Me ia dedr 4 4 Tmvbdi . at 4, Li LI Li gana sl dema de ha de hd: PA dem99.0:8:4 3440 de ds qe NA par ne den 4 Pd hcdr Me di laira Et pet DUI ua a PM - Seda d'pde 3 de dra ets y da Ma ba ddmaar i, del dl he vis Li de HL dg iu i podria cs da ve Ad 0 dd 4 Ba dr DedaterA dl ed NN dg res Lira pietat, di As . ide rn) da 4.0 he 4 Un ca h: ad edr Tamer ja tel Ba a h Viu, (A 4 ed cl in he qua put Uredids ia ha dr detyr 3 Lot er te re ji Vine Pi maler, da tarde L ea Antiy de ha dia As 9-4: Up i RN rs d'Ana i àpèe de a aa Ll efi 3 Opel ma ha he tag mer IOS Pitel ie dal ed, ep he 010 SER LeOe 2 la P PE d debe de fa deri Ara d Va MO Redra 4 9 ese qe, 1n va d942V ha i dards de N'agr de deia , DA ven ena gada he d9 408 a ti de raetp i da hdege ah Lis dvd 4 du dada Ve ió P gaecd dor ór ERO IÓ I) A dr iErO Ad Mhta pd a di OE dots Se prdaia tetedi DO Avda ds hab hi A dd qeviel Mia 4. ai Rat, un, Ar qageys diu a dua h , Mad Ll qui , a dd hi tn Jea-i 4e dd 40 pe dec gal dE AL PA alt 4 durà dem dar) 4 dr dida aL dar 90094 Luigi ia fete € de de a gcd a gas dc NM hd ve . ae quan d en 4 Macenó é Rel Qui PEM a de (8 (Qi a Mi da te 4 4 "P dia dhda cua a ali 4 el qni ta di Brtr LA A v4 Capa, f ib do qua verga aa: d dia ns (i se cd Mi 4 drap ps Par Eeads Per PEI ee ter CU era, ora Ms diga tada qe dei: j AM iy cre La RR va bal al trdtdiera 4 ió iEes: 33 do 8 di 1 9840 deu 4 ea No el sa 3a Da Dir O der dd Ordspr iod ar I prae a Lee rar pi dr d0 94 hi duet sa dies seq diner Aire de di da bre pen qe qe 5 En Ra y dei ame de a dei vé 3 6 po dd OO IO edr È dasedes cita si ds de Ce RAÓ 43 rea Je ve ae gació DC dede My: de delje Rin ai is Li a Rut la draró. id qu qe L dedte CO mama rara, di ea La A gejs Comes ds d de 4 de ds pe dedi dl Hirava degies md8L Tabiet Dante 4t pets ar has, Rei 4 Era amest A Mr je DO, he PU Marga vet Xa a tepiac da un 00 a Es ha geips red La as ret 43 1) qe de h qu 0448: a RE Reed da meca Eé ah pi dagr Orde sar ps de M3g nn je la 63 98 de Br 30 hd ú ad à Ò de ME due rama data, prde ia hi Mabrdi me ids "Me Ll ort cual , LI di ri N de 4 aardda he 103 830: hi qe Al Paga de pa dei dava Na de PE h6 i R0 8 de Ge aeó ds pa Et ps, dieb deri LO Ui de dT mis Al der R8) AL AL AE Ma dB DS dede ja Dt pared tb rea dg. end £ Mangrand quèssees Na 180 ds ds da den ap di au de de gels Ta ED Ll iaia demaga ba my ds pag Ba gu de P aC aeCIÓ tag Molt 4 dis ha i ei 414 -4. git red 8, eds quènpe RR Moreres ts va gre sta pri Ge es Fita ai er a de qi ió Ei ú GC aveny dria a dr Vaga / es eq Ps editada" dada a pala drgeda rua da bs , A a da dl Ara di 4 Úh3 da de de da per pi en, sea de dr pre de Pb nat je 4 Ruta ARA di de 18 9diedr re hi Sra net delta alt, da de gama Mancauis ar AS La feim ah La ARAN 198 ca Ag ant a ea equi et LA eta d'Upigei red deeert ide di ee sr dd h hoiaai dada dda ds LA ae tret, dt Gededra ri deis ep Sdegrai Sa dc Id a pal des ani EINA PM LE v et VE paiardl ue a pes RN id a da Verde Et ad i iaia aipe 414 y ei 4 d'ha de pie da Veg ia ba di a de fe ds 001919 00 Aqua trad Or Led iat dé Ui ja ler passos rel a quis AN de qni 49 EE di ei iem guai V La ei ha ja dl hi maipettacaió 146 di da ib: dd 4 h/ di de pe debe qde De dE a Plat pes be dal Ed pi dual Pe dE de fe de de sa Uber ard ia Maxi de h Als V4 9 deuen ep dent triada be taia Data Getrdc 8 dd de Peràea LC raeteic i 0:49 ad jefrdir 0, d'Ares gay h 4. SA Di dieda vs ad pbii ho de peca y GRAN o A atre gels igiduet ge A 19 dgRde val A de Na seerte ho Lu DEA degres ds e9r, atra s'hgi iaio dat apa art de it EMT A 4 Es La he qu hu ds Del Us ade 1a LD dager AO: muiaidr dé hi a de de i sen dida Rol jedr saga Antirs: d'Origen degane ia eixida gi erty Li Ll bri Get POU ts h ara Seda pe Ma CAD EE i Goteaedat 5 y adróc 4 Arial GS pe dnés ah EM Li SD dra a edat tes esde Gel dc Des i Ll Cs OCI dQ84 fe ed hi dpe ge El od i4 da i dir da sala fra je quars qai de si Mèrit, po de ii ar EC dre de Pàrida Quer ta d dd a nata is 4 duen ets Aderi Ga de pet dd de Au di a LO ea E VP A ha PE de di al dr at de de te je Eren, SEM de ade da aian ts da met LI rars Les dues Mer tat ant dE GR ra atri ae fa Es datuaat de dieta é at pt Ba hit (hs da dr VV VU de qe ps a 8 ME Mac dr pa tadr da Dr da Gea dt Media peó an da ap Ya de ps ah , AL AL san di EQ de de de pi id: s'ho de ha varis P ds ibn LA ria era d ar Dec) LS eciipes Edit da 4 4 EES $ dues a edi de Vi qa pea $ , dr de de si i 4 SA seq SN E EN 34 Ge das qe ra des pé Ne qe A Ni ea el eo 4 gran Sir DEA a Les aca N dada atenent de bi pe 0:61) 484 EE: da dd 4 rs cat aidcer cri ió ddeidega i yrd sió Es Ll a i ds pa EA data Ai MES hi i Mdiena ge A prieiys y sea d'0. si ai jaui teri Le GR tg Cd 18 qoe tas de: ea dm ais da fada: etat 44. REG RES - dd a depen La deus a He Ple di de dl de del CE ntieearió o P8 ca ar Gar ge) Cep H Di de Ú a AE ad AA Aotanil x Ra Hi $ qu4 Bar oriedeteró at) h aci Oarerea RGE i Paaert he) 944 vs da GE dt Pan CEE a ha He de GE E 4 H Berta cel Ara ates 1 Mdèpera Lot eres v Ds raó: de gu dei 18 he vi La $ cas Lu Uni pd Ad $ LA edr ei vip el 44 ae ea de nis dsabc ds anti da ed ea ha Mat 4 de ds ded AMI evi Der rde / MA Gala (i 4 4 dia datat tidueimded xa SES A qe 0. fas sc GB Qu 0 defelteiió Gi aa ale bat ra rat x Li desa tes 4 Dr areMd) de que Me ongr van 4 Dit Mara re da dr: gi de pi de, it grama Let ida gi qu desa Let en reg rigida v do gelè dre qu a SO drbei ds calenta RE deté: 4 Bei Da A vl ant et Bedes dat Mn Mis Ú 96904: ras at 4: vdany I a qe da Ge de Co fetàs da a : Ç ME aeit den LA dl Ó Mal CA Mb pa Pòrba Qi ii q: Ma qe de Sl EEES ra eai Padró i Mega (Mt aletes dt iirari Sanció " CIE A Ta oi Ec Í afe tata ia Mr ut AT d0. Ed ve dd, Os DA Tost a dr Qu matat Pera gn gis i deri di el Si a ba cu haó debe dE data: ttleta " Xa A LE xy hi di Bigr 4 ada Mes et dens dens UA LU GGrg na v RA di Mt UD aafate dol Ra a MA si 1 de debat qui és Ú de an pan Br ia di aetr ela ta pr es Mara LE SES cop d Phègi rest de defetiote dal Qui de put dedeihs do vega ió À pega h die pre ad. 4 ds ia Ui ga da parli dc PA ya Pa qiaiadt pe L LL, mei: els dl qe, he datet " Aeri dicta tanicina LE tea ra LE, da pe ha di der 1: et a Made Mgtet inte, 4 vu hia due de My L de hr èntd hr geds ei A, dan di es Aida ere Lu arts Pd 4 Mi ciat iii MP Mi Qua fes ha de je DEA ll, qu Ad el haver dr a q el sa ja de SA, de ade pa A P dedi ade ui de DEA targr ana bac deia ans fris ga CRC AC RCA SI ES i st vegi matar qae gegant Moda fa Mt De ni ge d'anada dquesdidra 44 dl) Mo die A Tatatreieir ep agres ta ie nya de de pe get grd ca i cu sec ide do tesi: perdut h de gui de ja A da dar i ge sal el jrbanel aa 0 9a 08 Va pe 0, ne fa grat A Ne Que ri d eIeA Ma de 90 de o de 4 dd a dre) te ESO Hi RE RA d pa es de de ets LU Li dB Rda a ia da Del da tar arpa qe de de LA ne de vé) et di qu a Mies vg: 0: Aire de 'Omga andede Ve di hetrt Me datar qi AA a di Qu Ne ds Ra Me hau dd rs fe dimers CA Li ja 14442 net cats ci BEEGRC RES SOS BOSCOS E SCC TES SEVA pd P, IL A Li PEA ot ACA quis La Rayo: mer i SS a a A iu JJ). DD A, alla: ap i ul GM) epCOm Bi i RI) Ad . : - ll ge J Tit mm l AJ A 4) IN AJ Ne en a Et Mag PCE uNaAE LC qu AIS a RA As o o ui e . Sen qua x al hi 4 mu my ARAN A eiguenç LU RREOS GUGI orER v NN ea, ag LU ELLS di LU J ds del a Mo xa rat A so 4 i : mb MA Us i An ' LT ana: SLU ei xd mo i a . Cs Li 0 er ay sem MA cESes su a ú AA : Ve VV : sa emma ea, Li tam ny 1 ddiii Ui AENA dt 8 ar, Marçal ae pe EN Pepa tarà ada LLEI Ed Mel afe ami : Ne a rec qi say I, MMTALIA l te dte A ET. Dues N Lema Apr ve AIS EL LL bi El ET LI A ve a Pa, x, EBRE RES Ne rr Nre va Pd IM lu 4 Ll I A : ie ny Mala JL LL Mega Dis Nre mana grat x JS PEA LA pt j Mil "Ò 3 ds DV te Ç ML tam o IS Ec UA LU E dieta dl ad ae a MC SL LXOV" P QE LA DE TM vi EA Na Dg ua LE Mr... Tan, 6. vues ed di Pd ú AL "4, 1. VII JL dall LES ny ri A) ae) gert Le , l te. Tuutell in Dues: que JL LE LL um I I 4 ha a 2 V AJ li, may ES OE Led ES LES Í Ms LL 4 de g: gales Ni ale pb EO Llull de disiu, é De Lla 4 s quest 154 a ADANY DLAAITI At EET ES DL RAE Res ar onaore hi Mo PRP Sa aa RR, Bi MLALAU vi," LA dan AB AA re Dau, En , (ti in dd iii addetdees Ll'eamti LL ALTA B de Poeae 4 a : / i SL, Sen, a X AA) UE) eg rus $ rs P j i / Vg dg ae, em AS tema Nas amarttenmanl LU LE Led ta La AL ut ee ere a P aa ul - L'Elq Es as c AA duet so pq)4t Q ag Le, i ae ag i 9) 4 re 3 - dra 4 SE (2, act 4, emma UM: a No hd, LLA — l die eh, , ltma: ip dl EA ea NM tes gana en, é i Ú en Rep 84 i 3 A desat A Ag, XL) EL) LU 'y. TA Ag La o vv, 44 EES i DL di dg JI dE EA x Ps és j tn dd LJ 4 L ba hi PAS S dN ss ar -—— È — 3 I) mn sonar, patia senda 4 v: bla DGE M ES 8 : La Ús su: et SR. 8 em "t tinc EEES LE ES 4 16 94 ig È. FEM SL MR 98 (LA mat is Qu gen. REARAR) L DT APA Pe dE ge Pe A PA ent , ed es d'Un at: le R rn Be 2 vuy. dg LA) Mad taaga, an au, I Veg My . LOT al Pi eres es IN. RS Ia LL eL ELL Vahç:: ig NS q dores anit A Ad A ges ya eta: 4 UA L 3 Bi seg" ai S Date, te A i Xa, i y L L 0 5 qi 0 a se LJ ii LL da Cu en LP de uU PPT, qe net Ad Ja, P. be 7 Lgueus agre A ala pol èta: et Egud É I gue TE AR 7 AS ta r tapa I 1 Fa d 3 38, as je u. 07 Ra 5 L'has "y . gue a al di LES LS LL ren 7 Ad) 4 d LJ hg 4 xv, . je qi", 44 ae, À. 0 9,8 4 i re i Li L)j j ge TE ga a Ed Clacigttee,, En Do DCe re NA, ETT RE Aj 7 940035 4 A MÉL, ) d'e I Pe ns 5 COR,, - RA gi l''EeEr rra - dd a Pey Vg TV 4) IM ardets - Trad i MA figa ha su LI 3 de i a sia IT dC) "hg Et gg use: pr rera Ll LL, ii ) 9è Dq3e: a POL dr 4 dd y 18 qug Mg dd ve de. j dg, pe" um m HN v Pe, dd LL) espe ta ÀR IV IL ) Ma i VeS a , els -y as BE da j Reen VELL Ne CETT EI A: ML Ir Judit AH. (1) L I En poe , 4 4 V MEL i vg. Més y2 Varen i LU Se di, J SE da BN, BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL BUTEEE BB INSTITUCIÓ CATALANA D'ISTORISÓ NATURAL — ANY II - (38 ÉPOCA) 1919 —— Vol. XIX LOCAL SOCIAL PALAU DE LA GENERALITAT CATALANA - CARRER DEL BISBE APARTAT 653 BARCELONA ú EE Pag val SUMARI: Gen Ras CR a Es rectiu. —Consell. de Redacció. —Membres de — o llnstitució. — Membres Supernumeraris. — Ra Membres. Corresponents s.—Llista de Membres SE i Socis Adjunts. —Memòria informativa com: dE rresponenta l any 1018, per Joaquim Maluquer. da —Nota. sobre tres 'Bathysciola"de Catalunya, d per Cdndido Bolivar Pieltain, —Sobre els Ll 4 bancals fossilifers de l Helyecià dE Rubi pro vincia de Barcelona, pel Dr. M. Faura i 1 So —Mol'luscos recollits. en Astúrias, en. 1918, de per En. Josep Maluquer. —Excursió: geològica dE — al Gap de Salou (Tarragona), per R. Bataller, Les Pbro.—Llista de les societats i publicacions que tenen cambi amb linstitució Catalana — dd) Història Natural. i El BUTLLETÍ DE LA institució Catalana d'Historia Natural 43€ Època. BARCELONA, GENER 1 FEBRER, 1919. Any Il — Núm. 1.er SECCIÓ OFICIAL CONSELL DIRECTIU PRESipENT, Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J. Vis-PResimenT, Felip Ferrer i Vert. SECRETARI, Joaquim Maluquer i Nicolau. Vis-SECRETARI, Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús. Bi8BLIOTECARI, Manuel Llenas i Fernàndez. CONSERVADOR DEL Museu, Mariàn Faura i Sans, Pvre. TRESORER, Ascensi Codina i Ferrer. CONSELL DE REDACCIÓ Rvnt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J., President. —Joaquim Maluquer Nicolau, Secretari.— Josep M." Bofill Pichot, Membre delegat. MEMBRES DE L'INSTITUCIÓ Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús. Joan Comabella i Maluquer. Eugeni Ferrer i Dalmau. Felip Ferrer i Vert. Llorenç Garcías i Font. Josep Maluquer i Nicolau. Salvador Maluquer i Nicolau. Lluís Soler i Pujol. CCA ON BX Q Xx GN INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Antoni de Zulueta i Escolano. Jaume Almera i Comas, Pvre. Lluís Marià Vidal i Carreras. Joaquim M." de Barnola, S. J. Joan Solé i Plà. Ignasi de Sagarra i i de Castellarnau. Joan Palou i Dachs, Pvre. Manuel Llenas i Fernàndez. Mariàn Faura i Sans, Pvre. Josep M." Artigas i Castelltort. Josep M." Romanyà i Pujó. Frederic VVynn i Ellis. Miquel Ferrer i Dalmau. Raimon Noguera i Casabosch. Joaquim Maluquer i Nicolau. Joan Camprubí i Alumó. - Ramon de Casanova i de Parrella. Ascensi Codina i Ferrer. Joaquim Folch i Girona. Pius Font i Quer. Eduard de Xammar. Miquel Alexandre i Casas. Manuel Degollada i Pouplana. Emili Juncadella i Vidal—Ribas. Xavier de Sagarra i de Castellarnau. Artur Bofill i Poch. Ricard Zariquiey i Alvarez. Odon Carles Rosset. Lluis Cirera i Salse. Jaume Pujiula, S. J. Germà Sennen, E. C. Josep M." Bofill i Pixot. MEMBRES SUPERNUMERARIS Josep M." Mas de Xaxars. (vacant). (vacant). MEMBRES CORRESPONENTS Ignasi Bolivar i Urrutia. Madrid. Joan Cadevall i Diars, Terrasa (Barcelona). Josep Gelabert i Rincon, Pvre., Llagostera (Gir ona ) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL d 4 Agustí M." Gibert, Tarragona. g Joaquim Gonzàlez i Hidalgo, Madrid. 6 Longií Navàs, S. J., Caragoça. 7 Josep Pantel, S. J., Rasteel Gemert (Holanda). 8 Carles Pau, Segorbe (Castelló de la Plana). 9 Marcet, A. F., O. S. B., Monestir de Montserrat (Barcelona). ro Domingo Palet Bàrba, Terrasa (Barcelona). ir Amador Romaní Guerra, Vilanova i Geltrú (Barcelona). ta. Frederic Haas, Francfort (Alemanya). PROTECTORS DE L'INSTITUCIÓ Exema. Diputació Provincial de Barcelona. Excm. Ajuntament Constitucional de Barcelona, Dr. D. Salvador Andreu, Passeig de Sant Gervasi, 44, Barcelona. LLISTA DE MEMBRES I SOCIS ADJUNTS (6) Aguilar-Amat i Banús, Joan Bta. de— Vis- Secretari. — Enginyer.— Clarís, 40, 3.€f, 1.2, Barcelona.— VERTEBRATS 1 MoLuscos. 1905. Alexandre i Cases, Miquel. —Ronda Universitat, 20, 1.€f 2.", Barce- o lona. —ENTOMOLoOGIA. — 1005. Almera i Comas, Pvre., M.I. Sr. Dr. D Jaume. —Sagristans, I,I Barcelona.— GEOLOGIA. : Ico6. Artigas i Castelltort, Josep MB Caries 43, Barcelona. —QuimMICaA. IOr2. Ateneo de Madrid.—Prado, 20, Madrid. 4. 1905. Ateneo Barcelonés.—Carrer Canuda, Barcelona. 1916. Alós i de Fontcuberta, Francesc M." de—Baix de Sant Pere, 29 bis, Barcelona. —CoLEÒPTERS. Ò i 1914. Aulet, Pvre, Eugeni. —Catedràtic de l'Institut General i Tècnic, Tarragona. —CRISTALOGRAFIA. 1904. Bancola SE Rvats P. Joaquim M." de— President. —Col: legi de Sant is Sarrià (Barcelona). —BorANIca, esp. FALGUERES. — 1915. Bassegoda i Musté, Bonic tar SD òret den Elicia ig, i2- ce 2- ia Barcelona. —GEOLOGIA. Ma i 1917. Bataller i Calatayud, Pvre., Josep.—Sant Bernard, 7, entresol, esquerra, Barcelona. — GEOLOGIA 1 PALEONTOLOGIA. — I a 1917. Benet, Pvre., Juli.—Professor d'Història Natural del Seminari del Collell (Girona). 1917. (1901-1910). Bofill i Pichot, Dr. D, Josep M.'— Membre de l'Insti- r, a) El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l any Gel son ingrés a l'Institució i l'esterisc, els fundadors. 8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL tut, membre delegat al Concell de Redacció.—Aragó, 281, pral., Barce- lona. — EÈNTOMOLAGIA. 1911. Bofill i Poch, Artur.—Provença, 255, 3.€f, 2.", Barcelona.—Maua— COLOGIA i GEOLOGIA. 1905. Bolivar i Urrutia, Excm. Sr. Dr. D. lgnasi.—Passeig del General Martínez Campos, 32, Madrid.—ORròprERS, HEMIPTERS i CRUSTACIS. ic17. Bolivar, Candid, Doctor en Ciències Naturals. Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Hipódromo, Madrid.— ENTomoLocia. 1916. Bolós i Vayreda, Antòn de. — Farmacèutic. —Carrer de Sant Rafel, 24, Olot. —BorANIca. 1918. Botey i Mateu, Timoteu. — Llicenciat en Ciències Naturals i Farmà- cia.—Clariís, 113, entr., c.", Barcelona. —BorANIca. 1918. Broquetas, Josep.— València, 356, 4.a1t, 2.", Barcelona.—GEOLOGIA. 1905. Cabrera i Diaz, Anatanel. — Doctor en Medicina.—Hòtel Aguere et Continental. —La Laguna de Tenerife (llles Canàries). — HImMENÒPTERS, esp. VesPios, EuméNIDS i MASARIDS, 1965. Cadevall i Diars, Dr. D. Joan. — Catedràtic de l'Escola Industrial.— Terrasa. —BorANICA. 1914. Calzado i Barret, Francesc.—Claris, 68, Barcelona. —MINERALOGIA. Ig08. Camprubí i Alumó, Joan.—Pelai, 52, 1.€F, 1.", Barcelona. —GEoLoGIA. 1908. Casanova i de Parrella, Ramon de—Casp, 41, pral., Barcelona.— BOTANICA FORESTAL, 1909. Caselles, Pere. — Arquitecte Municipal. —Plaça de la Constitució, 1, Reus. 1914. Cazurro, Manuel.—Catedràtic del Institut General i Tècnic, Passeig de Gràcia 72, Barcelona. —PREHISTÒRIA. 1913. Cirera i Salse, Lluis. — Clarís, 8, pral., Barcelona. —R ADIOLOGIA. 1913. Civit, Emilia.—Provença, 209, pral., Barcelona.—BorANICca. 1903. Codina i Ferrer, Àscensi.—Tresorer.—Museu de Ciències Naturals, Barcelona (Parc). —ENTOMOLOGIA. I 1904. Comabella i Maluquer, Joan.—Doctor en Farmàcia. —Carme, 23, Barcelona. —BorANICA. 1913. Cuyàs, Narcís.—Portal del Angel, 11 i 13, Barcelona. —MicRororo- GRAFIA. 1910. Degollada, Manuel.—Llicenciat en Farmàcia. — Concell de Cent, 314, entresol, Barcelona.—BorANIica. 1604. Dusmet i Alonso, Josep M.'"—Doector en Ciències. —Plaça de Santa Creu, 7, Madrid. — HimMENÒPTERS. 1906. Faura i Sans, Pvre., Mariàn.—Conservador del Museu.— Doctor en Ciències Naturals, València, 234, Barcelona.—GEoLOGIA. (é) Ferrer i Dalmau, Eugeni. —Enginyer. —Escola Industrial, Terrassa Barcelona. —CoLEÒPTERS. 1908. Ferrer i Dalmau, Miquel. — Comte del Assalt, 13, 3,€f, 1.7, Barce- lona. —ENTOMOLOGIA. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 0) Ll 2 (Es) Ferrer i Vert, Felip. — Vis-President.— Comte del Assalt, 13, 3.€f, 1. Barcelona. —ENTOMOLOGIA. 1913. Ferret, Pvre., Pau,—Vicari de la Parròquia de Sitjes (Barcelona). — GEOLOGIA. 1917. Fodina, S. A.— Flix (Tarragona). —SALS POTÀSIQUES. 1909. Folch i Girona, Joaquim.—Enginyer.—Santa Rosa, t5 i 17 (Quinta Amèlia), Sarrià (Barcelona). —MINERALOGIA . 1915. Folch i Girona, Manuel.—Santa Rosa, 15 1 17 (Quinta Amèlia), Sarrtà (Barcelona). — BorANICA. 1909. Font i Quer, Pius. — Doctor en Farmàcia. — Farmàcia militar, Sicília, 25, Barcelona. — BorÀNICA. 1918, (1910-1911). Fuente, Pvre., Josep M." de la.— Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real). —CorLzòprERS PALEARTIGCS. 1918. Garriga de Gallardo, Montserrat. —Canuda, 17, 19 i 2t, Barcelona.— BorÀNIca. 1914. Gallart i Folch, Jordi.—Rambla de Catalunya. 10, Barcelona.— ENTOMOLOGIA. 1905. Garcías t Font, Llorenç. —Llicenciat en Farmàcia. —A rtà (Mallorca) — BorANIcaA i ENTOMOLOGIA, 1907. Gasch, María, Vda. de Rosals.—Portaferrisa, 30, Barcelona. 1906. Gelabert i Rincon, Pvre., Josep. — Llagostera (Girona). —GEoLOoGIA. 1906. Gibert, Agustí M.'—Rambla de Sant Joan, 72, Tarragona. —Zooro- GIA, PREHISTÒRIA. 1909. Gibert i Millet, Manuel. —Passeig Verdaguer, 8, Sitges (Barcelona). —MALACOLOGIA. 1906. Gonzàlez Hidalgo, Joaquim.—Fuente, 0, 2. MALACOLOGIA. 1904. Guitart, Pvre., Josep.—Talamanca, 1, 2.01, 2.", Manresa (Barcelona). — (GEOLOGIA. 1916. Haas, Frederic.—Doctor en Ciències Naturals. —Sub-director del Museu Sencleembergià (Franbfort). — Societat Electro Química de Flix (Tarragona). SMALACOLOGIA. 1914. Oms i Hernàndez, Josep M.' —Rambla de Catalunya, 106, 3., 2. Barcelona. 1915. Institut General i Tècnic de Girona. i9t5. Institut General i Tècnic de Reus. — 1910. Juncadella i Vidal-Ribas, Emili.—Enginyer.—Rambla de Cata- lunya, 26, Barcelona.—ENromonocta, esp. HimENÒPTERS i (CARABUS). 1918. Laboratori de Mastologia i Anatomia comparada. —Museu de Cièn- cies Naturals de Barcelona. 1918. Laboratori de Botànica.—ld. id. 1918. Laboratori de Cristalografia.—ld. id. 1918. Laboratori de Entomologia.—ld. id. 1918. Laboratori de Herpetologia.—ld. id. o izquierda, Madrid.— a 0) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1918. Laboratori de letiologia i Animals inferiors. — Museu de Ciències Naturals de Barcelona. 1918, — Laboratori de Malacologia.—ld. id. 1918. Laboratori de Ornitologia.—ld. id. 1918. Laboratori de Paleontologia i Secció del Mapa Geològic de Cata- . lunya.—ld. id. 1918. Laboratori de Petrografia i Minerologia.—ld. id. 1905. Llenas i Fernàndez, Dr. D. Manuel.—Bibliotecari.— Doctor en Ciències Naturals i Farmàcia. —A vinguda de la República Argen- tina, 5, pral., Barcelona. — BorANICA. 1904. Maluquer i Maluquer, Lluis.— Doctor en Medicina.— Balaguer (Lleida). 1907. Maluquer i Nicolau, Joaquim. — Secretari. —Còrcega, 413, Barcelonçe OO —HERPETOLOGIA, (6) Maluquer i Nicolau, Josep. —Enginyer.—Rosselló, 323, pral., Bar— o celona. —OCRANOGRAFIA i MALACOLOGIA. (È) Maluquer i Nicolau, Salvador.— Advocat. — Diagonal, 416, Barce- lona. — ENTOMOLOGIA 1 ESTUDIS DE LA NATURALESA. 1916. Maluquer i de Motes, Ignasi.—Estudiant. — Diagonal, 416, Barce- lona. —ENTOMOLOGIA. 1912. Maluquer i Rosés, Joan.—Estudiant.—Còrcega, 413, Barcelona. — oo ORNITOLOGIA. 1904. Marcet, O. S. B., Rvnt. P. Adeodat Francesc. —Momnestir de Mont- serrat.— BorAÀNICA. 1913. Margineda i Duràn, Ramon.— Administrador del Manantial de o Vilajuioa (Girona). — MiNERALOGIA. 1918 (1901-1911). Mas de Xaxars i Palet. Josep M.'"— Enginyer. — Méndez Núnez, 6, 2.01, 2,", Barcelona.—CoLRòpreRS, esp. (CARABUS). : 1911. Mir i Ràfols, CAE i Sadurni de Non dE GEOLOGIA. 1916. Morer i Ramón, Francesc. —Rambla dels Estudis, 11, 1.ef, Barce- lona. —CoLròpTERS, esp. ESTAFILINITS. 1904. Navàs, S. J., Rvnt. P. Longí.—Col'legi del Salvador. di 32 Caragoça. Negro crien 1918. Noguera i Casabosch, Raimon. — Plaça del 4, 1.€t, Barcelona. 1913. Nogués 1 Ferré, Amenaces Nou, 15, Dolacc RL ÀNICA. 1918. Palau, Pere.—Llicenciat en: Farmàcia. —San Jaume dels Domenys- Arbós (Tarragona). — BorANICA: 1905... Palet i Barba, Domingo.—Xuclà, 8, 2.01, Barcelona i Terrassa.— GEOLOGIA. 1605. Palou, Pvre. , Joan. —Oedecil del Seminari Conciliar. --Plaça de Tetuan, 4, 2.01, 1.7, Barcelona. —CiTOLOGIA. i gos Bantel S: a Rvnt. P. Josep. — Rasteel Borocrt per Helmond. ( Holanda). —ANATOMIA i BIOLOGIA DELS INSECTES. 1910. Pau, Carles. —Doetor en Farmàcia. — Segorbe (Castelló). —BorANIca. Í(NSTITUCIÓ CATALANA D' HiSTORIA NATURAL El 1917. Pascual, Lluis. — Portaferrisa, 6, Barcelona.—BorÀNIca, 1913. Pérez de Olaguer-Felíu, Francesc.—Diagonal, 510, Barcelona.— MINERALOGIA. 1915. Pujadó, Josep M.'"—Enginyer.—Clarís, 15, 1.€5, 1.", Barcelona. 1917. Pujiula, S. J., Rvnt. P.—Laboratori de Biologia, Sarrià (Barce- lona). —BioLoGra. 1917. Queralt i Gili, Ramon.—Aragó, 183, pral., 2.", Barcelona.—Bo- TÀNICA. 1904. — Ragué i Camps, Joan. —Gualba (Barcelona). I 1906. Rector del Col'legi del Sagrat Cor, Rvnt. P.— Roger de Llúria, 13, Barcelona. 6 1912. Riera i Sans, Tomàs.—Advocat.—Ganduxer, 12, Barcelona-Sant (servasi. —ENromoLocIia, esp. DíPTERS. 1904. Romaní i Guerra, Amador.—Rambla Principal, 27, Vilanova 4 Geltrú.—PREHISTÒRIA. 1907. Romanyà i Pujó, Josep M. '—Ausias March, 16, t, Barcelona. —LEPIDÒRTERS. 1912. —Rosset, Odon Carles. —Professor.— Concell de Cent, 306, 4.1, t., Barcelona. —L.ePiDÒPTERS. 1915. Rosset, Guillem.—Concell de Cent, 306, 4t, 1ò, Barcelona.— MINERALOGIA. 1915. Rovira i Sellarés, Josep. —Brosa, 1, Palma (Mallorca). 1918. Rubió, Ferran A eNvideuda del Tibidabo, 51, torre, Barcelona.— BOTANICA. 1905. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Diagonal, 482, Barcelona. — LEPIPÒPTERS, ORNITOLOGIA. Ig10.. Sagarra i de Castellarnau, Xavier de.— Diagonal, 482, Barcelona.— QuíMICA. 1618, — Sala 1 Roquetas, Ramon. —Mas Llusà. Sampedor.— GEoLoGIA. 1917. Sennen, E. C., Germà.—Passeig de la Eenasoye, 12, Barcelond.— BOrANICA. t9t5. — Serra i Riera, Josep.—Provença, 302, entressol, Barcelona. —Borà- NICA i a i 1914. Sivatte i 1 de Bobadilla, Jan lEleliccada de Montcada, 6, torré, Sarrià (Barcelona): (Torre del Baró), Horta (Barcelona). — BorANica. :/ 1604. Soléi Plà, Joan. — Doctor en Medicina. —Ronda de Sant Pere, 6, pral., Barcelona.—GEoLoGIA. (F) Soler i: Pujol, Lluis. —Naturalista preparador. — Plaça Rsteg 0, Barcelona. —ÒRNITOLOGIA, 1916. Tenas, Jaume.— Plaça Capellans, 5, Olot (Girona). d plren 1905. Vidal i Carreras, Lluis M.t—Enginyer.—Diputació, 292, pral., Barcelona. —GEoLoGIA, PALENTOLOGIA i PREHISTÒRIA. DE 1916. Vidal, Manuel. —Caja de Reclutas. —Manresa. — COLtòPTERS. 12 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1914. Vila, Frederic, Rvnt. P., Missionista del Cor de Maria.—Professor del Seminari de Solsona (Lleida). — BorANIca. 1907. VVynn i Ellis, Frederic.—Corts Catalanes, 548, Barcelona i La Ga- rriga.—GEOLOGIA. 1909. Xammar, Eduard de.—Bruch, 19, entressol, Barcelona. —BorANICA. 1915. Xiberta i Raig, Anton. —Farmacèutic militar, Girona. —BorANICA. 1913. dariquiey i Alvarez, Ricard.—Mallorca, 227, entressol, Barcelona. — COLEÒPTERS, ESp. CAVERNÍCOLES. (F) Zulueta i Escolano, Antoni de—Catedràtic.—Museu Nacional de Giencias Naturales. — Madrid (Hipódromo). —ZoonogIa. - CONSELL GENERAL DE MEMBRES, DE 29 DE DESEMBRE DE 1918 Presidència del Rvut. P. Barnola, S. J., President Té lloc la reunió en el Institut de Ciències del Palau de la Diputació. Assisteixen els Membres Srs. P. Barnola, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Codina i Ferrer, Maluquer i Nicolau (Josep i Joaquim), Ferrer i Vert, Mas de Xaxars, Rosset (O. C.) i Vidal i Carreras. Excusen llur assistència els membres Srs. Aguilar-Amat, P. Pujiula, Maluquer (Salvador) i Font i Quer. S'obre la sessió a les onze del matí, aprobant-se l'acta de la anterior reunió (juny de 1918). Llegida pel Secretari la relació d'acords presos en els Consells Directius celebrats en la segona meitat de 1918, així com la llista de socis adjunts admesos, és aprobada la gestió del Consell Directiu i ratificats els nomenaments de socis adjunts a favor dels Srs. Ramón Sala i Roque- tas, Josep M." de Lafuente, Pvre., Ferran Rubió, Srta. Emilia Civit, Srs. Pere Palau i Timoteu Botey. Per unanimitat s'acorda nomenar Membre Corresponent al Dr. D. Fre- deric Haas, Subdirector del Museu Senclembergià de Franhfort a/M. El Secretari llegeix la Memòria informativa corresponent a 1918 i no havent-hi altre assumpte de que tractar s'aixeca la sessió a la una de la tarda. SESSIÓ CIENTÍFIA DE 2 DE GENER DE 1919 Presidència del Runt, P. Joaquim M." de Barnola, S. J., President A les 6.30 dela tarda, reunits en el lloc social, els membres i socis, Srs. Aguilar-Amat, Barnola, Broquetas, Codina, Faura, Maluquer (Joa- quim) i Zariquiey, el President obre la sessió. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13 COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Cryptamorpha Desjardinsi Guérin a Barcelona. —El Sr. Codina presenta el coleòpter Cucujidae Psammoecini, Cryptamorpha Desjardinsi Guér. ma- nifestant que fou trobat en circumstàncies útils .de consignar-se. Refereix que en 13-XII-18, rebé d'En I. de Sagarra un boci de pela de banana amb una petita larva, tot dins un tub de vidre i dient que juntament s'hi tro- bava també el petit coleòpter objecte d'aquesta comunicació. De moment i per l'aspecte de l'insecte ja li semblà trobar-se davant d'una forma exòtica importada. No trobant-se aquesta forma en cap de les nostres col'leccions i amb les dificultats de consultar la bibliografia corresponent, fou comuni- cat l'exemplar al nostre consoci Rvnt. P. Josep M." de la Fuente, qui escriu dient que és el C. Desjardinsi Guér. no citat encara de la península ibèrica, de manera que és el primer exemplar conegut aquí de dita espècie, Per altra banda, ja és coneguda de la Europa meridional amb una senyal X que vol dir insecte importat o introduit de ultramar pels navilis amb els fruits, grans, fustes, etc. La nostra espècie procedeix induptablement de les illes Canàries i d'allí vingué amb els raims de bananes. La mateixa espècie sots el nom de musae fou descrita per VVollaston en dins. Maderae), p. 157. La de Guèrin en (lconog. Regne Animal), p. 196, i té la prioritat. La larva visqué en la pell ja un xic passada de la banana fins el 31-XIl-18, en que molt viva encara y tipa va ésser conservada en alcohol. De costums indolents romania adherida i fixa a la pell del fruit pel mitjà d'una ventosa anal i de la que s'ajudava sempre que es traslladava de lloc, progressant a mane- ra de larva de Lampyris o cuca de llum, o a la manera de les erugues de papellones geòmetres com curiosa adaptació al mitjà de vida.ja que en l'estat de suspensió del raim en el bananer, no seria possible en la fràgil larva guardar l'estabilitat i equilibri en el fruit i menys aguantar els embats dels furiosos vendavals, plujes, etc., sens aquest orguen. La larva, com la majoria dels seus congènres, viu de matèries vegetals descompostes i l'imago es troba en els mateixos indrets i sots les escorces per a campar-se la vida entre les petites larves d'insectes fitòfags. Noves localitats de Murtra de Catalunya. —El Sr. Dr, Pere Palau, envia, per conducte del President, la segúent nota: Fent referència a la nota inscrita al BurtuETrí de febrer, pàg. 35, sobre la murtra, em cal comunicar, com dades geogràfiques ben puntuals, haver trobat el Mirtus communis L. en l'areny i marges del Foix, en gran abon- dància, al indret del Santuari de Lourdes, més avall de Castellet, anant cap a Vilanova i Geltrú, E. del Baix Penadès, al peu del coll den Grau, marge de la torrentera, sota el quilòmetre 2." de la carretera de Sant Jaume dels Domenys a Aiguamurcia, on no hi és en abondància ni s'en troba cap mata en les muntanyes i fondalades veines, N. del B. P., i, final- ment, una mata grossa i única que hi sembla plantada, al cap d'un marge t4 INSTIrUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL vorer a l'estany de Camarruga, sota l'estació de Sant Vicents de Calders, S. de dita comarca. A Lourdes i al Coll de'n Grau, coexisteixen l'a latifo- folia VVR., i el B microphylla XVR. Exposició de Cartografia Catalana.—El Dr. Faura comunica que el Centre Excursionista de Catalunya, organitza una exposició de cartografia catalana per als dies 15 al 3t del corrent, que promet ésser veritablement notable. Durant aquest temps es donaran al centre, tres conferències, a càrrec del Sr. Torres, dos, i l'altra per Mn. Faura. Es prega que aquells que tinguin material hi concorrin. No havent-hi altres assrmptes de que tractar s'aixeca la sessió a les vuit de la nit. MEMORIA INFORMATIVA CORRESPONENT A L'ANY 1918 Local. — En els primers mesos de l'any tingué lloc el trasllat de l'INsrr- TUCiÓ dés de el seu antic lloc social del carrer del Paradís, al local cedit per l'Institut de Ciències en el Palau de la Generalitat. Immediatament es pro- cedí a l'amoblament i arreglo del nou local, lo que es pogué efectuar amb gran rapidesa mercès al desinterès del membre Sr. Bofill i Pichot. Biblioteca. — L'Institut d'Estudis Catalans ha anat enquadernant els volums de l'INsrirució que estan depositats en la Biblioteca de Catalunya. En els canvis no hi ha hagut variació, deixant de rebrer, com l'any anterior, moltes revistes que ens venien de paisos beligerants. Treballs. — S'han publicat i repartit els volums de treballs, II i Il, co- rresponents a 1916 i 1917. El volum IV, 1918, està a punt d'acabar-se la seva publicació, poguent-se així dir que els volums de treballs estan ja al corrent. El Burirerí s'ha publicat periòdicament, amb la puntualitat acos- tumada, arribant a 199 planes. Entre.les noves firmes que hi figuren s'hi troben les del especialista Sr. Dodero, les dels joves botànics Srs. Cuixart, Suania, Rubio: les dels Srs. Bolivar (Càndid) i Palau (Pere). Moviment de membres i de socis.—Han ingressat 9 socis nous, havent-hi hagut 6 baixes, d'aquestes els Srs. Pardo i Bertran i Musitu, per defunció. En les reunions del Consell general foren elegits nous membres els senyors Més de Xaxars, Haas, Marcet, Romaní i Palet, supernumerari el primer i carresponents els altres quatre, i ha causat baixa en l'escalafó de membres, el Sr. Tarré, per defunció. Baixa. —L'estat de la Caixa Social és el segúent a fi d'any. Entrades . . . —2,602'41 ptes. Sortides 0 Poca e ae) Remanent —. . 12458 ptes. Joaquim MALUQUER, Seçretart. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 3 SESSIÓ ORDINARIA DE 6 DE FEBRER DE 1919 Presidència del Ront. P. Barnola, S. J., President A les 6'30 p. m., amb assistència dels socis senors P. Barnola, Bofill i Pichot, Bofill i Poch, Botey, Broquetas, Codina, Faura, Folch (M.), Haas, Maluquer (Salvador, Josep, Joaquim), Mas de Xaxars, Sagarra (I.) i Zari- quiey, el President obre la Sessió. El President dóna conte de la mort del Rvnt. Joan Palou, soci de l'Ins- titució i dedica sentides frases a la seva memòria. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Un cirropod interessant.—El senyor President dóna conte d'haver recollit, en el port de Barcelona, en el vaixell Amàlia Llusà, que fà servei inter— mediterrani, el cirropod Conchoderma virgata, el 26 del prop passat Gener. Més Hepàtiques catalanes. —El P. Barnola dóna conte d'haver recollit el 24 de Novembre, la Radula complanata Dum. a les roques properes a la font del Castell de Sant Miquel d'Ordal, la Madotlheca platyphylla Dum. i Radula complanata Dum. a l'entrada de la dCova dels encantats) sota Santa Creu d'Olordre, el 27 de Desembre, i el 19 de Gener d'enguany la var. lorea Nees. dela Pellia calycina Nees. a la dFont de Càn Serra), camí de Granollers al Castell de la Roca, i la Madotheca platyphylla Dum. entremig de molses prop d'aquéll. Alguns Dryops catalans. —El Sr. Zariquiey, presenta una col'leció de Dryobs catalans en la que figuren els segúents: — Dryobs viennensis Heer, Vall d'Aran, Seo d'Urgell, (Hustache). —Dryops Ernesti Cogis, Caldas de Bohí. —Dryobs A loiricus Lucas, Càn Tunis. —Dryops intermedius Ruxvert, Montnegre. —Dryops luridus Er. Lés, Seo d'Urgell, Montseny, Montnegre, Las Planas. —Dryobs oriseus Er., Catalunya (Morer). —Dryops subincanus Ruxvert, Seo d'Urgell. 16 È INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Bathysciinae catalans. —El Sr. Zariquiey presenta un treball sobre tant interessants coleòpters, en el que descriu dos noves espècies: Speoxomus Guimjuani Zariquiey i Antrocharidius orcinus Jeannel. Excursió geològica al Cap de Salou.— Mr. Bataller, dóna conte d'una excursió feta el Gener passat, al Cap de Salou en recerca de fòssils, d'alguns nous jasciments descoberts per En Salvador Vilaseca, de la benemèrita Agrupació Excursionista de Reus. Coleòpters de Tortosa nous per a Catalunya o per a la provincia de Tarragona.—El Sr. Codina manifesta, mentre circulen els insectes a que fà referència, que en un petit lot de Coleòpters aplegats a Tortosa pel P. Ll. Bogunyà, S. J., i que ha tingut ocasió de determinar darrerement, es troben: l'Asaphidion /estivum. Duv. (Car. Bembidinae), 23, VI, 14, que no és citat en el Catàleg Reitter, 1906, sinó de Còrsega i del Piemont (Itàlia sept.). L'únic exemplar examinat, que no es cap de les espècies ja conegudes de Catalunya (A. caraboides Schrnls., A. Rossi: Schaum, A. cvanicorne Pand., A. flavipes L., A. curtum Heyd.) concorda be amb la descripció de Duval en An. de la Soc. Ent. de Fr., 1851, 467, i per tal el té també el Sr. Mas de Xaxars que l'ha vist. Amb aquesta són, doncs, sis les espècies de Asaphidion (— Tachypus Lap.) catalanes conegudes ara, xifra important tenint en compte que el nombre d'espècies paleàrtiques del Cat. Reitter, és de 11 i que en el Cat. Cuni, 1876, p. 57, és el de una (A. flavipes L.)i en el de Martorell i Penya, 1870, p. 15, el de dues (A. fla- vibes L., A. caraboides Schrnb). La Zygia oblonga F. (Canth . Ploeo- philini), 3, VIII, 15, de la Europa meridional no citada encara de Catalunya. També les espècies Bembidion ripicola Duf., Cardiomera Gene Bassi i Helops quisquilius Sturm, citades aquí únicament del Pireneu o va- . gament de Catalunya deuen de consignar-se, C. Genet es troba també en la col'lecció del Sr. Bofill i Pichot, procedent de Tortosa (Vergés). Abax (Pseu. dopercus) navaricus Dej., Polystichus connexus Geotír. i Formicomus coeruleibennis Laf., són novetats per a la província de Tarragona, de la qual tan poques dades entomològiques tenim. Nota sobre un Felsofir.— El Sr. Broquetas manifesta lo segúent: Dalt el Castell de Montbui (Caldes) i en sa part NVV. es troba aquesta roca formant un regular filó dintre el granit. És molt compacte i de gra imperceptible a la lupa, al microscopi es veu que no conté mica, però no he pogut fer-hi cap més observació per no poder obtenir la preparació trans- parenta. No conté fenocristalls, essent, doncs, a un sol temps de consolida- ció. Representa, segurament, una excreció àcida del magma granític, però sens turmalina. Està cercada per abondants diaclases. Part del Castell n'és construida. Serpentina quartzifera2— El mateix Sr. Broquetas diu que: Aquesta roca és extreta d'un forat de mina (en construcció) del turó de les Roquetes (Sant Andreu), arran de la carretera que va a Horta. La massa de la roca és formada per sericita i talc o serpentina verdosa, amb taques de INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 diversos tòns (segons el mineral de que prové) i conté cristalls de quarç tren- cats i rosegats, semblant un pòrfid quartzifer en que la base fós substituida per serpentina. Ademés conté petits punts brillants de pirita no alterada. Els minerals que poden transformar-se en serpentina (oliví, piroxens, amlibols, etc.) són bàsics i incompatibles amb el quarçi demés no es veu rastre de feldespat, i sa estructura granuda denota que no és roca meta— mòrfica, sinó epigenètica. Sembla, dones, constituir una excepció dintre la sèrie natural de les roques i crec que necessita un estudi detingut. Una justa observació. —Nostre President relata qualques frases d'una carta del G. Sennen, que convé fer constar: (On a écrit dans un gran ouvrage qui se publie en Catalogne, que le frère Sennen était bien connu par les nombreuses espèces, races, formes, hybrides, etc., qu'il avait creés en Catalogne. J'appelle cela une naiveté à moins que ce ne soit une malice. Le frère Sennen n'a rien créé, mais il donné un nom aux formes notables de Catalogne,—oú il herborisait—qui lui ont paru nouvelles pour la science. Et il a conscience de pouvoir rendre compte à qui que ce soit des baptèmes botaniques qu'il s'est permis de faire pour le seul motif de faire connattre la richesse végétale du pays exploré. Je vous serais obligé si, à l'occasion, vous vouliez dire cela. Personne n'aime à se voir mal intrepreté, ce qui n'est pas la mème chose que de se voir aimablement et doctement corrigé et éciairci... vjJe finis ma causerie, mais en vous priant d'agréer mes excuses pour mon absence à la session du 20, et aussi d'agréer mes meilleurs voeux de Noél et du nouvel an que je forme pour vous, pour ces Messieurs de l'ÍNSTI- TUCIÓ CATALANA, et pour la prospérité de la Societé et des sciences nature- lles, dont le but principal doit étre, parmi les Chrétiens, la gloire de Dieu et le bien de la jeunesse qui s'affectionne à l'étude des oeuvres du Créateur...) l no havent-hi altres assumptes de què tractar, s'aixeca la Sessió a les 8 p. m. 18 INsrIrució CATALANA D' HISTORIA NATURAL Nota sobre tres "Bathysciola" de Catalufia (Col. Siíphidae) por GANDIDO BOLIVAR PIELTAIN De las tres especies de Bat/fiysciola que enumero a continuación, una constituye una nueva especie, que parece estar ampliamente distribuida por la provincia de Barcelona, las otras dos son de anti- Quo conocidas, y irecuentes, enla vertiente norte de los Pirineos, pero aún no habían sido citadas de territorio espafiol. Debo el haber podido realizar el estudio de estas especies, a la atención de mi buen amigo R. Zariquiey, que me remitió algunos ejemplares procedentes de las cazas del Hno. L. Hilaire, ademés de todos los por él recogidos. Cumplo, por tanto, un grato deber al dedicarle la especie nueva por él descubierta. Bathysciola (s. str.) zaríquieyi nov. Sp. Tipo: un ejemplar c7 de Vallvidrera (Barcelona). Bonai dins 2, 2 mm: Forma elíptica (fig. 1), poco estrechada hacia atràs. Coloración pardo-rojiza clara, poco brillante. Pubescencia muy fina y densa. Puntuación bastante densa, fina sobre el pronoto, y constituída por puntos toscos, irregularmente dispuestos, sobre los élitros. Ojos nulos. Antenas (fig. 2) alcanzando apenas los àngulos posteriores del protorax, gruesas y con una maza muy ancha y deprimida, cuyos artejos estàn ensanchados muy regularmente, de modo que cada uno es próximamente tan ancho en su extremidad como el siguiente en su base. Las longitudes proporcionales de los artejos son: 2, 2, 1, 1, 1, 1, 1 lb, 8, L'U, La, 21h. El artejo Il es vez y media tan grueso como el tercero, los artejos III, IV, V y VI son més largos que anchos, y van progresivamente engrosando, artejo VII, poco més largo que ancho, VIII, muy transverso, IX y X, transversos, casi rectangulares, XI, vez y media més largo que ancho. Protorax un poco més ancho INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 19 que los élitros, muy ligeramente estrechado en su base, Elitros de lados paralelos en su mitad anterior, estrechados después hacia el àpice, en el cual son redondeados, nada truncados. Estria sutural fina bien visible, separada de la sutura, hacia adelante menos marcada. La apotisis dorsal del metanoto se prolonga poco hacia atrés, y pre- senta un ancho surco dorsal. Quilla mesosternal poco elevada, cons- tituyendo un àngulo obtusamente redondeado. Tarsos anteriores de Fig. 1.—Silueta de B. sariquieyi nov, Fig. 2. — Antena derecha de sp.. X 25. B. saviquieyí nov. sp., X 68 macho casi tan anchos como la extremidad de las tibias correspondien- tes. Tibias posteriores rectas en los dos sexos. Tarsos posteriores comprimidos, tan largos como los cuatro quintos de las tibias corres- pondientes, la longitud proporcional de los artejos puede expresarse por la siguiente fórmula: 18/44, 184, Ll, 11h, 3. Organo copulador del macho (fig. 9) bastante arqueado en su parte media, de algo més de un cuarto de la longitud total del cuerpo, làmina basal larga y redondeada. Saco interno del pene provisto de una pieza en Y muy fina, cuyas ramas de bifurcación estàn continua- das hacia adelante por dos largas bandas dorsales muy tenues, que terminan delante de una plaquita quitinosa, de forma cuadrangular, 20 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL situada hacia la parte media del saco, la parte superior del saco tiene sus paredes cubiertas de granulaciones angulosas, que hacia arriba se transforman en espinitas libres, de punta dirigida hacia adelante. El canal eyaculador està inserto entre las ramas de la Y, constituyendo su porción terminal una ampolla muy ancha y deprimida. Estilos laterales insertos dorso-lateralmente, no al- canzando el àpice del pene, muy finos y arqueados con regularidad en toda su lon- gitud, en la extremidad (fig. 4) no ensancha- dos, redondeados, llevando cinco sedas, de las cuales dos son muy largas y tres més cor- tas, estas sedas estàn insertas: una larga sobre la cara interna, las otras cuatro sobre la externa, y de ellas una larga y otra corta muy aproximadas, las otras dos cortas separadas entre Sí. Variaciones. — La variación indi- Fig. 4 — Extremidad del estilo Fig. 3.— Organo copulador O" lateral izquierdo del órgano i à de B. sariquieyi nov. Sp. copulador O", cara externa, vidual, con É res cara lateral izquierda, X 92. X 200 pecto al tamafio, es de consideración. Habitat. —Especie muscicola, propia, hasta ahora, de la provincia de Barcelona. Provincia de Barcelona: Vallvidrera, en los alrededores de Barce- lona, Villafranca del Panadés, Montseny, ya en el límite de la provin- cia de Gerona. Recogida en los meses de abril y junio, por los Sres. Zariquiey. Esta especie se acerca a las del grupo II de Jeannel (1), pero se diferencia de todas ellas por tener los estilos laterales del órgano co- pulador del macho terminados por cinco sedas, en lugar de tres. Bathysciola (s. stt.) ovata Riesenyv. (1) Rev. des Bathysc., 1911, pàg. 225. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 2i Provincia de Lérida: Bosost, en el Vall d'Aràn, 15 mayo 1916, Hno. Léon Hilaire. —Vall d'Aràn, agosto 1916, R. Zariquiey. La especie se encuentra en la vertiente norte de los Pirineos centrales, en una zona comprendida desde el valle del Aude, al este, hasta el valle del Gave de Pau, al oeste. Bathysciola (s. stt.) sehiòdtei Riesenvv. Provincia de Lérida: Lés, en el Vall d'Aràn, marzo y noviembre 1916, Hno. Léon Hilaire. —Vall d'Aràn, agosto 1916, R. Zariquiey. Especie muy repartida sobre la vertiente norte de los Pirineos. Laboratorio de Entomología del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Madrid. 39 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sobre els bancals fossilifers de l'Helvecià de Rubí, província de Barcelona pel DR. M. FAURA I SANS En la limitació septentrional de la fulla 1.1 del Mapa Geològic de la província de Barcelona, publicat pel doctor Almera en 1891 (sego- na edició 1900) hi correspon al VV. S. VV. de Rubí qualque manifesta- ció aillada del miocènic marí del pis helvecià, cobert pels conglomerats poligènics del miocènic superior (Tortonià, Sarmartià i Pontià) que s'extenen pel Vallès i que integren una bona part de la fulla 6.1 que tenim en confecció per encàrrec de l'Excma. Diputació de Barcelona. El paratge és el d'una pedrera de la qual se'n extreu el material per a la edificació. Està en explotació un bancal d'una caliça basta, amb abundó de motllures fòssils, moltes d'elles de mala conservació i difícils per a llur classificació. En la recerca hi collaborà en Joan Roura Camps, mestre d'obres de Rubí, qui ens proporcionà, demés, important material que ja tenia recollit, per ço que aprofitem aquesta ocasió per a adreçar-li les més expressives mercès. De totes maneres hi havem pugut determinar, amb tot i la mala conservació, les espècies seguents: BRAQUIÒPOD Ruynchonella, sp., un sol exemplar. CEFALÓPOD Aturia Aturi Bast. GASTERÓPODS Conus Mercati Broc. (P) Pereiraea Gervaisi Vezian, en Conus raristriatus Bell (2) impresions. Conus, Sp. Rostellaria sp. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 23 Puyrula reticulata Lamt. Turritella Archimedis Brong. (P) Natica sp. LAMELIBRANQUIS Anomíia ephippium O. F. Mull. Venus istandicoides Lamt. Anomia costata Brech. Venus umbonaria Lamb. Avicula phalaena Lam. Donar sp. Pinta Brocchii d'Orb. (grossos —Mactra triangula Ren. exemplars). Panopea Menardi Desh. Arca diluvoii Lamb. Lucina míocenica Micht. Cardium hians Broc. Lucina vat. catalaunica Alm. et Cytherea pedemontana Ag. Boí. PEIXOS Chrysophirys molassica Quents (plaques palatines). Lamna Sp. Aquesta fauna és, doncs, molt semblant a la de l'helvecià de Sant Sadurní d'Anoia, i al d'altres afloraments del miocènic marí dels encontorns de Rubí, Sant Cugat i Sardanyola, demostrant estar per- iectament unificats els del Vallès amb els del Penedès. Dessota d'aquests bancals, que sobressurten formant els tossalets, s'hi presenten les margues cendroses de l'helvecià interior en les quals hi són molt escassos els fòssils. Les formes més abundoses són la Anomia ephippium A. F. Miller, Lucina miocenica Micht., Panopea Menardi Desh., Car- dium hians Broc., Pinna Brocchi d'Orb., Pyrula reticulata Lamt., Conus sp., etc. Però de totes les formes mentades, la que té major interès paleon- tològic és la A/uria Aturi Bast., la qual no s'havia trobat encara en la península, tan sols s'havia citat el gènere Afuría, trobat pel doctor Almera, en les calices molàssiques i margues de Sant Sadurní d'Anoia(1). (1) 1897 — Almera (J.)—Reconocimiento de la presencia del primer piso mediterràneo en el Panadés. Mer. de la Real Academia de Ciencies y Artes de Barcelona, mem XX, p 28. 1898 (1899). —Almera (J.)— Compte-rendu de l'excursion du samedi, 8 octobre, a Castellví de la Marca, au vallon de San Pau d'Ordal, et a San Sadurní de Noya. Bulletin de la Societé Géologique de France, vol XXVI, pàg. 850.—ld. id. traducció en el Boletin de la Comisión del Mapa Geológico de Espada, tom. XXVII, p. 300 212). 24 ÍNSrITUCIó CATALANA D' HISTORIA NATURAL Aturia Aturi Bast 1891. (— Aturia radiata Bell.) (1). L'exemplat que ha motivat aquesta nota no és del tot complet, però sí bastant perfecte i lo suticient per a la determinació específica, la part que s'ha conservat és de 65 mm., no restant-ne més que la motllura inter- na, havent desaparescut tot rastre de la conxa, de totes maneres els caràcters són evidentment d'un nautilit, per estar les celdes disposades en forma espiral, recobrint-se per als embans de separació i per a qualques indicis d'un conducte sifonal intern. Les separacions entre les cambres interiors estan limitades per un embà tortuós, que des de l'eix central cap a la peritéria és curvat i radiant, formant un recolse molt agut que després acaba en un angle recte, constituint aquesta recolsada uns lòbuls per ambdós costats sense relleu exterior. El sifon resta localitzat en el margue intern, el qual probablement descansaria damunt la volta precedent, que ha sigut destruida per l'erosió. El conjunt morfològic coincideix, doncs, amb la caracterització del gènere Aturia, que correspon a les formacions terciaries. Són sis les espècies que es coneixen del gènere Afuria, ja desapa- regut, com són: Afuria lingulatus Buch. (Eocènic), 4. zic.zac Sovy. (Eocènic), Afuria Aturi Bast., (Del Aquitanià a l'Helvecià). A. For- mae Pat. (Helvecià), A. drovasendiana Par. (Bartomià), A. Paro- nae, Rov. (Tongrià). De totes aquestes formes, consultades les descripcions originals, ens ha semblat que els caràcters del nostre exemplar eren més con- formes amb la descripció de la Afuria Afuri Bast. Aquesta espècie havia sigut trobada en l'Aquitanià de Acqui, en el Longià de Torino, i en lHelvecià de Albugnano, Sciolze, Langhe, Monferrato, etc., i amb la que presenta major similitut és amb la figurada en l'obra d'En Sacco, abans indicada (làm. II, fig. 3) en la qual està representada la forma de Montferrato. Aquest és l'únic cefalòpod trobat en els terrens miocènics de Cata- lunya i del reste de la península ibérica. Secció del Mapa Geològic de Catalunya. Museu de Ciencies Naturals de Barcelona. ( 1904 En )—I molluschi dei terreni cer del Piemonte della Liguria, tom. XXX, làm. I, fig. 15-18, làm. II, fig. 1 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 25 Miol'luscos recollits en Astúrias, en 1918 per EN JOSEP MALUQUER precedits de consideracions bibliogràfiques sobre la malacologia asturiana per A. BOFILL i F. HRAS El Sr. Maluquer, en sa estada a Oviedo, en l'estiu de 1918, en Comissió oficial del Ministeri de Proveiments, ha tingut l'amabilitat de fer vàries remeses al Museu de Catalunya, de mol'luscos recollits per ell en diferents indrets de Astúries. Creiem oportú donar a conéixer el resultat de ses recol'leccions, ja que són escasses les dades que es coneixien de aquella regió i ve a augmentar-se, per tant, el contingent de sa fauna malacológica. Com les dades bibliogràfiques estan disperses en nombroses pu- blicacions, i es fà tant difícil trobar-les: i com no hi ha cap treball consagrat especialment a la regió asturiana, creiem de valor reunir totes les que ens ha sigut possible trobar. Bibliografia amb enumeració de les especies citades t. PFEIFFER, L.—Monographia heliceorum viventium, 1848-77. Vol. I, p. 421. Helix gougetí Terv.—Villaviciosa. Vol. V, p. 428. Helix goupeti Terv.—Villaviciosa. Vol. VII, p. 421. Helix cantabrica Hid.—Caldas de Oviedo. Vol. VII, p. 477. Helix asturica Pir.—Astútias. Vol. VIII, p. 593. Helix buvinieri Mich.— Astúrias. 2. STROBEL, P.—Giornale di Malacologia. II, Pavía, 1854, p. 88. Helix barbula Charp.—Astúrias. 26 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 3. PFEIFFER, L.—Novitates conchologicae, I, 1854-1860. p. 25. Helix asturica Pir.—Villaviciosa. 4. PASTOR Y LÓPEZ, P.—Apuntes sobre la fauna asturiana bajo su aspecto científico e industrial. Oviedo, 1859, 44 pp. Limax rufus L. — Astúrias. Helix aspersa — ) H. nemoralis — Y H. variabilis ss 2 H. fruticosa — x Pupa tetraodon — 2 Bulimus ventricosus — y B. decolatus — Y Ciclostoma elegans — Y 5. ALBERS, J. C.—Die Heliceen nach natirlicher Vervvandtschatt systematisch geordnet. 2.7 edició. Leipzig, 1860. p. 125. Helix quimperiana Fér.—Astutias. 6. FEFFREYS, J. G. - British Conchology. I, 1862. p. 130. Geomalacus maculosus Allm.—Astúrias. 7. SAINT-SIMON, A. DE. —Descriptions d'espèces nouvelles du genre Pomatias, in Rev. Mag. Zool. XXI, 1869. pp. 6, 18.—Pomatias hispanicus (Bourguignat in sched.) Saint- Simon. — Oviedo. 8. HEYDEN, L. VON.—Beitrag zur Fauna von Spanien und Portu- gal. Nachr. BI. Deutsch. Mal. Ges. I, 1869. p. 136. Geomalacus maculosus Allm.—Santa Albas. Arion empiricorum L.—Santa Albas. Helix nemoralis L. — ) Clausilia rugosa Drap.— ) 9, RoBELT, VV.—Ratalog der im europàischen Faunengebiete leben- den Binnenconchylien. 2.3 edició. 1871. p. 7. Geomalacus maculosus Allm.—Astútias. p. 14. Helix quimperiana Fet. — 29 10. HiDALGO, J. G.— Description d'une nouvelle espèce d'Helix d'Espagne. Journ. de Conch. XXI, 1871. p. 358. Helix cantabrica Hid.—Pefia Abis en las cercanías de Caldas de Oviedo, y Monsacro, a 17 Ems. de Oviedo. 11. HiDALGO, J. G.—Catàlogo iconogràfico y descriptivo de los moluscos terrestres de Espafia, Portugal y las Baleares, 1875. p. 181. Arion empiricorum Fer. —Astúrias. p. 183. Bulimus decollatus L. — 29 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13. 14. 16. 18. 190. H. asturica Pleitfer.—Santa Albas, Astúrias. 191. H. cantabrica Hid. —Pefia Àbis y Monsacro, en As- túrias. 27 p. 184. B. ventrosus Fer.—Astúrtias. p. 186. Clausilia rugosa Drap. — Santa Albas, Astúrias. p. 187. Cyclosfoma elegans Mill. —Astúrias. p. 188. Geomalacus maculosus Allm.— — 2 p. 189. Helix aspersa Miill. — 9 p. P. p. 201. H. nemoralis L.—-Santa Albas, Astúrias. p. 205. H. quimperiana Fér.—Astúrias. p. 208. H. strigella Drap. — o p. 209. H. variabilis Drap. — 9 p. 212. Pomatias crassilabrum Dup.— Santa Albas, As- túrias. PAETEL, F.—Ratalog der Conchylien Sammlung. 1.2 edició. 1873. p. 8/.—Helix asturica Pieitter. —Àstúrias. FiSCHER, P.—Faune malacologique de la Vallée de Cauterets, Journ. de Conch , XXIV, 1874. p. 82. Helix buvinieri —Mich. — Astúrias. H. cantabrica —MHid. —s NY Pomatias crassilabrum Dup.— — 9 FISCHER, P.—Note sur les Helix buvinieri Mich. et asfúurica Pieiffer. Journ. de Couch. XXIV, 1874. p. 95. Helix buvinteri Mich. —Villaviciosa, Astúrias. ROSSMAESSLER, E. A. i ROBELT, VV .—Iconographie, Vol. IV, V. 1875 a 1890. Vol. IV, p. 45.—Helix cantabrica Hid.—Caldas de Oviedo. Vol. V, p. 91.—H. asturica Pir.—Caldas de Oviedo y Villa- viciosa. VVESTERLUND, C. A.—Faune europee molluscorum extrama- rinorum prodromus. 1876 a 1878. p. 35. —Geomalacus maculosts Allm. —Astúrias. p. 45.—Helix buvinieri — Mich. — p. 14.—H. cantabrica Hid. ES p. 19.—H. quimperiana Fér. ND PFEIFFER, L.—Monographia pneumonopomorum viventium, vo- lum IV, 1876. p. 204. —Pomatias hispamicus Bgt.—Oviedo. FiSCHER, P. . Manuel de Conchyliologie, París, 1880 a 1887. p. 198.—Geomalacus maculosus o — Astúrtias. I) 98) 20. 21. 22. 23. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL p. 202.— Testacella maugei — Astúrias. T. haliotidea ce— 9 Parmacella valenciennesi — D) Lima.x lumbricoides — ) Geomalacus maculosus —— Y Arion timidus — D) Helix barbula — Ds H. turriplana — 9 H. buvinieri — Di H. quimperiana — Ll H. cornea — Di H. carascalensis — Di H. cantabrica — ) H. velascoi — Dl H. inchoata mn Li H. ponentina — Di Pupa lusitanica — bi P. anglica — ) Zospeum sehqufussi — Di Clausilia subuliformis — 2 C. portensis — Y C. lusitanica Es ) Succinea longiscata -— D) S. debilis — Y S. virescens — L Pomatias hidalgoi — Y SERVAIN, G.—Etude sur les mollusques recueillis en Espagne et en Portugal, 1880. p. 68. Helix buvionieri Mich.—Villaviciosa. ROBELT, VV. —. Ratalog der im europàischen Faunengebiele lebenden Binnenconchylien. 2.8 edició. 1881. p. 16. Geomalacus maculosus Allm. —Astúrias. p. 29. Helix quimperiana Ter. — 9 p. 134. Pomatias hispanicus Bgt. — Oviedo. FAGOT, P.—Les mollusques du Pic du Gar. Toulouse, 1882. p. 7. Helix cantabrica Hid. —Caldas de Oviedo. PAETEL, F.—Ratalog der Conchylien Sammlung, 2.2 edic, 1883. p. 124. Helix asturica Pir.—Astúrtias. p. 159. Pupa Robelti Hid.— 9 JoRDAN, H.—Die Binnenmollusten der nòrdlich gemàssigten INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 29 24. 25. 26. 27. 28. 29. 30. 31. 32. 33. Linder von Europa und Asien und der arhtischen Lànder. Denlschr. Rais. Leop. A. VViss. Halle, 1883. p. 304. Helix quimperiana Fer. —Astúrias. RoBELT, VV.— Erster Nachtrag zur .zvveiten Autlage des Rata- loges der im europàischen Faunengebiete lebenden Binnen: conchylien. Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., XV, 1884. p. 11. Balea heydeni Maltz.— Astúrias. VVESTERLUND, C. A. — Malaxologische Miscellen. Jabrb. deutsch. mal. Ges., X, 1884. p. 10. Pomatias hispanicus Bgt.—Oviedo. ANCEY, C. F. — Mollusques inédits du système européen. Bull. soc. malac. France, I, 1884. p. 199. Helix oberthuri Ancey.— Engotable, Astúrias a 2,000 m. alt. VVESTERLUND, C. A.—Fauna der in der palaearlctischen Region lebenden Binnenconchylien, V, 1885. p. 114. Pomatias hispanicus Bgt.— Oviedo. VVESTERLUND, C. A.—Fauna der in der palaearltischen Region lebenden Binnenconchylien, III, 1887. p. 102. Pupa Robelti Hid. — Oviedo. TRYON, G. VV. 8 PiLSBRY, H. A.— Manual ot Conchology, structural and systematical, vvith illustrations of the species, 2,4 serie, III, 1887. p. 121. Helix buvinteri Mich.—Asturias. H. gougeti Fer. — o PAETEL, F.—Ratalog der Conchylien Sammlung, 3.1 edic. 1887. —1891. Vol. II. p. 112. Helix buvinieri Mich. —Asturias. p. 113. H. cantabrica Hid. — o p. 162. H. oberthurí —Anc. — o p. 299. Pupa Robelté —Hid. — o TRYON, G. VV. Q PiLSBRY, H. A.— Manual oi Conchology, structural and systematical, vvith illustrations of the species, 2.1 série, IV, 1888. p. 110. Helix cantabrica Hid.—Caldas de Oviedo. BOFILL, A. — Catàlogo de la colección conchiológica que fué de D. Francisco Martorell y Pena. Barcelona, 1888. p. 43. Helix asturica Pir.—Astúrias. FAGOT, P.—Catàlogo razonado de los moluscos del Valle del Essera. Barcelona, 1888. 34. 39. 36. 37. 33. 39. 40. 41. 42. 43. 44. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL p. 30. Pomatias hispanicus Bgt. —Oviedo. VVESTERLUND, C. A.—Fauna der in der palaearlctischen Region lebenden Binnenconchylien, II, 1889. p. 29. Helix quimperiana Fer.—Astúrias. p. 208. H. oberthuri Anc. —Engotable, Astúrias. SIMROTH, H.— Die Nacitschnecten der portugiesisch-azori-sch en Fauna in ihrem Verhàltnis zu denen der palaearhtischen Region iberhaupt Denleschr. Rais. Leop. Al. VViss. Halle, 1891, p. 151. Geomalacus maculosus All.—Astúrias. p. 171. Arion empiricorum Fer. — 9 ROSSMAESSLER, E. A. 1 RoBELT, VV.— Iconographie, nova serie, V, 1892. p. 87. Pomatias crassilabrum Dup.—Santa Albas. p. 91. P. hispanicus Bgt. — Oviedo. FAaGor, P.—Histoire malacologique des Pyrénées trançaises et espagnoles, Bull. Soc. Ramond —Bagnères de Bigorre, 1892. p. 67. Helix cantabrica Hid. —Caldas de Oviedo y Monsacro. p. 130. Pomatias hispanicus Bgt. —Oviedo. VVAGNER, A. J.—Monographie der Gattung Pomatias Stud, Viena, 1897. pp. 26, 67. Pomatias hidalgoi Crosse, Vat. hispanica St.-Simon. —Oviedo. RoBELT, VV.—Cyclophoridae, in: Das Tierreich, 1902. p. 500. Cochlostoma hispanicum St.-Sim. —Oviedo. TAYLOR, S. VV. —Monograph of the land and freshvvater mol- lusca of the British Isles. III, 1907. p. 207. Eulota fruticum Mill. —Astúrias. TAYLOR, S. VV.—Monograph of the land and treshvvater mol- lusca of the British Ísles, IV. 1910. p. 271. Helix aspersa Múll monstr. cornucopie.—Astútias. GERET, P.—Liste des genres et espèces décrits par C. F. Ancey, Journ. de Conch, LVII, 1910. p. 21. Helix oberthuri Anc.—Astúrias. p. 271. Helix aspersa Miiller.— — 9 TAYLOR, S. VV. —Monograph of the land und freshxvater mol- lusca of the British Isles, IV. 1911-1912. p. 224. Helix nemoralis Lin —Astúrias. P 996.510 pisona (Mil ES CazioT, E.—Note sur la section Caracollina dans le gente Helix. Feuille Jeun. Nat., XLII, 1912, p. 151-154, 157-160. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL : 31 p. 159. H. buvignieri Mich.—Villaviciosa. 45. CAZIOT, E.—La faune terrestre lusitanienne in: Annal soc. Linn. Lyon. Vol. LXII, 1915. p. 50. Geomalacus maculosus Allm.—Astúrias. p. 58. Helix quimperiana Fét. ia Els dos treballs que esmentem a continuació, si bé no tractan de la fauna asturiana, propiament dita, contenen la descripció de dues espècies de la província de Santander, i que poden trobar-se també a Asturias: Il. CRossE, H.—Catalogue dés espèces appartenant au gente Po- matias, Journ. de Conch., XII, 1864. pp. 25i 27. Pomatias hidalgoi Crosse —Petia de Gorbea i Ordufia. 2. HipALGO, J. G.—Description de deux Hélices nouvelles d'Es- pagne et des iles Baléares. Journ. de Conch., XV, 1865. p. 441. Helix velascoi Hid — Pico de Altamira en la Pefia de Gorbea, y monte Alofiah, cerca de Ofiate. Llista sinonímica de les especies esmentades en els treballs de la llista anterior 1. Arion rufus L. 19. H. (Caracollina) turriplana Limax rufus L. Mor. Arion empiricorumlFér. —20. H. (Chilostona) cornea Drap. 2. Ar. timidus Mor. ar. H. (Elona) quimperiana Fér. 3. Geomalacus maculosus Allm. 22. H.(lVachea) nemoralts L. 4. Limax lumbricoides Mor- 23. H. (Cryptomphalus) aspersa 5. —lestacella maugei Fér. Mill. 6. VT. haliotidea Drap. 24. H. (Euparypha) pisana Múll. 7. Parmacella valenciennesti 25. Chondrula quadridens Múll. VVebb. Pupa tetraodon Pastor y Lo- 8. Eulota fruticum Múll. Ípez (non Mortillet), Helix fruticosa. 26. Rumina decollata L. 9. Helix (Xerophila) variabilis 27. Pupa ( Modicella) lusitanica Drap. Rossm. 10. —H. (Candidula) velascoi Hid. 28. P. (Modicella) Eobelti Hid. H. carascalensis Fischer — 29. Pupilla (Lauria) anglica Fer. (non Férussac). — 30. Baleg heydeni Maltz. 1r. H. (Candidula) oberthuri Anc. 3. Clausilia ( Ruzmicia) rugosa ra. H.(Candidula) cantabrica Hid. Drap. 13. —H.(Cochlicella) barbara L. . C.(Ruamicia) montztana Love. Bulimus ventricosus Drap. C. subuliformis Rúst. i0S) IS) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL H. (Theba) strioella Drap. C. lusitanica Bgt. H. (Fruticicola) inchoata Mor. — 33. C. (Ruamicia) portensis Silva. H. (Hygromia) occidentalis — 34. Zospeum schaufussi Frfld. Recl. —35. Succinea lonoiscata Morl. H. ponentina Mor. 36. —S. debilis Baud. . H.(Caracollina) buvinieri Mich. — 37. S. virescens Mor. H. gougeti Pír. (non Terv.) — 38, Ericia elegans Múll. H. asturica Pfr. 39. Pomatias crassitabrum Dup. H. buvionieri Mich. (non — 40. P. hidalgoi Crosse. Destacar BRhespantcus Bot. H. (Caracollina) barbula P. hidalgoi var. hispantca Charp. VVagn. Cochlostoma hisPanicum Rob. Llista de les especies recollides per en Josep Maluquer Huyalinia (Polita) lucida Drap. — Oviedo. Entre Oviedo i las Caldas. Covadonga, voltants de la cova. Huyalinia (Polita) cellaria Miiller.—Oviedo. Pravia. Hivyalinia (Polita) pura Ald.—Carretera de Castrillón a Santa María del Mar (Oviedo). Pravia. Hvyalinia (Vitrea) narbonnensis Cless.— Carretera de Castri- llón a Santa María del Mar. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Stud. —Naranco (Oviedo). Covadonga, voltants de la cova. Caldas de Oviedo. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata Miúll.— Santa María del Mar. Helix (Xerophila) ericetorum Mill. — Naranco. Oviedo.— Entre Oviedo i Las Caldas. —Santa María del Mar. —Pravia. — San Juan de Nieva. En casi totes aquestes localitats viu junt amb el tipus, una forma més petita, més deprimida i més contracta, que recorda la Helix nubigena Charp. Helix (Cochlicella) barbara L.— Oviedo. Naranco. Piedras Blancas. Helix (Theba) cantiana Mtg.— San Juan de Nieva. Helix (Carthusiana) carthusiana Mill. — Naranco. Oviedo. Helix (Monacha) incarnata Miill.— Naranco. Avilés. Cova- donga. Helix (Hygromia) occidentalis Recl.— Covadonga. Piedras Blancas. Pravia. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 33 13. Helíx (Vallonia) costata Mill. —Entre Oviedo i Las Caldas. Covadonga. Castrillón. 14. Helix (Candidula) carascalensis velascoi Hid.—Covadonga. 15. Helix (Caracollina) buvinieri Mich. —Covadonga. Santa María del Mar. : 16. Helix (Caracollina) barbula Charp. —Piedras Blancas. Santa María del Mar. 17. Helix (Tachea) nemoralis L.— Oviedo. Entre Oviedo i Las Caldas. San Juan de Nieva. Covadonga. 18. Helix (Cryptomphalus) aspersa Mill. —Oviedo. Caldas de Oviedo. 19. Helix (Euparyoha) pisana Mill. —Avilés. Salinas. 20. Zua subeylindrica L.—Entre Oviedo i Las Caldas. Santa María del Mar. Covadonga. 91. Pupa (Modicella) avenacea Brug.—Covadonga. 99. Pupa (Modicella) fusitanica Rossm.—Covadonga. 93. Pupilla (Lauria) cylindracea Costa. —Naranco. Carretera de Castrillon a Santa María del Mar. Entre Oviedo i Las Caldas. Pravia. Covadonga. 24. Clausilia (Xuzmicia) rugosa Draparnaud. —Piedras Blancas. Santa María del Mar. Avilés. Covadonga. 25. Succinea longiscata Mor. —Piedras Blancas. Sta. María del Mar. 26. Succinea pfeifferí Rossm.— Piedras Blancas. Santa María del Mar. 97. Lymnea (Radix) limosa L.— Piedras Blancas. Santa María del Mar. 98. Ericia elegans Miill. —Naranco, Oviedo. Entre Oviedo i Las Caldas, San Juan de Nieva. Covadonga. 99, pPomatias obscurus hidalgoi Crosse.—Entre Oviedo i Las - Caldas. Covadonga. Se han esmentat, procedents de Astúrias, el Pomatias crassila- brum Dup., hidalgoi Crs. i hispanicus St.-Simon. El abundant material de que disposem, ens permet tormar judici sobre aquestes tres formes. : Lo primer ressort, és que totes elles tenen que subordenar-se a la antigua Pomatias obscurus de Draparnaud, pero com el Poma- fias asturià presenta, entre altres diferències de menys importància, la costulació més forta i menys densa que el obscurus típic, cal separar-lo de aquell, baix la denominació més antigua de les donades a aquesta forma asturiana, o sia Aidalgoi de Crosse. 34 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Per lo referent al P. hispanicus de Bourgignat, de menor talla, més cónic, de costulacions més separades i més fortes, i de aniractes més convexes que P. hidalooi, deu fer-se constar que es troban ensems exemplars que l'hi corresponen molt bé, pero que, per insen- sibles transicions van reunint-se amb la forma últimament esmentada. En quant al P. crassi/abrum Dup., no poden reterir-se a n'ell els exemplars de hidalgoi, que tenen el peristoma un poc més dilatat que el normal, ja que aquest peristoma dilatat queda sempre molt fràgil, mentres que el del crassilabrum es distingeix per sa major gruixaría. 30. Theodoxia bourguionati Recluz. —Piedras Blancas. CONCLUSIÓ En la llista sinonímica de les espècies esmentades en Astúrias, n'hi figuran 41, de les quals, indubitablement se ha de descartar la Helix (Chilostoma) cornea Drap., com pertanyent a la fauna dels Pirineus orientals, no essent probable que hagi passat a la serra can- tàbrica. Ne queden, doncs, 40, a les quals n'hi ha que afegir 18 que ha trobat el Sr. Maluquer, com pot veure's en la llista anterior. Les noves per Astúrias son les segúents, amb les quals la fauna malacológica asturiana se eleva a 58: Huyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Polita) cellaria Mill. H. (Polita) pura Ald. H. ( Vitrea) narbonnensis Cless. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata Mill. Helix (Xerophila) ericetorun Mill. H. (Theba) cantiana Mtg. H. (Carthusiana) carthusiana Mill. H. (Monacha) incarnata Mill. H. (Vallonia) costata Mill. Zua subcylíndrica L. Pupa (Modicella) avenacea Brug. Pupilla (Lauria) cylindracea Costa. Suecinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. Theodoxia bourguignati Recl. Barcelona, 81 desembre 1918. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 25 Excursió geològica al Cap de Salou (l'arragona) per R. BATALLER, Pbro. En el prop-passat Gener verificàrem, entre altres, una excursió geològica al històric Cap de Salou, juntament amb alguns membres de la Secció de Geologia del Centre Excursionista de Catalunya, acompanyats del Dr. M. Faura i Sans. Ens animà a fer aquesta excur: sió no sols el conèixer la geologia del Camp de Tartagona, on recent- ment se ha descobert interessant i nou material paleontològic, sinó també, i primordialment, la recerca de fòssils d'alguns nous jaciments trobats per nostre company i amic En Salvador Vilaseca, de l'Agru- pació Excursionista de Reus, amb qui excursionejàrem per les moles triàssiques i juràssiques de Llaveria, Capsanes, i les cretàciques i miocèniques del Cap de Salou i Vilasseca. En la present nota solament ens ocuparem de la geologia del Cap de Salou. Ha sigut estudiat aquest aillat morrot per diferents geòlegs, tant nacionals com estrangers que han exposat llur constitució, emprò la deficiència del material paleontològic recollit ha fet incorrer en apre- ciacions erronees, havent sigut col'locats aquells estrats, ja en el quaternari, ja en el cretàcic superior o interior. Mallada en el seu 4Reconocimiento geogràfico y geológico de la provincia de Ta- rragona) ens dóna una senzilla descripció física, i en lo referent a la geologia opina, que, el precitat Cap de Salou ha de col:locarse en el cretàcic inferior, sens determinar el pis i solament cita haver-se trobat alguns troços de ammonits específicament indeterminables. La tauna recentment trobada, la que fou descoberta per En Salvador Vilaseca, pels voltants de la farola i en la cala Crancs, que probablement no 46 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL reconegué En Mallada, i que ha sigut explorada acuradament en aquesta nostra excursió, ens ha fet dubtar de la apreciació dels citats dipòsits com a cretàcics, que de pertànyer a aital nivell presentaria una facies molt diterenta de les restants formacions cretàciques pro- peres com sòn les que integren els nacíus de Garrai, i els enesprats cims dels voltants de Tortosa, i serres del Maestrasgo, que amb tant interès foren estudiades per el Dr. Landerer, en el seu 4dPiso Aptico de Chert..,) La proximitat a les formacions juràssiques, probablement del lies, que coronen els cims de la mola de Colldejou, Llaveria, Ti: visa, Cardó, que van estenènt-se vers al sud é interior, no fà impro- bable la col'locació d'aquests sediments en el liàssic. quant menys les formacions properes a la costa, on hem recollit abundant material que tenim en estudi i del que pensem donar una nota més detallada. Com avenç podem citar i reconèixer els gèneres: Ammonites (vàties espècies, algunes de gran tamany). Nautilus. Belemnites (vàties especies). Terebratula y Rhynchonella (molt escasa). Pentacrinus (probablement el fuberculatus). Lima i altres. La falta absoluta dels característics foraminifters Oròitolina que amb tanta abundància es presenten al macíu de Garraf, la varietat en els ammònits, també distints genèricament dels del aptià català, la presència de encrinits, que són molt escassos en les formacions de Garraf, i sobre tot l'abundància de belemnits que són raríssims en el nostre cretàcic interior, al menys en el de Garral, juntament amb la relació estratigràfica que pugui tenir amb les formacions liàssiques inferiors, no menys que amb les de les regions occidentals de les Ba- lears, indueixen a pensar que aquesta formació es cronològicament més baixa de la que fins ara s'havia cregut, i podria molt be pertànyer al juràssic interior o liàssic, com les formacions properes, essent per ara impossible el determinar el pis corresponent . Madrid, Febrer de 1919. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 37 LLIS lA de les societats i publicacions que tenen cambí amb l'Institució Catalana d'Historia Natural EBUROPA Espanya Agrupació Excursionista de Reus. —Reus. Butlletí del Diccionari de la llengua catalana.— Pa/ma (Mallorca). Centre Excursionista de Terrassa.— Terrassa. Centre Excursionista de Catalunya.— Barcelora. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. — Manresa. Centre Excursionista de Lleida.—Lleida. Centre Excursionista de Vich. — Vicb. Centre Excursionista de Zamora. — Zamora. Ciub Montanyenc. — Barcelona. Concell provincial d'Investigació Pedagògica. — Barcelona. Universitat Industrial. —Barcelona. albérican. —Observatorio del Ebro.— Tortosa. Institut de Ciències (Institut d'Estudis Catalans). — Barcelona. Junta de Ciències Naturals. — Barcelona. Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Madrid. Museu de Ciències Naturals. Seccions: Mastologia, Herpetologia, Ento- mología. — Barcelona. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. — Madrid. Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona. Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. — Madrid. Revista de la Academia de Ciencias Exactas, Fisico- Químicas y Natu- rales.— Zaragoza. Revista de Menorca. —Ma/ó1. Vida Cristiana. — Monestir de Montserrat. Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales. — Zaragcza. Sociedad Entomológica de Espatia. - Zaragoza. Societat Protectora dels Animals i de les Plantes de Catalunya.— Barcelona. Biblioteca d'Estudis de les Oficines de la entitat uExposición de Indús— trias Eléctricas y General Espafiolan — Barcelona (Parc). 38 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Alemanya Deutsche Entomologische Mitteilungen.— Berlin-Dahlem. Deutsche Entomologische Zeitschrift. — Berlin-Friedenau. Entomologische Mitteilungen. — Berlin- Dabhlem. Entomologische Rundschau. —Berlin Friedenau. Gesellschaft naturforschender Freunde. — Berlin. eH2rbariumv. —Exsiccatensammliungen.— Leipzig. Raiserlichen Leop. Carol. Deutschen Alademie der Naturforscher.— Halle am Saale. Naturee Novitates. — Berlir. Naturvissenchaftlichenverein.— Hamburo. Schriften des naturvissenschaftlichen Vereins fúr Schlesvvig- Holstein.-— Riel Vogelxvàrte Rossiten. —Danzig. Zeitschrift fur vvissenschaftliche Inseltenbiologie.— Berlin-Schòneberg. Anglaterra Journal of Conchology-Conchological Society of Great Britain and Ire- land. — Manchester. Zoological Society of London. — Londres. Austria R. R Zoologisch-Botanischen Gesellschaít in V/ier. Polyxena. — V/ier. Bélgica Société Belgue de Géologie, de Paleontologie et d'Hidrologie.— Braxe— lles. 3 Société Entomologique de Belgique.—Bruxelles. Société Entomologique Namuroise. —Saint Gervais-Namur. Société Royal de Botanique de Belgique. —Bruxelles. Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique. —Bruxelles. Fransa Association des Naturalistes de Nice et des Alpes maritimes.— Nice. Bulletin de l'Enseignement professionel et technique des Péches mariti- mes. —Paris. é La Feuille des Jeunes Naturalistes. — Paris. Miscellanea Entomologica. — Uzès. Musée d'Histoire Naturelle. — Marseille. Muséum d'Histoire Naturelle. — París. Prof. Direction d'ulnsectav. Rennes. E. Contamine de Latour.— Enghien les Bains (S.-et- O). Revue irançaise d'Ornitologie. — Orlears. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 Société d'Etudes scientifiques de l'Aude. — Carcassone. Société des Sciences Naturelles de l'Quest de la France. —Narfes. Société Entomologique de France — París. Société Zoologique de France. — París. Station Entomologique, Faculté des Sciences. — Rernnes. Italia Accademia Gioenia di Scienze Naturali. — Caífania. Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Università de Torino. Museo Cívico di Storia Naturali.— Genova. Pontificia Accademia Romana dei Nuovi-Lincei.— Rorna. Reale Accademia dei Lincei.—Ro7a. Reale Scuola Superiore di Agricultura. — Portici. Giornale di Entomologia a Rediav.— Firernze. Società Siciliana di Scienze Naturali — Pa/errno. Società Zoologica Italiana. — Rorza. Società di Naturalisti.— Napoli. Monacoe Institut Océanografique et Musée d'Océanografie.— Monaco. Holanda Ryles Herbarium.—Leiden, Pays Bas. aBroteriav. Serie Zoologica y Botànica. Portugal Comissao do Serviço Geologico de Portugal. — Lisboa. Sociéte Portugaise des Sciences Naturelles.— Lisboa. Russia Institut Zootecnique de l'Université.—/urger. Revue Russe d'Entomologie. — Petrograd. Société des Naturalistes de Riexv. — Riev. Suecia Entomologista Fòreninge.— S/ocfholr. Geological Institucion of the University — Upsala. Université de Upsala. — Upsala. Suissa Institut National Genevois. — Genéve. Société Entomologique. — Berna. Schuveizerischen naturhist. Museum. 40 ANSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL AMERIÇCA E. U. del Nort i Canadà Library American Museum of Natural Histo: y—Neu- Vozé. 8 Boston Society of Natural-History. — Bostor. ba Butfalo Society of Natural Sciences. —Bu/fa/o, Nem- Vorfe Bulletin of Agricultural College. — Toronto Ontario. Entomological Society of Ontario.— Toronto Onutario. lllinois State Laboratory of Natural History. — Urbana. Missouri Botanical Garden Saint Louis. Smithsonian Institution. — Vas/ineton. The Academy of Natural Sciences. — Philadelphia. The Canadian Entomologist. — Toronto. The Chicago Academy of Sciences. — Chicago. The Lloyd Library. — Ciuciunati Ohio. The University of lllinois — Urbana. United States Geological Survey. — Vashinoton. Unitet States National Museum. — Vastizetorn. University of California. — California. VVisconsin Academy of Sciences, Arts and Letters. — Madison. u Zoologican. —Zoological Society. —Nau- Yorh. apre Ra te AMÈRICA DEL SUT Anales del Museo Nacional. — Buenos- Aires. ' Centro de Sciencias, Letras e Artes. —Campinas (Brasil). Instituto de Pesca.— Montevideo. Museo Nacional de Ciencias Naturales. - Montevideo. Museo Nacional. —San Salvador. Museo Paulista. — Sao Paulo (Brasil). Revista Chilena de Historia Natural. — Va/paraiso. Revista del Museo de la Plata. —Buenos- Aires. Sociedade Scientífica de Sao Paulo. — Sao Palo (Brasil). AMÉÈRICA CENTRAL Instituto Geológico de México. — México. AFRICA Annals of the Transvaal Museum. — Preforia. Institut Egyptien.— Cairo. Museum and Zoological Garden.— Preforia. - Francesc X. Altés Alubart - Impressor - Barcelona a i Au i i Le o o eR a : Dies dei sessió. —Primer dijous de Gil mes, a les set del Ll us Socis adjunts. —Deuen/ ser presentats per tres socis i a a mesos en sessió de Consell Directiu. Paàguen deu pessetes o l'any (que poden fer efectives € a D. Asenci Codina, La Roca, — Sarrià (Pedralves), Barcelona, Tresorer de la Institució, — ola Poe i Museu. i a iu des 3 Butlleti. E fan mes Surt el Butileti de, ja institució menys. els de juliol, cl i setembre. A cal a i eu de treballs: : planes. Ó — Tiratges apart RC sa Els autors que desitjin tiratges apart dels qeballs publicats al di i en el Butlletí, deuran solicitar-ho del Consell de Redacció Da . avans de que siguin desfets. els motllos, —— Des treballs que tinguin en el volum, els. autors en rebran 50 exemplars encara que no ho solicitin: en cas de desite jarne major nombre deuran. comunicar. -ho. al Consell de — Redacció, al Lope er Jes probes. R a RR on L'institució Catalana d'Història Natural, os i cu / Toutes les communications et L ehanges doivent èire envos. ges: l gres de 0 Correos, 658, Barcelona, : Espagne) ET rebent totes les ps de BE Societati podent consultar ss Cada any es publica un volum de sieballs de 1 unes Soo, is Nu ha trasladat son lloc social al Peleu, de ha Diputació, a Cs L . Carrer del Bisbe, Barcelona. P poca.- 1901-1908 tres anys, Girrenir Bora —1904 a 1917, cada any Terc ra Época 1918 4 estudio: 8 Aràn), o Catalunya per Agus M BUTLLETI DE LA institució Catalana d'Historia Natural 4. Epoca. BARCELONA, MARÇ 1 ABRIL, 1919. ANY II — Núms. 3-4 - Le s SECCIÓ OFICIAL ageotarirezs d pe Lo NOV 1049: SESSIÓ CIENTÍFICA DEL DIA 6 DE MARÇ PÉ£1919 Na (002) ba RE Mal Ri dv UVE A le Presidència del Rund. Dr. Marian Faura i Sans, Pure. 0. 5 Conservador del Museu Amb assistència dels membres i socis senyors: Broquetas, Codina, Faura, Font Quer, Haas, Maluquer (S.), Mas de Xaxars, Rubió, Sagarra, Vilaseca i Zariquiey, reunits en el local social, del Palau de la Generalitat Catalana, s'obra la sessió, actuant de President a preg dels presents el Dr. Faura i Sans, i de Secretari el senyor Codina, per absència del P. Bar- nola i Maluquer (Joaquim) respectivament, a les 18.45. El Sr. Codina llegeix una carta del Rvnd. P. Joaquim M." de Barno- la, S. J., excusant la seva assistència per trobar-se a Girona per assumptes professionals i demanant fassen constar en nom seu el condol per la pèrdua del Dr. Almera (a. c. S.) Seguidament pren la paraula el Dr. Faura, qui en un sentit parlament fa un resum de la tasca portada a cap pel malaguanyat mestre i plorat membre d'aquesta Institució Dr. En Jaume Almera i Comes, glòria de Catalunya, mort en la plenitut i maduresa del seu treball. Deixa al Semi- nari Conciliar de Barcelona tot lo de Geologia de la seva biblioteca, que és important, sobretot en quant a lo que rebé de l'estranger que no és poc. El Dr. Faura s'encarrega de dar la nota de les publicacions llurs i el senyor Vilaseca, soci adjunt, presenta una nota necrològica. 42 .NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Seaphoschema poupillieri Reh. nou per a Catalunya.—El Senyor Za- riquiey presenta el es Poupillieri Reh. (con. SCAPHIDIIDAEB) espècie interessant capturada per ell a Can Tunis, iv. 18, de la qual sols existeix un exemplar espanyol en el Mustu de Ciències Naturals de Madrid, provinent de Sevilla. L'exemplar ha sigut determinat pel jove End d aquell Museu C. Bolivar. Reiche va descriure'l en els An. de la Soc. Ent. de Fr. 1864, p. 228: el tipus es d'Alger. Datos sobre la fauna malacológica de ia Albufera de Alcudia (Mallor— ca).—Diu el Dr. Haas: Datos més exactos hasta ahora: José Maluquer, Anuari Junta Cienc. Nat. Barcelona, 1917, p. 616, que cita 16 especies, que tal vez pueden reunirse en 14. El Dr. A.. Gandolfi Hornyoldç de Ginebra, encontró en el intestino de una anguila, ademàs de 3 especies ya citadas, las 2 siguientes, que aumentan a 18, o sea a 16, el número de los caraco- les de agua dulce de la Albufera de Alcudia: P/anorbis (Gyraulus) albus Múll. y Amuicola balearica Pal. Rhombunio littoralis de la desembocadura del Ebro.—El mateix doctor Haas comunica verbalment: Escasas eran las nàyades que hasta poco se conocían de la parte catalana del Ebro. De cerca de la frontera aragonesa, es decir de Mequinenza, había senalado yo unas cuantas especies, y, hace tres meses, pude también citar la Margaritana auricularia Spglr., mayor especie de las nàyades de la península ibérica, de Ribarroja, provincia de Tarragona. Pero en el delta del Ebro, donde encontrariían muy buenas condiciones de vida las conchas de agua dulce en las muchas acequias que por allí existen, no se habia sehalado ninguna especie de unions o de ano- dontas. Fué el domingo pasado cuando el Sr. Soler y Pujol encontró en el mercado de San José unos ejemplares de Rhombunio litforalis Lam., procedentes de San Carlos de la Ràpita, en el Puerto de los Altaques cerca de l'ortosa. El Museo de Cataluna ha adquirido estas conchas, que han aumentado notablemente nuestros conocimientos de la distribución geogràfica de las nàyades en Cataluna. Troballa de Melanteri (sulfat ferrós o caparròs verd natural) sota San Bartomeu de la Cuadra.—El Sr. Codina comunica en nom del Reve- rend P. de Barnola, S. J., la troballa el 27. i. 10 per aquest senyor de Melanteri (sulfat ferrós o caparrós verd natural) en forma estalagtítica, en una mina abandonada de pizarres grafítiques i ampelítiques sota Sant Bartomeu de la Cuadra. Després de llegir el Sr. Rubió un treball (Notes per a un estudi de la flora del Montsant) i de fer present a la Institució el Sr. Zariquiey de qualques insectes (Lepidòpters, Himenòpters, Dipters, Ortòpters, Hemíp- ters i Coleòpters) de Fernando Póo, aplegats per negres indigenes, s'aixeca la sessió a les 19,30. INSTITUCIÓ (Ca TALANA D'HIiSTORIA NATURAL 43 En vista de l'anormalitat de les circumstàncies per que venia atrevessant nostra capital, proposà el senyor President a'n el senyor Secretari que vei— gés de reunir els membres i socis residents a Barcelona en el local social, per a la sessió ordinària del corrent, que ell convocaria als de Sarrià, per a tenir-la en el Laboratori Biològic del Col'legi de Sant Ignasi. SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 4 D'ABRIL DE 1919 A SARRIÀ Presidència del Rund. P. Joaquim M. de Barnola, S. J., President Amb assistència dels membres P. Barnola, senyors Codina, P. Pujiula, i soci senyor Marquès, reunits en la Biblioteca del Laboratori Biológic de Sarrià, actuant de Secretari el senyor Codina, el President obre la sessió a les 18:30, donant compte de la resolució pressa, degut a l'anormalitat extrema de les circumstàncies. El Secretari accidental dona compte de'l'acta de la sessió anterior, fent-se pels presents qualques comentaris, com sobre la troballa de la melanterita, de que el President mostrà exemplars, sobre els treballs dels nous socis..., esperant que torni la normalitat que tan endarrerides ens té nostres publi- cacions, per deficiències ben involuntàries de la Junta y Comissió de publicacions. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Muscínies del liac i les Estunes de Banyoles i de Gavà.—El P. Barnola ecmunica que havent pogut disposar de contadíssim temps per a una exploració briològica a Banyoles, el 8 de Març, qual resultat espera publicar més endavant completament, avença avui la cita de les seguents dHepàti- ques), que afeixir a la llista de les publicades en nostre BurrrErí de Juny de 1916 (pàg. 85): Pellia calycina Nees., en plena fructificació, Marchantia paleacea Bert., Conocephalum conicum (L.) Necler, totes en els voltants aparedats del llac: la darrera escasa, en les (Estuneso la var. Rossettiana Mass. de la Lejeunea calcarea Lib., i la microphylla Nees. de la Frullanta dilatata Dum., amb qualques peus fructifican. De les (Molses), que té en estudi, pot avençar la troballa, en les Estunes, de Trichostomum Bam— bergeri Schf., espècie nova per a la Flora ibérica.—El 23 del corrent, en excurssió a la vessant ponentina de Brugués, terme de Gavà, i pels vol- tants de Càn Vinyes, de la Sentiu (doncs la pluja no'l permeté extendre's 44 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL més enllà), recollí la Pellia calycina Nees., a les mines d'aigua i llurs devessalls, CalyPogeta ericetorum Spr., pels marges argilosos, barrejada amb l'anterior, Mesophylla obovata (Nees) Corb., var. minor Carringt., en quals exemplars el negre de les arreletes invadeix la base ventral de les fulles, també en terres argiloses, era en fructificació. Galena a Gavà.—En el mateix punt soara indicat, explorà nostre Presi- dent una mina de galena, de que recollí petites mostres. El mineral de plom es escàs, ço que feu abandonar la explotació a poc de començada. Myoxus quercinus. — El soci senyor Marqués presenta un magnífic exemplar o" de dit rossegador, agafat en les parets enderrocades de Sant Pere Martre, que'l cria a casa seva en terrari. Sobre la prehistòria de la comarca de Solsona. —El senyor Codina pre- senta un notable treball de nostre consoci a Cervera, Rvnd. P. Frederic Vila, intitulat: dRiquesa prehistòrica de la comarca de Solsona). Índica en ell les moltes troballes fetes a dita comarca: i quelcom de la riquíssima col'lecció de material prehistòric servat en el Museu diocesà. És un avenç força gran en el coneixement de la nostra Prehistòria. Polypodium vulgare L. var. Aurita (Vlilid.) Rey-Pail. —El senyor Presi- dent llegeix una nota del soci senyor Bolós, d'Olot, relativa a les varietats de la coneguda falguera, que creixen en la muntanya La GarrinadaD, afeigint per a nostra Flora una varietat, no trobada fins ara. Després d'un parlament sobre diferents temes científics i de nostres publicacions, el President aixeca la sessió a les 17/45. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 45 Bathysciinae Catalanes por RICARDO ZARIQUIBY Durante el mes de Agosto de 1917, mi Padre, acompariado por Guimjuan y Rosés, hizo una excursión por los alrededores de Figue- ras, llegando hasta Sant Llorens de la Muga y Terrades. En las inme- diaciones de esta última localidad visitaron la cova de Vora Major, orientada al S., de boca redondeada, por la que se puede entrar holga- damente, da paso a una cavidad bastante pequefia, un agujero y se pasa a la segunda habitación, en la que ya encontraron los primeros Speonomus corriendo por la pared, para pasat a una tercera càmara es preciso valerse de la cuerda, que pudo atarse perfectamente a una gruesa estalacmita situada en el orificio, la cuarta habitación més pro- funda que la anterior, con més trazas ya de avenc (sima) que de cueva, es espaciosa y alta de techo, tiene en el fondo dos aberturas, una obstruida por rocas y trozos de estalactitas y otra que da paso a la última sala, también de regulares proporciones y en la que se encuen- tra otro orificio obstruído por piedras. En general las estalactitas han sido arrancadas: hay poca humedad, goteando sólo por algunos sitios, a partir de la segunda sala, en todas las restantes se encontraron Speonomus. Aprovechando los últimos días del pasado Diciembre, Guimjuan y yo recorrimos algunas cuevas de la provincia de Tarragona y entre ellas la Cova gran del Avenc de la Febró, de la que se conocía un ejemplar hembra del Antrocharidius orcinus Jeann. género y especie nueva: tuvimos la fortuna de capturar 11 ejemplares, entre los que había un solo macho. Al describir el nuevo Speonomus y el Antroch. orcinus macho, debo hacer constar mi gratitud a D. Càndido Bolivar que ha Q 46 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL repasado mis descripciones, orientàndome con sus consejos y a quien se deben también alguna de las figuras que acomparian al presente trabajo. No puedo olvidar tampoco a D. Salvador Vilaseca y a la cAgrupació Excursionista de Reuso, que nos ayudaron a realizar nuestra excursión, acompafiàndonos el primero durante los últimos días de la misma. SPEONOMUS GUIMJUANI n. sp. Long: 2/5 a 3 mm. Forma muy convexa, coloraclón rojiza brillante: pubescencia fina, corta, pero abundante, reclinada, con un gran número de pequefias sedas levantadas, distribuidas del siguiente modo: una hilera por dentro de la estría Sutural y paralela a ésta, y cuatro por fuera y siguiendo la marcha de la primera. Estriolas de los élitros bien marcadas y bastante regu- lares. Antenas (fig. 1) no sobrepasando la mitad de la longitud del cuerpo, apenas més largas que el torax, fuertemente deprimidas en su extremidad, con la maza ligerísima- mente asimétrica. Artejo primero tan grueso como el ' segundo y de igual longitud: artejo II, unas dos veces tan aticho como el tercero, artejo VIII, ligeramente més largo que ancho.: Sus longitudes relativas son: 2, 2, LE EES ES Ds CE ds lb: Protorax presentando su mayor amplitud en la base y de la misma an- chura que los élitros, de lados débilmente arqueados. Elitros tan largos como anchos, con es: tría sutural visible Fig.t.-Ante.. EN SU parte anterior, Fig. 2.—Pata anterior del C" SP. Guimjuani Z na derecha de. borrada en el apical. i. qe Tarsos anteriores del macho (fig. 2) més estrechos Zar. X 163(Di-- que la extremidad de la tibia, no dilatados, artejo Í tan bujo de C. Bo-- ancho como el Il y una vez y media més largo que éste. Ca Quilla mesosternal (fig. 3) formando un àngulo recto, con el àpice mismo algo picudo. Organo copulador del macho (fig. 4) poco arqueado, extremidad INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 47 del pene deprimida, redondeada vista por su cara ventral: saco interno conformado como en todos los Speonomus. Estilos laterales (fig. 5) insertos lateralmente, alcanzando apenas la extremidad del pene, largos, delgados, ligeramente terminados en maza y con dos Fig. 3.—Quilla mesosternal de Sp. Guímjuani Zar. — Fig. d.—Pene de Sp. Guimjuani Zar. Fig. 5.—Estilo lateral del Sp. Guimjuaui Zar. sedas largas, otra algo mas corta y una brocha espesa de cortos filamentos. HABITAT: Cova de Vora Major, en la montaria de Santa Magdale- na, cerca del pueblo de Terrades, partido de Figueras, provincia de Gerona, unos 35 ejemplares recogidos por mi Padre y Guimjuan en los primeros días de Agosto de 1917. Cueva X, situada en la misma montafia que la anterior, algunos ejemplares :irecogidos por Guim - juan y Rosés en Agosto del mismo afio, parecen pertenecer ala nueva especie. Llegaron a nuestro poder en lamentable estado de conservación. VARIACIONES: La variación individual es bastante notable en lo que se retiere al tamafio. Dedicado a Antonio Guimjuan, hàbil recolector de especies hipogeas y cavernícolas. Esta forma debe incluirse entre las del Grupo Il de Jeannel, pues sus antenas no pasan de la mitad del cuerpo, de las especies de este grupo se diferencia: del Sp. infernus por las tibias posteriores que en éste estàn comprimidas y erizadas de largas espinas y en la nueva especie las tibias son cilíndricas y las espinas no tan largas y més finas, del Sp. Dalarouzeei por ser este menos convexo y tener la estria sutural entera, y del Sp. Faurai tiene de común la forma con- vexa y la estría sutural borrada por detràs, pero se diferencian por tener el Sp. Guimyuani las antenas sólo ligerísimamente asimétricas, por el artejo I de los tarsos anteriores del macho, que en el Sp. Faurai INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ES (L es de igual longitud que el Il y en el Guimjuani es bastante més largo, por las sedas levantadas en los élitros que no posee el Faurai, y por el VIII artejo de las antenas algo més largo en la nueva especie que no en la ya conocida. Gen. ANTROCHARIDIUS Jeannel. Forma oval, estrechada por delante, pubescencia dorada, larga, reclinada, con algunas sedas levantadas a los lados de los élitros. Escultura formada por puntos finos sobre el protorax, por estriolas transversales muy marcadas en los tres cuartos anteriores de los élitros, disociadas en el cuarto apical. Cabeza no retractil, cresta occipital marcada, sin ojos. Antenas proporcionalmente més cortas que en el gén. Troglocha- ritus, dirigidas hacia atràs sobrepasan poco la mitad de los élitros, la maza formada por artejos cortos, gruesos y nada deprimidos. Protorax tan ancho como largo, próximamente de la misma anchura en Su base como en su borde anterior: de lados fuertemente convergentes hacia adelante en su mitad anterior: alcanza su mayor anchura en la parte media, en la mitad posterior se estrecha brusca- mente, estando los bordes protundamnte sinuados, àngulos posterio- res rectos, base rectilínea. Elitros ovales, més anchos que en el gén. 7roglocharinus, reborde marginal bien visible, excepto en la parte humeral: sin estria sutural. Quilla mesosternal (fig. 6) baja, obtusísima, apenas saliente, su borde inferior provisto de una serie de er sedas, las més próximas al àngulo inclinadas, las restantes levantadas. Fig. 6.—Quilla Patas relativamente cortas y robustas. Tarsos an- mriemal del — teriores del macho (fig. 7) alga més anchos que la ex: dius —orcinus — tremidad dela tibia, primer Jeann artejo tan largo como el 2.2, 3.0 y 4.0 reunidos: tar- sos posteriores tan largos como los tres cuartos de las tibias correspondientes, su iórmula es: 4, 1 lb, 1, 1, 2. Organo copulador del macho, fuertemente arqueado, robusto. Pene deprimido en su porción apical, con la punta ligeramente encorvada. (Fig. 8 a). Saco interno provisto de una pieza en Y bien desarrollada, en su Fig. T.—Tarso anterior del Ç". del Antrochavidius orcinus Jeann) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 49 parte media existen varias piezas quitinosas, que se prolongan hacia adelante formando dos finos estilos (1) a la terminación de los cuales existe una gruesa pieza ovoidea muy quitinizada (fig. 8 b). Estilos laterales de menor longitud que el pene, insertos lateral- mente, anchos en su porción basal, se encorvan siguiendo la encorva- dura del pene, se adelgazan y terminan en punta, llevando en su a Fig. 8 a.—Organo copulador macho, vista lateral izquierda X 78 (Dibujo de C. Bolivar).— b. Extremidad del estilo lateral izquierdo, visto por el lado interno X 350 (ex. Bolivar).— c. Saco intrapeneano, 1, pieza en Y, rama derecha, 2, ampolla terminal del canal eyaculador, 3, piezas que en el Gen. Antvochavis constituyen una especie de tallo saliente, 4, bandas apicales (tomado este esquema por transparencia sin hacer la disección del pene, no se res— ponde de las proporaiones). (Ex. Bolivar) extremidad tres sedas dirigidas hacia la parte interna, de las cuales las dos terminales son algo més robustas y largas que la anterior (figura 8 c). El gén. ANTROCHARIDIUS concuerda con el ANTROCHARIS en la conformación de la parte terminal de los estilos laterales del órgano copulador, pues son los dos únicos géneros de la serie tilética de los Speonomus que carecen de las brochas de pelos o penachos de sedas, que en un mayor o menor grado de desarrollo existen en los restantes géneros de esta serie. Para Antrocharis admite Jeannel un origen distinto y una evo lución paralela a los Speonomus. Antrocharidius quizà esté en las (1) Estos dos estilos que aquí permanecen independientes, representan a las dos ballestas soldadas, del saco intrapeneano del Antrocharis, que allí constituyen qune sorte de tige saillante et recourbée vers le méats (Jeannel, Rev Bath. pag. 379). 50 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL mismas condiciones respecto a Trogloctiarinus, género con el que tiene una gran semejanza (especialmente con 77090. Hustachei) Sin embargo sus estilos laterales desprovistos de penachos de tilamentos demuestran su origen distinto. De Antrocharis se diterencia tàcilmente por la forma de su pro- torax, menos alargada: sus antenas mucho més cortas proporcional- mente: por la estructura de la superficie elitral, su mesosternum aquillado, siquiera sea obtusísimamente, sus patas més robustas, y los tarsos anteriores del macho normalmente dilatados. De los 7rog/ocharinus puede separarse por su forma no tan alar- gada, por sus antenas més cortas, por su quilla mesosternal tan baja y obtusa y por los detalles del órgano genital masculino. Entre las diferencias dadas por Jeanne:l para separar Troglocharinus de Antrocharidius està la de que en el primero de dichos géneros los élitros cubren por completo el abdomen, mientras que en el segundo queda a descubierto la punta del pigidio. En realidad esto no debe constituir un caràcter genérico, pues todos los Anfrocharidius obser- vados presentan el abdomen cubierto en totalidad por los élitros, y en cambio existen algunos 7roglocharints en los as el pigidio ques al descubierto. ANTROCHARIDIUS ORCINUS Jeannel. Long. 3,5 a 3,6 mm. Forma robusta, ensanchada por detràs, punteado del protórax tino y denso, estriolas de los élitros regulares por delante, disociadas por detràús y reemplazadas por puntos irregulares colocados sin orden alguno. Las longitudes proporcionales de los artejos de las antenas son: 4, 4, 4, 5, 5, 4, 4, 3, 3, 3, 3. Protórax més estrecho que los élitros, con los àngulos posteriores rectos. Elitros ovoides, sobre el disco se aprecian vestigios de costi- llas salientes. HABITAT: Provincia de Tarragona, cova gran de la Febró, en el fondo de una colosal grieta de 200 metros de longitud por 30 de pro- fundidad y 6 a 8 de anchura, en el valle del río Ciurana, afluente del Ebro. La visitamos A. Guimjuan y yo el 28-XII-18 encontrando un solo ejemplar macho y diez hembras corriendo por las estalacmitas húmedas. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURaL SI OBSERVACIONES: Es notable la enorme desproporción en número que existe entre los dos sexos, algo semejante observamos en el Avenc d'en Roca con el Troglocharinus Ferreri, pues se presenta- ban un macho por cada cinco hembras. Lo mismo ocurre en la Cova del Gel, donde D. Càndido Bolivar ha recogido este verano 10 Troglocharinus Hustachei, todos hembras. Barcelona, Febrero de 1919. z ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Notes per a un estudi de la flora del Montsant per FERRAN A. RUBIÓ I TUDURÍ El dia 11 de Juny darrer, vaig començar l'estudi de la flora del Montsant amb l'intenció de publicar les meves investigacions en ésser quelcom completes. El dia 22 del mateix mes vaig repetir l'expedició acompanyant al meu mestre el doctor Font Quer, qui amb els seus consells va ajudar-me en el treball emprès. En aquestes dues primeres expedicions, destinades a ésser continuades, vaig tenir ocasió de recorrer les vessants de Cornudella (S. E.) i de Ulldemo- lins (N. E.), devent-se citar entre les plantes del lloc, les espècies seguents: Thalictrum tuberosum L.—Cornudella i Ulldemolins. Anemone hepatica —Comellar d'en Colomo. Adonis flamea Jacqg. — Cornudella. Ranunculus divaricatus Schr.—Riu Montsant- Ulldemolins. ) gramineus L.—Comellar d'en Colomo. Y bulbosus L.—Cornudella i Ulldemolins. Helleborus foetidus L.—Cornudella. Aquilegia vulgaris L.—Cornudella. Paeonia peregrina Mill. —Font d'en Manyano i Comellar de la Mare de Déu. Corydalis enneaphyla DC.—Barranc de Sant Bartomeu. Erysimum australe Gay.—Ermita de la Mare de Déu. Sysimbryum Allíaria Scop. —Cornudella. Alysum calycinum L. —Cornudella. Biscutella laevigata L.—Cornudella i Ulldemolins. Iberis Tenoreana DC.—Comellar d'en Colomo. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Aethionema saxatilis R. Br. — Cornudella. Cistus Clusii Dun. —Ciurana. Helianthemum vulgare Gàrtn. —Cornudella. Y polifolium DC.— Cornudella. Fumana Spachii Gr. et G.—Serra de la Llena. Polygala rosea Dest. —Cornudella. L calcarea Schultz. — Font d'en Manyano. 2 rupestris Pourr. — Ciurana. Saponaria ocymoides L.—Comellar d'en Colomo. Arenaria capitata Lam. —Esquerdes de Roques. Linum campanulatum L.—Cims del Montsant. x. — narbonense L. —Cornudella i Ulldemolins. Althaea hirsuta L.—Comellar de la Mare de Déu. Geranium lucidum L.—Barranc de Sant Bartomeu. Y Robertianum L.—Cova Santa. Dictamus fraxinella.—Etmita de Sant Antoni i Br. de Bartomeu. llex aquifolium L.—Comellar d'en Colomo. Pistacia Terebinthus L.—Serra de la Llena. Erinacea pungens Boiss.—Pic del Montsant. — Spartium junceum L.—Ermita de Sant Joan. Genista hispanica L.—Cornudella i Ulldemolins. Cuytissus heterocrous VVbb —Barranc de Sant Bartomeu. Onontis tridentata L.—Ulldemolins. , —— Natrix L.—Ciurana. o minutissima L.—Recó de la Polleria. Anthyllis montana L.—Font d'en Manyano. Tetragonolobus siliquosus Roth. —Ulldemolins. — Astragalus monspessulanus L.—Cornudella. bi incanus L.—Cornudella. Lathyrus pratensis L.—Ulldemolins. Dg Sant xo Ccanescens Gr. et G.—Comellar de la Mare de Déu. Coronilla juncea L.—Coll d'Alforja i Serra de Prades. Geum silvaticum Poutt. —Font d'en Manyano. Potentilla verna L.