vr de a
' DEN

Y DAA

hera A E Y a

DA e jo hal
.

AO
YOR TINA
eE ere

O Pepi

ph 4 del
4 FR
AO
A

> 0
Morga ds papa Ma)
NANA
bi

1

Wi ed dido
de poes
AO

STAN
e

.. 2.

IA
A EOS
ld 14
ul

AAA
»

ae) tr 4,
Ma MIS
ebay

1 q
VIA DS dr
y Porta

Pie

+2 ATA
PAN e

MS
$

is

Fs da da
died

A rd er
UA

EN

a Ed

MAR
Me 0 AAN
a e

[+

Aval y
4 ws 41
' es

piña 4

A

'
e

me
HAS

e
(e

Adssis
dr
dE
ENE

ei
de

$, ha
E

pa
Le
te

AA
Pda

aq
Ass

o

24d IA ads
pont dear
Al

CA
A! que
AS
ra

HE

IAS

Ñ ,
oda ,
p9es s

$,
LAN
0%
mes
4

» ti so

pe Y
a
e ORO MAN
Bien
DO
A re >
DAZO!

..

A
hare Ae
ñas

Po
buceo,
AA
LENO s

+.
a
Pe ds)

ee
AS

0%

a leticia,

h; 18
ias

pad Si

ñ

es

diria
pr ed

o ATA

a AT 7 AA la 1 EE
a ses A AS
| AS Y Ay IDEN bind on Ú ¡EN

MA "ey A | ETA E A
h h y" Al == :
ISO O A 4 a om 1 Was.

dias o

! > A» a Wiv yk va
A CTA di a, sera LLE EA ee ALLA
: os A a ] ] 2 .. ,

5
AA . mm ei “UD > AA ad

Yi | ISS
PA, AS

y

o

lam Healey Dall

Division of Mollusks
Sectional Library

ee pra |
ba In PAD SS xl O
was - == Pe LAA LEA
on ñ Aaa! 9" o - NR

po
Ñ
é
É
di
£
á
na
1
e
e
sl
4
a
y
(

ty o a al EPT AS | : Pa : A

, á 4 E K 7 "y "
AA TN DI e S dv, ; E Mr
ye mo Yiyv AI Mr

W/m? A yy DIA ÑÑ "y" uy eS Ti e e ; p EN ES

Qro eel cid ARA A ¡bm y so IA [e

. A YY | »

AVI e. Var : A a A
CT My ty ms SÁ e a ALA GUI « : Ss Y

JOA E 500 Dg y 0 VAR S y ra' ¿ A . 4 UTE 2 : a RS A A pa ES N | HA Me

E

hd Hr nd lila rn q. .ue- > S TH J j RL 3: ¿A

eo o Pray O 0!
ATTE

SÓN LALA. az > AV CONAN,

q
e >

E Vu.»
* Do k

e

ER

PI da

COUNT
ni Oi ALLA 00 ES
VA NION

¿es poeo

A Lu PS] Paba lt lol]

e TEA

A SI d Ada y - Y A sde
FILA enn "WWW ANO a
TR III NS TA Ae

Dew. K 1 Y 3 h

AN

PA Moo, Nana ld
<A A E mo X SS a
boda, SÍ ñ | qa caco QUINA" pan : hd, | Nod
Pe S » a E > qu AÑ
y , Pes e nl q, o ' sb + ; > ele » y aX” Me E - | Mp5" a lio
Fe a) Now IAEA] ¡A AOS Lila A
Y WIPUIIIVAY e El Y» .s 0) » 0 AD (
Ho ' AA A a 2 grrr
TON Pto lo ALA yt" a, IAS ANA $ a 000! q.
) y AA ATA Ar e a OD! | A J ar, sd y v se
as DA AAA Uy NO E E ES UY rd y wo ww?
me NO NN iS 200 ml HE CGE nn O q : A Y olaaa HT
A e er

e Wee ”. AN

Je yw

A MU SO IA E uE =
pa 4 L o 7
DAA ú
¿A Y FLA HAL IS %, Mig!

| Ye ho, b A » TH NU Nur y” *

Es Pe de | "e yl TW e SS Pr UraN lean 0 : MA _ y SAD y Ja Mur : w

yo DN TTD AA RAR ES ya e? LA Datvt: , Wu SU q I(M(Mmo” a É
pon, AA bo ? y ARS TETA DA ENT

> y" = e y” ps Www A : b ¿ ¿ »
hs TR otto “y” yu aa MW, yaa sm Mt ps tt |
moy : yor JAN IT se Py p
did AA A LL NY Hp IA
PEPE AA E AA y E Ad O

TS
ÓN

dy AR
TN SY

Y pl
E

NCI

ES:

aturals de Barcelona 2

CEA AR]

BARCELONA * al |

pe

NDA ca a E

“STUDI SOBRE LA FAUNA MALACOLOGICA

DE LA CONCA DEL LLOBREGAT

qa

o
2)
78
1420

MOLE
PUBLICACIONS DE LA JUNTA DE CIÉNCIES
NATURALS DE BARCELONA- 1920

Treballs del Museu de Ciéncies
Naturals de Barcelona

ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA
DE LES VALLS PIRENAIQUES

V

Lana nf MIGHuses
DH

CONCA DEL LLOBREGAT - sectonal Liborory

A. BOFILL 1 F. HAAS

SON ES NS 7 Ao
ALCA AAN INSI
LK ANY E ses UF,
NENA An 5 y LO
SA ( ly 5

SI)

PS CUY,
a? $ La EN A

Hera? 5 Uy _
> FETICHE! nu ss
e .—

AAA an

MUSEU MARTORELL
PASSEIG DE LA INDUSTRIA
BARCELONA

ADVERTENCIA DELS AUTORS

La série dels treballs sobre la fauna malacológica del Pireneu
catalá, comprén:

I. Estudi sobre la fauna malacológica de la vall de 'Essera, per
A. BoriLL, F. HAas i J. B. DE AGUILAR-AMAT. (Publicat en
el vol. de 1918 dels Treballs de la Institució Catalana d'His-
toria Natural.)

11. Vall del Noguera Ribagorcana, per A. BoFILL i F. Haas.
I1. Vall del Noguera Pallaresa, per A. BorFILL i F. HAAs.
IV. Vall del Segre 1 Andorra, per A. BOFILL i F. Haas.

V. Vall del Llobregat, per A. BoFILL i F. HAAs.

VI. Conques litorals des de Besós a Poribou, per A. BOFILL,
F. HaAasi J. B. DE AGUILAR-AMAT.

VII. Vall d'Aran, per A. BorILL i F. Haas.

IMPREMPTA DE HENRICH 1 C.?, EN COMANDITA. — CÓRCEGA, 348, BARCELONA

A 000'095:1 P]P957
> SPA 4RS7 ql
»
. : |
2 ' an PARA)
a >
EN
re. A 21H WP IP a 0
sl mp9) 5%,
0 1990 WN
PS SON
Es Sy PP 0093 5 A la qurq40) vu y rP UA AP 5
eN, . Ñ
Sl ey RS my punga A s a ES , z
AE E 730 P ' E a q
Ed a? $ <, a es 2 a euo PI)
E 10154 se E Y PUDO | |
pS . A
l
|
da IMA i
"2d penados e |
|
que) |
l
¿na 19p tau. 3 A |
81 rene A : i |
A >) 3 PUIPO > |
Ay1101y |
1935 ]Y z ¡
o cad

ic Mi e

A A

h
Í
A
:
]
|
J

$ yy N
; 28 my >psunog)? os
2 or A

w

21 A pan ?A

ES
5
>
%
a
200 al
y £
A
>
e
pa P12L) 77"
2
2

aL)”
aa

(
h

| 201 A

7

ARS

or oy

000095 1 P]PISL

E TAO 5
pr 29* 5 NS pus Pip 7
O Es POS
49)27
A Lor PUDO UPA,
e Poy? MAP)
s>penado .
Horda y Pen 2
sp” up)
drag y 19Pta0UN IA E
» rare
PES E PUIPO >

101) 101y

int) y914951%o,

»p

aro oy"

Mr
| 27
<
E
>
¡ y
; So
ES
Xx
sau03m9) VP 339)9>
Y 93 JUOAND
e3m7 A

“avg a
40129)
2 SIA PY FP JUDY

Ze »UYE) $9)

52 od

l
¡

Susdo»,

IS rusos (9

“nnoy

| )

/

si223./ SPP 05

e A O A PP A

AA Á

ea

Nat ls

ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA
DE LES VALLS PIRENAIQUES CATALANES

V

CONCA DEL LLOBREGAT

per

A. BoriLL i F. Haas

INTRODUCCIÓ

Aquest treball difereix en part dels quatre primers de la
nostra série d'estudis sobre la malacologia de les valls pire-
naiques catalanes. Els ja esmentats primers comprenen sola-
ment o rius que pertanyen del tot a la regió pirenaica, com
l'Essera i els dos Nogueres, o que tracten de la part pirenaica
que recorren, com és el Segre. També difereix per incluir-hi
les formes quaternáries i subfossils conegudes de la conca.

Al tractar del Llobregat, l'estudi compendra tota sa ex-
tensió des de l'origen en el Pireneu fins a sa boca, en el Medi-
terrani. Será objecte doncs d'aquest treball, no sols la part
pirenaica, sinó la mediterránia, de lo qual, sens dubte, resulta-
ran observacions interessants respecte de les relacions entre
ambdues.

El Llobregat pot dir-se amb tota propietat que és el riu
de la província de Barcelona: en ella naix i en ella deixa ses
aigúes en el Mediterrani no lluny de la capital. La superfície
de la província de Barcelona es compon quasi exclusivament
de terrenys regats per ell i sos afluents, amb excepció de la

382 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (6)

regló de Solsona, alta conca del Cardoner, que es troba en la
província de Lleyda.

El Llobregat no té verament el seu origen, com els rius
objecte de nostres treballs anteriors, en P'alt Pireneu, sinó en
les estribacions orientals de la serra de Cadí, que ja pertany ales
serres prepirenaiques, 1 perxo no pot sorprendre l'abséncia en sa
fauna d'algun mol'lusc característic de les regions més elevades.

Si bé de la serra al N. de Castellar d'En Huch baixen di-
verses torrenteres generalment seques i que van a raure a Palta
vall del Llobregat, pot dir-se que aquest últim té son origen
un poc més al S. del ja esmentat poble de Castellar d'En Huch, en
un congost de parets verticals, anomenat canal del Llobregat,
d'on brollen abundoses fonts, amb un capdal de tal importancia
que, al sortir del barranc, proporcionen ja la forca motriu a
Vanomenada Farga Vella.

Va seguint la corrent per Sant Vicents de Rus, per a arribar
a la Pobla de Ltillet a uns 10 km. de Castellar d'En Huch. Se-
gueix, en direcció occidental, cap a Sant Lloreng de Baga, a
uns 12 km. més avall, on rep per sa dreta les aigiies de la vessant
meridional del Cadí, el riu Bastareny, que naix en el coll de
Tanca la Porta, i son afluent el barranc de Greixa, que baixa
del coll de Jou 1 del Pusg d'Alp i pren son nom del poble de
Greixa, situat en sa vora dreta. A uns 2 km. de l'unió del bar-
ranc de Greixa amb el Bastareny es troba la població de Baga.

En Sant Lloreng de Bagá (estació de Guardiola del carril
Manresa-Guardiola), on, segons queda dit, suneix el riu Bas-
tareny amb el Llobregat, aquest últim pren una direcció més
o menys meridional, que segueix en la major part del seu curs.
Passa, a 2 km., per Guardiola 1 a uns 7 km. més avall deixa
Fígols les Mines. 4 km. encara més avall hi ha el poble de
Serchs, també anomenat Pont de Raventi; 3 km. més avall
passa per La Baells. :

(7) A. Bofil 1 F, Haas 383,

La vila de Berga, que dóna nom a lencontrada del Ber-
gada, está situada a la vora del torrent Estredí, que llenca ses
aigiíes al Llobregat. Corre encara el riu uns 5 km. per a arribar
a Gironella, 3 més fins a Viladomiu, 5 fins a Puigrerg i després
18 km. per a passar per Sallent. A 1 km. més avall del poble
de Gironella desemboca, venint de l'esquerra, la Riera de
Ca'n Llop; 7 km. més avall rep per sa esquerra les aigijes del
riu Gabarresa, que ve d'Alpens, en la comarca denominada el
Llucanés. Allí es troben Olost 1 Sant Esteve de Llucanes.

A 17 km. més avall de la confluencia del riu Gabarresa
venen al Llobregat per sa dreta les aigies de son afluent
més important, o sigui el riu Cardoner. Aquest, a 7 km. aigiies
amunt de sa confluencia amb el Llobregat, troba Manresa;
16 km. més amunt, Súria, i a uns altres 13 km., Cardona. Prop
d'aquesta vila, a uns 6 km. més amunt, s'uneix al Cardoner
el riu Negre, que ve de la dreta i que passa per Solsona. En la
conca d'aquest riu ia uns 8 km. al S. de Solsona es troba la
localitat de Miracle. Passa el Cardoner a uns 10 km. de sa
unió amb el riu Negre per la parróquia rural d'Olus, a uns
18 km. més amunt per Sant Lloreng de Morunmys, anomenat
també dels Piteus. En la part més alta de la vall, a 4%5 km.
al N. de Sant Llorenc, está situat el poble de Coma. Prop de
Vesmentat poble de Sant Llorenc rep el Cardoner la riera de
Valls, que baixa de la Serra de Cadí. Prop de son origen, a
uns 12 km. en línia recta al N. de Sant Llorenc dels Piteus, hi
ha el poble de Gosol.

Passada la confluencia del Cardoner amb el Llobregat
és molt remarcable la muntanya de Sant Llorenc del Munt,
divisoria entre les conques del Llobregat i del Besos. En la
vessant al primer hi ha la riera de Nespres, on es troben les
localitats de Rocafort, Mura 1 Montcau.

A la vora oposada del Llobregat apareix la muntanya de

384 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (8)

Montserrat, quals vessants meridionals i occidentals desaigiien
en el riu Anoya, tributari de la conca que ens ocupa. En la
basa i la vora mateixa del riu es troba el poble de Monistrol
de Montserrat. Des d'allí fins a la confluencia amb el riu Anoya
en Martorell, desaigua el torrent de la Salut, que ve de Coll-
bató, passa el riu pel balneari de La Puda després d'haver-se
despenyat pel salt del Cairat; més avall, a la vorera esquerra 1
a 1 km. de l'areny hi ha el poble d' Olesa, i a igual distancia,
en la vorera oposada, el de Esparraguera. Més avall d'Esparra-
guera s'uneix amb el Llobregat un torrent que baixa de Mont-
serrat, el del Moll, que s'origina prop del poble del Bruch.

A Martorell, segons hem dit, rep el Llobregat altre de sos
afluents més importants, el riu Anoya, que ve de la dreta.
Remuntant el curs d'aquest riu, es passa per Gelida, després
ve més amunt Samt Sadurní d'Anoya, situat en la riera de
Lavern, prop de sa confluencia amb l'Anoya. Més amunt en-
cara hi ha en una vall secundaria el poble de Pzera; en el mateix
riu, Vallbona, i més amunt Capellades, en qual regió es troben
les localitats Abric Romani, Torre de Claramunt, Carme 1
alguna altra. Més amunt encara hi ha Igualada, amb els poblets
de Vilanova i Odena i, per fi, Copons.

Aigúes avall de Martorell, abans d'arribar a Papiol, rep el
Llobregat en sa vora esquerra la riera de Rubí o de les Arenes,
que baixa de Sant Llorenc del Munt, trobant-se en sa vora la
ciutat de Terrassa i el poble de Rubí, prop del qual hi ha
la coneguda localitat d'argiles torrencials de Ca'n Ubach.

Papiol, en lVesmentada vorera esquerra 1 Palleja a la dreta,
segueixen més avall de la desembocadura de la riera de Rubí.
El poble de Corbera está a uns 6 km. a igual distáncia de Gelida
1 de Palleja.

Molins de Rey, Sant Feliu del Llobregat, Cornella, Hospitalet
i el Prat es troben entre Pallejá i la boca del Llobregat. En

(9) A. Bofill i F. Haas 385

aquest trajecte rep en sa vora esquerra la riera de Vallvidrera,
anomenada la Rierada, 1 la de Sarria.

El turó de Montjuwich va compres també en la conca del
Llobregat, limitant al N. el delta d'aquest riu, que té son límit
meridional en les costes de Garraf. En aquest delta es troben
en la part N. Y Hipodrom i Ca'n Tunis i en la meridional els
estanys de la Ricarda, Illa, Remola, Murtra, 1 els pobles de
Gava i Castelldefels.

S'han incluit en aquesta conca també les parts compreses
entre els llocs del pla de Barcelona que porten llurs aigies
directament al mar, excluint tant sols les que van directament
al Besos.

386 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (10)

HISTORIA DE LES EXPLORACIONS MALACOLOGIQUES
EN LA CONCA DEL LLOBREGAT

Segons podrá veure's en la llista de bibliografia que segueix,
al segijent paragraf, les primeres citacions que es fan de mol-
luscos en la regió que ens interessa són d'autors que no han
recorregut ells mateixos les localitats que esmenten.

El primer recolllector conegut és M. de la P. Graells, que
en 1846 cita dues espécies del Montserrat, seguint després
E. A. Rossmássler, que visitá el litoral de nostra terra en 1852.

Consultant l'esmentada llista es despren que augmenta el
nombre de recol'lectors, aportant moltes dades, si bé aquestes
són isolades i incomplertes en llur majoria. Perx0 esmentarem
solament aquells treballs que continguin dades més o menys
abundants de localitats determinades o que s'ocupin de regions
fins aleshores inexplorades:

1860. Drs. Coronado.— Desde Montserrat a Solsona.
— Llur col lecció existeix en el Colllegi de PP. Jesuites
del Sagrat Cor, a Barcelona.

1878. Bofill, A.— Vallvidrera. — Sa col lecció particular.

1879. Bofill, A.—Pla de Barcelona. — Sa collecció par-
ticular.

1880. Servain, G.— Barcelona i Montserrat. —En la
colllecció Bourguignat, existent en el Museu d' Historia
Natural de Ginebra.

1884. Bofill, A.— Alt Llobregat. — En sa col lecció par-
ticular.

(11)

1884.
1887.
1888.
1898.
IQOI.
1902.
1902.
1904.
1904.
19053.
1907.

1908.

1909.

A. Bofill i F. Haas 387

Fagot, P.— Montserrat i Barcelona. — Exemplars
típics donats per ell, en la col'lecció Bofill.

Chía, M. de.— Barcelona. — Existents en sa col-
lecció particular.

Salvanñáa, Jo M.9 —Vallvidrera, Part. de sa
colllecció en el Museu de Catalunya.

Aa Boi A Conca paixal del
Llobregat. — En el Seminari Conciliar de Barcelona.
Maluquer, J.—Gavá. — En el Museu de Cata-
lunya.

Maluquer, J.— Igualada. — 1d. íd. íd.
Maluquer, J.—Prat del Llobregat. — 1d. íd. íd.
Maluquer, J.—Alt Llobregat. — Id. íd. íd.
Zulueta, A. de —Boques del Llobregat. — Col-
lecció Zulueta, a Madrid.

Fagot, P.—Serra de Cadí, vessant del Llobregat. —
Exemplars típics donats pel mateix: en la collecció Bofill.
Sagarra, 1.— Conca superior del Llobregat. — Mu-
seu de Catalunya.

Serradell, B.— Avenc d'En Roca, vall del riu
Anoya. — En sa col:lecció.

Serradell, B.— Avenc dels Pouetons de les
Agúilles, Montserrat. — Id. íd.

1909-10. Marcet, A.— Monografia malacológica de Mont-

IQIO.
1913.

1913.
1913.

serrat. — Collecció existent en el monastir de Mont-

serrat.
Faura, M.-— Váries coves de Montserrat.
Rosals, J.— Guardiola, alt Bergadá. — Museu de
Catalunya.

Rosals, J.— Terrassa. — Id. íd.
Tomás, Ll. —Capellades. — Museu de la Institu
ció Catalana d'Historia Natural.

388 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (12)

1914. Rosals, J.—Sant Feliu del Llobregat. — Museu
de Catalunya.

1914. Rosals, J.— Capellades. — Id. íd.

o oa go. le ess — My:
seu de Catalunya.

1916. Sagarra, l.— Conca superior del Anoia.

1917. Romaní, A. —Capellades. — Sa collecció particu-
lar, a Vilanova i Geltrú.

1919. Maluquer, J.—Sallent, en el Museu de Cata-
lunya.

1919. Haas, F.—Conca alta del Llobregat. — Material
repartit entre el Museu de Catalunya i el de Senckenberg
de Frankfort sobre el Main.

A més del material reunit en el Museu de Catalunya 1 en la
colllecció particular d'A. Bofill, hem pogut estudiar el que
F. Haas ha recullit en váries ocasions en diferents punts de
la conca del Llobregat i que pertany al Museu Senckenberg,
de Franktort.

També hem pogut disposar, per a la contes dels exem-
plars que existeixen en el Museu de la «Real Academia de
Ciencias y Artes», de Barcelona, i en les collleccions dels se-
nyors A. Romaní Guerra, de Vilanova i Geltrú; Ll. M. Vidal,
Dr. D. Baltasar Serradell, de Barcelona; i de lVenginyer don
Ll. Suárez del Villar, abans a Fígols les Mines i actualment a
Barcelona, als quals estem coralment agraits per llur amabilitat.

(13)

(1)
(2)

(5)

(6)
(7)
(S)
(9)
(10)
(11)
(12)
(13)
(14)

(15)

(16)

(17)

1821.

1833.

1835.

1835.

18398.

1846,
1850.
1853.
1854.
1854.
1863.

A. Bofill 1 F. Haas 389

BIBLIOGRAFIA

Férussac, A. de — Tableau systématique des ani
maux mollusques classés en familles naturelles, Paris,
Michaud, A. L. G.—Catalogue des testacés vivants
envoyés d'Alger á M. Rosset, in Mém. Soc. Hist. Nat.,
Strasbourg, 1, II.

Bouillet, J. B.—Catalogue de la collection de co-
quilles exotiques. Clermont-Ferrand.

Desmoulins, C. — Description de quelques mollus
ques terrestres et fluviatiles de la France, nouveaux ou
peu connus, in Ac. Soc. lin. Bordeaux, VIII.

Potiez, V. L. V. et Michaud, A. L. G.—Galé-
rie des mollusques, ou catalogue méthodique, descriptif
et raisonné des mollusques et coquilles du Muséum de
Douai, 1. Paris.

Graells, M. P. —Catálogo de los moluscos terres-
tres y de agua dulce observados en España. Madrid.
Jan, G.— Conspectus methodicus testaceorum in col-
lectione mea extantium anno 1830, Parma.
Rossmássler, E. A. — Brief aus Spanien in Zeit-
schr. fir Mal. X.

Rossmássler, E. A. — Helix lactea Múll, und H
punctata Mill., in Malak. Bl. I.

Rossmássler, E. A.— Iconographie der Land
-und Sússwasse:mollusken. — 111, cuad. 1-2.
Companyo, L.— Histoire naturelle du département
des Pyrénées Orientales. III. Perpignan.

1863-1870. Bourguignat, J. R. — Mollusques nouveaux,

1864.
1866.

1869.
18609.

1869.

litigieux on peu connus, l, Il.

Stabile, J. — Mollusques terrestres vivants du Pié-
mont. Milan.

Mengo, J. S. — Colleccáo conchyliologica, genus Helix
Porto.

Anonim. —Verzeichnis der von Heynemann dem
Tauschverein úberwiesenen sideuropaischen Binnencon-
chylien, in Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1.
Paladilhe, A. —Descriptions de quelques paludi-
nées, assiminidées et mélanidées nouvelles, in Rev. Mag.
Zool. 28 sér. XXI, p. 225-237; 273-284; 316-325, 1 370-383.
Schaufuss, L. W. — Molluscorum systema et ca-

390 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (14)

talogus, System. und Aufzáblung sámmitlicher Conchy-
lien der Sammlung von Fr. Paetel. Dresde.

(18) 1870. Hidalgo, J. G.— Description de trois espéces nou-
velles d'Helix d'Espagne, Journ. de Conch., XVIII.

(19) 1870. Kreglinger, C.—Systematisches Verzeichnis der in
Deutschland lebenden Binnenmollusken. Wiesbaden.

(20) 1871. Hidalgo, J.G. — Descriptions de trois espéces nou-
velles d'Helix d'Espagne. Journ. de Conch. XIX.

(20 bis) 1873. Clessin, S.—Zur Kenntnis unserer Pisidium, en:

: Malak. Bl, XX, 1873, P. 29, lám. 1, fig. 4.

(2) S73. SO bie lit: Ww. — Nachtráge und asen zu
meinem Catalog der im europáischen Faunengebiete le-
benden Binnenconchylien, in: Malak. Bl., XXI.

(22) 1873. Paetel, F. — Catalog der Conchylien-Sammlung.
Ed. 1.? Berlin.

(22 bis) 1874. Clessin, S. en Martini-Chemnitz.—Syst. Conch. Cab.
2 ed. IX., Abt. 3, Cycladeen, p. 36, lám. 4, figs, 1-3.

(23) 1874. Rigacci, G. et E.— Catalogo delle conchiglie
componenti la collezione Rigacci. Roma.

(24) 1875. Dunker, W. — Verzeichnis der Spezies einiger Gat-
tungen zweischaliger Mollusken des Rothen Meeres, in:
Jahrb. deutsch. mal. Ges., II.

(25) 1875-1884. Hidalgo, J. G. — Catálogo iconográfico y des-
criptivo de los moluscos terrestres de España, Portugal
y las Baleares. Madrid.

(26) 1876. Bourguignat, J. R.— Species novissimae mollus-
corum in europaeum systemati detectae, notis diagno-
sticis succinctis breviter descriptae. Paris. :

(27) 1876. Peiffer, L.— Monographia heliceorum viventium,
sistens descriptiones systematicas et criticas omnium
hujus familiae generum et specierum hodie cognitarum.
VII. Leipzig.

(28) 1876. Westerlund, C. A.—Faunae europaeae mollusco-
rum extramarinorum prodromus.

(29) 1877. Bourguignat, J. R.—Histoire des Clausilies de
France, in Ann. Sc. nat. sér. 6e V, VI.

(30) 1877. Kobelt, W —In.: Rossmássler Iconographie, V.

(31) 1877. Kobelt, W.— Zusátze und Berichtigungen zu mei-
nem Catalog der im europáischen Faunengebiete lebenden
Binnenconchylien, in: Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV.

(32) 1878. Batalha, F. R.— Catalogue de la collection Pano
liologique. Porto.

(33) 1878. Wollaston, J. W.— Testacea atlantica or the
land-and fresh water shells of the Azores, Maderas, Sal-
vajes, Canaries, Cape Verdes, and Saint Helena, London.

(34) 1878-1879. Anonim.— Donatius al Museu. Bull. Ass. Exc.
Cat. IApmo6:

(53)

A. Bofill ¿ F. Haas 391

1878-1879. Arnet, R. y Bofill, A. — Excursió a Sant

Llorens del Munt. Bull. Ass. Exc. Cat. I, p. 126.

1878-1879. Bofill, A. —Excursió a Vallvidrera, verificada

1879.

1879.

1879.
1880.
1881.
1881.

1881.

1882.
1882.
1882.
1882.

1882.

1883.
1884.
1884.

1884.

1884.

el dia 27 d'octubre de 1878. — Bull. Ass. Exc. Cat. 1,
Pp. II-14.

Boettger, O. — Kaukasische Mollusken, in: Jahrb.
deutsch. mal. Ges., VI.

Bofill, A.—Catálogo de los moluscos testáceos
terrestres del llano de Barcelona in: Crón. Cient. Bar-
celona, II.

Martorell y Peña, F. — Apuntes arqueológicos.
Barcelona.

Servain, G.—HEtude sur les mollusques recueillis
en Espagne et en Portugal. Saint Germain.
Anonim.— Donatius al Museu, in Bull. Ass. Exc.
Cati TMIESp: 72:

Kobelt, W. —Catalog der im europáischen Faunen-
gebiete lebenden Binnenconchylien. Ed. 2.- Kassel.
Locard, A. — Etudes sur les variations malacologi-
ques Vapres la faune vivante et fossile de la parte cen-
trale du bassin du Rhóne. 2 ts. Lyon.

Anonim — Donatius al Museu, in Bull. Ass Exc. Cat.
IV; p. 127: :

Bofill, A.— Una excursió a Montserrat, in An.
Ass. Exc. Cat. IL, pp. 54-69.

Kobelt, W.-— Excursionen in Spanien, in: Jahrb.
deutsch. mal. Ges. IX.

Kobelt, W., in Rossmássler, Iconographie,
NS2 E po 30:

Locard. A.—Prodrome de malacologie francaise.
Mollusques terrestres, des eaux douces et des eaux sau-
máítres. Lyon.
Paetel, F.—Catalog der Conchylien-Sammlung,
2.> ed. Berlin.
Bofill, A. — Moluscos del valle de Ribas, Cataluña,
in Crón. Cient. Barcelona. VII.

Fagot,P. —Contribution á la faune malacologique
de la Catalogne in Ann. Mal. IT.

Salvañá, J. M.— Introducción a la fauna malaco-
lógica de Vallvidrera y catálogo razonado de los moluscos
testáceos, terrestres y fluviátiles del territorio, in mem.
R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 época, I art. 7, 1884, Ppp-
375:433-

Salvañá, J. M. — Zoografía del género Hélix o sea
de los caracoles, y farmacología de las especies medici-
nales y alimenticias. Barcelona.

392

(54)
(55)
(56)
(57)

(58)
(59)

(60)

(61)

(62)

(63)
(64)

(65)
(66)
(67)
(68)
(69)
(70)
(71)
(72)
(73)

(74)
(75)

(76)

Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (16)

1885.
1886.
1886.
1886.
1886.
1886.

1887.

1887.

1887.

1887.
1887.

1888.
1888.
1888.
1888.
1888.
1888.
1880.
1889.
1890.

1890.
1890.

1801.

Westerlund, C. A.—Fauna der in der palae-
arktischen Region lebenden Binnenconchylien, t. V.
Bofill, A. —Contributions á la faune malacologique
de la Catalogne, I, in Bull. Soc. mal. France, III.
Chia, M. de— Catálogo de los moluscos testáceos,
terrestres y fluviátiles de la comarca de Gerona. Gerona.
Salvañá, J. M.— Estudio de M. Pablo Fagot sobre
los hélices xerofilianos del grupo barcinonensiana. Bar-
celona.

Tryon, G. W.— Manual of Conchology, 2.* sér. TI.
Westerlund, C. A. — Fauna der in der palaearkti-
schen Region lebenden Binnenconchylien. 1.

Chia, M. de — Nota acerca de los moluscos terres-
tres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona.
Gerona.

Letourneux, A. et Bourguignat, J. R.—
Prodrome de la malacologie terrestre et fluviatile de la
Tunisie. Paris.

Salvañá, J. M.— Moluscos nuevos de España, in
Crón. Cient. Barcelona, X.

Tryon, G. W. — Manual of Conchology, 2.* sér. 111.
Westerlund, C. A. — Fauna der in der palacark-
tischen Region lebenden Binnenconchylien. 11T.
Bofill, A.—Catálogo de la colección conchiológica
que fué de D. Francisco Martorell y Peña. Barcelona.
Bofill, A. — Núria, Ribas y Alt Llobregat, Bull. Ass.
Exc. Cat. X, 1888, pp. 40-146.

Fagot, P.—Catálogo razonado de los moluscos del
valle del Essera, Crón. Cient. Barcelona, XI.
Pollonera, C. — Apunti di Malacologia. Boll. Mus.
Zool. An. Comp. Torino, 111, N.* 43.

Salvañá, J. M.— Contribución a la fauna malacoló-
gica de los Pirineos catalanes, o sea descripción de la-
comarca de Olot. An. Soc. Esp. Hist. Nat. XVII.
Tryon, G. W. — Manual of Conchology, 2. ser. IV,
Paetel, F.— Catalog der Conchylien-Sammlung, 3.*
ed. vol. II. 4
Westerlund, C. A. — Fauna der in der palaeark-
tischen Region lebenden Binnenconchylien. II.
Bofill, A. —Contributions á la faune malacologique
de la Catalogne. II. Bull. Soc. Mal. France. VIT.
Bofill, A. —Serra de Cardó. Bull. Ass. Exc. Cat. XI.
Westerlund, C. A. — Fauna der in der palacark-
tischen Region lebenden Binnenconchylien. Supl. I.
Bofill, A. — Excursión malacológica efectuada por
los Dres. D. F. X. Coronado y Ruipérez y D. F. de A.

.
;
p
j
;
Lo

E

(77)
(78)
(79)
(80)
(81)

(82)

ISQI.
1891.
ISQI.
': 1892.
1892.

1893.

A. Bofill i F. Haas 393

Coronado y Balius, desde Montserrat al valle de Arán,
en el mes de agosto de 1860. Crón. Cient. Barcelona. XIV.
Cockerell, T. D.—On the geographical distribu-
tion of slugs. Proc. Zool. Soc. London.
Saint-Simon, A. de — Catalogue d'une collection
provenant du Cabinet de M. de Saint-Simon. Toulouse.
Westerlund, C. A. —Spicilegium malacologicum.
Neue Binnenconchylien in der palaearktischen Region. lena.
Fagot, P.— Histoire malacologique des Pyrénées
francaises et espagnoles. Bagneres-de-Bigorre.
Westerlund, C. A. —Spicilegium malacologicum.
I. Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. XXIV.
Westerlund, C. A. —Spicilegium malacologicum.
11. Nachr. Bl. deutsch mal. Ges. XXV.

(S2 bis) 1893. Westerlund, C. A. —Spicilegium malacologi-

(83)
(84)
(85)
(86)

(87)

(88)

1894.
1894.
1897.
1897.
1898.

1808.

| 1898.
on

1901.
ol
1902,
aser.
a

“1902,

49

cum. 1V. Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. XXV., S. 129.
Caziot, E. —Catalogue des mollusques vivants des
environs d'Avignon. Avignon.

Westerlund, C. A.—Spicilegium malacologicum.
TEL Nachr Bl deutsch. mal. Ges. XXVI.

Wagner, A. J. — Monographie der Gattung Pomatias
Studer. Viena.

Westerlund, C. A. — Synopsis molluscorum ted
marinorum regionis palaearcticae. Fas. 1. Lund. -
Almera, J. y Bofill, A.—Moluscos fósiles reco-
gidos en los terrenos pliocenos de Cataluña. Bol. mapa
geol. España, ser. 2.2 IV.

Bofill, A. —La «Helix montserratensis». Su origen
y su distribución en el tiempo y el espacio. Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 3.2 época. II.

Kobelt, W. in Rossmássler; Iconographie. N,

Sen: VIT:

meso K. H. — Certain terrestrial testaceous mol-
lusca from south-western -Eúrope. Journ.-oí Conch, X,
Maluquer;, ]. — Excursió malacológica a e
Butll.- Inst. Cat. Hist. Nat. L, p. 1, 25 -

Westertlund,- CUA, — Synopsis' molluscorum in

regione palaearctica viventinm ex ty En a Den
S. Petersburg. .

Maluquer, J.— Alguns Hdi e la comarca de

- Igualada, Butil. Tast.: Cat. Hist. Nat. Ip. 41.

Maluquer,: J.—=Moluses fiuvials del Prat del Llo>

- bregat.” Butil, st Cat. “Hist; Nat. IL, p. 52.

Mas de Xaxars, ]. M. — Excursió a Montserrat,
Butll. Inst. Cat. Hist.- Nat. IT, -

Kob.oelt,-W. ae cono a ii der” a

eS

Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (18)

Couturier, M.—Catalogue des coquilles paléarc-
tigues de la collection Hagenmiilller. Marsella.
Maluquer, J.—Moluscs recullits en la montanya
de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. III, p. 52-59.
Novellas, F.— Una excursió a Montserrat. Butll.
ust. Cat. Esto Nat MIL Up. MOQ; BELO:

Zulueta, A. de. — Moluscs de Montserrat. Butll.
InstiiCat, HElst. Nat. MEE pr TES.

Maluquer, J.— Excursión malacológica a Ripoll,
Pobla de Lillet y Castellar d'En Huch (alta Cataluña).
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat.

Zulueta, A. de — Excursió a la desembocadura del
Llobregat. Butll. Inst. Cat. Hist. nat. IV, p. 75-78.
Caziot, E. — Contribution á la faune malacologique
de la Catalogne. Etude sur quelques Helix. Niza.
Caziot, E. —HEtude sur quelques coquilles de la
region circa-méditerranéenne. Helix candidissima Drap.
Feuille Jeun. Nat. XXXVI, pp. 1-4.

Caziot, E.— Etude sur quelques coquilles de la
région méditerranéenne. Rumina decollata L. Feuille
Jeun. Nat. XXXV, pp. 195-199.

Caziot, E. — Etude sur quelques Helix. Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat. V., pp. 88-93.

Fagot, P. — Contributions á la faune malacologique
de la Catalogne. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. V, pp. 138-143.
Fagot, P.— Species novae montserraticae. Butll,
Imst. Cat. Hist. Nat: VlL, “pp. 133185.

Marcet, A. —Species nova miraculensis. Butll. Inst.
Cat blust: Nat 255:

1906-1909. Taylor, Jj. W.— Monograph of the land and

1908.

freshwater mollusca of the British Isles. 111. Leeds.
Caziot, E. — Etude sur quelques espéces de mollus-
ques qui du sous-centre hispanique se sont répandues
dans le sous-centre alpique: Vitrina penchinati. Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. VIL, pp. 73-75.
Caziot, E. et Thieux, E. — Observations sur la
formation de tubercules dentiformes chez quelques heli-
ciens. Feuille Jeun. Nat. XXXVIII, pp. 40-43, 59-63.
Aguilar-Amat, J. B. de — Algunes xerophiles
del grupu Helyomanes, existents en la meva col-lecció.
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. VIII, pp. 89, go.
Caziot, E. et Fagot, P. — Etudes des espéces
de la région paléarctique de 1 Asie, ayant pénétré dans le
sous-centre alpique et hispanique. Feuille Jeun. Nat:,
XXXVIII, pp. 203-205.

Serradell, B.--— Nota dels moluscs recullits en

L a - A

(116)
(117)
(118)

(119)
(120)

(121)
(122)

(123)

(126)

(126 bis) 1913.
“Species of Fisidium. London, 1913,.P. 32..

(127)

(128)
(129)
(130)

(131)
(132)

1909.
1909.
1909.

1909.

A. Bol i F. Haas 395

Vexcursió espeleológica al avenc d'en Roca (Corbera).
Butll.. Inst. Cat. Hist. Nat. VIBRA pp. 6,7.

Caziot, E. et Margier, E. — Classification pro-
posée pour les espéces de la région paléarctique de la
famille des Pupidae. Bull. Soc. Zool. France, XXXIV.
Serradell, B.—TI'avenc dels Pouetons de les
Agúilles, a la montanya de Montserrat. Sota terra,
PP. 117-168.

Serradell, B.—mNota dels moluscs recullits-.en.
Vexcursió espeleológica al avenc d'en Roca. Sota terra,
Pp. 169-171. F

Veyon TA WisyiBulsb yy PH. A. Manual ot
Conchology, 2.* ser. XIX, p. 328.

1909-1910. Marcet, A. — Fauna malacológica de Montserrat.

IQ1O.
IQIO.

IQIO.

IQII.

1913.

1913.
1913.
IQI4.

1014.
1914.

Rev. montserr. 111, IV.

Bullew, R. A.—Notes on Pleistocene, holocene,
recent non-marine shells from Ma lle real Proc. Mal. Soc.
London, 1X.

Caziot, E. — Etude sur la dispersion géographique
des Pupa polyodon Drap., ringicula et montserratica
Fag. Bull. Soc. Zool. France, XXXV.

Caziot, E. — Etude sur quelques esp3ces de mollwus-
ques, qui du sous-centre hispanique se sont répandues
dans le sous-centre alpique. Bull. Inst. SE Hist. Nat., X.
PP. 11-15

Faura y Sans, M.—LlLa espelealogía de Cataluña.
Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat. VI, pp. 425-501.
Caziot, E. et Thieux, E. — Etude sur les Hélix
algériens et espagnols des groupes lactea Múll. et myris-
tigma. Bgt. Bull. Soc. Zool. France, XXXVI.
Taylor, J. W. — Monograpk of the land and fresk-
water mollusca oí the British Isles. 11T.. Leeds.
Woodward, B. B.—Catalogue of the British

Rosals, J. —Moluscs terrestres 1 fluviatils de Guar-
diola (Alt Bergada). Butll. Inst, Cat. Hist Nat., XIIL
pp. 106-1009.

Rosals, J.— Notes sobre malacologia catalana. Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, pp. 82-90.

Tomás, L.—Nota malacológica, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat. XIII, pp. 66 67.

Aguilar-Amat,J. B. de — La «Helix companyoi»
Aleron, de Santa María del Mar de Barcelona. Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat. XIV, pp. 125-127.

Anónim. -— Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV, p. 116.
Bofill, A. —Notas acerca de la fauna malacológica

396

(133) 1914.
(134) 1914.
(135) 1915.
(135_ bis)

(136) 1915-
(137) 1916.
(138) “IQI6.
(139) 1916.
(140). : 1917.
E
(142) I9IS.
(143) I9IS.

Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (20)
española. Fiest. cient. CL. aniv. R. Ac. Cienc. Barcelona.
PP. 203-212. , :

Rosals, J.—Catáleg dels moluscs vivents en lo
terme de Sant Feliu de Llobregat. Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat. XIV, pp, 41-51.

Rosals, J. —Contribució a la. fauna malacológica de
la vall del Anoya. Moluscs de Capellades. Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat. XIV, pp. 143-145.

Bofill, A. — Notas acerca de la fauna malacológica
española. Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, Sep. XII,
Pp. 1-13.

Haas, F.-—Spanischer Brief. Nachr. Bl. deutsch.
mal. Ges. 1915. P. 3-17. .

Rosals, J.—De una sortida pels voltants de Barce-
lona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XV,'p. 35. :
Bofill, A. — Nota sobre Helix bofilliana Fag. 1 Pupa
tarraconensis Fag. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVI,
Pp. 78-31. ER a O.
Rosals,.J. — Contribució a la fauna malacológica. de

la província de Girona. Treb.-Inst. Cat. Hist. Nat., II

Rosals,. J. — Variacions en la fauna malacológica

de. Vestany «de Remol. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVI,

PP. 31-33.

Bofill. ac — Moluscos ingressats en el Museu desde
el mes de a de 1916. An. Junta "Cienc. Nat. Barce
lona, 11.

Romaní Guerra, SA. l AlEnOS ioluscos. de a

comarca de edo Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVII,
PP- 45-48.

BO TIVA y Haas. F. —Nóta sobre la nomencla-

tura dels Pomatias de Montserrat. Butll. st. Cat. Hist.
Nat. XVIIL pp. 169-170.”

.Maluquer'. Y. —= Dispersió geográfica del Buliminus

(Zebrimus) detritus es e a e E L
E RR E

(21) . A. Bofill: F. Hads 397

TL STA a LES ESPECIES. ESMENTADES EN-LA CONCA
| DEL LLOBREGAT

Posem a dao de cada Cae. de qué fem esment en
aquest parágraf, un nombre, que correspon als que precedeixen
a cada un dels treballs citats en el parágraf precedent (Biblio-
grafia). Es citen amb lVortografia admesa les denominacions
que moltes vegades apareixen incorrectes en l'esmentada
bibliografia. e

Testacella haliotidea Drap. — 38, P. 27; 52, P. 397; 60, p. $; Ea P. 42;
117, P. 134; 120, P. 265; 127, P. 107; 133. P- 43-
T. haltotidea var. barcinonensts Poll. — 75, p. 1.

T. barcinonensis Poll. — 68, p. 4; 80, p. 33 ni P- 134; 120, P. 271;
127, P- 567.
Avion atevy L. —76, Pp. 49; 98, me 54; IOI, pr 22 BETO: 136; 120, p. 264;
127 Pp 108. pS

A. vufus Mich. — IOL, P. 122.

A. hortensis Fér. — 133, P. 45-
A. pyrenaicus M. T.— 51, p. 170; 93, P. 54; 1OI, P. 122; 120; p: 264.
Limax flavus L. — 60, p. 8.

EL. variegatus Drap. var. a Pi LQES TOR po 122: 12% PD. LO075 833,

P- 43-
L. laevís Múll. — 120, p. 265..
Agriolimax agrestis L. — 60, p. 8; 127, 1 107; 128, p. Eo 5d
Limax agrestis L.—6, Pp. 1;'IOI, P. 122; 117, p. 1345: 110, po 263. E
“E (Agriohimax) agrestis L. — 133, p! o e
EL. brunneus Drap. — 98, P. 54- de a IAE 7
Kyynickillus brunneus Drap. — 51, P-"170.7 20 lo,
Limax (Kryniokta) brunncus Drap. —117,- P. q 34 eS
Milax gagates Drap. — 127, Pp. 89, 107.7 == y: :
Amalia: gágates Drap: — 60; p. 8; 133, p»- Ea 0) A
Matacolimax valent anus Fér.— 77, p. 223. SO A IO:
Agriolimax. (Ambigolimax) valentianus Fér. —- 60, p- 8.
Vitrina diaphana Drap. — 120, p: 271. A $ ES
V. penchinati Bgt. — 111, P. 73; 117, P- 134; 110, p- 302; 23 DE
V. major Fér. — 65, p. 42; 76, P.:49: 98, a 34 rO1 > D 1225 117 PT.

LITO, P. 301; 125, p. SD: A AS

El e. A

-308 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (22)

Vitrina (Phenacolimax) major Fér.— 140, Pp. 538.
V. pellucida Múll. — 52, p. 398; 127, p. 107.
V. draparnaldi Cuv. — 52, Pp. 397-
Hyalinta (Polita) couvquins Bgt. — 115, p. 6; 118, p. 169.
Helix couYguina Bet. Ea P. 194; 27, P. 538; 38, E 29; 65, P-
_Zonites courquint Bgt. — 12, vol. TI, p. 40; 40, P- 145 43, vol. 1, de. 53.
Hyalinia courguini Bet. -— 227 P: 180328, Pu 253142, 0P.Li5 40, PS
58, P. 153; 00, P-.903 7/11. PD. 595 79, PP: 22,233 00, P-4 > 11O) MpPSDa,
- 117, PISA POS pos
Hyalinia vadiatula Ald. — 117, P. 135; 120, P. 304.
*Hyal. radiatula var. jacceitanica Bgt. — 42, P. 11; 110, Pp. 94, 96, 106.
Helix jaccetanica Bgt. — 25, P. 198; 27, P. 538; 63, P- 46.
Zonttes jaccetanicus Bgt. — 12, vol. TI, p. 42; 40, P. 15; 43, vol. 1,
DT ls
-Byalinia jaccetantca Bgt. — 37, Pp. 9; 58, P. 152; 80, P. 40; 117, P. 134;
120, P. 303.
Hyal. nitidula West. — 120, Pp. 303.
Helix nitidula Drap. — 65, p. 48.
Vitrea nitidula var. cvystallina Múll. — 128, p. 89.
Hyalinia nitens Gmel. — 87, p. 98; 08, P. 55; 99, P. 109; 1OI, Pp. 122
117, P. 135; 120, PD. 303.
Helix nitens Mich. — 65, p. 48.
Zonttes nitens Gmel. — 51, p. 172.
Hyalinia subnitens Bgt. — 117, P. 135; 120, Pp. 272.
Hyal. (Polita) lucida Drap. — 140, p. 538.
Hyal. lucida Drap. — 101, Pp. 122; 117, E 1303 133) P- 445 IS 40D ASS
Vitrea lucida Drap. — 128, p. 89.
V. lucida Drap. var. convexiuscula M.
127, P. 107.
Hyalinmia sepienirionalis Bgt. — 117, p. 136.
Hyal. navarrica Bgt. — 117, p. 136; 120, p. 302.
Hyal. avabiae Fag. — 80, p. 39; 98, P. 54: 117, P. 136; 120, P. 303.
Zonttes arabiae Fag. — 51, DP. 174.
Hyalinia (Polita) harler Fag. — 115, p. 6; 118, p: 169. :
Hyal. harler Fag. — 509, p. 46; 80, p. 39; gn Le 55; 117, P. 136; 120,
P- 302; 124, Pp. 567.
Zonttes harler Fag. — 51, P. 173.
Hyalinia apocryptia Bgt. — 80, p. 41; 98, P- 55; 127, P- 135; 120, P. 304.
Zonttes apocryptius Bgt. — 51, Pp. 172.
Hyalinia farinestana Bgt. — 60, p. 9; 68, p. 97; 80, P. 37; 98, P. 54; 99,
P. 109; 101, P. 122; 117, P. 136; 120, P. 302; 124, P. 507; 141, p. 46.
Helix farinmesiana Bgt. — 38, P. 28; 44, PD. 127; 52, P. 401.
Zonites farinesianus Bgt. — 40, P. 17. -
Hyalinia gyrocurtopsis Bgt. — 60, p. 9.
. Hyal. cellavria Múll. — 80, p. 39; 123, p. 14.
Helix cellaría Múll. — 65, P. 44.

T. subvar. farinestana Bgt. —

(23) A. Bofill i F, Haas 399

Hyalinta cellaría Múll. var. — 102, Pp. 75; 117, Pp. 134; 120, P. 302; 133,
P- 45:

Hyal. cellavría var. montsevratica Serr. — 117, P. 135; 120, Pp. 271.

Hyal. staechadica Bgt. —98, P. 54; 99, P. 109; 117, Pp. 136; 120, Pp. 302.

Zonites stoechadicus Bgt. — 51, P. 173.

Zonitoides nitidus Mill. — 127, p. 108.

Helix nitida Mill. — 38, p. 29; 52, P. 401; 65, p. 48.

Hyalinia nitida Mill. — 60, p. 8; 102, P. 75; 133, P- 44; 141, P. 47.

Hyal. arcastana Serv. — 120, P. 302.

Helix arcastana Serv. — 124, Pp. 566.

Hyalinta diaphana Stud. — 76, Pp. 49; 98, P. 55; 09, P. 110; 101, P. 123;
Er7, Ps 1345 120, P. 504.

Zonttes diaphanus Stud. — 51, p- 175.

Hyalinia vtiveola Bgt. — 76, P. 49; 80, P. 42; 98, P. 55; 117, P. 134; 120,

lo Dd
Zonttes vitreolus Bgt. — 51, P. 175.
Hyalinia hydatina Less. — 117, P. 134; 120, P. 272.

Helix hydatina Chemn. — 52, P. 401.

H. hyalina Fér. — 65, p. 46.

Vitrea crystallina Mill. — 128, p. 80.

Helix crystallina Múll. — 38, p. 28.

Hyalinta crystallina Múll. — 60, p 9; 74, P. 193; 87, P. 99; 102, P. 75;
117, P. 134; 120, P. 272; 133, P- 445 134, P- 143.

Euconulus fulvus Múll. — 127, p. 108; 128, p. 89; 133, DP. 443 134, P. 143.

Helix fulva Drap. — 38, p. 28; 52, p. 400; 65, p. 46.

Conulus fulvus Mill. — 87, p. 99; 101, P. 123; 102, P. 75; 117, P. 136;
120 Po 2/2

Leucoshvoa candidissima Drap. — 40, P. 33; 60, P. 9;
P- 89; 133, P- 45; 134, P- 143; 141, P- 46-

Heli candidissima Dtap. — 2,5; P. 33 3, P- 13 5,.P- TOL; 25, p-
P- 81; 44, P- 127; 53, PP- 37, 443 65, P- 435 9%, P. 23 104, P. 3:

Punctum pygmaeum Drap. — IIO,,Pp. 168.

Helix pygmaea Drap. — 52, Pp: 402.

Pyramidula vupestvis Drap. — 127, p. 180; 128, p. 89.

Helix vupestris Drap. — 50, p. 261; 65, P. 50; 74, P. 104; 70, P- 49; 88,
PP- 334, 336; 98, P. 56; 99, P- I10; IOI, P. 123; 120, P. 352; 141,

6.

4
Patula (Pyramidula) vupestris Drap. — 117, P. 136; 140, P. :38.
Helix micropleuva Pag. — 52, P. 403.
Patula (Discus) rotundata Múll. — 117, p. 136.
Helix votundata Muúll. — 36, p. 12; 38, P. 303 40, P. 61; 52, Pp. 402; 60,
P391987 P- 50; LOL) ps 123) 1205 Po 3023 124) DP: 507-
Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata Múll. — 127, p. 102; 128, p. $9;
_ 133, P. 45-
Patula (Discus) omalisma Bgt. — 117, P. 136; 140, P. 539-
P. omalisma Bgt. — 135 bis, p. 12.

400 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (24)

Helix omalisma Bgt. — 51, P.:170; 72, P. 123 74, P. 194; 76, P 495 98,
P. 56; 120, p. 382; 124, Pp. 567.

HB. carpetana Hid. — 21,-P. 179;-25, P. 192; 31, P. 20.

Veritgo (Isthmia) muscovum Drap. — 117, P. 142.

Isihmia muscovum Drap. — 60, p. 12; 102, p. 76.

Pupa minutissima Hartm. — 38, P. 153.

Isthmia minutissima Hartm. — 100,-p. 112; 120, p- 27.

Vertigo minutissima. Hartm. — 127, P. 108.

Xevophila (Heliomanes) variabilis Drap. — 117, p. 137. 2%

Helix variabilis Drap. — 8, p. 98; 25, Pp. 209; 34, P- 66; 38, P- 53; 46, DTO;
52, P- 405; 53, P- 36; 60, p. 11; 65, p. 51;-76, 'P. 50; 93, P- 45 985 p- 56;
TOL, P. 1245 102, PP /0: 120 P:03005 140 Palo

Helicella variabilis Drap. — 127, p. 108; 128, p. 89; 133; p- 45; 134; P: 143.
Helix biacta Anc. — 61, p. 20.

Helicella voigiana Bof. — 138, p. 41.

Helix vorgiana Bof. — 73, p. 268.

Helyomanes roigiana Bof. — 113, p. 90.

Helyom. aqgualatensis Salv. — 113, p. 89.

Helix agualatensis Salv. — 62, P. 137; 141, Pp. 47-
H. vilanovensis Salv. — 62, Pp. 137; 93, P- 41.

H. odenensis Salv. — 62, Pp. 138.

H. (Heliomanes) aspila Bgt. — 140, P. 540. )
H. aspila Bgt. — 73, p. 266; 132, p. 207; 135, P. 7.
- Helyomanes astata Bgt. — 113, p. $9.

Xevrophila (Heltomanes) palavasensis Germ. — 117, p. 138.
Helix palavasensis Germ. — 141, p. 46.

Helyomanes palavasensís Germ. — 113, p. 90.

Helix (Heliomanes) palavasensis Germ. — 140, p. 540.

Xevophila (Heltomanes) maritima Drap. — 117, p. 138.

Helix maritima Drap. — 15, P. 29; 25, P. 200; 44, P. 127; Ó5, P. 47; 93,
AT

Xerophila (Helix) maritima Drap. O PR

Helix lineata Ol. — 33, Pp. 375; 38, p- 543 e p- es 53, PP. 360, 44-

H. Rvyzensis Bgt. — 80, p. 82. : :

H. arnould: Fag.— 120, p. 467.

Xevophila (Heliomanes) arnould: Loc. — 117, p.

Helyomanes subcyzicensis Se SUS: e PES
Helix subcyzicensis St. Sim. — 60,. p. 11. A
H. maurttanica Bgt. — 51, p. 183; 60, p. 11; 93, P. 41:
Xerophila (Heliomanes) melantozona Caf. — 117, p. 136:

Helix melantozona Caf. — 60, p. 11; 120, p.'467.

Xerophila (Heliomanes) focdata Hagenm. — 117, p. 138.

Helix foedata Hagenm. — 7/3, p. 269; 120, p. 468.

Helyomanes foedata Hagenm. — 113, p. 90.

Xerophila (Heltomanes) foedatina Loc..— 117, p. 138.
Helix foedatina Loc. — 120, P. 468.+: + cod titi Tn

PA AAA A A ñ
NI RS A A o o o a qn

(25) : A. Bofill. 1: F. Haas 401

AA AA A A E A

Xevophila (Heltomanes) malesosta Loc.-.— 117, Pp. 13

Helix malecosta Loc. — 120, p. 468. - E
H. (Xerophila) ordalensis Serr. —.I15, -p.-6;: 118, «pp. 169.
Xerophila (Heliomanes) tabarkana Bgt. — 117, P.-138.
Helix tabarkana Let..et Bgt.— 120, p. 468.
Helyomanes tabavkaná Bgt. — 113, p. 90.
Helyom. didymopsis Fag. — 113, p. 309.-
Helyom. edax Loc. — 113, p. 89. Po
Xevroph la (Heltomanes) mendranor Serv. — 117, P.-137
Helix mendrano? Serv. — 120, p. 467. e
Helyomanes mendranot Serv. — 113; p. 90. 4
Xevophila (Heliomanes) mucinica Bgt. —-117, p. 139. -
Helix mucinica Bgt. — 120, -p. 467.
Xerophila (Heliomanes) blasi Serv. — 117, Pp. 137.
Helix blast Serv. — 120, p. 467.
Xerophila (Heliomanes) canovasiana E — 117, p. 139.
Helix canovastana Serv. — 120, p. 467. :
H. (Heltomanes) pápalis Loc. — 140, p. 540.
Helyomanes peregvinus Bgt. — 113, p. 90.
Xerophila (Heltomanes) pila Caz. — 117, p. 138.
Helix pila Caz. — 120, Pp. 467.
Xerophila (Heltomanes) caziott Loc. — e P- 138.
Helix cazioti Loc. — 120, p. 467.
Xevophila (Heliomanes) xalonica Serv. — 117, p. 138. os :
Helix xalonica Serv. — 60, p. 11; 120, p. 467; 132, ; P. 208; 135, P- 9; 14%,

p. 46.
Helyomanes xalontca Serv. — 113, p. 90.
Xerophila (Helicmanes) alluvionum Serv. — 117, p. 138.
Helix alluvionum Serv. — 60, P. 11; 87, P. 97; 120, p. 467.
Xevrophila (Heliomanes) azamt Bgt. — 117, E 138.
Helix azami Bgt. — 120, p. 467.
Helyomanes azami Bgt. — 113, Pp. 80.
Xerophala (Heltomanes) cyzenstís Cout. — d Pp. 138.
Helix cyzicensis Gall. — 120, p. 467.-
Xevophila (Heliomanes) enthalasina Loc.—- E, p. 870
Helix enthalasina Loc. — 120, p. 467- Elbe:
Xerophila (Heltomanes) misara Bgt. — 117, p- 138. pre UA
X. (Heliomanes) acomptiella Bgt. — 117, p.- a
Helix acomptiiella Bgt. — 120, -P- 384. :
Helyomanes acomptiella Loc. — 113, p. 89. pda
Xevofhila (Euparypha) acomgtía Bgt. — 117, PD. 137.
Helix acomptia Bgt. — 120, p. 384.
Helyomanes sitifiensis Loc. — 113, p- 89.
Xevophila (Heliomanes) grannonensis Serv. — 117, de 139.
Helix gvannonensts Bet. — id E ee 60, p.-E1,.62, Pp. 138; - Pe p: 415

120, P. 385. e ED tarros ir anar

Ro TAE AAA CID =

402 Junta de Ciéencies Naturals de Barcelona (26)

E E RN AN A A A e A

Helyomanes grannonensis Serv. — 113, p. 90.

Xevophila (Heliomanes) aventonensis Bet. — 117, p. 139.

Helix aventonensis Bgt. — 120, Pp. 384.

Helyomanes avenicnensis Bgt. — 113, p. su

Xerophila (Heliomanes) guideloni Bgt. — 117, p. 138.

Helix guideloni Bgt. — 120, p. 385.

Helyomanes justana Bgt. — 113, p. 90.

Helyom. mendranopsis Fag. — 113, p. 90.

Helyom. memausensis Bgt. — 113, p. 90.

Helhicella avigor Rossm. — 121, p. 122.

Helix avigor Rossm. — 60, Pp. 11; 71, Pp. 51; 98, Pp. 56; 101, P. 124; 102,
P-7030E20,1P."3945 141, PP. 40,147 :

H. (Helicella) avigod Rossm. — 14), Pp. 540.

Xevrophila (Helicella) arrgonis Rossm. — 117, Pp. 139.

Helix avigonis Rossm. — 52, Pp. 407.

Heltcella avigonis Rossm. — 133, P. 45; 134, P- 143.

Xevophila (Helicella) megastoma Hid. — 117, p. 139.

Helix megalomastoma Anc. — 97, p. 36.

H. (Xevophila) megastoma Hid. — 115, p. 6; 118, p. 1/0.

H. subavigor Fag. — 120, Pp. 334.

Xevophila (Helicella) subavigonis Fag. — 117, P. 130.

Xer. (Helicella) vardonensis Loc. — 117, Pp. 139.

Helix vardonensis Loc. — 120, p. 384.

Xerophila (Helicella) tevveví Mich. — 117, Pp. 139

Helix tervevz Mich. — 120, p. 384.

H. augustiniana Bgt. — 120, p. 384.

Xerophila (Heliomanes) augustiniana Bgt. — 117, P. 139.
Helix augustana Bgt. — 093, P. 41.
Xerophila WE MaLcS) limbifeva Loc. — 117, Pp. 139

Helix limbifera Loc. — 120, Pp. 384.

HA. cespitum Drap. — 15, p. 29; 25, P- 193; 38, DP. 553 41, P- 72: 44, PD. 127,
52, P. 406; 53, P. 37576, P. 51; 91, P. 2-

H. adolphi Rossm. — 53, Pp. 37.

Xevophila (Hel cella) avrenarum Bat. — 117, p. 139.

Helix arenavum Bgt. — 120, p. 334.

H. stipavum Rossm. — 101, p. 124

H. marista Bgt. — 97, P. 41.

A. neglecta Drap. — 65, p. 48.

Xeroph la (Helicella) talepova Bgt — 117, P. 139.

Helix talepova Bgt. — 120, p. 334.

Xerophila (Helicella) limava Bgt. — 117, p. 130.

Helix limava Bgt. — 120, p. 384.

Xevophila (Heliomanes) auscitanica Fag. — 117, P. 139.

Helix auscitanmica Fag. — 120, p. 384.

H. evtectorum Mill. — 52, p- 407; 06, P. 111; 101, P. 123.

H. (Jasosta) montserratensis Hid. — 140, P. 540. 7 '

(27) A. Bofill ¿+ F. Haas 403

Helix montservatensíis Hid. — 18, p. 293; 20, Pp. 310; 23, P. 201; 27,
P. 244; 28, P. 103; 30, P. 104; 35, P. 120; 38,-p. 80; 42, P. 47; 45,
p. 60; 63, P. 257; 63, P. 48; 76, P. 50; 87, P. 97; 88, Pp. 334» 335:

97, P- 35; 98, P- 56; 120, p. 468; 124, p. 567;-135 bis, p. 11.

Jacosta montservatensis Hid. — 31, p. 24.

Xevophila € Jacosta) montservratensis Hid. — 117, p. 139

Helix montsevratica Hid. — 40, P. 113; 72, P. 314; 80, p. 84.

. vozett Mich. — 24, P- 18; 25, p. 206.

. montsevvatensis var. del catula Bof. — 88, p. 335.

. striata Drap. — 14, P. 2; 52, P. 408.

. devogata Rossm. — 15, Pp. 29.

. Caperata Mont. — 25, P. 192; 52, Pp. 408.

. barcinensís Bgt. — 12, p. 303; 38, p. 80; 40, P. 98; 80, p. 78; 120,

p. 382.

. (Helicopsis) barcinensís Bgt. — 140, P. 541.

Xerophila (Helicopsis) barcinensis Múll. — 117, p. 130.

Helix barcinonensis Bgt. — 57, PP. 3, 8; 60, P. 11; 102, p. 76; 141, P. 47-

H. (Helicopsts) penchinati Bgt. — 117, p. 140.

H. penchinatt Bgt. — 12, P. 306; 25, P. 203; 27, P. 564; 28, P. I11; 38,
P- 203 40, PD- 773 42, D: 503 52, P. 4005 56, P. 28; 60, P. 11; 70, P. 10;
1 DS 1007 39D 007 07) BD: 397 102, Po 03 14E p.:47:

Helicella penchinati Bgt. — 133, P. 46; 134, P. 144.

Xerophila (Helix) penchinati Bgt. — 120, Pp. 273-

Helix (Xevophila) penchinati Bgt. — 115, p. 7; 118, p. 170.

Helicella penchinatiana Bgt. — 127, p. 108.

Helix acosmia Bgt. — 87, p. 97.

H. apicina Lam. — 38, p. 80; 52, P. 409; 53, P. 25; 60, P. 11; 65, P. 43.

H. aff. heripensis Mab. — 141, PD. 47-

H. conspurcata Drap. — 52, P. 410; 53, P. 25; 60, P. 11; 63, DP. 44; 141,
Pp: 405

Helicella conspurcata Drap. — 128, p. 80; 133, p. 46.

Xerophila (Helicopsis) conspurcata Drap. — 117, P. 140.

Helix paladilhedz Bgt. — 87, Pp. 97.

_Xerophila (Helicopsis) subpaladilhi Fag. — 117, p. 140.

Helix subpaladilhi Fag. — 108, P. 134; 120, Pp. 383.

Xerophila (Helicopsis) montstrolensíis Fag. — 117, Pp. 140.

Helix montstrolenmsis Fag. — 51, p. 182; 72, p. 261; 80, p. 76; 98, p. 56;
120, P. 383.

H. monasteriolensis Fag. — 87, Pp. 97.

H. miraculensis Marc. — 109, Pp. 135.

Xevophila (Helicopsis) bvuchiana Fag. — 117, Pp. 140.

Xer. (Helix) bruchiana Fag. — 120, p. 272.

Xer. (Helicopsis) marcett Fag. — 117, p. 140.

Helix marcetí Fag. — 108, P. 133; 120, p. 382.

H. moricola Pal. — 60, p. 11.

H. jeanbernatí Bgt. 101, D. 124.

Y ANA

404 . Junta de Ciencies Naíurals de Barcelona (28) |

Helicella pyramidata Drap. — 133, Pp. 46- -

Helic.. subnumidica Bgt. —.123,-p: 89. . >

Helix contca Drap. — 32, P- 47; 87, P. 98; 103, PP da (0 E

,S trochoides Poir; — 38, PD. 81; 44, P. e 60, Pp. 11 ¿0L, E 2; 102,'p. 76.
Helicella tvochoides Poir. — 128, p. 89. -- _ . HN

Xerophila (Turricula) trochoides Poir. — 117, P. 140.

Helix conica var. depressa Caz.— 106, Pp. 93.

H. conica var. tuberculata Caz. — 106, P. 93: pe y

Helicella tevrestris Chemn. — 128, p. 80; 133, P. 46. :

Helix terrestris Chemn. — 38, p. 81; 52, P: 410; 60,.P.11

H. terrestvíis Chemn. var. trochoídes M. T. —131,-p. 116. |

Helicella conoiídea Drap. — 133, p. 46: A EOS

Helic. concidea Drap. — 102, p. 767 AS

Bulimus solitavius Poir. — 38, p. 151.

Cochitcella barbava L.—-60, Pp. 12; 102, P. 70; 141, P. 47-:

Helix barbava L.-— 91; Pp. 2; 93, P- 41; 98, P. 57; 120, Pp. 468.

H. (Cochlicella) barbayva L. — 140, P. 541.

Heltcella (Cochlicella) barbara L. — 128, p. 89; 133, p. 46.

Xevophila (Cochitcella) barbara L. — 117, Pp. 140.

Helix ventvosa Fér. — 17, P. 77; 22, p. 96. :

Bulimus ventrosus Fér. — 25, Pp. 184; 38, P. 151; 52, P. 419.

Helicella (Cochlicella) ventrosa Risso. — 133,-p. 402

Bulimus ventricosus Drap. — 44, P. 12;.

Cochiicella acuta Múll. — 60, p. 12; 102, P. 76; 141, P. 47.

Helix acuta Mill. — 93, P. 41; 98, P. 57;-99, P. 120; 120, p. 468.

H. (Cochitcella) acuta Múll. — 140, Pp. 541: :

«Xevophila (Cochlicella) acuta Múll. — 117, p. 140.

Helicella (Cochlicella) acuta Múll. — 128, p. 89.

Bulimus acuíus Múll. — 38, p. 136; 44, P. 127; 52, P. 419.

Helcella strigella Drap. — 127, Pp. 108. AS
Helix strigella Drap.-— 14, P. 45 25, P. 208; 35, P. 126; de pl 53 50,
p. 2601; 66, P. 128; 97, .P.:99: sh E
dede sivigella var. ruscinica Bgt. — 72, p. 93- ' es
H. vuscinica Bgt. —-48, p. 312; 51, p. 176; 60, p. 10; on E 49; os, p: 35

99, P. TIO; 1OI, p: 123; 120, p. 3803 141; P-46. *
H. (Fruticicoa): vuscinica Bgt, — 140, Pp. 539.
Hygromia (Fruticicola) vuscintica: Bgt. = 117, Pp 137.
Hygv. (Carthusiana) cavthusiana Múll. — 117, p. 137. : > ya
Helix carihustana Drap. — 32, D.40; 38; P.-52;5 40, P: 52; 44,:p: 127; 52,
P- 404; 53, PP» 35, 445 60, P. 10; 65, Pp. 44; 66, p.'123; 76, p- 51; 87,
p- 98; 91, P. 2; 93, P- 41; IOI, P. 123; 120, P. 3805 141, PP- 46,47.
Helicella carthusiana Múll. —:127, p. 108; 133, P. 46; 134, P-: 143.
Helic. (Theba) cavthusiana Múll. — 128, p. 89. :
Helix cavrihusiana var. savviensis Mart. — 102; P- 75. : ES
H. savvriensis Mart. — 40, P- 52; 60, Pp. 10; 98; p::553 120, p- 380% <
H. (Cavthusiama) savviensis Mart. A

(29) A. Bofill ¿ F. Haas 405

Hygromia (Carthustana) sarriensis Mart. — 117, p. 137.

Helix episema Bgt.-— 40, p. 53; 60, p. 10.

H. glabella var. episema Bgt. — 72, p. 83.

H. ventiensis Bgt. — 120, p. 380.

Hygromia (Carthusiana) ventiensis Bgt. — 117, P. 137. -

Helix stagnina Bgt. — 120, p. 381.

Hygromza (Carthusiana) stagnina Bgt. — = 117, P. 137.

Helix leptomphala Bgt. — 120, p. 381. ;

Hygromia (Carthusiana) leptomphala Bgt. — 117, P. 137. -

Helix limbata Drap. — 52, P. 417.

H. hylonomva Bgt. — 101, p. 123.

Hygromia (Trichia) hispida L. — 117, P. 137.

Helix hispida L. — 52, P. 404; 101, Pp. 123.

Hygromía (Helix) hispida L. — 120, p. aye

Helix martorelli Bgt. — 12, vol. TI, p. 22; 22, P. 92; 25, P. 200; 27, P-559;
38, P. 33; 39, P- 78; 40, P- 57; 42, P- 22; 49, P- 131; 50, p. 262; 60, p. Lo;
03, P- 179; 65, P- 47571, P- 154; 72, P- 51; 80, p. 50; 89, p. 62.

H. bofilliana Pag 51, p3 1775 72, SES 52 98, P. 50; 09) Pp: LLO; “120;
P. 381; 137, P. 79- -

H. (Trichia) bofilliana Fag. — - 140, p. “530.

Hygromia (Trichia) bofilltana Fag. — 117, P. 137.

Helix bolosit Salv. — 69, p. 100; 120, p. 381:

H. praestriolata Alm.'et Bof. — 87, p. 98. a

H. sericea Drap. — 141, La

H. villosa Drap. — 52, p. 404: 17

Vallonta costata Múll. — 117, Pp. 1 36: di

Helix costata Múll. — 38, A 135; 52, pS E 60, P: 0; an E 56; 102, p.- 78
120, P- 382.

Vallonia pulchella Múll. — 117; p: 137; 127,-P. 108; 128, P. 89; 133, P. 47+

Helix pulche la Múll. — 52, P. 417; 60, Pp. 9; E p- 49 98, p. 56; 102;
P+76; 120, PD. 382:

H. (Vallonia) pulchella Múll. — 140, Pp. 539.

H. pulchella var. lazvuís Sdbgr. —“87, p. 967

Helicodonta obvoluta Múll. — 127, 'p. 108; 134, P. 144 >

Helix obvoluta Múll. — 51, p. 176; 95»: ad 93; 98; E 56; -99, p IIO; 102,
P. 75; 120, P. 382; 141, P. 46. -

Gonostoma (Trigonostoma) obvoluta Muir — 117, P o

Helix (Caracollima) lenticula Fér. — - 140, P. 539 TA

H. lenticula Fér. — 8,p. 98; 25, p. 199; 38, E 82; 41; Pp: TEGL, p- e
60, P. 9; 65; P- 47; 102, p. 76. -

Helicodonta lenticula Fér.— 128;.p. 89; 33 pa 77.

Helicigona lapicida L. — 128, p. 89; 133, P- 47. Ecol

Helix lapicida L.— 35, P.-126;-38, PB. 1335 44, P. 127; 52, -p. - 4385 60,
P- 95 65, P- 47; 99, P- 110; 101, P.- e “120, pe a

H. lapicida var. alba. — 100, Pp. 112-- 2

Helicigona lapicida var. albina. —= 126;'p. os

406 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (30)

Helix lapicida forma andorrica Bgt. — 98, p. 56.

Helicigona lapicida var. andorrica Bgt. — 127, Pp. 108; 134, P. 144.

Helix andovrica Bgt. —76, Pp. 50, 51; 120, P. 382; 135 bis, p. 12; 141,
Pp. 46.

Campylaea (Chi otrema) andorrica Bgt. — 117, Pp. 140.

Camp. (Chilotrema) andorrica var. alba. — 117, Pp. 140.

Helix moulinsiana Far. — 101, P. 123.

Helicigona cornea Drap. — 127, p. 108.

Helix covnea Drap. — 101, p. 123.

H. xatarti Far. — 101, p. 123.

Tachea splendida Drap. — 117, P. 140; 121, p. 122.

Helix splendida Drap. — 6, p. 16; 8, p. 98; 25, Pp. 208; 34, p. 66; 36, p. 13;
38, P. 107; 40, P- 45; 44, P- 127; 45, PP- 58, 67; 52,-P- 416; 53, PP- 40,
44; 60, Pp. 9; 65, Pp. 50; 66, p. 111; 76, PP. 50, 51; 88, P. 334; 9l,
P. 2; 93, P. 41; 98, P. 553 99, P- TIO; IOI, P. 123; 102, P. 75; 120, P. 305;
127, P. 108; 133, P. 48; 134, P- 144; 141, PP- 40, 47-

Tachea (Helix) splendida Drap. — 120, Pp. 272;

Helix (Tachea) splendida Drap. — 140, P. 542.

Helix splendida var. cantae Bgt. — 141, P. 47.

H. splendida var. rosea. — 141, p. 46.

Tachea splendida var. marceti Serrad. — 117, p. 140.

Helix splendida var. microstoma Salv. — 124, p. 567.

H. (Tachea) splendida var. microstoma Salv. — 115, P. 7; 118, P. 170.

Tachea splendida var. bruchiana Serrad. — 117, Pp. 140.

T. splendida var. montsevvatica Serrad. — 117, P. 141.

T. splendida var. rafael? Serrad. — 117, P. 141.

T. splendida var. tovresi Serrad. — 117, P. 141.

T. splendida var. fauvae Serrad. — 117, P. 141.

Helix splendida var. cossoni Bgt. — 141, Pp. 460.

H. cossoni Let. — 40, Pp. 45; 60, Pp. 0; 07, PD. 48; 9083, P. 55; 99, P. TIO;
TOOL, P 123; 120, P-1506. : :

Tachea cossoni Let. — 117, p. 141.

Helix (Tachea) cossoni Let. — 118, p. 170; 140, P. 542.

H. calaeca Fag. — 101, Pp. 123; 120, p. 306. -

Tachea calaeca Bgt. — 117, P. 141. |

Helix (Tachea) calaeca Bgt. -— 118, p. 170.

Tachea nemovalis L. — 117, Pp. 140.

Helix nemoralis L. — 35, Pp. 126; 36, P. 13; 38, P. 106; 44, D. 127; 52,
P- 413; 53, PP. 39, 44; 60, P. 10; 65, p. 48; 66, p. 111; 76, Pp. 50, 51;
87, P. 97; 88, P. 3345 91, P- 2; 98, P. 55; 99, P. 110; 1IOI, P. 123; 120,
Pp. 330; 127, P. 1083; :128, P.'00::120,P..06;-133,1P, 49134: Po44 na Le

P. 47-
Tachea (Helix) nemoralis L. — 120, Pp. 272; 140, P- 542.
Cepaea nemoralis L. — 135 bis, p.. 11.
Helix austriaca Múhlf. — 129, p. 66.
H. vindobenensis C. Pit. —-134, P. 144-

(31) A. Bofill ¿ F. Haas 407

Helix hortensis auct. — 38, p. 106; 52, P. 413; 53, P- 44; 60, p. 10; 65,
P. 46; 120, p. 380; 126, p. 364. -

Tachea hortensis Serrad. (non Múll.) — 117, p. 140.

Tachea (Helix) hortensis Marcet (non Múll.) — 120, p. 272.

Helix hortensis Múll. — 101, p. 123; 127, p. 108.

Pomatia (Cryptomphalus) aspersa Múll. — 117, P. 141.

Helix aspevsa Múll. — 35, p. 126; 36, P. 12; 38, P. 82; 44, P. 127; 52,
P. 411; 53, P. 38; 60, p. 10; 65, P. 43; 76, PP- 50, 515 9I, P. 2; 93,
DIALES 08, Py 553) LOL, PD, 1233 102, P3753 120, P: 3047127) Pa 108; 128,
P. 90; 133, P- 47; 134, P- 144; 141, P. 47-

. aspersa var. scalanifovmts. — 100, P. 112.

. punctata Múll. — 9, p. 164; 25, P- 205; 46, P. 75; 52, P. 411; 127,
P. 108; 133, P. 48; 134, P- 144.

. punctata var. lugatoria Bgt. — 52, P. 411.

. punctata var. apalolena Bgt. — 47, P. 30.

. apalolena Bgt. — 12, Pp. 232; 15, P. 28; 25, P. 189; 38, p. 82; 40, p. e,
44, P. 127; 60, P. 10; 65, P. 435 74» P- 196; 76, PP. 50, 51; 80, P. 43;
9I, P. 2; 93, P- 41; 98, P. 553 99, P- TIO; 102, P. 75; 120, P. 304; 125,
PERO TAR, Do 477, i

Macularia apalolena Bgt. — 117, P. 141.

Helix (Macularia) apalolena var. lucida Fag. — 117, P. 141; 118, p. 171.

H. galena Bgt. — 125, P. 114.

H. punctatissima Fér. —7, P. 3.

H. lactea Múll. — 10, P. 12; IL, P. 437; 25, P- 198; 52, P. 411; 53,-P. 38;

1

Macularía alonensis Fér.— 117, P. 141.

Helix alonensis Fér. — 100, P. 112; 120, P. 305.

Macularia vermiculata Múll. — 117, P. 141.

Helix vermiculata Múll. — 32, P. 45; 38, P. 105; 40, P. 33; 52, P. 412;
53» P- 39; 60, p. 10; 65, P. 51; 76, P- 50; 90, P. 54; 91, P. 2; 93, P. 41;
98, P. 55; 102, P. 75; 120, P. 304; 133, P- 48; 134, P- 144; 141, p. 47.

. vermiculata var. crassilabris Terv. — 23, p. 460.

. vermiculata var. minor. — 141, P. 47.

. companyont Al. — 38, P. 106; 41, P. 72; 43, vol. II, p. 142..

. companyor Al. — 46, P- 75; 65, P- 445 78, PP- 22, 23; 130, p. 125.

. Chovista Bgt. — 40, PD. 42; 72, PD. 409; 80, P. 44.

. tirano? Bet. — 40, P. 43; 72, P- 410; 80, P. 44.

Xerophila (Euparypha) pisana Múll. — 117, p. 137.

Helix pisana Múll. — 38, P. 53; 40, P. -113; 40, P. 75; 53, PP. 36 44;

60, P. 11; 65, P- 493 76, P- 51; 93, P- 41; 98. P. 55; 102, p. 76; 120,
P- 403; 133, P. 48; 141, P. 47-

H. pisana var. cavpiensis — 126, p. 378.

H. carpiensis Let. et Bgt. — 132, p. 206; 133, “p: 6.

H. pisana var. albida. — 126, Pp. 385.

H. pisana var. vosaceo-albida. — 127, p. 386.

H. pisana var. concolor. — 126, p. 387.

TIT TY

olaa

408 Junta de Ciénmcies Naturals de Barcelona (32)

Helix pisanopsis Bgt. — 93, P. 41. S

Buliminus (Zebrina) detritus Múll. — 127, p. 108.

Bulimus detritus Múll. — 44, P. 127; 83, Pp. 60; IOI, Pp. 124.

B. arnouldií Bgt. — 76, Pp. 51, 52.

Buliminus (Zebrinus) detritus arnouldi Fag. — 143, PP- 15, 16.

B. obscuvus Múll. — 60, p. 12; 74, P. 199; 117, P. 141; 135, Pp. 35-

Bulimus obscurus Mill. — 38, p. 135; 40, p. 116; 65, p. 54; 98, P- 57;
TOT Pp 1245 1207 p. 403-

Buliminus (Chondrula) quadridens Múll. — 140, P- 543:

Bulimus quadridens Múll. — 25, p. 1845 387 P. 130744) P300273 15 208p+ 418;
65, P- 54; 66, Pp. 123.

Chondrus quadridens Múll. — 60, p. 12; 74, P. 199; 76, Pp. 50, 51; 98,
P- 575 99, P- TIO; 1OI, P. 124; 102, p. 70; 117, P. 141; 120, p. 469;
141, P. 47-

Buliminus quadridens Múll. — 46, p. 75.

B. (Chondrus) quadridens Múll. — 127, Pp. 108; 133, P. 48; 134, P- 144:

Chondrus niso Risso. — 117, P. 141; 120, p. 469. q:

Pupa (Abida) polyodon Drap. — 140, P. 544-

Cochlodonta polyodon Drap. — 1, P. 74.

Pupa polyodon Drap. — 15, P. 30; 25, P. 216; 38, P. 153; 40, P. 124; 44,
P- 127; 50, P. 286; 52, P. 423; 131, P. 116.

P. polyodon var. minov. — 141, P. 47.

P. polyodon var. montserratica Fag. — 102, p. 76.

P. montserratica Fag. — 5I, P. 191; 60, p. 12; 64, p. 116; 67, p. 194;
71, P. 301; 74, P. 200; 76, PP. 50, 51; 87, P. 100; QI, P. 2; 98, P. 58;
99, P- LIO; TOI, P.1245 TLJ, DP. 1415:120,pP7 20; TAL, P 47 ;

P. (Torguilla) montserratica Fag. ¿115 P. 7 118, Pp. 171; 128, E 90;
133, P- 48; 134, P- 144.

Jaminia montserratica Fag. — 127, p. 108.

Pupa (Abida) montserratica Fag. — 140, p. 544.

P. ringicula Mich. — 40, P. 124; 117, P. 141; 120, p. 26; 11225 pl 97.

P. (Abida) ringicula Mich. — 140, P. 544.

Jaminta affinis Rossm. — 127, P. 108.

Pupa clausilioides Boubée. — 65, p. 57. AS e

P..bofilli Fag. — 51, p. 189;'64,-P. 113; 67, P. 131; 73, p: 262; 76, P. 59;
"80, P- 93; 98, P. 58; 117, Pp. 1435 120, Pp. 26: E ES E q

P. perlonga Bof. — 101, -p: 124.

P. catalonica Bof. — 101, :p. 184" : : :

P. megacheilos Crist. et' Jan. — 4; Pp. 150, 163, "165; -25,P. 215; 44,
Pp. 1275 117,:P. 141; 120, PD. 273.1. O

Torquilla megacheilos Jan. — 6, p. 8. PR E O

Pupa goniostoma Kstr. — 67, p. 104;"88, p: 336) -98, LA 75 "09, P. 1105
1OL, Pp. 124 17, gi 2 Pp. 24 O : :

Jaminia goniostoma Kstr. — 127, p. 1037 13% += OA

Pupa leptochilus Fag. — 66, pp. 106; 111; a Pp. 103; 76, P:

$0; 93,
P. 93; 98, P. 57; 99, P. 110; 1OI, P. 1243 1207P. 24. Í

3 A

(33) A. Bofill ¿ F. Haas 409

Pupa leptochila Fag. — 88, Pp. 334; 117, P. 141.

P. (Modicella) leptochila Fag. — 140, P. 545.

P. adeodati Fag. — 1083, P. 134; 117, P. 141; 120, P. 24.

P. brauni Rossm. — 17, P. 84; 22, P. 107; 25, P. 214; 44, P. 127; 76,
Pp 50, 51300, PI509; 101,:P. 125; 102, P. 70: 117, .P. 142; 120, p. 27;
128, P. 90; 133, P. 49-

Jaminia brauni Rossm. — 127, p 108.

Pupa secale Drap. — 52, P. 424.

. Iilietensis Bol. — 55, P. 155; 66, P. 111; 73, P. 263; IOI, P. 125.

. quinquedentata Born. — 97, P. 52.

. avenacea Brug. — 141, P. 47-

. Massottana Bgt. — 117, P. 142; 120, p. 273.

massotiana var. penchinatiana Bgt. — 64, p. 102.

penchinatitana Bgt. — 98, P. 57; 117, P. 142; 120, P. 25; 124, p. 567.

tarraconensis Fag. — 67, P. 130; 75, P. 45; 137, P. 78.

. (Modicella) tarraconensíis Fag. — 140, P. 545.

microdon West. — 64, p. 104; 67, p. 130; 80, p. 92; 86, p. 100; 88,

P- 334; 95, P- 93; 98, P. 57; 117, P. 142; 120, p. 25.

. (Modicella) microdon West. — 140, P. 545.

. jumillensis Guirao var. C.— 55, P. 154-

. farinesí Desm. — 50, p. 285; 66, p. 58; 67, Pp. 111; 76, Pp. 50; 88,

PPD 33453303 LOL, PD: 1243 F17, PD. 142120, Pp. 273:

Jaminta farinestana Rossm. — 127, p. 108.

Pupa granum Drap. — 38, P. 153; 52, P. 424; 60, p. 12; 76, p. 51; 100,
P 112; 102, P. 70; 117, P- 141; 120, P. 275, 128, P..00; 133, PD: 49; 134,
P- 144:

Jaminia granum Drap. — 127, p. 108.

Pupa (Abida) granum Drap. — 140, P. 544.-

P. (Abida) cylindrica Mich. — 140, P. 544.

P. cylindrica Mich. — 50, p. 286; 65, p. 57; 67, P. 194; 76, P. 50; 098,
PRSSOO PI REO LOL Pa 125 1027. D- 703 ELFO Do 1425, 20/02 P0 242;
1207) p. 27: ,

Jaminia cylindrica Mich. — 127, p. 108.

Pupa dolium Drap. — 52, P. 423.

P. doltum var. plagiostoma Braun. — 87, p. 100.

-P. (Pupilla) biplicata Mich. — 117, P. 142; 120, P. 273.

P. cylindracea Costa. — 17, p. 85; 52, P. 423; 65, P. 57.

P. umbilicata Drap. — 19, P. 201; 25, PD. 217; 35, P. 126; 38,. Pp. 153;
RD tE

Pupilla umbilicata Drap. — 60, p. 12; 74, P. 201; 102, p. 76.

Lauria umbilicata Drap. — 76, Pp. 50; 88, P. 335; 98, P. 58; IOI, P. 125;
PO pa 27:

Pupa (Laurza) umbi icata Drap. — 87, p. 100.

P. (Pupilla) umbilicata Drap. — 117, P. 142; 133, P. 49-

P. (Charadrobia) umbilicata Drap. — 140, P. 545.

P. umbilicata var. cylindvacea Costa. — 22, p. 160; 40, p- 160.

yu UU

Sl
2

410 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (34)

Pupilla muscovum L. — 102, Pp. 76; 120, P. 27; 128, p. 90.

Pupa (Puptlla) muscovum L. — 117, P. 142; 133, P. 49; 146, P. 545.

Pupilla muscorum var. bigranata Rossm. — 102, p. 76.

"P. bigranata Rossm. — 60, p. 12; IOI, P. 125.

P. triplicata Beck. — 98, Pp. 58: 114, P. 205; 120, P. 27.

Pupa (Pupilla) triplicata Stud. — 117, P. 142.

P. (Vertigo) antivertigo Drap. — 87, Pp. 100.

P. antivertigo Drap. — 65, P. 57-

Vertigo pygmaea Drap. — 102, Pp. 76; 117, P. 142; 120, Pp. 27.

Acanthinula aculeata Múll. — 117, p. 136.

Helix aculeata Mill. — 52, Pp. 400; 124, p. 567.

Acanthinula (Helix) aculeata Mill. — 120, Pp. 272.

Balea pevvevsa L. — 101, P. 124: 120, P. 27.

Clausilia pervevsa L. — 13, P. 10.

C1. laminata Mont. — 101, p. 125.

Cl. solida Drap. — 52, P. 425.

Cl. bidens L. — 46, DP. 75.

Cl. bidens var. — 65, p. 60.

Cl. bidens var. virgata Jan. — 38, P. 154; 41, P. 72.

Cl. virgata Crist. et Jan. — 40, p. 122; 82, Pp. 129.

Cl. (Pepallifera) virgata Jan. var. barcimensis West. — 82 Lis, p. 129.

Cl. catalonica Fag. — 51, P. 184; 71, P. 320; 75, P. 70; 80, Pp. 105; 92,
P- 138; 97, P- 53-

C1. catalonica Fag. forma barcimensís West.— 92, P. 138.

Cl. greixensís Fag. — 107, P. 140.

Cl. rugosa Drap. — 25, P. 186; 38, P. 155; 52, P. 425; 65, P. 61; 133, P. 49-

Cl. pyrenaica Charp. — 101, P. 125; 127, P. 108.

Cl. (Kuemicia) penchinati Bgt. — 140, Pp. 546.

01. penchinao Bet. 20, P 3120 PARAS AO a AE ZA AS
P. 127; 60, P. 12; 76, P. 50; 91, P. 2; 97, P. 543 98, P. 58; 102, p. 76;
LIT PA AZ ZO Pza dopo:

Cl. parvula Stud. — 101, Pp. 125.

Cl. dubiía Drap. — 52, P. 424-

Rumina decollata L. — 60, P. 12; 74, P- 200; 76, Pp. 50, 51, 52; 87, P. 90;
OL, P. 2; 98, M. 57; 90, 'P. LLO; HOLD. 1243 102, D. 70 MOS DoS
TZO MP 2O AL pd

Bulimus decollatus L. — 38, p. 136; 41, P. 72; 44, P. 127; 52, P. 419; 65,
p. 53; 66, p. 123.

Stenogyra (Rumina) decollata L. — 117, P. 142; 127, P. 108; 128, p. 90;
133, P- 49; 140, P. 543-

Azeca tridens Pult. — 52, p. 422; 101, P. 124.

Hypnophila boissyí Dup. — 100, P. 113; 117, P. 143; 120, p. 28.

Zua subcylindrica L. — 0983, Pp. 58; 101, P. 125; 102, P. 76; 120, P. 28;
141, P- 47: : 4

Fevussacia subcylandvica L. — 52, Pp. 420.

F. (Cionella) subcylindrica L. — 117, P. 143.

(35) A. Bofill ¿ F. Haas 411

Cionella subcylimdrica L. — 17, Pp. 84; 22, P. 107; 49, P. 157; 128, p. 90.

Zua lubrica Leach. — 40, Pp. 33; 87, p. 100.

Ferussacia lubrica Múll. — 25, p. 187; 38, P. 152; 133, P. 50.

Zua exigua Mke. — 98, p. 58; 120, p. 28.

Fevrussacia (Cionella) exigua Mke. — 117, P. 143.

F, folliculus Gron. — 25, P. 187; 38, P. 152; 40, P. IIQ; 52, p. 420; 60,
P. 12; 76, P. 51; 98, P. 58; 102, Pp. 76; 117, P. 142; 120, P. 28; 133,
p. 50.

Achatina folliculus Gron. — 8, P. 98; 44, P. 127.

Cionella folliculus Gron. — 46, p. 75.

Fevrussacia folliculus var. pulchella M. T. — 38, p. 152.

EF. vescor Bgt. — 40, P. 120; 60, P. 123 II7, P. 142; 120, PD. 273; 141, P. 47-

Serie Bgt, 00) Po 13; 62) P. 140373: P. 2727 78, PD. '22) 233 102,
p. 76.
F. gronoviana Risso. — 117, P. 142; 120, Pp. 28.

F. jant B. et M.— 52, p. 421.

F. hohenwarthi Rossm. — 52, P. 421.

Hohenwarthia disparata West. — 81, p. 177; 110, p. 328.

Cionella dispavata West. — 70, P. 44-

Hohenwavthia bugesí Bgt. — 117, P. 143; 120, Pp. 273.

Caecilioides acicula Múll. — 127, p. 108; 128, p. 90.

Achatina acicula Múll. — 38, p. 152.

Caecilianella acicula Múll. — 60, p. 13; 76, p. O O POS OZ po Os

117, P. 143; 120, P. 28; 133, P- 50; 134, P- 144.

Cionella (Caec:ltanella) acicula Múll. — 140, P. 544.

Caecihianella lesvillez Bgt. — 117, P. 143; 120, Pp. 28.

C. eburnea Bgt. — 117, P. 143; 120, p. 28.

Succinea arenaría Bouch. — 52, Pp. 398.

S. oblonga Drap. — 87, Pp. 99.

S. pfeifferi Rossm. — 38, P. 27; 52, P. 399; 60, p. 8; 87, P. 99; 100, Pp. 112;

LORI PAE227 102, PD 753 127, PD: 108) 129) Pp: 003 qt) PD. 47) 49:

S. (Tapada) pfeifferí Rossm. — 140, Pp. 546.

S. strepholena Bgt. — 60, p. 8; 141, P. 48.

S. putris L. — 52, P. 399.

S. debilis Mor. — IOI, Pp. 122.

S. ttalica Jan. — 60, p. 8.

Limnaea limosa L. — 40, P. 137; 52, P. 427; 60, DP. 13; 65, p. 62; 101,
P. 125; 102, P. 77; 117, P. 144; 128, P. 90; 133, P. 50; 134, P- 145; 141,
PP- 47, 48.

. (Limnophysa) limosa L.— 140, Pp. 546.

ovata Drap. — 44, P. 127; 87, p. IOI.

. canalis Villa, — 60, P. 13; 132, P. 208; 135, P. 9-

. vulgaris C. Pír. —60, P. 13; 87, P. 102; 94, P. 52; 141, P. 48.

. vulgaris var. vosea Gall. — 141, p. 48.

. Yosea Gall. — 117, P. 143; 120, p. co

. lacustvina Serv. — 94, P. 52.

PERRERA

412 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (36)

Eimnaea defovrmata Alm. y Bof. — 87, p. 102.

YHORRRRRO

PERRA

=o

UU UU OO UU UU O to

. peregra Mill. — 52, p. 427.
. palustrís L. — 41, Pp. 72; 60, P. 13; 94, P. 52; 138, P. 403 139, P: 385

141, P- 483

. (Ermnophysa,) palustris var. covuifovmis Bgt. — 140, Pp. 546.
. palustvis var. mino/. — 141, p. 48.

palustris var. corvus Gmel. — 65, p. 63.

. acutalis Mor. — 40, p. 137; 60, p. 13; 94, P- 52.
. fragilis L. —87, p. 101.

fragilis var. corvus. —87, P. IOI

catalonica Parr. — 65, p. 62.

auricularia L. var. — 65, p. 62; 80, p. 120.

albescens Bgt. — 80, p. 120.
truncatula Múll.—52, p. 427; 60, p. 13; 65, p. 63; 87, P. 101; 94, P- 52;
03, P. 59; IOI, P. 125; 102, P. 77; 117, P. 143; 120, p. 65; 127, P. 108;
141, P. 47.

(Bulimnaea) truncatula Múll. — 140, p. 546.

truncatula var. doublería M. T. — 120, p. 273.

. truncatula var. microstoma Drap. — 127, Pp. 108.

minuta Drap. — 41, P. 72; 45, P. 66; 120, p. 65.

. moqu ni Loc. — 117, P. 143; 120, p. 65.
. subulata Kickx. — 117, P. 14; 120, p. 65.
e fontinalis L. — 52, p. 426; 65, p. 63; 128, p. 90.

acuta Drap. — 40, P. 139; 52, P. 426; 60, Pp. 13; 65, P. 03; 94, PD. 52;
102, P. 77; 140, P. 546.

. martorellí Serv. — 40, P. 139; 60, Pp. 13.

gibbosa M. T.— 94, P. 52.
contorta Mich. — 60, p. 13; 80, Pp. 125.
. hypnorum Drap. — 65, p. 63.

lanorbis carinatus Múll. var. — 87, p. 103.

umbilicatus Mill. — 141, p. 48.

complanatus Stud. — 141, P. 48.

submarginatus Crist. et Jan. —94, Pp. 52-

(Anisus) submarginatus Crist. et Jan. — A P. 547-
salonensis Flor. — 94, Pp. 52.

rotundatus Poir. — 65, p. 64; 87, P. 103; 04, P. 52; 141, P. 48.
spirorbis LL. — 145, P. 47:

contovtus L. — 87, Pp. 103.

glaber Jeffr. — 65, p. 64; 04, P. 52.

- Vaevís ¿[Ald. — 40,'P. 1413 05/1P. 104: 80; pp: 1280

laevis var. — 87, p. 103.

. nautileus var. ¿imbricatus Múll. — 87, p. 103.

Ancylus simplex Buch. — 40, P. 134; 117, P. 143; 141, P. 47.

A.

ZA

fiuvzatilis Múll. — 52, Pp. 429; 117, P. 143; 127, P. 108; 133, P. 50;

134, P. 145-
Huviatilis var. simplex Buch. — 65, Pp. 04.

(37) A. Bofill i F. Haas 413

Ancylus fluviatilis var. capulordes Jan. — 65, p. 64.

A. fluviatilis var. ripavrius Desm. — 65, p. 64.

Á. capulovrdes Jan. — 120, p. 65 141, P. 47.

70m? Bet. — 40, P. 135360, PD. 13; 101, P.:125;117, P. 143) 120, P.. 273.

A. lacustris L. — 87, P. 102; 141, P. 48.

A. lacustris var. mozuinianus Bgt. — 87, p. 102.

Carychium minimum Múll. — 38, p. 155; 60, p. 13; 87, P. 104; 102, Pp. 77.

Alexía myosotis Drap. — 139, P. 33-

Cyclostoma elegans Múll. — 25, p. 187; 35, P. 126; 38, P. 155; 40, P. 143;
45), PD-(62; 52, PD. 426; 60, P. 13367; P: 1233 74, P: 202; 70, Pp: 50, 51,
BZ Ol, Do 23085 P. 59399, P< LLO; LOL, Pr'1253 102 PD. 77. LIS, P: 7;
117, P. 144; 118, P. 171; 120, p. 65; 127, P. 108; 129, Pp. 06; 133,:p. 50;
134, P- 1445 140, P. 547; 141, PP. 47, 48-

Cyclostómus elegans Múll. — 36, p. 13; 44, P- 127.

Cyclostoma elegans var. lutetianum Bgt. — 102, p. 77.

Cyclostoma luteiranum Bgt. — 51, p. 192; 76, P. 50; 87, p. 104; 88, P. 334;
98, P- 59; 117, P. 1445 120, P. 65; 140, D. 547-

Pomatias martovelli Bgt. — 40, P. 144; 42, D. 134; 51, P. 193; 54, P- 117;
67. P-.199; 73, P- 27095 70, DP: 513/80, 'P.. ESO; 85, -PP-.25,073 985 P.. 59;
99, P. 110; 117, P. 144; 120, P. 65; 140, Pp. 548.

Cochlostoma mavrtorell: Serv. — 96, p. 503.

Pomatias obscuvus mavrtovelli Bgt. — 142, P. 170.

P. obscurus Drap. — 44, P- 127.

P. obscuvus var. — 65, p. 68.

P. crassilabvum Dup. — 40, P. 143; 117, P. 144; 120, Pp. 66; 127, p. 108.

P. crassilabris Dup. — 51, P. 193; 67, Pp. 198.

P. hispanicus Bgt. — 40, P. 144; 51, P. 193; 67, P- 198; 73, P.- 279; 97,
PUSO 1EZ, PD. 144; 120, P.273-

P. montserraticus Fag. — 76, P. 51; 80, P. 120; 95, P- 93; 98, P. 59; 99,
P. 110; 101, P. 125; 117, P. 144; 120, p. 66; 124, P- 507; 140, P. 548.

P. montservaticus var. major. — 140, Pp. 548.

P. labrosus West. — 54, P. 1175 67, P. 198; 73, D. 270; 76, P- 51; 30,
P. 130; 98, P- 59; 117, P. 144; 120, p. 66.

Cochlostoma labrosum West. — 96, p. 502.

Pomatias bofillz Fag. — 80, Pp. 132; 101, P. 123.

Ambnicola similis Drap. — 40, P. 147; 60, P. 14; 94, P- 52; 102, P. 77;
Tar Do 48:

Bythinta similis Drap. — 65, p. 30.

Amntcola anatina Pír. — 60, p. 14.

A. maceana Pal. — 16, p. 227; 40, P. 148; 60, P. 14; 61, p. 145; 80, p. 138;

94, P- 52; 140, P. 536.

. emibiana Pal. — 60, p. 14; 60, P. 119; 94, P- 52.

. vrotgiana Salv. — 62, P. 141.

. monjod Bgt. —60, p. 14.

. vallensana Alm. y Bof. -—87, p. 83.

vthiúia tentaculata L.—-87, p. 83.

Y hada da da

414 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona

Byihinia tentaculata var. pvoducta Mke. — 141, P. 47-
Byihinella veyniesií Dup. — 141, p. 47.

B. abbreviata Mich. — 134, P. 145:

Belgvandia marginata Mich. — 87, p. 84.
Paludestrina acuta Drap. — 94, P. 52.

Byihinia acuta Desh. — 65, p. 30.

Paludestrina pvocevula Pal. — 16, p. 323.

P. SP. — 102, P. 77- :

Motitessieria massoti Bgt. — 87, p. 84.

Valvata piscinalis Múll. — 141, p. 48.

V. piscinalis var. rubiensis Alm. y Boí. — 87, p. 84.
V. cristata Múll. — 60, p. 14.

Sphaerium lacustre Múll. — 60, P. 14; 94, P. 52.
Cyclas cornea Lam. — 65, P. 77.

Pisidium amnicum Múll. — 127, p. 108.

y

DP: 144: 0141, Pp. 049.

. Nitidum Jen. — 60, Pp. 14; 94, PD. 52; 102, Pp. 77.
. Obtusale C. Pír. — 87, p. 143-
. fontinale C. Pír. — 127, p. 108; 134, P. 145.

yu tu y

. tbericum Cless. —20 bis, p. 20; 22 bis, p. 36; 126 bis, p. 32.

(38)

. Cazertanum Poli. — 60, P. 14; 65, P. 77; 94, P. 52; 102, P. 77; 117,

(39) A. Bofill 1: F. Haas 415

LLISTA: DELS MOL:'LUSCOS

AMB INDICACIONS GEOGRAFIQUES 1 CRÍTIQUES

1. Arion alcl (Linné)

Limax atev Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 652.
Av:on ater Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV

(1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona XxX
(920) 5ps 15 Td: XI (1020)7 Pp. TO:

Montserrat (Bofill, J. Maluquer, Serradell, Marcet).
Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

2. Arion rufus (Linné)
Limax vufus Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 652.

Guardiola (Haas), molts exemplars.
Pobla de Lillet (J. Maluquer).
Castellar d'En Huch (J. Maluquer ).

3. Arion OS Draparnaud

Limax subfuscus Draparnaud, Hist. moll. France es. PIEZAS

lam. o, fig. 3.
Arion subfuscus Bofill, Haas i Aguilar- a Treb. sl Cat. ELSE Nat.

IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,

X (1920), P. 15, 79; XII (1920), P. 109...

Montserrat (Rosals).

Guerdiola, (Haas), 2 exemplars.

416 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (40)

4. Arion hortensis Férussac

Férussac, Hist. moll. (1819), p. 65; lam. 2, figs 4-6. — Bofill i Haas,

Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 19.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet).

Pobla de Lillet (J. Maluquer)..

Aquest Arion s'ha esmentat de les dues últimes localitats
amb la denominació de A. pyrenaicus Moq.-Tand. que, segons
Germain (Moll. France, II, 1913, p. 37), és sinóonim del A. hor-
tensts.

5. Limax flavus Linné

Linné Syst. Nat., ed. X (1758), p. 652. :
Limax variegatus Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 103.

Barcelona (Chía).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Martorell (Almera i Bofill): subtóssil.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Castellar d'En Huch (J. Maluquer).

6. Limax ater Razoumowski

Hist. Nat. Mont Jarat (1789), 1, p. 266.

Sallent (J. Maluquer), 1 exemplar.

7. Agriolimax laevis (Múller).

Limax laevis Múller, Verm. terr. luv. hist. 11 (1774), Pp... 27.
Limax bvunmneus Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 104. -. :
KEvyntckillus bvunmeus Mabille, Arch. malac. 1 (1868), p. 47.

(41) A. Bofill i F. Haas 417

Kyynickia brunnea Morlet, Journ de Conch. XIX (1871), p. 36.
Agviolimax laevís Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, XII
(1920,) P. 19.

Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet, Serradell).
8. Agriolimax agrestis (Linné)

Limax agrestis Linné, Syst. Nat. ed. X (1758) p. 652. — Graells, Cat.
mol. terr. ag. dulce Esp. (1846), p. 1.

Agriolimax agresíis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Ins. Cat. Hist.
Nat., IV (1918), p. 17. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, XII (1920), p. 19.

ES

Barcelona (Graells, Chía).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Terrassa (Rosals).

Montserrat (Marcet, Serradell).
Sallent (J. Maluquer), 1 exemplar.
Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

9. Malacolimax valentianus (Férussac)
Limax valentianus Férussac, Tabl. Syst an: moll: (1821), pp. 21.

Barcelona (Chía, Cockerell).
10. Milax gagates (Draparnaud)
Limax gagates Draparnaud, Tabl. moll, France (1801), p. 100.
Barcelona (Chía); Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Terrassa (Rosals). e oa E

Sallent (J. Maluquer), 2 exemplars.
Guardiola (Rosals).

418 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (42)

15% Testacella haliotidea Draparnaud

Tabl. moll. France (1801), p. 99. — Hist. moll. France (1805), p. 121,
lam. 9, fig. 12-14. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona,
AUT IO20) Pp. MO:

Testacella barcinonensis Pollonera, Bull. Mus. Zool. anat. comp. Torino,
TIT, n.e 43 (1888), p. 4, lam. 2,118: TS 316.

T. haltotidea var. barcinonensis Westerlund, Fauna pal. Region leb.
Binnenconch. Suppl. 1 (1890), p. 1.

Barcelona (Bofill), 2 exemplars; (Salvañá, Chía, Pollo-
nera, Westerlund, Fagot); (Haas), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Montserrat (Bofill), 1 exemplar jove; (Serradell, Marcet,
Faura).

Entre Gironella 1 La Baells (Haas), 1 exemplar.

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar.

Greixa (Haas), 1 exemplar.

Pobla de Lillet (Haas), 1 exemplar.

Posem en la sinonímia la T. barcinonensis Poll., que son
mateix autor considera com dubtosa, ja que no tenia més
que un exemplar jove que M. de Chía li havia enviat.

12. Testacella companyonii Dupuy
Hist. moll. France (1847), p. 47; lám. 1, fig. 3.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 2 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 4 exemplars.

Espécie no esmentada encara en la conca del Llobregat,
de la que tractarera més detingudament en l'estudi sobre la
conca del Ter.

(43) A. Bofill ¿ F. Haas 410

13. Vitrina major (Férussac)

Helicolimax major Férussac, Ess. méth. conch. (1807), P. 43-

Vitrina major Moquin-Tandon, Hist. moll. France (1855), p. 49, lam. 6,
fig. 14-32. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII
(1920), p. 20.

V. draparnaldi Cuvier, Regne animal, 11 (1817), p. 405. (nota al peu.)

V. diaphana Marcet, (non Draparnaud)» Rev. Montserrat, IV (1910),
Danos

V. penchinati Caziot “non Bourguignat), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII
(1907), P. 73-75. — Serradell, Sota terra (1909), p. 134. — Marcet,
Rev. Montserr. 111 (1909), p. 302. — Caziot, Bull. Inst. Cat. Hist.
Nat: X (1910), P:. II.

Barcelona (>) (Salvaná).

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals), molts exemplars.

Montserrat (Coronado); (Bofill), molts exemplars; (Sal-
vañá); (Aguilar-Amat), 7 exemplars; (]. Maluquer, Serradell,
Marcet); (Haas), 2 exemplars. |

Guardiola (Haas), 3 exemplars.

Greixa (Haas), 5 exemplars.

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

No considerem molt segura la localitat de Vallvidrera de
Barcelona, indicada per Salvañá, ja que l'esmentat explorador
cita altres especies de la mateixa localitat, com Helix (Hygromia)
limbata Drap., villosa Drap., ericetorum, Múll. 1 altres que segu-
rament no poden formar part de la fauna dels encontorns de
Barcelona i que no han sigut trobades pels malacólegs que
han explorat aquesta encontrada. E

Tampoc creiem en lexisténcia en Montserrat de Vilna
diaphana Drap., citada per Marcet (120, p. 271) i de V. pencha-
nati Bgt. sinónima de V. pyrenaica Fér., també esmentada en
Montserrat per Caziot (111, p. 73, 1123, p. 11), Serradelll (127,
DP. 134) i Marcet (120, p. 302).

420 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (44)

Com hem vist abans, éls exploradors de Montserrat, en
llurs nombroses excursions, sols han trobat la V. major.

14. Vitrina pellucida (Múller)

Helix pellucida Múller, Verm. terr. uv. hist., I1 (1774), p. 15-

Vitrina pellucida Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), p. 52,
lam. 6, fig. 33-36. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, XIT (1920), p. 20. dá

Barcelona (?) (Salvañá).

Guardiola (Rosals).

Respecte de la localitat esmentada per Salvañá cal fer iguals
consideracions que les indicades respecte de Vitrima major de
Vallvidrera i esmentada pel mateix autor. En quant a la de
Guardiola, si bé és possible 1 quasi verossímil allí sa presencia,
no ho afirmem amb tota seguretat, per no haver pogut examinar
els exemplars que esménta En Rosals.

15. Hyalinia (Polita) nitidula (Draparnaud)

Helix nitidula Draparnaud, Hist. moll, France (1805), p. 117. — Ross-
mássler, Icon., 11, entr. I, 11 (1838), p. 36, lám. 30, fig. 526.

Hyalinia (Polita) nitidula, Bofill i Haas, Treb. Mus Cienc. Nat. Barce-
lona, XII (1920), p. 22.

Vitrea nitidula, var. crystallimna Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), p. 89.

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals), 4 exemplars.

Montserrat (Marcet).

Hyal. mtidula, citada per Bofill (65, p. 48) a Montserrat,
resulta ésser H. (Polita) nitens Gmel.- E ;

(45) A. Bofill ¿ F. Haas 421

16. Hyalinia (Polita) nitens (Gmelin)
(Lám. I, figs. 4-6)

Helix nitens Gmelin in Linné, Syst. nat. (1788), p. 3636.
Hyalinia (Polita) nitens Bofill i Haas, Treb. Mus. Gién. Nat. Barcelona,
23M (1020)6.Ps 22:
Zonites subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bass. parisien
(1870), p. 116.
Zonttes apocrypttus Bourguignat in Fagot, Ann. malac. II (1884) p. 172.
(nom. nud.)

Barcelona (Bofill); (Rosals), 13 exemplars (diám. 12 a
85, alt. 6 a 5 mil.).

Rubí i Ca'n Ubach (Alinera i Bofill), subfossil.

Capellades (Romaní), 3 exemplars.

Bruch (Rosals), 3 exemplars (diam. 7'75, alt. 4 mil.).

Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Fagot, J. Maluquer,
Novellas, Serradell, Marcet) : (Haas), 4 exemplars (diám. yg
a 775, alt. 5 a 35 mil).

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 1 exemplar.

Bagá (Haas), 3 exemplars.

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas), 1 exemplar.

Aquesta Hyalimia varia més o menys, segons sa área de
dispersió. Els exemplars de Barcelona són els més variables
en co que pertoca al seu ombilic i dilatació final del últim
anfracte. N'hi ha (lám. 1, fig. 5) amb l'ombilic estret i la última
volta molt dilatada en forma de trompa, i (lám. 1, fig. 4)
amb l'ombilic perspectiu i la última volta no dilatada, existint
totes les transicions entre ambdós extrems. També varien res-
pecte de l'altura de la closca, que de vegades es presenta menys
elevada que en la forma típica de Europa septentrional, co
que es nota també en la nostra primera figura.

422 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (46)

La forma d'ombilic ample pot relacionar-se amb Hyal. (Po-
lita) mitens cyclotus Bot., de qué hem donat una figura en nostre
estudi sobre els mollluscos del Noguera Ribagorcana (Treb.
Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 18, lám. 1, figs. 4-9),
peró de la que difereix per sa última volta menys dilatada i
lombilic menys perspectiu.

Comparada amb la molta variabilitat dels exemplars de
Barcelona, presenten una configuració molt constant les de les
altres localitats, menys les de Palta conca del Llobregat.

Els del Bruch i de Montserrat es distingeixen per la forma
general superiorment convexa-tectiforme, més elevada, 1 son
ombilic profund, ample, pero no perspectiu, consequencia de
la manera d'enrotllar-se la closca, lenta 1 regularment les quatre
primeres voltes,i molt sobtadament la última: queda també més
petit el tamany de la closca que el dels exemplars de Barcelona:
és possible que aquesta forma, de qué dem una representació
gráfica (lam. 1, fig. 6) hagi originat la denominació de H. apo-
cryptía (vegi's la nostra llista de la sinonímia) que ha quedat
nomen nudum.

L'únic exemplar de Fígols que hem estudiat és incomplet,
per qual motiu no ens és possible donar detalls sobre ses par-
ticularitats. Tampoc podem fer indicacions sobre la Hyalimia
de la Pobla de Lillet, per no tenir-ne a la vista cap exemplar.

17. Hyalinia (Polita) glabra harlei (Fagot)
(Lám. 1, figs. 1-3-7)

Zonites harled Fagot, Annal. malac., 11 (1884), p. 173.

Z. arabiae Fagot, íd., íd., p. 174 (nom nud.)

Hyalima arcasiana Marcet (non Servain)» Rev. Montserr., 111 (1929),
p. 302.

Helix arcasiana Faura i Sans, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910),
p. 566.

(47) A. Bofill 1 F. Haas 423

Montserrat (Fagot), 1 exemplar; (Bofill), molts exemplars;
(J. Maluquer, Serradell, Marcet, Westerlund); (Rosals), 2 exem-
plars; (Haas), 1 exemplar (diám. 16, alt. 75 mil.).

Avenc d'En Roca, Corbera (Serradell, Faura).

Hem reunit amb aquesta denominació les Hyalinia del
tipus de A. glabra procedents totes de la conca baixa del Llo-
bregat. Les de Montserrat, úniques que hem pogut estudiar, es
distingeixen constantment de H. glabra de Europa central,
iconografiada en Rossmássler (lám. 39, fig. 528), Dupuy (Hist.
moll., lám. 10, fig. 6) 1 Moquin-Tandon (Hist. moll., lám. o,
figs. 3-8), per ser més gran 1 menys convexa superiorment, com
pot veure's en nostra figura de la lám. 1.

Respecte de H. arabíae Fagot (1. c.), ha quedat un nomen
nudum aplicat a exemplars joves de H. glabra harlez, com es
despren de l'exemplar que representa la fig. 7, de la lám. 1,
corresponent a un autentic de Fagot en la colllecció Bofill.

Hyal. arcasiana, descripta per Servain (Moll. Esp. Port.,
1880, p. 19) com procedent de Pamplona 1 de Sevilla, está col-
locada per Locard (Coq. terr. France, 1894, p. 49) en el grup
de Hyal. glabra. Nosaltres no la coneixem 1 seguim exemple
de Locard, collocant en la sinonímia de Hyal. glabra harlei
els exemplars reculiits a Montserrat per Marcet i Faura.

18. Hyalinia (Polita) lucida (Draparnaud)

Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 96.
-—H. nitida Draparnaud (non Miller) Hist. moll. France (1805), p. 117,
lám. 8, f. 23-25.

Hyabhinia (Polita) lucida Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
X (1920), p. 16,lám. 1, fig. 1-18; Id., XII (1920), p. 21.

Vitrea lucida var. convextuscula Moquin-Tandon, subvar. farinesiana
Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 107.

Zonttes navarricus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI dec.
(1870), p. 13, lám. 3, fig. 10-12.

424 Junta de Ciéncies Naturais de Barcelona (48)

Zonites farinestanus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus. 1X
déc. (1870), p. 11, lám. 3, fig. 1-3.

Z. septentrionalis Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI déc.
(1870), p. 8, lám. 3, fig. 4-6.

Z. staechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse,
XI (1877), p. 38 (nom. nud.) — Locard, Cat. génér. moll. France
(1882), p. 36 (nomen) i 302.

Hyalinia gyrocuvtopsis Bourguignat in Chía, Nota mol. terr., ag. dulce,
Barcelona (1887), p. 9 (nom. nud.)

Helix cellaria Bofill (non Muller), Cat. col. conch. Martorell (1888),

o e

Hyalinia cellaría Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75-
— Serradell, Sota Terra (1909), p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III
(1909), p. 302. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914),
1 da

H. cellavía var. montsevvatica Serradell, Sota Terra (1909), P. 135. —
Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 271.

Barcelona (Bofill), 6 exemplars; (Martorell), 3 exemplars;
(Servain, Caziot); (Aguilar-Amat), 12 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Gros), 2
exemplars.

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 3 exemplars.

Gava (Bofill), 1 exemplar; (Codina), 1 exemplar.

Sant Feliu del Liobregat (Rosals), molts exemplars.

Terrassa (Rosals).

Martorell (Servaid).

Vallbona (Segarra), 2 exemplars.
Capellades (Bofill), 4 exemplars; (Rosals); (Romaní), 3 exem-
plars.

Bruch (Bofill), 4 exemplars; (Salvañá

Montserrat (Bofill), 4 exemplars; (
Novellas, Marcet, Serradell).

Entre Manresa i Berga (Gomis).

Sallent (J. Maluquer), 1 exemplar.

Gironella (J. Maluquer), 2 exemplars.

- Entre Gironella i La Baells (Haas), 1 exemplar;

JE
Fagot, J. Maluquer,

(40) A. Bofill ¿ F. Haas 425

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Falgars (J. Maluquer).

Muntanya de Rus (J]. Maluquer).

En nostres estudis anteriors ja hem reunit baix la denomi-
nació comú de H. lucida les Hyal. farinesiana Bgt. i H. navar-
rica Bgt. comprenent H. farinestana com una lucida de closca
relativament ampla i d'umbilic infundibuliforme i perspectiu;
ila A. navarrica com forma més o menys encullida i d'umbilic
més petit.

Ara comprenem també entre les H. lucida la H. septentrio-
.nalis citada a Montserrat, considerant-la com una forma apla-
nada i d'últim anfracte dilatat.

La Hyal. staechadica no ha sigut representada gráficament.
Locard, que ha sigut el primer en dar-ne la descripció, la
collloca (1. c.) en les immediacions de H. lucida; nosaltres no
vacillem en colllocar-la en la sinonímia d'aquesta

La Hyal. gyrocurtopsis Bgt., citada per Chía, de Barcelona,
és, segons aquest mateix autor, una forma inédita molt rela-
cionada amb H. lucida; perxóo no dubtem en incorporar-la en
la sinonímia d'aquesta última.

La Hyal. cellaria, citada per varis autors, és, segons nostre
entendre, sols una H. lucida que té VPúltim anfracte poc dilatat,
lo que presenten tots els exemplars no adults; així s'explica
el menor diámetre de la suposada Hyal. cellaria.

La var. montserratica de Serradell no presenta cap particu-
laritat que justifiqui la categoria que li atribueix son autor.
Després d'haver-la estudiada en la col'lecció del Dr. Serradell,
la considerem com basada en exemplars joves de la mateixa
forma de H. lucida que Chía cita amb la denominació de gyro-
curtopsis del Cementiri Nou de Barcelona.

