 'S para en les flors del timó. Orbituls Prune Esp, O.: Elb., God., Brr. Cuní y Martorell, cat. 42. Juliol — Agost Aquesta especie creyem deu abundar en la nostra vessant de la serralada Pyrenaica, essent representada en sa part central, per la var. Oberthiiri Stgr. (tamany més gros, coloració del mascle, més fosca). Segons Rondou, cat. cit., els exemplar dels Pyrineus Orien- tals son iguals als dels Alps. Es especie de grans altures. 44 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA, NATURAL Astrarche, Brgstr. Medon, Esp., Nicev. gestes. Eib.: (Oi Godr Eres Gene Obthr das, Gerh., Ruhl. Nastra, Moore. ab. Albicans, Auriv. (revers albí). Cuní y Martorell, cat. 44. 12 gen. Avril 23 gen. Juny—S eptembre La primera generació te 'l color fonamental del revers de les ales gris clar, essent considerada com à forma tipo, aquesta 's troba a Catalunya si be en la mateixa época apareix la forma seguent. var. (gen. vern. merid.) Ornata, Stgr. (A mes de tenir el color fonamental del revers de les ales igual que el tipo, se diferencia del mateix, per la dilatació de les taques rogenques marginals del anvers de les ales, formant una ample taxa). Darrerament aquesta forma ha estat trobada per Napoleón Ma- nuel Rehil en la serra de Espufia (Murcia), fins aleshores sols s' havia citat de la Mauritania, Canarias, Andalusia y de les isles de Córcega y Cerdenya. A Catalunya 'S troben exemplars ben ca- racterisats, Santa Coloma de Gramanet, primavera. gen. aest. (merid.) Callida, Bell. dAestiva, Stgr. Agestis, Hb. Allous, Gerh. i (Color fonamental del revers de les ales roig-canyella, les taques marginals del anvers més grans que en el tipo). Entre nosaltres constituheix la segona generació de Astrarche, Bgstr. que sol presentarse à mitjans de Juny en les mateixes loca- litas de la primera generació. Etos, O., Dup., B., HS. Tithonus, Hb., Leech. P Venus, Herz, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 Juliol Se ha citat algunes vegades dels Pyrineus Orientals, Montlluis (Ch. Oberthúr). Icarus, Rott., Esp., Hbst., BXh.: Frr.: Leech.: Ruhl. vien, Ebri Or i Good i Err. Thetis, Esp. l ab. Melanotoxa, Pincit. Rashgharensis, Moore (ab. blava). Cuní y Martorell, cat. 45. Mars — Novembre Es la especie que 's veu en la major part del any, apareix des- prés de les formes més primaverals y 's troba fins ben entrada la tardor. Es també la més abundant del género. Sol variar per la coloració fonamental del revers de les ales. A Catalunya 's presenta en las formes seguents: ab. Icarinus, Sctiba, Meig. Iphis, Meig. Icarus, var. Esp. Alerts, vr. HS. Thersites, Gerh. (Falten les dues taques basilars del revers de les ales anteriors). Se troba en les mateixes localitats del tipo, pero més escassa. ab. (dismorfisme) Caerulea, Fuchs. Glauca, Maasen. Casanensts, Rrul. (Femelles ab l'anvers de les ales cobert de color blau). Aquesta aberració se presenta també en,alguns exemplars perta- nyents à la var. Icarimus, Scriba, voltants de Barcelona (O. C. Ros- set). Bastant frequent en la forma típica. A més devem esmentar aquí una aberració (femella) trobada 4 St. Pere de Vilamajor, que presenta en l anvers de les ales poste- riors una taca de color blava, colocada entre la tercera y quarta lluna marginal (y corresponent à la taca blanca que 's troba en el mateix lloch, en el revers), aquesta taca s' allarga fins arribar al 46 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL arrel del ala, formant una ratlla blava que la atravessa en sa meitat, Les ales superiors estàn cobertes del mateix color. ab. Arcuata, VVeym. (Revers de les ales anteriors ab la segona taca basilar confluent ab la última de les antemarginals, formant una taca arquejada). Aquesta aberració se troba molt més frequent en les femelles: varis exemplars cassats à Santa Coloma de Gramanet, en l'estiu de 1909, St. Pere de Vilamajor, Agost, 1910. var. (et ab.) Celina, Aust., Obth., Ruhl, RbI., et Rghfr. (Anvers de les ales inferiors ab una serie de punts marginals negres). Forma propia del Mitg-dia y Orient d' Europa, Nort d' Africa y Canarias. A Catalunya està representada típicament, si be escassa, volant ab el tipo. Sta. Coloma de Gramanet y St. Pere de Vilamajor, Agost, I9IO. Amandus (-da), Schn., Hb., Hbst. cars ESP OM Dup: cop. ab. Argentea, Lampa (blau-platejada). Una femella, cassada al Montseny, sobre la vall de Sta. Fe, camí del turó del Home, 12-VII-07 (F. Ferrer y Vert). Hylas, Esp. Dorylas Ebre OO. Dup:s EB ES: ab. Argester, Berg. Thetis, Esp. Golgus, Hb. (ab. petita). Cuní y Martorell, cat. 47. Maig — Agost Cuní, en son catàlech, cita 'l tipo Hylas, Esp., no obstant, cre- yem que tal denominació, fou donada equivocadament, tant, que en ses notes inédites se refereix à Hylas var. Nivescens, Ref., citant, més detalladament, les mateixes localitats de la montanya de Mont- serrat que transcrigué en sa publicació. D' altre part, el tipo l' ha- vem cassat en la regió Pyrinenca, St. Vicents de Rús, en les valls superiors del Llobregat, ro-VIIl-o7, Banys de St. Vicents, Seu de Urgell, VII-o7 (S. Maluquer). ÍNSTIrUCIÓ CATALANA D'HISIORIA NATURAL 47 var. Nivescens, Ref. Dorylas var., Rbr. (Forma albina, anvers de les ales del mascle, de color blau de plata, clar). Maig Se troba à Montserrat, camí de St. Miquel, camí de St. Geroni y altres indrets de la montanya. Cuní, cita à més, camí de Collbató y Plà dels escursons. Varis autors la consideren propia de les mon- tanyes calcàries de Andalusia, Aragó y Catalunya. Meleager, Esp. , Bgstr., F., BEh., Hbst., God. Dapluus, Bgstr., BEh., Hb., O. v. Versicolor, Heyne-Ruhl (revers ab les taques marginals ailla- des). Montserrat, I0o-VIII-I0, un mascle (O. C. Rosset), Banys de St. Vicents, Seu d' Urgell, VIII-07 (S. Maluquer). Ab la trovalla de Meleager à Catalunya, s' extent molt més sa àrea de dispersión en la part occidental del Mitg-dia d' Europa, ja que fins are 's creya equivocadament limitada à la regió central de França, carreferintse 4 la mateixa diu Rondou, cat. cit.: "Mr. La- rralde cite cette espèce des Basses Pyrenées, il doit y avoir erreur, Moeleager est de la France centrale et des Alpes'". Escnem, Eb , Dup:s BV Us Eang:, Run: Cuní y Martorell, cat. 32. Abril — Agost Tamany major que Icarus à la que s' assembla molt, especie constant, trobantse extesa desde 'ls voltants de Barcelona fins als Pyrineus, Rondou, cat. cit., diu que en aquella regió frequenta les localitats ahont vola Hvylas y que sol remontarse més alta. Com à bonas localitats se poden citar Vallvidrera, camí de la Rierada, Santa Coloma de Gramanet, Montserrat, localitat molt abundant: St. Pere de Vilamajor y Guardiola-Bagà, en la regió Pyrinenca, Begas (Cuní), en la Costa de Ponent. 48 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Bellargus, Rott. , Es., BRh. VNdons dElb. Or Code me Ban MuateelObebe Cuní y Martorell, cat. 46. Maig — Agost El turó de Moncada es una de les localitats més properes, tro- bantshi, en Juny-Juliol, en Cuní y Martorell ja li havia trobat, dit autor cita també com à localitat abundosa la montanya de Montse- rrat, l'hem trobat, A més, en el camí de Roca Roja, sobre Vilama- jor, 17-IV-10. A Guardiola-Bagà hem observat les dues generacions, la primera el 29-VIl-io en la carretera de la Pobla de Lillet, à mit- jans d' Agost torna à apareixer en aquella regió y serras del Cat- llaràs (1,500 metros), sobre la Pobla de Lillet. També es citada de la regió Pyrinenca y de la comarca d' Olot (Vayreda). ab. Ceronus, Esp., Hb. (Femella ab la coloració del mascle en l'anvers de les ales, aquest ab taques negres marginals en l'anvers de les ales inferiors). En les notes inédites de 'n Cuní, se troba citada de Brugués, mes de Maig, y de Montserrat en el mes de Juliol. També havem trovat à Montcada y à St. Pere de Vilamajor, camí de Roca Roja, 17-Vl-10, exemplars de transizió a la forma-tipo. A Guardiola- Bagà els mascles de la ab. Ceronus, Esp., se trovan juntament ab lo tipo, mereixent especial menció alguns de dits exemplars, pertanyents à la Ja. gen. per presentar les franjes de les ales blanques sens cap espany negre. Coridon (ab propietat Corydon), Poda, Ss., Esp. Corydon, Hb.: O., God.s Frr.: Barr., Tutt., Obth. Taphys, Esp. ab. Semibrumnea, Mill. Corydon, South. (transizió a Syngrapha, Ref.) ab. Sofimi, Ruhl. (revers sense taques). . Cuní y Martorell, cat. 33. El tipo Corydon no l havem trovat fins are, Cuní lo degué con- fondre ab la var. Hispana HS.: no obstant Rondou, diu, es comú en tota la serralada Pyrinenca. En las parts meridional y mitjana de nostra regió la forma més abundant correspont à la var. Hispanc, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 49 HS., en resta donchs explorar detingudament les vessants de la se- rralada Pyrinenca, pera determinar la dispersió del tipo Corydon à Catalunya. En l' Alt Bergadà y les serres de Montgrony hem tro- vat la seguent forma de aquesta especie: Mascle. Anvers: coloració fonamental de les ales com Hispana, HS., faxa marginal de les superiors, negre, en la que no se hi dis- tingeixen les taques anular més clares, propies de Hispana, taques negres marginals de les inferiors més petites que aquésta, franja blanca desapareixent casi per complert els espais negres. Revers: Dibuix molt reduit y coloració esblancaida.—Femella: Anvers: Coloració de les ales com el tipo, taca central de les superiors, rode- jada de blanch. Revers: ab el tó fonamental de les ales inferiors molt més fosch que el de les superiors, destacantse fortament les taques oculars). Guardiola-Bagà, 6-VIIl-07, Plà de St. Pere, Montgrony, 9- VII1-07. var. Hispana, HS. Arragonensis, Gerh. Cuní y Martorell, cat. 34. (Tamany gros, el mascle te el color fonamental del anvers de les ales blau de plata, molt clar, alguns exemplars ab el tó gro- guench. Faixa marginal de les ales anteriors, negre, distingintse taques anulars més clares. Taques negres marginals de les infe- riors, groses, rodejades, en alguns exemplars, de color rogench). 13 gen. Maig—Juny 22 gen. Agost—Septembre Forma molt extesa en nostra regió, se troba abundant als en- contorns de Barcelona, Montjuich, Tibidabo, Vallvidrera, Monca- da, La Garriga, Montserrat, St.. Pere de Vilamajor, en aquesta lo- calitat hem observat la segona generació a últims d' Agost. var. Corydonius, HS. Olympica, Ld. Ossmar, Gerb. Cuní y Martorell, cat. 35. Cuní cita aquesta var. com duptosa à Catalunya. var. Caucasica, Ld. 50 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (Color del anvers de les ales blau de cel, en lloch de blau ver- dós clar, els punts oculars del revers de les ales anteriors estàn ro- dejats de blanch). Un mascle cassat à St. Pere de Vilamajor, en la serra de la Moxa, 20-VIII-r0. Vernet (Oberthúr). ab. Cimnus, Hb., HS. (Revers de les ales sense taques oculars). Un exemplar pertanyent à aquesta aberració cassat à Vallvi- drera, Can Busquets, 15-VI-09. Dolus, Cibs Ber B di Dup: dr. Un exemplar en la colección de D. S. Maluquer, cassat al Mont- seny, procedeix de la colecció de D. Aureli Vàzquez, fou trobat pel P. Longinos Navàs, que "1 regalà à n' aquest senyor. Lo mateix P. Navàs la cita de Olius. Damon, Schiit., Hb., O., God., Stgr. Biton, Sulz., Esp. Juliol — Agost En les notes inédites de Cuní, se cita aquesta especie com tro- bada a Collsacabra per Masferrer. En les valls superiors del Llo- bregat hi es frequent, pel mes d' Agost l' havem vist à Guardiola (serra de les Esposes), St. Vicents de Rús, serres de Montgrony, principalment en el plà de St. Pere, sobre la ermita de la Mare de Deu. Jolas Ordtier si lb Dstor a les 3 Social Jolaus, Hb. Cuní y Martorell, cat. 40. Febrer — Abril Segons Cuni y Martorell "es de bastant tamany , blava-violada y la femella presenta una ampla faxa negre en l' extrem de ses primeres ales, el revers es blanch-cendrós ab punts negres de iris blanch. En els torrents de les montanyes, St. Genís, etc. Febrer à Abril" (Cuní y Martorell, catàlech citat). En ses notes inédites, cita com a localitat precisa el torrent del frare blanch, localitat perduda avuy dia. Tot aixó es quant sabem d' aquesta especie en nostra INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL GI fauna. Després d' en Cuní, ningú més (que sapigàm) la ha trobada no obstant haverla cercat molt, sens obtenir resultats satisfactoris. Sebrus, B., tr, Errei Lang: y Ruhi. Alguns exemplars cassats à les vores de la carretera de Guar- diola-Bagà à la Pobla de Lillet, en lo mes de Juny de 1910. Mimmus, Fuessl., Esp. Muuma, Leech, Tutt. Alsus. E.: Hb.: O.: God: V. Alsoides, Gerh. , Meyer-Dur (tamany més gran). Cuní y Martorell, cat. 37. Cuní y Martorell la cita de Rosas, Caldes de Malavella y Em- palme (1), y en son catàlech diu que abunda bastant en el mes de Maig ú Montserrat, prop del monestir, camí de Collbató, els Dego- talls. A n' aquestas localitats de la montanya, pot afegirshi, l' er- mita de St. Geroni y l'ermita de St. Miquel, ahont es frequent. A més, l havem observat en el Vallés superior, la Garriga, Gualba, St. Pere de Vilamajor. Als Pyrineus hi es comú, y segons obser- vacions de Rondou, cat. cit., sol pararse ab preferencia sobre la Gobularia núdicaulis. Lorquim, HS.., Gerh.: Lang. Buddhista, Alp., Ruhl. Cuní y Martorell, cat. 38. Citada en el catàlech de Cuní y Martorell, com especie duptosa pera Catalunya. No l havem vista may, ni sabem s' hage citat en altre lloch ab la mateixa procedencia. Semargus, Rott., BEh., Hbst., Ruhl. cis, Schitt., Fibst:: O:, God.: Fit. ab. Actnaca, Z. Argiolus, Esp. P Saporta, Dup. (aberració de colorit P), Hb. ab. Caeca, Fuchs (revers sense taques oculars). (1) Cuní y Martorell: Excursión entomológica ú varias localidades de la Pro- vincia de Gerona (Catalura), 52 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Juliol Vall de Sta. Fe (Montseny), es frequent volant en els prats hu- mits, son vol no es molt elevat, especie localisada en aquesta vall, fins ara no la coneixem en altre localitat de nostra regió, excep- tuant la del Pyrineus, ahont se troba. comunment. Eyllarus: Rott Esp. O. Godis Bitre NT Damoetas, Hb. P Coelestina, Mill. (var. P). ab. Tristis, Gerh. (revers de les ales ab els ulls més grans). ab. Andereggi, Ruhil (negra, revers ab els ulls més grossos). Abril — Maig Entre els exemplars que havem cassat, predomina la tendencia de abolició de les taques ocularse en el revers de les ales inferiors, per lo que alguns exemplars podrian referirse à la var. (et ab.) Lugens, Carad. No obstant, se troban també exemplars ab dites taques ben desentrotllades, que à mes, per son petit tamany, son ben afins de la var. Blanchmeri, Mill. Faltantnos un nombre suficient d' exemplars, no podem fixar de una manera precisa la importan- cia que tenen en nostra fauna les dues formes indicades. Se troba pels voltants de Barcelona (St. Medí, St. Genís), es més escassa que Melanops, à la que segueix en sa aparició. Segons Rondou, Cyllarus es rara als Pyrineus. Molanops Bi Berta Dup: Munt Sapotae, H. G. Marchandi, Gerh. v. Algirica, Heyne-Ruhl. Cuní y Martorell, cat. 39. Febrer — Maig Es la primera Lycaena que apareix, en anys benignes sol presentarse ja à darrers de Febrer, en nostres localitats més ca- lentes y à racés del vent, es bastant abundant, Cuní diu: "Se trobat en el torrents de Catalunya", y cita algunes localitats pro- peres, Moncada, Calella y Montserrat, abunda al Tibidabo, Vallvi- drera, Sta, Coloma de Gramanet, Caldes de Montbuy, La Garriga, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 53 Tarrasa, etc., trobantse extesa fins à Colliure, Vernet y Vilafranca de Conflent. ab. Marchandi, B., Dup., H. G. (En aquesta forma falten les taques oculars del revers de les ales inferiors). Cuní y Martorell coloca aquesta forma de Boisduval, juntament y com à sinonimia de Melanops, B. En ses notes inédites se veu no desconeixia dita aberració, donchs al tractar de Melanops, diu: "Ala, vista inferiormente, hay una variedad sin los ojitos". Stau- dinger, Bramson, Spuler y altres autors, al tractar de la mateixa, diuen es forma propia de exemplars de Catalunya. Els individuus ben caracterisats son poch frequents, ab tot, abunden les formes de transizió. Vola juntament ab lo tipo. ab. (dismorfisme) Caerulaea. (Femelles ab l anvers de les ales cobert de color blau. Arribant fins les llunes marginals, aquéstes en alguns exemplars son de color ver clar). Al Tibidabo y à Santa Coloma de Gramanet, hem cassat algu- nes femelles, pertanyents à aquesta forma, volant juntament ab el tipo. Liiomlt i ESspe: Elib.: Or Cod: var. Alconides, Auriv. ab. Umicolor, Horm. (no te taques en l'anvers). ab. Arthurus, Melvill. , Stgr. Juny — Agost Se troba extesa en la regió Pyrinenca, l'hem cassat à Guar- diola-Bagà, St. Vicents de Rús y à Montgrony, en el mes d' Agost. També 's troba en la regió del Montseny, Viladrau (Antiga), Sant Júlià de Vilatorta (J. M. Bofill), Seva (R. de Casanova), Guille- ries (Masferrer). var. Obscura, Christ. (Els exemplars presenten una coloració fosca, el blau sols extés en l' arrel del anvers de les ales). Forma melanítica localizada en les regions alteroses del Pyri- neus. i 54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Género Cyamris, Dalm. 1816 roiolus :: BE Or Code: Dir MúllEeeci btt Mlcis, dc El: Cleobis, Sulz. , Esp. Cuní y Martorell, cat. 36, Mars — Abril Juliol — Septiembre Se trova extesa per tota la regió. Se presenta en dos genera- cions, es frequent en ses localitats y al ensémps que "Is Lampides, sol volar pel cim dels arbres. NOTAS BIBLIOGRAFICAS OBRAS Y PUBLICACIÓNS REBUDAS PERA LA BIBLIOTECA : Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Yo- mo XX (Go Niu. is Boletin del Centro Excursiomsta de Zamora.—Afio 1, Núm. 2. Bulletin of the lllinois State Laboratory of Natural History — Vol VII Juli oro: Vol EX October rr ono: Atti della Reale Accademia dei Lincei.—Anno CCCVIII (1911), INS reye 2: Revista Montserratina —Febrero de 1911. Parergones del Instituto Geológico de México.—Tomo III, nú- mero Ó. Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana.—Tomo VI, N.0 1, Ja nerderionu: , Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Na- turales de Madrid.—Tomo IX, Núm. 5. Entomologische Rundschand (Inselstenbòrse) — 28 Jahrgang (gui), Noi Bulletin de la Société Entomologique de France. — 1911, NES I geo. INSTITUCIO CATALANA D'HISTORIA NATURAL 55 Naturae Novitates.—1910, N.9S 23 und 24.—I91I, N.9S I und 2. Revista de Menorca.—Tomo VI, 1911, Cuaderno I. Bulletin de V Institut Océanograplhique, de Monaco.—N.98 191 à 195. La Feuile des Jeunes naturalistes. —V€ Serie, 40€ Année. — NO dec, Miscellanea Entomologica.—Vol. XVIII (184€ Année).—N 2 12. Boletín del Centro Excursionista de Zamora —Afio I.—Núm. I. Bulletin de l Institut Océanographique de Mónaco.—N.9s 185 A 190. Athi della Reale Accademia dei Lincei.—Anno CCCVII (1910). —N.9S 11 y 12. Entomologish Tidshrift-—Arg. 31 (1910) —Hà3ft I à 4. Deutsche Entomologische Zeitschrift.—Jahrgang 1911. Heft 1. Naturae Noutates.—N.9S 20 à 22 et Resume Juli bis Dezember. Bulletin de la Société Entomologique de France. —N.9S 19 a 21. Canadian Entomologist." —Volume XLIII (1911). —N 2 1. Boletín de la Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —To- mo X (1910), núms. 9 y IO. Revue Mensuelle de la Societé Entomologique Namuroise. — NO mu janvier IOLIS Bolletino della Società di Naturalisti in Napoli.—Volume XXIII. Zeitachrift fir qveissenchafiliche Inseltenbiologie. — Heft 12, (Band VD). Les Coves de Bolet, per Mossen Marian Faura (Barcelona, 1907, 12 pàgines ab 3 figures). Descripció en forma narrativa de dites coves, ab datos sobre sa constitució geológica.—Donatiu de l' autor. Resumé des Gisements de Fer de l Espagne, par Luis M. Vidal (Stoctolm, 1910, 34 pàg. avec 2 cartes col.). Catàlech dels jasciments ab la respectiva situació, superficie, as- pecte, composició química, medi transport y cantitat de cad' un.— Donatiu de l' autor. Contribution a la Flore Bryologique de l Uruguay, par le Doc- teur Florentin Felippone (Buenos Ayres, 1909. I.€ faciscule avec 14 planches). Cada especie porta sa descripció en llatí y va acompanyada d'una làmina en que hi figura son aspecte exterior y detalls de l'estructura interna. En aquest fascicle s' hi descriuen las seguents especies no- 56 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ves per la ciencia :Trematodon Uruguensis, Brot. , Fissidens Felip- ponei, Broth, Bryum gracillimun, Broth: Miclichhoferia pulchra, Broth: Haplodontium brachycladum, Broth—Donatiu de l' autor. Discurs del President de l Atenco, D. Lluis Maria Vidal, llegit ab motiu de la sessió inaugural del Curs Académich de 1910 à I9II. Ab conceptes clars y precisos desentrotllà aquest distingit con- soci en son discurs l' interesant tema de la teoría evolutiva, trac- tanlo ab el domini propi del mestre, exposant les varies doctrines filosófiques 4 que aixó ha donat lloch.—Donatiu de l' autor. Las Carofitas de Espana, singularmente las que crecen en sus estepas, por el Dr. Eduardo Reyes Prósper (Madrid, 1910, un volu- men con 37 figuras). Es el treball més complert que fins al present s' ha publicat d' aquestes interessants criptogames d' Espanya, degut à moltes ex- ploracions y estudis dets per l' autor. S' hi descriuen 12 especies no citadas a Espanya y 3 noves per la ciencia, essent aquestes Tolypella Giennensis de les estepes de Jaén, Lamprothamnus Aragonensis de la llacuna salina de Chiprana y Lamprothamnus Toletanus de les basses salines de Villacafias.— Donatiu de D. Carles Pau. La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL sols se declara responsable de lo contingut en la Secció Oficial del seu Butlletí, deixant integra als respectius autors la responsabilitat dels treballs firmats. 4. López Robert, impresor, Asalto, 63 —Barcelona.: INSTITUCIÓ CATALANA DBISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres soeis, y admesos en sessió. Pagun deu pesetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluis Soler. Raurich, 9, Barcelona. ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, OO Raurich. 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden consultar la Biblioteca y Museu. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menes los me- J sos de Juliol, agost y Septembre. L Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natural s' insertaràn gratis. encare que siguin de personas extranyas d la Institu- i ció, previa uprobació de la Junta. i OO Tiratjes é part: : y 50 exemplars 100 exemplars. —— i Sl 1. 4 planas 5 ptas. 8 ptas. i 5 5- 8 Y 8 )y 5 i oò i El 8-16 Y 15 9) 25 9 Els pedidos deurún ferse directament a la imprempta, carrer Santa Agna, 20, (interior). RS EA EI RL ea Po der P Lip RP ora ES LARA À cals i Toutes les comunications et échanges doivent étre envoyées au o siège de la Société: Paradís, 10, 1.", 2.5, Barcelone (Espagne) Cambis que té l'Onstitució ab altres Societats Academy of Sciencies. Arts and Lettres. —Madison VVis. (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History.—Nexy-Yort (E. U. A.) Boston Society of Natural History.—Boston (E. U. A.) 4Broteriav—Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisbea. Conchological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entemologischen Gessellschaff. — Berlín Ses El Colmenero Espaiiol. —Barcelona. ——Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). AL TidsErift. Entomologista Fóreningen in. — Stocleholm uecia) Estudis Universitaris Catalans.—Barcelona. Institut de Zoologie de l'Université de Montpeller. —(Fransa). Institut Egyptien. le ono (Egipte). Institut National Genevois. —Genève eeccl Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—J urgen (Eussia). Instituto Geológico de México. —México. ua Lia Feuille des jeunes Naturalistes.— París. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) Musee Oceanografique:de Monaco.—Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (Italia). i Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. dE euse di Torino. Torino (Italia). ae Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires Bo Arg. ) Museo Nacional de Ciencias Naturales. Montevideo. Museo Nacional de San. Salvador.—(Rep. de El Sal Vadon Museum de Sao-Paulo. —San Pablo (Brasil). j i Museum d'Histoire Naturelle.—París (França). — . Naturae Novitates. — Berlín (Ulemanyo). Polixena. — Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. - Reus (alia). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. lMadul Real Academia de Ciencias y Artes.— Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural.—Madrid. Reale Acceademia dei Lincei.—Roma (Itali:). Revista Chilena de Historia Natural, — Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico. —Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. —Viena (Austria). R. Stazione di Entomologia Agraria, cRedias.—Florencia (Italia). Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti. —Nàpoles. 3 Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et, d' Hydrologie. LBtecs i las (Bélgica). Societé de Naturalistes de Eievv (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.—Nantes. Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. i Societé Entomologique du Musee d'Histoire Naturelle.—Berna (Suissa). Societé Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique.—Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey.— VVashington (E. U. A.) United States National Museum.—VVashington (E. U. A.) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London. —Londres. IMPRENTA MONTSERRAT DE BARTRA Y GOST, SANTA ANA, 20.— BARCELONA Nil de BI Nulla unguam inter fidem et matances : vera dissensio esse potest. Const. de Fid. cath. c. IV. SUMARI SEcció OFicran: Sessió ordinaria del 2 de Mars de 1911. Ferrer, y Dalmau, €ugeni.—Assaig monogréfich de les Cicíndeles ca- o talanes. Codina, ANsenci.—Formas catalanas de la Cicindela Maura L. Chia, Manel de.