—Cornudella i Ulldemolins. Rosa spinosissima L.—Pic del Montsant. Amelanchier vulgaris Mònch. —Cornudella i Ulldemolins. Tamarix africana VVebb.—Riu Montsant, Ulldemolins. Paronychia capitata Lam.—Cims del Montsant. 2 serpyllifolia DC.— Cims del Montsant. 54 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Saxifraga paniculata Cav.—Cims del Montsant. Bupleurum rotundifolium L.—Cornudella i Ulldemolins. Viburnum Tinus L.—Ciurana. Lonicera etrusca Santi. — Cornudella. 2 pyrenaica L.—Cims del Montsant. Crucianella angustifolia L.—Ulldemolins. Centranthus angustifolius DC. var. longicalcaratus Pau.— Ermita de Sant Antoni. Centranthus ruber DC. —Cornudella. D) calcitrapa DC.—Ciurana. Valerianella coronaía DC. —Ulldemolins. Leucanthemum vuloare Lam. —Ulidemolins. Puyrethrum corymbiferum ScehranR. —Ulldemolins. Santolina Chamaecyparissus L.— Cornudella. Inula montana L.—Ulldemolins. Helicrysum Staechas DC.—Cornudella. Onopordon Acanthium L.—Ulldemolins. Centaurea linifolia Vahl. —Cornudella. Ll aspera L.—Cornudella i Ulldemolins. Serratula tinctoria L.—Etmita de Sant Antoni. Staehelina dubia L.—Serra de la Llena. Xeranthemum inapertum XV.— Cornudella. Catananche caerulea L.—Etmita de la Mare de Déu. Scorzonera macrocephala DC.—Serra de la Llena. Tragopogon crocifolius L.—Serra de la Llena. Lactuca perennis L. —Ulldemolins. Sonchus aquatilis Pourr. —Ulldemolins. Crepis albida Vill. — Cornudella i Ulldemolins. Andryala lyrata Pourr. —Ulldemolins. Phyteuma orbiculare L.—Etmita de la Mare de Déu. Campanula persicifolia L.—Ciurana. Arbutus uva ursi L.—Cornudella i Ulldemolins. Primula officinalis Jacq.—Font d'en Manyano. Coris monspeliensis L.—Cornudella. Jasminuam fruticans L. —Comellar d'en Colomo. Erythraea Barrelieri Dut. —Barranc de Sant Bartomeu. Chlora perfoliata L. —Cornudella. Convolvulus cantabrica L.— Cornudella i Ulldemolins. Verbascum Luychnitis L.—Ulldemolins. Scrofularia aquatica L.—Ulldemolins. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL GS Scrojularia canina L —Ulldemolins. Linaria supina Dest. —Cornudella. 2 minor Dest.— Ciurana. Lavandula vera DC.—Ulldemolins D) latifolia Vill. —Ulldemolins. Thymus vulgaris L.— Cornudella i Ulldemolins. ) ) forma i/erdensis. — Cornudella. y — Loscosii VJ.— Recó de la Pollería, Ulldemolins. ) ——O Rubioi, F. Q. (Loscosii X vulgaris). —Recó de la Po- lleria. Calamintha Acinos Clairv. — Cornudella. Salvia officinalis L.—Cornudella. Rosmarinus officinalis L.—Cornudella. Phlomis Lychinitis L.—Cornudella. ) Herba-venti L. Sideritis hirsuta L. var. fomentosa — Cornudella. , — fragrans Costa.—Ulldemolins. Brunella vulgaris Mònch. —Ulidemolins. x alba Pall. — Ulldemolins. Teucrium aureum Scehr. — Cornudella i Serra de la Llena. , Polium L.— Cornudella i Serra de la Llena. Globularia vulgaris L.— Cornudella. Dl nana Cambess. —Cims del Montsant. Daphine laureola L.—Comellar d'en Colomo. Passerita tinctoria Poutr. —Cornudella. Aristolochia Pistolochia L.—Cornudella. Euphorbia verrucosa Lam. — Ulldemolins. 2 nicaeensis All. Mercurialis fomentosa L. —Barranc de Sant Bartomeu Buxus sempervirens L.—Cornudella i Ulldemolins. Juniperus communis L.— Cornudella. Taxus baccata L.—Comellar d'en Colomo. Uropetalum serotinum Gavvi.— Cornudella. Allium roseum vat. album.—Setra de la Llena. Hyacinthus Fontqueri Pau. —Cims del Montsant. Asphodelus cerasiferus Gay .—Cornudella, Ulldemolins. Aphyllantes monspeliensis L.—Cornudella, Ulldemolins. Gladiolus illyricus Roch. — Cornudella i Ulldemolins. Cephalantera ensifolia Rich. —Ulldemolins. Y rubra Rich. Ulldemolins. 56 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Orchis latifolia L.— Ulldemolins. Ophrys fusca LE. —Cornudella. xy. —prandiflora Ten. —Cornudella. Juncus buffonius L.—Ulldemolins. Luzeula Forsteri DC.—Cornudella. Stipa juncea L.— Cornudella. xy —pennata L.—Cornudella. Festuca ovina L.—Cims del Montsant. Polypodium vuloare L.—Cornudella. Asplenium Halleri DC.—Cova d'en Pedret. Y Trichomanes L.—Cornudella. y Adianthum-nigrum.—Cornudella. Barcelona 5 de Març de 1919. — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 57 El Dr. En Jaume Almera í Comas, Pvre. Quan, conservant la plenitud dels seus entu- siasmes,emprenialarevi- sió del caudalós material recollit en innombrables expedicions geològiques pels indrets de Cata- lunya, i particularment per les comarcades barcelonines, retornant sobre tota l'obra immen- sa desenrotllada amb quaranta anys de perse- verant esforç, ens ha omplert de dol la mort del venerable mestret A Sant Joan de Vilas- sar, el 5 de Març de 1845, havia nascut Mn. Jaume Almera i Comas, el qual juntà des de ben jove una activitat incomparable al seu natural talent. Tant en els seus estudis dins la carrera sacerdotal, com en la de Ciències Naturals, es distingi com a excel'lent alumne, essent elevat a l'any 1871, a professor d'Història Natural i Geologia en el Seminari Conciliar de Barcelona, on durant el curs de 1874-1875, creà el que després esdevingué tamós Museu de Geognòsia i Paleontologia, junt amb la rica Biblioteca científica d'obres especials. i Dins la carrera sacerdotal, demés d'ésser nomenat Professor d'Història Natural, Geologia i Hermenèutica en el Seminari Conciliar, 58 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL i membre de la Junta disciplinar tridentina, formà part dels Sínodes diocessans, essent elevat a Canonge i Dean de la nostra Seu, en 1885 i 1912, respectivament. Des d'aquella primera època, rodejat d'una munió d'aprofitats deixebles que han florit en tots els rams del coneixement humà, treballant constantment per a esclarir l'embrollada constitució geolò- gica de nostra terra, s'anaven succeint ràpidament, amb interès sos- tingut o superat, els treballs i publicacions científiques originals de l'eminent geòleg. Com diu el doctor Faura, el coneixement que adquirí de l'Història Natural en preparar-se per al grau de batxiller en Arts, i particular- ment la lectura de l'obra de Sturm Re/lexions sobre la naturalesa, despertaren en ell una vera afició a aquesta ciència moderna, però, no fou fins als vint-i-sis anys quan s'inicià Mn. Almera en els estudis especials de Geologia i Paleontologia, inaugurant les càtedres i el Museu del Seminari, i-fins el 1876, quan al costat d'En Landerer pogué recorre com a bon geòleg la regió cretàcica de la Morella i el Maestraçgo, en els límits de les províncies de Tarragona, Castelló i Terol. Dos anys més tard, fou presentat pel propi geòleg a la Sociefé Géologique de France, publicant ensemps el seu tractat de Cosmo- gonia i Geologia. Com a membre d'aquesta important associació, assistí constant- ment a les sessions anyals extraordinàries, anant a Sèmur (cóte d'Or), Foix (Ariège), Clermont-Ferrand i Montdore, Provença, Vaucluse, Argèlia, etc., demostrant en totes elles els seus profunds coneixe- ments geològics en comparat: les formacions de nostra terra amb les extrangeres visitades. Això li va merèixer la confiança de tots els seus col'legues per a organitzar pels anys 1898-1899, junt amb En Lluis M. Vidal, i En A. Bofill i Poch, la famosa sèrie d'expedicions per Catalunya, on tant es distingiren cels admirables geòlegs catalanso, especialment el doctor Almera, al qual corresponen la major part de les comunicacions reunides en el tom XXVI del Bullefin. Posterior- ment, continuà assistint a les reunions anyals de la mateixa societat fins a impedit-ho el contlicte europeu de 1914. En Desembre de 1879, ingressà en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, llegint la memòria dDe Montjuic al Papiol, a través de les èpoques geològiques, va ser dels acadèmics que con- taven amb major nombre d'assistències, asidu col'laborador del Butlletí i l'encarregat, en 1882, del discurs inaugural, tractant sobre Una Excursió al Montseny. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 59 L'Institució Catalana d'Història Natural el nomenà, en la seva fundació, soci honorari, i Membre de l'entitat en reformar el seu reglament. Nombrosos han sigut els treballs del doctor Almera publicats en el Butlletí de la Institució, essent-ne el darrer el correspo- nent als Briozoaris lutecians del pla de la Gàrgara, en col'laboració amb M. J. Canu. També fou membre del Centre Excursionista de Catalunya, de la societat Espanyola d'Història Natural, de la Academia Pontitícia, de la Societat Aragonesa de Ciéncies Naturals ne fou membre hono- rari, etc., i col'laborador de nombrosíssimes publicacions. Amb motiu de reunions, congressos o estudis geològics personals dels jasciments més clàssics de l'estranger, viatjà el doctor Almera per la major part de l'Europa, àdhuc arribant, en 1886, a recorre Palestina, Síria i Egipte. En tota la Geologia de Catalunya s'hi troben personals interven- cions del Canonge Almera, i es pot dir que la corresponent a les comarques barcelonines es confon amb bona part de la seva obra. Ell demostrà plenament l'existència de l'Arcàic en la nostra serra costera, descobrint la formació gnèissica, en pas a micacita, de Mataró i Montnegre, acabant d'una vegada, arrelades discusions. En canvi, malgrat les pacients investigacions esmerçades per espai de més de vint anys per aquests terrenys primaris, no pogué definir d'una ma- nera certa la presència del Càmbric, sense trobar, com ell lamentava, la tan ombrivola i anelada fauna primordial de M. Barrande. Però, caracteritzant l'Ordovicià i el Gotlandià, àdhuc molts dels nivells esta- blerts per En Lapvvorth, estudià detalladament el Silúric de Montcada, Papiol, Vallcarca, el Tibidabo, recollint-hi nombroses espècies de graptolits i altres fòssils interessants d'aquest període. Els claps devònics dels voltants de Barcelona foren igualment caracteritzats pel Dr. Almera, dedicànt-li M. Barrande, en determinar les espècies recollides, la A ralomna Almerai. Descobrí el Culm de Vallcarca amb la seva rica flora dinantiana, estudiada pel Marquès de Sapoita, i referí al mateix període els jasciments de Papiol i Cànoves, que, en un principi suposà corresponents al Càmbric. També devem al doctor Almera la major part de les més impor- tants notícies sobre el Triàsic barceloní, per quant descobrí els jasciments d'Aiguatreda, Castelldefels, Begues, Gavà, Vallirana i clap de La Llacuna, on prop de Pontons, trobà una representació de la fauna de Sant Cassià del Tirol del Ladinià superior, i el criteri, encertat segurament, d'incloure en el Triàsic les calisses sobreposa- 60 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL des a les argiles, margues i carnioles xéupriques, enfront de l'opinió d'alguns geòlegs francesos (Carez) i espanyols (Calderón), exposada en la sessió extraordinària de la Sociefé geologique de France, a Barcelona. A l'extrem N. VV. del Penedés, prop Sant Quintí de Mediona, caracteritzà el Juràssic superior amb la troballa d'unes calisses amb Cirena i Matheronia. El Cretàcic d'aquesta província, fou detingudament estudiat pel Canonge Almera, donant compte dels seus treballs sobre l'Urgo-Ap- tià i Aptià amb diferents notes presentades a la Sociefé Géologique de France i altres associacions, havent classificat bona part dels exemplars tecollits En de Angelis, Lambert, Loriol, Rilian, Paquier — di altres eminents paleontòlegs. Quant als estudis que feu el doctor Almera sobre el terciari de Catalunya, resulten aquests una sèrie inacabable de publicacions. Amb la col'laboració del sabi malacòleg senyor Bofill i Poch, i les indicacions del marqués de Saporta, Boulay, Brusina, Gaudry, Dépé- ret, Cotteau, de Angelis, Schrodt, Collot, i altres paleontòlegs, donà a llum la descripció de les espècies fóssils dels terrenys terciaris de la nostra terra, particularment la dels moluscos del terciari superior corresponent als Cancellaridae, Strombidae, etc.. També l'inte- ressant macíu de Montserrat, la plana de Vich, el pla de Bages, la Segarra, foren objecte d'interessants treballs del doctor Almera, així com un estudi sobre els Briozoaris eocènics de la Gàrgara amb Mr. Canu, i altres, sobre els dipòsits de Rubí, Sant Cugat, Sant Andreu de la Barca, i Campins, i les relacions que aquests tenen amb la tectònica del Montseny. El mateix cal dir del Burdigalià de Cala- fell, l'Helvecià del Penedés i Montjuich, el Tortonià de Vilanova i Geltrú, el Miocènic superior del Vallés y Penedés, i particularment la memòria sobre Briozoaris miocènics de Catalunya, junt amb de Angelis d'Ossat. Les investigacions del doctor Almera sobre les formacions plio- cèniques i quaternàries d'aquestes comarques, mereixen especial menció. Com diu Mn. Font i Sagué, en la seva Geologia general, - cap formació de Catalunya ha sigut tan detingudament escorcollada com el Pliocènic del Pla de Barcelona i el Llobregat, gràcies als treballs que per espai de molts anys hi ha vingut fent el canonge Almera. En primer lloc, a ell, es deu el descobriment de les capes de Congeria, de Castellbisbal, que atribuí sempre al Pliocènic interior, enfront de l'opinió d'altres geòlegs que, com Déperet, iLapparent, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 61 els han inclós en el Miocénic. El Plasencià, l'Astià, i el Sicilià, foren caracteritzats pel doctor Almera a la llarga del Llobregat, recollint-hi una infinitat d'espècies fòssils, quals llistes ens omplirien moltes planes. Als terrenys cenozóics corresponen igualment els treballs i estu- dis especials del doctor Almera, sobre grans mamífers i altres verte- brats fòssils de Catalunya, com els Aceratherium, Dromathe- rium, Hippopotamus, Elephas, Mastodon, Hipparion i tants altres, adhuc l'abundosa fauna del Parc Giiell, estudiada amb Déperet i Bofill i Poch, i descoberta per En Font i Sagué. Tornant enrera, es publicà a l'any 1891 la primera fulla del Mapa topogràfic i geològic de la província de Barcelona, que emprengué el doctor Almera per encàrrec de la Diputació, ajudat, en la part topogràfica, pel senyor Eduard Brossa. L'escala del Mapa, al 1 per 40,000, exigia un estudi detallat i conscient del nostre terreny que pocs haurien pogut desenrotllar a la faisó d'aquests dos homes. Tots sabem que la primera fulla compren els encontorns de la Ciutat Com- tal, la que fou seguida, en 1897, per la de l'Anoia al mar, en 1900, per la del Foix i la Llacuna, i en 1914, per les dues darreres, com- prenent el riu Tordera i el Montseny, Vallès i litoral. En la prepara- ció d'aquest Mapa, síntesi monumental de la major part dels seus desvetllaments, no hagué solament de lluitar, com ell mateix ens diu, amb ço que és nou i amb ço desconegut de la part paleontològica en les capes peleozòiques i amb els variats terrenys que integren el nostre sòl, sinó també amb l'allunyament dels centres científics en què vivim, la deficiència gairebé absoluta d'obres de consulta, la manca de Museus i col'leccions, i, sobretot, l'escassetat de conreua- dors d'aquestes ciències... Demés d'aquesta llarga sèrie de treballs, publicà igualment el doctor Almera nombroses notes sobre petrografia, espeleologia, pre- història, filogènia i una traducció castellana de la Química de VVurtz. La seva pèrdua, tan sentida com irreparable, ens deixa un buit immens en els moments en els quals podia ésser més útil a la Pàtria, i pels seus consells i encoratjaments, als seus deixebles, després de curtíssima malaltia, entregà l'ànima a Déu, el 15 de Febrer de 1919. Tinguem sempre ben present entre nosaltres el record de l'activi- tat i intel'ligència d'aquest home eminent que sapigué ésser, a la vegada, glòria de la Religió, de la Ciència i de la Pàtria. SALVADOR VILASECA, 1879. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Bibliografia del Dr. D. Jaume Almera PUBLICACIONS CIENTÍFIQUES Sobre la l'eoria de la nutrición vegetal. — Tesis doctoral (inèdita). Lecciones elementales de química moderna. — Traducció de la 2. edició francesa de l'obra de VVurtz: 2." edició al 1882. Obra de 707 planes i 131 gravats. Cosmogonia y Gealere —Obra de 517 planes. —2." edició al 1994. Roig 3 Torres, Crónica bibliogràfica. —Cosmogonia y Geolo- gia, obra escrita por el Dr. D. Jaime Almera. —Crónica cientifica, tom. I. p. 87-90. El Bathybio, historia de un protoplasma. —Qrónica científica, t. I, p. 125-130. Geneologia del hombre según Heecisel y la s'acosta de los lemúridos. EG rónica cientifica, tom. I. p. 4342-34 La gelogia en la Exposición Univ El Gall clentifica: t. I, p. 517-519 1 536-539. El plioceno de la Villa de Gracia. —Crónica cientifica, tom. Il, pà— gina 557. La Sociedad geológica de Francia en el Morvan (pels voltants de Semur). Crónica cientifica, tom. II, p. 470-472: 515-518. Bibliografia. - Braquiópodos, obra de J. Berrande.-Crónica cientí- fica: tom. III, p. 467-470, 518-520. Geologia de la montana de Montserrat.—Crónica científica: tom. IV, púg. 411-415. Estudis geológics sobre la constitució, origen, antigúuetat i pervenir de la muntanya de Montserrat. — (Publicat dames ale Ves de Montserrat, després en un fullet apart). Vich. De Montjuich al Papiol a través de las épocas geológicas. — Memoria leida en el acto de su recepción pública en la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de Barcelona en el dia 20 de Diciem- bre de 1879. Barcelona, El plioceno en la Villa de Gracia. (Mio-plioceno de M. Tornouèr). Crónica Bibliogràfica:— Dèfense de les colonies, de la obra de Ba— rrande. —Crónica científica, tom. V, p. 95. Estudes locales et comparatives extraits du systéme sylurien du cen- tre de la Bohéme, de J. Barrande, vol. VI. Acéfalos. — Crónica cietifica, tom. VI, p. 426-430, 45327-455. Gruta Prehistórica de Montcada. — Crónica cientifica, tom V, pà- gina 150. i Epoca del levantamiento del Montseny, fijado por los depósitos de cemento de Campins. — Ext. de la Crònica científica, tom. VI, P 175: INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 63 1884. 1884. 1885. 1889. El Mamut Elephas primiocenius Blum, en el bajo: Llobregat. —C7 ó— nica científica, tom. VI, p. 362. Reproducido en el bierió CE Barcelona del propio ano, pàg. 11,207. Almera i Bofill.—Moluscos fósiles de los terrenos terciarios superiores de Catalunya (familias Cancelàridos). —Ext. Boletin de la Comisión del Mapa Geolóoico de Esparia, tom. XI, foll. de 73 planes amb 5 làmines, (B. -F.), Madrid. En el Diario de Barce- lona (1885), P. 4347 Se'n feu un judici crític. Excursión al Montseny, de de sus faldas y de sus cumbres y época de su levantamiento final. — Memoria inaugural del cur- so 1882-83, leida en 14 de Octubre en la Real Academia de Ciencias Naturales y Artes de as Mem. Ac. de (uencias Naturales de Barcelona, (3), Breve resena e historia geológica de los cs de Hebrón, clota de S. Genís dels Agudells, Horta y Vallcarca. — Crónica científica, tom. VIII. p. 41-46. Almera i Bofill.—Cancelarias de los terrenos terciarios superio- res de Cataluna. — Crónica científica, tom. VIII, p. 3 i 25. Almera i Bofill. -— Mollusca fossilia stratuum tertiariorum super: norum Catalaunie, Proemmium, Strombide. Strombus, Roste- llaria. — Barcelona. Anàlisis de las causas físicas de los terremotos.— Crónica Comer- ctal.—Barcelona. Deseripción de las rocas qi ls de Nuria.—Bol. de la Com. del Map. Geol,, tom. XIII, p. 441-443. Almera i Bofill. tua fósiles de los terrenos terciarios su: periores de Catalunya (familia Estrómbidos). — Ext. del Boletín de A Comisión del Maba Geolócico de Esparia, tom. XIII, foll de 45 8, y 3 làm. Madrid. Da. R, du dl Esecicnó Zoológico de Banyuls-sur-mer. — Crónica científica, tom. X, p. 220. Almera i Bofill. —Descubrimiento de grandes mamiferos fósiles en Cataluna. —Crónica científica, tom. X, núm. 220, p. Hundimiento en Rey de Llató, Seo de Urgel. —Crónica científica, tom. X, p. 405. Temblores de tierra en Cataluna, — Crónica científica, tom. X, p. 405. La edad pliocena del altozano de la Catedral. —Nota presentada en Junio de 1877 a la Real Acad. de Ciencias de Barcelona. Almera i Bofill.—Catàlogo de los moluseos terciarios superiores recogidos en Cataluna. Mapa geológico y topogrúfico de la prov. de Barcelona. —Contornos de la capital. — Escala 1 : 100,000. — Barcelona. Memoria descriptiva de la región comprendida en este Mapa, presen- tada a la excelentísima Diputación provincial.—(Inédita). Se guarda una còpia en la Biblioteca del Museu del Seminari Conciliar. Almera i Bofill.—Algunos datos geológicos sobre los Pirineos Orientales. —Ext. de la Crónica científica, tom. XI, p. 241, foll. de 1 pdS. Indicaciones sobre la invasión del mar en la costa del Levante.-— Act. de la R. Soc. Esp, de Historia Natural, tom. XVIII, p. 67. Descubrimiento de impresiones de hojas de Odontopferis en un 1889. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL manchon de grauivaclea del Putxet y Vallcarca. - Act. de la R. Soc. Esp. de Historia Natural, tom. XVIII. Elucidaciones geológicas sobre el Putxet y la antigúuedad de su flora paleontológica. — Diario de Barcelona, pàg. 8946-8948. Almera i Bofill.—Recientes descubrimientos paleontológicos en Cataluna efectuados por el canónigo Dr. D. Jaime Almera, Pbro., y D. Arturo Bofill y Poch.— Crónica científica, tom, XII, núm. 268, p. I. ç Descubrimiento del carbonifetro inferior o. Culm de Putxet y Vall— carca. —Crónica cientifica, tom XII. núm 290, p. 393. Almera i Bofill. —Descubrimiento del Juràsico (Malmi) en las costas de Garraf. —Crónica cientifica, tom. XII, p. 417. 7 Almera y Saporta.—Caracterización del Culm. Hojas de Odontopteris. — Crónica cienttfica, tom. XIII. p. 139. Indicación de los descubrimientos paleontológicos hechos en nues- tras cercanias desde 1." de Julio de 1899. —Enero de 1890. Invasión del mar en la costa de levante de Barcelona.—CLrònica cienticfia, tom. XIII, p. 130. Desaparición de un banco de Pectunculus.—Cróònica ctentifica, tom. XIII, p. 139. Almera i Bofill.—Cinc dies a través dels Alberes, lo Roselló y la Cerdanya.—La ltustració Catalana, tom XII. Descubrimiento de cuatro niveles del período Silúrico en los alre- dedores de Barcelona. — Crónica cientifica, tom. XIV. p. 114. Importancia del descubrimiento del Monograptus priodon en Sant Vicents dels Horts. —Crónica científica, tom. XIV, p. 116, Almera i Bofill.—Ojeada sobreel pasado y el presente de las costas de Garraf.—Crónica científica, tom. XIV. núm. 324, UD: ON: Descubrimiento de las capas de Congerias de Castellbisbal. —Cróni- ca cientifica, tomo XIV, p. 228. Rocas hipogénicas de los alrededores de Barcelona.—(ronica cienti- fica, tom. XIV, p. 213. Descubrimientos de otras dos faunas del silúrico inferior en nuestros contornos, determinación de sus niveles y del de la fauna de las rojo-purpúreas del Papiol.—Crónica científica, tom. XIV, p. 465, Barcelona. Caracterización del muschellzalls en Gavà, Begas y Pallejà. — Crónica cientifica, tomo XIV, p. 474. Barcelona. Descubrimiento de tres floras terciarias en nuestros alrededores.— Crónica científica, tom. XIV, p. 470. Mapa geológico y topogràfico de la provincia de Barcelona. —Región primera o de contornos de la capital. — Escala de '/49-gos (25 Mi— limetros por Rilómetro). Continuación de las rocas eruptivas de los alrededores de Barcelo- na. —Crónica científica, tom. XV, núm. 341-342, P. 1 25. Y 49. Explicación somera del mapa geológico de los alrededores de Barce- lona. —Extret de la Crònica científica: tomo XV, pàgines 132 i 275, fullet de 72 pàgines. —Barcelona. Almera i Bofill.—Catàlogo de los moluscos fósiles pliócenos de Cataluna.— Publicaciones de la Crònica científica. — Obra de I08 pàg. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 65 1892. Barrois.—Observations sur le terrain devonien de la Catalog- ne.—Soc. géol. du Nord. t. XX, p. 61-73. 1893. Almera 1 Bofill.—Moluscos fósiles de los terrenos terciarios i superiores de Cataluna (fam. Muricidos).—Extr. del Boletín del Mapa Geológico de Esbaiia, tom. XIX. foll. de 131 pàg. y 3 làm. Madrid. : — — Nota sobre la presencia del Hippopotamus major y de otros mamí- feros fósiles en Tarrasa.—Ext. Boletín de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona.—Tercera época, vol. I, núm. 5. Enero y Marzo de 18034. — — Nota sobre el Mapa topogràfico geológico de la región comprendida entre el paralelo de Vallirana, Ordal y Lavern y el litoral. — Boletin de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, foll. de 3 púg., tercera época, vol. I, núm. 8. — o Barrois.— Observaciones sobre los terrenos silúricos de los alrededores de Barcelona. Bol. de la C. del M. geol. de Espata. 1894.: Almera et Collot.—Le Pliocene des environs de Barcelone, — Bull. de la Soc. géol. de France, 3." sèrie, tom. XXII, p. 638. — — Pliocénico de la provincia de Gerona, según las notas de los Sres. D. Luis M. Vidal y D. Manuel de Chia —Barcelona. 1805 (1894) Catalogue de la Flore pliocène des environs de Barcelone. — Compt-rendu 3.7 Corgrés international des Catholiques a Bruxelles, tom. VII, p. 319,-326. - Ea el 1807 se reproduí en el B. de la C. M. G. Esp. — — Sueinta exposición de la formación salobre de Villanueva y Geltrú.— Bol. de la R. Ac. de Cien. de Barcelona. — — Etude stratigraphique du massif crétacé du litoral de la province de Barcelone. —Bulletin de la Soc. géol. de France, 3." ser., tom. XXIII, pl. 564:571.: — Almera i Bofill.—Descripción de la fauna salobre Tortoniense de Villanueva y Geltrú. —Foll. 16 p. i 2 làm — Barcelona. — Almera et Paquier.—(Observacións).—Bull. de la Soc. géol. de France, 3. ser., vol, XXIII, p. 834. — — Nota sobre la presencia del Pliocénico superior en San Juan de Vilasar.—Ext, del Bol. de la R. Ac. de Ciencias y Art. de Bar- celona, vol. I, núm 16. — — Sur les terrains cretaces de la región de Barcelone.—Bull. de la Soc. géol de France, 3." ser., vol, XXIII, p. 836, fou publicat en la pl. 563-571. È — — Formación del mediterràneo, según la Paleontologia y la Geologia. — Publ. Protección Nacional. 1896. — Historia geológica de la vall de Núria (Pirineus catalans). Ext. de l'Història de Nostra Senyora de Núria. — Almera et Déperet.—Decouverte du Burdigalien des envi- rons de Barcelene. — Bull de la Soc. géol. de France, 3." ser. tom. XXIV, p. 1126-1127. 1897. Almera i Bofill. — Monografia de las especies del género Peclen del Burdigaliense superior y de una Luctna del Helva- ciense de las provincias de Barcelona y T'arragona.— Barcelona. — — Reconocimito de la presencia del primer piso mediterràneo en el Pa— nadés. —Memoria leida en la sesión celebrada por la Real Acade- mia de Ciencias y Artes de Barcelona el dia 30 de junio de 18906. 66 .NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1807. Mapa geológico y topogràfico de la provincia de Barcelona. — Región segunda o del rio Noya al mar. —Escala "H4or000: 1898. Enumeration des mammifères fossiles descouverts en Catalogne.— Compte rendu du quatrième Conores Scientifique international de catholiques. —lribourg (Suiça). — — Sobre la série de mamiferos fósiles descublertos en Cataluna. — Ext. del Bol. de la Real Ac. de Ciencias y Artes de Barcelona, tercera ép., Vol. 1, núm. 20, foll. de 7 pàg. 1898. Almera i Bofill —Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos de Cataluna. —Extr. del Bol. de la Com. del Mapa geol. — Obra de 222 planes i 14 làmines. — De Angelis (Dr. D. Joaquín) i Almera.—Contribución a la fauna paleozoica de Cataluna, vertida del manuserito original latino, por el canónigo Dr. D. Jaime Almera. —Extr. del Bo/etin de la Real Academia de Liencias y Artes de Barcelona, tercera época. Vol. I. núm. 20, foll. de 7 pàg. — — Reunión extraordinaria de la Sociedad geológica de Francia en Barcelona. —Bol. de la Real Academ:a tom. I. p. 22. — Almera i Bofill —Sobre una nueva forma malacológica de la provincia de Gerona. Nenia subarc.—Una figura, Barcelona. 1809. Sobre el mapa geológico de Tarrasa, por D. Domingo Palet y Barba, y la Memoria que le acompana.—(24-111-:896). —Ext. del Bol. de la R. Ac. de Cien. y Artes de Barcelona, vol. L núm. 26, p. 530-532. Octubre, foll. de 7 pàg. — De Angelis(Dr. D. Joaquín)i Almera.—Los primeros Anto- z008 y Brizoos miocénicos recogidos en Cataluna. — Boletín de la la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, tercera época, Vol. I. núm. 26. — — De Angelis (Dr. D. Joaquin) i Almera. l.—Antozoos y Brio- z00s de los depósitos pliocénicos de Cataluna. IÍ —Los primeros Briozoos encontrados en los depósitos pliocénicos de Cataluna. — Ext. del Boletín de la R. Ac. de Ciencias y Artes de Barcelona, tercera época. Vol. I, núm. z6, foll. de 25 pàg. 1898-99 Compte-rendu de l'excursion du 28 Septembre (1898) a Sans et a Montjuich.—Bull. de la Soc. géol. de France, tom XXVI, p. 680-689). —Reproducido en el Bol. de la Com. del Mapa ceol. de Espafia, tom. XXVII, p. 06 (8), 1903. — —Compte-rendu de l'excursión de jeudi 29 de Septembre a Olesa, la Puda et a Montserrat. — De Olesa a la Puda y Montserrat. Bull. de la Soc. géol. de France, tom. XXVI, p. 690-712. —Re- producido en el Bol. de la Com. del Mapa 9eol. de Eapara, tomo XXVII, p. t10 (22), 1903. — — Compte-rendu de l'excursión du samedi, t Octobre, a Montcada et a Sardanyola. —Excursión a Montcada y Sardanyola. — Bull. de la Soc. géol. de France, tomo XXVII. p. 732:741.—Reproducido en el Bol. de la Com. del Mapa veol. de Espafia, tom. XXVII, p. 155 (68), 1903. — — Compte-rendu des excursions du dimanche, 2 Octubre, a Gracia et le Coll (Horta), et du lundi 3 a Vallcarca, au Tibidado et a Esplugas.—Bull. de la Soc. géol de France: tom. XXVI, p. 742 705.—Reproducido en el Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espara, tom. XXVII, p. 167 (70), 1903. OO INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 67 — 1898-99 Compte-rendu de l'excursion du mardi, 4 Octobre, a Castellbisbal et a Papiol. —Excursión a Castellbisbal y al Papiol. — Bull. de la Soc. géol. de France, tom. XXVI, p. 760-788. — Reproducido en el Bol. de la Com. del Mapa geol. de Esbata, tomo XXVII, p. 195 (107), 1003. — — Compte-rendu de l'excursion du mercredi, 5 Octobre, a Gavà, Bru— gués, Begas, et Vallirana. —Excursión a Gavà, Brugués, Begas y Vallirana. —Bull. de la Soc. géol. de France, tom. XXVI, p. 739. -— Reproducido en el Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espara, tom. XXVII, 224(136), 1903. 1N98-99 Compte-rendu de l'excursion du jeudi, 6 Octobre, a Castelldefels et costes de Garraf. —Excursión a Castelldefels y costas de Garraf. — Bull. de la Soc. géol. de France, tom. XXVI, p. Sor. - Repro— ducido en el Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espata: tomo XXVII, p. 258 (150), 1903. — — Gompte-rendu de l'excursion du vendredi, 7 Octobre, aux environs de Vilanova et de Vilafranca. —Alrededores de Vilanova y Vila- franca.— Bull. de la Soc. géol. de France, tom. XXVI, p. 812-822. —Reproducido en el Bo/. de la Com. del Mapa geol. de Espata, tomó XXVII, p. 251 (163), 1903. — — Compte-rendu de l'excursion du samedi, $ Octobre a Castellví de la Marca au vallon de Sant Pau d'Ordal et a Sant Sadurní de Noya. —Excursiones a Castellví de la Marca, al valle de San Pau : de Ordal y a San Sadurní de Noya.—Bull. de la Soc. géol. de France, tom. XXVI, p. 840:852.—Reproducido en el Bol. de la Com. del Mapa geol. de Espafia, tom XXVII, p. 284 (195), 1603. 1809. — Sobre las especies Acerolherium lamanense, Mastodon longirostris y un Elephas descubierto en la provincia de Barcelona. —Bole— tin de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona: época tercera, vol. Í, núm. 26. — — (Observación) Analogie de Saint Simeon au vallon du Riege, du Miocene de cette region ds l'Herault et de celui de Panades dans son lord NO.—Bull. Soc. géol. de France, 3." serie, tom. XC ide qo — — Sobre el heuper de la provincia de Barcelona.—Bull. Soc. géol. de France, 3. serie, tom. XXVII, p. 787-788. Le — Sobre el descubrimiento de la fauna de Saint-Cassien, en el Trias de nuestra provincia. (30:V1-1899).—Ext. del Bol. de la Real Ac. de Cien. y Art. de Barcelona, vol. Í, núm, 26, foll. de 4 pàg. 1900, Grottes du Montserrat (Espagne).—Spelunca, tom. VÍ, núm. 22, p. 148. — — Mapa geológico y topogràfico de la provincia de Barcelona. —Región tercera, o del río Foix a la Llacuna, —Escala de '/,os9o9:— Bat- celona. 1601. El eriadero de Salgema de Cardona.— Mundo Científico, any III, v. HI, n. 40, p. 628-621. — — Geologia y Paleontologia, por José J. Landere. — Diario de B arce: lena. 1902. Més Graptolitos en la mole del Tibidabo (Barcelona). —Mem. de la R. Ac. de Ciencias y Artes de Barcelona: época tercera, vol, IV, alba. Du, jD. le 3 68 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 1902, Excursión geológica dirigida a estudiar las relaciones del grupo de Mongat con el de Vallcarca. — Memoria de la Real Ac. de Cien. 2 Artes de Barcelona: época tercera, vol. IV, núm. 25. púg. 1902. Tutti gll is a (Congerie) si debbono attribuire al Mioceneè— Ext. de Mem. della Pon. Ac. romana dei Nuovi Lincei, vol. XX, foll. de 17 pàg. — Ò Almera i Bofill,—Consideraciones sobre los restos fósilss cua-— ternarios de la caverna de Gracia (Barcelona). —Mem, de la R. Ac de Cien. y Art, de Barcelona, 3." época, vol. IV núm. 33, - p. 15, làm. 4. 1904. Una playa de terreno cuaternario antiguo en el llano de San Juan de Vilasar.—Mem. de la Real Ac. de Cien. v Art. de Barcelona, 3." època, vol, IV, núm. 39. Fauna coralina del piso Aptense de Cataluia, avance de una 1905... De Angelis d'Os sat (Joaquin), versión por el Dr. Almera.—. memoria sobre la misma. —Extr. de Memorzas de la Real Ac. de — Cien. y Art, de Barna., 3. época, vol. V, núm. 5, foll de 9 pàg. — Aplicación de la teoria de los mantos recubrientes al estudio del macizo del Tibidabo de Barcelona. —Publicada con la versión francesa.: —Extr. de las Mem. de la R. Ac. de Cien. y Art. de Barcelona, 3." época, vol. V, núm. 18, foll de 25 pàg. 1906. Mapa topogrúfico y geológico de la Plana de Vich a la escala de '/ ons — — Descripción geológica de la comarca titulada (La Plana de Vich).— Memorias de la Real, Sociedad Espanola de Historia Naturals tom. III. memoria 6." — — Descripción geológica y cénesis dela Plana de Vich, acompanada de un mapa topogràfico a l/as-goo- ES de Mem. de la Real Ac. de Cien. v Art. de Barcelona, 3. época, vol. V, núm. 20, foll de 55 pàg. 1007. Estudio de un lago oligocénico en a, —Extr. de Mem, de la R. Ac. de Cer. v Arts. de Barcelona, 3." época, vol. VÍ, núm. 2, foll de r2 pég. 1894 (1907) Memoria sobre los depósitos pliocénicos de la cuenca del Baja Llobregat y Llano de Barcelona. —Bol. de la R. Ac. de Cien. y Arts. de Barcelona, 3. época, vol. l, tom. III, 2." parte. —(La primera part fou en tirada especial: i juntament amb ella hi van les dues monografies d'En d'Angelis). 1907. Almera i Hòrnes.—Extracto de la memoria titulada: Un. reco- nocimiento de los terrenos terciarios de las comarcas occidentales banadas por el Mediterràneo, presentada por el Dr. R. Hòrnes en la Academia Imperial de Ciencias de Viena, tom. CXIV, par— te l, Mayo 1006.—Èxtr. de Mem. de la R. Ac. de Cien. y Artes de Barcelona: vol. VI, núm. t1, foll de 8 pàg. 1008 (1909) Otra prueba de la invariabilidad de la fauna silúrica de O. de Europa en la dirección de N. E. a S. O.—Ext. de la Mem. del Primer Conoreso de Naturalistas Espafioles, pàg. 325-328. Zara- goza. 1909. Ensayo de una síntesis de la evolución geológica de la comarca de Barcelona. —Extr. de Mem. de la R. Ac. de Cien. y Arts. de Barcelona, 3." época, vol. VIII, núm 4, foll de 15 pàg. — — Descobriment de una de les antigues flores triàssiques al N. de INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 69 Barcelona. —Butll. de PInst. Cat. de Hist. Nat., 2." època, any VI, núm. 2, P. I-I4. 1010. Dictamen razonado, referente a las funestas consecuencias de la traida de aguas del Mogen y Congost a Barcelona sobre el Vallés. —Fullet de 10 planes. — — Informe de los Sres. Almera y Vidal sobre la traida de aguas de Brafim. — Diario de Tarragona 3 de Desembre de 1910. 1911. Dictamen hidrogeológico (emitido) acerca la procedencia de las aguas del qMas Caballév, Tarragona. 1911 (1912) Historia natural relativa al sitio en que brotan las aguas minero-medicinales de Vallfogona de Riucorp.— Col. del lusti— tuto geol. de Espafia, tom. XXXII. p. 95:99. 1912. Almera y Vidal. —informe sobre alumbramiento de nuevas aguas con destino a la Ciudad de Manresa. 1913. J. Canu(et J. Almera ).—Bryozaires fossiles des terrains éocé- niques du Pla de la Gàrgara. près Aiguafreda (Lutecien).— Bull. de l'Inst. Cat. de Hist. Nat, 2. època, any X, núm. 7, Pi I02 arros. 1914, Mapa geológico de la provincia de Barcelona. — Región cuarta o SRA del río Tordera. Escala 'Hus.çeg-: Reeditat en català. 1909 (1914) Mapa geológico y topogràfico de la provincia de Barcelona. —Re- gión quinta o del Montseny, Vallés y Litoral. Escala "/49:oo9: Reeditat en català. 1914. Dictamen acerca del trabajo con obción al premio (Agellv. —Bol. de la R. Acad. de Cien. y Arts de Barcelona, vol. III, p. 459-466. ig15. Hoja cuarta del Mapa geológico de la provincia de Barcelona o del bajo Vizcondado.—Descripción físico-geológica del bajo Vizcon— dado (Tordera) y sus valles de hundimiento y de erosión.— Mem. de la R. Ac. de Cien. y Arts. de Barcelona, 3." época, vol. XI, núm, 22, p. 303-372. — — Algo sobre los rocas eruptivas dél N. E. de Barcelona. —Extr. de Mem. de la R. Ac. de Cien. y Arts de Barcelona, 3... época, vol. XI, núm. 25. fullet de 40 planes. — — Judici sobre el Butlletí en el XXV aniversari de sa fundacló.— Butll. del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XXV, p. 137. 1919. Apuntes sobre los terrenos pliocénicos de los alrededores de Barce- : lona.—Mem. de la R. Ac. de Gien. y Arts. de Harcelona, 3S época, vol. XIV, n." m1. INSrirUCió CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Espècies dedicades al Dr. Almera PALEOZOIG Myrianites Almerai Faura (1912) Rralomna Altmerce Barrande (1881). Cambric (8) Vimbodi. Siúric sup. i Devonic Vallcarca (Gràcia). MESOZ0IC GRETACIC Convexastrea Almarai de Angelis (SOS OS Axosmilia Almerai de (1905) . Diplopodia A Imerar Lambert (t901) Antedon Almerai de Loriol (1900) . Caprotina Almere Landerer (in Angelis Aptià (Bedulià) Vilanova i Geltrú. Aptià (Bedulià) Marmellà. Aptià Castellet. A ptià Lavall a Monjos. litt.). Urgo-aptià Maestraçgo. Horiopleura Agars Paquier (18057 1898) A ptià GCastellvi de la Mar- ca. NEOZOIC EOCÉNIC Phiymosoma Almera: Lambert(i902) — Lutecià Montserrat. Leocidaris Almerai Lambert (1902) —/'Lutecià Vallcebre i Bagà. Brissoides Almere Lambrert (in Nits j. e o Lutecià Montserrat. Spatanous Ataccó Licabe: (1902) Lutécià Castellolí. Lepralia Almerai Neviani (1905) Lutecià . Vilatorta. Membraniporina —Almerai —Canu 3 (92) — Lutecià Aiguafreda. Cerithium Almerce Carez(1 881). Lutecià Soler. Melania Almerce Vidal (1807). Eocènic inf. Puigcercós. Mytilus Almere Carez (1881). Lutecià Caldés. MIOCENIC Clypeaster Almera: Lambert (1906) — Tortonià La Bisbal. Ebiaster Almera: Lambert (in litt.) —Burdigalià Castellet d'Arbós. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Scutella Almerai Lambert (1006). — Tortonià Opissaster Almera: Lamberz (1006) — Tortonià Flabellipecten Almera: Depèret et Roman (tom Vinadoboenia Ringicula Almerg Morlet (1880) . — Tortonià - Fusus Almere Tornouèr (1870). . — Tortonià Strombus Almera Crosse (1885)... — Tortonià PLIOCEÈENIC Quercus Almerge Saporta (1897, in litt.) Astià Astrocoenia Almerat de Angelis (1899) Plasencià Bythinia Almerai Brusina (1892) . o Plasencià Valvata A lmerai Brusina (1802). —. —O Plasencià Helix Almerai Locar (1902) .. . —. —OSiclià (8) Ostrea Almera Gossmann (1899) ..— Astiàa PLANTES Nanthium Almere Sennen (1018) INSECTES Chrysopa Almerai Navàs (1910). 71 La Bisbal. Montjuic (i Sarde- nya). Rio de Oro. S. Pau d'Ordal. Montjuic. Montjuic. Esplugues. Papiol. Papiol. Papiol. Caverna de Gràcia. Esplugues. 72 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL A la memoria del Dr. Almera Antany publicàtem en la revista PHysis (1) una Antologia (bio- gràfic-bibliogràfica) resumint la labor del nostre Mestre, havent sigut per Ell mateix revisada, així és que avui al plorar la perdua del quí ens allissonà en les embrollades questions geològiques de nos- tra terra, ens creiem en el deure de ter públiques les cartes rebudes amb motiu d'aquella publicació, juntament amb les que ens han sigut adreçades després de la seva mort, pera perpetuar així la memòria del eminent geòlec català. Son deixeble, DR. M. FAURA 1 SANS. Societé Geologique de France. Paris, le 2 de Mars 1919. Mon cher Confrère: Japprends avec le plus grande affliction le decés de notre vieux Confrére ALMERA, donc tous nous avons le plus respectueux souvenir. Nous vous sommes reconnaisants de votre note nécrologique et de la biographie que nous venons de recevoir. La note sera publiée dans le Bulletin. Croyez, Monsieur et cher Contrére, a l'asurance de nos plus cor- diaux sentiments. Le Sécrétarie general L. MÉMIN. (1) M. Faura i Sans.— Antologia de naturalistes catalans M. J. Sr. Dv. D. Jaume Almera i Comas, Dean de la Seu de Bavcelona.—Physis: n. 4, p. 92-94, n. 5, p. 106-108, n. 6, p. 1207: 122, n. 7, p. 137-142, n. 8, p. 164-165. —Barceiona, 1918. — Fullet de 15 planes. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL - 73 Pontificia Accademia Romana dei Nuoot Lincei.— Roma, Palazzo della Cancelleria. Roma, le 18 Mars 1919. Monsieur et cher confrère: Je vous remercie vivement de la note biographique du Dr. Almera, que vous nous avez envoyèe, ella sera publiée, dans nos A/fi, je l'ai présentèe à l'Academie dans la Sèance du 16 mats. Veuillez agréer, Monsieur, mes hommages distinguès, PIERRE DE SANCTIS Secrètaire de l'Academiíe Pontificale cNuovi Lincei. Univ. Cath. Lovaniensis. Louvain le 1.e: Fevrier 1919. Monsieur le Professeut: J'ai l'honneur de vous accuser réception des ouvrages que vous avez eu l'obligeance de nous adresser. L'autorité académique de l'Universitè me prie de vous en presen- ter ses remerciements. Veuillez agrèer, je vous prie, l'expression de mes sentiments respectueux. i — Le bibliothecaire adjoint de l'Universitè, L'ABBÉ LEON DIUS. Lille, 25 Janvier 1919. Monsieur et honoré Collègue: Je vous prie d'agréer tous mes remerciements pour l'importante seríe des mémories que vous avez bien voulu m'adresser sur la geologie, l'agronomie et la paleontologie de la Catalogne. lls viennent de m'arriver, avec les retards de la guerre, et sont bienvenus dans les ruines des nos bibliothèques. Ils sont le plus grand honneur à l'Ecole scientifique de Barcelone et a votre activitè com- mune avec le Chanoine Almera. Recevez je vous prie les asurances de mes sentiments respectueux et dévoués. CH. BARROIS. GM INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Paris, 10 Mars 1919. Cher Monsieut: Jai appris par votre envoi de /6érica la nouvelle de la mort de notre èminent Contirère Dr. Almera, —c'est une perte trés respectable pour la Gèologiel Je le connaisais par correspondance depuis plus de trente ans, il etait abonné fidèle de ma Revue critique de Paleozoologie. Votre très dévoué M. COSSMANN. Université d'Alger. Faculté de Sciències. Alger, le 5 Juin 1919. Mon cher Contrére: En rentrant de tournée, je trouve a Alger votre aimable lettre ainsi que les nombreux ouvrages du regretté Almera que vous avez eu l'extréme obligance de m adresser. Je vous en remercie beaucoup. Nous avions au laboratoire quelquesuns des excellents travaux d'Almera, mais nous ne possedions pas une sèrie aussi compléte, qui nous rendra les plus grands services. Je suis, ainsi que mes collegues d' A tout a votre disposition pour tout ce qui pourrait vous interesser ici, et nous serions heureux que vous nous metties a contribution. Encore une fois merci et veuillez me croire, Mon cher Confrère. Votre bien cordialement dévoué M. DALLONI Je vous remercie de l'envoi de votre notice biographique sur. D. J. Almera, ainsi que de votre Contribution à la fauna astiense de Vilacolúm. PHILIPPE DAUTZENBERG. Nancy, 21 Janvier 1919. Cher Monsieur: Tous mes remerciements pour l'envoi de votre deux brochures interessantes, et tous mes voeux pour la nouvelle année. V'ai un travail considérable sur les bras en ce moment, car toutes DA Peral INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 75 les voies nouvelles de l'Alsace et de la Lorraine reconquises sont ajoutées a mon service et compris le Rhin. Escusez-moi donc de vous quitter un peu rapidement. Sincèrement votre DR. ED. IMBEAUX. Ingénieur-Chef à Nancy. Toulouse, 28 Janvier 1919. Rue Ozenne 11 bis. Avec tous mes remerciments, mon cher Collégue, pour votre envoi de brochures. Bien cordiales amitiés. Dr. R. JEANNEL. Grenoble, Faculté des Sciences, le 20 Janvier 1919. Li M. VV. RILIAN, professeur à l'Université de Grenoble, a reçu votre intéressant envoi et vous en remercie en vous présentant toutes ses félicitations et ses salutations trés distinguées. Troyes, 25 Febrier 1919. Monsieur et cher Collégue: Japprends avec les plus vifs regrets la perte que nous venons de faire. La mort de Mr. le chanoine Almera avec lequel j'etais dépuis si longtemps en relations me cause un véri- table chagrin. J'etais encore ces dérniers jours en correspondance avec lui pour la publication d'une Révision des Echinides fóssiles de votre Catalogne. Je vous serai reconnaissant de vouloir bien conti- nuer l'oeuvre scientifique de notre eminent collégue. Jaurai l'honneur de vous adresser mon manuscrit déjà que j'aurai reçu l'envoi annoncé de votre dérniér lot d'Echinides, car il est désirable de publier un travail ainsi complet que possible. Je vous retournerai alors les séries importantes d'Echinides que m'avait communiqué Monsieur Almera et que je n'avais pu lui retour- ner depuis la Guerre. . Ll e Ll Li . . . Ll . a L Ll Ll Ll Ll Ll Ll Q Je vous suis trés reconnaisant des notes et travaux que vous avez 76 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL bien voulu m'envoyer. Je me réserve de vous adresser de mon cóté mes dérniers publications sur les Echinides. Veuillez agréer, Monsieur et cher collégue, l'expression de mes sentimens dévoués. J. LAMBERT. Tortosa, 11 Aoút 1918. Monsieur et cher Contrère: Mille remerciments de l'envoi de votre brochure sur la Biographie de mon ancien élève et savant ami le Docteur Almera, qui mèrite, certainement cet hommage. Vous me faites trop d'honneur en m'attribuant le titre de profes- seur d'Astronomie à l'Universitè de Valence, car je ne suis, tout simplement, que le DOYEN DES ETUDIANTS ESPAGNOLS. Veuillez compter, cher Monsieur, sur la sympathie de votre dévouè. José J. LANDERER. Valencia, 3 de Marzo 1919. Mi estimado amigo y colega: Supongo recibiría V. oportunamente la carta que le escribí hace ya bastantes días, enteràndole de lo ocu- rrido con su telefonema. Hoy van estas líneas con el preterente objeto de expresarle a V. mi agradecimiento con motivo de los inmerecidos elogios que me prodiga en su biografia de mi íntimo y querido amigo, el sabio Dr. Almera (q. S. g. h.), publicada en /0érica, complaciéndome mucho cuanto dice V. acerca de la labor de tan insigne geólogo. No sé si estaba V. enterado de que, de las tres primeras hojas de su monumen- tal Mapa geológico de esa Provincia, fuí yo quien hizo el juicio críti- co, que publiqué en el Diario de Barcelona. En espera de su respuesta, aprovecha la ocasión para tener el gusto de reiterarse a sus órdenes afmo. amigo s. s. : qe: s'i José J. LANDERER. Valencia, 17 Febrero 1919. Mi estimado amigo y sefior: Correspondo a su favorecida de ayer, comenzando por expresarle la pena que me ha producido la INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 17 noticia de la muerte de mi querido amigo y ex-discípulo D. Jaime Almera (q. S. g. h.), sintiendo no saber si conserva algún hermano y dónde reside, para enviarle sentido pésame. Disponga V. como guste de su verdadero y adicto amigo s. s. que s.m. José J. LANDERER Cannes, 24-1-1919. Recevez tous mes remerciements, cher Monsieur, pour votre bon souvenir et votre aimable envoi. Je suis malade et j'ai du quittér la direction de d/a Natures. Votre trés devoué E. A. MARTÈEL. Gerona, 23 de Agosto de 1918. EL OBISPO DE GERONA saluda atectuosamente al Dr. D. Mariano Faura y Sans, y le queda muy agradecido por el ejemplar de su tra- bajo dedicado al que fué mi querido Catedràtico y Dean M. I. Sr. Don Jaime Almera, reconociendo cuún acertado ha estado Vd. en el elogio que hace de su personalidad. FRANCISCO DE P. MAS OLIVER aprovecha la ocasión para ofre- cerle el testimonio de su més distinguida consideración y afecto. Muséum National d'Histoire Naturelle-Geologie. Paris, le. 3 Janvier 1919. Cher et très honorè Collègue: Je reçois avec un trés vif intérès le precieux envoi de publication dont vous avez bien voulu disposer en ma faveur. Je l'ai parcouru avec le plus grand intérèt et je m'empresse de vous exprimer tous mes remerciments. Veuillez agreer l'expresion de mes sentiments les plus sincerement dèvouès. STANISLAS MEUNIER. 78 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Colegio del Salvador. Zaragoza, 3 de Abril de 1919. Muy Sr. mío y apreciado amigo: Envié a Razón y Fe la necrolo- gia del Dr. Almera. En ella digo que de buena gana me asociaré a los que le han dedicado alguna especie, cuando la ocasión se oirezca. Ya ha llegado y he enviado a la Academia Pontificia la descripción de la Chrysopa Almerai Navés, en substitución de otra que allí tenian en prensa con el n.2 57. Falta que V. forme, a su tiempo, el género Almera con algún lindo iósil de Cataluiia. Pienso enviar una noticia necrológica a la revista Sal Terre, y el Boletín de la Sociedad /bérica de Ciencias Naturales publicarà otro. En unión de los SS. SS. y OO. quedo de V. atectísimo amigo y siervo en Cristo LONGINOS NAVÀS, S. J. Saint-Florentin (Yonne), le 16 Octobre 1918. J'ai ètè très malade, c'est pourquoi je n'ai pui vous remercier pli- Merci aussi pour la biographie de M.I. Sr. Dr. Jaume Almera i Comas et felicitations. Vous renouvelant mes remerciments agrèez, cher Monsieur, mes meilleurs salutations. NEGRE. Université de Lille. Faculté des Sciencies Geologie. Lille, le 28 Janvier 1919. Mon cher Collègue: Je vous remercie bien vivement de l'envoi que vous m'avez fait de vos récents travaux. Au sortir de ces quatre annèes d'esclavage, c'est pour moi un bien grand plaisir de reprendre contact avec les savants amis du monde civilisé, dont j'ai été cruelle- ment et si longtemps séparé. Je vous felicite d'avoir continué à travailler sans perdre de temps à notre bonne sciencie geólogique. Je vous telícite aussi d'avoir accom- pli une oeuvre de piété en écrivant votre notice biographique sur M. le Chanoine Almera. Je l'ai lue avec la plus vit intérés. Vous étiez, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I fo) vous son éleve distingué, qui le connaissez et l'aunez bien, tout désigné pour l'écrire. Une carte postale de lui me demandent anscieusement de mes nouvelles en Septembre 1914, avait été la derniére correspondance que j'ais recu ici avant l'invasion de Lille. Pendant 4 ans les allemands n'ont laissé parvenir aucun courrier. Votre notice, par une curieuse coincidance, m'est arrivée avec les premiéres lettres reçues au moment de notre liberation. D'autre part en méme temps j'ai eu par M. Ch. Barrois de bonnes nouvelles direc- tes de lui. Je vous serais reconnaisant de vouloir bien ètre mon interprète auprès de votre maitre éminent et lui transmettre mes meilleurs voeux de bonne santé. J'apprends avec plaisir que vous continuez tous deux à travailler aux recherches géologiques dans le pays de Catalogne: ceci nous promet sans doute pour bientot d'interessantes memoires. A Lille, en plus des souffrances morales de l'occupation ennemie, nous avons en la douleur de perdre notre vieux maitre bien aimé, J. Gos- selet, M. Ch. Barrois à traversé, lui, avec énergie ces années d'iso- lement. Enfermés dans l'enceinte de la ville, nous n'avons pu faire las moindre étude sur le terrain et vous savez que l'immobilité est une grande gène pour le géologue. Je vous prie d'agréer, mon cher collégue, avec mes remerciments l'expression de mes sentiments trés dévoués. P. PRUVOST. Laboratoire Arago.— Banyuls —sur— Mer (Pyrénées Orientales). Le 18 Janvier 1919. Monsieurt Emile G. RACOVITZA vous prie de bien: vouloir agréer ses remerciments pour l'envoi de votre belle carte du Montserrat et de l'interessant article consacré au vénérable savant le Dr. Almera. Íl se permettra de vous envoyer dans quelques jours un noveau fasci cule des cEnumerations de Grottes, que doit paraitre prochai- nement. g Nevv-Yor, 12 May 1919. My diar Sir: Txvo vveelts or more ago, I received this pamphlets from you, for vvhich I send my cordial thants. But Il must confess that So INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL your language is untamiliar to me. I have lexicons of many languaje, but not of the langusge of your region. Still it has been possible for me to understand much of vvhat you have vvritten respecting Dr. Almera, vvho is four years younger than l am. It vvas my misfortune that vve never met. l vvas told that he )vas a delegate to the Geological Congress at Paris in 1900, but I coul not find him. It vvas a disappointement, for the excellence of his vvorE vvas vvill Enovvn to me. Please congratulate him for me, upon his long and successtule career in sciencie. This vvorld is better because he has lived in it. He has added lustre to your venerable Academy of Sciences. I regret exceedingiy that I am not acquainted vvith your language. Your discussion ot Ozoxerite vvoned no douot be very useful in my study of the carbon minerals. VVith best vvishes Í am. Sincereli yours, J. J. STEVENSON. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Sr Nova exploració malacológica en la conca del Alt Llobregat, efectuada per D. Josep Mlaluquer per A BOFILL i F. HRAS La segient llista de moluscos recollits pel Sr. Maluquer en el present mes de març, ha vingut a enriquir d'una manera especial els coneixements que sobre aquesta regió posseíem, ja que ha sigut una de les menys explorades. Aquesta oportunitat contribueix a augmen- tar les dades de la monografia que en els actuals moments ens està ocupant. Si bé el conjunt d'aquesta recol'lecció no permet encara conclu- sions detallades, no obstant, deixa suposar que en aquesta comarca hi ha els límits de la fàcies propiament muntanyenca i la mediterrània: assumpte que's tractarà detalladament en nostra esmentada mono- grafia. i Les localitats explorades son: Sallent, Viladomiu (entre Puigreig i Gironella) i Gironella. SALLENT (En abdúes riberes del Llobregat) Limax ater Raz. Agriolimax agrestis L. Milax gagates Drap. Hvyalinia (Polita) lucida Drap 08) Le) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL H. (Vitrea) crystallina Mill. H. (Vitrea) pseudohydatina Bet. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap., entre els quals una forma que correspon a la denominada al//uvionum per Servain. H. (Xerophila) arigonis Rossm. 3 H. (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Carthusiana) carthusiana Miill. H. (Fruticicola) att. hispida L.—Dos exemplars massa joves per a una segura determinació. H. (Vallonia) costata Mill. H. (Tacheopsis) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Miill. H. (Archelix) punctata Miill. H. (Eobania) vermiculata Mill. Chondrula quadridens Miill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) brauni Rossm. P. (Granopupa) granum Drap. Rumina decollata Miill. Ferussacia folliculus Gton. Caeciliodes acicula Mill. Lymnaea (Galba) truncatula Miill. Ericia elegans Miill. VILADOMIU Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Carthusiana) carthusiana Mill. H. (Tacheopsis) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. HI. (Archelix) punctata Miill. Rumina decollata L. ts INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ç) ee) GIRONELLA (Ribera dreta del Llobregat) Hiyalinia (Polita) lucida Drap. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Stud. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) striata barcinensis Bet. H. (Theba) strigella ruscinica Bet. H. (Carthusiana) carthusiana Miill. H. (Tacheopsis) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. Bulimints (Zebrinus) detritus Mill. Chondrula quadridens Miill. Pupa (Modicella) brauni Rossm. Orcula cylindrica Mich. Ericia elegans Mill. Pomatias obscurus esseranus Fag., torma esbelta i poc estriada. Laboratori de Malacologia, Museu de Ciències Naturals de Barcelona, 84 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL REVISTA DE REVISTES (1) Recull herpetològic per JOAQ. MALUQUER I Darrerament han ingressat en la Biblioteca de la Secció Herpeto- lògica del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, gran nombre de llibres y tiratges apart, entre els que hi figuren els segiients trame- sos per el Dr. Boulenger: I SUR L'EVOLUTION DE L'APPAREIL À VENIN DES SERPENTS Comptes rendus des séances de l'Académie des Sciénces, t. 165, pàg. 92.—1917. Es tracta d'una nota a propòsit de la que aparegué en el t. 164, pàg. 959, 1917, deguda a Mme. Phisalix. En ella fa Boulenger consi- deracions sobre la distinció entre les seccions Aolygphae i Opistho- olyphae, que considera molt precàries. SUR LA CONFORMATION DES PHALANGETTES CHEZ CERTAINES GRENQUILLES D'AÀFRIQUE Comptes rendus, t. 165, pàg. 987.—1917. Consideracions sobre el fet observat en alguns anurs africans, de tenir alguns ossos que arriben a perforar els teguments analogament amb lo que s'observa en el urodel ibèric Molge Vvaltlii. (1) Vegis BurLLE1Í DE L'INSTIrUCIÓ CAT. D'Hisr Nar Gener 1918. Pàg. 23., P VE aC ADA el INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL (09) an SUR LES RAPPORTS DE L'ONTOGÈNIE A LA TAXINOMIE CHEZ LES BATRACIENS ANOURES Comptes rendus, t. 167, pàg. 60.—1918. Tot i admetent la gran importància del coneixement dels estats larvaris, sobretot en lo referent a dilucidar les afinitats dels tipus degradats, Boulenger manté l'opinió sempre sostinguda per ell, de que els caràcters que dits estats suministren, no poden guiar en l'investigació de la classificació natural dels anurs. SUR LA PLACE DES CHÉLONIENS DANS LA CLASSIFICATION Comptes rendus, t. 167, pàg. 514.—1918. Consideracions sobre les afinitats dels Quelonis, en quant als caràcters del crani i plastró especialment, amb els reptils vivents i desapareguts i amb els Batracis stegocephals. Es d'opinió de que els avantpassats dels Quelonis, dels Plesiosauris i dels Lacertits, per- tanyien al ordre RA ynchocephalia, del qual l'Sphenodon punctatus es avui el tipus més generalitzat de tots els reptils vivents. Entre els Batracis stegocephals i els Riynchocephalia hi han molts punts de contacte. Boulenger rebutja l'opinió den VVatson que coloca els Eunotosau- ria (Eunotosaurus Seeley), com a divisió ordinal de Chelonia en la seva classificació de 1917 (Mem. Amer. Mus. Nat. Hist ). APERÇU DES PRINCIPES QUI DOIVENT RÉGIR LA CLASSIFICATION DES ESPÉCES DU GENRE RANA 4Bulletin de la Société Zoologique de Frances: Tome XLIII. 1918. Pàg. 111. Ocupat Boulenger en la revisió del gènere Rana que conta avui amb 195 espècies, divideix dit gènere en 9 subgèneres: Rana, 7o- mopterna, Pyxicephalus, Aubria, Nanorana, Discodeles, Hylo- rana, Hildebrandtia, Ptychadena, que defineix en una sinopsis, indicant per a cada un d'ells l'especie típica. S6 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISIORIA NATURAL SUR LES LÉZARDS DU GENRE ACANTHODACTYLUS YVIEGM. eBulletin de la Société Zoologique de Frances, Tome XLIII. 1918. Pàg. 143. Aquest treball és d'una gran importància, puix les espècies medi- terrànies del gènere Acanthodactylus, estaven molt embrollades i la seva determinació precisa, es feia difícil. Les espècies, principals varietats i formes són aqui descrites amb la minuciositat que caracte- titza a Boulenger i amb el coneixement de causa amb que pot fer-ho ell que sobre lo bé que coneix l'herpetologia, conta amb mes de 700 exemplars per a estudiar i comparar. LE LEZARD VERT DE LA PÉNINSULE IBÉRIQUE, SES VARIATIONS ET SA DISTRIBUTION cBoletin de la Real Sociedad Espafiola de Historia Naturals. Tomo XIX. 1919. Pàg. 59. Comença colocant el Lacerta oiridis, en la secció dels Lacerta, propiament dits, entre els limits Lacerta agilis i Lacerta ocellata, i després ticsa els caràcters distintius de les formes més próximes en la seguent sinopsis: A) Fosses nasals periorades entre 3 o 4 plaques (rarament 2), no voreijades per la rostral, de 16 a 23 laminetes subdigitals en el quart dit del peu, escates dorsals exagonals o romboidals, forta- tament carenades, 32 a 92 escates al transvers del centre del cos: plaques ventrals en 6 o 8 fileres longitudinals, cua més petita que el doble de la llargada del morro al anus. Granulacions entre supraoculars i arcada supraciliar generalment manquen, dos grans temporals superiors ordinàriament, frontonasal comunment entre G plaques, rarament més ample que l'espai entre les fosses nasals, llargada del peu no sobrepassa la del cap. Lacerta agdís L. Europa, Asia, temperada. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 87 B) Una sèrie de grànuls, entre els supraoculats i les arca- des supraciliars (rarament reduida a 2 o 3 grànuls), un sol temporal superior, grós, frontonasals entre 8 plaques i més ample que l'espai entre les fosses nasals, peu més llarg que el cap. Lacerta parva Blgt. Asia menor. Fosses nasals perioradas entre 5 o G plaques (rarament 4), casi sempre voreijades per la rostral, 21 a 81 laminetes subdigitals en el quart dit del peu, cua 1 2, a 2 "la la llargada del morro al anus. Escates dorsals exagonals o romboidals, rarament ovals o subcirculars, fortament carenades, 38 a 98 esca- tes al transvers del centre del cos, plaques ventrals en 6 o 8 fileres longitudinals. Lacerta viridis Laur. Europa central i meridional. S. O. d'Asia. Escates dorsals romboidals o subimbricades, fortament aquillades, molt més grosses que les laterals, 34 a 37 escates al transvers del centre del cos, plaques ventrals en 10 fileres longitudinals. Lacerta prínceps Blant. Pèrsia. Escates dorsals granuloses, llises o dèbilment aquilla: des: 63 a 100 escates al transvers del centre del cos. Ven- trals en 6 o 10 fileres longitudinals. Lacerta ocellata Daud. S. O. d'Europa, N. O. d'Africa. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL QD D Cinc formes principals de la Lacerfa oiridis són descrites en aquest treball: fypica, sírigata, major, VVoosnamí, Schreiberi. D'elles es troben a la Península ibèrica la 4ypica i la Schreiberi. Aquesta darrera la descriu curosament Boulenger a base de 42 indi- vidus rebuts d'Espanya i Portugal. L'exemplar d'Alós d'Isil (1) pertany a la forma fypica. Els exemplars de Viladrau, en quin estudi estem ocupats, per- tanyen igualment a la mateixa forma. Laboratori d'herpetologia. Museu de Ciències Naturals de Barcelona. (1) Vegis cBoletín de la Real Sociedad Espafiola de Hist. Nat.y Tomo X VIII. 1918. Pàg 402. Francesc X. Altés Alabart - Impressor - Barcelona. ) : Primera Bpoca. 1901-1908, Les anys. Segona Bpoca. —1904 a 1917, cad2 Tercera fpoca 191 Himenòpters d de Catalunya, per P. de Josep Ll a ÇF Tentredinits lchneumónids Història de les Ciencies Naturals a Catalunya, per aa a Nobert Font i Sagué. : i Ensaig d'una Flora liquènica del Cataluny EL MES, Fernàndes Minerals a Catalunya, per Llorenç Tomàs dua al Gel da de la Flora del Pi neo Centr es rel por Let Llenas y a Fernàndee dl Qanati. 1915 i Volum. ds 1916, N BUILLEE DE LA institució Catalana d'listoria Natural a NBPOGA. BARCELONA, MAIG I JUNY, 1919. ANy II. — Núóms. 5-6 SECCIÓ OFICIAL SESSIO CIENTÍFICA DEL r.er DE MAIG DE 1919 Presidència del Rund. P. Joaquim M.' de Barnola, S. J., President A las 6,30 p. m. reunits en el lloc social els membres i socis senyors P. Barnola, Bofill i Poch, Botey, Broquetas, Codina, Faura, Haas, Malu- quer (Joaquim), Marqués, P. Pujiula, Vilaseca i Zariquiey, comença la sessió. El senyor President dona compte d'algunes comunicacions rebudes per a la sessió d'Abril, a la que no pogueren assistir bon nombre de socis, degut a la excepcional situació en que en aquella data es trobava l'urbs barce- lonina. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Sobre la suposta presència de PrANoRBIS DurouRI Graells 1 PL. coR- NEUS L. en la comarca de Barcelona.—Els senyors Bofill i Poch i Frederic Haas, diuen que el grup de Planorbis corneus L., quals formes son les de majors dimensions del gènere, està representat en la península ibèrica tan sols per una forma més petita, el PJ. dufouri Gràells, que, segons llurs notícies, es troba solament en el centre i en el sud d'Espanya. Així és que els va cridar l'atenció veure'l en Rossmaessler (Iconographie der Land- und Sússmasser-Mollushen Europas, III, fascicles 5-6, pàg. 135, pl. 88: 00 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL fig. 907), citat baix l'autoritat de Sànchez Comendador, de la comarca de Barcelona, i no sols això, sinó en la pàg. 136 de la esmentada obra, cita també el Pl. corneus, del centre de Europa, trobat en el pleistocènic de prop de Barcelona. Í com ni els senyors Bofill i Haas, ni els demés recol'lectors de mol'lus- cos, han pogut confirmar tal notícia, van procurar revisar la col'lecció de Sànchez Comendador per assegurar-se de les localitats més concretes de les esmentades espècies. Per dissort, en aquesta col'lecció, ara en possessió del (Club Muntanyenc), feta assequible a ells pel Dr. Serradell, no van poguer trobar cap nota que pugui esclarir aquesta questió. Sens poder concretar la existència de aquests mol'luscos tan notables prop de Barcelona, es creuen en el cas de cridar l'atenció, per a que en llurs excursions, els recol'lectors sapiguen que poden ajudar a esclarir aquest fet dubtós. Sobre uns palets de Sant Llorenç del Munt.— El senyor Broquetas mani- festa que en la reunió extraordinària de la Société Geol. de França a Bar- celona l'any 1898. 1 en la sessió tinguda a Montserrat, va ésser preguntat al Dr. Almera si en els conglomerats de dita muntanya s'hi trobaven blocs d'un metre de costat, com a Pau en les pudingues de Palasson, responent el Dr. Almera, que no s'hi trobaven. Doncs bé, en els conglomerats de la mateixa època, de Sant Llorenç del Munt, ha observat el senyor Broque- tas, a tots nivells, palets. rodats de calices vàries, i de quars, de 1 a 2 metres de costat. Segons fou dit en la esmentada sessió, eixos blocs varen ésser transportats pels gels surants. Quars del turò de les Roquetes. —El mateix senyor Broquetas diu que en els filons metal'lifers d'aquest turó, abans explotats, es troba quars amb abundants impressions romboédriques de calcita, que ha sigut posterior- ment disolta. El quars és perfectament cristal'lí i els cristalls de 5 a 10 mm. de diàmetre són interromputs en contacte amb les cares romboédriques. En general, té un aspecte cavernós, i conté algunes geodes de cristalls perfectes. Sobre procediments de tècnica micrescòpica.—El R. P. Pujiula, S. J., Director del Laboratori Biològic de Sarrià, donà compte de dos assaigs de tècnica microscòpica, referents l'un al mètode de Golgi-Cajal i de Ropsch, per a preparar el sistema nerviós: i l'altre, a la germinació d'espores, r.. En el mètode de Golgi-Cajal es diu que els troços de sistema ner— viós, després de la fixació i enduració en la mescla ósmico-bicrómica, i l'acció del nitrat de plata, es passen al alcohol de 06. durant mitja hora. Nosaltres deixàrem material en aquet líquid 7 o 8$ mesos, al cap d'els quals l'examinàrem, terminant les operacions. El resultat va ésser que el mate- rial tot es desgrunava: una mica que es va deixar examinar amb el micros- copi, mostrava bastant ben conservada l'impregnació argèntica, Com és sabut, en lloc de la mescla ósmico-bicrómica del métode Golgi— Cajal, que és molt cara, Ropsch trobà un altre camí que consisteix en fixar el material, primer, en formol-bicròmic durant 24 hores, i després passant- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL CI lo al bicromat de potasi Y de 3 a 6 dies: el demés, com en Golgi-CGajal. Per tant, després de l'acció del nitrat de plata, també mitja hora en l'al- cohol de 06". De la mateixa mnera, deixàrem en el mètode de Ropsch mate- rial de 7 a 8 mesos en el dit alcohol, i el resultat va ésser excel'lent, així per la impregnació argéntica, com per la consistència del material que es deixava tallar perfectament en llesquetes. De manera, que aquet mètode pel fixador de Ropsch, l'aventatja en aquet cas, primer pel barato, i segon, pel bé que queda el material. Tenim que fer present aquí una circumstància que pot influir en el resul- tat, i és que el material en alcohol durant els 7 o $ mesos el deixa l'autor en la obscuritat. 2. l'altra comunicació del P. Pujiula va ésser sobre el modo de fer germinar les espores de la falguera Polypodium vulgare. Troços de rejol es posaren, primer. en aigua bullenta per extingir els gèrmens que pu- guessin tenir. Després, s'impregnaren: un d'ells amb aigua de font, un altre, amb el líquid de Rnop pur, això és, sense diluir: i un tercer, amb líquid de Rnop diluit al 2 per 100. Això fet, es va fer sobre ells la sembra . d'espores, i es varen ficar dins de la cambra humida. Al cap de 14 dies s'examinà el material: el lot primer, amb prou feina mostraba síntomes de germinació: alguna espora s'inflaba solament: el segon 1 el tercer, mostra- ren molts esporangis verds: lo qual, volt dir, que les espores dins dels matei- xos esporangis comencen a desenrotllar cloròfila: i moltes espores lliures, demes de ésser verdes, originaven un brot. Un nou jasciment fossilifer paleozòic a Cornudella (Priorat). — Entre Cornudella i Ciurana, al peu del Montsant, segons manifesta el soci don Salvador Vilaseca, afloren per sota l'arenisca roja inferior d'una llenca triàssica simplificada, les pissarres i grauxvaques paleozòiques, que es con- tinuen sense cap solució, per tot el Priorat, pel VV., i fins la Conca de Bar- berà, jper/ VE: Estratigràficament, pel costat S. s'assenten en damunt d'aquestes capes els conglomerats i arenisques i calisses organògenes del Trias inferior i mitjà de la serra de Ciurana i les Gritelles, extesa fins a Prades. Pel N. deuen ésser igualment referides al Trias les capes superiors a les paleozoi- ques, de conglomerats, arenisques roges, calices dolomítiques, margues i . guixos, que formen, en un petit gruix, la base de la serra oligocènica del Montsant. . En aqueixes pissarres fosques, blavoses, esfullades (llacorelles) que apareixen entre una i altra banda, per e continuar-se amb les del Priorat i les de la Conca, hi hem trobat, a 1ís lèm. al N. VV. de Cornudella, un jasciment de fòssils que recorda exactament als descoberts per En Malla— Si algú s'interessa per aquests mètodes, pot consultar, si vol, la Cifologia, part pràctica, n.o 65, c. (pàg 100 i la nota), del susdit P. Pujiula. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Q2 da (1) i el Dr. Faura (2) prop de l'Espluga de Francolí i Vimbodí i, sobre— tot, als trobats per nosaltres (3) en la part muntanyenca del Camp de Tarragona. Pel rescent d'aquesta troballa, solament podem anotar que corresponen a aquesta nova localitat les seguents formes: els mateixos restos dubtosos atribuits a fucoides, Myrianites corresponents a distintes espècies, nom— brosos i ben conservats exemplars de Lophoctenium Richteri Delgado, 1 alguns altres de nostre Lophoctenium amplilobatum, d'altres, igualment abundants, de Paleoopleris palmea Faura, més complets encara que els de Castellvell: i altres formes pendents de determinació. A més d'interessar per la seva importància paleontològica, ens permet, la troballa d'aquest jasciment, referir al T'ornasià aqueixes pissarres 1 grau- vaques paleozòiques del Priorat, fent-les, per tant, coetànies de les de la Conca de Barbarà i Camp de Tarragona. Algunes algues de Mallorca (Badia de Palma). — El senyor Garcías tramet a l'INsrirució una interessant nota sobre algues recollides per En Jacinte Adrover, de Capdepera, i escriu sobre l'herbari format pel mateix. El Monachus (Leptonyx) monachus Gm. a Capdepera (Mallorca). —El ma— teix senyor Garcías diu en un'altra nota: La pesca de la Tunyina (Thynnus) amb l'almadrava, dona des d'ara qual- ca sorpresa agradable, agafant algun dels grans enemics dels pescadors. Dia 5 de Gener del prop passat any 1918, i a l'hora baixa, quant es retira— ven a Cala—-Retjada un parell de llauts, al passar pel Cala-gat, varen veure a prop de l'almadraba el vell mari que feia temps les desbaratava les pes— cades en sos viatges de Cala—gat a la de Na Fonera, i mercès a un poc de dinamita, conseguiren que entrés dins aquella, matant-lo a cops de destral després d'una lluita heròica, durant la qual, bramulant com un bou, girà un dels llauts amb una couetjada. L'animal que vaig tenir ocasió de veure el dia 6, me semblà un mascle de Leptonix monachus Gm. que deu ésser el Monachus monachus (Her- mann)e citat per l'amic Aguilar, de Catalunya. Era de color plom fosc amb petites taques blanques pel damunt, i blanc pel ventre, el cap semblant al d'un vedell sense orelles, ulls petits, sa llar— 99 EE 5—5 gada total 2 m. 60 cm. Sa fórmula dental, l5—, , C qai) M a CO rrespon a dita especie, que viu en el Mediterrani. No éssent possible la seva naturalització,'vaig adquirir l'esquelet, del qual degut a les especials circumstàncies d'aquests mesos passats, n'he (1) Reconoc. geogr. i geol de la prov. de Tarragona. Bol. Com. Mapa geol. de Espada, 1890. (2) Sintes. extratigr. de los ter. primarios de Catalunya. Mem. de la R. Soc. Esp. de Hist. Nat., 1913. (3) Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona. Butll. Agrup. Exc. de Reus. 1917. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL OO Jgs perdut algunes parts, el crani està un poc espanyat pels cops de la des- tral, quemplearen per matar-lo, però amb facilitat es podrà compondre. Contribució a la Flora Balear.—Continuant sos estudis sobre la flora balear, el senyor Llorenç Garcías tramet un treball, el V de la sèrie, refe- renta 115 espècies dels voltants de Artà 1 Capdepera, que oportunament es publicarà en el BurttErí. Bibliografia herpetològica.— El senyor Maluquer (Joaquim) diu haver rebut en el Laboratori d'herpetològia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, una col'lecció nombrosa de tiratges apart rescents del Dr. G. A. Boulenger, dels quals ne presenta una nota bibliogràfica. Hepàtiques.—El 27 d'Abril recolectà nostre President la Pellia Neessiana Limpr., i la seva varietat Jorea Nees., a la font de Càn Matas, en el Masnou. Equinit notable.—En el mateix lloc, a la platja, i en la mateixa excursió, recolliren magnífics exemplars de Echinus melo, segurament el més gran equínit de nostres costes. I no havent-hi altre assumpte de que tractar, el senyor President aixe- ca la sessió, a les 8't5 p. m. SESSIÓ CIENTÍFICA DE 5 DE JUNY DE 1915 Presidència del Runt. P. Joaquim M. de Barnola, S. J. President. El senyor President obre la sessió a les 18.45 hores, assistint-hi els membres i socis senyors Barnola, Acosta, Codina, Haas, Mas de Xaxars, Maluquer (Salvador i Joseph), Pujiula, Sagarra, Vilaseca, Zariquiey. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Un treball inèdit del Dr. Almera.—El senyor President dona lectura a un treball titulat (Génesis y evolución de la Rada Pliocénica cuaternaria de Barcelona), degut al Dr. Almera. Galosoma maderae F. (Ins. Col). —El senyor Aguilar-Amat presenta un bon exemplar de Calosoma maderae, trobat per ell mateix en la oficina de la Companyia Barcelonesa d'Electricitat, del carrer de Mata, dessobre un radiador de la calefacció central. Una excursió Lepidopterelogica a la Província de Tarragona.— El senyor Sagarra dóna compta d'una interessant excursió a l'Espluga de Francolí i Prades, 1 llegeix una relació de les espècies i formes de lepidòpters més interessants recollits en dita excursió. 04 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Monografia de les meduses (Acalepha) del litoral català.—El Sr. Josep Maluquer entrega un exemplar d'aquesta monografia, publicada per l'dlns- titut de Ciències), any V, n.2 5. Es un notable i ben presentat treball, que honra al mateix temps al senyor Maluquer i a l'ÍNSrirur. Description d'un nouvel oxypoda (Col. SraPnYrINIDAE).— El senyor Zari— quiey presenta la nota del senyor P. de Peyerimhoff, en la que descriu el Oxypoda Zariquieyi, nov. subesp. Abundància de Quernetos. —El P. Barnola comunica haver recollit, en poca estona, més de dues dotzenes de dits aràgnits, sota l'escorça del colosal (Eucaliptus) que hi ba enfront de l'estació de Gavà. Coluber scalaris d'Arenys de Mar.—El senyor Zariquiey diu haver recollit a Arenys de Mar un Coluber Scalaris de 81 cm. Aquesta serp és molt extesa a Catalunya, però no tant comú com els Coelopeltis 1 Tropi- donotus. Obituari.— El President participa la mort del conegut botànic Mon— senyor Hector Léveillé (Auguste- Abel), ocorreguda el 25 del prop passat Novembre, a consequència d'una pulmonia fulminant. Havia nascut el 13 de Març de 1863 a Mans. Ordenat de Prevere el 24 de Septembre de 1887, fou enviat a Pondichéry com professor de Ciències Naturals, de on retornà a Mans el 14 de Gener de 1892. En un viatge a Nilgiris va tenir l'idea de fun- dar una revista mensual dedicada a la Botànica. Tal fou (Le Monde des Plantes), qual primer nombre sortí el primer jorn d'Octobre de 1891, passant a l'any seguent a ésser el orgue oficial de la (Academie de Géogra- phie botaniqueò, que fundà ell mateix, i de la que ha sigut l'ànima els 28 anys que conta d'existència, agrupant'en son entorn fins a 200 botànics de tot el mon. Deixa notables publicacions, i un record simpàtic, mercès al seu caràcter servicial. L'Acadèmia per ell fundada ha sofert irreparable pèrdua. Alguns de nostres naturalistes l'havien conegut en algun Congrés científic. Altra falla notable ha tingut la ciència de Flora amb la mort del Abbé Soulié, íntimament lligat en unitat d'idees i d'acció amb Mngs. Le- cele (CE. 89) Il no havent-hi altres assumptes de què tractar, el senyor President aixeca la sessió a les 20,30 hores. INSTITUCIÓ CATALANA D'HIiSTORIA NATURAL 95 Description d'un nouvel "Oxypoda" ICOL. Staphylinidael de Catalogne par P. DE PEYERIMHOFF Oxypoda (Baptopoda) Zariquieyi, n. sp —Long. 2,30 mm.— - Elongata, gracilis, opacula, rufa, capite abdominisque segmentis 4-5 exceptis infuscatis. Caput longius quam latius, oculis minutis, vix prominulis. Antennae versus apicem spissatae, art.2 3.0 quam 2.9 vix breviore, penultimis latioribus quam longioribus duplo, ultimo praecedentibus binis sumptis aequale. Pronotum vix latius quam longius, convexum, apice attenuatum, basisinuatum, angulis posti- cis subrectis, perdense granulosum. Coleoptera pronoto longiora et angustiora, deplanata, sutura elevata, lateribus acute carinatis, apice leviter sinuata ad angulos posticos emarginata, perdense ut pronotum sculpta. Abdomen ad basim dense granulosum, versus apicem sensim levigatum et sericatum. Variat capite rufulo (abdomine autem nigro annulato). Catalogne: Barcelone: Rabasada. Tarragone: Valls, Puertos de Beceite. —Découvert par M. le Dr. R. Zariquiey, à qui jai le plaisir de dédier cet insecte, et qui a bien voulu me faire don de l'un des trois spécimens qu'il avait recueillis Sous.le nom de Bapfopoda, Bernhauer ( Verhandl. der P.—P. z0ol.—bot. Gesellsch. VVien, LII, 1902, p. 133 et 176) a réuni les Oxypoda présentant une sculpture rude et dense et des élytres dé- primés, carénés sur les cótés. Ces insectes se relient manitestement aux Deropoda Bernh. (loc. cit., p. 134 et 173) par l'Orygpoda frans- gressa Peyrh., ou cette carène latérale est presque effacée, bien 06 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATI RAL que la dépression des élytres soit encore très apparente.—Au reste, leurs caractères spécifiques, résumés dans le tableau qui suit, sont des plus nets: li: Yeux prés de trois fois plus longs que les tempes. Téte ausst large que longue. Elytres beaucoup plus courts et plus CIONS QUE IE MPRONORUMA ES magnicollis Fauv. Meux plus coutts que les tempes (Je ee ee 2 Tète transversale. Pronotum à peine plus rétréci en avant QUE AE RE SS LEC CCE Re ee graeca Rr. Tète plus longue que large. Pronotum nettement plus rétreci en avant qu en/armières Le iadc ee EMCe DO CE 3 Carène latérale des élytres presque elfacée, leur bord apical très fortement incisé à l'angle externe . . . franrsoressa Peyrh. Carène latérale des élytres très prononcée, leut bord apical bien moins fortement incisé à l'angle externe . . . . . . . L Antennes gréles et relativement courtes, leurs pénultièmes ar- ticles deux fois plus larges que longs. Elytres un peu plus longs que le pronotum. Téte noire ou rousse. . . Zariguieyi Peyrh. Antennes allongées, leurs pénultièmes articles de moitié seule- ment plus larges que longs. Elytres à peine de la longueur du pronotum. 'léte rousse. . . . . . . depressipennis Aubé. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 07 Polipodium vulgare L. var. aurita (VV/ilid.) Rey-Paidl. per ANTON DE BOLÓS I VAYREDA La exploració de la muntanya volcànica La Garrinada, prou tica ja en interessants falgueres, doncs viuen en ses penyes la Nofiolena Marante R. B., el Cheilanthes odora Svv., l'Asplenium septen- trionale (L.) Hotim. i el Anagramma leptophyila (L.) Lint., ens ha donat aquesta varietat del Polipodium vulgare, encara no coneguda a Catalunya. L'habitat d'aquesta interessant forma podem dir que està reduit a un indret ombrívol subjecte a la iniluència dé l'ombra d'unes penyes basàltiques que en el llavi superior del cràter més enlairat del volcan formen esquerdes i cavitats de escasa profonditat, orientades en di- recció al Nort. A racés d'aquestes penyes hi viuen alguns peus de polipodium que tenen tots ells el tipus diferent dels que a pocs passos estan a l'aire lliure. Els polipodium tecollits en els indrets propers tenen el tipus clàssic de la var. gentuinum, i a l'època en que vareig ter la recerca (Desembre 1918) estaven molt adelantats en la fructificació, amb els esporangis ja quasi desproveits d'espores. En canvi, els exem- plars que vivien a redós de les penyes volcàniques, estaven molt poc adelantats, eren tendres, amb els esporangis tot just mig desenrotllats i aparentant el tipus de la var. serrata Rey-Pail, o sia, amb segments molt llargs, lanceolats aguts i amb dents molt senyalades tot el volt. 98 : 0 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL D'entre els exemplars n'hi han posats en lloc més descobert, que no difereixen en res de la varietat serrata Rey-Pail, i amb aquest nom els classifica el savi filicòleg P. Joaquim de Barnola. Però hi ha uns altres peus situats en un lloc més cavernós i més fresc que presenten unes auri- cules a la base interna de cada segment, i al- tres també en la ba- se externa, que foren classificats, pel Pare Barnola com la var. am: rita. Un caràcter que pre- senten tots els exem- plars, i que no sé Si correspon a la var. se- rrata, és una mena de contracció que presenta l'àpex de la fulla, de tal manera que els segments terminals no van decrei- Xent fins a l'últim, sinó Fig. 1.—(1/a gr nat.) que apareixen abortant Fronde de Polypodium vulgave L. i refosos en un segment var. auvita de Rey-Pail. — terminal major, tal com De la garrinada— Olot XII—I1918 indica el dibuix adjunt. (Fig. 1). El fet de la coexistència en una àrea tan reduida de les dugues varietats, fa suposar que la una sigui un estat de trànsit i, l'altra INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL . 99 com aquesta var. aurífa, podria considerar-se com un trànsit de trec Fig. 2.—(gr. nat.) Segment de fronde del Polypodium Cambricum E: 4P. fondibus pinnatifidis, pinnis lanceolatis, lacero-pinnatifidis serratis.o Gouan. In Anglia, Monspelii. (Del Herb. del DR. F.0e BoLòS). vers el P. cambricum, (fig. 2), no trobat encara amb certesa a Catalunya. Olot, febrer, 1919. IOC INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Algunes algues de Mallorca (Badía de Palma) LL. GARGIAS Tot ho pot la paciencia. Encantat vaig quedar quan en el mes de Setembre prop-passat vaig anar a Capdepera a fer una visita a En Jacinto Adrover Veyn, el qual, per propi impuls quan estava agre- grat en els Teatins, s'aficionà ales algues microscòpiques, conseguint amb el P. Vidal la formació d'un nombrós herbari, ja que reuniren més de 300 espècies, em contà com després de molts assaigs conse- guiren trobar el millor medi per estèndre-les a les cartulines, amb un punxó dins l'aigua posada dins una ribella, procurant treure de l'aigua la part estesa, procediment que més endavant saberen era l'empleat pels algòlegs. Amb raó es pot dir que és un excel'lent preparador, els exemplars que vaig veure en la seva petita col'lecció, demostren la paciència que es necessita per preparar aquelles espècies tan ramifi- cades, tan extensament delicades, com moltes de les que habiten en nostres costes, n'hi havia algunes de classiticades, de les quals en vull oterir una mostra a n'els consocis perquè coneguin el treball de N'Adrover. CLOROFICIES SIFONACIES Caulerpa prolifera, LAMX. Codium tomentosum, AG. Halimeda Tuna, LAMX. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL IOI FEOFICIES ESFACELARIACIES Cladostephus verticillatus, AG. Sphacelaria scoparia, LYNGB. PUNCTARIACIES Seytosiphon tomentarius. DICTIOTACIES Zonaria atomaria, AG. Padina pavonia, GAILL. Dictyopteris polypodioides, LAMX. FUCACIES Sargassum Horchuchii. RODOFICIES BANGIACIES Porphuyria leucosticta, THUR. NEMADIÀCIES Liagora distenta, AGP GELIDIÀCIES Gelidium corneum v. pinnatum, LAMX. CORALINÀCIES Corallina officinalis, ELL. et SOL. Li virgata, ZANARD. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL CERAMIACIES Ceramium rubrum, AG. Dl clavulatum, AG. Dl ciliatum, DUCL. Y gracillium, AG. Callithamnion granulatum, AG. Spyridia filamentosa, HARV. RODOMELACIES Vidalia volubilis, J. AG. RODIMENIÀCIES Plocamium coccineum, RUTZ. GIGARTINÀCIES Gigartina Teedii, LAMX. Huypnea musciformis, LAMX. Totes viuen també a les costes de Capdepera. Artà, febrer de 1919, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 103 Contribució al coneixement de la dispersió dels reptiíís i batracis a Catalunya per JORQ. MALUQUER l.— ALGUNS EXEMPLARS CATALANS DARRERAMENT INGRESSATS EN LA COL'LECCIÓ DEL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE CATALUNYA. En l'excursió portada a cap a darrers de Maig passat pels doctor Haas i senyor Novellas, foren recollits alguns exemplars herpetolò- gics i observats altres en localitats que encara no teníem reprèsenta- des en la ja important col'lecció herpetològica del Museu de Ciències Naturals. Els anótem a continuació per ser d'interès. Alytes obstetricans boscai Lataste. 22. V. 19. Guardiola, 3 exemplars. Bufo calamita Laurenti. 22, V. 19. Guardiola, 1 exemplar, jove. Rana esculenta Linné. 22. V. 19. Guardiola, 2 exemplars, joves. Lacerta muralis Linné. 19. V. 19. Pont de Raventí-Gironella, 3 exemplars. Lacerta muralis Linné. 21. V. 19. Pont de Raventí- Guardiola, 1 exemplar. Lacerta muralis Linné. 22. V. 19. Guardiola, 1 exemplar. Lacerta muralis Linné. 23. V. 19. Guardiola-Pobla de Lillet, 3 exemplars. Lacerta muralis Linné. 24. V. 19. Greixa, 1 aque dE Lacerta muralis Linné. 25. V. 19. Pobia de Lillet, 4 exemplars. Lacerta muralis Linné. 26. V. 19. Pobla de Lillet-Castellar de N'Huch, 14 exemplars. Lacerta muralis Linné. 27. V. 19. Gombreny-Coll de Marolles, 13 ejemplars. Lacerta ocellata Daudin. 15. V. 19. Gironella, 1 exemplar, jove. I04 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Lacerta ocellata Daudin. 19. V. 19. Pont de Raventí, 2 exem- plars, joves. i Lacerta ocellata Daudin. 22. V. 19. Guardiola, 1 exemplar, jove. Lacerta ocellata Daudin. 26. V. 19. Pobla de Lillet, 1 exem- plar, jove. Psammodromus algirus Linné. 24. V. 19. Greixa, 1 exemplar. Psammodromus com a dret aloirus Linné. 27. V. 19. Gombreny- Coll de Marolles, 1 exemplar. Anguis fragilis Limé. 19. V. 19. La Baells-Gironella, 1 exemplar. Anguis fragilis Linné. 19. V. 19. Pont de Raventí, 1 exemplar. Anguis fragilis Linné. 19. V. 19. La Baells-Gironella, 1 exem- plar de 445 m/m. total, i 28 m/m de cua. I Tropidonotus natrix Linné. 27. V. 19. Montgrony, en lloc com- pletament sec i llunyà d'aigua. 1 exemplar de 1160 m/m. total, i 220 mim. de cua. Tropidonotus viperinus Latreille. 18.V.19. Gironella, 1 exemplar. Tropidonotus viperinus Latreille. 25. V. 19. Pobla de Lillet, 1 exemplar, jove. Coronella girondica Daudin. 24. V. 19. Bagà, 1 exemplar. Coronella girondica Daudin. 25. V. 19. Pobla de Lillet, 2 exemplars. Demés foren observats els segients: Lacerta ocellata Daudin. 26. V. 19. Castellar de N'Huch. Abon- dant, adults i joves. Zamenis hippocrepis Linné. 24. V. 19. Bagà-Greixa, a uns 1,200 m. d'altitut, que pogueren observar llarga estona, dintre una mata que els privà d'agatar-lo. Coluber longissimus Linné. 27. V. 19. Coll de Marolles. Un troç de pell. Coluber scalaris Boie. 20. V. 19. Gironella. 1 exemplar de 1,200 mim. amb el cap aplastat, que no fou posible adquirir del qui el matà. Il. — ALGUNS REPTILS I BATRACIS DEL ESTANY DE MONTCORTÉS Procedents de l'exploració portada a cap per el Dr. Haas i mon germà Salvador, en l'Estany de Montcortés, N. de la província de Lleida (1,055 m.), els dies 14 al 20 d'agost de 1918, han ingressat en la ja esmentada col'leció els segients exemplars: INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 105 Bujfo vulgaris Laurenti. 1 exemplar. Bufo calamita Laurenti. 1 exemplar de 150 m/m. Rana esculenta lessonae Camerano. 4 exemplars. Nova per a Catalunya. Tropidonotus natrix Linné. 1 exemplar de 950 m/m. Cua 203 mjm. Tropidonotus viperinus Latreille. 1 exemplar de 450 m/m. III. — ALGUNS REPTILS Il BATRACIS CATALANS DEL MUSEU SEN- CREMBERGIÀ DE FRANCRFORT AJ/M (ALLEMANYA). Degut a l'amabilitat del Dr. Haas, hem pogut examinar els exem- plars herpetològics, quina relació va tot seguit: Rana esculenta lessonae Camerano. 18. IV. 19. Sant Miquel del Fay. Huyla arborea typica Linné. 4. VI. 19. Pobla de Segur. Huyla arborea meridionalis Boettger. 15. IV.19. Pantà de Vall- . vidrera. A Psammodromus hispanicus Fitzinger. 16-30. III. 19. Castell- defels. Psammodromus algirus Linné. 23. III. 19. Castelldefels. Anguis fragilis Linné. 23. III. 19. Castelldefels. Anguis fragilis Linné. 18. IV. 19. Sant Miquel del Fay. Tropidonotus viperinus Latreille. 6. IV. 19. Caldas de Montbuy. Tropidonotuso iperinus Latreile. 18. IV. 18. Sant Miquel del Fay. Laboratori d'herpetologia Museu de Ciències Naturals de Barcelona. L06 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Riquesa prehistòrica de la comarca de Solsona per FREDERIC VILA, G. M. F. L'errada opinió, generalitzada durant algun temps, de que escas- sejaven a Catalunya els records i petjades de la civilització megalítica, va cada dia més desfent-se i rectificant se, mercès als treballs dels geòlegs i aficionats a la Prehistòria. Després que Sampere donàa conèixer alguns de nostres monuments megalítics desde les columnes de la Revista de Ciencias Históricas (1880-1881), es cregué que era reduidíssim el perímetre de terres catalanes on podien trobar-se rastres d'aitals curioses construccions, limitat solament a algunes petites extensions de les províncies de Girona i Barcelona. Aixamplà bona cosa D. Lluis M.8 Vidal aquestes estretes fites l'any 1893, publicant la troballa i descripció de bon nombre de dòlmens i menhirs de la província de Lleida, amb alguns més descoberts a la de Girona, anys després allargà aquesta llista, fent pujar fins a 24 els dòlmens reconeguts o visitats per ell mateix. Tarragona volgué contribuir també a enriquir els coneixements prehistòrics de la província amb la col'laboració de D. Pau Teixi- dor, qui publicà l'any 1899 la descripció d'una dotzena de baumes dels troglodites que poblaren la regió tarragonina. Amb els lloats treballs d'En Pere Alsius sobre Serinyà i els d'En Cazurro sobre megalits de la comarca de Girona, amb d'altres monografies donades a l'estampa darrerament, s'és vist créixer considerablement i multi- plicar-se les comprovants de la cultura megalítica de tot el territori català, palesant fins a la evidència que l'opinió aquella de que no es trobava a Catalunya eixa mena de monuments era filla solament del desconeixement i de la falta d'investigació detinguda. Amb tot i això, que sobrava raó a Mn. Font quan assegurava l'any 1905 que mancava encara molta feina a ter en l'estudi de la proto- història de nostra terra, podran assegurar-se'n els aficionats an aquesta branca de les ciències naturals, visitant la riquíssima col'lecció de INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 107 material prehistòric d'aquesta comarca de Solsona, que es troba recu- llida dins d'una sala espaiosa del Museu Diocesà i que gairebé tota es inédita encara. Un recercador entusiasta trobà aquesta llei d'estudis en l'actual Delegat Director de l'esmentat Museu, Mn. Joan Serra i Vilaró, qui havent començat l'any 1905 a explorar la comarca en totes direccions, de des La Seu d'Urgell fins a Berga, es a dir, de des la conca alta del Segre fins al Cardoner i Llobregat, ha vist durant aqueixos pocs anys coronats gloriosament els seus esforços, aportant a nostra ciència regional copiosos i preuats tresors de material cien- tílic. l mirat des de aquet punt de vista, segurament que el Museu Episcopal de Solsona s'alça com un dels més importants de tot Cata- lunya per la riquesa gran, bon ordre i fidel constatació dels objectes prehistórics que s'hi veuen reunits. Al any i mitg de començada la tasca, portava ja l'avans dit Di rector explorades prop d'una vintena de baumes, habitades avui dia encara les més grans per nómades i pastors, i recollint de totes els objectes soterrats i anotant les demés senyals palesadores d'haver servit un temps d'habitació o bé de sepultura a n'els homes primitius. Amb les baumes i coves anà descobrint al mateix temps una bona pila de megalits o dòlmens, els explorà tots detingudament l'un darrera l'altre, apuntant les dates més importants de cada un, referents a la situació, orientació astronómica, nombre, mides i disposició de. les" grans pedres i recollint tota mena d'objectes i utensilis, com Ossos d'home i de bésties, destrals i fletxes de pedra i de metall, olles i plats de ceràmica, collars i agulles i tot quan pot la ciència aprofitar per reconèixer l'estat de cultura de les races primitives. El nombre de megalits així, amb tanta cura i paciència estudiats i explorats és lorça interessant, car s acosta ja a la respetable xiira de cinquanta, inédits i desconeguts gairebé tots, i alguns pocs, com els de Valmanya i Pinós, i el de la Cabana del Moro de Bescaran, que havien sigut solament citats abans o lleugerament descrits, foren també excavats minuciosament i registrats per a traure n el material prehistòric que hi jeia enterrat. i Amb aquestes referències no semblarà ponderació exagerada lo que havem dit sobres la importancia que per la ciencia prehistòrica de Catalunya té ja avui dia el Museu Diocesà de Solsona. Passen ja de deu les vitrines espaioses i de més d'un pis, curulles totes dels objec- tes prehistòrics recollits en les excavacions de baumes i megalits. Cada una de les estacions ocupa el seu departament, separat de les veines amb tes convenients divisories, on hi son aplegats i ordenats tots els oisi INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL restos d'armes i utensilis d'una mateixa procedència: cranis humans, dolicocètals els més, alguns amb les arcades superciliars ben promi- nents i d'altres amb senyals innegables de trepanació, tenint-ne pre- ses també les mides antropomètriques, després les altres menes d'ossos importants així de persona com d'animals, sovintejant els. cranis dels gossos que amb llurs amos foren inhumats. Segueixen les armes o destrals de basalt, d'esquist o de diorita, les puntes de fletxa, microlits i esberles de sílex usades per a tallar o serrar, punxons i agulles d'os, manecs de banya de cervo, braçalets i collars de irag- ments treballats de petxina o bé de petites valves senceres de col4m- bella, cassis i dentalium (que potser serviren de moneda), i també de vèrtebres de peix, de trocets d'àmbar i serpentina, arrecades d'ullals de senglar i molts altres motius d'adornament. No hi falten tampoc algunes armes i utensilis de metall, com anells i fletxes, i fins i tot uns motllos de destral cavats a la pedra per vuidar-hi el metall fos. Abundosos hi són així mateix els restos de ceràmica, amb els que s'han pogut reconstruir peces magnífiques de tines, olles i plats, importants ja per la grandària i varietat de formes, com també per la el'legància i enginy dels dibuixos geomètrics i ratllats que presenten. Fóra certament gran llàstima que tota aquesta riquesa de material prehistòric, tan curosament cercat i ordenat hagués de quedar estan- tís i mut a dins de les vidrieres del Museu solsoní, sense poguer ésser fàcilment consultat pels allunyats d'aquesta ciutat de muntanya. Mes confiadament podem esperar que no serà així, car l'esmentat Direc- tor té posades les mans al treball d'inventariar científicament les observacions i troballes amb el propósit de donar a l'estampa abans de gaire els feliços resultats de ses recerques. I per a que puga com- pendres millor l'importància d'aquesta col'lecció prehistòrica, donaré per via de mostra un resum o síntesi de les observacions i objectes del dolmen de Llanera, del que'n té l'estudi del tot fet i acabat. Fou trobat aquest dolmen al terme municipal de Llanera, llogaret distant uns pocs Lilòmetres de Solsona, essent conegut del veinat amb el nom de Torre del Moro. Ve a ésser aquesta construcció megalítica com una galeria coberta, presentant la càmara interior la figura triangular. Les parets estan formades per megalits redreçats que sostenen altres grans pedres agegudes, arribant el conjunt a 9 m. de llargada per 1l'90 m. d'amplada. A dins i isolat dels altres megalits hi fou trobada una altra pedra dreta, a tall de columna o menhir, que potser no tenia altra fí que la d'aguntar alguna de les grans lloses de la coberta, si ja no servia de senyal divisòria de les cambres funerà- (NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 109 ria i d'habitació —Fou voltada aquesta construcció d'una mena de crómlec o cercle de pedres, separada la una de l'altra per una distància de prop d'un metre, no en queden més que 13, tetes malbé les altres per les obres de cultiu dels pagesos, pro amb la disposició d'aquelles n'hi ha prou per a compendre que el diàmetre de la rodona s'extenia a més de 20 m. D'aquestes pedres arranca, com de fonament, el fumu- Jus que s'aixeca fins al extrem superior de la cambra dolmènica. Comparades aquestes dimensions amb les del famós dolmen de la Cova d'en Daina de Romanyà de la Selva, es veu tot seguit còm el megalit de Llanera excedeix bona pila en grandària en el de Romanyà, ja que les mides exteriors de la cambra d'aquest no arriben més que a 770 m. de llargada, i no passant de 11 m. el diàmetre del cercle de pedres tumulars. Amb tot i això, un i altre semblen obra d'una ma- teixa o semblant civilització, si em de creure a la figura de fulles de llorer que presenten les fletxes en ambdos monuments trobades. Entre els objectes recollits en el dolmen de la Torre del Moro demés d'un nombre considerable d'esberles de sílex, de puntes de lletxa de figura d'eura i de llorer, de coltells i serres, són dignes d'esment dos microlits, no barroers mateix que arrancats del nucli de la pedra foguera a cop sec i així empleats, com els que atribueix Siret a la indústria postquaternària o dels primers temps del neolític, sinó que porten les vores hermosament treballades amb retocs nombrosos, com si haguessin sigut pulits o cicellats en plena cultura neolítica, Amb aquests vestigis de pedra pulida aparegueren barrejats alguns pocs fragments petits de metall, document signiticatiu, que junt amb la forma fullosa de les fletxes i la existència del tumulus voltant al dolmen, fa suposar que correspon aquesta obra megalítica al període eneolític o dels primers assaigs del metall. Dels ossos trobats, encara que nombrosos, non pogué treure l'Antropometria gaire llum, donat llur estat terrós i de complerta descomposició. Entre els fragments de ceràmica, n'hi ha alguns que recorden les formes típiques de la de Argar, i d'altres amb dibuixos — el legants i senzills al ensems, fets amb incisions fondes, molt sem- blants als de la ceràmica de Cienpozuelos i de la trobada a la Cova Fonda de Vilavella (Tarragona). I aquesta observació sembla venir a contirmar la hipòtesi d'En Vidal d'haver sigut una mateixa la civi- lització dels troglodites del NE. i SE. d'Espanya durant els temps de la pedra pulida, encara que'ls primers no abandonessin com els segons les baumes i coves que'ls hi servien d'habitació i sepulcre. Seminari de Solsona, març, 1919. lIO INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL. X Contribució a la Flora Balear V PLANTES DELS VOLTANTS D'ARTÀ I CAPDEPERA per LLORENS GARGIAS FONT Tant com vaig trescant la nostra comarca, S'arrelà més en mi, el convenciment de que es una de les més privilegiades de Mallorca, botànicament parlant, perque, sempre que torno a passar pels llocs ex- plorats en anys anteriors, plantes noves venen a enriquir el meu her- bari, i no és Sols l'època diterent en que floreixen la causa d'aquestes. agradables sorpreses, sinó que també n'és causa, la falta de temps. disponible que ha fet que les meves exploracions fossin defectuoses, com a fetes depressa. Al partir i recorrer el nostre terme, petit com el de tots els pobles, poc més, poc manco, un sempre cau en els mateixos llocs visitats en anys anteriors, amb més atractius, quant més un coneix els seus recons, i així en les meves passetjades vaig tornar algunes vegades. a Sa Torre de Canyamel i a S'Eretat, lloc aon se troben obertes en la penya brava del Cap Vermell com immensa boca d'animal mons- truós, les famoses coves d'Artà. Com un alberc titànic, al flanc d'aquell penyal se veya horrenda arcada, qu oberta, pareixia la gola d'algun monstre que un riu engoliria. lja podeu pensar, en els mesos d'estiu, quines suades pegava per recorre els deu Eilòmetres que d'allà ens separa, amb un temps rela- tivament curt (els capvespres), però aquells camps, aquells ermassos, aquells sementers i llocs herbosos regats amb la meva suor no foren ingrats, i proporcionant a le meves recerques espècies interessants, INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL LI m'omplien de satisfacció, i un dia a Son Assopa el Podospermum laciniatum, var. subulatum D. C. no citat per B. i C. venia a ocu- par el seu lloc en el meu herbari, i la Neslia paniculata Desv. rara també, però més abundant que l'anterior dins els sementers de Son Assopa i San Primé, junt amb les Anchusa undulata L. i angus- tifolia L., Bifora testiculata D. C., Sonchus asper L., Vicia peregrina L. i una Salvia que no he pogut referir a cap de les espè- cies descrites en mes flores i l'/ríis Florentina d'abaix de les cases de Son Ribot, passaven també a augmentar la meva col'lecció. I seguint més avall per les vores del camí dins S'Eretat, un dia que anàrem d'excursió amb els nins de l'escola pública que regeis mon benvolgut amic el notable foltiorista N'Andreu Ferrer, vaig trobar amb la natural satisfacció una planteta grassa, que resultà el 74e- sium humile Vahl., de la qual alguns nins, dels majorets, me'n colli- ren amb abundància i també l'Agylops ventricosa Tausch., mesclat amb /5. ovata L., Brachypodiums, etc., a Na Nyana, Asfragalus . hamosus L., . Hyoseris scabra L., abundants, i Ononis mitissima L., que no més tenia de les muntanyes de S'Ermita. A l'Estany de Canyamel el C/adium mariscus R. Bt. abundant, i el Cygperus Schoenoides Gris., a l'arenal, de quin lloc fou citat per Marés, i per fi a Càn Simoneta trobí el Linum angustifolium L., amb el desco- briment del qual queda Sa Torre el lloc predilecte dels Linums, ja que ademés dels gal//icum L., i strictum L., és l'única banda aon he trobat el marifimum L. A Son Favà, també del terme de Capdepera, vaig recollir la Vrcia disperma Gr. Godr., citada de Menorca per B. i C. i a les dunes de Sa Mesquida, vaig collir el Myosotis gracillima Losc. et Pard. raríssim a Mall. Al arribar a casa, cansat de les caminades del dia, els cuidados d'una esposa carinyosa i el trui i carícies dels infants, donaven sosec an el meu cos i omplien d'alegria el meu esperit, però, el goig que un experimenta al veure coronats per l'èxit els seus treballs, no pot ésser mai un plaer qui mos satisfaci indefinidament, i així, un dia, el bon Déu, el mateix qui en l'estudi de la Naturalesa mos dona matèria per enlairarmos i distreurermos de les misèries d'aquest món, volgué privarme d'aquells cuidados, i la mort traidora me robà la qui durant sis anys, no mes, havia compartit amb mi les penes i plers d'aquesta vida... (A. C. S.) Qued: molt per espigolar encare dins aquest sementer, teina, de qual, si Déu me dona vida, no quedaré assaciat fins que l'hagi a INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LLISTA DE LES ESPÈCIES Ranunculus Boudottii v. submersus, G. Godr. —En la síquia del Molí d'En Terrasó, 2-V-1917. Ranun. fluitans, LàmE.