HANDBOUND AT THE

UN1\ I-KSI TY OF TORONJO PRESS

x/óo

COLECCIÓN

DE

DOCUMENTOS INÉDITOS DEL ARCHIVO GENERAL

DE LA

CORONA DE ARAGÓN,

PUBLICADA DE REAL ORDEN

m

su ARCHIVERO,

U. Manuel de Bofarull y de Sartorio.

4-

TOMO XXVll.

6

CRONISTA CATALÁN

PEDRO MIGUEL CARBONELL,

Ilustrados y precedidos de su biografía documentada

POR

Dr MANUEL DE BüFARULL Y DE SARTORIO,

ARCHIVERO DEL GENERAL DE LA CORONA DE ARAGÓN, SOCIO CORRESPONDIENTE

DE LA REAL ACADEMIA DE LA HISTORIA, DE NÚMERO DE LA DE RÜENAS

LETRAS DE BARCELONA Y DE OTRAS CORPORACIONES

LITERARIAS.

T«»»io I.

BARCELONA.

1864.

Fué dedicada esta obra por su autor en testimonio de respetuosa gratitud, a la Real Academia de la Historia , que aceptó este jus- to y propio homenaje con su acostumbrada benevolencia , y esta circunstancia, capaz de realzar por sola la obra de un particu- lar, ha contribuido en esta ocasión á que el autor , desprendién- dose del derecho que como tal le compete , la cediera , atendida su importancia histórica y diplomática, á la Colección oficial que actualmente dirige como Archivero general de la Corona de Aragón.

t.21

JUL 2 O 1961 )]

-4''{*í/

7(i3343.

PROLOGO.

Para proceder con acierto al completo y fructuoso estudio de la historia de cualquier pais es absoluta- mente indispensable, después de bojeada no muy so- meramente la general de todas las naciones, descen- der á la mas detenida y metódica lectura de todos los autores que han tratado hasta nuestros dias de la particular ó propia que constituye el objeto de nuestras miras. Pero aun así no puede prescindirse de comenzar por los mas antiguos é ir bajando gra- dual y cronológicamente hasta los mas modernos, si se quiere que la severa crítica , madre de todos los ade- lantos en esta materia, comunique su clara luz á nues- tra inteligencia. Y aplicando este tan admitido prin- cipio á nuestra Cataluña, es imposible entrar en el Heno y exacto conocimiento de todos los pasos que han dado nuestros mayores y de las diferentes fases que en el decurso de los siglos ha presentado nuestra

TOMO XXVII 1

( n ) patria, sin empaparnos en la lectura de las crónicas é historias que nos lian legado nuestros predecesores, desde los dos anónimos monjes de Ripoll en sus pre- ciosísimos M. SS. de mediados del siglo XII y fines del XIII , publicados por el erudito Arzobispo de Pa- rís en su Marca Hispánica , hasta el escogido ramillete que de todas ellas y de las que siguieron hasta la épo- ca presente formó nuestro distinguido , concienzudo é incansable amigo D. Pablo Piferrer y Fábregas en sus Recuerdos y bellezas de España.

Ciertamente el que haya acometido tan arduo y trabajoso estudio, después de admirar la severidad de estilo délos citados monjes, el castizo lenguaje de don Jaime el Conquistador, la mucha exactitud de Ramón de Muntaner, la circunstanciada narración de Bernardo Desclot y la buena de Pedro Tomich, no podrá de- jar de hacer alto en las Croniqíies de Espanya de Pedro Miguel Carbonell. Es indudable que este cronista so- brepujó en mérito á todos los que le hablan precedi- do, ya fuese porque encontró trillado el camino , ya por haber bebido de la rica fuente del Real Archivo hasta entonces no beneficiada , ora porque generalizó sus trabajos no ciñendose á un hecho ó reinado solo, como lo verificaron aquellos, sino abarcando todas las épocas desde los fabulosos tiempos de Tubal hasta los de I). Juan 11 inclusive, ora finalmente por haber sido el primero en adoptar el sistema de apoyar la mayor

( in ) parte de sus dielios en documentos que aetualmente siguen los historiadores de mas nota.

Estas ventajosas consideraciones y la particular cir- cunstancia que reunia Carbonell, tan interesante ])a- ra nosotros, de haber corrido á su cargo por espacio de 40 años á fines del siglo XV y principios del XVI la custodia del mencionado Archivo, hicieron nos detu- viésemos mas y mas en su lectura, admirando la flui- dez y naturalidad de su narración y la exactitud de sus datos, y gozándonos no pocas veces en sus mismas digresiones y lunares, que tan inconsideradamente le echan en cara algunos de sus plagiarios, sin hacerse cargo del gusto y fisonomía especial de la época en que escribía su crónica.

Nos aguijoneó entonces y por mucho tiempo el de- seo de traducir aquella obra al castellano, adicionán- dola y corrigiéndola á la vez con el único objeto de generalizarla; y aunque no desconocíamos la dificul- tad que ofrecía semejante empresa, la hubiéramos aco- metido con ánimo resuelto, y procurado llevarla á ca- bo, si á aquella dificultad no se hubiesen acumulado otras y otras menos superables, que nos han obligado á aplazarla para otra época mas oportuna. Como nues- tro objeto es dar á conocer tan solo la parte inédita de las obras y trabajos del cronista archivero , alcanzará fácilmente el lector que, no correspondiendo por su ín- dole la reproducción de una obra impresa en una co-

( IV )

lección de doeumentos inéditos, prescindamos esta vez de aquella, ya que, á pesar de la escasez de ejempla- res, puede ser leída y examinada en diferentes biblio- leeas públicas ó particulares, y reservemos en tal caso su reproducción ó traducción para cuando, sin carác- ter oficial, consideremos oportuno hacer este obsequio á la memoria de Carbonell.

Posteriormente y con el decurso de los años, entre los códices y registros del Archivo general de la Co- rona de Aragón hallamos algunas otras producciones históricas de su activa pluma, que no hablan visto la luz pública, y nos propusimos'^desde luego dar á la im- prenta. Dedicámonos con asiduidad en todos los ratos de ocio que se nos ofrecían á la mas escrupulosa bus- ca de todas cuantas pudiese haber dejado escritas ; y tuvimos la satisfacción de ver muy en breve corona- dos nuestros trabajos del mejor éxito , y á la verdad mucho mayor del que jamás hablamos esperado. A mas de la detallada relación de la enfermedad, muer- te y magníficos funerales de D. Juan II de Aragón, que presenció y describió de orden del hijo y sucesor de este monarca, D. Fernando el Calólico, de los minu- ciosos estractos y apuntes de los procesos y demás ac- tos de la Inquisición, y de un crecido número de car- tas relativas á diferentes puntos históricos, dimos con algunas producciones poéticas, que si bien no del to- do j)erfectas en la parte métrica, tienen la inestimable

(V)

particularidad do trazar un exacto bosquejo de las costumbres de los cortesanos y altos funcionarios pú- blicos de su época. Bajo este aspecto jamás fué cono- cido Carbonell ; asi es que este descubrimiento se nos hizo tanto mas interesante y grato cuanta mayor no- vedad ofrecia.

Además de todos los materiales que acabamos de enumerar y que se custodian en el Archivo de la Co- rona de Aragón, otros tuvimos ocasión de ver fuera de él , y en especial el códice que, bajo el título ex- terior de Petri Michaeli Carhonelli adversaria, 6 , según la portada del mismo, Codex epigrammata epístolas et alia quamplurima continens iii quo siint alíqua rapíim scripta qu(£ siint emendationa digna quasi per totum m,anu mea scripta^ se conserva en el archivo de la catedral de Gerona, á cuyo ilustrado cabildo, y en su repre- sentación á los SS. canónigos de la misma Matute, Ruscalleda y Murtra, debemos consignar aquí nues- tra gratitud por sus atenciones y cooperación al logro de nuestra tarea literaria.

Sabedores de cuanto importa evitar la menor con- fusión en esta clase de trabajos, y estribando su pri- mera calidad en el mejor orden posible, separamos las obras históricas de las poéticas y de las literarias, sin que á ninguna hayamos dejado de añadir las notas que nos parecieron convenientes , ya para su mayor claridad, ya también para corregir algunos leves des-

( VI )

cuidos del autor, á quien sin duda sorprenderia la muerte antes de dar á aquellas la última mano. Pero debemos advertir á nuestros lectores que nos ceñimos constante y estrictamente al original, cuyo descifre nos fué muy á menudo engorrosísimo por estar escri- to en mal borrador, peor letra y enredado con inume- rables acotaciones. Nos pareció asimismo muy oportu- no dar en sus respectivos lugares noticias de algunas obras, que no puede dudarse compuso Carbonell , por mas que hayan desaparecido para siempre.

Tampoco dejamos de hacer algunas reflecsiones so- bre la Crónica y demás obras ya publicadas , aunque traspasemos los hmites de nuestro propósito. Al me- nos no podemos prescindir de desvanecer la equivo- cación que padecieron D. Nicolás Antonio en la })ág. 210 del tom. 2." de su Blblioleca hispana nova, y el P. ]\Ianuel Marcillo en la 362 de su Crisi de Caíahña, al asegurar que en Barcelona se hicieron de la Crónica dos ediciones ; y en su lugar oportuno probaremos que no hubo mas que una.

Al practicar tales investigaciones, dimos con no po- cos apuntes ó notas autógrafas puestas al margen, en las cubiertas y aun intercaladas las mas de las veces en el testo mismo de sus opúsculos, relativas al inte- rior de su familia é indicadoras de su carácter, las cua- les nos sugirieron la feliz idea de irlas reuniendo in- sensiblemente con el objeto de poder mas adelante

( vil ) bosquejar unos lijeros apuntes biográficos. Tan inte- resantes se fueron haciendo aquellos y llegaron á un número tan copioso y considerable que, contra lo que jamás habríamos previsto, nos hallamos en disposición de estender, ya unos meros apuntes como nos pro- pusimos al principio, sino una biografía, y tan comple- ta cual pueda apetecerse , de una persona que flore- ció hace cuatro siglos. La detenida lectura de su Crónica , el contesto de algunos documentos que hemos rastreado entre los infinitos que abrazan los registros , escrituras y demás papeles del Archivo general de la Corona de Aragón , y el examen de su 28. <^ memorial ó protocolo que posee actualmente uno de los escribanos públicos de esta ciudad , han enri- quecido también el caudal de preciosos datos que ya poseíamos. Costoso trabajo ha sido á la verdad el de uiúrlos y combinarlos ; pero su minuciosidad y profu- sión mismas' nos fueron allanando el camino, y hoy dia el exacto conocimiento de su carácter llega á repre- sentar á menudo á nuestros ojos casi la imagen del Cronista.

Quizás el lector echará á menos en esta biografía el juicio crítico de sus producciones: bien sabemos que él debe llevarse la parte principal cuando se trata de un escritor conocido, pero nosotros lo omitimos de intento, convencidos de que tendrá lugar mas á pro- pósito al frente de cada una de aquellas.

( VIH )

La niavor recompensa de nuestra penosa tarea es la convicción que tenemos de que no sentamos un solo dicho sin que venga en su apoyo un documento inta- chable ó una nota escrita de su propio puño. Esta circunstancia y el deseo de no interrumpir la narra- ción con la lectura de unos y otras nos hicieron em- plear el medio de continuarlos todos en seguida de la biografía, poniendo en esta las correspondientes llamadas ó números, y separando las notas autógrafas de los que deben considerarse como meros documen- tos. De esta manera, al paso que se favorece la clari- dad, el lector encontrará fácilmente los comproban- tes de nuestros asertos cuando ocurra consultarlos : el conocerá si hemos andado ó no acertados en la adop- ción de este sistema ; que si quedare complacido , no puede caber mayor galardón á nuestros desvelos.

BIOGRAIIA.

Pedro Miguel Carbonell naci;) en Barcelona en la Casa yran de la Plaza nueva el lunes 8 de febrero de 143i. {NM 1.^) Fueron sus padres Francisco Carbonell (N. % y Juana dez Soler (N. 3 y i 8), que murió de perlesía en d7 de noviembre de 1496 en la casa principal de su hijo, situada entonces en la calle den Serra. (N. o) Casó en primeras nupcias con Engracia (N. 2) y tu\o de ella al- gunos hijos. Su número y sus nombres los ignoramos por haber desaparecido el fól, Sv^o del Menioriale n.49en que ios tenia apuntados. Aunque sabemos que fué padre de tres hijas y que uno de los varones se llamó Francisco de Asís, otro Pedro Miguel y otro Baltasar, no podemos afir- mar que fuesen todos habidos de aquella. Esta circuns- tancia consta respecto de Francisco (N. 18) , único que sobrevivió al padre, y que presumimos seria el mayor, por llevar el nombre de su abuelo paterno. Los demás igno- ramos si los tuvo de Engracia ó de su segunda esposa Eu- lalia, viuda de Pedro Morer, mercader de Barcelona (N. 4)^ aunque por el modo con que habla de ellos en diferentes notas nos inclinamos á creer que todos fueron de la pri- mera.

(2)

Ninguna luz nos ha podido dar el minucio«;o examen que liemos practicado de las copiosas ñolas autógrafas que íe- li/.mcnle se nos han venido á las manos para descubrir en qué pudo emplear Carbonell los veinte y cuatro primeros años de su vida. Suponemos los invertiria en su educación y en el estudio de las humanidades y de la historia , que mas adelante le vemos desc?<volver con tanta maestría y buen tacto, que admiran al lector y se lo representan co- mo uno de los espíritus mas observadores de su época.

El primer carácter de que se nos presenta revestido es el de notario público, cuyo nombramiento le fué espedido por D. Alfonso V de Aragón, desde Benavente, en5 de mar- zo de li58 (D.toj.o)^ habiéndole declarado apto para ejer- cer esta carrera los consejeros Jaime Pau, doctor en leyes y tio suyo, y Juan Peyró, lugarteniente del protonotario de la ciudad de Barcelona, comisionados ambos ad hoc por el mismo rey (D. 2), Posteriormente el hermano y sucesor de este monarca, D. Juan II, le conümió y amplió esta gracia en Barcelona á 13 de octubre de 1478. (D. o).

Muy sentada y general reputación debió tener en ¡a car- rera, cuando le vemos formar de sus escrituras la consi- derable colección de veinte y ocho manuales ó protocolos. El úllimo le posee en su numere: o y bien coordinado ar- chivo el actual escribano público y de número de esia ciu- dad D. José Maria Torrenty Sayrols. (*) Le titula Carbo-

(') No podemos menos de repetir aquí las mes espresivas gracias al Sr. Torrenl por la frannueza y fina atención con que, después de .eiitciado tlt' nuestro objeto, nos lacilitó en su despaciio el cxáineu del citado pro- loeolü y de todos los demás papeles que creímos podriau convenirnos; sintiendo íi la par ({ue la conducta muy distinta observada por otro de sus

(3) noli Viccsimiim octavK)}} Mmiuale mci P, Micha eli Carhone- ili ScrJ ilonfini /?<v//.v Scrilm ejus auctoritate Not. P. Bar- cinona\ y decimos ser el líltiino, porque las íVclias que abraza llegan hasla el año mismo de su muerte , porque están en blanco sus últimos [óleos, que no los bubiera de- jado en aquel estado si continuara en el ejercicio de su notaría, y finalmente porque termina con una nota autó- grafa de su bijo y sucesor Francisco, en que espresa la muerte de su padre. No dudamos que aun mayor número de escrituras bubiera dejado al morir, á no baber prescin- dido de estender la mayor parte de las que se le presenta- ban desde el año loU, para atender con mas esmero á la custodia del Real Archivo que le confió el mismo D. Juan II, como mas adelante veremos. Así lo espresa al fól. 84 v. <-o del mencionado protocolo, con asiento del 2o de abril de 1315. Hic mutatur amms, dice, ct aviditas recipiendi per me instrumenta ccssat quia non curo nisi de Regio Archivo ton pus perderé scu raro ipsa recipio ct ultra meam volun- ta tcm.

Una de las circunstancias que le darían mas realce en su carrera y que quizás debió de contribuir á que se le agraciase con la plaza de archivero, fué el hermoso carác- ter de letra que poseía. En aquellos tiempos en que la im- prenta estaba en su infancia, un buen pendolista tenia ase-

compañeros de proicsion Laya lal vez privado á nuestros lectores de algu- nas otras noticias no menos interesantes que las espuestas. De todos mo- dos, al Sr Torreiit debtí caberlo la salisraccion do haber conlri buido con s 1 loalde coiuloscendomia al justo elo^'io y couociuiioiilo de un sujeto <iue honró la clase á que pertenece, y [)iiudc contar sici)ii)ro con el reco- nuciniicnlo del autor do esta bio''ra1'ia.

(4) gurados su subsistencia y porvenir, mientras que iioy dia la profusión de los productos de aquella y lo muy gcnera- li/ada que se halla esta habilidad, casi la han convertido en insignificante para esta clase de destinos. Afortunada- mente nuestro cronista unia la inteligencia de la dirección á la destreza mecánica del escribiente. Que tuvo un her- moso carácter de letra queda demostrado lomándose la pena de hojear los inumerables escritos suyos que se con- servan en el Archivo general de la Corona de Aragón, y que él mismo daba gran valor á esta circunstancia se despren- de de los elogios que repetidas veces hace en el margen de los documentos escritos con la no menos hermosa letra deD. Pedro el Ceremonioso (*), y de las numerosas escusas que cuando su cansada mano iba entorpeciéndose con los años (N. 5.)

La brillante opinión que gozaba Carbonell entre sus con- ciudadanos y los buenos informes que de su aptitud dio á D. Juan II su abogado fiscal micer Juan Ros, decidieron á este monarca á confiarle las llaves de su Real Archivo, al vacar esta plaza por muerte de su antecesor Jaime Garcia (D. 4). Los términos en que el Rey le espidió el nombra- miento, desde Zaragoza á 9 de diciembre de 1476, reasu- men el mas eminente elogio de su persona é idoneidad,

(') Carbonell fué entusiasta admirador do aquel rey c incansable en aprovechar las ocasiones de encomiarle. Llevó ú tal estremo su pasión hacia él, que trató de imitarle en la costumbre que aquel tenia y le valió el renombre de Perc delpunyalet, que la posteridad le dio. Véase al fin de la coluna 1.» del fól. 100 de su crónica: E per scmblanl yodit Archi- vcr lie dellibcrat portar punyalet íanl com viuré é jal comenf portar en- atra quen sia motejat del punalet.

(5) qiie pudiéramos hacer, E! monarca, después de ponderar en él la imporlancia y mérito de su Archivo y la conve- niencia de que el nombramiento del encargado de su cus- todia recayese en perso-na probada, selecta é idónea, y ma- nifestando cuanto y cuan detenidamente habia discurrido para echar mano del sujeto qne reuniese tales circunstan- cias, dice: Tándem ad vos fidelem noslrum Petriim Michac- Icm Carboncll notarium cívem Barchinoneintuitumconside- rationis nostrc convertimiis quem plurium fidedignorum tes- limonium ac comunis fame preloqio noscimus fide prohítat ct aninii sinceritaie aliisque viriulibus cssc ornatmn valde- quc ahtum el ydoneum non modo ad ípsum officium exer- cendiim sed multo etiam maiora onera suheundum; his igi- ttir considcrülionibus indncii de vestrís eisdcm fide probifa- te ydoncytale el industria plenissime confidentes vos dictum Petrum Michaelem Carbonellum, ¿t, ¿i'. Nombróle al propio tiempo Scribam domus nosfre, por ser este un requisito que indispensablemente debia reunir el que desempeñase aquel cargo, en virtud de la Real pracmática dada por el célebre D. Pedro el Ceremonioso en Tamar¡te,á 12 de mar- zo de i 584- , vigente entonces aun en toda su fuerza (D. 5). A las 10 de la mañana del dia 7 de enero de 1477 to- m j posesión de su cargo, en presencia de Bartolomé Veri, consejero y regente la Cancillería del Rey, Andrés de Pe- guera, Maestre Racional de la corte en la ciudad de Bar- celona, Principado de Cataluña, reino de Mallorca , islas adyacentes y reino de Sicilia, Pedro Baucells, lugartenien- te del sobredicho Maestre Racional, Monserrat Torres, pres- bítero, y Bernardo Audor, escribano del Rey, que autorizó el acto, siendo lestigos Juan Viastrosa, mercader y ciuda- dano de Barcelona, yerno del anteces'^r de Carbonell, Jai- me Garcia, y otras personas. Prestó después juramento v

( o )

honifínajfi on manos del Rcíícnle la Cancilloría del Rey ya mencionado, tenor délos usajes de Barcelona y conslilii- eiones generales de Cataluña (N. 6). Posteriormente don Fernando r! Católico, desde Jerez, á "Sode octubre de 1477, confirmó en todas sus partes el nombramiento de Carbo- nell (D. 6). Tanta era la confianza que este monarca le dispensaba, tal el convencimiento que tenia de que jamás abusarla de ella, y tan persuadido estaba de su celo por la custodia del Arcbivo; que no vaciló en concederle, desde Tara/ona, á o de marzo de 1484, el mas amplio permiso para que , siempre que lo exigiesen sus negocios y en toda época en que se declarase la peste en Barcelona (tan frecuente en aquellos tiempos"*, se auséntasele ella á cuan- ta distancia quisiese, con la única prevención de que, á su partida, confiase las llaves del Archivo á alguno de los em- pleados que le designó, para que su Real servicio no que- dara desatendido (D. 7).

La brillante posición que ocupaba Carbonell, su impor- tante deslino, las buenas relaciones que tenia en la corte, su mucho saber y su bien sentada opinión le grangearon las mas altas consideraciones por parte de los personajes de mayor rango y valía. Para convencerse de esto no hay mas que hojearlas copiosas cartas que recibia, muchas de las cuales se conservan aun en el legajo de autógrafos custodiado en el Archivo general de la Corona de Aragón. En la que el Condestable de aquel reino le escribía desde Tora á 20 de julio de 1485, pidiéndole copia de un docu- mento del Archivo, le el título de magnifich e de mi simiular amich. El canónigo de Tortosa P. Juan Lobera, desde el monasterio de S. Juan de las Abadesas, á 1(5 de setiembre de 1484, le titula Mossenycr molt magnificJi e de gran saviesa. El Regente la Cancillería de Aragón, Martin

(7 ) RIarlinez Teme!, en carta escrita desde Zaragoza á 8 de se- tiembre de 1488, le el dictado de Miuptif/irlio y sprcial amigo. D. Alfonso de Aragón, arzobispo de Zaragoza, des- de aquella ciudad, á 1 de octubre de 1490, le denomina Special amigo. El Condestable y Conde de Cardona, desde Arbeca, á 27 de febrero de 149!, comienza su ca'rta Molt magnifich e singular amich. D. Juan de Aragón, conde de Piibagorza, en su carta fechada en Luna á 10 de noviembre de 149i, le llama Virfuoso mi spccúd amigo & Ce. Son in- finitas las que espresan dictados parecidos y que dejamos de citar en obsequio de la brevedad.

Pero si tales distinciones podían justamente halagar su amor propio, sin embargo, esta noble satisfacción debieron acibararla no pocas veces la envidia y la calumnia. Bien amargamente se queja de los sinsabores que aquellas ene- migas incansables de todo hombre de mérito le acarreaban, en la caria que desde Barcelona escribía á su primo Geró- nimo Pan el dia i'iltim.o de abril de 1477 (D. 8). Sus ene- migos le echa!)an en cara que, á la par de! cargo de Ar- chivero, ejercía el de escribano de! Rey, cosa que asegura- ban no haberse usado hasta eiU nces; pero Carbonell, con sus útiles investigaciones practicadas en los papeles mis- mos que tenia encomendados á su custodia, y ausiliado de sus buenos é influyentes amigos Bartolomé Veri, Juan Pey- ló, Juan Yilar y Pedro Baucells les dio el mas solemne mentís «N. 7). También compuso unos metros ó coplas contra los reprensores de su vida, que desgraciadamente se han perdido, como veremos al tratar de sus obras poé- ticas, y otros contra los que, movidos esclusivamenle del deseo de perjudicarle y perseguirle, aconsejaron áD. Fer- nando (i Católico la constitución que dictó en las prime- ras Cortes celebradas en Monzón á 2 de setiembre de

(8) 1510, relativa á los registros ilcl Archivo Real y salarios (juc corrcspoixlian á su Archivero. Pero el mejor tcslinio- nio de que Carboncll fué el hlanco de la maledicencia y de la calumnia es el estilo fuerte y reprensivo de algunas cartas que le dirigió el mismo D. Fernando, que tanto le habia elogiado y distinguido anteriormente. Para no mo- lestar á nuestros lectores nos concretamos á recomendar- les la lectura de la que le escribió desde Zaragoza á 27 de dici'^mbre de 1488 (D. 9j. Sin embargo , solo una impre- sión muy pasajera debieron producir las intrigas de los enemigos del calumniado en el corazón del Rey , cuando á los pocos dias, admitiendo una leve escusa alegada por Carbonell, le devolvió toda su gracia (D. iO).

La exactitud, aplicación, inteligencia y celo de Carbonell en el ejercicio de su cargo de Archivero tiene una convin- cente é incontrastable defensa que ni la calumnia pudo en su tiempo acallar ni el largo período de cerca cuatro si- glos ha sido bastante á destruir. Hojee el curioso los mu- chos registros y las numerosas escrituras que posee el Ar- chivo general de la Corona de Aragón correspondientes á los condados y reinados desde D. Vií"redo el Velloso hasta principios del segundo año del de D. Carlos I el Máximo^ en cuya época murió Carbonell; y en bien pocos de ellos dejará de v'jr algún rastro de su inteligente y laboriosa mano, siendo además copiosos y abundantísimos los índi- ces, notas y memorias que nos ha legado de existencias, ingresos, pérdidas, reclamaciones y vicisitudes de aquellos pre^osos papeles que hoy dia admiramos.

El cuidado material que ponia Carbonell en la custodia y conservación del rico depósito que le tenia confiado el Rey lo atestiguan palpablemente las dos apocas registra- das á los fól. 37 y 87 de su 28." protocolo ó manual que

(0) hemos citado anteriormente (D. 11 y 52). La primera cor- responde á la cuenta de 46 s. y 6 d. invertidos en repo- ner y asegurar la puerta del Real Archivo, que se hallaba en muy mal estado ú 11 de diciembre de lo06, y la segun- da á la de 150, s. satisfecha á lo de diciembre de 1511, por la construcción de nuevas estanterías, escaleras y de- más para colocar los registros que de nuevo habian ingre- sado. No es nada reducido el número de las notas que ha dejado y que atestiguan haber satisfecho de fondos suyos particulares el coste de algunas mejoras practicadas en su tiempo y por disposición suya en el Archivo.

Pero uno de los rasgos que mas honran el carácter de Carbonell es la suma delicadeza y gran desprendimiento con que se portaba al exijir sus derechos por la espedi- cion de los testimonios, copias y noticias de los papeles que custodiaba y que en aquella época constituían el mas considerable emolumento de su destino. A las personas notables por consideración y respeto á su rango y posición les dispensaría el todo ó parte de sus derechos , mientras que su compasivo corazón no podia admitir los que la ma- no del pobre le ofrecia. Y esta generosidad resalta tanto mas, cnanto que sus sueldos lijos ó quitaciones le eran satisfechos con enormes atrasos (N. 8, 9 y 10.)

Carbonell ejerció su empleo durante cuarenta años cum- plidos, que mediaron desde su nombramiento hasta su muerte, y en tan largo espacio de tiempo no descuidó un momento las atenciones que aquel le ofrecia. Igual celo é igual constancia hemos notado en el principio y en fin de su arehiverato, á pesar do que en el líltimo tercio de su vida su avanzada edad y los progresos de la terrible en- fermedad de asma que padecía ponían algún obstáculo á sus constantes desvelos. Aun teniendo el descanso y con-

TOMO XXVII 2

( 10) suelo de su hijo Francisco , que reunía por autorización Real la circunstancia de ser coarcliivero y coadyutor suyo, economizó cuanto pudo el echar mano de este alivio.

Invertia todos los ratos de ocio en escribir las concien- zudas é iuteresantes obras que nos dejó y de las cuales nos ocuparemos mas adelante, y en estudiar los autores clásicos y los demás libros cuya lectura estaba mas en bo- ga en aquella primitiva época de la imprenta, gastando, á pesar de su escasa fortuna, sumas considerables en adqui- rir ediciones de tanto valor entonces por su novedad como le tienen hoy dia por su antigüedad y rareza. Los biblió- grafos hallarán en la Biblioteca pública de Barcelona un crecido número de aquellos preciosos libros que !a inago- table generosidad de Carbonell distribuyó entre las de los conventos de esta ciudad y de sus alrededores, y que des- pués de los incendios de aquellas casas religiosas se reu- nieron en aquella. Recomendamos especialmente á los afi- cionados el examen del magnífico ejemplar en gran fóleo de las obras de Séneca, impreso en Ñapóles en 1475, que nuestro cronista donó al convento de Menores de Barce- lona en obsequio á su estimado amigo, el célebre predica- dor, religioso de aquella orden, F. Francisco Sagarra, según la carta autógrafa que continuó en su primer fóleo á 6 de los idus de enero de li87. (N. 11)

Tal es el bosquejo que hemos trazado de la conducía de Carbonell como funcionario público ; réstanos solo añadir, ¡rajo el punto de vista de la política, que fué ornante y agradecido hasta lo sumo para con los reyes que hablan depositado en él su confianza, como lo espresa repetidas veces en el decurso de su crónica, y que no quiso admitir ningún otro cargo público, no solo por no distraerse de sus principales obligaciones y estudios, que también porque

( 11 )

el ejercicio de algunos repugnaba á su carácter y convic- ciones.

Pasemos ya á considerarle como simple particular en el interior de su familia, y hablemos de su moralidad. Carbo- nell fue buen hijo, buen esposo y buen padre. Lo primero lo atestiguan el respeto y cariño con que habla siempre de sus padres, en falta de otras pruebas mas directas que no dudamos hallariamos en el fól. 6:2 del Memorialen. 49, á no haber aquel desaparecido. No obstante el cuidado y es- mero con quo compuso el epilaíio de su padre, cuyos res- tos yacian en el convento de Dominicos de esta ciudad (N. 2.), los minuciosos detalles que nos reíiere de la en- fermedad, agonía y muerte de su madre ;, y la veneración hacia ella que nos indica la circunstancia de haber muerto aquella hi cameram m.aiorem domus maioris domorum mea- rum iN. 5.j, corroboran la exactitud de nuestro aserto. Pa- ra probar que fué buen esposo, nos sobran poderosas ra- zones que esponer respecto á su segunda mujer Eulalia, aunque con relación á Engracia la primera, únicamente podamos alegar el cuidado que tuvo de incluirla en la tum- ba y en el epitafio que dedicó á siipadre,yelepiteto queen aquel la de Conjugi benemerenti (N. 2.). Carbón ell co- metió sin d<:da la imprudencia de casarse de segundas nupcias con una mujer joven, ó tuvo la desgracia de que no reuniese esta la genialidad y buenas circunstancias que tanto son de apetecer en la compañera de nuestra vida. No hay mas que leer el breve y original pero tal vez demasia- do severo y libre prefacio sobre el matrimonio con que en cabeza su 28.° Memorial ó protocolo, ya citado, para con- vencerse de que en el que contrajo segunda vez no fué tan feliz como en el primero íN. 12í- Y es preciso disculpar á Carbonell este arranque de mal humor, considerando que

( Í2) pudo escribirlo en circunstancias críticas y desagradables en que. el hombre mas pacifico salta todas las vallas de la reflecsion. Y cnanto mas irritado y descontento le consi- deremos, tanto mas paciente y generoso se nos presenta cuando, quejándose amargamente déla conducta de su hi- jo para con él, dice, yo ley perdó: faca yo lo que clec axi vcrs ell com vcrs nostra midler e ells nunca facan res per mi que de co so contení (N. iZ). ¿Podrá pues, dudarse, que Carbonell fué un buen esposo?

Todo el amor de que era capaz su noble v afectuosa al- ma se ve reconcentrado en el entrañable cariño que pro- fesó á sus hijos y á sus nietos. Los primeros fueron seis, según hemos indicado en el principio de esta biografía, tres varones y tres hembras. La sola vez que de estas ha- bla lo hace manifestando al Rey el sentimiento que tenia de no poderlas dotar como deseaba (D- 15). De los varones Pedro Miguel quedó ciego mientras mamava , se dedicó á la música, y á los veinte y siete años de edad la peste lo arrebató á su padre, el viernes 2 de julio de 1490. El ca- riño que tuvo á este desgraciado hijo lo atestigua la tierna octava que le dedica en su continuación á la Danca de la Mort, Baltasar marchó á Ciutadella de Menorca, para estar al cuidado de un tio suyo, indudablemente materno , que parece le quería mucho y trataba de hacer su felicidad; pero la muerte cortó su vida en llor, y Carbonell perdiJ otro objeto de su cariño. El contenido de la carta que. Francisco le escribía desde Zaragoza á 50 de setiembre de ii84, de la que 'hemos sacado las noticias que acabamos de esponer, son un cumplido lesiimonio de los cuidados y desvelos que el padre pasaba por la suerte y porvenir de aquel malogrado hijo (D. 14}. Pero concretándonos á Fran- cisco, este fué el línico varón que le sobrevivió, perpetuó

( i3) su nombre y le sucedió en bienes, carrera y tleslino. De- bió de ser estremada la constante solicitud con que Car- bonell cuidó de darle una educación adecuada á los hono- res y al cargo á que naturalmente habia de destinarle , y sino es una clara indicación de esto, no sabemos qué otra esplicacion pueda darse á las severas máximas que le dejó escritas, sin duda para que jamás las olvidara, al fól. 481 del Memoriale n. 49, y son las siguientes.

Fui charissime hec serva mándala.

Loquere pauca, ut facis.

Verax esto.

Ne sis velox.

Iram seda»

Lili cede.

Turpia tace.

Deroga nulli.

Misericors esto.

Memento mor i. Ni olvidó tampoco inculcarle las sanas máximas de la re- ligión cristiana, como lo prueba el contenido de la carta que el hijo dirigia al padre desde Córdova á 30 de mayo de 1482. (D. 15).

Apenas cumplió Francisco los diez y ocho años, su pa- dre suplicó á mossen Gaspar de Arinyó, consejero y secre- tario del Rey, le admitiese en su servicio, ponderando sus buenas costumbres y conocimientos, como es de ver de la carta que desde Barcelona le escribió en 12 de enero de 1479 (D. 10,1. Los deseos de Garboneil quedaron muy en breve cumplidos, puesto que vemos que el mencionado Francisco salió montado en una (jentil muía para Valencia el márles 28 de setiembre de aquel mismo año, en servi- cio y compañía de mossen Gaspar de Arinyó y también en

( i-i ) la del otro sccrclario del Uey, mosseii Peyró. Kste dcbia por encargo del padre vigilarle, tenerle á an lado y satisfacer los gastos de su manutención (N. 14), bien qne después lo recibió en su casa y lo tomó definitivamenle por escri- biente mossen Gaspar de Arin)('), el sábado 51 de marzo de ■1481 iN. lo). Carbonell correspondió ú este obsequio con el regalo que hizo al sobredicho Arinyó de un libro de un valor considerable y cuyo título sentimos no r.os dejase consignado, ya que así lo hizo de otras circunstancias no menos curiosas.

Carbonell tuvo que vencer ia repugnancia de su hijo á seguir la corle (N, 14). Como hombre de talento y espe- riencia preveía que, á favor de las relaciones que en ella contrajese y con su aplicación y buena conducta, no le se- ria difícil alcanzar una posición ventajosa. En efecto: no habían transcurrido aun cuatro años desde su partida, cuando D. Fernando et Católico^ á solicitud de Carbonell, con el apoyo de sus buenos é influyentes amigos y en atención a ios servicios que Francisco habla ya prestado á la corte en clase de escribiente á las órdenes de su se- cretario Arinyó, le agració con el nombramiento de coar- chivero y coescribano de mandamiento, desde Córdova en 23 de mayo de i Í83, concediéndole los mismos derechos, preheminencias y emolum.entos que disfrutaba su padre, reservando sin embargo esclusivamente para este la qui- tación ordinaria ó sueldo y el ejercicio de decretar las sú- plicas, poner los maiidaíos, actuar los procesos y ha- cer todos los actos propios á los escribanos de man- damiento. Dispuso también que, en caso de muerte, ce- sión ó abdicación de cualquiera de ellos, la plaza quedase iníegramenle el ipso facto para el sobreviviente, sin es*- pcrar nueva })rovision, mandato, consulta ni confirmación

( 15 ) alguna (I). 17). (*) Esta gracia fué coníirmada y ampliada por D. Carlos I, el Máximo, y su madre D.» Juana, la Loca, en Valladolid á 50 de enero de 1348 (D. 18 y 19.)

Carbonell tampoco quiso que sus manuales ó protocolos quedasen Iiucrlanos á su muerte ni pasasen á manos es- trañas. Y este deseo lo vio también cumplido en 28 de abril de 1 i83, con el nombramiento de notario público que el mismo D. Fernando, d Católico, otorgó desde Madrid á favor de Francisco (D. 20}, ampliando esta gracia después en Córdova á 25 de agosto del propio año (D. 21).

Condecorado ya Francisco con estos dos títulos, poco tardó en regresat al lado de su padre, como nos lo indica la toma de posesión de su nueva plaza en ci Archivo, el último dia del año 1484 (D. 22). Entonces, considerando asegurado ya su porvenir, trataria de tomar estado, pues se nos presenta casado con Juana, hija, indudablemente úni- ca, de Rafael de Riudor, también notario púbiico ('a Bar- celona, quien, en atención á este enlace, le donó para des- pués de su muerte las escrituras propias y agenas que po- seía (í). 23 y 24). Murió su esposa á los pocos años, sin dejarle hijo alguno, pero unas casas situadas en la calle del Garrofa' de ia propia ciurjad, instituyéndole en su tes- tamento heredero á sus libres voluntades (N. 16). A poco contrajo segundas nupcias con Isabel, hija de JuanUlzina, boticario (N. 17), y esta dio á Carbonell la satisfacción de

(*) Igual gracia dispensó D. Carlos 1 . el Máximo, en Barcelona á 30 de agosto de 1519, ú Francisco Miguel, nieto de Pedro Miguel, cen res- pecto á su padre Francisco, como es de ver del fól. 117 del OífitiaUum'i, Caroli I, TI. oS78, en el Arcliivo general de la Corona de Aragón, cuya custodia corrió por lo tanto consecutivamente á cargo do tres generacio- nes do la familia de Carbonell.

( 16 ) verse reproducido en oclio nietos, entre ellos cinco varones y tres hembras, cuyo nacimiento, nombres^ pérdidas y de- rmis circunstancias omitiremos por no corresponder á nuestro principal objeto. Si el lector repasa las notas aii- lügrafas queá ellos se refieren (N. 16, 17, 18, lU, 20, 21, 22 y 23), admirará la generosidad con que regalaba alha- jas á los recien nacidos y á su nuera en cada uno de sus alumbramientos, y verá en esto otra prueba de la bondad del corazón que á tales demostraciones se entregaba. Es- tos repelidos obsequios que Garbonell prodigaba á su nue- ra y el dictado que le de venerandos nuruimec (N. 17], indican que su amor paternal alcanzaba á todos sus hijos y nietos. No le faltaron en el seno mismo de su familia contratiempos que acibarasen estos puros goces. Precin- diendo de los que ya hemos indicado anteriormente, turbó su tranquilidad algún rasgo de ambición é interés por par- te de su hijo Francisco (N. 13), dimanado mas de su ines- periencia que de su índole; pero Garbonell siempre noble y generoso corrigió á su hijo confundiéndole con actos re- pelidos de desprendimiento y desinterés. En el fól. 83 v. de su protocolo 28.° otorgó los mas amplios poderes á su favor, constituyéndole procurador suyo, cierto , especial y general para reclamar y cobrar toda cantidad que acredi- tase en razón de sus sueldos devengados, derechos etc. en Barcelona á 15 de abril de lolO, y lo que es mas todavía, en el mes de marzo de loí6 le entregó una doble llave de la puerta del Archivo, que habia mandado hacer con este objeto, diciéndole que cuantos derechos se cobrasen en adelante por la espedicion de títulos, copias etc. serian suyos esclusivamente, y que rogaba á Dios le conservase por muchos años en aquel deslino y rej>ortase de él tan- tas ventajas cuantas su cora/on ambicionaba ( N, lo).

( 1' )

Elocuente lección que lioura mucho al que es capaz de darla!....

Pasemos ya á examinar la moralidad de Carbonell. Como era muy apto, activo y celoso en el desempeño de sus obligaciones y de los destinos que los reyes le contiaron, detestaba á los que no le imitaban en este punto, y siem- pre que se le presentaba ocasión oportuna criticaba fuerte- mente su conducta, descuido, malas costumbres ó falta de aplicación. Véanse sino algunas de sus obras poéticas, especialmente la continuación á la Danai de la mort^ que es una terrible crítica de las costumbres de los em- pleados de la corte en su tiempo, y la curiosa nota puesta al fól 105 del Mcmorialc n. 49 contra los protonotarios y secretarios del Rey (N. 2o). Una consecuencia de su seve- ridad en esta parte es la breve pero enérgica declamación que escribió en la 2.a coluna del fól 215 de su Crónica contra el abuso que existia ya en su tiempo de echar ma- no para el servicio Real de personas influyentes y podero- sas, sin atender á si eran ó no aptas para el buen desem- peño de su cometido,

Carbonell fué generoso y desinteresado sobremanera, y iii todas las riquezas del mundo, ni las consideraciones mas poderosas eran suticientes á separarle de sus convic- ciones y deberes. ¿Hay nada mas esplícitQ ni significativo que sus palabras puestas de propio puño al fól. 70 y ulti- me v.t''» del Maiioriale n. 28?... E nxi (dice) podeiii dir que ambitio es mare de perdilio e de peccat en la qual so- vint caen e senfanguen moUcs genis com feu Pons-Pilal que per lemor de perdre lo offici eom li digueren los Jueiis (cnon cris amicus Cesaris» ama mes cometre tan gran peccat en dar falsa e scelerada sentencia contra Jesu-Crist qne no per- dre lo offici.

( 18)

La compasión era otra de las dotes de sn alma ¡ Cuan conturbado estaría su espíritu al escribir en el fól. 43 del Memoriale ii. 25. Memoria lene quod die Mercvrii XII de- cembris anuo a nativilate Domini MCCCCLXXXXII fuÜ lata qucdam crudelisima sententia advet^siis prefatiim Joan- nem Canyamas rusticum mentecaptum qui ipso el eodem die fuit membralim Inmcalus el ita diré quod cius alrocilatcs si

scribere vellem lachryynis continere vix polueriml Y no

seria porque Carboneü fuese indiferente al crimen que aquel miserable habia cometido hiriendo de una cuchillada en la garganta á D. Fernando d Católico, el dia 7 de di- ciembre de 1492, en las escaleras que aun hoy dia vemos en la plaza del Rey ; pues que la carta que al siguiente dia escribió á su amigo, el Dr. Rejente la Cancillería del Rey, misser Bartolomé Veri (fól. 255v.to de su Crónica, col. 2. a) es un modelo de la mas acrisolada fidelidad y del mas acendrado amor por parte de un subdito á su Rev.

El que reunia tantas y tan relevantes virtudes no podia dejar (le ser religioso. En efecto: en la mayor parte de srs obras invoca repetidas veces el nombre de Dios, de la Virgen, y de algunos Santos de quienes era especialmente devoto, y en alguna de ellas, que dedicó esclusivamenleá sa- grados objetos, demostró basta la evidencia cuan honda- mente arraigadas estaban en su corazón las creencias de la religión que profesaba. Pero hombre de talento y de es- tudios al propio tiempo, no podia en manera alguna profa- nar aquella con ningún esceso de fanatismo. Por esto fué muy severo con los malos eclesiásticos , cuyas corrompi- das costumbres tan ásperamente reprende en los fó!.s 67 v.tt^ y 68 de su Crónica. Finalmente, sus saludables y cris- tianas doctrinas y el conocimiento de que se iba acercan- do su última hora, le hicieron despojarse de todos sus de-

( 19 ) reehos y consideraciones sociales á favor do su hijo, para entregarse escliisivamentc á los consuelos de la religión y á la dulce esperanza de ver muyen breve reconíipensadas sus virtudes. Antes de cerrar los ojos aleg') estos justos motivos á su Rey, y ampliando este en 17 de octubre de iiOl la gracia que concediera á Francisco en 21 de mayo de 1485, dispensó indirectamente al padre de las obliga- ciones que su deslino le imponia, y que ya eran muy pesa- das para sus débiles y cansados hombros (D. 2o, 26 y 27). Demos, pues, cima á nuestra tarea, diciendo que un ataque de asma puso fin á sus dias, entre cinco y seis de la tarde del 2 de abril de 1317 , en casa de su hijo <N. 26), ha- ciendo la muerte del justo, y dejando á la posteridad uti buen nombre por sus virtudes, por sus servicios públicos, por sus talentos y por sus obras históricas y literarias: por mas que la revolución, que todo lo destruye, haya bor- rado hasta la humilde lápida de su sepulcro, que hemos Ijjdo repelidas veces antes del año 1855, en una de las pa- redes del claustro del bello cuanto malogrado convento de Dominicos de Barcelona.

^21

DOCUMENTOS Á QUE SE HACE REFERENCIA EN LA lílOGRAIÍA.

N. 1

Varia 12. Notariorum -1. Alfonsi IV, n. 2951, fól. 62 v.

Petri Michaelis Carbonell.

Nos Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra et ultra fariim Valentie Hierusalem Hungarie Maiorica- rum Sardinití et Corsice Comes Barchinone Dux Atíie- narum et Neopatrie ac etiam Comes Rossilionis et Ce- ritanie. Attendentes vos fulelem nostrum Petrum Mi- chaelis Carbonell oriumliim Civitatis Barchinone esse ydoneum et sufíicientem ad tabellionatus officium exer- cendum prestito prius per vos in Cancellaria nostra juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exer- cendo officio memórate constituimus et creamus vos eundem Petrum Michaelis in notarium publicum per totam terram et dominationcm nostram itaquodin uni- versis et singulis loéis et terris ditioni et jurisdiclioni nostre subiectis possilis recipere et coníicere testa- menta acta altestationes senteniias et queiibet instru- menta quorumcumque coniractuum fuerini ctquaslibet

( 22 ) alias scriptiiias publicas et auctenlicas et eas sciibere et scribi faceré per substitutiim aut substilutos a vobis júralos tamcn de quibus quideni prolhocola sive ca- pibrevia íaciatis notularum ut etenie memorie comen- detur. J\os enim ipsis testamenlis aclis atteütationibus sententüs instrumentiseí alus scripluris publicis et auc- tenticis per vos bene et iegaüter coníiciendis scri- bendis aut scribi faciendis per jaralos substitutos a vo- bis autoriíalem noslrara impendimus pas'iter et decre- tum ita quod eisdem in judicio et extra judicium fides j)lenaria adhibealur et omniíiiodam obteneant roboris íirmitatem laniquam publica manu facía dum lamen subscriptionem veslram signuir. apposueritis in eis- dem qua vos auctorilate regia notarium et ipsis con- íractibus interesse teneamini confiteii. Serenissimis igitur quibuscumque nostris locuiuleiieiitibus genera- ijbus nosírum super his significamns intentuni. Man- dantes de certa scientia et expresse gubernatoribns nostris goneralibus eorumque vices gerentibus vicariis baiulis justiciis curiis suprajuncíariis (;almedinis meri- nis juratis et universis et singulis alus officialibus et subdilis nostris nbiiibet consíitntis preseníibus et fu- tuíis dictorumque officialium locatencntibus ut vos dictum Petrum pro notario publico habeant et teneant per totam terram et dominationem nostram ac in tes- tamenlis et scripturis vestris publicis et auclenticis adhibeant plennm fidcm. Adjicimiis lamen quod testa- menta codicillos instrumenta illoruíuque notas el tran- sumpta acta attestationes teslium et alias scripturas publicas et auctenlicas quos quas et que receperitis

(23 ) oonfecerilis et sciipseritis aut scribi feceritis intra Co- mitalus Rossilionis et Ceritanie ac térras Corifluentis et Vallispirii vestris sumptibus faceré et de medietate preciorum iiide habendoruní secundum ordinationes regias procuralori iioslro Rossilionis aul quibiis volue- rimus teneamini responderé. In quorum tesíiinonium presentem carlaní íieri jussimus nosíro comuni sigillo impendenti muniíí.m. Üatumio Civitate Beneventi die lercio mensis Marcii anno a nativitate Domiiii Mülesi- mo CCCCLYIÜ Rcgoique noslri huius Sicilie ciíra fa- rum anno vicésimo quarto aüorum vero Regnorum nostrorum anno quadragesimo tercio. Paíriarcha ef Cancel! arius.

Petrus Puguriol mandato Regio facto per Palriarcham et Cancellarium qui eum habuit pro suíTicienti. P.

N. 2.

Fól. G3.

Eiusdem comissio.

^Vlfonsus ele. Dilectis et fidelibus Consiliariis nostris Jacobo Pauli legum doctori et Joanni Peyro locumte- ncnti Protbonotarü Civitaíis Barcbinone salutcm et di- leccionem. Pro óptima informatione quamde íideli nos-

( 2M

tro Petro Miehaeli Carbonell oriundo dicte Civilatis Rarchinone habuimus eidem rartaii) concessimus no- tarie j)cr totam terratn et dominationcm nostram iil in padem est videre. Quia vero eius sufíiciencie examina- lio eliam et juramentum et cautio que in similibus re- quiruntur non potuerunt haberi et tieri propter suam absentiam comniitlimus et mandamus vobis quod ac- ceptis presentibus una cuní carta notarie eiusdem quam sub eadem plica ■vobis dirigimus munitam nostro co- muni sigillo sigillatam de predicto Petro Michaele Car- bonell examinationem recipiatis et si suí'ficiens reperia- tur cautione et juramento per ipsum more sólito et consueto prestitis in posse vestri Joannis Peyro pro- thonotarii Locumíenenlis predicti extunt cartam ean- dern absque alicuius juris solutione per vos eidem libe- ran mandamus. Committentes vobis super his vices nostras cum presentí instrumentum vero examinatio- nis sufñcientie jui-ameníi et cautionis sive obligationis per dictum Petrum Michaelem prestandum cum presti- lum fuorit per vos dictum prothonotarii locumtenen- tem certifican et recipi ac in registris vestri officii soli- tis continuari et scribi volumus atque jubemus. Datum in Civitate Beneventi die tercio 3Iarcii Anno a nativita- te Domini MoCCGCLYUIo. Patriarcha et Cancella- rius.

Petrus Puguriol ex provisione facía per Patriarcham et Cancellarium. P.

( 25 )

N. 3.

Notariorum 2. .loaniüs 11. n. 5471, fól. 76.

Petri Micaelis Carbonelí.

Nos Joannes Dei gratia Rex Aragonum Navarre Sici- lie Valencie Maioricarurn Sardinie et Corsice Comes Bai'chinone Diix Athenarum et Neopatrie ac etiam Co- mes Rossilionis etCerilanie. Attendentes Serenissimurn Dominum Regem Alfonsumbonememorie fratrem nos- ti'um eiiis caria suo sigillo inpeadenli munita data ia civitate Beneventi die tercio mensis Marcii anno a na- tivilate Domini millesimo CCGCLVÍIÍ constiíuisse et (reasse vos íideiem Peírum idicaelem Carbonelluní nunc sci'ibam eL Archivarium nostrum in notarium pubii- cum per totam terram et dominationem regianí ita quod in universis et singub's terris locis dictioni et jii- rlsdiccioni regie subiectis possetls recípere et coníicere testamenta acta attesladones sentencias et quelibet alia instrumenta quorumcumque contractuum essent et quaslibet alias scripluras auctenticas et pubb'cas et eas scribere ac scribi faceré per substitutum aut subs- titutos a Yobis juratos tamen prout bec et alia in ipsa carta lacius exarantur. Attendentes etiam per vos fuis- se nobis humiliter suplicatum ul auctoritalem et de-

TOMO XXVII o

^ ( 20 ) cretum hiiiusmodi vobis ut premittitiir concessa quo- dammodo ampliare de benignitate regia dignaremur. Ideo supplicationi vestre benigne annuentes attentis et consideratis sufíiciencia ydoneitate et fama vestris quas in conspectu nostro et alias pluriés novimus comenda- biles et experlas tenore presentís Carte nostre conce- dimus Yobis dieío Pclro Mieaeli Carhoncllo ex nostra regia potestate et auctoritatem et liceiiciam plenissi- mam vobis conferimus cum eadcm quod in universis et singulis terris et locis dicioni et jurisdiccioni nos- tre subjectis positis per vos aut substitutum vel subs- titutos aut substituendum seu substituendos a vobis júralos tamen recipere ac conficere ac scribere et re- eipi confici ac scribi faceré acta attestaciones senten- tias et quelibet alia instrumenta quoruncunque con- tractuum fuerint et quaslibet alias sciipturas publicas et auctenticas civiles judiciales videlicet et criminales exceptis testamentis codicillis et alus ultimis volunta- tibus in quibus vos habeatis personaliíer inieresse. Nos enim ipsa acta attestaciones sentencias instrumen- ta et alias scripturas publicas et auctenlicas per dictos juratos et substitutos per vos assumptos et imposte- rum assumendos recipiendas dictis testamentis codici- llis et alus ultimis voluntatibus quibus vos interesse volumus ut preffertur valere volumus et tenere ac si per vos recepta essent personaliter seu confecta et eis- dem auctoritatem nostram impendimus pariter et de- crelum itaquod eisdem in judicio et extraindicium fi- des plenaria adhibeatur et omnimodam obtineant robo- ris firmitatem dum lamen vos subscripcionem véstram

(27) et signum veslrum aposueritis in eisdeni. Manijantes

per hanc eandem Gubernatori nostro generali eiusque vicegereníibus vicariis baiulis curüs jusliciis consilia- riis paciariis procuratoribus juratis consulibus et uni- versis alus officialibus et subditis nostris ad quos spec- tet presentibus et futuris dictorumque ofíicialium lo- ratenentibus qualenus hanc nostraní concessionem et auctoritatis ampliacionem íirmam habeant et teneant ipsisque instrumentis et alus vestris publicis et aucten- licis seripturis adhibeant plenam íidem quibusvis or- dinacionibus et statiitis geneíalibus et specialibus in contrarium edilis sive factis etiam si talia essent de quibus oporteret inpresenti specialem fieri mencionem qua et que hic haberi voiumus pro expressis de verbo ad verbum nuUatenus obslituris. In cuius rei testimo- nium presenten! fieri jussimus nostro comuni sigillo inpendenti munitam. Data Barcliinone XIII"^ die men- sis octobris anno a nativilate Domini MoCGCCLXX oc- tavo Regnique nostri Navarre anno Lili" aliorum vero Kegnorum nostrorum anno XXÍ" Pages Yicecance- llarius.

Joannes Peiro mandato Regio facto per Pages Vicecancellarium. P.

(28)

N. 4.

Legajo de Cartas Reales y autógrafas.

Al amat e feel Archiver noslre en la ciutat de Bar celona En P. M. Carbonell notari de Baichinona.

Lo Rey. Amat nostre. Per la bona relacio que de vos nos ha fet e de vostra sufficiencia e aptitud nostre Advocat fiscal micer Joan Ros vos havom proveliit a supplica- cio sua del offici de Archiver de nostre Archiu en aqueixa ciutat com ho veureu per nostra cerliíicacio que sera ab la present. Pregara e encarregam vos en lo US e administracio del offici vos haiau ab la cura e pru- dencia que requer lo offici y de'vos nos ha confirmat lo dit micer Ros e confiara fareii la ciau vos manara ia donar per la viuda muller quondam de vostre prede- cesor y perqué liavem mester los actes ques son fets per los maridatges de les Infantes Darago vos manam ne comuniquen ab En Pere Baucells qui iaus hen ha trames algunes coses que no basten e lo que trobareu e el! nou haia trames nos ho enviaren lo que desijara saber es cora paga en los dots de les Infantes cada un Regne e cada una ciutat e la forma del exigir per que

(29) aquella mateíxa volem servar per la dot de la Serenis- sima Reyna de Napols nostra carissima filia. Data en (]aragoga a XVIIII de Deembre del any Mil CCCG

LXxVi.

Rex Joannes.

Galcerandus Bertrandus. Recepta die fasto Sancti Stephani 1477.

N. 5.

OfBcialium i. Johaonis II. n. 3360, fól. 14.9.

Petri Michaelis Carbonell Scribe mandamenti et Re- gii Archivara.

Nos Joannes etc. Vaccaute superioribus diebus officio Scribe ac lenentis claves nostri Regii Archivi in pala- cio Regio civitatis Barchinone ab antiquissimis annis pro conservacione regestorum instrumentoriim et ce- terorum monumentorum predecessorum nostrorurn instituti videlicet per mortem Jacobi García ipsius of- ficii ullimi possessoris qui in mense oclobrio anni a na- tivitate Dornini millesimi CGCC.» septuagesimi quinii debilurn nature persolvit. Et cuín nos sepe numero se- creto nostre mentís scrulínio ad ípsum tanli ponderis

(30) officinm qiiod non nisi probnte electe üc fide persone cointti debet personam ydoneam quereremus quam in eiusmodi quondam Jacobi locum ipsi ofíicio prefficere- mus visque hac distulerimiis de dicto officio alicui providere nortdum certi de ydoneytate ac plena suí'íi- ciencia illius persone cui comiltendum esset tándem ad vos íidelem nostriim Petrnrn Michaelcm Carbonell no- tarium civem Barchinone intuhitum consideracionis nosti'c convertimus quem pluriuin íidcdignorum testi- monio ac comunis fanie proloquio noscimus fide probi- tate et animi sinceritate aliisque virtutibus esse orna- tum valdeque abtum el ydoneum non modo ad ipsum ofñcium exercendum sed multo etiam maiora enera subeundum.His igitur consideracionibus inductide ves- tris eisdem fide probitate ydoneytate et industria ple- nissime confidentes vos dictum Petrum Michaelem Car- bonellum quem die presenti in carta porcionis domus nostre promemoralo officio scribi fecimus in Scribam nostrum ac tenentem claves memorati Arcbivi nostri Barchinone preficimus preeligimus et assumJmus ip- sumque officium vobis dum vilam duxeritis in huma- nis scienter delliberjUe et .consulto concedimus presti- to tamen prius per vos anlequam exercicio ofíicii pre- libati vos inmisceatis juramento per predecessores ves- tros prestari sólito iuxta formam ordinacionis domus nostre et quemad modum pi'othonotarius noster presta- re consuevit non obstante pragmática et seu ordinacio- ne domus nostre qua síatutum est quod unus ex scri- bis et de nostra scribania preffato oílicio deligendus seu ueputandus sit quoniam pro liac dumiaxat vice in

( 31 ) his dispensamus eique pracnialíce seu ordinacioni om- nino derogamus sic quod ex nunc in antea predicta pracmatica seu ordinacíone non obstante vos dictus Pe- trus Michael Carbonellus et nemo alius dum vixeritis ut est dictum dictum officium teneatis regatis et exercea- tis ceteraqne omnia faciatis ad que ratione dicti officii et illius exercicii iuxta ipr^as ílcgie domus ordinacio- nes sitis slrictus cum quitacione ordinaria vestitu ju- ribus pertinenciis emolumentis bonoribus preheminen- ciis prerogativis exerciciis et alus universis et singuiis eidem officio quomodobbet competentibus ac juste et debite recipi sobtis et consuetis siculi vestri in officio ipso predecessores et signantcr ipse Jacobus García meHus et utibus tenuerunt rexerunt et exercuerunt ac iuste et debite receperunt regereque et exercere ac percipere potuerunt. Ubistrissimoque propterea Ferdi- nando Regi Castelle Legionis et Sicibe et primogénito ac gubernatori generab et post nostros felices dies in Regnis ac tenis nostris indubitato successori nec non Johanne Regins Sicibe ínfantisse Aragonum filie et lociim léñente nostre generab in principalu Catbalanie Regno Maioricarum et Insulis ei adjacentibus intentum nostrum hoc incomutabile nunciamus Cancellarioque vicecancellario regentique canccllariam vicemque ge- rentibus ipsorum gubernatoris generabs etiam guber- nacionem regentibus et insuper baiubs goneralibus vi- cariis justiciis proihonolario ibeseurario seu ipsam ihe- seurariam regenti Scribeque porcionis ac in diclis offi- ciis locatenentibus secretariis judicibus curie alguziriis scriptoribus portariis virgariis nunciis ceterisque uní-

versis ct singulis officialibus et subditis nostris ubique dicionis nostre eorumque locatcnentibus cücimus ct de certa nostra sciencia et consulto mandamus sifb iré et indignacionis nostre incursu ac ad penam Mille fioren- norum auri quod provisionem presentera per nos fac- ta-Ti firmara habentes et efficacissirae observantes et observan facientes vos dictum Petrum Michaelem Car- nonelliim pro Scriba nostro ac tenente predicti Archivi nostrí claves et nerainem alium ex nunc in antea ves- tri vita durante habeant teneant reputent aíque trac- tent rosque in possessionem exercicium régimen et administracionem dicti officii una cura pleno illius exer- cicio inducant pariter et admittant et inductura et in- missum manu teneant et deíTendant contra cunctos illi- que eorum ad quos spectet respondeant et responden faciant cura oraniraoda integritate de quitacione vesti- tu et alus juribus et emolumentis ad dictum oíFicium quoraodolibet períinentibus et spectantibus et aliter provisionem graciam et concessionem nostram huius- raodi omniaque et singula in ea contenta teneant ílr- miter et observent tenerique et observan faciant in- violabiliter per quoscumque et non contraveniant aut aliquem contravenire sinant aliqua occasione seu causa quoniam nos eis et eorum cuilibet peragendi contra- lium tollimus omne posse irritumque et inane decer- nimus ac nu'lius efíicacie seu vigoris si quippiam in adversum fuerit gestum aut aliter quoraodolibet atemp- tatum, In cuius rei testimonium presentera fieri jussi- mus sigillo nostro comuni irapendenti munilara. Data Cesarauguste nono die decerabris anno a nativitate Do-

(33) mini Millesimo CCCC" septuagésimo sexto Regnique nostri Navarre anno Lí" alioriim vero regnorum nos- troruní XYilll.»

Rex Johannes.

Dominiis Rex inandavit michi Galceran- do Rertrando visa per Johannem de Ma- drit pro Regente thesaureriam et Rosell pro conservatore.

P.

N. 6.

Itinerum í. Infantis Fcrdinandi, Locumtenentie Joannis II. n. 3318, fól. 80 y 81.

Después de copiar integra y exactamente el documen- to precedente, pone á su pie la confirmación que se sigue.

Et nos Ferdinandus eadem gratia Rex Castelle Le- gionis Sicilie etc. visa carta paterna Regia et contentis in ea moti eisdem respectihus quibus dictus Serenis- simus dominus Rex genitor nosier motus extitit in concedendotenoiepreseniium deque nostra certa scien- tia et expresse cartam preinsertam ac omnia ct singula

( 34 ) in eadem contenta laudamus approbamus ratifficamus et confirmamus ac de novo concedimus nostreque lau- dationis aprobationis ratiííicacionis et confirmationis ac nove concessionis mnnimine roboramus in quorum testimoninm presentem lleri jussimus sigillo guberna- tionis nostre generalis quo antequam ad apicem horum Regnorum assumpti essemus utebamur cum alia non- dum fabi'icata fuit inpendenti munitam. Datum in Ci- vitate de Xerez die XXIIÍo mensis octobris anno a na- tivitate DQinini MoCCCCLXXVIÍo Regnorum nostrorum videlicet Castelle et Legionis anno quarto Sicilie vero décimo.

Yo el Rey.

DominusRexel primogenitus mandavit michi Gaspari Darinyo visa per Gabrielcm Sánchez Locumtenentem generah's Thesaurarii et Jo. Danchias pro conservatore generali. P.

N. 7.

Diversorum \. Ferdinandi II. n. 5348. ful. 199.

Peiri Michaelis Carhonelli.

Nos Ferdinandus etc. Volentes vos dilectum et fide- lem Scribam nostrum ac tenentem claves nostri Archi-

( 35 ) vi ¡n Civitate Barchinono Petnini Michaelem Carbo- iiellum favore et libértate prossequi infrascripta qua scimus vos pro moderatione vestra non nisi ad ncces- sitatem et températe usurum. Presentium tenore et de nostri certa scientia et consulto concedimos vobis et permittimus qiiod quocienscumque et quandocumque volueritis pro negociis vestris afit tempore insalubrila- lis aeris seu pestis in dicta civitali quem Deus avertat liceat vobis a dicta civitate quam longius volueritis ex- cederé et quantum fuerit vobis necessarium morari dum tamen in discessu vestro claves ipsius Arcbivi relinquatis Protonotario nostro vel eius locumtenenti aut alicui ex Scribis mandati et in casu eorum absen- tie Magistro rationali (lalbalonie vel eius locumtenen- ti aut alicui ex scribis officii eiusdem qui si interim exquirendum aliquid sit in dicto officio curie nostre nesessarium aut parti alicui prívate exquirat et funga- tur officio vestro. Et in bis absenciis vestris pro pre- sente et serviente a dicto protonotario et Scriba por- cionis domus nostre habeamini et íiat vobis computum et solucio quitacionis vestre si tnnquam non recessis- setis ordinationibus aut pragmaticis sanctionibus si que forte essent que absenciam vestram prohiberent Miper qiiibus pro hac vice dispensamus in aliquo non obstantibus. viandantes diclis protonotario et Scribe ijorcionis universisque et singulis oííicialibus nostris maiorüius aut minoribus ad quos spectet quod nos- tram huiusmodi provisionem et singula in ca contenta ad unguem teneant et inviolabiüter observent quoníam liec est voluntas nostra. In cuius rei testimonium pre-

(36) sentem fieri jussimus nostro comuni sigillo a dorso munitam. Data in nostra civitate lirassone clie tertio mensis marcii anno a iiütivitate Domini Millesimo qua- diingenlesimo octuagesimo quarto.

Yo el Rey.

Dominus Rex mandavit michi Gas- pari Darinyo visa per thesaurarium generalem et locumtenentem con- servatoris generalis. P.

N. 8.

Memoriale n. 49, fól. 29.

Ad Hieronymiim Pauhim Pefrits Michael Carhonellus hanc episíolam miltü iihi scrihuntur Regie prccminentie et auctoritaícs officii Regii Archivi apuU urbem Rarci- nonensem cui nuper est prefecíiis nec non contra siios ohtrectatos res versipellesqiie.

Petrus Michael Carhonellus Hieronymo Paulo cla- rissimi viri Jacobi Pauli civilis iuris cónsul tissi mi gua- to suavissimo S. P. D. Superioribus diehus ternas ad te litteras tabellario dedi latino sermone editas quihus responderé usque hac distulisti. Ego quidem sine in-

( 37 ) termissione litteras scribo tu vero contra mi Hierony- me obmuíescis iam din quod mihi non parum moles- tum est. Si latine rescripseris una saltem lineóla con- tentus ero. Non te ignarum arbitror quo pacto sacris scriniis Regis que vulgo Regium Archivum vocant fue- rim per Rep:iam maiestatem prepositus verum enimve- ro id te scire velim pallaciam maliciam invidiam mor- talium hac tempestate indies in me adeo vigere ut ob- trectatorum morsus vipéreos efñigere baud valearn emuli undique assunt qui vitam qui mores qui accio- nes meas suis morsibus lacerare audeant. Quicquid in buccam venit in me expectorare non verentur intuen- tes nam quipiam eorum me uti officio Scribe domini Regis if] pati non possunt inquiunt namque Jacobum Garciam amicum et contubernalemnostrum carissimum aliosque in huiusmodi Arcbivi officio predecessores nusquam usos fuisse licet concedant eum qui Archi- notarius sive Archivarius est seu claves ipsius Regii Arcbivi tenens domini Regis Scribam (quem vulgo nníudati Scribam apellaiit) semper existeie. Bailbolo- mous profecto Verinus vir doctissimus ac inacte virtu- tis Consiliarius ac Regens Cancellariam domini Kems qui me imprimis amat charumque babet cupiens me adtam bonestum exercitium adniitti priusque ad id me inlroduceret videro et perlegere voluit una cum egre- gio ac prefacundo viro Joanne Peyrono Locumtenente protbonotarii Domini Regis an is Jacobus Garcías pre- decessor meus officio Scribe mandati uteretur nec ne. Ego sane ut eorum desyderio satisffacere et ab horum conscribarum Regiorum morsibus cavere valerem haud

(38) incuria maximis matutis singulis diebus etiam festis Regum rogesta in eodem Archivo Regio recóndita vol- vere et revolvere enixus sum et quum iam nihil in hac re comperiissem post omnipotentem Deiim (quem pre ceteris venerari amarique oportet) Sanctum diviimque Angeliun Raphaelem mihi patroniim tutorem defenso- rem deligens amore gratia et benivolentia sua multa decreta que vulgo mandaía nuncupant íííi actis et Re- giis litteris tam per Jacobum Gartianri quam alios pre- decessores in hoc Archivo apposita (que in ipsis reges- lis exarantur cosque hoc oíHcium exercuisse) mullo tempere comperi. Que omnia el Bartholomeo Verino et Joanni Peyrono quos prediximus ítem Joanni Villa- rio eloquentissimo viro tibi et mihi amico et necessa- rio precipuo ac Petro Bancells Locumtenente Magistri rationalis viro utique circunspecto iucundissime com- mostravi quippe qui sua virtute ab adversariis meis in omnes parles ad me defendendum pulant. Idcirco ut mihi et successoribus meis in ipso Archivi officio tan- quam lumen ardeat íeterneque memoria) commendetur hanc rem omnem in papyro folio impreso in Armariis Catalonie (ubi pleraque ad huiusmodi offilium perti- nentia rnanu propria annotavi) depingere mihi placuit. Te etiam qui alter ego es harum rerum compotem fa- ceré. Vale decus et unicum solatium meum antiquita- tumque amator. Pridie Calendas Maias anno Christia- ne Religionis M^CCCG septuogesimo séptimo. Ex urbe Barcinone.

( '39 )

N. 9„

Legajo de carias reales y autógrafos.

Al Archiver de nosti'e real archiii de Barchiiiona Pere Miquel Carbonell.

Lo Rey.

Archiver: scrit vos havem e manat que ab una gran diligencia cercasseu en aquoix nostre real Archiu tols los actes contractes e provisions que facen per la ba- ronía de Torroeila de Mongri e de 90 que Irobarieu trametesseu copies autentiques a nos o a nostre treso- rer general. Sabem aquesta letra nostra ha dies vos fou donada e que ni hajau scrit ni trames res stam gran- ment maravellats e fora rabo que havent vos ho axi encarregat e tractant se de coses nostres vos hagues- seu ab altre collor e ab altre siudi e no portanles ab tanta negligencia e tarditat y encara que tengam rela- cio perdeu gran lemps en parlar y en coses no molt nécessaries tenint entre mans negocis nostres seria ra- bo que tot ho dexasseu e nietesseu tot lo temps en aquellas e axius hi obliga vostre oñici. E per que ha- vem molt necessari lo que demanat vos havem e to- ta tarditat es deservey noslre vos tornam manar que ab altre cura que no haveu fins ac,ú cerqueu les di- tes coses ens trametau en forma auctentica lo que trobareu altrament vos certiíicam hi provehirem com cumple a nostre servey. Data en la ciutat de Ca-

( ^^0 )

rago^a a XXVII de deembie any mil CCCCLXXXVI1I.

Yo el Rey.

L. Gongales Secrelaríus.

N. 10.

Legajo de cartas reales y autógrafos.

Al amate feel Scriva nostre e tenint les claus de noslre leal Archiu en la ciutat de Barchiaona En Pere Miquel Caibonell.

Lo Rey. Amat nostre : vostra letra havem reebut resposta de altra sobre lo que demanat vos havem que locas Tor- roella de Mongri e dieu haveu irobat un coneambi fet ab un Rocaberti e consultan nos si es axo lo que vo- lem e sins ho trameteu. E dexat lo que satisfcu sobre la manera del scriure queus fem mostrant esser stada sinistra informado a nos felá de vos sobre lo qual nos ha plagut la satisfactio vosti'a e noy fretura mes repli- car, Quant al dit coneambi volguerem nos ho hagues- seu trames e no bagues enlrevengut aquesta dilatio de consultar nos e sperar nostra resposta perqué respo- nent a la dita vostra consulta vos diem e nianam molt stretament que la present vista nos tramelau lo dit coneambi que dieu e si altra cosa haureu apres trobat que toque alienacio o titol algu de Toiroella de ]\Ion- gri diem los Iranslats e poreu ho dar a Monfort Re-

( ^^1 )

íí>ent la Tresoreria que cll nos ho trametra decontineiit. E noy Iiaia mes consulta ni dilalio. Data en r^arago(,»a a XV de janer any mil CCCCLXXXYIH.

Yo el Rey.

Galcerandus Bertrandiis.

N. li.

Legajo de cartas reales y aulógralus.

Die veneris XI niensis decembris anno piedicto (i500).

Apoca de XXXXVí solidis et sex denariis expensis in fieri faciendis portis portalis Regii Archivi Bar- c i non a?.

Sit ómnibus noluni. Quod Ego Pelrus Michael Car- bonellus Serenissiini domini Regis Scriba Regiusque Archivarius et seu tenens claves Regii Archici Barci- nonse confíteor et recognosco vobis Magnifico Bartho- lomeo Ferrer Regiam Thesaurariam Regenti. Quod de- distis restiluistis et solvislis mihi numerando omnes illos Quadraginta sex solidos et sex denarios monete Barcinonc quos ego solveram personis et causis ac ra- tionibus exaratis in quodam computo per me vobis tra- dito cuius verba liec sunt. Compte de les despeses fe- tes en e per les portes del portal del Real Archiu de

TOMO XXVH 4

( ^2 ) Barcelona per Pere Michael Carbonell Archivor del Rey nostre Senyor en lo mes de octobre any MD e sis. Primo per refer dites portes mudant hi barres noves e faen les lornar de dues a una planajar e cimentar aquellas. E per clnus e port de portarlos a casa del fuster e per tornar les a son loch. E axi per jornals e cuix ha pagat a Joan Xamniar fuster XXÜÍl solidos e sis diners. ítem ha pagat a Pere Bofill alias Alguer fer- rer per les tancadures ^.o es pany e dues claus ab mol- tes guardes e 1 anell gran de ferro car les primeros tancadures de dites portes eran tan dolentes que ab una águila facilment si obrire. Et ideo renuntiando ex- ceplioni non numérate et ex causis et rationibus pre- dictis non solutíe pecunie et doli mali fació vobis de predictis quadraginla sex solidis et sex denariis pre- senten! apocam de soluto in testimoniuní premissorum. Actum est hoc Barcinone die undécimo mensis decem- bris anno a nativitate üomini Millessimo Quingentes- simo sexto. Sig^num Petri Michaelis Carbonelli pre- dicti qui hec laudo et firmo.

