— ESTUDI SOBRE LA FAUNA MALACOLÒGICA DE LA CONCA DEL LLOBREGAT 4 Tpveri, PPUBLICACIONS DE LA JUNTA DE CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA — 1920 Treballs del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES V CONCA DEL LLOBREGAT PER A. BOFILL 1 F. HAAS MUSEU MARTORELL PASSEIG DE LA INDUSTRIA BARCELONA ADVERTÈNCIA DELS AUTORS La sèrie dels treballs sobre la fauna malacològica del Pireneu català, comprèn: I. Estudi sobre la fauna malacològica de la vall de D'Essera, per A. BoFiLt, F. HAAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT. (Publicat en el vol. de 1918 dels Treballs de la Institució Catalana d'His- tòria Natural.) II. Vall del Noguera Ribagorçana, per A. BOFILL i F. HAAS. III. Vall del Noguera Pallaresa, per A. BOFILL i F. HAAS. IV. Vall del Segre i Andorra, per A. BOFrímL i F. HAAS. V. Vall del Llobregat, per A. BOFILL i F. HAAS. VI. Conques litorals des de Besòs a Portbou, per A. BOFILL, F. HAAS i J. B. DE AGUILAR-AMAT. VII. Vall d'Aràn, per A. Bori. i F. HAAS. IMPREMPTA DE HENRICH I C.2, EN COMANDITA. — CÒRCEGA, 348, BARCELONA 8 od 0 oz ot Le) "XX ny VRUrg op No3 09 000'02Ç :F PJP05Z (en) x Li PLPAPMUPA ——— qonded" P o d 3pM19/5 La :. o ep: xò 27 eu01P34) $ Q 2 PuoqUEN, SEUS dl add Sapegades . PS3 10" 199 199 200 RQ o s 3 Li 183 ep JP44 a SÀpeg) P TM3pD: TM) VOL) e me9 À x 8) XY qep nas 5 N Ya uaqios Vleugj (P 1U49 PB 3 À o TL PX va y 2pSur . 9 X 7 di povno Y Las dl A s : EN o qua p125)V0 queda i 000'09Ç :l PIPD5Z Vepera meg SpGu op) s olor ED esp UTA qoidd" exoiPagY mpnI0'S vuoqU en, TO d Es pegodes lopraouaUs drugay EES 5 Tuapo: qel/051v9, Sa403g S arsquagy: sauolamar 150907 d sa23yi SPP Bu senç Qu0G- apro F ruenegrs P ni Eq Pb ft qe H manà EB LSC AE Page A Dan pintat tal És i ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES CATALANES V CONCA DEL LLOBREGAT per A. BormL i F. HAAS INTRODUCCIÓ Aquest treball difereix en part dels quatre primers de la nostra sèrie d'estudis sobre la malacologia de les valls pire- naiques catalanes. Els ja esmentats primers comprenen sola- ment o rius que pertanyen del tot a la regió pirenaica, com l'Essera i els dos Nogueres, o que tracten de la part pirenaica que recorren, com és el Segre. També difereix per incluir-hi les formes quaternàries i subfòssils conegudes de la conca. Al tractar del Llobregat, l'estudi compendrà tota sa ex- tensió des de l'origen en el Pireneu fins a sa boca, en el Medi- terrani. Serà objecte doncs d'aquest treball, no sols la part pirenaica, sinó la mediterrània, de lo qual, sens dubte, resulta- ran observacions interessants respecte de les relacions entre ambdues. El Llobregat pot dir-se amb tota propietat que és el riu de la província de Barcelona: en ella naix i en ella deixa ses aigues en el Mediterrani no lluny de la capital. La superfície de la província de Barcelona es compon quasi exclusivament de terrenys regats per ell i sos afluents, amb excepció de la 382 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (6) regió de Solsona, alta conca del Cardoner, que es troba en la província de Lleyda. El Llobregat no té verament el seu origen, com els rius objecte de nostres treballs anteriors, en l'alt Pireneu, sinó en les estribacions orientals de la serra de Cadí, que ja pertany ales serres prepirenaiques, i perxò no pot sorprendre l'absència en sa fauna d'algun mol-lusc característic de les regions més elevades. Si bé de la serra al N. de Castellar d'En Huch baixen di- verses torrenteres generalment seques i que van a raure a l'alta vall del Llobregat, pot dir-se que aquest últim té son origen un poc més al S. del ja esmentat poble de Castellar d'En Huch, en un congost de parets verticals, anomenat canal del Llobregat, d'on brollen abundoses fonts, amb un capdal de tal importància que, al sortir del barranc, proporcionen ja la força motriu a l'anomenada Farga Vella. Va seguint la corrent per Sant Vicents de Rus, per a arribar a la Pobla de Lillet a uns ro Em. de Castellar d'En Huch. Se- gueix, en direcció occidental, cap a Sant Llorenç de Bagà, a uns 12 Em. més avall, on rep per sa dreta les aigúes de la vessant meridional del Cadí, el riu Bastareny, que naix en el coll de Tanca la Porta, i son afluent el barranc de Greixa, que baixa del coll de Jou i del Puig d'Alp i pren son nom del poble de Greixa, situat en sa vora dreta. A uns 2 Em. de l'unió del bar- ranc de Greixa amb el Bastareny es troba la població de Bagà. En Sant Llorenç de Bagà (estació de Guardiola del carril Manresa-Guardiola), on, segons queda dit, s'uneix el riu Bas- tareny amb el Llobregat, aquest últim pren una direcció més o menys meridional, que segueix en la major part del seu curs. Passa, a 2 Em., per Guardiola i a uns 7 Em. més avall deixa Fígols les Mines. 4 Em. encara més avall hi ha el poble de Serchs, també anomenat Pont de Raventí, 3 Rm. més avall passa per La Baells. (7) A. Bofill i F. Haas 383 La vila de Berga, que dóna nom a l'encontrada del Ber- gadà, està situada a la vora del torrent Estredí, que llença ses aigúes al Llobregat. Corre encara el riu uns 5 Em. per a arribar a Gironella, 3 més fins a Viladomiu, 5 fins a Puigreig i després 18 Em. per a passar per Sallent. A 1 Em. més avall del poble de Gironella desemboca, venint de l'esquerra, la Riera de Ca'n Llop, 7 Rm. més avall rep per sa esquerra les aigúes del riu Gabarresa, que ve d'Alpens, en la comarca denominada el Lluçanès. Allí es troben Olost i Sant Esteve de Lluçanès. A 17 Rm. més avall de la confluència del riu Gabarresa venen al Llobregat per sa dreta les aigúes de son afluent més important, o sigui el riu Cardoner. Aquest, a 7 Em. aigúes amunt de sa confluència amb el Llobregat, troba Manresa, 16 Em. més amunt, Súria, i a uns altres 13 Em., Cardona. Prop d'aquesta vila, a uns 6 Em. més amunt, s'uneix al Cardoner el riu Negre, que ve de la dreta i que passa per Solsona, En la conca d'aquest riu i a uns 8 Em. al S. de Solsona es troba la localitat de Miracle. Passa el Cardoner a uns ro Em. de sa unió amb el riu Negre per la parròquia rural d'Olius, a uns 18 Em. més amunt per Sant Llorenç de Morunys, anomenat — també dels Piteus. En la part més alta de la vall, a 4/5 Em. al N. de Sant Llorenç, està situat el poble de Coma. Prop de l'esmentat poble de Sant Llorenç rep el Cardoner la riera de Valls, que baixa de la Serra de Cadí. Prop de son origen, a uns 12 Em. en línia recta al N. de Sant Llorenç dels Piteus, hi ha el poble de Gòsol. Passada la confluència del Cardoner amb el Llobregat és molt remarcable la muntanya de Sant Llorenç del Munt, divisòria entre les conques del Llobregat i del Besòs. En la vessant al primer hi ha la riera de Nespres, on es troben les localitats de Rocafort, Mura i Montcau. A la vora oposada del Llobregat apareix la muntanya de 334 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (8) Montserrat, quals vessants meridionals i occidentals desaigúen en el riu Anoya, tributari de la conca que ens ocupa. En la basa i la vora mateixa del riu es troba el poble de Monistrol de Montserrat. Des d'allí fins a la confluència amb el riu Anoya en Martorell, desaigua el torrent de la Saluí, que ve de Coll- bató, passa el riu pel balneari de La Puda després d'haver-se despenyat pel salt del Cairat, més avall, a la vorera esquerra i a 1 Em. de l'areny hi ha el poble d'Olesa, i a igual distància, en la vorera oposada, el de Esparraguera. Més avall d'Esparra- guera s'uneix amb el Llobregat un torrent que baixa de Mont- serrat, el del Moll, que s'origina prop del poble del Bruch. A Martorell, segons hem dit, rep el Llobregat altre de sos afluents més importants, el riu Anoya, que ve de la dreta. Remuntant el curs d'aquest riu, es passa per Gelida, després ve més amunt Sant Sadumní d'Anoya, situat en la riera de Lavern, prop de sa confluència amb l'Anoya. Més amunt en- cara hi ha en una vall secundària el poble de Piera, en el mateix riu, Vallbona, i més amunt Capellades, en qual regió es troben les localitats Abvic Romaní, Torre de Claramunt, Carme i alguna altra. Més amunt encara hi ha Igualada, amb els poblets de Vilanova i Odena i, per fi, Copons. Aigúes avall de Martorell, abans d'arribar a Papiol, rep el Llobregat en sa vora esquerra la riera de Rubí o de les Arenes, que baixa de Sant Llorenç del Munt, trobant-se en sa vora la ciutat de Terrassa i el poble de Rubí, prop del qual hi ha la coneguda localitat d'argiles torrencials de Ca'n Ubacn. Papiol, en l'esmentada vorera esquerra i Pallejà a la dreta, segueixen més avall de la desembocadura de la riera de Rubí. El poble de Corbera està a uns 6 Em. a igual distància de Gelida i de Pallejà. Molins de Rey, Sant Feliu del Llobregat, Cornellà, Hospitalet i el Prat es troben entre Pallejà i la boca del Llobregat. En (9) A. Bofill i F. Haas 385 aquest trajecte rep en sa vora esquerra la riera de Vallvidrera, anomenada la Rierada, i la de Sarrià. El turó de Montjuich va comprès també en la conca del Llobregat, limitant al N. el delta d'aquest riu, que té son límit meridional en les costes de Garraf. En aquest delta es troben en la part N. l'Hipòdrom i Ca'n Tunis i en la meridional els estanys de la Ricarda, Illa, Remolà, Murtra, i els pobles de Gavà i Castelldefels. S'han incluit en aquesta conca també les parts compreses entre els llocs del pla de Barcelona que porten llurs aigúes directament al mar, excluint tant sols les que van directament al Besòs. 386 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (10) HISTÒRIA DE LES EXPLORACIONS MALACOLÒGIQUES EN LA CONCA DEL LLOBREGAT Segons podrà veure's en la llista de bibliografia que segueix, al seguent paràgraf, les primeres citacions que es fan de mol- luscos en la regió que ens interessa són d'autors que no han recorregut ells mateixos les localitats que esmenten. El primer recollector conegut és M. de la P. Graells, que en 1840 cita dues espècies del Montserrat, seguint després E. A. Rossmàssler, que visità el litoral de nostra terra en 1852. Consultant l'esmentada llista es desprèn que augmenta el nombre de recollectors, aportant moltes dades, si bé aquestes són isolades i incomplertes en llur majoria. Perxò esmentarem solament aquells treballs que continguin dades més o menys abundants de localitats determinades o que s'ocupin de regions fins aleshores inexplorades: 1860. Drs. Coronado.— Desde Montserrat a Solsona. — Llur col'lecció existeix en el Collegi de PP. Jesuites del Sagrat Cor, a Barcelona. 1878. Bofill, A. — Vallvidrera. — Sa col-'lecció particular. 1879. Bofill, A .— Pla de Barcelona. — Sa col'lecció par- ticular. 1880. Servain, G.— Barcelona i Montserrat. — En la col'lecció Bourguignat, existent en el Museu d'Història Natural de Ginebra. 1884. Bofill, A .— Alt Llobregat. — En sa col'lecció par- ticular. (11) 1884. 1887. 4. Bofill i F, Haas 387 Fagot, P.— Montserrat i Barcelona. — Exemplars típics donats per ell, en la col'lecció Bofill. Chía, M. de. — Barcelona. — Existents en sa col- lecció particular. 1888. Salvafna, J. M.o— Vallvidrera. — Part de sa col'lecció en el Museu de Catalunya. 1898. Almera, J. i Bofill, A.— Conca baixa del Llobregat. — En el Seminari Conciliar de Barcelona. 1901. Maluquer, J.— Gavà. — En el Museu de Cata- lunya. 1902. Maluquer, J .— Igualada. — 1d. íd. íd. 1902. Maluquer, J .— Prat del Llobregat. — Id. íd. íd. 1904. Maluquer, J .— Alt Llobregat. — Id. íd. íd. 1904. Zulueta, A. de— Boques del Llobregat. — Col- lecció Zulueta, a Madrid. 1905. Fagot, P.— Serra de Cadí, vessant del Llobregat. — Exemplars típics donats pel mateix: en la col'lecció Bofill. 1907. Sagarra, I.— Conca superior del Llobregat. — Mu- seu de Catalunya. 1908. Serradell, B.— Avenc d'En Roca, vall del riu Anoya. — En sa collecció. 1909. Serradell, B.— Avenc dels Pouetons de les Agúilles, Montserrat. — Id. íd. 1909-I0. Marcet, A. — Monografia malacològica de Mont- serrat. — Col'lecció existent en el monastir de Mont- serrat. 1910. Faura, M.— Vàries coves de Montserrat. 1913. Rosals, J.— Guardiola, alt Bergadà. — Museu de Catalunya. 1913. Rosals, J .— Terrassa. — Id. íd. 1913. Tomàs, Ll. — Capellades. — Museu de la Institu ció Catalana d'Història Natural. 388 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (12) 1914. Rosals, J.— Sant Feliu del Llobregat. — Museu de Catalunya. 1914. Rosals, J.— Capellades. — Id. íd. 1916. Aguilar-Amat, J. B. de — Llussanés. — Mu- seu de Catalunya. 1916. Sagarra, l.— Conca superior del Anoia. 1917. Romaní, A. — Capellades. — Sa col'lecció particu- lar, a Vilanova i Geltrú. 1919. Maluquer, J .— Sallent, en el Museu de Cata- lunya. 1919. Haas, F.— Conca alta del Llobregat. — Material repartit entre el Museu de Catalunya i el de SencRenberg de Frantfort sobre el Main. A més del material reunit en el Museu de Catalunya i en la col'lecció particular d'A. Bofill, hem pogut estudiar el que F. Haas ha recullit en vàries ocasions en diferents punts de la conca del Llobregat i que pertany al Museu SencRenberg, de FranEíort. També hem pogut disposar, per a la consulta, dels exem- plars que existeixen en el Museu de la cReal Academia de Ciencias y Artes,, de Barcelona, i en les colleccions dels se- nyors A. Romaní Guerra, de Vilanova i Geltrú, Ll. M. Vidal, Dr. D. Baltasar Serradell, de Barcelona, i de l'enginyer don Ll. Suérez del Villar, abans a Fígols les Mines i actualment a Barcelona, als quals estem coralment agraits per llur amabilitat. (13) (5) 1821. 1833. 1835. 1835. 1838. 1846, 1850. 1853. 1854. 1854. 1863. 4. Bofill i F. Haas 389 BIBLIOGRAFIA Férussac, A. de— Tableau systématique des ani maux mollusques classés en familles naturelles, Paris. Michaud, A. L. G.—Catalogue des testacés vivants envoyés d'Alger à M. Rosset, in Mém. Soc. Hist. Nat,, Strasbourg, I, II. Bouillet, J. B.—Catalogue de la collection de co- quilles exotiques. Clermont-Ferrand. Desmoulins, C. — Description de quelques mollus ques terrestres et fluviatiles de la France, nouveaux ou peu connus, in Ac. Soc. lin. Bordeaux, VIII. Potiez, V. L. V., et Michaud, A. L. G.— Galé- rie des mollusques, ou catalogue méthodique, descriptif et raisonné des mollusques et coquilles du Muséum de Douai, I. Paris. Graells, M. P.— Catàlogo de los moluscos terres- tres y de agua dulce observados en Espafia. Madrid. Jan, G.— Conspectus methodicus testaceorum in col- lectione mea extantium anno 1830, Parma. Rossmàssler, E. A.— Brief aus Spanien in Zeit- sehr. fúr Mal. X. Rossmàssler, E. A. — Helix lactea Múll, und H punetata Múll., in Malaf. BI. I. Rossmàssler, E. A.