— Abundant pels torrents formant hermo- ses catites blanques, 10-11-1918. Adonis estivalis v. flava, Vill.—Sa Torre de Canyamel. Sysimbrium rio, L.—Voltants de Capdepera, cami de S. Jau- mell, 7-V 1917. Diplotaxis muralis, D. C.—N. v. Ravanissa, rara a Son Favà, 1-V-1917. Neslia paniculata, Desv. —Abunda en els sementers de Son Assopa, S. Primé i segurament per les terres veinades, IV-1918. Helianthemum guttatam, Mill. Rassa H. Milleri genuinum, VVE.—A n'el Pinar de Son Jaumell, 7-V-1917. Helianthemum guttatum, Mill. Rassa H. Milleri 8 eriocaulon, VV. — Junt amb l'anterior. Linum angustifolium, L.—N. v. Lli bort. A Càn Simoneta 6-V-18. Rara. Linum usitatissimum, L.—N v. Lií. Es planta cultivada en petites cantitats a Artà, amb bastanta a So'n Servera, apro- fitant-se la fibra, i la llevor, la fibra l'arretglen els mateixos pagesos fins a convertir-lo en fil, que fan teixir an els teixi- dors del poble, i la llevor se ven per sembrar i per exportar. Lavatera arborea, L.—N. v. Vaumera. Cultivada i subes- pontània, V-1918. Spartium junceum, L.—Cultivada en el jardi de Càn Simone- ta, 6-V-18. D'aquesta planta en vaig fer una confusió en més anteriors contribucions, avui, fora dubte, la puc citar, si bé cultivada. Astragalus hamosus, L. — 2.V-1918. Voltant les cases de Na Nyana. Astragalus Poterium, Vahl. Symb. —V-1918. Montanyes d'Artà i Capdepera, N. v. Erissó. Vicia angustifolia, Roth. var. Forsteri.—N. v. Vessa borda, 25-IV-1918, a Sa Torre. Citada de Men. per Bianor. Vicia angustifolia, Roth. var.P—Com l'anterior. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 113 38. 39. Vicia disperma, D. C.—N. v. Vessó. A Son Fava, 1-V-1917, no citada de Mall. per Barc. però si de Menorca. Vicia peregrina, L. N. v. Vessa borda. Bastant treqiient dins els camps conreuats de la banda de Llevant, 19-IV-1918, a So'n Primé, a So'n Balen. Coronilla glauca, L.—Cultivada a nel Jardí de Càn Simone- ta, 6 V-1918 i a So'n Sureda. Callitriche stagnalis, Scop.—En totes les síquies dels molins d'aigua i en molts de torrents, IV-1918.. Sedum rubens, L.—En els marges i parets del camí d'Es Recó, 17-V-1918. Orlaya platycarpos, Roch.—N. v. Carretons. Entre els sem- brats, ab., 19-IV-1918. Bifora testiculata, D. C.— Entre els sembrats, 19-IV-1818. Brignolia pastinaceefolia, Bert.—N. v. Estaca-rossins. Entre els sembrats ab., V1-1918. Vaillantia muralis, L.—Sa Torre, 5-V-1917. Valerianella microcarpa, Lois.—So'n Morey entre els sem- brats, 11-V-17. Phagnalon saxatile, Cass -—Penyals i garrigons, 26-VI-1918. Coniza ambigua, D. C.—Camins i camps incults, V11-1918. Bellis sylvestris, Cyr.—Camps incults, XII-1918 ab. Achillea ageratum, L.—Camps, camins i torrenteres. N. v. Alè de bou. Filago spatulata, Presl. —Camps secs e incults, 7-V-1917, a So n Jaumell. Evax pigmaea, Pers. —Com l'anterior, dins les garrigues. Silybum Marianum, Gaerut. —Voltans de Sa Torre. Cirsium crinitum, —Boiss. — Ab. pels camps i torrenteres, V1-1918. Cirsium arvense, Scop.—N. v. calsines. Abundantíssim pels camps conreuats. Centaurea Calcitrapa, L.—N. v. Floravia, Cort estrellat. Ab. pels camins i camps, VI-1918. Centaurea aspera, L.—Establiments de Sa Torre vora el torrent, 15-V-1918. HRentrophyllum ceruleum, G. G.—V-1918, Molinet, Bas de Sa More: Hedypnois polimorfa, D. C. ò ragadioloides, VVille. — Vores dels camps conreuats, llocs herbosos, 17-V-18. 114 40. 41. 42. 43. 44. 45. 46. 47. 48. 49. 50. 51. 592. 53. 54. 95. 56. 5Í, 58. 59. 60. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Hvyoseris radiata, L. —N. v. Caixal de vella, vores dels camps i camins, 17-IV-18. Hvyoseris scabra, L.—Ab a Na Nyana, 2-V-18. Es planta rara. Seriola 4Etnensis, L.—Ab. en les vores dels camps i camins, VI-18. Thrincia tuberosa, D. C.-——Vores dels camps i garrigues, XI-1917. Helminthia echioirdes, Gaertn.—Siquies, torrents, llocs hu- mits, VII-18. Urospermum Dalechampii, Desí. —Ab. per les vores dels camps i camins, IV-18. N. v. Morro de porc Urospermum picroides, D. C.—Abunda pels camps conreuats, entre els sembrats, 7-V-18. Podospermum laciniatum, D. C.—A na Nyana, en els semen- ters de Sa Torre, 15-V-1918. Podospermum laciniatum, D. C. var. subulatum, D. C.— Una vegada a So'n Assopa, 9-V-18. No citada per Barceló. Sonchus asper, L.—N. v. Allitsó bort. Dins els sementers de. Sa Torre, Son Primé, 17-IV-18. Rara. Picridium vulgare, Dest. —N. v. Cascúnia, 3-V-17, vores dels camins i camps, pels marges i per les roques. Picridium Tingitanum, Dest.—Artenal de Sa Torre, 15-V-18. Aetheorrhiza bulbosa, Cass.—N. v. Lleganyova. Arenals, prats, vores de marges humits, IV-18. Crepis taraxacifolia, Thuil.— Camps. i llocs herbosos. Sa Torre. 6-V-18. Crepis Triassi, Comb.—Ab. pels penyals de les muntanyes, 26-V-1918. Vicentoxicum officinale, Moench. —En el cap de Pera vora el faru, 26-V-17. Rara. Anchusa undulata, L.—Dins els sembrats a Son Primé i Terres veinades, 19-IV-18. Anchusa angustifolia, L.—Mesclada amb l'anterior N. v. de les dues, Llengó de bou. Myosotis gracillima, Loscos et Pardo. — En l'arenal de Sa Mesquida, 6-V-16. Rara. Solanum Dulcamara, L.—En el torrent vora la carretera de Capdepera, en el molí de s'alzina, VII-18 Verònica arvensis, L.—Ab. en els camps conreuats, 2-V-17. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL LIS Lavandula dentata, L.—Cultivada a Càn Simoneta, 6-V-18. Micromeria nervosa, Beuth.—Terres de grava, garrigues, 97-V-15, Molinet. Calamintha officinalis, Mocuch.—Ab., XI-15. Salvia spP.—A dins els sembrats de S. Primé, 19-IV-18. Plantago albicans, L. —Sementers de S'Eretat, V-18. Amarantus Blitum, L.—N. v. Blet, 12-X-17. Hort d'En Salat. Atriplex hastata, L.— N. v. Blet. Llocs humits, IX-16, síquia de Na Pineda. Chenopodium album, L. var. oiride, L.—N. Blet, 12-X-17, Hort d'En Salat. No citada per Barceló. Thesium humile, Vahl.—Cami de les Coves d'Artà, 2-V-18, citada per Bianor. Cytinus hipocistis, L.—N. v. Margalides, Son Fava, 1-V-17, Sa Torre, V-18. Se menjen i el seu gust es dolç. Parietaria diffusa, Miet R. —N. v. Morella roquera. A Sa Font, 1-V-16. Juniperus Phenicea, L.—26-IV-17, N. v. Sibina. La Guya Faru, de Capdepera. Rara. Alisma ranunculoides, L.-—Totrent de S. Catiu, VII 1918. Citada de Menorca per Barc. Ornithogalum arabicum, L.—S. Salvador, 8-V-18. drís sicula, Todar. —Pujols aspres, Badey, Molí d'En Morey, Hort d'En Salat. N. v. Lliriblau. Iris Florentina, L.—N. v. Lliri blanc. So'n Ribot, 26-IV-1918. Narcísus radiatus, Red.—Rara, no vista per Barc. Penyals del cap de Pera, vora el Faru, 26-V-17. Potamogeton nataus. L.—Síquies i torrents, 19-V-16. Zanichellia palustris, L.—Síquia del Molinet, 17-IV-18. Thiypha latifolia, L.—N. v. Bova. En els gorcs dels torrents i a l'estany de Canyamel, la fulla s'emplea un cop seca, per cordar, fer assientos de les cadires. Cyperus olivaris, Targ —N. v. Junsa. Àb. pels prats, éssent una mala herba pels conreuadors, 28-IX:-17. Cyperus longus, L.—Ab. pels torrents i síquies, V1-18. Cyperus Schoenoides, Griseb.—Arenal de Sa Torre, 6-V-18, . espècie molt rara. Cladium mariscus, R. Br.—Ab. en l'estany de Canyamel, VII-18. Scirpus lacustris, L.—Junt amb l'anterior. 100. 101. 102. 103. 104. 105. 106. 107. 108. 109. 110. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 Scirpus maritimus, L.—Vores de l'estany. Scirpus, spP—A l'estany. Carex distans, L.—Canyamel, 2-V-18, i demés llocs humits. Carex serrulata, Biv. — Citada de Menorca per Barceló, junt amb l'anterior. Carex glaucaP—Vores de camins i camps, 19-IV-18. Phalaris minor, Retz.—N. v. Escayola. Entre els sembrats, 5-V-18. Phalaris nodosa, L.—N. v. Escayola. An els llocs humits dins els sementers de Sa Torre, 5-V-18, no citada per Barceló. Phalaris, spP—A les vores del camí de Càn Simoneta, 6-V-18. Panicum repens, L.—N. v. Fenàs. Vores humides de parets i síquies, 19-X-17. Cuynodon dactylon, Pers.—N. v. Gram. Ab. pels camps con- reuats, IX -17. Andropogon hirtum, L.—N. v. Fenés, V-18. Sorghum Halepense, Pers. —Canyamel, VII1-16. Arundo donax, L.—N. v. Canya. Vores dels torrens i síquies, X-17. i Lagurus ovatus, L.—Arenal de Sa Mesquida, 7-V-17. Sfipa tortilis, Dest.—Vores dels camins a Càn Canals, 20-V-18. Sfipa juncea, L —N. v. Fends, pet les garrigues i terres de grava. 20-V-18. Avena sativa, L.—N. v. Sivada. Avena sterilis, L.— N. v. Cugula. Entre els sembrats, V-18. Avena fatua, L.—N. v. Cugula sauvatge. Camps incults, V-18. Eragrostis megastachya, LR.— Terres de prat, 281X-17. Briza maxima, L.— Garrigues, terres de grava, 15-V-16. Bríiea minor, L.—Prats, V-18, Na Vergunya, N'Argonyana. Rara. Hordeum murinum, L.—Votes dels camins i camps incults, llocs herbosos, V-18. Hordeum rubens, VVill. —Mesclat amb l'anterior. dAegilops ventricosa, Tausch.—Vores dels camins i garri- gues, 15-V-18, Sa Torre, S'Eretat. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL I17 115. Brachypodium pintatum, P. B.—N. v. Fenàs, VI-18, vores humides de Na Vergunya. Brachypodium ramosum, R. S.—N. v. Fenàs. Ab. en els pujols i garrigues. Brachypodium distachyum, P. B.—Hort d'En Salat en el marge de la síquia, 21-V-18. Lolium temulentum, L.—N. v. Juy. Ab. entre els sem- brats, V-18. Equisetum limosum, L.—Na Vergunya, 4-VI 15. Artà, març de 1919. CIè INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Hepàtiques de la regió olotíina ". per JAUME TENAS (II) JUNGERMANNIALES MADOTHECA CEAE Madotheca Dum. M. laevisata Dum.—Cosp., Finestres. M. platyphylla Dum., v. sguarrosa N.—Valldelbach. SCAPANIEAE Scapania Dum. sé SC, subalpina Dum.— Camí de Núria. — Sols citada de Por- tugal O), t SC. curta Dum.— P —Sta. Magdalena. (De Sta. Coloma de Farnés tinc la Y Sec. compacta Dum.— Fruitada.) Diplophylium Dum. D. albicans Dum.—Núria. (1) Veigis: Bur. de des. de 1918. (2) Assenyalem amb un asterisc les espècies noves per a la Flora de Catalunya, i amb dos les que ho són per a l'espanyola. NE, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL TERC. TRIGONANTHEAE Cincinnulus Dum. C. Trichomanis Dum.—Bac de St. Valentí, junt amb la torma propagulifera Nees. LJ Cephaloziella R. Spr. RE C, elachista R. Spr.—2 —Així sembla ésser una collida en el coll d'En Gou. 'EPIGONANTHEAE Chiloscyphus Cord. Ch. polyanthus Cord., v. pallescens N. ab E.—St. Martí del Cosp. Plagiochila Dum. Pl. asplenioides Dum.— Comú. Pl. interrupta Dum., v. communis N. Boul.— P —St. Valentí. (De Núria tinc algun exemplar que podria ésser la asplenioides, v. humilis Nees.) Lophozia Dum. L. inflata (Huds.) Hovve.—Liocs humits del camí de les Tries i vora el Fluvià. L. incisa Dum.—Sta. Magdalena a 1,300 m. 8 L. Floertei Schitin. —Núria, 2,300 m. Hapiozia Dum. t H. riparia (Tayl.), Dum., v. potamophila (J. Mill.) H. Bern. —C amprodon. 8 H. soherocarpa Dum.— P — Camí de Platraver. 120 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL t H. nana Nees.—Núria, 2,400 m. t H.Goulardi Husn.—Núria, 2.400 m. Mesophyilla Dum. € M. niorella (D N) N. Boul. —Coll d'En Gou. 8 M. hialina (Lyell) Corb. — Bosc del Puig. METZGERIAE Metzgeria Radd. M. pubescens Radd.—Sta. Magdalena, 1,300 m. — D'Espanya sols s'habia citat de Núria. MARCHANTIALES TARGIONIAE Targionia L. T. hypophylla L.—En les parets del camí de les Feixes. Olot, abril, 1919. Francesc X. Altés Alabart — Impressor - Barcelona. 0 CATALA Es L Dies de sassió —Primer dijonse de cada mes, a les : Set del gespres i i, i Socis adjunts —Deuen. ser. - presentats per tres socis. i a mesos: en sessió de Consell Directiu. Paguen deu pessetes: É Pany (que poden fer. efectives: El D. Asenci Codina, Ea. Roca, a i - Sarrià. (Pedralves), Barcelona, Tresorer de la Institució, LO Tebent totes les Eeciens de la a Societati podent consultar o ola Biblioteca i i Museu. A i A cl 3. — Butllet—Cada 3 mes surt a Butlletí de la tastiució menys pe o elsd de juliol, Pp08t i rs a ll Ds LO ia am de treballs: o i es a L o Cada any es publica un. volum de treballs de unes 309: ne es ae as : Cs . Tiratfes apart l Rua es — Els autors que desitjin tiratges i dels eeballa publicats a a en el Butlletí, deuran solicitar- ho del Consell de Bedacsió: o avans: de que siguin desfets els motllos. ció i ie Dels: treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho, solicitins en cas de desit. . : jar-ne major nombre deuran comunicarta al Consell de Redacció, al corretgir les probes. . el , a a L'Instit ció Catalana d' Història Natural, de L ha trasladat son. lloc social al Palau de la Di putació, as del Bisbe. Barcelona. di l Ra BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Historia Natural 3." Epoca BARCELONA, OCTUBRE, 19I9 ANy I. — Núm. 7 ena es Cpinsentan Insii APR 27 1920 IJa / X es 3 x LL 4 RE/ pta n LOnal use P N X X SECCIÓ OFICIAL CONSELL GENERAL DE MEMBRES DE 6 DE JUNY DE 1919 Presidència del Runt. P. Joaquim M.2 de Barnola, S. J., President Té lloc en el local social de la Institució, assistint-hi els membres senyors Aguilar-Amat, Barnola, S. J., Bofill i Poch, Codina, Faura, Haas, Malu- quer (Joaquim), Maluquer (Josep) i Sagarra. Oberta la sessió pel Sr. President a les 7 del vespre, és llegida i apro- vada l'acta del Consell general celebrat el 29 de desembre de l'any passat. A continuació dóna compte el President: de la pèrdua dels membres doctor En Jaume Almera i Comas, Degà de la nostra Seu i Dr. En Joan Palou, prevere, Catedràtic del Seminari Conciliar, fent-se constar el sentiment que d'ella en té la Institució. Demés, són aprovats els acords presos pel Consell Directiu el 7 de maig d'aquest any, s'acorda omplenar els llocs que queden vagants en la llista de Membres. La sessió s'aixecava a les 8 del vespre. 122 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL - SESSIÓ CIENTIFICA DE 2 D'OCTUBRE DE 1919 Presidència del Rund. P. Joaquim MO de Barnola, S. J., President Es oberta la sessió a les 18'14, assistint-hi els membres i Socis senyors P. Barnola, Bataller, Bofill i Poch, Broquetas, Bataller, Codina, Faura, Mas de Xaxars, Maluquer (Joaquim), Sagarra, Vilaseca, Zariquiey 1 Sr. Martínez de la Escalera, de la R. Soc. Esp. de H. N. Adhesió. —El senyor President, després de celebrar la presència del dis- tingit entomòlec, senyor de la Escalera, hoste entre nosaltres uns pocs jorns, de retorn d'un viatge d'exploració en nostres possessions a l'Africa, dóna lectura al document insertat per vàries societats, de que va tenir co— neixement poc després de la sessió de juny, raó per la que encara no se'n havia fet esment entre nosaltres, i que proposa a la aprovació dels assis— tents. Diu així: dlLos abajo firmados, como hombres consagrados a la )eiencia, creen un deber afirmar ante el mundo (màxime cuando entre ppaises enemigos se han cruzado ya algunas manifestaciones particulares del )mismo espiritu). que consideran como necesidades de la civilización: pr. El inmediato restablecimiento de las relaciones científicas interna- xcionales entre todos los países Sin excepción, Y, por lo tanto, del comercio xde publicaciones y material científico. v2. Que ningún pueblo, y menos los que como el alemún y otros de la x Europa Central han contribuído tan brillantemente al progreso científico, xquede en condiciones que dificulten en ellos el ulterior desarrello de las vciencias y su benéfiea influencia científica en el exterior. x3.7" Que todos los hombres de ciencia del mundo trabajen por volver xa superponer el sentido internacional de la ciencia a los odios creados por ala política. alnvitamos a toda la Prensa, y muy especialmente a las publicaciones scientíficas, a reproducir este manifiesto. 2 Espana, 28 de mayo de 1919...) Ve un llarg seguit de firmes notables, entre las quals llegeix les dels principals naturalistes espanyols, alguns d'ells socis de la Institució. Per completa unanimitat, Vist lo raonable del manifest, i per a favorir el intercanvi de tots els homes de ciència, que no té fites, és acordada l'ad— hesió de nostra Societat. Una falguera nova.—El P. Barnola presenta uns exemplars d'una fal— guera recollida per ell en un forat a ia part més alta de la cova del Congost de Ribes del Fresser, que tenint els caràcters d'A splenum, no es pot referir a cap de les espècies conegudes que es descriuen en les obres clàssiques de Filicinies. Espera tenir llesta la descripció per a el Butlletí pròxim. Parla CE d'altres troballes curioses, qual comunicació serva per a més en— avant. Una nova espècie d'equinit del Triàssic de la provincia de Tarragona.— Els nostres consocis En Salvador Vilaseca i Mr. Bataller, comunica Mn. Faura, han descobert nous jaciments del triàssic mig i superior, i amb INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 123 ells una espècie d'equinit en Mas Monet, entre Coll de Jou i Pratdip: i un altre exemplar al S. de Capsanes, que el paleontòleg Jules Lambert ens ha dedicat: el Anqulocidaris Faurat Lambert (n. sp.) molt interessant, per tractar-se d'un gènere dels Cidarís del Triàssic, sumament escàs. Estudi del Mesembrianthemum Acinaciforme.— El President dóna compte d'un treball del Dr. Múller de Flix, sobre un estudi químic de dita Ficoi- dia, í llurs aplicacions econòmiques. Descobriment d'una cova prehistòrica i altres recerques pels voltants de Prades.—El soci En Salvador Vilaseca exposa el contingut d'un treball, resum notable de les exploracions del passat istiu, 1 mostra precioses foto- grafies 1 objectes de sílex, terrissa, etc., qual conjunt eixampla considera- blement els coneixements prehistòrics i espeleològics de la regió tarrago— — nina. Noves formes de Lepidopters. —Les fa conèixer el senyor Sagarra en exemplars caçats en les darreres recol'lecions fetes amb el Dr. VVeiss. Per a la Zoovespeleologia. — El senyor Zariquiey narra el resultat d'ex- ploracions espeleològiques a les coves de Cadaqués i de Santa Creu d'Olor- de, presentant qualques exemplars notables, particularment de Querneros. Zoocecidia nova per a Catalunya.—El senyor Codina fa circular unes curioses zoocecidies o agalles de cornicabra (Pistacia terebinthus) en forma de corn, fetes pel Pembhigus cornicularius Pass., i en semiluni pel P. se- more is Pass. (APpHimbaE, PEMPHIGINI) am losteni que li feren trameses al Museu de Ciències Naturals pel membre corresponent i distingit natu- ralista En Amador Romaní amb la indicació de que procedien de qjunt a l'entrada de la cova prehistòrica del Cucala (Romaní, 1911), partida de la Rovira, terme de la Pobla de Claramunt, prop de Capellades,. El semilu- narius trobat en 5-XI—I9, i el cornicularius el ra-xi— 9. Revisada la nostra bibliografia, apareix el cornicularius citat sobre la mata (Pistacia lentiscus) a Vallvidrera en el nostre Butlletí (1), no així el semilunarius, que serà probablement nou per a la nostra regió. Mol'luscos terrestres i d'aigua dolça de la regió de Tortosa.— Treball presentat pel membre senyor Bofill i Poch, fet amb la col'laboració del Dr. Haas, força interessant per tractar-se d'una regió, d'on són molt escasses les dades que es tenen de la seva fauna malacològica. Nova localitat de Molge Aspera.—Diu el P. Barnola haver recollit un exemplar de l'urodel Molge aspera. en el barranc que devalla per la part po- nentina de Caralps. Recull espeleològic-històric.—Nota comunicada pel soci senyor Antoni Nogués de Tarragona sobre l'anomenada (Cova del Rei. Un Scotodipnus (Cel. Car.) nou de Rocallaura (Ll.).—El senyor Zari- quiey manifesta que ha rebut del senyor Mas de Xaxars un ScotodiBnus procedent de les seves recol'leccions de Rocallaura, i que resulta nou per a la ciència: el ha anomenat Sc. Xaxarsi, n. Sp. Tres nous afloraments d'ofites.—El Dr. Faura i Mn. Bataller comuni- quen haver reconegut tres nous afloraments d'ofites diferents en els estrats (1) D. Ventalló. Notes Cecidiològiques. But. Ins. Cat. d'Hist. Nat., 1912, n.o 9, pàg. 164. 124 (NSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL secundaris corresponents al triàssic superior, pis Beuper, en les estribacions de la serra de Cardó, província de Tarragona, comarca de Tortosa: un dels jaciments es presenta estratificat en les margues, éssent la roca de textura compacta, negra, no distingint-se els elements constitutius: les altres són varietats cristal'lines, de tons verd-cendrosos, observant-se a simple vista els elements integrants, abundant en ells la pirita. Apunts per a la flora tarragonina.—Resultat de repetides herboritzacions verificades d'ençà molts anys, és un recull de 400 espècies dels voltants de l'antiga Tarraco, classificades pel soci En Antoni Nogués, amb indicació de nombrosos noms vulgars. El mateix senyor escriu les dades curioses que segueixen sobre Pancra- tium maritimum L. (lliri marí), Narcissus juncifolius L., i N. serotinus L. (jJonquillo blanc). El N. juncifolius sempre l'ha trobat en els indrets ponen- tins de les muntanyes, amb la particularitat de que si algún ha tractat de rebassar la cresta llur, a la primera llevantada li ha costat la vida. El N. serotinus el té recollit en els prats de la costa sempre exposat a orient, O sia de cara a sol ixent. Del P. maritimum, per la presència de poques mates, que fins ara n'havia recollit en la platja de la Rabassada, no podia fer la afirmació categòrica que avui pot establir davant de la troballa d'un aixam del dit lliri marí, en la diada del natalliei de la sempre Verge Maria, ja que tots es trobaven com dibuixats en la seva plantació seguint els llocs que tenien més exposició al mig-jorn. Demés ha pogut observar que el N. jun— cifolius és planta, encara que migrada, molt abundant: el serotinus és planta migrada i escassa, 1 el P. maritimum és planta frondosa, 1 encara que no més sigui en l'indret de la (Punta de la Creueta), hi és tan abondosa, que allò talment és un veritable parterre de més de cents metres quadrats. Si hom volgués marcar l'orientació de les dites Amaryl. làcies Narcisies, es tindrien que traçar els punts cardinals i situar opossats en la línia E. O. els Narc. serotinus i juncifolius respectivament, i, en la perpendicular, part S., el Pancratium. El senyor President manifesta referentment a aquestes afirmacions, que havent tingut ocasió de visitar aquelles platges els primers jorns del mes, trobà encara en plena floració el .N. serolinus, d'embaumadora flaire cap al tard, i no gaire escàs, de sort que l'afirmació de nostre consoci tarragoní respecte a aquest particular, es deu entendre relativament a la gran abun— dor de les altres espècies. Troballa de quarç fibrós en Santa Creu d'Olorde.— El soci Sr. Josep Broquetas presenta mostres d'aquest quarç, que hom troba en filonets lenticulars amb marcassita dintre una capa d'ampelites prop la parròquia de Santa Creu. Sa estructura és bacilar molt fina, o fibrosa, semblant al guix del qual potser és seudomòrfic. No he pogut esbrinar, diu, si es tracta de quarç pròpiament dit, o d'alguna de ses varietats (lutecina, calcedònia, etzètera). En son contacte l'ampelita sembla més pura, tornant-se lluenta, i untuosa com gràfit veritable. No havent-hi altres assumptes de que tractar. s'aixeca la sessió a les 19/45. Cage INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 125 q Scotodipnus Xaxarsí, nov. sp. por RIGARDO ZARIQUIEY Tipo: Un c7 de Rocallaura en nuestra Colección. Coloración rojiza-amarillenta, brillante. Cabeza més estrecha que el tórax, de lados paralelos en su tercio basal y convergentes y ape- nas arqueados en los dos tercios restantes. Fuertemente reticulada a " grandes aumentos, principalmente en las dos depresiones longitudi- nales, que son paralelas. Antenas més largas que cabeza y tórax re- unidos, con el II artejo sólo 1, més largo que el III, éste casi dos ve- ces més largo que ancho, IV, V y VI més largos que anchos, VII lige- rísimamente més largo que ancho, VIII casi estérico, IX y X algo més Sc. Xaxarsi Zalr. Sc. Zariquieyi Bol, largos que anchos y el XI 2/, més largo que ancho, desde el VI en ade- lante todos son de la misma anchura. Protórax cordiforme, sólo 1/, màs ancho que largo, con su màxi- ma anchura al nivel de la unión del HH, anterior con los $/, posteriores y ésta més de 1 1, mayor que la distancia que separa los àngulos posteriores del cíingulo. El tórax es asimismo una vez y Ha mayor que la anchura de la cabeza, medida en su base y cinco 'séptimos de 126 : INSTITUCIO CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL la anchura màxima de los élitros. Los lados del tórax, redondeados con regularidad en la mitad anterior y luego casi rectilíneos hasta los úngulos posteriores, que son muy obtusos y apenas marcados, junto a ellos se encuentra el poro setígero posterior, sigue luego una ligerísima escotadura, representación de la que tan marcadamente forma el cíngulo en otras especies, y, por último, los àngulos poste- riores del cíngulo, casi rectos y algo romos. Disco del pronoto, re- ticulado, pero mucho més superficialmente que en la cabeza. Por de- lante de la base, un surco en forma de àngulo obtuso con el vértice situado en la línea media, en la unión del quinto posterior con los f/, anteriores. Este surco se continúa anteriormente por su vértice con la línea media, bastante marcada y que no alcanza el borde anterior del tórax. El àrea, limitada por el surco prebasal y la base con un chagrinado muy grosero. Reborde marginal muy visible, sin ensan- charse en toda su longitud, sólo al nivel de los àngulos del cíngulo por la saliente que éstos forman parece algo més amplio. Los élitros, tomados en conjunto, son una vez y P/, tan largos co- mo anchos y, porlo tanto, cada élitro en particular 2,8 més largos que anchos, su màxima anchura està al nivel de la unión de las 0,3 poste- riores con las 0,7 anteriores de la longitud de los mismos. Los àngu- los humerales son obtusos, muy redondeados, poco salientes y fina- mente aserrados. En la extremidad apical los élitros son algo dehis- centes y redondeados por separado. Dorso deprimido, reticulado, li- geramente chagrinado en el disco y esparcidamente punteado. Cabe- za, tórax y élitros recubiertos de pequefias cerdas, cortas y erizadas, ademús de las largas quetas sensoriales. Cd": l artejo de los tarsos anteriores muy dilatado. Long.: de 1,5 a 1,8 mm. Provincia de Lérida, alrededores de Rocallaura. Numerosos ejem- plares recogidos en julio del presente afio por mi amigo D, José Ma- ría Mas de Xaxars, a quien tengo sumo gusto de dedicar la nueva forma. A semejanza del Sc. Ganglbaueri, casi todos los ejemplares fueron recogidos corriendo por la piedra bajo la cual se encontraban. Esta nueva forma debe incluirse junto a los Scot. Ribagorzanus Bol. y Scot. Zariquieyi Bol. Del primero se separa: Las depresiones loungiiudinales de la cadeza son paralelas en el Xaxarsi, divergentes hacia adelante en el Ribago:zans, los arisjos V al X da las antenas son sensiblemente estéricos en la especie aragonesa y en la de Lérid: fuera del VIII, que es estérico, los demés son més largos que anchos. di INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 127 Protórax en el Xaxarsi un quinto màs ancho que largo: en el Riba- gorzanus una tercera parte, comparado con la anchura de los élitros, es més estrecho el tórax del primero que el del segundo, pues en aquél corresponde su anchura màxima a los /, de la de los élitros y en éste a los 1/, aproximadamente. Tórax en el Xaxarsi de lados re- dondeados, con regularidad en su mitad anterior, y luego casi rectilí- neos hasta los àngulos posteriores, que son muy poco marcados y ape- nas salientes, en el Ribagorzanus los lados del tórax son-redondea- dos con regularidad en sus dos tercios anteriores, sinuados en el ter- cio último por delante de los àngulos posteriores, que son rectos y prominentes, por delante de ellos y en el mismo margen existe un dientecillo obtuso, los àngulos posteriores del cíngulo, casi rectos y algo romos en el primero, agudos y muy pronunciados en el segun- do. Elitros, separadamente, 2,8 més largos que anchos en el Xaxarsi, sólo 2,5 en el Ribagorzanus. Del S. Zariquieyi se diferencia la nueva forma por los siguientes caracteres: Colaración del Xaxarsi, algo més pàlida. Artejos de las antenas, en el Xaxarsi del IV al X, menos el VIII, més largos que anchos, en el Zariquieyi del IV al X todos estéricos. La cabeza, comparada con el tórax, més ancha en el Zariquieyi que en el Xaxarsi. Tórax en el Zariquieyi de lados sinuados por detrés y no rectilíneos, como son en el Xaxarsi, àngulos posteriores del tórax, en éste apenas marcados, en el primero agudos y salientes, cíngulo en el Xaxarsi apenas existe, muy estrecho, con los àngulos posterio- res romos, en el Zariquieyi el cíngulo ancho, limitado por fuerte es- cotadura detràs de los àngulos posteriores del tórax, los del cíngulo son agudos, muy salientes. Poro setígero posterior del tórax en el Xaxarsi muy próximo al borde posterior del tórax, en el Zaraquieyi bastante més separado, debido a la mayor anchura del cíngulo. Elitros: àngulos humerales més salientes, més marcados, més rec- tos en el Zariquieyi que en el Xaxarsi, en éste son més deprimidos, més obtusos, més redondeados. Los élitros en el Zariquieyi son tres veces més largos que anchos, en el Xaxarsi sólo 2,8 veces Los caracteres citados, principalmente los del tórax, que son los més importantes, son constantes en los varios ejemplares observa: dos, creo, pues, es razonable separar el Scotodipnus de Rocallaura como una nueva especie. Barcelona, septiembre 1919. 128 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Moliuscos terrestres í d'aigua dolça de la regió de T'ortosa per A. BOFILL I F. HAAS Són molt escasses les dades que tenim de la fauna malacològica de la esmentada regió: solament Bo/i/l (Butll. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 188-202) ha publicat son material recollit per éll en la Serra de Cardó. Més tard (417. Junta Cienc. Nat., Barcelona, I, 1917, p. 933-949) ha donat a conèixer els caragols recollits per P. Font Quer en la regió tortosina, però aquestes últimes dades no formen un conjunt sinó que van intercalades en la llista dels mol'luscos ingressats en el Museu de Catalunya. Fora de aquestes dues publicacions, tenim solsament unes dades sobre la regió del Monte Caro, al S. de Tortosa, publicats per Haas en el Bull. /Jnst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 139-143. Com en aquest moment tenim en nostre poder el material recollit últimament per L. Navds, en vàries localitats de ambdues vessants dels ports de Beceit, creiem convenient reunir aquestes dades junt amb les ja esmentades i disseminades sobre les recol'leccions de P. Font Quer, i de algunes espècies trobades en el Monte Caro, fa molts anys per A. Bofill, amb l'objecte de ampliar els coneixements sobre aquesta regió tant poc explorada. Durant el curs de nostra sèrie d'estudis sobre la malacologia cata- lana, huvem modificat nostre concepte sobre el valor específic, i em- pleat demés en ella la nomenclatura moderna, que havem seguit també en les citacions de la llista que donem a continuació. Per a no donar lloc a discrepàncies, posem entre parèntesis les denominacions usades per Bofill en l'Anuari de la Junta de Ciències Naturals, en el cas que no estiguin conformes amb el nou criteri. Dr a a , xi nm z rey ed 3 : RI o ma Ies - NT A INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 129 LOCALITATS Hospitalet de l'Infant (Font Quer) Helix (Archelix) alonensis Fer. —En les vinyes. Plana de San Jordi entre Hospitalet de l'Infant i Ametlla (Font Quer) Leucochroa candidissima Drap. Helix (Tacheopsis) splendida Drap. Roques calices del Forat Negre, en els comuns de Vandellós, a 500 m. s.lm., Hospitalet de l'Infant (Font Quer) Pupa (Modicella) polyodon Drap. Pupa (Modicella) secale Drap. (P. affinis Rossm.) Pupa (Modicella) avenacea Brug. (P. dertosensis Bof.) Pupa (Modicella) megacheilos subs. (P. leptochoilos vat. ma- crocfila Boi.) Ericia elegans Mill. Regués (Font Quer) Leucochroa candidissima Drap. La Pietat (Font Quer) Pupa (Modicella) avenacea Brug. (P. dertosensis Boí.) Monte Caro (Font Quer) Huyalinia (Pòlita) glabra Stud. Helix (Candidula) striata subsp. (H. oreina Fag.) H. (Tacheopsis) splendida Drap. 130 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebrinus) detritus Mill. Bul. (Ena) obscurus Mill. Pupa (Modicella) avenacea Brug. (P. tarraconensis Fag.) P. (Modicella) secale Drap. (P. variabilis Drap.) : Pupilla (Lauria) cylindracea Costa (Cionella (Zua) subeylin- drica L.) Pomatias septemspiralis subsp. (P. bourguignati St. Sim.) Font del Mascà, Monte Caro (A. Bofill). Lymnaea (Galba) truncatula Mill. Aneylus simplex Buch.— Forma molt deprimida i circular, que correspon a A. epipedus Bgt., Malac. Algèrie, II, p. 202, làm. 12, fig. 54-57. La Censola, Monte Caro, alt. 1400 m. (Font Quer) Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) qvenacea Brug. Pomatias septemspiralis subsp. (P. bourguionati St. Sim.) Barranc del Salt del Cabrit, a. 1000 m. s.lm., Monte Care (Font Quer) Pyramidula (Pyramidula) rupestris Drap. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) auenacea Brug. (P. tarraconensis Fag.) Pomatias septemspiralis subsp. (P. bourguionati St. Sim.) Base del Montsià (Font Quer) Pupa (Modicella) polyodon Drap. (P. montserratica Fag.) P. (Modicella) avenacea Brug. (P. Dertosensis Boi. Q farraco- nensis Fag.) Ericia elegans Mill. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL : a Roquetas (L. Navés) Hvyalinia (Polita) pura Ald. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bgt. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) avenacea Brug. Ericia elegans Miill. Pomatias septemspiralis subsp. Cènia (L. Navàs) Pupa (Modicella) secale Drap. P, (Modicella) avenacea Btug. Ulldecona GL Navàs) Zonitoides nitidus Miill. Physa acuta Drap. Fuentespalda, vessant sud dels Ports de Beceit, prop de la frontera catalana (L. Navàs) Chondrula quadridens Miill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. Fredes, vessant sud dels Ports de Beceit, prop de la frontera catalana (L. Navàs) Pupa (Modicella) avenacea Brug. Lymagea (Radix) limosa L. 132 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL da Recull espeleológic-históric. LA COVA DEL REI per ANTONI NOGUÉS FERRÉ: En cert lloc de la ben retallada costa que peto- neijà la blavença mar llati- na, surmuntada per acatifat Sitial de finíssima arena que li embolcalla el seu basa- ment, i en paratge proper al llogaret de Molnàs (v. el ss mapa adjunt), hi resten les a L I despulles del ver monument Ses a 9) ee En Jaume l, Rei d'Aragó, de Mallorca i de Valencia, Compte de Barcelona, d'Ur- gell i de Montpeller (1), el que'n son Capítol 106 entre altres niudiu ie si x Hi havien dues galeres, l'una que era d'En R. de sCanet i l'altre que era de x Tarragona, i deixàrem los històric que'ns ocupa, se- Pg z s BE veraç) gons se desprén del segiient 5 EE4 8 Li Il x La J Ll trasllat que fem, de la Crò- dens de i nica o Comentaris del glo- x é A riosíssim. i invictíssim Rei sl É 3 2. ta No FS —/ P0 4 —— Es, —— (1) Biblioteca Clàssica Catalana: —Ferrer i Vidal.— Dos volums.— Bar- celona. —Tipografía Catalana. —Carrer de la Universitat, núm. 47. Anys 1905 i 1906, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 133 cavalls i les armes a aquells qui romanien i n'havien de menester: anam- nosen a la Palomera, i reculliremnos en les galeres nos en aquella d'En pR. de Canet, qu'era de les bones galeres del mon, i una partida d'aquells qui anaven amb nos en l'altra. Al dia de Sant Simón i Judes sentrarem en mar . . . . . . . . . . i quan vingué'l tercer dia, ala mitja nit (Octubre de 1229), arribarem a la Porrassa, ques entre Tamarit xi Tarragona, amb molt gran bonança. Trobàrem aqui En R. de Ple- Fig. 1. La Cova del Rei, vista general. )gamans i saludans i besans la mé, al saludar se posà a plorat de molt ygran alegria que hagué de nos. . . . .. sl en lo Capitol 107 exposa 4cQuan vingué, que fot lo dia clar, re- seulliremnos en les galeres, i nos n'entrarem regatant al port qui es platja de Tarragona, i les gents de la vila acullíren-nos alegrement, shomens i fembres i amb senyeres. Quan nos haguerem menjat i la roba tota treta de les galeres de havien nostres homens, i els mari- ners, llevàs vent de lleveig i feulo tant fort que les galeres que esta- yven fortes devant lo port, devant aquella esglesia qui és devant lo sport llà, qual feu l'Arquebisbe n'Esparech, i té nom Sant Miquel, yen cada galere hi romaneren tres homens, los quatre ne moriren, i vestorcèrenne los dos. Aquí nos mostrà gran miracle Nostre Senyor Si g do oro dioc dc a DO Go XY 3 Després de lo transcrit resta'ns exposar que del minuciós examen. ocular del monument que ens ocupa (fig. 1), resulta que aquesta ahir xamosa obra secular i senyorial, fou construida aprofitant les eros- sions o concavitats produides per l'atmosiera, carregada en aquells indrets de sals marines, sobre la roca calissa que constitueix aquella punta cognomenada Porrasa, (sens dubte per la forma que afecta Fig. 2. Detall de la porta i finestral de la mateixa cova, en la seva projecció horitzontal). No fora pas improbable que en temps primitius dita cova, començant per ésser una senzilla bauma, servís de refugi a pescadors, i fins d'habitació, almenys perentòria a tota una tribu. L'edificació baixa (fig. 2), avui enfonsada en gran part sota de l'arena, que recorda quelcom de les edificacions ciclòpies, fa pensar en l'existència d'un poble de pescadors, o marítim, acoplat Fig. 3. Cova del costat. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 135 per dita indústria amb el que visqué en la capital. Els restes que es conserven, força mutilats mercès a l'acció destructiva de l'atmòsfera per una banda, i per altra per les colònies de pobres i aventurers trashumants, que hi estableixen son hostatge temporalment, marquen encara un conjunt gens mancat d'importància dins dels diversos pe- ríodes històrics pels que ha passat. Segurament pertany als der- rers de la seva utilització cívica, la part més endinsada, on és força notable en els indrets del costat Nort (fig. 3) una volta de mampos- teria, estribada en el mateix terrer, que per l'espessor que atecta, sembla destinada pels enginyadors de la mateixa, a arc de descarrega, suposat que de la presència del molló existent en la part superior del turó que serveix de hostatge a les construccions queens ocupen, és fàcil el deduir la major gruixària de terrer que sens dubte hi havia abans de l'extracció de terres que d'allí es feren per a construir els propers terraplens de la via tèrria. El deixar esfumat, quan menys, un record gràfic d'aqueix monu- ment que ens ocupa, com tèrem amb lo semi-enderrocat i abandonat monument de Santa Maria del Miracle, traçant el plànol de la seva planta amb tota mena de detalls (publicat en el 4 Boletín Arqueoló- gicor, órgano de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense, Epoca II, i número 2 corresponent a l'any 1914), és el mòbil que ens ha induit a borronejar el present escrit, a l'objecte únic de contrarrestar la manca de cura amb que són, millor dit, han sigut tractades, certes obres culturals, que foren les executòries nobiliàries del nostre exten- síssim i avui perdut poderiu. 139 : INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Descobriment d'una cova prehistòrica 1 altres recerques pels voltants de Prades per SALVADOR VILASEÇA L'actual estat de la Prehistòria Tatragonina, si no és tan floreixent com el d'altres terres catalanes, és ple de esperances per a l'avenir. A mesura que van sent escorcollats els interiors de nostres coves i, en general, tots els dipòsits quaternaris, antics i moderns, es van ad- quirint nous fets interessants sobre la Paletnologia d'aqueixes comar- ques. Llastimosament, els treballs que s'han fet han sigut escassíssims, i des del sílex procedent de Constantí, probable reste prehistòric més antic de Catalunya, fins a la cova eneolítica de Vilabella, tan ben estudiada per don Lluís M. Vidal, molt poques són les troballes de quines se n'ha donat compte cabal. Hom té algunes notícies de restes arqueològics descoberts en la comarcada corresponent a l'antic Comtat de Prades. Entre aquesta vila i Ciurana, a l'any 1896, s'hi trobaren epetits objectes rodons, iguals i foradatss dels que formaven part dels collarets i altres adressos neolítics (1) També, des d'un temps immemorial, es venen trobant pels voltants de Ciurana moltes destrals polimentades, i el Dr. don J. Massot i Palmers hi descobrí, demés, nombrosíssims sílexs tallats, escampats, principalment, per l'esplanada del cim i relleus de les Esplugues (2). En la col'lecció Sala, de Vich, s'hi conserven d'al- tres exemplars de la mateixa procedència, i en el Museu Balaguer, de Vilanova, algunes destrals polimentades dels boscos de Poblet. Nosaltres que durant la segona quinzena del passat agost tingué- rem ocasió de fer vàries excursions pels voltants de Prades, acom- panyant-nos en moltes d'elles els entusiastes amics Srs. Ferran Gay i Maria Oliver i el president de l'Agrupació Excursionista de Reus, (1) A. M. Gibert i Olivé: Tarragona prehistòrica i protonistòrica. Barcelona, 1900. (2) J. Massot i Palmers: Estació-taller de Ciurana. Anuari de la I. d'E. C., MCMIX. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 3 137 logràrem reunir algunes noves dades paletnològiques d'interès, de quines en donem compte amb la comunicació present. La vila de Prades, a 1,028 m. s. m., s'assenta sobre l'arenisca roja del Trias inferior. Els mateixos terrenys triàsics la rodegen en totes direccions, exceptuant pel N., on s'extenen considerablement les pissarres i grauyvaques paleozoiques que adjunten les comarcades del Priorat i Conca de Barbarà. Aquestes pissarres contenen notables restes fòssils de vegetals i nereids a Vimbodí i l'Espluga (Mallada, Faura), i nosaltres en recollírem d'idèntics a Cornudella, i suara a prop de Prades. Probablement, pertanyen al Tornasià. ese a lt Un era Verde A, La Que de EN Se ase is da Q A dDBAÍRRA hia. È Copafon, ES UA acoefaela lt MM SiumtenramP len En tener poteguia-, Cr ca peres es RE Pe A A rhomh A OlY Damunt d'elles vé el Triàsic. El pis inferior o Buntsandstein for- ma la serra dels Colomers amb el seu conegut acabament nord orien- tal o Tossal de la Baltasana (1,201 m. s. m.), el Bosquet i el basament dels Pics, les Putrides i de tota la gran clapissa triàsica de l'Almuça- ra, fins al Camp de Tarragona. El MuschelltalE resta reduit al seu nivell més inferior (Virglorià) formant, a l'E., les esmentades serres dels Pics i les Purrides, i al VV., el Pla de la Guàrdia i els Vidriers, continuant-se amb els Mutllats cap a Montral i amb les Gritelles fins a Ciurana, i està constituit així, d'abaix a dalt: calisses compactes i tabulars, calisses organògenes, calisses margoses fossiliferes, ca- lisses compactes i organògenes superiors. El nivell superior o Ladinià està representat per les argiles i guixos que, entre Prades i Ciurana, formen la basa de la Muleta d'En Viles i per les capes superposades de calisses compactes i de fucoides. El Reuper es troba només en la 3 É SE A : l (38 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL banda meridional o més enfusa del sistema, ço és: a Gallicant, Bosc de l'Almuçara i turó de Montral. Descansant també discordantment sobre les pissarres, una no inter- rompuda faixa d'argiles gipsiteres, margues, conglomerats i calisses margoses s'extén des de més enllà de Cornudella, fins a prop de Riu- dabella i Vimbodí, constituint les serres del Montsant i la Llena, i corresponent al límit S. de la gran clapa oligocènica de les comarques lleidatanes. A Finalment, immediatament al NE. de Prades, ailoreigen les roques granítiques, i sobre d'elles descansen, en part, les pissarres i grauvva- ques del peu del Tossal, i en part, l'arenisca roja dels Colomers i el Bosquet. l. — COVA DEL CISTERER Entre aqueixes dues petites serres s'extén la vall d'erosió del Bassot des de la basa del Tossal fins a Prades. En la cinglera NYV.. del Bosquet, d'arenisca roja i conglomerats quarsosos, s'hi troben, les Q, rmdes (/080m) Posguet OT DE EES CSIC Colomer OE (EES EES ES CIÓ : FE —IAN ET — E——N EE EL Camí de I RE EE As EE EE AA ti EE IE — EE Barsot XS EE AN aa EE SS RAEE SES ent GL NN EL —L—i——— IE RI ES o SEOSMORIOTCI o Rios SE mm — EREEES Peres DO ONOIMORI GIS TL Le TO. OO re: i Eme i esl F — S'O.o-: ç EE D'Oo oc.o:G. S Ens PERE 4 he 4 Ra a OE FER FE EES: EE Das ors rs: SE: — LE aa FES Rares vs 4 DU ID nE SD SES RI es PERE Re — AN vv É JE entre altres i com a més importants, la Cova-Raimunda, la del Teio i la del Cisterer. Deixant per una altra ocasió l'exploració de les dues primeres, practicàrem el dia 20, la de la cova o balma del Cisterer. En arribar a aquesta cova, un cantell de terrissa que aflorejava entremig de la terra acumulada en el fons, ens sorprengué i cridà de seguida l'atenció. L'extreguérem immediatament, i creient que es tractava d'un reste de ceràmica prehistòrica, ens proposàrem practi- car-hi un ordenat treball d'excavació per mitjà del qual hi poguérem lliurar, posteriorment, un abundós material arqueològic, entre sílex, terrissa i alguns altres objectes, Ll llargària per mig d'amplària i 35 xos testos, .es veu que la pasta més notables resultats. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL — 135 Es troba la cova del Cisterer a poc menys d'un Xilòmetre de Pra- des, i està encarada al NVV. L'alçària i amplària de la boca són d'uns 2:50 m. i 6 m., respectivament. L'altitud sobre la vall del Bassot, és d'uns 10 m., i de 1,040 sobre el nivell de la- mar. L'alçària total del cingle és de 30 m. p. m. El sol de la balma està soterrat - per una capa de terra roja, sorren- ca, quin gruix deu venir a ser d'uns 0:40 m. com a màxim. Aquesta terra roja prové, naturalment, de l'erosió de les capes d'arenisca, i s'ha anat dipositant en el pis de la cova en ésser arrastrada per l'aigua, mercès a un petit escòrrec que hi ha en la paret pel costat de Prades. Semblant dipòsit fa dub- tar de que la profunditat actual de la cova del Cisterer hagi sigut, en més o en menys, sempre la mateixa i que Si, en cas de re- sultar realment més fonda, d'al- tres excavacions donarien encara Les tetes per nosaltres consis- teixen en una cèquia transversal que mida prop tres metres de cm. de profunditat. CERÀMICA.—Fins a deu trag- ments en posseim corresponents, probablement, a dos sols vasos. Escarbutant qualsevol d'aquei- és molt grossera, de color negre i riquíssima en laminetes de mica i granets de quarç. Alguna vega- da, es veu en la secció que con- serva el color negrenc, per fora, denotant, com és sabut, que la seva cocció degué ser molt imperfecta. Careixen de tota ornamentació. Un d'ells (làm. 2, fig. 9), presenta en tota sa llargària un angle 140. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL - poc sortint, primitivament formatitzat, indicant la unió del coll i el cos d'un vas de grans proporcions. Mida 17 X 8 cm., i el seu gruix és de 14 mm. : l Un altre, més notable, ofereix a tres centímetres de la boca, una nansa constituida per un típic mugró, pla per damunt i convexe per sa cara inferior, que té 56 mm. d'amplària per 23 mm. d'alçària. Ses dimensions són 7/5 X 9 cm. El gruix de la boca, quelcom eixamplada cap enfora i reduida a un cantell completament llis, és de 6 mm., i el dels restes de 14 mm. (Làm. 2, fig. 10). Un tercer, del mateix gruix, no presenta cap detall, i formaria, probablement, amb els anteriors, part d'un mateix gran vas u olla. Els demés testos són menys gruixuts (5 mm.), encara que fets de la mateixa pasta. El més interessant consisteix en una porció de vora de boca, quelcom retorçada enfora. Tots ells, pel seu gran abomba- ment, formarien part d'un o més grans recipients. SÍLEX I QUARCITES.— Es difícil fer una classificació ben exacta de les nombroses —més de frescentes—peces de sílex i quarcita que tenim extretes de la cova del Cisterer. En general, la labor és tosca, i solament algunes fulles en forma de ganivet de doble fil han sigut objecte d'un treball més delicat. Cal incloure entre aquestes les representades per les figures segients. La figura 1 (làm. 1) correspon a una magnífica fulla de sílex translúcid que presenta un principi de mànec o agafador. La 2 a una altra de sílex rosat, notable per tenir son extrem tallat en forma de burí (que recorda els de sur angle de lame) i una mossa per a afavorir el seu manegament. Les figures 3 i 4 corresponen a peces més petites, i la 19 representa un doble raspador de sílex rosat, ote- rint ambdós cantells retocats i un petit mànec. Demés, les figures 8 i 12 reprodueixen altres raspadors de sílex opalí, corresponents a un mateix tipus, i la primera exhibeix una mossa idèntica a la de la fulla 2. l Els raspadors simples són igualment abundants i de formes varia- bles. La figura 2 (làm. 2) correspon a un d'ells, de sílex grogenc que té una cara retocada, molts altres presenten una secció triangular (1). D'aquests darrers es passa a una tercera forma en tascó, alguns de bastant llargs que deurien servir de potents ganivets. (1) Semblants a aquests, més de dues cares tallants, són uns altres que posseim (V. làm. 2 fig. 5), en nombre d'uua dotzena, idèntics als /a/028 del benemèrit consoci En Amador Romaní: extrets per ell de l'important Abric de Capellades que duu el seu nom. L'enginyosa teoria que sobre ells desenrotlla el senyor Romaní, la creiem bastant progable, àdhuc pels procedents de la nostra Cova. Vegi's Treballs de l'Inst. Cat d'Hist Nat,, any 1917. Util'latge prehistòric dels voltants de Prades. ( Tamany una mica reduit. Fotograf de l'autor). ol h fe Util'latge prehistòric dels voltants de Prades. (Tamany una mica reduit Fotograf. de l'autor). I INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 141 Les figures 9 i 23 (làm. 1) representen raspadors amb la cara tallant convexa, i és interessant el de la làm. 2, fig. 1, per tenir, en ambdues cares, uns petits buits que facilitarien la seva subjecció. D'altres raspadors tenen la cara tallant còncava (làm. 1, figs. 22 i 24), i també són freqients les petites làmines raspadors de totes formes. — Són remarcables els raspadors pedunculats de les figures 6 i 7 (làm. 2), un d'ells denticulat, que seria aprofitat com a serra. També són ben característiques les petites peces de les figures 5, Gi 7 (làm. 1)i, per altra part, les de les 20 i 21. Les puntes de totes menes formen una altra bona part de l'utillat- ge. La de la figura 14 (làm. 1) presenta la vora dreta grosserament retocada, i la de la 13 denticulada la vora esquerra. D'altres exem- plars deuen ser considerats com a peces de foríune. El punxó corvat de la figura 17 (làm. 1) és de sílex opalí, i el de la figura 18, de quarcita. Finalment, cal anyadir a aqueixa llista una gran quentitat de percutors, nuclis, peces nucleiformes i petits esclats, barrejats amb les demés peces. DEMÉS OBJECTES.— Els demés escassos objectes retirats, són els seguents: Petits bocins de carbó. Algunes llavors o grans indeterminats. La conquilla d'un gastròpod terrestre (Helix Re Ei): lamt 2dic 1: Varis grans trossos de pissarra, un d'ells amb una vora arrodonida i tallant, i altres d'arenisca roja. EDAT DEL JACIMENT.—QA quina època o èpoques de la indústria lítica cal referir la Cova del Cisterer 2 D'una manera característica, es evident que l'instrumental desco- bert en conjunt no se porta a cap determinada indústria de la pedra, que junt amb moltes peces que s'acosten a les trobades en estacions - paleolítiques catalanes, n'hi han d'altres que cal incloure en una civi- lització ulterior o més avençada. Demés, tot l'utillatge es troba barrejat, a un nivell de poc gruix, entre 10 i 25 centímetres de fondària, i la presència de la terrisa, per ella sola, ens obliga a creure que no pertany la Cova.del Cisterer al període Paleolític, i tampoc als anomenats postpaleolítics, sinó a un altre posterior, de manera que tot i éssent possible la intrussió d'al- gunes peces arcaiques, i tenint en compte, per altra part, l'absèn- cía de la destral pulimentada, creiem que la Cova del Cisterer 142 Ia INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA. NATURAL correspon als primers temps del període neolític, en els que, passa- des les èpoques gelars, l'home, instal'lat a la vora de les enlairades planures fèrtils, havia començat a fer-se a ma les primeres peces de ceràmica, inaugurat el conreu dels cereals i d'altres plantes, junt amb la formació dels primers remats, i seguint tallant com sos antepassats, i encara més grosserament que alguns d'ells, la pedra foguera o sílex, anyadint-hi alguns nous caràcters i perfeccionaments, fins entrar de ple a l'edat de la pedra polida. Cova del Cisterer. —Fot F. Gay. OBJECTE DE LA COVA.— indubtablement, l'antiga habitació del Cisterer seria un taller d'utillatge en sílex, comprovant-ho l'abundó de nuclis, percutors i petites peces de rebuig que s'hi troben. La seva situació, en un marge de la vall del Bassot, al cim d'un accentuat talus, tocant al pla de Prades, seria molt favorable, i sobre tot la seva proximitat als límits meridionals de l'Oligocènic de Lleyda, qui- nes margues i argiles gipsiferes inferiors dels termes de la Morera Cornudella, Albarca i Vilanova, extraordinàriament riques en sílex, proporcionarien una inestroncable primera matèria. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 143 I. — DE PRADES A CIURANA El camí, ordinàriament seguit, que uneix aquests dos pobles, és el que després de pujar pel cingle dels Vidriers, dóna pel N. la volta a la Moleta d'En Viles i travessa el barranc de la Font-trobada, eniront del Mas de Sagrantill. En 1896 — ja n'hem fet esment — el delegat a Prades del cCentre Excursionista de Catalunyao, En Francesc Llauradó, envià a aquesta entitat una munió de petits objectes, tots iguals, rodons i foradats del mig, que un pagès va trobar en quantitat de més d'un cabaç, so: cavant una alzina, a un Xilòmetre de Prades, en el camí de Ciurana. Indagat i reconegut el punt exacte d'aqueixa troballa, hi férem ter una petita excavació obtenint de nou els mateixos objectes desco- berts ara fa vint-i-tres anys. En trobàrem tres, i en reproduim un d'ells (làm. 2. fig. 19). Presenta una cara plana, l'altra còncava i un forat central. Llur diàmetre és de 1 cm. Com ja opinà el savi enginyer de mines don Lluís M. Vidal en 1896, es tracta de fragments de conquilles marines, desgastats i foradats, dels que usà l'home neolític en forma de collarets i altres ornaments. Un d'ells presenta en la cara plana, poc desgastada, les costelles ben visibles, denotant que correspon a un Cardiurm. El lloc d'aquesta troballa correspon a un Xilómetre al SVV. de Pra- des, a cinquanta passos a mà esquerra del camí que va a Ciurana, i distant uns tres metres d'una petita cova, en el pla dels Vidriers. Pels feréstecs encontorns de Ciurana, poble prou conegut per la seva notable església romànica, s'hi han trobat igualment nombrosos vestigis de l'home prehistòric. En la Col-lecció Sala, de Vich, hi han guardats alguns sílex tallats d'aquesta procedència, i en el treball esmentat d'En Massot i Palmers se n'hi descriuen moltes formes. Les destrals polimentades hi han sigut aquí trobades en gran nombre, i el Sr. Massot en descriu vàries de bassalt — una d'elles a mig fer, de la cova del Tití—i una de fibrolita, en el cCentre de Lec- turav, de Reus, se'n conserva una de bassalt, trapezoidal, que mida: 195 X 40 X 17 mm., i nosaltres en trobàrem i conservem una altra que fa: 118 X 47 X 28 mm., (làm. 2, fig. 13). Segons En Massot, l'estació-taller de Ciurana, dataria dels temps compresos entre les darreries del Paleolític (Magdalenià) i l'època Robenhausiana. Barcelona, setembre 1919, aa A gia xx, 144 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL CIE OR TRES Necrológica En el passat maig morí a París el geòlec Juli Bergeron, nascut a la mateixa ciutat en 1853. Essent president de la cSociété Géologique de France) assistí a la Reunió Extraordinària verificada a Barcelona en 1898, contribuint al estudi de la estructura geològica de la nostra terra, publicant en el Butlletí de la referida societat una Nofe SuT les terrains paleozoiques des environs de Barcelone et comparaison avec ceux de la Montaigne Noire (Languedoc) i en col'laboració amb el Dr. Almera, en les Memòries de la Real Acadèmia el treball 12 Aplicación de la teoria de los mantos recubrientes al estudio del Macizo del Tibidabo de Barcelona. Pau Choftat, geòleg suís, nascut a Porrentruy en 1849, morí el proppassat juny a Lisboa, on feia molts anys que havia establert sa residència per motius de salut. Li fou encarregada la comanda per el Govern de la veina nació del aixecament del mapa geològic de Portu- gal. Tàmbé ha tingut relació amb els treballs geològics de nostra re- ció per haver-li enviat el Dr. Almera abundants fòssils recollits en els jaciments cretàcics per llur classificació. Descansin en la pau del Senyor aquests dos ínclits col'laboradors de la geologia pàtria. Francesc X. Altés Alabart - lmpressor - Barcelona. Dels ereballs Le tip a en el gola, Car 9 solicitia 3 es jar i Reda ció, BUTLLETÍ L DE LA institució Catalana d'Historia Natural 4." Epoca BARCELONA, NOVEMBRE I DESEMBRE 1919 Any ll. — Núóms. 8-9: SECCIÓ OFICIAL — /7 N SESSIÓ CIENTÍFICA DE 6 DE NOVEMBRE DE 1919 Presidència del Rund. P. Joaquim MM." de EB ear SS BE OA President Reunits en el lloc social a les 18/45, els membres i socis senyors Barno— la, Botey, Broquetas, Codina, Faura, Maluquer (Joaquim), Maluquer (Jo- sep), Mas de Xaxars, Pujiula, Vilaseca i Zariquiey, el President declara oberta la sessió. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Hepàtiques recollides als alentorns de Breda. Una espècie nova per a Catalunya. —El President cita les seguents Hepàtiques per ell recollides prop de ela font novax: Cincinnulus Trichomanis Dun., var. fissa Radd., Frulltania dilatata Dum., aquesta en les soques, i barrejada amb molses en el camí de la font, Lejeunea serpillofolia Lib., Madotheca rivularis Nees., espècie no citada de Catalunya, Saccooyna viticulosa Dum., Metzgeria furcata Dum., Pellia calycina Nees., var. furcigera Hools., Conocepha- lum conicum Neclser. La pluja que els sorprengué acabat el dinar, els privà d'herboritzar tot el vespre. Amb ocasió d'ensenyar la Madotheca rtvularis, espècie nova per la nostra Flora briològica, segons s'ha dit, presenta uns UA ON onal Mu8€ badar ea DD 146 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL exemplars preparats per un nou procediment de la seva invenció, que con— sisteix en col'locar les Hepàtiques ben exteses entre dos vidres com els porta-objectes empleats en les preparacions microscòpiques, enganxats en sos extrems amb paper engomat, escrit en un d'ells el nom específic, i en l'altre les dades de localitat... D'aquesta sort hom pot veure fàcilment amb una lupa una pila de caràcters d'ambdues cares ventral 1 dorsal, i es conser-— ven en perfecte estat. Colepòters cavernicols a les coves de Rial. —El senyor Mas de Xaxars dóna detalls de l'excursió, que féu a les coves de Rial, camí de Núria, l'is— tiu proppassat, en companyia dels PP. Navàs, Vigo i Barnola, on recolli- ren els seguents coleòpters cavernicols: Perriniella Faurai i Jean., 3 Q'd", 1 9, Speonomus Delarouzei v. catalonica Jean., 20 LS, o o", Anthro- charidius orcinus Fer., t o", 10 DD, Troglocharinus Ferreri 1 7 per cada 5 DD, Tr. Xustachet o f, 10 SS, ço és, s'han trobat en proporció de moltes $ per 1 q7, el contrari de l'observat per altres. Claricies per a Zoogeografia de adProspaltella conjugata Masi (Hym. Chal.) El senyor Codina explana una erudita nota sobre aquest himenòp- ter calcídic, nou per a Espanya. Larves de Vesperus Xatarti Duf. (Col. Ceramb.) perjudicant l'arbori- cultura a Cadaqués (G.)—El senyor Zariquiey mostra algunes larves, ja adultes, de Vesperus Xatarti Duf., manifestant que actualment causen greus depredacions en una propietat a Cadaqués, fins morir tots els arbres que es planten en cert indret de la finca. El departament d'Entomologia del Museu de Ciències Naturals de Barcelona el qual ha determinat les larves, ha aconsellat, sobre la nostra demanda, diferents maneres de combatre l'insec- te adés en estat perfecte sobre el terrer, adés en estat de larva radicícola depredadora, recomanant llegir el que sobre el mateix insecte escriu Fr. M. Joseph Blachas dParasites naturels de l'olivier observés dans la plaine d'Urgell) en nostre BurtLETí, any 10903, pàgs. 122-128. — (Departament d'Entomologia, M. C. N. de B., A. Codina, 25-X-19.) Caracterització del silúric superior i devònic inferior a Almoster (Pro- Víncia de Tarragona). El senyor Vilaseca (D. Salvador) llegeix un treball, recopilació de les dates per ell recollides durant ses excursions d'exploració dels terrenys primaris del camp de Tarragona. Moviment ascensional de les platges i costes de Salou i Tarragona.— El mateix senyor Vilaseca llegeix la segúent nota: És ja conegut el moviment oscilatori del litoral català en virtut del qual, mentre s'enfonsa la costa de llevant menaçant els pobles de Masnou, Vilas- sar, etc., s'enlaira sensiblement la que formen els macius cretàcics de Garraf. Les segiients observacions vénen a demostrar que les platges i costes de Salou i Tarragona prenen també part en aquest gran basculament de la (NSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 147 costa catalana. Alguns dels mantells afermats del Cap de Salou han fet pensar força vegades en aquest possible avançament de la costa, ja que la seva Situació no es correspon pas amb la de la platja actual, i a nivell dels molls de Salou i Llatzaret, es comprova d'una manera visible la gran dis— tància a que han quedat els mollons destinats a l'amarrament de les embar- cacions. Aquest aixecament de la terra ferma ha contribuit a la desaparició dels nombrosos i extensos estanys d'un i altre costat del Cap, molt més intensa- ment que les labors de conreu i els acarreigs dels rius Francolí i Clari les rieres de la Boella, Abeurada, etc. Dos testimonis històrics ho apoien: en un document d'Anfós II (1105) es parla del staguum de Pineta quod est quacta Saló, i Festus Avienus manitesta en Orae maritimae que entre Van- tiga Salauris (Salou) i la capital cosetana, existia sobre la cesta durant la dominació helènica la colònia de Cal lipolis cenyida per una extensa llacu— na, Piscis sember ferax stagnum promebat. Els restos del primitiu port romà de Tarragona, ja cegat durant les dominacions gòtica i aràbiga, desenrunats entre les escales dels Caputxins que avui dia són excavades novament i la intersecció dels carrers de Sant Magí i Santa Tecla, així com la desaparescuda capella de Sant Miquel del Mar erigida en 1226, ila mateixa conformació de les platges llargues d'en— tre Tarragona í Tamarit per on actualment passa la ferrovia, confirmen que aquest moviment ascensional segueix propagant-se fins més enllà de Tarragona. Finalment, com a fet notable, cal anyadir que descansant sobre les mar- gues i conglomerats de la Platja-llarga del Camp de Salou, hem trobat, arribant a més de 15 m. s. m., els restos d'una antiga 1 extensa platja cons- tituida per unes sorres compactes d'uns 2 m. de gruix atapeides de frag— ments de murex, púrpures, nasses, venus, donax, pectens, tel'lines, anòmies, etcètera, idèntiques a les que viuen actualment en aquella part de nostre litoral. No havent-hi altres assumptes de què tractar, s'aixecà la sessió a les 19:45. 148 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 4 DE DESEMBRE DE 1919 Presidència del Runt. P. Joaquim M." de Barnola, S. J. President A les 18/45, fent de Secretari el Sr. Codina, per absència del Sr. Malu— quer (Joaquim), s'obre la sessió. Els membres 1 socis assistents són els segúents: Barnola, Bofill (J. M.'), Botey, Broquetas, Codina, Marquès, Mas de Xaxars, Pujiula, Vilaseca i Zariquiey. Es llegeix l'acta de la sessió anterior, que és aprovada. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Heliotropisme de les fulles. —Pren la paraula el P. Pujiula per a parlar d'alguns fenòmens sobre dit tema, per ell observats. Un soricit de la serra de Sant Mateu. —El P. Barnola diu haver trobat un dbufór, insectívor sorícit, d'apariència força diversa dels que tant fre- quentment té recollits a Sarrià. El va fer entregar al Sr. Aguilar per a la seva determinació. Hepàtiques.—Al mateix indret, el jorn 16, del proppassat mes, herborit- zà nostre President les Hepàtiques: Frullanta dilatata Dum., Lejgeunea serpillofolia Lib. i Lophocolea bidentata Nees. El Polidesmus complanatus a Capellades. —El Sr. Codina presenta uns exemplars de miriàpot, fossilitzats en apariència, recollits en toba calissa a Capellades pel soci Sr. Romaní, i tramesos per a la seva determinació. El P. Barnola diu tractar-se del Polydesmus complanatns, espècie frequent de nostra Fauna: parlant amb aquesta ocasió de la conveniència de recollir material per al estudi d'una classe d'articulats tan descuidada entre nos— tres zoòlegs. Centro de Cultura Scientifica. — Saluda nostres portes la Revista brasi— lera del susdit títol, en demanda de canvi amb nostres publicacions. Surt a Pelotes, Estado do Rio Frande do Sul (caixa postal 116). Janeiro, 1919, ll anno, núm. 1. A les 10:15 s'acabà la sessió. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 149 MEMORIA INFORMATIVA DE L'ANY 1919 Local, Biblioteca, Col'leccions. — La INsrirució, instal'lada definitiva— ment en el departament de l'Institut de Ciències del Palau de la Generali- tat, ha anat, com l'any anterior, dipositant tots els seus volums en la Biblioteca de Catalunya, la qual s'ha cuidat igualment de llur enquaderna- ció i catalogació. Per a facilitar als socis de la ÍNSrIrució l'ús d'aqueixes obres, el local de l'entitat romandrà obert les tardes dels dilluns, dimecres i divendres. Les col'leccions, des del trasllat, han quedat provisionalment instal'la— des en un local especial del Museu de Catalunya. Publicacions. — Ha quedat llest el Volum de TREBALLS de 1918 i està ja ben avançada la impressió del volum de 1919, El Burtrerí no ha sortit amb completa regularitat, degut, principalment, a les anormals circumstàncies socials travessades: no obstant, no ha pas estat reduit en pàgines, les quals han arribat a 34, ni en la seva il'lustració, i tant com en els altres anys hi han estat adjuntades noves i valioses firmes. L'intercanvi amb els Estats centroeuropeus s'ha fet amb les males con- dicions dels anys anteriors. Moviment de socis. — Han vingut ro socis nous i han hagut 5 baixes, entre aquestes les dels membres Drs. Almera i Palau, en honor dels quals la INsrirució n'ha rendit un tribut pòstum. Els nous membres anomenats són els senyors D. Manuel Cazurro, D. J. M. Mas de Xaxars, Rvnd. J. R. Batallec i D. Salvador Vilaseca. Caixa. — El seu estat en 31 de desembre de 1019 és el segúent: Batraciós, maten elec ie per IS OA SO PeSSetes SORtICES 1. 88. (SUR SR SASOS EURO BD Remanent. . . 584,44 pessetes Joaquim MALUQUER Secretari. 150 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Clarícies per a la zoogeografia de Prospaltella conjugata Masí (HYM. CHALC.) per BSGENSI GODINA En presentar, i ter circular entre els assistents a la sessió, l'A/egy- " rodes brassicae VVallx. (Hem. Hom. Aleyr.) i el seu paràssit l'Afeli- nin anomenat Prospaltella conjugata Masi, tinc l'honor de manifes- tar que em foren tramesos al Museu de Ciències Naturals de Barce- lona pel nostre membre corresponent senyor Amador Romaní, qui no deixa perdre ocasió de demostrar el seu entusiasme per les ciències naturals. L'Aleyrodes fou recollit abundantíssim a Capellades (B.) en 26-VIII-19, sots les fulles de la col (Brassica oleracea) i poc temps després de rebudes les instruccions precises, també fou recollit l'Afe- linin abundantíssim en el mateix lloc, fent-ne bona caçada mercès al senzill procediment d'espolsar les fulles sobre d'una cubeta plena de vinagre, segons comunica dit senyor. Esmortuits així els insectes, els recollí en un sedàs deixant-los assecar després per a colocar-los final- ment en un tub de vidre tal com els va trametre. Diu esmortuits per- què ha notat que a pesar del bany de vinagre, es revifen promptament en posar-los al sol per assecar-los, quina operació precisa efectuarla posant el sedàs en revés sobre una cubeta seca, on va caient en asse- car-se. El conegut especialista dels Afelinins, Dr. En Ricardo G. Mercet, qui ha determinat l'insecte, escriu que la P. conjugata jou — descrita en Itàlia l'any 1909. Els exemplars tipus foren obtinguts tam- bé de l'4. brassicàde sobre d'una planta de gènere Viburnum. La troballa és, mo obstant, força interessant per a nosaltres, puix la INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 151 P. conjugata no estava assenyalada com habitant de nostre país. Tampoc s'havia trobat, fins ara en cap altre d'Europa ni de la resta del món, que ell sàpiga. Recomana trametre els petits Calcídids per a examen o que es recullín en les excursions, en alcohol rebaixat, d'uns 600 centesimals. Entre naitalina s'endureixen molt els insectes i s'in- utilitzen per trencament. Entre les Prospaltella trobà també dit senyor una espècie del gè- nere Zefrastichus, un Calcídit de la tribu dels Eulufins, paràssit de segon grau o un paràssit d'un altre paràssit. També hi vegé un Mi- màsid. Aquests són paràssits primaris d'ous, en aquest cas segurament dels ous d'Al/eyrodes. Finalment tinc que fer marcar que si he sigut pròdig en detalls en redactar aquesta nota, ho he fet, principalment, amb la intenció de cridar l'atenció sobre aquests casos interessantís- sims de parassitisme dels insectes perjudicials als nostres cultius, els únics que segons les orientacions més modernes de combat c5ntra la zooparassitologia vegetal de que podem esperar, amb optimisme, re- mei eficaç, i qual estudi en gran part es per a fer, anc que en el cas concret actual els A/eyrodes no caussen en la hortalissa ni a la jardineria depredacions d'importància, pot ésser precisament per la intervenció eficaç dels Afelinins. Bibliogratia de Prospaltfella conjuoata Masi: Bolletino del Laboratorio di Zoologia Generale e Agraria della R. Scuola Superiore d'Agricoltura in Portici. Vol. III, 1909. Laboralori d'Entomologia del Museu de Ciències Naturals, 23 de octubre 1919. 152 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Apunts per a la Flora l'arragonina Reculí de quatrecentes catorze plantes fanerògames classificades per ANTONI NOGUÉS FERRÉ TALAMIFLORES R ANUNCULÀCIES. Ranunculus língua Linneo. En les vessants ponentines de la munta: nya dels Ermitans. Ranunculus repens Linneo. En els canals de rec i llocs ombrejats de les hortes. Clematis vitalba Linneo. 4Vidiellav. En els camins, màrs i marges. Thaliclrum flavum Linneo. En els canals de rec del Francolí. Nigella damascena Linneo. cEstelso. En els camins i erials. Nigella arvensis Linneo 4Blauetss. En els camins i erials. PAPAVERÀCIES. Papaver rhoeas Linneo. cRuellas. En les terres de sembradura. Papaver somniferum Linneo. cCascall. Cultivat i espontani. Glaucium corniculatum Cuttis. eCascall mario. En el Francolí i Platja llarza. Chelidonium majus Linneo. eSelidònieso. En els canyars del riu Clar. Huypecoum grandiflorum Bentham. eBellaridas. En les terres del cultiu. FUMARIÀCIES. Fumaria capreolata Linneo. En els marges de les terres de conreu. Fumaria Vaillantii Loiseleur. En les terres de conreu. Platycapnos spicatus Bernhardi. En les terres de conreu. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 153 CRUCÍFERES. Sinapis alba Linneo. eMostassa blanca:. En els camins i erials. Matthiola sinuata Robert et Brovvn. cViolé maríò. En la platja del riu Clar. Sysimbrium rio Linneo. cRabanissa groga2. En els camins propers de la ciutat. Nasturtium officinale Robert et Brovvn. cCreixensa. En les basses i canals de rec. Alyssum campestre Linneo. En els camins i erials. Alyssum calycinum Linneo. En els camins i erials. Alyssum graminifolium Linneo En les carreteres de Barcelona i Pallaresos. Alyssum maritimum Decandolle cdHerba gataronera, caps blancso. Es abundant. Bunias erucago Linneo. cCitró groco. En els barrancs i terres are- noses. Capsella bursa-pastoris Moenchgeot. dBosses de pastora. En els camins i erials. Cardaria Draba Desvaux. En la font del Llorito. Diplotaxis muralis Decandolle. cRabanissa blancao. En les terres de conreu. Eruca sativa LamarcX. cRucao. Es molt comú. CAPPARIDÀCIES. Capparis spinosa Linneo. cTàpareso. En els murs romans de Tarra- gona. CISTÀCIES. Cistus albidus Linneo. cEstepa blanca). En la font d'en Garrot i l'Er. mitans. Cistus clusii Dumortier. En la carretera de Valls i els Colls Majors. Cistus Monspeliensis Linneo. cEstepa negra,. En la platja de la Ra- bassada i la Pedrera. Cistus salviaefolius Linneo. En la platja llarga i Coves del Llorito. Helianthemum famana Decandolle. En els camins i garrigues. Helianthemum lavandulaefolium Decandolle En els camins i ga- rrigues. Helianthemum marifolium Dunal. En la muntanya dels Ermitans. Helianthemum pilosum. Persoon. En els camins i garrigues. (54 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAI Helianthemum pulverulentum Decandolle. En la muntanya dels Er- mitans. Helianthemum thymifolium Persoon. En la muntanya del Llorito i Torre dels Escipions. Fumana leovipes Spach. En la Torre dels Escipions. Fumana viscida Spach En les garrigues i camins. VIOLÀCIES.- Viola canina Linneo. En els canyats i recs del riu Francolí. Viola odorata Linneo. 4Viola boscana,. En els boscos de la font d'en Garrot RESEDÀCIES. Reseda lutea Linneo. En les terres de conreu Reseda odorata Linneo. cMarduixío. En els terraplens del pont so- bre el Francolí. Reseda Phyteuma Linneo. En els marges i llocs sombrejats. CARIOFILÀGIES $ SILÈNIES. Silene dioica Linneo. En les Coves del Llorito. Silene inflata Decandolle. cColitxoso. En les terres de conreu. Silene nocturna Linneo En els llocs ombreijats i en els camins. Silene ramosisima Dutour. En els prats del Francolí i del Mas de Virgili. Lychnis Githago Lamart. 4Niellav. En les terres de conreu. Gypsophila struthium Linneo. Entre la grava de la vía tèrrea. Saponaria Vaccaria Linneo Herba sabonerao. En les terres de conreu. Spergularia rubra Persoon. Herba vermellao. En les Ferreries i Platja de la Rabassada. Arenaria serpyllifolia Linneo. En la Platja llarga. Arenaria rubra Linneo. En les voreres de la font d'en Garrot. Sfellaria media Villars. eMorrutso. Invadeix les parets velles dels camins. LINÀCIES. Linum capitatum Linneo. En el llit del Francolí. Linum suffructicosum Linneo. En les voreres del Francolí. MALVÀCIES. Malva microcarpa Desiontaines. Es molt comú. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 155 Malva parviflora Linneo. Encara que escasa, en els indrets de la ciutat. Malva silvestris Linneo. eMalva:r. Es molt comú. Lavatera arborea Linneo. cMalva verax. Es molt abundosa. Lavatera Olbia Linneo. En la Torre alta. Altoea officinalis Linneo dMalvío. En els prats i sèquies del riu Clar. GERANIÀCIES. Geranium humile Cavanilles. En els paratges ben ombrejats. Geranium Robertianum Linneo. En els llocs humits i ombrejats de la Pedrera i font d'en Garrot. Geranium rotundifolium Linneo Es molt comú. Erodium littoreum Decandolle. En els Colls Majors. Erodium malacoides VVilldenovv. cRellotgeso. En els camins i terres de conreu. Erodium disectum Linneo En el llit del riu Francolí. HVYPERICÀCIES. Androsoemum officinale Allioni. 4dCuralolots. En les terres de conreu. Huypericum perforatum Linneo. dHerba de Sant Joan,. Es molt comú. Hypericum tomentosum Linneo. En l'arqueducte del mas de Mon- toliu. MELIÀCIES. Melia Azedarachi Linneo. cMetzinero. En el passeig de Sant Antoni. OXALIÀCIES. Oralis acetosella Linneo. 4Pa de Cucuts. Es abundosa Oralis corniculata Linneo. 4Agrelletas. En els canyars de la fon- teta. RUTÀCIES. Ruta augustifolia Persoon. En les garrigues de la vorera de la costa. : Ruta oraveolens Linneo. En els indrets rocosos de la ciutat. Ruta montana Clusius. cRudas. Es molt abundosa en les garrigues . 156 ÍNSTITUCIO CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Dictamnus Fraxinella Persoon. eGitamx. En el pont del diable. - Tribulus terrestris Linneo. cCaixals de vellas. En els prats del Fran- colí: CORIÀCIES. Coriaria myrtifolia Linneo. cRoldós. En les marjades de les terres de conreu. CALICIFLORES RHAMNÀCIES. Rhamnus alaternus Linneo. En les indrets de l'Ermita de la Salut. Ramnus lycioides Linneo. cArsots. En les garrigues i voreres dels camins. Paliurus australis Roem et Sch. aGinjolers. En les garrigues del Vinyet. TEREBINTÀCIES. Pistacia lentiscus Linneo cMatas. Es molt abundosa. Pistacia Terebinthus Linneo. En les garrigues i marjades dels camins, Pistacia vera Linneo. En les marjades i voreres dels camins. LLEGUMINOSES. PAPILIONÀCIES. Ulex provincialis Loiseleur. cArgilagas. Es molt abundosa. Sarothamnus vulgaris VVimmer. a Ginestells. En la Pedrera i Font d'en Garrot. qai Genista scorpius Decandolle 4Argilagax. En les garrigues. Lupinus albus Linneo. dLlubinss. Es quasi espontani Cytisus spinosus Tour eArgilaga marinas. En les garrigues. : Ononis minutissima Linneo. En les garrigues del Liorito i Monnàs. Ononis procurrens XVallroth. cGaonss En les terres de coureu. Ononis ramosissima Desiontaines. En el llit del Francolí. Ononis viscosa Linneo En les platges del riu Clar i Rabassada. Antyllis cytisoides Linneo. cBotja blanca. En la font d'en Garrot i platges. / Lotus corniculatus Linneo. En els prats de regadiu. Lotus cytisoides Decandolle. En les garrigues de les muntanyes dels Ermitans. Lotus edulis Linneo. En els mateixos indrets Lotus hirsutus Linneo. En el camí vell de Constantí. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 157 Lotus siliquosus Linneo. En els canyars del riu Clar. Tetragonolobus siliquosus Roth. En els baixos pantanosos del Recó de Salou. —, Medicago falcata Linneo. Es comú en el Mas dels Archs. Medicago tribuloides Lamart. En el camí del Llorito. Medicago orbicularis Allioni. En camins i marjades. Doryceutum suffructicosum Villdenovv- cBotja de fer escombres. En la font d'en Garrot. Trifolium arvense Linneo. 4Peu de Llebras. En les terres de conreu. 1rifolium glomeratum Linneo En les garrigues. Trifolium incarnatum Linneo En les terres de conreu. Trifolium maritimum Hudson. En la platja de la Rabassada. Trifolium pratense. Linneo. En els canals i prats del riu Francolí. Trifolium repens Linneo. En el camí vell de Constantí. Trifolium stellatum Linneo. cdTrèbols. En els camins i terres de conreu. Melilotus parviflora Desiontaines. En les garrigues. Melilotus afficinalís Lamarc. ç Trèbol oloróso. En les garrigues. Calycotome spinosa Lint. çArgilaga marinas. Es abundosa en els ermassots. Psoralea bituminosa Linneo. 4Camabruxa:. En la muntanya dels Ermitans. Glyeyrrhiza glabra Línneo. cRegalèssias. En els prats del Recó de Salou. Astragalus sesameus Linneo. En els camins i ermassots. Onobruychís sativa Lemart. cTrepadellas. En les terres de conreu. Coronilla juncea Linneo. En les coves del Llorito. Hippocrepis ciliata XVilldenoxv. eHerba del ferros. En les marjades dels camins. Scorpíurus subvillosa Linneo. En els camins i garrigues. Pisum arvense Linneo. dPèsol borto. En les terres de conreu. ROSÀCIES. Potentilla reptans Linneo 4Peu tristo. En els canals de rec. Rubus thyrsoideus VNVimmen. dEsbarzers. Es molt abundosa als erials. Rosa canina Linneo. eGabarrera2. En els camins. Agrimonia Eupatoria Linneo. 4Cerverolas. En les marjades i camins. Poterium muricatum Sprengel. cPentinellax. En les terres de conreu. 158 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL POMÀCIES. Cratoegus oxyacantha Linneo. 4 Gargoller i cirerer de pastors. En les marjades. MYRTÀCIES. Muyrtus communis Linneo. cMuttrax. En la Torre de la Mora i tont d'en Garrot. CUCURBITÀCIES. Ecballi Elaterium Richard. cCoombro marí, En els voltants de la ciutat. Bryonia dioica Jacquin. eCarbassinao. En els canyars i canals del rec del Francolí. MYRIOPHYLLACIES. Myriopyllum verticillatam Linneo. cSenilx. En les sèquies del riu Clar. OENOTHERACIES. Epilobium hirsutum Linneo. En els canals i sèquies del riu Clar. LYTHRACIES. Lytirum Hissopifolia Linneo. En llocs humits. Luythrum salicaria Linneo. En els llocs humits i pantanosos del riu Clar. T AMARISCÍNIES. Tamarix gallica Linneo. cTamartit, Gatells. En el mas Virgili. PORTULACIES. Portulaca oleracea Linneo. çVerdolagas- En les terres de conreu. PARONYQUIACIES. Paronychia argentea Lamart. cHerba sanguinàriax. Es molt abun- dosa. Herniaria aunua Lagasca. En els camins i ermassots. Herniaria glabra Linneo. cHerba del mal de ventrex. En els camins i ermassots. Corrigiola littoralis Linneo. cCorretjolas. En els ermassots. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 159 CRASULACIES. Sedum album Linneo. çCrespinells. En les marjades i ermassots. Umbilicus pendulinus Decandolle. cLlombrígol de Venuss. En les coves de la Pedrera. UMBELÍFERES. Orlaya marítima Roch. cSatarnàriav. En els llocs arenosos de la costa. Caucalis daucoides Linneo. 4Cadellss. En les terres de conreu. Foeniculum ojficinale Allioni. dFonolls. En les marjades i er- massots. Bupleurum fructicesceus Linneo. En el camí del Llorito. Bupleurum rioidum Linneo. cOrella de monjos. En la font d'en Garrot. Sium latifolium Linneo. cCrèixenss. En les basses i canals de rec. Sium agustifolium Linneo. ejulibert bord:. En les basses i canals de rec. Ammi majus Linneo. eSatarnària borda. En les terres de conreu. Helosciadium nodiflorum Roch. 4Crèixens bordss. En els canals de rec. Scandix pecten Veneris Linneo. cAgulleso. En les terres humides. Eryngium campestre Linneo. cCart panicalb. En els ermassots. Eryngium maritimun Linneo eCart panical marío. En la Platja llarga. I CAPRIFOLIACIES. Lonicera implexa Aiton. edLliga bosch, Mare Selva,. En els llocs ombrejats. Sambucus ebulus Linneo. 4Cànem bords. En els canals de rec. RUBIACIES. Rubia peregrina Linneo. cHerba aterradissas. En les marjades dels camins. Galium Aparine Linneo. cApegalososs. En les terres de conreu. Galium cormrudoefolium Villars. Espunyidella blanca. En els camins. Galium verum Linneo. cEspunyidella groga:. En els canals de rec. Sherardia arvensis Linneo. En els camins i llocs ombrejats. 160 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Asperula cynanchica Linneo. dHerba primao. En els camins i gar- figues. Vaillantia muralis Linneo. En les muntanyes dels Ermitans. VALERIANACIES. Centhrautus ruber Decandolle. En el barranc de la muntanya de la Salut. DIPSACIES. Dipsacus sylvestris Miller 4Cardots. En les sèquies del riu Clar. Scabiosa Columbaria Linneo. Es molt abundant. Scabiosa maritima Linneo. ç Viudesa. En les terres de conreu. Caphalaria leucantha Schard. 4Escabiosa de flor blancas. En els Ermitans. COMPOSTES. Echinops Ritzo Linneo. cPanical blaus. En les voreres dels camins. Silybum Marianum Gaertner. cCardots. En els camins pedregosos. Onopordon acaule Linneo. 4çCardots. En els llocs ermassots. Onopordon acanthium Linneo. cCardots. En els camins abandonats. Carduus tenuiflorus Curtis. cCardots. En les voreres de la ciutat. Cirsium arvense Scopoli. 4Calsidess. En les terres de conreu. Cirsium monspessulanum Allioni. cCaps ferratss. En les terres de conreu. I : Picnomon Acarna Cassini. cAssota Christoss:. En els ermassots. . Centaurea aspera Linneo. cRubenaga brasseras. En els camins aban- donats. Centaurea Calcitrapa Linneo. 4Floravias. En els camins i ermas- sots. Centaurea Cyanus Linneo. 4Blauets. En terres de conreu. Centaurea pectinata Linneo. En el llit del Francoli. Hentrophyllum lanatum Decandolle. En els ermassots. Leuzea conifera Decandolle. 4Pinyes de Sant Joans. En el bosc de Salou. Lappa major Decandolle. dLlapasseras. En els canyars del Francolí. Atractylis cancellata Linneo. En camins i garrigues. Atractylis humilis Linneo. En els ermassots i garrigues. Carlina vulgaris Linneo. eCarlinas. En les garrigues. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORia NATURAL 161 TUBULIFLORES $ CORYMBÍFERES. Calendula arvensis Linneo. dLlevamanss. En les terres de conreu. Calendula officinalis Linneo. 4Goijass. En llocs ben conreats. Inula dysenterica Linneo. En els canals de rec ben ombrejats. Cupularia viscosa Grenier et Grodon, qBotja olivardas:. En el Vinyet i Colls majors. Jasonia glutinosa Decandolle. En les terres de regadiu. Helyehrissum serotimum Linneo. Es molt abundosa. Helychrissum stoechas Decandolle. dFlor de Sant Joans. En les garrigues. — Anthemis arvensis Linneo. dBotonss. En els camins i terres de conreu. Anacyelus clavatus Persoon. Es molt abundosa. : Santolina Chamoecyparissus Linneo. dEspernellacs. En el llit. del Francolí. Chrysantemum segetum Linneo dqUIll de bous. En camins i gar- rigues. 8 Artemisia Absinthium Linneo 4Donzell mascles. En el Vinyet i Mi- ralbó. Artemisia campestris Linneo. dBotja llemanosas. En el Vinyet i Mi- ralbó. Artemisia gallica VVilldenovv. 4dDonzell marío. En les roques de la Rabassada. Jaenacetum vulgare Linneo. Herba cuquera3. En els prats i camins. Senecio paludosus Linneo. En els canyars del riu Francolí. Senecio vuloaris Linneo. dHerba canao. En els camins i marjades. Doronicum Pardalianches VVilldenovv. 4dCorones de Reyo. En les garrigues. Conyza ambigua Decandolle. En els llocs propers de la ciutat. Bellis annua Linneo. eMargaridoia,. En les garrigues humides. Asteriscus spinosus Grenier et Godron. En els camins i garrigues. Chondrilla juncea Linneo, cMesteguera,. En el pont del diable. Picridium vuloare Destontaines. eCosconillay. En els ermassots i garrigues. Eupatorium cannabinam Linneo. 4dCànem borto. En els canals de ec: Petasites officinalis Mench. çPota de cavall. En els pretils del pont del Francolí. pd) INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL LIGULIFLORES. Scolymus hispanicus Linneo. eCart borto. En els erms. Cichorium inthybus Linneo. eXicoirao. En les terres de conreu Urospernum Dalechampii Destontaines. cApagallumso. En els erms. Podospermum laciniatum Decandolle. cApagallums:. En els camins i ermassofs. Tragopogon major Jacquin. elntla bous. En les garrigues. Lactuca Scaríiola Linneo. cdEnsiam bort,. En la carretera de Cas- telló. Sonchius asper Villars. eLlacsó punxós:. En les terres de conreu Sonchus maritimus Linneo. eLlacsó d'aiguar. En el mas dels Ca- nonges. Sonchius oleraceus Linneo. eLlacsó:. En les terres de conreu. Sonchus tenerrimus Linneo eLlacsó petits. En els camins i gar- figues. Hieracium Pilosella Linmneo. cHerba carnerao. En la font d'en Garrot. AMBROSIACIES. Xanthium spinossum Linneo eGossetso. En els indrets propers a la ciutat. Xanthium strumarium Linneo. eLlapassa borda:. En els mateixos llocs. ERIACIES. Erica multiflora Linneo. En els camins i terres de conreu. Erica scoparia Linneo. eBruch xipello, En el Vinyet i en la font d'en Garrot. Calluna vulgaris Salisbury. cXipellso. En mas Rabassa i en la font d'en Garrot. ARBUTACIES. Arbutus unedo Linneo. eAtbosser2. En la pedrera i en les garrigues. COROLIFLORAS ASCLEPIACIES. Vincetoxicum officinale Mencle. En els canyars del Francolí. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 163 NERIACIES. 6 Vinca minor Linneo. dVincla pervinclao. En els canals del rec. OLEACIES. Fraxinus excelsior Linneo. eFreixa blancar. En els barrancs om- brejats. Olea europoea Linneo. cRabells: En els camins i matjades. Phuyllirea augustifolia Linneo. En les marjades i camins. GENCIANACIES. Chlora perfoliata Linneo. 4Centaurea grogar. En la carretera dels Palleresos. Erythroea Centaurium Persoon. eHerba de Santa Margaridas. En les garrigues. POLYGALACIES. Polygala calcarea Schultz. Herba de la toso. Es molt abundosa. Polygala rupestris Pourtet. En les marjades i en la Torre dels Es: cipions. CONVOLVULACIES. Convoloulus althecdoides Linneo. En els camins i terres de conreu. Convoloulus arvensis Linneo. cCorretjolao. En les terres de conreu. Convolvulus lanuginosus Desiontaines. En els camins i garrigues. Convoloulus sepium Linneo. 4Corretjola vera. En els barrancs frescals. Convolvulus soldanella Linneo. 4Corretjola marina. En la platja llarga. CUSCUTACIES. Cuscuta epithymum Thuillier. 4Pels de farigola. Viu damunt de la farigola. s Cuscuta europea Linneo. Pels o cabellso. Viu damunt del cànem. BORRAGINACIES. Borrago afficinalis Linneo. cBorratge,. En les terres de conreu. Lycopsis arvensis Linneo. En els barrancs i voreres del Francolí. Symphuytum officinale Linneo. Entre els canyars ben ombrejats. Symphuytum tuberosum Linneo. cConsolda, Nualoso. En els canyars. 164 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Anchusa arvensis Bieberstein cBaldoia:. En les terres de conreus. Lithospermum Apulum Vahlenberg. En la muntanya dels Ermitans. Lithospermum fruticosum Linneo. cHerba de les set Sangriess. En la Budallera. I Echium italicum Linneo. eCua de porco. En els indrets propers de la ciutat. Echium vulgare Linneo. En les garrigues i camins. Echium calycinum Viviani. En les marjades. Myosotis palustris VVithering En els prats del mas dels Canonges. Cynoglossum officinale Linneo. En el mas del Pastor i el de Mo- rató. Cynoglossum montanum Lamarct En els mateixos indrets. Cynoglossum pictum Aiton. En el mas dels frares i del Pastor. Heliotropium Europaeum Linneo. dHerba verrugueras. En els in- drets ombrejats de les carreteres. SOLANACIES. I Solanum nigrum Linneo. eMorella vera. En els camins ben om- brejats. Licium Europaeum Linneo. eArssot de tanca. En les voreres de la Plaça de Toros. DATURACIES. Hyoscyamus albus Linneo. cHerba de la Mare de Déuz. En els murs i parets velles. Datura stramonium Linneo. Herba tauperao. En les hortes del Francolí. VERBASCACIES. Verbascum Blattaria Linneo En els ermassots i camins poc transi- tats. 0 Verbascum thapsus Linneo. cTrapóx. En els camins i garrigues. Lippia nodiflora Linneo. En les garrigues i llocs erms. VERONICÀCIES. Veronica Beccabunga Linneo. En els canals de rec ben ombrejats. Veronica hederoefolia Linneo. En els canals de rec. Veronica officinalis Linneo. eHerba dels leprosos. En les hortes . del Francolí. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 155 ESCROFULARIACIES. Antirrhinum arvense Linneo. çConilletso. Es molt abundant. Antirrhinum siculum o Barrelieri Bor. Es comú i abundant. Linaria arvensis Desfontaines. Es comú en les hortes del Francolí. . Línaria minima Linneo. En els arenals de la platja del Miracle. Linaria Elatine Desiontaines. En les marjades i garrigues. Linaria simplex Decandolle. En les hortes del Francolí. Linaria triohylla Miller. cSabatetes,. En les terres de conreu. Scrofularia aquatica Linneo. cSetgez. En els canals de rec. Scrofularia canina Linneo. cRuda de goso. En el llit del Francolí. OROBANCACIES. Phelipoea Muteli Reuter. 4dFrareo. Damunt les arrels de les llegu- minoses. i Orobanche crinita Viviani. Damunt les arrels de la bof/a blanca. Orobanche speciosa Decandolle. Damunt les arrels de la fabatera. ACANTHACIES. 3 Acanthus mollis Linneo. cAles d'Angel, Acantox. En el rec Major. LLABIADES. Mentha pulegium Linneo. cPoniol d'aigua,. . En la Pineda i en el llit del Francolí. Mentha rotundifolia Linneo. cMadrastrax. En els llocs humits. Lycopus europaeus Linneo. En els canals del rec del Francolí. Lavandula spica Linneo. cEsdeole En les garrigues del Llorito i font d'en Garrot. Lavandula stoechas Linneo. cRomanill mascle). En el llit del Fran- colí. Thumus serpyllum Linneo. dFarigola mascles. En les coves del Llo- rito. Thuymus vulgaris Linneo. dFarigolas. Es molt abundant en les gar- rigues. Origanum vulgare Linneo. cOrenga,. En la font d'en Garrot i Colls majors. Satureia montana Linneo. eSejulida:. En la muntanya del Llorito i font d'en Garrot. Micromeria groeca Benthau. Es molt comú en els camins i gar- rigues, 4016) INSTITUCIO CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Salvia sylvestris Linneo. En llocs humits de les hortes del Francolí. Salvia verbenaca Linneo. cTàrreco. En los erms i camins poc tran- sitats. Rosmarinus officinalis Linneo. cRomanillx. Es molt comú en les garrigues. Marrubium vulgare Linneo. eMalrubio. En els indrets propers de la ciutat. Phlomís Lychnitis Linneo. cSàlvian. Es molt abundant en les gar- rigues. Ballota niora Smith. cMalrubí negrao. En els camins. Stachys hirta Linneo. En les garrigues i llocs pedregosos. Sfachys recta Linneo. cHerba de Sant Antonio. En les garrigues . I Betonica officinalis Linneo. dBrutònicao. En els Colls majors i Bu- dallera. Lamium amplexicaule Linneo. En el camí del Pont del diable. Ajuga Chamoepytis Schreber. cHerba ilaterao. En els garroters del Vinyet. Ajuga lva Schreber. Herba d'almesco. En les marjades i camins. Teucrium Chamoedrys Linneo. Herba de Sant Domingo,. En les garrigues. : Teucrium Polyum Linneo. cPoliolx. En les coves de la Pedrera i "mas de Marquès. VERBENACIES. Verbena officinalis Linneo. cVerbenao. En els camins i llocs ben om- brejats. PRIMULACIES. Coris Monspeliensis Linneo. cPinzellss. En el Llorito i Colls majors. Samolus Valerandi Linneo. cEnsiam de Senyor. En els canals de rec. Anagallís arvensis Linneo cMurons blaus i vermellsx. En les terres de conreu. Anagallis purpurea Linneo. En els camins pedregosos i en les gar- rigues. Anagallis collina Schourb. En el recó de Salou i altres llocs d'aquell contorn. GLOBULARIACIES. Globularia Alypum Linneo. eCruixillarda o Escursillarda:. En el camí del Llorito i font d'en Garrot. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 107 PLANTAGINACIES. Plantago albicans Linmneo. Herba famo. Invadeix les vinyes i gar- rigues. Plantago Coronopus Linneo. dPedrencao. En els camins i erms. Plantago Lagopus Linneo. 4Peu de llebres. En els camins. Plantago lanceolata Linneo. dHerba dels cinc nerviso. En els ca- mins. Plantago major Linneo. 4Plantatge groso. En els llocs humits. Plantago Psyllium Linneo. Herba pusserao. En els erms i camins. Plantago maritima Roch. (dPedrenca marina. En les roques ma- rines. Plantago subulata XVulien. 4Pedrenca de prat,. En els prats del riu Clar. MONOCLAMÍDIES AMARANTACIES. Amarantus deflexus Linneo. cBletv. En els camins i terres de con- reu. QUENOPODIACIES. / Atriplex hastata Linneo. 4Bleto. En el pretil del passeig de Santa Clara. I Spinacia oleracea Linneo. cSpinaco. De cultiu. Chenopodium urbicum Linneo. En els llocs propers a la ciutat. Chenopodium Vulvaria Linneo. 4dPixacà,. En les voreres de la ciutat. Beta maritima Linneo. 4Bleda de prato. En el mas de Montoliu. Salicornia fruticosa Linneo. -Polleto. En les carreteres i barrancs. Suoeda fruticosa Forsi. 4Salatss. En la carretera de Barcelona. Salsola fali Linneo. eBarrella punxosa. En el moll i mas de Vir- gili. Salsola vermiculata Linneo. eBarrella. En els mateixos indrets. POLIGONACIES. Rumex palustris Smith. Llengua bovina,. En els canals de rec. Polygonum aviculare Linneo. Herba dels cent nusoso. En els ca- mins. Polygonum Convoloulus Linneo. En els llocs propers a la ciutat. 16$ INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Polygonum maritimum Linneo. Herba del cent .nusos marina2. En les platges. DAFNEACIES. Passerina hirsuta Linneo. cBotja gallinassa,. En les garrigues de la costa. Passerina tinctoria Poutrret. En les garrigues del Vinyet. THESIACIES. Thesium divaricatum Reichenbach. En els indrets exposats al mar. Thesium humite Vahlenberg. dGinestells. En les garrigues i bar- rancs. CYTÍNIES. Cytinus Hipocistis Linneo. ceFrare d'estepar. Viu paràssita damunt de les arrels. ARISTOLOQUIÀCIES. Aristolochia clematitis Linneo. En les voreres del riu Clar. Aristolochiia longa Linneo. En els canyars del Francolí. Aristolochia pistolochia Linneo. En el Pont del diable. EUFORBIÀCIES. Euphorbia Chamoesyce Linueo. dLletrerao. Es molt abundant. Euphorbia Characias Linneo. cLletrera vera. Es molt abundant. Euphorbia Lathyris Linneo. eCagamutxoo. En les terres de conreu. BUXACIES. Mercurialis annua Linneo. eMalcoratge,. Es molt abundant. Mercurialis tomentosa Linneo. En el llit del Francolí. URTICACIES. Parietaria difussa Mertens et Roc. cMorella roqueras. Parets. Parietaria erecta Merteus et Roch. En les parets velles. Urtica dioica Linneo. cOrtiga grossa. En les voreres de la ciutat. Urtica urens Linneo. 4Ortiga petita. En els mateixos llocs. CUPULIFERES. Quercus coccifera Linneo. eCoscolls. En les garrigues. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 160 JUNIPERACIES. Juniperus Orycedrus Linneo. eGinebrerav. En les garrigues. Juniperus phoenicea Linneo. cSabina,. En la platja llarga. MONOCOTILEDONIES ALISMACIES. Alisma plantago Linneo. ePlantatge d'aigua,. En els canals de rec. Alisma ranunculoides Linneo. cEn el llit del Francolí. LILIACIES. Urginea Scilla Steinheil. Ceba marinao. En la platja de la Sabinosa. Urginea undulata Runth. En els Ermitans. Allium Ampeloprassum Linneo. cAll porreto. En els erms i camins. Allium moschatum Linneo. En el mas de Plana. Allium roseum Linneo. cAll de bruixa:. En els camins. Muscari racemosurm Decandolle. cAll de bruixar. En els erms i ca- mins. Asphodelus fistulosus Linneo. ç Ceba de moros. En els voltants de la ciutat. Aphyllantes Monspeliensis Linneo. eJonsa,. En els Ermitans. ESPARRAGINAGIES. Asparagus acutifolius Linneo. cEsparreguera de garriga. En les garrigues. Aspharagus aphyllus Linneo. En les platges del Recó de Salou i Ra- bassada. Asparagus officinalis Linneo. cEsparreguera,. En les terres de conreu. Ruscus aculeatus Linneo. eBoix mascleo. En la Pedrera i font d'en Garrot. Smilax aspera Linneo. cArinjolx. En el camí del Llorito i platja liarga. ÍRIDACIES. Gladiolus communis Linneo. En els Ermitans. Gladiolus segefum Gavi. cEspases,. En les terres de conreu. (ris Pseudacorus Linneo. 4Garitjol groco. En les sèquies del riu Clar. I70 NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Iris pumila Linneo. En els indrets pantanosos del riu Clar. AMARYLLACIES A NARCÍSSIES. Narcisus juncifolius Requieu. cjunquilloso. En les vessants ponenti- nes de les muntanyes. Narcisus serotinus Linneo. ejunquillo blanca. En els prats de la costa (Cossis). s Pancratium maritimum Linneo. cLliti marío. En els arenals de la costa. AROÍDIES. Arum maculatum Linneo. dPota de bous. En els canals de rec om: brejats. TYFACIES. Typha augustifolia Linneo. 4Blanqueto. En els canals de rec del Francolí. 1uypha latifolia Linneo. dBobax. En les basses i llocs pantancdls del Francolí. JUNCACIES. Juncus acutus Linneo. cjonc marío. En els indrets pantanosos del Recó de Salou. Juncus effussus Linneo. cJonco. En els llocs pantanosos del riu Clar i Pineda. Juncus lampocarpus Ehrard. En els mateixos indrets. CYPERACIES. Cyperus olivaris Targioni-Totreti. cJonça:. Invadeix les terres de conreu. Cyperus schoenoides Grisebach. eJonça marina,. En els indrets arenosos de la costa. Cladium giganteum NValdstein et Ritaibel. dJonça de prats. En el riu Clar. Sceirpus maritimus Linneo. qJonco. En els llocs propers a les sè- quies de la costa. Scirpus Savii Sebastiani et Mertens. cJonquetso. En els arenals de la costa. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 171 CARÍCIES. e Carex vulpina Linneo. eJonc,. En els arenals de la Rabassada. GRAMINACIES. Cynodon dactilon Persoon. (Gramx. En els erms i camins. Setaria viridis Palisot et Beauvois. ePanissola:. En les terres de convent. Panicum repens Linneo. cPanissola,. En les terres de conreu. Sorghum Halepense Persoon. 