Testes buius rei sunt Franciscus Ca¡])onellus scriva et Archivarius Ilegius ac Potrus Castello notarii Cives Barcinone.

N. 12.

Legajo de cartas reales y autógrafos.

Die sabbati XIU mensis DecembrisannoMD undécimo. Apoca pro operibus Regii Archivi Barcinone.

( ^^3 ). Sil ómnibus notum. Quod ego Antonius Carboiielliis faLer lignarius Domini Regis et Civis Barcinone con- fiteoí' et rccognosco vobis Magnifico Ludovico Sánchez Thesaurario gencrali Serenissimi domini Regis quod modo infrascripto causis que et rationibus in quodam computo exaratis tenoris sequentis. Segueixse lo comp te de les despeses fetes en obrar les coses necessaries del Real Archiu situat en lo palau major Real de Bar- celona. Primo per un fust de Pallas anomenat quoren- te comprat de mossen Pong de Balaguer per XXXVllI s. Ítem per lo serrar aquell per ferne posts a ops de posar e collocar los registres de la Real Cauceilaria no- vament porlats en dit Archiu pagul an Steve lo serra- dor set solidos. ítem compri fusta per fer los permo- dols per teñir les posts den Mattheu Aymerich deu solidos. ítem compri una cana tres pahns de lela ver- da den Bnrthomeu Dans a raho de líl s. Vi diñéis quatre solidos e 'deu. Ítem per tiretes per guarnir hun taulell o caxa del dit Arxhiu dos solidos e quatre. ítem per tatxes per clavar la guarnicio del dit taulell dos solidos e sis. ítem per cent claus taulats dos solidos, ítem per cinquanta barcarols e quattre, claus mayáis per tots I solido. Ítem per la fusta de una scala de faix havia manester en lo Archiu per puiar los libres en les posts quinze solidos. ítem per les mans del dit Antoní Carbonell en que stigue tres dies e mig en obrar e posar aquelles a raho de V s. lo dia per tol desset so- lidos e sis diners. ítem a mestre Jacmc 011er rnestre de cases per dos dies e mig per fer los forats per po-r sar los permodols e posar aquells e per un quintar de

( 44 ) guix per tot quattorse solidos. Dedistis et solvistis mi- hi numerando per manus Magnifici Bartliolomei Fer- rer Regentis Regiam Thesaurariam centiim triginta so- lidos monete Barcinone. Et ideo renuntiando exceplio- ni non numérate et ex causis predictis non salutc pe- cunia et doli mali in testimonium premissorum fació vobis presentem apocam de soluto. Actum esthoc Bar- cinone die tercio décimo mensis decembris anno a na- tivitate Domini M. quingentessimo undécimo. Sigi^nunj Antonii Carbonelli predicíi qui hec laudo et firmo.

Testes huius rei sunt honorabilis Jacobus Seguí Regius Scriba et Antonius Comte pelliparius Cives Barcinone.

N. 13.

Legajo de|car reales y autógral'os.

S. R. M.

Yo imprimis bes peus e mans a Y. gran Senyoriao De la contentatio monstra teñir de la mia resposta so- bre la sinistra informatio contra mi a aquella feta de negligent e verbos car yo S. molt excellent de mon Rey e Senyor no merexia tan benigne e amorosa le- tra com hir rebi sobre dita contenlacio encara que en mi no sien tais defectes per los quals lo servey de V. Ser.t vengues a menys. No vull S. en aro altre testi- moni sino nostre S. Deu Jesu Christ e les obres mies les quals si V. M. totes les sabia so cert yo seria a aquella molt pus accepte e no permettria yo passas

( -45 ) tanta fretura e stigues en tanta congoxa com stich per lo casar que he fer de tres filies e no tinch manera de dotarles. Tota la mía speran^a es en Den e en vostra Altesa qui es plena de justicia charitat e piotat e ha acustumat de subvenir al servidor e vassal posat en tanta necessitat com so yo que may me pusch cansar en servir de continuo a tanta Magestat a la qual he ja tremes Iransumpt del concambi de Torroeila segons aquella ha manat e encara altra cosa faent per dit cas- tell. limo. S. yo may fas altra cosa sino cercar si res mes ne trobare per ferne mes servey e contentatio a V. Mt. la qual nostre S. Deu vulla mantenir per anys dilata ts a!) augmentatio de la Real Corona e extermi- natio e victoria de tots los moros de Granada breu- ment tornan t hi vostra Altesa que man a mi sempre lo que plasent li sia. De Barcelona a XXIlíí de janer any MCCCCLXXXYIIÍ.

D. V. R. M. Vostre humil e obedient vassall e servi- dor que besaní los peus e mans daque- 11a es promptissimo a tots los Reals ma- naments.

P. Miquel Carbonell.

Nunque fas minutes de respostes face al S. Rey si- no daquelles quim toquen a la costera on porie esser repres.

(40) N. 14.

Legajo de cartas reales y autógrafos.

Al dorso: Al molt magnifich y car pare moSvSenyer Pere Miquel Carbonell.

Recepta Vlllí octohiv 1484,

Mossenyer. Apres de haver vos respost e fet lo present plech reebi una vostra quem feu donar mossenyer Guillem Sánchez el qual me feu anar a sa posada y essent en ella li digui quem mane vostra Senyoria car yo so Carl)onell lavors ell se alegra molt en conexer me car nom conexia offerint se molt a mi y si havia menes- ter diners et alia y yo li fiu gvacies a costum de pala- cio y axi som reslats bonchs amichs. Siaus avis quant sera aqui hon deu esser molt prest eii dita leti'a mos- senyer me avisan que per el galant Comajoncosa me scriviu largament de les quals letres ni Comajoncosa íins aei no he vist ell se vindra mes avisan en vostra letra com Bret esta en Monserrat per causa de les ay- gues y quant haureu les letres me respondreu yous ne SHplich que en aqueíles y en les al tres me respongau mes me avisau en dita letra com lo cosin gérma de la Senyora ma tia ISa Gagrau tindria voluntat de fer ma- trimoni de una sua neboda ab Baltesar haveu de creu- re mossenyer que nunque mejor dia a dit Baltesar vingue que anar alli y yous prech que non stigau ab

(47 ) ancia de dit Baltesar car mon lioncle es tal persona que ab ell no pot sino en totes maneres molt aprofi- tar y nous dolgue si nol haveu fet heme de sciencia car be li valia tant baja lo saber que sab mon honcle y en apres deis bens y com diu dit mossenyer Lussa- no leniu ho en vos y non fagau cars gran es lo pler y molí gran com axi sta en gracia de dit mon honcle y lia y crech be que ma tia de mestre Ferrando per sa bona condicio noy troba pler y conech ho ab son fill quim solia scriure de tant que li he scrit may ne veig resposta Deu lo endreg com desija. En apres mos- senyer Jayme Ximenez me dona una altra vostra ja velleta a la qual ja he respost al quem scriviu sobre lo matrimoni de burles tinch gran pler com me avi- san haveu comprat un saltiri en vulgar per dita ma tia den (Jagrau y que non voleu res molt be haveu fet mes avant tinch grandissim pler y alegria del queus sciiu mossenyer G. dez Valí lochtinent de governador de Menorques den Baltesar ^agrau com ha renunciat lo nom de Carbonell be mostré esser discret sim faria si altre tal boci trobas empero no dexaria per la vida lo de Carbonell y axi mossenyer feu gracies a Deu com tant es volgut En Baltesar y com es arribat a tant l)ona part y dexaulo a Deu y a mon honcle que indubitada- ment dantli Deu vida nol podem veure sino honrat heme y teniu totes coses dell queus scrivan secret y non fagan cars per les enveges que vuy tenim y noves se reporten. Nosaltres forem ja partis per la cort sino que el secretari ses purgat y se ha donat dos cedanys en les carnes sta un poch enujat stant be molt prest

( .i8 ) partirá y creyeu que stam ab prou y prou treball y sens profit despenent temps y quant tenim empero coníiam de la misericordia de Deu que iions desampa- rara. Ab lo Jayme Ximenez parlare de nostres fets lar- gament y per no enojarvos mes fas ñ comanant y sa- ludant me a tots y sia nostre Senyor vostra cuslodia. De (laragoca a XXX de setembre i 484.

Lo mossenyer Guillem ell mateix me dix que scri- gues y li doni les leíres.

Mossenyer lo vostre humil íill ([ue besant vostres mans molt se co- mana.

Francescb Carbonell.

N. 15.

Legajo de cartas reales y autógrafos.

Al dorso : Al molt magniíicb y car pare mossenyer Pere Miquel Carbonell Sciiva de monament y Arcbiver del Rey nostro Senyor devant Sanct Jaume en Barce- lona.

Detur.

Recepta V junii 1482.

Jesús cum beato Hieronymo.

Molt magnifich mossenyer y car pare. A vis vos com merce a Deu so arribat sa y alegre y a pler aci en

( -iy )

Cordova nieree a Den y essent aci he agudos tantes lelres vostrcs que no les pusch comptar qui de febrer mnvv abril y ara derrerament per un correu ab una de mossenyer Payro tanta es stada la alegría que ne agu- da que nous ho pensarieu he rebut una letra vostra ab lo poder que enviau a mossenyer Bar. Darinyo per ree- bre los registres de Sicilia ya per mossenyer Beren- guer vos he scrit eli deya queus bi daria recapte si nou ha fet ayisaumen y yo fare quels hayau. Mes he rebuda una voslra letra ab lo senyal que voleu pren- gue quant sia notari Jesús Christus ab letres molt me ha plagut. Mes he rebuda una vostra ab una letra lati- na de aic;o molt alegant ya le mesa en nion registre. Mes he rebuda una vostra ab una de micer Hieronym Pau ab uns metres que ha fets in laudem Rmi. Car- dinalis Vieecancellarii. Mes he reebuda una vostra ab una aiustant y moltes pro salule anime et corporis go es de audiendo missam de dejunio etc. feta lo dijous Sanct y per En Bemon de la Senyora dona Isabel y per En (iacomella que parla molt be de lo quem diu si es veritat del oífici que diu yom parlare ab Gaiceran Ber- trán y fare tot quant me aconsellara. Moltes ne reebu- des de queus dieh tench gran eonsolacio en legirles y mes per les bones amonestat ions y diclats que düicu. Lo fill den Girgos es ya content ])restar me lo seu stil tentost mi despondre en transladar lo ya li doni vostra letra comanas molt per satisfer al que demanau fas a lots vostres amichs una letra axim veureu si voleu le- giu les abans de la andant mia vos avis que no spe- ram sino micer Alfonso car altrament ara laus embia-

( 50 ) re. Aí^ii noy ha sino doctors castellans e no volem agrests. í.o prothonotari diu que vos teniu Ylll Iliures X s. ya li doni vostra lelra mirau ho be lo libret de Vita tirannica et privata may nol he vist lo de Badia tol ho he reebut la olleta encara no le reebuda car no he vist lo reboster. Pres he pler com diheu que En Ja- ner ha dat marit a sa filia micer Oliba XXII millia so- lidos mes he hagut enuig com lo bo den Sallares es mort los lili ducats nols he haguts y es esta la causa diu lo bonissim de mossenyer Galceran yo no tinch sino aquost que aport per que dema o laltre devem anar en camp es oraduia portar res de bo per avant veurem que sera mentrem pore ab aquest afluxar nous enujare et veure entretant sil poria guanyar y axi per ara nols prench den Pere ara fare que haya recapte. Castella no es ten mala térra com la feyan ab tot que amarla mes star aqui pa y aygua que aci ab gallines merce a Deu nosaltres stam tots be no penseu que ha- yam caminal sino cent y vint lleguas a vostron pler de les L liures diheu vos ha consignat lo Rey per los tre- balls del marquesatyau he dit a Galceran. La letra que enviaveu a Peralta sobre la Scrivania de Monserrat noy era he la squexada pus es aqui dat orde que la hayau y haveu master moltes manyes car lo Faver es un dia- ble y es gran amich del Peralta. Feume tant de pler quem perdonen com ten mala letra fac a^i car stich niolt cansat de scriure per a les altres mi mirare mes. Pres he pler com haveu agudes les letres de Casafran- ca y de micer Geraldino per avant vos scriure per amor mia scriviume sovint de noves noy ha res sino

(51 ) que aquests senyors se aparellen per anar lo mes que ve a la guerra el Rey y Rey na nostres senyors ab lo Princep stan molt be Deus los ne conserva la sanilat y vulla augmentar lo stat Reyal. A madona nostra ama- dastre y au En Pere Morer me comaneu molt a tols mes germans moltes saluts. De Cordova a XXX de Maig 1482.

Lo vostre humil fiU que besantvos les mans molt se comana.

Francesch Carbonell.

IN. 10.

Meraoriale n. 49. fól. 500 v.

Al muy spectable. e magnifico S. m.os?en Gaspar de Arinyo Conseiero c Secretario del limo, e muy poten- te S. lo S. Rey e Principe de les Spanyes.

Scnyor mossen Arinyo : poi* mosseu Peyro Lugarte- niente de Protonotario he scrito a vuestra merce lar- gamente de mis fagendas. E en verdat que he olvida- do de posar en dicha lettra el kalendario qui es de la dada de la presente. Agora S. vos reduescho a la men- te e demando de gratia a V. S. que le placia fager me screvir en carta de ration por la quitation de mi officio

( 52 ) el qual vuestra nierce me íIqo confirmar por la maies- tat del S. Rey y en pues fer dar la certificación dem..

al dicho mossen Peyío el qual por su humani-

da na tomado cargo. E mas a V. S. reputare a singu- lar graiia que mi íijo quiera acceptar por servidor el qual es de edat de degeocho anyos e scrive sufíicient- mcnte e todos días se apura e tiena buenas condiciones e es bien acostumbrado de lo qual vuestra S. si le se- ra piasente sen pora informar largamente por el dicho mossen Peyro en tanto que si V. S. aquel! querrá ac- ceptar conocerá lo que yo scrivo ser verda e confirma- ra en mi hun otro servidor. Assimesmo S. si algunos motes son en la presente por mi mal scritos por no te- ñir la lengua castellana V. S. no se maravilla car es la primera que may fizo en esta lengua e dellibero conti- nuar en ella por me abilitar e responder a V. S. por la mesma manera. De Barcelona a XXíI de janer any MCCCCLXXIX.

De V. S. Ínfimo servidor el qual en gra- cia e merce de aquella se commanda.

Pedro Miguel Carbonell.

Apres he pensat que es grosseria scriure daltra len- gua sino de la sua mateixa o aldamenys en la ti. E per ro aquesta es la primera e sera la derrcra que fare en lengua stranya.

53

N. 17.

Offic. 2. Ferdinan. II. n. 3539. ful. 69,

Nos Ferdinandus etc. Tenet et possidet dilectus et fidelís noster Petrus Michael Carbonell officium Scribe niaiidati ordinarii cancellerie nostre et tenentis claves Archivi regii in Civitate riostra Barcinone volentesque beneffacere vobis fideli nostro Francisco Carbonello fi- b*o dicti Petri Michaelis Carbonelli de nobis beneméri- to qiii jamdiu in curia et servitio nostro permanelis scriptor sub magnifico et dilecto consiliario et secreta- rio nostro Gaspare Darinyo fideliter et dilicenter neao- tia curie nostre scribendo eodeni patre vestro volente et M?jestati nostre supplicante presentium tenore et de nostri certa scientia et consulto quamvis hoc ipsum continuari dudum in carta portionis domus nostre et expediri per certificationem jusserimus verumtamen ut cautius et tutius agalur dictum scribanie mandali et tenentis claves nostri archivi predicti eo modo quo dic- to patri vestro concessum fuit ad vos dictum Francis- cum Carbonellum una et in solidum cum ipso exten- dimus ampliamus ét propagamus quadam regia prag- mática sanctione disponente huiusmodi oliicium non nisi scribe nostre cancellarie cum vacet concedi et qui-

( 54 ) . ^ ^ ^

busvis alus pragmalicis oidinacionibus aut provisioni- Lms sub quacumque verborum expressione contrarium forte d¡sponentil)us quibus pro hac vice dumtaxat dis- pensantes vobiscum super eisdem derogamus et dero- gatum esse volumus obstantibus ullo modo ita quod vos sitis cum dicto patre vestro una et in solidum Scriba et tenens claves predictas non ut dúo Scribe et léñenles claves dicti Archivi sed unus oííiciumque ip- suní una et insolidum cum eo teneatis i egatis et exer- cealis fideliter legaliter atque bene omnia et singula modo infrascripto fticiendo et libere exercendo que ad dictum oñlcium pertinere quomodolibet dinoscantur quodque per unum inceplum fuerit per alterum con- tinuari possit et finiri. Nos enim ofíicium ipsum vobis simul et insolidum cum eodem patre vestro eis melio- ribus via modo et forma quibus ñeri possit conferi- mus cum exercitio auctoritate transcribendi et clauden- di in dicto Archivo emolumentisque preheminenciis et juribus ad ipsum pertinenlibus personara enim ves- tram etillius de offlcio eodem providemus et vos am- bos eidem officio preficimus ita quod per cessum vel decessum alterius aut aliam quamcumque dimissionem dictum ofíicium non censeatur vacare in totum vel in partem sed in superstite et non cedente seu non se ab- dicante remaneat integrurn el unus vestrum per ces- sum decessum abdicacionem aut aliam quamcumque alterius dimissionem solus continuet et adminislret illud dum vivat nulla alia nova provisione mandato consulta seu coníirmatione desuper expectatis quia nos ex superabundanti cautela post cessum vel decessum

( 55 ) vesti'um yltei'i superstiti vel non cedente aut non seab- dicanti coníerimus nunc pro tune et e converso et col- lalum intelligi volumus cuní juribus et pertinentiis suis. Providentes turnen et¡expresse dumtaxat retinen- tes quod quitatio ordinaria dicti ofíicii dicto patri ves- tro soli remaneat seu reservetur et exercitium supíica- liones decretandi mandata apponendi et processus ac- tuandi et ah'a que per Scribas mandati ordinarii nos- tre cancellerie solent el possunt oxerceri ne ampliari numerus Scribarum mandati videatur in quibus ómni- bus succedatis atque ea omnia peragatis auctoritate presentium sineque alia concessione seu provisione no- va eodem patre vestro decedente si ve cedente seu ab- dicante se ab ofíicio eodem. Mandantes locumtenenli generali nostro in dicto principatu Cathalonie cancella- rio vices regenti Cancellarie protbonotario et alus ofíi- cialibus domus nostre eorumque locatenentibus nec non Gerenti vices nostri generalis Gubernatoris et Baiulo generaü in Cathalonie principatu vicario et con- siliariis Uarcinone ceterisque officialibus et subditis nostris presentibus et futuris ad quos spectet et cui- libet eorum quod vos dictum Franciscum Carbonellum quam diu vixeriiis pro Scriba mandati et tenente cla- ves dicti nostri Archivi cum dicto patre vestro et sine eo liabeant et toneant et illi ad quos spectet in posses- sionem ofíicii i[>sius prestito per vos sólito juramento vos inducant privilegiumque nostrum huiusmodi dili- genter inspeclent et singula in eo contenta ad unguem teneant et inviolabiliter observent et facient per quos deceat observan. In cuius reí testimonium presentes

( 5G ) íieri jussimus nostro coinuni sigillo inpendenti muni- tas. Datum in Civitate Cordube die vicésimo primo niensis Maii anno a nativitate Domini MCCCCLXXXIII rei^norumque noslrorum videlicet Sicilie anno sexto décimo Castelle et Legionis décimo Aragonum vero et aliorum quinto.

Yo el Rey.

Dominus Kex mandavit miclii Gaspari Darinyo visa per ihe- saiirarium generalem et lo- cumtenentem conservatoris ge- neralis.

P.

N. 18.

Offic. 1. Caroli 1. n. 3877. fól 27. v.

Nos Joanna et Carolus etc. Tenetis et possidetis ad vite vestre decursum vos dilectus noster Franciscus Corbcnel/us fdius quondam Petri Carboneüi ex privi- legio et concessione Serenissimi Regis Ferdinandi pa- tris avi et domini nostri memorie inmortalis dato Cor- dube die vicésimo primo mensis maii anno a nativita- te Domini millesimo quadringentesimo octoagesimo

(57 ) tercio officium sive oíTicia Scribe mandati et Arcliiva- lii scu tenentis claves nostrí regü Archivi Barchinone. Cumqiie pro ])aite vestra fiieiit Majestatihus nostris humiliter supplicatum ut predictam rogiam concessio- nem et privileíiium laudare approbarc ratificare et con- firmare atque predictum olliciiim seu officia Scribe mandati et tenenlis claves prefati archivi Barchinone quatenus opus sit de novo vobis concederé ex nostra sólita benignitate et munificencia dignaremur de ves- tiis siquidem fide sufiiciencia et probitate re ipsa cog- niiis admoduin confisi nec non habentes respectum ad servicia per vos in dicto oííício prestita et inpensa sup- pliccacioni eidem libenti quippe animo duximus an- nuendum. Tenore igitur presentis ex nostra certa scien- tia delibérate et consulto pi'efatam regiam concessio- nem quam bic pro tam suílicienlcr inserta haberi vo- lumus et habt-mus ac si de verbo ad verbum presentí insererelur atque omnia et singula in eadem contenta laudamos approbamus raliíiicamus et confirmamus at- gue quatenus opus sit pjodictum officium seu oííicia scribe mandati et Archivarii seu tenentis claves predic- ti Archivi Barchinone vobis dicto Francisco Carbonello de novo concedimus cum salario sive stipendiis juri- bus lucris emolumentis auctoritate privilegiis potesta- tibus prerogativis et aüis ad dictum officium seu offi- cia pertinentibus et spcctantibus sic et prout codem officiovcl otiiciis usus fuistis et cstis in eorum posses- siono juxta formam seriem et tenorem priviiegii et re- gle concessionis prccalendate nostreque iaudacionis ap- probacionis ratificacionis et confirmacionis atque novp TOMO XX vil 5

( 58 ) _ concessionis munimine seu presidio roboramus el va- lidamus. Quo circaReverendis in Christo palribus mag- nificis dileclis consiliai-üs atque fidelibus nostris mag- no cancellario canceliariis vicecancellariis et regenti- bus nostram cancellariam pmtonotario scribe porcionis domus nostre ceterisque universis et singulis officiali- bus et subditis nostris atque eorum locatenenlibus re- quirendis tamen ex eis requirentes dicimus et distinle precipiendo mandamus ex nostra certa scientia ad nos- tre gracie et amoris obtentum penamque florennorum auri Aragonum mille nostris inferendorum erariis quo- tenus huiusmodi nostram laudacionem approbacionem ralificaciom et novam concessionem atque omnia et singula in ea contenta teneant firmiter et observent te- nerique et observari faciant ab ómnibus inconcuso et non contrafaciant vel veniant nec aliquem contrafacere vel venire sinant racione aliqua sive causa si gracia nostra eis cara est et preapositam penam cupiunt non subiré. In cuius rei testimonium presentes fieri jussi- mus nostro comuni sigillo inpendenti munitas. Data in villa Vallis Oleti die XXX mensis januarii anno a nativitate Domini millesimo quingentésimo décimo oc- tavo regnorumque nostrorum videiicet nostre dicte Re- gine Castelle Legionis Granate etc. décimo quinto Na- varre quarto Aragonum vero utriusque Sicilie Jheru- salem et aliorum tercio Regis vero omnium tercio.

Yo el Rey.

Dominus Rex mandavit micbi Ugoni

(59 ) de Urries visa per Cancellarium Au- gustinum Vicecancellarium genera- lem Thesaurariuin de Gualbis Re- genlem et Conservatorem generalem. P.

N. 19.

Oflic. 1. Caroli I. n. 3877. Fól. 70 v.

El Rey.

Mossen Pedro y Rodrigo Celdran nuestros Scrivanos de ración y qualquiere de vos. Nos havemos confirma- do segund que con la presente confirmamos al amado nuestro Francisco Carbonell el officio de Archivero de la nuestra ciudad de Barchinona que tenia y exercia por privilegio de conjunción con su padre Pedro Mi- guel Carbonell quondam del Catholico Rey mi Señor y agüelo que en gloria sea. Mandamos vos por ende que lo assenteys en carta de ración de nuestra Casa y li- bros de vuestro olficio por escrivano de mandamiento y de nuestro Real Archivo de Barchinona con quatro sueldos Barchinonenses de quitación ordinaria en cada un dia y con las gracias y privilegios y exercicio y honras y en el grado y lugar que stuvo y lo tenia en vida de la dicha Catholica Maiestad el dicho Pedro Mi- guel Carbonell quondam su padre conforme a las or-

( 60 ) (liiiaciones de la dicha Cancillería et Casa de Aragón y de vuestro officio dándole la certificación necessaria faziendole cuenta y librándole los albaranes dendel vintidoseno dia del mes de enero del año mil quinien- tos y diz e seis que su Catholica Maiestad falleció e:i adelante segund lo que por el officio de prothonotario se os certificara conforme a las diclias ordinaciones. Dada en la Ciudad de (^^aragoca a XVI del mes de enero del año Mil DXVlllI.

Yo el Rey.

Soria locumtenens prothonotarü. Vidit Cancellarius. Vidit Yicecancellarius.

N. 20.

Notariorum 1. Fcrdinandi 1!. n. 5tí79. Fól. 131. v.

Francisci Carbonelli.

Nos Ferdinandus etc. Attendentes vos fidclem Scri- bam nostrum Francisciim Carhonellum filium fidclis nostri Petri Michaelis Carbonelli sci'ibe mandamenti ac tenenlis claves Regii Archivi nostre Civilatis Barci- none oriundum dicte Civitatis Barcinone esse ydoneum et sufficientem ad tabellionatus officium exercendum prestito per vos in Cancellaria nostra juramento quod bene et legaliter vos babebitis in excrcendo officio me-

(01 ) niorato constituimus et crcamus vos dictiim Frrnicís- cum CurboneUum ¡n iiotarium piibliciim per totam tcr- lam et dominationem nostram ita qiiotl in imiversis cj singulis terris et loéis dietioni ac jiirisdictioni nostrc subieetis possilis recipcre et coníicerc acta attestationes sentencias et quelibet alia instrumenta quorumcumque contractuiim fuerint et quaslibetalias scriptnras aiicten ticas et ¡)ublieas et eas scribere aut scribi facera per substitutum aut substitutos a vobis juratos tamen de quibus prolocolla siquidem sive capibrevia faciatis no- tularum ut eterne niemorie eommendentur. Nos enim ipsis testamentis aclis attostaiionibus sententiis instru- meniis et alus scripturis publicis et auctenticis por vos bene et legaliter recipiendis coníiciendis et scribendis ac scribi fociendis per juratos substitutos a vobis auc- toritatem nostram impendimus pariter et decretum ita quod in iuditio et extra iuditium fides plenaria ad- bibeatur et omnimodam obtineant roboris firmitatem tanquam publica manu focta dumtamen subscriptionem vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auc" toritate nostra notarium et ipsis contraclibus interfuis- se teneamini confiteri. Mandantes igitur per presentem cartam nostram Gubernatori generali nostro eiusque vices gerentibus vicariis justitiis baiulis curiis supra- iunctariis calmedinis merinis juratis universis el siii- gulis alus officialibus et subditis nostris presenlibus et íuturis dictorumque officialium localenentibus (juod vos Francisciim Carbonellum pro notario publico ha- beant et teneant ¡)cr totam tcnam et dominationem nostram el in inslrumcntis ac scripturis veslris publi-

( G2) c¡s et auctenticisadliibeantplenam fidem. Adjicimus ta- men quod testamenta codicillos instrumenta illorum- quc notas et transumpta acta attestationes testium et alias scripturas publicas et auctenticas quos quas et que receperitis confeceritis et scripseritis aut scribi fe- cei'itis intra Comitatus Rossilionis et Ceritanie ac tér- ras confluentes et Yallispirii vestris tamen sumptibus et expensis faceré et de medietate preciorum inde ha- bendorum secundum ordinationes regias procuratori nostro Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini responderé. In cuius rei testimonium presentes fieri jussimus nostro sigillo comuni inpendentimunitas. Da- te in Yilla de Madrit die vicésimo octavo mensis Apri- lis anno a nativitate Domini millesimo CCCCLXXXIII Regnorum nostrorum videlicet Sicilie anno sexto dé- cimo Castelle Legionis etc. décimo Aragonum vero et aliorum quinto. Johannes Moner Vicecancellarius.

Gaspar Darinyo mandato Regio facto per Jobannem Moner Vi- cecancellarium qui eum habuit pro suficienti.

P.

Fól. 13:2

#

Dictis die in dicta Villa de Madrid. It piedictus Franciscus C arbonellus notavius noviter

(03) per dominiim Kegem crcaliis convenit el sponte se obligavit quod pro quocumque erimine per eum co- misso vel comittendo neo alia quavis causa civili et criminali non allegabit tonsuram nec recurret ad bra- chium ecclesiaslícum et hoc sub pena CCC morabali- norurn regio erario aplicandorum et pro maiori tuitio" ne dedit in fideiussorem discretum Franciscum Vila- nova regium scribam presentem qui talem etc. Et pre- dicti notarius et fideiussor ad predicta tenendum suas obligarunt personas et bona renunciantes etc. Fiat lar- ge ad voluntatern Regie Curie.

Testes fuerunt Johannes Salat et Dominicus de Sancta Criis de scrivania Domini Regís.

N. 21.

Notariorum 1. Ferdinandi II. n. 3679. fól. 134 v.

Francisci Carbonelli.

Nos Ferdinandus etc. Attendentes nos cum carta nostre sigillo inpendenti munita data in Villa de Ma- drit vicésimo octavo die mensis Aprilis anno presenti et infrascripto constituisse et creasse vos fidelem scri- bam nostrum ac tenentem claves Regii Archivi noslrí apud Civitatem Barchinone Franciscum Carbonellum

( 04 ) in notarium puhlicum per tolam torram ct dominatio- nem mcam ¡ta qiiod in uiiivcrsis terris et locis dicioni ct jui'isdictioni nostre siibicctis possitis roe ipere et conficere testamenta codicillos acta attes'.ationes sen- tentias et qui?libet alia instrumenta quorumcumque contractuum essent ct quaslibel alias sciiptnras auc- tenticas et publicas ct eas scribcre ac scribi faceré per subslitutum aut substitutos a vobis júralos tamen ¡)rout hec et alia in carta ipsa latius continentur. At- tcndentes etiam per vos fuisse nobis bumiliter suppli- catum ut auctoritalem et decretum huiusmodi vobis ut predicitur concessa ampliare de benignitate nostradig- naremur. Nos vero supplicationi veslre benignius an- nuentes attentis et consideratis sufficiencia yduneylate ac fama vestris quas in conspectu noslri et alias plu- rics novimus comendabiles et expertas tenore prescn- tis carie nostre concedimus vobis dito Francisco Car- honelh ac plenam licentiam impartimur quod in uni- versis et singulis terris et locis dicioni et jurisdictio- ni nostre subieclis possitis per vos aut substilutum vel substitutos aut substituendum vel substituendos a vo- bis tamen juratos recipere et conficere ac recipi et confici faceré acta attestationes sententias et quelibet alia instrumenta quorumcumque contractuum fuerint ■^t quaslibet alias scripturas publicas ct auclenlicas ci- viles et criminales exceptis testamentis codicillis et alus ultimis voluntatibus in quibus vos babeatis per- sonaliler interesse. Nos enim ipsa acta et attestationes per dictos juratos aut substitutos per vos assumptos et imjíostcrum assumendos recipienda el rccipicndas dic-

( 05) lis testameiitis codicillis ct alus uítimis voluntatibus quibus vos interesse volumus iit pieffcrluí' exceptis valei'c vülimius et tenerc ac si per vos recepta esscnt personaliter aiit confecta sen in manu et posse vestri firmata et eisdeni auelonlalem nostram interponimus pariter el decretuiii ita quod in jiiditio et extra judi- tiiim íides plenaria adhibealur et omnimodam obli- neant roboris firmitatera duní tarnen vos subscriptio- nem vestram et signum apposueritis in eisdeni. Man- dantes igitur per presentem cartain nostiam guberna- lori nostro íjenerali eiusque vices gerentibus vicariis justiciis l)aiu]is curiis supraiunctariis calmedinis ine- rinis juratis et universis et singiilis alus ofíicialibus et subditis nosti'is presentibus et futuris dictorumque offi- cialiuín locatenentibus quatenus hane nostram conces- sionem et auctoritatem ac ampliationem et omnia et singula in piesenti caria nostra contenta firma habeant toneant ac inviolabiliter observent et non contrafaciant quavis causa et ipsis instrumenlis et aliis veslris pu- blicis et auctencis sciipturis adhibeant jílcnam fideni quibiisvis oi'dinationibus sen statutis generalibus vel specialibus in conlrarium factis obsistcntibus nullo mo- do. In cuius rei testinionium présenles fieri jussinius nostro sigillo comuni inpcndcnti niiniitas. Date in Ci- vitate Coi'duba die XXIII mensis Angustí anno a na- tivitate Doinini millesimo quadringcntesimo octoagesi- mo terlio Kegnorumque nostrorum videlicet Sicilie .anno XVI Castelle et Lcgionis décimo Aragonum ve- ro et alioi'um quinto. Joannes Moner Yicecancella- lius.

(66) Galcerandus Bertrandus man- dato regio facto per Joannem Moner Vicecancellarium qui eam signavit. P.

N, 22.

Memoriale n. 49. Fól. 71.

Hic transcribere curavi ego quidem Petrus Michael Carbonellus instrumentum possessionis Scribe man- dat¡ et Archivarii tradite Francisco Carbonello filio meo precharo.

Noverint universi : Quod anno a nativitate Domini MCCCCLXXX quarto die vero Mercurii XXXI mensis decembris vigilia circuncisionis domini noslri Jesu- Christi presente et vocato me Galcerando Bertrando Ser.™i domini Regis Scriba Regiaque auctoritate no- tario publico per totam terram et ditionem ipsius domini Regis et presentibus etiam et vocatis magnifi- co Joanne Aybri burgensi ville Perpiniani honorabi- libusque Antonio de Puigdangoles mercatore et Fran- cisco Nicolao de Molis notario publico civibus Barci- none testibus ad hec vocatis specialiter et rogatis co-

( 07 ) ram niiiltum magnifico et circunspecto viro domino Joanne Pagos milite legumque professore Vicecance- llario predicti domini Uegis sedente in Regio Archivo Barcinone ^ersoniiVitev consútutus Franciscus Carbone- //(is Regius Scriba ac tenens claves ipsius Regii Ar- cbivi una et insolidum cum Petro Micliaele Carbone- 11o patre suo Scribaque Regio ac tenente claves dicti Regii Arcbivi obtulit et presentavit debita cum reve- rentia et per me dictum et infrascriptum nolarium le- gi publice petiit et requisivit eidem quandam certiíi- cationem in papyro scriptam et per magniíicum Ludo- vicum de Santangel Scribam porlionis dicti domini Regis expeditam et directam magnifico domino Plii- lippo Clementi eiusdem domini Regis Prothonotario que dala fuit in villa de Madrit XXIII die mensis Apri- lis anno proxime lapso in et cum qua predictus domi- nus Rex cum volúntate et supplicatione predicti Petri Michaelis Carbonelli mandavit scrivi in charta portio- nis domus sue predictum Francisciim pro Scriba man- dati Cancellarie dicti domini Regis et tenente claves Arcbivi predicti una et insolidum cum dicto patre suo prout bec et alia in dicta certificatione continentur et que certificatio iam fuit prius per dictum Francisctim preséntala predicto protbonotario qui etiam acceptavit eam et admisit dictum Franciscum in Scribam manda- menli dicte Cancellarie ac tenentem claves dicti Ar- cbivi cum exercilio quitatione et prerogativis quibus uli valeat modo et forma in ipsa cerlificalione cxpressis (juem.admodum bec continentur in pede dicte certifica- tionis. Et niliilomiüus dictus Franciscas Carbonellus

(C8) ibidem obtiilit et presentavit debita cum reverentia ac per me dictiim et infrascriptum uotariuin legi publice petüt etreqiiisivit prefalo donJno Vicecancellai'io quod- dam privilegiiim ¡n debita forma expeditum et per dic- tum dominum Regem de et super diclis cerlificatione et provisione dicti officii Scribe mandamenti et Regii Archivi factum et concessum dicto Francisco Carbone- llo ¡n quadam membrana soiiptum Regioque sigillo inpendenti munilum que data fuit in civitate Corduboe die vicésimo primo mensis Maii anno proxime decur- so. In et cum quo prefatus dominus Rex inter ceteros mandavit predicto domino Vicecancellario ut dictutn Franciscum Carhoncllum quamdiu vixerit pro Scriba mandamenti ac tenenle claves dicti Archivi cum dicto Petio Michaele Carbonello eius patre et sine eo habe- ret et teneret ülumque in possossionem ipsius officü prestito piius per cundem Frmicisciim sólito juramen- to induceret prout hec et alia in dicto privilegio latius exarantur. ínsuper predictus Francisciis Carbonellns huuíiliter supplicavit et etiam requisivil dictum domi- num Vicecaiicellarium ut in vim predicte certificatio- nis et privilegii ¡psum Franciscum in possessionem dicli officü Scribe mandamenti et Regii Archivarii poneret et inducerel quoniam ipse erat presto el j)aia- tus parere mandatis dicti domini Regis et dicli domi- ni Vicecancellarii ac tenere faceré et complere omnia et singula ad que Regius Archivarius dicti Archivi te- neatur et quemodmodum celeri Archivarii tenuerunt fecerunt el complcverunt. El lecta de verbo ad verbum ac publicata per me diclum ct infrascriptum notarium

(69) predicta ceitifirafione cum prefatum privilogiiim lege- i"e Yoluissem tliclus dotninus Yicecancellariiis cercio- ratiis ad plenum de tolo ipsius tenore liahuit illud pro lecto et publicato. Mandavit que iüco ut prius quan» possessio dicti ofíicü traderetur ego dicius et iiifras- criplus notarius legerem et publicaren! quandam ordi- nationera Ser.'"' domini Petri recolende mcmorie Re- gis Aragón iim in quodam regesto dicli Ai'< hivi sciip- tam. Que data fuit apud locum vulgo dirturu Tamarit de Litera duodécimo die Martii anno a nalivitale Do- mini MCCC octogésimo quarto in et cum qua habe- tur totum id et quantum ipse Archivarius dicti Arcbi- vi faceré tenetur. Ita demum quod sacramentum et ho- magium Cancellario prestare teneretur modo et forma quibus illud protbonotarius regius prestare tenetur. Et incontinenti lecta et publicata per me dictum et infrascriptum notarium predicta ordinatione preftitus dominus Yicecancellarius attentis piedictis ut dixit liabuit el tenuit ac habet et tenet dictum Franciscum Carhondlum pro Scriba mandati Cancellarie domini ílegis ac tenente modo predicto claves dicli Archivi sicut in dictis certificatione et privilegio continetur. Et processit ad tradendam dictam possessionem dicto Francisco Carhoncllo in bunc qui sequitur modum re- cepit prius dictus dominus Yicecancellarius ab ipso Francisco sacramcnlum cuiusvirtute piomisit et jura- vil predicta omnia et singula se tenere et faceré que- madmodum ceteri alü Archivarii tenueruntet fererunt et faceré debuerunt et etiam dictus dominus Yicecan- cellarius rccepit bomagium ore et manibus juxta usa-

{ -o )

ticos Barcinone et constitutiones Cathalonie commen- datum ab ipso Francisco statimque mandavit dicto Pe- tro Michaeli Carbonello patri dicti Francisci ut claves dicti Archivi eidem dicto domino Yicecaiicellario Ira- deret pro illis tradendis dicto Francisco qui eas una et insolidum cum dicto patre suo teneat juxta formarn dicti Regii privilegii. Quiquidem Petrus Michael Car- bonellus confesiim tradidit dictas claves dicto domino Vicecancellario pro obtemperandis Regiis mandatis et dicti domini Vicecancellarii sed antea protestatus fuit quod per ipsam clavium traditionem et possessionem predictam non fieret eidem Petro Michaeli Carbonello preiuditium ñeque derogatio in exercitio Scribe man- damenti quitationeque sua et alus juxta et sCcundum formam ac tenorem dictorum certificationis et privile- gii et quemadmodum serenissimus dominus Rex in eis- dem fieri et servari iussit. Et dictus dominus Vice- cancellarius recipiens cum dicta protestatione et reser- valione claves dicti Archivi tradidit incontinenti pos- sessionem dicti officü Scrihe mandamenti et Archivarii predicto Francisco cum exercitio Scribe mandamenti quitatione et alus prorogativis in dictis certificatione et privilegio enarratis quibus ipse Francisciis uti valeat modo et forma in ipsis privilegio et certificatione con- tentis. Et in signum ipsius possessionis seu quasi dicti ofticii ac aliorum predictorum dictus dominus Vicecan- cellarius tradidit dictas claves dicto Francisco Carbo- nello ut eas teneat una et insolidum cum dicto patre suo juxta formam Regii privilegii snpradicti. Et qui dictus Franciscus cas cum debita reverentia et honore

( 71 ) modo et forma predictis et cum reservatione et proles- taíione superius mentionalis accepit eas et cum eis clausit et aperuit portas dicti Archivii in signum recep- te possessionis omiiium et singulorum prediclorum. De quibus ómnibus et singulis peliit et requisivit dictus Franciscus sibi et dicto patri suo fieri et tradi unum et plura publicum et publica inslrumentum et instru- menta per me dictum et infrascriptum notarium. Que fuerunt acta Barcinone die mense anno et loco predic- tis presentibus me et infrascripto notario et testibus predictis ad premissa vocatis specialiter et rogatis ut superius continetur.

Sigggnum mei Galcerandi Bertrandi Serenissim domini Regís Scribe eiusque auctoritüte per univer- sam ditionem suam publici notarii qui premissis óm- nibus dum sicut est dictum agerentur interfui caque in hanc publicam formam redigens scribi feci el clau- s¡. Constat de raso et correcto in linea XX recepit prius. Et de suprapositis in lineis XXI et etiam XXlllI Vicecancellarius.

P.

N. 23.

Legajo de cartas Reales y autógrafos.

Nos infans Ilenricus etc. Consucvit Regia Ma.t^s do-

(72) nationibus seu alus contraclibus legitime factis con- ccssionis graliam impertiri. Cum itaqiie ut accepimus Raphaelem de Riudor notarium publicum Barcinono (loiiationem post obitum suum fecisse vobis dilecto et fideli dicti domini Regís ac nostro Francisco Carhone- llo Regio Seribe notarioque et Archivario ipsius domi- ni Regis contemplatione matrimonii vestri et Joannpe domicelle íiliaesue non modo de scriptiiris notario eius- dem Raphaelis sed etiam notariaruin aliorum tabellio- num quas dictus Raphael tenebat et possidebal quem- admodum de dicta donalione constat instrumeiiio ca- pitulorum dicti matrimonii confecto apud Joannem Geraldum notarium publicum Barcinone die nono ju- lii anno presentí et infrascripto. Et quamquam ipsa donatio sic facta nulla indigeat confirmatione tamen ut oblreclatorum morsus vipéreos effugere valeatis et ea suis viribus semper persistat ad supplicationem nomi- ne vestro nobis factam qui vices Regias in hac parle gerimus lenore presentís charle nostre íirmiter perpe- tuo valiture predictam donationem ob causam matri- monii ut predicitur factam laudamus approbamus et ad caiitelam confirmamus ac eliam si et ubi opus fuerit predictas omnes et singulas scripturas et etiau) quas- vis alias quas dictus Raphael de Riudor in dicta do- natione penes se retinuerit de quibus nihil ordinaverit vobis de novo donamus comittimus et concedí mus ¡la quod vos absque Vicarii Barcinone seu alterius ofíicia- lis liccntia instrumenta testamenta codicillos pvotoco- 11a capibrevia notularum et scripturas dicli Raphaelis de Riudor et dictorum aliorum notariorum teneatis et

( 73 ) rebatís ac in miindiim cum cxpedieritredícatis et clau- datis ac partibiis qiiibus tradenda fucrint tiadatis et salaria debita recipiatis aliaque omnia et singula su- per bis peragalis quir dictus Uapbacl de Riudor duin vivebat poterat. Mandantes per hanc eandeni universis et singuiis Regiis officialibus et eorum locatenentibus ut huiusmodi concessionem nostram teneant et obser- vent ratamque et íirmam habeant et contra eam non veniant seu aliqueni contraveniíe permittant aliqua ratione. In cuius rei testimoninm etc. Dalum Barcino- ne XV die julii anno x^ICGCCLXXXVL

Fuit mandatum expediri per Joannem Peyro Lo- cumtcnenloru protonotarii qui voluit banc ordinari })er me P. M. Carboncllum.

Legajo do cartas reales y autógrafos.

Licentia claiidendi.

Nos Infans Henricus etc. Ad vestri fidelis Regii et nostri Francisci Carbonelli dicti domini Regis Scribe notarütíue et civis Barcinone supplicationem pro subs- criptis bumiütcr nobis factam concedimus vobis quod libere licite et impune possitis instiumenta et contrac- tus quoscumque notarie Raphaeüs de Riudor quon- dam notarii publici Barcinone soceri vestri et notaria. rurn aliorum notariorum quorum scripturas una cum TOMO xxvii. 6

_ ( 74 ) ^ siiis vobis dono dedit si ¡n ssedis non fuerint largo mo- do notatEe notare et in mundum redigere et claudere illa tamen cautela servata qiiod in contraclibus ipsis sustanciale aliquod non mutetur sed fiant et fieri vo- liimus predicta per vos bene et íideliter sicut deceí. Nos enim ipsa instrumenta et contractus quoscumque ac etianí testamenta el codicillos per vos notancios et claudendos et omnia et singula que cirea predicta fe- ceritis lantam vim obtinere tantümque valere voiumus ac si per dictum Raphaelem de Riudor et aliorum no- tariorum quorum scripturas ipse tenebat dum viverent facta extitissent. Mandantes per banc eandem Guber- natori Catalonie principatus aliisque officialibus nos- tris et eorum locatenentibus presentibus et futuris ut concessionem et licentiam nostras huiusmodi teneant íirmiter et observent et non contraveniant seu aüquem contravenire permitlant aliqua ralione. In cuius rei testimonium etc.

N- 25.

llineniiu 18. Fci'dinamli II. n. 5(}i9. ful. Ii2. V.

Francisci Carbonelli. Nos Ferdinandus etc. Concessimus nuper vobis di-

( ^^ )

locJo el íideli nostro Francisco Carhonello filio dilccli et íidelis Sci'ibe mandati ordinarü Cancellaric nostro et tenentis claves Archivi Regii nostri Petri Micliacüs Carbonelli eodem pati'O vestro siiper his no])¡s hunn- liter suppHcante vestris exigentibus mcritis et sci viciis quod una simul et insoliduní cum eodem genitore ves- tro sitis Scriba mandati et tenens claves nostri Archi- vi in Ci vita te Barcinone non ut duo Scribe et tenen- tes claves nostri Archivi sed nt unus ofliciumqiie ip- sum una et in solidum cum eo tenendo regendo et exercendo omnia que et singLda ad ipsum ofíiciuin per- tinencia el spectantia faciendo et libere exercendo cum exercicio el auctoritate transcribendi et claudendi in dicto Archivo ita quod per cessum vel decessum alte- rius aut aliam quamcumque dimissionem dictum offi- cium non censeretur vacare in totum vel inpaitern sed in superstile et non cedente seu non se abdicante re- maneret integrum et unus vestrum per cessum deces- sum abdicationem aut aliam quamcumque alterius di- missionem solusillud coníinuaret et administraret nul- la alia provisione nova mandato consulta aut confir- matione expoctatis prout hec et plura alia ex tenore piivilegii super eis vobis per nos concessi quod daíum fuit Cordube die vicésimo primo Maii annoa nativiíate Domini millesimo quadiingeníesimo octogésimo tercio ad quod nos referimus latius et seriosius patero v¡- dentur. Ycrum quia ut pro piedicli Petri Michaelis Carbonelli palris veslri intelleximus quod ipse genitor vester crescente etate circa ea que ad commodum ani- me et spiritualia sunt magis quam temporalia animum

( "O ) dirigens cupit intenditquo a mundanis negociis et tem- poralibus aliquantuliim abdicare iit meliiis spirituali- hiis vacare possit cupitque vos de cuius fide probitate et ydoneitate ad modiim confidimiis in lociim simm ad régimen et exercicium einsdem ofíicü Scribe mandati preíJcere ut vos dictuiri Francíscum Carbonellnm eius filiiim conscribam et conarchivarium una simul et in- solidiim cum eo in exercicio videlicet suppl ¡cationes decretandi mandata apponendi et processus actuandi et alia ñiciendi que per scribas mandati nostre Cance- llarie possunt et debent exerceri faciendi el exercen- di loco sui poneré constituere et sufficere remanente tamen eodem patre vestrouna simul et insolidum vo- biscum in dicto Scribe mandati ac tenentis claves nos- tri Archivi officio cum exercicio et auctoritate solum et dumtaxat transcribendi et claudendi in dicto Archi- vo. Et cum retentionequitationis ordinario ratione dic- ti officii Archivarii que eidem patri vestro durante eius vita reveretur et quod altero cedente decedenle offi- cium prefatum a se abdicante siipersles sit et rema- neat in dicto officio et eius pleno iisu et exercicio nulla alia provisione seu mandato expectatis fuitque super bis nostre Maieslali humiliter suplicaíum ut pie- dicta de nostri Regia sólita benignitate eidem genitori vestro et vobis concederé dignaremur. Nos vero diclis supplicationibus benigniler inclinati prospectisque me- ritis et serviciis dicti patris vestri atque vestris tenore presentís et de nostri certa scientia delibérate et con- sulto vos dictum Franciscum Carbonellnm in exercicio supplicationes providendi mandata apponendi proces-

sus actuandi et alia que per Scribas mandati nostre Cancellarie et possunt exerceri et íieri in loeum dicti patris vestri ponimus prefieimus et ordinamus ita quod deinceps tos dictas Frauchciis Carhoncllus exercicium dicti Sci'ibe mandati officii faciatis et exerceatis sic et prout dictus pater vester hacienus faciebat et faceré et exercere polerat anle huiusmodi nostram concessionem et provisionem et quod omnes processus acta el scrip- turas que ratione dicti officii et exercicii scribe man- dati dictus pater vester babet et hactenus fecerit et alios processus et scripturas nostre Canceüerie sibi dimissas sint et tradantur vobis eidem Francisco Car- bonello et illarum salaria et emolumenta habeatis exi- gatis et recipiatis et in vestros usus et utilitates con- veitatis et idem genitor vester sit una simul et inso- lidum vobiscum Scriba mandati et tenens claves nos- tri Arcbivi cumexercicio ct auctoritate dumtaxat trans- cribendi et claudendi in dicto Archivo et cum quita- tione et vestito que durante eius vita eidem reservan volumus prout superius continentur. Et quod altero vestrum cedenle decedente anta se officium abdican- te supersles sit et remaneat in dicto officio et eius ple- no jure usu et exercicio in ceteris autem privilegio memóralo in suo robore permansuro. Mandantes per bañe eandem magnifico et dilecto consiliario el pro- thonotario nostro Pbilipo Clementi et eius locumte- nenti in dicto ofíicio scienter ct expresse quatenus a cetero vos dictum Francisciim Carbonellum ad dictuin exercitium Scribe mandati mándala provisiones privi- legia litteras rescripta et omnes alias scripturas que

{ 78 ) per scribas maiidati nostre Cancel larie fieri spediri et provideri consueverunt admittant proiit liactenus dic- to patri vestro admiserunt nullo alio mandato a nobis expeetato quibusvis ordinationibus domus nostre prag- inaticis sancionibns et alus quibusvis premissis for- san contrariis quibus pro bac vice dumtaxat vobiscum dispensamus et dispensatuní esse volumus nuUatenus obslituris. lilustri proplerea Infanti Enrico patrueli et locumtenenti generali nostro carissimo intentum nostrum declarantes dicimus neo non venerabili in Christo patri magnificis et dilectis consiliaHis nostris Cancellario vicecancellario et Regenti Cancellariam nostram prothonotario et eius locumtenenti ceterisque universis et singulis officialibus nostris dicimus preci- pimus et jubemus expresse et de certa scientia ad nostre gracia et amoris obtentum penamque floreno- rum auri Aragonum mille nostris inferendam erariis requirendos tamen requirentes ut nostram huiusmodi provissionem et omnia et singula in ea contenta te- neant firmiter et observent et faciant ab ómnibus in- concusse observa! i et non contrafaciant vel veniant aut aliquem co nrafacere vel venire sinant rationeali í]ua sive causa. In cuius rei testimonium presentem fieri jussimus nostro comuni sigillo in dorso munitam. Data in nostris felicibus Castris agri Civitatis Gránale die XVlí mensis ocíobris auno a nativitate Domini mi- llcssimo quadringentesimo nonagésimo primo.

Yo el Rey.

(70) Domiiius Rex inandavit miclii Joanni de Coloma. Visa per Thesaurai'ium et conservatores

generales.

P.

N. 26.

Menioriale n. 49.t'ól. 73. v,

Presentatio predicte provisionis fuete Prothonotario.

Die XXIII Martii anno a nativitate Domini MCCCG LXXXXIl in Civitate Gi-anate fuit huiusmodi Regia [)rovisio per infrascriptum Francismm Carbonell no- mine suG proprio ac pro parte dicti patris sui absentis preseniata eidem magnifico domino prothonotario qui R. etc. obtemperando ac obediendo iit decet mandatis Regle Maiestatis admisit eandem Regiam provisionem juxta sui seriem et tenorem et signanter dictum Fran- ciscum Carbonell ad exercitium et alia assueta dicti officii Scribe mandati juxta regias ordinationes et alias prout in ea latius continetur. Mandans ita continuari prout factum fuit per me Johannem Domingues Scri-. bam mandati eiusdem Regie Maiestatis ac notarium publicum presenlibus ad licc pro testibus Jocobo Cli- ment ct Jacobo Remiro Regiis scrib¡s„ F. Clemens Protbonotarius.

(80)

Memorialc ii. 49. F61. 74.

Presentatio predícte provisionis facte locumtenenii Prothonotario.

Die Lune XXÍ Maii Anno a nativitate Domini MCCCG LXXXXÍÍ in Civitate Barchinona per prefatum Fran- ciscum Carbonelliim fuerunt preséntate huiusmodi l¡t- tere mihi Johanni Peyro Locumlenenti prothonotarii Serenissimi ac polentissimi domini Regis qui recepta etc. paratus sum Regüs obedire mandalis. Joannes Peyro locumtenens prothonotarii manu propria.

81

NOTAS AUTÓGRAFAS Á QUE SK HACE REFEílENClA EN LA BIOGRAFÍA.

N. 1.

Memoriale ii. 51.

Es una nota autógrafa puesta en la parte interior de las cubiertas de pergamino que preceden al primer folio.

Pere Miquel Carbonell nasque a VIH de febrer any MCCCCXXXIíII e era dilluns com nasque en la casa gran de la plassa nova que huy que comptam Y!lí de setembre any MDXlí posseex la dita casa mestre An- drcu Gastara Chirurgia e bo hon yom fas la barba. He ha dit a mi la mia bona mare que lo dimarts apres lo dilluns yo fuy nat era festa del ventre 90 es Carnestoltes.

Et obiit die jovis secundo mensis Aprilis auno a nativitate Domini MDXVH cuius anima requiescat in pace. (Autógrafo de su bijo Francisco.)

Su nacimiento lo confirma también Carbonell en otra no- ta autógrafa puesta al fól. i42v. del Memoriale N. 55. A. ídem en otra al fól. oi del Memoriales. 55. B.

(82) N. 2.

Varia 25. Privilegia Uniipioiiuruni. Jacobi II. pars 2. a 11.310. t'ól. 2 v. de los que precodeu á la numeración.

Petrus Michael Carbonellus Rcfjíns Archivarius Bar- i'inone (1) ortus die Mercurü XIX Februarií quadragesi- ma insurgente Auno salutis MCCCCLXXXXIII hoc epi- gramma litteris maiusculis per prefatum Petrum Oliva sciilptum in lapide reposito in pilori claustri Monasterii predieatormn Barcinone ante simm moniimentiim novum eidem Monasterio dono dedit.

Deo. Omnipotenti. Máximo.

D. O. M.

F. CARB. PARENTl ÓPTIMO GRATIAE CONIYGI BENE MERENTI. P. MICH. GARBO NELLYS REG. ARCHIVARI YS CIYIS BARC. SIBI ET SVIS POSTERISQYE ANN. CHRISTL M GCGCLXXXXIIL .XL KAL. MART. FERRANDO II, FOELICÍTER REGNANTE.

sua pecunia facieiulum curavit

S. P. F. G.

(i) ÜL-rivaUii' a líaicinj Darcino.iis csl aJjKiUvi cablis el sic esl iiilerro-

( 83

llieronyinus Paulus Barcinonensis.

Qiiis me adeo pulcliris emendatumque íiguris Scripsei'it ut noscas est opere prelium

Himc CaibonelliiiD vocitant que ni Regia cura Archivi voluit scepira tenore sui.

Alexander Geraklinus Infaiilium Regurn Hispanie Preceptor egregius.

Si quem formosse delectant forte figura3 Has Carbonelli noscat habere manus.

Patria Barcino terris el notus Iberis

Archivo Regum Rege volente praest.

N. 3.

?.k"i)iuriaic ii. 49. iül. IW.

Anno Cíirisli MCCCCXXVISI in Civitate Barcinona t3rrLemotus factus est ita grandis quod lapides operis

jíaüo (ic untle soilicct do IJarcinona. SoJ si iu j,'eiiilivo ponatur puta Bar- cinonae tune dcrivatiir a narcinoiK' priiii:r (Icclinalionis ct ost gciiitivi ca- sus et scril)i dcht-t time ( um di|)lilliuiigu Ijaiciiioiie ct est lime iiilenoga- ti(» de ulti scilicet in líareinoiía.

( 84 ) vulgo niincupati la (). quod erat ut mine est reíeclum in pariete fasto siipra portam Ecclesie beate Mariae de maii Iiiiius Urbis respiciens occidentem versus rue- runt ex qiia dii'utione XXYllI hondiies ¡nler mascLdos ct femiiias mortem obiere. ííic enim terremotus dura- vil in memorata Urbe annos dúos mensis sex. Sic quod nulla dies sine tensemotu illuxerat. fía3C autemhabui a viris senio confractis et ínter alios a veneranda Geni- trice mea nomine Joanna tune a3tnlis sustí anno VIII. Quae annos YIÍí et hebdómadas sex paralysi morbo in cubili laboravit computando a superioiibus diebus us- que diem Jovis XVII Novembris anno salutis MCCGC XCVI quo mortem obiit vixit annis LXXXIII mensibus sex diebus XXVIIII.

Verumtamen ipsa religiossisima domina mater mea prefato mcrbo sic oppresa et etiam ipso crescente ex- titit cum ferré in agonia mensibus sex et XXVIIII die- bus diem clausit extremum predicto die jovis XVII No- vembris paulo ante pulsationem primfe horae posl in- tempestam noctem ipsius diei anno ut predicitur Chris- ti MCCCC Nonagésimo Sexto apud Cameram maiorem domus maioris domorum mearum sitarum invico vul- go dicto den Serra Urbis Barcinonensis cuius anima in pace requiescat. Vixit ut predixi annis LXXXIII men- sibus sex diebus XXIX. lia quod morbus paralysiseam compressil ad extremum eius vite diem usque scilicet annis ut predixi octo hebdómadas sex.

Nota quod hec veneranda Mater pi'iusquam ab hoc seculo migrasset paralysi morbo in cubiü persisteris máximo cum dolorc ct palientia laboravit per annos

( 85 ) ocio ct hebdómadas sex. Cuiíis anima rcquiescat in pace et credo eam iam in pace requiescei'C.

N. 4.

Memorialc n. 49. fól. 4:2.

Muaer de P. M. Carbonell.

Die Mercurii XV Januarii Anno salutis MCíXCL XXXXí prefatus dominus Infans Henricus ex predicta domina uxore sua fdiam nomine Helisabet suscepit nataque fuit ipso quidem die Mercurii paulo post puí- sationem primse horíE post meridiem ipsius diei in do- mibus ab eo nuper emptis sitis apud uibem Barcino- ne in vico lato satis prope caenobium divi Fiancisci. Quíc quidem domus ab eodem domino Infante empte pretio XLV milia solidorum fuerunt primo Petri Mo- rer quondam mercatoris Civis Barcinone mariti uxoris me» nomine Eulaliae ullinfo vero GasparisMayjno Lo- cumtenentis Baiuli generalis Catalonie qui primo fuit notarius nunc vero equcs....

N. 5

Mmoriak' n. ."i,j. B. lól. I'J.

Per causa del frct la mía ma que es indisposta ha

^ ( 80 ) scrit e scriura no axi bo com ha scrit e scrivia Deo opitulanle stant calda e per ^o nos meravell lo lector si en aquesl Uegislre trobara scriptura mal scrita.

Id. lól. 22.

Aquesta scriptura es per mi ab ruina tincía e cuy- tadament e ab gran fret scrita.

N. 6.

Memoriale n. 4^9. fól. C9.

Possessio Regii Arcbivi Barcinonae.

Memoria teneto mi gnate Francisce quod die Martís die festo divi Julianí Vil Januari Auno a nativitate Do- mini Millesimo quadringeníesimo septuagésimo sepli- nio paulo post pulsationem decimíe hora? ante meri- diem eiusdem diei: ex máxima tuve térra madescente ego Petrus Michael Carhonellus Regia apostólica im- periali auctoritatibus notarius publicus Barcinone adep- íus sum possessionem Regii Archivi Barcinonensis: ad quod Arcliivum e domo subscripli Bartholomei Yeri- ni una cum ipso et ceteris pluente semper nive in má- xima quaníitate accederé non recusavi. Et sic in ipso Archivo ipsis die hora mense et anuo presentes fuerunt magnifici honorandique et probi viri dominus Bartho- lomeus Yerinus Consiliarius et Reorens Cancellariam

( 87 ) Serenissimi Domini Rei;is Andicas de Peguera Maí^is- ter rationalis Curie eiusdem tlomini Regís in Civitate Barcinona principatu que Catalonie Regno Maiorica- rum et insulis ei adiaeenlibus ac in Regno Sardinie Peti'us Bancells locumtenens ipsius Magistri rationalis Montserratus Torres presbiier Bernardus Andor domini Regis Scriba: qui rogatus et rcquisitus ipsam posses- sionem scripsit et penes se testatus est et Joannes Viaslrosa mercator Civis Barcinone Jacobi Garcia viri quidem optimi et cordati predecessoris mei in diclo cilicio gener ac alii viri qui ibidem aderant. Et nibilo- minus fere, paulo post ego idem Carhonellus prestiti sacramentum et boinagium penes eundem magnificum Regen tem Cancel lariem Bartholomeum Verinum ore et manibus comendatum juxta Usaticos Barcinone et Constitutiones Catalonie generales: ac modo et forma quibus magnificus domini Regis Protonotarius illud prestat seu prestare tenetur. Idcirco Sacratissimam di- vamque Virginem Mariam et divum Hieronymum cum divis Juliano Raphaele Honorato aliisque paradisii ci- vibus ut ad omnipotentem Deum preces prorigere dig- nentur pro me peccatore suppliciter oro et obsecro. Adeo quod ipsis precibus mei misereatur meque ad- iuvet defendat ac optime ferat mihi Carhonello quam diu anima hos reget artus meque eliam ad suam glo- riam pcrducat eternam per sécula cuneta. Amen. Vale.

88

N. 7.

Memoriale P. M. Carbonelli ad sui usum, fól. 68.

Ne quispiam me P. M. Carhonellum predecessores- que et successores meos inpreñito Archiviiofficio mor- deré studeat (seu si momerderit penilus coiifundatm') Kegum Regesta in ipso Archivo recóndita multis ma- luris ac sumptis prandiis ego quidem recens in ipso oíficio volvere et revolvere curavi adeo ut aliqua ex Regestis decreta per omnes predecessores meos ap- posita etems memoriai commendentur et deinde invi- diosus omnis in Archivarios male loqui sinat. Iccirco veré utendum estimo per me et alios mihi in hoc offi- cio succedentes exercitio Scribe domini Regis et quod sun extra XII Scribarum Regiorum numerum quum iuxta ritura vetustissimum mihi in hoc officio prefecto licet tali exercitio uti postquam Scriba mandamenti do- mini Regis ralione ipsius oíficii sum et appellor ve- runtamen si quis dicat quare tali exercitio tam rara utebantur predecessores mei bene dicendum puto quod i«^suni oííicium totum hominem occupat et máxime rotroaclis temporibus quibus in ipso Archivo máxima commoda eisdem Archivariis obveniebant etiam quia dudum ante annum MCCCCXVIIII tempore mcmorati

( 8<0 ) Regís Alfonsi nullum aliud Arcliiviini erat in Regnis ditioiiis domini Regís preter hoc. Nam postea ípsíus Regís teinpore fuerunt facta ex uno tria scílícet lioc Barcínone uniim Valenlie et alíud apud urbem Cesa- rangustam Regní Aragonum. Multa alia díci possent ad hanc rem tutandam que nc aures audíentíum ob- tundereni et brevitatís gratía lelínquenda potíus exís- tímavi. Vale. Archivi custos et lux Regum ac populi foeliciterque vílaní agito.

N. 8.

Meinoriali! n. 5o. A. iól. 10!).

Nota de cercar.

Si ses devendrá algu venir a dient yous do per cerca de tal cosa tants rals e ho trobau vos daré tant crech yo esser justa cosa trobant ho pendre la promesa ultra son salarí. Empero sis seguirá que per la cerca haura bestret e apres veent que yo no trobe la cosa demanada tornara e dirá yo que haguera pogut dir en la primera vegada e dar tant sis troba yous da- re nom semble cosa honesta acceptar tal promesa. Mas dir si lo treball ha esser maior de la cerca yo vull mes per lo cercar del quem haveu donat om dareu algu- na cosa m.es si yo ho trobare que sia rahonable mas TOMO xxvii. 7

(90) no acceptar promesa apres de la bestreta (juantnos tro- be car pories seguir si apres se trobave infamia per a mi que havia primer dit que nou trobave encara que ab veritat you hagiies dit perla presumptio que facil- ment sen hauria diíuit la gent axi mirau bona prag- tica de Arcbiver fas bestraure per la cerca. E apres diu yo no ho puscb trobar per que li prometten algu- na bona quantitat de pecunia e promesa lavors el! diu jau he trobat donau me ultra mon salari lo quem ba- veu promes. Dagos seguiría gran infomia encara que ab veritat fos dit yo nou trobe per quant les persones enveioses e mal dienis ans presumexcn e dien lo mal que !obe. Jíhti ha seguit a mi que hun borne Sart ap- pellat Bonanno per cercar una sua legitimatio en los registres de Sardenya del Rey don Joan segon me do- na per la cerca mig ducat. E apres com yo li referí que ho havia cereal en los libres de Sardenya e nou trobave promes me que ho tornas cercar e on aquesís e en altres registres que siu trobave daría a cent ducats per quanl siu trobas guanyara la heretat de son pare que era de valor de mes de X raülia ílorins e per mi li fon replical que no plagues a Cou yo pendren ultra mon salari si aquella trobas mas fora jahonable que si yo havie a cercar tots los altres registres com son ¡tinerum et Diversorum que per la cerca bi afí'egís altre mig ducat. E ell no volent ho fcr tenint sos tret- ze que- ell podía dar go ^^^ seu e per go yon podía pendre los C. ducats yol lexi star que no hi volgui perdre mes tenips. E siu bagues trobat o may ho tro- bav(; no men faria pagar per salari e treball mes de í

( Í>1 )

clucat. E iiqo he volgut at^'i posar per que mon fill Francesch que te ensemps ab mi el insolidum aquest ofíici encara tenga bona eonseientia vaia por aquest cami o altre millor si a ell semblara car ques vulla se diga noy lia tal libre per molts quens tengam com lo libre de la Consciencia. E axi no prengam sino la cer- ca raunal)le e jusl salari.

N. ÍK

Mt'iniiir.il' II. Ü». lól. 1()7.

Per quaiií sens bona causa sino al) pussions e favors mundanes han fets Archius en preiudici de aquest Real Arclíiu situat per los Serenissimos Reys de Ara- go en la pi-esent ciutat de. Barcelona com a principal e mes insigne ciutat de les altres e hon los dits Reys han cregut íenir e pus guardats los registres e scrip- tures Reals faenls per llurs grans Senyories pobles e ierres e per qo íii faeren fer ai'maris uns per Aragoe Valentia altres per Catalunya e altres per Mallorques e altres per Sardenya e altres illes e Ierres tots en gran onde. Yo Pere Miqueí Carbonell Archiver del Rey nos- Ire Senyor e notari publich de Barcelona una et inso- lidum cum Francisco Carboneüo fiüo connotario et Coarchivario meo ab bon perdo deis legidors no deli- ber perdre molt temps en scriure e fer memorials per

(92) díts Regnes e terres disniembrades daquest Real Ai'- chiu. E axi su per eis non sérvalo ordine brcvi me ex- pediam e maiorment que so mal pagat de la quitatio quem pertany peí* dit offici de Archiver e de Scriba de manament. E noresmenys que sens causa alguna e mes per complaure a alguns detractors enveiosos e mals parlers ses feta Constitutio en les Corts celebra- das per lo Rey En Ferrando segon en lany Mil cinc cents e deu en la Yila de Montso contra mi Pere Mi- quel Carbonell Archiver del Rey noslre Senyor qui havia acostumal de fer moUcs giaties deis saiaris e treballs quem pertanyen deis transumpts e copies deis privilegls e scriptures de dit Archiu quem demanasen e les mes vegades sens demanar res de cerques cer- cava. Ara pensant me fer mal han me fet be car hau- re cercas ab constitutio que non havia nen demanava yo sino molt atart ut patet in memoriali quod teneo de ómnibus emolumentis scripturarum ipsius Regii Archivi. Es ver que han few un be a la república so- bre los registres que nos acostumaven mettre en lo Archiu nisi post mortem Regis. E ara confirmanl la Constitutio sobre acó feta per lo dit Rey En Ferrando en lo monastir de Sanct Francesch de Rarcelona en lany MD e tres son tenguts prolonotaris e secretaris de donar los registres e posar los en lo Real Archiu de deu en deu anys go es los qui son stats fets e acabats íins en lany MCCCCLXXXXIIl e apres de X en X anys e no sen son curats de metrels en dit Archiu sino de una part deis Registres de la Loctinentia del Infant don Henrich Comte de Empories. E per lo temps ques

( 93) passat son tengut ara donar c mettre dins lo present Real Archiu tots los registres comen^ant a comptar del regnat del Senyor Rey huy beneventuradamcnl regnant fins en lany Mil D e tres inclusive e axi de deu anys ut supra. E en aquest mettre de registres si si posaran sera utilitat mia per les copies quen daré. Es ver que dita nova constitutio fara be e mal al Archiver be que demanara es fara pagar de copias en paper auctenticas sens fer gratias com faea de privilegis o scriptures quis son stades e serán en la Gancellaria o en poder de dits protonotaris e secretaris expedites en pergami quattre rals per fulla mal de alguns privilegis o scriptures que recayan o recauran en migs salaris e occuparaii poques fulles no sen pora exigir dits migs salaris sino quattre rals per fulla com dit es e segons vol la dita nova cons- titutio. En lo fet de les cercas hon diu ques halan a tacxar per Canceller o Vicicanceller e per aquelles sia tengut lo Archiver prestar jurament e oirne sententia de excomunicatio es cosa damnosa ais damanants que haian anar ais dessus dits en fer les taxar e no poder- se concordar ab dit Archiver sens que primer no sia taxat per los dits taxadors que hi saben e sabrán ¡joch per ignorar los treballs que si mettran e axi los dama- nants haian axi rodar la cinia e perdre temps en lo dit taxar maiorment com sera mester cuytat lo que dama- naran stants en hostal e voients sen tornar en luis ca- ses o lo temps los passara que tendrán limitat. Eapres encara feta dita taxa hiiuran pagar al Archiver tot lo que sera taxat ans de posar se ell en cercar. Et forte si tendrá mala conscientia referra que jau ha cereal e

( 8i ) nos troba dirá e axi los clamanants serán frusírats. E (le oír en lo fet de les cerques senientia de excoiruni- catio es cosa demasiada e imperlinent (]ue prou hasta hi prest lo jiirament. E axi lio he dellibeíat de prestar que mi haure íidelitcr damanantlo quem semblara per treballs de cercas. E ara pus hi ha constilnlio per Gascuña vegada que serán demanades sciiptures da- quest Arcliiu ara les tenga memoriaíades ara no de- manare primum et ante omniaquem sia pagada la cerca car en los registres nos pot cercar arreu segons lo ca- lendari darán sino a disperatis que no son com los Manuals deis notaris que encontinenl traben juxta lo calendar! lo ques demanatper que soq posats serialim los calendaris. E si nos pot concordar de la cerca sera cosa pertinent lavors se recoirega ais dits taxadors que tacxen mas yo ho fare Deu volent de. tal modo com he be acostumat que no hi aíiVeturara recors de fer les taxar com es dit facen e dignen ques vulla que en fer se pagar dit Archiver del que li sera damanat noy basta altra constrictio sino la bona consciencia e ayo mateix ha dit lo Senyor Rey que la sua intencio en fer dita coustitulio no es stada sino aquesta yo pos agí en lo fet de les cercas. En lo fet empero de fer se pagar de les dites copies sia servada aquella a la ungle encara que los quin han mogut noy haian hagut la in- tencio recta sino insidiosa contra mi qué noy so stat appellat ne examinat lo compte yon tenia segons nros predecessors en fer me pagar molí nienys que el!s no faen que en veritat en les mes vegades de X parts que podía exigir non exigia la mitai e encara mes del

(05 ) qiiart. E axi no es persona que pusca dir ab veritat que de sia partida sino be contenta e pusch dir ab voritat máxime deis homens de honre sen anaven de mi be contents e yo reslave dells mal content no de tüts mas de alguns que massa se amaven e volian yo ho reputas a gratia ells ho rebessen gratis pro Deo. Es ver que sera altra taxa si no volran les dites copies en paper sino en pergami. Lavors pora demadar lo Ar- chiver molt mes de dita taxa segons la pratica que ell e sos predecessors bi han servada. Car dar dites co- pies se enlen de paper e no de pergami. E en totes les dites coses ad futuram earum memoriam be vol- gut extendre la ploma mes no pensava car sera lum e regle no solament de mi e de Francescb mon íill mes encara deis altres Archivers que apres de nosalíres bi succehii'an.