—Aplech de noticias sobre'ls Moluschs de Cals y catalech provisional dels mateixos. NorES BIBLIOGRÀFIQUES. LOCAL SOCIAL SE Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.5, 9, BARCELONA Preguém als autors de trevalls destinats al Butll tí que procurin seguir les indicacións segients: 1.3 Eseriurer en lletra clara é inteligible, d'altre mo: do es impossible, malgrat tot lo cuidado dels en carregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense cap error d' imprempta. : Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. No escriurer res ni posar cap lletra, número, a sobre dibuix original sino en un paper de CL que "1 recubreixi. Posar en forma de notes à baix de les es les indicacions bibliogràfiques. Escriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. : NOTA-BEMERMUNG La dinstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelo- na) desitja "1 cambi de publicacións. — Die elnstitució Catalana d' Historia Natural. (Paradís, 10, Borda) na) bittet um Gegensendungen. La institució Catalana de Historia Natural. ms 10, Barcelo- najx desea el cambio de publicaciones. The edlnstitució Catalana de Historia Natural.—(Paradís. 10, Baiels lona)s desires to exchange publications. La Institució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na) demande l' échange. I La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelo ) na)y chiede ricambio. BUTLLETI DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA DHISTORIA NATURAL i 2a época —O Barcelona, Abril 1911 Any VIII. —Núm. 4 4 LI È SECCIO OFICIAL l po SESSIÓ ORDINARIA DE 2.DE MARS DE 1911 Ds ç ci É Presidencia de D. Llorens Tomóús El Sr. President obra la sessió é las 21,40: ab assistencia dels so: cis senyors Ferrer y Dalmau M., Ferré Gomis, Ferrer y Vert, Gifre- . da, Llenas, Maluquer S., Mas de Xaxars, Rosals, de Sagarra I., So- ler y VVyun. El Sr. President fa avinent que ocupa la Presidencia degut à la dimissió que del càrrech de President presentà el Sr. Bofill y Pichot en tetxa 11 Febrer de 1911 en comunicació que feu en el Concell directiu — y que's llegeix. Al mateix temps ta present el Sentiment ab que l'Ins- — titució es veu privada del concurs de dit Sr. Bofill, tant més que ha- —vent-se donat de baixa de soci no hi ha medi de pregarli que retiri dita dimissió y fa avinent que acabades les tasques de la sessió posarà — à coneximent de l'institució l'acort que la Junta directiva ha cregut convenient de pendre en vista de dita dimissió. i El Sr. Secretari llegeix l'acta de la sessió anterior que's aprobada — per unanimitat. l Els socis Srs. Ferré Gomis, Rosals y Gifreda proposen com à soci numerari ú D. Albert Carsi que resideix 4 Barcelona, Passeig de San Joan, 126, 3.81 y que's dedica à estudis geológichs. Els socis Srs. Rosals, Gifreda y Ferré Gomis, proposen com à soci 50 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — numerari à D. Matías Pallarés y Gil, de Barcelona, que viu al carrer a de S. Antoni Abat, 76, y que's dedica à estudis geológichs y prehis- tórichs. Son admesos com socis els senyors proposats é l'anterior sessió — que son D. Artur Bofill y Poch y D. Adolf Fournier y Cuadros. El Sr. Bibliotecari dona compte del donatiu de l'obra de D. Albert Carsi titulada cAbastecimiento de aguas de Barcelonao oterta per son autor. El Sr. Rosals comunica alguns resultats de ses calordal en el 4 pliocenich del Torrent de l' Albareda (San Felíu de Llobregat) — senyalant especial la trovalla d'un iragment de defensa d'un probos- . cidi, en seguritat del Elephas primigenius Blum., no citat fins ara en dit terreno del baix Llobregat. El Sr. Vispresident D. Llorens Tomàs dona compte de que — l'Excma. Diputació Provincial ha concedit la cantitat de cinqcentas — pessetas en calitat de subvenció y que en vista d'aixó la Junta direc- 1 tiva acordà en sessió de 18 de Febrer prop-passat, donar un vot de — gracias als Srs, Botill y Pichot y VVynn per les gestións que varen i Ò realisar per que dita subvenció nos fos concedida. Conforme s'habia indicat pel Sr. President, al comensar la sessió, aquest manitesta que la Junta directiva en vista de les presents cir- 3 cunstancias ha cregut convenient presentar la dimissió, pregant que — li sigui admesa y que's procedeixi à nova elecció. Admitida la di- A missió queda convocada Junta general extraordinaria pera'l dijous — dia 6 del vinent Abril 4 dos quarts de deu de la nit, à fi d'elegir el nou Concell Directiu, tenintse à continació la sessió ordinaria men- d sual. Y sens mes de que tractar s'aixecé la sessió é las 23. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 ASSAIG MONOGRAFICH CICINDELES CATALANES PER EUGENI FERRER Y DALMAU (CONTINUACIÓ) Coneixem de Catalunya: ab.) Cadevalli Ferrer. . Ripoll (Col. Ferrer y Dalmau) ab.) rectilinea Meg. . . Ripoll id. id. id. ab.) montana Charp. Queralps Col. id. id. l Ripoll id. id. id. ab.) ruderata Bent. . . Ripoll id. id. id. ab.) Aumeralis Bent. . . Ripoll id. id. id. ab.) Menetriesi Bent. . . Ripoll id. id. id. tipus riparia Dej.. . Queralps id. id. id. Ripoll TE id. id. CICINDELA CAMPESTRIS L. LAM. IV FiG. 4 eC. viridis, elvtris punctisque quinque albis. Praeter haec aper albicato.—Long. 9-18 mm. Generalment vert herba, metalich interiorment, antenes negres ab els primers articles metalichs—Front vellós am fosetes—1f article de les antenes generalment vellós. Palpes llavials metalichs. —Prono- tum manifestament més estret cap à la base, trapezoidal Ò cordat, ab la part del coll y de la base arrugades transversalment. Elitres varia- bles en sa forma y esculptura presentant d'ordinari cinch taques blan- 52 i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — ques, algunes sobre fondo fosc. Epipleures metàliques. Cuixes y ti- bies, galtes y epímeres vermell-bronzejades. Tancs verts blauenchs. Abdomen moderadement vellós. Les femelles presenten un punt negre sobre'ls élitres aprop de la regió sutural de la part bassal dels mateixos. Habitant eixa especie una comarca estensíssima, puig que abraça gran part del Africa y Àsia a més de tota la Europa, y arrivant en sa estació a altures molt diterentes que en nostre país arriva a un desni-.. vell de 2.500 metres o sia desde les platjes del Mediterrani tins les- cimes de Nuria, per força s'ha de presentar una variabilitat grossa de formes, colors, etc. Aquesta variabilitat que porta una synonimia de més de 70 noms d'aberracions, varietats, etc., complica l'estudi d'eixa especie, obli- gantnos a no tractar sols la especie catalana sino després de donar una idea general de la especie lineana. Podem nosaltres agrupar les Ú. campestrís en eixa forma. Taques dis-l Humeri nol Taques dis-l Pronotum cals soltes ólforça grososicals en direc-jcasi carrat, deis bé connatay carrats . . . ció obliqua . . élitres cilin ab traç prim dRICUS EL ó bé groixut (Europa y Siberia) iamay angu- Pronotum lec. mes dues. marroccana élitres plans OValS caca (Espanya, Marroc, Alger) Taques discals en direcció ES VERS A OS as Da: Pena (Cost. ital., Xipre, Assia Menor) Humeri molt) Pronotum amb un voraviu Suffriani marcats . . . .lateral verblau. . . 3 (Ciclades, Sporades, Rod. Creta) Sense aquest voraviu. —.j corsicana (Nissa, Córcega, Cerdenya) Taques dis-l. Pronotum força aprimat cap a llur base.l. 4erbacea cals en forma (Asia Menor) de banda an-/ Pronotum poch aprimat cap a la base.l desertorum . QUIOSA. Lia ade (Caucas) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL D3 Aquesta classificació es purament artificial puig se troven passos d'una à les altres varietats formant gradacións cssi insensibles. Aixís al Sud de Russia y vora el Mar Negre, se troven passos de la póntica é la tipus (Colecció Ferrer Dalmau). Entre la tipus y marroc- cana hi ha la pseudomarroccana Rraatz, que per sencills cambis for- ma a S. Martí Santosq (Nissa) la unió entre la corsicana y "1 tipus. També els exemplars de Balears son transició entre la corsicana y la marroccana. : En nostra terra tenim la transit pseudomarroccana, confosa ab la marroccana pels seus colors vermellosos del cap, pronotum y fondo del voltant de les taques dels élitres. Aquesta coloració rojenca la se- paratot seguit del tipus, a la que s'assembla per la variabilitat en el número y iorma de les taques, en cambi se diferencia de la marroc- cana per Torax.— Aproximadament tant Torax.— Visiblement més am- llarch com ample. Màxim ample / ple que llarch. Màxim ample cap junt a la vorada anterior, forma J al mitj, forma de cor. trapeçoidal. I Elitres ob-ovals, ab lo llim for- Elitres. — Ovals, arrancant la mat per una part rectilínea y un l corva del mateix angle humeral. altra corva al extrem. (1) Forma general esbelta. I Forma general encongida. Notis bé que aquestes diferencies son més notables si s'agafen exemplars de la alta Catalunya ont ni s'hi veuen les taques rojes del cap y la triloba del pronotum y que per graus insensibles se va passant cap a la marroccana, que té son màxim desarrollo al mitjdía d'Espanya. A més d'aquestes varietats se presenten un sens nombre de varia- cións de valor científich més ó menys raonable y que nosaltres re- duirem als seguents quadros per fer més sencilla la investigació dels naturalistes catalans, indicant les que coneixem de nostre terrer. (1) — Notes sobre les Cicindeles catalanes—per Eugeni Ferrer y Dalmau —Institu- ció Catalana d'H. Nat. —Janer 1907. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Aberracions Variacionsl total. rubens Friv. de — Farellensis Graèlls part. non Beut — Sa.re- coloraci dl sen Eudr- Que Coloració À cap y torax sols, Re I alustris —Beut parcial. Vermells palustris eut. Ps sols ver- mells rufipennis —Beut. Coloració negre intens funetrís Sturn. Inegrosa. nigrescens Heer. Coloració blava. .I Labrum fosch. JJ coerulescens Schilsuy melanostoma D. T. Variacións l Sens punt sexual de les heu . impunetata —VVest. incompletes / Falta el punt 1. deuteros D. TF. Falta el punt 2, 5 maculata —Beuthin Falta el punt 3. protos D. T Falta el punt 4. manca D.T: Falta el punt 6. ersuturalis —Beuth Falten els punts 1 y 2 destituta Sonta Falten els punts 2 y 3 4 maculata —Beut Falten els punts 2 y 6 Luetgensi —Beut Falten els punts 5 y 6 erapicalis —Beut Falten els punts 1 y 6 tetrasticta — Ferrer Falten els punts 2, 3, 4, ls Ne restant Sols 1. i umenosa csonta Variació l Faiten totes les taques simplex DR: inornata — affinis Fisch. Variacions Itras d' unió per Hi. . Conrata Heer soldadura Forma connata tras d' unió groixut. confluens Brem ILes dues formes tot a l'hora connata-conjunceta Ferrer Forma conjunctal . conjuneta D.T: Variacions ITaca segona del apex ó sia la api- dilatatas cal grossa . R saturalis D.T: Taca del disch, perlongada longi- tudinalment À liturata Rraatz (Continuard). Ta are TE RO PE Sa SER EEES Ca nar a i a a dent In DE La en asi a etc CM Ed RED mi ta : La A EA CES — 9 ró Pols is SE ECA EO A EI ARCS MS AE SEPA OTAS INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Do Las Cicindelas catalanas (Cal.) Formas catalanas de la C. Maura L. per Asenci Codina Característich d' aquesta C/cindela, es, que la màcula del disch del élitre baxi més ó menos respecte de Ja màcula marginal mitjana, quedant paralela ó be de través y que 'l càp y scut del coll siguen al- gunes vegades, blau d' acer, més ó menos color d' eram ó molt rare verdós y per lo tant, generalment de distinct color dels élitres que son sempre d' un negre mat. Lo que 'l càp y scut del coll siguen més ó menos de color d' eram ó dels altres colors, ha sigut causa, de que anteriorment, alguns autors (Horn, Beuthin, Fleutiaux), distingissen enla C. Maura dos distinctes formes, que varían en lo dibuix, para- lelament y enterament del mateix modo, y que 's trobavan sovint barrejades, encare que un autor (Rraatz), afirmava que la forma ab lo càp y scut del coll més ó menos de color d' eram (arenaria Rr.) era exclusiva del Nord Africa (Tunis), seguint-se d'. aquí una serie supèriluua de noms especials aplicats cada un à una distincta forma de dibuix d' un perfecte paralelisme en las dos formas de color quals tipos son Maura L. y arenaria Rr. Modernament (Horn $) conside- ra els disset noms dats péls autors à altres tantes formes de dibuix ó color de C. Maura L. com sinònims d' aquesta. Un altre autor (RsiRi $$) escolleix d' entre aquexos disset noms, cuatre (punciigera Rr., sicula Costa, humeralis Beuth., apicalis Rr), que aplica com principals aberracions de dibuix de la C. Maura L., y un (arenaria Rr.) com à varietat ó raça distincta d' aquesta, dintre las palaearc- ticas. Es precisament entre las aberracions de dibuix de la típica C. Mau- ra L., que aquexa se troba ben representada 4 Catalunya. La o C. Maura L. S. N. ed. X, p. 407, i. 1, eNigra, elytris punctis sex albis, tertio et quarto paralleloo: no l' he vista de Catalunya, enca- t Syst. Index der Cicind. p. 25. tt Cat. Col. Europae, etc., ed. 1906, p. 3. 56 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL re que no desconfio de trobar algun día entre las aberracions de di- buix que à continuació cito, algun eczemplar sporàdich ab dibuix molt d approximat al tipo. dè La a. punetigera Rr. E. N. 1890, p. Ii DO Z NO eczemplars ne- gre mat, ab la màcula del disch del élitre més baxa que la marginal — mitjana y completament separades, es comú, desde "ls primers her- cd mosos días de Juny à mitjans d' Agost en terrenos argilenchs, desse-—— cats, pobres d' herba y bén assoleyats, de les vores dels réchs, ca- ot nals, etc. Es fàcil observar en aquexos llochs 4 flor de terra els ori- ficis ó xemeneyas aillades d' ahont sorten per primera vegada ex- É ninfa.. Els demés dias acostuman amagar-se entre las herbes vehi- Li nas y unicament al dematí, després que 'Í sol ha secat l' humiditat de pl la nit ó rosada, se desidixen é dexar 1" amagatall, per aplegar-se ge- d neralment prop del lloch ahon han nàscut. Allí prenen apaciblement d el sol, aturades molt rato al mateix lloch, donant curtes corredicas, vi perseguint à les formigas, que es el seu principal aliment, enllepoli- —— das ab les despulles d' algun cargol, barallant-se sovint -per una pre- dl sa, Ó senzillament aparellant-se 4 la fí de perpetuar la especia. Al en- Í trar dins del seu domini, no donan mostra de gran sust ó sfereiment, a limitant-se les més properes à dar una volada molt planera allu- —— nyant-se alguns passos y algunas vegadas solament descriuent en el A vol un arch de cercle y tornan 4 parar-se 4 detras del intrus. L' he — i cassada molt abundant en hermosos días é la fí de Juny, en la desem- bocadura del riu Llobregat, prop de la farola, en les vores d' un rech. Ab la mànega de glassa poden empresonar-se-n moltes en poch rato. Alguna vegada he observat, specialment cassant en hores de molt sol, que una vegada empresonada enla mànega de glassa, es tal el furor que d' ella s' apodera, que vola dintre y butzina com Si tós un gros dipter, mossegant y aferrant-se ab les mandíbules 4 la glassa ab força tal que, més d' un cop al intentar separar-la, tirant d' ella agatant-la per l' abdomen, ha dexat lo càp obstinadament aterrat ú la glassa, abans que dexar la presa, quedant axí decapitada.- A mitja tarda si el sol no te força ó abans en días nuvolosos, s' ama- gan, de modo que se ia difícil veuren alguna. Junt ab ella se troba — més sovint encare la a. sícula Costa. Corr. Zool. I. p. 40, i. 3, que — se retereix als matexos-eczemplars, ab las citadas màculas tercera y quarta confluents. Sinónim d' aquesta aberració es Miúlleri Beuth. EN M1890: pl ab qual nom, generalment he vist rotulades ací to- tes les C. Maura de Catalunya enles coleccións particulars y mu- É ee 4 EA Rei Das ci ls S 8 $ - Es 0) i 8, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 seus. Encare que strictament el nom de Múl/eri, correspon als ec- zemplar de la Maura ab les màcules tercera y quarta, coniluents y formant linia al través, com son en general totes les C. Maura de Catalunya, à la fí de simplificar la ya molt supèrilua nomenclatura, lo millor es referir-se al nom més antich, encare que aqueix, com en lo cas present, s' haja dat als eczemplars de la C. Maura, àb la mà- cula tercera y quarta contluents y formant linia horizontal, axí, com — sembla que la opinió se inclina, tenim, que totes las C. Maura ab les dites màcules confluents ya sigan en linia horizontal ó més ó menos de través son a. s/eula Costa, passant é sinonimies d' aquesta, els quatre noms altres recta Rr. maura Rr. arenaria Beuth. y Milleri Beuth, dats pels respectius autors distintes formas—connata de la C. Maura L. Ja el Sr. Cuní Y ab molt bon criteri, en 1876 tenía aque- xa Cicindela, com Maura—Sicula, molt abans que verosimilment el sefior Miller la comuniqués al Sr. Beuthin, el qual va dar l' hi un nom nou en 1890, que encare que "ns recorda ú D. Daniel Miller, dis- tingit entomólech, que cassa ab assiduytat en nostre comarca, no per axó dexa de fatigar la memoria ya prou sobrecarregada ab un nom més. Aquexa aberració es aquí la més abundant y la genuina repre- sentant de la C. Maura à Catalunya. Molt més escasa aquí, casi diré rare, es un altre aberració de dibuix, ó siga la torma-apical de la Maura per unió de les màcules quinta y sexta, que tinch sota 'IS ulis y que correspon é la a. apicalis Rr. E. N. 1890, p. 138, i. 4. L' ec- zempiar d'aquesta aberració trobada à Balaguer el 5. VIII 09, per nostre honorable consoci el P. Navàs, es molt remarcable, no tant sols per tractar-se d' un eczemplar relativament molt petit, sino tam- bé per presentar la forma-connata é l' élitre dret, mentres l' esque- rre té les màcules tercera y quarta separades, de modo, que lo seu nomcomplert, es Maura-punctigera-sicula apicalis, 6 sigan las tres aberracions de dibuix de la C. Maura, observadas à Catalunya, to- tes, en lo mateix eczemplar. Per altre part, molt abundan els eczem:- plars punctigera-sieula y d' altres ab perllongaments transitoris en- tre las dos formes. Tant superiluu resulta dar un nom special à cada noba forma de dibuix dintre de la mateixa especial La C.Maure, se troba à Sicilia, Chipre y Espaiia en Europa. Sobre "ls llochs y temps de trobar-la ací, consultar al Catàlech del Sr. Cuní l. c. La citació de dit sefior d' haber-se trobat à Rosas, prop del mar, en la desem- t Cat. met. y raz. de los Col, observ. en Catal. p. 3. 58 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL bocadura dels torrents, es molt interesant, puix, resultaría que lo citat punt, es lo més septentrional d' Europa ahon s' ha trobat la C. Maura. El P. Navés l' ha trobada à Balaguer. També se troba abundant en lo Prat del Llobregat, en la desembocadura del Llobre- gat, prop de la tarola, etc. L' època més favorable, es, de primers de Juny à la tí de Juliol. La taula de las formes Catalanas de la C. Maura L, es aquexa: C. Maura punctigera Rr. Font Trobada, Hos- pitalet, riera de Horta, Poble Nou, Mataró, Ro- sas, Prat, desembocadu- ra del Llobregat, Bala- guer. a. sicula Costa Múlleri Beuth. idem. a. apica lis Rr. Balaguer. Mongat, Novembre 1910 GS APLECA DE MOTICIÓS SOBRELS MOLUSCAS DE CATALUNYA y cafalech provisional dels mateixos per Manel de Chía (CONTINUACIÓ) minimum, Phil. mucronatum, Poli. —C. ectinatum, L. var. normvegicum, Speng. nodosum, Turton. —C. roseum, Lamx. oblongum, Chemn. obtritum, Loc.—C. edule, L. var. papillosum, Poli. 9 var. aurea, B. D. D.: 3 o maculata, Brus. parvum, Phil. —C. ei ouum, Gmel. ( INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL paucicostatum. L.—C. paucicostatum, Soy. ) SOVV. rusticum, L.—C. tuberculatum, L. var. tuberculatum, L. Y x var. alba. Li xx zonata, Monts. CARINARIA evmbium, Lam. — C. mediterranea, Peron. mediterraneg, Peron. CARYATIS rudis, Poli. — Meretrí.v rudis, Poli. CASSIDARIA echinophora, Lamt.—C. echinoptiora, L. ) P: Di , var. mutica, Tib. rugosa, L. dvrrhena, Chemn. 9 de cEamb. SE CASSIS calamistrata, Locard. do — C. undulata. Gmel. 2ranulosa, Brug. $ saburon, Brug. sulcosa, Brug. —C. undulata, Gmel. undulata, Gmel. y , var. Gmelini, Loc. —elongata, Monts. CAVOLINIA 2ibbosa, Rang. longirostris, Les. tridentata, Forsx. a Gmel. —C. tridentata, Forst. vaguiella, Cant. CERATISOLEN-— PHGr US. legumen, L. 2 F. y H.— Ph. legumen, L. en o 60 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL CERITHIOPSIS minima, Brus. tubercularis, Montg.: CERITHIUM adversum, Montg.— Trifonis perversa, L. var. alucastrum, Brocchi. Bourguignati, Loc. SC. vulgatum, Brug, var. Lafondi, Lamt. Le linia, Brug. — Biúttium reticunlatum, Da Costa. lividulum, Risso.— C. rupestre, Risso, var. masiliense, Soc.— C. rupestre, Risso, var. mediterraneum, Dech.—C. rupestre, Risso. murites, Anton.—C. vulgatum, Brug, Var. protactum, Biv.—C. alucastrum, Brocchi, vat. provinciale, Loc.—C. vulgatum, Brug. var. reuovatum, Monts. —C. rupestre. Risso, var. reticulatum, Da Costa. —Bitlium reticulatum, Da Co rupestre, Risso. Li , var altenuata, B. D. D. x x .. minor, B. D. D. Dl D) DE DICCOLONB SD DE scabrum, Olivi.— Bittium reticulatum, Da Costa, var. Servaint, Loc.—C. vulgatum, Brug, var. sírumaticum, Loc.—C. rupestre, Risso, var. tuberculatum, L.—C. vulgatum, Brug. vulgalum, Brug. y x. vat. alucastra, Brocchi—C. alucastrum, Broc. Y Y DIT, BD Y Y , nodulosa, Phil. 2 , ) pulehella, Phil. ) y P) speciosa, Blanio. La Y x x —duberculata, Phil. CHAMA 2rvphoides, L. CHEMNITZIA — Turbonilla. elegantissima, Mont. — 7. lactea, L. rujfa, Phil. Ed EES es ie t INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL CHENOPUS-— 4porrhais. bilobatus, Loc. —pespelecani, L. var. pescarbonis, Brogn. ) L Brug. pespelecani, L. ) Phil. —pespelecani, L. serrestanus, Phil. —serresianus, Mich. ) Mich. — Serresianus, Mich. CHIONE. — Venus. cassina, L. ovata, L.— V. ovata, Penn. CHITON albus, L. cinereus, L. discrepans, Brovn. — Acanthochites discrepans, Brovvn. laevis, Penn. marginatus, Pult. — Ch. cinereus, L. olivaceus, Speng. Rissoi, Payr. siculus, Gray.— Ch. olivaceus, Spengl. CHLAMYS Andouint, Payr. — Ch. opercularis, L. var. Bruei, Payt. clavata, Poli. commutata. Monts. distorta, Da Costa. — CA. multistriata, Poli, var. distans, Lam. — CH. olabra, L. Dumasi, Payr. —Ch. clavata, Poli, var. fleruosa, Lamh. inflera, Lamht. —Ch. clavata, Poli, var. multisiriata, Poli. opercularis, L. pesfelis, L. pusio, L,— Ch. multistriata, Poli. sulcatus, Born. — CA. glabra, L. sentis, Reeve. — Ch. multistriata, Poli, var. 62 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL simtilis, Losxey. i unicolor, Lamh.—(C4. 2/abra, L. varia, L. ax var. rotundata, Loc. vitrea, Chemn. —CA. incomparabilis, Risso. CIRCE minima, Montg. j Deia A SE Gouldia minima, Montg. rudis, Poli. — Meretrix rudis, Poli. síriata, Loc. —Gouldia minima, Montg, vat. CLANCULUS corallinus, Gmel. cruciatus, L. 2 VVeint. — OC. cruciatus, L. Jussieui, Payt ) , var. glomus, Phil. 9) Brus. —C. Jussieui, Payt. CLATHURELLA Cordieri, Buc.— (. Cordieri. Payr. , Payr. gracilis, Crist. — Pleurotoma 2racile, Montg. horrida, Mouts. —C. Cordieri, Payt, var. Leufrovi, Buc. —C. Leufroyi, Mich. linearis, Buc.—C. linearis, Montg. purpurea, Montg. Y y var. Phiilberti, Mich. reticulata, Pren.—C. Cordieri, Payr. vat. y Crist. —C. Cordrieri, Payr. vat. CLEODORA pvramidata, L. COLUMBELLA decollata, Btus. Gervillei, Payt. laevigata, L. Especie exòtica. 7 Vanil. id. — id, Na ia 4 j El Li minor, Scacchi. 9 L: scripta L. CONUS - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ruslica, Lamh. —C. rustica, L. x , var. elongata, B. D. D. . . Sandri.—C. seripta. L. L gallo provincialis hoc. — CO. mediterraneus Brug. mediterraneus, Brug. Di Di 2 xv y y y . Carinata, B. D. D. elongatae, B. D. D. minor, Monts. oblonga, B. D. D. rubens, B. D. D. L Hvvas. —C. mediterraneus. Btug. submediterraneus, Loc.— OC. mediterraneus. Btug. var. CORALLOPHAGA lithophagella, Lamt. — CORALLIOPHILLA atucoides, Blainv. lamellosa, VV eint. — Mure.r lamellosus, Crist. y Jan. CORBULA curta, Loc. SC. 2ib00a, Olivi. gibba, Olivi. mediterranea, Costa. —Corbulomya mediterranea, Costa. porcina, Lamh. Esp. exòtica. rosea, Brovn.— C. gibba, Olivi, var. semen, Lamh.—P CORBULOMYA mediterranea, Costa. (Continuard) la 45) 63 64 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATUR Notes Bibliogràfiques S'ha rebut pera la Biblioteca, oferta per son autor com donatiu, l'obra segúent: Di Manual de Taridermia por D. Luis Soler y Pujol. —(Barce- iona 1908, 1 volúm.) L'autor, conegudíssim naturalista-preparador y benemerit soci 8 d'aquesta Institució, ha donat publicitat ab aquest llibre de sos ex- tensos coneixements en l'art que cultiva desde tants anys ensa. Ab istil concís y clar fa un complert resúm de tot lo que s'ha es-. crit sobre Taxidermia, enumerant las indicacións bibliogràfiques més. importants y exposa seguidament les pràctiques seguides en sos la- boratoris, sens concretarse d l'art d'empallar animals que tracta ab la magestría d'un mestre s'extén també en nombrosos resegnyements è pera la preparació d'esquelets, sers inferiors, plantes, etc., y tinal- i ment sobre la conservació de les coleccións. Tot plegat forma un volúm de 145 planes avalorat ab 125 gravats intercalats en el text que aclareixen cualsevol dupte. Veritablement es un llibre de consulta que s'imposa en tota pr blioteca de naturalista, car resoldrà moltes cuestions de procediment : que's planteigen tot sovint. VARIAS Recullint materials pera compondre un catàlech dels petits mami- ters catalans, hi tingut ocasió d' adquirir un exemplar en perfecte es- tat de conservació de la Crocidura aranea Schreb., procedent del Parch d'aquesta ciutat, ahont, segons indicacions de D. Geroni Darder es bastant abundant. No deixa de ser estrany qu: al mitx del excés È de soroll, fum é incomoditats deguts à la civilisació d' una gran ciu- tat, visquin encare animalets tan tímits y delicats com aquesta bonica — musaranya.—/. B. de Aouilar-amat. l Imp. Montserrat, de Bartra y Gost, calle Santa Ana, 20 —Barcelona b INSTITUCIÓ CATALANA D'GISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y admesos en sessió. Pagan deu pesetas l'any (que poden fer efectivas í D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16 y 18), reben totesles publicacións de la Societat y poden consultar 1a Biblioteca y Museu. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menos los me- sos de Juliol, Agòst y Septembre. Anuncis. —Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natural s' insertarén gratis. encare que siguin de personas extranyas é la Institu- ció, previa aprobació de la Junta. Tiratjes é part: 50 exemplars 100 exemplars El 1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 8( 5- 8 y 8 )y da È 8-16 Y 15 o 25 )Yy h Els pedidos deurón ferse directament éí la imprempta, carrer Santa Agna, 20, (interior). Toutes les comunications et échanges doivent étre envoyées au siège de la Societé: Paradís, 10, 1.7, 2.', Barcelone (Espagne) ——— Cambis que té l'Unstitució ab altres Societats Academy of Sciencies, Arts and Lettres. —Madison VVis. (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali.—Catania (Italia). American Museum of Natural History.—Nevv- Yort (E, U. A.) Boston Society of Natural History.—Boston (E. U. A.) 4Broterias—Revista Sciencias Naturaes.—Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. — Commissao do Serviço Geologico de Portugal.—Lisboa. Conehological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschafí. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espanol.—Barcelona. Entomological Society of Ontario.—Ontario (Canadà). Entomologist Tidsirift. Entomologista Fòreningen in. — Stoclholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans. —Barcelona. Institut de Zoologie de l'Université de Montpeller. —(Fransa). Institut REritel. Cató (Egipte). Institut National Genevois. —Genève ( ame Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia), Instituto Geológico de México. —Méxicoó. La Feuille des jeunes Naturalistes. —París. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A. ) Musee Oceanografique de Monaco. —Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (Italia). ae) Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Universitó di Torino. Torino (Italia). Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. Museo Nacional de San Salvador.—(Rep. de El Salvador). Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d'Histoire Naturelle.—París (Franca). Naturae Novitates. —Berlín (Alemanya). Polixena.— Viena (Austria). Pontificia Aceademia dei Nuovi Lincei. — Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. ms Real Academia de Ciencias y Artes. —Barcelona. Real Sociedad Espatiola de Historia Natural. —Madrid. Reale Accademia dei Lincei. —Roma (Italia). — Revista Chilena de Historia Natural, — Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico. —Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.—Viena (Austria). R. Stazione di Entomología Agraria, cRedias.—Florencia (Italia). Smithsonian Institution.— VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti.—Nàpoles. A Bocieté Belgue de Geologie, de Paleontologie et d: Hydrologic.—Bruse- R las (Bélgica). Societé de Naturalistes de Rievv (Russia). docieté des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.—Nantes. Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique de Fr: Societé Entomologique du Musee d' Histoire Naturelle.—Berna (Gues, Bocieté Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique.—Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey. —VVashington (E. U. A.) United States National Museum.—VVashineton (E. U. A.) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London.—Londres. 4 IMPRENTA MONTSERRAT DE BARTRA Y GOST, SANTA ANA, 20. BARCELONA Secona époc Butlletí de la Institució Catalana NY ENS Maig de 191 d'Historia Natural 8868. Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Const. de Fid. cath. c. IV. La SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria del 6 d'Abril de 1911. Llorens Garcías y Font.—Un crustaci cego de la cova d'els Hams (Ma- llorca). Manel de Chia.—Aplech de noticias sobre'ls Moluschs de Catalunya y catalech provisional dels mateixos. (Eugeni Ferrer y Dalmau.—Assaig monogrúfich sobre les Cicindeles catalanes. LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.5, 9.2 BARCELONA Preguém als autors de trevalls destinats al But tí que procurin seguir les indicacións segiients: 1.2 Esecriurer en lletra clara é inteligible, d'altre m / do es impossible, malgrat tot lo cuidado deis e carregats del Butlletí, que surtin els trevalls sens cap error d' imprempta. Dibuixar sobre paper ó cartulina ben blanchs ah tinta xina Ó llapis plomb y fer els dibuixos d' u ters al menys més grans del Cen que ha de tindrer el grabat. No escriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sino en un paper de calcar que "J recubreixi. Posar en forma de notes à baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. Eseriurer en itàliques tots els noms técnichs en llatí. NOTA-BEMERHUNG La dInstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelo i: na)y desitja "1 cambi de publicacións. Ri Die alnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Puradís, 10, Barcelo na), bittet um Gegensendungen. di. La alnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na)y desea'el cambio de publicaciones. o. The dnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís. 10, Barce— Jona)x desires to exchange publications. , La Institució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na), demande l' échange. La institució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na)y ehiede ricambio. BUTLLETÍ INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL l Ll. época Barcelona, Maig 19114 — Any VII. Núm. 5 — a SECCIO OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DE 6 D'ABRIL DE 1911 Presidencia de D. /J. B. de Aguilar amat El Sr. President obra la sessió é las 22 horas 30 minuts ab asis-- tencia dels Socis Srs. Duch, Ferré y Gomis, Ferrer y Vert, Gitreda Maluquer. S, Més de Xaxars. Rosals, Sagarra, Soler, Tomàs y VV ynn. El Sr. Vis-secretari primer llegéix l'acta de la sessió anterior que es aprobada per unanimitat. — Admissió de Socis. —El Sr. President donàlectura d' una carta firmada por D. Albert Carsi en la que dit Sr. retira y dona per nula la proposició presentada pels Socis Srs, Robert Ferré y Gomis, jo- seph Gitreda y Joan Rosals, despres de protestar els Srs. firmants d' aytal proposició de la seva ignorancia de les causes justificants de aquella resolució y del paper poch digne que del Sr. Carsi ha fet, s' acordà donar per retirada y nula la Seva proposta. A continuació es admés per majoria D. Matías Sallarés y Gil, propossat en la sessió pròxima pasada. o Donatius.—El Sr. Conservador del Museu va cedir pel Museu tres especies d' aucells. Coccothraustes vulgaris Enberiza cia y Lovia recurvirostra tots ells cassats als voltants d' aquesta ciutat. Comunicacións.—D. Llorens Tomàs comunicà verbalment el fet $ 66 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURA d' haverse trobat als terrenys cuaternaris de Capellades, exem-.— plars perfectament conservats del Heli.r vindobonensis, extingit ave — à Catalunya, encare quÍ abundant à Austria y regió ballanica. El senyor d' Aguilar-amat refereix la troballa, en el surtidor de l àli- ga del Parch, d'aquesta ciutat de la Limnaea succinea Nilsson, exac- tament igual à la especie típica dels pantanos de ia Vendeé (Fransa) y no trovada fins ara en cap altre localitat catalana. El Sr. Maluquer, (S.) donà interessants detalls sobre els ensaigs d' aclimatació de — moluschs tluviatils. . 3 El Sr. President aixecà la sessió à las 23 hores 15 minuts. ES Un eta cega de ha cova d'e Nans (alta) PER LLORENS GARCÍAS Yy FONT Ab el titol El ojo de Gammarus caecus de la caverna D'els/ Hams, en la ISia de Mallorca: ha aparegut en el nombre de Janer de sl la Revista cArchivos de Oitalmología hispano-americanosa la confe- — rencia que sobre aquest crustaci, trobat en el lloch de la cova avans dita, situada à Manacor de Mallorca. donà à Buenos Aires el día primer de Juny de l'any 1910 el Dr. D. Manuel Menacho, oculista de Barcelona. Es un estudi molt interessant el que ha fet el referit doc- y torid'aquesta especie, de la cual diu: que pertany al género Gam- — marus, que el seu tamany es de 10 4 12 milimetres y no presenta — altra diterencia externa ab els seus homolegs que viuen en el mat, — que l'estar completament decolorats. Tenen ulls laterals, semblants a. dues taquetes de color negre rogencli y d' un diàmetre aparent de '/a de mm. x Després de fer una dissecció acabada de l'ull, treu la conclusió fi- D, nal seguent: cHi ha en la cova dels Hams en la Isla de Mallorca, una — var. de Gammarus que nombram Gammarus caecus, els ulls del cual. —— compostos, presenten les omatidies completament mancades de pig- — ment, ab els conos cristallins y bona part de la porció proximal de — les retinules, atrofiats, alteracions qu'indiquen lo' inepte qu'es l' a L- — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 61 aa ae ee peto ny ense ent ed — aparato visual, per desempenyar ses funcions. Aquesta degeneració s'ha d'atribuir à modificacions anatómiques ocasionades per la falta del excitant natural del sentit de la vista.x No bavía donat conte mes prest d'aquesta troballa, perque espe- rava veure aquesta conferencia, en la cual fora de la part científica veig dues afirmacions un poch equivocades y son les que fan reieren- — cia à la fauna de les coves de Mallorca, en la primera diu que el llac de la cova del Drach veinada de la D'els Hams, no te fauna, per sa- ber-ho cert, vegis Tvp/ilocirolana Moraguesi, n. g. n. sp. Isopode aquatique cavernicole des grottes du Drach (Baleares) par Èmile Ra- covvitza (Bulletin de la Societé Zoologique de France, tome XXX, pag. 72.) y Butll. de la Inst. Cat. de Hist. Nat. anys 1905 pag. 103 y 1907, pàg. 36., y respecte à la segona, que diu, centre els diterents llacs de les coves de Mallorca, sols està habitat el dels crustacis ce- gos, obgecto que queda per terra am lo dit antes y ademés que se- ría molt utopic, sense aixó y tot, afirmar-ho perque son moltes les co- ves que hi ha 4 Mallorca y no sabem que ningú hagi emprés un tre- ball serio d'exploració en aquest sentit. LL. GARCÍAS FONT. es APLECA DE NOTICUAS SOBRE'LS MOLUSCAS DE CATALUNYA y cafalech provisional dels mateixos per Manel de Chia (CONTINUACIÓ) CRENELLA discrepans, Montg.— Modiolaria marmorata, Forbes. - CREPIDULA Desmoulinsi, Mich. unguiformis, Lamt. unguicola, Lamh. —C. unguiformis, Lamb. . 68 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ts CRESEIS i acicula, Rang. Ra CUSPIDARIA El costellata, Desh. i cuspidata, Olivi. d rostrata, Speng. a CVYCLONASSA — Neritula i CvycrLoPs — Neritula 4 nerilea, L. MN Ll Monts. — N. neritea, L. dx Ú ú neriteum, L. i pellucidum, Risso.— N. Donovani, Risso, vat. d : A CVYCLOSTREMA R atomae, Phil. — Homalogyra atomus, Phil. A CVYLICHNA L h acuminata, Brug.— Volvula acuminata, Btug. id eplindracea, Penn. l obtusa, Montg. pi iruncatella, Loc. 2 CYPRAEA a achatidea, Gray. 4 annulus, L. Especie exótica. L europaea, Montg.— Trivia arctica, Pult. És J 4 x 3 var, globosa, VVood. i jragilis, L. Especie exótica. i 4 Jousseaumei, Loc.— Trivia aretica, Pult., var. a Molleratíi, Loc.— Trivia aretica, Pult, var. : i lurida, Linné E physis, Brocchi. —C. achatidea, Gray. Li puler, Gray. US pr, 4 OO — Trivia puler, Gray. d ). Solander ) De i pvrum, Gmelin. SPUCCG NE: monela, L. Especie exótica. ds ES INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69 : 'CYPRICARDIA lithophagella, Petit. — Coralliophaga lithophagelle, Lam. — 'CYTHEREA ds 1 rudis, Poli. — Meretri.r rudis. Poli. nitiduld, Lam. — Meretrír chione, L, juvenis. 2racilenta, Loc.— Meretri.e rudis, Poli, vat. o Eehione, Lamb.) À : : L, a i — Meretrixchione, XL. È y a 3 o minima, Montg.—Gouldia minima, Montg. 3 — DENTALIUM o alternans, B. D-D.— D. inaequicostatum, Dautzenberg. corneum, L.—D. strangulatum. Desh. : dentale, L. : entale, L.—D. vulgare, Costa. 3 novem costatum, Desh. — D. novem costatum, Lami. L 2 2 Lamx. rubescens, Desh. strangulatum, Desh. tarentinum, Lamt.— D. vulxare, Da Costa. vulgare, Da Costa. : OO DIONE.— Meretril. 3 chione, L. Y Megerle.—.M. chione, L. — DIPLODONTA rotundata, Montg. L he) Phil. — D. rotundata, Montg. — DIVARICELLA divaricata, L. DOLIUM galea, Lamt. — D. galea, L. y L. o DONACILLA cornea, L.— D. corneà, Poli. Roca var. albo-radiata, B. D. D. Ro Poli. di ere Erra aredet es a ra as a DA a qe INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA N URA: DONOVANIA — minima, Montg. Y , — var. fuiva, Monts. E L , marmillata, Risso. ) Crist. — D. minima, Montg. i DONAX 3 anatinum, Lamt.— D. trunculum, L. polita, Poli. D $ : . variegatus, Gmel. , — Scacchi. 5 Ll semistriata, Poli. trunculus, Linnié.. vittatus, Da Costa. —D, trunculus, L. L DOSINIA / eroleta, L. Í 3 Roem.—D. e.roleta, L. lincta, Pulteney. dE Dani les sl uScopol. 8 lunaris, Lamx.— D. lupints, L. tupinus, L. : x Poli. i : — ID. luprnus in. y Proem. i ELEDONE Aldrovandi, Ratinesque. moschata, Lamt. 2 Linné. EMARGINULA cancellata, Phil. elongata, Costa. reticulata, Chemu. sicula, Gray.— E. cancellata, Phil. ENSIS — ensis, L. siliqua, L. EE ig cas sa . INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL , Erro i taevís, Don. D) Sovy. —E. laevis, Dou. mitiaris, L.—Marginella miliaria, L. EUCHELUS — Clanculus. o Cruciatus, L. —O EULIMA i ineurva, Reu. 4 imtermedia, Cantr. microstoma, Brus. Monterosatoi, Boury. d polita, L. subulatg, Don. OBULIMELLA commutata, Monts. — E. acieule, Phil. Humboldii, Risso. 3 Seillae, Scacchi. — E. pepromidata, Desh. OEUTHRIA È corned, Ads. dra cornea, L. cornea, L. 2 ) var. fusca, Scacchi. racilí . 2 lis, Loc — E. cornea, L. vars: major, Loc. LE ASCIOLARIA lonaria, L. FRAGILIA— Gastrana. iragilis, L. FIROLA coronata, Forst. FISURELLA gibberula, Lamh. 12 graeca, Lamt.—F. Zraeca, L. Ll L. neglecta, Desh. X F. italica, Deir. nubecula, L. Y VVenilt.-- F. nubecula, L. FOSSARUS ambiouus, L. FUSUS antiquus, L. monst. contraria: — Neptunea contraria, lL. contrarius, Lamx. )j Dl L. i corneus, L.— Eutfria cornea, L. eraticulatus, Brocchi. — Hadriania craliculata, Brocchi. hobeltianus, Mont. — F. rostratus, olivi, var. lamellosus, Crist. Y Jau. —Mure.r lamellosus, C. y J. latiroides, Monts.— F. rostralus, olivi, var. parvulus, Monts. pulchellus, Phil. rostratus, Desh. --F. rostratus, olivi. Y Olivi. strigosus, Lamx.— F. rostratus, olivi. SpraCUSQnUS, L. — Neptunea contraria, L. GADINIA Garnotí, Payt. GALEOMMA Turtoni, Sovv. GASTRANA balaustina, L.— Tellina balaustítc, L. fragilis, L. GASTROCHAENA dubtia, Dech.— G. dubra, Penn. , o Penn. GGIBBULA Adansoni, Payr. Ds — ans RS EE ERO REP È ps A Li cd INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL L) i $ Ei SE pidie ies acetat EE pi es dedi Els 4 P. — ab. migrescens —Heer. D. P ab. deuteros D. T. ge T - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 18 ASSAIG MONOGRAFICH CICINDELES CATALANES PER EUGENI FERRER Y DALMAU (CONTINUACIÓ) Variacions Í — 1 Totes les taques mes petites, casi invisib End reductas ( q SP a sibles a//inis Dej. Variacions RNA sus Ú Protos D. T. H- Conjunta D. T. . . . mirta Fetref.. Aberracions trobades à Catalunya Mont Farell (Barcelona) Graells. Castell d'Aramprunyà (Barcelona) Ferrer. Montseny (Barcelona) Col. Ferrer. Pla de Sallent - Nuria (Girona) Mas de Xaxars. Ripoll (Girona) Ferrer, l Camprodón (Girona) Colec. Miller. . I Terrassa (Barcelona) Ferrer. Nuria (Girona) Ferrer Dalmau. Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. Nuria (Gironà) Ferrer Dalmau. Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. Cervelló (Barra) S. Malug. Col. Ferr er Dalmau. ab. destituta Smbha. l Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. ab. 4 maculata —Beut. / Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. ab. Luetgensi Beut. l Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. ab. e.rapicalis —Beut. l Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. ab. fetrasticta — Ferrer Terrasa (Barcelona) Ferrer Dalmau: ab. rubeng Friv. ab. melanostíorma ab. proios ab. e.rsuturalis —Beut. ab. fumerosa — Smba. l Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. 4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ab. connaia Heer. l Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. ab. connata-conjunc. Fer) Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. ab. Conjuncta D. T. I Nuria (Girona) Ferrer Dalmau. ab. a/finis Dej. (Ripoll (Girona) Ferrer Dalmau. Camprodón (Girona) Col. Miller. CICINDELA GERMANICA L. Lam. IV Fig. 5 4Ú. subeplindrica, viridis, vel cvanea, vel nigricans: elvtris punetisque duobus marginalibus lunulaque apicali albisà Long. 9-1 1 d És mm. Linneo Syst: Nat. II p. 657 n.2 4 Synonimia/ C. obseura Fabr. OC. coerulea —Herbrt. C. anthracina Rlug. Petita, de coloració variable desde'l verf, blau al brú més ó menys negrós Antenes quelcom llargues, els quatre primers articles meta- lichs, essent els dos primers vert dorats y els dos segients roig púr- pura. Cap més ample que'l pronotum, llavi blanch. Pronotum quelçom ample casi cilindrich, escutell cordat. Elitres molt més amples é la base quíi pronotum, cilindrichs ó poch dilatats presentant al humerus una taca 4 voltes nula, una altra al disce més ó'menys perllongada y una lúnula apical. Cara interior: vert metalich, pit ab alguna pilositat blanca, ventre blau violat. Potes llargues y groixudes. Aquesta especie s'extent per tot el centre d'Europa podent pre- sentar quatre varietats que Son: Taques segons s'han descrit ó faltant algun JC. germanica L. punts. i RI sn - dr ce $ v dr . Em dg DS DA aC ES DE RIO EE a i —oOOINSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 cm Ets a I Taca discal y apical a Lam. IV fig. 5 a. ( Si. var. Jordani —Beut. Lam. IV fig. 5 a y b. CO pa pits DEglo La bipunctata Rrtz. taca discal. l Taca discal perllon- . Sobrina —Gory. gada oblicuament. var. Sogrin Ory Lam. IV fig. 5 b. Aquestes varietats se troven, ab les aberracions en el quadre segúient. Variacions I blau verdós ..—. .. . . . ab.)antíiracia —Blug de blau intensit càme: tiusrieast ab.) coegulea Herbils colora dmegrensomass usideamide fab) obscura Fab. ibtGna tosca Vs ab Jusca D.T. Variacions lFalta punt humeral. . . . ab.) deuferos DT. Su punt discal.. . . ab.) proéíos De dt. tes. Falten punts humeral y dich ab.) semichloros D. T. Falta punt apical . . . 4. ab.) seminuda — D.T. Variació Falten totes les taques a cab. VS/evens Dej. inornata / Variacions per Forma semicircuntlexa apical var. Jordani Beuth. soldadura Lam. IV lForma com ant. Sinct. ap. fig. 9 a presentant à mes un punt supletori en nt. ab.) catalomica j Ben, Variacions l Punt supletori. .l. . . . . var. Oipunctalta —Rraatz dilatata Punt suple- Lam. IV fig. 56 tori més lalab.) Martorelli— Rrats taca discal perllongada Taca discal per- llongada en ralla/.. len a la Apice. Il var. Sobrina Gori Conech aquesta especie: de Barcelona ahont a la desembocadura del Besós s'agafa barrejada ab la C. pa/udosa.,laab. catalonica Beut. 1 En la Colec. Miller s'hi trova c. germ., a0. catalónica ab el nom de C. paludosa. qe. 3 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL RE es - : CICINDELA MAURA L. Lam. IV FiG. 6 (C. subevlindrica, nigra, elvtris maculis ser albis, rotundatis, tercia quartaque obliqua positis Ssaepe di —Longitut 14-16 mm. Din. Syst. Nat. I, II.—P. 658, núm. 9 Cilíndrica ó casi tal negre cap. pronotum 4 voltes quelcom bronze- jat. Antenes meitat del cos, tercer art '/, més llarch que'l quart. Cap més ample que'l pronotum. Labrum blanch. Pronotum poch més llarch qu/ample. Elitres llarchs. Fontes molt manitestes. Potes fortes y llargues. Part interior y potes negres. : Els elitres s'han decint amb six punts blanchs, dos humerals, dos discals transversos y dos apicals. Les variacions que pot pesentar les reduirem al segúient quadro. Variacions per soldadura ó úniques que presenta la C. maura: for- men dos grupus Primer grupu: C'itp y pronot negre. Segon grupu: Cap y pronot brú metalich VP OO LL EQN:E- : P J q d 6 Ba) y 4 en aillats ratlla magra L.. . . . Jab.) sermaculata normal é lasutura / 3 y 4 en ratlla é obliqua. .lab.) puneligera Rraatz ab.) transver salis Beuth. Punts len ratlla ab.) sicu/a Redten/ab.) s/ricta Beuth. 3 y 4 I normal units (eu ratllal L ) juumerz — Bent. ab)angulaia — Beuthin obliqua af Punts 1 y 2 units Jab.) humeralis Bent. lab.) bisfrensis — Sehulz Punts 5y 6 units jab.) apicalis —Rraatz Punts 1y2,3y4,5y6units . . . ab.) arenaria Fab. Variacions Punt 3 amb una ratlla à la per aument /J vorada cilerior. ab.) marginalis. Beuthin S $ Ri Ú hi É: 4 3 ç4 ae INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Die) T ss re deis cr ua es miri a rato a La Cicindela Maura se trova per casi tota Catalunya. Hospitalet, . ... . Cat. Cuni y Martorell (manuscrit) Blortas a a. id. id. Rosas o id. id. La Garriga . . ... Cuníy Martorell (trovat per Antiga) Mataro ia le i Salvana Terrassa . . . . . Ferrer y Dalmau) Les variacions trovades son: Maura tip... Barcelona Beuthin. (Variet. de la C. Maura L. Inst. LL II. V. any III y 84). Barcelona Beuthin id. id. id. led Terrassa Col. Ferrer y Dalmau. : È Barcelona Beuth. Í. c ea a Pot LS Col. Ferrer y Dalmau. humeralis. . . Beut.l Catalonia Beut. I. c. ab.) s/ricta. . . Beut./l Catalonia Beut. I. c. ab.) engulata. . Beut.l Barcelona Beuth. I. c. CICINDELA PALUDOSA DUFOUR Lam. IV.—Fig. 7 4C. subeplindrica cupreo virescens, elvirorum margine exter- no, lunulisque tribus longitudinalibus (haud raro confiuentibus) albis, serie subsuturali punctorum impressorum coeruleorum, elppea brevissime tridentaor.—Long. 9-12 mm. Dufour. Ann. Sc. phys. VI. 20. p. 318 - Petita, cilíndrica, de color bronzejat verdós. Antenes arribant à la metat del cos, amb els quatre primers articles metalichs. Cap molt més ample que'l Pronotum. Labrum blanch amb tres dents al mitj, palpes blanchs amb el derrer article brú. pronotum un xich més am- . ple pel coll que à la base. Elitres casi paralels, amb vorada apical obliqua. Presenten una ratlla els punts blaus atravesant l'élitre desde aprop del humerus 18 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL H i cap al apex. Com à coloració presenten sempre tres bandes una hu- di I meral, un altre discal y una apical, més ó menys coniluents. Per sota, — I blau, amb el torax bronzejat. 1 Les variacions que presenta ta C. paludosa Dufour son: 4 I Aberracions d Variacions de fl blaves ... .. Lo. o. CO0erulea Beuthin. coloració: Slverdest ss UTE S Beuthin. Varietats per lsemicircunilexa humeral. ..—sealaris Dej. L soldadura —lsemicircuntlexa apical... subulicola —VVatl. d circunflexa —. . ... . Hopfearteni Beuth. i Aquestes Variacions poden presentarse plegades haventselshi do--—/ l nat per alguns autors noms distints encare que la majoría no'ls acep- —— ten, aixís tenim scalaris —J- viridis — Dufouri Beuthin. 3 subulicola —- virídis — Bani Beuthin. Ro Les variacions de la Cicin. paludosa 4 Catalunya s'han trovat en: — tipus le: Ripoll Col. Ferrer y Dalmau. RR Manresa Col. Ferrer y Dalmau. Barcelona Mas de Xaxars (Butll. Inst. Cat. H. N. 4 any II, n.2 105). vn Artesa de Segre Maluquer (Butll. Inst. Cat. H. N. any II. n.2 108). viridis . . . ./( Ripoll Col. Ferrer y Dalmau. L: scalaris. . . .l Barcelona Mas de Xaxats (I. c.) LI sabulicola . . ( Ripoll Col. Ferrer y Dalmau. El ManresaP Col. Ferrer y Dalmau. 0. Barcelona Mas de Xaxars (I. c.) i (Bani). / Ripoll Col. Ferrer y Dalmau. Éi Hopigarteni . / Ripoll Col. Ferrer y Dalmau. i Barcelona Mas de Xaxats (I. c.) 3 l'Artesa de Segre Maluquer (I. c.) i i A més s'han citat sens indicació de variació ts 23 i Barcelona . Cuní y Martorell. l Calella. Cuní y Martorell. Ll Mataró . . Salvafià. Olot.. . Cuní y Martorell (per Bolís). —— podentse atirmar que's trova per tot Catalunya. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 19 CICINDELA CIRCUMDATA. DE). l Lam. IV.—Fig. 8 e Viridi cupreo: elvtrorum basi, margine laterali, lunula hu- merali apicalique, fasciaque media recurva dentata albís, anten- narum apice rufis.—Long. 10-13 mm. i Dej. Spec. I, p. 82 Petita. Cap, sens ulls, tan ample com el pronotum, ulls força abul- tats. Pronotum tan ample com llarch, casi carrat. Escutell amplement triangular. Elitres convexes, presentant en l'angle apical una espina. Les taques estàrt formades per la reunió de la lunula humeral, discal y basal que segueix tota la vorada desde l'angle apical tins lescutell. Habitat. —Sud de França, Italia, Sicilia, Sud Espanya, y Nort d' Africa. Segons Cuní y Martorell, Catalunya (Saura). CICINDELA TRISIGNATA LATR. Lam. IV.—Fig. 9 eSub-evlindrica, viridi cupreo aenea, elvtris margine laterali, dunula humerali alteraque apicis acutata, sírigaque media re- curva incumbente albisx.—Long. 8-12. Dej. H. N. Col. Europ. 54 Petita cilíndrica, cos esbelt, moderadament convexe. Antenes més curtes que la mitat del cos. Cap, més ample que'l pronotum. Labrum amb una forta dent al mitj. Pronotum 1 '/, ample que llarch am vora- des del coll, y laterals rectes. Elitres paralels, quelcom dilatats en les Femelles presentant tota la vorada blanca de les que parteixen les tres lunules humeral, discal Yy apical. Part interior completament vellosa. 4 80 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURA Habita Sud Europa. Ha sigut citada de Catalunya per Cuní y Martorell. . . . Badalona Salvana vc Lis Mataro Segurament s'ha coniós amb la C. Litlerata Sulzer. 4 CICINDELA LITTERATA. SULZER Lam. IV.—Fig. 10 d vY 4 C. negro viride aenea, elptris margine laterali interrupio, lu- nula humerali et apicali strigaque media recurva sub incumbente tennibus albiss.—Long. 7 '/, à 9 mm. Sulz. Gesch. d. Ins. p. 55 Petita, forma semblant à la campestris, mate, vert negrós meta- lich. Antenes son tan llargues com els élitres, els quatre primers af 3 ticles vert-dorats, els altres negrosos ab vellositat blanquinosa. El cap. es ample, imprés entre'ls ulls, molt finament arrugat, iront vermell, vorada anterior dels ulls vert dorat, molt lluent, Labrum blanch. Pal- pes blanchs ab lo derrer article vert-dorat, Ulls molt abultats, ovals, bruns. Ro Pronotum molt més prim que'l cap, tan llarch com ample, casi ca- rrat, vellós ensotat anteriorment, un xich corvat lateralment, la base. amplement rebordejada. xes È Elitres ovals, granulats, ab una lunula humeral, una discal que està soldada ab la apical, per un traç prim. xi Part inferior lluent ab pels blanchs al voltant del abdómen, llampí al mitj. h Habitat. —Tot el mitj dia d'Europa. I (Continuarà). dmp. Montserrat, de Buriru y Gost, cate Santa Ana, 20 INSTITUCIÓ CATALANA D'BISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres Socis, Y admesos en sessió. Pagan deu pesetas l'any (que poden fer efectivas ú D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, Raurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden consultar 1a Biblioteca y Museu. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de 1a Institució menos los que. sos de Juliol, agost y Septembre. Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natural s' insertarón gratis. encare que siguin de personas extranyas 4 la Institu- ció, previa aprobació de la Junta. Tiratjes ú part: 50 exemplars 100 exemplars El 1- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. El Ec a y LES) 15 o El 846 i ia S6 N Els pedidos deuràn ferse directament à la imprempta, carrer Santa Agna, 20, (interior). Toutes les comunications et échanges doivent étre envoyées au siège de la Société: Paradís, 10, l.", 2.", Barcelone (Espagne) Cambis que té l'Onstitució ab altres Societats Academy of Sciencies, Arts and Lettres.—Madison VVis. (E. UÚ. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History.—Nevv— YorFs (E. U. A.) Boston Society of Natural History.—Boston (E. U. A.) 4Broterias—Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. Conchological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellsehaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). Entomologist TidsErift. Entomologista Fòreningen in. — StocEholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans. —Barcelona. Institut de Zoologie de l'Université de Montpeller. —(Fransa). Institut Egyptien.—Cairo (Egipte). x Institut National Genevois. —Genève (Suissa). Le Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia). Instituto Geológico de México. —México. . La Feuille des jeunes Naturalistes. — París. Missouri Botanical Garden. —Saint Louis (E. U. A.) Musee Oceanografique de Monaco.—Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (Italia). Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino Torino (Italia). di Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador. —(Rep. de El Salvador). Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d'Histoire Naturelle.—París (França). Naturae Novitates. —Berlín (Alemanya). Polixena.— Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. - Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas. Físicas y Naturales. —Madrid. Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historía Natural. —Madrid. Reale Accademia dei Lincei. —Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural, — Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico.—Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.—Viena (Austria). R. Stazione di Entomología Agraria, cRedia.—Florencia (Italia). Smithsonian Institution.—VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti. —Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d'Hydrologie.—Bruse las (Bélgica). Societé de Naturalistes de Rievv (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.—Nantes. Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. . Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomologique du Musee d'Histoire Naturelle.—Berna (Suissa). —. Societé Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique. —Bruselas. : Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey.—YVashington (E. U. A.) United States National Museum.—VVashington (E. U. A.) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London. —Londres. ( a — OI ————— IMPRENTA MONTSERRAT DE BARTRA Y GOST, SANTA ANA, 20.— BARCELONA Juny de 1911 Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural 6 4 Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potest. Const. de Fid. cath. c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria del 4 d'Maig de 1911. Eugeni Ferrer y Dalmau.—Assaig monogràfich sobre les Cicindeles catalanes. (Acabament ab 4 làmines) Agustí VM. Gibert. —Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoràl Y en les aygues dolses catalanes. Notes bibliogràfiques. en — EPS SD son an listit LOCAL SOCIAL lans Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.5, 2. BARCELONA Preguem als autors de trevalls destinats al Butlle- tí que procurin seguir les indicacions seguents: NA 1.2 Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre mo- , do es impossible, malgrat tot lo cuidado deis en- HN dl carregats: del, Butlletí, que:surtin els:trevalls sense : cap error d' imprempta. —— 28 Dibuixar sobre paper ó,cartulina.ben blanchs ab OO tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos dí un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat.. / 3." No eseriurer res.ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sino en un paper de calcar que 'l recubreixi. 43 Posar en forma de notes à baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. b.. Escriurer en itàliques tots els noms téenichs en llati. l NOTA.-BEMERMUNSG. La aInstitució Catalana d' Historia Natural.—(Paradís, 10, Barcelo- na)y desitja 'l cambi de publicacións. Die dlnstitució Catalana d' Historia Dual —(Paradís, 10, Barceló: na) bittet um Gegensendungen. La alnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís, 10. Barcelo- na)y desea el cambio de publicaciones. The alnstitució Catalana de Historia Natural. — (Paradís. 10, Eines lona)s desires to exchange. publications, . La alnstitució Catalana d' Historia Natural. qe (Ras 10, Barcelo- na) demande l' échange: La dInstitució Catalana-dé Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na)y chiede ricambio. LES: é $ 3 à BUTLLETÍ — INSTITUCIÓ CATALANA DAISTORIA NATURAL di 24 época Barcelona, Juny 1911 Any VIIL Núm. 6 SECCIO OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DE 4 DE MAIG DE 1911 Presidencia de D. J. B. de Aoutlar-amat El Sr. President obrí la sessio à las 21 hores 45 minuts ab assis: ——tencia dels senyors socis: Ferrer y Dalmau, (M), Ferrer y Gomis. Ferrer y Vert, Gilreda, Juncadella, Maluquer, S., Mas de Xaxars, ——Rosals, Sagarra (I)., y VVynn. 3 El Sr. Secretari llegeix l'acta de la sessió anterior que's aprobada — per unanimitat. Donatius.—El Sr. Conservador del Museu dona compte d'haber ingresat en dita secció un exemplar de Cotple riparia Boie, cassat aprop d'Artesa de Segre y ofert per D. Salvador Maluquer y un mascle adult de Coccotiraustes vuloaris dels voltants de Barcelona, recullit per ei Sr. Conservador. El President dona verbalment les oracies als senyors donants. Comunicacions.—El Sr. Ferrer y Vert dona lectura d'un treball del soci D. Llorens Garcias, resident à Artà, Mallorca, sobre una o nota del Sr. Menacho referent al crustaci Gammarus ceecus de les o coves de dita illa, en el qual el Sr. Garcias reluta ab acertades ob- servacions algunes de las afirmacions que dit Sr. Doctor deixa sen- tades en la esmentada nota. D. Ignasi de Sagarra llegéix la continua- ció del seu catàlech de lepidópters catalans, referent à la familia Ú Pieride, y enla que cita algunes especies noves per Catalunya. El 82 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATU senyor Aguilar-amat dona lectura d'una petita nota sobre'l Hel Companyoi Aleron, quíes troba à les taulades de la Iglesia de San María del Mar d'aquesta ciutat. D. Salvador Maluquer comunica verbalment els resultats de l'e cursió ultimament efectuada al Prat del Llobregat per varis senyo socis d'aquesta Institució, fent notar la troballa de gran nombre de — especies de colémbolos, y moluschs, originantse ab aquest motiu una conversa en la que prengueren part els socis Srs. Ferrer y Vert, Rosals y de Sagarra, explicant ab gran erudició el primer de di è senyors la posició sistemàtica dels co/émbolos. El Sr. President aixec4 la sessió 4 les 22 hores 30 minuts. (GS ASSAIG MONOGRAFICH CICINDELES CATALANES / PER EuGENI FERRER Y DALMAU (ACABAMENT) A Catalunya s'hi trova en Barcelona, desembocadura del Besó haventse donat com a C. frisignata Latr. Les diferencies que permeten aillar tmedialamen aquestes espe: cies son: Pronot. vellós sobre'l discha— carrat. —Disch del abdomen llampí. Lúnula hm. solta. —Api- cal y discal unides per un traç fi.—Elitres no paralels, quelcom ovalats —. . . . . . . CG. Hiterata Pronot. llampí sobre'l disch.—1 '/a ample que llarch. —Disch del abd. vellós. —Lúnula hm. soldada. —Ap. y discal, unides per traç groixut. i eL —Elitres paralels 44 ji CE tras ona La È: de d : INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 88 i Aquesta especie havía sigut citada per Saura y els entomólechs posteriors la confonguerem ab la Zrísignata, duptosa. CICINDELA LUNULATA. FAB. ant AS I cNzora, elvtris lunulis duabus maculisque duabus albis, ante- riore transversar.—Long. 10-16 mm. : Fab. Spc. Ins. 284 Grossa. Cap ab el front vellós. Pronótum més ample que llarch, igual ample al coll que a la base, ab pilositat blanca. Elitres plans més dilatats en les femelles que en els mascles, vora- da apical molt finament dentada. El tipus de Fabricius presenta una lúnula humeral, un altra apical, una banda transversa al disch, corresponent als punts a y 6 y dos punts solts que son el c y d. . Cara interior vert blau. Les variacions que presenta son: Ab Una lunula l color bronzejat. nemora/is Oliv. quatre J humeral y al:/jvert.. . . . . . discors Meg. taques / lite apical. . — blats. sc... viridi-caerulea Dotht. sobre'l mere lOC ens Dej. disch. Sols la lúnula humeral . . . . . 6 maculata Beut. Sols la lúnula apical . . . . . . Roltzei Beut. Senslúnules, tot reduit à8punts. Znferrupta Schils. Una ban-l.'—Una lunula negre. . . . . . lunulada Fabr. da trans- humeral y al-/i roig bronzejat . massaniensis Doxth. versa y ltre apical. . .lbrú clar. . . . . Fabrició Beuth. dospunts/— Sols tunula/ Unió prima. . . JiHforalis Fabr. humeral. . ../J Unió groxuda. . berbara Fabr. Sens cap lunula hum. ni apical. in/iumeralis Beuth. 84 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Ab tres punts del l Punt solt marginal. mediterranea disch units en faixa angulosa y un punt. Punt solt intern . eonjuctepostalataDOiti Variacions incompletes . . . . . . . . venatoria Poda Me son desconegudes: ab) 4 punctata. ab) obseurior. ab) Horní. La C. /unulata es propia dels sorrals marítims havent sigut cita— da per Cuní y Salvafià de Barcelona, Badalona, Mataró. Es abundosa: a Castelldefels, casi tocant l'aigua del mar. Les aberracions trovades son a més del tipus molt comú per tot. barbara Cast. junt ab el tipus interrupta Seh. Castelldefels. Col. Ferrer y Dalmau. NE BNE dE CD ERE a tari, ESe CICINDELA FLEXUOSA FAB. 4Obseura, elptris lunula humerali, fascia media recurva, 2 punctisque quinque albiss.—Long. 10//4 12 jo. Fab. Mant. Ins. I. p. 186 Cap ab una corona de pels blanchs en la part posterior dels ulls. A Pronótum més ample que llarch, vellós. 4 Elitres bronzejats més ó menys verdosos, ab una lunula hun b tal, dos punts escutillars, una banda recorvada discal, un punt sutu-/ L ral, y dos punts apicals. À Cara interior blava, vellosa. Les variacions son: Variacions l Color vert. Louis mena SdIma Beuth. de color. lLabrum tosch. Vols Lou. fuscilabres Remee Variacions l Lunula hum. y 1.4 taca escutelar.. VVimmell o Beuth. per Forma apical . SCA cr. lunata Beuth. soldadura /j Semi- Glomler nues os. SlCtltGana — cs Beumtbl Semi-circunilexa apical. . . . cireumflera Dej. Gircuntlexar coi peal ee COS DIU Frich. — albocincta Beuth. L — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 Variacions incompletes... SL. . . . dlurida Dej. Nota. —Aquestes variacions incompletes reben nom segons les — taques que falten, els principals Son: Falta (2 scutellar .... . 3. anoUulala — Beuth. Ralta 2. isemellar, ecos esa CDEna Beuth. Falten 2.8 scutellar y sutural.. Milleriana Beuthin. Falta l''apical lo od ii Beuthini, Feiver- Falten aquestes taques, la lun. hum. partida y 1.3 apical Jprop/o- — ra Beuthin. Me es desconeguda manca Beuth. Especie propia del mitj día d'Europa, citada de tota la costa Ca- — lella (Cuní), Mataró (Salvafià), Barcelona (Cuní), Castelldetels (Col. Em saatdens Or Des RNE aa da DS qu a Ferrer y Dalmau), S. Felíu de Llobregat (Mas de X.) Les variacions son: Tipu per tot arreu. ab. egena Mataró, S. Felíu. ab. smaragdina Mataró. ab. fuscilabris Ferr. Mataró ab. Beuthini Ferr. Sta. Coloma de Gramanet. ÇCATALEÇH DE LES CICINDELES CATALANES -C. silvatica.— L. C. silvicola —Latr. ab. viridis Beut. -C. hibrida L. var. Riparia: ab Cadevalli Ferr. — ab. rectilinea 3 Meg. — ab. montana Charp. — ab. ruderata Beut. — ab. humeralis Beut. — ab. Menetriesi Beut. 'C. campestris L. — ab. rubens Friv. —ab. nigrescens Heet, —ab. T melanostoma. D.T. — ab. deuteros D. T. — ab. protos D. T. — ab. e.rsuturalis Beuth. — ab. destituta Serna. — ab. 4 maculata Beut. — ab. Luetgensí Beut. — ab. e.rapicalis Beut. — ab. fetrastieta Ferr. — ab. iumerosa Sra. — ab. connata Heer. — ab. connata-conjuncta Ferr. — ab. conjuncia D. T. — ab. a/ffinis Dej. C. germanica L. —ab. catalonica Beut. s6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURA C. maura L. —ab. puneligera IRrtz. — ab. Miúlleri Beut. — — ab. humeralis Beut.— ab. strieta Beuth. —ab. angulata Beuthin. a C. paludosa —Dut. ab. viridis Beuthin — ab. coerulea Beuthin. — — ab. scalaris Dej. —ab. subulícola XVatl. —ab. —— — ab. Bauí Beuthin. 4 C. cireumdata Dej. Duptosa à Catalunya. Re C. trisignata Latr. Duptosa ú Catalunya. Dn C. litterata. — Sulz. $ i C. lunulata —Fab. ab. barbara Cast. — ab. interrupta SchilsRy. C. fleruosa — Fab. ab. smeragdina Beut. — ab. fuscilabris Fert. — ab. egena Beut. — ab. Beuthini Ferrer. Aquest trevall compren donchs en definitiva: 12 Species, de les que dues duptoses' y 41 aberracións, trovades a Catalunya si 53 tipus que estem segurs s'aumentarón ab altres que tacilment se podràn determinar per les notes y classiticacions qu" hem procurat presentar d'un modo força complert. : i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL EXPLICACIÓ DE LES LAMINES LAMINA 1 Fig. superior. —Cicindela tipo vista per sobre. x. INTEriOr. — , DO , sota. a—Antena. md—Mandibula. me—Maxila. p. m.—Palpes maxilars. p. U.— o óó/'Mavials. C 4C, Cs— COXES. st—Sternum (pro). eps, ePSs, epss—BEpisternum. epm—Epímeres. Ian: h, Es ts—Tarses. Vi... V)—Anells abdominals. LÀMINA II Fíg. 1.—Labrum truncat. so 2.— a — ab una punta. DS ne N carenal: ,. —/4.—Mandibules. a 9.—Primers articles d'una antena. , — 6.—Cap de (. lunulata Fab. vista pel da po T.— a oo CO. feuosa Fab. vist per sobre. 4, —8.—Pronotum. ) —O9.—Abdómen. , 10.—Elitre dividit en regions. ) l1.— o ab taques arrodonides y poligonals. o 12.— o ab taixes y lúnules. xy. 18.— o o de (- fleruosa. a—Primer punt escutellar. b—Segón ) c—Punt sutural. 88 ) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 14. —Elitre de C, /unulata. a—Primer punt discal. b—Segon D) ) c—Tercer o Y d—Quart 95 x LÀMINA III Fig. (1 ú 11 Elitres ab diterentes disposicións de les taques). 1.—Forma humeral. 2d.— o —connata. OD apical: d.— o y —citcumilexa. S.— nx —semicircumilexa humeral. 6.— 3 Y apical. (.— o o circumilexa. 8.— xy —semicircuntlexa humeral. Oi 2 apical. 10.-— 2 — conjuneta. Mo discal: 12.—Elitre ab indicació de la fosa humeral. 13 y 14.—Ales. LAMINA IV Fig. 1.—Elitre de C. silvatica L. DO — so x GC. Silvicola Latr. 3. — Di , C. hibrida L. a— a y xv. riparia Dej. b— 9 x xv. Sahebergi Fisch. ea x y vv. maritima Dej. : 4.—Elitre de C. campestris L. B.— xo a GC. germanica L. a— ) ab. catalonica Beuth. bP— ) SR) vat. sobrina Gory. 6. —Elitre de C. maura L. T.— xo CO. paludosa Dut. 8d— xo 2 C. circumdata Dej. 9.— só 9 C. trisignata Latr. 10.— o o 2 C. liHerata Sulzer. MC. dunlaia ap: 12.— o o 9 C. feruosa Fab. Z pa GR i UE ius EE EE RE SES ae RE ti i RA ErdC Ses Làmina Í Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist, Nat.-n.2 6 - 1911 Builletí de la Inst. Cat. d'Hist, Nat. búmina // More RA RT Jlere ep Lj FR do - So lura 4 . Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist, Nat. Làmina lI/ ES Si (EE) ( ls LE s Butlletí de la Inst. Cat. d'Hist, Nat. x D xo oh S i pont Ç i dé i N sl 4 : L. Ó 7 a l 7) jo 11 2 Làmina /V INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 89 Fauna ictiológica de Catalunya — Catalech rahonat dels peixos i observats en el litoral y en les aygues dolses catalanes PER AGUSTÍ M.2 GIBERT Cal dirho. L'estat de nostra Ictiologia, una de les parts mes des- cuidada de la Fauna Catalana, fa ja alguns anys ens hi teu fixar les mirades y'ns mogué 4 empendrer amb mes bona voluntat que con- fiança en les nostres escasses forçes, l'estudi d'aquesta importantí- ssima branca de la Zoologia, amb el propósit de publicar amb temps y paciencia'l fruyt cullidor de nostres llargues y penoses investiga- cions, treball el mes complert possible sobre "Is peixos de nostra ay- — mada Patria que s'extén avuy desde'l Cap Cervera fins al ríu Cenia, y dela costa al Noguera Ribagorzana vers l'interior. Empresa sem- brada d' esculls que vé à esvair moltíssimes confusions y. arrodoneix passats esforços. En 1853, en Marian Graells citava 98 especies (Anales de la Academia de Ciencias de Madrid), en Ferran VVeiler en 1854, ne — nombra 90 ( Topografia físico-médica de las Baleares, Palma), en Francesch Barceló comprén en el seu catàlech aparegut à Madrid en 1868, 247 especies habitantes en les clàssiques costes de les Mallor- ques y ordenades segons la classificació del Princep de Canino y Mu- signano, Carles Bonaparte, en Laureé Pérez Arcas durant el seu pas per nostra Universitat ne coleccionà y catalogà 147: en Antoni — Sànchez Comendador afegí à l'anterior Catélech altres especies que adquirí y estudià, sumant en conjunt 190 especies y darrerament en Jaume Ferrer y Aledo en el Catàlech delspeixos de l'illa de Menorca publicat en 1906, n' hi enclou. amb les varietats, unes 224. Nosaltres, descomptant les varietats, que son bastantes, ne citem 329 especies, moltes d'elles noves per Catalunya, altres noves en el 90 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Mediterrà, una de nova per Europa, y poques, molt poques per classi- ficar. Pera fixar bé y amb seguretat les especies, hi acompanyem fa complexa sinonimia científica de totes elles, car es molt comú veurer especies repetides amb distinta denominació, y à continuació del nom. de género y especie hi posem els diferents noms vulgars tan comar- cals com de localitat, referencies de gran utilitat en els casos de di- tícil ó duptosa classificació que fan planer el camí y treuhen l'espessa brolla que l'amaga. No son tan pochs, com se diu, els noms vulgars del conjunt de peixos coneguts. Lo que hi ha es que en les transaccions mercantívo- les, una especie ó conjunt d' especies científiques pren denomina- cions especials, la quantitat moltes vegades fa la denominació comer- cial, veusen aquí nota, per exemple: Bastina que compren tots els Selàcits. Llus. Llenguado (y réniols). Mollera (y mollera brótola). Raps. Gatneu. Peix blau: sardina, aladroch ó seitó, amploia ó meleta, latría ó sardina alatxa, alatxes ó sabogues, agulles, surell, surella, barat, cavalla, palomides, verderols, pampols, etc. Raballa: molls, lluernes, refet, peona, borratxo, xuriguers, ju- rioles, malarmat, panegal, rata, aranyes, escorpores ó polles, pela- yes, pagells, bogaravell, pagres, serrans, xucles, jerrets, , boga, galls, etc. Moixons. Llússara ó maira. Pelut (Part del): pelut d'escata, caps sechs ó claus, pixotes ver- melles, Y "1 peix petit de tota mena. Aquestes son les denominacions especials ó mercantivoles pel peix agaiat àla vaca y al bou, sens compendri'l que's torna à llençar à la mar, com son: cavalls marins, titolots, trompeters, gallets de mar, musichs, llampreses, etc. La classificació que havém adoptat és la del Dr. en E. Moreau que divideix els peixos en tres subclasses, basantla en la disposició de llur aparell branquial: Hiobranquis, Marsipobranquis y Faringo- branquis. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 91 Aixís, donchs, els géneros y especies que composen aquest Catà- lech, son: I. Hiobranquis Géneros 139 Especies 318 II. Marsipobranquis ) 1 2 3 III. Faringobranquis 9 ls L 1 Total Géneros 141 Especies 322 Entre aquestes especies hi ha l'nostre Cerna (Epinephelus) Calha- lonica, nova per Europa, diferentes especies no assenyalades com habitantes en el Mediterrà: Selache ma.rimus, Cuv., Nerophis lum- briciformis, Bp., Lota molua, Bp., Motella tricirrata, Gúnth., Pleuronectes hirtus, Abildgaard:, Sa/mo Salar, Linn., y una munió d'especies encar que del Mediterrà, no citades fins ara en les nostres aygues y que junt amb algunes d'aygua dolca's troben anotades en el cós de nostre treball. Malgrat nostra perseverancia y esforç no pensem oferir una obra complerta ó del tot acabada. De les mateixes observacions consta- tades en el curs d'ella pot palesament col-legirse que han romàs bas- tantes coses encara per esbrinar. Dolçament satisfets de servir à la Ciencia y à la Patria, mancans, per fí, expressar nostra gratitut envers nostre bón amich en Felip Ferrer y Vert de l'Institució Catalana d'Historia Natural y'ls qui amables en aquestes anyades s'han dignat enviarnos desinteressada- ment noticies, referencies, y exemplars d'especies rares, à tots sense distinció, moltes, moltíssimes mercés. . Tarragona, le: d'Octubre, de 1910. Sub-elasse dels HIOBRANQUIS. Divisió Il. BRANQUIOCERS ó CERATOBRANQUIS. Secció I. PLAGIOSTOMS. Ordre Il. SELACIENCHS (Sel/acha). Sub-ordre, SQUALITS (Squalt). Tribu dels SQUALITS HIPOPTERIENCHS. Sub-tribu dels SQUALIENCHS (SQUALII). (Nom vulgar: Bastina). Familia dels SCYLLIDAE. Genero. SCVLLIUM, Cuv. Sepvllium Canicula, Cuv. 92 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Synonimia: Sgualus catulus, Linn., Bloch, Riss., Blainville, Squa- dus canicula, Riss., J. Miller et J. Henle, C. Bonaparte, Aug. Du- meril, Barboza de Bocage et G. de Brito Capello, A. Giinther, Ca- nestrini, Galeus stellaris major, Bellon. Nom vulgar: Gat, Barcelona, Tarragona, Gat. ver, Goles de l Ebre: Gató, Menorca. Seyllium catulus, Cuv. Syn.: Sepllium stellare, CBp., Gúinth., Canestr., Oqualus ste- llaris, Linn., Lacep., Riss., Blainv., Sevilium stellaris, Riss., Sey- lium catulus, Mill. et Henl., A. Dumer., Bocage et Capello:, Sgua- lus caniculus, Bloch, Canicula sa.ratilis, Rond., Galeus stellarís minor, Bell. Nom vulgar: Gatvayra, Tarragona, Barcelona, Goles de l'Ebre, Menorca. Genero, PRISTIURUS, Bp. Pristiurus melanostomus, CBp. Syn.: Pristiurus, Artedi, Bocage et Capello, Sgualus melanos- tomus, Blainv., Pristiurus melanostomus, Miúll. et Henl., Agass., A. Dumer., Giinth., Canestr.:S gualus Delarochianus, Blainv., Seyp- llum, Artedi, Riss., Squa/us Catulus, Riss. Nom vulgar: Muxina, Tarragona. Especie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya pero molt coneguda de tots els nostres pescaires y sobre tot de la nostra pobrissalla, car el seu baix preu y abundor extraordinaria fan que molts díes à Phivern siga'l seu plat escullit. Familia dels ALOPECIDAE. Genero, ALOPIAS, Raltin. Alopias vulpes, Bp: I Syn.: A/opecias vulpes, Giinth., A/opias vulpes, Mill. et Henl., A. Dumer., Bocage etCapello, Canestr.: Carcharias vulpes, Riss., Squalus vulpes, Lacep., Riss., Blainv., Vulpecula, .Salviani, Vul- pes, Rond.: Simía, Bell. Nom vulgar: Peix espasa per confondrel amb el Prisfis antíguo- rum, Latham y amb el Aiphias 2ladius, Linn. L'únich exemplar que havem vist y del quí servem la cua fou pescat é l'art en 17 de Maig de 1911, y pesave 10 Xilograms. i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 93 Familia dels ODONTASPIDAE. Genero. ODONTASPIS, Agass. Odontespis ferox, Agass. Syn.: Triglochis feroa, Canestr.: Odontaspis fero.v, Mull. et Henl., A. Dumer., Ginth., CBp. No vulgar: Salroig, Barcelona. Familia dels LAMNIDAE. Genero, LAMNA, Cuv. Lamna cornubica, Cuv. Syn.: Sgualus cornubicus, Blainv., Cuv., Lacep., Riss., Lamna cornubica, Cuv., Agass., Múll. et Henl., A. Dumer., Bocage et Capello, Ginth., Canestr., CBp. Nom vulgar: no'n té. Un sol exemplar n'havem vist pescat à l' art en 25 de Maig de 1911. Genero, OXYRHINA, Agass. Oryrhina Spallanzani, Bp. Syn.: Lamna Spallanzanii, Giúinth., Orvrhina Spallanzani, Agass., A. Dumer., Canestr., Oxpríiina omphodon, Mill. et Henl., Bocage et Capello. Nom vulgar: Solratj, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Genero, CARCHARODON. Carceharodon Lamia, Bp. Syn.: Careharodon Rondeletií, Múll. et Henl., A. Dumer., Giúnth., Canestr., Carcharodon Lamia, Agass., Carcharias lamia, Riss., Squalus Carcharias, Riss.: Lamiía, Rond. o Nom vulgar: Ca-marí, Tarragona, Marraco, Barcelona, Salproix, Menorca. Peixos gurmants aquest y l'anterior que sostenen mortals lluytes. amb el peix Emperador (Prisiis antiquorum, Latham), escometen y atueixen les moles de tunyines y son ensemps objecte d'una preocu- pació popular, bastant extesa, car llurs peçes dentaries aconduhides en bossetes les pengen al coll dels intantons pera tacilitarlos la den- tició y gorirlos de la bava en les seves multiples modalitats Ens giques. Genero, SELACHE, Cuv. Selache mavimus, Cuv. Syn.: ogualus eleplas, Lesueur, Selache ma.rimus, Mill. et 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Henl., CBp., A. Dumer., Bocage et Capel., Giinth. Canestr , Sgua- lus marimus, Lacep., Linn., Agass. Nom vulgar: (Pelerin à France). Especie no citada com habitant en el Mediterrà. En Juny de 1901 se va trobar un d'aquests esqualits en les costes catalanes. (Butlletí de l'Institució Catalana d'Historia Natural, Octubre de 1907) y sabem la presencia de dos mes: l'un agaiat à Savary y l'altre à Saint Tropez en les costes de Pro- vença. Genero, MUSTELUS. Mustelus vulgaris, Mill. et Henl. Syn.: Mustelus plebeius, CBp., Canestr., Mustelus vulgaris, A. Dumer., Bocage et Capello, Giinth., Sgual/us hinnulus, Blainv., Selache maximus, Cuv. Mustelus stellatus, Riss., Squalus mustelnus, Riss., Galeus hinnu- lus, Bell. Nom vulgar: Mussola vera, cs Mussola, Barcelona, Me- norca. Mustelus laevis, Riss. Si Mustelus equestris, CBp., Canestr., Mustelus puncetula- tus, Múll. et Henl.: Mustelus laevís, Mill. et Hlcnl A. Dumer., Ca- pello, Gunth., Riss.: Squalus laevis, Blainv., Galeus laevis, Rond. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 Nom vulgar: Mussola, Barcelona, Tarragona, Menorca. Especies menys abundantes que la Pristiurus melanostomus, CBp. (Muxina). Llut carn, particularment, la de la vera, ingerida, es indigesta, produ- heix mareig ó una mena de borratxera acompanyada de mal de cap ó de dolor de polços Cetalalgia suborbitaria). Familia dels GALEIDAE. Genero, GALEUS, Cuv. Galeus Caniís, Rond. Syn.: Carcharias galeus, Riss.: Squalus galeus, Linn., Bloch, Lacep., Riss., Blainv., Cuv.: Galeus Canis, Múll. et Henl., A. Du- mer., Bocag. et Capel., Giinth., CBp., Canestr., Rond., Canis ga- leus, Salvian. . ) Nom vulgar: Caçó, Tarragona, Gat, Barcelona, Camarí, Me- norca. Familia dels ZVYGAENIDAE. Genero, ZYGAENA, Cuv. Zvgaena malleus, Valenc. Syn.: Cestracion zvgaena. A. Dumer., Spiiyrna zvgaena, Ratin., Mill. et Henl., Bocag. et Capel., CBp., Canestr., Sgualus zvgaenae, Lacep., Riss., Linn., Zvgaena-malleus, Riss., Agass., Gúinth., LI- BELLA, Bell. Nom vulgar: Llunada, Guardia civil, Tarragona, Barcelona, Llu- nada, Cornuda, Menorca. CS Notes Bibliogràfiques Publicacions rebudes: La Feuille des Jeunes naturalistes. — V£ serie, 40€ année. — N.0485 à 487. Horae Societatis Entomologicae Rossicae.—T, XXXIX, 1910. Insecfa. — Année 1.et — N. 1 à 5. — Atti della Reale Accademia dei Líncei. — Anno CCCVIII (1911).—N.2 3 à 5. 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL El Nova Acta der Raiserl. Leop.- Card. Deutschen Ahademie der Naturforscher.—Band XC.—Nr. 4. Bulletin de la Société Portugaise des Sciences unces Vol. IIH.—Supplément 2 et vol. IV.—Fase. 2. Boletin de la Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. — Tomo X.—N. 2. Miscellanea Entomologica.—Vol. XIX N.21 à 8. Butlleti del Centre Excursionista de Lleyda.—Any III.—1910 l Juliol, —Septembre. del The Canadian Entomologist.— Volume X LUI.—N.2 2. et 3. Zeitschrift fúr vissenschafiliche Inseltenbiologie.—Band VII. —Heft 1. et 2. Revue Mensuelle de la Societé Entomologique Namuroise.— P9 N 20: et 8: ermita cr der Zoologisch- a Gesellschaft in VVien.—Jahrang 1910.—IX Band. Revista Montserratina. —Marzo y Abril de 1911. The Journal of Conchology.—Vol. 18.—N. 6. Bulletin de la Societé Entomologique de France.—1911.—N.P 8. a 6. Butlletí del Diccionari de la Llengua Catalana.—Tomo VI NS 2. Butlletí de la Societat Protectora dels animals y Plantes de Catalunya Any 2 N. 5. Boletin de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelo- na Vol HI N. 2 Memorias de ie Real Academia de Ciencias y Artes de Barce- lona Vol VIII N.2 24 à 27 inel. Boletin del Instituto Geologico de México NO 27. ds Anales del Museo Nacional de Montevideo Serie I Tomo I En-./ trega III. Accademia Gioenia Serie 23 Fase. 14 Y 15. Boletin de la Real Sociedad Espaiiola de Historia Natural To- mo XI N.1 y 2. Boletin del Centro Excursionista de Zamora: Afio II N.08 y 4 Revista de Menorca Afio XV 5.2 Epoca: Cuaderno II. Deutsche Entomologische Zeitschritt 1911 Heft. II. Revue Russe d' Entomologie Tomo X N.2 4. Imprempta de J. Bartra Laborde, Santa Agna, 20, interior.—Barcelona. : INSTITUCIÓ CATALANA D'BISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, Y admesos en sessió. Pagan deu pesetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona. ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució. Raurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden consultar la Biblioteca y Museu. Butlletí. —Cada.mes surt el Butlletí dè la Institució menos los me: sos de Juliol, agost y Septembre. Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes: d'Historia Natural s' insertaràn gratis. encare que siguin de personas extranyas ú la Institu- ció, previa aprobació de la Junta. Y Tiratjes é part: 50 exemplars 100 exemplars El 1- 4 planas: 5 ptas.. 8 ptas. €. 5. 8 y 8 o 15 95 El 846. — 0 1) 5 Ds Els pedidos deuràn ferxe directament àú la imprempta, carrer Santa Agna, 20. (interior). Toutes les comunications et échanges doivent ètre envoyées au siège de la Société: Paradís, 10, l.", 2.", Barcelone (Espagne) Cambis que: té l'Onstitució ab altres Societats Academy of Sciencies, Arts and Lettres. —Madison VVis. (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturàli.—Catania (Italia). American Museum of Natural History. —Nevv- YorE (E. U. A.). Boston Society of Natural History.—Boston (E. U. A.) 4Broteriav—Revista Sciencias Naturaes.—Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana.—Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico dé Portugal.—Lisboa.: Conchological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espanol.—Barcelona. - Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). Entomologist TidsErift. Entomologista Fòreningen in. — StoceEholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans.—Barcelona. — Institut de Zoologie de l'Université de dgaselos —(Fransa). Institut Egyptien. —Cairo (Egipte). Institut National Genevois. —Genève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia). Instituto Geológico de México. —Méxicoò. La Feuille des jeunes Naturalistes. —París. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) - Musee Oceanografique de Monaco.—Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova. — Genova (Italia). Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino. Torino (Italia). Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador. —(Rep. de El Salvador). Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d'Histoire Naturelle.—París (França). Naturae Novitates. —Berlín (Alemanya). Polixena. — Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. —Madrid. Real Academia de Ciencias y Artes. —Barcelona. Real Sociedad Espanola de Historia Natural. —Madrid. Reale Accademia dei Lincei. —Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural, —Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico.—Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. —Viena (Austria). R. Stazione di Entomologiía Agraria, cRedias.—Florencia (Italia). . Smithsonian Institution. —VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti. —Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d' Hydrologie. Les las (Bélgica). ui Societé de Naturalistes de Rievv (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. —Nantes. Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (al Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. Ò Societé Entomologique de France.—París. Societé Entomologique du. Musee d'Histoire Naturelle.—Berna (Suissa). Societé Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. Societé Royale dé Botanique de Belgique.— Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library. —Cineinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey.—VVashington (E. U. A.) United States National Museum.—VVashington (E. U. A.) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London.—Londres. IMPRENTA DR J. BARTRA LABORDE, SANTA ANA, 20. BARCELONA Butlletí de ta Ipstitució Catalana d' Historia Natural si seg Nulla unquam qae fidem et rationem vera dissensio esse potest. Const. de Fid. cath. c. IV. SUMARI / — SECCIÓ OFICIAL: Sessions del 1.er de Juny y 6 de Juliol de 1911. 3 o Agusti JM. Gibert. —Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses MES (Continuació). a Manel de Chia.—Aplech de noticias sobre 'Is Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos. Cens so dE a LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.5, 2. BARCELONA: Avis Preguém als autors de trevalls destinats el Butlle L tí que procurin seguir les indicacións segtients: 1.4. Escriurer en lletra clara é intelieible, d'altre mo- do es impossible, malgrat tot lo cuidado dels en- carregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense — cap error d' imprempta, Dibuixar sobre paper ó cartulina ben pic tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. No eseriurer res ni posar cap lletra, número, etc. sobre dibuix original sino en un paper de calear que "I recubreixi. Posar en forma de notes à baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. Eseriurer en itàliques tots els. noms 'técnichs en sl llatí. l NOTA.-BEM ERGUNG La aInstitució Catalana di Histonis Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- — na)y desitja '1 cambi de publicacións. Die elnstitució Catalana di Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na) bittet um Gegensendungen. L La alnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís, 10. Barcelo-- na) desea el cambio de publicaciones.. À The alnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís. 10, Barce— Jona)s desires to exchange publications. La dlnstitució Catalana d' Historia Natural. ds 10. qiuede $ na), demande 1 éehange. L La elnstitució Catalana d' Historia Natural. — (Paradís, 10, Barcelo- A na)y chiede ricambio. i él BUTLLETI DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2.7 época Barcelona, Octubre 1915 Any VIIIL.L—Núm. 7 SECCIÓ OFICIAL SESSÍÓ ORDINARIA DEL l.tt DE JUNY DE 1911 Presidencia de D. joan B. d'Aguilar-amat o El Sr. President obra la sessió à las 21/45, ab assistencia dels So. — Cis Senyors Artigas, Maluquer (S.), Duch, Noves y Rosals. i Per ausencia del senyor Secretari n'actúa el senyor President. È D. Salvador Maluquer dona compte d'una escursió feta à Artesa — de Segre y cita el remarcable fet d'haver observat nombrosos aucells — de la tàmilia dels Slivits. No haventhi res més per tractar s'aixeca la sessió à les 22/30. È SESSIÓ ORDINARIA DEL 6 DE JULIOL DE 1911 Presidencia de D. Llorens Tomàs El senyor Vis-President obra la sessió à las 21/45, ab assistencia dels Socis senyors Faura, Ferré Gomis, Ferrer y Vert, Duch, Gi- ireda, Més de Xaxars, Ferrer Dalmau (M.) y Rosals. No estant presents els senyors Secretari y Vis-Secretaris S'acorda — nomenar al senyor Rosals Secretari accidental, solsament per aquesta — sessió. Mossén Faura y Sans dona compte de la mort del eminent mine- — rólech Dr. Salvador Calderón, acordantse que dit Rvd. Faura es- i crigui una nota necrológica pera publicarla en el BUTLLETÍ. Jet SE ee ed a LLA RN XP (se Ds Cama Ras ú Mac ii Li (s 983 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL El mateix senyor relata una interessant escursió teta avuy é la Font intermitent de Cau-Guitart (Tarrassa) describint lo terrer geo- lógich (primari y trias) en que neix, y el gran caudal de dita font. El senyor Ferré y Gomis cedeix per el Museu un exemplar de Grauvvaca procedent d'un canto rodat del conglomerat triàssich del Torrent de Cau-Guitart (Tarrasa) y altre de Calcifa espdtica ab Do/omia de la mateixa localitat. Sens res més per tractar, s'aixeca la sessió à las 22/40. CSS Fauna ictiológica de Catalunya Catàlech rahonat dels peíxos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M3 GIBERT (Continuació). Familia dels CARCHARIDA. Género, CARCHARIAS, Cuv. Carcharias glaueus, Agass. Syn.: Prionodon glaueus, Bocag. et Capel., Canestr.: Car- charias glaucus, Múll. et Henle, A. Dumer., Ginth., Sgualus ceruleus, Blainv.: Squalus glauceus, Cuv., Lacep., Riss., Blainv., Linn., Bloch, CBp., Ga/ezs glaucus, Duham., Rond. Nom vulgar: Ca-marí, Tarragona: Tiburó, Menorca. Lo mateix que les dugues seguents especies, moltes vegades se venen en els mercats per peix espasa. Varcharias lamia, Mill. et Henl. Syn.: Prionodon lamia, Bocag. et Cr Carcharias (Priono- don) lamia, A. Dumer., Gúnth. ca d 3 3 i A 4 Ra EE ere EC pe ASS RA em RES ES ESE CIE PERE ES ERSC IS SO DE DS Es ea És a a tria es ESE Cos ea, tl ado Ba a a times dr aire eds En atents PERI Es Pa Me DR TER INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAI. 99 Nom vulgar: Ca-marí, Tauró, Tintorera, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Carcharias Miibertí, Val. Syn.: Prionodon Milberti, Canestr., Eulamía Milberti, Gill., Sgualus plumbeus, Nardó, Lamna caudata, Delay, Carcharias ceruleus, Delay, Carcharias Milberti, Valenc., Prionodon, A. Du- met., Gúnth., Giglioli, Doderlein, Perugia. Nom vulgar: Ca-marí, Tauró, Tintorera, Tarragona. Especie nova per Catalunya. : En 28 de Maig de 1910 vegerem un petit mascle y en 18 de Juny del mateix any en la mateixa Pescatería de Tarragona una femella molt més grossa. Sub-tribu dels NOTIDANIENCHS. Familia dels NOTIDANIDZ. Genero, HEXANCHUS, Ratin. Heranchus griseus, Raiin. Syn.: Notidanus griseus, CBp., Agass., Ginth., Canestr., Bocag. et Capel.: He.ranchius gríseus, Mill. et Henl., A. Dumer., Notdí- danus monge, Riss.i Squalus eriseus, Lacep., Riss., Cuv., Blainv. Nom vulgar, Boca dolç ó Boca dolça. Peix xovato. Especie nova per Catalunya. Genero, HEPTANCHUS, Miúll. et Henl. Syn.: Notidanus cinereus, CBp., Giinth., Heptanchus cinereus, A. Dumer., Canestr., Heptanchus cinereus, Ratin., CBP., Sgua- dus cinereus, Lacep., Riss., Blainv., Cuv. Nom vulgar: Boca dolç ó Boca dolça. Peix xovato. Especie nova per Catalunya. més rara que l'anterior. Tribu dels SQUALITS ANHIPOPTERIENCHS. Familia dels SPINACIDZ. Genero, ACANTHIAS, Bp. Acanthias vulgaris, Riss. Syn.: Sgualus acanthiias, Lacep., Riss., Blainv., Linn., Bloch, Acanthias vulgaris, Múll. et Henl., CBp., A. Dumer,, Giúnth., Bocag. et Capel., Canestr., Muste/us spina, Bel. Nom vulgar: Agullat, Tarragona, Quissona, Menorca. 100 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Acanthias Blainville, Riss. Syn.: Acanthias Blainvillei, CBp., Acanthias Blainvillii, Mill. et Henl., A. Dumer., Bocag. et Capel., Gúnth., Canestr., Spina.r Blainvillei, Agass., Riss. Nom vulgar: Agullat xato, Tarragona, Quissona, Menorca. Genero, SPINAX, Bp. Spinarniger, H. Cloquet. Syn.: Acanthias spinas, Riss., Squalus spinar, Linn., Ga/eus acanthtas seu spina.r fuscus, VVillgh., Spina.rniger, Agass., Mill. et Henl., A. Dumer., Ginth., CBp., Canestr. Nom vulgar: Negret, Negritu, Tarragona. Peix xovato. Genero, CENTROPHORUS, Múll. et Henl. Centroptorus granulosus, Múll. et Henl. Syn.: Acanthorinus 2ranulosus, Blainv., Centrophorus granu- fosus, Guichenot, A. Dumer., Ginth., Bocag. et Capel., Canestr. Nom vulgar: Porch marí, Gutxu, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Genero, CENTROSCYMNUS, Bocag. et Capel. Centrosevrmnus coelolepis, Bocag. et Capel. Syn.: Centroseymnus coelolepis, Brit. et Capel., Vaillant, Cern- trophorus coelolepis, Gúinth. Nom vulgar: Porch marí, Gutxu, Tarragona. Especie nova per Catalunya. En 25 de Juny de 1910 en la Pescatería de Tarragona n'examinarem tres exemplars pescats à palangre. Género, CENTRINA, Cuv. Centrina vulpecula, Bel. Syn.: Orvnotus centrina, Ratin., A. Dumer., Centrina Sal: viani, Riss., Múll. et Heni., CBp., Bocag. et Capel., Giinth., Ca- nestr., Sgualus centrina, Lacep., Riss., Blainv.. Linn., Bloch, Cer- trina, Salvian., Rond.:, Vulpecula, Bel. Nom vulgar: Porch marí, Barcelona, Menorca, Truja, Tarragona, Torredembarra. Peix xovato. Del fetje en moltes localitats se'n acostuma fer oli. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 101 Familia dels SCYMNIDZ. Género, SCYMNUS. Sevmnus lichia, Mill. et Henl. Syn.: Squaius nicaensis, Ris., Squalus americanus, Lin., Lacep,, Blainv., Sepranus nicaensis, Riss., Sevmnus, Cuv., Sevmt- nus lichia, ASass., A. Dumer., Bocag. et Capel., Gúnth., CBp., Canestr., Licfiia, Brousson, Duham. Nom vulgar: Negret, Negritu, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Familia dels SQUATINIDAE. Género, SQUATINA ó RHINA. Sguatina angelus, Riss. Syn.: Rhina squatina, A. Dumer., Gúinth., Squatina angelus, Blainv., CBp., Canestr., Sguatina vulgaris, Riss., Mill. et Henl., Bocag. et Capel.: Squalus squatina, Lacep., Linn., Bloch, Sgua- tina, Bel., Salvian. Nom vulgar: Escat ó Angel, Tarragona, Menorca, Angel, Barce- lona, Costa de Llevant. Var. Sguatina oculata, Bp. Syn.: Rfina aculeata, A. Dumer., Squatina oculata, Canestr., Sguatina fimbríata, Mill. et Henl. Nom vulgar: Escat ó Angel, Tarragona, Escat vegigal, Menorca. Es bastant rara. Sub-ordre dels RAITS. Tribu dels SQUATINORAITS. Familia dels PRISTIDAE. Genero, PRISTIS, Latham. Pristis antiquorum, Latham. Syn.: Pristis anticuorum, Blainv., Múill. et Heni., A. Dumer., CBp., Giinth., Canestr., Zigaena prísdis, Lina. Nom vulgar: Emperador, Tarragona. Especie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya pero prou coneguda de la nostra gent de mar: es el peix que suara havem dit entaula carnívora y feréstega lluyta amb les especies Oxyrhina Spallanzani, Bp. y Car- charodon Lamia, Bp. 102 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Tribu dels BATIDITS. Familia dels TORPEDIDAE. Genero. TORPEDO, C. Dumer. T1orpedo marmorata. Riss. Syn.: Raia forpedo, Linn., Blainv., Torpedo, Couchi, Bel.: Tor- pedo Gatvanii, CBp., Canestr., Riss.:. Torpedo marmorata, Mill. et Henl., A. Dumer., Gúinth., Blainv., Cuv. Nom vulgar: Vaca, Barcelona, Tarragona, Tremuloya, Costa de Llevant, Tremuló, Menorca, Torpedo oculata, Bel. Syn.: forpedo narce, CBp., Gúinth., Canestr., Torpedo uni- maculata, Riss., Blainv.: Torpedo Narfe, Riss., Raia torpedo, Bloch, Zorpedo oculata, Múll. et Henl., A. Dumer., Torpedo, Salvian. Nom vulgar: Vaca, Barcelona, Tarragona. Moltes d'aquestes va- ques no mostren cap taca, altres solçament ne presenten una ó cinch y d'entre moltíssimes d'examinades no més n'havem trobat quatre amb quatre y tres amb tres. Torpedo nobiliana, Bp. Syn.: Torpedo Hebetans, Ginth., Torpedo nobiliana, A. Du- —mer., Canestr., Torpedo nigra, Guichemot, — Torpedo VValshií, Thompson. I Nom vulgar: Vaca, Tarragona. Especie nova per Catalunya. En 9 d'Abril de 1910 n'adquirirem un exemplar pescat al bou que midía 0:90 m. de ilarch XX 0:66 m. d'ampla,'l 20 del mateix mes ne vegerem una altra de tremenda més del doble més grossa y en 18 de Janer de 1911 una altra. Existeix la preocupació de que subjectant les vaques amb la mà esquerra y mossegantse la llengua, un se deslliura dels tremolins ó sacudides eléctriques que descarreguen totes elles. i Familia dels RAINDAE. Genero, RAIA, Cuv, Raia clavata, Rond. Syn.: Despbatis clavata, CBp., Canestr., Raia clavata, Mill. cessió Ds DA ES TA TAE Cr RP AS Se RE INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 103 et Henl., A. Dumer., Giinth., Lacep., Riss., Blainv., Raia propia dicta, Bell. Nom vulgar: Rajada. La var. ocel/ata: Rajada vera. Tarragona, Clavellada, Costa de Llevant, Clavell, Menorca. Raia falsavela, A. Dumer. Syn.: Raia cireularis. Couch, A. Dumer., Ginth., Raia naèvus, Mill. et Henl., A. Dumer., Raia rubus, Lacep., Raic falsavela, CBp., Canestr. Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Especie no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya pero coneguda de nostres pes- caires. Raia naevus, Múll. et Henl. Syn.: Raia cireularis, Couch, A. Dumer., Gúinth., Raia naevus, A. Dumer., Raia falsavela, CBp., A. Dumer., Canestr., Raza ru- bus, Lacep. Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Especie no citada en- cara lo mateix que l'anterior. Raia cireularis, Couch. 3 Syn.: Raia falsavela, OBp., A. Dumer., Canestr., Raia naevus, Múll. et Henl., A. Dumer., Raria cireularis, À. Dumer., Ginth., Raia rubus, Lacep. Nom vulgar: Menja Muxines, Tarragona. Especie com les dugues anteriors no citada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. Raia flossada, Riss. Syn.: Dasypbatis aspera, CBp., Raia coridcea, Lacep., Raia chagrinea, Montag., A. Dumer., Raia /ullonica, Linn., Ascanius, Múll. et Henl., Gúinth., Riss., Raia aspera nostras, VVillugh. Nom vulgar: Rajada, Tarragona, Clavellada, Costa de Llevant, — Clavell-Borrell. Menorca. Laeviraja Oryrhynchus. CBp. Syn.: Raia Salviani, Mill. et Henl., A. Dumer., Capel., Raia orvrhvnchus, Blainv., Giúnth., Linn., Laeviraja ocvrúvnchus, Ca- nestr., Raia rostrata, Riss., Flassade, Rond. Nom vulgar: Caputxo, Tarragona, Rajada, Menorca 104 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Laeviraja Macrortiynchus, CBp. Syn.: Raia rostrata, Blainv., Laeviraja macrorhynehus, Es nestr., /eaia macrorhynehus, Rafin., Gúnth., A. Dumer.: Lenti- lade. Rond. Nom vulgar: Moranell, Tarragona: Rajada, Barcelona. Pel mes de Janer es quan se'n agafen més. Raia batis, Linn. Syn.: Daspbatis Batis. CBp., Raia batís, Bloch, Blainv.. Mill. et Henl., A. Dumer.. Giinth. Nom vulgar: Rumiguera ó Romaguera, Tarragona. Especie prou coneguda de tots els nostres pescaires, pero no citada en cap Caté- lech de peixos de Catalunya. Al bou se'n pesquen que pesen més de 700 Eilograms. Raia alba, Lacep. Syn., Laeviraja bramante, Sassi, Canestr., Raia alba, Blainv.: Raia bicolor, Riss., Raia laevis major, Duham. Nom vulgar: Cardaire, Tarragona. Com l'anterior especie prou coneguda y no indicada encara. - Se'n agaten de tan ó més grosses que les Rumigueres. Raia marginata, Mill. et Henl. Syn.: Raia rostellata, Riss., Raia marginata, A. Dumer., Ginth., CBp., Canestr., Lacep., Blainv.. Riss. Nom vulgar: Escrita blanca, Tarragona, Rajada, Edec de, Cla- vellada, Costa de Llevant: Clavell, Menorca. Raia radula, Del. Syn.: Batis radula, CBp., Canestr., Raia virgata, Geot. St. Hil., Raia radula, Cuv., Blainv., Riss., Miill. et Henl. Guichen., A. Du- er., Ginth. Nom vulgar: Rajada, Barcelona, Tarragona: Clavellada, Costa de Llevant: Rajada peluda, Menorca. Raia miraletus, Rond. Syn.: Laeviraja miraletus, Bell., Raia miraietus, Riss., Blainv., Linn., Mill. et Henl., A. Dumer., Giinth., CBp., Canestr. ai ta at diada a Bess $ aa Pd INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 105 Nom vulgar: Escrita vera, Tarragona, Rajada vestideta, Barce- lona, Clavellada, Costa de Llevant, Rajada, Menorca. Raia Quadrimaculata, Riss. Syn.: Raia quadrimaculata, CBp., Canestr. Nom vulgar: Escrita Vera, Tarragona: Rajada de taques, Barce- lona. Raia punetata, Riss. Syn.: Dasibatis asterias, CBp., Canestr., aia Sehultii, Mill. et Henl., A. Dumer.: Reia punctata, Gúinth., Raia asterias, Del., Blainv., Asferias sive stellata raja, Bell. Nom vulgar: Escrita. La var. ocellata Escrita vera, Tarragona, Rajada. Barcelona, Clavellada, Costa de Llevant, Rajada boca de rosa, Menorca. Raia asterias. Rond. Syn.: Raia maculata, Montag., Blainv., CBp., Canestr., Raia asterias, Mill. et Henl., A. Dumer., Giúnth. Nom vulgar: Escrita, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Raia fullonica, Rond. Syn.: Dasvbatis fullonica, CBp., Canestr.i Raia fullonica. Blainv., Riss., A. Dumer., Capel. Nom vulgar: Rajada, Tarragona, Menorca: Clavellada, Costa de Llevant. Raia mosaica, Lacep. Syn.: Raia undulata, Mill. et Henl., A. Dumer., CBp., Giinth., Canestr., Cuv.: Raia mosaica, Blainv. Nom vulgar: Escrita vera, Tarragona: Rajada, Barcelona, Clave- llada, Costa de Llevant. Tribu dels CEPHALOP'l'ERIENCHS. Familia dels CEPHALOPTERIDZA. Género, CEPHALOPTERA, C. Dumer. Cephaloptera Massena, Riss. — Syn.: Cephaloptera Messena, A. Dumer.: Ceptalopterus Mas- sena. Riss. Nom vulgar: Manta, Tarragona. Especie nova per Catalunya. 106 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL N'havem vist un sol exemplar pescat al bou d'uns 10 Rilograms de pes, peró n'hi ha de molt més grosses que assoleixen més de 3 metres d'envergadura y dificulten moltes vegades el remolch als quillats (barques de bou modernes). Familia dels MYLIOBATIDA.. Género, MYLIOBATIS, C. Dumer. Mpliobatis Aquila, C. Dumer. Syn.: Mv/iobalis nóctula, CBp., Canestr., Raia aguila, Lacep., Riss., Blainv., Linn., Bioch: Mv/iobatis aquila. Cuv., Riss., Mill. et Henl., Guichen., A. Dumer., Capel.,,Gúinth.: 4guila de,Provença, Duham.: Agui/a, Salvian., Gloriosa, Rond., Aquila marina, Bell. Nom vulgar: Milà, Tarragona, Totana ó Totina, Goles de l'Ebre, Milana, Barcelona, Viuda. Menorca. Familia dels TRYGONID Z. Género, TRYGON, Tryoon vulgaris, Riss. Syn.: Trvgon pastinaca. Mill. et Henl., A. Dumer., Gúinth., CBp., Canestr., Raia pastinaca, Lacep., Riss., Cuv., Blainv., Linn.: Pas- finaca bruco, Salvian., Rond., Pastinaca marina, Bell. Nom vulgar: Totana ó Totina, Milà, Tarragona, Escursó, Barce- lona: Totana ó Totina, Goles de l'Ebre: Escursana, Ferrassa. Me- norca. Trvgon violaced, Bp. Syn.: Trvgon violacea, Mill. et Henl., A. Dumer., Gúinth., Ca- nestr. Nom vulgar: Totana ó Totina, Milà, Tarragona, Totana 6 Totina, Goles de l'Ebre, Escursó, Barcelona: Escursana, Menorca. La classiticació d'aquesta familia's fa molt ditícil per la precaució que adopten els pescaires de tallar la cua d'aquesta Bastina al tirarla à bordo à causa de lo temible y perillosa que resulta la punxada de la pua dentada que té demunt de la cua y que produheix à vegades accidents mortals. Algunes: n'havem examinat que per les dimensions de la cua'ns semblaren, la Trveon Brucco, Bp., peró no l'incloím en el Catàlech pel dupte de poguer esser una mutilació. Ordre de les CHIMZERES (Holeceptais, J. Miiller, C. Bonap.) Smart es art EL El rar Si: el LE des i So EC deis: banda are: de INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 Familia dels CHIMGRIDZA. Género OHIMGRA. Chimera monstruosa, Linn. Syn.: Arfic Chimera, Couch. , Chimara mediterrànea, Riss., Chimera monstruosa, Lacep., Riss., Cuv., Bloch, A. Dumer. CBp., Capel., Ginth., Canestr. Nom vulgar: Caro, Tarragona: Guineu, Torredembarra, Ull vert, Costa de Llevant. En 23 de Desembre de 1910 ne vegerem ú Tarragona una mola de petits ó de cria, tots llarchs d'uns 0:20 m. pescats à l'arrastre (Bou) y en 20 de Janer de 1911 una altra mola de cría. Secció dels GANOIDES. Ordre dels ESTURIONITS. Familia dels ACIPENSERID A. Género, ACIPENSER, Arted. : Acipenser Sturio, Linn. Syn.: Acipenser sturio, Blanchard, Cuv., Riss., Lacep., Bloch, CBp., A. Dumer., Giinth., Canestr., Heclrel, Siebold, S/zrZ0, Bell. — Nom vulgar: Esturió. Tarragona, Barcelona, Costa de Llevant. Peix de carn exquisita, y que dels ovaris se'n prepara en altres pays- sos el iamós Caviar. Abunda en l'Ampolla y'1 Fangar (Goles de l'Ebre), ú la Primave- ra y Estiu se'n pesquen molts de 2 Rilograms de pes ,y à vegades de més grossos. Ríu amunt arriva fins ú Xerta. Se'l pesca també en el Cap de Creus y en altres indrets del litoral. Secció de peixos ICHTHYOSTES. (ossosos) (Teleosteenchs, J. Múller) Ordre dels LOPHOBRANQUIS, Cuv. Familia dels SYNGNATHIDZE. Sub-familia dels HIPPOCAMPINI, Bp. Género, HIPPOCAMPUS, Cuv. Hippocampus Guttulatus, Cuv. Syn.: Svnonathus hippocampus, Bloch: Hippocampus guitula- tus, Raup., CBp., A. Dumer., Ginth., Canestr. LE pen 108 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL: Nom vulgar: Cavall marí, Barcelona, Tarragona, Cavallet de mar, Menorca. Hippocampus brevirostris, Cuv. Syn.: Hippocampus antiquorum, Ginth.: Hippocampus brevi- rostris, Raup., CBp., A. Dumer., Canestr. Nom vulgar: Cavall marí, Barcelona, Tarragona, Cavallet de mar, Menorca. ( Entre la nostra gent de mar els cavalls marins son objecte d'es- pecial preocupació, car se creu que posantsels sota la gorra ó entre'ls plechs del mocador del cap curen la migranya, les neuralgies facials y/l mal de cap (Cefalalgia). APLECA DE MOTICAS SOBRE'S MOLUSCAS DE CATALUNYA y cafàlech provisional deis mateixos per Manel de Chia (CONTINUACIÓ) GIBBULA adriatica, Phil.