— Iconographie der Land -und Sússvassermollusten. — III, cuad. 1-2. Companyo, L.— Histoire naturelle du département des Pyrénées Orientales. III. Perpignan. 1863-1870. Bourguignat, J. R. — Mollusques nouveaux, 1864. 1866, 1869. 1869. 1869. litigieux on peu connus, I, II. Stabile, J. — Mollusques terrestres vivants du Pié- mont. Milan. Mengo, J. S. — Collecçào conchyliologica, genus Helix Porto. Anònim. — Verzeichnis der von Heynemann dem Tauschverein úberviesenen súdeuropàischen Binnencon- chylien, in Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., I. Paladilhe, A.-— Descriptions de quelques paludi nées, assiminidées et mélanidées nouvelles, in Rev. Mag. Zool. 28 sér. XXI, p. 225-237: 273-284, 310-325, i 379-383. Schaufuss, L. VV. — Molluscorum systema et ca- 350 (Z8) (19) (20) 1870. 1870. 1871. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (14) talogus, System. und Auízàblung sàmmtlicher Conchy- lien der Sammlung von Fr. Paetel. Dresde. Hidalgo, J. G.— Description de trois espèces nou- velles d'Helix d'Espagne, Journ. de Conch., XVIII. Rreglinger, C.—Systematisches Verzeichnis der in Deutscbland lebenden Binnenmollusten. VViesbaden. Hidalgo, J.G.— Descriptions de trois espèces nou- velles d'Helix d'Espagne. Journ. de Conch. XIX. (20 bis) 1873. Clessin, S.— Zur Renntnis unserer Pisidium, en: (22) (22) 1873. 1873. Malalt. Bl, XX, 1873, p. 20, làm. T, fig. 4. Robelt, VV.— Nachtràge und Berichtigungen zu meinem Catalog der im europàischen Faunengebiete le- benden Binnenconchylien, in: Mala£. BIl., XXI. Paetel, F.— Catalog der Conchylien-Sammlung. Ed. 1.: Berlin. (22 bis) 1874. Clessin, S. en Martini-Chemnitz.— Syst. Conch. Cab. (23) (24) (25) (26) (27) (28) (29) (30) (37) (32) (33) (34) 1874. 1875. 2 ed. IX., Abt. 3, Cycladeen, p. 36, làm. 4, figs, 1-3. Rigacci, G. et E.— Catalogo delle conchiglie componenti la collezione Rigacci. Roma. Duntlter, VV. — Verzeichnis der Spezies einiger Gat- tungen zvveischaliger Mollusten des Rothen Meeres, in: Jahrb. deutsch. mal. Ges., II. 1875-1884. Hidalgo, J. G.— Catàlogo iconogràfico y des- 1876. 1876. 1876. 1877. 1877. 1877. 1878. 1878. criptivo de los moluscos terrestres de Espafia, Portugal y las Baleares. Madrid. Bourguignat, J. R.— Species novissimae mollus- corum in europaeum systemati detectae, notis diagno- sticis succinctis breviter descriptae. Paris. Peiffer, L.— Monographia heliceorum viventium, sistens descriptiones systematicas et criticas omnium hujus familiae generum et specierum hodie cognitarum. VII. Leipzig. VVesterlund, C. A.— Faunae europaeae mollusco- rum extramarinorum prodromus. Bourguignat, J. R .— Histoire des Clausilies de France, in Ann. Sc. nat. sér. 6€e V, VI. Robelt, VV —In.: Rossmàssler Iconographie, V. Robelt, VV.— Zusàtze und Berichtigungen zu mei- nem Catalog der im europàischen Faunengebiete lebenden Binnenconchylien, in: Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV. Batalha, F. R.— Catalogue de la collection conchy- liologique. Porto. VVollaston, J. VV.— Testacea atlantica or the land-and fresh vvater shells of the Azores, Maderas, Sal- vajes, Canaries, Cape Verdes, and Saint Helena, London. 1878-1879. Anònim. — Donatius al Museu. Bull. Ass. Exc. Cat. I, p. 66. (53) A. Bofill i F. Haas 391 1878-1879. Arnet, R. y Bofill, A. — Excursió a Sant Llorens del Munt. Bull. Ass. Exc. Cat. I, p. 126. 1878-1879. Bofill, A. — Excursió a Vallvidrera, verificada 1879. 1879. 1879. 1880. 1881. 1881. 1881. 1882. 1882. 1882. 1882. 1882. 1883. 1884. 1884. 1884. 1884. el dia 27 d'octubre de 1878. — Bull. Ass. Exc. Cat. I, P. II-I4. Boettger, O.— Raulbasische Mollusten, in: Jahrb. deutsch. mal. Ges., VI. Bofill, A.— Catàlogo de los moluscos testàceos terrestres del llano de Barcelona in: Crón. Cient. Bar- celona, II. Martorell y Pefia, F.— Apuntes arqueológicos. Barcelona. Servain, G.— Etude sur les mollusques recueillis en Espagne et en Portugal. Saint Germajin. Anònim. — Donatius al Museu, in Bull. Ass. Exc. Cat. III, P. 72. Fobelt, VV. — Catalog der im europàischen Faunen- gebiete lebenden Binnenconchylien. Ed. 2.: Rassel. Locard, A.— Etudes Sur les variations malacologi- ques d'après la faune vivante et fossile de la partie cen- trale du bassin du Rhóne. 2 ts. Lyon. Anònim — Donatius al Museu, in Bull. Ass Exc. Cat. IVAN pr I2/e Bofill, A.— Una excursió a Montserrat, in An. Ass. Exc. Cat. I, pp. 54-69. Robelt, VV.— Excursionen in Spanien, in: Jahrb. deutsch. mal. Ges. IX. Robelt, VV., in Rossmàssler, Iconographie, N. S. L, p. 30. Locard. A.— Prodrome de malacologie française, Mollusques terrestres, des eaux douces et des eaux sau- màtres. Lyon. Paetel, F.— Catalog der Conchylien-Sammlung, 24 ed. Berlin. Bofill, A. — Moluscos del valle de Ribas, Catalufia, in Crón. Cient. Barcelona. VII. Fagot, P. — Contribution à la faune malacologique de la Catalogne in Ann. Mal. II. Salvafdà, J. M.— Introducción a la fauna malaco- lógica de Vallvidrera y catàlogo razonado de los moluscos testàceos, terrestres y fluviàtiles del territorio, in mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.3 época, I art. 7, 1884, PP. 3757433. Salvanàa, J. M.— Zoografía del género Hélix o sea de los caracoles, y farmacología de las especies medici- nales y alimenticias. Barcelona. Junta de Ciències Naturals de Barcelona -(16) VVesterlund, C. A.— Fauna der in der palae- arlstischen Region lebenden Binnenconchylien, t. V. Bofill, A. — Contributions à la faune malacologique de la Catalogne, I, in Bull. Soc. mal. France, III. Chia, M. de— Catàlogo de los moluscos testàceos, terrestres y fluviàtiles de la comarca de Gerona. Gerona. Salvafà, J. M.— Estudio de M. Pablo Fagot sobre los hélices xerofilianos del grupo barcinonensiana. Bar- Tryon, G. VV. — Manual of Conchology, 2.3 sér. II. VVvesterlund, C. A. — Fauna der in der palaeartti- sehen Region lebenden Binnenconchylien. I. Chia, M. de — Nota acerca de los moluscos terres- tres y de agua dulce de los alrededores de Barcelona. Letourneux, A. et Bourguignat, J. R.— Prodrome de la malacologie terrestre et fluviatile de la Salvafià, J. M.— Moluscos nuevos de Espafia, in Crón. Cient. Barcelona, X. Tryon, G. VV. — Manual of Conchology, 2.2 sér. III. VVesterlund, C. A. — Fauna der in der palaearlz- tischen Region lebenden Binnenconchylien. IH. Bofill, A.— Catàlogo de la colección conchiológica que fué de D. Francisco Martorell y Pefia. Barcelona. Bofill, A. — Núria, Ribas y Alt Llobregat, Bull. Ass. Exc. Cat. X, 1888, pp. 406-140. Fagot, P.— Catàlogo razonado de los moluscos del valle del Essera, Crón. Cient. Barcelona, XI. Pollonera, C.— Apunti di Malacologia. Boll. Mus. Zool. An. Comp. Torino, III, N.o 43. Salvafà, J. M.— Contribución a la fauna malacoló- gica de los Pirineos catalanes, o sea descripción de la- comarca de Olot. An. Soc. Esp. Hist. Nat. XVII. Tryon, G. VV. — Manual of Conchology, 2.3 ser. IV. Paetel, F.— Catalog der Conchylien-Sammlung, 3.2 VVesterlund, C. A. — Fauna der in der palaearle- tischen Region lebenden Binnenconchylien. II. Bofill, A. — Contributions à la faune malacologique de la Catalogne. II. Bull. Soc. Mal. France. VII. Bofill, A. — Serra de Cardó. Bull. Ass. Exc. Cat. XI. VVesterlund, C. A.— Fauna der in der palaearx- tischen Region lebenden Binnenconchylien. Supl. I. 392 (54) 1885. (55) 1880. (56) 1886. (57) 1880. celona. (58) 1886. (59) 1880. (60) 1887. Gerona. (61) 1887. Tunisie. Paris. (62) 1887. (63) 1887. (64) 1887. (65) 1888. (66) 1888. (67) 1888. (68) 1888. (69) 1888. (70) 1888. (71) 1889. ed. vol. II. (72) 1889. (73) 1890. (74) 1890. (75) 1890. (76) 1891. Bofill, A.— Excursión malacológica efectuada por los Dres. D. F. X. Coronado y Ruipérez y D. F. de A. (82) 1891. I8QI. 1891. 1892. 1892. 1893. 4. Boful i F. Haas 393 Coronado y Balius, desde Montserrat al valle de Aràn, en el mes de agosto de 1860. Crón. Cient. Barcelona. XIV. Cocherell, T. D.— On the geographical distribu- tion of slugs. Proc. Zool. Soc. London. Saint-Simon, A. de — Catalogue d'une collection provenant du Cabinet de M. de Saint-Simon. Toulouse. Vesterlund, C. A. — Spicilegium malacologicum. Neue Binnenconchylien in der palaearEtischen Region. Iena. Fagot, P.— Histoire malacologique des Pyrénées Írançaises et espagnoles. Bagnères-de-Bigorre. VVesterlund, C. A. — Spicilegium malacologicum. I. Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. XXIV. VVesterlund, C. A. — Spicilegium malacologicum. II. Nachr. Bl. deutsch mal. Ges. XXV. (82 bis) 1893. VVesterlund, C. A. — Spicilegium —malacologi- (83) (84) 1894. cum. IV. Nachr. El. deutsch. mal. Ges. XXV., S. 129. Caziot, E.— Catalogue des mollusques vivants des environs d'Avignon. Avignon. VVesterlund, C. A. — Spicilegium malacologicum. III. Nachr. BI. deutsch. mal. Ges. XXVI. VVagner, A. J. — Monographie der Gattung Pomatias Studer. Viena. VVesterlund, C. A. — Synopsis molluscorum extra- marinorum regionis palaearcticae. Fas. I. Lund. Almera, j. y Bofill, A. — Moluscos fósiles reco- gidos en los terrenos pliocenos de Catalufia. Bol. mapa geol. Espafia, ser. 2.2 IV. Bofill, A.— La 4Helix montserratensiss. Su origen y Su distribución en el tiempo y el espacio. Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.3 época. II. Robelt, VV. in Rossmàssler, Iconographie. N. Ser VULL Jones, RB. H.— Certain terrestrial testaceous mol- lusca from south-ivestern Europe. Journ. of Conch. X. Maluquer, J.— Excursió malacològica a Gavà. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. I, p. I, 2. VVesterlund, C. A.— Synopsis molluscorum in regione palaearctica viventium ex typo Clausilia Drap. S. Petersburg. : Maluquer, J.— Alguns Helix de la comarca de Igualada, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. II, p. 41. Maluquer, J.— Moluscs fluvials del Prat del Llo- bregat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. II, p. 52. Mas de Xaxars, J. M.— Excursió a Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. II, p. 93. EBobelt, YV. — Cyclophoridae in der Tierreich. — es Junta de Ciències Nalurals de Barcelona (18) 1903. 1903. 1903. 1903. 1904. 1904. 1905. 1905. 1905. 1905. 1905. 1600. 1906. Couturier, M.— Catalogue des coquilles paléarc- tiques de la collection Hagenmúller. Marsella. Maluquer, J.-—— Moluscs recullits en la montanya de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. III, p. 52-59: Novellas, F.— Una excursió a Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. III, p. 109, 1I1oO. Zulueta, A. de. — Moluscs de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. III, p. 111-113. Maluquer, j.-— Excursión malacológica a Ripoll, Pobla de Lillet y Castellar d'En Huch (alta Cataluna). Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. Zulueta, A. de — Excursió a la desembocadura del Llobregat. Butll. Inst. Cat. Hist. nat. IV, p. 75-78. Caziot, E.— Contribution à la faune malacologique de la Catalogne. Etude Sur quelques Helix. Niza. Caziot, E.— Etude sur quelques coquilles de la region circa-méditerranéenne. Helix candidissima Drap. Feuille Jeun. Nat. XXXVI, pp. 1-4. Caziot, E.— Etude sur quelques coquilles de la région méditerranéenne. Rumina decollata L. Feuille Jeun. Nat. XXXV, Pp. 195-199. Caziot, E.— Etude sur quelques Helix. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. V., pp. 88-93. . Fagot, P.-— Contributions à la faune malacologique de la Catalogne. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. V, pp. 138-143. Fagot, P.— Species novae montserraticae. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. VI, pp. 133-135. Marcet, A. — Species nova miraculensis. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. VI, P. 135. 1906-1909... Taylor, J. VV. — Monograph of the land and 19098. : 1908. 1908. freshmivater mollusca of the British Isles. III. Leeds. Caziot, E. — Etude sur quelques espèces de mollus- ques qui du Sous-centre hispanique se Sont répandues dans le sous-centre alpique: Vitrina penchinati. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. VII, PP. 73-75. Caziot, E. et Thieux, E. — Obseryations Sur la formation de tubercules dentiformes chez quelques heli- ciens. Feuille Jeun. Nat. XX XVIII, pp. 40-43, 59-63. Aguilar-Amat, J. B. de— Algunes xerophiles del grupu Helyomanes, existents en la meva collecció. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. VIII, pp. 89, 90. Caziot, E. et Fagot, P.— Etudes des espices de la région paléarctique de l'Asie, ayant pénétré dans le sous-centre alpique et hispanique. Feuille Jeum. Nat., XXXVIII, pp. 203-205. Serradell, B.— Nota dels moluscs reculits en ———É a a a a da Em a deabs (124) (125) (126) 1909. 1909. 1909. 1909. A. Bofill i F. Haas 395 l'excursió espeleològica al avenc d'en Roca (Corbera). Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII, pp. 6, 7. él Caziot, E. et Margier, E.— Classification pro- posée pour les espèces de la région paléarctique de la famille des Pupidae. Bull. Soc. Zool. France, XXXIV. Serradell, B.— L'avenc dels Pouetons de les Agúilles, a la montanya de Montserrat. Sota terra, Pp. 117-168. Serradell, B.— Nota dels moluses recullits en l'excursió espeleològica al avenc d'en Roca. Sota terra, PP. 169-171. Tryon, J. VV. y Pilsbry, H. A. — Manual of Conchology, 2.: ser. XIX, p. 328. 1909-1910. Marcet, A. — Fauna malacològica de Montserrat. 1910. 1910. 1910. 1910. IQII. IQII. Rev. montserr. III, IV. Bullev, R. A.— Notes on Pleistocene, holocene, recent non-marine shells from Mallorca. Proc. Mal. Soc. London, IX. Caziot, E.— Etude sur la dispersion géographique des Pupa polyodon Drap., ringicula et montserratica Fag. Bull. Soc. Zool. France, XXXV. Caziot, E.— Etude sur quelques espices de mollus- ques, qui du sous-centre hispanique se sont répandues dans le sous-centre alpique. Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., X. PP. 11-15 Faura y Sans, M.— La espeleologia de Cataluíia. Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat. VI, pp. 425-591. Caziot, E. et Thieux, E.— Etude Sur les Hélix algériens et espagnols des groupes lactea Múll. et myris- tigma. Bgt. Bull. Soc. Zool. France, XXXVI. Taylor, J. VV. — Monograph of the land and iresh- vvater mollusca of the British Isles. III. Leeds. (126 bis) 1913. VVoodivard, B. B.— Catalogue oi the British (127) (128) (129) (130) (132) (132) 1913. 1913. 1913. 1914. 1914. 1914. Srecies of Fisidium. London, 1013, P. 32. Rosals, J.