N. 10.

Memoriale n. 49. fól. OH v.

Per bons respectes yo dit Archiver no he servat ne serve ne delliber servar dita taxa encara sia iusta en fer pagar axi integrament los salaris com es taxat ans molt menys faent ne moltes gratics c cortesies máxi- me si es lo damanant home pobre o de honre o de pa- ratge lo qual yo sempre he tractat e delliber tractar l)enignemcnt e a tant baix salari com ha volgut c vol-

(9G) la car yo ame mes aqiiell lal damanant sen vaia mes content de mi q ue yo dell dempto que aqucst tal da- manant venga a mi per la maniadora e bonament e nom faca destexir dient páranles iniurioses o infiuc- tuoscs donant me algún carrech de esser dur o cruell exigidor et ultra modum car en tal cas no li ñuia I di- ner de gratia ans li fare pagar tot lo que per justicia ne })usch exigir e haver. E veus a^i la mia pratica e conditio que a bones sen portaran de mi e bens e ro- ba que tal som que fas en fots mes que en páranles e monsonoííueries.

N. H

Epistola Regii Arcbivarii ad venerabilein fratrem Franciscum Segarra divini verbi preconem eximium.

Regius Archivarius Pctrus Michael Cnrbonellus fre- tri Francisco Segarra ordinis Minorum viro inprimis docto P. S. D. Non equidem sum oblitus: Quam tibí imper in Regio Archivo affectionem circa rem meam aliquam tuo Monasterio impendendam ostenderim : et tu quanta me : non modo humanitate: sed etiam be- nignitate persaepe exceperis: Itaque cogitanti mihi vir suavissime an ex codicibus meis Senece opera; An Marci Tullii Ciceronis in bybliothecam istius Monas- terii reponcrem. Ubi tu declamator acérrimo quotlidie

( 97 ) volvere et revolvere non cessas sacrariim scriptura- rum libros : Tándem in mentem venit Senece opera in uno volumine contexta quibus ea bybliotiieca carere videtur me repositurum : opere pretiam íore, Quando qiiídem ea lectitantes virtutis gloria emicueiitit. Nihil enim mihi obtabilius contingere possit quamque vitse tempusnobis breve datumrdiebus: quibus secularia ne- gotia conticescunt: legendo et annotando cum voliip- tate tereré. Non ab re barbatum Hieronymum in vitas patrum ita transeripsisse comperitur. Sicenimex carna- libus escis alitur caro: ita ex divinis eloquiis bomo interior nutritur et pascilur. Sed ille beatissimus est: qui divinas scripturas legens: verba vertit in opera va- ca lectioni vaca meditationi scripturarum vaca in lege Dei. De bis quidem satis. Quocirca Francisco frater divini verbi preco egregio accipe accipe SeneciB volu- men : quod tanti facis et Ínter alios memoratse bybllo- thecae libros locare cures. íloc divum quippe volumen gratis et Dei amore isti tam Sanctíc bybliothecae dono dure mihi libet in presentiarum. Tu autem disertissi- me frater Francisco cum preces ad omnipotentem Deum fuderis: memineris nostri. l\am te et ceteros venerandos tui ordinis fratres vehementer oratos velim ut quando me decedere contigerit non vos pigeat pro anima mea omnes dicere Réquiem aeternam dona ei Domine. Vale meque ut facis ama nam te puro amo affectu. Ex urbe Barcinona die sexto idus januaiias: Quo tuum audivi Sermonem mirificum apud ícdem sa- cram Sanctimonialium Ilierusalem buius Urbis Bar- cinonis. Anno Salulis millesimo quadringentesimo

( 98 ) octogésimo sexto. Ferrando II fa'liciter regnante. 1^ E A o i'.

Petrus Michael Carbonellus Serenissimi domini Re- gis Scriba ac tenens claves Regü Archivi Barciiione hiiiusmodi libros sive opera Senecw comparavit biblio- polas Antonio Ramundo CoiTono mediante scilicet die presentí XVÍ mensis soptembris anno Salutis MCCCG LXXVH pretio exoluto. Et posiea eos ligari et rniniari fecit dictas Carbonellus maiore multo pretio : quod etiam fuit exolutum. Deo gratias et Sacratissime Sem- per Virgini Marise Matii domini nostri Jesu Christi et etiam cunctis cojlestis Patria) Civibus Amen.

Yerum hoc anno , salutis M. I). volvi et revolví bunc codicem et ipsum inveni deturpalum et male tracfatum in aliquibus eius partibus seu foliis. Quis stultus fecerit nescio. Si tempus Beus mihi dederit reparabo postea quamquam nuUus Ca'nobiífraler repa- rare voluit cum sua desidia.

N. 12.

lESUS.

Kuic coniugio mibi libet (iit soleo) pra^faciunculam buiusmodi faceré. Imprimís ausím dicere quod coniu-

giiim est genus quoddam servitutis naní et uxor viro et vír uxori obstrictus obügatiis et ita annexus est iit nemo quitlem siim:iie dignitatis ac auctoi'itatis ni- si sonticis obvenientibus causis separari possit. Obli- galionem banc declarat ille quoque mos antiqíms quo miplie per coemplionem fiebant ut vir uxorem et uxor virum quasi emere videretur. Quod Vergilius aii- tiquilatum peritissimus tcligii quum dixit. Teque sibi geneium tetbisemat. Et alio in loco ac dominum Aene- am in regna recepit et iioc esse aiunt quod queritur Juvenalis de Ursidio que stolta marilali iam porrigat ora capistro. ct quod libertas magna dote cmatur et ccrte ita est viri nam tales ex nupíiis fmnt quales ii qui ab amazonibus victi oiim diceliantur. Ergo quum solus sapiens liber sit (ut dicunt Stoici) ducenda uxore lie liberíatem amittat abstinebit. Hanc uxoriam ser- viíutem illa pregravant. molesiia sciliset foeminaruní loquacitas importunitas insaturabilitas. Ex coniugio igitur quam dii inmortales infamia sequitur vel sequi potest nam bine adulteria illinc filiorum et fiüarum stupra que et si rara lamen masiíos pulchro vxoris et formóse prolis pater semper timet semper anxius esr. Quotiens versum illum pronunciare audit Cornua mu- lantur sed cornu non varialur totiens animus iiiius mulalur et variatur scit nam litem magnam pudicicite essc cum forma scit omnia matiimoniorum ah'eno- rum corona esse subsessoribus. Augustus iiie Cesar: qui etiam... in numerum deorum relatus fuit non po- tuit banc efugerc infamiam habuil nam fiüam et nep- lem adulleram. Sane igitus- ülud Biantis viri sapienlis

( 100 ) responsum que cum interrogatus esset a quodam de- beret ne iixorem diicere dixit pulchram duces aut deformem si pulchram habebis communem si tur- pem habebis poenam neutrum autem b.... non est ergo viro sapienti ducenda uxor. Prelerea muheris preclara nature dona sunt illa scilicet ingenium acu- tum memoria tenax el longa vita que iihidine seu frequenti coitu máxime minuuntur consumuntur et pereunt. Nihi! profecto tam celeriter senescere cogit homines quam crebra geniturae profusio quod non ín hominibus tamen sed in alus quoqne animalibus vi- dero licet et piantis nam que sunt salacia et libidino- sa nimis animaba cito deficiunt et moriuntur ut pas- seres et perdices. Lactuce quoque et alie herbé quum primum in semen abierunt arent et amarescunt. Ho- minem vero coniugalum temperare a venere perdifici- le est et volenti per uxorem non licet. Ideo bene. Q. Cicero. M. Ciceronis frater dicere solebat Libero lec- tulo nihil iocundius. Quod dictum quisque sapienlissi- mus in fronte seu fulcro lecti sui habere scriptum de- beret. Uxorem ergo vir sapiens ne ab oíFicio suo de- ficiat non ducet. De bis quidem satis. Christi domini nostri Jesu ac Sacratissime Yirginis nominibus implo- ratis. XXYIII Protocollum sive Manuale mei Petri Mi- chaelis Carbonelli Regii Archivarii et notarii pul)]ici Barcinone atque ubique terrarum dilionis domini Re- gis foeiiciter incipit. Qiii meum quo utor in publicis hic appono Si i^gnum.

incipit Foeiiciter. Annus a Nat. Domini. M. Quingentesimus quartus

( 101 ) Ferrando secundo eiusque coniuge Helisabet auspicato conreanaulibus.

N. 13.

Memoriale n. bo. B. fól. 66. v.

Record com en lo dit mes de Marr; any Mil DXYI fia fer una clau al pany de la porta del Reyal Archiu de Barcelona la qual en dil mes doni a Francesch mon fill pus es Archiver de dit Archiu una et insolidum mecum dient li que de tot quant hi gonyara axi de cercas com de dar e auctenticar privilegis provísions e altres scriptures de dit Archiu sia tot seu axi que hi faga tanta residentia com es mester e volra e prec a nostre S. Deu que per molts bons anys posseesca lo dit offici ab mi e sens mi en haia tant guany e profit com son cor desija. E placía al Senyor li vulla alargar la vida per mes be a fer. Amen.

E per quant lo dit mon fill es de conditio ques ama molt mes que no deuria e jol haia molt endressat e no te tanta conexenca com deuria he li dada la dita clau ab tots los guanys quey fara dient com es dit que tots sien seus ab tot que si fos liberal deuria dir com hi guanyava mon pare veus agi quey he gonyat preneune

( 102 ) aquella part que volreu raay ho ha fet neu fara yo ley perdo faga yo lo que dec axi vérs ell com vers nostra muliei" e ells nunca fayan res per mi que deyo so con-

tení. Deo gracias.

Esta nota sigue inmediatameule á la anterior y su des- cifre nos ha sido muy costoso, por hallarse cuidadosamente lachada sin duda por la mano misma del padre ó mas bien del hijo, después de la muerte de aquel.

N. i 4.

Memoriale P. M. Carbonolli ad sni nsuní, fól. antepenúltimo.

Aquest mon fill ha desistit de no seguir la Cort.

Pos en record com dimarts vigilia del glorios Ar- changel mossen Sant Miquel e comptaven XXVIII de Setembre del any MGCCCLXXYíIÍI partí mon fill Francesch de Barcelona en companya e servey de mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S. R. e de mos- sen Gaspar Peyro aximatex Secretari del dit S. R. e tira ensemps ab ells la via de Valencia hon va lo S. R. per prestar lo jurament per la nova successio. E parti ja lo dit S. R. a XXIII del dit mes e any de la present Ciutat. Es ver que per quant lo dit mossen

( io:j )

Peyro ía e desempatxe les mes faenes de mossen Arin- yo e es home docte e que veui'a líiillor sobre lo dit mon íill lo dit rnon fill stara de continuo nb lo dit nios- sen Peyí'o lo qual ¡i fiivd la despesa a ell e una gentil muía que yo li he comprada. Deus dirigat eos et dej; suam gratiam. Amen.

N. 15.

Memorialo n. 2 i. fól. 1. en pergarai;.o.

Pos .en memoria com dissapte que comptam XXXI de Marg any MCCGCLXXXI mon fdl Francesch co- menca de star en casa de mossen Gaspar de Arinyo Secretari del S. R. que! ha accéptat en servey seu per serivent e doni al dit mossen Arinyo un libre esti- mai.. .. LXXXX Iliures per micer Antoni Geraldino e mestre Francisco qui apres es stat bisbe de (^sefelo. E mes despengui XXIÍ Iliures X s. per 1 muía que doni al dit mon fdl com entra en dit servici.

N. 1G.

Memoriale n. 49. fól. 102.

Memoria tena quod omnes prefati ct infrascrípti

( 104 ) gnali et gnatae nepotes mei et neptes mei ex filio fue- runt nati et nate in edibus sitis in vico vulgo dicto del GajTofcr CivilatisBarcinonai que fuerunt venerabiiis et discreti Raphaelis de Riudor quondam notarii publici Barcinonensis eiusdem filii Soceri qua filiam suam no- mine Joannam heredem suam universalem instituit et ipsa Joanna predictum filium meum marituní suum ad omnimodas voluntates suas. Quemadmodum de heren- tiapríedictse nurus liquido constat in Capilulis matiimo- nii predictorum filii et Joannae penes discretum Joan- nem Geraldum notarium publicum Barcinone. De he- rentia vero filii mei plene constat ullimo testamento predictae Joannaeconfecto et eiusdem Joanna3 manu pro- pria scripto penes discretum ac venerabilem Stepha- num Malet Regium Scribam et notarium publicum Barcinonse.

N. 17.

Memoriale n. 49. fól. 101.

Die dominico VIH mensis octobris anno Salutis M. quingentessimo terlio Ferrando secundo foeliciter reg- nante et in comitatibus Roscinonis et Cerritaniae pro Gallorum bello rejiciendo personaliter cum magno exercitu peditum et equilum existente Reverendissi- mus dominus Petrus Gartia Episcopus Barcinonensis

( 105 ) conílrmavit nepotes meos ex filio dúos sciücet Pctriim Micliaelem Carhonellwn et Francisciim Michaelcm Car- buncllum apud Episcopale palaliuní Barcinononsem constituios. Et prefati Petri fuit compater ego Avius et Commater egregia Barona de Queíallo nomine Yioians filia Magnifici Joannis Ros quondam Legum professoris prefati vero Frcmcisci fuit compater magnificus Joan- nes Guillclmus Jorda Legiim professor Civis Barcino- ne et Commater uxor magnifici ílieronymi de Colle Legum professoris Civis Barcinonse. Et dono dedi ipsi Pt'fro pro encseniis et bono amore argenti aurati taceam si ve xapam factam cum gallonibus sive gafions ponde- ris unius marci ad marcam Barcinone. Solveram pro ea Iliuras acto et X sofidos.

Id. V.

Et eodem die et anno prefatus dominns Episcopus Barcinonensis sedens in prefato Episcopali palatio pre- dictum Petrum nepotem meum corona illustravit et sic chartam Cnronse ci concessit et tradi fécit in crastinum per notarium eius Vicariatus.

ítem die festo SanctiFrancisci quo computatur lilí."^ dies octohiis anno Chrisli M. quingentésimo quarto an- ticipando dedi pro filio seu filia primogenituro seu ge- nitura ex prefatis coniugibus loco encaeuiorum duplam unicam ducati valentem ducatos dúos Hefisabet vene- randa? nurui mese ipsoquideni die personaliter repente in anlibus domini patris sui Joannis lllzina apothccarii

TOMO XXVII 8

( 106 ) sitís corám fonte Aníícli jiixta littus maris huius Urbis RarcinoníP.

N. 18.

Meiworial»^ n. -iO. fól 101

Die dominico vicésimo qiiarto septcnibiis |iíiii1o pos piilsationem quintse horse postmeridiem ipsius diei an. no a natali Chrisliano tertio supra milesimum quingen- tesimiim Ferrando secundo foeliciter reinante et gene- rales Curias tenenle in et pro facto Guerríe contra Re- gem Francorum Charol um apud Coenobium Sancti

Francisci Rarcinoníe

Helisabet nurus mea filiam peperit cui nomen inditum fuit scilicet Helisabet Gratia. Et fuerunt coinpater et commater Magnificus Michael Peiez Alma^an Regum Secretarius ordinis divi Jacobi de Spata et magnifica domina Alduncia uxor Magniíici Hieronymi Alb-anell Legum professoris Regenlisque cencellariam domini Regis quorum alter scilicet Secretarius ab Ecclesia bea- le Mai'ie de Pinu (ubi baptízala fuit) recedens peracto baptismo predictse Helisabet Gratia; misit ad prefatam Helisabet commatiem suam pro enganiis ducatos de- cem in quinqué peliis auri vocatis duplis ducali nuper cum insigniis domini nostri Regis in eis sculptis et mpressis. Commater vero nihil dono dedit. Ego vero

( 107 ) pi'cTÍ'ata^ niu'iii meaí die í'esto SancüMichaelisin crasti- num baptisnii pro encajniis dono dedí petiam única in auri valentem ducatos dúos quam vulgo bullunyes ap- pellant. Fuit baptizaía die jovis XXVI U predictorum melláis et anni per Barlholomeum Uos piesbyíoium príeíatícEcclesiaidc Pinu Yicaiium. Quo quidem die do- minus noster Rex discessit ab bac Urbe Barcinona magna comitante caterva ad agros Gerundensem Em- poritanum comilatus que Roscinonis et Cerritanie pro fado praifata? Guerra? Francorum.

Memoria teñe quod die veneris XIX mensis januarii Anno salutis M. quingentésimo quarto dono dedi buic Helísabet Gratise nepti mea? jocale unicum auri in cu- ius medio est locatus lapis dictus jacynlhus cum pe- rula in calce pendens quod nuper comparavi abJoanne Rovirola argentario precio LXX solidorum moneta? Barcinonensis jam exoluto. Quod quidem jocale tradi- di Domine Helisabet nurui mese eius matri in commen- dam quousqueipsa Gratia ad annumpuberlatis venerit. Sin autem illud tradendum voló íilio meo Francisco eiusdem Gratia; patri et seu eiusdem filii heredibus pro suis et eorum voluntatibus libere faciendis.

Obiit praífata Gratia neptis mea morbo epidemise in turri prcdicti tibi mei sita juxta Monasteria Monialium Monlisalacris et fratrum beale Marie de Xazaret ordi- nis Cisterciencis in Suburbio Barcinone die veneris XXI Maii anno a nativitate Domini MDVII. Et in cras- linum die sabbati XXÍÍ predictorum mensis et anni fuit sepulta in sepulcro sive monumento meo sito in

( 108 ) claustro Monasterii predicatorum Bareinone ubi luít sepultus Ludovicus frater germanus suus et ib¡ jaccut ossa patris mei et fratrum ac sororum germanorum meorum et Gratise primíc uxoris mesematris Fraucisci filii mei verum omnes íilü et íiiie niei dempto filio Ballhesare qui jacet in Monasterio fratrum Minorum oppidi sive \ille Ciuladille insule Minoricarum jacent in sepulcro sito in capella Sancli Antonii que est co- ram fronte clauslri SedisBarcinoníc cum signo de Avi- bus quod est m introitu ipsius capellíe ad partem si- nistram sive squerra et quod sepulchrum et benefi- cium ipsius capelle instituerat quidam cognomento Galopa Locumtenens Magistri rationalis Guria? Domini Regis Givis Bareinone quique fuit consobrinus Avi mei Bartholomei dez Soler de prefato ofíicio Magistri ratio- nalis. Ubi etiam jacent sepulta corpora domine Joannse matris meífi et domine EulaliseAvÍEe mea) que fuit uxor prefati Bartholomei dez Soler. Et memoria teñe quod est perquirenda dotaba predicti beneficii quod est de genere predicti Galopa ubi invenietur ad quem pertineat jus patronatus predicti beneíicii el crediíur quedad pre- di ctam avum nostrum eiusque heredes et successores.

N. 19.

Momsrialc n. -49. f(ñ. 101 v.

Die sabbati YI. Nonas Maias quo numci'alur dies se-

( iOO) cundus Maii paulo ante pulsationem undécima} horíepost meridieni ipsius diei et erat festum Sancti Athanasii Episcopi Alexandrini et doctoris Grecorum anno sei- licet a nativitate Domini M. quingentésimo sexto Fer- rando secundo ñrliciter regnante

tnemorata Helisabet nurus mea filium peperit cui no- men inditum f u\t Liidovicus Onophríus Benedictus Frmi- cisciis fuitque compater Magniíicus atque prestantissi- mus vir dominus Ludovicus dez Pía Archidiaconus maior Ecclesia) Barcinonensis Commaler vero domina Anna Ros uxor Magnifici Joannis Lull minoris dierum Civis Barcinone. Et fuit baptizalus in praefata Ecclesia Barcinone per venerabilem Antonium Ribes hebdo- madarium ipsius Ecclesia? die veneris VIII predicti mensis Maii festo apparitionis Sancti Michaelis Ar- changeli. El pro encgeniis et bono amore prtefata com- mater dono dedit predicto Ludovico eius filiólo Caste- llanam auri unicam valentem XXX solidos et sex de- narios Compater vero nihil. Ego vero (ut in próxima columna scripsi) iam duplaui unicam ducati eidem dono dederam. anticipando. ítem ultra ipsam duplam dono dedi hoc die dominico X Maii anno predicto ei- dem nurui mea? pro encaíniis ducati duplam. Et sic te- net pro hoc partu ducati duplas duas. Nota quod par- tus accipitur hic pro prole. ítem ultra praídicta encse- nia dono dedi predicto Ludovico nepoti meo ex filio íructuariam sive fruytera argenti aurali ponderis unius marci et duarum unciarum in cuius medio est sculp- tus Leo cum uno arborc vulgo dicto noguera et cum alus operibus in girum cuius argentum est íinissimum

( MO ) Regni Portugaliaí quam hic Barcinonaí inaurari feci de ducatis venelis tribus. Ideo precium eius fuit XIS lliu- res et X solidos licet sit maioris valoris quas solví Hn- phaeli Pcregri aurifabro sive argcntcr d¡e salibali VIIIí proxime dictorum niensis et anni ¡n mensa iium- mulana sive depositaria Civitalis Barcinoiiíe. Et sic hec enca^nia sive dona summan) capiunt XYli lliurarum et Vi. Est verum quod propter errorem calculi restituit mihi predictus Raphael Peregrinus solidos ocio et quod jocale sive friictuariam per prsedictos párenles custodiri voló doñee ipse Ludovicus nepos meus ado- leverit et in bonorum administratione bonus pater fa- milias fuerit. Et eo tune illud eidem nepoti tradatur li- bere et absoluto.

Obii hic Ludovicus XV mensis Martü paulo ante pulsationeni Xe horse post meridiem ipsius diei festi Sanctíe Matronse anno Christi MD séptimo apud tur- rim íilii mei Francisci eius patris sitam juxta Coeno- bia Monialium Montisalacris et beatse Mariíe de Naza- reto morbo vulgo dicto de spasmo et hoc tempere peslis vigebat in hac urbe Barcinona.

N. 20.

Mcinoriale n. 49. fól. 105.

Die Mariis festo Sancti Agapiti quo computabalur

{ 111 )

XVIIl meiisis Angustí anno Christi MD sexlo Ferrando secundo foeüciter regnante Reverendus frater Guillel- mus Serra ordinis Sancti Francisci Episcopus Hyppo- nensis (quem episcopatum Aphri scu Sarraceni possi- denl et propterea ést episcopus nulla tenencis vulgo dictus de gratia) hic enim Episcopus de gratia gerit vices Barcinonensis Episcopi confirmavit in edibussuis sitis coram dormitorio Monasterii Sancti Francisci Bar- cinonensis nepotem meurn ex filio vocatuní Francis- cum Hieronymum Carhonellum licet non appelletur ni- si uno nomine scilicet Hieronymus. Et fuit compater magnificus Joannes Roiz de Calcena Regius Secreta- rius Commater vero fuit domina ( hay un blanco) uxor magnifici Bartholomei Ferrer Regentis Regiam The- saurariam quse fuit filia honorabilis Guillelmi Miro quondam mercatoris Civis Barcinone.

Anno Christi MDX. Henricus Episcopus Barcino- nensis contulit huic Hieronymo coronam seu pro eo

Episcopus Serra ordinis fratrum minoruui

vulífus dictus Bisbe de Gratia.

N. 21.

Menitirialc ii. 45. fól. 102.

Die veneris VI calendas Martias quo numeratur dies XXV februarii festo Sancti Mathia; i>aulo [K)st pulsa-

( 112 ) tionem duodécima? horíu post merediem ipsius diei anno a natívitate Domini M. quingentésimo octavo Fer- rando secundo ííeliciter regnante Helisabet nurus mea fiíiam peperit apud edes príedictas quse fuerunt prse- dicti Raphaelis de Riudor cui indilum fuit nomen Au- na Müthia vulgo Matiana et etiam Francisca. Et sic in- dita sunt tria nomina scilicet ul vulgo dicamus Anua Maciana Francesca fuitque compater Magnificus Fran- ciscus Franc legum professor Regens Regiam Cance- llariam Commater vero domina Angela Alexa uxor magniíici Burgués domicelli que fuit fi- lia maguifici Jacobi Pios quondam Civis Barcinonae. Et fuit baptizata in Ecclesia parrochiali beatse Marise de Pinu Barcinona? pervenerabilem Petrum MuntQO praes- biterum Yicarium praedictai ecclesia? de Pinu die Mer- curü primo mensis Marlii anno predicto M. quingen- tésimo octavo. Et ipsi compater et ' commater nihil filiolíB dederunt sed ego avus pro enceniis eidem Anuos- Mathm sive Mañanee quondam paleram sive xapam novam argenteam et in aliquibus partibus auratam ac in medio est sculptus unus Ángelus cstque ponderis duorum marcorum unius uncia? et Vil argentium. Cu- ius valor est ad rationem YIIII librarum pro marcho XX libras seu circiter. Ultra quam dono dedi predicta? nurui mea? petiam unicam auri valoris duorum duca- torum quam vulgo appellant Noble de ñau. Et quam pateram per predictos parentes custodiri voló doñee ipsa Auna Matiaua adoleverit. Et facta adulta cidem Iradendam voló pateram ipsam libere et absoluto.

( 11^)

Obüt prefata Amia Matiana Francisca morbo inopi- riato cadendo super scabelliim et puella super illam ob quod febris oppressit eam sic quod infra V^ dies mor- tem obtulit die veneris XXXI augusti paulo post pul- sationem quinte horse post meridiem ipsiíis diei anno a nativitate Domini M quingentésimo nono.

N. 22.

Memoriale n. 49. fól. i02. v.

Die jovís nono calendas Nevembris quo numeratur dies XXIllI Octobi'is paulo ante pulsationem VIIIÍ bo- rae post meridiem ipsius diei anno a nativitate Domini 31. quingentésimo décimo Ferrando secundo foliciter regnante Helisabet nurus mea filiam peperit apud aídes memorati filii mei contiguas aedibus quaí fuerunt Rapbaelis de Riudor quondam notarii publici Barcino- nae sitis in vico vocato del Garroíer contiguas prefatis aedibus pranlicti Rapbaelis de Riudor quas nuper eme- rat. Cui nomen inditum fuit Joauna Francisca Paula Anlica (Iioc nomen Antbica solum appellatur quotidic) fuit compater Magniíicus Barlboloineus Ferrarius The- saurariam Regian) Regens commaler Magnifica Paula

( 114 ) ^ uxor Magnifici Joannis Guillelmi Jordani legum pro- fessoris filia Magnifici Galcerandi Ferrarii domicelli. Fuitque baptízala in Sede Barcinonensi per venerabi- lem JoannemCamps canonicum Hebdomadarium eius- dem Sedis die sabbati XXVI Octobris anno prsedicto et nihil filióla) dederunt sed ego Avus pra^false nurui meíe die dominico XXVÍÍ proxime seriptorum mensis et anni dono dedi eidem nurui mete pro exeniis pe- cianí unicam auri valoris duorum ducatorum quam vulgo apellant Bolunyes prsediclaí autem nepti mese nihil dedi quam pro patre suo hoc in mense sum solu- turus impensas cuiusdam fenestrae reponendíe ex la- pidibus et fustibus in fronte parietis domuncula? suae domibus suis maioribus contiguse et studio ipsarum domorum aliasque impensas pro rebus meis tulandis etiam el augendis multoque reformandis.

N. 23.

Memofiale n. 49. fól. 102. v.

Die Mercurii XIIII decembris paulo ante pulsalio- nem primae horíB noctis intempestaí diei proxime de- cursi anno Chrisli M. quingentésimo tredécimo religio- sissimo et serenissimo domino Rege Ferrando foelici- ter regnanle pra^fata Helisabet nurus mea filium pe- perit apud sedes memóralas me Pelro Michaele Carbo- nello Yolente et rogante inditum fuit ei nomen Sevenis

( li5 ) Francisciis Stephamis et fuerunt in baptismo facto in fonte aqua) benedictae sito in sede Barcinonaí compater Illustris dominus Joaniies de Aragonia locumtenens ge- neralis prefati domiiii Regis in Piincipatu Catalonia) comilatibusque Uoscilionis et Cerilaniai comitis Ripe- curci£e sed postea erectus fuit in ducem Lunae et com- mater Illustris frugique domna Joanna de Cardona fi- lia quondam egregii Comitis Treven^i uxor Illustris domini Peíri de Cardona vicesgerentis Gubernatoris in Principatu Calalonise filii Illustris domni Joannis Ful- conis a Cardona Ducis Ducatns Cardonaí. Diesque bap- tismi fuit die martis XX praedictorum mensis et anni. Et ipsi compater et commater eidefn filiólo dederunt nihil sed ego Avus príefate nurui dono dedi ipso et eodem die baptismi Alfonsinuin auri valentem duca- tum unicum et semis et jam mense próximo lapso ei- dem dederam pro exeniis pregnatus eiusdem filii sui decem ducatos valentes XI I libras in una vitriaria fi- nestre camerse maioris domus ubi jacet. Et sic tenet ipsa nurus pro exeniis per me eidem datis in ipsis vi- triariis et Alfonsino ducatus XI et semis Deo cralias.

N. 24.

Mcmoriale a. i'J. íól lOá. v.

Record que yo he donat entre di verses vegades a mos

( m)

nets e netes e per ells a morí fill Francesch ultra al- tres coses xapas dargent quatre los quals huy te que comptam XXVIl de Octubre any MDXV.

N-

Memoriale n. 49. lól. 103.

Si de matrimoniis e de altres particularitats quís ían es seguexen en casa del Senyor Rey nos tro- baran en aquest libre continuados sia imputat ais pi'Otonotaris e secretaris del Senyor Rey qui tot llur studi es adquirir honres o pecunies e be pompaiar e curar mes del temporal que del spirilual e tant nols he pregat que yo qui bat les mates e ells pre- ñen los cunills jatsia yo no sia tengut en continuar tais coses pegues haver dells avisos e memorials per fer ne servici a Deu e al Senyor Rey e a la repú- blica numqua obtenir ses pogut. E üqo poch per mi continuat ho he hagut et per visum et per auditum aliorum proborum virorum dicentium veritatem re- rum gestarum máximo cum labore ac perditione lem- poris.

( H7 )

N. 25.

Memoriale n. 5o. B. í'ól. 70. v.

De morte P. M. Carbonelli.

Fas memoria jo Francesch Carbonell com dijous que comptavem dos de abril any Mil DXVÍI mosseii mon pare mossen Pere Miquel Carbonell mori entre sinch y sis apres mig jorn de mal de asma. Anima eius requiescat in pace y mori en les mies cases que tinch situades en la ciutat de Barcbinona en lo carrer del Garro fe y en la cambra en que sta lo queragol prop la cuy na.

Si el nombre de Pedro Miquel Carbonell ha llegado has- la nosotros se debe segnranjente á la publicación de las Croniques de Espanya„ obra que le colocó en el primer tér- mino de Ids historiadores de su época, cuyo privilegio re- tuvo por mucho tiempo, á pesar de la crítica de algunos de sus sucesores, que fueron muy inferiores á él.

Estudioso y reflecsivo hasta lo sumo, justo por carácter, investigador incansable, entusiasta por las glorias de su pa- tria y custodio del panteón de estas, debió natural y ne- cesariamente entregarse á los estudios y trabajos históri- cos. Si el lector nos sigue en el examen y lectura de es- tos, se hará cargo del gran partido que supo sacar de las dotes de su carácter y de su ventajosa posición.

Aunque nuestro principal objeto es el de presentar al público las obras inéditas del referido autor, no podemos prescindir de dar antes algunas noticias de las que han salido hasta hoy dia á luz, cuales son las Chroniques de Espanya fias aci no divuUjudes: que Irada deis Nobles c Iti- victissims Reys deis Gots : y gestes de aquells: y deis Cortiles de Barcelona : e Reys de Arayo: ah moltes coses dignes de

( 120 ) perpetua memoria; el cpiscopologio de la iglesia de Bar- celona, bajo el tílulo de Ejyiscoporum Barcinoncnskim qui (jradLilim post doriiini noslri Jesu-Christí passionem fucrunt ¿am tempore Gentüium et Gotiorum ac Imperatorum. tuno regnantium et Christianospersequentium quametiam Chris- tianitatis tempore ordo et numerus (1), y el pronóstico ó juicio de la ciudad de Barcelona, ó sea, De la conservatio ^ duratio de la ciutat de Barcelona (2).

De estas dos últimas solo se nos ofrece decir que el P. Florez fué el primero que publicó el cpiscopologio en la pág. 559 del lom XXIX déla España Sagrada, y D. Prós- pero de Bofarull y Mascaró quien dio á luz, en la pág. VII de la Introducción á Los Condes de Barcelona Vindicados ^ el pronóstico ó juicio de la ciudad de Barcelona. El mé- rito y exactitud del cpiscopologio le han ensalzado y de- primido á su vez diferentes autores, á los que»remitimos al lector, puesto que no es este nuestro propósito, mien- tras que le aconsejamos vea el pronóstico de Barcelona, pues su valor aparece de su simple lectura. Está escrito de puño propio de Carbonell, y aunque no dice ser obra suya, no puede en manera alguna dejársele de atribuir, por estar lleno de correcciones y cambios de cláusulas enteras, y guardar muchísima relación con el contenido de una carta que, sobre la etimología del nombre de esta ciudad, le escribió su primo Gerónimo Pau, desde Roma, en los idus de junio de 447o, y es el ultimó documento que publica

(1 ) Archivo de la Corona de Aragón, al fól. 65 del Memorialc n. 49.

(2) ídem, al fól, 16 v. del Registro n. 1529, parte II.

( 121 ) Marca en el Apéndice á su Marca Hispánica. Pasemos ya á tratar de la Críínica.

Seguramente iria reuniendo Carboncll en los diez y ocho primeros años de su archiverato los conocimientos y no- ticias necesarias para escribir su Crónica, que comenzó en o de febrero ó 19 de mayo de 1495 (1), ausiliado del in- teligente literato Gerónimo Pau, natural de Barcelona, doc- tor en ambos derechos, canónigo de esta Catedral y cubi- culario del Papa Alejandro YI, que la revisó y corrigió úni- camente hasta el reinado de Pedro III el Ceremonioso., por haberle sobrevenido la muerte en 12 de marzo de 1497 (2).

Llegó á oidos de D. Fernando el Católico que su archi- vero se dedicaba á tan útil é interesante trabajo, y en su Real caria, dada en Barcelona á 7 de agosto de 1496, le suplicó, encargó y mandó, que la continuara, acabaray cus- todiara en su Real Archivo (o). Pero conociendo Carbonell todas las dificultades que ofrecia el estender la historia del monarca reinante, y temiendo por otra parte ofender la susceptibilidad y el amor propio de los cronistas especiales que el Rey tenia para escribir sus hechos, no pasó del rei- nado de i>. Juan II, padre de D. Fernando (4).

Para conocer cuanto vale esta obra, basta leerla deteni-

(1) Fól. 1 V. col. I, y 2.i7 V. col 11, Chroniquesdc Espanya, per Pe- re Miquel Carbonell.

(2) Fól. 1 V. col. I, 6 V. col. I, y 257 v. col. II , id.

(3) Fól. 1 V. col. I, y II, id.

(4) Fól. 6 V. col. II, y 237 v. col. II, id.

TOMO XXVII 9

( i22 ) damente, sin perder de vista la época en que fué escritay sobre todo sin acliacar al autor un sin número de crasísi- mos errores que en su contesto se notan y que en mane- ra alguna pudo cometer, atendidos los conocimientos que poseía, y que corria á su custodia la fuente de las verda- des históricas. No dudamos en hacer esclusivo cargo de ellos al impresor y editores de la misma.

El recomendable bibliógrafo D. Nicolás Antonio, en la I col. de la pág. 219 del tomo II de su Biblioteca Hispa- na nova^ dice, hablando de la mencionada Crónica, que se hicieron de ella dos ediciones en Barcelona, ambas en fó- leo, la una en 1556, y la otra en 1547. (1) Respetamos cual cumple la opinión de este reconocido escritor, pero nos atrevemos á asegurar que no existe otra edición que la costeada por los cvudadanos y comerciantes en libros de Barcelona Jaime Manescal, Rafael Deudor, Juan Guar- diola y Juan Trinxer, estampada en fóleo en la misma ciu- dad por Carlos Amorós, en 15 de noviembre de 1546 y pu- blicada el siguiente año de 1547, fundando nuestra opi- nión en las incontestables y siguientes razones; 1 .^ Por- que las mas detenidas investigaciones y cotejos que he- mos practicado y mandado practicar entre la mayor parte de los ejemplares que existen en las bibliotecas de Espa- ña y Francia, han dado constantemente por resultado el ser todas iguales á la única que admitimos. 2.a Porque

(1) Del mismo parecer es el P. Manuel Marcillo, en la pág. 562 de su Crisi de Cataluña, pero su opinión se reduce á copiar exactamente el di- cho do Nicolás Antonio.

( i23 ) lodos los auloros que citan la Crónica de Carbonell indi- can una misma foliación, que conviene siempre con la que marca la impresión d(í Amonis, siendo imposible que aque- lla fuese enteramente igual en dos ediciones, á menos que se quiera suponer que se cambiaron solo las portadas y los tíñales. ¿Quien sabe si Nicolás Antonio fundaria su dicho en las palabras novamcnt imprimida^ que se notan en la portada de la edición de 1346 ? Pero debe tenerse entendido que, en el lenguage catalán, antiguo y castizo, el advervio nouameiit equivale al castellano recientemente. Por lo demás, no podemos calcular do donde tomó dicho bi- bliógrafo la fecha deio56, cuya edición no reconoceremos hasta que se nos presente un ejemplar de la misma.

Prac'icado ya este ligero examen de las obras de Car- bonell hasta hoy dia conocidas, pasaremos á ocuparnos de las inéditas, siguiendo el mismo orden que damos á su pu- blicación.

Cuando el rey D. Juan ÍI de /Vragon se hallaba en los últimos momentos de su vida, afectado de la penosa en- fermedad que le acarrearon las imprudeníes fatigas de una cacería en que tomó parte á la avanzada edad de ochenta años, fué consultado Carbonell por los deudos y favoritos de este monarca y por las autoridades del Principado, con el objeto de preparar el ceremonial de las honras funera- les y demás que deberían celebrarse después de su muer- te. En vano practicó las mas detenidas investigaciones en el Archivo Real que corria á su cargo, pues nada pudo encontrar relativo á la demanda que se le hacia, y persua- dido de cuan conveniente fuera evitar para lo sucesivo la falta de tales noticias, y corregir la omisión ó descuido que en aquel punto se habia cometido hasta entonces, se pro- puso presentar todo cuanto se practicase en aquella oca-

{ i24 ) sion, y enterarse de los acios privados, por los dichos de las personas que mediasen en ellos, formando de todo nna circunstanciada relación desd^ la fecha en que D. Juan dejó la ciudad de Barcelona para asistir ala cacería, hasta el momento en que descansaron sus restos con los de sus mayores en el monasterio de Poblet. Emprendió esta obra con la constancia propia de su carácter, apuntando los he- chos á medida que pasaban con su acostumbrada exactitud y minuciosidad. Muy en breve supo el rey D. Fernando el proyecto de Carbonell, y para estimularle á realizarlo, le dirigió la honorifica carta con que encabeza su obra, fe- chada en la misma ciudad de Barcelona á 15 de setiembre de 1479, en la que, después de elogiar sobremanera el ob- jeto de aquella y ponderar la utilidad que podría seguirse de su ejecución , concede al autor la honra de considerar- la digna, después de puesta en limpio por mano del mis- mo, de ser colocada entre los registros de su Real Archi- vo, con la prevención de reservarla al publico, y la prohibi- ción absoluta de dar de ella copia á persona alguna, á me- nos de recibir Real mandato en contrario. Carbonell dio felizmente cima á su propósito , pero cuando comenzaba á eslender una preciosa copia del borrador de su manus- crito, le alcanzó la muerte, dejando este tan plagado de cor- recciones y acotaciones, que nos ha sido sobradamente en- gorroso y difícil su decifre. Por fortuna, la larga y constan- te práctica que tenemos en esta clase de trabajos, el per- fecto conocimiento que nos hemos formado del lenguaje del autor, y por fin las repelidas comprobaciones y consul- tas que hemos practicado nos ponen felizmente en el ca- so de presentar al público un resultado exactísimo que de- ja del todo tranquila nuestra exigente conciencia.

Esta obra lleva el título De exequiis sepultura et infirmi-

( 125 ) tale Bcíjis Joannis sccundi, y este y la carta que acabamos (le indicar preceden al prólogo, en el que el autor atribu- ye la falta que del ceremonial de las exequias de los mo- narcas se ñola en las perfectas y acabadas ordenaciones de la Casa Real de Aragón, al reparo que estos tendrian de ocuparse en disponer pompas mundanas para después de su muerte y á su voluntad de reservar este cuidado para sus sucesores, mayormente cuando no olvidaron consig- nar en aquellas lo que debia practicarse al ocurrir la muerte del Papa, la de los reyes de otros estados, si eran parientes suyos, y la de sus primogénitos, bijos, obispos, etc. etc. Manifiesta también en él la estrañeza que le cau- sa el observar que ninguno de sus antecesores en el car- go de Arcbivero se liubiese ocupado de aquel asunlo , se queja de que los Concelleres de Barcelona no quisieran prestarle un libro que lenian en la casa de la Ciudad re- ferente á sepulturas Reales, indica que de la relación de los médicos y manumisores de D. Juan sacó los datos de los hecbos que no babia presenciado, y finalmente espone baber emprendido este trabajo á instancia de mucbas per- sonas de respetable nombre y fama, especialmente del obispo de Gerona, Juan de Margarit, que babia sido canci- ciller del difunto rey. Sigue al prólogo el índice de los noventa y cuatro capítulos en que la dividió para bacer mas agradable su lectura (I), de los cuales los nóvenla v

(1) Carbniícll dice al fól. 50 v. de su manuscrito lo siguiente. «Nota » que si aquesta obra scrita en lo present libre fos consecutivameut scrita «portara tedi ais legidors o par a mi luillor haie yo divisit aíjucUa per Dcapitols per enamorar los legidors de a<iuella. E conté LXXXXlü cap. »

( 126 ) tres primeros versan sobre el asunto que se propuso tra- tar y el último lo reservó á probar, contra la oponion de algunos, que las sepulturas pomposas pueden celebrarse en obsequio y alabanza de Dios y en provecbo y sufragio de las almas, á escusarse de haber invertido tanto tiempo en este trabajo, por resultar del mismo grande honra á Dios y el Rey, á describir esíensamente las exequias que en la antigüedad hicieron los Egipcios á sus reyes, y final- mente á celebrar la piedad, la liberalidad , el valor y la caballerosidad de D. Juan. A continuación de este último capítulo pone Carbonell un estracto de todas las cosas que se necesitaron para las exequias de D. Juan, con el objeto de hacer menos trabajosa al lector la adquisición de esta noticia y sin duda para que sirviera de pauta en los ca- sos de igual naturaleza que pudieran ocurrir en lo suce- sivo ; una nota de los personages que fueron invitados á acompañar con luces el cuerpo del Rey; los nombres de los caballeros encargados de correr las armas Reales y practicar las restantes ceremonias.; y dos diarios del cur- so de la enfermedad, el primero absolutamente facultativo, que creemos ser el mismo á que se refiere el cap. 54, y el segundo, ampliado por el autor, que lo estendió sobre los datos suministrados verbalmente por Gabriel Miró, médico de cabecera del Rey.

El lenguaje á la par que correcto es muy elegante y flui- do, las descripciones brillan por su naturalidad y preci-

Pero debe tenerse presente que entonces no hahia estendido aun el 9i, que lo verificó en la última época de su vida, como se conoce muy bien por la falla de pulso que se advierte en sus caracteres.

( 427 ) sion, lan difíciles de reunir, mientras que la exactitud his- tórica es sobresaliente. Las primeras calidades se notan á la simple lectura, y con objeto de comprobarla última, hemos creido oportuno publicar , como en apéndice, lo que sobre los mismos hechos nos refiere Pedro Juan Co- mes en el cap. 24 del lib. II del manuscrito titulado Libre de algunes coses assanyalades siicceydes en Barcelona y en al- tres parts I080, existente en el Archivo Municipal de de esta Ciudad, y lo que va continuado al fól. 74 v. del die- tario de la antigua Diputación de los tres Brazos ó esta- mentos de Cataluña, correspondiente al trienio de 1476 á 79, custodiado en el Archivo general de la Corona de Aragón.

También escribió Carbonell dos cartas en latin á su amigo el presbítero Gabriel Yilell, desde el Real Archivo, la primera á tres de los idus de junio de 1312, y la se- gunda ;'( diez de las calendas de diciembre de 1514, espo- niendo en ambas la vida y milagros del obispo de Barcelo- na S. Severo, y la traslación de su cuerpo desde el mo- nasterio de S. Cucufate del Valles, en que se hallaba, á es- ta Santa Iglesia Catedral. En la primera, después de salu- dar á su amigo, de manifestar que á su instancia empren- día aquel trabajo y que únicamente para complacerle pa- saba á ejecutarlo, á pesar de las ocupaciones que tenia en el Real Archivo, del poco lugar que estas le dejaban para entregarse al estudio de las humanidades, y de la avanzada edad de 78 años q^e á la sazón contaba ; refie- re el milagro que el Santo hizo, sanando radicalmente la gangrena que estaba ya declarada en la pierna del Rey D. 3Iartin de Aragón, de resultas de la infiamacion de la inveterada é incurable llaga que en ella tenia, precisamen- te en la noche anterior al dia señalado por los cirujanos

( I'IS ) para ejecutar la amputación; y sucintamente la traslación del cuerpo del Santo. Pone en seguida la vida de este desde su elección en obispo de Barcelona, incluyendo to- dos los milagros que hizo, y concluye con una nota ó ca- l;ílogo de los que le precedieron en el obispado, añadien- do sus dos inmediatos sucesores, Paciano y Berengario, v con la pasión y muerte de aquel. Al pie de esta carta con- tinua el autor un himno al Santo, que lo copió, según di- ce, de un códice antiquísimo, y la oración que acostum- braba rezarle^ esponiendo que, por la gran devoción que le profesaba, puso su nombre en la pila á uno de sus nietos, y mandó construir, en el jardin de su casa de la calle den Serra, una capillita dedicada á nuestro Señor Jesu-Cristo, á su inmaculada Madre, al Arcángel S. Miguel, á S. Seve- ro y á Sta. Eulalia, El contenido de la segunda carta se reduce á esplanar mas circunstanciadamente la misma vi- da del Santo. El estilo de ambas es correcto y tiene cláu- sulas elegantes.

En la misma lengua escribió Carbonell otra carta, tam- bién desde el Beal Archivo, el dia anterior á las calendas de noviembre de 1493, á Miguel Pérez Almazan, secretario de D. Fernando el Católico, sobre la espulsion de los he- rejes y judíos de todos sus reinos, decretada por este mo- narca, sobre la conquista de Granada y sobre la paz esta- blecida entre los reyes de España y Francia y la recupe- ración de los condados de Rosellon y Cerdaña, que con tan buen éxito habia agenciado el referido Almazan. El conte- nido de esta carta es un entusiasta elogio del Rey Católi- co, y como el corazón del autor, en los momentos en que la escribía, se hallaba verdaderamente inspirado, su estilo es espontáneo y elegantísimo. La mas vasta erudición re- bosa en ella por todas parles, y en nuestro concepto es

( Í29 ) una de las mas bellas páginas latinas de nuestro Cronista, y una convincente prueba de que en su juventud babia leido y estudiado con niucbo aprovccbamiento las obras de los grandes maestros de la antigüedad. ¡Con cuanto patrio- tismo ensalza la conquista de Granada ! ¡Con cuanta ce- lebra la espulsion de los enemigos del cristianismo! ¡Con cuanta satisfacción contempla solidada la paz en su pa- tria 1... Al pie de esta carta copia un epigrama escrito en elogio de Almazan, añadiendo otro que él compuso á igual objeto.

A mas de estos trabajos, hizo Carbonellun minucioso es- tracto de los procesos originales seguidos por la Inquisi- ción en las diócesis de Barcelona, Tarragona, Vicb, Gero- na y Elna desde el dia 14 de diciembre de 1487, hasta el 5 de marzo de lo07, cuyo examen le facilitaron los mis- mos inquisidores, intercalando en él todas las disposicio- nes que hablan dictado y continuaban dictando los reyes relativas á este asunto, y le dio el título de Líber descrip- iionis recoHsiliationisque purgationis el condemnationis he- reticorum, alias, De (jcstis hereticornm (1). Su mérito con- siste en la minnciosidad con que nota los nombres , los oficios y hasta el domicilio de los acusados ó reos, en la exactitud con que refiere las ceremonias practicadas por aquel trtbunal en los diversos casos que se presentaban, y en los interesantes detalles que nos de las costumbres

(l) Este estrado forma parte del registro n. HOSt del Arcliivo general de la Corona de Aragón, que lleva el título oslerior Jlvgisíro sobre negocios de 1(1 Inquisición. Fernando lí.

( 130 ) de los judíos, y de los cargos que se hicieron á algunos he- rejes de nombradla, cuyas sentencias copia integramente. En general guarda este estrado el orden cronológico, y nos admira sobremanera la constancia con que le continuó hasta un año ó dos antes de su muerte, en los que la in- quietud de la peste que reiuaba entonces en Barcelona y el mal estado de su delicada salud no le permitirían se- guramente pasar adelante. Usa en esta obra mas comun- mente la lengua latina que su idioma nativo, pero es cierto que su mérito no consiste en el estilo, sino en los curiosos datos que contiene, mayormente siendo tan escasos los que DOS han suministrado hasta el dia los pocos escritores que han tratado, nunca con imparcialidad, de la historia y ac- tos de aquel célebre tribunal.

Hemos dado hasta aquí todas las noticias que sabemos relativas á las obras inéditas de Carbonell que vamos á dar á luz; réstanos únicamente añadir las que hemos adquiri- do de otras cuyo paradero ignoramos, que no dejarán de ser leídas con interés por nuestros lectores, quienes esta- mos seguros se condolerán con nosotras de su pérdida.

Parece que Carbonell quiso devolver á los Inquisidores el obsequio que le dispensaran franqueándole los procesos originales seguidos ante su tribunal, formando espresa- mente , para uso de los mismos y á instancia de uno de ellos, llamado Francisco Pais de Sotomayor , un es" tracto del celebre proceso seguido en el reinado de D. Jaime II de Aragón contra los Templarios de su Corona, con el título de Snper factis Tauplaríorum. Asf lo espresa la nota autógrafa que se lee en el primer folio del registro n. 291 del Archivo general de la Co- rona de Aragón, que á mas lleva cstcriormente el tí- tulo de Varia 5.^ Proccstts contra Mayiatriim milites-

( i31 ) que Militioe Templí anuo MCCCVII regnante Jacobo II (1). Pero el mencionado estrado no existe ya en el Archi- vo, y seguramente no le devolvió alguno de los inquisido- res, á quien se le prestaría en lo sucesivo, insiguiendo la voluntad de su autor.

Según se deduce del contenido de una nota autógrafa continuada al fól. 65 del Memoriale n. -49. (^2) dejó tam- bién Carhonell un volumen en forma mayor (y tal vez otro en forma menor) de varias cartas dirigidas á distintas per- sonas sobre diferentes materias, entre las que se hallaban

(1) Tal es el contenido de esta nota. «Aquest libre ó registre es del i>P»eal Archiu de Barcelona pretilulat Rcgeslum super negotiis Templario- »rtim: lo qual libre o registre fo comenc^at en lany de nostre Senyor Mli » CCCVII regnant lo Rey de Arago Jaeme segon e lo qual libre o registre era » lot deturpal e maltractat e tot desligat e yo Pere Michael Carbonell Ar- » c'hiver del Serenissimo ü. Ferrando huy beneventuradanient regnant Rey » de Arago de Casteila de Leo etc. el fet ligar e aflegir paper a despeses » mies encara n o hi fos yo obligat huy ques divendres e coraplam tres del )) mes de abril del any de la nativitat de nostre Senyor Mil cinccents e sis lílo Sermo. D. Ferrando segon benevcnturadanient regnant. E mes le tot pa.s" »sat de c barta en charta nonibrant aquellos e per no haver tant treball en slegir tan gran libre e a pregarles del.reverend pare en Cbrist Inquisidor de la herética pravitat Francesch Pais del Soloniaior he fet scriure un » sumniari per mi fet de aquest libre faent lo ligar tot a despeses mies » pretitulat Supcr faclis templariorum e servirá a i)rcstarlo al dit reve- );rend Inquisidor e a qualsevol altre inquisidor qui sera apres dcll.»

(2) He a(|ui la nota. «Et ne memoria excidat si qnipiam vitam et mo- » ros huius Sancti Severi scire voluerit legat epistolam qnam divino Spiri- » tu attracUis edidi lll idwsjuuii anno Cliristi MDXll. Ego quidem P. Mi- » cbncl Carboncllus et iilam manu pr(q)ria scriptam ad piobum virum (>a- >brielem Vilell presbiicrum barcinonensem dore non dísluli eamque repe- ))ricl iu códice meo uiaioiislonua' epislularuin incarum por me cdilaruni.»

( 132 ) las dos ya indicadas relativas á S. Severo, por fortuna co- piadas en otro lugar. Probablemente el autor mismo ó su hijo y nielo reservarían en su casa este manuscrito, como cosa particular, y con las vicisitudes de los pasados tiem- pos se habrá estraviado y destruido.

En conclusión: ofrecemos á nuestros lectoreslas siguien- tes noticias y advertencias que nos ha sido dable reunir relativas á otra obra inédita y autógrafa de Pedro Miguel Carbonell, cuyo paradero se ignora, titulada Memorables.

El autor que por primera vez la cita y nos las únicas y escasas noticias que de ella existen es el Dr. Gerónimo Pujades en la l.a parte de su Coránica universal del Prin- cipal de Catalunya., impresa en Barcelona en folio por Ge- rónimo Margarit en 1609, en cuya composición, es decir, en la parte relativa á inscripciones y lápidas romanas , le sirvió de mucho el contesto de aquella. Túvola en su po- der algún tiempo mientras compuso la crónica (1) pero de- jó de tenerla antes de acabarla ('2). El modo como vino á parar y salió de sus manos no lo esj)reáa, pero nos incli- namos á creer que se la prestarían y reclamarían después los descendientes de Carbonell, que tenían alguna relación de parentesco por linea materna con el Dr. Pujades, según asegura esteal fól. 89 v. de su mencionada Cr<ínica «aven- thi ( dice ) ab ells y mos avis maternos alguna gota de sanch. » Pero, dejando aparte estas conjeturas , lo cierto y tristemente cierto es que nos ha sido absolutamente im- posible hasta hoy descubrir su paradero.

(1) Fól. 100, 116 y ^201 V.

(2) Fól. 17-2 V.

( 133 )

Cilan también Las memorables Esteban .1. r k

Cataltiüa ilustrada (^) el P IÍTTT . '^^'^ '" '"

'* rio r , j ~ V. ^ ' ^^»"uel Marc o on sn A/e/

(íe Cataluña i'^) n inc,; f;.. . , '"«"suü>^s¿

su Bmmeca ^pana No.a ( 5 L 1 r/'"""'" «" leleroncia al Dr i),.,-,j„ ,.- ' P«'o siempre con

1^^.. ■•■>' í"l"P<les. que l„é el primero y único que

Las Memorables ciue citm inc . ,

""-«'ecc¡o„de,.piias:::„:r/;7e:c:;:r;r

que existen en el Prineinado típ Po. , ^/'^''^''''^"^" <'e las los veinte v un lugares en ^ ' ^'"''^' ^"^ ^"

3. , 4 , "' '^)' ^í"^ ^" 1«« años J829 30

31 } o2 publicaron D. Félix Torrp« \ . i^ '

-í:.rr;;:rp:ts:.::::r:::r--

no volvi, , cUarla Pujades e' el deeurs del r/nr:: L::|V^"'---— -'adePedroCrCa:

Euire otras de las acepciones que Ducange á la n, bra Menoria se encuentran «<,«»».™/«„,^,, ,L /I" es n,e,l la conjetura de que, aun cuando Carboiell rdie'

(a) Fól. 100, lOü V. 11(1 1(0 ir. ,,.,

acaso e, no.bre de «^">^^^^^^ '^^ :t:TZÍ:S> pas sepulcrales , lo inventaran los m^HJ^' ,^,„,

,a que «-'^; ; ;¿ ;,,, ,„„ estas palabras: £,«>,«'»-

dicndo dudarse (le qu'^ apdicatoria ó adrertencia

de Carbonell, si se at.ende a l»^;" e^presándo- que hace á continuación a ^" '»)»/ ""^'XV^.L-e vdsio le de esta manera : Accipe Frmmsce fiU ^l""2\^ „,,.

„ando pane de - g n^ como son, primero: el Libe- carlas de caracleí hislonco, . . c„rbonell con la

tedewus «íte.si i ,1 trazar las b,o-

idea que guio .^ ''"^"'"" segundo: la eorres-

,,anas de los ^'^¿^^ ^J^ealogias y otros pondenca -" ^ " , '..toria del Principado. Uno asuntos <1"^ >"~; ^,, ,„„ de esta sección h.sto- V otra liemos (olocaao . ^^^ ^¿^,.

^'--^^^'"ni'.>rtaM^^^^^^^^^^^^^^^ ;:;crr:as^'re'S--- ^^^'^*^'^'"-

insuficiencia de nuestras escasas luerzas nos ha

( 135)

retraído diferentes veces dn n. .

teria sobre n„e versa el" ' ""''^ «"^ '=• ™-

'^ '"--ria /e „..e ^ p Lr;':¡V."'" "^^™^ ^''^^'^ ^ nios irihular á la buenf ^ '"'""' 1"'' ''«^'^''l'a-

-^elaani'actrarCr;'^^""'^'»--^»'''-

-^0 por „„ , r::, rer;--.™;- -; ba„ a,,. gWa á nuestros esfuer,.,, I , ''"'"'"*''" ""'""a acó-

( 137

De exeqüiis sepultura et infirmitate Regís Joanpíis SECUNDi. Líder f(»:lic]ter incipit.

En aqiiest Registre per manament del Senyor Rey es transcrita la obra novament composta e acabada de la malaltia exequias e sepultura del Illustrissimo Senyor don Joan per la gratia de Deu Rey de Arogo de Na- varra de Sicilia de Valentía de MaUorques de Sarden- ya e de Corgaga Comte de Rarcelona Duch de Alheñes e de Neopatria Comte de Rossello e de Cerdanya E en- cara Marques de Oristany e Comte de Gociano de me- moria immortal E per qiies monstre tots temps lo dit ma- nament del Senyor Rey segueix se la le tira Real hon aquell es contengut sots la forma seguent {\).

Don Ferrando per la gracia de Deu Rey de Castella de .\rago de Leo de Sicilia de Toledo de Valentía de

(1) Refiérese á esta carta el autor en su Crónica , fól. 248 v., y á la obra, en conjunto, de las exequias del Rey don Juan, en su nieniorijl n 49, íóleo 105, con estas palabras:

Fueruut nonnulii qui mea tcnipcstate pleraque de huius Regis JoauDis TOMO XX Vil. 10

( 138 ) Portugal de Galicia de Mallorques de Sivilla de Sar- denya de Cordova de Corgega de Murcia de Jaén deis Algarbes de Algez¡i*a de Gibialtar Comte de Barcelona Senyor de Yiscaya e de Molina Duch de Alhenas e de Neopatria Comte de Uossello e de Cerdanya Marques de Oristany e Comte de Gociano. Al amat e feel scriva nostre e lenint les claus de nostre Arcliiu Real de Bar- celona En Pere Miquel Carbonell salut e dileecio. Per quant som ceriifficats que stant lo lllmo. Senyor Rey don Joan de memoria inmortal pare nostre colendissi- mo en la agonía de la mort e sens speran^a de vida vos fos molt instat e solicitat en cercar en lo dit nostre Archiu ordinacions o scriptures quiparlassen e faessen mencio de sepultures c exequies deis gloriosos Reys de Arago predecessors nostres per qo que seguint se lo cas sens treball ne allres informacions tais exequies be et honorablement ab les serimonies e circunstancies necessaries e acostumades se poguesen mlllor fer. E

Exequiis scriptitarunt (quippe qui diem clausit extrcmum apud Episcopale palalium Barcinonae die martis decimonono mensis Januarii anno Chrisli MCCCC septuagésimo nono). Sed non ita largiflue et regio jussu ut ipse Regius Archivarius qui non modo ab ore Regiorum Secretariorum Physi- corum que et executorum ultims voluntaiis eiusdem domini Regis sed etiam a me ipso qui illis affui ea omnia didici et in quodam ex regestis memorati domini Regis Joannis pretitulato Regiarum Sepulturarun» grada- tim ac vernácula lingua et per Capitula scribenda curavi ubi vita et mo- res huius mansueti et optimi Regis describuutur quos qui scire voluerit huiusmodi scripla mea legal et perlegat.

( i39 ) vos axi com be haveu acostumat ah summa diligencia o cerquas e nunque ses trobat en lo dit archiu conli- niiar eorn en les ordinacions de la nostra Real Casa no ñissa mencio de lals sepultares sino tan solament de luniinaries quis fan en sepultares de nostre Sant Pare de fdls de Reys prelats e daltres persones lexaot aqüestes coses a la discrecio deis manumessors do la Majestat Real ais quals e nosaltres se pertany ordenar serablants sepultares. E considerant por vos tan grant treball de cerquar no haver fet fruyt vos com aquell qui tots temps penssau investigau e treballau que los actes e coses nostres qui son en aqueix Archiu c enca- ra les altres qui rahonablement se deuen recondir e es- ser stiguen en son orde degut e en tal modo que com nos o los qui vendrán apres volrem o volran sceber aquelles axi promptamení com es mester se pasquen trobar e haver de continent que lo dit Senyor Rey pa- re nostre passa desta vida per fer servey a nos e lo tre- ball ja p'vU' vos sostengut no romangues axi perdut de- liberas pendre altre mayor tiebail en aquest fet po- sant en memorial axi com a ystorial totes les coses punt per punt quis son seguides e fetes no solament en la sepultura e exequies del dit Rey pare nostre e senyor mas encare aquelles quis son subseguides e fe- tes en la sua malaltia commengant vos a descriure aquests actes del principi de la sua malaltia fins al dia de son obií e apres immediadament hystoriant e scri- vint totes les exequies e actes quis scguiren del dit Senyor Rey pare nostre fins aquell derrer quel leixa- ren los seus marmessors en lo nostre Monastir de Po-

( í/iO ) I)let hon ses leixat c lo seu cors Real e los alties deis nltres gloriosos Reys de Arago predccessors nosties reposen les qiials coses totes e sengles segons som in- formáis vos liaveu conpostes e ordenades en un libre per capitols per (;o que pus facilment e sens treball se pusquen trobar. E com tais coses no deguen ne pu- gnen star en altre millor loch que en lo dit nostre Real Archiu on les grans antiquitats ordinacions privilegis constitucions e altres actes deis gloriosos Reys de Ara- go e comtcs de Barcbinona predecessors nostres se troben e reputant esser digna cosa que sien entre aquells collocats e recondits. Per tant ab tenor deis preseiits vos pregam encarregam e manam que si lo dii libre de les predites coses no es acabat per nos- tre servey entengau en aquabar aquell posant hi totes les dites coses per causa deis dites nialaltia e exequias fetes e subseguides punct per punct e ab tot son conpliment e veritat com de vos se spe- ra. E acabada que sia la obre del dit libre aque- lla en algún registre del dit nostre Arcbiu de ma vostra volem sia transcripta e continuada manant a vos e a vos tres successors lo registre hon sera la dita obra continuada sia per vos be guardat e no donasseu copia a persona del mon de la dita obra per maior stima e reverencia de aquella sens es- pressa licencia e manament nostre e de nostres su- cessors ne traurela del dit Archiu e divulgar car nons semble que tais coses se deguen axi scam- par. Dada en Barcbinona a XIll de setembie any

( 1^1 )

de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCCLXXVlllI.

Yo el Rey.

Dominiis Rex inandavit michi Gaspari Darinyo. P.

w-'mmmmm^

Quant son loables e de molta commendacio dignes les ordinations fetes per los Illustrissimos e molt glo- riosos Reys de Arago de tot lo regiment e orde de viu- re de llur Casa Real nos poria dir ne scriure los quals en les dites Uurs ordinations nos troba de sepultures de Reys haver hi feta mentio. E creu se que aquelles han volgut ometre per no esser interpretáis curiosos e

( 142 ) caygiits en alguna arrogantia e pompa lexants aqües- tes tais sepultures e exequies reals a la providentia e ordinatio de llurs hereus e successors y deis qiii leñen lo govern per la Maiestat Real en los Regnes ciutats e terres de llurs seny oríes. E eom per la gran molestia treball e sollicitud en la qual yo Pera Miquel Carbonell Scriva de manament del Senyor Rey e teninl les claus del Archín Real de Barcelona so stat constituít per al- guns díes ans que passas desta vida aquell glorios Rey de Arago de memoria inmortal don Joan pare del in- victissimo Senyor don Ferrando per la gratia de Den Rey de Castella e de Arago huy beneveniuradament regnant. E apres decontinent que lo dit Senyor Rey bague finit sos derrers dies cercant yo e investigant continuamení de tais sepultures Reals sis trobara en lo dit Real Archiu algún record per quant si troben diverses antiquitals ordinations e scripíures qui fan gran servey no solament a la Maiestat Real e a tots e sengles vassalls e subdits de aquella mas encara a tot lo univerg no contias'.ant yo dubtas per lo que he dit no trobar hi de tais sepultures mentio jatsia cregues que no podia esser que per algu deis Archivers passats que íron stats homens fidelissimos e molt oculats entre los quals es stat fidelissimo bell scriptor e de bon re- nom e fama En Jacme Gartia predecessor meu no si bagues fet de aquesta materia algún memorial. E axi yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey stava íiiolt aturat que no podia dar complida rabo si en lo dit Ar- chín Real se trobara tal record. En tañí que fet tot lo díscus a mi possible en cercar en lo dit Archiu Real

( US ) memoi'ials scripliires e ordinations de lu Casa Real qiiin fessen alguna mentio no he trobat sino en les or- dinations de la dita casa del Senyor Rey fer mentio de lurninai'ies quislian a fer a sepullures de nostre Sant Pare e de Reys parents e de la sane de nostre Rey e Senyor e de primogenits e filis llurs e de Bisbes e al- tres e encara de algunes commemorations per animes feels defmictes mas no de luminaries de elis mateixos quant moren Reys de Arago ne molt menys de llurs sepultures. E per tant considerat aquest tan gran tre- Lall per mi sostengut no haver fet fruyt ha convengut adonchs pendre per mi altre maior treball per lo qual a perpetual memoria sien redigides en scrits totes les coses qui son necessaries fer en les sepultures Reals e de aquelles sia dada complida raho a tots los qui en esdevenidor de sepultures de Reys ordenar lo cairech tendrán. Per qo yo dit Scriva e Archiver qui a ull he vist les serimonies de la sepultura del dit Senyor Rey a ab summa diügentia discus de temps e treball he entes en mettre en orde aquelles e tot lo proces de la nialaltia contra voluntat deis qui en aquest temps te- men lo gobern en la casa del Consell de la Ciutat de Barcelona que may volgueren permettre fos a mi com- municat un memorial que de sepultures de Reys fet tenien e per relalio del metge e manumissors del dit Senyor Rey don Joan e per la gran instancia e prega- rles de moltes persones de gran renom e fama e spe- cialment del Reverendissimo pare en Christ e Senyor En Joan de Margarit per la gracia de Deus Bisbe de Gyrona ultimadament Canceller del dit Illmo. Senyor

( 144 ) Rey (Ion Joan be dclliberat a laor e gloria de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima verge Sánela María mare sua e de la suprema cort celestial e per fer ne servey a la Maiesíat Real continuar e descriure no so- lament les serimonies de la dita sepultura e les altres (pii si son subseguides deles quals alguns han scrit e fet memorial mas encara aquellos qui son fetes e sub- seguides en la malaltia del dit Senyor Rey de les quals no sce algu sia quin haiá scrit sino yo totes de punct en punct e per llur orde e iornades en e per la forma e manera contenguda en los capitols seguents (1).

(1) Omitimos en este lugar la reproducción del índice que el autor dejó sin referencia á las páginas del manuscrito, esperando ponerlo eu limpio mas adelante ; y preferimos colocarlo al final, para poder así refe- rirnos á la paginación general de este volumen.

( Itó )

Capital primer que tracta com lo Senyor Rey partí do Barcelona per anar a cassar vers los castells e viles de Citges de Vilanova de la Gealtruu e de Cuhelles e de Vilafranca de Penedes. E com lo primer dia ana a dormir a la Vila de Sant Boy.

Consyderant lo d¡t Sermo. Senyor Rey don Joan tro- bant se ja en provecta edad <;o es de LXXXIll anys e mig e VIIII dies com nasques a XXIX del mes de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCXCV (1) e desijant per alguns dies reposar e appartarse de

N. del E. (I) Como el Cronista Carbonell no llegó á dar la última mano á esta obra, de la que tan solo dejó puestos en lini|)io de su puño los seis primeros folios, no es de admirar quedase aun en ella alguna equivo- cación involuntaria, fácil de desvanecer, pero que no corrigió ni hemos cor- regido, por no faltar á la exactitud del borrador autógrafo que publi- camos.

D. Juan I. de Aragón el Grande, de (piien aquí se trata, fué indudable- mente el liijo segundo y primero del Infante de Castilla D. Fernando de Anlequera y de Doña Leonor de Alburquerque, llamada la rica hembra, qne le dio á luz muchos años antes de que su esposo, á falta de la linea de D. Martin, fuese declarado Rey de Aragón por los compromisarios reunidos en el castillo de Caspc el dia 25 de junio de H12.

Cenia D. Juan la corona de Navarra por su enlace con doña Blanca, lija y sucesora de Carlos el noble de aquel reino, cuando murió su padre Don Fernando 1 de Aragón en Igualada el dia 2 de abril de líK!, en cuyos es- tados sufeJió iunu'diatanientc d prini(igi''iiiln D. Alfonso el Sabio, quien.

( 146 ) negocis fins a les prop vinents fesles de Nadal e haguí consell de metges e de altres persones a sa Majeslat molt familiars criades e acceptes que per conservacio de la sua sanitat dellibera anar cassar e pendre pler vers los castells e viles de Ciges de la Vilanova de Ca- belles de la Jultruu e de Vilafranca de Penedes. E axi dijous que coinptavem X dies del mes de selembre (1) del any de la nativitat de nostre Senyor MCCCC LXXVIII oída missa matinal e dinal que fo prenent solag en la sua cambra del Palau Episcopal de la dila

según el mismo Carbonell, al fól. 223 de sus Chroniques deEspanya, con- taba entonces unos 15 años de edad, es decir, que habia nacido según su opinión en el año 1400 con esta diferencia. Apesar de esto y de recono- cer el cronista en D. Alfonso la calidad de primogénito y primer sucesor del padre en Aragón, refiere en este capítulo el nacimiento de D. Juan, hermano segundo al dia 29 de junio de 1595, y partiendo de esta primera equivocación, incurre necesariamente en la de dar 8i y medio años con 9 dias de edad al rey D. Juan II de Aragón, cuando murió en el palacio epis- copal de Barcelona el 19 de enero del de 1479, sin reparar el anacronis- mo en que incurre por separarse déla opinión general comprobada de ha- ber nacido este monarca de Navarra y Aragón en Medina del Campo el dia 29 de junio de 1398, según lo que es evidente, que cuando D. Juan II fa- lleció en Barcelona en 19 de enero de 1479, contaba tan solo 80 y medio años y 20 dias de edad, y es admirable que en ella se hallase aun este monarca con vigor bastante para recorrer montes y perseguir liebres y ja- valies en lo mas riguroso de la estación de invierno, como refiere el cronista.

N. del E. (1) En este capítulo y en el siguiente padeció la pluma del Cronista un desliz, poniendo selembre Qi\ vez de dcembre, como lo eviden- cia el mismo testo y lo salvó ya en el o."

{ m )

ciutat (le Barcelona hon stava posentat ab sos criats e familiars com axi ho tenia acostumat mettentse a dor- mir lio (lespulat mas vestit sobre una cadira. Car apres diñar qui vol dormir e reposar es mes sanitat e millor no posarse en lit mas reposar o dormir no mol mas poch com lo dit Senyor Rey faea sobre una cadira o litera o banc. E dormit e reposat bague e confabulat ab los seus criats e familiars de coses plasents e" vir- tuoses com ho tenia axi acostumat apres del diñar ans ques mettes a dormir e apres axi que dormit bague en lo dit dia circa la una hora apres mig jorn partí del dit palau Episcopal e ana sopar e dormir a la vila de Scnt Boy de Lobregat en la qual vila troba ja tots los falcones e munteros de la sua Real Casa quil speraven ])er darli solac en cassar axi com la prefata Real Ma- jestat havia ordenat.

Capítol II qui tracta de la retgla que lenia lo Senyor Rey en son viiire e com ana a cassar al Prat.

E venint lendema que era divendres e comptavem del prop dit mes de setembre del any MCCCC LXXVííl levat que fou del lit per lo mati a Hes V ho- res com axi acustumas en tal hora per cascun dia le- var se del lit e diñar a les VIH o VIlll hores e sopar a les Vi e apres circa les X hores de nit se metia al lit tcnint tots lemps tal regle en son viure. Oida que bac la missa circa les VI hores se parti de la diUi vila de Sanf Bov c lira la via del Prat'hon cassa e axi cas-

( 148 ) síint sen ana a diñar a la vila de Gava. E de continent que llague reposaten son lit apres del diñar cavalcant ab tota la sua gent falconers e m untaría sen torna la via del Prat hon pres solac cassant e apres en la nit sen ana a sopar e dormir a Castell de feels.

Capítol III qui tracta com lo Senyor Rey fou detengut de puagre en la vila de Citges.

E apres venint lo dissapte que comptavem Xll del dit mes de setembre any MCCCCLXXYIIl lo dit Sen- yor Rey de gran mati axi com havia acustumat hoi la missa en la Església de nostra Dona del dit Castell de feels e oida decontinent cavalca ab la dita sua gent e anant per lo cami de Garraf vene a la vila de Ciges hon se dina e trobant se anuyat e fatigat per lo mal ca- mi e montanyes de Garraf lo comenta a pendre en los peus la puagre que acustumava haver donantli moita dolor ab alguna poca de febre e destrempament que li sobrevengueren per causa deis quals accidents al cors Real sobrevenguts lo dit Senyor Rey tot lo dit dia de dissapte e lo prop seguent digmenge stech reposant en son lit dins la dita vila e castell de Ciges.