426 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (50)

19. Hyalinia (Polita) hammonis (Stróm)

Helix hammonis Stróm, Tronoj. Selsk. Skrift. (1765), p. 435, lám. 6,
fig. 16.

Hyalinia (Polita) hammonis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst.

Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 18.

Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll. (1830), p. 12.

Hyalinia vadiatula Serradell, Sota Terra (1909), p. 135. — Marcet, Rev.
Montserr., 111 (1909), p. 304.

Zomites jaccetantcus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI déc.
(1870), p. 41; lám. 3, figs. 23-28. — Servain, Et. moll. Esp. Port.
(1380) B. 15. => Locatd, Et yace malace (LoS)

Helix jaccetanica Hidalgo, Cat. Icon. desc. mol. terr. Esp., Port., Bal.
(1875-1884), p. 198. — Pfeiffer, Mon. helic. viv., VII (1876), p. 538.
— Bofill, Cat. col. conch., Martorell (1888), p. 46.

Hyalinia jaccetanica Boettger, Jahrb. deutsch. mal. Ges. VI (1879), p. 9-
— Tryon, Mon. conch., 2.2 ser., II (1886), p. 152. — Fagot, Hist.
mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 40. — Serradell, Sota Terra (1909),
Prisa — Marcetikecva Montseur (1909) mp0:

Hyalinia radiatula var. jaccetansca Kobelt, Cat. europ. Faunengeb. leb.
Binnenconch., 2.* ed. (1881), p. 11. — Taylor, Monogr. land and
freshw. mol. Brit. Isl., III (1906-1909), pp. 904, 96 i 106.

Helix vividula Mke., Syn. meth. moll. 2.* ed. (1830), p. 127.

Montserrat (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer, Bóttger, Ser-
vain, Kobelt, Locard, Tyon); (Bofill), 3 exemplars; (Fagot,
Taylor, Serradell, Marcet); (Haas), 15 exemplars.

Bóttger, Locard i Taylor no citen la localitat de Montserrat,
sinó Barcelona; peró com cap d'aquests tres l'ha recullida per-
sonalment, és segur que han pres la denominació de la pro-
víncia que segueix a la de la localitat.

Posem la Hyal. jaccetanica en la sinonímia de la hammonas,
perque no considerem de bastant importáncia la major o menor
-dilatació de l'últim anfracte, ja que és aquest un cas que es
"presenta en les: demés hyalínies. Els demés carácters coinci-
deixen entre la forma de Bourguignat i-la de Stróm.

; HABniR
(51) A Bofill + F. Haas 427

20. Hyalinia (Polita) pura courquini (Bourguignat)
(Lám. I, figs. 8-13)

Zonites courquini Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI déc.
(1870), p. 40, lám. 3, figs. 17-22. — Servain, Moll. Esp. Port. (1880),
P. 14. — Locard, Et. variat. malac., 1 (1881), p. 55.

Helix courquinz Hidalgo, Cat. icon. i descr. mol. terr. Esp., Port. i Bal.
(1875-84), p. 194. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv., VII (1876), p. 538.
— Bofill, Crón. Cient., 11 (1879), p. 20; Cat. col. conch. Martorell
(1888), P. 44.

Hyalinia courquint Pátel, Cat. Conch. Samml., 1.2 ed. (1873), p. 86.—
Westerlund, Faun. Europ. moll. extram. prod. (1876), p. 25.—
Kobelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch., 2. ed. (1881),
p. 11. — Pátel, Cat. Conch. Samml., 2.2 ed. (1883), p. 117. — Tryon,
Man. of Conch., 2.2 sér., 11 (1886), p. 153. — Chía, Mol. terr., ag. dulce,
Barcelona (1887), p. 8. — Pátel,. Cat. Conch. Samml., 3.: ed. vol. 11
(1889), Pp. 59. —Saint Simon, Catal. coll. (1891), p. 22.— Fagot,
Hist. Mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 41. —Serradell, Sota Terra,
(1909), P. 135. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 304. —
Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910); p. 566.— Bofill,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 79.

Hyalima (Polita) courquin? Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 6; Sota Terra (1909), p. 169.

Barcelona (Bourguignat, Martorell); (Bofill), molts exem-
plars; (Hidalgo, Pfeiffer, Servain, Locard, Pátel, Westerlund,
Kobelt, Tryon, Chía, Saint-Simon, Fagot, Rosals).

Avenc d'En Roca, Corbera (Serradell, Faura).

Montserrat (Serradell, Marcet).

La localitat clássica d'aquesta espécie és Sarriá, prop de
Barcelona, si bé es troba també en la muntanya de Montjuich.

Amb tot i la constancia dels carácters atribuits a Hyalinia
courquins, no els considerem de bastanta importáncia per a que
constitueixi una espécie independent. Com pot veure's amb la
figura que donem d'un exemplar procedent de la localitat
clássica, o sigui Sarriá, de Barcelona, la couwrguini ofereix totes

428 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (52)

les particularitats de la Hyal. (Polita) pura Alder, distingint-
se'n solament per sa closca més aplanada i ses dimensions,
que són majors, arribant a un diámetre de 6 mil. en comptes
de 4 mil. que s'assignen a la H. pura própiament dita.

Tenint present la constáncia d'aquestes diferéncies 1 la falta
absoluta d'exemplars corresponents al tipus de H. pura, atri-
buim a H. courguini la categoria de subespecie característica
de la regió de Barcelona.

21. Hyalinia (Zonitoides) nitida (Miller)

Helix nitida Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 32. — Bofill,
Crón. Cient., 11 (1879), p. 20. — Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Bar-
celona, 2.2 época, L, n.* 7 (1884), p. 401. — Bofill, Cat. col. conch.
Martorell (1888), p. 48.

Hyalinia nitida Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 8. —
Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1004), p. 75. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 44. — Romaní Guerra,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47-

Zonitoides nitidus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 108.

Hyalinia (Zonitoides) nitida Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona X (1920), p. 18; 1d., X1I (1920), p. 22.

Barcelona (Martorell), 10 exemplars; (Bofill), 1 exemplar;
(Salvañá, Chía); (Aguilar-Amat), 3 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Gros), 2 exem-
plars.

Castelldefels (Haas), 14 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Camaró, prop de Capellades (Romaní Guerra), 4 exem-
plars subfossils.

Montserrat (Bofill), 1 exemplar.

Guardiola (Rosals).

(53) A. Bofill + F. Haas 429

22. MHyalinia (Vitrea) diaphana (Studer)

Helix diaphana Studer, Gártners Naturw. Anz. Schweiz. Ges. Bern.
(1820) /11:2 11,12, :p::80.

Zonites diaphanus Fagot, Ann. Mal., II (1884), p. 175.

Hyalinmia diaphana Bofill, Crón. Cient., Barcelona, XIV (1891), p. 49. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 54. — Novellas,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Maluquer, Bol. R.
Soc. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 134-
— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 304.

Helix hyalina Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 46.

Zonites vitreolus Fagot (non Bgt.), Ann. Mal., 11 (1884), p. 175.

Hyalinia vttreola Bofill, Crón. Cient., Barcelona, XIV (1891), p. 49. —
Fagot, Hist. Mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 42. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 55. — Serradell, Sota Terra (1909),
p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 304.

Riera de les Arenes, en Terrassa (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Coronado, Martorell); (Bofill), 10 exemplars;
(Fagot), 2 exemplars; (J. Maluquer, Novellas, Serradell, Mar-
cet); (Haas), 5 exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer).

La Hyal. vitreola Serv. no ha sigut representada gráficament,
1 perxó queda una forma problemática. Locard (Coq. terr. France,
1894, p. 69) la collloca prop de la crystallina. En la collecció
Bofill hi ha un exemplar, procedent de Montserrat, denominat
H. vitreola per Fagot; peró es distingeix d'aquesta, que pertany
al grup de H. crystallina, per l'absencia total d'umbilic; és
una típica Hyalimia diaphana, pero com les demés citacions
de H. vitreola de Montserrat estan basades en aquesta cita erró-
nia de Fagot, deuen, per tant, referir-se a H. (Vitrea) draphana.

23. Hyalinia (Vitrea) crystallina (Múller)

Helix cvystallina Miller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 23. — Bofill,
Crón. Ciént., Barcelona, 11 (1879), p. 28.
Hyalinia cvystallina Chía, Mol. terr. agua dulce, Barcelona (1887), p. 9-

4,30 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (54)

— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat. XI (1890), p. 193. — Almera y Bofill,
Bol. mapa geol. España, 2.* sér., IV (1898), p. 99. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. —Serradell, Sota Terra, IX
(1909), P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272. — Ro-
sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 44; 1d. p. 143.

Vitrea crystallina Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 89.

Hyalinia (Vitrea) cvystallina Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Bar-
celona, X (1920), p. 18; XII (1920), p. 23.

Barcelona (Bofill), 1 exemplar; (Chía).

Aluvions boca del Llobregat (Zulueta). '

Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill).

Terrassa (Rosals).

Capellades (Rosals). '

Monistrol (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Martorell), 1 exemplar; (Serradell, Marcet).

Sallent (Maluquer), 3 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 4 exem-
plars.

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 1 exemplar.

Guardiola (Haas), 5 exemplars.

24. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Bourguignat

Zonites pseudohydatinus Bourguignat, Amén. malac., 1 (1856), p. 185.

Hyalinia pseudohydatina Locard, Coq. terr. France (1894), p. 62, figs.
66-67.

Hyalinia (Vitvrea) pseudohydatina Germain, Moll. France, 11 (1913),
p. 75, figs. 68, 69. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat., Barce-
lona, XII (1920), Pp. 23.

Helix hydatina Salvaña (non Rossmássler), Mem. R. Ac. Cienc. Barce-
lona, 2.2 ép. (1884), Pp. 401.

Hyalinia hydatina Serradell, Sota Terra (1909), la 134. — Marcet, Rev.
Montserr.,.IV (1910), p. 272. : : :

(55) A. Bofill ¿ F. Haas 431

Prat del Llobregat (Rosals), 3 exemplars joves.

Vallvidrera (Salvañá).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Sallent (Maluquer), 2 exemplars.

Hem pogut estudiar solament els exemplars procedents de
Prat del Llobregat cullits per Rosals; per dissort són joves,
lo que no ens ha permés donar-ne una figura com fóra neces-
sari en vista de la falta de bona iconografia d'aquesta Hya-
nta.

25. Euconulus fulvus (Miller)

Helix fulva Muller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 56. — Bofill,
Crón. Cient., Barcelona, II (1879), p. 28. —Salvañá, Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 2. época, 1 (1884), p. 400. — Bofill, Cat. col.
conch. Martorell (1888), p. 46.

Conulus fuluus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. sér., IV
(1898), p. 99. —Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123.
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 7/5. — Serradell,

Sota Terra (1909), p. 136.,—Marcet, Rey. Montserr., IV (1910),
Pp272:

Euconulus fulvus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108;
íd., p. 89; XIV (1914), p. 44; íd., p. 143. — Bofill, Haas i Aguilar-
Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. — Bofill i Haas,
Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 18; Id., XII (1920),
Pza:

Barcelona (Martorell), molts exemplars; (Bofill).
Barcelona, Ca'n Tunis (Bofill), 1 exemplar.
Aluvions en la boca del Llobregat (Zulueta).
Remolá (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Castelldefels (Haas), 14 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars.
Vallvidrera (Salvañá). |
Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfossils.
Terrassa (Rosals).

Martorell (Almera i Bofill), subtossils.

432 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (56)

Capellades (Rosals).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 4 exem-
plars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 1 exemplar.

Pobla de Lillet (Maluquer). |

26. Leucochroa candidissima (Draparnaud)

Helix candidissima Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 75;. Hist.
moll. France (1805), p. 55, lám. 5, fig. 19. — Michaud, Mem. Soc.
Hist. Nat. Strassbourg, 1, 11 (1833), p. 3. — Bouillet, Cat. coll. coq.
exot. (1835), p. 1. — Potiez et Michaud, Galér. moll., 1 (1838), p. 101.
— Hidalgo, Cat. icon. y descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875-84),
p. 191. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, 11 (1879), p. 81. — Anó-
nim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127.— Salvañá, Zco3r. gén.
Helix (1884), pp. 37, 44. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),
P. 43. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1, (1901), p. 2.—
Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI (1905), p. 3.

Eeucochroa candidissima Servain, Moll. Esp., Port. (1880), p. 33. —Chía,
Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 9. — Caziot i Thieux, Feuille
jeun. nat., XXXVIII (1907), p. 43. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIII (1913), p. 89; íd., XIV (1914), p. 45; íd., p. 143. — Ro-
maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 46. — Bofill 1 .
Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat., Barcelona, XII (1920), p. 24.

Barcelona (Bouillet, Potiez et Michaud); (Bofill), molts
exemplars; (Salvañá, Servain, Chía); Montjuich de Barcelona
(Michaud, Hidalgo); (Bofill), molts exemplars; (Caziot, Thieux);
(Rosals), 5 exemplars; (Gros), 1 exemplar.

Ca'n Tunis (Gros), 1 exemplar.

Boca del Llobregat (Martorell), 2 exemplars; (Salvañá).

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Gavá (Bofill, Maluquer).

Castelldefels (Haas), 5 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Terrassa (Rosals).

(57) A. Boful 1 F. Haas 433

Papiol (Bofill), 3 exemplars.

Sant Sadurní d'Anoya (Rosals), y exemplars.

Capellades (Rosals); (Romaní), 5 exemplars del bosc del
cementiri de Cabrera, i 4 exemplars de Pobla de Claramunt.

27. Punctum pygmaeum (Draparnaud)

Helix pygmaea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 93; Hist.
moll. France (1805), p. 114; lám. 8, figs. 8-10. — Salvañá, Mem. R.
Ac. Cienc., Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 402.

Punctum pygmaeum Taylor, Monogr. land and freshw. moll. Brit. Isl.,
III (1906-09), p. 168.

Vallvidrera, Barcelona (Salvañá, Taylor).

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem-
plar.

La citació de Taylor indica solament Barcelona, peró a bon
segur es refereix a la de Salvañá.

28. Pyramidula (Pyramidula) rupestris (Studer)

Helix vupestris Studer, Fauna helv. in Cox. Trav. Switz., 111 (1789),
p. 430. — Rossmássler, Icon., II, entr. 1, 2 (1838), p. 38, lám. 39,
fig. 534. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, VIT (1884), p. 261; Cat.
col. conch. Martorell (1888), p. 50; Bull. Ass. Exc. Cat. XI (1890),
p. 194; Crón. Cient., XIV (18391), p. 49; Mem. R. Ac. Cienc., Barce-
lona, 3.2 ép., II (1898), PP. 334, 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., III (1903), p. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
TIT (1903), p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904),
p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIT (1917), p. 46.

Patula (Pyramidula) vupestris Serradell, Sota Terra (1909), p. 130. —
Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 538.

Pyramidula rupestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 89; Id., íd., p. 180.

Pyramidula (Pyramidula) rupestris Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1018), p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus.
Cienc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 19; Id., X (1920), p. 18; 1d., XII
(1920), P. 24.

434 Junta de Ciéncies Natúuvals de Barcelona (58)

Vallirana (Bofill).

Terrassa (Bofill, Rosals).

- Papiol (Bofill), 5 exemplars.

Castell de Boch, a Capellades (Romaní), 2 exemplars.

Bruch (Rosals), molts exemplars.

Montserrat (Coronado); (Martorell), molts exemplars; (Bo-
fil), molts exemplars; (Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet);
(Haas), 7 exemplars.

Sant Llorenc del Munt, sobre Mura (Bofill), 13 exemplars.

Entre Manresa i Berga (Gomis), 6 exemplars.

Gironella (Maluquer), 15 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem-
plar.

Guardiola (Rosals); (Haas), 11 exemplars.

Greixa (Haas), 16 exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Falgars (Maluquer).

Castellar d'En Huch. (Bofill), molts exemplars; (Maluquer).

209. Pyramidula (Patulastra) micropleura (Paget)

Helix micropleura Paget, Ann. mag. hist. nat., 3.2 sér. (1854), P. 454. —
Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus (1863), p. 32; lám. 5,
figs. 9-13. — Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.? ép., 1: (1884),
P. 403.

Montjuich (Bofill), molts exemplars.
Vallvidrera (Salvañá).

30. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata (Miller)

Helix rolundata Múller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 20. — Bofill,
Bull. Ass. Ex.-Cat., 1 (1878-79), p. 12; Crón. Cient. Barcelona, II
(1879), p. 30. — Servain, Et. moll. Esp., Port. (1880), p. 61. —Sal-

a

(59) A. Bofill i F. Haas 435

vañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.? ép., I (1884), p. 402. —
— Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 9. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56; Bol. R. Soc. Hist. Nat.
(1904), p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 382. —
Faura, Mem. R. Soc. Hist, Nat., VI (1910), p. 567.

Patula (Discus) rotundata Serradell, Sota Terra (1909), p. 130.

Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.
XIII (1913), p. 89, 108; Id., XIV. (1914), p. 45. — Bofill, Haas 1
Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), Pp. 19-

P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Bofill, i Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, X (1920), p. 19; 1d., XII (1920), Pp. 24-

Barcelona (Bofill, Chía).

Sarria (Bofill), molts exemplars; (Servain).

Boca del Llobregat (Bofill), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Bofill, Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals), 1 exemplar.

Puda de Montserrat (Bofill), molts exemplars.

Montserrat (2) (Maluquer, Serradell, Marcet, Faura).

Sant Llorenc del Munt (Bofill), 1 exemplar.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Amb molt dubte continuem aquí les notícies referents a la
existéncia d'aquesta espécie a Montserrat, doncs tots els exem-
plars que hem estudiat d'aquesta localitat pertanyen a la forira
omalisma. Com alguns autors citen rotundata rotundata 1 rotun-
data omalisma d'aquesta muntanya, és fácil que hagin pres

per rotundata exemplars joves i, per tant, menys típics, de
omalisma.

31. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma (Bourguignat)

Helix omalisma Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat., Toulouse,
XIII (1870), p. 204. — Fagot, Ann. Mal., 11 (1884), p. .176. —.Wester-

436 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (60)

lund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., 11 (1889), p. 12.— Bofill,
Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 194; Crón. Cient. Barcelona, XIV
(1891), p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903),
p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 382. — Faura, Mem.
R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 567.

Patula omalisma Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), p. 12.

Pyvyramidula omalisma Gude, Science Gossip, (1896), p. 60.

Patula (Discus) omalisma Serradell, Sota Terra (1909), p. 136. — Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11 (1917), p. 539. ; a

Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bofill i Haas, Treb. Mus.
Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 19, lám. 1, figs. 10-15; 1d., X
(1020) ptos Md IO 20) PD 125

Helix carpetana (>?) Hidalgo, Hojas malacológicas (1870), p. 19; Obras
malacológicas, parte II, t. 1 (1890), p. 19. — Kobelt, Malak. Bl.,
XXI (1873), p. 179. — Hidalgo, Cat. icon. y descr. Mol. terr. Esp.,
Port., Bal. (1875), p. 192. — Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV
(1877), p. 20.

El Bruch (Gude).

Montserrat (Coronado); (Bofill), molts exemplars; (Fagot,
Westerlund, Maluquer, Serradell, Marcet, Faura); (Haas),
1 exemplar. e

Castellar d'En Huch (Haas), 1 exemplar.

Ja hem dit, al tractar de la forma precedent, que la Pyra-
midula (Gonyodiscus) rotundata citada a Montserrat per diversos
autors, deu referir-se a la que ara ens ocupa.

En quant a la H. carpetana Hid. i sa citació a Montserrat,
mereix tractar-se'n més detingudament. Sa posició sistemática
és del tot desconeguda, existint-ne solament la diagnosi sense
figura. Son autor (Hidalgo, Hojas malac., 1870, p. 19), la rela-
ciona amb H. ruderata, co és, amb una Pyramidula del sub-
génere Gonyod:scus, lo que ha induit a Clessin (Nomencl. Helic.
viv., 1881, p. 90) i a Pátel (Cat. Conch. Samml., 1V ed., 1880,
t. 11, p. 83) a colllocar-la entre les formes de Gonyodiscus. Peró
ens sembla dubtós aquest criteri, perqué Hidalgo en sa diagnosi
original (1. c.) diu «testa... pellucida, nitidiuscula, subvirescenti-
cornea...», carácters que no corresponen a cap Gonmyodiscus ni

(61) A. Bofill ¿+ F. Haas 437

demés subgéneres de Pyramidula, sinó més bé a les Hyalimia:
correspondria aquesta forma a la H. (Vitrea) hammonis Stróm,
si no fos per son diámetre major (6 mil. en comptes de 4 mil,
que té la hammonss) 1, a més, perque la carpetana és «supra vix
striatula», mentres que la hammonis es distingeix per sa es-
triació molt aparent.

En vista d'aquestes consideracions, cal confessar que per
nosaltres HA. carpetana queda encara una forma problemática.

32. Sphyradium muscorum (Draparnaud)

Pupa muscorum Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 56; Hist.
moll. France (1805), p. 59, lám. 3, f1gs. 36, 37.

Isthmia muscorum Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 12. —
Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.

Vertigo (Isthmia) muscorum Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 142.

Sphyradium muscorum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat., Barcelona,
TORO) pi20s 1d. AU (1Oz0) Pa 25

Pupa minutissima Bofill, Crón. Cient Barcelona, 11 (1879), p 153

Isthmia minutissima Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, 111 (1903),
p. 112. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27.

Vertigo minutissima Rosals, Butll. Inst, Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
Pp. IOS.

Barcelona (Chía).

Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars.

Sarriá (Martorell), molts exemplars; (Bofill), molts exem-
plars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars.

Montserrat (Zulueta, Serradell, Marcet).

Sallent (Maluquer), 5 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 5 exem-
plars.

Guardiola (Rosals).

438 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (62)

33. Helix (Xerophila) variabilis Draparnaud
Can A)

Helix variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 73. — Dupuy,
Hist. moll. France (1849), p. 204, lám. 14, fig. 2.— Rossmássler,
Zeitschr. f. Malak., X (1853), p. 98. — Hidalgo, Cat. icon. descr.
(1876), p. 209. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 53-
— Kobelt, Jahrb. deutsch, mal. Ges., IX (1882), p. 75. — Salvañá,
Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép. (1884), p. 405; Zoografía gen.
Helix (1884), p. 36. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887),
p. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 51; Crón. Cient.
Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., 11 (1902), p. 413 Id., 111 (1903), p. 56; Bol. R. Soc. Esp. Hist.
Nat. (1904), p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat: IV
(1904), p. 76. — Marcet, Rev. Montserrat, 111 (1909), p. 385. — Ro-
maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (XVITD), (1917), p. 46.

Helix (Xerophila) variabilis Bofill i Haas. Treb. Mus. Ciénc. Nat., Bar-
celona X (1920), p. 20, lám. 1, figs. 19, 20; Id. XII (1920), p. 252

Xerophila (Heliomanes) variabilis Serradell, Sota Terra (1909), P. 137.

Helicella variabilis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 89, 108; Id., XIV (1914), p. 45; Íd., DP. 143.

Helix augustiniana Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880),
p. 73. — Marcet, Rev. Montserr., I1l, 1909, Pp. 384. — Locard; Coq:
terr. France (1894), p. 208, figs. 269-270. — Caziot, Et. moll. terr.
fluv. Monaco (1910), p. 254, lám. 1, figs. 3 i 9. — Germain, Moll.
France, II (1913), p. 100.

Xerophila (Heliomanes) augustintana Serradell, Sota Terra (1909), p. 139.

Helix augustana Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 41.

H. xalonica Servain, Moll. Esp., Port. (1880), p. 102. — Locard, Prodr.
mal. France (1882), p. 114. — Chía, Moll. terr. agua dulce, Barcelona
(1887), p. 11. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 222, figs. 293-294.
— Marcet, Rev. Montserr., 111 (19009), p. 467. — Bofill, Fiest. cient,
CL. aniv. R. Ac. Cienc., Barcelona (1914), p. 208; Mem. R. Ac. Cienc.
Barcelona, XII (1915), p. 9. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
DOY TIO 7) PO.

Xevophila (Heliomanes) xalonica Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helix (Xerophila) xalonica Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 96.

Helyomanes xalonica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), Pp. 89.

Helix allutionum Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 102. — Locard,
Prodr. Mal. France (1882), p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce
Barcelona (1887), p. 11. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. mal.
Tunisie (1887), p. 49. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 222.

(63) A. Bofill 2 F. Haas 439

— Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, sér. II, Vol. IV (1898),
Pp. 97. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1900, p: 467. — Caziot, Etude
moll. terr. luv. Monaco (1910), p. 1709, lám. I, fig. 10-11. — Ger-
main, Moll. France, II (1913), p. 96.

Xerophila (Heliomanes) alluvionum Serradell, Sota Terra (1909), P. 138.

Helix grannonensis Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 104. — Locard,
Prodr. mal. France (1882), p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce
Barcelona (1887), p. 11. — Letourneux et HBourguignat, Prodr,
mal. Tunisie (1887), p. 53. — Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X
(1887), p. 138. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 218, figures
285-286. — Maluquez, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 41.
— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 385. —Caziot, Etude
Moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 212.

Helix (Xevophila) grannonensis Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 98.
— Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX (1920) p. 20,
lám. 1, fig. 16-18. — Id. XII (1920), p. 26.

Xerophila (Heliomanes) grannonensis Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 139.

Helyomanes grannonensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
NTTI(TOOS1 py ga:

Helix canovasiana Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 104.—Letourneux
et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 49. — Locard, Coq.
terr. France (1894), p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909),
p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (IQI0), P. 214,
lám. 2, fig. 37-38 1 43.

Xevophila (Heliomanes) canovastana Serradell, Sota Terra (1909), p. 130.

Helix canovasí Germain, Moll. France, II (1913), Pp. 95.

H. mendranoí Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 105. — Locard, Prodr.

Mal. France (1882), p. 116. — Letourneux et Bourguignat, Prodr.
Mal. Tunisie (1887), p. 48. —Locard, Coq. terr. France (1894),

_p. 226, figs. 207, 298. — Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 467.

Helix (Xerophila) mendranoz Germain, Moll. France, II (1913), p. 95.

-Xerophila (Heliomanes) mendvanor Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helyomanes mendranor Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 90.

Helix blasí Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 106. — Locard, Prodr.
Mal. France (1882), p. 116. — Letourneux et Bourguignat, Prodr.
Mal. Tunisie (1887), p. 50. —Locard, Coq. terr. France (1894),
p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 467. — Caziot,
Etude moll. terr. fiuv. Monaco (1910), p. 214, lám. 2, figs. 37, 38 1

“43. — Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 95-

Xerophila (Heliomanes) blasí Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helix mauritanica Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880),
p. 107. — Fagot. Ann. malac., 11 (1884), p. 183. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona (1887), p. 11. — Letourneux et Bourguignat,
Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 46. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist,
Nat? EE (1902) Pa: 41." E AY Ad

440 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (64)

Helix astata Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., (1880), p. IIO.
— Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), Pp. 40. —
Caziot, Etude moll. terr. luv. Monaco (1910), p. 165, lám. 3, fig. 21.
— Germain, Moll. France, II, (1913), p. 97.

Helyomanes astata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat aid
(1908), Pp. 89 :

Helix cizycensis Galland in Coutagne, Ann. Soc. Linn. Lyon, XXVIII
(1881), p. 3. — Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 114; Coq. terr.
France (1894), p. 224, figs. 205-296. — Marcet, Rev. Montserr., III
(1909), p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco, 1910, P. 185,
lam. 3, fig. 34-

Xerophila (Heliomanes) cyzensís Serradell, Sota Terra (1909), P- 138.

Helix misava Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 103
(nomen!).—Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 115, 342.—Letour-
neux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 37. — Locard,
Coq. terr. France (1894), P. 225.

Xevophila (Heliomanes) misara Serradell, Sota Terra (1909), P. 138.

Helix avenionensis Bourguignat in Locard, Bull. Soc mal. France, 11
(1885), p. 65. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie
(1887), p. 38.—Locard, Coq. terr. France (1894), p. 216, figS. 281, 282.
— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. — Caziot, Etude
Moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 209. — Germain, Moll. France, 11
(1913), P. 98.

Xerophila (Heliomanes) aventonensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139,

Helyomanes aventonensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VITI (1908), p. 809.

Helix jusiana Bourguignat in Locard. Bull. Soc. mal. France, 11 (1885),
p. 76. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887),
p. 56. —Locard, Coq. terr. France (1894), Pp. 210, figS. 271, 272. —
Caziot, Etude Moll. terr. fluv. Monaco (1910), p 167,lam. 1, figS 1,2,
lám. 3, figs. 19 y 24. — Germain, Voll. France, 11 (1913), Pp. 99-

Helyomanes jusiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII
(1908), Pp. 90.

Helix papalis Locard, Bull. Soc. mal. France, IV (1887), p. 181; Coq.
terr. France (1894), p. 228, figs. 301, 302. —Caziot, Etude moll, terr.
fluv. Monaco (1910), p. 200.

H. (Heliomanes) papalis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11,
(1917), P- 540.

H. (Xerophila) papalis Germain, Moll. France, II (1913), Pp. 95.

H. aqualatensis Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 137. —
Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47.

Helyomanes aqualatensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 89.

Helix vilanovensis Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 137.
—Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 41.

H., odenensis Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), Pp. 138.

(65) A. Bofill i F. Haas 441

Helix subcyzicensís St. Simon in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona
(1887), p. 11 (nomen!).

Helyomanes subcyzicensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 90.

Helix bracta Ancey in Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie,
(1887), p. 29 (nomen!)

H. limbifeva Locard, Coq. terr. France (1894), p. 209. — Marcet, Rev.
Montserr., 111 (1909), p. 384. — Caziot, Et. moll. terr. luv. Monaco
(I9g10), p. 252, lam. 3, fig. 12. — Germain, Moll. France, II (1913),
p. 100.

Xerophila (Heliomanes) limbifera Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 139.

Helix mendranopsis Locard, Coq. terr. France (1894), p. 215. — Caziot,
Etude moll. terr. fiuv. Monaco (1910), p. 214, lám. 2 figs. 37, 38,
43. — Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 90.

Helyomanes mendranopsiís Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), Pp. 90.

Helix nemausensis Bourguignat in Lozard, Coq. terr. France (1894),
p. 216, fig. 270-280. — Caziot, Etude moll. terr. luv. Monaco (1910),
p. 210. — Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 20.

Helyomanes nemausensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.
VIII (1908), p. 90.

Helix guideloní Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), p. 217.
— Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 385. —Caziot, Etude moll.
terr. fluv. Monaco (1910), p. 213, lám. 2, fig. 32. — Germain, Moll.
France, 11 (1913), p. 98.

Xerophila (Heliomanes) gusdeloní Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helix azami Bourguignat in Locard. Coq. terr. France (1894), p. 223.
— Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 467. — Caziot, Etude moll.
terr. fluv. Monaco (1910), p. 180, lám. 3, figs. 32, 37. —Germain,
moll. France, 11 (1913), p. 96.

Xerophila (Heliomanes) azana Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helyomanes azami Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII
(1908), P. 89.

Helix enthalassina Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1804),
p. 224. — Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 467. — Caziot.
Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 183, lám. 3, figs. 20, 34,
39, — Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 96.

Xerophila (Heliomanes) enthalassina Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helix cazioti Locard, Coq. terr. France (1894), p. 228. — Marcet, Rev.
Montserr., 111 (1909), p. 407.

Xevophila (Heliomanes) caziotz Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helix mucinica Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1894), p. 227,
figs. 299-300. — Marcet, Rev. Montserr. ,1I1 (1909), p. 467. —Caziot,
Etude Mmoll. terr. luv. Monaco (1910), p. 205, lám. 2, figs. 18, 24.

H. (Xerophila) mucinica Germain Moll. France, 11 (1913), p. 95.

Xerophila (Heliomanes) mucinica Serradell, Sota Terra (1009), P. 139.

E
2)

442 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (66)

Helix peregrina Locard, Coq. terr. France (1894), p. 229. —Caxziot,
Etude moll. terr. uv. Monaco (1910), p. 202, lám. 3, fig. 50. —Ger-
main, Moll. France, 11 (1913), p. 95.

Helyomanes peregrina Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 9o.

Helix pila Caziot, Coq. terr. Corse (1902), p. 172. — Marcet, Rev. Mont-
serratina, 111 (1909), p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco
(IQIO), Pp. 202.

Xerophila (Heliomanes) pila Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helix arnouldi Fagot in Marcet, Rev. Montserr., III, (1909), p. 467.
(nomen!)

Xerophila (Heliomanes) avnouldí Serradell, Sota Terra, (1909), Pp. 138
(nomen!)

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo); (Martorell), 5 exemplars;
(Bofill), molts exemplars; (Servain, Fagot, Salvañá, Chía);
(Rosals), molts exemplars.

Sant Gervasi de Cassoles (Rosals), yg exemplars.

Sarria (Bofill), 11 exemplars.

Montjuich (Kobelt); (Bofill), molts exemplars.

Ca'n Tunis (Bofill), 1 exemplar; (Aguilar-Amat), 7 exem-
plars.

Pla del Llobregat (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-Amat),
1 exemplar.

Boca del Llobregat (Bofill), molts exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Gros), 5
exemplars.

Brugués (Bofill), molts exemplars.

Castelldefels (Sagarra).

Hospitalet del Llobregat (Bofill), 16 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals), 6 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Cervelló (Rosals), 3 exemplars.

Papiol (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfossil.

Terrassa (Rosals); (Aguilar-Amat), 4 exemplars.

AS

(67) A. Bofill ¿ F. Haas 443

Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell).

Subirats (Anónim).

Vallbona (Sagarra), 2 exemplars.

Vilanova del Camí (Rosals), 2 exemplars.

Capellades (Rosals); (Romaní), molts exemplars.

Igualada (Salvañá), 3 co-tipus que són H. aqgualatensis
en el Museu de Catalunya, 1 3 en la col:lecció Bofill; (Maluquer);
¡Rosals), 3 exemplars; (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Turó d'En Boada, prop estació Olesa (Bofill), molts exem-
plars.

Monistrol de Montserrat (Haas), molts exemplars.

Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Salvañá, Maluquer);
(Rosals), 1 exemplar; (Marcet, Serradell).

Sallent (Maluquer), molts exemplars.

Viladomiu (Maluquer), 6 exemplars.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Es despren de la nombrosa llista inserta en la sinonímia del
mollusc denominat per Draparnaud Helix variabilis, que sa
varlabilitat és tan gran, que ha permés a molts considerar
com espécies independents formes que nosaltres no podem
considerar més que variacions individuals.

No som els primers en la tasca de simplificar el caos de les
formes xerofilianes, perque (Germain ja ha exposat en sos
Mollusques de France, 11, aquest criterl.

Per a demostrar com ell ha intentat donar una guia en el
laberinte fins aleshores inextricable en qué s'havia perdut la
sistemática xerofiliana, donem a continuació les agrupacions
en qué reuneix Germain les moltes denominacions asignades
a aquest grup per Bourguignat 1 sa escola:

Closca de petites dimensions, subconica, umbilic petit,
adornada de faixes de color:

444 Junia de Ciéncies Naturals de Barcelona (68)

Helix mendranot Serv.
Sinónims: H. canovasiana Serv.
H. blasi Serv.
Helix mucinica Bet.
Helix papalis Loc.
Sinóonims: H. subpapalis Caz.
H. pilula Loc.
H. peregrina Loc.
H. migrata Loc.
H. scicyca Bgt.
Helix mendozae Serv.
Sinonim: H. sylvae Serv.
Closca de dimensions mitjanes, subcónica, umbilic petit,
adornada de faixes de color:
Helix xalonica Serv.
Sinónims: HA. alluvionum Serv.
H. azam Bgt.
. marstlhonensis Cout.
montgiscardiana Fag.
. cyzicensis Gall.
. Mmegricans Bgt.
. enthalassina Bet.
. lathraca Bgt.
. lhirouxiana Bgt.
. melania Bgt.
. imsara Bgt.
. madia Fag.
Closca de dimensions de major grandaria, subglobulosa,
umbilic petit, amb faixes colorejades:
Helix variabilis Drap.
Sinonims: H. luteata Loc.
H. astata Bgt.

EIN

(69) A. Bofill ¿+ F. Haas 445

Helix plenaria Loc.

H. aremvaga Mab.

H. leonts Loc.

HA. privatiformis Hagenm.
H. lentipes Loc.

H. petrophila Loc.

Closca petita, subglobulosa, umbilic petit, test blanc porce-
llanitzat: |
Helix granmonensis Serv.
Sinóonims: A. aveyronensis Loc.
H. avemonensis Bgt.
H. guidelom Bet.

Closca petita, deprimida, umbilic petit, test blanc porce-
llanitzat:
Helix jera let: Bat:
Sinónim: HB. ambielima Charp.
Helix suberis Bet.
Sinonims: H. justana Bet.
. salentina Blanc.
. Privata Gall.
. evenos: Bgt.
ademata Bgt.
alaricana Fag.
kalona Berth.
. limarella Hagenm.
. subtassyana Loc.
. mendranopsis Loc.
. Nemausensis Loc.
Basta fixar-se en l'esmentada disposició de Germain per a
convéncer-se de que es tracta solament d'un primer assaig de
trobar un camí en el laberinte de la sistemática xerofiliana,

ooo aaa aa

446 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona “O

ja que es basa en carácters tan secundaris com són les dimen-
sions 1 la variació de l'altura.

Després de la comparació del nombrós material de qué
disposem, no sols de la conca del Llobregat sinó també de
molts altres indrets, i després de consultar Pobra de Caziot
«Etude sur les mollusques terrestres et fluviatiles de la princi-
pauté de Monaco et du département des Alpes Maritimes»
on es veuen iconografiades un nombre considerable de les
suposades espécies en les mateixes planxes, no pot menys d'ar-
ribar-se a la convicció de que cap d'aqueixes constitueix una
forma ben determinable i circumscripta, sinó que es reuneixen
unes amb altres per transicions insensibles.

Així és que no pot atribuir-se cap valor a les diferéncies de
diámetre, altura, globulositat, coloració, 1 lo que en són conse-
qiiéncies naturals, com la major o menor amplada de l'umbilic,
forma 1 disposició de l'obertura, ja que totes les combinacions
d'aquests accidents poden trobar-se entre els individus d'una
mateixa colónia, no constituint cap obstacle per a la propagació,
com ja, en efecte, s'ha observat en la cópula.

En quant a la porcellanització del test, sembla que és
conseqúencia de la influencia més o menys immediata del mar;
així és que aquestes formes, que abans es nomenaven Helix
grannonensis Serv., no s'allunyen tant del mar com les colore-
jades. En són prova les localitats observades per nosaltres,
com per exemple les abans nomenades H. granmonensis en els
límits del Montsech i de les planúries salobres de 1'Urgell, men-
tre que les formes colorejades remunten, en forma de dimensions
més reduides que el tipus de Draparnaud, fins al peu de l'alt
Pireneu (Seu d'Urgell).

Aquestes reflexions ens han induit a reunir baix la deno-
minació draparnaudiana tots aqueixos noms que constituien un
ver obstacle. per a l'estudi d'aquest. grup.

(71) A. Bofill ¿ F. Haas 447

Com no intentem aquí presentar una monografia del grup
esmentat, sinó un estudi de les denominacions amb qué ha
sigut designada la variabilis de la conca que ens ocupa, no pot
sorpendre que en nostra llista sinonímica hi faltin alguns dels
sinónims esmentats en Germain (1. c.) i que hi figuren altres
de que no fa esment, com són:

Helix augustimana Bgt.
H. limbifera Loc.

H. mauritanica Bgt.

H. aqualatensis Salv.

H. vilanovensis Salv.

H. odenensis Salv.

H. subcyzicensis St. Simon.
BH. biacta Anc.

HE CAROS LOC

H. arnould: Fag.

La H. augustimana havia considerada Germain com forma
de H. terveri Mich.; peró nosaltres creiem més oportú referir-la
a H. vartabilis pel poc diámetre de son umbilic.

Aprofitem aquesta ocasió per donar la figura de H. aguala-
tensíis segons un co-tipus del Museu de Catalunya (lám. 1,

fig. 14). ,
34. Helix (Xerophila) maritima Draparnaud
(Lám. 1, figs. 15-17)

Helix lineata Ólivi, Zool. Adriat. (17909), p. 77 (non H. lineata Boys E
Walk, Test. min, rar. (1784), lám. 1, fig. 2). — Wollaston, Test.
atlant. (1878), p. 375. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1870),
p. 54. —Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 117. —Salvañá,
Zoog. Gen. Helix (1884), p. 36, 44. — Pollonera, Bull. Soc. mal.Ital.,
XIII (1888). —Locard, Coq. terr. France (1894), p. 230, figS. 305-306.

H. maritima Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 835, lám. =,

448 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (72)

figs. 9-10.— Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.
(1884), p. 200. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 47. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 41. — Caziot,
Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 196, lám. 2, fig. 39.

Xevophila (Helix) maritima Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273-

X. (Heliomanes) maritima Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helix acompsia Bourguignat, Mal. Algérie, 1 (1864), p. 218, lám. 24,
figs. 17-21. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie
(1887), p. 64.

H. acompiia Locard, Coq. terr. France (1894), p. 212.— Marcet, Rev.
Montserr., III (1909), p. 384.

Xerophila (Euparypha) acomptia Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helix (Xevophila) acomptia Germain, Moll. France, II (1913), p. 08.

H. foedata Hagemiller in Locard, Prodr. Mal. France (1882), pp. 117,
344. — Letourneux et Bourguignat. Prodr. Mal. Tunisie (1887),
Pp. 53. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 269. — Locard,
Coq. terr. France (1894), p. 232. — Marcet, Rev. Montserr., 11I (1909),
p. 468. — Caziot, Etude Moll. terr. luv. Monaco (1910), p. 203. —
Germain, Moll. France, II (1913), p. 94.

Helyomanes foedata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 90.

Xerophila (Heliomanes) foedata Serradell, Sota Terra (1909), p. 138.

Helix didymopsis Fagot in Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 116,
345; Coq. terr. France (1894), p. 234, figs. 309, 310. — Caziot,
Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 200, lám. 2 fig. 25.

Helyomanes didymopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 80.

Helix (Xevophila) didymopsis Germain, Moll. France, II (1913), p. 94.

H. sitifiensis Bourguignat in Locard, Prodr. Mal. France (1882),
PP. 118 y 345. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie
(1887), p- 54. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 213.

Helyomanes sitifiensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 89.

Helix (Xerophila) sitifiensis Germain, Moll. France, II (1913), p. 98.

H Revizensis Bourguignat in Locard, Prodr. Mal. France (1882),
p. 240 (nomen).

H. Rrizensis Bourguignat in Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal.
Tunisie (1887), p. 48. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 233.
— Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 199, lám. 3, fig. 14.

H. kvyzensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 82.

H. tabarkana Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887),
p. 51. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 233. — Caziot, Etude
moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 204, lám. 3, fig. 36. — Marcet,
Rev. Montserr., IV (1910), p. 468.

Helyomanes tabarkana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII

(1908), p. 90.

(73) A. Bofill i F. Haas 449

Xerophila (Heliomanes) tabavrkana Serradell, Sota Terra (1909), P. 138.

Helix (Xerophila) tabarkana Germain, moll. France, 11 (1913), Pp. 94-

H. aspila Bourguignat in Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal.
Tunisie (1887), p. 64 (nomen). — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII
(1890), p. 266; Fiest. Cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona
(1914), p. 207; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép. XII (1915),
PA

H. (Heliomanes) aspila Bofill An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), P. 540.

H. roigiana Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VIT (1890), p. 2683.

Helyomanes vorgiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 90.

Helicella vovgiana Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 41-

Helix acomptiella Locard, Coq. terr. France (1894), p. 212, figs. 275 276:
— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. — Germain, Moll.
France, II (1913), p. 98.

Helyomanes acomptiella Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 89.

Xerophila (Heliomanes) acomptiella Serradell, Sota Terra (1909), P. 133.

Helix acompsiella Caziot, Etude moll. terr. luv. Monaco (1910), p. 169.

H. melantozona Cafici in Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887),
p. 11. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 231, ÍI8S. 307, 308.—
Caziot, Etude moll. terr. uv. Monaco (1910), p. 165, lám. 3, fig. 10.
— Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 467. — Germain, Moll.
France, 11 (1913), p. 94.

Xevophila (Heliomanes) melantozona Serradell, Sota Terra (1909), P- 138.

Helix foedatina Locard, Coq. terr. France (1894), p. 232. — Caziot,
Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 204, lám. 3, fig. 27. —
Marcet, Rev. Montserr., IV (1010), p. 463. — Germain, Moll. France,
IT (1913), Pp. 94-

Xevophila (Heliomanes) foedatina Serradell, Sota Terra (1909), P. 138-

Helix malecasta Locard, Coq. terr. France (1894), p. 232.— Germain,
Moll. France, 11 (1913), p. 94-

H. malecosta Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 468.

Xerophila (Heliomanes) malecosta Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 138.

Helix edax Loca-d, Coq. terr. France (1894), p. 233.

Helyomanes edax Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VITI (1908),
p. 89.

Helix palavasensis Germain, Bull. Soc. Scienc. nat. Elbouí (1904),
p. 53. — Caziot, Etude moll. terr. fuv. Monaco (1910), p. 164, lám. 3,
fIgS. 11-17.

Helyomanes palavasensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VITI (1908), p. 90.

Xerophila (Heliomanes) palavasensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 138.

Helix (Xevophila) palavasensis Germain, Moll. France, 11 (1913), P. 93,

figs. 83-85.

TH

450 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (74)

Helix (Heliomanes) palavasensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,

II (1917), p. 540.
H. (Xerophila) ordalensis Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 6; Sota Terra (19009), p. 169.

Barcelona (Martorell), 3 exemplars; (Wollaston, Hidalgo);
(Bofill), molts exemplars; (Salvañá, Fagot, Chía); (Rosals),
18 exemplars; (Aguilar-Amat).

Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-Amat), 6
exemplars; (Gros), 1 exemplar.

Pla del Llobregat (Aguilar-Amat), 4 exemplars.

Boques del Llobregat (Bofill), molts exemplars.

Remola (Novellas), 2 exemplars.

Castelldefels (Aguilar-Amat), 2 exemplars; (Haas), molts
exemplars.

Pedralbes (Bofill).

Cervelló (Rosals), 8 exemplars.

Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell), molts exem-
plars.

Igualada (Maluquer).

Bruch (Serradell).

Monistrol de Montserrat (Haas), 1 exemplar.

Hem seguit, al tractar d'aquesta especie, igual criteri que
respecte de H. (Xerophila) variabilis; així, doncs, no cal repetir
les consideracions teóriques allí exposades.

Com respecte de H. (Xerophila) variabilis, Germain (Moll.
France, II, 1913) ja ha iniciat el procediment de tallar el nudum
gordianum en que s'entrebanquen quants es dediquen a l'es-
tudi d'aquestes xerofiles.

a

Per raons que ara no podem. comprovar per ser-nos in-
accessible el treball respectiu, Germain ha substituit el nom
de H. maritima Draparnaud pel de H. palavasensis. No hem
adoptat aquesta última determinació per la causa ja esmentada,

(75) A. Bofill 1 F. Haas 451

ino de cap manera per a desaprovar el procediment de Germain.
Conservem, doncs, encara que sols sigui amb carácter provisio-
nal, el nom clássic i no ambigu de Draparnaud, que no dóna
lloc a equivocacions, ja que está comprovat, més encara que
per les diagnosis, per bones figures.

L'agrupació provisional de les formes franceses que perta-
nyen a H. maritima que dóna Germain és la segúent:

Closca de dimensions mitjanes, ben cónica superiorment,

adornada amb faixes; umbilic molt petit:
Helix palavasensis Germ. = H. maritima Drap.
Sinónims: H. melantozona Cal.

urnina Loc.
agna Hagenm.
foedata Hagenm.
foedatina Loc.
malecasta Loc.
Helix tabarkana Let. 1 Bet.
Helix didymopsis Fag.

Sinónim: H. trapanica Berth.

EIA

Closca més o menys gran, globulosa o subglobulosa, blanca,
porcellanitzada:
Helix euphorca Bet.
Sinonims: A. calculinma Loc.
HB. bullina Loc.
Helix acomptia Bgt.
Sinóonim: HH. acomptiella Loc.
Helix sitifiensis Bgt.

No totes aquestes denominacions han sigut citades en la
conca del Llobregat, com pot veure's en nostra llista sinoní-
mica; en canvi, n'hi ha algunes altres que no figuren en lP'obra
de Germain, per no pertányer a la fauna francesa. Són aquestes:

452 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (76)

. krizensts Bgt.

. aspila Bgt.

. rorgiana Bot.

. edax Loc.

. ordalensis Serrad.

Donem figures de H. aspila (lam. 1, fig. 16) classificades
per Bourguignat i de co-tipus de H. roigiana (lám. 1, fig. 17),
ambdues de les boques del Llobregat, i de HH. ordalensts, co-
tipus de Serradell (lám. 1, fig. 15), d'Ordal.

S'ha comprovat la citació errónia de l'espécie que ens ocupa
en Capellades per Romaní (Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), p- 46), ja que es tracta de l'espécie precedent.

No hem cregut convenient continuar en nostra llista de
localitats la de Montserrat donada per Serradell (Sota Terra
(1909), Pp. 137 1 138) i Marcet (Rev. Montserr., 11I (19009),
pp. 384, 467 1 468), ja que no l'hem pogut reconéixer entre els
molts exemplars de xerofiles recullits en diferents localitats de
Vesmentada muntanya per no pocs autors. Coneixem localitats
d'aquesta especie situades al mateix peu de Montserrat, com
són el Bruch 1 Monistrol de Montserrat, pero no crelem que
s'allunyi de les immediacions de la vall. Les indicacions res-
pectives d'En Serradell 1 Marcet es basaran segurament en
confusions amb formes de H. variabailas.

No deixarem de tractar de H. maritima sense fer indica-
cions respecte de ses diferéncies amb H. variabilis, que són,
no obstant, molt poc acusades, doncs una i altra varien igual-
ment en dimensions, coloració i naturalesa del test. Amb tot
1 aixó poden reconéixer-se amb certa exactitud per la disposició
més escalonada dels anfractes de H. maritima, mentres els
anfractes menys convexes de H. variabilis afecten una forma
general o globulosa o tectiforme. :

H. maritima ofereix amb més freqiiencia les closques porce-

o

e PPP € PP PP e PP mmm, me

(77) A. Bofill 2 F. Haas 453

O

llanitzades que H. variabilis, la qual, si no está adornada de
faixes, presenta almenys un test colorejat; peró aquesta parti-
cularitat no pot constituir un distintiu específic.

Sapigut és que H. maritima no s'allunya tant del litoral
com A. variabilis, i nostres llistes de localitats comproven
aquest fet, doncs les més distants del mar són El Bruch 1 Mo-
nistrol de Montserrat, mentres H. variabilis arriba fins a la
Pobla de Lillet.

35. Helix (Xerophila) arigonis Rossmássler
(Lám. l, figs. 18-25)

Helix arigonis Rossmássler, Icon., 111, entr. 11 2 (1854), p. 21, lám. 88,
figs. 823, 824. — Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.* ép.
(1884), P. 407.

Helicella arigonis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 45,
143.

Xevophila (Helicella) avigomis Serradell, Sota Terra (10909), p. 139.

Helix (Xevophila) arigonis Bofill, Haas 1 Aguilar - Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 20. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, IX (1920), p. 20; 1d., X, (1920) p. 21, lám. 1, figs. 21,
22 a (1O20). p320>

H. arigot Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 11. —Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist, Nat., 111 (1903), p. 56; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904),
P- 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 7/6. —
Marcet, Rev. Montserr., III (19009), p. 384. — Romaní, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XVII (1917), pp. 46, 47.

Helicella avigo? Bullen, Proc. Mal. Soc. London, IX (1910), p. 122.

Helix (Helicella) avigor Bofill, An. Junta Cienc. Nat., Barcelona, II
(1917), P. 540.

H. megastoma Ancey, Bull. Soc. mal. France, 1 (1884), p. 164.

H. megalomastoma Couturier, Cat. coq. pal. coll. Hagenmúller (1903),
p. 36.

H. (Xevophila) megastoma Serradel, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 6; Sota Terra (1909), P. 170.

Xevophila (Helicella) megastoma Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 139.

Helix subarigoz Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 384.

Xerophila (Helicella) subavigonis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139.

Helix vardonensis Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 384.

AAA

454 Junta de Ciencies Naiuvals de Barcelona (78)

Xerophila (Helicella) vardonensis Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 139.
Helix tevrveví Marcet (non Michaud), Rev. Montserr., I11 (1909), p. 384-
Xevophila (Heltcella) tevveví Serradell, Sota Terra (1909), p. 139.

Helix cespitum (non Draparnaud) Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr.
Esp., Port., Bal. (1875), p. 193. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11
(1879), P. 55. — Salvañá, Mem. R. Acad. Barcelona, 2.*ép., 1(1884),
Pp. 406; Zoogr. gen. Helix (1884), p. 37. — Eofill, Crón. Cient. Barce-
lona, XIV (1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1
(100): 1D Le

H. adolphi Salvañá, Zoogr. gen. Helix (1884), p. 37.

H. neglecta Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1884), p. 48.

H. arenavum Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 384.

Xevophila (Helicella) avrenavum Serradell, Sota Terra (1909), p. 139.

Helix stiparum (non Rossmássler) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat.
(1904), P. 124.

H. mavista Couturier, Cat. coq. pal. coll. Hagenmiiller (1903), p. 41.

H. talepova Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384.

Xerophila (Helicella) talebova Serradell, Sota Terra (1909), P. 139.

Helix limara Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384.

Xevophila (Helicella) limara Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 139.

Helix auscitanica Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 384.

Xerophita (Heliomanes) auscitanica Serradell, Sota Terra (1909), p. 139-

Barcelona (Martorell), 5 exemplars; (Hidalgo); (Bofill),
3 exemplars; (Chía, Salvañá, Couturier).

Sarria (Bofill), 2 exemplars.

Tibidabo (Bofill), 1 exemplar.

Montjuich (Bofill), 6 exemplars.

Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Pla del Llobregat (Bofill), molts exemplars; (Salvañá).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 7 exemplars.

Gava (Salvañá, Maluquer).

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Prat del Llobregat (Rosals), 4 exemplars.

Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Esplugas (Aguilar-Amat), 3 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 1 exemplar; (Rosals),
Io exemplars. :

Vallvidrera (Salvañá); (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

(79) A. Bofill i F. Haas 455

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Terrassa (Bofill), 1 exemplar.

Martorell (Rosals), 10 exemplars.

Aiguabarreig del'Anoya 1 del Llobregat (Bofill), 7 exemplars.

Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell).

Capellades (Bofill), 1 exemplar; (Rosals); (Romaní), molts
exemplars.

Travertí de la Torre Baixa de Capellades (Romaní), 1 exem-
plar subfossil.

Igualada (Salvañá, Maluquer).

Bruch (Rosals), 4 exemplars.

Turó Boada, prop de l'estació d'Olesa (Bofill), 2 exemplars.

Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Salvañá, Maluquer,
Marcet, Serradell).

Sant Lloreng del Munt, entre Rocafort 1 Mura; (Bofill),
1 exemplar.

Manresa (Coronado).

Olost del Llucanés (Aguilar-Amat), molts exemplars.

Sallent (Maluquer), 10 exemplars.

Viladomiu (Maluquer), 3 exemplars.

Gironella (Maluquer), 8 exemplars.

Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 2 exemplars.

Guardiola (Haas), "20 exemplars.

Falgars (Maluquer).

Pobla de Lillet (Maluquer); (Haas), 1 exemplar.

Des d'un principi s'havia esmentat la Helix cespitum com
formant part de la fauna catalana 1 especialment de la conca
del Llobregat. Pel que es refereix a aquesta conca, cal su-
posar que es tracta, no de H. cespitum, sinó de arigonis, per-
que no hem vist entre l'abundant material de que disposem ni
un sol exemplar que pugui referir-se a l'espécie de Draparnaud.

Com s'havia citat A. cespitum a Catalunya, era conse-

a A A

456 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (80)

giiéncia quasi lógica que s'hagin citat també les denominacions
donades a formes dintre la variabilitat d'aquella, per exemple:
H. vardonensis, arenarum, maristorum, etc. Les citacions tant
de H. terveri com de adolfi i de stiparum són evidentment
errónies; almenys no hem reconegut cap exemplar que pugui
referir-se a aquestes tres espécies, la primera de les quals es
troba a Provenca 1 les altres són del migdia d'Espanya.

La H. megastoma Ancey, que aquest autor descriu sobre
exemplars procedents de Mallorca i citada per alguns en la
conca del Llobregat, no és més que H. arigoms amb la termi-
nació de VPúltim anfracte més inflada, particularitat moltes
vegades deguda a un accident que ha sofert el mollusc abans
d'arribar a son complet desenrotllament. Donem la represen-
tació gráfica (lam. 1, fig. 20) d'un exemplar procedent de Mar-
torell, que correspon perfectament a la diagnosi d'Ancey.

En quant a A. neglecta, que ha sigut citada com de Barce-
lona una sola vegada, ens sembla molt probable que es tracta
d'una forma més aplanada i de color blanca de H. arigomas.

Per a donar idea de la variabilitat de H. arigonis, direm
que ses dimensions oscilllen entre diám. 26, alt. 16 mil. (exem-
plar de Capellades representat en lám. 1, figs. 18 1 19) i diá-
metre o, alt. 55 mil. (exemplar d'El Bruch, lam. 1, figs. 21 mica),
Com forma d'altura extraordinária, farem esment d'un exem-
plar de Montjuich que té diám. 22 i alt. 16 mil. (lám. 1, fig. 25).
També donem la figura d'un exemplar de Viladomiu de les
dimensions diám. 135, alt. 8 mil. (lám. 1, figs. 23 1 24), que
pot ben bé haver donat lloc a que se li atribuís la denominació
de H. neglecta Drap.

Per fi fem esment de les dimensions de la denominada
H. megastoma de Martorell (lam. 1, fig. 20), que són: diám. 1755,
alt ral;

Encara que no tinguem a la vista exemplars de Pobla de

có A E ,

fu ct cd tt. ti,

(81) A. Boful 1 F. Haas 457

Lillet, Falgars i Guardiola, pot notar-se que aquesta Helix
va disminuint de tamany en relació de l'altitud de les localitats.
Entre els exemplars de les localitats de l'alta conca no sot-
mesos a la influéncia directa del mar, es nota que van predo-
minant els de menor talla. Es remarcable que els exemplars
de Montserrat, muntanya situada encara en la regió del litoral,
no tendeixen a presentar les dimensions reduides.

36. Helix (Xerophila) ericetorum Miller

Helix ericetorum Múller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 33. — Ross-
mrassien Icon. 1; entr. 12 (1835), PD. 07, 12. 1,418. 1/5 11, entr. E, 2
(1838), p. 33, lám. 38, fig. 517. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X
(1888), p. 111.—Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), Pp. 123.

. (Helícella) ericetorum Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 20, lám. 1, figS. 11-19.

H. (Xerophila) ericetovum Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona, IX 1920), p. 21; 1d., X (1920), p. 21, lám. 2, figs. 1-12; 1d., XII
(1920), P: 27.

. maladettae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888),
pe 32.

. nubigena Charpentier, Journ. de Conch., 111 (1852), p. 438; IV (1853),
PE ana. 3. E

. nubigena var. depressa Fagot, Ann. mal., II (1884), p. 180.

. salaunica Fagot, Ann. mal., 11 (1884), p. 180.

x

UH Y Ñ

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 10 exemplars.

Guardiola (Haas), 23 exemplars.

Bagá (Rosals); 3 exemplars; (Haas), 1 exemplar.

Greixa (Haas), 1 exemplar.

Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 5 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars; (Maiuquer); (Haas),
8 exemplars.

Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Bofli), 1 exem-
plar; (Haas), 2 exemplars.

Im

Castellar d'En Huch (Maluquer); (Haas), 2 exemplars.

6

458 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (82)

La citació d'aquesta espécie a Vallvidrera per Salvañá
(Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 407), on
a més cita tantes altres espécies que mai hi han sigut trobades
per diferents recolllectors, és evidentment errónia i deguda a
alguna equivocació per canvi de lloc en els exemplars de sa
col lecció.

Com els exemplars aquí esmentats procedeixen tots de
Valta conca del Llobregat, res té d'extraordinari que deguin
referir-se a les formes característiques de l'alta muntanya.
Els de Bagá corresponen per llurs dimensions, forma aplanada
1 coloració a la forma aubigena, mentres que els de les demés
localitats són de forma més elevada, contracta 1 tenen les faixes
com el tipus de H. ericetorum.

37. Helix (Candidula) striata barcinensis Bourguignat
(Lám. I, figs. 28-39)

Helix barcinensis Bourguignat, Moll. nouv. lit., ou peu connus, 1 (1868),
p. 303, lam. 42, figs. 12-16. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II
(18709), p. 80. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 98. —
Fagot. Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892). p. 78. —Marcet, Rev. Mont-
serr., III (1909), p. 382.

H. (Helicopsis) barcinensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), P. 540.

Xevophila (Helicopsis) bavcinensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 139.

Helix barcinonensis Salvañá, Estudio M. Fagot sobre hélices xerofilia-
nos grupo barcinonensiana (1886), p. 3,8. — Chía, Mol. terr. agua
dulce Barcelona (1887), p. 11. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV (1904), p. 76. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), P. 47-

H. striata Mengo, Colleccáo Conchyliologica, genus Helix (1866), p. 2.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 408.

H. caperata Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875),
p. 192. — Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884),
P. 408.

2H. derogata Anónim, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1 (1869), p. 29.

H. acosmia Almera y Bofill, Bol. map. geol. Esp. 2.2 ser., IV (1898),

p. 97, lám. 7, fig. 6.

A PÉXDPXDASNX És [$$

(83) A. Bofill 1 F. Haas 459

Helix marceti Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 133.

— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382.
Xevophila (Helicopsis) marceti Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.
X. (Helicopsis) bruchitana Serradell, Sota Terra, (1909), p. 140 (no-
X. en bruchiana Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272.
Helix afíf. hevipensis Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat , XVII (1917),

BRA

Barcelona (Bourguignat, Mengo, Hidalgo); (Bofill), 3 exem-
plars; (Chía, Fagot).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Gava (Bofill), 1 exemplar.

Sarria (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Pedralbes (Bofill), 2 exemplars; (Servain).

Vallvidrera (Salvañá).

Rubí (Almera 1 Bofill), 3 exemplars subfossils.

Martorell (Almera i Bofill), subfossils.

Vallbona (Sagarra), 1 exemplar.

Torre de Claramunt, prop Capellades (Romaní), 2 exemplars
subtossils.

Igualada (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Bruch (Serradell, Marcet).

Estació de Monistrol (Bofill), 4 exemplars.

Montserrat (Boíill), 2 exemplars; (Fagot, Marcet, Serradel!).

Gironella (Maluquer), 1 exemplar.

Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exemplar.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem-
plar.

Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars.

Entre Pont de Raventí 1 Guardiola (Haas), 2 exemplars.

Guardiola (Haas), molts exemplars.

Bagaá (Haas), 1 exemplar.

Greixa (Haas), molts exemplars.

Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 1 exemplar.

460 Jumita de Ciéencies Naturals de Barcelona (84)

Pobla de Lillet (Bofill), molts exemplars; (Haas), molts
exemplars.

Entre Pobla de Lillet 1 Castellar d'En Huch (Haas), 1 exem-
plar.

Castellar d'En Huch, prop les fonts del Llobregat (Bofil!),
1 exemplar; (Haas), 10 exemplars.

Com hem dit en nostre treball sobre el Noguera Pallaresa
(Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 26, lám. 2,
figs. 13-25), considerem MH. barcinensis com la raga local de
H. striata Drap. característica de la regió catalana 1 reempla-
cant allí a H. striata pallaresica, que sembla confinada a la
vessant del Pireneu central.

Respecte d'exemplars d'ambdues formes procedents de loca-
litats poc elevades, encara hi ha possibilitat de distingir-les,
essent H. barcinensis, comparada amb AH. pallaresica, més
finament estriada i presentant l'obertura menys circular per
falta de connivencia dels marges columellar i superior. (Ve-
gin-se aqueixes diferéncies en les figs. 13-25 de la lám. 2 del
treball esmentat i les figures de les lámines que acompanyen
el present estudi.)

En quant als individus de l'alta muntanya de les dues
formes en qúestió, cal confessar que ens és impossible distin-
gir-les; perqué també les formes d'alta muntanya de H. barci-
nensis, pel major enculliment característic d'aquestes formes,
lVúltim anfracte és més inflat 1 l'obertura més circular, a més
de tenir la superfície menys finament estriada, eliminant-se
així les poques diferéncies que podrien distingir-la de formes
corresponents de pallaresica.

Com la A. siriata pallaresica, H. striata barcinensis varia
notablement respecte del diámetre i de l'altura. Les dimensions
de les formes del baix Llobregat són: diém. 9 a7, alt.6a 4% mil.
Un exemplar de Barcelona té les mides extraordináries: diá-

A A

(85) A. Bofil 1 F. Haas 461

a

metre 9, alt. 7 mil. Les d'alta muntanya no varien tant, essent
generalment menys elevades que les de la vall baixa. Les de
Pobla de Lillet varien entre diám. 7 a 5, alt. 5 a 3 mil.

Per ses dimensions extraordináries fem esment d'un exem-
plar de barcinensis existent en la colllecció Bofill, procedent de
Santa Coloma de Gramanet en la veina conca del Besós, que
té: diám. 14%, alt. 8%5 mil.

Nostres figures de la lám. I representen: figs. 28-33, un
exemplar gran de Barcelona; la 34, un petit de Sarriá, 1 les
35-39, un de Guardiola.

Poques paraules sobre les denominacions que continuem
en nostra sinonímia de H. striata barcinensis: Abans de la pu-
blicació de la denominació barcinensis per Bourguignat, 1868,
es citava aquesta Helix com H. striata Draparnaud o 4. cape-
rata Mtg. Un sola vegada es troba la cita derogata (n.* 15, p. 20);
pero s'ignora si es tracta d'exemplars deprimits i molt estriats
de barcinensis o solament d'una equivació de localitat.

H. aff. heripensis, citada per Romaní en Torre de Clara-
munt, segons l'exemplar que havem examinat, correspon a la
H. barcinensis.

La citació de H. acosmia per Almera 1 Bofill, de Ca'n Ubach
de Rubí, ha sigut originada per exemplars de H. barcinmensis
del tipu muntanyenc, semblants als de Pobla de Lillet, baixats
de Sant Llorenc del Munt per la riera de les Arenes. Els citats
per áquests autors de Martorell hauran baixat pel Llobregat
des de sa alta conca. També H. marcett representa una tal
forma de muntanya que procedeix de Montserrat.

Respecte de la introducció de la denominació barcinonensis
en comptes de barcinensis, deu rebutjar-se com superflua, com
contraria a les lleis de la nomenclatura.

La H. bruchiana (nom. nud.), segons un exemplar auténtic
de Fagot que tenim a la vista, és identica la barcinensos.

462 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (86)

38. Helix (Candidula) striata montserratensis Hidalgo
(Lám. Il, figs. 1-13)

Helix montservatensis Hidalgo, Journ. de Conch., XVIII (1870), p. 298;
Td., XIX (1871), p. 310; Cat. descr. icon. mol. terr. Esp., Port., Bal.
(1875), p. 201. — Pfeiffer, Mon. helic. viv., VII (1876), p. 244. —
Westerlund, Faun. europ. moll. extramar. prodr. (1876), p. 105. —
Kobelt in Rossmássler, Icon., V (1877), p. 104. — Arnet i Bofill,
Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878), p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barce-
lona, 11 (1879), p. 80. — Tryon, Man. Conch., 2.- sér., 111 (1887),
p. 257. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 48; Crón.
Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Almera y Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2.2 sér., IV (1898), p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), p. 334, 335. — Couturier, Cat.
coll. conch. Hagenm. (1903), p. 35.—Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., III (1903), p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III (1900), p. 468.
— Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 567. — Haas,
Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., XX (1915), P. II.

H. (Jacosta) montserratensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11
(1917), P. 540.

Jacosta montserratensis Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV (1877),
PIEZA: :

Xevophila (Jacosta) montserratensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 139.

Helix montsevvatica Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 113. —
Westerlund, Fauna pal. Reg. Binnenconch., 11 (1889), p. 314. —
Fagot, Hist. Mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 84.

Helix montsevvatensis var. delicatula Bofill Mem. R. Acad. Cienc. Barce-
lona, 3.2 ép., 11 (1898), p. 335.

Helix rozetí (non Michaud) Dunker, Jahrb. deutsch. mal. Ges., 11 (1875),
p. 18.—Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875),
p. 206.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfóssils, dels alu-
vions de la riera de les Arenes, procedent sens dubte de la
muntanya de Sant Llorencg del Munt.

Sant Lloreng del Munt (Bofill), molts exemplars; (Rosals),
molts exemplars.

Montserrat, en llocs des de 700 m. alt. (Coronado, Hidalgo,
Pfeiffer, Westerlund, Kobelt, Dunker); (Martorell), 4 exemplars;
(Bofill), molts exemplars; (Servain, Tryon, Fagot, Couturier,

(87) A. Bofill i F. Haas 463

Maluquer); (Aguilar-Amat), 7 exemplars; (Marcet, Serradell,
Faura); (Haas), molts exemplars.

Sobre Mura (Bofill), molts exemplars.

Els nombrosos exemplars consultats ens permeten reconéixer
lafinitat d'aquesta Helix amb la precedent, ja que es passa
per transicions des de formes extremament carenades qual
carena forma com un cordó, a altres que ofereixen sols una
angulositat en la última volta ¡1 devegades en la terminació
d'aquesta, co que recorda la barcinemsis, de qué acabem de
tractar. Pot dir-se que, en cert concepte, montserratensis és,
respecte de barcinensis, lo que montsicciana és respecte de pa-
llaresica. (Vegi's Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X (1920),
pu235 lem. 2), 18S.: 3-25):

Ja hem-dit que és notable la varlabilitat de A. montserra-
tensís respecte de la carena; lo mateix pot dir-se del diámetre
i de Valtura. Nostres exemplars de Montserrat varien entre
diám. 12 19 1 alt. 517 mil. — Els de Sant Llorencg del Munt,
que, en general, són més deprimits superiorment que els de
Montserrat, varien entre diám. 11 a7 1 alt. 4 a 6 mil. A més
difereixen dels de Montserrat per lestriació de la part supe-
rior, que és menys densa, menys regular 1 més accentuada,
oferint les estries un aspecte capilllaci, co que estableix una
transició de montserratensis típica a betulonensis de la que ens
ocuparem tot seguit.

Les figs. 1-10 de la lám. 2 representen” quatre exemplars
de Montserrat que mostren els extrems de varlabilitat respecte
les dimensions 1 la carena.

Els originals de les figs. 11-13 procedeixen de Sant Llorenc
del Munt 1 representen també els extrems de variabilitat- res-
pecte de les dimensions; en la fig. 2 vista de sa part superior
apareix clarament l'esmentada poc densa i irregular estriació
capil:lar.

464 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona : (88)

Fora de la conca del Llobregat es troba H. montserratensts
en la vessant de la conca del Besos, de Sant Llorenc del Munt,
en Castellar del Vallés, Gallifa, turó de Solanes de Sant Feliu
de Codines i en la serra del Farell sobre Caldes de Montbuy.
En les muntanyes litorals d'ambdues conques está substituida
per H. (Candidulaj siriata betulonensis Bofill, de qué tot seguit
anem a tractar.

La molta semblanca de H. montserratensis amb H. (Cands-
dula) rozetr Michaud, d'Argélia, induí als primers malacólegs
que parlaren de la forma de Montserrat a referir-la a la última
esmentada, segons pot veure's en nostra llista sinonímica.

39. Helix (Candidula) striata betulonensis Bofill
(Lám. Il, figs. 14-19)

Helix montserratensis var. betulonensis Bofill, Crón. Cient., 11 (1879),
p. 81; Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ep., 11 (1898), pp. 332, 339-

Jacosta betulonensis Thieux, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII (1907),
PP. 37-39-

Vallcarca, prop de Barcelona (Bofill), 2 exemplars cullits
morts.

Gavá (Bofill), 2 exemplars cullits morts.

Fora de la conca del Llobregat es coneix eixa forma, de la
del Besós en les localitats segiients: Badalona, Santa Coloma
de Gramanet (molts exemplars) i Sant Geroni, sobre Horta
(Bofill).

Els exemplars de les dues localitats de la conca del Llobre-
gat, si bé permet llur conservació la determinació inequívoca,
no es troben en estat satisfactori per a donar-ne la figura, per
qual motiu tenim que recórrer a exemplars de Santa Coloma
de Gramanet per a fer reflexions sobre les afinitats d'aquesta

(89) A. Bofill ¿ F. Haas 465

forma i per a donar-ne una bona representació gráfica (lá-
mina 2, figs. 14-19).

Les dimensions oscilllen entre 85 i 7 diám. 145 1 3'5 alt.

Un sol exemplar té: diam. 7'5, alt. 5 mil.

Les principals diferéncies entre montserratensis i betulonensis
consisteixen en que la última és generalment de menors di-
mensions, menys elevada superiorment, en qué lestriació de
la part superior és menys densa, menys regular i més costi-
forme. D'aquests carácters es desprén que l'anteriorment citada
montserratensis de Sant Llorenc és en certa manera intermitja
entre la montserratensis de Montserrat i la betulonensts.

Aquests fets indueixen a suposar que en la regió on viuen
les formes carenades de H. striata, regió que més o menys
coincideix amb la compresa entre el Llobregat i el Besós, cada
serra té una forma característica 1 molt afine a la de les serres
immediates. Els dos extrems d'aquesta cadena de formes re-
presentarien aleshores la montserratensis 1 la betulonensis, ju-
dicant així que és impossible seguir la opinió de Thieux en
l. c., p. 38, que considera H. montserratensis com varietat de
Jacosta betulonensis, essent aquestes dues formes análogues 1
equivalents a la H. striata barcinensis.

Sens entrar en detalls sobre la naturalesa dels terrenys on
viuen aquestes formes, ens veiem obligats a no abundar en les
idees de M. Thieux respecte de la calcifobia de betulonensis i
de la silicifóbia de montserratemsis, ja que unes i altres s'han
trobat indistintament en terrenys calcaris, silicis o que partici-
pen d'ambdues naturaleses.

40. Helix (Candidula) apicina Lamarck

Helix apicina Lamarck, Anim. s. vert., VI, parte II (1823), p. 93. —
Dupuy, Hist. moll. France (1849), p. 233; lam. 12, fig. 10. — Bofill,

466 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona | (90)

Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 80. — Salvañá, Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 409; Zoogr. gén. Helix (1884),
p. 25. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11. — Bofill,
Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 43-

H. (Candidula) apicina Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 111.

Barcelona (Martorell), 7 exemplars; (Bofill), molts exem-
plars; (Salvañá, Chía).

Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 14 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

41. Helix (Candidula) murcica penchinati Bourguignat
(Lám. Il, figs. 20-26)

Helix penchinati Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu conñus, 1 (1868),
p. 306, lám. 42, figs. 7-11. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp.,
Port., Bal. (1875), p. 203. — Pfeiffer, Monogr. helic., VII (1876),
Pp. 564. — Westerlund, Faunae europ. moll. extram. prodr. (1876),
p. 111. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 79. — Servain,
Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 77. —Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2.- ép., I (1884), p. 409. — Chía, Cat. mol. test.
terr. fluv. Gerona (1886), p. 28; Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887),
p. 11. — Tryon, Man. of Conch., 2.2 ser., IV (1888), p. 16. — Paetel,
Cat. Conch. Samml., 3.2 ed., 11 (1889), p. 166. — Kobelt, in Rossmáss-
ler, Icon., ser. 11 (1898), p. 60. — Couturier, Cat. coq. coll. Hagen-
múller (1903), p. 38. — Zulueta, Butll. Inst, Cat. Hist. Nat., IV (1904),
PAYO:

H. (Xevophila) penchinati Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII
(1908), p. 7; Sota Terra, (1909), P. 170.

Xerophila (Helix) penchinati Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.

Helix (Helicopsis) penchinati Serradell, Sota Terra (1909), P. 140.

Helicella penchinati Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 46;
AA Az.

Helix penchinatiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
P. 108.

Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer, Westerlund,
Kobelt, Servain, Chía, Tryon, Pátel, Couturter).
Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars.

(91) A. Bofill y F. Haas 467

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá, Chía).

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Terrassa (Bofill), 2 exemplars.

Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell).

Capellades (Rosals).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Guardiola (Rosals).

D'acord amb Bourguignat (1. c., p. 306), aproximem aquesta
Hélix a H. murcica Guirao, considerant-la com forma local
en la part NE. de Catalunya.

Altra forma local de la mateixa H. murcica, la H. culmi
Fagot, l'hem ja citada de la vall de l'Essera (Treb. Inst. Cat.
EistaNaro EVO (EQES). pe27, 14m. 2, 185. 12:16).

En la baixa vall de l'Ebre está també representada H. mur-
cica per una forma local inédita encara més semblant al tipus
de Guirao i que es coneix fins ara de la serra de Cardó, Monte
Caro i de Flix.

Finalment pot esmentar-se també una forma de Montsant
que així mateix pertany al grup murcica, de la que falten encara
dades exactes.

De totes aquestes formes de H. murcica, la més petita és
H. penchinati. El tipu de murcica té diám. 8% i alt. 5 mil. per
terme mig, 1 Bourguignat atribuiex a sa penchinat diam. 6%
1 alt. 35 mil., dimensions encara majors que les dels nostres
exemplars, que oscilllen entre 6 1 5 diám. 1 35 1 3 mil. alt.

Nostres exemplars, en general, són un poc més elevats que
el dibuixat en obra de Bourguignat, dibuix que no ens sembla
molt exacte, ja que no presenta ben acusat l'angie entre els
marges inferior i columellar. Nostres figs. 20-26 de la lam. 2,
que representen exemplars de Montjuich, presenten molt apa-

e Ú

468 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (92)

rent aquesta angulositat, que es veu també en la 834, lam. 67
de la «Iconographie» de Rossmássler.

Els exemplars petits i relativament elevats d'aquesta forma
poden confondre's a primer cop d'ull amb H. rugosiuscula
montstrolensis Fagot, de qué anem a ocupar-nos immediatament
i quals diferéncies exposarem al tractar d'aquesta última.

42. Helix (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fagot
(Lam. 11, figs. 27-38)

Helix montstrolensis Fagot, Ann. Malac., 11 (1884), p. 182. — Westerlund.
Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., 11 (1889), p. 261. — Fagot, Hist.
mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 76. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist., Nat., III (1903), p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909),
Pp. 393-

Xerophila (Helicopsis) montstrolensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.

Helix (Candidula) vrugostuscula monistrolensis Bofill i Haas, Treb. Mus.
Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 24, lám. 2, figs. 1-12; Id., XII
(1920), P. 29.

H. monasteriolensis Almera y Bofili, Bol. mapa geol. Esp., 2.2 ser., IV
(1898), p. 97-

H. paladilhes Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esp., 2.2 sér., IV (1898),
P- 97-

H. jeanbernati Maluquer, Bol. R. Soc. esp. Hist. Nat. (1904), P. 124.

H. subpaladilhi Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 134. —
Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 383.

Xevophila (Helicopsis) subpaladilhi Serradell, Sota Terra (1909), P. 140.

Helix miraculensis Marcet, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 135.

Sarria (Bofill), 19 exempla:rs.

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Papiol (Bofill), 3 exemplars.

Terrassa (Bofill), y exemplars.

Martorell (Almera i Bofill), 3 exemplars subfoóssils.

Capellades (Romaní), 1 exemplar subfossil de dimensions
extraordináries (diám. 5'5, alt. 4 mil.).

Sant Lloreng del Munt (Rosals),.4 exemplars.

> o il

(93) A. Bofill i F. Haas 469

—-

Monistrol de Montserrat (Fagot, Westerlund); (Bofill),
r exemplar; (Rosals), 15 exemplars. Donem les dimensions ex-
tremes dels exemplars d'aquesta localitat clássica, que són:
diám. 5 a 375, alt. 3 a 2 mil.

Montserrat (Fagot, Maluquer, Marcet, Serradell); (Aguilar-
Amat), molts exemplars.

Sobre Mura (Bofill), 1 exemplar.

Miracle (Marcet), 7 exemplars, dels quals 4 en la colilecció
Bofill són co-tipus de A. miraculensis Marcet (diám. 55 a 425,
Ss a 2 Ol.)

Solsona (Rosals), 3 exemplars.

Ermita d'Olius, prop de Solsona, vorera del Cardoner
(Navás), 1 exemplar.

Sallent (Maluquer), 7 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 4 exem-
plars.

Pont de Raventí (Haas), molts exemplars.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 1 exemplar.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 6 exemplars (6 a 5 diám.
ara 279 Male alo).

Guardiola (Haas), molts exemplars.

Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 2 exemplars.

Sant Vicents de Rus (Bofill), 1 exemplar; (Maluquer).

Falgars (Maluquerz). |

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Ja en nostre treball sobre el Noguera Ribagorcana (1. c.,
p. 24, lám. 2, figs. 1-12 donem representació gráfica d'aquesta
forma de la vessant S. dels Pireneus que no ens sembla iden-
tica a la forma francesa descripta per Draparnaud. Les dife-
réncies entre ambdues, si bé de poca importáncia, són cons-
tants. La principal consisteix en que la forma espanyola té
Púltim anfracte angulós en tota sa longitud, mentres que en

470 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (94)

H. rugosiuscula francesa ho és tant sols en son naixement.
Per aquesta raó la considerem com forma local de H. (Can-
didula) rugosiuscula vrugostuscula Drap., aplicant-li la deno-
minació més antiga de monistrolensis Fagot.

A part de les diferéncies sobredites, coincideixen les dues
en Vamplitud de variació respecte de les dimensions i de la
forma; i així s'expliquen les citacions de paladilhez i de jean-
bernaít tetes de la conca del Llobregat, que representen respec-
tivament formes molt elevades i molt deprimides de la rugo-
siuscula rugosiuscula i que, en nostre cas, es refereixen a formes
analogues de rugostuscula montstrolensts.

Les denonrinacions subpaladilhesz i miraculensis s'han donat
a formes que caben dintre de amplitud de variació de H. ru-
gostuscula monistrolensis, la primera de Montserrat i la segona
de Miracle.

En virtud de les regles de nomenclatura, deu suprimir-se
com supérflua la denominació monasteriolensis, ja que no re-
presenta més que una llatinització del nom monsstrolensts,
que, a més, té una prioritat de 14 anys.

Repetim aquí l'esmentada figura que hem donat en el
treball sobre el Noguera Ribagorcana (lam. 2, figs. 27-32),
que té per original un co-tipus de Fagot; i a més retratem
(lám. 2, figs. 33-38) un exemplar procedent de Miracle, co-
tipus de A. miraculensis Marcet.

Resta encara indicar les diferéncies entre A. (Candidula)
murcica penchinati 1 H. (Candidula) rugostuscula monistrolensts.
Com hem dit al tractar de la primera, les dues formes poden
confondre's de prompte, per tenir les mateixes estriacions 1
dimensions; peró H. penchinati és sempre més tectiforme i té
obertura més rodonejada, mentres que H. monastrolensis és
més escalonada i té l'obertura angulosa o més o menys ovalada,
segons el grau d'angulositat de l'últim anfracte.

(95) A. Boful ¿ F. Haas 471

43. Helix (Candidula) conspurcata Draparnaud

Helix conspurcata Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 93; Hist.
moll. France (1805), p. 105, lám. 7, figs. 23-25. — Salvañá, Mem. R.
Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1(1884), p. 410; Zoogr. gén. Helix (1884),
p. 25. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11. — Bofill,
Cat. col. conch. Martorell, (1888), p. 44. — Romaní, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 46.

Helicella conspurcata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 89; Id., íd., XIV (1914), p. 46.

Xevophila (Helicopsis) conspurcata Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.

Helix (Candidula) conspurcata Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, X (1920), p. 26.

H. moricola Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11.
Barcelona (Bofill), 7 exemplars; (Salvañá, Chía).
Montjuich de Barcelona (Bofill), 2 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars.
Vallvidrera (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Sant Pere de Terrassa (Aguilar-Amat), molts exemplars.
Capellades (Romaní), 3 exemplars.

Montserrat (Serradell).

Entre Manresa 1 Berga (Gomis), 1 exemplar.

Les dimensions dels exemplars varien entre diám. 65 a 4

1 alt. 35 a 275 mil., essent, per tant, menors que les indicades

pels de Franca, que són: diam. 8 a 5 1 alt. 5 a 3 mil. Aquestes

diferéncies de tamany són les úniques que poden assenyalar-se
entre els francesos 1 els catalans.

D'acord amb Germain (Moll. France, 1Í (1913), p. 108),
considerem H. moricola com sinónim tant sols de H. conspur-

cata.
44. Helix (Trochula) conica Draparnaud

Helix conica Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 69; Hist. moll.
France (1805), p. 70, lám. 5, figs. 3-5. — Batalha, Cat. coll. conch,

472 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (96)

(1878), p. 47. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esp., 2.2 sér., IV
(1898), p. 98. — Caziot, Contrib. faun. malac. Catalogns (1905), p. 3.
Tyropidocochlis conica Locard, Coq. terr. France (1804), P. 237.
Helix (Trochula) conica Germain, Moll. France, 11 (1913), P. 117.
H. conica var. depressa Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905),

P. 93-

H. conica var. tuberculata Caziot, Id., íd., p. 93.

H. trochoides Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 81. — Chía,
Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV (1904), p. 76.

Helicella trochoides Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89.

Xevophila (Turvricula) tvochordes Serradell, Sota Terra (1909), P. 140.

Helicella pyramidata Rosals (non Draparnaud), Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIV (1914), p. 46.

Helicella subnumidica Rosals (non Bourguignat), Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIIT (10913), Pp. 46:

Barcelona (Batalha); (Martorell), 5 exemplars; (Bofill, Chía,
Caziot); (Rosals), molts exemplars; (Aguilar-Amat), 2 exem-
plars.

Montjuich de Barcelona (Bofill), 8 exemplars.

Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), molts exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra).

Sarriá (Bofill), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Terrassa (Bofill), 3 exemplars; (Rosals).

Martorell (Almera 1 Bofill), subfossils; (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Serradell).

Les citacions de H. pyramidata Drap. i H. subnumidica
Bgt. són errónies, originades per exemplars poc carenats de
H. conica que es troben per tot arreu entre exemplars típics.

La localitat de Montserrat la citem, segons la indicació de
Serradell. Nosaltres no coneixem cap exemplar procedent de
lloc tan allunyat de la costa.

cdi

a. A. Bofill i F. Haas 473

45. Helix (Trochula) elegans Draparnaud

Helix elegans Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 70; Hist. moll,
France (1805), p. 79, lám. 5, figs. 1, 2.

Tropidocochlis elegans Locard, Coq. terr. France (1894), p. 237, figu-
ras 315, 316.

Helix (Trochula) elegans Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 117, figu-
res 146, 147.

H. terrestris Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 81. — Salvañá,

Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 410. — Chía, Mol.
terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11.

H. tervestris var. trochoídes Anónim, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV
((EQE4)) PD. TEO;

Helicella terrestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89;
TAI (LOTA) pi 46:

Barcelona (Bofill), molts exemplars;, (Chía).
Montjuich de Barcelona (Bofill), 4 exemplars.
Ca'n Tunis (Bofill), 8 exemplars.
Castelldefels (Anónim).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Vallvidrera (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

46. Helix (Cochlicella) conoidea Draparnaud

Helix conoídea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 69; Hist. moll.

France (1805), p. 78, lám. 5, figs. 7, 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1904), p. 76.

Heltcella conordea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 46.
Bulimus solitarius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 151.

Barcelona (Bofill), molts exemplars.
Ca'n Tunis (Bofill); (Aguilar-Amat), 8 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).
Castelldefels (Haas), 6 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars.

7

474 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (98)

47. Helix (Cochlicelia) barbara Linné

Helix barbara Linné, Syst. Nat., éd. X (1758), P. 773-
H. (Cochlicella) bavbaya Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 118, figs.

205, 206.
Helicella (Cochlicella) barbara Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII

(1913), p- 89; 1d., XIV (1914), p. 40.

Helix acuta auctorum (non Miller), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., 11 (1902), p. 41; Id., III (1903), p. 57.—Novellas, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 110. — Marcet, Rev. Montserr., III

(1909), P. 468.
H. (Cochlicella) acuta Bofill (non Miller), An. Junta Ciénc. Nat. Barce-

lona, 11 (1917), P. 541.
Xerophila (Cochlicella) acuta Serradell (non Múller), Sota Terra (1909),

¡Da LOL

Cochlicella acuta auctorum (non Miller), Chía, Mol. terr. ag. dulce
Barcelona (1887), p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV
(1904), p. 76. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIT (1917),
DT

Bulimus acutus auctorum (non Miller), Bofill, Crón. Cient. Barcelona,
TI (1879), p. 136. — Anon., Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127.
— Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), Pp. 419-

Barcelona (Bofill), molts exemplars; (Chía); (Aguilar-Amat),
8 exemplars.

Boca del Llobregat (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals), molts exemplars.

Castelldefels (Anónim).

Cornellá del Llobregat (Haas), molts exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Pedralbes (San Miguel de la Cámara), molts exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Capellades (Romaní), 18 exemplars.

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell).

Segons Germain (Moll. France, II (1913), Pp. 118, 119),
quasi tots els autors han confós H. acuta 1 H. barbara; errada en

(99) A: Bofill 1 E Haas 475

que han incorregut també en llurs obres de consulta Ross-
inassler, Icon. lam: 28, fig. 378; Dupuy, Hist. moll. France,
lám. 15, fig. 4; Moquin-Tandon, Hist. moll. France, lám. 20,
52) Locatd, Coq. terr.. France! pps:238 1 230, 188. 321
1 322. Nosaltres hem seguit el criteri de Germain i perxó con-
tinuem en la sinonímia de la barbara quasi totes les citacions
d'autors que han, seguit a Locard, per lo qual han classificat
lespécie que ens ocupa com H. acuta.

48. Helix (Cochlicella) acuta Miller

Helix acuta Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 100.

H. (Cochitcella) acuta Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 119.

Heltcella (Cochitcella) acuta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), P. $9.

Helix barbava auctorum (non Linné), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat (OO pi 21 1de T(EODOZ2) pa 4 Ide BUD (1003) pa
Marcet, Rev. Monserr., III (1909), p. 468.

Helix (Cochiicella) barbara Bofill (non Linné), An. Junta Ciénc. Nat.
Barcelona, 11 (1917), Pp. 541.

Xerophila (Cochiicella) barbara Serradell (non Linné), Sota Terra (1909),
Pa 140:

Cochiicella barbava auctorum (non Linné), Chía, Mol. terr. ag. dulce Bar-
celona (1887), p. 12.— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904),
Pp 760) komani, Butll. Inst: Cat. Hist. Nat: XxVIL (1917), PD. 47:

Helix ventrosa Schautuss, Moll. syst. catal. (1869), p. 77. — Paetel, Cat.
conch. Samml., 1.2 ed. (1873), p. 96.

Bulimus ventrosus Hidalgo, Cat. icon. desc. mol. terr. Esp., Port., Bal.
(1875), p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 151.
— Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 419.

Helicella (Cochltcella) ventvosa Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV
(1914), P- 46.

Bulimus ventricosus Anon., Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127.

Barcelona (Schautuss, Pátel, Hidalgo); (Bofill), molts exem-
plars; (Chía).

Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 6 exemplars.

Hipodrom de Barcelona (Aguilar-Amat), 16 exemplars.

Boques del Llobregat (Zulueta).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 16 exemplars,

476 Junta de Ciéncies Nalurals de Barcelona (100)

Gava (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra); (Haas), 6 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá de Barcelona (Chía).

Pedralbes (San Miguel de la Cámara), 13 exemplars.
Vallvidrera (Salvañá).

Capellades (Romaní), 13 exemplars.

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell).

Respecte de nostre concepte d'aquesta especie, poden con-

sultar-se les observacions que hem fet al tractar de l'anterior.

49. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat

Helix vuscinica Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France (1882),

dele

p. 62, 312. — Fagot, Ann. malac., 11 (1884), p. 176. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, XIV (1891), p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
TT (1903), p. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903),
p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. —
Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. — Romaní, Butll. Inst.
Cat Hist: Nat: VD (1017), PI040:

(Fruticicola) ruscinica Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, II

(1917), P. 539.

Hygromia (Fruticicola) ruscinica Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.
Helix strigella var. ruscinica Westerlund, Fauna pal. Reg. lebend. Bin-

H.

nenconch., II (1889), p. 93.
(Theba) stvrigella vuscinica Bofill, Haas 1 Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 22, lám. 3, figs. 1-3. — Bofill i Haas,
Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1020), p. 25; Id., X (1920),
pi 26: 1d. XI (1920) p: 30:

. strigella Mengo, Collecgio conchyliologica. Genus Helix (1866), p. 4.

— Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Ball (1875),
p208. > Atmnet 1, Botll, Bull. "Ass. Exc: Cat (Se O OS
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 52; Id., VI (1884),
p. 261; Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123. — Almera i Bofill,
Bol. mapa geol. España, 2.2 sér., IV (1898), p. 98.

Helicella strigella Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108.
Hygvromia (Trichia) hispida Serradell (non Linné), Sota Terra (1909),

Pp. 157.

(101) A. Bofill ¿ F. Haas 477

Hygromiía (Helix) hispida Marcet (non Linné), Rev. Montserr., IV (1910),
po Z72

Barcelona (Bofill).

Sarria (Bofill, Chía).

Vallvidrera, en la Rierada (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Rubí (Almera 1 Bofill), subfossils.

Capellades (Romaní), 4 exemplars.

Montserrat (Coronado, Mengo, Hidalgo); (Bofill), molts
exemplars; (Locard, Fagot, Westerlund, Maluquer, Novellas,
Rosals); (Aguilar-Amat), 1 exemplar; (Marcet, Serradell); (Haas),
2 exemplars.

Sant Llorenc del Munt, a Mura (Arnet i Bofill).

Gironella (Maluquer), 6 exemplars.

Berga (Rosals).

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar.

Guardiola (Rosals); (Haas), y exemplars.

Entre Guardiola 1 Baga (Sagarra), 1 exemplar.

Greixa (Haas), 3 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars; (Maluquer); (Haas),
4 exemplars. ;

Falgars (Haas), 2 exemplars.

Muntanya de Rus (Bofill), 1 exemplar; (Haas), 1 exemplar.

Castellar d'En Huch (Haas), 2 exemplars. |

Hem posat en la sinonímia les citacions de hispida de Mont-
serrat, fetes per Serradell i reproduides per Marcet, després
d'haver-nos convencut per l'examen dels exemplars autentics
en la collecció Serradell, de que es tracta d'exemplars joves
de la ruscinica.

50. Helix (Carthusiana, carthusiana Miller

Helix carthusiana Muller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 15. —
Batalha, Cat. coll. conch. (1878), p. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barce-

478 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (102)

lona, II (1879), p. 52. —Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882),
P. 52. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.* ép., I (1884),
Pp. 404; Zoograf. gen. Helix (1884), p. 35 1 44. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell
(1888), p. 44; Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123; Crón. Cient.
Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol.
España, 2.2 ser., IV (1898), p. 98. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., 1 (1901), p. 2; Id., II (1902),-p. 41; Bol. R. Soc. Esp.
Hist. Nat., IV (1904), p. 123. — Marcet, Rev. Monserr., 111 (1909),
P. 380. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. , XVII (1917), P- 46, 47.

H. (Theba) carthusiana Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 28.

JEZO (Carthusiana) cavthusiana Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, IX (1920), p. 25; Id., X (1920), p. 27; Id., XII (1920), p. 31.
Helicella cavihusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913).

PLOS A IVA(AOTA pro dp AS

Helicella ( Theba) carihustana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), p. So.

Hygromta (Carihusiana) carthustana Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helix cavihustana var. sarriensis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV (1904), p. 75. :

H. sarriensis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), p. 52. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Maluquer, Butll..
Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 55. — Marcet, Rev. Montserr.,
III (1909), p. 380.

H. (Carthusiana) sarriensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), P- 539-

Hygromva (Carthustana) sarriensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helix episema Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), p. 53. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10.

H. glabella var. episema Westerlund, Fauna pal. Region leb. Binnen-
conch., 11 (1889), p. 83.

H. ventiensis Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380.

Hygromia (Carthustana) ventiensis Serradell, Sota Terra (1900), p. 137.

Helix stagnina Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 381.

Hygromia (Carthustana) stagnina Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Helix leptomphala Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 381.

Hygromia (Cavthustana,) leptomphala Serradell, Sota Terra (1909), p. 137.

Barcelona (Batalha); (Martorell), 2 exemplars (diám. 16
a 14, alt. 9 mil.); (Bofill), 3 exemplars; (Servain); (Rosals),
molts exemplars (diám. 16 a 8%, alt. g a 5 mil.).

Montjuich de Barcelona (Bofill), 10 exemplars (diám. 16
a 7, alt. 95 a 45 mil.).

(103) A. Bofill 1 F. Haas 479

Pla del Llobregat (Bofill), 1 exemplar.

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 5 exemplars (diáme-
tre 142005, alt..85 a mil).

Boques del Llobregat (Zulueta).

Remola (Aguilar-Amat), 3 exemplars (diám. 9 a 7, alt. 5
a 45 mil.).

Gava (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra), entre els exemplars un d'espira molt
elevada; (Haas), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 1 exemplar; (Rosals),
19 exemplars (diám. 125 a 8, alt. 75 a 5 mil...

Sarriá (Bofill), 3 exemplars; (Servain, Chía, Westerlund).

Pedralbes (San Miguel de la Cámara), 2 exemplars (diáme-
tre 15 a 10%, alt. 8%5 a y mil.).

Vallcarca (Bofill), 6 exemplars (diam. 16 a 14%5, alt. 10
a 95 mil.).

Molins de Rey (Rosals), 13 exemplars (diám. 145 a 95,
alt. 9 a 55 mil.).

Vallvidrera (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Martorell (Almera i Bofill), subfossils.

Capellades (Rosals); (Romaní), 22 exemplars vius 1 1 exem-
plar subfossil.

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Bofill), 3 exemplars; (Maluquer, Marcet, Ser-
radell).

Sant Llorenc del Munt, entre Rocafort i Mura (Bofill),
1 exemplar.

Mura (Bofill), 1 exemplar.

Manresa (Coronado).

Ermita d'Olius, prop de Solsona (Navás), 7 exemplars
(diám. 105 a 8, “alt. 6 a 45 mil).

480 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (104)

Sallent (Maluquer), 10 exemplars (diám. 14 a 8, alt. 75
a 5 mil.).

Viladomiu (Maluquer), 3 exemplars.

Gironella (Maluquer), 2 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem-
plar.

Entre Gironella 1 La Baells (Haas), 1 exemplar.

- Pont de Raventí (Haas), 4 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 1 exemplar (diám. 10,
atea."

Guardiola (Rosals); (Haas), 14 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 2- exemplars; (Maluquer).

Lo mateix que Germain (Moll. France, 11 (1913), p. 121),
posem a la sinonímia de H. cartlmsiana Múller les denomina-
cions de 4H. sarriensis Servain, H. episema Bourguignat, H. ven-
tiensis Bourguignat 1 H. stagnina Bourguignat a formes més o
menys petites, o elevades d'aquesta especie.

Com es desprén de les dimensions que hem apuntat, la
carthustana varia molt respecte de diámetre i d'altura, ja que
oscillla entre els extrems diám. 16 a 7 1 alt. 10 a 445. Uns exem-
plars tenen mides extraordináries, com un de Prat del Llobregat,
de 7 mil. d'alt. per 95 de diám., altura notable amb relació al
poc diámetre; pero s'observa en general una tendencia en els

exemplars d'aquesta conca a presentar major altura que la
usual.

51. Helix (Fruticicola) hispida Linné
(Lam. Il, figs. 39-44)

Helix hispida Linné, Syst. nat., éd. X (1758), p. 771. — Rossmássler,
Icon., II, entr. 1.21 2.2 (1838), p. 2; lám. 31, figs. 426, 427. — Malu-
quer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), p. 123.

—

(105) A. Bofill i F. Haas 481

Helix (Fruticicola) hispida Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, X (1920), p. 28.

H. (Eruticicola) steneligma Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat, IV (1918), p. 31.

H. praestriolata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 sér., IV
(1898), p. 98, lám. 7, fig. 9.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 8 exemplars sub-
fossils (diam. 7%5 a 6, alt. 4 a 35 mil.).

Sallent (Maluquer), 2 exemplars molt joves qual determi-
nació no pot assegurar-se, si bé permet aventurar-la l'estar
proveits de pels i lamplada de P'umbilic.

Pont de Raventí, entre Berga i Bagá (Rosals), 7 exemplars
(diam. 75 a 6, alt. 4 mil.).

La H. steneligma, que en nostre treball sobre l'Essera (1. c.)
considerávem com espécie del grup de H. hispida, la continuem
ara en la sinonímia d'aquesta espécie clássica de Linné per
estar convencuts de llur identitat.

En quant a H. praestriolata, després del detingut estudi dels
exemplars auténtics, ens cal fer igual observació. En la des-
cripció primitiva (Almera i Bofill, 1. c.) s'omití donar les di-
mensions i la figura, molt augmentada ino molt exacta, no
poden donar bona idea d'aquesta forma, per lo qual ne do-
nem la reproducció fotográfica (lam. 2, figs. 39-44)-

52. Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat
(Lam. II, figs. 45-50)

Helix martovelli Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 11 (1870),
p. 22, lám. 2, figs. 12-16. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 1.* ed.
(1873), p. 92. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.
(1875), p. 200. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv. VII (1876), P. 559. —
Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (18709), p. 53, — Martorell y Peña,
Apuntes arq. (18709), p. /8.—Servain, Etude moll. Esp. Port. (1889),
p. 57.—Kobelt, Catal. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch. (1881),

482 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (106)

p. 22. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 2.2 ed. (1883), Pp. 131.—
Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VI (1884), p. 262. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Tryon, Man. of Conch., 2.2
ser., III, 1887, p. 179. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),
P. 47. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 3 ed., 11 (1889), p. 154. —
Westerlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., II (1888), p. 51.
— Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 50. — Kobelt, in
Rossmássler, Icon., N. S., VIII (1898), p. 62.

Helix hispida Salvañá (non Linné), Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,

2D. (ISS) pp. 404:
H. villosa Salvañá (non Studer) Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,

ZE DIESA), Pp. 1404.
Helix sevicea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), Pp. 47-

Barcelona (Pátel, Hidalgo, Kobelt, Tryon).

Sarriá, Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer); (Bofill),
molts exemplars; (Martorell), 10 exemplars (diám. 5'25 a 475,
alt. 3 a 2%5 mil.); (Chía, Westerlund, Fagot).

Capellades (Romaní), 1 exemplar subfossil (diam. 525,
alta ado):

Greixa (Haas), 1 exemplar.

Bourguignat dóna les dimensions diám. 6, 1 alt. 35 a son
exemplar típic; pero els exemplars de la col:lecció Martorell
de la localitat clássica d'on procedien també els exemplars
subministrats a Bourguignat, no passen de les dimensions
més amunt esmentades: els exemplars en qiiestió 1 també els
de les altres localitats no són solament de menor diaámetre,
sinó que, relativament, tenen major altura. Perxo hem cregut
convenient donar la reproducció fotográfica d'un exemplar dels
que ens han servit per l'estudi (colllecció Martorell) (lám. 2,
figs. 45-50).

Bourguignat (1. c., aproxima sa H. martorelli a H. parlatoris
Bivona, de Sicília, 1 a H. chnoodía Bourguignat 1 H. lasia Bour-
guignat, d Argélia; peró nosaltres no dubtem en referir-la a la
forma clássica de Studer H. sericea, de la que difereix per sa
forma més deprimida, l'umbilic un xic més ample, la última

(107) A, Bofill : F, Haas 483

volta subangulosa 1 el peristoma que mai forma un cordó
llabial.

La H. hispida que Salvañá cita a Vallvidrera és sens dubte
la martorelli, i la villosa citada pel mateix autor en la mateixa
localitat, o bé es refereix a la martorelli, o, el que pot també
ésser, procedeix d'una localitat de l'estranger, citant-la equi-
vocadament de Vallvidrera.

Aquesta forma local de la H. sericea es distingeix constant-
ment i perfectament de H. sericea bofilliana, de que tractarem
tot seguit.

53. Helix (Fruticicola) sericea bofilliana Fagot
(Lám. III, figs. 1-7)

Helix bofilliana Fagot, Annal. Malac., II (1884), p. 177. —Westerlund,
Fauna pal. Region leb. Binnenconch., II (1889), p. 52. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56. — Novellas, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 110. — Marcet, Rev. Montserr.,
TIT (1909), p. 381. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916),
p- 79, fig. en el text,

Hyegromia (Trichia) bofilliana Serradell, Sota Terra (1909), P. 137.

Helix (Trichia) bofilliana Bofill, An. Junta Cienc. Nat., II (1917), Pp. 539-

H. bolosíi Salvañá, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888),p. 100. —
Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 381.

Martorell (Rosals), molts exemplars.

La Puda de Montserrat (Bofill), molts exemplars.

Monistrol de Montserrat (Bofill), 10 exemplars (diám. 6
a 55, alt. 275 a 2%5 mil.).

Montserrat (Fagot, Salvañá); (Martorell), 5 exemplars;
(Bofill), molts exemplars (diám. 5%5 a 5, alt. 2 a 175 mil);
(Westerlund, Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet); (Rosals),
molts exemplars; (Haas), 3 exemplars.

Sant Llorenc del Munt (Bofill), 3 exemplars; (Rosals),
3 |exemplars (diám. 4, alt. 2 mil.).

484 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (108 )

La H. bolosí no ha sigut mai retratada; son autor (l. c.;
la cita de Montserrat i de Santa Magdalena de Puigsacau,
prop d'Olot. De sa diagnosi resulta que és una forma molt
semblant o, millor dit, idéntica a H. sericea bofilliana, 1 en
realitat no hem trobat altra cosa en ambdues localitats. Les
diferéncies que son autor estableix entre sa bolosí 1 la bofal-
hana, o sigui l'umbilic menys dilatat, sos nombrosos pels
allargats que donen al test un aspecte envellutat 1 l'obertura
més cordiforme no tenen bastant importancia per a separar-ne
una d'altra.

Fagot (1. c.), que atribueix a sa bofillzana les mides diám. 6
i alt. 25 a 275 mil., la compara a H. martorelli. Nosaltres
participem d'aquesta opinió 1 la considerem molt afine a aquesta
última, perque és, com ella, una forma local de H. (Fruticicola)
Sseyicea.

Difereix d'aquesta última per sa forma molt més aplanada,
molt angulosa quasi carenada, per l'umbilic més gran, per la
falta quasi absoluta del cordó llabial de V'obertura (lám. 3,
figs. 1-7, d'exemplars de Montserrat, un gran sense péls 1 un
altre petit de superfície envellutada).

54. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat

Helix limbata Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884),
Pp. 417.

H. odeca Eourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, DP. 69, 314.

H. (Hygromia) limbata odeca, Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 29; lám. 3, figs 4-9. — Bofill i Haas,
Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 26; 1d., X (1920),
prota SLI (1020), P-431% :

H. hylonomia Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 123.

Pobla de Lillet (Maluquer).
No tenim inconvenient en continuar entre els mol:luscos
de la conca del Llobregat, la citació de Maluquer, si bé no

(109) A. Bofill 1 F. Haas 485

disposem de cap exemplar per a comprovar-la; pero Vexis-
tencia d'aquesta especie pirenaica en la vall de P'alt Llobregat
no té res d'extraordinari, mentres que la citació de Salvañá
en Vallvidrera deu refusar-se com impossible 1 originada per
equivocació de localitat dels exemplars en la col:lecció.

55. Helix (Vallonia) costata Miller

Helix costata Miller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), p. 31. — Bofill,
Crón. cient. Barcelona, 11 (1879), p. 135. —Salvañá, Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 2. ép., 1 (1884), p. 418.—Chía, Moll, terr. ag. dulce
Barcelona (1887), p. 9 — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111
(1903), p. 56.—Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.
— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382.

H. (Vallonia) costata Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
NEO2O)* pr207 1d. PU(TO20) pzas as a (1020), P=*32:

Vallonia costata Serradell, Sota Terra (1909), p. 136.

Barcelona (Chía); (Rosals), 5 exemplars.

Sarriá de Barcelona (Bofill), molts exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Vallvidrera (Salvañá).

Bruch (Rosals), molts exemplars.

Montserrat (Bofill), 4 exemplars; (Maluquer, Marcet, Ser-
radell).

Sallent (Maluquer); 3 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 10 exem-
plars.

Guardiola (Haas), 1 exemplar.

56. Helix (Vallonia) pulchella Miller

Helix pulchella Miller, Verm. terr. luv. hist., 11 (1774), p. 30. —Salvañá,
Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.* ép., 1 (1884), p. 417. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch.
Martorell (1888), p. 49. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II

486 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (110)

1 5 5 5

(1903), p. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.

— Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 382.

Helix (Vallonia) pulc lla, Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), p. 539. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X
(1920), p. 28; 1d., XII (1920), P. 32.

Vallonia pulchella Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. XIII (1913), p. 89, 108; 1d., XIV (1914), P. 47-

Helix pulchella var. laevis Sandberger, Almera y Bofill, Bol. mapa geol.
España, 2. ser. IV (1898), p. 96.

Barcelona (Martorell), molts exemplars; (Chía); (Rosals),
molts exemplars.

Montjuich de Barcelona (Bofill), 4 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), y exemplars subfossils.

Terrassa (Rosals).

El Bruch (Rosals), 6 exemplars.

. Montserrat (Bofill), 6 exemplars; (Maluquer, Marcet, Ser-
radell).

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 3 exem-
plars.

Guardiola (Rosals).

La Helix pulchella var. laevis d'Almera 1 Bofill, correspon
perfectament al tipus. Cal fer remarcar,que la fig. 4 de la la-
mina 7 de l'esmentada obra d'Almera i Bofill, no representa
la forma indicada en el text; en la llegenda de la lámina sobre-
dita es posa equivocadament Helix glabella en loc de H. pul-
chella var. laevis.

57. Helix (Vallonia) excentrica Sterki

(Lám. III, figs. 8-11)

Vallonia minuta Morse (partim), Journ. Portland Soc. Nat. Hist. 1"1864),
Prior:

(111) A. Bofill ¿ F. Haas 487

Vallonia excentrica Sterki, Proc. Acad. Nat. Sc. Philadelphia (1893),
part II, p. 252, lám. 8, fig. B M. — Pilsbry in Tryon, Man. conch.
2.2 ser. VIII, lám. 32, f. 6-9. — Geyer, Verhandt. Vaterl. Ver. Naturk.
Wiirst., LXIII (1907), p. 420; Unsere Land-und Sússwasser-Mollu-
Sken (1909), Pp. 32, 1401.) 13, 85. IL, 12.

Helix pulchella var. laevis Almera y Bofill (non Sandberger), Almera
y Bofill, Bol. mapa geol. España, ser. 2.1, IV (1898), p. 96.

Barcelona (Rosals), 3 exemplars.

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), 3 exemplars sub-
fossils.

Referim a aquesta especie els esmentats exemplars, que no
corresponen a cap de les dues Vallóonies citades en la península
ibérica; peró deu tenir-se present que no pertanyen a la forma
típica de lP'espécie de Sterki. Aquest autor atribueix a sa ex-
centrica una superfície enterament llisa, mentres que els nostres
exemplars representen totes les transicions des de la forma
típica absolutament llisa fins a una forma molt regularment
1 densament costulada (costulata, mon costata). Aquesta costu-
lació és l'únic carácter que no está conforme amb la descripció
original; els demés carácters atribuits a la excentrica (d'una
brillantor en epidermis com la del greix, contorn oval de la
closca, umbilic excéntric i ovalat, peristoma poc reflexe) apa-
reixen també en nostres exemplars.

L'existéncia d'una forma costulada en una especie típica-
ment llisa no deu estranyar-se per quant la Vallonia pulchella
Miiller, també llisa, té una forma costada: la enmiensis Gredl.

Com hem dit abans, no sabem que aquesta espécie hagi
sigut citada en la península ibérica; solament Sterki (L. c.,
p. 254) la cita dels Pireneus, sense concretar localitat, ni tant
sols si és aquesta dels Pireneus francesos o espanyols.

L'exemplar representat en les figs. 8-11 de la lám. 3 pro-
cedeix de Barcelona.

488 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (EEZ)

58, Helix (Helicodonta) obvoluta Miller

Helix obvoluta Miller, Verm. terr. fluv. hist. 11 (1774), p. 27. — Fagot,
Ann. malac., II (1884), p. 176. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat.
Hist, Nat., II (1902), p. 93.— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
II1 (1903), p. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
p. 110. — Zulueta, Butll. Inst. Cat “Hist Nat IV (1004 PS
Marcet, Rev. Montserr., 111 (19009), p. 382. — Romaní, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 46.

Helix (Helicodonta) obvoluta Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 31. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. ¡Barcelona, 1X- (1020), Pp. 263 1d0 2 (1020), Pp. 1285) 10 ale
(1020) MP2 e

Helicodonta obvoluta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
PD. LOS: ld. AIN (LOTA) PA AA

Gonostoma (Trigonostoma) obvoluta Serradell, Sota Terra (1909), p. 136.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Vallbona (Sagarra), 8 exemplars.

Capellades (Rosals); (Romaní), 4 exemplars.

La Puda de Montserrat (Bofill), 4 exemplars.

Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Fagot, Mas de Xa-
xars, Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell).

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), y exemplars.

Guardiola (Rosals).

Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Haas), un
exemplar.

59. Helix (Caracollina) lenticula Férussac

Helix lenticula Férussac, Tabl. system. (1822), p. 41. — Rossmássler,
Icon. II, entr. 1, 2 (1838), p. 12,lám. 32, fig. 452; Zeitschr. fur Malak.,
X (1853), p. 98. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal. (1875), p. 199. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879),
p. 82. —Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép, 1 (1884),
p. 410. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, (1887), p. 9. —
Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 47. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.

(113) A. Bofill i F. Haas 489

Helix (Caracolina) lenticula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11
(1917), P. 539- l

Helicodonta lenticula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 895 1d., XIV (1914), P. 47.

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo); (Bofill), molts exemplars.
(Chía). |

Montjuich de Barcelona (Rosals), molts exemplars; (Haas),
5 exemplars.

Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars.

Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta).

Gava (Bofill), 2 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá de Barcelona (Martorell), y exemplars; (Bofill).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Terrassa (Rosals).

60. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bourguignat

Helix andorrica Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect. (1876),
p- 39- > Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV: (1891), p. 50, 51. —
Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 382.— Haas, Nachr. Bl.
deutsch. mal. Ges. (1915), p. 12. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XVIT (1917), p. 46.

Campylaea (Chilotrema) andorrica Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.

Camp. (Chilotrema) andorrica var. alba Serradell, Sota Terra (1909),
P. 140. E ;

Helix lapicida Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 126
Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 135. — Anónim, Bull.
Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 2. ép., 1 (1884), p. 418. — Chia, Mol. terr. agua dulce
Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),
P. 47. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. —
Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1V (1904), p. 123. —Mar-
cet, Rev. Montserr., III (1909), p. 383.

Helix lapicida var. alba Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1004),

SID.

H. ado forma andorrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III

(1903), Pp. 56.

$

4909 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (114)

Helicigona lapicida Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
Pp. 89d. AXIVI(EQEA) Pp: 47s

H. lapicida var. albina Taylor, Monogr. land and fresh water moll.
British Isles, 111 (1911), p. 408.

Helicigona lapicida var. andorrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XI LOLS) Pp. OS: ld: IVA TO LA) AA

Helix (Chilotrema) lapicida otra Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, 1X (10920) p. 27; 1d. X (1920), p. 203 0
(1920), Pp. 33, lám. 1, figs. 1-6.

Barcelona (Bofill, Chía).

Gava (Gros), 2 exemplars; (Codina), 1 exemplar.

Castelldefels (Haas), 3 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá de Barcelona (Bofill), 4 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Sant Quintí de Mediona (Bofill), 2 exemplars.

Vallbona (Sagarra), 2 exemplars.

Capellades (Rosals); (Romaní), y exemplars.

Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Coronado); (Martorell), 7 exemplars; (Bofill),
molts exemplars; (Maluquer, Novellas, Zulueta, Taylor, Marcet,
Serradell); (Haas), 1 exemplar.

Sant Lloreng del Munt, a Mura (Arnet 1 Bofill).

De Rocafort a Mura (Bofill), 2 exemplars.

Sobre Mura (Bofill), 3 exemplars.

Cardona (Coronado); (Bofill), 3 exemplars.

Sant Llorenc dels Piteus (Bofill), 2 exemplars.

Entre Manresa 1 Berga (Anonim).

Sallent (Maluquer), 1 exemplar.

Entre Gironella i La Baells (Haas), 2 exemplars.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 1 exemplar.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), y exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 10 exemplars.

(115) A. Bofill + F. Haas

Entre Guardiola i Bagá (Sagarra), 2 exemplars.

Bagá (Haas), 1 exemplar.

Greixa (Haas), 3 exemplars.

Pobla. de Lillet (Bofill), 2 exemplars; (Maluquer); (Haas),
1 exemplar.

Falgars (Haas), 2 exemplars.

Castellar d'En Huch (Haas), 3 exemplars.

En la conca del Llobregat ja no es troba enlloc H. (Chilo-
trema) lapicida lapicida Linné que en les valls pirenaiques
. catalanes més al W. existeix en les parts meridionals.

En quant a la coloració de H. lapicida andorrica de la conca
del Llobregat, cal cridar l'atenció en sa tendencia a l'albinisme
en els llocs més elevats de la vall, tendencia que es veurá encara
més acusada en la conca del Ter.

61. Helix (Chilotrema, desmoulinsii subsp.
: »
Helix moulistana Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123.

Castellar d'En Huch (Maluquer).

La única cita d'aquesta espécie en la conca del Llobregat
és la d'En Maluquer. Per dissort, no hem pogut estudiar els
exemplars auténtics, i perxó no podem precisar de quina sub-
especie de la desmoulimsi es tracta.

En Valta conca del Segre sols hem trobat desmoulinsi
atricha Bofill, i de la veina oriental, la del Ter, es coneix so-
lament desmoulinsí desmoulimsi, així que qualsevol d'ambdues
formes podria ésser la que viu en la del Llobregat.

62. Helix (Chilostoma) cornea Draparnaud

Helix cornea Draparnaud, Tabl. moll. France (1901), p. 89; Hist. moll.

France (1805), p. 110; lám. 8, figs. 1-3. — Maluquer, Bol. R. Soc.
Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123.

492 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (116)

Helicigona cornea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII (1913),
Pp. 108.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas), 1 exemplar.

Si bé no hem pogut veure els exemplars de les localitats
esmentades, no té res d'estrany l'existencia d'aquesta especie
en la conca de lP'alt Llobregat, ja que abunda en la veina del
Ter; peró sa existencia en la conca que ens ocupa és interes-
sant, per tractar-se del límit occidental de sa dispersió.

63. Helix (Arianta) arbustorum xatarti Farines

Helix xatarti Farines, Bull. soc. phil. Pergignan, 111 (1834), p. 65, figu-
res 7-9. — Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), Pp. 123.

Helix (Arianta) arbustovum xatarti Bofill i Haas, Treb. mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, XIT (1920), P. 34-

Muntanya de Rus (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Tampoce d'aquesta especie hem pogut veure exemplars au-
tentics; peró tampoc té res d'estrany sa preséncia en l'alt Llo-
bregat, com es troba també en les parts altes de les conques

veines.
64. Helix (Pseudotachea, splendida Draparnaud

Helix splendida Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 83; Hist.
moll. France (1805), p. 98, lám. 6, figs. 9-11. — Graells, Cat. mol.
terr. agua dulce España (1846), p. 16. — Rossmássler, Zeitschr, f.
¡Malak., X (1853), p. 98. — Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr.
Esp., Port., Bal. (1875), p. 208. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I
(1878-79), p. 13; Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 107. — Servain,
Etude moll. Esp. Port. (1888), p. 45. — Anonim, Bull. Ass. Exc. Cat.,
IV (1882), p. 127. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat., 1 (1882), p. 58, 67.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.* ép., 1 (1884), p. 416;

(117) A. Bofill + F. Haas 4093

Zoogr. genus Helix (1884), p. 40 44. — Chia, mol. terr. agua dulce
Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell (1888),
Pp. 50; Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 111; Crón. Cient., XIV
(1891), p. 50 51; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., II (1898),
P. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2; Id.,
IT, (1902), p. 4E; Ld., ITÍ (1003), p. 55; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat.
(1904), p. 123. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904),
p. 75. —Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 305. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108; Id., XIV (1914),
P. 48, 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917),
PP- 46. 47.

Helix (Tacheopstis) splendida Bofill, Haas 1 Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, (1918), p. 33, lám. 4, figs. 1-3.

H. (Pse'udotachea) splendida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Bar.
celona,.125,(10920), p. 293 Id., X (1920), Pp. 315 Id., XUL (1920),P: 34:

H. (Tachea) splendida Bofill, An. Junta Cienc. Nat., Barcelona, II
(1917), P. 542.

Tachea (Helix) splendida Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272.