— G. Adansoni, Payr. ardens, Von Salis. barbara, Monts. — G. ardens, Von Salis, var. divaricata, Brus.— G. divaricata, L. Dl L. drapanensis, Brug.— G. Adansoni, Payr., var. fanula, Brus. E Porstalia fanulum, Gmel. 2 Gniel. Jermoni, Payr.— G. ardens, Von Salis. fragaroides, Lamt.— Trochocochlea turbinata, Born. guttadauri, Phil. Lessoni, Payr.— G. divaricata, L. leucophaea, Monts. — G. leucophaea, Phil. Y Phil. maga, L. ,. —Risso— G. magus, L. Philberti, Recluz. Rachatti, Payr. a a EC Ta a : i 4 3 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 109 rarilineata, Mich. Richardi, Brus.— G. Richardi, Payr. Ll Payr. E turbinoides, Dech. umbilicaris, Brus.— G. umbilicaris. L. D) E. varia, L. , Monts. — G. varia, L. villica, Phil. — G. Philberti, Recluz. GOULDIA minima, Montg. HAEDROPLEURA sentangularis, Bucq.— H. septangularis, Montg. ds Montg. HADRIANIA Brocchi, Monts. —H. craticulata, Brocchi. H. craticulata, Brocchi. Di Bucq. — H. craticulata, Brocchi. HALIO1IS tamellosa, Lamt. 2 , —Vat. bistriata, Costa. é Y x marmorata, Costa. , xx varia, Risso. tuberculata, L.— H. lamellosa, Lamt. HAMYNEA hydatis, Ad. —H. hydatis, L. Di L navicula, Da Costa. HELCION , pellucidum, L. HEMIMACTRA helvacea, Chemn. — Mactra glauca, Born. inflata, Born. — Muctra corallina, L. var. ISOCARDIA cor. Lam. —I. cor. L. SE 110 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL JANTHINA m 8, Lamb. : communes, A —J. nitens, Mente. x Risso. fragilis, Lamh. — taeta, Monts. —J. pallida, Harvey, var. nitens, Mentxe. pallida, Harrey. prolongata, Blainv.—J. nitens, Mente. splendens, Monts. —J. nitens, Mente. var. JAGONIA reticulata, Poli. RELLYA ) corbuloides, Phil. — A. sebetia, Costa. LACHESIS — Donovania. candidissima, Phil. mamillata, Montg.— D. minima, Montg. var. minima, Montg. D) Risso.— D. mínima, Montg. turritellata, Dech.— D. minima, Montg. var. LAEVICARDIUM — Çardium. oblongum, Chemn. LAMELLARIA perspicua, Blainv. j ) J.y R. 3t —L. perspicua, L. tentaculata, Montg. LEDA fragilis, Chemu. pella, L. xo SOVV. pellliformis, L. l —L. pella, L. LiMA— Radula. hians, Gmel. inflata, Chemn. x Lamh.—R. inflata, Chemu. Loscombi, Sovv. squamosa, Lamt.— R. lima, L. 8 ia SS PR DU EA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 111 subunguiculata, Montg. 2 Chemn. — R. subunguiculata, Montg. É LITHODOMUS . Uithophagus, L. 4 0 Payr.— L. lithophagus, L. A LITHOPHAGA i lithoglypoha, Menschen. — Lithodomus lithophagus, L. i LITTORINA Basteroti, Payr. — L. neritoides, L. 3 neritoides, L. j 2 Phil.— L. neritoides, L. punctata, Desh. — L. punctata, Gmel. È y Gmel. OO Lomco vulgaris, Lamb. J 2 L.— L. vulgaris, Lamh. A LORIPES : lacteus, L. I LUCINA borealis, L. bullata, Reeve— Loripes lacteus, L. commutata, Phil. — Divaricella divaricata, L. Desmaresti, Payr.— Loripes lacteus, L. var. DS j su l — Divaricella divaricata, L. fragilis, Phil. — Loripes fragilis, Phil. lactea, L.— Loripes lacteus, L. leucoma, Turton. — Loripes lacteus, L. reticulata, Poli. j Di VVeint. i pecten, LamE.—Jagonia reticulata, Poli. s —O Poli. —Jagonia reticulata, Poli. spinifera, Montg. 2 Phil. — L. spinifera, Montg. transversa, Bron.—Jagonia reticulata2 Poli. — Jagonia reticulata, Poli. 112 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LUCINOPSIS decussata, Phil. —L. Lagori Rairey, Payr. var. substriata, Crist. —L. Lago Rairey. nudata, Penn. LUTRARIA elluptica, LamX.— L. lutraria, L. oblonga, Chemn. ) Gmel. 4 l si Darton — L. oblonga, Chemn. LVYONSIA normvegica, Chemn. D) Som. —/J i duc Ron) — L. norvegica, Chemn. MACTRA corallina, L. helvacea, Chemn. — M. glauca, Born. ml dant 4 stultorum, L.— M. corallina, L. vat. 2 ) var. Bourguignati, Loc. Di xx o Corallima, L. 9 ). 2 dnflata, Bronn. subtruncata, Da Costa. y Montg. )j i — M. subtruncata, Da Costa. triangula, Ren. i MANGELIA Y MANGILIA albiela, Desh. var. coerulea, Phil. attenuata, Montg.— Raphitoma attenuatum, Montg, brachystoma, Phil. — Raghitòma brachysteomum, Phil. coerulans, Phil. — M. altida, var. Companyoi, B. D. D. concinina, Scacchi. — Clathurella concinna, Scacchi. Cordieri, Payt. —Clathurella Cordieri, Payr. (Continuard). Imprempta de J. Bartra Laborde, Santa Agna, 20, interior.—Barcelona. as cr INSTITUCIÓ CATALADA D'BISTORIA NATURAL —— o Soeis numeraris. —Deuen ser presentats per tres Socis, y admesos en sessió. Pagan deu pesetas l'any (que poden fer efectivas 4 D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, — Raurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden consultar 1a Biblioteca y Museu. : Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menos los me- — sos de Juliol, Agost y Septembre. Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natural s' insertarén gratis, encare que siguin de personas extranyas ú la Institu- ció, previa aprobació de la Junta. Tiratjes ú part: 50 exemplars 100 exemplars b El i- 4 planas 5 ptas. 8 ptas. RO 5-8 9 8 ob 15 ò L al 8146 ò 15) 25 9y Els pedidos deurúón ferse directament à la imprempta, carrer Santa Agna, 20, (interior). Toutes les comunications et échanges doivent étre envoyées au siège de la Société: Paradís, 10, 1.7, 2.', Barcelone (Espagne) Cambis que té l'Unstitució ab altres Societats Academy of Sciencies, Arts and Lettres. —Madison VVis. (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History.—Nevv-YorF (E. U. A.) Boston Society of Natural History.—Boston (E. Ú. A.) 4Broterias—Revista Sciencias Naturaes.—Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal.—Lisboa. Conchological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff.— Berlín (Alemanya). El Colmenero Espaniol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). Entomologisl: Tidstrift. Entomologista Fòreningen in. — Stociholm (Suecia). Estudis Universitaris Catalans.—Barcelona. Institut de Zoologie de l'Université de Montpeller. —(Fransa). 8ypi Institut National Genevois. —SGenève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen:—ni urgen (Rus: Instituto Geológico de México. —México. La Feuille des jeunes Naturalistes. — París. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A. ) Musee Oceanografique de Monaco.—Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (Italia). Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino. Torino (Italia). Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. Museo Nacional de San Salvador.—(Rep. de El Salvador). Museum de Sa0o-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d'Histoire Naturelle.—París (França). Naturae Novitates. —Berlín (Alemanya). Polixena.— Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. — Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas. Físicas y Naturales. —Madrid. Real Academia de Ciencias y Artes. —Barcelona. Real Sociedad Espanola de Historía Natural. —Madrid. Reale Accademia dei Lincei. —Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural, — Valparaíso (Chile). Revista de Menorca, del Ateneo Científico.—Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff.—Viena (Austria)... R. Stazione di Entomología Agraria, cRediax.—Florencia (Italia). Smithsonian Institution. — NVashineton (ESO AN es Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti. —Nàpoles. at Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d' Hydrologie.—Bruse- las (Béleica). Societé de Naturalistes de Rievv (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.—Nantes. Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique. —Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomologique du Musee d' Histoire in els cua (Suissa).. Bocieté Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique.—Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Obhio (E. U. A. ) United States Geological Survey.— VVashington (E. U. A.) United States National Museum.—VVashington (E. Ú. A.) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London. —Londres. IMPRENTA DE J. BARTRA LABORDE, SANTA ANA, 20.— BARCELONA Sesona Enoca, My im Noembre de 19 Butlletí de la Institució Catalana d'Historia Natural s Nulla unquam inter fidem et rationem vera dissensio esse potesí. Const. de Fid. cath. c. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: Sessió ordinaria del 5 d'Octubre de 1911. Juan B. de Xguilar- Aimat.—Algunas localidades del Heliu.xe cam. prodúnica. i Nsensi Codina.—Les cicindeles catalanes. —C, hybrida, L. y var. Agustí M. Gibert.—Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech rahonat o dels peixos observats en el litoral Y en les Cs dols catalanes. (Continuació). Manel de Chia.—Aplech de noticias sobre 'ls Moluschs de Catalunya y catàlech provisional dels mateixos. (Continuació). a a Ú JUL 16 As t LOCAL SOCIAL / Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1.5, 2. Sllonat. BARCELONA : Preguém als autors de trevalls destinats al Butlle- tí que procurin seguir les indicacións segients: ue t.2 Escriurer en lletra clara é inteligible, d'altre mo- do es impossible, malgrat tot lo cuidado dels en- carregats del Butlleti, que surtin els trevalls sense cap error d' imprempta. È i Dibuixar sobre paper ó cartulina ben ae ab tinta xina ó llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del tamany que ha de tindrer el grabat. L : No escriurer res ni posar cap lletra, número, ete. sobre dibuix original sino en un paper de calear a que 'l recubreixi. Posar en forma de notes à baix de les planes les indicacions bibliogràfiques. Escriurer en itàliques tots els noms : técnichs En llatí. NOTA.-BEM ERRUNG La aInstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís. 10, Barcelo-— na)s desitja "1 cambi de publicacións. Die alInstitució Catalana d' Historia Natural. RA 10, Barcelo- — na) bittet um Gegensendungen. La alnstitució Catalana de Historia Natural. ds 10, Dorccll 3 na)y desea el cambio de publicaciones. The dlnstitució Catalana de Historia Natural. — Paradís. 40, Barce- a lona) desires to exchange publications. La dlnstitució Catalana d' Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na), demande l' échange. : La alnstitució Catalana di Historia Natural. —(Paradís, 10, Barcelo- na)y chiede ricambio. Es - 22 época Barcelona, Novembre 19141 Any VIIL BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Núm. 6 Rda DS 4 A fel a A tar Es ha P Et de, ae IE pets Sra RE ar PER IS Pe a RO SS DE La SE a ep DA de Pati El SECCIO OFICIAL SESSIÓ ORDINARIA DE 5 D'OTUBRE DE 1911 Presidencia de D. Lloréns Tomàs A les 22 hores 15 minuts el vis-president obre la sessió ab assis- tencia dels socis Srs. Serradell, Maluquer (J.), Faura, Fàbregas, Ferrer y Dalmau (M.), Sagarra (1.), Delgado, Rosals, Llenas, Ferrer y Vert, Soler, Giireda, Noves, Maluquer (S.), Duch y Ferrer y (Gomis. El secretari accidental Sr. Ferrer y Gomis llegeix l'acta de la sessió anterior. ) ADMISIÓ DE SOCIS. Son atmessos per majoria D. Joan Capella y D. Pau Mir y Ràiols, essent rebutjat D. Feliç Graupera, tots pro- posats en l'anterior sessió. COMUNICACIÓNS.—Mossen Faura llegeix una nota necrológica de D. Salvador Calderón, Catedràtich de la Universitat Central, mort el 4 de Juliol d'enguany, y el Sr. President dedica à:continua- ció frases laudatories à la memoria del finat tent constar el gran amor que'l sabi mineralólech sentia per la Geologia Catalana. El mateix mossen Faura comunica en nom del Dr. Almera la com- probació ben determinada pels fóssils del terreno cambrich à Ca- talunya. Sens més de que tractar s'aixeca la sessió à les 23'10. 114 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL gunes localidades del MEL CAMPRODUMICA fol. : El Heli.x camprodunica Rob. es una bonita especie de la fauna pirenaica, perteneciente al subgenero ArianíaLeach, (tipo H. arbus-. dorum Lin.) y que aunque no muy abundante vive en colonias bien de- finidas, en los Pirineos comprendidos entre los nacimientos del Ter y del Segre, sobre todo en la vertiente S. ó espafiola. Procedente de la localidad típica, por así decirlo, ó sea de aque- lia en que mas abunda, la Coma de Vaca (2050 m.) se encuentra esta especie en casi todas las colecciones catalanas, pero en todas ellas durante largo tiempo con una clasificación equivocada. bajo el nom- bre de H. Xatarti Farines, à pesar de que las diterencias entre las dos especies son bastante marcadas para que no puedan contundirse més que por ojos poco facostumbrados à apreciar caracteres mortológi- cos, y de que se puede decir que ambas especies solo tienen de co- mún el pertenecer al mismo subgénero y el habitar localidades pare- cidas, pues la H. Xatarti Farines es también un caracol de la fauna pirenaica. Para contribuir, en lo posible, à desvanecer esta falsa denomina- ción de una de las especies més interesantes de los moluscos monta- feses de nuestro pais, trataremos de establecer un paralelo entre los caracteres de las dos especies en cuestión, poniendo de manifiesto sus diferencias. Helir Camprodunica Robelt, Helix Xatarti Farines, Desc. Iconogr., I, p. 37, fig. 108. 1883. J coq. P.yr. Orient., p. b, Y pl. Concha subdeprimida, algo / única, 1834. ventruda, espira rebajada, pero I Concha globulosa, espira co- un poco cònica y con el vértice / noide. i obtuso. Cinco vueltas algo convexas, Seis vueltas muy convexas y separadas por una sutura no muy / separadas por una sutura muy profunda. profunda. Ultima vuelta subcomprimida Ultima vuelta normal. y algo estrecha hàcia la abertura. Abertura oblícua y semi- oblonga. Abertura semi-oval y oblícua. 4 3 4 A i Ei È j por regla general y casi siempre INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 115 Peristoma blanco, dilatado, Peristoma blanco, algo refle- algo grueso y con el borde co- / jado y con los bordes convergen- lumelar reflejado y cubriendo el / tes. ombligo. Coloración pardo-verdosa bri- Coloración amarillo-verdosa llante, con una faja més oscura —mosqueada y con una faja oscura. sin flàmulas ni pintas. Altura 18 mm. Alturas 12 mm. Diàmetro 19 mm. Diàmetro 19 mm. Localidad de origen.—Alre- Localidad de origen.— Prats dedores de Camprodon. i). o (i de Molló. Aunque de un modo corriente se dice que esta especie se encuen- tra en los alrededores de Camprodón, dista mucho de ser allí frecuen- te, no encontràndose de un modo positivo y cierto hasta Coma de Vaca, donde según el Sr. Roca en las noches de luna, puede reco- gerse en gran cantidad. En el resto de las cercanías de Camprodón, no se encuentra ó por lo menos es rarisima. Las otras localidades en que he podido comprobar la presencia de esta especie Son: la ver. tiente que desde el Coll de Carença va à morir en el estanque azul del mismo nombre (2725—2580 m.): el bosquecillo de la Marede Deu, en el valle de Nuria, las rocas que dominan el camino de Ribas à Nuria, en el punto mismo en que desemboca en el valle de Nuria (1985 m.) y la parte superior, cerca de su nacimiento, de Font Ne- ora (2200 m.). En todas estas localidades parece vivir dicho Helix formando co- lonias aisladas y Sin relación unas con otras, pues ni en el valle de Nuria se encuentra en otros sitios que en los indicados. En el bosquecillo de la Virgen se le encuentra al pie de los pinos entre la hojarasca y los narels (Rhododendron ferruoineum) y en las otras localidades, en las hendiduras de las rocas, entre el musgo y siempre en la parte de la roca que mira hacia abajo, nunca ni por casualidad lo he encontrado colocado de otro modo. En las rocas ya citadas de la entrada del Valle de Nuria, he recogido jmuchas mafia- nas 5, 6 y hasta 7 ejemplares y ninguno por las tardes, volviendo ú la mafiana siguiente à encontrar otros individuos, casi en el mismo sitio en que el día antes los había encontrado. Parece muy probable l que esta especie sea nocturna y que durante el día se oculte en el 116 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL fondo de las grietas y antractuosidades de las rocas, donde no llegan à turbar su sosiego ni los ojos ni las manos del malacólogo monta- nés. Sin duda nuevas excursiones por la región en que estàn in- cluídas nos daràn à conocer otras nuevas colonias de esta especie pero delas anotadas se deduce que es eminentemente de la Zona a/- piína pues no se encuentra més que alrededor de los dos imil metros de altura, en lugares húmedos y musgosos y siempre en número reducido de individuos. Barcelona. Octubre 1911. JUAN B.8R DE AÀGUILAR—AMAT. CSS taereraras RS res - bes Cicindeles Catalanes (Col.) G hybrrdar FE. 4 var. PER AÀSENCI CODINA També aquexa cicindela es troba ben representada d Catalun- ya, puig amés de la forma trónch ó tipical ApbridaL.., es troben axis matéix llurs varietats ripariaLat. et Dej. y màrífima Lat. et Dej., ab algunes aberracions de dibuix y color molt interessants. Molt poch material, he pogut consultar sóbre aquexa molt pro- téica cicindela, tan sols les comunicades pel consoci Sr. Ferrer y Vert, les recullides en les meves excursións, encare no molt nombro ses, y alguna qu'altre ullada 4 les del nostre museu municipal, però crech ab bon fonament, que ademés de la forma tronch, en quant à va- rietats no s'en troben aquí d'altres que les esmentades, y en quant à aberracions de dibuix ó color, molt pocas més, pòt-ser únicament la v. riparia pmontana Charp, de la que daré també la descripció més avall, per si algun més afortunat entomólech, cassant pél Pi- rineu, 'm dona una ua sorpresa capturant-la, veus ací "IS noms especials: XP àm ms ac a ae RES pi 3 id i I ii INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIa NATURAL 117 Els exemplars color bronze-eram, escut del coll més estret en la part posterior qu'en l' anterior, tót lo més insigniticanment més am- ple en la part posterior: elitre variable, ample poch u oval, sémpre ample y més aixamplat posteriorment, casi arrodonit, espina final de la sutura, retirada: macula humeral casi sémpre closa, macu- la apical, y una faixa '"l mitx generalment poch dilatada arran de la vora exterior, doblegada "I travers ab forma d'un ample y curt gàn- xol: tarses forts casi de la llargada de llur tibia, Son la forma trónch ó tipical, —C. ipbrida L. S. N. ed. X. p. 407. Els mateixos exemplars, ab la màcula humeral desclosa, —a. 4/1- Aumeralis Beuth. E. N. 1893, p. 136. De les nou altres aberracions de dibuix y color batejades péls autors y xeneralment admeses, l'única espanyola, és la de color,d' un eram roig, ab dibuix ample y grossos eczemplars, que 's troba à Cas- tella (Cuenca): és la a. Aorbi Beuth., sinonimia de la a. /agunensis Gauth., y de la cual el Dr. Horn n'a tét una subsp.. Aqueixa forma trónch, es la inés geograficament difundida, d'Al- ger (Lucas) y Espanya hasta la Siberia àrtica, Nord de l'Àsia menor, Aroltaspien, Nord de Mongolia (Beuthin). Habita '1 plà y baixa montanya, de primavera fins molt tart de l' estiu. Els exemplars ti- pichs, qu: he vist d'aqui Catalunya, portan à l'etiqueta Tarrasa, sen- se indicació del mes de la troballa, però és de creurer que serà "n lo temps esmentat, y que no faltarà en altres localitats. En l' alta montanya l'anterior forma trónch 's veu substituida per la var. riparia Lat. et Dej., ahont domina y es molt més abundant. Aqueixa varietat, també 's troba per aixó en la baixa montanya barrejada ab la forma trónch, de la qual es una roca local, trobant-se per consegúent transitorias. La var. riparia 's caracteritza: molt mes robusta, escut del coll, ample, ab la part posterior més ample que l'anterior, elitre poch, ó molt aixamplat, ventrut, posterior- ment arrodonit: espina final de la sutura realsada, macula humeral sempre desclosa, ó tot lo més finament closa, taixa del mitj, poch ó géns dilatada arran de la vora exterior, ab el gànxol mes ó menys en línia recta, granulació del elitre, dèbil, fossetes casi sempre visi- bles, generalment blaves, d'aqui 'l color predominant blavós ó verdós, també bronzejat ó negre mat, cames bastant robustes. Aqueixos exemplars, ab la macula humeral desclosa, faixa del mitx ample, al gànxol doblegat en bax, color mes ó menys fósch, son el tipo, —var. riparia Lat. et. Dej. Col. Eur. p. 50 f. 2. N 1:8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Els mateixos exemplars, ab la màcula humeral closa, son la a. humeralis Beuth., però es millor considerar-les cóm sinònimes del tipo riparia y no ter diterença. Els matexos exemplars, ab la taixa del-mitx, ample, recta. ape- nas doblegada, son—a. recfilínea Roc. Best. Tab. 41, precedent rectilínea Meg. i. 1. Dahl. Cat. Col. p. 1. Un béll exemplar en la colecció Ferrer y Vert. Els exemplars, de forma més allargada, casi paralela, elitre ab granulació espesa, mentres que les fossetes casi desapareixent, pre dominant un color molt negre mat, tot lo més un color castanya tosch, son — a. monticola Hut V. ft. Schev. II. p. 4. He trobat aqueixa aberració, no escasa junt ab lo tipo v. riparia cassant ú úl: tims de Juliol à S. Lloréns de Morunys, provincia de Lleida, en companyia dels nostres consocis P.P. Navàs y Marcet, en les riberes del Cardoner. Acostuma correr entre les ximeneres que rosejan el riu, sobre la sorra les codinas ó codols quíel riu dexa'n sech é l'es: tiu, al reduhir llur marc, després de les grans avingudes del hivern. Com anava humida, al perseguirla no podía dar grans volades, con- seguint sols dar un llarch vol planer, sens enlayrar-se y dexant-se atrapar fàcilment, d'aquí quiab comoditat ab la mànega de glassa, s'en puguin capturar algunes, en un temps relativament curt. Un exemplar cassat allí per el P. Navàs, es una molt curiosa transiroria de la forma tronch /ipbrida L. sobre llur varietat ríparia, y la tinch clavada'n la meva colecció. Aquexa transitoria, te de la tí- pica Apbrida L.,l'escut del coll més estret ú la base, la macula humeral closa, la faxa del mitj relativament estreta y dilatada arràn de la vora exterior ab lo ganxol francament doblegat, elitre poch ample, te de la v. riparia, robustesa, granulació del elitre, dè- bil, tossetes ben visibles, d'aquí son color blanch-verdós. cames bas- tant robustes. La a. monticola H ur. es també citada de Suiza, Vozariberg, Tyrol. Es propia de l'alta montanya, hasta el limit de les neus. Tant aqueixa a. monticola H ser, comla a. rectilínea Rol., no crech equivocarme, dan les citacions, com noves per Espanya. Crech també que podría darse com é catalana la a. montana, Charp., descrita sobre exemplars del Pirineu, de color negre-blavós, ab la faixa del mitj recta ab lo ganxol poch doblegat, pero no haven- tla vista, millor serà esperar, que'l día menys pensat, à causa d'al- guna teliç troballa, s'puga posar ab certesa, al costat de la a. montí- cola H ser en el nostre catàlech regional. aa ee La i Ò Rd le des RE VE en Pe a INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 119 La torma tipo v. ripgaria, com he dit, es propia en preterencia de l'alta montanya. Es citada, del pirineu, Alpes, Càucaso, Trans- sylvania. Aquí Catalunya, l'he cassada també à S. Lloréns de Mo- runys—riberes del Cardoner—codolar de Vilamala, y n'ha vistes de Tarrasa. Els dats esmentats per la a. monticola poden aplicarse igual à la v. riparia dela que's una aberració de color y esculptura, per influenças físicas, probablement degudes al fret. Dexant l'alta montanya, la baixa y'l plà de l'interior, per acostar- nos é la costa, trobém, la varietat marítima Lat. et Dej. Aqueixa var . es caracterisa: cap y escut del coll, proporcionalment estrets, aqueix últim en la part posterior examplat, elitre, en el mitj poch ample, casi paralel, la major amplitut en lo terç inferior devant de la macula apical, posteriorment troncat al travers y ab la espina final de la sutura, no retirada, ó be posteriorment lleugerament arrodonit ab la espina débilment retirada, més ó menys ovitorme, posteriorment més arrodonida: carena de la vora exterior del elitre, irancament sor- tida, algunes vegades dilatada, granulació sempre ben distincta, fossetes clarament visibles, faixa del mitg dilatada arràn. de la vora . exterior ab lo gànxol casi ó enterament doblegat en angle recte, la porció que pasa entre la part de màcula lateral y el nucli final, es proporcionalment molt estreta, color bronse-eram ó tot d'un color castanya obscur: cames débils: tarses posteriors mès curts que llurs tibias. Aqueixos exemplars, color aram, molt raro un poch verdosos y quan son frescos sovint enterament eram roigos, macula humeral closa, son el tipo—v. marítima Lat. et Dej. Col. Eur. p.92. f. 4. Aqueixa raça Ó varietat's troba en la costa: Inglaterra y França é lo llarch del canals, costas del Nort y Orientals, ademés en llochs anti- gament ocupats pél mar, actualment llacs interiors salats. Maig hasta Agost. Son citats de Marsella, Hamburg, Binnb, Hàlingsdort, Finnland, Transbaitalien (Beuthin). qe L'exemplar que tinch sota'ls nlls, color eram, es típich v. marí- líma Lat. et Dej., l'etiqueta diu, Ampurdan-Gerona. Encara quíel mes de troballa falta, es casi segur que correspon als esmentats y que's troba'n els llochs qu'afecciona é lo llarch de la costa de lle- vant, corresponent à la provincia de Girona. De las tres aberracions de la v. marítima admeses pèls autors, podría trobarse aquí N 120 : INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Catalunya, la de color negre—a. obscura Schilsiy, la cito no més per veure Si algún día's contirma. De modo y reassumint, la taula de la C. hubrida: observades dé Catalunya (1), es aquexa: C. hivbrida. — Tarrassa, S. Lloréns de Morunys —riberes del Cardoner, transitorias sobre la v. riparia Lat: el DEjera a. inhumerabis Beuth. id. id. v. riparia Lat. et Dej. humeralis Beuth — Tarrassa, S. Lloréns de Morunys — riberes del Cardoner— Vilamals.