Capítol IIII qui tracta com lo Senyor Rey se atura en la Vílanova de la Gealtnm e com ana a correr una le- bra vers lo castell de Cuhellcs,

E lo seguent dilluns que comptavem Xlllí del prop

( 149 ) dit mes e any per lo mati oída que hague lo Senyor Rey missa en la viln de Ciges trobant se ja millor de sos accideuts jatsia faes molt gran fret e gran vent vol- gue cavalcar e anar sen com de fet ana a la vila de la Yilanova de la Gealtruii en la qual vila stecli assats reposadameiit tol lo dii dia e nit seguent. E sobreve- nint laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop dit mes c any lo Senyor Rey leyat que fo decon- tinent boi devotament missa es dina raonablement e mes se a dormir. E dormil que hach munta a cavall ab tota la gent de !a sua Real Casa qui en companya de la sua Real Majestat se trobava e ana eorrer una lebra al castell de Cubelles. E quant fo bora tarda aquell matcix dia sen torna a sopar e dormir a la pre- dita vila de la Vilanova en la qual molt repusadament sopa e dormi aquella nit.

Capítol V qui tracta com lo Senyor Rey mata lo porch salvatge en lo terme del castell de Calafell hon lo dit Senyor pres gran fret e sen torna molt mal de- litos a la Vilanova.

E no resmenys en lo seguent dia de dimecres que comptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII lo Senyor Rey se leva per lo mati axi com bavia acustumat e oída missa cavalca e anas- sen a diñar al castell de Calafell en lo terme del qual castell li tenien ja conccrtat bun porcb salvatge lo qual porcb lo Senyor Rey ab gran jocundiíat mata lo

( 150 ) dit flia. E per quant en aquell (lia fahia gran fret e mo!t vent e molt nuvol e pingos lo dit Senyor Rey se refreda es consuma molt. E sentint se axi mal sa e pocli delitos parli aquest dia del dit loch hon havia mort lo dit porch e tornasen a la vilanova de Cubelles. E junct que fo a la dita Yilsnova sopa aquella nit ab poch delil per ^'O oom nos trobava be per dila rao e aximatcix per quant li bavia sobrevengut mal de ca- xal e haver sopat lo dit Senyor Hey se mes en lo scu lit Real ab pocii delit e dormi molt poeb aquella nit.

Capítol VIqni tracta del mal temps que la Majestat Real hague en lo bosch del castell de Camjelles hon li tenien concertat un porch salva f ge e com ¡i fou for- zat de retraures en lo dit castell.

Apres seguint se lo dijous que oomptavem XVII del prop dit mes e any fou reportat al Senyor Rey com li tenien concertat un gran porcb salvatge en lo bosch de Canyelles. E scebut nqo de continent lo Senyor Rey se leva del lit monstrant haver bona convalescentia no obstant aquell dia faes grian fret molt nuvolat lo temps e insupportable vent mana li apperellassen de maniar al castell de Canyelles e que li tenguessen la missa presta e la muía per go que de continent oida la missa pogues cavalcar. E vestit que fo apoch instant hoi la missa. E oida que hac aquela decontinent ca- valca e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar trobar lo dit porch. E esser junct lo dit Senyor Rey

( 151 ) en lo (lit bosch troba los Mimteros los qunls li digue- ren com lo dit porch que tenien conceríat se era al- gún lant desviat per lo bosch e que fos plasent a la su excellentia no pendre anuig volerse algún poch de- tenir que prestamenl ells íornarien trobar lo porch que ja anaven en rastre. E lo bon prhom de Rey no po- dent mes sostenii* la aspredat del dia ne lo gran vent e insuportable fret que fahia un fort gran accident lo pres que mal son grat descavalca e aqui abngat lo tengueren una stona quasi per mort tañí era lo fret que tenia. E tornant algún tant recrear puja a cavall e lexant lo dit porch e concert seu ana a retraure al dit castell de Canyelles lo qual es de mossen Franci Ter- re cavaller de Tarragona. En lo qual castell deconti- nent hi fo arribat troba un gran foch que li fou appe- rellat per 3'ecrear lo cors Real hon stech hun quart de hora per scalfarse que may se poch be scalfar. E stant axi prop del dit foch se dina e manja poch per causa del mal appetit que tenia e nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar lant com havia mester ans mons- trava que lo fret li crexia. E per c^o li covengue met- ires en lo lit per reposar empero aquell despres diñar no dormir poch ni molt tant stava fret e lassat.

Capítol VII qui tracta com lo Senyor Rey axi indispost com era sen vingue a Vilafranca de Pcnedes hon vendí en piinct de morir.

Poch apres stant axi lo dit Senyor Rey fret y lassat

( 152 ) sesforna a cavalcar e no contrestant la soa ¡ndisposi- tio e la gran tempeste de vent e de fret que fahia axi a cavall tot be cubert e entocat sen vengue aquell des- pres diñar a la vila de Vilafrancha de Penades circa les dues hores edescavalca a casa den Terre de la di- ta vila. E com bagues gran fret lo dit Senyor se mes ab una eadira devant una xeinenea que es en la sala de la dita casa en la qual bavia gran focb e no podent se prou scalfar per lo gran fret que aquell dia venint del dit castell de Canyelles a Vilafrancba sera mes en la persona de la prefata Real Majestat e no podent lo dit Senyor Rey supportar la gran dolor tenia per cau- sa de la puagra quil bavia repres en los peus e maior- ment per la gran devotio que tenia a nostra Dona per quant lo prop seguent dia era la festa quis appella la speran^a de la dita nostra Dona no volgue sopar mas feu collatio de un tro^et de pa e feta que hac la colla- tio decontinent se mes en lo Real lit bon no pogue dor- mir sino pocb per occasio de la gran dolor quil cons- tranya axi per la puagra deis peus com per la molta dolor de la sua barra que tenia com encara per lo molt fluix de ventre qui li dona salt a causa de la gran fre- dor que com dit es rebuda bavia de ques segui que lo dit Senxor Rey aquella nit vench en punct de morir.

Capítol VIII qui tracta del mal de la barra del Senyor Rey stant en la vila de Vilafranca de Pe-

( i53)

n'des hon se feu venir de Barcelona niesí.re Ga- briel Miro acompaiijjat de un ci/rurgich.

En lo segiient ciia del divendres que comptavem XVIII del dit mes e any lo dit Senyor Rey no podcni comportar lo gran dolor que tenia en la barra stnnt axi en la dita vila de Yilafranca de Penades malalt tremes a Barcelona per fer venir a sa Majestat lo magr.ifich mestre Gabriel Miro mestre en arls e en medecina ciu- tada de Barcelona metge del dit Senyor Rey acompan- yal de un hon cyrurgich de la dita ciuíat lo qual mes- tre Miro per manament de la Real Majestat molt cuy- tadament ab lo dit cirurgich de Barcelona vengue a la dita vila de Vilafrancha e axi los dits phisieh e cyrur- gich li miraren la barra e veents al parer llur dintre aquella una esquerda de os del hun caxal lo dit cyrur- gia present lo dit pbysich ab unes tanalles pelites de barber lant leuger e delicadament com pocb li arrenca la dita esijuerda de os e no pas lo caxal axi com volen dir alguns. E stant axi en aquesta forma agreujat lo Senyor Rey la sua Real Majestat certament passa tot aquell dia e nii molt gran perill de morir per causa deis quals accidenls lo dit Senyor Rey bague aturar en la dita vila de Vilafrancha per tot lo dit divendres e per tots los dissapte e digmenge immediadament apres seííuents.

Capítol IX fjid tracía com lo Senyor Rey paríi de Vila^

TOMO XXVII 1 1

( 154 ) franca de Penedes e sen torna a Barcelona ja mi- llorat.

E venint lo diluns que comptavem XXI del dit mes de deembre any dit lo Senyor Rey trobanlse millor so vesti e levat que fonch del lit decontiiient hoi niissa de- votament con fos festa del glories apóstol Sant Thomas e dita que fou la missa cavalca c vench sen a diñar a la vila de Sent Sadorni la qual posseix vuy lo noble mossen Jordi de Heredia criat seu e tot aquest dia e nit seguent reposa la prefata Majestat del Senyor Rey en casa del dit mossen Jordi de Heredia situada dins la dita vila de Sant Sadorni. E lendema que era di- marls e comptavem XXII del prop dit mes e any hoi- da per lo Senyor Rey la missa sa Majestat parti de la dita vila de Sant Sadorni e vench se a diñar a la vila de Martorell hon reposa tot lo present dia enit. E len- dema que era dimecres e comptavem XXÜI del dit mes de deembre oida per lo dit Senyor Rey la missa sa Al- tesa parti de la dita vila de Martorell e vench se a di- ñar a la vila de Sant Andreu de la barcha hon se feu la barba e dinat vench sen a sopar e dormir en la pre- sent ciutat de Barcelona hon bague en aquella nit e seguent dia una poca dolor de puagra en los peus e dura li fort pocb.

Capítol X qui tracta del vellar e oir matines que feu

( 155 ) lo Senyor Rey en la vigilia de Nadal e lo cav alear que feti per la ciutaL

Trobant so dispost pera cavalcar lo Senyor Rey si ravalca api-es en los dies de la vigilia e festes de Na- dal per la ciutat de Barcelona. E per quant eil era niolt devot de la Sacratissima tols temps verge mado- na Sancta Maria mare de Deu en la dita vigilia de Na- dal nos volguc mettre en lo lit ne reposar ans com aquell qui era tot humil e devot deis misteris de la Nativitat del beneyl Jesús e de la sua intemerada e be- neyta mare sua madona Sancta Maria se feu dir per los capellans e xandres en la sala maior del dit palau epis- copal comencant circa les X hores ans de la mija nit de la dita vigilia les matines de Nadal ab algunes can- sons honestes e portants alegria de lal nativiíat del fill de Deu. E a\i lo Senyor Rey en reverentia de Deu e de la sua beneyta mare volgue en la dita sala star e devotamenl tota aquella nit fins que sobrevengue lo (lia. E apres vengut lo dia de Nadal feu celebrar en la sala mateixa del dit palau molt devotament e ab ale- gría les tres misses les quals ell aítentament e ab de- votio axi com bavia acostumat oir volgue. E oides aquelles per sa Majestat se dina de continent e dinat que fou cavalca e vengueseo circa les VíIII hores a la Esglesia hon lesperaven de la dita ciutat. E arribat que ib en ía Esglesia comentaren lo oíiici lo qual no gosa- ren comentar íins ell hi fo vengut e stant en la Es- glesia monslra la sua Real cara qui solia esser tots temps fresca e colorada molt esblanqueida e alterada

( 156 ) que apparia Inguessen dessotcrrat. En tant que per vo- ler fer ell mes de poder en la séptima edat sua ap- pelleda en lati decrepitudo e no planyent la sua per- sona posar a pluja e a vent c a temps molt fort e destrempat per anai axi com dit es a cassai* e apres vellar e no dormir axi com havia acustumat e tenint encara el en si algunes reliquies de la predita malal- tia dona del cap al lit en lo dit palau Episcopal hon acustumaba teñir la habitado sua bon continuament stecli malalt íins que passa desta vida en e per la for- ma seguent. (1)

Capítol XI qui tracta del principi de la mahltia del Senyor Rey apres que fou recruat.

Lo principi de la malallia del recruar que feu lo Senyor Rey tornat que fou del cassar en Barcelona fou dimarts en lo introit de la nit e comptavem Vdel mes de janer del any MGCCCLXXVllII e clamas molí aque- lla nil lo dit Senyor Rey de la reuma que tenia ab tos

(1) VII sunt etates. Prima est infantia a die nativitatis iisque ad VII annnm. Deinde usque XIHI est piieritia. Ítem a XIIII ad XXV annum est adulcscentia. Preterea ab ipso XXV anno usque ad XL annum vocatur ju-

ventus. Insuper ab ipso XL anno usque annum. . . . virilis vocatur

Postmudum ab ultimo anno ipsius virilis etatis usque LXX annum vocatur senectus. Et complecta ipsa senectutis elate qui est VI etas vocatur alia elas que est VII decrepitudo ubi et amplius non speratur nisi labor el dolor.

( 157 ) e dormí molt poch aquesta nit e fou li gran ajuda aque- lla nit lo bon regiment qui li dona lo dit mestre Ga- briel Miro qui appellat per la lllustre dona Beatriu in- fanta de Arago e de Sicilia muller relicta del lllustre Infant don Enrich (1) de Arago e de Sicilia Mestre de Sent Hyago mare del Infant don Enrich duch de So- gorb e Comte de Empories e aximateix appellat per tot lo sacre Consell Real feu a la dita Infanta e Consell aquella nit relatio que lo Senyor Rey tenia gran reu- ma e tos los quals accidents segons dix al parer seu no venien de bon rael.

Capítol XII qid tracta de la indispositio del Senyor Rey e de la relatio feta al consell Real per mestre Miro.

E venint lo seguent dia de dimecres que comptavem VI de janer any dit la gran tos persevera en la Majes- íat Real e fou prostrat lo appetit de manjar e lo Sen- yor Rey feu dues camfcres. Es ver que Y dies ja abans del dit dimarts qui es principi de aquesta malaliia lo dit Senyor Rey bague molt íluix de ventre en tant que en una nit e meytat dun dia deis dits V dies feu YIII

(1) Memoria tiene qnod die vencris tcrtia niensis julii anno a nativilatc Domini MCCCCLXXX... lUmus. doininus Infaiisllenricus Comes Eniporiarum iutravit Kcgium Aichivuiu liarciaoiie pro videudo illum cuín numiuain vi- dlsscl.

( 158 ) cambres. E aquest flux declinava a una specia de ma- laltia appellada en latí lianteria lo qual fluix fon per bon regiment corregit del esser del qual Senyor Rey fou feta relatio a la dita í Ilustre Infanta e Consell Real per lo dit mesíre Miro lo dit dia de dimecres dient com ell nos altava molt de aquest proces que tenia la ma- la Itia del Senyor Rey.

Capítol XIII qui tracta delproces de la dita malaltia.

Quant vench lo dijous que comptavem VII del dit mes de janer sobrevengue a la Majestal Real apres mig dia febre ab fret precedent e durali la febre XIIIl ho- res. En tant que lo dit mestre Gabriel Miro feu relatio a la dita Ulustre infanta e Consell Real que ccrlament lo Senyor Rey se encruscava.

Capítol XIIII qui tracta del proces mateix e del pronos- tich de aquell.

En semblant manera sobrevengue en lo divendres que comptavem YSII del dit mes de janer al Senyor Rey la dita febre perseverant hi tots temps tos ab af- guna diííicultat de arrancar aquella tos e foren orde- náis axarops e let convenients a la dita malaltia e en aquest dia fouli administrat un crestyli per quant lo dit Senyor Rey era molt dur de ventre e no podía exir a cambra e pres que hac lo dit crestili feu dues cam-

( 159 ) bres. E visitat lo Senyor Rey per lo dit mestie Miro en aquest dia lo dit mestre Miro faent relacio a la dit Illiislre Infanta e al Consell Real dix en presentia de tots que consyderada la febre e la multitud de la ma- teria fleumatica congregada en los pits del Senyor Rey la qual debitament no podia expellir e encara consi- derada la decrepitud del Senyor Rey e altres particu- laritals de la dita malallia ell certament pronosticava e judicava esser la Majestat Real en molt gran perill de morir de aquesta tal malaltia.

Capítol XV qui tracta del procos mateix de la dita ma- laltia.

Dissapte apres seguent que comptavem VIIII de ja- ner any dit en lo Senyor Rey se monstra la febre pus fort ab !a tos e noy bague hora del dia que roman- gues quiti. Era aquesta febre pudrida appellada quot- tidiana entremesclada de que lo dit dia per lo dit mes- tre Miro fou feta a ia dita Senyora Infanta e Consell Real semblant relatio de la prop dita stant en la opi- nio de star en gran perill de morir la prefata Majestat Real.

Capítol XVI qtd tracta com mestre Miro demana que li fossen ássociats los millors metges quis trohas- sen per quant lo Senyor Rey stava en yran ^-

( ÍOO ) r/// de morir e de la collatio qnes tenc 'per raho de aqiiest tant gran perill.

Venint lo digmenge que comptavem X de jnnerany tlit MGCGCLXXÍX considerat lo perill en que staYa lo Senyor Rey per causa de la sua malaltia que de dia en (lia anava pijorant instant e requerint ho lo dit ines- Ire Gabriel Miro fou convocat en lo dit palau Episco- p d en presentía de la dita Senyora Infanta lo Consell Real ab los magnifichs Consellers de Barcelona e di- putáis del General de Gathalunya e molts daltres nota- bles e generoses persones. E aqui fou feta relatio per lo dit mestre Miro denunciant esser gran perill de mort molt evident en lo cors Real e per go lo dit mestre Miro supplica de continent la dita Infanta e tot lo dit Gonse'.l que li fossen applicats e convocats en aquesta malaltia toís los millors roelgesquis trobassen axi dins la dita ciutat de Barcelona com fora la dita ciutat. E de continent los dits Consellers de Barcelona se pro- f jriren de fer tot co e quant la prefata Majestal bagues mester en medecines e nietges e de vellar e teñir a prop la prefata Majestat ab alguns prohomens ciuta- dans de la dita ciutat. E de fet a instancia deis dits Gonsellers de Barcelona en la nit del dit digmenge vengueren a la cambra hon reposava lo dit Senyor Rey molts metges de la dita ciutat per yisitar la Real Ma- jestat e consellar en lordenar de les medicines e regi- ment del dit Senyor Rey. E aqui aquella nit fou ten- guda gran collatio per lo dit mestre Miro ab los dits metges e bagut entre ells consell foren proseguits e

( ^01 )

dats alguns remedis a la Majestat Real segons ja eran stats ordenáis per lo dit mestre Miro e no resmenys tols los dits metges foren concordables e no discre- panis en lo pronostich dessus dil ^o es de morir lo Sen- yor Rey de aquesta malaltia loant los remeys en ayo ja applicats e applicant ni al tres. E los dits Consellers acompanyats cascu de dos piohomens ciutadans vella- ren cascuna nit lo dit Senyor Rey fins lo dia que pas- sa desta vida partints entre ells lo dit vellar e acom- panyar com dit es un Conseller ab dos ciutadans pro- homens.

Capítol XVII quí tracta de la denuntiatio feta al Sen- yor Rey per mestre Miro que faes tot orde de Christia e de la resposta que feu lo Senyor Rey e com se confessa.

Apropinquantse axi lo Senyor Rey a la mort quant vench al dilluns prop seguent que comptavem XI del dit mes de janer lo dit mestre Miro supplica la Majes- tat del Senyor Rey que attesa la sua iníirmitat e se- nectut e la pratica e obligatio deis metges qui es de persuadir e conduir los patients apres dues vegades que han visitat aquells en confessar e rebre los altres sacraments de Sancta Mare Esglesia altrament llur vi- siíatio deu cessar per qo que noslre Senyor Deu sia. venerut e temut e lo patient qui axi primer recorrara a Deu aconseguesca de anima e de corscuratio fos merce sua de confessar e rcebre tots los altres sacraments

( 102 ) de la Esglesia que a bon christia se perlany. Car lo misericordios nostre Senyor Deu qu¡ es metge sobre tots los metges li restituirá la sanitat dient li que per ago la sua AI tesa non prengues alteratio e que li per- donas. E feta la dita denuntiatio decontinent lo Senyor Rey respes que prenia pler en toles les dites páranles per quant procehien de bon ^el e amor e de bon vas- sall e proisme e si lo contrari bagues fet bo reputara a desservey. E axi no divertintse en altres coses mana que molt prest anas algún uxer al Monastir de Fra- inenors de la present ciutat de Barcelona e que li fes venir lo predit Reverend mestre Marcb Berga qui es gran mestre en tbeologia e borne molt bonest virtuos e de gran scientia e de fet lo dit dia mateix lo dit Sen- yer Rey se feu venir lo dit mestre Reverent e confes- sas ab ell molt devotament e per loncb spay que stech en la confessio.

Capítol XVIII qui tracta del pronos tich de la dita ma- laltia e del combregar del Senyor Rey e com es ca- nonge de Barcelona e de Valentía.

E seguintse lo dimars que comptavem XII del dit mes e any tots los dits metges ensemps ab dos metges jueus molt scients e praticbs en medecina los quals demanats per los dit Consell Real ais dits Consellers de Barcelona vengueren a carrecb e instantia de la di- ta ciutat foren ajustats en la cambra bon lo Senyor Rey reposava e en presentía de la dita Senyora Infanta e

( 163 ) Conscll Real diguercn e feren relatio qae tots concor- dablement perseveraven en lo dit pronostich e aqui en un mateix instant continuaren llurs receptes e medica- ments. E axi en lo mateix dia lo dit Senyor Rey de- llibera reebre lo cors precios de Jesu-Christ e per ^.o decontinent li fou apporlat per lo venerable bonest e devot preveré beneficiat en la Seu de Barcelona mos- sen Bernat Planas acompanyat lo dit precios cors do Jesu-Christ de una solemne e bonorable processo de tots los venerables canonges de la dita Seu per quant lo dit Senyor Rey era canonge de la dita Seu com per privilegi aposlolical lo qui es Rey de Arago e Comte de Barcelona es canonge de la dita Seu e encara de la Seu de Valencia e reeb la portio canonical de canonge. E noresmenys acompanyat de molts venerables bene- ficiáis de la dita Seu. E arribada que fou la dita pro- cesso en la cambra hon lo Senyor Rey reposava bon bi eren presents los lllustres nets del dit Senyor Rey e la dita íUusti'e Senyora Infanta e tot lo dit consell Real e lo dit reverend mestre Marcb Berga confessor del dit Senyor Rey e mestre Jacme Rois e frare Pere Gilbert mongos de Poblet loctinents del Elmoyner del vSenyor Rey com tots temps lo abbat de Poblet del or- de de Cistells sia Almoyner elo abbat de Sanctes Creus (•apella maior del Sermo. Rey de Arago qualsevol que sia. E axi mateix hi foren presents mestre Joan Mar- ques del orde de Sant Domingo mestre Gabriel dez Clapers canonge e domer de la dita Seu mestres en Ibeologia de molí honesta vida c de gran scientia e fa- ma. E axi mateix bi foren presents los lionoi-ables Con-

( lU ) sellers de la dita ciutat de Barcelona e moltes altres rc- verendes nobles magnífiqíis e notables persones lo dit mossen Planas demana si lo dit Senyor Rey era dispost en reebre ¡o cors 'precios de nostre Senyor Jesii-Christ e respost que per causa de la gran idispositio que te- nia lo dit Senyor Rey en los piís e la gran tos la sua Real Majestat deliveraba solament adorar lo dit precios cors de Jesu-Crist. E axi de continent en presentía deis dessus dits lo dit Senyor Rey axi com a bon cbris- lia adora aquell ab gran reverenlia e lagremes en tant que ans del adorament dix lo dit Senyor Rey e proferí de la sua boca tantos orations e páranles de gran de- votio que no era algu en la dita cambra per dur cor que tangues que no ploras e bagues [)ietat de tant ex- cellent Majestat e virtuos e bon Rey e Senyor.

Capítol XIX qiii ir acta del día qiiels canongcs de la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor Rey (]),

Apres venint lo dimecres que comptavem Xííí del dit mes de janer e lo dijous que comptavem XUII del dit mes tots los dits metges congregats en la dita cam- bra Real en presentía de la Senyora Infanta e del Con- sell Real digueren e faeren la relatio semblant a la prop

N- del E. (1) Todavía se custodia esta sagrada reliquia en la sacristía de la Catedral de Barcelona.

( IG5 ) dita stants c persevcrants en lo dit pronostich. E en lo dit dia de dijous lo dit Senyor íley demana li fes- sen aportar lo vel de la Sacratissima e tots temps ver- ge madona Sancta Maria mare de Den de la qiial ell era molt devot en tant que decontinenl fon denuntiat ais canonges de la Seu de Barcelona e tols ells ab so- lemne processo e acompanyats de molt gran nombre de beneficiüts de la dita Seu vengueren en la cambra hon reposava la Magesiat Real e aqui li monstraren lo vel de nostra Dona lo qnal vel ans de besar aquell lo dit Senyor Rey proferí e dix moltes devotos e santos paraules plorant e suspiranl e ab tanta de devotio que tols los circunstants provocava a plorar e a pregar lo beneyt Jesús Salvador nostre per lo dit Senyor Rey en lant que no era sino un gran trencament de cor veure una tanta Real Majestat axi vivament e devota parlar plorar é suspirar.

Capítol XX qiii tracta de la dcnuntiatio feta al Senyor Rey que fes testament e ordenas de les coses temporals pus era ja passat per les spirituals.

E tornada que sen fo la dita processo ab lo dit vel a la Seu decontinent sens divertirse en altres coses la dita Senyora Infanta mestre March Berga confessor del Senyor Rey e lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo Camerlcnch maior del dit Senyor Rey e algunes altres persones del Consell Real qui alli se trobaven presents supplicaren la Majestat Real que atles havia reebut los

( íGG ) sagraments de la confcssio c de la Eucaristía e recor- regut a Dcu e a nostra Dona e atiesa la sua indisposi- tio restava ara disposar e ordenar de sos regnes Ierres bens e senyories car axi faent lio satisffera al orde que cascun bon christia den teñir quant Deu lo visita qo es primer provehir a la anima e apres al cors e a les coses temperáis e en aquesta manera fora loat e be- neyt lo creador quil havia format e aconseguira pus prest sanitat en la anima e en lo cors. E ditos aqües- tes páranles lo Senyor Rey respes que ja en dies pas- sats pensant morir e no volent ho sperar al derrer punct havia ordenat en poder de mossen Joan de Co- loma secretan seu la sua ultima voluntat e testament empero per quant li occorrien algunes coses ordenar mes avant per salut de la sua anima e utilitat de tot lo poblé que Deu li habia commanat e pus a quescu es licit testar e fer son testament e codicils e aquells mudar fer e abolir una e moltes vegades fins al pas de la mort per c^o ell havia delliberat per descarrech de sa conscientia loar e approvar dit son testament e fer de nou alguns codicills qui satisfaessen totes e sengles coses per sa Majestat omeses posar e fer scriure en lo dit testament e de fet feu tres o quatre codicils en po- der del dit mossen Coloma en los quals entre les al- tres coses ha disposat que alguns bens de la Esglcsia deis quals lo dit Senyor Rey sera planit fossen tots restiluits e feu vot aqui en presentía deis dessus dits que si nostre Senyor Deu li tornava la sanitat may pus levaría un peí a la Esglesia car daqui avant volia e or- denava-que les coses qui eran de Cesar fossen de Ce-

( !«■' ) sar e les coses que eran de Deu fossen de Den. E no

resmenys lo dit Scnyor Rey en los diís codicills rego- negue tots sos criats familiars e servidors manant los fosen consignáis de sos bens CXX millia florins. E ab dits codicills commana aquells com a bons e fidelissi- mos servidors al dessus dit íllmo. íill sen Rey de Cas- tella.

Capiíol XXI qui tracta del proces de la dita walalfia.

E lo divendres seguent que comptavem XV del dit mes de janer los dits metges faeren semblant relatio íil dit Consell Real del qual era cap la dita Senyora Infan- ta stants e perseverants en lo pronostich dessus scrit.

Capítol XXII qui tracta de la condusio feta entre los metges que lo Senyor Rey havia a morir e en hreii temps.

Quant vench en lo dissnpte seguent hora ja molt tar- da e de nit que comptavem XVI del dit mes de janer los dits metges tengueren collatio molt streta en lo dit palau Episcopal e faeren entre ells conclusio que en lo dit Senyor P^ey apparien molls senyals de mort e per <}0 era de pronosticar que necessariament havia morir e en breu temps. E axi decontinent aquella nit per los dits metges fou denuntiat al Consell Real.

( 168

Capitol XXIII qid tracta de la reí alio fefa al Consell Real per los metges que fos denuntiat al Senyor Rey que ell havia a morir en breu e que reebes lo sacra- ment de la extrema unctio. E coni per aquesta vegada no li gosaren parlar sino de la extrema imctío. E de la resposta feta per la Real Magestat.

Seguint se lo digmenge que comptavem XVII del dit mes de jnner lo dit Senyor Rey persevera en la di- ta sua malaltia ab la apparitio deis dits signes e evident demonstratio e per yo los diis metges que aquoll dia de digmenge circa les Víll hores ans de la mija nit- foren congregáis en lo dit palau Episcopal hon tengue- ren Uur colatio conclogueren entre ells en presenlia del dit Consell Real que pus a nostre Senyor Deu eia plasent de appellar al seu regne en breu lo Senyor Rey li fos denuntiat per salul de la sua anima tot lo seu esser dient li clarament que reebes lo sagrament de la extrenia unctio e ques afíarras ab la sacratissima pas- sio de Jesu Christ com ell fos mortal e no podia cam- par de aquesta malaltia la qual realment era rnalakia natural e no altra segons tots concordes digueren. E llavors tots los del dit Consell Real stigueren molt trists e torbats e romangueren en gran pensament si fora be fet ne rahonable portarli tal missatgeria ni qui foralo missatger de aquella. E axi conclogueren que ab debites circunstancies li fos parlat sol de la extre- ma unccio dientli si sa Majestat com fos manester fora

( I(J9 ) contenta li fos administrada aquella coníbrtanl e met- teiitlo en bona vSperan^a. E fcta la dita conclusio circa les VIIIl llores de !a dita nit deconlinent stanls en gir e entorn del lit Real hon reposava lo Scnyor Rej la di- ta Scnyora Infanta e los Illustres neis del Senyor Rey e quasi iots los del consell Real e hun conseller de la dita ciutat que acunipanyat de dos ciutadans prcho- niens hi vellaba lo dit Revercnd mestre March Berga confessoí' del Senyor Rey acompanyat deis Reverends ja dessus dits mestre Jacme Rois e mestre Joan Mar- ques denuntia al Senyor Rey com era de rnolta virtut e efíicatia lo sagrament de la extrema unecio dientli ab mol tes debites pertinents e apropiades lahons e ab les circunstanties necessaries si li fora plasent reebre lo dit sagrament. E lo Senyor Rey axi com a bo e ca- tholich christia respos decontinent molt virilment e ab constant animo que tal sacrament a ell playa molt ree- bre e pregava a ell qui aquell li bavia denuntiat que quant conegues fos hora ley faes venir car per axo ell no sespantava de la mort caí' seebia be que communa rosa es morir e per (¡o tota la sua confianza era en Deu 10 qual supplicava humilment li alargas la vida per be a fero hon volgues que axi prest moris li donas clara conexenga de la mort e de les sues faltes e defalliments conformantse en tot c per tot scmpre ab la voluntat de Deu. E axi passada la n)ija nit lo dit Senyor Rey ab niolta attentio e devotio reebe lo dit sant sacrament de la extrema unecio responent ell mateix sens instruc. tor a totes les coses necessaries de aquest sacrament e per cascuna vegada que lo nom de Jesús era anomenat TOMO xxvii. 12

( )

lo dit Senyor Rey al) lo polzo de la siia ma drola foca

10 senyal de la eren e aquell reverentmenl bcsava eo tanl que baver fet ell aquest senyal de la creu e hcsat per molles vegades defallinl la virtud que ja nos po- día acostar sino ab gran Ireball lo polro a la boca en- cara lo dit Senyor Rey per la gran devolio que lenia dehesar e adorar la creu quant hoya nomenar lo sant nom de Jesús se perforcava de inclinarlo cap perfer-

11 honor e reverenlia. E axi mirants e altenents tots los circunstants aquesta forma de receptio del dit sa- crament de extrema unccio tant devotament e catho- lica feta per la Majestat Real lots de un acort digue- ren e conegueren que lo dit Senyor Rey tenia tota la sua pensa en Deu convertida hon monstrava certament baver avorrit totes les coses vanes e transitories de aquesta vida mundana e esser en stat de gratia.

Capital XXIIII qiii tracta de la conclvsio feta alíra lu'jjada per los mefges qne lo Scn:ior Rey no podía molt viure e que per algii del covsell Real ago li fas revela t per que m'illor se preparas a ben morir.

Com vengue lo diluns seguent que comptavem XVIII del dit mes de janer any dessus dit consyderants los dits metges en lo dit palau Episcopal congregáis que en lo dit Senyor Rey eran tants senyals qui necessa- riament denuntiaven mort al Senyor Rey de la qual per los dits senyals ells veen claiament que sa Majes- tat no podia campar de aquesta malalíia e staven ad-

( 17i ) mir-ats com tant se differia la niort per star lo Seiiyor liey ja havia dos dies axi mal e en tal punct e fora to- ta speraiHM. E per co liaguda priiijer collalio de aqües- tes coses entre los dits metges fou conclos que clara- menl ab debites circunstanties fos revelat per algii del consell Real al Senyor Rey que los metges lo daven per mort e que non tenien speran^a alguna e a^o ba- gues per cert persuadint lo a ben morir e teñir la sua pensa tota en Deu e avorrir totes cogiíations si algunes lo dit Senyor Rey tenia en les coses mundanos.

Capítol XXV qui tracta de la couclnsio feta en lo con- sell Real qui facra la amhaxada al Senyor Rey que havia prest morir e del amhaxador en aQO elet,

E feta la dita eonclusio deis dits metges deconlioent fou congrega t e celebrat en lo dii palau Episcopal tol lo consell Real sobre lo qui seria aquel I qui tal nova aportara a la Majestat Real e com molt haguessen par- lat fou entre ells conclos nomine discrepante que déla (lita nova fos lo tüissalgei' e embaxador al Senyor Rey lo molt magniíich mossen Joan Pages cavaller doctor e vicicanceller del dit Senyor Rey lo qual decontinent manifestas la dita nova al Senyor Rey en presentía del Reverend mestre Marcb Rerga confessor del dit Sen- yor Rey e en presentia deis altres qui eran del dit con- sell Real.

f n2)

Capítol XXVI qid tracta de la acceplatio de la dita am- baxada e com aquella fon feta al Senyor Rey ah cla- ra demmtiatio que //avia en bren morir de aquella malaltia.

E lo dit Vicicanceller tement no abreviar tanta Ma- jestat e quasi volent recusar tal empresa e anibaxada sobre de prechs e per quant era stat axi dellibeíat en lo dit consell Real pres en si mateix gran sfor§ en mel- ire en executio tal ambaxada confiant de la gratia del Spei it Sant quil illuminaria en expliear ab debites cir- eunstanties les coses contengudes en les instruccions verbalment per lo consell Real a ell fetes de denuntiar al Senyor Rey com eli havia a morir de la di la malal- tia e en breu temps que per ventura no visquera un dia. E axi aquest dia de dilluns en presentia del dit consel! Real lo dit Vicicanceller explica al dit Senyor Rey ab moltes debites circunstancies la dita ambaxada dient li entre les nltres ceses. «Senyoi' del queus be a dir e explicar en presentia de aquests IHuslres reve- rends nobles espectables e magnificbs Senyors vos ne deman perdo car a mi es forgat desengañar Y. M. axi com oireu, A nostre Senyor Deu plau appellar vos a la gloria de paradis e traureus de aquesta miseria mun- dana com los molges al consell Real e a mi bo bajen axi divulgat no trobants medecina alguna vos pusca valer ne ajudar sino la misericordia de nostre Senyor üeu quius vol collocar en lo seu Sanl Regne e han

volgul Senjor yous ho digues axi ciar e distinclamenl per ^.0 que vos Senyor postposant totes cogitations e pcnsaments sin tenia en les coses transitories de aquest mon e no havent sperangsi en la vida del cors vos afer- reu ab la sacralissima passio de aquell Senyor jesu- Christ ver Deu e ver home queus ha tant carament comprats ab la sua preciosissima sancli car merils vos- tres ne altres noiis poden portar a paradis sino tanísola- ment los merits de la sacratissima passio sua. E vos Senyor preñen aquesta mort ab molta patientia e ab esforg com a bon chr istia faent graties a Deu corn vos ha fet viure tant longament en vostres ierres e Regnes en les quals lexau glorios e bon fill Rey Senyor e suc- cessor e fentli aximateix moltes graties com vos ha dat spay de reebre tots los sacraments de Sancta mare Es- glesia e haver conexenga de vos mateix qnc no os po- ca crratia. »

Capítol XXVII qui trarfa de la singular e catholica resposta que [eu la Majestat del Senyor Rey com fon explicat que havia en bren morir e delreplicat que li fou fet e com hi satisfeu la Real Majestat.

E explicada la dita ambaxada de la mort deconli- nent lo dit Senyor Rey ab gran sforr: e animo córistant respos e dix que gertament ja ell conexia que de aque- lla sua malaltia havia de morir c axi que pus nostrc Senyor Deu ho havia axi disposat que ell no havia a dir altra cosa sino fíat voluntas tua e conformarse en tot e

( \1\ )

per tot ab la volunlat divina repiitant a gran fidelitat esser 11 fetn tal denuntiaíio de la mort la qual ell pre- nia ab molla pacientia e tenia gran fe e confianí^a en lo Senyor beneyt quel havia creat que pus axi havia ordenat de ell no rnes viure en aquest mon lo eolloca- ria en bon loch per merits de lasua sacratissima passio enol punlria segons lospeecats e demerits seusinnume. rabies. Mas usaria vers ell de la sua aeiist amada cle- mentia e pietat axi com fins agi havia usal. E aquesta ambaxada de morir en bren fon al dit Senyor Rey tant accepta que per aquella non pres alteralio alguna ans la dita resposta feu axi com es dit ab tant sforg cons- tant e viu animo que mes dir nos poria. Dient encara mes avant al dit Vicicnnceller que de tal ambaxada ne denuntiaíio no li volgues demanar perdo car a gran servey e complacentia ley repulava e que ell dit Vici- canceller no dubtas en aquest transpas de la. mort la sua Majestat spantar se per quant tota la sua pensa era en Deu e tenia ferma conrianc>a en ell e en la sua sa- cratissima mare advocada deis peccadors que maligne sperit algu no haguera poder sobre ell ne sobre la sua anima la qual ell commanava a son Senyor e Redemp- tor. E lavors lo dit Vicicanceller replicant dix molt hu- milment e ab gemechs senglots e veu piadosa. « Ha Real Majestat e mon bon Senyor bon dia ha vengut a vostra gran Senyoria com teniu tanta constantia e bon proposit en morir e voler lo que Deu vol placia aldemenys a V. R. Majestat de pregar nostre Senyor Deu per mi. » Al qual Vicicanceller lo dit christianissi- mo e bon Rey e Senyor nostre ab gran sforg e molt

( "5 ) piadosament respos e dix. « O vos Vicicanceller los vos- tres loables e bons serveys ja preguen Deii per vos. »

Capítol XXVIII qiii tracta del acte e contemplatio molt singular que feu lo Senyor Reij tenint abras- sat lo Crucífix plorant e suspirant.

E acabat lo dit rahonament lo dit Senyor Rey rnons- tra esser cansat e dix al dit Vicicanceller e ais altres aqiii circunstants que ell los pregava lo lexassen un poch reposar per quant ell volia assajar si poguera dor- mir. E axi lo Senyor Rey stech que no parla per spay de una hora e mija en tant que fou vist a tots los cir- cunstants que dorniia. E pasat lo dit spay del dit re- pos lo dit Senyor Rey sens altres paraules precedents demana la creu gran stant sobre lallar qui era bastit assats prop lo lit hon reposava lo dit Senyor Rey en la qual creu era la imatge e figura del Crucifix e aquella ab gran devotio e plorant ell besa e les mes apres en- tre los seiis pits e brassos conlinuament orant e dema- nant a noslre Senyor Deu venia de sos peccats ab molts grans suspirs gemechs e lagrernes e ab tanta devotio e manera que nos poria dir ne scriure. E certarnent fou aquest acte o manera de orar tant piados e de tan- la devotio e contrictio que no era algu per poch o gran que fos en la cambra hon lo dit Senyor Rey jahia nia- lalt que no sanglotejas e ploras. x\xi que íbu necessari

( no )

dir al dit Senyor Rey que lexas la dita eren e reposas per algún spay car apres com hora fora la tornara co- brar. E de fet lo Senyor Rey se leixa del orar o feu tornar la creu en son loch.

Capítol XXVIIII quí tracta ^^el manamcvt fet per la Majestat Real a son Secretari quescrívis una epís- tola axí com lo Senyor Rey dígnera.

Subseguides ax¡ calholicament e piadosa les dites coses decontinenl lo dit Senyor Rey deniana mossen Joan de Coloma secretari seu al qual mana que aqui de continent en presentía sua scrivis una epístola la qual la sua Altcsa volia fos tremesa decontinent al II- lustrissimo don Ferrando fill seu Rey de Castella e priraogenit de Arago. E deconlinent lo dit mossen Co- lonia pres la ploma e sci-ivi la dita epístola en lengua castellana axi com lo Senyor Rey li deya e ordenara de mot a mot. Aqo íou cosa de gran maravella et Dei donum que stant axi lo dit Senyor Rey vexat e prop lo terme deis seus derrers dies se recordas en tanta manera del dit lllmo. Rey don Ferrando fill seu ordo- nant e faent scriure axi catholicament e be tot lo que li volia dir en presentía. Aquesta epístola fora stada ^nolt pus piadosa e millor ordenada si lo dit Sen- yor Rey fos slat constituit en major dispositio e convalescentia la qual opistola axi ordenada per lo

( n7) dít Senyor Rey es del tenor seguent (1).

Epístola en vulgar castella tremesa per la Majestat del Seuijor Rey al Illustrissimo don Ferrando Rey de Castella e primogenit de Arago fill sen en la qual U dona la paternal henedictio.

Serenissimo Rey nuestro muy caro e muy amado fijo. Pues a la divina Majestat es plagíente que en nues- tros días no vos veamos que era la cosa después de la salvation de la anima por nos mas desseada por aques- ta carta que sera como postrero comiale entendemos fazer el officio de padre a quien nuestro Senyor por su infinida bondat ha dado fijo tan obedientissimo e de tanta viríut y excellentia. Recebido havemos por spe- cial dono de quien teñe el poder los sanctos sacramen- tos de la Esglesya e fecho todos ordenes de christiano no con aquella contriccion e arrepentimiento que de- viamos por ser tan grandes las offensas que fecho le havemos e tan poco el reconocimiento de tantas e tan

N. del E. (1) Esta carta la recibió su hijo D. Fernando en el lugar de Cassares del Reino de Castilla, y cu el mismo después de breves dias la noticia de la muerte de su Padre.

Veáse la 2." coluna del fól. 249 de las Chroniques de Espanya del mismo autor, en cuyo lugar copia también esta carta en castellano, po- niendo en seguida una exortacion á los Reyes, Princii)es y Señores de vi- vir bien.

( 478 ) senyaladas gratias como de su omnipotontia havemos recebido mas segiuid ha podido alcanzar la fragilitat nuestra confiamos empero en la summa clementia su- ya que por aquel derramamiento de sangre que por no- sotros peccadores fizo en el árbol de la vera cruz hau- ra misericordia deste su siervo que es tierra e figura de sus manos e no querrá con el entrar en juizio pues es cosa cierta que ante tal juez ninguno justificar se puede. Fijo ya podéis consyderar en el puncto en que stamos que ni regnos ni subditos ni potentias algunas humanas por grandes que sian ayudar ni valer nos pueden salvo aquel Creador e Redemptor del mundo en cuyas manos stamos y es este passo tal que quer- ríamos haver seydo uno de los mas ínfimos hombres de nuestros regnos e senyorios. Recordat vos pues que quando a el sera plazienle haveys de venir a esto mes- mo e que vos dolra lo que en offensa de nuestro Sen- yor fecho haureys de dolor tal que en sanidat cogitar no se dexa y assi mesmo del bien que habreys podi- do fazer e no haureys fecho. Vengaus en la mente de quanta grandeza son los regnos e senyorios en que soys e haveys de ser inmediato lugarteniente suyo e que quanlo son mayores mayor e mas strecho sera el cuan- to que dellos le haveys a dar. No vos enganye el mun- do como faze a los mas que en qualquiere edat sean siempre piensan haver tiempo a emendar sus faltas. Levat siempre ante los ojos el temor de Dios e passen vos alguna vez en el dia por la memoria los tan gran- des dones e gratias que fecho vos ha por que conos- ciendo le soys grato vos faga fazer su sancta voluntat.

( 179 ) La justicia sobre todas cosas sea el spejo viiestre corazón faziendo la sin exception de [)ersonas. La de- fensión de la fe cathoüca y de la Iglesya Sancta de continuo se vos represiente los regnos e subditos con- servat en paz y en justicia sin injuria del próximo evi- tando quanto al mundo podays todas guerras y discen- siones e no vos olvideys la humildat que es cosa ac- ceptissima a nuestro Senyor que por sola aquella la gloriosissima Virgen Maria mereció ser madre suya. E por no divertir nos mas en las cosas del mundo con la presente vos damos nuestra paternal benediccion supplicando a la immensa potentia que de su mano sanctissima vos bendiga e la benediccion suya e nues- tra sean siempre con vos por que como buen Rey e cathoiico principe rijays e governeys los Regnos e tier- ras a vos encommendados de manera que rendays bue- na razón a nuestro Senyor de los talentos que vos ha dado e vuestros dias sean feciios luengos sobre la faz de la tierra a su sancto servitio e veays íijos de vues- tros fijos fasta la tercera e quarta generation e adve- niendo el termino por el statuido vos colloque en su sancto Regno al qual plega levarnos por su sancta mi- sericordia. A nuestro Secretario havemos enconnnen- dado vos diga cierta cosa en fe de su officio e por la crianza que del havemos fecho sea le dada entera fe. E guárdeos nuestro Senyor como tiene el poder. Dada en Barcelona a XVIII de-janero xMil CCCCLXXIX (1).

N. del E. (1) Aunque el aulor tacha en su niaiiuscrilu la Iraduccjioii (juc

180

«Serenissimo Rey nostre molt char e molt amat íill. Pus a la divina Majeslat es plasent que ara en noslres derrers dies nous vejam com ago fos cosa apres la sal- valio de la anima per nos mes desijada. Per aquesta epistola que sera lo derrer comiat que preném de vos entenem per oíTici de pare al qual noslre Senyor Deu per sa infinida bondat ha (!at fill tant obedientissimo com sou vos e de tanta virtut e excellentia dotat noti- ficam vos com havem reebut per special gratia de nos- tre Creador e Senyor quin te lo poder los sanls sacra- ments de Sancta maro Esglesia. Axi que havem fet tot orde de chrislia no empero ab aquella contriccio e do- lor de cor que deviem per esser tan grans les offenses que contra la Majestat divina porpetrat havem e la co- nexcnga tan poca de tantos e tant assenyalades gralies les quals de la sua omnipotentia havem reebut mas ab aquella major humilitat e devotio que la fragilitat nos- tra nos ha companyat confia m empero en la sua gran clementia e tenint tota la speran^a de nostra salvatio fundada en la sua sacratissima passio axi que per aquell scampament de sanch que ha fet en larbre de

hizo de esta carta al vulgar catalán y dice en una nota «Es demos posar en cataía la dita epistola e per (;o es liniada » nos ha parecido convenien- te copiarla, para que de su comparación con el original se deduzca el pro- fundo conocimiento que tenia de anü)os idiomas, en una época en que el castellano era bien poco conocido en Cataluña.

( 181 ) la Vera Crcni per nosaltres peccadors liaura misericor- dia de nos miuiíuo servent de la siia divinal Majestat qui som térra o figura de ses mans e no volra entrar ab nos en iuy com sia cosa certa que devant tant e tan poderos juy algu qualsevulla sia justificar nos pot. Vos fill meu molt char ja podeu consyderar en lo puncl en que nos ara stam que ne regnes ne subdits ne poten- ties algunes humanes per grans que sien ajudar e va- ler nons poden sino tantsolament aquell Creador e Re- domptor del mon en les mans del qual tots stam. E no sens gran dolor de cor referim com aquest transpas de la mort es tal que volguerem e estimaren! esser stats hu deis mes inferiors e subdits homens deis nostres regnes e senyories per quant non haguerem dar ne re- tre tan gran compte a Deu com havem. Recordam vos Rey e fill nostre molt char recordam vos que quant a Deu sera plasent vos haveu a venir en nqo mateix e no sabeu quant ne a hon ne com e llavors vos dolra tot ^0 e quant en offensa de nostre Senyor Deu fet haureu de tal manera que en sanitat dir e cogitar nos poria e aximateix del be que haguereu pogut fer e no haureu fet. Vinguen vos donchs Rey e fill nostre molt char aqüestes coses totes a la pensa e encara sovint vullau recordar de quanta grandesa son los regnes e senyo- ries en que sou ara constituit e sou inmediat loclinent (le Deu e que quant son majors major e mes stret se- ra lo compte que de aquells li haureu a donar nous engan lo mon com fa a molts homens qui en en qual- scvol edat sien tots temps pensen haver temps en sme- nar llurs faltes mas teniu tots temps devant vostres ulls

( '182 ) lo temor de Den que es principi e saviesn e passen vos algiines de vegades lo dia per la memoria los tan grans dons e graties que lo Senyor beneyt e Creador del mon fetes vos ha car liavent vos conexenga de aquests dons e graties li sereu agradable e molt accep- te eus fara fer tots temps la sua voluntat. La justitia sobre toles coses sia lo miral e figura del vostrc cor faent aquella sens acceptio de persones e nous oblit per res la defensio de la fe catholica e de la Esgiesia militant e continuament aman los regnes terres e sub- dits vostres e teniu e conservau tots aquells en pau concordia e justitia sens injuria del proisme exbortant vos que avorriau tant quant vos sera possible totes guerres e dissentions e nous oblideu per res la humi- litat la qual es molt accepta a nostre Senyor Deu car per aquesta sola la sacratissima e toi's temps verge ma- dona Sánela Maria advocada nostra e de tots los pec- cadors meresque esser mare de Deu. E per no diver- tirnos mes avant en les coses del mon ab tenor de la present vos donam nostra paternal benedictio suppli- cant lo Senyor e Rey deis Reys que de sa ma sanctis- sicna vos beneesca e la benedictio sua e nostra sien tots temps ab vos e sobi^e vos a fi que com a bon Rey e ca. tholich princep e Senyor pugau regir e governar tots los regnes e terres que teniu per Deu en commanda en tal forma que de aquests beus de fortuna pugau dar bona rao e compte a nostre Senjor Deu. Los vos- tres dies sien fets loncbs ab beneventuran^a sobre la fag de la térra e al seu sant servey e queus vejan filis de vostres filis fins en la terca e quarla generatio e

( 183) quanl vendrá a vos lo lerme de la mort lo qual Deu vos ha ja consiiliiit li placía dar vos esforr; contra lestemp- tations del dimoni e fer tot orde de christia collocant la vostia anima en lo seu eternal regne lo qual a nos j)eccador per merits de la sua sacratissima passio nos viilla dar e no punir nos segons nostres peccats com el! no vulla la mort del peccador mas ques converlcs- ca e visca. A nostre Secretari havem commenal queus diga cei'la cosa en fe de son ofíici e per lo nudriment (¡ue dell havem feí sia li donada plenissima fe e crehen va. Dada en Barcelona a XVIll de janer del any de la nalivitat de nostre Senyor Deu MCCCCLXXIX í (1)

Urdínatio Regis Petrí Jll.

Vide in regesto Graliarum MCCCLXXVI folio LXIX ordinalioncm quam facit dominus Kex pro sepulturis

N del E. (1) En el Momorlale n. iO fól. TiOO v. , donde pone una copia de esla carta en castellano, añade Carbonell la siguiente nota. « Aquesta letra yo Pere Miquel Carbonell he esplanada e traduida en lengua catha- lana affegintlii alguns raols qui certamenl segons los qui si son trobats com lo S. Rey la mana fer son procedonts e encara allres de mes pon- derosital e devotio de la Majestat Real qui lia flnat sos dcrrers dies tan gloriosament que nos creu que niay Rey de Arago passas desla vida nii- llor. E acó be fet per quant desliber mettre aquella en la obra (¡ue fas de tots los actes quis son seguils en la maiallia e mort del dit S. Rey e encara en la sepultura la qual li es stada teta tant solemnemont e pia- dosa com may sia stada fete a Rey. Cuius anima in pace rcquiescat. «

( 18.4 ) eius et alioíum Regum Aragonum ¡ta quod eorum cor- pora per Abbatem et Monachos Monasterü Populeti se- peliri habeant in dicto Monasterio ubi quamplurinio- rum Regum Aragonum corpora requiescunt mandan- tes vassallis et subditis dictorum Regnorum ui nonju- rent dlctos Reges in initio eorum novi domÍDÜ doñee suam in dicto Monasterio sepulturam elegerint modo et forma in dicta ordinatione expressatis que ordinatio hic inseratur (1).

In Del eterni nomine universis paleat evidenler. Quod Nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. Exemplo Sanctorum patrum nostri videlicet primi parentis et Abrace Issach que et Jacob qui in catalago fidelium an- tiquorum vita et meritis prepollentes propriam elege- runt sepulturam certum locum inducimur eligere ¡n quo noslrum et cunctorum Regum Aragonum futuro- rum peracto curso vite huius corpora tumulenlur. Sa- ne Ínter cetera Monasteria et loca Religiosa nostri do- mini que devotis affectibus amplexamur ad monaste- rium Populeti ordinis Cisterciensis veluti sánete reli- gión! s decore conspicuum status nobilitate prepullens

N. del E. (1) Realizando los deseos del Cronista de insertar en este lu- gar la ordenación que aquí se cita, la copiamos á continuación tal cual se llalla registrada al fól. 61 del registro n. 950, del Archivo general de la Corona de Aragón.

( 185 ) vennstate decoriim et a nostris fundatum progenílori- bus et amplis dotatum beneficiis ac gratiis et privile- giis comiinltum etin quo plurium ex nostiis piedeces- soi'il)us Hegibus Aragonum corpora conquiescunt ge- i'imiis intime devocionis affectuni. Et ideo voleiites Monasterium ipsutu sepidturis noslri et suecessoiiim nostrorum Regum Aragonum insigniri ex eerta seieii- tia motil propi'io et dicte devolionis instinctii nostram el dictoruai successorum noslrorum iii dicto Monaste- rio elegimos sepuliuram corpusque nostrum cum mi- graverit ab bac luce et nunc pro tune eidem Monaste- rio scpeliendum inibi concedirnus alque damus. Sta- tuentes ordinantes ac volentes omnino quod in dicto Monasterio et non alibi sit et babeal esse sepulcrum nostrnm et omnium predictorum successorum nostio- lum Regum Aragonum nostrum que et eoruní corpora per abbatejn et Monachos dicli Monasterii sepeliantur et sepeliri habeant in eo solemnilate et bononíicencia quibus decet. Exortantes etiam in Domino et admo- nentes sub paierne benediccionis obtentu inclilum et magnificum Infantem Johannem carissimiim "^rimoge- nitum ac in Regnis et terris nostris universalem suc- cessorem et omnes alios nostros post eum suecessores Reges Aragonum quod eleccionem ordinacionem et statutum nostra luiiusmodi tenaciter observantes et j>ro- sequenles in biis volunta! em nostram corpus nostrum cuní sublatum fuerit ab bac luce in dicto Monasterio lumulari íaciant et in illo suam utique eligant sepul- turam adjicientes quod si extii dictum Monasicrium

ubicumque nos mori conligerit corpus scu ossa nostra TOMO wvii 15

( i86 ) cum carnibus fuerint destituía ad ipsiim Monaslerium transportentur. Nos enim dictos noslros siiccessores el eojiim quemlibet siicressivc ad predicta buius nos- tr¡ rescripti serie in biis vini legis seu incomutabilis voluntatis ultime obtinere volurnus astringimus quan- tumcumque possumus et efficaoiter obligamus abba- tem etiam et convenlum dicti Monasterii specialem inde concessionem irrcvocabibter facienles.- Et ut predicta maioris íirmitatis robore fulciantur vovemus domino nostro Jbesu-Cbristoet beatissime virgini Ma- rie eius matri sub cuius invocatione dictum Monaste- rium fundatum est ac etiam juramus per dominum Deum ct eius sánela quatuor evangelia nostris mani- bus tacta quod eleccionem donacionem ordinacionem et statutum nostra buiusmodi et aba supradicta et in- frascripta lenebimus et observabimus tenerique et ob- servan faciemus quantum in nobis fuerit inconcusse et ea non revocabimus nec alias ronírafaciemns jure aliquo sive causa imponentes nobis legera qua predic- fa mutare vel ab eis recedere nobis non üceat ullo modo. Et ulterius mandamus ñrmiter ot expresse uni- versis et singulis vsssallis et subditis nostris cuius- cumque status et conditionis existant ])resentihus ct fu- turis cosque affectuose rogamus quod nostris in biis adherentes affectibus illos qui nobis in Regali succés- serint dignitate in eorum Reges et dóminos non jurent doñee suam in diclo Monasterio sepulturam elegerint modo et forma superius expressatis vel alus quibus melius et firmius valeat ordinari hec quidem disponi- mus volurnus et precepimus íicri quibusvis ordinacio-

{ 187 )

iiibus juribus statiitis et provisionibiis alüsque hiis con- trarüs seu adversantibiis qiias et que tollimus et je- vocamus ac locum non babere decernimus quo ad is- ta obsislentibus nullo modo. ín cuius lei testimonium presontem rarlam fieri et síü;í11o bulle nostre plumbee impendenli jiissimus comuuiri. Data Barcbinone se- cunda die januarü anno a nativitafe Doniini MCíiC LXXVII. íleíinique nostri quadragesimo secundo. Rex Petius. Signum Petri Dei gratia Regis Aragonum Valencie Majorice Saidinie et ('orsice Comitisque Bar- cbinone Rossilionis et Ceriíunie. Testes sunt. Luppus Cesnrauguste Arcblei)iscopus Cancellarius. Infans Martinus Comes de Xeiica et de Luna. Jo- bannes Comes Impuriarum milites. Petrus Comes Urgelli et Vicecomes Agerensis domicellus. Pelrus Galcerandi de Pinosio miles. Dominus Rex manda- vit mihi Bartholomeo Sirvent.

Capitúl XXX qni tracía de fcr bonos obres cascun Princep Reí/ Senyor e vassall oi^emorant aquella egregia e sancta anctoritat de Hugo de Sancío Vir fore sobre la morí.

O com es cosa piadosa qui voi pensar en contemplar en les catboliques e sanctes pei-aules contengudes axi en la dita epistola Real com encara en los sobrescrits capilols. E per c^o deurien tots los Reys princeps e Senyors e tots llurs vassalls e subdits fer bones obres e star be ad Deu lant com casen ba spny. de reconsiliar

( 188 ) vivinl en aquesta m ¡seria mundana. Prengam donchs e memorem sovint aquella singular auctoritat de Hu- go de Saneto Victore en lo prinier libre qui tracta de anima dient axi Quid profuü illi inanis (jluria: brevis letitia: mundi pompa: carnis vohiptas: falge diriíie -' magna familia: et mala concupiscentia. Ubi risus? Ubi jocus? Ubi jactantia? Ubi arroganda? De tanta letitia guanta tristitia: post taníam voluptatem tam yravis miseria: de illa exidtatione ceciderunt in magnam rui- nam et magna tormenta. Quicquid illis accidií tibi ac- cidere potest qui a homincs homo de humo limiis de limo de térra es et de térra vivis et in terram reverteris guando veniet dies ultima que súbito venit et forsitan hodie erit certum est quia morieris sed incertum quan- do ant quomodo vel ubi quia mors ubique te expectat tu quoque si sapiens fueris ubique eam expectabis. E transportados del lati en romans les dites paraules ve- len tant dir. « Que aproíita a aquell quant mor la vana gloria la breu letitia e goig la pompa del mon los vans delits de la carn les faises riqueses la gran familia e la mala concupiscentia. Hon es lo riure hon es lo joch hon es la jactantia hon es la arrogantia. De tanta letitia e goig quanla tristitia. Apres tant de delit e pler quantu miseria. De aquella exaltatio e alegria son cayguts en gran ruina e grans tornients go que a aquell es seguit pot seguir a tu per tant com som homens. Home de la térra lim del lim de térra est e de térra vius e en la tena tornaras quant vendrá lo teu derrer dia lo qual sobtosament ve e per ventura vuy sera cert es que morras mas es incert quant e com e en quin loch car

( 189 ) la mort en tot loch te spera. Tu empero si savi seras en tot loch aquella spei-aras. E per co lo dit glorios Rey com aquell qni volenterosament e ab animo constant sperava la mort quia bene morí nihil aliud est quam li- bentcr morí volent tant dir que ben morir no os altra cosa sino volenterosament morir nos altera no murmu- ra quant fou desanganat clara nient que havia en broa morir de la dita sua malaltia ans respos com a bon christia molt piadosament e calbolica axi com dessus en los predits capitols es largament scrit. E per qo cas- cun christia deuria continuament pensar en la mort axi com faea lo beneventurat Sant Hieronym que deya sive comedo sive bihosive quodcumque aliud opus fado semper aiiribus meis insonare videtiir illa terrihlUs tiiha surgite mortui venite ad jiidit'mm volen tan dir o yo menge o bega o qualsevol altre obra yo face tots temps es vist sonarme en les orelles aquella trompa terrible levau vos morts veniu al juy. Car segons ell mateix diu en lo seu prolech de la biblia facile omnia contem- nit qid se semper cogitat moriturus volen tant dir que la persona qui tots temps cogita en la mort de la qual algu escusar nos pot facilment tal persona avorreix to- tes coses que res de vanitals ne dalits de aquest mon no li fan goig. E axi no pora esser que la tal persona no fassa bones obres e no visca en gracia de Deu e fassa bona fi axi com ha feta lo dit Illmo. e glorios Rey e Senyor noslre don Joan qui tots temps es stat molt huma virtuos e liberal Senyor e scs conformat en tot e per tot ab la voluntnt de Deu.

( 190 )

Capítol XXXI gui tracta com es de notar e digne de commendatio la bened'ictío dada per lo Senyor Bey al Illmo, Rey fill sea e de la altra epístola tre- mesa per lo Senyor Rey a la Serma. Senyora Reyna de Sicilia daga far filia siia.

Finalment es de notar e de commendatio digne la benediccio la qual com dit es en la dita epistola lo dit Senyor Rey don Joan stant axi en la agonia de la nioit com es dit volgue donar al Illmo. Senyor don Ferran- do Rey de Casíella fill seu per dar bon eximpli de si- mateix al dit Senyor Rey íiU seu e a tots los qui ven- drán apres ell e succeiran en los seus Regnes e Ierres que fassan semblant e lenguen e serven totes e sengles coses contengudes en la dita epístola si prosperar lon- gament en aquest mon e eternalment viure en laltre segle dosigen. E es veiitat que scrita la dita epislola e ordeniKÍa per lo dit Senyor Rey com dii es decontinent per sa Majestat íbu manat al dit Secretari seu que sci'i- vis segons lo dit Senyor Rey ordenara una altra epis- tola ab la benediccio paternal c semblant a la propdita la qual volia fos decontinent tremesa a la íllma. dona Joana filia sua Reyna de Sicilia daga far. E axi es slat fet. Empero per no replicar una maleixa cosa non so volgut curar en insertar aquella en lo present libre.

Capítol XXXII qai tracta de les derreres páranles que

( »^J1 )

dix lo Senyor Rey ja cunstituit en la agonía de la morí tenint lo Crucifix en/re los brassos e de la pro- testatio contra lo maligne sperit per esser ferní en la san ota fe catholica. *

E dada conclusio en fer la preinserta Epístola axi piadosa e ab totes les circunstancies necessaries e fets alguns codicills per lo dit Senyor Rey en poder del dit magnifich Secretari seu mossen Coloma lo qual ja en dies passats havia reebut lo testament del dit Senyor Rey quant vench en la hora, tarda e molt vespre del dit dia de dilluiis lo dit Senyor Rey sentint se ja prop de la mort de la qual veya no pedia en alguna manera cam- par deniana que li fos dat lo Crucifix qui stava sobre laltar segons ja es dessus dit lo qual decontinent li fou mes entre los brassos e aqui lachrimajant e molt pia- dosament e ab gran devotio e reverentia besava molt sovint los peus del Crucifix dient. «Senyur ver Deu e ver hom contemplant yo aquesta imatge lúa te clam merce e misericordia quet placia emparar la mia anima e collocar aquella en lo loch hon les altres animes be- neventurades reposen. » E entre les altres preg:,ries e devotes oracions per ell fetes al Senyor dix ab devotio la protestatio seguent. Senyor Deu Jesu-Christ yo peccador proteste ara e tols temps e per lo transpas de la mort contra lo maligne sperit que si per alguna temptatio o illusio diabólica me desviaba deis articles de la fe catholica que no bi conseiit e ara per llavors hi disscnt caí mon bou proposit tol temps es slal e es ara de viurc e morir en la saiicta le catholica. E dicli

( '192 ) humilment in manus tuas Domine commendo spiritum rneum reJimisti me Deus veritatis. »

Capítol XXXIII quí tracta del día del obít del Senyor Reij e del dol e tristura romasa en la cíutat.

Estant axi lo Senyor Rey en la agonía de la mort fou li dat í poch de broa ab una pipa e era ja quasi hora de la mija nit del dit dia de dilluns de ques seguí que perde la páranla e may parla pus e stech axi pe- nant en la ogonia de la mort fins al mati seguent que era dimarts e comptavem XYIHl de janer any dit MCCCCLXXIX e axi tocades les set hores demati ans de mig jorn del dit dia de dimarts lo dit lilmo. huma- nissimo e bon Rey e Senyor nostre don Joan rete la anima a nostre Senyor Deu de ques segui decontinent en dit palao Episcopal e per iota la dita cintat de Bar- celona un tan gran dol plor e tristor com may sia stal vist e totes faenes e negocis tancades les portes deis obradors cessaren per- tros dies continuus que no er;i algu pogues res fer en la eiutat tant stava tot lo poblé trist e desconsolad E aquest tancar de portes e cessar de tols negocis fou fetper ordinatio deis Consellers de Barcelona ab veu de publica crida feta per tots los lochs acustumats de la dita eiutat.

Capítol XXXIIII qui tracta com al Protono tari o al Secrclarí del Senyor Rey se prríany continuar totes

( io;j )

les relations que acostmnen de fer los Me t (jes al Con- sell Real deis uccidenís e uidispositio de la Majestat Real fius lo día que passa desta vida inclusive,

E per quant es cosa acustumada que en les malal- ties e inilisposicions lleals los Metges eníreveninls en aquelles fan per cascun dia relatio una e moltes vega- des (ant com es necesari al Consell Real en lo punct que sta e troben la M:)jestat Real. E de cascuna relatio j)er los dits Metges feta sen fa scriptura e acle auten- tich en poder dol protonotari o del Secretar! tenint lo primer loch en casa del Senyor Rey. E anos fa per dar t omplida rao de la malallia accident e obit de la Rea! Majestat axi ais Illustrissimos muller e íills Reys e al- ires princeps e Si nyors qui son en grau e parentela de tal Majestat Ueal com encara a les ciutats castells viles e lochs criáis familiars domestichs servidors offi- (ials e vassalls de la prefata Real Majestat tota hora e quant se demana es vol sceber e llavors coneix cascu si tal Rey piincep e Senyor es moií de mort natura- íJ dallra mort ne si mort catliolicament e com a Chris tia o no. E per c-o de totes les dites relations fetes axi per lo dit mcstre Miro com per los altrcs metges a eil associals sen ha fets actes certificats per lo dit mossen Joan de Coloma Secretari del dit Serenissimo Rey nos- tre e Senyor tots per orde e per jornades axi com se perlany en lo dit Consell Real continuar e scriure ho requería per llur honor e dsscarrech.

194

Capítol XXXV gilí tracta de les marragues fetes ais familíars domestíchs scrvídors of/ícíals e ministres de la casa del Semjor Rey.

Morí lo dit Senyor Rey de contineiit los manumis- sors se digueren al thesorer mossen Giiillem de Peral- ta e al Scriva de ralio mossen Pau Piossell que fessen íer per alguns sartres tantes marragues com fossen mester a ells e a tots los faiiiiliars douiestichs servidors oíFicials e ministres de la casa del dit Senyor Rey. E apres si los diners gastaven que passat I mes que cas- cu bagues portal marragues se p rengues per lo luto tant drap negre com fos manester donant ne a cascu deis que marragues haurien poitat una gramalla ab son copiron. Es veritat que per quanl los diñéis no ban bastat ne lo Senyor Rey de Castella fill del dit Senyor Rey don Joan nos trobava a^i lo dit dia del obit del dit Senyor Rey com fos en Castella en la ciutat de Trusi- 11o los dits manumissors no pogueren dar a cascu sino de les dites marragues. Empero alguns e yo enlre los altres apres 1 mes que les diles marragues foren por- tades sen faeren a llurs despeses gramalles e capirons de bruneta axi com yom fui la mia la qual pagui de mos diners propris per fer bonor al Senyor Rey e a mi mateix car a molta vergonya yo reputava posar les marragues e no vestirme de luto. E es veritat que tot lo dit dia de disnarts e la piop seguent nit lo cors Ueal del dit Senyor Rey molt richament vestit e be acom-

( 195 ) panyat de diverses preveres religiosos qui dehien ofíi- ei e orations ab multitud de entorxesalli cremants sti- gue dins lo dit palau del Bisbe e en la cambra hon era mort sobre lo seu Real lit.

Capiíol XXXVI qui tracta del embalQamar e aroma- tizar lo cors del Senyor Reí/.

En lo predit dia se aplega tot lo dit Consell qui vi- vint lo dit Senyor Rey se deja Real en lo dit palau Episcopal p¿r del liberar si los dits manumissors eran tenguts o no en fer balcemar lo cors del dit Senyor Rey attesa la ultima voluntat del dit Senyor Rey qui en sos codiciils havia ordenat e manat que en alguna manera nos bal gemas. Final ment haguda sobre iiqo molla disseptatio íbu conclos e delliberat que lo dit cors Real fos balgemat altes lo gran discurs de temps ([ues bavia fer per teñir aquell en la sala del {)aiau Real major e encara per aportarlo al Monaslir de Pob'.el no contraslant la dita ultima volunlat com fos impertinent e no profitable ne poderse tollerar teñir lo dit cors mort tant de lemps sens balcamar. E axi lo dit cors Real decontinent fon balgemat en la foi'ma antiga e acustumada fer per los cbrislians molt be e sumptuo- sament.

Capítol XXX\ II qui tracta del ornamenl fct en lo ya-

( 19G ) lan maior Real de Barcelona per lo cors e sepulíu ra del Senyor Rey.

En apres lo dit dia mateix de dimarts fou apparellat en la gran sala del palau maior Real de la predita ciu- tat un bell cadafal e sobre lo dil cadafal un noble lit o litera molt be levorat e bastit de ílll matalafs e cubert lot de I rich cubertor de drap de ras. E sobre aquest lit o litera fou mes un bell pavello o alquella blancha pampolat dor (ja e Ha a manera de roses lo qual pon- yaya en lo sostre e oceupava tota la redor del dit lit. E fou la dita gran sala tota empaliada de richa e molt bella tapi^^aria de draps de ras texits dor e dargent e de seda de diverses colors e de diversos slams molt fins 90 es en aquesta forma que quiscun costat de la dita sala e alt e baix Ilahon es lo sitial Real de fuste que alli es bastit e stava ja en vida de la prcfata Ma- jestat Real e encare laltre fiont de la sala bon es pin- tada una bella e gran imatge de nostra Dona tot stava molt richament empaliat com dit es de molts richs draps de ras nous e bclls entre los quals eren los draps deis set goigs e los draps de la historia de Alexandre molt subtilment imagináis e figurats de moltes riques e delicades figures e imatges de homens e de dones de Sanis Angels e de Ueys e daltres di verses figures. E mes hi bavia molts altres richs draps de ras e molla altra nova tapicería que lo Senyor Rey mentre vivia per son propri us e servey havia íets venir de Flandes e de fira de Medina del Campo. Ítem en la dita gran sala havia nou altars eo es dos al enfront hon fo la dita

( 19' ) ¡matge de iiostra Dona e 1 en laltre íVont sobre lo dit sitial Real e tres en cascun costal de la dita sala los qiials VHIl altars eren aquí novellameni edificáis per la celebratio de les misses celebradores per la bona anima del dit Illmo. bon Rey e Senyor nostre don Joan.

Capítol XXXVIII qui tracta de la processo de la Seu que vench en la cambra del palau Episcopal hon stava morí lo cors Real per portarlo a la gran sa- la del palau major Real.

E lo prop seguent dia que era dimecres que comp- tavein XX del predit mes e any vers les X hores ans de mig jorn en la sala del dit palau del Bisbe la qual es devant la petita cambra en la qual mori lo dit Sen- yor Rey appiegats los Reverends Bisbe de Gerona de Urgell e de Yich e los U lustres nets del Senyor Rey 90 es don Jaycme de Navarra e de Foix Infant de Navar- ra fill del Illustre don Joan Comte de Foix e Senyor de Bearn e de la Illma. dona Elionor fdla del dit Senyor Rey don Joan ía qual decootinent que lo dit Senyor Rey fou pasat desta vida se intitula Reyna de Navarra coin abans se intitulas Infanta e princessa de Navarra e la qual no passaran XII dies qne mori ab lo dit titol de Reyna de Navarra. E appiegats axi mateix en lo dit locli don Alfonso fill tantum natural del dit Sermo. don Ferrando Rey de Arago e de Castella e don Phclip o don Joan de Arago e de Navarra gerinans filis bastards

( i98 ) del Illuslre princep don Karles de gloriosn memora fill maior legitim e natural del dit Senyor Rey don Joan e de la Illusma. Senyora Reyna de Navarra dona Blancha jjrimer muller del dit Senyor Rey don Joan e don Joan Come de Rippacorca fdl bastard del lllustre don Al- fonso de Araiío olim mestre de Calatrava e ara duch de Vilaformosa e don Ferrando de Arago Prior de Catalun- ya fill bastard del prop dit Mestre e gerraa del dit don Joan Comte de Rippacorga lo noble mossen Requesens dez Soler porlant veus de Governador en lo Principal de Catalunya lo Mestre rational en lo Principal de Ca- talunya mossen Andrcu de Paguerae son loctinenl mos- sen Pere Baucells e molts altres diverses prelats nobles barons cavallers gentils homens ciutadans burgesos e persones ecclesiasliques e seculars qui occupaven tot lo dit palau Episcopal sobrevench la gran processo de la dita Seu ab tol lo Clero e canonges de aquella ab multitud altra de preveros los quals cantants grans psalms e a altes veus portants ab si lo Reverend don Gonsalvo per la gratia de Deu Bisbe de Anguello e con- fesscr maior de la Majestat del dit Senyor Rey don Joan veslit en pontifical ab sa mitra en lo cap e crossa en la ma entraren molt solemnement en la cambra dins la qual stava bajagut lo cors mort del dit Senyor Rey e aqui fetes Uurs absolulions e soleninitats ecclesiasli- ques sen tornaren en processo segons en lo prop se- guent tapitol es contengut.