— Moluscs terrestres i fluviàtils de Guar- diola (Alt Bergadà). Butll. Inst. Cat. Hist Nat., XIII, PP. I06-I09, Rosals, J.— Notes sobre malacologia catalana. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, pp. 82-90. Tomàús, L.— Nota malacològica. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII, pp. 66 67. Aguilar-Amat, J. B. de — La 4 Helix companyois Aleron, de Santa María del Mar de Barcelona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV, pp. 125-127. Anònim. — Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV, p. 110. Bofill, A.— Notas acerca de la fauna malacológica 396 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (20) espafiola. Fiest. cient. CL. aniv. R. Ac. Cienc. Barcelona. PP. 203-212. (133) 1914. Rosals, J.— Catàleg dels moluscs vivents en lo terme de Sant Feliu de Llobregat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV, pp, 41-51. (134) 1014. Rosals, J. — Contribució a la fauna malacològica de la vall del Anoya. Moluscs de Capellades. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV, pp. 143-145. (133) 1915. Bofill, A.— Notas acerca de la fauna malacológica espafiola. Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.' ép. XII, PP. 1-13. (135 bis) Haas, F.— Spanischer Brief. Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. 1915. p. 3-17. (136) 1915. Rosals, J.— De una sortida pels voltants de Barce- lona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XV, p. 35. (137) 1916. Bofill, A. — Nota sobre Helix bofilliana Fag. i Pupa tarraconensis Fag. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVI, PP. 78-81. (138) 1916. Rosals, J. — Contribució a la fauna malacològica de la província de Girona. Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II. (139) 1916. Rosals, J.— Variacions en la fauna malacològica de l'estany de Remolà. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVI, PP. 31733. (140) 1917. Bofill, A.— Moluscos ingressats en el Museu desde el mes de juny de 1916. An. Junta Ciènc. Nat. Barce lona, II. (141) rom. Romaní Guerra, A.— Alguns moluscos de la comarca de Capellades. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVII, PP. 45-48. (142) 1918. Bofill, A. y Haas, F.— Nota sobre la nomencla- tura dels Pomatias de Montserrat. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVIII, pp. 169-170. (143) 1918. Maluquer, J.— Dispersió geogràfica del Buliminus (Zebrinus) detritus arnouldi Fag. a Catalunya. Physis, I, P. 14-18. (e1) 4. Bofill i F. Haas 397 LLISTA DE LES ESPECIES ESMENTADES EN LA CONCA DEL LLOBREGAT 1 Posem a continuació de cada forma de què fem esment en aquest paràgraf, un nombre, que correspon als que precedeixen a cada un dels treballs citats en el paràgraf precedent (Biblio- grafia). Es citen amb l'ortografia admesa les denominacions que moltes vegades apareixen incorrectes en l'esmentada bibliografia. Testacella haliotidea Drap. — 36, P. 27, 52, P. 397, 60, P. 8, 65, P. 42, 117, P. 134: 120, P. 265, 127, P. IO7, I33, P. 43. T. haliotidea var. barcinonensis Poll. — 75, p. I. T. bavcinonensis Poll. — 68, p. 4, 80, P. 32, II7, P. 134, 120, P. 271, 127, P. 567. Avion alter L. — 76, P. 40, 98, P. 54: IOI, P. 122, II7, P. 136, 120, P. 264: 127, P. IOS. 4. vefus Mich. — I0I, p. 122. 4. hortensis Fér. — 133, P. 45. 4. pyrenaicus M. T. — 51, P. 170, 9è, P. 54, IOI, P. 122, 120, P. 264. Limax flavus L. — 60, p. 5. L. vartegatus Drap. var. — 87, P. IOI, IOI, P. 122, 127, P. IO/7, 133, P. 43: L. laevis Múll. — 120, p. 265.. A gviolimax agrestis L. — 60, p. 8, 127, p. 107, 125, p. 89. Limax agvestis L. — 6, p. I, IOI, p. 122, 117, P. 134, IIO, p. 265. L. (Agríolimar) agrestis L. — 133, P. 44. L. bvunneus Drap. — 98, P. 54. IsvynicRillus brunneus Drap. — 51, p. 170. Limax (Evynichia) bvunneus Drap. — 117, P. 134. Milax gagaltes Drap. — 127, p. 89, 107. Amalia gagates Drap. — 60, p. 8, 133, P. 44. Malacolimax valent anus Fér. — 77, p. 223. Agviolimax (Ambigolimax) valentianus Fér. — 60, p. ò. Vitvina diaphana Drap. — 120, p. 271. V. penchinati Bgt. — 111, P. 73, 117, P. 134: 1IO, P. 302, 123, P. II. V. major Fér. — 65, P. 42: 76, P. 49, 98, P. 543 IOT, P. 122: T17, D. 134:. 1IO, P. 301, I2$, p. 89. 398 Junta de Giències Naturals de Barcelona (22) Vitrina (Phenacolimax) major Fér. — 140, PD. 538. V. pellucida Múll. — 52, p. 3985127, P. 107. V. draparnaldi Cuv. — 52, P. 397. Hyalinia (Polita) courquini Bgt. — 115, D. 6, 718, P. 169. Helix courguini Bgt. — 25, P. 1945 27, P. 538: 38, P. 29: 65, P. 4£ Zoniles coumguini Bgt. — 12, vol. El, p. 40, 40, P. 14, 43, Vol. L, P. 55 Hyalinia coumguini B8gt. — 22, pi: 86, 28, P. 25, 42, P. II, 49, P. 117: 58, P. 153, 60, P. 8: 72, P. 50: 7è, PP. 22, 23, 80, P. 41, LIO, P. 304: 117, P. 135 124, P. 566, 137, P. 79. dP Hyalinia vadiatula Ald. — 117, P. 135, 120, P. Hya). vadiatula var. jacceianica Bgt. — 42, P. Es 110, DP. 94, 96, 106. Hoelix jaccetanica Bgt. — 25, P. 1983 27, P. 5383 65, P. 46. Zonites jactetanicus Bgt. — 12, vol. II, p. 42, 40, P. 15: 43, Vol. I, P. 55. - Hyalinia jaccelanica B8gt. — 37, P. O3: 58, P. 152580, P. 40, 117, P. 134: 120, P. 303. Hyal. mitidula VVest. — 120, p. 303. Helix mitidula Drap. — 65, p. 48. Vitrea nitidula vat. crystallina Múll. — 128, p. 89. — Hyalinia nitens Gmel. — 87, p. 98, 98, P. 55, 90, P. 1093: IOI, p. 122, 117, P. 135, 120, P. 303. Helix nitens Mich. — 65, p. 48. Zonites nitens Gmel. — 51, P. 172. Hyalinia submitens Bat. — 117, p.'135: 120, p. 272. Hyal. (Polita) lucida Drap. — 140, p. 538. Hyal. lucida Drap. — 101, p. 122, 117, p. 136: 133, P. 44: 134, P. 143: Vitrea lucida Drap. — 128, p. 89. V. lucida Drap. var. convexiuscula M. T. Ssubvar. farinesiana Bgt. — 127, P. 107. Hyalinia septentrionalis Bgt. — 117, p. 136. Hyal. navarrica Bgt. — 117, P. 136, 120, p. 302. Hyal. avabiae Fag. — 80, p. 30, 98, P. 54: 117, P. 136, 120, p. 303. Zonites avabiae Fag. — 51, p. 174. Hyalinia (Polita) havlei Fag. — 115, p. 6, 118, p: 169. Hyal. havlei Fag. — 50, P. 46, 80, P. 39: 98, P. 55, II7, P. 136, 120, p. 302, I24, P. 567. Zonites havlei Fag. — 51, p. 173... Hyalinia apocryptia Bgt. — 80, p. 41, 08, p. 55 117, P. 135, 120, P. 304. Zonites apocryptius Bgt. — 51, p. 172. Hyalinia favinesiana Bgt. — 60, P. 9, 68, p. 97, 80, P. 37: 98, P. 54: 99. P. IO9: IOI, P. 122, 117, P. 136, 120, P. 302, 124, D. 5973 I4I, P. 46. Helix favinesiana Bgt. — 38, P. 28, 44, P. 127, 52, P. 401. Zomites favinesianus Bgt. — 40, P. 17. Hyalinia gyrocurtopsis Bgt. — 60, p. 9. Hyal. cellavia Múll. — 80, p. 39, 123, P. EL Helix cellavia Múll. — 65, p. 44. (23) A. Bofill i F. Haas 399 Hyalima cellavia Múll. var. — 102, P. 75, 117, P. 134: 120, P. 302, 133, P. 45. i Hyal. cellavia var. montsevratica Sert. — 117, PD. 135, 120, P. 271. Hyal. staechadica Bgt. — 08, P. 54: 09, P. 109, 117, P. 136, 120, P. 302. Zonites stoechadicus Bgt. — 51, P. 173. Zonitoides nitidus Múll. — 127, p. Io08. Helix nítida Múll. — 38, p. 29, 52, P. 401, 65, P. 48. Hyalinia nitida Múll. — 60, p. 8, 102, P. 75, 133, P. 44: 141, P. 47. Hyal. avcasiana Serv. — 120, P. 302. Helix avcasiana Setv. — 124, P. 566. Hyalinia diaphana Stud. — 76, p. 49, 98, P. 55, 99, P. 110, IOI, P. 123: 117, P. 134: 120, P. 304. Zonites diaphanus Stud. — 51, p. 175. Hyalinia vitreola Bgt. — 76, P. 49, $0, P. 42, 98, P. 55, 117, P. 134, 120, I Seo Zonites uttveolus Bgt. — 51, P. 175. Hyalinia hydatina Less. — 117, P. 134: 120, P. 272. Helix hydatina Chemn. — 52, p. 4071. H. hyalina Fèr. — 65, p. 46. Vitrea cvystallina Múll. — 128, p. 89. Helix cvystallina Múll. — 38, p. 28 Hyalinia crystallina Múll. — 60, p. 9, 74, P. 103, 87, P. 99, 102, P. 75: 11/, P. 134: 120, PD. 272, 133, P. 44, 134, P. 143. Euconulus fuluus Múll. — 127, p. 108, 128, p. 80, 133, P. 44, 134, P. 143. Helix fulua Drap. — 38, P. 28, 52, P. 400, 65, P. 46. Conulus fuluus Múll. — 87, p. 99, IOI, p. 123, 102, P. 75, EI7, I20, Dr 272: Leucochroa candidissima Drap. — 40, p. 33, 60, P. 0, 112, P. 43, 128, P. 89, 133, P. 45: 134, P. 143, 141, P. 40. Helix candidissima Drap. — 2, P. 3, 3, P. 5 5, P. IOI, 25, P. 195, 33, P: 81: 44, P. 127, 53, PP. 37, 445 65, P. 43: OT, P. 2, 104, P. 3. Punctum pyemaeum Drap. — 110, p. 163. Helix pyomaca Drap. — 52, p. 402. Pyvamidula vupestris Drap. — 127, p. 180, 128, p. 89 Helix vupestris Drap. — 50, p. 261, 65, P. 50, 74, P. 194: 75, P. 49, 88, PP. ces 880:400) MD ISO: 00, ID EIO IOT DR 23, (I20, DP. 882, I4T, ho) - 95) N P. 46. Patula (Pyvamidula) vupestris Drap. — 117, p. 130, 140, P: Helix micropleuva Pag. — 52, p. 403. Patusla (Discus) rotundata Múll. — 117, p. 136. Helix votundata Múll. — 36, p. 12, 38, P. 30, 40, P. 61, 52, P. 402, 60 P. 9: 98, P. 56, IOI, P. 123, 120, P. 382, 124, P. 567. i A mel cies votundata Mill. qae D: 108, 128, P: 133, P. Patula (Die: de) omalisma Bgt. — 117, P. ao: 140, P. 530. P. omalisma Bgt. — 135 bis, D: 12: a 9: 400 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (24) Holix omalisma Bgt. — 51, P. 176, 72, P. 12, 74, P. 194: 76, P. 49, 98, P. 56, 120, p. 382, 124, P. 567. H. campetana Hid. — 21, P. 179, 25, P. 102, 31, P. 20 Vertigo (Istimia) muscovum Drap. — 117, p. 142. Isthmia muscorvum Drap. — 60, P. 12, 102, p. 76. Pupa minutissima Hartm. — 38, p. 153. Isthmia minutissima Hartm. — 100, p. 112, 120, P. 27 Vertigo minutissima Hartm. — 127, p. 108. I Xevophila (Heliomanes) vartabilis Drap. — 117, P. 137. Eere, variabilis Drap. — 8, P. 98, 25, P. 209, 34, P. 66, 38, P. 53, 46, P. 75: 2, P. 405, 53. P. 36, 60, P. II, 65, P. 51: 70, P. 50: 93, P. 415 98, P. 56, IOI, P. 124, IO2, p. 70, 120, P. 385, 141, P. 46. Helicella variabilis Drap. — 127, p. 108, 128, P. 80, 133, P. 45, 134, P: 143: Helix biacta Anc. — 61, P. 29. Helicella voigiana Bot. — 138, p. 41. Helix voigiana Boí. — 73, p. 268. Helyomanes roigiana Boi. — 113, p. 90. Helyom. aqualatensis Salv. — 113, P. 89. Helix aqualatensis Salv. — 62, P. 1373 I41, P. 47. H. vilanovensis Salv. — 62, p. 1373 03, P. 4I. H. odenensis Salv. — 62, p. 138. H. (Heliomanes) aspila Bgt. — 140, p. 540. H. aspila Bet. — 73, P. 206, 132, P. 207, 135, P.7: Helyomanes astata Bgt. — 113, p. 89. Xerophila (Heliomanes) palavasensis Germ. — 117, p. I38. Helix palavasensis Germ. — 141, p. 46. Helyomanes palavasensis Germ. — 113, P. 90. Helix (Heliomanes) palavasensis Germ. — 140, p. 540. Xevophila (Heliomanes) maritima Drap. — 117, p. 138. Helix maritima Drap. — 15, P. 29, 25, P. 200, 44, P. 127: 65, P. 475 93, 1. (Ha Xevophila (Helix) maritima Drap. — 120, p. 273. Hoelix lineata Ol. — 33, P. 3753 38, P. 543 41, P. 723 53, PP. 36, 44. H. hryzensis Bgt. — 80, p. 82. H. arnouldi Fag. — 120, p. 467. Xerophila (Heliomanes) arnouldi Loc. — 117, p. 138. Helyomanes subcyzicensis St. Sim. — 113, p. 90. Helix subeyzicensis St. Sim. — 60, p. II. H. mauritanica Bgt. — 51, P. 183, 60, P. 11, 93, P. 4I. Xerophila (Heliomanes) melantozona Caf. — 117, p. 130 Helix melantozona Caf. — 60, p. 11, 120, p. 467. Xerophila (Heliomanes) foedata Hagenm. — 117, p. 138. Helix foedata Hagenm. — 73, p. 269, 120, p. 463. Helyomanes focdata Hagenm. — 113, p. 90. Xerophila (Heliomanes). foedatina Loc. — 117, p. ini Helix foedatina Loc. — 120, p. 468. (25) A. Bofil i F. Haas 401 Xevophila (Heliomanes) malecosta Loc. — 117, p. 138. Helix malecosta Loc. — 120, p. 468. H. (Xerophila) ordalensis Sert. — 115, P. 6, 118, p. 169. Xevophila (Heliomanes) tabarhana BSt. — 117, p. 133. Helix tabavhana Let. et Bgt. — 120, p. 468. Helyomanes tabarRaita Bgt. — 113, p. 90. Helyom. didymoòpsis Fag. — 113, p. 89. Helyom. edax Loc. — 113, P. 89. Xevoph la (Heliomanes) mendranoi Serv. — 117, P. 137. Helix mendvanoi Serv. — 120, p. 467. Helyomanes mendvanoi Serv. — 113, P. 90. Xevophila (Heliomanès) mucinica Bgt. — 117, P. 139. Helix mucinica Bgt. — 120, p. 467. Xevophila (Heliomanès) blasi Setv. — 117, p. 137. Helix blasi Serv. — 120, p. 407. Xerophila (Heliomanes) canovastana Setv. — 117, P. 139. Helix canovasiana Serv. — 120, p. 407. H. (Heliomanes) papalis Loc. — 140, P. 540. Helyomanes peregrinus Bgt. — 113, P. 90. Xerophila (Heliomanes) pila Caz. — 117, p. 138. Helix pila Caz. — 120, p. 467. Xerophila (Heliomanes) cazioti Loc. — 117, p. 138. Helix cazioti Loc. — 120, p. 407. Xerophila (Heliomanes) xalonica Serv. — 117, P. 135. Helix xalonica Serv. — 60, p. II, 120, P. 407, 132, P. 208, 135, P. 9: I4I, P. 46. Helyomanes xalonica Serv. — 113, P. 90. Xerophila (Helicmanes) alluvionum Serv. — 117, P. 138. Helix alluvionum Serv. — 60, p. 11, 87, P. O7, 120, p. 467. Xerophila (Heliomanes) azamt Bgt. — 117, P. 138. Helix azamií Bgt. — 120, p. 467. Helyomanes azamí Bgt. — 113, P. 89. Xerophila (Heliomanes) cyzensis Cout. — 117, p. 138. Helix cyzicensis Gall. — 120, p. 467. Xerophila (Heliomanes) enthalasina Loc. — 117, p. 137. Helix enthalasina Loc. — 120, p. 4067. Xevophila (Heliomanes) misara Bgt. — 117, P. 135. X. (Heliomanes) acomptiella Bgt. — 117, p. 138: Helix acomptiella Bgt. — 120, p.. 384. Helyomanes acomptiella Loc. — 113, p. 89. Xerophila (Euparypha) acomblia Bgt. — 117, P. 137. Helix acomptlia Bgt. — 120, p. 384. Helyomanes sitifiensis Loc. — 113, P. 89. Xerophila (Heliomanes) grannonensis Serv. — 117, p. 139. Helix grannonensis Bgt. — 40, p. 04: 60, P. II, 62, p. 138, 93, P. 4U: 120, P. 385. : i z 402 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Dom ones granmonensis Servi — 113, P. 90: Xerophila (Heliomanes) avenionensis Bgt. — T17, P. 139. Helix auenionensis Bgt. — 120, p. 384. Helyomanes auenitnensis Bgt. — 113, P. 89. Xerephila (Heliomanes) guideloni Bgt. — 117, p. 138. Helix guideloni Bgt. — 120, p. 385. Helyomanes jusiana B8gt. — 113, P. 90. Helyom. mendvanopsis Fag. — 113, P. 90. Helyom. nemausensis Bgt. — 113, p. 90. Helicella avigoi Rossm. — 121, p. 122. (26) Helix avigoi Rossm. — 60, p. EI, 71, P. 51: 98, P. 56, IOI, P. 124, 102, P. 76, 120, P. 384: 141, PP. 46, 47. H. (Helicella) avigoi Rossm. — 14), p. 540: Xerophila (Helicella) avigonis Rossm. — 117, p. 139 Helix avigonis Rossm. — 52, p. 407. Helicella avigonis Rossm. — 133, P. 45: 134, P. 143. Xevophila (Helicella) megastoma Hid. — 117, P. 130. Helix megalomastoma Anc. — 97, p. 36. H. (Xevophila) megastoma Hid. — 115, p. 6: 118, p. 170. H. subarigoi Fag. — 120, PD. 384. Xevophila (Helicella) subarigonis Fag. — 117, P. 139. Xev. (Helicella) vardonensis Loc. — 117, P. 139. Helix vardonensis Loc. — 120, P. 384. Xerophila (Helicella) teyveri Mich. — 117, P. 139. Helix tevveri Mich. — 120, p. 384. H. qugustiniana Bgt. — 120, P. 3è4. Xevophila (Heliomanes) augustigiana Bgt. — 11/, P. 139. Helix augustana BSgt. — 03, P. 41. Xerophila (Heliomanes) limbifeva Loc. — 117, P. 139. Helix limbifera Loc. — 120, P. 384. H. cespitum Drap. — 15, P. 29: 25, P. 19035 38, P: 55: 41, P: 7 52, P. 406, 53, P. 37: 70, P. 51 OI, P. 2. H. adolphi Rossm. — 53, P. 37. Xerophila (Hel cella) avenavum Bgt. — 117, P. 139. Helix arenavum Bgt. — 120, p. 384. H. stiparum Rossm. — 101, p. 124. H. marista Bgt. — 97, p. 41. H. neglecta Drap. — 65, P. 48. Xerophita (Helicella) talepovra Bgt — 117, P. 139. Helix talepora Bgt. — 120, p. 384. Xevophila (Helicella) limara Bgt. — 117, p. 139. Helix limara Bgt. — 120, p. 384. Xerophila (Heliomanes) auscitanica Fag. — 117, P. 139. Helix auscitanica Fag. — 120, p. 384. H. evicetovum Múll. — 52, p. 407, 66, p. 111, IOI, p. 123. H. (Jacosta) montseriatensis Hid. — 140, P. 540. 