— a. reetilínea Rol. — Tarrassa: S. Lloréns de Morunys — riberes del Cardoner. — a. monticola H ser v. marítima Lat. et Dij. — Ampurdà.— Mongat, Abril 1910. ASC. CODINA. ii) Els Srs. Cunsí, y Martorell y Pefia. entel seu Cat. met. y raz. de los Col. obs. en Catal. p. 4, citan: C. hybrida L. var. marítima Dej. En Catalufia (Saura'. AS Es Or CES EE ep GA DO $ Ri ES ES INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 121 Fauna ictiológica de Catalunya Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M.4 GIBERT (Continuació) Sub-familia dels SYNGNATHINI. Género, SYNGNATHUS. Spngnalthus rubescens, Riss. Syn.: Spnonathus rubescens, Raup, A. Dumer., Canestr., Sí/- phostoma rubescens, CBp. Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. pere nova per Ca- talunya. i Svngnathus tenuirostris, Rathlre. Syn.: a RS Nordmanni, Raup, A. Dumer., Canestr. Nom vulgar: Agulla, Serp, Da cir Especie nova per Ca- talunya. Svngnathus Elhon, Riss. Syn.: Siphostoma Ethon, CBp. Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Fspecie nova EE Ca- talunya. Svngnalus Abaster, Riss. Syn.: Svngnathus acus, Riss., Svnenathius Abaster, Raup, A. Dumer., Giinth., Canestr.: Sípfiostoma Abaster, CBp. Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Especie nova per Ca- talunya. 199 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Género, SIPHONOSTOMA. Siphionostoma argentatum, A. Dumer. Syn.: Siphonostomus tvphile, Canestr.: Siphonostomus argen- tatus, Raup, Syvngnatus argentatus, Pallas, Ratltlce, Nordmann. Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona. Especie nova per Ca- talunya. Bastant rara. Siphonostoma Rondeletii, Raup. Syn.: Spngnathus viridis, Riss., Svngnathus Rondeletíí, Bel., Siphonostoma Rondeletii, Canestr., A. Dumer. Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona: Musich, Barcelona: Serp d'en terra ó de costa, Costa de Llevant, Peix bade Menorca. Var. Siphionostoma pyrois, A. Dunier. Syn.: Spnonathus pyrois, Riss., Sipionostomus pyrois, Raup.. Nom vulgar: Agulla, Serp, Tarragona, Musich, Barcelona, Serp d'en terra ó de costa, Costa de Llevant. Sub-iamilia dels NEROPHINI. Género, NEROPHIS, RAFIN. Neroptis lumbriciformis, Bp. Syn.: Acus lumbriciformis aut serpentinus, VVillugh., Nero: phis lumbriciformis, Raup, A. Dumer., Giinth. Nom vulgar: Serpeta, Tarragona. Especie nova en el Mediterrà de la qual ne servem un exemplar, l'unich que havem vist, pescat à l'artet el primer de Abril de 1911. Nerophis Ophidion, Bp. Syn.: Spngnathus Ophidion, Linmn., Riss.: Sepphius littoralís, Riss., Nerophis ópfiidion, Raup, A. Dumer., Giinth., Canestr. Nom vulgar: Serpeta, Tarragona. Especie nova per Catalunya. El Siphostoma acus, L. que cita en el seu Catàlech en Sanchez Comendador, si es el Spngnalhus acus, L., devém contfesar que no l'havém pogut trobar, serà tal vegada alguna de les especies suara citades. DES l'om IES EE De EES: PP. RP leer, VaRyer ie ea SU) RELATS P PS Real PE VE a ca INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 193 Ordre dels PLECTOGNATHS. Sub-ordre dels GYMNODONTS, Cuv. Familia dels ORTHAGORISCIDAE. Género ORTHAGORISCUS. Orthagoriscus Mola, Schneid. Syn.: Diodon Mola, Pallas, Orthagoriscus spínosus, Bl. Sch: neid., Cuv., Gatchet, Mola aculeata, Ròireuter, Mola aspera CBp., Cephalus orthagoriseus, Riss., Cephialus mola, Riss., Or- lhagoriscus mola, Lacep., Gúinth., Canestr., Te/rodon mola, Linn., Bloch, Luna ó mola, Salvian., Duham, Rond. Nom vulgar: Bot, Barcelona, Tarragona. Els magres y'Is budells d'aquest peix son molt estimats dels gurmets. En 18 de Juny de 1910 l'art de la Platja del Miracle (Tarragona) en un sol vol n'agaià tretze y altres tants al día seguent y n'havém vist de tan grossos y vells que les barques no'ls poden issar sobre cuberta y tenen de remolcarlos y treurels arrastrats per cavalleries, el cos d'alguns d'ells està recubert de vistoses algues y moluschs com el plà o'ls tons bruts d'un vaixell. Sub-ordre dels SCLERODERMS. Familia dels BALISTIDZ:. Género, BALISTES, Linn. Balistes capriscus, Linn. Syn.: Balistes lunulatus, Riss., Balisfes Buniva, Lacep., Riss., Balistes capriscus, Gml., Agass., Giinth., CBp., Canestr., Hollard, Lacep., Riss., Capriscus, Salvian., VVillugh., Caper., Salvian., Porc, Rond. Nom vulgar: Ballesta, Tarragona. Especie rara. Servem la pell d'un d'aquests peixos agafat é l'almadrava que's calava anys enrera à la punta de Pó-roig del roquer de Salou que ben bé podría terse servir de capell, y pescat é l'art prop de la Torra de la Mora à 6 de Maig de 1911 n'adquirirem un altre exemplar que servem preparat. Ordre dels CHORIGNATHS. Sub-ordre dels ACANTHOPTERYGIS. Tribu dels ACANTHOPTERYGIS JUGULARS. Familia dels TRACHINIDA. Género, URANOSCOPUS, Linn. Uranoscopus scaber, Linn. 194 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Syn.: Uranoscopus seaber, Cuv. et Valenc., 'Cuv., Guichen., Lacep., Riss., Bloch, Giinth., CBp., Canestr., Uranoscopus, Sal- vian.: Callionimus sive uranoscopus, Bell. Nom vulgar: Rata, Tarragona, Barcelona, Salteperdisa, Rata, Menorca. Género, TRACHINUS, Arted. Trachinus vipera, Cuv. Syn.: Viper VVeever, Couch, Tracfunus vipera, Giinth., CBp., Canestr., Cuv. et Valenc.: Araneola. Duham. Nom vulgar: Aranyó. Especie no citada en cap Catàlech de pei- xos de Catalunya pero coneguda de nostres pescaires. . Trachinus draco, Linn. Syn.: Trachinus vividus, Lacep.. Trachinus draco, Cuv. et Valenc., Ginth., CBp., Canestr., Riss., Vive, Duham, Rond.: Draco marinus, Bell. 7 Nom vulgar: Aranya, Barcelona, Tarragona, Aranya blanca, Dragó, Menorca. Trachinus radiatus, Cuv. Syn.: Trachinus draco, Brunnich, Trachinus radiatus, CBp., Gúnth., Canestr.: Trachinus lineatus, Bel. Nom vulgar: Aranya, Tarragona, Aranya capsuda, Barcelona, Aranya de cap negre, Menorca. Trachinus araneus, Cuv. Syn.: Draco major, Salvian. VVillugh.: Trachinus eraneus, CBp., Gúinth., Canestr., Agass. Nom vulgar: Aranya, Barcelona, Tarragona, Aranya iragata, Menorca. Les punxades de les Aranyes ocasionen greus accidents: intla- macions, eixidures (ilemons) y à vegades erissipeles gSangrenoses (flemons difusos). Segons els pescaires son més verinoses en lluna nova y amb les correnties de llevant. Familia dels BLENNIDZ. Género, BLENNIUS, Arted. Blennius pPavo, Riss. A Peces RICS EES PR Pe EN, so DE le HL Pi sr LS Da DS ell a DE Syn.: /ehtfhvocoris Pavo, CBp., Blennius galerita, Lacep. i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 125 Riss., Blennius pavo, Giúinth., Canestr., Cuv. et Valenc.: Ga/e- rita, Rond. Nom vulgar: Dormilega, Tarragona, Capsigrany, Barcelona, Fu- tarra, Bavosa, Costa de Llevant: Gallerbu, Menorca. Blennius palmicornis, C. V. Ginth., B/ennius palmicornis, CBp., Canestr. Nom vulgar: Dormilega, Tarragona, Capsigrany, Llepissós, Bar- : Syn.: Blennius Phiolis, Riss., Blennius sanguinolentus, Pallas, i d : OO celona: Futarra, Bavosa, Costa de Llevant, Rabosa, Menorca. Blennius Caonota, Valenc. Syn.: Blennius varus, Gúnth., Blennius vulgaris, Giúnth., Ca- nestr., Jeiithyocoris anticolus, CBp., /ehtfivocoris Cagnota, CBp., lehthvocoris varus, CBP.: Blennius alpèstris, Blanch.: Blennius —— Cagnota, Hechel et Rner, Cuv. et Valenc., Blanch., Salurias varus, o Riss., Blennius sujefianus, Riss. Nom vulgar: Barb caní, Comarques gironines. Especie nova per Catalunya, més ben dit, no indicada en cap Catàlech de peixos de Catalunya. : En el Laboratori ictiogènich del Parl de la Ciutadela de Barce- 1 lona 'ns la mostrà d'aquesta procedencia "I seu director en Francesch d'A. Darder. Blennius g'attorugine, Lacep. Syn.: Gattorugine, Couch, VVillugh., Blennius gatlorugine, Riss., Cuv. et Valenc., Guiehen, Brunnichii, CBp., Giúnth.. Canestr. Nom vulgar: Dormilega roija ó de tang, Tarragona, Capsigrany, Barcelona: Futarra, Babosa, Costa de Llevant, Rabosa, Menorca. Blennius tentacularis, Btunn. Syn.: Blennius Brea, Riss., Blennius cornutus, Riss., Blen: nius punctulatus, Riss., Blennius tentaculatus, Lacep., Riss., Blennius tenlacularis, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp.,Giinth., Canestr. Nom vulgar: Dormilega, Tarragona, Capsigrany, Barcelona, Fu- tarra, Babosa, Costa de Llevant, Rabosa, Menorca. 126 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL —/ Blennius ocellaris, Linn. Syn.: Blennius vel capole, Bell.. Blennus, Salvian., Blennus Salviani, VVillugh., Blennius ocellaris, Bloch, CBp., Gúnth., Canestr., Lacep., Riss., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Dormilega, Tarragona: Capsigrany, Ase mossegai: re, Barcelona: Futarra, Bavosa, Costa de Llevant: Rabosa. Menorca. Blennius Erythrocephalus, Riss. Syn.: /ehthyocoris rubriceps, CBp., Blennius rubriceps, Cuv. et Valenc., Blennius ervthrocephalus, Giinth., Canestr., Riss. Nom vulgar: Dormilega de cap roig, Tarragona, Capsigrany, Barcelona, Futarra, Babosa, Costa de Llevant, Rabosa, Menorca. Blennius Sphin.r, Valenc. Syn.: B/ennius sphin.r, CBp., Ginth., Canestr., Cuv. et iVa- lenc., Guichen. Nom vulgar: Dormilega petita ó de roca, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Blennius inequalis, Valenc. Syn.: Blennius inequalis, Cuv. et Valenc., CBp. Nom vulgar: Dormilega, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Servém tres exemplars recullits en 1.er d'Agost de 1910 d'una especie nova ó varietat de l'especie anterior, però sense'ls tentàculs de les celles y dels forats nassals. Tenen 0,04 m. de llarch y llur pell no es tan llepissosa, llur color à poca diferencia es el mateix y la dorsal es desigual, amb el mateix número de ratjs forts y molls, així com l'anal y les ventrals, emprò la caudal te més de deu ratjs. Les peçes dentaries, dalt y baix, son iguales. Podríen ser també pe- tits exemplars de la Blennius bastliscus, Valenc. DC ES EE CET, i CME NA LT A VT SE dem his d 14 ú v INSTITUCIÓ UATALANA D'HISTORIA NATURAL 121 APLEC DE MOTICIÓS SOBRELS MOLUSCAS DE CATALUNYA y cafàlech provisional dels mateixos per Manel de Chia (CONTINUACIÓ) decussata, Loc.—P Rahpitoma attenuatum, Montg. var. derelicta, Reeve. Dollfusi, Payr.—C. Cordieri, Payr. var. etcyaus, Doon. —Clathurella luiseris, Montg. ginnaniana, Phil. —Raphitoma nebula, Montg. var. gracilis, Montg.— Pleurotoma gracilis, Montg. horrida, Monts. — Clathurella horrida, Monts. laevigata, Phil. — Raphitoma nebula, Montg. var. Leufragi, Payt.— Clathurella Leufragi, Michs. linearis, Montg. —Clathurella linearis, Montg. multilineolata, Dech. pacciniana, Calc. —M. Paccini, Calc. purpurea, Montg. —Clathurella purpurea, Montg. Di Dl bicolor, Risso. ) ) La Viae, Montg. D) 4 Philberti, Mich. Ds Gus (— Clathurella Cordieri, Payr. var. secalina, Phil. —Haedropleura septangularis, Montg. var. septangularis, Montg. — Haedropleura septangularis, Montg. simiolata, Phil. — Raphitoma striolatym, Phil. taeniata, Dech. Vauquelini, Payr. Y VVanil. —M. Vauquelini, Payr. Villiersi, Mich. — Raphitoma attenuatum, Montg MARGINELLA miliaris, Dech. —M. múliaris, L. Dl BE. 0 dE ) Var. flavicans, Reg. Ll v.a —pallida, Monts. y 2 o quadrifasciata, Monts. 128 X. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATUR Philippii, Monts. El secalina, Phil. —M. mitrella, Risso. é MATHILDA l retusa, Brug. MERETRÍX chione, Lamh. —.M. chione, L. Y IS: gracilenta, Loc. — M. rudis, Poli. var. mediterranea, Tip. —M. rudis, Poli. var. nitidula. Lamt. —M. chione, L., juvenis. rudis, Poli. rugata, LamE.— M. rudis, Poli. var. MESODESMA comnea, Petit. a dE LE Monatilia cornea, Poli. D) Poli) NASSA grana, Lamt.— N. granum, Lamt. çraniformis, Lamt. sa granum, Lamb. granum, Lamt. Guernei, Loc. —N. costulata, Ren. incrassata, Flem.— ssata, Mill. x Mill. ) Múll var. elongata, B. D. D. y 2 x. fasciata, Monts. ) 2 v.— fusca, Scacchi. 7 , 2 o Lagepedi, Payr.— N. incrassata, po bi ) D) . minor, BD: PB: ) q xo rosacea, Risso. SR, x. —varicosa, B. D. D. L Montagu. —X. incrassata, Mill. -inflata, LamE. — N. mutabilis, L. Jousse aum ei, Loc. — N. incrassata, Mill. var. Lazepedi, Payr.— N. incrassata, Miller, tipo. Mabillei, Loc. —N. costulata, Ren, var. (Continuard) imprempta de J. Bartra Laborde, Santa Agna, 20, interior.—Barcelona. L INSTITUCIÓ CATALANA D'BISTORIA NATURAL Socis numeraris. —Deuen ser presentats per tres socis, y admesos en sessió. Pagan deu pesetas l'any (que poden fer efectivas à D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució. Raurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y poden. consultar la Biblioteca y Museu. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menos los me- sos de Juliol, agost y Septembre. Anuncis.—Els de cambis de llibres ú objectes d'Historia Natural s' insertaràn gratis, encare que siguin de personas extranyas ó la Institu- ció, previa aprobació de la Junta. Tiratjes à part: 50 exemplars 100 exemplars El 1. 4 planas 5 ptas. 8 ptas. 16 8 y Se) SB El 846 95 i. i ss i — Els pedidos deurón ferse directament 4 la imprempta, carrer Santa Agna, 20, (interior). Toutes les comunications et échanges doivent étre envoyées au siège de la Société: Paradís, IO, 1.7", 2.', Barcelone (Espagne) ——Cambis que té l'Unstitució ab altres Societats Academy of Sciencies,. Arts and Lettres. —Madison VVis. (E. U. A.) Academia Gioenia di Science Naturali. —Catania (Italia). American Museum of Natural History.—Nevv—YorF (E. U. A.) Boston Society of Natural History.—Boston (E. U. A.) 4Broteriav—Revista Sciencias Naturaes.—Soalheira (Portugal). Butlletí del Diccionari de la llengua catalana.-—Palma de Mallorca. Centre Excursionista de Catalunya.—Barcelona. Commissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. Conehological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espafiol.—Barcelona. Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadà). AS Tidsterift. Entomologista Fòreningen in. — Stoelcholm (Suecia) Estudis Universitaris Catalans.—Barcelona,. Institut de Zoologie de l'Université de Montpeller. —(Fransa). Institut Egyptien. —Cairo (EXINÓ ip I Institut National Genevois. —Genève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia). Instituto Geológico de México. —México. La Feuille des jeunes Naturalistes. — París. Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) — Musee Oceanografique de Monaco.—Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di mem (Italia). Torino (Italia). Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg.) Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Montevideo. Museo Nacional de San Salvador. —(Rep. de El ee a Museum de Sao-Paulo.—San Pablo (Brasil). Museum d'Histoire Naturelle.—París (França). Naturae Novitates. —Berlín (Alemanya). Polixena. — Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. - Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Notumalcs Models Real Academia de Ciencias y Artes. —Barcelona. Real Sociedad Espaniola de Historia Natural. —Madrid. Reale Accademia dei Lincei. —Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural, — Valparaíso (Chile). Revista de Menorca. del Ateneo Científico.—Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologisch-Botanische Gessellschaff. —Viena (Austria). R. Stazione di Entomologiía Agraria, RRediax.—Florencia (Italia). Smithsonian Institution. — XVashineton (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti. —Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de Paleontologie et d' Hydrologie.—Bruse- las (Bélgica). Societé de Naturalistes de Eievv (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'OQuest de la France.—Nantes. Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. Societé Entomologique de France. —París. Societé Entomologique du Musee d'Histoire Naturelle. —Berna (Suissa). Societé Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. — Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique.—Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Chicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cineinati-Ohio (E. U. A.) United States Geological Survey.—VVashington (E. U. A.) United States National Museumi.—VVashington (E. U. A.) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London.—Londres. L IMPRENTA DE J. BARTRA LABORDE, SANTA ANA, 20.— BARCELONA — Desembre de 191. i Institució Catalana d'Historia Natural s 68. o Nulla unquam inter fidem el rationem vera dissensio esse potest. Const. de Fid. cath. ec. IV. SUMARI SECCIÓ OFICIAL: da . Sessións ordinaries del 5 de Novembre y 7 de Desembre de 1911. De Jè, Joaquim ME de Barnola.—Notes criptogàmiques. Manel de Chia.—Aplech de noticias sobre 'ls Moluschs de a y 4 Catàlech provisional dels mateixos. (Continuació). Higustí Me Gibert. — Fauna ictiológica de Catalunya. Catàlech Molaniós dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses catalanes. , (Continuació). cs 5 í : é sonat Ti LOCAL SOCIAL Garrer del Paradís, núm. 10, pis 1. cn I EB AR C ELONA. ionen als dus ja a destinats al Bi il — U que procurin seguir les indicacións seguents: —— ia Eseriurer en lletra clara é inteligible, d'altre mo- — do es impossible, malerat tot lo cuidado. dels en- carregats del Butlletí, que surtin els trevalls sense cap error d' imprempta. : Dibuixar sobre paper ó cartulina ben line i ab tinta xina ó Llapis plomb y fer els dibuixos d' un ters al menys més grans del ais que ha de tindrer el gr'abat. No escriurer res ni posar cap lletra, número, ete. sobre dibuix original sino en un paper de calcar que "1 recubreixi. Posar en forma de notes à baix de qe planes les indicacions bibliogràfiques. Eseriurer en italiques tots els noms tècnichs en llatí. NOTA.- BEM ERRUNG La dica Catalana d' Historia Natural. — —(Paradís, 10, Barcelo- na) desitja 1 cambi de publicacións. o Die dlnstitució Catalana d' Historia RE —Paradis, 10, Barcelo na) bittet um Gegensendungen. ) La alnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís, 10. Barcelo na)s desea el cambio de publicaciones. —/ The alnstitució Catalana de Historia Natural. —(Paradís. 10, Barce- lona)s desires to exchange publications. sen o La anstitució Catalana d' Historia a (Paradís, 1 10. Barcelo na) demande l' échange. de i i La qInstitució Catalana d' Historia Natural —Pamdis, 10, Barcelo na) chiede ricambio. BUTLLETÍ 3 DE L' INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2,2 época Barcelona, Desembre 1914 SECCIO OFICIAL Li SESSIÓ ORDINARIA DEL 5 DE NOVEMBRE DE 1911 Presidencia de D. Llorens Tomàs A les 21 hores y 50 minuts el vice-president obre la sessió ab assistencia dels socis Srs. Maluquer (Joaq.), Maluquer (Salv.), Ro- sals, Pallarés, Ferrer y Gomis, Gifreda, Noves, Capella, Duch, Mir, VVynn, Soler, Faura, Ferrer y Vert, as y Balcó (Miquel) y Sa- garra (Ignasi). El vice-secretari llegeix l'acta de la sessió anterior, essent apro- vada per unanimitat. PROPOSTES DE SOCIS. Els Srs. Gitreda, Pallarés y Noves, pro - posen pera soci numerari à D. Manel Geijo y Deus d'aquesta ciutat. El Srs. Pallarés, Mir y Noves, proposen pera soci numerari 4 D. Joan Puig Oliveras. també d'aquesta ciutat. COMUNICACIONS.—El Sr. Mir llegeix una nota referent 4 la tro: valla d'uns molars del Hipparion gracilis 4 dos tm. al S. O. de Piera. Mossén Marian Faura llegeix un treball sobre el Sofre nadiu à LI Catalunya, especialment referintse al trovat 4 Gerri de la Sal. a El 8r. Ferrer y Vert dona lectura é un trevall del consoci P. Bar. dim nola, titulat dLos Géneros Pteris y Pteri dium en la Península Ibérica) y que es la segona de les notes cryptogamiques pu- Bblicades en nostre BUTLLETI per dit Soci. S'hi descriuen la 180 INSTITUCIÓ GATALANA D'HISTORIA NATURAL cPteridium aquilinuma var. crispulata, nova y e4Pteridium cehegi- nensex sp. nova. El Sr. Tomús llegeix una nota del Sr. Aguilar-Amat sobre cLoca- lidades de l'Helix Camprodunica:. El Sr. Ferrer y Vert dona compte d'haver sigut pescat en nos- tres costes un exemplar de eTetragonurus Cuvierio Risso, peix bas- tant rar, el qual des d'are figura en el Museu Martorell d'aquesta ciutat. El Sr. Tomàs dona compte d'haver ja sigut cobrada la sub- venció que l' Exma. Diputació Provincial ens havia otorgada, y no haventhi altres aiters de que tractar s'aixeca la sessió à les 23 hores : y 95 minuts. SESSIÓ ORDINARIA DEL í DESEMBRE DE 1911 Presidencia de D. J.B. de Aouilar- Àmat. A les 22 hores obre la sessió el president ab asistencia dels socis Srs. Llenas, Tomàs, Ferrer y Vert, Ferrer y Dalmau (Miquel), Sa- garra (Ignasi), Sagarra (Xavier), Maluquer (Salv.) Maluquer (Joag.). Juncadella, Casanoba, Farriols, Gilreda, Delgado, Soler, VVynmn, Mir, Duch, Serradell, Fàbregas, Ferré y Gomis, Subirats, ele Capella y Ventalló. El secretari llegeix l'acta de la sessió anterior éssent aprovada per unanimitat. ADMISSIÓ DE SOCIS.—ES passen à votació els Socis proposats en la sessió de Novembre Srs. Geijo y Puig, essent abdós rebutjats per . majoria de vots. A continuació se dona compte de la baixa de varis Socis. El Sr. President diu qu's pasarà à votació, pera elegirse lo Con- cell Directiu per l'any 1912 y per aclamació sont designats els in- dividus seguents: President, D. Llorens Tomés.— Vice-president, D. Emili Tarré. — Secretari, D. Joaquím Maluquer.— Vice-secretart, D. Miquel Fe- rer.—Tresorer, D. Lluis Soler.— Bibliotec a ri, D. Felip. Ferrer.— GRES Dan EEES RES DEA TS PEA De cici CIRC Se NIE I gr L CI A deis En cc ct Egea es INSTITUCIÓ ÚATALANA D'HISTORIA NATURAL 131 ri Conservador del Museu, D. Ignasi de Sagarra.— Vocal, D. Frede- rich VVynn.— Vocal, D. Josép Més de Xaxars. No haventhi altres atiers de que tractar el president aixeca la sessió é les 23 hores. Notes cryptogàmiques Y EH Extracte d'una "Nota... presentada en el Congrés de les Sciencies, que tingué lloch à Granada del 20 al 25 de Juny d' enguany, per lo R. P. Joaguim M.: de Barnola, S. J. Los géneros ''Plerís., y "'Plerídium,, en la Península Ibérica. —— a ——— Observacion gloso-taxonómica. Pocos. ninguno tal vez, de los Botànicos de nuestra patria, según creemos, han atendido à la separación de ias especies incluídas desde antiguo en el gén.: Plerts, citàndolas sin més averiguación tal como se venían describiendo en Floras y Botànicas, siendo así que, como advierte juiciosamente de Rey-Pailhade (2), se impone el empleo de dichos dos géneros, si se quiere estar al corriente de la ciencia en punto à glosología y taxonomia pteridológicas. Y à la verdad, pre- ciso es convenir que el empleo de distintos nombres genéricos, y la consiguiente desmembración de especies anteriormente agrupadas en uno solo, se justifican sobradamente por las diferencias en los órganos reproductores en especial baszdas, més que suficientes para jundar en ellas la separación à que alude el título que encabeza esta nota. : (1). V.: eButlletí de l' Institució Catalana d' Historia Naturals, any II, nm. 19—21 Abril-Juny, 1903. (2) ales Fougères de Franceo, p. 100. 132 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Agtéguese à esto que su empleo en las especies més vulgares se ha generalizado ya en todas las naciones cultas y lo ha sancionado. el uso (1). No aducimos las descripciones de las especies, pués no es ese nuestro objeto, y por evitar prolijidad. Advertiremos, en fin, que nos ajustamos estrictamente, en cuanto se refiere à nomenclatura, taxonomia y sinonimia, al precioso /nde.r Filieum, del docto profesor de Copenhague, Carl. Christensen. dr. Caracteres del género ''Pteridium,, Pteridotitas de rizoma vivaz, cundidor, subterràneo, piloso. Sus haces fibrovasculares forman un grupo central superior é interior- mente y una circunterencia peritérica incompleta. Una sección trans- versal del mismo representa un dibujo que recuerda la conocida figura heràldica de una doble àguila, à que-alude el nombre especí- fico de la especie més vulgar, común d todas las zonas del globo. Semejante distribución de los haces fibrovasculares se prolonga hasta la base del peciolo. Frondes grandes, caducas, erguidas, nacen aisladas é lo largo del rizoma. Presentan consistencia rígida y textura coriàcea, debidas en parte ú la sílice que impregna sus tejidos. Los bordes de los seg- mentos estàn replegados hàcia el envés. Ofrecen los nervios libres, ahorquillados. Esporangios rodeados de un anillo vertical y dispuestos en el en vés de las irondes, formando una /inea marginal continua, sobre un receptàculo tampoco interrumpido, que contornea el borde del limbo. Indusio linear, Cconfinuo, persistente, formado por dos membranes provistas de pelos en sus bordes libres. Dichas membranas indu- siales, fijas 4 la base del receptàculo esporangifero, permanecen aproximadas una é otra hasta la época de la esporosis. Al llegar ésta se desprenden los pelos de ambas, se eleva la superior y tiene lugar la dehiscencia. (1) CE: Christensen: Jndex Filicum, Clute: Fern bulletin, goldschmit-Geisa: Tabe- llen zur Bestimmung der Pteridophytenarten, de Rey-Pailhade: Les Fougères de France: Sehmeil: Lehrbuch der Botanile,..... INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 133 es cC —— Especies y variedades. Pleridium aquilinum (L.) Hhum. Sinonimia:: Peris aguifina. L. (1) x — borealis Salisb. a Erceisa, BI. o pSsiffacina Pr. vo lerminalis VVall. La especie es cosmopolita, otreciendo no pocas variedades, ya aisladas, ya comunes à diversas regiones, siendo més ditícil asignar dónde no se halle, que aducir un cuadro completo de sus localidades. Ocupa, à las veces, extensas zonas, é invade praderas y sembrados, hasta el punto de llegar à constituir una verdadera plaga, màxime en regiones húmedas, donde halla condiciones mesológicas més apro: piadas àú su desarrollo, cual ocurre en Galicia, costa litoral cantà- brica y región de las altas montafias de Catalufia. La rusticidad y resistencia del rizoma, vivaz y cundidor, perpetúa extraordinaria- mente la plaga, desesperación de los labradores, conocida ya de los romanos, pues Virgilio (Georg. II, v. 297) ordena su arranque: El multa duram stipula filicumque mantpliis. Sternere subter humum. así como en otro pasaje (Georg. II, v. 189) la llama malquista de los arados: El FILICEM CUurvis invisam paseit aratris. Y con frase més feliz, si cabe, Horacio la condena à ser pasto de las llamas (Sat. I, 3, 87): Neglectis urenda FILIX innascitur agris. A vuelta de estos perjuicios proporciona algunas utilidades, pues se ha preconizado su raíz como vermíiugo, con-las frondes rellenan jergones sobre que acostar é los nifios endebles y raquíticos, se em- plea asimismo como lecho para los animales domésticos, Sirve para embalajes,..... Habitat. Colmeiro bajo la denominación antigua de: Pteris aquili- (1) Denominación usual en la mayor parte de los autores antiguos y algunos modernos. 