4Canyota,. En els erms. Arundo donax Linneo. eCanya2. En els canals de rec. Phragmites communis Timbal. cXiscax. En els prats del riu Clar. Phragmites oigantea Gay. (Canyetav. En els mateixos indrets. Lagurus ovatus Linneo. Cua de rata,. En els camins i erms. Stipa tortilis Destontaines. dBorróo. En el Monnàs. Avena fatua Linneo. cCugulas. En les terres de conreu. Poa annua Linneo. ePel: de Cào. En les terres de conreu. Vulpia membranacea Linct. eFanàs de prats. En els arenals de la costa. : Festuca interrupta Destontaines. dFanàs de bous. En els camins i erms. Bromus mollis Linneo. cFanàso. En les garrigues. Bromus sterilis Linneo. eMaragalls,. En les terres de conreu. Brachypodium distachyon Palisot et Beauvois. En iguals llocs. Brachypodium ramosum Roemer et Schultz. dFanàs servés. En els camins. Triticum repens Linneo. dGramo. En els camins i garrigues. Lolium perenne Linneo. cMaragallv. En les terres de conreu. Lolium temulentum Linneo. cGanyota,. En iguals llocs.. Tarragona i agost de 1919. 172 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL Caracterització del Silúric superior í Devònic interior a Almoster (prov. de l'arragona) per SBLVADOR VILASEGA Durant les excursions que per a explorar els terrenys primaris del camp de Tarragona térem pel terme d'Almoster, no poguérem trobar, mantes vegades sigueren buscats per nosaltres, cap classe de restos fòssils en les calisses marmòrees paleozoiques que existeixen imme- diatament al N. d'aqueixa vila. l Per fi, les exploracions que darrerament hem efectuat en aquell indret ens han permès la troballa de vàries tiges d' Encrinus semblants a les descobertes en les calisses griotte- del Devònic inferior dels vol: tants de Barcelona, i, demés, la caracterització del Silúric superior mercès a la troballa d'unes pissarres amb graptolits. ANTECEDENTS. —En 1890, en son reconeixement geològic de les comarques tarragonines (1) va fer esment En Lucas Mallada de la calissa negra compacta d'Almoster i, sense que hi hagués trobat el més petit vestigi orgànic, la reterí al període Silúric, com totes les roques paleozoiques de l'actual província, creient-la semblant a les calisses de Cardiola interrupta de les comarques barcelonines des: cobertes pel Canonge Almera. Anteriors a En Mallada, Bauzà (2) i Gombau (8) no citen el retall de filadis calíters d'Almoster i, posterior al mateix geòleg, tampoc el (1) Lucas Mallada: Reconocimiento geogràfico y geológico de la provincia de Tarragona Bol. Com. Mapa Geol. de Espana,t XVI, 1890. (2) F. Bauzà: Breve resefla geológica de las provincias de Tarragona y Lérida, íd , íd., tomo III, 1876. (3) J. Gombau: Resefia físico-geológica de la provincia de Tarragona, id , ia , t. TV, 1877. INSTiTUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Dr. Faura descobrí cap formació devònica en les comarques tarrago- nines (1). En 1917 (2), basant-nos tan sols en caràcters litològics, ens atrevírem a referir la calissa griotte d'Almoster al període Devònic, — mes amb l'escassa seguretat de no comptar amb cap prova paleonto- lògica Cap dels autors citats, àdhuc nosaltres, havia pogut reconèixer la presència de les pissarres de Graptolits en tot El Priorat i el Camp de Tarragona. En Ísidre Gombau havia descrit com a silúriques totes les capes paleozoiques de la província i En Mallada respectà aquesta relerència, tot i creient que tenen l'aspecte de més antigues, excep- tuant les carbonoses del Coll de la Teixeta, on hi pressuposà l'exis- tència, no confirmada encara, de graptolits, mes ni un geòleg ni l'altre trobaren documents paleontològics decisius, ja que solament En Mallada esmenta només el dubtós Paleopiycus striatus Hall de l'Espluga de Francolí i la presència, en altres indrets, de restos de fucoides. Fou nostre malaguanyat Font i Sagué qui en 1909 (8) donà compte a aquesta Institució de la presència indiscutible del Silúric superior prop de l'Espluga, trobant en unes pisarres blanques i negres, per damunt la font ferrosa de Villa Engràcia, Monograpfus priodon Bronn. i M. furriculatus Bart.: Si bé, anteriorment a Mn. Font, ja En Lluís M. Vidal havia trobat unes pissarres amb graptolits pels voltants del reial Monestir de Poblet. Segons Mn. Faura i Sans, el jasciment descobert per En Font i Sagué correspondria al Tarannon. En canvi, per la banda de Mont- blanc, reconegué el plorat geòleg unes pissarres vinoses que va creure semblants a les de l'Ordovicià de Papiol. El mateix Mn. Font, qui ja havia escrit que cen la formació pissar- rosa de la província de Tarragona hi haurien varis nivells, donà compte a l'any segiient (4) i també en nostra Institució, que anant del pla de Cabra a Cabra, poc abans del collet de la serralada que tanca (1) M. Faura y Sans: Síntesis estratigràfica de los terrenos primarios de Catalufia, Mem. R. Soc. Esp. de Historia Natural, 1917. (2) S Vilaseca: Els terrenys paleozoics del Camp de Tarragona, 1917. (8) N. Fonti Sagué: Nota sobre la presència del Silúric superior a l'Espluga de Francolí Butll. Inst. Cat. d' Hist. Nat., 1909. (4) N. Font i Sagué: Notes sobre la presència del Silúric superior en dues noves localitats catalanes: Vilajuiga i Pla de Cabra. íd , éd., 1910. (74 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL per aquell costat el Camp de Tarragona, apareixen unes pissarres negres de formació silúrica, completament plegades i alterades, taca- des per abundor d'òxids de ferro, idèntiques a les que contenen grap- tolits, però sense que hi hagués pogut trobar aquests carecterístics hidrozoaris fòssils. Mn. Faura (1), que ha pogut recórrer posteriorment aquella regió, ha reconegut novament la presència d'aitals pissarres entre Cubra i Fontscaldes, no trobant-hi tampoc restos de graptolits. de de de El turó de Almoster (250 m. s. m., p. m.) està situat a 2 Rm. al NE. de Castellvell y a 4 Rm. al N. de Reus, en la partió dels dipòsits qua- ternaris i primaris del Camp de Tarragona. Des del peu de les darreres cases fins a uns 2C0 m. al N., seguint el camí anomenat de les Serres, es troben vàries capes de calissa marmòrea, quin gruix total creiem que no passa d'uns 10 m. Aquesta calissa o marbre griotte és, en general. compacta, dolomititzada, de fractura concoidea, de colors blavosos i negrosos, gairebé negre en les capes de més gruix, que arriben a tenir 20 i 30 cm., i està creuada per moltes betes espàtiques. Tocant a Almoster s observa en la pe- drera del Corral que les seves capes s'inclinen fortament al SVV. i que alternen amb altres pissarroses i grauvvactoses. En les pedreres d'En Miqueló i Llombart otereixen enèrgics replegaments. Hem trobat en elles alguns fragments d'Encrinus Sp., propis del Gedinià (Devònic inferior) de Santa Creu d'Olorde, Brugués, Mont- cada, Vallcarca, etc., dels voltants de Barcelona. Les pissarres grauxvacioses es presenten interestratiticades i tant per damunt com per sota de les anteriors calisses, i contenen Lophoc- tenium Richteri, tucoidesP, etc, com les dinantianes del Camp, Prio: rat (2) i Conca de Barbarà. Alguns dics portírics les travessen. Les pissarres de graptolits es presenten igualment interestratifica- des amb les capes de marbre griotte, busant concordantment al SVV. en la pedrera del Corral, i en les d'En Miqueló otereixen un busament oposat, recobrint amb concordància als estrats de griotte no replegats secundàriament. (1) M. Faura i Sans: Comunicació personal. (2) S. Vilaseca: Un nou jasciment fossilífer paleozoic a Cornudella (Priorat), Bztl2. Jnstitu- ç ció Cat. d' Hist. Nat,, 1919. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 175 Aquestes pissarres són en alguns punts roges i vinoses per la gran quantitat d'òxids de ferro que les taquen, mes quasi sempre es pre- senten descolorides, blavoses o blanques, en virtut de ja conegudes reaccions que en elles han tingut lloc. Contenen: Monograptus Halli Barrande, M. SedoumiRii, Port- locE, Climacograptus cf. scalaris Hisinger i algunes altres formes graptolítiques menys ben conservades, que hem remès a Mr. Dollé, de Lille, per a la seva exacta determinació. La segona espècie està re- presentada per un magnífic exemplar, doblegat, d'uns 12 cm. de llar- gària, exhibint les dues porcions proximal i distal, aquesta amb les característiques prolongacions espinoses de les hidroteques. La darrera recorda alguna forma de les figurades en l'edició d'En Lapvvorth (1) sobre graptolits britànics i en l'obra de Perner (2). Aquestes espè- cies esmentades basten per a reterir amb tota seguretat a l'Upper Llandovery les pissarres en quèstió. Yuig d'En Cama Ceitm) Tall estratigràfic del turó d'Almostef. S'endevina, amb ço que tenim dit, quan intensos tenen d'ésser els trastorns tectònics del turó d'Almoster. El rebregament de la majoria de les capes no permet evidenciar d'una manera indubtable l'essència d'aquests trastorns ocorreguts al peu del gran anticlinal que separà les formacions triàsiques de Castellvell de les del clap de l'Almuçara, (1) Gertrude L. Elles and. Ethel M. R. V/ood: A Modograhp of British Graptolites, Lon- don, 1901. (2) Jaroslav Perner: Études sur les Graptolites de la Bohème (trad. A.S. Oudin). Praga, 1897. 17Ó INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL aixecant-se en tota la seva llargària fins per damunt de 600 m. s. m. la formació paleozoica del Camp. Es tracta, probablement, d'una sèrie de plecs aixecats per sota i entremig de les pisarres del Culm, que s'haurien emportat algunes de les capes silúriques subjascents, i que haurien després caigut en direcció NE. Aquesta és la idea que hem volgut representar en el tall esquemàtic adjunt. Més cap al N. el replegament afecta tan sols a una part de les capes de griotte, que s'apoien, per inversió, sobre les del Culm, suportant ensems a les gotlandianes. En conclusió, el basament geològic d'Almoster ens mostra els ni- vells del Llandovery i Devònic, per primera vegada dins les comar- ques tarragonines, el primer amb dues formes no trobades encara en el Silúric català. . Tenint en compte aquestes noves dades, els coneixements d'avui dia sobre els terrenys paleozoics de la província de Tarragona deuen ésser resumits així: - Pissarres i grauvaques amb Nereites, Z Myrianites, Lophoctenium, Palaeopteris, i CULM Equisetume, Fucoides, etc., de Castellvell i 5 Almoster (Camp), Cornudella (Priorat) i Es Espluga i Vimbodí (Conca). LS z , Calissa -griotte blavosa amb Encrinus È GEDINIA È 3 l d'Almoster (Camp). Pissarres blanques o negres amb Mono- TARANNON orapbtus priodon i M. turriculatus de Vil'la Engràcia de l'Esgluga (Conca). Pissarres Blanquinoses amb Mono9raptus LLANDOVERY/ Halli, M. Sedomili i Climacograptus d'Almoster (Camp). SIC URSS GOTLANDIA Francesc X. Altés Alabart — Impressor - Barcelona. SEM RI DEL CONTINGUT EN EL VOLUM XIX-1919 DEL 4BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURALx Nota sobre tres aBathysciola: de Catalunya (Col. Silphidae), per Càndid Bolivar Pieltain . Sobre els bancals fossilifers de LHelgecia de Rubi (brociació de Barcelona), pel Dr. M. Faura i Sans Mol'luscos recollits en Astúries, en 1918, per A Bofill i P. JE Excursió geològica al Cap de Salou (Tarragona), per R. Bataller. Bathysciinae Catalanes, per Ricard Zariquiey . Notes per a un estudi de la flora del Montsant, per Fer ran A. Ru- bió i Tuduri Nova explozmació cir edicions ço LE conca de L Alt Elobr eg ml ce tuada per D. Josep Maluquer, per A. Bofill i F. Haas. Revista de Revistes (Recull herpetològic), per Joaquim Mciiaco Description d'un nouvel cOxypoda2 (Col. a de Cata- logne, per P. de Peyerimhoff . h Polipodium vulgare L. var. aurita (VVilld.) Re Pail oa Mntor de Bolós i Vayreda . Algunes algues de Mallorca (Badia de Palma). her Ll. Cer cias. Contribució al coneixement de la dispersió dels reptils i batracis a Catalunya, per Joaquim Maluquer. Riquesa prehistòrica de la comarca de Solsona, ces Fr ederic Vilà. Contribució a la Flora Balear. V.—Plantes dels voltants d'Artà i Capdepera, per Llorenç Garcias Font Hepàtiques de la regió olotina, per Jaume Tenas Seotodipnus Xaxarsi, nov. sp., per Ricard Zariquiey . Mol-luscos terrestres i d'aigua dolça de la regió de Tortosa, ces A. Bofill i F. Haas . Recull a històric. Ca Cova cel Rei LD Mcons Noui Ferré . Besesbeinen: d'una cova Ei Ues i ci es recer ques cols co tants de Prades, per Salvador Vilaseca . Claricies per la zoogeografia de Prospaltella duanes i Masi (Hym.), per Ascensi Codina . 3 Apunts per a la Flora Tarragonina, per ions pes ene Caracterització del Silúric superior i Devònic inferior a Almoster (prov. de Tarragona), per Salvador Vilaseca . So MX l'o, S i o) HS O ou I to Co CD Era de) St SECCIÓ Consell Directiu . Llista de Membres Llista de Soeis. - Consell general de 29 de Qu sembre de 1918. Consell general de 6 de Hay de 1919 Sessió cientifica 2 ner 1919. Sessió cientifica 6 febrer Sessió cientifica 6 març. Sessió cientifica 5 abril. Sessió científica 1 maig. Sessió cientifica 5 juny. Pàgs. OFICIAL Sessió cientifica 2 octubre. Llista de canvi. Adhesió . Memòria infor La ie de 1918. Memòria informativa de 1919. Necroífògies El Dr. En Jaume Almera i Comas. EL Hector Leveillé . . Jules Bergeron. Paul Choffat Pàgs 122 36 122 14 149 51 94 144 344 ZOOLOGIA Pàgs Echinodermata Equinid notable de Masnou. — 98 Grustàcea Un cirròpod interessant —. . 15 Atracnída Quernetos de Gavà . . . . 94 Myríapoda El Polidesmus complanatus a Capellades ie ii la AS Lepidòptera Noves formes de Lepidòpters. 123 Coífeòptera Clarícies per la Zoogeografia de la Prospaltella conju- gata. i. 150 La Glemenita Dia dan: si Quéèrin a Barcelona . . —18 Coleòpters de Tortosa nous per a Catalunva o per a la provincia de Tarragona. . 16 Seaphochema propillieri Reh. nou per a Catalunya. . . 49 Calosoma maderae . . . . 98 Pàgs. Per a la Zooespeleologia . . 128 Un Seotodipnus nou. de Ro- callaura v.n. 1238 Coleòpters car gafecles de Rial 146 Larves de Vesperus Xatarti. 146 Mol'iusca Dades sobre la fauna malaco- lògica de l'Albufera d'Alcú- dia (Mallorca ee da. 42 Rhombunio littoralis de la desembocadura de l'Ebre. 42 Sobre la suposta presència de Planorbis Dufouri Graells i Pl. Corneus L. en la co- marca de Barcelona . 88, 89 Mol'lusceos terrestres i d'aigua dolca de la regió de Tortosa. 128 Reptília et Batrachía Coluber Sealaris d'Arenys de Mart 94 Nova localitat. de Motge de JO aa ges Mammaíía Myoaus quercinas . . 44 El Monachus Gegeeco)n mo- nachus. Pm. a Capdepera BIOLOGIA GENERAL Sobre procediments de Tècuica microscòpica. (Mallorca). 92, 98 l Un soricid de Sant Mateu. . 148 OO OM (EN DE (VOL. XI1X-1919) 4 MINERALOGIA, GEOLOGIA I PALEONTOLOGIA Pàgs Nota sobre un Felsofir . 16 de Tarragona . : Serpentina quarcifera2. 16 i Descobriment d'una cova ques Troballa del Melanteri (sulfat històrica i altres recerques ferrós o caparrós verd na- pels voltants de Prades . tural) sota Sant Bartomeu Per a la Zooespeleologia de la Quadra. 49 1 Recull espeleológico-històric. Galena a Gavà. $ 44 1 Tres uous afloraments d'ofites. Sobre uns palets de Sànt Llo. Troballa de quars fibrós a renç del Munt . i 90 Sta. Creu d'Olorde. : Quars del turó de les Rogue ce 90 1 Caracterització del Silúrie su- Un nou jasciment fossilifer pa- perior i Devònic inferior a leozoic a Cornudella (Prio- Almoster . rat). 91, 92 J Moviment alccncicdel de es Una nova espècie d'equinid platges i costes de Salou i del Triàsic de la provincia Tarragona BOTÀNICA Noves localitats de Murtra a mum Acimnaciforme . Catalunya. 13, 14 J Zoocecidia nova per a Cata- Més Hepàtiques Catalanes. 15 lunya . i Una justa observació 1( ) Apunts per a la Flgra deri Muscínies del llac i les Estu- nes de Banyoles i de Gavà. 43, 44 Algunes Algues de Mallorca (Badia de Palma) . 92 Hepàtiques a de Mas- nou) . Sl 98 Una falguera nova . 122 Estudi del —Mesenbrianthe- gonina. Hepàtiques soguliicles alentors de Breda. Una espècie nova per a Cata-. lunya desa Has de Semi Mateu. Apunts per a la Flora Tarra- gonina. ESE quen solicitar-ho d del Consell de Redacció i 20 ho: sol citins en ue desite Segona Época.— Tercera por : Bimenògiers de Qetalveys, per P. je 1 dl us x BA. Fe 1, Tentredinits.. —. — Cl OD, É cinenmónids. dl vn me Ds Ds ques Història da qe Cioireles. Neturels a Sl eo Nobert Font i Sagué. I Enseig d'una Flors liquènica de Catalanya, per Mane L nas i Fernàndee , de. i saga Minerals de Etalunyal per Llorenç Tomós — è ó Contribuciones al estudio de la Flora del Pirini b Gontral pl (Valle de Aràn), por Manuel Llenas y Fernúndeg Fauna ictiològica: de Catalunya, per Agost MP Gibert Demolegia dc i En mM a Z Sans Pure . ml. a o Volem Ms 1916 . BUTLLETÍ DE LA Institució Catalana d'Història Natural EORECC LI NS LITUCIÓ CATALANA DS TORIA NATURAL — ANY III - (3. ÉPOCA) 1990 —— Vol. XX Gmnitnss enian ÍnstiF SN JUN16 1820) Va SE one) Museo Li LOE SOCETE PALAU DE LA GENERALITAT CATALANA - CARRER DEL BISBE, 2 BARCELONA La Institució no es fa solidària de les opi- nions emeses pels autors en llurs escrits. LO BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Gener 1920 LocAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2. - BARCELONA ——— SUMARI: Secció OFiciaL: Consell Directiu. — Consell de Redacció. —Membres de la Institució. —Membres supernumeraris. — Membres corres- ponents. — Protectors de la Institució.— Llista de Membres i Socis Adjunts.— Consell General de Membres del 27 de Desembre. de 1919.— Ses- sió científica del 8 de Gener de 1920. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Dr. Font Quer: Noves troballes de Plantes al Montseny, p. 16, — Odon C. Rossel, Doce dias en la Sierra de Montgrony. Una excursión lepi- dopterológica, p. 22.—/osep Broquelas: Sobre la zona metamòrtica de Vallcarca i turó d'En Falcó, p. 27.—Notes bibliogràfiques. Llista de les Societats i Publicacions que te- nen canti amb la Institució Catalana d'Historia Natural. DE AI Ds ERP PS PE da OS Pre Cal UE SES El ACER, LS BUTLLETÍ DE LA institució Catalana d'Història Natural 3.4 ÉPOca. BARCELONA, GENER, 1920. ANy Il — Núm. ler SECCIÓ, OBRICIAL SONS, NN CONSELL DIRECTIU PRESIDENT, Rvnd. P. Joaquim M.2 de Barnola, S. J. VicE-PRESIDENT, Joan Comabella i Maluquer. SECRETARI, Salvador Vilaseca i Anguera. ViCE-SECRETARI, Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús. BiBLiorECaRI, Josep R. Bataller i Calatayud, Pvre. CONSERVADOR DEL MusEu, Mariàn Faura i Sans, Pvre. TRESORER, Ascensi Codina i Ferrer. CONSELL DE REDACCIÓ Rvand. P. Joaquim M.2 de Barnola, S. J., President. —Salvador Vilaseca Anguera, Secretari. —Josep M.2 Bofill Pichot, Membre delegat. MEMBRES DE LA INSTITUCIÓ Joan Bta. d'Aguilar-Amat i Banús. Joan Comabella i Maluquer. Eugeni Ferrer i Dalmau. Felip Ferrer i Vert. Llorens Garcías i Font. Josep Maluquer i Nicolau. Salvador Maluquer i Nicolau. Lluís Soler i Pujol. ONCE GL ND — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 Antoni de Zulueta i Escolano. 10 Lluis Marià Vidal i Carreras. 11 Joaquim M.2 de Barnola, S. J. 12 Joan Solé i Plà. 13 lgnasi de Sagarra i de Castellarnau. 14 Manuel Llenas i Fernàndez. 15 Mariàn Faura i Sans, Pvre. 16 Josep M.2 Artigas i Castelltort. i7 Josep M2 Romanyà i Pujó. 18 Frederic VVynni Ellis. 19 Miquel Ferrer i Dalmau. 90 Joaquim Maluquer i Nicolau. 91 Joan Camprubi i Alumó. 92 Ramon de Casanova i de Parrella. 93 Ascensi Codina i Ferrer. 24 Joaquim Folch i Girona. 95 Pius Font i Quer. 96 Eduard de Xammar. 97 Miquel Alexandre i Casas. 908 Manuel Degollada i Pouplana. 99 Emili Juncadella i Vidal-Ribas. 30 Xavier de Sagarra i de Castellarnau. 31 Artur Bofill i Poch. 32 Ricard Zariquiey i Alvarez. 33. Odon Carles Rosset. 34 Lluis Cirera i Salse. 35 Jaume Pujiula, S. J. 36 Germà Sennen, E. C. 37 Josep M." Bofill i Pixot. 38 Josep M.P Mas de Xaxars. 39 Manuel Cazurro i Ruiz. 40 Josep R. Bataller i Calatayud, Pvre. MEMBRES SUPERNUMERARIS — Salvador Vilaseca i Anguera, 9 (vacant). 3 (vacant). ÍNSrirUcIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1 MEMBRES CORRESPONENTS 1 lenasi Bolivar i Urrutia, Madrid. 2 Joan Cadevall i Diars, Tezrasa (Barcelona). 3 Josep Gelabert i Rincón, Pvre., Llagostera (Girona). 4 Agustí M.2 Gibert, Tarragona. 5 Joaquim Gonzàlez i Hidalgo, Madrid 6 Longí Navàs, S. J., Saragossa. 7 Josep Pantel, S. J., Laboratoire de Biologie, Institut Catolique, rue de la Fonderie, 31, Zou/ouse. 8 Carles Pau, Segorbe (Castelló de la Plana). 9 Marcet, A. F., O. S. B., Monestir de Montserrat (Barcelona). 10 Domingo Palet Barba, Tezzasa (Barcelona). 11 Amador Romaní Guerra, Vi/anova i Geltrú (Barcelona). 19 Frederic Haas, Franc/ort (Alemanya). L PRORECTORS DE EA INS TIRUCIÓ Excma. Diputació Provincial de Barce/ona, Excm. Ajuntament Constitucional de Barcelona. Dr. D. Salvador Andreu, Passeig de Sant Gervasi, 44, Barcelona. LLISTA DE MEMBRES I SOCIS ADJUNTS () () Aguilar-Amat i Banús, Joan Bta. de—VicE-Secretari. —Enginyer.— Clarís, 49, 3. er, 1.8, Barcelona.— VERTEBRATS 1 MOL-LUSCOS. 1909. Alexandre i Cases, Miquel. —Ronda Universitat, 20, 1.er 28, Bar- celona. —ENTOMOLOGIA. 1990 André, Benet. E. C. Professor d'Història Natural. Col'legi de Ntra. Sra. de la Bonanova. Passeig de la Bonanova, 12.—Sanf Gervasi.— Barcelona. 1906. Artigas i Castelltort, Josep M.2—Carme, 43, Barcelona. — Química. 1919. Ateneo de Madrid. —Prado, 20, Madrid. 1905. Ateneo Barcelonés. —Carrer Canuda, Barcelona. 1916. Alós i de Fontcuberta, Francesc M.2 de—Baix de Sant Pere. 29 bis, Barcelona. -——COLEOPTERS. 1914. Aulet, Pvre, Eugeni.—Catedràtic de l'Institut General i Tècnic, Tarragona. —CRISTAL'LOGRAFÍA. (") El nombre que precedeix al nom de cada soci indica l'any de son ingrés a l'Institució i l'asterisc, els fundadors. 8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1904. Barnola, S. J., Rvnd. P. Joaquim M.2 de —President. —Col'legi de Sant Ignasi, Sarrià (Barcelona). — BorANICa, esp. FALGUERES. 1915. Bassegoda i Musté, Bonaventurà. —Roger de Llúria, 7, 3. er, 2.9, Barcelona.— GEOLOGIA. 1917. Bataller i Calatayud, Pvre., Josep. —Bibliotecari.---Tratalgar, 34, Barcelona. —GEOLOGIA 1 PALEONTOLOGIA. 1917. (1901 - 1910). Bofill i Pichot, Dr. D. Josep M.2.-—Membre de l'Insti- tut, Membre delegat al Consell de Redacció. —Aragó, 281, pral.,Barce- lona. —IENTOMOLOGIA. 1911. Bofill i Poch, Artur. —Provenca, 256, 3. er, 2.8, Barcelona. -— MaLA- COLOGIA 1 GEOLOGA. 1905. Bolivar i Urrutia, Exem. Sr. Dr. D, Ignasi. —Passeig del General Martínez Campos, 33, Madrid. — ORTOPTERS, HEMIPTERS 1 CRUSTACIS. 1917. Bolivar, Candido, Doctor en Ciències Naturals. Museo Nacional de Ciencias Naturales. —Hipódromo, Madrid. — ENTOMOLOGÍA. 1916. Bolós i Vayreda, Anton de. — Farmacèutic. —Carrer de Sant Rafel, 24, O/0f. — BOTÀNICA. xi 1916. Botey i Mateu, Timoteu. —Llicenciat en Ciències Naturals i Far- màcia. —Clarís, 113, entr., 2.8, Barce/ona. —BoTÀNICA. 1918. Broquetas, Josep.--València, 356, 4.art, 2.2, Barcelona.--GEOLOGIA. 1905. Cabrera i Diaz, Anatael.--Doctor en Medicina.--San Agustín, 52. --La Laguna de Tenerife (Illes Canàries ).--HiMENOPTERS, esp. Vés- PIDS, EUMÉNIDS i MASÀRIDS. 1905. Cadevall i Diars, Dr. D. Joan.--Catedràtic de l'Escola Industrial.-- Terrasa.--BOTrÀNICA. 1914. Calzado i Barret, Francesc.--Clarís, 68, Barcel/ona.--MiNERALOGIA. 1908. Camprubí i Alumó, Joan.--Pelai, 52, 1. er, 1.8, Barce/ona.--GEoLoGIa. 1906. Casanova i de Parrella, Ramón de--Casp, 41, pral., Barcelona.-- BOTÀNICA FORESTAL. 1909. Caselles, Pere.--Arquitecte Municipal.--Plaça de la Constitució, 1, Reus. 1914. Cazurro, Manuel.--Catedràtic del Institut General i Tècnic, Passeig de Gràcia 72, Barce/ona.--PREHISTORIA. 1920. Centre de Lectura. Reus. (Tarragona). 1918. Cirera i Salse. Lluis.--Clarís, 8, pral., Barce/ona.--RADIOLOGIA. 1918. Civit de Font, Emilia.--Vilanova, 11 pral., 22 Barce/ona.--BoràNIca. 1908. Codina i Ferrer, Ascensi.--Tresorer.--Museu de Ciències Naturals, Barcelona (Parc).--ENTOMOLOGIA. 1904. Comabella i Maluquer, Joan, VicE-President.--Doctor en Farmàcia.-- Carme, 23, Barcelona.--BOTÀNICA. 1913. Cuyàs, Narcís.--Portal de l'Angel, 11 i 13, Barcelona.--MiCROFoTo- — GRAFIA. . INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9 1910: Degollada, Manuel. --Llicenciat en Farmàcia --Consell de Cent, 314, entresol, Barce/ornd.--BOotÀNICA. 1904. Dusmet i Alonso, Josep M.P--Doctor en Ciències Naturals.--Claudio Coello, 19.-- Madrid --HimENGPTERS. 1919 Fàbregas i Grau, Salvi.--Farmacèutic.--Rambla Catalunya, 38.-- Barcelona.--BorÀNICA. 1919. Faust, Carles.--Salmerón 239, 3.r, 1.82 Barcelona.--AÀQuaRIS. 1906. Faura i Sans, Pvre. Mariàn.--Conservador del Museu --Doctor en Ciències Naturals, València, 234, Barcelona --GEOLOGIA. €s) Ferrer i Dalmau, Eugeni.--Enginyer.--Escola Industrial, Terrassa Barcelona --COLEOPTERS. 1908. Ferrer i Dalmau, Miquel --Comte de l'IAssalt, 13, 3. er, 1.8, Barce- /ona --ENTOMOLOGIA (3 Ferrer i Vert, Felip. —Comte de l'Assalt, 13, 3.er, 1.8, Barcelona.— ENTOMOLOGIA. 1913. Ferret, Pvre., Pau. —Vicari de la Parròquia de SiZj/es (Barcelona). — GEOLOGIA 1917. Fodina, S. A.—F/ir (Tarragona). —SALS POTÀSIQUES. 1909. Folch i Girona, Joaquim. —Enginyer. —Santa Rosa, 15i 17 (Quinta Amèlia), Sarrià (Barcelona). —MINERALOGIA. 1915. Folch i Girona, Manuel. —Santa Rosa, 15i 17 (Quinta Amèlia), Sarrià (Barcelona). —BOorÀNICA. 1909. Font i Quer, Pius. —Doctor en Farmàcia. —Museu de Ciències Na- turals, Parc. Barcelona. —BOTÀNICA. 1918. Garriga de Gallardo, Montserrat.-—Canuda, 17, 19 i 21, Barcelona. — BOTÀNICA. 1914. Gallart i Folch, Jordi.—Rambla de Catalunya, 10, Barcelona.— ENTOMOLOGIA. 1905. Garcías i Font, Llorenç. —Llicenciat en Farmàcia. —477à (Mallorca) BOTAÀNICA i ENTOMOLOGIA. 1907. Gasch, María, Vda. de Rosals. —Portaferrisa, 30, Barcelona. 1906. Gelabert i Rincón, Pvre., Josep. —L/agosfera (Girona). —GEOLOGIA. 1906. Gibert Agustí M.2: —Rambla de Sant Joan, 72, Tarragona. —Zoono- GIA, PREHISTORIA. 1909. Gibert i Millet, Manuel. —Passeig Verdaguer, 8, Sifges (Barcelo- na). —MALACOLOGIA. 1920. Girona, Pere J. Catedràtic de l'Escola Superior d'Agricultura. — Ballester, 12, Sant Gervasi (Barcelona). — FERMENTACIONS 1 PATOLOGIA VIiNÍCOLA. 1906. Gonzàlez Hidalgo, Joaquim. —Fuente, 9, 2.2, izquierda, Madrid. — MALACOLOGIA. 10 INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1904. Guitart, Pvre., Josep. —Talamanca, 1, 2.on, 2.8, Manresa (Barcelo- na. — GEOLOGIA. 1916. Haas, Frederic. —Doctor en Ciències Naturals. —Sub-director del Museu Sencembergià (Frantfort). —Senctenbergischen Museum. — MALACOLOGIA. 1915. Institut General i Tècnic de G70na. 1915. Institut General i Tècnic de Reus. 1917. Juli, Benet, Pvre. —Professor d'Història Natural del Seminari del Collell (Girona). Col'legi de Ntra. Sra. — BANYOLES. 1910. Juncadella i Vidal-Ribas, Emili.— Enginyer. — Rambla de Cata. lunya, 26, Barcelona. — ENTomoLoGIA, esp. HiMENOPTERS i CARABUS2 1918. Laboratori de Mastologia i Anatomia comparada. —Museu de Cièn- cies Naturals de Barcelona. 1918. Laboratori de Botànica. —lId. id. 1918. Laboratori de Cristal'lografia. —Id. id. 1918. Laboratori d'Entomologia.—ld. id. 1918. Laboratori d'Herpetologia. —Id. id. 1918. Laboratori d'Ictiologia i Animals inferiors. — Id. id. 1918. Laboratori de Malacologia. —ld. id. 1918. Laboratori d'Ornitologia. —Id. id. 1918. Laboratori de Paleontologia i Secció del Mapa Geològic de Cata- lunya.--ld. id. 1918. Laboratori de Petrogratia i Minerologia.--Id. id. 1918. (1910-1911) La Fuente, Pvre. Josep M.2--Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real). COLEOPTERS PALEARTICS. 1919. Lloréns i Clariana, Anton.--Muntaner, 173, 8r, 2.3.--Barcelona.--- HIiSTOLOGIA. 1905. Llenas i Fernàndez, Dr. D. Manuel.---Doctor en Ciències Na- turals i Farmàcia.--Avinguda de la República Argentina, 5, pral., Barcelona.--BOTANICA. 1904. Maluquer i Maluquer, Lluis.--- Doctor en Medicina.--- Ba/aguer (Lleida). 1907. Maluquer i Nicolau, Joaquim.--Còrcega, 413, Barcelona.--HERPE- TOLOGIA. (6) Maluquer i Nicolau, Josep.--Enginyer.--Rosselló, 323, pral., Barce- /ona.--OCEANOGRAFIA i MALACOLOGIA. ( Maluquer i Nicolau, Salvador. --- Advocat. --- Escoles Pies, 15, Sarrià (Barcelona).--ENTOMOLOGIA 1 ESTUDIS DE LA NATURALESA. 1916. Maluquer i de Motes, Ignasi. --- Estudiant. --- Escoles Píes, 15, Sarrià (Barcelona). --ENTOMOLOGIA. 1919. Maluquer i Rosés, Joan.--Estudiant.--Còrcega, 413, Barcelona.-- ORNITOLOGIA. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 11 1919. Marquès Ferré, Joan.--Passatge Mallofré, 2, 1.0 1.8, Sarrià (Bar- celona). --ENTOMOLOGIA. 1904. Marcet, O. S. B., Rvnt. P. Adeodat Francesc.-- Monestir de Mont- serrat.--BOTÀNICA. 1919. Marcet, Jaume.--Dr. en Ciències Naturals.--Consell de Cent, 340.-- Barcelona.--PETROGRAFIA. 1913. Margineda i Duràn, Ramòn.--Administrador del Manantial de Vi/a- juica (Girona).--MINERALOGIA. 1918 (1901-1911). Mas de Xaxars i Palet. Josep M ".--Enginyer --Méndez Núfiez, 6, 2.ón, 2.82 Barcelona .--CoLEóPTERS, esp. €CARABUS2. 1911. Mir i Ràfols, Pau.--San/a Coloma de Gramanet .--Barcelona. —GeEo- LOGIA. 1901. Navàs, S. J., Rvnt. P. Longí.--Col'legi del Salvador.--eLlicenciat en Cièncias Naturalso, Apartat 32, Saragossa.--NEURÓPTERS. 1913. Nogués i Ferré, Antoni.--Trinquet Nou, 15, Tarragona.--BorÀNIca. 1914. Oms i Hernàndez, Josep M..—Rambla de Catalunya, 106, 3.r, 2.8, Barcelona. 1918. Palau, Pere.--Llicenciat en Farmàcia.--Sanf Jaume dels Domenys- Arbós (Tarragona).--BOrÀNICA, . 1905. Palet i Bàrba, Domenec.--- Terrassa.---GEOLOGIA, 1905. Pantel, S. J., Rvnt. P. Josep. -— Aasteel Gemert per Helmond (Holanda) --ANATOMIA i BIOLOGIA DELS INSECTES. 1910. Pau, Carles.--Doctor en Farmàcia --Segorbe (Castelló).--BOTÀNICa. 1917. Pascual, Lluís. —Portaferrisa, 6, Barcelona. —BOTANICA. 1915. Pujadó, Josep M..—Enginyer. —Clarís, 15, 1.er, 1.23, Barcelona. 1917. Pujiula, S. J., Rvnt. P. Jaume.—Laboratori de Biologia, Sarrió (Barcelona). —BI0LOGIA. 1904. Ragué i Camps, Joan. —Gua/ba (Barcelona). 1916. Rector del Col-legi del Sagrat Cor, Rvnt. P. —Roger de Llúria, 13, Barcelona. 1912. Riera i Sans, Tomús. —Advocat. — Ganduxer, 12, Barcelona-Sant Gervasi. — ENTOMOLOGIA, esp. DIPTERS. 1904. Romaní i Guerra, Amador. — Rambla Principal, 27, Vi/anova i Gel- trú. — PREHISTÓRIA. 1907. Romanyà i Pujó, Josep M.£ —Ausias March, 16, 2.ón, 2.2, Barcelo- na. — LEPIDÓPTERS. 1920. Rossell i Vilà, M. -- Professor de Zootècnia a l'Escola Superior d'Agricultura i Director del Parc d'Aclimatació.--Cervantes, 5, 1.€r, 2.8, Barcelona.-- Z00TÉCNIA. 1919. Rosset, Odon Carles. —Professor. — Consell de Cent, 306, 4.1t, 1.8, Barcelona. —LEPIDÓPTERS, 19 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 1915. Rosset, Guillem. —Concell de Cent, 306, 4.rt, 1.8, Barcelona. — MINERALOGIA. 1915. Rovira i Sellarés, Josep. —Brosa, 1, Palma (Mallorca). 1918. Rubió, Ferràn A. —Avinguda del Tibidabo, 51, torre, Barcelona. — BOTÀNICA. 1905. Sagarra i de Castellarnau, Ignasi de. — Castellnou lletra S, Sarrió. — (Barcelona.)---LEPIPÓPTERS, ORNITOLOGIA. 1910. Sagarra i de Castellarnau, Xavier de. —Reina Elisenda de Mont- cada, 11, Sarrió.---(Barcelona.)---QUiMICA. 1918. Sala i Roquetas, Ramón. —Mas Llusà, Sampedor (Barcelona). — GEOLOGIA. 1919. Solà i Vergès, Felip N.--Hospital, 49, pral., Barcelona.--GEoLOGIA. 1917. Sennen, E. C., Germà. —Passeig de la Bonanova, 12, Barcelona. BOTÀNICA. 1919. Seminari Consiliar i Càtedra de Geologia.--Barce/ona. 1915. Serra i Riera, Josep. —Diputació, 310, pral., Barcelona. — BOTÀNICA t ENTOMOLOGIA. 1914. Sivatte i de Bobadilla, Jaume. —Elisenda de Montcada, 6, torre, Sarrià (Barcelona), cTorre del Baróo, Horta (Barcelona). — BOTÀNIcaA. 1904. — Solé i Plà, Joan. —Doctor en Medicina. —Ronda de Sant Pere, 6, pral., Barcelona. —GEOLOòGIA. , 68) Soler i Pujol, Lluis. — Naturalista preparador. — Plassa Reial, 6, Barcelona. — ORNITOLOGIA. 1916. Tenas, Jaume. —Plassa Capellans, 10, O/o/ (Girona). —BoràANIca. 1905, Vidali Carreras, Lluis M.2 — Enginyer. --- Diputació, 292, pral., Barcelona.--GEOLOGIA, PALEONTOLOGIA 1 PREHISTÓRIA. 1916. Vidal i López, Manuel.--Mahó, 63, Mahó (Balears).--CoLEÓóPTERS. 1914. Vila, Frederic, Rvnt. P., Missionista. del Cor de Maria.-- Professor del Seminari de So/sora (Lleida).--BoràNIca. 1919. Vilaseca i Auguera, Salvador.---Secretari.---Hospital Clinic.---Bar- Celona.---GEOLOGIA . 1907. VVynn i Ellis, Frederic.--Corts Catalanes, 630, Barcelona i La Ga- T1Í0'Q.--GEOLOGIA. 1909. Xammar, Eduard de.--Bruch, 19, entressol, Barce/ona.--BoràNICca. 1915. Xiberta i Raig, Antòn.--Farmacèutic militar, Gir0714.--BOTÀNICA. 1913. Zariquiey i Alvarez, Ricard. Dr. en Medicina.---Mallorca, 237, en- tressol, Barcelona. CoLEóPTERS, esp. CAVERNÍCOLES. ( Zulueta i Escolano, Antoni de-- Catedràtic.--Museo Nacional de Ciencias Naturales.-- Madrid (Hipódromo).--Zoonrocia. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 13 CONSELL GENERAL DE MEMBRES, DE 27 DE DESEMBRE DE 1919 Presidència del Rnd. P. /J. M.. de Barnola S. /., President. Té lloc en el local social del Palau de la Generalitat, assistint-hi els membres Srs. P. Barnola S. J., Botill i Pichot, Codina, Faura, Font Quer, Llenas, Mas de Xaxars, P. Pujiula S. J., Rosset i Zariquiey. Són repre. sentats els membres Srs. Alexandre, Artigas, Bataller Pvre, i Ll. M.7 Vidal. A tres quarts de set del vespre és oberta la sessió, actuant de Secre- tari don A. Codina i essent aprovada l'acta de la reunió anterior. Són ad- mesos com a socis adjunts els Srs. Anton Llorens Clariana, Felip N. Solà, Jaume Marcet, la Càtedra de Geologia del Seminari Conciliar i Benet André. Es dona lectura a la Memòria intormativa corresponent a l'any 1919, i no havent-hi més assumptes de que tractar s'aixeca la sessió a prop de les vuit del vespre. SESSIÓ CIENTÍFICA DE 8 DE GENER DE 1920 Presidència del Rnd. P. /J. MX de Barnola, S. /., President Es celebra en el local'social del Palau de la Generalitat amb l'asistèn- cia dels socis Srs. P. Barnola S. J., Bataller, Bofill i Pichot, Botey, Bro- quetas, Codina, Faura i Sans, Sagarra, Vilaseca i Zariquiey. Oberta la sessió a tres quarts de set pel President, són presentades les segients COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Hepàtiques de Vallgorguina. —El P. Barnola cita les: Lophocolea bi- dentata Nees, y Lejeunea serpillifolia Lib. barrejades en molts in- drets, i en soques i pedres la Frul/ania dilatata—, totes recollides en els xamosos boscos que volten el dolmen de Can Pradell de Vallgorguina, anomenat en el pais cpedra gentilb, en excursió feta el 21 del prop passat desembre. Galena a Montgat. — El turó de Montgat atravessat per la foradada dej tren, i que per la part de mar l'estan desfent par a aprofitar la pedra 14 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL en les obres del nostre port i en l'engravament de la mateixa via férrea, té curiosos minerals ja citats, però pensem que no ho havia sigut la Za/e- na, de quina, en recollí exemplars nostre President en exploració del prop passat novembre. El mineral és escàs en dita localitat. Estudi de les Graminàcies de la serra de Bertí en relació amb conreus pratícols. —Nostre President relata breument una excursió feta per indi- cació i en companyia d'un antic company seu, per a estudiar les condicions de la Flora de la serra de Bertí en vistes a introduir-hi conreus pratícols. El 20 de juliol pujaren per. Centelles, recollint a l'alt de la serra totes les Graminàcies en flor, i les que despullades sols presentaven restes de la mateixa, fins sols les glumes. Això naturalment ha dificultat la determina- ció de qualques espècies. Les classificades s'han estudiat a més en rela- ció a les condicions favorables o contràries a la producció i establiment de prats artificials. El temps, que hom havia cregut oportú per a la recol'lec- ció de dites espècies, resultà ésser massa avençat, ço que motivarà segu- rament altres excursions per la serra de Bertí, indubtablement força inte- ressant d'estudiar-se en ses manitestacions geològiques, en sa Fauna, i en sa Flora. Sobre'l règim alimentari de la Vespa germànica F. (Hym. Vespidae). —Aquests himenópters com els Vespins s'alimenten sobre tot de fruits, po- mes, peres, raims, etc., causant alguns perjudicis, en la tardor, en els frui- terars i en les vinyes. Amb ses mandibules potentes ataquen àdhuc l'es- corça de certs arbres, faigs, joves castanyers, lilas, freixes, qualque ve- gada per llargues plaques de molts metres de llargada per dotze o tretze centímetres d'amplada en el tronc o en les branques, determinant la desse- cació ulterior dels troncs, de les branques i finalment una provable mort de l'arbre. Els Vespins son igualment carnívors i particularment a la V. Zermanica no es rar veure-la, en efecte, en les cases, a la tardor, cassar les mosques (Musca domestica corbina), arrancant-lis primer les ales i emportant-se-les, com jo mateix he observat a Montgat i a Pedralbes, en les mosques parades en la porta i parets exteriors de la casa banyades de sol. Un altra fet i que jo crec inèdit, es el de atacar també a la aranya do- méstica (Tegenaria domestica), això jo ho he observat a Pedralbes fa pocs dies. L'aranya estava sobre d'un llit, la vespa entrà pel balcó, s'abalançà demunt l'aranya, la subgectà, li amputà totes les cames, que són les que fa circular entre'ls presents, i se la endugué. L. Bordas en dinsectao, 1917, n: 83 - 84, p. 5- 7 diu que la V. crabro L., la de major ta- lla, no solament es frugivora, sinó netament carnívora, i en octubre després de la recol'lecció dels fruits, s'alimenta a les hores d'insectes diversos, mosques, acrídids, locústids, grills, etc. La classe dels aràcnids no crec que sigui coneguda com a pressa dels Vespins. Sobre els darrers terratrèmols dels Pireneus Centrals.—El Dr. M. Fau- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 15 ra i Sans dona compte dels intensos terratrèmols ocorreguts en els Pire- neus Centrals durant els darrers dies de novembre i els primers de de- sembre, prop passats, i quina influència es deixà sentir fins a la ciutat de Barcelona. Aparició de l'Acanthis citrinella citrinella (L.) al nostre plà.—El Sr. Sagarra comunica haver adquirit un exemplar de l'ocell Acanthis citri- nella citrinella (L.), agafat en un dels paranys del litoral, prop de Barce- lona. L'espècie esmentada és una de les que amb menys frequència visiten la nostra plana a l'ivern. Habita sedentàriament les regions muntanyoses, en els boscos de coníferes dessobre dels 1000 metres d'altitut. Passen molts anys sense veure'n un sol individu en les époques dels paranys. Quasi sempre sa aparició coincideix en un ivern riguròs. Per ser aquesta desacostumada captura creiem util fer-ne esment. Pissarres amb Nereids de l'Alt Priorat. —El Sr. Vilaseca comunica que durant el darrer mes de desembre feu una excursió per l'Alt Priorat re- correguent els termes de Porrera, Gratallops, les Vilelles i Poboleda on . hi recollí abundant material de fòssils, especialment en les pissarres pa- leozoiques, en quines hi trobà notables restos de nereids que seran des- crits en un treball apart. Zona metamòrfica de Vallcarca. —El Sr. J. Broquetas presenta una no- ta geològica sobre la zona metamòrfica de Vallcarca i turó d'En Falcó. Plantes del Montseny. El Sr. Codina dóna compte d'un treball del Dr. Font Quer sobre cNoves troballes de plantes al Montseny... Una excurssió lepidopterològica. El mateix Sr. Codina presenta un treball del Sr. Odón C. Rosset titul'lat Doce dias en la Sierra de Mont. gronyo (una excursión lepidopterológica). Notes bibliogràfiques. — Són presentades per Mn. J. R. Bataller a prop de 4dEl Mioceno marino de Muroo (Mallorca) por F. Gòmez Llueca i cNota preliminar acerca de los Silicatos espafioles,x S. 3.2 por L. Fernàndez Navarro. I no havent-hi altres assumptes de què tractar s'aixeca la Sessió a les 8 P. m. 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Noves troballes de plantes al Montseny DR. FONT QUER Tan prop de Barcelona i tan bell com és el Montseny, tan fàcil com resulta la seva exploració, i atractiva, per les plantes de 'es zones superiors que viuen en ses altes valls i cimeres, és extrany que la seva flora no sigui més coneguda. Tots hem visitat el Montseny, des dels SALVADOR, i per a tots ha tin- gut so preses i novetats. No recordem que mai hàgim perdut el temps en una excursió, per insignificant que hagi estat quel- com hi hem après. lles del Montseny, com totes, han estat protitoses, i encare més. Visitàrem per primera vegada els cims d'aquella muntanya cap a mitjans d'agost de 1917, amb el De. CABALLERO i altres companys del Museu de Ciències Natura's, la època millor per a herboritzar-hi ja era passada, i, amb tot, encara trobàrem coses ben interessants, entre altres, a Les Agudes, /.A//ium Victorialis L., que hi descobrí SALVA- DOR i no hi havia estat retrobat, per cert atacat per un micro- micet torsa curiós / Uromyces reticulatus Bubals (1),desconegut fins aleshores d'Espanya. El desconeixement de la flora del Montseny, i en general el de la de tot nostre país, llevat comptades excepcions de co- marques privilegiades, és degut a la falta de veritables explo- radors botànics que ha patit Catalunya. El mateix Cosra, a qui debem el treball més comp'et sobre la tlora catalana, és defec- (1) Vegeu, Caballero, Adición a los Micromicelos de Catalufia, de Gz, Fragoso, Boletín de la R. Soc. Esp. de Historia Natural, febrero de 1918, y Gonzàlez Fragoso, Enumeración y Distribucion geogràfica de los Uredales conocidos hasta hoy en la Pe- Es a e /slas Baleares. Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales PP. i : INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 17 tuós en parlar de plantes vernals. Les classes, no li deixaven lliure el temps en la millor època de l'any, i les seves observa- cions es ressenten d'aquell detecte. El mateix que a Cosra ha passat i passa a la majoria de nostres botànics, i així, hom comprèn que a les portes de la ciutat, hagi descobert el germà SENNEN les Durieua hispanica, Cistus Ladaniferus, Arisa- um simorrhiinum, Vaillantia hispida, Asperula laevigata, Phlomis purpurea,..... plantes, qualques d'elles no tan humils que puguin passar inadvertides a un mitjà botanòtil excursio- nista, i amb tot, allí eren, esperant un botànic de nostre temps que encertés a descobrir-les, citant-les per primer cop del Tibidabo, noves per a Catalunya la majoria. Tenint en compte ço que acabem de dir, no extranyarà que hom faci troballes d'importància en el maciu del Montseny, i no hauriem pensat de publicar aquesta no'a si a nostres obser- vacions no hi haguessim d'ategir descobriments del recol-lecter del Museu, En Enric GRos, i de la Sra. Na Montserrat GARRIGA DE GGALLARDO, habilíssima preparadora, la millor que coneixem d'Espanya, i incansab'e excursionista botànica. Dèiem en aquest mateix BUT L LE T Í, comentant el treball del Sr. XIBERTA RalG Sobre la distribució geogràfica del Galanthus nivalis a Catalunya, (1) que donades les localitats fins alesho- res conegudes, no era dubtós que visqués al Montseny. l així tinguérem la fortuna de confirmar-ho en una excursió que hi férem amb els alumnes de botànica de la Facultat de Farmàcia, en febrer de 1918 (2) El Galanthius viu a la riera de Sta. Fe, entre esbarzers i falgueres, però és més abundós en la mateixa vall de Sta. Fe, en els prats de vora l'ermita. A la Vall de l'Avencó, prop d'A'guatreda, hi descobrirem en el mes de maig de 1916, la Vzo/a VVillxommii Roem. Sch., que teniem per més occidental, puix les localitats més pròxi- mes conegudes eren les de S. Llorens de Munt i Montserrat, (1) Xiberta Raig, El Galanthus nivalis a galeres Butlletí de la Institució Cat. d'Hist. Nat., maig de 1917. (2) Una visita al Montseny en ple hivern, EE: Cúltart: J. M. Suafia i F. A. Rubió, Butlletí de la Ins. Cat. d'Hist. Nat., maig de 1918 18 ÍNSrirUució CATALANA D'HISTORIA NATURAL posterioment, hem vist aquesta Viola en els boscos de Cente.: lles i S. Martí, localitats intermèdies. Fa poc més d'un any, pel setembre de 1918, visitàrem altre cop el Montseny, amb la bona companyia del Dr. Haas, hi pujàrem per Viladrau, cap a S. Segimon, Matagalls, S. Marçal i Sta. Fè. La finalitat primordial d'aquesta excursió al Mont- seny, no fou la recol-lecció de plantes, la majoria eren del tot passades. Però, encara baixant de Mataga'ls a S. Marçal, en unes clarianes, trobàrem, magníficament obertes, unes Carli- nes interessants. Ja abans, en el més enlairat de la conca de la Riera Major, dessota mateix de Matagalls, ens haviem donat compte de la presència de la Carlina acaulis, i n'haviem pre- parat qualques exemplars. Però a Coll Pregon, conviuen aques- ta esmentada i la Carlina Cinara Poutr., i això teu que cer- quéssim l'hibrid d'amdúes que descobrirem prompte. Sobre aquest diguérem en aquest BuriLETí: La forma de les fulles és intermèdia entre les de les dugues Carlines, però més semblants a les de la C. acaulis, tronc de cinc centímetres, bràcties ex: ternes menys espinoses, però d'espines robustes i ramoses, les internes d'un groc brut, lacínies de les palletes del receptacle en forma de porra com en la C. acaulis. El predomini d'aques- ta última és evident en l'hibrid de Coll Pregon. Aquest hibrid podria correspondre al que descriu VAYREDA en Plantas notables de Catalufia, p. 96, i que té, segons ell, el posat de la C. acatlis, o a la C. Jouannetiana Sennen (1). La existència de la Carlina acaulis L. al Montseny era tinguda per dubtosa. ConmEio la indicà allí, certament, però les cites de ConLmEiRo ofereixen una valor insigniticant, i per aquest motiu, sens dub:e, el Dr. CADEVALL No la creu en aquella mantanya en son treball sobre les Carlines de Catalunya (2). Es interessant aquesta troballa perquè representa el descobri- (1) Font Quer, D'una excursió al Montseny, But. de la Ins. Cat. d'Hist. Nat., no- ve : bre 1918. (2) Cadevall, Las Carlinas de Catalufia, Memorias de la Real Academia de Cien- cias y Artes, Barcelona 1915. i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 19 ment del punt extrem meridional a Espanya de la Carlina acau- lis (1). A la ja esmentada Vall de l'Avencó, hi herboritzàrem també el Cistus laurifolius L , que ja havia estat citat al Montseny. D'aquesta localitat procedeixen els exemplars que tenim en el jardinet del Parc, enfront del Museu Martorell. Desitjant vestir més densament el Cistetum del Museu, la primavera passada anà En GRos, per encàrrec nostre, a la Vall de l'Avencó, per a portar uns quants exemplars més de Cistuzs laurifolius, En retor- nar d'allí, ens digué En GRos: eporto pocs Cistus laurifolius, però venen coses que li agradaran més,. l, efectivament, ens mostrà junt amb la Estepa susdita, altres exemplars hibrids, en els quals és evident l'iniluència del Cisf4zs monspeliensiís,que co- responen al Cisfus Ledon Lambht. Els hibrids són tres, que viuen a tot pler en el Parc, dos d'ells, de fulles amples, mes robustes, deuen correspondre al X Cisfus recoenitus Rouy et Fouc. — C. laurifolius X C. monspeliensis, i l'altre, de fulles estretes, més semblants a les del C. monspeliensis, serà el X C. 2lau- cus Poutr. — C. laurifolius 4 C. monspeltensis (2). El Cistus Ledon Lam. (que comprèn els dos hibrids esmen- tats) fou citat per CurANDA a Chozas (Madrid) (8), però VVie- ROMM posà en dubte la seva existència en el centre de la Península (4), i Pau la negà, per la raó senzilla de que no exis- teix a Madrid el Cisfus monspeliensis, sense la intervenció del qual no es comprèn la existència del C. Ledorn (5). Pau creu que la planta de Madrid, és el Cistus ladaniferus XX laurifolius Grosser, per coexistir allí els dos pares d'aquest. La presència a Espanya dels hibrids corresponents al Cisfus Ledon de LAMARCE, ja no és ara dubtosa, per haver descobert al Montseny els dos esmentats, confirmant ço que diu VViuLxommM en parlar d'aques- DO) Està atacada per la Puceinia Carlinae Jaci, nova per a Catalunya, Cf, Gon- zàlez Fragoso /. c., p, 108 (2) Rouy et Foucaut, F/. de Fr., ll, pp. 27€ i 218. (3) Cutanda, FL de Madrid, p. 155, (4) XVillxomm, Prodr FI, His., III, p. 709. — (8) Pau, Notas sueltas sobre la flora matritense, Boletín de la Soc, Arag. de Cien- cias Naturales, julio 1918. 90 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ta forma: eProbabiliter autem in Catalaunia reperteturs. Com hem dit foren collits a la Vall de l'Avencó, prop d'Aiguaireda, en el Montseny, en companyia dels pares, C. laurifolius i C. monspeliensis. La Sra. Na Montserrat GARRIGA DE GALLARDO, ha herboritzat al Montseny el maig darrer, i ha portat d'allí donant-'es al Mu- seu, dues plantes sumament interessants per a la geografia bo: tànica catalana, Corvdalis solida Svv. i Valeriana fuberosa L. I heu aquí que sembla que anem a retornar la fama a En CoLMEI- RO, perquè aquest cità el primer del Montseny la Corvydalts sus- dita, probablement per haver-la vista d'allí a l'Herbari Salvador, i En Cosra li esmena la determinació quan diu: No és la C. bulbosa DC. (C. solida Siv.) como cree el Sr. COLMEIRO, enfre otros caracteres por sus bràcteas enteras que corresponden a la C. tuberosa DC. (C. cava Scehvveigo. et Roerte). (1) Siga com siga En CoLMEIRO en sa Enumeración, retereix la planta de SALVADOR a la C. cava, tal com afirmà En Cosra i ala var. albi- flora Lge. de la mateixa. Des de SALVADOR fins ara ningú més ha- via retrobat aquestes plantes al Montseny i per aixó és de tanta valor la troballa de la Sra. GALLARDO, i perquè destà un error, el de creure que la planta del Montseny és la C. cava, o al menys perquè ens mou a noves investigacions per si fos així que vis- quessin les dues espècies en aquella muntanya, ja que ens és difícil pensar en una equivocació tan gran d'En Cosra, sobre tot tractant de rectificar a En CoLMEIRO, per la qual cosa sembla que havia de mirar-s'hi més encara. Però ço que és indubtable és la major raresa a Catalunya de la C. cava, perquè llevat de aquesta cita dubtosa del Montseny, no'n queden d'altres que les de Montserrat, de BourELou, i Vall d'Aran, de VILLIERS, ni l'una ni l'altra confirmades a pesar de les recerques de tants botànics a Montserrat, i de les d'En Cosre i Sounté, i LLENAS, a la Vall d'Aran. I com que per altra banda En GAUTIER, tam- poc ha trobat aquella espècie als Pireneus orientals, on Rouv la (1) Costa, Catàlago. p. 11. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9j cita, (1) més que rara a Catalunya ja és dubtosa la seva exis- tència. La Corydalis de Catalunya és la C. solida Svv., des de la Vall d'Aran als Pireneus orientals, i al Montseny, a S. Segi- mon, on la trobà la Sra. GALLARDO en 12 de maig de 1919. (2) La Valeriana tuberosa L. és la segona vegada que hom la herboritza a Catalunya, BuBaANI la cità sobre Estall, al Montsec d'Aragó, i nosal:res la trobàrem sobre Ager, al Montsec d'Ares, de Catalunya. La Sra. GaLLARDO la descobrí al Montseny, la primavera passada, cap a S. Marçal. Barcelona, gener 1920. (1) G. Gautier, F/, Pvyr, ot. p, 13 i Rouy, 1. cl. 1, p. L85. (2) Bubani, que no creu als Pireneus la Corypdalis cava, diu textualment en sa Flora Pyrenaea, MI, p. 273: e Videmus C. cavam indicari in Montseny ex Salvador a Costa Lista, elc , cujus hominis auctoritas penes me valet minus nihilor. Amb la qual cosa no podem estar d'acora. 99 INSTITUCIÓ CATALANA D'HiSro214 NATURAL Doce dias en la Sierra de Montgrony Una excursión lepidopterológica por ODON C. ROSSET Cualquier lepidopterólogo, quien, por supuesto quiere au- mentar la colección con especies fuera del alcance en los terre- nos bajos, y con las fatigas de cazarlas relativamente nulas, encontrarà en la Sierra de Montgrony, con sus estribos y valles, teniendo como centro el Santuario de eNostra Senyora de la Llets ( 1850 metros de altura ), gran variedad tanto en diurnas como en nocturnas. Tomando el tren hasta Ripoll, sale a las dos de la tarde la tartana del cHostal Payeto: hàcia Gombreny, un viaje de unas dos horas. Es de suponer que el lepidopterólogo esté provisto del material necesario para una estancia de algunos dias, tales como cajas, dos o tres mangas de diferentes tamafios, pinzas, potes de cianuro de potasa, y en caso que le convenga cazar porla noche, una làmpara eléctrica o de acetileno, como tam- bien un pote con la mezcla para el cebo. Aquel que tenga la afición, o mejor dicho la paciencia, a la cria de mariposas de la oruga, tendrà que llevarse algunas cajitas hechas de tela metà- lica. Como todos estos utensilios aumentaràn el peso, y como la subida desde Gombreny al Santuario es siempre ecuesta arri- bao, serà necesario equipar una caballería ( se encuentra en ca- sa José Casadesús en Gombreny ) con los etrastos:. Ya en la subida ( 12 VII 19 ) al Santuario (unas dos horas ) se puede emplear el tiempo cazando, en la meseta antes de lle- gar al Santuario se encuentran las Zyedéna rhadamanthus Esp. Z. rhad. var. (ab.) cingulata Ld, Z. sarpédon Ab., Z. éxu- ' INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 93 fans, Hochemv, Z. scabiosae, Scheven, y en cuanto al hospeda- je se encontrarà todo lo que se puede esperar en aquella altura, siendo el alma el simpàtico y muy campechano Mossen Josep, la manutención es moderada. Cada lepidopterólogo sabrà que las horas mas aprovecha- bles para la caza de las mariposas es de las 9 hasta las 3 de la tarde, y por lo tanto es casi imperativo de llevarse la comida en lugar de comer en el Sautuario, pues las excursiones, para bien aprovechar el tiempo, nos llevan a veces bastante lejos de nuestro centro. jY como pasa el tiempo cazandol Ademés del punto científico de la lepidopterologia, es hi- giénico en alto grado, no solamente porque nos lleva al campo, sino también los mismos movimientos conducen a desarrollar los órganos. Vamos ahora a dar a conocer los Sitios màs provechosos para que la caza sea fructitera. El Parnassits Apollo L. — Esta mariposa, aunque aún en apundancia en los Pirineos, es para los lepidopterólogos siem- pre la predilecta. Tomando desde el Santuario el camino que conduce a Castellar d'En Huch, se llega en veinte minutos a Can Camps (la primera casa ), ya a medio camino, despues de su- bir desde el torrente que viene del valle de San Ton, baja el Apollo sentàndose en la primera ilor que encuentre en su vuelo, la hora mús a propósito es desde las nueve, con tal que sea un día de sol, pués en días nublados se esconde en la hierba. Unos cinco minutos més allà de Can Camps hay un prado donde tambien vuela el Apol/o, subiendo y bajando la montafia a la derecha del camino. Claro està que se la encuentra en toda la Cordillera pero el sitio més aprovechable es el indicado. Can Pardinella (19. VII. 19 ). —Se toma el camino a la iz- quierda y debajo del Santuario, siguiendo el camino siempre en la misma dirección hasta que después de hora y media se llega a la misma casa, encontràndose con prados florecientes y por lo tanto una gran variedad de mariposas, bien se puede pa- 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL sar horas cazando en el mismo sitio y donde cogimos las si- ouientes: Aporia eratacci L. Epinephele gurtina L. Pieris brassicae L. E: pasiphaè Esp. Colias edusa F (croceus Jourer) Coenonympha iphiomdes Stgt. Leptídia sinapís L. G. arcania L. Vanessa lo L. Aphantopus hyperanthus L. Melitaea didyma O. Zephiyrus quercus L. Melitaea parthenie Bori h Thecla tlicis Esp. Melitaea dictyna v. vernadensis —T. dlicis var. esculi Hb Brenthis dia L. Lycaena arous L. Aroynnis aglaia L. L. —tcarus Rott. No papna LE: L. —amanda Schu. A. —adippe L. LL. fiplas Esp: A. —adimppe ab. cleodora O.. —L. —escheri Ab. Melanargia lachesis Hb. L. —corydon Poda. M. tapyeia Cyr. L. —corydon Vat. comrydo- Satvrus hermione L. nius A. S. SL Gince er L. —damon Schitt. S. —aleyone Schitt. LE. ariombte Otra excursión puede ser por el pintoresco' valle de San Ton, subiendo hasta al Cim de Pujal ( 2.000 m. ), unas tres ho- ras, según el tiempo empleado en cazar. La caza también es muy variada, y ademés de la Erebia Siyone O. que se encuen- tra en toda la Sierra, en el mismo Cim de Pujal vuela la Erebia tyndarus Esp. Ademés de los sitios mencionados, hay abundancia de ca- za encima de las ecingleres:. Subiendo desde el Santuario a la antigua iglesia de San Pedro, y caminando hàcia la derecha se encuentra a la izquierda un sendero entre arbustos, que con- duce casi recto a la meseta superior de la Sierra de Montgrony. En esta excursión cazamos: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL O5 Parnassins Apollo L. Ortholita bipunetaria Schifi. Zygaena eaulans Hochenn. 0. —limitata Se. Z. — transalpina Esp. Aspilates gilvaria F. Z. rhadamantins v. cin- —Actdalia trilimàta Se gulata Ld. Larentia albulata Schiti. Z. —lonicerae Scheven. Pseudoterpna pruinata Huin. Lycaena argus L Phorodesma smaraedaria F, L. —dhilas Esp. Nemoria pulmentaria Gn. L. —damon Schitt. Phasiane cathrata L. L. —escheri Ab. Fidonia limbaria F. Nemeophila russula L (sannio L) Aroynnis aglaia L. Ortholita plumbaria F. Melitaaa parthenie Borth O. moeniata Se. Una excursión de mucho provecho es del Santuario a Cas- tel ar d'En Huch (16 VII 19). Las casas que se encuentran en el camino son: Can Camps ( ya indicada ), Vilas Xiques, Vilas Grosses, Mayans, Cal Torra, San Joan de Cornadell, Iglesia antigua. Antes de llegar a Can Mayans, y después de la mis- ma, hasta que se l'egue a un torrente, vuelan los Parnassius, Lycaena, Hesperidae, Melitaeae, Erebia Stvene, y batiendo las hierbras salen Geomefridae y Noctuidae. En el torrente men- cionado hemos cazado las Lvcaena hyla L. damon, L. aman- da, L. escheri, L. arous, Argvnnis, Melitaea y Vanessa. Més allà hasta Castellar d'En Huch, con excepción de la Erebia S/y2- ne, debido al pedregoso camino, poco favorable es la caza. Bajando desde el pueblo de Castellar a las Fuentes del rio Llo- bregat, y allí mismo se encontraràn varias especies de Lycae- nae y Hesperidae. En cuanto a la caza de Nocturnas, en el mirador del mismo Santuario, atraidos por una luz de acetileno, cogimos las si- Quientes: 98 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Agrotis Pronuba v. innuba Tr Cucullia onaphalic Hb. A. —candelsequa Hb. F. G. Thanmatopoea pitiocam- A. corticea Hb F. G. pa Schiti A. —exclamationis L. Plusia chrysitis L. A. —segetum Schiti. P. gamma L Mamestra dentina Esp. Leucania contgera F. A. —thalassina Rett. Lythria purpuraria LL. Dianthoesia capsíncola Hb. Amphidaris betularius L. DE compro BF: Nichiodes lividaria Ab. Miana strigúlis Cl. Geometra papilionaria L. Hadena monoglyoha Hntn. Lithosia lurideola Zinls. Rusina umbratica B. Triphosa sabaudiata Dup. Arctinia caesaria Goeze. Larentia montanata BXh. Cucullia campanulae Frt. Aeidalia litigiosaria B. A. submutata Tr. De las orugas, que encontràmos, salió el dia 4 de Septiem- bre la Polia chi L, las otras estàn aún en sus crisdiidas. Los entomólogos que se dedican a otros insectos, encontraràn tam- bién un vasto campo para Sus estudios. El objeto de estos apuntes sirva màs bien para desarrollar la atición entre los neótitos de la Historia Natural, y principal- mente entre los lepidopterólogos, que para aquellos que hayan ya hecho los estudios científicos. Las hermosas formas y colores de las mariposas, lo intrin- cado de los dibujos de sus alas y Sus graciosas evoluciones en el aire y al rededor de las tlores, han sido siempre admiradas por los amantes de las bellezas de la Naturaleza. Casi todos los nifios las han perseguido a través de campos y bosques. jY cuàntas veces el recuerdo de estos placeres juveniles ha con- ducido a hombres de edad a volver a ellas para alegrar la tarde de sus vidas por un estudio més científico de sus primitivos fa- voritosi INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 Sobre la zona metamòrfica de Vallcarca i turó d'En Falcó per JOSEP BROQUETAS En aquestes localitats situades al S. E. de la massa graniti- ca del peu del Tibidabo, es troba bell exemple de metamor- tisme de contacte, sens cap intromissió d'elements nous dins les roques que l'han sofert, de conformitat amb els clàssics exem- ples de Andlau-Hohvvald (Vosges) descrits per H. Rosembusch. Les roques sotmeses a metamortisme son pissarres argilcses probablement got'andianes, car estan dessota les calisses del Gotlandià supericr i Gedinià. Es fàcil recollir exemplars ires- cos i inalterats gràcies a uns pous o mines avui tancats, que s'obren en la part alta del torrent de Vallcarca i altres en la vessant N. O del turó d'En Falcó sobre el cami de S. Genis. En les piles de detritus extrets de dits pous es troben les se- oients roques: Corniana (Hornte's, Corneénne) En el torrent de Vallcarca es troba ben típica, sens e-tratificació ni extoliació, amb abon- dantes diaclases que li donen una ruptura en paralelepípeds. En alguns cassos de ruptura s'hi troba quelcom de serisita que les fa untuoses. En el turó d'En Falcó es troba la mateixa roca però sens dia- clases, amb ruptura esquillosa, es quelcom micàcea i també se- ricítica. En els atloraments naturals es troba-molt descomposta (camí de S. Genís). 983 INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL Pissarres mosquejades: Es troben alguns exemplars de transició entre la corniana i la pissarra mosquejada podent-se anomenar corniana mosquejada, no obstant ja tenen exfoliació definida. No es troben enlloc les micacites nodu'oses tan abon- dantes al Tibidabo, so's hi ha pissarres més o menys satinades amb petites taques negres que carregant-se de sericita i dismi- nuint els nòdols passen a Pissarres sericíliques i satinades: molt lluentes i untuo- ses, amb algunes taques. Les travessen alguns filons de quarç piritós en qual contacte es troba sericita quasi pura i semi transparent. Més amunt de tota aquesta sèrie, es troben ja en atlora- ments descoberts, unes pissarres no metamòrtiques i molt revol- tes (particularment en el camí de S. Genís vora el viaducte). M'ha estat impossible retrobar la calissa metamòrtica que cita el Dr. Almera, de prop eixes localitats. L'ordre d'aquesta successió no es pot determinar directa- ment per manca d'afloraments naturals, no obstant crec que deu esser 2l norinal en aquests cassos o sia: Cornianes en el con- tacte immediant del granit, cornianes mosquejades, pissarres mosquejades i pissarres Satinades i sericítiques, les quals passen ja a pissarres argiloses normals També es dificil evaluar el gruix total d'eixa sèrie, però es comprèn que ha d'ésser relati- vament poca, ja que'ls pous l'han travessada per complert. Al- tre dificultat important per a estudiar bé aquestes localitats en l'avenç constant de la edificació, i es lo que m' ha mogut a re- dactar eixa nota abans no desapareixin per complet els atlora- ments. Es molt particular i al'hora significatiu que el metamorfisme produit per eixa massa granítica Sia tant diterent en dos llocs tan propers com el Tibidabo i Vallcarca, ja que en el Tibidabo, la zona metamòrfica te de 2 a 3000 mtrs. de gruix (segons el Dr. Almera) i comprèn en sa base roques feldespatisades (lep- tinites, corubíanites), i quarsoses en quasi tota la aureola in- terior (micacites noduloses), i amfibolites, eclogites, granatites, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 29 etc., roques totes que indiquen una intromissió d'elements gra: nítics en l'aureola metamòrfica, formant com un terme de transició al metamortisme general (vid. Michel - Lévy: Granite de Flamanville), i indicant que la transformació s'és operada a grans profunditats de l'escorça. En canvi la regió metamòrtica de Vailcarca denota una fondària molt menys gran, i qu'el magma granític havia perdut ja sa potència mineralitzadora. Es doncs probable que al temps de tormar-se la massa gra- níica i de produir-se el metamorfisme, la regió de Vallcarca i sos turons propers (Putxet, Mora, Falcó i Baró) ocupaven un nivell molt més elevat que'l Tibidabo, havent-se desnivellat posteriorment per falla produida en el batolit granític ja conso- lidat, contràriament a l'hipòtesi segons la qual el granit hauria omplenat una talla ja formada anteriorment. Aixís es pot explicar aquesta extranya disimetría de les zo- nes metamòrfiques a un costat i altre de la massa granítica, in- comprensible si s'admetés que l'actual posició és la mateixa que durant la formació del granit. — Barcelona, 8-1-20. 30 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Da a et RE EE UR Dei Si IN I Lia Notes Bibliogràfiques El Miocénico marino de Muro (Mallorca) por FEDERICO GóMEZ LLUECA. — Trabajos del Museo Nacional de Ciencias Naturales. Serie Geológica, N.2 25, Pags. 47, Figs. 19, Lams. 17: Aquest nou volum publicat per la cJunta de Ampliación de Estudios e fnvestigaciones Científicaso ve a omplenar un buit en la reduida bibliogra- fia espanyola de paleontologia. El llit geològic, objecte d'aquesta memo: ria, havia sigut estudiat per nostre benemerit membre Sr. Bofill i Poch qui preferentment descrigué els mol'luscos d'aquesta encontrada, conside- rant-los com del segón pis mediterrani, que ha determinat el Sr. Llueca ésser l'helvecià encara que no precisa l'horitzó. En el Preambul fa historia dels geòlecs que han estudiat l'esmentat jaciment desde Bouvy a En Bofill: tracta. després dels elements petrogrà" fics que integren aquest llit fent notar que es troben concordants amb els estrats interiors. La part principal del treball es concreta al estudi de les espècies fòssils. Respecte als mol'luscos sols enumera les formes que ha pogut cercar i classificar. Dels peixos fa un breu resum dels caràcters es" sencials dels gèneres i espècies citades, lo que es molt d'apreciar per no trobar-se treballs d'aquesta índole en nostra bibliografía i les publicacions extrangeres on es poden veure aquests detalls no es tàcil adquirir-les. A més, aquest criteri seguit ja en moltes publicacions farà asequible la clas7 sificació de les nombroses troballes en nostres terres que per falta de publi- cacions científiques, hem de recorrer sempre a que ens les classitiquin els extrangers. Descriu els gèneres O.rpr/ina Ag. amb tres especies, Lamna i Odontaspis amb quatre espècies, Carcharodon Smith, Carcharias Cuv., sub-genere Prionodon Mull-Henl, Sp/iyrna Rafin, Mpliobates Dumeril, Aetobates Mull-Henl, Zigobates, Chrisophrps Cuv., Sargus, alguns dels quals s'han citat del miocenic català i als que fa a vegades referència. Dels sirenis cita el Meta.rptherium Cuvieri Christol del que transcriu la formosa descripció de Flot. Sols hem de notar que a Catalunya també s'han trobat molars d'aquest mamífer. En la paleogeografia del jaciment exposa les condicions geogràfiques, fau 7 i flora que probablement existirien en aquells temps. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 31 Cita en resum unes 25 espècies noves, de les que considera 14 com no- ves per Espanya. Acaba el treball amb una llista d'obres consultades acompanyada de les principals publicacions referents a peixos fòssils del terciari, conté nombrosos dibuixos i fotografies de les formes més típiques i característiques. — J. R. BATALLER. Nota preliminar acerca de los Silicatos Naturales espa- fioles (Serie tercera) por L. FERNANDEZ NAVARRO. — Estracto de la Revista de la Real Academia de Ciencias Exactas Físicas y Naturales. Tom. XVII, 2." série, pàg. 20. Es una recopilació de les disgregades noticies que sobre aquesta clas- se de minerals s'ha publicat desde l'aparició del primer catàleg científic de Calderón. Després de breus consideracions sobre el predomini dels si- ficats en l'escorça terrestre, passa a estudiar la probable o millor dit certa abondancia de silicats en el territori espanyol, inculcant la necessitat de noves exploracions científiques i metòdiques donant profitoses indicacions sobre les formes més comuns de presentar-se aquests minerals, i indicant les regions espanyoles en que aquestes investigacions surtirien un efecte positiu per la ciencia mineralògica. Fa notar el valor industrial que d'al- guns d'ells se obtén actualment. L'estudi, diu, dels silicats espanyols, es tà apenes iniciat i ofereix sens dubte al explorador un fecond camp en que les espècies o varietats noves per la nostra gea i per la ciència surgiràn nombroses. Acaba el treball amb l'exposició de les condicions de jaciment en que es troben o poden trobar-se els silicats espanyols amb la mira de facilitar les futures exploracions, acompanyant les localitats noves o poc conegudes. Sería molt d'apreciar que prompte es publiqués el treball que sobre tòpica mineralògica de Catalunya, redactà el malograt mineralogis- ta Llorénç Tomés, i que fora de desitjar no s'ajornés per més temps.— J. R. BATALLER. 39 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL LLISTA de les societats i publicacions que tenen canvi amb la Institució Catalana d'Història Natural EUROPA Espanya Agrupació Excursionista de Reus. —Reus. Butlletí del Diccionari de la llengua catalana. —Palma (Mallorca). Centre Excursionista de Terrassa. — Terrassa. Centre Excursionista de Catalunya. —Barce/ora. Centre Excursionista de la Comarca de Bages. — Manresa. Centre Excursionista de Lleyda. — Lleyda. Centre Excursionista de Vic. — Vic. Centre Excursionista de Zamora. —Zamora. Club Montanyenc. —Barcelorna. Consell provincial d'Investigació Pedagògica. —Barcelona. Universitat Industrial. —Barcelona. Ibérica. —Observatorio del Ebro. — 7orf052. Institut de Ciències (Institut d'Estudis Catalans) eBibliotecax. —Barce/ona. Junta de Ciències Naturals. —Barce/ona. Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Madrid. Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales. — Madrid. Real Academia de Ciencias y Artes. —Barce/ona. Real Sociedad Espaiola de Historia Natural. — Madrid. Revista de la Academia de Ciencias Exactas, Físico-Químicas y Natu- rales. —Zara20Za. Revista de Menorca. —Ma/ó1. Vida Cristiana. —Monestir de Montserrat. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 33 Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales. —Zarago0za. Sociedad Entomológica de Espafia. —Zaragoza. Societat Protectora dels Animals i de les Plantes de Catalunya.— Barcelona. Biblioteca d'Estudis de les Oficines de la entitat cExposición de Indús. trias Eléctricas y General Espafiolax. —Barcelona (Parc). Alemanya Deutsche Entomologische Zeitschrift. —Berlin- Friedenau. Entomologische Mitteilungen. —Berlín-Dahlem. Entomologische Rundschau. —Berlin-Friederatt. Gesellschaft naturforschender Freunde. —Ber/in. eHerbariumo. —Exsiccatensammlungen. —Leipziíg. Raiserlichen Leop. Carol. Deutschen Allademie der Naturforscher.— Halle amb Saale. Naturee Novitates. —Berlin. Naturvvissenchafitlichenverein. —Hamburg. Schriften des naturvvissenschaftlichen Vereins fúr Sehlesvving-Holstein. — Riel. Vogelvvàrte Rossiten. —Da 1zí2. Zeitschriit fur vvissenschattliche Inselttenbiologie. —Berlin-Schòneberg. Anglaterra Journal of Conchology-Conchological Society of Great Britain and Ire- . land. —Manchester. Zoological Society of London. —Londres. Austria RB. R. Zoologisch-Botonischen Gesellschaft in VVien. — Vze77. Polyxena. — Vier. Bèlgica Société Belgue de Géologie, de Paleontologie et d'Hidrologie. —Brure- lles. Société Entomologique de Belgique. —Bru.relles. 34 INSrirUCcIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL Société Entomologique Namuroise. —Saint Gervais-Narmur. Société Royal de Botanique de Belgique.—Bru.relles Société Royale Malacologique et Zoologique de Belgique. —B7u.relles. França Association des Naturalistes de Nice et des Alpes maritimes. —Nzce. Bultetin de l'Enseignement protessionel et technique des Pèches mariti- mes. —Paris, dinsecta:. Station Entomologique, Faculté des Sciences. — Peres. La Feuille des Jeunes Naturalistes. —Par7is. Miscellanea Entomologica. —Uzès. Musée d'Histoire Naturelle. —Marseille. Muséum d'Histoire Naturelle. — Paris. Prof. E. Contamine de Latour. —Enghien les Baius (S.-et-O.) Revue française d'Ornitologie. — Orleans. Société d'Etudes scientifiques de l'Aude. —Carcassone. Société des Sciences Naturelles de l'Ouest de la France. —Nar/es. Société Entomologique de France. — París. Société Zoologique de France. —París, itàlia Accademia Gioenia di Scienze Naturali. —Catania. Musei de Zoologia et Anatomia comparata della R. Università de Torino. — Torino. Museo Cívico di Storia Naturali. —Genova. Pontificia Accademia Romana dei Nuovi-Lincei. —R0o712. Reale Accademia dei Lincei. —Ro77a. Reale Scuola Superiore di Agricoltura. — Portici. Giornale di Entiomologia , Redia". —Frrence. Società Siciliana di Scienze Naturali. —Pa/ermo. Societú Zoologica Italiana. —Ro77a. Società di Naturalisti. — Napol/i. Mònaco nstitut Océanografique et Musée d'Oceanografie. —Moneco. Holanda Rylis Herbarium.—Leiden, Pays Bas. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 35 Portugal 4Broteria". Serie Zoologica y Botànica. Comissao do Serviço Geologico de Portugal. —Lisboa. Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Lisb0c. Rússia Institut Zootecnique de l'Université. —/urgen. Revue Russe d'Entomologie. —Pe/rograt. Société des Naturalistes de Rievv. —Azer. Suècia Entomologislça Fòreninge. —S/0c/h0171. Geological Institution of the University. —Upsal/a. Université d'Upsala. —Upsa/a. Suissa Institut National Genevois. — Geréve. — Société Entomologique, Sehvveizerischen naturhist. Museum. —Berna. AMÈRICA E. U. del Nord i Canadà Library American Museum of Natural History. —Nem- Vorf. Boston Society of Natural-History. —Bos/07. Buffalo Society of Natural Sciences. —Bu//a/0, Nevi-Yorlz. Bulletin of Agricultural College. —70r07/0 Ontario. Entomological Society of Ontario.—70ron/0 Ontario, lllinois State Laboratory of Natural History'—Urbana. Missouri Botanical Garden. —Sainí Louis. Smithsonian Institution. — Vas/in970n. The Academy of Natural Sciences. — Phi/adelphia. The Canadian Entomologist. —London, Canadà. The Chicago Academy of Sciences. — Chicago. The Lloyd Library. —Cineinnali Ohio. The University sf lllinois. — Urbana. United States Geological Survey. — Veshingtorn. 36 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL United States National Museum. — VVas/ingion University of California. — California. VVisconsin Academy of Sciences, Arts and Letters. —Madison. "Zoologica".—Zoologicol Society. —Nermv- Vorf.. AMÈRICA DEL SUD Anales del Museo Nacional. —Buzenos-Arres. Centro de Sciencias, Letras e Artes. —Campinas(Brasil) Instituto de Pesca. — Montevideo. Museo Nacional de Ciencias Naturales. — Montevideo. Museo Nacional. —Sarn Salvador. Museo Paulista.—Sao Paulo (Brasil) Revista Chilena de Historia Natural. — Va/paraiso. Revista del Museo de la Plata. —Bzenos-Atres. Sociedade Scientífica de Sao Paulo. —S4o Pauo (Brasil) AMÈRICA CENTRAL Instituto Geológico de México. —Mé.r/co AFRICA Annals of the Transvaal Museum. — Preforia. Institut Egyptien —Cairo. Museum and Zoological Garden. —Preforia. TALLERES GRÀFICOS : LLORÉNS CASTELLÓ : PALAMÓS NNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del vespre. Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis i. admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Satrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions de la Societat j podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletj de la Institució menys — els de juliol, agost i setembre. Volum'de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 800 planes i amb làmines. Biblioteca. —Es oberta per ais socis dela Institució els — diliuns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels trebalis publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La Institució Catalana d'Història Natural, ha trasl'ladat son lloc social al Palau de la Ga Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n." 2. Barcelona (Espagne) SESSIONS La INSrirució CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL celebrarà ses ses: sions científiques d'enguany els jorns: SE 8 de Gener 1 d'Abril Í d'Octubre 5 de Febrer 6 de Maig Il. 4 de Novembre 4 de Març 10 de Juny — 2 de Desembre — PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETÍ MENSUAL Primera Època. —1901-1903, tres anys Segona Època. — 1904 a 1917, cada any .. Tercera Epoca.—1918 . , , MEMORIES Himenòpters É Catalunya, per P. Antiga i Josep A Mo Bofil. Fam. I, Tentredínids.. . , D) IV, Ichneumònids Y VIII, Ors US rs ger a Y DC EBICDIÓS aa RE Y XI: BOmbúids sia i DN a de RN XII, Sapígids. 2) Y XIII, Escòlids I y XIV, Mutíllids— .) Di XVIII, Vèspids. Y XIX, Apids . Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mos- sén Nobert Font i Sagué . Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Llenas i Fernàndez È Minerals de Catalunya, per Llorens Tomús. —. Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central Valle de Aràn), por Manuel Llenas i Fernàndez. Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí M.7 Gibert Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre.. TREBALLS Vola 14915 0 a Ep RC dd OD aeiIó Vol, IG i EE ee Vol NIE OS er RS Volum IV, 1918, SS ESC SS CO es L Volum V, (91D a SS a a ope OO BUTLLETÍ DE IA INSTITUCIÓ CATALANA O D'HISTORIA NATURAL Febrer 1990 DE ES cens mtitam Mregpe e, rial MS, LOCAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2. BARCELONA EES LE Fl DE LA institució Gatalana d'Història Natural 3.3. ÉPOCA. BaRcELONA, FEBRER, 1920. ANy III — Núm. 2. SBE CIC ORIE EE NOS NN SESSIÓ CIENTÍFICA DE 5 DE FEBRER DE 1920 Presidència del Rnd. P. J. MA de Barnola, S. J., X President Té lloc al Palau de la Generalitat amb l'assistència dels Srs. Barnola S. J., Bofill i Pichot, Botey, Broquetas, Codina, Dr. Faura, Dr. Font Quer, Fàbrega, Girona, Vilaseca i Zariquiey: Començada la sessió a tres quarts de set de la tarda, els Srs. Codina, Mas de Xaxars-i Zariquiey proposen per a soci al Rnd. Benet André, del col'legi de la Bonanova, dedicat a Entomologia. Demés, son presentades les segients COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Hepàtiques recollides a St. Mateu (Barcelona). Dugues noves per a Catalunya. El P. Barnola relata les espècies recollides el dia mateix de la sessió en les fonts i boscos de dit turó, proper a Vilassar: Lophocolea cuspidata Limpr. (nova per a Catalunya), L. bidentata Nees., Madofheca rivularis Nees. (nova), Aplozia sphaerocarpa Dum., Radula complanata Dum. amb propàguls en moltes fulles, Frul/ania tamarisci Dum., Fr. di- latata Dum., Fr. fragilifolia Tayl., Lejeunea serpillifolia Lib., Fossom- bronia coespitiformis De Not., Eucephalozia pleniceps Lindb., Cincinnu- lus trichomanis Dum., Pellia Fabroniana Radd., i la v. furcigera Hoolt. emma) DE VEU NEE sen -——— 38 INSrirUCcIió CATALANA D'HISTORIA NATURAL El Polystichum aculeatum (L.) Schott gegantí. — En el barranc que recull les aigiies sobreres dels manantials del mateix indret, i en la mateixa excursió, trobà nostre President exemplars de dita falguera, tan empleada per nostres jardiners com planta ornamental, de més d'un m., servant gai- re bé totes les frondes verdes, entre mig de castanyers i alzines, presen- tant tot plegat fàcies de la zona forestal, malgrat la proximitat de la cos- ta, però observi's que correspon a la vessant nord de la muntanya, cara al Montseny. L'espècie és desmembrada avui en dugues, la de referència és anomenada per molts P. angulare. (v. n. cContribució a l'estudi de les Falgueres de Catalunya.2) Mes Graptolits de Brugués. —En Salvador Vilaseca dona compte d'una excursió a Brugués, dient que en l'anomenada Vinya de Conreu de Can Mas abunden les pissarres blanquinoses i groguenques del Gotlandià, amb graptolits. Els exemplars que pels voltants de Gavà i Brugués recollí el Dr. Almera foren estudiats per M. Ch. Barrois qui hi reconegué entre ells: Monograptus vomerinus Nich., M. profeus Barrt., M. Hissingeri vat. jaculum Lapvv. i var. nudus Lapvv., M. concinnus Lapvv., M. colonus Barr., i M. basilicus Lapvv. A aquesta llista cal anyadir-hi el Monograptus furriculatus Batrande del qual en recollí nombrosos i magnitics exemplars, i el M. diseus Tòrn- quist. El M. /urriculatus havía ja estat trobat a Camprodon, Espluga de Francolí i Can Ribes de Sta. Creu. Ambdues espècies corresponen al Ta- rannon, la qual cosa confirma la referència que de les pissarres de Bru: gués feu M. Barrois. Recents troballes a Catalunya dels mamífers fòssils cClephas: i cRhi- noceros,. —El Dr. M. Faura i Sans diu que procedent d'unes pedreres del port de Tarragona, en el Museu Balaguer de Vilanova i Geltrú s'hi conserva un troç d'un caixal d'E/ephas que el Sr. Romaní ens honrà en do- nar-nos-el a coneixer per la seva determinació, aprofitant l'ocasió pera treuren unes reproduccions per al Museu Geològic de Catalunya. Emprò en examinar aquest exemplar vàrem dubtar de les seva fossilització, si bé presentava els caràcters d'un E. meridionalis, per a esclarir-ho vàrem en- viar-ne una reproducció a Mr. Edouard Harlé, qui després d'atinades ob- servacions no negà pas el nostre supost, el que motivà un més detingut: exàmen de l'estat físic de l'exemplar. Fa ja alguns anys que a Arenys de Mar hi fou descobert, en unes ex- cavacions un crani de Rhinoceros, el que fou atribuit provisionalment al Rhinoceros Merchii, per alguns de nostres geòlegs. Enguany ha sigut ad- quirida a instància del Dr. M. Cazurro consoci nostre aquesta testa per la Junta de Ciències Naturals per a que figurés en el Museu de Catalunya, l'exemplar de referència es presentava recobert d'una forta capa travertí- nica cimentant els elements procedents de la descomposició de las roques INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 39 granítiques, que son els que formen les terres quaternàries. Essent impo- ssible la determinació específica sense abans procedir a la neteja dels cai- xals de la barra superior, fou Mn J. R. Bataller qui amb especial cura ne feu una preparació posant en descobert tota la dentadura de la barra su- perior, dreta i esquera, en aitajs condicions poguérem reconèixer que no podia atribuir-se al R. Merfiiz, si bé presentava certa semblança amb el R. elrusceus, i dubtant de si podia ésser una torma específica nova en férem una motllura per a enviar a l'exàmen de Mr. Edouard Harlé, qui suposa que pugui esser el R. fichorhinus de gran talla, i que de no coincidir en abso- lut amb els caràcters específics de major importància allavors podria trac- tar-se d'una espècie nova per la Ciència, En el BurLLETí publiquem la nota que ens ha enviat M. E. Harlé, esperant que Mn. J. R. Bataller en farà un estudi més detingut, per a pu- blicar-ne en el seu degut temps una nota científica, ampliant, justament amb les dades d'altres troballes, la seva monografia sobre els mamifers fòssils de Catalunya que ha publicat en el volum de 7rebal/s de la Inustitu- ció de 1918. Visita de geòlegs extrangers. —El mateix Dr. M. Faura i Sans comuni- ca a la Societat el trobar-se a Barcelona, fent excursions per Catalunya, els geòlegs alemanys Dr. Enric Haarmann i el Dr. E. Harbot, acompanyats del director del Sindicat alemany de sals potàsiques el Dr. Felbert. Han visitat nostres corporacions científiques i els nostres museus. Havent-los-hi mostrat les publicacions de la INSrirució, han sol'licitat canvi amb la Deutsche geologische Gesellscha/í que dirigeix el professor Dr. Q. Pom- pechj de Berlin. — Invalidenstrasse 43. En recerca de ies Sideritis chamaedryfolia i S. Leucantha de Cava- nilles. — El Sr. FoNr QuER presenta un treball sobre les Sideritis leucantha S chamaedryfolia de Cavanilles. Aquesta darrera que'ls autors conside- ren varietat de la S. hirsuta L. deu ésser considerada més afí de la S. scordioides L., i és proposada S. scordioides var. chamaedryfolia (Cav.) FoNr QuER. I no havent-hi més assumptes de què tractar, s'aixecà la sessió a prod de tres quarts de vuit del vespre. 40 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Restes d'Eléphant et de Rhinocéros trouvés récemment dans le Quaternaire de la Catalogne () par M. EDOUARD HARLÉ l Examen d'une portion de molaire d'Eléphant, trouvée près de Tarragone M. Faura i Sans m'a communiqué le moulage d'une por- tion de molaire d'Eléphant trouvée près de Tarragone. Avant de procéder à l'examen de cet échantillon, je crois utile de rappeler qu'un Eléphant a, de chaque còté de la machoire su- périeure et de la machoire intérieure, six molaires, que ces dents vont augmentant de grosseur depuis la première, qui est extrèmement petite, jusqu'à la dernière, qui est extrémement grande, qu'elles n'existent pas simultanément, mais se succè- dent, de sorte que, à un moment donné, il n'y en a en fonction qu'une seule avec, souvent, une partie de celle qui la précède ou de celle qui la suit, entin, que chaque molaire pousse ren avant et verticalement celle qui la précède et, ainsi, l'expulse. Ceci posé, je remarque que la portion de molaire commu- niquée présente suivant l'axe, un creux très accentué qui est au niveau de la base des lames et du haut de la racine: c'est la marque de la pression de la molaire suivante qui tendait à ex- pulser celle-ci. L'echantillon dont il s'agit est donc la partie (8) M. Faura i Sans. — Recents troballes a Catalunya dels mamífers fòssils e Ele- phaso i eRhinoceros:.—Butlletí de l'Institució Catalana d'Història Natural, 3.2 época vol. III, XX, n.o 2, p. 38, 1920, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 41 postérieure d'une molaire qui n'est pas la dernière. ll résulte de sa grosseur que c'est l'avant dernière, c'est-à-dire la cinquième. La largeur occupée par chaque lame de cette dent, cément compris, mesurée perpendiculairement à la lame, est 23 milli- mètres. C'est à peu près la seule constatation de détail possible, étant donné que l'échantillon est en médiotre état et très usé et qu'il m'en a été communiqué seulement le moulage. A la dernière molaire de cet Eléphant (la sixième), plus grande que celle-ci, (la cinquième), la largeur occupée. serait donc d'un peu plus de 23 millimètres. Or, à la dernière molaire, cette largeur est, sauf cas exceptionnels, de 10 millimètres, ou guère plus, chez l'E/fephas primigenius, — de 15 à 20 millimètres chez l'E/ephas antiquus, —de 20 à 25 chez l'Elephas meridio- nalis typique. La portion de molaire communiquée appartien- drait, d'après cela, à un Elephas meridionalis, ses autres par- ticularités, autant que je puis en juger, ne contredisent pas cètte détermination, on peut seulement trouver que la largeur transversale de cette molaire, qui est de G centimètres, est un peu faible pour cette espéce d'Eléphant, mème en supposant, comme c'est probable, que cette molaire provient de la mà- choire inférieure (chez les Eléphants, les molaires inférieures sont moins larges que les supérieures). En examinant cette curieuse pièce, je songe à la splendide . série qui a eté exhumée, il y a une dixaine d'années, par le Marquis de Cerralbo, a Torralba, province de Soria. ll y avait là, dans un très petit espace, avec de nombreux silex taillés de type chelléen, les restes de 25 ou 30 Eléphants, parmi lesquels des molaires ayant les caractères de celles de l'E/ephas anti- quus, mais plusieurs aussi que le Marquis de Cerralbo a attri- buées, avec raison je crois, à l'E/ephas meridionalis. Cette dernière détermination a été contestée. Les Eléphants du Mar- quis de Cerralbo ont vécu à la fin des temps pendant lesquels ont existé des Elephas meridionalis, d'ou résulte que les ca- ractères de cette espèce, très accentués dans la période de dé- . 49 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL but, s'étaient atténnués. Il devient, en pareil cas, plus diffici- le (et ceci s'applique aussi au présent échantillon) de donner une détermination certaine. Il y a quelque vingt cing ans, M.. Boule, le savant protesseur de Paléontologie du Muséum de Paris, a publié comme d'E/ephas meridionalis une molaire trouvée, avec beaucoup d'Elephas antigquus et des silex taillés chelléens, à Tilloux,edans les alluvions anciennes de la Cha- rente, et, quelque temps après, il a, de lui-mème, émis des doutes sur cette détermination, pensant que cette dent pouvait appartenir comme les autres, à l'Efephias antiquus. Je n'ai pas envisagé le cas ou la portion de molaire en question serait, non pas un fossile, mais une pièce moderne rapportée par un voyageur. L'état physique de l'échantillon doit montrer immédiatement ce qu'il faut penser de cette hypothèse. i Examen de la dentition d'un Cràne de Rhinocéros . trouvé dans le Quaternaire, en Catalogne. M. Faura i Sans ayant recueilli un cràne de Rhinocéros dans le Quaternaire, en Catalogne, m'a communiqué le moula- ge de la série des molaires supérieures du còté droit, au nombre de six, et des molaires supérieures du còté gauche, aussi au nombre de six (trois prémolaires et les trois arrière-molaires). : Toutes ces dents sont en partaít lat. La dernière de chaque còté, est en germe. Pour définir l'espèce à laquelle appartient cetle superbe pièce, j'appelle l'attention sur ce que une molaire supérieure de Rhinocéros peut étre décrite comme composéej d'une paroi en forme de mur, qui constitue son còté extérieur, et de deux collines qui, partant de ce mur, se dirigent vers l'intérieur de la bouche. Chez tous nos Rhinocéros quaternaires, ces collines sont à peu près perpendiculaires au mur, sauf chez le R/iinoce- ros tichorhinus, dont la colline antérieure se replie, vers l'ar- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 43 rière, parallèlement au mur, et ou, par Suite, le vallon compris entre les deux collines est, de méme, du moins dans sa partie aval, parallèle au mur. L'apolication, à notre échantillon, de la remarque que je viens de faire, m'amène à conclure, autant qu'on le peut Sur des moulages, que le Rhinocéros en question est le Rhinoceros fichorhinus BRANDT. A ce motif d'exclusion des autres espèces du Quaternaire, je puis ajouter, pour le Rhinoceros elruscus: l'absence, dans la pièce communiquée, d'un bourrelet que cette dernière espèce possède à la base du cóté intérieur de ces dents et, particulièrement, des prémolaires. Les dents dont le moulage m'est communiqué ressemblent encore à celles du Rhinoceros tichorhinus pat d'autres caratè- res. Cependant je n'ai pas eu occasion de voir de molaire de cette espèce tout à fait aussi volumineuse que l'avant-dernière (dont la longueur, mesurée suivant sa face extérieure, est 65 millimètres). D'ailleurs, toutes les molaires de la pièce en ques- tion sont fortes et prouvent que le sujet était robuste et large- ment développé. L'émail des molaires du ARhinoceros dtichorhinus est grossièrement tugueux, tandis qu'il l'est finemenf aux autres espèces quaternaires. II sera intéressant d'examiner si l'émail des molaires de ce sujet présente ce caractère, qui est de valeur. Les moulages ne permettent-pas de s'en rendre comp- te. Noter, pour cet examen, que, dans bien des cas, les molai- res de Rhinocéros des div: ses espèces ne sont rugueuses que sur des parties plus ou moins grandes, et ron pas sur la tota- lité de leur surtace. Lorsque les caractères d'un échantillon ne concordent complétement avec ceux d'aucune espèce connue, on peut se demander s'il n'appartient pas à une espèce nouvelle, mais il faut étre particulièrement prudent quand il Ss'agit de molaires de Rhinocéros, parce qu'elles présentent de très grandes va- riations dans une méme espèce. Bordeaux 3 fevrier 1920. 44 ÍNSriTuCcIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL Tres espècies del gènere Genista de l'illa d' Eivissa Dr. P. FONT QUER L'Enric GRos, des d'Eivissa, ens deia en carta de 26 de maig de 1918: a S. Josep hi he trobat una Geniísta que crec que res té de comú amb la de S. Joan (G. biflora), vegi la mostra que li trameto. Efectivament dins del sobre hi venia un ramellet florit d'una Gerista per a nosaltres desconeguda i con- testàrem tot seguit al recol'lector del museu que procurés ob tenir bons exemplars d'aquella planta. Quan, cap a darrers de juny, regressà En GRos de la seva exploració a Eivissa tornà amb una pila de plecs de la susdita Gernis/a de S. Josep, i amb altres d'una nova localitat, la Cala de les Torretes de vora Sta. Agnès, on havia trobat la mateixa planta o cosa semblant. La primera espècie de Genísta que hem herboritzat a Eivissa fou la susdita G. bif/ora DC. que el propi GRos descobrí a S. Joan pel març de 1918. Posteriorment, ell també, hi trobà una terce- ra espècie, la G hirsuta Vahl. La Genista doryenifolia que descriurem tot segu't, la collírem nosaltres l'any passat, el 18 de maig, en retornar cap al vespre d'una excursió a Puig. Cirer. Per haver-la vist viva la prenem per tipus de les tres formes que en realitat existeixen a Eivissa, puig aquesta esmentada de Puig Cirer no ditereix específicament de les de S Josep i Sta. Agnès que en GRos herboritzà. Son tres, doncs, les espè- cies de Gentista tins ara descobertes a les Pitiuses, totes tres d'Eivissa, on fins ara cap n'hi havia citat ningú. Cap de les ÍNSriTUció CATALANA D'HISTORIA NATURAL 45 tres era coneguda de les Balears i una d'elles, segons les dades que ens hem pogut facilitar, resulta nova per a la ciència. Pel que pertoca a aquesta darrera, nosaltres la vegérem afi, de bell antuvi, de les Genista radiata Scop. i G. ephedroides DC. De la primera, però, se n'aparta tortament per les flors dispo- sades en raims densos, per la seva talla considerable, i apart altres caràcters que hom veurà detallats després, per l'habita- ció seva a tan poca altitud sobre'l nivell de la mar que just atany 200 metres dessota Puig Cirer, i és pràcticament nul'la a S. Josep i a la Cala de les Torretes, mentre la G. radiata viu en les zones elevades de les muntanyes calisses de l'Europa austro-oriental Per les condicions de la seva habitació, més ens tèia pensar la Genista d'Eivissa amb la possibilitat d'una assimilació a la planta Sarda G. eptiedroides, si les fulles opo- sades de la nostra, la forma de la intlorescència, del calze, etc , no ens en haguessin tet desdir des del primer moment. I tampoc vegérem afinitat específica amb la Genis/a numidica Spach de Algèria, perquè el caràcter més notable del calze de la G. do- ryenifolia no permet sisquera la comparació, donada la llar- gada excessiva del llavi interior del de la Genista d'Atrica del Nord, i encara per les fulles alteri es se n'aparta més i més. Així e's nostres dubtes, demanàrem a PAU unes mostres del seu ric herbari, per a poder comparar els exemplars nostres, i amb la seva lliberalitat acostumada no solament ens teu gràcia de aquelles, sinó de l'opuscle de BuCHEGGER Beifrag zur Syslema- tit von Genista Hassertiana, G. holopetala und G. radiata (1), que ens ha estat molt útil per a aquest treball. No havent pogut ni amb aquell material ni amb el que actualment existeix en el Museu, ni amb les obres que hem pogut consultar, reterir a les Genista fins avui conegudes les d'Eivissa, proç osem la seguent: —— ee es (I) Separatabdruch aus der cOsterreichischen botanischen Zeitschriito, 1912: 46 INSTITUCIÓ CATALANA L D'HISTORIA NATURAL Genista doryenifolia sp. nov. (Sect. Ephedrastrum Rouy, Flore de France, IV., p 220). Frutea 1-3 mm. alt. Ramis novellis adspresse sericeis, virgatis, gracillis, foliosisque. Foliis oppositis vel suboppo- sitis, inferioribus trifoliolatis, superioribus alternis, unifolio- latis, foliolis lineari-lanceolatis, obtusis, haud fugacibus. Ra- cemis brevibus densisque, 6-16 /l., floribus alternis ex azilla bractearum pedicello duplo brevioribus. Calya 2-2'5 mn. adspresse puberulo, segmentis superioribus tubo subaequilon- gis segmentlo infimo brevissimo, tridentato, sublongioribus, bracteolis brevissimis. Ve.rillo carina breviori ambo subtus sericeis. Leguminibus subrombicis, falciformis, 9 L5 mm., dense longeque lanato-sericeis. Hab. in insula Ebusae, l. d. Puig Cirer, ubi d. 19 majii 1919 legi. Arbust fins de 3 metres d'alt., amb rams i ramells oposats, el principal sempre floriter, els laterals florifers o terminats per un parell de fulles uni o trifoliolades, aquell amb 8-10 entrenu- sos, aquests laterals amb 1-4, persistents i atils dessota les su- mitats tloríteres de la planta, finament estriats, canescei ts se- dosos de pèls curts, blancs, ajeguts i clars Fulles tritoliolades, oposades o suboposades, les superiors senzilles i alternes, totes persistents mentre dura la florida. Fo- liotes sessils sobre la 'base foliar una mica engruixida i tan am- pla com alta, lineals-lanceolades de menys d'un mil'limetre de ample per 10-12 de llarg, amb les vores enrotllades cap a la ca- ra superior que és glabra, finament canes cents sedoses en el revers, de pèls clars i Curts. Flors 6:16 en raims densos en el ram principal. menys nom: broses en els ramells laterals. alternes o suboposades, a l'axil- la de bràctees membranoses curtíssimes, de 1/2 a 1 mm , aova- des lanceolades, les interiors tal volta foliàcies, unitoliolades, les flors sempre peduncu'ades, peduncles iguals al calze o so- lament una mica més curts. Bracteetes aovades-lanceolades, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 44 curtíssimes, de mm. com a màxim. Calze com unaquar- ta o quinta part de la longitud total de la. ilor, de 2. a 25 mm., emb el tub igual o un xic més llarc que'ls llavis, llavi interior igual o una mica més curt que'l superior, amb tres dents menudes, iguals, obtuses, lla- h a Le SE: vi superior profun- Fio. 1 - Detall de l'extrem de la intlorescència de Ce bipartit ul ja Genista doryenifolia, 6: 1. La tlor isolada és el sinus obert i els de G. radiata, segons BUCHEGGER, 3: 1. dos lòbuls diver- gents,no acuminats, tot ell és canescent-sedós, de pèls curts i clars. Estandard aovat, 0 aovatarrodonit, finament pubescent-sedós en tot el dors, esco- tat a l'àpex, més curt que la carena també pubescent sedosa, i reilexa un cop desclosa la flor, ales tan amples com aquesta da- rrera i molt més curtes que ella, glabres. Flors de 1 cent. aprox,, de color groga forta, les ales bru-taronja a l'extrem. Estil recor- bat a la punta, papil-les estigmàtiques que vesteixen l'àpex de l'estil i ses extremitats ventral i dorsal, més llargament aquesta que la primera. Ovari amb 4-6 òvuls dels quals ne maduren 1-2. Llegum (no madura encara) de 9 X 4'5 mm , subrombal, falcitorme, amb punta llarga recorbada, densa i llargament pe- luda-sedosa. Aquesta espècie viu al peu del Puig Cirer, en la vessant VV de una petita vall, cap a 200 m. alt., en el bosc de. Pinus ha- lepensis i demès plantes que l'acompanyen a Eivissa. Són so- lament pocs exemplars de gran talla els que nosaltres hi vegé- Fig. 2 - Calzes de les Ge- nista radiata, d'Estíria, 1, de la G. ephedroides de Sicília, 2, i de la G. doryc- nifolia, 3. Tots 4: 1. INSrirTuUció CATALANA D'HISTORIA NATURAL rem, fins de tres metres, elegantíssims, amb el tronc groixut i tortuós, nu, ves- tit de fulles i flors en ses últimes rami- ficacions. Els ramellets fullosos ens han recordat els de la Botja (Doryc- nium suffruticosum), i per aquest motiu hem pensat que li escauria el nom de doryenifolia. Des del segon any rams i ramells són desfullats i per- sisteixen dessota les sumitats florides, donant a la planta un posat efedroide. Els ramellets joves son regularment estriats i verds, les rames velles irre- gularment costelludes, pelades i gro- guenques. var. Grosii, nova Internodiis foliisque ramulorum paucis, foliis stipulis auriculiformis comitatis, foliolis fugacibus, majoribus. Race- mis paucifloris, floribus 12-13 mm. long., bracteis bracteolis- que deciduis, calya 3 mm., vexrillo rotundato carina alisque sublongiori. Fig. 3 - Estandards de la Genis/a dorvenifolia, a l'es- querra, i de la var. Grosii, a la dreta. Ambdós, 2: 1. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 49 Ramells de l'any amb menys entrenusos, el principal amb 3-4, els laterals, estèrils, més escassos, amb un sol, per tant tots plegats menys fullosos, i les fulles no tan persistents. Base -foliar amb dues orelletes laterals, folioles majors. Raims més clars, de poques flors, que són més grans. Bràctees i bractee- tes menys persistents, calze de 3 mm , estandard arrodonit, igual o gaire bé a la carena i a les ales. Algun dels caràcters distintius d'aquesta varietat, serien de primera torça per a la caracterització d'una nova espècie segons criteri dels autors. Mes en aquesta Genista d'Eivissa, que her- boritzà En Enric GRos a la Cala de 'es Torretes, és tan estable la forma del calze, que seria teta amb violència una separació específica de la G. dorvenifolia. Tant més quan existeix enca: ra una tercera forma al Torrent dels Nadals, de S. Josep, més pròxima per l'aspecte vegetatiu i per la ramiticació a la var. Grosii, però amb el calze de 2 mm. com el tipus i les ilors en- cara més petites que les d'aquest, i per les fulles, més semblant també a la G. dorvenifolia típica, sense orelletes. Per la ramiticació la G. dorvenifolia vat. Grosii i la tor- ma intermèdia de S. Josep, s'acosten més a la G. radiafa que no el tipus, en ambdues formes els tame:'ls no florifers són d'un sol entrenús, i no porten sinó un parell de fulletes terminals, rarament són floriíters amb dues fulletes al mig. Aquestes distin- tes formes de ramificació que segons BuCHEGGER donen carac- ters prou forts per a la diterenciació específica de les G. radia- ta, G. Hassertiana, i G. holopetala, no ens semblen en el cas de les Genista d'Eivissa més que d'una valor molt relativa. La G. doryenifolia var, Grossii representa un estat més avençat cap a la pèrdua de les fulles i consegtent reemplaç de la funció clorotílica d'aquelles per la dels tamellets verds per- sistents. i Les fulles en totes les Genísfa doryenifolia d'Eivissa, són oposades les inferiors o una mica desnivellades, de tal faisó que no queda l'una ben enfront de l'altra: les superiors sempre alternes, senzilles les darreres. Aquesta manera d'estar dispo- 50 . INSTIrució CATALANA D'HISTORIA NATURAL sades les fulles que presenten també algunes espècies d'aquesta secció pròpies de l'Asia Menor, mostra la poca estabilitat d'un dels caràctes en què es basava SPACH per a tormar els seus grups Asterospartum i Ephed. ospartum. (1) La nostra Genísta té d'amdues seccions caràcters propis, i per aquest motiu l'hem fet entrar en la que Rouv ha proposat que les compren les dues. Les fulles no exactament oposades, les hi tenen també, però rarament, les espècies del grup de la G. radiata (BUCHEGGER). Les orelletes laterals de la base foliar en la var. Grosit, també com la ramiticació de la mateixa, l'apropen a la G. radiata, i per aquest caracter així mateix a la G. Hassertiana. S'aparten d'ambdues, en canvi, les formes ebusitanes, per les fulles de bon troç no tan peludes. Per les flors en raims densos, de vegades tins de 16 flors, com en qualque exemplar del Torrent dels Nadals, és alhora distinta nostra planta de la G. radiata i atins i de la G. ephe- droides de Sardenya. Les bracteetes menudes de la base del calze són semblants a les de la G. Hassertiana, tins avui sola- ment coneguda de Slgutari, a Albania, però el propi calze, per la seva forma, és distint del d'aquella espècie i dels de les de- més tormes afins. En el calze és on hi ha els-caràcters més no- tables de la G. doryenifolia, sobre tot per ésser el llavi superior igual o més llarg que l'interior amb els dos lòbuls divergents i no acuminats. La G. radiafa i espècies pròximes i la G. ephie- droides el tenen més curt que l'inferior, i qualque especie veina del nord d'Africa com la G. mumidica mostren una perllongació molt notable d'aquest darrer. Pel caràcter suara esmentat, i en- cara més per la divergència dels dos segments del llavi supe- rior, la G. dorycnifolia és també atí de les Genista d'Àsia Me- nor. Aquest darrer caràcter és tingut per BUCHEGGER Com de primer ordre per a diferenciar les formes primitives asiàtiques de les occidentals, derivades. Es notable també en la G. doryc- nifolia la pelositat escassa del calze, que contrasta amb la que (1) Spach, Revisio Generis Genista, eAnnales des Sciences Naturelles:, Serie HI, p. 240 etc. INSTIrUCcIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 51 presenten les demés espècies de què hem parlat. La disposició de les papil'les estigmàtiques repartides sobre una major exten- sió en la extremitat dorsal de l'estil que en la ventral, ta més próxima la Genista d'Eivissa de la G. ephedroides que de la G. radiata. Les formes asiàtiques tenen papil'les solament en el dors, la G. radiata sobre tot en la extremitat ventral. Per aquest caràcter, doncs, la G. doryenifolia hauria estat menys modificada que les de la Europa continental, i potser representi un estat intermedi des de les Gerisfa Javei: i afins de P Asia, cap a la G. ephiedroides. Genista hirsuta Vahl forma trichoacantha F. Q. Com hem consignat en començar aquesta nota, la G. A/rsu- ta tou herboritzada per En Gos, pel maig de 1918 a l'illa d'Ei- vissa: En GRos la trobà entre Sta. Eulàlia i S. Miquel, en una sola localitat Nosaltres, la primavera passada, l'hem collida en uns marges secs de vora la carretera de S. Joan, no lluny tam- poc de Sta. Eulàlia, cap al Rilòmetre 10. Comparada amb exemplars d'Andalusia, no presenta la d'Eivissa diferències remarcables. Solament les espines peludetes fins prop de l'àpex ens han mogut a donar-li el nom de forma /richoacantha. Aquesta espécie ocupa a l'illa d'Eivissa una, posició cen- tral, i per ara, és la més rara allí de les tres. Solament era co- neguda de la meitat meridional de la Península ibèrica. 52 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Genista biilora (Desí.) DC. (Cvtisus Fontanesii Spach) La Genista biflora DC. la descobrí En GRos pel març de l'any passat entre S. Joan i la Punta d'En Serra, quan comença: va a florir. Després l'hem trobada abundosa entre Cala Xarra- ca i Cala del Canaret, i cap a l'atalaia de St. Vicent. En res no s'aparta de les mostres peninsulars Aquesta Senista, la més abundosa de les tres, queda limi- tada fins avui a l'extrem septentrional de l'illa. Habita la part meridional i austro-oriental de la Península i el nord d'Africa. Les localitats d'Eivissa relliguen aquestes dues zones de distri- bució geogràfica. Barcelona, febrer 1920. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISOTRIA NATURAL 53 Notes Bibliogràfiques Flora algològica marina de les aigues i costes occidentals de Catalunya per Acusrí M.2 GIBERT 1 OLIvé.—Reus, 1918. Cent-divuit espècies d'Algues marines, cencara que es considerin com a espécies critiques les C/adophora Scoparioides, Hauch i Cl. Neesiorum, Rutz. i la Amphiroa criptarthrodia, Zanard.o és com diu el autor de la pu- blicació que anem a comentar: cnombre talaguer i encoratjador per a la Ciència i la Cultura pàtries, donat l'estat actual de l'embrionària Ficolo- gia Catalana, i consti que totes són, poc més o menys de la meitat no més de nostra estimada Catalunya, ço és, de les seves xamoses aigiies i costes ponentines.o Certament, no sols en nostra terra, més en general arreu, es nota un endarreriment en l'estudi dels vegetals qu'ocupen el graó més baix en l'escala dels sers vius. Ses estacions i habitats, la senzillesa de la seva organització, la dificultat en sa conversació, són altres tantes causes, que poden donar-se com a determinants de dita inferioritat en l'estudi llur. Per aixó es tant més de lloar l'ardida tasca de ter-les conèixer, sols sigui de demarcacions reduides, com esdevé en la Flora algològica de les costes ponentines de Catalunya. Es aquesta fruit de perseverants esforsos de nostra benvolgut Membre corresponent a Tarragona, el Dr. En Agusti M.7 Gibert, prou conegut per la seva cFauna Ictiològica de Catalunya, apart d'altres publicacions de tota mena. Precisament, el recollir exemplars per a aquella, i per a la Fauna Carcinològica de Catalunya, avui en premsa, li oferiten l'ocasió per a recol-lectar ensems Algues marines, les plantes criptogàmiques. que amb dllurs vius colors i elegantíssimes formes fan que les gents mundials, en les jornades d'estiuieg a la vora de la mar eterna, les recerquin i col'leccionin, formant-ne àlbums bellissims que són l'admi- ració de l'especialista botànic.o La Flora Algològica del Dr. Gibert, no és un seguit de noms i locali- tats, com són moltes Flores, aquí es troben una munió de dades interessan- tíssimes respecte als caràcters morfològics generals dels grupus, un recull notable de noms vulgars, una pila d'observacions relatives a l'habitat, on les recollí, i observà, treball meritíssim d'investigació i recerca personal, de gran utilitat per als novells botànics, a qui desbrossa un camí, segu- rament ben aspre. Per a ells particularment es el Vocabulari explicatiu 54 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL dels termes científics usatso, amb què remata el Dr. Gibert les 64 planes de la seva Flora Algològica marina: part on esmerça, per una banda, una claretat plegat amb una consició mestres, i on hi vessa, per altre, doils d'erudició gens vulgar, màxime en tractar de les sempre difícils plantes criptògames interiors. ( Per a que res manqués d'instructiu i interessant en la Flora Algològi- ca, vé valorada per quatre làmines fotogravades, que reprodueixen del natural 13 de les espècies més típiques i notables per ses formes, amb una perfecció insuperable. Qui conegui una mica d'Algologia, i qui hagi vist la col'lecció del Dr. Gibert, sols es doldrà de que aquestes i moltes més, o totes, no estiguin representades amb aquells vius colors amb que les embellí la Natura, que tant resalten en el fons del mar, i que qualques d'elles serven en els Herbaris, L'estudi monogràfic de les algues marines de les costes occidentals de Catalunya no conté les Diatomàcies i altres famílies semblants, que de. manen imprescindiblement l'us del microscopi per a llur classificació. La netedat de l'impressió, la pulcritut de presentació, la claretat, ti- nura i exactitud dels gravats, honren a l'Agrupació E.reursionista de Reus, que va entrependre la publicació, a l'editor reusenc J. Vila, que l'executà, i tot plegat enalteix el treball, ja per si meritíssim, del Dr. Gibert. — J. M.. DE BARNOLA S. J. El Conde de Retamoso por el Dr. EpuARDO REYES PRÓSPER. —Madrid, 1918. Un notable escrit del conegut autor de /as Carofitas de Espafia i Las estepas de Espafia y su vegetación, reproduit en cEsparia forestab, arri- bà a la nostra Biblioteca. Encara que son objecte primordial sigui l'enaltir la memòria d'un il'lustre patrici, aimador fervent de Conca, es4 patria chicax, cosagrat de plé al progrés de la pàtria pel mitjà d'afavorir en to. tes les seves activitats la riquesa agrícola, presenta un especte, que no cal perdre de vista, pels conreuadors de l'Història Natural, i és el de les relacions entre el coneixement de la Flora estepària i Son aprofitament agrícola-industrial. En mostra pàtria on els terrers esteparis ocupen una extenció superticial de 72000 Rm.2, en ço que és conegut, té realment una importància capdal fer resaltar l'obra cultural d'un noble que consagra la vida a la producció dels terrers erms de la seva heretat, es fa simpàtica la seva tígura, ja prou enaltida per ses notes personals, es fa acreedor de la imitació, per part de quins es trobin en semblants condicions. A prop de Tarancón, on tenia les seves heretats, passava gran part de l'any, consagrat a l'estudi i a la direcció dels conreus. Particularment la finca dita del Refamoso, per causa de la gran abundor de la ginesta d'olor (retama, Spartium junceum L), es pot considerar com un fertilís- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 55 sim oasi, en mig de la zona estepària de Conca. Allí poden anar a apendre tots nostres propietaris de terres estepàries. Les proves tetes en conreus manats a l'antiga, i els practicats segons les perteccions de la ciència agro- nòmica moderna, foren lliçons ben aprofitades pels pagesos conquins. La producció de l'aufals, que seleccionà curosament, la de la trepadella, sulla, pimpinella,... li permeteren extendre notablement la seva riquesa pequària , enriquint constantment la seva propietat amb maquinària moderna, per a concorrer a totes les atencions d'una producció selecta i intensiva. Els demés caràcters, que ens dibuixa el Dr. Reyes Prósper, del com- te del Retamoso, donen idea d'un esperit, pregonament religiós, franc, actíu, seriós, atractíu, que naturalment debien concorrer a fer d'aquest, un home d'iniciatives profitoses, com es palesà en els càrrecs de Comissari regi de Pòsits, Conseller d'Instrucció Pública i d'Agricultura, i mes pràcticament si es vol, en una activa participació en diversos Congresos agricols, en la Societat Mutual Agrària, fundació de caixes rurals, Societats Cooperati- ves i Comunitats de Llauradors. L'enaltiment de les persones, que, com el biogratiat del Dr. Reyes, deixaren estela de benedicció en son pas per la terra, es el menys tan meritori, com el d'una troballa científica que no traspassi les fites teò- riques. — J. M.2 pE BARNOLA S. J. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del vespre. Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis j admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes). (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions dela Societat i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 800 planes i amb làmines. Biblioteca. —Es oberta per a's socis de la Institució els diliuns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels trebal 's publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La Institució Catalana d'Història Natural, a trasl'ladat son lloc social al Palau de la General itat, Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. -. Toutes les commualcations et echanges doivent étre — envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n." 2. Barcelona (Espagne) Institució Catalana d'Història Natural SESSIONS La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Celebrarà ses ses- sions científiques d'enguany els jorns: 8 de Gener 8 d'Abril 1 d'Octubre 5 de Febrer o 6 de Maig 4 de Novembre 4 de Març 1 10 de Juny 2 de Desembre PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ OO BUTLLETÍ MENSUAL I. Època.—1901-1903, tres anys LL LL LO Lo LO 85 ptes II. Època.—1904 a 1917, cada sal A ae dec Se TR III. Època.—1918 — . ES a a aa MEMORIES Himenòpters de Eres per P. Das i Jona Me Bofit. Tentredínids.. — . Í pta. da IV, Ichneumònids A gosar 100 y VIII, ECrtSidS Ei me ds To pi X, Estègids Sa pa CER is COCA To Y XI, Pompílids SS a GE ea ES y XII, Sapígids. — . D) XIII, ESGOMOS i 0 a a EUR der Y XIV, Mutíllids i Di XVIII, de da CEO A Tost pi 19 Història de les Cinca Naturals a Gàtaiinya. per Mos- sén Nobert Font i Sagué 2'ptesss Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Llenas i Fernàndez . $ vo Minerals de Catalunya, per Llorens Tomàs. —. To Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central (Valle de Arún), por Manuel Llenes i Fernànde 2 y Fauna ictiològica de Catalunya, per Agustí MP Gibert... 2 9 Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre.. : To TREBALLS Volum: L 491564 4 a duc a CE ea NO DE DN 916 a deia aa Pe Ci NORD dC, PST NS Ra Ser eo D IV, 1918, . CI L) L ad e . . Le . . . 10 y a VI, DD ca eren de El CCN NE Cl : BUTLLETÍ DE LA O INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Març 1920 LOCAL SOCIAL: l - Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2. BARCELONA SUMARI: Secció OFicIAL: Sessió científica del 4 de Març de 1920. — Aprovació de l'estat de Comptes de 1919, —Presentació de Socis. 3 Pd COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES d Ricardo Zariquiey: Staphiylinidae Catalanes, p. 61.—Dr. Font Quer: En tecerca de les Sideri- tis chamaedryfolia i S. leucantha de Cavani- lles, p. 64.—4. Codina: Nota Bibliogràftica. ei pe Be PS PE Elese LE pl DE LA institució Catalana d'Història Natural 3.3. ÉPOCA. BARCELONA, MaRÇ, 1920. Any III — Núm. 3. SECCIÓ JORICIIÓ 4 i V NN NY SESSIÓ CIENTÍFICA DE 4 DE MARÇ "DE 1920 Presidència del Rnd. P. J. M.2 de Barnola, S. J., President Es celebra en el local del Palau de la Generalitat amb l'assistència dels socis Srs. P. Barnola, Botey, Broquetas, Codina, Faura, Maluquer (Josep, Salvador, i Joaquim), Mas de Xaxars, P. Pujiula, Zariquiey i Vila- seca (Secretari). Oberta la sessió a les set del vespre, el President comunica la mort del R. P. Josep Pantel S. J., prou conegut dels naturalistes de nostra te- rra, acordant-se fer constar el gran sentiment que ha tingut la INSTITUCIÓ per la pèrdua de tan eminent entomòleg i membre corresponent. El Sr. Maluquer (Josep) dona compte de les diferentes sessions a què assisti a Frantfurt (Verein fúr Naturvissenschaftliche Unterhaltung i Sen- Lenbergische Naturforschende Gesellschaft) en les quals el nostre membre corresponent Dr. F. Haas, donà a conèixer els treballs i tasca de la INSTI- TUCIÓ, sol'licitant l'establiment de relacions d'intercanvi científic entre els socis de la INsTirució i aquelles entitats amb destí al Museu Senctenberg. Examen dels Comptes de l'any 1919.—El Sr. Secretari dona lectura a la segient comunicació: Els que subscriuen, proposats en Junta Directiva de la INSTirució en data de 27 de desembre 1919 per a examinar l'estat de caixa presentat en la mateixa pel Sr. Tresorer, han complert l'encàrrec i exposen: Que revisat el llibre de Caixa el troben portat en detall i d'acord amb 58 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL els justificants corresponents amb un total de Ptes. 1.641,63 d'entrades i Ptes. 1.057,19 de sortides quedant, per tant, un remanent que passa a compte nou de Ptes. 584,44 amb Butlletí pagat fins abril de 1919 inclós. Per tot lo qual proposen, i així s'acorda, un vot de gràcies al Sr. Tre- sorer per la seva encertada administració. —Ricardo Zariquiey, J. M. Mas de Xaxars. Els Srs. Maluquer (Josep i Salvador) i el Sr. Codina presenten com a nou soci adjunt a D. Lluís Pardo del Laboratori d'Hidrobiologia Es- panyola de l'Institut General i Tècnic de València que es dedica a Zoolo- gia, i els Srs. Drs. Faura, Llenas i Bofill i Pichot al Dr. D. Claudi Sals i Pons que es dedica a Biologia general. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Hepàtiques de Rubi. — El P. Barnola comunica un grapat d'Hepà- tiques recollides a Rubi i de les quals promet publicar-ne una completa descripció. Sobre dues espècies noves de Cercopinae (Hemipt. Homopt.) del Con- Go Belga. — El Sr. Codina manifesta que té la satisfacció de comunicar que el distingit homopteròleg Dr. V. Lallemand (Uccle, Bruxelles) en el seu darrer treball dNotes sur les Cercopides Africainso publicat darrera- ment a Brussel'les en la cRevue Zoologique Africainesx Vol. VII. fasc. 3, 1920, en la pg. 267 descriu el Locris Codinai n. sp. del Congo Belga:Bam- bili, Beni a Lesse, i enla pg. 268 el Locrís Navasi n. sp. del Congo Bel-, ga: Tambo-Risvvaie, dedicat a l'eminent neuropteròleg el Rvnd. P. Long Navés, S. J., (Saragossa). De Fernando Póo es descriu en la pg. 263 el Piyelus nigern. sp. (Aphorophorinae). Els tipus de L. Codinai en la col- lecció Lallemand i en la del Museu del Congo a Tervueren (Bélgica), els de L. Navasi en aquest últim museu, i el P. niger en les col'leccions del Museu de Paris i en la del Dr. Melichar de Brunn. La Costa Llevantina s'enfondra: Causes i efectes del temporal del 20 i 21 de febrer 1929. —El Dr. M. Faura i Sans fa les segients manifesta . cions: Periòdicament, en les temporades dels forts temporals marins, són de doldre les moltes destrosses ocasionades a la costa llevantina. Dues són les causes que contribueixen a l'efectivitat destructora de la vora cos- tera: una d'elles, la primordial, és el moviment de descens que regeix en el litoral llevantí, en contrapossició, per balanseig, amb el d'aixecament de la costa accidental de des de Montjuic enllà, com a consequència d'a- quest descens continental el mar envaeix la limitació costera. La segona causa és complimentària de l'anterior, car en extendre el domini el mar, les onades dels jorns tempestuosos s'abraonen més endins, provocant les destrosses per l'efectivitat d'un geodinamisme marí. Tenim arreplegades INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 59 moltes dades comparatives de des de que es construí el primer ferrocarril a la península ibèrica, el de Barcelona a Mataró, en l'any 1848, les que confirmen ambdues de les nostres suposicions, això és: que el moviment geotectònic de descens és general, però periodic i ondulatori, i que el geo- dinamisme marí és irregular segons la direcció predominant, combinades l'eòlica, amb la de les corrents soterrànies, fent que en determinats parat- ges sigui destruida totalment la costa, mentre en altres tendeix a una re- construcció, i això s'efectua alternativament. En el temporal darrer, verament extraordinari, les destrosses toren de gran consideració en tota la costa, restant la via tèrrea descalçada i pen- jant en molts indrets: particularment en el hilòmetre 46 del trajecte de Sant Pol a Calella: a la sortida de l'estació de Canet, des de Vilassar a Masnou, les platges de Montgat a Badalona foren molt reduides, i en el port de Barcelona fou remoguda l'escollera, de rescent construcció, del 1907, restant capgirada i engulida pel mar en un tragecte de 250 metres. Els trens per al litoral no han circulat en tot el llarc de la lí- nia fins als quinze dies després del temporal. Un cas notabilíssim de re- construcció de la platja observàrem als vuit dies després, car la mar for- mà un cordó litoral, prop de la costa, en els trajectes d'Ocata, àdhuc en el de Premià a Vilassar, amb llacs d'aigua salobre en l'entremig, això proba- blemente facilitarà l'omplenament, amb la formació definitiva d'una nova platja, aprop de la via. No detallarem els efectes d'aquest i d'altres temporals passats, car aquest figuraran en un article extens que tenim en preparació per a publicar, amb il'lustracions, en la Revista /bèrica del mes de març de 1920. Falsos escorpins (Quernetos) Catalans. —El Sr. R. Zariquiey comunica la seguent llista de Fasosescorpins de Catalunya, dels quals els assenya- lats amb " són servats en la seva col'lecció: f. Garí us minor L. Roch. Barcelona (peu del funicular de Vallvidrera) 19-1-19, $ Obisium sublaeve E. Simon. (peu del funicular de Vallvidrera) 19-I-19, Figueres (en la mol- sa), Y Ojisium catalaunicum Nav. Vallvidrera (16-I11-19), Obisium Zari- quieyi Nav. Sta. Fè del Montseny VII-18, Y Chthonius tetrachelafus Preyss. Barcelona-19-1I-19, Vallvidrera 16-II1-19, Tarragona II1-19, Tona, Figueres, CAthonius Rayi L. Roch. Sta. Fé del Montseny, VII-18, Y Ch- honius microphihalmus E. Simon. Taradell IX-18, Tona VIII-19, Figueres, Garypus sa.vicola VVaterh2 Cadaqués (VIII-19). Sobre l'Aglenus brunneus. (Ins. Col. Colydiidae). — El mateix Sr. Zari- quiey comunica haber capturado gran número de ejemplares del 4g/e- nus brunneus Gyll. en la cueva de las Ermitas, en la Cala Canadell, dis- trito de Rosas, el més de Agosto del afio pasado. La cueva, algo arreglada exteriormente, sirve para albergue del ga- 60 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL nado y bajo el excremento apisonado del mismo es donde se recogieron los Aglenusv. 3 Explicació dels grups de cél'lules pétreas en el mesocarpi de la Pera. —Diu el P. Pujiula, S. J.: cEstos grupos de células pétreas que Po- tonié conceptuó como residuos de antepasados que poseerian fruto de hueso, me parece que tienen otra explicación muy racional y que evita fan- tasías transformistas, y es que por medio de estos grupos de células mas duras se establece un sistema de puntos de apoyo para las células paren- quimatosas muy delicadas y llenas de jugo de modo que desde el epicar- pio al endocarpio tenemos puntos de resistencia para que el fruto no se aplaste con facilidad. Sobre uns cucs lluminosos. — El Sr. Maluquer (Joaquim) i Aguilar- Amat, presenten una nova sobre uns cuquets lluminosos trobats una de les darreres nits passades, plujoses, al terme de l'Hospitalet. Rràcnids de - Catalunya. — El President presenta un treball del P. Pé- rez- Acosta titulat cLos Aràcnidos de Cataluriax, recull important de tot el publicat en nostra terra sobre aquests artròpods. Fno havent-hi, altra questió de què tractar, és aixecada la sessió a les 8 del vespre. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 61 Staphylinidae Catalanes por RICARDO ZARIQUIEY Con el fin de contribuir al conocimiento de los coleópteros de nuestra región, creo de interés el publicar la lista siguiente de los Quedius ca- talanes parte recogidos por nosotros y parte por los Srs. Codina, Mas de Xaxars, Leon-Hilaire y Morer. A ellos y al Sr. Peyerimhoff que ha clasiti- cado nuestras especies y las del Sr. Mas de Xaxars doy desde aquí las més expresivas gracias por la colaboración prestada. 4 o Quedius brevis Er. —Valle de Aran: Portillon (Fr. Leon-Hilaire). En los hormigueros. Q. crassus Fairm. — Mongat, 6-V-S y 10-XII-10 (Codina), Farell, 10- VI-9 (Codina) (Lafuente det.). Q. ochripennis v. nisrocoeruleus. Fauv. Valle de Aran: Les, 20-XII-18 (EL): Q. fuleidus F. Barcelonal 5-VI-16, Gràcia, 7-VII-13 (Codina): Les, 20-IX-14 (Fr. L.-H.) y 21-VIII-5 (Codina), Gourdon (En Catalogue des co- lèoptéres du Val d'Aran). Q. cruentus v. virens Rottbg. Valle de Aran: Viella, Goueil de Horno, 98-VIII-18 (Fr. L.-H.) en el musgo. Q. mesomelinus Marsh. Les, 9-VII-12 (Fr. L.-H.). Q. ranthopus Er. Sta. Fé del Monsenyl VIII-15:, (Gourdon in loc. cit.). Q. cinetus Payx. Sta. Fé del Monsenyl VIII-15 y Vi-16, Vallromanas (Codina), V-12, Figueras (Codina), Monseny (Morer), Collsuspina (M. de Xaxars), Blanes (M. de Xaxars). Q. punctatellus Heer. Les, (Fr. L.-H.) 15-V-13. Q. laevicatus Gyll. Valle de Aran, (Gourdon in loco. cit.) 62 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Q. fuliginosus Grav. Caldas de Bohíl (VI1-16), Capdellat (VII1-16), Valle de Aran: Les, Canejan (Fr. L.-H.). En los detritus húmedos, musgo, Sta. Fé del Montsenyt (VIII-15), Cerdanya (Morer). Q. fristis Grav. Valle de Aran, (Gourdon, in loc. cit.), Canejan, 5-VI- 19 (Fr. L.-H.): Centellas (Mas de Xaxars), C'an Tunis, I1-13(Codina), Vall- vidrera, IX-15. Q. hispanicus Bernh. En la colección del Sr. Codina, sin indicación de localidad. , Q. molochinus Grav. Rocallaura (M. de Xaxars), Sn. Feliu de Llo- bregat y C'an Tunis (M. de Xaxars), Desembocadura del Rio Besós, 19-IV -12 (Codina) y IX-15 (Zariquieyl). Q. molochinus v. picipennis Payt. Desembocadura del Besós, (M. de Xaxars). Q. ochropterus Et. Nuria (M. de Xaxars), Valle de Aran: Les, en mus- go 6-I1-16 (Fr. L.-H.). Q. ochropterus v. Riesemvelteri Gangl. Valle de Aran: Les, comun en el musgo (Fr. Leon-H.). Q. picipes Mannh. Valle de Aran: Les, comun en el musgo 20-1-16 (Fr. L.-H.). Q. umbrinus Er. Caldas de Bohí, VII-16 (Zariquieyl). Q. fumatus Steph. Valle de Aran: Les, en el musgo, 12-VIII-16 (Fr, Leon-H), Centellas, 24-IX-14 (Codina), Gavà, 10-VII-15 (Codina). Q. nioriceps Rr. El Figaról 4-VII-15 (Codina), Castelltersoll X-15, Alellatl 1-17. Q. humeralis Steph. Valle de Aran: Les, 24-X-12 (Fr. L.-H.). Q. obliteratus Er. Masnou, 10-VI-11 (Codina), Vallromanes, 14-V-12 (Codina). Q. maurorufus Grav. Montnegrel 28-VIII-15, Valle de Aran: Les, 8- VII-15 (Fr. L.-H.). Q. plancus Er. Q. Araa/zi Bris. Figuerasi X-15, en el musgo, Vall- romanas, 14-V-12 (Codina), Gavà, 10-XII-15 (Codina). Q. lucidulus Et. (Lafuente det.) Vallromanas, 14-V-12 (Codina). Q. seintillans Grav. Rocaliaura, (M. de Xaxars), Masnou, V-11 (Co- dina), Teyú (Codina). Q. pvrenaeus Bris. Valle de Aran: Les (Codina y Fr. L.-H.), Portillon (Fr. L.-H.), Centellas (Codina y M. de Xaxars). Q. auricomus Riesvv. Valle de Aran, comun: Les, Bosost, Portillon (Fr. L.-H. y Codina). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 63 Q. viroulatus Et. (verisim. RES det.) S. Feliu de Llobregat (M. de Xaxars). Q. rufipes Grav. Valle de Aran (Gourdon in loc. cit.), Sabadelll IV-15, Vallgorguinal 11-15, Rocallaura (M. de Xaxars). Q. paradisiacus Heer. Nuria (M. de Xaxars). Q. acuminatus Hochh. Valle de Aran: Pla de Béret, en el musgo, 18- VII-18 (Fr. L-.H.). Q. picipennis Heer. Valle de Aran: Les, en el musgo, 12-VIII-16 (Fr. L.-H.), Setcases (1270 m.) VIII-11 (Codina), Alellat X-15, Vallvidreral 23-IV-16. Q. boops Grav. Valle de Aran: Les, comun en el musgo (Fr. L.-H.), Valle de Arant VIII-16, Valle de Aran, (Gourdon in loc. cit.). Q. boops v. brevipennis Fairm. Valle de Aran, comun en el musgo: Les. (Fr. L.-H.). Barcelona. Marzo de 1920, 64 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL En recerca de les Sideritis chamaedryfolia i S. leucantha de Cavanilles pel Dr. FONT QUER CAVANILLES ens dóna com a localitat de les seves Siderilis chamaedryfolia (Icones, tab. 301)i S. leucantha (Jc., t. 304), el c Collado de S. Antonio inter Bocayrent et B:fiereso, de Valèn- cia, on coilí la primera pel juliol de 1792 i la segona a l'agost. Desitjosos nosaltres de poder herboritzar : questes espècies en la localitat clàssica de CAVANILLES el 29 de maig de l'any passat, a l'endemà de nostra art bada a Alacant, de retorn d'Eivissa, sor- tiem cap a Villena i Bocairent, on arribàrem la mateixa tarda del dia 29 amb pluja menuda. A Villena prenguérem el tren de via estreta que la gent del país nomenac Chicharra,, i que vall amunt va cap a Banyeres, Bocairent i fins a Mur d'Alcoi. De Villena a Banyeres l'ampla vall puja suaument, des de uns 500 metres fins a poc més de /00, hom la veu tota verda de vinyes, olive- rades i sembrats. A Banyeres la vall continúa, però vessa les aigies cap a Bocairent. A banda i banda de la vall corren pa ral'leles dues serres de poca altura, de les quals la de la dreta mirant a Bocairent és una de les darreres ramiticacions de la Mariola. La vegetació Silvestre està co: stituida pels Pinus ha- lepensis, P. Pinea, Quercus llev, o més comunment, per la garriga residual, amb les espècies segiients: Brachypodium ra- mosum, Quercus coccifera, Tfiymus vulgaris, Rosmarinus officinalis, Ule.v parviflorus, Avena bromoides, Cistus albi- dus, C. Libanotis, Sideritis angustifolia, Juniperus Ouycedrus, iNSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 65 Thymus Piperella, Phlomís Lychnitis, Helichrysum Staechas, H. serotinum, etc., etc. Fins a Bocairent, a 620 m. pujen el Convolvulus althaeoides i l'Alysum maritimum, i, a les roques o en el pedruscam calcaris dels llocs més enlairats, hi són fre- quents l'Hypericum ericoides, Seabiosa tomentosa, Erica stricta,... i altres espècies ben interessants. El mateix dia de nostra arribada a Bocairent encara pogué- rem herboritzar una estona en pondre's el sol i un cop passat el ruixat amb què tórem rebuts en baixar del tren. Visitàrem la muntanya d'Els Clots damunt mateix de la vila, i tot seguit tro- bàrem les primeres mostres de Sideritis: era la S. angustifolia que és molt comú per tot aquell pais. A l'endemà tórem intormats que'l camí més antic per a anar a Banyeres, i pet tant, el que amb més probabilitats d'encertar havíem de suposar que va seguir CAVANILLES en sos viatges i herboritzacions, és el de la Solana, i aquest emprenguérem no- saltres en havent esmorsat Seguirem, doncs, la banda solei de la va I, i pujàrem a les ilomes i serretes de la dreta, anant cap a Banyeres, examinàrem amb atenció hermots, pedregars i ga- rigues, i no poguérem veure cap exemplar de les S. /eucantha i S. chamaedryfolia, omplint la premsa, en canvi, de nombro- ses formes de la S. angustifolia, Arribàrem a Banyeres a les dues tocades. Aleshores, nosaltres, no teníem més nota sobre l'habitació d'aquestes Sideritis a Bocairent que la que dóna V/iLL- ROMM en el Prodromus: einter Bocayrent et Bateres, Cav.o l ai- Xí fou que havent dedicat tot un matí a recórrer els llocs més pro- pis per a estació de Sideritis entre aquelles dues poblacions, i te- nint el temps just per altra banda, partíre'u en havent dinat cap Villena, per a regressar a A'acant aquella mateixa nit. De Ba- nyeres a Villena hi anàrem en tartana, per a poder collir en tot cas les plantes que tot passant ens semblessin d'interès. Mes, per la carretera, a banda i banda, tot són vinyes, oliverades i sembrats, i solament prop de Villena, a La Cafiada, en uns her, mots, apareixen de nou les Siderifis anoustifolia, i allí collí- rem 4n sol exemplar d'una altra Sideritis que pertany al grup 66 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL específic de la S. scordioides de Linné, i que desde'l tren ha- viem observat abundosa entre Villena i B:ar. Terminada després de visitar Oriola, Almansa i Xàtiba l'excursió de primavera, novament a Barcelona, examinàrem mercès a l'amabilitat del Dr. CABALLERO, l'exemplar dels Jcones de CAVaNILLES que hi ha a la Biblioteca de la Facultat de Cièn- cies, i poguérem precisar millor les localitats d'aquell autor, de les dues Sideritis objecte d'aquesta nota, que són les consigna: des al principi. Això ens decidí a retornar a Banyeres per a cercar amb més deteniment ço que fins aleshores no haviem pogut descobrir, convençuts de que sabent amb tota precisió que les plantes desitjades havien d'ésser al c Col/ado de S. An- fonios les podríem trobar fàcilment. L'época era avençada, cer: tament, doncs el darrer de juny partiem de Barce'ona amb la meva esposa, i encara una pila d'a'tres exploracions no ens permetrien d'anar a Banyeres fins ben endins del juliol, i la Si deritis leucantha l'haviem herboritzada a Urchillo, prop d'Orio- la, el día primer de juny ja ben florida i granada i tot. Mes, l'altitud de Banyeres i la època en què la trobà CAVANILLES ens fèien pensar que hi seríem a temps. El día 20 de juliol partírem per segona vegada d' Nlacant cap a Banyeres, i la mateixa tarda visitàrem les garrigues del propi e Collado de S. Antonio: damunt l'ermita del mateix sant, i pujàrem fins al cim de la serra a més de 900 metres, a l'ende- mà retornàrem al mateix lloc, i seguirem enllà fins davant de Bocairent, regressant a Banyeres en fer-se de nit sense haver pogut veure ni'l dia abans ni aquell dia altra Sideritis que la S. angustifolia A l'endemà, tenint pensat d'anar a Castalla per a recollir la S. incana L. i la S. pungens Benth. que hi citen els botànics PoRra i RiGo, pujàrem al tren fins a Biar per a passar d'allí a Castalla, creient que detenint-nos a Biar unes hores tindriem ocasió de recollir més exemplars de la Sideritis de La Cafiada que encara no haviem estudiat amb deteniment. I així ho férem recollint ja molt passats els exemplars que desitjà- vem, junt amb l'hibrid d'aquesta Sideritis per la S. angustifo- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 67 lia (S. Llenasii F. Q. var.) i una altra forma que deu ésser re: ferida a la S. Hnearifolia Lag part., com direm en altra ocasió. A Castalla hi herboritzàrem ja passades, la S. incana L. ila S. pungens dels Srs. Pogta i Rico, i enc ra uns exemplars de la mateixa de Biar i La Cafiada, que pertany sens cap dubte a ia S. scordioides de LiNNE, presa com a espècie global. La sego- na excursió era doncs realitzada sense més fortuna que l'ante- rior ja que alire cop ens escapava la S. /eucanthia i no podiem trobar tampoc al Coll de St. Antoni, entre Bocairent i Banyeres cap Sideritis que pogués correspondre a la S. chamaedryfolia Cav., amb tot i haver herboritzat a la Vall de Vi l na quatre espècies d'aquest gènerc: S. angustifolia Lag., S. linearifolia Lag. part , S. incana L. i S. scordioides L. var., junt amb un híbrid i formes nombroses d'alguna de les susdites espècies: Tot això ens feu pensar en la possibilitat de que la S. /eu- cantha hagués estat trobada per CAVANILLES es qualque altra lo- calitat, a Oriola mateix, o a Callosa, on hi és i ell hi havia her- boritzat, tant pel tet de nostres recerques infrucluoses com per creure, amb fonament, que a l'agost no és possible trobar a Bocairent la Siderifis leucantha en tlor, a menys que sigui al- gun rebrot esquitit, i adhuc arribàrem a imaginar que pogués haver confós CAVANILLES qualque forma de la S. aneustifolia amb la seva S. /eucaníha, per tlorir aquella més tardana i per tenir les tlors color groga pàl lida, amb el llavi superior blanc del tot en alguns exemplars, etc. Respecte la S. chamaedryfolia ja eta alira cosa. Teníem la convicció que la S. scordioides var. que creix ala part baixa de la Vall de Villena, a La Cafiada, Biar, etc. no era altra cosa que la de CAVANILLES, tant pel nom, que tan bé escau a la for- ma d'aquella vall, com pels demés caràcters de la descripció prínceps, si bé la làmina de s /cones, número 301, deixa quel- com que desitjar per Ço que fa referència a les flors. Per a re- soldre aquesta questió en última instància, calia fer una visita al Jardí Botànic de Madrid i veure a l'Herbari CAVANILLES les dues Sideritis seves i la loca'itat i època precises de recol'lec- 683 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL ció. A l'amabilitat dei Dr. REvES debem el goig i ensems la pe- na, d'haver vist els herbaris de CAVANILLES i LAGASCA, i al Dr. BALGUERIAS, auxiliar del primer, l'haver-nos fet mercè de la seva assistència a la Sala d'Herbàris en hores extraordinàries, per tal d'estar present mentres nosaltres els examinàvem. No direm res, ara, de l'estat de l-S plantes de ( AVANILLES, perquè no és ocasió, per a nostres investigacions les plantes eren en bon estat, perquè eren llaviades ço que anàvem a estudiar, però canvis d'etiquetes, i més encara, Darreja de plantes i d'etique- tes, ens han mortiticat i han perturbat nostra labor. Amb tot, heu aquí co que hem vist en aquell herbari referent a les dues Sideritis objecte de nostre treball. Hi ha un plec amb un exemplar de Siderifis (euodretic que porta a l'etiqueta: cBocayrent, Collado, Augusto 17934, la nostra sospita d'una possible contusió, doncs, resta en peu, perquè res ens ha aclarit aquesta etiqueta de CAVANILLES, la lo- calitat i l'època de recol'lecció són les de la seva obra, i l'ex: m: plar de l'herbari és realment de S. leucantha. Nosaltres no l'hem sabut retrobar a Bocairent, i, no queda altra solució que retornar-hi encara una altra vegada, i seguir-ho i resseguir-ho minuciosament. En quant a l'altra espècie, les nostres suposicions foren plenament contirmades en veure la planta de CAVANILLES, i Com - parar-la amb nostres exemplars de La Cafiada i Biar, aquests no ditereixen dels dos de l'Herbari CAVANILLES més que per les bràcties una mica mes he:bàcies L'etiqueta porta com a locali- tat la consignada en els /cones amb l'època de floració, mes no de recol'lecció: c Floret aprili et julio 1792. La Sideritis chamaediyfolia Cav. tou considerada per BENTHAM, seguint a BoissiER, en el Prodromus de DE CANDOLLE, vol. XII, p. 444, com a varietat de la S. hirsufa, donant-la com a var. 2'abrior, VVILLROMM és del parer de BENTHAM, i en fa, per llei de prioritat, var. chamaedryfolia de la mateixa S hirsuía Linné. Però tant uns autors com altre senib a que no veieren la planta de CAvaANILLES. ES cosa indubtable que pel seu posat, per Ld INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 69 esser sutruticosa, per les corol'les amb el llavi superior groc i no blanc, pels pèls del tronc curts, per la forma i consistència de les fulles i bràcties, etc , pertany ala S. scordioides de Linné. La S. scordioid:s L típica, de Montpeller, no la tenim en nostres he.baris. però atenent-nos a la descripció otiginal, té les bràcties iguals als calzes, les fulles peludes inferior- ment, les espigues denses, etc. No creiem que amb les formes laxispiques d'aquest grup pugui ésser creada cap varietat per- què LINNE no va veure segurament més que exemplars d'espiga densa, però uns i altres conviuen en els mat :ixos llocs. Amb tot la planta de Biar i Castalla que CAVANILLES descrigué com a S. chamaedryfolia, la creiem bona varietat del tipus linneà, pet les bràcties moll més curtes que'ls calzes, les fulles. gaire bé giabres, els verticil'lastres remots, elc. De cap manera pot ésser assimilada l'especie de CAVANILLES ala S. Hirsu- fa (1), LINNE ja digué que la seva planta diteria d'aquesta datre- ra per les fulles glabres pel dessobre i per la corol'la fofa groga. Per tant aquesta espècie de CAVANILLES, haurà d'esser donada així: Sideritis scordioides Linné var. chamaedryfolia (Cava- nilles) Font Quer, S. chamaedryfolia Cav., lcones, IV, p. I, tab. 301, S. hirsuta var. 2labrior Bentham, in DC. Prodro- mus, XII, p. 444, S. hirsuta var. chamaedryfolia VVilltomm, Prodromus Fl. Hisp. ll, p. 454. Barcelona, febrer de 1920. (1). La Siderifis hirsuta no l'hem vist a València a la terra baixa: a la mateixa Serra de Chiva, al Pla de Marjana i a Sta, Maria, des de 700 a 1.000 metres hi és poc abundosa, estimada per la gent del país com a herba medicina. de valúa. També la tením dela Mariola. En tota la vall de Villena no n'hi hem vist ni un sol exemplar. T0 - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nota Bibliogràtica Ergebnisse eines dem Sammeln von Dipteren qevvidmeten Aufent- haltes auf der Balearen-insel Mallorca 1. bis 21. Mai 1908 von Dr. J. EscuER-RunpiG, Zúrich. Mitteilungen der Scehvveizerischen Entomologis- chen Gesellschaft. Vol. XII. Heft 56 pg. 309-12. pl. XX-XXII: Juli 1914. Berna. L'autor publica una llista de Dípters aplegats per ell a la illa de Ma- llorca: Porto Pi, Gènova, Palma del 1 al 21 de maig de 1908. La determi- nació dels insectes és del Dr. Mario Bezzi de Turín. Fonamenta el motiu de publicar-la d'una part, perqué la fauna d'una illa és sempre interessant anc que ella com en aquest cas, no contingui cap novetat especial, i per altra part per la circumstància de què moltes espècies de les aplegades, fins ara no havien sigut trobades a les Balears. La llista, arranjada sistemàticament, cita: 2 gen. amb 2 esp. de Orfho- rrapha nematocera, i de Orih. brachycera, 1 esp. de Asilidae, 1 esp. de Bombylidae, 1 esp. de Empididae, 3 gen. amb 4 esp. de Sprphidae, 2 gen. amb 2 esp. de Tachinidae, 1 gen. amb 7 esp. de Sarcophaginae, 2 gen. amb 2 esp. de Calliphorinae, 10 gen. amb 15 esp. de An/homyidae, 14 gen: amb 16 esp. i una var. de Acalvpfera, 1 esp. de Pupipara. Anteriorment a n'ell, entre els estrangers, an recol'lectat Dípters a Mallorca Schmiedelg- necht i P. VV. Yerbury. Ultra els insectes, l'autor s'ocupa breument de la vegetació del replà de St. Carlos, especialment sobre les motes negren- ques fructiticades de Scorpiurus suleata L. Adhuc ta remarcar l'abundàn- cia d'una espècie de cGeclgo:, el quin ultra el seu to general d'un bru ta- bac i negre presentava un dibuix clar dorsal, aquest petit reptil és poc espantadiç i és deixa agafar fàcilment amb les mans. Una altra dada de l'autor és la troballa de l'Ortòpter Bacill/us hispanicus en les altes herbes properes de la Cova del Dracho al sud de la mateixa illa. Les 3 làmines que acompanya, representen: la XX el Fort de St. Carlos i el Far de Por- to Pi, replà on explorava l'autor, fotografia treta d'una tarjeta postal, la XXI una mota de Scorpiurus sulcata L,—subvillosa Hacht et Steud, deter- INSTITUCIÓ CATALANA D' HiSTORIA NATURAL dl minada del professor Dr. Hans Schinz de Zúirich, l'exemplar fou fotogratiat sense preparació espècial pel cPolygraphische Instituts de Zúrich, i la re- producció de l'exemplar és d'una pulcritut notable i que em fa preguntar quàn tindrem nosaltres el nostre dlnstitut Poligràfico2 El que reculli le idea i la posi en pràctica farà la obra millor i que més li agrairan els natu- ralistes, puix actualment hom quasi s'ho té de ter tot desde la recol'lecció fins a la reproducció iconogràfica del ser natural, cosa aquesta, avui in- dispensable en tot treball i que -entenent-ho així tenen ja resolta els paisos de més cultura. La làmina XXII representa el Dpsmachus acutus Loevv mascle i femella, l'únic Asilid que l'autor va veurer en aquell replà carac- terístic i que fins ara es solament conegut d'Espanya, l'oviscapte espècial- ment punxagut de la femella diferencia el D. acufuzs Loevy del D. Trigonus Meig., la reproducció fotogràfica és també remarcable. —A. CopINa, r4 ds sl IAE Salt Ga PI — INSTITUCIÓ: CATALANA D'HISTÒRIA. NATURAL Dies de sessió. —Primer Ne de cada mes, a les set del vespre. Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis i admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions de la dall i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí qui la Institució menys . els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 300 planes i amb làmines. Biblioteca.—Es oberta per als socis dela Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. l La institució Catalana d'Història Natural, fa trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat, Carter del Bisbe n.. 2, Barcelona. Toutes les un Mcnlens et éechanges doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe n n.o 2, Barcelona (Espagune) Institució Catalana d'Història Natural SESSIONS La INSTirució CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL celebrar ses ses- JS sions cientítiques d'enguany els jorns: 8 de Gener 8 d'Abril 7 d'Octubre 5 de Febrer: —Jj — 6 de Maig —j 4 de Novembre . 4 de Març 10 de Juny — 2 de Desembre PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETÍ MENSUAL 1. . Epoca. -1901-1903, tres anys — es pd. ee ele Il. Època.—1904 a 1917, cada as Ra ar HL Època. —1918 Sea i ES MEMORIES Himenòpters de de Catalunya, per P. gel i Josen dl 2 Bofill. Tentredínids. —. Í pta. ds IV, Ichneumònids SER A RAC Ra It 9 y VIII, Crisids 1 Ce Ne SES x X, Estègids d'E cia 129 Y XI, Pompílids I52 ) XII, Sapígids. — . de Y XIII, ESCOldS Qi pea aa al 5 XIV. Mutíllids— 1 ci Y XVIII, VespIds pr CS d'ai Mc es XIX, Apids Do Història de lEs Cicis N aturals a Catalunya, per Mos- sén Nobert Font i Sagué . 2 ptes. Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manmel El Llenas i Fernàndez . fo Minerals de Catalunya, per Llorens Tomds. Ne Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central (Valle de Aràn), por Manuel Llenas i Fernàndez. — 2 Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusil M.3 Gibert .. 2 y Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre.. ETA, TREBALLS i Volum 1, 1915 i o Cen ee Opera dC, 1916 i i EL EC RETA NO ds ULL OT ARA Ra CS EA le DIN, 1918, queia droga a Ne rai s ar me LE Dr I OO BUILLETÍ DE LA NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL P Abril. 1920 LocaL SOCIAL: Palau de ja Generalitat Catalana, carrer dE Be res da BARCELONA Da SUMARI: SEcció OFriciaL: Sessió del 8 d'abril de 1920. — Presentació de nous Socis. — Album de la INSrirució. —Subvenció de la Diputació. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES J. Bta. d'Aguilar-amat: Alguns ocells de Pla de Cabra (prov. de Tarragona), p. 17.— Frè- re Sennen: 1. Supplément au Catalogo del Her- bario Barcelonés. Il. De Gavà a la Mer, p. 79. Dr. M. Faura i Sans: Un període d'activitat sís- mica en els Pirineus Centrals des del 20 de no- vembre al 4 de desembre de 1919, p. 85.— A. Co- dina: Nota Bibliogràfica. sep do É ú CSP i El DE LA Institució Catalana d'Història Natural 3.4. ÉPOCA. BARCELONA, ABRIL, 1920. ANy III — Núm. 4. SECCIÓ OBC PE NS NN SESSIÓ CIENTÍFICA DE 8 D'ABRIL DE 1990 Presidència del Rnd. P. J. M.2 de Barnola, S. /J., President Es oberta a tres quarts de set del vespre, assistint-hi els Srs. P. Bar- nola, Bofill i Pichot, Broquetas, Codina, Maluquer (Joaquim), Mas de Xaxars, Zariquiey i Vilaseca (Secretari) i havent fet excusar llur absència el Dr. Faura i Sans i el Rnd. P. Pujiula. Són proposats per a socis D. Francesc Novellas i Roig que es dedica a Biologia, D. Santiago Novellas i Bofill recol'lector zoològic i D. Jacinto Elias, Geologia, presentats pels Srs. Faura, Llenas i Rossell, els Srs. Codina, Bofill i Pichot i Vilaseca, i els Srs. Faura, Barnola i Vilaseca respectivamente. El Sr. Codina manifesta que es posa amistosament a la disposició dels senyors membres i socis adjunts que vulguin oferir-li dues proves de la seva fotografia, una de les quals per a l'album de la INSTirució. El Sr. Tresorer dona compte d'haver-se fet efectiva la subvenció de Ptes. 493'90 de la Diputació Provincial corresponent a l'exercici de 1919, 4 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES El Dorcus parallelepipedus L. ( Col. Lucanidae) i les magnòlies (Magnoiia grandiflora L.) del parc de Barcelona. —El Sr. Codina manifesta que En E. Gros li portà en 24-III-20 tres Doreus parallelepipedus L. tro- bats en el tronc d'una magnòlia del mateix quadro de jardineria enfront del Museu Martorell. L'arbre era mort i en arrebassar-lo, es trencà un troç del tronc que estava consumit i de dins van eixir i es pogueren aplegar tres exem- plars, dos de vius mascle i femella i un d'aixafat per descuit i àdhuc s'en veieren d'altres. La troballa sense ésser extraordinària era interessant i així el 27 del mateix mes rebia del jardiner Borràs dos trossos consumits del mateix arbre del què n'eixiren encara altres exemplars que són els que es fan circular. Els insectes són de talla aventatjada prova de què s'hi han desenrotllat en condicions òptimes. Els trossos de fusta estan ara en obser- vació per si com espera donen altres insectes a quins poder atribuir la cau- sa o principal participació en la mort de l'arbre de cap manera imputable als Doreus. Es útil d'assenyalar la presència habitual d'aquest coleòpter en el parc per quan els Lucanins (Lucantgs, Pseudolncanus, Doreus, Sps- tenecerus) viuen preferentment en els boscos àdhuc els més elevats on és més trequient de trobar-los de juny a setembre. Sapigut és que els imago de desenrotllades mandíbules superiors, especialment els mascles, àdhuc que el séu aspecte es una mica inquietant, són completament inofensius i per a viure llepen solament la sava que s'extravasa o supura d'alguna fe- rida de l'arbre. Les larves llurs viuen en els arbres vells de fusta blana, especialment en els faigs, més rarement en les alzines, en els detritus consumits de l'arbre mort o viu i són completament indiferents per a Veco- nomia forestal, de faisó que de cap manera pot atribuir-se a ells la mort prematura de l'arbre, que hi ha que cercar ultra puix elles no fan sinó aprofitar-se de la fusta consumida propícia per a el seu manteniment. La mognòlia, de fusta blana, és doncs un arbre que en consumir-se el troben bo els Doreus per a viure-hi i aquesta nova habitació que crec inèdita, és interessant de consignar-se. La mort d'aquests preuats arbres ornamentals un dia goig i alegria dels bons ciutadans barcelonins que en temps de la florida fruien de l'embaumadora flaira que llençaven les flors de les famo- ses magnòlies del parc, i que de seguir com ara aviat no en quedarà una de viva en menys en tot el passeig de devant dels Museus d'Història Na- tural anomenat pomposament el Passeig de les Magnolies, jo crec que hi ha que cercàr-la en causes més aviat físiques, com són la naturalesa INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 5 del subsol, no prou pura per a la vida d'aqueixes plantes delicades i també a l'excessiva humitat del parc puix com planta que és de fulla pe- renne li convé un clima sec i calent, tampoc a la vellesa crec jo que pot atribuir-se el seu decandiment, uns trenta anys segons tinc entés, vegi's i compari's amb la formosa magnòlia del jardí del palau del marqués de Comillas de la rambla, que en conta molts més, aquesta, ben arrecerada, es conserva jove i ufanosa aguaitant pel demunt de la paret de cerca del jardí. Ocells del Pla de Cabra. — Don J. B. d'Aguilar-amat presenta una llista d'ocells observats per ell al Pla de Cabra, prov. de Tarragona, els quals constitueixen divuit espècies, entre elles el Phoenicurus ochrurus gibraltariensis Gml. no és citat fins ara a la nostra terra. Caracterització de l'urgo-aptià al Cap de Salou. — El Sr. S. Vilaseca innova la troballa d'alguns fòssils característics d'aquest pis geològic en unes calisses marmòrees d'aqueixa discutida formació geològica tarrago- nina. Sobre el Asplenum viride Hds.—El President dona compta d'haber tro- vat entre els exemplars recollits el istiu passat a Ribes del Fresser, la dita pterofita, en unes baumes properes a la riera de Planoles, sota el lloc anomenat cpedres blanqueso, i també en la part opossada, anant cap a la dfont del taígo. La espècie és de les propiament calcífiles, no essent gens d'extranyar la seva presència, particularment en el primer lloc, fins a on baixen les vetes de marbre explotat per a la fabricació del carbur. La cita és d'interés, donada l'escasés de la petita falguera a nostra terra. Qual- ques exemplars són força semblants a la var. a/pina Schl., ço que res de particular seria en dita latitut. . El Pteridium ceheginense de Barn. a Catalunya. — El mateix Sr. Pre- sident relata la troballa de la falguera per ell descoberta i classificada, en un dels murs de la nova via del tren transpirenenc, entre Ribes i Planoles. Adverteix que el pteridòleg M. Goldschmidt li comunicà in litt., creure-la una varietat del aquiVinum per ell classiticada. Addicions al eHerbario Barcelonés:. — El P. Barnola presenta unes notes adicionals, que li entregà nostre membre G. Sennen, com a comple- ment del seu conegut opúscul. Notes botàniques d'una excursió de Gavà al mar. — Són del mateix G. Sennen, unes interessants quartilles tramesses a nostre President, amb cites de notables espècies, recollides pels alentorns de Gavà a les festes de Pasqua. El Iris pumila L. a Catalunya. —En P. Barnola diu haber rebut uns ex- emplars de dita iridàcia, que té plantats, de nostre soci de Tarragona, En Anton Noguès, qui la recollí en flor els primers jorns del corrent, aplega- da al, Narcissus juncifolus, en la carretera de Valls, junt al lloc on for- 16 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL men angle recte devant del cpont del diables, partida de St. Pere de Sa- celades. La espècie és nova per a Catalunya, doncs sols s'habia citat per Trèmols la var. /ufea Rehb. del cap Nortéu, prop de Cadaquers. El Polystiehum lobatum (Huds) Pr. al Montseny. — El President rela- tant algunes particularitats d'una excursió verificada els diumenge i di- lluns de Pasqua al Montseny (que no poguè esser de gaire bé cap profit per l'espessa boira que els embolcallà en arribar a la carena que porta cap a Matagalls), cita dita talguera de les escletxes de la cova de St. Miquel dels Sants, a l'esquerra de la de St. Segimond. La Salamandra maculosa Laur. al Montseny. —En la mateixa excursió recollí el P. Barnola un preciós exemplar de la espècie tipu, que sembla estar continada en nostra Fauna a les altes muntanyes. Lo curiós és ha- verla trobada, com perduda per la boira molt aprop de la Creu de Ma- tagalls. La serva viva en el Laboratori de Sarrià. Í no havent-hi altres assumptes de què tractar s'aixeca la sessió a tres quarts de vuit del vespre, p. m. NI Ni - INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Alguns ocells de Pla de Cabra ( PROV. TARRAGONA ) per J. B. D'AGUILAR - AMAT Les meves curtes i repetides estades al poblet de Pla de Cabra i les casseres del meu germà, resident en dit lloc, m'han permès recollir cert nombre d'exemplars de la suara dita localitat. Entre ells ni han varis de ocells i com en tot lo publicat sobre Ornitologia catalana no abunden les cites de localitats de la província de Tarragona, la menys estudiada de les quatre províncies catalanes, he cregut interessant de donar una primera lliste d'espècies ornitològiques, en la qual tan sols citaré aquelles que he pogut recollir i quins exemplars es conserven enla Secció d'Orni- tologia del Museo de Ciències Naturals. Les espècies observades són moltes més, que formaran una segona llista integrada pels exemplars que es recolliran durant la pròxima temporada en què sigui permesa la cassera. 1. Vanellus vanellus. (L.), nom vulgar Cogullada marina, citat per Vayreda en la prov. de Girona. 2. Aeccipiter nisus (L.), nom vulgar Esparver, citat per Vayreda i Fuset en les provs. de Barcelona, Lleyda i Girona. 3. Pica pica melanotos Brehm, nom vulgar Garsa, aquesta forma que és la pròpia de la península ibèrica no ha estat citada a Catalunya ni per Vayreda ni per Fuset. 4. Garrulus glandarius (L.), nom vulgar Gaig, citat per Vayre- da i Fuset en les provs. de Barcelona, Lleyda i Girona. 5. Fringilla coelebs (L.), nom vulgar Pinsà: citat per Vayreda i Fuset en les prov. de Barcelona, Lleyda i Girona. 6. Emberiza cirlus (L.), nom vulgar Cit, citat per Vayreda i per Fuset en les provs. de Barcelona, Lleyda i Girona. T. E. ctrinella (L.), nom vulgar Cit: citat per Vayreda i Fuset en les provs. de Barcelona i Girona. 8. E. cia (L.), nom vulgar Cit, citat per Vayreda en la prov. de Girona. (8 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 9. Serinus serinus (L.), nom vulgar Gatarró, citat per Vayreda i Fuset en les provs. de Barcelona i Girona. 10. Carduelis carduelis (L.)j, nom vulgar Cadernera, citat per Vayreda i Fuset com a molt comú en tot Catalunya, en els rostolls i vi- nyes es abundantíssim. 1. Carduelis carduelis (L.), forma melanitica. 12. Motacilla alba (L.), nom vulgar Pastorella: citat per Vayreda i Fuset en les provs. de Barcelona, Lleyda i Girona. 13. dnthus pratensis (L.), citat per Vayreda i Fuset. 14. Galerida theclae Brehm2, nom vulgar Cogullada, exemplar no ben típic, peró que sembla perteneixer a dita espècie. 15. Lullula arborea (L.), citat per Vayreda i Fuset. 16. Parus major (L.), nom vulgar Primavera, citat per Vayreda i Fuset. 17. Phoenicurus ochrurus gibraltariensis (Gml.), nom vulgar Cot- Xa, no citat fins ara. 18. Turdus merula hispaniae Bleins., nom vulgar Merla, citat per Vayreda i Fuset però referint aqueixa forma a la forma mernula típica. Moltes altres espècies hè pogut observar sobre tot de fringilids, pà- rids i còrvids, però com no he pogut recollir fins ara exemplars no les cito fins que existeixi material en mon poder o en la secció Ornitològica del Museu. Laboratori d'Anatomia Comparada del Museu de Ciències Naturals BIBLIOGRAFÍA: 1871-81. Dresser, A History ot the Birds of Europe. 1885. Reyes y Prosper, Catàlogo de las Aves de Espafia, Portugal e Islas Baleares, An. Soc. Esp. H. N., vol. 15. 1883. Vayreda, Fauna ornitológica de la Provincia de Gerona. 1910. Hartert, Die Vògel der palàarlitischen Fauna. 1912. Fuset, Aves de Catalunya, Mem. R. Soc. Esp. H. N., vol. 7. 1912. Trouessart, Catalogue des Oiseaux d'Europe. 1913-14. Reichenovv, Die Vògel. 1917. Sagarra, 1. de, Instruccións als recol'lectors d'Aus, Treb. Mus. Cièn. Nats. Barcelona. ÍNSTirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL (9 Notes botaniques le FRERE SENNEN l SUPPLÉMENT au CATÀLOGO DEL HERBARIO BARCELONÉS Dans l'énumération des plantes qui croissent aux alentours de Barce- lone et contenues dans notre Catàlogo publié en 1918, se glissèrent quel- ques lapsus que les botanistes auront facilement corrigés, et. quelques es- pèces furent omises d'une omissión purement matérielle. Un certain nom- bre ont été trouvées depuis. Ce qui prouve qu'une étude comme la nótre, —bien qu'elle ne soit pas exclusivement nótre, —n'est jamais terminée. Cherchez et vous trouverez. Vous trouverez du nouveau ou au moins des détails neufs dans du connu. Nous passons de suite à l'énumération annoncée, en ayant soin de faire précéder les espèces d'un n.2 qui permet- te de les intercaler dans le petit livre cité. 2 bis Thalictrum tuberosum L.—Pàturages et bois du Lledoner sur le Plateau du Beguesi Trouvé en compagnie de R. Queralt et Ll. Pascual. 6 bis Ranunculus acris L.—Argentonal 12 —R. parviflorus L.—Massit du Tibidabo sur le chemin près Can Casasl 23 bis Papaver pínnatifidum Moris —Espèce que nous avons trouvée à Cambrils, dans la province de Tarragona, et qui peut etre recherchée sur le littoral de Barcelona. 45 bis Brassica Napus L. v. o/eífera DC. — Fréquent dans la plaine, les décombres, les champs. 69 bis Arabís hirsufa Scop. ta. —Massif du Tibidabo et collines du lit- toral, versant N. et VV. 15 bis Clvpeola petraea Jord.—Turó d'en Falcól, massif du Tibidabol, rare, 80 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 90 bis Lepidium latifolium L.—Littoral de Barcelonal (Fre. Secondaire). 123 bis Helianthemum serpvllifolium Mill. var. oblongifolium R. et F. M'a été remis de Rubí par les élèves congréganistes de la 2.e classe, qui y herborisèrent sous la direction du C. F. Benoit, le 28 Avril. 150 bis S//ene permiíria Jord. —Castelldefelsl 154 bis S. nutans L.—S. Medíl 165 bis Bu/fonia tenuifolia L. D. — Barranc de Bellesguart, marges de la route au-dessous de Belén. Nous l'avons vu de Pedralbes oú l'avait récolté le Dr. Domingo Ventalló. 174 bis Cerastium illyricum Ard.—Massif du Tibidabo' 174 ter C. siculum Guss.—id. 181 Spergularia urbica Nym.—Littoral de Barcelona à Premiàl, et sans doute sur toute la cóte. 183 bis Polpcarpon tetraphiyllum L. —Espèce très commune partoutl Elle avait été oubliée lors de l'inventaire. 189 bis Linum narbonense L. — Rubí. Rapporté de l'excursion des Congréganistes par quelgues élèves de la 2.e classe. 190 bis 7i/ia argentea Desi. —Souvent planté. 204 bis A/thaea ficifolia Cav.—Trouvé dans la plaine du Llobregatl 207 bis 4. cannabina L.—id. 222 bis Erodium tolosanum Jord. —Bords du Besós (Frère Basile)l 250 bis Fra.rinus australis Gay sensu lato — Alentours de Barcelona. 259 bis Pistacia Terebinthus L.—Costa la cite à Moncada, à Mont- serrat. 273 bis Lupinus reticulatus Desv.—Coll de Valldaura, champs: 280 bis Ononis antiguorum var. confusa—O. confusa Loret et Batr. pro var. C'est probablement la forme de nos coteaux et du littoral, plus ou moins épineuse, selon les sites secs ou ombreux. 296 bis Medicago turbinata VVilld. var. inermis Aschers.—Vallcarcal, Sarriàl 347 bis Tefragonolobus síliquosus Roth. var. roseif/orus Sen. Catac-— térisé par une pubescence molle, blanche, assez longue, étalée—ascen- dante, revètant les tiges et les pédoncules, folioles oblongues-cunéifor- mes, glabres sur le limbe, ciliées aux bords et sur la nervure de la page inférieure, stipules oblongues-obtuses, glabres, ciliées aux bords, calice à tube glabre plus long que les sépales, inégaux et ciliés aux bords. Note.—Hab. Rubí. II me fut remis par le jeune Juan Millet, du groupe excursioniste. Serait-ce la plante que Costa signale sous le nom de 7. purpureus Moench et signalé comme spontané autour de Barcelone 348 Lotus corniculatus L. race L. barcinonensis Sennen.—Massif du Tibidabo versant VV.I, Montalegrel, Manlleul, etc. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 81 348 bis L. catalaunicus Sennen.—Massif du Tibidabol 349 bis L. fenuis Rit.—Littorall 358 Astragalus ehloroscyaneus Boiss. — A. sa.ratílis Cav., Pau in miss. / 380 Vicia imbricata Gilib. ta. V. Aitaibeliana Reichb.2— Massif du Tibidabo: I 381 V. tenuifolia Roth. ta. V. Jururians Vis. pro var.e— Massif du Tibidabo: 383 V. Pseudo-Cracca Bert. ia. V. litforalis Salzm.—Pedralbesi, Castelldefelst 386 Lathyrus Clymenun L. var. pauciflora Semnen, subvar. parvi- flora ert. typographique. 420 bis Hedysarum supinum L.—A rechercher dans la région de Valli- rana et Plateau de Begues. 497 bis Ornithopus compressus L.—Massif du Tibidabo: 436 bis Prunus subinermis Clavaud.—Barranco de la Rabassada, non loin de Can Casas, Casa Cortésl 441 bis Geum silvaticum Pourr.—lndiqué par Costa à Vallvidrera. Nous croyions qu'il ne figurait pas dans la Cordillère du Tibidabo: mais nous avons constaté sa présence sur le versant gauche du Barranco de la Ra- bassada entre Can Casas, et la Font del Rabassalet. 449 bis Rubus pseudosubvillosus Sudre.— R. subvillosus vulmifolius. Pantanol et Riera de Vallvidreral 461 bis Rosa sfplosa Desv. fa. —Massii du Tibidabo' 463 bis R. Sco/apiorum Sennen.—Non loin du Colegio des RR. PP. Escolapios: 463 ter R. Suarezii Sennen. —Mème localité. Note. Ces deux formes doivent ètre issues du croisement du R. ga/ica avec les rosiers sauvages des alentours. 466 bis Poferium dictpocarpum Spach. —Littoral de Barcelona: 486 Sedum dendroideunm Sessé ap. DC. 500 Lythrum flexuosum Lag. —Des erreurs typographiques faisaient suivre les deux derniers de DC. et L. 525 Bifora flosculosa M. B. nom à substituer au B. /esfieulata DC. 635 bis Tagefes minuta L. — S. Gervasiol, Sarriàl, etc., décombres, bord des cheminsi 647 bis Leucanthemum vulgare Lam. ta L. Pujintae Sennen.—Ver- sant du Tibidabo à Valldaural Forme très multiflore et à feuilles plus dé- coupées. 657 bis Tussilaco Farfara L. —Riera de Vallvidrera au-dessous de Las Planasi, bords du chemin vers Casa Cortés, par le versant VV. du Tibida- bol, alentours de S. Cugatl 82 INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 716 bis Sonchus Fabrae Sennen. Champs incultes aux alentours de S. Genísi, Vallcarcal, Hortal, etc 768 bis Specularia castellana Lge. Massit du Tibidabo le fong du sen. tier conduisant de las Planas à Can Casas, ou il fut trouvé l'an dernier par le C. F. Benoit qui nous accompagnait dans une herborisation dans ces parages intéressants. 811 bis Erpfhraea Boissieri VVillls. —Versant VV. du Tibidabo vers Casa Cortésl, la Rabassadal, etc. 858 Hyoscvamus albus L. i. H. major Mill. —Sarriàl 880 bis Linaria commutata Bernh. —Coteaux de Vallcarcal 891 bis Dioifalis lufea L. probablement une forme notable nouvelle remarquable par ses feuilles longuement ciliés aux bords, la base de la tige poilue, les fleurs grandes, bien poilues sur les lèvres. D. Giiellii Sen- nen, tel est le nom que nous lui donnons en hommage à M. le Comte de Giiell. Déjà nous avions introduit ce nom si connu de Barcelona, en lui dé- diant un Dianthius de la contrée d'Igualada, D. Guèllii Sennen et une cu- rieuse forme de Sa/via intermédiaire entre les espèces Clandestina L. et horminoides Pourt., S. Guèllii Sennen, recueillie dans le Parc Guèll mè- me, il y a plusieurs années. À 896 bis Ceratocaly.r macrolepis Coss.— Collines calcaires du littoral, Montserrat, parasite sur les racines du romarin et des cistes. Omis par oubli dans le cCatàlogos comme le Polvcarpon, le Sehismus et quelques autres, que nous introduisons à mesure que nous nous apercevons de la taute, et dont nous faisons ici amende honorable publique. 933 bis Nepe/a Cataria L. Casa Cortés. 946 bis Sa/via Sclarea L.—Abondant par le versant oriental bien enso- leillé du Tibidabo, depuis Pedralbes jusque vers S. Genísi, Surtout par les versants du Barranco de Bellesguarti 1014 bis hochia scoparia Schrant. —Subspontané autour des habi- tationst É 1030 bis Polygonum dumetlorum L.— Massit du Tibidabo, fourrés le long du torrent dans le Barranco de la Mecal 1031 bis P. amphibium L.—Gavà, champs humides et bord des fossés entre le village et la Mer 1042 bis Passerina annua VVilestr.—Castelldetels, prairies maritimes:i 1049 bis Euphorbia platvphylla L.—S. Cugat dans le lit du ruisseaul 1093 Osvris mediterranea Bubani, à substituer au nom bien impro- pre O. a/6a L., la plante ayant des fleurs jaunàtres et des fruits rouges. 1129 bis Muscari recemosum Mill. —La torme de nos coteaux: Turó d'en Falcól, etc. 1140 bis Nareissus dubius Gm.—Turó d'En Falcó. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 83 1149 bis G. bvzantinus Mull., des cCatiaveraleso de la Plaine du Llo- bregat et réuni.au G. communis. 1150 bis G/adiolus Borneti Ard., dans les champs de Vallcarca, Horta, S. Genís, réuni au G. dubius Guss. 1193 bis Lema gibba L. —Gavà dans les eaux saumàtres des fossési : 1947 bis Care.r riparia Curt. —Mème localitél 1956 bis Pamicum dilatatum Poir. —Dieitaria dilatata Coste. —Prat del Llobregat. (Leg. Gros., Com. Dr. Font Quer). 1307 Sehismus calveinus Duval-Jouve.—S. marginatus PB. —Dé- combres, chemins à Can Tunisl, Hortat, Vallcarca et S. Genísi, etc. 1340 bis Bromus unioloides H. B. R. —Gavà sur la voie ferréel, Mataró, dunesl 1341 bis Vulpia Myuros Gmel. —Massit du Tibidabo à Valldaural, etc. 1444 Romulea Parlatorei Tod., de Can Tunis et de tout le littoral, pris pour le R. ramiflora, qui n'existe pas typique dans la région. Est-ce tout2 Qui pourrait l'assurer2 Nous sommes persuadé qu'on trou- vera encore. C'est pourquoi nous finirons par le mot du commencement: Cherchons, parce qu'on doit trouver encore, bien qu'on ait déjà beaucoup trouvé. Plusieurs noms nous auront encore échappé, tels: 825 bis Spmphiytum officinale L. aux bords du ruisseau dans les Ba- rrancos de la Rabassad a, del Rabassalet, etc. 331 bis Trifolium striatum L.—Riera de Vallvidreral, Can Casast sur les hauteurs du versant VV. EPILOGUE Le dernier n.. du Catàlogo est 1422 En ajoutant les 80 n.os environ supplémentaires de la note. d'aujour- d'hui et en tenant compte des nos. bis déjà insérés, nous dépassons certai- nement le nombre 1500 dans l'inventaire de la flore barcelonaise. Quelle merveilleuse richesse floristique le Créateur n'a-t-il pas déployée autour de la grande cité maritime' Note. —Nous nous faisons un devoir de signaler ici une rectification que M. le Dr. Félix VVidder nous a communiquée récemment: c'est que la plante que nous avions désignée sous le nom de Xanthium barcino- nense, et que le savant monographe avait acceptée d'abord comme es- pèce nouvelle, est assimilée par lui au X. Cavanillesii Schouvv. D'autre part le X. echinafum de Catalogne serait d'après lui identique au X, italicum Moretti. 84 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL I DE GAVÀ À LA MER C'était le mardi de Pàques. Nous quittàmes les quatre la Bonanova, abrités sous le parapluie, à 4 h. 4 du matin: Fres. Basile, Benoit, Clément, et celui qui trace ces lignes. On avait confiance, malgré les apparences, et on ne fut pas déçu. Dès 6 h. 1/2, nous suivions les chemins—il y en a plu- sieurs—qui conduisent les agriculteurs à travers la riche plaine qui s'étend entre la voie et la lisière des dunes boisées de la còte. Dans les fossés: Care.r riparia Curt., et plus loin, dans les marécages, C. punetata Gaud., tous deux nouveaux pour la région. Les eaux sont littéralement couvertes par le Lemna gibba L., parmi lesquels surgissent de rares grappes de Nasturtium officinale R. Br., ou s'éparpillent par places les petites blanches étoiles du Ranunculus iryehophpllus Chaix sensu lato. Par les berges, abonde le 7e/ragonolobus siliguosus Roth. et se découvrent —en y regardant bien— quelques toutfes puantes de la Aristolochia longa L. Dans les champs d'alentour montent les blés luxu- riants, d'une propreté remarquable. A peine y aperçoit-on quelques pieds effilés de Fumaria major Badarro et de Papaver hispidum Lamt. La vue des rares espaces non sarclés fait conjecturer combien facilement se répandrait dans les cultures de la plaine tertile, le vulgaire Raphiauus sil- vester Lamb. constellé de fleurs blanches élégamment veinées. Inutile de signaler les espèces suivantes, qui foisonnent dans les fossés: Alisma Piantago L. à très larges feuilles, /ris pseudacorus L., Tvplia australis Schum. et Thonn., Sparganium ramosum Huds., Potamogelon pectina- fus L. etc. Par les herbes du bord on note des plantes peu abondantes dans notre ilore: Ornithogalum umbellatum L. te., Muscari comosum L. fa., Gladiolus sp., Galium verum L. te., G. Gironei Sen. ne noircissant pas par la dessiccation, Vicia vestita Boiss. vel V. hirsufissima Ten. toutes deux formes du V. Jufea L., et à beaux étendards violacés. Ajoutons- y une forme très développée, du Ranuncunlus muricatus L., et aussi un pied de R. frilobus Dest., que m'a présenté le frère Basile. Mais on ne peut tout dire, et la mémoire laisse passer bien des choses. Par les bois de Pinus halepensis Mill. de la còte, mentionnons Op/rps tenthredinifera VVilld. en riches colonies: O. fusca Lint, pas abondant, Cerastium semidecandrum L , une menue forme d'Alsine tenuifolia Cr. Malcolmia confusa Boiss., Silene coarctata Lag., S. conica L., Euphor bia terracina L., toutes les peuplades des dunes, et les tribus des Cistes. Après diner on dut se diviser. Les frères Basile et Benoit rapportèrent des coteaux un menu Serapias réuni par Vayreda au S. Lingua L., mais peut-étre distinct. Belle journée non perdue à courir sans regarder ou à répandre des déluges de mots qui dessèchent le coeur et fatiguent l'es- prit, sans profit pour personne, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 85 Un període d'activitat sísmica en els Pirineus Centrals DES DEL 20 DE NOVEMBRE AL 4 DE DESEMBRE DE 1919 pel DR. M. FAURA I SANS El maciu granític dels Pirineus Centrals que interessa les Muntanyes Maleides, constitueix un grop de resistència, el que surgeis en una alineació d'aixecament, mitjançant cruixits sísmics que a voltes, periòdica- ment, es reprodueixen el mateix en la part meridional que en la septentri- nal de la gran carcassa pirenaica. Un notable període de sotregades fon- des ha durat per espai de quinze dies, que és el que anem a ressenyar recollint totes les dades de major interés, les quals poden servir de base, juntament amb lo publicat en altres ocasions (1), per a teoritzar sobre les veres causes geotectòniques influients. Octubre, 4.— Fou registrat un terremoto a les 2 h. 48 m. 7 s. en l'Ob- servatori de l'Ebre. Segons ens comuniquen de Viella, a les 3 de la matinada hi hagué una forta vibració sísmica que retrunyí per tota la Vall d'Aran, desde Les fins a Tredós, essent major l'intensitat a Àrties i Tredós, sen- tint-se el soroll per la vaixella i vidrieria, acompanyat d'una remó fonda com la d'una tronada (grau IV). Novembre, 20.— L' Observatori Fabra registrà, a les 14 h. 31 m. 7 s un terremoto del qual l'epicentre es troba a 198 Xilòmetres: iniciant-se la sèrie de vibracions sísmiques que durarà fins el día 4 de desembre, en la regió pirenaica. Revista Ibérica N.2 314, p. 95. 1919, anuncià donar noves (1) Faura i S ns (M.).— Observacions melereológiques resultats del primer deseni de 1907 al 1916 en l'estació de Viella i Vall d'Aran): Pirineus Centrals. Butll. del Centre Excursionista de t'atalurya. Febrer de 1917. Fontseré (Dr. E.). - Sobre un centro de actividad sucs er el Allo Esera. Mem. de la R, Acad. de Ciencias y Artes de Barcelona, vol, XII, n. 8, 1 Neumann.— Enumeración de los terremolos sentidos en poma durante el afio 1915 Bol. de la R. Soc. Esp, de Hist. Nat., T. XVI, p. 344 (3) 1916. 86 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL més detallades d'aquesta sèrie de terratrèmols, per cert molt interessants (grau II). Novembre, 27.— L' Observatori de l'Ebre registrà un terremoto a les 7 h. 24 m. 490 s. En l Observatori Fabra, a les 7 h. 25 m. 1 s. Segons co- municació dei Germà Josep de l'Observatori Meteorològic de Viella, pro- pietat del Centre Excursionista de Catalunya, a les 7 h. 30 m. es sentí un terremoto que durà uns 3" a 4", el que per tota la Vall d' Aran fou obser- vat, així com també a Luchon, Fos (França), i a Esterri d'Aneu, molts cre- gueren que passava un cotxe per la carretera a causa del sorroll degut a la sotregada sísmica. De Benasc, ens comunica l'administració del Xalet Refugi de la Renclusa, que a les 7 h. 45 m. hi hagué una sotregada sísmica que durà uns 47 o 5Y. A Pont de Suert (Lleyda), es rebé l'impresió del grau IV M, segons consta en el But/le/í de l'Observatori Fabra, per la comunicació feta per don Carles Saura. De Gessa, el Rnd. Joaquim Moga ia constar aquesta mateixa sotregada. Novembre, 29. — Es la sotregada major de la sèrie de les vibracions sísmiques que començaren en el día 20. L'àrea de dispersió de les ones fou molt extensa, situant l'epicentre el doctor E. Fontseré, director de l'Observatori Fabra, entre el Noguera Ribagorçana i el Tor, qui comunicà a la premsa el segiient: 4 La sèrie de terratrèmols de terra pirenencs inau- gurada amb el lleuger sisme del dia 20, s'ha anat intensificant. Al matí del día 27 ocorregué una sotregada ales 7 h.25 m. 2 s., la qual fou sentida com de grau IV a Pont de Suert, segons telegratia en aquest Observatori don Carles Saura. A la matinada d'avui un fort terratrèmol s'ha registrat a tots els sismografs a les O h. 25 m. 46 s. seguit d'una réplica de torça in- tensitat un minut més tard, corresponent a ambdós una distància epicen- tral de 157 quilometres des de l'Observatori Fabra. L'Observatori de l' Ebre ens telegrafia assignant a l'epicentre una distància de 154 quilòme- tres des de Roquetes, la qual cosa situaria l'epicentre a la regió Ribargo- çana. La Direcció de Telèfons de la Mancomunitat comunica que el terra- trèmol ha estat fort a La Pobla, Calaf i Pons, havent-se sentit també amb força intensitat en altres poblacions del Pla d'Urgell i de la Conca de Tremp. A l'observatori Fabra la intensitat ha estat de grau IV de Mercallix. Fou registrat a l'Observatori Fabra a les O h. 25 m. 45 s., en el de l' Ebre a O h. 25 m. 50 s., a l'estació d'Alacant a O h. 25 m. 47 s., a la de To- ledo a O h. 26 m. 29 s., a la de Cartoixa a O h. 27 m. 32 s., en la d'Almeria a O h. 27 m. 34 s., i a la de Màlaga a O h. 28 m. 12 s. En la zona epicentral d'aquest mateix terremoto ens comunica el Ger- mú Josep de l'Observatori Mateorològic de Viella, propietat del Centre Excursionista de Catalunya, que a la 1 h. menys 25 m. començà una forta INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 87 sotregada sísmica que durà uns 30 '" després descansà un parell de m4- nuts, reproduint-se per tres vegades amb més o menys intensitat. amb espais de dos minuts en cada una d'elles, fou sentit per tota la Vall, mal- grat l'hora avançada de la nit, aquest terratrèmol fou general, fins fora de la Vall, a Esterri d'Aneu (grau VI). De Benasc, de l'administració del Xalet refugi de la Renclusa, pro- pietat del Centre Excursionista de Catalunya, Na Pepita Sayó, que té la cura de les observacions mete orològiques, ens comunica que a les O h. 45 m. (aproximadament) els soptà un fort terratrèmol que durà uns 22 o 23 segons. (Aquest retràs, en un quart d'hora, el mateix en aquest terratrè- mol que en el del 27, és degut a la diterència que s'observa arreu en els relotges locals). A Barcelona, a un quart i mig d'una de la matinada els que estaven llevats a les cases, van poder notar una marcada sotregada sísmica. Els vidres de les cases van trontollar, ocasionant les ondulacions sísmiques el petit rodament de cap característic en produir-se el fenòmen. El movi- ment de la terra fou més fort que enla darrera sotregada que Barcelona va tenir, la que fou per la tardor de 1917. A Barcelona la commoció fou en grau IV de l'escala de Mercallí. Durà 46 segons. Durant el dia fou comen- tat el fet arreu de la ciutat, alternant el terratrèmol amb les altres actua- litats. A tora de Barcelona per notícies rebudes de les diferentes comarques se sap que la sotregada fou sentida en diversos indrets de Catalunya, especialment per l'interior. El terratrèmol també es va observar a la ma- teixa hora 12.26 a 12.30 amb gran intensitat a Calaf (La Segarra) i a La Pobla de Segur (Conca de Tremp), a Pons, vora del Segre, a Agramunt (Ribera del Sió) i a Vinaixa (Les Garrigues), a Balaguer i a Camarassa (Segrià). La trepidació va durar uns 46 segons. Als primers dels dits po- bles, a Calaf i a La Pobla, va ésser molt forta. A Vilanova i Geltrú es sentí un soroll soterrani, donant-se compta la població tot-seguit que era un terratrèmol. També es va sentir a Terrassa. A Berga, cap a la una un quart de dues de la matinada del dia 29, es notà ben sensiblement un tremolor de terra, que segons els detalls reco- llits, posem en els graus IV i V de l'escala d'intensitats de Forel-Mercalli, circumstanciada i ampliada per Sieberg, en l'indret nord de la població no ha estat tan marcada la sotregada com als barris i cases isolades del mig- dia, on els llits, cristalls i parets trontollaren marcadament despertant-se la majoria de la gent, el barri del dit Vall-de-baix la gent s'aixecà esporugui- da, acudint-hi els vigilants de nit, els quals feren renàixer la calma. El fenòmen, com cal suposar, ha estat objecte de les converses de la pobla- ció, recordant-se que fa uns dos anys que es va deixar sentir una sotrega- da, encara que no tan forta. 8 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL A Pons, a la matinada del 29, en aquesta població, un terratrèmol de certa intensitat i de llarga durada fou sentit. Les vidrieres espetegaren amb força, les portes i balcons vibraren intensament i els trespols de les habitacions es commogueren, molta de gent va sentir-lo i molts s'es- pantàren, creient que tenien lladres a casa, pel moviment de portes i finestres. El fenòmen ocorregué a dos quarts d'una de la matinada. A França, a la Vall de Luchon fou sentida una forta i fonda sotrega- da que durà prop de 5 m. amb vàries repeticions. A Cannes i a Foix fou sentida una forta vibració que seguia la direcció del VV. causant en les poblacions danys materials, però sense cap desgràcia personal. Desembre, /.—A les 20 h. 45 m. es sentí a Benasc una lleu vibració d'un segon, segons comunicació feta per Na Pepita Sayó del Xalet refugi de la Renclusa (grau II). La Revista Ibérica mn. 314, p. 95 fa constar que entre 7 h. i 8 h. se sell un tremolor a Viella (D. Amedro Ripoll) i a Gessa (Rnd. Joaquim Moga, Pvre.). Encara que s'observi disconformitat d'hores, ens fa creure que es tracta d'una mateixa vibració, que interessà la zona dels Pirineus Centrals. Desembre, 2.—L'Observatori de l'Ebre registra una altra sotregada a les 20 h. 9 m. 58 s. la qual fou sentida a Gessa i a Viella. El Germà Jo- sep, de l'Observatori meteorològic de Viella, ens comunica que a les 20 h. 30 m. un soroll fondo molt intens, es sentí per tota la Vall, i que segons els periòdics francesos també ho fou al NE. de la Vall per l'Ariège (grau III). Desembre, 8.—A les 20 h. repetició dels tremolors sísmics del dia abans. Una lleu sotregada sísmica fou sentida per molt poques perso- nes. No obstant un periòdic parla d'haver-se sentit suaument per l'Ariège. (grau II) Desembre, 4.—A les 3 h. una altra sotregada sísmica, que també fou - sentida per poques persones degut a l'hora. A més la Revista /bérica transcriu una comunicació del senyor Ripoll, procedent també de Viella, que es sentí una altra repetició, a les 8 h. 28 m. (grau ID) Aquestes últimes vibracions no han estat registrades pels aparells dels Observatoris sísmics més propers. Finéix aquesta gran activitat que ha durat uns guinze dies de vibracions (1) (1) Faura i Sans (M). — Resum meleorologic del Observatori de Viella, any 1919, — Butlletí del Cefitre Excursionista de Catalunya, — Desembre de 1919. / INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 89 Independentment d'aquestes sotregades pirenaiques cal fer conster que en el dia 18 fou registrada per l'Observatori Fabra una de les de la serra costera llevantina, a Martorelles del Vallés, a les O h. 20 m. Conclusió. - Després d'aquesta breu ressenya amb totes les dades re- collides amb motiu del període sísmic darrer, recordarem el que publicàrem fa uns quatre anys, amb motiu d'una altre sotregada d'especial notabilitat, la del 28 de març de 1915, a les 4 h. 33 m. 19 s , de la qual el Dr. E. Font- seré n'escrigué una memoria monogràfica, que fou comentada pel P. Neu- mann (1). Allavors exposàrem: eNo podent-nos ésser precissada la veritable situació de l'epicentre per a trobar- se en una zona tan accidentada del terreny, encara que despoblada en absolut, havent de rebre les notícies pels últims pobles de les valls pirinenques meridiorals i septen- trionals, és venturer donar una explicació racional sobre el moviment geotectòric que podria haver originat aquest i els anteriors terratrèmols. Havem practicat estu- dis sobre l'embrollada estratigrafia dels Pirineus Centrals, havent-ne construit mol- tes seccions estructurals esquemàtiques en diverses aliniacions, i com que, en redui- des amplituts, hi ha nombrosos doblecs i falles entre terrenys de diferents períodes, per aquest motiu ens és precís als geòiegs, el que sigui fixat l'epicentre, amb una major precisió que no fora tan necessària en els Pirineus Orientals, i menys encara en les serralades costeres: car ho exigeixen els caracters estructurals dels Pirineus Centrals. Per això és de remerciar la tasca que realitzen els directors de les esta" cions sismològiques de Barcelona i de l'Ebre com també es d'esperar una bona ajuda amb la nova estació de Girona i la que és projecte a la capital d'Osca, un cop conegut el pa- ratge en moviment, llavors, als geòlecs tocarà esbrinar les veritables relacions geotectòni- ques. Sobretot convé precisar si aquestes sotregades corresponen: a hipocentres perfecta- ment localitzats o en alineacions de commoció, o si pertanyen a la banda meridional o bé la septentrional del gran massiu de les Maleides. sl al supost problable de correspondre el centre d'activitat sísmica a la Serra Negra, com ens Ho indique el Dr. Fontsaré, o sigui en el vessant meridional de les Muntanyes Maleides, llavors fora degut a un cruxit fons dels estrats silúrics amb pissarres ampelitoses i chiastolíti- ques de gran espessor, Que integren en les crestes d'entre el pic de Cerler i Castanesa, amb Vallibierna, contra el massiu d'Aneto motivat el moviment per l'influència de la doble alinia- ció dels afloraments de granit eruptiu d'aprop del poble d'Aneto, del pic de Cerleri del pic de Baguenyola: i es troba el màxim de compressió d'estrats silurians i devonians totalment metamortfossejats, entre aquest últim pic i el de Posets, en la vora dreta de l'Essera aigies avall. l'al final, diguerem que : ePer les futures investigacions geotectòniques i sismo- gràfiques havem no obstant de creure de major probabilitat el que sigui commovible la zona septentrional del gran massiu de les Maleides, on el dinamómetamortisme hi és extraordina- ment manifestat Caralp suposa (p. 87) la existència d'una falla al N. del Ma- ladeta d'acord amb el Magnan i Mallada i oposant-se a l'opinió de Leymerie. xA més en la regió meridional i a tota la serrelada pirenaica hi ha una altra zona que és d'un probable moviment, és en els paratges on la limitació és discordant entre les formacions secundàries i les primàries de des de Sant Joan de les Abadesses a la Cerdanya baixa, a Sort, Gerri, Compte, Gistain, i fins'més enllà del poble de Panticosa, (1) Obres citades, 90 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL vCom que també són possibles terratrèmols locals i d'escassa importància, per sobtats devallaments o enfondraments subgelars de les galeres d'Aneto i Maladeta. xTots els terratrèmols assenyalats són de marcat origen geotectònic, en canvi de certs sorolls sobtats que a voltes se senten per aquelles muntanyes i que ens han recordat els nostres guies, pero, que no han estat perceptibles en els poblats de les valls, aquests poden ésser gelars. nAvencem aquestes primerenques impressions recollides després de molts anys d'excur- sionejar per aquelles alteroses serrelades, i les fem públiques, encara que amb reserves, per a correspondre a les indicacions fetes per Dr. Fontseré en sa monografia, així com tembé a les no menys expressives del P. Neumann de la Cartoixa de Granada. Ara, doncs, analitzant aquest llarc període darrer, d'activitat sísmica, observarem que les distàncies dels epicentres donades pels observatoris són diferents segons les sotregades, ço que podría èsser degut a que en realitat hi haguessin vàries vibracions en paratges distints, encara que to- tes elles corresponguessin en el maciu dels Pirineus Centrals. Es notable l'apreciació recollida pels arenesos, que, el terremoto del 4 d'Octubre fou sentit en la zona septentrional d'aquell maciu, això és, en- tre Tredós i Arties. Es precisament el paratge en que es troba en contac- te el granit amb els estrats agnostozoics metamorfossejats, així com tam- bé la faixa de les calices marbroses, de les que brollen les deus d'aigies termals d'ambdues localitats, res d'estrany fora que les sotregades co" mencessin per aquell costat, retrunyin arreu, i que després n'hi haguessin d'altres en la part meridional, fins a establir-se un aparent equilibri, que en el seu temps tornarà a remoure's fondament ocasionant altres vibra- cions en l'esdevenidor. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 91 Nota bibliogràtica Monografia de l'ordre dels Rafidiòpters (Ins). — R. P.. LoNgGi NAVàS, S. J. Arxius de l'Institut de Ciències. Imprès al mes de març de 1919, 93 pg. 44 fig. L'autor ja prou conegut pels seus nombrosos i preuats treballs en el camp de la neuropterologia ens dona una nova prova de la seva activitat extraordinària en publicant en els Arxius de la Secció de Ciències de l'Institut d'Estudis Catalans de Barcelona, la monogratia de l'ordre dels Ratidiòpters. Aquest nou ordre d'insectes, disgregat pel P. Navàs, amb el nom de Rhaphidioptera (1916) de l'antic ordre dels Neuròpters sersu /a/o, són els Raphidiodea ordre de Handlirsch (1909) i els Raphiidida tamília de Latrei- lle (1810) com el mateix autor indica en dar la sinonímia. L'autor comença el seu treball entrant minuciosament en la Etimologia (agulla o alena) i en la Característica de l'Ordre. Segueixen les Noticies Històriques de desde Linné qui inventà el nom genèric molt escaigut de Raphidia per a una o dues espècies (Raphidia ophiiopsis), passant per Schneider (1843) que es- criví la primera monografia dividint-los en dos gèneres Rapfidia L. i Ino- cellia Schn., després per la Revisió de l'Albarda (1891) qui els puntualitza i dibuixa molt encertadament per a fer conèixer molt bé les espècies, per a arribar al P. Navàs (1913) qui aventurà dividir la família en dues tribus, Ratidins i Inocel'lins descrivint una munió d'espècies, àdhuc de gèneres: fins en present en que l'autor en aquest treball, divideix l'ordre en dues famílies Rafidids i Inocèl-lids feut de pas remarcar que queden per a ex- plorar, en quant a les Rafidies, bona part de l'Àsia, Africa, Amèrica meri- dional i cap a la Oceania de la que no es coneix ré. Capítols sobre l'Orga- nografia amb una figura de la reticulació de abdues ales per a la nomen- clatura de nervis i cel-les, Biologia, Distribució Geogràfica i extensa Bi- bliografia Alfabètica per autors, introdueixen a la part taxonomica de di- visió de l'ordre, valent-se per a la sistemàtica de clares claus sinòptiques, primer en famílies i després en gèneres i espècies acompanyant a n'aques- tes últimes quasi sempre figures adès de l'extrem de l'addomen adès de les ales o ambdues coses a l'ensemps o també a voltes del cap i del protórax. En una primera addició, la troballa d'una forma típica en S. Joan de l'Erm (Lleyda), l'obliga a modificar la taxonomia de l'ordre i així divideix ara la 99 INSriruCió CATALANA D'HISTORIA NATURAL família dels Ratidies en dues tribus, Rafidins i Ermins per a el sol gènere Erma i en un suplement la comunicació d'un'altre forma d'Argèlia li fa di- vidir també la família dels Inocèl-lids en dues tribus, Fiblins i Inocèl-lins. Ateses les dades zoogeogràfiques no més trobem per ara a Espanyare- presentants dels gèneres Raphidia, Raphidilla (Ratidids) i Erma (Inocèl- lids), el segón gènere és el més abundant en espècies i aquest i l'últim àd- huc en Catalunya patria per ara exclusiva dels Ermins, d'entre els demés gèneres es també peninsular el Fibla (F. hesperica Nav.) de Portugal: S. Fiel (Tavares). Les espècies espanyoles son: Raphidia cognata Ramb. Espanya. R. aliena 0—Nav. o cent. Prov. de Madridi de Ciudad Real. Raphidilla puella Nav. o o N.E. s ós Barcelona: Montserrat (Codina). R. SOLOTS IN a VE a er Es Y Montserrat. R. Laufferi Nav. o o centr. Guadarrama, Escorial (Lauffer). R. Fuentei Nav. 0 Di Prov. Ciudad Real: Pozuelo de Calatrava: (La Fuente), Fuencaliente (Id.). R. maculicollis Steph. —(duptosa). he boefica Ramb. v —centr. i mer. Portugal. PR. hispanica Ramb. x xd o :Lanjarón, Escorial, Cerce- - dilla, etc. R. castellana Nav. Y x — 1 Escorial (Lauifer). P. Bolivarí Nav. o Di . Robledo de Chavela (Mus. de Madrid). Una Taula Sistemàtica, un Resum: Famílies, 2, Tribus, 4, Gèneres, 14, Espècies, 72, Rafidies fòssils, una Taula Alfabètica i l'Index acaben aques- ta monografia molt ben presentada i editada per la qual cosa vagi aqui una efusiva felicitació per a l'autor i per a l'Institut d'Estudis Catalans que l'ha editada, oterint-la a la ciència universal on serà la benvinguda i amb ella la nostra parla. —A. CopINA. INSTITUCIÓ. CATALANA D'AISTÒRIA NATURAL Dies de sessió, —Primer dijous de cada mes, a les set del vespre. l Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis i admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les. publicacions dela Societat i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. —Cada mes surt el Butlletí de la institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 300 planes i amb làmines. Biblioteca.—Es oberta per als socis de la Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 90 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La Institució Catalana d' Història Natural, ha trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. DE PREER Es 8. Toutes les communications et Leal doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n." 2, Barcelona (Espagne) Institució Catalana d'Història Natural. SESSIONS La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL celebrarà ses ses- L sions científiques d'enguany els jorns: 2 8 de Gener / 8 d'Abril l T d'Octubre 5 de Febrer Ú 6 de Maig 4 de Novembre 4 de Març 10 de Juny 2 de Desembre. PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETÍ MENSUAL I. Epoca:- 1901-1903, tres anys (ou cn P Eres i. Època. —1904 a 1917, cada de. CAN da OR EO RR II. Època. —i1918 —. — . s'Enulqua Cer na Ca CAS MEMORIES Himenòpters ds NC per P. Antiga i ie MI Copa , Tentredínids. — . 1 pts. ds) Y IV, Ichneumònids i X D) VIII, Crisids . Í à X, Estègids 1 ) XI, Pompílids 1 Ds XII, Sapigids. — . j Y XIII, Escòlids 1 D XIV, Mutíllids Y XVIII, MÈSDi US es ec ee de DE PE el 8) XIX, Apids —. 1 Història de les Ciències Naturals a Catdunya per Mos- Ra sén Nobert Foni i Sagué . UD ptesd Le Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Llenas i Fernàndez . a Minerals de Catalunya, per Llorens Tomàs. —. RE) Contribuciones al estudio dela Flora del Pirineo Central (Valle de Aràn), por Manuel Llenas i Fernàndez, 2 Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusií M.2 Gibert . Du Rue Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre.. dial TREBALLS DR Volum L 1015 La i a P LE ea SR 1DI6 ES CL En LOE SR i) RO dC, P9 SS RS ga ses Re Me DO SIN, 1918, a as len da A di a CT ai a TO ia XV, AOID SR (en na a OO BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Maig 1990 RV En LocAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2. BARCELONA SUMARI: SEcció OFiciaL: Sessió científica de 6 de maig de 1920.—Visita de naturalistes/ eX- trangers. —Concurs. —Obituari. I P. /. M. de Barnola, S. J.: Estudi de les gra- I nimàcies de la serra de Bertí en relació amb els conreus practicoles, p. 97.— Dr, M. Faura i Sans ji Salvador Vilaseca: Avenç del delta del Llo- A p. 102.—4. Codina: Nota Necrològica. — l Notes bibliogràfiques. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES I EE: Da dida De as de ES a Tres ds EC LE Tl DE LA Institució Catalana d'Història Natural 3.2. ÉPOCA. BARCELONA, MalG, 1990. ANy Il — Núm. 5. SECCIÓ: GRICTAT NN NE NN a Ap SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 6 DE MAIG DE 1920 Presidència del Rnd. P. J. M.. de Barnola, S. /., President Té lloc en el Palau de la Generalitat assistint-hi els Srs. P. Barnola S. J., Broquetas, Codina, Dr. Faura i Sans, Maluquer (Salvador), Zari- quiey i Vilaseca, (Secretari). Oberta pel Presidont a les 7 de la tarda, el Dr. Faura comunica la vi- sita de M. L. Mrazec, Director de l'Institut Geològic de Romania. El Sr. Zariquiey dona compte de la visita que li feu el notable ento- mòleg Dr. Jeannel que amb tant d'èxit ve explorant les coves de Catalu- nya, durant el passat mes i en companyia de D. Càndido Bolivar han visi- tat nombroses coves de les provincies de Castelló i Tarragona. Han reco- llit nombrosos exemplars del Paraphaenops Breuilianus Jean. del qual s'en coneixia un sol exemplar i també en major abundor les espècies de Duvalius després esmentades i de les quals el Sr. Zariquiey solament n'havia recollit un o dos exemplars, degut sens dupte a l'època en que visità aquelles coves (del 28 al 31 de Desembre de 1918). En Salvador Maluquer relata el seu viatge a Alemanya i la reorganit- zació de tots els centres naturalistes d'aquest país, particularment el Mu- seu de Frantfurt de quin n'és sots-director nostre Membre corresponent el Dr. Haas, : 94 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Es llegeix el Programa de Premis per a el Concurs de l'any 1921 de la Real Academia de Ciencias E.vactas, Físicas y Naturales de Madrid. La 3.2 Memoria amb obció a premi es cHimenópters de la Península Ibèri- cax. El premi consisteix en un Diploma espècial, una Medalla d'Or de 60 grams de pes, una retribució pecuniaria de 1500 pts., i l'impresió de la memoria per compta de l'Academia amb entrega de 100 exemplars a l'autor. Hi ha també Accèssit i Menció Honorífica. El Concurs es tancarà en 31. Xil, le El Sr. Codina innova a la INsrirució la mort dels savis lepidopteròleg Lord Valsingham, ben conegut pels seus treballs sobre els micro- lepidòptérs, (desembre de 1919) i E. Reitter, coleopteròleg, i el Dr. Faura i Sans la del geòleg francès J. F. Garrigou, presentant, res- pectivament, unes notes necrològiques sobre els dos últims. COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Treballs experimentals de fisiologia vegetal. —El President dona compte del curs de treballs experimentals de fisiologia vegetal durant tres setmanes de pràctiques de Laboratori, per LEvis RNUDSON, Professor a la Universitat de Cornell (E. U.). S'han començat les explicacions i experièn- cies sobre: nutrició orgànica, toxicitat i acció antagònica de certes subs- tàncies, absorció, hidratació coloidal, difusió, pressió osmòtica i permea- bilitat, fermentacions i diastases. Tenint que tractar-se encara de la foto- síntesi, emigració de susbstàncies, respiració, fisiologia de la reproducció, tropismes, moviments estomàtics, i altres temes a lliure elecció dels alum- nes. Aquests, entre els quals s'hi compta ell, estan verament satisfets de la manera de l'exposició i assequibilitat del docte Professor amb els alum- nes, amb qui fraternizà d'ençà el primer jorn en les hores de pràctiques, que s'extenen, a voltes, fins més enllà de les 19 hores, començant-se les classes a dos quarts de 4 de la tarda. Nous coleòpters cavernícoles de la prov. de Tarragona. —El Sr. Zari- quiey presenta els segients coleòpters cavernícoles: Paraphigenops Bre- uilianus Jean. de la Cova cambra de Tortosa recollit per D. Càndido Bo- livar el 14 d'Abril de 1920, el Duvalinus Berlhae Jean. de la Cova gran de la Febró (28-XII-18), el Duvalinus Berthae subsp. Bolivari Zariq. de la Cova Santa del Mont-Sant (29-XII-18), i el Duvalints Vilasecai Zarig. de la Cova de Pratdip (31-XII-18), d'aquests dos darrers els exemplars tipus que han servit per a les descripcions que seran publicades en el Butlletí de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natural. La darrera espècie està dedicada a nostre Secretari D. Salvador Vi- laseca qui contribuí a l'exploració de l'esmentada cova de Pratdip, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 95 Noves formes del gènere Pitimys (Mamífers rossegadors). — El Sr. d'Aguilar - amat en una altra nota fa esment de les dues segúents noves formes de microtins: Pifimys ibericus flavescens A - a. (d'Artesa de Segre i Pobla de Segur) i Pifimys sublerraneus rufus A - a. (de Viladrau, Mont- seny). Sobre una nova espècie catalana del gènere Parus. (Aves). Fam. Paridae). — El Sr. Sagarra comunica en una nota haver estudiat entre al- tres espècies de la vall de Viladrau una forma que pot referir-se a l'agru- pament del Parts atricapillus nou per a la nostra tauna. Zoocecidia. —El Sr. Codina assenyala les agalles de l'Eriophyes tiliae Pagenst. (Acarus - Eriophyidae) en les fulles de Tell (T///a platypúiyllos Scop.) del jardins de Sarrià (Pedralbes) especialment en els del Passeig de la Reina Elisenda de Montcada on hi son freqiients. La agalla es en forma de clau o presentant un estrenyall basilar ordinariament roigenc, girades diversament i en gran nombre sobre'l limbe, pels llargs unicel. lu- lars, cilíndrics, rematant en punta fina tapissent les parets internes (Cera- foneon extensum Bremi). S'ha citat en aqueix BurueErí sobre la mateixa planta (entorns de Bar- celona). Bibliografia: C. Houard, Les Zoocécidie- des Plantes d'Europe et du Bassin de la Mediterranée, p. 716, n.2 4135. — D. Ventalló, Notes Cecidològiques, Bull. Inst. Cat. d'Hist. Nat., 1912, p. 164. Avenç del delta del Llobregat. — Els Srs. Faurai Sans i S. Vilaseca presenten un conjunt d'observacions que venen a demostrar el grau d'aquest avenç i tracten d'explicar les seves variacions. Paleontologia de Terrassa. —Amb motiu de ses darreres excursions a Terrassa, dona compte el mateix Dr. Faura de les notables troballes de restos de mamífers fóssils que s'estan fent en els encontorns de dita ciu- tat, corresponents geològicament, en opinió de l'autor, al període miocènic. i Rectificació a la nota cColeòpters cavernícoles a les coves de Rialp. — El Sr. Ricardo Zariquiey fa les segiients manifestacions: cPor el gran re" traso con que la imprenta nos ha entregado el Boletín Noviembre-Diciem- bre 1919, no me ha sido posible hasta hoy rectificar los conceptos de una pequefia nota que con el epígrafe: Coleópters Cavernicols a les coves de Rialp se inserta en el acta de la sesión científica del 6 de Noviembre, pag. 146. En aquella sesión al dar cuenta nuestro apreciado amigo D. J. Més de Xaxars de su visita a las citadas cuevas, dijo había recogido la Perri- niella Faurai Jean, y el Speonomus Delarouzeei v. Catalonicus Jean. Hablando sobre el asunto se hicieron consideraciones sobre la despropor- ción entre machos y hembras y fué entonces cuando nosotros expusimos el resultado de nuestras cazas en las diferentes cuevas: En la Cova gran 96 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL de la Febró, un macho Antrocharidius orcinus Jean. (y no orcinus Fer. como allí consta) por 10 hembras, en el Avench d'en Roca 1 macho del 770- 2locharimus Ferreri Reitt. por cada 5 hembras, enla visita que C. Bolivar hizo a la cueva del Cel, en el Montsech en 23-VIII-18, 10 hembras del Troglocharinus Hustachei Jean. por ningún macho. Era de rigor esta rectificación pues no es lo mismo que en aquella sesión e incidentalmente se hablarà de estas especies, o que estas se en- cuentren en las cuevas de Rialp como por errata se díce textualmente en la nota en cuestión (.... on recolliren els segients coleòpters cavernícols: y a continuación todas las especies citadas en esta nota). Queda pues bien claro, en las cuevas de Rialp solo se encuentran la Perriniella Faurai Jean. y el Speonomus Delarouzeei catalanicus Jean.. como indicó unicamente el Sr. Màs de Xaxars en la citada nota. M. Ma- riano Faura fué el primero que encontró estas especies en Agosto de 1910 enviando 4 Perríniellas y numerosos Speonomus al Dr. Jeannel que los describió en el núm. 6 de las No/es ef Revue de los Archives de Zoologie E.rperimentale et Gènèrale 1910. En Septiembre de 1917, visitó mi Padre la cueva y encontró las dos especies bastante abundantes y ulti- mamente el 18-VIII-1919 el Sr. Més de Xaxars las encontraba de nuevo. Estas dos son pues las especies que el Sr. Més dijo haber EO no las que por errata en el acta de Noviembre se citan.o Aprofitant aquesta oportuna rectificació del Sr. Zariquiey, el Sr. Se- cretari manifiesta que en l'Index general del mateix volum de 1919 no hi foren inclosos els treballs segúients: Alguns Dryops catalans, p. 15, Bathysciinae catalans, p. 16, Sobre tres Bathisciola (Col. Silphidae) de Catalunya, p. 18, Descripció d'un nou O.rppoda (col. Staphylinidae) de Catalunya, p. 95, que corresponen a l'epigraf Coleóptera essent degut aquest descuit involuntarí a la pressa amb que fou redactat dit Index, en- sems que l'error d'incloure en el mateix epígraf la nota sobre la Prospa/- tella conjugata, p. 150, lo qual correspon a Hymenoptera. Ino havent-hi més assumptes de què tractar s'aixeca la sessió a les 8 del vespre. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 97 Estudi de les Graminàcies de la Serra de Bertí en relació amb conreus pratícols pel Rnd. P. JOAQUÍM M.J DE BARNOLA, S. J. El 20 de Juliol (,) fèrem una de les excursions, que mensualment te- nim organitzades amb Mestres i Naturalistes de nostra ciutat, cap a les serralades de Bertí. Mes aquesta vegada ens teia de guía, un antíc com- pany de Batxillerat, En Estanislao Segarra, doncs l'intenció primaria de haber triat aquell indret era complaure al amic de l'i.fantesa en estudiar la vegetació pratense d'una gens petita part d'aquelles encisadores encon- trades, on ell s'ha fincat, amb intenció de dedicar tot alló que's pugui als conreus pratícols, que segurament no han sigut encara degudament atesos en forçes comarques de la terra catalana. Pujàrem per Centellesi anà- rem reconeguen i recollint una munió d'exemplars dels tres regnes de la Natura, ben interessants, fins arribar a la propietat del Sr. Segarra, on vaig esmerçar tota la meva activitat en la recerca de les cobdiciades espè- cies. Hom creia que la época triada debia ésser la més favorable, pro la realitat no va pas ésser aquesta. La vegetació era massa avençada, mol- tes espècies totalment seques i despullades. Recollírem tot lo que ens vin- gué a mans per estudiar-ho com possible fora. Pro la dificultat no fou pas petita. .cCóm determinar aquelles plantes qne sols servaben les glumes llurs, en una família ja tan difícil en la classiticació, com esdevé ésser les Graminàcies2 Determinat alló que ha sigut possible, i amb les notes apro- piades a la especialització d'estudi que ens proposàrem, havem reunit aquest recull, curt per cert, pro fonament de futures recerques més profi- toses, en ocasió i condicions més favorables, que està en cert interés ge- neral es presentin. En ordenar la classificació de les espècies recollides (que són gaire bé totes les que presentaven un mínimum extrem de peçes florals indispen- sables per a un estudi fitogràfic), havem seguit el métode del notable bo- () V. Butlletí de gener de 1920. 98 ÍNSTirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL tànic de Caen, En T. Husnot, en sa magistral mongrafia: dGraminées— Descriptions, figures et usages de Graminées spontanées et cultivées de France, Belgique, lles britaniques et Suissex.—Per dissort no havem po- gut recollir gaire bé cap nom vulgar. En anomenar genèricament /erc, en- tenem l'herba una volta dessecada, i en disposició de servir per a aliment del bestiar. TRIBU: PHALARIDEAE Phleum pratense L. i la var. nodosum (L.) Gaud. (,) Es espècie tardía, de tenc més dur que la Vu/pia. Es deu segar quan comença a espigar, el bestiar el menja aleshores amb gust. Es planta que s'acontenta amb terrenys menys frescos, que no pas els que demanan la major part de les espècies pratenses, i es de gran rendiment. Seria bò mesclar-lo amb espècies menys dures i més suculentes. Espontani i comú en les prades. La varietat es propia de terrenys secs. TRIBU: AGROSTEAE Calamagrostis varia Bmg. Sin.: Arundo varia Schrad. C. montana Host. x. sedenersis Loisel. Deyeu.ria varia Runth. Y sedenernsis Pal. Beauv. -: Dura, fenc de classe inferior. Dallar avans de la floració. Bò per a llit i embalatjes. TRIBU: AVENEAE Qvena Thorei Duby Sin.: Arrenatherum pallens LR. Us Thorei Desm. Av. longifolia Thore x.setifolia Brot. No sabem pas cap indicació espècial d'aquesta espècie, a la que pen- sem es poden aplicar semblants observacions que les anotades per a les segients del mateix génere. (.) En Jordan ha desmembrat aquesta espècie en moltes altres, que semblen no ésser al- tra cose més que formes d'acomodació a la diversa constitució física del terrer, grau de fertí- litat, estat i àduc estació del any. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 99 Avena sulcata Gay Sin.: 4v. londunensis Delastre y versicolor Saint-Arnaud Fora profitòs probar o assaijar son conreu (ço que probablement no s'es pas fet). Segur es millor que no la pubescens. Vol terres arenoses. divena bromoides Gouan. Sin.: Av. austra/is Parl. xy pralensis Bss. Molt atine a la praternsis L., de fenc un xic dur i producció mediocre. Es planta própia de la regió de la olivera. Raeleria phleoides Pers. Sin.: Bromus alopecuroides Lag. ex Bss. Festuca eristata L. y phleoides Vill. et Desf. Lophocola x Rehb. Poa thyphoides Puorr. Els tanys s'endurceixen aviat. Fenc poc abundòs i de segona calitat. Es troba espontania pels marges de camps i jardins. TRIBU: FESTUCACEAE mMelica uniflora Retz. Sin.: M. Lobelli Villars No té interès per a la producció. —La espècie: a/fissima L., oriunda de Siberia, que arriba fins a 2 m., conreuant-se a voltes per la ornamenta- ció dels jardins, es de notable precocitat i dona molta cantitat de forratje, encara que un xic dur. Fora convenient assaijar la plantació. Briza minor L./ Sin.: Br. virens DC. De fulles petites, i per tant poc productiva: pró es forratje de bona calitat. Es trova en camps arenosos frescos o humits, més entre els blats. Serveix per a la ornamentació. Dactylis glomerata L. Sin.: Cpnosurus glomeratus Vand. D. hispanica Gr, et G. Festuca gi. Vill. Es té de segar d'hora, altrament sos tanys serien massa durs. El bes- 100 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÓRIA NATURAL tiar els pastura amb gust a la prada, el tenc, encara que un xic dur, és de bona calitat. Vegeta tot l'any, menys durant els grans Trets, per qual raòd és de gran rendiment. Es la espècie que dona més a Normandia. Deuria trobar-se a tots els herbatjes i prades, en aquestes en petita proporció. Es la més preciosa de les graminàcies forratjeres. Fa motes grans d'un vert fosc, fàcilment arriba a creixer fins 15 à 20 cm. en una setmana, després de la segada. Convé mesclar-la amb altres espècies. Var.: Hispanica Roth. Sin.: D. glaucescens VVilld. Aquesta varietat es própia de la regió meridional. Bromus erectus Huds. Sin.: Br. agrestís All. x arversis Poll. x alqueus Lap. x. perennis Vill. x pratensis Lam. Festuca montana M. Roch. Segar-lo aviat, car els tanys s'endurceixen a la floració. Fenc de cali- tat prou bona. Va bé per a terres seques. La planta es vivaç. Diu En Hus- not haber-lo conreuat perfectament 20 anys arreu. Es planta própia dels prats secs, i dels indrets erms en terres caliçes. Fregientment es venuda la seva llevor en lloc de la del pra/ensis. Ha sigut molt recomenat el Br. Sehraderi Runth., originari del Oregon, al N. de la Nova California (E. U.): pró vol una terra fresca, tertil i lleugera, si bé es resistent a la seca, en canvi el fret el atrotina. Br. inermis Leys. Sin.: Festuca in. DC. Sehoenodorus in. R. et S. Nom vulgar: eFenàs d'Hoangria.o Fenc abundós i de bona calitat, amb la ventatja de no tenir arestes. Es de més desentrotllo i de més fulles que no pas el erec/us. Resistent a les sequies i vivaç. Espècie de les més re- comenables. Br. sterilis L, Sin.: 8r. secaberrimus Saint-Lages. Nom vulgar: cagulleso, per causa de la qee ea de les arestes llurs Planta perjudicial en els conreus de cereals i en les prades artificials. En general no convé conreuar-lo, com les espècies ànyals. Dona poc fenc, arestes llargues molt aspres, xó que el fà impropi per a la nutrició del INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 101 bestiar. No gens escàs en llocs erms, demunt de parets velles i també en camps conreuats. Serrafalcus patulus Parl. Sin.: Bromus patulus M. et R. Massa madur a la época de segar les prades, té aleshores els tanys dessecats, xó que plegat amb ses llargues i rudes arestes pot ter mal al bestiar, cas de segar aquelles massa tart. Es planta anyal, própia dels in- drets erms. Té força semblança amb el arvensis Godr. Brachypodium pinnatum Pal. B. Sin.: Bromus pinnatus L. Di rupestris Host. Festuca pinnata Moench. o Trifticum p. Moench. Es planta dura, que no convé criar-la, fora d'indrets ombrívols i erms, on no es fassin altres graminàcies de millor calitat. Br. ramosum Roem. et Sch. Sin.: Br, Pluchenetii Ll. Bromus ramosus L. Festuca caespitosa Dest. Triticum caespitosum DC. Nom vulgar: dfanab, ctenàso a Urgell, cserbarob. Com a forratje es planta dura. Própia de la regió mediterrània, puja fins a la de l'olivera en els boscos i puestos secs i de rocam. Laboratori Biológic l Sarrià, desembre 1919 102 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL — Avenç del delta del Llobregat per Dr. M. FAURA I SANS i S. VILASECA Fou el Dr. Almera qui primerament es donà compte de l'avenç progres- siu del delta del Llobregat i juntament amb el Sr. Bofill, publicà unes no- tes cridant l'atenció sobre aquest fet (1) amb motiu dels treballs prepara- toris del Mapa geològic de la província de Barcelona. L'enginyer-arquitecte Dn. Pere Garcia Faria calculà que la platja avença un promig de tres metres l'any. (2) Més endavant, el Dr. Almera, en 1894, Sintetitzà els moviments geo- tectònics costers de Catalunya, i precisà que la casa de carabiners que fou edificada cinquanta anys enrera a la distància de setanta metres de la mar, es trobava allavors a cent seixanta metres, ço que equival a un avenç progressiu de 1,90 metres per any. (8) Mossèn Font i Sagré en son tractac de Geologia (4), diu que l'actual pla del Llobregat no és més que un antic estuari terraplenat pels aluvions del riu, aquest, en l'època romana, desembocaria a prop de Cornellà i és ben sabut que en el segle X hi havia un port a l'altra banda de Montjuich en lloc molt allunyat de la mar, i assegura que el cap del riu avença ben bé 2 metres per any. En vàries de les publicacions del Sr. Carreras Candi hi han dades i gràfics (5) que demostren evidentment com en la història de la nostra urbs, aquesta ha anat envaint la mar. I un de nosaltres dos, en una monografia sobre Montjuich (6), historià (1) Almera, J.i Bofill, A.— Crónica Científica, t, XIV, p. 161. 1886. (2) G-rcia Faria (D. Pedro). — Saneamiento del sub-suelo de Barcelona. Vol. I, pag. 121. (3) Almera, J.—Descripción de los terrenos pliocénicos de la Cuenca del Bajo Llobregat y Llano de Barcelona, p. 316-319, 1894. (4) Fonti Sagué. -Curs de Geologia dinàmica i estratigràfica aplicada a Cata- lunya, P. 41. 1905. (5) Carreras Candi, F. R.—Excursió retrospectiva a la vella Barcelona, Buflt del Contre Exceurs de Catalunya, auy XXVI, n. 263. 1916. (6) Faura i Sans, M.—Montjuich: Notas geológicas Bol. de la Soc. de Alracción de Forasteros, a. VII, n. 28. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL —: 103 el procés de formació del delta de Llobregat, treball que fou reproduit en la revista /bérica, vol. IX, us 213 i 214, ps. 72 i 89. I darrerament, amb mo- tiu dels darrers temporals fou publicada una altra nota referent al geodi- namisme de la costa catalana. (1) Amb motiu d'aquests fets darrers ens interessà conèixer ço que en rea- litat havia avençat el delta del Llobregat en la seva formació des de les dades publicades pel Dr. Almera en 1894: en aital objecte férem una ex- cursió amb els alumnes de geologia de l'Escola Superior d'Agricultura a primers d'Abril d'enguany i la distància trobada des de la caseta de cara- biners fins a la mar fou de 189 metres, essent d'advertir que gràcies al temporal hagut en el dia de les nostres amidacions, fetes amb tota cura, — l'envaiment de la mar havia donat lloc a la formació d'un petit cordó, pa- ral'lel a la costa, de 15 metres d'amplària, mes, en els dies de calma aquest cordó resta reunit al delta, per tant, nosaltres el considerem com formant part d'aquest pels efectes de nostre càlcul. Per consegient, en aquests vint i sis anys darrers hi ha hagut un avenç real de 29 metres, ço que equival a /,1/ metres per any. Es digne d'observar que, en el temps, l'augment és proporcionalment cada vegada més petit, tinguent en compte les dades de Garcia Faria, Al- mera i les nostres obtingudes darrerament. En aquest afer hi pot contri- buir: una modificació en el moviment ascencional, així com també una dis- minuició de la quantitat de materials transportats pel riu Llobregat, o bé que aquest material sigui transportat per les corrents marines paral"ie- les a la costa a mesura que va avançant el delta, emperò en realitat po- dem molt bé nosaltres admetre que aquesta disminuició pot ésser deguda a l'augment de longitut de la curva que forma el litoral que cada vegada és concentricament major. o —— (1) Faura i Sans, M.—Geodinanismo de la costa Catalana y efectos del temporal de 20 de Febrero de 1920. /bérica, vol. XIII, n. 320, p. 185-192. 1990. 104 o INSmimució CATALANA D'HISTORIA NATURAL Necrologia Edmund Reitter i (22. X. 1845 — 15. III. 1920) - L'immens i agrest camp de la coleopterologia acaba de perdre un dels seus més ardits conreadors. El Sr. Edmund Reitter ha mortl La família ens participa la trista nova ocorreguda, després de llarga malaltia reconfortat amb els auxilis de la religió, a Pastau (Moràvia), el 15. III. 20 a l'edat de 75 anys. Home actiu, laboriós i de conèixements extensos en l'ordre dels insec- tes coleòpters la seva obra ha sigut gran sobre tot en la part sistemàtica dels peleàretics (en 1915 als 70 anys tenia publicats 949 treballs) ultra el nombre de formes descrites per ell que és també considerable (en la data citada portava descrits 955 gèneres i subgèneres, 6296 espècies i 1105 va- rietats), aquestes, el seu Catàleg dels Coleòpters d'Europa, Caucàs i de l'Armènia rusa 4Catalogus Coleopterorum Europae, Caucasi el Armeniae Rossicae, 1906. en col'laboració de v. Heyden i F. VVeise, les se- ves taules de determinació dels Coleòpters d'Europa 4Bestimmungs— Tabellen der europúdischen Coleopterer principalment, anc que hi han col'loborat altres naturalistes i la seva Fauna Germanicas són per a nosaltres d'una vàlua imponderable i quasi indispensables per a la deter- minació dels Coleòpters en ensemps que un perdurable monument a la seva memòria. Antic conceller imperial, redactor de la e Viener entomo- logischen Zeitunga revista on publicava preferentment les seves desco- bertes, membre honorari d'onze societats científiques espècialment en- tomològiques, entre elles de la jove eSociedad Entomològica de Espa- fax, membre corresponent de la cReal Sociedad Espanola de Historia Natural, i d'altres, i membre de diferentes societats de naturalistes d'Europa i de l'estranger, són els títols que millor demostren lo ben volgut INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 105 que ell era en el mon científic. La coleopterologia catalana pert amb R eit- ter un col'loborador actiu i experimentat. Relacionat ja de des de l'últim terç del segle passat amb la majoria dels nostres coleopteròlegs hem de considerar-lo amb justícia com un bon company, puix ja de des de aquell temps el seu nom roman unit a les nostres tasques. Tots nosaltres, els actuals, els que més o menys ens hem interessat pels coleòpters formant col'leccions regionals, sabem que a la primera persona a qui ens hem diri- git per a determinar els nostres insectes ha sigut ordinàriament a Reitter qui desseguida ens demanava entrar amb nosaltres en relacions de canvi, compra o venda de coleòpters paleàrctics ben preparats i determinats so- vint molt encertadament, la qual cosa, per a els principiants sobre tot, era un estímul poderós per a el foment de les col'leccions i del que tots més o menys ens hem aprofitat. Prenent la coleopterologia pel seu costat pràctic ultra el científic, les cobejades espècies pirenenques de brillants colors es- pècialment Carabus anaven dret a ell adés canviades per altres no menys rares o vistoses d'altres paisos, adès pagades en bons marcs, tots nosal- tres recordarèm sempre amb certa anyorança aquells petits negocis, no sempre ail, a la mesura de satisfer completament la nostra ambició però sempre amb resultats suficientment alagadors per a mantenir el caliu de l' afició. Això ha fet que en les nostres col'leccións siguin en bon nombre els exemplars rotulats per Reitter o els que ens provenen de canvis afortu- natsi sobre tot, allí on la seva personalitat romandrà més nostra és en les formes que han resultat noves per a la ciència i de les que ara recordo el formós Carabus rutilans perignitus de Andorra, els cavernícoles 7rog/o- charinus Ferreri i Speonomus fugitivus de l'eAvenc d'En Roca i Montse- rrat respectivament, Derolomus Antigae, Tenebrio Codinae de Setcases, etc. A dhuc ha contribuit en coneixement de formes noves de les Illes Balears com Decafocerus bicornis, Stenosis intricata, Amphimallus menorcarnus, etc., una de les descrites més cap a les derreries de la seva vida ha sigut l'interessantíssim Speluncarius Jordai de Capdepera. En quan als de la resta d'Espanya ell es l'autor de Xantholinus Fuenteanus, Claviger Pere- zi, Neuraphes asturiensis, Slenichnus andalusiacus, Euconnus Simoni, E. hraatzi, Colon Perrini, Carcinops Fuentei, Corticaria Diefi, Anomma- tes hiesemvelteri, Hydrocyphon Championi, Athous Laufferi, A. Martine- Zi, A. Bolivari, Ptinus aragonicus, P. Moroderi, Chrysanhia Rorbi, Phy- lan Amilcaris, Heliophilus Hevydeni, Micrositus Milleri, Vesperus 1 evi- collis Sanzi, Aphtona Fuentei, Gpmnetron Moroderi, Aphodius Putoni, Triodonta alicantina, Elaphocera Championi, Necrobinus Laufferi, Me- ligethes hispanicus, M. Brisouti, Atomaria Uhagoni, i així fins apròxima- dament un centenar. El temps esmerçat en la seva vida ocupadíssima en l'estudi dels coleòpters ibèrics no ha sigut doncs escàs ni sense fruít per lo que li devem regoneixement pregon. 106 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Donguem doncs de des de aquest modest BUTLLETÍ un suprem Adeutl a Reitter i dediquem-li un piadós record en ensemps que trasmetem a la seva família el testimoni del nostre més sentit condol. Successor de la firma comercial Edmund Reitter es actualment Emmerich Reitter qui te interés en fornir solament insectes exacta- il ent determinats i de procurar complaure als seus clients honradament en tots els articles qu'es relacionen amb l'entomologia segons circular tra- mesa. A. CODINA. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 1047 Notes bibliogràtiques Notas sobre Cicindélidos (Col.) IV.— Sobre dos pretendidas varie- dades espafiolas de Cicindela (Cvlindera) paludosa Duf. MaNuvEL ViDAL v LóprEz. Boletín de la Real Sociedad Espafola de Historia Natural. T. XX.— Niúms. 1-2 (Enero-Febrero), 1920, p. 678.—El Sr. Vidal en un article ens aclareix el significat de dues varietats de la Cicinde- la paludosa Dut. descrites per H. Schulz en dnternational Entomo- logist Zeitschrifto, vol. II, 1909, p. 317, que no conèixiem i qu'hem vist citades en el 4Catàlogo sistemútico-geogràfico de los Coleópteros ob- servados en la Península Ibérica, Pirineos propiamente dichos y Baleareso del Rev. D. José M.2 de la Fuente, en curs de publicació en el Boletín de la Sociedad Entomológica de Espatia:: barcelonensis i toledana. De una consulta al Dr. VValther Horn de Berlín-Dahlem, el conegut mestre, resul- ta que la v. barcelonensís es la forma humeral-semicircumflexa i la v. toledana la torma circumílexa sobre exemplars verds (a. viridis Beuth.) o siga un equivalent a les aberracions sca/aris Dej. i Dufouri Beuth. des- crites sobre exemplars verd fosc i bronzejats respectivament en quant a la primera, ia la a. Hopffearteni Beuth. sobre exemplars bronzejats en quant a la segona. En una paraula: dues sinonimies per a la a. virídis Beuth. segons criteri del Dr. Horn o dos noms més per a dues formes de dibuix sobre la color verda per a els amants d'una més extensa nomen- clatura per a les diferentes formes de color i de dibuix de la C. paludosa Duf.—A. CODINA. Faune coléoptérologique des lles Baléares. SimoN TENENBAUM. Varsò- via, 1915. —Ens enterem d'aquesta publicació que no hem vist, per una Nota Bibliogràfica en Enfomologische Mitteilungen, Band VII, N.t 1042 Berlín- Dahlem, 1918, p. 227-8. Segóns ella, l'autor passà l'istiu de 1913 en Ma- llorca i Eivissa, reunint fins 1677 espècies. Com apèndix, porta un resum, en francès, sobr'els coleòpters de Balears en general i una relació de la literatura actual sobre'ls mateixos., —A. CODINA. ac a ad ES da dr da at INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del ve3spre. Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis i admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 300 planes i amb làmines. Biblioteca. —Es oberta per als socis de la Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats — en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La Institució Catalana d'Història Natural, ha trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n. 2. — Barcelona (Espagne) i Institució Catalana d'Història Natur SESSIONS La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL celebrarà. ses ses- sions científiques d'enguany els jorns: 8 de Gener 8 d'Abril 7 d'Octubre 5 de Febrer 6 de Maig 4 de Novembre 4 de Març 10 de Juny 2 de Desembre PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETÍ MENSUAL I. —Epoca.- 1901-1903, tres anys is Ec ouDeeE PE Època. —1904 a 1917, cada ac CIS ERC s II. Època.—1918 . EPS ERC RR A MEMORIES Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep A M.2 Bol Fam. I, Tentredínids. —. 1 Y IV, Ichneumònids —. RR 1.gegs Y VIII, Orisidsc i, das eres dE L x, Esfègids i AL 1 : y XI, Pompílids Í y oo XII, Sapígids. ll a y XII, Escòlids P: Y XIV, Mutíllids Bea D) XVII VMESDIÓS i I CE 189 XIX, Apids . des Història de les Cent Naturals a Catalunya, per Mos- dt) sén Nobert Font i Sagué . 2 ptes. Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Ca ls Llenas i Fernàndez . EI IOn A Minerals de Catalunya, per Llorens Tomús. El Contribuciones al estudio dela Flora del Pirínieo Cent (Valle de Aràn), por Manuel Llenas i Fernàndez. 2 Fauna ictiològica de Catalunya, per Agus/í M.. Gibert. — 2 Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre.. dei) — TREBALLS I Volum L 1915 o a eL Oi Dc ML 1916 IOC CDC er TO IO d AL IDE, En, a TS a Da Te UE DANS DIR CR P do EI De el a NO la, Di ae ea IO BUTLLETÍ DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Juny 1920 l LocAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2. BARCELONA —Proreda de Sacs: — Consell ee OL a en aques ia P. 191 LL M. I — especies nuevas y dos poco: conò das da Eo mo del Pirineo catalan, p. — facin Canvi de color. de les. argiles pontianes Gel Faura: i Sans: Josep BOREEE El DE LA institució Catalana d'Història Natural 3.4. ÉPOCA. BARCELONA, JuNy, 1920. ANy III — Núm. 6. SECCIÓ OFICIAL /£ SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 10 DE JUNY DE 1928£:ic Presidència del Rnd. P. J. M2 de Barnola, S. /J., President La reunió té lloç en el Palau de la Generalitat assistint-hi els Srs. P. Barnola, S. J., Dr. Bofill i Pichot, Broquetas, Dr. Cirera i Salse, Codina, Elias, Dr. Faura i Sans, Dr. Font i Quer, Dr. Marcet i Riba, Mas de Xaxars, P. Pujiula S. J., Sagarra (D, Dr. Sala i Pons i Zariquiey. El Sr. C. O. Rosset excusa la assistència. Oberta la sessió pel President a dos quarts de 7 de la tarda el Sr. Codina manifesta que els Srs. P. Pujiula i Bofill i Poc han tramés la llur fotografia per a l'Album de l'Institució ço que és convenient imitin els demés membres. Pels Srs. P. Barnola, Codina i Vilaseca són proposats per a socis adjunts: el Sr. Antoni Barriel i Gasc, Portaferrissa, 80, el Sr. Pau Bo- rell i Oliveres, Plassa del Dr. Letamendi, 85, 8.er 1.4, i el Sr. Pere Vay- reda i Olivés, Lladó (Girona), dedicant-se els tres a Botànica. Baixa: Francesc Calzado. Es dona compte de les segúents COMUNICACIONS CIENTÍFIQUES Fosforescència extraordinària en cuques de llum.— El Sr. President comenta el fet per ell observat en femelles de la cuca de llum, Lampy- 110 INSTITUCIÓ CATALANA D HISTORIA NATURAL ris mauritanica L., que presentaven la característica lluminositat no en els darrers anells de l'abdòmen únicament, sino en tots els d'aquest, i àdhuc del tòrax, fins als voltants del cap. Presenta un voluminós exem- plar, on és pot observar el fenòmen, encara que imperfectament, per fer ja dies que el tenia engabiat. No recorda pas haver llegit tal forma de lluminositat en cap tractat d'Entomologia, per això és que crida l'aten- ció sobre les seves observacions. Contribució a la parasitologia de l'anguila (Anguilla vulgaris) en Va- lència. —El Sr. Codina llegeix una interessant comunicació del Sr. Pardo relativa a la parasitologia intestinal de l'anguila amb motiu de les inves- tigacions del professor Dr. Gandolfi en el Laboratori d'Hidrobiologia Es- panyola de València. dlguns lepidòpters de la illa d'Eivissa —Baix l'anterior epígraf el Sr. I. de Sagarra llegeix una documentada comunicació com a contribució al coneixement dels insectes lepidòpters d'Eivissa citant-ne vintiuna formes, nombre aquest bastant important dada la pobresa lepidopterològica de les illes Pitiusses. La drcetia latreillei God. (Lep. Arctiidae) i la seva darrera metamór- fosi. —El Sr. C. O. Rosset tramet per mediació del Sr Codina la comuni- cació segient: que dpara completar una resefia dada por el socio-lepidop- terólogo Ignacio de Sagarra en el BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Junio de 1917, he recogido algunos datos por obser- vaciones hechas estos tres últimos afios sobre la última metamórfosis de la Arefia latreillei, es decir, el tiempo empleado para el desarrollo de la mariposa en la crisàlida. Recogiendo la oruga en el mes de Junio, sale o debe salir la mariposa en los meses de Marzo y Abril del afio siguiente, pero este criterio, aunque general, no se sostiene a la prueba, pués los datos siguientes me han convencido, que la mayoría de las crisàlidas toma dos afios para el desarrollo de la mariposa, y como consecuencia, se explica también la escasez o abundancia de la mariposa en ciertos afios. Sea por tener demasiadas orugas en las jaulas, o por diferentes cau- sas de mortalidad, a las que estàn expuestas las orugas, rusultó que, de de las 140 orugas recogidas en el mes de Junio 1919, solamente salieron este afio 23 mariposas, quedando 46 crisàlidas para el próximo afio, y en cuanto al resto o sean 71 orugas, murieron por las antedichas razones. Ahora, para justificar mi criterio sobre los dos afios de metamórfo- sis de la mayor parte de la Arc/ia latreillei, tenía en una jaula aparte 16 crisdlidas de las orugas recogidas de Junio 1918 y de las cuales salieron DE TODAS la mariposa, a saber: 7 machos y 9 hembras.. Donatiu per a el Museu. —El Dr. R. Zariquiey tramet un bell exemplar de porc marí Centrina vulpecula Bel. peix de la família dels Espinàcids INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL JULI (Spinacidae) pescat en aigues d'Arenys i del que en fa graciós present a la INSTITUCIÓ. Hepàtiques catalanes. — El P. Barnola afegeix, a les que ja té citades, la Madhoteca platvphiylla Dum., recollida el 16 de maig a Subi- rats (St. Sadurní de l'Anoya), més la Pe//ia Fabroniana Radd. (calveina Nees.), i Mesophiylla obovata Nees., var. minor Carringt., aquella en els degotalls margosos, aquesta en l'argila rogenca propera a la foradada de St. Pere de Sallavinera (Calat) el 22 i 23 del mateix mes. Sobre botànica barcelonesa i tarragonina. — El Sr. Codina dona comp- te de dos treballs tramesos per l'infadigable Gmà. Sennen, l'un amb el tí- tol dEncore un peu de botanique barcelonaisex en el que es citen algunes formes crítiques o noves per a la flora barcelonesa trobades pels seus alumnes en llurs petites excursions semanals, i l'altra €Une seconde semai- — ne d'herborisation dans la.partie du littoral de Tarragone comprise entre le Francolí et l'Ebreo que per la seva extensió es publicarà oportunament en la forma que s'acordi. Variacions en el nivell de les aigiies de l'estany de Banyoles. —Sobre aquest tema el Dr. Faura i Sans fa les segiients manifestacions: El Sr. Jo- sep Alsius ens fa sabedors d'un moviment observat en la nivellació de les aigues de l'estany, el que fou estudiat amb deteniment per D. Lluis M. Vi- dal fa ja alguns anys, aixís com també pels enginyers... Fou en el dia 7 de maig a les 7 h. 8O m. del matí quan sobtadament les aigiies de l'estany de Banyoles es retiraren de la vorera, baixant el ni- vell de l'aigua en la Mola uns 60 centímetres, prompte revingueren les ai- giies d'endins enfora, alçant-se uns 20 centímetres per damunt del nivell normal. Aquesta baixa i alça es repetiren unes quantes vegades durant cada intermig uns quinze minuts. Al final restaren definitivament les ai- giies quietes. Mentres succeí aquesta oscil'lació de nivell el temps fou es- plèndit, amb una calma completa. Ens comunica el Sr. Alsius, en carta del 8 del mateix mes, que aquest fenòmen ja havia sigut observat igualment fa pocs anys, emperò que no s'hi donà importància, si bé coincidí amb els forts terretrèmols de Messina. Nostre consoci D. Lluis M. Vidal, coneixedor de la tectònica i de l'hi- drologia soterrània d'aquelles encontrades estudiarà aquest fenòmen, tal volta relacionat amb el volcanisme. (Vegis /beria any VII n. 339, p. 82-94 31 de Juliol de 1920). Figures gegants observades des del Puig de Cubell, Vidrà. — El ma- teix Dr. Faura parla, a continuació, d'aquest fenòmen ocorregut el dia vint de març, en que excursionejaven per aquelles alteroses montanyes els va- lerosos excursionistes En Joan Montllor i En Joaquim Garriga, àdhuc que es ressenyaren en la Fu//a mensual que publica el Centre excursionista del Vallés (curs XIII, n. III, abril i maig de 1920), i que nosaltres extracta- rem a continuació: l 112 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Des del cimal esplaiaren la mirada pel golf de Roses, pel Pirineu des del Canigó al Puigmal, i el Pedratorca, era a la posta d'un sol ro- genc i resplandent que tenyia de carmí la neu del Pirineu i daurava les muntanyes de la Garrotxa. El sol declinava ràpidament i per tant l'ombra projectada per la gran serralada en un turó de la qual estaven ambdós observadors havia esvait la plana d'En Bas i s'enfilava a correcuita mun- tanyes amunt de Marbulenys, Finestres, St. Julià del Mont, etc. De sobte observaren amb gran sorpresa una visió óptica emocionant. Del repeu del Puig de Cubell, i pel davant de la casa del Pla Traver l'imatge del Turó hi era projectada en forma cònica extraordinàriament allargada en direc- ció dels raigs del sol, anant a finir un xic endins del golf de Roses, per allà l'indret de les excavacions d'Empòries, i en una boirina fosca, de poc gruix i completament plana, en forma que permetia veurer tota la corva- dura del golf. L'ombra era sumament sobtil, emperò clarament visible en tota la seva extensió, i el mateix a travers dels fondals dominats per l'om- bra obscura que de les altures encara il'luminades pel sol ponent. L'imat- ge sorprenent d'aquesta doble i singular projecció damunt l'ombra natural de la muntanya tenia la forma d'una piràmide de reduida basa i un desen- rotllo superior a 65 quilòmetres, amb la particularitat que al topar en la flonja boirina esmentada les dues convergents quedaven com trencades, tedressant-se el final en punta d'obelisc. El sol va perdre's per derrera els rasos de Paguera, i desaparegué el fenòmen òptic quan el sol quedà totalment extingit. Aquesta és la ressenya publicada pels observadors, i al final invita- ven als homes estudiosos per a que en donguessin una explicació. Per ai- xò, havem cregut convenient reproduir aquella fidel descripció per a de- duir-ne que l'efecte observat és el de la projecció de siluetes damunt la boira, originant les anomenades sombres gegants, tant frequenment ob- servades en els Alps, i qualques voltes reconegudes pels nostres excur- sionistes pirinencs. Aquest fenòmen no deu ésser confós amb el de l'es- pecíre de Broclen, el que es caracteritza per una descomposició circular dels raigs lluminosos. El que la forma cònica de la muntanya es presentés redressada, podria ésser efecte d'una diferència de densitat o de col'loca- ció de la mateixa boira. Canvi de color de les argiles pontianes.—El Sr. Elias explica en una nota geològica plena d'interessants detalls la faisó com ell interpreta el canvi de color de les argiles pontianes observades en termes de Viladeca- balls i Olesa. Després de fer circular alguns tiratges a part tramesos pel P. Navàs i altres publicacions endreçades per diferents autors i no havent-hi altres assumptes de que tractar, s'aixeca la sessió per a començar seguidament la del t INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 113 CONSELL GENERAL DE MEMBRES DEL 10 DE JUNY DE 1920 Presidència del R. P. J. M.2 de Barnola, S. /., President Asisteixen els membres Srs. P. Barnola, S. J., Dr. Bofill i Pichot, Dr. Cirera i Salse, Codina, que actua de Secretari, Dr. Faura i Sans, Dr. Font i Quer, Mas de Xaxars, P. Pujiula, S. J., Sagarra (I) i Zariquiey. El Sr. C. O. Rosset excusa l'assistència i s'adhereix als acords. Es llegeix l'acta de la sessió anterior del 27. XII. 19 que és aprovada i de la qual no va publicar-se, oportunament, el segient: Es acceptada la proposició del Dr. Faura i Sans de que, en motiu d'entrar en l'any 1920,es faci (i cada 1O anys es repeteixi) un Recull o Index que contingui per ordre de títols i espècies naturals tot ço que ha sigut publicat per la INSTITUCIÓ, i que aquesta feina sigui distribuida entre els membres que més s'hagin es- pecialitzat en cada una de les matèries. S'acorda que la quota anyal per a els socis que d'ara en avant vin- guin a formar part de l'entitat sigui de quinze pessetes en lloc de deu pes- setes i sol'licitar dels que ho són que la modifiquin en el mateix sentit. S'acorda igualment fer constar, i expressar-li l'agraiment del Con- sell, a Na Montserrat Garriga de Gallardo per la seva subscripció anyal de 30 pessetes a les publicacions de la INSTITUCIÓ. S'aprova fer entrega al Museu de Ciències Naturals de Barcelona de les col'leccions de la iNSTiTUCIÓ oficiant-ho a la litre. Junta Autònoma i procurant coordinar els acords ja presos anteriorment. S'aprova que els Srs. Mas de Xaxars i Zariquiey revisin la Compta- bilitat i presentin un informe sobre la mateixa en la propera reunió del Consell Directiu. Els acords presos en la reunió actual són els segúients: Admetre com a socis els Srs. Pardo, Centre de Lectura de Reus, Sa- la i Pons, Elias, Novellas i Bofill, Novellas i Roig, Barriel, Borrell i Vay- reda presentats en el present semestre. 3 Nomenar Membres Supernumeraris els Srs. Francesc Novellas i Roig qué es dedica a Química, i Dr. Claudi Sala i Pons. Es proposa i s'acorda nomenar Membres Corresponents al Sr. René Jeannel, rue d'Ozénne, 1 bis, Toulouse, i Mr. Edouard Harlé, rue Emile Fourcaud. 36, Bourdeaux, en mèrit dels seus treballs sobre Entomologia espeleològica i Paleontologia de Catalunya. S'aprova constituir l'Album de la iNSTiruciIÓ on es col-leccionaran els 114 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL retrats fotogràfics dels naturalistes que tinguin a bé trametre'ls, espe- cialment els dels membres de la INSTITUCIÓ. Vist l'informe presentat pels Srs. Mas de Xaxars i Zariquiey sobre la Comptabilitat, publicat ja en el nombre de març, s'acorda aprovar l'estat de la Caixa Social fins 31 de desembre de 1919. Finalmest, amb l'objecte de facilitar el major desenrotllament de la INSTITUCIÓ, va acullir-se amb entusiasme la preposició feta per varis mem- bres de qué la Junta Directiva estudii la manera d'obrir ampliament les portes de l'entitat, amb igualtat de drets, a tots quants vulguin laborar pel progrés de les Ciències Naturals, especialment de Catalunya, i que el projecte de la Junta sigui presentat per a la seva aprovació a una reunió general extraordinària de membres que per a aquest objecte serà convo- cada oportunament. Tots els acords anteriors sixueren presos per unanimitat. A un quart de nou del vespre el President aixecà la sessió. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 115 Contribución a la parasitologia de la anguila en Valencia por LUIS PARDO Con motivo de las investigaciones que sobre la anguila (Auguilla vulgaris) realiza en el Laboratorio de Hidrobiologia Esparfiola de Valencia el ilustre Prof. Dr. Gandolfi Hornyold, de la Universidad de Ginebra, actualmente agregado al Instituto Espariol de Oceanografía, hemos tenido ocasión de examinar elevado número de aparatos digestivos de diversos ejemplares, jóvenes y adultos, machos y hembras, de dicha especie. Al observar con detención el conducto intestinal de la anguila se han visto repetidas veces en dicha viscera individuos pertenecientes a una curiosa forma de céstodo paràsito, de la familia de los Ténidos, se trata del Profeocephalus macrocephalus Nufer ( lehithvotenia macrocefala Cresl. y otros autores), único parésito del grupo de los Gusanos encontra- do hasta ahora en el intestino de las Anguilas de Albufera de Valencia. Merece consignarse que también se ha observado que entre los indi- viduos que presentaban este endoparésito la generalidad de ellos había sido pescada con /i/ora (instrumento semejante a un tridente que es ma- nejado por el pescador desde la barca o barquel). Esta observación ya la tuvo en cuenta el Prot. Gandolfi Hornyold durante su estancia última en el Laboratorio Biológico marino de Porto-pí en Palma de Mallorca. En recompensa, en un gran número de anguilas abiertas, no pescadas por el procedimiento indicado ha sido encontrado con muchísima menos frecuen- cia el Profeocephalus macrocephalus, estas anguilas, conviene advertir llevan, en ocasiones, desde que fueron pescadas hasta el momento de ser conducidas al mercado, un cierto tiempo en los viveros, en el mayor nú- mero de las veces algo prolongado. Según el Prof. Gandolfi Hornyold pudiera ser una explicación lógica el recordar que las anguilas captura- das, observan en los viveros durante su permanencia en los mismos, un régimen alimenticio deficiente, casi de ayuno prolongado. La ausencia de este Céstodo paràsito en dichos ejemplares se fundamenta en la falta de materiales nutricios, causa esta que deriva de la excesiva dieta sufrida 116 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL durante el tlempo de permanencia en el vivero. Lo mismo sucedió con las anguilas que enviaba semanalmenle a este distinguido especialista durante el tiempo que ha llevado a cabo sus trabajos en el Laboratorio de Baleares. En opinión del Prof. Gandolfi si se hiciera un exàmen minucioso de contenido intestinal del més genuíno pez de nuestra Albutera era muy probable se repitiera con relativa frecuencia, llegando a encontrarse en un 10 a 15 por ciento. Anteriores observaciones del Prof. Gandolfi habían ya denotado la existencia del Profeocephalus macrocephalus Nuter en las anguilas de nuestra Albufera, pero en menor proporción, debido sin duda a la índole de las investigaciones entonces efectuadas, ya que se trabajaba sobre an- guilas plateadas (maresas) en las que el contenido intestinal es casi nulo. Se ha encontrado también un Flagelado de la familia Tripanosómidos, el Trppanosoma granulosum Lav et Mesn. que vive irecuentemente en la sangre de la anguila y que se le puede ver haciendo una toma de ésta cerca de las branquias. BIBLIOGRAFÍA Gandolfi Hornyold (Prof. Dr. A.). —Algunas observaciones sobre la anguila en Valencia: Trab. del Lab. de Hidrobiología. Anal. del Inst. Gen. y Tec. tomo I. Gandolfi Hornyold (Prof. Dr. A.) — Hallazgo de la Ichthyotgenia macro- cephala Cl. en la anguila de la Albuftera de Valencia: Bol. R. Soc. Esp. de H. Nat. Acta de la sesión de Valencia. Mayo 1916. Lure (Dr. Mar). —Die Siissivasserfanna Deutschlands eine extursio- nenfanna. Heft 18 Parasitische Plattvviirmer Il. Cestodes. Langeron (Prof. Dr. M.)—Precis de microscopie. Roger La Rue (Prof. George). — A Revision of the Cestode family Proteocephalidae. Universidad lllinois EE. UU. Laboratorio de Hidrobiología Espafiola de Valencia. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Ju Alguns lepidòpters de la illa d'Eivissa. per Il. DE SAGARRA Pel mes de maig de l'any prop passat arribaren a nostres mans alguns quants lepidòpters que recollí en aquella illa el nostre company Dr. Font Quer, Conservador de Botànica al Museu de Ciències Naturals. Durant la seva llarga estada i després de visitar molt detingudament Eivissa i les illes veines, arribà al convenciment de que la fauna lepidopterològica hi era molt pobre. Tant sols passaven d'una dotzena els insectes d'aquest ordre que vegé o capturà. Ben entés que tots els observats ho foren a la illa d'Eivissa, no trobant-ne cap rastre en les altres que, de molt més reduida extensió, formen el conjunt de les Pitiusses. Aquest material, si bé escàs, era preuat perqué no teniem fins aleshores cap representació d'aquell nucli insular. Aprofitant les vacances de l'any 1919 visità el nostre Museu, el mes- tre nacional d'Eivissa, En Joan Grimalt. Es aquest amic, entusiasta recol'lector i té gran dalit per fer conèixer el material científic que ve re- collint amb constància, de diversos indrets de la illa. Li encarregàrem ens reunís el major nombre possible de lepidòpters, i a la tardor, ens teu una tramesa que augmentà nostres coneixements de la localitat. Ara no fa gaire que el Departament de Botànica na deixat realitzada una segona tanda d'exploració i en consequència hem iornat a obtindre alguns insec- tes més, tot el qual ha estat la causa que redactessim aquesta nota breu, després d'examinar el material reunit mercés a l'esfors i bona voluntat dels recol'lectors esmentats. Pieris rapae metra Steph.—Puig dels Molins, 20- V - 19 (Font Quer), Eivissa, V - 19 (Font Quer). Pieris rapae L.—BEivissa, 26-IX-19, 9-X-19, 30-X-19 (J. Grimalt). Pieris daplidice bellidice O.—Eivissa, 17-V-19, Puig dels Molins, 19- V-19 (Font Quer). Prerts daplidice L.—Eivissa, 26-IX-19, 2-X-19, 9-X-19 (J. Grimalt). Colias croceus Fourer. —St. Joan, 21-V-19 (Font Quer). i Pyramets cardui L.—Eivissà, 9-IX-19 (J. Grimalt). Argynnis pandora Schitf.—St. Joan, 21-V-19. Dos exemplars mascles 118 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL parats sobre les flors de Ga/act/tes fomentosa i Cardus tenuiflorus, en els sots. (Font Quer). Abdós exemplars són molt robustos i de mida major que els que co- neixem d'altres indrets d'Espanya (40 mm. de marge alar). Sa coloració és intensament acusada i el dibuix negre més dilatat. Aquestes caracte- rístiques s'aprecien millor al revers de les ales, mostrant-nos les poste- riors quasi del tot sencera la faixa platejada. Una revisió del material iberic que poseim ens revela com la majoria dels mascles pertanyen a la forma paupercu/a Ragusa, en la qual manca la color platejada del revers. A Catalunya la coneixem de Lloret, Mont- sec i Olot. Per tant, al rebre els exemplars d'Eivissa reconeixèrem tot se- guit el contrast d'aquesta Argvrnis exhuberant amb les demés formes de diurnes migrades que hi viuen conjuntament. La forma d'altres illes mediterrànies estarà d'acort amb la nostra Argynnis eivissenca, a judicar per les dades de Charles OBERTHÚR (1) (Dans les Pyrenées-Orientales les mascles son generalement petits, mais en Corse et en Algérie ils son le plus ordinairement très grands.x Seitz (2) parla també de la forma argelina que FRUHSTORFER anomena seitzi, de la qual ta remarcar que és més gran que els exemplars europeus, revers d'un vert més clar, anvers grog-verdòs més fosc, dibuixos negres més marcats, més abundosos i frequentment contluents. El conjunt de aquests caracters ens recorda precisament a la pandora evissenca. Pararge megaera trans. figelius Bon. —St. Miguel, 19-V-19, Sta. Eula- lia, 24-V-19 (Font Quer). Els tres exemplars que poseim són de mida petita (17 mm. de marge alar), mentres que la major dels exemplars de Catalunya oscilen entre 21 i 22 mm. El dibuix de l'anvers és migrat, manca quasi del tot la faixa mit- jana de les ales posteriors, essent també reduida en les anteriors. El conjunt ens revela una forma pobre i molt pereguda a Zigeliuns de Cór- cega i Cerdenya. Epinephele jurtina L.—2 mascles del Puig dels Molins, 20-V-19, 2 mas- cles, Eivissa, 17-V-19 (Font Quer). 6 mascles, Eivissa, V-20, 2 femelles de Eivissa -V-20 (Font Quer). En conjunt tenim 10 mascles i 2 femelles que ens manifesten la forma que vola en la illa. Ditereix de la rassa catalana, que dintre la branca meridional ispulla Hb. arriba a produir exemplars amb totes les carec- terístiques de /o7z/uznata Alph. que és l'extrem d'aquestes formes del mit- jorn, en primer terme per sa mida, /ispu//a és exhuberant (26 a 29 mm. de marge alar) i en canvi la forma eivissenca fa de 21 a 25 mm. (I) Ch. Oberthúr.- Eludes de Lépidopterologie comparee, fascicle 1II, pag. 204 — Rennes 1909. (2) A. Seitz—Die Grosschmetterlinge der Erde, vol. 1, pag. 242. (edició francesa). INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 119 Contrasta també la col'loració més intensa, destacant-se marcadament . tots els motius de coloració fulva, advertint,sobre tot en les femelles, que aquesta color és francament rojenca i no ocrosa com ens mostra la forma nostra. Aquestes condicions de coloració, de ser constants (com ho són / en tot el material que tenim), relacionarien aquesta rassa insular amb telmesia L., de Xipre i Assia menor. Altre caracter que augmenta aque- lla relació és l'androconi del mascle, molt ben delimitat en els exemplars d'Eivissa. Tecla ilicis Esp.—Eivissa, V-20 (Font Quer). Un sol exemplar. Lyeaena icarus Rott. —Eivissa, V-20 (Font Quer). Pocs exemplars, i de mida reduida, les taques marginals negres €s dibuixen en l'anvers de les ales posteriors en algun exemplar, ab. ce/ina Aust., en altre, el dibuix del revers apareix molt aclarit, semipersica Tutt. dAgrotis pronuba L.—Eivissa, 14-V-19, un exemplar, dins l'habitació (Font Quer). Aorotis tritici L. 2.—Eivissa, 29-V-19 (J. Grimalt). Aquesta cita deurà restar dubtosa fins i tant que tinguem més material. L'únic document ha estat unes ales molt deteriorades i per aquesta raó la determinació és incerta. Plusia gamma L.—1-X1-19, (J. Grimalt). Un exemplar. Aplasta ononaria Fuesl. —Eivissa, 17-V-19, Puig Sirer, 18-IX-19 (Font Quer). Dos exemplars molt deteriorats que amb prou feines permeten reconèixer l'espècie. Rhodometra secraria L. —Puig dels Molins, 22-IX-19, Eivissa, 18-IX-19 (J. Grimalt). Tres exemplars. Pvyralis farinalis L.—Eivissa, 7-X-19 (J. Grimalt). Un exemplar. Anevlolomia sp. 2.—St. Antoni Abad, 28-VIII-19 (J. Grimalt). Un exemplar Nomophila noctuella Schití.—Eivissa, 22-IX-19 (J. Grimalt). Dos exemplars. Nymphula spe.—Eivissa. 29-IX-19 (J. Grimalt). Unic exemplar de di- fícil determinació per estar molt deteriorat. Pyrausta spe.—Eivissa, X-19 (J. Grimalt). Dos exemplars en estat defectuós. Les vint i una formes que deixem consignades no són prou per a re- velar característiques d'importància en la fauna entomològica d'Eivissa. Cal seguir la tasca pacient de reunir més material per a arribar al millor coneixement d'aquella fauna. Per avui hem cregut d'interés enumerar els exemplars estudiats se- guint el mateix criteri del Protessor Rebel al informar a la X. RX. Zoolo- gich-Botanische Gesellschatt de Viena, quan presentà un petit nombre de heteròceres recollides pel capità de baixell J. Polatschelx en l'any 1910 a 120 INSriruCcIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL la gran de les illes Pitiuses (3). Digué:cencara que sien poques espècies, no deixen de tenir un interés faunístic, perqué són també ben poques les da- des que havem referents a aquella fauna insulars. Com a referència aduia el testimoni de Pagenstecher. Aquest parla en termes generals tant de les Balears com de les Pitiusses dient que poseixen formes sembants a les de les terres costeres veines. Fa remarcar, sobre tot, la gran pobresa d'aquella fauna. Coincideix en tal opinió l'Arxiduc Lluis Salvador d'Aus- tria en sa obra dDie Balearen in VVort und Bild geschildert. Barcelona 30-V-20 Laboratori d'Entomologia del Museu de Ciències Naturals. (3). Llista de les sis espècies recollides per J. PolstscheH a l'illa d'Eivissa. — Thalpochares scitula Rbr.—Mascle 29-VI11-10. Acidalia cervantaria depressaria Stgr. —Femelles 30-llle10, petits 26-VIII- 10 Acidalia elongaria Rbr.--ExXemplars molt petits 26-VIII-10 Gnophos muscidaria Hb.—Mascles 6-IV-10, femelles 27-111-10, la última molt blanca. Nomopila noctuella Schilf.—29-111-10 Oegoconia quadripunctata HvVV. 28-111-10. —— INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 12 Encore un peu de botanique barcelonaise par le FRERE SENNEN Dans l'escursion du 28 avril à Rubí, j'ai signalé seulement quelques découvertes, pas toutes, des jeunes botanophiles. Or je Sais... —Et qui pou- rrait ignorer le plaisir et le sentiment de l'honneur de la découverte chez le jeune chercheur—Oui, je sais que plusieurs ont dit depuis: 4Cfest moi qui l'ai trouvéex —Je vais donc commencer par celui qui l'a trouvée la plan- te curieuse qu'on ne cherchait pas puis qu'on ne la connaissait pas, mais qu:'on a trouvée tout de mème, puis qu'elle m'a été remise. D'abord ç'a été Helianthemum serpyllifolium XVill. var. ova/ifolium R. et F. à tiges grèles et nombreuses, garnies dans le bas de feuilles ellip- tiqués-discolores, et s'achevant en joyeuses grappes voyantes de grandes fleurs jaunes. Celle-là, tous me l'ont apportée, depuis Fons, Mas, Guasch et Martinez, jusqu'à Matas, Murtra, et Millet, en passant par Collde- forns, Aparicio et Palmés. Deux seulement me remirent le Linum narbonense, Més et Millet. Fons m'a montré depuis le Te/ragonolobus à tleurs rouges, que j'ai nommé var. rubiflorus dans le BuriLETí d'avril. Il y a aussi un AEpil/ops à cétudier peut-etre simple forme à épillets très distants de l'AE. ova/a, peut- etre aussi hybride. Dans toutes ces formes critiques il faut beaucoup de temps. Le coup d'ceil avertit d'abord, mais il ne sufiit pas: il est nécessaire d'entrer dans l'analyse de menus caractères, de comparer aux types spéciftiques et à leur variétés. Ce travail est parfois d'une solutión excessivement ardue. Quand les ditférences ont été bien constatées, il faut intercaler la forme, lui donner une place dans la série des espèces, des races, des variétés ou des hybrides. On comprend que le naturaliste sérieux à qui l'on demande un nomà brúle-pourpoint ne satistasse pas entièrement la curiosité de l'impatient chercheur qui s'entend dire: dForme critique à étudiero. C'est bien cependant ainsi que doít répondre le maitre, méme au péril de dé- 109 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL clarer qu'il n'a pas tout vu, parce qu'il est impossible de tout voir, qu'il n'a pas tout étudié, parce que l'étude de tout n'est pas possible, mème à l'homme:qui vivrait-des siècles et passerait toute la vie dans l'étude. D'ailleurs celui qui en sait assez n'a pas besoin de s'affubler d'un faux bagage scientifique en recourant à des denoninations hasardées ten- dant à couvrir ses hésitations. Ce qui est súr se donne comme súr et ce qui est douteux ne peut sortir du domaine du douteaux, qu'après une étu- de sérieuse. C'est ainsi qu'on doit toujours procéder et que doit s'enten- dre la probité scientifique, respectée mème de l'honnète paien, car l'hom- me qui veut garder sa dignité d'homme peut bien se tromper, mais il ne trompe pas. Je n'irai pas jusqu'à dire qu'il ne dénigre pas, ne rabaisse pas, ne cherche pas à décrier, mais j'insiste jusqu'au point d'affirmer qu'il ne trompe pas, mème dans des choses qui pourraient ètre sans conséquences, comme de donner un nom hasardé à celui qui vous croit capable de Jui en donner cent et mille, et qui se retirera à moitié déçu quand vous lui décla- rerez bonnement qu'aucun nom ne peut etre sàrement donné pour le mo- ment à une humble plantule des champs qu'il a grande envie de désigner par un nom. Veuille bien le lecteur pardonner ces digressions oiseuses ou non, et s'il s'intéresse vraiment à l'inventaire de la flore barcelonaise, me suivre dans les lignes qui suivent. Nos espèces d'AEg//ops, connues du vulgaire sous le nom de B/a£ de cabra, sont en passant de la plus fréquente à la plus rare: AE. ovata L, AE. triuneialis L. et AE. triaristata XVilld., cette dernière découverte par nous il y a quelques années sur plusieurs points autour de Barcelone. Les AEzgilops s'hybrident avec les blés cultivés ou 7rificum. Plusieurs de leurs produits son signalés dans leur aire géographique, qui comprend l'Europe méridionale, une partie de l'Asie occidentale et le Nord de l'Afrique, et renftermés dans le genre 77ificumt, auxquels ils ressemblent plus qu'aux ABgilops. Nous en avons signalé quelques-uns de noveaux. AEser/ops Leveillei Sennen.—A£5297/ops triaristata X trinneialis ej., AEgilops mixta Sennen.— AE. ovata triaristata ej. La torme de Rubí présente quelque ressemblance avec l'AE. Leveillei, mais ne peut ètre identlfié avec lui. II est curieux par la longue pilosité des feuilles surtout autour des ligules, ses feuilles lon- gues, étroites, très vertes, la dernière, voisine de l'épi formé d'epillets dis- tants, les tiges rameuses portent des rameaux stériles. Si la forme était vrai- ment nouvelle, nous la publierions volontiers sous le nom du jeune botanop- hile J. Fons, notre élève qui nous la remit et nous la nommerions £. Fonsii Sennen—4A EF. ovata X P ej., nous plaisant à reconnaitre lactivité dans les recherches et la préparation des récoltes de ces jeunes adoles- cents qui aiment à étudier, dans leurs promenades scolaires de chaque se- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 193 maine, ces alentours si variés et si riches de la capitale de la Catalogne et que nous aimons aussi à leur faire étudier et à leur faire aimer. Nous signalerons encore quelques nos omis, ou au sujet desquels il convient de donner quelques éclaircissements. 190 ter. Ti/ia ulmifolia Scop.—T. silvestris Dest. auquel il faut join- . dre 7. parvifolia Ehrh. —Montagnes. Cultivé. 215 bis. Geranium Robertianum L. peut-ètre une bonne race barcelo: naise G. barcinonensis Sen. très développée, des barrancos ombreux du versant VV. du Tibidabo. Le massif renfern.e plusieurs formes de ce grou- pe critique entre autres le G. minutif/orum Jord., par les éboulis pierreux entre Pedralbes et Valvidreral 1117 Alium odorum L. ap. Costa.—A. fragrans Vent.—A. ino- dorum Ait. (nom inept. — Nothoscordum fragrans Runt. 1354 bis. Poa debilis Tuill. forme du gr. P. nemoralis L. 1148 bis. /ris foefidissima L. Base du Tibidabo, berges du canal près le Besós (Fre Benoit) 1169 bis. Epitactis palustris Cr. Marécages entre les dunes à Castell- defelsi Et sans doute que nous conclurons là pour aujourd'hui ayant ajouté six n.os à l'inventaire que nous poursuivons sans relàche et que nous pos- sédons avec l'indication de nombreuses localités pour les plantes rares, ayant soin de signaler chaque fois le nom de l'inventeur, alors mèéme que se serait un de nos jeunes élèves. Et dire qne j'allais oublier un autre petit groupe de botanophiles mé- ritants, connus comme tels par leurs camarades dont le nom figure dans cet article, participants au mème titre qu'eux à la souscription du BUTLLETÍÍ Mais un petit nuage entr'aperçu sur quelques visages à la lectura du début de ces pages, m'a fait songer, et j'ai remarqué de suite mon oubli bien involontaire. Je le répare, car je désire que la joie soit pour tous. Donc ceux qui ne purent se rendre a Rubí cherchèrent ailleurs et recuei- llirent aussi beaucoup pour eux et n'oublièrent pas leurs condisciples. Le matin, aux alentours de la Bonanova, par les sables des granits désagrégés, on récolta de bonnes plantes parmi lesquelles se détache le Phagnalon que dans notre Catàlogo nous nommons Pn. Linnuaeanum, à cause de la répugnance que nous inspire l'épithète sordidum, que lillus- tre seuédois lui avait appliquée bien malencontreusement, la plantule étant plutót d'une élégance distinguée. L'herborisatien du soir, dans la plaine du Llobregat, valut aux mémes excursionistes: Fossas, Deu, Valdés et Pérez, des espèces très ditféren- tes de celles du matin. La principale fut le Fumaria Queri Sen. et Pau., et en abondance, en compagnie des parents présumés: F. capreolata et F. parviflora. 124 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Les champs et les fossés de la plaine à l'aller, les dunes au retour, nous donnèrent beaucoup. Les carlons étaient pleins. Vers 7 heures les deux groupes se recontrèrent au Collège. Rien de plus empressé que de se montrer réciproquement les récoltes, surtout les raretés. Un nom manque encore, celui du pèlerin de Montserrat, Celestino Pa- ris. Il en rapporta plusieurs bonnes plantes pour sa collection et ses amis, sans cublier ses professeurs. ADDITION La préparation de l'excursion anuelle Gavà-Castelldefels-Gavà ftaite dans la première quinzaine de Juin, en compagnie de mes bons élèves Joaquin Fons et Ricardo Guasch, a donné trois espèces nouvelles pour la flore barcelonaise déjà si riche: 154 ter. Silene Otites Sun. Castelldetels, sables maritimes à còte de la Station. 196 bis. Lysimachia vulgaris L Gavà, dans les fossés. 1329 bis. Serrafaleus arvensis Godr. Gavà dans les fossés. Dans les dunes de Castelldefels nous avons revu le: 134 bis. Zolioferia Jaumei Sennen, que nous croyions inscrit depuis longtemps dans le catalogue, tandis que nous constatons aujourd'hui son omision. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 195 Nota sobre tres especies nuevas y dos po- CO conocidas del eocénico del Pirineo catalan por LUIS MARIANO VIDAL Cardita Doncieuxi nov. sp. Concha muy abultada casi globosa, contorno subtriangular, de talla mediana, muy poco inequilateral, borde paleal redondeado. Nates muy retorcidos. Valvas provistas de 14 a 15 costillas radiantes estrechas de un milímetro, separadas por espacios planos de 8 a 4 milímetros de ancho en el borde, surcadas por finas líneas de crecimiento las cuales al cruzar por encima de las costillas producen escamas imbricadas. DIMENSIONES: Longitud 25 milim. ancho 22, grueso 20. YACIMIENTO: Luteciense medio. LOCALIDAD: ES muy abundante esta bella concha en término de Ara- nyónet prov. de Gerona, en el collado de Marolles en unas margas arci- llosas acompafiadas de 7urrifella fasciata LX. RELACIONES Y DIFERENCIAS: Parecida a C. Boriesi Doncieux, se distingue porque esta última està adornada por costillas cubiertas de escamas tu- berculosas y no imbricadas, resultando en la nueva Cardita una ornamen- tación més elegante. FIGURAS: 1, 2, y 83, (Làm. I) posiciones diferentes en tamafio natural. Dedico esta especie a M. Doncieux que tan bellos trabajos ha dado sobre la paleontologia del eocénico del Mediodía de Francia. Cardita Mengeli nov. sp. Concha de talla mediana, de forma triangular, abultada en la región cardinal y deprimida en la paleal: adornada con 9 costillas radiales es- trechas, poco salientes, separadas por espacios planos muy anchos cu- biertos de finas estrias de crecimiento que al pasar por encima de las costillas producen escamas imbricadas. El borde paleal resulta fuerte- mente ondulado por efecto de las anchas depresiones que hay entre las 196 INSTITUCIÓ CATALANA D'HIiSTORIA NATURAL costillas, pues estas, en cada valva coinciden con el centro de los espa- cios intercostales de la otra. DIMENSIONES: Longitud 20 milim. Ancho 20. Grueso 12. YACIMIENTO: Luteciense medio. LOCALIDAD: Aranyónet, prov. de Gerona, con la especie anterior. RELACIONES Y DIFERENCIAS: Por su forma yY por el escaso número de cos - tillas que la adornan, se distingue de todas las conocidas. Dedico esta especie a M. Mengel, director del Observatorio Metero- lógico de Perpitiàn. FIGURAS: 4, 5 y 6, (Làm. I) posiciones diferentes en tamafio natural. Cardita dgerensis nov. sp. Pequefia especie, de poco grueso, de forma aplanada, figura subrec- tangular, muy inequilateral, provista de 20 a 28 costillas estrechas, cu- biertas de pequefias escamas imbricadas separadas por intervalos de igual ancho que ellas. DIMENSIONES: Longitud en el mayor ejemplar, 16 milim. Ancho 10. Grueso 5. YACIMIENTO: Luteciense medio. LOCALIDAD: Àger, en el Mas de Mingueracho, con Venericardia june- tinoda Cossmann. (1) RELACIONES Y DIFERENCIAS: La ornamentación de esta concha es idéntica a la de Venericardia junctinoda que la acomparia y en la cual podria ver- se la tiliación de la nueva especie, que difiere esencialmente de aquella en ser su perímetro casi rectangular y no subcircular. FIGURAS: 7 y 8, (Làm. I) dos ejemplares diferentes vistos de lado. 9 (Làm. 1), otro ejemplar visto de lado cardinal. Delphinula (Liotia) decipiens Bayan 1870. Rapella delphinuloides Bayan. Venecia pag. 479. 1870. Delphinula decipiens Bayan, Etudes 1 pàg. 18 Làm. VII, fig. 8. 1896. Delphinula (Liotia) decipiens Bayan, in Oppenheim: Die Eoce- nen fauna des Monte Postale bei Bolcaim Veronesischer Paleontographi- ca. Stuttgart. Este pequefio gasterópodo, notable por su forma sub globosa, consta de cuatro espiras provistas en las tres primeras de unas 20 costillas axia- les lisas, y en la última de unas 12 también lisas. Estas últimas van cruza- das por 6 u 8 cordones espirales lisos estrechos poco salientes, que pro- ducen una ligera nudosidad al pasar por encima de las costillas axiales. (1) Cossmann. — Estudio de algunos moluscos eocenos del Pirineo catalàn. Bo- letín del Mapa geológico de Espafia, 1897, 2 INStiTUCIÓ CATALANA D'FHisTORIA NATURAL Lam. Í ies I 2 8) Fig. 4, 5, 6. Cardite Mengeli, nov. sp. Fig. 7, 8, 9 Cardiia Agerensís, nov. sp. Fig. 10, 11, 12, 183. Deiphinula (Liotia) decipiens Bayan. Fig. 14, 15, 16. Bensançonia Pyrenaica Cossmann. Cardita Doncieun.ri, nov. sp. 3 Total INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 197 La boca es grande, redonda, entera, provista de un grueso reborde algo noduloso. Las tres primeras vueltas estàn muy recogidas y son muy poco salientes. DIMENSIONES: Longitud 8 milím. Diàmetro 5 milím. YACIMIENTO: Luteciense medio con Cerifium Montsecanum Vidal. LOCALIDAD: Perauba (Lérida) Por primera vez es citada en Espafia esta rara especie de la cual sólo poseo un ejemplar, y en el extranjero es poco conocida. FIGURAS: 10 yY 11, (Làm. D, posiciones distintas en grandor natural. 12 y 13, (Làm. D, las mismas en tamafio doble. Besançonia Pyrenaica Cossmann Los ejemplares de este notable gasterópodo que remití a M. Coss- mann para su estudio, no tenían ninguno de ellos la boca completa, pero últimamente he podido separar entre cientos de ejemplares, tres que per- miten conocer la rara boca de este molusco. La última vuelta termina en una arista viva a partir de la cual la su- perficie de la concha pasa de convexa a cóncava, deja de ser lisa y mues- tra 4 cordones espirales muy poco pronunciados, que terminan en lo alto del labro sin afectarlo. La boca resulta exteriormente angulosa, el labro se engruesa un poco hasta llegar a la base, y una ligera callosidad se ex- tiende por el borde columelar. FIGURAS: 14, 15 y 16, (Làm. I) tres ejemplares en tamafio natural. 198 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Canvi de color de les argiles pontianes per JACINT ELIAS A la petita vall en què hi serpenteja el torrentet que baixa de can Trias, a llevant de l'ermita de Sant Miquel de Taudell, en terme de Vi- ladecaballs, hi ha uns turonets d'argiles pontianes (1) molt aixaragalla- des per les aigiúes pluvials. Aquests turons cónics presenten una particu- laritat molt digne de tenir-se en compte, i és que la part inferior és com- pon d'argiles grogues i el terç superior d'argiles vermelles. Una cosa per listil s'observa també al fons de la valí de ponent de Viladecaballs, on els marges que fan de socolada a la casa de can Trullós, tenen també la mei- tat interior d'argiles grogues i la meitat superior d'argiles vermelles. A la vall de can Sarnjaume, qu' es troba ja més a ponent, prop de l'estació d'Olesa, probablement hi succehí lo mateix, segons sembla demostrar-ho el color moradenc dels dipòsits superficials del nord de can Bayona, amb la diferència de que en aquest darrer lloc no s'hi troben dipòsits d'argiles, sino una munió de detritus de pissarres (///corel/es ), que es desprenen contínuament de la propera serra paleoçóica de can Marcet. La interpretació d'aquest canvi de color em sembla senzilla: l'ero- sió de les pissarres del nord per les aigúes de pluja donà lloc per llur disolució a la formació dels dipòsits interiors d'argiles grogues al fons del Llac Pontfienc, com ho farien encara avui si les aigies restessin em- bassades. Però més tard s'abaixà la muralla de pudinga quarçosa, que separa les pissarres paleoçóiques de les arenisques roges triàssiques, tant a la Fonf del Molinot, com a llevant i a ponent de la casa de car Margarit, com a ponent de la estació d' Olesa segons semblen demos- trar-ho els sinclinals de la pudinga en aitals llocs. Aleshores les aigiies del canal de can Margarit, que venien tenyides de vermell per la disol.lu- ció de les arenisques roges triàssiques de dit canal, s'escorregueren pels nous esborrancs, anant a parar, les del torrent del Llor, a la reconada de detràús de Sant Miquel de Taudell, al peu de la serra de can Missert, les (1) A n'aquestes argiles, el dia 8 de febrer del corrent any, ma filla Eularia h, descobrí la barra (mandíbula) fòssil de Hvanidae que, segons parer del senyor Palet i Barba, correspon a la Hpeniclis greeca del pis pontià de Pichermi (Grecia). INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 199 dels torrents de Sant Martí i del Paitó a la casa de can Trullós, i les del Buradell a la vall de can Santjaume, en quins llocs hi restaren embas- sades. El solatje vermell d'aquestes aigiúes, dipositant-se damunt de les argiles groges anteriors, formà la faixa vermella de les argiles supe- riors (1). L' explicació d'aquest fenómen és natural i senzilla, però la impor- tància principal del mateix estreba en que per dit canvi de color venim en coneixement de l' època en que es produiren els traus o esborancs de la pudinga quarçosa (pinyolenc blanc), posant en comunicació els torrents del Llor, de Sant Martí i de can Santjaume amb el canal de can Marga- rit, compost tot ell d'arenisques roges triàssiques (pedra esmoladora). Tota vegada que aquest canvi de color tingué lloc a les darreries de l'època Pontfiana, com ho prova la poca gruixa de la faixa vermella supe" rior de les argiles pontianes, devem deduir que l'obertura de dits esborancs de la pudinga data de les darreries de l'esmentada època, essent deguda als primers sotracs o moviments precursors del gran cata- clisme ocorregut en començar el període pliocènic, el quin produí l'es- fondrament del continent mediterrani, del que avui sols en resten les illes Balears. Terrassa, juny de 1920, (1) Sila procedència de les aigues tenyides de vermell no hagués estat la que acabo d'indicar, aleshores caldria suposar que foren les aigues del Bu.rade/l les que disolent a les arenisques roiges del Por: Gran dela estació d' Olesa, i dirigint-se cap a can Trullós anaren a parar a la reconada de detràs de Sant Miquel de Taudel/. En aquest cas resultaria que fou a les derreries de l'època Pontiana, quan les aigues del Buxadell començaren a sobreixir per damunt de la serra que unia al Puigventós amb el Turó del Forat del Venf, è i 130 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Josep Felix Garrigou Nasquè el sabi geòleg francés a Tarascó (França), en 1855, seguí la carrera de Medicina, en la que es graduà en 1860, encargant-se poc des- prés de la càtedra d'Hidrologia, en la Facultat de Medicina de la mateixa ciutat, i més tart fou director de l'Institut Hidrològic per ell creat. Fou la Hidrologia la seva especialitat, adquirint gran renom pels seus estudis en reconèixer els manantials de diferentes menes d'aigues minerals dels Piri- neus, publicant notables memòries, i en totes elles hi teoritzava sobre l'o- rigen llur després de fets els detinguts estudis geòlogics dels terrens pro- pers als manantials. Explorà nombroses cavernes dels Pirineus Centrals i de l'Ariège, amb la col'laboració de M. Filhol i altres. Els seus articles, comunicacions i notes científiques publicades en varies societats, d'un mo- do particular en la d'Hidrologia Mèdica de París, en més d'un centenar, formarien ur. voluminós tractat hidrogeològic. Ha deixat inèdit un 7racfat d'hidrologia, que és l'obra mestre, en el que hi estan metòdicament expo- sades les observacions de tota la seva vida, essent de doldrer no es don- gui a la publicitat. L'acadèmia de Ciències de París li otorgà un premi per als seus treballs hidrològics, i en 1918 fou distingit cavaller de la Llegió d'Honor. Aquest gran geòleg qui estudià la part més embrollada dels Pi- rineus com ho són els Centrals, que també interessen a la Geologia cata- lana, morí en el 18 del mes de març de 1920, a Tolosa, a l'edat de 84 anys. A continuació reproduim els títols d'algunes de ses publicacions: L'àge du Renne dans les Basses-Pyrénées (caverne d'Espalunge), i Age de l'Ausochs el du Renne dans la grotte de Lourdes (Hautes Pyré- nées), en col'loboració amb L. Martín (1864). —EZude géologique de la va- llée de l'Ariège (1864).—Age de la pierre polie dans les cavernes des Pyrénées ariegéoises, junt amb H. Filhol (París, 1866). —EZude du terrain turonien (eretace supérieur), le long du versant N. de la chaine des Pyré- nées (1866). —Age du bronze el du fer dans les cavernes des Pyrénées ariegéoises (1867). —Sur les ophites de Pvrénées (1867).-— Découverte des terrains antesiluriens dans les Pyrénées (1867).—Elude stratigraphique INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 131 de la caverne de Mas d'Azil et des cavernes de divers úges dans la va- llée de Tarascon (1867). Divisions fondamentales des eau.e. sulfureuses des Pprénées, memòria premiada per l'Acadèmia de Medicina de París (1863).— Dépots 2laciers de divers úges géologiques dans les Pyrénées (1870). —L'úge de lOurs el Púge du Renne dans la grotte de Gargas (Hautes Pyrénées), amb la col'loboració de M. de Chasteiguer. (1870). — Minographie de Bagneéres—de—Luchon 1869-1872.— Découvertes des ha- bitations lacustres dans foute la chaine des Pyrénées (1871). DR. M. FAURA 1 SANS A ade a EQ ep ET i hg ds RES Sa MSTITUCIÓ: CATALANA D'AISTÒRIA NATURAL Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del vespre. Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis i admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions de la Societat i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlietí de la Institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 300 — — planes i amb làmines. Biblioteca. —Es oberta per als socis dela Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La Institució Catalana d'Història Natural, fa trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n.2 2. Barcelona (Espagne) DE La INSriTució CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL clehi ras ses ses-.— sions científiques d'enguany els jorns: 8 de Gener 8 d'Abril 4 T d'Octubre 5 de Febrer 6 de Maig 4 de Novembre 4 de Març 10 de Juny 2 de Desembre — PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETI MENSUAL CON Pa 1: Època. —1901-1903, res ANYS a. dE RG Da UEPB di Il. Epoca.-—1904 a 191, cada any oi ee ee ee i II Epoca:—1918 do QS ne RN EES MEMORIES Himenòpters de EBRE MIL, per P. Antiga i Jon pi pi a Fam , Tentredínids. — . 1 pta Di IV, Ichneumònids RA A Se vi Ton de VIII, Orisids sic eu VE ae es y X, Esfègids SOM R IE Lups y XI, Pompílids To Di XII, Sapígids. — . i Ds XIII, Escòlids 1:09 Y XIV, Mutíllids y XVIII, NèSpidS ei ET EE 19 XIX, Apids . RE: Història de les Gibació: Naf jealr a Catalunya, per Mos- a sén Nobert Foni i Sagué . AD Dtes se Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel dida Llenas i Fernàndez . Ei i Minerals de Catalunya, per Llorens Tomàs. —. to Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central (Valle de Aràn), por Manuel Llenas i Fernàndez. — 2 xv Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusií M.2 Gibert 2) Sismologia Catalana, per M. Faura i Sans, Pvre.. . To TREBALLS Volum 14915 ue DA : SONS CE IL, 1917, DV 1918, 2 V, 1919 4 xi : El 4 8 : Ce as oo BUTLLETÍ DE LA—— INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA. NATURAL Octubre 1920 LocAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, BC BARCELONA ——És LL ————————---slÉ—-———————éeéeéé Lis / l SUMARI: SEcció OFiciaL: Sessió científica del 1 d'Octubre de 1920.—Acta de la Sessió. Pro- posta de socis. Obituari. —COMUNICACIONS VERBALS. —Dr. Font Quer: Una nova Sideritis de la Vall del Segre, p. 140.—Frère Sennen: Ca continue. Trois espèces de plus pour la flore de Barcelo- ne, p. 143.— R. Gonzàlez. Fragoso: Algunos Uredales del Herbario del Museo de Ciencias Naturales de Barcelona, p. 148.—/Jacint Elias: Notes paleogeogràfiques del Vallès. Curs del riu Llobregat pel Vallès durant l'època sarman- tiana, p. 152.—Dr. Faura i Sans: Traducció dels treballs d'A. VVurm: 1. Sobre el Triàsic de Cata- lunya. Il. Quelcom sobre el Triàsic de la pro- víncia de Tarragona, p. 1906.—Frère Sennen: Le Trère Bianor Marie. —Notes Bibliogràfiques. ————————————————€ DEMANDES 1. OFERIMENTS EE ETC IMO EE GI EO I (En aquesta secció s'hi inscriuran gratuitament els anuncis no comercials que se'ns tra- metin.) —D. Josep M.P DE LA FUuENTE, de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) edesea cambiar el volumen I de los Sfaphplinides (Faune :Gallo-Rhènane) de Mr. Fauvel, que tiene en doble, por el II de la misma obra, quele falta. Envio por envio (certificado). Escribir antes de enviar.x BORELE TI Ç TEI ta DE LA institució Catalana d'Història Natural 3.4. ÉPOCA. BARCELONA, OCTUBRE 1920. ANy III — Núm. 7. SECCIÓ: OFICIAL NN NN NN SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 7 D'OCTUBRE DE 1929 Presidència del Rnd. P. J. M.2 de Barnola, S. /., President. Assisteixen els Srs. P. Barnola, Bataller, Bofill i Pichot, Botey, Broquetas, Codina, Faura i Sans, Font Quer, Marcet, Mas de Xaxars, Sala, Zariquiey i Vilaseca, Secre/ari. Es excusada l'absència dels Srs. P. Pujiula S. J. i Ignasi de Sagarra. El Sr. President obra la sessió a tres quarts de set del vespre i sa- luda als Srs. Membres presents, reunits per primera vegada després de les vacances d'istiu i fa vots per a que les tasques de la iNSTITUCcIÓ Siguin enguany tan o més profitoses que en els anys precedents. El Sr. Zariquiey presenta, seguidament, alguns exemplars de la mos- ca de l'oliva (Dacuzs olec) i dos espècies d'Ichneumònids procedents d'oli- ves atacades d'Arenys. El Dr. Faura i Sans dona compte de la seva assistència a la Reunió Extraordinària celebrada a Burdeus per la Société Géologique de França durant el passat mes de setembre, i proposa de part de la Societat Lin- neana de l'esmentada ciutat l'intercanvi de publicacions. També manifesta haver recollit un abundant material de fòssils terciaris i haver tet un estu- di comparatiu entre els jaciments catalans i francesos el qual serà publi- cat oportunament. El President presenta el pròleg del treball pòstum del Sr. E. Vayreda titol'lat dFlora de la Mare de Deu del Monto redactada pel nostre consoci D. Pere Vayreda, fill de l'autor, 134 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Els Srs. P. Barnola, Dr. J. R. Bataller i S. Vilaseca proposen per a soci a D. Ramon Roig i Comas, de Vilafranca del Penadès, qui es dedica a Geologia. Els Srs. P. Barnola, Barriel i Vda. Rosals a D. Eduard Marí, qui es dedica a Botànica, domiciliat en el carrer de Ponent, n.2 66, 3.er El Consell Acadèmic de l'Institut del Museu de la Universitat de la Plata tramet la notícia de la mort del seu Director i distingit naturalista D. Samuel A. Lafone Quevedo. El Sr. Codina comunica també dos tristes noves: la mort del Frère Lindan, E. C., ocorreguda el 4. IX. 20 a Toulouse, el qual s'havia distia- git formant una notable col'lecció de lepidòpters de la Vall d'Aran, que es conserva en el col'legi de Lés, i que dit membre havia tingut ocasió d'admirar ensemps que conèixer a l'autor, tan excel'lent company, també artista, tan savi com modest. Demés, participa la pèrdua del Frère Bianor conegut per les seves contribucions en coneixement de la Flora i Fauna entomològica de les Balears, i de qui el germà Sennen ha redactat per a la iNSTITUcIó una Nota necrològica. A continuació són presentades vàries notes bibliogràfiques i les se- guents: COMUNICACIONS VERBALS Cites sobre espècies d'escursons a Catalunya. — El P. Barnola parla sobre l'abundor amb què segons diverses dades s'han trobat enguany exemplars de vàries espècies d'escursons en nostra terra, cosa que sembla esdevenir també en altres paissos.En tres anys d'escusionejar per Andorra tot i havent-hi sentit parlar molt de la freqiiència amb què se'n troba- ven, mai n'havia pogut veure cap. Enguany tornant un jorn pluvisquejós de la Massana, i a un quart escàs de la capital, en trobà un exemplar aca- bat de matar d'un colp de dalla, mesuraria uns 60 cm. de llargària, que vé a ésser el màximum que acostumen a assolir, va tallar-li el cap que con- serva en alcohol. Sembla tractar-se de la Vipera Jafastei, de color fosca, l'anomenada en el pais (segons digué el metge, Sr. Ferrer qui s'aplegà poc abans pel camí) l'escursó negre dels Pireneus. De Viladrau i encon- torns sap que no solament se'n han vist nombrosos exemplars, mes que hi ha qui ha perdut una vaca, qui un gos, picats pels verinosos rèptils. Als començaments de setembre en rebí un individu viu, perfectament conser- vat, que té 44 cm. de llargària, del tot semblant en la coloració al d'Ando- rra. El 4 de l'esmentat mes en excursió feta amb alguns dels deixebles de l'Escola d'istiu, en mig de la carretera entre Vilallonga i Llanàs en collí un de jove, amb les apariències de Vipera aspis. Vuit dies el servà viu, fins que en rebre el de Viladrau els preparà tots dos en alcohol, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 135 Un bonic insectívor de Núria. — El dos de setembre arribant a Núria el P. Barnola amb alguns dels seus deixebles de l'Escola d'istiu, se'n va- ren anar a preparar el dinar a la font intermitent dita del Bisbe Belloch, ramenant pedres feriren un bonicoi animaló, que segurament és el Micro- tus (Chionomys) nivalis aquitanicus Miúller. En el catàleg de Mamifers d'En Cabrera s'indica la probabilitat de sa presència en els Pireneus cata- lans, ara resta demostrada. El tenia trobat a Andorra, fa dos anys. La foca Monachus monachus Herrm. a la Costa Brava. — Se- gons manitesta el Sr. J. B. d'Aguilar - amat, el dia 16 del prop pas- sat mes d'agost entre dos i tres de la tarda la tripulació del paml 4 Sfella Marís x en la que figurava l'ex-soci de l'iNSrirució A. Armen- gol, va observar en la cala anomenada La Tuna,prop del cap de Bagur,un pinniped de bastant tamany, que segons pogueren recollir de boca dels pescadors d'aquella encontrada fa molt temps que viu per aquells indrets, dits pescadors li diuen bou marí. Dit pinniped no pot ésser més que Mo- nachus monachius Hetrm. únic que es troba en el Mediterrani i amb rela- tiva fregiiencia en les illes Balears. De la presència d'aquest animal a les costes catalanes manquen notícies, doncs sols ha estat citat a Torredem- barra per nostre consoci Josep Maluquer amb el nom de Poca vifulina L- (Butll. I. C. H. N., 1902, p. 126). Tampoc figura cap exemplar català en les col'leccions públiques dels Museus de nostra terra. En el Museu de Ciències Naturals hi ha tres exemplars, una femella adulta, un mascle jove i un fetus, procedents tots de les Balears. (venç d'una "Contribució a la fauna catalana" (Lepidòpters).— El soci En Ignasi de Sagarra comunica haver descobert una forma nova per a Ca- talunya, de la Zvgaena carniolica Scop., que s'aparta de la raça occifani- ca Vill., fins ara l'única catalana que coneixia. Fou trobada en els prats de la vora del Balira, enfront d'Andorra la Vella. El company En Ascensi Codina ne portà un altre exemplar caçat entre Tuixent i Gòsol (Cadí) en un bosc de pins, el 23. VII. 20. De Sta. Coloma de Queralt ha estudiat una bona sèrie d'exemplars de la Lycaena dolus Hb. recollits pel recol'lector del Museu de Ciències Naturals. En aquella encontrada hi viu, doncs, una colònia important d'a- quest lepidòpter fins ara col'locat d'una manera poc precisa, en la fauna catalana. Entre les Heteròceres que es citen en la nota, podem indicar la Der7- thisa hispana Bsd. amb la forma Gruneri Bsd. del Migdia d'Europa i Nord d'Africa. Sobre els paràsits naturals, saprofegs i hiperparàsit de Chalicodoma pyrenmaica Lep. (Hymenop. Apidae). —Mentre que circulen tubs amb al- cohol contenint exemplars de larves i imago dels artròpods de referència, el Dr, Bofill i Pichot dóna compte de què, ultra els paràsits naturals de 136 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL les nidificacions de Chalicodoma pprenaica observats a Sant Julià de Vilatorta aquest istiu, com S/elis nassuta Latr., Dyozis cincta Jur. (Fpy- renaica Lep.) entre els himenòpters àpids i 77ichodes alvearius entre els coleòpters clèrids, àdhuc hi ha trobat com a paràsit saproteg les larves d'un altre coleòpter que després de donar la imago ha determinat el Sr. Codina i resulta ésser el P/inus variegatus Duvali Lareynie, conegut fins ara solament del mitjorn de França (Montpeller) d'ont procedia el tipus (Ann. dela Soc. Ent. de France, 1852, p. X C) enc que segons diu aquest membre àdhuc es troba un exemplar en la col'lecció del Sr. Martorell i Pe- nya amb el nom de P/irus abbreviatus var. Duvalii Larey. amb dPirineoso com a localitat. Però manifestament hi ha hagut confusió en donar-li aquest parentiu, de manera que P. Duvali queda definitivament adquirit per a la nostra fauna com a varietat del var/egafus Rossi escassa de localitats.Pros- seguint elSr. Bofill amb ço del paràsits diu que ho són de les larves de Ptinus com hiperparàsits el Pediculoides ventricosus Nexv. (Acarina) que ja havia observat en un altre coleòpter depredador, l'O/igomerus brunneus Oliv., un anobíidid precisament veí dels ptínids en la sistemàtica coleopte- rològica. Prosseguint, doncs, l'experiment i ja en el seu Laboratori intentà la contaminació del Pedicul/oides, en larves d'altres coleòpters depreda- dors dels cultius, com les de R/iizo/rogus, Amphimallus i Anoia entre els escarabeids i àdhuc larves de tenebriònid recollides atacant els tubèr- cols del So/anum tfuberosum L. amb el millor èxit, puix totes elles les ha vistes sots els seus ulls atacades a petites mossegades per l'esmentat Pediculoides. Això li fa pensar que, donat el gran poder procreador d'a- questa espècie i la facilitat de la seva procreació, potser seria un excel - lent mitjà natural de combat contra les larves depredadores dels coleòp- ters del que en resultaria un gran bé, especialment per a l'Agricultura. Un Solamum desconegut a Andorra. — En l'estada de quinze dies que feu nostre President amb el R. P. Navàs i dos joves aficionats per les valls del Principat d'Andorra, trobà en el camí de la Massana, i ja força prop de dit poble, un So/anum, qual espècie encara no ha pogut identifi- car. Es una planta arbustiva, de fulles senceres, flors blanques i bàia un xic allargada, que no la va poguer collir del tot madura. Es força proba- ble que es tracti d'una espècie importada i aclimatada com tantes d'altres de la família i gènere, que sembla tenir una plasticitat molt acomodatícia a terres i zones diverses. El jorn que hagi pogut esbrinar quelcom sobre d'ella ho comunicarà tenint entre tant a la disposició de qui vulgui, exem- plars. Una Falguera nova per a la Península Ibèrica. — El R. P. Barnola par- ticipa la notable troballa del Asp/enum fissum Rit. en una bauma propera al camí de Llortz cap a la frotera francesa en el Principat d'Andorra. Dita espècie, tinguda per calcífila, sols era coneguda fins are del centre i sud NSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 137 d'Europa en reduida extensió, particularment en els Alps marítims, Ape- nins, Balcans i Sicília. Fa circular un mapa on es marquen els indrets indi- cats pel docte Professor de Basilea, C. Christ en sa 4Geographie der Far- nex, fet seguint les delimitacions que aquest assenyala per u les espècies del gènere Asp/enum. Més endavant publicarà un exténs article sobre di- ta falguera. Nova localitat del Asplenum glandulosum Loisel. — El mateix membre dona compte d'haver recollit aquesta escassa falguera en el camí de l'Ametlla del Vallés, vers Sant Miquel del Fall, pel juny prop passat. Era sota un recolze del pinyolenc roig que gairebé front per front de la central elèctrica, qu'aprofita el saltant d'aigua de la gran cascata, es se- para bruscament de les margues sendroses nummulítiques que s'estenen fins al cim de la serra de Bertí. La var. Alpina Schl. del Asplenum viride Huds. —No massa abundant en nostra Flora l'espècie, pot ésser que encara ho sigui menys la varie- tat que porta el nom de les altures més considerables i fredes on es cria. Entre altres indrets la recollí nostre President l'istiu passat en les es- querdes de les pissarres que limiten els darrers dels Pessons en front de la fita del gran llac on comença l'escorriment del regueró a qui en dona nei- xença, i qualques uns dels blocs erràtics (ho semblen quan menys) que hi ha camí amunt, i molt a prop de l'Estany de la Nou, localitats andorren- ques. Semble que no havia estat citada encara de Catalunya. La Lunularia cruciata (L.) Dum. amb Carpocèfals. — Per assegurar el Dr. Casares d'aquesta espècie: erarísima vez se la encuentra con car- pocéfaloso (Flora Ibérica — Briofitas — 1.2 p. Hepàticas, p. 280), creu el nostre President fer avinent que el 30 del prop passat setembre en recollí qualques peus tots plens de carpocèfals, i sense conceptàculs,segons acos- tuma a esdevenir, a Olzinelles, en el gran mur que recull les aigues del barranc i fonts a la llarga de l'anomenat ccamp gran de Can Valls. Una nova localitat de la Pistomecita. — El Dr. Bataller manifesta que segons l'anàlisi per ell practicat d'un mineral recollit pel Sr. A. Co- dina a Guardiola de Berga (29. VII. 20), en unes argiles gipsiferes, i entre nombrosos cristalls biparimidats de quarç, que es troben a la carretera de Fígols poc abans del pont, resulta ésser aquest mineral la Pistomecdta, ja recollida en alguns indrets propers a dita localitat. Tous minerals i roques de ia zona metamòrfica de Toledo.— El Dr. Marcet i Riba exposa que la crida feta pel seu benvolgut geòleg En Lu- cas Fernàndez Navarro, en els 4Silicatos naturales espafiolesx, encorat- jant a la recerca de nous silicats, dintre els inexplorats afloraments petro- gràfics, una volta més ha donat els seus esperats fruits. A la llista de minerals de dita regió, trobats especialment per Fernàn- dez Navarro, H. Pacheco, Gómez de Llarena, Mallada i Dupuy de Lome, 138 ÍNSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL ee ei —É—Éé—éÉé—eé—ééÉ—É—b—éÉÉéÉé—éÉéeÉ—ÉéeéÉÉ—é—í—í———— s'hi deuen incloure, de moment, nou més, que en ordre de representació són: Cordierita Hiperstena Labrador-Bitovnita Zoisita Antofilita Tremolita Actinota Epidota i Pleonast. Les roques que en nostre exploració recullírem, seguint l'itinerari geològic facilitat per l'Il'lustrat Conservador del Museu Nacional de Ciències Naturals, En Josep Royo, les havem reunides en dotze tipus, ca- racteritzats més bé microscòpica que macroscòpicament. Aquests tipus són: I. Pegmatites, graníliques-sienífiques, granatiferes, cordierífiques. (Barranco de la Rosa) II. Pegmatites, sienítiques, cordieríliques. (Barranco de la Degolla- da) III. Pegmatites, sieníliques. (Estació F. C.) IV. Gneis granitoids granulítics, granitics-diorítics, cordierítics (Es- tació F. C.) V. Gneis graniloids, diorílics quarcífers, biotílics, cordierílics. (Es- tació F. C.) VI. Granulits, sienífics, cordierítfics. (Estació F. C.) VII. Granulits gneísics, diorílics quarcífers, cordierílics. (Entre Es- tació F. C. i Barranco de la Rosa) VIII. Gueis granulítics, diorífics quarcifers, biotífics. (Entre Estació F. C. i Barranco de la Rosa) IX. Gneis glandulars, diorífics quarcífers, biolítics. (Entre Barranco de la Rosa i de la Degollada) X. Gneis granitoids, diorífics quarcífers, biotífics (Barranco de la Degollada) XI. Granits gneísies, diorílies quarcífers, botífics. (Riu Tajo, prop Barranco de la Degollada) XII. Granulits, labradòrics - bilomnítics, hiperstènics. (Estació del EC) Sobre el jaciment neolític de Ciurana (Tarragona).— El Sr. S. Vilase- ca manifesta que el turó de Ciurana, situat entre el riu del mateix nom pel N. que el separa de Gallicant, i l'Estupinyà pel S.,guaitant sobre Cornu- della i tot l'alt Priorat, és un estreb nordoccidental de la clapissa triàsica de l'Almuçara, constituit per un basament de pissarres dinantianes, el INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 139 Vosgià i el MuschellalX inferior. Es una localitat particularment notable per haver estat important estació-taller durant el període neolític, proba- blement el neolític antic. El mateix comunicant feu ressaltar aquesta im- portància trobant, més enllà de Prades, un abric prehistòric amb abun- dants restos d'una industria lítica semblant i alguns fragments de ceràmica no ornamentada (v. aquest BUTLLETÍ, vol, XIX, no. 8), de manera que l'an- tic taller ciuranenc hauria comprés tota la llarga i ferèstega serralada de les Gritelles,estesa des de Ciurana a Prades, regió rica en abrics naturals, plans estratègics i bastant fèrtils i en corrents d'aigua, enfront del Mont- sant quins sílex o pedres fogueres dels guixos i margues de la basa (Oli- gocènic) haurien constituit una primera matèria inestroncable. De nou ha visitat Ciurana recollint en els seus marges o feixes, mig recoberts per terra de conreu, de vuit o noucentes peces treballades en sílex i una vintena de destrals polimentades, que junt amb altres objectes prehistòrics del mateix punt espera estudiar a part. Limitant-se als esca- SOS restos de mamífers trobats fins ara entre tot el material, aquests co- rresponen, segons la determinació del Sr. D'Aguilar-amat: Sus Seropha L., porc cinglà o porc. —Un ullal inferior dret, mancant part de la corona. Cervus elaphus L., cervo.—Un troç de banya de 12 cm. de llargària, reste anàleg als trobats a Caldes de Malavella on,demés de les coves de Lleyda, Gràcia, Sant Julià de Ramis, s'ha trobat en condicions semblants. A continuació es donà compte dels segiients treballs originals trame- sos per llurs respectius autors: Dr. FoNr QuER: Una nova Siderifis de la Vall del Segre. —FRÉRE SEN- NEN: Ça continue . Trois espèces de plus pour la flore de Barcelone.— R. GoNzALEZ FRAGOoso: Algunos Uredales del Herbario del Museo de Cien- cias Naturales de Barcelona.— JaciNT Enras: Notes paleogeogràfiques del Vallès. El curs del riu Llobregat durant l'època Sarmantiana.— I dels treballs d' A. VVuRm traduits al català pel Dr. FAURA 1 SANS: Í. Sobre el Triàsic de Catalunya. Il. Quelcom sobre el Triàsic de la província de Tarragona. Finalment, es fan circular diferents tiratges a part del P. Barnola, Co- dina, Prot. E. Harbort, de Berlín, P. Navàs, Vidal i Zariquiey, quins autors n'han fet present a la INSTITUCIÓ, ino havent-hi cap més assumpte de què tractar el Sr. President aixeca la sessió a dos quart de nou de la vetlla. 140 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL Una nova Sideritis de la Vall del Segre pel Dr. FONT QUER Teniem desig de conèixer la Sideritis que BuBANI cita a l'Ermita de Sta. Fe, sobre Organyà, determinada com a S. Jinearifolia (sub Fracas- tora), FI. Ppr. 1, p. 457. Il havent-se escaigut que el Sr. Director del Mu- seu, En A. Bori 1 Pocu, feu una excursió a la referida localitat a l'agost de 1918, li encomanàrem que ens portés unes mostres de la Sideritis que trobaria a l'Ermita de Sta. Fe. El Sr. Bori cercà la planta amb interès i pujà fins al mateix cim de la muntanya de Sta. Fe sense trobar cap exem- plar de Sideritis. Aquest any, essent-me possible a mi mateix visitar Organyà, vaig de- cidir fer-hi una exploració cap a primers de juliol, època en què creia tro- bar en bon estat la planta que desitjava. I, aprofitant el viatge, vaig visi- tar també Martinet, aigies amunt de la Seu d'Urgell, en la Vall del Segre, on el propi BugaNI herboritzà l'espècie d'Organyà, i Bellver, de la ma- teixa ribera del Segre a pocs Rilòmetres de l'anterior, més cap a Cerda- nya, on CosrE i GAUTIER hi descobriren una Sideritis que em semblava in- teressant. Aquesta darrera vaig tenir la fortuna de trobar-la tot seguit, prop de Bellver, i és particularment abondant a les garrigues de la vora dreta del Segre a poca distància d'on la vall s'aixampla sobtadament i comença la Cerdanya. El mateix dia, la vaig retrobar abundosa entre Bellver i Marti- net, i a Martinet mateix, en els hermots i garrigues, vora la carretera. Tant a Bellver com a Martinet no em fou possible observar més que aques- ta espècie, relativament poc variable, i la forma més tomentosa de la Si- deritis hirsuta L, Per això estic convençut que els meus exemplars co- rresponen a l'espècie mateixa que veié BuBANI i collí a Martinet el I6 de juliol de 1846, i sens dubte, perquè els he comparat, són iguals als que CosrE i GaAUTIER hetboritzaren a Bellver el 20 de juny de 1901, publicats en la exsiccata de la Société Rochelaise, el mateix any, amb el número 4783. A Organyà vaig visitar la muntanya de Sta. Fe i l'Ermita del cim, sense trobar ni un sol exemplar de la Sideritis de Martinet, cert que el ca- mí que vaig seguir puja per la vessant nord, entre el bosc de Pinassa fins a dalt de tot, però ni a les garrigues del peu de la muntanya, ni a les que hom retroba dalt a l'Ermita, cara a migjorn, no em va ésser possible veu- re altra cosa que la Siderifis hirsuta i encara molt escassa. Un veritable ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 141 desencant, quan, després de la fadigosa pujada esperava, confiat en a ve- racitat de BugaNI, trobar tot d'una ço que cercaval La mateixa dissort que el senyor Bori. 1 Pocs he tingut jo, doncs, i no podré dir res, ara, d'a- questa planta crítica que tant desitjava conèixer. Puig, distant Organyà un grapat de quilòmetres de Martinet i Bellver, d'un meridionalisme molt més acusat la vegetació de Sta. Fe que la d'aquella ribera més alta del Segre, pensava que, sensibles com solen ésser les Sideritis a tot canvi de medi, podria ésser la forma d'Organyà distinta de les altres, i permetre una major exactitut en parlar de ses afinitats específiques. La Sideritis linearifolia Lamt. que alguns autors han cregut igual o pròxima a la S. pungens Benth., no la he vist de Catalunya, i llevat de BUuBANI cap autor li ha citat. Aquesta darrera S. pungens, CosTA la suposa de Cambrils a Hospitalet (Tarragona) amb referència a SALVADOR, però a les garrigues d'Hospitalet de l'Infant no hi he trobat més que formes llar- gament espinoses de la S. seordzmoides L. La S. linearifolia Lamh. tam- poc l'he vist al regne de València. Aquesta de Martinet i Bellver, donada per BugANI com a S. Jinearifolia i per CosTE i GAUTIER com a. S. pungens no és una ni altra, i la proposo com a espècie nova dedicada a son descu- bridor: Sideritis Bubanii sp. nov. Su//ruticosa, ramis virgatis, 20-40 cent., basi apiceque dense pa- tuleque tomentosis, parte media bifariam brevissime laxo-tomentosa, fo- liis inferioribus oblongo-lanceolatis, basi attenualis, obtusis, crenato-den- tatis, villosis, superioribus larmn- ceolatis vel lanceolato-lineari- bus, minuts dentalis aut intege- rrimis, supra glabrescentibus, verticillastra magna 3-10, dis- tantia vel approximata, multi- flora, bracteis calyces aequan- fibus vel superantibus latissi- mis, luteo-vireniibus, glabris, basi e.rceptis profunde dentatis, dentfibus acutissimis, subspi- nescentibus, calyvr parce longe- que villosus, dentibus tubo sub- aequilongis, acutissimis, subs- 1113, Corolles de Sid. Bubanii i Sid. hirsuta PiNOSIS, Corolla sulphurea labio vistes de costat, 2: 1,2i 4, les mateixes vistes de. superiore pallidiore brevioreque. Ga tap icoga venc ndes: Hab. in declivibus montosis (Dr. Font Quer.) Vallis Sicoris (llerda), prope pagos Martinet ef Bellver, 950- /000 m. alt., ubi 4 jul. 1920 legi. 149 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Mata llenyosa a la base, amb rames erectes, rígides, de 20 a 40 cent., tomentoses en sa part inferior, amb pèls blancs, patents i rígids, en la in- florescència més densos i més delicats, fulles inferiors oblongues - lanceo- lades, atenuades a la base, amb dos o tres dents obtuses a cada banda del llim, hirsutes, les superiors lanceolades o lanceolades-linears, menys den- tades o enteres, amb pèls molt clars en sa cara superior, verticilastres erans, 3-I0, distants o aproximats, multiflors (flors fins I4 o més), amb les bràctees iguals als calzes o més llargues, molt amples, herbàcies, d'un verd groguenc, glabres, dentades fins prop de la base, amb dents agudís- simes:, calze escassament pilós, amb les dents gaire bé iguals al tub, molt agudes, subspinoses, corol'la sulfúrea, amb el llavi superior lleument més pal'lit i més curt que l'interior i el tub molt escanyat en sa part mitja. Viu a les garrigues i hermots de la Vall superior del Segre des de Martinet a Bellver, entre 950 i 1000 m. alt., en companyia de les espècies segúents: Genista Scorpius, Satureja montana, Lavandula latifolia et L. pprenai- ca, Helianthemum vulgare, Thymus vulgaris, Bupleurum falcatum, Teu- crium aragonense, Plantago Cynops, Eryngium campestre, Linum salso- loides, Bromus erectus, dAstragalus monspessulanus, Lithospermum fructicosum, Dipcadi serotinum, etc., en exposicions pròximes a la meri- dional, particularment SE. La Siderifis Bubanii és molt diversa de la S. Jinearifolia pels troncs, fulles, inflorescència, bràctees, flors, indument, etc. Tampoc pot ésser assimilada a la Siderilis pungens Benth., puig aquest autor ens la descriu amb fulles Jinears, agudíssimes, punragudes, enteríssimes i gla- bres, espigues denses, tetràgones("), caràcters del tot oposats als de les fulles i inflorescències de la S. Bubanii. La S. Bubani és més pròxima d'algunes formes de la S. hirsufa que d'aquestes darreres esmentades, però ben diversa d'ella, ens referim a les de Girona i Olot i les Alberes, S. ruscinonensis Timb., S. aculea/fa Bubani (sub Fracastora), S. Augustinii Sennen,.... però distinta per la co- rol'la tota groga, amb el llavi superior més curt que l'inferior, bràctees alabres, tronc molt menys pilós, fulles més estretes, les superiors escas- sament peludes al dessobre, etc. Algunes formes de fulles llargues, re- corden també la S. i/icifolia VVilld., però les fulles no són rígides, ni tan agudes, ni ses dents espinoses, tampoc tenen coriacies les bràctees, el calze to tan pelut part de fora ni a la gorja, la corol'la més petita,etc. Fi- nalment, nostra espècie és més afi encara que d'aquestes susdites d'algu- nes formes de la S. hpssopifolia, però diferenta d'elles pel seus posat i talla, per les bràctees i verticillastres molt grans, etc. (i) BENTHAM, Labialarum genera el species, p. 579. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 143 ÇA CONTINUE OU Trois espèces de plus pour la ilore de Barcelone: par le FRERE SENNEN Nous avons continué à chercher. C'est pourquoi nous avons encore trouvé. Nous n'avons jamais cessé de chercher, nous continuerons à cher- cher tant que le ciel continuera d'éclairer de sa douce lumière les deux yeux qu:il nous a donnés et qu'il nous conserve. Nous avons trouvé dans des lieux peu fréquentés, il est vrai, lieux ennemis ou, avant de se hasar- der, il faut dépouiller la crainte des égratignures sur les mains et le visa- ge, les déchirures de la vétuste soutane. Nous avons aussi trouvé dans des lieux entièrement ouverts, non des plus engageants et des plus fréquen- tés, car la chaleur du jour y donne de son plein, le sable glissant abonde sous les pieds, l'espace s'emplit de pestilence et de poussière. Le 17 aoút, c'était donc dans les Barrancos encombrés par les plus inextricables maquis du Rabassalet et de Can Casas, oú l'on accède par des sentiers envahis par les arbustes d'à còté, que nous fimes la décou- verte du Lonicera Periclymenum L. Quelques ombelles de ses fleurs par- fumées nous souriaient à l'extrémité de leurs tiges sarmenteuses et volu- biles sur des fourrés inaccessibles. On aurait bien voulu en détacher quel- ques rameaux, mais les guirlandes étaient hautes et les bras étaient bien trop courts. Le sourire rendu, on continua. Plus rien d'important ni de nouveau ne fut noté ce jour-là. Toutes les raretés printanières, les plantes d'un intérét très particulier pour notre massif barcelonais, avaient disparu ou ne présentaient que des restes indéchitfrables pour celui qui ne les y a pas vues dans leur intégrité: Stellaria catalaunica Digitalis Gúiellii Luzula campestrís Hieracium anchusoides 144 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Sanicula europea Cirecea lutetiana Symphytum officinale Àsperula levigata Triodia decumbens et les nombreux et intéressants Carer: Halleriana basilaris . longisela . Obbiensis C. Paui C. Grioleti Ce dernier, qu'on trouve aussi à Argentona, est une espèce des plus rares de l'Europe méditerranéenne: France à la frontière italienne, Ligu- rie, Toscane, Crimée2, Perse2 Mais notre plante n'est pas typique et peut-étre constitue-t-elle une espèce voisine. Et tout conclut avec la mème ritournelle: le défaut de loisir pour comparer avec les échantillons d'herbier, serrer de près les termes des- criptits, consulter botanistes et herbiers, etc.. Les Care. nous trouvent encore dans les profondeurs des barrancos, OU nous notons quelques frondes étroites de l'Aspidium aculeatum, que nous avons aussi de S. Medí, ainsi que la plupart des espèces précédentes, avec le Carer remota en plus. Mais on ne dine pas de listes de beaux noms: il faut songer à remon- ter. Chemin faisant on retrouve les localités d'autres bonnes espèces tout récemment découvertes: Geum silvaticum Ranuneulus parviflorus Trifolium striatum. Ce dernier assez abondant vers la Manigua. Vicia pubescens, qui pullule sur les versants de la Riera de Valvidrera, mèlé aux suivants plus ou moins localisés, plus ou moins largement distribués: V. onobryehioides V. elegantissima V. Ja.riflora V. gemella V. disperma Lathiyrus Nissolia L. sphaerocarpus L. angulatus DS) INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 145 Trifolium hirtum T. glomeratum T. suffocatum. D'autres sont disséminés sur plusieurs points du Tibidabo: T. stellatum T. Cherleri T. Costei T. ochroleucum T. arvense T. campestre T. pratense T. repens. Mais les énumerations longues ennuient vite. Aussi ne nommerons- nous ni Rosa, ni Rubus, ni Graminées intéressantes, ni Bupleurum, tai- sant exception pour deux, moins remarqués: B. junceum B. glaucum L'erreur de Costa nous oblige à mentionner deux graminées répan- dues: Aristella bromoides et Triselum flavescens race Trisetum barcino- nense. Nous signalerons sur les bords du chemin les feuilles du Tussilago Farfara, dont nous primes les fleurs en avril. On pourrait ajouter de la Riera de Valvidrera des espèces peu con- nues de notre flore: Androsemum officinale Chelidoniam majus Reseda luteola Tordylium marimum Helleborus fectidus Serrafaleus intermedius Spergularia salsuginosa Malcolmia africana. Ces deux derniers trouvés accidentellement, comme le Dipl/ota.ris virgala du Barranc del Manicomio, oi nous ne l'avons plus revu, Inula helenioides Brunella hybrida Cirsium echinatum Selaginella denticulata Oplirys apifera Ophirys Scolopat, etc, etc, etc, 146 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL A vouloir collectionner tous nos souvenirs, et continuer ces listes des choses vues en de nombreuses courses, durant plus de dix ans, nous abu- serions de la bienveillance de nos lecteurs et de la courtoise hospitalité du BUTLLETÍ. Mais nous ne pouvons finir cette première partie sans adresser un gracieux merci au C. F. Basile, qui nous accompagna dans cette promena- de peu attrayante. Sans lui, on se fut trouvé trop seul dans ces àpres so- litudes, connues seulement des chats sauvages, des blaireaux et des san- gliers. Le 3 septembre nous mena vers le Besós au-dessous du Pont de Ba- dalona. Le lit est sur plusieurs points envahi de Xanfhium, la plupart seu- lement en feuilles. Quelques formes précoces émergent du fouillis et sont bien plus faciles à observer. Nous renvoyons à notre Ca/d/ogo del herbario Barcelonés les personnes qui désirent connaitre la nomenclature des formes intéressantes de ce groupe inexploré. Le Mentha rotundifolia, sous plusieurs variétés caractérisées les unes par des feuilles aiguéès et des épis effilés, ou par des feuilles lar- ges - obtuses et des épis élargis, y est très abondant et s' y mèle à des variétés glabres, subglabres ou hérissées, et géenéralement non Íleuries, du M. aquatica. De telle sorte que le M. canescens, hybride rare de ces deux espèces vulgaires, et que nous avons signalé de la Farola du Llobre- gat et à Castelldefels, pourrait s' y trouver. Nous notàmes une touffe de l'avare Cyperus longus, non moins chiche dans la Riera de Valvidrera et le Barranc de la Meca, l'Eragrostis pilosa, qu'on trouve aussi par le lit du ruisseau de Rubí, VErigerum coronopifolium. le Conyza ambigua, et leur hybride E. barcinonerisis, encore peu développés, un pied du presque inconnu chez nous Bidens tripartita, et enfin la deuxième nouveauté énoncée à l'en-tète de cette note le Nasturtium sylvestre sur plusieurs points des alluvions humides. Le Sporolobus indicus toisonne par les marges herbeuses. II se trou- ve aussi à Can Tunis. Nous aurions voulu retrouver le Jussiea grandiflora, mais les récoltes des formes de Xanthium nous empècha de descendre vers les humides bords du reyaume des vents, INSTITUCIÓ CA TALANA D'HISTORIA NATURAL 147 Bienheureux obstacle, faute duquel nous n'eussions pu noter la troi- sième trouvaille, que nous rencontràmes fortuitement, cachée parmi les ro- seaux, comme Moise sur les bords du Nil. Aussi, dans notre empressement à la baptiser, la désignàmes-nous par le néologisme allusif: Moisea belfhiu- lona. Soumis dernièrement à l'obligeance et à la compétence bien connues de M. Jules Daveau, Conservateur des herbiers de l'Institut de Botani- que de Montpellier, il résulte ètre le Conyza chilensis Sprengel, origi- naire du Chili et de plusieurs contrées de l'Amérique du Sud. Et nous finissons sur cette intéresante découverte, faite en compa- gnie du bon frère Benoit, qui dans l'arpentage alerte du vaste lit, captura trois gros B/aps et quelques curieuses Libellules rouges. Enfin dans une dernière visite avec nos anciens compagnons de cour- ses, Frères Clément et Secondaire, ce dernier du Collège Condal, nous y avons vu le Lemna minor, le Sambueus Ebulus, l'Amarantus muricatus et l'Asfer pseudo-barcinonensis, qui pourrait bien étre 4. divaricalus, Torr. et Gray, d'origine américaine. 148 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Algunos Uredales del Herbario del Museo de Ciencias naturales de Barcelona por ROMUALDO GONZALEZ FRAGOSO En diversas ocasiones, y, aún, muy recientemente, he publicado un buen número de hongos microscópicos del Herbario del Museo de Barce- lona, que su inteligente Conservador de la Sección de Botànica el distin- guido botànico Dr. Font Quer ha tenido la bondad de remitirme. Como cuantos datos concernientes a nuestra flora micológica se recojan deben ser consignados, para el mejor conocimiento de ella, doy en esta nota la lista de un pequefio número de Uredales recientemente recolectados, y que he estudiado en estos dias. Helos aquí: Puecinia Acropyri Ell. et Ev., in Journal of Mycol. VII (1892) p. 131.—Sacc., Syll. fung. VII (1888) p. 774 et XI (1895) p. 201.— Sydovv (P. et H.) Monogr. Uredin. I (1904) p. 823.—Gz. Frag. Enum. de los Ured. de la Penins. ibér. p. 27 etc. En hojas y tallos de C/ematdis Flammula, tacies ecídica (ZEcidium Clematidis DC). Caldetes, Barcelona, recol. Montserrat Garriga 15. IV. 1919. Puecinia Cynodontis Desm., in Exs. III n. 655 (1842).—Sacc., loc. cit. VII p. 661.— Sydovy, loc. cit. I p. /48.—Gz. Frag. loc. cit. p. 32. —etc. En hojas vivas de Cpnodon Dactplis, tacies urédica y teleutospórica. Biar (Alicante) recol. Dr. Font Quer 23. VII. 1919. Puccinia longissima Schròt., in Cohn's Beitr. zur Biol. der Pflanz. II (1897) p. 70.— Sacc., loc. cit. VII p. 660.— Sydovv, loc. cit. I p. 757.— etc. En Sedum altissimum, en hojas y tallos, facies picnídica y ecídica. (Endophyllum Sedi Lév.) Centelles, Barcelona, recol. Dr. Font Quer 10. IV. 1919. Coloco provisionalmente este ecidio, que por vez primera se cita en Sedum altissimum Poir. por sus semejanzas morfológicas, en Puccinia longissima Schròt., pues AEcidium erectum Dietel que parasita el Se- dum reflerum, es diverso. Así mismo creo pertenece a esta especie el ecidio sobre Sedum album descubierto por el Profesor Dr, Arturo Caba- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 149 llero en el Tibidabo. Por lo demés es muy probable que sobre una misma especie de Sedum pueda encontrarse el ecidio de la Puecinia /ongissima Schròt. y el de la P. australis Roern. Puccinia Phragmitis (Schum,) Roern. in cHedvvigiax 1876, p. 179.— Sacc. loc. cit. VII p. 630.— Sydovv, loc. cit. I p. 787.— Gz. Frag., loc. cit. p. 46. —etc. En hojas de Rume.r obtusifolius, tacies picnídica y ecídica (Ecidium rubellum Gm.) Juneda (Lérida) recol. Xiberta 24. IV. 1919. En hojas de Phragmites communis, tacies teleutospórica. Huesca, recol. Dr. Font Quer XI, 1918. : Puccinia Caricis (Schum.) Reb., in Fl. neomarch. (1804) p. 356.— Sacc., loc. cit. VII p. 626.— Sydovv, loc. cit. I p. 648.— Gz. Frag. loc. cit. p. ol. — En hojas de Carer sp., facies urédica y teleutospórica. Jaca (Huesca) recol. Dr. Font Quer, 4. XII. 1918. Los soros de estos ejemplares estàn abundantemente parasitados por el Darluca Filum (Biv.-Bern.) Cart. Pucceinia Buri DC., in Fl. tranç. VI (1815) p.60.— Sacc., loc. cit. p. 688. — Sydovv, loc. cit. I p. 453.—Gz. Frag., loc. cit. p. 64. En hojas vivas de Burus sempervirens. Sant Martí d'Aiguafreda, Barcelona, recol. Dr. Font Quer 10. IV. 1919. Puccinia Malvacearum Mont., in Gay, Hist. fis y polit. de Chile VIII 1852) p. 43. — Sacc., loc. cit. VII p. 686. — Sydovv, loc. cit. I p. 476.— Gz. Frag. loc. cit. p. 76. En hojas vivas de Lavatera cretica. Maro (Màlaga) recol. Gros 29. IV. 1919. En hojas vivas de A//h ea rosea. La Herradura (Granada) recol. Gros 30. IV. 1919. Puceinia Mayorii Cd. Fischer, in Die Ured. der Sehvveiz (1904) p. 549.— Sacc., loc. cit. XVII p. 417 et XXI p. 659.— Gz. Frag. loc. cit. p. 94. — etc. En hojas y tallos de Sideritis spinulosa forma intermedia, tacies ecí- dica (Ecidium Mayorii Ed. Fisch.) Fresneda (Bajo Aragón) recol. Rubió IX. 1919. Citase esta especie por vez primera en Siderifís spinulosa. Puccínia Stachydis DC., in Fl. franç. II (1805) p. 595.— Sacc., loc. cit. VII p. 637. — Sydovv, loc. cit. I p. 298.— etc. En hojas vivas de S/achys recta en todas sus facies. En Jaca (Huesca) recol. Dr. Font Quer I. 1919. Esta especie es nueva para la Flora ibérica. Pucceinia Cardui-pyenocephali Sydovy, in Mon. Ured. I p. 34, et Ann. 150 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Myc. I (1903) p. 243.— Sacc. loc. cit. XVII p. 29l.— Gz. Frag., loc. cit. p. I07 etc. En hojas y tallos vivos de Carduus fenuiflorus tacies urédica y teleu- tospórica. Chiva (Valencia) recol. Dr. Font Quer 6. VII. 1919. Uromyces Rumicis (Schum.) VVinter, in Die Pilze etc. I (1834) p. 145.—Sacc., loc. cit. VII p. 544. —Sydovv, loc. cit. II p. 238.— etc. En hojas vivas de Rume. sp. facies urédica y teleutospórica. Jaca (Huesca) recol. Dr. Font Quer 30. XI. 1918. Urompyees subleevis Tranzsch., in Ann. Myc. VIII (1910) p. 29. —Sydove. loc. cit. II p. 181.— Sacc., loc. cit. XXI p. 5063.— Gz. Frag. loc. cit. p. 164. En hojas vivas de Euphorbia niccensis. Biar (Alicante) recol. Dr. Font Quer 23. VII. 1919. Uromyces Fabe (Pers.) De Bary, in Ann. Sc. nat. Sér. IV. t. XX (1863) p. 72.— Sacc., loc. cit. XII p. 531 p. p.— Sydovv, loc. cit. Il p 103.— Gz. Frag. loc. cit. p-150: —tetc. En hojas vivas de V/eia Faba, tacies urédica y teleutospórica. Maro (Mélaga) recol. Gros 29. IV. 1919. . Uromyces Lofi Blytt, in Christiania Videnslhe.— Selstabs Forhandli. 1896 n.. 6 p. 37 (Sep.). —Sydovy, loc. cit. II p. HO. En hojas y tallos vivos Lo/us Tetragonolobus — Tetragonolobus pur- pureus. Màlaga, recol. Gros 6. V. 1919. El Lotus Teiragonolobus es matriz nueva para esta especie no cita- da anteriormente en la Península, pero que recientemente ha sido encon- trada también por el P. Unamuno en Asturias sobre Lo/zs corniculalus. Uromyces Ononidis Pass., in Rabh., Fungi europ. n.. 1792 (1874). — Sacc., loc. cit. VII p. 557.— Sydovv, loc. cit. II p. H8.—Gz. Frag. loc. cit. p. 154 .— etc. En hojas de Onuonis repens, facies urédica y teleutospórica. Bocairent (Valencia) recol. Dr. Font Quer 21. VII. 1919. Esta especie ha sido recolectada por el Prof. Caballero sobre Ozoris spinosa en San Juan de las Abadesas, y por D. Carlos Pau, en Villa- rreal (Castellón), sobre O. procarrens. Uromyces Buplenri P. Magnus, in Ver. Zool. Bot. Ges. VVien 1899, p. 90 t. II, f. 16—17.— Sac. Syll. fung. XVI, p. 259. Facies picnídica y ecídica (nuevas) en tallos y hojas de Buplegrum spinosum.— Sierra Tejeda (Màlaga) V. 1918, leg. Gros, Dr. Font Quer comm. El estudio de ejemplares recolectados por el Prof. R. Maire en el At- las de Blida (Argelia) me ha convencido de que el UV. Bupleuri P.Magn. po- see una facies ecídica, que no estaba descrita y que a ella pertenece el ejemplar comunicado por el Dr. Font Quer, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 151 Phragmidium Potentille (Pers.) Rarsten, in Myc. Fenn. IV (1879) p. 49.— Sacc., loc. cit. VÍl n. 743. —Sydovv, loc. cit. III p. 97.—Gz. Frag. loc: p. 1/6:2— Etc. En hojas vivas de Pofentilla verna, tacies urédica y teleutospórica. Jaca (Huesca), recol. Dr. Font Quer XII. 19I8 Melampsora Hvpericorum (DC) Schroet, in Brandu. Rostpilze Schl. (1872) p. 26— Sacc. loc, cit. VII p. 591.— Sydovv, loc. cit. III p. 384. —Gz. Brag. locvcit p2lli Forma Hvperici-humifusi En hojas de Hvpericum humifusum, tacies ecidica y urédica. Caldas de Malavella (Gerona) recol. Dr. Font Quer 16. IV. 1919. Esta forma se distingue del resto de la especie por la presencia de facies uredospórica que falta en los demés Hppericum atacados por ella (véase Syd. loc. cit. p. 385). No estaba citado en la Península ibérica. Uredo Recimi (Schlecht.) Biv. Bern., in Stip. rar. mim. cogn. in Sicil. Manip. III (1815) p. I0.— Sacc. loc. cit. VII p. 596 (sub Me/ampsorella 2 Ri- ni de Toni). — Sydovy, loc. cit. III p. 391 (sub Me/ampsora Ricini Pass.) 6zZ. Frag. loc. cit. p. 217. — etc. En hojas vivas de Ricinus communis. Torre del Mar (Màlaga) recol. Gros 3, V. 1919. L 152 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Notes paleogeogràtiques del Vallès per JACINT ELÍAS Curs del Llobregat pel Vailès durant la época Sarmantiana. Fins fa poc havía cregut, i aixis consta en alguns dels meus treballs anteriors, que a principis de la época Sarmantfiana, el Llobregat, abo- cant-se dins de nostra comarca, i passant per les serres d'Ullastrell, de ca'n Sanfeliu, de Galliners i de ca'n Camps, anà a parar a Sardanyola, i que més tart, desviant el seu curs de llevant envers ponent en el sentit de les agulles d'un rellotje, anà per últim a buidar-se al mar pel Baix Penadès. Doncs bé: quan recentment preparava un treball sobre la tectònica del Vallès durant el periode miocènic, he pogut apreciar l'actuació de dos moviments orogènics de molta importància durant aquell periode, que m'han tet veure que les desviacions del Llobregat no's verificaren de lle- vant envers ponent, sinó el contrari, de ponent envers llevant, i per lo mateix que no començà aquest riu per anar a Sardanyola, sinó per diri- gir-se al Baix Penadès. Em crec, doncs, en el deure de fer aquesta rectificació, exposant els fonaments en què s'apoia, per a que es vegi la justesa d'aquest canvi d'o- pinió. En acabar l'època He/veciana, després que les primeres aigiúes del mar Tortonià hagueren invadit el Penadès i el Vallès, s'inicià una premp- sada orogènica que venint de S. E. a N. VV., anà alçant de mica en mica el fons del mar de faixa costera. Continuant aquest alçament pausat de les platges, anà eixint del fons de l'aigia el Montjuich ensemps que res- tava interrompuda la comunicació del Mediterrani amb les aigies del mar Tortonià de l'interior del Penadès i del Vallès, que d'aquesta manera es convertí en un llac. Aquesta prempsada anava produint al continent un seguit de plecs anticlinals i sinclinals paral'lels entre ells, prenent tots una orientació de N. E. a S. VV. perpendicular a la direcció de la prem- sada. Aital disposició i relleu dels plecs comunicava al terrer un aspecta ondulat. Quan aquests plecs foren molt acentuats i llurs capes tingueren molta tivantó, es trencaren per l'aresta, donant lloc a grans eston- saments. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 153 En acabar el periode Torfouià es produiren aquests trencaments i enfonsaments del terrer dirigits de N. E. a S. VV., un d'ells al peu de Montserrat, i un altre darrera de la Serra del Cadí. Aquesta direcció de N. E. a S. VV. que prengueren als plecs i enfonsaments explica el para- lel'lisme que guarden amb la costa de llevant, tant la serralada del nord del Vallès, des del Montseny al Montserrat, com la Serra del Cadí. Per la depressió o canal que es formà al nord d'Olesa s'hi escorregué el Riu Llobregat, que es dirigí envers al Baix Penadès. Això sembla ve- nir demostrat per un gran curs d'acarreigs,que solcant a les llicorelles de — torrent del Puig, al N. VV. de ca'n Bruquetes, es dirigeix envers Espa- rraguera. Darrera de la Serra del Cadí, a conseqiencia del enfonsa- ment ocorregut en aquell indret, s'hi formaren els llacs de la Cerdanya i Seu d'Urgell, a aquesta nova depressió s'hi inicià els curs del Segre, quines aigiies baixant de darrera del Puigmal, es buidaren a dits llacs, fins que més tart sobreixint pels avui estrets d'Organyà i per les gorges del Montsec, s'anaren a buidar a la conca de l'Ebre. Veus aqui, doncs, com per la disposició dels plecs i relleu del terrer després de dits enfonsaments, no era possible que el Llobregat es diri- gís al principi a Sardanyola, doncs hauría topat amb els plecs anticlinals que li barraven el pas envers el S. E., en canvi, la direcció de la vall de N. E. a S. VV. l'obligà a dirigir-se envers Esparraguera i Baix Penadès. Després d'aquest esdeveniment de principis del Sarmantfió s'inicià una nova prempsada que no venia ja de S. E. a N. VV. com l'anterior sinó de S. VV. a N. E. o sigui en sentit perpendicular a la primera,i quin Origen tenia probablement a lo que és avui desert de Sahara. Aquesta nova prempsada anà produint a mit jorn del Vallès i Penadès un alçament pausat del terrer, iniciant un plec anticlinat orientat de S. E a N. VV. Durant tot el Sarmanfió anà continuant aquest alçament pau- sat del terrer per un seguit de sotregades del S. YV., fent decantar el curs del Llobregat envers mit jorn i després envers llevant del Vallès, fins que a les darreries de la mateixa època aquest riu passava ja pel que avui són serres de ca'n Purull, (Viladecavalls), de ca'n Missert, de ca'n Poal, de ca'n Curet (a mit jorn de Terrassa) i de ca'n Bosc, que a les ho- res eren el punt més fondo del Vallès. L'alçament del terrer, que de mica en mica desviava el curs del Llo- bregat envers llevant, ens vé demostrat per les inclinacions dels bancs aquitanians, helvecians i tortonians amb buçamen N. E. tota la llar- ga de la vora esquerra del Llobregat des de Martorell a Villalba i Puig- ventós, les mateixes inclinacions es veuen a tots els bancs miocènics de la carretera de Martorell a Terrassa des d'aquella vila fins a la Creu dels Tres Batlles, particularment a les margues tortonenianes del tall de la carretera davant de can Santojini: la mateixa inclinació tenen el bancs aquitanians de ca'n Campanya de Castellbisbal, els helvecians de ca'n 154 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Riquè Velli els sarmantians de dalt de la serra de can Sanfeliu. Les da- rreres batzegades d'aquest moviment tectònic feren eixir el granit a les Mines del Plom de c'am Domènech de Papiol per mor de la intrusió d'un gran filó de plom, fent inclinar també envers el N. E. als bancs equita- nians del proper Cingle de ca'n Calopa. A mitj jorn de Terrassa, tant el marge de la carretera de Rubí, dessota de ca'n Bosch, com el desmunt del terro-carril elèctric al costat de ca'n Guitart, les alternances de bancs d'argiles i margues amb bancs d'aca- rreigs, és un fenonem digne de fixar-hi l'atenció. Les argiles i margues, que representen una formació lacustre o d'aigúes en repòs en quin fons s'hi assolaven els llots que enterbolien les aigiúes, ens diuen ben clar que durant el periode Sarmantià, en què ja el Llobregat corria pel Vallès encara en el centre de la comarca hi continuava l'estat de llac, que per raó de l'època el podem ara anomenar Llac Tortónic-Sarmantià. Els di- ferents bancs d'acarreigs, distribuits per pisos, representen fortes riua- des del Llobregat, en que l'empenta de les aigies endinsava en el llac la càrrega d'aluvions i pedregam que arrosegava. En aquestes alternan- ces d'argiles fines i d'acarreigs, les argiles representen, doncs, les èpo- ques de sossego durant les quals es dipositaven al fons del llac les impu- reses de les aigies tèrboles, i els acarreigs les èpoques de revolta at- mostèrica o de tempesta en què el riu venia fort. Demés, com que els bancs d'acarreigs o quiscun dels pisos superiors s'anaven formant cada vegada més envers el nord, això sembla indicar l'actuació de la prempsa- da orogènica vinguda de l'Àfrica que empenyía i desviava el curs del Llobregat. La tivantó de capes del plec anticlinal que es formava al centre del Vallès arrivà a ésser tant forta en acabar lèpoca Sarmantiana, que es trencaren sobtadament en el sentit del plec, o sigui de S. E. a N. VV., produint-se la gorja per on pasa el Bu.radell a llevant del Puigventós, i l'enfonsament de l'Alt Vallès, i de aixó prové la gran tondalada on es troben avui Terrassa i Sabadell, encaixonada entre la serralada del nordi la del centre de la comarca. Aquesta fondalada s'anà omplint tant amb les poques aigúes del desaparegut Llac Tortónic-Sarmantià, com amb les que baixaven de muntanya, quines restant-hi embassades, formaren el Llac Pontià. Com ensemps que es produia la tondalada de Terrassa, ocorregué tam- bé un enfonsament al Baix del Vallès, restaren enlairades les serres de Galliners, de ca'n Sanfeliu i d'Ullastrell, que quan poc avans hi passava el Llobregat, eren el punt mes fondo del Vallès. Després d'aitals enfon- saments del nord i de mit jorn i del redreçament dels estrebs del Puig ventós, i de les serres de ca'n Bayona i d'Ullastrell, trobant el Llobregat barrat el pas envers llevant, es veié obligat a torçar el seu curs, dirigint- se envers mitj jorn, i anant a passar probablement pel serrat del Verdu/a- ÍNSTirUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 155 ga i pel Turó del Castell de Castellbisbal, on s'hi aixeca l'armita de Sant Vicens. Com es veu, doncs, el moviment orogènic que venia de S. VV a N. E. demostra que les desviacions del Llobregat devien anar de ponent en- vers llevant i no de llevant envers ponent, i que si abans la disposició dels plecs barrava el pas al riu, ara els nous plecs, que tallaven en sen- tit perpendicular als anteriors, anaven obrint-li pas. 156 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Contribució al coneixement del Triàsic de Catalunya per A. VVuRm, (1) Traduit al català pel Dr. M. FAURA i SANS i. CASSIANELLES DEL TRIÀSIC SUPERIOR DE CATALUNYA Fou l'any 1889 que el geòleg català AnmERA, d'extaordinari mereixe- ment de la geologia de Catalunya, va descriure en una petita nota (Sobre el descubrimíento de la fauna de San Cassian en el triúsico de nuestra província) (2), una tauna molt interessant del Triàsic superior de la pro- víncia de Barcelona, que, segons les seves indicacions, demostrava rela- cions íntimes amb la fauna de St. Cassian. Aquesta notícia publicada en una petita revista local espanyola, va quedar naturalment bastant desco- neguda. El lloc en el qual es va trobar la fauna és en el Mont Puig de la Creu i en el Mas Fonoll de Pontons, a la part sud-est de la província de Barcelona, no molt lluny del límit de la província de Tarragona. La fau- na és troba en Dolomies molt erosionades que perteneixen a un nivell bastant elevat del Reuper. ALMERA dóna les espècies segients (segons les classificacions de M. BERGERON 1 MUNIER CHALMAS): Cassianella atf. decusata, Cassianella ati. planidorsata, Natica sregaria var., Chemnil- zia sp. Pecten sp., Modiola etc. Els representants més importants i més interessants d'aquesta fauna són, sens dubte, naturalment les Cassiane- lles. ToRNQuisT (Sobre el triàsic extra alpí de les Balears i Catalunya) va comunicar en una sessió de la Real Acadèmia de Prussia en 1909 (3) que va tenir ocasió de veure aquestes troballes en la col'lecció del Seminari eclesiàstic de Barcelona. A causa de la rapidesa de la seva visita no li (1) VVURM(A).—Beitràge zur Reantnis der Trias von Ratalonien. — Zeitsehrift der Deutsehen Geologischen Gesellschaft. (Monatsberichie) vol. Tl.nr. 8-12, p. 153 a 160 1919.— El manuscrit fou rebut a la Societat Geològica Alemanya el 27 de febrer de 1914, i a causa de la guerra fou retraçada considerablement lia publicació, segons consta en una nota dela Redacció firmada per R. BARTLING. (2) ALMERA (2).— Bol. de la Reai Academia de Ciencias v Artes de Barcelona, 1899. (3). TORNQUIST.—Uber die ausseralpine Trias auf den Balearen und in Ratalonien. Sitzunesber. d. Rònigl. Preuss, Axad, der VVissensch. XXXVI. 916 i 917, 1909. my À ÍNSrirució CATALANA D' HISTORIA NATURAL 157 va ésser possible confirmar la classificació de les Cassianelles, va deixar encare sense determinar si les peces mal conservades, que se li varen en- senyar, perteneixen del tot a Cassianelles. Per a decidir definitivament aquesta quiestió vaig demanar a ALMERA que m'enviés material tot el més ben conservat posible, per a un examen exacte. El Dr. ALMERA va accedir amb la major amabilitat a aquest desig, per la qual cosa vui donar-li nova- ment les gràcies aquí. (1) Una curosa preparació de la fauna, bastant conservada per cert, ha donat com a resultat, amb absoluta seguretat, que es tracta en efecte de Cassanielles, o sigui: Cassianell/a decussa/a, i una forma molt ati a la Cassianella decussata que demostra algunes relacions amb Cassianella planidorsata. Les Cassianelles es presenten tossilitzades en peces soltes. Junt amb elles hi ha una Mvophoria, que ALMERA determinà com a Myop- horia Goldfussi Alp. i que ToRNQuisr va reconèixer com a Myophoria ves- Hita Alb. Demés vaig poder clasiticar: Pec/en discites, Myophoria atf. elegans, Pseudocorbula Sp., Anodontophora sp., Dentalium. La tauna dels gastròpods es composa segons l'amable classificació de HABERLE de Heidelberg, de les classes segients: Trvpanostvlus sp., Euchrysalis Lau- be sp., Creptonerta sp., Hologyra cir. Jaevissima RITTL Sp. Gràcies a l'amabilitat del Dr. ALMERA m'ha estat possible determinar més detalladament el nivell de la fauna. El perfil del Triàsic superior és, segons les seves indicacions, pels alrededors de Foix, província de Barce- lona, el segiient (d'abaix a dalt): 1. Plaques de calissa dolomítica en el maciu de Foix. Capes amb Myophoria vestita ALBERTI. Calissa compacta amb Fucozdes. Arenisca rogenca que conté guix. Llosetes de calisses amb gastròpods i Gervilleia sp. (2). Rauvvaques (Carnioles) i margues rogenques que contenen QuiX, . Dolomies amb Cassiarelles i la fauna que les acompanya, esmen- tada abans. 8, Bancs macissos calissos de l'Eocènic amb A/veolina. Les Cassianelles estant, per lo tant, aparentment en el nivell del Reuper. L'idea està molt aprop de paralelitzar aquestes Dolomies d'Es- panya que contenen Cassíanelles amb les capes cassianes del Sud del Tirol. L'associació amb Myophoria vestifa, que es troba també en les ca- pes cassianes, és una afirmació de la exactitud d'aquesta concepció. TORN- quisr ha posat agdestes Dolomies espanyoles a iguai nivell que les mar- Non uv (1) — Mentrestant el mon científic ha hagut de lamentar la mort del meritíssim geoleg català en 1919, (2) — Se iracta d'una forma amb costelles concéntriques i secs radials que a cansa del seu malt estat de conservació no's Podia determinar especificament. 158 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL gues rocoses d'Alemanya o a les Dolomies principals dels Alps. ROREN (1) (Contribucions per a conèixer les capes de Heiligentreuz, Dicertació de l'Institut Geològic Imperial i Real de l'Imperi), volgué considerar-les a causa de la presència de Myvophoria vesfifa com a equivalents de les ca- pes de Raibl. Les Cassianelles indiquen un nivell encara més baix .Segons les indicacions de BirrNER Cassianella decusata es troba en capes cassia- nes una mica més modernes. La fauna confirma, per tant, la meva afirmació feta anteriorment (VVuRm, Contribucions al conèixement de la província triàsica íbero-balear, Discusions de l'Associació naturalista médica, Heidelberg) (2) de qué el Reuper de Catalunya demostra influències alpines, i que en aquests temps hi havia una comunicació amb l'océan alpí. Aquesta fauna demostra curioses relacions amb la fauna descrita per mi, de Mora d'Ebre (3). També a les capes de /77achyceras de Camposi- nes s'hi han trobat Cassianelles, ia classificació de les quals, no obstant, va topar amb certes dificultats, puix estaven mal conservades. El Pec/en discites està representat també a Pontors, com a Camposines, una Myo- phoria de Camposines recorda la M. vestifa. No s'han trobat Ammonites a Pontons. Totes aquestes relacions, potser solament aparents fan pensar que ambdues faunes poden pertenèixer al mateix horitzó. Fins ara les capes de 7rachiceras de Mora han estat posades igual, per MoJsisovics, a causa de consideracions de paleontologia comparada, al Muschelctalt. En les Balears el Protrachyceras Curionii es presenta en associació amb el Pro- trachyceras Vilanovae o sigui el mateix Ammonites que es troba també a Mora. Es veritat que el Profrachyceras Curionii està principalment repar- tit en les Capes de Reitzi, però entra també en una capa semblant ala de Sant Cassian. El geòleg espanyol MaALLADA havía atribuit aquestes ca- pes de Mora al Reuper per raó de certes observacions estratigràfiques. Solament un examen exacte en el lloc mateix del Triàsic de Tarragona pot aclarir aquesta qiiestió. un. DESCRIPCIÓ DE LA FAUNA Lamel libranquís Cassianeila decussata MúNsr. sp. — Malgrat que la conservació de les peces no sigui del tot molt bona, és perfectament suficient per a una classificació segura. Davant meu tinc exemplars solts, d'altres en (1). ROXEN.— Beitràge zur Renntnis der Schichten von Heiligentreuz. Ab. d. X. X. Geol. Reichsanstalt. Tomo XVI. (2) VVURM (A).— Beitràge zur Renntnis der iberiech-balearischen Triasprovinz, Verhandi. d. Naijurh, Med. Vereins Heidelberg. Tom XII, plana 535, 1913, (83) VVURM.— Obra citada, p. 561. ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 159 roques esculpturades, i també impressions buides, i en aquestes últimes s'hi pot veure d'una manera excel'lent l'esculptura. El nombre de les cos- telles principals de la curva dorsal, és, com en l'espècie de Cassian, ge- neralment 5 - 6. Les costelles secundàries es troben algunes vegades prop del vértex, moltes vegades estan dèbilment desenrrotllades. Generalment es pot dir que les costelles en la forma espanyola semblen menys bastes que en la de Cassian. Peró, he vist entre el material de Cassian peces que, com l'espécie espanyola, tenen costelles més tines. Els fòssils en els quals la radiació es veu generalment d'una iu anera confusa, demostren els caràcters propis de les Cassianell/es. Quant a la forma i amplada de la curva dorsal s'observen bastantes variacions. Birr- NER ho diu expressament respecte a l'espècie de Cassian i dibuixa diteren- tes variacions. En el material espanyol hi han formes amb dors pla i am- ple que varien considerablement del tipus decussata. jo pensava, al prin- cipi, que es tractava d'una forma diferent de la C. decussa/a, una forma que s'aproximava a la Cassianella planidorsatfa. També MuNIER CHALMAS 1 BERGERON, als quals s'havien presentat les Cassianelles de Mas Fonoll per a la seva classificació, destingien demés de la Cassianella ct. decus- sata altra forma que deien Cassianella ci. planidorsata. No obstant, com- paracions amb la C. planidorsata de S. Cassian han donat per resultat que el descens de la part mitja de la conquilla, tan característica en aquesta forma, contra l'ala devantera, hi falta en l'espècie espanyola. De- més el dors no sembla rasclonat com en el tipus planidorsatfa, sinó sola- ment aplanat. També ha estat possible observar en el material espanyol totes les variacions des de les formes amb un dors estret altament curvat fins a les formes amb un dors ample aplanat. Per si es vol distingir la va- riació amb dors ample aplanat del tipus decussa/a basta, al meu entendre, cal separar-la com a var. p/anidorsa/a. Pecten discites SCHLOTHEIM. — Una forma de Pec/en és perfecta- ment igual al Pec/en disciles. Els diterents exemplars varien bastant en el tamany. Es molt estrany que el Pecfen discites s'hagi conservat fins en aquest nivell tan alt. Myophoria vestita Ans. (Mvophoria VVhateleyae v. B. var. vestita RoXEN). — ToRNQuisT havia ja reconegut aquesta Myophoria del Trià- sic superior de Pontons i havia cridat l'atenció per la seva impor- tància estratigràfica. El nombre de les costelles que estan davant del bordó areal és de.7, en els originals d'ALBERTI, com diu expressament RUBENSTRUNR (Contribució al conèixement de les Myophories del Triàsic alemany, Comunicació de l'Institut geològic de Baden) (1), i com jo mateix he pogut observar en excel'lents exemplars, aquest número no és de 19, (ID) RUBENSTRUNX, — Beitrúge zur Renntnis der deutschen Trias - Myophorien. Mitt. d. Bad. Geol, Landesanstalt, Tomo VI, pag. 222. 160 INSriTUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL sinó solament de 9. La diferència que TORNQUIST suposava que existia en el tipus d'AÀLBERTI no és per tant molt gran. Com a única diferència entre la forma esponyola i la de Gansigner pot, potser, mencionar-se que les costelles en els exemplars de Gansigner estan molt a prop les unes de les altres i que no semblen tenir un dors tan agut com en els tipus espanyols. TORNQUIST no havia pogut observar l'ornament de l'espai lunular, tan ca- recterístic per aquesta espècie. També jo he preparat moltes reproduc- cions en motllures i tampoc he pogut observar aquest ornament transver- sal. Una sola impressió en buit que procedeix d'un lloc veí (Foix) demos- tra clarament les traces d'aquestes costelles tranversals. Això fa segura la classificació d'aquesta espècie. Recentment, RoxEN ha descrit la Myophoria vesti/a de les capes de Heiligentreuz (1) (Contribucions al conèixement de les capes de Heili- genhreuz, Vall d'Abtei, en el Tirol, obra publicada per l'Institut Geològic Imperial i Real), i comprovada la seva identitat amb M. Vhate/eyae de Bucu sp. Diuen que la única diferència és el nombre de les costelles (10 costelles, Aargen Gansingen, contra 8 a Bergamaster Alpen). Va des- criure, per tant, la forma de Aargen com a M. VV/Aate/eyae var. vestita. Myophoria aif. elegans DuNRER. — La determinació d'una sola im- pressió de Mvophoria, encara que estigui ben conservada presenta certes dificultats. L'aspecte exterior és el de MM. e/egans. No obstant, el camp areal cau més recte que en la M. e/egans, i tampoc s'observa l'angle clara- ment expressat. Pseudocorbula sp.— Un fòssil recorda exactament la Pseudocorbula gragaria Phil. del Muschellralls d'Aragó, descrita per mi. (4) Sobre la construcció geológica i el Triàsic d'Aragó. L'agut radial és veu clarament. Anodontophora sp. — Els fòssils estan massa mal conservats per a donar-ne una classificació segura. ESCAFÓPODS Dentalium. — Un reste molt petit perteneix a Denta/ium. Es la prova de l'existència d'Escaftòpods en el mar interior del Sud, tan treqiuent en el mar interior del Nord. GASTERÓPODS (de D. HABERLE) NERITOPSIDAE Hologyra cfr. laevissima RirrL sp. — Bibliogratia: HaBeRrE (Pe- drazzo pag. 339 i segiients). (1) ROXEN — Beitràge zur Renntnis der Schichten von Heiligentreuz(Abteital Súdti- rol). 4bhandi, d. h. X. Geol. Reichsanst. Tomo XVI. quadern 4, pag. 36, làmina IV, fig. 5. (2) VVuRM (A) - Uber den geologischen Bau und die Trias von Aragonien. Diese Zeitschr. 63. pag. 117, 1911. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 161 Un exemplar aparentment una mica aplastat, col'locat sobre una ro- ca, d'una forma fortament cupuliforme, malgrat l'estat imperfecte de con- servació, demostra clarament una forma ben determinada de la espira gradual. Es tracta per tant, d'una forma amb espirals no reabsorvides, que segons el seu aspecte general pot considerar-se com a una Ho/ogpra i que deu esser la més próxima a la gran variació de tormes de H. laevís- Sima, NERITIDAE Crvyptonerita sp. —Bibliogratia: HaseRrE, Gasfropoden von Pedrazzo pag. 359, 486 i 487). Un exemplar ample, amb espira elevada però aplastada, les voltes fortament arquejades i un espiral una mica globulosa, el que està colocat sobre una roca, es pot considerar amb bastanta seguretat com a perte- neixent en aquesta espècie, que també existeix, com s'ha comprobat, en el Muschelxall: alemany. La peça amb el seu aspecte exterior demostra semblança al Crpplonerita elliptica Ri, així com al C. Conoidea J. Boum i pot considerar-se com a una forma de trancisió entre aquestes dues espècies. He classificat una peça semblant de Mora de Ebre com C. elliptica. A aquesta forma perteneix probablement també la impresió buida d'un exemplar una mica més gran del mateix lloc. PVRAMIDELLIDAE 2 Trypanostylus sp.— Bibliogratia: HaBeRLE, Pedrezzo pag. 390. Segons el seu aspecte exterior, el fragment d'un fòssil d'una forma turriculada punxaguda, que consisteix en tres voltes baixes, que creixen lentament, perteneix segurament a aqueste espècie de formes. El costat està limitat d'una manera completament plana i amb angles obtusos, en la seva part interior una mica cóncova. Aquest exemplar s'apropa el més probablement a T. friadicus RirrL sp. (HageRiE, Pedrazzo, pag. 9591), no obstant, és impossible veure exactament el caràcter de l'espiral, potser també, que es tracti d'una forma perteneixent a Spi7osiplus o Omphalopiy- cha. Euchrysalis LAUBER Sp. — Bibliografia: RimrL, Sf. Cassian, MI, pag. 903, i HaBERLE, Pedrazzo, pag. 509.) A aquesta espècie perteneix probablement un petit exemplar, apro- ximadament de 5 mm. de diàmetre, una mica pupoide, amb espirals que creixen lentament i que al costat estan una mica aplastats, l'últim espiral qual està una mica més baix en direcció axial, i fent-se més petit. Es im- possible veure el caràcter de l'espiral. Aquest exemplar s'assembla probablement més al E. fusiformis 162 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL MusrR sp. (BirrL, S. Cassian, III, 1894, pag. 204, taula VI, grabats 23 - 24, 26 - 28 i 94). No obstant no hi ha prous senyals caracteristiques per a una identificació segura. m. UNA FAUNA DEL TRIASIC SUPERIOR VALLDENEU DLemés de la fauna anteriorment descrita, el senyor ALMERA em va enviar una série de fòssils del Reuper de Valldeneu. La fauna procedeix de calissa i margues i està en part molt ben conservada. Com a represen- tant més interessant s'ha de mencionar la Mvophoria Goldfussi de Alb., del qual tinc molts exemplars a la vista. La forma correspon exactament a l'espècie alemanya. Demés hi ha una Gervil/eia que és idéntica a la Gervilleia ubstriata CREDN. Alguns exemplars demostren aquest angle molt agut, algunes vegades com un ganivet, del dors, que ZELLER ha ob- servat també en exemplars alemanys. (Nova revista anual per a Mineralo- gia. Suplement 25, 1908, pag, 73, taula 1, grabat 3.) (1) Aquestes formes : que a Alemanya són característiques en el limit de la Dolomía podrien dir-se var. /inefa Gonpr. Ja que la Mvoproria Goldfussi es presenta tam- bé en el mateix nivell, la fauna espanyola deu tenir aproximadament la mateixa edat que el nostre Le/teniohle (Reuper interior, nivell superior). 27 de Febrer de 1914. (I) ZELLER, — Neues Jahrb, f. Min, Beil, 25, p, 13, Taf. I, Fig." 3, 1988, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 163 Il Quelcom sobre el Triàsic de la província de Tarragona 9 per A. VVURM Tradúit al català pel Dr. FAURA I SANS 1.—Dos exemplars del Mas Monet, Colldejou, etiquetats com a Dao- nella Lommeli, perteneixen al grup dels Daonellae o bé Halobice, ço que és d'interès extraordinari: per al Triàssic català. Desgraciadament no estan molt ben conservats, de manera que l'existència o la falta d'una orella, no es pot comprobar, per a determinar d'una manera fixa si es tracta de Daonella o d'Halobia. De totes maneres, en el que toca a les costelles, l'espècie correspon bé a Daonella Lommeli. Hi han veritables costelles fasciculades, que estan separades per amples rastres primaris, cosa característica en la Deonel/a Lormelt, dividides en rastres secunda- ris en dos grups parcials de costelles fesciculades, que després es divi- deixen generalment d'una manera senzilla. Seria molt interesant recollir material millor conservat, per a comprobar d'una manera segura l'exis- tència d'aquesta espècie tan característica per a les capes de VVengen. Podria ser, no obstant, que es tractés també d'Ha/obia amb costelles semblants, com per exemple Ha/obia Hoernesi v. Mojs, o Halobia insig- nis GEmmM, ja que l'existència o la falta d'una orella no ha pogut Oobser- var-se. No obstant, es menys probable que aquestes exemplars perte- neixin a aquestes formes, que es presenten en les capes inferiors noria- nes respectivament carnianes. Anteriorment MALLADA havía classificat la Daonella Lommeli de la Serra de Sant Jeroni. Sembla que aquesta classi- ficació es confirma ara. 9.-—En canvi,les altres bivalves de Colldejou, no perteneixen al grup de les Daonellas ni dels Ha/obiae. Es tracta probablement d'una forma de la espècie Monotis. En favor de aquesta última classificació està la classe de (I). Deles troballes fetes recentment per En SALVADOR VILASECA en la provincia de Tarragona ne publicà nostre deixeble, una monc grafia titulada: Contribució al es- tudi dels terreyns triasic de la provincia de Tarragona, 1919,i la revisiò deles espècies fossils recullides fou encomenada a VVURM, qui ens envià aquest aplec d'impressions sobre la caracterització de la fauna triésica catalana. 164 INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL costelles, que ès, pera dir-ho aixís el contra de les costelles ordinàries de les Daonellae. Comparant impressions (motllos2) de les conquilles de Daonella Lommeli, és a dir el negatiu de la conquilla amb aquesta forma de Monotis, en elque toca a les costelles,es pot veure una conformitat dels elements esculturals, que és senzillament sorprenent. En aquesta compa- ració els solcs amples de Monotís correspondrien a les costelles amples de Daonella i les costelles estretes de Monotis als solcs estrets de Dao- nella. Per tant, les costelles no són, com generalment en la Daonella, aplenades, sinó que s'enlairen distintament en forma de fils, però com en Daonella, estan agrupades en feixos. Entre les costelles primàries, que es presenten clarament, hi han costelles secundàrises, el nombre de les quals varia, que enclouen costelles més dèbils encara que de tercer grau, de manera que el feix de costelles que es troben entre les costelles prin- cipals, es composen sovint, de 9 costelles diferentment fortes. La con- quilla és perceptiblement desigual. Aixó es veu molt bé en els exemplars grans, peró, també en els exemplars petits s'apercebeix clarament. El exemplar més petit perteneix a una valva esquerra. La vora interior de la tancadura està arrodonida en forma convexa: si l'altra vora té l'ala, en forma d'orella, carecterística en Monofis, no es pot comprobar, pot ser que estigui desenrrotllat molt dèbilment com per exemple en Momodis Hoernesí Rirm.. La conquilla està lleugerament encorvada. L'exemplar major, que no deixa veure res de la vora de la tancadura sembla que és una valva dreta Aquesta conquilla dreta no és pas encorvada més forta- ment que l'esquerra, per consegient sembla que hi hagi uniformitat amb les valves. Aquesta última característica està en contra de l'espècie Pseudomo- notís, en la qual en un principi es podría pensar. En Pseudomonotis la vora de la tancadura esquerra fortament encorvada, té generalment ore- lles clarament i distinta perceptibles, rares vegades poc clares. La con- quilla dreta plana, com una tapa, té una orella clarament separada del vèrtex i un profund tall (Byssus). Fora interessant trovar conquiles dre- tes, la vora de la tancadura de la qual estigués ben conservada, per a poder classiticar amb seguretat la classe genèrica. En els eMaterials publicats en 1912 en una manografia dels Halobii- dae i Monotiidae del Trias per Rirre (Resultats de l'exploració científica del llac Balaton) (1), i en l'extensa literatura, sobre tot àrctica, del Pseu- domonotis, no he pogut trobar ni una sola forma, que correspongui a la espanyola. Es tracta aparentment d'una nova espècie, que es distingeix molt clarament per l'agrupació fasciculada de les costelles. () RITTL. Materialien zu einer Monographie der Halobiidge und Mornotiidoe der Trias. 1912, i INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 165 Les espècies de Monotis del Triàsic conegudes fins ara són o de l'Edad Nórica o de l'Edad Càrnica, les especies de Pseudomonotis es presenten en grups en el Triàsic inferior, falten en el Triàsic mitjà i rea- pareixen en el Triàsic superior (Norià). Es tracta per a la espècie es- - panyola d'una forma que es presenta en el Triàsic mitjà (Muschellzall) i solament per aquest fet mereix un interés molt especial. 3—Els restos de Dip/oporidae del Vidriers (Prades) perteneixen als tipus més interessants de la fauna del Triàsic espanyol. Desgraciada- ment no hi ha més que motllures que no permeten una classiticació segu- ra. La moderna sistemàtica dels Sifonats verticil-lats. (Vegi's: Junius voN Pia. Estudis nous sobre les Sifonats verticil-lats del Triàsic.) (1) es basa sobre el desentrotllament dels nombrats VVirfelàste o sigui dels orguens que mig-parteixen en poros l'alga. Essent així que es tracta en els exem- plars de Vidriers, Prades, de motllures o sigui del replé del buit interior de l'individu, i una bona part son impresions negatives de la supertície exterior dels mateixos, mentre que ells estan realment disolts, per lo que no es pot dir res sobre la forma dels poros que els mig- ponen que es nomenen VVirfelàste. La espècie del Vidriers perteneix a les formes da és a dir que estan dividits, en part, per rastres anulars. Es tracta probablement d'una sola espècie, encara que el diàmetre i l'altura de les parts anulars variin considerablement en els diferents exemplars. El nom- bre dels VVirferliiste sofreix també variacions en el mateix exemplar. Els rastres anulars no són molt amples, com ho demostren les varetes en les impressions. A jutjar per les impressions, els poros son prims i fre- qiients. Aquestes característiques parlen en favor de l'espècie Dip/opora (potser Dip/opora annulata 2, No obstant es pot tractar també de l'espècie hantia. Per a una identificació segura és précis, com he dit ja més amunt, fixar la forma dels mírfelis/e. ALMERA índica la Gvroporella en una calis- sa compacta dolomítica a l'Oest de la estació d'Olesa, prop de la Puda, excel'lent manantial d'aigiies sulfúriques, prop del Llobregat. No obstant, la forma de Vidriers no es Gproporella, ja que la anul'lació caracterís- tíca falta en l'espècie espanyola. 4—La Trona. En el blanc de caliça dolomítica erosionada es nota la presència de motllures d'una petita conquilla, que segons la seva forma exterior recorda la Modiola (Septiola) ppgmaea Múnsr., de Sant Cassian descrita per BITTNER. Tot el demés de la Trona no es pot classificar a causa del seu mal estat de conservació. Em sembla que un exemplar ès una Myop/oria. Una determinació exacta de l'espècie no és possible. (I) JULIUS VON PIA. Neue Síudien diber du Triachischen Sivhoneae verticillatae ce Ei Zur Palàontologie und Geologie, Bterreich Ungarus u. des Orients, Bd. XXV, 9 166 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 5 —De vall de Lladres (Camposines) hi ha una petita Gervilleia, que més correspon a la Gervilleia costatfa var contracta de SCHAUR sp. de Ro- yúela, descrits per mi. 6—No he pogut obtenir una aclaració segura respecte a una forma pectiforme de La Picosa (Mora d'Ebre, Camposines). Es tracta de sapi- guer Si la forma perteneix a Pec/en o a Lima, La desigualtat, la perllon- gació de la conquilla vers un costat, indueix a atribuirla a una Lima, no obstant hi ha també pectínids desiguals. Era impossible comprobar la de- sigualtat de les valves. Els exemplars estan colocats sobre la roca de manera que en part deixen veure el costat exterior, i en part el costat interior de la conquilla. Co que caracteritza aquestes formes és la manera en que estan disposades les costelles. Totes les costelles tenen un punt de sortida el vèrtex. Ratlles de creixement mig-parteixen les costelles i originen en la part alta de les mateixes uns tubèrculs escatiformes. La escultura de la part interior de les conquilles deixa veure molt poc aquest arrugament. Respecte a les costelles aquesta forma és semblant al Pecfen An- dreaci BiTTNER de Sant Cassian, descrit per Bittner. No obstant, aquests són uniformes dels dos costats i demés algunes costelles comencen sola- ment a alguna distancia del vèrtex. Tampoc entre les Limas he trobat formes que corresponguin exactamet als exemplars espanyols en el que toca a les costelles. Pot ser, doncs, que es tracti d'una nova forma. 1—Els altres exemplars que s'han enviat no permeten una classitica- ció exacta. D'Hospitalet hi ha una placa amb espines d'eriçó de mar, sobre al- gunes peces es poden observar Gastròpods mal conservats (Mas de Vall, Mas Monet). Juliol 1920. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 167 Le Frère Bianor - Marie Au début de nos excursions botaniques en Cerdagne, en juillet der- nier, nous arriva l'annonce désolante de la sainte mort du Frère Bianor, malade à Pont d'Inca (lles Baléares) depuis six longs mois. Nous pressen- tions la triste réalité car lui-mème et ses amis nous avaient prévenu sans détour que tout espoir était perdu. Le Frère Bianor, (Fricquenon Marie Emile) était né, en 185), à Pu- xieux, diocèse de Metz. Tout jeune, il sentit l'appel divin et entra dans l'Ínstitut des Frères des Ecoles chrétiennes. Il fut d'abord employé en di- verses écoles du district de Reims jusqu'en 1886, puis il passa en Algérie. En 1904, il fut envoyé à Sóller oir il donna des cours préparatoires -du baccalauréat, et des leçons de langue anglaise et allemande. Après une pulmonie contractée en 1913, il continua à Palma un enseignement analo- gue. Pendant la première année de la Grande Guerre, nous le trouvons à l'ambulance établie dans la maison des Frères à Avignon, ou son abnéga- tion et ses connaissances spéciales, le firent apprécier. Enfin en 1916, il est rappelé aux Baléares et employé dans les mai- sons de formation, à Pont d'Inca. Là devait se terminer, le I7 juillet 1920, sa laborieuse existence. Le Frère Bianor était une intelligence cultivée unie à un ceeur délicat et sans déguisement, préférant soufirir lui-mème que de faire soutírir les autres. Les témoignages rendus par ses contrères et ses élèves, sont una- nimes à proclamer ses hautes vertus, sa compétence et son dévouement. Ses connaissances littéraires, scientifiques et mathématiques étaient remarquables, il se faisait un plaisir de les communiquer à qui recourait à ses lumières. Ses travaux les plus connus se rapportent à la flore de l'ile Majorque. Dès son arrivée à Sóller, il ne cessa, autant que ses devoirs professionnels le lui permirent, d'investiguer, de récolter et de préparer. Le catalogue des plantes des Baléares paru, il y a quelques années, dans je mème BuruuETí qui enregistre aujourd'hui son décès, témoigne des nom- breuses espèces nouvelles dont il a enrichi la flore de son ile d'adoption. Son nom reste attaché ú plusieurs formes découvertes par lui: 168 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Aristolochia Bianori Asplenium majoricum Veronica Bianori Veronica balearica Statice Bianori Orobanche balearica, etc. Pendant son professorat à Pont d'Inca, il rédigea pour ses élèves les clés des familles et des genres de la flore des Baléares. La maladie, qui contrarie souvent les projets humains, ne lui. permit pas de terminer la clé des espèces. Nous avons déjà fait allusion à son ceeur compatissant, qui l'inclinait vers la soutfrance humaine. C'est sans doute ce sentiment qui lui inspira la préparation de son petit livre sur les usages des plantes médicinales. L'entomologie ne lui fut pas non plus étrangère. On aurait voulu conser- ver longtemps une si précieuse existence. Ses élèves, ses . mis, ses con- frères s'adressèrent à la science et au Ciel. Mais les desseins de Dieu n'étaient pas ceux des hommes. L'inexorable maladie rongeait sa constitu- tion altérée par un travail excessif, des peines intérieures et des austéri- tés. Durant les dernières semaines, il se trainait au milieu des semis pra- tiqués consciencieusement dans des lambeaux de jardin botanique mis à sa disposition, il examinait les plantes nées des graines recueillies dans ses excursions, il récoltait et préparait, bien qu'il se sút au seuil de l'éternité. La belle àmel Sa vie admirable demeura inconnue à la plupart, com- me sont demeurés sans récompense son dévouement et ses plus récents travaux. Íl convient de dire néanmoins qu'à l'exposition de Londres, en 1881, il obtint un diplóme de participation, et qu'un prix d'honneur lui fut décerné pour un herbier des Baléares présenté à une exposition régionale de Pal- ma. Mais que sont ces humbles témoignages en comparaison de ses re- cherches, de ses études, de ses récoltes, de ses fatigues2 Le Ciel repare- ra, nous en avons la confiance, l'oubli, la dureté, l'injustice de la terre. En ce qui nous concerne, modeste travailleur, impuissant comme lui, nous nous étio.1s efforcé de le dédommager pécuniairement et par l'envoi d'ou- vrages utiles. Mais nous confessons que nous lui restons grandement re- devable pour son active collaboration à nos Exsciccata des cPlantes d'Es" r agne-. Aussi, gardant religieusement au fond de notre cceur le souvenir sacré de la reconnaissance et de l'amitié, supplions-nous le Ciel d'acquitter notre dette et d'accorder la suprème récompense à son tidèle serviteur. F. SENNEN La Bonanova, le 3 octobre 1920. iNSTirUCIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL 169 Notes bibliogràtiques Lista inèdita de Homópteros (Hemipteros) de Catalufia. ASCENSIO Copi- Na. Boletín de la Sociedad Eutomológica de Espatia. T. lll -Núms. 5-6 (Mayo-Junio), 1920, p. 100-4.—L'arrranjament dels Homòpters (RAipnehola Homoptera-Auchenorhpncha) del Museu de Ciències Naturals de Barcelo- na, que va prodigant dades interessants especialment per a la zoogeogra- fia generalment poc coneguda d'aquests insectes, ha motivat aquesta llista amb la finalitat de que els noms de les formes que resulten inèdites per a la nostra faunula no perdin el drei de la prioritat per a l'autor si el Catà- les general de l'ordre del Rhynchots de Catalunya que pausadament va formant-se, tardés en publicar-se. Les formes inèdites per a Catalunya d' aquesta llista que sumen 41, ji de les quines, unes 25 ho son probablement àdhuc pera la península ibèrica, són: B. — Barcelona. G. — Girona. Ll. — Lleyda. T. — Tarragona. Tibicina quadrisignata Hag. Ll. : Pobla de Segur. T.: Montsant. Melampsalta picta Germ. Els Cervera: D) (Pauropsalta) tibialis Pnz. B. : La Garriga. Phileenus leucophithalmus biguttatus F. G. : Setcases. D) Y populi F. B.: St. Julià de Vilatorta. G. Ent. d'Olot, Empalme. Ll. : Les (Vall d'Aran), St. Guim, Alós d'Isil(Vall d'Aneo). Euacanthus acuminatus F. Llicilies: Idiocerus adustus H. S. Ll. : Les. D) lituratus Fall. T. : Arnes. ) confusus Fi. Ll. : Alós d'Ísil. Pediopsis virescens graminea F. T. : Arnes. D) Megerlei Fieb. B. : Manresa. Agallia sinuata. M. R. B. : La Garriga. Acocephalus albifrons L. Elies: Selenocephalus griseus F. B. : Manresa. Graphocreerus ventralis Fall. Ll. : Cervera. Goniagnathus guttulinervis Rbm. B. : La Garriga. Athysanus stactogalus Fieb. B. : Manresa. D) pallens Zett. El. : Les. D) dilutus Rbm. Ll. : Cervera. 170 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Thamnotettiv fuscovenosus Ferr. B. : Montalegre. D) dilutior Rbm. G. : Hostaléts de Bas. Balelutha punctata Thnb. Catalunya. Eupteryx aurata L. G: : Setcases. Ll. : Les. D) collina Fl. B. : Ciutat (Gràcia). Chanithus pannonicus Germ. B. : La Garriga. Oliarus Panzeri P. Lòvy. Ll. : Cervera. Hvalesthes luteipes Scotli Fert. B. : Castelldefels (dunes). T. : Arnes. Cirius pilosus Oliv. G. : Ent. d'Olot. Ll. : Cervera. xo venustulus Germ. B. : Montserrat, St. Julià de Vila- xo Heydeni Rbm. B. : Montserrat. Itorta. xy —simpler H. S. Ll. : La Seu d'Urgell. Tropidocephala elegans O. Costa. B. : Manresa. Stenocranus minutus F. Dc Bes: Helicoptera advena Spin. B. : St. Julià de Vilatorta. Hvsteropterum angulare Fiep. T. : Arnes. Di impressum Fieb. —T. : Arnes. Di fuscovenosum Fieb. B. : Montserrat. Dl reticulatum H. S. —G. : Ent. d'Olot. Di nervosum Fieb. B. : Montserrat. Tetfisometra brunnea Sign. B. : La Garriga. Di picta Fieb. B. : Gavà. G. : Olot. Ultra les novetats citades s'ha constatat àdhuc que Gargera genisiee F., Grypotes puneticollis H. S. i Cirius pinicola Fieb. citats tots ells de des de molt temps en la nostra literatura no consten en el catàleg de B. Oshanin eCatalog der palàarcitischen Hemipteren (Heteroptera, Homop- tera-Auchenorhyncha und Psylloidea), 1912, amb la dada zoogeogràfica de Península Pirenaica ni menys amb la de Sud d'Europa. D'entre les for- mes inèdites d'ara tenim que Jdiocerus confusus Fl. és conegut per pri- mera volta del Sud d'Europa, A/psanus dilutus Rbm. te una nova loca- litat reveladora d'una àrea zoogeogràfica més extensa puig sols és citat d'Alemanya (amb Dinamarca i Paisos Baixos) com Helicoptera advena - que sols ho és de Sardenya i Te//isomelra brunnea Sign. que ho és no més que de Sicilia i d'Algèria. El nombre de formes estudiades i determinades actualment d'Homop- fera - Auchenorhyneha arriba a 94, totes es conserven en el Museu. L'únic document bibliogràfic en forma de Catàleg que conservem a Catalunya, es el cCatàlogo de los Insectos de Catalunyax, 1879, p. 83 - 6, d'En Ma- nuel Martorell i Penya on s'en conten fins 66 formes. En aqueix catàleg, p. 84, veig citat Dic/voptora pannonica Creutz. que probablement és el Chanithus pannonieus Germ. de la meva llista. Desgraciadament en les col'leccions de dit Sr. no hi ha cap exemplar d'aquesta espècie per a acla- INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 171 rir-ho. Altres dades es troben diseminades en tes llistes del Sr. Cuni o en els treballs més especials sobre Hemipters dels Srs. I. Bolivar i C. Chico- te qual bibliografia es puntualitza. La cassa intensiva d'aquests elegants insectes està donant els millors resultats i les novetats es continuen, de faisó que un'altra llista inèdita parella ja és començada i no ha de tardar en publicar-se. La col'laboració intel'ligent i entusiasta del especialista Dr. V. Lallemand m'ha sigut d'un gran socors. — (Anàlisi de Pautor). Observaciones sobre la procedencia espaniola de muchos apidos des- critos por Pérez en cEspèces nouvelles de melliferes de Barbarie., José M. DusmET. Boletín de la R. Sociedad Espafiola de Historia Natural. T. XX —Núms. 5-6 (Mayo-Junio) 1920,p. 1683-9.—L'autor, l'intel'ligent himenop- teròleg aragonés i estimat company que es distingeix en l'estudi dels Apids (Apidae) ibèrics i amb l'exquisida companyia del qual he fet protitoses ex- cursions entomològiques pel Pireneu gironí, romp una justa llança en favor del dret de prioritat zoogeogràfica catalana per a 26 d'entre les 267 espècies d'Apids descrites en dit treball per l'il'lustre Prof. Jean Pérez de Burdeos com a Diagnoses préliminaires, anc que advertint, de pas, que posteriorment indicarà les local'litats i altres dades en un treball més extens que no es creu s'hagi publicat. El Sr. Dusmet presum que en quant a 26 espècies, en menys, van ésser descrites sobre exemplars de Cata- lunya, i com que Barbarie o Barbaria, com éll molt atinadament apunta, és nom genèric que es refereix al Nord d'Africa, resulta un embull i cal desfer l'equívoc, que fa pensar involuntàriament en la coneguda frase: cAtrica comença en els Pireneuso essent nosaltres, doncs, els primers africans. Fonamenta dit senyor la seva presumció en que Pérez estava de molts anys en relacions científiques amb els nostres excel'lents explora- dors de Catalunya En Pere Antiga i En Josep M.. Bofill i Pichot. L'últim publicà en 1904-5 el fascicle XIX Fam. Apidae del Catàleg de Insectes de Catalunya que va repartir-se com encaix del nostre BurLLETÍ i trobem que 26 de les espècies preliminarment descrites per Pérez en la seva obra són a Catalunya i, d'elles, tres dedicades a l'Antiga. No és doncs versem- blant, diu el Sr. Dusmet, que li dediqués espècies trobades a l'Africa, sinó que eren catalanes i li semblen masses les 26 per a trobar-se en amb- dues localitats. En treballs més recents de J. D. Alíbien (Beitrag zur Renntniss der Bienenfauna von Algeríen. Mem. S. E. Belg. Bruxelles, 1914) i de Edvv. Saunders (Hyvmenoplera aculeata collected in Argelia by Ealon and Mo- rice. Trans. Entom. Soc. London, 1908) es citen d'Argèlia 11 espècies descrites per Pérez com de Barbaria, que es troben àdhuc a Catalunya. Les altres 15 espècies, descrites en 1895, es troben com també les 11 an- 170 ÍNSTirució CATALANA D'HISTORIA A ATURAL teriors en el Catàleg del Sr. Bofill, 1905, però d'aquests 15 no es té notícia de que s'hagin tornat a citar d'Atrica. Tot lo qual fa concloure a l'autor d'una tant necessària com oportuna rectiticació, que hi ha moltes proba- bilitats per a creure que les últimes 15 espècies són realment espanyoles i que és molt fàcil que les altres 11 (àdhuc que trobades posteriorment en Africa), en ésser descrites, ho foren sobre tipus de Catalunya, com una d'elles Nomada antigarna. L'autor cita els noms d'aquestes 26 espècies, però jo m'excuso de fer- ho per que són com ja he dit en el Catàleg del Sr. Bofill. Acabaré dirigint al Sr. Dusmet un mot castellà gràtic i alentador, com un crit encoratjador al company del que s'espera sempre eficaç ausili: cidalelx. —A. CODINA. Aigunos Trechus (Duvalius) (Cor. CARAB ) de la província de Tarra- gona. Ricardo Zariquiey. Boletin de la R. Sociedad Espafiola de Histo- ria Natural. T. XX. -Núms. 5-6 (Mayo-Junio), 1920, p. 193:8, 3 fig. —L'au- tor, un altre estimat company, afortunat en llurs interessants descobertes en coleopterologia hipogea i espeleolàgica catalana, descriu en aquesta no- ta una nova espècie i una nova subespècie de Zrechus: T. (Duvalius) Vilasecai n. sp. descrit sobre 2 exemplars, mascle (tipus) i femella re- collirs per A. Guimjuan en la cova de Pratdip (81. XII. 18) a uns tres qui- lòmetres de Colldejou, sobre la Muntanya Blanca, a 370 s/m. i dintre de la propietat d'En Pellicer i Domènec, de Reus, és dedicada al seu amic i company En Salvador Vilaseca amb qui realitzà l'exploració de l'esmen- tada cova, i el 7. (Duvalius) Berthae subsp. Bolivari descrit sobre un mascle recollit per ells i sobre tres exemplars capturats per En Càndido Bolivar de Madrid en l'excursió que acompanyat del Dr. Jeannel feu a la Cova Santa del Montsant i a qui dedica la nova forma. El tipus de la n. sp. roman enla col'tecció de l'autor i els de la nm. subsp., en les de l'autor i la d'En C. Bolivar. Avaloren aquest treball tres bones figures del Sr. Benítez de Madrid dels Trechus (Duvaldius) catalans, dues per a les dos noves formes i una del 7. (Duvalius) Berthae de la Cova Gran de la Febró i una clara sinòpsis per a palesar les diferències entre la nova sub- espècie respecte de les dues formes tipus. Tot està minuciosa, detallada i primorosament exposat. — A. CODINA. Sur l'existence et les facies de divers étages jurassiques dans la pro- vince de Tarragona (Catalogne). MM. V). filianet P. Fallot. Comptes Rendus de l'Academie des Sciences, Tom. 171, n.2 1 pag. 19-22. Paris. — Es aquesta nota un avenç per a l'estudi paleontològic de la comarca ta- rragonina del que solament tenen coneixement els autors per les dades que acompanyen als materials remesos pel Dr. Faura i Sans. Ab ells han pogut precisar l'existència de diversos nivells del juràssic català que fins ara havia sigut considerat com liàsic seguint les indicacions de Mallada: INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 173 queda distribuit aixís: Serra de Tivissa i Mas Ramé (Capsanes), ltàsic i bajocià, Serra de Cardó, liàsic de fàcies espanyola, bajocià i batonià, Tivenys, liàsic, bajocià i cal'lovià. Segueixen després unes consideracions i conclusions sobre cada un d'aquests nivells establint correspondències amb les formacións juràssi- ques dels Munts Universals de Logrofio i amb les Balears on està verifi- cant un estudi detallat M. P. Fallot. El bajocià descobert és idèntic en cefalòpods al de les regions tirrèni- ques, Penísula Ibèrica, Mallorca i Africa septentrional que consisteix en l'associació de formes ammonítides de Suàbia i Normandia amb tipus me- diterranis dels Baixos Alps. Batonià. Noten que sempre es presenta aquest pis amb sa fàcies d'ammonits com a Tortosa però al cap de Salou hi ha un clap de fàcies mediterrània amb braquiòpods, cosa que no es troba ni a Andalusia ni als Munts Universals. Cal'lovià. Les faunes de cefalòpods del cap de Salou i Font de Carla- des corresponen a les trobades per Dereims a Terol. El jaciment de Carlades demostra l'existència de les capes supra ju- ràssiques de l'oxfordià i sequanià amb cefalòpods idèntics als del clàssic lit de la Muntanya Crusol. El Ridmeridgià i titònic (portlandià) no tenen representants. — J. R. BATALLER. Mapa geológico de Espafia por las comisiones de Ingenieros de Minas y publicado por el Instituto Geológico Madrid 1919. Escala 1/1.500.000. — Després d'un espai de vintiset anys s'ha publicat la 2.7 edició d'aquest ma- pa amb la pulcritud que caracteritza al predit centre científic espanyol: com a mapa de conjunt de la Península és d'un valor indiscutible. S'han fet rec- tificacions respecte al miocènic de la depressió del Ebre, que afecten a Ca- talunya com també les correccions dels claps diluvials del Vallés i Pene- dés. Solsament hem de notar que la formació cretàcica de la regió de Ber- ga existeix en l'edició anterior, com també en el mapa gran (1:400.000) un error que va ésser rectificat per D. Lluis M.: Vidal referent a un suposat granit eruptiu entre els dipòsits cretàcics de les immediacions de Sant Ju- lià de Cerdanyola, que es redueix a grans blocs de granit i d'altres for- macions paleozoiques devallats per les impetuoses corrents del quaterna- ri. (Mem. R. Acad. Cien. Art. Barcelona. 3.2 época Vol. VI n.. 18 pag. 253 -256. Any 1907). Enla present edició s'ha fet cas omis d'aquesta rectifica- ció havent-se assenyalat una nova erupció granitica, és a dir, s'ha duplicat l'error, i per l'escala a què està fet el mapa aquest fenómen no es podria representar. Respecte a altres regions, res podem dir, per no ésser de nostre do- mini, solament notarem que el clap terciari de la vall d'Albaida (València) no pertany al pliocènic, com figura en totes les edicions, sino al miocènic 174 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL com consta per les troballes tetes per En Vilanova, P. Calvo i les publica- cions d'En Boscà i altres en el Boletin de la R. Soc. Esp. Hist. Nat. Esperem que en altres edicions seran subsanades aquestes i altres equivocacions que algú atribueix a un mal esperit de cos, que no vol aten- dre a ço publicat per autoritzats geòlegs tant estrangers com espanyols.-— J. R. BATALLER. g Hallazgo de una Sutneria en el juràsico de la provincia de Tarragona. J. R. BaraLLER. Boletín de la Real Sociedad Espafiola de Historia Natu- ral. T. XX.—Núms. 5-6 (Mayo-Junio), 1920, p. 177-181, 3 fig.—L'autor, membre i bibliotecari de la INSrirució, després de donar unes breus notí- cies històrico-geològiques sobre la regió tortosina en quina (maciu del Mont-Caro, peu de la Mola de Tortosa) trobà l'exemplar objecte de la seva nota, exposa les condicions del nou jaciment, el qual correspon. a la zona de Macrocephalites macrocephalus Schlot. del Cal'lovià. Entre aquest i altres fòssils propis del mateix nivell, hi ha trobat i reconegut una nova forma de Su/neria, propera a la S. p/a/vnotus. La importància d'aital troballa consisteix en la possibilitat, ja comprovada anteriorment a Portugal (Chotfat), d'existir dit gènere en les capes cal-lovianes, ultra les juràssiques més superiors de les quals s'ha vingut creient com exclu- siva. — S. VILASECA. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA. NATURAL . Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del Vespre. Socis adjunts. —Deuen ésser. presentats per tres socis i admesos 'en sessió de Conseil Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions dela Societat i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 300 planes i amb làmines. Biblioteca.—Es oberta per als socis de la Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en cotretgir les proves. La institució Catalana d'Història Natural, fa trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n.2 2. Barcelona (Espagne) Institució Catalana d'Història Natural SESSIONS us l Ce A La INSTirUCIó CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL celebrarà. ses ses- Ds sions científiques d'enguany els jorns: 8 de Gener. 8 d'Abril RA d'Octubre i 5 de Febrer 6 de Maig 4 de Novembre 4 de Març 10 de Juny 2 de Desembre PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETI MENSUAL I. Època. — 1901-1903, tres AS i a ptes. é. II. Època. —1904 a 1917, cada ea d'al ar aa DE TR ii. Enoca 1918 Li. a MEMORIES Limcnòpteial de Cera per P. Antiga i Josep 8 MA Ed Fam 1 , Tentredínids. Di IV, Ichneumònids Dl VIII, Crisids . y X, Esfègids Y XI, Pompilids b) XII, Sapigids. xy XIII, Escòlids ed y XIV, Mutíllids. — . Y XVIII, Vespids. —.. Di XIX, Apids . Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mos- sén Nobert Font i Sagué . Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Llenes i Fernàndez Minerals de Catalunya, per Llorens Tomàs. —. Contribuciones al estudio de la Flora del Pirineo Central (Valle de Aràón), por Manuel Llenas Fernàndez. Fauna ictiològica de Catalunya, per Agusií M.2 Gibert Sismologia Catalana, per M. Faura Sans, Pvre.. . TREBALLS Volum I, 1915. xy — NH, 1916 . 2 HL 101. y: IV, 1918, D'UN, 1919, BUTLLETÍ DE LA — INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA. NATURAL Novembre 1990 Pe LOCAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2. BARCELONA —————————————————-————————— metin.) SUMARI: SECCIÓ OFICIAL: Sessió científica del 4 de Novembre de 1920—Acta de la Sessió. Pro- posta de socis. Subvenció de la Mancomunitat.— COMUNICACIONS VERBALS. I —dA. Codina: Recull de Zoocecídies catalanes, p. 178.—Dr. Font Quer: Una Aspetula i una Avena noves de les illes Pitiuses,p. 188. —Frère Sennen: Deux jours d'herborisatión dans le plaine de Vich I.De Manlleu a Ntra.Sra. de la Salut en auto-ca- mión. II. Une journée d'herborisation aux alentours de Gallissans, p. I9l.—Dr. C. Pau: Miscelàneas botànicas. I, p.197.—/. Broquetes. Nota sobre les roques metamórfiques de fàcies arcaica del Ti- bidabo (Barcelona), p. 204, — Dr. /J. R. Bataller: Nota mineralògica, p. 207. — Nota Bibliogràfica aa DEMANDES I OFERIMENTS rs re a (En aquesta secció s'hiinscriuran gratuitament els anuncis no comercials que se'ns tra- —D Josep M" pE La FuENTE, de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) edesea cambiar el volumen Í de los S/aphiplinides (Faune Gallo-Rhènane) de Mr. Fauvel, que tiene en doble, por el Il de la misma obra, quele falta. Envio por envio (certificado). Escribir antes de enviar: Ll BE FLL E El DE LA institució Catalana d'Història Natural 3.2 ÉPOca. BARCELONA, NOVEMBRE 1920. àNv II — Núm. 8. SECCIÓ OFICIAL "tia vs NS NN NN SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 4 DE NOVEMBRE Presidència del Rnd. P. J. MS de Barnola, S. /J., President. Amb l'assistència dels Srs. P. Barnola, Bataller, Bofill i Pichot, Bro- quetas, Codina, Faura i Sans, Font Quer, Maluquer (Josep), Maluquer (Salvador), Mas de Xaxars, Sala i Vilaseca, secretari, a tres quarts de set de la tarda és oberta la sessió pel President. El P. Barnola excusa la no assistència dels membres Srs. R. P. Pujiula i d'Aguilar-amat. Els Srs. Faura, Bataller i Vilaseca presenten com a soci a M. Paul Fallot, Maitre de Conférences de Géologie a la Universitat de Grenoble. El Sr. Tresorer dona comte d'haver-se cobrat de la Mancomunitat de Catalunya la subvenció d'enguany quin muntant és de pts. 49190. Del Consell Acadèmic del Museu de la Plata l'anunci del nomena- ment de President a favor del Dr. Luis Masià Torres. Seguidament, són fetes les segients CIOIMUU NN CA EC LOS VERBALS Nova localitat de la Coronella girondica Dum. —El Sr. S. Maluquer innova que el consoci En C. O. Rosset ha trobat prop la Torra Barona de Castelldefels aquest interessant otidi. El Sr. Codina manifesta que l'es- mentat ofidi no escasseja a Pedralbes (Sarrià) on l'han cassat aquesta tar- dor, ell mateix i el consoci Sr, Borrell, els exemplars, ja adults, s'han 176 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL classificat fàcilment amb l'auxili de la Nota monogràfica del membre En J. Maluquer on àdhuc es cita de Sarrià (Barnola). Troballa lepidopterològica. —El mateix Sr. Rosset pogué recollir a Camprodón el passat mes d'agost, atreta a la llum eléctrica, la papello- na Hadena furva Hubner, var. /fal/ica Trti., la cual és nova per Catalu- nya i fou descoberta al Mont-Rosa (Itàlia) pel compte de Turati. M. Jules Culot de Ginebra en tractar delS lepidòpters nocturns, representa aquesta forma en la làm. 28, fig. 7, mes no'n fa d'ella cap descripció, esperant la que'n dongui el seu propi autor Turati. Geologia de la Serra de Cardó. — Els Srs. Fallot, Faura i Sans anuncien la propera presentació d'un estudi geològic sobre els terrenys juràssics de la Serra de Cardó (Tarragona). Les litoclasses del conglomerat del Montserrat. —El Sr. Jacint Elías comunica aquesta nota geològica: dUn fenòmen digne d'atenció, diu,és el que ofereixen els conglomerats, tant del Monserrat com del Sant Llorenç del Munt, en dividir-se en blocs paralel-lepipèdics per esquerdes verticals perpendiculars a les línies d'es- tractificació. L'esberlament de les roques per esquerdes verticals o litoclasses s'ha atribuit a diverses causes. Pero si bé es cert que aqueixes causes poden explicar el trencament dels conglomerats per encongiment dels seus com- ponents, no és fàcil compendre perquè ho fan gairebé sempre per esquer- des verticals i no en tots sentits. Això fa pensar que tal vegada aquesta disposició sigui deguda a un altra causa que no s'ha tingut en comte, i que ara vaig a indicar com a molt probable. Es de creure que en vàries èpoques geològiques el Montserrat formà part de plecs anticlinals de molta amplitud, i que per mor del continuat al- çament del terrer, provocat per prempsades laterals, en accentuar-se la - curvatura dels plecs, les capes haguessin adquirit molta tivantó. En aquest cas, la massa dels conglomerats, sobre tot ala part alta o superficial, hauria ocupat cada vegada major volum, ço que l'hauria obligat a trencar- se per moltes esquerdes verticals, i no en tots sentits com ho faria la se- quedat. Aixó pot-ser ens explicaría el perquè, com fa notar En Lluis Ma- rian Vidal, en el conglomerat oligocènic del Montserrat els efectes d'es- querdament i d'erosió són més visibles que en els conglomerats oligocénics d'altres paratges, cessent aixís que no's veuen ni en la composició de la roca ni en les condicions climatològiques diferències entre aquesta i altres localitatso (1). Que'l Montserrat en altre temps hagi format part de plecs anticlinals, sembla cosa indubtable,havent-se manitestat aitals plecs en totes époques principalment: durant l'època Tortonienca, la prempsada de S. E. a N, (1) Revista /bérica, volúm XII, any 1919, p, 70. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 174 VV. que feu emergir el Montjuich i alçar el terrer continental, arrambant cada vegada mes les aigiies de l'antic Llac Oligocénic envers la fossa de l'Ebre, degué accentuar el plec anticlinal en el que es trobava el Montse- ' rrat, omplint-lo d'esquerdes verticals, i inclinant tota la massa de la mun- tanya envers el N. VV., aital com es veu encara avui. Durant l'época Sarmantiana, una prempsada de S. S. VV. a N. N. E. inicià en el Montserrat un altre plec anticlinal, gairabé perpendicular a l'anterior, obligant també a les roques a esquerdar-se verticalment, fins que en acabar dita època es traencà de sobte el plec, enfontzant-se el te- rrer per Collbató i produint els estimbats de les Coves del Salitre. En cò- mençar el període pliocènic, una prempsada de llevant envers ponent for- mà un plec anticlinal que, en intlar-se, produí noves litoclasses, fins que esfonzant-se per llevant, no sols restaren inclinats envers ponent tots els trams de la muntanya, segóns és veu en pujar pel cremallera, sinò que es produiten els estereidors precipicis de dessota de Sant Geroni. Es molt possible que encara avui el plec anticlinal que es forma a les costes de Garraf, i que per balanceig va estonzant a la costa de llevant entre Masnoui Mataró, interessi també al Montserrat, contribuint a aug- mentar el nombre de litoclasses, ajudant aixis al esberlament de la munta- nya. Els treballs originals presentats són: A. CopiNa: Recull de Zoocecí- dies Catalanes. —Dr. FoNr QuER: Una Asperula i una Avena noves de tes illes Pitiuses. — FRÈRE SENNEN: Deux jours d'herborisation dans la plaine de Vich. I. De Manlleu a Ntra. Sra. de la Salut en auto-camión. II. Une journée d'historisation aux alentours de Gallissans. —C. Pau: Miscelàneas Botànicas, I. — J. BRoquEras: Nota sobre les roques metamòrfiques de fà- cies arcaica del Tibidabo (Barcelona). —J. R. BaraLLER: Nota mineralògica. —Nota bibliogràfica per A. Copia. no havent-hi més assumptes de què tractar és aixecada la sessió a un quart de nou de la vetlla. 178 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Recull de Zoocecídies catalanes per A. CODINA La relació de les plantes amb certs articulats (INSECTA i ACARINA) que provoquen en elles les zoocecídies, agalles o llotges, és tan íntima, que l'estudi d'aquestes deformacions vegetals tan curioses que modernament es prossegueix amb gran activitat és ditícil, ultra l'interés primordial que ofereixen al biòleg per a arribar ràpidament a resultats d'alta importància general, de saber a qui interessen més, Si al zoòleg o al botànic. La histò- ria, però, ens diu que generalment han sigut zoòlegs els naturalistes que més s'han distingit en Zoocecidologia i modernament, els noms de Tho- mas, Scehlechtendal, Trotter, Cecconi, Darboux, Houard, Tavares, Eieffer, etc., per a la entomocecidologia generalment i Nalepa per a la acaroceci- dologia especialment, ens ho diuen prou clar. Així, doncs, una relació raonada de les zoocecídies ingressades últimament al Museu de Ciències Naturals de Barcelona crec que serà d'interés per a uns i altres i contri- buirà a fomentar entre els nostres naturalistes les recerques zoocecidolò- giques amb la seguritat de que han de fruir les més grans satisfaccions espirituals que al naturalista li és dat experimentar, en seguir a l'insecte de des de que neix, en sa conformació i en ses aptituds evolucionant en un mitjà ell mateix variable i lluitant amb una multitud de causes de destrucció i sobretot, en la formació experimental de les cecídies. Afortunadament, per a la determinació específica de les zoocecídies catalanes tenim una obra rica i bona, una guia segura on les dificultats semblen vençudes per una precisió pertecta i un luxe de figures. Em refe- reixo a la obra de C. Houard dLes Zoocécidies des Plantes d'Europe et du Bassin de la Méditerranéeo, 1908. Amb tan preciós auxiliar s'han po- gut determinar fàcilment les 20 formes que esmentaré, de les quals, 3 són ja conegudes d'aquí, 11 són noves per a Catalunya i àdhuc, molt pro- bablement la majoria d'elles noves a l'ensems per a Espanya i algunes per a una àrea més extensa, puix fora de les preuades contribucions del P. Tavares da Silva, S. J., a la zoocecidologia ibèrica especialment de Por- tugal i que oportunament puntualitzo en quant tenen relació amb les nos- tres i de les seves altres publicades en cBrotériao, Série Zoològica, 4Pri- meiro Appendice a Synopse das Zoocecidias Portuguezaso, vol. VI, 1907, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 179 p. 109-134, amb dues làmines, As Cecidias de Gereza, vol. VIII, 1909, p. 107-120, eDernières noveautés Cécidologiques du Portugal, vol. XI, 1913, p. 199-215, vol. XII, 1914, p. 5-44, literatura aquesta que ha de tenir molt en comte qui s'ocupi de la nostra zoocecidologia, no crec que s'hagi pu- blicat res més que tingui alguna importància, ultra de que en aquesta me- va senzilla nota no és el meu propòsit extendre'm en zoocecidogeografia sinó que el meu intent roman ben expressat en la capsalera d'aquest arti- cle. Les 6 formes zoocecidològiques restants o siguin Eriofiidid en Sa- tir incana L.i S. cinerea L., Eriophyes macrorrhiynehus Nal.en Acer hispa- nieum v. nevadense Pax, Trioza centranthi Vallot en Centranthus aqugus- tifolius v. longicalcaratus Pau, Rhopalomya santoline Tavares en Sarn- tolina chameecvparissus L.i Cecidomiidid en Sonchius tenerrimus L. han sigut estudiades en noves plantes que són inèdites per a les respecti- ves cecídies, el qual té una vàlua important per a l'estudi de l'adaptació de la planta a llur zoocecidiari i de l'adopció estreta de la agalla per aquesta, que així pot ésser observada sobre diferentes formes específi- ques d'una mateixa forma genèrica, o varietats d'altitud, de clima, de com- posició geològica del terrer, etc., d'una mateixa forma específica vegetal. Aquestes zoocecídies porten la menció de Nutrix nova. La determinació de les plantes la dec a la amabilitat del Rev. P. de Barnola i al Dr. P. Font i Quer. Aquesta llista sumada a les publicades sobre zoocecídies catalanes en el nostre BuritETí per D. Ventalló i I. de Sagarra més una espècie isolada meva, donen un total de 38 formes zoocecidològiques sobre 39 plantes distintes, nombre aquest bastant petit si es té en comte que en aquesta matèria hi ha que contar per plantes i no per espècies zoocecidològiques, puix aquestes adopten generalment, com ja he dit, les espècies i varietats d'una mateixa unitat genèrica vegetal i així el nombre de plantes atacades és, en cada cas, molt superior al de les zoocecídies específicament consi- derades. Amb tot, aquest material serà força interessant pel qui amb mès temps que el meu vulga fer el Catàleg Raonat de les Zoocecídies de Catalunya, que seria una obra profitosa. Populus nigra L. Pollancre. Lleyda: Borges Blanques, 20. VI. 20 (S. Novellast). Brot deformat en una cecídia vesicular de la grossària d'una avella- na. presentant en la seva part terminal una obertura arrodonida, sovint moltes cecídies són apretades les unes contra les altres. Pemphigus bursarius L. (Hemipterocecidia, —Ap/ididae) 180 ÍNSTirucIó CATALANA D'HISTORIA NATURAL Houard, 1. c., p. 124-5, n.2 523. Europa total (en menys en l'àrea de la repartició de la planta). A voltes la cecídia és en forma de bossa, amb obertura lineal, però sempre situada sobre la branca, que és inílada en aquest indret, ella és iormada a expenses de la capa llenyosa i emergeix rompent la escorça. Superficie rugosa. 20:X25 mm. Pemphigus bursarius L. 1. c., p. 196, n.. 199. Portugal. Tavares J. da Silva. As Zoocecidias Fortuguezas. Enuimeraçdo das espe- cies atè agora encontradas em Portugal e descripçdo de dezenove ainda nàdo estudadas. Ann, Sci. Nat., Porto. 1900, P. 89, n.. 173, Spnopse das Zoccedias portuguezas, Brotéria, Lisboa, 1905, p. 43, pl. VII, 6. Nova per a Catalunya. Lleyda: Organyà (vora del Segre), 18. VII. 20 (Codinal). Una part de la vora del llim de la fulla es replegada sots l'influència de pugons que viuen en la cara interior del llim. Chaitophorus lencomelas Roch. (Hemípterocecidia, —Ap/ididae) 1. c., p. 129, n.0 541 A. Europa total. Nova per a Catalunya. Salir. alba vitellina (L). —Vimenera. Montseny: Entorns de la Vall de Sta. Fé, 1-4. VI. 20 (S. No- vellasi). Cecídia unilocular, amb parets espesses i carnúudes emergents en ab- dues cares de la fulla, però sobretot en la cara inferior, és allargada o reniforme, pot assolir 10 mm. de llargada per 5 mm. d'ample per terme mig i la seva superfície, sovint mamellonada, és verda o d'un roig més o menys clar. La larva és verda demunt del dors, un poc més clara per dessota amb el cap brú. Capoll blau. Pontania proxima Lepel. (Himenopterocecidia. — Tenthredinidae) l. c., p. 155, n." 652. Europa central (i comprés l'Alemanya i a voltes el nord d'Italia). Italia. INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 181 Massalongo C. Le Galle nella flora italica (entomocecidii). Verona, Mem. Acad. agríc., 1893 ,p. (152), n." 117, pl. XXIV 2,: Dalla Torre R. VV. von. Catalogus Himenopterorum hu- cusque descriplorum systematicus et svnonymicus, Vol. 1. Tenthredinidae inel. Uroceri- dae ( Phvllophaca et Xviophaga). Lipsice, 1890, p. 225-6. Nova per a Catalunya. S. purpurea L. Vimenera. Lleyda (Cadí): Lavansa, 19. VII. 20 (Codina). Cecídia esfèrica, unilocular, de 7-12 mm. de diàmetre, llisa, groga, verda o roja, unida per un punt solament a la cara interior del llim de la fulla, la seva presència és revelada, a la cara superior, per una taca gro- ga rogenca, arrodonida, alguna vegada lleugerament emergent. Pontania salicis Christ. (Himenopterocecidia.— Tenthredinidae) ICP: 1GONr (08. Eutopartotal: Nova per a Catalunya. S. incana ScehranX. Vimenera. Lleyda (Cadí): Tuixent (cami de Gó- sol), 23. VII. 20 (Codina'). Deformació dels gatells (—amento) amb hipertròfia dels orgues re- productors, que cauen més tard. Les bràctees florals són agrandides, a la seva axil'la es desenrotllen brots anormals, d'on neixen branquillons en quins els nusos resten curts i que porten fulles molt petites, resemblant a bràctees. La cecídia així formada a despeses d'un gatell té una talla que varia de la grossària d'una nou a la del puny o més, molts gatells veins poden ésser atacats i formar per la reunió llur una massa que assoleix 15-20 centímetres de diàmetre. Eriofiidid (Acarocecídia. —Erioptipiidae) Lesespècies d'Eriofiidids qu'hom hi troba el més sovint són: Eriophyes triradialus Nal., E. salieis Nal., Pvllocoptes parvus Nal., Ph. magnirostris Nal., Ph. phvtoptoides Nal., Ph. phivllocoptoides Nal.,i Epitrimerus salicobius Nal. Nalepa A. Erioptividae ( Phvtopti- dae). In. Das Tierreich. Eine Zusammenstellung und Nennzeichnung der rezenten Tier- formen. Publicat per la Deutschen Zoologischen Gesellschaft. Berlin, 1898, P. 13, n— 25, 27, P. 49, n.2 11-13, p. 63, n. 7. l.c., p. 164, n.2 703. Alemanya. Hieronymus G: Bei/rdige zur henntniss der europiischen Zoocecidien und der Ver- breitung derselben, Breslau. Jahresb. Ges, vaterl, Cultur. 1890, p. 90, n.. 221, Schlechten 189 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL dal D. H. R. von. Die Gallbildungen (Zoocedien) der deutschen Gefússp/lanzen. Zxyic- au, Jahresber. Ver. NatH., 1890, p. 38, n,. 316. Nova per a Catalunya. La vora espessida i coriàcia de la fulla forma una coixi ondulat i la seva superfície presenta petites berrugues o petites emergències a les quals correspon una depressió de la cara oposada. La vora així deforma- da pot ésser replegada sobre l'una o l'altra cara o presentar un enrotlla- ment molt fluix. Eriofiidid (Acarocecidia. —Er:ophiyidae) Salix alba, Caprea, fragilis, glabra, nigricans, purpurea, purpurea eviminalis var. rubra, Russelliana. Nutrix nova. Lleyda (Cadí): Lavansa, 19. VII. 20 (Codinal). A la cara inferior de la fulla, cecídia unilocular, arrodonida o de forma més o menys irregular, presentant una superfície apeltada verda, groga o blanquinosa, sovint amb venació roja, la seva presència és reve- lada a la cara superior per una taca arrodorida bruna grogenca, cerclada de roigio enterament roja.—Larva única. Pontania peduncali Hartig. (Himenopterocecídia.— Teuthredinidae) 1. C., P2 165, 00.0774. Europa central, Conca del Mediterrani. Nova per a Catalunya. S. cinerea L. Vimenera. Barcelona: Guardiola de Berga, 29. VII. 20 (Codina). A la cara interior del llim de la fulla, depressió orbícular o arrodoni- da, de quina, el fons, presenta petits tubèrculs coberts de pels, el llim es espessit, cecídies veines poden confluir. Finalment, la vora de la fulla és atacada i deformada. Eriofiidid (Acarocecídia. —Eriophyidae) Salix aurita, pentandra, purpurea, Nutrix nova, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 183 Fagus silvafica L. Faig. Montseny: entorns de la Vall de Santa Fé, 1-4. VI. 20 (S. Novellasi). Cecídia de consistència llenyosa, de forma ovoide però rematada en punta, assolint 8-10 mm. d'alçada per 5 mm. de diàmetre, inserida sobre d'un nervi, les parets molt espesses, verdes en principi en tota la seva es- pessor, es tenyeixen més tard de vermell sobre llurs cares externes sola- ment. A la cara interior de la fulla, la cecídia aparèix sots la forma d'una petita emergència portant en son centre una ostiola molt estreta tencada per papil'les. Aquesta agalla unilocular es desprèn en la maduració, dei- xant sobre la fulla, després de la caiguda, la part inferior contenint l'overtura. Una larva blanca. Mihiola fagi Hartig (Dipterocecídia. — Cecidomyidae) IEC: OC ne Don: Europa total. Nova per a Catalunya. Quercus pubescens VVilld. Roure. Lleyda (Cadi): Aspú, 26. VII. 20 (Codinal). Grossa cecídia, agalla en forma de casc de llancer, composta d'una part basiler hemistèrica sobrepujada d'un disc plà'mb vores recorbades cap a sota que s-hi uneix per un pedícle, la vora interior de la part basilar es divideix en lòbols ramosos entornant la cúpula. La cecídia, de cons- titució llenyosa, d'un brú castanya molt brillant, es molt viscosa quan és fresca. Cinípid octubre-novembre Í, primavera Il. —Nom vulg.: Pipes. Cynips Mavri Rieff (Himenopterocecídia. — Cvripidae) LC: po 24 in UT. Sud d'Europa, Italia, França. Solla R. F. Zmvei neue Eicnengallen. Stuttgart Zs. Pilanzen Rranth., 1892, p. 321, A, pl., VI, 1-5, Houard C. Sur quelques Zoocédies nouvelles ou peu connues receuillies en France. Padova. Marcelia, 1902, p. 45:6, n." 44. Nova per a Catalunya. Ulmus campestris L. Olm. Lleyda: entre Floresta i Borges Blan- ques, 19. VI. 20 (S. Novellast). 184 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL A la cara superior de la fulla, cecídia allargada o subglobulosa, de color verd clar o rossenc, superfície llisa i d'una alçada d'uns 10-12 mm., ostiola hipofila guarnida en son entorn de pèls blancs que es troben, con- tinuant, anc que en el coll estret. El llim de la fulla és descolorit i algue nes voltes un poc espessit a l'entorn del punt d'inserció de l'agalla. Cetraneura ulmi De Geer (Hemipterocecídia. —Ap/ididae) I. c., p. 363, n.2 2048. Europa total. Nova per a Catulunya. Rosa sp.2. Roser. Lleyda (Cadí): Gósol, 24. VIII. 20 (Codinal). Cecídia eriçada de filaments llargs, pennatífides, de color verda més o menys roigenca. La cecídia pròpiament dita és una acumulació de peti- tes agalles arrodonides, uniloculars, molt dures, íntimament soldades en- tre elles i portant, en llurs superfícies externes, la cabellera de que hem parlat. Hom troba aquestes petites boles molcudes sobre els fruits, les ti- ges (en el lloc d'un brot) i les fulles. Rhodites rosa L. (Himenopterocecídia. — Cvripidae) Rosa eduensis, agrestis, apricorum, arvensis, bibracteata, t canina, coriifolia, du- malis, dumeotrum, fusiforrmis, gellica, glauca, globularia, graveoleus, inodora, Jund- zilliana, micrantha, montana, pomífera, rapens, rubiginosa, rubrifolia, scabrata, seri- pervirens, sepium, spinosissima, tomentella, tomentosa, trachvphvylla, trichoneura, um- bellíflora, víllosa. l. c., p. 539-40. $ Unica cita de Catalunya. Acer hispanicum —Pourr. var. nevadense Pau. Euró. Tarragona: Serra de Cardó, boscos, 800 m. S/m 28. VI. 1920 (Font Querl). A la cara superior del llim (molt rarament a la cara inferior) de la fu- llai en un punt qualsevol, petites excrescències roges de 1-2 mm. de dià- metre, aquestes cecídies són generalment en gran nombre sobre una Íu- lla, llur cavitat està apelfada de pèls blancs, cilíndrics, afilats a la punta, unicel'lulars i s'obra, a la cara inferior, per una ostiola obstruida de pèls semblants als que omplen la cavitat. Alguna volta hi ha concrecions de dues a quatre d'aquestes cecídies. Cepha/oneon mvriadeum Bremi, ÍNSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 185 Eriophyes macrorrhynchus Nal. (Acarocecídia. — Eriophyidae) Acer pseudoplatanus, platanoides, oblusatum, opulifolium, opulus, campestre, tata- ricum, moaspessulanurm. Nutrix nova. Vitis vinifera L. Cep. Barcelona: Hospitalet del Llobregat, 5. VIII.20 (Aguilar-amatl). A la cara inferior de la fulla, cecídia en forma de bossa, verd clar o rogenc, amb superfície irregular i coberta de pèls rígids. Aquesta agalla s'obra a la cara superior per una ostiola arrodonida o allargada en finu- ra, contornada d'un coixinet pelós. Peritymbia vitifolii Ficht-Riley Phyvllorera vastatrée Planchon (Hemipterocecídia. —Aphididae) 1. c., p. 710, n.. 4112. Area de cultiu de la vinya. Feeniculum officinale Al. Funoll. Barcelona: Serra de Bertí, 27. IX 20 (P. de Barnolal). Intlor esfèrica, de 3 mm. de diàmetre, unilocular, situada a la base de la umbel'la. : Lasioptera carophila F. Lóvv (Dipterccecidia. —Cecidomyidae) I. c., p. 713, n.2 4465. Portugal. Tavares. 1. c., 1900, P. 53, n." 79, Id. 1. c., 1905. p. 22. Nova per a Catalunya. Convolvulus arvensis L. Corretjola. Tarragona: Vinaixa, 19. VI. 20 i (Font Querl). Entrenusos superiors escurçats amb clorosi general de la planta. Llim de les fulles presentant a la llarga dels nervis principals i laterals uns plecs en forma de tavella que emergeixen a la cara superior, la part hipertrotiada del llim és rugosa, ventruda, roja i coberta sobre les dues cares de pèls curts hialins. 186 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL €riophyes convolvuli Nal. (Acarocecídia. —Erioptiyidae) l. c., p. 819-20, n." 4714. Europa central. Alemanya. Lóvv F. Beschreibung von neuen Milbengallen, nebst Mitlheilungen ueber einíge senon behannte, VVien. Verh. zool. bot. Ges., 1879, p. 717, n.. 7, Nalepa A. Zur Rennt- niss der Gatlung Eriophyves Sieb., em. Nalepa. VVien, Denltischr. A ad. VVis., p. 207-8, pl. III, 1, 2, 7, Schlechtendal D. H. R. von. Beitriúge zur henntniss der durch Eriophyi- den verursachten Hranhehitserscheinungen der P/Janzen, Marcelia, Avellino, 1903 p. 125-8. Nova per a Catalunya. Centraathus angustifolius DC. var. /ongicalcaratus Pau. Ta- rragona: Cardó, 650 m. S/m., 27. VI. 20 (Font Querl). Sobre les fulles, parts inflades, carnoses, replegades de faisó que formen una llotja més o menys espaiosa, cecídies verdes, després desco- lorides, finalment purpurines. Trioza centranthi Vallot (Hemipterocecídia. —Psp/fidae) Centranthus angustifolius. França. Nutrix nova. Santolina Chamceecvparissus L. Espernallac. Lleyda (Cadí): Sal- des, 26. VII. 20 (Codinal). Brot axil'lar transformat en una cecídia cònica, cilíndrica o més gene- ralment de forma irregular (6X4 mm.), coberta d'una abundosa i llarga pilositat blanca. Cavitat larval única limitada per una paret espessa, car- nosa, verda. Adult desembre I. Rhopalomya santoline Tavares (Dipterocecídia.— Cecidomyidae) Santolina rosmarinifolia var. vulgaris Boissier. Portugal. Nutrix nova. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 197 Sonchus tenerrimus L. Lletsó. Barcelona: Sarrià (Pedralbes), 27. IX. 20 (Codinal). A la cara superior del llim de la fulla, pústula hemistèrica, verda, amb parets espesses i resistents, tencada a la cara inferior per una cober- ta d'origen purament epidèrmic. Una larva blanca que dóna una ninta ro- genca. Cecidomiidid (Dipterocecídia. — Cecidompyidae) Sonchus arvensis, oleraceus. Nutrix nova. Bibliografia de Zoocecídies, BUTLLETI: D. Ventalló, Zoocecídies de Tarrasa, 1905, p. 65, Notes Gecidològiques, 1912, p. 164. I. de Sagarra, Algunes Zoocecídies trobades recentment a Catalunya, 1918, p. 120. A. Codina, Zoocecídia nova per a Catalunya (Pemphigus cornicalarius), 1919, p. 123, Zoocecidia (Erioptiies tilie), 1920, p. 95, Laboratori d'Entomologia (Coleòpters, etc.) Museu de Ciències Naturals de: Barcelona, X. 1920. 163 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Una Asperula i una Avena noves de les illes Pitiuses pel DR. FONT QUER Els autors que han escrit de la flora de les Pitiuses, han omès un se- guit d'espècies de gran importancia per al coneixement de les relacions florístiques d'aquelles illes amb les terres veines seves. Llevat d'unes po- ques de veritable interès fitogeogràfic, la gran majoria de les plantes enumerades com a pròpies d'Eivissa i Formentera, són espècies comuns en el Mediterrà occidental. Cert és, que la pobresa de la flora eivissen- ca en representants característics del districte balear, o sud-ibèric, o en elements endèmics, es fa palesa així que hom comença d'herboritzar per les planes de vora vila, a Eivissa, o cap a St. Antoni, Sta. Eulària, etc., o adhuc a Formentera, pels voltants de S. Francesc, etc... Les explora- cions que'l recol-lector del Museu, En Enric GRos, i nosaltres hem dut a terme a les Pitiuses, ens han mostrat, però, una riquesa insospitada d'ele- ments floristics de la major importància, en tota la zona nord d'Eivissa, en els cingles calcaris dels illots de l'Espartar, Vedrà i Vedranell, i en els de la Mola de Formentera. Aquells penyals tallats a pic, cara al nord, sòn com veritables refugis, a les Pitiuses, d'un conjunt d'espècies que hom no troba fora d'allí, i que representen la zona que, referint-se a Mallorca, anomenà MaRÉS, baleàrica. En un treball nostre sobre les Compostes de les Pitiuses, (1) ja donàrem compte de la troballa de l'Heliehrysum Fon- tanesii Camb. i del Carífhamus dianius Coincy, a les quals hem d'afegir Seabiosa cretfica L., Thiymus Richardii Pers., Bupleurum Barceloi Coss., Genista doryeniifolia Font Quer var Grossii F. Q:, etc., i les dues se- guents, que proposem com espècies noves: Asperula Paui, sp. nov. (Sectio Cvnanchicae D C.) Caulis 20-40 cent., intricato-ramosissimus, folia inferiora obovata, minuta, caetera late linearia, carnosula, obtusa, mucronata, margini- (I) FONT QUER, Cormpuestas de las Pitiusas, Boletín de la Real Soc. Esp, de hist, Nat,, 1920, pp. 141 i segiients. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 189 bus revolutis, media 2-4 cent. longa, superiora breviora, floralia brac- teiformia, minuta, ovafo-mucronata, omnia opposita, corolla alba, tubo purpureo lobis appendiculatis subduplo longiore, fructus granulosus. Planta tota glauca, glaberríma, Asperula deficiente Viv. affinis. Hab. in rupestribus calcareis insulae Ebusae, 1. d. Cala de Lladalt, Cala de les Torretes, Cala de ies Balandres, Puig Nonó, etc., in parva insula Vedrà dicta, etiam in Frumentaria insula, I. d. la Mola. Planta glabèrrima, glauca, molt ramificada, de 20-40 cent., fulles in- feriors obovades i menudes, les altres amplament linears, obtuses i mugro- nades, una mica carnoses, amb els marges revolts, les mitjanes de 2-4 cent. de llarg, les superiors més curtes, les florals bracteiformes, menu- des, aovades-mugronades, totes simplement oposades, corol-la blanca, amb el tub porpra, doble llarc que'ls lòbuls que són apendiculats a l'àpex, fruit cobert de fines granulacions. Viu en els penyals calcaris pròxims al mar, en tota la costa nord d'Eivisa, a Formentera a La Mola, i a l'illot del Vedrà. Nosaltres haviem cregut que aquesta espècie podia ésser inclosa en el grup de la 4. fomentosa Ten., endèmica de la petita illa de Capri en el golf de Nàpols, a la qual subordinen els autors italians (Motis, TANFANI, BéGuiNor), la 4. deficiens Viv., sumament a fi de la nostra, que viu, com l'altra susdita, en una illeta de les mars d'Italia, a Tavolara, prop de la costa N. E. de Sardenya, en els esqueis de les roques calcàries, talment com la 4. Paui creix a les costes septentrionals d'Eivissa. Mes, com sigui que PAu, a qui consultàrem la planta, no creu en la possible reunió de l'As- perula eivissenca a la 4. /omentfosa, a reserva d'aclaracions ulteriors que farem si és que podem obtenir l'espècie de Tavolara i la A. fomentfosa de TENORE, là proposem avui com a nova, interinament, dedicant-la de bon grat a l'amic Pau, que seva serà, en tot cas, la gloria, Si aquesta espècie resisteix, més endavant, la crítica dels sistemàtics. Avena crassifolia, sp. nov. Caespifosa, culmo 40-70 cent., foliis inferioribus parum canalicula- fis, superioribus planis, oblusis vel suboblusis, omnibus carnosulis, glqueis, 4 mm. latis, laevibus, glabrisque, margine parum inerassalo, vaginis foliorum inferiorum ad basim sericeis, ligulis e pilis brevibus, densisque, formatis, ligula foliorum superiorum membranacea, plus mi- nusve villosa,ovato-triangularis glabraque in folia suprema. Panicula spi- ciformis, angusta, spiculis 4-6 floris, 25 mm. longis (aristae exceptae), solitariis vel inferioribue geminalis, pedicellis apice incrassatis,laevibus, 2lumae floribus breviores, superior inferiore 1i4 vel 1/3 longior, ambae trinerviae, palea inferior glabra, punetuato-scabrida, apice erosula vel denticulato-biselosa, 7 nervia, ad medium aristate, superiore 1/4 vel 115 190 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL longior, aixís spiculae glaber, pilorum fascicnlo basis floris 1/5 vel 1/6 paleae inferioris attingente. Hab. in rupestribus maritimis insulae Ebusae, /. d. Cala d'Aubarca, Cala de Lladalt, Cala de les Torretes. De 40 a 70 cent., amb les fulles inferiors més o menys canaliculades, les altres planes, obtuses o subobtuses, totes carnosetes i glauques, de 4 mm. d'ample, llises i glabres, amb estries i nervis marginals poc acusats: fulles inferiors amb les beines pubescentes-sedoses a la base, amb les lí- gules formades de pèls molt curts i densos, les de les fulles superiors membranoses, la de la més alta aovada-triangular, poc més llarga que am- pla, sense pèls. Espiguetes de 4-6 flors, de 25 mm. (sense les arestes), una o dues en cada ramell, acostades a l'eix de la intlorescència, formant una panotxa espicitorme, ramellets llisos, engruixits a l'apex, glumes més curtes que les flors, la superior 1/4 o 1/3 més llarga que l'inferior, ambdues trinerviades, glumeta inferior glabra, molt puntejada-escabrosa en el dors i costats, denticulada-rosegada a l'apex, amb 7 nervis, i en el mig l'aresta, que és de longitud variable, fins a doble llarga que la glume- ta, glumeta superior 1/5 o 1/6 més curta que l'interior, flors articulades, que cauen amb extraordinaria facilitat, i porten al peu un feixet de pels que atanyen 1/5 o 1/6 de la glumeta interior. Viu aquesta Avena en els esqueis dels penyals calcaris de l1 costa nord d'Eivissa, a les Cales d'Aubarca, Lladalt, de les Torretes, etc. Ens sembla molt bòna espécie, sense tipus gaire afins. Certes formes de la Avena bromoides Gouan, com la nostra raça tarraconensis, (1) tenen tam- bé com la que acabem de descriure aquest dimorfisme ligular, pero, del tipus i de la raça, la 4. crassi/olia és ben distinta. (1) Vegeu, FONT QUER, Contribució al coneixement de la flora catalana occidental, Treballs del Museu de Ciencies Naturals de Barcelona,1920, p. 232. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 191 Q Deux jours d'herborisation dans la plaine de Vich par le FRÈRE SENNEN l. — De Manlleu à Tira. Sra. de la Salut en auto-camion Le Frère Gonzalo-José m'avait fait promettre d'assister au pélerina- ge-promenade de la communauté de Manlleu à Ntra. Sra. de la Salut, non loin de S. Feliu de Pallarols. Le sanctuaire, très fréquenté, bàti entre 900 et 1.000 m. d'altitude, domine la voie ferrée de Gérone à Olot. On peut y admirer par un temps serein une longue ligne des Pyrénées orien- tales, du Canigou jusqu'au delà du Puigmal. Dès 5 h. du matin, on attendait un auto-camion qui, parti de Vich, devait nous faire franchir 30 Rilomètres en moins de 2 heures. Mais il se retarda, se rapetissa en route, et obligea à d'autres combinaisons pour y trouver 33 places. Les trois employés se regardaient quelque peu mystérieusement. On devina qu'ils ne connaissaient pas très bien le véhicule. Tout alla bien néanmoins, jusqu'à ce que plusieurs blessures s'ajou- tant à d'anciennes cicatrices, provoquèrent diverses pannes, qui exercè- rent la patience des plus pressés. Chaque fois le mal était réparé, et la marche reprenait sans enlever toute crainte aux plus optimistes. Vers 8 h. nous atteignions le terme de la route, qui s'achève en cul-de-sac à la li- mite des provinces de Barcelone et de Gérone. Nous avions traversé suc- cessivement les vecíndarios de Manlleu, Sant Martín Sescorts, Sta. Ma- ria de Corcó, Pruit,et nous abordions le territoire de S. Feliu de Pallarols. Dans ce long parcours, surtout aux arréts forcés, dès que le jour fut bien levé, on avait pu noter par les champs ou les coteaux des bords de la rou- te un certain nombre de plantes plus ou moins intéressantes. Le vulgaire Odontites lutea égayait tous les pàturages, les champs blanchissaient sous des milliers de grappes du Diplota.rís erucoides, ou se mèlaient parfois les fleurs dorées de l'Erucasirum obtusangulum. Ces plantes sont vulgaires dans ces parages, tout comme le Ca/ananche caerulea et le Dianthus Gautieri.. Deux méritent une attention spéciale,. quoique omises dans le Cafd/ogo et le Suplemento de Costa. Ce sont le 192 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Stipa capillata et l'Odontites catalaunica. On a essayé d'appliquer à cette Dbelle espèce, très répandue, un vocable oublié, Euphiara- sia olotensis de Pourret, se rapportant à on ne sait trop quoi. L 'identification —demeurant très problématique, nous conservons, comme très clair et très exact, le binome catalaunica pour cette es- pèce qu'aucun botaniste n'avait signalée. Nous avons noté sa présen- ce dans les vallées du Ter et du Llobregat, et les vallées confluen- tes, entre Pruit et Sta. Maria de Corcó ou l'Esquirol, à Ripoll et dans les vallées seeurs du Ter vers Surroca d'un còté, et du Fresser vers Ribas de l'autre, et encore de Campdevànol à Gombreny, Castella d'en Huc par le massif qui sépare les bassins du Ter et du Llobregat, et le haut Bergadan par les flancs de Puigllançada au-dessus de Gavarrós.Ces dernières années, nous l'avons trouvé abondamment par les taillis à blocs granitiques des Escaldes et de Dorres dans la belle Cerdagne. De plus,dans les gorges de Lló, nous avons découvert une forme nou- velle O. Broussei,voisine,mais distincte de l'O. /anceolata,que nous avons dédiée à l'auteur bien connu de 4dLa Cerdagne françaises: M. Emmanuel Brousse, député du département des Pyrénées-Orientales et actuellement sous-secrétaire d'Etat au ministère des Finances. Nous opinons que l'O. cafalaunica est caractéristique du sol et du climat des montagnes de la Catalogne, depuis 900 m. environ jusque vers 1.700 m. La langue caractérise la race, les plantes, le climat et le sol. D'autres espèces peuvent s'ajouter comme propres à plusieurs points de ces belles régions, débordant parfois leurs limites: Seseli bienne Tencrium catalaunicum Dianthus Gantieri Aster catalaunica Mais on trouvera, peut-ètre, que nous avons bondi un peu loin du ca- mion. Nous y remontons,bien que nous en soyons descendus au sortir du territoire de Pruit. Assez commodément transportés à une vitesse relative, nous interrogeons des yeux les bords de la route et nous no- tons la rare graminée Stipa capillata. Après avoir énuméré les localités connues des espèces du gen- re Sfipa, Costa, dans son Suplementio, termine par ces mots peu en- gageants: (No aparece la S. capil/afa,. Nos recherches l'ont néanmoins constatée: 1.2 en plusieurs points du territoire de Manlleu, 2.2 à Cabanes, dans l'Ampourdan:, 3.2 entre Ivars et Bellver, dans la plaine d'Urgei. Atrivés au vénéré sanctuaire de la Salut, on entend la sainte Mes- se célébrée par Mossen Solà, aumònier du Collège de Manlleu, on dé- jeune debout et on se met à chercher, car c'est le premier moyen d'arriver à la connaissance. On revoit: Solidago Virginis Marige sous les variétés paniculata et densiflora, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 193 Nous devons cette belle plante au feu sacré et à l'obligeance del Hno. Gonzalo- José. SZachys Delgadoi Hieracium Violeltianum Salvia glutinosa Moehringia muscosa Ramondia pyrenaica Euphrasia nemorosa E. stricta E. polvadena, etc.. Presque tout le massit est peuplé par une variété mmicrophylla dans les arbres adultes, parfois aussi à rameaux pendants,var. pendula,du Be- tula alba. Après diner on pressa le pas, car nous voulions faire provision de deux belles formes du Menta arvensis noté le matin dans le Pla de Pa- palló. Nous y primes aussi l'Equisefum palusire, vu au voisinage de Coll- sacabra. Pendant ces récoltes, aidé par deux aimables élèves du Collège de Manlleu: Ramón Canal, dont les parents avaient diné avec nous, et Fermin Senmartí, qui devait nous faire visiter Gallissans le lendemain, le Frère Gonzalo cherchait dans ces parages le Thalicirum Costae, observé précédemment, mais que l'inexorable faux avait ren- du plus malaisé à retrouver. ll en découvrit pourtant une dense colo- nie un peu avariée, et nous púmes ajouter cette rare espèce aux belles cueilletes de la journée. Tandis que chacun s'évertuait à récolter et à investiguer, le pa- tient Frère Basile étalait les plantes dans le earton d'herborisation et le faisait suivre recherchant aussi quelque nouveauté pour sa bel- le collection de plantes de Catalogne. Nous fúmes donc cing à her- boriser le long du jour. Aussi rentràmes-nous bien satistaits. Il nous reste à remercier le C. F. Pedro,Directeur du Collège del Sa- grado Corazón de Manlleu et tous ceux qui ont contribué à nous procurer ces deux belles journées. Nous allons essayer de faire entrer dans cet article un récit abrégé de la seconde qui surpasse peut-étre la précédente par l'intérèt et la- grément, 194 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ll.—dux alentours de Gallissans En sortant de Manlleu, au point du jour, nous revimes quelques bon- nes plantes peu connues de cette région. Malachium aquaticum Leersia oryzoides Amarantus blitoides 4. ehlorostachys ou peut-etre A. patulus, mèlé à l'A. retrof/erus. L' A. albus abonde partout. Autour du Sanctuaire de la Mare de Deu de la Gleva, nous notàmes: Seseli bienne Amarentus blitoides A. paniculata Buffonia tenuifolia Dianthus Gautieiri Dipcadi serotina, iorme ou race très grèle, bien que dans une bonne terre. Euphorbia Lathpris, etc. Et à mesure que l'on grimpait, apparaissaient d'autres plantes: Globularia cordifolia G. tenella Nous recherchàmes inutilement le produit du croisement de ces deux plantes G. Bolosii, que nous trouvàmes à S. Hipólit en 1911. En abondance,sur le sol des vignes,s'étalaient leslongues tiges de l'4. blitoides, à peu près inconnue, tout comme l'A. muricatus et que nous découvrimes la première fois en Espagne sur la voie ferrée de Te- ruel, puis sur plusieurs points autour de Barcelone. Elle parait bien naturalisée dans les champs autour de Manlleu et de la Gleba. Ces espèces ont donc une grande tendance à se répandre comme nos autres Amarantus bien connus: . deflerus . silvestris . Virídis . albus . retroflerus . chlorostachys A Barcelona, une des plus communes et qui encombre toute la ligne de la voie ferrée, est l'Amarantus muricatus. Le C. F. Secondaire du Collège Condal nous l'a remise du Montseny, DN a INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 195 Peut-étre aurons-nous à parler plus tard d'une forme curieuse des alens tours de Manlleu. Dans ces régions, le Satureia montana prend un port plus dense et microphylle. Cette forme pourrait étre désignée sous le nom de var. densi- flora ou parvif/ora. On nota une forme allongée, très coriace et féroce du Carduncellus monspeliensium, les Quercus des collines du littoral: Quercus llex Q. Coccifera Q. sessilis et aussildu littoral Spartium junceum È Genista Scorpius Ce dernier s'élève en Cerdagne jusqu'à 1500 m. On ne le voit pas pat nos sols siliceux des alentours de Barcelone. Ce sont les marnes argilo- calcaires qui lui conviennent, comme à Manresa. A còté d'une maison de campagne, on prit un rameau de Tanacetum Balsamífa, presque avec des remords de conscience, car ces bonnes gens doivent l'y avoir plantée, mais elle séchait presque. Cependant peu à peu le Mas Gallissans, but de notre excur- sion, s'approchait. Nous y pensions, sans toutefois négliger nos re- cherches. Tout ce qui paraissait d'intéressant sur le chemin était recueilli et placé dans les cartons, qui se gonílaient, bien que la plupart des feuilles eussent été réservées pour des plantes plus spéciales. On s'arrèta longuement autour de l'Asfer catalaunicus VVillE, bien voi- sin de l'A. Vil/fomymii Schultz Bip., plutòt vert que cendré, devenant multiflore par les talus à sol profond, restant petit et oligocéphale par les lieux arides. En tout cas, on peut dire qu'il est spécial à la Cata- logne depuis la plaine de Vich jusque dans la vallée supérieure du Llobre- gat à Gavarrós, alors que l'A. VVil/fommii habite surtout les lieux secs de l'Aragon méridional. On voyait aussi une forme saxicole du Jasonia radiata nommé /. fuberosa par de Candolle, et qui est certainement tubé- reux et peu ou point radié. Enfin, vers 9 heures, nous entrions dans la maison de la famil- le Senmarti de Gallissans, conduits par le jeune Fermín. On nous servit quelque chose de chaud, car nous avions pris un déjeuner froid sur la margelle de la muraille qui entoure le Sanctuaire de la Gleva, Puis, toujours intrépides, malgré la journée précédente, nous partions pour le torrent de Surreix et la Gorga Blava d'abord, puis le Gorc Nègre. En route on nota quelques rares corymbes de l'As/er aerís,ci abondant par notre Tibidabo, quelques rares pieds de Bupleurum rigidum vat. an- gustifolium Lge. Le type est abondant par le Tibidabo, ou foisonne la bel- le espèce /rueficosum et oi ne manquent pas en Aoút et en Septembre des formes de B. junceum, 196 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 4. o Bien que la végétation tút plutót passée, on voulut voir le long des eaux, et l'on courut à travers les buis et les garrichs ou Quer- cus Coceifera et les coroyères, Coriaria myrtifolia. Des pins sylves- tres s'élevaient de tous còtés et ne semblaient remonter qu'à quelques an- nées. Nous notàmes aussi: Phillvrea media Acer monspesulanus A. campestre 4. opalus Sorbus Aria Hypericum montanui Le retour sur la rive opposée nous donna quelques pieds de Solidago Virginis Mariae qui nous rappelaient ceux de la veille, et auxquels il faut probablement les rapporter, Senecio erucifolius Cyvperus flavescens C. nigrescens lberis amara, etc... Puis vint le diner, auquel nous fimes honneur, et qui nous fut otffert avec une largeur et une délicatesse au-dessus de toute expression. Ce fut un repas végétarien, car c'était un vendredi des Quatre-Temps, mais de ces repas on en voudrait des rééditions, surtout de ces fruits royaux cueillis dans le verger familial. Pouvait-on trouver encore2 et le clou de l'excursion n'était-il pas planté2 II restait l'espèce la plus curieuse du Mas Gallissans, lHvssopus Torresió frais, odorant, paré du luxe de toutes ses grappes bleues. II y en avait partout, au bord des chemins et par les talus herbeux. On ne l'épargna guère, car est-on bien súr de revenir à Gallissans2 Le temps est court et incertain, les jours libres sont rares, la distance est grande pour qui n'a que des loisirs comptés. Le soleil baissait au couchant comme entrainé par d'agiles coursiers. II ne fallait pas oublier les sentiers de ces sols tourmentés, étrcits, par- fois olissants, et peu connus. Le jeune Fermín nous accompagna long- temps, jusqu'à Sta. Cecilia de Voltrega. Encore quelques quarts d'heure et nous posions les pieds sur la route large et poudreuse, qui nous recon- duisait à Manlleu dans les ténèbres, mais, gràces à Dieu, sans incident désagréable. Journée fructueuse, instructive, au milieu d'un paysage très particu- lier, dont l'image des personnes et des choses se méleront longtemps agréablement dans notre souvenir. La Bonanova, 19 Septembre 1920. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 197 Miscelàneas botànicas por C. PAU Con el beneplàcito de mis apreciados colegas de la INSTirució, comen- zaré una serie de trabajos sobre el estudio general de las plantas, pero, estos artículos apareceràn sin ordenación alguna y a medida que vaya reuniendo datos y noticias para unas cuartillas. Me ocuparé con preferen- cia de la flora general dela Península, pero, no faltaràn ligeras notas conteniendo relaciones de viajes científicos, de herbarios, museos, escue- las, geografia, 2. Y sin més exposición, en este nuestro primer artículo presentamos una ligera relación del interesante viaje a la parte norte de la Sierra de El Toro (Valencia). El 10 de Junio de 1920 bajé en la estación de Barracas, la distancia a El Toro es de unos siete Eilómetros por una llanura ligeramente inclina- da, su altitud sobre el mar de 1000m. La vejetación del Mazorral de Ba- tracas la encontré un poquito retrasada y como yo necesitaba recoger al- guna forma curiosa en abundancia, volví el dia 27. Entre Barracas y su mazorral, por los campos y sus ribazos descubrí especies, que Si bien para Aragón no eran muy importantes, para Valen- cia resultaban muy interesantes. Entre lo mas saliente puedo indicar: Delphinium hispanicum, Onopordon corymbosum var., XOnopordon Sen- neni, Vicia benghalensis, Cirsium odontolepis... En su Mazorral se encuentran a las orillas del camino: Minuariia campestris, X Potentilla Zapateri, Astragalus austriacus, Dianthus turo- lensiss, Trinia vulgaris... Por las cercanías de El Toro apenas herboricé, únicamente para la exsicata del H. Sennen recogí en abundancia el As/ragalus muticus, cono- cido vulgarmente por eCascalva:. En mi ascensión a la Sierra lo vi con frecuencia hasta los 1400 m. de altitud. El día 19 partimos para la cHoya de la Barajax, parte septentrional de la Sierra del Toro, que me era des- conocida, al pasar por el barranco de Piquer veo una formación de la Ononis aragonernsis como no había visto jamés en mis excursiones. Nues- tra intención era pernoctar en el 4Corral del Habanerox, pero, ausentes 198 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL los pastores y cerrado, nos tuvimos que marchar al de Francho: y como no había nadie, fuimos los amos. La noche no fué fría. Este corral està situado dentro los límites valencianos, pero toda la hoyada de la Baraja pertenece al término municipal de A vejuela (Aragon). Como no 'entraba en nuestras miras estudiar la región aragonesa, no pe- netramos en Avejuela ni un solo paso. Frente a nuestro refugio se levanta el monte cMagafia), y a él nos dirigimos a la mafiana siguiente, siendo la especie mas interesante que aquí puedo indicar la Rosa T/ureli. Su cumbre vendrà a tener unos 1600 m. En las ribazadas y campos de trigo que se encuentran en el reguero bajo del mismo corral de Francho, descubro especies interesantísimas pa- ra la flora valenciana, que yo no había encontrado en el Reino y que re- sultaban nuevas para la región. Puedo indicar las siguientes curiosidades: Crespis hispanica, Queria hispanica, Silene conoidea, S. conica, Ceras- tium arvense, C. perfoliatum, C. glutinosum, Lathyrus Nissolia, Hiera- cium Hoppeanum, Aphanes arvensis, Vangenheimia Lima, Trigonella monspeliaca, Thymus leptophiyllus, Herniaria glabra, Trifolium ochro- leucum, Poa lioulata, Geranium pyrenaicum, Ceratocephalus falcatus, Helianthemum canum var. alpinum, Campanula decumbens, Serofula- ria crithmifolia, Valerianella Martini, V. discoidea, Ononis siriata, Are- naria serpyllifolia, Onopordon acaule..., Armeria allioides..., Satureia rotundifolia. Nuestra intención era bajar después a la Cueva del Agua, pero, nues- tro borriquillo no hubiese podido romper por una mala senda cerrada por las malezas y nos vimos obligados a deshacer el mismo camino del dia an- terior, para bajar a El Toro. Si de nuevo tuviera que visitar la Hoya de la Baraja, subiría por el barranco de la Musa a la Cueva del Agua, en donde existen especies muy curiosas, como la Sa.rifraga latepefiolata, de aquí ascendería ala Baraja y por el camino de Avejuela bajaría a El Toro. Algunas de las especies nombradas merecen cuatro consideraciones, asi las espongamos lo mas someramente posibles. Rosa Thiureti Burnat et Gremli.—Es una planta que se extiende desde Jabalambre hasta La Cenia (Catalufia). La he recogido en Fredes, Boixar y Valcanera (Cenia). En la parte aragonesa recorrida por Badal, parece faltar. No se indicó en el reino valenciano, ni en Catalufia. Vicia benghalensis L. (1753).— V. atropurpurea Desi.—V. Pannoni- ca Colm.—VVinixomm dijo de esta especie: dQuum haec species post cl. COoLMEIRO a nemine reparta v. observata Sit, valde probabile videtur, eam advenam fuissex Es una planta que se extiende desde Burgos hasta el Monseny, yo la poseo de Valladolid, Palencia, Avila, Burgos, Segovia, Zaragoza, Teruel, Castellón y Barcelona. ÍNSTirució CATALANA D'HisTORIA NATURAL 199 En el Supplementum VVILLROMM la consigna de la Sierra de Cuenca. — Nos ocupamos de esta especie, unicamente para que se vea los defectuo- sos conocimientos que se tenian de la flora espafiola al escribirse el Pro- dromus. XOnopordon Senneri B. Vicioso.—O. AcanthiumX Tauricum var. co- rymbosum Pau. —Ditiere ligeramente de la muestra repartida por Sennen (pl. d'Espagne n. 2193) por ser un poquito mas blanquecina, pero en este género es un caracter de nulo valor morfológico el ser las plantas verdo- sas o blanquecinas espinas de las decurrencias toliares més numerosas y cabezuelas més lanuginosas. O. acaule L. b orbiculatum Pau. —Cirsium orbiculatum Loscosil— Esta especie desciende hasta las montarias de la Cuevasanta y es la úni- ca forma que se encuentra desde Albarracin y Jabalambre hasta el Ebro. Yo la tenía denominada en mi colección, y antes de conocer con certeza la especie de Loscos, como variedad a/fivallum, por la mayor longitud de las escamas del antodio. i Thymus angustifolius P. var. leptophyllus. — T. leptophyllus Lange. —T. Zapateri Pau hb.—Véase lo que dice VVilltlomm de esta forma en Suppl. p. 327. Arenaria serpyllifolia L.—Esta planta, que por tan vulgar se tiene en Espafia no la conozco mas que por los ejemplares de la Sierra de El To- ro, realmente, como suponia VVilltomm, se la confunde con la 4. /ep/oc/a- dos, frecuente en Valencia. Queria hispanica Loeil.—No he visto esta especie en el reino mas que en Ayora, Sierra del Remedio (Utiel), Morella y Sierra de El Toro. Satureja graveolens (Masch. Bieb.) Pau forma /ispanica.— S. rotundi- folia Briquet. —Calamintha rotundifolia XVilltomm et var. a) b) et g). — C. graveolens Cosson.—Ab orientali genuina diftert toliis glabrescenti- bus, calycibus robustioribus omnibus sat pedunculatis. Bentham dió ccaly- cibus subsessilibus, para su 2raveolers. El Acinos rotundifolius P. no es un sinónimo del 4. purpurascens, co- mo predicaron algunos autores y repite Briquet de esta suerte: eL'Acinos rotundifolius P.... es une espèce assez ditferente de toutes les varietes du Satureja alpina, dont le Thymus graveolens Marsch. — Bieb. n'est qu'une variétè.o (Les Labiées des Alpes Marit. p. 453). Las dos creaciones de Persoon no son sinónimas, como ya tengo di- cho en otro trabajo, el mismo Bentham, ateniéndose a la advertencia de su autor, ya escribió: eMedia inter alpinam et acinos dicitur, probabiliter hujus varietas:. La Acinos purpurascens P., es igual a la Calamintha granatensts B. R.yala 4. rotundifolius P., especie que supuso dudosa su mismo au- tori, muy probablemente a la C. geinensis Strobl.—Satureja alpina var. granalensis Briquet. Persoon dijo de su purpurasverisccorola majuscuala:, 200 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL y ademés afiadió, que era intermedia entre la vulgar (Acinuos) y la a/pina. Solamente estos caracteres indicados excluyen toda identidad con la 27a- veolers. X Potentilla Zapateri Pau.—P. velutinaXverna /. hirsuta.—Este hi- brido se descubrirà donde quiera que se encuentren sus padres creciendo en compafiíía. En el Mazorral no era escasa y su floración era mas tardía. Su doble indumento la aparta de sus progenitores. Cerastium arvense L. — La especie indicada por Cavanilles en las elevadas montafias del país corresponde a ésta y no a su C. a/pinum. Trinia vulgaris DC.—Especie nueva para Valencia, porque la planta de Porta Coeli, es la 7. Dufourei DC. La vulgar no la he visto mas que en la región montana, la de Dufour es propia de la región inferior, o me- jor dicho, litoral. La poseo de Cataluriia, dada por Tremols. Dianthus turolensis Pau, notas bot. VI, p. 31 (1895)—D. adfenuatus, pvrenaicus, sabuletorum VNillE. ap. Loscos y Pardo, Serie imp. p. 63 (1866-67), VV. prodr. III. 684 (dubitanter) non icones p. II, (1852).—D. a/- tenuatus, catalauniceus, brachyphyllus VV i supp. p. 283 (1893) non prodr. III, p. 684 (1878).—D. Requieni Pau.—D. anticarius Lge. in litt. (dubitanter).—D. Costae Freyn ap. Reverchon pl. d'Espagne, n. 816.—D. pungens Saint-Lager 1. c. Vvillllomm (ic. p. 10) indicó su variedad b) sabuleforum.—D. sabuleto- um XVilliams, en los arengles marítimos de las cercanías de Perpifian, pero, Loscos y Pardo, que habían comunicado ejemplares de S. Martín del Rio a VVillgomm, nos la dieron como perteneciente a esta variedad. En el Prodromus duda de su primera determinación y se inclina a tomarla como del a) pprenaicus. Pues bien, la planta de Francisco Barbiela pertenece a nuestro Zurolensis. El D. lusiftanicus se encuentra igualmente en San Martin del Rio y no cabe confusión con nuestra forma. Véanse las citas de VVillllomm en los puertos de Daroca y San Martin, que son localidades próximas y Si- tuadas entre Calatayud y Teruel. VVillsomm (suppl. p. 283) identifica la planta de la Sierra de Albarra- cia con su D. eHenuatus, catalaunicus, brachyphpllus, pero, la planta catalana, que conozco de varias localidades del Principado, nada tiene que ver especiticamente con el D. furolensis. El D. attenuatus Sm. apenas puede diferenciarse morfológicamente del D. pungens L. mant, II, p. 240 (1771), como puede apreciarse por el ejemplar repartido, aunque no sea con este nombre, en la Soc. Dauphinoi- se, 2 serie, 394 (1892). 1 din Hispaniae maritimiso dijo Linné. Le poseo, recogido en las cos- tas marítimas de Catalufia y de Provenza por Foucaud, Tremols, Vayre- da,... Forma esclerofilada: hojas rigidisimas, duras, algo punzantes, de- bido a su estación. Es el D. catalaunieus de VVillllomm y Costa. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9201 La primera vez que vimos esta forma, y que fué precisamente en las montafias de Albarracin, la consideramos como D. Requieni, atendiendo a las piezas del sobrecàliz, por su mucho parecido, segun una muestra de Timbal que poseemos: pero, hoy creemos que todavía se le parece més por este caràcter, el D. gaditanus Boiss. diagn. ser. Il, fasc. I, p. 67, (1853) y que VVillllomm omitió en sus obras. Esta planta la consideramos como una forma muy característica de la Celtiberia austro-oriental y que no pa- sa el Ebro, porque en las montafias ilergabonas es substituida por el D. tarraconensis (Costa) Pau.—D. brachpanlhius var. ftarraconensis Cos- ta y bien distinguible por cierto, atendiendo a la figura de las piezas de su calicillo. La variedad a/pina de VVillllomm es un sinónimo de la de Costa y de creación posterior. Tampoco es planta alpina. Helianthemum canum (L.) Baumg. f. alpinum (VVillle.) Grosser.— H. montanum B) incanum a) microphyllum XVillle. Je. ef deseript. p. 152 (p. p)—H. montanum B) incanum d) alpinum XVilIR. 1. c. p. 153, fig. 3 (optima). —H. incanum BJ) acutifolium XVillt.i suppi. pp. 292 y 381.—H. marifolium bl canum f. 2 alpinum Grosser, cistacae p. 118. Conozco la planta de Pefiagolosa, que VVillllomm citó de Cavanilles y omparada con la estampa del autor, la encuentro idéntica a la de la Sie- rra de El Toro. Este descubrimiento nada de particular tiene, por tratarse de un vejetal que se extiende desde las sierras de Albarracin y Jabalam- bre hasta los puertos de Beceite y Tortosa. Pero, esta determinación re- sultaría problemàtica, a no poseer en nuestra colección la muestra de Pe- fiagolosa, que la juzgo idéntica a la representada en los /cornes, porque el ejemplar de Albarracin que Zapater me comunicó, trae esta nota escri- ta de su pufio y letra: eComunicada al Sr. VVilltomm, que la ''clasiticó" como H. marifoliumo. XY ademés, por asegurar Villtomm, que el ejemplar de la Sierra de Jabalambre pertenecía a su variedad acudifolium. Cierto es, que el H. canum Baumg.—Cistus cants L.(1753) ha sido propuesto bajo H. marifolium Miller. — Cistus marifolius L. (1762), pero Villllomm no se quiso referir a esta especie. Para los autores, la forma acutifolium comprende tambien las variedades obfusi/olium y Funicii de VVillllomm, que son sinonimas del Cisfuzs vinealís VVilld. — H. canum Baumg. f. vineale Syme et Sovverby. Yo puedo asegurar, si los ejemplares de mi colección merecen fé, que dicha forma vineale no se descubrió des- de Albarracin al Ebro. También citó VVilltomm esta misma forma en Trillo, Cienpozuelos, Piul de Rivas, y Arganda del Rey, cuando se sabe que la forma de la ilo- ra matritense, pertenece al /. cinereum (Çav.) P. var. paniculatum (Dun.) Pau. Consúltese el trabajo del Dr. Ervvin Janchen sobre el H. canum, del afio 1907, en las colecciones de la Soc. Zool. y Bot. de Viena. Tomo ÍV, fascículo I. 202 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Statice alliacea Cav. ic. et descript. Il, p. 6, tab. 109 (1793) a) genui- na Pau—Armeria allioides var. eraristata Porta y Rigo vegetab. p. 62 (e locol) Cavanilles nos dijo, que su especie se encontraba en las localidades siguientes: eMonduber in Valldigna, et in monte Orospeda, copiose vero in Enguerae montibus, et in tractu vulgo Sandicho. Recientemente, he tes nido la fortuna de herborizar la forma de Valldigna y con verdadera sor- presa, me encuentro que la planta de.Enguera no es idéntica a la de Vall- digna. La de Valldigna es igual a la de Azafor (Gandía) y Aitana, pero no es igual a la de Enguera, Palomera, Sierra de Chiva, Jabalambre... Como si la situación litoral influyera en su divergencia morfológica. Ante esta inarmonía equé forma de las dos hemos de considerar como típica 4La de Enguera o la del Monduber2 Yo no creo que este problema sea de muy fàcil resolución, si atende- mos solamente a la descripción y estampa de Cavanilles, porque son de- fectuosísimas ambas, pero, acudiendo a los trabajos de Boissier, podemos llegar al descubrimiento de la verdad. Cavanilles dijo: esquamulis ovatisx en la descripción, y este es el único caràcter apreciable que nos puede iluminar nuestro camino, porque conviene con la cabezuela comunicada por Lagasca a Boissier. Este escribió en su Vopage botanique: dEcailles exterieures de l'involucre... dans l'Armeria allioides elles son arron- dies2. Y afiade: dUn capitule original de l'herbier de Cavanilles, que je tiens de Lagasca lui-mème, me rend certain que ma plante est bien celle de Cavanilles. Como la planta de Valldigna presenta las escamas inferiores del in- volucro aovado-oblongas y las superiores mayores, no puede considerar- se típica la forma de esta localida y habrà que considerar como a) genui- na Pau la Sfatice alliacea, que Porta y Rigo nos presentaron como va- riedad nueva de la Armeria allioides. Lo único criticable en la afirmación de Boissier es que su allioides (l. c. p. 5925), que fué propuesta en substitución de la al/iacea, no es un sinónimo, Boissier cambió la denominación específica por estos infunda- dos motivos: 4J'ai dú modifier le nom specifique qui indique une odeur alliacée, tandis qu'on a voulu simplement rappeler la ressemblance des capitules de notre espèce avec certains 4//ium. cAlliaceax no repugna, lo considero aptísimo. Lo mismo puede aludir a olor que a su facies. Alliàceo significa simplemente csemejante al ajo-. Nada més. Acompariado de un substantivo lo mismo decimos color alià- ceo2 que caspecto aliàceoz. Así es, que no està erróneamente empleado. Nuestros diccionarios no traen esta palabra, encuentro calliaria, alliarium y alliatusx, pero, no alliàceo. Pero en el cuadro filosófico de la lengua espafiola, de José Àlvarez Moreda, me encuentro que: ec4ceo es termina- ción de adjetivo que expresa cidea de propiedad o conexióna. Ademés, en INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 9203 Cavanilles no se encuentra nada que nos incite a creer que la consideró de olor aliàceo. La Statice alliacea Cav. var. allíoides (Boiss.) Pau — Armería allioides Boiss. difiere por las escamas del involucro menores ylaristas calicinales doble o triple mayores. También Boissier, como Cavanilles, confundió en su primera creación dos formas diferentes, atribuyendo al- gunas localidades donde no se encuentra més que ia A. Jongearistata, a su 4. allioides, que no es més que una variedad de la A. vi//osa Gird.— Statice villosa (Gird.) Pau var. Jongiaristata Pau—A. longiaristata B. R. La 4. alliacea constituye una sección (ALLIACEAE) que se pudiera ca- racterizar por sus hojas 5-7 nerviadas, escamas inferiores del involucro més o menos orbiculares, en contraposición a otro grupo (PLANTAGINEAE) de escamas inferiores oblongas més o menos aovado-lanceoladas. Y termino advirtiendo, que la Armeria splendens (Lagasca y Rodrí- guez) atribuida por los autores a Boissier, pertenece la prioridad a VVebb y no a Boissier. VVebb (1838), Boissier (1845). Campanula decumbens DC. — C. Diefrii Lange — C. (specularioides var.2) argutidens Porta y Rigol — C. semísphaerica Pau—C. Loreyi Blan- co — C. /ongipes Cossone — C. Loeflingii a) occidentalis Lange (p. p.). Segorbe, 12 de Octubre. 204 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nota sobre les roques metamòrfiques de fàcies arcaica del Tibidabo (Barcelona) per JOSEP BROQUETAS Difícil resulta, per no dir impossible, determinar l'edat relativa de les roques que en la vessant S. E. d'el maciu paleozoic d'el Tibidado han sofert metamorfisme per contacte del magma granític. La unitormitat ca- racterística que presenten les zones metamòrfiques a la llarga de l'atlore- jament de la massa eruptiva, uniformitat rarament interrompuda per algu- na que altra intercalació local de roques completament distintes de les or- dinaries, ha estat la causa de haver-se considerat llarg temps dites zones o aureoles de diferent metamortisme com a terrenys cronològicament dis- tints i successius, de antiguitat major a mida que sa recristal'lització era més profunda. Si ens fixém detingudament en la disposició estratigràfica d'aquestes roques (referint-nos a la fissilitat o paral'lelisme de llurs minerals compo- sants ja que la primitiva estratificació sedimentària és imposible retrobar- la), observarem que llurs capes estàn uniformement dirigides E-O. bu- çant al N. direcció que forma un angle de 452 amb la que afecten els lí- mits de les successives aureoles metamòrfiques que aproximadament se orienten NE.-SO., de manera que, seguint les capes en sentit de sa direc- ció, trovarem que una mateixa capa al contacte del granit és un micasquist modulós més o menys feldespatitzat, després una pissarra mosquejada i després satinada passant finalment a pissarra ordinària que pot ésser fos- silífera, sens moure'ns d'un mateix bancal. Això demostra clarament que no pot fundar-se cap cronologia sobre la disposició de les zones de metamorfisme, ja que sobre la recristal'litza- ció s'ha extés des de son nucli el batolit granític, a travers d'un maciu de pissarres de vàries edats ja confoses i laminades pel plegament anterior al metamorfisme. En aquestes zones monòtones de micasquistos i pissarres mosqueja- des, es troben com s'ha indicat, algunes intercalacions de roques distintes de les quals sens dubte la mes im portant és la gran massa lenticular de roques de caràcter netament arcaic o de metamorfisme gneíssic, que ocupa les estrebacions meridionals de la muntanya d'el Tibidabo entre la Bona- INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 205 nova i Vallvidrera. Aquesta formació prou coneguda, està composta prin- cipalment d'amtibolites i grenatites amb petites intercalacións de marbre sacaroid i de calissa amb minerals. Totes eixes roques son sumament com- pactes i dures, no exfoliables i disposades en grossos bancals (grenolita pura) o en fines capes paral'leles d'amtibolita, epidotita, grenatita etc. Sa direcció és la mateixa de les formacións veines o sía E-O. buçant al N. El notable d'aqueixa formació és sa absoluta independència del granit en relació a son metamorfisme ja que, des de son contacte amb dita roca eruptiva a la Bonanova, fins a son aflorejament més accidental al fons de Vallvidrera on la separen del granit prop de 2000 metres de micasquistos i pissarres mosquejades, presenta el mateix aspecte i grau de cristal'lini- tat, trobant-se sols en el contacte immediat del granit, una zona de 1 me- tre escàs on carregant-se de quars i mica, passa a un micasquist molt fosc i compacte. El meteix succeeix al voltant dels petits apuntaments d'aplita i pegmatita i els més grossos de pòrtits que en varis punts l'atravessen, al voltant de dites roques es troba una aureola acidificada. A la base d'aquesta formació i seguint sa mateixa direcciò és trova altre roca que encar que completament distinta hi està segurament en re- lació més inmediata que cap altra de les que la rodejen. Es aquesta una estreta banda d'una leptimita o gneiss granulític compost de fines capes de quars i feldespat separades per petites fulles de mica blanca. Aquesta roca està plegada longitudinalment en petit pleg complet abocat al S., perfectament visible en una pedrera sobre el funicular de Vallvidrera, que és son aflorejament més occidental i també en el més oriental, al cim de la Serra Vilana (sobre les Escoles Pies de Sarrià) s'ob- serva arran de terra la volta del anticlinal. La descripció donada de sa estructura es sols aplicable a les mostres no plegades, puix la roca que intrega el plec, i més particularment la que forma els seus ganzells, presenta una estructura netament cataclàstica, restant sos elements reduits a petites partícules, i la roca afecta dues di- reccións d'exfoliació: una paral'lela al plà axial d'el pleg i l'altra seguint la primitiva estratificació que està encara perfectament visible, dividint la roca en bancals de 30 a 40 cm. D'aixó resulta que els bocins de roca, en- lloc d'esfullsar-se normalment, tenen tendència a dividir-se en grollers bastonets en els llocs on les dues exfoliacions no coincideixen. D'aquesta estructura de la roca s'en desprèn, que son metamorfisme, i consolidació son anteriors a son plegament, contràriament a ço que passa en la major part de les roques d'eixes zones metamòrfiques que han re- cristal'litzat després d'ésser plegades i laminades. Es evident també la se- va independència d'el granit ja que en tots sos aflorejaments n'està sepa- rada per uns 500 mts. de micasquistos no pas tan cristal'lins. Trobem doncs que aquesta roca ja era cristal'lina abans de son plega- ment, ara bé, les roques veines, los micasquistos, no semblen pas haver 206 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL sigut remogudes al produir-se el pleg en questió, doncs, havem de creure que així com el plegament és posterior al metamorfisme de la roca plegada és en canvi anterior al metamorfisme de les roques veines i essent aqueix darrer, posterior també al plegament i laminat de dites roques resulta que s'hauran plegat junts la leptinita i les pissarres essent després metamorfosejades aquestes i restant aquella en son ante- rior estat de cristal'lització. Si recordem ara ço dit a propòsit de les amfibolites, veurem que, si bé en aquesta no es troben trasses de plegament ni estructura cataclàsti- ca, en canvi son metamorfisme es també clarament independent de la in- fluència d'el granit, del qual devem venir a la conclusió de que eixes for- macions germanes, leptinita i amfibolita, representen un fragment de te- rrenys més antics que les pissares que els rodejen i que foren arrencats de la fondària i posats en sa situació actual pels plegaments que donaren lloc a l'erecció de aquesta mola pissarrosa. Quant a la edad de dits terrenys, si bé poden correspondre a la épo- ca arcaica, no és probable que així sigui donada l'absència quasi absoluta en la regió d'altres formacions a dita època atribuibles. Poden pertànyer a les parts més profundes del geosinclinal paleozoic i correspondre als pisos inferiors del Càmbric representant l'amfibolita i roques bàssiques si- milars els pisos calissos de dita època. No obstant és aquesta una qiies- tió sumament problemàtica per l'absència completa de dades irrefutables com seríen els fòssils o bé al pas lateral a roques d'edat definida, i aixís devem limitar-nos a constatar sa major antiguitat relativament al reste de les roques del maciu paleozoic i son metamorfisme anterior a la intrusió del batolit granític i per. tant independent de sa influència. Barcelona. 4, XI. 1920, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 207 Notà mineralógica per J.R. BATALLER. PVRE: Degut a l'amabilitat de nostre consoci Codina podem donar la present nota. En una exploració científica verificada en el prop passat istiu tingué la sort juntament amb el P. Navàs de trobar la pistomesita. Aquest mine- ral es coneixia ja a Catalunya, existint en les col'leccions d'En Vidal i To- més emperò la localitat que donem ara és nova. (1) Recentment s'ha tro- bat a la col'lecció de l'enginyer Ducloux de Ripoll. En un clap de triàsic superior junt a l'estació de Guardiola afloren els guixos del Reuper, trobant-se en ells abundants cristalls de quars, com a altres localitats espanyoles, cosa que no passa en els diposits de les re- gions centrals y meridionals de Catalunya com la Llacuna, el Priorat etc.. Aquests diposits no estan marcats en cap dels mapes oficials espanyols ab tot i haver sigut citats per Vidal ab ocasió de tenir que esclarir al- guns errors referents a aquesta comarca. (2) Els cristalls de quars eren coneguts de molt temps ençà i tots els aficionats i excursionistes en re- collien a son pas per eixa localitat. La troballa de la pistomesita no ha pogut ésser mes casual, ja que havent nosaltres passat per. aquest indret i haver reconegut les carnioles, guixos i quars, no varem notar la: presen- cia de la pistomesita. A Serchs, distant uns 10lm. de Guardiola, se trobà per primera volta aquest mineral en idèntica disposició: els cristalls que hem vist a la col'lecció Vidal son extraordinàriament voluminosos i molts de color ne- gre, els que'ns han tramés son molt més petits, tirant més a grisos que a negres d'un petit bloc de guix hem pogut obtenir mes de 200 cristalls corres- ponent tots ells al prisma exagonal: entre els exemplars de Vidal hem vist una forma de prisma exagonal no tenint les cares el mateix desenrolla- ment ni brillantor: les formes que hem recollit son en general mólt regu- lars, existint poques deformacions i macles. Les cares del prisma son bri- llants, la part corresponent als pinacoides bàsics és mate, plana o con- vexa i sembla presentar irisacions: tots els exemplars són quasi: lenticu- (1) Ll Tomàs. Minerals de Catalunya. pag. 27 Barcelona 1910. (2) L. M. Vidal. Nota sobre el supuesto granito eruptivo del Serrat Negre en las montafias de la Nou. provincia de Barcelona. Mem. R. Acad. Cien. y Artes de Barce- lona, 3 época. Vol, VÍ pag. 255, D08 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL lars a diferència dels de Serchs en què predomina la forma prismàtica: per manca de medis apropiats no hem pogut obtenir el pes específic ni la duresa d'aquestes formes. El tamany corrent dels cristalls és d'uns 1, 5 à 3 mm., en els de majors dimensions no s'aprecia la forma cristal'lina. Com que les primeres mostres trobades foren seccions extoliades, se creguè pertànyer a la teruelita, ab formes lenticulars, que no tenim co- neiximent existeixin, i per això emprenguerem l'anàlisi químic del mineral. Al pulveritzar-lo en el morter d'àgata poguérem observar a més de la for- ma d'exfoliació, que la duresa té d'oscil'lar entre 3 i 4 de l'escala de Mohs, la pols és de color cendra-blanquinosa. Atacant-los per Cl H. en fret no dóna efervescència, però en calent la dóna ab abundant desprendiment de CO 2. Després d'atacat deixà un residu que serà el guix que l'acompanya, els resultats mitjos obtinguts son: Oxididesierol deien: cen calc Òxid de magnesia. . . . 32 le No havem pogut determinar la presència del manganés ni del calci que acostuma acompanyar aquest mineral i que es descobriria amb l'anàlisi es- pectroscòpic. La composició química que hem obtingut difereix tant de la donada per Lapparent (1) com la que transcriu en Calderón. 2) Hem donat aquesta série de datos per si se vol discutir. si aquest mi- neral és la breunerita o la pistomesita, considerada per alguns minerolegs com barreja isomorfa dels carbonats de ferro i magnèsia ja que la pri- mera cita a Espanya d'aquest mineral per En Gourdon fou després rectifi- cada per Llort i Gamboa com breunerita i no com a pistomesita. (8) Resumint. La pistomesita de Guardiola se troba en les mateixes con- dicions geològiques que la de Serchs, aqui predominen les formes laminars i en la de Serchs les prismàtiques: en les dues localitats se presenten entre els guixos ab el quars hematoideu com també en altres punts de Espasya on s'ha trobat. Barcelona, novembre 1920. (1) 4. de Lapparent, Traité de Mineralogie pag. 571. Paris 1908. (2) S. Calderón. Los minerales de Esparia. Tom II, pag. 65. Madrid 1910. (3) R. Llordy Gamboa. La breunerita delbarranto de Muúrria. (Huesca). Bol, R. Soca Esp. Hist. Nat., pag. 167, tom. V. Madrid, 1905. INSmirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 909 Nota bibliogràtica Primo studio delle specie europee del Genere Dryops Oliv. AGusTiNo DopERo fu G. no. Annali del Museo Cívico di Storia Naturale. Serie 3.8, vol. VIII (XLVIID, 1918-19-20, p. 101-120 (Tav. II). Génova.—L'autor se- guint les petjades de Ganglbauer qu'el primer en la seva magistral obra sobre els coleòpters del Centre d'Europa observà i assenyalà diferències en l'orguen masculí de reproducció i desprès d'ell Edvvards qui donà (En- tom. Monthly Mag., 1908-1909) figures del pene de qualques espècies, fa un estudi dels Dryops d'Europa tenint en comte les precedents indicacions que semblen portar a bons resultats, amb motiu que la majoría de les es- pècies adès perque són relativament molt semblantes entre elles adès per l'inconstància dels caràcters externs a fet que a causa de la llur gran va- riabilitat, autors moderns de indiscutible autoritat hagin confós les espè- cies d'aquest gènere i els exemplars determinats impropiament, escampats en les col'leccions, fan, per l'autoritat del determinador, encara més ardu i difícil l'estudi sistemàtic d'aquests coleòpters. Repreparats doncs per Dodero, amb aquesta finalitat, els exemplars pertanyents a totes les espècies conegudes fins ara d'Europa per a exa- minar-ne les peces quitinoses internes de l'aparell reproductor, i conside- rant en particular el material tramés pels nostres consocis coleopteròlegs el Rev. D. José M.: de la Fuente i el Dr. Ricardo Zariquiey i àdhuc pel Prof. A. Hustache per lo que té relació amb la fauna espanyola o més es- pecialment catalana, Pireneus, Illes Canaries i Balears, el séu estudi dona els resultats segiients: Dryops viennensis Heer. Lleyda: Vall d'Aran, La Seu d'Urgell (col. Hustache). Y Ernesti —o Gozis. Baixos i Alts Pireneus. Id. or.: La Press te, Bourg Madame. Lleyda: Caldes de Bohí, VII. 16 (Zariquieyl). . y striatellus Fairm. Pireneus (col. A. Grouvelle). Di algiricus Lucas (Fhivdrobates RSVV.) Barcelona: ent. Ciu- tat (can Tunis), 24. V. 15 (Zariquieyl). Cédiz: Algeciras. Ciudad Real: Pozuelo de Calatrava (La Fuentel ). Mallorca: Puig Major. Y Championi n. sp. Salamanca: Béjar (col. Champion i Do- dero). 210 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Dryops intermedius Ruxvert. Barcelona: Montnegre, VIII. 15 (Zari- D tudi. luridus Et. 2riseus Et. auriculatus Geotír. lutulentus Et. quieyl). Madrid: El Pardo. Ciudad Real: Pozuelo de Calatrava (La Fuentel). Jaen: Las Navas. Canaries: Canaria (Alluaud in col. Grouvelle). Pireneus or.: Colliure, Portvendres, La Preste, etc. Barcelona: ent. Ciutat (Les Planes), Montnegre, Montseny. Lleyda: Vall d'Aran, Lés, La Seu d'Urgell. Oren- se: Sierra de Oneija. Salamanca: Béjar, Casayo (P). Catalunya, exemplars petits (F. Morerl). Ciudad Real: Pozuelo de Calatrava (La Fuentel). Pireneus or. Munt-Lluis. Di v : Arles sur le Tech, Amélie les Bains. Cuenca: Albarracin. subincanus Ruvvert. Lleida: La Seu d'Urgell. Una làmina en la que és figuren esquemàticament els orguens sexuals de 20 formes de Drvops descrites en l'esmentat treball facilita el seu es- Amb l'epigraf 4Sobre Dryops (Col.) Espafio/eso (Boletín de la Socie- dad Eutomológica de Espafia. T.IL n.. 9, Diciembre 1919, p. 215-217, con una làmina. Zaragoza), el nostre company el Dr. Ricardo Zariquiey fa re- ferència el mateix treball reproduint les descripcións de les espècies espa- nyoles i puntualitzant en les localitats catalanes les dades de captura quan es tracta de material tramés al Sr. Dodero i acompanya una bona re- producció de la làmina.—A. CopINA. INSTITUCIÓ: GATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del vespre. Socis adjunts. —Deuen ésser presentats per tres socis i admesos en sessió de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer electives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions de la SC i podent consultar la Biblioteca i Muset. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de treballs d'unes 800 planes i amb làmines. Biblioteca. —Es oberta per als socis de la Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats i en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La Institució Catalana d'Història Natural, ha trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe n.. 2, Barcelona. Toutes les communications et échanges doivent étre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n.2 2. Barcelona (Espagne) Institució Catalana d'Històri a Natural l SESSIONS La INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Celebrarà ses ses- sions científiques d'enguany els jorns: 8 de Gener 8 d'Abril IT d'Octubre 5 de Febrer 6 de Maig 4 de Novembre — 4 de Març 10 de Juny —j 2 de Desembre PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETI MENSUAL Il. Epoca.—1901-1903, tres anys II. Epoca.—1904 a 1917, cada al III. Època.—1918— . —. MEMORIES Himenòpters de Ctalnya per P. Antiga i ler ME BORU Fam , Tentredínids..— . b: IV, Ichneumònids y VIII, Crisids . y X, Estègids i XI, Pompilids D) XII, Sapígids. 2) D) XIII, Escòlids —. ' x XIV, Mutillids — . Y XVIII, Vèspids XIX, Apids Història de les NE Naturals a Catalunya, per Mos- sén Nobert Font i Sagué Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Llenas i Fernàndez Minerals de Catalunya, per Llorens Tomàs. Contribuciones al estudio dela Flora del Pirineo Central (Valle de Aràn), por Manuel Llenas Fernàndez. Fauna ictiològica de Catalunya, per Agus/í M.. Gibert Sismologia Catalana, per M. Faura Saus, Pvre.. TREBALLS Molúm dl, A01b en i) et y LO RAE RC ea y US AB SE La EL Y IV IBI UE Ra Re Ar CORINE A EI A COI Sa a A DAR NA BUTLLEIÍ DE LA OO INSTITUCIÓ CATALANA OO D'HISTORIA NATURAL l o. l Desembre 1920 O LOCAL SOCIAL: Palau de la Generalitat Catalana, carrer del Bisbe, 2..— BARCRLONA l SUMARI: Secció OFiciaL: Assemblea extraor- dinària del 25 de Novembre de 1920.—Sessió científica del 2 de Desembre de 1920. Proposta de socis. — COMUNICACIONS VERBALS. —Assemblea ordinària del 23 de Desembre de 1920. —J. B. d'Aguilar-amat: Notes mastològiques. Segona llista de Quiròpters catalans, p. 215.— M. Rossell i Vilà: Determinació del tipus Cefà- lic en els Èquids i en els Suids, p. 218.—S. Vi/a- seca: Les pissarres ampelítiques de Santa Creu d'Olorde, p. 222. —Nota bibliogràfica. Memòria Informativa de 1920, p. 227.—Sumari, p. 229.-— / Index, p. 231.—Fe d'Errates, p. 235. l DEMANDES Í OFERIMENTS ————————— (En aquesta secció s'hi inscriuran gratuitament els anuncis no comercials que se'ns tra- metin) edesea cambiar el volumen Í de los Staphplinides (Faune Gallo-Rhènane) de Mr. Fauvel, que tiene en doble, por el II de la misma obra, quele falta. i Envio por envio (certificado). Escribir antes de enviar:,. —D Josep M" pE LA FuENTE, de Pozuelo de Calatrava (Ciudad Real) BUTELE Fi DE LA institució Catalana d'Història Natural 3.4. ÉPOCA. BARCELONA, DESEMBRE, 1920. ÀNv III — Núm. 9. SECCIÓ OEIGCIS L NN NN CONSELL GENERAL EXTRAORDINARI DEL 25 DE NOVEMBRE DE 1920 Presidència del Rnd. P. J. M.2 de Barnola, S. /J., President. Té lloc a la Sala Cervantes de la Biblioteca de Catalunya, assistint-hi els membres Srs. P. Barnola, Bataller, Bofill i Pichot, Codina, Faura i Sans, Ferrer i Vert, Font Quer, Maluquer (Joaq.), Mas de Xaxars, Sivatte i Vilaseca, secretari, el membre corresponent R. P. Adeodat Marcet, i els adjunts Srs. F. N. Solà i J. Broquetas. Han tramés l'adhesió a les proposicions del Consell Directiu, els Srs. Aguilar-amat, Artigas, Bofill i Poch, Camprubí, Comabella, J. Folch, Garcías, Llenas, Maluquer (Salvador), Maluquer (Josep), R. P. Pujiula, Romanyà, Rosset, Sagarra (Ignasi), Sagarra (Xavier), Sala, Sennen, Solé i Plà, Soler i Pujol, Ll. M. Vidal, Xammar, Zariquiey i Zulueta, i els membres corresponents Srs. Cadevall, Gibert i Romaní. El Sr. President manifesta que en la present Assemblea deuen ésser votats els nous Estatuts de la INSrirució, redactats per la ponència del Consell Directiu, de conformitat amb l'acord près en el Consell general de membres del 10 de juny d'enguany. Es dona lectura a l'articulat dels mateixos i essent fetes en ells a pro- posta de diferents membres, algunes variacions, i donades per la Junta les explicacions que es reclamen, així com l'aprovació d'un article trans- sitori sobre la renovació parcial del Consell Directiu, queden definitiva- 212 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL ment aprovats per l'Assemblea, i en disposició de que ho siguin pel Sr. Gobernador de la provincia. El Sr. President aixecà la sessió a dos quarts de nou del vespre. SESSIÓ CIENTÍFICA DEL 2 DE DESEMBRE DE 1920 Presidència del Rnd. P. J. M.2. de Barnola, S. /., President. Assisteixen els membres Srs. P. Barnola, Bataller, Broquetas, Codi- na, Faura, Marcet i Vilaseca, secretari. El Sr. Codina dona comte de les noves rebudes del consoci Dr. Za- riquiey i llurs salutacions als membres de la INSrirució, desde França i Suissa, durant son viatje d'estudi en aquests paissos. Els Srs. Faura, Bataller i Vilaseca presenten per a membres nume- raris a D. Joan Vàzquez Sans, Maurici Serrahima, 20, qui es dedica a Or- nitologia, Lepidòpters i Anatomia comparada, D. Bartomeu Darder i Pericàs, Catedràtic a l'Institut General i Tèc- nic de Tarragona, Geologia, D. Antoni Ferràn Debrie, Professor a l'Escola d'Enginyers Indus- trials, Claris, 13, Química Mineral, Eduard Martorell i Carreras, Castelar, 34, Reus, Biología. A continuació, són fetes les segients COMUNICACIONS VERBALS: Una espècie nova per a la Fauna ictiològica Catalana.—El Sr. Presi- dent participa que a la darrera sessió de la "Sociedad Ibérica de Ciencias Naturales" (Sección de Barcelona) el Sr. Joaquín de Borja, Director de la Comisió Oceanogràfica, participà l'adquisició d'un exemplar de 4s47o- dermus elegans Risso, a la Selva,espècie pròpia del mediterrani, que no trobem citada en cap de les llistes de peixos de Catalunya, ni en la copiosa "Fauna Ictiològica de Catalunya" de nostre membre Dr. Agus- tí M. 3 Gibert (BuriL. de la I. C. de H. N., juny de 1911—febrer de 1913). Es un escòmbrid corifènid de cos comprimit,aleta dorsal llarga, que comença sobre del cap, amb radis flexibles senzills, en nombre de 22-23, i 17-18 a l'anal, amb un solc on incloure-les, coloració de sobre i dels flancs rosa groc feble, blanc argentat per de sota amb taques negrenques, a què fa alusió el nom genèric. L'exemplar capturat a la Selva de Mar, és jove, ço que va fer difícil la seva determinació de moment. La Pellia Fabroniana Radd.—El P.Barnola comunica haber recol'- lectat dita Hepàtica a la boca d'una mina prop de la bifurcació de la ca- rretera de Granollers— Caldes de Montbuy a Sta. Eulària de Ronsanes, en el regueró provinent de la gran doll que d'aquella devallava, es troba- va la forma o varietat: furcigera Hoot, INSTITUCIÓ CATALANA D' HISTORIA NATURAL 213 El Boletus Satanas Lenz.—Aquest Basiodiomicet, de la família dels Poliporacis ha sigut trobat en la devallada de la "font d'En Sert" (al- tres diuen "de la serp"), vessant NE. del Tibidabo al mes de novembre pel P.Barnola.Es d'entre les espècies delgènere Bo/e/us de les més verino- ses, desenrotllant segons és creu, l'àcid cianhídric. Això li haurà valgut el significatiu nom específic, i també el de vulgar mafaparents, denomi- nació que s'aplica tant mateix a altres espècies verinoses compreses sots igual gènere. Caracteritza molt bé l'espècie susdita la reticulació roja de la part superior del peu, així com l'inflament d'aquest a l'inferior. No sem- bla pas ésser espècie abundosa, i sembla no haver-se encara citat de Ca- talunya. Amb aquesta ocasió lamenta nostre President no haver-se pogut ocupar en diagnosticar una munió d'espècies trobades enguany pels vol- tants de Barcelona, dons la tardor ha sigut propícia com poques per a la propagació de Bolets, i s'hagués pogut extendre molt la llista publicada anys enderrera (v. BuruLETí de la I. C. de H. N , 1915 ps. 50 i 119,etc.). d propòsit de les figures gegants.—El membre Dr. Lluis Cirera mani- festa que la comunicació del Dr. Faura (v. BuriLErí, juny, 1920, p. 111) fa recordà un fet d'agrandament d'imatges verament extraordinari. Relatà com es va desenrotllà: A tres quarts de vuit del dematí d'un dia de març de 1905 una nena i dos nens de 10, 12 i 14 anys, que havien Sortit al terrat del principal del carrer de Fontanella 19... entraren sorpresos dient-li: hi ha tres homes que es passegen pels fils dels telèfons. Sortí i veié efectivament que so- bre els fils de la conducció telefònica que passava sobre les cases que en la mateixa illa de cases que miren a la Plassa de Catalunya hi havien tres bultos de l'aspecte i grossària d'homes petits: pareixien vestits de bussos. Va sortir la senyora,després la cambrera tots veieren el mateix. Per fi,surt la cuinera que acabava d'arribar de la plassa i amb sorpresa seva li diu que al passar per la Plassa de Catalunya no havia vist que badés ningú. Ràpidament prengué uns bons binccles i llavors s'aclariren molt les imatges: es tractava de tres vo/afams, un poc més grans que els vo/- fors, si bé no tenien la seva figura, com tampoc tenien la figura de les grans àligues. Per observar-los de més aprop es disposà a translladar-se a la Plassa de Catalunya i al donar-los una última mirada amb els binocles, veié que es tornaven els tres cap a ell i emprenien el vol a passar-los per sobre'l cap. jAra si que els veurem bél va exclamà. Efectivament no eren a mitja illa de cases quan veié que eren... itres colomsi El dia era clar si bé hi havien bromes a l'horitzó. I presentats els treballs originals segients: J. B. d'AGuiAR-AMaT: No- tes Mastològiques. Segona llista de Quiròpters catalans. —M. ROSSELL i ViLA: Determinació de l'index cefàlic en els Èquids i en els Suids. —SaLva- DOR VILASECA: Les pissarres anpelítiques de Santa Creu d'Olorde i una Nota bibliogràfica per A. CopINA. 914 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL No havent-hi més asumptes de què tractar és aixecada la sessió a un quart de vuit del vespre. xy CONSELL GENERAL DE 23 DE DESEMBRE DE 1920 Presidència del Dr. M. Faura i Sans. Amb l'assistència dels Srs. Bataller, Broquetas, Codina, secretari, Faura, Marcet, Mas de Xaxars i Zariquiey, és oberta la sessió a dos quarts de set de la tarda baix la presidència del Dr. Faura i Sans, el'legit pels membres assistents per absència del President efectiu. Fou llegida i aprovada l'acta de l'Assemblea extraordinària del 25.de novembre. Es presenten els nous Estatuts votats en la anterior Assemblea apro- vats pel Sr. Governador Civil de la provincia en 14 del corrent els quals seran inserits en el nombre de Gener 1921 del BUTLLETÍ. Són presentats per a membres numeraris els Srs. J. J. Landerer, de Tortosa,qui es dedica a Astronomia i Geologia i el Rnd. F. N. Solà, Prof. d'Història Natural al Col'legi de les Escoles Pies de Terrassa, Geologia, pels Srs. Faura, Bataller i Vilaseca. Són admesos els Srs. membres proposats durant l'actual semestre. D'acord amb l'Article transitori dels Estatuts vigents, són proposats i votats per aclamació per als càrrecs de President, Conservador del Mu- seu, Consellers i Vice-secretari, els Srs. Bofill i Poch, Dr. Marcet Riba, R. P. Barnola, Dr. Font Quer i Dr. Zariquiey Alvarez respectivament,els presents dels quals accepten i agraieixen el nomenament. D'acord amb l'art. 14 és nomena als Srs. d'Aguilar-amat,R. P. Barno- lai S. Vilaseca per a que, representant a les tres branques de la Història Natural, organitzin en comú l'Excursió anyal col'lectiva de 1921, propo- sant-se en principi com a lloc de la mateixa el Camp de Tarragona i com a centre Reus. Oportunament es donarà comte del plan de l'Excursió per a que en tinguin coneixement els qui hi vulguin pendre part. Els Srs. R. P. Barnola i S. Maluquer són designats per a la revisió de l'Estat de comptes, quin resum és presentat a aquest Consell pel Sr. Tresorer, i perqué de conformitat amb els Estatuts en donguin el corres- ponen informe en una de les properes sessions. S'acorda repartir entre els membres, adjuntades al BuriLETí de Gener, unes targes en quines hi seran anotades, com a recordatori, les dates de les sessions mensuals i extraordinària anyal, hores de consulta de la Biblioteca, préstec de llibres, excursions, etc. En consequència, resten suprimides les acostumades convocatòries per a les sessions mensuals, i seran únicament convocades pel Secretari les Assemblees extraordinà- ries i les reunions del Consell Directiu. El President aixeca la sessió a dos quarts de nou, p. m, INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 915 Notes mastològiques IH Segona llista de Quiròpters catalans per J. B. d'AGUILAR - AMAT En el BuriLErí de novembre - desembre de 1910 vaig publicar una primera llista de Quiròpters de localitats catalanes i des d'allavors dita llista ha sofert alguns augments tant en el número d'espècies com en el de localitats, per lo qual crec oportú publicar una segona llista, que en- care que no molt nombrosa, augmentarà les dades conegudes fins ara sobre la fauna dels micromamífers catalans. Ú. Rhinolophus ferrum - equinum obscurus Cabr. Sta. Creu d'Olorde, en una cova, 20. XI. 1919. (J. de Barnola) 1 ex. Viladrau, Montseny, 13. VII. 1919. (S. Novellas) 1 ex. mascle. Rh. hipposideros minimus (Heugl.). Capellades, (Romaní) 1 ex. Cambrils, Parc Samà, 10. VI. 1917 (Aguilar-amat) 1 ex. mascle. Seu d'Urgell, banys de St. Vicent, VII. 1915 (Boscà) 2 ex. mascle i femella. Viladrau, Montseny, 8. VIII. 1919 (S. Novellas) 2 ex. mascle i femella. Myotís mvotis (Borlih.) Barcelona, Parc: XII. 1919 (S. Novellas) 1 ex. mascle. Barcelona, Sarrià, 19. V. 1919 (J. de Barnola) 1 ex. mascle. Prat del Llobregat (Aguilar-amat) 1 ex. Capellades, XI. 1919 (Soler i Pujol) 1 ex. femella. M. (Leuconoe) capeccinii (Bp.) Ibars d'Urgell, 6. 1. 1919 (S. Novellas) 1 ex. mascle. Aquesta es- pècie no s'havia trobat fins ara a Catalunya i no s'ha citat 216 10 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL d'Espanya més que de Elche, en el continenti de Mallorca a les Balears. Pipistrellus pipistrellus (Schrb.) Barcelona, S. Gervasi, 1916 (Aguilar-amat) 2 ex. mascles. Barcelona, Sarrià, 5. II. 1919 (J. de Barnola) 2 ex. mascles. Pla de Cabra, 20. VII. 1919 i 17. XI. 1919 (Aguilar-amat) 2 ex. mas- cles. En aquesta localitat es conèixen tots els Quiròpters amb el nom de rafapeizxet. Viladrau, Montseny: 12. V. 1919 (S. Novellas) 1 ex. mascle. P. nathusii (Reys. et Blas.). S. Pere de Vilamajor, Montseny, (Íl. de Sagarra) 1 ex. mascle. No citat de Catalunya. P. vuhlii (Natt.). Viladrau, Montseny, 31. VII. 1919, 26-VII1-1919, 4-IX-1919 (S. No- vellas) 3 ex., 1 mascle i 2 femelles. P. savii (Bp.). Barcelona, Parc, (Aguilar-amat) 1 ex. mascle. Viladrau, Montseny, 1 i 26. VIII. 1919 (S. Novellas) 2 ex. mascles. No citat de Catalunya. Eptesicus serotinus (Schrb.) Viladrau, Montseny, 9, 18i 25. VII. 1919, IX. 1920 (S. Novellas) 5 ex. mascles. Des dela cita de Graells a Montserrat i St. Llo- renç del Munt, cova Simanya, no hi ha cap més cita d'aquesta espècie a Catalunya. Plecotus auritus (L.) Barcelona, Parc, 1918 (I. de Sagarra) 1 ex. Barcelona, Sarrià. (Soler i Pujol) 1 ex. Miniopterus sehreibersii (Natt.) Capellades, XI. 1919 (Soler i Pujol) 1 ex. femella. Comparada aquesta llista amb la primera publicada per mi en 1910 (Buru. INSsr. Car. Hisr. NaAT., n.2 8-9, pp. 92-96) hi han quatre espècies no citades, una d'elles nova cec a Catalunya i dues formes no apreciades en el cant treball, són aquestes: Rhinolophus ferrum-equinum obscurus Cabr. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 217 Rh. hipposideros minimus (Heugl.) Myotis (Leuconoe) capaccinii (Bp.), nova per a Catalunya. Pipistrellus nathusii (Reys. et Blas.) P. savii (Bp.) Eptesicus serotinus (Schrb.) Com és pot veurer amb els noms dels recol'lectors, el que ha portat exemplars de més localitats i el que ha trobat l'espècie més interessant és el Sr. S. Novellas, recol'lector de Zoologia del Museu de Ciències Natu- rals,que és el qui va trobar a Ibars Myotis (Leuconoe) capaccinii (Bp.) nou per a Catalunya. Rebin amb aquestes ratlles, tots els demés recol'lectors que desinteresadament s'han després de llurs troballes, les més sinceres mercés. Laboratori de Mastologia del Museu de Ciències Naturals, desembre 1920. 218 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Determinació del tipus cefàlic en els Equids i en els Suids per M. ROSSELL i VILÀ Abans de Sanson la classificació racial dels animals domèstics era senzillament empírica. Les races es denominaven basant-se en la geogra- fia, en la nacionalitat, en la topografia, en les aptituds, en la color del pelatge, etc. Les classificacions esmentades estaven desposseides de tot rigorisme científic, careixien d'universalitat i portaven confusió als esperits. El professor Sanson aplicà a les races de bestiar el mètode de classi- ficació de Retzius, llavors molt divulgat "per Broca i empleat únicament per a l'espècie humana. Però,Sanson no l'acceptà íntegrament i hi aportà qualque modificació. Sanson admetia solament per a les espècies animals els braquicèfals i do- licocèfals, rebutjant els mesaticèfals per considerar-los animals creuats o mestissos, és a dir, subjectes de no pura raça. A més, Sanson invertí els termes de relació de l'índex cefàlic: en lloc de formular-lo com en Antropologia, Diàmetre transversal X 100 Diàmetre longitudinal Sanson el plantejà a l'inversa: Diàmetre longitudinal X 100 Diàmetre transversal considerant dolicocèfal l'índex superior a 100 i braquicèfal al que no arri- bava a 100. La classificació de Sanson fou objecte de dures crítiques el mateix des de la càtedra per part del professor Baron com en el llibre sobre tot per Arloing primer i Cornevin després,com així mateix en la Societat d'An- INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL 219 tropologia, de Paris, per llurs col'legues el doctor Letournau i Mr. de Quatrefages. En termes generals, podriem dir, que la classificació de Sanson, apli- cant-la a animals vius és bona, car és indubtable que hi han individus que tenen un crani molt ample i altres que el presenten molt estret. I això és una cosa tan certa, que fins és del domini del coneixement empíric, conei- xement que amb tota seguretat no fou pas adquirit de Sanson ni menys de Retzius. Els nostres ramaders saben perfectement el què és un cavall ore- lla clar, això és, un cavall braquicèfal, puix que els dolicocèfal sofereixen les orelles molt acostades, el contrari dels braquicèfals en els quals hi ha gran distància d'una orella a l'altra, fet que els ramaders anomenin a aquets o7e//a clar. Si la determinació dels tipus cefàlic ha passat a cosa de domini popu- lar, és que veritablement la coexistència de dos tipus cefàlics en l'espècie cavallina constitueix una veritat. La flaca del mètode de classificació de Sanson no fou precisament la inversió de la fòrmula de l'índex cefàlic adop. tada pels antropòlegs, sinó el d'assenyalar en les calaveres punts de mida que no corres- ponien als resultats que s'havien d'obtenir. Es així, que tots els professors de Zoo- tècnia que s'han ocu- pat del mètode de San- son unànimament han manifestat que en els seus laboratoris no han pogut trobar ni un sol crani d'équid braquicè- fal, ni tan sols els per- tanyents a races pro- clamades per Sanson com fortament braqui- cèfales. A aquest fet, també nosaltres ens hem hagut de sumari als altres col'legues, ja que en el laboratori Figura 1 de Zootècnia de l'Esco- 2920 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL la Superior d'Agricultura, seguint les dades establertes per Sanson, no ers ha estat possible determinar un sol crani cavallí braquicèfal. La crítica al mètode de Sanson podria fer-se extensiva a les altres espècies, perqué Sansón no donà punts de mida, concretant-se a dir que pels cranis de les altres espècies domèstiques, es procedia de la mateixa forma que en els équids, cosa difícil a practicar per la disposició especial dels ossos en la resta del bestiar. La morfologia craniana dels bovins ofereix el frontal com a punt més enlairat de la testa, en els ovids i càprids a partir del frontal el pariental i l'occipital es tiren tan enrera que un hom resta indecís respecte el punt on apoiar una branca del compàs. A més en certs grans i petits remugants banyuts a causa de què la banya es recargola, impideix pendre els diàme- tres transversals. En el porc, és l'occipital l'os que s'asseu damunt la tes- ta, essent els extrems de les crestes parietals el punt més enlairats, a la inversa dels équids que és la part mitja. La diversitat de formes cranianes constitueix, evidentment, un obsta- cle per a la generalització dels punts de mida. Deixant a part els descuits de Sanson, els obstacles que hi puguin haver per a l'ob- tenció dels diàmetres trans- versals en determinats ani- mals el fet és, que existeixen individus de tipus cefàlic di- ferent. Aquesta innegable cons- tatació hauria de tenir la se: va expressió en la calavera i no la té, restant, per conse- giient el mètode de Sanson aplicable solament a mitges, puix que en l'animal viu, els ui AD LI) 3 Vuny , Pin, punts de mira de Sanson re- Ú R: EZ D sulten certs, essent molt fà- 4 i cil apreciar el tipus cefàlic. 2 0 El treball que tenim l'ho- 3 nor de presentar a la consi- vv ss DA deració de la INSrITució CATA- LANA D'HISTORIA NATURAL, té per objecte determinar en les calaveres d'équids i suids la braquicefàlia i la dolicocefàlia, o sigui, la traducció de les formes, amples i estretes, del cap que en viu presenten els cavalls, ases i porcs. Figura 2. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 994 En els animals domèstics, com en l'home, el diàmetre longitudinal de la caixa cerebral és sempre major que el diàmetre transversal. Però aquí no es tracta de pendre les dimensions de la cavitat craneana sinó de de- terminar les calaveres que eren un cap ample o estret, és a dir, lindex que nosaltres donem serà l'expressió d'una forma, però no l'index de la capecitat craneana. Potser, correspondria en aquest índex un nom nou, però, les deno- minacions de braqui i dolicocefàlia son tan universals, que preferim con- servar-les tot i expressant conceptes que no s'ajusten a l'etimologia de les susdites paraules. Sanson, al replicar les crítiques que se li feien respecte a aquesta qiiestió, ja deia que no pretenia midar diàmetres cefàlics, sinó traduir el fet que evidentment presentaven els animals vius i que ell fou el primer d'observar, com nosaltes som així mateix els primers en donar els punts de mida per a preciar en la calavera la braqui i la dolicocefàlia. Per a determinar, doncs, la braqui i la dolicocefàlia en els équids el diàmetre transversal està representat per la distància màxima entre les cavitats glenoides, el diàmetre longitudinal, la distància que va des de la terminació de la superfície articular del còndil de l'occipital fins al vòmer. (Fig. 1). El diàmetre transversal es multiplica per 100, i es parteix pel diàme- tre longitudinal. L'índex de 95 és braquicèfal, els índexs més baixos de 95 són dolicocèfals. En el porc, els punts de mida són els segúients: el transversal, la lí- nia que uneix les apòfisis orbitàries, el diàmetre longitudinal la distància de l'occipital, en sa part superior i mitja, a la sutura fronto-nasal (Fig. 2). Aquí també lindex divisori es 95, essent braquicèfals els superiors i dolicocèfals els inferiors a 95. Laboratori de Zootècnica a l'Escola Superior d'Agricultura. 999 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Les pissarres ampelítiques de Santa Creu d'Olorde per SALVADOR VILASECA El Dr. J. R. BATALLER, en donar compte (1) d'algunes noves locali- tats catalanes de graptolits, manitestà haver reconegut en les pissarres carbonoses de Santa Creu d'Olorde "algunes impresions indetermina- bles de Monograpius . Anteriorment, cap reste fòssil havia estat trobat en aquestes pissarres i és referie al nivell del VVenloch per la seva sem- blança amb les ampelítiques de la Font del Carbó, Gràcia, fondalada de Càn Muntaner, avui dia Parc Giiell, en quines el Dr. ALMERA hi havia descobert: " Monogropius priodon Bronn., M. dubius Suess, M. vul/ga- risP VVood, M. Nilssoni Barr." També, en els mateixos voltants de Santa Creu, a Castell Cigró i Sant Bartomeu de la Quadra, el VVenloct hi fou caracteritzat per ALMERA després de trobar-hi "Monogropius priodon Bronn., M. jaculum Lapn., M. basiliscusP Lapn., M. Riccartonensis P Lapn. Les pissarres ampelítiques de Santa Creu, subordonades a les calis- ses de Cardiola interrumpta i a les deròniques de Eucrinus, atloregen in- mediatament al VV de la Parròquia i les trevessès al caminal que va al turo de la Creu: són relluentes, fulloses i contenen abundants cristallets de pirita. A mitjans del segle passat foren objecte d'un intent d'explota- ció industrial. "La presencia de unos pseudo-lignitos, o con més propie- dad, la existencia de una materia negra, opaca y brillante, conocida por algunos geólogos con el nombre de hulla lustrosa, antracolítica, etc. for- mando bancos irregulares en la parte media e inferior y al N. O. del cita- do monte motivó la creación de una Sociedad anónima al objeto de explo- rar aquel terreno en busca de carbón mineral. En 1851 se principiaron los trabajos con ànimo decidido." (2). L'inesperat resultat d'aital exploració fou el descobriment d'un manantial d'aigiies ferriginoses sulfatades mag- nesianes. Els restos graptolítics trobats en aquestes pissarres ampelítiques per (1) BUTLLETI de la INSTITUCIÓ. gener, 1918. (2) JOSÉ FAURA i PEDRO PUJADOR: Investigaciones físico-químico-médicas sobre las aguas minerales de Santa Creu de Olorde. Barcelona, Olivers y Monmany, 1854. INSTITUCIÓ CATALANA D'HIiSTORIA NATURAL 993 nosaltres són impresions blanquinoses, en mal estat de conservació i que ens han permés tan sols de reconeixe-hi les tres espècies segients. Un exemplar correspon indiscutiblement al Resirifes peregrinus que no sa- vem hagi estat trobat a Catalunya. Un segon exemplar recorda al Mono- graptus jaculum Lapn. d'una manera bastant precisa, forma que és més bé una varietat del M. Hissingeri, trobat a la nostra terra en mantes oca sions. El tercer és una branca corva, aparentment ben determinable i pròpia del M. Cvp/ius Lapn., apartant-se en absolut, per la forma de ses hidrotegues, de les espècies convol/utus, planus, revolutus, a quines po- dria en principi recordar. Totes tres formes pertanyen al nivell anglès del Llandoresy-Toran- non que una vegada de més ha estat descobert, doncs, a Catalunya. Per aquest fet, que una bona observació de la continuitat estraligràfica pot fer ja suposar abans de la troballa peleontològica, les ampelites que ens ocupen estan estretament relacionades amb les pissarres de can. Femés: ptanítiques i blanquinoses, en quines ALMERA hi desco brí: "Diplograpiu sinuatus Nich., D. Palmeus, Barr., Monograpíus erenularis Lapn., M. lobiferus2 Mc. Coy, M. lobiferus Mc. Coy var. Marri Perner, M. gemma- ius Barr., M. convolutus Hisi, gç RastritesP, c Retiolites P". Barcelona, octubre 1920. 994 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Nota bibliogràfica Synergariae ou Les Cynipides commensaux d'autres Cynipides dans la Péninsule Ibérique. J. da Sinva TAVARES. Mémoires publiés par la Société Portugaise des Sciences Naturelles. —Série Zoologique—n.2 4.—Lisbonne, 1920, p. I-VIII H- 1-77(avec deux planches). —En la forma magistral acostu- mada tractant dels insectes formadors d'agalles o entomocecidologia, l'autor ens presenta un treball de conjunt sobre els Cinipids (Himenòp- ters) ibèrics que viuen en agalles però que no poden determinar la for- mació d'una cecídia, tot lo més poden modificar-ne la creixensa per la producció de nous teixits, usurpant doncs el domicili del propietari o au- tor de la cecídia i a quins és dona el nom de comensals en oposició als paràsits que són carnissers i devoren al propietari. L'interés de la mate- ria bé val que hi dediquem una nota un poc extensa. Diu l'autor en el prefaci, qu'els Cinípids comensals pertanyen tots als 4 gèneres Sinergus, Saphonecrus, Ceroptres i Periclistus. Les espè- cies dels tres primers es desenrotllen en les cecídies dels roures i alzi- nes produides per altres Cinípids i rarament àdhuc per Cecidomies (Díp- ters)—Arnoldia cerris i Drvomyia circinnans—els Periclistus viuen ex- clusivament en les agalles del Roser. Com resultats de pacients obser- vacions l'autor tracta de la posta de l'ou, el temps que viuen els comen- sals en les agalles, i la seva influència en modificar les cecídies en for- mació que queden generalment deformades i àdhuc poden determinar la producció de noves cambres larvals on s'allotjen considerant els cinc ca- sos de Mayr i Rieffer sobre l'indret de la cecídia on es desenrotlla el comensal. Són seus els consells per a la conservació dels Cinípids que poden servar-se secs clavats amb agulles molt fines, o millor en petits tubs tapats, o el procediment de G. Mayr prepatant-los amb les agulles fines i curtes que s'usen pels micros i fixant aquestes en un quadradet de molla de sauc qu'es clava en fons de la capsa amb una agulla ordinària. Quan és vol estudiar l'insecte es posa el petit quadradet de molla de sauc sobre'l porta-objectes, sots el microscopi, en totes les posicions necessa- ries. En els paisos massa humits, hom no pot pas, a causa de la floridura, servar Cinípids secs, hom ompla aleshores de formol al 2 "/, els tubs qu'els contenen. La solució de formol s'evapora menys i conserva millor els colors que l'alcohol. Per a l'estudi es fa precís primerament fer-los assecar, perque no's poden pas examinar humits al microscopi. Per lo que pertoca aquest estudi, es preferible examinar els palps, les antenes, les INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORiA NATURAL 995 ales (cel'lula radial), l'espinula ventral i els ganxets dels tarsos a la llum tramesa pel mirall del microscopi. Això és àdhuc necessari quan és trac- ta de dibuixar-los a la càmara clara. Pels palps, és precís ordinariament tallar el cap a l'insecte. Les esculptures del cap, del tòrax i abdomen no se les pot veure bé més que a una bona llum difusa, cercant sobre la plati- na giratòria del microscopi el més favorable incident de la llum. La taula del microscopi es col'loca devant d'una gran finestra i per a aquest estudi hom és servirà únicament de dies de sol. Per a conservar l'insecte enla postura necessaria per a cada orguen —aixecat, cap baix, inclinat o horizontal—el P. Tavares segueix el se- giient procediment. Posa sobre la làmina del porta-objectes una mica de cola de midó ben espessa. S'hi posa l'insecte que s'hi cola un poc en to- tes les posicions volgudes àdhuc les més difícils. L'estudi acabat és reti- ra el Cinípid i si qualque partícula de la cola queda adherenta a l'insecte ella es separarà en el líquid conservador. La goma aràbiga no serveix per a això. Es pot emplear un objectiu bostant fort per a l'estudi d'els orguens que hom examina a la llum reflexa—fins a D. Zeiss—les esculptures no poden no obstant ésser vistes sinó a un feble augment—per exemple A. Zeiss i ocular 2 a 4—. A falta d'un treball de conjunt sobre els Cinípids de la Península, no obstant ésser els nostres Cinípids cecidiaires tan ben coneguts com els de l'Europa central mercès a les investigacions de A. Cabrera i Diaz, R. P. Pantel i sobretot els treballs del Prof. Dr. Rietfer (1899-1902) algun d'a- quests en col'laboració del Dr. Von Dalla Torre, el P. Tavares ha aug- mentat aquestes coneixenses amb les seves investigacions començades fa prop de vint anys i qual bibliografia puntualitza. L'autor assaija ara en aquest treball d'aplegar tot lo que hom coneix sobre els comensals de la Península Ibèrica i desembrollar el camí a tots els quins vulguin conèixer aquests insectes tant interessants per a l'estudi de ia Biologia. Dona les descripcions fetes sobre els exemplars espanyols o portuguesos que no concorden pas sempre enterament amb els de l'Europa central, ultra de les formes pròpies de la península. Posant remei a la falta quasi general de figures que puguin ajudar als debutants que s'observa en els autors clàssics, sobre tot en G. Mayr a qui es deuen els principals coneixements sobre els comensals (1873, Die Einmiethler der mitteleuropàischen Eichengallen, in Verh. Ges. VVien, v. 22,p.p. 659-726), l'autor ha dibuixat a la càmara clara les entenes i la cel'lu- la radial de quasi la totalitat de les espècies, en dues làmines. Segueix al prefaci, la Bibliografia, després la taula dels 4 Gèneres, la descripció del gènere Sprerous Hartig i la sinopsis de les 29 formes europeas amb la descripció d'aquestes formes i relació de les cecídies d'on s'han obtingut i distribució geogràfica. Lo mateix fa per al gènere Sap/o- necrus Dalla Torre i Rietter i les seves 5 formes europeas, per a el gène- 226 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL re Ceroptres Hattig i Periclistus Fòrster i les seves dues formes europeas respectivament. Acaba amb la explicació de les làmines. Els comensals d'Espanya que allí s'esmenten són: Spnergus umbraculatus (Oliv.), histrio Riefí., histrio pseudohistrio Tav. n. subsp., minor Rieff., mirtus Rieif., evanescens Mayr evanesvens tudensis Tav. n. subsp., ibericus Tav. n. sp., gallaicus Tav.n. sp., gallai- cus annulatus Tav. nm. subsp., incrassalus Hart., gallae-pomiformis (Fouc.), radiatus Mayr, radiatus testaceipes Tav. nm. subsp., vulgaris Hart., maculatus Tav. n. sp., nervosus Hart., pallicornis Hart., albipes Hart., /haumacerus Dalm., Saphonecrus connatus luteipes Tav. n.subsp. i Periclistus canine(Hart.).Les localitats espanyoles són: Cuenca: Uclés. Pontevédra: Ciutat, Redondela, Tuy. Orense: Carvallino. Càceres: S. Martín de Trevijo. El treball fou acabat a Pontevedra, juliol de 1918.— A. CODINA. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL 997 MEMORIA INFORMATIVA DES EL ANY 1220 Amb nombrosa concurrència de membres, la INSTirució CATALANA D'HisròRia NaruRAL ha celebrat regularment les Sessions científiques men- suals. El BururETi ha constituit un fort volum que ha superat amb exces l'extensió dels anteriors ja que ha arribat a 235 pàgines, demés de contenir una làmina fora de text i nombrosos gravats. La importància dels treballs que han vist la llum és palesada per l'autoritat de llurs autors i l'interés de les matèries tractades dins les tres branques de la Història Natural, cal esmentar entre els primers i com nous col'laboradors del BuruLETí, als Srs. Ll. M. Vidal, Marcet i Riba, Rossell i Vilà, Gonzàlez Fragoso, Cirera, Pardo i A. YVurm. El canvi d'estampa no ha influit variant el seu format, ans al contrari, s'ha aconseguit una major uniformitat en ses condicions de redacció i tipogràfiques, ultra, hem obert una Secció de Demandes i Ofe- riments en la coberta del BUTLLETÍ. El Sr. Bibliotecari ha fet una revisió general de totes les publicacions científiques rebudes en canvi amb nostre BururErí, les quals passen d'un centenar. Han estat completades algunes sèries que de fa temps restaven incompletes,i s'han tramés força nombres de les nostres publicacions quins ens han estat sol'licitats en normalitzar-se l'estat internacional. Altres can- vis s'han establert de nou, amb el Instituto Geológico de Espafia, Socie- dad Biológica de Mèxic, Naturistorischen Staats Museums de Viena, Uni- versitat de Lyon, Universitat de Tolosa, Societé Linnéenne de Burdeus, Academia de Sciencias de Lisboa, etc. Aquest any ha estat augmentada la INSrirució amb divuit nous mem- bres, havent-se registrat una sola baixa. En conjunt, és integrada actual- ment per cent cinquanta membres. S'ha fundat l'àlbum de la INSTIrució, on van sent arxivats els retrats fotogràfics dels socis. Molt dolorosa ha estat la pèrdua de nostre savi i benemèrit membre corresponent a Toulouse des de 1905, R. P. Josep Pantel, S. J. Repartit entre els socis el volum de TREBALLS de 1918, actualment està ja gairebé llesta la impressió del de 1919. L'Assemblea general extraordinària celebrada el 23 de Novembre a quina assistint-hi o trametent llur conformitat amb el Consell Directiu, s'hi adheriren quasi tots els membres, confirmà la necessitat de la modifi- 298 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL cació dels Estatuts de l'any 1917, els quals es degueren sens dubte a unes circumstàncies momentànies. La nova reglamentació que havia estat entre- tingudament estudiada pel Consell Directiu, en vista, especialment dels antics estatuts de 1901,1904 i 1911 i conjuntament amb els membres que in- terveniren amb la redacció d'aquells, fou votada per aqueixa Assemblea i aprovada per l'autoritat gubernativa en data del 14 de Desembre. L'estat de la Caixa social presentat pel Sr. Tresorer al Consell ordi- nari del 23 del corrent és com segueix: Entrades RT See So Lpessetes Son des TE o SS - Remanentd fossen: 266'54 x El Secretari SALVADOR VILASECA INSrirució CATALANA D'HISTORIA NATURAL SUMA RI DEL CONTINGUT EN EL VOLUM XX-1920 DEL 4BUTLLETÍ DE LA INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Noves troballes de plantes al Montseny, pel Dr. Font Quer Doce días en la sierra de Montgrony. Una excursión Rue ai lógica, per Odon C. Rosset. Sobre la zona metamòrfica de Vallcarca i iaró El En Palcól per Jo sep Broqueltas. Restes d'Eléphant et de ideccees orud: lec rament den le Quaternaire de la Catalogne, per M. Edouard Haríé. Tres espècies del gènere Genis/a de l'illa d'Eivissa, pel Dr. Font Quer. h Staptiylinidae aco per RiCarub izariieps En recerca de les Soler is chamedryfolia i S. leucantha de CNL nilles, pel Dr. Font Quer Alguns ocells de Plà de Cabra (prov. de dg econ)) cer Bia. d'Aguilar-amat. I.Supplément au Catalogo del Herbaco Barceledes. II. DE Gar a ta mer, per le Frère Sennen. : Un període d'activitat sísmica als Piieteus centrals des de 20 de Novembre al 4 de Desembre de 1919, pel Dr. M. Faura i Sans. Estudi de les graminàcies de la Serra de Bertí en relació amb els conreus practícoles, pel R. P. /. M.A de Barnola, S. J. .. . Avenç del delta del Llobregat, pel Dr. M. Faura i Sans i Salva- dor Vilaseca. . Contribución a la Parasitologia de ja aneuil en Valencia, per Luis Pardo. Alguns lepidòpters de l' die d' Eivicca: en I. de Sa r Encore un peu de botanique barcelonaise, par le Frère Sennen. Nota sobre tres especies nuevas y dos poco conocidas del Eocénico del Pirineo Catalàn, por L. M. Vidal. Canvi de color de les argiles pontianes, per Jacint ale. Una nova Sideritis de la Vall del Segre, pel Dr. Font Quer. Ça continue. Trois espèces de plus pour la flore de Barcelone,par le 299 Pàgs, 16 97 102 115 DO 121 125 128 140 D30 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Frère Sennen . Ei Algunos Uredales del dotació del limeco de Ceudes Natitales de Barcelona, por R. Gonzàlez Fragoso. Notes Saleocecani ies del Vallès. Curs del riu Llobregat cel Un: llès durant l'època Sarmantiana per /. Elias. I. Sobre el Triàsic de Catalunya. li. Quelcom sobre el Triàsic de la província de Tarragona,per 4. Vurm (trad. Dr. Faura i Sans). Recull de Zoocecídies catalanes, per 4. Codina. Una Asperula i una Avena noves de les illes Pitiuses, pel Dr. fami Quer. Deux jours d' ha de aten deus la Gui de Vich. 1 De Manllen i à Ntra. Sra. de la Salud en auto-camion. Il. Une journée d'herbo- risation aux alentours de Gallissans, par le Frère Sennen. Miscelàneas botànicas, I, pel Dr. C. Pau. Nota sobre les roques metamórfiques de fàcies arcaica del tideió (Barcelona), per /. Broquelas. Nota minerològica (la Pisfomecita), pel Dr. /. R. ia ler Notes mastològiques. —Segona llista de A DISiS catalans, per J. B. de Aguilar-amal. Determinació del tipus cetàlic en els aqui i en cie Sade, per GO Rossell i. ViJà. Les pissarres ampelítiques de Sede Gea d' Bordes ,per S Uitesece. 143 148 152 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL INDEX ( VoL. XX - 1920) MINERALOGIA, GEOLOGIA Il PALEONTOLOGIA Pàgs. Galenala' Montgat ne. 70. podes Sobre els darrers terratrèmols dels Pirineus Centrals. .. . — 14 Pissarres amb nereids de l'Alt PO ra IE. 15 Zona metamòrtica de Xat arL Cales MS 19, 27 Més oraptolits de Brugués... — 38 Recents troballes a Catalunya dels mamífers fòssils E/e- phas i Rhinoceros . 38, 40 Visita de geòlegs extrangers. — 39 La costa llevantina s'enfondra: Causes i efectes del tempo- ral del 20 i 21 de Febrer 1920). Ú 58 Caracterització de l dice ap- tià al Cap de Salou. 15 Període d'activitat sísmica als Pirineus Centrals. . 85 Avenç del delta del plet gat. 0914102 Paleontologia de Tarrasa. 95 Variacions del nivell de les aigiies de l'estany de Ban- yoles. Figures gegants ebecrvades til des del puig de Cubell, Vi- drà... 3 Canvi de color del les cucs pontianes . Espècies eocèniques del Pile- neu Català. . 3 Color de les argiles Dontiares Una nova localitat de la Pisto- mecita. L Nous minerals i roques ide É zona metamòrtica de Tole- do. Sobre el jaciment ese de Ciurana Curs del Dogee Gal el Sarmantià. REC de ere Triàsic de Catalunya. Triàsic de la província de Ta- rragona. Geologia de la Sa de Gar: dór- È Les litoclasses del couclome- rat del Montserrat. A propòsit de les figures ge- gants. . $ Les pissarres Em clGQues ie Santa Creu d'Olorde.. Pàgs. 239 ÍNSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BOTÀNICA Hepàtiques de Vallgorguina. — 13 J Asplenum fissum 136 Graminàcies de la Serra de Asplenum glandulosum . 137 Bertí i conreus practícoles. 14, 97 / Asplenum viride var. alpina. 137 Plantes del Montseny. . 15, 16 j Lunularia eruciata i carpo- Hepàtiques de St. Mateu, Bar- cèfals. 137 celona i. 37 1 Nova Syvderitis de la vell cel Polystichum qalaciena qe Segre. i . 140 Cant 38 j/ Tres espècies el més ges a Spderitis chamee: Uoromen i jeu la flora de Barcelona. 143 cantha. 39, 64 / Uredals de l'Herbari del Mu- Genistes d'EIVISSan ee AA seu de Ciències Naturals, Hepàtiques de Rubí. . . . 058 Barcelona. : 148 Cèl'lules pètries del mesocar- Recull de Zoocecídies Car COVA SAR oo dc EO lanes. A 178 Asplenum viride. Q. Q. . . 15 l Una Asperula i una cua no- Pleridiunm ceheginense. . .. o 15 ves de les illes Pitiuses. 188 Notes botàniques. 15, 19 1 Dos jorns d'herboritsació a ris puga o SN a NO la plana de Vich. I. De Man- Polystichum lobatum Q. .Q. .oO 16 lleu a Ntra Sra. de la Salut Treballs de fisiologia vegetal. — 94 en auto-camion. II. Une Hepàtiques catalanes. i jornada d'herboritsació als Botànica barcelonina i tarra- alentorns de Gallissans . 191 gonina. xii . 111, 121 (. Miscel'lànies botàniques. I. 197 Flora de la Mare de Deu del La Pellia Fabroniana Radd. 212 Mont. . d'Agost 133 i Bolelus satanas Lenz. 213 Solanum d'Andorra. 136 ZOOLOGIA .e Vermes (Quernets) . 59 4 Aràcnids de Galalmya: 60 Cues lluminosos. . . . . o 860 / Paràsits naturals, saprotggs i Parasitologia de l'Auguidla hiperparàsits de Cha/icodo- vulgaris. 110 ma pprenaica. 136 L'Eriophyes tilie.. 28) Arachnida Recull de Zoocecídies cata- lanes. 1831, 182, Falsos —escorpins — catalans 185, 186. INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL Pàgs. Coleoptera Nslenesiorumeus, ase 59 Estafilinids catalans. . . . 61 Doreus parallelepipedus i les magnòlies del Parc. .. . . 74 Cavernícoles de Tarragona. — 94 Cavernícoles de Rialp. . . 95 Lampyris mauritanica. 109 Paràsits naturals, sapròfags i hiperparàsits de Chalico- doma pyrenaica. . i36 Hymenoptera Règim alimentari de la a Dernmanica ell 14 Paràsits naturals CES i hiperparàsit de Chalicodo- ma pyrenaica 4 di Jet) Recull de Zoocecídies Guia: lanes. . 180, 181. 182, 183, 184. Lepidoptera Excursió a la Serra de Mont- grony. 159192 D'Eivissa. IOS Aretia Latreillei . 110 Contribució a la fauna catalana. 135 Troballa lepidopterològica (Ha- dena furva v. ltalica Trti.) . 176 Hemiptera Espècies de Cercopine . . 58 Recull de Zoocecídies cata- 233 Pàgs lanes . 179, 180, 184, 185, 186. Diptera Recull de Zoocecídies cata- lanes. 183, 185, 186, 187 Pisces Parasitologia — de dra vulgaris. À i 110 Una espècie nova Nen a la Fauna ictiològica Catalana (4strodermus —elegans). 212 Batrachia, Reptilia Salamandra maculosa de Montseny. i 16 Nova localitat de la Guadale girondica Dum. 175 AVves Acanthis citrinella citrinella.. — 15 Ocells de Pla del Cabra. (o, dl Parus atricapillus. . 95 Mammalia Nous Pidimps. 95 Un insectívor de Núria. 135 Monachus monachus Herrm. 185 Notes mastològiques. —Sego- na llista de Quiròpters ca- talans. 215 Determinació del los coll en els Èquids i en els Suids. 218 934 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL BIBLIOGRA FIA Miocènic de Muro (Mallorca). 830 / Mapa geològic d'Espanya . Silicats naturals espanyols. 31 i Una Sufneria del Juràssic ta- Flora algològica marina cata- rragoní. A lana. : 53 /— Primer estudi de is dagacies El Conde de Rei mocó 54 europees del gènere Dípters de Mallorca.. 10 Dryops. : Monografia dels catdigies. 91 j/ Synergariae o els Garteidts co- Cicindèlids . ESO mensals d'altres Cinípids en Coleòpters balears. . 107 la Península ibèrica. . Homòpters de Catalunya. . 169 4 Sobre els Apids descrits per Sos bgies Perez... 171 j Lord VValsingham. Trechus Duvatius) trrago: E. Reitter: nines. . NN JR Garnie out. Fàcies dels pisos juràssics da Frère Lindan. . ió A rregonins . 172 l Frère Bianor Marie. . 134, SECCIÓ OFICIAL Consell directiu. 5 vembre. Llista de Membres. . 5 1 Consell general oct semi Llista de Socis. 1 del 25 de novembre. Consell general del 27 de DE: Sessió científica del 2 de de- sembre 1919.. 13 sembre. Sessió científica 8 de guies. 13 i Consell general de 93 de de D) Y b de febrer. 7 37 sembre. . - D) D) 4 de març... —57 1 Llista de Canvis. . D) Di 8 d'abril. 13 ( Comptabilitat de 1919. ) Y 6 de maig... —93 / Album de la-INSTimució. . Ò ) 10 de juny. . 110 / Memòria Informativa de 1920 Consell general de 10 de juny. 113 — Sumari. Sessió científica de 7 d'octu- Index . bre.. 133 l Fe d'Errates Sessió científica del 4 dE no- Pàg. 174 180 183 184 185 187 línia 25 18 21 25 10-11 13 INSTITUCIÓ CATALANA D'HISTORIA NATURAL RE DERRATES diu historisation lencomelas Teuthredinidae Pau finura cornicularits 235 llegir herborisation leucomelas Tenthredinidae Pax fissura semilunarius t - A I ecció, sl mosgst a: i ae Te uns LE ala gtuddiiii: ON OS SEUGS OE AQUA i L, deia ç i Í PS) Ni ES h $ à CP EA x L: y Midi ic INSTITUCIÓ: CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL Dies de sessió. —Primer dijous de cada mes, a les set del vespre. Socis adjunts. —D')uen ésser presentats per tres socis admesos en sessió'de Consell Directiu. Paguen quinze pessetes l'any (que poden fer efectives a D. Asenci Codi- na, La Roca, Sarrià (Pedralbes), (Barcelona), Tresorer de la Institució, rebent totes les publicacions dela Societat i podent consultar la Biblioteca i Museu. Butlletí. — Cada mes surt el Butlletí de la Institució menys els de juliol, agost i setembre. Volum de treballs: Cada any es publica un volum de dcballs d'unes. 800 planes i amb làmines. Biblioteca. —Es oberta per als socis de la Institució els dilluns, dimecres i divendres de 4 a 6 de la tarda. Tiratges apart: Els autors que desitgin tiratges apart dels treballs publicats en el Butlletí, deuran sol'licitar-ho del Consell de Redacció. Dels treballs que tinguin en el volum, els autors en rebran 50 exemplars encara que no ho sol'licitin, en cas de desit- jar-ne major nombre deuran comunicar-ho al Consell de Redacció, en corretgir les proves. La institució Catalana d'Història Natural, ha trasl'ladat son lloc social al Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe n.. 2, Bàrcelona. Toutes les communications et échanges doivent ètre envoyées: Palau de la Generalitat, Carrer del Bisbe, n." 2. Barcelona (Espagne) Institució Catalana d'Història Natural SESSIONS La INSTITUCió CATALANA D'HISTÒRIA NATURAL due dl ses ses- sions científiques d' SE Uany els jorns: 8 de Gener 8 d'Abril 1 d'Octubre 5 de Febrer 6 de Maig — 4 de Novembre 4 de Març 10 de Juny 2 de Desembre PUBLICACIONS DE LA INSTITUCIÓ BUTLLETI MENSUAL i — Època. —1901-1903, tres. anys 4, ae i i Bopres II. Epoca.—1904 a 1917, cada a data, us san o en da TAN li.) Epoca 1016 Rel era MEMORIES Himenòpters de Catalunya, per P. Antiga i Josep dd i Boft Fam. i, Tentredínids. —. 1 pta. Y IV, Ichneumònids Sand tan, er ió y VIII, (LISIOS Ge sa Lió et aa De To b) X, Estègids a Le to 9 y XI, Pompílids Lo D) XII, Sapígids.. — . D) XIII Escòlds ur te, Ge a ea a XIV, Mutillids. — .' SAD, I y XVIII, Vèspids as tar la pa. Y Xic: Apids A AR ' Història de les Ciències Naturals a Catalunya, per Mos- sén Noberl Font i Sagué . 2 ptes. Assaig d'una Flora liquènica de Catalunya, per Manuel Llenas i Fernàndez i, conti de Catalunya, per Llorens Tomós. —. 19 Contribúciones al estudio de la Flora del Pirineo Central (Valle de Aràún), por Manuel Llenas Fernàndez. 2 Y Fauna icticlògica de Catalunya, per Agusió M.8 Gibert LO 2 Sismologia Catalana, per M. Faura Sans, Pvre.. i 1 TREBALLS Volum Le 106 ed ERC EQ ls Di a LES ae a a La a pi y EB LD sa eo SS ds AV, ADB NE a 10 xv RV PB . enpremse), xy x ha qR2, Na tagee ge 4 e4ç - dit 4) A gh È MiB an rel Ell UI 4 ua ARCA TAP: ç at LT LL La AMA I ' RITE d Da VI gel: LL ML da LLAR ai TI XP, Je a LP Te CE L'agg 324 Lla É pm ar mm, RA fen, À, Li AQeST — q-4 UV al ji 5 dra i Z - Fam Gadea Na Aj, Ana ra dd en eh ARA RA TIÓ A AR Da B Ma, LJ 4 b Latal a 4 È eo ad) z - a, — ÒUÓÒ ap Pes AL val sait PARRA ga va A IM LLIT y tdeen, 4 Aa4 ts TP Rug , I Re. i L3 I RAL, P 4 i XX) LA PR 19404 P Te. RN LEC LD Ap q A Ag j Pres el: Pes Ou CL CL a dada) ha 8. An sp Pt RRdbGe P ma ACA DE a aa Ta Ala fanpa. al PU, Crtteerel, Per Be0 84 LI, I I DIS TA AI NI 3 ae ne, h AN a Ei, hi Pis, I isblE È i EA enti aetea RE ee SMC A. LL 88 ) a Dn an DR No La í a . PlagegaP LL Tl Del eaea me PL P pr be ON) LO Pe gp era 01, TT PN pà a, LT AA m Fa 4 : tquuatan pun, Vega 2 LA 14994. ds 4442-88 x a Bugef tea e,,, 4 . 4 QÍ A. Arg qx 4 i , RE CPA de OO L edr Ii — EE j 4 . Di all a Rere UN aggiorme ipiguetimeemme ir lia Tl mM) 48 ca sa gp EEPriI tari P PARA, À cop sne 4 vo Que 8 és A, a, PN af. $, Li car GA CT Ll - En P qu A A. A mn, ba L 1 pr anit ie e af eis di .y a DACOOLR del T AO FR Te P POCS ACA TAP ut CA SA R dd Bi CEPA Ag" Es Xa Ca La PPr Ta ir el, a RA Na I 1711 Ú ts Ra A a EET TL, Boet 14 Pa P9 LL vo Mesa ag ui iii LA a Ad dd P are dal da area tres ea era p,. (querr AAA/ Ai Bes Ape Pa a ay a A Pen, pre ir PCA qne CAP Pia, Ca ., : GR ma, / CTA 4) 4 den so me NA N As A er App Eng Pa al x so DE Up) Vs - s Del Ai À cin La —A L Vepe I ea alal) TV t 09: TR AF ma À 44444 7 EE cassa A R0E quanta, DE ET TA Te ALL: EOI Ó de DC SO a aa va AP a CAC 4 MMA Las OA placa atata a Ment i Mu es oitagsten 9 . P) 4 28 duu asma 2 LaatRam: 8.0 que MA a mi Da LE EIT ES IL IT 3 coRA X. Au a 0. i LT mi I . LI a Da al , 4 1 Da i MAME 'ARIRNR Qi RR DE EE Reis. CEP I i Vaga ag EI I SS RR, OS ARA" Mies pa Ep a A ut TIR AO ep PC: em ARA ECO lMetoit ta. 2 Pe, 1) pies v al A Ma P et a Rang an2 q. ms id can ie, ', 0a A CEC Ar a Ps ls ca La Ja oa, Mia, La Be a a : Os - MS ae que XS jurat IR Le LL ni Mad ga ea: de Ar deat qai maaAA i ra 1 A: Z a 8 al hi : x GROgRRE "8 A hj app) MAR, al : -A aa i (IN LOS y vi d II VH PR up AMA A Magi ON ur ds - ) d Al Ps an 4 MMA Lia REU l qi: i MN vé Dg LARA RR DOL E Matas, QS PP er J : LT) IH ÉR ESP Es i Ei BERG I TAL RA a A a agumó, : ú i BE: EE LS SRi MP Clddala. L Ll an A, 4 E— R x nina Dl È Ap, Re HL ae dC nr mM, AR j Ro vé Un Es Us Par a mM, nn, qÀn i. ho Ra ET "9 AH La LI ag A AA ay MAT, 3 NN Na QRAA ) RI das n 4a A ARA ae las A Ana DL at Ap N l N4y: 3 1 CT ee ALT NN, hall dE i -, Rama, RR ACTE : Dar SAN ARAN A das er Nan Tn Tria 4: tin TT AS TN ya CN Je MÀ NU, 4 N CNN. xi AB Mr A, A EUA RA An do, Mons, A. A Lu LI Da A I t A NA a Pbap L TI mente ETT Panel ITC RBans i: Ei BERs Est rel ds ESP: s Bi9:s dsets sie El is h Els ll El E és Es El EE i nies 3 petenya, Mite di ss 8 let Med) Uaedró 44 at da Tret Ra diecoiast di iva da das La h GE i Ref Ra beput ho pr des ds Espais ame dt dera a rés AN i va Mi 4 mb eta Oi4 Mestra pecte rebot gen Erdedas blica pes digeina ti LLReRei dd i ea OB ie die AC / tt, dada tac: ed ny 80h, PER datat he 47 vid Ll asi u dat has RS) A Mo e i 64 ca Day) Mad ee pen ppge vn fas dera vegeu h eBed d'dagiebiaiia pau . ats MOLL 1 1936016 tea A mens He beques 84: Bivdis hora Pais a dP Moral de at ah ed pd ade v Mo tsiie 0-8 dpdicgs des DE I Na aa i RS MU ne Men ui he Et vi piget A i$p del El he dia i Meguner dd acer n Cr datat di dt eu Mac edi Mu MrUpB Ed ties dieu edi i -d: Ar ta EU AA P Pit 4 qe da Mata ra gay Aviat da ea Ò JA Ne d'8 1atam patats La R La Ad eietia trded) dat se CX SMITHSONIAN i y NY i rap GL Memird aeri heç pell aa had RA ei eli IO dd a la Bi tua cas apArdrdic ds eieh Ray) pd al vi é ) Leip ret ais de hdastes aq: fre vals da Med)d Os ca SAS i dt dic 1d, get MA A hi e dat Grbitendgea tia ds ai her Va 94 4 led gedretets:t Mi ràrs De) slrava ds i te Mb i el eda MA éL i: a el len cit tacat de Aiette dl Ges Ri 4 dones di cd pel ve de A as ú VV Ai cp i aiaie sa veg ab CNS a led 6 Ad 4 XL Qeprteg ca Li desig sia P 29-4. dmec ió pur ret ò del art DI RE tica der sl deb ViMeds UA geeia ad da po Nat A it iat En MN i data LO pagada AA 12) debe ch mt slieineatrd El Ti TER MGOÓ 6 LOGO doc SAC a CUB A OCR À CCN Ser Vda ee hd d eedeiir La ad ritib ió ah. de Ei La af otad v dt 0898: aci ia Msirtcidet, cioAitstsl $ daec al fal, dot DA 0,0 46 ' qai Ec Ep-h EO 4 data Ve 018 8 nibig: dE. Va vi Bed ella t email 41088 88 difi nt i atent ADA ON UI Or z0 6a ed Bad ed cer APA LL H 8 fei sp aflef és SOS Eatali dates i Jet raó: ad datetei dar uU 1 esde NE 4 VO af Def 4 dada 9303 Mn ut 2 NI LE db aq d ce 0n Gea GE a de) diri dinés (fites ep fel Da data vita geli de M t Lari: EA miri deluna aa y aC ma it do A bi deia ad aeatsts pu Beg ed 6 Ma edr Eu 48 ena vells art / d'Eeb dt ed 3 des h i i H di And Ca cóm rdsE ee 018 h hi de dita get SOM SR nn di h i h hi i) h hi fi . 4: 4 Qué ( pe . La Get Oró 4 i I IO 6 y mg pet aómt 4 dat 8:44 8 (eiptaciiia Gel A AE O:M6 AI UydN dient Gnb fe if at es EA 8 H IES Lefaliai ela Deus pe Maia EA 9a DEA Mr ie ep add Mb, 4809 has 4 AT Ni A cl 90 hd ds er tb 4 dada, hi 9 18 iv 30 Gel Malva l el Esta Pet dc d dei para da dopafrlirarà deeudi a hoy Qàbe del 4 1 de laegotipet: d'VAÓ qui ) Mao Aes Dei a eatcdió db Same ió UR EO i LE vial RQ hd rbebaiia evi (a EA 106 GB ai as sp pi0 4 Bols i ei a di A Mental es ie ha h daca LI, Li che be h Ll Ba otaiAagtet frec) le Ad Ah gel Mat iaró Matt A) ECA Drgeer 19aaipega a 4 4. Eina $ dr CN f Bob ela Mina peri h qjope hd Matt dt) si Ei rega efié eefped si : 49 a pes SMS Ep te A desta 4brac dit RES : dal PAM eiva aca d ea 4 edat El Sa) 8 perd CAM Engega def ipalatatst dd granel ea Ap gia as 4 Cati AA ce h AL ML dg (fai) EN 4 diri ds feel nel el d ha Ba ra un on ebvl) 8 h dP art dd nat, Ga RSOs OA ae AO Ad da Ei 48: Ai ae idn ze sen Rol Midi, 6: 81041 La dei L ag Li: Ll de pea : La qe dE ve d'au MA dd er paut de Sao Pedra cia emadeetó d festiri et Pe di rPrfad Ad Mot: Perd cd nfdsp: ALS PAP A6 he gia, 40 4ebedlel ea di pea da abat tufieds- i) Ll Mont Me den 4 ei " defi d et ii ee 30 qui dei Lu depen sitat ade T LU SB SV Ed fia vidal II si DL) diu ran Beta dardei dei pp eprit mb of edi ) esca ni RE ca i xd vé, dre ad é teu i "part days É b ante Ni Ro Mehite i datatre a b dgré que De ecartait dedi diag mi ded dan dal M va eiàn rat et A rang edi ei 40198 dar ria Ad) eL ó A ble Ui sap Bb il 0 dà se eta ci CE8 o ivrs dat ig dl deia R vé a El rór ve I / y dn dr I Me edad ió Lu A , 9 pr rhol dP er A I paio Dbdcioard D'Aer EO: pobra et ge 8 ag ANA AL 24 906-001 9 LA Dei hau aq