25 44, D'27s (27) A. Bofill i F. Haas 403 Helix montsevvatensis Hid. —18, p. 208, 20, P. 310, 25, D. 201, 27, P. 244, 28, DP. IO5, 30, P. IO4, 35, P. 120: 38, P: 80, 42, P. 47: 45, p. 60, 63, P: 2573 65, P. 486, 70, P. 50, è7, P. 97: 88, PP. 334, 335 97, P. 35: 98, P. 56, 720, P. 468, i P. 567, 135 DiS, p. IT. t Jacosta montsevratensis Hid. — 31, P. Xerophila (Jacosta) mor Doma sie Fi — 11/, P. 139: Helix montsevvatica Hid. — 40, p. 1133 72, P. 3143 80, P. 84. . vozeli Mich. — 24, P. 18, 25, P. 206. . montsevratensis var. del catula Bot. — 88, p. 335- . siviata Drap. — I4, P. 2, 52, P. 408. . devogata Rossm. — 15, P. 29. . Capevata Mont. — 25, p. 192, 52, P. 408. barcinensis Bgt. — 12, p. 303: 38, P. 80, 40, P. 98, 80, P. 75, P. 382. . (Helicopsis) bavcimensis Bgt. — 140, p. 541. Xerophila (Helicopsis) barcinensis Múll. — 117, p. 1390. Helix bavcinonensis Bgt. — 57, PP. 3, 8, 60, p. II, 102, P. 76, 141, P. 47. H. (Helicopsis) penchinali Bgt. — 117, p. 140. H. penchinati Bgt. — 12, P. 306, 25, P. 203, 27, P. 564, 28, P. III, 38, P. 793 40, P. 77: 42, P. 50: 52, P. 409, 56, p. 28, 60, P. II, 70, P. I6, 71, P. 106, 89, P. 60, 97, P. 38, IO2, P. 76: I4I, P. 47. Helicella penchinati Bgt. — 133, P. 46, 134, P. 144. Xevophila (Helix) penchinati Bgt. — 120, p. 273. Helix (Xerophila) penchinati Bgt. — 115, P. 7, 118, p. I70. Helicella penchinatiana Bgt. — 127, p. 108. Helix acosmia Bgt. — 87, p. 97. H. apicina Lam. — 38, P. 80, 52, P. 490: 53, P. 25, 60, P. II, 65, P. 43. H. aff. hevipensis Mab. — 141, p. 47. H. conspurcala Drap. — 52, P. 410, 53, P. 25, 60, P. LI, 65, P. 445 I4L, P. 46. Helicella conspurcata Drap. — 128, p. 89, 133, P. 46. Xerophila (Helicopsis) conspurçala Drap. — 117, p. 140. Helx paladilhei Bgt. — 87, P. 97. Xevophila (Helicopsis) subpaladilhi Fag. — 117, p. 140. Helix subpaladilhi Fag. — 108, P. 134: 120, P. 383. Xeroplula (Helicopsis) monistrolensis Fag. — 117, p. 140. Helix monistrolensis Fag. — 51, p. 182, 72, p. 261, 80, P. 76, 99, P. 56: 120, P. 383. H. monasteviolensis Fag. — 87, p. 97. H. mivaculensis Marc. — 109, P. 135. o Xerophila (Helicopsis) bruchiana Fag. — 117, p. 140. Xer. (Helix) bruchiana Fag. — 120, p. 272. Xer. (Helicopsis) marceti Fag. — 117, p. 140. Helix marceti Fag. — 108, p. 133, 120, u 382. H. movicola Pal. — 60, p. 11. : H. jeanbernati Bgt. —Iot, p. 124. ai ts 2) a SERRESS 404 Junia de Ciències Natuvals de Bavcelona (28) Helicella pyvamidata Drap. — 133, P. 46. Helic. subnumidica Bgt. — 128, P. 89. Helix conica Drap. — 32, P. 47, 87, P. 98, 103, PP. 3, 4. H. tvochoides Poit. — 38, P. 81, 44, P. 127, 60, P. EI, 9I, P. 2, 102, P. 76. Helcella trochoides Poir. — 128, p. 89. Xerophila (Turricula) trochoides Poir. — 117, p. 140. Helix conica var. depressa Caz. — 106, p. 93. H. conica vat. tuberculata Caz. — 106, p. 93. Helicella tevrestvis Chemn. — 128, p. 89, 133, p. 46. Helix terrestris Chemn. — 38, p. 81, 52, P. 410, 60, p. 11. H. tevrestvis Chemn. var. trochotdes M. T. — 131, p. 116. Helicella conoidea Drap. — 133, p. 46. Heli6. concidea Drap. — 102, p. 76. Bulimus solitarius Poir. — 38, p. 151. Cochlicella barbara L. — 60, p. 12, 102, P. 76, 141, P. 47. Helix barbara L. — 9I, P. 2, 93, P. 41, 98, P. 57, 120, p. 468. H. (Cochlicella) barbara L. — 140, p. 541. Helicella (Cochlicella) barbara L. — 128, P. 89, 133, P. 46. Xerophila (Cochlicella) barbara L. — 117, p. 140. Helix ventrosa Fért. — 17, P. 77: 22, P. 96. Bulimus ventrosus Fér. — 25, P. 184, 38, P. 151, 52, P. 419. Helicella (Cochlicella) ventrosa Risso. — 133, P. 46. Bulimus ventricosus Drap. — 44, P. 127. Cochlicella acuta Múll. — 60, p. 12, I02, P. 76: I4I, P. 47. Helix acuta Múll. — 93, p. 41, 98, P. 57: 90, P. 120, 120, p. 463. H. (Cochlicella) acuta Múll. — 140, P. 541. Xevophila (Cochlicella) acuta Múll. — 117, p. 140. Helicella (Cochlicella) acuta Múll. — 128, p. 890. Bulimus acutus Múll. — 38, P. 136, 44, P. 127, 52, P. 419. Helicella stvigella Drap. — 127, p. 108. Helix stvigella Drap. — 14, P. 4: 25, P. 208, 35, P. 120, 38, P. 52: 50, P. 261, 66, P. 123, 87, P. 98. H. stvigella var. vuscinica Bgt. — 72, P. 93. H. vuscinica Bgt. — 48, P. 312, 51, P. 176, 00, P. IO, 70, P. 49, 98, P. 55: 99, P. IIO, IOI, P: 123, 120, P. 380: 141, P. 40. H. ( Fruticicola) vuscinica Bgt. — 140, P. 539. Hygromia ( Fvuticicola) vuscinica Bgt. — 117, p. 137. Hygr. (Carthusiana) carthusiana Múll. — 117, p. 137. Helix carthusiana Drap. — 32, p. 40: 38, P. 52: 40, P. 52, 44, P. 127, 5 P. 4043 53, PP. 35, 44: 60, P. IO, 65, P. 44: CÓ, P. 123: 70, P. 5D $ P. 98: 9I, P. 2: O3, P. 41, IOI, P. 123, 120, P. 380, I41, PP. 46, 47. Helicella cavihusiana Múll. — 127, p. 108, 133, P. 40, 134, P. 143. Helc. (Theba) cavthusiana Múll. — 128, p. 89. Helix carihusiana var. savviensis Mart. — 102, P. 75. H. savviensis Matt. — 40, P. 52, 60, P. IO, 98, P. 55: 120, P. 380. H. (Canthusiana) savviensis Mart. — 140, P. 539. (29) 4. Bofill i F. Haas 405 Hygromia (Carthusiana) sarriensis Mart. — 117, p. 137. Helix episema Bgt. — 40, P. 53, 00, p. IO. H. glabella var. episema Bgt. — 72, p. 83. H. ventiensis Bgt. — 120, p. 380. Hygromia (Carthusiana) ventiensis Bgt. — 117, p. 137. Helix stagnina Bgt. — 120, P. 381. Hygromia (Carthusiana) stagnina Bgt. — 117, P. 137. Helix leplomphala Bgt. — 120, p. 381. Hygvomia (Carthusiana) leptomphala Bgt. — 117, P. 137. Helix limbata Drap. — 52, P. 417. H. hylonomia Bgt. — I0I, p. 123. Hygromia (Trichia) hispida L. — 117, P. 137 Heiix hispida L. — 52, P. 404: IOI, p. 123. Hygromia (Helix) hispida L. — 120, p. 272. Helix martorelli Bgt. — 12, vol. II, p. 22, 22, P. 92, 25, P. 200, 27, P.559: 38, P. 33: 39. P. 78: 40, P. 57: 42, P. 22, 40, P. 1315 50, P. 262: 60, P. TO, 63, P. 179: 65, P. 473 71, P. 154: 72, P. 55, 80, P. 50, 80, P. 62. H. bofilliana Fag. — 51, P. '177, 72, P. 52: OS, P. 50: 90, P. IIO, 120, P. 381: 137, P. 79. H. (Trichia) bofilliana Fag. — 140, P. 539. Hygromia (Trichia) bofilliana Fag. — 117, p. 137. Helix bolosii Salv. — 69, p. 100, 120, p. 381. H. praestviolata Alm. et Boí. — 87, p. DE H. sericea Drap. — I41, P. 47. H. villosa Drap. — 52, P. 404. Vallonia costata Múll. — 117, p. 136. Helix costata Múll. — 38, P. 135: 52, P. 418, 60, P. 9, 983, P. 50, 102, P. 76: 120, P. 382. Vallonia pulchella Múll. — 117, p. 137: 127, P. I08, 128, P. 89: 133, P. 47. Helix pulche la Múll. — 52, p. 417, 60, P. 9: 65, P. 49: 98, P. 56, 102, P. 706, 120, P. 382. H. (Vallonia) pulchella Múll. — 140, p. 539. H. pulchella var. laevis Sdbgr. — 87, p. 96. Helicodonta obvoluta Múll. — 127, p. 1083 134, P. 144. Helix obvoluta Múll. — 51, P. 170, 95, P. 03: O8, P. 506: 90, P. TI0, 102, P. 75: 120, P. 382, I41, P. 40. Gonostoma (Trigonostoma) obvoluta Múll. — 117, p. 136. Helix (Caracollina) lenticula Fér. — 140, P. 539. H. lenticula Fer. — 8, p. 98, 25, P. 109, 38, P. 82, 41, P. 72, 52, P. 410: 60, P. 9: 65, P. 47, IO2, P. 76. Helicodonta lenticula Fér. — 128, P. 89, 133, P. 47. Helicigona lapicida L. — 128, P. 89, 133, P. 47: Helix lapicida L.— 35, P. 126, 38, P. 135: 44, P. 127: 52, P. 418: 60, P. 9: 65, P. 47, 99, P. 110, IOT, P. 123, 120, P. 382. H. lapicida var. alba. — 100, P. 112. Helicigona lapicida var. albina. — 126, P. 403. 406 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (30) Helix lapicida forma andorrica Bgt. — 98, P. 56. Helicigona lapicida var. andorrica Bgt. — 127, P. 108: 134, P. 144. Helix andorrica Bgt. — 76, pp. 50, 51, 120, p. 382: 135 biS, P. 12, I4I, P. 40. Campylaea (Chi oivema) andorrica Bgt. — 117, P. 140. Camp. (Chilotrema) andorvica var. alba. — 117, p. 140. Helix moulinsiana Far. — IOI, P. 123. Helicigona cornea Drap. — 127, P. IOS. Helix comea Drap. — 101, p. 123. H. xatarti Far. — 101, p. 123. Tachea splendida Drap. — 117, P. 140, 121, p. 122. Helix splendida Drap. — 6, p. 16, 8, P. 98: 25, P. 208: 34, P. 66: 36, P. 13: 38, P. 107, 40, P. 45: 44, P. 127, 45, PP. 58, 07: 52, P. 4106, 53, PP. 40, 44: 00, P. 9: 65, P. 50, 06, P. III, 70, PP. 50, 51, 88, P. 334: OT, P. 2: 03, P. 41: O8, P. 55, 99, P. 1IO, IOI, p. 123: IO2, P. 75: 120, P. 305: 127, P. 108, 133, P. 48, 134, P. 1445 141, PP. 40, 47. Tachea (Helix) splendida Drap. — 120, p. 272, Helix (Tachea) splendida Drap. — 140, P. 542. Helix splendida var. cantae Bgt. — 141, P. 47. H. splendida var. rosea. — 141, P. 40. Tachea splendida var. marceti Serrad. — 117, p. 140. Helix splendida var. microstoma Salv. — 124, P. 567. H. (Tachea) splendida var. microstoma Salv. — 115, P. 7: 118, P. 170. Tachea splendida var. bruchiana Serrad. — 117, p. 140. T. splendida var. montserratica Serrad. — 117, P. 141. T. splendida var. rafaeli Serrad. — 117, P. 141. T. splendida var. torresi Setrad. — 117, p. I41. T. splendida var. faurae Serrad. — 117, P. 141. Helix splendida var. cossoni Bgt. — I41, P. 46. H. cossoni Let. — 40, P. 45, 60, P. O, 9/7, P. 48: 98, P. 55: 00, P. 110: IOI, P. 123, 120, P. 3006. Tachea cossoni Let. — 117, P. 141. Helix (Tachea) cossoni Let. — 118, p. 170, 140, P. 542. HI. calaeca Fag. — 101, p. 123, 120, P. 306. Tachea calaeca Bgt. — 117, p. I41. Helix (Tachea) calaeca Bgt. — 118, p. 170. Tachea nemoralis L. — 117, P. 140. Helix memoralis L. — 35, P. 126, 306, P. 13: 38, P. 106, 44, P. 127, 52, P. 413: 53, PP: 39, 44: 60, P. 10, 65, P. 48, 06, P. 11L, 70, PP. 50, 55 87, P. 97: 88, P. 334: OI. P. 2: 98, P. 55, 99, P. 110, IOZ, P. 123, 120, P. 380, 127, p. IO8, 128, P. 90, 129, P. 00: 133, P. 48: 134, P. 144: 141, P: 47: Tachea (Helix) nemoralis L. — 120, p. 272, 140, P. 542. Cepaea nemoralis L. — 135 bis, p. 11. Helix austriaca Múhif. — 129, p. 66. H. vindobonensis C. Pit. — 134, P. 144. (31) A. Bofull i F. Haas 407 Helix hovtensis auct. — 38, P. 106, 52, P. 413: 53, P. 44: 00, P. IO, 65, P. 46, 120, P. 380, 120, p. 364. Tachea hovtensis Serrad. (non -Múll.) — 117, p. 140. Tachea (Helix) hovtensis Marcet (non Múll.) — 120, p. 272. Helix hovtensis Múll. — 101, p. 123, 127, P. 108. Pomatia (Crypltomphalus) aspersa Múll. — 117, p. 141. Helix aspersa Múll. — 35, p. 126, 30, p. 12, 38, P. 82, 44, P. 127, 52, DA DS De 38: CO) D. 10,65, P 43: 70, PP: 5050555 OI, P2, 93, P. 41, 98, P. 55, IOI, P. 123, IO2, P. 75: 120, P. 304: 127, P. 108, 128, P: 905:183, P: 47: 134, P. 1445 T41, P. 47: H. aspersa var. scalariformis. — 100, p. 112. H. punctata Múll. — 9, p. 164, 25, P. 205: 40, P. 75, 52, P. 411, 127, P. 108, 133, P. 48, 134, P. 144. H. punctata var. lugatoria Bgt. — 52, P. 411. H. punctata var. apalolena Bgt. — 47, P. 30. H. apalolena Bgt. — 12, p. 232, 15, P. 28, 25, P. 189, 38, P. 82, 40, p. 36, 44, P. 127, 00, P. 105 65, P. 43: 74, P. 196: 70, PP. 50, 51: 80, P. 43: 9I, P. 2, 93, P. 415 98, P. 55, 99, P. 1105 102, P. 75: 120, P. 304, 125, P. 110, I4I, P. 47. Macularia apalolena Bgt. — 117, P. I4I. Helix (Macularia) apalolena var. lucida Fag. — 117, P. 141, 118, P. 171. H. galena Bgt. — 125, P. II4. H. punctatissima Fér. — 7, p. 3. H. lactea Múll. — 10, p. 12, II, P. 437, 25, P. 108, 52, P. 4115 53, P. 38: 135 bis, p. II. Macularia alonensis Fér.— 117, P. I4I. Helix alonensis Fér. — 100, p. 112, 120, p. 305. Macularia vermiculata Múll. — 117, P. 141. Helix vermiculata Múll. — 32, P. 45: 38, P. 105, 40, P. 33: 52, P. 412, 53, P: 39: 60, P. IO, 65, P. 51, 70, P. 50, 90, P. 54: 91, P. 2, 93, P. 41: 98, P: 55: 102, P. 75, 120, P. 304: 133, P. 48, 134, P. 1443 I4I, P. 47. . vermiculala var. crassilabris Terv. — 23, P. 46. . Vermiculata var. minor. — 141, P. 47. . COmbanyoni Al. — 38, P. 106, 41, P. 72, 43, Vol. HI, p. 142.. . Combanyoi Al. — 40, P. 75, 65, P. 44: 78, PP. 22, 23, 130, P. 125. . chovista B8t. — 40, P. 42, 72, P. 409: 80, PD. 44. . Uvanoi Bgt. — 40, P. 43: 72, P. 410, 80, P. 44. Xerephila (Euparypha) pisana Múll. — 117, P. 137. Helix pisana Múll. — 38, P. 53, 40, P. 113, 46, P. 75, 53, PP. 36 44: 60, P. 11, 65, P. 49: 76, P. 51, 03, P. 41: 98, P. 55: 102, P. 76: r20, P. 408: 133, P. 48: 141, P. 47. H. pisana var. cavpiensis — 126, P. 378. HI. carpiensis Let. et Bgt. — 132, p. 206: 135, H. pisana var. albida. — 126, p. 385. H. pisana var. vosaceo-albida. — 127, p. 386. H. pisana var. concolor. — 126, P. 387. ere gregeetegae 49) log) 408 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (32) Helix pisanopsis Bgt. — 93, P. 41. Buliminus (Zebrina) detritus Múll. — 127, p. 108. Bulimus detritus Múll. — 44, P. 127: 83, P. 60, IOI, p. 124. B. avmnouldi Bgt. — 76, PP. 51, 52. Buliminus (Zebrinus) detritus arnouldi Fag. — 143, PP. 15, 10. B. obscurus Múll. — 60, p. 12: 74, P. 199: 117, P. 141: 139, P. 35. Bulimus obscurus Múll. — 38, p. 135, 40, P. 116: 65, P. 54: O8, P. 57: IOI, P. 124: 120, P. 408. Buliminus (Chondrula) quadridens Múll. — 140, P. 543. Bulimus quadridens Múll. — 25, P. 184, 38, P. 136: 44, P. 1273 52, P. 418, 65, P. 54, 60, P. 123. Chondrus quadridens Múll. — 60, p. 12, 74, P. 199, 76, Pp. 50, 51, 98, P. 57: 99, P. IIO: IOI, P. 1243 IO2, P. 76, 117, P. 141: 120, P. 4090, 141, P. 47. Buliminus quadridens Múll. — 46, p. 75. B. (Chondvus) quadridens Múll. — 127, p. 108: 133, P. 48: 134, P. 144. Chondrus niso Risso. — 117, P. 141, 120, P. 469. Pupa (Abida) polyodon Drap. — 140, P. 544. Cochlodonta polyodon Drap. — I, P. 74. Pupa polyodon Drap. — 15, P. 30, 25, P. 216: 38, P. 153: 40, P. 124: 44, P. 127, 50, P. 280: 52, P. 423, 131, P. 116. P. polyodon var. minor. — 141, P. 47. P. polyodon var. montserratica Fag. — 102, p. 76. P. montserratica Fag. — 51, P. 191, 60, p. 12, 64, P. 116, 067, P. 194: 71, P. 301, 74, P. 200: 76, PP. 50, 51, 87, P. 100, 91, P. 2, 98, P. 58: 99, P. 110, IOI, P. 1243 117, P. 141, 120, P. 