T. splendida Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. — Bullen, Proc. Mal.
Soc. Eondon, IX (1910), p. 122.

Helix splendida var. cantae Ea Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), PP- 46, 47-

H. splendida var. rosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), Pp. 46.

H. splendida var. marceti Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.

H. splendida var. microstoma Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI
(Ig10), Pp. 567.

H. (Tachea) splendida var. microstoma Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat VERE (1003), Pp. 7: 00ta Detta, 1909, P.' L7O:

Tachea splendida var. bruchiana Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.

T. splendida var. montserratica Serradell, Sota Terra (1909), Pp. I4I.

T. splendida var. -vafaelí Serradell, Sota Terra, p. 141.

T. splendida var. torresí Serradell, Sota Terra, p. 141.

T. splendida var. fauwvae Serradell, Sota Terra, p. 141.

Helix splendida var. cossoni Romaní, Butll. Inst..Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), P. 46.

H. cossonz Bourguignat, Rev. Mag. Zool. (1877), p. 341. — Servain,
Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 45. — Chía, Mol. terr. agua dulce
Barcelona (1887), p. 9. — Couturier, Catal. coll. coq. pal. Hagenmuúl-
ler (1903), p. 48. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1II
(1903), Pp. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. —
Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 306.

Tachea cossoni Serradell, Sota Terra (1909), p. 141.

Helix (Tachea) cossoní Serradell, Sota Terra (1909), p. 170. -— Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11 (1917), P- 342.

494 Junta de Ciencies Naiuvals de Barcelona (118)

Helix calacea Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887),
P. 483. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. —
Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 306.

Tachea calaeca Serradell, Sota Terra (1909), p. 141.

Helix (Tachea) calaeca Serradell, Sota Terra (1909), p. 170.

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo); (Martorell), 1o exemplars;
(Bofill), molts exemplars (diám. 22 a 15%5, alt. 13 a 9 mil.);
(Servain, Chía, Couturier); (Rosals), molts exemplars (diám. 23
a 155, alt. 12 a 95 mil.); (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diám. 19
a 195, all. 11 2 10m).

Montjuich de Barcelona (Haas), molts exemplars.

Sans, Barcelona (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diám. 19'5
UA, alta o ml:

Coll Blanc, Barcelona (Bofill), 3 exemplars (diám. 22% a
19, alt. 11 5.2.9 miul.).

Boques del Llobregat (Zulueta).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 1 exemplar.

Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars (diám. 17'%5
a 135, alt. 10 a 8 mil.); (Aguilar-Amat), 8 exemplars (diame-
tre 19 a 145, alt. 10%5 a 9 mil.).

Gavá (Maluquer); (Gros), 4 exemplars (diam. 20 a 18,
alt. 11 mil.).

Castelldefels (Haas), y exemplars (diám. 20 a 17, alt. 11 .
a 9 mil.). |

Hospitalet del Llobregat (Bofill), 7 exemplars (diam. 22'5
a 20, alt. 12 a 11 mil.).

Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 1 exemplar (diám. 19'5,
alt. 105 mil.); (Rosals).

Sarria, Barcelona (Bofill), 1 exemplar (diám. 17, altura
10 mil.).; (Chía).

Sant Just Desvern (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diám. 22,
alt. 12%5 mil.).

Vallvidrera (Bofill), 1 exemplar (dim. 20, alt. 115 mil.);

(119) A. Bofill ¿ F. Haas 495

(Salvañá); (Aguilar-Amat), 6 exemplars (diam. 20 a 18, alt. 11
a 10 mil.); (Haas), molts exemplars.

Molins de Rey (Bofill), 5 exemplars (diám. 22 a 155, altura
12 a 9 mil.);

Papiol (Bofill), 2 exemplars (diám. 20% a 175, alt. 11 a
10 mil.); (Rosals), 3 exemplars (diám. 22% a 22, alt. 13 a
125 mil.).

Terrassa (Bofill), 1 exemplar (diám. 18, alt. 10 mil.).

Confluencia de l'Anoya amb el Llobregat en Martorell (Bo-
fill), 1 exemplar (diám. 18%, alt. 10 mil.).

Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell).

Subirats (Anonim).

Vallbona (Sagarra), 3 exemplars (diam. 18 a 16'5, alt. 11
a 85 mil.).

Capellades (Romaní), 17 exemplars (diam. 20% a 15, al-
tura 115 a 9 mil.) i 15 exemplars subfossils; (Rosals).

Igualada (Maluquer).

Turó Boada, prop Pestació d'Olesa (Bofill), 8 exemplars
(diam. 18 a 145, alt. 105 a 8%5 mil.).

La Puda de Montserrat (Bofill), 10 exemplars (diámetre
ao alty Lucas) mall):

De Monistrol a Montserrat (Bofill), 7 exemplars (diáme-
Me20r a TO als tE ato: mul).

Montserrat (Graells, Coronado, Hidalgo); (Bofill), molts
exemplars (diám. 20 a 16, alt. 11 a 95 mil.); (Martorell), 7 exem-
plars (diám. 17 a 16%5, alt. 105 a 9 mil.); (Salvañá, Maluquer,
Novellas, Marcet, Serradell, Faura); (Haas), 5 exemplars (dia-
metre 18 a 105, alt. 11 a 10 mil.).

Sobre Mura (Bofill), 3 exemplars (diám. 175 a 17, alt. 1055
a 10 mil.).

Olost del Llucanés (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diáme-
tro Is, alt. 105 mil).

496 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (120;

Manresa (Coronado); (Rosals), 7 exemplars (diam. 18%5 a
175, alt. g mil.); (Bullen); (Bofill), 5 exemplars (diám. 16%
a 14, alt. 10 a 9 mil.).

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Entre Manresa 1 Berga (Anonim).

Sallent (Maluquer), molts exemplars (diam. 195 a 13,
alt. 11 a 8%5 mil.).

Viladomiu (Maluquer), 3 exemplars (diám. 17 a 16, alt. 10
a 8% mil.). |

Gironella (Maluquer), 1 exemplar (diám. 175, alt. 10 mil.).

Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 2 exemplars (diá-
metre 18 a 16%, alt. 105 a 10 mil.).

Entre Gironella i La Baells (Haas), 1 exemplar (diáme-
bre y, alto tm):

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar (diám. 14%, alt. 9 mil.).

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 3 exemplars
(diam. 17 a 16, alt. 105 a 9 mil.).

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 5 exemplars (diám. 18
a 155, alt. 10 a 9 mil.).

Guardiola (Rosals); (Haas), 16 exemplars (diam. 18 a 14,
alt. 105 a 85 mil.).

Bagá (Haas), 3 exemplars (diam. 18 a 16, alt. 11 a 95 mil.).

Greixa (Haas), 4 exemplars (diám. 175 a 17, alt. 10 a
95 mil.).

Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 2 exemplars (dia-
metre 175 a 145, alt. 96 a 8%5 mil.).

Falgars (Maluquer); (Haas), 2 exemplars (diam. 17 a 16%,
alto ao il).

Fobla de Lillet (Bofill, Maluquer); (Haas), 8 exemplars (diá-
metre 25 a 17, alt. 11 a 10 mil.).

Muntanya de Rus (Bofill), 2 exemplars (diam. 175 a 17,

(121) A. Bofill i F. Haas 497

alt. 11 a 10%5 mil.); (Haas), 6 exemplars (diám. 17 a 16, al-
tura 95 a 9 mil.).

Castellar d'En Huch (Haas), 3 exemplars (diám. 195 a 17'5,
alba a eb ml.)

Poc pot dir-se d'aquesta espécie tan constant. Lo únic que
pot ésser d'interés es lo relatiu a les dimensions, que els exem-
plars de la baixa vall, des del litoral tenen el diámetre máxim
de 22 mil., mentres que en lalta vall no excedeix de 17'5.
Així com en lalta vall es nota la falta exclusiva dels grans
exemplars, en la baixa existeix entre aquests una rica colonia
d'una forma nana de les dimensions diám. 19 a 135 1 alt. 1055
a 8 que es troba en el Prat del Llobregat.

De H. calaeca heim tractat ja en nostre treball sobre els
mollluscos de la vall de l'Essera i demostrat sa identitat amb
H. splendida. En el present estudi posem també en la sinonímia
d'aquesta última la A. cossomi Bourguignat, que per nosaltres
no és més que H. splendida un poc deprimida i amb l'últim
anfracte més dilatat, la qual está unida a la verament típica
per transicions insensibles en les mateixes localitats.

65. Helix (Tachea) nemoralis Linné

Helix nemovalis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 773. — Arnet i Bofill,
Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 126. — Bofill, Bull. Ass. Exc.
Cat., 1 (1878-79), p 13; Crón. Cient Barcelona, 11 (1879), p. 106. —
Anonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 413; Zoogr. genus
Helix (1884), Pp. 39, 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona
(1887), p. 10. — Bofill, Catál. col. conch. Martorell (1888), p. 48;
Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 111; Crón. Cient. Barcelona, XIV
(1891), PP. 50, 51.— Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.? ser.,
IV (1896), p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.* ép.,
II (1898), Pp. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901),
p. 2; íd., III (1903), p. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
TIT (1903), p. 110. —Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (10904),
p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. — Rosals,

498 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (122)

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 90, 108. —Tomás, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., X111 (1913), p. 66, lám. 1, fig. 7. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 48, 144. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47-

Helix (Tachea) nemovalis Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, 15
(1917), p. 542. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 34, lám. 4, figs 4, 5. — Bofill i Haas, Treb.
Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 30; 1d., X (1920), P. 31,
lám. 3, figs. 10-12; Id. XII (1920), Pp. 35.

Tachea nemovalis Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 140. -

T. (Helix) nemovralis Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272.

Cepaea nemoralis Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), P. 11.

Helix austriaca (non Múhlfid.) Tomás, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI
(103) 1D: 200:

H. vindobonensis (non C. Pfr.) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV
(1914), P. 144-

H. hortensis auct., Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 106.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), P. 413;
Zoogr. genus Helix (1884), Pp. 44. — Chia, Mol. terr. agua dulce,
Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Catál. col. conch. Martorell (1888),
p. 46. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. — Taylor,
Monogr. land an 1 fresh water moll. British Isles, 111 (1911), p. 364.

Tachea hortensis (non Miller) Serradell, Sota Terra (1909), p. 140.

T. (Helix) hortensis (non Miller) Marcet, Rev. Montserr., IV. (1910),

Po 272.

Barcelona (Chía, Martorell).

Tibidabo (Martorell), 3 exemplars (diam. 22 a 20, al 6
a 14), dos de peristoma negre, rogencs, dels quals 1 amb les
5 faixes i altre amb 12345, i el tercer groc clar transparent,
sense faixes; (Bofill), 5 exemplars (diám. 26 a 21, alt. 18 a
17 mil.): tots 5 són uniformes groc bru: 4 d'ells de peristoma
negre i 1 de peristoma blanc; (Gros), 2 exemplars (diam. 23 a 22,
alt. 16 a 15 mil.): els 2 uniformes grocs verdosos i un d'ells
amb vestigis de faixes diáfanes.

- Gava (Maluquer); (Gros), 6 exemplars (diám. 25 a 23, al-
tura 17 a 16 mil.): lun mideix diám. 25 1 alt. 20; tots tenen
el peristoma negre; d'aquests 6, n'hi ha 4 uniformes bru-clar
i 2 groc-verdós, amb 00300.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

E

(123) A. Bofill i F. Haas 499

Santa Creu d'Olorde (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diám. 25,
alt. 17 mil.), de peristoma negre; és de color groc amb 00300.

Vallvidrera (Bofill), 1 exemplar (diám. 22, alt. 16), de
peristoma rosat clar: és poc uniforme; (Salvañá, Taylor); (Agui-
lar-Amat), 1 exemplar (diám. 23, alt. 17), peristoma rosat; és
groc verdós uniforme; (Haas), molts exemplars.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar sub-
tossil.

Terrassa (Rosals).

Martorell (Almera i Bofill), 1 subfossil.

Capellades (Tomás, Rosals); (Romaní), 10 exemplars (diá-
metre 25 a 20, alt. 18 a 15 mil.), tots amb peristoma negre:
1 groc-bru amb 5 faixes, 3 groc-bru amb 00300, 1 groc-rosat
. Uniforme, 2 groc uniforme, I groc amb 5 faixes, 1 groc amb
12345 11 amb 12345, que cap a P'obertura es reuneixen en
12343-

Sant Llorenc del Munt, en la Mata (Arnet i Bofill).

Turó Boada, prop lestació d'Olesa (Bofill), 1 exemplar
(diám: 25, alt. 18 mil.), peristoma negre; és uniforme groc-bru.

Montserrat (Coronado); (Martorell), 7 exemplars (diám. 25
a 23, alt. 19 a 18 mil.), tots són de color groga i de peristoma
negre: 1 amb 12345 faixes ben acusades i 1 que les té interrup-
tes, 1 amb 12345, 1 amb 10345, 1 amb 00300 i 2 uniformes;
(Bofill), 15 exemplars (diám. 26 a 20%, alt. 20 a 155 mil.),
9 d'ells amb peristoma negre dels quals 7 grocs, i d'aquests
1 amb 12345, 5 amb 00340 i 1 amb les 5 faixes interruptes;
dels dos restants, de peristoma negre, n'hi ha un de color bruna-
violada clara sense faixes i un bruna amb 00300, mostrant
dessota la faixa del mig vestigis de les altres; 6 exemplars dels
susdits 15 tenen el peristoma blanc: un d'ells de color uniforme
groga-rosada clara i 5 groga, dels quals 3 amb 12345, 1 amb
00303 i 1 uniforme; (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradel!);

CO Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (124)

(Rosals), y exemplars (diám. 25 a 17, alt. 19 a 12 mil.): 6 d'ells
de peristoma negre, i d'aquests 1 groc-verdós uniforme, 5 grocs
(d' aquests 1 amb 12345, 3 amb 00300 i 1 uniforme); 3 de peris-
toma blanc, són de color groga (1 amb 12345, 1 amb 00300
i 1 uniforme); (Haas), 10 exemplars (diám. 255 a 21, alt. 19
a 15) tots de peristoma negre, dels quals n'hi ha 8 grocs bruns
(6 amb 12345, 1 amb 10345 i 1 amb 00300), i 2 groc violaci
amb les faixes 00300.

Sobre Mura (Bofill), 4 exemplars (diém. 24 a 21, alt. 18
a 15 mil.), tots de peristoma negre, dels quals 2 groc-verdós
amb 00300, 1 rosat uniforme i 1 groc uniforme.

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Ermita d'Olius, prop Solsona (Navás), 1 exemplar (diame-
tre 19, alt. 135 mil.), de peristoma negre, color groga, fal-
ES al.

Entre Manresa i Berga (Anónim).

Sallent (Maluquer), 4 exemplars (diam. 25 a 23, alt. 18
a 17); tots tenen el peristoma negre i són de color uniforme
groga.

Viladomiu (Maluquer), 2 exemplars (diám. 24, alt. 18 a
17 mil.); són de peristoma negre 1 de color groga uniforme.

Gironella (Maluquer), 1 exemplar (diám. 23, alt. 16): peris-
toma negre i color groga uniforme.

Entre Gironella i La Baells (Haas), 32 exemplars (diám. 235
a 21, alt. 17 a 15 mil.); dos d'ells de peristoma blanc, entera-
ment grocs, i trenta de peristoma negre, dels quals 29 grocs,
1 amb faixes 12345, 3 amb 10345, 25 enterament grocs; l'altre
és rosat uniforme. |

Berga (Rosals), 4 exemplars (diám. 25 a 23, alt. 18 a 17 mil.):
3 són de peristoma negre i color groga amb les 5 faixes; 1 de
peristoma blanc, també de color groga amb les 5 faixes.

(125) A. Bofill ¿ F. Haas 501

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar (diám. 25'5, alt. 18),
amb peristoma negre, tot ell groc.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 2 exemplars
(diám. 21%5 a 20%, alt. 16 a 15 mil.), ambdós exemplars són
de peristoma negre 1 enterament grocs.

Guardiola (Rosals); (Haas), 118 exemplars (diám. 25'5 a 20,
alt. 185 a 14); d'aquests, 32 amb peristoma blanc, dels quals
31 enterament grocs 11 amb 12345 falxes, 1 86 atrollabiats,
_ dels quals 74 enterament grocs, 4 amb 12345, 3 amb 02345,
2 amb 00345, 1 amb 00300 1 2 amb 02305 faixes.

Baga (Haas), 4 exemplars (diám. 25 a 24, alt. 18 a 16 mil.)
3 atrollabiats 1 1 roseo-llabiat, tots ells enterament grocs. -

Greixa (Haas), 13 exemplars (diám. 24 a 20, alt. 18 a 14 mil.);
d'ells 5 albollabiats enterament grocs, 1 roseo-llabiat groc amb
12345 faixes i 7 atrollabiats, dels quals 3 tots grocs, 1 groc
amb 00345, 1 groc amb 00345 pero prop de l'obertura amb
12345, 1 2 grocs amb 12345 faixes.

Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 2 exemplars
(diám. 255 a 22, alt. 18 a 16 mil.); tots dos són atrollabiats,
grocs, lun uniforme 1 l'altre amb 12345 faixes.

Falgars (Haas), 2 exemplars (diam. 23 a 225, alt. 17 a 15)
millímetres, tots atrollabiats i grocs.

Pobla de Lillet (Bofill Maluquer); (Haas), 1 exemplar
(diám. 24, alt. 17 mil.), atrollabiat, tot groc.

Muntanya del Rus (Maluquer); (Haas), 3 exemplars (diá-
metre 23 a 21, alt. 15 a 145 mil.), tots atrollabiats i grocs:
2 uniformes 1 1 amb 103053 falxes.

Castellar d'En Huch (Haas), 5 exemplars (diám. 24 a 23,
alt. 17 a 15 mil.): tots atrollabiats, grocs, amb les 5 faixes.

Com pot veure's en nostres indicacions de la coloració,
no és aquesta tan variada com en el conjunt d'individus de
H. mnemoralis de les valls pirenaiques tributáries de l'Ebre;

502 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (126)

sobre tot no abunden tant els exemplars de peristoma blanc.
En algunes localitats on s'en troben d'aquests últims han
causat la citació errónia de H. (Tachea) hortensss Múll., per exem-
ple en Vallvidrera (Salvañá), Montserrat (Serradell i Marcet).

S'ha citat també (Tomás, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), pp. 66 1 67, lám. 1) la Helix austriaca v. Mhlfid. de la
toba quaternária de Capellades; peró de sa figura (1. c., lam. 1,
fig. 3) 1 de lexamen d'altres exemplars del propi jaciment 1
de la mateixa localitat (Capelló, prop de Capellades, hem ar-
ribat al convenciment de que l'esmentada especie de Europa
central 1 oriental no ha existit en la península ibérica 1 que
els exemplars a ella referits no tenen amb aquells res de comú
si no és l'espira elevada; peró mal arriba a ésser tan globulosa
com en la austriaca, i, a més, li manca lestriació costuliforme
de lespécie de v. Minhlfeldt.

06. Helix (Tachea) hortensis Miller

Helix hoviensis Múller, Verm. Terr. fluv. hist., II (1774), p. 52. —Ma-
luquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., (1904) p. 123, — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XUITD (1013), p. 108.

H. (Tachea) hortensis Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst, Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 37. —Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, IX (1920), p. 32; Id., X (1920), p. 36; Id., XII (1920),
P. 37-

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas), 2 exemplars (diám. 19 a 18%,
pa as Sal).

Si bé no hem vist els exemplars comprovatoris dels dos
autors que esmenten aquesta especie de la conca del Llobregat,
no té res d'estrany que visquin en sa part alta.

(127) A. Bofill ¿ F. Haas 503

67. Helix (Cryptomphalus) aspersa Miller

Helix aspersa Múller, Verm. terr. luv. hist., 11 (1774), p. 59. —Arneti
Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1 (1878-79), p. 126. — Bofill. Pull. Ass,
Exc. Cat., 1 (1878-79), p. 12; Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 82.
—Anoón., Bull. Ass, Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 411; Zoogr. gen. Helix,
(1884), p. 38. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10.
— Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 43; Crón. Cient. Bar-
celona, XIV (1891), pp. 50, 51. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., 1 (1901), p. 2; 1d., 11 (1902), p. 41; Id., TIT (1903), p. 55; Bol.
R. Soc. Esp. Hist. Nat., (1904) p. 123. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1904), p. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909),
p. 304. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P- 90,
108; Id., XIV (1914), p. 47, 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XVII (1917), P. 47-

H. (Cryptomphalus) aspersa Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX (1920), p. 32; Id. X (1920), p. 36; Id. XII (1920),
DASS

Pomatia (Cryptomphalus) aspersa Serradell, Sota Terra (1909), P. 141.

Helix aspersa var. scalarifovmis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,

TIT (2003), P.. 112.

Barcelona (Bofill, Salvañá, Chía).

Boques del Llobregat (Zulueta).

Gavá (Maluquer); (Gros), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarria (Aguilar-Amat), 3 exemplars.

Vallvidrera (Bofill, Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Vallbona (Sagarra), 1 exemplar.

Capellades (Rosals); (Romaní), 4 exemplars.
“Igualada (Maluquer).

Sant Lloreng del Munt (Arnet 1 Bofill).

Turó Boada, prop estació Olesa (Bofill), 1 exemplar.
Montserrat (Coronado, Maluquer, Zulueta, Marcet, Serra-

dell).

- 504 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (128)

De Rocafort a Mura (Bofill), 5 exemplars.

Sobre Mura (Bofill), 2 exemplars.

Manresa (Coronado).

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Entre Manresa 1 Berga (Anónim).

Sallent (Maluquer), 3 exemplars.

Gironella (Haas), 2 exemplars.

Entre Gironella i La Baells (Haas), 4 exemplars.

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 1 exemplar.

Guardiola (Rosals); (Haas), 12 exemplars.

Greixa (Haas), 3 exemplars.

- Falgars (Maluquer).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas), 2 exemplars.

En connexió amb Helix (Cryptomphalus) aspersa Miller,
creiem cal tractar de dues formes fossils que són d'interés
teóric per a la. millor intellligéncia de la fauna malacológica
actual de Catalunya. Són aquestes: Helix depereti Locard var.
major 1 H. deperets var. globulosa, 1 H. almerar Locard, trobades
en una cova en el Parc Giiell, de Gracia (Barcelona), debaix
d'una capa amb restes de Rhimoceros mercks Kaup, 1, per tant
pertanyent al quaternari antic.

La bibliografia d'aquestes formes és la segiient:

Helix depeveti Locard, Ann. Soc. linn. Lyon, XXXVIII (1891), p. 31. —
Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép.,
IV, n.? 33 (1903), p. 13. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat.,
VI (1911), P. 539-

H. depeveti var. globulosa Locard, Ann. Soc. linn. Lyon. XXXVIII
(1891), p. 31.— Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Bar-
celona, 3.2 ép. IV n.o 33 (1903), Pp. 13, lam. 2, fig. 1.

H. depereti var. major Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Cienc.
Barcelona; 3.4 ep. 1V,1.233 (11903), Do 13, alii E un:

(120) A. Bofill i F. Eaas 505

Helix almera? Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Ciénc. Barcelona,
3. ép. IV, n.? 33 (1903), p. 13, lám. 1, fig. 2. — Faura, Mem. R. Soc.
Esp. Hist. Nat., VI (1911), p. 539.

Respecte de les relacions entre les dues varietats de H. de-
pereti 1 H. almerar cal dir lo segúent:

La var. globulosa de deperetí es distingeix solament de la
var. major per tenir aquella mig anfracte de menys.

En quant a la deperets, alxí descartada de ses varietats, no
difereix de H. almera per altra cosa sinó per tenir l'espira
menys elevada 1 els anfractes més inflats.

Aquestes diferéncies són menys importants que les que
s'observen entre els extrems de variació de H. aspersa, en qual
sinonimia deuen continuar-se. -

L'obertura menys transversal que oferelixen aquests exem-
plars fossils 1 que sembla apartar-los de la aspersa, s'explica
per l'estat en qué es troben, que consisteix en motllos que no
conserven, per tant, la integritat del peristoma reflex. Tot el
que s'ha conservat del peristoma és la part d'inserció del marge
superior; pero la part del marge extern, que és la més reflexa
i que, perxo, dóna a l'obertura l'aspecte transvers, no s'ha
conservat.

Locard aproxima ses dues especies al grup de H. nemoralis
Linné, pero admet que H. almera pot referir-se també al de
H. aspersa, opinió que no difereix molt de la nostra que acabem
d'exposar.

68. Helix (Archelix) punctata Miller
(Lam. I, fig. 26)
Helix punctata Miller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 21. — Ross-

mássler, Malak, Bl., I (1854), p. 164. — Hidalgo, Catál. icon. descr,
mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 205. — Kobelt, Jarhb. deutsch,

9

506 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (130)

mal. Ges., IX (1882), p. 75. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 411. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIII (1913), p. 108; Id., XIV (1914), P. 48, 144-

Helix (Archelix) punctata Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelo-
ma, 1X (1920), p..53) 1d. *X (IOLO), Pp. 375 10. 11920) pr

H. punctata var. lugatoría Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2 Ep. IN LSS A) Ip NE:

H. punctata var. apalolena Kobelt, in Rossmássler, Icon., N.S., 1 (1882),
Pp. 30:

H. apalolena Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 1 (1867),
p. 232, lám. 35, figs. 1-5. — Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr.
Esp., Port., Bal. (1875), p. 189. — Bofill, Cron. Cient. Barcelona, 11
(1879), p. 82. — Servain, Etude moll. Espagne Portugal (1880), p. 36.
— Anonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Catál. col. conch.
Martorell (1888), p. 43; Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890),
P. 196; Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), pp. 50, 51. — Fagot,
Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 43. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., 1 (1901), p. 2; Id., 11 (1902), p. 41; íd., III( 1903),
P. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 110.
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. — Marcet,
Rev. Montserr., 111 (1909), p. 304. — Caziot et Thieux, Bull. Soc.
Zool. France, XXXVI (1911), p. 116. — Romaní, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., XVII (1917), Pp. 47:

Macularia apalolena Serradell, Sota Terra (1909), p. 141.

Helix (Macularia) apalolena var. lucida Serradell, Sota Terra (1909),
PEA LES

Helix galena Caziot et Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXXVI (1911),
PDAs

H. punctatissima Jan, Conspectus meth. test. coll. mea ext. (1850), p. 3.

H. lactea Rossmássler, Icon. III, 1, 2 (1854), p. 12. —Companyo, Hist.
Nat. dép. Pyr. Or., 111 (1863), p. 437. — Hidalgo, Catál. icon. descr.
mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875),p. 198. — Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 411; Zoogr. gen. Helix (1884),
Pp. 38. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), p. 11.

Barcelona (Jan, Rossmássler, Bourguignat, Companyo, Hi-
dalgo); (Bofill), 2 exemplars (diám. 34, alt. 22 mil.); (Chía,
Caziot i Thieux); (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diam. 36, al-
tura 20 mil.).

Montjuich de Barcelona (Bofill), 2 exemplars (diám. 37 a 36,
alt. 23 mil.); (Kobelt).

Boques del Llobregat (Zulueta).

(131) A. Bofill ¿ F. Haas 507

Prat del Llobregat (Martorell), 8 exemplars (diám. 36 a 32,
alt. 25 a 21 mil.); (Servain).

Gavá (Maluquer); (Gros), 1 exemplar (diám. 40, alt. 26 mil.).

Castelldefels (Haas), 1 exemplar (diám. 38, alt. 23 mil.).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarria (Bofill).

Vallvidrera (Salvañá); (Haas), molts exemplars.

Papiol (Bofill), 1 exemplar (diám. 40, alt. 23 mil.).

Avenc d'En Roca, prop Corbera (Serradell).

Capellades (Rosals).

Carme, prop de Capellades (Romaní), 8 exemplars (diáme-
tre 34 a 30, alt. 22 a 19 mil.).

Igualada (Maluquer).

Copons (Bofill), 2 exemplars (diam. 43 a 39, alt. 27 a 25 mil.).

Turó Boada, prop de l'estació d'Olesa (Bofill), 2 exemplars
(cams 37 a 56, alt. 24 228): |

La Puda de Montserrat (Bofill), 1 exemplar (diám. 38,
alEs923) mil... ;

- De Monistrol a Montserrat (Bofill), 1 exemplar (diám. 37,
ale 22 mil.).

Montserrat (Rossmássler, Coronado, Hidalgo); (Bofill), 4
exemplars (diám. 34 a 31, alt. 23 a 20 mil.; (Fagot, Maluquer,
Novellas, Marcet, Serradell); (Haas), 3 exemplars.

De Rocafort a Mura (Bofill), 1 exemplar.

Cardona (Coronado).

Entre Manresa 1 Berga (Anóonim).

Sallent (Maluquer), 4 exemplars (diám. 37 a 28, alt. 21
ay=LO| mil.)

Viladomiu (Maluquer), 2 exemplars (diam. 32 a 31, alt. 20
a 19 mil.).

Guardiola (Rosals).

A més de HA. apalolena, que ja en altres ocasions hem con-

508 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (132)

siderat identica a H. punciata Miller, collloquem avui en la
sinonímia d'aquesta última la var. /ugatoria Salvañá (1 c.,
p. 411); la apalolena var. lucida Fagot, segons Serradell (1.
C., P. 171); Helix galena Caziot 1Thieux (non Bourguignat)
(Ll. c., p. 114); Helix punctatissima Jan (non Jenisson), 1 A.
lactea auct. (non Miller). Les nostres raons són les segúents:

H. punctata var. lugatoria Salvañá i H. apalolena Fagot,
teste Serradell, no les coneixem ni sabem si es publicaren ni
aon. Coneixem perfectament les localitats de Vallvidrera 1 de
Montserrat, d'on aquells autors la citen, 1 ni els demés autors
ni nosaltres hem trobat allí més exemplars que els que corres-
ponen a la forma típica. A més hi ha que tenir en compte que,
segons el criteri d'aquells autors, es consideraven com a especie
les més insignificants variacions del tipus, podent-se, per tant,
afirmar que no té cap valor ni tant sols la varietat creada per
ells.

Respecte de H. punctatissima Jan 1 de H. lactea que molts
autors citen de la conca del Llobregat, es tracta, com ja és
sabut des de fa molt temps, d'una mala interpretació de H.
punctata.

La citació per Caziot i Thieux de H. galena Bourguignat a
Barcelona será també deguda a una confusió de A. punctata
amb un representant argelí de la mateixa.

La variabilitat de H. (Archelix) punctata respecte a ses
dimensions és molt poca 1 també per co que es referelx al dibuix.
Solament esmentarem una coloració molt notable dels exem-
plars procedents de Carme, prop de Capellades, i d'uns proce-
dents de Sallent que no presenten faixes espirals sinó en un
fons més o menys gris clar ofereixen radiacions més obscures.
Nostra fig. 26, lam. 1, representa un d'aquests exemplars de
Carme.

(133) A. Bofill i F. Haas 509

Helix (Archelix) alonensis Férussac

Helix alonensis Férussac, Prodr. gén. moll (1821), n.* 62; Hist. Nat.
móll. terr. fluv., lám. 309, figs. 1-9, i lám. 39b, fig. 8. — Zulueta,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 112. — Marcet, Rev.
Montserr. 111 (1903), p. 305.

Macularía alonensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 141.

Montserrat (Zulueta, Marcet, Serradell).

No donem nombre a aquesta espécie, perque dubtem que
visqui espontánia en la conca del Llobregat; a Barcelona 1 ses
immediacions, així com prop d'altres indrets concorreguts o
habitats, se'n troben amb freqiiencia closques vuides, co que
no pot sorpendre tractant-se d'una espécie molt apreciada per
menjar, amb quin objecte s'importa abundant de punts més
meridionals de la península.

Com entre els exemplars importats n'hi ha que són molt
joves 1 no servelxen per l'objecte a que es destinen, s'abandonen
bo i vius i terminen llur creixement, peró sense que arribin
a propagar-se per no trobar-se en l'ambient natural. Així
s'explica la presencia ocasional d'un exemplar de H. alonensis
viu en lloc fora de sa área de dispersió, com ha succeit en nos-
tre cas a Montserrat.

Zulueta ha sigut el primer en trobar-la allí, 1 Marcet ha
comprovat la cita; peró els punts indicats com localitats per
aquest últim («viñedos abandonados y caminos de la colonia
Gomis, etc.»), corresponen sempre a llocs freqiientats per l' home
i deixen suposar que han quedat allí restes de sa alimentació.

Serradell es concreta a repetir les cites dels seus dos ante-
Cessors.

69. Helix (Ecbania) vermiculata Miller

Helix vevrmiculata Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 20: —
Batalha, Catal. coll. conch. (1873), p 45.— Bofill, Crón. Cient.

510 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (134)

Barcelona, 11 (1879), p. 105. —Servain, Etude moll. Esp. Port.
(1880), p. 33. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I,
(1884), p. 412; Zoogr. gen. Helix, (1884), p. 39. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona (1887), p. 10.—Bofill, Catál. col. conch. Marto-
rell (1888), p. 51; Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. —
Jones, Journ. of Conch., X (1901), p. 54. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., 1 (1901), p: 2; Id. IM (1902), Pp. 41; 1d. MIEDOS)
P. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. —
Marcet, Rev. Montserr., 111 (1909), p. 304. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat. XIV dl P- 48, 144. — Romani, Butll. Cat. Hist.
Nat VD (1017), Pp

Helix (Eobania) ita os: 1 Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, X (1920), p. 37; 1d., XII (1920), p. 39.

Macularia vermiculata Serradell, Sota Terra (1909), P. 141.

Helix vermiculata var. crassilabris Rigacci, Catal. conch. coll. Rigacci,
(1874), p. 46.

H. vermiculata var. minoy Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII

(1917), P- 47.

Barcelona (Rigacci); (Bofill), 7 exemplars (diam. 32 a 28,
alt. 22 a 20 mil.); (Servain, Salvañá, Chía, Martorell, Jones).

Montjuich de Barcelona (Bofill), 2 exemplars (diam. 24 a 22,
alt. 17 a 16 mil.); (Haas), molts exemplars.

Boques del Llobregat (Zulueta).

Remola (S. Novellas), 1 exemplar (diám. 29, alt. 20 mil.).

Gavá (Maluquer).

Hospitalet de Llobregat (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diá-
als 0 64 227, ell 210): El 788) 102)

Vallcarca de Barcelona (Bofill), 3 exemplars (diam. 32 a 26,
alt. 22 a 18 mil.).

Sarriá de Barcelona (Batalha, Bofill); (Martorell), 1 exem-
plar (diam. 22, alt. 16 mil.).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diám. 26, alt. 20).

Sant Sadurní d'Anoya (Rosals), 7 exemplars (diám. 33 a 25,
alt. 23.4 20 mis

Capellades (Rosals), 8 exemplars (diám. 27 a 22, alt. 17

(135) A. Bofill ¿ F. Haas 511

a 14 mil.); (Romaní), 12 exemplars (diam. 28 a 22, alt. 19 a
16 mil.).

Igualada (Maluquer).

Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), 2 exemplars (diáme-
tre 26'5 a 25, alt. 19 a 16 mil.).

Montserrat (Coronado); (Bofill), 3 exemplars (diám. 26 a 23,
alt. 18 a 17 mil.); (Maluquer, Marcet, Serradell); (Haas), 4
exemplars.

De Rocafort a Mura (Bofill), y exemplars (diam. 28 a 24,
alt. 19 a 18 mil.).

Sobre Mura (Bofill), 1 exemplar (diám. 24, alt. 17 mil.).

Sallent (Maluquer), 6 exemplars (diám. 32 a 27, alt. 21
a 19 mil.). ]

70. Helix (Macularia) companyonii Aleron

Helix companyonit Aleron, Bull. Soc. Philom. Perpignan, III (1837),
Pp. 91, 98 — Dupuy, Hist. moll. France, 1847. p. 120, lám. 4,
18. 3:

H. companyont Graells, Cat. mol. terr. agua dulce España (1846), p. 15.
—Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 106. — Locard, Etude
variat. mal. 11 (1881), p. 142.

H. companyol Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges. IX (1882), p. 75. —
Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44. — Saint-Simon,
Cat. coll. cab. St. Simon (1891) p. 22. — Aguilar-Amat, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIV (1914), Pp. 125-127.

H. hispanica var. pyrenaica Rossmássler, Icon., 11 entr. 3, 4 (1839),
p. 11, lam. 46, fig. 591.

H. chorista Bourguignat in Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880),
p. 42. — Westerlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II (1889),
p. 409. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), P. 44-

H. tiranot Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p.43.
— Westerlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., I1 (1889), p.410.
— Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), P. 44-

Barcelona, Porta de Isabel IÍ (Martorell), 6 exemplars
(diam. 20%5 a 165, alt. 1155 a 10 mil.).

512 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (136)

Muralles de la Ciutadella (Bofill), molts exemplars (diame-
tre 195 a 18, alt. 11 a 10 mil.); un exemplar té diam. 18, al-
tura 115 mil.; (Servain).

Terrat de la Facultat de Medicina en el carrer de 1' Hospital,
avui dia Hospital de la Santa Creu (Graells, any 1827), molts
exemplars; (Bofill, any 1895), molts exemplars (diám. 19'%5
a 19, alt. 11 a 10 mil.); (Bofill i Haas), 22 exemplars: 26 de
setembre de 1919.

Terrats de la iglésia de Santa Maria del Mar (Aguilar-Amat),
molts exemplars (diém. 19 a 17'5, alt. 11 a 10 mil.).

A més de les localitats detallades, els autors Locard, Kobelt,
Westerlund, Saint-Simon i Fagot l'esmenten amb la indicació
general «Barcelona».

Tractant-se d'una forma tan localitzada, hem cregut con-
venient puntualitzar els pocs indrets de Barcelona on vivia
o encara viu. D'aquestes localitats, les dues primeres ja no
existeixen, quedant en l'actualitat reduida sa ¿rea de dispersió
en la conca del Llobregat a la Facultat de Medicina i Santa
Maria del Mar; pero és de suposar que encara deu existir
en altres edificis antics.

Les denominades Helix chorista Bourguignat i H. tiranot
Bourguignat ofereixen diferéncies tan insignificants del tipus
de companyons com la dibuixa Rossmássler, que no vacillem
en colllocar-les en sa sinonímia.

Aleron (1. c.) ha deixat com nomen nudum lespécie de qué
tractem. El primer en donar els carácters 1 la figura, ha sigut
Rossmássler, que (1. c.) la denomina Helix hispanica var. py-
vrenaica, si bé en la sinonímia la cita amb el nom de H. cam-
panyonti, no deixant, per tant, dubtes de que es refereix a
lespécie en qiiestió. Í

Germain (Moll. France, I1 (1918), p. 149, figs. 185 1 186),
a lesmentar aquesta especie l'aproxima a H. (Pseudotachea)

ae” AA Za

(137) A. Bofill + F. Haas 513

splendida Drap., pero per nosaltres correspon al subgénere
Macularia Albers de qué H. niciensis Fér. és lespécie típica.

71. Helix (Euparypha) pisana Miller
(Bare Et 2/7)

Helix pisana Miller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 60. — Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 53. —Servain, Etude moll.
Esp. Port. (1880), p. 113. — Kobelt, Jahrb. deutsch. mal Ges., IX
(1882), p. 75. —Salvañá, Zoogr. gen. Helix (1884), Pp. 36. 44. —
Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 11. — Bofill, Catal.
col. conch. Martorell (1888), p. 49; Crón. Cient. Barcelona, XIV
(1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, (1902),
p. 41; Id:, HI (1903), p. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV (1904), p. 7/6. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 468. —
Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 48. — Romani,
But East. Cat: Hist. Nat:, 0V IL (1917), D-:47:

H. (Euparypha) pisana Bofill i Haas, Treb. Mus. Cana Nat. Barce-
laa (1920) pa 373 1d.) EL (1920), Pp. 30»:

Xevrophila (Euparypha,) pisana Serradell, Sota Terra (1909,) P. 137-

Helix pisana var. cavpiensis Taylor, Monogr. land and fresh water moll.
British -Isles, TIT'(1911), Pp. 378.

H. carpiensis Letourneux et Bourguignat, Prodr. malac. Tunisie (1887),
pp. 80, 86. — Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barce-
lona (1914), p. 206; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, '3.+ ép., XI
(1915), Pp. 6.

H. pisana var. albida Taylor, Monogr. land and fresh water moll. Bri-
Eshñisies LIT (1OrL). Pp. 385:

H. pisana var. rosaceo-albida Taylor, Monogr. land and fresh water
moll. British Isles, 111 (1911), p. 386.

H. pisana var. concolor Taylor, Monogr. land and fresh water moll. Bri-
tish Isles, 111 (1911), p. 387.

H. pisanopsis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 112. — Malu-
quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 41.

Barcelona (Bofill), molts exemplars (diám. 21 a 14, alt. 16
a Io mil.); (Servain, Salvañá, Chía); (Martorell), 5 exemplars
(diam. 20 a 17, alt. 15 a 12 mil.); (Taylor).

Montjuich de Barcelona (Kobelt).

Ca'n Tunis (Bofill), 8 exemplars (diam. 16% a 12, alt. 13

514 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (138)

a 9 mil.); (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diam. 15 a 11%5, al-
tura a a Smil.)

Hipódrom de Barcelona (Bofill), 13 exemplars (diám. 18
dales tarios)

Far en la boca del Llobregat (Bofill) molts exemplars
(diam. 195 a 13, alt. 135 a 10 mil.); (Zulueta); (Rosals), ro
exemplars (diam. 195 a 15, alt. 14 a 10%5 mil.); (Aguilar-Amat),
2 exemplars (diam. 17 a 15, alt. 105 a 10 mil.).

Aluvions del Llobregat en sa boca (Gros), 1 exemplar (diá-
mete 1, altas uml):

Castelldefels (Haas), 10 exemplars (diam. 185 a 10, alt. 135
ara):

Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 2 exemplars (diám. 18,
alt. 12% a 12 mil.); (Rosals), molts exemplars (diám. 19 a 14,
alt ata ro alo):

Coll-Blanc, de Barcelona (Bofill), 1 exemplar (diam. 17,
alt. 12 mil.).

Sant Gervasi de Cassoles (Bofill), 5 exemplars (diám. 23
a 21, alt. 17 a 16 mil.); (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diam. 23
20 Malta oo mao.)

Papiol (Bofill), 1 exemplar (diám. 18, alt. 14 mil.).

Rubí (Bofill), 2 exemplars (diám. 19 a 17, alt. 14 a 12 mil.).

Aiguabarreig de l'Anoya amb el Llobregat a Martorell
(Bofill), 1 exemplar (diám. 14, alt. 9 mil.).

Capellades (Romaní), 16 exemplars (diám. 21'5 a 17, al-
tura 17 a 125 mil.).

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Bofill), 1 exemplar (diam. 195, alt. 14 mil.);
(Maluquer, Marcet, Serradell).

Manresa (Coronado).

La variabilitat en la coloració, en la forma 1 en les mides
han originat la creació de diferents denominacions. Així, les

(139) A. Bofill i F. Haas 515

vars. albida, rosaceo-albida i concolor de Taylor no passen de
meres varlietats ex-colore.

Les H. pisanopsis Servain i carpiensis Letourneux 1 Bour-
guienat són formes de reacció de H. pisana, la primera original
de Portugal i citada per Maluquer a Igualada, probablement
per interpretació equivocada.

La forma carpiensis és la de les dunes, i está caracteritzada
(vegi's lam. 1, fig. 27 d'aquest treball) per sa superfície ma-
lleada, falta de regularitat en tot Paspecte, abséncia de lP'epi-
dermis mostrant la closca calcária blanca; en poques paraules,
és una forma análoga a les aspila Bourguignat i roigiana Bofill
(vegi's figs. 16 i 17 de la lám. 1 d'aquest treball), de la mars-
tima, i es troba junt amb aquestes amb iguals condicions de
vida.

Aquests carácters que acabem d'esmentar i que són comuns
a les tres formes sobredites, són molt probablement deguts a
Vefecte del contacte de arena fina moguda pel vent quasi
sempre regnant.

72. Buliminus (Zebrinus) detritus (Miller)

Helix detrita Miller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 101.

Buliminus (Zebrinus) detritus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX (1920), p. 33; Id., X (1920), p. 373 1d. XII
(1920), P. 40.

Bulimus detritus Anóonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. —
Caziot, Catal. moll. viv. Avignon (1894), p. 60. — Maluquer, Bol.
R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124.

Buliminus (Zebrina) detritus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), P. 108.

B. (Zebrinus) detritus arnouldi Maluquer, Physis, 1 (1918), Pp. 15, 16.

Bulimus arnouldi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), pp. 51, 52.

Cardona (Coronado, Maluquer).

Solsona (Coronado, Maluquer).

A

516 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (AO)

Ermita de Miracle, prop de Solsona (Maluquer).

Sant Llorenc dels Piteus (Bofill), y exemplars.

Entre Manresa i Berga (Anonim).

Gironella (Maluquer), 12 exemplars.

Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), molts exemplars.

Entre Gironella i La Baells (Haas), 14 exemplars.

Berga (Rosals), molts exemplars.

Entre Pont de Raventí 1 Guardiola (Haas), 4 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 7 exemplars.

Guardiola (Rosals, Maluquer); (Haas), molts exemplars.

Greixa (Haas), 5 exemplars.

Entre Guardiola 1 Pobla de Lillet (Haas), 4 exemplars.

Falgars (Haas), 8 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 1 exemplar; (Maluquer); (Haas),
1 exemplar.

Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Haas), 3 exem-
plars.

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Caziot (1. c.) cita Barcelona com localitat de Bulimainus
detritus Miller, pero evidentment ha pres com a tal localitat
la indicació de la província que seguia a un altre nom geo-
grafic.

Com hem tractat de la denominació de arnouldi ja en
nostre estudi sobre els mollluscos de la vall de l'Essera (p. 38),
no cal repetir les raons perque la posem en la sinonímia de
B. detritus Miller.

73. Buliminus (Ena) obscurus (Miller)

Helix obscura Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 103.

Bulimus obscuvus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 135. —
Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 116. — Bofill, Cat. col.
conch. Martorell (1888), p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.

a

(141) A. Bofill i F. Haas $17

Nat., III (1903), p. 57; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124.
— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 468.

Buliminus obscuvus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 199. — Serradell, Sota
Terra (1909), p. 141. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XV (1915),
P. 35-

Buliminus (Ena) obscurus Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, X (1920), P. 38,

Sarriá, Barcelona (Bofill), molts exemplars; (Servain, Chía);
(Martorell), 7 exemplars; (Rosals); (Aguilar-Amat), 13 exemplars.

Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Muntanya de Rus (Maluquer).

Com es veu, s'ha trobat aquesta espécie des de les parts
més baixes a les més altes de la conca, co que fa suposar existeix
també en localitats intermitges.

74. Chondrula quadridens (Miller)

Helix quadridens Miller, Verm. terr. fluv hist., 11 (1774), p. 107.

Bulimus quadridens Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal. (1875), p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879),
P- 136. — Anónim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. —Sal-
vañiá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 418. —
Bofill, Catá4l. col. conch. Martorell (1888), p. 54; Bull. Ass. Exc.
Cat., X (1888), p. 123.

Chondrus quadridens Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 199; Crón. Cient. Bar-
celona, XIV (1891), pp. 501 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., TI (1903), p. 37. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111
(1903), p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904),
p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. —
Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr.,
TIT (1909), p. 469. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), P- 47-

Buliminus quadridens Kobelt, Jahrb. deutsch, mal. Ges., IX (1882),
BAZO

B. (Chondrula) quadridens Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 1I
(1917), P- 543-

B. (Chondrus) quadridens Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), p. 108; Id., XIV (1914), P. 48, 144-

518 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (142)

Chondrula quadridens Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX (1920), p. 34; 1d., X (1920), p. 39; Id., XII

(1920), P. 41.
Chondrus niso auctorum (non Risso); Serradell, Sota Terra (1909),
p. 141. — Marcet, Rev. Monserr., III (1909), p. 469.

Barcelona (Hidalgo, Bofill).

Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars; (Kobelt);
(Rosals), molts exemplars; (Aguilar-Amat), 3 exemplars; (Haas),
molts exemplars.

Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals), 7 exemplars; (Aguilar-Amat),
1 exemplar.

Gavá (Bofill), 1 exemplar.

Castelldefels (Sagarra); (Haas), 3 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá de Barcelona (Bofill, Chía); (Martorell), 5 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill), 2 exemplars.

Ordal (Rosals), molts exemplars.

Capellades (Romaní), 7 exemplars 1 1 subfossil; (Rosals).

Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 2 exemplars.

La Puda de Montserrat (Bofill), 1 exemplar.

Monistrol de Montserrat (Bofill), 5 exemplars.

Montserrat (Coronado); (Bofill), 8 exemplars; (Maluquer,
Novellas, Marcet, Serradell, Haas).

Sobre Mura (Bofill), 2 exemplars.

Cardona (Coronado).

Entre Manresa 1 Berga (Anonim).

Sallent (Maluquer), 7 exemplars.

Puigreig (Bofill).

Gironella (Maluquer), 1 exemplar.

Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 3 exemplars.

(143) A. Bofill + F. Haas 519

Entre Gironella i La Baells (Haas), 2 exemplars.

Pont de Raventí (Haas), 26 exemplars.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 2 exemplars.
Fígols les Mines (Suárez del Villar), molts exemplars.
Guardiola (Rosals).

Falgars (Haas), 4 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 1 exemplar; (Maluquer).

Com hem fet al tractar dels mol:lluscos de l'Essera, referim

a exemplars de Chondrula quadridens amb denticulació poc
accentuada les citacions de Chondrus miso fetes per alguns

autors.

75. Pupa (Modicella) polyodon Draparnaud

Mans Tes: St LO)

Pupa polyodon Draparnaud, Tabl. mol. France (1801), p. 60; Hist. moll,

France (1805), p. 67, lám. 4, figs. 1, 2. — Hidalgo, Cat. icon. descr.
mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 216.—Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, 11 (1879), p. 153. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880),
P- 124. — Anonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 286. — Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 423-

Cochlodonta polyodon Férussac, Tabl. syst. anim. moll. (1821), p. 64.
Pupa (Abida) polyodon Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, 11 (1917),

P- 544-
P. (Modtcella) polyodon Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-

a a]

lona, EX (1020), Pp. 34; Id., X (1920), Pp. 39; Id., XII (1920), P. 41.

. Ppolyodon var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII

(1917), P- 47-

. polyodon var. montservatica Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV

(1904), p. 76.

. (Modicella) polyodon montserratica Bofill, Haas i Aguilar-Amat,

Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 39.

. montserratica Fagot, Ann. malac., 11 (1884), p. 191. — Chía, Mol.

terr, agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Westerlund, Fauna pal.
Reg. leb. Binnenconch., 111 (1887), p. 116. — Fagot, Crón. Cient.
Barcelona, XI (1888), p. 194. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 3.2 ed.,
IT (1889), p. 301. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 200;
Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50, 51. — Almera y Bofill,

520 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (144)

Bol. mapa geol. España, 2.2? ser., IV (1898), p. 100. — Maluquer,
Butill. “Inst: Cat. Hist. Nat., 1 (1901), p. 2; ld. VIT. (1003) pDRRTO;
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Serradell, Sota Terra
(1909), P. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 26. — Ro-
maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47:

Puta (Torquilla) montserratica Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII (1908), p. 7; Sota Terra (1909), p. 171. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIIUT (1913), p. .90;.Ld., XIV (1914), Po 48) 144%

Jaminta montserratica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),

Pp. 108.

Pupa (Abida) montserratica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11
(1917), P- 544-

P. ringicula Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 124. — Serra-
dell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910),
Pp. 26. Caziot, Bull soc: +z00l: France exo LQuO) Oe

P. (Abida) ringicula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11 (1917),
PSA

Barcelona (Férussac, Hidalgo, Bofill, Chía).

Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars: un d'ells
té alt. 125, diam. 3 mil.; (Aguilar-Amat), molts exemplars;
(Haas).

Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta); (Gros), 1 exem-
plar.

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra), 2 exemplars; (Haas), molts exem-
plars, dels quals l'un té alt. 12, diám. 35 mil.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarria (Bofill), molts exemplars; (Servain); (Martorell),
y exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Vallirana (Bofill), 2 exemplars.

Palleja (Bofill), 5 exemplars.

Terrassa (Bofill), 1 exemplar; (Rosals), 3 exemplars.

Sant Lloreng del Munt, en el Cavall Bernat (Bofill), 18
exemplars.

Corbera, penya d'En Rafel (Bofill), 1 exemplar.

|
|

pa _oa

(145) A. Bofill i F, Haas 521

Martorell (Almera i Bofill), 1 exemplar subfóssil.

Avenc d'En Roca, prop Corbera (Serradell).

Vallbona (Sagarra), y exemplars.

Capellades (Rosals); (Romaní), 4 exemplars vius 1 molts
subfossils.

Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 4 exemplars.

Bruch (Rosals), molts exemplars; (Aguilar-Amat), 7 exem-
plars.

La Puda de Montserrat (Bofill), 5 exemplars.

Monistrol de Montserrat (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Coronado); (Bofill), molts exemplars; (Fagot),
2 co-tipus de sa P. montserratica, en la collecció Bofill; (Wester-
lund, Pátel); (Martorell), 2 exemplars; (Maluquer, Serradell,
Marcet); (Sagarra), 8 exemplars; (Haas), 10 exemplars.

Sobre Mura (Bofill), 1 exemplar. )

Cardona (Coronado).

Ermita d'Olius, prop Solsona (Navás), molts exemplars.

Entre Manresa 1 Berga (Anónim), 12 exemplars.

Sallent (Maluquer), 11 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem-
plar. i

Entre Gironella 1 La Baells (Haas), 4 exemplars.

Pont de Raventí (Haas), 7 exemplars.

Berga (Rosals), molts exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), molts exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 15 exemplars.

Entre Guardiola i Baga (Sagarra), 2 exemplars.

Bagá (Haas), 4 exemplars.

Greixa (Haas), 6 exemplars.

Falgars (Haas), 4 exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer); (Haas), 7 exemplars.

Ja en nostres treballs anteriors hem considerat les Pupa

10

522 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (146)

ringicula Michaud i P. montserratica Fagot com sinónimes de
P. polyodon. Respecte de la rimgicula seguim a molts autors
en considerar-la tant sols com una forma d'obertura més allar-
gada de la polyodon; peró respecte de P. montserratica, cal fer
constar que, fora nosaltres, solament Germain (Moll. France,
IT (1913), p. 168) l'ha identificada amb P. polyodon. Nosaltres
hem pogut estudiar 2 exemplars co-tipus de Fagot, existents
en la collecció Bofill i que han confirmat go que ja es despren
de la diagnosis de Fagot, co és, que es tracta solament d'una
raca petita 1 debil, pot dir-se raquítica, de la polyodon com
resultat de sa vida en terrenys pobres en calissa O guixosos.
Nostres figs. 18 1 19, lám. 3, representen un d'aquests co-
tipus de P. montserratica procedents de Montserrat.

76. Pupa (Modicella) affinis bofilli Fagot
(Lam. III, figs. 14-17)

Pupa bofilli Fagot, Ann. malac., 11 (1884), p. 189. — Westerlund, Fauna
pal. Reg. leb. Binnenconch., III (1887), p. 113. — Fagot, Crón.
Cient. Barcelona, XI (1888), p. 131. — Bofill, Bull. Soc. mal. France,
VII (1890), p. 262; Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. —
Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 93. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58. — Serradell, Sota Terra
(1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 26.

P. clausilioides Bofill (non Boubée), Cat. col. conch. Martorell (1888),

P. 57-

Montserrat (Fagot, Westerlund); (Bofill), molts exemplars;
(Martorell), molts exemplars; (Coronado), 6 exemplars; (Malu-
quer, Serradell, Marcet); (Rosals), molts exemplars; (Sagarra),
1 exemplar; (Haas), 6 exemplars.

Cardona (Coronado), y exemplars.

Opinem, com Fagot (l. c., p. 190), que Pupa bofillz deu
referir-se a P. affinis de Rossmássler, peró que es distingeix

(147) A. Bofill i F. Haas 5

th

3

d'aquesta última per ses dimensions menors (alt. 8, diám. 2 mil.
en comptes d'alt. 11, diám. 2%5 mil. en P. affinis), per la closca
més debil, el test bru fosc poc brillant, la forma de l'obertura
més rodonejada i la denticulació més acusada, carácters tots
que es presenten amb molta constancia i amb exclusió de for-
mes del tipus, peró que, segons nosaltres, no basten per a con-
siderar-la com espécie independent. Per nosaltres no és més
que una subespecie de P. affinis propia de la regió del baix
Llobregat i deguda al terreny d'aquesta regió, que és escás en
calissa.

En les figs. 14-17 representem dos exemplars de la localitat
clássica, Montserrat, que mostren en diferents graus la major
o menor apariencia del sinus en la vora externa de l'obertura,
que és tan característic de l'especie. :

77. Pupa (Modicella) affinis catalonica Bofill

Pupa catalonica Bofill, Bull. Soc. mal. France, III (1886), p. 157. —
Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124.

P. perlonga Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124.

Jaminia affinis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108.

Guardiola (Rosals).

Baga (Rosals), molts exemplars; (Haas), 9 exemplars.

Greixa (Haas), molts exemplars.

Falgars (Haas), molts exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer); (Haas), molts exemplars.

Muntanya de Rus (Bofill), 3 exemplars.

Castellar d'En Huch (Haas), molts exemplars.

Aquesta altra raca local de P. affinmiss Rossmássler, que
viu en la conca del Llobregat, es troba amb major freqiiencia
en la del Ter, d'on fou descripta primitivament, per qual motiu
en tractarem amb més detenció a l'ocupar-nos-en en l'estudi

524 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (148)

de la conca d'aquell riu, donant-ne aleshores representacions
eráfiques. Per ara basta dir que P. affinis catalonica es dis-
tingeix de P. bofilli del baix Llobregat per ses majors di-
mensions (fins a alt. 13, diám. 3 mil.); per sa closca més ro-
busta, de color córnia clara, brillant, 1 per la denticulació forta
de l'obertura que arriba a mostrar també petites denticulacions,
si bé aquestes últimes no arriben a ésser tan accentuades com
en sa representant en la vall del Segre, P. affimis andorrensis.
D'aquesta andorrensis es distingeix també constantment per
ésser més esbelta i per sa obertura més allargada.

78. Pupa (Modicella) secale Draparnaud
(ano AS a AA)

Pupa secale Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 59; Hist. moll.
France (1805), p. 64, lam. 3, figs. 49, 50. —Salvañá, Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), P. 424.

P. (Modicella) secale Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 46. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, X (1920), p. 42; 1d., XII (1920), p. 46, lám. 2, 6gS. 3, 4-

Pupa botleausiana Charpentier in Kúster, Conch. Cab. gen. Pupa (1845),
p. 98, lam. 13, figs. 21, 22.

P. lilietensis Bofill, Bull. Soc. mal. France, 111 (1886), p. 155; Bull.
Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 111; Bull. Soc. mal. France, VII (1890),
p. 263. — Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), P. 125.

Berga (Rosals), 1 exemplar.

Pobla de Lillet (Bofill), 5 exemplars; (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Ampliem aquí la llista sinonímica de P. secale amb P. l-
lietensis Bofill, que considerem com una forma debil 1, per tant,
de denticulació poc accentuada de l'espécie de Draparnaud.
L'exemplar de que donem la figura procedeix de la localitat
original, o sigui de prop de la Pobla de Lillet (lam. 3, figu-
res 12 M1 18) h

(149) A. Boful 1 F. Haas 525

Salvañá (1. c.) esmenta P. secale en Vallvidrera; peró nos-
altres no la continuem en la llista de les localitats d'aquesta
especie perque es tracta indubtablement d'una equivocació, ja
que cap dels recollectors l'ha trobada en la localitat de refe-
rencia.

709. Pupa (Modicella) braunii Rossmássler

Pupa braun Rossmássler, Icon., II, entr. 5 (1842), p. 10, lám. 53, fig.726.

P. brauni Schauffuss, Moll. syst. et cat. (1869), p. 84. — Paetel, Cat.
conch. Samml., 1.2 ed. (1873), p. 107. — Hidalgo, Cat. icon. descr.
mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 214. —Anónim, Bull. Ass. Exc.
Cat., IV (1882), p. 127. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891),
Pp. 50, 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
p. 58; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. —Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909),
p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XITI (1913), p. 90; 1d., XIV (1914), P. 49.

P. (Modicella) brauni Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 46.

P. (Modicella) byauni Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona,
IX (1920), p. 35; 1d., X (1920), p. 41; Id., XII (1920), DP. 45.

Jaminta braun? Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), 6 exemplars
en la colllecció Aguilar-Amat.
Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Terrassa (Rosals).
Monistrol de Montserrat (Bofill), 1 exemplar. .
Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Coronado, Maluquer,
Serradell, Marcet). :
Cardona (Coronado).
- Ermita de Miracle, prop Solsona (Aguilar-Amat), 1 exemplar.
Entre Manresa 1 Berga (Anonim), 8 exemplars en la col-
lecció Bofill.
Sant Esteve del Llucanes (Bolós), 8 exemplars en la col-
lecció Bofill.

526 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (150)

Sallent (Maluquer), 15 exemplars.
Gironella (Maluquer), 2 exemplars.
Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 7 exem-
plars. j

De Gironella a La Baells (Haas), 2 exemplars.

Pont de Raventí (Haas), 7 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), molts exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 13 exemplars.

Entre Guardiola y Baga (Sagarra), 1 exemplar.

Greixa (Haas), 2 exemplars.

Falgars (Maluquer); (Haas), 2 exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer); (Haas), 1 exemplar.

Schauffuss, Pátel i Hidalgo esmenten Barcelona com loca-
litat d'aquesta especie. Aquesta localitat, si bé no té res d'im-
probable, ja que l'espécie es troba a Sant Feliu del Llobregat,
no molt distant de Barcelona, no ha sigut mai comprovada, 1
perxó no la continuem en nostra llista, suposant que la cita
feta per ells es refereix més bé a la província que a la capital,
co que no és de sorpendre perqué ells mateixos no l'han re-
cullida allí 1 sols es tracta, a lo més, d'exemplars que se'ls ha
comunicat.

Pupa (Modicella) similis (Bruguiere)

Bulimus similis Bruguiere, Encyclop. méth., t. VI, 1.2 part (1789),
P- 355:

Pupa similis Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 401, lám. 20, fig. 6.

Turbo quinguedentatus Born, Mus. vindobon. test. (1778), p. 370.

Pupa guimguedentata Couturier, Cat. coq. paléarct. coll. Hagenmiller
(1903), P. 52.

Aquesta espécie la cita Couturier (1. c.) de Barcelona. En
la seguritat de que no viu a Barcelona ni en sos encontorns,

(151) A. Bofill 1 F. Haas 527

ni en altres punts de la conca del Llobregat, no la incluim
en el nombre de les espécies en ella trobades. Si bé no s'ha
comprovat, molt bé podria ésser que visqui en la part N. litoral
de la província de Barcelona, ja que es troba abundant en la
veina província de Girona; 1, per l'equivocació váries vegades
ja alludida, pot ésser que en aquest cas s'hagi pres el nom
de la província pel de la ciutat.

80. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Kiister

Pupa gontostoma Kúster, Conch. Cab., Genus Pupa (1845), p. 53, lám. 5,
figs. 1-3. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 104. —
Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.* ép., II (1898), pp. 334,
336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 57. —
Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 110. — Malu-
quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Serradell, Sota
Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 24.

Jaminta gontostoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
Pp. 108.

Pupa (Modicella) megacheilos gontostoma Bofill, Haas i Aguilar-Amat,
Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 40, lám. 4, figs. 6-7. — Bofill
1 Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 38, lám. 3,
eS Id (LORO) pa Ido (1920) Pp 48:

P. megacheilos Desmoulins, Act. Soc. linn. Bordeaux, VIII (1835),
Pp. 1509, 163 1 165.—Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal. (1875), p. 215. — Anóonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882),
p. 127. —Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev.
Monserr., IV (1910), p. 273.

Torquilla megacheslos Graells, Cat. mol. terr. agua dulce España (1846),
Pp. 18. :

Pupa leptocheilos Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse (1879), p. 239.

P. leptochilus Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 106, 111. —
Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 103. — Bofill, Crón.
Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Mas de Xaxars, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist,
Nat., 111 (1903), p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III
(1903), p. 110. — Maluquer,. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904),
p. 124. — Marcet, Rev. Monserr., IV (1910), P. 24.

P. leptochila Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898),
P. 334. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141.

P. (Modicella) leptochila Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, II

(1917), P- 545-

528 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (152)

Pupa cereana (Múhlf. mss.) Kúster, Conch. Cab., Genus Pupa (1845),
P. 47, lám. 6, figs. 9-11.

P. moqguintana Kúster, Conch. Cab., Genus Pupa (1845), p. 52, lam. 7,
ÑIgS. 4, 5.

. bigorriensis Charpentier in Desmoulins, Act. Soc. linn. Bordeaux,
XII (1853), p. 160, lam. 2, fig. 2.

. angulata Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 104.

. Crassata Bofill in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), “p. 127,
1 rep. last Cat Bust. Nat. 1 (19m) D 44 lam: 10, Mie An

. adeodatí Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 134. —
Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV

(IQIO), P. 24.

o

Terrassa (Rosals), molts exemplars.

Cavall Bernat, en Sant Llorenc del Munt (Bofill), molts
exemplars.

El Bruch (Rosals), molts exemplars.

Montserrat (Graells, Hidalgo); (Bofill), molts exemplars;
(Fagot); (Martorell), molts exemplars; (Coronado, Mas de Xa-
xars, Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet); (Haas), molts
exemplars.

Mura, en Sant Llorenc del Munt (Bofill), molts exemplasrs.

Cardona (Coronado), 4 exemplars en la collecció Bofill.

Entre Manresa i Berga (Anónim), 10 exemplars. |

Riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), més de 100
exemplars.

De Gironella a La Baells (Haas), molts exemplars.

Berga (Rosals), 6 exemplars.

Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 10 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), molts exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), molts exemplars.

Entre Guardiola 1 Bagá (Sagarra), 1 exemplar.

Baga (Haas), 26 exemplars.

Greixa (Haas), 19 exemplars.

Falgars (Maluquer); (Haas), 16 exemplars.

(153) A. Bofill i F, Haas 529

Pobla de Lillet (Bofill), molts exemplars; (Maluquer); (Haas),
molts exemplars. ?

Muntanya de Rus (Bofill), molts exemplars; (Haas), 4 exem-
plars.

Castellar d'En Huch (Bofill), molts exemplars; (Maluquer);
(Haas), molts exemplars.

La Pupa (Modicella) megacherlos gontostoma hem ja tro-
bada en les altres valls pirenaiques estudiades per nosaltres.
En totes elles estava confinada en la regió pirenenca própiament
dita, mentres que en les serres més llunyanes de la cordillera,
com la del Montsech, está representada per una forma análoga:
Pupa (Modicella) megacheilos microchilus Bofill. Pero en la
conca del Llobregat veiem que la megacheilos goniostoma baixa
bastant de la regió alta, trobant-se la forma típica a Mont-
serrat. En quant a la localitat de Barcelona citada per Des-
moulins és a ben segur erróonia, tractant-se en aquest cas pro-
bablement també d'haver-se pres el nom de la província pel
de la capital.

La sinonímia que donem és la mateixa que hem donat en
el treball sobre el Segre, augmentada 'solament amb el nom de
Pupa adeodati Fagot, que, segons la diagnosi original, no és
més que una variació insignificant de la megacheilos gonmostoma,
segons el P. Adeodat Marcet (Rev. Montserr., IV (1910), p. 24),
a qui está dedicada, és solament una anormalitat d'aquesta
última.

81. Pupa (Modicella) avenacea (Bruguiere)

Bulimus avenaceus Bruguiere, Encycl. méth., VI, t. 2 (1792), P- 355:

Pupa avena Rossmássler, Icon., I (1835), p. 82, lam. 2, fig. 36.

P. avenacea Moquin-Tandon, Mém. Acad. Scienc. Toulouse, 2* sér., VI
(1843), p. 175. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917),
12 E

P. farinesi Desmoulins, Acta Soc, linn. Bordeaux, VI! (1835), P- 156,

530 Junta de Ciencies Natusals de Barcelona (154)

lám. 2, figs. E 1-3. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884),
p. 285; Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 58; Bull. Ass. Exc. Cat.,
X (1888), p. 111; Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50; Mem. R.
Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., 11 (1898), pp. 334, 336. — Maluquer,
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Serradell, Sota Terra
(1909), Pp. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.

Pupa (Modicella) favines: Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat:
Hist. Nat., 1V (1918), P. 39-

P. (Modicella) avenacea farinesí Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, IX (1920), p. 42, lám. 3, figs. 9, 10; Id., X (1920), P. 45;
Id., XII (1920), p. 50, lám. 2, figs. 5-26.

1 farinesii Rossmássler, Icon., 11, entr. 3-4 (1839), p. 25, lam. 49,
fig. 639.

Jaminta farinesiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
Pp. 108.

Pupa jumillensis Guirao in Pfeiffer, Monogr. helic. viv., 111 (1853),
P. 540.

P. jumillensis Rossmássler (non Guirao), Icon. vol. 111 (1859), p. 110,
lam. 85, fig. 943-

P. jumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2* sér., XV

(1863), p. 59, lam. 14, figs. 7-9.

. jumillensis var. C Bofill, Bull. Soc. mal. France, III (1886), p. 154.

. arigonis Rossmássler, Icon., 111 (1859), p. 105, lam. 85, fig. 936.

. massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2* sér., XV (1863), p. 61,
lám. 14, figs. 13, 14. —Serradell, Sota Terra oo Pp. 142. —Mar-
cet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.

. penchinatiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 22 sér., XV (1863),
p. 62, lám. 14, figs. 10-12. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
TIT (1903), p. 57. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet,
Rev. Monserr., IV (1910), p. 25. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist.
Nat., VI (1910), p. 567.

UE

"U

P. massotiana var. penchinatiana Westerlund, Fauna pal. Reg. lebenden .

Binnenconch., 111 (1887), p. 102.
P. penchinatiana var. sexplicata Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III (1886),
p. 160.

P. microdon Westerlund, Fauna pal. Reg. lebenden Binnenconch., III .

(1887), p. 104. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 130;
Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 92. — Westerlund, Syn. moll.
extramar. reg. pal. (1897), p. 100. — Bofill Mem. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 3.* ép., II (1898), p. 334. — Mas de Xaxars, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., III (1903), p. 57. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. —
Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 25.

P. (Modicella) microdon Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, II
(1917), P- 545:

P. ilerdensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 128.

NI IS STR HS

(155) A. Bofill ¿ F, Haas 531

Pupa tarraconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 129. —
Westerlund, Fauna pal. Region. lebenden Binnenconch., XXX,
Suppl. I (1890), p. 45. — Bofill Butll. Inst. Cat. Hist, Nat. XVI
(1916), p. 78.
P. (Modicella) tarvaconensís Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona,
II (1917), P. 545-

. 1gnota Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 130.

. sexplicata Bofill, Act. Mem. 1 Congr. nat. esp. Zaragoza (1909),
p. 200.

Ao)

Castelldefels (Bofill), 79 exemplars; (Haas), 31 exemplars,
de qual conjunt hi ha

amb palatals, 1; parietals, 2; columel.lars, 1: 3 exemplars.

y) O; ») De ») e 78 »)
») 0; ») 1ES ») TE MEN )
) O; ) (0% ») TO »)
») 0; » O; » (ne »

(En lo successiu, per a major brevetat, omitirem les deno-
minacions palatal, parietal i columellar, citant solament el
nombre de les denticulacions respectives en lPordre que hem
seguit més amunt.)

Palleja (Bofill), 16 exemplars, o sigul

1I—2—1: 1 exemplar,
002 >=>1T | »)
O 0: T: 7 »)
00:10; I )

Papiol (Bofill), 25 exemplars, o sigui

O0—2—1: 16 exemplars,
e Ud S, »
O—0—1: 6 »

Terrassa (Rosals), 2 exemplars de 2 —0 —0.

5332 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (156)

Cavall Bernat, de Sant Llorenc del Munt (Bofill), 12 exem-
plars, o sigui

2—2—2: 1 exemplar,
DE I »)
LAO I »)
ZAS 2 »)
2 => 0: 06 3 »
Mi 0 I »)
020505 3 »)

Penya d'En Rafel, prop de Corbera (Bofill), 25 exemplars,
o sigui
0—2—1I: 12 exempla:rs,
O=I—1: 8 » »
0105 0b: 4 »)
0000: I »

Corbera (Bofill).
Vallbona (Sagarra), 3 exemplars, de 3 —2—2.
Capellades (Romaní), 37 exemplars, de 3—2—2.

Bruch (Rosals), 455 exemplars, o sigui
4—3—2: 1 exemplar,
A E I »
e zo o O »)
A 2 »
311 1 »
22 —2: 11 »
2—2— 1: 217 »

LALA > Oe I »)
A 9 »
Li LO 6 »)
2=0—1: 6 »
2=0—0: 6 »

A AAA

(157) A. Bofill i F. Haas 533

1—2—I: 16 exemplars,
1 00% 2 »)
0—2—I: 49 »

Q5=L1=1 T7 »
O O A »
0015 .E: 9 »
AO = HO. 2597 »

La Puda de Montserrat (Bofill), 67 exemplars, o sigui
3=2—2: 38 exemplars,
2 ZA »
Dz a E 2 »)
Y 00 3 »)

Montserrat (Fagot), 4 exemplars; (Bofill), 329 exemplars;
(Westerlund); (Martorell), 78 exemplars; (Coronado, Mas de
Xaxars, Maluquer, Serradell, Marcet, Faura); (Haas), 47 exem-
plars; en total, 458 estudiats, dels quals :

O EXC iAn
a I »
222: 6 »
2—2—I: 158 »
2=2 =D 3 »
211: 1 »
2=1=0: 7 »

PA a SA E E »)
2 — 0 — 0% 7 »)
112 + E 6 )
02 == 540142 »

O0=T E 2 »)
O—I—O0: 65 )
Ad CEZ E )
00 05708 »

534 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (158)

Mura, Sant Lloreng del Munt (Bofill), 47 exemplars, dels

quals
2—2—1I: 3 exemplars,

A E 5) »
2 O OZ »)
OZ 4 4. )
0:05 I )
0—0—0: IO »
Entre Manresa 1 Berga (Anonim), 14 exemplars en la col-
lecció Bofill, dels quals
2—2—I1I: 1 exemplar,
2—0—0: UI »
o—=2—1: 6 »
0 A 0: 2 )
05505503 4. »)
Entre Gironella i La Baells (Haas), 47 exemplars, o sigul
2—2—1I: 6 exemplars,
2 E: 2 »)

O 2 »)
Zi Oi 0% I »)
O aii: 2 )
0 EE E I »)
O =1520: JE y)

0) —= 10) == 3 2% »)
(10) ===> (0 0 )

Pont de Raventí (Haas), 32 exemplars, o sigui

2—2—I: 3 exemplars,
PARA O) 1 30 »)
0) ==> 11 16 3c »)

0 =>) —=H3 db )
DO 07 10 »)

A — —

(159) A. Bofill 1 F. Haas

Fígols les Mines (Suárez del Villar), y exemplars, o sigui
O—2—1I: 1 exemplar,
O—2—0: I »
O=TI—0: 5 »
O—0—0: 2 »
Guardiola (Rosals); (Haas), 198 exemplars, o sigui
2—2—2: . 1 exemplar,
== 055 E 205 »
Mi O OZ, »)
Baga (Haas), 5 exemplars, o sigui
O—I—I: 1 exemplar,
00 =0% 4 »
Greixa (Haas), 95 exemplars, o sigui
2—2—I: 31 exemplars,
LA O 8 »)
A O E E »

1I—=2=1 ,7 »
a

%

E a LE »
052 SO )
0 == 1 == 167 Tor )

O—0—1: 1 »
O—0=0: 4 )

Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer).

Muntanya de Rus (Bofill), 3 exemplars, o sigui
211501. 1.¿exemplar,
A I )
O OL I »)

(Haas), 2 exemplars, de —0—0

536 Junta de Ciéncies Naluvals de Barcelona (160)

Castellar d'En Huch (Maluquer); (Haas), 1 exemplar, O
SO 0 0s

La localitat de Barcelona, donada per Westerlund (66,
p. 102), es refereix a la província 1 no a sa capital, on aquesta
cita no ha sigut comprovada.

Les consideracions que hem fet sobre Pupa (Modicella)
avenacea Bruguiére respecte de sa variabilitat en nostre estudi
malacológic de la vall del Segre, poden aplicar-se igualment al

material que hem estudiat de la conca del Llobregat, 1 en con-

cepte més dilatat encara.

En la conca del Segre se'ns han presentat solament vuit
aberracions en la denticulació del tipus de avenacea, al qual
corresponen 3 plecs palatals, 2 parietals i 2 columellars; aquest
tipus no s'ha trobat en l'esmentada del Segre, i a 7 d'aquelles

aberracions se les hi havien atribuit noms o específics o a títul -

de varietat d'aquestes especies, peró no de avenacea. Per
una estadística molt detallada havíem demostrat que aquestes
8 aberracions es relacionen entre elles per transicions insensi-
bles, de manera que ens vegérem obligats a reunir-les baix un
sol nom: a falta del tipus, que no estava representat entre les
formes estudiades, s'imposava la denominació més antiga, O
sigui la de farinest; així és que lVespécie figura en nostre es-
mentat treball amb el nom de P. (Modicella) farimmesí Des-
moulins.

La variabilitat respecte del nombre i disposició de les den-
ticulacions bucals que hem trobat en els exemplars de la conca
del Llobregat és encara més considerable que la dels de la del
Segre, doncs ascendeix, incluint el tipus de avenacea, a 21
combinacions denticulars. Deu d'aquestes porten denominació
científica, 1 alguna d'aquestes ne porta dos o tres diferents,
La llista segiient dóna compte d'aquesta afirmació:

.
3
E

(161) A. Bofill i F., Haas

537
E CS
E
4—=0—0
3—2—2 =P. avenacea Bruguiere.
3—2—I
3—1I—I

2 —2—2 =P. arigomis Rossmássler (1859) = P. pen-
chinattana var. sexplicata Bofill (1886) =
P. ilerdensis Fagot (1888).

2—2—1 =P. penchinatiana Bourguignat.

e > O
LL TL
LA 0)
PS A E
A 070
MAA

1—2—1 =P. massotiana Bourguignat.

0o—2—1 =P. jumillensis var. C. Bofill (1886) =
P. tarraconensis Fagot (1888).

o —1—2 =P. jumillensis Guirao.

0o—1—1 =P. ¿jumillensis Rossmássler (non Guirao)
(1859) = P. jumallensis var. biplicata Bour-
guignat (1863) =P. 2gnota Fagot (1888).

0o—1—0 =P. fanmnest var. dentiens Bourguignat.

o—0— 1 =P. microdon Westerlund.

0—0—o0 =P. farines: Desmoulins.

No pretenem que aquestes 21 combinacions sien les úniques
possibles, qual nombre pot calcular-se matemáticament, 1
tampoc volem pretendre que llurs diferéncies sien ben clares:
al contrari, el desenrotllo de les dents és a voltes tan debil,
que depén de la subjectivitat de l'observador l'apreciar-les.

11

538 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (162)

Existeix, doncs, en veritat, en lloc de formes ben definides,
com les hem donat en nostra exposició de localitats, una ca-
dena d'individus amb transicions insensibles, des de la combi-
nació hipertrófica 4 —3—2 a Vatrófica 000: 1 com les mateixes
combinacions denticulars ocorren en els exemplars de totes les
localitats, no és possible conservar denominacions especials
per a cap d'aquestes combinacions; per tant, no hi ha més medi
que considerar-les totes com P. avenacea Bruguiére, qual con-
cepte ha sofert una lleugera modificació.

Es de notar que en la conca del Llobregat esmentem no sols
formes més o menys atrófiques, sinó també tres hipertrófiques
de la P. avenacea en el concepte de Bruguiére, o sigui les for-
mes 4—3—2 422, 1 4-00, encara que repre-
sentades per pocs exemplars.

Hem dit que indistintament es troben váries combinacions
denticulars en totes les localitats, si bé és remarcable que en-
tre aquelles predominen una o dues per la proporció d'exemplars:
per exemple, entre les 19 combinacions trobades en el Bruch,
la majoria está representada en 450 exemplars, més de la mitat
ho está per menys de 10 exemplars, 5 per 10 a 17, 1 per 49,
1 per 7711 (la 2 —2— 1) per 217; 1 entre els 458 de Mont-
serrat, en 15 combinacions predominen d'un mode análeg les
combinacions O0—0—0 1 2—2—I, respectivament, amb
093 1 158 exemplars.

Una excepció molt notable dels exemplars ara esmentats és
la localitat de Capellades, on tots els 37 exemplars pertanyen
a la forma típica 3 —2— 2: també a Vallbona, no lluny de
Capellades, els tres únics exemplars allí recollits corresponen
igualment a la mateixa forma típica, donant indicis de que en
el riu Anoya quan menys, sinó absolutament, predomina la
forma típica.

vit TA

(163) A. Bofill 2 F. Haas 539

82. Pupa (Granopupa) granam Draparnaud

Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 50; Hist. moll,
France (1805), p. 63, lám. 3, figs. 45, 46. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, 11 (1879), p. 153. — Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona,
2.2 ép., 1(1884), p. 424. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887),
p. 12. — Bofill, Crón. Cient Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Zulueta,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1II (1903), p. 112; 1d., IV (1904), p. 76.
— Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr.,
IV (1910), p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI (1913),
Pp. 90; Id., XIV (1914), P- 49, 144-

Jaminia granum Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108.

Pupa (Abida) gvanum Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917),
P- 544-

P. (Granopupa) granum Bofilli Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
(mozo) pr 43 1d., 23 (1920), Pp: 473 1d. ALI (1920) Pp 5/5

P. graniformis Locard, Coq. terr. France (1894), Pp. 320, figs. 446, 447.

Barcelona (Martorell), molts exemplars; (Bofill, Chía).

Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-
Amat), molts exemplars.

Sarria de Barcelona (Bofill), molts exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Terrassa (Rosals).

Capellades (Rosals).

Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Zulueta, Serradell,
Marcet).

Cardona (Drs. Coronado).

Sallent (Maluquer), molts exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas),
2 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 16 exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 9 exemplars.

540 Junta de Ciencies Naturals de Barcelox a (164)

83. Orecula cylindrica Michaud

Pupa cylindrica Michaud, Bull. Soc. linn. Bordeaux (1829), p. 260,
figs. 17, 18.— Rossmássler, Icon., 11, entr. 3, 4 (1830), p. 27, lám. 49,
fig. 643. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 286; Cat.
col. conch. Martorell (1888), p. 57. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona
XI (1888), p. 194. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891),
p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 58. —
Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Malu-
quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (10904), p. 76. — Caziot i Margier, Bull.
Soc. Zool. France, XXXIV (1909), p. 142. — Serradell, Sota Terra
(1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27.

Jaminta cylindrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
P. 108.

Orcula cylindrica Locard, Cat. gen. moll. France (1882), p. 170.

Helix dufourit Férussac, Tabl. syst. anim. moll. (1822), p. 63 (nom. nud.)

Pupa dufouvrii Dupuy, Cat. extramar. Gall. test. (1849), n.. 272 (nom.
nud.);i Hist. moll. France (1850), p. 400, lám. 20, fig. 1.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Montserrat (Coronado); (Martorell), 3 exemplars; (Bofill),
molts exemplars; (Fagot), Maluquer, Novellas, Caziot 1 Margler,
Serradell, Marcet); (Haas), molts exemplars.

Cardona (Coronado), 7 exemplars.

Entre Manresa 1 Berga (Col. Bofill), 7 exemplars.

Gironella (Maluquer), 8 exemplars.

Entre Gironella 1 La Baells (Haas), 1 exemplar.

Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), molts exemplars.

Guardiola (Rosals).

Bagá (Haas), 7 exemplars.

Greixa (Haas), molts exemplars.

Falgars (Haas), molts exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer); (Haas), molts exemplars.

Castellar d'En Huch (Haas), 11 exemplars.

Aquesta especie, molt constant en sos carácters de l'ober-

(165) A. Bofill i F. Haas 541

tura, varia bastant respecte de l'altura, doncs tenim a la vista
exemplars de la mateixa localitat (Pobla de Lillet) que varien
entre alt. 8 1 5 mil., essent el diam. de 3 mil.

Salvañá (Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, segona época, I
(1884), p. 423) cita Orcula doliwm Draparnaud en Vallvidrera,
referint-se a una nota manuscripta d'un recollector anomenat
Cisternas. Si bé coneixem una forma subfossil de O. dolium
de la conca del Llobregat, com es veurá desseguida, no creiem
que existelxi allí en estat vivent.

La dada de Salvañá podria ésser doncs originada per una
mala interpretació de la única espécie de Orcula que viu en
la conca del Llobregat, o sigui O. cylimdmca; 1 encara aixó no
ens sembla fidedigne perque, prescindint dels exemplars morts
trobats en els aluvions de la boca del Llobregat, veiem que no
comenca a aparéixer %n sit fins a Montserrat. Ens confirma
en aquesta opinió les moltes errades de trascendencia que es
troben en treballs de Salvañá.

Orcula dolium Draparnaud var. plagiostoma A. Braun

Pupa dolium var. plagiostoma A. Braun, Verhandl. Versamml. deutsch.
Naturf. u. Arzte, Mainz (1842), p. 143. — Almera y Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2.2 sér. (1898), IV, p. 100, lám. 7, fig. 13.

P. (Orcula) dolium var. plagiostoma Sandberger, Land u. Sússwasser
Conchylien der Vorwelt (1875), p. 878, Taf. 36, Fig. 21 b.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar.

Martorell (Almera 1 Bofill), 2 exemplars.

Els 3 exemplars estudiats corresponen a la forma de la
var. plagiostoma de Braun, que no posseeix cap vestigi de plecs
columel-lars, quedant així la denticulació bucal reduida a un
sol plec parietal.

Aquesta forma, publicada originalment per Braun (1. c.),
com procedent del loess de la vall mitja del Rhin, 1 que s'ba

542 Junta de Ciéencies Naturals de Barcelona (166)

trobat igualment en les argiles blavenques de la baixa vall del
Llobregat, sembla que no s'hagi trobat en estat vivent.

Tots els autors que tracten de Orcula dolium viva citen
solament la forma típica o la d'una sola dent columellar, que
Braun compren també en sa plagiostoma, 1 que Moquin-Tandon
(Hist. moll. France (1855), p. 385) denomina var. pferffers.

No hi ha indicacions segures sobre l'existéncia de Orcula
dolium en la península ibérica, perque la ja esmentada de Sal-
vañá deu excloure's, com acabem d'explicar.

Com no es troba en estat vivent, ofereix major interés sa
troballa en estat subfossil, lo qual serveix de prova que, en
temps no molt llunyans, l'espécie ha tingut una área de dis-
persió molt major.

Aquest fet té analogia a Alemanya, on en l'actualitat viu
solament en els Alps 1 en terres veines, mentres que en el /oess
es troba fins a Wiesbaden.

84. Pupilla (Pupilla) muscorum (Miller)

Helix muscovum Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 105.

Pupa muscorum Rossmássler, Icon., 1 (1835), entr. 1.2, p. 83, lam. 2,
fig. 37.-

P. (Pupilla) muscovum Serradell, Sota Terra (19009), p. 142. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 49. — Bofill, An. Junta
Ciénc. Nat. Barcelona, 11 (1917) p. 547.-

Pupilla muscorum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.
— Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p- 90.

P. (Pupilla) muscorum Bofill, Haas i Aguilar- -Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1914), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cién. Nat.
Barcelona, IX (1920), p. 435 X (1920), p. 47; XII (1920), Pp. 56.

Pupa (Puptlla) triplicata Serradell, Sota Terra (1909), p. 142.

Pupilla triplicata Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
p. 58. — Caziot i Fagot, Feuill. jeun. nat., XXXVIII (1908), p. 205.
— Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27.

Pupa (Pupilla) biplicata (non Michaud) Serradell, Sota Terra (1909),
p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.

(167) A. Bofill + F, Haas 543

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals), molts exemplars.

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar subfossil.

Terrassa (Rosals).

Montserrat (Bofill), molts exemplars; (Maluquer, Serradell,
Marcet).

Entre Manresa i Berga (Col. Bofill), 8 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas),
3 exemplars.

Guardiola (Haas), 2 exemplars.

Entre els exemplars susdits merelxen esmentar-se els d'entre
Manresa 1 Berga, els quals, amb tot i ésser ben adults, tenen
solament les mides alt. 175 i diám. 0'8 mil., oferint a més la
closca diafana, llustrosa 1 el peristoma sense cordó llabial.

Els de Guardiola es distingeixen per sa forma general més
cilíndrica, obertura petita 1 estriació bastant pronunciada, lo
qual recorda un xic Pupa steyri Voith.

Incluim en la sinonímia de Pupilla (Puprlla) muscorum les
citacions de Pupilla (Pupilla) triplicata Studer 1 de Coryna
biplicata Michaud per les raons segúents: ambdues especies són
citades per Serradell (1. c.) i reproduides per Marcet (també 1. c.)-
Els exemplars auténtics existeixen en la collecció Serradell,
els quals foren determinats per Fagot; peró ens hem pogut
convéncer de que es tracta solament d'exemplars típics de
P. (Pupilla) muscorum.

P. (Pupilla) triplicata fou citada, a més, de Montserrat per
Maluquer (1. c.). No hem vist els exemplars, pero la referim
també sense vacilar a P. (Pupilla) muscorum, perque de
aquesta espécie septentrional no s'en coneix cap altre lloc de
la península ibérica.

544 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (168)

85. Pupilla (Pupilla, bigranata (Rossmássler)

Pupa bigranata Rossmássler, Icon., 11, entr. 3, 4 (1839), p. 27, lám. 49,
fig. 645.

Puptlla bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12.
— Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125.

P. (Puptila) bigranata Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
X (1920), p. 48; Id., XII (1920), p. 56.

P. muscorum var. bigranata Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV
(1904), p. 76.

Barcelona (Chía).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Ni entre el material posat a nostra disposició ni entre el
recullit per nosaltres mateixos, hem pogut reconéixer aquesta
espécie; no obstant, es cita d'aquesta conca i de les demés
pirenaiques catalanes, que hem ja estudiat, havent aleshores
manifestat nostres sospites de que es tracta d'una confusió amb
lespécie precedent, originada per alguna partícula estranya
en la boca, que s'ha pres per la dent palatal, que és el carácter
distintiu més important de la bigranata.

Confirma la nostra opinió el fet de que no es cita P. bi-
granata en el reste de la península.

86. Pupilla (Lauria) cylindracea (Da Costa)

Turbo cylindraceus Da Costa, Test. Brit. (1778), p. 89, lám. 5, fig. 16.

Pupa cylindracea Schaufuss, Moll. syst. et catal. (1869), p. 85. —Sal-
vañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 423. —
Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 57.

Pupilla (Lauria) cylindvacea Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, IX (1920), p. 43; Id., X (1920), p. 48; Id., XII (1920),
P. 59-

Pupa umbilicata var. cylindracea Paetel, Catal. Conch. Samml., 1.* ed.
(1873), p. 160; Td,, 2.2 ed. (1883), p. 160.

Pupa umbilicata Rossmássler, Icon. (1837), entr. 5-6, p. 15, lám. 23,

(169) A. Bofill i F. Haas 545

fig. 327. — Kreglinger, Syst. Verz. Deutschl. leb. Binnenmoll. (1870),
p. 201. — Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.
(1875), p. 217. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1 (1878),
p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 153. — Ma-
luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1 (1901), p. 2.

Pupilla umbilicata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 12.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 201. — Zulueta, Butll. ,
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.

Lauria umbrilicata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 50;
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.* ép., II (1898), p. 335. —Malu-
quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58; Bol. R. Soc. Esp.
Hist. Nat. (1904), p. 125. —Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27.

Pupa (Lauria) umbilicata Almera y Bofill, Bol. Mapa Geol. España, 2.*
SERIA (ESOS) PTOO) Lame AS NDA

P. (Pupilla) umbilicata Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), Pp. 49-

P. (Charadrobia) umbilicata Bofill, An. Junta Ciónc. Nat. Barcelona, II

(1917), P- 545-

Barcelona (Schaufuss, Pátel, Kreglinger, PIE. (Bofill),
molts exemplars; (Chía).

Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars; (Rosals),
molts exemplars.

Sarriá de Barcelona (Martorell), molts exemplars; (Bofill),
17 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals), 1 exemplar.

Gava (Maluquer).

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), subfossils.

La Puda de Montserrat (Bofill), 2 exemplars.

Montserrat (Coronado); (Bofill), molts exemplars; (Malu-
quer, Serradell, Marcet).

La Mata, sobre Mura, a Sant Lloreng del Munt (Arnet 1
Bofill), molts exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer).

546 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (170)

87. Vertigo antivertigo (Draparnaud)

Pupa antevertigo Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 57; Hist.
moll. France (1805), p. 60; lám. 3, figs. 32-33. — Dupuy, Hist. moll.
France (1850), p. 417;lám. 20, fig. 15. — Bofill, Cat. col. conch. Mar-
torell (1888), p. 57.

P. (Vertigo) antivertigo, Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser.
IV (1898), p. 100.

Vertigo antivertigo, Bofill i Haas, Treb. Mus. Cién. Nat. Barcelona, XII
(1920), p. 57.

Barcelona (Martorell), molts exemplars.

Castelldefels (Haas), 2 exemplars.

Martorell (Almera i Bofill), subfossils.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas),
1 exemplar.

Guardiola (Haas), 1 exemplar.

88. Vertigo pygmaea (Draparnaud)

Pupa pygmaea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 57; Hist.
moll. France (1805), p. 60; lám. 3, figs. 30, 31.— Dupuy, Hist. moll.
France (1850), p. 416, lam. 20, fig. 12.

Vertigo pbygmaea Zulueta, Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76.
— Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr.,
IV (1910), p. 27. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
XIT (1920), p. 57.

Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta).

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Montserrat (Serradell, Marcet).

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas),
3 exemplars.

Guardiola (Haas), 1 exemplar.

(171) A. Bofill ¿ F. Haas 547

89. Vertigo moulinsiana (Dupuy)

Pupa moulinsiana Dupuy, Catal. extramar. Gall. test. (1849), n.” 284;
Hist. moll. France (1850) p. 415; lám. 20, fig. 11.
Vertigo desmoulinmsi Germain, Moll. France, 11 (1913), p. 188.

Castelldefels (Haas), 13 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas),
1 exemplar.

Guardiola (Haas), 6 exemplars.

L'exemplar de la riera de Ca'n Llop es distingeix per tenir
dos plecs parietals i no un com la forma típica.

go. Acanthinula aculeata (Miller)

Helix aculeata Miller, Verm. terr. fluv. hist. 11 (1774), p. 81. — Ross-
massler Icon (1838). 1 entrar 21 p=:38, lam: 30, 18.530.
Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 400. —
Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat. VI (1910), p. 567.

Acanthinula aculeata, Serradell, Sota Terra (1909), p. 136.

A. (Helix) aculeata Marcet, Rev. Montserr. IV (1910), Pp. 272.

Vallvidrera (Salvañá). ,

Montserrat (Serradell, Marcet, Faura); (Haas), 2 exemplars.

Aquesta espécie no és rara, sinó un xic difícil de trobar,
perque viu de preferencia en la fullaraca podrida. Escapa a
la vista, ja que, essent de molt petites dimensions 1 estant
adornada de lamelletes espinoses, aquestes retenen partícules
descompostes del medi on viuen.

Es pot suposar que es troba en molts llocs ombrívols i un
xic humits de la conca del Llobregat.

91. Balea perversa (Linné)

Tuvbo perversus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 767-
Balea perversa, Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124.

548 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (172)

— Marcet, Rev. Montserr. IV (1910) p. 27. — Bofill, Haas i Aguilar-
Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas,
Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 43; Id. X (1920),
Pp1485 1d AUT (TO20) AP De
Clausilia pervevsa Stabile, Moll. terr. viv. Piemont (1864), p. 10.
Balaea fvragilis Dupuy, Hist. moll. France (1849), p. 260. lam. 18, fig. 5-6.

Barcelona (Stabile).

Sarria de Barcelona (Aguilar-Amat), 1 exemplar.
Montserrat (Marcet); (Aguilar-Amat), molts exemplars.
Pobla de Lillet (Maluquer)

92. Clausilia (Marpessa) laminata (Montagu)

Turbo laminatus Montagu, Test. Brit. (1803), p. 350; lam. 11, fig. 4.
Clausilia laminata Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 343, lám. 16,
f. 6. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125.

Cl. (Marpessa) laminata Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat. IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.

Barcelona, IX (1920), Pp. 44-

Pobla de Lillet (Maluquer).
Especie citada per nosaltres en la vall de l'Essera 1 qual
existencia en la de l'alt Llobregat no té res d'extraordinarl.

03. Clausilia (Papillifera) bidens (Linné)
(Em Loles (20 1213)

Tuvbo bidens Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 767.

Clausilia bidens Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 349, lám. 16, fig. 9.
— Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX (1882), p. 75.

Cl. bidens, var. Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 60.

Cl. bidems var. virgata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 154.

Cl. vivgata Cristofori et Jan, Cat. rer. nat. in Mus. Crist € Jan, Sect. II,
part 1.2, fasc. 1 (1832), p. 5, n.? 36 1/2. — Dupuy, Hist. Moll. France
(1850), p. 351, lam. 16, f. 10. —Servain, Etude mol. Esp. Port.
(1880), P. 122.

Cl. (Papillifera) vivgata var. ba:cinensis Westerlund, Nachr. Bl. deutsch.

mal. Ges. XXV (1893), p. 129.

(173) A. Bofill 1 F. Haas 549

Clausilia catalonica Fagot, Ann. mal. II (1884), p. 184. — Paetel, Cat.
conch. Samml., 3.2 ed., II (1889), p. 320. — Westerlund, Fauna pa-
laearkt. Region Binnenconch. sup. 1.* (1890), p. 70. — Fagot, Hist.
mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 105. —Westerlund, Syn. moll. reg.
pal. typo Clausilia (1901), p. 138. — Couturier, Cat. coq. paléarct.
coll. Hagenmiiller (1903), p. 53.

Cl. ca!alonica forma barcinensis Westerlund, S5yn. moll. reg. pal. t,po
Clausilia (1921), Pp. 138.

C. solida Salvañá (non Draparnaud), Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona,
ASE ASA PAZ:

Barcelona, en la Ciutadella (Martorell), 4 exemplars; (Bo-
fill), molts exemplars; (Servain, Kobelt, Fagot, Pátel, Wester-
lund, Couturier); (Rosals), 12 exemplars.

Montjuich de Barcelona (Serradell), y exemplars en la col-
lecció Bofill).

Vallvidrera (Salvañá), segons Cisternas.

Gelida (Sagarra), 20 exemplars.

S'han descrit com espécies distintes Cl. bidems L. i vir-
gata Crist. et Jan, pero ja Rossmássler i Moquin-Tandon, als
quals segueix també Germain (Moll. France, HI (1913), p. 199),
consideren C/. virgata com forma més rugosa i amb papil:les
menys manifestes de l'espécie de Linné. Peró com aquestes dues
formes no viuen juntes sense transicions, les hem reunit baix
la denominació més antiga, o sigui la de bidems. Hi ha que
advertir que en les localitats abans esmentades de la conca del
Llobregat, predominen els exemplars corresponents a la forma
virgata; en quant a la bidens, típica, se la troba quasi exclu-
sivament en la veina província de Tarragona. :

La Clausilia catalonica, que collloquem en la sinonímia de
la bidems i de la qual donem figura d'un exemplar procedent
de la localitat clássica, o sigui les muralles de la ja desapares-
cuda ciutadella de Barcelona, és solament una Cl. bidens de
la forma vrgata.

La Clausilia solida, esmentada de Vallvidrera, baix lV'auto-

550 Junta de Ciencies Natuyals de Barcelona (174)

ritat d'un Sr. Cisternas, per Salvañá, no s'ha trobat fins ara
a Catalunya i menys encara en la tan explorada localitat de
Vallvidrera, on tampoc altres exploradors han trobat la CZ,
bidens. Referim, perxóo, amb igual dubte a la Cl. bidens Vespe-
cie i la localitat esmentades per Salvañá.

94. Clausilia (Kuzmicia) abietina Dupuy
(Mam VIALES 522 12 3)

Clausilia abietina Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 358, lam. 17,
AS

C. (Kuzmicia) abietina Bofill, Haas i Aguilar-Amat., Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat. IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, X (1920), p. 49; Id., XII (1920), Pp. 58.

C. debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), Pp. 139.

C. greixensis _Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), Pp. 140.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 1 exemplar.

Greixa, a 1,300 m. alt. (Haas), 6 exemplars.

Entre Greixa 1 la Font del Faig (Fagot), 1 exemplar.

Pobla de Lillet (Haas), molts exemplars.

Castellar d'En Huch, en les fonts del Llobregat (Haas),
8 exemplars.

Com ja hem dit en nostre estudi sobre els molluscos del
Segre, tenim a la vista un exemplar auténtic de Cl. greixensis
Fagot. Son examen comprova que es tracta senzillament d'un
individu ben robust de C!. (Kuzmicia) abietina, que té molt
acusats els plecs interlamellars: aquesta particularitat consti-
tueix el carácter diferencial més important que Fagot atribueix
a sa Cl. greixensis. Els exemplars recullits per Haas a Greixa
són idéntics al de Fagot, sols que no tenen tots tan ben acusats
els plecs interlamellars; pero Fagot no ha tingut més que dos
exemplars, i ambdós casualment molt robustos, per el que ha
generalitzat una particularitat individual, perque hi ha totes les

(175) A. Bofill ¿ F. Haas , 551

transicions entre individus quasi desproveits de plecs inter-
lamellars i altres que els ofereixen molt acusats.

Les figs. 22 i 23 representen l'esmentat exemplar auténtic
de Fagot, que, encara que no está en perfecta conservació,
permet la identificació amb Cl. abietima.

05. Clausilia (Kuzmicia) pyrenaica Charpentier

Clausilia rugosa, var. pyrenaica Charpentier, Journ. de Conch. 111 (1852),
Pp. 391. — Schmidt, Krit. Grupp. europ. Claus. (1857), P. 45, figs. 107,
203.

C. pyrenaica Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., VI (1877), art. 2, p. 12. —
Locard, Coq. terr. France (1894), p. 272, figs. 380, 381. — Maluquer,
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108.

. (Kuzmicia) pyrenaica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, IX (1920), p. 45; 1d., X (1920), p. 49; 1d., XII (1920),
DO:

. saint-simonis Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., VI (1877), art. 2, p. 3.

(5

9)

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

No tenim a la vista cap exemplar dels a que es refereixen els
autors dessobre esmentats, doncs no podem comprovar llurs
classificacions, que seria de molt interés, com nosaltres consi-
derem les Clausílies collides per Haas en Pobla de Lillet i Cas-
tellar d'En Huch pertanyents a Cl. abietima. Indubtablement
es tracta d'una diferencia d'apreciació purament personal, ja
que es refereix a caracters externs com són coloració, grau
d'estriació i nombre d'anfractes; pero en quant a la disposició
dels plecs i de les lameliles de obertura, no pot dir-se que hi
hagi diferencia apreciable. "

Maluquer (Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125) cita
Clausilia (Kuzmicia) parvula Stud. de Pobla de Lillet i de Cas-

A junta de C:iémcies Naturals de Barcelona (176)

tellar d'En Huch. La falta de sos exemplars auténtics no ens
permet afirmar amb seguretat si efectivament es tracta d'aques-
ta especie. Com sa existencia no está comprovada a Catalunya
ni al reste d'Espanya, 1 com el que ha recollit Clausílies en les
mateixes localitats no les ha trobades, suposem que aquesta
nota de Maluquer está fundada en una interpretació equivocada
d'exemplars petits de Cl. pyrenaica o de Cl. abietina.

96. Clausilia (Kuzmicia) crenulata penchinati Bourguignat

Clausilia penchinatt Bourguignat, Spec. noviss. Moll. europ. syst. de-
tectae (1876), p. 30; Ann. Scienc. nat., ser. 6.2, VI (1877), art. 2, P. 44.
— Servain, Etude mol. Esp. Port (1880), p. 122. — Anonim, Bull.
Ass. Exc. Cat. IV (1882), p. 127. — Chía, Mol. terr. agua dulce Bar-
celona (1887), p. 12.— Bofill, Crón. Cient., Barcelona, XIV (1891),
p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1 (1901), p. 2.—
Couturier, Cat. coq. paléarct. Hagenmiúller (1903), p. 54. — Malu-
quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 58. —Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1904), p. 76.—Serradell, Sota Terra (1909),
p. 142. — Marcet, Rev. Montserr. IV (1910), p. 27. — Anonim, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. (1914), p. 116.

C. (Kusmicia) penchinati Bofill, An. Junta Ciénc. Nat., Barcelona, 11
(1917), p. 546. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 48.

C. (Kuemicia) crenulata penchinati Bofill 1 Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, IX (1920), Pp. 44, lam: 3) 18s< uE 12 11d. AMOO
pasado (1o20), Pp: 50:

C. llavorsiana Fagot, Ann. mal. 11 (1884), p. 186.

C. rugosa Hidalgo, Cat. Icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875),
p. 186. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 155. —Sal-
vañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 425. —
Bofill. Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 61.

C. dubia, Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 época, 1 (1884),

P. 424.

Barcelona (Hidalgo, Bofill, Couturier).

Sarriá de Barcelona (Martorell), molts exemplars (Bofill),
molts exemplars; (Servain, Chía).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

(177) A. Boful 1 F. Haas

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Rosals), molts exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Penya de Ca'n Rafel, a Vallirana (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Coronado); (Bofill), 5 exemplars; (Maluquer,
Serradell, Marcet).

Entre Manresa 1 Berga (Anonim).

Lo mateix que en nostres precedents estudis sobre la fauna
malacológica de les valls pirenaiques catalanes, continuem aquí
la Cl. penchinats com una forma de Cl. crenulata, si bé no ig-
norem que es distingeix molt poc d'aquesta última.

Deixant d'entre els carácters distintius els purament externs
1 que caben baix la variació individual, resulta que Cl. penchi-
nati es distingeix per la longitud de son plec palatal superior,
que esta més prolongat més enllá de la lunella; peró com entre
nostres exemplars no n'hi ha cap que per la longitud de l'es-
mentat plec palatal superior correspongui a Cl. crenulata típica,
creiem prudent no considerar Cl. penchinati sinónima de Cl. cre-
nulata.

Varis autors, com Hidalgo, Bofill i Salvañá, han citat amb
el nom de Cl. rugosa la forma que ara ens ocupa; pero tenint
a la vista els exemplars de Martorell i Bofill, que han originat
la corresponent citació de Hidalgo, podem assegurar que es
tracta de la Cl. crenulata penchinati.

En quant a la cita de Salvañá, suposem amb molta proba-
bilitat que ell també, com tots els malacolegs barcelonins de
son temps, prengueren la forma de Bourguignat per Cl. yu-
gosa. A més, no s'ha trobat aquesta última en tota la munta-
nya del Tibidabo, mentres que la penchinatz abundava en
Sarria, localitat molt proxima a Vallvidrera: 1 diem abundava,
perqué han desaparegut els paratges on vivia junt amb Buli-
minus (Ena) obscurus Miller 1 munió d'altres molluscos allí

12

O

AAA ARA 6

554 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (178)

esmentats, per haver-se utilitzat el terreny per a edificacions.

La citació de C/. dubza feta per Salvañá (Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, segona época, 1 (1884), p. 424) com procedent
de Vallvidrera, careix de fonament. Com l'existencia d'aquesta
espécie no s'ha confirmat encara a Espanya, o bé deu ometre's
lesmentada cita o referir-se amb dubte a la C/. crenulata pen-
chinats.

97. Clausilia (Kuzmicia) rugosa (Draparnaud)

Pupa rugosa Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 63.

Clausilia rugosa Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 73, lám. 4,
figs. 19, 20. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 284, ÍfIgS. 398,
399. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV (1914), p. 49-

Gava (Aguilar-Amat), 8 exemplars; (Codina), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Montserrat (Bofill), 3 exemplars. |

La localitat de Sant Feliu del Llobregat deu considerar-se
amb certa reserva. Per falta de material no hem pogut com-
provar la cita de Rosals, si bé res tindria de particular l'exis-
tencia d'aquesta Clausilia en la localitat esmentada.

98. Rumina decollata (Linné)

Helix decollata Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), Pp. 773-

Bulimus decollatus Rossmássler, Icon., 1 (1838), entre 5-6, p. 45, lám. 28,
fig. 384. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 136. —
Anónim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 época, 1 (1884), p. 419. — Bofill,
Catál. col. conch. Martorell (1888), p. 53; Bull. Ass. Exc. Cat., X
(1888), Pp. 123.

Stenogyva (Rumina) decollata Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. —
Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIIP*(1913), p. 108; ld., XIV
(1914), Pp. 49. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11 (1917),
P. 543-

Rumina decollata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12.

ES"
A

A e A a e o A A e e a a de e.

(179) A. Bofill ¿ F. Haas 2,

— Bofill. Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 200; Crón. Cient. Bar-
celona, XIV (1891), pp. 50, 51 1 52. — Almera y Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2.2 ser., IV (1898), p. 99. — Maluquer, Butll. Inst.
Cati Elisto,Nat., 1 (1905),.p. 23 1d: LY (1903), p. 573 Bol. K. Soc.
Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV (1904), p. 76. — Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI (1905),
P. 198. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. — Romani,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47. — Bofill i Haas,
Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 45; Id., X (1920),
pros Id SID (19020). Pp: 1050>

Barcelona (Martorell), 4 exemplars; (Bofill), molts exem-
plars; (Chía, Caziot); (Rosals), molts exemplars. |

Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars; (San
Miguel de la Cámara), 1 exemplar; (Haas), molts exemplars.

Sarria de Barcelona (Martorell), 2 exemplars; (Bofill), molts
exemplars.

Pedralbes (San Miguel de la Cámara), molts exemplars.

Ca'n Tunis (Gros), 1 exemplar.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Gros), dos
exemplars.

Gava (Maluquer); (Gros), 1 exemplar.

Castelldefels (Anonim), 1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar sub-
fossil.

Terrassa (Rosals).

Sant Llorenc del Munt, a Matadepera (Bofill), 1 exemplar.

Capellades (Romaní), 14 exemplars, entre ells y subfossils.

Turó Boada, prop estació d'Olesa (Bofill), 1 exemplar.

La Puda de Montserrat (Bofill), 1 exemplar.

Monistrol de Montserrat (Bofill), 2 exemplars.

Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), 3 exemplars.

556 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (180)

Montserrat (Coronado); (Bofill), molts exemplars; (Malu-
quer, Caziot, Serradell, Marcet); (Haas), 2 exemplars.

Sant Llorenc del Munt, entre Rocafort 1 Mura (Bofill),
1 exemplar.

Sant Llorenc del Munt, Montcau, sobre Mura (Bofill),
1 exemplar.

Manresa (Coronado).

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Sant Llorenc dels Piteus (Bofill), 1 exemplar

Sallent (Maluquer), 7 exemplars.

Puigrelg (Bofill).

Viladomiu (Maluquer), 2 exemplars.

Entre Gironella 1 La Baells (Haas), 1 exemplar.
- Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 2 exemplars.

Greixa (Caziot).

Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer, Caziot); (Haas), 4 exem-
- plars.

Entre Pobla de Lillet 1 Castellar d'En Huch (Bofill), 1 exem-
plar; (Haas), 3 exemplars.

09. Azeca tridens (Pulteney)

Turbo tvidens Pulteney, Catal. of Birds, Shells Dorsetshire, 2.2 ed. (1799),
Pr46 Mam. 19, (19.12.

Azeca trdens Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 337, lám. 15, fig. II.
— Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 422.
— Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124.

Pobla de Lillet (Maluquer).
Castellar d'En Huch (Maluquer).
Com les Azeca es coneixen de varis indrets del Pireneu, no

(181) A. Bofill ¿ F. Haas 557

és inverossímil la preséncia de la que ens ocupa en les localitats
esmentades per Maluquer. No així respecte de la citació de
Vallvidrera per Salvañá (1. c.), que sens dubte será errónia
com les de Helix (Hygromia) limbata Drap., H. (Fruticicola)
villosa Stud., citades també per l'esmentat Salvañá a Vall-

vidrera.

100. Azeca (Gomphroa) boissyi (Dupuy)

Zua borssy¿ Dupuy, Hist. moll France (1850), p. 332, lám. 15, fig. 9.

Hypnophila boissy¿ Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
p. 113. —Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev.
Montserr., IV (1910), p. 28.

Montserrat (Bofill), 2 exemplars; (Zulueta, Serradell, Marcet).
Baga (Haas), 1 exemplar.

101. Zua subceylindrica (Linné)

Helix subcylindrica Linné, Syst. Nat., XII ed. (1767), p. 1248.

Bulimus subcylindricus Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855),
p- 304, lam. 22, figS. 15-19.

Zua subcylindrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
p. 58; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, (1904), p. 7/6. — Marcet. Rev. Montserr.,
IV (1910), p. 28. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
LOL O) pio: deL (1020) pP/60:

Fevussacia subcylindvica Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2 IAESSA) Po 4202

F. (Cionella) subcvlimdrica Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 143.

Cionella subcylindyica Schautuss, Moll. syst. catal. (1869), p. 84. — Pae-
tel, Catal. Conch. Samml., 1.? ed. (1873), p. 107, Id., 2.2 ed. (1883),
Pp. 157. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1013), p. 00.

Zua Iubrica Almera v Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV (1898),
p. 1oo, lám. 7, fig. 12-

Ferussacía lubrica Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
(1875), p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1870), p. 152. —
Rosals. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 50.

558 Junia de Ciéncies Natuvals de Barcelona (182)

Barcelona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo); (Martorell), molts
exemplars; (Bofill); (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Aguilar-
Amat), 9 exemplars. !

Castelldefels (Haas), 8 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 4 exemplars sub-
fossils.

Terrassa (Rosals).

Capellades (Romaní), 1 exemplar.

Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Part dels exemplars de les avantdites localitats que hem
pogut estudiar estaven denominats en els respectius rétols
com pertanyents a Zua exigua Menke, per ésser un poc més
petits, peró no tenen la forma cilíndrica característica de l'es-
pecie de Menke.

102. Zua exigua (Menke)

Achatina exigua Menke, Synop. moll., ed. 2.? (1830), p. 29.

Zua exigua Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58.
¡— Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. — Bofill, Haas i Agui-

E ¿lar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 50. — Bofill i
Haas, Treb. Mus. Hist. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 60.

Fevussacia (Cionella) exigua Serradell, Sota Terra (1909), p. 143.

Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet).

L'origen de les citacions de Serradell i Marcet és degut a
la de Maluquer. Com ja hem trobat aquesta especie en l'Essera
i en el Segre, no seria impossible que es trobés també a Mont-
serrat; peró, com ja hem dit al tractar de l'espécie precedent,
es prenen moltes vegades exemplars petits de Zua subcylindrica

(183) A. Bofill i F. Haas 559

per Zua exigua Menke, de manera que podria molt ben ésser
que en aquest cas es trobés també la citació de Maluquer.
La falta dels exemplars autentics d'aquest últim autor no ens
permet donar cap afirmació categórica.

103. Ferussacia folliculus (Gronovius)

Helix folliculus Gronovius, Zooph. gronov. fasc. 111 (1781), Vol. III,
p.- 206, lam. 19, figS. 15, 16.

Fevussacia folliculus Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal. (1875), p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1870),
p. 152. —Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 119. —Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 420. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Bofill, Crón. Cient.
Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., III (1903), p. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV
(1904), p. 76. —Serradell, Sota Terra (19009), p. 142. — Marcet,
Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIV (1914), p. 50.—Boúill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, IX (1920), p. 453 1d., X (1920), p, 50; 1d., XII (1920), p. 60.

Achatina folliculus Rossmássler, Zeitschr. f. Malak., X (1853), p. 98. —
Anonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127.

Cionella folliculus Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX (1882), p. 75.

Ferussacia folliculus var. pulchella M.-T., Bofill, Crón. Cient. Barcelona,
IT (1879), p. 152.

F. vescoz Bourguignat, Amén. malac., 1 (1856), p. 150, lám. 15, figs. 2-4.
— Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 120. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. —Serradell, Sota Terra,
(1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), Pp. 273. —
Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVIT (1917), p. 47-

F. gronoviana (non Risso) Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Mar-
cet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28.

F. janí (non Betta et Martinati) Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 2.2 ép., I (1884), Pp. 421.

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo); (Martorell), molts exem-
plars; (Bofill), molts erat: (Servain, Chía); (Aguilar-
Amat), molts exemplars.

Pedralbes (Codina), 2 exemplars.

Montjuich de Barcelona (Kobelt); (Bofill), 8 exemplars;
(Rosals), molts exemplars; (Haas) molts exemplars.

A A A A A A o la al ai

500 Junta de Ciencies Natuvrals de Barcelona (1834)

Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 5 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Rosals),
2 exemplars; (Aguilar-Amat), y exemplars; (Gros), 2 exemplars.

Castelldefels (Anónim); (Haas), 1 exemplar.

La Torrassa, a Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat),
1 exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill), molts exemplars.

Capellades (Romaní), 2 exemplars.

Monistrol de Montserrat (Bofill), 2 exemplars.

Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), 1 exemplar.

Montserrat (Bofill), 3 exemplars; (Maluquer, Serradell,
Marcet).

Cardona (Coronado).

Entre Manresa i Berga (Anónim), 2 exemplars en la col-
lecció Bofill.

Sallent (Maluquer), 10 exemplars.

Ja en nostre estudi sobre els mol:luscos de la vall del Segre
incluim en la sinonímia d'aquesta espécie la Fermssacia vescot
Bourguignat, perque la considerem solament com una forma
robusta, de closca gruixuda i poc diafana de l'espécie tant
variable de Gronovius; la callositat columellar que constitueix
per Bourguignat un essencial carácter diferencial de sa F. vescos,
és consegiiéncia d'aquesta robustesa que ocorre moltes vegades
en exemplars ben adults. Hem seguit també aquest criteri en
el present treball, colllocant en la sinonímia de .F. vescoz,
a més, els de F. gronoviana Risso 1 de F. ¿ant Betta 1 Marti-
nati, que alguns autors (vegi's la llista sinonímica) citen de la
conca del Llobregat.

No volem discutir aquí la valor científica d'aquestes dues
Ferussácies, que desconelxem; peró a ben segur que llur citació

MEA

e

(185) A. Bofill i F. Haas s61

en la conca del Llobregat és deguda a una mala interpretació
d'exemplars de F. folliculus.

Ferussacia terverii Bourguignat

Achatina folliculus var., Terver, Cat. moll. nord Afrique (1339), P. 31,
lám. 4, fgs. 16, 17.

Ferussacia terveríi Bourguignat, Amén. malac., 1 (1856), p. 208.

F. tevveví Bourguignat, Malac. Algérie, 11 (1864), p. 64, lám. 5, figS. 1-3.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Salvañá,
Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 140. — Bofill, Bull. Soc. malac.
France, VII (1890), p. 276. — Saint-Simon, Catal. coll. cab. Saint-
Simon (1891), pp. 22, 23. —Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV
(1904), P. 76:

EF. hohenwavthi Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.* ép. (1884),
P= 421:

Barcelona (Chía, Bofill, Rosals, Saint-Simon); (Serradell),
molts exemplars.

Montjuich de Barcelona (Salvañá); (Bofill), molts exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Aguilar-
Amat), 4 exemplars; (Bofill), 1 exemplar (1915); (Gros), dos
exemplars (19109).

Can Tunis (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

No hem donat número d'ordre a aquesta espécie nord-
africana, perque no és, com es pretén, de la feuna autóctona
de la península ibérica, trobant-se solament allí als encontorns
de Barcelona. Es creia abans (Bofill, 1. c.) que havia sigut im-
portada amb plantes argelines; i semblava comprovar aquest
fet sa desaparició bastant rápida; peró havent-se trobat, fins
en el any 10109, exemplars molt ben conservats en els aluvions
del baix Llobregat, és verossímil que encara visqui als encon-
torns de Barcelona.

Tal volta no es tracta d'una. espécie importada, sinó que,

562 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (186)

seguint el litoral, arriba fins a Barcelona, lloc que coincideix
amb el límit septentrional de la palmera Chamaerops humailas.
Aquesta opinió necessita ésser confirmada per la troballa en
altres punts del litoral.

La Ferussacia hohenwarihi, especie característica del Medi-
terrani oriental, citada a Vallvidrera per Salvañá (1. c.), hem
referit a F. tervert, perque ambdues són molt afines, i perxo
es poden facilment confondre. També Pfeiffer (Monogr. hel. viv.,
TI (1848), p. 274) considera la F. terverz, tal com la dibuixa
Terver (1. c.), com sinóonima de la F. hohenwarthz.