Capítol XXXVIIII qui Iracta dr la forma rom stava

( lyy )

lo cors murt del Seayor Rey qnaiH lo trague la processo del ¡miau Episcopal portant lo al palau maior Real e de les persones r/fii portaren la litera sobre la rjinil auava lo dit cors Real.

E exlnt dita pi'ocesso de la dita cambra encontinent fon leval lo cors del Seuyor Rey del lit hon stava e mes sobre una litera de cami per portar sen aquell ab dita processo la qual litera era cubería de un molt rich pa- li dor e sota lo cap del dit cors Real foren mesos dos ricbs coxins de brocat dor e lo dil Real cors vestit de una roba larga de vellut carmesi folrada de marls gibi- lins e vestit encara de un jupo de seti carmesi o tc- nint cal^ades unes calces de grana e ais peus unes sa- bites de velliit argentat o cenros ab guaspes de vellut negre e tenia en lo cap I bonet negre e sobre lo bonet una corona Real e en lo ooll lo collar del duch de Rur- gunya e en les mans diverses anells dor e en la dreta nía 1 ceptre Real e en la ma esquerra la sua Real spa- sa e axi sobre la dita litera lo posaren ab la cara tota descuberta que apparia que fos viu. E stant axi aje- gul lo dit Real cors sobre la dil.i litera decontinent seguints e acomptinyants dita processo los diis pi-elals illustres persones nobles barons cavallers gentiis ho- nens ciutadans burgesos e diversos altres persones ec- clesiastiques e seculars fou la dita litlera presa e por- tada ab lo dit Real cars per los nobles mossen Reque- sens dez Soler portant veus de Ciovernador en lo Prin- cipal de Catalunya mossen Rodi'igo de Rebolledo ca- nierlencb maior del dit Senyor Rey don Joan don Go-

( 200 ) mis Suaris de Figueroa ambaxíulor del dit Illmo. Rey e Senyor nostre don Ferrando niossen Berenguer de Hequescns majoidhom e mossen Ferrando de Rebolle- (!o trinxant del dit Senyor Rey don Joan e per los mag- niíichs mossen Franci Antoni Setanli regent la vegue- ría de Barcelena lo dit mossen Andren de Paguera mestre rational del dit Senyor Rey mossen Gaudíirich P^ges cavaller fill del magnifich mossen Joan Pages cavaller doctor conseller vicicanceller del dit Senyor Rey e per molts altres cavallers e gentils homens criats del dit Senyor Rey.

Capítol XXXX qui tracta de moltes notables persones qui anavui detras e devant la dita litera Real acom- panyant aquella.

E preccint com dit es la gran processo deis canon- ges e Clero de la Sen de Barcelona lo dit Real cors ajagut molt noblement sobre la dita littera e acompan- yat de un grandissimo nombre de entorxes o siris ne- gres cremants fou trel del dit paiau del Bisbe e apor- tat per les sobredites persones e moltes dalíres que do vant e detras la predita real litera plorants e mons- trants gran dol anaven entre los quals eren los ja dits i-everends Bisbes de Gyrona de Vicli e de Urgell los Consellers e Consols de la ciutat de Barcelona los di- putáis del General de Catalunya los Syndies de les ciu- tals de Leyda de Gyrona e de Tortosa mossen Fran- cesch Burgués procurador real del regnc de Mallorquos

( 201 ) mossen Guillem Pujades conservador de Sicilia mossen Pere Pujades governador del Cap de Lugodor en lo rcgne de Sardenya frare Joan Barutell comanador de Barcelona del orde de Sant Joan del hospital de Ilie- rnsalem mossen Guillem de Peralta tresorer general del dit Senyor Rey don Joan e molts altres cavallers e gentils homens ciuladans honráis e Lurgesos e altres seculars e ecclesiastiques persones.

Ciipüol XLI quí tracta del canii que feu la dita pro- cesso fins al palau major Real hon leixa lo dit cors Real.

E partint se la dita processo del dit palau del Bis- be ab lo dit cors Real acompanyat axí noblement com dit es ab molt gran serimonia ana la via de la plagia de Sant Jacme ana dret cami per lo carrer deis apo- thecaris e vengue a la plaga de les cois e de la plaga de les cois passant per la plaza del Rey arriba al gran palau Real de la ciutat de Barcelona hon trobaren lo dil gran palau tot empaliatde dita tapiceria en mig del qual era lo dit bell cadafal ja bastit e apparellat ab son lit e litera segons ja dessus es largament designat.

Capítol XLII quí tracta de la comanda feta del dit cors Real qiiant fou portat en la gran sala del pa- lau Real e de les processons e absolutions que per TOMO xxvn i4

{ 202 ) cascun dia li fore>i, [cíes c de la companya deis ca- pellans de la capella Real.

E decontinent quo lo dit cors Real fou portal e pos- sat en la litera del dit cadaftil los canonges de la dita Seu ab tot lo llur cleio faeren sobre lo dit cors Real una solemne absolutio e apres la dita processo se partí del dit palau e lo dit cors Real qui romangue sobre la dita litera axi vestit e ornat com dit es sois special custodia e comanda del dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench major del dit Senyor Rey e acompanyat de molts cavallers e genlils homens oñi- cials criats e servidors del dit Senyor Rey e ab molta luminaria qui aqui cremava cascun dia e nit continua- ment tant com lo dit cors stech axi en la dita gran sa- la del dit palau major Real. E axi en aquest dia e en los altres apres continuament seguidors de hora en hora e de punct en punct se subseguiren e vengueren dins la dita gran sala Real devant lo dit cors Real di- verses processons de totes les parroquies e monastirs uberts axi de homens com de dones de la dita ciutat ab llurs creus e en la forma que acusíumen anar les processons a sepultures de morts pomposes axi que la Seu (le Barcelona e cascuna parroquia e cascun monas- tir tremelia dues vegades lo dia ^o es una de mati al- tra despres diñar llur solemne processo al dit cors Real. E es cert segons yo dit Sciiva e Arcbiver del Senyor Rey he vist de mos ulls que tant quant lo dit cors Real stech en la dita gran sala axi acompanyat e illumiuat de molls siris e ornada e acompanyada la di-

( 203 ) ta sala en la forma predita se celebraren en los dils al- tars (])i¡ aquí eren ja apparellats com dit es en nombre de Yiill ^0 es per cascun día comeneant de la púnela del dia fins al mig jorn tantes misses baxes quantes dir se ni podien que n]ay cessava la celebratio de aquelles. E aximateix per casen deis dits dies que stecli lo dit cors Real en la dita sala fou donat per amor de Deu e en remissio deis peccats del Senyor Rey a cascun po- bre quiy \enia demanar a.lmoyna un pa de dors d¡- ners. E segons mossen Franci Ferrer criat de la cape- l!a del dit Senyor Rey qui tenia carrech de distribuir lo pa entre los dils pobres ha dil a mi dit Carbonell si distribuiren per tots los X dios que siech lo dit cors Real en diia sala passats XXX milia pans. E molts mes sen hi foren distribuits si mes pobres venguts bi fos- sen car may les mans del dit mossen Franci Ferrer cessaven de donar continua ment a cascun pobre qui venia al dit palau demanar almoyna un pa dobler com dit es fins a tant que lo dil cors Real fou aporlat a la Seu de Barcelona. E encara per major solemnitat e companya del dit cors Real e relevalio de penes oue pas'sas la anima del djt Senyor Rey tots los capellans xandres e scholans de la sua capella Reyal stigueren aqui lols los dies e nits contiiiuament tanl com stech lo dil cors Real en la dita gran sala que may lo lexa- ren cantants a conlrapunct e en aquella forma que acustumaven cantar en la capella del dit Scnyoi- Rey quant vivía. E en les nits eren acompanyats los dits ca- pellans e sc'iolans de alguns frares de cascun orde deis monastirs de Barcelona per r.o ({uc ab algún repos

( 204 ) passassen llurs vigilies es partissen aquellos entre ells car may cessaven de dir e celebrar vespres matines e tots los altres officis ab moltes devotissimes e innume- rables orations pregants tols a nostre Senyor Deu per la bona anima de llur e nosire glorios Rey e Senyor. E en aquesta forma stigue axi be e notablement acom- panyat lo dit cors Real en la dita sala per X dies con- tinuus que comenearen a correr lo dit dia de dimecres que comptavem XX del dit mes de janer qui era dia de la festa de Sant Sebastia del any MCCCCLXXÍX e fi- niren lo segon divendres apres seguent que comptavem XXYIUI del dit mes e any.

Capítol XLIII qui tracta de la delliheratio que la Illus- tre Infanta dona BeatriQ de Arago e de Sicilia e los altres maniimissors del Senyor Retj ab llur conselí (aeren sobre la epístola quis havia a fcr al Monastír de Poblet notíficant los la mort del Senyor Rey e qtie íremetessen mongos per portar sen lo dit cors Real.

Es veritat que a vint del dit mes e any applegatg dinslo retiet de la casa del Ardiachonat de la dita Seu de B arcelona quis te e passa ab lo palau Episcopal de la dita ciutat hon la dejus scrita lllustre Infanta tenia sa habitado la lUuslre Infanta dona Beatrig Darago e de Sicilia lo bisbc de Gyrona lo porlant veus de Go- Ycrnador en Catalunya lo Vicicanceller lo bisbe de Ur- gell lo bisbe de Yich mestre March Berga don Tomas Gomis Suares de Figueroa mossen Berenguer de Re-

( 205 ) queseas mcstre Jacnie Riiis lo mestre ralional de Ca- talunya lo Scriva de ratio mossen Icar mossen Marga- rid demanaran mossen Joan de Coloma Secretari del dit Senyor Rey qui havia rebut en poder seu lo tes- tament e codicills fets per lo dit Sermo. Rey don Joan e acó per continuar les delliberations que volien fer en lo libre apart que le lo dit mossen Coloma deis actes e delliberations Reals faents per la manumissoria del dit Senyor Rey. E per quant nol trobaren e fou sort que yo dit Scriva e Archiver del Senyor Rey me tro- bave en la dita casa del Ardiacbonat sperant lo predit mossen Joan Pages Vicicanceller me faeren entrar dins lo dit retret per continuar algunes delliberations les quals per le dit mosen Coloma continui e rebi e apres aquelles doni al dit mossen Coloma de la una de les quals sorti una epístola quem menaren fes ais venera- bles e religiosos los elet en abbat mongos e coveut del Monastir de Poblet la qual epístola es del tenor se- guent.

Epístola feta per lo Consell Real al Monastir de Pohlet sobre lo portar del cors del Senyor Rey al dit Monastir-

Venerables Religiosos. Be creem al reebre de la pre- sent haureu scebut com lo Senyor Rey don Joan nos- tre Rey e Senyor es passat de aquesta vida en laltra e reebuts per ell los Sacraments de la Esglcsia com a feel

( 200 ) catholich ha ordenal en la derrera voluntat que lo seu cors sia portat e collocat en aqueix Monastir ensemps ab los altres Reys predecessors seus. E volents nosal- tres. seguir e complir la voluntat del dit Senyor es de* Iliberal que per dimarts o dimecres primer vinents per tol lo dia lo cors del dit Senyor Rey pus sien fetes les exequies devotanrient ordenades e acustumades fer a semblant Rey e Senyor sia portat honorablement com es acustumat en aqueix Monestir. Per tant vos pregam e exbortam tant afíectuosament com podein queus pla- cía cíeiíir deputar e traniettre agi Mongos de aqueix Monastir persones dispostes e en tal nombre que lo cors del dit Senyor sia bonorablement e deguda aquí acompanyat e portat, E ago vos haurem a molt gran complacentia e ultra quen fareu servey a nostre Sen- yor Deu fareu encara honor al dit Senyor e en aqueix Monastir lo qual per obra deis gloriosos Reys passats os lo que es. E noy baja triga. Dada en Barcelona a XX de janer any MCCCCLXXIX.

Capítol XLIIII qui tracta del comenQament de les seri- monies de la sepultura Real comeuQant a tractar deis VIH Cavallers e mimtaria qnant vmgueren cercar lo Senyor Rey si era mort o viu e de la scrimonia que f aeren corren ts les armes.

E fetes les dites coses apres en lo dijous que comp- tavem XXVlíl del mes de janer any dit MCCCCLXXIX a les tres hores apres mig jorn stant lo dit Real cors

( 207 ) molt hüiuailament e segons tal cors Real merexia jaent en lo Real lit qui stava parat en mig de la gran sala del d¡t palau molt aconipanyat de diverses prelats ba- rons nobles homens cavallers e gentils homens e de tols sos ci'iats ofíicials e servidors entre los quals foren presents los lllustres don Jayme de Foix Infant de Na- varra don Alfonso Daraao fill tantum natural del Sere- nissimo Senyor don Ferrando Rey de Arago e de Cas- tella qui vuy se troba present en la villa de Trusillo del Regne de Castella bon li fou portada la nova de la mort del dit Senyor Rey don Joan pare seu a XXIV de janer any dit don Phelip de Ai'ago e de Navarra e don Joan de Arago e de Navarra filis naturals tantum del princep don Karles de gloriosa memoria primogenit de Arago filllegitim e natural del dit Illmo. Senyor Rey don Joan e de la lUma. Senyora dona Blandía Reyna de Navarra. E mes avant si trobaren presents don Joan de Arago Comte de Rippacorga fill natural tan- tum del lllustre don Alfonso m.estre de Calatrava e duch de Vilaformosa fill natural tantum del dit Senyor Rey (ion Joan don Ferrando de Arago prior de Catalunya e fill natural lantum del dit mestre e los revereuds bis- bes de Gyrona de Vieb e de Urgell e mes avant los no- bles mossen Requesens dez Soler portant veus de Go- vernador en lo Principat de Catalunya mossen Rodrigo de I\ebolledo Camerlench e mossen Ferrando de Rebo- lledo írinxíuit e lo magnificb mossen Joan de Colonia Secretari, E aximateix bi íbien presents los reverend noble e magnificbs dc[)utats e oidors de comptes del General del Principat de Catalunya absents empero del

( i208 ) dit loch los honorables consellers de la insigne ciutat de Barcelona per quant eren en la casa de la dita ciu- tat occupats en ordenar les serimonies e coses que per expeditio de la dita Real sepultura tocaven fer a la di- ta ciutat los quals havien dat lo carrech de ordenar la dita sepultura exequies e totes altres coses que a la honor de la í^eai Majestat se esguardassen ais magni- fichs niossen Bernat Capila e mossen Gabriel Turell ciutadans de Barcelona qui ensemps ab los dits Con- sellers perla dita rabo staven en la dita casa de la ciu- tat occupats. E encara stants aqui presents altres di- verses honorables persones h ornen s e dones en nom- bre molt gran que no cabien en lo dit palau Real e lo qual cors Real stava circundat de moites brandoneres en les quals cremaven un gran nombre de ciris isque- ren de aquella part del dit palau major Real la qual es contigua al dit Arcbiu Real quatre cavallers cu- berts tots de marregues ab sobrevestes Reals caval- cants sobre quatre grossos e bons cavails tots cuberts per lo semblant de marregues ^'o es de les orelles per tots los cossors fins ais pcus c casen de aquests cava- llers portava en la ma una Real bandera estesa en lo cap de una langa darmes. Lo primer deis dits IIÍI ca- A'allers era appellat mossen Frnncesch Burgués de Sant Climent Senyor de Yüadecans en Barcelona domiciliat e portava una bandera real ab les armes de Sicilia e una cota darmes de les armes mateixes. Lo segon era appellat mossen FeíTandode Madrano natural del Reg- ué de Navarra e portava cota darmes e una bandera Real ab les armes de Navarra. Lo tere era appellat Lois

( 'im )

de Alberuela natural del Regne de Arago e poitava cota darmes de les armes antigües de Arago e una bandera Real de Arago dor e flama. E lo quart era ap- pellat mossen Miquel de Vivers natural de la vila de Perpinya e portava una cota darmes e una bandera Real de Arago dor e flamma. E sapia cascu qui legira la present obra que en aquest orde de quattre lo que anava derrer havia mes bonor deis altres qui anaven primers. E derrera aquests quattre cavallcrs venien al- tres quatre caA'allers a cavall cascu deis quals portava un scut Real a revés dicb punta amunt la bu appellat mossen Ileredia aragonés portava un scut ab les armes de Arago qui son lo camp de atzur ab una eren blan- ca dargent alt en lo canto del dit scut a la part dreta. í.altre appellat mossen Miquel de Xaus navarro porta- va un scut ab les armes de Navarra laltie appellat Pe- re Joan de Sent Climent c lutada de Barcelona portava alire scut ab les armes de Sicilia e laltre appellat mos- sen Lois Oliver cavaller natural de Barcelona portava un scut ab les armes de Árago dor e flama. E es veri- 'jit que Sicilia anava primer apres Navarra apres Ara- go anlich e ultimadament Arago deis quattre palls de goles. E tota la muntaria del dit Senyor Rey don Joan ^0 es bomens e perros o cans vestits tots de marragues ab llurs butzines e corns staven en gir e en torn del dit Real cors. E entraren los dits cavallers (.'o es los ÍIII primers ab les banderes drctes e vogiren per tres ve- gades la dita littera Heal e aqui se asseguraren per una stona tots los de la dita sala stants callants e ab gran silenci e apres per un rey darmes qui ab ells era exit

( áJO ) ab gran exclamatio demana per tres vegades a tot hom ' general ment hon era lo Senyor Rey que nol veyen en la dita sala axi empaliada ni en son sitial que era dell. E no fou persona gran ni poca que fos en la dila sala Real que li tornas resposta e lo dit Rey darmes pus veya que algu no li responia e veent lo dit mossen Ro drigo de Rebolledo stant coin dit es a la part dieta de la dita littera e no res nienys lo dit mossen Lois de Alberuela go es lo rey darmes primer e apres lo dit mossen Alberuela digueren cridant ab veu esmrrida « O mossen Rodrigo de Rebolledo Ha mossen Rebolle- do O Senyor mossen Rebolledo vos qui sou Camerlench inaior del Senyor Rey quines novelles nos direu del Senyor Rey don Joan de Arago de Navarra e de Sicilia nostre Senyor que es dell abon lo trobarem car nol po- dem trobar en lo mon abon lo haveu lexat que es dell.» E llavos lo dit noble mossen Rodi-igo de Re- bolledo responent molt plorant e ab veu esmarrida dix. «Ha cavallers lo Rey vostre Senyor que demanau mort es mort. » E replicant lo Albaruela dix molt agrément e plorant « Mort es nou crehem nosaltres com pot es- ser que sia mort baveu lo vos vist mort o com dieu axo. B E lladonchs lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo responent altra vegada plorant dix. « Si a la fe morí es moi't « e mattent les mans sobre lo dit lit Real hon lo cors del dit Senyor Rey jabia dix cridant e plorant « Veus cavallers aci vostre Rey qui jan mort mirau lo be e conexereu que es mort ploraulo doncbs cavallers ])lorau vostre Senyor lo Rey qui es mort. »

211

Capítol XLV qui tracta de les páranles que digueren los Carallers e altres com hagueren certitud de la mort del Senyor Rey.

E lavors los dits lili cnvallers ab lo dit Rey darmes comen^ant a cridar ab grans crits dients < donchs lo Rey es mort nostre Senyor lo Rey es mort » donaren deis sperons ais cavalls ab gran plor e acalant les ban- déres derrera e rosseguant aquelles tornaren vogir lo dit Real cors. E lavors los dits altres ÍIII cavallers isqueren ab los scuts cridant e plorant «donchs lo Rey es mort» e vogiiit axi lo cors Real los altres dits ÍIII cavallers de les banderes isqueren fora la dita sala en la plaza. E aquests Hll que romangueren vogint lo dit cors per tres vegades se aturaren en cascun canto de la dita Real littera e lansaren los scuts en térra es le- xaren can re deis cavalls sobre los scuts. E aqui los munteros se acostaren sobre los dits scuts plorant e cridants e faents udolar los cans e prenents los scuts donaren ne grans cops per térra de que era tan gran pietat e dolor de cor que tots los qui staven dins la dita sala qui era tota plena gent ploraven cridaven e faen gran dol per quant veyen e oien axi piadosament par- lar cridar e plorar com dit es los dits ÍIII cavallers qui no solament cridant c plorant proí'erien les dites pá- ranles mas encara ab veu esmerrida e plors sospirs e sanglots deven e cridaven a altes veus « mort es lo Rey nostre Senyor cavallers mort es lo Rey mort es e axi

( 212 ) vosaltres tots bons vassalls qui agi son presents axi ho- mens com dones plorau la mort del vostre Rey e Seii- yor natural plorau lo tots o trists mesquins e que se- ra de nosaltres que farem a lion ¡rem trobar tant no- ble Rey Senyor e Pare clemcntissimo e molt valeres.» E en aquest modo plorants cridanls geinegants sanglo- tejants suspirants e enderrocants se ades e ara deis ca- valls e batent los scuts en Ierra com dit es isqueren se defora la dita sala los dits quatlre cavallers acompan- yantse ab los abres quattre cavallers qui alli de fora los speraven ab plors e crits que paria que la plassa del Rey sen degues entrar en abis.

Capítol XLVI qui tracta del gran captaniment e dol que faen los Munteros.

El fetes aqüestes coses decuntinent los dits Munteros qui aqui eren presents comengaren a sonar llurs but- zines e corns cridant e plorant llur Rey e Senyor e axi ab grans crits e plors seguien aquells los cans o per- ros qui agrément ladraven e udolaven que ago era un gran spant e dolor de cor en tant que totes les perso- nes qui en la dita sala del dit palau maior staven axi homens com dones cridaven e ploraven la mort de aquest tant glorios Rey e Senyor en tal forma que era cosa de gran spant plor e dol que mes dir nos poria.

Capítol XLVII qui tracta de la serimonia deis VIH

( 213 ) cavallers e rey darmes vers la 'plaga del Rey cor- rents les armes.

Apres finides dites serimonies en la dita sala tots los VIH cavallers a cavall portanls devant ells dos herauds o reys darmes la liu appellat Catalunya e laltre Laudes rosseguants les banderes cridants e plorants e seguint los los dits quattre scuts e los munteros ab los cans partints se de la predila sala sen anaren a la plaga del Rey qui es devant lo dit palau maior Real e aqni feren semblants serimonies. E axi discorrents totes les prin- cipáis places e caners de Barcelona tot aquell depres diñar fins a la nit no feren sino correr les dites ariiies e serimonies de la qual cosa tot lo poblé de la ciutat de Barcelona resta tant ploros trist e doloros que re- comptar nos poria car no era algu qui vees lo dit cor- rer de armes ques pogues abstenir de plorar e sanglo- tejar tant se faea piadosament e ab grans its e plors.

Capítol XLVIII qíii tracta de la ahsohtio que f aeren los monjos de Poblé t sobre lo cors del Senyor Rey.

Subseguint se apres lo divendres que comptavem XXIX del mes de janer ariy dessus dit MCCCCLXXVIIIl circa les X hores ans du mig jorn del dit dia de diven- dres vengueren en la sala predita un gran nombre de mongos del Monastir de Poblet e de Sanctes-Creus ab llurs habits blanchs ab una solemne processo e creu al^-ada acoinpanyada aquesta creu de dos canalobres

( ái4 )

dargent e en lo mig de la dita proeesso venien dos mongos de Poblet vestits ab dos capes de cor de vellut negre e portants sengles grossos bordons daigent en les nians e derrera tots ells venia lo Abbat de Sáneles Creus fiare Pere Blam h vestit en pontifical poitant en lo cap la sua mittra e al seu costat anava un diacha que portava la crossa e un sots diacha qui portava lo libre e venguls lo cors Real feren aqui una bella y solemne absolutio e feta aquella decontinent sen pujaren alt al gran sitial hon stava lo major altar parat e aqui dits mongos comensaren lo oíTici de réquiem e lo dit Abbat dix la missa cantada.

Capítol XLVIIII qui tracta do la conlentio del ordenar de la sepultura seguida e moguda entre las manumis- sors del Senyor Reij de una part e los Consellers de Barcelona de la part altra e deis convidadors qui foren ordenats per convidar a la dita sepultura.

E per que sia memoria en esdevenidor íiis a(.:i men. lio com en lo dit dia del divendres circa les XII liores dol mig dia los honorables Consellers de Baicelona appellats co es lo cap misser Jacme dez Torrent doctor lo segon Joan Roig ciutadans lo terg Guilem PonQ- gem lo quart Jacme Mas notari publich de Barcelona e lo quint March Texidor apunctador per la consuetud anticada que pretenen teñir de ordenar en les Keals se- pultures en son stats e son en possessio ordenai-en dot- ze notables persones qui convidaren tots los prelats per-

( Í^15 ) sones ¡Ilustres baroiis nobles cavallers gentils homens ciutadans e altres homens caporals de la ciutat de Bar- celona e nobles e altrcs dones destat qucs trobaví'n Ua- vors presents en la dita ciutat de Barcelona per í'er ho- nor a la dita Real sepultura los quals convidadors íb- ren los seguents.

MILITARS. CIüTADANS.

Mossen Galceran Durall. Joan Brigit Boscha.

Mossen Baltesar Romeu. Bernat Miquel.

Mossen Miquel de Gualbes. Lois Setanti.

Mossen Bertrán Ramón favall. Galceran Garbo.

Mossen Bernat Turell. Joan Ros maior de dies.

Mossen Joan BarnatTerre. Guillem Oliver.

Es veritat qne lo magnifich misser Joan Pages Vici- canceller e los altres manumissors del Senyor Rey preíenents que a ells com a manumissors del dit Sen- yor Rey e no a altres pertanya lo carrech del dit or- denar dissentiren per ago e protestaren contra los dits Consellers en faeren levar carta publica per lo dit mos- sen Joan de Coloma Secretari del dit Senyor Rey. Em- pero no obstant lo dit dissentiment e proteslatio los dits Consellers de Barcelona proceiren en ordenar la dita sepultura c fer llurs serimonies axi com per llurs predecessors Consellers de Barcelona fer es stat acus- tumat.

Capítol L qu¿ iracía de les Illusfres egregies nobles e

(2IC) cdtres persones en nombre qiiasl infinil qiiis trabaren en la sala major lo día quel cors del Senyor Rey por- taran a la sepultura.

Veiiint lo dissapíe prop seguent per lo mati que comptavem XXX del prop dit mes e any aplegades que íbren en la dita gran sala inajor del dit palau major Real les Illustres persones seguents.

La Infama dona Beatris rauiler relicta del lllustre quondam Infant don Enrich de Arago e de Sicilia Maes- tre de Sant Diego.

Don Jayme Infant de Navarra fdl del quondam egre- gi don Joan Comte de Foix e de Bigorra e de la lllus- trissima Senyora dona Elionor muller sua la qual dita dona Elionor de Navarra succeint per morí del Senyor Rey en lo Regne de Navarra fou jurada Reyna de Na- varra dijous a XXVIÍI dies del dit mes de janer any MCCCCLXXIX. E divendres a V dies del mes de febrer apres immediadament seguent mori la dita Reyna dins

la vila (Tudela) en lo dit Regne de Navarra

suhitament la qual nostre Senyor Deu baja trobat en bon stament. Ha lexat aquesta Reyna tres fdls máseles e tres filies fembres. Son los filis lo infant don Pere Vezcomte de Narbona lo Cardenal de Foix e Linfant don Jayme les filies son la Contessa Darmanyach la Duquesa de Bretanya e la Infanta dona Elionor don- zella.

Don Alfonso Darago fill natural del predit Illustrissi- ino Senyor Rey nostre don Ferrando.

( 217 )

Don Phelip e don Joan Darago e de Navarra germans dessus dits.

Don Joan e don Ferrando de Arago germans des- sus dits.

Los nobles mossenRequesens dez Soler portant veus de Governndor en Catalunya.

Mossen Rodrigo de Rebolledo.

Mossen Ferrando de Rebolledo dessus dits.

Don Pedro de Castre e de So gernia del Vezcomte de Evol.

Lo noble don Gomis Suaris de Figueroa embaxador del Senyor Rey de Castella e natural del dit Regne de Castella. E los Reverends bisbes de Gyrona de Ur- gell de Vich e de Anguello e lo abbat de Ripoll en- semps ab los dits V Consellers de Rarcelona e niolts daltres cíivallers e gentils honiens e les egregios nobles e magnifiques dones qui anaren en la processo dejus nornenades e altres diverses persones hornens c dones oeelesiasliques e seculars e encara persones religioses de diverses stamenís conditions e religions en nombre quasi infinit en tal modo que certament en la dita gran sala hoH stava lo cors del glories e bon Rey e Senyor nostre don Joan noy cabien mes persones tant plena de gent stava.

Capítol LI qui tracta del rompimenl deis segells Beals.

E axi stants totes les ditos persones e sobrevengu- des en la dita sala Real totes les ereus e totes les pro-

TOMO XXVII d5

( 218 ) cessons axi de la Seu com de les parroquies e monas- tirs de homens de tota la ciiitat e acabades les rnisses qui en dita sala se celebraYen e vengiida ja la hora destinada e ordenada por levar del dil Real lo cors del dit Senyor Rey e inettrel en la processo e portar aquell per la ciulat segons es acuslumat en la dita ciutüt por- tar lo Senyor Rey a la sepultura stant tota la multitud de la dita gent en la dita sala molt attentament e ab gran silenci per veure e oir les serimonies e coses se- guents llavos lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolle- do qui era aqui present e stava de peus en lo gran ca- dafal en lo qual era la littera sobre la qual stava lo cors mort del dit Senyor Rey don Joan (jo es ais peus de la dita Hilera a la part dreta com a Camerlench major qui era del dit Senyor Rey pres en la sua ma lo segell se- cret del Senyor Rey e al^ant lo bra(j dret denant los peus del Senyor Rey e girant la cara denant la gent dix per tres vegades ab alta veu que tots los circuns- lants entenien lo que dehia clarament « O cavaUers e genlüs homens e Yosaltres tots qui sou agi presents veus agi lo segell del Rey nostre Senyor. Aquest es lo segell secret del Senyor Rey veus ar.i lo segell del Sen- yor Rey» e comentan t fortment plorar dix ab gians plants e suspirs. « Lo Rey nostre Senyor es mort mort es lo Rey nostre Senyor plorem donchs tots pus es mort lo Senyor Rey e los seus segells sien agi romputs pus lo dit Senyor Rey no sen pot servir » e prenent en la ma esquerra lo dit segell e en la ma dreta un gros mar- tell posa lo dit segell sobre una enclusa que fou aqui presta e donant grans colps ab dit maitell sobre lo dit

( 219 ) segell rompe aquell. E aprcs prenent en la ma esquer- ra los grans segells comuns de Arjjgo e lo segell de Sicilia e en la ma dreta lo dit martell ab grans colps rompe aquells fahent hi semblant serimonia que fou en rompre lo dit segell secret.

Capítol LlI qui tracta del rompíment deis hastons e vergues Reals.

E fet ago vengueren decontinent niossen Antoni Pe- re de Rochacrespa Algutzir e lots los uxers del Senyor Rey laltre Algutzir mossen Torrent noy pogue esser per causa de malaltia de la qual era detengut e mes ab aquests hi vengueren tots los homens déla vergue- ta quis diuen escuders del offici de la algutziria del Senyor Rey e plorants e cridants altes veus romperen e trancaren llurs baslons e vergues cuberts de marra- gues qo es cascu lo seu basto o verga.

Cnpitol Lili qvi tracta del orde quant isque la processo del palü'í ab los VIII Cavallers qui anaven primer s corrents les arta es.

Fetes e subseguides les diles serimonies lo prop dit dia del dissapte e quasi encontinent la gran processo qui aqui slava congregada per fer e complir la solem- nilat de la dita sepultura se comenta de moure e íer son cami e volta ques acustuma fer a sepultures de

( 220 ) semblants Reys e Senyors la (¡ual processo stava orde- nada e exia del dil palaii major Real en aquest orde que denant tots e a la avanlgiiaida foren ordenáis los YIII cavallers a cavall que lo dijous prop passat lia- vien corregut les diles armes. Aqucsts VIH cavallers molt esmarrits dolorosos e plorosos anant cridant e plorant a modo deis corredors qiii van devant la gent darmes per a descobrir selades deis enemiclis si algu- nes sen hi trobaven anaven en tal modo com he dit devant tota la gent que anava en dita processo cuberts tots de marrages ab llurs capirons de marragucs ves- tits axi com fahia tota laltra gent qui seguía la dita processo e axi mateix los cavalls deis dils VIH cava- llers eren tots cuberts de marragues fins a les orelles e portaven en llurs colls les quattre Reals banderes rosseguantse los quattre Reals scuts que lo prop dit dia havian corregut revessats e puñetes altes anaven Tjlorant e cridant per la ciutat denunciant al poblé que plorassen llur Rey e Senyor natural lo qual aquella hora derrera dells portaven a la sepultura.

Capítol LIIII qui tracta de la grandissima luminaria ,qne anava devant lo cors del Senyor Rey.

Apres de aquests dits VIII Cavallers inmediadament venia la gran e fort bella luminaria feta a honor de aquella Real sepultura tant per los manumissors del dit Senyor Rey quant per la ciutat de Rarcelona quant encara per diversos prelats barons nobles homens c

( 221 ) singulars persones sobre diverses banchs e bramlone- res les quals bastaxos e altres homens apportaven al coll e cascun brando tenia en si pinlades sobrel negro les armes deis qiii aquella luminaria fahien per honor de aquestii Real sepultura. E tots los ciris o brandons qui anaven en la dita sepultura eran grossos cascu de V Iliures en sus e entre tots ios ciris de la dita lumi- naria qui anava denant lo cors Real passaven lo nom- bre de dos milia e cinccenls ciris o brandons.

Capítol LV qui tracta de les creus qui anaven devant lo cors Real e de llur orde.

En apres decontinent derrera la dita luminaria ve- nien totes les creus les quals eren les seguents. Pri- merament anava la gran bella e rica creu de la Seu de Barcelona la qual per tots los XI dies que stech lo cors del dit Senyor Rey en la sala major del dit pa- lau major Real stech nit e dia plantada detras lo cap de la Majestat Real, Apres venien ab orde totes les al- tres creus ro es la creu major de Sancta Maria de la Mar. ítem la creu major de Sancta Maria del Pi. ítem la creu de Sant Pere. ítem la creu de Sent Just. ítem la creu de Sent Miquel. ítem la creu de Sent Jacme. ítem la creu de Sent Cugat. ítem la creu de Sancta Ana. ítem la creu de la Merce. ítem les creus del Carme c deis Aguslins. ítem les creus de Preicadors e íramenors. E cascuná de aqüestes creus qui totes pre- nien nombre de XIIII creus eren totes dargent daurat

( 222 ) molt i'iques e de novell obratge levorades e esmelUides de diversos bells esmaltáis e anaven acompanyades Gascuña de dos canalobres dargent los quals portaven scholans. E cascuna eren en son orde portava en si bella e gran processo de preveres e clergiies e frares fio es cascuna parroquia tot lo clero de aquella parro- quia e tots l(>s religiosos tota la religio de cascuna. E en la fi de cascuna religio e de cascuna parroquia ha- via diacha e sotsdiacba e un preveré en lo mig de aquests diacba e sotsdiacba tots vestits ab ilurs dal- maliques e capes de cor part de vellut negre obrados de brocat dor part de vellut negre ab alguhs obrages dor part de domas e de seti brodades dor e dargent e part sens alguna brodadura molt belles. E es veritat que lo dit orde era aquestque primer anava tot lo cle- ro de les parroquies apres anaven los frares de la Mer- ca apres los del Carme e los Agustins apres preicadors e framenors plagats.

Capítol LVI qui tr acta deis bordons e encensers aiumis per mig de la processo.

E per lo mig de aquesta dita processo anaven diver- sos grans bordons los quals diverses preveres en Ilurs mans portaven vestits ab capas de vellut negre e de domas e de seli negre ab riques fresedures dor los quals anants axi per lo mig de la dita processo anto- naven e ordenaven los altres preveres e frares religio- sos segons bavien anar e segons havien aturar per fcr

( 2^23 ) llurs commemoraüons e solemnitats a laor de Deu e per la anima del dit nostre glorios Rey e Senyor. E encara per !o mig de aquesta processo anaven diversos scholans axi laics com reglars ab bells ensenses dar- gent los quals molt spessament anaven e tornaven de- nant lo dit cors Real e aquell encensaven ab molla re- verencia e gest humil.

Capital LVII qui tracta del clero de la Sen ab los VI canonges portants bordons.

E apres da^o venia decontinent tot lo gran clero de la Seu de Rarcelona ensemps ab los canonges e capitoi de la dita Seu en nombre copios en mig del qual clero e canonges anaven sis canonges de la dita Seu vestits ab sis capes de vellutat negre brocades dor e cascu dells portava en la ma un gran bordo dargent e aquests sis tenien carrech de ordenar tot lo dit clero e canon- ges e axi ordenants e anants per mig dells antonaven los [isalms e imnes que cantaven e per lo semblanl anaven en mig de dita precesso dos que portaven dos ensenses dargent e de lochs en lochs hon spessament i-e fahien les grans e solemnes absolutions ells dits dos venien devant lo cors Real e aqui ensensaven ab mol- la reverentia aquell cors.

Capítol LVIII qui tracta del Bisbe com anava en lo gre- mial acompauyat.

( 224 )

E proseguint aquesta processo venia decontinent e immediadamentlo dit reverend Senyor En Joan de Mar- garit per lo gratia de Den bisbe de Gyrona e canceller de la prefata Majestat Real vestit en pontifical ab sa millre blancha de domas blanch al cap e venia lo dit senjor Bislie en mig de dos canonges de la dita Seu la hu diacha e laltre subdiacba. Lo diacha portava en la ma una crossa dafgent niolt be daurada e miliur levo- rada e un altre canonge vestit ab una capa de vellut negre qui anava en Uur companya e tots qualre ple- gáis qui molt honorablement anaven portants devants ells un gremial o pali de vellut brocat dor en lo qual tots se tenien cascu tenints en la ma una baga felá de unes trenes de seda les quals staven cosides en lo dit pali.

Capítol .LVIIII qui tracta deis xandrcs capellans e scholans de la capella del Senyor Rey en quin orde e serimonia anaven dcnant lo, cors del Senyor Rey,

E derrera los dits bisbe de Gyrona canonges e clero de la dita Seu venien immediadament tots los xandres capellans e scholans de la capelia del dit Senyor Rey los quals anaven tots veslits de gramalles e capirons de drap negre les quals los manumissors de la prefa- ta Majestat Real havien a ells dades e axi anants e cantants a cant dorgue e conlrapunct ab gran melodía e consonanlia cantaven los psalms e oíliciaven com si

( 225 ) fossen en la propria capella del Senyor Rey. E apres immediadament a les spalles de aquests xandres ve- nien dos aiitichs e venerables canonges de la dita Seu vestits ab llurs capes de fin dnip negre folrades de vays grises-

Capítol LX qni tracta de les persones qui portaven lo cors del Senyor Rey a la sepultura e lorde e orna- ment de aquell.

E tantosl derrera aquests canonges venia lo cors del dit Senyor Rey don Joan lo qiial stava ordenat en aquesta manera que jahia e reposava dins dues caxes í'ctes de fusta de xiprer la una de les quals era cu- berta de drap de grana e aquesta caxa anava dins una altre caxa de xij)rer cuberta de vellut carmesí e era lo cors del Senyor Rey dins la primera caxa tot em- balsamat e veslit de un jupo de seti carmesi e deso- bre de una roba de domas negre e tenia cal^ades unes calges de grana e ais peus unes cabates de drap de vellut e en cascun peu calcat un spero be daui*at e al costat cincta una spasa ab pom creuera e guaspe be deurada e sobre tol a^o tenia uns camis vestits e so- bre los camis una dagmatic3 de domas blanch e ses stoles e maniple e al cap un bonet negre e sobre lobo- net una corona dor en la ma dreta un ceptre dor e en la squerra un pora dor. E aqüestes dues caxes go es una dins altre eren posades sobre una bella litera de fust la (pial tenia quattre largues canes de larcb.a mo-

( 220 ) do de una scala e aquesta cubería e tota la dita litte- ra eren cubertes de un drap de grana e aqüestes dues caxes una dins altre qui axi jahien sobre la dita littc- ra eren cubertes de una mija tomba e la mija lomba era cubería de un ricb e molt sumptuos pali de vellut vellutat negre brocat dor e de novel! obratge tot nou e molt sobercli fornit lo pali al entorn de diversos scuts de armes Reals go es de les armes de Arago de Na- varra e de Sicilia. E sobre aquest pali go es al cap de aquesta litera havia un coxi brocat dore sóbrelo coxi una corona Real un ceptre e un pom dor e sobre la littera stava una dagmalica Real maniple e stola tot molt sumptuos e de gran valia e mes hi havia ajaguda la spasa del Senyor Rey. E sota aquesta Real littera anaven dotze homens criats del dit Senyor Rey tots vestits de drap negre los quals sobre llurs caps e mus- cles portaven aquesta Real littera. E de part de fora qo es en los costáis e en lo entorn daca e dalla e al cap e ais peus anaven vint e quattre persones entre cavallers gentils homens e ciutadans honrats de Rarcelona dejus scrits los quals per los consellers de Rarcelona foren en ago elegits deputats e ordenats en la forma seguent qo es que tantost al cap de la littera anaven a la part dreta les persones quis seguexen. Primo lo eousellor segon de la dita ciutat. ^j)res dell venia mossen Gal- ceran Duran cavaller. Apres de aquest cavaller venia Lois Setanli ciutada e apres de aquest venia mossen Bertrán Ramón ^avall cavaller e apres dell venia Joan Ros major de dies ciutada. Apres daquest venia mos- sen Miquel de Gualbes cavaller. Apres dell venia Gal-

{ 227 ) ceran Durall ciutada. Apres daquest venia mossen Jac- me Fiveller cavaller. E apres dell venia JacmeBalles- ter ciiilada barbut. E apres daquest venia mossen Bal- tasar Uomeu cavaller. E apres dell venia Guillem Oli- Yer ciutada. E apres venia lo conceller terg de la dita ciutat de Barcelona. De la altra part ^o es a banda si- nistra venia tot primer al cap de la litlera mossen Joan pariera baile general de Catalunya cavaller. E apres dell venia BernatMiquel ciutada. Apres dell venia mos- sen Bernat Turell cavaller. E apres dell venia Romeu Lull ciutada. Apres venia mossen Joan Bernat Terre cavaller. Apres dell venia Ramón Marquet ciutada. Apres de aquest venia Franci Armenter de Sentmenat gentil bome. E apres dell venia mossen Franci Torrent cavaller. E apres venia Pere de Coromines ciutada. Apres de aquest venia Joan Dargentona gentil bome» E apres venia Joan papila ciutada. E a la fi go es al cap debaix de la littera par egual del dit conseller teri; de la dita ciutat venia don Gomes Suaris de Figueroa noble e natural del Regne de Arago.

Capítol LXI qiU irada del locli hon anava lo Camer- lench majar acompanyant lo cors Real a la se- pultura.

Immediadament tantost derrera aquesta littera c se- guents les prop dites persones les quals anaven vesti- des de man-agues e ab capirons de marragues vcstits sobre llurs caps e portants aquest Real cors en lordc

( 228 ) dessus expressat en mig de les dues carnes de la dita üttera a peu e devant tots los altres vestits de marra- gues anava lo noble mossen P\odr¡go de Rebolledo com a Camerlench major e tot trist e plores com aquell qui granment amava de cor lo dit nostre bon Rey a Senyor e stava ab lo cap cubert de un capero de mar- ragues e tot vestit de marragues.

Capítol LXII qui tracta deis quatre canonges acompan- yants lo cors Real a la sepultura.

E apres encontinent e sens altra mija venien derre- ra aquest Real cors dos altres canonges de la dita Sen. E axi per lo ques dit eran qiiattre canonges anants vestits de capes de fin drap negre folrades de vays los dos tenien dignitats e los altres no e eren appellats los de les dignitats qui anaven al cap mossen Lois dez Pía arthiaca major e misser Gabriel Revira arthiaca de la mar e los altres dos qui anaven denant lo dit cors QO es ais peus eren appellats mestre Antoni Giner e mossen Joan Comes bomens de molta p? estantia e an- tichs de edal los quals per quant lo Senyor Rey era canonge de la dita Seu de Barcelona axi com es ja an. tiquat e acustumat que qui es Rey de Arago e comte de Barcelona es fet decontinent canonge de la dita Seu acompanyaven en lorde preditlo cors del molt alt Sen- yor lo Senyor Rey don Joan.

Stíl)

Capítol LXJíl qui tracta deis reys darmes e del cava- ller qui portava lo elmet e tallamar e deis uxers e criáis e of/Icials del Seinjor Rey acompauyants lo cnrs Real a la sepultura,

E no resmeny apres deis dessus dits venien imme- diadamenl tres reys darmes e herauls vestits de mar- ragues e cascu de aquests ab lo cap ciibert portava vestida sobre la marregua una cola darmes v^.o es lo primer una cota darmes de Arago or e flama laltre una cota darmes de !\avarra e laltre una cota darmes de Si- cilia. E derrera aquests reys darmes o herauds venia encontinent lo noble don Pedro Devol de So e de Cas- tre germa del Vezcomte de Evul a cavall sobre un bell cavall cuborts lo cavaller e lo cavall de marragues. Aquest don Pedro portava en lo cap un elmet be tra- vessat e sobre lo elmet apportava un bell timbre rica- ment deurat en lo qual havia una corona Real e sobre la corona lo ratpinyat qui es divisa deis Reys de Ara- go fort be obrat e daural e sobre lo muscle squerra portava una lansa per la qual li penjava per les spalles avall un rich guido o staudart vulgarment appellat ta- llamar de les armes reals or e flamma e en lo bray si- nistre apportava un Real scut de les prop dites armes. E apres dago venien immediadament quattre uxers darmes del Senyor Rey vestits de marragues appellats mossen Pere Goni e mossen Guerau Castello cíivallers Frauci Feírer e Garcia de Losa gentils homens los

( 230 ) quals portaven cascu en lo bray qo es mossen Pere Go- ni hun scut de armes Reals de Arago dor e flamma e mossen Guerau Castillo un scut Real de armes de Na- varra e aquests dos anaven primers e los dos altres i^o es Franci Ferrer porta va hun scut Real de Arago camp de atzur ab una creu blancha e García de Losa porta- va un scut Real de armes de Sicilia. Berrera aquests IIIl uxers per anar acompanyats anaren tols los ofi- ciáis de la cambre e criats e altres officials del Senyor Rey axi com son camerlenchs cambres uxers darmes confessors metges secretaris yo qui tench les claus del dit Archiu Real de Rarcelona e los altres scrivans de manament e los pelitioners segelladors e los de regis- tre ensemps ab los spaciers barbéis porters e ajudanls de cambra e altres consemblants oilicials e ministres tots vestits de marragues e ab los caps cuberts de marrasues.

Capítol LXIIII qui tracta de les Illustres persones e deis tres Consellers de Barcelona qui anaven devant aquelles a la Real sepultura ear los dos altres Con- sellers ajudaven portar com dit es lo cors del Senyor Rey a la sepultura.

Apres deis dessus anomenats immediadament venien tres Consellers de la dita ciutat de Barcelona ^o es lo cap e lo quart e lo quint ja dessus per llurs noms ap- pellats tots vestits de marragues e de llurs capirons cuberts los caps e devant los dits tres consellers ana-

( ^IM ) ven dos verguers deis Consellers de Barcelona. E ana- ven per lo semblant vestils e cuberts de marragues ells c les vcrgues dargenldaurades que portaven. Eaquests tres Consellers ab los dils dos verguers quasi com asis- tents e ministres anaveu devanl les persones lilustres c de le prosapia Real quis seguexen los dessus dits 11- lustres don Jaynie de Navarra e de Foix don Alfonso Darago e de Castella don Phelip e don Joan Darago e de Navarra gerinans la llluslre Infanta dona Beatriz de Arago e de Sicilia muller relicta del lllustre quondam Infant don Emich de Arago e de Sicilia Mestre de Sent Diego e maro del llluslre Iiifant don Enrich duch de Segorbe e Com le de Empories. E venia la dita Senyo- ra Infama en mig del dit Infimt de Navarra e del dit don Joan de Arago e de Navarra qui la portaven sota les exelles e encara venien en aquesta companya los dessus dils lilustres don Joan de Arago Comte de Rippagorga e son germa don Ferrando de Arago prior de Catalunya. E totes aqüestes Reals persones sens misture de alíres persones venien plegadas. E a les spalles de la dita lllustre Infanta quasi com a dona assistent e ministranl a la dita Infanta venia la noble dona Isabel de Avellaneda mare del Reverendissimo don Diego de Avellaneda per la gratia de Deu bisbe de Mallorqucs e lo magnificb coper del Illustrissimo Senyor Rey de Castella o de Arago ara beneventura- dament regnant ajjpellat mossen Guillem Sanchiz ca- valler del regne de Arago e procurador de Tarraga Terra(;a e Sabadell per la lllustrissima Scnyora Revna.

( 232

Capítol LXV qid tracta del ordecom anaven los Archa- hisbe de Sacer Bisbes Governador Diputáis e altres persones mompanyants lo cors Real a la Real se- pultura.

E npres al detras de les dites Ulustres e daltres per- sones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura decontirient venien les persones seguents ?o es lo re- verend Archabisbe de Sasser en altra manera áppe- llat lo dega Sos lo noble mossen Requesens de Soler portant veus de Governador en lo Principat de Cata- lunya lo deputat ecclesiastich appellat mossen Pere Joan de Lobera lo noble mossen Guerau Alamany de Cervello e un ciutada de Barcelona (fa a sceber lo nom) elet en proliom per los Conscllers de la dita ciutat, E apres venien los reverends bisbes de Urgell e de Yich lo veguer de Barcelona appellat Franci Antoni Setanti lo noble don Mattheu de Monteada diputat e un altre ciutada de Barcelona (fa sceber lo nom) elet en pro- bom coni lallre dessus dit. E apres de aquests venien los reverends Gonsalvo bisbe de Anguello frare Pouv,; Andreu deg Yilar abbat de Ripoll lo noble mossen Ferrando de Rebolledo Franci Raniis diputat ciutada de Barcelona e un altre ciutada per prohom elegit per los dits CoDsellers ab los dos altres dos dessus dits.

Capítol LXVI qui tracta del ordecom anaven lo Baile

( 233 ) d(' Barcelona Consols Mostacof c altrcs anants a la mésele e acompanyants lo dit cors Real.

Apres venien ires o qaatlre altres ciiiquenes en les «juals íinaven ordcnats lo Baile de Barcelona aj)i)ellat Bernat Joan de Marimon eintada los Consols de la l.ol- ge de Barcelona ap pella ts Joan Ros ílU den I»;;mon Ros ciutada e Joan Pj'ats mercader e lo Mostacaf de la dila eiulal Pere Guillern ^lafabregaes mercader e al- Ires persones caporals de la dita ciutat. Deis alcaldes no sen fa mentio per quant no teñen locli sino del ca- valler com es dejus serit. E íinalment venien a la mes- de tots los officials e homeiis de la casa del Senjor Rey e axiinaieix los homens de les cases de la ciutat e del portanlveus de Govcrnador en lo dit Principat de Ca- lalunya e altres diverses peisoncs vcstits e vestides tots e totes de marragues ab llurs capirons de dites marragues vestits en lliirs caps. Deis alcaldes no sen la mentio com dit es per quant niossen Miquel de Gualbes ({ui era hu deis dits alcaldes com a cavalier era ordenai portas lo dit cors Real e axi del altre al- calde appellat Joan Brucli mercader no sen feu mentio e ana ab los altres piop dits a la mésele car com dit es alcaldes en tal serimonia e graduatio no teñen loch.

Capítol LXVII f/iii tracla <le Irs cgregies nobles e maíjni fiques dones eoni anaren acompanyants lo cors fíeal.

E apres de tots aquests prop dits venien vint pa-

TOMO XWH 16

{ 234 ) rells de homcns vcstils de marragues ab llurs eapirons de dites rnarragues en llurs caps los quals acompanya- ven les egregies nobles c magnifiques dones seguents anants pas a pas e de dos en dos denant les dites do- nes les quals veuien per tul orde eo es pi-imeramcnt les egregies dona Antonia de Torrelles comtessa de Iscle dona Joana vescomlessa de Hochaberti e dona. .

de Alago e de Pinos vescomtessa de Illa

e de Canet. Apres venien les nobles dona Joana de Ar- mendaris muller quondiim del noble mossen Bertrán Darmendaris filia deis nobles don Fianeesch Galceran de pinos e dona Beatriu muller relicta de aquell dona Eufrasina de Monteada ujuller del predit noble don Mattheu de Monteada e la muller del vicicanceller mos- sen Joan Pages cavaller e doctor en leys. Apres venien la noble dona Brianda mare del dit don Phelip de Ara- íío e la muller del dit noble mossen Ferrando de Re- bolledo la muller del tresorer del dit Senyor Rey ap- pellat Guillem de Peralta la ñora del dit vicicanceller. E apres se subseguien moltesbonradesSenyores dones e donzelles de la predi ta Infanta e de les di tes comtes- sa e vescomtpsses en grrin nombre totes cubertes axl unes com allres deles dites fembres de man agües una part e altra part de drap negre mantells e albernies e porta ven totes en los caps de llurs persones vells ne- gres soguinls lo cors Real e tota la processo.

Capítol LXVIII gyi tracta per quals carrers e lochs pqssa la processo venint sen a la Seu.

( 285

Es veritat que la dita processo feu lo cami e volta se- guont ^0 es exiiit del dessiis dit palau major Real de- valla a la plassa del Rey e daqui en fora passant de- naril la Cort del Veguer devalla a la plaga del blat e t¡- rant tot dret per la Doria a valí sen ana a la Capella den Mareus entrant per lo carrer de Monteada veneh al Born e entrant a la Esglesia de Santa María de la mar per lo portal qui es sobre lo íbssar inajor la dita pro- cesso ana fins denant laltar niajor de la dita Esglesia e apres passant per lo mig del cor de la dita Esglesia sen isque per lo portal deis bListaxos lo qual es sobre lo fossar de la font qui alli es. E passant denant la car- niceria qne es aqui sen ana ais Carnbis vells e exint devant la carniceria del carre ampie dita processo e los qui portaven lo cors Real seguint aquella tiraren car- rer ampie a munt fins denant lo Regomir. E apres en- trant per lo cairer del Regomir tiraren carrer a munt fins denant la casa de la present Cíutat de Barcelona e passant dret canii avant«vench a la [dassa de Sant Jac- me 6 anant tot dret per lo carrer del Bis!)e passant de- nant la casa de la Üiputacio vench fins denant lo pa- lau del bisbe e passant entre la Capella de les Verges e la casa del Artliiaca major de la dita Seu vench la di- ta processo fins en la dita Seu. E entrant per lo por- tal major de la dita Seu e passant per mig del cor vench fins a les schales de Santa Eulalia.

23G

Capítol LXVIIII qiñ tracta del cadafal ab la litera e del fugitri o captll urdent.

E arribada la dita processo en la dila Sea aqui so- bre les schales de Sancta Eulalia bavia j;i baslil un rich cadafal sobre lo qual stava una bella liltera e tot lo dit cadafal e tota la littera e encara los banchs o strados qui entorn li staven e totes les sc;dcs del dit cadafal foren cubertes de drup de molada negro e so- bre aquest gran cadafal fone pujat lo cors del Senjor Rey e mes sobre aquella Real üttera que aqui stava appurellada. Sobre los quals cudafai e litiera fou fet un Real e molt noble tuguri appellat en nostra lengua catalana capel! aident e aquest capell ardent sobre lo qual cremaven sus de siscents siris sebia sobre quatti e molt alts pilars de fusta fets a manera de quattre co- lones lotes negres. E a cualre catons del dit capell ar- dent staven penjats lili pevesos e íl banderes ^-o es

E dejus aquest capell aidcnt bavia un

ricb sobrecel quis tenia clavat en lo dit Ci-pell ardent. E era aquest sobrecel de tela blava ab gi'ans lexells de fullatges carxofes e caris dor fi. E en lo mig de aquest sobre cel siava levorat o pintat un gran scut darmes de Arago or e fíamma. E a qualtre cantons de aquest so- bre cel staven pintáis quattre menois scuts qo es bu en cascun canto e tots quattre darmes Reals go es bun scut darmes de Arago or e flamma e hun scut de ai'- mes de Navarra. Laltre scut de armes de Arago camp

( Í237 ) uQ ulzur al» la crea blandía al costal dret e laltre scut ab armes Ixeals de Sicilia. E en lo derrador de aquest capell ardent lo qual era fet a quattre cayres staven clavats quaítie tovallons qo es de canto a canto liu qui eran molt richament obrats de diversos texelis dor en los quals eren molt subtilmení e molt richa pintades de or e de atzur e altres nobles colors diverses armes Reals r.o es en lo tovallo de front lo qual stava sobre lo cors del Senyor Rey eren en mig les armes Reals de Arago or e flamma acompanyades a part dreta de les armes del Emperador e a la part sinistre les armes del Rey de Castella e al canto a la part dreta les ar- mes del Rey de Franca e en laltre canto ^o es a la part sinislra les armes del Rey de Anglaterra e en lo costat dret vprs la Sacrestia de la dita Seu de Rarce- lona stava clavat fort subtilment un altre consemblant tovallo en lo mig del qual havia un altre scut de armes Reals de Navarra acompanyades a la una part de ar- mas Reals del Rey de Hungría e dnltra part dai'tíies Reals del Rey Reyner e en lo un canto havia un scut Real de Arago e en laltre canto un scul Real de Sicilia* E en laltre costat veis la capella deis ignocents stava un consemblant tovallo en lo mig del qual havia un scut Real de armes de Sicilia acompanyqt de les armes Reals de don Ferrando Rey de Napols e de les armes del Rey de Portugal e en lo un canto havia un scut Darago or e ílanima e en laltre canto altre scul de Ara- go camp de atzur ab la creu Mancha. E en lo tovallo deis pcus oi-en les armes del princep de Navari'a e les armes del Duch de Rurgunya e les armes del Duch de

( 238 ) Bretüiiya e les armes del Marques de Ferrara e les ar- mes del Marques de Montferrat tots parents e acostats en grau de consanguinit'ít ab lo dit Senyor Rey don Joan de memoria immortal.

Capital LXX qui tracta de la solemnitat del offlci fet en la Seu quant lo cors Real hi fou apportat e com hi celebra la missa major e sermo lo reverend Bishe de Gerona.

E posat que fou lo dit cors Real sobre los dits gran cadaíal e littera aqui apparellada en la manera que era stat apportat por la ciutat se comenga decontinent lo solemne oííici ab la gran missa cantada de réquiem per tol lo clero de la dita Seu e lo reverend pare en Clirist e Senyor En Joan de Míirgarit per la gratia de Deu Bisbe de Gyrona e Canceller del dit Senyor Hey tot vestit en pontifical dix la dita missa alta ab molta solemnitat. E dat compliment al ofílci e missa canta- da apres que fou acabada la missa major lo dit reve- rend Bisbe de Gyrona com aquell qui era molt devot e fidelissimo vassall e servidor a la prefata Majestat Real lo qual es gran canonistee dotat de molta scien- tia honestat e virtut munta decontinent sobre una tro- na dins e prop la porta de la reixa del altar mnjor la qual aqui stava apparellada cuberta entorn de un pali de vellut negre brocat dor e aqui preica o feu un no- table sermo e pros pey tbema Boniim certamen certav'^ cursum consmnavi fidem servaví in reliqno reposita est

( 239 ) mih¿ covuna juslitie Ad Thimoteum 11. c. IIII. les quals páranles de latí transportades en vulgar volen tant dir «boíia batalla he baiallat lo eos he acabat la fe he ser- vada en cosa reslant mes posada la corona de justicia» en lo (¡nal serino entre les altres coses quiñi venen a la mente dix molt elegantment e ab grans e approva- des auctorilats qual ion lo primer Rey del mon e per que foren trobats los Keys e quant fou necessari haver Uejs en lo morí. E apres dedulii la noble prosa- pia e descenJentia Real la qual bague aqucst gran Rey princep e Senyor nostre don Joan de aqnells nobles Reys Gols primers conquisladors en Alamanya apres en Italia e despuys en Spanya hon assitiaren llur Real Casa e a(|u¡ peipetuaren llur regne e stat Real de la ])rosapia deis quals Reys Gotlis lo dit glories Rey don Joan devallava per recta linea. E apres vench a dir molt egregiament totes les virtuts de clemeníia pa- tientia e humanitat de aquest tanl noble e bon Rey e derrerament recita la catholica fi e mort gloriosa en la qual aíjuest bo e glories Senyor Rey nostre havia finit sos dies sogons ya dessus la poden veure e legir exle- sament e axi feu íi al sen sermo. Es veri tal que im- mediadament que fou fet lo dit sermo se feu la molt gran absolulio sobre lo cors del Senyor Rey. Apres dada íi |>or acjuest dia de dissapte a les Reals exequies sen ana tol hom a diñar cerca dneshoresapres mig jorn lexant acjui lo cors del Senyor Rey molt noblement acompanyat de diverses criats e servidors seus e de molla luminaria. E stcch aquí aquesl Real cors tot aquell dissapte e lo seguent digmenge dients li cascun

( 240 ) dia c nit los xandres de la sua capella Reíd oíiici ác moi'ts solemnement segons havien ja fet tanl quant stecli en la gi-an sala del palau major Real de la dita c'mtat de Barcelona.

Capiíol LXXI qui íracía del sermo e de les exequies fet es al cors del Semjor Rey per la cinta t de Barce- lona e com sermona lo Rever end mestre March Benja.

En lo dilkms apres inimediadament seguent lo qual era lo primei' dia de fehrer e vigilia de la Purificalio de la sacratissima nostía dona mare de Den los Con- sollers de Barcelona per rettre lo dente lo qual la in- signe ciiitat de Barcelona ha be acustumat e acustu- ma retre a ses Reys Princeps Comtes e Senyors natu- rals en semblant sepultura Real hagueren fet appare- llar e meUre en un bell orde altres molt insignes e so- lemnes exequies segons se seguelx qo es que en lo dit capell ardent í;o es en lo níig staven pintades dor les armes df^ la ciutat com les altres ai-mes Reals qui abans hi staven ne foren remogudes exceptáis los tovallons qui ab les armes matexes ja dessus designades hi ro- mangueren sobre lo qual capell ardent feren mellre e ensendre altres tants siria quants en lo prop dit dia de les di tes primeres exequies Reals hi cremaren a fi que hi bagues allre tanla luminaria ne mes ne menjs per honor de Deu e de la ciutat. E fnes faeren posar mol- tes brandoneres ab molts grossos siris enscsos que sta-

( 241 ) ven al entorn del dit cadníal Real hon slava lo cors del Senyor Rey. E aqui faercn venir aquel) dia demati to- tes les paiToquies e totes les ivligions de hotuens e (Iones de la ciutat ab llurs creus e pioccssons segons en les dites i)r¡meres exeqnies vengneren. E íctes aqui llurs serimonies e absolutions sohMnneuient axi coni l)e havien arustumat se comentja decontinent por lo clero de la Seu lo gran e solemne olíici e niissa ean- f ida de réquiem. E en aquest dia de dilluns dix la missa lo ja dit reverend Bislie de Anguello. E dit lo Evnnaeli apres decontinent en la Irona e loch maleix hon havia preicat lo dissapte prop passat lo dit i'eve- r'^nd Bisbe de Gyrona preica lo demunt dit reverend meslre March Berga confessoí- de la prefata Majeslat Real lo qual era hii deis manumissors del dit Sensor Rey e pres per íhema Memento Dnmiiw David et oin- ¡As mausuetudinis ch(s \\^\úmo. CLIl. (i31.) les quals paraules transporiades de lati en vulga volen tant dir « O Senyor David record te e de tola la mansueiud de aquel!. » lo qual sermo consyderal que ])ora profi- tai' a alííu e per esser tant eureíiiament fet e dictatlion poras legir no solaincnt lol lo ques pertany fer e servar a cascun Rey Senyor e Piincep mas encara a cascun bou chiistia no he dubtat pendre trehall de anar a la c::nibra del dil Alestrc March Berga e scriurc de inot a mot (ot lo dit sermo axi comí eil lom recitava c tenia lit eu ducs caites de paper de ma sua en la forma e modo seíiuent.

( 242 )

Sermo RcvercnM Mogistri Mará Berga príestantissi- mus (lie exequiarum dicli domini Regís factiis.

Memento Domine Davit et omnis mansuetndinis eíus. Psalmo CXXXI. et etiam psalmo C.» incipiente Mise- ricordiam et juditiiim cantabo tibí Domine qnod est thema.

En la scriptura divinal nos troba aigun Rey esser stat tan virluos e tant sant corn lo proplieta e Rey Da- vit la vida del qual es manifestada compendiaiiament en lo dit paiau en lo qual se monstra en quina mane- ra se deu ha ver lo Rey per esguart de si mateix per esguard deis seus servidors e per esguai t deis alties axi bons conimals. Diu primerament predicto psalmo C.o perambulabam in innocentia cordis mei hoc est ¡n puritate conscientie in medio domns mee quasi dicat mullo plus extra quia liomincs máxime principes et pótenles magis sunt soliciti servare honestatem inter exlraneos quam inter domésticos. Consequenter osten- ditiir juslitia David erga populum et primo quantum ad malos. Secundo quantum ad bonos. Ostenditur pri- mo David affectus cum dicilur in eodem psalmo cen- tesimo non proponebam ante ácidos meos rem injusfam scilicet ad concupiscenílum st^quitur facientes prevari- cationes odivi id est divine legis transgiessicnes odivi eot'um maliliam detestando quia eiusdcm viitutis est diligere bonum el odire malum ei oppositum. ítem se- quitur Non adliesit mikí cor pravum quasi dicat et si

( á43 ) ex passione tui molus ad hoi'am ad uliquam iijalitiam non tamen adliesit milii por obslinalionem declinan- tem a me maliguiim id est malo igne ignilum invi- diix? scilicet iraí supt-rbia; et huiusmodi quia talis de- clinabat a David simiüa detestante. Non coyncscebam per ai)probat¡onem quantumcumque esset mibi próxi- mas sicut patet de Joab ciiius maliciam non appro- bavit sed magis reprobnns cum intertici jussit. Etquia David non solum puniebat peccata operis sed etiam oris. Sequitur dcíraltvntcm secreto próximo suo sciücet in eiiis absentia bunc persequebat. Etquia non solum puniebat jjeccata operis et oris sed etiam epparentiam

in alus ideo dicitur superho aculo quia de-

positio eordis máxime apparet in oculis et insaciabili eofde qualis est avarus qui non potest saciari pecunia cum hoc non edebain id est tales non erant comensales mei. Post ostenditur qualiter se liabuit ab bonos di- cens OcuU mei ad /¡deles terre id est ita fui solicitus in- quiíeie ubi tales possent inveniri et mibi sosciari ut sedennt mecum in consiiiis judiciis et mensis. Et quia non solum habuil l)onos Consiliarios sed eliam bonos mmistros ideo subditur Ambalans in via immacidata id est per vitae sanclitalem ct honestatem et sequitur Itic mili i ministrohdt id est in domo mea serviebat. Non habitavil in medio domus mex boc est inter ministros nieos fjni fácil siiperbiam alios displciendo vel concul- cmdo qui loquiíur ini,fji/n non direxil in conspccíu ora- lonim mcunim quia tides non audcbant ioqui in pre- srnlia Davit nec etiam apparere. Et quia aliqui sunt itíi mali quod non solum sunt a principibus bonis re-

( í244 ) pellendi sed etiaiii vita privatidi ut justilia servetur et alü terreantur ideo subditur in matntino id est celcri- ter sine expectatione iie superveniret inipedimentíim. Intvrjiciebam omnes peccatores terrw qui pro peccatis suis erant digni morte sicut appaict de Baana el Ra- cab qui iííterfeceruiit Isboselh intendentes placeré Da- vid. Sed ipse íecit eos statim interfici sicut babeturlí. Regun) ca.o lili. Et si dicatur quod non fecit sialím interfici Joab sed post mortem expectavit precipiendo filio Salomoni dicendum quod David non fuit ita fir- niatus in Uegno neo ita potens sicut Salomón tilius suus et ideo non potuit in vita sua ita puniré absque periculo sedicionis sicut Salomón de quo fuit revelatum David quod regnaret pacifice absque popuü seditione et ideo punitionem rationabiliter distulit. Ad quid au- lem David interficieljaí omnes pee; alores torrse subdi- tur eliam in eodem psalmo centesimo nt dlspcrdcrem de Civitate Dominí id esl Hierusaiem quam Dominus ad cullum suum elegit omnes operantes iniquitatem quantum polest fieri vita liuniana. Hinc debent Reges accipere formam vivendi afque re^endi. Et nunc Reges intelUffite ernd'tmini rpii judicafis terram justitise fruen- dae causa non solun apud Medos ut ait Herodotus sed apud Romanos videntiir olim bene morati Reges cons. tituti. Nam cum prcmerotur in ocio multitudo ab iis

qui opes habebanl ad unum aliqueni

confugiebant virtutem prestantem qui cum prchiheret injurian! tennioris equitate constituenda summós cum infitnis pari jure letinebat El eadem fuit causa legum- quíp Regum. Reges enim antiquitus secundum Aristo-

(245 ) toleiu V. poüticoriiDí ;i triplici oxcessu constituebun- tur per viitiitcni j)iopriam vel generis vcl per henoíi- lia collüta peí' ista si muí ac potciitiani. Onincs (Miim qu¡ Hiaxirua benefilia in Civitalos geiil<'S que conlulle- riint hoc honore potiti sunt. AI¡¡ bollo coiiservatis po- puüs lie ¡n servitutem (ievcnireiU (]uema(lmoduin Co- (Iriis. Alii populis a servilute libcralis ut Syrus. Alii quod conditlicenl IJrbeni vel qiiod regionem acquisis- sont (jucmadiDodum Lacedemoniorum et Maccdoiium el Molossüiuní ílcges Piiimim Regniim íuit Sciciono- jum quod fuit adtiiodiim parvum a quo doctissimns Yairo scribens de gente populi Romani vclut anti'qiio ' tenipore exorsur. est ab bis ad Atbenieiises pervenil a (juibiis ad Latinos deindc ad Romanos scilicet ant(í condilam Rotnam perexigua memoianliir. Deinde ad alias gentes facta est derivatio Regiim. Hec enim po- lestas sicui et quevis alia a Deo est. Unde Augustinus Y. de Civitate Dei c. XXI ait Non tríbuamns dandi Rcg- ni ntqiie imperii potesíaíem nisi Deo vero qui dat fíeli- citatcw Leijnum QoeJorum solis piis reijnmn vero tcrre- num et piis et impiis sirut placet ei eui nil tujuste pla- cet. Sequitur quod ^birio ipse Caio Ca^sari qui Augus- to ¡pse et Neroni qui Vespasianis patri vel filio suavis- siniis imperatoribus ipse et Üomiciano crudelissimo qui Constantino cbristiano ipse apostata' Juliano po- tcstas a domino Deo est sed al)usus [¡otestatis ab bo- mine. O utinam consyderarent Reges quod scrihitur Sapientiíc VI. Audite enjo Heges et intelligite diseite ju dices finium térra prebete mires vos qui continetis mtil- tiluJinew et plncetis rohif; in tvrl/is nasi'ionvw qvni da-

( 24G ) la est a Deo potestas vob/s ct virtus ah altissimo qni íii- terrogahit opera vestra tt cogitationes scrntalitnr quem ciim essetis minislri Regní illíus non recle jiidicastis ñeque custodistis legem justííi(B ñeque sccundmn volun-

tatem Dei ambulastis et cito apparebit

vobis quem iuditíum durissimum in his qui presnnt fiet exiquo cito concediíur misericordia potentes auteni po- tenter tormenta patientur. Noy volra esser st;ít Papa o Rey bene Hieronymus non est apud Deum personarum acceptio non Rex apud nobilior non pauper infirmior non dives potentior non domimis potior non servus de- terior sed equalis ómnibus judex Dens et dominus est. Sapientie VI. Non enim miratur magnitudinem cnitts- qnam qni omniíim dominus est neo verebitur personam alicuius quem pnsillum et magnum ipsefecit et equaliter est el cura de ómnibus fortioribus aiitem fortior instat criitiatio. Non intres in juditinm cmn servo tno Domine. E noble Rey sed memento omms mansuetndinis eins quia enim in te speravit et credidit non pmias eternas siisti- neat sed gaudia sempiterna possideat. In presentí ser- mone jiixta sententiam thernatis dúo breviter nolabun- tur. Primo com al molt alt e cxcellent don Joan Rey de Arago lo nom de David pertany ab qran rahoperlasua proprietat. Secundo que Deu omnipotent nol ha mes en oblisio donantli contrictio e penidiment de son peccat. Dixi primo com al molt alt e excellent don Joan Rey de Arago lo nom de David pertany ab gran ra/io per hsua proprietat. O clementissim e molt alt Senyor si vos vis- quesseu yo nous loara seguint lo que diu Solón hun deis set savis de Ahenes [inem experfare oportet. De-

( 247 ) mana lo Rov Creso a Solón si ell Creso era heneven- tunit {lor la liían riquesa que tenia o resj)os Solón O Rex non te felicUabo nisi prius te bonum mortem ohire audicro. Ambrosius in quadam hoiuelia lauda post pe- riculiim predica secunun. Lauda naviganíis felicifaíeni sed cum pervenerit ad portiim lauda dttcis virtutem sed cum perductus est ad trinmphum. Interpretatur David manu forlis et vultu desyderabiüs. Ha qui ha may vist Rey lant affable beniiíne e plasent cuius facies plena erat gratiaruní cows'^'AQWúy.n quod ait Tragicus Vos quibus rector maris atque terre jus magnum dedit nccis atque vil(R ponite et deponite Ínflalos tmiúdosqiie viiltus quilquid a vobis minor exlimescit lioc vobis majar domi- mi.s minaínr omnes sub Regno graviore Regnum esl. Fuit manu fortis vir quidam magnus helio nulli pietate se- cundus ut de Harnea ait Virgilius. Quo ad hellicas lau- des socium hahuit neminem. Et quemadmodum Scipio de victa Cathagine non rei fselicitate elatus est sic ipse quanto magis vincebat tanto clementior et minus ela- tus erat licel enitn sepe numero vinceret actores pacis diügehat. ('itero in oratione quaní ad Cajuín Csesarem hahuit sic ait Qui riclor auctores pacis diligit ís pro- fecía de malnisse non dimicare qnam. vincerc.