206, I4I, P. 47. P. (Torquilla) montserratica Fag. — 115, P. 73 118, P. 171, 128, P. 90, 133, P. 48, 134, P. 144. Jamínia montsevratica Fag. — 127, P. 108. Pupa (Abida) montserratica Fag. — 140, P. 544. P. vimgicula Mich. — 40, p. 124, 117, P. I41: 120, P. 26, 122, P. O7. P. (Abida) vingicula Mich. — 140, P. 544. Jaminia affinis Rossm. — 127, p. 198. Pupa clausilioides Boubée. — 65, P. 57. P. bofilli Fag. — 51, P. 180, 64, P. 113: 67, P. 1315, 73, P. 202, 76, P. 50, SO, P. 03, 98, P. 58, 117, P. 141, 120, p. 26. P. perlonga Bot. — 101, P. 124. P. catalonica Bof. — 101, p. 124. P. megacheilos Crist. et Jan. — 4, pp. 150, 163, 165, 25, P. 215: 44, P. 127, 117, P. 141, 120, P. 273. ) Torquilla megacheilos Jan. — 6, p. 8. À Pupa goniosloma Estr. — 67, P. 104, 88, P. 336: 08, P. 57: 99, P. 110, 101, P. 124: 117, P. 141, 120, P. 24. Jaminia goniostoma Rstr. — 127, p. 108. Pupa leptochilus Fag. — 66, pp. 106, 111, 67, p. 103: 76, P. 50, 95, P. 93: 98, P. 57: 00, P. IIO, IOI, P. 124: 120, P. 24. (33) 4. Bofill i F. Haas 409 Pupa leplochila Fag. — 88, P. 3343 117, P. I4I. - P. (Modicella) leptochila Fag. — 140, P. 545: P. adeodati Fag. — 108, p. 134: 117, P. 141, 120, p. 24. P. brauni Rossm. — I7, P. 84: 22, P. IO7, 25, P. 214, 44, P. 127, 70, PP. 50, 51: 98, P. 58, IOI, p. 125, IO2, p. 70, 117, P. 142, 120, P. 27, 128, P. 90, 133, P. 49. Jaminia brauni Rossm. — 127, p 108. Pupa secale Drap. — 52, P. 424. . Hilietensis Bof. — 55, P. 155, 06, P. III, 73, P. 263: IOI, P. 125. . quinquedentata Born. — 97, P. 52. . Quenacea Brug. — 141, P. 47. . massotiana Bgt. — 117, p. 142, 120, p. 273. . massotiana var. penchinatiana Bgt. — 64, p. 102. penchinatiana Bgt. — 98, P. 57: 117, P. 142: 120, P. 25: 124, P. 5067. tarraconensis Fag. — 67, P. 130, 75, P. 45: 137, P. 78. (Modicella) tarraconensis Fag. — 140, P. 545. microdon VVest. — 64, P. IO4: 67, P. 130, 80, P. 92, 86, P. I00, 88, P. 334: 95, P. 93: 98, P. 57: 117, P. 142, 120, P. 25. . (Modicella) microdon VVest. — 140, P. 545. . jumillensis Guirao var. C. — 55, P. 154. . favinesi Desm. — 50, p. 285, 66, P. 58, 67, P. III, 76, p. 50, 88, PP. 334, 336: IOI, P. 1245 117, P. 142: 120, P. 273. Jaminia farinesiana Rossm. — 127, p. Io08. Pupa granum Drap. — 38, P. 153, 52, P. 424, 00, P. 12, 70, P. 51, I00, P. 112, IO2, P. 76, 117, P. I4I, 120, P. 27, 128, P. 90, 133, P. 49, 134, P: 144. Jamiínia granum Drap. — 127, p. I08. Pupa (Abida) granum Drap. — 140, P. 544. P. (Abida) cylindrica Mich. — 140, P. 544. P. cylindrica Mich. — 50, p. 286, 65, P. 57: 67, P. 194, 70, P. 50, 98, P. 58, 99, P. 110, IOI, P. 125, 102, P. 76, 116, P. 142, 117, P. 142, 2 OD 275 Jamiínia cvlindrica Mich. — 127, p. 108. Pupa dolium Drap. — 52, p. 423. P. dolium var. plagiostoma Braun. — 87, p. 100. P. (Pupilla) biplicata Mich. — 117, p. 142, 120, PD. 273. P. cylindracea Costa. — 17, P. 85, 52, P. 423: 65, P. 57. P. umbilicata Drap. — 19, p. 201, 25, P. 217: 35, P. 120: 38, P. 153: 97, P. 7. Pupilla umbilicata Drap. — 60, p. 12, 74, P. 201, 102, p. 76 Lauria umbilicata Drap. — 76, P. 50, 88, P. 335: 98, P. 58: IOI, P. 125, 204 P4 27: Pupa (Lauria) umbi icata Drap. — 87, p. 100. P. (Pupilla) umbilicata Drap. — 117, p. 142: 133, P. 490. P. (Charadrobia) umbilicata Drap. — 140, P. 545. P. umbilicata var. cylindvacea Costa. — 22, P. 160, 49, P. 160. uU unic uU 3 410 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (34) Pupilla muscovum L. — 102, P. 70, 120, P. 27, 128, P. 90. Pupa (Pupilla) muscorum L. — 117, P. 142, 133, P. 49: 140, P. 545. Pupilla muscorum var. bigranata Rossm. — 102, p. 76. P. bigramaia Rossm. — 60, P. 12, IOI, P. 125. P. tviplicata Becle. — 98, P. 58: 114, P. 205, 120, P. 27 Pupa (Pupilla) triplicata Stud. — 117, P. 142. P. (Vertigo) antivertigo Drap. — 87, p. 100. P. antivertigo Drap. — 05, P. 57. Vertigo Pygmaea Drap. — 102, p. 76, 117, P. 142, 120, P. 27. Acanihinula aculeata Múll. — 117, p. 136. Helix aculeata Múll. — 52, p. 400, 124, P. 5067. Acanthinula (Helix) aculeata Múll. — 120, p. 272. Balea perversa L. — 101, p. 124: 120, P. 27. Clausilia perversa L. — 13, P. 10. Cl. laminata Mont. — 101, p. 125. Cl. solida Drap. — 52, P. 425. Cl. bidens L.— 46, P. 75. Cl. bidens var. — 65, p. 60. Cl. bidens var. vivgata Jan. — 38, P. 154: 41, P. 72. Cl. virgata Crist. et Jan. — 40, p. 122, 82, p. 129. Cl. (Pepillifera) viveata Jan. var. barcinensis VVest. — 82 Lis, P. I29. Cl. catalonica Fag. — 51, p. 184: 71, P. 320, 75, P. 70: 80, P. IO5: 92, P. 138, 07, P. 53. Cl. catalonica Fag. forma barcinensis VVest.— 92, P. 138 Cl. greixensis Fag. — 107, p. 140. Cl. rugosa Drap. — 25, P. 186, 38, P. 155, 52, P. 425, 65, P. 61, 133, P. 40. Cl. pyrenaica Charp. — IOI, p. 125, 127, P. 108. Cl. (Euemicia) penchinati Bgt. — 140, P. 546. Cl. penchinati Bgt. — 26, P. 31, 20, P. 44: 40, P. 122, 41, P. 72, 44, P. 127, 60, P. 12,70, P. 50, OI, P. 2: OE 54: 98 P. 58: 102, P. 76, 117, P. 142, 120, P. 27,131, P. 110... Cl. parvula Stud. — 101, p. 125. Cl. dubia Drap. — 52, P. 424. Rumina decollata L. — 60, P. 12, 74, P. 200, 70, PP. 50, 55, 52, 87, P. 90: 91, P. 2, 98, P. 57, 99, P. 110, IOI, P. 124, IO2, P. 76, IO5, P. 198, 120, P. 28: 141, P. 47. Bulimus decollatus L. — ser 19), 6: 41, P. 72, 44, P. 127, 52, P. 4190: 65, P. 53: 00, P. 123. Stenogyra ( Rumina) decollata DT 117, P. LE 127, P. 108, 128, :p. 90: 133, P. 49, 140, P. 543. $ Azeca tvidens Pult. — 52, P. 422, IOI, P. 124. ERC Hypnophila boissyi Dup. — 100, P. 113, 117, P. 143, 120, P. 28. Zua subeylindrica L. — 98, P. de IOI, P. F25: 102, P. 76: 120, p. 28: 141, P. 4/7. - ss Fevussacia suboylindsica L. Ca. P. 420. F. (Cionella) subcylindrica L. — 117, P. 143. (35) A. Bofill i F. Haas 411 GCionella subcylindvica L. — 17, P. 84: 22, P. 107, 49, P. 157, 128, P. 90. Zua lubvica Leach. — 40, P. 33, 87, P. I00. Fevussacia lubrica Múll. — 25, P. 187, 38, P. 152, 133, P. 50. Zua exigua Mle. — 98, p. 58, 120, P. 28. Fevussacia (Cionella) exigua Mle. — 117, p. 143. F. folliculus Gron. — 25, P. 187, 38, P. 152, 40, P. 119, 52, P. 420, 60, DE GN OM DA SIS OS DS TO2, DN ZO TI ZD 42: 204 D- 289433, P. 50. Achatina folliculus Gron. — 8, p. 98, 44, P. 127. Cionella folliculus Gron,. — 46, P. 75. Fevussacia folliculus var. pulchella M. T. — 38, p. 152. F. vescoi Bgt. — 40, p. 120, 60, P. 12, 117, D. 142, 120, P. 273, 141, P. 47. F. tevveri B8gt. — 60, p. 13, 62, P. 140, 73, P. 272: 78, DP. 22, 23, IO2, P. 76. F. gronoviana Risso. — 117, P. 142, 120, p. 28. F. jam B. et M.— 52, P. 421. F. hohenmarthi Rossm. — 52, p. 421. Hohemuvarihia disparata VVest. — 81, P. 1773 119, p. 328. Gionella disparata VVest. — 79, P. 44. Hohemuavihia bugest Bgt. — 117, P. 143: 120, P. 273. Caecilioides acicula Múll. — 127, p. 108, 128, P. 90. Achatina acicula Múll. — 38, p. 152. Caecilianella acicula Múll. — 60, p. 13, 76, P. 50: 98, P. 57: 102, P. 76: 117, P. 143, 120, P. 28, 133, P. 50, 134, P. 144 Cionella (Caecilianella) acicula Múll. — 140, P. 544. Caecilianella liesvillei Bgt. — 117, p. 143, 120, p. 28. C. eburnea Bgt. — 117, P. 143, 120, p. 28 Succinea arenaria Bouch. — 52, P. 398. S. oblonga Drap. — 87, P. 99. S. pfeifjeri Rossm. — 38, P. 27, 52, P. 399, 60, P. 8, 87, P. 99, 100, p. 112, IOI, P. 122, IO2, P. 75, 127, P. 108, 129, P. 66, I4I, 8. 47, 48. S. (Tapada) pfeifferi Rossm. — 140, p. 546. S. strepholena Bgt. — 60, p. 8, 141, P. 48. S. putris L. — 52, P. 399. S. debilis Mor. — 101, p. 122. S. italica Jan. — 60, P. 8. Limnaea limosa L. — 40, P. 137, 52, P. 427, 60, p. 13, 65, P. 62, IOI, P. 125, 102, P. 77, 117, P. 144: 128, P. 90 133, P. 50: 134, P: 145: 141, PP. 47, 48. (Limnophysa) limosa L. — 140, p. 546. . OVvata Drap. — 44, P. 127, 87, P. IOT. . Canalis Villa. — 60, P. 13, 132, P. 208, 135, P. 9. . unlgaris C. Pir. — 60, p. 13, 87, P. IO2, 94, P. 52: I4I, P. 48. . uulgaris var. vosea Gall. — I4I, P. 48. . vosea Gall. — 117, P. 143, 120, P. 65. . lacustrina Serv. — 94, P. 32. sisisisisieis — — le ee — ea 412 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (36) Limnaea deformata Alm. y Bof. — 87, p. 102. L. peregra Múll. — 52, P. 427. L. palustris L. — 41, P. 72, 60, P. 13: 94, P. 52: 138, P. 49, 130, P. 33: 141, P. 48. L. (Limnophysa) palustris var. covviformis Bgt. — 140, P. 540. L. palustris var. minor. — 141, P. 48. L. palustris var. covvus Gmel. — 65, p. 63. L. acutalis Mor. — 40, p. 137, 60, P. 13, O4, P. 52. L. fvagilis L. — 87, p. Ior. L. fragilis var. covvus. — 87, P. IOI. L. catalonica Parr. — 65, p. 62. L. auvicularia L. var. — 65, p. 62, 80, p. 120. L. albescens Bgt. — 80, p. 120. L. truncatula Múll.—52, p. 427: 60, p. 13, 65, P. 63, 87, P. IOI, 94, P. 52, 98, P. 50, IOI, P. 125: 102, P. 77, 117, P. 143: 120, P. 65: 127, P. 108, 141, P. 47. L. (Bulimnaea) truncatula Múll. — 140, p. 546. L. tvuncatula var. doubleria M. T. — 120, p. 273. L. tvuncatula var. microstoma Drap, — 127, p. 108. L. minuta Drap. — 41, P. 723 45, P. 06, 120, P. 65. L. moqu ni Loc. — 117, P. 143: 120, P. 65. L. subuiata Ticlix. — 117, P. 143 120, P. 65. Physa fontinalis L. — 52, P. 426: 65, p. 63: 128, p. 90. P. acuta Drap. — 40, p. 130: 52, P. 426: 60, P. 13, 65, P. 63: 94, P. 52, 102, P. 77: 140, P. 546. P. martorelli Serv. — 40, P. 139, 60, p. 13. P. gibbosa M. T.— 94, p. 52. P. contorta Mich. — 60, P. 13, 80, p. 125. P. hypnorum Drap. — 65, p. 63. Planorbis carinatus Múll. var. — 87, p. 103. . umbilicatus Múll. — 141, p. 48. . complanatus Stud. — 141, p. 48. submarginatus Crist. et Jan. — 94, P. 52. (Anisus) submarginatus Crist. et Jan. — 140, P. 547. . salonensis Flor. — 94, P. 52. votundatus Poir. — 65, P. 64, 87, P. 103: 94, P. 52: 141, P. 48. spirorbis L. — 141, P. 47. . Contortus L. — 87, p. 103. . glaber Jelír. — 65, P. 64: 94, P. 52. laevis Ald. — 40, P. 141, 65, P. 645 80, p. 128. laevis var. — 87, p. 103. nautileus var. imbricatus Múll. — 87, p. 103. Ancylus simplex Buch. — 40, P. 134: 117, P. 143: I41, P. 47. A. fluviatilis Múll. — 52, p. 420: 117, P. 143: 127, P. 108, 133, P. 59, 134, P. 145. 4. fluviatilis var. simples Buch. — 65, p. 64. SS as ———————— ——— (37) A. Bofdli F. Haas 413 dAncylus fluviatilis var. capuloides Jan. — 65, P. 64. 4. fluviatilis var. riparius Desm. — 65, P. 64. 4. capuloides Jan. — 120, p. 65 I4I, P. 47. 4. jamé Bgt. — 40, P. 135, 60, P: 13, IOI, P. 125, L17, P. 143, 120, P. 273. 4. lacusivis L. — 87, p. 102, I4I, P. 48. A. lacustvis var. moguintanus B8gt. — 87, p. 102. Caryohium minimum Múll. — 38, P. 155: 60, P. 13: 87, P. IO4, 102, P. 77. Alexia myosotis Drap. — 139, P. 33: Cvyelostoma elegans Múll. — 25, p. 187, 35, P. 120, 38, P. 155, 40, P. 143, 45. P. 02, 52, P. 420, 00, P. 13, 67, P. 123 74, P. 202, 70, PP. 50, 51, 52: OI, P. 2: 98, P. 59: 99, p. 110, IOI, P. 125, IO2, P. 77, 115, P. 7: 117, P. 144, 118, P. I7I, 120, P. 65, 127, P. 108, 129, P. 06, 133, P. 50, 134, P. 1443 140, P. 5473 141, PP. 47, 48. Cyclostomus elegans Múll. — 36, p. 13: 44, P. 127. Cvyelostoma elegans var. lutetianum Bgt. — 102, P. 77. Cyclostoma lutetianum Bgt. — 51, P. 102: 70, P. 50, 87, P. 104, 88, P. 334: 98, P. 59, 117, P. 144: 120, P. 05, 140, P. 547. Pomatias martorelli Bgt. — 40, P. 144: 42, P. 134, 51, P. 193: 54, P. II7:, 67, P. 198, 73, P. 279, 70, P. 51, 80, P. 130, 85, PP. 25, 07: 98, P. 59: 99, P. 1IO: II7, P. 144: 120, P. 65, 140, P. 548. Cochlostoma martovelli Serv. — 96, p. 503. Pomatias obscuvus martovelli B8gt. — 142, P. 170. . Obscuyus Drap. — 44, P. 127. . Obscuyus Var. — 65, p. 68. . cvassilabvum Dup. — 40, p. 143: 117, P. 144, 120, P. 66, 127, p. I08. . cvassilabris Dup. — 51, P. 193: 07, P. 198. . hispanicus Bgt. — 40, P. 144, 51, P. 193, 07, P. 198, 73, P. 279, 97, P. 58, 117, P. 144, 120, P. 273. . monlservaticus Fag. — 76, P. 51, 80, P. 129, 95, P. 93, 98, P. 59, 99, p. 1IO, IOI, p. 125, 117, P. 144, 120, P. 00, 124, P. 507, 140, P. 548. . montservaticus var. major. — 140, P. 548. . labrosus VVest. — 54, P. 117, 07, P. 198, 73, P. 279, 70, P. 51, 80, P. 1305 98, P. 59: 117, P. 144, 120, p. 66. Cochlostoma labvosum VVest. — 96, P. 502. Pomatias bofilli Fag. — 80, p. 132, IOI, P. 125. Amnicola simtlis Drap. — 40, p. 147, 60, P. 14, 94, P. 52, IO2, P. 77: I4I, P. 48. Bvythinia similis Drap. — 65, p. 30. Amnicola anatina Pír. — 60, p. 14. A. maceana Pal. — 16, p. 227, 40, p. 148, 60, P. 14: 61, P. 145: 80, P. 138, 94, P. 525 140, P. 530. . emiliana Pal. — 60, p. 14, 69, P. 119, 94, P. 52. . roigiana Salv. — 62, p. 141. . monjoi Bgt. — 60, p. 14. . vallensana Alm. y Boí. — 87, p. 83. vihinia tentaculata L. — 87, p. 83. as a li a ei sl ty ha ha ha a 414 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (38) Byihinia tentaculata var. producta MEe. — 141, P. 47. Byihinella veyniesi Dup. — 141, P. 47. B. abbreviala Mich. — 134, P. I45. Belgvandia marginata Mich. — 87, p. 84. Paludestrina acuta Drap. — 94, P. 52. Bvythinia acuta Desh. — 65, P. 30. Paludestrina procerula Pal. — 16, P'/323: P. sp. — 102, P. 77. Mottessieria massoti Bgt. — 87, P. 84. Valvata piscinalis Múll. — 141, p. 48. V. piscinalis var. rubiensis Alm. y Boí. — 87, p. 84. V. cristata Múll. — 60, p. 14. Sphaerium lacustre Múll. — 60, P. 145 94, P. 52. Cvyelas cornea Lam. — 65, P. 77. Pisidium ammicum Múll. — 127, p. 108. P. cazertanum Poli. — 60, p. 14, 65, P. 77: 94, P. 52: IO2, P. 773 II7, P. 144: 141, P. 48. . ibericum Cless. — 20 bis, p. 20, 22 bis, P. 36, 126 bis, p. 32. . mitidum Jen. — 60, P. 14: 94, P. 52, 102, P. 77. . Obtusale C. Pír. — 87, p. 143. : . fontinale C. Pír. — 127, p. 108, 134, P. 145. uU (30) 4. Bogll i F. Haas 415 LLISTA DELS MOL:LUSCOS AMB INDICACIONS GEOGRÀFIQUES I CRÍTIQUES I. Arion ater (Linné) Limax alter Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 652. Avion ater Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920,) p. 15, Id. XII (1920), p. 19. Ba — Montserrat (Bofill, J. Maluquer, Serradell, Marcet). Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). 2. Arion rutus (Linné) Limax vujus Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), p. 652. Guardiola (Haas), molts exemplars. Pobla de Lillet (J. Maluquer). Castellar d'En Huch (J. Maluquer ). 3. Arion subiuscus Draparnaud Limax subjuscus Draparnaud, Hist, moll. France (1805), P. ,125, làm. 9, fig. 3. 7 Avion subfjuscus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. I5, 70, XII (1920), P. 19. Montserrat (Rosal): Et RP Pa a E Guardiola .(Haas), 2 exemplars. ERC Eren dE 416 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (40) 4. Arion hortensis Férussac Férussac, Hist. moll. (1819), p. 65, làm. 2, figs 4-6. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 19. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet). Pobla de Lillet (J. Maluquer). Aquest Arion s'ha esmentat de les dues últimes localitats amb la denominació de 4. Pyrenaicus Moq.-Tand. que, segons Germain (Moll. France, II, 1913, p. 37), és sinònim del 4. hor- tensts. 5. Limax ilavus Linné Linné Syst. Nat., ed. X (1758), P. 652. Limax variegatus Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 103. Barcelona (Chía). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Martorell (Almera i Bofill): subtòssil. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (j. Maluquer). Castellar d'En Huch (J. Maluquer). 6. Limax ater Razoumovsti Hist. Nat. Mont Jarat (1789), I, p. 266. Sallent (J. Maluquer), 1 exemplar. 7. Agriolimax laevis (Múller) Limax laevis Múller, Verm. terr. fiuv. hist. II (1774), P. I.. Limaz bvunneus Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 104. RvynicRillus bvunneus Mabille, Arch. malac. I (1868), p. 47:.:.. (41) 4. Bofill i F. Haas 417 FEvynicRia bvunnea Morlet, Journ de Conch. XIX (1871), p. 36. Agriolimax laevis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920,) P. I9. Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet, Serradell). 8. Agriolimax agrestis (Linné) Limax agrestis Linné, Syst. Nat. ed. X (1758) p. 652. — Graells, Cat. mol. terr. ag. dulce Esp. (1846), p. I. Agviolimax agrestís Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Ins. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 17. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XII (1920), P. I9. Barcelona (Graells, Chía). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). Montserrat (Marcet, Serradell). Sallent (J. Maluquer), 1 exemplar. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). g. Malacolimax valentianus (Férussac) Limax valentianus Férussac, Tabl. syst an. moll. (1821), p. 21.. Barcelona (Chía, Cocterell). 10. Milax gagates (Draparnaud) Limax gagates Draparnaud, Tabl. moll, France (1801), p. I00. Barcelona (Chía), Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). Sallent (J. Maluquer), 2 exemplars. Guardiola (Rosals). 418 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (42) 1r. Testacella haliotidea Draparnaud Tabl. moll. France (1801), p. 99. — Hist. moll. France (1805), P. 121, làm. 9, fig. 12-14. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), P. I9. Testacella bavcinonensis Pollonera, Bull. Mus. Zool. anat. comp. Torino, III, n.o 43 (1888), P. 4, làm. 2, fig. 13-16. F. haliotidea var. barcinonensis VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch. Suppl. I (1890), P. Z. Barcelona (Bofill), 2 exemplars, (Salvanà, Chía, Pollo- nera, VVesterlund, Fagot), (Haas), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). 3 Montserrat (Bofill), 1 exemplar jove, (Serradell, Marcet, Faura). Entre Gironella i La Baells (Haas), 1 exemplar. Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar. Greixa (Haas), 1 exemplar. Pobla de Lillet (Haas), 1 exemplar. : Posem en la sinonímia la T. barcinonensis Pol, que son mateix autor considera com dubtosa, ja que no tenia més que un exemplar jove que M. de Chía li havia enviat. 12. Testacella companyonii Dupuy Hist. moll. France (1847), P. 47, làm. 1, fig. 3 za Fígols les Mines (Sudrez del Villar), 2 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 4 exemplars. Espècie no esmentada encara en Ja conca del -Llobregat, de la que tractarem més detingudament en l'estudi sobre la conca del Ter. EE re ee ces A ial Es (43) A. Boful i F. Haas 419 13. Vitrina major (Férussac) Helicolimax niajor Férussac, Ess. méth. conch. (1807), P. 43. Vibrina major Moquin-Tandon, Hist. moll. France (1855), P. 49, làm. 6, fig. 14-32. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 20. V. draparnaldi Cuvier, Règne animal, II (1817), p. 405. (nota al peu.) V. diaphana Marcet, (non Draparnaud), Rev. Montserrat, IV (1910), P. 271. V. penchinati Caziot non Bourguignat), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VH (1907), P. 73-75. — Serradell, Sota terra (1909), P. 134. — Marcet, Rev. Montserr. III (1909), p. 302. — Caziot, Bull. Inst. Cat. Hist. Nat. X (1910), P. II. Barcelona (2) (Salvafià). Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals), molts exemplars. Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Sal- vafió), (Aguilar- Amat), 7 exemplars, (J. Maluquer, Serradell, Marcet), (Haas), 2 exemplars. Guardiola (Haas), 3 exemplars. Greixa (Haas), 5 exemplars. Pobla de Lillet (J. Maluquer). No considerem molt segura la localitat de Vallvidrera de Barcelona, indicada per Salvafi, ja que l'esmentat explorador cita altres espècies de la mateixa localitat, com Helix (Hygromia) lmbata Drap., villosa Drap., ericetorum Múll. i altres que segu- rament no poden formar part de la fauna dels encontorns de Barcelona i que no han sigut trobades Ba malacòlegs jque han explorat aquesta encontrada. EES És Tampoc creiem en l'existència en Montserrat de a diaphana Drap., citada per Marcet (120, p. 271) i de V. penchi- nati Bgt. sinònima de V. pyvenaica Fér., també esmentada en Montserrat per Caziot (111, p. 73, i 123, p. 11), Serradelll (777, p. 134) i Marcet (120, p. 302). 420 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (44) Com hem vist abans, els exploradors de Montserrat, en llurs nombroses excursions, sols han trobat la V. major. 14. Vitrina pellucida (Múller) Helix pellucida Múller, Verm. terr. fiuv. hist., II (1774), P. 15. Vitrina pellucida Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), P. 52, làm. 6, fig. 33-36. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, XII (1920), p. 20. Barcelona (2) (Salvatià). Guardiola (Rosals). Respecte de la localitat esmentada per Salvafià cal fer iguals consideracions que les indicades respecte de Vitrina major de Vallvidrera i esmentada pel mateix autor. En quant a la de Guardiola, si bé és possible i quasi verossímil allí sa presència, no ho afirmem amb tota seguretat, per no haver pogut examinar els exemplars que esmenta En Rosals. 15. Hyalinia (Polita) nitidula (Draparnaud) Helix nitidula Draparnaud, Hist. moll, France (1805), p. 117. — Ross- màssler, Icon., II, entr. I, II (1838), p. 36, làm. 39, fig. 526. Hyalinia (Polita) nitidula, Bofill i Haas, Treb. Mus Ciènc. Nat. Barce- lona, XII (1920), p. 22. Vitvea nitidula, var. cvystallina Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 89. Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals), 4 exemplars. Montserrat (Marcet). Hyal. mtidula, citada per Bofill (65, p. 48) a Montserrat, resulta ésser H. (Polite) mitens Gmel. (45) A. Bofill i F. Haas 421 10. Hyalinia (Polita) nitens (Gmelin) (Làm. I, figs. 4-0) Helix mitens Gmelin in Linné, Syst. nat. (1788), p. 36306. Hyalinia (Polita) nitens Bofill i Haas, Treb. Mus. Gièn. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 22. Zomites subnilens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bass. parisien (1870), p. 116. Zomites apocryptius Bourguignat in Fagot, Ann. malac. II (1884) p. 172, (nom. nud.) Barcelona (Bofill), (Rosals), 13 exemplars (diàm. 12 a 8'5, alt. 6 a 5 mil.). Rubí i Ca'n Ubach (Almera i Bofill), subfòssil. Capellades (Romaní), 3 exemplars. Bruch (Rosals), 3 exemplars (diàm. 7'75, alt. 4 mil). Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Fagot, J. Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet), (Haas), 4 exemplars (diàm. 9 a 775, alt. 5 a 355 mil.). Fígols les Mines (Suàrez del Villar), r exemplar. Bagà (Haas), 3 exemplars. Pobla de Lillet (J. Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas), 1 exemplar. Aquesta Hvyalinia varia més o menys, segons sa àrea de dispersió. Els exemplars de Barcelona són els més variables en ço que pertoca al seu ombilic i dilatació final del últim anfracte. N'hi ha (làm. I, fig. 5) amb l'ombilic estret i la última volta molt dilatada en forma de trompa, i (làm. I, fig. 4) amb l'ombilic perspectiu i la última volta no dilatada, existint totes les transicions entre ambdós extrems. També varien res- pecte de l'altura de la closca, que de vegades es presenta menys elevada que en la forma típica de l'Europa septentrional, ço que es nota també en la nostra primera figura. 422 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (46) La forma d'ombilic ample pot relacionar-se amb Hyal. (Po- hta) mitens cyclolus Bot., de què hem donat una figura en nostre estudi sobre els molluscos del Noguera Ribagorçana (Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 18, làm. I, figs. 4-0), però de la que difereix per sa última volta menys dilatada i l'ombilic menys perspectiu. Comparada amb la molta variabilitat dels exemplars de Barcelona, presenten una configuració molt constant les de les altres localitats, menys les de l'alta conca del Llobregat. Els del Bruch i de Montserrat es distingeixen per la forma general superiorment convexa-tectiforme, més elevada, i son ombilic profund, ample, però mo perspectiu, consequència de la manera d'enrotllar-se la closca, lenta i regularment les quatre primeres voltes, i molt sobtadament la última: queda també més petit el tamany de la closca que el dels exemplars de Barcelona: és possible que aquesta forma, de què dem una representació gràfica (làm. 1, fig. 6) hagi originat la denominació de H. apo- cryptia (vegis la nostra llista de la sinonímia) que ha quedat nomen nudum. L'únic exemplar de Fígols que hem estudiat és incomplet, per qual motiu no ens és possible donar detalls sobre ses par- ticularitats. Tampoc podem fer indicacions sobre la Hyalinia de la Pobla de Lillet, per no tenir-ne a la vista cap exemplar. 17. Hyalinia (Polita) glabra hariei (Fagot) ) (Làm. 1, figs. 1-3-7) Zonites havlei Fagot, Annal, malac., II (1884), P. 173. 'Z. avabiae Fagot, íd., íd., p. 174 (nom nud.) Hyalima arcasiana Marcet (non Servain), Rev. Montserr., III (1929), P. 302. Helix avcasiana Faura i Sans, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 566. di : - (47) A. Bofill i F. Haas 423 Montserrat (Fagot), 1 exemplar, (Bofill), molts exemplars, (J. Maluquer, Serradell, Marcet, VVesterlund), (Rosals), 2 exen-- plars, (Haas), 1 exemplar (diòm. 16, alt. 755 mil.). Avenc d'En Roca, Corbera (Serradell, Faura). Hem reunit amb aquesta denominació les Hyalínia del tipus de H. glabva procedents totes de la conca baixa del Llo- bregat. Les de Montserrat, úniques que hem pogut estudiar, es distingeixen constantment de H. glabra de l'Europa central, iconografiada en Rossmàssier (làm. 39, fig. 528), Dupuy (Hist. moll., làm. 10, fig. 6) i Moquin-Tandon (Hist. moll., làm. 9, figs. 3-8), per ser més gran i menys convexa superiorment, com pot veure's en nostra figura de la làm. r. Respecte de H. avabiae Fagot (1. c.), ha quedat un nomen nudum aplicat a exemplars joves de H. glabra harlei, com es desprèn de l'exemplar que representa la fig. 7, de la làm. r, corresponent a un autèntic de Fagot en la collecció Bofill. Hval. arcasiana, descripta per Servain (Moll. Esp. Port., 1880, p. 19) com procedent de Pamplona i de Sevilla, està col- locada per Locard (Cog. terr. France, 1894, p. 49) en el grup de Hyal. glabra. Nosaltres no la coneixem i seguim l'exemple de Locard, col'locant en la sinonímia de Hyal. elabra harlei els exemplars recullits a Montserrat per Marcet i Faura. 18. Hyalinia (Polita) lucida (Draparnaud) Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. (1801), p. 06. H. nútida Draparnaud (non Múller) Hist. moll. France (1805), P. 117, làm. 8, Í. 23-25. . Hyalinia (Polita) lucida Bofill i Haas, Treb. Mus. Giènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. I6, làm. I, fig. I-18, Id., XII (1920), p. 21. Vitrea lucida var. convexiuscula Moquin- Tandon, subvar. piicana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 107.. Zonites navarricus Bourguignat, Moll. nouv., que ou Ecu connus. XI déc. (1870), P. 13, làm. 3, fg. IO:12. ——— tt a a ——é — a 424 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (48) Zonites farinesianus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus. IX déc. (1870), p. II, làm. 3, fig. 1-3. Z. septentvionalis Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI déc. (1870), p. 8, làm. 3, fig. 4-6. Z. staechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XI (1877), P. 38 (nom. nud.) — Locard, Cat. génér. moll. France (1882), p. 36 (nomen) i 302. Hyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Nota mol. terr., ag. dulce, Barcelona (1887), p. 9 (nom. nud.) Helix cellavia Bofill (non Múller), Cat. col. conch. Martorell (1888), P: 44: Hyalinia cellavia Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 75. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 302. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 44. H. cellavia var. montserratica Serradell, Sota Terra (1909), p. 135. — Marcet, Rey. Montserr., IV (1910), P. 271. Barcelona (Bofill), 6 exemplars, (Martorell), 3 exemplars, (Servain, Caziot), (Aguilar-Amat), 12 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Gros), 2 exemplars. Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Gavà (Bofill), 1 exemplar, (Codina), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Terrassa (Rosals). Martorell (Servain). Vallbona (Segarra), 2 exemplars. Capellades (Bofill), 4 exemplars, (Rosals), (Romaní), 3 exem- plars. Bruch (Bofill), 4 exemplars, (Salvafi Montserrat (Bofill), 4 exemplars, Novellas, Marcet, Serradell). Entre Manresa i Berga (Gomis). Sallent (j. Maluquer), 1 exemplar. Gironella (J. Maluquer), 2 exemplars. Entre Gironella i La Baells (Haas), 1 exemplar. 