104. Hohenwarthia disparata (Westerlund)

Cionella dispavrata Westerlund, Spicilegium malacologicum (1891), p- 44-

Hohenwvarihia dispavata Westerlund, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges.,
XXIV (1892), p. 177. — Pilsbry in Tryon and Pilsbry, Man. Conch.,
2 SCr IN EOOO) MP3 ZS:

Barcelona (Westerlund 1 Pilsbry).

No coneixent l'espécie ni podent consultar la literatura orl-
ginal, ens concretem a citar aquesta Hohenwarthia en la forma
dessobre exposada.

105. Caecilioides acicula (Miller)

Buccinum acicula Miller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 150.

Caeciliodes acicula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 90; 102. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Barcelona, IX (1920),
PMAOMId O (LO20), 0 p. 1507 WEN LO20) Mp On:

Achatina acicula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 152.

Caecilianella acicula Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13.
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111 (1903), p. 57. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. —Serradell, Sota Terra
(1909), p. 143. —Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. —Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 50, 144.

(187) A. Bofill i F. Haas $63

Cionella (Caecitianella) acicula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
II (1917), P- 544-

Caecihianella hiesuillez Boxrguigna', Amén. malac., 1 (1856), p. 217,
lám. 18, figs. 6-8. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet,
Rev. Montserr., IV (1910), p. 28.

Caecihianella eburnea (non Risso) Serradell, Sota Terra (1909), Pp. 143. —
Marcet, Rev. Montserr., IV (1910) p. 28.

Hohenwarthia buges: (non Bourguignat) Serradell, Sota Terra (1909),
P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.

Barcelona (Bofill), 2 exemplars; (Chía); (Rosals), 8 exem-
plars.

Sarria de Barcelona (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-Amat), un
exemplar.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Rosals)
molts exemplars; (Aguilar-Amat), 5 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Terrassa (Rosals).

Capellades (Rosals).

Montserrat (Coronado); (Bofill), 6 exemplars; (Maluquer);
(Serradell), molts exemplars; (Marcet).

Sallent (Maluquer), 9 exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop Gironella (Haas),
7 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 2 exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 1 exemplar.

Com hem ja dit en nostre estudi sobre els molluscos de la :
vall del Segre, considerem la Caecilianella hesvilles Bourguignat,
citada a Montserrat per Serradell i Marcet, com sinónima de
C. acicula.

En quant a Caecilianella eburnea Risso, citada en la
mateixa localitat per Serradell, repetint la cita el P. Marcet,
hem pogut convencer-nos per l'examen dels exemplars autén-

564 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (188)

tics de la colllecció Serradell, que porten el rétol manuscrit per
Fagot, que no es tracta més que de Caecilrordes acicula.

El mateix ocorre respecte de Hohenwarthta bugest, que, a
conseqiencia de la determinació equivocada de Fagot, havia
sigut citada també a Montserrat per Serradell i, seguint a
aquest, per Marcet.

106. Succinea putris (Linné)

Helix putris Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), PD. 774-

Succinea putris Dupuy, Hist. moll. France (1847), p. 77; lam. 1, fig. 13.
— Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.* ép. 1 (1884), p. 399.
— Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X (1920), Pp. 50,
lám. 3, figs. 16-17; 1d., XII (1920), p. 61.

S. bofilli Fagot, Ann. malac, 11 (1884), p. 171.

S. oblonga Almera y Bofill (partim) (non Draparnaud), Bol. mapa geol.
España, 2. ser., IV (1898), P. 99.

Ca'n Tunis de Barcelona (Bofill), 14 exemplars.
Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-
Amat), 1 exemplar.

Vallvidrera (Bofill), 6 exemplars; (Salvañá).

Martorell (Almera i Bofill), 6 exemplars subfossils.

Vallbona (Sagarra), 3 exemplars.

Una revisió del material d'Almera 1 Bofill ens ha convencut
que els exemplars de Succinea oblonga citats per ells (1. c.) a
Martorell, no pertanyen a l'esmentada espécie, sinó a S. putris.

107. Succinea elegans Risso

Succinea elegans Risso, Hist. Europ. merid., IV (1826), p. 59. — Locard,
Coq. terr. France (1894), p. 34, fig. 30. — Bofill i Haas, Treb. Mus.

Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 465 Id., X (1920), .p. 51; 1d.,
TIMO 20) proe:

(189) A: Bofill i F. Haas 565

Succinea italica Jan et Villa, Disp. syst. (1844), p. 18. —Chía, Mol. terr.

agua dulce Barcelona (1887), p. $.

S. strepholena (non Bourguignat) Chía, Mol. terr. agua dulce Barce-

lona (1887), p. $.

Barcelona (Chía); (Rosals), 8 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 1 exemplar.
Castelldefels (Haas), molts exemplars.

Vallbona (Sagarra), 1 exemplar.

La Succinea italica, que Chía cita de Barcelona, es considera

avui dia generalment com sinónima de S. elegans. Respecte de
S. strepholena, citada pel susdit autor, de la mateixa localitat,
la referim també a la S. elegans. Germain (Moll. France, II
(1913), p. 223, fig. 37) la considera com sinóonima de S. longi-
scata Morelet, que, per nosaltres, no és més que una forma
allargada 1 esbelta de la S. elegans.

1086. Sueccinea pieifferi Rossmássler

Succinea pfeiffeya Rossmássler, Icon. 1, entr. 1.2 (1835), p. 96, lám. 2,

A AA

fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 27. — Sal-
vañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.* ép. 1(1884), p. 399, figs. 1,
2. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 8. —Almera
y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.* ser., IV (1898), p. 99; lám. y,.
ig. 11. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., UE (1903), p: 112.
— Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 122. — Zulueta,

¿Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. — Rosals, Butll. Inst.

Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. — Tomás, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIII (1913), p. 66. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVII (1917), PP- 47, 48. — Boíill 1 Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona Xx (1020), po 5925 1d... XUL (1920), P02:

. (Tapada) pferfferd Bofill, An. Junta Mus. Cienc. Nat. Barcelona, II

(1917), P- 546.

. strepholena (non Bourguignat) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,

XVII (1917), P. 48.

. debilis (non Morelet) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904),

PTZZ.

. pyrenaica Bourguignat, Apercu esp. franc. genre Succinea (1877),
1

0

Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (190)

Barcelona (Bofill, Chía); (Aguilar-Amat), 1 exemplar.
Hipódrom de Barcelona (Bofill i Aguilar-Amat), molts

exemplars.

Boca del Llobregat (Zulueta), (Bofill), molts exemplars.
Prat del Llobregat (Bofill), 6 exemplars.

Castelldefels (Sagarra).

Vallvidrera (Bofill), 5 exemplars; (Salvañá).

Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar subfossil.

Terrassa (Bofill), 12 exemplars.

Martorell (Almera i Bofill), subfossils.

Vallbona (Sagarra), 3 exemplars.

Capellades (Tomás); (Romaní), molts e emplars subfóssils 1

6 exemplars vivents.

Montserrat (Zulueta).

Gironella (Haas), 1 exemplar.

Pont de Raventí (Haas), 5 exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), molts exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

La Succinea strepholena, citada per Romaní de Capellades, és,

com hem pogut veure en l'únic exemplar auténtic, S. pferffer:.

La Succinea debilis, citada per Maluquer a Pobla de Lillet

1 a Castellar d'En Huch, és una especie crítica, afine a la S. py-
renaica Bourguignat; i com aquesta última l'hem posat ja en
treballs anteriors en la sinonímia de la S. pfesfferz, procedim
aquí d'igual manera respecte de sa próxima parenta S. debilis.

109. Succinea oblonga Draparnaud

Succinea oblonga Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 56; Hist.

moll. France (1805), p. 59, lám. 3, figs. 24, 25. — Dupuy, Hist. moll.
France:(1847), p- 71, lam. 1, fig. 9. — Almera y Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2.2 ser., IV (1898), p. 99, lam. 7, fig. 10.

(191) A. Bofill 1 F. Haas 567

Rubí (Almera i Bofill), 6 exemplars subfossils.

Aquesta especie s'ha citat en estat viu a Espanya, amb la
localitat molt vaga «Catalunya», solament una vegada per
Graells (Cat. mol. terr. agua dulce España (1846), p. 2). Es,
doncs, de molt interés conéixer la localitat precisa de Rubí,
on ha viscut en temps molt poc llunyans.

Succinea arenaria Bouchard

Succinea arenaria Bouchard-Chantereaux, Moll. Pas Calais (1838), p. 54.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. ép., 1 (1884), p. 398.

Salvañá cita aquesta especie a Vallvidrera. Nosaltres no la
continuem entre els molluscos de la conca del Llobregat, estant
segurs de que no viu allí i que la citació és deguda a una mala
interpretació de qualque altra Succinmea o a una confusió de
localitat.

110. Lymnaea (Radix) auricularia (Linné) var. lagotis Schranck

Limnaea lagotís Schranck, Fauna boica, III (1803), p. 289.

. (Gulnaria) auviculayia var. lagotís Geyer, Uns. Land. und Sissw. —

Moll. (1909), p. 75, lám. 8, figs. 8, o.

auricularia var. Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 62. —

Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 120.

auricularia Fagot, Hist. mal. P,r. frans. esp. (1892), p. 120.

albescens Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 120.

. acutalis Servain, Etude Moll. Esp. Port. (1880), p. 137. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52.

pa

Barcelona (Martorell), 10 exemplars; (Bofill), molts exem-
plars; (Servain, Chía, Fagot).

Ca'n Tunis (Bofill), 6 exemplars.

Prat del Llobregat (Maluquer); (Rosals), 1 exemplar.

Hem referit a la susdita varietat de Lymnaea auricularia
els exemplars de les localitats amunt esmentades, perqué co-

568 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (192)

incideixen perfectament amb les figures que dóna Geyer (1. c.).

Tots els exemplars que hem vist es distingeixen per sa
espira bastant alta, esbelta, recordant ses primeres voltes les
de Lymmaea (Lymnus) stagnalis. Viu en els recs rublerts de
plantes aquátiques de Ca'n Tunis, de Prat del Llobregat, 1 es
troba també espontániament en safreijos que serveixen per a
la cria de plantes: així, els exemplars de Barcelona procedeixen
dels desapareguts «Campos Elíseos» 1 d'un satreig de Nymphaees
exotiques del Parc de Barcelona.

111. Lynmnaea (Radix) limosa (Linné)

Helix limosa Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774-

Limnaea limosa Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), Pp. 137. —
Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), P. 427.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill,
Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 62. — Maluquer, Bol. R. Soc.
Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat:, LV. (1904), Pp. 77. = Serradell Sota: Tetra (109) PITA
Rosals, Butll Inst. (Cat. MHlist. Nat: IE (o z3) Pp go md
(1914), P. 50, 145. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), PP- 47. 48-

. (Limnophysa) limosa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), P. 546.

. (Radix) limosa Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX
(OZ O) ADAMO da (O 20) pi eE OZONO

. ovata Anonim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Almera
y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.? ser., IV (1898), p. 101.

. canalis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill,
Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona (1914), p. 208; Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.* ép., XII (1915), p. 9.

L. vulgaris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Al-
mera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV (1898), p. 102,
lam. 8, fig. 2. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902),
p. 52. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 48.

L. vulgaris var. rosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917),
P. 48.

L. rosea Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr.,
IV (1910), p. 65.

L. lacustrina Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52.

ss Je e

A A II

(193) A. Bofill + F. Haas 569

Limnaea deformata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.* ser., IV
(1898), p. 102, lám. 8, fig. 4.

E. glacialis Dupuy, Cat. extramar. Gall. test. (1849), n.* 199; Hist. moll.
France (1851), p. 479, lám. 23, fig. 1.

Barcelona (Martorell), 4 exemplars; (Bofill), molts exem-
plars; (Servain, Chía); (Aguilar-Amat), 7 exemplars; (Rosals),
molts exemplars.

Sant Gervasi de Cassoles (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars; (Haas), molts exem-
plars.

Hipodrom de Barcelona (Bofill i Aguilar-Amat), molts
exemplars.

Boca del Llobregat (Zulueta); (Gros), 4 exemplars dels alu-
vions.

Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars; (Maluquer);
(Aguilar-Amat), 13 exemplars; (Rosals), molts exemplars.

Estany de Remola (Aguilar-Amat), 8 exemplars.

Castelldefels (Sagarra); (Haas), molts exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill), molts exemplars.

Rubí (Bofill), 6 exemplars; (Almera 1 Bofill), 2 exemplars
subfossils.

Terrassa (Rosals).

Vallbona (Sagarra), 1 exemplar.

Piera (Rosals), molts exemplars. ,

Capellades (Rosals), 12 exemplars; (Romaní), molts exem-
plars vius 1 subfossils.

Montserrat (Serradell).

Entre Manresa i Berga (Anónim).

Sallent (Maluquer), molts exemplars.

Gironella (Haas), molts exemplars.

13

A e A a rr

570 Junta de Ciéncies Naíurals de Barcelona (194)

Pont de Raventí (Haas), molts exemplars.

Guardiola (Haas), molts exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Incluim en la sinonímia la Lymnmaea deformata Almera 1
Bofill, perque es tracta solament d'exemplars subfossils que
han sigut deteriorats per la pressió de les argiles que els con-

tenien.
Es nota en aquesta espécie una disminució de tamany com

més es va remuntant la conca.

112. Lymnaea (Stagnicola) palustris (Miller)
(Lam mes 240215)

Buccinum palustre Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), Pp. 131.
Limnaeus palustris Rossmássler, Icon., 1, Heft 1 (1835), p. 96, lám. 2,
fig. 51.

Limnaea palustvis Chía, Mol terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 52. — Rosals,
Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 49; Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XVI (1916), p. 33. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVII (1917), p. 48.

. (Limnophysa) palustris var. covuifovmis Bofill, An. Junta Cienc. Nat.
Barcelona, 11 (1917), p. 546.

. Palustris var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917),
P. 48.

..palustris var. corvus Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63.

. fragilis Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV (1898),
PATO

. fragilis var. covuus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser.,
IV (1898), p. 101.

. catalonica Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888) p. 62.

. truncatula (non Miller) Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),

p. 63.
. peregva (non Miller) Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.*

ép., 1 (1884), P. 427.

NS

Barcelona (Martorell), 7 exemplars; (Bofill), molts exem-

plars; (Chía).

NS

(195) A. Bofill + F, Haas 571

A A

Sarria de Barcelona (Martorell), 6 exemplars; (Bofill), 14
exemplars.

Ca'n Tunis (Bofill), 12 exemplars; (Aguilar-Amat), 3 exem-
plars; (Haas), molts exemplars.

Hipódrom de Barcelona (Bofill i Aguilar-Amat), molts
exemplars.

Prat del Llobregat (Bofill), 5 exemplars; (Maluquer).

Estany de Remolá (Aguilar-Amat), 3 exemplars; (Rosals),
molts exemplars.

Gava (Aguilar-Amat), 2 exemplars.

Castelldefels (Haas), 3 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 3 exemplars sub-
fossils.

Capellades (Romaní), molts exemplars subfóssils.

Entre els exemplars d'aquesta espécie, que, com es veu per
les localitats esmentades, está confinada a la conca baixa del
Llobregat, hi ha en totes les localitats una forma petita que,
si bé és ben adulta, no passa de vegades de 8 mil. d'altura
1 que, per aquesta raó, s'ha citat baix la denominació de L. trun-
catula Miiller. Exemplars un xic més grans d'aquesta forma,
d'uns 11 mil. d'altura, es citen com L. catalonica Parreys,
forma que no ha sigut descrita i que, a més, no mereix cap
denominació especial. En donem la figura, ja que podria ésser
confosa amb la L. (Radix) peregra Múll., cas que ha passat a
Salvañá, citant aquesta última Lymnaea de Vallvidrera.

- Aqueixa forma s'ha trobat en váries colleccions posades a
nostra disposició amb el nom de L£. turricula Held.

113. Lymnaea (Galba) truncatula (Miller)

Buccinum truncatulum Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 130.
Lymnaea (Galba) truncatula Bofilli Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barce-

572 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (196)

lona, IX (1920), p. 475 1d, X (1920), P- 53; 1d... XII (920), pI64
Limnaea truncatula Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1
(1884), p. 427. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 13-
—Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV (1898), p. 101,
lám. 8, fig. 3. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902),
p. 52; Id., III (1903), p. 595 Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904),
p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 77. —
Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Monsterr., IV
(1910), p. 65. — Rosals, Butll.. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913),
p. 108. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47-
(Bulimnaea) truncatula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), P- 5460-
- truncatula var. microstoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(OTE PALOS:
- truncatula var. doublieria Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.
. (Galba) truncatula Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV (1918), p. 50.
Limnaeus minutus Rossmássler, Icon., I, entr. 1 (1835), p. 100, lám. 2,
fig. 57-
Limnaea minuta Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I (1882), p. 66. — Marcet,
Rev. Montserr., IV (1910), p. 65.
L. moquini Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr.
IV (1910), Pp. 65.
L. subulata Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Mont-
serr., IV (1910), p. 65.

POR OR A

Barcelona (Martorell), 14 exemplars; (Bofill), 5 exemplars;
(Chía); (Aguilar-Amat), 10 exemplars.

Montjuich de Barcelona (Bofill), 8 exemplars.

Ca'n Tunis (Martorell), 8 exemplars.

Boca del Llobregat (Bofill), 2 exemplars; (Zulueta).

Prat del Llobregat (Maluquer).

Vallvidrera (Salvañá); (Aguilar-Amat), 8 exemplars.

Rubí (Almera i Bofill), 5 exemplars subfossils.

Martorell (Almera i Bofill), 2 exemplars subfossils.

Capellades (Romaní), 10 exemplars.

Montserrat (Bofill, 5 exemplars; (Maluquer, Serradell,
Marcet).

Cardona (Coronado), 3 exemplars en col. Bofill.

Sallent (Maluquer), 2 exemplars.

(197) A. Bofill i F. Haas $78

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas),
5 exemplars.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

114. Bullinus contortus (Michaud)

Physa contovta Michaud, Bull. Soc. linn. Bordeaux, 111 (1829), p. 268,
figs. 15, 16. — Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 452, lám. 22,
fig. 4. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 13. —
Fagot, Hist mal. Pyr. franc. esp. (1892), P. 125. *

Entre 1'Hipódrom i la boca del Llobregat (Bofill), 4 exem-
plars; (Chía, Fagot).

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Les citacions de Chía i de Fagot es basen en exemplars
comunicats per Bofill, i perxó la localitat per ells esmentada
«Barcelona» es refereix també a la de Bofill.

La classificació d'aquesta espécie del Pla del Llobregat
está basada solament en la closca; així és que resta als recol-
lectors futurs la tasca de comprovar-la per l'estudi de l'animal.

Sa existencia en l'encontrada de Barcelona no está isolada
dins la seva área de dispersió, perqué dues altres citades per
Chía (Hostalrich, en el riu Tordera, i Pubol, prop de Girona)
(Fauna malacológica de la província de Gerona (1916), p. 01)
la uneixen amb la localitat francesa clóássica (Pireneus orientals).

115. Physa acuta Draparnaud
Caniles 20 101277/)

Physa acuta Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 55, lám. 3, figs.
To, 11. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 139. —Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 426. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill, Cat. col.

574 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (1098)

conch. Martorell (1888), p. 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., II (1902), p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV (1904), p. 77. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11
(1917), p. 546. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
XIT (1920), p. 65. '

Physa mavrtovelli Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 139. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13.

P. gibbosa Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 52.

P. fontinalis (non Linné) Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2.2 ép., I (1884), p. 426. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),
p. 63. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 90.

Barcelona (Martorell), 3 exemplars; (Bofill), 16 exemplars;
(Chía); (Aguilar-Amat), 3 exemplars.

Sarriá de Barcelona (Martorell), molts exemplars; (Bofill),
molts exemplars; (Servain, Chía); (Aguilar-Amat), 1 exemplar.
Pedralbes (Martorell), 5 exemplars; (Bofill), 3 exemplars.

Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-Amat), 5
exemplars; (Haas), molts exemplars.

Hipodrom de Barcelona (Bofill i Aguilar-Amat), molts
exemplars.

Entre Hipodrom i boca del Llobregat (Bofill), molts exem-
plars.

Boca del Llobregat (Zulueta); (Bofill), 5 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), molts exemplars.

Prat del Llobregat (Maluquer); (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Estany de Remolá (Aguilar-Amat), 6 exemplars.

Castelldefels (Sagarra); (Haas), molts exemplars.

Hospitalet del Llobregat (Bofill), 7 exemplars.

Vallvidrera (Salvañá); (Aguilar-Amat), y exemplars; (Haas),
molts exemplars.

Papiol (Bofill), 4 exemplars.

Rubí (Bofill), molts exemplars.

Terrassa (Rosals).

De conformitat amb Germain (Moll. France, 11 (1913),

(199) A. Bofill i F. Haas 575

A

p. 248) i amb Bofill i Chía (Fauna malac. Catalunya, fasc. I
(1913), p. 39), continuem les Physa gibbosa Moq.-Tand. i Ph. mar-
torelli Serv. en la sinonímia de Ph. acuta; peró aprofitem la
ocasió de donar la figura d'un exemplar de la collecció Mar-
torell procedent de Pedralbes, que deu considerar-se com co-
tipus de Ph. martorelli, ja que Servain la rebé de l'esmentat
Sr. Martorell.

Les denominacions de Physa barcelonines, tals com Ph. saimnt-
simonis Fagot, Ph. mamot Benoit, Ph. acroxa Massot, etc., amb
qué figuren exemplars en les colleccions, cauen així mateix en
la sinonímia de la Ph. acuta, també de conformitat amb Ger-

main, Bofill i Chía.

116. Aplexa hypnorum (Linné)

Bulla hypnorum Linné, Syst. nat., ed. X (1758), Pp. 727.
Physa hypnorum Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 457, lám. 22, fig. 5.
— Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63.

Barcelona (Martorell), 7 exemplars.
Estany de Remolá (Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Planorbis (Planorbis) corneus (Linné)

Helix cornea Linn?, Syst. nat., ed. X (1758), p. 770.
Planorbís corneus Rossmássler, Icon., III, entr. 5, 6 (1859), p. 136.

Barcelona (Rossmássler) fide Sánchez Comendador, sub-
fossil.

Citem aquesta espécie sense número d'ordre, perque sa
existencia prop de Barcelona ni en el reste de la península ibe-
rica no s'ha comprovat. Hem buscat en la collecció de Sánchez
Comendador exemplars auténtics perque d'ell rebia Rossmássler
els que menciona. Pero en aquesta colllecció, ara en possessió

A A A PA A A A o

576 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (200)

del Club Muntanyenc i amablement posada a nostra disposició

pel Dr. Serradell, no s'hi ha trobat res que pugui comprovar
la citació esmentada.

Planorbis (Planorbis) dufourei Graells

Planorbis dufouves Graells, Cat. mol. terr. agua dulce España (1846),

p. 11,lám. 1, figs. 11-15. — Rossmássler, Icon., III, entr. 5, 6 (1859),
P. 135-

Barcelona (Rossmássler), fide Sánchez Comendador.

Respecte d'aquesta espécie prop de Barcelona, devem dir
exactament co manifestat a proposit de lV'espécie anterior.

117. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Miiller
(Lam. II, fig. 28)

Planovbis umbilicatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 160.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 48.

. complanatus Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 48.

. submarginatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 52.

. (Anisus) submarginatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II
(1917), P. 547-

. salonensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 52.

. carinatus (non Miller), var. Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España,
22 Ser. 1 (1808), Pp. 1O3:

. contortus (non Linné) Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2
ser., IV (1898), p. 103.

A pa a

Barcelona (Bofill).

Ca'n Tunis (Bofill), 2 exemplars.

Hipodrom (Bofill i Aguilar-Amat), molts exempla:rs.

Entre Hipodrom i Boca del Llobregat (Bofill), molts exem-
plars.

Prat del Llobregat (Bofill), 5 exemplars; (Maluquer), 6
exemplars; (Aguilar-Amat), molts exemplars.

A

(201) A. Bofill ¿ F. Haas 577

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 1 exemplar.

Estany de Remolá (Rosals), molts exemplars.

Gava (Bofill), molts exemplars; (Rosals), 2 exemplars.

Castelldefels (Sagarra); (Haas), molts exemplars.

Rubí (Bofill), 1 exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), molts exemplars
subfossils.

Capellades (Romaní), molts exemplars subfossils.

Devem fer esment d'un exemplar de Remolá d'extraordiná-
ries dimensions (diám. 20 mil.), que representem en la fig. 28
de la lám. 3. |

Bastants exemplars de les localitats esmentades ofereixen
la tendencia a presentar llur part inferior bastant convexa en
lloc d'ésser completament piana, co que fa que la carena sigui
més cap al mig, recordant vagament P. (Tropidiscus) cart-
natus Múll., co que ha originat la citació errónia d aquesta
última espécie per Almera 1 Bofill.

El P. contortus citat per aqueixos mateixos autors s'ha

comprovat que no és altra cosa que exemplars joves del 129m-
bilicatrs.

118. Planorbis (Paraspira) rotundatus Poiret

Planovbis votundatus Poiret, Coq. terr. fluv. de 1 Aisne (1801), p. 93. —
Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 11 (1855), p. 435, lam. 30,
figs. 36-46. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Al-
mera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.* ser., IV (1898), p. 103. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIT (1917), p. 48.

Ca'n Tunis (Martorell), 4 exemplars.
Prat del Llobregat (Bofill), 4 exemplars; (Maluquer), 4
exemplars en la col:llecció Aguilar-Amat.

578 Junta de Ciemcies Naturals de Barcelona (202)

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 2 exemplars sub-
fossils.

Capellades (Romaní), 2 exemplars subfossils.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 2 exemplars.

119. Planorbis (Paraspira) spirorbis (Linné)

Helix spivovbis Linné, Syst. nat., ed. X (1758), p. 770.
Planorbis spivorbis Rossmássler, Icon., I, entr. 1.2, p. 106, lam. 2, fig. 63.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47.

Estany de Remola (Rosals), 8 exemplars.
Capellades (Romaní), 2 exemplars.

119 bis. Planorbis (Bathycmphalus) contortus (Linné)

Helix contoría Linné, Syst. nat., ed. X (1758), Pp. 774-

Planorbts contorius Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 433, lam. 21,
fig. 2. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV (1898),
P. 103.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfossils.

120. Planorbis (Gyraulus) glaber Jeffreys

Planovrbis glaber Jeffreys, Trans. linn. Soc., XVI (1830), p. 285. — Bofill,
Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52.

P. (Gyraulus) glaber Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
X (1920), P. 53-

P. laevis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 141. — Bofill, Cat.
col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franc.
esp. (1892), Pp. 128.

P. laevis var., Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV (1898),
Pp. 103, lám. 8, fig. 5.

Barcelona (Martorell), 11 exemplars; (Servain, Fagot).
Ca'n Tunis (Martorell), molts exemplars.

A

(203) A. Bofill 1 F. Haas 579

Prat del Llobregat (Maluquer).

Rubí (Martorell), molts exemplars.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar sub-
fossil.

Capellades (Romaní), 4 exemplars.

Gironella (Haas), molts exemplars.

Aluvions prop de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas),
7 exemplars.

121. Planorbis (Gyraulus) albus Miiller

Planorbis albus Múller, Verm. terr. luv. hist. 11 (1774), p. 164-
Planorbis (Gyraulus) albus Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona, XIT (1920), p. 65.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), 7 exemplars.

122. Planorbis (Armiger) cristatus (Linné)

Nautilus cvistatus Linné, Syst. nat. ed. X (1758), p. 799.

Planorbis na:wtileus Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 436, lám. 21,
fig. 12.

P. imbricatus Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 165.

P. nautileus var. imbricatus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España,
ZEISER UV (ESOS) DP EOS:

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 2 exemplars sub-
fossils.
123. Segmentina nitida (Miller)
Planorbis nitidus Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), p. 163.
Segmentina nitida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X

(1920), P- 54-

Castelldefels (Haas), molts exemplars.

580 Junta de Ciéncies Natuvals de Baycelona (204)

124. Ancylus (Ancylus) simplex (Buchoz)

Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lothr. (1771), p. 236.

Ancylus simplex Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 134. —
Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Romaní, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., XVII (1917), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX (1920), p. 47; 1d., X (10920), p. 545 Id., XIL
(1920), p. 65.

A. (Ancylus) simplex Bofill, Haas 1 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 50.

A. fiuviatilis Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884),
Pp. 4209. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108; Id., XIV (1914), p. 50,
145.

. fliuviatilis var. simplex Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),
p. 64.

. fluviatilis var. capuloides Bofill, Cat. col. conch. Martorell, (1888),
PINOA"

. fluviatilis var. riparius Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888),
p- 64.

. capuloides Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47-

. jant Servain, Etude moll, Esp. Port. (1880), p. 135. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Maluquer, Bol. R. Soc.
Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Serradell, Sota Terra (1909), P. 143.
— Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273.

A. lacustris (non Linné) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII

(1917), P- 48.

O O ES

Barcelona (Bofill), 1 exemplar.

Sarriá (Martorell), molts exemplars; (Bofill), molts exem-
plars; (Servain, Chía).

Ca'n Tunis (Rosals), molts exemplars.

Entre l''Hipódrom i boca del Llobregat (Bofill), 3 exem-
plars.

Prat del Llobregat (Rosals), 4 exemplars.

Castelldefels (Haas), 7 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá); (Bofill), molts exemplars; (Aguilar-
Amat), molts exemplars.

den ii

(205) A. Bofill 1 F. Haas 581

Terrassa (Bofill), 7 exemplars.

Vallbona (Sagarra), 1 exemplar.

Capellades (Rosals), 7 exemplars; (Romaní), molts exem-
plars, un d'ells subfossil.

Bruch (Rosals), molts exemplars.

Montserrat (Serradell, Marcet); (Rosals), 10 exemplars.

Fígols les Mines (Rosals), molts exemplars.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet -(Maluquer); (Rosals), molts exemplars.

I'Ancylus lacustris, citat en estat subfossil per Romaní
(1. c.), sha comprovat que és A. simplex.

També les denominacions de 4. lacustris que havem vist en
váries colleccions han de referir-se a lVesmentat A. simplex
Buchoz.

Alguns dels exemplars recullits a Castelldefels per Haas
presenten molt accentuada la costulació que ha originat la
creació de A. costulatús Kiister.

Ancylus (Velletia) lacustris (Linné)

Patella lacusivis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 783.

Ancylus lacustyis Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV
(1305), Pp: 102:

A. lacustris var. moquinianus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España,
22 ser., IV (1898), Pp. 102.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 3 exemplars sub-
fossils.

Aquesta espécie, encara que es cita del S. de Franca fins
als Pireneus, no s'ha trobat, que sapiguem, en estat vivent a
Catalunya. Si bé no dubtem de que es trobi en llocs paludosos
de lEmporda i fins de l'encontrada de Barcelona, no ens creiem
encara en el cas de donar-li número en el present treball.

582 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (206)

125. Carychium minimum Miller

Carychium minimum Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), Pp. 225.
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 155.— Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Almera y Bofill, Bol.
mapa geol. España, 2.2 ser. IV (1898), p. 104. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1904), p. 77. — Bofill i Haas, Treb. Mus.
Cienc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 47.

E
DE

Barcelona (Bofill, Chía).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).
Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Caín Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfossils.

Aluvions en la riera de Ca'n Llop, prop Gironella (Haas),
6 exemplars.

126. Alexia myosotis (Draparnaud)

Auricula myosotíis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 53; Hist.
moll. France (1805), p. 56; lám. 3, figs. 16-17.
Alexia myosotís Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 33-

Estany de Remolá (Rosals).
Castelldefels (Sagarra), 5 exemplars en la colilecció Bofill.

127. Ericia elegans (Miller)

Nerita elegans Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 177.

Ericia elegans Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX
(1020), Po 4951d., 2 (E920), pr 545 1d; AT (1020), p006+

Cyclostoma elegans Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal., (1875), p. 187. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1 (1878),
p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1879), p. 155. —Servain,
Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 143. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I
(1882), p. 62. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Nat. Barcelona
2.2 ép., 1 (1884), p. 426. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona
(1887), p. 13. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123; Id.,

e 5 5 5 5 e ic,

(207) A. Bofill + F. Haas 583

XI (1890), p. 202; Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50, 51 1 52.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2; 1d., 111
(1903), p. 59. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903),
P. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 125. —
Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Serradell,
Butll. Inst Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 7; Sota Terra (1909),
P. 144; 171. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. — Tomás, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 66. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 50, 144 — Bofill, An. Junta Cienc.
Nat. Barcelona, 1I (1917), p. 547. — Romaní, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., XVII (1917), p. 47, 48- — Bofill, Haas i¡ Aguilar-Amat,
¡Treb. Inst. Cat: Hist. Nat.. IV (1918), p.'51:

Cyclostomus elegans Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1 (1878), p. 13. —
Anónim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127.

Cyclostoma elegans var. lutetianum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV (1904), p. 77.

C. lutetianum Fagot, Annal. malac., 11 (1884), p. 192. — Bofill, Crón.
Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Almera v Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2.2 ser., IV (1898), p. 104. — Bofill, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 3.? ép., II (1898), p. 334. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., I11 (1903), p. 59. — Serradell, Sota Terra (1909),
P. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — Bofill, An.
Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il (1917), p. 547-

Barcelona (Hidalgo, Bofill, Servain, Chía); (Aguilar-Amat),
3 exemplars.

Montjuich de Barcelona (Bofill), 4 exemplars.

Sarriá de Barcelona (Bofill), 4 exemplars.

Ca'n Tunis (Gros), 2 exemplars.

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta); (Gros), un
exemplar.

Gava (Maluquer).

Castelldefels (Gros), molts exemplars; (Haas), 15 exemplars.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Bofill, Salvañá).

Papiol (Bofill), 1 exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfossils.

Sant Llorenc del Munt (Arnet 1 Bofill).

TEN a , a LAA qa

584 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (208)

Sant Llorenc del Munt, font dels Abeuradors (Bofill), un
exemplar.

Avenc d'En Roca, prop Corbera (Serradell).

Piera (Bofill), 5 exemplars.

Capellades (Rosals, Tomás); (Romaní), molts exemplars i un
subfossil.

Turó Boada, prop estació d'Olesa (Bofill), 3 exemplars.

La Puda de Montserrat (Bofill), 5 exemplars.

Montserrat (Coronado); (Bofill), molts exemplars; (Fagot,
Maluquer, Serradell, Marcet); (Rosals), 12 exemplars; (Haas)
2 exemplars.

Mura de Sant Llorenc del Munt (Bofill), 1 exemplar.

Montcau, sobre Mura de Sant Llorencg del Munt (Bofill).
2 exemplars.

Olost del Llucanés (Aguilar-Amat).

Manresa (Coronado); (Bofill), 2 exemplars.

Solsona (Coronado). |

Ermita d'Olius, prop Solsona (Navás), 1 exemplar.

Entre Manresa 1 Berga (Anonim).

Sallent (Maluquer), 4 exemplars.

Puigreig (Bofill).

Gironella (Maluquer), 2 exemplars.

Entre Gironella 1 La Baells (Haas), 5 exemplars.

Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars.

Entre Pont de Raventí 1 Guardiola (Haas), 2 exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), 7 exemplars.

Entre Guardiola 1 Bagá (Sagarra), 2 exemplars.

Bagá (Haas), 2 exemplars.

Greixa, a 1,300 m. alt. (Haas), 2 exemplars.

Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars; (Maluquer); (Haas),
molts exemplars.

(209) A. Bofill í E. Haas 585

128. Pomatias obscurus martorelli Bourguignat
(Lam. 111, figs. 29-38; lam. 1V, figs. 1 1 2)

Pomatías martorell: Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port.
(1880), p. 144. — Kobelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch.,
2. Ed., (1881), p. 134. — Fagot, Annal. Malac., II (1884', p. 193. —
Westerlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., V (1885), p. 117. —
Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 198. — Bofill, Bull.
Soc. Mal. France, VII (1890), p. 279; Crón. Cient. Barcelona, XIV
(ESQ) po 5 Bagot, Hist. mal Byr: franc. esp. (1892), p.' 130:
— Wagner, Monogr. Gatt. Pomatias (1897), pp. 25, 67. —Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 59. — Novellas, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Serradell, Sota Terra
(1909), Pp. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65.— Bofill,
An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, 11 (1917), p- 548.

Cochlostoma martorelli Kobelt, Cyclophoridae in «Das Tierreich» (1902),
P- 503.

Pomatias obscurus martovellz Bofill i Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVIII (1918), p. 170.

P. obscuyus var. Bofill, Catál. col. conch. Martorell (1888), p. 68.

P. crassilabrum Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 143. — Serra-
dell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910),
p. 66.

P. crassilabris Fagot, Annal. malac., 11 (1884), p. 193; Crón. Cient.
Barcelona, XI (1888), p. 198.

P. hispanicus Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 144. — Fagot,
Annal. malac., II (1884), p. 193; Crón. Cient Barcelona, XI (1888),
p. 193. — Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII (1890), p. 279. —
Couturier, Cat. coq. pal. coll. Hagenmiúller (1903), p. 58. — Serra-
dell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910),
p=273: Ñ

P. montserraticus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 51.
— Fagot, Hist. mal. Pyr. franc esp. (1892), p. 129. — Mas de
Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 93. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11 (1902), p. 59. — Novellas, Butll.
inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 110. —Serradell, Sota Terra
(1909), P. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 66. —
Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 567. — Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11 (1917), p. 548.

P. montserraticus var. major Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
MOI PA DAS:

P. labrosus Westerlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., V (1885),
p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 198. —

14

586 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (210)

Bofill, Bull. soc. mal. France, VII (1890), p. 279; Crón. Cient. Bar-
celona, XIV (1891), p. 51.—Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (18092),
Pp. 130. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 59.
E— Serradell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr.,
k IV (1910), p. 66.
Cochlostoma labrosum Kobelt, Cyclophoridae, in «Das Tierreich< (1902),
P. 502.

Castelldefels (Font Quer), 10 exemplars.

Terrassa (Rosals), molts exemplars.

Font dels Abeuradors, a Sant Llorenc del Munt (Bofill),
molts exemplars.

Turó Boada, prop estació d'Olesa (Bofi1l), molts exemplars.

Entre Esparraguera 1 Monistrol (Bofill), molts exemplars.

La Puda de Montserrat (Bofill), 6 exemplars; (Aguilar-
Amat), 12 exemplars.

Collbató (Bofill), 7 exemplars.

Entre Monistrol 1 Montserrat (Bofill), molts exemplars.

Montserrat (Coronado); (Bofi1l), molts exemplars; (Servain,
Kobelt, “Vesterlund); (Fagot), 8 exemplars; (Martorell), 6 exem-
. plars; (Wagner, Maluquer, Novellas, Mas de Xaxars, Serradell,
Marcet, Faura); (Aguilar-Amat), molts exemplars; (Rosals),
molts exemplars; (Haas), molts exemplars.

Mura de Sant Llorenc del Munt (Bofill), molts exemplars.

Montcau, sobre Mura de Sant Llorenc del Munt (Bofill),
molts exemplars.

Ermita d'Olius, prop Solsona (Navás), y exemplars.

La localitat de Barcelona, citada per Couturier (97, p. 58),
és sens dubte equivocada: es tractará, com en molts altres casos
análegs, d'algun punt de la província del mateix nom, proba-
blement Montserrat.

Respecte de la nomenclatura d'aquesta forma, hem dit
(142, p. 170) que de tots els noms que li han sigut aplicats i
consten en nostra llista sinonímica, ha de prevaléixer el més

3
]
.
'

A AS A A o

(211) A. Bofill ¿ F. Haas 587

antic, que és P. martorellz. Un exemplar procedent de Mont-
serrat 1 classificat per Fagot amb aquest nom el representem
en la lám. 3, figs. 29 i 30.

El P. labrosus de Westerlund (lám. 3, figs. 33 1 34) no és
més que una forma robusta, ben adulta, amb peristoma ben
gruixut 1 auriculat en son marge columelllar, de l'esmentat
P. martorellz; aquest exemplar de la nostra figura procedeix
també de Montserrat.

Per fi, P. montserraticus Fagot, que ha quedat nomen nudum
és una forma intermitja entre P. martorelli i P. labrosus res-
pecte als carácters de l'obertura. Donem la figura d'un co-
tipus, procedent així mateix de Montserrat (lám. 3, figures
3132). j

Les tres formes abans esmentades i que reunim baix la
denomincaió comú de P. obscurus martorelli, tenen solament
la diferenciació en el grau de desenrotllo del peristoma, que pot
ésser conseqiiéncia de l'estació, de la temporada o bé purament
individual.

Respecte al major o menor desenrotllo de l'esculptura de
la closca, no pot atribuir-se-li importáncia, ja que en totes les
localitats es troben exemplars que la presenten de carácter di-
ferent.

Encara que no es tracti d'un regla fixa, es veu que els exem-
plars de les localitats més baixes ofereixen la superfície de la
closca menys densa i més finament estriada que les de localitats
més elevades: per exemple, els de Castelldefels, Terrassa, Es-
parraguera, la Puda de Montserrat, fins els recullits entre Mo-
nistrol i el monastir de Montserrat, es distingeixen fácilment
dels trobats en la part alta de Montserrat o de Sant Llorenc
del Munt per l'esculptura menys manifesta de la closca. Aquesta
diferencia d'estriació es veu bé en nostres lámines: les figu-
res 112 dela lám. 4 representen un exemplar de Castelldefels,

588 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (212)

mentres que les figs. 20-34 de la lám. 3 són de la part alta de
Montserrat.

Els exemplars de Montserrat i els de Sant Llorenc del Munt,
encara que idéntics en llurs carácters generals, presenten una
diferencia constant respecte de la convexitat dels antractes,
que és major en els de Sant Llorenc. Les figs. 35-38 de la lám. 3
representen dos exemplars procedents del Montcau, sobre Mura.

Les dues formes així caracteritzades están representades en-
tre nostre material, de manera que els exemplars de Terrassa
corresponen als exemplars de Sant Llorenc del Munt, mentres
que els de les demés localitats no situades en aquesta munta-
nya ofereixen la forma montserratina; també els exemplars de
Olius, localitat bastant allunyada i isolada, pertanyen a la
forma de Montserrat.

Respecte de les relacions d'aquest Pomatias amb sos con-
géneres, ens n'ocuparem al tractar de la forma segúent.

129. Pomatias obscurus esseranus Fagot
(Lam. IV, figs. 3-8)

Pomatias esseranus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 197.

P. obscurus esseranus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV (1918), p. 51, lám. 4, figs. 14, 15. — Bofill i Haas,
Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX (19:0), p. 49, lám. 3, figS. 17-18;
ld. (190), Pp. 5% lam3, gs. 122, 12741d1XI11 (1920) 07
lamos) MS. LO:

. obscurus (non Draparnaud) Anónim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882),
EZ 7

; oie Fagot, Cron. Cient. Barcelona, X1 (1888), p. 198 (nom. nud.);

" Hist. mal. .Pyr. franc. esp. (1892), p. 132.

ripacurcious Bofill, Act. y mem. Congr. Nat. Esp. Zaragoza (1909),
ZA!

o opio Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), PP. 140, 143.

organiacus Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), PP. 140, 143.

. montservaticus (non Fagot) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist, Nat,

(1904), P. 125.

uy vu oa

(213) A. Bofill + F. Haas 589

Pomatias bofilli Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 132.—Ma.
luquer, Bol. R. Soc. esp. Hist. Nat. (1904), p. 125.

P. crassilabrum (non Dupuy) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI
(1913), P. 108. :

Entre Manresa i Berga (Anonim).

Sant Llorenc dels Piteus (Bofill), molts exemplars.

Gironella (Maluquer), molts exemplars.

Entre Olvan i La Baells (Haas), molts exemplars.

Berga (Rosals), molts exemplars.

Ermita de Corbera, sobre Berga (col. Bofill), molts exem-
plars. E

Pont de Raventí (Haas), molts exemplars.

Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 4 exemplars.

Fígols les Mines (Suárez del Villar), molts exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), molts exemplars.

Entre Guardiola i Baga (Sagarra), 1 exemplar.

Bagá (Haas), molts exemplars.

Greixa, a 1,300 m. alt. (Haas), molts exemplars.

Falgars (Maluquer); (Haas), molts exemplars.

Pobla de Lillet (Maluquer); (Haas), molts exemplars.

Muntanya del Rus (Haas), 3 exemplars.

Castellar d'En Huch, prop les fonts del Llobregat (Bofill),
molts exemplars; (Maluquer); (Haas), molts exemplars.

Fagot (1. c., p. 132) ha donat el nom de Pomatias bofillr als
exemplars d'aquesta forma que Bofill havia recullit en les fonts
del Llobregat, prop de Castellar d'En Huch (Fagot diu, per
equivocació, Castellar-de-Nudi); pero aquesta denominació deu
considerar-se com nomem nudum;, Fagot dóna uns caracters
diferencials que el distingeixen de son P. subobscurus (Ll. c.,
P. 132); pero aquest últim és també nomen nudum, faltant així
els termes de comparació. Donem nosaltres (lám. 4, figs. 7 18)
la representació d'un exemplar recullit per Bofill en la localitat

590 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (214)

abans esmentada, el qual deu considerar-se co-tipus, i que
comprova sa identitat amb P. obscurus esseramus, qual varia-
bilitat queda demostrada amb les figures de nostres quatre
treballs precedents.

Donem així mateix la figura d'un exemplar de la localitat
més baixa on s'ha recollit aquesta forma en la conca del Llo-
bregat, Gironella (lám. 4, figs. 3 1 4), 1 una altra de la més
elevada, Greixa (lám. 4, figs. 5 1 6).

Respecte de l'estriació d'aquest Pomatias, pot repetir-se el
que ja hem dit en nostres treballs sobre el Noguera Pallaresa
i el Segre, co és, que en llocs humits o ombrívols (per exemple
Gironella, Falgars, fonts del Llobregat) queda molt reduida 1
fina, arribant a desaparéixer quasi del tot, mentres que en llocs
arids, exposats al sol (com Guardiola, Greixa, etc.), aquesta
estriació s'accentua fins a pendre el carácter de costulació.

En quant a la relació de P. obscurus esseranus amb P. obs-
curus martorelli de qué acabem de tractar, sembla que són
dues formes locals que es substitueixen en llurs respectives
arees de dispersió. No ignorem que són formes íntimament
emparentades 1 llur semblanca s'accentua més encara si es
considera que ambdues tenen les mateixes variacions: peró es
distingiran amb més o menys precisió per la manera com es
presenta la convexitat dels anfractes: doncs en P. martorelli
el máximum de llur convexitat coincideix amb la línia mitja
de les voltes, mentres que en el P. esseranus está situada de-
cididament més avall.

El P. esseranus és propi, com ja hem dit en altres ocasions,
de la regió dels congostos prepirenaics, mentres que P. mar-

torelli correspon, per sa área de dispersió, a la regió del Mont-
sech.

(215) A. Bofill 1 F. Haas 591

130. Bythinia tentaculata (Linné)

Helix tentaculata Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 774:

Byihinia tentaculata Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855),
p. 528, lam. 39, figs. 23-24.— Almera y Bofill. Bol. mapa geol. Es-
paña 2.2 ser., IV (1898), p. 83.

B. tentaculata var. producta Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), P- 47-

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), 2 exemplars sub-
fossils.
Capellades (Romaní), 1 exemplar.

131. Amunicola similis (Draparnaud)
(Lám. IV, figs. 21-28 1 31-54)

Cyclostoma simile Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 34, lam. 1,
fig. 15.

Hydrobía similis Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 552, lam. 27,
fig. 9.

Ammicola similis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880) Pp. 147. —
Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Zulueta, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 7. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XVII (1917), p. 48.

Byihinia similis Bofill, Cat. Col. Conch. Martorell (1888), p. 30.

Cyclostioma anatinum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 37,
lám. 1, figs. 24-25. j

Amnicola anatina Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 14.

A. maceana Paladilhe, Rev. mag. zool., 2.2 ser., XXI (1869), p. 227,
lám. 19, fig. 6. y. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 148.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Letourneux
et Bourguignat, Prodr. mal. terr. fluv. Tunisie (1887), P. 145. —
Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 138. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Bofill, An. Junta Cién.
Nat. Barcelona, 11 (1917), p. 536.

A. emiliana Paladilhe, Rev. mag. zool., 2. ser., XXI (1869), p. 229,
lám. 10, figs. 22, 23. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona
(1887), Pp. 14. — Salvañá, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888),
p. 119. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52.

592 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (216)

Amnicola voigiana Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 141.

A. monjoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14.

A. vallensana Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV
(1898), p. 83, lám. 5, fig. 23.

Barcelona (Bofill, Chía, Salvañá). :

Ca'n Tunis (Paladilhe, Servain); (Martorell), molts exem-
plars; (Bofill), molts exemplars; (Salvañá), molts exemplars;
(Letourneux i Bourguignat, Fagot); (Aguilar-Amat), molts
exemplars; (Haas), molts exemplars.

Entre Hipódrom i boca del Llobregat (Bofill), molts exem-
plars; (Aguilar-Amat), molts exemplars.

Boca del Llobregat (Bofill), 8 exemplars; (Zulueta).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 2 exemplars.

Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars; (Maluquer);
(Aguilar-Amat), molts exemplars; (Rosals), molts exemplars.

Estany de Remolá (Aguilar-Amat), molts exemplars.

Castelldefels (Sagarra); (Haas), molts exemplars.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 11 exemplars sub-
fosstls.

Terrassa (Bofill), molts exemplars.

Capellades (Romaní), subfossils.

L'estudi de molts cents exemplars ens ha convencut que
és impossible mantindre la separació de les dues espécies clás-
sigues de Draparnaud Amnicola simailis 1 A. anatina. Reunint
aquestes amnícoles baix la denominació més antiga de A. si-
milis ens donem compte de lo atrevit de nostre procedir; pero,
com ja hem dit, l'estudi de nostre material tan nombrós ens ha
ensenyat que els tipus draparnaudians no sols s'enllacen per
transicions insensibles, sinó que no són els extrems d”aquesta
cadena de formes.

Les dues formes, tals com les entenia Draparnaud, no es
troben juntes en totes les localitats: nosaltres les tenim de les

593

(217) A. Bofill + F. Haas

segles del baix Llobregat, reunides per les transicions com pot
veure's en nostres figures 31-34 de la lám. 4.

En altres localitats prevaleix una de les dues formes, peró
sempre viuen junt amb elles exemplars que tendeixen més o
menys cap a l'altra forma draparnaudiana, sense arribar, no
obstant, a sa completa identitat.

Pot dir-se, resumint, que la cadena entre A. símilis 1 Á. ana-
tina existeix en totes les localitats, si bé no sempre amb tota
Pextensió.

Les diferencies entre A. símilis 1 A. anatina no són en es-
sencia molt grans: tenen comú el nombre d'anfractes, la forma
del peristoma i la naturalesa de llur epidermis; es distingeixen
per ésser A. similis més globulosa, tenint, en conseqúéncia,
la sutura bastant profunda, l'últim anfracte més inflat, l'um-
bilic més obert i obertura més alta, igualant a la mitat de
Valtura total de la closca; A. anatína, al contrari, és més pro-
longada i té, en conseqiéncia, les voltes menys convexes, la
sutura menys profunda, l'umbilic menys obert, l'obertura
menys alta, no arribant a la mitat de l'altura total de la closca.

En resum, pot dir-se que les diferéncies en la forma entre
ambdues amnícoles són conseqiiéncia de la diferencia d'aitura;
cosa análoga a la que passa amb moltes xerofiles, com hem vist
a Vocupar-nos d'aquest grup de mol:luscos.

Les amnícoles descriptes per Paladilhe, com 4Á. maceana,
A. compacta, A. spirata, A. sarahae són formes intermitges
entre els tipus draparnaudians, mentres que 4. emibana és
una anella més enlla del tipus similis de la ja esmentada ca-
dena de formes. :

La Ammicola roigiana Salvañá, de que donem la figura,
reproducció d'individus de son autor (lám. 4, figs. 21-26), ha
quedat nomen nudum a Vigual que A. monjoz Bourguignat, que,
segons diu Salvañá (62, p. 141), és idéntica amb A. rorgrana.

594 Junta de Ciénctes Naturals de Barcelona (218)

A. vallensana Almera i Bofill, que representem també (lá-
mina 4, figs. 27 i 28) segons un exemplar auténtic, deu con-
siderar-se igualment com A. similis, peró d'una raca petita
característica d'aigies corrents, a la que pertanyen també
nostres exemplars de Terrassa.

Belgrandia marginata (Michaud)

Paludina mavginata Michaud, Compl. Hist. moll. terr. fluv. France

(1831), p. 98, lám. 15, figs. 58-59.

Hydrobia marginata Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 573, lám. 28,
o mavginata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser.,

IV (+808). po 8

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), 1 exemplar subfossil,
trencat, pero determinable.

No es coneix cap Belgrandía vivent de la vessant meridional
dels Pireneus; peró dels Pireneus francesos es coneixen váries
espécies, lo qual fa presumir que se'n trobaran també en la
vessant espanyola; no obstant, sense la deguda certesa no
incluim la de Ca'n Ubach entre els molluscos vivents de Ca-
talunya.

132. Paludestrina acuta (Draparnaud)
(Lám. IV, figs. 17-20)

Cyclostoma acutum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 40, lám. 1,
ña. 23.

Paludestrina acuta Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52.

Byihinia acuta Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 30.

Paludestrina procevula Paladilhe, Rev. Mag. zool., 2:2 ser. XXI (1869),
Pp. 323, lám. 19, figs. 24-25.

P. sp.? Zulueta, Butll, Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77.

Barcelona (Paladilhe).
Ca'n Tunis (Martorell), molts exemplars.

A II

(219) A. Bofill 1 F. Haas 595

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Prat del Llobregat (Maluquer); (Aguilar-Amat), 1 exemplar-

Estany de Remolá (Aguilar-Amat), molts exemplars.

Castelldefels (Sagarra).

Capellades (Romaní), molts exemplars.

Referim amb dubte a aquesta espécie la citació de Zulueta
de la boca del Llobregat, perqué amb la major probabilitat es
tracta d'aquesta espécie, que és la que més es troba.
| De conformitat amb Germain (Moll. France, II (1913),
p. 305), considerem P. procerula Paladilhe solament com una
forma més esbelta de P. acuta.

Com no és facil procurar-se representacions gráfiques d'a-
questa Paludestrina, ne donem dues figures d'exemplars pro-
cedents de Ca'n Tunis.

133. Paludestrina brevispira Paladilhe
(Lam. IV, figs. 9-16)

Paludestrina brevispiva Paladilhe, Ann. malac., I (1870), p. 243; Ann.
Sc. nat., ser. 6.2, 1 (1874), lám. 3, figs. 27, 28.

Byihinella abbreviata (non Michaud) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XIV (1914), P. 145-

Byihimnella veyniest (non Dupuy) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVII (1917), DP. 47.

Castelldefels (Haas), 1 exemplar.

Capellades (Rosals), molts exemplars; (Romaní), molts
exemplars.

La figura original que Paladilhe dóna d'aquesta especie i
que Locard reprodueix en ses Cog. eau douce France (1893),
P. 104, fig. 103, no permet formar-se'n idea exacta, 1 perxó
representem una série d'exemplars procedents de Capellades,
que conté tota l'lamplitud de variació trobada en aquesta loca-

596 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (220)

litat. Pot veure's que allí predominen exemplars més contrets
que el de la figura donada per Paladilhe.

Els exemplars d'espira més contreta recorden, a excepció
de llur apex punxagut, Bythinellas del grup de -B.. brevis, lo
qual explica per qué s'ha citat baix les denominacions de
Bythinella abbreviata 1 B. reyntest.

La Paludestrina brevispira, coneguda de quasi tot el litoral
mediterrani francés, no s'havia citat encara de Catalunya.

Es notable lexisténcia a Capellades de les Paludestrines
acuta 1 brevispira, ja per distar la localitat del litoral uns 35 km.
en línia recta, ja per ésser l'estany on viu d'aigua completament
dolca, com ens indica amablement el Sr. Romaní.

Moitessieria simoniana (Charpentier)

Paludina simoniana Charpentier, in Saint-Simon, Miscell. malac.,
1.2 década (1848), P. 39.

Hydrobia simontana Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 574, lám. 28,
MD:

Mottessiería saint-simont Germain, Moll, France, 11 (1913), p. 315.

M. massotí Bourguignat, Rev. mag. zool., 2.- ser., XV (1863), Pp. 439,
lam. 21, figs. 1-5. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. a 2.2 SEr,,
IV (1898), P. 84.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), 1 exemplar subfossil.

D'acord amb Germain (1. c.), considerem la denominació
específica de massoti, amb la qual s'havia citat aquesta Mos-
tessiería de Ca'n Ubach de Rubí, com sinónima de M. simo-
mana Charpentier.

T'únic exemplar que hem estudiat no és del tot intacte,
per qual motiu la determinació específica deu considerar-se
com aproximada; peró, de totes maneres, queda comprovada
existencia, encara que en estat subtossil, del génere Moz-
tessiería en la vessant meridional dels Pireneus. Les corrents

(221) A. Bofill i F. Haas —. 597

d'aigua que han depositat les argiles de Ca'n Ubach de Rubí
procuraran tal vegada exemplars vius de Mortessiería 1 d'altres
mol luscos que fins ara solament es coneixen allí en-estat sub-
fossil. |

Valvata piscinalis (Miller)
Cia mes 20 1530)

Nerita piscinalis Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 172.

Valvata piscinalis Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 583, lam. 28,
iS /T3.

V. piscinalis var. rubiensis, Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España,
aa ser VA (ESOS)) Pp: 34) 14m 5) 18:20:

Ca'n Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), 6 exemplars sub-
fossils.

Donem la figura d'un exemplar de Valvata piscinalis
var. rubiensis de Ca'n Ubach de Rubí, per demostrar que
aquesta varietat no té raó d'existir, doncs no és més que una
forma menys elevada propia de localitats de muntanya. Pot
comparar-se amb sa forma alpestris Blaun., que viu en localitats
com les que acabem d'esmentar.

La Valvata piscinalis citada per Romaní (141, p. 48) en estat
subfossil de Capellades, no és més que exemplars joves d'Ericia
elegans, segons hem pogut comprovar.

134. Valvata cristata Miller

Valvata cristata Múller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 198. — Du-
puy. Hist. moll. France (1851), p. 587, lám. 28, fig. 16. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 14.

Barcelona (Chía)..
Castelldefels (Haas), molts exemplars.

598 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (222)

135. Sphaerium (Sphaerium) corneum (Linné)

Tellina covnea Linné, Syst. nat. ed. X (1758), p. 678.
Cyclas covnea Dupuy, Hist. moll. France (1852), p. 666; lám. 29, fig. 4.

— Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 77.

Barcelona (Martorell).

Ca'n Tunis (Haas), molts exemplars.

Entre l1'Hipodrom i la boca del Llobregat (Bofill), 3 exem-
plars.

Estany de Remola (Rosals), 3 exemplars.

Castelldefels (Haas), molts exemplars.

Terrassa (Bofill), 3 exemplars.

Entre els exemplars de Castelldefels n'hi ha uns de la forma
inflad: que abans era designada com varietat nucleus de
S. corneum.

136. Musculium lacustre (Miller)

Tellina lacustris Múller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 204.

Cyclas lacustvis Dupuy, Hist. moll. France (1852), p. 671, lam. 29,
fig. 7.

Sphaerium lacustve Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52.

Barcelona (Chía). :

Entre l'Hipodrom i la boca del Llobregat (Bofill), 4 exem-
plars.

Prat del Llobregat (Maluquer).

Estany de Remol¿ (Rosals), molts exemplars.

137. Pisidium amnicum (Miller)

Tellina amnica Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11 (1774), p. 205.
Pisidium amnicum Dupuy, Hist. moll. France (1852), p. 670, lám. 30,
fig. 1. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI (1913), p. 108. —

(223) A. Bofill + F. Haas 599

Stelfox, Journ. of Conch. XV (1918), p. 293, lám. 7, figs. 35-39. —
Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 59.
Pisidium cazertanum (non Poli) Bofill, Cat. col. conch. Martorell

(1888), Pp. 77.

Estany de Remola (Rosals), 1 exemplar.

Rubí (Martorell), molts exemplars; (Bofill), molts exem-
plars; (Rosals), molts exemplars.

Piera (Bofill), 3 exemplars.

Guardiola (Rosals); (Haas), molts exemplars.

Baga (Sagarra), 2 exemplars.

Puig d'Alp, a 2,410 m. alt. (Rosals), molts exemplars.

Els exemplars són de menors dimensions com major és l'al-
titud de la localitat; així és que lexemplar més gran que tenim
procedeix de Remola i té 9'5 mil. de llarg 1 7 mil. d'alt, mentres
que els majors de Puig d'Alp no tenen més de 475 mil. de
llarg per 3 mil. dalt.

Aquesta especie s'ha confós moltes vegades amb P. caser-
tanum Poli i s'ha citat baix aquesta denominació. Per falta
de material suficient no podem afirmar si totes les citacions
de casertanum es refereixen a aquesta especie o a P. amnicum,

138. Pisidium casertanum (Poli)

Cardium casevtanum Poli, Test. utrius. Sicil., 1 (1791), p. 65, lám. 16,
ar:

Pisidium casertanum Stelfox, Journ. of Conch. XV (1918), p. 293, lám. o,
figs. 27-30. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X
(1920), P. 59.

P. cazertanum Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Zulueta,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Serradell, Sota Terra
(1909), P. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII
(1917), P- 48.

P. ibericum Clessin, Malak. Bl. XX (1873), p. 209, lám. 1; £g. 4; Syst.
Conch. Cab. 2 ed. IX, 3, p. 36, lám. 4, £igs. 1-3.—Woodward, Catal.
BEBO) pz:

600 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (224)

? Barcelona (Chía).

? Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta).

Prat del Llobregat (Bofill), 4 exemplars; (? Maluquer).

Capellades (Romaní), 1 exemplar subfossil.

? Montserrat (Serradell). |

Solament hem pogut comprovar un petit nombre de les
citacions anteriors. Com hem dit al tractar de Pisidium amni-
cum, aquesta espécie s'havia pres moltes vegades per P. caser-
tanum, per qual motiu fem precedir d'un ? les abans esmentades
localitats no comprovades amb material auténtic.

Segons la autoritat de Woodward (126 bis), el Pis. 1beri-
cum de Clessin és sinónim de casertanum, lo que Geyer 1 Haas,
després de haver estudiat el tipu conservat en el Museu Sen-
ckenberg de Francfort, han pogut confirmar. El Pis. 1bericum
prové de Barcelona, 1 amb molta probabilitat pot dir-se que
la localitat exacta és les segles del Llobregat, prop de casa
Antunez, ja que els exemplars auténtics de Clessin son iden-
tics als molts que nosaltres havem recolllectat en la localitat
esmentada.

139. Pisidium nitidum Jenyns

Pisidium nitidum Jenyns, Trans. Cambridge, IV (1833), p. 304, lám. 20,
figs. 7, 8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), Pp. 14.—
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. II (1902), p. 52. — Zulueta,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Stelfox, Journ.
of Conch., XV (1918), p. 205, lám. 7, figs. 5 13: lám. OQ, figs. 21 22.

- — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX (1920),
PB Id a (LOE0)/ 000:

? Barcelona (Chía).
Ca'n Tunis (Haas), molts exemplars.
Hipodrom de Barcelona (Bofill i Aguilar-Amat), 1 exemplar.

Entre 'Hipódrom i la boca del Llobregat (Bofill), molts
exemplars.

a A e

ib tl bt a. e ar a bl tii plc dei atada ita,

(225) A. Boful 1 F. Haas 601

? Boca del Llobregat (Zulueta).

Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 1 exemplar.

Prat del Llobregat (Bofill), 1 exemplar; (? Maluquer).

Estany de Remolá (Rosals).

Castelldefels (Haas), molts exemplars.

Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop Gironella (Haas),
1 exemplar.

També fem aquí precedir d'un ? les localitats quals exemplars
no hem pogut comprovar.

140. Pisidium pulchellum Jenyns

Pisidium pulchellum Jenyns, Trans. Cambridge, IV (1833), p. 306,
lám. 21, figs. 1-15. — Stelfox, Journ. of Conch., XV (1918), p. 300,
lám. 9, figs. 13-16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona Xx (1020) p: 695 1d., XUL (1920) 1p0/72.

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 exemplars.
Gironella (Haas), 1 exemplar.

141. Pisidium obtusale (Lamarck)

Cyclas obtusalis Lamarck, Anim. s. vert., V (1818), p. 559-
Pisidium obtusale Almera y Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.2 ser., IV

(1898), p. 143. — Stelfox, Journ. of Conch. XV (1918), p. 300, lám. o,
figs. 9, 12.

P. fontinale (non Pfeiffer) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII
(1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 145.

? Can Ubach de Rubí (Almera 1 Bofill), subfossils.

? Capellades (Rosals).

Pon: de Raventí (Haas), molts exemplars.
? Guardiola (Rosals).

Per falta d'un exemplar auténtic no hem pogut comprovar
la citació d'Almera i Bofill.

15

602 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (226)

Respecte de Pisidiwm fontinale citat per Rosals, de Cape-
llades i de Guardiola, peró no comprovada sa existéncia en cap
altre lloc de Catalunya, hem cregut convenient referir-lo a
P. obtusale amb el qual té molta semblanca externa.

De totes maneres, hem acompanyat amb ? les citacions de
les localitats quals exemplars no ens ha sigut possible com-
provar.

(227) A. Bofill + F, Haas 603

EAUÚNULES DE EES“LOCALITATS

Van senyalades amb ? les citacions dubtoses o no compro-
vades, amb $ les formes que tant solament es coneixen en
estat subfóssil, amb (f) les que es coneixen vives 1 subfossils,
amb * les dels aluvions 1 amb (*) les que s'han cullit vives i
en els aluvions.

BARCELONA,

incluint el Montjuich, Ca'n Tunis, 1'Hipodrom, el pla del Llobregat entre
1 Hipodrom i la boca del Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles, Sarria,
Pedralbes, el Tibidabo, Vallcarca i Vallvidrera.

Limax flavus L.
Agriolimax agrestis L.
Malasolimax valenttanus Fér.
Milax gagates Drap.
Testacella haliotidea Drap.

2 Vitrina major Fér.

2 Vitrina pellucida Muúll.
Hyalinia (Poltta) nitens Gmel.
H. (Polita) lucida Drap.
HA. (Polita) pura couvquini Bgt.
H. (Zonttoides) nitida Mill.
H. (Vitrea) crystallina Mill.
H. (Vitrea) pseudohydatina Bgt.
Euconulus fulvuus Múll.
Leucochvoa candidissima Drap.
Punctum pygmaeum Drap.
Pyramidula (Patulastra) micropleura Pag.
P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
Sphyradium muscovum Drap.
Helix (Xerophila) variabilis Drap.
H. (Xerophila) maritima Drap.
H. (Xerophila) arigonis Rossm.
H. (Candidula) siriata barcinensis Bgt.
H. (Candidula) striata betulonensis Bot.
H. (Candidula) apicina Lam.

, E a 2: EPR Ae, Hd A RIA o

604. Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (228)

an

elix (Candidula) murcica penchinatr Bgt.
(Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fag.
(Candidula) conspurcata Drap.
(Trochula) conica Drap.

(Trochula) elegans Drap.
(Cochlicella) conordea Drap.
(Cochi1cella) barbara L.

(Cochlicella) acuta Mill.

(Theba) strigella vuscinica Bgt.
(Carthustana) carthustana Mill.
(Fruticicola) sevicea martorellz Bgt.
(Vallonia) costata Muúll.

(Vallonia) pulchella Mill.
(Vallonta) excentvica Sterki.
(Caracollina) lenticula Fér.
(Chilotvrema) lapicida andorrica Bgt.
(Pseudotachea) splendida Drap.
(Tachea) nemecralis L.
(Cryptomphalus) aspersa Mill.
(Archelix) punctata Muúll.

(Eobanta) vermiculata Múll.
(Macularia) companyons! Al.

. (Euparypha) pisana Mill.
Buliminus (Ena) obscurus Múll.
Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Granopupa) gvanum Drap.

Pupilla Pupilla) bigranata Rossm.

P. (Lauria) cylindracea Costa.

Vertigo antivertigo Drap.

Acanthinula aculeata Mill.

Balea perversa L.

Clausilia (Papillifera) bidens L.

Cl. (Kuzmicia) crenulata penchinati Bet.
Rumina decollata L.

Zua subcylindrica L.

Fevussacia folliculus Gron.

F. tevvevi Bgt.

Hohenwarithia disparata West.
Caecilioides acicula Mill.

Succinea putris L.

S. elegans Risso.

S. pferffera Rossm.

Lymnaea (Radix) auricularia var. lagotís Schranck
L. (Radix) limosa L.

L. (Stagnicola) palustris Mill.

a]

(220) A. Bofill i F. Haas 605

Lymnaea (Galba) truncatula Múll.
Bullinus contovtus Mich.
Physa acuta Drap.
Aplexa hypnorum L.
Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Muúll.
P. ¡Paraspira) rotundatus Poir.
P. (Gyraulus) glaber Jetfír.
Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Carychium minimum Mill.
Evricia elegans Mill.
Amnicola similis Drap.
Paludestrina acuta Drap.
Valvata cristata Mill.
Sphaerium (Sphaerium) corneum L.
Musculium lacustre Mill.

? Pisidium casertanum Poli.
P. nitidum Jen.

BocA DEL LLOBREGAT

* Hyalinia (Polita) lucida Drap.
* H. (Zonttoides) nitida Mull.
H. (Vitrea) crystallina Mill.
Euconulus fulvuus Mill.
Leucochvoa candidissima Drap.
-Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
Sphyradium muscorum Drap.
(+) Helix (Xevophila) variabilis Drap.
H. (Xerophila) maritima Drap.
. (Xerophila) arigonis Rossm.
(Candidula) striata barcinensis Bgt.
(Candidula) murcica penchinati Bgt.
(Trochula) conica Drap.
. (Cochiicella) conordea Drap.
(
(

* *

*

Cochitcella) barbava L.
Cochlicella) acuta Mill.
(Carthusiana) carthustana Mull.
(Vallonia) costata Muúll.
(Vallonia) pulshella Mill.
(Helicodonta) obvoluta Mull.
(Cavacollima) lenticula Fér.
(Pseudotachea) splendida Drap.
(Cryptomphalus) aspersa Mill.
(Archelix) punctata Muúll.
(Eobanta) vermiculata Mull.

. (Euparypha) pisana Mull.

Eo JU E SS Ds Ds

_—
*
A

606 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (230)

E O E

Chondvula quadridens Mill.

Pupa (Modtcella) polyodon Drap.
P. (Modicella) bvaunt Rossm.

P. (Granopupa) granum Drap.
Orcula cylindrica Mich.

Pupilla (Pupilla) muscorum Mill.
P. (Pupilla) bigranata Rossm.

P. (Lauria) cylindracea Costa.
Vertigo pygmaea Drap.

Clausilia (Kuzmicia) cremulata penchinati Bgt.
Rumina decollata L.

Zua subcylindvica L.

Fevussacia folliculus Gron.

F. tevverí Bgt.

Caecilioides acicula Mill.
Succinea elegans Risso

S. pfeifferí Rossm.

(*) Eymnaea (Radix) limosa L.

L. (Galba) truncatula Mull.

(*) Physa acuta Drap.

*
k
*

Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Mill.
Cavrychium minimum Mill.
Encia elegans Mill.

(*) Amntcola similis Drap.

*

Paludestrina acuta Drap.

2 * Pisidium casertanum Poli,
2* P. nitidum Jen.

PRAT DEL LLOBREGAT

Hyalinia (Polita) lucida Drap.

H. (Vitrea) pseudohydatina Bet.
Leucochvoa candidissima Drap.
Helix (Xevophila) variabilis Drap.
H. (Xevrophila) avigonis Rossm.
H. (Cochitcella) barbara L.

H. (Carthustana) cartihustana Mill.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
H. (Archelix) punctata Mull.
Chondvrula quadvidens Mill.
Pupilla (Puptlla) muscovrum Mill.
P. (Lauvia) cylindvacea Costa.
Succinea putris L.

S. pfeiffevrí Rossm.

Lymnaea (Radix) auricularia var. lagotis Schranck.
L. (Radix) límosa L.

A A A

(231) A. Boful ¿ F. Haas 607

A a

Lymnaea (Stagnicola) palustris Mill.
L. (Galba) truncatula Mill.

Physa acuta Drap.

Planovbis (Tropidiscus) umbilicatus Muúll.
Pl. (Paraspiva) rotundatus Poir.

Pl. (Gyraulus) glaber Jettr.

Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Amntcola similis Drap.

Paludestrima acuta Drap.

Sphaerium (Sphaerium) corner m L.
Musculium lacustre Múll.

Pisidium nitidum Jen.

P. pulchellum Jen.

EsTANY DE REMOLA

Euconulus fuluus Mull.

Helix (Xevophila) maritima Drap.
H. (Carthustana) carthustana Mill.
H. (Eobania) vermiculata Mill.
Eymmnaea (Radix) limosa L.

EL. (Stagnicola) palustvis Múll.
Physa acuta Drap.

Aplexa hypnorum L.

Planovbis (Tropidiscus) umbilicatus Mill.
Pl. (Paraspiva) spirorbis L.

Alexia myosotís Drap.

Amnicola similis Drap.
Paludestrina acuta Drap.
Sphaerium (Sphaerium) corneum L.
Musculium lacustre Muúll.

Pisidium amnicum Mull.

P. mtidum Jen.

GAVA

Hyalinta (Poltta) lucida Drap.
Leucochroa candidissima Drap.

Helix (Xevophila) avigonis Rossm.

. (Candidula) striata barcinensis Bgt.
. (Candidula) striata betulonensis Bof.
(Trochula) contca Drap.
(Cochizcella) acuta Múll.
(Carthustana) cavthusitana Múl.

. (Caracollina) lenticula Fér.

. (Chilotvema) lapicida andorrica Bet.

bu dy Ay

608 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (232)

Helix (Pseudotachea) splendida a

H. (Tachea) nemovalis L.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.

H. (Archelix) punctata Mill.

H. (Eobania) vermiculata Mill.
Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.
Pupilla (Lauria) cylindracea Costa.
Clausilta (Kuzmicia) crenulata penchinati Bgt.
Cl. (IXuzmicia) vugosa Drap.

Rumina decollata L.

Lymmaea (Stagnicola) palustris Mill.
Planovbis (Tropidiscus) umbilicatus Mill.
Evicia elegans Mill.

CASTELLDEFELS

Hyalinia (Zonttoides) nitida Mill.
Euconulus fuluus Múll.

Leucochroa candidissima Drap.
Sphyradium muscorum Drap.

Helix (Xevophila) vartabilis Drap.

. (Xerophila) maritima Drap.

. (Xerophila) arigonis Rossm.
(Candidula) rugosiuscula montstrolensis Fag.
. (Trochula) elegans Drap.

(Trochula) conica Drap.
(Cochitcella) conoiídea Drap.
(Cochltcella) barbara L.

. (Cochticella) acuta Muúll.
(Carthustana) carihustana Mill.
(Vallonia) excentrica Sterki.
(Chtlotrema) lapicida andorrica Bet.
(Pseudotachea) splendida Drap.

. (Archelix) punctata Mill.

. (Euparypha) pisana Mill.
Chondyula quadridens Mill.

Pupa (Modtcella) polyodon Drap.

P. (Modicella) avenacea Brug.

Pupilla (Pupilla) muscovrum Mill.

P. (Lauria) cylindracea Costa.

Vertigo antivertigo Drap.

V. pbygmaea Drap.

V. moulinsiana Dup.

Clausilia (Kuzmicia) crenulata penchinati Bgt.
Rumina decollata L. :

50 A. Bofill i F. Haas 609

Zua subcylindrica L.

Ferussacia folliculus Gron.
Succinea elegans Risso.

S. pferfferz Rossm.

S. putris L.

Eymnaea (Radix) limosa L.

EL. (Stagnicola) palustris Múll.
Bullinus contortus Mich.

Physa acuta Drap.

Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Mill.
Segmentina nitida Mill.
Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Carychium minimum Muúll.

Alexia myosotis Drap.

Ericia elegans Mill.

Pomatias obscuvus martorelli Bgt.
Amnicola similis Drap.
Paludestrina acuta Drap.

P. brevispiva Pal.

Valvata cristata Mill.

Sphaerium (Sphaevrium) corneum L.
Pisidium nitidum Gmel.

HOSPITALET

Helix (Xevophila) variabilis Drap.
H. (Xevrophila) arigonis Rossm.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
H. (Eobania) vermiculata Mill.
Fevrussacia folliculus Gron.

Physa acuta Drap.

SANT FELIU DEL LLOBREGAT

Arion hortensis Fér.

Limax flauus L.

Agriolimax agrestis L.

Milax gagates Drap.
Testacella haliotidea Drap.
Hyalinia (Polita) lucida Drap.
H. (Zonitoides) nitida Mill.
H. (Vitrea) crystallina Mill.
Euconulus fulvus Mill.
Leucochvoa candidissima Drap.
Pyvramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
Sphyradium muscorum Drap.

610 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (234)

Helix (Xerophila) variabilis Drap.
. (Xerophila) avigonis Rossm.

. (Candidula) murcica penchinati Bgt.
. (Candidula) conspurcata Drap.
. (Trochula) conica Drap.

. (Trochula) elegans Drap.

. (Cochlicella) conordea Drap.

. (Cochlicella) barbava L.

- (Cochlicella) acuta Mill.
(Carthusiana) cavtihusiana Múil.
(Vallonta) pulchella Mill.
(Caracollina) lenticula Fér.
(Chiloirema) lapicida andorrica Bgt.
. (Pseudotachea) splendida Drap.
. (Tachea) nemovalis L.

. (Cryptomphalus) aspersa Mill.
. (Archelix) punctata Múll.

. (Eobanta) vermiculata Múll.

. (Euparypha) pisana Mill.
Chondrula quadridens Muúill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) braunií Rossm.

P. (Granopupa) granum Drap.
Pupilla (Pupilla) muscorum Mill.
P. (Laura) cylindracea Costa.
Clausilia (Kuzmicia) rugosa Drap.
Rumina decollata L.

Zua subcylindrica L.

Ferussacia folliculus Gron.
Caecilioides acicula Mill.
Lymnaea (Radix) limosa L.
Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Enicia elegans Muúll.

os lo afro fo os

CERVELLÓ

Helix (Xerophila) variabilis Drap.
H. (Xerophila) maritima Drap.

VALLIRANA

Pyramidula (Pyramidula) vupestvis Stud.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.
Clausilia (Kuemicia) crenulata penchinati Bgt.

NRO

(235) A. Bofill ¿ F. Haas

—h e — he e == d+ + + —k

—+ —+

57
T

PALLEJA

Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) avenacea Brug.

PAPIOL

Pyramidula (Pyramidula) rupestris Stud.
Leucochvoa candidissima Drap.

Helix (Xerophila) variabilis Drap.

H. (Candidula) murcica penchinati Bet.

- (Candidula) rugosiuscula monssivolensis Fag.

H
HB. (Caracollina) lenticula Fér.

H. (Pseudo!achea) splendida Drap.
H. (Archelix) punctata Mill.

H. (Eobania) vermiculata Mill.
H. (Euparypha) pisana Mill.
Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) avenacea Brug.
P. (Granopupa) gvanum Drap.
Rumina decollata L.

Ferussactia folliculus Gron.
Caecihiordes acicula Mill.
Lymnaea (Radix) limosa L.
Physa acuta Drap.

Ericia elegans Mill.

Rubí, INCLUINT CA'N UbAcH

Hyalinia (Polita) nitens Gmel.

H. (Vitrea) crystallina Mill.
Euconulus fulvus Mill.

Helix (Xevophila) varzabilis Drap.

. (Candidula) strrata barcinensis Bgt.
. (Candidula) striata montservatensis Hid.
(Theba) sivigella vuscinica Bgt. '
. (Fruticicola) hispida L.

(Vallonia) pulchella Múll.
(Vallonta) excentrica Sterki.
(Tachea) nemovalis L.

. (Euparypha) pisana Múll.

Ovcula dolium var. plagiosioma A. Br.
Pupilla (Pupilla) muscorum Mill.

P. (Lauvia) cylindracea Costa.

Rumina decollata L.

611

612 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (236)

j Zua subcylindrica L.

j Succinea pferfferi Rossm.

t S. oblonga Drap.

(f) Lymnaea (Radix) limosa L.

it L. (Stagnicola) palustris Mill.
ij L. (Galba) truncatula Muúll.

Physa acuta Drap.

(Tf) Planovbis (Tropiduscus) umbilicatus Mill.
i Pl. (Bathyomphalus) contovius L.
(Tf) Pl. (Gyraulus) glaber Jetír.

j Pl. (Armiger) cvistatus L.

t Ancylus (Velletia) lacustris L.
j Carychium minimum Mull.

j Ericra elegans Mill.

i Byihinia tentaculata L.

i Amntcola similis Drap.

ij Belgvandia marginata Mich.

j Mottessieria simontana Charp.
i Valvata piscinalis Múll.

Pisidium amnicum Mill.
2 P. obtusale Lam.

TERRASSA

Agriolimax agvestis L.

Milax gagates Drap.

Vitrma major Fér.

Hyalinia (Polita) lucida Drap.

H. (Vitrea) diaphana Stud.

H. (Vitrea) crystallina Muúll.

Euconulus fulvuus Mill.

Leucochroa candidissima Drap.
Pyramidula (Pyramidula) vupestvis Stud.
P. (Gonyodiscus) rotundata votundata Mill.
Helix (Xerophila) variabilis Drap.

. (Xevophila) arigonis Rossm.

. (Candidula) murcica penchinati Bgt.
. (Candidula) rugosiuscula montstrolensis Fag.
. (Candidula) conspurcata Drap.
(Trochula) conica Drap.

(Trochula) clegans Drap.

(Cochitcella) barbara L.

(Carthusiana) carthusiana Mill.

. (Vallonia) pulchella Múll.
(Cavacollina) lenticula Fér.

. (Chilotvema) lapicida andovvica Bgt.

os

ic cd til

(237) A. Bofill i F. Haas 613

Helix (Pseudotachea) splendida Drap.
H. (Tachea) nemovalis L.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) brauni Rossm.

P. (Modicella) megacheilos gonmitostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

P. (Granopupa) granum Drap.
Pupilla (Pupilla) muscorum Mil.
Rumina decollata L.

Zua subcylindrica L.

Caecilioides acicula Mill.

Succinea pferffera Rossm.

Lymmnaea (Radix) limosa L.

Physa acuta Drap.

Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Pomatias obscuvus martorelli Bgt.
Amnicola similis Drap.

Sphaerium (Sphaerium) corneum L.

SANT LLORENC DEL MUNT
incluint Cavall Bernat, La Mata, Montcau, Mura, Rocafort

Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud.,
P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
Helix (Xerophila) avigonis Rossm.
. (Candidula) striata montservatensis Hid.
. (Candidula) vrugosiuscula montstrolensis Fag.
(Theba) strigella vuscinica Bgt.
(Carthustana) carihustana Mill.
(Fruticicola) sevicea bofelliana Fag.
. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
. (Pseudotachea) splendida Drap.
(Tachea) nemoralis L.
- (Cryptomphalus) aspersa Mill.
. (Archelix) punctata Muúll.
. (Eobanta) vermiculata Mill.

Chondrula quadridens Múll.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Pupilla (Lauria) cylindracea Costa.
Rumina decollata L.
: Ericia elegans Mill.

Pomatias obscurus martorella Bgt.

o

O O SD PEO DOLO OO O E ÓN

614 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (238)

CORBERA

Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Avenc D'En Roca, PROP CORBERA

Hyalimia (Polita) glabra harlei Fag.
H. (Polita) pura courquini Bgt.

Helix (Xevophila) variabilis Drap.

H. (Xevophila) arigonis Rossm.

H. (Candidula) murcica penchinati led
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Archelix) punctata Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.
Ericia elegans Múll.

MARTORELL

j Limax flavus L.
Hyalinia (Polita) lucida Drap.
j Euconulus. fulvuus Mill.
Helix (Xerophila) avigonis Rossm.
t H. (Candidula) striata barcinensis Bgt.
t HA. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag.
(t) A. (Trochula) conica Drap.
j H. (Carthusiana) carthusiana Mill.
H. (Fruticicola) sevicea bofilliana Fag.
H. (Psudotachea) splendida Drap.
j H. (Tachea) nemovalis L.
H. (Euparypha) pisana Mill.
t Pupa (Modicella) polyodon Drap.
Orcula dolium var. plagiostoma A. Br.
ij Vertigo antivertigo Drap.
j Succinea putris L.
iS. pferfferí Rossm.
j Lymnaea (Galba) truncatula Mill.

GELIDA
Clausilia (Papillifera) bidems L.
SUBIRATS

Helix (Xerophila) variabilis Drap.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

(239) A. Bofill ¡i F. Haas 615

SANT SADURNÍ D'AÁNOYA

Leucochroa candidissima Drap.
Helix (Eobania) vermiculata Mill.

SANT QUINTÍ DE MEDIONA

Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.

PIERA
Lymnaea (Radix) limosa L.
Ericia elegans Mill.
Pisidium amnicum Múll.
VALLBONA

Hyalinia (Polita) lucida Drap.
Helix (Xerophila) variabilis Drap.
H. (Candidula) strrata barcinensis Bgt.
H. (Helicodonta) obvoluta Mill.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
H. (Cryptomphalus) aspevsa Mill.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) avenacea Brug.
Succinea putris L.

S. elegans Risso.

S. pfeifferi Rossm.

Lymnaea (Radix) limosa L.
Ancylus (Ancylus) simplex Buch.

CAPELLADES, incluint 1 Abric Romaní i Carme

Hyalimia (Polita) mtens Gmel.
H. (Polita) lucida Drap.
(ft) H. (Zonitordes) nitida Mill.
BH. (Vitrea) crystallina Mill.
Euconulus fulvuus Mill.
Leucochroa candidissima Drap.
Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud.
(j) Helix (Xerophila) variabilis Drap.
(t) H. (Xerophila) arigonis Rossm.
(t) H. (Candidula) sinata barcinensis Bgt.
H. (Candidula) murcica penchinati Bgt.
(t) H. (Candidula) rugosiuscula montstrolensis Fag.

616 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (240)

Helix (Candidula) conspurcata Drap.
. (Cochitcella) barbara L.
. (Cochlicella) acuta Múll.
. (Theba) sirigella vuscinica Bgt.
(Carthustana) carthustana Mill.
(Fruticicola) sevricea martorelli Bgt.
(Helicodonta) obvoluta Mill.
(Chtlotrema) lapicida andorrica Bgt.
(Pseudotachea) splendida Drap.
(Tachea) nemoralis L.
(Cryptomphalus) aspersa Muúll.
. (Archelix) punctata Mill.
. (Eobanta) vermiculata Múll.
. (Euparypha) pisana Mill.
Chondrula quadridens Miúll.
Pupa (Modtcella) polyodon Drap.
P. (Modtcella) avenacea Brug.
P. (Granopupa) granum Drap.
Rumina decollata L.
Zua subcylindrica L.
Feyrussacia folliculus Gron.
Caeciliordes acicula Mill.
Lymnaea (Radix) limosa L.
(5) L. (Stagnicola) palustris Mill.
£L. (Galba) iruncatula Múll.
(y) Planorbis (Tropidiscus) umbrlicatus Mill
(t) Pl. (Paraspiva) rotundatus Poir.
Pl. (Paraspira, spivrorbis L.
Pl. (Gyraulus) glaber Jettr.
(f) Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Ericia elegans Mill.
Bythimia tentaculata L.
(T) Amnicola similis Drap.
Paludestrina acuta Drap.
P. brevispira Pal.
(1) Pisidium casertanum. Poli.
? P. obtusale Lam.

os

Da IGUALADA 1 VILANOVA DEL CAMÍ
Helix (Xerophila) variabilis Drap.
IGUALADA

Helix (Xerophila) varrabilis Drap.
H. (Xerophila) maritima Drap.

A. Bofill i F. Haas

Helix (Xevophila) avigonis Rossm.

H. (Candidula) striata barcinensis Bgt.
H. (Cochlicella) barbara L.

H. (Cochitcella) acuta Mill.

H. (Carthustana) carihustana Múll.

H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.

H. (Archelix) punctata Muúll.

H. (Eobanta) vermiculata Mill.

H. (Euparypha) pisana Mill.

CoPOoNS

Helix (Avrchelix) punctata Mull.

EL BrucH

Vitrina major Fér.

Hyalinia (Polita) nitidula Drap.
-H. (Polita) nitens Gmel,

H. (Polita) lucida Drap.
Pyramidula (Pyramidula) vrupestris Stud.
P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
P. (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bgt.
Helix (Xerophila) variabilis Drap.

su

ff

. (Xerophila) maritima Drap.

. (Xerophila) avigonis Rossm.

. (Candidula) siriata barcinensis Bet.
. (Vallonia) costata Múll.
- (Vallonza) pulchella Múll.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) megachetlos gontostoma Kstr.

qe

(Modicella) avenacea Brug.

Ancylus (Ancylus) simplex Buch.

ENTRE ESPARRAGUERA 1 MONISTROL DE MONTSERRAT

Pomatias obscurus martorelli Bet.

617

Turó BoADA PROP LA ESTACIÓ D'OLESA

Helix (Xerophila) varzabilis Drap.

H
H
H
H
H

. (Xerophila) arigoniís Rossm.

. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
. (Pseudotachea) splendida Drap.

. (Cryptomphalus) aspersa Miúll.

. (Archelix) punctata Mull,

16

72m

O NA a trado tt

618 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (242)

Chondvula quadridens Mill.

Pupa (Moatcella) polyodon Drap.
Rumina decollata L.

Ericia elegans Mill.

Pomatias obscurus martovelli Bgt.

La Pupa DE MONTSERRAT

Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Muúll.
Helix (PFruticicola) sericea bofilliana Fag.
H. (Helicodonta) obvoluta Mill.

H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Archelix) punctata Mill.

Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) avenacea Brug.

Pupilla (Lauria) cylindracea Costa.
Rumina decollata L.

Ericia elegans Mill.

Pomatias obscuvus mavrtorelli Bgt.

COLLBATÓ
Pomatias obscuvus martorelli Bgt.
MONISTROL DE MONTSERRAT

Hyalinia (Vitrea) crystallina Mill.
Helix (Xerophila) variabilis Drap.

H. (Xerophila) maritima Drap.

H. Candidula) striata barcinensis Bgt.
H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag.
H. (Fruticicola) sevicea bofilltana Fag.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Archelix) punctata Mill

H. (Eobanta) vermiculata Muúll.
Chondrula quadridens Múll.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) bvauni Rossm.
Rumina decollata L.

Ferussacta folliculus Gron.

MONTSERRAT

Arion ater L.
A. subfuscus Drap.

(243) 4. Bofill i F. Haas 619

o o

Arion hortensis Fér.
Agriolimax laevis Mill.
A. agrestis L.
Testacella haliotidea Drap.

Vitrina major Fér.
Hyalinia (Polita) nitidula Drap.

. (Polita) nitens Gmel.
. (Polita) glabra harler Fag.
. (Polita) lucida Drap.
. (Polita) hammontis Stróm.
. (Polita) pura courquini Bgt.
. (Zonttoides) nilida Mill.
. (Vitrea) diaphana Stud.
. (Vitrea) crystallina Mill.

. (Vitrea) pseudohydatina Bet.
Euconulus fuluus Múl.
Pyramidula (Pyramidula) rupestris Stud.
? P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
P. (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bgt.
Sphyradium muscorum Drap.
Helix (Xerophila) variabilis Drap.

. (Xerophila) arigonis Rossm.
. (Candidula) striata barcinensis Bgt.
. (Candidula) striata montsevvatensis Hid.
. (Candidula) murcica penchinati Bgt.
. (Candidula) rugostuscula montstrolensis Fag.
. (Candidula) conspurcata Drap.
(Trochula) conica Drap.
(Cochlicella) barbara L.
(Cochitcella) acuta Mill.
(Theba) strigella vuscinica Bgt.
(Carthustana) carihusiana Mill.
(Fruticicola) sericea bofilllana Fag.
(Vallonta) costata Mill.
(Vallonza) pulchella Mill.
(Helicodonta) obvoluta Mull.
(Chtlotrema) lapicida andorrica Bet.
(Pseudotachea) splendida Drap.
(Tachea) nemovalis L.
(Cryptomphalus) aspersa Mull.
(Archelix) punctata Mull.
. (Archelix) alonensis Fér.
. (Eobania) vermiculata Mull.
. (Euparypha) pisana Mill.
Buliminus (Ena) obscurus Mull.
Chondrula quadridens Múll,

off es

A

o

620 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (244)

Pupa (Modtcella) polyodon Drap.

P. (Modicella) affinis bofilli Fag.

P. (Modicella) brauni Rossm.

P. (Modicella) megacherlos gontostoma Kstr.

P. (Modicella) avenacea Brug.

P. (Granopupa) granum Drap.

Orcula cylindrica Mich.

Puptilla (Pupilla) muscovum Muúll.

P. (Puptlla) bigranata Rossm.

P. (Lauria) cylindracea Costa

Vertigo pygmaea Drap.

Acanthinula aculeata Mill.

Balea perversa L.

Clausilia (Kuzmicia) cvrenulata penchinati Bgt.

Cl. (Kuzmicia) rugosa Drap.

Rumina decollata L.

Azeca (Gomphroa) borssyi Dup.

Zua subcylindrica L.

Zua exigua Mke.

Ferussacia folliculus Gron.

Caecilioides acicula Mill.

Succinea pferffere Rossm.

Lymnaea (Radix) limosa L.

L. (Galba) truncatula Múll.

Ancylus (Ancylus) simplex Buch.

Ericia elegans Mill.

Pomatias obscuvus martorellí Bgt.
? Pisidium casertanum Poli.

MANRESA

Helix (Xerophila) arigonis Rossm.
H. (Carthusiana) carthusiana Muúl.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
H. (Cryptomphalus) aspevsa Mill.
HB. (Euparypha) pisana Mill.
Rumina decollata L.

Ericia elegans Mill.

CARDONA

Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bet.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemoralis L.

H. (Cryptomphalus) aspevsa Múll.

H. (Archelix) punctata Mill.

Buliminus (Zebrinus) detritus Múll.

(245) A. Bofill i F. Haas

Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) affinis bofilli Fag.

P. (Modicella) brauni Rossm.

P. (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
P. (Granopupa) gvanum Drap.

Orcula cylindrica Mich.

Rumina decollata L.

Fevussactia folliculus Gron.

Lymnaea (Galba) truncatula Mill.

MIRACLE PROP SOLSONA

Helix (Candidula) rugostuscula monistvolensis Fag.
Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.
Pupa (Modicella) braunti Rossm.

OLftus PROP SOLSONA

Helix (Candidula) rugosiuscula montstrolensis Fag.
H. (Carthustana) carihusiana Muúll.

H. (Tachea) nemoralis L.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

Ericia elegans Mill.

Pomatias obscurus mavrtovelli Bgt.

SOLSONA

Helix (Candidula) rugostuscula monitstrolensis Fag.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemoralis L.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.

Buliminus (Zebrvinus) detritus Mill.

Rumina decollata L.

Ericia elegans Múll.

SANT LLORENC DELS PITEUS.
Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.
Rumina decollata L.

Pomatias obscuyvus esseranus Fag.

ENTRE MANRESA 1 BERGA

Hyalinia (Políta) lucida Drap.
Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud.

622 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona

Helix (Candidula) conspurcata Drap.

H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.

H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemoral:s L.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.

H. (Archelix) punctata Mill.

Buliminus (Zebrinus) detritus Muúll.
Chondvula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) brauni Rossm.

P. (Modicella) megacheilos goniostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Orcula cylindrica Mich.

Pupilla (Pupilla) muscovum Mill.

Clausilia (Kuzmicia) crenulata penchinati Bgt.
Ferussacia folliculus Gron.

Lymnaea (Radix) limosa L.

Ericia elegans Mill.

Pomattas obscurus esseranus Fag.

OLosT DE LLUCANÉSs.

Helix (Xerophila) avigonis Rossm.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
Ericia elegans Mill.

SANT ESTEVE DEL LLUCANÉS.
Pupa (Modicella) bvauni Rossm.

SALLENT

Limax atevy Raz.

Agriolimax agvestis L.

Milax gagates Drap.

Hyalinia (Poltta) lucida Drap.

H. (Vitrea) cvrystallina Mill.

H. (Vitrea) pseudohydatina Bgt.
Sphyradium muscovum Drap.

Helix (Xevophila) variabilis Drap.

H. (Xerophila) avrigonis Rossm.

H. (Candidula) rugostuscula monistrolensis Fag.
H. (Carthusiana) carthustana Múll.

H. (Fruticicola) hispida L.

H. (Vallonia) costata Mill.

H. (Chilotrema) lapicida andovrica Bgt.

(246)

(247)

A. Bofill ¿+ F. Haas

Helix (Pseudotachea) splendida Drap.

H
H

. (Tachea) nemovalis L.
. (Cryptomphalus) aspevsa Mill.

H. (Archelix) punctata Mull.
H. (Eobanta) vermiculata Mill.
Chondrula quadridens Mill.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) bvauni Rossm.
P. (Granopupa) granum Drap.
Rumina decollata L.
Fevrussacia folliculus Gron.
Caecilordes acicula Mill.
Lymnaea (Radix) limosa L.

L. (Galba) truncatula Mull.
Encia elegans Mill.

PUIGREIG
Chondrula quadridens Mull.
Rumina decollata L.
Ericia elegans Mill.
VILADOMIU

Helix (Xevophila) variabilis Drap.

H
H
H
H
H
H

. (Xerophila) arigonis Rossm.

. (Carthustana) carthustana Mill.

. (Chilotvema) lapicida andorrica Bgt.
. (Pseudotachea) splendida Drap.

. (Tachea) nemovalis L.

. (Archelix) punctata Mull.

Rumina decollata L.

Hyalinia (Polita) lucida Drap.

GIRONELLA

Pyramidula (Pyvamidula) vupestvis Stud.
Helix (Xerophila) avrigonis Rossm.
H. (Candidula) siriata barcinensis Bgt.

. (Theba) sirigella vuscinica Bgt.
. (Carthustana) carihustana Mull.

H
H
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
H

H
B

. (Tachea) nemovalis L.
. (Cryptomphalus) aspersa Múll.
uliminus (Zebrinus) detritus Muúll.

Chondrula quadridens Mull.

623

624 Junta de Ciencies. N aturals de Barcelona (248)

k
+
+
+

*

*

A A E A A

Pupa (Modicella) brauni Rossm.
Orcula cylindvica Mich.

Succinea pjeifferí Rossm.
Lymnaea (Radix) limosa L.
Planovbis (Gyvaulus) glaber Jettr.
Ericia elegans Mill.

Pomatias obscuvus essevranus Fag.
Pisidium pulchellum Jen.

RIERA DE CA'N LLOP PROP GIRONELLA

Hyalimia (Vitrea) cvystallina Muúll.
Euconulus fulvuus Mill.
Punctum pygmaeum Drap.
Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud.
Sphyradium muscovum Drap.
Helix (Xevophila) arigonis Rossm.
- (Candidula) striata bavcinensis Bgt.
. (Candidula) vugostuscula monistrolensis Fag.
. ¡Carthusiana) cavihustana Miúll.
. (Vallonia) costata Muúll.
. (Vallonia) pulchella Muúll.
. (Pseudotachea) splendida Drap.
. (Archelix) punctaza Mill.
Buliminus (Zebvinus) detritus Muúll.
Chondrula quadridens Muúll.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.
P. (Modicella) brauni Rossm.
P. (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
P. (Granopupa) granum Drap.
Pupilla (Puptilla) muscovrum Mill.
Veviigo antivertigo Drap.
V. pbygmaea Drap.
V. moulinsiana Dup.
Caecilioides acicula Mill.
Lymnaea (Galba) truncatula Muúll.
Planovbis (Gyraulus) glaber Jefír.
Carychium minimum Mull.
Pisidium nitidum Jen.

an

ENTRE GIRONELLA 1 LA BAELLS

Testacella haliotídea Drap.

Hyalimia (Polita) lucida Drap.

Helix (Carthusiana) cavíhusiana Mill.
A. (Chrlotrema) lapicida andovrioa Bt.

(2409) A. Bofil 2 F. pde 625

Helix (Pseudotachea) splendida Drap.
H. (Tachea) nemoral:s L.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.
Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.
Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) braunii Rossm.

P. (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.
Orcula cylindrica Mich.

Rumina decollata L.

Ericia elegans Múll.

Pomattas obscuvus esseranus Fag.

BERGA

Helix (Theba) stvigella vuscinica Bgt.

H. (Tachea) nemovalis L.

Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.

Pupa (Modtcella) polyodon Drap.

P. (Modicella) secale Drap.

P. (Modicella) megachetlos gontosioma Kstr.
Pomatias obscuvus esseranus Fag.

Pont DE RAVENTÍ = SERCHS

Testacella haliotidea Drap.

Hyalinmia (Vitrea) crystallina Mill.

Helix (Candidula) striata barcinensis Bgt.

. (Candidula) vrugosiuscula monistrolensis Fag.
. (Fruticicola) hispida L.

. (Theba) singella vuscinica Bgt.

. (Cavrihusiana) cartihustana Mill.
(Helicodonta) obvoluta Mill.

. (Pseudotachea) splendida Drap.

(Tachea) nemovalis L.

- (Cryptomphalus) aspersa Mill.
Chondvula guadridens Múll.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) brauniz Rossm.

P. (Modrcella) megachetlos gontostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Orcula cylindvica Mich.

Rumina decollata L.

Succinea pfesfferi Rossm.

osea soso

626 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (250)

Lymnaea (Radix) limosa L.
Evicia elegans Múll.

Pomatias obscurus esseranus Fag.
Pisidium obtusale Lam.

ENTRE PONT DE RAVENTÍ 1 GUARDIOLA

Helix (Candidula) striata barcinensis Bgt.

H. (Candidula) vugostuscula montstrolensis Fag.
H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.

H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemovalis L.

H. (Cryptomphalus) aspevsa Múll.

Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.

Chondrula quadridens Múll.

Pupa (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
Ericia elegans Mill.

Pomatias obscurus esseranus Fag.

FícoLs Les MiNES

Testacella companyoni Dup.

Hyalinia (Polita) nitens Gmel.

HB. (Vitrea) crystallina Mill.

Helix (Xevophila) ericetorum Muúll.

H. (Candidula) vugostuscula montstrolensis Fag.
HB. (Carthustana) carihustana Mill.

H. (Helicodonta) obvoluta Mill.

H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.
Buliminus (Zebvinus) detritus Muúll.
Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modtcella) polyodon Drap.

P. (Modicella) bvauni Rossm.

P. (Modicella) megacheilos gonmiostoma Kstr,
P. (Modicella) avenacea Brug.

P. (Granopupa) granum Drap.

Orcula cylindrica Mich.

Clausilta (Kuzmicia) abietina Dup.
Caecilioides acicula Múll.

Planorbis (Paraspiva) rotundatus Poir.
Pl. (Gyraulus) albus Mill.

Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Pomatias obscuvus esseranus Fag.

(251) A. Bofill 1 F. Haas 627

GUARDIOLA

Arion atev L.

A. rufus L.

A. subfuscus Drap.

Limax flavus L.

Agriolimax agrestis L.

Milax gagates Drap.

Vitrina pellucida Mill.

V. major Fér.

Hyalinia (Polita) lucida Drap.

H. (Zonitoides) nitida Mill.

H. (Vitrea) crystallina Múll.

Euconolus fuluus Mill.

Pyramidula (Pyvamidula) vupestris Stud.
P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill.
Sbhyradium muscorum Drap.

Helix (Xerophila) variabilis Drap.

. (Xerophila) ericetovum Mill.

. (Xerophila) arigonis Rossm.
(Candidula) siriata barcinensis Bet.
(Candidula) murcica penchinati Bgt.
(Candidula) vugostuscula montsivolensis Fag.
(Theba) sivigella vuscinica Bgt.
(Cavihustana) caríhustana Mill.
(Vallonta) costata Mill.

(Vallonia) pulchella Mill.
(Helicodonta) obvoluta Mill.
(Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
(Chilostoma) cornea Drap.
(Pseudo:achea) splendida Drap.
(Tachea) nemovalis L.

(Tachea) hoviensis Mill.

- (Cryptomphalus) aspersa Mill.

. (Archelix) punciata Mill.

Buliminus (Zebrinus) detritus Muúll.
Chondvula quadridens Mill.

Pupa (Modrcella) polyodon Drap.

P. (Modtcella) affinis catalonica Bof.
P. (Modicella) vrarmii Rossm.

P. (Modicella) megachezlos gontostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Erug.

P. (Granopupa) gvanúum Drap.

Oycula cylindvica Mich.

Pupilla (Puprilla) muscovum Mull.

628 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (252)

Vertigo antivevitgo Drap.
V. pbygmaea Drap.
V. moulinsiana Dup.
Clausilia (Kuzmicia) pyrenaica Charp.
Rumina decollata L.
Caecilioides acicula Mill.
Succinea pferfferí Rossm.
Lymnaea (Radix) limosa L.
L. (Galba) truncatula Mill.
Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Ericia elegans Mill.
Pomatias obscurus essevanus Fag.
Pisidium amnicum Mill.

? P. obtusale Lam.

BAGA

Hyalinia (Polita) mitens Gmel.

Helix (Xerophila) evicetovum Mill.

H. (Candidula) siviata barcinensis Bgt.
H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemoralis L.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) affinis catalonica Bot.
P. (Modicella) megacheilos goniostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Orcula cylindrica Mich.

Azeca (Gomphroa) boissyi Dup.

Ericta elegans Mill.

Pomatias obscurus esseranus Fag.
Pisidium amnicum Mill.

GREIXA, a 1,300 m. alt.

Testacella haliotidea Drap.

Vitrina major Fér.

Pyramidula (Pyyamidula) vrupestvis Stud.
Helix (Xevrophila) ericetorum Mill.

. (Candidula) striata barcinensis Bgt.
. (Trichia) sericea mavtorella Bgt.

. (Theba) strigella vuscinica Bgt.

. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt.
. (Pseudotachea) splendida Drap.

. (Tachea) nemoralis L.

. (Cryptomphalus) aspersa Múll.

AA

(253) A. Bofill 1 F, Haas 629

Bulimimus (Zebrinus) detritus Múll.
Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) affinmis catalonica Bof.
P. (Modicella) brauni Rossm.

P. (Modicella) megachetlos gomostoma Kstr,
P. (Modicella) avenacea Brug.
Orcula cylindrica Mich.

Clausilia (Kuzmicia) abietina Dup.
Rumina decollata L.

Ericia elegans Mill.

Pomatias obscuvus esseranus Fag.

PuIiG D'ALP, a 2,410 m. alt.

Pisidium amnicum Mill.

ENTRE GUARDIOLA 1 POBLA DE LILLET.

Helix (Xerophila) ericetorum Mill.

H. (Candidula) sinata barcinensis Bgt.

H. (Candidula) rugosiuscula montstrolensis Fag.
H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemovalis L.

Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.

FALGARS

Hyalinia (Polita) lucida Drap. 4
Pyramidula (Pyvamidula) rupestris Stud.
Helix (Xevrophila) arigonis Rossm.

H. (Candidula) rugostuscula montstrolensis pao
H. (Theba) strigella ruscinica Bgt.

H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bet.

H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemoralis L.

H. (Cryptomphalus) aspevsa Múll.
Buliminus (Zebrinus) detritus Mill.
Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) affinis catalonica Bof.

P. (Modicella) brauni Rossm.

P. (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
Orcula cylindrica Mich.

Pomatias obscurus esseranus Fag.

o)

630 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (254)

PoBLA DE LiLLET

Arion ater L.

A. rufus L.

A. hortensis Fér.

Limax flavus L.

Agriolimax agrestis L.

Testacella halotidea Drap.

T. companyoni Dup.

Vitrina major Fér.

Hyalinia (Polita) nitens Gmel.

H. (Polita) lucida Drap.

H. (Vitrea) diaphana Stud.

Euconulus fulvuus Múll.

a (Pyvamidula) vupestris Stud.
P. (Gonyodtscus) rotundata rotundata Mill.

Helix (Xerophila) variabilis Drap.

. (Xerophila) arigonís Rossm.

. (Xerophila) ericetovrum Mill.

. (Candidula) striata barcinensis Bgt.

(Theba) strigella vuscinica Bgt.

. (Carthustana) carthustana Mill.

(Hygvomia) limbata odeca Bgt.

(Chilotrema) lapicida andorrica Bet.

(Chilostoma) cornea Drap.

(Pseudotachea) splendida Drap.

(Tachea) nemovalis L.

(Tachea) horiensis Mill.

(Cryptomphalus) aspersa Mill.

Buliminus (Zebrinus) detritus Mull.

B. (Ena) obscuvus Mill.

Chondrula quadridens Mill.

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

P. (Modicella) affinis catalonica Bof.

P. (Modicella) secale Drap.

P. (Modicella) bvaunit Rossm.

P. (Modicella) megacheilos goniostoma Kstr.

P. (Modicella) avenacea Brug.

Orcula cylindrica Mich.

Pupilla (Pupilla) bigranata Rossm.

P. (Lauvia) cylindracea Costa.

Balea perversa L.

Clausilia (Marpessa) laminata Mont.

Cl. (Kuzmicia) abietina Dup.

Cl. (Kuzmicia) pyrenaica Charp.

55) A. Bofill i F. Haas

Rumina decollata L.

Azeca tridens Pult.

Zua subcylindrica L.

Succinea pferfferi Rossm.
Lymnaea (Radix) limosa L.

L. (Galba) truncatula Mill.
Ancylus (Ancylus) simplex Buch.
Ericia elegans Múll.

Pomatias obscurus esseranus Fag.

MUNTANYA DE Rus
entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch

Hyalinia (Políta) lucida Drap.

Helix (Xerophila) ericetorum Muúll.

H. (Candidula) siriata barcinensis Bgt.

H. (Candidula) rugosiuscula monsstrolensis Fag.
H. (Theba) sivigella ruscinica Bet.

H. (Helicodonta) obvoluta Mill.

H. (Arianta) arbustorum xatarti Far.

H. (Pseudotachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemovalis L.

Buliminus (Zebrinus) detritus Muúll.

B. (Ena) obscuvus Mill.

Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof.

P. (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Rumina decollata L.

Pomatias obscurus esseranus Fag.

CASTELLAR D'EN HucH

Arion vrufus L.

Limax flavus L.

Hyalinia (Polita) nitens Gmel.
Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud.
P. (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bgt.
Helix (Xevophila) ericetovum Mill.

H. (Candidula) stviata barcinensis Bgt.
H. (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fag.
H. (Theba) stvigella vuscinica Bgt.

H. (Chilotrema) desmoulinsí subsp.

H. (Chilotvema) lapicida andovrica Bgt.
H. (Chilostoma) cornea Drap.

632 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (256)

Helix (Arianta) avbustovum xatarti Far.
H. (Pseudolachea) splendida Drap.

H. (Tachea) nemovralis L.

H. (Tachea) hortensis Mill.

H. (Cryptomphalus) aspersa Mill.
Buliminus (Zebrinus) detritus Muúll.
Pupa (Modicella) affinis catalonica Bot.
P. (Modicella) secale Drap.

P. (Modicella) braun Rossm.

P. (Modicella) megacheilos gonitosoma Kstr.
P. (Modicella) avenacea Brug.

Orcula cylindvica Mich.

Clausilia (Kuzmicia) abietina Dup.

Cl. (Kuzmicia) pyrenaica Charp.

Azeca tridens Pult.

Succinea pferfferí Rossm.

Pomatias obscuvus esseranus Fag.

(257) A. Bofill 2 F. Haas 633

RECOPILACIÓ

Hem reduit al nombre de 141 espécies la munió de denomi-
nacions que continuem en nostra «Llista de les especies esmenta-
des en la conca del Llobregat», per les raons que anem a exposar
tot seguit.

En molts casos devíem incluir en la sinonímia denomina-
cions qual aplicació no correspon a la llei de la prioritat; en
altres casos molt més nombrosos, especialment en els grups
tan variables de les xerofiles, pupes i ferussacides, hem reduit
a la sinonímia moltes denominacions degudes a l'escola de
Bourguignat 1 que, a causa de l'estudi de nostre material molt
abundant, no hem pogut incloure-les entre les especies válides.

En els dos casos esmentats no figuren les denominacions
en qiiestió baix títol especial, sinó que s'inclouen en la sino-
nímia de les respectives espécies o subespecies válides a les
quals les referim.

Fem extensiva aquesta observació a espécies que es citaven
de nostra conca, peró quals cites eren degudes a males classi-
ficacions, com hem pogut comprovar diferents vegades en col-
leccions posades a nostra disposició. Entre aquests casos n'es-
mentarem quatre per llur extrema importancia, ja que es tracta
de formes mai citades a Catalunya-1 les quals, en cas d'ésser
vera allí llur existencia, canviarien notablement el concepte so-
bre la fauna malacológica catalana i fins la iberica. Són aquestes:

Helix (Fruticicola) villosa Studer, citada per Salvañá a
Vallvidrera, l'hem referit amb dubte a 4H. (Fruticicola) sericea
martorellz Bourguignat.

Pupilla (Pupilla) triplicata Studer, citada de Montserrat

7

634 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona . (258)

per Maluquer, Caziot i Fagot, Serradell i Marcet, la qual no és
sinó P. (Pupilla) muscorum Muller.

Coryna biplicata Michaud, també citada de Montserrat per
Serradell i Marcet, que són també Pupilla (Pupilla) muscorum.
I, finalment,

Hohenwarthia bugesi Bourguignat, que es cita també a
Montserrat per Serradell i Marcet, que és la Caeciliordes acicula
Muller.

Citacions d'espécies en localitats qual existencia ens sem-
blava impossible per falta de comprovació, les hem collocat
en la sinonímia d'espécies semblants amb les quals deuen haver
sigut sens dubte confoses: citarem alguns casos quina refutació
és indispensable per evitar falses conclusions zoogeográfiques:

La Helix (Tachea) hortensis Múller, citada de Vallvidrera
per Salvañá, de Montserrat per Serradell 1 Marcet, figura en
la sinonimia A. (Tachea) nemoralis Linné.

També a la mateixa espécie referim H. vindobonensis C.
Pfeiffer = H. austriaca v. Mhlfdt., citada en estat subfossil a
Capellades per Rosals 1 Tomás.

Helix Inspida Linné, que Salvañá pretén haver trobat a
Vallvidrera, hem cregut deure referir-la a 4H. (Fruticicola)
seyicea martorella Bourguignat.

H. (Xerophila) ericetorum Miller i H. (Hygromia) limbata
Draparnaud, que l'esmentat Salvañá cita també a Vallvidrera,
els continuem baix llur denominació corresponent, peró decla-
rant que, segons nosaltres, es tracta de localitats equivocades.

Altres denominacions que no creiem justificat que figurin
en la fauna de la conca del Llobregat, estan representades en
nostre treball baix títol especial, peró sense número. En aquest
cas es tracta d'espécies reconegudes 1 válides, peró de qual
existencia dubtem entre la fauna malacologica actual de la
conca,

da tb ct A DA dat ica

(259) A. Boful 2 F. Haas 635

També en aquest cas hi ha que distingir entre dues classes
de possibilitats, tractant-se en la primera d'espécies introduides
o esmentades en paisos limítrofes, i en la segona de formes
que aquí es coneixen solament en estat fóssil o subfossil.

Entre les formes del primer cas, esmentarem:

Helix (Archelix) alonensís Férussac, citat a Montserrat per
Serradell.

Ferussacia terveri Bourguignat, trobat per molts autors en
la comarca de Barcelona.

incara que en la última no seria del tot impossible que
es tractés d'una forma autóctona que, com la palmera Cha-
maerops humilis, tingui son límit N. d'área de dispersió a Bar-
celona, s'ha introduit també del N. d'Africa, especialment
Argelia, amb plantes cultivades; i que la primera, o sigui
H. (Archelix) alonensís Férussac, és conegut que s'importa en
abundancia, 1, a més, viu com especie autóctona en la veina
província de Tarragona. (Per a més detalls, vegi's els títols
referents a ambdues especies.)

Pupa (Modrcella) similis Bruguiére, citada a Barcelona per
Couturier; Succinea arenaría Bouchard-Chantereaux, citada a
Vallvidrera per Salvañá; Planorbis (Plamorbis) corneus Linné i
P. (Planorbis) dufouvez Graells, citades aquestes dues a Barce-
lona per Rossmássler, es coneixen, la primera de les tres, del
N. de la província de Gerona, la segona i la tercera de tota
la Franca fins als Pireneus, i la quarta del centre i del sud
d'Espanya.

Les especies extingides actualment a Catalunya, pero tro-
bades en estat subfossil a Ca'n Ubach de Rubí ia Marto-
rell són:

Orcula dolium var. plagiostoma A. Br.,
Planorbis (Bathyomphalus) contortus L .,

636 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (250)

Ancylus (Velletia) lacustris L.,
Belgrandia marginata Mich.,
Motitessieria simonmtana Charp.,
Valvata piscinalis Múll.

Els Succinea oblonga Drap. i Planorbis (Armiger) cristatus L.,
coneguts solament en la conca del Llobregat, de Ca'n Ubach
de Rubí, en estat subfóssil, els continuem amb números d'ordre,
perque la comprovació de llur existencia en la fauna actual
en la conca del Llogregat és més que verossímil, citant-se
la primera a Catalunya per Graells, i trobant-se l'altra en la
veina conca del Besós i en la conca del Ter.

La raó d'haver continuat, encara que sense número, pero
baix títol especial, les formes o introduides de paisos limítrofes
o extingides, és perque en elles queda encara alguna probabilitat
de que sigui comprovada llur existencia en la fauna actual de
la conca del Llobregat.

Abans d'entrar en nostres conclusions zoogeografiques,
amb les quals acostumem terminar nostres estudis, devem es-
mentar unes citacions que, encara que no se les pugul negar
tota possibilitat, creiem improbables, 1 són:

1) Vitrina major Fér.,
V. pellucida Múll,
Azeca tridens Pult. 1
Orcula dolium Drap.,
les quatre citades a Vallvidrera per Salvañá.

Respecte d'aquesta última, hi ha que recordar que sa va-
rietat plagiostoma es coneix en estat subfossil en els llocs propers
de Ca'n Ubach de Rubí i de Martorell, pero no creiem conve-
nient citar aquest fet com confirmació de l'existéncia en estat
vivent de Orcula doliwm a Vallvidrera, localitat tan visitada 1

explorada.

(261) A. Bofill i F. Haas 637

2) Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll.,
citada per Maluquer, Serradell, Marcet 1 Faura, 1
Helix (Trochula) conica Drap., citada per Serradell,
ambdues de Montserrat.

D'exemplars de la primera no n'hem pogut estudiar cap
procedent de Montserrat; tots els d'allí que hem tingut a la
vista pertanyen a la subespecie omalisma Bet. Com no és pro-
bable que les dues subespécies visquin juntes en la mateixa
localitat, és de suposar que es tracta d'una confusió entre la
rotundata 1 la comprovada omalisma. En quant a la Helix
(Trochula) contca, ens sembla tan poc probable i tan poc digne
de discutir sa pretesa existencia a Montserrat, tan llunya del
litoral, que preferim omitir-la del tot.

Resumint, resulta que han d'ésser eliminades les segúents
espécies citades com vivents en la conca del Llobregat:

Helix (Fruticicola) villosa Stud.,
Pupa (Pupilla) triplicata Stud.,
Coryna biplicata Mich.,
Hohenwartihia buges: Bet.

Les rectificacions sobre la distribució geografica en la conca
del Llobregat de certes especies que acabem de detallar més
amunt, queden ja aplicades a les faunules i seria supérfuo
consignar-les en una llista especial.

638 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (262)

SOBRE LES FORMES FOSSILS DE LA CONCA
DEL LLOBREGAT

No tots els molluscos terrestres i d'aigua dolga que s'han
citat com fossils en la conca del Llobregat poden considerar-se
com a tals. De tots els que esmentem en nostre treball sola-
ment ni ha dos que própiament poden ésser alxí consi-
derats: són Helix deperets Locard, amb les varietats major
Locard 1 globulosa Locard, 1 Helix almeraz Locard, que foren
trobades en una cova de l'actual Parc Gúell de Barcelona
(Gracia), dessota d'una capa amb restes de Rhimoceros merckt
Kaup que pertanyen al pleistocénic antic.

En quant a les relacions sistemaátiques d'aquestes dues
Hélices, les hem considerades iguals entre elles 1 identiques
amb Helix (Cryptomphalus) aspersa Muller (vegi's pág. 503).

En el «Boletín de la Comisión del Mapa geológico de Es-
paña», 2.2 serie, t. IV (1898), Almera 1 Bofill han tractat dels
«Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos de Cata-
luña». S'esmenten allí moltes espécies recollides en les argiles
blavenques i en el llot arenós del subsol de Ca'n Ubach i del
cementiri de Rubí, així com de l'estació de Martorell de la via
de Barcelona a Vilafranca.