134 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL na L reune en su monumental obra: eLas Criptógamas de Espafia y — Portugal,, (1) las localidades citadas por todos los Botànicos que le precedieron y contemporàneos, que herborizaron por la Península. Por eso apenas Si aducimos otras citas: cEspafia (Laguna, Quer) y Portugal (Grisb., Vand.) en las mon- -tafias de casi todas las provincias y abundantemente en las septen- atrionales, hallàndose en las meridionales à la altura de 3900—6000 spies. (Boiss.). Fr. Jul. Set. (V. v.). x Catalufia (Salv., E. Bont.), en S. Jerónimo, cerca de Barcelona s(Salv.), Montserrat (E. Bont.), Mataró (Salv.), Vich (Mast.), Arbu- scias, 9. Miguel del Fay, Garriga, Cerdafia, Montseny (Cuní) (2). De los Herbarios que posee la R. Acad. de C. y A. de Barcelona y del que fué del llorado Dr. Tremols, puestos galantemente à nues: tra disposición por sus actuales poseedores, entresacamos algunas localidades no citadas por Colm.—Ribas (Herb. del Dr. Arturo Bo- fills Cadaqués, Vallvidrera (Herb. del Dr. Trem.), en el del Doctor Costa hay un ejemplar no clasiticado, procedente de Benasque, algo anormal: El Dr. Agustín M.3 Gibert, docto botànico y arqueólogo. la tiene recogida del monte de la Mola y otros varios puntos de Ta: rragona, con la observación (Zn //44.) de que no llega à la costa, lo que hemos observado en buena parte del litoral levantino. De Man- resa la cita el Lic. Pedro Pallàs (8). Nomb, vulg.: Tomamos los siguientes datos de Colmeiro (4)... cCatal.: dFalguerao, qui 4 Falguera temellar, Oliver, "Foguera, o Puguerax, Costa,. Varied.: Colm. (5) a cvar. B, panduriformis. Pleris panduriformis Pourr.x, sin més referencias. evar. J: caudata. Plerís caudata Scht. non Í: 9 — Christensen (6) la da como subespecie. Varied. no citadas: var.: brevipes Tausch.-—Fronde de escasa elevación, triangular, del- tóide, peciolo corto y rígido. CIU VE DO DL (2) — Es deixen de citar altres localitats, car no ho pensém indispensable. (3) Topografia médica de Manresa,, 1909. (4) Solsament aprofitém els de nostra terra.—L. cit. (dE Es (6) elndex Filicumo, p. 594. a pt ES ERP DO EE SE RT GA, 1) Es ES BE ic EE EN P pre De ss DP Banc on, (0 i P Ed a dr a CD a dr Ba da dr dd x h EE INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 135 Hab., Fuentes de Béjar (Salamanca), enviada por el Dr. D. Fé- lix Àntigiedad, Torrente de Afión, Moncayo, (Aragón), sitios despe- jados de la vertiente E. del Tibidabo (Barcelona). var. crispulata, nova. —— Segmentis cujusque ordinis erenulato:crispis, pinnatisectis. Diitert a: crispa, christ., gue crispatione nonnixi segmentis pos- tremi ordinis gaudet. Hab.. —Inventa prius ad ora torrent:s 4Gorch d'en Pelachso drfro- nis Caldas de Montbuy (Barcelona), posf efiam in torrente 4Llava- llolx Vallvidrera (Barcelona) inventa. Pt. Heredia Clem. Flor. bot. inedit. 4Foliis subtripinnatis, foliolis subpinnatitidis, oblongis, stipite et vpetiolis canaliculatis, stipite basi tantum piloso, paleaceo.2 Clem., loc. cit. Hab.. —eEspatia, en Andalucía, cerca de Aznalcollar, territorio de la prov. de Sevilla (Heredia), Fr. verano. (No),. c.). Christensen sólo la admite como variedad (1). Desgraciadamente hasta la fecha no hemos podido hacernos con ningún ejemplar, para ver qué extensión cabe dar é los caracteres asignados por Clemt.,: que parecen ciertamente reunir los de algunas variedades descritas, si bien tal vez le corresponda à nuestro ilustre botànico la prioridad de descripción y por tanto la propiedad alosológica. Pi. ceheginense sp. nova. (V. fig,) Caule leviter pubescente, teretí, facie bisulcata, ad terca ci- lindraceo. Frondibus pluries pennatlisectis, segmentis inferiíoribus oppo- sitis ant suboppositis, alternis superioribus. Pinnulis eoderm modo distributis, decurrentibus, ovatis, levissime undulatis, es. tremis junctim in apice confluentibus. Nervis postremi ordinis bifurcalis. Sporosis mihi ignota. Species videtur valde Similis 4Pesiae viscoseeo St. Hil., quae apud Brasilfiam, Peruviam, fJamaicenses montes, ele., Sponte erescit. Hab.: — Jn fodinis difionis 4Cehegím, (Murcia) ad austrum pa- tentibus. superiore eestate inventa. Unde et nomen tra.xit. (UC Com eleit: (2) Index Filicum,, p. 599. IÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL C INSTITU inense nova sp. heg jum ce (Pb tim.) d i Pter INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 187 eq Caracteres del gèn. 4Pteris.s Pteridotitas provistas de rizoma vivaz. Los haces fibrovasculares aparecen dispuestos en forma de anillo, al dar un corte transversal. Frondes agrupadas en rosetón, caducas, dimorfas, las tértiles més elevadas y con los segmentos esporangíteros més estrechos que los similares ó correspondientes de las estériles. Nérvios secunda- rios libres, ahorquillados en Su mayor parte. Esporangios rodeados de un anillo vertical y dispuestos en el envés de las frondes. Grupos de esporangios dispuestos en linea marginal sobre un receptàculo interrumpido en el úpice de los foliolos. Indusio lineal continuo, entero, persistente, sencillo, formado por el borde del limbo de la fronde replegado. —— EE e— Especies y variedades. Pteris arguta Ait Sinon.: Pleris incompleta Cav. , — palustms —Poir. Colm. cita como especies distintas la Pt. arguta Vahl. y palus- ris Poir, pero en verdad este nombre es sinónimo de aquella espe- cie (1). Aun la casi identidad de localidades que cita, pueden com- probarlo. Por lo mismo las reunimos. Hab.: eEspafia en Galicia (VVilIE) (2), cerca É Lugo, Tuy y tronte-: xras de Portugal (Quer), Portugal (Valorado, VVelvv.), en la Serra de Cintra (VVelvv.), hàcia Galicia (Tourn.). Fr. verano. (N. v.)o (8). - Extrafiamos que el mejor botànico contemporàneo de Galicia, nuestro estimado colega, P. Baltasar Merino S. JJ. no cite la especie en su nota: Helechos de Galicia (4). No hemos podido tener é la vista su novísima Flora, para ver si la incluía (5). (1) Christensen: ndez Filicum, p. 604. (2) Villt. cita los dos nombres entre las Species inquirendae, (3). Colm., l.cit. (4) Boletín dela R. S. E. de Historia Natural. Abril. 1909. (5) Posteriorment tinguerem ocasió de consultarla, y veyerem que no l'inclou en- tre les especies de Galícia. 188 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL —// Ri eretcal i Sinon.:. Pi. nervosa Thúinb. , olygophylla Viv. x.pentaphylla VVilid. o serraria Bory. x —stenophylla Hocler a. grev. y. viltata: SVV. Hab.: —Inmediaciones de Ba a y en el Vallés, de la propia provincia. Es indudable que debe considerarse como especie sub-es- pontànea, procedente de la diseminación de esporas de los numero- sos piés que se cultivan en jardines, estutas é invernàculos. Lo mis- mo debe entenderse de la: var.: albo-lineata Hort. Pt. ensiformis Burm. Sinon.: Pt. crenata SVV. i Hab.: —Oriunda la especie del Indostàn, Himalaya, Ceilàn. Poline. sia, Australia tropical, y cultivada por la elegancia de Sus trondes: se halla aclimatada en otros paises. En tal estado la hemos recono- cido en la ciudad y alrededores de Barcelona, tanto la especie tipo, como una variedad, tal vez més propiamente aberración, due deno- minamos: liratfa var. nova Differt a que pinnulis pluries divisis, segmentis extremis: magna ex parte in formam live arcuates. Hab.: Ad muros viridariorum urbis Barcelona. Pé.: longifolia L. Sinon.: Pt. costata Bory, VVilld. ).— diversifolia SvV. , —ensifolia Poir. 3. lanceolata Desf. xy vittata L. El Dr. Ohrist. (1) y aún Hooter y Baler (2) consideran esta espe- cie, cuyo nombre ha sido frecuentemente confundido, como cosmopo- lita: pues se halla en todas las regiones càlidas Yy tropicales del alobo.. (1) Die Farntràuterder Erde, p. 162. (2) Synopsis Filicum, p. 154. P El INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 139: Hab.: —Según Colm. (1): cdEspara en Andalucía, (Barr., Née, sOlem.)::.... Fr. Abr., Nov. (V. v.Jo. — La tenemos recogida en la acequia del molino del Real de Gandia. y en los manantiales de su vecino pueblo de Xeresa, donde la encon- tramos de nuevo por Enero del corriente, à vuelta de diez afios de haber herborizado por aquellos parajes. Sub espontànea se la ve cre- cer en las paredes exteriores de las estuias del Jardín Boténico de: Valencia. — Nomb. vuig.: eCast.: Pulipodio ó Filipodio cordobés, (F. Nav. (2). Orihuela, Mayo 1911. Ll V/ APLECA DE NOTICIAS SOBRE LS MOLUSCAS DE CATALUNYA y cafàlech provisional dels mafeixos per Manel de Chia (CONTINUACIÓ) NASSA Monterosatoi, Loc. — Amycela corniculum, Olivi. var. mutabilis, L. ) 2 var. imflata, Lamt. D) ,. 2) junior, B. D. D. L) Petit. — N. mutabilis, L. nana. Yam.— Neritula, neritea, L. nifiola. Jeff. — N. reliculata, L. var. pellucida, Risso. — Neritula Donovani, Risso, var. pygmaea, Lamb. reticutata, L. Di y var. curta, B. D. D. Y xx o màtida, Jetir. D) xx o nitido-depicta, B. D. D. Dl xa o Poisieri, Loc. (1) L. cit.—Omitim noms de pobles, mes vègeu les localitats que hi afeigim.. (2) Colm., 1. cita. 140 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — unifasciata Riener.—N. costulata, Ren. var. valliculata, Loc. — N. incrassata, Mill. var. NATICA. Alderi, Forbes. catenata, Da Costa. — N. catena, Da Costa. complanata, Loc.2— N. Guillemini, Payr. var. crassatella, Loc. — N. intricata, Don. var. Dillmyni, Payr. fusca, Blain. glancuia, L.— N. Alderi, Jorbes. Guillemini, Payr. hebraea, Martyn. É Ds — N. hebraea, Martyn. imbricata, Don. Josephinia, Risso. macilenta, Phil. millepunctata, Lam. monilifera, Lamt.— N, catena, Da Costa. neustriaca, Loc. — N. Alderi, Jorbes, var. olla, M. de Serres. —N. josephinia, Risso. poliana, Delle Chiaje. — N. Alderi, Jorbes. pulchella, Risso.— N. Alderi, Jorbes, var. punctata, Rarsten. —N. millepunctata, Lam. sagraiana, Orb. valenciennesii, Payr, — N. intricata, Don. NEPTUNEA. contraria, L. NERITINA. viridis, Lamh, D) b. i NERITULA. Donavanz, Risso. neritea, L. Y , Var. minor, Monterosato. NUCULA. — decussata, Sov.— N. sulcata, Brom. nitida, SOVV. — Smeragdia riridis, L. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL nucleus, L. : nucleata, L.— N. nucleus, L, radiata, Hanley.— N. nucleus, L. var. sulcata, Bronn. 2 Born. — N. sulcata, Bronn. tenius, Montg. OCINEBRA. —Murex. aciculata, Rob. Edmvardsi, Monts. M. Edmvardsió, Payr. erinacea, Fischer. —.M. erinaceus, L. Magyendorffi, Calc. nucalis, Reeve. — Edmvardsii, Payr. var. tarentina, Lam. — M. erinaceus, L, var. OCTOPUS. granulatus, Var. vulgaris, Lamb. macropus, Fisch. vulgaris, L. ODOSTOMIA. conoidea, Brocchi, decussata, Phil. dolioltum, Phil. excavata, Phil. Hortensiae, Nausonty. OMMASTREPHES. sagittatus, LamE. OSTREA. cochlearis, Poli. — O. cochlear, Poli. cristata, Born. — O. edulis, L. var. depressa, Lamh.— O. equlis, L. var. edulis, L. hippopus, L. lamellosa, Brocchi. — O. edulis, L. var. stentina, Payr. x ) var. Pepratxi, B. D. D. 141 (Continuard): 1492 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Fauna ictíológica de Catalunya : Catàlech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolces catalanes PER AGUSTÍ M.3 GIBERT (Continuació) Familia dels CALLIONYMIDZ, Bp. Género, CALLIONYMUS, Linn. Callionymus (yra, Linn. (Mascle gran.) Syn: Callionymus lyra, Lacep., Cuv. et Valenc., Guichen, CBp., Giinth., Canestr. (Femella.) Syn.: Callionymus dracunculus, Lacep., Bloch, Cuv. et Valenc., Guichen. i RE Nom vulgar: Guineu vermella, Tarragona, Dragó, Menorca. Es- pecie rara. La Callionymus elegans,Lesueur: es la petita ó de cria (Callio- nimus Sueurii, Cuv. et Valenc.) Callionymus maculatus, Rafin. Syn.: Callionymus cithara, Cuv. et Valenc., Callionpmus lyra, Riss., Callionymus maculatus, CBp., Gúinth., Canestr., Ca- lionymus Dracunculus, Brunn. Nom vulgar: Guineu, Tarragona, Pau, Barcelona, Ferrepedres, Menorca. Callionymus Dracunculus, CBp. Syn.: Callionymus lacerta, Cuv. et Valenc., Guichen., Callio- nymus Dracunculus, Canestr., Callionymus admirabilis, Riss.s SE eres si Re INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 143 Callionymus pusillus, Del., Riss., Callionymus festious, Pallas, Nordmann, Dracuneulus, Gesner, VViliugh., Rond. Nom vulgar: Guineu, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Callionymus Belenus, CBp. Syn.: Callionymus Morissonic, Riss., Canestr., Cal/ionymus Risso, Lesueur, Cuv. et Valenc., Cal/ionyvmus Belenus, Giúinth. Canestr., Cuv. et Valenc., Riss.: Col ones sagitta, Riss., Belen: nus, Rond.: Biennus vel, Belen. Gesner. Nom dins Guineu, Tarragona, Pau, Barcelona, Qapol en ban- yes, Menorca. Se 'n troben bastantes entre 'l Xanguet ò Carmelo ros (Ap4ia pellucida, Moreau.) Familia dels LOPHuDZ. Género LOPHIUS, Arted. Lophius piscatorius, Lin. Syn.: Batrachus píscatorius, Riss., Rana marina, Bell., Ga- langa, Rond., Rana piscatrir, VVillugh., Lopfius piscatorius, Riss., Cuv. et Valenc., Lacep.. Bloch, CBp., Canestr., Giinth. Nom vulgar: Rap, Barcelona, Tarragona, Rap, Buldroi, Me- norca. Lophius Budegassa, Spinola. Syn.: Lophius parvipinnis, Cuv., Lopfiius Des Riss, CBp., Ginth., Canestr. Nom vulgar: Rap tutaire, Tarragona: Rap, Barcelona. En el pahidor d'alguns raps els hi havem trobat sencer el mo- lusch, Seaphander lionarius, Lin. Tribu dels ACANTHOPTERYGIS thoracichs. Familia dels GOBIDZ. Género, GOBIUS, Arted. Gobius Jozo, Linn. Syn.: Gobíus nebulosus, Riss.: Gobius tertius, VVillugh., Gobius Jozo, Cuv. et Valenc., Lacep., Riss., CBp., Canestr., Giinth. Nom vulgar: Ruch d'alga, Tarragona, Burru, Barcelona, Gobit d'alga, Costa de Llevant, Cabot d'alga, Menorca. 144 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Var. Gobius longiradiatus, CBp. Syn.: Gobius longiradiatus, Riss., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Burru, Barcelona, Gobit, Costa de Llevant: Cabot mucós, Menorca. Gobius lota, Valenc. Syn.: Gobius ophiocephalus, Pallas, Ginth., Gobius tota, CBp., Canestr., Cuv. et Valenc. Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Gobius Guitatus, Cuv. et Valenc. Syn.: Gobius guttatus, CBp., Canestr. Nom vulgar: Ruch de roca, Tarragona, Gobit de roca, Costa de Llevant: Cabot de roca, Menorca. Gobius cruentatus, Gml. Syn.: Gobius cruentatus, Lacep., Riss., Cuv. et valenc., Gui- chen., Linn., CBp., Gúinth., Canestr. Nom re Ruch, Tarragona, Burru, Barcelona, Gobit, Costa de Llevant, Cabot inglés, Menorca: Gobius quadrímaculatus, Valenc. Syn.: Gobius aphia, Riss., Gobius quadrimaculatus, Cuv. et Valenc., Guichen., CBp., Canestr. Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Gobius minutus, Cuv. et Valenc. Syn.: Gobius elongatus, Canestr., Gobius minutus, CBp., Giinth., Guichen. Nom vulgar: Ruch, Tarragona, Gobit, Costa de Llevant, Cabot, Menorca. Gobius auratus, Riss. Syn.: Gobius auratus, Cuv. et Valenc., CBp., Ginth., Canestr. Nom vulgar: Ruch, Tarragona. Especie nova per Catalunya. Se'n troben molts entre'l carmelo (Meletfa Phalerica, M., Alau- sa Pilehardus, Cuv. et Valenc.) X lmprempta de J. Bartra Laborde, Santa Agna, 20, interior.—Barcelona. de dE qe SR INDEX Zoologia pàgines MAMÍFERS Cvocidura avanea Sehreb. . . 66 AUS Coccothvaustes vulgaris. . . 66,81 Emibentea ciar EO 6 Cotgle ribaria Boie. . . . . .8I REPYILS, ANFIBIS y BATRACIS Nostres besties (El Gripau: (g. Bufo) 22 PEIXOS Fauna ictiològica de Catalunya, Cata.- lech rahonat dels peixos observats en el litoral y en les aygues dolses catalanes. . . 80, 98, I2I, 142 INSECTES Sirex gigas L,. iSivex quvencus L,. y Si- TENS DOCIVQM TE 22 Epnhialtes (Ignèumònits). . . . 22 Assaig monogràfich sobre les Cicindeles catalanes. . De Ese GA a Les Cicindeles catalanes (Col). 55.116 Colembolos..... . RO Z Contribució aun E Dlech dels Lepidóp- ters de Catalunya (Familia Lycaeni- OD es ale GG rue diaelel Le Thrixion H dida unem Rond. 22 pàgines CRUSTACIS Un crustaci cego de la cova dels Hams (Mallorca). .. . . 06 Gammarús caecus arlorca . 82 Typlocivolana Moraguesió Racovitza HOVE SD ie Care EO MOLUSCHS Donatiu. Aplech de noticies pre ds Esoluccne de Catalunya y catalach provisio- nal dels mateixos. 12, 28, 58, 67, 108, 127 Y 132 Murex brandaris I,. y les seves varie- CASS Sal Re a Na Helix dfdobomemiis— dE CIÓ) Limnaea succinea Nilsson.. . . 66 Helix Companyoi Aleron. . . . 82 Algunas localidades del Helix campro- dúmca Fob. . II4 BOTÀNICA Las Carofitas de Espafia. 7,56 Sobre Plantas mallorquinas. . 8,12 Notes cryptogàmiques. . . . I31I PALEONTOLOGÍA Y MINERALOGÍA Conus subvavistriatus var, majúscula. Turvitella (Mesalia) cabriervensis Venus plicata. Dentalium Michelotti. . . . Elephas primmigenius Blum. Gramvaca. Calcita espàtica. Dolomia. . VÀRIA Crociduva avúnea Sehreb. . Escursió à Artesa de Segre. Escursió à la Font del Guitart. . SECCIÓ OFICIAL Concell Directíu. . Llista de socis. . Sessió del 5 de Janer. Balans de 1910. . . . Sessió de 1. de Febrer. q (2 Mars L q (OR A Dra CU CE Ma io: RT JO y pàginas — Nerophis lumbriciformis Bp. . pàginas eu GOL EC Ju emo Da Octubress: 113 ( 4 5. 4 Novembre. I9 7. 4 Desembre. 130 BIBLIOGRAFÍA Obres y publicacións rebudes pera la Biblioteca. 7, 54 Y 64 OBITUARI Don Salvador Calderón. 113 GRABA'TS Selache màximus Cuv. . 94 II2 A part: Planxes I, II, III y IV corres- ponents al treval Assaig monogràfich sobre les Cicindeles catalanes per D. E. Ferrer Dalmàu. TAULA GENERAL Fàgines SON CCI DIEC A —Llista de Socis. .. . . : DES Ec a Ceba de —Sessións 6, 21, 40, 65, RI, 97, 113, es y 130 —Balans de 1910... . 3 i —Assaig monogràfich Drs tes a Caltares per D. En ei Fe- rrer y Dalmau ab 4 pl. negre 8, 23, 51, 73 y 82 —Aplech de noticies sobre 'Is moluschs de Catalunya y catalech provis- sional dels mateixos per D. Manel de Chía 12, 28, 58, 67, IO8 127 yY 139. —Sobre plantas mallorquinas per D. Càrlos Pau... . . . . . 16 — Contribució a un catalech de Lepidópters de Catalunya, Familia Lyca - emidae per D. Ignasi de Sagarra y de Castellarnau. . . . . 33 — Bibliografia, obres y publicacións rebudes pera la Biblioteca. . 54,64 —Les Cicindeles Catalanes, formes Catalanes de la Cicindela Maura I,. per D. Ascensi Codina. . . . as BE SS —Un crustaci cego de la cova del El is lamllorea) qe D. Llorens Garciast 06 —Fama ictiològica de CEL Del oi el dial Sor es Obser- vats en el litoral y en les aygues dolses catalanes per lo Dr. D. Agustí M.a Gibert ab 2 fig. 89, 98, 121 y I42 —Algunas localidades del Hèlix camprodúnica Fob. por D. Juan B.ta de Acte Antes ig i ARA: —Les Cicindeles catalanes (Col) €. hobrida P. y Ses var. ua D. Ascensi Codina ic. RO —Notes dumlemciemes Gel lo R. P. joc gla M. i de EE rola CE 3 E en ls Pagan deu pesetas l'any (que ds fer RNR é D. Lluis Soler, Raurich, 9, Barcelona, ó enviar al Sr. Tresorer de la Institució, aurich, 16 y 18), reben totes les publicacións de la Societat y Ra consultar la Biblioteca y Museu. È Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la Institució menos los me- is sos de Juliol, Agost y Septembre. : ns — Anuncis. Els de. cambis de llibres ú objectes d'Historia Natural s' , insertarón gratis, encare que siguin de personas extranyas ú la Institu- mx ció, previa aprobació de la Junta. Dratjer, é part: i 50 exemplars 100 exemplars A A planag ii 5 ptas. OO 8 ptas. 5-8 ds os a 8 xy 15 6 3 8-16 Y a 15 2 ma Se Els pedidos deurén ferse directament à la imprempta. carrer di i 20, (interior). / — — es — — — 'Toutes li Latina tions et échanges doivent etre envoyées au siège de la Societé: dos IO, 1.7, 2.", Barçelone (Espagne) o Gambis que té l'Onstitució ab altres Sociefats Ales Of Seiencies. Arts and Lettres. —Madison VVis. (E. A Academia Gioenia di Science Naturali.—Catania (Italia). i American Museum of Natural History.—Nevv—Yorr (E. U. A.) Boston Society of Natural History. — Boston (E. U. A.) 4Broteriay—Revista Sciencias Naturaes. —Soalheira (Portugal). Butlletí del Diecionari de la llengua catalana. —Palma de Mallorca. — Centre Excursionista de Cataluny a.—Barcelona. —Commissao do Servico Geologico de Portugal.—Lisboa. Conehological Society of Great Britain and Irland. —Manchester. Deutschen Entomologischen Gessellschaff. —Berlín (Alemanya). El Colmenero Espaniol. —Barcelona. Entomological Society of Ontario. —Ontario (Canadé). Entomologisi TidsErift. Entomologista Fóreningen in. — : Stocieholm Estudis Universitaris Catalans. Barcelona. Ú SE a del ne de l'Université dl Montpeller-—(Pransa), Institut Egyptien.— Gen (Bsipte qi Eès Institut National Genevois. —Genève (Suissa). Institut Zootecnique de l'Université de Jurgen.—Jurgen (Russia).. Instituto Geológico de México.—México. La Feuille des jJeunes Naturalistes. —París..— Missouri Botanical Garden.—Saint Louis (E. U. A.) Musee Oceanografique de Monaco.—Monaco. Museo Civico di Storia Naturale di Genova.—Genova (Italia). : Museo di Zoologia et Anatomia comparata della R. Università di Torino. Torino (Italia). Museo Nacional de Buenos Aires. —Buenos Aires (Rep. Arg. J Museo Nacional de Ciencias Naturales. Montevideo. Museo Nacional de San Salvador.—(Rep. de El Salvador). Museum de Sao—Paulo.—San. Pablo (Brasil). Museum d'Histoire Naturelle.—París (França). Naturae Novitates. —Berlín (Alemanya). Polixena. — Viena (Austria). Pontificia Accademia dei Nuovi Lincei. - Roma (Italia). Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. —Madrid. Real Academia de Ciencias y Artes. —Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. —Madrid. Reale Aceademia dei Lincei. —Roma (Italia). Revista Chilena de Historia Natural, — Valparaíso (Chile). Revista de Menorca. del Ateneo Científico. —Mahó (Menorca). Revista Montserratina. —Monastir de Montserrat. R. R. Zoologiseh-Botanische Gessellschaff. —Viena (Austria). R. Stazione di Entomología Agraria, Rediav.—Florencia (Italia). Smithsonian Institution.—VVashington (E. U. A.) Sociedad Aragonesa de Ciencias Naturales. —Zaragoza. Sociedade Scientifica de Sao Paulo.—San Pablo (Brasil). Societa di Naturalisti. —Nàpoles. Societé Belgue de Geologie, de cs et d' Hydrologie.—Bruse-- las (Bélgica). Societé de Naturalistes de Rievy (Russia). Societé des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France.—Nantes. — Societé d'Etudes Scientifiques de l'Aude. —Carcasona (Fransa). Societé Entomologique de Belgique.—Bruselas. Societé Entomologique de France.—París. Bocieté Entomologique du Musee d'Histoire Naturelle. —Berna as Societé Entomologique Namuroise. —Namur (Bélgica). Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisboa. Societé Royale de Botanique de Belgique.—Bruselas. Societé Royale Malacologique de Belgique.—Bruselas. The Chicago Academy of Sciences. —Unicago (E. U. A.) The Lloyd Library.—Cincinati-Ohio (E. UÚ. qe) United States Geological Survey.— VVashington (E. U. A.) United States National Museum. — XVashineton (E. Ú. Es ) Université de Upsala (Suecia). Zoological Society of London.—Londres. US EL feb A Ú 2 CEA AR RN A ARPT ii 8 ha P A ei Ll aa ARA AAdT RE ac a Ma AMARAR ARAAÍa a ARA a AAURA uts DEA LL da CC Qa as Ra GA 1 DE) pp remena dat. 8 i Las 3 SARA RS DN II h OA, JAARAR ga ana AMA, Pa A ft 3 Ra" pota p ce ae PARRA" I 2 a ya j É VII Es : a all ada VA) AA a RA 4a À sud ad AA AA AA. ARA REL 38 PGpess 2 A. as : pr and : a di LABase vigila tRIIIESE Laia tits 1 ON Le SE a an, 4 A 80 Ga Para Ra AA Pa - I RR EF a vn, A a mi AA Pa L'AR Als 3a Mguaeó ip ep, RBA UA A mata Es Am A r PN 82 La le EL PP pe er ala Pere api ça al a, NA Aa N AAAAR AQ As Ò EX L a Am Pia AS 3 PCC Pl A na al atac Senat 32 RRI ah, My PAN a 8 3830 844 AA ai cd vi ha ms er y AP, hi MIT En pas o aRaRa A aj vaig, à h : À i j / A gen É A a Man: MA La pia La La i CIA A: I A LE) A R ARA SR, NO z PR Lx PP z LT al Ar. ade: 4 - ho Es ajA at ARRA la PA, re ARA, a PRRRA AR: ARAN ARA RARRRANT: AFA np. AMA AAqa" se ó RES magna Ei PO AAA AAAMAMRAS A dm ai CPP ela an PEE AA AR A, an AN app Ce MM 30 ON Le PPA Ll RAP Dc cor, — IR pun Ma na ra ae 77 ARAG af VR RA A AR: fl ARA DE RARAS RAC CS AA AA AA AMA RA AA R8 5 i ana aa MBA 7 i Pia be A amat Taga la ADE Res AR A ANaAa LL, f Doaccna GO ioatcegel La Ra a auas MA RA mg entes, ACE Ep da AU are AA Bens Pann er sas) gas OM, 8088 A8 ma if GR MÀ RR o Rama A ada: PR bris: POPAmAS Le ar a pm Ep CT ANA apart só A Carnaval ra AA ran AA, A can ep PPA OA a AA A AMAT Na AV Ca maaPA mante MQAL Ras CR PA La qui RA avan AA pena pas ra ç May den AS, as AA) A aa as AA a MA ga A ses Lla LA RR amAn a, ah ton, a Des, P Paper 2a af A NA A L) fe j ap I POC Nen si sa AAP au Al Re an ani aC ess CT tau donat Ma a corró cit As AE Pl (il aa, aa - CRRA RAL a At cuita a dada AMI ABRR da CR manat a Dra mana, A a na, aque Lara mea Equent A AA AMARARA RA i MA A H ana EC page ap RA ep, XI CP Peret fei. L Sa man al Ra 41a AA Ai PRA aa RAA ARA aR a PROP CIC aa a aa aa IC er A AMA na AA ARA an Ana Ser Mara RAA 38" 3 A ves. LE A AMA sAMa A A A) ef Pi 4 Mn Aaron tendit di CRA ra gal MA A aMqamAR mag ARA AMARA da EC a El a ppm AA Dei AOC rics Ra RR EL 20 AAARAMA prrreria AMA Au, ANNA a ART 22 a a Na AA, ACP AP La A NN A, A EA A AN pan quantia dd aa, CT da pANA a: dl sega an AMA RA Rap ara ada Qi AA Ah, N ORRRE i amAMamat, AN pa $ RA ARN AT A RE PAS ai es É cc: amAAads. 283 aa Ag. E 1 CL onpAMAMÀRA pea: ii. DNS de: Ei titu 3 9088 01228 2208