Et ideo Deus illum exahavit quia quise humiliat cxal- tabilur. O supcrhia insana superbia lurrim evertis lin- guam confudil Farabonen) suhmersit Senacherip inter- íccit Aman snspendit Coliam prostravit. Sedes supcr- borum evertit deposuit inquil potentes Deus de sede paiet de Nabuchodonosor de Anthioco de Nichanore si vis videre exitus principinn superborum lege de or-

( ^248 ) ' iDesta mundi ílorosiiiiii. Tiogum Pom|!eium Josephum Suetonium Quinium Curcium Cornelium Tacitum Ti- tuní Liviusn SeraiJum Tianquillum el alios. Fiiit eniín ipse Kox Johannes David videlicel riiaiiu foitis iii be- llo spiíituali in qiio tanquaüi aller David Goüam de- monem tribus lapidibus videlicel fido sj^e el eliaiiíate devieit. Narri per saeramentum penilentise nauíVagium ¡ndubilanler evasit. Quotnodo eonfessus eat quam de- vele quam niemoriter paucis explicare non possem os- tendebat enim que cogitaverat de sal ule animse suíe ultra confessionem prineipalem bis me aecersivit et peceata quse in eius mentem facta grandi examinatione venerant cum sumtna eonlrictione expiessit Cbrisli Corpus bina vite adoiavit. Non ne eral dispositus abun- dante fleuíuate ad suscipiendnm saeramentum eucba- ristiíe exíremam unclionem cum ardenti devoiione sus- cepit. Nec me prelerit invictus ille animus. Nam mor- le ei denuntiata nulla tuibatio nullaque alteratio visa est quinimmo per doníinnm Joannem Pages eius Vi- eecancellai'ium respondit. « Nil sibi gtalius nilque sa- lubrius potuisse sibi denuntiari et (juod maius obse- quium ab eodem Yieecancellario non poteral exhibe- ri. » O gloriosum Uegem qui de morte eogitavitqua ni- liil est terribilius III ethicorum UHimuní terrihilium cst mors exhorruit morlem culpe qua nihil est deterius cíim enim bomines peccant nibil fiunt teste Agustino super Joanne declarante illud Sinc ipso factum cst ni- hil. linde peccatum nil aliud est quam carentia modi speciei et ordinis quia nullutn peccatum habet relatio- nem ad Deum tanquam ad causam eñicientem nec

( 249 ) exumplarem nec íinalcni. Pensitavit iu iiiorte gcennae quia nil esl intollerabilius Isaye XXXIII Quis ex vobis potcrit habitare ciim ardoríbus sempiternis primom inoi'lcín et si non evadit nostcr Illmus. Uex quia sta- tuium esl lioniinibus semel inori. Nulla lamen aliarum

euiii Dotuinus tantam gratiam con-

íulit felix nam iuxta sententiam Senecse qiii non pecca- vit nec tajiien in felix qaem peccasse peniíuit nam qiiem penitet peccasse pene ignuccns est eltganter quídam (locior [jarisiensis nomine Joanncs Cliniaclius vulgo Climaiíes ciuosdam versus cdidit sic inuens. Mortales Dominus cunctos in luce crea vi t Ut capiant nieritis gaudia summa poli Felix ille quidein qui mentem jugiter illuc Dirigit atque vigil noxia queque cavet Nec lamen infelix sceleris quem penitet acti Quique suum facimus plaiigere sepe solet Sed vivunt homines tamquam raois nulla sequatur Et velunt infernus fábula vana foret Cum doceat sensus viventes morte resolví Atque herebi pa^nas pagina sacra probet Quas qui non metuit infelix proi sus et amens Vivit et extÍDCtus sentiet iile rogum Sic igitur cuncti sapienter vivere certent Ut nihil inferni sit metuenda palus. Quo circa dubium non est cum ad aeternam felicita - lem venturum. Nam ui ait Séneca Tragicus in ultima tragedia Nunquam ad sliyias feriar umbras inclila vir- tiis. Vívele fortes nec lelos seva peramues vos fata irahent sed cum summas exiget oras consumpta dies ítem et su- TOMO xxvii. 17

( 250 ) peros gloria pandef. O quant es stada excellent Rey la Yostra mansuetud. Lo pus mansuet sou stat del mon. Ilíl sethicorum deffinitur mansuetudo quod est medio- critas circa iram qui igitur pro qiiíhus oportet et guando et quanto tempore landalnr mansuetus hic utique erit. Si qiiidcm mansuetudo laudatur viilt nam mansuetus qnietus esse nec a perturbatione deferri sed ita iit ratio precipit et in his et in tantum tempus infensiim esse magisque in defectu peccare videtur. Non enim vindex est mansuetus. Sabieu vos molt alt Senyor quod animus iratus non potest tenere illam mediocritatem que pla- cel Stoicis que est media ínter nimium et parum vic- toria que comuniter insolens est atque superba vacabat. iracundia. Recte quidem nam ut ait poeta Si quotiens peacant homines sua fulmina mittat Júpiter iniqíio tem- pore inermis erit. Quid sanguinem altissimum huius clarissimi Regis commemorem. Non sunt Reges chris- tianae religionis qui cum viverent non essent sibi con- sanguinitate et vincti omnes linese Regiíe esse noscun- lur ascendens descendens et transversalis filius Regis pater Regis frater Regis avunculus Regum pater Re- ginae el germanus duarum Reginarum scilicel Castelle el Portugalie. Taceo dicere de domo Franciíe Angliaí Hungaria? Burgundise quibus necessitudine parentelíe eral coniunctus. Et sicut Davit morluus in senectute íilium sapientem Salomón reliquit heredem sic iste Ferdinandum Illustrissimum Regem Castellse sapien- tem atque pacificum reliquit beredem cum Rex iste Joannes íllustrissimus mortem obivit solutum est vin- culum et non ruptum. Anima ipsa ut ait Macrobius non

( 251 ) déficit que iminortalis atque ])er[)etua esl sed iinpletis lUiiKeris corporis fatiscit nec anima lassalur animando sed olliciam suum deserit corpus cum jam non possit aniínari. Ilincillud cst doctissimi vatis Splcbo nwnerum reddamquc tcnehrís. Hec igiliir naturalis veré mors cum finem corporis solus numcrarum suorum deí'eclus apporlat non cum oxtorquetur vita coi'pori adhuc ido- neo ad continuationem. O gioriosum Kegem et picdi- lum ómnibus bonis quíe homincm felicitant in hac vi- la scilicet nobilitas pulchritudo sobóles potentatus et tándem longeva vita et ultra solitum naturíe cursum senuit noster Davit e lia finit sos dies en la insigne cmlat de Barcelona et sepultus est cum patribus suis in monasterio Populeti quod potest dici Civitas David ubi Christus babilat per specialem cultum. Fuit nam Betlem Civilas David et Betlem domus pañis interpre- tatur. Et ibi conficilur ille qui dicit Ego sum pañis vi- rus qui de celo descendi. O tu Rex Regum et Domine dominantium memento eius dando bona glorise. Verum si orationibus eget alque suffragüs vos populi qui fuis- tis tanti Regis eífundite ad Deum assiduas preces ut ipse pius alque misericors qui ipsum fecit regnare in terris facial beatius regnare in Caslis ¡n sécula seculo- rum amen.

T K A o V.

VA Autor, en su manuscrito, pone al pie de este sermón la siguiente ñola.

( 252 )

Per quant lo dit revereiid niestre March Berga en lo dit serme ha commendat lo dit Scnyor Rey don Joan de la gran mansueíud que tenia nom vull omettre la episiola que feu ais Consellers e al Consell de Cent ju- ráis de Barcelona siants desviáis de la fidelitat a la qual eran e son tenguts e obligáis de servar a son na- tural Rey e Senyor exortant e requerinl aquells no com a Rey e Senyor mas com hun llur frare e geroia mansuet humil e benigne ques reduissen a sa Majes- tat la qual fou tant accepte que poch apres qo es di- vendres que comptavem XVI de oclobre del any M (XGCLXXII a la dita fidelitat e obedientia del dit Rey e Senyor la dita ciutat fou reduida. E per ques pusca mosirar millor lo que he dit segueixse la dita Episloia de mol a mol axi com es registrada en un registre del qui es dins lo Archiu Real de Barcelona.

E insiguiendo la intención del Antor, que dejó sin reali- zar, copiamos exactamente la mencionada carta del fol. 20 del Registro n.» 5467 , cuyo tenor es el siguiente.

Itinerum Sigilli Secreti. Joannis 11. n. 3467. fól. 20.

Ais amats nostres los Consellers Consell e proho- mens de la ciutat de Barchinona.

Lo Rey.

xVmats nostres : notoria es la gran calamitat en la

( 253 ) qual aquest nostre Piincipat es constituyt lo qual axi com en lo passat era tant insigne e florent ara per la siin tanta ruyna instigant lo mal spirit subseguida es fet pi'opinguc a total extcrmini e desolatio e no es dup- te que si vosaltres volreu reduyr vos a nostra obedien- cia no solament cessaran les dites coses ans per nos ab ajuda deis altres nostres regnicoles e de vosaltres se entendra en augmentar e prosperar aqueixa ciutat e lo dit Principal go que fácil ment nostre Senyor Deu mijanc,'ant se aconseguira pus aquell sia restituyt en pau e tranquilital. E jatsia nos tostemps siam stats promptes reebreus a nostra obediencia é usar en vers vosaltres de tota clemencia e amor axi com sap nostre Senxor Deu lii havem per iotes nostres forces treballat e de present ireballam. Es empero necessari per acon- seguir acó en la forma que desijam a saíut e benavenir de aqueixa ciutat que vosaltres per lo semblant consi- deren nostra recta e sincera intencio e desijeu lo bene- fici tranquilitat e repos de la dita ciutat e del dit Prin- cipat e penseu quant merit 2:uanyareu de nostre Sen- yor Deu gracia de nos e gloria en lo mon si per obra de vosaltres la dita ciutat sera a nos reduyda e tant be com es la pau li sera procurat. Fem vos certs que ba- vem gran dolor mirar la dita ciutat qui era la pus prin- cipal de nostres i-egnes e terres e tan famosa e glorio- sa entre les altres ciutats del mon que sia portadi en lo punt c angustia que es e axi deven al) summa pru- dencia e cura entendre en fer la dita reduccio. Per co de part de nostre Senyor Deu vos requerim e nos vos pregam exortam e encarregam que principalment per

(254) fer tant sacrifici e servey a noslre Senyor Deu e usar en vers nos del que per ordinacio divinal sou teuíiuts e per fer o procurar tant benefici a \osaltres e suble- var de tanta angustia e misseria lo dit Principat vu- llau reduyr e tornar vos a nos vostre Rey e Senyor na- tural offerint vos que usarem vers vosaltres de amor paternal eus reebrem e liactarem com a lilis ab tota caritat e amor e a fe de Rey e Senyor vos promettem e donarn paraula reyal e invocam nostre Senyor Deu en testimoni que axi com speraní de la sua clemencia remissio e perdo de noslres failiments que vers ell ha- vem comesos axi ab tota veritat e sana iiitencio nos obüdarem de totes coses passades. Si empero aqüestes tan justes e paternals exortacions e offertes no accep- tareu ne la dita redúcelo volreu fer vos fem cerls que nos prosseguirem aquesta nostra tan justa intencio e proposit fins que la dita ciutat haiam subjugada a nos- tra obediencia e per aconseguir e atenyer ago farem e usarem de totes aquelles stretures vexacions e rigors que sera necessari. E sia nostre Senyor Deu jutge en- tre nos e vosaltres quens compelliu en fer qo que fer no volriem com lo animo nostre sia tot inclinat a cle- mencia en vers vosaltres e aqueixa ciutat. Dada en Pedralbes a YI de octubre del any MGCCCLXXIÍ.

Rex Jobannes.

Coloma Secretan US P.

255 )

E finil lo dit sermo se acabii lo gran ofíici e missa de réquiem es feíi de'continent una molt solemne absoln- tio sobre lo cors del Senjor Rey. E tantost apres tot hom sen ana a diñar lexant lo cors del Senyor Rey acompanyai de alguns criats e servidors seus e daga e della ab niolts ciris e brandons cremants. Lo qual cors Real stecb aqui tot aquest dia e tot lo prop seguent dia que era dimarls dia de la festa de la puriñeatio de la Sacratissima tots temps Verge madona Sancta María mare de Deu e comptavem dos dies de febre any dit e mes hi stech tot lo seguent dia de dimecres festa de Sant Blay que comptavem 111 del prop dit mes e any. E per que es digne cosa que los qui obren be e son abiis e disposts e teñen gran peritia e intelligentia de ordenar e mettre en son orde degut tais sepultures. e exequies Reals sien scrits en aquesta obra e commen- dats ara e tots temps pos a^i a memoria com los dits honorables Consellers de Barcelona ab llur Consell de probomens donaren daco exprés carrech ais honorables mossen Benet Capila e mossen Gabriel Turell ciuía- dans honrats de Barcelona qui les dites exequies e se- pultuia ordenaren en la forma preexpressada. Es veri- tat que nos curareu de posarho en scrits pus ells lio ha- vien ordenat en tenien llur memorial sino que yo dit Scriva e Arcliiver del dit Scn}or Rey per ferne scrvey al Senyor Rey ab gran treball e diligcntia com dit he en lo prolech de la presentobra ho he ab verilat volgut meltre axi historiant en scrits punctperpunctaxi com espassat.

( 25() )

Oratio apnd Illustrem domhium Ferdinandum Coste- llm et Aragomim Regem prcefati Illustrissimi domini Joannis Regís Arogonum gnaliim facía per prcedictmn Reverendiim fratrem Marcmn Berga dicto domino Rege Ferdinando pro prestando juramento Catalanis ratione snm nova} successionis in urbe Rarcinona personaliter residente Anno Christi MCCCCLXXVIIIL

Tanta est tuíe ímperialis excellentissitna ac clarissi- ma digriitas dive Rex ut v¡x pre timore queam lahra moveré et frigidus obsistat circum precordia sanguis. Non enim nescio parvitatem meam minime dccuisse te coram aliquot verba faceré cuius horienda ac tremen da Maiestas non solum meas sed oniniíim ut reor mor- talium vires exuperat at cimi siimnise dignitati stu- pendeeqiie potestate incredibilis qusedam et supra quam dici possit maior humanitas atque faciblas juncia si mcarum virium oblitus orationem tamelsi incultam de- promere non verebor. Koo igilur mibi succenseat Re- gia celsitudo si quid impresentiarum ame parum com- positíe aut minus eleganter de })rompíum sit sum pre- fecto bomo ineruditus et eloquium Kom;mum a me alienissimum est. Si tua preclara facinora laudare ins- tituissem latina liltevíe omnes non satis essent. Nullus tantum flumen ingenii nulla dicendi aut scribendi tan- ta vis tantaque copia quse non dicam exornare sed eliam narrare res tuas gestas possit succumberet in his laudandis docta Maronis elegantia c\ copia eloquentia

( 257 ) Ciceronis longe impar ossct. At si millo pacto possum Serenissime Rex et principunn florenlissime aliquid la- men conabor eííicere quo gratum animum meum os- teníiani. Tantam cnim mansueliulincm tam inusitatam roiliauditariiqiie clementiam tauliim in sumnia polesta- lererum omnium modiim tacitiis millo modo preteriré possum. Solent pleriqíie ciim rerimi digriiíatem com- mendanl sepe plus equo justocjue amplifícale et res gestas magis populari rumore quam interna libratione mctiri et nunc quidem supi'a propriam digniíatem constituunl nunc extrinseca ac penitus aliena sectan- tur. Ita ii magis libito contra doctrina m Senecse quam lei natura cuneta celebrant obscurant que. Verum ego si tua3 celsitudinis sola vera non ficta exacliore medi- taíione contendam jiriusquam quasi ordiar hic omnino dies pfíluet. Quid dicam de justitia? de confinentia? de prudentia? de magnitudine animi? de magnificentia? de magnanimitate ? de pietate? de amicitia? de officio? ceterisque virtulibus? Itemque de abundauti reipubli- ce acnore? de re militari? et disciplina civitatis? De Iiis tacere magis prestat qu.?m parum loqui. Exultate o felices populi sub tanto Kege habctis Regem etate floridum sed animo senem qui Deum colit patriam amat justitiam scrvat sine qua Regnum quanivis opu- lentissimum staro noquit. MI ¡n terris obtat nisi bo- nam mentem nil sjierat nisi bonam famam nil nisi de- ducus refbrmidat. Sed (piid verlds immoror? Qui pru- dens est omnes virluies babet. Videtur prudentis esse l)ene consulere circa illa (pie sibi bona et utilia sunt non [larliculariter puta qualia ad sanitatem vel robur

( 258 ) sed universaliter ad totius vitte statiim bene diiigen- dum. Ob hoc Pericleni et alios huiusmodi prudentes dicimus quod illa qui sibi et alus utilia siint prospi- cere valent esse autem buiusmodi putamiis illos qui publicis privatisque rebus administrandis sunt apti. Tua magnificentia prestantissime Rex divitiis recte uti tua excellentia gladium justissime sumere prudenlis- sime exercere sapientissime poneré novit. Senum cón- sul o sapientum consortio bonorum virorum contuber- nio facillime que sunt recta perages. Cavenda estadu lescenlium animositas borum nam confidentise pericu- losissime committuntur domesticorum ficta probitas internuntiorum fallaces delationes relationesque non facile approbentur. Solent nam nonnunquam dicenda íacere tacen da dicere accusanda defenderé deffendenda acensare pro commodo autem comissa seu referre seu differre seu etiam peni tus auferre plerique consuerunt. Nihil Regiae Maiestati magis cavendum est quam do- mesticorum corruptio. Nibil nam bonorum famam prin- cipum magis ledit quam íamiliaiium domumque pas- sim pro libito discurrentium occulta perversitas simú- lala juslitia. JNon nulli simplices aures principum et ex sua natura alios estimantes callida fraude decipiunt. Janus ad quem solum Regnum Italiíe redactum est po- nitur geminam faciem prelulisse ut queque ante que- que post tergum essent intueretur. Quod proculdubio ad prudentiam Regís solertiamque referendum est qui et pretérita noscet et prefutura providere!. Nunc redit illa virgo que jam pridem cede madebat redeünt Sa- turnia Regna. Rerum omnium Plato et actuum naturam

( 259 ) penilus inspiciens advertit ¡n onini sermone suode rei publicíc iiKstitutione proposito infuiulendum animis justitia' amorein sine qiia non solum milla respublica sed ne exigíais honiinuin Cictus nee domiis quidcm parvo constabit. Ad huno porro juslitiai affectum pec- toribus ¡nculcandum nil eque patrocinalurum vidit quamque si fruclus eiiis non videretur cum vita homi- nis terminari. Cicero etiam postquam in omni rei pu- blica» ocio alque negotio palrnam jiistitiíe disputando dedit sacras immortalium animorum sedes et caíles- tium arcbana regionum in fastigio consumati operis de

Sipionibus judicans quo. . . perve-

niendurn sit quia rempublicam cum prudentia justitia fortitudinc atque moderatione tiactaverunt. Tu Rex Se- renissime es cusios justi jiistarum videlicel legum quas si servaveris benediclionem dabit tibi legis lator ibis de virtute in vii tutem et tándem videbis Deum Deo- rum in Sion. hiducaturabs te Rege justissimo charitas illa complexionalis sine qua mistici corporis vita fatis- cit. Celebre est illud quod Rcgnum a gente in gentem transfertur propter iniustitias et contumelias et univer- sos dolos. Sed cum tua Illustrissima Maiestas omnia gubernet et moderetur prudentia nil nobis poterit eve- nire adversi eritque suavissimum tante virtutis alimen- lum laus decus et gloria nam sicut ca3terorum animan- tium peculiares (juosdam cibos natura pareos instituit ita pi'¡nci[)es et qui sapia prediti sunt Iionorihus alun- tur el gloria. Sed quid dicam de corporis óptima ba- bitudine es (juidem Serenissimc princeps val ¡Indino prospera ut nullius omnino membri detrimentum aut

( 260 ) inaculam patiaris venusta facie validis brachiis firmis- simo corpore levis pernicibus plantis corpore non ad- modum procero sed tarnen pulrherrimo atque robusto. Nobiülatem altissimeque prosapie sauguinem quis nar- rare sufficiat? si ineepero ah initio reruin ot conlinuam nunationem a>! finem usque perduxero plusquan. sa- tis mea procedet oratio. Ab Aragonum et Castellse Re- gibus ortus es excellentissinia proles digna laudatis cum ex vetustissimis imaginibus antiquitatum tum ex recentibus dignitatum fulgorihus de quibus superse- dendum censeo. Nec me preterit ille elementissimus in rebus belüois nulli Regi secundus qui vigebit memo- ria seculorum Rex Joannes pater tuus cuius gloriosam mortem commemorarem nisi lúe Maiestati crebro re- lata celeris autvisu aut caelebri fama innotuisset. Re- liíiiosissimum eius íinem dicta ae facta memoratu di"- nissima luce clarius manifestanta nima illa patratorum peccaminum penitudine expiata eterna requie non ca- rebit. Postremo hanc Urbem tuse altitudini est animo commendare pro tua igitur diva clementia eam erige ne invidiai morsibus discerpta deiscatcam defende quse ab universis Aragonia? Regibus electa et prelecta est et apud exteras nasciones prsecunctis Hispanice civita- tibus predicata laudalaque ut florentissimis vegetata auctaquc ¡n evum annis quamdiu mundi machina sta- bit maneat et secundescat florons et pacis fructu beata quam feliciorum ostendes et illud primum conlinget quod tu Rex potissime cupis ut carus sis tuis deinde non unicus erit tuse virtulis buceinator sed omnes viif- íutem Hegiam decantabunl auge civitatem tibi autem

comparabis potenliam si hoc egeris nil tibi obesse po-

terunt inimici posl longiim desiderium

ex diutui'nis tenebris bec chitas solem mundo erum- pcntLMii asnexit. ÍNiinc mérito tuo aspedu consolar! jam sperat. Vidisti nempe potentissime Hex tanta alacritate quanta omnium exnltatione quanto totius civitatis gan- dió quibns honoribns qua luorum bominnm frequentia exceptus lueris. Omnes enini sola ingentis dilectionis ac venorationis cansa te videre nbi manus deosculari te nisi proliiberet pudor complecti gestiebant ob que summum tui desyderium vix te coram aspicere cum coram stares credebant máxima plebem et populum Barcilonensem spes ac letilia simul invasit fruitur tuo aspectu bec civiías dum licet optat nt semper liceat. Valeat Regia altiludo et bcati Francisci boc monaste- rium quod pro tanti Regis incolumitate iugiter orat fa- vore debito prosequatur.

Capítol LXXII qiii tracta del dia que isqiie lo cors Real de lo Sen per portar aquell al monastir de Poblet e de les coses aquí prcparades e com fou acompamjat.

E venint lo dijous seguent que comptavem quattre del dit mes de febrer any dit MCCCCLXXIX stants aplegats dins la Sen de Barcelona los Illustrcs ja des- sus nomenats don Jayme Infant de Navarra don Pbe- lip e don Joan de Arago germans e don Alfonso lili del dit Senyor Rey ñostre don Ferrando los Consellers de Barcelona e los Diputáis de Catalunya ensemps ab los

( 2(>2 ) reverends BisLes de Gyrona de ürgell de Vich e de Anguello e los nobles mossen Requesens dez Soler portanl veus de Governador en lo Principat de Cata- lunya don Gomos Suaris de Figucroa mossen Rodrigo de Rebolledo mossen Gueran Alemany de Cervello mossen Ferrando de Rebolledo lo Yieicanceller e mol- tes daltres notables e honrades persones ensemps ab tots los criats officials e servidois del dit Senyor Rey don Joan per dar compliment a les Reals serimonies e exequies e encara a la testamentaria dispositio de la prefata Majestat Real la qual ha ordenat e manat que lo seu Real cors fos tremes e tumulat en lo monastir de Poblet hon jauen tumulats e recondits los cossos Reals deis Illustrissimos Reys de Arago foren prepara- des e ordenades aqui totes les creus e processons de les parroquies e religions demuní anomenades e les quattre banderes e quattre scuts los quals a cavall lo dia de la sepultura Real anaren devanl lo cors de Senyor Rey. E no resmenys totes les confraries deis officis de la dita ciutat ab llurs grans luminaries e en- cara les luminaries de les brandoneres que la ciutat de Barcelona e los raanumissois del Senyor Rey havien aqui apparellats per acompanyar lo Real cors e totes al tres coses necessaries seguints tot lorde e serimo- nies de la procésso feta al dit Real cors lo dia quel portaren del dit palau Real a la dita Sen de Barcelona foren preparades e ordenades en la dita Seu molt so- lemnement e ab m.oltes orations e psalms que canta- ven totes les religions e clero qni precehia e los xan- dres de la capella del dit Senyor Rey qui immediada-

( 2(33 ) ment anavcn devant iHiiiell Real cors cantants tonti- nuamenl a contrapunct psalms e orations. E axi molt noblement e solemne lo piop dit dia de dijous poch apres que foren tocatles tres hores aprcs mig jorn del dit dia lo cors del Senyor Rey cubert del dessus dit rich pal i brocat dor e axi acompanyat com dit es fou tret de la dita Seu de Barcelona per portar aquell en lo Monastir de Poblet.

Capítol LXXII quí irada per qual portal isqiie lo cors Real e qual cami feu per anar al portal ds Sent Antoni.

Isque lo dit cors Real per lo portal major de la di- ta Seu ab la dita processo e acompanyat com es ja dessus designat e tira la vía del palau del Bisbe e del palau del Bisbe cami dret a la plassa de Sent Jacme e de la plassa de Sent Jacme a la Cort del Baile e de la Cort del Baile passant per lo (iall tira ais banys nous e deis banys nous al portal de la Bocaria e anant de aqui per lo carrer del Hospital de Sancta Creu arriba al Pedro e del Pedro al portal de Sant Antoni e aqui se atura la dita processo ab lo dit cors e gent e coses dessus dites.

Capital LXXIIII quí tracta com fou rebut lo cors Real al portal de Sent Antoni per lo Ahbat de Sáneles

( 204 ) Creiis e monjos del dit Monastir e del Monastir de Pohlet.

E ariibats que foren lo dit cors Real e processo al dit portal de Sent Anloni aqui denant la Esglesia del dit portal troba: en lo abbaí de Sáneles Creus veslit en pontifical go es porlant la siia mitra en lo cap stant en mig de dos mongos Yeslits qo es la hu com a diacha e laltre com a sotsdiacha. E lo diacha aportava en la ma una crossa daigent e aqui apres de aquests havia una gran multitud de mongos deis monastirs de Po- blet y de Sanctes Cieus los quals constituils aqui en bella processo e portants denant ells la creu aleada to- ta de pur argent e molt be levoiada acompan3'a(la de dos bells canalobres dargent reberen e prengueren lo dit Real cors lo qual la dita gran processo havia aqui acompanyat.

Capítol LXXV qui tracta qiiant fon portal lo cors Real del portal de Sent Antoni al monastir de Valldonzella.

E restants devant la dita Esglesia de Sant Anloni totes les dites creus e clero de la Sea de Barcelona e de les dites parroquies e de totes les dites reügions los dits abbat e mongos decontinent felá primer per ells aqui una solemne absolutio per la Lona anima del dit Senyor Rey traguerea lo dit cors Real fora la dita ciutat de Barcelona e aquell acompanyat de la gran luminaria e de tota la prop dita gent e ab la mateixa

( 265 ) seiimonia canlants e dients sempre los mongos psalms e oralions portaren al monastir de les monges de Vall- donzella qui es no molt liiny del dit portal de Sant An- toni e metieren aqiiell dins la Esglesia del dit monas- tir de Valldonzella posant lo de\ant laltar major. E fe- tes aqui dues solemnes e devotos absolulions ^.o es una per los mongos de Poblet e de Sáneles Creus e altra per la Abbadessa e monges del dit Monastir de Yall- dünzella per aquella nit fon lexat lo dit cors Real dins la prop dita Esglesia de Valldonzella sois custodia e comanda deis predits abbat e mongos de Sanctes Creus e de Poblet.

Capítol LXXVI qui tracta del ilia de les absolutions fetes al cors Real síant dins la Esglesia del monastir de Valldonzella.

E lo seguent dia que era divendres e comptavem cinch dies del dit mes de febrer per lo mati dita pri- inerament la missa cantada de réquiem dins la dita Esglesia de Valldonzella e fetes aqui dues solenmes absolutions ^o os una per lo Abbat e mongos de Sáne- les Creus e de Poblet e altra per la Abbadessa e mon. ges del dit monastir de Valldonzella fou levat de aqui lo dit llenl cors e mes axi com sestave dins la Real li- tera la qual fou posada sobre los m úselos de XV bo- mens los quals ab allres molts bomens en nombre de cinquanta staven aqui prests e apparellats per portar dit Real cors al monastir de Poblet.

TOMO XXVII. 18

200

Capítol LXXVII qni Ir acta de la forma e companya ab la qual fon trel lo cors Real del monastir de Vall- donzella per portarlo a Pohlet.

E decontinent acompanyat lo dit I\eal cors de diver- ses persones lllustres reverends nobles e altres entre jes quals hi eren los lllustres don Jaycme do Foix e de Bearn Infant de Navarra don Phelip de Arago e de Navarra don Joan de Arago e de Navarra lo ja dit molt reverend senyor e pare en Christ En Joan de Margarit bisbc de Gjrona conceller del dit Senyor Rey los no- bles mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench major e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant del dit Sen- yor Rey don Joan lo reverend frare Pere Blanch ab- bat del monastir de Sanctes Creiis ab companya de un gran nombre de mongos deis dits monastirs de Sanctes Creus e de Poblet e mes hi eren molts altres cavallers e genlils homens criats e servidors d"l dit Senyor Rey preceint primeres les quattre bandercs les quals por- taven los quattre cavallers qui aquelles dins Barcelona corregueren e venint apres la creu diíl dit monastir de Poblet la qual denant lo dit cors Real portava a cavall 1 mongo de Poblet. E apres venia tantost lo dit cors Real cuben de 1 drap de melada negre ab una gran creu blancha sobre lo dit drap negre. E tantost seguint lo dil cors un cavaller qui portava lo elmet ab la co- rona e lo ratpenal al cap e sobre lo musclo e brag es- querra I scut de armes de Arago go es de les barres

( 207 ) dor e ílamma. E sobre lo musclo drul portava lo Real guido o standart dor e flamnia cnfilat en una lan^a e penjavali per les espalles. E apres de aquest cavaller vcnien los qiiattrc uxers darmes qui portavcn los qiia- tre scuts que lo dia de la dita sepultura havien portat perla dita ciutat de Barcelona. E denant la dita litera anaven dos gentils lioinens a cavall que portaven dues grans lanteines e derreía aquesta littera anaven altres dos a cavall que portaven altres dues lanternes e en cascuna de dites lanternes havia un brandonet de sera qui cremava fou tret lo dil cors Keal del dit monastir de Yalldonzella.

Capítol LXXVIII qui tracta del cami que feu lo cors Real fins al Ilospitalet e com reehercn aqnell,

E axi lo!s ensemps los dessus dits acompanjants lo dit cors Real e sots la predita forma faeren la vía del Coll de la Creu c daqui en fora anaren a la carnaceria del Sants e venint al Hospitalet los isqueren a cand la creu e tots los eapellans de la Esglesia del dit ilospi- talet e aconipanyarcn lo dit cors Real fora la vilao loch del dit Hospitalet e feta una absolutio sobre lo dit cors Real sen tornaren los dits capellans ab la llur creu dins la dita llur Esglesia.

Capítol LXXVIII I qid tracta del honor que /'¿ren, al cors I leal vcHÍnl a Molíiidareuj.

( 268 )

E lirants ab lo dit cors Real tots los dessus dits de- dicats en compaiiyar aquoll 50 es dret cami fins en la vila de Molindareig quant íbren en vista de la dita vila comentaren en la dita vila de repicar totes les campa- nos de la vila e isque la creu de la dita vila ab los pre- veres de aquella vila e lo abbat de Sáneles Creus e tots los predits mongos ensemps ab lo mongo qui porta va la creu de Poblet se apiojaren es meteren en proces- so e axi tots ensemps entraren per la dita vila cantants psalms e orations. E axi vengueren a la Esglesia de la dita vila en la quai feta solemne e devota oratio e ab- solutio per I poch spay detengueren lo dit Real cors e apres tots hom refresca e feu collatio en la dita vila per QO que pusquessen supportar lo treball del cami.

Capítol LXXX qui tracta de la solemnitat feta al cors Real passant per la Barca e per Sant Andreu de Aygiies-toses e venint a Martorell.

Feta la dita collatio e refrescament tots los sobredits que acompanyaven lo dit cors Real se parti: en ab lo dit cors decontinent de la dita vila e liraren dret cami lilis a la barcha de Lobregat e passada la dita barcha vengueren a la vila de Sant Andreu de la barcha de Lobregat al de Aygues-toses e passant per lo mig de la vila sonants les campanes de aquella vila e feta aqui llur absolutio dret cami feren la via de Martorell e de continent foren en vista de la dita vila totes les campa-

( 2(j9 ) nos sonaren e repicaren. E exintla creu e lo clero de la predita vila se aplegaren los dits abbat e mongos e tots ensemps ab bella proccsso e fort ordenadament can- tanls psalíns e dient orations entraren per la dita vila de Martorell. E faents lo cami de la Esglcsia metieren fort soleinnemenl aquell Real cors dins la Esglesia de aquella vila en la qual felá solemne absolulio fou lo dit cors lexat aquella nil e tots los de la Real eompanya aquella nit se aleuiaren e reposaren. E venint lo se- guent dia que era dissapte e complavem sis del pro}» dit mes de febrer per lo mati fou aqui dins la predi la Esglesia de Martorell apparellada una missa la qual fou dita alta ab la solemnitat deguda e acabada que fou la dita missa decontinent sobre lo dit cors Real fou fe- ta una absolutio la pus solemnement que fer se pogue.

Capítol LXXXI qid tracta de les absolutions jetes al cors Real quant fou junct en Vilafranca de Penades.

E feta la dita absolutio fou pres lo dit Real cors e tret de la dita Esglesia de Martorell e axi acompunyat deis seus com dessus es dit feu lo cami de Vilafranclia de Penades. En la qual vila per causa de les mol tes aygues que en aquell cami se Irobaren e a causa deis barrancbs e mal cami que attrobaren arribaren hi de nit boia ja molt tarda. E mes solemnement e ab mul- ta sci-imonia lo dit Real cors dins la major Esglesia parroíjLiial de dita Vilafrancha e feíes les solemnes ab- solutions tola la dila noble eompanya sen ana aleuiar

{ 270 ) cascu en sa posada e tot lo seguent dia que era d¡g- menge e comptavem YII del dit mes de febrer resta lo dit Real cors dins la dita Esglcsia de Vilafrancha en la qual vila aquell digiiicnge li forcn feles nobles e Reals exequies ab missa cantada vespres completes e matines.

Capítol LXXXII qui íracta de les solemnitats fetos al cors Real quant fon junct a Vilarodona.

E lo dllluns prop seguent que comptavem VIíI del dit mes de febrer dita primer missa cantada e feles so- lemnes absolutions al cors Real e acompan^at de la dessus dita companya fou remogut e portat de la dita Esglcsia de Yilafrancha de Penades a Vilarodona e mes lo dit dia solemncment dins la Esglesia de la prop dite vila en la qual Esglesia resta tota la nit seguent del dit dia. E venint lo dimarts per lo mati que comptavem VIIIÍ del prop dit mes de febrer dita dins la dita Es- glesia de la dita vila de Yilarodona solemne missa can- tada ab les Reals exequies absolutions e serimonies acostumades subseguides.

Capítol LXXXIII quí tracia del serme e exequies fe- tes al cors Real en la vila de Monthlanch.

E fet a^o decontinent lo dit cors Real fou remogut de la predita Esglesia e vila de Vilarodona passant per

( 271 ) lo niig de h vila de Cabra molt solcninement e fon ap- portat aqiiell dia a la vila de Muntblancli. E aqui tan- tost applcgantse lo abbat de Sanctes Creiis e tots los mongos (iiiil acompaiiyaven canlants diversos psalms e ojalions ab grans repicamenls de campaiies e ab fort bell orde e bella processo fou lo dit cors Real per los veguer baile jurats e prohomens e per tot lo clero de la dita vila de Montblarich reebut e mes dins la dita vila e portat ab gran solemnitat a la major Esgiesia parroquial de la dita vila en la qual Esgiesia apres de esser fetes les Reals nbsolutions fou per aquella nit aqui conservat lo Real cors. E lo seguent dimecres que comptavem X del prop dit mes de febrer per lo mati foren fetes en dita Esgiesia de Montblanch molt belles e Reals exequies al cors Real ab solemne oíli- ci missa alta e moltes misses baxes ab moltes absolu- tions. E feu hi sermo aquest dia de les exequies lo dit reverend e honest religios mestre Marcb Rerga confes- sor e manumissor de la Majestat Real qui pres per thema Dormivit ifjitur David rvm paíribvs suis et ¿v- pulíus est in civilate David. III Regum c. II.

Capítol LXXXIIII qui tracto, de la processo exiut del monastir de Poblct al cors Real feta hon vengue aquest dia.

E passat lo mig dia del prop dit dimecres e diñáis que foren tots los dessus dits acompanyants lo dit cors Real conlinuades c fetes les serimonics dcmunt dites

( 272 ) lo sobre dit Real cors fou trel de la prop dita Esglesía 6 vila de Muntblanch e acompanyat de les persones ja dites arriba en aquest dia ja bora molt tarda en lo mo- nastir de Poblet ab niolta solcmnitat. E posat lo dit cors Real devant la porta del dit monastir fou aquí ap- parellada una molt noble processo de mongos e de ca- pellans en companya deis quals era lo reverendissimo Senyor don Pedro Durrea patriarcba de Aiexandria e archabisbe de Tarragona vestit en pontifical en mig de dos mongos vestits de vesüments de diacha e sotsdia- cba e lo dit patriarcba portava en lo cap una bella e ricba mitra lo diacba una crossa dargeni daurada molt be subtilment obrada. E axi tots aquests mongos e ca- pellans de Poblet ab lo dit patriarcba que anava en mig deis dits diaclia e soísdiacba ab gran e solemne processo acompanyats de diversos cavallers e genlils homeris e altres notables persones e de molts pagesos e bomens de viles bonrats e de molts vassalls del dit monastir reeberen la dita altra processo qui ja anava ab lo dit Real cors. E ajustados enscmps aqüestes dues processons ^o es la una bon presidia lo dit Abbat de Sanctes Creus e laltra bon presidia lo dit Patriarcba ab gran brogit de senys e campanos e cantants molts psalms e dients moltes orations metieren lo dit Real cors axi cubert del gran pali de brocat dor que stecb cubert quant lo portaren a la dita Seu de Rarcelo- na lo dia de la sepultura dins la Esglesia del dit mo- nastir de Poblet.

273 )

Capítol LXXXV qui tracta del crniafal apparcllal al cors Real en la Esglesia de Pohlel.

E venints ax¡ les dites dues processons njustades la via del altar major trobaren entre lo chor e lo major altar de la dita Esglesia de Poblet un gran cadafal ha- via una littera molí bella cubeita de diversos draps axi de ras com dor com de imperial s. E axi pujaren aquest Real cors ab la litiera ab la qual era vengut sobre lo dit cadafal el posaren molt honorablement so- bre la predita littera la qual stava parada sobre lo dit cadafal e metteren les quatre banderes e los quattre scuts ab los quals havien corregudes les armes Reals per la ciutat de Barcelona a quattre cantons del dit ca- dafal e en lo cap de dita littera lo guido o standart ab lo Real scut de armes de Arago dich les barres Reals dor 6 flamma. E fetes aquello hora dins la dita Esgle- sia solemnes absolutions aquest Real cors be acompan- yal o ab gran luminaria fon aqui dins la dila Esglesia e sobre lo dit cadafal aquella nit lexat.

Capítol LXXXVI (]ui tracta de la míssa alta e anníver- sarí qíiís dííjnercn en la Esijlesía de Poldel lo día de les exequíes e com Jtí sermona lo reverend mestre Pe- re Lopís.

E lo scgucnt dia que era dijous e complavem XI del

' ( 274 ) prop dit mes de febror any dit vengudes dins la dita Esglesia del dit monastir de Poblet totes les sobrediles lllustres Reals nobles magnifiques e venerables per- sones les qiials de Barcelona fins en lo dit monastii* de r*oblel e en la foi'ma demunt dita havien seguit e acompanyat lo dit Real cors e totes les altres persones les quals per fer honor eren vengudes personalment a les dites Reals exequies fou comen^at dins la dita Es- glesia de Poblet un solemne ofíici e general anni ver- sari cantat per tots los mongos de Poblet qui eran en gran nombre. E aquel) dia vestit en pontifical lo dit l*atriarcba canta aqui la missa molt soleminement. E dit lo evangeli per lo diaciía qui ensemps ab lo sots- diacha ministraven al dit reverendissimo Patriarcha munta a la trona per sermonar lo reverend mestre Pe- re Lopis faniosissimo mestre en tlieologia e molt doc- te del orde deis frares menors de Sant Francesch de Barcelona lo qual en lo principi del sermo pres per thema Vicíete Regem Salomonem in diademate quo co- ronavit illum mater sua die dcsponsafionis illins et in die ¡ctitie cordis eius. Canticorum líl. les quals páran- les transferidss en romans volen tant dir veniu vejan lo Rey Salomo lo qual sa mare ha coronal de diadema en lo dia de la solemnitat. E axi procei e feu molt sin- gular sermo e entre les altres coses que dix foren les virtuts e nobleses de la prefata Majestal Fieal comme- morant la catholica c christiana religio en la qual lo dit Senyor Rey don Joan havia viscut e la ferma devo- tio e constant speranga que tench tant com li duraren los accidents deis quals mori en la passio de Jesn-

( 275 ) Christ e en la purissima e intemerada tots temps ver- ge madona Sancta jMaria mare de Deu. E apres recita molt egregiament la gi-an e ampia prosaj)ia Real del dit Senyor Rey e la deseendentia de aquell qui era proceida tola constituida en Ueys e Ueynes car lo íill primer fou lo íllmo. don Karles Rey de Navarra laltre íill es vuy lo Serenissimo Senyor e Rey nostre e de Castella don Ferrando e la filia primera apres morí lo dit Senyor Rey es stada Reyna de Navarra muiler qui íbu del romte de Foix. Laltra filia es vuy muiler del ülmo. don Ferrando Rey de Napols e axi es intitulada dona Joana Infanta de Arago e Reyna de Napols. E axi

#

finit lo dit seimo fou proceit en la celebratio de la di- ta missa per lo dit reverendissimo Patriarclia la qual foissa acabad;! que fou de continent foi'en feles algunes absolutions sobre lo dit cors Real molt solemnemente piadosa. E axi fou dada ñ en lo prop dit dia. en to^es les dites Reals exequies.

Cf'piíol LXXXVII qui tracta del diñar apres les exe- quies donat per lo mojiasíir de Poblet a tota la gent qui en dites exequies se traba,

E fetes totees les dites coses ab tot son orde serimo- nies e compliment a])parel!ades que foren les taules j)era diñar dins lo dit monastir tots los qui trobaven en la dita sepultura e monastir anarense a diñar a les dites taules e molt abundosament lo venerable frarc (Juan) Stany;» novament elct en Abbatdcl dit monastir

( 276 ) e no encara confirmnt per nostre Sant Pare ensemps ab los mongo;^ del dit inonastir donaren a diñar a tota la dita gent qui aquis trobava.

Capital LXXXVIII qui tracta de les páranles que dix lo Camerlench qiiant devallaren lo cors Real del Ca- dafal el posaren entre los altres cossos Reals.

E lo mateix dia apres diñar qoasi hora de vespres molt solcmnement fou devallat lo dit Real cois del gran cadafal hon lo havien posat e fou mes al costat del altar major ais peus del Serenissimo Rey don Fer- rando pare del dit Illustrissimo Rey e Senyor nostre don Joan de gloriosa recordatio. E de continent dix lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo que ell com a Ca- merlench e manumissor del Senyor Rey don Joan des- sus dit e per complir la voluntat e testamentaria dis- positio de aquell havia acompanyat e portat lo cors aqui ensemps ab los altres dessus dils per que tos co- llocat entre los cossos deis altres gloriosissimos Pieys de Arago de la prosapia deis quals per recta linea lo dit Senyor Rey don Joan devallava.

Capitol LXXXIX qui tracta de la rcsposta que feu lo dit monastir do Poblet al dit Camerlench sobre lo acceptar e reehre lo dit cors Real.

E ditos aquestos paraules decontinent lo venerable

( 277 ) ^ ^ frare (Joan) Stanya elet demunt dit aqui en presentía de les sobreditcs Ulustres Keals persones e deis dils reverendissimos scnyors Palriarcba e bisbe de Gyrona e de nioitcs iiltres persones a([u¡ prescnts dressant les sues páranles al molt spectable c noble mossen Ro- drií^o de Rebolledo dixtals o semblants páranles. «Mos- sen Rebolledo vos cpm a Camerlench e manumissor del Seronissimo Senyor lo Senyor Rey don Joan de memoria immortal haveu dit que per complir la vo- luntal e testamentaria dispositio de la prefala Majestat nos baveu a^i aporiat lo cors del dit Senyor dins aques- ta caxa o tombe pero ar.o yo no sce si es veritat que aquell Pieal cors sia agi o no car nol he vist. E axi yo e tot aquest covent del present monaslir qui som agi sino veem al ull aquest Real cors que dieu es agi nol tcnim per rebut ne crehem que hi sia e axi si voleu lo tengam per rebut per quant yo e lo dit covent ne ha- rem a dar compte al Serenissimo Senyor Rey de Ara- go e de Castclia nostre Senyor monstraulons e vist quel bajam tendremlo per rebut e no en altra manera. »

Capítol LXXXX qui tracta de la manifestaíio del cors Real (¡ne feu lo Camerlench al monastir de Poblet prenent les claiis de les caxes han stava recondit lo cors Real e faent ohrir aquclles.

Dites aqüestes páranles per lo dit elet de continent replicant respes lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench e dix « No moure (¡ue susara vos sera mons-

( 278 ) trat lo dil cors Real e conexereu al ull com es aquell gloi ios e mon Senyor lo Rey don Joan » e giras vers lo qui tenia les claus de les caxes dins les quals slava aJLigutlo dit eors Real e demana aquelles les quals de- conlinent li foren liurades e axi en presentía deis dils elet e covent de Poblet e de tots los altres dessus dits qui alli se trobaven feu obrir en les dites caxes e pri- inerament la caxa que era cubeita de vellut carmesí dins la qual fou trobada una altra caxa cuberta de drap de grana la qual segona caxa uberta fou dins aquella ti'obat ajagut lo cors del dit Senyor Rey don Joan ves- tit de una bella dalmaticha de domas blanch e de uns camis ab ses stoles e dessota vestit com a cavaller ab la roba de domas ja demunt mentionada e ab la sua spasa cincta sperons deurals e un bonot e una corona en lo cap en la ma un septre e en laltra ma un poin ab una creu.

Capítol LXXXXI qui tracta com fou rebut e accep- tat lo cors Real per lo monaslir de Poblet ab les serimonies e cerlijications necessaries .

E regonegut e vist al ull per los dits elet c covent del dit monastir de Poblet lo dit Real cors lo qual per (;o com stava molt alterat no podien be conexer que fos lo dil Senyor Rey don Joan decontinent lo dit elet gi- rantse vers les diles lllustres persones e ais prelals e ais dits mossen Rodrigo de Rebolledo nobles cavallers e gentils homens e altres qui eren criats c seividors

( 279 ) ilel Senyor Rey aquí trobants se presents los dix o i'cspos replicant tais o semblants paraules. « Vosaltres senyojs yoiis deinan eus requer que fassau cei ts a mi e tot aquest coveuí si scebeu que aquest cors Real lo qual me piesente lo dit noble mossen Rod/igo de Re- i)olledo sia lo cors del dit Senyor Rey don Joan.» E (lecontinent fou respost per tots los circunstants. «Hoc mossen lo elet aquest es lo cors del Senyor Rey don Joan de gloriosa memoria aquest es verladerament lo cors Real del Senyor Rey nostre Senyor no hi posea dubte algu que tots quanls som agi vos fem certs e tes- tificara que aquest es lo cors del dit Senyor Rey don Joan.» E llavors lo dit venerable elet replicant respes e dix tais o semblants paraules. « Pus tots vosaltres iiiolt íllustres reverends nobles e magnifichs senyors me feu cei t em adveran que aquest es vertaderament lo cors del Senyor don Joan Rey de Arago de Navarra e de Sicilia en aqueix nom e en fe e relacio de vosal- tres tots yo e tots los mongos e covent del dii raonas- tir de Poblet m^i presents acceplam e havem per ree- but lo dit cors »

Capítol LXXXXII qui tracta del tancar de les caxes han jaya lo cors Real e del loch /ton posaren aqnell.

E fet acó deconlinent tancaren les ditos caxes en clau e axi una dins altra com slaven e acostants les com dit es al major altar do la dita Esglcsia de Poblet les posaren en los peus de la caxa o to;iibe dins la qual

( 280 ) era lo cors del Serenissimo Rey don Ferrando de pre- excelsa memoria pare del d¡t Senyor Rey don Joan. E tanlost cobriren ab dues les lorabes del rich e siunp- tuos pali de brocat dor del qual en la dita ciutat de Barcelona e per totes les sglcsies del cami era stat cu- bert lo cors del dit Senyor Rey don Joan.

Copitol LXXXXIII quí tracta de la requesta felá al notari de fer una e moltes chartes publiques de les coses preditcs.

E donant compliment en totes les exequies e coses dessus dites tant lo dit venerable elet en Abbat del dit monaslir de Poblet per lo interés seu e de tot lo dit inonastir quant lo dit noble mossen Rodrigo de Rebo- lledo camerlench axi mateix per lo seu interés en pre- sentía de tots aqueils qui aquis trobaren presents de- manaren instaren e requeriren a memoria perpetua es- ser feta de les prop dites coses tocants lo lexar aqui del dit cors Real una e moltes cartes publiques per lo venerable mossen Guarino des Novellis preveré de ca- pitel de la Seu de Gyrona e notari e Secretan del p,re- dit reverendissimo bisbe de Gyrona.

Capítol LXXXXIIlIe ultimo del prcsent Ubre qui tracta de les sepultures pompases ques poden fer a laor de Den e son sufragis a les animes contra la opinio de ahjuns tenints lo contrari. E mes tracta per qual ra-

( 281 ) ho si ha dcspes tant de tcmps en compondré lo pre- seut libre commemorant les exeqnics que antigvamcnt sr faijen ais Reijs de Egi/píc e com lo Seuyor Rey don Joan es slat molt piados liberal ánimos valent e bon cavaller.

Ejatsiaper molts se diga que sepultura pomposa no faca profit a la anima per la qual se fa tal sepultura allegants aíjut Ha auctorilal de Sanct Agosti contcugu. da en lo libre de Civitale Dei a XI capitols dient ax¡ Proinde omnia isla id est ciiratio funeris conditio sepnl- tdrce pompa exeqiiiarum magis siint vivoriim solatia qaam subsidia mortuorum. E en un altre libre ha fet lo dit Sanct Agosti pielilulat de cura pro mortius agen- da diu aro mateix. E per (^o tais parlers e interpreta- dors poran dir mal de mi com me so dispost en posar e scriure aqüestes coses pomposes faents per sepultu- les de Reys princeps e senyors empero yo a tais inter- pretadors e mal dients responch que la dita auctoritat de Sanct Augusti nos enten axi com ells ho dien e en- tenen car lo beneventurat Sanct Agosti ho enlen a dir de les animes qui son damnades e no de les animes que son en purgatori car a tais animes stants en gra- tia tais sepultures encara que sien pomposes nols pot sino aprofitar per lo be que sen segueix car moltes misses SI celebren cbaiitats e almoynes si fan que nos farien si sabien que nols aprofitas e encara lals sepul- tures inciten los altres en be obrar en vida e be morir. E si en 01 denar e scriure aqüestes coses volran dir al- guns conlia mi de haver hi perdut yo lant de temps o

TOMO XXVII i 9

( 2S2 ) que valguera mes bagues scrit altres coses de les quals reportas profit responr yo que tais mal dients e de- tractors zelen poc la honre de nostre Senyor Deu e del Rey Senyor e piincep nos(re temporal. Com yo no pens haver hi perdut temps mas gonjatposaut e scri- vint a memoria eterna tais coses e en tant orde que son totes a reverentia lahor e honor de la immensa Trinitat e a servici de la Real Majestat e a honor en- cara de tota la república car per sdevenidor aqüestes coses axi ordenades se trobaran en lo Real Archiu de Barcelona e lo Archiver qualsevol que sera apres mi sera remogut de treball e nos seguirán difíerenties e desordes en lo ordenar de semblants sepultures e se- ran''com"dit es molt gran servici norma e regle ais Reys primogenits princeps e successors e n)anumissors deis Reys princeps e senyors los quals ho trobaran tot ordenat e en son orde per capitols axi com dessus es expressat. E veus la cosa quem ha induit e forí^^at en compondré la present obra segons en lo prolec nes fe- ta mentio. E per major corroboratio del que he dit so- bre aquesta materia de sepultures sapian los que aqüestes coses ignoren com a mi recordé haver legit en lo dit traclat que lo dit Sanct Augusti ha fet de cura agenda pro mortius lo quis segueix. Cum ergo sa. crificia sive altar is sive quarummmqiie elcmosynarum pro babtizaíis defunctis ómnibus offerenUir pro valde bo- nis gratianim actiones sunt pro non valde malis prop- ciaíiones sunt pro valde malis etiam milla sunt adiu- menta mortuorum qualescumque sint consolationes vivo- rum. Les qual páranles en nostre vulgar volen dir.

( 283 ) « Com (Iones los sacrificis o sien del altar o sien de qiialsevol almoynes qiii serán oíTerts per los batcjats dcfuncts aquests tais sacrificis per los que son niolt bons son actio de gralies e per aquells que no son molt ma!s son propicialions acostaments e siiffragis e per aquells qui son molt mals qo es quí son daninats no son sufragis de morts car a tais nols aproíila res.» E si encara volras millor entendre la dita auctoritat de Sanot Aucusli posada en lo XÍI ca])itol del dit libre de (Üvitate Dei com se enten axi e millor que yo no he dit lix tot !o Xlll capítol de dit libre de Civitate Dei e aqui veuras pus claramenl com tais sepultures no son prohibides ans sis fan son a laor de Deu e donen suf- fragis a les animes que son en via de salvatio no a les damnades /juia in inferno nidia est redcmptio. E axi [)o- dem verladerament dir que la dita sepultura al dit Sen- yoi' Rey pomposament feta no li ha pogut noure ans li ha molt aprofitat apres ques passat desta vida major- ment com dcssus es scrit per esser mort tant gloriosa - ment com may sia mort Rey princep e senyor per (juant se creu per esser se lant be regonegut en la sua malaltia e haver ell mateix damanat e presos tots los sacraments de Sancta mare Esglesia que la sua anima es en via de salvatio o ja coUocada en la gloria de pa- radis. Quia ut ait Joannes Apostolus LI Apocalypsis cap. Xini. Beati mortui qid in Domino moriuntur. Les quals paraules volent lant dir « Ikneventurats son los morts qui moren en lo Senyor lo qual es nostre Senyor Deu.» E no resmenys per haver ell exercii molt be les obres de pietat. E sobre nqo fa molt al fct la auctori-

( 284 ) tíit del glories Sanct ¡lieronym dient. Non memini me Ipgisse male moríunm qni libenter exercuit opera pieta- fis habet nam inultos iníerccssores et impossihile estmul- torum preces non exaudiH les quals paraules volen tañt dir. «Nom recordé haveí' legit af|nell morir mal qiii liberalment ha exercit les obres de misericordia o pie- tat car ha molts intercessors e es impossible pregarles de molts no esser exaudites.» Be cree yo com molts creen que mes fan proíit a les animes les exequies deis morts no pomposes car com pus simple e sens pompa se fan son mesprofitoses ais defuncts. Mas tais sepul- tures no pomposes nos poden axi praticar en los Reys princeps e grans senyors les quals antiguament e apres e tols teinps son stades fetos pomposes e insignes. E si bem recordé haver yo legit en lo libre de Diodoro historial en lo segon libre hon elegantment lo quis se- gueix es scrit Nam cum quis Regiim decedit e vita Egyp- tii omnes mortem commmn mes tifia Ingent vestes lace- rant templis clausis forvm non frequentant festa solem- nia non ogimt dies septnaginta dnos luto i-eturpantes ca- pita ac sindone subtus manimas ciincti una viri mulieres- que ducenti firme aut trecenti circum amlnilant bis in die V ovantes luctum atque ad numerum cum cGnín virt li- tes Regis commemorantes cibis amiantiiim coactisqiie ac vino omnique mense apparatu abstinent non lavacris non migucntis non stratis lectis non veneréis utimtur sed tan- quam defnncto filio per eos dies merentes lugent. Hoc temporh que ad pompam funeris spectant prepuratis pos- trema die Corpus in archa condditum ante sepulchri adi- tum ponunt ibi breviarium in vita ab Rege gestormn de

( 285 ) mure recittuitur volenli facultas daturdefuncti accusandi. Astant Sacerdotes mortiii recle facía laudantes popiilus .'o ¡jcrniagíius est que exequias circuasíat applaudet ve- ris laudíbus in reliquis magno reclamat tunudtu. Quo accidit íit plures Reges repugnante multítudine solido ca. ruerunt sepulchri Jionore ac magnificentia. Is íimor coe- gít Egijpti Reges juste vivere veritos futuram post mor- tem plehis iram atque odiiim sempitermim. Volen tant dir aqiiestes paraules « quant algu deis Ueys mor los ¿mobles de Egypte que en aquell temps en semblanis coses e en Uiir modo de viure eren molt commecidats tots la mor de llur Rey e Senyor ploren esqueixen llurs vestedures los csglesies e temples stan tancats e nos te cort ni jiiy ais litigants ne festes solemnes no fan e per LXXII dies deturpense los caps ab fanc e senyts dejus les mamelles de drap o cubertor de li de doeents Fins en CCC homens e fembres van axi entorn del cors Uoal. E acó fan dues vegades per cascun día deis dits LXXII dies renovants aqiii lo plor e dol de Ja mort del dit Senyor Rey e ab cant denimtiants e commemoranls totes les viítiUs de una a una qui son stades en lo dit Rey. E durant lo temps del dit plor e dol per los dits LXXII dies de les viandes de coses animados e do les forgades e axi mateix de vi e de tot tot altre appare- llament de la taula se abstenen. E no usen de alguna manera de lavamenls ne de anguents ne dormen en lits ne usen de luxuria ans viuen castament durant lo dit temps e ploren com si a cascu dells los bagues mort un fill. E en aquesls LXXII dies de plor e dol preparan toles les coses necessaries a la pompa del

( 28G ) cors Real e sepultura, E en lo deíTer dia deis dits LXXll dies lo cors Real que han tengut recondit en la tomba o caxa o littera pósenlo devant la entrada del sepulehre hon ha esser posat. E aqui aquell dia hn llurs solemnes exequies e sermo e lots e cascu dells narren e divulguen aqui tola la vida del Rey. E si be e virtuosament ha viscul commendenlo molt e si mal ha viscut disfámenlo. E aqui son presents tots los sa- cerdots loant les coses be e rectament fetes per lo dit Rey. E aqui axi matex ha gran multitud de poblé stant en gir e entorn de les exequies e quant oen recitar ve- res lahors de llur Rey repercuten les mans unes ab al- tres monstrants haver ne alegría com axi virtuosament e be ha obrat e es mort llur Rey. E si les laors no son veres e les oen axi recitar ab usura ab grans crits tots criden e fan gran brugit dients e divulgants tol lo con- trari en deslaor e vituperi del dit llur defunct Rey. De ques seguiex que a molts Reys qui lian viscul viciosa- ment e no han be regit ne governat repugnant tal mul- titud de poblé nols es stada feta tal pomposa sepultura sino quels solerraven axi simplement e vil sens pom- pa com aquells que no la merexian. Aquesta temor ha forgat los Reys de Egypte viure justament dubtants que apres llur mort si mal vivien no incorreguessen la ira de llur poblé e odi perpetual en tal forma que fos denigrada llur fama e perdessen tanta honor e pompa com era feta per tots los p obles a llur cors Real e se- pultura quant morien en bona fama qo es de haver be viscut e obrat en aquest mon. » E per ^o tais Reals sepulturas no poden esser sino molí commendades e

( 287 ) proliloses majorment aquesta Real sepultura la qual es stada feta a tan virtuos bon Rey e Senyor nostre don Joan lo qual per sos bones obres e vi!'luls ha mc- rescut aconseguir e haver tais c tant solemnes e insig- nes exequies quals son damunt scrites e sera tots temps de aquclles memoria im mortal e encara de la Serenissima e Real persona sua eom nos trobe scrit Rey de Arago sia stat mes ánimos valent e bon cava- Uer e mes liberal piados e mansuet. Empero nom vuil oblidar agi alguna part de la sua liberalitat e patrimoni. Lo dit Senyor Rey don Joan tant era liberal que quant passa desta vida no li trobaren sino molt poca pecunia jatsia li trobassen molta muntaria e joyells de gran valia que son coses les quals ornen molt lo Rey e prin- cep. E per quanl se agradava molt de donar deya que pus beneventurada cosa era donar que rebre concor- dantse en lo qnes scrit per los savis doctors e philo- sops com dien Qiiod heatius est daré quam accipere. Car tot borne de bon enteniment ho pot e deu conexer e atorgar quel donador en lo donar monstre majoritat de sa valor honor riquesa e liberalitat e lo rebedor en son demanar e en son rebre demostra da^i poquesa mes- quinesa pobresa poca veigonya e altres miseries. E axi per les dites e altres bones obres que lo dit Senyor Rey ha fetes nostre Senyor Deu sempre la guardat e en- dressat en tanls infortunis c adversitats que ses vist donant li tots temps apres de dits iníbrtunis victoria de sos inimics e perdonant li los seus peccats appor- tant lo a be morir e fer tota orde de christia com es ja dcssus expressal e per (;o cree lo predit glorios íiey

( 288 ) esser mort en gralia de nostre Senyor Den lo qunl li ha (iat la perpetual gloria de paradis ad quam ipse Deus perducat me peccatorem qiiando ei placuerit et interim me vivere facial in suo servilio.

Amen.

RUBRICA

De tots los capitols del present libre.

(Véase la nota de la pág. 144 )

Pág.

Capitel primer que traeta com lo Senvor Rey parii de Barcelona per anar a cassar vcrs los cas- tells e viles de Citges de Yilanova de la Gealtruu e de Cubelles e de Vilafraiica de Pencdes. E com lo primer dia ana a dormir a la Vila de Sant Boy. 145

Capitel II qui traeta de la retgla que tenia lo Senyor Rey en son viure e com ana a cassar al Prat ,147

Capitel III qui traeta com lo Senyor Rey foude- lengut de puagre en la vila de Citges . . . .148

Capitol Ilíí qui traeta com lo Senyor Rey se atura en la Yilanova de la Gealtruu e com ana a correr una lebra vers lo castell de Cubelles. . . id.

Capitol V qui trac la com lo Senyor Rey mata lo porch salvatge en lo termc del castell de Cala- fell hon lo dit Senyor pres gran fret e sen torna molt mal delitos a la Yilanova 140

( 289 )

Capítol VI qiii tracla del mal lemps que la Ma- jestat Real hague en lo hoseh del castell de Can- yellós hon tenien concertat un poi'(;h salvatge c com li fon foi'zat de retraures en lo dil castell. . 150

Capítol Vil qui tracta com lo Senyor Rey axí indispost com era sen vingue a Vílafranca de Pene- des hon vench en punct de morir 151

Capítol VIH qui tracta del mal de la barra del Senyor Rey stant en la víla de Vílafranca de Pe- iiedes hon se feu venir de Rarcelona mestre Ga- briel Miro acompanyat de un cyrurgich. . . . 153

Capítol (X qui tracta com lo Senyor Rey partí de Vílafranca de Penedes e sen torna a Rarcelona ja millorat 15i

Capítol X qui tracta del vellar e oír matines que fou lo Senyor Rey en la vigilia de Nadal e lo caval- car que feu per* la ciutal 155

Capítol XI qui tracta del principi de la malal- tía del Senyor Rey apres que fou recruat . . . 156

Ca|)itol XII qui tracta de la indísposítio del Senyor Rey e de la relatio feta al consell Real ¡»er mestre Miro 157

Capítol XIII qui tracta del proces de la dita ma- lallía 158

Capítol Xllll qui tracta del proces mateíx e del pronostich de aquell id.

Capítol XV (jui tracta del proces mateíx de la dita malaltía 159

Capítol XVI qui tracta com mestre Mii'o dema- na que li fosscn assodats los mílloi's metges quís

( 290 ) trobassen per quant lo Senyor Rey stava en gran perill de morir e de la collatio ques tenc per raho de aquest tant gran perill ÍGO

Capítol XVII qui tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey per mestre Miro que faes tot orde de Christia e de la leposta que feu lo Senyor Rey e corn se confessa 161

Capitol XVlfl qui tracta del pronostich de la di- ta nialaltia e del combregar del Senyor Rey e com es canonge de Barcelona e de Valentía .... 162 Capitol XIX qui tracta del dia quels canonges de la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor Rey 164

Capitol XX qui tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey que fes testament e ordenas de les co- ses teniporals pus era ja passat per les spirituals. 165

Capitol XXI qui tracta del proces de la dita ma- laltia 167

Capitol XXII qui tracta de la conclusio feta en- tre los metges que lo Senyor Rey havia a morir e en breu temps id

Capitol XXIII qui tracta de la relatio feta al con- sell Real per los metges que fos denuntiat al Sen- yor Rey que ell havia a morir en breu e que ree- bes lo sacrament de la extrema unctio. E com per aquesta vegada no li gosaren parlar sino de la extrema unctio. E de la resposta feta per la Real Magestat 168

Capitol XXlllI qui tracta de la conclusio feta al- tra vegada per los metges que lo Senyor Rey no

( 291 ) podía molt viure e que per algii del consell Real ago fos revelat per que millor se preparas a ben morir 170

Capítol XXY qui tracta de la conclusío feta en lo consell Keal quí faera la ambaxada al Senyor Rey que havia prest morir e del cmbaxador en aro elet 171

Capítol XXVI quí tracta de la acceptatío de la dita ambaxada e com aquella fou feta al Senyor Rey al) clara denuntiatío que havia en breu morir de aquella malaltia 172

Capítol XXVII qui tracta de la singular e caiho- líca resposla que feu la Majestat del Senyor Rey com li fou explíc'at que havia en breu morir e del replicat que li fou fet e com hi satisfeu la Real ?.]ajestat 173

Capítol XXVIll qui tracta del acte e contempla- tío molt singular que feu lo Senyor Rey tenint abrassat lo Crucifix plorant e suspírant. . . .175

Capítol XXVIilI qui tracta del manament fet per la Majestat Real a son Secrctari que scrivis una epístola axi com lo Senyor Rey li díguera. . 170

Capítol XXX qui tracta de fer bones obres cas- cun Príncep Rey Senyor e vassall memorant aque- lla egregia e sancta auctoritat de Hugo de Sancto Victore sobre la mort 187

Ca{)ílol XXXI qui tracta con» es de notar e dig- ne de commendatio la bencdictio dada per lo Sen- yor Rey al limo. Rey ííll seu e de la allra epístola tremesa peí- lo Senyor Rey a la Serina. Scnyora

( 29.2 ) Reyna de Sicilia da^-a far filia sua i90

Capítol XXXII qui tracta de les derreres parau- les que dix lo Senyor Rey ja constituit en la ago- nía de la moi't tenint lo Crucitix entre los brassos e de la protestatio contra lo maligne sperit per es- ser ferin en la Sancta fe catholica 191

Capítol XXXIIl qui tracta del dia del obit del Senyor Rey e del dol e tristura romasa en la ciutat 192

Capítol XXXIIIÍ qui tracta com al Protonotari o al Secretari del Senyor Rey se pertany continuar totes les relations que acostumen de fer los Metjes al Consell Real deis accidents e indispositio de la Majestat Real fins lo dia que passa desta vida in- clusive 193

Caapitol XXXY qui tracta de les marragues fe- tes ais farniliars domesticbs servídors officials e ministres de la casa del Senyor Rey. . . , . 194

Capítol XXXVÍ qui tracta del embalQan)ar e aro- matizar lo cors del Senyor Rey 195

Capítol XXXVil qui tracta del ornament fet en lo palau maior Real de Barcelona per lo cors e se- pultura del Senyor Rey id.

Capítol XXXYííl qui tracta de la processo de la Seu que vench en la cambra del palau Episcopal hon stava mort lo cors Real per portarlo a la gran sala del palau major Real 197

Capítol XXXVIÍÍl qui tracta de la forma com stava lo cors mort del Senyor Rey quant lo trague la processo del palau Episcopal poi tant lo al palau

( 203 ) maior Real e de les persones qiii porlaven la lite- ra sobre la qual ana va lo dit cors Real . . . .408

Cupitol XXXX qui tracta de nioltes notables persones qui anaven detrás c dcvant !a dita lilera Real aeompanyant aquella 200

Capítol XLI qui tracta del carni que feu la dita processo fins al palau major Real hon Icixa lo dit cors Real 201

Capítol XLU qui tracta de la comanda feta de! dit cors Real quant íbu portat en la gran sala del palau Real e de les processons e absolutions que per cascun dia li foren fetes e de la companya deis capellans de la capella Real id.

Cnpitol XLI II qui tracta de la delliberatio que la lllustre Infanta dona Beatriz de Arago e da Si- cilia e los aUres maiuimissors del Senyor Rey ab llur consell faeren sobre la epístola quís havia a íer al Monastir de Pobletnotíficanl los la mort del Senyor Rey e que trenietessen mongos per por- tarsen lo dit cors Real 204

Capitol XLIIII qui tracta del comencament de les serimonies de la sepultura Real comen^ant a tiactar deis Víll Cavallers e munlaria quant ven- gueren cercar lo Senyor Rey si era mort o viu e de la serimonia que faeren corrents les armes. . 200

Capítol XLV (}ui tracta de les páranles que di- gueren los Cavalleis e altres com bagueren cei*- titud de la mort del Senyor Rey 211

Capítol XLYl qui tracta del gran captaniment c del que faen los Munteros 212

{ 294 )

Cai)¡tol XLVll qui tracta de la serimonia deis VIH cavallers e rey darmes vers la plaga del Rey corrents les armes id.

Capítol XLVIII qui Iracta de la absolutio que íaeren los monjes de Poblet sobre lo cors del Sen- yor Rey 213

Capítol XLVíllI qui tracta de la contentío del ordenar de la sepultura seguida e moguda entre las manumissors del Senyor Rey de una part e los ' Conseliers de Barcelona de la part allra e deis convidadors qui foren ordenats per convidar a la dita sepultura 214

Capítol L qui tracta de les Illustres egregies no- bles e altres persones en nombre quasi iníinit quís trobaren en la sala major lo dia quel cors del Sen- yor Rey portaran a la sepultura. ...... 215

Capítol Ll qui tracta del rompiment deis se- gells Reals '. ... 217

Capítol LlI qui tracta del rompiment deis bas- tons e vergues Reals 219

Capítol IJII qui tracta del orde quanl isque la processo del paiau ab los VIH Cavallers qui ana- ven primers corrents les armes ¡d.

Capítol LlIU qui iracta de la grandissima lumi- naria que anava devant lo cors del Senyor Rey. . 220

Capítol LV qui tracta de les creus qui anaven devant lo cors Real e de llur orde 221

Capítol LVl qui tracta deis bordons e encensers anants per mig de la processo 222

Capitel LVII qui tracta del clero de la Seu ab

( 295 ) los VI canonges portants bordons 22í]

Capítol LVIil qiii tracla del Bisbe com aiiava en lo gremial acompanyat id.

Capiiol LVil'l qiii tracta deis xandres capellans e scholans de la eapella del Senyor Rey en quin orde e serimonia anaren denant lo cors del Sen- yor Rey 224

Capiiol LX qiii tracta de les persones qui por- taren lo cors del Senyor Rey a la sepultura e loi'de e ornament de aquell 225

Capítol LXI qui tracta del locli hon anava lo Camerlencli major acompanyant lo cors Real a la sepultura 227

Capítol LXII qui tracta deis quatre canonges acompauyants lo cors Real a la sepultura . . . 228

Capítol LXIll qui tracta deis reys darrnes e del cavaller qui portava lo elmet e tallariiar e deis uxers e criats e oñicials del Senyor Rey acompan- yants lo cors Real a la sepultura 229

Capítol LXIIÍI qui tracla de les Illustres perso- nes e deis tres Consellers de Barcelona qui ana- ven devant aquelles a la Real sepultura car los dos altres Consellers ajudaven portar com dít es lo cors del Senyor Rey a la sepultura 230

Capítol LXV qui tracta del orde com anaven los Archabisbe de Sacer Bisbes Covernador Dipu- táis e allres persones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura 232

Capítol LXVI qui tracta del orde com anaven lo Baile de Barcelona Consols Mosta^af e altres

( 290 ) anants a la mésele e acompanyants loditcors Real. id.

Capítol LXVII qui Iraeta de les egregies nobles e magnifiques dones com ana ven acompanyants lo cors Real , 233

Capitel LXVIll qui tracta per quals earreis e lochs passa la processo venint sen a la Seu. . . 234

Capítol LXVIÍÍÍ qui tracta del cadafal ab la lite- ra e del tuguri o capell ardent 236

Capiíol LXX qui tracta de la solemnitat del oíTi- fet en la Seu quant lo cors Real fou appor- tat e com hi celebra la missa major e sermo lo re- verend Bisbe de Gerona 238

Capítol l.XXI qui tracta del sermo e de les exe- quies fetes al cors del Senyor Rey per la ciulat de Barcelona e com hi sermona lo Reverend mes- Ire Marcb Rerga 240

Capítol LXXlí qui tracta del dia que isque lo cors Real de la Seu per portar aquell al rnonestir de Poblet e de les coses aquí preparades e com fou acompanyat 201

Capítol LXXIII qui tracta per qual portal isqu'e lo cors Real e qual cami feu per anar al portal de Sent Antoni. . . 203

Capítol LXXilii qui ti acia com fou rebullo cors Real al portal de Sent Antoni per lo Abbat de Sanctes Creus e nionjos del dit Monastir e del xMo- nastir de Poblet id.