Les esmentades capes s'atribueixen en la susdita obra al
pis sicilia, o sigui al pliocénic superior. Com hem dit anterior-
ment, ens ha sigut possible revisar el material auténtic d'Al-
mera i Bofill i d'aquest estudi hem pogut deduir que, encara
que s'havien considerat com formes noves algunes de les allí
trobades, no es tracta d'altra cosa que de formes actuals.

(263) A. Bofill i F. Haas 639

La naturalesa del terreny on foren recullits aquests mol-
luscos ve en confirmació de co exposat, ja que es tracta de
típics aluvions torrencials, com els veiem formar tots els dies,
ia més, no hi ha dessobre altra capa que justifiqui la primi-
tiva opinió dels esmentats autors. Aquest és el motiu perqué
en el text figuren no com fossils, sinó com subfossils. Tots ells
foren trobats ensems, en llurs respectives localitats en munts, co
que prova el carácter aluvial dels llocs on foren recullits. No
pot explicar-se d'altra manera el gran nombre d'especies molt
menudes (Vallonia, Carychium, Belgrandia, Mortessieria), gene-
res que quasi sempre es troben actualment en els aluvions.

Com falten per explorar molts dels afluents del Llobregat,
és facil que ulteriors investigacions provarán que existeixen
vius en la conca alguns dels esmentats molluscos que ara es
consideren extingits.

Els canvis sistemátics i de nomenclatura als quals ens ha
induit l'estudi del material d'Almera i Bofill, són els que es
veuran en la segient llista crítica:

Amnicola vallensana Alm. i Bof.,

Pres las 5) 1187.23 =AÁmmicola similis Drap.
Bythinia tentaculata L., p. 83. =Byihinia tentaculata L.
Mottessieria massoti Begt., p. 84. Sinon. de Mott. símomana Charp.
Belgvandia marginata Mich., p. 84. =Belgrandia marginata Mich.

Valvata piscinalis var. vubiensts
MO DO PA amos

fig. 26. =Valvata piscinalis Múll.
Helix pulchella var. laevis Sandb.,

PROS Hlam 7 iS cras =H. (Vallonia) pulchella Mill.
Helix nemovralis L., p. 97. =H. (Tachea) nemoralis L.
Helix alluvionum Serv., Pp. 97,

lám. 7, fig. 5. =H. (Xerophila) variabilis Drap.
Helix paladilher Bgt., p. 97, lam. 7,

As =H. (Candidula) vugostuscula mo-

mistrolensís Fag.
Helix acosmía Bgt., p. 97, lam. 7,
fig. 6. =H. (Candidula) stviata barcinen-
sis Bgt.

640 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (2645

Helix monasteriolensis Fag., p. 97,
lam. 7, 8.08.

Helix montsevvatensís Hid., p. 97-

Helix praestriolata Alm. i Bof.,
POS at CO:

Helix conica Drap., p. 98.

Helix carthusiana Miúll., p. 98.

Helix strigella Drap., p. 98.

Hyalinta «mtens Gmel., p. 98.

Hyalinmia crystallina Múll., p. 99.

Conulus fulvuus Drap., p. 99.

Succinea pferffeví Rossm., p. 90,
LAU e ATL:

Succinea oblonga Drap., p. 99,
INT A RO)

Succinea oblonga Drap. (partim),1.c.

Rumina decollata L., p. 99.

Zua lubrica Múll., p. 100, lam. 7,
fig. 12.

Pupa montservatica Fag., p. 100.

Pupa dolium var. plagiostoma A.
Braun, p. 100, lam. 7, fig. 13.

Pupa (Lauria) umbilicata Drap.,
P. 100, lam. 7, fig. 14.

Pupa (Veriigo) antivertigo Drap.,
P. I00.

Limax variegatus Drap.,
PARTO TAO Si ere

Limnaea fragilis L., p. 1OL.

var.,

Limnaea fvagilis var. covuus, p. IOL.

Limnaea truncatula Miúll., p. 101,
lám. 8, fig. 3.

Limnaea ovata Drap., p. I1OI.

Limnaea vulgaris C. Pfr., p. 102,
lam s 8-2.

Limnaea defovmalta Alm. i Bof.,
Pp. 102, lama) oa.

Ancylus lacustvis L., p. 102.

Ancylus lacustris var. moguinia-
nus Bgt., p. 102.

=Helix (Candidula) rugosiuscula
montstrolensis Fag.

=H. (Candidula) sivriata montsev-
vatensis Hid.

|
|

=H. (Fruticicola) hispida L.
=H. (Trochula) conica Drap.
=H. ( Carthusiana ) cavihustana
Mull.
=H. (Theba) strigellavruscinica Bgt.
=Hyalinia (Polita) mitens Gmel.
=H. (Vitrea) crystallina Muúll.
=Euconulus fulvuus Múll.

=Succinea pferffera Rossm.
=5S. oblonga Drap..
=D D00S IL:

=Runina decollata L.

Sinon. de Zua subcylindrica L.
=Pupa (Modicella) polyodon Drap.

=0Orcula dolium var. plagiostoma
Braun.

Sinón. Pupilla (Lauria) cylindracea
Costa.

=Vertigo antiveriigo Drap.

Sinon. de Limax flavus L.

=Lymmaea (Stagnicola) palustris
Mull.

=L. (Stagnicola) palustris Múll.

=L. (Galba) truncatula Mill.
Sinon. de £L. (Radix) limosa L.

=L. (Radix) limosa L.

=L. (Radix) limosa L.
=4Ancylus (Velletia) lacustris L.

=A. (Velletia) lacustris L.

(265) A.

Bofill i F. Haas

Planorbis carinatus Mull.,
Pp. 103.

var.,

Planovbis nautileus var. imbricatus
Miúll., p. 103.

Planovrbis votundatus Poir., p. 103.

Planorbis contortus L., p. 103.

=Planovbis (Tropidiscus) umbili-
catus Mill.

=P. (Armiger) oristatus Múll. *
=P. (Pavaspiva) votundatus Poir.
=P. (Bathyomphalus) contortus L.

Planorbis laevis Alder, var., p. 103,
lám. 8, fig. 5. Sinón. de P. (Gyvaulus) glabev
Jeftr.
Carychium minimum Mil., p. 104. =Carychium minimum Muúll.
Cyclostoma lutetianum Bgt., p. 104. =Ericia elegans Muúll.
Pisidium obtusale C. Pír., p. 143. =Pisidium obtusale Lam. (la com-

provació d'aquesta especie no
ens ha sigut possible per no
tenir a la vista exemplars au-
tentics.).

De la llista anterior es desprén que no hem cregut possible
mantindre com a espécies o varietats válides unes formes de
aquests jaciments distingides per Almera i Bofill com a tals.
Són aquestes:

Amnicola vallensana,

Valvata piscinalis var. rubienses,
Helix praestriolata 1

Limnmaea deformata,

que hem identificat amb especies no extingides i que existeixen
encara en la conca del Llobregat. |
Amb Teliminació d'aquestes espécies 1 varietats, que dona-
ven a la suposta fauna pliocénica una fécies diferent de la
de la fauna actual, queda afirmat que és d'origen molt jove,
no contenint més elements que els de la fauna actual.
Part d'aquests elements, que són:

Orcula dolvum var. plagiostoma A. Br.
Succinea oblonga Drap.,
Planorbis (Bathyomphalus) contortus L

642 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (266)

P. (Armiger) crestatus L.,
Ancylus (Velletia) lacustris L.,
Belgrandia marginata Mich.,
Mottessieria simoniana Charp. i
Valvata piscinalis Mill,

no s'han trobat encara en estat vivent en la conca del Llobre-
gat, pero tots viuen en regions limítrofes més septentrionals.

Aquest fet indueix a suposar que la deposició d'aitals ter-
renys coincideix amb un clima més humit com era quan Sant
Lloreng del Munt 1 Montserrat estaven cuberts de boscos més
ombrívols, temps que tal volta es remunta a tres o quatre
segles enrera.

Per a lVexplicació del fet de l'antiga presencia en la conca
del Llobregat de formes que avui dia pertanyen a la fauna
europea central 1 septentrional, no cal recórrer al període glacial,
ja que és sapigut que no és el fret, sinó la humitat i l'ombra
qui favoreixen la vida dels molluscos característics dels es-
mentats paisos.

La fauna de Capellades, denominada quaternaria per Ro-
maní, no pot distingir-se de l'actual, essent el terreny on s'ha
trobat, amb tot 1 sa gruixária, d'origen molt recent, ja que
encara continua sa deposició. Per aixo hem preferit denominar
a les formes trobades allí subfossils més bé que quaternáries.

(267) A. Bofill 1 F. Haas 643

rm

CONCLUSIONS

Com en les valls dels dos Nogueres i del Segre, la fauna
malacológica de la conca del Llobregat es divideix en tres
grupus, que corresponen a tres zones geográfiques col lindants.

En les valls ja esmentades aquestes tres zones podien no-
menar-se la de lP'alt Pireneu, la de les serres prepirenaiques
i la del Montsech, caracteritzades cada una per cert nombre
de formes especials.

En la conca del Llobregat falta la zona alta pirenaica, ja
que les fonts del riu estan situades en les serres prepirenaiques.

La part superior atravessa aquesta zona, peró no s'hi troben
congostos tan estrets ni tan llargs com en les valls occidentals.

Prop de Gironella surt el riu de l'esmentada zona prepire-
naica per entrar en la regió oligo-miocénica, caracteritzada
sobre tot per la presencia dels conglomerats, coneguts general-
ment amb el nom de pudingues. El riu Cardoner entra en
aquesta regió entre Sant Llorenc dels Piteus 1 Solsona. Denc-
minarem a aquesta regió la montserratica, del siti on sa fauna
característica té major desenrotllo. Ve a ésser com una planície
descendent cap al mar i en ella s'aixequen dues eminéncies:
el Montserrat i Sant Llorenc del Munt.

Es troba aquesta zona amb la zona litoral, o sigui la tercera
amb que es divideix la conca, no lluny del Mediterran.

Abans de donar la llista de les especies característiques de
la zona prepirenaica, esmentarem unes formes especials de
Palt Pireneu que d'altres conques han entrat a la de P'alt Llo-
bregat. Són aquestes: : :

Ó44 Junta de Ciéencies Naturals de Barcclona (208)

Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt., que es cita de Pobla
de Lillet,

H. (Chilotrema) desmoulins: subsp., trobada a Castellar
d'En Huch, 1 finalment,

H. (Arianta) arbustorum xatartí Farin., que baixa fins
a la muntanya de Rus.

Juntes amb aquestes formes emigrades, viuen les segúents,
característiques de la zona de les serres prepirenaiques, que
citarem amb llur indicació més baixa en la conca:

Helix (Xerophala) ericetorum Múll. (Fígols les Mines),
H. (Chilostoma) cornea Drap. (Guardiola),

H. (Tachea) hortensis Múll. (Guardiola),

Buliminus (Zebrinus) detritus Mill. (Gironella 1 Solsona).
Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof. (Guardiola).

P. (Modicella) secale Drap. (Pobla de Lillet).

Clausilia (Marpessa) lamimnata Mont. (Pobla de Lillet).
C. (Kuzmicia) abietina Dup. (Fígols les Mines),

C (Kuzmicia) pyrenaica Charp. (Guardiola),

Azeca tridens Pult. (Pobla de Lillet),

Pomatias obscurus esseranus Fag. (Gironella).

La regió que designem amb el nom de montserratica esta
caracteritzada per les subespécies segúents:

Hyalimia (Polita) glabra harlez Fag.,

H. (Polita) pura courquin: Bgt.,

Helix (Candiduia) striata montserratensis Hid. (Mont-
serrat) 1

H. (Candidula) striata betulonensis Bof. (Sant Llorenc
del Munt),

H. (Fruticicola) sericea bofilltana Fag.,

Pupa (Modicella) affinis bofolla Fag. 1

Pomatias obscurus martorclla Bet.

——

(259) A. Bofill-3 F. Haas 045

La preséncia de dues diferents formes locals de H. (Can-
didula) striata, o siguin montserratensis Hid. i betulonensis Bof.,
s'expliquen per l'isolament en les respectives localitats, Mont-
serrat i Sant Llorenc del Munt.

La zona litoral está molt ben definida pel gran nombre de
formes especials, que citarem en la llista segúent, acompanyada
cada una amb indicació de la localitat més internada en la conca:

Leucochroa candidissima Drap. (Capellades),

Helix (Xerophila) variabilis Drap. (Pobla de Lillet),

H. (Xerophila) maritima Drap. (Igualada 1 Monistrol),

H. (Xerophila) arigonis Rossm. (Pobla de Lillet),

H. (Candidula) apicina Lamk. (Vallvidrera),

H. (Candidula) conspurcata Drap. (entre Manresa ¡
Berga),

H. (Trochula) conica Drap. (Martorell),

H. (Trochula) elegans Drap. (Terrassa),

H. (Cochlicella) conoidea Drap. (Sant Feliu del Llobregat),

H. (Cochlicella) barbara L. (igualada),

H. (Cocklicella) acuta Múll. (Igualada),

H. (Caracoliina) lenticula Fér. (Terrassa),

H. (Macularia) companyons Aler. (Barcelona),

H. (Euparypha) fisana Múll. (Igualada i Manresa),

Clausiliar (Papillifera) bidens L. (Gelida),

C. (Kuzmicia) rugosa Drap. (Montserrat),

Ferussacia folliculus Gron. (Sallent),

Bullianus contortus Mich. (Litoral),

Physa acuta Drap. (Terrassa),

Alexia myosotis Drap. (Litoral),

Paludestrina acuta Drap. (Capellades) 1

P. brevispira Paladh. (Capellades).

A aquesta llista podríem afegir H. (Archelix) punctata Mill.

646 Junta de Ciéncies Nalurals de Barcelona (270)

i H. (Eobania) vermiculata Múll., la primera que puja fins a
Guardiola 1 la segona fins a Mura; pero l'área de dispersió de
aquestes dues especies mengívoles ha sigut augmentada per la
intervenció de l'home.

A més de les formes corresponents a les tres zones geográ-
fiques distingides per nosaltres, es cita de Barcelona el Malaco-
limax valentianus Fér., que ja pertany a la regió valentina.

Basta fixar-se en les preinsertes fáunules de la conca del
Llobregat, per a fer-se cárrec de les relacions existents entre
les faunes de les tres zones esmentades.

Tractarem aquí solament de la dispersió d'algunes formes
que surten notablement de la zona que els hi correspon:

Pomatias obscurus martorelli Bgt., que conelixem des
d'Olius, prop Solsona, fins a Castelldefels a la vora
del mar;

Helix (Xerophila) variabilis Drap i

H. (Xerophila) arigonis Rossm., que s'han propagat
des del litoral fins a la Pobla de Lillet, mentres que

H. (Xerophila) martima Drap. s'introdueix solament
fins a Igualada i Monistrol de Montserrat;

Clausilia (Papillifera) bidens L., descoberta per En Sa-
garra, bastant lluny del mar, a Gelida;

Paluaestrina acuta Drap., 1

P. brevispira Drap., trobades a Cepellades, o sigui a
70 km. en línia recta del mar, 1 en aigua dolca del
tot, per En Romaní.

Les relacions més interessants s'observen en la fáunula de
Guardiola, on es troben reunides unes poques formes litorals
i alt-pirenaiques, amb altres montserrátiques 1 moltes de la
zona prepirenaica.

Compararem ara les faunes de les tres zones de la conca del

a ec te ita A ÉATO

A. Bofill 1 F. Haas 647

(271)

Llobregat amb les corresponents de les conques occidentals.

Notem que les formes de la zona prepirenaica del Llobregat
estan totes representades en la del Segre; solament la Pupa
(Modicella) affinis catalonica Bof., esta allí substituida per la
subespecie andorrensis Bgt., pero la H. (Candidula) carasca-
enmsis organtaca Fag., tan característica de la zona dels con-
gostos del Segre, falta en la del Llobregat.

Es digne de fixar-se en el fet de que en la regió congoóstica
dels rius pirenaics fins ara estudiats (Essera, els dos Nogueres,
Segre 1 Llobregat) viu la mateixa forma local de Pomatias
obscurus Drap., o sigui el esseranus Fag.

La zona montserrática ofereix moltes analogies amb la del
Montsech. Quasi totes les formes especials d'aquesta serra
tenen llur anéleg en el Montserrat, com pot veure's en el se-
gúent quadro:

ZONA MONTSICCIANA

Hyalinia (Polita) cellavria mont-
sicca Bof.
H. (Polita) mitens cyclotus Botf.

Helix (Candidula) striata montsic-

ciana Bof.

Pupa (Modicella) affinis montsic-
ciana Bot.

Pomatia obscuvus montsiccianus
Bof.

ZONA MONTSERRATICA

Hyalimia (Polita) glabra harler Fag.

H. (Polita) pura couvquinz Bgt.
H. (Candidu- | montservatensís Hid.
la) striata |betulonensis Bot.
Pupa (Modicella) affinis bofillr Pag.

Pomatias obscurus martovelli Bgt.

Per a Helix (Fruticicola) sericea bofilliana Fag., de Mont-
serrat, no es coneix encara l'equivalent en el Montsech.
Les Pupa (Modicella) avenacea 1 megacheilos, que en el

Fontsech tenen llurs formes locals: pulchella Bof. 1 microchi-
lus Bof., no han arribat a crear formes equivalents en Mont-
serrat; estan representades allí la megacheilos per la forma
prepirenaica gontostoma i la avenacea per la forma típica tan
variable per ses denticulacions bucals.

648 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (272)

Falten a la zona montserrática una forma local de Helix
(Chilotrema) desmoulinsi Far. i H. (Tachea) hortensis Múl.,
que viuen en el Montsech.

La regió litoral, com és de suposar, té un desenrotllo molt
notable en la conca del Llobregat, mentres en les conques dels
dos Nogueres i del Segre no s'hi noten més que les segúents:

Helix (Cochlicella) acuta L.,
H. (Cochlicella) barbara Múll.,
H. (Euparypha) pisana Mill,
Ferussacia folliculus Gron. i
Physa acuta Drap.

Comparant la fauna malacológica del Llobregat amb les de
les regions orientals pirenaiques, trobem tres formes caracte-
rístiques d'aquests últims:

Helix (Chilostoma) cornea Drap. 1

H. (Arianta) arbustorum xatarti Farin., que ja hem tro-
bat en la conca alta del Segre, 1

Testacella companyonts Dup., que aquí apareix per pri-
mera vegada, així com

Pupa (Modicella) affinis catalonica Bot.

Com a carácter negatiu, pero molt característic per a la
fauna malacologica del Llobregat, deu cridar-se l'atenció sobre
la falta total de Náyades, les quals tenen representants en les
faunes veines de P'E. 1 de 1'W.

STUDIEN UÚBER DIE MOLLUSKENFAUNA DER KATALO-
NISCHEN PYRENAENTALER

V

DAS LLOBREGAT-GEBIET
EINLEITUNG

Diese Arbeit unterscheidet sich etwas von den vier ersten unserer
Studien úber die katalonischen Pyrenáentáler; diese handeln námlich
entweder nur úber Flisse, die gánzlich innerhalb der Zone der Hoch-
und Vorpyrenáen verlaufen, wie die Ésera und die beiden Nogueras,
oder nur úber den jenem Gebiete angehórigen Teil grósserer Stróme,
Mei des SERES

In der vorliegenden Arbeit úber den Llobregat werden wir aber
den ganzen Strom von seiner in den Pyrenáen gelegenen Quelle an bis
zu seliner Múndung in das Mittelmeer behandeln, und somit nicht nur
den pyrenáischen, sondern auch den mediterranen Teil der Mollusken-
fauna seines Gebietes besprechen, was Gelegenheit zu vielleicht interes-
santen Bemerkungen úber das Verháltnis dieser beiden Faunen zu ein-
ander geben wird. Ausserdem ziehen wir die aus dem Llobregattale
erwáhnten quaternáren und subfossilen Mollusken in den Kreis unsrer
Betrachtungen.

Der Llobregat kann mit vollem Rechte der Hauptfluss der Provinz
Barcelona genannt werden, denn in ihr entsteht er und in ihr vermáhlt
er seine Wasser mit dem Mittelmeer. Fast sein ganzes Flussgebiet ver-
láuft auch innerhalb der genannten Provinz, nur der oberste Teil seines
Zuflusses Cardoner, die Gegend von Solsona, gehórt politisch zur Provinz
Lérida.

Die Quelle des Llobregat befindet sich nicht, wie die der bisher von
uns studierten Flússe, in den Hochpyrenáen, sondern in den óstlichen
Ausláufern der in das Gebiet der prápyrenáischen Sierren gehórigen
Sierra de Cadí. Es kann deshalb nicht auffallen, dass in seiner Fauna
die charakteristischen Formen des Hochgebirges fehlen.

18

LS AA 08

650 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (274)

Obeleich von den Hóhen nórdlich von Castellar d'En Huch Táler
zum Llobregat gehen, die ihm in der Regenzeit oder zur Schnneschmelze
auch Wasser zufúhren, liegt seine eigentliche Quelle doch súdlich von
dem genannten Orte, und zwar in eirer engen, steilwandigen Schlucht,
dem sog. «Canal del Llobregat»; die dort der Erde entstrómenden Wasser-
mengen sind so betráchtlich, dass sie nach wenigen Metern schon als
Triebkraft in der «Farga Vella» dienen kónnen.

Der junge Fluss fliesst an Sant Vicens del Rus vorbei und erreicht
nach etwa 10 Km. Pobla de Lillet. Bis Sant Llovrenc de Baga, 12 Km.
weiter urten, behált er die Richtung nach Westen bei. Dort strómt
ihm von rechts der Abfluss des Coll de Tanca la Porta am Súdabhan-
ges der Sierra de Cadí, der Rís Bastareny, zu, mit seinen am Coll de Jou
und am Pug d' Alp entspringenden Zufluss Barranch de Greixa, der sei-
nen Namen von dem an ibm gelegenen Orte Grezxa hat. Etwa 2 Km.
oberhalb des Einlusses des Río Bastareny in den Llobregat liegt Baga.

In Sant Llovens de Baga (=Station Guardiola der Bahn Manresa-
Guardiola), wo diese Vereinigung stattfindet, biegt der Llobregat nach
súden um und behált diese Richtung im gróssten Teil seines Laufes bei.
Er fliesst nach 2 Km. durch Guardiola, nach weiteren 7 Km. lásst er
auf seiner rechten Seite Fígols les Mines liegen und abermals 4 Km.
flussabwárts findet er zu seiner Linken, wenn auch in einiger Entfernung
von seinem Ufer, das Ortchen Serchs, auch Pont de Raventí genannt.
3 Km. weiter unterhalb liegt La Baells.

Das Stádtchen Berga, von dem das eben besprochene Gebiet den
Namen «Bergadá» hat, liegt an dem Flússchen Estvedí, das von rechts
her in den Llobregat múndet. 5 Km. unterhalb von dieser Einmúndung
fliesst der Llobregat an Gironella, nach weiteren 3 an Viladomiu, nach
abermals 5 an Putgreig und weitere 18 Km. flussabwárts an Sallent
vorbei.Einen Km. unterhalb von Gironella mindet von links her die
Rieva de Cain Llop in den Llobregat ein. In 7 Km. Entfernung nach
Súden erhált er von links her die Wasser des Río Gabarvesa, der bel
Alpens in dem Llucanés genannten Gebiete entspringt, in dem die Orte
Olost und Sant Esteban de Llucanés liegen.

17 Km. unterhalb der Einmúndung des Río Gabarresa erhált der
Llobregat von rechts her seinen bedeutendsten Nebenfluss, den Río
Cardonevy. An diesem liegt, 7 Km. oberhalb von seiner Múndung, Man-
vesa, 16 Km. weiter aufwárts Suría und nach weiteren 13 Km. Cardona.
'Einige Kilometer oberhalb von dem letzterwáhnten Stádtchen vereinigt

(275) A. Bofill i F. Haas Ó51

sich, von rechts her kommend, der Río Negro mit dem Cardoner, in
dessen Gebiet Solsona und, in etwa 8 Km. Entfernung davon, die Ein-
_Ssiedelei Milagro (auf katalonisch Miracle) liegen. 10 Km. oberhalb
seiner Vereinigung mit dem Río Negro fliesst der Cardoner an der Wall-
fahrtskapelle Olíws und abermals 18 Km. flussaufwárts an dem Dorfe
Sant Lloreng de Morunys, auch S. Ll. dels Pitews genamnt, vorbei. Dort
erhált er von der Sierra de Cadí her die Riera de Valls, an der, nahe
ihrer Quelle, das Stádtchen Goso/ liegt. Weiter oberhalb von S. Ll. de
Morunys, in etwa 45 Km. Entfernung davon, liegt das Dórchen Coma
am Cardoner. ,

Unterhalb der Vereinigung des Cardoner mit dem Llobregat beherrscht
die Landschaft auf dem linken Ufer der Bergstock Sant Llorenc del
Munt, der die Wasserscheide nach dem Gebiete des Besós bildet und
auf dessen Abhang zum Llobregat die Fundorte Rocafort, Mura und
Montcau liegen.

Auf dem anderen Ufer erhebt sich der malerische Montsevvat, dessen
nach Súden und Westen gerichtete Abhánge zum /tío Anoya abwássern.
An seinem Fuss und am Ufer des Llobregat befindet sich das Stádtchen
Monistrol. Zwischen diesem und dem Einfluss des Río Anoya in Mar-
torell fliesst inm vom Montserrat her der Torrente de la Salut zu, an dem
Collbató liegt. Er fliesst an dem Thermalbad La Puda de Montserrat
vorbei, stiirzt nahe bei diesem úber die Stromschnelle «Salt del Cairat»,
lásst weiter unten links das Dorf Olesa und recht Esparraguera liegen,
nachdem er kurz oberhalb von dem letzterwáhnten Orte von links her
den Torrent del Mall, an dem das Dorí El Bvuch liegt, empfangen
hatte.

In Martorell wird, wie schon erwáhnt wurde, der Llobregat durch
einen zweiten wichtigen Nebenfluss, den Anoya, verstárkt. Steigt man
den Lauf dieses letzteren aufwárts, so kommt man nach Gelida und dann
nach Sant Sadurní d' Anova, das aber nicht direkt am Flusse dieses
Namens, sondern an der in diesen múndenden Riera de Lavern gelegen
ist. Weiter oberhalb liegt Pieva in einem kleinen Seitentálchen und
Vallbona am Anoya selbst. Die Stádtchen Capellades, in dessen Umge-
bung die Fundorte Abric Romani, Torre de Clavamunt, Carme und
einige andere liegen, und /gualada mit den Dórfern Vz/anova, Odena
und Copons sind schon im Quellgebiete des Anoya gelegen.

Flussabwárts von Martorell fliesst dem Llobregat von links her die
Riera de Rubí oder de les Avenes zu, die auf dem Berge Sant Llorenc

5 5 5 5 5 5

652 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (276)

e e 5 5

del Munt entspringt und an deren Ufern die Fabriksstadt Tarvassa und
das Dorf Rubí liegen; in der Náhe des letzteren befindet sich Ca'n Ubach,
der bekannte Fundort pleistozaener Fossilien.

Unterhalb der Einmiindung der Riera de Rubí liegt Papo! auf dem
linken und Palleja auf dem rechten Ufer des Llobregat. Das Dorf Cor-
bera ist etwa 7 Km. weiter westlich von dem letztgenanten Orte ge-
legen.

Molins de Rey, Sant Feliu del Llobregat, Cornella, Hospitalet und
Prat del Llobregat sind die letzten Orte am Llobregat zwischen Pallejá
und seiner Múndung ins Mittelmeer, und auf dieser Strecke wird er
noch durch die Rieva de Vallvidreva, auch Rievada genannt, und die
Rieva de Sarria, die beide vom Tibidabo kommen, verstárkt.

Das breite Llobregatdelta wird im Norden durch den Monijuich
und im Súden durch die Kistenberge von Garraf begrenzt. In seinem
nórdlichen Teile befinden sich das Hippodvom und Ca'n Tun:s, háufig
wiederkehrende Fundorte, im súdlichen 4 Brackwassersúmpfe, die Es-
tanys de la Ricayvda, de Illa, de Remola und de Muvrtva, sowie die Orte
Gavóo und Castelldefels.

Die Stadt Barcelona, die teilweise im .Gebiete des Llobregat und
teilweise in dem des Besós liegt, ist in allen den Fállen in den Kreis
unsrer Betrachtungen hineingezogen worden, in denen nicht ausdriick-
lich als Fundort ein Punkt im Besós-Gebiete genannt war.

(277) A. Bofill i F. Haas 653

GESCHICHTE DER MALAKOLOGISCHEN ERFORSCHUNG DES
LLOBREGAT-GEBIETES

Wie man aus dem folgenden Abschnitte «Litteraturúbersicht» ersehen
kann, rúbren die ersten Angaben úber Mollusken aus dem uns
bescháftigenden Gebiete von auslándischen Gelehrten her, die nicht
selbst in Katalonien gesammelt, sondern die ihr Material zugesandt
bekommen hatten.

Der erste uns bekannt gewordene Autor, der selbst im Llobregat-
gebiete sammelte, ist P. M. Graélls, aer im Jahre 1846 einige Schnecken
vom Montseriat erwihnte; ihm folgte 1852 E. A. Rossmássler, der aus
dem katalonischen Littoral von ihm gesammelte Schnecken auffúbrt.

Aus der erwahnten Litteraturúbersicht geht ferner hervor, dass nach
den beiden eben genannten Sammlern die Zahl der Molluskenforscher
erheblich zunahm, wodurch unsre Kenntnisse durch viele, leider aber
meistens zerstreute und sehr unvollstándige Einzeldaten bereichert
wurden. Aus diesem Grunde záhlen wir in der gleich folgenden Liste
nur solche Arbeiten auf, die entweder mehr oder weniger ausfiúbrliche .
Lokalfauner enthalten, oder die úber interessante, unbekannt gebliebene
Gebiete handeln:

654

1860.

1878.

1879.
1880.

1884.
1884.

1887.

1888.

1898

19OL.

1902.
1902.

1904.

1904.

1905.

1907.
1908.

Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (278)

SAMMLER IM TALE DES LLOBREGAT

Drs. Coronado.—Vom Montserrat bis Solsona. — Ihre
Sammlung befindet sich im Colegio de San Ignacio der Jesuiten
in Barcelona.

Bofill, A.-— Vallvidrera. — Seine Ausbeute befindet sich
in seiner Privatsammlung in Barcelona.

Bofill, A.— Ebene von Barcelona. — Privatsammlung.
Servain, G.— Barcelona und Montserrat. — Sammlung
Bourguignat im Musée d'Histoire Naturelle zu Genf.

Bofill, A —oOberster Llobregat. — Privatsammlung.
Fagot, P. — Montserrat, Barcelona. — Authentische Stúcke
von ibm in der Sammlung Bofill.

Chía, M. de.-— Barcelona. — Privatsammlung in Barce-
lona.

Salvañá, J. M-*— Vallvidrera. — Ein Teil seiner Samm-
lung im Museu de Catalunya in Barcelona.

Almera, JJ) . € Botill, A. —=Unteres Llobregateebiet:
— Seminario Conciliar zu Barcelona.

Maluquer, J.—Gavá. — Sammlung Maluquer im Museu
de Catalunya in Barcelona.

Maluquer, J.— Igualada. — Museu de Catalunya.
Maluquer, J.—Prat del Llobregat. — Museu de Cata-
lunya.

Maluquer, J.-— Oberster Llobregat. — Museu de Cata-
lunya.

Zulueta, A. de. — Llobregatmindung. — Sammlung Zu-
lueta in Madrid.

Fagot, P. —Sierra de Cadí, Abfall nach dem Llobregat. —
Authentische Stúcke von ihm in der Sammlung Bofill.
Sagarra, 1. — Oberster Llobregat.

Serradell, B. — Avenc d'En Roca, Tal des Río Anoya. —
Privatsammlung in Barcelona.

(279) A. Bofill i F. Haas 655

1909. Serradell, B.— Avenc dels Pouetons de les Aguilles auf
dem Montserrat. — Privatsammlung.

1909-10. Marcet, A.-— Monographie der Mollusken des Mont-
serrat. — Sammlung des Klosters Montserrat.

1910. Faura, M.-— Verschiedene Hohlen im Montserrat. —

1913. Rosals, J.-— Guardiola, Gebiet von Berga. — Museu de
Catalunya.

1913 Rosals, J.— Terrassa — Museu de Catalunya.

1913. Tomás, Ll1.— Capellades. —Sammlung der Inst. Cat.
d' Hist. Nat., Barcelona.

1914. Rosals, J.-— Capellades. — Museu de Catalunya.

1916. Sagarra, Il. — Oberster Anoia. — Museu de Catalunya.

1917. Romaní, A.-— Capellades. — Privatsammlung in Vilanova
y Geltrú.

1919. Maluqer, J.— Sallent.

1919. Haas, F.-— Oberstes Llobregatgebiet. — Seine Ausbeute
wurde zwischen dem Museu de Catalunya in Barcelona und
dem Senckenberg Museum in Frankfurt a. M. geteilt.

Ausser dem im Museu de Catalunya und in der Sammlung Bofill
vorhandenen Material haben wir die Ausbeute studierer kónnen, die
F. Haas im Auftrage des Senckenberg-Museum in Frankfurt a. M.
bei verschiedenen Gelegenheiten an mehreren Punkten des Llobregat-
tales sammelte.

Ferner standen die in der Sammlung des R. Academia de Ciencias y
de Artes in Barcelona befindlichen Schnecken aus dem Llobregatgebiete
zu unsrer Verfúugung, sowie die in den Privatsammlungen der He1rren
A. Romaní y Guerra in Vilanova y Geltrú, L. M. Vidal
in Barcelona, Dr. B. Serradell in Barcelona und L. Suárez
del Villar, ehemals in Fígols les Mines, jetzt in Barcelona.

656 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (280)

ABKURZUNGEN DER TITEL DER IM TEXTE ERWAHNTEN,
IM AUSLANDE WENIG BEKANNTEN KATALONISCHEN UND
SPANISCHEN ZEITSCHRIFTEN

Act. y Mem. I. Congr. Nat. Esp. — Actas y Memorias del 1. Congreso
de Naturalistas Españoles celebrado en Zaragoza los días 7-10 de
octubre de 1908. — Zaragoza, 1909.

An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona. — Anuario de la Junta de Ciencias
Naturals. — Ajuntament i Diputació de Barcelona.

An. Ass. Exc. Cat. — Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana. —
Barcelona.

Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat. — Boletín de la Sociedad Aragonesa de Cien-
cias Naturales. — Zaragoza.

Bull. Ass. Exc. Cat. — Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana.
— Barcelona.

Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. — Butlletí de la Institució Catalana d His-
toria Natural. — Barcelona. :

Crón. Cient. Barcelona. — Crónica Científica. Revista Internacional de
Ciencias. — Barcelona.

Fiest. Cient. CL aniv. R. Ac. Cienc. Barcelona. — Fiestas Científicas
celebradas con motivo del CL aniversario de la fundación de la Real
Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona, 1914.

Ibérica. — Ibérica. El Progreso de las Ciencias y de sus Aplicaciones.
Revista Semanal Ilustrada. — Tortosa.

Mem. Real Acad. Cienc. Barcelona. — Memorias de la Real Academia
de Ciencias y Artes. — Barcelona.

Mus. Barcin. Op., Ser. Zool., N.?— Musei Barcinonensis Scientiarum
Naturalium Opera, Series Zoologica. N.*... Publicacions de la Junta
de Ciencies Naturals de Barcelona.

Physis. — Physis. Publicació destinada als amics de la Naturalesa. —
Barcelona.

Rev.Montserr. — Revista Montserratina. Publicación Mensual redactada
por Padres Benedictinos. Real Monasterio de Montserrat.

Sota Terra. — Sota Terra. Ressenya illlustrada de les excursions espe-
leologiques verificades durant l'any 19.. pel Club Montanyenc de
Barcelona.

(281) A. Bofill ¿ F. Haas 657

LITERATURVERZEICHNIS

Geht ohne Schwierigkeit aus dem Abschnitte «Bibliografía» im
katalonischen Teile, p. 13-20, hervor.

Zum Verstándnis der im Texte gebrauchten Abkúrzungen katalo-
nischer, und spanischer, im Auslande wenige bekannter Zeitschriften
sei auf das der eben genannten Liste vorausgehende Verzeichnis dersel
ben hingewiesen.

LISTE DER AUS DEM LLOBREGATGEBIETE
ZIETIERTEN ARTEN

Bedarf ebenfalls keiner Ubersetzung. Die den aufgefúhrten Arten in
Verbindung mit einer Seitenangabe folgenden Zahlen beziehen sich
auf die laufenden Nummern der Arbeiten, die im Abschnitte «Biblio-
grafía» aufgezáhlt werden.

Was die Rechtschreibung der erwáhnten Artnamen anbelangt, so
wandten wir die nach den Nomenklaturregeln gúltige an. Abweichende
Schreibarten, wie sie sich sehr háufig in den einschlágigen Arbeiten
finden, sind wohl stets auf Druckfehler zurúckzufúhren; sie wurden
von uns nur dann berúcksichtigt, wenn sir Anlass zu Verwechslungen
geben konnten. Auch die Zuerteilung der Arten an unrichtige Autoren
ist in den von uns studierten Arbeiten nicht selten; sie wurde in unsrer
Liste nur dann verbessert, wenn sie Missverstándnisse verursachen
konnte.

A AA A EIA IA IAN IN
658 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (282)

AUFZAHLUNG DER ARTEN MIT KRITISCHEN UND GEOGRA
PHISCHEN BEMERKUNGEN

1. Arion ater Linné
Limax ater Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, p. 652.
Montserrat (Bofill, J. Maluquer, Serradell, Marcet).

Guardiola (Rosals).
Pobla de Lillet (J. Maluquer).

2. Arion rufus Linné
Limax vufus Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, p. 652.

Guardiola (Haas). Viele Exemplare.
Pobla de Lillet (J. Maluquer).
Castellar d'en Huch (J. Maluquer).

3- Arion subfuscus Draparnaud

Limax subfuscus Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 125, Táf. o,
Ec:

Montserrat (Rosals).
Guardiola (Haas). 2 Exemplare.

4. Arion hortensis Férussac
Avion hortensis Férussac, Hist. moll., 1819, p. 65. Taf. 2, Fig. 4-6.

Sant Feliu de Llobregat (Rosals).

Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Von den beiden letztgenannten Fundorten wurde diese Art unter
der Bezeichnung Avion pyrenaicus M. T. angefiihrt, die nach Germain
(Moll. France, II, 1913, p. 37) mit hortensis synonym ist.

(283) A. Bofill 1 F. Haas

5. Limax flavus Linné

Limax flavus Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, p. 652.
Limax variegatus Draparnaud, Tabl. moll., 1801, p. 103.

Barcelona (Chía).

Sant Feliu de Llobregat (Rosals).
Martorell (Almera £ Bofill). Subfossil!
Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).
Castellar d'En Huch (J. Maluquer).

6. Limax ater Razoumowski
Limax atey Razoumowski, Hist. Mont Jorat, 1, 1789, p. 266.

Sallent (J. Maluquer). 1 Stúck.

7. Agriolimax laevis Miiller

Limax laevis Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il., 1774, p. 1.
Limax brunneus Draparnaud, Tabl. Moll., 1801, p. 104.
Kyynickillus brunneus Mabille, Arch. mal., 1., 1868, p. 47.

Kvynickia brunnea Morlet, Journ. de Conch., XIX, 1871, p. 306.

Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet, Serradell).

S. Agriolimax agrestis Linné
Limax agrestis Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, p. 652.

Barcelona (Chía).

Sant Feliu de Llobregat (Rosals).
Terrassa (Rosals)

Montserrat (Marcet, Serradeil).
Sallent (J. Maluquer). 1 Stúck.
Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

9. Malacolimax valentianus Férussac

Limax valentianus Férussac, Tabl. Syst. an. moll., 1821, p. 21.

Barcelona (Chía, Cockerell).

659

660 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (284)

10. Milax gagates Draparnaud
Limax gagates Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 100.

Barcelona (Chía).

Sant Feliu de Llobregat (Rosals).
Terrassa (Rosals).

Sallent (J. Maluquer). 2 Exemplare.
Guardiola (Rosals).

11. Testacella haliotidea Draparnaud

Testacella habtotidea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 99; Hist. -
moll. France, 1805, p. 121. Taf. o9, Fig. 12-14.

Testacella bavrcinonensis Pollonera, Boll. Mus. Zool. Anat. Comp. Torino,
TIT, N.* 43, 1888, p. 4, Taf. 2, Fig. 13-16.

Testacella haliotidea var. barcinonensis Westerlund, Fauna pal. Region
leb. Binnenconch., 1. Supl., 1890, p. 1.

Barcelona (Bofill). 2 Stúcke. (Salvañá, Chía, Pollonera, Westerlund,
Fagot). (Haas). 1 Exemplar.

Montserrat (Bofill). 1 junges Stúck (Serradell, Marcet, Faura).

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 1 Exemplar.

Pont de Ravent: (Haas). 1 Exemplar.

Greixa (Haas). 1 Exemplar.

Pobla de Lillet (Haas). r Exemplar.

Wir stellen Test. barcinonensis Poll. in die Synonymie dieser Art, da
ihr Autor, der nur ein einziges und dazu scheinbar unausgewachsenes
Exemplar untersuchte, das er von M. de Chia zugesandt erhalten hatte,
selbst ihre Artberechtigung bezweifelt.

12. Testacella companyonii Dupuy

Testacella companyon? Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 47, Tal. 1,
ES:

Figols les Mines (Suárez del Villar). 2 Sticke.

Pobla de Lillet (Bofill). 4 Stúcke.

Diese Art, von der wir ausfúbrlicher in unsrer Studie iúber die
Molluskenfauna des Ter-Gebiets berichten werden, ist bisher noch nie
aus dem Llobregat-Gebiete erwábnt worden.

(285) A. Bofill i F. Haas 661

13. Vitrina major Férussac

Helicolimax major Férussac, Ess. méth. conch., 1817, P. 43.

Vitrina major Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 1855, p. 49, Taf. 6,
Fig. 14-32.

V. draparnald? Cuvier, Regne animal, Il, 1817, p. 405, Fussnote.

V. diaphana Marcet (non Draparnaud), Rev. Montserr., IV, 1g1o,
Paro,

V. penchinati Caziot (non Bourguignat), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VII, 1907, P. 73-75. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 134. — Marcet,
Rev. Montserr., III, 1909, p. 302. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat:;“X, IQIO, DP. IE.

Barcelona (??) (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals). Viele Exemplare.

Montserrat (Coronado). — (Bofill). Viele Stúcke (Salvañá). (Aguilar-
Amat). y Exemplare. (J. Maluquer, Serradell, Marcet). (Haas). 2 Exem-
plare

Greixa (Haas). 5 Exemplare.

Guardiola (Haas), 3 Exemplare.

Pobla de Lillet. (J. Maluquer).

Die von Salvañá herrihrende Angabe, dass V. major in Vallvidrera
bei Barcelona lebt, scheint uns nicht allzu begrúndet zu sein, da der
gleiche Autor von demselben Fundorte auch andere dort nie wiederge-
fundene Arten, wie Helix (Fructicicola) limbata Drap. und H. (Xerophila)
evicetovum Muúll. oder úberhaupt auf der iberischen Halbinsel nicht
vorkommende, wie H. (Trichia) villosa Drap. zitiert; seinen Angaben
ist also nicht unbedingt zu trauen.

Gleiches Misstrauen bringen wir den Zitaten von Vitrina diaphana
(Marcet, 120, p. 271) und der mit V. pyrenaica Fér. identischen V. pen-
chinati (Caziot, 111, Pp. 73 % 123, p. 11, Serradell, 117, p. 134 und Mar-
cet, 120, p. 302) von Montserrat entgegen, da alle die vielen vorhin
erwábhnten Erforscher des genannten Berges dort nur V. major nach-
weisen konnten. Wir glauben deshalb, dass Verwechslungen mit dieser
vorliegen.

14. Vitrina pellucida Miller

Helix pellucida Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 15.
Vitrina pellucida Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 1l, 1855, p. 52,
Taf. 6, Fig. 33-36.

Barcelona (??) (Salvañá).
Guardiola (Rosals).

662 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (286)

Bezúglich der Salvañáschen Angabe dieser Art von Barcelona gilt
das Gleiche, was wir auch bei der vorhergehenden Vitrina úber densel-
ben Autor sagten. Was die Nennung von V. pellucida von Guardiola
durch Rosals anbelangt, so konnten wir seine Bestimmung nicht kon-
trollieren, da sein Belegexemplar nicht auffindbar ist, doch spricht
nichts gegen das Vorkomen der gennanten Art im Llobregat-Gebiete.

15. Hyalinia (Polita) nitidula Draparnaud

Helix nitidula Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p:. 117. — Ross-
mássler, Icon., 11, Heft 1-2, 1838, p. 36, Taf. 30, Fig. 526.

Hyalina (Polita) nitidula Bofill £$ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar
celona, DI TO20 Pp. 122:

Vitrea nitidula Draparnaud var. crystallina Rosals, Butll. Inst. Cat.
Est Nat. XI Igr3.p./80:

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals). 4 Exemplare.

Montserrat (Marcet).

Die von Bofill (65, p. 48) vom Montserrat zitierte Hyal. nitida hat
sich als Hyal. (Polita) nitens Gmel. herausgestellt.

16. Hyalinia (Polita) nitens Gmelin
Taf. I, Fig. 4-6

Helix nitens Gmelin in Linnés Syst. nat., 1788, p. 3636.

Hyalinia (Polita) nitens Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona, AMO 207 P.022:

Zomites subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bassin parisien
1870, P, II6.

Zonites apocryptius Bourguignat in Fagot, Ann. malac., 11, 1884, p. 172
(nomen nudum).

Barcelona (Bofill) (Rosals). 13 Exemplare (diam. 12-8“5, alt. 6-5 mm.)

Rubí und Ca'n Ubach (Almera % Bofill), subfossil.

Capellades (Romaní). 3 Stúcke.

Bruch (Rosals). 3 Exemplare (diam. 775, alt. 4 mm.)

Montserrat (Bofill). Viele Sticke. (Fagot, J. Maluquer, Novellas,
Serradell, Marcet). (Haas). 4 Exemplare (diam. 9-7'75 alt. 5-35 mm.)

Fígols les Mines (Suárez del Villar). 1 Exemplar.

Bagá (Haas). 3 Exemplare.

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar.

Diese Art besitzt in den verschiedenen Teilen des Llobregat-Gebietes

(287) A. Bofill ¿ F. Haas 663

nicht die gleiche Formausbildung, wie des Náheren gleich auseinander-
gesetzt werden wird. In Barcelona und in der náheren Umgebung dieser
Stadt ist ihre Variabilitát am Gróssten; als die Endpunkte ihrer Varia-
tionsbreite lassen sich 2 Formen betrachten, von denen die eine sich
durch engen Nabel und trompetenfórmig stark verbreiterten letzten
Umgang auszeichnet (Taf. 1, Fig. 5), wáhrend die auf dem anderen
Extrem durch einen weiten, perspektivischen Nabel und kaum verbrei.-
terten letzten Umgang gekennzeichnet ist (Taf. 1, Fig. 4). Auch in
Bezug auf die Hóhe des Geháuses herrscht bedeutende Veránder-
lichkeit; die barceloneser Exemplare erreichen zwar nie die maximale
Hoóhe der mittel- und nordeuropáischen, werden wohl aber wesentlich
niedriger als diese, wie man aus unsrer Fig. 4 ersehen kann. Die extreme
Form mit dem weiten, perspektivischen Nabel lásst sich mit Hyalimia
(Polita) nitens cyclotus Bof. vergleichen, von der wir in unsrer Studie
úber die Mollusken der Noguera Ribagorzana (Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, IX, 1920, p. 19, Taf. 1, Fig. 4-9) eine Abbildung gegeben
haben und die einen noch perspektivischeren Nabel und stárker ver-
breiterten letzten Umgang besitzt.

Im Vergleich zu den so variablen Stúcken von A. nitens von Barce-
lona sind die aus dem úbrigen Llobregat-Gebiete verhaltnismássig sehr
konstant.

Die von Bruch und vom Montserrat zeichnen sich durch relative
Hóhe, gewólbt dachfórmige Oberseite und tiefen, weiten, aber nicht
perspektivischen Nabel aus. Diese eben geschilderte Ausbildung des
Nabels ist eine Folge davon, dass die 4 ersten Umgánge der Schale
langsam und regelmássig wachsen, wáhrend der letzte plótzlich und
unvermittelt an Breite zanimmt. Auch die Geháusegrósse der Exemplare
von den beiden genannten Fundorten bleibt hinter der der barceloneser
Stúcke zuriick. Es ist móglich, dass diese kleinen Exemplare der Hya-
linia apocryptia Bgt. zu Grunde liegen, die, wie aus unsrer Synonymie-
liste hervorgeht, nomen nudum geblieben ist. Fig. 6 auf Taf. 1 stellt
diese Form nach einem Stúck vom Montserrat dar.

Das einzige Exemplar von Figols, das wir untersuchen konnten,
ist unausgewachsen, sodass wir úber seine Eigenschaften nichts aussagen
kónnen, ebensoweníg wie úber die Form von Pobla de Lillet, von der
uns leider kein Stúck zur Verfúgung stand.

_17. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fagot
(Taf. i, Fig. 1-7)

Zonites harles Fagot, Annal. malac., Il, 1884, p. 173.
Zonites avabiae Fagot, 1. C., p. 174 (nomen nudum).
Hyalinia arcastana Marcet (non Bourguignat), Rev. montserr., III,

19009, P. 302.

664 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (288) -

Helix arcastana Faura y Sans, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910,
p. 566.

Montserrat (Bofill). Viele Stúcke; (Fagot) 1 Exemplar. (J. Maluquer,
Serradell, Marcet, Westerlund). (Rosals) 2 Exemplare; (Haas). 1 Exem-
plar, (diam. 16, alt 75 mm.)

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell, Faura).

Unter der obigen Bezeichnung haben wir die Hyalinien vom g/abra-
Typus aus dem Gebiete des unteren Llobregat vereinigt. Die vom Mont-
serrat, die uns allein zugánglich waren, unterscheiden sich von der typ-
ischen mitteleuropáischen Hyalinia glabra, wie sie Rossmássler (Icon.,
II, Taf. 30, Fig. 528) und Moquin-Tandon (Hist. moll. France, 11, Taf. o,
Fig. 3-8) abbilden, konstant durch die gróssere Wólbung und Hóbhe
ihrer Oberseite, wie in unsren Figuren 1-3 auf Tafel 1 ersichtlich ist.

Hyalinia avabiae Fag. (1. c.) ist nomen nudum geblieben. Ein von
Fagot so benanntes Exemplar in der Sammlung Bofill, das wir Taf. 1,
Fig. 7 abbilden, ist lediglich em unausgewachsenes Stick von H. gla-
bra harlez, woraus hervorgeht, dass arabiae in die Synonymie von harlez
gehort.

Die uns unbekannte Hyalinia arcasiana, die Servain (Et. moll.
Espagne Portugal, 1880, p. 19) von Pamplona und Sevilla beschreibt,
wird von Locard (Coq. terr. France, 1894, p. 49) in die Gruppe von
Hyal. glabya gestellt. Hieraus ist zu folgern, dass die von Marcet und
Faura aus unserem Gebiete unter diesem Namen erwáhnten Hyalinien
in die gleiche Gruppe gehóren, weshalb wir sie deren Vertreter im Llo-
bregat-Gebiete, der H. glabva havlez, unterordneten.

18. Hyalinia (Polita) lucida Draparnaud

Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 96.

Helix nitida Draparnaud (non Miller), Hist. moll. France, 1805, P. 117,
Taf. 8, Fig. 23-25.

Hyalinia (Polita) lucida Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona LORO pco at bis TS TOO Ne

Vitrea lucida var. converiuscula subvar. farinestana Rosals, Butll. Inst.
CatiibstiinNabtia MIOS pNLO7:

Zonites septentrionalis Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, XI.
Dekade, 1870, p. 8, Taf. 3, Fig. 4-6.

Zonites farinestanus Bourguignat, 1. c., p. 11, Taf. 3, Fig. 1-3.

Zonttes navarricus Bourguignat, 1. c., p. 13, Taf. 3, Fig. 10-12.

Zonites staechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Tou-
louse, X1, 1877, p. 38 (nomen nudum). — Locard, Cat. Gen. moll.
France, 1882, p. 36 (nomen) %< 302.

Hyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Nota mol. terr. agua dulce
Barcelona, 1887, p. 7 (nomen nudum).

Helix cellavia Bofill (non Miller), Cat. col. conch. Martoiell, 1888, p. 44-

— ¡AAA

a A A e

A a A AAA A A

(289) A. Bofill ¿ F. Haas 665

Hyalinia cellavria Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV. 1904, p. 75.—
Serradell, Sota Terra, 1909, p. 134. —Marcet, Rev. Montserrat. III,
1909, Pp. 302; Rosals, Butll, Inst Cat Hist. Nat., XIV, 1914, P. 44.

Hyalinia cellaria var. montserratica Serradell, Sota terra, 1909, Pp. 135;
Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 271.

Barcelona (Bofill). 6 Sticke; (Martorell). 3 Exemplare; (Servain,
Chía, Caziot). (Aguilar-Amat). 12 Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (G1os). 2 Exemplare.

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 3 Exemplare.

Gavá (Bofill). 1 Exemplar. (Codina). 1 Exemplar.

Sant Feliu de Llobregat (Rosals), zahlreiche Sticke.

Terrasa (Rosals).

Martorell (Servain).

Vallbona (Sagarra). 2 Exemplare.

Capellades (Bofill). 4 Exemplare. (Rosals). (Romaní). 3 Exemplare.

Bruch (Bofill). 4 Exemplare; (Salvañá).

Montserrat (Bofill). 4 Exemplare. (Fagot, J. Maluquer, Novellas,
Serradell, Marcet).

Zwischen Manresa und Berga (Gomis).

Sellent (J. Maluquer). 1 Exemplar.

Gironella (J. Maluquer). 1 Exemplar.

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 1 Exemplar.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Falgars (J. Maluquer).

Montaña de Rus (J. Maluquer).

In unseren vorangehenden >tudien haben wir unter der gemeinsa-
men Benennung H. lucida Drap. die Arten farinestana Bgt. und navar-
rica Bet. zusammengefasst, indem wir farinestana als eine flache, weit
und perspektivischer genabelte, navarrica dagegen als eine enger auf-
gerollte und enger genabelte Form der /ucida autffassten.

Wir mússen die Synonymieliste von /ucida vergróssern, da auch
Hyal. septentrionalis Bgt. von der alten Draparnaudschen Art unmó-
glich abgetrennt werden kann und als eine Form derselben mit stark
erweitertem letzten Umgang angesehen werden muss.

Hyal. staechadica Bgt., von Fagot vom Montserrat zitiert, ist nie
abgebildet worden und ist Nomen nudum geblieben, bis Locard sie in
seinem Prodrome de Conchyliologie Francaise, p. 302 beschrieb; aus
dieser Beschreibung und aus der Einreihung zwischen andere, mit /u-
cida identische «Arten» geht mit Sicherheit hervor, dass auch sie in die
Synonymie derselben gehórt.

Die von Chía von Barcelona angebene H. gyrocurtopsis ist, wie er
selbst bemerkt, eine ihm von Bourguignat genannte, aber unbeschrieben
gebliebene Form aus der Verwandtschaft der H. lucida, sodass wir sie,
ohne einen Fehler zu begehen, in deren Synonymie stellen kónnen.

a)

666 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (200)

Hyalinia cellaria wurde von verschiedenen Autoren aus dem Llo-
bregat-Gebiete erwáhnt. Das als solche bestimmte Material, das wir
vergleichen konnten, hat sich aber als unausgewachsene Stúcke von
H. lucida erwiesen, die den letzten, erweiterten Umgang und den durch
diese letzte Windung perspektivisch werdenden Nabel noch nicht be-
sassen; auch den kleineren Durchmesser, der der vermeintlichen H. cel-
laria zugeschrieben wurde, erklárt dieses Unausgewachsensein.

Was schliesslich Serradells Varietát montservatensis der H. cellaria
anbelangt, so besitzt sie keine Eigenschaft, die ihre Abtrennung von
cellaría in Serradells Sinn, d. h. also von /ucida, rechtfertigen kónnte.

Wir konnten sie in der Sammlung von Dr. Serradell studieren und
halten sie als auf junge Stúcke der Form der Hyal. lucida begrúndet,
die Chía unter der Bezeichnung gyrocurtopsis vom neuen Friedhofe von
Barcelona zitiert.

19. Hyalinia (Polita) hammonis Stróm

Helix hammonis Stróm, Trondj. Selsk. Skrift., 1765, p. 435, Taf. 6,
Fig. 16...

Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll., 1830, p. 12.

Hyalinia vadiatula Serradell, Sota Terra, 19009, P. 135.

Hyalinia vadiatula var. jaccetanica Kobelt, Catal. europ. Faunengeb.
lebend. Biennenconch., 2 Ed., 1881, p. 11. — Taylor, Monogr. land
éc fresh water moll. Brit. Isles, III, 1906-09, p. 94, 96 G 106.

Zomites jaccetanicus Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, XI.
Dek., 1870, p 41, Tat 3, Fig. 23-28. — Servain, Etude moll. Esp.
Port., 1880, p. 15. — Locard, Etudes variat. malac., Il, 1881, p. 55.

Helix jaccetanica Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
1875, 84, P. 198. — Pieiffer, Monogr. helic. viv., VIL, 1876, p. 538-
— Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 46

Hyalinia jaccetanica Boettger, Jahrb. deutsch. mal. Ges., VI, 1870, Pp. 9.
— Tryon, Man. Conch., 2nd Ser., II, 1886, p. 152. — Fagot, Hist.
mal, Pyr. F.anc. Esp., 1892, p. 40. — Serradell, Sota Terra, 19009,
P. 134. — Marcet. Rev. Montserr., III, 19009, p. 303.

Helix viridula Menxe, Syn. meth. moll., 2. Ausg., 1830, p. 127.

Montserrat (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer, Boettger, Servain,
Kobelt, Locard, Tryon). (Bofill). 3 Exemplare. (Fagot, Taylor, Serra-
dell, Marcet); (Haas). 15 Exemplare.

Boettger, Locard und Taylor geben in ihren Zitaten als Fundort
nicht Montserrat, sondern Barcelona an. Da sie selbst wieder auf Zitate
zurúckgehen und nicht úber eigne Funde berichten, ist wohl anzunehmen,
dass sie die Angabe Montserrat, Barcelona, in ihren Vorlagen falsch
verstanden, indem sie sie nicht als «Montserrat, Provinz Barcelona»,
sondern Montserrat bei Barcelona deuteten.

a o.

PP ..

q_I EE x---—+»w+»»<

(291) A. Bofill i F. Haas 667

Wir stellen H. jaccetanica in die Synonymie von hammonis, weil
ihr hauptsichliches Unterscheidungsmerkmal, die geringere Verbreit-
erung ihres letzten Umganges, die Abtrennung von der Strómschen Art
nicht rechtfertigt. Die Veránderlichkeit in der Art der Aufrollung des
Gewindes und im Grade der Verbreiterung der letzten Windung nach
der Múndung zu ist bei allen Hyalinien, wie wir ja bei der Bespre-
chung der Arten dieser Gattung hier festzustellen Gelegenheit hatten, so
gross, dass dem von Bourguignat fúr seine A. jaccetanica hervorgehobe-
nen Unterscheidungsmerkmal keine allzugrosse Bedeutung beizumessen
ist, umso weniger, als graduelle UÚbergange, die bis zur typischen
HB. hammonts hinfúhren, vorhanden sind.

20. Hyalinia (Polita) pura courquini Bourguignat,
(Taf. 1, Fig. 8-13)

Zonttes courquinz Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu conn., XI. Dek.
1870, p. 40, Taf. 3, Fig. 17-22. —Servain, Etude moll. Espagne Por-
tugal, 1880, p. 14. — Locard, Etudes variat. malac., 1, 1881, p. 55.

Helix courquini Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
1875-84, p. 194. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv., VII, 1876, p. 538.
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 29. — Bofill, Cat. col.
conch. Martorell, 1888, p. 44.

Hyalimia courquini Paetel, Cat. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, p. 86.
— Westerlund, Faun. Europ. moll. extramar. prodrom., 1876, Pp. 25.
— Kobelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch., 2. Ausg.,
1881, p. 11.—Paetel, Cat. Conch. Samml., 2. Ausg., 1883, P. 117.—
Tryon, Man. Conch., 2nd. Ser., II, 1886, p. 153. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 3.

Ausg., II, 18809, p. 59 —St. Simon, Cat. coll., 1891, p. 22. — Fagot,
Hist. mal. Pyr. Franc., Esp. 1892, p 41. —Serradell, Sota Terra,
1909, Pp. 135. — Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 304. — Faura,
Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 566. — Bofill, Butll.
InstCat: Est. Nati VI; 1916, DIJO:

Hyalinia (Polita) courguini Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, Pp. 6; Sota Terra, 1909, p. 169.

Barcelona (Bourguignat, Martorell). (Bofill). Viele Exemplar. (Hidalgo,
Pfeiffer, Servain, Locard, Paetel, Westerlund, Kobelt, Tryon, Chía,
Saint Simon, Fagot, Rosals).

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell, Faura).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Der klassische Fundort dieser Form ist Sarriá bei Barcelona; auss-
erdem findet sie sich aber noch auf dem Montjuich.

Bei aller Konstanz-der Merkmale, die Bourguignat seiner H. cour-

668 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (292)

quin? zuschreibt, haben dieselben nach unsrer Meinung nicht genúgen-
den Wert, diese Form als Art von den verwandten Spezies, und insbe-
sondere von H. pura Ald., abtrennen zu kónnen. Wie man an unsrer
Figur 8-13 auf Tatel 1, der ein Exemplar von Sarriá zu Grunde liegt,
ersehen al gleicht HA. courquin:z der puva vollstándig und unterscheidet
sich von dieser lediglich durch die gróssere Abplattung des Geháuses
und dessen bedeutendere Grósse, denn sie erreicht 6 mm. Durchmesser
wihrend pura selten 4 mm. úberschreitet.

Da nun diese beiden unterscheidenden kEigenschaften mit áuss-
erster Bestindigkeit auftreten und Ubergangsformen zu pura gánzlich
fehlen, fassen wir courquint als ihre geographische Unterart im Gebiete
des unteren Llobregats auf.

21. Hyalinia (Zonitoides) nitida Múller

Helix niútida Muller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, p. 32. > Bell
Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879, p. 20. —Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 401. — Bofill, Cat. col.
conch. Martorell, 1888, p. 48.

Hyalinta nitida Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. —
Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 44. — Romaní, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., XVII, 1917, DAS

Zonitoides mitidus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI, 1913, p.108.

Hyalinia (Zonitordes) nitida Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
acond Mad ITO2O paa:

Barcelona (Martorell). 10 Exemplare, (Bofill), 1 Exempiar; (Salvañá,
Chía). (Aguilar-Amat). 3 Stúcke.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros), 2 Exemplare.

Castelldefels (Haas), 14 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Camaró bei Capellades (Romaní), 4 subfossile Stúcke.

Montserrat (Bofill), 1 Exemplar.

Guardiola (Rosals).

22. Hyalinia (Vitrea) diavhana Studer

Helix diaphana Studer in Gártners Naturw. Anz. Schweiz. Ges. Bern,
1920, IN: TT-12 Pp 30.

Zonites diaphanus Fagot, Ann. malac., 11, 1884, P. 175.

Hyalinia diaphana Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, Pp. 49. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1003, p. 54. — Novellas,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol

(293) A. Bofill + F, Haas 669

R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Serradell, Sota Terra, 1909,
P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 304.

Helix hyalina Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1883, p. 46.

Zonttes vitreolus Fagot (non Bourguignat,) Ann. malac., 11, 1884, P. 175.

Hyalinta vitreola Bofill, Cron. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 49. — Fa-
got, Hist. mal. Pyr. Franc. Esp., 1892, p. 42. — Maluquer, Butll.

Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 55. — Serradell, Sota Terra, 1909,

P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, Pp. 304.

Riera de les Arenes in Terrassa (Bofill). 1 Stúck.

Montserrat (Coronado, Martorell). (Bofill). 10 Exemplare. (Fagot).
2 Exemplare. (J. Maluquer, Novellas, Serrade!l, Marcet). (Haas). 5 Exem-
plare.

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Hyalinia vitreola Serv. ist bisher noch nie abgebildet worden und
daher ziemlich problematisch geblieben. Locard (Coq. terr. France,
1894, p. 69) stellt sie in die Náhe von HA. crystallina Múll. In der Samm-
lung Bofill befindet sich ein von Fagot als H. vitreola bestimmtes Exem-
plar vom Montserrat, das sich aber von der Bourguignatschen Beschrei-
bung dieser Form durch das Fehlen des Nabels unterscheidet. Wir glau-
ben deshalb nicht, dass dieses genannte Stiick wirklich zu vztreola, die
wohl eine Form aus der Gruppe cer HA. crystallina ist, gehó1t, sondern
dass es sich um ein falsch bestimmtes Exemplar von H. diaphana han-
delt. Da alle weiteren Angaben von vstreola vom Montserrat sich auf
diese irrtímliche Notiz von Fagot grúnden, sind sie alle auf H. diaphana
zu beziehen.

23. Hyalinia (Vitrea) erystallina Miller

Helix crystallina Miller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 23. — Bo-
fill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 18709, P, 28.

Hyalinia crystallina Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, Pp. 9.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat. XL, 1890, Pp. 103. Almera. 6 Bo-
fill Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 99. — Zulueta,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 7/5. — Serradell, Sota Terra,
1909, Pp. 134. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. — Ro-
sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 44; 1. C., p. 143.

Vitrea crystallina Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89.

Hyalinia (Vitrea) crystallina Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
célona,: X; 11020) Pp 29 Ld.,| ATP 1020, 1P! 23-

Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. (Chía).
Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).
Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Stúcke.
Ca'n Ubach de Rubí (Almera é€ Bofill).
Terrassa (Rosals).

Capellades (Rosals).

670 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (294)

Monistrol (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Martorell). 1 Exemplar. (Serradell, Marcet).

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 4 Exemplare.
Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar.

Sallent (J. Maluquer). 3 Exemplare.

Fígols les Mines (Suárez del Villar). 1 Exemplar.

Guardiola (Haas). 5 Exemplare.

24. MHyalinia (Vitrea) pseudohydatina Bourguignat

Zonites pseudohydatinus Bourguignat, Amén. malac., l, 1856, p. 185.

Hyalinia pseudohydatina Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 62, Fig. 66-67.

Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Germain, Moll. France, Il, 1913, p. 75,
Fig. 68-69. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcel na, X!f,
1920, p-1123:

Helix hydatina Salvañá (non Rossmássler), Mem. R. Ac. Cienc. Barce-
lona, 2. Epoche, 1884, I, p. 401.

Hyalinta hydatina Serradell, Sota Terra, 1909, p. 134. — Marcet, Rev.
Montserr., IV, 1910, p. 272.

Prat del Llobregat (Rosals). 3 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Sallent (J. Maluquer). 2 Exemplare.

Wir konnten nur die von Rosals in Prat del Llobregat gesammelten
Stúcke von H. pseudohydatina vergleichen; dieselben sind leider noch
unausgewachsen, sodass wir darauf verzichten mússen, diese bisher
nur unvollstándig und mangelhaft abgebildete Form in einer guten
Figur darzustellen.

25. Euconulus fulvus Miller

Helix fulva Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11, 1774, p. 56. — Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, 1I, 18709, p. 28. —Salvañá, Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 400. — Bofill, Cat. col.
conch. Martorell, 1888, p. 46.

Conulus fulvuus Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV.
1898, p. 99. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123,
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Serradell,
Sota Terra, 1909, p. 136. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, Pp. 272.

Euconulus fulvus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108;
l. c., p. 89; 1. c., XIV, 1914, p. 44; 1. c., p. 143. — Bofill £ Haas,
Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 18; Id., XII, 1920,
DIS:

(295) A. Bofill i F. Haas 671

Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill).
Barcelona, Ca'n Tunis (Bofill). 1 Exemplar.
Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).
Remola (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.
Castelldefels (Haas). 14 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Stúcke.
Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). Subfossil!
Terrassa (Rosals).

Martorell (Almera € Bofill). Subfossil!
Capellades (Rosals).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 4 Exemplare.
Guardiola (Rosals). (Haas). 1 Exemplar.

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

26. Leucochroa candidissima Draparnaud

Helix candidissoma Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 75; Hist.
moll. France, 1805, p. 55, Taf. 5, Fig. 19 — Michaud, Mém. Soc.
hist. nat. Strasbourg, 1-11, 1833, p. 3. — Bouillet, Cat. coll. coq.
exot., 1835, p. 1. — Potiez € Michaud, Galérie moll., 1, 1838, p. 101.
— Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875-84,
p. 191. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879, p. 81. — Anonym,
Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Salvañá, Zoografía gen.
Helix, 1884, p. 37 €% 44. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888,
P- 43. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2.—
Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI, 1905, p. 3.

Leucochroa candidissima Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 33.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Caziot «
Thieux, Feuille jeun. nat., XXXVIII, 1907, p. 43. — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89; Id., XIV, 1914, p. 45; Ld.,
P. 143. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46.
— Bofill % Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X11, 1920, p. 24.

Barcelona (Bouillet, Potiez, Michaud). (Bofill). Viele Exemplare.
(Salvañá, Servain, Chía).

Montjuich de Barcelona (Michaud, Hidalgo). (Bofill). Viele Exem-
plare. (Caziot, Thieux). (Rosals). 5 Exemplare. (Gros), 1 Exempla:.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Gros), 1 Exemplar.

Múndung des Llobregat (Martorell), 2 Exemplare. (Salvañá).

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 Exemplare.

Gava (Bofill, Maluquer).

Castelldefels (Haas), 5 Exemplare.

672 ' Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (296)

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Terrassa (Rosals).

Papiol (Bofill), 3 Exemplare.

Sant Sadurní d'Anoya (Rosals). y Exemplare.

Capellades (Rosals). (Romaní), 5 Exemplare vom Friedhof von Ca-
brera und 4 von Pobla de Claramunt.

27. Punctum pygmaeum Draparnaud

Helix pbygmaea Draparnaud, Tab . moll. France, 1801, p. 93; Hist. moll.

France, 1805, p. 114, Taf. 8, Fig. 8-10. —Salvañá, Mem. R. Ac.
Cienc. Barcelona, 2. Epoche, l, 1884, p. 402.

Punctum pygegmaeum Taylor, Monogr. land freshwater moll. Brit. Isles,
TIL, 1906-09, p. 168.
Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá, Taylor).
Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar.
In Taylors Zitat wird als Fundort nur «Barcelona» genannt, aber
da er seine Angabe auf Salvañá grúndet, meint auch er «Vallvidrera».

28. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Studer

Helix vupestvis Studer, Fauna helv. in Coxe, Trav. Switzerl., 111, 1780,
p. 430. — Rossmássler, Icon., 11, Heft 1-2, 1838, p. 38, Taf. 39,
Fig. 534. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 261; Cat.
col. conch. Martorell, 1888, p. 50; Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890,
p. 194; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 49; Mem. R. Ac. Cienc.
Barcelona, 3. Epoche, II, 1398, p. 334 «€ 336. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1003, p. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist.
Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. —
Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46.

Patula (Pyvamidula) vupestris Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. —
Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, p. 538.

Pyramidula vupestvis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,

. 89, 180.

aio (Pyramidula) vupestris Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 19. — Bofill £ Haas, Treb. Mus.
Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 19; Id., X, 1920, p. 18; 1d., X11,
1920, P. 24.

Vallirana¡(Bofill).

Papiol (Bofill). 5 Exemplare.
Terrassa (Bofill, Rosals).

EA

A e O AU A A
(2097) A. Bofill ¿ F. Haas 673

A 5 5 5 5 5

Castell de Boc in Capellades (Romaní). 2 Exemplare.

Bruch (Rosals). Viele Stiicke.

Montserrat (Coronado). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele
Exemplare. (Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). (Haas). y Exemplare.

Sant Lloreng del Munt, oberhalb von Mura (Bofill). 13 Exemplaro.

Zwischen Manresa und Berga (Gomis). 6 Exemplare.

Gironella (J. Maluquer). 15 Exemplare.

Genist in der Riera Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar.

Guardiola (Rosals). (Haas). 11 Exemplare.

Greixa (Haas). 16 Exemplare.

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Falgars (J. Maluquer).

Castellar d'En Huch und Llobregatquelle (Bofill). Viele Exemplare.
(J. Maluquer).

29. Pyramidula (Patulastra) micropleura Paget

Helix micropleura Paget, Ann. mag. nat. hist., 3. Ser., 1854, P. 454. —
Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu conn., 1863, p. 32, Taf. 5,
Fig. 9-13. —Salvañá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche,

I, 1884, P. 403.

Montjuich de Barcelona (Bofill). Viele Exemplare.
- Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

30. Pyramidula (Gonyodiscus) robtundata rotundata Miller

Helix rotundata Miller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 29. — Bofill,
Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 12; Crón. Cient. Barcelona, II,
1879, Pp. 30. —Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 61. —Sal-
vañíá, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, l, 1884, p. 402.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Maluquer.
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. III, 1903, p. 56; Bol. R. Soc. Esp. Hist.
Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. —
Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567.

Patula (Discus) rotundata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136.

Pyramidula (Gonyod:iscus) rotundata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XIII, 1913, p. 89 108; 1d., XIV, 1914 p. 45. — Bofill, Haas «
Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 19.

Pyramidula (Gonyod:iscus) vrotundata rotundata Bofill £ Haas, Treb.
Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 19; 1d., XII, 1920, p. 24.

Barcelona (Bofill, Chía).
Sarriá bei Barcelona (Bofill), Viele Exemplare. (Servain).

674 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (298)

Llobregatmúndung (Bofill), 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Bofill, Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals). 1 Exemplar.

La Puda de Montserrat (Bofill). Viele Exemplare.

Montserrat (J. Maluquer, Serradell, Marcet, Faura).

Sant Lloreng del Munt (Bofill). 1 Exemplar.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (J. Maluquer).

Nur mit grossem Bedenken fúhren wir die Angaben úber das Vor-
kommen von Pyr. votundata rotundata Mill. auf dem Montserrat hier
an, da alle die vielen Stúcke, die wir untersuchen konnten, zu der Un-
terart omalisma Bgt. gehóren und da nicht anzunehmen ist, dass die
typische Form mit der genannten Bourguignatschen Unterart an einem
Fundorte zusammen lebt. Vielleicht sind die Zitate, die die Grundform
auf dem Montserrat erwáhnen, dadurch zu erkláren, dass die betref-
fenden Autoren junge Sticke von omalisma, die noch weniger ausge-
prágt die fúr diese Form charakteristischen Merkmale aufweisen, fúr
die Múllersche Grundform hielten.

31. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bourguignat

Helix omalisma Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse,
XIII, 1870, p. 204.— Fagot, Ann. Mal., Il, 1884, p. 176. — Wes-
terlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II, 1889, p. 12. —
Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 194; Crón. Cient. Barce-
lona, XIV, 1891, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat..
III, 1903, p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. —
Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567.

Pyramidula omalisma Gude, Science Gossip, 1896, p. 60.

Patula omalisma Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1915, P. 12.

Patula (Discus) omalisma Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. — Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, Pp. 539-

Pyramidula ¡(Gonyodiscus) rotundata omalisma Bofill € Haas, Treb.
Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19, Taf. 1, Fig. 10-15; 1c.,
ASNIO20> PA IO.MId: ATT IOZO, Pp25a

Helix cavpetana (?) Hidalgo, Hojas malacológicas, 1870, p. 19; Obras
malacológicas, 2. Teil, 1, 1890, p. 19. — Kobelt, Malak. Bl., XXI,
1873, p. 179. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
1875, p. 192. — Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV, 1877, p. 20.

El Bruch (Gude).

Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Wester-
lund, J. Maluquer, Serradell, Marcet, Faura). (Haas). 1 Exemplar.

Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar.

e

(299) A. Bofill ¿+ F. Haas 675

Schon bei Besprechung der vorangehenden Pyr. rotundata rotundata
Múll. haben wir erwábhnt, dass die unter diesem Namen vom Montserrat
zitierten Schnecken mit vieler Wahrscheinlichkeit auf junge Exemplare
der Pyr. rotundata omalisma Bgt. zu beziehen sind.

Helix carpetana Hid., die wir unter Vorbehalt in der Synonymie
von P. rot. omalisma erwáhnten, verdient eine ausfúhrlichere Bespre-
chung. Ihre systematische Stellung ist noch vóllig unbekannt, da ihre
Originaldiagnose von keiner Abbildung begleitet ist und eine solche
auch spáter nicht veróffentlicht wurde. Ihr Autor Hidalgo (Hojas mala-
cológicas, 1870, p. 19) vergleicht sie mit H. vuderata, also einer Pyra-
midula der Untergattung Gonyodiscus, was Clessin (Nomenclator heli-
ceorum viventium, 1881, p. 90) und Paetel (Catalog Conch. Samml.,
4. Ausg., II, 1889, p. 83) veranlasste, sie in das genannte Genus ein-
zureihen. Diese Handlungsweise erscheint uns aber unberechtigt, da
Hidalgo in der Originaldiagnose seine Art «testa... pellucida, nitidi-
uscula, subvirescenti-cornea,...» beschreibt, ihr also Eigenschaften zuet-
teilt, die weder Gonyodiscus, noch irgend eine andere Untergatturg
von Pyramidula besitzt, die sich wohl aber bei den Hyalinía finden!
Tatsáchlich entspráche die Diagnose von HH. carpetana der Hyalinia
(Polita) hammonis Stróm vollstándig, wáren ihre Masse (diam. major
6 mm., gegen hóchstens 4 bei hammon1s) nicht grósser, und wáre ihre
Oberseite nicht «vix striatula», im Gegensatz zur deutlichen Streifung
derer der Strómschen Art!

Nach dem eben Ausgefúhrten miússen wir gestehen, dass wir úber
die systematische Stellung von A. carpetana noch vóllig im Unklaren
sind.

32. Sphyradium muscorum Draparnaud

Pupa muscovum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 56; Hist.
moll. France, 1805, p. 509, Taf. 3, Fig. 36-37.

Isthmia muscovum Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12.
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.

Vertigo (Isthmia) muscorum Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142.

Sphyradium muscorum Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelo-
na e rO20, p203 1d: 117 1020,:P: 125

Pupa minutissima Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18709, Pp. 153-

Isthmia minutissima Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1003,
p. 112. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27.

Vertigo minutissima Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
Pp. 108.

Barcelona (Chía).

Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare.

Sarriá bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele
Exemplare. '

676 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (300)

— o 5 5 5 5 5 5 e

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

Montserrat (Zulueta, Serradell, Marcet).

Sallent (J. Maluquer). 5 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 5 Exemplare
Guardiola (Rosals). ;

33. Helix (Xerophila) variabilis Draparnaud

(A ed)

Helix variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 73. — Dupuy,
Hist. moll. France, 1849, p. 294, Taf. 14, Fig. 2. — Rossmássler,
Zeitschr. f. Malak., X, 1853, p. 98. — Hidalgo, Cat. icon. descr.,
1876, p. 209. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il, 1879, P. 53.—
Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75. —Salvañá,
Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1884, Pp. 405; Zoografía,
gen. Helix, 1884, p. 36. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 51; Crón.
Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., II, 1902, p. 41; 1. C., 11, 1003, p. 56; Bol. ¡R. Soc: Esp:
Hist. Nat., 1904, p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV, 1904, p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, Pp. 385. —
Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 10917, Pp. 46.

Helix (Xerophila) variabilis Bofill % Haas, Treb. Mus. Cisnc. Nat. Bar-
celona,*X, 1920, p. 20, Taf. 1, Fig. 19-20; 1d., XII, 1920, Pp. 25:
Xevophila (Heliomanes) variabilis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 137-
Helicella variabilis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,

p. 89, 108; 1d. XIV, 1914, P. 45. 143.

Helix augustiniana Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880,
p. 73. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Locard, Coq.
terr. France, 1894, p. 208, Fig. 269-270. — Caziot, Et. moll. terr.
fluv. Monaco, 1910, p. 254, Taf. l, Fig. 39. — Germain, Moll. France,
TI LOT3) PD: 100; Ñ

Xerophila (Heliomanes) augustiniana Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139-

Helix augustana Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, Pp. 41.

Helix xalonica Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 102. — Locard, Prodr.
mal. France, 1882, p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 11. —Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 222, Fig. 293-294.-
— Marcet, Rev. Montserr., 1II, 1909, p. 467. — Bofill, Fiest. cient.
CL aniv. R. Ac. Cienc. Barcelona, 1914, p. 208; Mem. R. Ac. Cienc.
Barcelona, XII, 1915, p. 9. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVII, 1917, P. 40.

(301) A. Bofill ¿ F. Haas y 677

Xerophila (Heliomanes) xalonica Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 138.

Helix (Xerophila) ralonica Germain, Moll. France, II, 1913, p. 96.

Helyomanes xalonica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, Pp. 89.

Helix alluvionum Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 102. —Locard,
Prodr. mal. France, 1882, p. 114. —Chía, Mol. terr. agua dulce
Barcelona, 1887, p. 11. —Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal.
Tunisie, 1887, p. 49. —Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 222. —
Almera «€ Bofill, Bol. mapa geol. España, Ser. Il, Vol. IV, 189%,
p. 97. — Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 467. —Caziot, Etude
moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 179, Taf. 1, Fig. 1o0-11.— Ger-
main, Moll. France, 11, 1913, p. 96.

Xerophila (Heliomanes) alluvionum Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 138.

Helix grannonensís Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 104. — Locard,
Prodr. mal. France, 1882, p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce
Barcelona, 1887, p. 11. — Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal,
Tunisie, 1887, p. 53. —Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887,
Pp. 138. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 218, Fig. 285-286. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11, 1902, p. 41. — Marcet,
Rev. Montserr., III, 1909, p. 385. — Caziot, Etude moll. terr. fluv.
Monaco, IgI0, P. 212.

Helix (Xerophila) grannonensis Germain, Moll. France, II, 1913, p. 98.
— Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 20,
Da oo Sd ANO 20» p126:

Xerophila (Heliomanes) grannonensis Serradell, Sota Terra, 19009, p. 139.

Helyomanes grannonensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 90.

Helix canovasiana Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 104. — Letour-
neux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 49. — Locard,
Coq. terr. France, 1894, p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., III,
1909, p 467 — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, P. 214,
Taf. 2, Fig. 37-38 % 43-

Xerophila (Heliomanes) canovasiana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139.

Helix canovasí Germain, Moll. France, 11, 1913, Pp. 95.

Helix mendrano: Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 105. — Locard,
Prodr. mal. France, 1882, p. 116. — Letourneux € Bourguignat,
Prodr. mal. Tunisie 1887, p. 48. — Locard, Coq. terr. France, 1894,
p. 226, Fig. 297-298. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467.

Helix (Xerophila) mendranoz Germain, Moll. France, II, 1913, p. 95.

Xerophila (Heliomanes) mendranoi Serradell, Sota Terra, 1909, P. 137.

Helyomanes mendrano? Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, P. 90.

Hevix blasí Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 106. — Locard, Prodr.
mal. France, 1882, p. 116. — Letourneux € Bourguignat, Prodr.
mal. Tunisie, 1887, p. 50. — Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 227.
— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll.

678 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (302)

terr. luv. Monaco, 1910, p. 214, Taf. 2, Fig. 37-38 € 43. — Ger-
main, Moll. France, 11, 1913, p. 95.

Xevophila (Heliomanes) blasií Serradell, Sota Terra, 1909, P. 137.

Helix mauritanica Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 107.
— Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 183. — Chía, Mol. terr. agua
dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Letourneux € Bourguignat, Prodr.
mal. Tunisie, 1887, p. 46. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
MIE O 2 pa Le

Helix astata Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 110. —
Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 40. —
Caziot, Etude moll. terr. fuv. Monaco, 1910, p. 165, Taf. 3, Fig. 21.
— Germain, Moll. France, II, 1913, p. 97-

Helyomanes astata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat:, VIIL
1908, Pp. 89.

Helix cyzicensis Galland in Coutagne, Ann. Soc. Linn. Lyon, XXVIII,
1881, p. 3. —Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 114; Coq. terr.
France, 1894, p. 224, Fig. 295-296. — Marcet, Rev. Montserr., III,
1900, Pp. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, P. 185,
Mata bio (3d.

Xerophila (Heliomanes) Ccyzensis Serradell, Sota Terra, 1900, P. 138.

Helix misara Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 103
(nomen!). — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 115 € 342. — Le-
tourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 37. —Lo-
card, Coq. terr. France, 1894, P. 225.

Xevrophila (Heliomanes) misaya Serradell, Sota Terra, 1909, P. 138.

Helix avenmionensis Bourguignat in Locard, Bull. Soc. mal. France, II,
1885, p. 65. —Letcurneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie,
1887, p. 38. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 216, Fig. 281-282.
— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Caziot, Etude moll.
terr. fluv. Monaco, 1910, p. 209. — Germain, Moll. France, Il, 1913,
p- 98.

Xerophila (Heltomanes) aventonensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139.

Helyomanes aventonensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 89.

Helix jusiana Bourguignat in Locard, Bull. Soc. mal. France, Il, 1885,
p. 76. —Letourneux é€ Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887,
p. 56. —Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 210, Fig. 271-272. —
Caziot, Etude moll. terr. luv. Monaco, 1910, p. 167, Taf. 1, Fig. 1-2,
Taf. 3, Fig. 19-24. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 99.

Helyomanes jusiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIIL
1908, P. 90.

Helix papalis Locard, Bull. Soc. mal. France, 1V, 1887, p. 181; Coq.
terr. France, 1894, p. 228, Fig. 301-302. — Caziot, Etude moll. terr.
fluv. Monaco, 1910, p. 200.

Helix (Heliomanes) papalis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
TI, 1917, P. 540.

(303) A. Bofill i F. Haas 679

Helix (Xevophila) papalis Germain, Moll. France, 11, 1913, p. 95.

Helix aqualatensis Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 137.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47.

Helyomanes aqualatensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 89.

Helix vilanovensis Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 137.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11, 1902, p. 41.

Helix odenensis Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 138.

Helix subcyzicensis St. Simon in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 11 (Nomen!).

Helyomanes subcyzicensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 90.

Helix biacta Ancey in Letourneuz €% Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie,
1887, p. 29 (Nomen!).

Helix limbifera Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 209. — Marcet, Rev.
Montserr., 111, 1909, p. 384. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Mo-
naco, 1910, p. 252, Taf. 3, Fig. 12. — Germain, Moll. France, II,
1913, P. 100.

Xerophila (Heliomanes) limbifeva Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139.

Helix mendranopsis Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 215. — Caziot,
Etude moll. terr. fiuy. Monaco, 1910, p. 214, Taf. 2, Fig. 37, 38, 43-
— Germain, Moll. France, 11, 1913, p. 99.

Helyomanes mendranopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
NAL MLgos: pu 90:

Helix nemausensis Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1804,
p. 216, Fig. 279-280. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910,
p. 210. — Germain, Moll. France, 11, 1913, Pp. 99.

Helyomanes nemausensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 9o.

Helix guidelon: Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 217.
— Marcet, Rev. Montserr., 111, 1900, p. 385. — Caziot, Etude moll.
terr. fiuv. Monaco, 1910, p. 213, Taf. 2, Fig. 32. — Germain, Moll.
France, 11, 1913, p. 98.

Xevophila ¡Heliomanes) gurdeloní Serradell, Sota Terra, 19009, Pp. 138.

Helix azamt Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, Pp. 223.
— Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll.
terr. fluv. Monaco, 1910, p. 180, Taf. 3, Fig. 32 % 37. — Germain,
Moll. France, Il, 1913, p. 96.

Xevophila (Heliomanes) azami Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 138.

Helyomanes azami Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, P. 89.

Helix enthalassina Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 18094,
p. 224. — Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 467. — Caziot, Etude
moll. terr. fiuv. Monaco, 1910, p. 183, Taf. 3, Fig. 20, 34, 39. — Ger-
main, Moll. France, Il, 1913, p. 96.

Xerophila (Heídomanes) enthalassina Serradell, Sota Terra, 19009, P. 137.

680 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (304)

Helix cazioti Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 228. — Marcet, Rev.
Mont:serr., 111, 1909, p. 467.

Xerophila (Heliomanes) cazioti Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 138.

Helix mucinica Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 227,
Fig. 299-300.— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot,
Etude moll. terr. luv. Monaco, 1910, p. 205, Taf. 2, Fig. 18 % 24.

Helix (Xevophila) mucínica Germain, Moll. France, 11, 1913, p. 95.

Xerophila (Heliomanes) mucinica Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139.

Helix peregrina Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 229. — Caziot, Etude
moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 202, Taf. 3, Fig. 50. — Germain,
Moll. France, Il, 1913, Pp. 95.

Helyomanes pevegrinus Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, P. 90.

Helix pila Caziot, Coq. terr. Corse, 1902, p. 172. — Marcet, Rev. Mont-
serr., 111, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco,
IQIO, P. 202.

Xevophila (Heliomanes) pila Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138.

Helix avnouldií Fagot in Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467 (No-
men!).

Xerophila (Heliomanes) arnould? Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138
(Nomen!).

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo). (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill).
Viele Exemplare. (Servain, Fagot, Salvañá, Chía). (Rosals). Viele Exem-
plare.

Sant Gervasi bei Barcelona (Rosals). y Exemplare.

Sarria (Bofill). 11 Exemplare.

Montjuich bei Barcelona (Kobelt). (Bofill). Viele Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. (Aguilar-Amat).
7 Exemplare.

Llobregat-Ebene bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-
Amat). 7 Exemplare.

Llobregatmúndung (Bofill). Viele Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros). 5 Exemplare.

Brugués (Bofill). Viele Exemplare.

Castelldefels (Sagarra).

Hospitalet del Llobregat (Bofill). 16 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals). 6 Exemplare.

Vallvidrera (Salvañá).

Cervelló (Rosals). 3 Exemplare.

Papiol (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). Subfossil.

Terrassa (Rosals). (Aguilar-Amat). 4 Exemplare.

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Subirats (Anonym).

Vallbona (Sagarra). 2 Exemplare.

(305) A. Bofill 1 F. Haas 681

Vilanova del Camí (Rosals). 2 Exemplare.

Capellades (Rosals). (Romaní). Viele Exemplare.

Igualada (Salvañá). 3 Kotypen seiner H. aqualatensis im Museo de
Cataluña und 3 in der Sammlung Bofill. (Maluquer). (Rosals). 3 Exem-
plare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.

Turó d'En Boada nahe der Station Olesa (Bofill). Viele Exemplare.

Monistrol de Montserrat (Haas). Viele Exemplare.

Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Salvañá, Maluquer). (Rosals).
1 Exemplar. (Marcet, Serradell).

Sallent (Maluquer). Viele Exemplare.

Viladomíu (Maluquer). 6 Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Aus der namenreichen Liste der Synonyme, die wir der Drapar-
naudschen HA. variabilis unterordnen, lásst sich die grosse Variabilitát
dieser Art erkennen. So umfassend ist ihre Variationsbreite und so sehr
von einander und vom Typus verschieden sind deren Endpunkte, dass
viele Forscher als gut gefestigte und definierbare Arten auffassten,
was fir uns noch individuelle Variation darstellt.

Wir sind nicht die Ersten, die den Versuch wagen, die Unsumme
sogenannter Arten der Gruppe «variabiliana» auf ihr richtiges Mass
zurúckzufúbren, denn schon Germain (Moll. France, 11, 1913) hat es
unternommen, die franzósischen Formen dieser Gruppe natúrlich zu
gruppieren, obwohl sein System nur als provisorisch zu gelten hat. Seine
Anordnung ist die folgende:

Geháuse klein, subkonisch, mit bunten Binden versehen; Nabel
klein.
Helix mendranol Serv.
Synonyme: H. canovasiana Serv.
H. blasi Serv.
Helix mucinica Bgt.
Helix papalis Loc.
Synonyme: HA. subpapalis Caz.
H. pilula Loc.
H. pevegrina Loc.
H. migrata Loc.
H. scicyca Bgt.
Helix mendozae Serv.
Synonym: H. sylvae Serv.

Geháuse mittelgross, subkonisch, mit bunten Binden versehen;
Nabel klein.
Helix xalonica Serv.
Synonyme: H. alluvionum Serv.
H. azami Bgt.
H. marsilhonensis Cout.

20

682

Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona

(306)

Helix montgiscardiana Fag.

oe aaa

. Cyzicensis Gall.

. Nigricans Bgt.

. enthalassina Bgt.
. lathraea Bgt.

. hirouxiana Bet.

. melanta Bgt.

. misara Bgt.

. madiía Fag.

Geháuse ziemlich gross, subglobulós, mit bunten Binden versehen;

Nabel klein.

Helix variabilis Drap.

Synonyme: H.

IA aaa

¿iuteata Loc.

. astata Bet.

. plenaria Loc.

. arenivaga Mab.

. leonís Loc.

. privatiformis Hagenm.
. lentipes Loc.

. petrophila Loc.

Geháuse klein, subglobulós, weiss, porzellanartig; Nabel eng.
Helix grannonensis Serv.

Synonyme: H.
H.
lala

aveyronensis Loc.
aventonensis Bet.
guideloni Bgt.

Geháuse klein, niedergedrúckt, weiss, porzellanartig; Nabel eng.

Helix feva Let. «€
Synonym: H.
Helix suberis Bgt.
Synonyme: H.

H

H

H

H.

le

El

H

H.

HA

H

Bgt.
ambielina Charp.

jusiana Bet.

. salentina Blanc.
. privaía Gall.
. evenosí Bgt.

ademata Bet.
alaricana Fag.
kalona Berth.

. limarella Hagenm.

si btassyana Loc.

. mendranopsis Loc.
. nemausensis Loc.

Ein Blick auf die Merkmale, deren sich Germain bei seiner eben
dargelegten Einteilung bedient, geniigt, um letztere als ersten Versuch,
einen Weg im Xerophilenlabyrinthe zu bahnen, erscheinen zu lassen,
denn eine natúrliche Gruppierung kann sich nicht auf Charaktere, wie

q-Px_ o A

(307) A. Bofill i F. Haas 683

mehr oder weniger grosse Hóhe oder mehr oder minder grossen Durch-
messer aufbauen.

Nach eingehendem Studium unseres umfangreichen Materiales, nicht
nur aus dem Llobregat-Gebiete, sondern auch aus anderen Gegenden,
und nach der Konsultation von Caziots Werk «Mollusques terrestres
et fluviatiles de la principauté de Monaco et du département des Alpes-
Maritimes», in dem eine grosse Zahl sogenannter Arten nebeneinander
abgebildet sind, kamen wir notgedrungen zu der Uberzeugung, dass keine
einzige derselben fest umschreibbare Ruhepunkte innerhalb der grossen
Variationsbreite darstellt, sondern dass alle durch unmerkliche Ueber-
gánge mit einander verbunden sind. Aus diesem letzteren Grunde kann
man auch Unterschieden, wie z. B. in Bezug auf Geháusehóhe, und
-durchmesser, Kugligkeit, Fárbung, und was aus der Vereinigung dieser
Eigenschaften folgt, námlich gróssere oder kleinere Breite des Nabels
und Beschaffenheit der Múndung, keinerlei spezifischen oder auch nur
varietalen Wert beimessen, da alle diese Zufálligkeiten in jeder nur denk-
baren Kombination bei allen Individuen einer einz gen Kolonie von
Variabilis zu finden sind; derartige anscheinend so verschiedenartig
zusammengesetzte varia ilis-Gemeinschaften, die ein Anhánger der
Bourguignatschen Schule als mindestens 20 «Arten» aufgefasst hátte,
wurden schon in buntestem Durcheinander in Kopulation gefunden,
was als Beweis fiir ihre 2mnerliche Einheitlichkeit gelten muss.

Die porzellanartige Beschaffenheit der Schale, die fir eirige der
sogenannten Arten der Gruppe «variabiliana» Charakteristisch sein soll,
muss als Folge der mehr oder weniger dizekten Einflusses des Meeres
betrachtet werden; sie scheint auch bei den Bewohnern salziger Steppen
vorzukommen. H. grannonensis Serv., eine der durch diese Eigenschaft
charakterisierten variabilis-Formen, bleibt auch tatsáchlich meist im
Bereich des Meeres. In unsren vorhergehenden Studien erwáhnen wir
sie auch aus der schwachsalzigen Ebene des Urgel. Die mit farbigen
Binden versehenen variabilis-Formen dagegen dringen tief ins Innere
des Landes ein, wir erwáhnten ihr Vorkommen, in einer kleinen Rasse,
in Seo de Urgel, am Fusse der Hochpyrenáen.

Diese Ueberlegungen veranlassten uns, alle die in unsrer Synony-
mieliste aufgezáhlten Namen unter dem von Draparnauds variabilis
zu vereinigen, womit wir ein grosses Hindernis aus dem Wege geráumt
zu haben glauben, das sich dem Studium der Xerophilen entgegen
stellte.

Da wir aber nicht beabsichtigen, diese Untergattung monographisch
zu behandeln, sondern hier nur die variabilis-Formen des Llobregat-
Gebiets studieren wollen, so kann es nicht verwundern, dass in unsrer
Synonymieliste einige der Namen fehlen, die Germain (1. c.) auffibrt.
Dagegen finden sich bei uns einige andere, nicht der franzósischen Fauna
angehórige, die zum Teil aus dem uns interessierenden Gebiete zum
ersten Male genannt sind, zum Teil aber aus anderen Teilen des Mittel-
meergebietes erwáhnt worden waren, námlich

684 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (308)

Helix augusiiniana Bgt.,
. limbifera Loc.,
mauritanica Bgt.,
aqgualatensis Salv.,

. vilanovensis Salv.,

. odenensis Salv.,

. subcyzicensis St. Sim.,
. biacta Anc.,

. caziotí Loc. und

. arnouldi Fag.

o

Helix augustiniana war von Locard und Germain als eine Form aus
der Gruppe der H. terverí Mich. aufgefasst worden; wir dagegen glauben
sie, der Enge ihres Nabels halber, zu variabilis stellen zu miússen.

Fig. 14 auf Tafel 1 stellt einen Kotypus von Salvañás H. aguala-
tensis dar, der dem Museo de Cataluña in Barcelona gehórt.

34. Helix (Xerophila) maritima Draparnaud

(Taf. 1, Fig. 15-17)

Helix lineata Olivi, Zool. Adriat., 170909, p. 77 (non H. lineata Boys E
Walk., Test. min. rar., 1784, Taf. 1, Fig. 2). — Wollaston, Test.
atlant., 1878, p. 375. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879.
p. 54. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 117. — Salvañá, Zoog,
gen. Helix, 1884, p. 36 « 44. —Pollonera, Bull. Soc. mal. Ital., XIII,
1888, p. ? . —Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 230, Fig. 305-306.

Helix maritima Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 85, Taf. 5,
Fig. 9-10. — Hidalgo, Catal. descr. icon. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
1884, p. 200. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 47. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41. — Caziot,
Etude moll. terr. luv. Monaco, 1910, p. 196, Taf. 2, Fig. 39.

Xevophila (Helix) maritima Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, Pp. 273.

Xerophila (Heliomanes) maritima Serradell, Sota Terra, 1909, P. 138.

Helix acompsia Bourguignat, Mal. Algérie, I, 1864, p. 218, Tal. 24,
Fig. 17-21. — Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887,
D. 64.

Helix acomptia Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 212. — Marcet, Rev.
Montserr., III, 1900, p. 384.

Xerophila (Euparypha) acomptia Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137.

Helix (Xevophila) acomptia Germain, Moll. France, Il, 1913, p. 98.

Helix foedata Hagenmiiller in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 117 «

4. — Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 53.
— Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII, 1890, p. 269. — Locard, Coq.
terr. France, 1894, p. 232. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1900,

(309) A. Bofill i F. Haas 685

P. 468. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 203. —
Germain, Moll. France, II, 1913, p. 94. :

Helyomanes foedata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, Pp. 90.

Xevophila (Heliomanes) foedata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138.

Helix didymopstis Fagot in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 116 «
345; Coq. terr. France, 1894, p. 234, Fig. 309-310. — Caziot, Etude
moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 200, Taf. 2, Fig. 25.

Helyomanes didymopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 80.

Helix (Xevophila) didymopsis Germain, Moll. France, II, 1913, Pp. 94-

Helix sitifiensis Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882,
P. 118 «€ 345. — Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie,
1887, P. 54. — Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 213.

Helyomanes sitifiensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1903, P. S9.

Helix (Xerophila) sitifiensis Germain, Moll. France, Il, 1913, p. 98.

Helix kerizensíis Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 340
(nomen!).

Helix krizensis Bourguignat in Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal.
Tunisie, 1887, p. 48. — Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 233. —
Caziot, Etude moll. terr. luv. Monaco, 1910, p. 199, Taf. 3, Fig. 14.

Helix kryzensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, Pp. 82.

Helix tabarkana Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887,
p. 51. —Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 233. — Caziot, Etude
moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 204, Ta. 3, Fig. 36. — Marcet,
Rev. Montserr., IV, 1910, p. 468.

Helyomanes tabarkana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, P. 90.

Xerophila (Heliomanes) tabarkana Serradell, Sota Terra, 1909, P. 138.

Helix (Xevophila) tabarkana Germain, Moll. France, Il, 1913, P. 94-

Helix aspila Bourguignat in Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal.
Tunisie, 1887, p. 64 (nomen!). — Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII,
1890, p. 266; Fiest. Cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1914,
p. 207; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, XII, 1915, p. 7-

Helix (Heliomanes) aspila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il,
1917, P. 540.

Helix vroigiana Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII, 1890, p. 268.

Helyomanes roigiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, P. 90.

Helicella rorgiana Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 41.

Helix acomptiella Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 212, Fig. 275-276.
— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Germain, Moll.
France, Il, 1913, P. 98.

Helyomanes acomptiella Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 89.

686 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (310)

Xevophila (Heliomanes) acomptiella Serradell, Sota Terra, 1900, p. 138.

Helix acomptiella Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco, 1910, p. 169.

Helix melantozona Cafici in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887,
Pp. 11. —Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 231, Fig. 307-308. —
Caziot, Etude moll. terr. luv. Monaco, 1910, p. 165, Taf. 3, Fig. 10.
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 467. — Germain, Moll.
Erance, LINTIOES, mp. 104:

Xevophla (Heliomanes) melantozona Serradell, Sota Terra, 19009, Pp. 138.

Helix foedatina Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 232. — Caziot, Etude
moll. terr. fiuv. Monaco, 1910, p. 204, Taf. 3, Fig. 27.— Marcet,
Rev. Montserr., IV, 1910, p. 468. — Germain, Moll. France, II,
I9I3, P- 94-

Xevophila (Heliomanes) foedatina Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138.

Helix malecasta Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 232. — Germain,
Moll. France, II, 1913, Pp. 94.

Helix malecosta Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 468.

Xevophila (Heliomanes) malecosta Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138.

Helix edax Locard, Coq. terr. France, 1894, P. 233.

Helyomanes edax Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908,
p. 89.

Helix palavasensíis Germain, Bull. Soc. Scienc. nat. Elbeuf, 1904, p. 53.
— Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 164, Tal. 3,
Big. IL, 17.

Helyomanes palavasensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 90.

Xevophila (Heliomanes) palavasensis Serradell, Sota Meza 1909, P. 138.

Helix (Xerophila) palavasensis Germain, Moll. France, 11, 1913, p. 93,
Fig. 83-85.

Helix (Heliomanes) palavasensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce-
lona, II, 1917, Pp. 540.

Helix (Xevophila) ordalensis Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII,
1908, p. 6; Sota Terra, 1909, p. 169.

Barcelona (Martorell). 3 Exemplare. (Wollaston, Hidalgo). (Bofill).
Viele Exemplare. (Salvañá, Fagot, Chía). (Rosals). 18 Exemplare.
(Aguilar-Amat).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat).
6 Exemplare. (Gros). 1 Exemplar.

Llobregatebene bei Barcelona (Aguilar-Amat). 4 Exemplare.

Llobregatmindung (Bofill). Viele Exemplare.

Remolá (Novellas). 2 Exemplare.

Castelldefels (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare.

Pedralbes bei Barcelona (Bofill).

Cervelló (Rosals). 8 Exemplare.

Avenc d'en Roca bei Corbera (Serradell). Viele Stúcke.

Igualada (Maluquer).

(311) A. Bofill i F, Haas 687

Bruch (Serradell).

Monistrol de Montserrat (Haas). 1 Exemplar.

Bei der Behandlung von H. (Xevophila) maritima Drap. hat uns
das gleiche Kriterium geleitet, wie bei der vorangehenden Art; wir
brauchen somit die bei der Besprechung von H. variabilis gemachten
theoretischen Betrachtungen hier nicht mehr zu wiederholen.

Auch bei dieser Spezies hat schon Germain (Moll. France 1l, 1913)
begonnen, ihr die vielen auf ihre Wandelformen begrindeten «Arten»
wieder eirzuverleiben. Bevor wir aber auf sein System niher eingehen
kónnen, muss erst eine Nomenklaturfrage erórtert werden. Germain
ersetzte námlich den Draparnaudschen Namen maritima durch den
neuen palavasensis, aber die Arbeit, in der diese Substitution vor sich
geht (Bull. soc. scienc. nat. Elbeuf, 1904, p. 53), ist uns zur Zeit nicht
zugánglich, sodass Germains Beweggrúnde uns unbekannt bleiben.
Lediglich aus diesem Grunde folgen wir ihm hier nicht in seinem Art-
bezeichnung, sondern behalten bis auf Weiteres den klassischen und
unzweldeutigen Draparnaudschen Namen maritima bei.

Germains Behandlung der Artgruppe maritima (1. c.) ist die fol-
gende:

Geháuse mittelgross, oben ziemlich keglig, mit Binden versehen;
Nabel sehr eng:

Helix palavasensis Germ. (= maritima Drap.)
Synonyme: H. melantozona Cal.,

. urnina Loc.,

. agna Hagenm.,

. foedata Hagenm.,

. foedatina Loc. und

. malecasta Loc.

Helix tabavkana Let. £% Bgt.

Helix didymopsis Fag.
Synonym: H. trapanica Berth.

NA

Geháuse mehr oder weniger gross, mehr oder minder kuglig, weiss,
porzellanartig:

Helix euphorca Bgt.
Synonyme: H. calculina Loc. und
H. bullina Loc.
Helix acomptia Bgt.
Synonym: A. acomptiel'a Loc.
Helix sitifiensis Bgt.

Nicht alle die hier angefúhrten Bezeichnungen waren aus dem Llo-
bregat-Gebiete genannt worden, wie aus unsrer Synonymieliste her-
vorgeht; dagegen finden sich darin einige andere, die bei Germain fehlen,
da sie nicht zur franzósischen Fauna gehóren, námlich:

688 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (312)

Helix krizensis Bgt.,
H. aspila Bgt.,

H. roigiana Bof.,
H. edax Loc. und
H. ordalenstis Serr.

Wir bilden H. aspila (Taf. 1, Fig. 16) und H. rorgiana (Talf. 1, Fig. 17)
ab, die erste nach einem von Bourguignat bestimmten Exemplare, die
zweite nach einem Kotypus aus der Sammlung Bofill, beide von der
Llobregatmiúndung stammend, und von HA. ordalensis, nach einem Ko-
typus Serradells.

Das Zitat von H. maritima von Capellades durch Romaní (Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46) hat sich als irrtimlich heraus-
gestellt; die von dem genannten Autor als solche bestimmten Stúcke
gehóren, wie wir fanden, der Art variabilis an.

Wir hielten es fúr angebracht, die Fundortsangabe «Montserrat»,
die von Marcet (Rev. Montserr., III, 19009, p. 384, 467 % 468) und Ser-
radell (Sota Terra, 1909, p. 137-138) herrúbrt, nicht weiter fortzufúhren,
da sie aller Wahrscheinlichkeit nach auf fálschlicher Beurteilung hoher
variabilis-Formen beruht. In unserem zahlreichen, von so vielen ver-
schiedenen Sammlern herrihrenden Materiale vom Montserrat befindet
sich kein einziges Exemplar von H. maritima, das die Marcetsche und
Serradellsche Angabe bewiese. Zwar kommt die genannte Art am Fusse
des Montserrat vor, wir erwáhnen sie ja von Bruch und von Monistrol
de Montserrat, aber nichts spricht dafúr, dass sie den Talboden ver-
lásst und auch im Gebirge lebt!

Die Besprechung von H. maritima soll nicht beschlossen werden,
ohne dass wir auf die — recht unbedeutenden — Unterschiede zwischen
ihr und HH. variabilis eingegangen wáren. Die Art der Variabilitát in
Bezug auf Gróssenverháltnisse, Geháuseform, Zeichnung und Beschaff-
enheit der Schale ist beiden Arten gemeinsam, das einzige Unterschei-
dungsmerkmal, mit dem man sie mit einiger Sicherheit auseinander-
halten kann, ist die Art des Geháuseaufbaus, der bei maritima trepp-
enfórmiger ist als bei variabilis, bei der die stets weniger bauchigen
Windungen ein kegligeres oder kugligeres Geháuse bilden, als bei der
ersteren. Ausserdem ist die Schale bei maritima im Verháltnis háufiger
weiss porzellanartig als bei variab2lis, die, wenn sie auch háufig bin-
denlos auftritt, dann doch wenigstens eine leicht gefárbte Oberhaut
aufweist. Dieser Unterschied darf aber nicht als spezifischer aufgefasst
werden.

H. maritima entfernt sich nie so weit von der Meereskúste wie va-
viabilis. Aus unsrer Fundortliste lásst sich ersehen, dass unser am Wel-
testen landeinwárts gelegener Fundort Monistrol de Montserrat ist,
wáhrend H. variabilis bis Pobla de Lillet in das Gebirge hinauf steigt.

(313) A. Bofill i F. Haas 689

35. Helix (Xerophila) arigonis Rossmásslev
(Taf. 1, Fig. 13-25)

Helix avigonis Rossmássler, Icon., 111, Heft 1-2, 1854, p. 21, Taf. 66,
Fig. 823-824. — Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo-
che, 1884, P. 407.

Helicella avigonís Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 45;
MED TAS:

Xerophila (Helicella) arigonis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139.

Helix (Xevophila) arigonis Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20. — Bofill % Haas, reb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 20; 1d., X, 1920, p. 21, Taf. 1, figS. 21-22;
MURRTO201 Pp: 120:

Helix arigoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 56; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904,
p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. —
Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Romaní, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46-47.

Helicella arigo? Bullen, Proc. Mal. Soc. London, IX, 1910, p. 122.

Helix (Hehcella) arigoí Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II,
1917, P. 540.

Helix megastoma Ancey, Bull. Soc. mal. France, I, 1884, P. 164.

Helix megalomastoma Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmiúller,
1903, Pp. 36.

Helix (Xerophila) megastoma Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 6; Sota Terra, 1909, P. 170.

Xevophila (Helicella) megastoma Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139-

Helix subarigorz Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384-

Xevophila (Helicella) subarigonis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139.

Helix vavdonensis Marcet, Rev. Montserr., III, 19009, p. 384.

Xevophila (Helicella) vardonensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139-

Helix tevveri Marcet (non Michaud), Rev. Montserr., III, 1909, p. 384.

Xevophila (Helicella) tevveri Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 139.

Helix cespitum (non Draparnaud) Hidalgo, Catal. descr. icon. mol. terr.
Esp., Port., Bal., 1875, p. 193. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II,
1879, p. 55. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo-
che, 1, 1884, p. 406; Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 37. — Bofill, Crón.
Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., I, 1901, p. 2.

Helix adolphi Salvañá, Zoogr. gen. Helix, 1884, Pp. 37-

Helix neglecta Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 48.

Helix avenavum Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384-

Xerophila (Helicella) avrenarum Serradell, Sota Terra, 1909, P- 139-

690 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (314)

Helix stipavum (non Rossmássler) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist.
Nat., 1904,.P. 124.

Helix marista Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmiúller, 1903, p. 41.

Helix talepova Marcet, Rev. Montserr., III, 19009, p. 384.

Xevophila (Helicella) talepova Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 139.

Helix limava Marcet, Rev. Montserr., 111, 19009, p. 384.

Xevophila (Helicella) limara Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 139.

Helix auscitanica Marcet, Rev. Montserr., III, 19009, p. 384.

Xerophila (Heliomanes) auscitanica Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 139.

Barcelona (Martorell). 5 Exemplare. (Hidalgo). (Bofill). 3 Exem-
plare. (Chía, Salvañá, Couturier).

Sarriá bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare.

Tibidabo bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar.

Montjuich bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Llobregatebene bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Salvañá).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 7 Exemplare.

Gava (Salvañá). (Maluquer).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Prat del Llobregat (Rosals). 4 Exemplare.

Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Esplugas (Aguilar-Amat). 3 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Bofill). 1 Exemplar. (Rosals). 1o Exem-
plare. y

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Papiol (Bofill). 1 Exemplar.

Terrassa (Bofill). 1 Exemplar.

Martorell (Rosals). 10 Exemplare.

Múndung des Anoya in den Llobregat (Bofill). 7 Exemplare.

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Capellades (Bofill). 1 Exemplar. (Romaní). Viele Exemplare. Da-
¿unter ein subfossiles aus dem Travertin von Torre Baixa bei Cape-
llades.

Igualada (Salvañá, Maluquer).

Bruch (Rosals). 4 Exemplare.

Turó Boada bei Olesa (Bofill). 2 Exemplare.

Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Salvañá, Maluquer, Marcet,
Serradell).

Sant Lloreng del Munt, zwischen Rocafort und Mura (Bofill). 1 Exem-
plar.

Manresa (Coronado).

Olost del Lluganes (Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Sallent (Maluquer). 10 Exemplare.

Viladomiu (Maluquer). 3 Exemplare.

Gironella (Maluquer). 8 Exemplare.

(315) A. Bofill 1 F. Haas 691

Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 2 Exemplare.

Guardiola (Haas). 20 Exemplare.

Falgars (Maluquer).

Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar.

Schon frúihe war Helix cespitum Drap. aus Katalonien und speziell
aus dem Llobregat-Gebiete zitiert worden, aber wenigstens in Bezug
auf dieses letztere kónnen wir mit Bestimmtheit angeben, dass es sich
nicht um diese Art. sondern um H. arigonis Rossm. handelt, die ja mit
der Draparnaudschen Spezies eine Reihe von Wandelformen gemeinsam
hat. Unter unserem gewiss reichhaltigen Materiale befand sich wenig-
stens kein einziges Stúck, das der H. cespitum, so wie sie Draparnaud,
Rossmaessler und Dupuy abbilden, genau entspráche!

Da nun aber einmal diese H. cespitum aus Katalonien zitiert war,
darf es nicht Wunder nehmen, dass man dort auch deren Wandelfor-
men, die von der Bourguignatschen Schule mit einer Reihe von Artna-
men belegt worden waren, aufgefunden zu haben glaubte. Auf diese
Weise erkláren sich, auf irrtimlicher Deutung von Formen der Varia-
tionsbreite der H. arigonis beruhend, die Zitate von H. vardonensis
Loc., arenavum Loc., maristarum Bgt. u. A. durch Marcet und Serradell.
Die Angaben iber das Vorkommen von H. terveri Mich., adolfí Pír. und
stiparum Rossm. im Llobregat-Gebiete mússen ebenfalls auf bestimmte
Formen von arigonis zuriickgefivhrt werden, denn H. terveri ist auf die
Provence, die beiden anderen Arten dagegen sind auf den Sidden Spa-
niens beschránkt.

Helix megastoma Anc., die ursprúnglich von Mallorka beschrieben
wurde, die aber auch verschiedentlich aus dem Llobregat-Gebiete ge-
nannt ist, ist lediglich eine H. arigonis mit besonders breitem und stiel-
rundem Ende des letzten Umganges, eire Erscheinung, die háufig durch
eine Verletzung der Schale hervorgerufen wurde. Auf Tafel 1, Figur 20
bilden wir ein aus Martorell stammendes Exemplar ab, das der Ancey-
schen Originalbeschreibung genau entspricht.

Was die nur einmalige Nennung vor Helix neglecta Drap. aus Barce-
lona anbelangt, so lásst schon das Nichtwiederfinden dieser Art in einer
so oft und gut durchforschten Gegend auf einen Bestimmugsirrtum
schliessen. Eine flache, mittelgrosse und weisse arigonis-Form, die im
ganzen Llobregat-Gebiete nicht selten ist, und die mit der genannten
Draparnaudschen Art wohl verwechselt werden kann, wird Anlass zu
dem Zitat gegeben haben.

Die Variabilitáat von H. arigonis in Bezug auf Geháusehóbe und
Durchmesser ist gross. Unsre Extreme schwanken zwischen: Diam. 26,
alt. 16 mm. (Exemplar aus Capellades, abgebildet Taf. 1, Fig. 18, 19) und:
Diam. o, alt. 55 mm. (Exemplar aus Bruch, Taf. 1, Fig. 21, 22); eine
aussergewóhnlich hohe Form liegt uns vom Montjuich vor, die bei
22 mm. Diameter 16 mm. Hóhe besitzt (Taf. 1, Fig. 25). Figur 23-24 auf
Tafel 1, stellt ein Exemplar aus Viladomíu mit den Massen: Diam. 13'5,
alt. 8 mm. vor, das man bei oberfláchlicher Betrachtung wohl fir

692 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (316)

H. neglecta Drap. halten kónnte. Schliesslich seien hier noch die Masse
des Originals zu Taf. 1, Fig. 20 genannt, das als H. megastoma Anc.
zu gelten hat; sie sind: Diam. 175, alt. 11 mm.

Belegexemplare aus dem obersten Llobregat-Gebiet, wie aus Pobla
de Lillet, Falgars und Guardiola, haben wir nicht studieren kónnen,
weshalb auch nichts iiber die Dimensionen der dortigen ar¿gonis-Formen
in ihrem Verháltnis za denen der Bewohner des mittleren und unteren
Tales ausgesagt werden kann. Es liess sich nur feststellen, dass unter den
Exemplaren von unsren am meisten flussaufwárts gelegenen Fundor-
ten Sallent, Viladomíu und Gironella kleine, zwerghafte vorherrschen,
wáhrend solche au den mehr dem Meere genáherten Lokalitáten viel
seltener auftreten. Die Stiicke vom Gipfel des noch im Kiústengebietes
gelegenen Montserrat, die in weit grósserer Meereshóhe leben als die von
Sallent etc., zeigen keine Hang zur Verzwergung,'sodass Hoóhenlage
allein nicht fúr das Kleinerbleiben der nahe und in den Pyrenáen leben-
den Kolonien verantwortlich gemacht werden darf. Vielmehr ist eher
ar den Einfluss des Seeklimas zu denken, der die kústennahen Formen,
wozu auch die vom Montserratgipfel gehóren, grósser werden lásst,
als die von weiter landeinwarts.

36 Helix (Xerophila) ericetorum Miller

Helix evicetovum Miller, Verm. terr. fluv. hist. II, 17,4, p. 33. — Ross-
maessler, Icon., I, Heft 1, 1835, p. 67, Taf. 1, Fig. 17; 11, Heft 1-2,
1838, P. 33, Taf. 38, Fig. 517. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X,
1888, p. 111. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123.

Helix (Helicella) evicetorum Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20 Taf. 1. Fig. 11-19.

Helix (Xerophila) ericetovum Bofill %« Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, 1X, 1920, p. 21; Id., X, 1920, Taf. 2, figs. 1-12; Id., XII,
1920, P. 27.

Helix maladettae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI,
1888, Pp. 32.

Helix nubigena Charpentier, Journ. de Conch., III, 1852, p. 438; 1. c.,
TAMES MP DL EE

Helix nubigena var. depressa Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 180.

Helix salaunica Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 180.

Figols-les Mines (Suárez del Villar). 10 Exemplare.

Guardiola (Haas), 23 Exemplare.

Bagá (Rosals). 3 Exemplare. (Haas), 1 Exemplar.

Greixa (Haas,. 1 Exemplar.

Zwischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas), 5 Exemplare,

Pobla de Lillet (Bofill). 3 Exemplare. (Maluquer). (Haas). 8 Exem-
plate.

(317) A. Bofill 1 F. Haas 693

Zwischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Bofill), 1 Exem-
plar. (Haas). 2 Exemplare.

Castellar d'En Huch (Maluquer). (Haas), 2 Exemplare.

Die Nennung dieser Art durch Salvañá (Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 2. Epoche, 1, 1884, p. 407) von Vallvidrera, wo dieser Auto1
noch verschiedene andere, nie wieder do1t oder auch nur in Spanien
wiedergefundene Schnecken gesammelt haben will, ist ohne allen Zwei-
fel irrig; sie kann durch einen Bestimmungsfehler oder, was bei Salvañá
ófters vorkam, durch eine Fundortsverwechslung in seiner Sammlung
ertstanden sein.

Da die uns vorliegenden Stúcke von H. ericetovum alle aus dem
obersten Teile des Llobregattales stammen, entspricht keines von ihnen
dem Typus. Die von Bagá lassen sich durch ihre Grósse, die Flachheit
und die Fárbung der Schale mit der Form nubigena vergleichen,
wábrend die von den anderen Fundorten durch die hóhere Cehauseform,
die engere Aufrollung der Windungen und den Besitz von Binden der
Form salaunica áhneln.

37. Helix (Candidula) striata barcinensis Bourguignat
(Taf., I, Fig. 28-39)

Helix barcinensíis Bourguignat. Moll. nouv. lit. ou peu connus. 1, 1868,
p. 303, Taf. 42, Fig. 12-16. — Bofill. Crón. Cient. Barcelona, II, 1870,
p. 80. —Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 98. — Fagot,
Hist. mal. franc. Esp., 1892, p. 78. — Marcet, Rev. Montserr., III,
1909, P. 382.

Helix (Helicopsis) barcinensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
II, 1917, P- 540.

Xerophila (Heliocopsis) barcinensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139.

Helix barcinonensis Salvañá, Estudio Mr. Fagot sobre hélices xerofi-
lianos grupo barcinonensiana, 1886, p. 3 € 8. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV, 1904, p. 7/6. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
IQI7, P- 47:

Helix striata Mengo, Collecgio Conchyliologica, genus Helix, 1866, p. 2.
—Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884,

- 408.

Heli e UN Hidalgo, Catál. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
1875, p. 192. — Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche,
I, 1884, P. 408.

>Helix derogata Anónimo, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1, 1869, p. 29.

Helix marceti Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 133. —
Marcet, Rev. Montserr., III, 19009, p. 382.

Xerophila (Helicopsis) marceti Serradell, Sota Terra, 1909, P. 140.

694 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (318)

Xerophila (Helicopsis) bruchiana «Fagot», Serradell, Sota Terra, 1909,
P. 140 (nomen).

Xerophila (Helix) bvuchiana Marcet. Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272.

Helix acosmta Almera € Bofill, Bol. Mapa Geol. España, 2. Ser., IV,
1898, Pp. 97, Taf. 7, Fig. 6.

Helix afí. hevripensis Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIIL, 1917,
P. 47- '

Barcelona (Bourguignat, Mengo, Hidalgo). (Bofill). 3 Exemplare.
(Chía, Fagot).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Gavá (Bofill). 1 Exemplar.

Sarriá bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Pedralbes bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. (Servain).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Rubí (Almera € Bofill), 3 subfossile Exemplare.

Martorell (Almera $ Bofill), subfossil.

Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar.

Torre de Claramunt bei Capellades (Romaní). 2 subfossile Exemplare.

Igualada (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Bruch (Serradell, Marcet).

Monistrol (Bofill). 4 Exemplare.

Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. (Fagot, Marcet, Serradell).

Gironella (Maluquer). 1 Exemplar.

Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 2 Exemplare, wovon eines
aus Genist.

Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas), 2 Exemplare.

Guardiola (Haas). Viele Exemplar.

Bagá (Haas). 1 Exemplar.

Greixa (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 1 Exemplar.

Pobla de Lillet (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Haas). 1
Exemplar.

Castellar d'En Huch, an der Llobregatquelle (Bofill). 1 Exemplar.
(Haas). 10 Exemplare.

Wie wir schon in unsrer Arbeit iiber die Noguera Pallaresa (Treb.
Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920 p. 26, Taf. 2, Fig. 13, 21) dargelegt
haben, betrachteten wir H. barcinensis als die fir das katalonische
Kistengebiet charalkteristische Lokalrasse der Candidula striata Drap.,
wáhrend H. pallaresica Fag. als deren Ve1rtreterin auf der Sidseite
der Zentralpyrenáen aufzufassen ist.

Stiicke der beiden erwáhnten Lokalformen von Cand. striata, die
von niedrig gelegenen Fundorten stammen, lassen sich noch verhiltnis-
mássig sicher unterscheiden, da barcinensis, im Vergleich zu pallaresica,

A q

(310) A. Bofill ¿ F. Haas 695

feinere Streifung aufweist und da ihre Múndung dadurch weniger kreis-
rund erscheint, dass ihr Kolumellarrand kaum zum Oberrand aufge-
bogen ist. An den Figuren auf Taf. 2 der zitierten Arbeit und auf denen
auf Tafel 1 der vorliegenden Studie lassen sich diese Unterschiede
erkennen.

Vergleicht man aber aus dem Gebirge stammende Exemplare dex
beiden Lokalrassen miteinmander, so muss man gestehen, dieselben
nicht auseinander halten zu kónnen, denn bei ihnen sind die eben dar-
gelegten Unterscheidungsmerkmale vollkommen verwischt, da auch
die Gebirgsform von barcinensis runde Múndung aufweist und gróber
gestrelft ist!

Die geringfúgigen, sich manchmal gánzlich verwischenden Un-
terschiede zwischen siriata barcinensis und siriata pallaresica deuten
aul ¡here áusserst nahe Verwandtschaít hin, legen soga1 fast den Gedan-
ken nahe, dass sie miteinander identisch sind. Die Variationsbreite beide1
ist fast die gleiche. Unsre barcinensis-Stúcke aus dem unteren Llobre-
gattale schwanken in Bezug auf Durchmesser und Hóhe zwischen den
Extremen: Diam. 9-7, alt. 6-45 mm., ein einzelnes Exemplar von Bar-
celona fállt durch die Hóhe von 7 mm. bei yg mm. Durchmesser auf. Die
aus dem obersten Llobregattale stammenden variieren nicht so stark;
sie sind durchschnittlich erwas hóher als die aus dem unteren Tale. Die
Stúcke von Pobla de Lillet schwankem zwischen: Diam. 7-5, alt. 5-3 mm.

Seiner aussergewóhnlich grossen Dimensionen halber erwáhnen wir
hier ein Exemplar von barcinensis aus der Sammlung Bofill, das von
Sta. Coloma de Gramanet im Besós-Gebiete stammt und das Diam.
14'5, alt. 85 mm. misst.

Unsre Abbildungen auf Taf. 1. stellen dar: Fig. 28-33 ein grosses
Exemplar aus Barcelona, Fig. 34 ein kleines aus Sarriá bei Barcelona,
und die Figuren 35-39 Stúcke aus Guardiola.

H. (Candidula) striata barcinensis wurde, wie aus unsrer Synony-
mieliste hervorgeht, unter verschiedenen Namen in der Literatur er-
wáhnt. Sie wurde, als H. striata, mit der Stammform, als H. caperata
mit deren englischer Lokalform verwechselt. Bourguignat beschrieb sie
1868 als H. barcinensis und reihte sie als Art in die Gruppe der A. striata
ein. Als HA. derogata erscheint sie nur ein einziges Mal in der Literatur,
und in diesem Falle ist es zweifelhaft, ob nicht eine Fundortsverwechs-
lung vorliegt. H. atf. heripensis, die Romaní zitiert, ist, nach dem Ori-
ginalexemplar zu urteilen, eine unzweifelhafte H. siviata barcinensis.

Die Nennung von H. acosmia Bet. aus dem Lehm von Rubí durch
Almera € Bofill berubt auf Exemplaren von barcinensíis vom Gebirgs-
typus, denen von Pobla de Lillet gleich, die durch die Riera de las Arenas
von dem Berge San Llorenc del Munt heruntergebracht worden waren;
die von Martorell zitierten, identischen, hat der Llobregat aus seinem
Hochgebiet mitgebracht. Auch A. marcetí Fag. stellt eine solche Ge-
birgsftorm dar, die vom Montserrat stammt.

Was schliesslich die Einfúhrung der Namensform barcinonensis statt

696 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (320)

barcinensís durch Fagot anbelangt, so ist sie nach den Nomenklaturge-
setzen vollig unnótig.

Das Nomen nudum /H. bruchiana Fag. bezieht sich, nach einem
authentischen Exemplar mit diesem Namen aus Fagots Hand, auf
eine mit barcinensis vollkommen identische Form.

38. Helix (Candidula) striata montserratensis Hidalgo
(Cats nro)

Helix montserratensís Hidalgo, Journ. de Conch., XVIII, 1870, p. 298;
1. c., XIX, 1871, p. 310; Catál. descr. icon. mol. terr. Esp.. Po1t., Bal.,
1875, p. 201. — Pfeiffer, Mon. helic. viv., VII, 1876, p. 244. —
Westerlund, Faun. europ. moll. extramar. prodr., 1876, p. 105. —
Kobelt in Rossmaessler, Icon., V, 1877, p. 104. — Arnet € Bofíill,
Bull. Ass. Exc. Cat., 1, 1878, p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, Il, 1879, p. 80. — Tryon, Man. Conch., 2. ser., 111, 1887,
p. 257. — Bofill Cat. col. conch. Martorell. 1888. p. 48; Crón. Cient.
Barcelona, XIV, 1891, p. 50.—Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Es-
paña, 2. Ser., IV, 1898, p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barce-
lona, 3. Ep., II, 1898, p. 334 € 335. — Couturier, Cat. coll. conch.
Hagenm. 1903, Pp. 35. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III,
1903, p. 56. — Marcet, Rev. Mortserr., 111, 1909, p. 468. — Faura,
Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567. — Haas Nachr. Bl:
deutsch. mel., Ges. IX, 1915, Pp. 11.

Helix (Jacosta) montserratensis Bofilll, An Junta Cienc. Nat. Barcelona,
TI, 1917, P. 540.

Jacosta montserratensis Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV, 187,
P. 24.

Xerophila (Jacosta) montserratensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139.

Helix montsevratica Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p 113 —
Westerlund, Fauna pal. Reg. Binnenconch., 11, 1889, p. 314. —
Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 84.

Helix montservatensis var. delicatula Bofill Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 3. Ep., 11, 1898, p. 335.

Helix vozeti (non Michaud) Dunker, Jahrb. deutsch. mal. Ges., II, 1875,
p. 18. —.Hidalgo, Cat. icon. descr. mol terr. Esp., Port., Bal., 1875,
p. 206. :

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). Subfossil, von der Riera ae
las Arenas von dem Berge Sant Lloreng del Munt heruntergespilt.

Sant Llorencg del Munt (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele
Exemplare.

Montserrat, von 7oo m. Hóhe an aufwárts (Coronado, Hidalgo,

(321) A. Bofill i F, Haas 697

Pfeiffer, Westerlund, Kobelt, Dunker). (Marto1ell). 4 Exemplare. (Bo-
fill). Viele Exemplare. (Servain, Tryon, Fagot, Couturier, Maluquer).
(Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Marcet, Serradell, Faura). (Haas). Viele
Exemplare.

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Bofill). Viele Exemplare.

Nach dem Studium unsres áusserst reichhaltigen Materiales von
montserratensis sind wir zu der Uberzeugung gelangt, dass diese keine
Jacosta, sondern lediglich eine gekielte und stark gestreifte Reaktions-
form von Candidula striata ist. Es finden sich námlich alle Ubergánge
von ganz flachen, stark gestreiften und wulstig gekielten bis zu gewólb-
ten, wenig gestreiften, mit den Binden von siriata versehenen und am
letzten Umgange kaum mehr als gewinkelten Ausbildungsformen, die
unzweideutig fúr die Richtigkeit unsrer Anschauungsweise sprechen.
Das Verháltnis von montsevvatensis zu síviata barcinensis ist somit das
gleiche wie das von montsicciana zu sitriata pallavresica (Vergl. Treb.
Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 23 Taf. 2, Fig. 13-25).

Wir haben eben schon von der Variabilitát von H. striata mont-
serratensíis in Bezug auf die Ausbildung der Geháuseform und des
Kieles gesprochen; hinsichtlich der Geháusedimensionen ist sie keinen
geringeren Schwankungen unterworfen. Unsre Stúcke vom Montserrat
messen: Diam. 12-9, alt. 5-7 mm. Die von Sant Llorens del Munt, die im
Allgemeinen etwas niedergedriickter sind als die vom Montserrat,
schwanken zwischen: Diam, 11-7, alt. 6-4 mm. Sie unterscheiden sich
ausserdem von denen des erstgenannten Fundortes durch die weniger
dichte, weniger regelmássige und kapillóse Streifung der Oberseite,
Eigenschaften, die sie der gleich zu besprechenden H. (Candidula)
striata betulonensis Bof. náhern.

Die Figuren 1-10 der Tafel stellen 4 Exemplare vom Montserrat
dar, die die Variabilitát hinsichtlich Grósse und Kielausbildung demon-
strieren.

Die Originale zu den Figuren 11-13 Stammen von Sant Llorenc del
Munt und stellen die Extreme der Variation in Bezug auf die Grósse
des Geháuses dar.

Ausserhalb des Llobregat-Gebiets findet sich H. striata montservratensis
noch in dem des Besós, und zwar auf dem Berge San Llorenc del Munt,
in Castellar del Vallés, Gallifa, Turó de Solanes bei Sant Feliu de Codinas
und auf der Sierra del Farell bei Caldes de Montbuy. In den Kústen-
bergen beider Flussgebiete wird die durch die gleich zu besprechende
H. striata betulonensis Bof. ersetzt.

Die grosse Ahnlichkeit, die zwischen montservatensis und der alge-
rischen H. (Candidula) vozett Mich. besteht, hat zu Verwechslungen
gefúhrt, sodass rozet¿ von einigen álteren Autoren vom Montserrat
zitiert wird, wie man in unsrer Synonymieliste sehen kann.

21

698 Junta de Ciencies Naturvals de Barcelona (322)

309. Helix (Candidula) striata betulonensis Bofill
(Taf. II, Fig. 14-19)

Helix montsevrvatensis var. betulonensis Bofill, Crón. Cient. Barcelona,
II, 1870, p. 81; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3 Ep., VII, 1808,
P- 332-339. ; E

Jacosta bztuloncnsis Thieux, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIL, 1907,

P. 37-39-

Vallcarca bei Barcelona (Bofill). 2 tot gesammelte Stúcke.

Gavá (Bofill). 2 tot gesammelte Exemplare.

Ausserhalb des Llobregat-Gebiets kennt man diese Form aus dem
des Besós, und zwar von Badalona, Santa Coloma de Gramanet (viele
Exemplare) und Sant Geroni bei Horta (Bofill).

Die Exemplare von den beiden Fundorten im Llobregat-Gebiete
liessen sich zwar einwandfrei bestimmen, aber ihr Erhaltungszustand
gestattet nicht, eine gute Abbildung von ihnen zu machen, weshalb
einige Stúcke von Santa Coloma de Gramanet diesem Zwecke dienen
mussten (Taf. 2, Fig. 14-19). Die Gróssen von Durchmesser und Hóhe
schwanken bei allen von uns untersuchten Exemplaren dieser Form
zwischen: Diam. 8'5-7, alt. 45-35 mm.; ein einziges Stúck besass die
auffallende Hóhe von 5 mm. bei 7'5 mm. Durchmesser,

Die hauptsáchlichsten Unterschiede zwischen montservatensis und
betulonensís bestehen darin, dass die letztere fast stets kleiner bleibt,
oberhalb der Kieles niedergedrickter, oft fast ganz flach ist, und weni-
ger dichte, unregelmássigere, rippenfórmige Streifung der Oberseite
aufweist. Áhnliche Eigenschaften fanden wir schon bei der montserva-
tensis-Form von Sant Llorenc del Munt, sodass diese in gewissen Sinne
zwischen der typischen montserratensis vom Montserrat und betulonensis
in der Mitte steht.

Uberhaupt stimmen die gekielten striata-Formen, mógen sie nun der
einen oder der anderen von beiden angehóren, wenn sie von verschiede-
nen Bergen stammen, nie genau mit einander iberein, jeder Bergstock
besitzt seine eigene, charakteristische Form. Diese verschiedenen kleinen
Lokalformen bilden eine Formenkette, an deren einem Ende montserra-
tensís und an derem anderen betulonensis steht.

Mit dieser Auffassung ist die von Thieux (1. C., p. 38) unvereinbar,
die montservatensis als Varietát von betulonensis, als der primitiveren
der beiden, beansprucht. Fiir uns sind beide analoge und gleichwertige
Lokalformen der H. (Candidula) striata barcinensis Bgt.

Auch eine andere von Thieux geáusserte Ansicht (1. c.) scheint uns
unhaltbar, námlich die, dass montserratensis nur auf kalkigem, betulo-
nensis nur auf kiesigem Boden leben kónnte, da wir beide Formen auf
den verschiedenartigsten, meistens úbrigens gemischten Untergrinden,
gefunden haben.

(323) A. Bofil ? F. Haas 699

40. Helix (Candidula) apicina Lamarck

Helix apicina Lamarck, An. s. Vert., VI, 2. Teil, 1823, p. 93. — Dupuy,
Hist. Moll. France, 1849, p. 233, Taf. 12, Fig. 10. — Bofill, Crén.
Cient. Barcelona, 11, 1879, p. 80. — Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 409; Zoogr. gen. Helix, 1884, Pp. 25.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Bofill,
Cat. col.. conch. Martorell, 1888, p. 43.

Helix (Candidula) apicina Germain, Moll. France, 11, 1913, p. 111.

Barcelona (Martorell). y Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare.
(Salvañá, Chía).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat), 14 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

41. Helix (Candidula) murcica penchinati Bourguignat
(Taf. II, Fig. 20-26)

Helix penchinati Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, 1, 1868,
p. 306, Taf. 42, fig. 7-11. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr.
Esp., Port., Bal. 1875, p. 203.— Pfeiffer, Monogr. helic., VII, 1876,
p. 564. — Westerlund, Faunae europ. moll. extram. prodr., 1876,
p. 111. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, II, 1879, p. 79. — Servain,
Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 77. —Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 409. — Chía, Cat. mol. test.
terr. fluv. Gerona, 1886, p. 28; Mol. terr. agua dulce Barcelona, .
1887, p. 11. —Tryon, Man. of Conch., 2. Ser., IV, 1888, p. 16.—Pae-
tel, Cat. Conch. Samml., 3 ed., 11, 1889, p. 166. — Kobelt, in Ross-
maessler, Icon., ser. 11, 1898, p. 60. — Coutu1ier, Cat. coq. coll.
Hagenmiúller, 1903, p. 38. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
NESTOGA Pi 70:

Helix (Xerophila) penchinatt Serradell, Butll. Inst, Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 7; Sota Terra, 1909, P. 170.

Xerophila (Helix) penchinati Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273.

Helix (Helicopsis) penchinati Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 140,

Helirella penchinatt Rosals, Butll. In3t. Cat. Hist. Nat., XIV, 1014,
Do 403 LG: Pi 144:

Helix penchinatiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
Pp. 108.

Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer, Westerlund, Kobe t,
Servain, Chía, Tryon, Paetel, Couturier).

Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare.

Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta).

700 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (324)

*

Sant Feliu de Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá, Chía).

Papiol (Bofill). 1 Exemplare.

Terrassa (Bofill). 2 Exemplare.

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Capellades (Rosals).

Montserrat (Serradell, Marcet).

Guardiola (Rosals).

Ganz wie Borguignat (1. c., p. 306) halten wir penchinati fúr eine
Verwandte von H. murcica Guirao; sie hat als deren Lokalform in N. O.
Katalonien zu gelten. Eine andere Lokalform der gleichen H. murcica,
námlich H. culmi Fag., haben wir schon aus dem Essera-Tale zitiert
(Treb. Inst1Cat. “Hist. Nat: IN, 1QLrS, Pp: 27, Lat. 2 1922510): Im
unteren Ebrotale lebt eine dritte Lokalform der murcica, die bisher
noch unbeschrieben geblieben ist; sie gleicht dem Typus von Guirao
schon mehr als die beiden nórdlicheren Formen und ist bis jetzt aus der
Sierra de Cardó, vom Monte Caro und aus Flix bekannt. Schliesslich
ist noch eine murcica Form vom Montsant zu erwáhnen, von der wir
nur sehr mangelhafte Kenntnisse besitzen.

Von allen diesen erwáhnten Formen der H.muvrcica ist penchina:z die
kleinste. Der Typus dieser Art misst: Diam. 8'5, alt. 5 mm; Bourguignat
gibt als Masse seiner penchinati, Diam. 6% alt. 35 mm., Masse, die
immer noch die unsrer Sticke der gleichen Form úberschreiten, da
dieselben nur zwischen diam, 6-5 und alt. 3'5-3 mm. schwanken.

Unsre Exemplare sind im Allgemeinen etwas hóher als die von
Bourguignat abgebildeten; aber seine Abbildung scheint uns nicht sehr
genau zu sein, da an ihr nicht der deutliche, fúr alle murcica-Formen
charakteristische Winkel zwischen Unterrand und Spindelrand der
Miúndung zu erkennen ist, der so deutlich auf Rossmásslers Figur 834
der Iconographie und an unsren Figuren 20-26 auf Tafel 2 dieser Arbeit
hervortritt.

Kleine und etwas hohe Stúcke von murcica penchinati sind auf den
ersten Blick leicht mit. A. rugostuscula montstrolensis zu verwechseln,
bei deren gleich folgender Besprechung wir auf die Unterschiede zwi-
schen den beiden eingehen werden.

42. Helix (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fagot

(Taf. 11, Fig. 27-38)

Helix monistrolensis Fagot, Ann. Malac., II, 1884, p. 182. — Wester-
lund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch , II, 1889, p. 261. — Fagot,
Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 76. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III,

1909, P. 383.

325) A. Bofill + F, Haas 7O1

Xerophila (Helicopsis) montstrolensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140.

Helix (Candidula) vrugosiuscula montstrolensis Bofill € Haas, Treb. Mus.
Ciénc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 24, Taf. 2, Figs. 1-12; 1d., XII,
1920, P. 29.

Helix monasteriolensis Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2 Ser.,
UVRESOS: PS 07:

Helix paladilhez Almera $ Bofill, 1. c., p. 97.

Helix jeanbernati Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.

Helix subpaladilhi Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, P. 134.
— Marcet, Rev. Montserr., IIT, 1909, p. 383.

Xerophila (Helicopsis) subpaladilhi Serradell, Sota Terra, 1909, P. 140.

Helix miraculensis Marcet, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 135-

Sarriá bei Barcelona (Bofill). 19 Exemplare.

Castelldefels (Haas.) 1 Exemplar.

Papiol (Bofill). 3 Exemplare.

Terrassa (Bofill). y Exemplare.

Martorell (Almera $ Bofill). 3 subfossile Exemplare.

Capellades (Romaní). 1 subfossiles Exemplar von den aussergewóhn-
lichen Massen: Diam. 5%, alt. 4 mm.

Sant Llorencg del Munt (Rosals). 4 Exemplare.

Monistrol de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar. (Fagot, Westerlund).
(Rosals). 15 Exemplare. Die Masse der Stúcke von diesem klassischen
Fundort schwanken zwischen (diam. 5-375, alt. 3-2 mm.)

Montserrat (Fagot, Maluquer, Serradell, Marcet). (Aguilar-Amat.).
Viele Exemplare.

Sant Llorenc del Munt bei Mura (Bofill). 1 Exemplar.

Miracle bei Solsona (Marcet). 7 Exemplare, davon 4 in der Sammlung
Bofill. Diese y Stúcke, die Kotypen von H. miraculensis sind, messen
diam. 55-425, alt. 3-25 mm.

Solsona (Rosals). 3 Exemplare.

Wallfahrtskapelle Olíus bei Solsona, am Cardoner gelegen (Navás).
3 Exemplare.

Sallent (Maluquer). 7 Exemplare.

Genist in der Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 4 Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 1 Exemplar.

Figols-les-Mines (Suárez del Villar). 6 Exemplare (diam. 6-5, alt.
3-2%75 mm.

Guardiola (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 2 Exemplare.

San Vicente de Rus (Bofill). 1 Exemplar. (Maluquer).

Falgars (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Schon in unsrer Arbeit iiber die Mollusken des Tales der Noguera
Ribagorzana (1. c., p. 2, Taf. 2, Figs. 1-12) sagten wir, dass die Formen

702 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (326)

von H. (Candidula) rugosiuscula Drap. vom Sidabhange der Pyrenáen
nicht ganz mit denen aus Frankreich i¿bereinstimmten. Die Unterschiede
zwischen beiden sind geringfiigig, aber sehr konstant. Ihr hauptsách-
lichster besteht darin, dass bei der spanischen Form der letzte Umgang
stets bis zur Múndung kantig ist, wáhrend er bei der franzósischen nur
an seinem Ursprunge diese Eigenschaft aufweist. Wir fassen die spa-
nische Form deshalb als eine Lokalform von H. rugostuscula vugosiu-
scula Drap. auf, der nach den Nomenklaturregeln der Name monistro-
lensis Fag. als der álteste zukommt.

Ausser dem eben genannten Unterschiede zwischen H. 7. rugosiuscula
und A. y. monistrolensis sind sich aber beide Formen áusserst áhnlich und
besitzen in Bezug auf Grósse und Gestalt die gleiche Variationsbreite.
Hieraus erklárt sich auch die Nennung von H. paladilhei und H. jean-
bernati aus dem Llobregat-Gebiete, die eine sehr hohe, resp. eine sehr
flache Form der H. 7. rugosiuscula darstellen und die in unserem Falle
auf entsprechende Formen der H. y. monistrolensis zu beziehen sind.

Die Benennungen subpaladilhi und miraculensis sind Formen aus der
Variationsbreite der H. vugosiuscula monistrolensis beigelegt worden;
subpaladilht stammt vom Montserrat, miraculensis von Miracle.

H. monasteriolensis stellt keine neue Bezeichnung dar, sondern
sollte als ethymologisch besser gebildetes Wort monistrolensis ersetzen,
was nach den Nomenklaturregeln unzulássig ist.

Der schon in unsrer Arbeit iiber die Noguera Ribagorzama (l. c.,
Taf. 2, Fig. 27-32) abgebildete Kotypus von monistrolensis erscheint
hiernochmals auf. Fig. 27-32 der Taf. 2; Fig. 33-38 der gleichen Tatel
stellt einen Marcetschen Kotypus von H. miraculensis von Miracle dar.

Es bleibt nur noch úbrig, die Unterschiede zwischen H. rugostuscula
montstrolensis und H. murcica penchinati anzugeben. Wie wir bei der
Besprechung der letzteren schon bemerkten, kommen kleine Exemplare
derselben in der allgemeinen Gestalt und in der Streifung der Oberseite
solchen der ersteren ziemlich nahe, aber die Ahnlichkeit ist eine rein
ausserliche, da sich H. vug. montstrolensis durch den treppenfórmigen
Geháuseaufbau und die je nach dem Grade der Winkelung des letzten
Umganges mehr oder weniger winklige Múndung von der kegelfórmigen
und mit runder Múndung versehenen H. murcica penchinati unter-
scheidet.

43. Helix (Candidula) conspurcata Draparnaud

Helix conspurcata Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 93; Hist.
moll. France, 1805, p. 105, Taf. 7, Fig. 23-25. —Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, p. 410; Zoogr. gen.
Helix, 1884, p. 25. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887,
p. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., XVII, 1917, p. 46,

(327) A. Bofill + F. Haas 703

Helicella conspurcata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII, 1913,
p. 89; 1. c., XIV, 1914, P. 46.

Xerophtla (Helicopsis) conspurcata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140.

Helix (Candidula) conspurcata Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, X, 1920, p. 26.

Helix moricola Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11.

Barcelona (Bofill). y Exemplare. (Salvañá, Chía).

Montjuich bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Sant Pere de Terrassa (Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Capellades (Romaní). 3 Exemplare.

Montserrat (Serradell).

Zwischen Manresa und Berga (Gomis). 1 Exemplar.

Diese Art gibt keinen Anlass zu synonymischen Schwierigkeiten,
da sie verháltnismássig wenig variiert. Ihre hóchste Form hat den Na-
men moricola erhalten, úber dessen Unhaltbarkeit keinerlei Meinungs-
verschiedenheiten bestehen.

Die uns vorliegenden Stúcke von H. conspurcata varlieren in ihren
Massen zwischen: Diam. 6'5-4, alt. 3'5-2%75 mm., bleiben also etwas
hinter den franzósischen zurúck, fúr die Germain und Locaid die Di-
mensionen: Diam. 8-5, alt. 5-3 mm. angeben. Diese Grossenunterschiede
sind aber die einzigen, die sich zwischen beiden anfúuhren hessen.

44. Helix (Trochula) conica Draparnaud

Helix conica Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 69; Hist. moll,
France, 1805, p. 79, Taf. 5, Fig. 3-5. — Batalha, Cat. coll. conch.,
1878, p. 47. — Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,
IV, 1898, p. 98. — Caziot, Contrib. faune malac. Catalogne, 1905,

P- 3-
Tropidocochlis conica Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 237.
Helix (Trochula) conica Germain, Moll. France, Il, 1913, p. 117.
Helix conica var. depvessa Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905,

: P. 93-
Helix conica var. tuberculata Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905,

03%

Helia trochoides Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 81. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Maluquer, Butl!.
Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat VE 1904, PD. y.0%

Helicella trochordes Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., XIII, 1913,
Pp. 89».

704 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (328)

Xerophila (Turricula) trochordes Serradell, Sota Terra, 1909, P. 140.

Helicella pyramidata Rosals (non Drap.), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XIV, 1914, PD. 46.

Helicella subnumidica Rosals (non Bgt.), 1. c., XIII, 1913, p. 46.

Barcelona (Batalha). (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill, Chía, Ca-
ziot). (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.

Montjuich bei Barcelona (Bofill). 8 Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta).

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra).

Sarriá (Bofill). 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Terrassa (Bofill). 3 Exemplare. (Rosals).

Martorell (Almera € Bofill). Subfossil. (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Serradell).

Die Nennung von H. pyramidata Drap. und H. subnumidica Bet.
aus dem Llobregat-Gebiete beruht auf irrtúimlicher Beurteilung von
schwach gekielten Exemplaren von HA. conica, wie sie sich stets zwi-
schen normalen Exemplaren finden.

Die Fundortangabe Montserrat beruht einzig und allein auf dem
erwahnten Zitat von Serradell, wir selbst kennen H. con¿ica von diesem
so weit von der Kúste entfernten Gebirgsstocke nicht.

e

45. Helix (Trochula) elegans Draparnaud

Helix elegans Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 70; Hist. moll.
France, 1805, p. 79, Taf. 5, Fig. 1-2.

Tvopidocochits elegans Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 237, Fig. 315-
316. %

Helix (Trochula) elegans Germain, Moll. France, II, 1913, p. 117, Fig. 146-
147.

Helix tevvestris Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18709, p. 81. — Sal-
vañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, l, 1884, p. 410.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II.

Helix tevvestvis var. trochoides Anonym, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV RTO TA IP PDIO: :

Helicella tevvestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89;
COVA OLA O;

Barcelona (Bofill). Viele Exemplare.

Montjuich bei Barcelona (Bofill). 4 Exemplare.
Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 8 Exemplare.
Castelldefels (Anonym).

(329) A. Bofill i F, Haas 705

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).
Terrassa (Rosals).

46. Helix (Cochlicella) conoidea Draparnaud

Helix conoidea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 69; Hist. moll.
France, 1805, p. 78, Taf. 5, Fig. 7-8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.

Helicella conordea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 46.

Bulimus solitarius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18709, p. 151.

Barcelona (Bofill). Viele Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). (Aguilar-Amat). 8 Exemplare.
Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta).

Castelldefels (Haas). 6 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

47. Helix (Cochlicella) barbara Linné

Helix barbara Linnmé, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 773-

Helix (Cochltcella) barbara Germain, Moll. France, Il, 1913, p. 118,
Fig. 205-206.

Helicella (Cochitcella) barbara Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII,
19135 po 80; 15 Cc. UV IOr4 pa 40:

Helix acuta Auct. (non Múll.), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
II, 1902, p. 41; 1. c., III, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Marcet, Rev. Montserr., III, 19009,
Pp. 468.

Helix (Cochticella) acuta Bofill (non Múll.), An. Junta Cienc. Nat. Bar-
celona, II, 1917, Pp. 541.

Xerophila (Cochiicella) acuta Serradell (non Miúll.), Sota Terra, 1900,
p. 140.

Cochlicella acuta Auct. (non Múll.), Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona.
1887, p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47-

Bulimus acutus Auct. (non Muúll.), Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II,
1870, P. 136. — Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884,

P. 419.
Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). (Aguilar-Amat). 8 Exem-

plare.
Llobregatmúndung (Zulueta).

706 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (330)

Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

Castelldefels (Anonym).

Cornellá del Llobregat bei Barcelona (Haas). Viele Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Cámara). Viele Exem-
plare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Capellades (Romaní). 18 Exemplare.

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell).

Nach Germain (Moll. France, Il, 1913, p. 118-119) haben fast ale
Autoren H. acuta Múll. mit H. barbara L. verwechselt, ein Irrtum, in
den auch die Verfasser der benitztesten Nachschlagewerke (Rossmássler,
Icon., Taf. 28, Fig. 378; Dupuy, Hist. moll. France, Taf. 15, Fig. 4;
Moquin-Tandon, Hist. moll. France, Taf. 20, Fig. 32; Locard, Coq. terr.
France, p. 238-230, Fig. 321-322) verfallen sind. Wir haben uns Ger-
mains Anschauungsweise angeschlossen und fihren deshalb in der Sy-
nonymie von HA. barbava die acuta der meisten katalonischen Autoren
an, da dieselben sich an die erwáhnte Arbeit von Locard gehalten und
dessen Irrtum mitgemacht hatten; nur Rosals, dem schon Germains
Mollusques de France zur Verfigung standen, hat die Arten wie dieser
und wie wir aufgefasst.

48. Helix (Cochlicella) acuta Miller

Helix acuta Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 100.

Helix (Cochlicella) acuta Germain, Moll. France, 11, 1913, p. 119.

Helicella (Cochlicella) acuta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII,
1913, Pp. 809.

Helix barbara Auct. (non L.), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1,
TOOL pp. 2: 0L.0c., 111902. p. qua. LLL 1903, Pp: 0573 ERES
Rev. Montserr , III, 1909, p 468.

Helix (Cochiicella) barbava Bofill (non L.), An. Junta Cienc. Nat. Bar-
celona, II, 1917, p. 541.

Xevophila (Cochlicella) barbara Serradell (non L.), Sota Terra, 1909,
P. 140.

Cochiicella barbara Auct (non L.), Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47.

Helix ventrosa Schaufuss, Moll. syst. et catal., 1869, p. 77. — Paetel,
Catal. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, p. 96.

Bulimus ventrosus Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal., 1875, p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879, P. 151.

(331) A. Bofill ¿ F. Haas 707

— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884,

Pp. 419.
Helicella (Cochlicella) ventrosa Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV,

1914, P. 46.
Bulimus ventricosus Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127.

Barcelona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare.
(Chía).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 6 Exemplare.

Hipodrom von Barcelona (Aguilar-Amat). 16 Exemplare.

Llobregat-Múndung (Zulueta).

Llobregat-Genist an seiner Múndung (Gros). 16 Exemplare.

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra). (Haas). 6 Exemplare.

Sant Feliu de Llobregat (Rosals).

Sarriá bei Barcelona (Chía).

Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Cámara). 13 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Capellades (Romaní). 13 Exemplare.

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell).

Was unsre Auffassung dieser Art anbelangt, so geht sie klar'aus
den bei Besprechung von H. (Cochiicella) barbava L. gemachten Bemer-
kungen hervor, sodass hier nicht nochmals darauf eingegangen zu werden

braucht.

49. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat

Helix vuscinica Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882,
p. 62 % 312. — Fagot, Ann. malac., 11, 1884, p. 176. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, XIV, 1891, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
III, 1903, p. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903,
p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123. —
Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. — Romaní, Butll. Inst.
Cat: Est: Nat: XVII 1017 Pp, 40.

Helix ( Fruticicola) vuscinica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
II, 1917, P. 539-

- Hygromia (Fruticicola) ruscinica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137.

Helix strigella var. ruscinica Westerlund, Fauna pal. Reg. lebend. Bin-
nenconch., II, 1889, p. 93-

Helix (Theba) strigella ruscinica Bofill Haas € Aguilar-Amat, Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 22, Taf. 3, Fig. 1-3. — Bofill «
Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, 1X, 1920, p. 25; 1d., X,
19207 p: 263 1d., 12, 1O20,.P2 30,

Helix strigella Mengo, Collecgáo conchyliologica. Genus Helix, 1866,

708 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (332)

Pp. 4. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875,
p. 208. — Arnet € Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., l, 1878-79, p. 126.
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il, 1870, p. 52; 1. c., VI, 1884,
Pp. 261; Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 123. — Almera € Bofill,
Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 98.

Heltcella strigella Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.

Hygromia (Trichia) hispida Serradell (non L.), Sota Terra, 19009, p. 137.

Hygromia (Helix) hispida Marcet (non L.), Rev. Montserr., IV, 1910,
Pp: 272.

Barcelona (Bofill).

Sarria bei Barcelona (Bofill, Chía).

Vallvidrera bei Barcelona, in der Rierada (Aguilar-Amat). 2 Exem-
plare.

Rubí (Almera € Bofill). Subfossil.

Capellades (Romaní). 4 Exemplare.

Montserrat (Coronado, Mengo, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare.
(Locard, Fagot, Westerlund, Maluquer, Novellas, Rosals). (Aguilar-
Amat). 1 Exemplar. (Marcet, Serradell). (Haas). 2 Exemplare.

Sant Llorenc del Munt, bei Mura (Arnet € Bofill),

Gironella (Maluquer). 6 Exemplare.

Berga (Rosals).

Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar.

Guardiola (Rosals). (Haas). y Exemplare.

Zwischen Guardiola und Bagá (Sagarra). 1 Exemplar.

Greixa (Haas). 3 Exemplare.

Pobla de Lillet (Bofill). 2 Exemplare. (Maluquer). (Haas). 4 Exem-
plare.

Falgars (Haas). 2 Exemplare.

Montanya de Rus (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 1 Exemplar.

Castellar d'En Huch (Haas). 2 Exemplare.

Wir haben das von Serradell gemachte und von Marcet wiederholte
Zitat von H. hispida vom Montserrat aut H. strigella vuscinica bezogen,
da sich die Belegexemplare in Serradells Sammlung als junge Stúcke
der letzteren erwiesen haben.

50. Helix (Carthusiana) carthusiana Muller

Helix cavthustana Miller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 15. — Ba-
talha, Cat. coll. conch., 1878, p. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona,
II, 1879. p. 52. —Servain. Etude moll. Esp. Port.. 1882. p. 52.—
Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p 404;
Zoograf. gen. Helix, 1884, p. 35 « 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce
Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888,
p. 44; Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 123; Crón. Cient. Barcelona,
XIV, 1891, p. 51. —Almera «€ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,

(333) A. Bofill + F, Haas 709

IV, 1898, p. 98. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1gor,
p. 2; 1. c., II, 1902, p. 41; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., IV, 1904,
p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, Pp. 46-47.

Helix (Theba) carthusiana Bofill, Haas €% Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 28.

Helix (Carthusiana) cavthusiana Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, IX, 1920, p. 25; Id., X, 1920, p. 29; 1d., XIT, 1920, p. 31.

Helicella carthusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
pros IN IOLA, Pp 40: 14630 pe 143;

Helicella (Theba) carthusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII,
1913, P- 89.

Hygromia (Carthusiana) carihustana Serradell, Sota Terra, 1909, P. 137.

Helix carihusiana var. savriensis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV, 1904, P. 75-

Helix sarriensis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1882, p. 52. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Maluquer, Butll,
Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 55. — Marcet, Rev. Montserr.,
TIT, 1909, p. 380.

Helix (Carthusiana) sarriensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
IL, 1917, P- 539-

Hygromia (Carthustana) sarriensis Serradell, Sota Terra, 1900, P. 137.

Helix episema Servain, Etude moll. Esp. Port., 1882, p. 53.— Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, Pp. IO.

Helix glabella var. episema Westerlund, Fauna pal. Region. leb. Bin-
nenconch., 11, 1880, p. 83.

Helix ventiensis Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380.

Hygromia (Carthustana) ventiensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137.

Helix stagnina Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 381.

Hygromia (Carthustana) stagnina Serradell. Sota Terra. 1909, Pp. 137.

Helix leptomphala Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 381.

Hyevomia (Carihusiana) leptomphala Serradell, Sota Terra, 1909, P. 137.

Barcelona (Batalha). (Martorell). 2 Exemplare (diam. 16-14, alt,
y mm.). (Bofill). 3 Exemplare. (Servain). (Rosals). Viele Exemplare
(diam. 16-85, alt. 9-5 mm.).

Montjuich bei Barcelona (Bofill). 10 Exemplare (diam. 16-7, alt.
95-45 mm.).

Llobregat-Ebene bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar.

Prat del Llobregat bei Barcelona (Aguilar-Amat). 5 Exemplare
(diam. 14-95, alt. 8%5-7 mm.).

Llobregatmúndung (Zulueta).

Remolá (Aguilar-Amat). 3 Exemplare (diam. 9-7, alt. 5-4% mm.).

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Sagarra). Unter seinen Exemplaren ein aussergewóhn-
lich hohes. (Haas). 1 Exemplar.

710 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (334)

Sant Feliu del Llobregat (Bofill). 1 Exemplar. (Rosals). 19 Exem-
plare (diam. 12'5-8, alt. 7'5-5 mm.).

Sarria (Bofill). 3 Exemplare. (Servain, Chía, Westerlund).

Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Cámara). 2 Exemplare
(diam. 15-105, alt. 85-7 mm.).

Vallcarca bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare (diam. 16-145, alt.
10-95 mMm.).

Molins de Rey (Rosals). 13 Exemplare (diam. 145-095, alt. 9-55 mm.).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Martorell (Almera € Bofill). Subfossil.

Capellades (Rosals). (Romaní). 23 Exemplare, davon 22 rezente
und ein fossiles.

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Bofill). 3 pasmplere (Maluquer, Marcet, Serradell).

Sant Lloreng del Munt, zwischen Rocafort € Mura (Bofill). 1 Exem-

lar.
E Sant Llorenc del Munt oberhalb von Mura (Bofill). 1 Exemplar.

Manresa (Coronado).

Wallfahrtskapelle Olíus bei Solsona (Navás). 7 Exemplare (diam.
10'5-8, alt. 6-4%5 mm.).

Sallent (Maluquer). 10 Exemplare (diam. 14-8, alt. 7'5-5 mm.).

Viladomíu (Maluquer). 3 Exemplare.

Gironella (Maluquer). 2 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar.

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 1 Exemplar.

Pont de Raventí (Haas). 4 Exemplare.

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). 1 Exemplar (diam. 10, alt. 7; mm.).

Guardiola (Rosals). (Haas). 14 Exemplare.

Pobla de Lillet (Bofill). 2 Exemplare. (Maluquer).

Wir sind der gleichen Ansicht wie Germain (Moll. France, II, 1913,
p. 121), dass H. sarriensis Martorell, H. episema Bgt., H. ventiensis
Bet. und HH. stagnina Bgt. lediglich Synonyme von H. (Carthustana)
cavrthusiana Múll. sind und nur mehr oder minder grosse oder hohe
Formen derselben darstellen.

Aus den von uns weiter oben angebenen Massen der Exemplare von
den einzelnen Fundorten geht hervor, dass H. carthusiana recht be-
tráchtlich hinsichtlich der Grósse und der Hóhe variiert. Die extremen
Masse der von uns untersuchten Stúcke sind: Diam. 16-7, alt. 10-45 mm.
Einzelne Exemplare weisen eine im Verháltnis zu ihrem Durchmesser
bedeutende Hóhe auf, wie eines von Prat del Llobregat, das diam. 9'%5
und alt. y mm. misst, und eines von Vallcarca, das bei einem Durch-
messer von 145 mm. eine Hóhe von ro mm. besitzt. Im Allgemeinen
zeigen die carihusiana-Stúcke aus dem Llobregat-Gebiete die Tendenz,
gróssere Hóhe des Geháuses auszubilden, als dies gewóhnlich bei der
Art der Fall ist.

(335) A. Bofill + F. Haas 711

51. Helix (Fruticicola) hispida Linné
(Taf. TI, Fig. 39-44)

Helix hispida Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 771. — Rossmássler,
Icon., 11, Heft 1-2, 1838, p. 2, Taf. 31, Fig. 426-427. — Maluquer,
BolR/S0c: Esp: Est: Nat, IV, 1904), p: 123:

Helix (Eruticicola) hispida.Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona; 2. 1020) Pp 28.

Helix (Fruticicola) steneligma Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat ElstiiNat:, IV; 1QIS, P.' 31:

Helix praestriolata Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,
VISOS; Pp. 98, Lat, 7, Elg: Os

Ca'n Ubach de Rubí (Almera % Bofill), 8 subfossile Exemplare (diam,
7'5-6, alt. 4-35 mm.).

Sallent (Maluquer). 2 junge Sticke, die eine ganz sichere Bestimmung
nicht zulassen, die aber ihrer behaarten Schale und ihrem weiten Nabel
nach nur zu dieser Art gehóren kónnen.

Pont de Raventí, zwischen Berga und Baga (Rosals). 7 Exemplare
(diam. 7%5-6, alt. 4 mm.).

Helix steneligma Bgt., die wir in unsrer Arbeit iúber die Mollusken
des Esera-Tales als eine Art aus der Verwandtschaft der H. hispida
behandelten, betrachten wir jetzt als gánzlich mit dieser identisch.

Was H. praestriolata Alm. € Bof. anbelangt, so miissen wir, nach
Untersuchung der Originalexemplare, auch sie in die Synonymie von
H. hispida L. stellen. Ihre Autoren versáumten in der Originalbeschrei-
bung, ihre Dimensionem anzugeben, und die von ihr existierende Ab-
bildung ist stark vergróssert und ausserdem nicht einwandsfrei, sodass
man sich nach ihr keinen Begriff von H. praestriolata machen konnte.
Aus diesem Grunde bilden wir hier nochmals eines der Originalexem-
plare auf Taf. 2, Fig. 39-44 ab.

52. Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat
(Taf. II, Fig. 45-50)

Helix mavrtorelli Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, 11, 1870,
p. 22, Tat. 2, Fig. 12-16. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 1. ed.,
1873, p. 92. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Poit.,
Bal., 1875, p. 200. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv., VIL, 1876, p. 559.
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 53.-— Martorell y
Peña, Apuntes arqu., 1879, p. 78. — Servain, Etude moll. Esp. Port.,
1880, p. 57. — Kobelt, Catal. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch.,
1881, p. 22. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 2. €d., 1883, p. 131.

712 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (336)

— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VI, 1884, p. 262. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Tryon, Man. of Conch.,
2. Ser., 111, 1887, p.-179. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888,
P- 47. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 3. ed., Il, 1889, p. 154. —
Westerlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., Il, 1889, p. 51.
— Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 50. — Kobelt in Ross-
mássler, Icon., N. F., VIIL, 1898, p. 62.

Helix hispida Salvañá (non L.), Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo-
Che, 1, 1884, Pp. 404.

Helix vutllosa Salvañá (non Stud.), 1. c., p. 404.

Helix sericea Romaní, Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47-

Barcelona (Paetel, Hidalgo, Kobelt, Tryon).

Sarriá bei Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer). (Bofill). Viele
Exemplare. (Martorell). 10 Exemplare (diam. 525-475, alt. 3-2%5 mm.).
(Chía, Westerlund, Fagot).

Capellades (Romaní). 1 subfossiles Exemplar (diam. 5'25, alt. 4 mm.).

Greixa (Haas). 1 Exemplar.

Bourguignat gibt seinem Originalexemplar die Masse: Diam. 6, alt.
35 mm.; die von uns untersuchten Stúcke aus der Sammlung Martorell,
aus der auch das Bourguignatsche Exemplar stammt, bleiben, wie aus
den oben erwáhnten Massen hervorgeht, alle kleiner. Ausserdem sind
sie aber alle verháltnismássig hóher, sodass der Bourguignatsche Typus
nicht als Normalform gelten darf. Unsre Fig. 45-50 auf Taf. 2 zeigt
eines der normalen Exemplare aus Sarriá, dem klassischen Fundorte
der Form.

Bourguignat náhert (1. c.) seine martorellz den H. parlatoris Biv.
- aus Sizilien und H. chnoodía Bgt. und H. lasía Bgt. aus Algerien, aber
uns erscheint es weit zweckmaássiger, sie in Verbindung mit einer der
anerkannten klassischen Arten zu bringen, weshalb wir sie der H. se-
vicea Stud. unterordneten. Germain (Moll. France, Il, 1913, p. 125)
reiht sie zwar als Varietát der H. becasis ein, aber da nach unsrer An-
sicht becasís Ramb. selbst eine Lokalform der H. sericea ist, so weichen
unsre Anschauungen nicht sehr von einander ab.

Die Unterschiede zwischen der typischen sericea und martovelli sind
die, dass die letztere flacher, am letzten Umgang leicht gewinkelt ist,
einen etwas weiteren Nabel hat und am Mundsaum keine weisse Lipee
nahe dem Spindelrande ausbildet.

Die von Salvañá von Vallvidrera zitierte H. hispida ist zweifelsohne
H. sericea martorellz, und auch die vom gleichen Autor vom gleichen
Fundorte genannte H. villosa ist auf diese Form zu beziehen, wenn
es sich nicht ganz einfach um eine Fundortsverwechslung innerhalb
der Sammlung handelt.

H. sericea mavrtovellz unterscheidet sich deutlich und konstant von
der anderen im Llobregatgebiete lebenden Lokalform der H. sericea, der
gleich zu besprechenden bofilliana vom Montserrat.

(337) A. Bofill + F. Haas 713

53. Helix (Fruticicola) sericea bofilliana Fagot

(Taf. III, Fig. 1-7)

Helix bofilliana Fagot, Annal. malac., 11, 1884, p. 177. — Westerlund,
Fauna pal. Region leb. Binnenconch., 11, 1889, p. 52. — Maluquer.
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 56.— Novellas, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., 111, 1903, p. 110. — Marcet, Rev. Montserr.,
III, 1909, p. 381. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1016,
p. 79, Textfigur.

Hygromia (Trichia) bofilltana Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 137.

Helix (Trichta) bofilltana Bofill, An. Junta Cienc. Nat., 11, 1917, p. 539.

Helix bolosit Salvañá, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 100.
— Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 381.

Martorell (Rosals). Viele Exemplare.

La Puda de Monistrol (Bofill). Viele Exemplare.

Moristrol de Montserrat (Bofill). 10 Exemplare (diam. 6-55, alt.
2175-25 mm.).

Montserrat (Fagot, Salvañá). (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill).
Viele Exemplare (diam. 5%5-5, alt. 2-175 mm.). (Westerlund, Maluquer,
Novellas, Serrade!l, Marcet). (Rosals). Viele Ex:emplare. (Haas). 3 Exem-
plare.

Sant Lloreng del Munt (Boíill). 5 Exemplare. (Rosels). 3 Exemplare
(diam. 4, alt. 2 mm.).

BH. bolosít Salv. ist nie abgebildet worden. Ihr Autor zitiert sie (1. c.)
vom Montserrat und von Sta. Magdalena de Puigsacau bei Olot, Prov.
Gerona. Aus ihrer Diagnose geht hervor, dass sie eine etwas weiter ge-
nabelte, dicht behaarte, mit herzfórmiger Miúndung versehene, d. h.,
so gut wie garnicht abweichende, Form der A. sericea bofillzana ist;
dass dem wirklich so ist, gebt auch daraus hervor, dass uns von den
beiden von Salvañá genannten Fundorten seiner HA. bolesíí nur unver-
kennbare Stiúcke von bofilltana bekannt sind.

Fagot (1. c.) schreibt seiner H. bofilliana die Masse: Diam. 6, alt.
25-275 mm. zu und nábert sie H. martorell: Bgt. Wir teilen seine An-
sicht, indem wir beide als Lokalformen der H. sericea Stud. auffassen,
von denen martorelli auf das unterste Llobregat-Tal und das Littoral,
bofilllana aber auf die bergige Region im mittleren Llobregat-Tale be-
schránkt ist. Germain in seinen Mollusques de France, Il, 1913, p. 125,
stellt sie in die Synonymie von martovellz, worin er sich sicherlich irrt,
denn sie ist stets viel niedergedrúckter als diese und auf dem letzten
Umgange deutlich gewinkelt oder gar gekielt. In den gleichen Eigen-
schaften unterscheidet sie sich auch von der typischen H. (Fruticicola)
sericea, und es kommt noch hinzu, dass boflliana, wie martovellz, nie

22

ADA EN Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (338)

am Spindelrande der Múndung eine weisse Lippenverdickung ausbildet.
Unsre Figuren 1-7, auf Taf. 3 stellen ein grosses, aber haarloses
und ein kleineres, wohlbehaartes Exemplar beide vom Montserrat, dar.

54. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat

Helix limbata Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., l,
1884, P. 417.

Helix odeca Bourguignat. in Locard, Prodr. malac. France, 1882, p. 69
X 314.

Helix (Hygromia) lumbata odeca Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 209, Taf. 3, Fig. 4-9. — Bofill
éc Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 26; Id., X,
LOL 2 A OZ O pas

Helix hylonomia Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882,
p. 69 % 315. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Obwohl wir kein Belegexemplar Maluquers nachpriúfen kónnen,
nehmen wir keinen Anstand, diese Form unter die Mollusken des Llo-
bregat-Gebietes aufzunehmen. Die Anwesenheit dieser Pyrenáenschnecke
im oberen Tale des Llobregat ist auch nicht weiter verwunderlich,
wáhrend die Angabe Salvañás, dass sie auch in Vallvidrera bei Barcelona
vorkommt, als falsch zurúkgewiesen werden muss; eine Verwechslurg
der Fundortetikette in der Sammlung wird der Anlass zu dieser unge-
heuerlichen Beáuptung gewesen sein.

55. Helix (Vallonia) costata Miller

Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, p. 31. — Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, II, 1870, p. 135. —Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 418. — Chía, Mol. terr. agua
dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., III, 1903, p. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV,
1904, P. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III, 19009, p. 383.

Helix (Vallonia) costata Bofill £% Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelo-
na, IX, 1920, p. 26; Id., X, 1920, p. 28; Id., XIL, 1920, p. 32.

Vallon'a costata Serradell, Sota Terra, 1900, p. 136.

Barcelona (Chía). (Rosals). 5 Exemplare.
Sarriá bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare.
Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta).
Vallvidrera (Salvañá).

Bruch (Rosals). Viele Exemplare.

(339) A. Bofill i F. Haas 715

Montserrat (Bofill). 4 Exemplare. (Maluquer, Marcet, Serradell).
Sallent (Maluquer). 3 Exemplare.

Genist in der Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas), 10 Exemplaze.
Guardiola (Haas), 1 Exemplar.

56 Helix (Vallonia) pulchella Miller

Helix pulchella Miller, Verm. terr. fluv. hist., II 1774, p. 30. —Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., l, 1884. p. 417. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Cat. col. conch.
Martorell, 1888, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
TIT, 1903, p. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904,
p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., II, 1909, p. 383-

Hex (Vallonia) pulchella Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II,
1917, Pp. 539. — Bofill £% Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona,
RIO20 Pp 29 1d 1020) P043/20

Vallonia pulchella Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. — Rosals, Butll.
asts Caco Est Nat III ES pr EOS: Ci peo 1 Co Iv):
1914, P. 47:

Helix pulchella var. laevis Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2.
SS IV ES OS pi 00:

Barcelona (Martorell). Viele Stúcke. (Chía). (Rosals). Viele Exemplare.

Montjuich bei Barcelona (Bofill). 4 Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

San Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 7 subtossile Exemplare.

Terrassa (Rosals).

Bruch (Rosals). 6 Exemplare.

Montserrat (Bofill). 6 Exemplare. (Maluquer, Marcet, Serradell).

Genist in der Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 3 Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Die von Almera % Bofill (1. c.) erwáhnte H. pulchella var. laevis
entspricht vollstándig dem Typus der Art. An Stelle von Fig. 4 auf
Taf. y der genannten Arbeit, die die erwáhnte Form darstellen soll, ¡st
durch eine Verwechslung eine falsche gesetzt worden; in der Erláuterung
der zitierten Tafel steht úbrigens H. glabella statt H. pulchella var.
laevis.

57. Helix (Vallonia) excentrica Sterki
.(Taf. III, Fig. 8-11)

Vallonia minuta (partim) Morse, Journ. Portland soc. nat. hist., I,
1364, P. 21.

——á

716 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (340)

Vallonia excentrica Sterki, Proc. Acad. Nat. Sci. Philadelphia, 1893,
Teil 11, p. 252. —Pilsbry in Tryon, Man. Corch., 2. Ser., VIII,
Taf. 32, Fig. 6-9. — Geyer, Verhandl. vaterl. Ver. Naturk. Wuúrtt.,
LXITI, 1907, p. 420; Unsre Land € Sússwasser Mollusken, 1900,
P. 32, Taf. 13, Fig. 11-12.

Helix pulchella var. laevis (non Sandberger) Almera $ Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2. Ser., 1V, 1898, p. 96.

Barcelona (Rosals). 3 Exemplare.

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 3 subfossile Exemplare.

Wir beziehen die eben aufgezáhlten Stúcke auf diese Art, da sie
sonst zu keiner anderen aus Spanien genannten passen. Jedoch gehóren
sie auch nicht der typischen Form von V. excentrica an. Sterki schreibt
seiner Art vollkommen glatte Oberfláche zu, wáhrend unsre Exemplare
alle Ubergánge von einer ganz glatten Form bis zu einer dicht und
regelmássig gerippelten (nicht gerippten!) aufweisen. Diese Rippelung
allein unterscheidet unsre Sticcke von der typischen excentvica, deren
andere Besonderheiten, wie fettiger Glanz der Oberfl¿che, ovaler Schalen-
umriss, eifórmiger und exzentrischer Nabel und wenig umgebogener
Mundsaum, auch bei ihnen zu finden sind.

Das Auftreten einer gerippelten Form bei einer, normaler Weise,
glatten Art braucht nicht aufzufallen, auch V. pulchella Mill. besitzt
in der Form enniensís Gredl. ein geripptes Analogon.

Vorhin schon sagten wir, dass unsres Wissens V. excentrica noch nie
aus Spanien zitiert worden war; nur Sterki (1. c., p. 254) erwábhnt sie
unter anderen Vallonien aus den Pyrenáen, gibt aber keine genauere
Fundortsangabe, ja sagt nicht einmal, ob es sich um die spanische oder
die franzósische Pyrenáenseite handelt.

Unser abgebildetes Exemplar (Tafí. 3, Fig. 8-11) stammt von Bar-
celcna.

58. Helix (Helicodonta) obvoluta Miller

Helix obvoluta Miller, Verm. terr. fluv. hist. 11, 1774, p. 27. — Fagot,
Ann. malac., 11, 1884, p. 176.— Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., 11, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
III, 1903, P. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903,
p. 110.— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV. 1904, p. 75, —
Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 382. — Romaní, Butll. Inst.
Cat “ElstiiNat: VIT LOT7, 1D. 140%

Helix (Helicodonta) obvoluta Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 31. — Bofill-£% Haas. Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 26; 1d., X. 1920, p. 28; Id., XII, 1920,

Di 2s

(341) A. Bofill i F. Haas 717

Helicodonta obvoluta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
p. 108; 1. c., XIV, 1914, P. 144.
Gonostoma (Trigonostoma) obvoluta Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136.

Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta).

Vallbona (Sagarra). 8 Exemplare.

Capellades (Rosals). (Romaní). 4 Exemplare.

La Puda de Montserrat (Bofill). 4 Exemplare.

Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Mas de Xaxars, Ma-
luquer, Novellas, Marcet, Serradell).

Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar.

Figols-les Mines (Suárez del Villar). y Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Zwischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exem-
plar,

59. Helix (Caracollina) lenticula Férussac

Helix lenticula Férussac, Tabl. syst., 1822, p. 41. — Rossmássler, Icon.,
TI Eec tE EZ ISSO DA 12 Lat. 231 E19% 4523 ZLeltschr 1. Malak., 1x0
1853, p. 98. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal.,
1875, Pp. 199. — Bofill, Crón. Cient, Barcelona, 11, 1879, p. 82. —
Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., L, 1884, Pp. 410.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Catál.
col. conch. Martorell, 1888, p. 47. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist Nat, IV, 1904, p. 76.

Helix (Caracollina) lenticula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona.
II, 1917, P- 539-

Helicodonta lenticula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
PASO Co EVENTO TA Pardo

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Chía).
Montjuich bei Barcelona (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). 5 Exem-
lare.

a Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill.) Viele Exemplare.
Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta).
Gava (Bofill). 2 Exemplare.
Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Sarriá bei Barcelona (Martorell). y Exemplare. (Bofill).
Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).
Papiol (Bofill). 1 Exemplar.
Terrassa (Rosals).

718 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (342)

60. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bourguignat

Helix andorvica Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect., 1876,
P. 39. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50 % 51. —
Marcet, Rev. Montserr. III, 1909, p. 388. — Haas, Nachr. Bl.
deutsch. mal. Ges., 1915, p. 12. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat O ADA o:

Campylaea (Chilotrema) andorrica Serradell, Sota Terra, 1909, P. 140.

Camp. (Chilotrema) andorrica var. alba Serradell, Sota Terra, 1909, p.140.

Helix lapicida Arnet £% Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., l, 1878-79, p. 126.
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il, 1879, p. 135. — Anonym.
Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 2. Ep., 1. 1884, p. 418. — Chía, Mol. terr. agua
dulce Barcelona, 18387, p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888,
P. 47. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111, 1903, p. 110.
Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet,
Rev. Montserr., III. 1909, p. 383.

Helix lapicida var. alba Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903,
PALIO

Helix lapicida forma andorvica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
III, 1903, p. 56.

Helicigona lapicida Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
Piso ca OA PANA

Helicigona lapicida var. albina Taylor, Monogr. land % fresh water moll.
British Isles, 111, 1911, p. 408.

Helicigona lapicida var. andorvica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
NO LS DOS ES IV ONTO LA AEAAS

Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 22; Id., X, 1920, p. 29; Id., XII, 1920,
P. 33, Taf. 1, Figs. 1-6.

Barcelona (Bofill, Chía).

Gava (Gros). 2 Exemplare. (Codina), 1 Exemplar.

Castelldefels (Haas). 3 Exemplare.

Sant Feliu de Llobregat ¡(Rosals).

Sarria bei Barcelona (Bofill). 4 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Terrassa (Rosals).

San Quintín de Mediona (Bofill). 2 Exemplare.

Vallbona (Sagarra). 2 Exemplare.

Capellades (Rosals). (Romaní). y Exemplare.

Turó Boada nahe der Station Olesa (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Coronado). (Martorell). 7 Exemplare. (Bofill). Viele
Exemplare. (Maluquer, Novellas, Zulueta, Taylor, Marcet, Serradell)
(Haas). 1 Exemplar,

(343). 7. A. Bofill 1 F. Haas 719

Sant Lloreng del Munt zwischen Rocafort und Mura (Bofill). 1 Exem.-
plar.

Sant Lloreng del Munt oberhalb von Mura (Bofill). 3 Exemplare.

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Arnet € Bofill).

Cardona (Coronado). (Bofill). 3 Exemplare.

Sant Lloreng dels Piteus (Bofill), 2 Exemplare.

Zwischen Manresa € Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer) 1 Exemplar.

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 2 Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas), 1 Exemplar,

Figols-les-Mines (Suárez del Villar), 9 Exemplare.

Guardiola. (Rosals). (Haas). 10 Exemplare.

Zwischen Guardiola £« Bagá (Sagarra). 2 Exemplare.

Bagá (Haas). 1 Exemplar.

Greixa (Haas). 3 Exemplare.

Pobla. de Lillet (Bofill). 2 Exemplare (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar.

Falgars (Haas). 2 Exemplare.

Castellar d'En Huch (Haas). 3 Exemplare.

H. (Chilotrema) lapicida lapicida L., die in den zum Ebro abflliess-
enden westlichen katalonischen Pyrenáentálern wenigstens noch in ihrem
unteren Teile vertreten war, gelangt nicht mehr in das Gebiet des Llo-
bregat, wo H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. Alleinherrscherin ist.

In Bezug auf die Fárbung dieser letzteren ist darauf hinzuweisen,
dass sie im oberen Teile des Llobregat-Tales einen ausgesprochenen
Hang zum Albinismus entwickelt, den wir in noch verstárkterem Grade
bei den Sticken des Tergebietes wiederfinden werden.

61. Helix (Chilotrema) desmoulinsi subsp.

Helix moulinsiana Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat., 1904, Pp. 123.

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Maluquer ist der Einzige, der desmoulimsí aus dem Llobregat-Gebiete
zitiert; da wir seine Belegexemplare nicht studieren konnten, ist es uns
nicht móglich anzugeben, welche der beiden in Betracht kommenden
Unterarten ihm vorlag. Im westlich benachbarten Segretale fanden
wir ausschliesslich die Subspezies atvicha Bof., und aus dem óstlichen
Nachbartale des Ter ist nur die H. desmoulins: desmoulims: Far. bekannt,
sodass die Llobregatform einer jeden der beiden angehóren kann, wenn,
nicht etwa gar beide Formen dort neben einander vorkommen!

62. Helix (Chilostoma) cornea Draparnaud

Helix cornea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 89; Hist. moll.
France, 1805, p. 110, Taf. 8, Fig. 1-3. — Maluquer, Bol. R. Soc.
Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123.

720 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (344)

Helicigona cornea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
P. 108.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar.

Besonderes Interesse bietet das Vorkommen im Llobregattal inso-
íern, als es die westliche Verbreitungsgrenze der Art darzustellen scheint.

63. Helix (Arianta) arbustorum xatarti Farines

Helix xatavit Farines, Bull. soc. phil. Perpignan, III, 1834, p. 65, Fig.
7-9. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123.

Helix (Arianta) avbustovum xatavtz Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, XII, 1920, Pp. 34:

Montaña de Rus (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Obwohl wir Maluquers Belegexemplare nicht sahen, glauben wir
gerne, dass H. arbustovum xatavtí im obersten Llobregat-Tale lebt, da
sie auch in den beiden Nachbartáleren vertreten ist.

64. Helix (Pseudotachea) splendida Draparnaud

Helix splendida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 83; Hist. moll.
France, 1805, p. 98, Taf. 6, Fig. 9-11. — Graells, Catal. mol. terr.
agua dulce España, 1846, p. 16. — Rossmésler, Zeitschr. f. Malak.,
X, 1853, p. 98. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal., 1875, p. 208. — Bofill. Bull. Ass. Exc. Cat., l, 1878-70, Pp. 13;
Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 107. — Servain, Etude moll. Espa-
gne Portugal, 1888, p. 45.— Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882,
p. 127. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat., l, 1882, p. 58 € 67. — Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., 1, 1884, p. 416; Zoogr.
genus Helix, 1884, p. 40 € 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce, Bar-
celona, 1887, p. 9. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 50;
Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 111; Crón. Cient. XIV, 1891, p. 50
$£ 51; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., II, 1898, p. 334. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2; 1. c., II, 1902,
p. 41;1.c., III, 1903, p. 55; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, Pp. 123.
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Marcet,
Rev. Montserr., III, 19009, p. 305. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIII, 1913, p. 108; 1. c., XIV, 1914, p. 48; 1. c., p. 144. — Ro-
maní, Butll. Inst. Cat, Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46 % 47.

(345) A. Bofill i F. Haas 721

e

Helix (Tacheopsis) splendida Bofill, Haas % Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 33, Taf. 4, Fig. 1-3.

Helix (Pseudotachea) splendida Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, IX, 1920, p. 29; Id., X, 1920; p. 31; Id., XII, 1920,

P. 34-

Helix (Tachea) splendida Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II,
1917, DP. 542.

Tachea (Helix) splendida Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272.

Tachea splendida Serradell, Sota Terra, 199, p. 140. — Bullen, Proc.
Mal. Soc. London, 1X, 1910, p. 122.

Helix splendida var. cantae Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
1917, P. 46 « 47.

Helix splendida var. rosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
1917, P. 46.

Helix splendida var. marcetí Serradell, Sota Terra, 1919, p. 140.

Helix splendida var. microstoma Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat.,
VI, 1910, p. 507.

Helix (Tachea) splendida var. microstoma, Serradell, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., VIII, 1908, p. 7; Sota Terra, 1909, P. 170.

Tachea splendida var. bruchiana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140.

Tachea splendida var. montserratica Serradell, 1. c., p. 141.

Tachea splendida var, rafaelí Serradell, 1. c., p. 141.

Tachea splendida var. torresí Serradell, 1. c., p. 141.

Tachea splendida var. fauyae Serradell, 1. c., p. 141.

Helix splendida var. cossoni Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.Nat., XVII,
1917, P- 46.

Helix cossoni Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 1877, p. 341. —Servain,
Etude moll. Espagne Portugal, 1880, p. 45. — Chía, Mol. terr. agua
dulce, Barcelona, 1887, p. 9. —Couturier, Catal. coll. coq. pal. Ha-
genmiúller, 1903, p. 48. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III,
1903, P. 55. —Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., ITI, 1903, p. 110.
—Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet,
Rev. Montserr., III, 1909, p. 306.

Tachea cossont Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 141.

Helix (Tachea) cossoní Serradell, Sota Terra, 1909, p. 170. — Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, p. 542.

Helix calaeca Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887,
p. 483. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, Pp. 123. —
Marcet, Rev. Montserr. 111, 19009, p. 306.

Tashea calaeca Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141.

Helix (Tachea) calaeca Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 170.

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo). (Martorell). 10 Exemplare. (Bo-
fill). Viele Exemplare (diam. 22-15'5, alt. 13-9 mm.). (Servain, Chía,
Couturier). (Rosals). Viele Exemplare (diam. 23-15'5, alt. 12-9'5 mm.)
(Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 19-185, alt. 11-10 mm.)

722 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (346)

Montjuich de Barcelona (Haas). Viele Exemplare.

Sans bei Barcelona (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 19'5-17,
alt. 11-10 mm.)

Coll Blanch bei Barcelona (Bofill). 3 Exemplare (diam. 22'5-10,
alt. 11'5-9 mm.)

Llobregatmúndung (Zulueta).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar.

Prat del Llobregat (Bofill). Viele Exemplare (diam. 17'5-13%5, alt.
10-8 mm.) (Aguilar Amat). 8 Exemplare (diam. 19-145, alt. 10%5-9 mm.)
Gava (Maluquer). (Gros). 4 Exemplare (diam. 20-18, alt. 11 mm.)
Castelldefels (Haas). y Exemplare (diam. 20-17, alt. 11-9 mm.)

Hospitalet del Llobregat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 19%, alt. 10%
mm.) (Rosals).

Sarriá bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar (diam. 17, alt. 10 mm.)
(Chía).

San Justo Desvern bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar
(diam. 22, alt. 125 mm.)

Vallvidrera bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar (diam. 20, alt. 115 mm.)
(Salvañá). (Aguilar-Amat). 6 Exemplare (diam. 20-18, alt. 11-10 mm.)
(Haas). Viele Exemplare.

Molins de Rey (Bofill). 5 Exemplare (diam. 22-155, alt. 12-9 mm.)

Papiol (Bofill). 2 Exemplare (diam. 20'5-17'5, alt. 11-10 mm.) (Ro-
sals). 3 Exemplare (diam. 22'5-22, alt. 13-125 mm.)

Terrassa Bofill. 1 Exemplar (diam. 18, alt. 10 mm).

Múndung des Anoya in den Llobregat bei Martorell (Bofill). 1 Exem-
plar (diam. 18%, alt. 1o mm.)

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Subirats (Anonym).

Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare (diam. 18-16%5, alt 11-8%5 mm.

Capellades (Romaní) 17 Exemplare (diam. 20'5-15, alt. 11%5-9 mm.)
ausserdem 15 subfossile Exemplare (Rosals).

Igualada (Maluquer).

Turó Boada nahe der Station Olesa (Bofill). 8 Exemplare ¿diam.
17-145, alt. 10'5-8'5 mm.)

La Puda de Montserrat (Bofill). 10 Exemplare (diam. 21'5-16%5, alt.
11-9 mm.)

Zwischen Monistrol und Montserrat (Bofill). y Exemplare (diam.
20-16, alt. 11-9'5 mm.)

Montserrat (Graells, Coronado, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare
(diam. 20-16, alt. 11-95 mm.) (Martorell). y Exemplare (17-16%5, alt.
10'5-9 mm.) (Salvañá, Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell, Faura).
(Haas). 5 Exemplare (diam. 18-16%5, alt. 11-10 mm.)

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Bofill). 3 Exemplare (diam. 17'5-17,
alt. 10%5-10 mm.)

Olost del Lluganés (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 18, alt.
105 mm.)

(347) A. Bofill ¿ F. Haas 723

Manresa (Coronado). (Rosals). 7 Exemplare (diam. 18'%5-17'5 alt.
9 mm.) (Bullen). (Bofill). 5 Exemplare (diam. 16%5-14, alt. 10-9 mm.)

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Zwischen Manresa Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). Viele Exemplare (diam. 19'5-13, alt. 11-85 mm.)

Viladomiu (Maluquer). 3 Exemplare (diam. 17-16, alt. 10-85 mm.

Gironella (Maluquer). 1 Exemplar (diam. 17% alt. 10 mm.)

Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas), 2 Exemplare (diam. 18-16'5,
alt. 10'5-10 mm.)

Zwischen Gironella und La Báells (Haas). 1 Exemplar (diam. 17,
alt. 10 mm.)

Pont de Raventí (Haas), 1 Exemplar (diam. 14%, alt. 9 mm.)

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 Exemplare
(diam. 17-16, alt. 10'5-9 mm.) E

Figols-les-Mines (Suárez del Villar). 5 Exemplare (diam. 18-15'5,
alt. 10-9 mm.)

Guardiola (Rosals). (Haas). 16 Exemplare (diam. 18-14, alt. 10'5
-85 mm.)

Bagá (Haas). 3 Exemplare (diam. 18-16, alt. 11-95 mm.)

Greixa (Haas). 4 Exemplare (diam. 17%5-17, alt. 10-9%5 mm.)

Zwischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 2 Exemplare (diam.
175-145, alt. 95-85 mm.)

Falgars (Maluquer). (Haas). 2 Exemplare (diam. 17-165, alt. 10'5-10
mm.)
Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer). (Haas). 8 Exemplare (diam.
19'5-17, alt. 11-10 mm.)

Montaña de Rus (Bofill). 2 Exemplare (diam. 17'5-17, alt. 11-105
mm.) (Haas). 6 Exemplare (diam. 17-16, alt. 9'5-9 mm.)

Castellar d'En Huch (Haas). 3 Exemplare (diam. 19'5-17%5, alt.
12-11 mm.)

Das Einzige, das sich úber die wenig variable H. splendida noch
sagen liesse, ist, dass die Stiicke im unteren Llobregat-Tale im Allgemei-
nen viel grósser sind (diam. 22 mm.), als die im oberen Teile des Tales
lebenden (diam. 175 mm.). Auffállig dabeiist nur, dass in Prat del Llo-
bregat, also der Llobregat-Múndung sehr nahe, eine reiche und sehr
konstante Kolonie zwerghafter splendida-Exemplare existiert, deren
Masse zwischen diam. 19-13'5, alt. 10'5-8 mm. schwanken.

Helix calaeca Bgt. haben wir schon in unsrer Arbeit úber die Moll-
usken des Essera-Tales als fir mit HA. splendida synonym erklárt, in
dieser vorliegenden Studie schliessen wir auch noch H. cossonz Bgt. in
deren Synonymie ein, da wir sie nur fúr eine flache Form derselben
mit etwas verbreitertem letztem Umgange halten.

724 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (348)

65. Helix (Tachea) nemoralis Linné

Helix nemoralis Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 773. — Arnet « Bofill,
Bull. Ass. Exc. Cat., 1, 1878-70, p. 126. — Bofill, Bull. Ass. Exc.
Cat., IL, 1878-79, p. 13; Crón. Cient. Barcelona, II, 18709, p. 106. —
Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, P. 413; Zoogr. genus
Helix, 1884, p. 39 % 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 48; Bull.
Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 111; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1801,
P. 50-51. — Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV,
1898, p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche,
IT ATSOS pr 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1, 1901,
Pp. 2. — Maluquer, 1. c., III, 1903, p. 55. — Novellas, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp.
Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1900, p. 380.
— Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108; 1. c., P. 90.
— Tomás, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P- 00: Matias
Fig. 7. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, Pp. 48;
l. c., XIV, 1914, p. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIO LPI

Helix (Tachea) nemoralis Bofill An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11,
1917, P. 542. — Bofill, Haas €% Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV, 1918, p. 34, Taf. 4, Fig. 4-5. — Bofill % Haas, Treb. Mus.
Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 30; 1d., X, 1920, P. SL Mario
Fig. 10-12; Id., XII, 1920, p. 35.

Tachea nemovalis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140.

Tachea (Helix) nemovalis Marcet, Rev. Montserr., 1V, 1910, PA27Za

Cepaea nemovalis Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1915, Pp. 11.

Helix austriaca Tomás (non Múhlfid), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII,
TOS ip: 66:

Helix vindobonensis Rosals (non C. Pfr.), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XIV, 1914, P. 144.

Helix hortensis Auct., Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1870, P. 106.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884,
P. 413; Zoogr. genus Helix, 1884, p. 44. — Chía, Mol. terr. agua
dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell,
1888, p. 46. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. — Taylor,
Monogr. land «€ fresh water moll. British Isles, III, 1911, p. 364.

Tachea hortensis Serradell (non Miill.), Sota Terra, 1909, p. 140.

Tachea (Helix) hortensis Marcet (non Miill.), Rev. Montserr., IV, 1910,
PUi272,

Barcelona (Chía, Martorell).
Tibidabo bei Barcelona (Martorell). 3 Exemplare (diam. 22-20, alt.
16-14 mm.). Von diesen 3 besitzen

(349) A. Bofill i F. Haas 725

2 schwarzen Mundsaum und sind von rótlicher Farbe,
1 weist die Bindenkombination 12345 auf, und

1 weist die Bindenkombination 123 45 auf.
1 weissen Mundsaum, und ist einfárbig, durchscheinend
hellgelb.
(Bofill). 5 Exemplare (diam. 26-21, alt. 18-17 mm.). Von ihnen sind
4 schwarzlippig und einfárbig gelbbraun, und
1 weisslippig und einfárbig gelbbraun.
(Gros). 2 Exemplare (diam. 23-22, alt. 16-15 mm.). Beide sind
schwarzlippig und einfárbig gelbgriún, eines weist Andeutungen
durchscheinender Binden auf.
Gavá (Maluquer). (Gros). 6 Exemplare (diam. 25-23, alt. 17-16 mm.);
eines misst diam. 25, alt. 20 mm. Alle sind schwa1zlippig, von ihnen sind
4 einfárbig hellbraun und
2 gelbgrún mit Binden 00300.
Sant Feliu del Llobregat (Rosals).
Santa Creu d'Olorde bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar
(diam. 25, alt. 17 mm.); es ist schwarzlippig, gelb, mit den Binden 00300,
Vallvidrera (Bofill). 1 Exemplar (diam. 22, alt. 16 mm.). Es ist hellrot
gelippt und einfárbig gelb. (Salvañá, Taylor). (Aguilar-Amat). 1 Exem-
plar (diam. 23, alt. 17 mm.). Es ist hellrotlippig und einfárbig gelbgrún.
(Haas). Viele Exemplare.
Ca'n Uback de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.
Terrassa (Rosals).
Martorell (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.
Capellades (Tomás, Rosals). (Romaní). 10 Exemplare (diam. 25-20,
alt. 18-15 mm.). Alle sind schwarzlippig, und zwar

gelbbraun mit 12345,
gelbbraun mit 00300,
einfárbig rotgelb,
gelb mit 12345,

gelb mit 123 45,

gelb mit 123 45, und
2 einfárbig gelb.

Sant Lloreng del Munt, in La Mata (Arnet € Bofill).
Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 1 Exemplar (diam. 25,
alt. 18 mm.). Es ist schwarzlippig und einfárbig gelbbraun.
Montserrat (Coronado). (Martorell). y Exemplare (diam. 25-23, alt.
19-18 mm.). Alle sind schwarzlippig und gelb, und zwar
mit 12345,
mit unterbrochenen 12345,
a ES
mit 10345,
mit 00300, und
einfárbig gelb.

A]

DN HAHAHA MAA

726 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (350)

(Bofill). 15 Exemplare (diam. 26-205, alt. 20-15 mm.). Von
ihnen sind

9 schwarzlippig, námlich

1 gelb mit 1 23 45,

5 gelb mit 00300,

1 gelb mit unterbrochenen 12345,

1 einfárbig braunviolett, und

1 braun mit 00300 und Spuren der beiden unteren Binden.
6 weisslippig, námlich

1 hell rotgelb, einfárbig,

3 gelb mit 12345,

1 gelb mit 00300, und

1 einfárbig gelb.

(Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell). (Rosals). y Exemplare
(diam. 25-17, alt. 19-12 mm.). Von ihnen sind

6 schwarzlippig, námlich
1 einfárbig gelbgrin,
1 gelb mit 1 23 a5,
3 gelb mit 00300, und
1 einfárbig gelb.

3 weisslippig, námlich
1 einfárbig gelb,
1 gelb mit 12345, und
1 gelb mit 00300.

(Haas). 10 Exemplare (diam. 25'5-21, alt. 19-15 mm.). Alle sind
schwarzlippig, und zwar

6 braungelb mit 12345,

1 braungelb mit 10345,

1 braungelb mit 00300, und
2 braunviolett mit 00300.

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Bofill). 4 Exemplare (diam. 24-21,
alt. 18-15 mm.). Alle 4 sind schwarzlippig, und zwar

2 gelbgrún mit 00300,
1 einfárbig gelb und
1 einfárbig rótlich.

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Wallfabrtkapelle Olíus bei Solsona (Navás). 1 Exemplar (diam. 19,
alt. 135 mm.). Es ist schwarzlippig und gelb mit 12345.

Zwischen Manresa «€ Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). 4 Exemplare (diam. 25-23, alt. 18-17 mm.).
Alle sind schwarzlippig und einfárbig gelb.

(351) A. Bofill ¿ F. Haas 727

Viladomíu (Maluquer). 2 Exemplare (diam. 24, alt. 18-17 mm.).
Alle sind schwarzlippig und einfárbig gelb.

Gironella (Maluquer). 1 Exemplar (diam. 23, alt. 16 mm.). Es ist
schwarzlippig und einfárbig gelb.

Zwischen Gironella und La Baélls (Haas). 32 Exemplare (diam.
23'5-21, alt. 17-15 mm.). Von ihnen sind

2 weisslippig, einfárbig gelb, und
30 schwarzlippig, námlich
29 gelbe, davon
1 mit 12345,
3 mit 10345,
1 einfárbig rótlich, und
25 einfárbig gelb.

Berga (Rosals). 4 Exemplare (diam. 25-23, alt. 18-17 mm.). Von
ihnen sind
3 schwarzlippig, gelb mit 12345, und
1 ist weisslippig, gelb mit 12345.
Pont de Raventí (Haas). 1 schwarzlippiges, einfárbig gelbes Stúck
(diam. 255, alt. 18 mm.).
Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 schwarzlippige,
einfárbig gelbe Exemplare (diam. 21'5-20'5, alt. 16-15 O)
Guardiola (Rosals). (Haas). 118 Exemplare (diam. 25'5-20, alt. 18*5-
14 mm.). Von ihnen sind

32 weisslippig, námlich
31 einfárbig gelb und
1 gelb mit 12345.
86 schwarzlippig, námlich
74 einfárbig gelb,
4 gelb mit 12345,
3 gelb mit 02345,
2 gelb mit 00345,
1 gelb mit 00300 und
2 gelb mit 02305.

Bagá (Haas). 4 Exemplare (diam. 25-24, alt. 18-16 mm.). 3 Stúcke
sind weisslippig, eines rosalippig, alle 4 einfárbig gelb.

Greixa (Haas). 13 Exemplare (diam. 24-20, alt. 18-14 mm.). Von
ihnen sind

5 weisslippig, einfárbig gelb,
1 rosalippig, gelb mit 12345,
7 schwarzlippig, námlich
3 gelb, einfárbig,
1 gelb mit 00345,
1 gelb mit 00345, an der múndung 12345, und
2 gelb mit 12345.

728 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (352)

Zwischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 2 Exemplare (diam.
25'5-22, alt. 18-16 mm.). Beide sind schwarzlippig, gelb, das eine ein-
fárbig, das andre mit 12345.

Falgars (Haas). 2 Exemplare (diam. 23-22%5, alt. 17-15 mm.). Beide
sind einfárbig gelb und schwarzlippig.

Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer). (Haas). 1 oriol (diam. 24,
alt. 17 mm.). Es ist schwarzlippig und einfárbig gelb.

Montanya de Rus (Maluquer). (Haas). 3 Exemplare (diam. 23-21,
alt. 15-145 mm.). Alle sind schwarzlippig und gelb, 2 einfárbig, 1 mit
10305.

Castellar d'En Huch (Haas). 5 Exemplare (diam. 24-23, alt. 17-
15 mm.). Alle sind schwarzlippig, gelb mit 12345.

Wie aus unsren Angaben úber die Fárbung hervorgeht, variiert A.
(Tachea) nemovalis im Llobregat-Gebiete nicht so stark wie in den west-
lichen Nachbartálern, in denen weisslippige Exemplare weit háufiger
waren. Wo sich von diesen letzteren aber welche im Tale des Llobregat
fanden, haben sie Anlass zur Zitierung von H. (Tachea) hortensis Mill.
gegeben; denn so sind die betreffenden Zitate von Barcelona (Bofill,
Chía, Taylor), Vallvidrera (Salvañá) und Montserrat (Marcet, Serradell)
aufzufassen.

Auch H. (Tachea) austriaca Mhlfid. wurde aus dem Llobregat-Ge-
biete, námlich aus dem quaternáren Tuff von Capellades zitiert (Tomas,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 66, Taf. 1, Fig. 3). Aber aus
dieser Figur und dem Studium anderer Exemplare aus der gleichen
Schicht und vom gleichen Fundorte Capelló bei Capellades geht hervor,
dass Tomás lediglich etwas hóhere als die normales Exemplare von
H. (Tachea) nemoralis vor sich hatte, denen bei gleicher Hóhe wie der
von austriaca deren kuglige Geháuseform und, vor allem, deren rippige
Streifung fehlt.

66. Helix (Tachea) hortensis Miiller

Helix horiensis Miller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 52. — Malu-
quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Rosals, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.

Helix (Tachea) hortensis Bofill, Haas €% Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1918, p. 37. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, IX, 1920, p. 32; Id., X, 1920, p. 36; 1d., XII, 1920, p. 38.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas). 2 Exemplare (diam. 19-18%5, alt. 14-
135 mm.).

Die Belegexemplare von Rosals und Maluquer waren uns nicht zu-
gánglich.

(353) A. Bofill ¿ F, Haas 729

67. Helix (Cryptomphalus) aspersa Miller

Helix aspersa Miiller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, p. 59. — Arnet
é€ Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1, 1878-79, p. 126. — Bofill, Bull.
Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 12; Crón. Cient. Barcelona, II, 1879,
p. 82. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Sal-
vañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, P. 411;
Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 38. — Chía, Mol. terr. agua dulce Bar-
celona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888,
p. 43; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50-51. — Maluquer,
Butlklnst!1Cati EistiNat Etoo mp2 eL AIgoZ. pi 165
III, 1903, p. 55; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Zu-
lueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 75. — Marcet, Rev.
Montserr., III, 1909, p. 304. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
QRO Espa ros: 1 CA poo ca UN OA Dd OD 244:
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47-

Helix (Cryptomphalus) aspersa Bofill Haas € Aguilar-Amat, Treb.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill £ Haas, Treb. Mus.
Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 32; 1d., X, 1920, p. 36; 1d., XII,
1920, P. 38.

Pomatia (Cryptomphalus) aspevsa Serradell, Sota Terra, 1909, P. 141.

Helix aspersa var. scalarifovmis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
LRTOO3:) pajbrZ.

Barcelona (Bofill, Salvañá, Chía).

Llobregatmúndung (Zulueta).

Gavá (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá bei Barcelona (Aguilar-Amat). 3 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Bofill, Salvañá).

Terrassa (Rosals).

Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar.

Capellades (Rosals). (Romaní). 4 Exemplare.

Igualada (Maluquer).

Sant Lloreng del Munt (Arnet € Bofill).

Turó Boada bei der Sation Olesa (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Coronado, Maluquer, Zulueta, Marcet, Serradell),

Sant Llorenc del Munt zwischen Rocafort und Mura (Bofill). 5 Exem-
plare.

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Bofill). 2 Exemplare.

Manresa (Coronado).

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Zwischen Manresa € Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). 3 Exemplare.

aa

730 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (354)

Gironella (Haas). 2 Exemplare.

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 4 Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 1 Exemplar.

Guardiola (Rosals). (Haas). 12 Exemplare.

Greixa (Haas). 3 Exemplare.

Falgars (Maluquer).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Haas). 2 Exemplare.

Im Anschluss an A. aspersa sollen hier 2 Formen besprochen werden,
die, obwohl sie fossil sind, fir unsre faunistischen Betrachtungen ein
gewisses Interesse bieten. Es handelt sich um H. depeveti Loc. mit
den Varietáten globulosa und major und um H. almevai Loc., die in
einer Hóhle im Park Gúell in Barcelona-Gracia unter einer Schicht
mit Resten von Rhmocevros mercki Kaup gefunden wurden, also dem
alteren Pleistozaen angehóren.

Die Bibliographie dieser beiden Formen ist die folgende:

Helix depeveti Locard, Ann. soc. linn. Lyon, XXXVII, 1891, p. 31. —
Locard in Almera % Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epo-
che, TV, N.* 33, 1903, p. 13. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat.,
VETOTTp 530

Helix depereti var. globulosa Locard. Ann. soc. linn. Lyon. XXXVIII,
1891, P. 31. —Locard in Almera € Bofill Mem. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 3. Epoche, 1V, N.? 33, 10903, p. 13, Taf. 2 ¡Fig

Helix depeveti var. major Locard in Almera € Bofill, Mem. R. Acad.
Cienc. Barcelona, 3. Epoche, IV, N.* 33, 1903, p. 13, Taf. 1, Fig. 1.

Helix almevaz Locard in Almera € Bofill Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 3. Epoche, IV, N.* 33, 1903, p. 13, Taf. 1, Fig. 2.— Faura,
Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1911, Pp. 539.

Was die Beziehungen der eben erwáhnten Formen unter einander
anbelangt, so ist H. deperetí var. globulosa lediglich um eine halbe Win-
dung ármer als die var. major der gleichen Art, und H. depeveti selbst
unterscheidet sich nur durch niedrigeres Gewinde und aufgeblasenere
Umgánge von H. almera?. Diese Unterschiede sind weit geringer als
die, welche die Endpunkte der Variationsbreite von H. aspersa auf-
weisen, und wir zógern nicht, die beiden fossilen Formen in deren Sy-
nonymie zu stellen, da wir sie mit rezenten Exemplaren dieser Art aus
dem Llobregat-Gebiete belegen kónnen.

Der Besitz einer runderen Múndung, der unsre fossilen Exemplare
als von der mit stark transversal ausgezogener Mundóffnung versehenen
rezenten aspersa verschieden erscheinen lassen kónnte, ist lediglich dem
Erhaltungszustande als Steinkern zuzuschreiben, an dem vom Muna-
saume nur der Teil an der Insertion des Oberrandes erhalten ist und
nicht der am Meisten umgeschlagene am Aussenrande, der der Miindung
eigentlich erst die transversale Verbreiterung gibt.

(355) A. Bofill i F. Haas 731

Locard náhert seine beiden Arten der Gruppe der H. nemovalis,
obwohl er von H. almera? meint, sie liesse sich auch mit H. aspersa in
Verbindung bringen, womit sich seine und unsre Meinung berihren.

68. Helix (Archelix) punctata Miller
(Taf. 1, Fig. 26)

Helix punctata Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 21. — Ross-
mássler, Malak. Bl., I, 1854, p. 164. — Hidalgo, Catal. icon. descr.
mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 205. — Kobelt, Jahrb. deutsch.
mal. Ges., IX, 1882, p. 75. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 2. Epoche, I, 1884, p. 411. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat ITEM I3 Pp. (1087 11 Gi DVI IO LA PAS 1) Cl DINTAA:

Helix (Archelix) punctata Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
Jona EX 1020 Pp. 335/10: 920% P0373 1d. 11) 1020) P0039:

Helix punctata var. lugatoria Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2. Epoche, 1, 1884, P. 411.

Helix punctata var. apalolena Kobelt, in Rossmássler, Icon., N. S., IL
1882, P. 30.

Helix apalolena Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, 1, 1867,
p. 232, Taf. 35, Fig. 1-5. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr.
Esp., Port., Bal., 1875, p. 189. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il,
1879, p. 82. —Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 36. — Ano-
nym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Chía, Mol. terr. agua
dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell,
1888, p. 43; Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 196; Crón. Cient.
Barcelona, XIV, 1891, p. 50-51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc.
esp., 1892, P. 43- — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901,
pra c l IgOZ PAEE Lc TO0S. Do Novelas Butll
Inst. Cat. Hist. Nat., TIT, 1903, p. 110. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1900,
p. 304. — Caziot € Thieux, Bull. soc. zool. France, XXXVI, 1911,
p. 116. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, Pp. 47.

Macularia apalolena Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 141.

Helix (Macularia) apalolena var. lucida Serradell, Sota Terra, 1900,
Par ica Dal 7 ae

Helix galena Caziot £« Thieux, Bull. soc. zool. France, XXXVI, 1911,
PabELAS

Helix punctatissima Jan, Conspectus meth. test. coll. mea ext., 1850, p. 3.

Helix lactea Rossmássler, Icon., 111, 1-2, 1854, p. 12. — Companyo,
Hist. nat. dép. Pyr. Or., III, 1863, p. 437- — Hidalgo, Catal. icon.
descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 198. — Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, p. 411; Zoogr. gen.
Helix, 1884, p. 38.— Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1915, P. II.

732 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (356)

Barcelona (Rossmássler, Jan, Bourguignat, Companyó, Hidalgo).
(Bofill). 2 Exemplare (diam. 34, alt. 22 mm.). (Chía, Caziot € Thieux).
(Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 36, alt. 20 mm.).

Montjuich de Barcelona (Bofill). 2 Exemplare (diam. 37-36, alt.
23 mm.). (Kobelt).

Llobregatmúndung (Zulueta).

Prat del Llobregat (Martorell). 8 Exemplare (diam. 36-32, alt. 25-
21 mm.). (Servain).

Gavá (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar (diam. 40, alt. 26 mm.).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar (diam. 38, alt. 23 mm.).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá bei Barcelona (Bofill).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá). (Haas). Viele Exemplare,

Papiol (Bofill). 1 Exemplar (diam. 40, alt. 23 mm.).

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Capellades (Rosals).

Carme bei Capellades (Romaní). 8 Exemplare (diam. 34-30, alt.
22-19 mm.).

Igualada (Maluquer).

Copons (Bofill). 2 Exemplare (diam. 43-309, alt. 27-25 mm.).

Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 2 Exemplare (diam. 37-36,
alt. 24-23 mm.). '

La Puda de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 38, alt. 23 mm.).

Zwischen Monistrol % Montserrat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 37,
alt. 22 mm.).

Montserrat (Rossmássler, Coronado, Hidalgo). (Bofill). 4 Exem-
plare (diam. 34-31, alt. 23-20 mm.). (Fagot, Maluquer, Novellas Marcet,
Serradell). (Haas). 3 Exemplare.

Sant Llorenc del Munt, zwischen Rocafort und Mura (Bofill). 1 Exem-
plar.

Cardona (Coronado).

Zwischen Manresa € Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). 4 Exemplare (diam. 37-28, alt. 21-19 mm.).

Viladomíu (Maluquer). 2 Exemplare (diam. 32-31, alt. 20-19 mm.).

Guardiola (Rosals).

Helix apalolena Bgt. haben wir schon frúher als mit H. punctata
Mill. identisch behandelt. In dieser Arbeit stellen wir auch H. punctata
var. lugatoria Salvañá (1. C., p. 411) und H. apalolena var. lucida Fag.
(teste Serradell, 1. c., p. 171) in die Synonymie von punctata, da beide,
dem Kriterium ihrer Autoren nach zu urteilen, auf unbedeutende Va-
riationen derselben begrúndet sein werden, wenn sie úberhaupt be-
schrieben wurden, was uns nicht bekannt ist. Helix galena Bgt., die
Caziot $ Thieux aus Barcelona zitieren, ist eine kritische algerische
Art aus der Gruppe der puncitata, mit der sie in unserem Falle augen-
scheinlich verwechselt wurde, weshalb wir das genannte Zitat auch
auí H. punctata bezogen. Die Helix lactea verschiedener Autoren und

(357) A. Bofill ¿ F. Haas 733

H. punctatissima, die Jan aus Barcelona zitiert, miissen alle beide auf
H. punctata bezogen werden, wie man schon seit geraumer Zeit weiss.
Aus diesem Grunde erscheinen diese beiden Namen auch in unsrer Sy-
nonymieliste dieser letzteren Art

Die Veránderlichkeit von H. (Archelix) punctata Múll. in Bezug auf
ihre Grósse und ihre Zeichnung ist verháltnismássig gering. Wir haben
nur die Exemplare von Carme bei Capellades und einige Stúcke von
Sallent zu erwáhnen, die anstelle der Spiralbánder der Zeichnung dunkle
radiale Streifen auf grauem Grunde aufweisen. Unsre Fig. 26 auf Taf. 1
stellt eines der erwáhnten Stúcke von Carme dar, an dem diese Eigen-
schaft sehr deutlich erkennbar ist.

Helix (Archelix) alonensis Férussac

Helix alonensis Férussac, Prodr. gen. moll., 1821, N.? 62; Hist. nat.
moll. terr. fluv., Taf. 30, Fig. 1-9, Taf. 39 B, Fig. 8. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 112. — Marcet, Rev. Montserr.,
III, 1900, Pp. 305.

Macularia alonensis Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 141.

Montserrat (Zulueta, Marcet, Serradell).

Diese Art fiihrt keine Nummer, da wir nicht glauben, dass sie im
Llobregat-Tale einheimisch ist. Sie ist eine beliebte Speiseschnecke und
wird in grossen Mengen aus dem Siidden Spaniens eingefúbrt; ihre leeren
Schalen finden sich in der Umgebung aller Ortschaften und Wirtsháuser.
Unausgewachsene Stúcke, die mit den grossen kamen, geraten mit den
Kúchenabfállen in das Freie und entwickeln sich oft vollstándig, ge-
langen aber nie, wohl da sie nicht die ihnen zukommenden Lebensbe-
dingungen finden, zur Fortpflanzung. Auf diese Weise erklárt sich das
gelegentliche Vórkommen von H. alonensis ausserhalb ihres eigentlichen
Verbreitunsgebietes, und, in unserem Falle, auf dem Montserrat.

Zulueta fand sie dort zuerst und Marcet konnte seine Angabe be-
státigen, aber die Stellen, die er als Fundorte der alonensis angibt (1.
c., p. 305: verlassene Weinberge, Umgebung der Villenkolonie Gomis, etc.)
bestátigen unsre Ansicht, dass es sich nur um unfreiwillig angesiedelte,
keineswegs aber um einheimische Exemplare handelt.

Serradell fand diese Art nicht selbst, sondern fúhrt nur die Zitate
seiner Vorgánger an.

69. Helix (Eobania) vermiculata Miller

Helix vermiculata Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, Pp. 20.—
Batalha, Catal. coll. conch., 1878, p. 45. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, II, 1879, p. 105. —Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880,
p. 33. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche,
1, 1884, p. 412; Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 39. — Chía, Mol. terr.

734 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (358)

agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Mar-
torell, 1888, p. 51; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. —
Jones, Journ. of Conch., X, 1901, p. 54. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., 1, 1901, p. 2; 1d., 11, 1902, p. 411; Hd., IL. 1008,
P- 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. —
Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 304. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 48; 1d., p. 144. — Romaní, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47.

Helix (Eobanta) vermiculata Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Bar-
celona, IX TOZO, ip. 137 Md... ALI? 1920) 1p.0030:

Macularia vermiculata Serradell, Sota Terra, 1909, P. 141.

Helix vermiculata var. crassilabvis Rigacci, Catal. conch. coll. Rigacci,
1874, P. 46. -

Helix vermiculata var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVIL, 1917, P- 47: '

Barcelona (Rigacci). (Bofill). 7 Exemplare (diam. 32-28, alt. 22-
20 mm.). (Servain, Salvañá, Chía, Martorell, Jones).

Montjuich de Barcelona (Bofill). 2 Exemplare (diam. 24-22, alt. 17-
16 mm.). (Haas). Viele Exemplare.

Llobregatmúndung (Zulueta).

Remola (S. Novellas). 1 Exemplar (diam. 29, alt. 20 mm.).

Gavá (Maluquer).

Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 Exemplare (diam. 28-
27, alt. 20-19 mm.).

Vallcarca de Barcelona (Bofill). 3 Exemplare (diam. 32-26, alt. 22-
18 mm.).

Sarria bei Barcelona (Batalba, Bofill). (Martorell). 1 Exemplar
(diam. 22, alt. 16 mm.).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Papiol (Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 26, alt. 20 mm.).

Sant Sadurní d'Anoya (Rosals). y Exemplare (diam. 33-25, alt. 23-
20 mm.).

Capellades (Rosals). 8 Exemplare (diam. 27-22, alt. 17-14 mm.).
(Romaní). 12 Exemplare (diam. 28-22, alt. 19-16 mm.).

Igualada (Maluquer).

Zwischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 2 Exemplare (diam. 26'5-
25, alt. 19-16 mm.).

Montserrat (Coronado). (Bofill). 3 Exemplare (diam. 26-23, alt. 18-
17 mm.). (Maluquer, Marcet, Serradell). (Haas). 4 Exemplare.

Sant Lloreng del Munt, zwischen Rocafort und Mura (Bofill). o
Exemplare (diam. 28-24, alt. 19-18 mm.).

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Bofill). 1 Exemplar (diam. 24,
alt. 17 mm.). :

Sallent (Maluquer). 6 Exemplare (diam. 32-27, alt. 21-19 mm.).

(359) A. Bofill i F. Haas 735

70. Helix (Macularia) companyonii Aleron

Helix companyont Aleron, Bull. Soc. Philom. Perpignan, 11, 1837,
p. 91. — Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 120, Taf. 4, Fig. 3.

Helix companyont Graells, Catal. mol. terr. agua dulce España, 1846,
p. 15. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879, p. 106. — Locard,
Etude variat. mal., Il, 1881, p. 142.

Helix companyo? Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75. —
Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Saint-Simon,
Catal. coll. conch. cab. St. Simon, 1891, p. 22. — Aguilar-Amat,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 125-127.

Helix hispanica var. pyrenaica Rossmássler, Icon., 11, Heft 1-2, 18309,
p. 11, Taf. 46, Fig. 501.

Helix chovista Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880,
Pp. 42. — Westerlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., Il, 1889,
P. 409. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, P. 44-

Helix tiranoz Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880,
Pp. 43. — Westerlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II, 1889,
Pp. 410. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, P. 44.

Barcelona (Locard, Kobelt, Westerlund, Saint-Simon, Fagot).

Barcelona, Stadttor Isabel II (Martorell). 6 Exemplare (diam. 20'5-
165, alt. 1155-10 mm.).

Barcelona, Mauern der Zitadelle (Bofill). Viele Exemplare (diam. 19'5-
18, alt. 11-10 mm., ein Exemplar misst diam. 18, alt. 115 mm.). (Servain).

Barcelona, Dach der Facultad de Medicina in der Hospital-Strasse
(Graells, i. J. 1827). Viele Exemplare. (Bofill, i. J. 1895). Viele Exem-
plare (diam. 195-109, alt. 11-10 mm.). (Bofill u. Haas, i. J. 1919). Viele
Exemplare.

Barcelona, Dach der Kirche Santa Maria del Mar (Aguilar-Amat).
Viele Exemplare (diam. 19-175, alt. 11-10 mm.).

Wir haben bei einzelnen Sammlern genaue Fundortsangaben ge-
macht, da H. companyoni stets sehr lokalisiert in Barcelona auftrat
und ihre Fundorte z. T. vernichtet sind, wie das genannte Stadttor
und die Zitadelle; an den beiden anderen Orten hált sie sich aber noch
und findet sich hóchst wahrscheinlich auch noch auf den Dáchern an-
derer alter Gebáude in Barcelona. Ausserhalb von Barcelona ist die
Art im Llobregat-Gebiete nie gefunden worden.

Die Bezeichnungen chorista und tirano? sind in die Synonymie von
companyonii zu stellen, da sie nur ganz unbedeutenden Abweichungen
vom Typus, als welchen Bourguignat die Abbildung N.? 591 bei Ross-
maássler auffasst, gegeben wurden.

Aleron liess (1. c.) seine Art companyoni als nomen nudum; Ross-
mássler beschrieb und bildete sie (1. c.) als Erster ab, und zwar unter
der Bezeichnung H. hispanica var. pyrenaica, nennt aber in der Syno-

736 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (360)

nymie A. campanyonst, sodass die Identitát seinef Form mit der Aleron-
schen ausser Frage steht.

Germain stellt H. companyoni (Moll. France, Il, 1913, P. 149,
Fig. 185-186) neben H. splendida, also in die Untergattung Pseudotachea,
wábhrend sie unsrer Meinung nach mit H. niciensis Fér. in das Sub-
genus Macularia gehort.

71. Helix (Euparypha) pisana Miller
(Mato Eo 127))

Helix pisana Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 60. — Bofill,

- — Crón. Cient. Barcelona, 11, 18709, p. 53. —Servain, Etude moll. Esp.
Port., 1880, p. 113. — Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., 1X, 1882,
Pp. 75. —Salvañá, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 36 % 44. — Chia,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Bofill, Catal. col.
conch. Martorell, 1888, p. 49; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1801,
Pp. 51. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1902, p. 41;
1. c., TIL, 1903, p. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV,
1904, Pp. 76. — Marcet, Rev. Montserr., 111, 1909, p. 468. — Ro-
sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 48. —Romaní, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47.

Helix (Euparypha) pisana Bofill €: Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
colon ao ZO Mp7 a. oO 2 Opio"

Xevophila (Euparypha) pisana Serradell, Sota Terra, 1909, P. 137.

Helix pisana var. carpiensis Taylor, Monogr. land. € fresh water moll.
British Isles, III, 1911, p. 378.

Helix carpiensis Letourneux «€ Bourguignat, Prodr. malac. Tunisie,
1887, p. 80 % 86. — Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 1914, p. 206; Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche,
AUTO po: ?

Helix pisana var. albida Taylor, Monogr. land € fresh water moll.
British Isles, 111, 1911, p. 385.

Helix pisana var. vosaceo-albida Taylor, 1. c., p. 386.

Helix pisana var. concolor Taylor, 1. c., p. 387.

Helix pisanopsis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 112. — Ma-
luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41.

Barcelona (Bofill). Viele Exemplare (diam. 21-14, alt. 16-10 mm.)
(Servain, Salvañá, Chía). (Martorell). 5 Exemplare (diam. 20-17, alt. 15-
12 mm.). (Taylor).

Montjuich de Barcelona (Kobelt).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill), 8 Exemplare (diam. 16%5-12, alt.
13-9 mm.). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 15-11%5, alt. 11-8 mm.).

Rennbahn von Barcelona (Bofill). 13 Exemplare (diam. 18-13,
alt. 13-10 mm.).

(361) A. Bofill ¿ F. Haas 737

Leuchtturm an der Llobregat-Múndung (Bofill). Viele Exemplare
(diam. 19%5-13, alt. 13'5-10 mm.). (Zulueta). (Rosals). 10 Exemplare
(diam. 195-15, alt. 14-105 mm.). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam.
17-15, alt. 10'5-10 mm.).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar (diam. 17'5,
alt. 135 mm.).

Castelldefels (Haas). 10 Exemplare (diam. 18'%5-10, alt. 13'5-7 mm.).

Sant Feliu del Llobregat (Bofill). 2 Exemplare (diam. 18, alt. 12'5-
12 mm.). (Rosals). Viele Exemplare (diam. 19-14, alt. 14-10 mm.).

Coll Blanch bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar (diam. 17, alt. 12 mm.).

Sant Gervasi bei Barcelona (Bofill). 5 Exemplare (diam. 23-21,
alt. 17-16 mm.). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 23-20, alt. 17-
155 mm.).

Papiol (Bofill). 1 Exemplar (diam. 18, alt. 14 mm.).

Rubí (Bofill). 2 Exemplare (diam. 19-17, alt. 14-12 mm.).

Miúndung des Anoya in den Llobregat bei Martorell (Bofill). 1 Exem-
plar (diam. 14, alt. y mm.).

Capellades (Romaní). 16 Exemplare (diam. 21%5-17, alt. 17-125 mm.).

Igualada (Maluquer).

Montserrat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 19%, alt. 14 mm.). (Malu-
quer, Marcet, Serradell).

Manresa (Coronado).

Die grosse Veránderlichkeit von H. pisana in der Fárbung hat die
Auístellung der Varietáten albida, vosaceo-albida und concolor veranlasst.
Auch H. pisanopsis, von Maluquer in Igualada zitiert, ist eine, ur-
sprúnglich aus Portugal beschriebene, weisse Fárbungsvarietát von
H. pisana. H. carpiensis dagegen ist mehr als eine reine Farbabweich-
ung vom Typus, sie stellt eine den MH. aspila und roigiana aus dem
Formenkreise der H. (Xerophila) maritima analoge Reaktionsform der
pisana im Dinengebiete dar, die sich vom Typus durch die uneben-
mássige, gehámmerte Oberfláche, den unregelmássigen Gehiuseaufbau
und den Mangel der bunten Oberhaut unterscheidet; Fig. 27 auf Taf. 1
stellt ein derartiges Exemplar von der Llobregatmúndung dar, das, mit
den Abbildungen von HH. aspila und H. voigiana (Taf. 1, Fig. 16, 17)
verglichen, beweist, dass diese 3 Formen ihr analoges Aussehen dem
gleichen Agens verdanken, als welches wir den von stándigem Winde
bewegten, als Sandstrahlgebláse wirkenden Dinensand annehmen.

72. Buliminus (Zebrinus) detritus Miller

Helix detvita Miller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, P. 101.

Buliminus (Zebvinws) detritus Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciénc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 33; Id., X, 1920, p. 37; 1d., XIT, 1920,
P. 40.

738 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (362)

Bulimus detritus Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —
Caziot, Catal. moll. viv. Avignon, 1894, p. 60. — Maluquer, Bol.
R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.

Buliminus (Zebrina) detritus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI,
1913, P. 108.

Buliminus (Zebrinus) detritus arnouldi Maluquer, Physis, I, 1918, p. 15
SQNTO:

Bulimus avnouldi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51 % 52.

Cardona (Coronado, Maluquer).

Solsona (Coronado, Maluquer).

Wallfahrtskapelle Miracle bei Solsona (Maluquer).

Sant Llorenc dels Piteus (Bofill). y Exemplare.

Zwidschen Manresa € Berga (Anonym).

Gironella (Maluquer). 12 Exemplare.

Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 14 Exemplare.

Berga (Rosals). Viele Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 4 Exemplare.

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). y Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare.

Greixa (Haas). 5 Exemplare.

Zwischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 4 Exemplare.

Falgars (Haas). 8 Exemplare.

Pobla de Lillet (Bofill). 1 Exemplar. (Maluquer). (Haas). 1 Exem-
plar.

Zwischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Haas). 3 Exem-
plare. ,
Castellar d'En Huch (Maluquer).

Caziot zitiert (1. c.) Buliminus detritus aus Barcelona, wo diese Art
ganz bestimmt nicht vorkommt; es ist anzunehmen, dass er in irgend
einem ihm vorliegenden Zitate die Bezeichnung Barcelona nicht, wie
sie gemeint war, als die der Provinz, sondern als die der Stadt gleichen
Namens auffasste.

Schon in unsrer Studie úber die Mollusken des Essera-Tales stellten
wir Buliminus arnould: Fag. in die Synonymie von Bull. detritus und
gaben dort auch die Grúnde zu unsrer Handlungsweise an, sodass wir
hier nicht mehr auf sie einzugehen brauchen.

73. Buliminus (Ena) obscurus Miller

Helix obscuya Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 103.

Bulimus obscurus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879, p. 135. —
Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 116. — Bofill, Catal. col.
conch. Martorell, 1888, p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.

(363) A. Bofill i F. Haas 739

Nat., III, 1903, p. 57; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. —
Marcet, Rev. Montserr., III, 19009, p. 468.

Buliminus obscuvus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 12.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 199. — Serradell, Sota
Terra, 1909, p. 141.— Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV,
1915, P- 35-

Buliminus (Ena) obscurus Bofill 8 Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, X, 1920, p. 38.

Sarriá bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Chía).
(Martorell). 7 Exemplare. (Rosals). Aguilar-Amat). 13 Exemplare.

Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Montanya de Rus (Maluquer).

Aus unsren Angaben ist ersichtlich, dass Bul. obscuvus bis jetzt
nur aus dem untersten und dem obersten Teile des Llobregat-Tales
bekannt ist, doch wird er sicherlich im Mittelstiicke noch nachgewiesen
werden.

74. Chondrula quadridens Miller

Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, P- 107.

Bulimus quadridens Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal., 1875, p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 18709, p- 136-
— Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, Pp. 418. —
Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 54; Bull. Ass. Exc.
Cariioairaso) Pa 123.

Chondrus quadridens Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P- 12.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 199; Crón. Cient. Bar-
celona, XIV, 1891, p. 50 6 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., IIL, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III,
1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.-
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serra-
dell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909,
p. 469. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIlL, 1917, P. 47-

Buliminus quadridens Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, P.75-

Buliminus (Chondrula) quadridens Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce-
lona, Il, 1917, P. 543-

Buliminus (Chondrus) quadridens Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XIII, 1913, p. 108; 1d., XIV, 1914, p. 48 und 144.

Chondrula quadridens Bofill, Haas €% Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill % Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, IX, 1920, p. 34; Id., X, 1920, p. 39; 1d., XII, 1920, Pp. 41.

Chondrus niso Auctorum (non Risso); Serradell, Sota Terra, 1909, P- 141.
— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 469.

740 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (364)

Barcelona (Hidalgo, Bofill). .

Montjuich de Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Kobelt). (Ro-
sals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. (Haas). Viele
Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals). 7 Exemplare. (Aguilar-Amat), 1 Exemplar.

Gavá (Boíll). 1 Exemplar.

Castelldefels (Sagarra . (Haas). 3 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá bei Barcelona (Bofill, Chía). (Martorell). 5 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Papiol (Bofill). 2 Exemplare.

Ordal (Rosals). Viele Exemplare.

Capellades (Rosals). (Romaní). 7 rezente und 1 subfossiles Exemplare.

Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 2 Exemplare.

La Puda de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar.

Monistrol de Montserrat (Bofill). 5 Exemplare.

Montserrat (Coronado). (Bofill). 8 Exemplare. (Maluquer, Novellas,
Marcet, Serradell, Haas).

Sant Llorenc del Munt bei Mura (Bofill). 4 Exemplare.

Cardona (Coronado).

Ziwschen Manresa € Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). 7 Exemplare.

Puigrelg (Bofill).

Gironella (Maluquer). 1 Exemplar.

Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 3 Exemplare.

Zwischen Gironella und La Baélls (Haas). 2 Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). 26 Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 Exemplare.

Fígols-les Mines (Suárez del Villar). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Falgars (Haas). 4 Exemplare.

Pobla de Lillet (Bofill). 1 Exemplar. (Maluquer).

Wie in unsrer Studie úber die Molluskenfauna des Essera-Tales
haben wir auch hier die von einigen Autoren zitierten Chondvula niso
als unvollstándig oder schwach bezahnte Exemplare von Chondrula
guadridens Múll. aufgefasst, da der echte miso Risso in Katalonien nicht
vorkommt, und auch seinerseits vielleicht nur eine Kimmerform des
Ch. quadridens ist.

75. Pupa (Modicella) polyodon Draparnaud
(Taf. 111, Fig. 18-19)

Pupa polyodon Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 60; Hist. moll.
France, 1805, p. 67, Taf. 4, Fig. 1 % 2. — Hidalgo, Catal. icon. descr.

(365) A. Bofill ¿+ F. Haas 741

mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 216.— Bofill, Crón. Cient.
Barcelona, II, 1879, p. 153. —Servain, Etude moll. Esp. Port.,
1880, p. 124. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —
Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 286. — Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, Pp. 423.

Cochlodonta polyodon Férussac, Tabl. syst. anim. moll., 1821, p. 64.

Pupa (Abida) polyodon Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II,
1917, P. 544-

Pupa (Modicella) polyodon Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona, IX, 1920, p. 34; Id., X, 1920, p. 39; XII, 1920, p. 41.

Pupa polyodon var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
1917, P. 47-

Pupa polyodon var. montserratica Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV, 1904, DP. 76.

Pupa (Modicella) polyodon montserratica Bofill, Haas £« Aguilar-Amat,
rebyinstiiCat. "EnrstuNatú. IV" TOLS: Pi 30:

Pupa montserratica Fagot, Ann. malac., 11, 1884, p. 191. — Chía, Mo!.
terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Westerlund, Fauna pal.
Reg. leb. Binnenconch., III, 1887, p. 116. — Fagot, Crón. Cient.
Barcelona, XI, 1888, p. 194. — Paetel, Catal. Conch. Samml.,
3. Ed., II, 1880, p. 301. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890,
p. 200; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50 % 51. — Almera
$£ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 100. — Ma-
luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2; 1. c., III, 1903,
puro; Bol! R: Soc. Esp. Hist: Nat.,| 1904) P: 124. Serradell,
Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 26.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47.

Pupa (Torquilla) montserratica Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIII, 1908, p. 7; Sota Terra, 1909, p. 171. —Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 9051. c., XIV, 1914, P. 48; 1. C., P.144.

Jaminta montserratica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI, 1913,
p. 108.

Pupa (Abida) montservatica Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona,
IL, 1917, P- 544-

Pupa ringicula Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 124. — Serra-
dell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1g10,
p. 26. —Caziot, Bull. Soc. Zool. France, XXXV, IQIO, P. 97.

Pupa (Abida) ringicula Bofill An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, II,

1917, P. 544-

Barcelona (Férussac, Hidalgo, Bofill, Chía).

Montjuich de Barcelona (Bofill). Viele Exemplare, von denen eines
die Masse: diam. 3, alt. 12% mm. besitzt. (Aguilar-Amat). Viele
Exemplare. (Haas).

Llobregatgenist an seiner Miúndung (Zulueta). (Gros). 1 Exemplar.

Gavá (Maluquer).

742 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (366)

Castelldefels (Sagarra). 2 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare, von
denen eines im Durchmesser 35 und in der Hóhe 12 mm. misst.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Sarriá bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Servain). (Martorell).
y Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Vallirana (Bofill). 2 Exemplare.

Palleja (Bofill). 5 Exemplare.

Terrassa (Bofill). 1 Exemplar. (Rosals).

Sant TE del Munt, am Felsen «Caball Bernat». (Bofill). 10 Exem-

lare.
a Corbera, an der Penya d'En Rafel (Bofill). 1 Exemplar.

Martorell (Almera £ Bofill). 1 subfossiles Exemplar.

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Vallbona (Sagarra). 9 Exemplare.

Capellades (Rosals). (Romaní). 4 rezente und viele subfossile Exem-
lare. e
a Buró Boada bei der Station Olesa (Bofill). 4 Exemplare.

El Bruch (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 7 si

La Puda de Montserrat (Bofill). 5 Exemplare.

Monistrol de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot). 2 Ko-
typen seiner Pupa montserratica in der Sammlung Bofill. (Westerlund,
Paetel). (Martorell). 2 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). (Sa-
garra). 8 Exemplare. (Haas). 10 Exemplare.

Sant Lloreng del Munt bei Mura (Bofill). 1 Exemplar.

Cardona (Coronado).

Wallfahrtskapelle Olíus bei Solsona (Navás). Viele Exemplare.

Zwischen Manresa £ Berga (Anonym). 12 Exemplare.

Sallent (Maluquer). 11 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar.

Zwischen Gironella und La Baélls (Haas). 4 Exemplare.

Berga (Rosals). Viele Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). 7 Exemplare.

Fígols les Mines (Suárez del Villar). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). 15 Exemplare.

Zwischen Guardiola € Baga (Sagarra). 2 Exemplare.

Bagá (Haas). 4 Exemplare.

Greixa (Haas). 6 Exemplare.

Falgars (Haas). 4 Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). 7 Exemplare.

Schon in unsren vorhergehenden Studien iúber die Molluskenfauna
der katalonischen Pyrenáentáler haben wir Pupa ringicula Mich. und
Pupa montserratica Fag. in die Synonymie der P. polyodon Drap. gestellt.
Was ringicula anbelangt, so betrachteten sie schon viele Autoren vor
uns als eine polyodon mit etwas verlángerter Miindung, aber in Bezug

A

(367) A. Bofill i F. Haas 74.3

auf montsevrratica war unsres Wissens Germain ausser uns der Einzige,
der sie (Moll. France, II, 1913, p. 168) fúr mit polyodon identisch er-
klárte. Wir konnten zwei der Fagotschen Kotypen von montservatica
in der Sammlung Bofill studieren und fanden, was auch schon aus
Fagots Diagnose ersichtlich ist, dass diese «Art» lediglich eine kleine,
diúnnschalige, mit schwachen Mindungsfalten versehene, kurz gesagt
rhachitische Form der polyodon darstellt, wie sie in kalkarmer oder
gypsreicher Umgebung auftritt. Auf Taf. 3, Fig. 18, 19 bilden wir einen
dieser erwáhnten Kotypen ab, der vom Montserrat stammt.