Capítol LXXV qui tracta quant fou portatlo cors Real del portal de Sent Antoni al monastir de Vall- donzella 204

( 297 )

Capítol LXXYI qui tracta del día de les absolu- tions fetes al cors Real stant dins la Esglesia del monastir de Valldonzella 205

Capítol LXXYI! quí tracta de la forma e com- panya ab la qual fou tret lo cors Real del monas- tir de Valldonzella per portarlo a Poblcl. . . . 2CG

Capítol LXXVIH quí tracta del camí que feu lo cors Real fins al Hospitalet e com reeberen aquell. 207

Capítol LXXVnil qui tracta del honor que fe- reu al cors Real venint a Molindareig ¡ti.

Capítol I. XXX quí irada de lasolemnítat feta al cor¿ Real passant per la Barca e per Sant Andreu (le Aygues-toses e venint a Martorell 2G8

Capítol LXXXI qui tracta de les absoliilions fe- tes al cors Real quant fou junct en Yílafranca de Penedes 209

Capítol LXXXII quí tracta de les solemnitats fe- tes al cors Heal quant fou junct a Yílarodona . . 270

Capítol LXXXllí qui tracta del sermo e exequies fetos al cors Real en la vila de Montblanch.. . . ¡(J.

Capítol LXXXliU qui tracta de la processo exint del monas! ir de Poblet al cors Real felá hou ven- gue aquest día , 271

Capítol LXXXV qui tracla del cadafal appare- llat al cors Real en la Esglesia de Poblet. . . . 273

Capítol LXXXYI quí tracta de la míssa alta e anniversari quis digueren en la Esglesia de Poblet lo dia de les exequies e com hi sermona lo reve- rend mestre Pere Lopis ¡,I,

Capítol LXXXVIl qui ti-.icta del diñar apres les

TOMO XXVI I 20

( 298 ) exequies donat per Jo monastir de Poblel a tota la £:ent qiii en di tes exequies se troba . . » . . 275

Capiíol LXXXVIll qui tracta de les páranles que dix lo Camerleiich quant devallareii lo cors Real del eadafal el posaren entre los altres cossos Reals. 27G

Capítol LXXXIX qui tracta de la resposta quo feu lo dit monastir de Poblet al dit Camcrlench so- bre lo acceptar e reebre lo dit cors Real ... id.

Capítol LXXXX qui tracta de la manifestatio del cors Real que feu lo Camerlench al monastir de Poblet prenent les claus de les caxes hon stava recondít lo cors Real e faenl obrir aquelles. . . 277

Capitel LXXXXI qui tracta com fou rebut e ac- ceptat lo cors Real per lo monastir de Poblet ab les serimonies e ceriifications necessaries . . . 278

Capítol LXXXXÍI qui tracta del tancar. d(! les caxes bon jaya lo cors Real e del loch hon posa- ren aquell 279

Capitel LXXXXIll qui tracta de la lequesta felá al notari de fer una e moltes charles publiques de les coses predítes 280

Capítol LXXXXliil e ultimo del present ubre qui iracia de les sepultures pomposes ques poden fer a laor de Deu e son sufragís a les animes con- tra la opinio de alguns tenints lo contrari. E mes tracta per qual rabo si ha despes tant de temps en compondré lo present libre commemorant les exe- quies que anligament se fayen ais Reys de Egiyp- te e com lo Senyor Rey don Joan es stat molt pia- dos liberal ánimos valent e bon cavaller , . . ¡d.

29y

Aqí son ser ¿tes per vía de memorial totes les coses necessaries a les exeqnies de la sepultura del Illustrissi- mo Senyor don Joan de gloriosa memoria Rey de Ara- go de Navarra de Sicilia etc. Les qnals coses yo Pere Miguel Carbonell Scriva del Senyor Rey e tenint les claiis del seu Are Mu Real de Rarcelona per remotire de trehall los Icgidors de la dita sepultura en no legir aquella axi c-piosament com es posada si legir no la volran a ffi que com sera mester e volron vsar de brcvi- tat pus promptament se pvsca trohar he delliberat snm- mariament c de grau en grau posar axi com es mester e es staf ordenat.

Per lo Capel lardent.

Primo per lo sobrecel del capell ardent se ha de fer en m¡g hun gran scut de les armes de Arago corona- des. E a quüttre canlons del dit sobrecel quattre pe- tits o menors sculs I de Arago de les barres qo es or e flamma altre sciu de Arago de la creu qui será to- la blanca e feta en aquesta forma (1) e slnra en lo camper qui sera tot de adzur o blau (;o es en lo can-

(1) Es la misma cruz (jue lleva el primer escudo de los tres que se encuentran en la portada de los Anales de Aragón por Zurita.

( 300 ) to superior de la part dreta. E altre scut de Navarra. E altre scut de Sicilia.

ítem en los tovallons e alarrodor del capellardent quaranta scuts ^o es vint de fora e vint de dintre de di- verses armes Reals de Aiago de Navarra e de Sicilia del emperador e deis altres princeps Reys duchs mar- quesos e comtes qui son parents e acostáis en grau de consanguinitat ab lo dit Senyor Rey don Joan de me- moria immortal.

De les banderes per arrossegar.

Ítem quattre banderes per arrossegar ^o es dues de Arago una de Navarra e una de Sicilia per lo dia ques correrán les armes e cascuna de aqüestes banderes portara I home a cavall.

Deis scuts pera correr.

Ítem quattre paveses o scuts go es í de Arago dor e fíamma altre de Arago camp de atzur ab la creu blanca en lo canto dret. Altre de Navarra e altre de Si- cilia. Aquests per lo semblant portaran quattre homens a cavall go es cascu dells 1 home qui tots plorants e cridants per les places de la ciutat batran la térra deis dits scuts.

De les cotes darmes

Ítem se han a fer tres coles de armes pera tres He-

( 301 ) lauts o Ruys darines qui irán denant aquoUs qui cor- reiMii les armes.

Deis scuts per anar a peu derrera lo cors.

Ítem se han a fer quatlre altres scuts de les pro[) dites armes e irán aquests UU scuts lo dia de la se- pultura derrera lo cors Real e portar los han quatlre homens a peu cuberts de marragues.

Del heme a cavall anant derrera lo cors e portant scut e standart al coll e I elm en lo cap.

Ítem en lo mateix dia de la sepultara deu anar der- rera lo cors Real hun noble home a cavall ab un bon cavall e tots cuberts de marragues lo cavaller e lo ca- vall deu portar e deu portar lo cavaller en son coll penjat sobre lo brag squerre hun scut ab armes Reals tic Arago dor e ílamma e en la ma dreta deu portar una langa en la qual deu esser enfilat un Gallard o Ta- llamar de or e flamma molt be acabat. E aquest Ga- llard o Tallamar deu portar lo cavaller lansat sobre lo musclo dret quasi a forma de home quil rossega c al cap deu portar aíjucst cavaller hun elmct e sobre aquest elmet deu haver una corona c sobre la corona deu star lo ratpenat. E denant aquest cavaller en aquest dia deuneu anar los Reys darmes.

( :jo2 )

De les brandoneres per porlar los siris a la sepultura.

ítem deurn esser fetcs moltes brandoneres en les quals irán tots los brandons o siris de aquells prelats senyors barons e eavallers oílicials e persones quiu fa- ran per fer honor al cors del Senyor Rey.

De les persones qui deuen esser convi- dades per fer luminaria.

ítem deuen esser avisats de part deis manumissors del Senyor Rpy tots los prelats senyors de casa Real b;H'ons nobles homens eavallers e gentils homens e oíTicials principáis que segons es acustumat facen lu- minaria per acompanyar lo Real cors.

Deis homens que irán debaix la litera portants aquella.

líem se deuen preparar Yuyt fms en deu homens vestits de negre qui vajen debaix la litera per portar lo Real cors per go com de part de fora dega e della irán les primáis e magnats barons nobles eavallers e gen- tils homens los Consellers de Barcelona e altres sem- blants persones qui portaran o serán vists portar lo Real cors a la sepultura.

{ 303 )

Deis scuts de diverses armes Reals e altres per cosir al puü qui ira sobre lo cors.

llem se han a fer XVI scuts de catuy go es tres al cap tres ais peiis e sinch a cascuii costal en los quals deuen esser be pintats e dor e flamma dor e dari^ent dor e datzur segons la natura de les armes que serán armes de Arago de les barres ^o es or e ílamma. ítem armes Darago de la creu blanca e de les armes de INa- varra e de Sicilia. E aquests sculs deuen esser cusils molt subtilment en lo drap dor o pali del qual sera cu- bert lo cors Real.

De la scala o litera per portar lo cors a la sepultura.

Ítem deu esser feta una bella litera la qual deu te- ñir íicades e junctes ab ella quattre largues barres a modo de la scala ab la qual se acostuma portar la cus- todia e servirá a portar lo cors del Senyor Rey lo dia de la sepultura.

De les cándeles e diners per la offerta.

ítem deuen esser fetes moltes cándeles grosses de se- ra e preparar moneda de diners menulspcr a dar a cas- cu quis trobara en la solemnitat lo dia dessus dit de la missa alta celebradora per la sepultura.

( ?M )

Dols scuts o senyals per los siris.

Ítem deiien esser fots en paper dos cents petits scuts C-o es XXXIU darmes de Arago trenta e tres de armes de Navarra trenta e tres de armes de Sicilia e cent de armes de Castella que sien íicats en dos cents siris de la manumissoria del Senyor Rey qui ali llurs brando- neres vajen denant lo cors Real.

De la almoyna faedora lo dia de la se- pultura.

ítem fet que sera en la Seu lo primer offici en lo niig dia deu esser donada complida almoyna a tots e sengles pobres qui en aquest dia se trobaran presen ts en lo palau Real.

De les moltes misses quis dirán lo dia de la sepultura.

ítem en lo dia de la sepultura se deuen celebrar en Ja Seu de Rarcelona e en case una capella diverses misses de réquiem deis apostols de la Verge Maria deis Angeís de les Verges deis Martirs e deis confessors e encara de la Tiinitat e per cascuna missa se deu dar caritat.

Deis bastaxos portants les brandoneres.

ítem sia fet preparatori de bastaxis ab manuelles per

( 305 ) portar los banchs o brandoncres hon staran los siris qui ijan a la sepultura.

Del rompre deis Reals segells.

ítem en lo dia de la sepultura en la gran sala del pa- lau hon es lo cors del Senyor Rey apres de haber dat compliment a les serimonies Reals lo Camerlench nia- jor deu esser aqui lo qual sobre una enclusa ab gran seriinonia deu trencar los secells Reals secrets e com-

o

muns axi de Arago com de Sicilia los quals lo protho- notari e Secretaris hauran aqui apportats e serán pre- t^ents e imniediadamcnt apres tots los algutzirs e uxers del Senyor Rey deucn aqui mateix trancar tots llurs Lastons e vergues de liui s oílicis plorants ab molta se- i imonia.

Quanl va lo cors Real a la sepultura.

Ítem fetes totes les sobredites coses deu esser de- continent leva I lo cors del Senyor Rey del gran cada- fal hon sta e dat a les persones qui en aro serán or- denades per portar aquell Real cors a la sua Real se- pultura.

Deis VIÍI cavallers qui han correr les armes del Senyor Rey.

ítem deuen esser emprats VIII cavallers o gentils homens qui vajen a cavall per correr les armes del

( 30() ) Senyor Rey yo es dos qui porten al coll dues banderes de Araíío rossegants ])ei' térra e dos altres la hu deis quals portara una bandera de Navarra laltre la bande- ra de Sicilia lotes rossegants. E mes hi deuen esserlos altres quatlre cavallers qui porten cascu un scut a ca- vall puñetes altes la hu deis quals deu portar un scut de armes de Arago dich de les barres dor e ílanima lo segon deu portar un altre scut de Arago camp de at- zur ab una eren en lo canto dret que sera petita e blanca a forma quasi de les que porten los cavallers de Sant Joan car no hi ha altra diíferencia de la una a laltra sino de una cueta que aquesta creu blanca de Arago ha teñir en lo peu axi com es aquesta aci pin- tada (l).Lo terQ cavaller deu portar un scut de Navar- ra e lo quart cavaller un scut de Sicilia. E aqüestes ar- mes se deuen correr rossegar e rompre per los carrers e per les plages.

Deis tres herauts anants denants los dits VIH cavallers.

ítem deuen anar denant aquesls corradors darmes tres herauts Reys darmes e portenants ab llurs coles darmes vestits sobre llurs marragues de aqüestes co- tes darmes la una cota sera sola darmes de Arago lal- tra sola de armes de Navarra e laltra sola de armes de Sicilia.

(I) Véase la nula de la pág. "299

(307 )

Deis munteros.

ítem ultF' a^o deiien acompanyar aquests qui corre- rán les armes molts munteros a peu e altres pahons al) marragues e capirons al cap e eiicaia deuen apor- tar los cans de la muntaria ab ells cuberts aximateix: de marragues.

Deis quattre homens a peu porlants quallre scuts.

ítem derrera lo dit noble cavaller qui portara lo el- met e tallamar deuen anar a peu quattre homens ves- tits do marragues e cascu de aquests deuen aportar í scut en lo l)rag squerre yo es lo primer darmes de Araso dicli del or e flamma. Lo seijon darmes de Ara- go Qo es lo scut datzur ab la creu blanca ja dessus de- signada. Lo ter(^; scut deu esser durn^es de Navarra e lo quart scut deu esser darmes de Sicilia.

De la gent qui seguirá lo cors a la sepultura.

ítem apres de aquesls deu venir la gent qui acom- pinyaran lo Real cors a la sepultura segons per los miriurnissors del Senyor Rey e per los Consellers 'de líarcelona sera ordenada juxta llur gran condilio e natura.

aos )

Los prelats e persones a qni dea esser notificat fas- sen luminaria si fer ne volran per acompanyar lo cors del Senyor Rey a la septi¡tura son los seguents. E los qui han fet luminaria teñen barra de bresil. ( Se ha substituido con este signo en el margen.)

Primo líi Ulustrissima Senyora Infanta de Arago cunyada del dit Senyor Rey don Joan.

- ítem lo Senyor don Jaycme Infant de Navarra.

ítem lo Senyor don Plielip de Arago e de Navarra.

- ítem lo Senyor don Joan de Arago e de Navarra.

ítem lo Senyor don Joan de Arago comte de Rip-

pacorga fiil del comte de Yilaformosa olim mes- tre de Calatrava.

ítem son germa lo Senyor don Ferrando de Ara-

go prior de Catalunya.

- ítem lo Senyor bisbe de Girona.

- ítem lo Senyor archabisbe de Sacer. ítem lo Senyor bisbe de Urgell.

- ítem lo Senyor bisbe de Vich. ítem lo Senyor bisbe de Auguelo. ítem mossen abbat de Ripoll.

- ítem mossen abbat del Stuny. ítem mossen lo prior del Coll.

ítem mossen lo prior de Santa Anna. Ítem mossen lo prior de Sant Paul.

ítem mossen lo Arthiaca major de la Seu.

( 309 )

ítem lo Senyor Governador de Catalunya.

ítem lo Tresorer del Senyor Rey.

ítem los ("onsellers de Barcelona.

Ítem lo noble don Mattheu de Monteada, ítem lo noble mossen Dalmau de Queralt.

Ítem mossen lo Mestre rational.

ítem lo procurador Real de Mallorques.

ítem lo Governador de Sardenya en lo cap de

Lugodor.

ítem lo Conservador de Sicilia.

Ilem don Gomes Suaris de Figueroa.

ítem mossen lo Vicicanceiler misser Pages. Ítem lo Regent Ja Cancellería misser Ros.

ítem mossen lo Veguer de Barcelona.

Ítem mossen lo Baile general de Catalunya, ítem lo Protbonotari delSr, Rey mossen Cristian.

ítem lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo.

ítem lo noble mossen Ferrando de Rebolledo. Ítem la Senyora Vezcomtessa de Rochaberti Ítem mossen Joan de Coloma Secretan. Iiem la senyora viuda de Anglesola.

ítem la ciutat de Tortosa. ítem la ciulat de Gyrona. ítem la ciutat de Leyda.

ítem mossen Francesch Burgués e de Sent-Cli-

ment. ítem molts daltres.

Los VIII cavallcrs ordenáis pera correr les armes Reals son los seyuenís.

310

Aragonesos.

Albaruela. Heredia.

Catalans.

Mossen Miquel de Vives. Mossen Loís Oliver.

Navarros.

Mossen Ferrando Medrano Miquel de Xaus.

Catalans per les armes de Sicilia.

Mossen Francesch Burgués de Sent-(]liment cavaller. Pere Joan de Sent-Climent ciutada honrat de Barcelona.

Per aportar a cavall lo standnrt o tallamar e lescut e elmet derrera lo cors del Senyor «ey.

Lo noble don Pedro Devol de So e de Castre germa del Vezcomte de Evol.

Los cavalls ab los quals correrán les armes deuen

( 311 )

esser emparamentáis o tots cuberts de inarragues o de saques.

E lo cavall qui derrera lo cors aportara lo cavaller ab lo scut de Arago standart e lo elmet per lo sem- blant deu portar parameuts de marragues e de saques.

De infmnitate domini Regís Joannis et eius obilii apud Episcopalem palacium urbis Barcinonw.

Principium egrotationis Regie Majestatis Áragonum fuit die !nartis circa noctis introitum V mensis janua- rii auno a nativitate Domini MCCCCLXXVIIII que con- questa fuit ex reuníate cum lussi ¡sta nocte parum dor- mivit fuit sibi antidotum conveniens régimen.

Et sequenti die tussis perseveravit fuilque prostra- tus appetitus concedendi. Assellavit vire bina et proces- seral Y diebus ante egrotationis principium fluxus ven- tris. Asseliaverat una nocte el medietate diei sequentis VIH vicibus erat fluxus declinans ad licateriam fuit bo- no legimine correctus.

Die j<JYÍs post meridiom supervenit febris cum fri- gore precedente duravit febris illa Xllll horis.

Et consimili modo supervenit ipsa febris die vene- i'is perseverante semper tussi cum aliqua hanelitus di- íTicullate fuerunt ordinati syrupi et loliot convenientes ad boc et cetera necessaria fuit eliam illa die adniinis- tratum suppositorium (juia ventris beneíicium non ac- ceperat fecit duas sellas rationabiliter pronosticatum

( 312 ) est ab Gabriele Miro medico domini Rogis viro egre- gio máximum mortis periculiim ratione febris et muí titudinis materiíe fleugmaticje in pectoralibus congré- gate que non poterat debite expelli. Et sic ipsius do- mini Regis simili etate consydeíata alus que particu- laribus fuit ab eodem medico indicatum in eum peri- culum grande.

Die sabbati IX januai'ii eodeni modo se habuit pro- xismavit febris consimili modo et hora non remaiisit ve- re mundus a febribus erat febris pútrida dicta quotti- diana interpólala.

Die dominica X januarii fuit instante prefato Gabrie- le Miro ipsius domini Regis medico convocatum ccn- silium Regium cum magniíicis deputatis generalis Ca- talonie et consiliariis civitatis Rarcinone multisque alus in presentía lllustris domine ¡níantissíe fuit per eun- deni dominum Gabrielem Miro nuntiatum periculum mortis valde evidens fuit etiam supplicatum ut convo- rarentur medici quamplures tam buius civitatis quam extra ipsam civitatem. Fuerunt illa nocte convocati lífl ex mediéis dicte civitatis cum quibus ftiil collationa- tum latissime et habituin consilium fuerunt remedia prosecuta uti prius erant ordinata fueruntque omnes unanimiter concordes in egritudine et in remediis ap- plicandis.

Die lune XI januarii visum est preñUo Regio me- dico cum suis annexis quod resprocedebat ad deterius et sic fuit nuntiatum et per eundem medicum fuit sup- plicatum quod procederetur ad sacramenta Ecclesie et sic fuit factum.

( 3J3 )

Die martis XII januarü perscverarunt omnes rnedici in eodeni pronostico el continiiarunt sua medicamcnta.

Die mercui'ii XIll januaiii ct die jovis Xllil januarü ídem qiiod prius.

Die venei'is XV januarü eodem modo.

Die sabbati XYI januaiü hora serótina per prefatos médicos concordiler fuit nunciatum quod appaiebant signa mortis vi quod taHbus apparenlibus pronostican- dum eral qi:od necessario debebat mori ct in brev¡ tempore.

Die dominica XVlí januarü eodem modo persevera, vit ipse dominas Uex cum a})paritione prefatorum sig- norum et evidentiore demostratione fuit datum consi- siüum per prefatum Regium medicum et aHos médi- cos quod nuntiaretur Majestati suse status eius et ita fuit factum cum debitis circunstanciis.

Die lune XVIIl januarü deterius se habuit mullum jam se apropinquans ultimo vitíe termino.

Die mailis mane circa septimam horam spiravit qua computabatur XVllII januarü anno MCCCCLXXYIIIÍ.

Hmc qii (B seqimíur de íransitu vitce Regís Joannis ad vitam (Etcrnam cgo Pelrns Michael Carbonellus habui ab honorabili ct cirninspccto viro domino Gabriele Mi- ro in artibus et medicina Magistro qiii summarie que in his scicbal mihi retulit quorum verba Jmc sunt siglo ín- fimo et raptine exarata.

Ad monstrandum ciarissime et apei'te quod Serenis-

TOMO XXVII 21

{ 314 ) simus dominus Joannes Rex Aragonum quam catholí- ce et quam libentissime mortem obierit coiisyderandus videtur modus procedendi in sacramentis alüsque ne- cessariis circa ipsius domini Regís transiíum.

Die lune XI januarii \él die eius egroiationis Ilegia ipsa Maiestas proposiiit peccata sua sacerdoti confiteri et Corpus Christi recipere reverentcr ul bonum decet clirislianum.

Postea ipso et eodem dio pro confessore suo quesi- vit reverendum et eximie circunspeccionis virum do- minum fratremque reJigiosum et conventualem Ceno- bii divi Francisci Barciiiünensis Marcum Berga in sa- cra pagina professorem cui prefatus dominus Rex pee- cala sua confessus est quam devotissime longoque- spacio.

ítem YIII die egrotaüonis ex beneficiatis Ecclesie Barcinonensis quem Bernardum Planas presbiterum honeste viventem vocant Christi Corpus ad dominum Regem detuht curn ipsius Ecclesie concanonicorum csetu quippe qui propter maximam pecioralium indis- positionem tussimque validam ¡psum Christi Corpus recipere non poluit sed tanquam bonus christianus eum adoravit. Et priusquam adorasset niirarda prot'j- lit verba que assistentes omnes in maximam devolio- nem lachrymarumque effusionem provocarunt.

Deinde YIIII die égrotationis canonici memorati cum magna canonicorum et aliorum beneficia in Ecclesia Barcinone oblinentium processione sacratissime sem- per virginis Marie velum ad ipsum dominum Regem

(315 ) altiilerunl quod cum vidisset quanta devotione ósciiln- tus est haud fucile qiiis dicere f)Osset.

Et cxpost incontinenti per Illustiissimam dominnm Infantissam confessoremque ipsius domini Regis ot no- l)ilein Rodericum de Rebolledo et alios de consiJio Re- gio fuit snpplicatum ipsi domino Regi ut suum tesla- mentum conderet qui respondendo dixit quod jam du- dum illud ordinaveral verunt;imen ut suam conscien- tianí exouiMai et codicillos faceré intendebat ut de facto feeit quihus aliqua in testamento omissa implevit res- tilutionesque rerum ecclesiasticarum aliquas quas ipse assumpserat íieri jussit vovilque ibidem domino Deo el eiüs divíe matri semper Virgini Marice quod si sa- nitatem recuperasset nunquam in rebus Ecclesiasticis manum imjioneret. Nam exinde volebat que sunt Ce- saris Cesari et que sunt Dei Deo impenderetur. Et ni- bilominus muñera multa ac retribuliones tam genera- liter quam specialiter servitoribus ac alumnis suis fieri et dari jussit. Et ad ipsa muñera el retribuliones fa- ciendas centum viginti inille florenos eis consignavit et mirum in n)undum ipsos et alumnos et servitores tan- quam bonos et fidelissimos lllmo. domini Re^i Caste- llíc filio suo commendavit.

ítem die dominico in nocte et erat XVll dies dicti mensis januarii circa lioram oclavam extitit in Regio Consilio delliberalum de administratione extrema? unc- tionis et quod ea nuntiaretur domino Regi quod factum extitit post mediam noctem. Et assistentibus in circui- tu Regalis lecti quamplurimis ¡n sacri eloquii magis- tris reverendus magister Marcus Rerga ordinis Sancti

( 31G ) Franeisci confessor ejiísdcm domini Regís mygister Ja- robus Rois el fiatei' Petrus Gilbert monachi Populetí locumtcnentes elemosynarii ipsius domini Rcgis ordi- nis Cisterciensis inagister Joannes Marquesius ordinis Sancti Dominici el magisler Gabriel dez Clapers ca- nonicus et Hebdomadarius Ecclesie Barcinonensis cum multis doctissimis canonicis et alus viris Ecclesiasticis dicta m denuntiationem fecerunt. Et facía dicta niinlia- tionc extreman unctionis dictse RegiíE Majestali dicen- do si sibi placeret prefatum extremas unctionis sacra- mentum qui \iriliter et devotissime ut bonus ortodo- xas respondit quod si eis ibidom assistentibns videi.'a- tur tale sacramentum esse eidem administrandum illud libenter reciperet et sic circa nociis médium fuit pro- cessum ad dandum ipsi domino Regi extremas unccio- nis sacramentum cuius verba omnia sanctissima idem dominus Rex semper atiente et bene audivit et perce- pit sic quod ómnibus necessariis huius ultimi sacra- menti devotissime ore proprio respondit crucem manu sua faciendo et semper et quoliens nominabalur Jesús eam osculando et tándem jam sibi deíiciente motiva virtule et ipso jam non valente manum ad os ducere conabatur tolis viribus capud deprimere ut ci ucem o::-- cularetur tantam in osculanda cruce devotionem habe- bat. Et taliter circa sacramenti receptionem se habuit quod omnes assistentes lotam ejus mentem ad Deum convertam omniaque mundana ab eodem domino Rege penitus semota esse proculdubio cognoscebant.

ínsuper die XÍIII suse egrotationis que erat die lu- ne XVlll dicti mensis intuentes medici quod in ipso

( 317 ) domino Uege erant signa necessario mortem nuntiantia habita prius collatione inter eos concluderunt ui Ma- jestali Uegie debitis circiinstancüs el liquido nuntia- retiir qiiod ad mortem per médicos pronosiicatus erat idque pro firmo haberet neo ab inde alia spes de ipso Rege habeatur nisi quod mentem suam eonverteret ad summum creatorem et omnia mundana a suis cogita- tionibus si qua essent abraderet.

Et ipsa conclusione medicorum facta ilico Regium consiüum inde celebratum fuit et ibidem fuit conciu- sum quod tale novum domino Regi denunliaret mag- nificus dominus Joannes Pages Vicecancellarius ac in presentia confessoris el aliorum de Consilio Regio pro- palaret.

Quod fuit pedetentim executioni mandatum nam ip- se dominus Yirecancollarius cum multa modestia et circunstanciis optimis claro sermone Majestati Regia mortem de próximo subsecuturam nunciavit veniam- que ibidem postulans ab eadem Majestati sibi dari pro tali nuntialione mortis snpplicavit.

Et confesíim Regi;i ipsa Majestas respondit forti ani- mo et valde constanti sic inquiens quod se moriturum ab illa egritudine cognoscebat et quod postquan) per Creatorem nostrum ila dispositum erat quod forti ani- mo et constanti aU\uv. vivo mortem expectabal et divi- na misericordia quam plenissime fretus ({ue post(ju.".m ordinaverat se amplius non vivitmum cum in bonum locum poneiet et non ipsum puniret sccundum pecca- ta et demerita sua innumerabilia sed cius soliía cle- mentia in eum uleretur ut jam usque hac usus esthec

( 318 ) nam fuerunt tam accepta ¡psi domino Uegi quod inde alterationem aliquam non accepit immo ipsa verba ut supra fertur forli et constanti alque vivo protulit di- cens postea Yicecancellario suo prefato quod de tali nuntialione venianí non quereret nam ipse Rex illud ad máximum servilium eidem Yicecancellario reputa- Lat et quod ipse Vicecan cellarius nan dubitaret nam malignus spiritus nullaní potentiam in eum haberet. Cui tune Yicecancellarius replicando dixil cum gemitu ac pia voce. «Ha Sacra Regia Majestas salíem orabilis pro me ad dominum Jesum Christum. » Qui dominus Rex iterum respondit eidem Yicecancellario sic in- quiens. «Quod ejusdem Yicecancellarii laudabilia ser- vitia pro ipso Yicecancellario jam orabant.»

Et bis verbo prolatis ac peractis Regia Majestas ipsa dixit prefato Yicecancellario et alus ibidem circunslan- libus quod nihil dicerenl nam eis significavit quod pa- rum dormiré ac quiescere inlendebat et sic idem do- minus Rex per spacium hore et medie fuit in quiete íaüter quod nullum protulit verbum et inde assistenti- bus qui ibi aderant vidcbatur ipsuní dominum Rcgem dormiré. Et lapso ipso spacio requiei idem dominus Rex nuUis alus precedentibus verbis sibi tradi postu- lavit crucem magnam existeniem super altare quod compositum erat prope cubile Regie Majestatis in qua cruce ¡mago Christi crucifixi afíixa erat quam accepit et osculatus est devotissime cum multis orationibns singultibusque. Demum ipsam inter peclus et brachia apposuit continué orando et veniam de peccatis suis postulando et magnis suspiriis et gemitibus sive sin-

( 319 ) guliibus lach¡')Mnan(lo. Fiiit nam ¡s actiis seu modiis oíandi lanle devotionis et contrictionis quod nullus erat ¡n Camera ubi Rex ipse jacebat quin lachrymas continore valeret sic quod fuit opus eidem Regia; Ma- jestali dicero quod ipsaní crucem per aliquod spacium dimitteret el quiesceret.

Et deniun his peractis confestim prefatus dominus Rex magniíicum Joannern de Coloma Secretarium suum ad se venire jussit cui aceersito jussit ut in ipsius Re- gis presenlia eoque domino Rege summarie suam in- tenlionem dicenle unam scriberet epistolam Serenis- simo domino Ferdinando Regí Castella; filio suo. ín qua quidem epístola híec ínter alia miranda scribi vo- luit atque jussit scilicet nuncians ípsi Regí filio suo ut cognoscerct se de próximo moriturum et quod si Deo

placuisset summe optabat eum videre post-

quam Deo non placuerat ípsum Regem filium horlaba- tur admodum ut mundana negligeret sed non existí- mantem máximum sed minimum et justiiiam coleret et cunctis tam parvís quam magnis subditis et vassa- llis eam adminislraret et quod jurata et promissa optí- me et inviolabiliter teneret et servaret mentique suae semper imprimeret ut quocumque bona ín ejus vita faceré posset non difíerret nec ad futuruin tempus re- mílteret nam id est ut díxít quod animum suum in hac hora máxime conturbübat et moleslabat scilicet cum memoria Icneret se multa bona potuisse faceré que non fecit sed ad futura rejecit el sic minime ímpleie po- tuit. Quod mcntem suam aíficit et dolorem intensum sibi majorcm inferí quam cogitatio mortís. Inquit etíam

( 320 ) quod subditos ac vassallos suos oblivioni non traderet sed eos ut sanguinem proprium charos haberet cun) de eis summo Creatori daturus esset rationem ipsos debite gobernando et in pace servando. Muitaque alia annotatione digna ut in dicta Espislola inscriberenlur dixit que solertie prefati Secretarii sui commisit.

Et incontinenti ipse secietarius Columba vernácula lingua secundum idiomatem Regni Castellaa prefatam epistolain composuit quam ego quidem Carbonellus in linguam Catalanam traduxi aliqua alia apropriata verba subjungens quaí ab ore domini Regis ut medicus pre- fatus et etiam ipse Columba et alii teslati sunt pro- cesserant et qua3 ipse Columba propter ipsius epis- tolae rapentinam ordinationem et ejusdem Columbe perturbationem quia dominum suum eidem precharum perdebat omiserat.

Et postea miro modo et máxima cum patientia la- bores agoniamque mortis sustinuit et finaliter orare non cessavit verbo quam diu proferre potuit et ¡p- so verbo predito nulibus atque signis oravit usque ad ultimum vita? terminum. Et sic cum devotione spi- ritum emisit.

'.m

APÉNDICE AL LIBRO DE LAS EXEQUIAS.

Libre de algunas coses assenyalades succehides en Barcelona y altres parís. Pere Joau Comes. A. M.

Libre 2. Cap. 24. De la nialaltia.dcl Senyor Rey En Joan y de la sua mort y de la honrrada sepultura que fono feta.

Diumenge que comtavem a X del mes de jener any MCCCCLXXIX sentint e sabutperlos honorables con- sellers que la Majestat del Senyor Rey En Joan se era ajegut de malaltia ab molta febre en una cambra epis- copal de la dita ciutat en la qual lo dit Senyor havia pres posada seguint los vestigis e bons coslums deis antichs e per retre lo deute que la ciutat acostuma en semblants casos de continent tots V consellers se ajus- taren en la casa del consell de la present ciutat e ajus- táis partiren de la dita casa per viscilar lo dit Senyor lo qual Irobaren ajagut en la dita cambra en un Hit de camp en lo qual lo dit Senyor acostumava jaurc e vi- sitant aquell e sentint la disposcicio sua ab los mel- gcs que del dit Senyor liavian cura tornaren a la casa de la dita ciutat e de continent trameteren llurs ver-

32!2

gues per haver conscll de promeiis de la dita ciutat. E ajustáis en la dita casa del consell de XXXII ensemps ab los dils promens lo honorable Micer Jaume Deztor- rent conseller en cap fou expost e notificat lo cas de la dita malaltia demanant en aquells quels \olguesen aconsellar e dir lliir parer ells consellers com se de- vian regir en lacte de la malaltia com fos cosa a tots notoria que la ciutat per fer lo que deu e letra lo deu- te a son Rey e Senyor sentint tais cassos se acostuma interposar e fon consellat quels dits consellers tots o alguna part dells lots jorns duas voltas tant quant la malaltia al dit Senyor duraria devian anar visiiar lo dit Senyor e veura e enlremetres axi de la indisposi- cio sua com de metges e medecines com encara de allres coses qui haguesen sguart a la cura e conser- vacio de la persona del dit Senyor. E que lo bu deis dits consellers roinangues tots joins en la nit acom- panyat de dos promens ciuiadans tant quant la dita malaltia duras e la dispuscicio requerid. E de fet los dits honorables consellers seguint lo dit parer e con- sell desliberaren proseguir aquell e per so la nit del matex dia lo conseller en cap en companya de dos ho- norables ciutadans feu la vella del dit Senyor fins lo dia apres seguent e axi fou tingut lorde de la dita vet- 11a un conseller y dos ciutadans ^o es comensant lo cap sempre y apres los altres ab son orde fins a XIX de dit mes de jener e encara los dils honorables conse- llers hoyns dir que a Solsona havia un solempne met- ge jueu trameteren ab corren volant al dit metge fos de continent asi per vcure la dita Majestat e esser en-

( ^m )

semps ab los que ya y eran en la cura de aquell e lo dit rnelge de eontinent rebuda la lletra deis díts hono- rables consellers fou asi e visita lo dit Senyor e en- semps ab los altres metges bao carrech de la cura del dit Sonyor e tots jorns feya relacio ais dits bonorables consellers de la disposicio del dit Senyor e tant com la malaltia dura lots jorns los dits consellers una ve- gada ans de diñar e altra apres diñar foren solieits e curosos de visitar lo dit Senyor donant lot cndres quant en ells bera en las cossas nescesarias a la salut tlel dit Senyor.

E lo dimars que corntavem a XII del mes de jener lo dit Sensor Rey coníessa e sens (^erimonia alguna combrega adorant tant solament lo cors precios de Je- su-Cbrist consagrat en la missa que un preveré bavia yelebrada en la cambra bont lo dit Senyor jeya malalt e lo matex dia lo clero de lo Seu aporta al dit Senyor lo vel de la Verge Maria lo qual esta en un bell reli- quiari e adorat per lo dit Senyor aquell li fou posat sobre los ulls e cap.

E lo dilluns que corntavem a XVIII de jener lo dit Senyor aprohismanse a la mort per lo reverent mes- tre March Bergua del orde deis frares menos fou de- songanat de la sua mort las quals cosas lo dit Senyor pres ab molta paciencia e gran esfors sens fer mutacio o moviment algu mostrant esser aconortat de la mort.

Apres lo dimars que comtavem a XIX de dit mes de jener lo dit Senyor veis les III bores de mati perde la |)araula e tocades les Vil boras del dit dia ans de nn'fg join rete la anima a nosiro Senjor Deu qui

( 32i ) per sa clemencia laura colocada en son Regne.

E pasal lo dit Senyor de la present vida lo seu cors fou embalsamat e apres vestit en la forma seguent t;o es que li mudaren camisa e li vestiren gipo carmesí calsas de grana ben tirad es una roba de vellut carmesí folrada de mars gibelins barreta negra al cap e fou tor- nat sobre lo Hit hon lo dit Senyor muri sobre lo qual Hit fon posat cubert de un drap brocat de or molt bell e foren posats tres coxins lo hu de brocat e los dos de domas blancb e tench lo dit cors lo cap sobre lo coxi de brocat e fouli posada al cap corona e a la ma dre- la ceptre e a la esquerra devia esser posat pom de or ab una creu petita e no fou fet e mes li fou posada la espasa que acostumava portar sobre lo dit Senyor e lo matex dia e poch apres que lo dit Senyor hac retul lo deute de natura a son Creador los dits honorables consellers ajustáis en casa de la ciutat per llurs ver- gues feren ajustan lo consell ordinari de XXXII e ajus- tat lo dit cousell per lo honorable conseller en cap fou en aquell exposa t lo cas sobre dit de la mort del dit Senyor e demanaren llur consell e acort sobre la ciri- monia per los dils honorables consellers en nom de la ciutat servadora e feta la dita propocicio e aguts diver- sos coioquis entre los dits honorables conseller e con- sell fou desliberat que totas las cosas que se havian de executar per part de la ciutat e axi del nombre deis promens qui han de ser vestits de gramalles e de la cera com altres coses tocant a la dita sepultura que per part de la ciutat deuen esser fetas fos fet tot axi com es ocostumat.

( 3:25 )

E lo dimurs apres segucnt que comtavem a XX do jcner MCCCl^.LXXIX los dits honorables consellers de- manats per part deis marmasors del dit Seuyor viii- guesen al palaii Episcopal en lo qual lo dit Senyor le- luda la anima a son Creador com desliberasen poitar lo coi's a la sala del pahiu lleal la qual sala era estada niolt bellament e de bells draps empaliada e fou fet al mitg de la dita sida un Hit alt ab bancals al entorn e cubeit de malalaf sobre lo qual fou posat un bell drap de ras c fou posada una travaca penjada sobre lo dit Hit Hígada a una de les areades de la dita sala e al cap del Hit fou jjosada la creu major de la Seu e foren cons- tiluhits en la dita sala YIllI altas co es tres a cascun costal e dos al cap baix de la dita sala e bu sobre lo dit sitial o tribunal en lo qual lo dit Senyor vivint seya en sa cadira Real quant tenia audiencia a sos pobles.

E per quant traure lo eos del dit palau per portarlo a la sala del palau Real qui era aparellada segons da- munt apar aquel 1 no recaya en cerimonia fou deslibe- rat que no tingut de algu de ordenar fos tret lo eos del dit palau Episcopal e aportat al dit palau Heal e ;;xi fou íet es ver que los dits hop.orables consellers ab llurs vergues ab vergues alcades se meteren en lo Hur lloch co es inmediadament tras lo dit eos ab orde sens que altre orde fos serval e fou portal lo dit eos per alguns deis neis e familiars del dit Senyor no ser- vada entre ells orde alguna e exint lo dit cors del dit palau Episcopal lo clero de la Seu tot sol i^o es jireve- res e canonges de aquella ab un ciri de cera blanca

( 32(3 ) cascu en la ma ab la creu alsada devant lo dit eos por- taren aquel! en la dit.í sala sobre un Hit cubert de un drap de brocat de or o de ^eda nei^re mo!t bell e ves- tit lo dit Senyor en la forma damunt dita ab la cara descuberta e alli sobre lo llii demunt mencionat fou mes lo dit drap de brocal e sobre aquell fou posat un coxi de brocat al cap. E en lo cap del dil Senyor te- nia corona en la ma dreta ^eptre en laltre la espasa e manca lo pom com non linguesen de fet e estech lo dit cors descaral sobre lo dil Hit del dit día dimecres fins al altre dimecres axi estec VHI jorns e lo vuite jorn fou mes dins duas caxas com comensas a sentir e la derrera fou cubería de drap vellut de carmesí.

Apres lo dijous ans de la solempnitat de la dita se- pultura fou ordenat que fosen carregades les armes del dit Senyor Rey en aquesta forma qo es que feren preparar VIH cavallers ab lurs cavalls ab cuberles de saques e foren fetes lili banderes Reals duas ab armes de Arago e una ab armes de Cicilia e altra ab armes de Navarra e 1111 pavesos ab ditas armas los lili cava- llers portaren les diies lili banderes ab llurs astes lian sades al coU e los dits lili pavesos go es bras squerra lots al revés axi que lo que avia de annr alt anavebaix ais peus e axi nialex feren preparar los mu úteros del dit Senyor ab llurs corns e vozines de casa ab llurs cans deis quals ni havia veslits de canamas e preparat en la dita forma tots los dits cavallers go es primera- ment los qui aporiaven les banderes intraren a cavall dins la sala gran del dit palau Real ab las banderes al- <;ades go es asta en cuxa e axi a cavall voltaren tres

( 327 ) vegades lo dit eos del dit Senyor e a la deriera cridant per tres voltas diiiiieren tales o semblants paraules dresant aquelles a M. Ilodrigo de Ueboliedo (^amar- lench del dit Senyor. «M. Rodrigo senyor Camailech X jorns a nostron Rey e Senyor e noi trobam hauriau lons vist. » E fet lo dit erit per los dits cavailers ab jdois molt grans per lili voltas lo dit Camerlenc ab gran erite molt agrament plorant responent dix «Mort es veulo asi hon jau mort» E los dits cavailers repli- cant digueren « com mort» e lo dit eamarlench dix « boc mort.» E oyda per los lili cavalles la resposta llavors los di(s lili cavailers ab crils asjtres e ab gran plor brocaren llurs cavalls vers lo dit eos enderrocans ciris e brandoneres e calades les astes de las banderas sobre llurs colls roseguans ditas banderas per térra e axi matex los altres lili cavailers qui ya estavan pre- paráis prest de la dita sala brocaren llurs cavalls vers o dit eos llansant los pavesos en Ierra e casi llantsant- se de llurs cavalls en térra. E per semblant tots los munteros cornant e los cans odulant e tots ensemps cridans ab crils de plor e llagrimes dients «abont lo trobarem lo bon Rey. » E fet lo dit acte vereu aquiplos e llamentacions que era gran pietat ais boints e mira- dors. Apres los dits cavailers ensemps ab los munteros exints del dit palau discorrent tota la ciutat corregue- ren per totas las plasas les dites armes comensant a la Pla^a del Rey. -

Disapte a XXX de dit los honorables consellers se ajustaren bon mati en la casa de la ciutat e acompan- yats de promens ab caperons vestits anaren al palau

( 328 ) del Rey hon lo dit eos era e no deteninse en altres ae- tes colocades primerament XXllll personas qui havian carrech e eren estades amprades per portar lo dit eos e posat cascu en son llocli despres lo dit eos exint la professo de la dita sala ordenaren los qui en la dita sala foren per acompanyar lo dit eos e totes coses sots lorde seguent.

E primerament ordenaren Iluminaría devant lo eos e foren lo nombre deis brondons entre los partículas de la ciutat e del Senyor Rey DCCII. E los del Senyor Rey tenian un senyal Real posat al revés.

Apres anaren los Yllí cavallers qui lo dia de dijous havian corregudas las armas a cavall e portavan las di- tas banderas rosegant ab llurs escuts al revés al bras. Apres anaren les creus que foren Xlíl entre les de les parroquies e monestirs e apres lo clero de las parro- quies apres los frares e apres lo clero de la Seu apres los reverent bisbe de Girona vestit episcopalment qui celebra la missa e feu las obsequias e cirimonia apres foren ordenats XXVllI homens de la casa del Senyor Rey qui a peu portaven sengles brondons de ^era ne- gra ensesos apres los capellans e altres de la capella del Senyor Rey vestits lots de drap negre ab sengles ciris en la ma ensesos qui anaven salmejant molt de- votament.

Apres devant lo eos inmediadament dos canonges de la Seu ab capes ab llur vestit e altros dos derrera

lo COS.

Apres vench lo eos ab tots los portants ordenats se- gons demunt es ver que per rellevar de Iravalls los

( 329 ) ' conviduts del cürrech del portar ligiieren dolze homcns |j;iíials per los inaimac-ois los qiials foreii vestí Is do neiíre eo (>s cotes e caperu^es tan solamciit pagades per los diis iiiarmasors. E los dils honieiis nos ii.oslra- veii com estignesen jus lo bastimeut.

Apres ana la llliislre Senyora luíanla relicta del ÍI- lustre don Henricli iiiestre de Sant lago jerma del dit Senyor Roy eiisenips ab tols losricts del dit Scnyor.

Don Jaiiíue de Xavarra legitim net.

Don Alfonso de Arago íill hastart del Senyor Rey non suceesor del damunt dit Senyor.

Don Felip de Arago Don Joan de Arago filis bas- tarts del Illustre don Caries fil! quondam legitim del dit Senyor.

Don Joan Don Ferrando íills de Don Alfonso de Arago íill bastart del dit Senyor.

Apres ana lüolta genf illustre que per no ser lant llarcb e dexat.

E dix la missí'. major lo rcverent bisbe de Girona lo qual feu per semblant lo sermo lo dit dia.

Es ver empero que ans de exir lo dit eos de la sala Real M. Rodrigo de Rebolledo earnerlench del Senyor Rey eslant dalt en lo bancal del Hit fet al dit eos en la sala damunt dita ans ({ue lo dit eos ios mogut en presencia de tots los que alli eran ab gran plor e Ua- mcntacio tranca lo sngell del dit Senyor ab martell e encara trenca les vergues deis uxers o aguatzils dient paraulas de dolor pertinents al dit aete.

E totes les coses íins asi fetes per causa de lu dita TOMO wvii. í22

( 330 ) sepultura pagua la marmasoria salvo his llniuinarias particulars damur.t ditos.

E lo rnatex día de dis;ipíe que coníaven a XXX del dit mes de jeuer los honorables consellers lereu con- vidar per los honorables obres de la dita eiutat acom- panyats.de dos ab gramalles e caparons vestils en lo entrevan que lo ofici divinal se deya en la Seu j)er ob- sequias de la dita sepultura la dita Senyoia Infanta e tnts los nets del dit Senyor diputats oydors de comp- te prelats barons nobles homens eavailers gentiis ho- uiens ciutadans honrats mercaders que lo dia del di- lluns priíuer vinent fosen a la casa de la eiutat hon los honorables consellers se ajustarían pera venir a la Seu a fer honor al aniversari celebrado per part de la ciu- lat per anima del Senyor Rey e lo dit aniversari fou fet en !a forma acostumada.

Apres lo dijous que contaven a íílí del mes de fe- brer de MCCCCLXXIX dia assignat en irauía lo eors de la Seu per poi'tar aquell al monestir de Polílet en lo qual lo dit Senyor se heía lexat los dits honorables consellers lo dia abans feren fer una crida que lo dit dia pasat mitg jorn no fos algu qui paras obiador ni obris portas de aquells y axi fou fet.

E peí' semblant los dils honorables consellers per honrrar e honorifiear la exida del dit eors e ampraren totas las Ilumina! ias de las confraries de la eiutat la qual fos en gran e copios nombre e mes trameteren los hobres de la present eiutat al vicari del Senyor bisbe de la Seu li plagues írametre a les parro- chias fosen lo dit dia ab Uurs crcus e processo duas

( 331 ) horas .'ij)res mitg jorn per aconipanyar lo dit eos e mxí ton fet.

E mes tramcteien eonvidür les dannint dilas XXílll persones qu¡ eran estades convidados e ordonades por- tar lo dit cors que lo dit dia c dita hora fosen a la Seu per portar lo dit cors íins al nionestir de Valldonzclla fora ciutat.

E ordenados e preparades totes les dites coses lo dit dia de dijous vers los tres hores pasat mig jorn lo dit íors fon tret de la dita Seu ab lo matex orde e cerimo- nia e ab tots los aeompanyants qui si Irobaren per llurs írats que lo disapte prop pasat eríi estar portar a la (lila Seu per la eeclesiastica sepultura.

E exint de la Seu lo dit cors fon poitat e exinf per lo portal major íiirant la via del palau Episcopal fent la via de Sant Jaume e volla vcrs lo Cali e feu la via del portal de Saní Antoni pasant canii dret per la Bo- queria e devant lo ospital de Santa Creu e tira lora lo portal íins al nionestir de Yalldonzella ont per las mon- jas fou rebut e exint al pati ab (]reu processionalnient. Es veritat que lo clero de la Seu ne les ordens c par- rochies ne llurs creus pasaren ne exiren fora ciutat ans se aluiaren dins lo dit portal salvo que lo senyor bisbc de Girona liisque ab los canonges de la Seu fort poch fora lo dit ¡)Oi'tal e feu absolurio al dit cors c axi sen torna tot lo clero.

E coMi lo dit cors fou pres lo dit portal cassi devant la casa del moneslir de Sant Antlioni XXVI fnircs del moneslir de Poblet qui eran vinguls de llur nionestir bisqneren de la dila esglesia de Sant Anlhoni ab creu

( ^32 ) alsada ab llur abat veslit j3oi'tant mina e cíosa e aqiir rebeien lo dit cois o mo'cnse devant !o cors ab tota la Iluminaría demiint dita que era bella cosa de venia ti- raren la via do Validonzella e alli cstecli aquella nit.

E lo dia apres diveiidres que complavem a Y de fe- brer sens (;erimonia alguna los dits fiares sen portaren lo dit cors a coll de bomens est<perjdiats jier los dits marmasors e de aquí avant cesa la ^eiimonia de la jire- sent sepultuia.

Los honorables consellers posaren las gramallas de saques o tcrlis lo diumenge apres segucnt que comía- vem a Yll del dit mes de febrer e prengueren grama- Has negras les quals aportaren fins a lili de mars apres seguent.

E posades les dites gramalles foren feles ais dits consellers samarres de contray folrades de ales de 9a- thi negre.

E fou encara ordenat per los dits consellers que fos feía crida que algu no gosas fasteyar de trompas sons bayls moms ne jocbs íins a la Pascba primer vinent donant sen\al de dol e tristicia.

Archivo de la antigua Diputación de los tres Estamentos de Cataluña, fol. 74 V. del dietario del trienio de 1476 á 79.

En aquest dia de dimarts toquades sel hores de mati <;o es abans de mig jorn la Majestat del Serenissimo

( 333 ) Seiiyor Rey don Johan de immortal memoria tetes to- tes oi'des de chrislia regonegudament e eontrila com a verladcr caíolich e fet e fermat codicil coiii dies havia hagiies testal íiní gloriosamenl sos derres dies en lo palau del l\. bisbe de Barchinona en lo qual labora re- sidía. En apres lendema dimecres íoncb ab solemne professo de totes les Seu parroquies e ordens de Bar- chinona e acompanyat do prclats magnats familiars de- putats de Catalunya consellers de Barchinona e altres molts fonch portat lo seu cors al palau Boyal e major de la dita ciutai e mes en la gran sala en lo mig ab lit pava! lo ceptre pom en la ma corona al cap insignies Reyals empaliat de bells draps de or e de ras e cons- triiits en dita sala nou altars en los quals tots los ma- tins fins al mig jorns se celebraven misses e totes les Seu parroquies e ordens venien alli dues vegades lo dia demati e pres diñar fent absolutions e orant conti- iiuamcnt per la sua anima hon stech fins lo disapte XXX del dit que ab solemne professo fonch portat a la Seu de la dita ciulat de Barchinona en la qual fonch fet solemne oífici capell ardent e ab gran luminaria com es de costum en semblants solemnitats. Sermona dit dia lo R. bisbe de Gerona. Lo diluns seguent prisner de febrer del dit any per los magniíichs consellers de Barchinona fonch fel solemne aniversari en la dita Seu per la anima del dit

Nota. Con la leuiíuela el encuadernador cortaria inilu- dablemente media linca qne falla para lerminar e8le apunte.

(335 )

Ad G.vruielem Vilell puesrytkiium de vita et jura- culis DIVI SeVERI BaUCINONüNSIS AmISTITIS f) EPÍSTOLA ET ETIAM DE EIUS CORPORIS TRANSLATIONE (**)

Petrus Mlchael Carbonellus Regius Archivarius Ga- biieli coi;nomenlo Yilell presbytero multum venerabi- li P. S. D. Elíaüitasti stene numero v¡r iiitcíierrinie iit ea qiiíe ex codicibus anticjuis de miraculo tibiíe Marti- iii Regís Aragonum vernácula lingua sumpsisti ¡n lali-

N- del E. (*) Véase lo que dicen sobre este Santo el P. Florez en su España Sagrada, tomo 29, tratado 5o, cap. i, especialmente desde el § 78 hasta el 93 inclusive, y el P. Caresmar en su disertación histórica con preferencia en las pá.;. 97 y 98.

N. del E. (*') P. M. Carbonell refiere en su Crónica al fol. 209, el mi- lagro une San Severo lii/.y en la pierna del Rey D. Martin, la cesión que le liizu el MoüüsUm-ío de S. Cucufate del Valles del cuerpo de dicho San- to, por cuyo motivo el Rey concedió al Monasterio la jurisdicción civil y criminal que le pertenecía en sus castillos, villas y lugares y linaliuenlo re- fiere también aunque suscinla mente el martirio de aquel Santo. Y en la S(?gunda columna de aquel mismo fol. v. dice. «Y perqué sia major m;- moria del dit bonaventurat y glorios martyr mossonycr Sanct Sover instai yo per lo Vencraiile e niolt devot del sobre dit glorios martyr niosscnyer Sancl Sever mossen Gabriel Vilell preveré : yo he composta una letra la- tina dirigida al dit mossen Vüell y posada ad lougum en la fi de un re- gistre del Rey En Marti prelitulat Propinni : hon f s designada tota la historia mo't exf^nsivament y larga drl dit glorios y benaventurat niartvr sanct Sever Bisbe y pairo de la insigne ciulat de Barcelona . . . , . De este códice hemos lomado la copia que publicamos.

( 336 ) iiiim traducerem etiam adderem qua? de Sancti Severí Barcinonensis Episcopi vitainvenirepotiiisscmego vero quamvis ab iumianitatis studüs dislractus cum ob oc- cupaliones Regü Archlvi tuin ingravescenle aetatc quando quidem octavum et septuagesimiim annum no- tiís sum ¡d i'ecLisaro potiiissem tamen iit tuíe morem gerain volunta ti qoam inihi provinciam demandasti aggressus siuim. Accipe proinde vir siiavissime liiinc Regcm Martinum (lU in eodicibus antiquis legimus ) í'uisse ^grotum plagam ¡n libia habeníeni adeo ut om- nes moritururn exislimarent. Qua propter médicos phy- .nícos et chirurgos (!) omnes in urbe Bai'cinona eo tune (lomos foventes ad libiatií curandam accersiri jussit. Qui in dies magis atqiie magis intendentes pro Regis tibia curanda senecíuíeque deíardunda nuUum aíiud íintidotum reppevere nisi hoc unum duntaxat seiiicet quod tibia praescindereior ne ignis in tibia ¡din acccn- í:;us totiini Uegis corpus ndolescere!. Hoc itaquereme- dium eidem Martino Regi in regio palacio majori prai- faíe urbis sic »groli existenti ¡i medi< i physici et clii- ruí'ci máxima cum tristitia el cordis dolore retulerunt et ad tibiam scindendam diem orastinam assignarunt. Ea quidem relatione facta Rex ipse Martinus prospi- eiens in tam parva temporis mórula tibiam scindendam totam supervenientem noctem insomnem et lacbrymif> et singidtibus agebat et proptcrea máxima devolione

N. del A. (1) Chirurgus et Cliirurgicus ulrunuiuc dici potcst.

( 337 ) pemiotus Sanctum Seveium nostrye urlús Barcinonen- sls Pastorem gloriosum invoca le ot reclamare salage- bat sic íienibus mentís flexis orans. « O beatissime Se- vere obsecro intercedas pro bae mea iníirrriitate ad do- minum nosliuiu Jesiim-tJH'istum qucinsiipjdicitcr oro utab ea curalus evadam nam voveo me operam dalu- i'um quod corpus tiium apiid caMiobium Sancti ("luu- fatis nunc reconditum in buius iirbis Barcinonensis Eeclesiam (ubi jam suí> tuo nomine constructa est ea- pella)honoriíicentiiistr¡msíci'ati:retciistodiaturiri eiim.» Tándem die ultimo assignalo ad tibiam prícscindtndam ipse Rex Martinas qui per prius noctes insoiiines ía- ciebat circa horam intempestam ilHus diei assignati in somno seu in éxtasi vidit beatum Severum Antislitem memoratum quem tanti laciebaí et reclamabal Epis- copalibus vestibus indutum mitramque in capite por- tantem bmiinariis per multis cui-uscantem qui remotis a libia fascüs et medelis facioque super tibia cruj^cis signo e vestigio dispai'uit. Uex vero Martinas a somno experscfactus continuo voce sonora el iniíenti yaudio in b.Tc proiumpens verba ait. «O vos fideies custodes hic vigilantes venite huc cum lamine et videbitis tibiam meam per Sanctum Severum curatam. Quippe qui sua piclate et potestate a Deo collata rué indignum pccca- lorcm exaudivit. » Tune omnes ibidem vigilantes cum riereis et candelis venientes tibiamque discooperientes jam bene curatam reppoi erunt quem.admodum Uex ij»- su prít'dixerat et gavisi sunt gaudio magno. Medici au- tcm pbysici el cbirurgici aurora rubescente diei assig- iiationis cum ferris aliísnue apparatibus ad Regís ca-

( 338 ) meram adventantes et miracuíum grande audientes ilí- co dixenint «date lumen» liimineque dalo tibiam re- visei'unt el bcne curatam repperere et sic jubilantes et immensas gratias Summo Deo et beato Severo facien- les osculatisque manibusipsius Regis ad edes suas re- diere. Ccterum llex Marlinus cupiens translationem fa- eiendam (ut voverat) de corpore beali Severi bulla jam babita a Summo Pontiíiee pro ipsa translatione ut p>íe- dicitur facienda et x\t Abbasetconventus memorati cse- nobü Sancti' Cucufatis (juicquam commodi pro ipsius c'orporis traditione assequerentur civileni criminalem- qiie jui'isdictionem castrorum villarum oppidorum et locorum eiusdem ca?nobii ad Reges Aragonum el co- mités Barchinone pertinentes nonullis adjectis condi- tionibus eis donavit quemadmodum de bae donatione (ubi ipsa transbitio expresse enarratur) liquido constat instrumento publico die secundo mensis augusti anno salutis mülessimo quadringentesimo quinto confeclo et in quodam ex regeslis Regii Arcbivi Barcinone exa- rato. f) Demde ipsa ¡ranslacio sanclissimi corporis bea- ti S'neri felicissimi Prsesulis buius urbjs Barcinone acta fuit die quíirto mensis augusli anno salutis M. qua- dringentesimo quinto. Cuius festum translationis in Ec- clesia Barcinonensi colitur primo die dominico augusti

N. del E. (*) Hemos creído conveniente publicar este documento des- pués de las dos cartas de Carboncll.

vel ultimo dominico julii eiusque nuutyiium VI iio- vembris. (1) Pso qua qiiidem translatione prius facta fuit : scilicet die tertio próximo dictoriim mensis etan- ni devota et pereximia piocessio recedens ab Ecelcsia Bai'cinoiiense iterque í'aciens ad cyenobium Saiicli Cu- cufatis Vallensis qiiam sequebatur Martinus Aragonum el Martinus Sicilia} eius filius reges eiiam episcopi ab- bates canonici presbyteri et clerici duces comités mi- lites cives magnaque vivorum et mulierum caterva. Et postquam ad ipsum casnobium applicuere pra^í'atum Corpus Sacratissimum acceperunt per multisque cereis et luminariis atque funerum pompa ( ut est de more) ab eodem csenobio (in quo pernoctarunt ) sequenti die discesserunt et fessi (2) sed non defatigati ad Barcino- nensem Ecclesiam rediere ubi missa major seu alta ac sermo cum órgano musicorum quorum cantus el cíe- tere ?í)lemniiates exvoto celebratíe fuere recóndito proprius Severi corpore cum XVIIl clavis sui martyrii tnfrascripti in quadam urna posiía ad latus dextrum

>'. del A. (1) NtHa quud festum niurlirii Santti Severi colitur anno quo- libet VI novembris et eius corpus ul infra scrihilur fuil pi)siliim una cum XVllI clavis sui martyrii in quailain urna [sita ad latus dextorum rctabuli Sánete Crucis Sedis Barcinoneusis. Postea auteni die primo eius festi post vésperos clerici ipsius Sedis cum Episcopo magna cum processione et lu- minariis acci[)iunl eius urnam et in girum Sedis cuntes illam su|)ra altare eius capelle Iík ¡iiit ubi moratur [n-r dios octo. die octavo rum magna processione it luniinariis de ifiso altari illam capiunt et in eius loco re- ponunt.

N. del A. [i] Nota: quod eranl fcssi sed ncm dcfaligali.

( 340 ) retabuli Sanctíe Crucis Ecclesiaí Barcinonensis. Praete- rea ne viía beati Sevcri memoria oxcidat sciro te velim mi Gabriel cliai'issime quod bic Severus lanificii sive tcxtoris laníe oílicio ulel)atiir eratqiie Barciiiona oitus et christiaiiorufii conjugLim íilius heneque moratus ac conjugatus (I) nam illo tempore ecclesiastici uxores du ceban t et cum uxore et única filia vitam agebat. Acci- dit aiitein eo tempore Barcinonam urbem pastore ca- rere quandoqnidem pastor illiiis mortem obiisset cuius quidem pastoris eleccio (non utnunc) sed per Spiritum Smctum uf columbam ^eleslem apparentem fiebat ora- lionibus Episcoporum prsemissis et quum pro ipsa electione visenda jam populi multitudo ad Ecclesiam convenisset Severus ab uxore licentiam peliit ad Ec- clesiam eundi et cokmibíe miraculum spectandi iixor vero ipsum redarguens respondobat quod talis visio ad eiim non pertinebat sed potius foret ul in suo lai)ora- ret oíficio et ab illo non discederet nam sive iret sive non in Episcopum non ebgei'etur. Cumque Severus impporlune instaret se ad Episcopi electione m iturum uxor furibunda i'cspondens nunc ridiculo missa facía- mus prophetavit ironice dicens « qua bora illuc porve- neritis super caput vestrum columba resedebit. » Ve- niens ergo Seveius ad Barcinonensem Ecclesiam vili- busquf^ vestibus ut pauper indutus inter alios de popu- lo ibideíD existentes apparere non audens post valvas

N. del A. (1) Nota: (iiiod hoc tempore ccck'&iastici uxoies ducebanl

( Sil ) Ecclesiaí hitilabat el columba? advciUuai expectabnt qua3 orationibiis Ej)iscoporuiii devole ad Dcuní et cuín lachrymis fusis per unarn ex fencstris Ecclesiai solitaiii ingrediens et per eandcm Ecclesiam eiicumvolans su- per caput Scveri latitantis lesedit. Qui (ut territus) earn ab se repelleiet et illa iteruní ad Severem redüt et iu eius vértice resedit ac requievit. Tune ab Episcopis in Episcopali eathedra ut est de more locatur et Episeo- l)us consecratur. Qui dum esset idiota et litterarum ig- narus divina iiispií-atione Aposíoloruuj exemplo sacris litteris repente imbutus non modo divina misleria el Pontiíicis oíiicia exercebat sed etiam predicator egre- gius factus oves suas Christi divino salutifero sermone et vita? sua3 sanctitale mirum in modum docebat et quampUu'imis miraculis coruscabat. Efíectum est pau- lo post quod dum ipse Severus in Ecclesia Barcino- iiensi missaín celebraret subdiacono Epistolam legente in Spiritu rapitur. Et completa lectione post morain aliquam a ministris excitatur quippe qui erectus ipsos ministros apprime redarguit dicens parcat vobis Deus quare me excitasti nam scire vos velim me exequiis illius Sancti Geminiaoi Mutinensis Episcopi nuper de- functi interfuisse et eius animam Cbristo Jesu com- it.endasse ac eius corpus in túmulo colloeasse. Hisque dictis missam celebrare continuavit. Cives vero Barei- nonenses besitantes ne boc miraculum in cassum ve- jitatem continerct qui jam illius diem el horam anno- taveranl ad Erbem Mulinensem sitam justa Bononiam nuncios miserunt et omnia et singula ut bic noster Se- verus praedixerat secuta invcneruut et retulerunt. Fer-

( ;]4-2 ) ^ ^

Inr etiam de Iioc nostro beatissimo Severo quod non modo se fuisse sancUe honestseque conversationis sed etiam alus quampluiirnis in exemplum et recti vivendi iioi'mam ínter quos in ed¡í)us suis Eraclianum virum Sanctum Pesauriensem Episeopum a cunabulis educa- vit qui postquaiii Ecclesiam sibi comissam foeliciter gu- bernasset pltniís sanctitate beato fine quievit. At ubi scripturus sum miracula per Sanclum Severum facta me adhue continere non possum quin impi'imis mira- culum mihi secutiim insciibam quodque fuit paulo ante noeíem inteiiipestam diei festi Sanctorum Petri ct Pauli apostoloíuní mensis junii anni salutis iní'rascrip- ti millessimi quingetilesimi duodecimi corrigendo banc epislolam in códice mearum epistolarum insertam ei- que addendo mirüculum próximo scri[)tum accidif- quod somnus me rapuit scribendo sic quod candela que in candelabro ardebat cecidit* cum códice supcr papyrum epistolse ipseque continuo experge facius a somno vidi eara papyrum flamentem ex luinine can- delae et perterritus clamitavi « Sanctum Severum» ut ab ipso incendio epistolam liberaret abjiciens in ferram papyrum sic incensam una cum códice et ea suffocala ipsius papyri ílamma ad larem sinc lu- mine cucurri. Susceploque inde lurnine regressus sum ad locurn ubi epistolam cum códice dimiseram et repperi eam ita lantam et mundam siculi erat prius- quam lumen eam accendisset. Quo miraculo viso ge- nibus flexis domino Deo etsanc¡o Severo gralias egi et ago ingentes oralione dominica mediante meque sem- per dicente «O beate Severe sis semper mecuru etora

( 343 ) pro me peccatore. » Procesu vero temporis defiuicla- qiie Sevcri iixoro i-oium filia diciii clausit cxtn miiin ot quLim ilüus exequias Severus celebrassct corpus que lili.T juxta niatris corj)us poni deeievissot ajiertoqiie il- lius sepiilchio visusfuit loeus ita exiquus quod eoi'pus íiliie ibidem collocari minime poteral. líoe quidem Se- vero nunlialo ipse Severus ad Ukuijí ilcí' arripuit el eidem uxoii ( ut íilie locum daret) mandavit. Et con- tinuo coipus uxoris quod supinum eral iii latus seces- sil et íiliíe locum diujisit que ibidem cnnclis stupenlJ- bus et spectantibiis juxta uiauem íViil deposita. In su- per áccipe aüud mii'aculum. Quum quídam patci* fa- milias ¡níirmus Iccto decumberet et jam in exti'emis laboraos ad se vocari fecisset Severum ut eum de confessione audiret ipse quidem Severus inputanda vi- nca (quaíM unicam Iiabebal) laboiabat Nunciis ( ut se aniecederent ) rcspondissel et postea tcmpus veniendi aliquantis per distulisset veniens ad íegrotum eum rep- perit jam deí'unctum quod ille cernensiüco eontremuit m.agnisque vocibus se interfeetórem illius clamare qc- })it. Quiimque corjus dofuncti lamcntari ct in lenaní cajjud contiuidere non cessaret repente qui defunclus fiierat animam reccpil ct in pedes se erexit quod óm- nibus ibidem existenlibus admiralioni íiiit laudantinus omnipoteniem Deum et benediccntibus qui tam Sanc- tum pastorem luiic urbi Barcinonensi donaverat. ítem .aliud miraculum acc¡[)e di\ino nutu per molus Severus fiijíam arri[)iens al) uibe liarciriona ad caslellum Octo- viani situm jíixta cocnobium Sanclj Cucnfatis Yalensis ne ab Satellitibns Daciani caplioni daretiir insj)eralo

( ;-r{-4 )

invenit in rure qucndum rusticum cbristianum fabas seminantem Emiteiium nomine vulgo Medi. Cui se di- xisse feí'tur. « O boiie vir si quis te rogaverit vidistis Severum per hanc viam fugientein dicito vidi modo quando has fabas seminaban!, a Yenenmt hoc dicto Sa- tellites Daciani dicentes rustico « est ne mórula mulia qua Severus iiinc transivit. » Hespondit rusticus « mo- do quando hic fabas seminaban!. » Et ibco fabae que illo die seaiinalSB fuere visse sunt florida? et ad erana emittenda proxirnte. (¡) Qui Daciani Saíellites croden- tes ipsum rusiicum ridiculose respondisse in iilum in- dignati captum ad predictum castellum duxerunt. Qui illuc tractus quum idolum adorare contemneret juxta judiéis sive Pretoris sentenliam fustibus caísus marty- rio coronatur. Sed priusquam ad Severi martyrium ve- niamus qui et quot fuerunt Episcopi Barcinonenses ante ipsum Severum libet mihi numei'are. Primus qul- dem Barcinonensis Episcopus fuit post domini nostri Jesu Christi passionem Tueodosils. Et obiit anno do- mini tricésimo tercio Octaviano Augusto imperante. Secundus vero Barcinonensis Episcopus fuit Víctor obiit XVIII calendas maii anno domini quadragesimo secundo imperante prsefato Octaviano Augusto Ghris- tianos insequente. Tertius Barcinonensis Episcopus fuit

N. del E. (1) De esle niilagra nació indudablemente la máxima lan usa- da y seguida de los labradores de este Principado « Per Sant Sever fa- vos á fer. »

( 345 ) Etiüs. 01)i¡tXIX calendas seplembris annoDomini quin- quagesimo leiiio Octoviano Augusto etiam imperante* Quai'tus Barcinonensis Episcopus í'uil Deoticus. Obüt XVIIl calendas januarii anno Domini sexagésimo Octo- viano Augusto etiam imperante. Quintus Barcinonen- sis Episcopus fuít Lucius. Obiil kalendas Augusti anno Domini sexagésimo nono Octoviano Augusto etiam im- perante. Sextus Barcinonensis Episcopus fuit Fuciia. Obüt kalendas octobris anno eodem sexagésimo nono Octoviano Augusto imperante. Seplimus Barcinonen- sis Epi.^copus fuit Deodatus. Obüt XYÍIÍ kalendas ja- nuarii armo Domiui septuagésimo octavo Oc toviano Au- gusto etiam imperante. Octavus Barcinonen sis Episco- pus fuit Theodoricls. Obüt X kalendas ja nuarü anno Domini nonagésimo primo Tiberio imperante. Nonus Barcinonensis Episcopus fuit Deodatus. Obüt duodé- cimo kalendas apcilis anno Domini ce ntesimo octavo Tiberio etiam imperante. Et sicfuerunt Episcopi Bar- cinonenses dúo hoc nomine Deodati appellati. Decimus Barcinonensis Episcopus fuit Le^gaudus. Obüt tertio nonas maü anno Domini centesimo vigésimo Tiberio etiam imperante. Indecimus Barcinonensis Episcopus fuit LucRs. Obüt teriio calendas Augusti anno Domini centesimo (juadragesimo sexto. Duodécimos Barcino- nensis Episcopus et cardinaüs fuit Alexander. Obüt annoDomini centesimo sexagésimo secundo Tiberio etiam impcranie. Tredecimus Barcinonensis Episcopus fuit Alreutls. Obüt tertio nonas maü anno Domini cen- tesimo se})tuagesimo secundo Claudio icnperante. Quar tus decimus Barcinonensis Episcopus fuit Armengaldus. T0310 xxvn.

( 340 ) Obiit octavo kalendas aprilisannoDomini centesimo no- nagésimo primo Claudio etiam imperante. Quintus de- cimus Barcinonensis Episcopus fuit Gaudimarus. Obiit octavo idus novembris anno Domini ducentésimo déci- mo Nerone imperante. Sextusdecimus Barcinonensis Episcopus fuit GuiLELMUs. Obüt tertio nonas maii anno Domini ducentésimo vigésimo secundo Nerone etiam imperante. Decimus septimus Barcinonensis Episcopus fuit Severüs quem praídiximus conjugatus. Obiit sex- to idus no.vembris anno Domini ducentésimo octogési- mo octavo Diocletiano imperante. Et nihilominus mihi Regio Archivario scribere libet de duobus Episcopis Barciiionensibus buius Severi successoribus eorum nu- men et obitus. Quorum unus fuit et decimus octavus Barcinonensis Episcopus successor eidem Severo in- raediatus nomine Pagíainus. Obiit séptimo idus martii anno Domini irecentesimo nonagesitno octavo Theodo- sio primo imperante. Alter vero et decimus nonus Bar- cinonensis Episcopus fuit Berengarius qui habuil uxo- rem nomine Peratam ex qua genuitíiliam unicam quam nubtui tradidit Tarraconensi Archiepisc opo et dono de- dil eidem filia? sue in doiem et pro dote sua que eidem Archiepiscopo constituit et apportavii quinqué buius agri Barcinonensis parochias eo tune sic nuncupaias scilicet Parochiam de Francac Parocbiam de Altafulla Parochiam de Vilabelba Parochiam de Abrasim et Pa- rocbiam Turris den Barra. Hic enim Episcopus Beren- garius obiit idus novembris anno Domini quadringen- tesimo vigésimo. De bis quidem Barcinonensibus Epis- copis finem fació. Sed de aUis Barcinonensibus Epis-

( 347 ) copis post praídictos Episcopos in Episcopatu Baici- nonensi succedenlibus alio in loco Deo opiíuiaiUe si haud lempus mihi deerit me araturum ciirabo. f) Ve- rum enimvero redeamiis unde diggressi suirílis. Quan- doqiiidom de nostri S;mcti Severi martyrio qiiicquam me diclurum opere pieciuin crit. Ideo memoria lenea- mus qiiod hic Sanctus Seveius temporc Dioclcciani Im- peratoris martyrium cum quatuor coronatis sciücet clericis írqiio animo pro Christi amore recusare nolnit sic quod eo et ipsis quatuor coronatis captis existenti- bus in Castello Ocíoviani ccrnobii Sancti Cucufatis Va- llensis Dacianus Judex seu pretor pro ipso ímperatore eos quinqué corrigiis plumbatis cedi deinde ipsos qua- tuor coronatos decollan jussit. Sed Severus jam decre- pitus ex XVllI clavis ferréis acutis in girum eius ca- pitis aífixis uno clavo grandi in medio capitis ¡Ilius cum malleo férreo magno transfixo martyrium consumavit sexto mensis novembris auno Domini ducentésimo oc- togésimo octavo. Magis atque magis scire le velim mi Gabriel vir provissime quospiam ore daré non bunc sed alium fuisse Severum (1) nunc Sanctum qui in mi- raculis ct martyrio huic noslro Severo siniilis fuei'it. Quicquid aulumant non est illis omnino fules adhi-

N. del E. (') Este fué el primer ensayo que Carbonell hizo dje su Epis- copologio que el P. Flores dio á luz en la pii'¿. 359 del toui. 29 de la Es- paña Sagrada.