76. Pupa (Modicella) affinis bofilli Fagot
(Taf. 11L, Fig. 14-17)

Pupa bofillz Fagot, Ann. malac., 11, 1884, p. 189. — Westerlund, Fauna
pal. Reg. leb. Binnenconch., 111, 1887, p. 113. — Fagot, Crón. Cient.
Barcelona, XI, 1887, p. 131. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII,
1890, p. 262; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Fagot,
Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 93. — Maluquer, 'Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., IIL 1003, p. 58. —Serradell, Sota Terra, 1900,
p. 141. — Marcet, Rev. Monserr., IV, 1910, p. 26.

Pupa clausilioides Bofill (non Boubée), Catal. col. conch. Marto1ell,
1888, P. 57-

Montserrat (Fagot, Westerlund). (Bofill). Viele Exemplare. (Marto-
rell). Viele Exemplare. (Coronado). 6 Exemplare. (Maluquer, Serradell,
Marcet). (Rosals). Viele Exemplare. (Sagarra). 1 Exemplar. (Haas).
6 Exemplare.

Cardona (Coronado). 6 Exemplare.

Wie Fagot (1. c., p. 190) sind wir der Meinung, dass Pupa bofilli
zunáchst mit P. affinis verwandt ist; sie stellt fúr uns nur eine Form
derselben dar, die sich vom Typus Rossmásslers durch konstante Klein-
heit (alt. 8, diam. 2 mm. gegen alt. 11, diam. 2%5 mm. bei dem Typus),
dunkelbraune, wenig glánzende Farbe, dúnnere Schale, schwácher
bezahnte Múndung und deren rundere Form unterscheidet; die Kon-
stanz dieser Unterschiede und das Nichtvorkommen typischer Exem-
plare neben der durch sie gekennzeichneten Form lassen uns P. bofilli
zwar nicht als eigne Art, wohl aber als eine Lokalform der P. affinis
im unteren Tale des Llobregat erscheinen, die an die dort vorherrschenden
kalkarmen und gypsreichen Gebiete gebunden ist.

Auf Taf. 3, Fig. 14-17 bilden wir 2 Exemplare vom typischen Fund-
orte, dem Montserrat, ab, die die Mundóffnung in verschieden starker
Rundung zeigen.

a A 5

744. Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (368)

e ——————

77. Pupa (Modicella) affinis catalonica Bofill

Pupa catalonica Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III, 1886, p. 157. —
— Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.

Pupa perlonga Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.

Jamintia affinis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.

Guardiola (Rosals).

Bagá (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). y Exemplare.

Greixa (Haas). Viele Exemplare.

Falgars (Haas). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare.

Montanya de Rus (Bofill). 3 Exemplare.

Castellar d'En Huch (Haas). Viele Exemplare.

Diese zweite Lokalform der P. affinis im Llobregat-Tale kommt
weit háufiger im Tergebiete vor, aus dem sie auch ursprúnglich beschrieb-
en wurde; bei der Besprechung der Mollusken dieses eben genannten
Flussgebietes werden wir náher auf sie eingehen und sie auch abbilden.
An dieser Stelle sei nur gesagt, dass P. affinis catalonica sich von P. af-
'finis bofillz durch bedeutendere Grósse (sie erreicht alt. 13, diam. 3 mm.),
helle und glánzende Hornfarbe, stárkere Schale und stárker bezahnte
Múndung unterscheidet. Zwischen die fir die Art charakteristischen
Falten der Múndung schieben sich manchmal Spuren von peristomalen
Fáltchen ein, die aber nie die Stárke derer von P. affinis andorrensis
aus dem Segre-Tale erreichen, von der sich P. affinis catalonica ausserdem
noch durch schlankeres Geháuse und verlángertere Múndung unter-
scheidet.

78. Pupa (Modicella) secale Draparnaud
(Taf. TIL, Fig. 12-13)

Pupa secale Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 59; Hist. moll.
France, 1805, p. 64, Taf. 3, Fig. 49-50. — Salvañá, Mem. R. Acad.
Cienc. Nat., 2. Epoche, 1, 1884, Pp. 424:

Pupa (Modicella) secale Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1918, p. 46. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, X, 1920, p. 42;"1d., XIT, 1920, p.44, Tat. 2, ¡Bigii304;

Pupa botleaustana Charpentier in Kiúster, Conch. Cab., Gen. Pupa,
1845, P. 98, Taf. 13, Fig. 21-22.

Pupa lilietensis Bofill, Bull. Soc. Mal. France, 111, 1886, p. 155; Bull.
Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 111; Bull. Soc. mal. France, VII, 1890,
p. 263. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, Pp. 125.

Berga (Rosals). 1 Exemplar.
Pobla de Lillet (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer).

A >

(369) A. Bofill ¿ F. Haas 745

Castellar d'En Huch (Maluquer).

In unsrer Studie úúber die Mollusken des Segre-Tales nahmen wir
P. boileausiana in die Synonymie von P. secale auf; an dieser Stelle
fúgen wir noch P. /ilietensís Bof. hinzu, die wir als eine diinnschaligere
und deshalb auch in der Múndung weniger stark bezabhnte Form der
secale betrachten, die keinen eignen Namen verdient. Unsre Fig. 12, 13
auf Taf. 3 stellt einen der Bofillschen Kotypen seiner /2/1etensis von
Pobla de Lillet dar.

Die von Salvañá (1. c., p. 424) gemachte Angabe, P. secale lebe in
Vallvidrera bei Barcelona, haben wir nicht in unsrer Fundortliste
fortgefihrt, da sie ohne allen Zweifel falsch ist. Kein andrer der vielen
barceloneser Sammler hat sie je bestátigen konnen.

79. Pupa (Modicella) braunii Rossmássler

Pupa brauniíí Rossmássler, Icon., 11, Heft 5, 1842, p. 10, Taf. 53, Fig. 726.

Pupa braun: Schaufuss, Moll. syst. et catal., 1869, p. 84. — Paetel,
Catal. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, p. 107. — Hidalgo, Catal.
icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 214. — Anonym,
Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, XIV, 1891, p. 50-51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., LIL, 1903, p. 58; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125»
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 7/6. — Serradell,
Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 227.
— Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 90; 1. c., XIV,
1914, P- 49-

Pupa (Modtcella) braun Bofill, Haas £% Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1918, p. 46.

Pupa (Modicella) braunit Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona IA ro204 P11353) 1d: 1020, P3,4E3) 1d) x11, 5920, DP. 4):

Jaminta braun: Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.

Llobregat-Genist an seiner Miindung (Zulueta). 6 Exemplare in der
Sammlung Aguilar-Amat, jetzt im Museo de Cataluña in Barcelona.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Terrassa (Rosals).

Monistrol de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Bofill). Viele Stiicke. (Coronado, Maluquer, Serradell,
Marcet).

Cardona (Coronado). :
Wallfahrtskapelle Miracle bei Solsona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Zwischen Manresa € Berga (Anonym). 8 Stiúcke in der Sammlung
Bofill.

Sant Esteva del Lluganes (Bolós). 8 Exemplare in der Sammlung
Bofill.

24

746 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (370)

Sallent (Maluquer). 15 Exemplare.

Gironella (Maluquer). 2 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 7 Exemplare.

Zwischen Gironella und La Baéls (Haas). 2 Exemplare. ]

Pont de Raventí (Haas). 7 Exemplare.

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). 13 Exemplare.

Zwischen Guardiola £« Baga (Sagarra). 1 Exemplar.

Greixa (Haas). 2 Exemplare.

Falgars (Maluquer). (Haas). 2 Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar.

Schautuss, Paetel und Hidalgo nennen als Fundort dieser Art auch
Barcelona. Obwohl dies an und fúr sich nicht unmoóglich wáre, da sie
auch von dem nicht weit entfernten Sant Feliu del Llobregat bekannt
ist, haben wir Barcelona nicht in unsre Fundortsliste aufgenommen,
denn die Angabe der 3 genannten Autoren ist seit 1875 ohne Bestáti-
gung geblieben. Ausserdem ist in Betracht zu ziehen, dass alle 3 nicht
selbst in Barcelona sammelten, sondern auf zugesandtes Material ihr
Zitat machten, wobei sie auf irgend einer Fundortangabe «Barcelona»
nicht als Provinz, sondern irrtúmlich als Stadt auffassten.

Pupa (Modicella) similis Bruguiére

Bulimus similis Bruguiere, Encyclop. méth., VI, Teil 1, 17809, Pp. 355.

Pupa similis Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 401, Taf. 20, Fig. 6.

Turbo quinquedentatus Born, Mus. vindob. test., 1778, p. 370.

Pupa quinquedentata Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmiiller, 1903,
P- 52.

Couturier zitiert diese Art von Barcelona, wo sie sicher nicht vor-
kommt, weshalb wir sie nicht in die Zahl der Mollusken des Llobregat-
aufnehmen. Auch hier in diesem Falle ist wieder die Móglichkeit einer
Verwechslung der Provinz Barcelona mit ihrer Hauptstadt vorhanden,
denn obwohl Pupa (Modicella) símilis auch noch nicht aus der genannten
Provinz zitiert wurde, ist es nicht ausgeschlossen, dass sie in deren
nórdlichem Teile lebt, da sie in der anstossenden Provinz Gerona sehr
háufig ist. In der gut untersuchten Umgebung der Stadt Barcelona
aber, und úberhaupt im Llobregat-Gebiete, fehlt sie sicher.

80. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Kister

Pupa gontostoma Kúster, Conch. Cab., Genus Pupa, 1845, Pp. 53, Taf. 5,
Fig. 1-3. —Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 104. —

A A

(371) A. Bofill i F. Haas 747

Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334
«€ 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. —
Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer,
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Serradell Sota Terra,
1909, P. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 24.

Jaminta gontostoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI, 1913,
P. 108.

Pupa (Modticella) megacheilos gontostoma Bofill, Haas £% Aguilar-Amat,
Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 40, Taf. 4, Fig. 6-7. — Bofill
€ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, 1X, 1920, p. 38, Taf. 3,
isa Td: XX, 1920) DU 433 1d: EI 1020, p./48% |

Pupa megacheilos Desmoulins, Act. Soc. linn. Bordeaux, VIII, 1835,
P. 159, 163 « 165. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp.,
Port., Bal., 1875, p. 215. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882,
Pp. 127. — Serradell, Sota Terra, 1909 p. 141. — Marcet, Rev. Mont-
SER DVI IOLON 273"

Torquilla megacheslos Graells, Catal. mol, terr. agua dulce España, 1846,
PRIO.

Pupa leptocheilos Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 1870, p. 239.

Pupa leptochilus Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 106, 111. —
Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 103. — Bofill, Crón.
Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Mas de Xaxars, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., 11, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., III, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III,
1903, P. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, Pp. 24..

Pupa leptochila Bofill Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche,
II, 1898, p. 334. —Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. I4I.

Pupa (Modicella) leptochila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
IL, 1917, P- 545-

Pupa cereana (Mhlfldt mss.) Kúster, Conch. Cab., Genus Pupa, 1845,
p. 47, Taf. 6, Fig. 9-11.

Pupa moquiniana Kister, Conch. Cab., Genus Pupa, 1845, Pp. 52, Taf. 7,
Fig. 4-5.

Pupa bigorriensis Charpentier in Desmoulins, Act. Soc. Linn. Bordeaux,
XI 1853) pyr6o! Lar 2 Big: 12:

Pupa angulata Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 104.

Pupa crassata Bofill in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X1, 1888, p. 127.

Pupa adeodatí Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 134. —
Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV,

IQIO, P. 24.

Terrassa (Rosals). Viele Sticke.

Caball Bernat, Felsgruppe auf dem Sant Llorencg del Munt (Boí).
Viele Exemplare.

El Bruch (Rosals). Viele Exemplare.

748 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (372)

Montserrat (Graells, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot).
(Martorell). Viele Exemplare. (Coronado, Mas de Xaxars, Maluquer,
Novellas, Serradell, Marcet). (Haas). Viele Exemplare.

Mura, auf dem Sant Llorencg del Munt (Bofill). Viele Exemplare.

Cardona (Coronado). 4 Exemplare in der Sammlung Bofill.

Zwischen Manresa % Berga (Anonym). 10 Exemplare in der Samm-
lung Bofill.

Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). Mehr als 100 Exemplare.

Zwischen Gironella und La Baélls (Haas). Viele Exemplare.

Berga (Rosals). 6 Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 10 Exemplare

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Guardiola % Bagá (Sagarra). 1 Exemplar.

Bagá (Haas). 26 Exemplare.

Greixa (Haas). 19 Exemplare.

Falgars (Maluquer). (Haas). 16 Exemplare.

Pobla de Lillet (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Haas). Viele
Exemplare.

Montanya de Rus (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). 4 Exemplare

Castellar d'En Huch (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Haas).
Viele Exemplare.

Pupa (Modicella) megacheilos gontostoma Kstr. hatten wir bereits
in allen von uns studierten Pyrenáentáler gefunden, aber bisher nur
in den eigentlichen Hochpyrenáen, wáhrend sie in anderen vorgelag-
erten Sierren, wie z. B. im Montsech, durch die analoge Lokalform
megacheilos microchilus Bot. vertreten war. Im Llobregattale dagegen
steigt sie weit abwárts und entfernt sich aus der Hochregion, sodass
wir sie im unteren Teile des Tales, auf dem Montserrat, in ihrer typi-
schen Ausbildung vorfinden. Der Fundort «Barcelona», den Desmoulins
angibt, ist allerdings irrig, auch hier liegt wohl wieder die schon so oft
angetroffene Verwechslung des Provinznamens mit dem der Previnz-
hauptstadt vor.

Unsre Synonymieliste ist fast die gleiche, die wir schon bei Besprech-
ung derselben Art in unsrer Studie úber die Mollusken des Segre-
Tales gaben. Nur ein Name ist hinzugekommen, Pupa adeodati Fagot,
der, schon nach der Originaldiagnose zu urteilen, in die Synonymie
von P. megacheilos gontostoma gehórt, und der, nach dem Pater Adeodat
Marcet, dem er dediziert ist, einer Abnormitát derselben gegeben wurde.

81. Pupa (Modicella) avenacea Bruguiere

Bulimus avenaceus Bruguiére, Encycl. méth., VI, T. 2, 1792, Pp. 355.
Pupa avena Rossmássler, Icon., 1, 1835, p. 82, Taf. 2, Fig. 36.

(373) A. Bofill ¿ F. Haas 749

Pupa avenacea Moquin-Tandon, Mém. Acad. Scienc. Toulouse, 2. Ser.,
VI, 1843, P. 175. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
1917, P- 47:

Pupa favines: Desmoulins, Acta. Soc. Linn. Bordeaux, VIII, 1835, p. 156,
Taf. 2, Fig. E 1-3. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 285;
Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 58; Bull. Ass. Exc., Cat. X,
1888, p. 111; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50; Mem. R.
Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, 11, 1898, p. 334 % 336. — Malu-
quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Serradell, Sota
Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273»

Pupa (Modrcella) farines: Bofill, Haas £ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1918, p. 39.

Pupa (Modicella) avenacea farines: Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 42, Taf. 3, Fig. 9-10; Id., X, 1920, P. 45;
Td AIR 1920; P. 50, Tak. /2//,¡H18+5=26.

Pupa farinesiz Rossmássler, Icon., II, Heft 3-4, 18309, p. 25, Taf. 40,
Fig. 639.

Jaminta farinestana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913,
Pp. 108.

Pupa jumillens:s Guirao in Pfeiffer, Monogr. helic. viv., 111, 1853, p. 540,

Pupa jumillensis Rossmássler (non Guirao), Icon., III, 1859, p. 110,
Taf. 85, Fig. 043-

Pupa jumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser.,
XV, 1863, Pp. 50, Taf. 14, Fig. 7-9.

Pupa jumillensis var. C Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III, 1886, p. 154.

Pupa arigonis Rossmássler, Icon., 111, 1859, p. 105, Taf. 85, Fig. 936.

Pupa massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, p. 61,
Taf. 14, Fig. 13-14. — Serradell, Sota Terra, 19009, p. 142. — Marcet,
Rev. Montserr., IV, IQI0, Pp. 273-

Pupa penchinatiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863,
p. 62, Taf. 14, Fig. 10-12. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
III, 1903, p. 57. —Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet,
Rev. Montserr., IV, 1910, p. 25. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist.
Nat., VI, 1910, p. 507.

Pupa massotiana var. penchinatiana Westerlund, Fauna pal. Reg. le-
benden Binnenconch., III, 1887, p. 102.

Pupa penchinatiana var. sexplicata Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III,
1886, p. 160.

Pupa microdon Westerlund, Fauna pal. Reg. lebenden Binnenconch.,
III, 1887, p. 104. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 130;
Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 92. — Westerlund, Syn. moll.
extramar. reg. pal., 1897, p. 100. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334. — Mas de Xaxars, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IL, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. 142.
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1g10, p. 25.

750 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (374)

Pupa (Modicella) microdon Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
Il, 1917, P. 545.

Pupa tlerdensíis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 128.

Pupa tarvraconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 129.
— Westerlund, Fauna pal. Region. lebenden Binnenconch., Suppl. I,
1890, P. 45. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, p. 78.

Pupa (Modicella) tarraconensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
IL, 1917, P. 545:

Pupa ignota Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 130.

Pupa sexplicata Bofill, Act. Mem. I. Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1900,
p. 200.

Castelldefels (Bofill). 79 Exemplare. (Haas). 31 Exemplare; von
diesen 110 Exemplare haben:

Palatalzáhne 1, Parietalzáhne 2, Kolumellarzáhne 1: 3 Exemplare,

» O, » 2 » 178 »
» O, » sd » 1: 19 »
» O, » O, » 8 no) » und

» O, » O, » 0003 »

(Im Folgenden lassen wir der Kiirze halber die Bezeichnungen «Pa-
latalzáhne, Parietalzáhne und Kolumellarzáhne» weg und geben nur
deren jeweilige Zahl in der gleichen Ordnung wie oben an.)

Palleja (Bofill). 16 Exemplare, námlich

EE <emplar:
DAR »
DO io » und
O—0—0: 1 »

Papiol (Bofill). 25 Exemplare, námlich
o—2—1I: 16 Exemplare,
O0O—I—H5E 3 » und
Y) R0= 180 10 »
Terrassa (Rosals). 2 Exemplare von 2 —o—o.
Caball Bernat auf dem Berge Sant Llorenc del Munt (Bofill). 12
_Exemplare, námlich
ZE OI par:

2—2— 1: 1 »
2—I1I—O0: I »
20h 2 »
2—0—0: 3 »
O—0— 1: I ES und
O=0—0: 3 »

Penya d'En Rafel bei Corbera (Bofill). 25 Exemplare, námlich
o—2 (1: 112 Exemplare,
O »
O—0—I: 4 » und
O—0—0: 1 »

(375) A. Bofill i F. Haas 751

Corbera (Bofill).
Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare von 3—2— 2.
Capellades (Romaní). 37 Exemplare von 3 — 2— 2.
El Bruch (Rosals). 455 Exemplare von

4—3—.2:". 1 Exemplar,

4—2—2: 1 »
3—2—.2: 10 »
3=2—1: 2 »
3—I—I1: I »
2—2—2: II »
22 1: 217 »
2 —2—-0: I »
2—I—1: 9 »
2—I—O: 6 »
2—0— 1: 6 »
2—0—o0: 6 »
I—2—1: 16 »
I—0—oO0: 2 »
O0O—2—1: 49 »
O—I—1: 17 »
O—I—O0: 14 »
O—0—I1: Y » und
O0—0—0: 77 »

La Puda de Montserrat (Bofill). 67 Exemplare, námlich
3-2 —2: '38 Exemplare,
A a ZN Z A: »
225: 2 » und
O—0—0:. 3 1»

Montserrat (Fagot). 4 Exemplare. (Bofill). 329 Exemplare. (West-
erlund). (Martorell). 78 Exemplare. (Coronado, Mas de Xaxars, Ma-
luquer, Serradell, Marcet, Faura). (Haas). 47 Exemplare, zusammen
458 untersuchte Exemplare, und von diesen haben

4—o—o: 1 Exemplar,

e EG »
2=2—2: 6 »
2 E BN »
A NS »
EEE »
OA »

2 (0 8 »

ZO O: 7 »
I—2—1 6 »
O—2—I: 42 »
E EDS »
O—Ii—o: 65 »
O—O0—I: 24 » und

O—0—O0: 93 »

A PP

752 : Junta de Ciémcies Naturals de Barcelona (376)

Mura auf dem Berge Sant Llorenc del Munt (Bofill). 47 Exemplare,
námlich
2—2— 1: 3 Exemplare,

2—1— 1: 5 »
2—0—o0: 24 >
oO—2— 1: 4 »
O—0— 1: I » und
0) = 0 == 0% IO »

Zwischen Manresa und Berga (Anonym). 14 Exemplare in der Samm- -

lung Bofill, námlich
2—2—1: 1 Exemplar,
2 0/0:
0—2—I:
O— I—O:
0 0 00:

und

NDA
Y

Zwischen Gironella und La Baells (Haas). 47 Exemplare, námlich
ZO MExEmplares

2= 11 2 »
2—0—I1: 3 »
ZO O I »
O Lil 2 »
O—1—1: 1 »
O=I—0: 1 »
DD 181, 22 » und
O=0—0: 9 »

Pont de Raventí (Haas). 32 Exemplare, námlich
2—2—1: 3 Exemplare,
2—0—I 1 »
O—1—I I »
O—0—1: 15 » und
O—0—O0: 12 »

Fígols-les Mines (Suárez del Villar). y Exemplare, námlich
o—=2 1: 1 Exemplar,
O—=2—0: VI »
O=I1I—0: 5 » und
O=0—0: 2 »

Guardiola (Rosals). (Haas). 198 Exemplare, námlich
2—2—a2: 1 Exemplar,
O—0—1I: 25 » und
O—0—O0: 172 »

Bagá (Haas). 5 Exemplare, námlich
o—I—o: 1 Exemplar, und
(0) 10) —=10)3 4. »

Greixa (Haas). 95 Exemplare, námlich

SE no

(377) A. Bofill i F. Haas 753

29 13131 Exemplare;

2—1—1: 8 »
2—0—1: 2 »
I—22=1: 7 »
I—Ii—1: I »
O0O—2—1I: 30 »
O—1—1: 11 »
O —0— 1: I » und
O—0—-0: 4 »

Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer).
Montanya de Rus (Bofill). 3 Exemplare, námlich

211: 1 Exemplar,
O—I—15: 1 » und
O—0—1: 1 »

(Haas). 2 Exemplare, námlich beide o—o—o.

Castellar d'En Huch (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar, námlich
0O—0—oO0.

Die von Westerlund (64, p. 102) gemachte Fundortsangabe «Bar-
celona» bezieht sich auf die Provinz, nicht die Stadt dieses Namens.

Die von uns úber die Veránderlichkeit der Mundbewehrung von
Pupa (Modrcella) avenacea Brug. in unsrer Studie úber die Mollusken
des Segre-Tales gemachten Beobachtungen sind ohne weiteres auf das
untersuchte Material aus dem Llobregat-Gebiete úbertragbar.

Im Segre-Gebiete hatten wir nur 8 Abánderungen von der Grund-
form der Bezahnung von P. avenacea (mit 3 Palatal-, 2 Parietal- und
2 Kolumellarzáhnen) vorgefunden, unter denen diese selbst nicht
vertreten war. 7 von diesen 8 Abánderungen haben eigene Namen zu-
gelegt bekommen, teils spezifische, teils solche von Varietáten von
diesen «Arten». Durch ausfúhrliche Ubersichten legten wir dar, dass
diese 8 Abánderungen unter sich durch unzáhlige und unmerkliche
Ubergánge derart verbunden sind, dass sie alle unter einem einzigen
Namen zusammengefasst werden mussten, da keine der mit Namen
belegten 7 Wandelformen scharf abgrenzbar war. Als solch zusammen-
fassender Name musste, da die Grundform avenacea selbst nicht vorlag,
der álteste der den Abánderungen beigelegte, farinesz Desm., dienen,
sodass die Art in der genannten Arbeit úber das Segre-Gebiet als P.
(Modicella) avenacea farinesí Desm. erscheint.

Im Llobregat-Gebiete nun ist die Veránderlichkeit in der Zahl und
der Anordnung der Miúndungszáhne bei P. avenacea noch viel grósser
als in dem des Segre. Denn hier fanden wir, mit Einschluss der Grund-
form der Art, 21 Abánderungen in der Mundbewehrung! 1o von diesen
tragen eigne wissenschaftliche Namen, einige haben derer sogar 2-3.
Die folgende Ubersicht gibt ¡ber die vorgefundenen Wandelformen und
ihre Namen Auskuntt:

754 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (378)
1)1 04355 2
2) ARA 2
3) 4—0—0 Po
4) 3—2—2=P. avenacea Bruguicre.
AMES Ea
O) => 1= 1

7) 2—2—2=P. arigonis Rossmássler, 1859 = P. penchi-
natiana var. sexplicata Bofill, 1886 = P. zler-
densís Fagot, 1888.
8) 2—2—1=P. penchinatiana Bourguignat.
OZ 20 g
10) 21
10) 2 RR 20)
12) O
13), 2500
14) 1—2—2
15) 1—2—1=P. massotitana Bourguignat.
16) o—2— 1 =P. jumillensis var. C Bofill, 1886 = P. tarva-
conensis Fagot, 1888.
17) o—1—2=P. jumillensis Guirao.
18) o—1—1=P. jumillensis Rossmássler (non Guirao), 1859
= P. jumillensis var. biplicata Bourguignat,
1863 = P. ¿gnota Fagot, 1888.
19) o—1—0=P. farinesi var. dentiens Bourguignat.
20) o—o—1=P. microdon Westerlund.
21) o—o—0=P. farines: Desmoulins. ;

Dies sind die von uns im Llobregat-Gebiete, unter den vielen ma-
thematisch moóglichen, vorgefundenen Abánderungen in der Mund-
bewehrung von P. avenacea. Die Unterschiede zwischen ibnen sind
nichts weniger als deutlich, gar oft hángt es, bei schwacher Ausbildung
eines oder mehrerer Zábne, vom Bewertungsmasstabe des Beobachters
ab, zu welcher der zahlenmássig festgelegten Wandelformen ein Exem-
plar gestellt wird.

Es liegt also, statt der Reihe wohlabgegrenzter Formen, wie wir
sie in unsrer Fundortsliste gaben, in Wahrheit eine Kette von Einzel-
wesen vor, die durch unendlich viele, unmerkliche Ubergánge die reich
bezahnten Formen 4— 3 —2 mit den ganz verarmten 0 —O-— 0 ver-
bindet. Da die einzelnen Wandelformen auch allen Fundorten gemeinsam
sind, sind sie unmoglich auseinander zu halten, die ihnen beigelegten
Benennungen miússen verschwinden und im áltesten von ihnen aufgehen.
Dieser álteste Name, avenacea Brug., der nun der ganzen erwáhnten
Formenkette zukommt, ist natúrlich nicht mehr im Sinne seines Autors,
sondern in wesentlich erweitertem aufzufassen.

Wahrend die avenacea-Formen des Segre-Tales alle zahnármer waren,

als die Grundform, tritt diese selbst im Llobregat-Gebiete auf, und,

ausserdem, wenn auch uns nur in wenigen Stiúcken vorliegend, drei

A

(379) A. Bofill i F. Haas 785

zabnreichere Abánderungen, denen die Zahnformeln 4—3—2,
4 —2—2 und 4—o0—o zukommen.

Alle Bezahnungswandelformen sind, wir wir schon sagten, allen
EFundorten gemeinsam, aber sie treten nicht alle in gleicher Stárke auf.
Unter den 19 Abánderungen angehórigen, 450 Exemplaren von El Bruch
herrschen 2 Bezahnungsformen mit 77 und 217 Stúcken vor, und unter
den auf 458 Exemplare verteilten 15 Abánderungen vom Montserrat
úberwiegen 2 mit 93 und 158 Stúcken.

Eine auffállige Ausnahme von den eben erwáhnten Beispielen macht
die Grundform von avenacea, der, unter Ausschluss anderer Abánder-
ungen, alle 37 Exemplare von Capellades und die 3 Stúcke von Vall-
bona angehóren; das Tal des Río Anoya scheint also ein Reservat fiir
die typische avenacea zu sein.

82. Pupa (Granopupa) granum Draparnaud

Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 50; Hist. moll.
France, 1805, p. 63, Tafí. 3, Fig. 45-46. — Bofill, Crón. Cient. Bat-
celona, II, 1879, p. 153. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barce-
lona, 2. Epoche, IL, 1884, p. 424. — Chía, Mol. terr. agua dulce Bar-
celona, 1887, p. 12. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891,
p. 51. —Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 112;
1. c., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet,
Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XITI, 1913, p. 90; 1. c., XIV, 1914, Pp. 144-

Jaminta granum Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.

Pupa (Abida) granum Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 1I, 1917,
P- 544-

Pupa (Granopupa) granum Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, 1X? 1920, Pp 43; 1d., X, 1020, Pp. 4731 1d:, 211/1020) PD. 55-

Pupa granifovmis Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 320, Fig. 446-447-

Barcelona (Martorell). Viele Stúcke. (Bofill, Chía).

Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Stiicke. (Aguilar-Amat).
Viele Exemplare.

Sarriá bei Barcelona (Bofill). Viele Stúcke.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Papiol (Bofill). 1 Exemplar.

Terrassa (Rosals).

Capellades (Rosals).

- Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Zulueta, Serradell, Marcet).

Cardona (Dres. Coronado).

Sallent (Maluquer). Viele Stiicke.

756 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (380)

Genist der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 2 Exemplare.
Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). 16 Exemplare.
Guardiola (Rosals). (Haas). y Exemplare.

83. Orcula cylindrica Michaud

Pupa cylindrica Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux, 1829, p. 260,
Fig. 17-18. — Rossmássler, Icon., 11, Heft 3-4. 1839, p. 27, Taf. 40,
Fig. 643. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 286; Cat.
col. conch. Martorell, 1888, p. 57. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona,
XI, 1888, p. 1094. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891,
P. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. —
Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer,
Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Caziot € Margier, Bull. Soc.
Zool. France, XXXIV, 1909, p. 142. — Serradell, Sota Terra, 19009,
P. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27.

Jaminia cylindrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 10913,
P. 108.

Orcula cylindvica Locard, Cat. gén. moll. France, 1882, Pp. 170.

Helix dufourii Férussac, Tabl. syst. anm. moll., 1822, p. 63 (nomen
nudum).

Pupa dufouvii Dupuy, Cat. extramar. Gall. test., 1849, N.> 272; Hist.
moll. France, 1850, p. 400, Taf. 20, Fig. 1.

Llobregatgenist an seiner Mindung (Zulueta).

Montserrat (Coronado). (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). Viele -

Exemplare. (Fagot, Maluquer, Novellas, Caziot € Margier, Serradell,
Marcet). (Haas). Viele Exemplare.

Cardona (Coronado). 7 Exemplare.

Zwischen Manresa € Berga. 7 Exemplare in der Sammlung Bofill.

Gironella (Maluquer). 8 Exemplare.

Zwischen Gironella % La Baélls (Haas). 1 Exemplar.

Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar.

Fígols les Mines (Suárez del Villar). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Bagá (Haas). 7 Exemplare.

Greixa (Haas). Viele Exemplare.

Falgars (Haas). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare.

Castellar d'En Huch (Haas). 11 Exemplare.

In ihren Múndungsmerkmalen sehr bestándig ist Orcula cylindrica
in Bezug aufihre Hóhe recht veránderlich; so messen z. B. von 2 Stiicken
von Pobla de Lillet eines alt. 8, und eines alt. 5 mm., wáhrend bei beiden
die Breite 3 mm. betrágt.

(381) A. Bofill + F. Haas BR

Salvañá (Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, Pp. 423)
zitiert, auf Grund einer handschriftlichen Notiz eines Sammlers namens
Cisternas, Orcula dolium von Vallvidrera. Obwohl wir nun gleich eine
subfossile Form dieser Art aus dem Llobregat-Gebiete erwáhnen werden,
glauben wir nicht, dass sie dort noch lebend zu finden ist, am We-
nigsten aber in Vallvidrera, wo so viele Sammler so oft gesucht haben!
Die Angabe Salvañás liesse sich ja auch als durch eine irrtúmliche Be-
stimmung von Orycula cylindrica ertstanden erkláren, aber auch diese
Art ist von Vallvidrera nicht bekannt; ihr náchster Fundort in le-
benden Zustande, also von dem Genistvorkommen an der Llobregat-
miúndung abgesehen, ist der Montserrat. Nach diesen Uberlegungen
mússen wir die Angabe einer Orcula, gleichgúltig welcher Art, von
Vallvidrera als unrichtig zurickweisen und als einen der verhángniss-
vollen Irrtimer betrachten, an denen Salvañás erwáhnte Arbeit so
reich ist.

Orcula dolium Draparnaud var. plagiostoma A. Braun

Pupa dolium var. plagiostoma A. Braun, Verhandl. Versamml. deutsch,
Naturf. % Arzte, Mainz, 1842, p. 143. — Almera € Bofill, Bol. Mapa
(GCEOMMESpañas 20 Seb4 ISS LV PIEOO Bat 7 BS E

Pupa (Orcula) dolium var. plagiostoma Sandberger, Land- € Sússwasser
Conchylien der Vorwelt, 1875, p. 878, Taf. 36, Fig. 21 b.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.

Martorell (Almera é€ Bofill). 2 subfossile Exemplare.

Diese 3 untersuchten Exemplare von Orcula dolium entsprechen
der Form ibrer Varietát plagiostoma Braun, die keinen Kolumellarzahn
aufweist, deren ganze Mundbewehrung also auf den einzigen Parietal-
zahn reduziert ist.

Die so gekennzeichnete Form wurde von Braun ursprúnglich aus
dem Lóss des Mittelrheintales beschrieben; die hier behandelten Exem-
plare aus dem Llobregatgebiete stammen aus ganz áhnlichen und ent-
sprechenden Schichten.

In der gesamten Literatur úber Orcula dolium findet man als vezent
nur die typische Form angegeben, und die andere, die nur einen einzigen
Kolumellarzahn besitzt. Braun fasste diese letztere noch unter seine
Vairetát plagiostoma und Moquin-Tandon benannte sie (Hist. Moll.
France, 1855, P. 385) var. pfesfferi; unter diesem Namen muss sie weiter-
hin auch gefúuhrt werden, und die Bezeichnung plagiostoma ist fúr die
Form ohne Kolumellarzáahne anzuwenden.

Orcula dolium wurde bisher noch nie von der iberischen Halbinsel
zitiert, da die diesbezúgliche Angabe Salvañás, wie weiter vorn aus-
fúhrlich angegeben wurde, als irrtúmlich zurúckzuweisen ist. Es ist
daher von Interesse, dass vor noch nicht weit zurúckliegender Zeit

758 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (382)

eine Form dieser Oycula dolium in Spanien lebte. Im Pleistozán muss
die Art úberhaupt weiter verbreitet gewesen sein, denn sie findet sich
im Lóss des Rheintales nórdlich bis Wiesbaden, wáhrend sie heute in
Deutschland auf die Alpen und ihre Vorlánder beschránkt ist.

84. Pupilla (Pupilla) muscorum Miller

Helix muscovum Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 105.

Pupa muscorum Rossmássler, Icon., 1835, 1, Heft 1, p. 83; Taf. 2, Fig. 37.

Pupa (Puptlla) muscovum Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 49. — Bofill, An. Junta
Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, p. 547.

Pupilla muscorum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.
— Marcet, Rev. Monserr., IV, 1910, p. 27. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XITI, 1913, p. 90.

Pupilla (Pupilla) muscorum Bofill, Haas £« Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill €£ Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43; 1d., X, 1920, p. 47; 1d., XII, 1920,
Do:

Pupa (Pupilla) triplicata (non Studer) Serradell, Sota Terra, 1909,
DANA ZE

Pupilla triplicata (non Studer) Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
TIT, 1903, p. 58. — Caziot % Fagot, Feuille Jeunes Nat., XXXVIII,
19083, p. 205. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27.

Pupa (Pupilla) biplicata (non Michaud) Serradell, Sota Terra, 1900,
p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., 1V, 1910, p. 273.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfosiles Exemplar.

Terrassa (Rosals).

Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet).

Zwischen Manresa £ Berga (8 Exemplare in der Sammlung Bofill).

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 3 Exemplare.

Guardiola (Haas). 2 Exemplare.

Unter den eben aufgezáhlten Exemplaren verdienen einige, beson-
ders erwáhnt zu werden. So zeichnen sich die von zwischen Manresa
und Berga stammenden, sámtlich ausgewachsenen Stúcke durch ihre
geringen Masse (diam. 0'8, alt. 175 mm.), ihre durchscheinende, glán-
zende Schale und den Mangel eines Lippenwulstes aus. Die von Guar-
diola andrerseits erinnern durch ihre fast rein zylindrische Gestalt, die
deutliche Streifung ihrer Oberhaut und ihre kleine Múndung an Pupilla
sterri Voith.

(383) A. Bofill i F. Haas 789

Wir haben die Zitate von Pupilla (Pupilla) tnplicata Stud. und
Coryna biplicata Mich. in die Synonymie von P. muscorum gestellt,
und zwar aus den folgenden Grinden: Beide Arten werden von Serradell
(1. c.) vom Montserrat genannt und Marcet wiederholt (1. c.) seine
Angaben. Wir konnten in der Sammlung Serradell die von Fagot be-
stimmten Belegexemplare einsehen und feststellen, dass sie typische
Stúcke von P. muscorum darstellen! P. triplicata wird ausserdem noch
von Maluquer (1. c.) vom Montserrat genannt, aber auch in diesem
Falle handelt es sich gewiss um eine Verwechslung dieser mitteleuro-
- páischen, auf der iberischen Halbinsel noch nirgends sonst bekannten
Art mit unsrer P. muscovum.

85. Pupilla (Pupilla) bigranata Rossmássler

Pupa bigranafa Rossmássler, Icon., 11, 1839, Heft 3-4, p. 27, Taf. 40,

Fig. 645. ;

Pupilla bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, (1887, P. 12. —
Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125.

Pupilla (Pupilla) bigranata Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Bar-
clonar 1020 01 4331. ARTO 20 pi 50:

Pupilla muscorum var. bigranata, Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.
IV, 1904, p. 76.

Barcelona (Chía).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Weder unter dem zu unsrer Verfúigung gestellten, noch unter dem
von uns selbst gesammelten Material haben wir diese Art auffinden
kónnen. Da sie auch aus den Gebieten der Noguera Pallaresa und des
Segre erwáhnt wird, ohne dass unsre eignen Aufsammlungen ihr Vor-
kommen bestátigen konnten, drángt sich uns der Verdacht auf, es
handle sich nur um eine Verwechslung mit Exemplaren der vorher-
gehenden P. muscorum, in deren Mundófínung irgendwelche Fremd-
kórper den unterscheidenden Gaumenzahn vortáuschten. Die Tatsache,
dass P. bigranata ausserhalb Kataloniens nirgends von der iberischen
Halbinsel zitiert wird, erhóht unsren Verdacht.

386. Pupilla (Lauria) eylindracea Da Costa

Turbo cylindraceus Da Costa, Test. Brit., 1778, p. 89, Taf. 5, Fig. 16.

Pupa cylindracea Schautuss, Moll. syst. et catal., 1869, p. 85. — Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, p. 423. — Bo-
fill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 57.

760 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona al 384)

Pupilla (Lauria) cylindracea Bofill £% Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, TX, 1920, :P. 435 Xd., ¿X, 1020) po 48; 1d., IU Mmo2a)
P. 59-

Pupa umbilicata var. cylindvacea Pastel, Catal. Conch. Samml., 1. ed.
1873, ¡Do LOOUG 21 ed.) 1S83/ pr YLOO:

Pupa umbilicata Rossmássler, Icon., 1837, 1, Heft 5-6, p. 15, Tal. 23,
Fig. 327. — Kreglinger, Syst. Verz. Deutschl. leb. Binnenmoll.,
1870, p. 201. — Hidalgo, Catal. icon., descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal., 1875, p. 217. — Arnet € Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., l, 1878,
p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 1879, p. 153. — Malu-
quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1gor, p. 2.

Pupilla umbilicata Chia, mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P- 12.
— Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI., 1890, p. 201 — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., 1V, 1904, p. 76.

Lauria umbilicata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, Pp. 50;
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3 Ep. Il, 1898, p. 335. — Malu-
quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III; 1903, p. 58; Bol. R. Soc.
Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Marcet, Rev. Montserr. IV,
IQI1O, P. 27.

Pupa (Lauria) umbrlicata Almera € Bofill, Bol. Mapa Geol. España,
SEL IVA ESOS Pe LOOSE

Pupa (Pupilla) umbilicata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 49.

Pupa (Charadrobia) umbilicata Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
Il, 1917, P. 545-

Barcelona (Schaufuss, Paetel, Kreglinger, Hidalgo). (Bofill). Viele
Exemplare. (Chía).

Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele
Exemplare.

lare.

y Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Prat del Llobregat (Rosals). 1 Exemplar.

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera % Bofill). Subfossil.

La Puda de Montserrat (Bofill). 2 Exemplare.

Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Serra
dell, Marcet).

La Mata, oberhalb von Mura, Berg Sant Lloreng del Munt (Arnet «
Bofill). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Sarriá bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). 17 Exem-

(385) A. Bofill i F. Haas 761

87. Vertigo antivertigo Draparnaud

Pupa antivertigo Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 57; Hist. moll.
France, 1805, p. 60, Taf. 3, Fig. 32-33. — Dupuy, Hist. moll. France,
1850, Pp. 417, Taf. 20, Fig. 15. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell,
1888, P. 57-

Pupa (Vertigo) antivertigo Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España,
2er: 1V, 1898, P. 100,

Vertigo antivertigo Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
AM LO20) Pp 57.

Barcelona (Martorell). Viele Exemplare.

Castelldefels (Haas). 2 Exemplare.

Martorell (Almera € Bofill). Subfossil.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar.
Guardiola (Haas). 1 Exemplar,

88. Vertigo pygmaca Draparnaud

Pupa pygmaea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 57; Hist. moll.
France, 1805, p. 60; Taf. 3, Fig. 30-31. — Dupuy, Hist. moll. France,
ESO, Pp. 416, Taf. 20, B19. 12.

Vertago pyemaea Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.—
Serradell, Sota Terra, 19009, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., 1V,
1910, p. 2;. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cien. Nat. Barcelona,
XII, 1920, p. 57.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Montserrat (Serradell, Marcet).

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 5 Exemplare.
Guardiola (Haas). 1 Exemplar.

89. Vertigo moulinsiana Dupuy

Pupa moulinsiana Dupuy, Catal. extramar. Gall, test., 18409, N.* 284;
Hist. moll. France, 1850, p. 415, Taf. 20, Fig. 11.
Vertigo desmoulinms: Germain, Moll. France, II, 1913, p. 188.

Castelldefels (Haas). 13 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar.

Guardiola (Haas). 6 Exemplare.

Das Stick aus der Riera de Ca'n Llop ist durch den Besitz eines
doppelten Parietalzahnes ausgezeichnet,

25

762 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (386)

90. Acanthinula aculeata Miller

Helix aculeata Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11, 1774, p. 81. —Ross-
mássler, Icon., 11, Heft 1-2, 1838, p. 38, Taf. 309, Fig. 536. — Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, P. 400. —
Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567.

Acanthinula aculeata Serradell, Sota Terra, 1909, Pp. 136.

Acanthinula (Helix) aculeata Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 272.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Montserrat (Serradell, Marcet, Faura). (Haas). 2 Exemplare.

Diese Art ist nicht, wie man annehmen sollte, sehr selten, sondern
nur etwas schwer zu finden, da sie unter faulenden Bláttern verborgen
lebt; da sie ausserdem noch mit háutigen, in wimperartige Spitzen aus-
gezogenen Rippen bedeckt ist, an denen sich die zerfallende organische
Substanz der Umgebung festhackt, kann man sie sehr leicht iber-
sehen oder mit einem Samen verwechseln.

Es ist anzunehmen, dass «ie im ganzen Gebiete úberall da vorkommt,
wo Laubbáume die Bildung einer Blattdecke auf dem Erdboden er-
moglichen. ;

91. Balea perversa Linné

Turbo pevversus Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 767.

Balea perversa Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. —
Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p 27. — Boíll, Haas € Aguilar-
Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. —Botll £« Haas,
Treb., Mus. Cienc. Nat. Barcelona, 1X, 1920, p. 43; Id., XII, 1920,

Clausitlia perversa Stabile, Moll. terr. viv. Piémont, 1864, p. 10.
Balea f agilis Dupuy, Hist. moll. France, 1849, p. 269, Taf. 18, Fig. 5-6.

Barcelona (Stabile).

Sarria bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Montserrat (Marcet). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Die von Stabile herrihrende Fundortsangabe «Barcelona» wird wohl
auf Sarriá oder einen der anderen Orte am Tibidabo bei Barcelona zu
beziehen sein.

92. Clausilia (Marpessa) laminata Montagu

Turbo laminatus Montagu, Test. Brit., 1803, p. 359, Taf. 11, Fig. 4.
Clausilia laminata Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 343, Taf. 16,
Fig. 6. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125.

(387) A. Bofill ¿+ F. Haas 763

Clausilia (Marpessa) laminata Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb.
Insti Cat. Hist; Nat. EV TO1S;.P3'47

Pobla de Lillet (Maluquer).

Diese aus dem Essera-Tale schon von uns zitierte Art ist bisher in
den Tálern der beiden Nogueras und des Segre noch nicht nachgewiesen
worden.

93. Clausilia (Papillifera) bidens Linné
(Taf. III, Fig. 20-21)

Turbo bidens Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 767.

Clausilia bidens Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 349, Taf. 16, Fig. 9.
— Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75.

Clausilia bidens var. Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 60.

Clausilia bidens var. virgata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1870,
P. 154.

Clausilia virgata Cristofori € Jan, Cat. rer. nat. in Mus. Crist. € Jan,
Sekt. 11, Teil 1, Heft 1, 1832, p. 5, N.* 36 1/,. — Dupuy, Hist. moll.
France, 1850, p. 351, Taf. 16, Fig. 10. —Servain, Etude moll. Esp.
ROL 1990, P:: 122,

Clausilia (Papillifera) virgata var. barcinensís Westerlund, Nachr. Bl,
deutsch. mal. Ges., XXV, 1893, p. 129.

Clausilia catalonica Fagot, Annal. malac., 11, 1884, p. 184. — Paetel,
Cat. Conch. Samml., 3. Ausg., 11, 1889, p. 320. — Westerlund,
Fauna paláarkl. Reg. leb. Binnenconch., Supl. 1, 1890, p. 70. —
Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 105. — Westerlund,
Syn. moll. reg. paláarkt. typo Clausilia, 1901, p. 138. — Couturier,
Catal. coq. pal. coll. Hagenmiiller, 1903, p. 53.

Clausilia catalonica forma barcinensis Westerlund, Syn. moll. reg. pal.
typo Clausilia, 1901, P. 138.

Clausilia solida Salvañá (non Draparnaud), Mem. R. Acad. Cienc. Bar-
celona, 2. Epoche, 1, 1884, p. 425.

Mauern der alten Zitadelle von Barcelona (Martorell). 4 Exemplare.
(Bofill). Viele Stúcke. (Servain, Kobelt, Fagot, Paetel, Westerluna,
Couturier). (Rosals). 12 Exemplare.

Montjuich de Barcelona (Serradell). y Exemplare in der Sammlung
Bofill.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Gelida (Sagarra). 20 Exemplare.

Rossmássler und Moquin-Tandon waren die Ersten, die Cl. virgata
nicht als gute Art, sondern als stirker gefáltelte, weniger deutliche
Papillen aufweisende Varietát von Cl. bidens betrachteten; auch Germain
(Moll. France, 11, 1913, p. 199) vertritt diese Ansicht. Aber nicht einmal

764 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (388)

als Varietát der bidens kann vzrgata gehalten werden, da beide durch
unmerkliche Ubergánge in einander i¡bergefihrt werden. Im Llobregat-
Gebiete iberwiegen zwar die der Form virgata entsprechenden Stúcke
úber die typischen bidens, aber je weiter man nach Súden kommt, desto
háufiger treten diese letzteren auf, bis sie, in der benachbarten Provinz
Tarragona, in der Mehrzahl sind.

Clausilia catalonica Fag., die wir in die Synonymie von bidens stellen,
und von der wir (Taf. 3, Fig. 20, 21) ein Exemplar von den Mauern
der alten Zitadelle von Barcelona, ihrem klassischen Fundorte, abbilden,
ist nichts weiter als die virgata-Form der bidens.

Westerlund besehrieb eine var. barcinensis aus Barcelona, die er
zuerst (83 bis, p. 129) der vzrgata, dann aber (92, S. 138) der catalonica
unterordnete und die sich vom Typus der letztaren «spatio inter costu-
las dense forteque tranversim rugoso» unterscheiden so!lte; wir stellen
die Form ohne Bedenken in die Synonymie von ¿L:1dens.

Die von Salvañá von Vallvidrera angefúhrte C. solida ist bisher
noch nicht aus Katalonien oder gar von dem gut bekannten Fundorte
Vallvidrera zitiert worden; ihre Angabe konnte auf eine unrichtig beur-

teilte C . bidens zurúckzufúbren sein, aber auch diese Art kommt in dem

waldigen Vallvidrera nicht vor. Das Salvañásche Zitat ist also entweder
gánzlich zu úbergehen oder, sowohl in Bezug auf die erwáhnte Art, als
auch auf deren Fundort, als fraglich auf C/. bidens zu beziehen.

94. Clausilia (Kuzmicia) abietina Dupuy
(Taf. III, Fig. 22-23)

Clausilia abietina Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 353, Taf. 17,
Fig. 5.

Clausilia (Kuzmicia) abietina Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb.
Inst, Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill £ Haas, Treb. Mus.
Ciénc. Nat. Barcelona, Xx 1920, P..403 Td. XUL 1920) Pp 58%

Clausilia debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, Pp. 139.

Clausilia greixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140.

Fígols les-Mines (Suárez del Villar). 1 Exemplar.

Greixa, in 1,300 m. Hóhe (Haas). 6 Exemplare.

Zwischen Greixa und der Font del Faig (Fagot). 2 Exemplare, davon
eines in der Sammlung Bofill.

Pobla. de Lillet (Haas). Viele Exemplare.

Castellar d'En Huch (Haas). 8 Exemplare.

Der Fagotsche Kotyp von C/. greixensos, den wir in Hánden haben,
stellt lediglich ein dickschaliges Stick von Cl. abietina dar, bei dem,
was Fagot als Hauptunterscheidungsmerkmal betrachtet, die Inter-
lamellarfalten stark ausgebildet sind. Die von Haas in Greixa gesamm-

ea ds ll

(389) A. Bofill i F. Haas 765

elten Clausilien stimmen ganz mit dem Fagotschen Exemplare iúberein,
nur sind bei ihnen die starken Interlamellarfalten nur bei wenigen
Stúcken so deutlich entwickelt, wie bei jenem. Es handelt sich also bei
diesem Merkmale nicht um eine stándige, sondern nur um eine zufállige,
individuelle Erscheinung, die keineswegs die Abtrennung von greixensis,
auch nur als Varietát, von abietina rechtfertigt.

Unser Kotyp von Cl. greixensis ist auf Taf. 3, Fig. 22, 23 abgebildet.

95. Clausilia (Kuzmicia) pyrenaica Charpentier

Clausilia rugosa var. pyrenaica Charpentier, Journ. de Conch., III,
1852, P. 391. —Schmidt, Krit. Grupp. europ. Claus., 1857, P. 45,
Fig. 107 % 203.

Clausilia pyrenaica Bourguignat, Ann. Scienc. nat., VI, Ser. VI, 1877,
Art. 2, p. 12. —Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 272, Fig. 380
«€ 381. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125. —
Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.

Clausilia (Kuzmicia) pyrenaica Bofill, Haas £« Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45; Id., X, 1920, p. 49; Id., XII, 1920,
P. 59.

Clausilia saint-simoni Bourguignat, Ann. Scienc. nat., VI. Ser., VI,
EA AZ pS.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquér).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Wir konnten keine Belegexemplare zu den obigen Angaben unter-
suchen. Da Haas an den gleichen Fundorten, von denen Maluquer
Cl. pyrenaica nennt, nur Cl. abietina fand, liegt der Gedanke nahe, dass
es sich nur um verschiedene Bestimmung der gleichen Form handelt.
Nun sind sich die beiden eben erwáhnten Arten in der Verteilung der
Lamellen und Falten der Múndung vollkommen gleich, ihre Unter-
schiede sind rein áusserlich oder untergeordneter Bedeutung, wie Farbe,
Stárke der Streifung und Zahl der Umgánge. Es ist deshalb sehr leicht
móglich, dass nur abietina oder nur pyrenaica im oberen Llobregat-
gebiete vorkommt, oder dass beide Arten ein und dasselbe sind.

Maluquer nennt (Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125) C!. (Kuz-
micia) parvula Stud. von Pobla de Lillet. Da die Anwesenheit dieser
mitteleuropáischen Art in Katalonien und im Reste der iberischen
Halbinsel noch der Bestátigung bedarí, und da wir Maluquers Exem-
plare nicht vergleichen kónnen, zweifeln wir seine Angabe an und ver-
muten, dass er durch ein kleines Stúck von Cl. pyrenaica, die er ja am
gleichen Fundorte fand, irre geleitet wurde.

766 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona | (390)

-96. Clausilia (Kuzmicia) crenulata penchinati Bourguignat

Clausilia penchinatt Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detectae,
1876, p. 30; Ann. Scienc. nat., VI, Ser. VI, 1877, Art. 2, p. 44. —
Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 122. —Anonym, Bull. Ass.
Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 12. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2. — Couturier,
Catal. coq. pal. coll. Hagenmiller, 1903, p. 54. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. 142. —
Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27. — Anonym, Butll. Inst.
CataElist- Nate EV, LOL po:

Clausilia (Kuemicia) penchinati Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
II, 1917, p. 546. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1918, p. 48.

Clausilia (Kuzmicia) crenulata penchinati Bofill € Haas, Treb. Mus.
Ciénc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 44, Taf. 3, Fig. 11, 12; Id., X,
1920, P. 48; Id., XII, 1920, p. 59-

Clausilia llavorsiana Fagot, Annal. mal., II, 1884, p. 186.

Clausilia vugosa (non Draparnaud) Hidalgo, Catal. icon. descr. mol.
terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 186. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona,
II, 18709, p. 155. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2. Epoche, I, 1884, p. 425. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell,
1888, p. Ól.

Clausilia dubía Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche,

TIOS 4, pa 2 As

Barcelona (Hidalgo, Bofill, Couturler).

Sarriá bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele
Exemplare. (Servain, Chía).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Rosals). Viele Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Penya de Ca'n Rafel bei Vallirana (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Coronado). (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer, Serradell,
Marcet).

Zwischen Manresa £ Berga (Anonym).

Wie in unsren vorhergekenden Studien úber die katalonischen
Pyrenáentáler betrachten wir C/. penchinati hier als eine Form der
Cl. crenulata Risso. Beide stehen sich sehr nahe, unter Abzug der rein
aússerlichen und der der individuellen Veránderlichkeit unterliegenden
Merkmale ist es eigentlich nur die bei penchinati bis ú¿ber die Lunella
hinaus verlángerte Gaumenfalte, die sich als Unterschied zwischen

(391) A. Bofill + F. Haas 767

ihnen aufrecht erhalten lásst. Da aber diese eben genannte Eigenschaft
bei allen unsren Exemplaren ausnahmslos auftritt, sehen wir davon
ab, penchinati in die Synonymie von CI. crenulata zu stellen und betrach-
ten sie bis auf weiteres als eine ihrer Lokalformen.

Verschiedene der oben aufgefihrten Autoren (Hidalgo, Bofill und
Salvañá) erwáhnen C/. crenulata penchinati in ihren Arbeiten unter
dem Namen rugosa. Aber die uns zur Verfúgung stehenden Belegexem-
plare von Martorell und Bofill, die Hidalgos Zitat zu Grunde liegen,
haben sich als zu Cl. crenulata penchinati gehórig herausgestellt. Auch
die von Salvañá von Vallvidrera genannten C/. rugosa werden auf
penchinatí zu beziehen sein, da die erstere vom ganzen Tibidabo-Gebirge
nicht erwáhnt wird, wáhrend die letztere im Sarriá ganz nahe von
Vallvidrera, frúher, ehe ihr Fundort und der von Bul. (Ena) obscurus
Mill. Baulichkeiten zum Opfer fiel, sehr háufig war.

Die Erwáhnung von C/. dubía durch Salvañá von Vallvidrera (Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 424) ist unbestátigt
geblieben. Da das Vorkommen dieser Art in Katalonien und im úbrigen
Spanien noch nicht sicher bewiesen ist, steht die Wahl offen, Salvañás
diesbezúgliches Zitat entweder auf C/. crenulata penchinati zu beziehen,
oder, was noch besser ist, es der Vergessenheit anheimzugeben.

97. Clausilia (Kuzmicia) rugosa Draparnaud

Pupa vugosa Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 63.

Clausilia rugosa Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 73, Taf. 4,
Fig. 19-20. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 284, Fig. 398-399-
— Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, Pp. 49-

Gavá (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. (Codina). 1 Exemplar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Montserrat (Bofill). 3 Exemplare.

Der Fundort Sant Feliu del Llobregat ist bis auf Weiteres mit Vor-
behalt aufzunehmen, da wir aus Mangel an Belegexemplaren Rosals
Angabe nicht nachpriifen konnten. Immerbin liegt kein Grund vor,
dass C/. rugosa dort nicht vorkomen sollte.

98. Rumina decollata Linné

Helix decollata Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 773-

Bulimus decollatus Rossmássler, Icon., I, 1838, Heft 5-6, p. 45, Taf. 28,
Fig. 384. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18,9, p. 136. — Ano-
nym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Salvañá, Mem. R.
Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 419. — Bofill, Catal.
col. conch. Martorell, 1888, p. 53; Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888,

Pza:

768 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (392)

Stenogyya (Rumina) decollata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142.— Ro-
sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIIL, 1013, Pp. 1083 1. C., p. 90;
l. c., XIV, 1914, p. 49. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
IT, 1917, P- 543-

Rumina decollata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12 —
Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 200; Crón. Cient. Barce-
lona, XIV, 1891, p. 50, 51 % 52.— Almera € Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 99. — Maluquer, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., E, 1901, p. 2; l.(c:, LE 1903,4p:.57:3 Bol Ro ISocuBspr
Hist, Nat., 1904, p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV, 1904, p. 76. — Caziot, Feuille jeun. Nat., XXXVI, 1905, Pp. 198.
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Romaní, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. — Bofill % Haas, Treb. Mus.
Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45; Id., X, 1920, p. 495 1d.,
AMTOZO DO:

Barcelona (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare.
(Chía, Caziot). (Rosals). Viele Exemplare.

Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (San Miguel de
la Cámara). 1 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare.

Sarria bei Barcelona (Martorell). 2 Exemplare. (Bofill). Viele Exem-
plare.

Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Cámara). Viele Exem-
plare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Gros). 1 Exemplar.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros). 2 Exemplare.

Gavá (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar.

Castelldefels (Anonym).

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera (Salvañá).

Papiol (Bofill). 1 Exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 1 subfossiles Exemplar.

Terrassa (Rosals).

Matadepera auf dem Berge Sant Lloreng del Munt (Bofill). 1 Exem-
plar.

Capellades (Romaní). 14 Exemplare, davon y subfossile.

Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 1 Exemplar.

La Puda de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar.

Monistrol de Montserrat (Bofill). 2 Exemplare.

Zwischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 3 Exemplare.

Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Ca-
ziot, Serradell, Marcet). (Haas). 2 Exemplare.

Zwischen Rocafort £ Mura, Berg Sant Lloreng del Munt (Bofill).
1 Exemplar.

Montcau, oberhalb von Mura, Sant Llorenc del Munt (Bofill). 1 Exem-
plar,

vo AMA

(393) A. Bofill i F. Haas 769

Manresa (Coronado).

Cardona (Coronado).

Solsona (Coronado).

Sant Lloreng dels Piteus (Bofill). 1 Eyemplar.

Sallent (Maluquer). 7 Exemplare.

Puigreig (Bofill).

Viladomiu (Maluquer). 2 Exemplare.

Zwischen Gironella € La Baélls (Haas). 1 Exemplar.

Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). 2 Exemplare.

Greixa (Caziot).

Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer, Caziot). (Haas). 4 Exemplare.

Zwischen Pobla de Lillet % Castellar d'En Huch (Bofill). 1 Exemplar.
(Haas). 3 Exemplare.

99. Azeca tridens Pulteney

Turbo tridens Pulteney, Catal. of Birds, Shells Dorsetshire, 2 Ausg.,
17007) 3 403 Lak IO EL 12:

Azeca tridens Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 337, Taf. 15, Fig. 11.
—Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884,
Pp. 422. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Da wir Azecen aus verschiedenen Teilen der Pyrenáen kennen,
besteht ksin Grund, dass sie nicht auch, wie Maluquer angibt, im obersten
Llobregatgebiete vorkommen sollten. Nicht so verhált es sich mit
Salvañás Zitat der Art von Vallvidrera (1. c.), es handelt sich wohl in
diesem Falle um eine Verwechslung der Sorte, die auch die Angabe von
H. (Fruticicola) villosa Stud. oder H. (Hygromia) limbata Drap. vom
gleichen Fundorte veranlasst hat.

100. Azeca (Gomphroa) boissyi Dupuy

Zua boissy: Dupuy, Hist. moll. France, 1750, p. 332, Taf. 15, Fig. 9.

Hypnophila boissyí Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, -
p. 113. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Mont-
A IO q O

Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. (Zulueta, Serradell, Marcet).
Baga (Haas!. 1 Exemplar.

A A NA AN A E IN
770 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (394)

101. Zua subeylindrica Linné

Helix subcylindrica Linné, Syst. Nat., XII. ed., 1767, p. 1248.

Bulimus subcylindricus Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 11, 1855,
P. 304, Taf. 22, Fig. 15-19.

Zua subcylimdrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903,
P. 58; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. —Marcet, Rev. Montserr., IV,
I9IO, p. 28. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIL, 1917,
P. 47. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X, 1920,
Pp 50; “ld: Mo 20, Pp. 100:

Ferussacia subcylindrica Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2 EPOC IES SA PAZO:

Ferussacia (Cionella) subcylindrica Serradell, Sota Terra, 1909, P. 143.

Cionella subcylindrica Schaufuss, Moll. syst. catal., 1869, p. 84. — Pae-
tel, Catal. Conch. Samml., 1. Ed., 1873, p. 107; 1. c., 2. Ed., 1883,
P. 157. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 9o.

Zua lubrica Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898,
PALO Dal os

Ferussacia lubrica Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.
Bal., 1875, p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, Pp. 152.
— Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 50.

Barcelona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo). (Martorell). Viele Exemplare.
(Bofill). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Miúndung (Zulueta). (Aguilar-Amat).
9 Exemplare.

Castelldefels (Haas). 8 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 4 subfossile Exemplare.

Terrassa (Rosals).

Capellades (Romaní). 1 Exemplar.

Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet).

Pobla de Lillet (Maluquer).

Ein Teil der von uns untersuchten, von verschiedenen Samm ern
herrihrenden Exemplare dieser Art war als Zua exigua bestimmt; es
handelte sich in diesem Falle stets um kleine Stiicke, die aber nie die
fúr exigua charakteristische zylindrische Gestalt aufwiesen.

102. Zua exigua Menke

Achatina exigua Menke, Synops. moll., 2. Ausg., 1830, p. 29.
Zua exigua Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. —

(395) A. Bofill + F. Haas 771

Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Bofill, Haas € Aguilar
Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. — Bofill % Haas,
Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 60.

Ferussacta (Cronella) exigua Serradell, Sota Terra, 1909, P. 143.

Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet).

Die beiden eben .erwáhnten Zitate Serradells und Marcets gehen
auf das von Maluquer zurúck. Da wir Zua exigua schon im Essera-
Tale und in dem des Segre nachgewiesen haben, besteht keine Unmoóg-
lichkeit, dass sie sich auch auf dem Montserrat findet. Jedoch erweckt
die schon bei Besprechung der vorhergehenden Art erfolgte háufige
Verwechslung kleiner Stúcke von Zua subcylindrica mit Z. exigua bei
uns den Verdacht, es handle sich auch bei dem Maluquerschen, von
Serradell und Marcet wiederholten Zitate um eine solche. Da wir Ma-
luquers Belegexemplare nicht untersuchen konnten, ist es uns nicht
móglich, die Frage, ob es sich hier wirklich um Za exigua handelt, cder
nicht, endgúltig zu beantworten.

103. Ferussacia folliculus Gronovius

Helix folliculus Gronovius, Zooph. gronov. fasc. III, 1781, Vol. III,
p. 296, Taf. 10, Fig. 15-16.

Ferussacia folliculus Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp.; Port.,
Bal., 1875, p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 18709, p. 152.
— Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 119. — Salvañá, Mem.
R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 420. — Chía, Mol.
terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Bofill, Crón. Cient. Bar-
celona, XIV, 1891, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
III, 1903, p. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904,
p- 7/6. —Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Mont-
serr., IV, 1910, p. 28. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV,
1914, p. 50. — Bofill £% Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
WTO ZO0 DAS Id O 207 pp 05 Ud: AU IO20, Pp: 60.

Achatina folliculus Rossmássler, Zeitschr. f. Malak., X, 1853, p. 98. —
— Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127.

Cionella folliculus Kobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75.

Ferussacia folliculus var. pulchella M. T., Bofill, Crón. Cient. Barce-
lona, 11l, 1879, p. 152.

Ferussacia vescoí Bourguignat, Amén. malac., I, 1856, p. 150, Taf. 15,
Fig. 2-4. — Servain, Etude moll. Esp. -Port., 1880, p. 120. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Serradell, Sota Terra,
1909, P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, PD. 47.

Ferussacia gronoviana (non Risso) Serradell, Sota Terra, 1909, P. 142.
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, Pp. 28.

772 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (396)
E 5 5 5 5 55 PP PP 7,

Ferussacia jant (non Betta % Martinati) Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc.
Barcelona, 2. Epoche, l, 1884, Pp. 421.

Barcelona (Rossmássler, Hidalgo). (Martorell). Viele Exemplare. (Bo-
fill). Viele Exemplare. (Servain, Chía). (Aguilar-Amat). Viele E :emplare.

Pedralbes bei Barcelona (Codina). 2 Exemplare.

Montjuich de Barcelona (Kobelt). (Bofill). 8 Exemplare. (Rosals).
Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 5 Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Mindung (Zulueta). (¡Rosals). 2 Exem-
plare. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Gros). 2 Exemplare.

Castelldefels (Anonym). (Haas). 1 Exemplar.

La Terrassa bei Hospitalet de Llobregat (Aguilar-Amat). 1 Exem-
plar.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Papiol (Bofill). Viele Exemplare.

Capellades (Romaní). 2 Exemplare.

Monistrol de Montserrat (Bofill). 2 Exemplare.

Zwischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 1 Exemplar.

Montserrat (Bofill). 3 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet).

Cardona (Coronado). z

Zwischen Manresa € Berga (Anonym). 2 Exemplare in der Samm-
lung Bofill.

Sallent (Maluquer). 10 Exemplare.

Schon in unsrer Studie iiber die Mollusken des Segretales schlossen
wir Ferussacia vescoi Bgt. als dickschalige, mit starkem Spindelwulst
und wenig durchscheinender Schale versehene Form in die Synonymie
der F. follicwlus ein; in der vorliegenden Arbeit behalten wir diese
Anschauungsweise bei und fiigen der Synonymieliste der folliculus noch
die F. janí hinzu, die einige Autoren aus dem Llobregatgebiete zitieren.
Uber den spezifischen Wert dieser letzteren wollen wir uns hier nicht
náher auslassen, da sie uns unbekannt ist, wir behaupten nur, dass ihre
Nennung im Llobregattale auf eine falsche Bestimmung einiger Exem-
plare der so veránderlichen Fer. folliculws zurúckzufibhren ist.

Ferussacia terverii Bourguignat

Achatina folliculus var. Terver, Cat. moll. nord Afrique, 1839, p. 31,
Taf. 4, Fig. 16-17.

Ferussacia tevveriz Bourguignat, Amén. malac., l, 1856, p. 208.

Ferussacta terveri Bourguignat, Malac. Algérie, 11, 1864, p. 64, Taf. 5,
Fig. 1-3. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. —
Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 140. — Bofill, Bull.
Soc. Malac. France, VII, 1890, p. 276. — Saint-Simon, Catal, coll

(397) A. Bofill i F. Haas 773

cabinet St.-Simon, 1891, p. 22-23. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., IV, 1904, p. 76.

Ferussacia hohenwarthi Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2. Epoche, 1, 1884, P. 421.

Barcelona (Chía, Bofill, Rosals, Saint-Simon). (Serradell). Viele
Exemplare. :

Montjuich de Barcelona (Salvañá). (Bofill). Viele Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Aguilar-Amat).
4 Exemplare. (Bofill). 1 Exemplar. (Gros). 2 Exemplare.

Wir haben dieser nordafrikanischen Art keine laufende Nummer
gegeben, da sie hóchst wahrscheinlich in der Umgebeung von Berce-
lona, dem einzigen Orte der iberischen Halbinsel, von dem sie zitiert
wird, nicht einheimisch ist, sondern, wie Bofill annahm, mit algerischen
Pflanzen dort eingeschleppt wurde. Kurz nach ihrem Bekanntwerden,
am Ende der 8oiger Jahre des vorigen Jahrhunderts, verschwand sie
plótzlich wieder, und dieses Aussterben wurde als Beweis fiir ihre kiúnst-
liche Einfúhrung aufgefasst. Nun fanden aber Bofill i. J. 1915 und
Gros 1. J. 1919 im Llobregatgenist, das nahe seiner Múndung gesammelt
war, gut erhaltene Stúcke von Fer. tervertt, was wahrscheinlich macht,
dass diese nicht gánzlich aus dem Gebiete verschwunden ist, sondern
im unteren Llobregattale noch lebend vorkommt.

Moglicherweise handelt es sich aber garnicht um eine eingeschleppte
Art, sondern um eine, die dem spanischen Littoral nach Norden bis
Barcelona, dem nórdlichsten Punkte der Zwergpalme Chamaerops
humilis, folgt, und die nur aus dieser letzteren, gut untersuchten Ge-
gend bisher bekannt geworden ist. Es bleibt abzuwarten, ob sie auch
noch an siddlicheren Orten der spanischen Mittelmeerkúste aufgefunden
wird.

Ferussacia hohenzwarthi Rossm., eine fúr das óstliche Mittelmeerge-
biet charakteristische Art, ist von Salvañá von Vallvidrera zitiert wor-
den. Wir haben sein Zitat auf Fer. tevveríz bezogen, da beide Arten sich
sehr nahe stehen und infolgedessen leicht miteinander zu verwechseln
sind. Auch Pfeiffer (Monogr. helic. viv., 11, 1848, p. 274) betrachtete
Fer. terverit, die ihm aus Tervers Abbildung (1. c.) bekannt war, als
Synonym von Fer. hohenwavthi. Es wáre denkbar, dass die Rossmáss-
lersche Art auf das óstliche, die Bourguignatsche dagegen auf das west-
liche Mittelmeergebiet beschránkt wáre und beide somit Lokalformen
von einander darstellten.

104. Hohenwarthia disparata Westerlund

Cionella disparata Westerlund, Spicilegium malacologicum, 1891, p. 44.
Hohenwarthia disparata Westerlund, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges.,

774 Junta de Ciéencies Naturals de Barcelona (398)

XXIV, 1892, p. 177. —Pilsbry in Tryon € Pilsbry, Man. Conch.,
2. Ser., XIX, 1900, p. 328.

Barcelona (Westerlund, Pilsbry)

Wir kennen diese Art nicht und kónnen auch zur Zeit die einschlá
gige Literatur nicht befragen, sodass wir uns mit der blossen Nennung
des Namens begnúgen mússen.

105. Caecilioides acicula Miller

Buccinum acicula Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, Pp. 150.

Caecilioides acicula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 10913,
Pp. 102; 1. c., p. 90. — Bofill % Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce-
lona, IX, 1920, p. 46; Id., X, 1920, p. 50; 1d., X11, 1920, p. Ól.

Achatina acicula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, Il, 1879, p. 152.

Caecilianella acicula Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13-
— Bofill, Crón. Cient. Barcelona XIV, 1891, p. 50. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Zulueta, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, P- 143:-
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 50; l. C., p. 144.

Cionella (Caecilianella) acicula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
II, 1917, P. 544-

Caecilianella liesuilles Bourguignat, Amén. malac., 1, 1856, p. 217,
Taf. 18, Fig. 6-8. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet,
Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28.

Caecilianella eburnea (non Risso) Serradell, Sota Terra, 1909, P. 143.—
Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28.

Hohenwarthia bugesi (non Bourguignat) Serradell, Sota Terra, 1909, P. 143-
— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273.

Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. (Chía). (Rosals). 8 Exemplare.

Sarriá bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. :

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat).
1 Exemplar.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Rosals). Viele Exem-
plare. (Aguilar-Amat). 5 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Papiol (Bofill). 1 Exemplar.

Terrassa (Rosals).

Capellades (Rosals).

Montserrat (Coronado). (Bofill). 6 Exemplare. (Maluquer). (Serra-
dell). Viele Exemplare. (Marcet).

Sallent (Maluquer). 9 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 7 Exemplare.

dl
si
rai de

AIDITRA

(399) A. Bofill + F, Haas 775

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). 2 Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). 1 Exemplar.

Caecilioides liesuillez Bgt., die wir als Synonym von C. acicula Mill.
auffassen, wurde schon in unsrer Arbeit úber die Mollusken des Segre-
tales als solches behandelt. Caec. eburnea Risso, die Serradell vom
Montserrat nennt, ist, wie wir am Belegexemplar in der Sammlung
Serradell feststellen konnten, auf irrtúmliche Bestimmung einiger
Caec. acicula durch Fagot hin in die Reihe der Mollusken des Llobregat-
gebietes aufgenommen worden und wieder aus derselben zu streichen.

Das Gleiche gilt von der ebenfalls vom Montserrat zitierten Hohen-
warthia bugesi, deren Belegexemplare in der Kollektion Serradell sich
als typische Caec. acicula herausgestellt haben; auch hier trágt eine
irrtúimliche Bestimmung von Fagot die Schuld an der Aufnahme dieser
Art unter die Mollusken von Katalonien.

106. Succinea putris Linné

Helix putris Linné$, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 774-

Succinea putris Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 77, Taf. 1, Fig. 13.
— Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, l, 1884,
p. 399. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920,
PROS Ratas) blst TO 17 de ¡EA DE 1020). PD. 01:

Succinea bofillz Fagot, Annal. malac., Il, 1884, Pp. 171.

Succinea oblonga (partim) Almera Es Bofill, Bol. mapa geol. España,
2. Ser., IV, 1898, p. 99.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 14 Exemplare.

Prat del Llobregat (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 1 Exem
plar.

Castelldefels (Haas . 3 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare. (Salvañá).

Martorell (Almera % Bofill). 6 subfossile Exemplare.

Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare.

Eine Nachprúfung der von Almera € Bofill (1. c.) bearbeiteten sub-
fossilen Mollusken hat ergeben, dass die von dem Orte Martorell
erwáhnten S. oblonga zu S. putris gehóren.

107. Succinea elegans Risso

Succinea elegans Risso, Europe mérid., IV, 1826, p. 59. —Locard,
Coq. terr. France, 1894, p. 34, Fig. 30. — Bofill £ Haas, Treb. Mus.
Ciénc. Nat. Barcelona, 1X, 1920, p. 46; 1d., X, 1920, p. 51; Íd.,
XIT, 1920, p. 62.

Succinea italica Jan « Villa, Disp. syst., 1844, Pp. 18. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona, 1887, p. 8.

Succinea strepholena Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8.

776 Junta de Cienmcies Naturals de Barcelona (400)

Barcelona (Chía). (Rosals). 8 Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar.

Castelldefels (Haas). Viele Exemplare.

Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar.

uccinea italica, die Chía von Barcelona anfúhrt, wird allgemein

als Synonym von S. elegans aufgefasst. Was die vom gleichen Autor,
ebenfalls von Barcelona, zitierte S. strepholena Bgt. anbelangt, so be-
trachtet sie Germain (Moll, France, II, 1913, p. 223, Fig. 37) als mit
S. longiscata Mor. identisch; da diese letztere aber fiir uns nur eine
schlanke elegans ist, so nehmen wir sirepholena in deren Synonymie auf.

108. Succinea píeifferi Rossmássler

Succinea pferjferi TRossmássler, Icon., 1, Heft 1, 1835, p. 96, Taf. 2,
Fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18709, p. 27. — Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1, 1884, p. 399, Fig. 1-2.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Almera «
Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 99, Taf. 7, Fig. 11.
— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 112. — Malu-
quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 122. — Zulueta, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Rosals, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. — Tomás, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., XIII, 1913, p. 66. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVII, 1917, P. 47 «€% 48. — Bofill £« Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat.
Barcelona, X, 1920, p. 51; 1d., XII, 1920, p. 62.

Succinea (Tapada) pferfferí Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11,
1917, P. 540.

Succinea stvepholena (non Bourguignat) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat:, XV IL 1017, Pp. 148:

Succinea debilis (non Morelet) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat.,
1904, P. 122.

Succinea pyrenaica Bourguignat, Apercu esp, franc. genre Succinea,
177 AZ.

Barcelona (Bofill, Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Rennbahn von Barcelona (Bofill £ Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Llobregatmúndung (Zulueta). (Bofill). Viele Exemplare.

Prat del Llobregat (Bofill). 6 Exemplare.

Castelldefels (Sagarra).

Vallvidrera bei Barcelona (Bofill). 5 Exemplare. (Salvañá).

Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.

Terrassa (Bofill). 12 Exemplare.

Martorell (Almera £ Bofill). Subfossil.

Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare.

Capellades (Tomás). (Romaní). 6 rezente und viele subfossile Exem-
plare.

(401) A. Bofill 1 F. Haas 777

Montserrat (Zulueta).

Gironella (Haas). 1 Exemplar.

Pont de Raventí (Haas). 5 Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Castellar d'En Huch (Maluquer).

Nach Untersuchung der Romaníschen Belegexemplare stellte sich
heraus, dass die von dem genannten Autor von Capellades angefihrte
S. strepholena zu S. pferfferi gehórt.

Succinea debilis Mor., die Maluquer von Pobla de Lillet und Cas-
tellar d'En Huch nennt, ist eine kritische, mit S. pyrenaica nahe ver-
wandte Art; da wir diese letztere aber als Synonym von S. pferffer2
betrachten, wenden wir diese Anschauungsweise auch auf debilis an.

109. Succinea oblonga Draparnaud

Succinea oblonga Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 56; Hist.
moll. France, 1805, p. 59, Taf. 3, Fig. 24-25. — Dupuy, Hist. moll.
France, 1847, p. 71, Taf. 1, Fig. 9. — Almera € Bofill, Bol. mapa
scebl España, 2. Ser) EV) 1898) Pp. 90) Lats y, Big: 102

Rubí (Almera € Bofill). 6 subfossile Exemplare.

Graells ist der einzige, der diese Art aus Spanien zitiert (Cat. mol.
terr. agua dulce España, 1846, p. 2), allerdings nur mit der unbestimm-
ten Ortsangabe «Katalonien». Der Fundort Rubí ist also deshalb von
hohem Interesse als genauer Punkt, wo S. oblonga vor noch nicht allzu
weit zurúckliegender Zeit lebte.

Succinea arenaria Bouchard

Succinea avenaría Bouchard-Chantereaux, Moll. Pas-de-Calais, 1838,
p. 54. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1,
1884, P. 398.

Salvañá nennt diese Art von Vallvidrera, wo sie ganz bestimmt
nicht vorkommt, weshalb wir ihr auch keine laufende Nummer in dieser
Arbeit gaben. Ihre Nennung ist entweder auf die falsche Bestimmung
irgend einer anderen jungen Succinea oder aber auf eine Verwechslung
von Fundortzetteln zurúckzufihren.

110. Lymnaea auricularia var. lagotis Schranck
Limnaea lagotis Schranck, Fauna Boica, 111, 1803, p. 2839
Limnaea (Guinaria) auricularia var. lagotis Geyer, Unsre Land- € Súss-
wasser-Mollusken, 1909, p. 75, Taf. 8, Fig. 8-9.

26

e.

778 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (402)

Limnaea auriculavria var. Bofill, Catal. col. conch. Ma1torell, 1888,
P102:

Limnaea auricularia Fagot, Hist. mal. Pyr. fránc. esp., 1892, p. 120.

Limnaea albescens Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 120.

Limnaea acutalis (non Morelet) Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880,
Pp. 137. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13.—
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 11, 1902, p. 52.

Barcelona (Martorell). 10 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare.
(Servain, Chía, Fagot). l

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare.

Prat del Llobregat (Maluquer). (Rosals). 1 Exemplar.

Die auricularia-Form der Umgebung von Barcelona zeichnet sich
durch ihr hohes, schlankes Gewinde aus, dessen erste Umgánge ganz
denen von Lymmaea (Limnus) stagnalis L. gleichen, und dessen lezter
sich unvermittelt und unverháltnismássig aufbaucht. Unsre Stiicke
passten ganz genau zu den Abbildungen, die Geyer (1. c.) von L: auvi
cularia var. lagotis Schranck gibt, sodass wir nicht zógern, sie mit dieser
zu identifizieren. z

Die Form lebt in der Umgebung von Barcelona in den an Wasser-
pflanzen reichen Bewásserungsgráben und findet sich ab und zu auch
in kinstlichen, der Zucht von Wasserpflanzen dienenden Beháltern im
Innern von Barcelona, wie z. B. in den Teichen der verschwundenen
«Elysáischen Felder» und in den Becken des Pflanzenhauses im Park.

111. Lymnaea (Radix) limosa Linné

Helix limosa Linné, Syst. nat., ed. X, 1758, DP. 774-

Limnaea limosa Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 137. — Sal-
vañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, l, 1884, p. 427.
— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Catal.
col. conch. Martorell, 1888, p. 62. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp.
Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV, 1904, p. 77. —Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XITI, 1913, p. 90; 1. c., XIV, 1914, p. 50;
l. c., p. 145. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917,
P- 47-48.

Limnmaea (Limnophysa) limosa Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona,
II, 1917, p. 546.

Limnaea (Radix) limosa Bofill £% Haas, Treb. Mus, Ciénc. Nat. Barce:
lona, IX, 1920, p. 46; 1d., X, 1920, p. 52; Id., XII, 1920, p. 63.
Limnaea ovata Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Al-

mera «£ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, PEOR:

Límnaea canalis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. —

NA

li

O A A A A O O

(403) A. Bofil i F. Haas 779

Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1914, p. 208;
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, XII, 1915, p. 9.
Limnaea vulgaris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. —
Almera « Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 102,
Taf. 8, Fig. 2. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1902,
P. 52. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48.

Limnaea vulgaris var. vosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
1917, P. 48.

Limnaea rosea Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Mont-
serr., IV, 1910, p. 65.

Limnaea lacustrina Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52.

Limnaea defovmata Almera $ Bofill, Bol. mapa Brol: España, Za
IV, 1898, p. 102, Taf. 8, Fig. 4.

Limnaea glacialis Dupuy, Catal. extramar. Gall. test., 1849, N.* 199;
Hist. moll. France, 1851, p. 470, Taf. 23, Fig. 1.

Barcelona. (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Ser-
vain, Chía). (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Rosals). Viele Sticke,

Sant Gervasi bei Barcelona (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele
Exemplare.

Rennbahn von Barcelona Bofill £ Aguilar-Amat . Viele Exem-
plare.

Llobregatmúndung (Zulueta). (Gros). 4 Stúcke aus dem Genist.

Prat del Llobregat (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Aguilar-

Amat). 13 Exemplare. (Rosals'. Viele Stiicke.

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 8 Exemplare.

Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Stiicke.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Papiol (Bofill). Viele Exemplare.

Rubí (Bofill). 6 Exemplare. (Almera é Bofill). 2 subfossile Stiicke.

Terrassa (Rosals).

Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar.

Piera (Rosals). Viele Exemplare.

Capellades (Rosals). 12 Exemplare. (Romaní). Viele rezente und
subfossile Stiicke.

Montserrat (Serradell).

Zwischen Manresa € Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). Viele Exemplare.

Gironella (Haas). Viele Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). Viele Exemplare.

Guardiola (Haas). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer).

Die von Almera € Bofill beschriebene subfossile Lymnaea deformata
schliessen wir in die Synonymie von L£. limosa ein, da sie aut durch den

780 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (404)

Druck des Lehmes, in dem sie eingebettet sind, verbogene Exemplare
begrúndet ist.

Eine ausgesprochene Neigung zur Verkleinerung des Geháuses macht
sich bei L. limosa bemerkbar, je weiter talaufwárts sie lebt.

112. Lymnaea (Stagnicola) palustris Múller
(Taf. III, Fig. 24-25)

Buccinum palustre Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, P. 131.

Limnaeus palustris Rossmássler, Icon., I, Heft 1, 1835, p. 96, Tal. 2,
Fig. 51.

Limnaea palustris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Rosals,
Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1916, p. 49; Butll. Inst. Cat. Hist.

Nat., XVI, 1916, p. 33. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,

XVII, 1917, p. 48.

Limnaea (Limnophysa) palustris var. corvifcvmis Bofill, An. Junta Cienc.
Nat. Barcelona, Il, 1917, P- 546.

Limnaea palustris var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
1917, P. 48.

Limnaea palustvis var. covuus Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888,
p 63.

Limnaea fragilis Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV,
1898, P. 101.

Limnaea fragilis var. coruus Almera «€ Bofill, Bol. mapa geol. as
Se UV ESOO, ALOE

Limnaea catalonica Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 62.

Limnaea truncatula (non Múll.) Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888,
p. 63.

Limnaea peregva (non Mull.) Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2. Epoche, l, 1884, p. 427.

Barcelona (Martorell). 7 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Chía).

Sarriá bei Barcelona (Martorell). 6 Exemplare. (Bofill). 14 Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 12 Exemplare. (Aguilar-Amat).
5 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare.

Rennbahn von Barcelona (Bofill £ Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Prat del Llobregat (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer).

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 3 Exemplare.
(Rosals). Viele Exemplare.

Gavá (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.

Castelldefels (Haas). 3 Exemplare.

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá).

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 3 subfossile Exemplare.

DAA e di

EZ

(405) A. Bofill ¿ F. Haas 781

Capellades (Romaní). Viele subfossile Sticke.

Wie aus den von uns eben aufgezáhlten Fundorten hervorgeht, ist
L. palustris auf den untersten Teil des Llobregatgebittes beschránkt,
mit Ausnahme von Capellades liegen sie sogar schon in der Ebene. An
allen Orten ihres Auftretens begleitet eine kleine, manchmal, in ausge-
wachsenen Stúcken, 8 mm. Hóhe nicht úberschreitende Form die nor-
male, und hat zu den verschiedensten Benennungen Anlass gegeben.
Einige Autoren fúhrten sie als L. truncatula an, wenn es sich um die
allerkleinsten Exemplare handelte, wáhrend Sticke von 11-13 mm.
Hóhe in einigen der uns zur Verfigung gestellten Sammlungen L. tur-
vricula Held benannt waren. Ebensolche Stiicke werden in der Samm-
lung Martorell (vergl. Bofill, 65, p. 62) L. catalonica Parreyss genannt,
obwohl unsres Wissens diese Form nie beschrieben worden ist; unsre
Abbildung auf Tafel 3, Fg. 24, 25, stellt eines dieser Exemplare dar.
Auch fir L. peregra Mull. ist diese Form anscheinend schon gehalten
worden, wenigstens erkláren wir uns auf solche Weise die Nennung
dieser letzteren Art von Vallvidrera durch Salvañá.

113. Lymnaea (Galba) truncatula Múller

Buccinum truncatulum Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 130.

Limnaea truncatula Salvañá, Mem, R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo-
che, 1, 1884, p. 427. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887,
P. 13. — Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898,
p. 101, Taf. 8, Fig. 3. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II,
1902, Pp. 52; 1. c., III, 1903, p. 59; Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904,
p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., TV, 1904, P. 77. —
Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV,
1910, p. 65. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47.

Limnaea (Bulimnaca) truncatula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce-
lona, II, 1917, p. 546.

Limnaea truncatula var. microstoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
III Sp LOS:

Limnaea truncatula var. doubliería Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910,
p 273,

Limnaea (Galba) truncatula Bofill, Haas €% Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50.

Lymnaea (Galba) truncatula Bofill £% Haas, Treb. Museu Cienc. Nat. Bar-
celona, IX, 1920, p. 47; Id., X, 1020, p. 53; Id., XII, 1920, p. 64.

Limnaeus minutus Rossmássler, Icon , I, Heft. 1, 1835, p. 100, Taf. 2,
Fix. 57.

Limnaea minuta Bofill, An. Ass. Exc. Cat., IL 1882, p. 66. — Marcet.
Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65.

782 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (406)

Limnaea moquini Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev.
Montserr., IV, 1910, p. 65.

Limmaea subulata Serradell, Sota Terra, 19009, p. 143. — Marcet, Rev.
Montsetr:, IV; 10910, 1p. 65. 7)

Barcelona (Martorell). 14 Exemplare. (Bofill). 5 Exemplare. (Chía).
(Aguilar-Amat). 10 Exemplare.

Montjuich de Barcelona (Bofill). 8 Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Martorell). 8 Exemplare.

Llobregatmúindung (Bofill). 2 Exemplare. (Zulueta).

Prat del Llobregat (Maluquer).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá). (Aguilar-Amat). 8 Exemplare.

Rubí (Almera € Bofill). 5 subfossile Exemplare.

Martorell (Almera € Bofill). 2 subfossile Exemplare.

Capellades (Romaní). 10 Exemplare.

Montserrat (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet).

Cardona (Coronado). 3 Exemplare in der Sammlung Bofill.

Sallent (Maluquen. 2 Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 5 Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer).

114. Bullinus contortus Michaud

Physa contoría Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux, III, 1820, p. 268,
Fig. 15-16. — Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 452, Taf. 22,
Fig. 4. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Fa-
got, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, Pp. 125.

Zwischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmúndung
(Bofill). 4 Exemplare. (Chía, Fagot).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Die Zitate von Chía und Fagot gehen auf von Bofill erhaltene Exem-
plare zurúck, sodass der von beiden angebene Fundort «Barcelona»
dem klassischen -Bofills entspricht.

Die Bestimmung der Stúcke dieser Art aus der Umgebung von Bar-
celona beruht bis jetzt nur auf Schalencharakteren, ihre Bestátigung
durch den Weichkórper bleibt kiúnftigen Sammlern vorbehalten.

Das Vorkommen von B. contovtus Mich, in der náheren und weiteren
Umgebung von Barcelona ist keineswegs innerhalb des Verbreitungs-
gebiets der Art isoliert, zwei andere von Chía (Fauna malac. prov. Ge-
rona, 1916, p. 61) genannte Fundorte, Hostalrich am Río Tordera und
Pubol bei Gerona, verbinden es mit dem klassischen Fundorte in Frank-
reich, den Ostpyrenáen.

(407) A. Bofill ? F. Haas 783

115. Physa acuta Draparnaud

(Taf. III, Fig. 26-27)

Physa acuta Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 55, Taf. 3, Fig. 1o-
11. —Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 139. —Salvañá,
Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 426. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Catal. col.
conch. Martorell, 1888, p. 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist.
Nat., II, 1902, p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV,
1904, P. 77. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11, 1917,
P. 546. — Bofill % Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII,
1920, P. Ó5.

Physa martorell: Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 139. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13.

Physa gibbosa Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1902, p. 52.

Physa fontinalis (non L.) Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona,
2. Epoche, Il, 1884, p. 426. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell,
1888, p. 63. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 90.

Barcelona (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). 16 Exemplare. (Aguilar-
Amat). 3 Exemplare.

Sarriá bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele
Exemplare. (Servain, Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Pedralbes bei Barcelona (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill). 3 Exem-
plare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat).
5 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare.

Rennbahn von Barcelona (Bofill % Aguilar-Amat). Viele Exemplare,

Zwischen der Rennbahn und der Llobregatmindung (Bofill). Viele
Exemplare.

Llobregatmúndung (Zulueta). (Bofill). 5 Exemplare. (Gros). Viele
Stúcke aus dem Genist.

Prat del Llobregat (Maluquer). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 6 Exemplare

Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Exemplare.

Hospitalet del Llobregat (Bofill). 7 Exemplare..

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá). (Aguilar-Amat). y Exemplare.
(Haas). Viele Exemplare.

Papiol (Bofill). 4 Exemplare.

Rubí (Bofill). Viele Exemplare.

Terrassa (Rosals).

Wie Germain Moll. France, II, 1913, p. 248) und Bofill £ Chía
(Fauna malac. Cataluña, Heft 1, 1913, p. 39) betrachten wir Physa
gibbosa M. T. und P. martorelli Serv, als Synonyme von P. acuta Drap.

784 " Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (408)

Von dieser letzteren bilden wir (Taf. 3, Fig. 26,27) ein Exemplar aus der
Sammlung Martorell, das von Pedralbes stammt, ab; dieses Stuck hat
als Kotyp von martorell: zu gelten, da Servain, der auch Pedralbes als
Fundort seiner neuen Art angibt, diese von Martorell erhalten hatte.

Die Bezeichnungen sainit-simon: Fag., mamo? Bgt., acroxa Mass., eto.,
unter denen barceloneser Physen in vielen Sammlungen zu finden sind,
fallen auch alle unter die Synonymie von P. acuta. Auch die von einigen
Autoren von dort genannte P. fontinalis ist, wie wir feststellen konnten,
auf weniger spitze Stúcke von acuta zu beziehen.

116. Aplexa hypnorum Linné

Bulla hypnorum Linné, Syst. nat cd AOS PAZ
Physa hypnorum Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 457, Taf. 22, Fig. 5.
— Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 63.

Barcelona (Martorell). y; Exemplare.
Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Planorbis (Planorbis) corneus Linné
Planorbis cornens Rossmássler, Icon., 00% Hetft 5-6, 1859, p. 136.

Barcelona (Rossmássler, fide Sánchez Comendador). Subfossil.

Wir fúhren diese Art hier ohne laufende Nummer an, da sich ihr
Vorkommen bei Barcelona, wie úberhaupt auf der iberischen Halbinsel,
nicht bestátigt hat. Rossmássler (1. c.) fiihrte sie auf subfossile Stúcke
hin an, die ihm Sánchez Comendador, als von Barcelona stammend,
gesandt, hatte. Aber in der Sammlung Comendador, die jetzt dem Club
Muntanyenc zu Barcelona gehórt und die uns von Dr. B. Serradell
freundlichst zur Verfigung gestellt wurde, fand sich kein einziges Be-
legexemplar, sodass wir nicht wagen, die Art unter die Mollusken
Kataloniens aufzunehmen.

Planorbis (Planorbis) dufourei Graells

Planorbis dufourei Graells, Catal. mol. terr. agua dulce España, 1846,
p. 11, Taf. 1, Fig. 11-15. — Rossmássler, Icon., 111, Heft 5-6, 1859,
P. 135- :

Barcelona (Rossmássler, fide Sánchez Comendador).
Fúr diese Art gilt das schon bei Besprechung der vorhergehenden
Ausgefúbrte, auch fir ihr Vorkommen in Katalonien fehlt jeder Beweis,

(409) A. Bofill i F. Haas 785

117. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Miiller
(Taf. III, Fig. 28)

Planorbis umbrilicatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., 11, 1774, p. 160.
— Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48.

Planorbis complanatus Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII,
TO17, P (43%

Planorbis submarginatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II,
1902, P. 52.

Planorbis (Anisus) submarginatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce-
lona, 11, 1917, p. 547.

Planorbts salonensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52,

Planorbis carinatus (non Muúll.) var. Almera €% Bofill, Bol. mapa geol.
España) 2. DEL. LV, 18098, P:. 103.

Planorbis contorius (non L.) Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España,
DSC VISOS) Po 103:

Barcelona (Bofill).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare.

Rennbahn von Barcelona (Bofill £ Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Zwischen, der Rennbahn und der Llobregatmindung (Bofill). Viele
Stúcke.

Prat del Llobregat (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer). 6 Exemplare.
(Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar.

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

Gavá (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). 2 Exemplare.

Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Sticke.

Rubí (Bofill). 1 Exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill), Viele subfossile Exemplare.

Capellades (Romaní). Viele subfossile Exemplare.

Unter den Stúcken dieser Art von Remolá fállt eines durch seinen
ungewóhnlich grossen Durchmesser (20 mm.) auf; wir bilden es auf
Marni bis 238 ab:

Pl. umbilicatus im unteren Llobregattale hat die Neigung, die nor-
maler Weise ebene Unterseite etwas zu wólben und hierdurch den Ba-
salkiel etwas nach oben zu verschieben, wodurch er in gewissem Grade
an Pl. carinatus erinnert. Diese Eigenschaft hat Almera € Bofill zur
irrtúmlichen Nennung dieser letzteren Art aus Ca'n Ubach veran-
lasst. - Z

Der von den gleichen Autoren, ebenfalls von Ca'n Ubach de Rubí
zitierte Pl. contortus hat sich, nach Untersuchung der Belegexemplare,
als sehr junge P/. umbilicatus herausgestellt,

786 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (410)

118. Planorbis (Paraspira) rotundatus Poiret

Planorbts rotundatus Poiret, Coq. terr. fluv. de l'Aisne, 1801, p. 93. —
Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 11, 1855, p. 435, Taf. 30, Fig. 36-
46. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Almera «€
Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 103. — Malu-
quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Romaní, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., XVIL, 1917, p. 48.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Martorell). 4 Exemplare.

Prat del Llobregat (Bofill). 4 Exemplare. (Maluquer). 4 Exemplare
in der Sammlung Aguilar-Amat.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 2 subfossile Exemplare.

Capellades (Romaní). 2 subfossile Exemplare.

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). 2 Exemplare.

119. Planorbis (Paraspira) spirorbis Linné

Helix spirorbis Linné, Syst. nat., ed. X, 1758, p. 770.
Planorbis spirovbíis Rossmássler, Icon., I, Heft 1, 1835, p. 106, Taf. 2,
Fig. 63. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIL, 1917, p. 47.

Teich Remolá bei Prat del Llobregat .(Rosals). 8 Exemplare.
Capellades (Romaní). 2 Exemplare.

119 bis. Planorbis (Bathyomphalus) contortus Linné

Helix contorta Linné, Syst. nat., Ed. TN A

Planorbis contortus Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 433, Taf. 21,
Fig. 2. — Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898,
p. 103.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). Subfossil.

120. Planorbis (Gyraulus) glaber Jeffreys

Planovrbis glaber Jeftreys, Trans. linn. soc., XVI, 1830, p. 285. — Bofill,
Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Maluquer, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52.

Planorbis (Gyraulus) glaber Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Barcelona,
25 1920, DP "531

Planorbis laevís Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 141. — Bofill,

A A a ir

(411) A. Bofill i F. Haas 787

Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Fagot, Hist. mal. Pyr.
franc. esp., 1892, p. 128.

Planorbis laevis var. Almera € Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,
IV, 1898, p. 103, Taf. 8, Fig. 5.

Barcelona (Martorell). 11 Exemplare. (Servain, Fagot).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare.

Prat del Llobregat (Maluquer).

Rubí (Martorell). Viele Exemplare.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.
Capellades (Romaní). 4 Exemplare.

Gironella (Haas). Viele Exemplare,

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 7 Exemplare.

121. Planorbis (Gyraulus) albus Múller

Planorbis albus Miller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, p. 164.
Planorbis (Gyraulus) albus Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar-
celona, XII, 1920, p. 65.

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). 7 Exemplare.

122. Planorbis (Armiger) cristatus Linné

Nautilus cristatus Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, p. 799-

Planorbis nautileus Dupuy, Hist. moll, France, 1851, p. 436, Taf. 21,
Fig. 12.

Planorbis imbricatus Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, P. 105.

Planorbis nautileus var. imbricatus Almera € Bofill, Bol. mapa geol.
España, 2. Ser., IV, 1898, p. 103.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 2 subíossile Exemplare.

123. Segmentina nitida Múller

Planorbis nitidus Miller, Verm. terr, fluv. RSE IIA DD. 103:
Segmentina nitida Bofill £ Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,

XxX 10203 P. 54-
Castelldefels (Haas). Viele Stúcke.

124. Ancylus (Ancylus) simplex Buchoz
Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lotbr., 1771, p. 236.

Ancylus simplex Servain, Etude moll, Esp. Port., 1880, p. 134. — Ser-
radell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.

788 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (412)

Nat., XVIL, 1917, p. 47. — Bofill £% Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat.
Barcelona, TX, 1920, Pp. 47; 1d., X, 1920, Pp: 545 Ud. AL ALO20
DOS:

Ancylus (Ancylus) simplex Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50.

Ancylus fluviatilis Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche,
I, 1884, p. 429. — Serradell, Sota Terra, 1900, p. LAS
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII 1913, p. 108; 1. c., XIV, oa
PIDO Lc IV, EgIA pp: 145.

Ancylus fluvtatilis var. simplex Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888,
p. 64.

Ancylus fluviatilis var. capuloides Bofill, Catal. col. conch. Martorell,
1888, p. 64. -

Ancylus fliuviatilis var. riparius Bofill, “Catal. col. conca. Martorell,
1888, p. 64.

Ancylus capulordes Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. — Romaní,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47.

Ancylus jani Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 135. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Maluquer. Bol. R.
Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125 .— Serradell, Sota Ms 1909,
P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273- -

Ancylus lacustvrís (non Linné) Romaní, Butll. Last Cat. Hist. Nat.,
ANOTADAS:

Barcelona (Bofill). 1 Exemplar.

Sarriá bei Barcelona (Martorell). Viele Stúcken. (Bofill). Viele Exem-
plare. (Servain, Chía). :

Ca'n Tunis bei Barcelona (Rosals). Viele Sticke.

Zwischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmúndung
(Bofill). 3 Exemplare.

Prat del Llobregat (Rosals). 4 Exemplare.

Castelldefels (Haas). 7 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Salvañá). (Bofill). Viele Exemplare.
(Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Terrassa (Bofill). y Exemplare.

Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar.

Capellades (Rosals). y Exemplare. (Romaní). Viele Stúcke, darunter
ein subfossiles.

Bruch (Rosals). Viele Stiúcke.

Montserrat (Serradell, Marcet). (Rosals). 10 Exemplare.

Fígols-les-Mines (Rosals). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals).

Pobla de Lillet (Maluquer). (Rosals). Viele Exemplare.

Der von Romaní von Capellades zitierte A. lacustris hat sich nach
Untersuchung des Belegexemplares als A. simplex herausgestellt; auch

a
:

(413) A. Bofill 1 F. Haas 789

die in vielen Sammlungen /acustvis benannten Exemplare aus der Gegend
von Barcelona gehóren zu der Buchozschen Art.

Einige der von Haas in Castelldefels gesammelten Stiicke von 4. sim-
plex weisen die starke Streifung auf, die Kúster zur Aufstellung seines
A. costulatus veranlasste.

Ancylus (Velletia) lacustris Linné

Patella lacustris Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, p. 783.

Ancylus lacustris Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV,
1898, Pp. 102.

Ancylus lacustris var. moquinianus Almera «€ Bofill, Bol. mapa geol.
España, 2. Ser., IV, 1898, p. 102.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera % Bofill). 3 subfossile Exemplare.

_Obwohl diese Art aus dem sidlichen Frankreich, ja sogar aus den
Ostpyrenáen, bekannt ist, wurde sie unsres Wissens noch niemals rezent
in Katalonien nachgewiesen. Obgleich sie sicher noch in den sumpfigen
Gebieten des Ampurdans und der Umgebung von Barcelona gefunden
werden wird, halten wir es noch fir zu gewagt, sie in die Zahl der kata-
lonischen Mollusken aufzunehmen, weshalb sie hier in dieser Bespre-
chung auch ohne laufende Nummer auftritt. Das pleistozáne Vorkom-
men von 4. lacustvis, das von Almera € Bofill in Ca'n Ubach de Rubí
nachgewiesen ist, erhóht die Wahrscheinlichkeit, dass sie auch jetzt
noch im Gebiete lebt und sich bisher nur den Nachforschungen der
Sammler entzogen hat.

125. Carychium minimum Miller

Carychium minimum Miller, Verm. terr. fluv. hist., IL, 1774, p. 225. —
Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11, 18709, p. 155. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Almera % Bofill, Bol. mapa
geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 104. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1914, p. 77. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc.
Nat. Barcelona, IX, 1920, DP. 47-

Barcelona (Bofill, Chía).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill), in subfossilem Zustande.
Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 6 Exemplare

790 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (414)

126. Alexia myosotis Draparnaud

Auricula myosotis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 53; Hist.
moll. France, 1805, p. 56, Taf. 3, Fig. 16-17.
Alexia myosotís Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, p. 33.

- Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Rosals).
Castelldefels (Sagarra). 5 Exemplare in der Sammlung Bofill.

127. Ericia elegans Miller

Nerita elegans Miller, Verm. terr. fluv. hist., 11, 1774, Pp. 177.

Ericia elegans Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, US
1920, p. 48; 1d., X, 1920, p. 545 AOL 0 pO0r

Cyclostoma elegans Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port.,
Bal., 1875, P. 187.— Arnet «€ Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878,
p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 155. — Servain,
Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 143. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat.,
I, 1882, p. 62. —Salvañá, Mem. R. Acad. Cienc. Nat. Barcelona,
2. Epoche, I, 1884, p. 426. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 13. — Boíll, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 123; 1. c.,
XI, 1890, p. 202; Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50, 51 « 52.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 1, 1901, p. 2; 1. ”., III,
1903, P. 53. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903,
p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P.-125. —
Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. — Serradell,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 7; Sota Terra, 1909, P. 144;
1. c., 171. — Marcet, Rev. Montserr, IV, 1910, p. 65. — Rosals,
Butll. Inst. Cat. Hist., Nat., XIII, 1913, p. 108. — Tomás, Butll.
inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 66.— Rosals, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 50; 1. c., p. 144. — Bofill, An. Junta
Cienc. Nat. Barcelona, 1I, 1917, p. 547. — Romaní, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47 «€ 48. — Bofill, Haas € Aguilar
Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 51.

Cyclostomus elegans Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1, 1878, p. 13. — Ano-

nym, Butll. ASS. MEXC Cat. IV MLS 2 po az

Cyclostoma elegans var. lutetianum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
IV, 1904, P. 77-

Cyclostoma lutetianum Fagot, Annal. malac., 11, 1884, p. 192. — Bofill,
Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Almera G£ Bofill, Bol.
mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898, p. 104. — Bofill, Mem. R.
Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, 11, 1898, p. 334. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., TIT, 1003, p. 59. — Serradell, Sota Terra,

(415) A. Bofill ¿+ F. Haas 791

1909, P. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. — Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, Il, 1917, P. 547-

Barcelona (Hidalgo, Bofill, Servain, Chía). (Aguilar-Amat). 3 Exem-
plare.

Montjuich de Barcelona (Bofill). 4 Exemplare. (Haas). Viele Exem-
plare.

Sarria bei Barcelona (Bofi:l). 4 Exemplare.

Ca'n Tunis bei Barcelona (Gros). 2 Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Miindung (Zulueta). (Gros). 1 Exemplar.

Gavá (Maluquer).

Castelldefels (Gros). Viele Exemplare. (Haas). 15 Exemplare.

Sant Feliu del Llobregat (Rosals).

Vallvidrera bei Barcelona (Bofill, Salvañá).

Papiol (Bofill). 1 Exemplar.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera % Bofill). Subfossil.

Sant Llorenc del Munt (Arnet € Bofill). (Bofill). 1 Exemplar.

Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell).

Piera (Bofill). 5 Exemplare.

Capellades (Rosals, Tomás). (Romaní). Viele Sticke, darunter ein
subfossiles.

Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 3 Exemplare.

La Puda de Montserrat (Bofill). 5 Exemplare.
Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Maluquer,
Serradell, Marcet). (Rosals). 12 Exemplare. (Haas). 2 Exemplare.

Mura auf dem Berge Sant Lloreng del Munt (Bofill). 1 Exemplar.

Montcau oberhalb von Mura, Sant Llorenc del Munt (Bofill). 2 Exem-
plare. É
Olost del Lluganes (Aguilar-Amat).

Manresa (Coronado). (Bofill). 2 Exemplare.

Solsona (Coronado).

Wallfahrtskapelle Olíus bei Solsona (Navás). 1 Exemplar.

Zwischen Manresa % Berga (Anonym).

Sallent (Maluquer). 4 Exemplare.

Puigreig (Bofill).

Gironella (Maluquer). 2 Exemplare.

Zwischen Gironella €% La Baélls (Haas). 5 Exemplare.

Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). 7 Exemplare.

Zwischen Guardiola €% Bagá (Sagarra). 2 Exemplare.

Bagá (Haas). 2 Exemplare.

Greixa, in etwa 1,300 m. Hóhe (Haas). 2 Exemplare.

Pobla de Lillet (Bofill). 2 Exemplare. (Maluquer). (Haas). Viele
Stúcke..

792 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (416)

128. Pomatias obscurus martorelli Bourguignat

(Taf. 111, Fig. 20-38; Taf. IV, Fig. 1-2)

Pomatias martorelli Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port.,
1880, Pp. 144. — Kobelt, Catal. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch.
2. Ed., 1881, p. 134. — Fagot, Annal. malac., 11, 1884, p. 193. —
Westerlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., V, 1885, P. 117. —
Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198. — Bofill, Bull.
Soc. Mal. France, VII, 1890, p. 279; Crón. Cient. Barcelona, XIV,
1891, p. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, P. 130. —
Wagner, Monogr. Gatt. Pomatias, 1897, p. 25 6 67. — Maluquer,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111, 1903, p. 59. — Novellas, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. —Serradell, Sota Terra,
1909, P. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. — Bofill,
An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, 11, 1917, p. 548.

Cochlostoma martorelli Kobelt, Cyclophoridae in «Das Tierreich», 1902,
P. 503.

Pomatias obscuvus martorelli Bofill £ Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVIII, 1918, p. 170.

Pomatias obscurus var. Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 68.

Pomatias crassilabrum Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, Pp. 143. —
Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV,
IQIO, Pp. 66.

Pomaítias crassilabris Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 193; Crón. Cient.
Barcelona, XI, 1888, p. 198.

Pomatias hispbanicus Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 144. —
Fagot, Annal. malac., 11, 1884, p. 193; Crón. Cient. Barcelona, XI,
1888, p. 198. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII, 1890, p. 279. —
Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmiiller, 1903, p. 58. — Serra-
dell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910,

273%

Pia montserraticus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 18091,
p. 51; Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 129. — Mas de Xaxars,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., Il, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 59. — Novellas, Butll. Inst.
Cat. Hist. Nat., 11, 1902, p. 110. —Serradell, Sota Terra, 1900,
Pp. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 66. — Faura, Mem.
R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567. — Bofill, An. Junta Cienc.
Nat. Barcelona, II, 1917, p. 548.

Pomatias montservaticus var. major Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce-
lona, II, 1917, Pp. 548.

Pomatias labvosus Westerlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch.,
V, 1885, p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198.
— Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII, 1890, p. 279; Crón. Cient.

(417) A. Bofill 1 F. Haas 793

Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp.,
1892, Pp. 130. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., 111, 1903,
p. 59. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Mont-
SEBE, EV IQIO, Pp. 06:

Cochlostoma labrosum Kobelt, Cyclophoridae in «Das Tierreich», 1902,
P. 502.

Castelldefels (Font Quer). 1o Exemplare.

Terrassa (Rosals). Viele Stúcke.

Berg Sant Llorenc del Munt, an der Quelle dels Abeuradors. (Bofill).
Viele Exemplare.

Turó Boada nahe der Station Olesa (Boíñll). Viele Exemplare.

Zwischen Esparraguera € Monistrol de Montserrat (Bofill). Viele
Exemplare. ;

La Puda de Montserrat (Bofill). 6 Exemplare. (Aguilar-Amat).
12 Exemplare. : ¿

Collbató (Bofill). y Exemplare. '

Zwischen Monistrol und Montserrat (Bofill). Viele Stiicke.

Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Kobelt,
Westerlund). (Fagot). 8 Exemplare. (Martorell). 6 Exemplare. (Wag-
ner, Maluquer, Novellas, Mas de Xaxars, Serradell, Marcet, Faura).
(Aguilar-Amat). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Haas).
Viele Exemplare.

Mura, Berg Sant Llorenc del Munt (Bofill). Viele Exemplare.

Montcau, oberhalb von Mura, Sant Lloreng del Munt (Bofill). Viele
Stúcke.

Wallfahrtskapelle Olíus bei Solsona (Navás). y Exemplare.

Der von Couturier (97, p. 58) angebene Fundort «Barcelona» ist
ohne allen Zweifel falsch, auch hier wird statt der Stadt die Provinz
gleichen Namens gemeint sein.

Die Nomenklatur der hier behandelten Form haben wir an anderem
Orte (142, p. 170) schon besprochen und erklárt, warum ihr der Name
martorelli Bgt. zakommt. Ein mit diesem Namen von Fagot bestimmtes
Exemplar vom Montserrat bilden wir Taf. 3, Fig. 29, 30 ab.

Pom. labrosus Westerlund ist lediglich eine dickschalige, voll aus-
gewachsene, mit starkem und geóhrtem Mundsaum versehene Form des
martovelli, wie wir eines (ebenfalls vom Montserrat) auf Taf. 3, Fig. 33, 34
abbilden.

Pom. montservaticus Fag. schliesslich ist nomen nudum geblieben.
Er stellt in Bezug auf Eigenschaften des Mundsaumes eine in der
Mitte zwischen martovellz (im Bourguignatschen Sinne) und /abrosus
stehende Form des ersteren dar. Einen Fagotschen Kotyp vom Mont-
serrat -bringen wir auf Taf. 3, Fig. 31, 32 zur Abbildung.

Die drei eben erwáhnten, von uns unter der Bezeichnung .P. obscu-
rus martorelli Bgt. vereinigten Formen unterscheiden sich nur durch
Eigenschaften ihres Mundsaumes, Eigenschaften, die Folgen des Stand-

27

794 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (418)

ortes, des Alters und der Veranlagung jedes Stúckes sein kónnen.

Was die frúher fúr so wichtig gehaltene Verzierung der Schalen-
oberfláche mit Streifen und Rippen anbelangt, so kinnen wir ihr keine
Bedeutung beimessen, sa sie an Sticken vom gleichen Fundorte in den
verschiedensten Stárken auftritt. Ohne damit ein Gesetz aussprechen
zu wollen, fanden wir aber, dass die von tief gelegenen Fundorten stamm-
enden Stúcke im Allgemeinen weniger dicht und feinez
gestreift waren, alss die von hóheren Fundstátten: Zum Beispiele die
von Castelldefels, Terrassa, Esparraguera, la Puda de Montserrat, ja
selbst die am Fusse des Montserrat in Collbató und Monistrol gesam-
melten Pomatias unterscheiden sich leicht durch ihre verháltnissmássige
Glátte von denen vom hóheren Montserrat oder vom Sant Llorenc
del Munt!

Dieser Unterschied in der Oberfiachenstreifung ist gut an unsren
Abbildungen”zu erkennen, von denen Fig. 1, 2, Taf. IV. ein Exemplar von
Castelldefels darstellt, wáhrend die Originale der Fig. 29-34, Taf. II.
vom Montserrat stammen.

Obwohl die Pomatias vom Montserrat und vom Sant Llorenc del
Munt in ihren Hauptzúgen úbereinstimmen, unterscheiden sie sich
dauernd dadurch, dass die vom Sant Llorencg gewólbtere Windungen
besitzen als die vom Montserrat. Auf Taf. 3, Fig. 35-38, sind 2 Exem-
plare von Montcau, Sant Lloreng del Munt, abgebildet.

Unsere Fundorte von Pom. obscurus martorell? gehóren zwei Gruppen
an. An denen der ersten lebt die Sant Llorenc-Form; zu ihnen záhlt,
ausser den auf dem genannten Bergstocke gelegenen Orten, Terrassa.
An den Fundorten der zweiten Gruppe kommt die Montserrat-Form
vor; zu ihnen gehóren, ausser diesem Berge selbst, Castelldefels, Turó
Boada, Espalraguera, la Puda de Montserrat, Monistrol und Olíus bei
Solsona.

Ueber die Beziehungen dieses Pomatias zu den anderen Formen
dieser Gattung werden wir bei Besprechung der folgenden Art reden.

129. Pomatias obscurus esseranus Fagot
(Taf. IV, Fig. 3-8)

Pomatias esseranus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 197.

Pomatias obscurus esseranus Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst.
Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 51, Taf. 4, Fig. 14-15. — Bofill « Haas,
Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 49, Taf. 3, Fig. 17, 18;
Id., X1920,Pp.56, Tat, 3, Elg. 22-273 1d. Xx11,1920, Pp. 67 ato
Fig. 1-8.

Pomatias obscurus (non Draparnaud) Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat.,
IV TSO2 PZA

Pomatias noguerae Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198 (no-
men nudum); Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, P. 132.

EI DA

(410) A. Bofill ¿ F. Haas 795

Pomatiías vipacurcicus Bofill, Act. Mem. 1 Congr. Nat. Esp. Zaragoza,
1909, P. 204.

Pomatias alopioides Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, Pp. 140
XK 143.

Pomatias organiacus Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140
K 143.

Pomatias montseyvaticus (non Fagot) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist.
Nat., 1904, P. 125. ;

Pomatias bofillz Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, Pp. 132. —
— Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, Pp. 125.

Pomatras crassilabrum (non Dupuy) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
MITOS Pi LOS.

Zwischen Manresa € Berga (Anonym).

Sant Llorencg dels Piteus (Bofill). Viele Exemplare.

Gironella (Maluquer). Viele Stúcke.

Zwischen Olvan und La Baélls (Haas). Viele Exemplare.

Berga (Rosals). Viele Exemplare.

Wallfahrtskapelle Corbera oberhalb von Berga. Viele Exemplare in
der Sammlung Bofill.

Pont de Raventí (Haas). Viele Stúcke.

Zwischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 4 Exemplare.

Fígols-les-Mines (Suárez del Villar). Viele Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare.

Zwischen Guardiola und Bagá (Sagarra). 1 Exemplar.

Bagá (Haas). Viele Stúcke.

Greixa, in 1300 m. Hóhe (Haas). Viele Exemplare.

Falgars (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare.

Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare.

Montanya de Rus (Haas). 3 Exemplare.

Castellar d'En Huch, an den Llobregatquellen (Bofill). Viele Exem-
plare. (Maluquer). (Haas). Viele Stúcke.

Fagot hat (1. c., p. 132) den Pomatias von den Llobregatquellen,
den er von Bofill erhalten hatte, mit dem Namen bofilli belegt, hat
ihn aber nie beschrieben; er vergleicht ihn wohl (1. c.) mit seinem .Pom.
subobscurus, lásst diesen aber ebenfalls unbeschrieben. Wir bilden diese
Form in einem Bofillschen Exemplar auf Taf. 4, Fig. 7, 8 ab, damit
man sich von seiner UÚbereinstimmung mit Pom. obscurus esseranus
úberzeugen kann.

Ferner bilden wir (Taf. 4, Fig. 3, 4) ein Stúck von unserem nied-
rigsten Fundorte Gironella, ab und eines (Taf. 4, Fig. 5, 6) von dem
hochstgelegenen, Greixa.

Was die Oberfláchenstreifung des Pom. obscurus esseranus im Llo-
bregat-Gebiete anbelangt, so gilt das Gleiche was wir auch schon in
unseren Studien iiber die Táler der Noguera Pallaresa und des Segre
darlegten, námlich, dass an schattigen, feuchten, nach No1den gelegenen

796 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (420)

Orten (wie Gironella, Falgars, Llobregatquellen) die Streifung zurúckgeht,
fem wird oder fast ganz verschwindet, wáhrend sie an heissen, trocknen,
nach Súden geóffneten Stellen (Guardiola, Greixa, etc.) stárker, unter
Umstánden fast rippenfórmig wird.

Das Verháltnis von Pom. obscuvus esseranus zu dem eben besproche-
nen Pom. obs. martorellz ist das zweier sich in ihren jeweiligen Verbreit-
ungsgebieten vertretender Lokalformen. Ihre Verwandtschaft ist sehr
nahe, ihre Ahnlichkeit wird durch den Besitz der gleichen Wandel-
formen noch erhóht. Man wird sie aber wohl stets dadurch unterscheiden
kónnen, dass bei Pom. obs. martorelli die Stelle grósster Bauchigkeit der
Umgánge in deren Mitte, bei Pom. obs. esseranus aber unterhalb dersel-
ben liegt. :

Mit dem Auffinden des Pom. obs. esseranus im oberen Llobregat-
gebiete scheint sich unsere schon in vorhergehenden Arbeiten ausge-
sprochene Ansicht zu bestátigen, dass er fir die in den vorpyrenáischen
Sierren verlaufenden Oberláufe der Súdabfiússe der Pyrenáen charak-
teristisch ist. Pom. obs. martovellr ist auf die súdostlichen Vorberge dieses
Gebietes. beschránkt, im Westen wird er, im Montsech, durch .Pom.
obscuvus montsiccianus erzsetzt.