N. del A. (I) Nota adversos illos asseveraiiles non liunc sed aliuní fuis- se Sevenuí).

( 3i8 ) benda nisi de noslro Severo quem prsedicta miracula el alia perniulta (qua3 scripta non reperiunlur) fecisse credimiis etmodopra^dicto martyrium passiis est. Licet de illo alio Severo sit possibile sic cum miraculis co- ruscase et martyrium consumasse. De his quidem sa- tis. Reliquum est vir scite ut si quid aliud ex Regio Archivo Bibliothecaque mea tibi possit gratificari jus- seris nibil frustra. Vale meque (ut facis) ama. Ex Re- gio Archivo Barcinonse tertio idus junii (1) anno a Chris- ti nalali christiano duodécimo supra quingentesimum millesimum Ferrando secundo foeliciter regnante.

(2) Adhsec conticere nequiverim quin hymnum de Martyrio huius gloriosi Severi Barcinonensis Episco- pi aíditum in quodam códice antiquissimo repertum sed non tersum immo barbarum in calce huius Epis- tolae reponam. Accipe igitur ipsum sub hoc tenore.

N. del A. (1) M. D. XII. III. idus junii scilicet XI die huius raensis quo est festum duoruiu Sanclorum scilicet Bernabse et Honophri. N. del A. (á) Adhcc advcrbium est et una dictio et significal postea.

( 349 )

Hymnus ad Sanctum Severum. Nescio eius qui fuit actor.

Cía vis tribus perforan Voliiisti libere (1) His sex tribus coronari Sustentasti aspere Certo fixo circulari Miro tonsus acerbe Juncustibi ministravit Tune coronam spineam Quando eara preparavil

Hícc cerebri galcam Tua lacerant extrema Clavi absque cúspide Huius trucidant suprema Concassata casside Unde habes diadema Cum coelesti chlamyde.

T E A o 2.

Ad heatnm Severum Barcinonensem Eptscoptim dig- nisshmim hanc fado orationem ego qiiidem Archiva- rius mcmoratus.

ORATIO.

O beate Severe qui in tuo martyrio (2) corcnam

N. del A. (1) Tres vegades VI f.in XVHI. Car al) XVIII claus fou niarty- rizal e coronat.

N. del A. (2) Huius Sancti Soveri marlyriuní {(ililur in tota diócesi Bar- ciuonensi VI dic novcnibris sub precepto. Fcstuiu trauslationis huius Sanc- ti iu cadem Ecclcsia primo die domiuicu mensis AuguslL celebralur vcl ultimo die dominico mensis julii.

( 350 ) XVUI clavorum super caputtiium impositamproChris- ti aiiiore patienter ferré voluisli ora pro me misero ad Dominum ut cor meum durum ad bene operandum blandum fíat sic que toto tempore Yitse mese pro veri- tato et justitia sequo animo adversa sustineam. Atque pro salute animse mea3 in lioc sseculo contra inimicoj visibiics et invisibiles giatia sua certare non fiigiam. Et demum meritis et precibns tuis intercedentibus pa- i'adisi gaudia cousequar. J¡. Ora pro me beate Severe. T^. Ut dignus eííiciar promissionibus Christi. Amen.

Et quia veneranda frugiqíie Helisabet uxor perchari filii mei Francisci peperit fib'urn die mercurii XIIII mensis decembris anno Cbristi M quingentésimo tre- décimo apud domum ipsius fdii mei sitam in civitate Barcinone in vico vulgo dicto del Garrofer ideo ego quidem Petrus Michael Carbonellus devotione motus ad S. Severum ut in baptismo acto in ^ede Barcino- ne nsi Severi nomen eidem imponeretur O'peram dedi die lune Xl'X eiusdem mensis anno memorato. Deo gratias.

Memoria teñe quod hoc in mense angusti anno Cbris- ti MDXílí construi feci ego quidem Petrus Micbael Car- bonellus ad laudem gloriam et bonorem Domini nostri Jesu-Christi et inmaculate Yirginis Marie eius matris ac beatorum Archangeli Michaelis Severi Episcopi Bar- cinonensis et Eulalias Yirginis Patronee nostríjc Sacellum seu capellulam ubi est retiotabulum in quo ipsorum imagines Sanctorum Micbaelis Severi et Eulalitr depic-

( 351 ) tie sunt apiid hortiim pensilein domiis nieie sitiv ¡n vi- co vulgo dicto den Sorra civiíaíis Baroinonai

Ad Gabrielem Vilell presbyterum alia epístola de vita Sancíi Severi.

Petriis Micbael Carbonellus Regius Archivarius Ga- brieli Yilell presbytero in sacris scripturis studioso et erudito P. S. D. Quamvis in epistola mea quam ad te dederim tertio idus junii anno salutis millesimo quin- gentésimo duodécimo de vita translatione corporis et miraculis et alus commendatione dignis Sancti Severi Barcinonensis Antistitis multa preclara facinora exara- verim tamen die festo martyiis huius Sancti Severi proxime devoluto mihi in mentem venit me vidisse superioribus diebus eius historiam ¡n quodam quater- no deturpato scriptam ileí um eam videro volui el vidi et perlegi. Perlecto nam toto ipsius historife tenore ali- qua ex ipsa (que in memorata epistola non doscripta fuere ) excerpere curavi non sicut stilo suo jacebant sed meo ita mediocri vides. Et ea in calce ondina- lis ipsius epistole excripsi quorum verba hec sunt. xMe- moria teñe quod hic Sanctus Severus bonus pastor nos- tor nomen suum a parentibus suis traxit. Is babuit pa- rentes chrislianos qui cives fuerunt huius civitatis Bar- cinonaí. Et ipse etiam fuit civis eiusdem civitatis verus et devotus christianus vitamque columbinam cum sim- plicitate cordis agcbat i)aupcitat¡s vero el bumililatis conspicuus. Sic tantie erat sanctitalis quod non diebus

( 352 ) nec noctibus a colloquüs divinis et oratiorie cessahat iiam ómnibus virtutibus pollebat. Tándem de consiüo ct assensu parenlum suoium (ut faciunt boni filii) uxorem duxit factus jam presbyter quia boc íempore presbyteri uxores ducebant (i). Ecclesia permitiente ex qiia imicam fib'am suscepit que semper ¡n virginiíate Domino servivit. Deinde ipsi conjuges castitatem vo- ventcs ab ea nunquam recesserunt. De labore manuum YÍtam transigebanl cum lanificii officio. Quandoquidem ipse ut pater suus lanifex erat nihil alíud de bonis tem- porabbus hic Sanctus Severus possidebat nisi única m vineam parvam et celebrare missam in quodam altari capellse virginis Marire sedis Barcinona? in dies magis non cossabat. De miraculis quidem illius a?groti ip- sum postulantis Severum vineam suam putantem se confiten. Et de eius filia mortua pro sepultura nec non de fabbis seminalis per Sanctum Emiterium jam in prícfata epístola bec et alia conscribuntur. De eius vero eleclione in episcopum licet in ipsa epístola jam dixerim miraculose facta tamen largius (utrepperi) scriptam mihi placet iterum bic describere. Cum au- tem beatus Severus una cum conjugo sua bonesle in sancto matrimonio vitam agerel et Den ac virgirii Ma- ri« toto pectore inserviret audiens pastorem Barcino- nensem ab boc sseculo migrasse ob quo pro habendo

N. del A. (1) Nota quod hoc tcmpor.; presbylcri uxoios ducebaiil.

( 353 ) probo pastore plerique ecclesiarum Episcopi (ut crat de more) in Barcinonensem Ecclesiam comrnearunt. Quip[)e que priusquam otlicium et missam ciim oriía- n¡s celel)rassent diem eius celebrationis ad orandum Deum ut signum aliquod eis mitteret pro futura Epis- copi electione populo nunciabant. Contigit autem vir Sanctus Severas devotione permotus visendi huiusmo- di p]piscopi ^eütus venturam electionem licet operi la- niílcio ¡mplicatus esset bis verbis suam añatur conju- gem. «Bona uxor vadain si plácete vestigio ad viden- dam visionem mirabilem quod de cíeIo columba ve- niat ad Ecclesiam ubi príefati Episcopi cum populi multiludine congregati existimt expectantes et depre- cantes super que capile ipsa columba consedeat. » Ad quem illa « sede inquit labora in tuo oílicio et noli ocio vacare quia non expedit sive enim pergas et in loco ípsius Ecclesiae subsistas te in Antislitem prefati Epis- copi et populus non ordinabunt etiamque columba su- pei' capite tuo consederet.» Ad quam ille «sineme in" quit ut vadam quia voló videre. » Et tune illa respon- det furibunda et derisoiie dicens «vade si placct quia quacumque hora intraveris ocyus in Episcopum pro- motus fueris. » Et sic ipsa mulier nesciens quid dice- bat proplietavit. Tune ipse Severus ab loco ubi officium lanificii exercebat discedens ad Barcinonensem Eccle- siam ili( o gressus íecit ubi erat populi multitudo cum Episcopis et sacerdotilius congregatis et missa Spií'itus Sancti devoto celebrabatur. Ipse nam Severus ibi post valvas Ecclesise se abscondit quia nolebat ut populus eunj videret sic vilibus indutum pannis et columba) ad-

( 354 ) venlum expectans fusa oratione ad Deum ocyus de cáe- lo descendit columba nive candior et super eius ca- pite sic latitantis consedit. Ule autem ab eius capi- te columbam expellans eam volitantem hinc inde per eii'cuituní Ecclesiaí expeliere nequivit quin iterum super eius capite resederet. Erat nam ipsa Spiritus Sanctus qui in formam columbio venerat ac si dice- ret «super quem requiescam nisi super humiiem li- menternque Deum ac mundi gaudia spernentem. » Unde jamdudum hoc venerabile proverbium vulga- tum est per universum orbem » Beata inquit civitas illa ubi in electione Pontificis Spiritus Sanctus des- cendit in columba) similitudinem et ordinatur ille su- per capite cuius requiescit. » Príeterea scire te ve- lim quod bic Severus fuit XYIl Barcinonensis Epis- copus. Cui successit bealus Pacianus qui fuit XYIII Barcinonensis Episcopus Sanctus et vita et moribus circunspectus. De bis quidem satis. Et licet multa Sanctus Severus fecerit miracula lamen brevitatis ü;ratia et que non reperiunlur scripta relinquo. Va- le et pro me peccatore Deiim ora. Ex Regio Ar- cbivo Barcinoníe décimo calendas decembris die fes- to Sanctse Cecilise anno salutis M quingentésimo quar- to décimo Ferrando secundo foeliciter regnante.

( 355 )

Graliariiiii 14. Mailiiii n. -liO'2 lol. 60.

Abbatis el monaslcrii Sancti Ciicufatis Vallcnsis.

iVos Martinus Dei gratia rex Araironuin Valencie Ma- ¡orice Sardiitie et Corsice comesque Barchinone Ros- sillionis et Ceritanie. Considerantes quod si ex dona- tione nobis et nostiis precedente auctoritate et licencia domini sumnii pontificis perpetuo facía per vos vene- rabilem religiososquc et dilectos nostros fratrem Be- rengariiim abbatem et conventum monasterii sancti Cucuphatis Vallensis de sacratissimo corpore beati Se- verii sánete memorie felicissirai presulis bujus urbis qiii sub scevera tirannide Gratiani palmam martirii in castro Octaviani victoriose el feliciter reportavit iindc nieruit civis fieri eteine íilorie deitatis memoratum

o

sanctus corpus translatum est noviter a dicto monaste" rio in quo in veneratione et devotione eximia velut in templo probate teligionis et fidei diutissime bospes ñiit in quandam novam basilicam sive capellam mira- bili constructam artificio in latero sedis sue et in ea re- positum in monumiento novo et in munda sindonc ut sil ibi ejus requies in sécula seculorum non debet ob boc dictum monasterium tam preciosissimo martire absque aliquo digno premio denudari presertim cum

( 356 ) daré ecclesiis et monasteria munificentia regia insig- nire sit oñicium divi principis benigne quidem ,et feli- citer siios actus celebres eíTicaci stabilitate in Domino disponentis. Quapropter volantes vobis ct dicto monas- terio aliquali remuneratione grata et utili responderé tenore presentís firmiter et perpetuo valituri per nos et nostros perpetuo successores laudamus approbamus ratifficamusque et perpetuo confirmamus vobis dictis venerabili et religiosis abbati et conventui dicti monas- lerii et eidem etiam monasterio imperpetuum omnia et singula privilegia libertates immunitates concessiones donationes et gratias vobis sive preteritis abbatibus et conventum dicti monasterii ac eidem monasterio usque nunc factas et facta quomodolibet seu indulta per nos aut per serenissimos dóminos predecessores nostros bone memorie reges Aragonum aut comités Barchino- ne seu alios dóminos proxime dicti comitatus prout melius usi fuistis hactenus de eisdem. l*reterea ut Ídem monasterium cui sepe solent liligia nova occasio- ne subscripto jurisdictionis una cum expensis multis emergeré quiescat deceterovelut hujusmodi nostro ad- junclum immo fretum beneficio in tranquillo per nos et dictos nostros successores in premium tam inexti- mabilis reliquie supradicte damus donatione perpetua et irrevocabili inter vivos vobis abbati conventui et mo- nasterio supradiclis ac vobis in eadem abbatia succe- dentibus in futurum absque tamen derogatione et pre- judicio effectus concessionum donationum immunita- tum libertatum bonorumque usuum eorundem et alio- rum predictorum merumet mixtum imperium et aliam

( 357 ) omnimodam jurisdictionem criminalem cuiusvis nature seu speciei existat et exercitium eiusdcm excepta ta'n- tiimodo de penjar ac de mutilalione vel dclruncatione membroi'um et excepta etiam qiialibet alia qiia posset ci'iminosis vel nocentibus mors iníligi quam babemus et babere debemus et que nobis aut nostris pertinere possint et debeant quovis modo titulo ratione jure seu causa nunc vel postea quandocumque in dicto castro Octoviani et in villa sancti Cucupbatis Yallensis inibi situatis nec non in castro sive domo ac popula de Ca- ñáis vicarie Barcbinone. ítem in castro sancti Yincen- del Cauler vicarie Villefrancbe Penitensis ac in loco del Vandrell de termino predicti castii et in terminis territoriis parrocbiis locis et pertinentiis eorundem nec non in bominibns et feminis babitantibus et babitatu- ris nunc vel de cetero in eisdein et etiam in quibus- cumque alus personis tam privatis quam extrañéis cu- juscumque dignitatis status legis sexus secte aut con- ditionis existant delinquentibus in ipsis castris Octo- viani et sancti Vincentii ac in villis sancti Cucupbatis et loco del Vandrell sive in castro vel domo ac popula de Canalibus sive infra castrum domum villam locum et populam supradictam términos territoria parrocbias et pertinentias eorundem et sive delinquant aut delin- querint in viis seu caminis publicis sive non exceptis tantumodo illis criminibus de quibus jurisdictionem et punilionem nobis et nostris superius expresse et spe- cialiter retinemus. Ilanc autem donationem et ex cau- sa donationis concessionem facimus de premissis óm- nibus et singulis per nos et nostros perpetuo suecas-

{ 358 ) sores respectu et intuitu siiperius contenlorum vobis dictis venerabili abbali et conventui dicti monasterii ac singulis vobis succedentibus in dicta abbatia ét dic- to inquam monaslerio imperpetiium sicut melius po- test dici intelligi et sciibi ad vestri et dicli monasterii sanum bonum stabilem favorabilemque intellectum. Promittentes vobis et dicto convesitui ceteiisque alus succedentibus ¡n dicta abbatia nomine monasterii pre- dicti et eidem monaslerio quod de premissis ouinibus et singulis per nos vobis et dicto monasteiio supra do- natis perpetuoque concessis trademus seu tradi illico faciemus vobis et conventui memorato nomine dicti monasterii aut cui sive quibus volueritis vice et loco vestri et ejusdem ad cautelan! et majorem corrobora- tionem si eam jam habetis titulis ex antiquis ve! vigo- re nostre nove concessionis et de novo si eam non ha- bebatis possessionem corporaiem seu quasi libeiam va- cuam et expeditam et a quacumque obügatione et one. re liberatam et in ea faciemus vos dictumque conven- tum ac monasterium sive vobis in dicta abbatia succe denles per omnia potiores. Et nicbilominus concedi- mus vobis et alus predictis et quibus volueritis de cer- ta scientia cum presenti plenam et liberam potesíatem quod vos et alü qui supra et quem seu quos volueritis possitis el possint statim seu alias quandocumque vo- bis vel eis fuerit bene visum per vos et procuratores vel yconomos vestros et conventus dicti monasterii proprio motu vel auctoritate quam vobis et eis confe- rimus cum presenti et sine aliqua alia licentia requi- silioneque vel fatica nostii vel nostrorum et alicujus

( 359 ) curie oíFicialisquc vcl persone possessionem corpora- lem seu quasi premissorum omnium ct singiilorum li- bere apprehendere et naiicisei et apprelicnsam plcna- rie et perpetuo retiñere que apprehensio tantuin vobis et vobis succedentibus in dicta abbatia ac dictis con- ventui et monasterio prosit et valeat et proinde efíicax habealur ac si per nos vobis dictis abbati et conven- tui tradita vel quasi tradita foret ipsa possessio corpo- ralis. Nos enim interim doñee vobis vel cuivis alii no- mine vestri et dicii monasterii corporalem possessio- nem seu quasi dictarum jurisdictionum superíus dis- tinctarum tradiderimus seu tradi fecerimus premisso- rum aut vos seu dictum monasterium eam assecuti fueritis realiter et de facto ut superius est jam tactum constiluimus et fatemur nos ea omnia et singula pro vobis et dicto monasterio ac vestro et ejus nomine pos- sidere seu quasi. Et nicliilomiñus ad uberiorem cau- telarn et eíFicax donationis hujusmodi fundamentum mox vos dictos abbatem et conventum ac idem mo- nasterium in ¡psam ut pretangitur corporalem et ple- nam possessionem vel quasi omnium predictorum in- ducimus cum efí'ectu per expeditionem et traditionem bujusmodi carte nostre per quam velut gerentis vicem epistole in hac parte dicimus et mandamus de certa scientia et expresse universis et singulis bominibus et mulieribus cujuscumque status legis secte aut condi- tionis existaní in castris villa et loco predictis nec non in dictis castro sive domo ac })opula de Cañáis et in terminis eorundem seu infra ipsos ipsasque vel ¡ps.i babilantibus et babitaturis et alus ómnibus qui ct que

( 3í)0 ) nobis ratione eorum que vobis dictis abbati et comen- liii ac eidem monasterio perpetuo danius et concedi- mus cum presenli seu eorum aliquo teneantur sub de- bito naturalitatis et fidei quibus nostre majestati as- tringuntur quod vobis dictis abbati et conventui nec non vobis succedentibus ¡n eisdem nomine dicti mo- nasterii ac eidem etiam monasterio et cui sive quibus volueritis nomine vestri et dicti monasterii in eternum respondeant pareant obediant satisfaciant et altendant in ac de et super ómnibus et singub's supradictis in et do quibus nobis seu nostris ratione eorum que supra Yobis et eidem monasterio damus perpetuo ante dona- tionem presentem tenebantur consueverantque respon- deré obedire attendere et parere ac vobis nomine mo- nasterii et cui sive quibus volueritis de ac pro premis- sis homagium ñiciant et íidelitatis prestent plenum et efíicax juramentum non expectatis a nobis vel nostris jussione altera seu mandato vosque dicti abbas et con ventus per vestros seu dicti monasterii procuratores yconomos aliosque officiales et ministros possitis eos ad premissa compellere modis et compulsionibus óm- nibus quibus nos ante donationem hujusmodi potera- mus. Nos enim per nos et nostros perpetuo successo- res absolvimus et perpetuo eosdem et ipsorum singu- los liberamus ab omni juramento homagio naturalita- teque et fidelitate et alia omnimoda obligatione qui- bus nobis vel nostris nunc vel de cetero ratione borum tantumodo que supra vobis et dicto monasterio damus et concedimus teneantur. Et extrahimus predicta om- nia et singula que vobis dictis venerabili et religiosis

{ 301 ) iibbati et conventui et eidem monasterio et insuper vo- bís in dicta abbatia succcdentibus perpetuo damiis de jure dominio proprietate possessioneque et posse nos- tri et noslrorum perpetuo successorum eademque in vestri et dicti conventus nomine ejusdem monasterii ac sepetacti monasterii jus dominium proprietatem pos- sessionem seu quasi et posse mittimus et transferimus irrevocabiliter pleno jure ad habenclum tenendum uten dum ac omni tempere pacifice possidcndum et ad om- nes veslras et vestrorum in bis succedentium ac me- morati conventus nomine dicti monasterii voluntates inde libere faciendas tanquam de re propria et perpe- tua dicti monasterii absque omni concliiione retentio- ne et exceptione quam non íacimus nec fieri volumus in donatione presenti velut ex mera liberalitate et de certa scientia ac quodam impulsu ^onscientie el in pre. mmm sacratissimi corporis lanti martiris procedente et absque coulradictione et impedimicnto nostri et noslro- rum et alterius cujuscumque curie et persone. Ulte- rius ex causa donationis bujusmodi cedimus et man- damus vobis abbati et conventui supradictis ac vobis succedentlbus in premissis et eidem monasterio ac cui sive quibus volueritis perpetuo omnia jura omnesquc voces vices rationes et actiones reales et personales mixtas útiles et directas ordinarias et extraordinarias et alias quascumque nobis vel nostris perpetuo com- petentes et debcnles ac valentes compelere in predic- tis que vobis nomine dicti monasterii et eidem monas- terio gratis et mérito demptis morle et nuitilalione membrorum supra damus et conlra quascumquíí per- TOMO xxvii "24

{ 362 ) sonas res et bonn rationc vel oecasione eornm ita quod vos (ücti abbas et convenlus nomine dicti monasterii ac ipsum monasterium et quem vel quos volueritis dic- taní jurisdictionem per nos superius vobis ac eidem monasterio datam habealis tenoatis et possideatis per- petuo plenarie pacifice et polenter illamque faciatis per procuratores bajulos aliosque officiales et ministros vestri et dlcti monasterii exercere in dictis castris vi- lla loco ac in castro sive domo et popula de Cañáis et in terminis territoriis parrochiis et pertinentiis eo- rundem in ómnibus et singulis personis cujusvis sint legis sexus conditionis lUique seu status ibidem habi- tantibus et babitaturis nec non et alus eliam quibus- cumque extrañéis undecumque sint in dictis castris villa loco domo popula parrocbüs terminis terriloriis et pertinentiis eorundem delinquentibus seu quasi pro quo quidem exercitio et ut de dicta jurisdictione un¡- versis et singulis patefiat possint dicti officiales procu- ratoresque seu minislri vestri in dictis castris et alus sepe superius recitatis ubicumque voluerint erigi fa- ceré perpetuoque tenere custellos et alia quevis signa sepedictam jurisdictionem denolantia ac in eis execu- liones justitie prout ad eandem jurisdictionem perti- nuerit seu speclare polerit et debebit faceré et prout alii in nostrum dominium simiiem jurisdictionem ob- tinentes sunt faceré assueli facinerosos homines pu- niendo flagellando castigando incarcerando inquirendo condempnando vel absolvendo absentatos citando ban- niendo annoiando et confiscando bona eorum. Et de premissis sive de ac super quibuscumque criminibus

( aC)3 ) excossilnis sive delictis preleritis et fiituris ad sepe- íiictam jurisdictonem por nos siipeiiiis vobis et diclo monasterio datnm speclantibiis ¡nibi cognoscere et su- per eis procederé perpelratores eorum pro crin inurn «{ualita'e puniré vel cum eis coniponere pro lihito vo- Inntatis dernptis casibus mortis vel meml)ri mulilatio- nis snpradictis. Possitis etiam vos dicli abbas et con- venlus nomine dicti monasterii per vos et quem sen quos voliieiiiis in ipsa criminali et per dictos vestros seu dicti monasterii procuraloro-s bajnlos oíTicialesque vel ministros dicia jurisdictione et exercitio ejusdem etiam de temporibus preteritis pro criminibus exces- sibus et delictis penisque et calonüs ¡nibi comissis et imposterum comittendis in ómnibus et per omnia ple- ne uti omni appellatione supplicalione reclamalione recursu et auxilio qnocum(|ue nostri et nostioriim suc- cessorum et alterius cujuscumque persone noslri par- te rejectis penitus el repulsis quibus renunciam.us ex publico plenarie et expresse ita quod a dictis procu- ratoribus official ¡busque et ministris vel a processibus sententüs exequt¡on¡bus et allis quibuscumque ennn- tament¡s eorumdem subd¡ti et d¡str¡ctuales veslr¡ et dicti monasterü in castr¡s villa loco popula termin¡s parrocbüs terntorüs et pert¡nenti¡s pred¡ct¡s ac qu¡cum. que alü extranei quivis s¡nt et et¡am undccumque de- cHnantes vel quasi ¡bidem ut superlus est relatum quantumcumquc ex ipsis reputenl se gravalus n)in¡- me ad nos vel uostros seu ad gubernatorem ;i;eneraleni Catbalon¡e vel ad abquos aüos ¡nde aliqíiam babenles val habituros nunc vel de ceteio potestatem nec eis

( 364 ) nliqualiter liceat appellare provocare siipplicare vcl quovismodo habere recursum. Nos enim ex causa hn- jusrnodi perpetué donationis ipsas supplicationes et recursus perpetuo et scienter in dictos procuratores aliosque officiales et fiiimstros vestri et dicti monaste- rii tam presentes quam futuros transferimus el trans. latos esse volumus de certa scientia cum presentí. Ce- terum possitis vos sepetacti abbas et conventus nomi- ne dicti monasterii et vobis succedentes in predic'Js niemoratis juribus et actionibus per nos vobis et dic- to monasterio perpetuo concessis mandatis etiamque translatis uti et experiri agendo respondendo deíFen- dendo excipiendo proponendo et replicando et omnia et singula alia faciendo in judicio et extra judicium quecumque et quemadmodum nos poteramus ante do- nationem presentera et possemus nunc seu etiam pos- tea quandocumque. Nos enim constituimus vos et dic- tum conventum nomine dicti monasterii ac idem mo- nasterium in hiis dóminos et procuratores perpetuo ut in rem vestram eorum propriam ad faciendum inde vestras et dicti monasterii ac ipsius conventus omní- modas voluntates sine contradictione et impedimento nostii et nostrorum et alterius cujuscumque persone. Promittentes per nos et nostros abbati et conventui prelibatis et eidem monasterio imperpetuum quod pre- dicta omnia el singula que vobis et ipsis supradamus faciemus vos et eos el quos volueritis perpetuo babe- re tenere et possidere perpetuo plene libere et in pace ac uti eisdem contra omnes personas cum donationos ct gratie principum et signantcr ita rationabiles me-

( 3G5 ) litorie atquc juste stabili et eterna debeant obscrvalio- ne manere. Ceterum recognoscimus vol)is ac lenore hujusmodi nostrc carte iii boiia íide regia atteslamur quod vos dicti venerabilis abbas et conventus nomine dicti monasterii et idem etiam nionasterium habetis im- perpetuum omnem jurisdietionem civilcm cum pleno usu et exercicio ejusdem in caslris quadra villa loeo et popula supradictis nec non in caslris de Sánela Oli- va de Albanyana delBornar de Masquefa in villa de Bo- nastre el in quadra de Moia dicte vioarie Villefranche et in terminis parrocliiis tcrritoriis et pertinentiis eo- rundem. Et ¡nsuper in hoininibus et feminis habitan- tlbus et habitaturis nunc vel de cetero in eisdem et etiam in quihuscumque alus personis lam privalis quam extrañéis cujuscumque dignitatis status legis sc- xus secte et conditionis existant in caslris villis loco et alus predictis sive infra eadem contrahentes seu quasi licet in instrumentis emptionum per abbates pretéritos et conventum dicti monasterii factis dudum a nostris predecessoribus dive memorie regibus Aragonum de mero et mixto imperio el alia criminali jurisdictionc omnímoda predictorum implicari et vendi per inadvcr- tentiam notariorum qui illa fecerunt dicta civilis juris- dictio videatur. Mandantes firmiter el expresse illustri Martino iJei gralia regi Trinacrie ducaluum Athenarum et iSeopatrie duci primogénito noslro cai-issimo ac in ómnibus r2gn¡s et terris nostris generali gubernatori et felici successori post dies nostros Deo propicio in eis- dem ac ipsum paternali benivolentia que valemus as- Irictius exorlando. El insuper jubemus de certa scien-

( 366 ) lia ct expresse sub ¡iicuisu iré nostre ac pena Iri'uní mille ílorenorum auri de Aragonia ejus vices gerenti iii Caíhalonia vicariis subvicariis Barcbinone el Vallen- sis Villefranche et Peiiitensis el alus oííicialibiis et sub- dilis nostris presentibus et futuris ad quos nimc vel in futui a!íi spectet et dictorum officialium locatenenlibus quatenus donationem el concessionem nostram hiijus- j modi quam ¡n ómnibus et per oninia virn et robur per- peíiiLim volumus et decernimus obtinere íirmaní ba- beant eamque teneant et o])servent tenerique el serva- i'i faciant inviolabiliter cum eíFectu et eoníra non ve- niant aut faciant sive fieri aut venire conlra permit- tant aliqua ratione. Quin potius vos dictum abbalem et convenluiii ac idem monasterium vestrosqiie et ejus- dem procuraiores officiales aliosque niinistros in pos- sessionem vel quasi dicte jurisdictionis que vobis et dicto monasterio damus in presentium superiiis ron- tentorum manuteneant cum eam sicut pretangitur adepta in fueiitis et deffendant nec ullo modo in ea im- })ediant inquietent aut }>; rturbent vos aut diclum mo nasterium nec officiales prociii'alores aliosque minis- tros ejusdam vel eorum locatenentibus sed omnino cunctis oppositum attentare volentibus impediantetpro- hibeant viriliter et potenter. ín cujus re! testinionium presenten! fieri jiissimus bulla nostra plúmbea comu- nitam. Data Barcbinone secunda die augusti anuo a naíivitate Domini miílesimo quadringeníesimo quinto regnique nostri décimo. Sig^num Martini Dei gra- lia rcgis Aragonum Yalencie Maiorice Sardinie et Cor- sice comitisque Barcinone Rossilionis ct Ceritanie. Rex

( 367 ) jLirtiiius. Testes siint Garsias archiepiscopiis Cesa- r.uiíLislo Jacobus de Frailes Bercngarius de Capraria Petrus de Qiieíalto Georgius de Caramany. Sig^- num Anthonii de Fonte scriptoris dicti domini Ilcgis qui de ipsiiis mandato hec seribi fecit et clausit cum rasis et emendatis in lineis seeunda maitirii quarta constructam artificio duodécima termino proxime dic- ti castri el in terminis territoriis decimaseptima fa- vor vigésima tertia superius distinctarum vigésima séptima astringuntur trigésima secunda et religiosis ab- bati trigésima nona monasterii exercerc quadragesima prirna vestii quadragesima tertia bona eorum quadra- gesmia quarta supradictos quadragesima quinta et quem seu quos volueritis quadragesima séptima parte rejectis quinquagesima perpetuo et scienter quinqua- gesima séptima et in quadra de Moia dicte sexagésima gratia regi sexagésima prima. Et insuper sexagésima secunda Yallensis Villcfíancbe et Penitensis sexagési- ma sexta bulla nostra plúmbea. Dominus rex re- cognita prius per Bonanatum Pelri licenciatum in de- cretis cui diclus dominus rex remiserat hanc videndam mandavit micbi Anlhonio de Fonte. Pro. Pujol.

309

Archivo (ieiieral de la Corona de Aragón. N. 28 de la caja primera, lol. 28.

SUPER FACTO EXPULSIOMS IIEllETICORUM JüDEOIlUMQUE AB ÓMNIBUS TERRIS REGÍS CASTELLjE ARAGONUM LEGIONIS SICILIA GRANATE ET QETERA AC SUPER DEDITIONE BEGNI

granaTíE atque pace firmata ínter IPSUM REGEM NOS-

TRmí ET REGEM FRANCORUM NEC NON RECUPERATIONE CO- MITATUUM RUSCINONIS ET CERRITANI^ ETIAMQUE ALUS PRO PACE SERVANDA MEMORATIJ DIGNIS PLERAQUE ALIA IIIC DES- CRIBUNTUR.

epístola.

Petrus Michael Carbonellus Michaeli Pérez Alma^an invictissimi et religiosissimi ac polentissimi Hispaniíc Regís Secretario ¡mpriniis docto P. S. D. Quum res se- cundas in dies magis atque magis Caesarem noslrurn assequi ¡ntclligam gaudeo equidem haud mediocriter et quantum possum ex corde congratulor tantae Maiesta- ti. Quid autem pulchrius quid laudabilius quid iminor- talitale dignius quam inimicitias tollere? quaní bene- facere? quam injuriam propulsare? Non ne hice sunt Regí nostro ínsita? Quíppe qui triginta annis et am- plius ab Ruscinonis et Cerritaniae ('oniitatibus d¡vi(|ue nominis Seicnissimus Rex Joannes genitor suus spo-

(370) liati fuere nunc vero recuperati. Sed si illorum recii- perationis formarn ac nostri Regís egregia facinora omnia enumerare velim tempus deficeret prolixiorquc essem. Veruntameii haud possum continere quin de ipsius gestis quicquam memoratu dignuin conscribam. 3pse nam Rex noster conferre manum in Sarracenos septem annis et amplios non cessavit immo die secun- do jífruiarii anno salulis millesinio quadringentesimo nonagésimo secundo tolum Granataí civiíatem tubis clangentibus el pompa permagna illic adhibita perso- naliter intravit eodemque anno MCCíXXXXXIÍ judeos omnes ab regnis et terris suis universis expulit tan- quam pestes mortíferas. Quid amplius. Supei'ioribus annis etiam impresentiarum ut verus fidei cathobca; cultor ob Chrisli ac sacratissime eius matris virgínis Marise decus ac famulatum. Heréticos omnes intra di- tioñem suam sistentes insecutus fuit ac flammis sup- poni fecit aíque abegit. Deinde quum cuperet rem pu- blicam omnem pace perfrui Secretarium suum virum quam clarissímum Joannem Columbam (cuius tu alu¡i> nus es et hcec non ignoras) ad Franeorum Regem mi- sil ut de recuperatione Comilaluum Ruscínonis et Ge- ritanise atque pace cnm ipso Franeorum Rege texeret. Sciebat nam hic Rex noster sapientissimus nullam vic- toriam esse majorem nullam illustriorem quam seip- sum vincere nec non violentum nihil diuturnum. Quip- pe qui Deo opitulanle solertiaque el auspícatu huius nostree Columba3 ab Rege Franeorum hos comitatus (ut memoravimus) recuperavit. Sic quod pax Ilispaniaí restituía est. Tándem his exactis hic Rex noster cum

prseclaiissima et religiosissima coniuge sua Regina He- livsabct fausto ¡lie die veneris XIII huius currentis mensis si'plenibris Perpinianun) inti'avit magna conii- tanle calerva. Quo íit ut jussu Regum liíec pax tam ejipei^tata et Baicinonai et in tenis Hispaniaí atquo Fi'ancia3 tubarum clangoribus maximoque aplaiisu vul- gala esl. Quid eigo priestantius? Quid admirabilius ex- cogitari possit principe ])rudentiss¡mo justissimo for- tissinii) ? Quippe qui et Fiancorum Kex graliam Ínter ipsí)s et suas universas j)lebes leeoneiliarint tanquam deeus maxinuun et praísidia arcesque muniíissimai Regnorum. Naní nibil esse diuturnum potest quod simultati quod odio quod discordise sit obnoxium. Quid vero Macedonurn impeiium aliaque olim imperia fcxcellenüoia perdiderit quam iateus odium inimicicia3 et belloí'uní atque pugnarum genera quam plui'ijna quí€ ¡niei' hos polenlissimos Reges sperabantur atros- cissima nisi pax iniercessiset. Beata nasn sunt Regna eivitates castella et oppida quíe ¡n pace bellum ti- ment. Nam varia est fortuna belli. Yidisli nunquid Re- gem bunc nostruní multitudine rerum oppriiiii? aut varietate negotiorum eoní'undi? aut agi-ndoi'unj inag- nitudiiie su[)erar¡? Magna est e({uidem sapientia sua quandoquideni scit providere fuíuris voiuit propterea cum Fi ancorum Rege pacem iniíe haut l)elluni ut ali- (jui opinabantur. Hanc igiiur pacem servaiulam docet Virgiiius beato Aurelio Augustino referente. aTu rege- re imperio popu'.os Romana) memento. Huí lil)i erunt artes pacique injponcre morem. Parcere subjeclis et debellare superbos. > Vult dicere Virgiiius (ut didiee-

( 372 ) rim) quod multiplicata Roma ;Eneas cupiens in orbe dominari quum esset dominus Uomae voluit consilium habere quo pacto obtineie valeret desyderiiim suum nam Orbem ambiens consilium ipsum invenire nequi- vit. Tándem super hoc cogitavit dicens secum si pa- trem meum invenire possem ipse consilio suo quietum me poneret quare descendendo ad inferos Patrem in- venit. Cui pater Anchiscs ego inquit scio ad quid ve- nisti íili tu vis scire quo pacto posses in dominio du- rare dominarique Orbi toti habe in tuo regimine has regulas. In primis pacis tempore omni Populo hones- tos mores impone sic quod te diligant omnes teque revereantur ac te filiali amore colant et tineant. ítem utaris pace et misericordia subjectis parce prohis su- perbosque et impudentissimos repice. Non insulse Leo Papa hoc retulit quodom in sermone. Ha?c est vera pax a volúntate Dei non dividí et in his qua3 solius Dei sunt delectari. Et licet hsec omnia tu noris quum per te multum sapias tamen fretus amicicia noslra et ut in codi(;e quem tu apud hoc Regium vidisti Archi- vum ubi agitur de castellis viilis oppidis et redditibus praedictorum comitatuum quem ego refeci ut aliqua in illo addidi huiusmodi epistolam ut Franciscus meus et alii litterarum amatores legere valeant memoriaque tenere scribere placuit. Revertamur igitur unde dig- gressi sumus. Ad Regem nam seu alium in Polentatu existentem pertinet pro pace curam gerere quoniam ad laudem regnantis trahitur si ab ómnibus pax ametur. Quid profectu est quod Principem melius prse diceret quam quielus populus concors Scnatus et universa res

( 373 ) pul)lk*a moriim honéstate vestí ta. Ob lianc causam Fre- (Ici'icus Romanoriim Inipcratur scr¡j)s¡t ómnibus Prin- cipibiis Marchionibus comitibus aliisque viris honore piívditis nos tam divinas qiiam humanas leges in suo vigore manere cupientes et ecclesias seu ecciesiarum personas sublevare et ab incursu quorumlibet dcfen- sare intendentes quibuscumque personis jus suum con- servare volunuis et pacem diu desyderatam toti terrae peí' universas regni partes habendam Regia auctorita- te indicimus. Christus igitur qui non solum priefectus est urbibus Mundi immo Rex paciticus veniens in hunc mundum ut commoliones et perturbaciones sedaretet quietaret docuit pacem dedit pacem et reliquit pacem. Legitur autem in Gcstis Romanoi'um quod laHs con- suetudo inolevit quod quum ibi firmar! deberet pax Ín- ter veros magnos sive prestantes inler quos esset mag- na discordia ascendebant montem magnum et altuní agnusque ducebatur et occidebatur et in conspectu eo- rum sanguis ilHus effundebatur in pacis reformatione ac in signum quod quicumque illorum pacem rumpe- ret máxima de eo vindicta reciperetur sanguisque eius effunderetur. Imponannis itaque manum rebus scihcet quod pax est finis omniuní bonorum salusque nostra et Francorum atque ah'orum qui cupiunt in pace de- gere vitam. Per hanc autem et Principes satius ? et Pieges et viri potentes diutius et firmius regnant domi- nantur timentur et amantur ac faecundi obeunl faci- norisque homines ac sediciosi puniuntur bonique prae- niianlur regnaque el principatus ac potentatus augen- lur et ditiores eíliciunlur. Et nc vcrbis immorcmur íi-

( 374 ) nem fació. Verumtamen si quid in rne csse ariimadver- teris quod vel usui tibi aiit volnptati futurum putes id omne me facturiim intoUigas. Ex Regio Archivo Bar- cinon^ pridie Kls. Novembi-ps anuo salutis millesirno quudringenlesimo nonagésimo tertio.

Prefatus amicus meus Mich. Pérez Almacan obiit apud oppidiim seu locum vulgo appellaíum Madrit Regni Castellse die lune décimo aprilis hebdomadse Sanctse anno salutis M. quingentésimo quartodecimo in cuius laudem seditum fuit epigramma huiusmodi sub tenore (1)

DEO TRINO ET UNÍ.

Michaeli Pérez Almagano a Secretis Frd. Regis Catholici Clarissimo qui probitatem Prudentiam ac fidem Tanti Regis imperio ac rebus domi forisque felicissime ac fortissime gestis.

PÁREM HARUIT. Vixit An D. M.

Obiil quarto id. aprilis M. D. XIIIÍ.

Relicto magno sui desiderio ac cunctis colacriman-

tibus.

(1) Editum in Regno CastellíC per quondam cuius uomeii ignoro

(3-5)

AHiul epigranima exlcnsius edidit Regias Archivariuir

D. O. M.

Mich. Pérez Alma cano Bübilitano. (1) Roligiosissimi Ferrandi 2' Ueg. Aragonum Secrelaj'io pienlissimo: Apud opp. Madriti Reg. Cast. Quarto id. Aprilis. M.D.XIIH. Vita functo. Gratia Albiona eoniíige bene mcrenti relicta. P. Mich. Carb. Ueg. Arcbivarius lacbrymas Pi'O viro tam circunspecto amico eíFundens.

H. E. F.

(1) Nota: quotl autiquitiis Bilbilis dicta eral Calataiubia urbs qua hic Alma^an ortus erat.

( 377 )

LIHEU DESCUIPTIONIS RECONSILIATIOMSQUE PURGATIOMS ET CONDEMNATIONIS IIERETICORUM ALIAS DE GESTIS HERÉ- TICO RIM.

Líber duscriptíonis reconsiliationisque piirgationis ct condenitiationis /icreticonim quem ego Peírus Michacl Carbonellus Regías Archivaruis et Notarius publicns Barcinome fessits sed non defatigalus sub brevi forma exaruvi absque aliquo domini Regís stypendio sed gra- tis duntaxat et ex voto in Del laudem ac fideí Caíholí- cm defensionem ac íiifidelíum opprobrinm et confussío- nem et ut memorue commenderitur. Hoec ením fateor me habuísse ab orígíiialíbus processíbus Sánete Inqiúsítionis factis per reverendos inquísííores /mretícm prarítatís tam in cívítatibns Barcínome Taraconm Víci Gerunde et Helnensi qnam earum diocesibiis. Veruntamen non modo ad verbum excrípsi ea qum latino sermone exa- rantur quandoquídem processus ipsi Jueretícorum siint partim latino sermone et partím vernácula lingua scrip- ti sed elíam mihi placuit alio siglo síne substanticc ma- ta tione illa edere atqiie excerpere iisque ad folia m XLVII exclusive id ením feci ad hanc finem vt verbo- ram significatíones cognitionesqne magis aíqae magis memoria teneamas. Deinde a pr ce dicto XLVII folio in antea eo modo qao proeessas hereliroram mihi ixlábe- tur eiusquc effectas traditur continuabitur et eius pro- secutio fiet ni hilo additti ni biloque remoto.

TOMO XXVI I t 2.')

(78)

lioverendus Alfonsus Spinn herelicse praviíatis in- quisitor jussii Regio preeunte voluit et mandavit mihi Petro Michaeli Carbonello Regio Archiva rio ut in hoc regesto sive libro continuarem que faciunt [iro oíTicio inquisitionis heréticas pravitatis tara privilegia prag- máticas ordinationes statuta eljura quam processiones reconsiiiationes gratias absolutiones el condemnaliones per eiini faciendas seu fieii statueridas et mandandas nominaque oniniíim et singularium personarum in he- retica pravitate deprehensarum juxta ordinem modiim- que et formam processus inde initiati inserere cu- rare m.

Regía liceiitia inqnirendi adversiis heréticos concesa fratri Bernardo de Podio ordinis fralrum minorum in sacra pagina Magistro: pravitatis Eereticm Inquisitori apud provintiam Provintioí a qiia heretici fiigiendo re- cedentes Cataloniam petiehant.

Pelrus Dei gralia Rex Aragonum Yaleniiae Maiorica- rum Sardinise et Corsicse Comesque Rarcinonaí Rossi- lionis et Ceritaniíc. Yenerabili et religioso fratri Ber- nardo de Podio ordinis fratrum minorum ni Sacra pa- gina Magistro pravitatis hereticíe Inquisitori m provin- tia Provintise salutem et dileclionem. Nuper percepto per sanctissimum in Christo Paírem et dominum do-

( 379 ) minum ínnocentium divina providonlia papam sexturn quod non niilli judei de (;.Tcitale judaica ad lumen Christi verum pervenire cupientes qui sanclum ehris- ma et baptisnium in lavacro icgeneíationis susccpe- raut ut canes ad voniitum redeuntes nomen (Christi sanctum ad fidrm ac Ecclcsiam sanctaní calholicam abnegando deludentes de comilatu Venaysini et alus lo- éis et terris cidem domino Paps^ immediate sulijeclis ac de provintia Provintia^ et alus tenis et loéis vobis dicto Inquisilori auctoiiíate apostólica decretis exive- rant et futiendo ad Heünum nostrum Aiauonum et ter- ras alias nobis subjectas et ad alia loca atque Regiia se transtulei'ant et in ipsis locis ac Regnis judeisando et secundum peifidum judaicum judeorum ritum vi- vendo nomen Domini nostri Dei Jesu-Christi et íidcm pra?dictarn blasphemando degebanl vos inde dominus Papa ad nos et nostraní Uegiam maiestatem destina vit haec nefandissima crimina expositurus et ad inquiren- dum cum ipsis neophitis et eorum singulis scxus utriusque de et super ómnibus antediclis cum ómni- bus et singulis em.ergenlibus dependeniibus et conne- xis exinde cosque quos de piíediclis cuipabilcs possi- tis reperire capiendum carcerandum et puniendurn jux- ta canónicas sanctiones etiam si qui ipsorum sepulti essent exhumandum vos specialiter depulavit ac no- bis scripsit ul vobis el vestris faxoribus consiüis et au- xiliis quibus indigcretis circa piícfnissa subvenií'c cu- raremus prout hxv. omnia et sir.gula in suis npostoli- cis litteris tam apertis quam sicretis nobis [ler vos pro parte ipsius domini PapíP prescnlatis et dir( clis plenius

( 380 ) conti'nenlur et vidimus contirieri. Vosque in nostri pre- sentía conslitutus príedictis et quibusdam alus nobis per vos diligenter expositis humiliter nobis siipplicas- tis ul illis et favoribus et consiliis et auxilüs quibus Ídem dominus noster Papa nobis scripserat pro prse- dictis vobis fiívorabiliter per nos et nostros subditos subvenire vellemus. Nos vero ut íiüus obedientiíB et calholíc8B fidei seduUis zelator cupientes exhortationi- bus apostolicis condescenderé et devotius parere et vestris suplicationibus sequitati consonis et raíioni si- cut decet favorabiliter annuere ac factis íidei ut fervi- dus auxiliator assistere vobis fratri Bernardo inquisiio- ri prediclo sequendo quantum possumus commode de presentí ípsius domíní nostri summí Pontificis volun- tütem plenam et liberam licentiam auctoriíatem et fa- cultaíem damus concedimus et ímparlimur ac vos quamdiu tamen ínfra Regna vel térras nostras prsesen- tialiter extiterítís et non alias per vos vel alium seu alios regnícolas tamen nostros cum diclis neopbítis se- xus utriusque síc ut predicitur judaisantibus et eorum singulís nec non cum quibuscumque alus judeis et ju- deabus ac personís alus etiam cbristianis et nostrorum regnorum ac terrarum nostrarum íncolis quí forsítan dictíe apostasííe possunt esse ín causa et culpabíles vel vehementer suspecti reperírí de praedictis aut parte eo- rundem poterunt vel alias vos informare ubílibet ínfra dicta noslra Regna et quascumque teiras alias nobis quomodolibet subjectas inquirere ínquisitiones et in- formalíones quascumque tam summarias et secretas quam alias recípere et facerc et quoscunque culpabí-

( 381 ) les aut suspeclos de piaídictis seii corum síngulis ca- pere incarcernre capique et incarcerarí faceré cosque corrigere el puniré juxta el secundum canónicas sanc- tiones et alias diclum inquisiíionis ollicium cum ómni- bus et singulis emergentibus incidentibns dependen- tibus et connexis ac incumbentibus et necessariis cir- ca predicla et quselibet eoruodem et prout iu lilteiis apostolicis supradictis dictíe veslise commissionis a Se- de apostólica babetis ¡n mandatis exercere. El nihilo- minus ut facía fidei quse favoribus multifariis prome- rentur et privilegiata sunt ut canónicas sanctiones at- testantur suum sicut decet et optamus Den placabilem sorliantur efTectum universis et singulis oíTicialibus et subditas noslris dictorum nostrorum regnorum et ter- rai'um aliarum et locorum quoruiicunque nobis quo- vismodo sive inrimediate vel mediate subiecloi'um prge- sentibus et futuris et ipsorum cuiuslibet oíbcialium locatenenlibus prsesentium tenore districte praecipien- do mandamus qualenus ipsi et eorum singuli cum per vos dictum inquisitorem seu deputandum vel depulan- dos regnicolas tamen noslros super praediclis requi- rentur vobiscum in captione diclorum judaisantium et aliorum quoruncunque culpabiiium vel suspectorum prsedictorum ac in praemissis alus ómnibus et singulis exercendis faciendis et complendis assistant et consi- lium auxilium et favorem vobis et dictis deputandis per vos ad pr^emissa prebeant carceresque securos et suííicientes vobis assignent et rcliqua praestent quae per brachium saeculare iníjuisiloribus et gerenlibus facía fidei praestari el fieri debet et est secundum juru

( 382 ) soIilLun vobisque ac vcstris per vos ut pryedicitur de- putandis de securo et sólito conducto provideant quan- docLinque fuerint requisili et quoscuiique nostros re- gios et naturales laicos et domiciliatos in regnis vel terris nostris nolis ubilibet constilutos et quos vos et dscti vestri deputandi duxeritis eligendos quosque vos et vestri deputandi ad predicta non exemptos seu alie- nígenas a terris nostris notarios sumere haheatis forti- ter compellaní si fuerit necesse ad vobiscum et cum ipsis. deputandis el quolibet ipsorum assistendum ut scribas et notarios in príedictis in quocumque vide- bitur expediré vobisque et deputandis per vos ac sin- gulos duui tamen infra térras nostras prsesentialiter fueritis ut praífertur in ómnibus et singulis antedictis cum emergentibus dependentibus et connexis et pra;- dictis -et quolibet eorundem pareant efficaciter et in- tendant sicut nobis omni niojosa dilatione et opposi- tione ac excusatione ccssantibus quibuscumque ut mereantur fidei catbolice zelalores reputari et ne^sen- tentias a canone latas contra fautores hereticorum et impeditores oííicium dicte inquisitionis et fidei nego- tiorum nostramque indignationcm damnabiliter incur- rant. Noslre tamen intentionis omnino existil quod locorum ordinarii ut Episcopi seu vicarii eorundem vel localenentes ipsorum vicariorum aut inquisitor seu iii- quisitores dictorum nostrorum Regnorum et terrarum seu ipsorum alter ad electioncm tamen vestram dicti inquisiíoris et veslrorum vobiscum et cum ipsis depu- tandis in ómnibus et singulis processibus ex dicta cau- sa íiendis et ferendis scntenciis assislant et una vobis-

( 383 ) cum sententialiter diíliniani. In rcceplione eiiim seu v^xaminatione teslium nostri oíliciales Regü vel alü lo- coriim temporales coadiuvent el assistant vobis et ves- tris deputandis cum per vos vel eos fuerint requisiti. Volumus iusuper et per presentes decernimus quod si per vos dictiim iuquisilorem infra térras nostras exis- tenlem contingat ad predicta exercenda aliqíios depu- tare quod transumpto harum nostrarum lilterarumi in instrumento publico et sub nostro sigiilo inserto abs- que decreto cuiusquam judiéis ordinarii per quoscun- que subditos nostros et dictoruin regnorum et terra- rum talis et tanta fides adhibeatur et tantam elTicatiam et roboris et valoris íirmitatem obtineantac si presen- tes lillere nostre originalitcr exhiberentur. Nihilominus omnes et singulas condemnationes et alia emolumenta inda provenientia vobis et nostro fisco applicari et per nootrum tbesaurarium exigi levari et recipi laboribus et mercede dictorum notariorum et aliorum circa pie- dicta necessai'iorum et solitorum duntaxat exceptis vo- lumus et juhemus. Datum Cervai'ie octava die novem- bi is anno a nativitate Doniini M trecentesimo quiuqua- gesimo nono. P. Cancela rius.

PraMusertas sanctorum doctorum et summorumPon- tificum auctoritates constitutiones statuta et ordinatio- nes niibi Petro Micbaeli Carboncllo Regio Aicbivario hoc in loco transcribere libuit ad liquido monstjanda qua3 pertinent ad heretica3 pravitatis inquisitionem specialiter super juramento inquisiioribus ipsius here- ticae pravitatis prestando per illos qui praesunt civitati vel loco alio quocumque nomine conseantur. Quod qui-

( 384 ) dem juramentum modo predicto die veneris XX meii- s¡s jiilü anuo a nativilate Domini MCCCC octogésimo séptimo prípstiterunt persoiiíc subscripta? in civilate Karcinona personaliter existentes reverendo in Chrislo patri fratri Alfonso Spina (1) predictai hereticíe praví- tatis inquisitori. Et primo lUs. Dominus Infans Henri- cus Aragonum et S¡cil¡£e Comes Empoiiarum et caete- ra Locumtenens generalis Serenissimi domini Regís. Magnifici Franciscas Malet Regens Cancellariam Pe- trus de Perapertusa Vicarius Barcinoníe Joannes Car- riera Baiulus generalis Principatus Catalonise et cae' teri oíficiales jiirisdictionem exercenles,

En el relato que precede, antes del párraio que empie- za Nostre tamen, marca el autor la señal de nota, y en es- la se extiende con el siguiente escrito, al pie del cual es- plica en cierto modo los motivos que le han impulsado á ello.

Nota: Quod égregius ille doctor Franciscus de May- ronis in suo quodam tractatu de hereticis dicit here- sim esse errorem sed non quemcumqne errorem qui est contra fidem catholicam aut Ecclesiam ut babetur

(1) Memoria teñe quod prefatus doininus Alfonsns Spina ingrossus est civilatem Barcinonaj die dominica quinta julii anno prsedicto MCCCC LXXXVII.

( 385 ) in proemio de origine heresis Augustini ubi dicitur quod non omnis error est heresis licet heresis sine er- rore esse non possii : hec aiitem diffinitio confirmatur per illud quod dicitur acluum Vo ubi secta saduccorum fuit vocata lieresis quia non solum contra fidem vete- ris lestamenti negabant resurectionem et Angelos sed etiam contra Synagogam Phariseorum utrumque con- fitentium. Et nota quod heresis secundum Isidorum VIH elhimologiaruui c. Hl el XXIIII q. II c. heresis ab electione vocatur quod scihcet unusquisque id sibi eligat quod illi esse videtur ut philosopbi paripatheti- ci achademici epicuiei et stoici vel sicut alii qui per- versuní dogma cogitantes arbitrio suo ad instruenda sive suscipienda quelibet ipsc sibi elegit. Nobis ergo ex noslro arbitrio nihil inducere hcel nec ehgere quoJ aüquis de arbitrio induxerit. Apostólos Dei habemus auctores qui nec ipsi quicquam ex suo arbitrio quod inducerent elegerunt sed acceptam a Christo discipli- nam fideliter nationibus assignaverunt. Ita quod si Án- gelus etiam de civlis aliter evangelizaverit anathemata vocatur hícc ille. Ex bis patet quod heresis habuitor- tum ab electione propri judicii quia non eügunt ea que sunt a Christo veré tradita sed ea que sibi sugge- rit mens propria. Atiende etiaui quod dicit Augusti- nus in 1¡. contra Epislolam í'undamonti non credeie ¡n- quit evangelio nisi quia Ecclesie catholice credo. Etiam nota quod diverse opiniones docloruai Sacre Scriplurc si non pertineanl ad fidem el ad bonos mores absque periculo auditores utranquc opinionem scíjui possunt in tali enim casu locum babel illud Rom. Xllil unus-

( 386 ) quisque in sensu suo abundat. In alus autem que per- tincnt ad fidem et bonos mores nullus excusatur si se- qualur opinionem erroneam alicuius Magistii non qui- dem propter ignoran tiam quia tune immunes liaberen- tur a peccato qui secuti sunt opinionem Airü Nestorii et aliorum errantium in fide neo etiam excusari potest propter simplicitatem et ignorantiam quia in relms du- bJis potissime in liis que sunt íidei non est de facili príestandus assensus. Ideo ut dicit Augustinus 1!I de doctrina ehrisliana consulere debet aliquis regulan) íi- dei quam de scripturarum planioribus loéis et auctori- tate Ecclesige percipit. Príeterea legi quod utile est es- se hereses in Ecclesia Dei licet in se hereses male sint et hoc probalur auctoritate Aposloli I Cor. XI ubi di- citur Oportet heieses esse ut qui probati sunt mani- festi fiant in vobis super quo dicit glosa Oportet et utile est etiam hereses esse sicut errant in hiis qui dubitabant de resurrectioné etc. Et licet Apostolus di- cat Oportet hereses esse tamen non vult nec optat ut hereses sint sed quia sic futuruu) est dicit et quia hoc utile est, Et atiende manifesté útiles esse hereses non in se quia male sunt sed quia earum causa excilantur calholici viri ad consyderandas veritates fidei calholi- cíe et sacrse scriptuise qui primo inadvertenter quasi somno gravi dormiebant. An sit cum hereticis aut alus hominibus publico disputandum de fide respon- detnr secundum Thomam in secunda secunde q. X quod in disputatione fidei sunt dúo consyderandaunum ex parte dispulantis scilicel quia disputat tanquam du- bius de fide et experiri volens veritatem tune peccat

( 387 ) })i'oculdub¡o tanquam infidelis. Si autem dispiitat ad confulaiulum errores vel ad exercitiimí esl laudabilis- Aliud est consyderandiim ex parle aiidientium utrum scilicet ipsi sint inslrucli ct íiimi in fidc tune enim nullum est periculum disputare aut si audientcs sunt sioiplices ct in íide tilillantes ct tune circa tales distin- guendum est quia si sunt solicítate ab iníidelibus in- tentibus in eis íidem corrumpere tune necesse est pu- blico disputare dnmmodo inveniantur aliqui ad hoc ido- nei per hoc nam sinijjlices in íide firmabuntur ct lolle- tur decipicndi facultas in fidclibus. Si veio non sunt solicitati tune pcriculoruní est publice de fide dispula- re coram simplicibus quorum fides etiam ex hoc esl firmior quod nihil diversuní audierunt ct ideo non ex- pedit eis ut audiant vci-ba iiiíidclium disputimtiuni con- tra íidem. Prohibentur quoque omnes laici publice dis- dutare de fide vel oculte. Qui vero contra feceritexco- municationis laqueo innodetur extra, de hereti. C. que- cumque li. VI. Ñola hic de modo inqnirendi heréticos scilicet quod papa dat certam formam illa tenenda est alias possunt qucii peí* accusationení inijiMsiiionem et denuniiationem sed in examinatione testium contra befe ticos debent interesse du£e personse religiose et si fieri potest per publicara personara conscribi tcslium dicta extra, de hereti. C. ut oíTicium li. VI. S. volumus et conceditur reli^iiosis qui dum essent in s.tcuIo ta- bcllionatus otlicium habuerunl et cxcrcuerunl et etiam clericis si in sacris sint constituti exercere libere olli- cium labellionalus quo ad premissa si eis injunclum fueril ut in dicto C. ul ofiícium S. concedentcs. ítem

( 388 ) tenentur Diocesani vel Archiepiscopi vel Archidiaconi semel saltem in anno per se vel per alios querere he- reticos ubi fama est eos habitare et illos quos ciedunt de hoc aliquid scire debent coinpellere jurare ut indi- cent si quos habent suspectos propter occulta conven- tícula vel alia signa extra, in C. excomunicamus S. ad- dicimus. Suspectus autem si vocatus confitetur et spe- ratur de correctione potest ei injungi penitentia salu- taris. Si autem negat et ante sit infamatus indicetur ei purgatio quam si non prcstiterit excomunicabitur et usque ad salisfaclionem condignam ab ómnibus evita- bitur. Et si per annum sic steterit extunc velut here-

ticus condemnetur . , .

Ilem illi que presunt civitati vel loco alii quocumque nomine censeantur ad requisitionem eorum debent ju- rare prescise attendere inviolabiiiter observare ac fa- ceré ab ómnibus suis subditis inviolabiiiter observaii toto tempore sui regiminis constitutiones in favorem fi- dei a Sede Apostólica promulgatas ac etiam reproba- tas quas qui jurare noluerit et servare ut infamis et tanquam hereticorum fautor ac de íide snspectus offi- ció et honore sui regiminis oxpolielur nec ulterius ad dignitatem aliquam vel oííicium publicum assumatur nec teneat aliquid quod fecerit ut potestas ballivus vel cónsul vel rector extra, li. VI C. ut officium S. sta- tuimus. Debent etiam omnes rectores in hoc negotio parere diocesanis et etiam inquisitoribus nec aliquo modo debent cognoscere de hoc crimine ut captus li- berare et huiusmodi alias sunt excomunicati et si ex- comunicationem sustinuerunt per annum condemnari

( 389 ) debent tanquam lieretici extra in C. ut inquisitionis li. VI. ítem in negotiis heresis procedí potest simpliciter et de plano et si periculum essct non noininatis accu- sationihus vel tcstibus publice nisi coram aliquibus providis precipiendo et de tcnendo secrelum sed ces- sante periculo publicentur fit in alus judiciis extra, in capitulo statuta li. VI. Sed numquid bereticus poleiit appellare dico quod hereticis inbibita est appellatio eX' tra. eodem C. ut inquisitionis li. VI. Nota quod non potest quispiam esse inquisitor nisi altigerit quadra- gessimiim annum et tam ipsi quam coniissarii deputa- ti non possunt pecnniam extorquere nec scienter ec- clesiarum bona ob delictum clericorum fisco Ecclesise applicarc alioquin sunt excomunicati ipso facto a qua non possunt absolvi príeter quaní in mortis articulo doñee illis a qudjus extorserint plene satisfecerint de pecunia sic extorta nullis privilegiis pactis aut remis- sionibus super hoc valituris extra, de hereticis volen- tes in C.leinenlinis. Et nullo modo potest inquisitor procederé contra aliquem oñicialem vel nunciuní Ro- mana» CuriíE ut palct in Extravaganti Joan XXU que incipit confrater. Quis proprie dicatur relapsus respon- deturquod accusatus de heresi vel sUvSpectus vehemen- ti suspitione qui in juditio abiuravit et postea commi- tit ipsam talis censetur relapsus licet antea beresis cri- men non fuerit plene [)robatum. Sed si levis fuit sus- picio non debet judicari rela[)sus (|uamquam ex lioc sit gravius puniendus non tamen debet ex boc in beresim relapsorum pena puniri extra, de bcretieis accusatus li. VI. Oui vero in una specie scire in uno íldei arti-

( 390 ) culo vel sacramento Ecclesiíe erravit et postea abjura- vit simpliciter vel generaliter heresiin si postea erret in aüo relapsus est judicandus Extra, eo. accusatus 1¡. VI. Ule autem de cuiíis lapsii in hercsim ante abjura- tionem constiterat vel nunc constat si postea herelicus receptet deducat visitet vel associet vel numera aut do- na eis donel vel mittat vel favorem impendat qui ex- cusan non possit judicari debet relapsus Extra, oo. ac- cusatus li. VI in tali casu verum est quod dicit Apos- tolus ad Ro.Iqui talia agunt digni sunt morte non son- lum qui faciunt sed etiam qui consenliunt ñu'ientibus. Ítem est notandum quam penam incurrunt Episcopi vel inquisitores vel oorum substituti si malicióse aut fraudulenter imponant alicui crimen heresis vel aliquid alio falso imponentes quod impediat executionem offi- cii eorundem respondetur quod si ipsi causa odii gia- tia3 vel amoris vel luci'i vel commodi lemporalis orai- serint procederé vel aliquem vexarent imponendo ip- sam heresim etc. si Episcopi sunt vel supra per trien- nium incuiTunt suspensionem ab officio. Si inferiores sunt excomunicati sunt a qua non nisi per papam pos- sunt absolví preterquam in mortis articulo et eandem penam incurrunt si omiserint contra qnemquam pro- cederé ubi fuerit procedendum Extra, de hereticis mul- torum in Clemen. Etiam est videndum si in aliquo ca- su sunt heretiei tolerandi respondetur quod in pena beresis iria possumus consyderai'c primo ipsius gravi- tateui criminis secundo Ecclesia? corrigentis cJKirita- tem tertio ipsorum íidelium ulilitatem. Considerando primo criminis gravitalem statim cum heretiei depre-

( 391 ) hensi sunt essent ¡nterficiendi magis quam inccndiarii aut falsarü unde Exodi. XXXUstatim ciim Moyses des- cendil de monte mandavit quod frater inleríicéret fra- trem suum et proximus proximum pro peccato idola- tria?. Et Deutero. Yll mandatum l'uit populo Israelítico ut aias hercticorum subverleret et sculplilia conibuie- ret. Et III Regum XXll dieitur quod Rex Ozias vidit sepulchra in montibus tulitque ossa eorum de sepul- chris et combuscit illa. Si vero consydcramus in tali crimine cbaritalem ecclesiic íunc non statim tradun- lur herelici exterminio sed circa eos servatur ordo cor- reclionis fraterna} quia monelur primo et secundo et si postmodum reperiuntur relapsi non ampjius Ecclesia eos tolerat quia nihil amplius de eorum correctione imperat. Sed consyderando utilitatem fidclium si ali- qui sint beretici qui sic defendunt falsitatem sententiíc suse ut in térra muUitudineíu faciant et (onventioulo- rum segregationes vel ecclesise conturbationes cogitent tune absque alia dilatione vel inquisilione exterminan- di sunt quia cum bonum commune sit preferendum privato magis est providendum saluli communi quam saluti alicuius vel aliquorum. Sed id unum omiseram de pena qua sunt puniendi beretici et respondetur quod quadrupbci pena scilicet excomunicatione depositione rerum ablatione et militar! persecutione. Excomunica- tione quia omnis hereticus sive occultus sive manifes- lus ¡pso jure est excomunicatus majore excomunica- tione XXIU q. 1. C. I et n. Extra, de lieret. C. ad abo- lendam. Secundo depositione quia indislinctc sive cle- ricus sive laycus etiain Papa vel impei'alor vel quili-

( 392 ) bel alius debet deponi ab omni dignitate xl. disL si Papa XXXIIlIq.'i. qui contra pacern. Tertio rerum tem- poralium oblatione quia omnia bona eoruin debent con- fiscan Ecclesiaí cu¡ deserviebant si erant clerici vel laici si in temporali jurisdictione sunt Ecclesite subjec- li. Aliorum vero laicorum bona principibus secularibus conüscantur. Quarto mililari persecutione si enim propter malos puniendos oportuit Regiam maieslatem non soliim legibus esse decoralam sed aimis armatam multo fojtius propter heréticos exterminandos. ¡deo di- cit gl. I. Cor. V. de Paulo quod cum videbat aliquos protervos ad corrumpentes fidem Sathana? tradebat cor- poraliter vexandos. Sic ergo heretici non solum exco- municantur et deponuntur sed etiam omni officio et beneficio debent expoliari et si clericus sit debet de- gradan et demum quilibet talis debet reliqui arbitrio potestatis secularis animadversione debita puniendus scilicet crematione nisi continuo post deprehensionem erroris ad fidem velit revertí et errorem suum abju- rare et satisfactionem exhibere et sic redeuntes de- bent in perpetuo carcere recludi Exlra. de hereticis excomunicamus II. Sed quam penam incurrunt ere- denles receptores defensores et fautores hereticorum respondetur quod quilibet talis est excomunica tus et si non satisfecerit infra annum ex tune ipse jure est infamis nec ad publica ofílcia seu consilia nec ad eli- gendos aliquos ad huiusmodi nec ad testimonium de- bet admiti nec potest condere testamentum nec ad ali- cuius hereditatis successionem accederé. Nullus quo- que a super quocumque negolio sed ipse alus cogetur

( 393 ) responderé si judex est eius non valet sententia ta- bellio non valent eius instrumenta. Et sic in similibus. Si vero sit clericus ab omni oíTicio et beneficio debet deponi et illi qui tales postquain fuerint ab ecclesia denominati evitare contempserint debent excomunica- probantur hec omnia Extra, eodem excoinunicamus C. S. credentes. ítem omnes clerici qui talibus exibent ecclesiastica sacramenta vel traderent ecclesiasticse se- pultura; aut elemosinas seu oblationes eorum recipe- rent debent privare suo oíficio ad quod nunquam res- tituentur sine indulto Sedis Apostólica; speciali simili- ter et regulares quorum eliam privilegia in illis dioce- sibus non serventur eis in qui bus tales excessus per- petrare presumpserint ut in d. c. excomunicamusS sa- ne clerici. Et nota quod ipsi credentes eorum errori- bus heretici sunt dicendi Extra, eodem excomunica- mus II. Quicumque etiam bereticos credentes recep- tores defensores ve! fa.utores eorum scienter presump- serint ecclesiasticge tradere sepultura excomunicati sunt nec debent absolvi nisi propriis manibus publico extumulcnt et projiciant corpora damnatorum et locus ille perpetuo eareat sepultura Extra, de heret. c. qui- cunque li. VI. ítem berelici cum ómnibus fauloribus modo dictis et ipsorum filii usque ad secundam gene- rationem ad nullum ecclesiasticum beneíicium seu olli- cium publicum admitlanlur alias irrilum est. Extra, eo. c. (juicunque S. bcretici. Et si dicas ex prediclis colligilur quod hereticus est mulliplici pena i)un¡en(liis boc videtur irrationabile quia Deus non punit bis ¡n id i})sum. Cum ergo omnes beretici sunt excomunicati

TOMO XXVII. 2G

( 394 ) ut dictum est et excomunicalio si pena sequatur quod non simt alia pena puniendi respondetur quod pro uno peccato una pena quis punitur sed si ad unum pecca- tum plura concurrunt que sunt multa peccata vel piop- ter relapsum eiusdem potest homo juste puniri multi- plici pena. Sed quis ergo labitur in damnatam heresim punitur pena excomunicationis quia ut dictum est om- nis hereticus est excomunicatus sed si post abjuratam heresim iterum labatur debet alia pena corporali puni- ri vel temporali damnari. Pleraque alia in hac materia scribi possent quse brevitatis gratia omittere placuit.

Quse supra scribuntur ego quidem P. M* Carbonellus excerpsi ab sacris litteris in favorem fidei et adversus híereticos exaratis et in hunc locum ea co- llocare curavi adeo ut in promptu qua? ad inquisitio- nem adversum haereticos ipsos pernecessariam perti- nere videbuntur si non in totum saltem in partem ci- tius habeantur.

FIN DEL TOMO VIGÉSIMO SÉPTIMO DE LA COLECCIÓN, PRIMERO DE LOS OPÚSCULOS INÉDITOS DEL CRONISTA CATALÁN

PEDRO MIGUEL CARBONELL.

3?^

ADVERTENCIA.

Siendo excesivo el número de páginas que comprende el original de los opúsculos de Carbonell para un solo vo- lumen de la Colección , hemos creido conveniente y mas cómodo para el lector repartir la materia entre dos to- mos de cuatro cientas páginas oada uno, esto es, prescin- dir de la división en secciones ó partes, como se mani- fiesta en el prólogo , aun cuando parezca ser la mas pro- pia, y preferir la de la materia ú original , para que los los dos tomos que resulten sean iguales en volumen y no difieran mucho de los demás que les preceden en esla publicación. Sin embargo, para que no parezca interrum- pida la sección empezada en las últimas páginas de este volumen, hemos procurado acabar el tomo donde conclu- yen los documentos que pueden decirse preliminares de la misma, de manera que la parle narrativa ó verdadero relato de cuanto corresponde á los sucesos de la Incjui- sicion empieze en el tomo siguiente , al fin del cual se da- rá el Índice completo de todos los opúsculos.

La diferencia que resulte de esta distribución, se com- pensará proporcionalmente en los tomos sucesivos.

i.

MH ^ l ISíT:^

DP Spain. ArQhiv9 General de la

12iV Corona de Aragón, Barcelona A15 Colección de documentos

t.27 inéditos

PLEASE DO NOT REMOVE SLIPS FROM THIS POCKET

UNIVERSITY OF TORONTO LIBRARY