130. Bythinia tentaculata Linné

Helix tentaculata Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 774-

Bythinia tentaculata Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 1l, 1855,
p. 528, Taf. 29, Fig. 23-24. — Almera € Bofill, Bol. mapa geol.
España, 2. ¡Ser., UV, 1898, P.383.

Bythinia tentaculata var. preducta Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
OVINO Ap

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 2 subfossile Exemplare.
Capellades (Romaní). 1 Exemplar.

131. Amnicola similis Draparnaud
(Taf. IV, Fig. 21-23, 31-54)

Cyclostoma simile Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 34, Taf. 1,
Fig. 15.

Hydrobia similis Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 552, Taf. 27, Fig. 9.

Amnicola similis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 147. — Chía,
Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14. — Maluquer, Butll.
Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat.
Hist. Nat., IV, 1904, p. 7/7. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
VIT, 1017) 1P.-1140%

Bythinia similis Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 30.

Cyclostoma anatinum Draparnaud, Hist. moll, France, 1805. p. 37,
Taf. 1, Flg. 24-25.

(421) A. Bofill ¿ F Haas 797

Amnicola anatina Chía, Mol. terr, agua dulce Barcelona, 1887, p. 14.

Amnicola maceana Paladilhe, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XXI, 1869,
p. 227, Taf. 109, Fig. 6-7. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880,
Pp. 148. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14. —
Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. terr. fluv. Tunisie, 1887,
Pp. 145. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp., 1892, p. 138. — Ma-
luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Bofill, An.
Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 536.

Amnicola emiliana Paladilhe, Rev. Mag. Zool,. 2. Ser., XXI, 1869,
p. 229, Taf. 19, Fig. 22-23. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,
1887, p. 14. — Salvañá, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 119.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52.

Amnicola rorgiana Salvañá, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 141,

Amnicola monjor Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona 1887, P. 14.

Amnicola vallensana Almera $ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,
IN PESOS Pr 83, Taka 5, ¡B1e. 23:

Barcelona (Bofill, Chía, Salvañá).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Paladilhe, Servain). (Martorell). Viele
Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Salvañá). Viele Exemplare.
(Letovrneux € Bourguignat, Fagot). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare.
(Haas). Viele Exemplare.

Zwischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmúndung
(Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare.

Llobregatmindung (Bofill). 8 Exemplare. (Zulueta).

Genist an der Llobregatmindung (Gros). 2 Exemplare.

Prat del Llobregat (Bofill). Veile Stúcke. (Maluquer). (Aguilar-
Amat). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Stúcke.

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). Viele Exem-

lare.

Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Stúcke.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 11 subfossile Sticke.

Terrassa (Bofill). Viele Exemplare.

Capellades (Romaní). Subfossile Exemplare.

Die Untersuchung von vielen hundert Stúcken hat uns úberzeugt,
dass die úbliche Auseinanderhaltung der beiden Draparnaudschen
Arten Amn. similis und anatina undurchfúhrbar ist. Wenn wir beide
klassischen Formen unter dem álteren Namen símilis vereinigen, so
geschieht es deshalb, weil wir sie nicht nur durch alle Ubergánge ver-
einigt fanden, sondern weil sie nicht die Endpunkte, sondern nur innere
Glieder einer weit mehr Formen umfassenden Formenkette sind.

Die beiden Formen similis und anatina, so wie Draparnaud sie
auffasste, finden sich an vielen Fundorten, wie z. B. in den Wasser-
gráben der Llobregat-Ebene, durch verbindende Ubergánge aller Art
vereinigt, wie aus ursren Figuren 31-54 der Tafel 4, deren Originale
alle vom gleichen Orte stammer, ersichtlich ist. An anderen Fundorten,

7098 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (422)

hóher flussaufwarts, lebt gewóhnlich nur eine der beiden Formen, aber
nicht wohlumschrieben, sondern stets in Gemeinschaft von Exemplaren,
die schon in mehr oder minder starker Ausbildung den UÚbergang zu
der anderen darstellen.

Kurz zusammengefasst lásst sich sagen, dass die 4mm. similis und
anatina verbindende Formenkette an allen Fundorten vorkommt, aber
nicht stets in ihrer ganzen Ausdehnung; statt eines Stúckes dieser
Kette, in dem eine der beiden Draparnaudschen Formen enthalten ist,
ist auch manchmal nur das Mittelstúck vorhanden, das Mischcharaktere
zwischen beiden aufweisende Stúcke umfasst.

Die Unterschiede zwischen den beiden in Frage stehenden Formen
sind, im Grunde genommen, nicht grósser als die zwischen vielen Xero-
philen, die allgemein anerkannter Weise in einer und derselben Art
vereinigt werden: Amnicola anatina ist hóher als similis und weist in-
folgedessen weniger bauchige Umgánge auf, weniger tiefe Naht, weniger
geófíneten Nabel und eine weniger hohe Múndung, die nicht der halben
Gesamthóhe der Schale gleichkommt.

Wie wir schon weiter oben erwábhnten, stellen die beiden Drapar-
naudschen Formen símilis und anatinma nicht die Endpunkte der sie
vereinigenden Formenkette dar, sondern nur Glieder innerhalb derselben.
Zwischen beiden liegenden Formen hat Paladilhe Artnamen beigelegt,
wie z. B. Amnicola compacta, sarahae und spivata, wáhrend die 4Amn.
emiliana desselben Autors in der Verlángerung der Kette iber A. si-
milis hinaus liegt.

Amnicola rorgiana Salvañá, die wir Taf. 4, Fig. 21-26 nach einem
Stúcke aus der ehemaligen Sammlung dieses Autors abbilden, ist nomen
nudum geblieben, ebenso wie Amn. monjo: Bgt., die nach Salvañá (62,
P. 141) mit rozgiana identisch ist. Beide gehóren in die Variationsbreite
der Amnicola similis Drap.

Auf Taf. 4, Fig. 27, 28 bilden wir ein Exemplar der subfossilen 4mn.
vallensana Alm. € Bof. ab, das aus Ca'n Ubach de Rubí stammt. Es
stellt eine kleine und bauchige Form der Amn. símilis dar, wie sie be-
wegten Wassergráben eigentúmlich ist und zu der auch unsre rezenten
Stúcke von Terrassa gehóren.

Belgrandia marginata Michaud

Paludina mavyginata Michaud, Compl. hist. nat. moll. terr. fluv. France,
1835, p. 98, Taf. 15, Fig. 58-50.

Hydrobia marginata Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 573, Taf. 28,
Fig. 10.

Belgvandia marginata Almera €% Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,
IV, 1898, p. 84.

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.
Von der Súdseite der Pyrenáen ist bisher keine rezente Belgrandia

(423) A. Bofill i F. Haas 7099

bekannt, wáhrend von der franzósischen Seite mehrere Arten genannt
werden. Die Auffindung einer solchen in subfossilem Zustande im Llo-
bregatgebiete legt nun allerdings die Vermutung nahe, dass sie auch
noch rezent dort vorkomme, aber ehe sich dies bestátigt, ziehen wir
vor, Belgrandia ma ginata nicht mit laufender Nummer in die Liste
der lebenden Mollusken Kataloniens aufzunehmen.

Das einzige vorhandene Exemplar aus Ca'n Ubach ist zerbrochen,
lásst aber eine einwandfreie Bestimmung zu.

132. Paludestrina acuta Draparnaud
(Taf. IV, Fig. 17-20)

Cyclostoma acutum Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 40, Taf. 1,
lei 23.

Paludestrina acuta Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52.

Bythinta acuta Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 30.

Paludestrina procerula Paladilhe, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XXI, 1869.
Pp. 323, Taf. 19, Fig. 24-25.

Paludestrina sp.? Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77.

Barcelona (Paladilhe).

Ca'n Tunis (Martorell). Viele Exemplare.

Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Prat del Llobregat (Maluquer). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). Viele Exem-
plare.

Castelldefels (Sagarra).

Capellades (Romaní). Viele Exemplare.

Unter Vorbehalt stellen wir die von Zulueta nicht náher bestimmte
Paludestrina von der Llobregatmúndung zu acuta, da diese die háufigste
Art dieser Gattung in dem von uns behandelten Gebiete ist.

Wie Germain (Moll. France, II, 1913, p. 305) stellen wir Pal. pro-
cevula Pal. als eine sehr schlanke Form in die Synonymie der acuta.

Angesichts des Mangels an Abbildungen von Pal. acuta in den
úblichsten und leicht zugánglichen Nachschlagewerken bilden wir auf
Taf. 4, Fig. 17-20 zwei Stúcke dieser Art, die von Ca'n Tunis bei Bar-
celona stammen, ab.

133. Paludestrina brevispira Paladilhe
(Taf. IV, Fig. 9-16)

Paludestrina brevispiva Paladilhe, Annal. malac., I, 1870, p. 243; Ann.
Sar Nab 0 Sel iS bar 3 Blg. 2/20:

800 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (424)

Bythinella abbveviata (non Michaud) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XIV, 1914, P. 145.

Bythinella reyniesí (non Dupuy) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
XVII, 1917, P- 47.

Castelldefels (Haas). 1 Exemplar.

Capellades (Rosals). Viele Exemplare. (Romaní). Viele Exemplare.

Die von Locard (Coq. eaux douc. France, 1893, p. 104, Fig. 103)
kopierte Originalabbildung dieser Art durch Paladilhe gibt keinen rech--
ten Begriff von ihr, weshalb wir hier eine Reihe von Exemplaren von
Capellades, die ungefáhr ihre ganze Variationsbreite umfassen, abbilden
(Taf. 4, Fig. 9-16). Man wird an ihnen erkennen, dass die Mehrheit der
Sticke von Capellades niedriger und enger gewunden ist als das ven Pa-
ladilhe abgebildete Exemplar. Die niedrigsten Stúcke von Capellades
eleichen, mit Ausnahme ihres spitzen Wirbels, einigen Formen der By-
thinella bvevís so sehr, dass man veistehen kann, warum einige Autoren
sie als Bythinella abbreviata oder B. veyniesi zitiert haben.

Paludestrina brevispira, die vom ganzen franzósischen Kustengebiete
des Mittelmeeres bekannt ist, war bisher aus Katalonien noch nicht
genannt worden.

Moitessieria simoniana Charpentier

Paludina simontana Charpentier in Saint-Simon, Miscell. malac., 1. Dek.,
1848, P. 39. ;

Hydyobia simoniana Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 574, Tal. 28,
Oe

Mottessieria saimt-simoni Germain, Moll. France, 1Í, 1913, p. 315.

Mottessieria massotz Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863,
p. 430. Taf. 21, Fig. 1-5. — Almera « Bofill, Bol. mapa geol. España,
2 SEL IN PLOOS PIO

Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar.

Germains Beispiel folgend haben wir Mort. massotz, wie Almera «
Bofill ihre Schnecke aus Ca'n Ubach de Rubí nannten, in die Synonymie
von Mott. simontana Charp. gestellt.

Das einzige schon erwáhnte subfossile Exemplar von Ca'n Ubach
ist etwas zerbrochen, weshalb die Bestimmung der Artzugehórigkeit
als nur vorláufig zu gelten hat. Immerhin genúgt der Erhaltungszustand
des Stúckes, um seine Moitessieiiennatur sicher festzustellen. In le-
bendem Zustande ist bisher keine Mottessiería vom Siúdhange der Py-
renáen bekannt geworden, doch weiden solche vielleicht in den Ge-
mássern, die die blauen Mergel von Ca'n Ubach ablagerten, zusammen
mit anderen von dort nur subfossil bekhannten Arten gefunden werden.

(425) A. Bofill + F. Haas 801

Valvata piscinalis Múller
(Taf. IV, Fig. 29, 30)

Nerita piscinalis Múller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, Pp. 172.

Valvata piscinalis Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 583, Taf. 28,
Eigr. 13.

Valvata piscinalis var. vubiensis Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Es-
paña 20 Set: 1, 1898, P. 84, Taf, 5, Pig. 20;

Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 6 subfossile Exemplare.

Die Varietát vubiensis Alm. € Bof. von Ca'n Ubach, die wir nach
einem Koty pus auf Taf. 4, Fig. 29, 30 abbilden, ist eine etwas niedrige
Val. piscinalis, die etwa der Form alpestvis Blaun. entspricht und die
in Gebirgsgewássern lebt, eine Bedingung, die wohl auf Ca'n Ubach
zutrifít.

In Capellades, von wo Romaní Val. piscinalis zitiert (141, p. 48),
kommt diese Art nicht vor, Romaní hatte, wie wir nachweisen konnten,
junge Stúcke von Ericia elegans Múll. mit unsrer Valvata verwechselt.

e 134. Valvata cristata Miller

Valvata cristata Múller, Verm. terr. luv. hist., IL, 1774, p. 198. — Dupuy,
Hist. moll. France, 1851, p. 587, Taf. 28, Fig. 16. — Chía, Mol. terr.
agua dulce Barcelona, 1887, p. 14.

Barcelona (Chía).
Castelldefels (Haas). Viele Stúcke.

135. Sphaerium (Sphaerium) corneum Linné

Tellina cornca Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, p. 678.
Cyclas cornea Dupuy, Hist. moll. France, 1852, p. 666, Taf. 29, Fig. 4,
— Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 77.

Barcelona (Marto1ell).

Ca'n Tunis (Haas). Viele Stúcke.

Zwischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmúndung
(Bofill). 3 Exemplare.

Teich Remoláa bei Prat del Llobregat (Rosals). 3 Exemplare.

Castelldefels (Haas). Viele Stúcke.

Terrassa (Bofill). 3 Exemplare.

Unter den Stiicken von Castelldefels befinden sich einige der stark
aufgeblasenen Form, die frihe1 als var. nuclens Stud. abgetrennt wurde.

136. Musculium lacustre Miller

Tellina lacustvis Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 204.

Cyclas lacustris Dupuy, Hist. moll. France, 1852, p. 671, Taf. 20, Fig. 7.

Sphaerium lacustre Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, Pp. 14.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52.

Barcelona (Chía).

Zwischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmiúndung
(Bofill). 4 Exemplare.

Prat del Llobregat (Maluquer).

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare.

137. Pisidium amnicum Miller

Tellina amnica Miller, Verm. terr. fluv. hist., Il, 1774, p. 205.

Pisidium amnicum Dupuy, Hist. moll. France, 1852, p. 679, Taf. 30,
Fig. 1. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108.
— Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 2093, Taf. y, Fig. 35-39. —
Bofill £% Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 509. -

Pisidium cazertanum (non Poli), Bofill, Catal. col. conch. Martorell,

1388 DP: 77%

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Rosals). 1 Exemplar.

Rubí (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplaze. (Ro-
sals). Viele Exemplare.

Piera (Bofill). 3 Exemplare.

Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare.

Baga (Sagarra), 2 Exemplare.

Puig d'Alp, in 2410 m. Hóhe (Rosals). Viele Sticke.

Die Grósse der Stúcke dieser Art im Llobregattale ist von der Lage
des Fundorts insofern abhángig, als die gróssten nahe der Mindung,
die kleinsten hoch oben im Gebirge gesammelt wurden. So misst das
Exemplar aus dem Teiche Remolá 9'5 mm. in der Lánge und 7 in der
Hóhe, wáhrend die gróssten vom Puig d'Alp nur long. 475, alt. 3 mm.
haben.

Pisidium amnicum wurde von den katalonischen Autoren vielfach
mit Pis. casertanum verwechselt und als solches zitiert. Wo uns kein
Prúfungsmaterial zur Verfúgung stand, war es nicht móglich festzustell-
en, um welche der beiden Alten es sich in Wirklichkeit handelte; in
solchen Fállen behielten wir die ursprúngliche Benennung bei, driickten
unsre Zweifel aber durch ein vorgesetztes Fragezeigen aus.

E MN

(427) A. Bofill ¿ F. Haas 803

A

138. Pisidium casertanum Poli

Cardium casertanum Poli, Test. utrius. Sicil., 1, 1791, p. 65, Taf. 16,
Fig. 1.

Pisidium casertanum Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 203, Taf. o,
Fig. 27-30. — Bofill £% Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona,
ATTO207 pa:

Pisidium cazertanum Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14.
— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zu-
lueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. — Serradell, Sota
Terra, 1909, p. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVII,
1917, P. 48.

Pisidiuwm tbericum Clessin, Malak. Bl, XXX., 1873, S. 29, Taf. 1,
Fig. 4; Syst. Conch. Cab.. 2. Ausg., IX. 3, S. 36, Taf. 4, Fig. 1-3. —
Woodward, Catal. Brit. Pis., 1913, S. 32.

? Barcelona (Chía).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Haas). Viele Stúcke.

? Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta).

Prat del Llobregat (Bofill). 4 Exemplaze. ? (Maluquer).

Capellades (Romaní). 1 subfossiles Stúck.

? Montserrat (Serradell).

Wie wir schon bei Besprechung von Pis. amnicum sagten, wurde
diese Art sehr háufig unter dem Namen casertanum zitiert. Wo es uns
nicht móglich war, zu entscheiden, um welche der beiden Arten es sich
handelte, versahen wir das Zitat mit einem vorgesetzten Fragezeichen.

Nach Woodward (126 bis S. 32) ist Pis. ¿bericum Cless. mit caser-
tanum identisch, was Geyer und Haas die den im Senckenberg Museum
zu Frankfurt a. M. befindlichen Typus der Clessinschen Form unter-
suchten. bestátigen konnten. Pis. 1ibericum ist auf Stúcke hin beschrie-
ben. die von Barcelona stammen, und es lásst sich sogar fast mit
Sicherheit behaupten dass der genaue Fundort die Gráben des Llobre-
gat bei Cain Tunis sind, da die Clessinschen Stúcke genau mit den
unsrigen vom genannten Orte iibereinstimmen.

139. Pisidium nitidum Jenyns

Pisidium nitidum Jenyns, Trans. Cambridge, IV, 1833, p. 304, Tal. 20,
Fig. 7-8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 14. —
Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zulueta,
Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. —Stelfox, Journ. of
Conch., XV, 1918, p. 205, Taf. y, Fig. 5-13, Taf. 9, Fig. 21-22. —
Bofill % Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 51; 1d.,
7 119205. Ps 00:

804 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (428)

? Barcelona (Chía).

Ca'n Tunis bei Barcelona (Haas). Viele Sticke.

Rennbahn von Barcelona (Bofill £ Aguilar-Amat). 1 Exemplar.

Zwischen der Rennbahn und der Llobregatmindung (Bofill). Viele
Exemplare.

? Llobregatmindung (Zulueta).

Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar.

Prat del Llobregat (Bofill). 1 Exemplar. ? (Maluquer).

Teich Remolá bei Prat del Llobregat (Rosals). 3 Exemplare.

Castelldefels (Haas). Viele Exemplare.

Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Stick.

Auch hier versehen wir die Fundorte, von denen wir kein Beleg-
material hatten, mit einem Fragezeichen.

140. Pisidium pulchellum Jenyns

Pisidium pulchellum Jenyns, Trans. Cambridge, IV, 1833, p. 306, Taf. 21,
Fig. 1-15. —Stelfox, Journ. ot Conch., XV, 1918, p. 300, Tal. o,
Fig. 13-16. — Bofill £% Haas, Treb. Mus. Ciénc. Nat. Barcelona, X,
TO20 BOO Mia OO Ap:

Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 2 Exemplare.
Gironella (Haas). 1 Stick.

141. Pisidium obtusale Lamarck

Cyclas obtusalis Lamarck, Anim. sans. vert., V, 1818, p. 559.

Pisidium obtusale Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. España, 2. Ser.,
IV, 1898, p. 143. —Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 300,
Taf. o, Fig. O9-12.

Pisidium fontinale (non C. Pfr.) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,
ATTE ES PALOS CI VQ DARLA DA

? Ca'n Ubach de Rubí (Almera £% Bofill). Subíossil.

? Capellades (Rosals).

Pont de Raventí (Haas). Viele Sticke.

? Guardiola (Rosals).

Von Ca'n Ubach lag uns kein Material zur Bestátigung der Bestimm-
ung vor; das diesbezúgliche Zitat geht infolgedessen mit Fragezeichen.

Rosals nennt von Capellades und Guardiola Pis. fontinale, das bisher
noch nie aus Katalonien zitiert worden war. Da eine Verwechslung
dieser Pfeifferschen Art mit dem áusserlich sehr áhnlichen Pis. obtusale
Lam. leicht móglich ist und da die letztere Art im Llobregatgebiete
nachgewiesen ist, bezogen wir die Rosalsschen Zitate auf sie, betrachten
unsre Entscheidung aber als fraglich.

(429) A. Bofill + F. Haas 805

DIE MOLLUSKENFAUNA DES LLOBREGATGEBIETES,
NACH FUNDORTEN GEORDNET

Dieser Teil geht ohne Schwierigkeit aus den «Faunules de les loca-
litats» im katalonischen Teile, Seite 227-256, hervor. Es eribrigt hier
nur, die ab und zu angewendeten Zeichen zu erkláren. Es bedeutet:

2 Zweifelhafte oder unbestátigt gebliebene Angaben,

j Nur fossil oder subfossil bekannte Arten,

(f) Subfossil und rezent gefundene Arten,

* Nur aus Genist bekannte Arten, und

(*) Aus Genist und lebend gesammelte Arten.

ZUSAMMENFASSUNG

Wir konnten die Unmenge von Namen, die den Binnenmollusken,
des Llobregatgebietes beigelegt worden waren und die aus unsren «Liste
der aus dem Llobregatgebiete erwáhnten Arten» hervorgehen, auf 141
Arten und Unterarten zurúckfúhren, und zwar aus den folgenden Grún-
den.

In vielen Fállen mussten wir nach den Nomenklaturreglen ungúltig
gewordene Namen dem anerkannten unterordnen, in anderen, weit
zahlreicheren aber, wie in den veránderlichen Xerophilen, Pupen und
Ferussaciiden, stellten wir in die Synonymie altbekannter Arten Namen,
die der Bourguignatschen Schule ihre Enstehung verdanken und die
wir, háufig an Hand von Kotypen, als unhaltbar erfanden. Auch an-
geblich im Llobregatgebiete vorkommende Arten, deren Nennung aber,
wie verschiedentlich in uns zur Verfúgung gestellten Sammlungen nach-
gewiesen werden konnte, auf unrichtiger Bestimmung beruhte, finden
sich in der Synonymie der Formen, mit denen sie verwechselt worden
waren. Von diesen letztgenannten Fállen seien 4 hier ihrer grossen theo-
retischen Bedeutung halber genannt:

Helix (Fruticicola) villosa Stud., die Salvañá von Vallvidrera
nennt und die wir unter Vorbehalt auf H. (Fruticicola) sericea
martovellz Bgt. beziehen,

Pupilla (Pupilla) triplicata Stud.,

Coryna biplicata Mich., die beide von Serradell und Anderen
vom Montserrat zitiert werden und die auf Verwechslung mit
P, (Pupilla) muscorum Múll. beruhen, und schliesslich

806 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (430)

Hohenwavrihlia bugesí Bgt., von Serradell ebenfalls vom Mont-
serrat genannt, die wir in der Sammlung Serradell als Caeci-
lioides acicula Mull. feststellen konnten.

Wurden Arten von Fundorten genannt, wo sie sicher nicht vor-
kommen, so stellten wir sie in die Synonymie von solchen, mit denen
sie wahrscheinlich oder sicher verwechselt worden waren, wie z. B.

H, (Tachea) hortensis Múll. von Vallvidrera und vom Montserrat,
die auf weisslippige Exemplare von HA. (Tachea) nemovalis L.
zu beziehen ist, oder die subfossile

H. (Tachea) vindobonensis C. Pír. (= ausiviaca Mhlfid), von Ca-
pellades, deren Nennung gleichfalls durch Verwechslung mit
nemoralis entstanden ist.

Im Falle, dass anerkannte Arten, die in Grenzlándern Kataloniens
leben, aus dem Llobregatgebiete genannt aber spáter nicht meh1 be-
státigt wurden, haben wir sie unter ihrem Namen, aber ohne Ordnung-
nummer erwáhnt. Die gleiche Art der Erwáhnung wurde den Arten
zuteil, die nur in subfossilem Zustande aus dem Gebiete des Llobregats
bekannt sind.

Auf diese Weise wurden behandelt:
Helix (Archelix) alcnensis Fér.,
Ferussacía terver: Bgt.,

Pupa (Modtcella) similis Brug.,
Succinea avenavza Bouch. Chant.,
Planorb3s (Planorb3s) corneus L., und
Pl. (Planorbis) dufourez Graells,

die entweder eingeschleppt oder genannt und nie mehr bestátigt worden
sind, und

Orcula dolium var. plagiostoma A. Br.,
Planorbis (Bathyomphalus) contortus L.,
Ancylus (Velletia) lacustvis Muúll.,
Belgrandia marginata Mich.,
Mottessiería sumontana Charp., und
Valvata piscinalis Mull.,

die man nur subfossil, nicht aber lebend aus dem Llobregatgebiete kennt.

Wegen Einzelheiten beziúglich der eben áufgezáhlten Arten sehe man
in den einzelnen Besprechungen nach.

Die ebenfalls im Llobregatgebiete nur subfossil bekannten Succinea
oblonga Drap. und Planorbis (Armiger) cristatus Mill. wurden trotzdem
mit Ordnungsnummer in die Liste der lebenden Mollusken aufgenomm-
en, weil sie lebend in den benachbarten Flussgebieten gefunden wurden
und ihr Nachweis in dem des Llobregat mehr als wahrscheinlich ist,

A A
(431) A. Bofill i F. Haas 807

a

Infolge ihrer Unwahrscheinlichkeit, die fast schon an Unmógichkeit
grenzt, werden wir in unsren zoogeographischen Betrachtungen die fol-
genden Angaben nicht bericksichtigen:

Vitrina major Fér.,

V. pellucida Mill,
Azeca tridens Pult., und
Orcula dolium Drap.,

die alle 4 Salvañá in Vallvidrera gefunden haben will, und

Pyramidula (Gonyodiscus) vrotundata rotundata Múll., und
Helix (Trochula) conica Drap.,

die von Serradell und Anderen vom Montserrat genannt werden.

; Unter den 4 von Salvañá genannten Arten kónnte man Orcula do-
lium durch das subfossile Vorkommen in Ca'n Ubach bestátigt glauben,
doch wáre dann sehr auffállig, dass kein anderer der vielen Erforscher
des so oft besuchten Fundortes Vallvidrera sie wiedergefunden hat;
es ist also doch vorzuziehen, die Salvañasche Angabe, wie so viele an-
dere von ihm, ganz unberúcksichtigt zu lassen.

Was die beiden von uns bezweifelten Angaben vom Montserrat an-
belangt, so gehórten alle von uns untersuchten Pyy. (Gonyod:iscus) vo-
tundata von dort der Unterart omalisma Bgt. an; da es mehr als unwahr-
scheinlich ist, dass neben dieser omalisma auch die andere Unterart ro-
tundata lebt, muss eine Verwechslung zwischen beiden die Serradellsche
Angabe der rotyndata rotundata veramlasst haben. Die Nennung der
stets so kistennahe bleibenden Helix (Tro:hula) conica Drap. vom Mont-
serrat glauben wir ohne Weiteres úbergehen zu dúrfen.

808 Junta de Ciencies Naturals de Barcelona (432)

ÚBER DIE ANGEBLICH FOSSILEN BINNENMOLLUSKEN DES
LLOBREGATGEBIETES

Nicht alle Binnenmollusken des Llobregatgebietes, die als fossil
beschrieben wurden, sind als solche zu betrachten. Nur zwei der in
unsrer vorliegenden Arbeit behandelten Formen sind wirklich fossil,
námlich Helix depereti Loc. und H. almeraz Loc., die beide in einer
Grotte im heutigen Parke Gúell in Barcelona-Gracia, unter einer Reste
von Rhinoceros mevckhi Kaup enthaltenden Schicht gefunden wurden,
also dem álteren Pleistozán angehóren; die Fossilitát beider Formen
bleibt also unangefochten, nicht aber ihre Artberechtigung, denn wir
mussten beide, nach Untersuchung der Originalexemplare, mit der
rezenten Helix (Czyptomphalus) aspevsa Múll. vereinigén.

Almera % Bofill haben (Bol. mapa geol. España, 2. Ser., IV, 1898)
eine Reihe von Binnenmollusken aus dem blauen Ton und dem Sand-
lehm von Martorell, Rubí und Ca'n Ubach de Rubí als dem Sizcilien,
also dem oberen Pliozán angehórig, beschrieben. Wir haben ihr Material
nachgeprúft und gefunden, dass alle in ihm enthaltenen Formen noch
heute lebenden Arten angehóren; selbst die als neu beschriebene Arten,
die der Fauna der genannten Fundorte scheinbar ein besonderes Ansehen
gaben, mussten wir mit rezenten, lángst bekannten und erkannten,
vereinigen.

Die Beschaffenheit des Bodens, in dem die angeblichen pliozánen
Mollusken gefunden wurden, bestátigt unser rein conchyliologisches
Ergebnis. Die Fundorte befinden sich in Anschwemmungen von Giess-
báchen in einer Art von Schwemmlehm, wie er sich noch heute táglich
bildet, und úber dem keine Schicht von festlegbarem Alter liegt, durch
die wiederum das der Mollusken fúhrenden Schicht bedingt wáre.

Aus den angebenen Grúnden haben wir die Mollusken von Martorell
und Ca'n Ubach auch nicht als fossil, sondern als subfossil bezeichnet.
Wir fassen sie, da sie auch stets in Nestern zusammen, nicht vereinzelt
gefunden wurden, als rezente Genistschnecken der Giessbáche auf, die
vom Berge Sant Lloreng del Munt zum Llobregat herunterkommen.
Diese ihre Herkunft aus Genist wird auch durch das Vorhandensein
von Gattungen wie Belgrandia und Mottessieria bestátigt, die sich
kaum je in anderen Gelegenheiten finden werden.

Da wir von vielen Nebenflissen des Llobregat úberhaupt ncch
keine Mollusken kennen, ist es nicht ausgeschlossen, dass sich die beiden
eben erwáhnten, rezent bisher aus Katalonien nicht bekannten Gatt-
ungen dort noch lebend nachweisen lassen,

í
7
E
3
3
4
e]
,

ti pr q

(433)

A. Boful + F. Haas

809

Die folgende Liste fiihrt auf der linken Seite die Arten von Ca'n Ubach
de Rubí und Martorell in der von Almera € Bofill gebrauchten Benenn-
ung an, wáhrend die rechte Seite die von uns vorgenommenen Ánderun-
gen in der Nomenklatur und der Bestimmung angibt:

Amnicola vallensana Alm. «€ Bof.,
pss taro q Bla. 23:
Bythinza tentaculata L., p. 83.
Mottessieria massoti Bgt., p. 84.
Belgrandia marginata Mich., p. 84.

Val: atapiscinalisvar.rubiensis Alm.

K£ Bof., p. 84, Taf. 5, Fig. 26.
Helix pulchella var. laevis Sandb.,
Doom Lat: 7. Elg. 40
H. pulchella var, laevis Sandb.,
partim
. nemoralis L., Pp. 97.
. alluvionum Serv., p. 97, Taf. 7,
Fig. 5.
. paladilhei Bgt., p. 97, Tal. 7,
Fig. 7.

Y qx

y

. acosmía Bgt., p. 97, Tal. 7,
Fig. 6.

y

. monasteriolensis Fag., p. 97,
Latiiz,. Ele. 8.

. montservatensis Hid., p. 97.

. praesiriolata Alm. á Bof., p. 98,
E O

. conica Drap., p. 98.

. carihustana Múll., p. 98.

TE M3

H. stvigella Drap., p. 98.

Hyalinia nitens Gmel., p. 98.

Hyalinia cvystallina Miúll., p. 99.

Conulus fulvuus Drap., p. 99.

Succinea pferfferí Rossm., p. 99,
Lali El9.- En.

Succinea oblonga Drap., Pp. 99,
Tati 7, Pigi HO.

Succinea oblonga Drap., partim.

Rumina decollata L., p. 99.

28

=AÁmnicola similis Drap.
=Byihinta tentaculata L.
=Mottessieria simoniana Charp.
= Belgrandia marginata Mich.

=Valvata piscinalis Mill.
=H. (Vallonia) pulchella Mill.

=H. (Vallonia) excentrica Sterki.
=H. (Tachea) nemoralis L.

. (Xerophila) variabilis Drap.

=H. (Candidula) vugosiuscula mc-
nmistrolensis Fag.

=/2l0
Bgt.

(Cand.) striata barcinensis

=H. (Cand.) vugosiuscula mont-
strolensis Fag.

=H. (Cand.) striata montserraten-
sis Hid.

=H. (Fruticicola) hispida L.
=H. (Trochula) conica Drap.
=H. (Carthusiana) carthusiana
Mil.
=H. (Theba) strigella ruscinica
Bgt. :
=Hyalinia (Polita) nitens Gmel.
=Hyalinia ( Vitrea) crystallina Mill.
=Euconulus fulvus Mill.

=Succinea pjferfferi Rossm.
=Succinea oblonga Drap.

=Succinea putris L.
=Rumina decollata L.

SI0 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (434)

Zua lubrica Múll., p. 100, Taf. 7,
Fig. 12.

Pupa montserratica Fag., p. 100.
P. dolium var. plagiostoma A. Br.,
PD 100, Mat BIS rs:

P. (Lauria) umbilicata Drap., p. 100
1 e

P. (Vertigo ) antivertigo Drap.,
P. 100.

Limax variegatus Drap., var.,
1D Ienta DoS o

Limnaea fragilis L., p. 101.

L. fragilis var. coruus, p. IOI.

L. truncatula Múll., p. 101, Tal. 8,
is

L. ovata Drap., p. IOL.

L. vulgaris C. Pír., p. 102, Taf. 8,
Fig. 2.

L. defovmata Alm. € Bof., p. 102,
Catato Ets Ae

Ancylus lacustris L., p. 102.

A. lacustris var. moquinianus Bgt.,
PS/TO2:

Planorbis carinatus Múll., var.,

P. 103.

Pl. nautileus var. imbricatus Mill.,
P. 103.

Pl. rotundatus Poir., p. 103.

Pl. contortus L., p. 103.

Pl. laevis Ald., var., p. 103, Taf. 8,
Fig. 5.

Carychium minimum Mull., p. 104.
Cyclostoma lutetianum Bgt., p. 104.
Pisidium obtusale C. Pfr., p. 143.

=Synonym von Zua subcylindri-
ca L.
=Pupa (Modicella) polyodon Drap.

=Orcula dolium var. plagiostoma
A. Br.

=Synonym von Pupilla (Lauria)
cylindracea Costa.

=Vertigo antiveritgo Drap.

=Synonym von Uiíimax flavus L.
=Lymnaea (Limnus) palustris Mill.
=L. (Limnus) palustris Mill.

=L. (Galba) truncatula Mill.
=Synonym von L. (Radix) li-
mosa L.

=L. (Radix) limosa L.

=L. (Radix) limosa L.
=4Ancylus (Velletia) lacustris L.

=A4A. (Velletia) lacustris L.

=Planorbis (Tropidiscus) umbilica-
tus Mill.

=Pl. (Armiger) cristatus) Mull.
=Pl. (Paraspira) vrotundatus Poir.
=P!/. (Bathyomphalus) contorius L.

=Synonym von Pl. (Gyraulus)
elater Jetfr.

=Carychium minimum Mill.

=Evricia elegans Mill.

=Pisidium obiusale Lam.—Da die
Belegexemplare dieser Art uns
nicht zugánglich waren, konnten
wir nicht feststellen, ob ihre
Bestimmung einwandfrei ist.

Aus dieser Liste geht hervor, dass wir die folgenden, von Almera

hue

(435) A. Bofill i F. Haas 811

« Bofill fir neue Arten gehaltenen Formen als Synony me von altbekann-
ten noch lebenden Spezies zu gelten und deshalb zu verschwinden
haben:

Amnticola vallensana,

Valvata piscinalis var. rubienss,
Helix praestriolata und

Limnaea deformata.

Mit der Ausmerzung dieser vermeintlichen Arten, die der Fauna
von Ca'n Ubach und Martorell ein von der rezenten verschiedenes Aus-
sehen verliehen, besteht diese angeblich pliozáne nur noch aus auch
heute noch lebenden Arten, von denen einige allerdings nicht nehr
heutigen Tags im Llobregatgebiete gefunden werden; diese sind:

Orcula dolium var. plagiostoma A. Br.,
Succinea oblonga Drap.,

Planovbis (Bathyomphalus) contortus L.,
Pl. (Armiger) cristatus L.,

Ancylus (Velletra) lacustris L.,
Belgrandia marginata Mich.,
Mottessiería simoniana Charp., und
Valvata piscinalis Mill.

Die Tatsache, dass diese heute im Llobregatgebiete verschwundenen
Arten in den nórdlichen Nachbargebieten noch vorkommen, legt die
Ansicht nahe, die Zeit der Ablagerung des Mollusken fúhrenden Schwemm-
lehms von Ca'n Ubach de Rubí und Martorell sei eine feuchtere, schatti-
gere gewesen, wie die heutige, eine Zeit, in der im Llobregattale noch
reichlicher Waldbestand vorhanden war.-

Die von Romaní fúr quaternár geháltene Fauna von Capellades ist
in nichts von der heutigen zu unterscheiden, ihr Fundort ist eine mách-
tiger Kalktuff, dessen Bildung noch andauert. Wir haben es aus diesem
Grunde vorgezogen die in ihm gefundenen Formen als subfossil zu
bezeichnen.

812 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona j (436)

SCHLUSSFOLGERUNGEN

Wie in den Tálern der beiden Nogueras und des Segre besteht auch
in der des Llobregat die Molluskenfauna aus 3 verschiedenen Gruppen,
die 3 geographischen Girteln entprechen. In den eben erwáhnten 3 Nach-
bartálern nannten wir diese 3 Gúrtel den der Hochpyrenáen, den der
prápyrenáischen Sierren und den des Montsech, und fanden in jedem
einzelnen eine fúr ihn bezeichnende Molluskenfauna. Im Llobregattale
fehlt der hochpyrenáische Gúrtel, da die Quelle des Flusses schon in
dem der prápyrenáischen Sierven liegt; auch sein ganzer Oberlauf ist
in diesem Girtel, den er in einigen, aber keineswegs mit denen des
Segre vergleichbaren Congosts durchbricht.

Bei Gironella verlásst der Llobregat den eben genannten Gurtel
und tritt in ein oligo-miozánes, durch die starke Ausbildung von Geroll-
bánken (Puddings) charakterisiertes Gebiet ein, das der Cardoner etwas
weiter nórdlich, zwischen Sant Lloreng dels Piteus und Solsona erreicht.
Dieses Gebiet stellt eine nach dem Meer zu langsam abfallende Ebene
dar, aus der die Berge Montserrat und Sant Llorencg del Munt wie
Inseln hervorragen; in ihm hat sich eine besondere Molluskenfauna
herausgebildet, die wir nach dem Orte ihrer deutlichsten und stárksten
Entwicklung die montserratische nennen wollen.

Dieser zweite Faunengúrtel stósst mit dem dritten, dem /:ttoralen,
in geringer Entfernung vom Mittelmeer zusammen.

In den Guúrtel der prápyrenáischen Sierren, dessen charakteristische
Molluskenformen wir gleich nennen werden, sind aus den Nachbartálern
einige Arten der Hochpyrenáen emgedrungen, die sich aber nicht weit
abwárts verbreitet haben. Es sind:

Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt., die bis Pobla de Lillet ab-
waárts gelang ist,

H. (Chilotvrema) desmoulinsí subsp. (Castellar d'En Huch), und

H. (Arianta) arbustorum xatarii Far. (Bis Montanya de Rus).

Mit diesen Arten zusammen leben die folgenden fir den Girtel der
prápyrenaischen Sierren bezeichnenden, die wir hier mit ihrem tiefsten
Verbreitungspunkte im Llobregattale angeben:

Helix (Xerophila) ericetorum Mill. (Fígols-les-Mines),

H. (Chilostoma) cornea Drap. (Guardiola).,

H. (Tachea) hortensís Múll. (Guardiola).

Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. (Gironella u. Solsona),
Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof. (Guardiola),

P. (Modicella) secale Drap. (Pobla de Lillet),

Im

EE IN A. Bofill + F. Haas 813

Clausilia (Marpessa) laminata Mont. (Pobla de Lillet),
Cl. (Kuzmicia) abietina Dup. (Fígols les Mines),

Cl. (Kuzmicia) pyrenaica Charp. (Guardiola),

Azeca tridens Pult. (Pobla de Lillet), und

Pomatias obscuvus esseranus Fag. (Gironella).

Der vorhin von uns neu getaufte montserratische Girtel ist durch
die folgenden Unterarten charakterisiert:

Hyalinia (Polita) glabra harlez Fag.,
H. (Poltta) pura courquinz Bgt.,
montserratensis Hid. (Montserrat)
Helix (Candidula) striata...+ betulonensis Bof. (Sant Lloreng del
Munt)
H. (Fruticicola) sericea bofilliana Fag.,
Pupa (Modicella) affinis bofilli Fag., und
Pomatias obscurus martorellí Bgt.

Das Vorhandensein von zwei verschiedenen Lokalrassen von Helix
(Candidula) striata, der montserratensis und der betulonensis, erklárt sich
durch ihr Vorkommen auf den beiden isolierten Berginseln Montserrat
und Sant Lloreng del Munt.

Der Littoralgúrtel besitzt eine grosse Menge fiir ihn bezeichnender
Arten, die wir, mit dem Punkte ihres tiefsten Eindringens in das Llo-
bregattal, in der folgenden Liste zusammenstellen:

Leucochroa candidissima Drap. (Capellades),

Helix (Xerophila) variabilis Drap. (Pobla de Lillet),

. (Xerophila) maritima Drap. (Igualada und Monistrol),
. (Xerophila) arigonis Rossm. (Pobla de Lillet),

. (Candidula) apicina Lam. (Vallvidrera),

(Candidula) conspurcata Drap. (Zwischen Manresa und Berga),
(Trochula) conica Drap. (Martorell),

(Trochula) elegans Drap. (Terrassa),

. (Cocktcella) conoídea Drap. (Sant Feliu del Llobregat),
. (Cochlicella) barbara L. (Igualada),

. (Cochlicella) acuta Múll. (Igualada),

(Caracollina) lenticula Fér. (Terrassa),

(Macularia) companyonst Al. (Barcelona),

. (Euparypha) pisana Mill. (Igualada € Manresa),
Clausilia (Papillifera) bidens L. (Gelida),

Cl. (Kuzmicia) rugosa Drap. (Montserrat),

Ferussacia folliculus Gron. (Sallent),

Bullinus contorius Mich. (Littoral),

Physa acuta Drap. (Terrassa),

Alexia myosotis Drap. (Littoral),

Paludestrina acuta Drap. (Capellades), und

Pal. brevispira Pal. (Capellades).

bo fu dy by fo ds dd y A y

SI4 Junta de Ciéncies Natuvals de Barcelona (438)

Zu dieser Liste kónnten wir noch Helix (Archelix) punctata Muúll.
hinzufúgen, die bis Guardiola hinaufsteigt, und A. (Eobanta) vermi-
culata Múll., die noch bei Mura gefunden wurde, wenn nicht der Mensch
zur Ausdehnung des Verbreitungsgebietes dieser beiden essbaren Arten
beigetragen hátte.

Arten, wie Helix (Pseudotachea) splendida Drap. und Rumina decollata
L., die úberall dem Menschen gefolgt sind und sogar in den Hochpyre-
náen zu finden sind, kónnen nicht mehr als Littoralformen angespro-
chen werden, die sie urspringlich sind.

Einen Eindringling aus der valenzianischen Region stellt Malaco-
limax valentinus Fér. dar, den Chía und Cockerell von Barcelona nennen.

Um sich ein Bild davon zu verschaffen, wie die drei von uns unter-
schiedenen Faunen im Llobregatgebiete sich zu einander verhalten,
genúgt es, die Faunen der einselnen Fundorte auf ihre Zusammensetz-
ung zu prúfen. Wir wollen deshalb auch auf diese Frage nicht weiter
eingehen und hier nur ein paar Arten erwáhnen, die sich besonders weit
úber die Grenzen des ihnen entsprechenden Guúrtels hinaus verbreitet
haben:

Pomatias obscuvus mavrtorellz Bgt., von Olíus bei Solsona bis Cas-
telldefels am Ufer des Mittelmeeres bekannt.

Helix (Xerophila) variabilis Drap., und

H. (Xerophila) arigonis Rossm., die sich vom Littoral bis nach
Pobla de Lillet verbreitet haben.

H. (Xerophila) maritima Drap.; geht nur bis Igualada und Mo-
nistrol de Montserrat.

Clausilia (Papillifeva) bidens L.; in ziemlicher Entfernung vom
Meer in Gelida gefunden.

Paludestrina acuta Drap., und

Pal. brevispiva Pal.; wurden beide in Capellades, in der Luftlinie
70 Km. vom Meer entfernt, in vóllig súissem Wasser gefunden.

Die interessantesten Beziehungen gehen aus der Lokalfauna von
Guardiola hervor, wo sich neben wenigen hochpyrenáischen und litto-
ralen Charakterformen nicht wenige montserratische und sehr viele der
prápyrenáischen Sierren zusammen vorfinden.

Gehen wir nun zur Vergleichung der Faunen der 3 Gúrtel des Llo-
bregatgebietes mit den entsprechenden der schon behandelten Nach-
bargebiete úber.

Um mit dem Gúrtel der prápyrenáischen Sierren anzufangen, finden
wir die Charakterform des Segretales, Pupa (Modicella) affinis andorren-
sis Bgt. im Llobregattale durch die Unterart catalonica Bof. vertreten,
wáhrend Helix (Candidula) carascalensis orgamiaca Fag. des ersteren
im zweiten keine entsprechende Lokalform ausgebildet hat. Beiden
Tálern ist Pomatias obscuvus esseranus Fag. gemein, den wir schon in
der Congostregion der Essera und der beiden Nogueras gefunden hatten.

Die Fauna des montserratischen Giirtels bietet viele Ubereinstimm-

a

(439)

A. Bofill ¿ F. Haas

SI5

ungen mit der des Montsecgebietes; fast alle der fiir das letztere bezeich-
nenden Formen besitzen in der montserratischen Zone eine entsprechende
Form, wie aus der folgenden Liste hervorgehen wird.

MONTSECHGEBIET

Hyalinia (Polita) cellaria montsicct
Bof.

H. (Polita) mitens cyclotus Bot.

Helix (Candidula) siriata montstc-
ciana Bof.

Pupa (Modicella) affinis montsic-
ciana Botf.

Pomatias obscurus montsiccianus Bof.

MONTSERRATGEBIET
Hyalinia (Poltita) glabva harlez Fag.

H. (Polita) pura courquini Bet.

Helix (Candidula) montservatensis
Hid. un 1 betulonensis Bof.

Pupa(Modicella) affinis bofilla Fag.

Pomatias obscuvus martovelli Bgt.

Fúr Helix (Fruticicola) sevicea bofilllana Fag. vom Montserrat ist
im Montsec noch keine Gegenform aufgefunden worden.

Pupa (Modicella) avenacea Brug. und P. (Mod.) megacheilos Crist.
€ Jan, die im Montsech durch die Lokalformen fpulchella Bof. und
microchilos Bof. vertreten sind, haben im Montserratgebiet keine eignen
Unterarten ausgebildet; die erstere ist dort durch die in Bezug auf die
Zahl der Múndungszáhne so veránderliche typische Form, die zweite
durch die prápyrenáische Form gonsostoma Kstr. ersetzt.

Dem montserratischen Gúrtel fehlen Helix (Chilotrema) desmoulins:
Far. und H. (Tachea) hortensis Múll., die im Montsech leben, und zwar
die erstgenannte Art in der Unterart airicha Bof.

Die Fauna des littoralen Gúrtels ist begreiflicher Weise im Llobregat-
gebiete viel stárker entwickelt als in den Tálern der beiden Nogueras
und des Segre, wo wir nur die folgenden fúr ihn bezeichnenden Arten
nachweisen konnten:

Helix (Cochiicella) acuta L.,

H. (Cochlicella) barbara Múll.,

H. (Eyuparypha) pisana Mill,

Ferussacia folliculus Gron., und

Physa acuta Drap.

Von den fir die óstlichsten Pyrenáentáler bezeichnenden Arten
fanden sich im Llobregatgebiete

Helix (Chilostioma) cornea Drap. und

H. (Arianta) arbustorum xatarti Far., die beide westlich bis ins
oberste Segretal vordringen, sowie

Testacella companyoni Dup. und

Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof., die im Llobregattale
ihre westliche Verbreitungsgrenze finden.

Als negatives bezeichnendes Merkmal fir die Molluskenfauna des
Llobregatgebietes muss das gánzliche Fehlen von Najaden gelten, die
in den Nachbargebieten zu beiden Seiten reichliche Vertreter besitzen,

ÍNDEX

DE LES ESPECIES ESMENTADES EN EL TEXT

Abbreviata Mich., Byihinella. 38, 219
220, 424

abietina D up., Clausilia... 174, 175

176, 268, 388, 389, 437 *

acicula Múll., Achatina. 35,186, 398
acicula Miúll., Buccinum.. 186, 398
acicula Miúll., Cionella. 35, 187, 398
acicula Miúll., Caecilianella. 35, 186
8

acicula Múll., Caecilioides .. 35, 136
188, 258, 398, 399, 430

acomptia Bgt., Helix ...... IZ

75, 308, 311
acomptia Bg., Xerophila. 25, 72, 308
acomptiella Loc., Helix..... 25, 73

75, 309, 310, 311

acomptiella Loc., Helyomanes. 25, 73
309

acomptiella Loc., Xerophila. .. 25, 73
310

acosmia Bgt., Helix........ 27, 82
85, 263, 318, 319, 433

acroxa Mass., Physa...... 199, 408
aculeata Múll., Acanthinula . 34, 171
386

aculeata Múll., Helix .. 34, 171, 386

acuta Desh., Bythinta.. 38, 218, 423

acuta Múll., Cochltcella . 28, 98, 329
acuta Múll., Helicella . 28, 99, 330
acuta Múll., Helix .... 28, 98, 99

269, 272, 329, 330, 437, 439
acuta Drap., Paludestrina. 38, 218, 219

220, 269, 270, 423, 437, 438
acuta Drap., Physa ... 36, 197, 199

269, 272, 407, 408, 437, 439
acuta Múll., Xerophila. 28, 98, 329
acutalis Mor., Lymnaea. 36, 191, 402
acutum Drap., Cyclostoma ... 218,423
acutus Múll., Bulimus.. 28, 98, 329
ademata Bgt., Helix... 69, 306

adeodati Fag., Pupa .. 33, 152, 153

371, 372
adolphi Rosmm., Helix. 26, 78, 313
adolfí Rossm., Helix ... 80, 315

affinis Rossm., Jaminia. 32, 147, 368
affinis Rossm., Pupa . 146, 147, 367
affinis andorrensis Bgt.,

IDA do sono, 148, 271, 368, 438
affinis bofilli Fag., Pupa. 146, 268

271, 367, 368, 437, 439
affinis catalonica Bof., Pupa 147, 148

268, 271, 272, 368, 436, 433, 439
affimis montsicciana Bof.

Pupa
agna Hagenm. Helix .
agrestis L., Agriolimax. 21, 41, 283
agrestis L., Limax .... 21, 41, 283
alaricana Fag., Helix...
albescens Fag., Lymnaea. 36, 191, 402
albus Múll., Planorbts 203, 411
alluvionum Serv., Helix. 25, 62, 68

263, 301, 305, 433
alluvionum Serv., Xevo-

PUMA cocoVs ara obo. O O
almerai Loc., Helix .. 128, 129, 261
354, 355, 432

alonensis Fér., Helix .. 31, 133, 259
357, 430

alonensis Fér., Macularia .. 31, 133
357

alopioides Fag., Pomatias . 212, 419
ambielina Charp., Helix ... 69, 306
amnica Mill., Tellina .... 222, 426
amnicum Miúll., Pisidium... 38, 222
223, 224, 426, 427

anatina Drap., 4Amnicola ... 37, 215

216, 217, 421, 422

anatinum Drap., Cyclostoma. 215, 421
andorrica Bgt., Campylaea.. 30, 113
342

818

Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona

(442)

andorrica Bet. var. alba, Cam-
PALAS 30, II3, 342
andorrica Bgt., Helix . 30, 113, 342
angulata Fag., Pupa .. 152, 371
antivertigo Drap., Pupa. 34, 170, 264

385, 434
antivertigo Drap., Vertigo.. 170, 263
385, 434
apalolena Bgt., Helix ...... 31, 130
355, 356

apalolena var. lucida Fag.,
IN 130, 132, 355, 356
apalolena Bgt., Macularia.. 31, 130
355
apicina Male la 27, 89
269, 323, 437

apocryptia Bgt., Hyalinta. 22, 46, 287
apocryptius Bgt., Zonites.. 22, 45, 286
agualatensis Salv., Helix.... 24, 64
71, 303, 305, 308
aqualatensis Salv., Helyoma-

OS EAS MATER 24, 64, 303
arabíae Fag., Hyalinia .... 22, 47
arabiae Fag., Zomites . 22, 46, 287

arbustovum xatavti Far., He-

lix. 116, 268, 272, 344, 436, 439
arcasiana Serv., Helix.. 23, 46, 288
arcaciana Serv., Hyalinia. 23, 46, 47

287, 288

arenaria Bouch., Succinea . 35, 191
259, 401, 430

arenarum Bgt., Helix ..... 26, 78
80, 313, 315

arenavum Bgt., Xerophila .. 26, 78
80, 313

areniwvaga Mab., Helix ..... 69, 306

arigotr Rossm., Helicella.. 26, 77, 313
arigod Rossm., Helix .. 26, 77, 313
arigonis Rosmm., Helicella. 26, 77
313

arigonis Rossm., Helix. 26, 77, 79, 80
269, 270, 313, 315, 316, 437, 438
arigonis Rossm., Pupa. 154, 161, 373

378

avigonis Rossm., Xerophila. 26, 77
313

avnouldi Bgt., Bulimus .... 32, 139
140, 362

avnould: Fag., Helix ...... 24, 66
71, 304, 308

arnould: Fag., Xerophila ... 24, 66

304

aspersa Múll., Helix ....... EZ
128, 129, 262, 353, 354, 355, 432
aspersa Mill. var. scalavifor-

RASCA NN SL) 27 SS
aspersa Múll., Pomatia. 31, 127, 353
ESDEU las JE? Soonanoos 24, 73

76, 139, 309, 312, 361
astata Bgt., Helix . 64, 68, 302, 306
astata Bgt., Helyomanes. 24, 64, 302
2? My GDL conooooe 21, 39, 282
áter L., Limax ... 39, 40, 282, 283
augustana Maluq., Helix. 26, 62, 300
augustiniana Bet., Helix. 26, 62, 71
300, 308

augustiniana Bgt., Xevo-

Pla a a e 26, 62, 300
auricularia L., Eymnaea. IQI, 402
auricularia L., var., Lym-

UA NO USNSEO 36, IOI, 402
auricularia var. lagotis

Schr., Lymnaea ... 191, 401, 402

auscitanica Fag., Helix . 26, 78, 314
auscitanica Fag., Xevo-
PRA 26, 78, 314

austriaca Mhlf., Helix . 30, 122, 126
258, 348, 352, 430
avena Rossm., Pupa.. 153, 372
avenacea Brug., Pupa . 33, 153, 160
IÓI, 162, 271, 372, 373, 377, 378
379, 439

avenacea farinesí Desm.,

PUPA te iaa TOA BS
avenacea pulchella Bof., Pupa 270
avenaceus Brug., Bulimus . 153, 372
avenionensis Bgt., Helix ... 26, 64

69, 302, 306
aventonensis Bgt., Helyomanes. 26, 64.

302
avemonensis Bgt., Xevophila. 26, 64
302
aveyronnensts Loc., Helix .. 69, 306

azami Bgt., Helix. 25, 65, 68, 303
azami Bet. Helyomanes. 25, 65, 303

azami Bgt., Xevophila... 25, 65, 303
305
Barbara L., Cochlicella.. 28, 98, 99
330
barbara L., Helicella ... 28, 98

barbara L., Helix. 28,98, 99, 269, 272
329, 330, 331, 437, 439
barbara L., Xevophila .. 28, 99, 330

(443)

barcinensis Bgt., Helix.. 27, 82, 84
87, 317, 318, 319, 320

barcinensis Bgt., Xerophila.. 27, 82
317
barcinonenstis Salv., Helix 27, 82, 85
, 3 317, 319
barcinonensis Poll., Testa-
CELERON ARS 21, 42, 284
becasis Ramb., Helix ...... 336
betulonensis Bof., Helix . 87, 89, 322
439
betulonensis Bof., Jacosta. 88, 322
biacta Anc., Helix ..... AOL
303, 308

bidens L., Clausilia... 34, 172, 173
174, 269, 270, 387, 388, 438
bidens L., var., Clausilia.... 34, 172

E E 387, 437
bidens var. virgata Jan, Clau-

SUR S SA 2 SS
bidens L., Turbo ......... SS
bigorriensis Charp., Pupa . 152, 371
bigranata Rossm., Pupa .. 168, 383
bigranata Rossm., Pupilla. 168, 383
biplicata Mich., Coryna ... 167, 258

261, 383, 429
biplicata Mich., Pupa . 33, 166, 382

blasi Serv., Helix 25, 63, 68
3oI, 305
blasi Serv., Xerophila . 25, 63, 302

bofilli Fag., Pomatias .. 37, 213, 419
bofilli Fag., Pupa. 32, 146, 148, 367
bofilli Fag., Succinea . 188, 399
bofilliana Fag., Helix . 209, 107, 108
336, 337
bofilliana Fag., Hygro- :

LS aa OE 29, 107, 337

boileaustana Charp. Pupa .. 148, 368
369

botssyi Dup., Ázeca....... 181, 393
boissyi Dup., Hypnophila.. 34, 181
393

boissyi Drap., ZUa ....... 181, 393
bolosiíí Salv., Helix ....... 29, 107
108, 337

braumi Rossm., Jaminia . 33, 149
369

brauniz Rosmm., Pupa. 33, 149, 369
brevis Dup., Byihinella ... 220, 424
“brevispiva Paladh., Palude-

TADO So coococoooeoVoon 219, 220

269, 270, 423,424, 437, 438

A. Bofill ? F. Haas

a rr

819

bruchiana Fag., Xerophila. 27,83, 85
318, 320

brunnea Mor., Krynickia ... 41, 283
brunneus Drap., Krynichillus 21, 40
283
21, 40
283
bugesi Bgt., Hohenwarthia.. 35, 187
188, 258, 261, 398, 399, 430

bullina Loc., Helix ........ 75, 311

brunneus Drap., Limax ....

Calaeca Bgt., Helix .. 30, 118, 121
345, 347

calaeca Bgt., Tachea .. 30, 118, 345
campanyonti Rossm., Helix. 136, 359
360

calculina Loc., Helix ...... Eo gun
canalis Villa, Lymnaea. 35, 192, 403
candidissima Drap., Helix 23, 56, 295

candidissima Drap., Leuco-
CHEO TAS 23, 56, 269, 295, 437
canovas: Serv., Helix ...... 63, 3OL

canovasiana Serv., Helix... 25, 63
68, 301, 305
canovastiana Serv., Xevophila. 63, 301
caperata Mtg., Helix....... 2ESZ
85, 317, 319
capuloides Jan., AncylUs ... 37, 204

412
carascalensts organiaca Fag.,
ENANA AROS 271, 438
carinatus Múll., Planorbts.. 200, 201
409
carinatus Múll., var., Planor-
DIS RIA es 36, 265, 434
carpetana Hid., Helix . 24, 60, Ól
298, 299
carpiensis Let. et Bgt.,
Helix..... SEIS 397 300 3 0L
carihustana Múll., Hel?-
CAMVDS ro aaico 28, 102, 333

carihusiana Múll., Helix. 28, 101, 102
104, 264, 332, 333, 334, 433
cavihustana var. savyien-

sis Mart., Helix .... 28, 102, 333

carihustana Múll., Hy-

PRIVA ATT RAN 28, 102, 333
casertanum Poli, Car-

ALU Ne cia 223, 427

casertanum Poli, .Pist-

AU TA LL SR ZASIA 2

820

catalonica Fag., Claust-

MA AS e 34, 173, 387, 388
catalonica forma barci-

nensis (clausilia).... 34, 173, 387
catalonica Parr., Lym-

naALa...... 36, 194, 195, 404, 405

catalonica Bof., Pupa . 32, 147

cazertanum Poli, Pist-
ALU Da le 38, 223, 426, 427
cazioti Loc., Helix ..... 20 Oh 7
304, 308

cazioti Loc., Xerophila.. 25, 65, 304
cellaria Múll., Helix ... 22, 48, 289
cellarza Múll., Hyalinta. 22, 48, 49

289, 290 -

cellarza Múll., var., Hyalinza.
cellaria Múll. var. montserra-
tica Serr., Hyalinia

23

23, 48
49, 289, 290
cellaria montsicci Bof., Hyali-

AA o SS SE Y 271, 439
cercana Mhlíd., Pupa o A sv)
cespitum Drap., Helix . 26, 78, 70

313, 315

clausilicides Boub., Pupa. 32, 146, 367
compacta Paladh., Amnicola. 217, 422
companyot Aler., Helix. 31, 135, 359
companyont Aler., Helix 31, 135, 359
compbanyon:i Aler., Helix... 135, 136
269, 359, 360, 437

companyont Dup., Tes-
tacella a E

complanatus Stud., Plan-
orbts , 200,
conica Drap., Helix.... 28, 95,
264, 269, 327, 328, 431, 433,
conica var. depbressa Caz.,
A ES AO
conica var. tuberculata
Cazalla
conica Drap., Tropidoco-
CAMS NOS
conoidea Drap., Helicella. 28, 97,
conoidea Drap., Helix .. 28, 97,

329,

284,

e.......

439

409
261

437

327

28, 96, 327
327
329
269
437

conspurcata Drap., Heli-
cella 27, 95»
conspurcata Drap., Helix. 27, 95,
326, 327,

conspurcata Drap., Xevo-
phila
contorta L., Helix

327
269
437

.e.oo .......o.....

e... ..........

327
410

....0..oe

Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona

.

(444)

contoria Mich., Physa .. 36, 197,406

contortus Mich., Bullinus. 197, 269
406, 437
contortus L., Planorbís . 36, 200, 201

202, 259, 205, 409, 410, 430, 434

435
222, 425
IIÓ, 344
115, 116
272, 436
343, 439
222, 425
222, 425

cornea Lk., Cyclas .... 38,
cornea Drap., Helicigona 30,
cornea Drap., Helix .. 30,
268,

cornea L., Helix ....
cornea L., Tellina.....
corneum L., Sphaerium .
covrneum L., var. nucleus,
Sphaerium
corneus L., Planorbis...

222, 426
199, 259
408, 430

cossont Let. et Bgt., He-
ULA PR HO) EN) 1D
cossont Let. et Bgt., Ta-
CALA Ne 30,
costata Múll., Helix ... 20,
costata Múll., Vallonta. 209,
costulatus Kirt., Ancylus...
courquinti Bgt., Helix..
courquini Bgt., Hyalinta.

345, 347

117, 345
109, 338
109, 338
205, 413
22 EZ OL
DIEZ

291, 292
22, 51, 291
152, 371

courquini Bgt., Zonties .
crassata Bof., Pupa
crassilabris Dup., Po-

MALTA ANS a ARE
crassilabrum Dup., Po-

matias.... 37, 209, 213,
crenulata Risso, Clausilia.
crenulata penchinati Bgt.,

Clausilia. 176, 177, 178,
cristata Múll., Valvata . 38,
cristatus L., Nautileus .
cristatus L., Planorbis.. 202,

266, 411, 430,
crystallina Múll., Helix .
crystallina Múll., Hyali-
23, 53, 54, 264, 293, 433
crystallina Múll., Vitrea. 23, 54, 293
culmi Fag., Helix .... 91, 324
cylindracea Costa, Pupba. 33, 168, 383
cylindracea Costa, Pu-

PUITIIIS 168, 264, 383,£84, 434
cylindraceum Costa, Turbo.. 168, 383
cylindrica Mich., Jaminta. 33, 164, 380
cylindrica Mich., Orcula... 164, 165

380, 381

209, 416

416, 419
177, 390

390, 391
221, 425
203, 411
260, 265
434, 435
23, 53, 293

(445) A. Bofill 1 F. Haas 821
cylindrica Mich., Pupa..... 33, 164 disparata West., Ciomella.... 35, 186
cyzensis Gall., Xerophila. 25, 64, 302 397
cyzicemsis Gall., Helix .. 25, 64, 68 disparata West., Hohenwar-
302, 306 ES SENOS E 35, 186, 397
dolium Drap., Orcula. 165, 166, 260
Chnoodía Bgt., Helix ..... 106, 336 381, 382, 431
chorista Bgt., Helix ....... 31, 135 dolium var. pfeiffer M.-T.,
136, 359 AECI yd e Aaa da 166, 381
doliuwm var. plagiostoma
Debilis Fag., Clausilia ..... 174 Braun, Orcula...... 165, 166
debilis Mor., Succinea .. 35, 189, 190 259, 260, 263, 264, 381, 430
388, 400, 401 dolium Drap., Pupa ....... 33
decollata L., Helix ... 178, 391 dolium var. plagiostoma
decollata L., Rumina . 34, 178, 264 Braun, Pupa........ 33, 105

391, 433, 438

decollata L., Stenogyra. 34 178, 391

decollatus L., Bulimus. 34 178, 391
deformata Alm. et Bof.,

EDAD doavocanas 35, 193, 194

264, 265, 403, 434, 435

depereti Loc., Helix .. 128, 129, 262

354, 432

depereti var. globulosa

Loc., Helix.... 128, 129, 262, 354.
deperett var. major Loc., Helix 128, 129
262, 354

derogata Rossm., Helix. 27, 82, 85
317, 319

desmoulinsi Far., Helix..... 115, 268

272, 343, 436, 439
desmoulinsi atricha Bof., He-

MATA MESES 115, 343, 439
desmoulinst desmoulins: Far.,
LAU ROS ANS SEA 115, 343

desmoulinsi Dup., Vertigo . 171, 385
desmoulinsti subsp., Helix .. 115, 267
detrita Múll., Helix ....... 139, 3ÓI
detritus Múll., Buliminus... 32, 139
268, 361, 362, 436
detritus Múll., Bulimus .... 32, 139
362
detritus arnouldi Fag., Bult-
, 32, 139, 140, 362
diaphana Stud., Helix ..... 53, 292
diaphana Stud., Hyalinia. 23, 43, 53
292, 293
diaphana Drap., Vitrina. 21, 43, 285
diaphanus Stud., Zonttes. 23, 53, 292
didymopstis Fag., Helix . 72,.75, 309
311

didymopsis Fag., Helyo-
MARES 25, 72, 309

264, 265, 381, 434, 435
draparnald: Cuv., Vitrina. 22, 43, 285
dubía Drap., Clausilia . 34, 176, 178

390, 391
dufourei Graells, Plan-

OLDUSTRN NANA 200, 259, 408, 430
dufourit Fér., Helix ...... 164, 380
dufouriz Dup., Pupa ...... 164, 380
Eburnea Bgt., Caecilia-

REA DN 35, 187, 398
edax Loc:, Helix. 73, 76, 310, 312
edax Loc., Helyomanes.. 25, 73, 310

elegans Múll., Cyclostoma. 37, 206, 414
elegans Múll., var. lutetia-
num Bgt., Cyclostoma. 37, 207, 414
elegans Múll., Cyclosto-
MUST NE lie SI ZOJ50 ATA!
elegans Múll., Ericia .. 206, 221, 265
414, 425, 434
elegans Múll., Helix ... 97, 269, 328
4
elegans Múll., Nerita 206, a
elegans Risso, Succinea. 188, 189, 399
400
elegans Múll., Tropidocochlis. 97, 328
emiliana Paladh., Amnicola. 37, 215
217, 421, 422
enmiensis Gredl., Vallonía . 111, 340
enthalassina Loc., Helix.. 25, 65, 68
303, 306
enthalassina Loc., Xero-
MUDO IS 25 0557303
episema Bgt., Helix ... 20, 102, 104
333, 334
ericetorum Mill., Helix . 26, 43, 81, 82
258, 265, 285, 316, 317, 436
esseranus Fag., Pomatias 212, 214, 418

822
euphorca Bgt., Helix........ 75, 31I
Euenos Ue 69, 306

excentrica Sterki, Helix ... 110, 433
excentrica Sterki, Vallonta. 111, 339
340

exigua Mke., Achatina .. 182, 394
exigua Mke., Ferussacia 35, 182, 394
exigua Mke., Zua...... 35, 182, 183
394, 395

Farinesi Desm., Pupa . 33, 153, 154

160, 161, 373, 377, 378
farimest var. dentiens Bgt.,

UD AA 1IÓI, 378
farinestana Desm., Jami- $
O scacsodonoco soso 33, 154, 373
farimestana Bgt., Helix ..... 22
farimestana Bgt., Hyalinta.. 22, 49
farimestanus Bgt., Zomttes.. 22, 48

288
fera Let. et Bgt., Helix.... 69, 306
flavus L., Limax .......... 21, 40

264, 282, 434
fluviatilis Buch., AncylUs. 36, 204, 412
fiuviatilis var. capulordes Jan.,

ANCVIAS Nai 37, 204, 412
fuviatilis var. riparius
Desm., Ancylus ..... 37, 204, 412
fiuviatilis var. simplex,
ANREYLUS MANS 36, 204, 412
foedata Hagenm., Helix. 24, 72, 75
SOS SUE
foedata Hagenm., Helyo-
UVES 33300 oa ao OS 24, 72, 309
foedata Hagenm., Xevo-
¡DUE oo ooo Rob boo oo 24, 72, 309
foedatina Loc., Helix . 24, 73, 75
310, 311

foedatina Loc., Xerophtila. 24, 73, 310
folliculus Gron., Achatina 35, 183, 395
396
folliculus Gron., Cionella 35, 183, 395
folliculus Gron., Ferus-

SALCUANN NNIUN 35, 183, 185
269, 272, 395, 390, 437, 439

folliculus var. achatina Terv.,

E YASS AL NS NO 185
folliculus var. pulchella M.-T.,

Feyussacila ....oo... 35, 183, 395
folliculus Gron., Helix... 183, 395

fontinale C. Pfr., Prst-
DS 6000070 38, 225, 226, 428

Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona

(446)

fontinalis L., Physa. 36, 198, 407, 408

fragilis Dup., Balea ... 172, 386
fragilis L., Lymnaea ... 36, 194, 264
404, 434

fragilis L., var. covvus,
Lymmnaea.. 36, 194, 264, 404, 434
fulva Mull., Helix...... 23, 55, 2904

fuluus Múll., Conulus ... 23, 55, 264.

294, 433

fuluvs Múll., Euconolus.. 23, 55, 264

294, 433

Gagates Drap., Amalia .... 21, 41

gagates Drap., Limax ..... 41, 284

gagates Drap., Milax ...... 21, 284

galena Bgt., Helix .... 31, 130, 132

355, 356

etbbosa M.-T., Physa . 36, 198, 199

407

elabella Drap., Helix ... IIO, 339
elabella var. episema

1) ¿Ela ooo aon oo 29, 102, 333

glaber Jefír., Planorbis . 36, 202, 265

410, 434

glabra Stud., Hyalinia. 47, 288
glabra harler Fag., Hya-

LIRA e EA O 46, 47, 268

271, 287, 288, 437, 439

glactalis Dup., Lymnaea 193, 403
gonsostoma Kstr., Jami-

NU dat o MA 2, I5I, 370

gontostoma Kstr., Pupa. 32, 151, 271

370, 439

graniformis Loc., Pupa. 163, 379

grannonensis Serv., He-
lix. 25, 63, 69, 70, 301, 306, 307
grannonensis Serv., He-

¡JO MARE 26, 63, 301
grannonensis Serv., Xevo-
PRA o eN 25, 63, 301

granum Drap., Jaminia. 33, 163, 379
granum Drap., Pupa... 33, 163, 379
greixensis Fag., Clausilia. 34, 174, 388

389

gronoviana Risso, Fevus-
ACTA 35, 183, 184, 395
gurdelont Bgt., Helix... 26, 65, 69
303, 306
guideloni Bgt., Xevophila. 26, 65, 303
306

gyrocurtopsis Bgt., Hya-
INIA... 22, 48, 49, 288, 289, 290

(447) A. Bofill i F. Haas 823

—

Haliotidea Drap., Testa- jeambernati Bgt., Helix. 27, 92, 94, 325
CEA NS 21, 42, 284 326
hahiotidea var. barcinonen- jumillensis Guir., Pupa. 154, 161, 373
sis Poll., Testacella .. 21, 42, 284 378
hammontis Stróm., Helix... 50, 290 ¿jumillensis var. biplicata
hammonts Stróm., Hya- Bgt:, PUpa...... 154, TÓI, 373, 378
NAS 50, ÓI, 290, 291, 299 jumillemsis var. C Bgt., Pupa. 33, 154
harler Fag., Hyalima.. 22 IÓI, 373, 378
harlez Fag., Zonites ... 22, 46, 287 jusitana Bgt., Helix.. 64,69, 302, 306
heripensis Mab. atff., He- justana Bgt., Helyomanes... 26, 64
A AE 27,83, 85, 318, 319 302
hispanica var. pyrenaica :
Rossm., Helix ..... 135, 359 ;
Misas Ba ee a a ARIS 69, 306
NAO IAS 37, 209, 416 oia Bet 1 a CRA 7 2 Es
hispida L., Helix. 29, 104, 105, 106 61 309, 312

_107, 258, 264, 332, 335, 336, 433
hispida L., Hygromia .. 29, 100, IOI
332 LabrosumWest., Cochlostoma. 37

hohenwarthí Rossm., Fe- 210, 417
russacia.... 35, 185, 186, 396, 397 labrosus West., Pomatias.... 37, 209
hortensis Fér., Avion ... 21, 40, 282 211, 416, 417
hortensis Múll., Helix .. 31, 122, 126 lactea Múll., Helix ........ 31, 130
258, 268, 272, 348, 352, 430, 436 355, 356

hortensis Múll., Tachea . 31, 122, 257 lacustre Múll., Musculium . 222, 426
348 lacustre Múll., Sphaerium... 38, 222

hyalina Fér., Helix ... 23, 53, 293 426
hydatina Chemn., Helix. 23, 294 lacustrima Serv., Lymnaea . 35, 192
hydatina Chemn., Hya- 403
VARAS AO 23, 54, 204 lacustris L., Ancylus ...... 37, 204.
hylonomia Bgt., Helix. 29, 108, 338 205, 260, 264, 266, 412, 413, 430
hypnorum L., Aplexa.. 199, 408 434, 435
hypnorum L., Bulla... 199, 408 lacustris var. moquintanus Bgt.,
hypnorum L., Physa .. 36, 199, 408 Ancylus... 37, 205, 264, 413, 434
E lacustris L., Cyclas ....... 222, 426
Tbericum Cless., Pist- lacustris L., Patella....... 205, 413
ALU NAS 38, 223, 224, 427 lacustris Múll., Tellina ... 222

ignota Fag., Pupa ... 155, 161, 374 laevis Múll., Agriolimax. 40, 41, 283
378 1 acvis Mall. Lima 021) 40), 283
1lerdensis Fag., Pupa. 154, 161, 374 laevis Ald., Planorbis .. 36, 202, 410

378 l 411, 434
imbricatus Múll., Planorbis. 203, 411 laevis Ald. var., Planorbis . 36, 202
atalica Jan, Succinea .. 35, 189, 399 265

400 lagotis Schr., Lymnaea .... II, 401
laminata Mtg., Clausilia. 34, 172, 268
Jaccetantca Bet., Helix.. 22, 50, 290 386, 387, 437
jaccetamica Bgt., Hyalinia.... 22, 50 laminatus Mtg., Turbo . 172, 386
290, 291 lapicidaL., Helicigona . 29, 114, 342
jaccetanicus Bgt., Zonites. 22, 50, 290 lapicida L. var. albina,
jani Bgt., Ancylus ... 37, 204, 412 Helicigona ......... 29, 114, 342
jan Betta et Martinati, Fe- lapicida var. andorrica,
VUSSACTA ...... 35, 183, 184, 396 Helicigona ..o.o.o.o.... 30, IIA, 342

824 Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona (448)

lapicida L., Helix..... 29, 113, 342
lapicida lapicida L., Helix... 115, 343
apicida L. var. alba, Helix. 29, 113

342
lapicida andorrica Bgt., Helix. 113, 115
342, 343

lapicida forma andorrica Bgt.,
ELIAS 30) LND, UR) Sua
asta BEE ECU 106, 336
lathraea Bget., Helix ...... 68, 306
lenticula Fér., Helicodonta.. 29, 113
341
lenticula Fér., Helix. 29, 112, 113, 269
341, 437
lentipes Loc., Helix ...... 69, 306
Vaoi0s 1Otso JElaUbó? oonocoas 69, 306

leptocheilos Fag., Pupa.... 151, 371
leptochila Fag., Pupa . 33, 151, 371
leptochilus Fag., Pupa. 32, 151, 371
leptomphala Bgt., Helix. 29, 102, 333
lepiomphala Bgt., Hy-

EDO co noobs one 29, 102, 333
liesuiller Bgt., Caecilia-
PAVOS oe 35, 187, 398

iilietensis Bof., Pupa . 33, 148, 368
369

limara Bet., Helix ... 26, 78, 314
limara Bgt., Xerophila . 26, 78, 314
limarella Hagenm., Helix... 69, 306
limbata Drap., Helix .. 20, 43, 108
181, 258, 285, 338, 393

limbata odeca Bgt., Helix... 108, 268

338, 436
limbifera Loc., Helix . 26, 65, 71
303, 308
limbifera Loc., Xerophila. 26, 65, 303
MOS Cl 192, 402

limosa L., Eymnaea .. 35, 192, 264

402, 403, 404, 434
lineata Olivi, Helix ... 24, 71, 308
lirouxtana Bgt., Helix. 68, 306
longiscata Mor., Succinea 189, 400
lubrica Múll., Fevussacia. 35, 181, 394
lubrica Leach., Zua .. 34, 181, 264

394, 434

lucida Drap., Helix ... 47, 288
lucida Drap., Hyalinia. 22, 47, 49
288, 289, 290

lucida Drap., Vitre4........... 22

lucida Drap., var. convexiuscula
M.-T., subvar. farinestana Bgt.,
VACAS 22, 47, 288

Ulea ta Loc ICI 68, 306
lutettanum Bgt., Cyclostoma. 37, 207
265, 414, 434

Llavorsiana Fag., Clausilia. 146, 390

Maceana Paladh., Amnicola. 37, 215

217, 421

madiía Fag., Helix ........ 68, 306
major Fér., Helicolimax 43, 285
major Fér., Vitrina ....... PL
43, 44, 260, 285, 431

maladettae Bgt., Helix ..... 81, 316
malecasta Loc., Helix . 73, 75, 310
311

malecosta Loc., Helix.. 25, 73, 310
malecosta Loc., Xerophila. 25, 73, 310

mamo? Ben., Physa... 199, 408
marceti Fag., Helix ... 27, 83, 317
319
marceti Fag., Xerophila. 27, 83, 85
317

marginata Mich., Belgrandia. 38, 218
260, 263, 266, 422, 423, 430, 433
435

marginata Mich., Hydrobia. 218, 422
marginata Mich., Paludina. 218, 422
marista Bgt., Helix .... 26, 78, 314
maristovrum, Helix ......... 80, 315
maritima Drap., Helix. 24, 71, 74, 75
76, 77, 139, 269, 270, 308, 311, 312
361, 437, 438

maritima Drap., Helyomanes. 24, 72
308

maritima Drap., Xerophila.. 24, 72
308

marsilhonensis Cout., Helix. 68, 305
martorelli Bgt. Cochlostoma. 37, 209
416

martorelli Bgt. Helix . 29, 105, 106
107, 108, 335, 336, 337

martorelli Serv., Physa . 36, 198, 199
407, 408

mavrtorelli Bgt., Pomattas. 37, 209, 211
214, 416, 417

massoti Bgt., Mottessieria... 38, 220
263, 424, 433

massotiana Bgt., Pupa. 33, 154, 161

x PI STE
massotiana var. penchinatiana
Bgt., PUpa ........ 33, 154, 373

sx

a
kan AA iS e TN

(449)

A. Bofill + F. Haas

825

mauritanica Bgt., Helix. 24, 63, 71
302, 308
megacheilos Jan., Pupa. 32, 151, 271
371, 439

megacheilos gontostoma Kúst.,

Pupa, 151, 153, 270, 370, 371, 372
megacheilos microchilus Bof.,

UP A 153, 270, 372
megacheilos Jan, Torquilla . 32, 151
371

megalomastoma Anc., Helix. 26, 77
313

megastoma Anc., Helix.. 26, 77, 80

313, 315, 316
megastoma AÁnc., Xeyo-

DA Oo Ea ea De E ERAN ASS

melanta Bet., Helz 68, 306
melantozona Caf., Helix. 24, 73, 75
310, 3II

melantozona Caf., Xerophila. 24, 73
: 310

mendozae Serv., Helix ..... 68, 305
mendrano? Serv., Helix .... 25, 63
68, 301, 305

mendrano? Serv., Helyomanes. 63, 301
mendranot Serv., Xerophila. 63, 301
mendranopsis Loc., Helix .. 65, 69
303, 306

mendranopsts Loc., Helyoma-
MB ay o OA 26, 65, 303
microchilus Bof., Pupa.... 271, 439
microdon West., Pupa.. 33, 154, 161
373» 374, 378
micropleura Pag., Helix . 23, 58, 297
micropleura Pag., Pyramidula. 58, 297
migrata Loc., Helix ....... 68, 305
minimum Múll., Carychium. 37, 206
265, 413, 434
minuta Drap., Eymnaca. 36, 196, 405
minusa Morse, Vallonza. TIO, 339

minutissima Hartm., Isthmia. 24, ÓI
minutissima Hartm., Pupa. e
minutissima Hartm., Vertigo. eE
minutus Rossm., Lymmaeus. 106, os

miraculensis Marc., Helix. 27, 92, 93
94, 325, 326
misava Bgt. Helix. 64, 68, 302, 306
misara Bgt. Xerophila .. 25, 64, 302
monasteriolensis Alm. et Bof.,

29

Helix. 27, 92, 94, 264, 325, 433
montstrolensis Fag., Helix. 27, 92, 94

324
montstrolensis Fag., Xerophila. 27, 92
325
monjor Bgt., Amnicola. 37, 216, 217
421

monteiscardiana Fag., Helix. 68, 306
montserratensis Hid., Helix. 26, 27,
86, 87, 88, 89, 264, 320, 321, 322

433, 439

montserratensis var. betulonensts

BORA EIA 88, 322
montserratensis var. delicatula

BO Helio va o 27, 86, 320
montserratensis Hid., Ja-

COSA ANA 27, 86, 320
montseryvatensis Hid., Xe- y

FOPRUA SS Nte 27, 86, 320

montserratica Serv., Helix. 27, 86, 320
montserratica Fag., Jaminta. 32, 144

montserratica Fag., Pupa .. 32, 143
144, 146, 264, 365, 366, 367, 434
montserraticus Fag., Pomatias. 37, 209
211, 212, 416, 417, 419
montserraticus Fag. var. ma-

jor, Pomatias 37, 209, 416
montisicciana Bof., Helix ... 87
moquini Loc., Lymnaea. 36, 196, 406
moguiniana Kúst., Pupa...* 152, 371
moricola Pal., Helix .... 27, 95, 327
moulinsiana Far., Helix ........ 30
moulinsiana Dup., Pupa.. 171, 385
moulinsiana Dup., Vertigo. 171, 385
mucinica Bgt., Helix ... 25, 65, 68

304, 305
mucinica Bgt., Xerophila 25, 65, 304
murcica Guir., Helix ...... 90, 324.
murcica penchinati Bgt., He-

UE E. 90, 94, 323, 324, 326
muscorum Miúll., Helix .... 166, 382
muscorum Drap., Isthmia. 24, Ó1, 299
muscorum Drap., Pupa, 61, 258, 299

muscorum L., Pupa
muscovum Rossm., Pupa ...... 166
muscovum L., Pupilla ........-. 34.
muscorum Múll., Pupilla*166, 167, 382
383, 384, 429

muscorum var. bigranata Rossm.,
IDO oo Va codo Vane 34, 168, 383

826

—

muscorum Drap., Sphyradium 61, 299
muscorum Drap., Vertigo. 24, ÓI, 299
myosotís Drap., Alexia . 37, 206, 269
414, 437
myosotis Drap., Amntcola . 206, 414
Nautileus Dup., Planorbis. 203, ATI
nautileus var. 2mbricatus Alm.

et Bof., Planorbis... 36, 203, 265

411, 434
navarrica Bgt., Hyalinta. 22, 49, 289
navarricus Bgt., Zonites ... 47, 288
neglecta Drap., Helix. 26, 78, 80, 313
315, 316
nemausensis Loc., Helix.. 65, 69, 303
306

nemausensis Loc., Helyo-

IMANES NA e da de No 26, 65, 303
nemoralis L., Cepaea . 30, 122, 348
nemoralis L., Helix ... 30, 121, 122

129, 258, 263, 348, 352, 355, 430, 433
memoralis L., Tachea . 30, 122, 348

miciensis Fér., Helix .. 137, 360
migricans Bgt., Helix.. 68, 306
niso auct., Chondrus .. 32, 142, 143

363
mitens Mich., Helix ........ 22, 45

miens Gmel., Hyalinia. 22, 44, 45, 264
286, 287, 433

mitens cyclotus Bof., Hyalina. 46, 271
287, 439

nitens Gmel., Zonites
nitida Miúll., Helix. 23, 52, 288, 292
anitida Múll., Hyalinia.. 23, 52, 286

292
nitida Múll., Segmentina. 203, 411
nitidula Drap., Helix... 22, 44, 286

nitidula Drap., Hyalinia. 22, 44, 286
mtidula var. crystallina

IMEI TE doo ooo 22, 44, 286
mitidum Jen., Pisidium. 38, 224, 427

mitidus Mill., Planorbss. 203, 411
mitidus Múll., Zonitoides. 23, 52, 292
noguevae Fag., Pomatias. 212, 419

nubigena Charp., Helix . 81, 82, 316

317
nubigena var. depressa Fag.
Hera ea o SNS od 81, 316

Oblonga Drap. Succinea.. 35, 188
190, 260, 264, 265, 399, 401, 430
433, 435

Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona

(450)

obscura Miúll., Helix ...... 140, 362
obscurus Múll., Buliminus. 32, 140
TAL, 177, 302, 3031391
obscurus Múll., Bulimus. 32, 140, 362
obscurus Drap., Pomatias.. 37, 212
416, 418

obscuyus Drap., var., Poma-
ARS SS e a 37, 209, 414

obscuvus esseranus Fag., -

DOMAINS NN 212, 214, 268
271, 418, 419, 420, 437, 438

obscurus martorelli Bgt., Po-
matias. 37, 209, 211, 214, 268, 270
271, 416, 417, 418, 420, 437, 438
439

obscurus montsiccianus Bof.,
IAS o ce cor adas 271, 420, 439
obiusale Lk., Pisidium. 38, 225, 226
265, 428, 434
225, 428
29, 112

obtusalis Lk., Cyclas ..
obvoluta Múll., Gonostoma ..

341

obvoluta Muúll., Helicodonta . 29, 112
341

obvoluta Miúll., Helix .. 29, 112, 340
Oda BS CI 108, 338
odenensis Salv., Helix ... 24, 64, 71
303, 308

omalisma Begt., Helix .. 24, 59, 298
431

omalisma Begt., Patula . 23, 60, 298
431

omalisma Bgt., Pyramidula. 60, 261
298

ordalensis Serr., Helix. 25, 74, 76, 112
310, 312

organiacus Fag., Pomatias.. 212, 264
419

ovata Drap., Lymnaea.. 35, 192, 264
402, 434

Paladilhei Bgt., Helix.... 27, 92, 94

263, 325, 326, 433
palavasensis Germ., Helix... 24, 73
74, 75, 310, 311

palavasensis Germ., Helyoma-

MESAS A tela 24, 73, 310
palavasensis Germ., Xero-

PAU IAS NN ZAS TIAS O
Paludestrina SP... ..... 38, 218, 423

palustre Múll,, Buccinum.. 194, 404
palustris Rossm., Limnaeus. 194

o a

(451) A. Bofill ¿+ F. Haas

palustris L., Lymmaea...... 36, 194

264, 404, 405, 434
palustris L., var. corviformis

TENIAN ACA Ia tie 194, 404
palustris L. var.corvus Gmel.,
ENANA ANA 36, 194, 404

palustvis L var. minor. 36, 194, 404
pallaresica Fag., Helix . 84, 87, 318
papalis Loc., Helix ..... 25, 64, 68
DA qUEN 302, 303, 305
parlatovis Biv., Helix ..... 106, 336
parvula Stud., Clausilia. 34, 175, 389
pellucida Múll., Helix . 44, 285
pellucida Múll., Vitrina. 22, 44, 260
285, 286, 431
penchinati Bgt., Clausilia.. 34, 176
177, 389, 390, 391
penchinati Bgt., Helicella. 27, 90, 323
penchinati Bgt., Helix.. 27, 90, 91
94, 323, 324
penchinati Bgt., Vitrina. 21, 43, 285
penchinati Bgt., Xerophila 27, 90, 323
penchinatiana Begt., Helicella. 27
penchinattana Bgt., Helix .. 90, 323
penchinatiana Bgt., Pupa .. 33, 154
IÓL, 373, 378

penchinatiana var. sexplicata
Bof., Pupa.. 154, 161, 373, 378
peregra Miull., Lymnaea... 35, 194

195, 404, 405

peregrina Loc., Helix ...... 66, 68
304, 305

peregrinus Loc., Helyomanes. 25, 66
304.

perlonga Bof., Pupa .. 32, 147, 368
perversa L., Balea .... 34, 171, 386
perversa L., Clausilia . 34, 172, 386
perversus L., Turbo ...... 171, 386

petrophila Loc., Helix .... 69, 306
pjferffers Rossm., Succinea . 35, 189
I9O, 264, 400, 401, 433

PUACAT EA 25, 66, 304
pila Caz., Xevophila ... 25, 66, 304
pilula Loc., Helix........ 68, 305

pisana Miúll., Helix ... 31, 137, 269
272, 360, 437, 439
pisana Miúll., var. albida. 31, 137, 139
360, 361
pisana Miúll., var. carpiensts
Let. et Bgt., Helix.. 31, 137, 360
pisana Miúll., var. concolor,
Helix...., 31, 137, 139, 360, 361

pisana Múll., var. rosaceo-al-
bida, Helix. 31, 137, 139, 360,

pisana Múll., Xevophila. 31, 137,

pisanopsis Bgt., Helix. 32, 137,

piscinalis Mill., Nerita ...
piscinalis Múll., Valvata ..
260, 263, 266, 425, 430, 433,
piscinalis Múll., forma alpe-
stvis, Valvata
piscinalis Múll., var. rubiensis
Alm. et Bof., Valvata. 38, 221,
265, 425, 433,
plenaria Loc., Helix
polyodon Drap., Cochlodonta. 32,

polyodon Drap., Pupa. 32, 143,
264, 364, 365, 366, 367,
pPolyodon Drap., var. minor,
32, 143, 365
polyodon Drap. var. montser-
ratica Fag., Pupa...
praestriolata Alm. et Bof.,
Helix. 29, 105, 264, 205, 335,

privata Gall., Helix
privatifovmis Hagenm., Helix. 69,
procerula Paladh., Paludes-
38, 218, 2109,
pseudohydatina Bgt., Hyalinia. 54,
pseudohydatinus Bgt., Zomites. 54,
pulchella Múll., Helix
IIO, 263, 339,
pulchella Mill.
Sdbgr., Helix
III, 263, 339,
pulchella Bof., Pupa
pulchella Múll., Vallontia .

pulchellum Jen., Pisidium .
punctata Múll., Helix.. 31,

132, 269, 355, 356, 357,
punctata Miúll., var. apalolena

punctata Múll., var. lugatoria
Bgt., Helix. 31, 130, 132, 355,
punctatissima Fér., Helix 31, 130,

pura Ald., Hyalinia
pura courquini Bgt., Hyalima 51,

, 27E, 291, 437,
putris L., Helix 88

263
435
306
143
365
146
434

365

433
435
306
306

423
294
294
109

433

1IIO

433
439
I10
339
428
130
438

355

356
132
356
292
268
439
399

828 Junta de Ciencies Natuvals de Barcelona (452)

putris L., Succinea ....... 35, 188
264, 399, 433

Pygmaea Drap., Helix . 23, 57, 206
Pygmaea Drap., Pupa .... 170, 385
pygmaea Drap., Vertigo 34, 170, 385
pygmaeum Drap., Punctum. 23, 57
3 296
pyramidata Drap., Helicella. 28, 96
328

pyrenaica Charp., Claustlia. 34, 175
176, 268, 389, 437

pyrenaica Bgt., Succinea .. 189, 190
400, 401

pyrenaica Fér., Vitrina ... 43, 285
pyrenaicus M.-T., Arion. 21, 40, 282

Quadridens Múll., Buliminus. 32, 141
363

guadridens Múll., Bulimus . 32, 141
363

guadridens Múll., Chondrula. 141, 142
143, 363, 304
guadridens Múll., Chondrus . 32, 141
363

guadridens Múll., Helix ... 141, 363
quinguedentata Born, Pupa. 33, 150
370

quinguedentatus Born., Turbo. 150, 370

Radiatula Ald., Helix .... 50, 290
radiatula Ald., Hyalinia. 22, 50, 290
vadiatula Ald. var. jaccetanica

Bgt., Hyalinia ...... 22, 50, 290
veymiesti Dup., Byihinella .. 38, 219
p 220, 424

vingicula Mich., Pupa..... 32, 144

146, 365, 366
ripacurcicus Bof., Pomatias. 212, A19
vroigiana Salv., Amnicola .. 37, 216

DRAE AZ
roigiana Bof., Helicella. 24, 73, 139

309
voigiana Bof., Helix ... 24, 73, 76

309, 312, 361
vorgiana Bof., Helyomanes 24, 73, 309
vosea Gall., Lymnaea.. 35, 192, 403
votundata Múll., Helix. 23, 58, 297
votundata Múll., Patula. 23, 59, 297
rotundata Múll., Pyramidula. 23, 59

60, 297
votundata omalisma Bet., Py-
ramidula.. 59, 60, 298,.299, 431

rolundata votundata Miúll., Py-
FAMA SS 58, 59
261, 297, 298, 299, 431
votundatus Potir., Planorbis. 36, 201
265, 410, 434

rose Nica lc A O

88, 320, 321
vudevata Stud., Helix ...... 60, 299
vufus Mich., Arion .... 21, 39, 282
YU US MTL NA 39, 282

vugosa Drap., Clausilia. 34, 176, 177

178, 269, 390, 391, 437

rugosa Drap., var. pyrenaica

Chatp., Claustlia ...... 175, 389

rugosa Drap., Pupa ...... 178, 391

vugostuscula Drap., Helix . 94, 326
vugostuscula montstrolensis Fag.,

LCD MAIS e NE AE 92, 94

263, 264, 324, 325, 326, 433
rugostuscula rugosiuscula Drap.,

DAN NE AS EUSEBIO o o 94
vupestvris Stud., Helix .. 23, 57, 296
vupestris Stud., Patula . 23, 57, 296
vupestris Stud., Pyrami-

AULA ARI UNS 23, 57, 296
vuscinica Bgt., Helix . 28, 100, IOI
331

vruscinica Bgt., Hygromia 28, 100, 331

Saint-simonis Bgt., Clausilia. 175, 389
saint-simonts Charp., Mottes-

SUENDA ocacion 220, 424
saint-simonis Fag., Physa . 199, 408
salaunica Fag., Helix . 81, 316, 317
salentina Blanc., Helix .... 69, 306
salonensis Flor., Planorbis.. 36, 200

409
savahae Paladh., Amnicola. 217, 422
sarriensis Mart., Helix. 28, 102, 104

333, 334

sarriensis Mart., Hygromia. 29, 102
333

scicyca Bgt., Helix c..o.... 68, 305
secale Drap., Pupa ........ 33, 148

149, 268, 368, 369, 436
septentrionalis Bgt., Hyalinia. 22, 49

289
septentrionalis Bgt., Zonites. 48, 288
sericea Stud., Helix........ 29, 106

107, 108, 336, 337
sericea bofilltana Fag., Helix. 107, 108

268, 271, 337, 437, 439

(453)

sericea martorelli Bgt., Helix. 105, 256
258, 335, 336, 429

sexblicata Bof., Pupa .... 155, 374
simile Drap., Cyclostoma .. 215, 420
similis Drap., Amnicola ... 37, 215
216, 217, 218, 263, 420, 422, 433
similis Brug., Bulimus ... 150, 370
similis Drap., Byithinia. 37, 215, 421

similis Drap., Hydrobia .. 215, 420
similis Brug., Pupa ...... 150, 259
370, 430

simontana Charp., Hydrobia. 220, 424
simontana Charp., Mottesste-

yía. 220, 260, 263, 266, 424, 430

y 433, 435

simontana Charp., Paludina. 220, 424

simplex Buch., Ancylus.... 36, 204

205, 4II, 412, 413

simplex Buch., Lepas . 204, 411
sitifiensis Bgt., Helix .. 72, 75, 309
311

sitifiensis Bgt., Helyomanes. 25, 72
309

solida Drap., Clausilia..... 34, 173
387, 388

solitarius Poir., Bulimus .28, 97, 329
spirata Paladh., Amnicola.. 217, 422
spirorbis L., Helix........ 202, 410
spirorbis L., Planorbis. 36, 202, 410
splendida Drap., Helix. 30, 116, 117
121, 137, 344, 345, 347, 360, 438
splendida Drap., var. cantae

1 Jalauv? do co bose 30, II7, 345
splendida Drap., var. cossont
Bate lor. lala 30, 117, 345

splendida Drap., var. mi-

crostoma Salv., Helix, 30, 117, 345
splendida Drap., var. vo-

SCAR ACA 30, I17, 345
splendida Drap., Tachea. 30, 117, 345
splendida Drap., var. bru-

chiana Serr., Tachea. 30, 117, 345
splendida Drap., var. faurae :

Serr., Tachea ...... 30, 117, 345
splendida Drap., var. marceti

Serr., Tachea ...... 30, 117, 345
splendida Drap., var. mont-

serratica Serr., Tachea 30, 117, 345
splendida Drap., var. rafaeli

SEL NIE 30, 117, 345
splendida Drap., var. torres?

Serr., Tacheg ..

A. Bofill ¿ F. Haas

+... 30, 117, 345

829

staechadica Bgt., Hyalinia. 23, 49, 289
staechadicus Bgt., Zonites. 23, 48, 288

stagnalis L., Lymnaea .... 192, 402
stagnina Bgt., Helix .. 29, 102, 104
333, 334

stagnina Bgt., Hygromia. 29, 102, 333

steneligma Bgt., Helix .... 105, 335
stervi Voith., Pupa....... 167, 382
stipbavum Rossm., Helix.. 26, 78, 80

314, 315

strepholena Bgt., Succinea.. 35, 189
190, 399, 400, 401
siriata Drap., Helix 27, 82, 84
85, 89, 317, 318, 320
striatabarcinensis Bgt., Helix. 82, 84
85, 89, 263, 317, 319, 321, 322, 433
striatabetulonensis Bof., Helix. 88, 268
; 269, 271, 321, 322, 437

striata montserratensis MHid.,
MEL 86, 264
268, 269, 271, 320, 321, 433, 437

striata montsicciana Bof., He-
UTE USO DIOS 271, 321, 439

striata pallaresica Fag., Helix. 84, 319

321
strigella Drap., Helicella. 28, 100, 332
strigella Drap., Helix.. 28, 100, 264
331, 433
sirigella Drap., var. ruscinica
Bat. Helio ias a 28, 100
sivigella ruscinica Bgt., He-.
ISSO J1OO, 264, 331, 332, 433
subarigo? Fag., Helix... 26, 77, 313
subarigonis Fag., Xerophila. 26, 77

313

subcylindrica L., Cionella .. 34, 181
394

subcylandrica L., Ferussacia. 34, 181
394
subcylindrica L., Helix ... 181, 394

subcylindrica L., Zua . 34, 181, 182
264, 394, 395, 434
subcylindricus L., Bulimus. 181, 393
subcyzicensis St. Sim., Helix. 24, 65
71, 303, 308

subcyzicensís St. Sim., He-

IYOMANES ..oooo.oo... 24, 65, 303
suberis Bgt., Helix ........ 69, 306
subfuscus Drap., Avion .... 39, 282
subfuscus Drap., Limax .... 39, 282

submarginatus Jan., Planorbís. 36, 200
409

830

Junta de Ciéncies Naturals de Barcelona

(454)

subnitens Bgt., Hyalinia ... 22
subnitens Bgt., Zonites .... 45, 286
subnumidica Bgt., Helicella. 28, 96

: 328
suboscuvus Fag., Pomattas . 213, 419

subpaladilhi Fag., Helix.... 27, 92
94, 325

subpaladilhi Fag., Xerophila. 27, 92
325, 326

subpapalis Caz., Helix ..... 68, 305
subtassyana Loc., Helix .... 69, 306
subulata Kickx., Lymmnaea.. 36, 196
; 406
SUE SEL AWELE IN N 68, 305
Tabarkana Let., Helix..... 25, 72

73, 75, 309, 3II
tabarkana Let., Helyomanes. 25, 72
o 309
tabarkanaLet., Xerophila. 25, 73, 309
talepova Bgt., Helix ... 26, 78, 314
talepora Bgt., Xevophila. 26, 78, 314
tarraconensis Fag., PUpa. 33, 155, 161
: 374, 378
- tentaculata L., Bythinta. 37, 215, 263
420, 433

tentaculata L., var. producta

Mke., Byihinia..... 38, 215, 420
tentaculata L., Helix .. 215, 420
tevvestris Chemn., Helt-

CUA ONe 28, 97, 328
terrestris Chemn., Helix. 28, 97, 328
tevrestris Chemn., var. trochot-

des M.-T., Heltix.... 28, 97, 328
tevveri Bgt., Ferussacia. 35, 185, 186

259, 396, 397, 430
teyverí Mich., Helix .. AOS
80, 308, 313, 315
terverí Mich., Xerophila. 26, 78, 313
tivanor Bgt., Helix.... 31, 135, 136

359

trabanica Berth., Helix .... 75, 311
tridems Pult:, Azecai oa 34, 180
260, 268, 393, 431, 437

tridems Pult., Tuybo ...... 180, 393
iriplicata Stud., Pupa ..... 34, 166

261, 382, 429

iriplicata Beck., Pupilla ... 34, 166
167, 257, 382, 383

trochoides Poir., Helicella. 28, 96, 327
trochoides Poir., Helix . 28, 96, 327
trochordes Poir., Xerophila. 28, 96, 328

iruncatula Múll., Lymnaea.. 36, 194
195, 196, 264, 404, 405, 434
irvuncatula Múll., var. doublie-

ria M.-T., Eymnaea.. 36, 196, 403
truncatula Mull., var. micros-

toma Drap., Lymnaea. 36, 196, 405
truncatulum Múll., Buccinum. 195, 405

turricula Held., Eymnaea .. 195, 405
Umbilicata Drap., Lauria... 33, 169

E 4 384
umbilicata Drap., Pupa.... 33, 168

169, 264, 384

umbilicata Drap., var. cylindracea
Costa, Pupa..... 33, 168, 384, 434
umbilicata Drap., Pupilla... 33, 169
384
umbilicatus Múll., Planorbis. 36, 200
201, 265, 409, 434
urnina Loc., Helix ........ A EU

Valentianus Fér., Agriolimax. 21
valentianus Fér., Limax ... 41, 283
valentianus Fér., Malacolimax 21, 41
270, 283, 438

vallensana Alm. et Bof., 4Am-
MACU NN dla SS ZJZRO
218, 263, 265, 421, 422, 433, 435

vardonensis Loc., Helix .... 26, 77
80, 313, 315

vardonensís Loc., Xerophila. 26, 78
313

variabilis Drap., Helicella .. 24, 62
300

variabilis Drap., Helix...... 24, 62

67, 68, 71, 74) 76, 77, 263, 269
270, 300, 305, 306, 307, 308, 311
312, 433, 437, 438

variabilis Drap., Xerophila.. 24, 62
300

variegatus Drap., Limax ... 40, 283
variegatus Drap., var., Limax. 21, 264

: a 434
ventiensts Bgt., Helix...... 29, 102

E 104, 333, 334
ventiensis Bgt., Hygromía .. 29, 102
333
28, 99
, 331

ventrosa Fér., Helicella . 28, 99, 331
ventrosa Fér., Helix . 28, 99, 330

ventricosus Drap., Bulimus .

(455)

A. Bofill 1 F. Haas

831

ventrosus Fér., Bulimus. 28, 99, 330
vermiculata Múll., Helix. 31, 133, 134
270, 357, 358, 438
vermiculata Mill., var. crassi-
labris Terv., Helix... 31, 134, 358
vermiculata Múll., var.

INNOVA 31, 134, 358
vermiculata Múll., Macu-

LAVAR AIN A ll.

vescor Bgt., Ferussacia. 35, 183, 184

395, 396

vilanovensis Salv., Helix, 24, 64, 71

303, 308

villosa Drap., Helix . 29, 43, 106

107, 257, 261, 285, 336, 393, 429
vindobonensis C. Pír., He-

30, 122, 258, 348, 430

virgata Jan., Claustlia. 34, 172, 173

virgata var. barcinensis (Clau-

SUL la AN eya 34) 172, 387
viridula Mke., Helix ...... 50, 290
vitreola Bgt., Hyalinia . 23, 53, 293
vitreolus Bgt., Zonites .. 23, 53, 293
vulgaris C. Pír., Lymnaea... 35, 192

264, 403, 434
vulgaris C. Pír., var. rosea

Gall., Lymnaea ..... 35, 192, 403

Xalonica Serv., Helix ..... 25, 62

68, 300, 301, 305
xalonica Serv., Helyomanes. 25, 62
xalonicaServ., Xerophila. 25, 62, 3o1
xatarty Fat., Helix o... 30, EIÓ, 344!

Figs.

»

1-3.
4 - 6.

15-17.

18-25.

28-39.

Llobregal

LAMINA 1

Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. — Montserrat.

Hyalinia (Polita) nitens Gmel.

4, 5. Exemplars molt deprimits i molt alts, respectivament.
— Barcelona. :

6. Exemplar corresponent a la forma apocryptia Bgt. — Mont-
serrat.

Co-tipus de Hyal. arabiae Fag. — Montserrat.

Hyalinmia (Polita) pura courquini Bgt.
8-10. Sarria.
end, Ens

Helix (Xerophila) variabilis Drap. — Co-tipus de Hel. aquala-
tensis Salv. — Igualada.

Helix (Xerophila) maritima Drap.

15. Co-tipus de Hel. ordalensis Serrad. — Ordal.

16. Co-tipus de Hel. aspila Bgt. — Far de Barcelona.

17. Co-tipus de Hel. roigiana Bof. — Casa Antúnez, Barce-
lona.

Helix (Xerophila) arigonís Rossm.
18-19. Exemplar molt gran de Capellades.

20. Exemplar corresponezt a Hel. megastoma Anc. — Mar-
torell.

21-22. Exemplar molt petit. — El Bruch.
23-24. Exemplar sense faixes. — Viladomiu.
25. Exemplar excepcionalment alt. — Montjuich de Barcelona.

Helix (Archelix) punctata Múll. Exemplar radiat. — Carme.

Helix (Euparypha) pisana Múl. Exemplar corresponent a
Hel. carpiensis Let. £ Bgt. — Far del Llobregat.

Helix (Candidula) striata barcinensis Bgt.

28-30. Exemplar típic. — Barcelona.
a o.
34. Exemplar deprimit. — Sarria.

35-38. Exemplars petits. — Guardiola.
39. L"exemplar n.* 35, X2.

Me

TREBALLS DEL MUSEU DE CIRN-
CIES NATURALS, volum III, 1920

CONCA DEL LLOBREGAT. —Lam.

I

FAUNA MALACOLÓGICA
DEL PIRENEU CATAJA

AT AYIMEL

PO E ARA ' ' ne
. DH a o Va e YA 11 z ib DADO)
6 eS A » >

+75 TT y AREQUINIAS
a
] DoS
A OS, LA

y A '
HOLE BIO

a

3 ESTADO ala al stgo cl

ps

Ñ ¿PA A 0.
"ta de 104 A ¡1051

IA AA

Figs»

1-13.

14-19.

20-26.

27-38.

39-44.

45-50.

Llobregat

LÁMINA II

Helix (Candidula) sirrata montserratensis Hid.
1-3. Exemplar de Montserrat.

A Ma coa

7. Exemplar molt alt de Montserrat.

Se Ls ID

9-10. Dos altres exemplars de Montserrat, de diferent tamany
1 altura.

11. Exemplar de Sant Llorenc del Munt.

da

13. Exemplar molt petit de Sant Llorenc del Munt.

Helix (Camdidula) striata betulonensis Bof.
14-16. Santa Coloma de Gramanet.
nos Malos 20

Helix (Candidula) murcica penchinati Bet.
20-21. Montjuich de Barcelona.

A Ml 52

25. Exemplar petit. — Montjuich de Barcelona.
180 la oca

Helix (Candidula) rugosiuscula montstrolensis Fag.

27-29. Co-tipus. — Monistrol de Montserrat.

30-32. dd a.

33-35. Co-tipus de Hel. miraculensis Marc. — Miracle de Sol-
sona.

as lla 520

Helix (Fruticicola) hispida L.

39-41. Tipus de Hel. praestriolata Alm. £ Bof. Subfossil.—Ca'n
Ubach de Rubi.

42-44. Íd., x2. Ñ

Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bgt.

45-47. Sarria de Barcelona,

48-50. Íd., x2.

TREBALLS DEL MUSEU DE CIRN- . FAUNA MALACOLÓGICA
CIES NATURALS, volum TIT, 1920 DEL-PIRENEU CATALA

CONCA DEL LLOBREGAT.— Lam. II

A A O

e .

vi AN eN 5
Mos E E
Pa 7 IEA ' ET S 2 Ñ

hi ' 4AyzA der >

A eve ab 916 en aeigrenl

tada IM Jm) A rs vid
E: ola ed

Dr OS MONO, a ob e :
o ALO yriaon E se de 85 Ny ;

7 du des il velos e €
DE
Ae
14950 E
: Sa AA isis (5 ies Ad ape
int o alr A AR an A, OD siciA AE
0 xl - bolas
ne A
: Ne erú
pl UTE NADA BA ria OS
bs Utada
3 lino E! A A Vis UA) Merci ¿8e e |
AE tot 17079 Sine sa Es are eb: BEN dd ss » 5]
E : llos dato” ¡l ve q e de:

ex 2N dl pa
AmidR 35 a ;

Figs.

»

»

12-13.

14-17.

18-19.

20-21.

22-23.

26-27.

28.

29-38.

Llobregal

LAMINA III

Helix (Fruticicola) sericea bofilliana Fag.

1-3. Montserrat.

AM

7- Exemplar més alt de Montserrat, X2.

Helix (Vallonta) excentrica Sterki.

8. Barcelona.

dano al ein:

Pupa (Modtcella) secale Drap.

12. Co-tipus de Pupa lilietensis Bof. — Pobla de Lillet.

noe ele. 522

Pupa (Modicella) affinis bofilla Fag.

14, 16. Exemplars de Montserrat.

15) To Mal, X2>

Pupa (Modicella) polyodon Drap.

18. Co-tipus de Pupa montserratica Fag. — Montserrat.

19. 1 As

Clausilia (Papillifera) bidens L.

20. Exemplar corresponent a Claus. catalonica Fag. — Ciuta-
dela de Barcelona.

2 lala 22.

Clausilia (Kuzmicia) abrietina Dup.

22. Co-tipus de Claus. greixensis Fag. — Entre Greixa i Font
del Faig.

238 Aa

Lymmaea (Stagnicola) palustris Múll.

24. Exemplar de L. catalonica Parr. — Paseig de Gracia, Bar-
celona.

Physa acuta Drap.

26. Exemplar corresponent a Physa martorelli Serv. — Pe-
dralbes, Barcelona.

2 Mila,

Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. Exemplar excepcio-
nalment gran de Vestany de Remolá, prop Barcelona.

Pomatias obscurus martorelli Bgt.

29. Exemplar típic. — Montserrat.

0 das

31. Co-tipus de Pom. montserraticus Fag. — Montserrat.

da

33. Exemplar que correspon a Pom. labrosus West. — Mont-
serrat.

34. ld: 2:

35, 37. Montcau, sobre Mura, Sant Llorenc del Munt.
36 33 ld. 2:

'TREBALLS DEL MUSEU DE CIRN- FAUNA MALACOLÓGICA
CIES NATURALS, volum III, 1920 DEL PIRENEU CATALÁA

30 32 34 36 33

CONCA DEL LLOBREGAT. — Lám. HI

9-16.

17-20.

21-28.

29-30.

31-54.

Llobregat

LAMINA IV

Pomatias obscurus martorelli Bet.
1. Castelldefels.
De is LO

Pomatias obscurus esseranus Fag.
3- Gironella.

Lt Mo <a

5. Greixa, 1,300 m. alt.

CASA

7. Co-tipus de Pom. bofilli Fag. —Castellar d'En Huch.
Sd

Paludestrina brevispivra Pal.
9, 11, 13, 15. Exemplars de diferents grandáries. — Capellades.
10, 12, mL, ul) 2

Paludestrina acuta Drap.
17, 19. Ca'n Tunis, de Barcelona.
1d 2 Os Malos DS

Ammicola similis Drap.

21, 23, 25. Co-tipus de 4Amn. roigiana Salv. —Ca'n Tunis, de
Barcelona.

AOS TA

27. Co-tipus de 4mn. vallensana Alm. £ Bof. Subfossil. — Ca'n
Ubach de Rubí.

28. Ía., ¿De

Valvata piscinalis Múll.

29. Co-tipus de la varietat rubiensis Alm. £ Bof, Subfóssil. —
Ca'n Ubach de Rubi.

0 dll a

Amnicola similis Drap. — Pla del Llobregat, Barcelona. —
Série de transicions de 4mm. similis a Amn. anatina Drap.
32, 34, etc., fins a 54, Xx2 dels respectius que els precedeixen.

FAUNA MALACOLÓGICA

TREBALLS DEL MUSEU DE CIÉN-
DEL PIRENBU CATALAÁ

CIeS NATURALS, volum III, 1920

1 3 5
[ae =
: a
y
2 4 6 3
1.6 6 .6 +06 4 á
s 11 13 15 17 19
10 12 14 16 18 20
;

o?
$
4 e.
ay
>
0
$
“8

21 2
22 26 24 28 30
> » 27 $ Só 4
31 33 35 37 39 41
32 34 36 38 40 42
La y y > L£
+ % de % 3 07
43 45 47 49 51 53
3 «8 4 E
44 46 - 48 50- 52 54

CONCA DEL LLOBREGAT.—Lám. IV

Bas E ER. ) pos Considerac
- ción. ZOOgeográ CHE

Hoyo Quer. YP. ) — Ins stru cions Jer al recol!leccio preparació i
e servació de plantes. >
SAN" MIGUEL (M.) — Instr cclon
ce cionados a Es

: a los. recolecto és de ro Ss
El y petrografía,

- Les serps de auya.
Les tortugues de na

pe RE AO all del Nr
Nam del Segre i Andorra.
ASE 2 Conca úáel Llobregat. : pS
“Walls del Lety EXA i La Muga amb col:
- Vall e. eE

VOLUM IV.

o o rayas (Lo as Debes los. Osmllidos (Ins. Nur).
O o WISE (ALERED) + Contribució. a coneíixe en
tapa RO BAEA: PES A

VOLUM: NA

GonzAtrz Fsacoso 1 E E — Introducción

AIM pee o Cataluña. : pe
FONT ¿Quer dd — - Contribució. al coneixement qe, la 2 Hora, catala
occidental.

VOLUM VI

San Mitono (Ma e Oslálogo a de rocas: rd lr de la Ó
deL: ba de Barcelona. .

VOLUM A eS E
CABRERA (A, ja = Martrs del yacimiento solutrense de Sa
Ramis, 0 E ES O OE a ATEN e

ñ VOLUM Vin. E

¿VILASECA- ($. NE — e ContiB ció al. esmas!
Níncia be TUNA Cone:

Ye a! YY Pa RN UR y O LOTTO

Úun A eri ar
ON yy ya sr A NE AR Ai

yr - AAJAGAAS ¿APAR pp A O, » y Ñ E lodo AU AN
A a A A “Aa UA y Ma E

¡A Annals
ol Laa A asahai>5)m. ¿204b ro ella! ARA Ñ at
y” W “a a ajo sida Ly EAN] Hr q ' "day palco

» A ¿á E l arte: á a a ¡
LO 3 TA Se Mas «ay , Zin A j ma Án A le >
IN QM ur. MN po: ¡a có REA za 5 ha ¿2% o
y y NyN y" e Á A aL m O Le a a Tansa QUMIA "y Mx »
MUNI i000te. Are á ree AÑ AMANDA MATT Ibor Dad A;
y ES Rh e

Das

E Y

Pa AA ¡SEANIA 0) e | : | |
“ARA tata 008 a nn AR e Pr | A

qA0* Da y e E AMA 3 ¿ 1, Pm á
: An = As” par” io OA, y Y IA A A Ars
e A ai , -. para A E)
es ARA Ai a]
Ls - - SSA Om)” EE O E So én Dee is A ]
Le
Ad pe wan yA
| 2 y pr.
ua) Ss

TS Qe >

AA A A m7 LA ; a y PARA /DA RR

da A 8 . Doa h ni v Ed
e Mer Mera. S AA PLIYA PA, NY (Mor 100MB00,: 020
que a, ANDAN: : WASALLA O j Mr
na» 6 E Í LAA My: on: Y A l Y : , se! h Ah EA ; Mn O E bp] .. | pr
year o 2 - e Dagjrerda h A ESA EPT me y rd
Sigo RRE ba ATINA lalala pao *
| AAA rs ¿[LIIGRIRA y PRA Pa EE e ANA Len

recta, ERA +41 779 As

AA MUA as E v j
EN FEA JA A y Hi PREIS eS AE por- 5 ¿y
> ¿ yayo Y hi be a A ba Van 18 a! 1 > Y y Ja NAAA p UNS, a a
' Tr LA A LIA, REASON DE Dis
dl IA á E : pr 2AÑA ea ma 32 ud
ADAN paso e ca
% A AS

IS MAN

Y ; | A] made... bl

li JA ar
. Mi a a e ARANA an a N Y 2.
F 414 y a - PUR 0 y NN "e m Y , Ys “a
FEA TASA HN + $ TIRA MAMMA A A SA AAA UA aña af BA y. UA Maat PUN 3 pa a PON US 2, Mas de e e

T” WIRAAA > a y O, ETA Y A o A. Lt E > PU
2. BAD Y py S e has pá IO RR

ptm. Ma a Y “PRA a
RANA apo cama OA LAMA AA,
ÍA ARAR OA ll HH A Apr 20.
AO AG Adiós AA an QABIAAR APA ai E Xx
arm torA rre : € amm DA 2004) a punnin Ml
Ao ALAN 20 mah» Ea Ñ A TA aa r Pod HT ¿ntA RA 07
Ti op asÁÑ 5. hos Aisiiaa PERRA
« H Ib AA y INR A A A Eb leia Da
sn .. «AA Rh al Anal A PA me ALOA a hal E hs
la PARAR | | S RARA ARANA px
y “aña 22 2¿Ma 144 A AAa 3 la
Per” ¡Aia a 0 Aa a 07 A
A a by Za a e SA pe car,
AA. ¡AER AAA $YPYÍS ZA DAA NA AA
y tl | “Na
le AA, AN
A €. A a

vy SA AURA

A LS AARURAUNA

has Sal os

SO A LAMUARA NA a

A ALETA UA

ARA Ar BN ,.».20pa Made Ana YA | Ani,
JA - 2 ns * ye A h E
A a NS Mn ú ne. 00e NN IA ad La lá A ir, , A
PARA y na >: 220 A S E DAMA ice Js Bo,
A Mid? era y ; a

IRE ARMA 00
AR PAI. A 2 TE ULA ml RAN o
ARA ) 2 mn HT > AS e - | LAS AI JAARRA

AAA ARA AA A Aa 2-2
] ' IN

AA Ja Be . ' Ny A
PA dry s MITA QUIN AA Py SALA LAR
ARA ) | ¿A |

ere 209 o na pt
Vr e a Ñ | e : . , VANA. . AA ka ñ

e, Y

HH 2d, a

CORARARDA An ee

ae rv A an a A, > . Y
DAI na O He OBRA rr
AAA A] HI : rs ra e

- oa Rh. 1h arde a 13

OMT