6). (Fagot, J. Maluquer, (49) A. Bofill i F. Haas 425 Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). Falgars (J. Maluquer). Muntanya de Rus (J. Maluquer). En nostres estudis anteriors ja hem reunit baix la denomi- nació comú de H. lucida les Hyal. farinesiana Bgt. i H. navar- vica Bgt. comprenent H. favinesiana com una lucida de closca relativament ampla i d'umbilic infundibuliforme i perspectiu, ila H. navarrica com forma més o menys encullida i d'umbilic més petit. Ara comprenem també entre les H. lucida la H. septentrio- nalis citada a Montserrat, considerant-la com una forma apla- nada i d'últim anfracte dilatat. La Hyal. staechadica no ha sigut representada gràficament. Locard, que ha sigut el primer en dar-ne la descripció, la col'loca (1. c.j) en les immediacions de H. lucida, nosaltres no vacillem en col'locar-la en la sinonímia d'aquesta La Hyal. gyrocurtopsis Bgt., citada per Chía, de Barcelona, és, Segons aquest mateix autor, una forma inèdita molt rela- cionada amb H. lucida, perxò no dubtem en incorporar-la en la sinonímia d'aquesta última. La Hyal. cellavia, citada per varis autors, és, segons nostre entendre, sols una H. lucida que té l'últim anfracte poc dilatat, lo que presenten tots els exemplars no adults, així s'explica el menor diàmetre de la suposada Hyal. cellavia. La var. montserratica de Serradell no presenta cap particu- laritat que justifiqui la categoria que li atribueix son autor. Després d'haver-la estudiada en la col'lecció del Dr. Serradell, la considerem com basada en exemplars joves de la mateixa forma de H. lucida que Chía cita amb la denominació de gyro- curtopsis del Cementiri Nou de Barcelona. ————————————éà—— a é———él ——É—É———————————ÉéÉiÉiàéÉ—————é———— 426 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (50) 19. Hyalinia (Polita) hammonis (Stròm) Helix hammonis Stròm, Tronoj. Sels. SEriit. (1765), P. 435, làm. 6, fig. 16. Hyalinia (Polita) hammoms Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 18. Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll. (1830), P. 12. Hyalinia radiatula Serradell, Sota Terra (1909), p. 135. — Marcet, Rev. Montserr., IH (1909), P. 304. Zomtes jacceltanicus Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI díc. (1870), P. 41, làm. 3, figs. 23-28. — Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880), p. 15. — Locard, Et. variat. malac. 1.2 (1881), P. 55. Helix jaccetanica Hidalgo, Cat. Icon. desc. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875-1884), P. 198. — Pleiffer, Mon. helic. viv., VII (1876), p. 538. — Bofill, Cat. col. conch., Martorell (1888), p. 46. Hyalinia jaccetanica Boettger, Jahrb. deutsch. mal. Ges. VI (1879), P. 9. — Tryon, Mon. conch., 2.3 ser., II (1880), p. 152. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 40. — Serradell, Sota Terra (1909), P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 303. Hyalinia vadiatula var. jaccetanica Robelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch., 2.2 ed. (1881), p. 11. — Taylor, Monogr. land and freshiy. mol. Brit. ISl., III (1906-1909), pp. 94, 96 i 106. Helix viridula Mle., Syn. meth. moll. 2.2 ed. (1830), P. 127. Montserrat (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer, Bòttger, Ser- vain, Robelt, Locard, Tyon): (Bofill), 3. exemplars, (Fagot, Taylor, Serradell, Marcet), (Haas), 15 exemplars. Bóòttger, Locard i Taylor no citen la localitat de Montserrat, sinó Barcelona, però com cap d'aquests tres l'ha recullida per- sonalment, és segur que han pres la denominació de la pre- víncia que segueix a la de la localitat. Posem la Hyal. jaccetanica en la sinonímia de la hammonts, perquè no considerem de bastant importància la major o menor dilatació de l'últim anfracte, ja que és aquest un cas que es presenta en les demés hyalínies. Els demés caràcters coinci- deixen entre la forma de Bourguignat i la de Stròm. (51) 4 Boful i F. Haas 427 20. Hyalinia (Polita) pura courquini (Bourguignat) (Làm. I, figs. 8-13) Zonites courquini Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, XI déc. (1870), p. 40, làm. 3, figs. 17-22. — Servain, Moll. Esp. Port. (1880), P. 14. — Locard, Et. variat. malac., I (1881), P. 55. Helix courquini Hidalgo, Cat. icon. i descr. mol. terr. Esp., Port. i Bal. (1875-84), P. 194. — Pfeiffer, Monogr. belic. viv., VII (1876), p. 538. — Bofill, Crón. Cient., II (1879), p. 209, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 44. Hyalinia courquini Pitel, Cat. Conch. Samml., 1.2 ed. (1873), p. 86.— VVesterlund, Faun. Europ. moll. extram. prod. (1876), p. 25.— Fobelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch., 2.3 ed. (1881), p. 1r. — Pàtel, Cat. Conch. Samml., 2.2 ed. (1883), p. 117. — Tryon, Man. of Conch., 2.8 sér., II (1880), p. 153. — Chía, Mol. terr., ag. dulce, Barcelona (1887), p. 8. — Pàtel,. Cat. Conch. Samml., 3.3 ed. vol. HI (1889), P. 50. — Saint Simon, Catal. coll. (1891), p. 22. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franc. esp. (1892), p. 41. — Serradell, Sota Terra, (1909), p. 135. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 304. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 506. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 79. Hyalima (Polita) courquani Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 6: Sota Terra (1909), P. 169. Barcelona (Bourguignat, Martorell), (Bofill), molts exem- plars, (Hidalgo, Pfeiffer, Servain, Locard, Pàtel, VVesterlund, Robelt, Tryon, Chía, Saint-Simon, Fagot, Rosals). Avenc d'En Roca, Corbera (Serradell, Faura). Montserrat (Serradell, Marcet). La localitat clàssica d'aquesta espècie és Sarrià, prop de Barcelona, si bé es troba també en la muntanya de Montjuich. Amb tot i la constància dels caràcters atribuits a Hyalinia courquini, no els considerem de bastanta importància per a que constitueixi una espècie independent. Com pot veure's amb la figura que donem d'un exemplar procedent de la localitat clàssica, o sigui Sarrià, de Barcelona, la courquini ofereix totes 428 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (52) les particularitats de la Hyal. (Polita) pura Alder, distingint- se'n solament per sa closca més aplanada i ses dimensions, que són majors, arribant a un diàmetre de 6 mil. en comptes de 4 mil. que s'assignen a la H. Pura pròpiament dita. Tenint present la constància d'aquestes diferències i la falta absoluta d'exemplars corresponents al tipus de H. Pura, atri- buim a H. courquimi la categoria de subespècie característica de la regió de Barcelona. ar. Hyalinia (Zonitoides) nitida (Múller) Helix mitida: Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 32. — Bofill, Cròn. Cient., II (1879), p. 29. — Salvanià, Mem. R. Ac. Cienc. Bar- celona, 2.2 época, I, n.o 7 (1884), p. 401. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 48. Hyalinia mitida Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1004), P. 75. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 44. — Romaní Guerra, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Zonitoides nitidus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. Hyalinia (Zonitoides) nitida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona X (1920), p. 18: Id., XII (1920), p. 22. Barcelona (Martorell), 10 exemplars, (Bofill), 1 exemplar, (Salvanà, Chía), (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Gros), 2 exem- plars. , Castelldefels (Haas), 14 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Camaró, prop de Capellades (Romaní Guerra), 4 exem- plars subfòssils. Montserrat (Bofill), 1 exemplar. Guardiola (Rosals). (53) 4. Boful i F. Haas 429 22. Hyalinia (Vitrea) diaphana (Studer) Helix diaphana Studer, Gàrtners Naturv. Anz. Schyveiz. Ges. Bern. (1620) ES ETT, 2, DG O: Zonites diaphanus Fagot, Ann. Mal., II (1884), p. 175. Hyalinia diaphana Bofill, Crón. Cient., Barcelona, XIV (1891), p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 54. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. rio. — Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 304. Helix hyalina Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 46. Zonites vitveolus Fagot (non B8gt.), Ann. Mal., II (1884), P. 175. Hyalinia vitreola Bofill, Crón. Cient., Barcelona, XIV (1891), P. 49. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 42. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 55. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 304. Riera de les Arenes, en Terrassa (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Coronado, Martorell), (Bofill), ro exemplars, (Fagot), 2 exemplars, (J. Maluquer, Novellas, Serradell, Mar- cet), (Haas), 5 exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer). La Hyal. vitreola Serv. no ha sigut representada grà icament, i perxò queda una forma problemàtica. Locard (Cog. terr. France, 1894, P. 69) la col'loca prop de la crystallina. En la collecció Bofill hi ha un exemplar, procedent de Montserrat, denominat H. vitreola per Fagot, però es distingeix d'aquesta, que pertany al grup de H. crystallina, per l'absència total d'umbilic, és una típica Hvyalimia diaphana, però com les demés citacions de H. vitreola de Montserrat estan basades en aquesta cita errò- nia de Fagot, deuen, per tant, referir-se a H. (Vitrea) diaphana. 23. Hyalinia (Vitrea) erystallina (Miúller) Helix cvystallina Múller, Verm. terr. fiuv. hist., HI (1774), P. 23. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, II (1879), p. 28. Hyalinia ovystallina Chía, Mol. terr. agua dulce, Barcelona (1887), P. 9. 430 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (54) — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat. XI (1890), p. 193. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espaiia, 2.2 sér., IV (1898), p. 99. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. —Serradell, Sota Terra, IX (1909), p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272. — Ro- sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 445 Id. P. 143. Vitrea crystallina Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89. Hyalinia (Vitvea) cvystallina Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 18, XII (1920), p. 23. Barcelona (Bofill), 1 exemplar, (Chía). Aluvions boca del Llobregat (Zulueta). Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill). Terrassa (Rosals). Capellades (Rosals). Monistrol (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Martorell), 1 exemplar, (Serradell, Marcet). Sallent (Maluquer), 3 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 4 exem- plars. Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar. Fígols les Mines (Suórez del Villar), 1 exemplar. Guardiola (Haas), 5 exemplars. 24. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Bourguignat Zonites pseudohydatinus Bourguignat, Amén. malac., I (1856), p. 185. Hyalinia pseudohydatina Locard, Coq. terr. France (1894), P. 62, figs. 66-67. Hyalimia (Vitvea) pseudohydatina Germain, Moll. France, II (1913), p. 75, figs. 68, 69. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., Barce- lona, XII (1920), P. 23. Helix hydatina Salvafià (non Rossmàssier), Mem. R. Ac. Cienc. Barce- lona, 2. ép. (1884), P. 401. Hyalinia hydatina Serradell, Sota Terra (19009), p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272. (85) A. Bofill i F. Haas 431 Prat del Llobregat (Rosals), 3 exemplars joves. Vallvidrera (Salvafià). Montserrat (Serradell, Marcet). Sallent (Maluquer), 2 exemplars. Hem pogut estudiar solament els exemplars procedents de Prat del Llobregat cullits per Rosals, per dissort són joves, lo que no ens ha permès donar-ne una figura com fóra neces- sari en vista de la falta de bona iconografia d'aquesta Hya- linia. 25. Euconulus fulvus (Múller) Helix fulva Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 56. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, II (1879), p. 28. — Salvatià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 época, I (1884), p. 400. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 40. Conulus fuluus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. sér., IV (1898), P. 99. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 136. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), DP 272. Euconulus fuluus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108: íd., p. 89: XIV (1914), P. 44, Íd., p. 143. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 18: Id., XII (1920), DL 28: Barcelona (Martorell), molts exemplars, (Bofill). Barcelona, Ca'n Tunis (Bofill), 1 exemplar. Aluvions en la boca del Llobregat (Zulueta). Remolà (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Castelldefels (Haas), 14 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Vallvidrera (Salvafià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssils. Terrassa (Rosals). Martorell (Almera i Bofill), subfòssils. 432 Junia de Ciències Natuvals de Barcelona (56) Capellades (Rosals). Montserrat (Serradell, Marcet). Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 4 exem- plars. Guardiola (Rosals), (Haas), 1 exemplar. Pobla de Lillet (Maluquer). 26. Leucocbroa candidissima (Draparnaud) Helix candidissima Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 75:. Hist. moll. France (1805), p. 55, làm. 5, fig. 19. — Michaud, Mem. Soc. Hist. Nat. Strassbourg, I, II (1833), P. 3. — Bouillet, Cat. coll. coq. exot. (1835), p. 1. — Potiez et Michaud, Galér. moll., I (1838), p. Ioz. — Hidalgo, Cat. icon. y descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875-84), p. 191. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, II (1879), p. 81. — Anò- nim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvanià, Zco3r. gén. Helix (1884), pp. 37, 44. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 43. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, (1901), p. 2. — Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI (1905), p. 3. Leucochvoa candidissima Servain, Moll. Esp., Port. (1880), p. 33. — Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 9. — Caziot i Thieux, Feuille jeun. nat., XXXVIII (1907), p. 43. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89: íd., XIV (1914), P. 45: Íd., p. 143. — Ro- maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 46. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., Barcelona, XII (1920), p. 24. Barcelona (Bouillet, Potiez et Michaud), (Bofill), molts exemplars, (Salvafià, Servain, Chía), Montjuich de Barcelona (Michaud, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars, (Caziot, Thieux), (Rosals), 5 exemplars, (Gros), 1 exemplar. Ca'n Tunis (Gros), 1 exemplar. Boca del Llobregat (Martorell), 2 exemplars, (Salvaiià). Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Gavà (Bofill, Maluquer). Castelldefels (Haas), 5 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). (57) A. Bofill i F. Haos 433 Papiol (Bofill), 3 exemplars. Sant Sadurní d'Anoya (Rosals), 9 exemplars. Capellades (Rosals), (Romaní), 5 exemplars del bosc del cementiri de Cabrera, i 4 exemplars de Pobla de Claramunt. 27. Puncium nygmaeum (Draparnaud) Helix pygmaea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 93, Hist. moll. France (1805), p. 114, làm. 8, figs. 8-I0. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc., Barcelona, 2. ép., I (1884), p. 402. Puncium Pyemaeum Taylor, Monogr. land and freshyv. moll. Brit. ISI., III (1906-09), p. 168. Vallvidrera, Barcelona (Salvafià, Taylor). Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem- plar. La citació de Taylor indica solament Barcelona, però a bon segur es refereix a la de Salvanó. . 28. Pyramidula (Pyramidula) rupestris (Studer) Helix vupestris Studer, Fauna helv. in Cox. Trav. Svvitz., III (1789), p. 430. — Rossmàssler, Icon., II, entr. 1, 2 (1838), p. 38, làm. 390, fig. 534. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, VII (1884), p. 261, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 50, Bull. Ass. Exc. Cat. XI (1890), p. 194: Crón. Cient., XIV (1891), p. 49, Mem. R. Ac. Cienc., Barce- lona, 32 ép., II (1898), Pp. 334, 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 46. Patula (Pyvamidula) vupestris Serradell, Sota Terra (1909), p. 130. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 538. Pyvamidula vupestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89: Id., íd., p. 180. Pyramidula (Pyramidula) vupestvis Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 19. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 19: Id., X (1920), p. 18, Id., XII (1920), P. 24. 434 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (58) Vallirana (Bofill). Terrassa (Bofill, Rosals). Papiol (Bofill), 5 exemplars. Castell de Boch, a Capellades (Romaní), 2 exemplars. Bruch (Rosals), molts exemplars. Montserrat (Coronado), (Martorell), molts exemplars, (Bo- fill), molts exemplars, (Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet): (Haas), 7 exemplars. Sant Llorenç del Munt, sobre Mura (Bofill), 13 exemplars. Entre Manresa i Berga (Gomis), 6 exemplars. Gironella (Maluquer), 15 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem- plar. Guardiola (Rosals), (Haas), 1r exemplars. Greixa (Haas), 16 exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer). Falgars (Maluquer). Castellar d'En Huch (Bofill), molts exemplars, (Maluquer). 29. Pyramidula (Patulastra) micropleura (Paget) Helix micropleura Paget, Ann. mag. hist. nat., 3.2 Sér. (1854), P. 454. — Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus (1863), p. 32: làm. 5, figs. 9-13. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 403. Montjuich (Bofill), molts exemplars. Vallvidrera (Salvafià). 30. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata (Múllern) Helix votundata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 290. — Bofill, Bull. Ass. Ex. Cat., I (1878-79), p. 12, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 30. — Servain, Et. moll. Esp., Port. (1880), p. 61. — Sal- (59) A. Bofill i F. Haas 435 vafiàó, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2: ép., I (1884), P. 402. — — Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 9. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56: Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382. — Faura, Mem. R. Soc. Hist. Nat., VI (1910), p. 567. Patula (Discus) rotundata Serradell, Sota Terra (1909), p. 136. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII (1913), p. 89, 108, Id., XIV (1914), p. 45. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 19. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Bofill, i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. I9, Id., XII (1920), P. 24. Barcelona (Bofill, Chía). Sarrià (Bofill), molts exemplars, (Servain). Boca del Llobregat (Bofill), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Bofill, Salvafió). Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals), 1 exemplar. Puda de Montserrat (Bofill), molts exemplars. Montserrat (2) (Maluquer, Serradell, Marcet, Faura). Sant Llorenç del Munt (Bofill), 1 exemplar. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Amb molt dubte continuem aquí les notícies referents a la existència d'aquesta espècie a Montserrat, doncs tots els exem- plars que hem estudiat d'aquesta localitat pertanyen a la forma omalisma. Com alguns autors citen vrotundata rotundata i rotun- data omalisma d'aquesta muntanya, és fàcil que hagin pres per rolundata exemplars joves i, per tant, menys típics, de omalisma. 31. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma (Bourguignat) Helix omalisma Bòurguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat., Toulouse, XIII (1879), p. 294. — Fagot, Ann. Mal., II (1884), p. 176. — VVester- 436 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (60) lund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II (1889), p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 104, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 49. — Maluquer, Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 50. — Marcet, Rev. Montserr., 1II (1909), p. 382. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), P. 507. Patula omalisma Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), p. 12. Pyvamidula omalisma Gude, Science Gossip, (1896), p. 60. Patula (Discus) omalisma Serradell, Sota Terra (1909), p. 136. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. I Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 19, làm. I, figs. Io-15, Id., X (1920), p. 10: Id., XII (1920), P. 25. Helix carpetana (2) Hidalgo, Hojas malacológicas (1870), p. 19, Obras malacológicas, parte II, t. I (1890), p. 19. — Robelt, Malalt. BI, XXI (1873), p. 179. — Hidalgo, Cat. icon. y descr. Mol. terr. Esp,, Port., Bal. (1875), p. 192. — Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV (1877). P. 20. El Bruch (Gude). Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Fagot, VVesterlund, Maluquer, Serradell, Marcet, Faura), (Haas), I exemplar. Castellar d'En Huch (Haas), 1 exemplar. Ja hem dit, al tractar de la forma precedent, que la Pyra- midula (Gonyodiscus) rotundata citada a Montserrat per diversos autors, deu referir-se a la que ara ens ocupa. En quant a la H. carbpetana Hid. i sa citació a Montserrat, mereix tractar-se'n més detingudament. Sa posició sistemàtica és del tot desconeguda, existint-ne solament la diagnosi sense figura. Son autor (Hidalgo, Hojas malac., 1870, p. 19), la rela- ciona amb H. vuderata, Çò és, amb una Pyramidula del sub- gènere Gonyodiscus, lo que ha induit a Clessin (Nomencl. Helic. viv., 1881, p. 90) i a Pàtel (Cat. Conch. Samml., IV ed., 1889, t. HI, p. 83) a col'locar-la entre les formes de Gonyodiscus. Però ens sembla dubtós aquest criteri, perquè Hidalgo en sa diagnosi original (I. c.) diu ctesta... pellucida, nitidiuscula, subvirescenti- cornea...v, Caràcters que no corresponen a cap Gonyodiscus ni (61) 4. Bofull i F. Haas 437 demés subgèneres de Pyramidula, sinó més bé a les Hyalínia: correspondria aquesta forma a la H. (Vitrea) hammonis Stròm, si no fos per son diàmetre major (6 mil. en comptes de 4 mil. que té la tammonis) i, a més, perquè la carpetana és csupra vix striatulao, mentres que la 4ammonis es distingeix per sa es- triació molt aparent. En vista d'aquestes consideracions, cal confessar que per nosaltres H. carpetana queda encara una forma problemàtica. 32. Sphyradium muscorum (Draparnaud) Pupa muscorum Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 56, Hist. moll. France (1805), p. 59, làm. 3, figs. 36, 37. Isthmia muscorum Chía, Mol. terr. ag. dulce, Barcelona (1887), p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. Vertigo (Isthmia) muscorum Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. Sphyradium muscorum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat., Barcelona, X (1920), p. 20, Id., XII (1920), P. 25. Pupa minutissima Bofill, Crón. Cient Barcelona, II (1879), P 153 Isthmia minutissima Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, III (1903), p. 112. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. Vertigo minutissima Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. I08. Barcelona (Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars. Sarrià (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Montserrat (Zulueta, Serradell, Marcet). Sallent (Maluquer), 5 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 5 exem- plars. Guardiola (Rosals). 438 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (62) 33. Helix (Xerophila) variabilis Draparnaud (Làm. I, fig. 14) Helix variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 73. — Dupuy, Hist. moll. France (18490), P. 294, làm. 14, fig. 2. — Rossmàssier, Zeitschr. f. Malali., X (1853), p. 08. — Hidalgo, Cat. icon. descr. (1876), P. 209. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 53. — Fobelt, Jahrb. deutsch, mal. Ges., IX (1882), p. 75. — Salvatià, Mem. R. Ac. Ciènc. Barcelona, 2.2 ép. (1884), P. 405, Zoografía gen. Helix (1884), p. 36. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. II. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 51, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 41: Id., III (1903), p. 56, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Marcet, Rev. Montserrat, III (1909), p. 385. — Ro- maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (XVII), (1917), p. 46. Helix (Xerophila) variabilis Bofill i Haas. Treb. Mus. Ciènc. Nat., Bar- celona X (1920), p. 20, làm. 1, figs. 19, 20, Id. XII (1920), p. 25. Xerophila (Heliomanes) variabilis Serradell, Sota Terra (19090), p. 137. Helicella variabilis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89, 108: Id., XIV (1914), P. 45, Íd., P. 143. Helix augustiniana Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), P. 73. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 208, figs. 269-270. — Caziot, Et. moll. terr. fHuv. Monaco (1910), p. 254, làm. 1, figs. 3 i 9. — Germain, Moll. France, II (1913), p. 100. Xevophila (Heliomanes) augustiniana Serradell, Sota Terra (1909), p. 139. Helix augustana Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 41. H. xalonica Servain, Moll. Esp., Port. (1880), p. 102. — Locard, Prodr. mal. France (1882), p. 114. — Chía, Moll. terr. agua dulce, Barcelona (1887), p. 11. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 222, figs. 293-294. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 467. — Bofill, Fiest. cient. CL. aniv. R. Ac. Cienc., Barcelona (1914), p. 208, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, XII (1915), p. 9. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 40. Xerophila (Heliomanes) xalonica Serradell, Sota Terra (1009), p. 138. Helix (Xevophila) xalonica Germain, Moll. France, II (1913), p. 96. Helyomanes xalonica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 89. Helix alluvionum Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 102. — Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Im. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie (1887), P. 49. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 222. (63) 4. Bofill i F. Haas 439 — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, sér. II, Vol. IV (1898), P. 97. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), P. 179, làm. I, fig. ro-1íI. — Ger- main, Moll. France, II (1913), p. 96. Xerophila (Heliomanes) alluvionum Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helix gvanmonensis Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 104. — Locard, Prodr. mal. France (1882), p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. rr. — Letourneux et Bourguignat, Prodr, mal. Tunisie (1887), p. 53. — Salvatià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 138. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 218, figures 285-280. — Maluque:, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 41. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 385. — Caziot, Etude Moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 212. Helix (Xeroplila) grannonensis Germain, Moll. France, II (1913), p. 98. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920) p. 20, làm. 1, fig. 16-18. — Id. XII (1920), p. 26. Xerophila (Heliomanes) granmonensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 139. Helyomanes gramnonensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 90. Helix canovasiana Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 104.—Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 49. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 4067. — Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco (1910), P. 214, làm. 2, fig. 37-38 i 43. Xevophila (Heliomanes) canovasiana Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix canovasi Germain, Moll. France, II (1913), P. 95. H. mendranoi Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 105. — Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 116. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 48. — Locard, Coqg. terr. France (1894), P. 226, figs. 297, 298. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 467. Helix (Xerophila) mendranoi Germain, Moll. France, II (1913), P. 95. Xerophila (Heliomanes) mendranoi Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helyomanes mendranoi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII (19008), p. 90. i Helix blasi Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 106. — Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 116. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 50. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 214, làm. 2, figs. 37, 38 i 43. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 95. Xerophila (Heliomanes) blasi Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helix mauritanica Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 107. — Fagot. Ann. malac., II (1884), p. 183. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 1r. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 46. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 41. 440 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (64) Helix astala Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., (1880), p. 110. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 40. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 165, làm. 3, fig. 27. — Germain, Moll. France, II, (1913), P. 97. Helyomanes astata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII (1908), P. 89 3 Helix cieycensis Galland in Coutagne, Ann. Soc. Linn. Lyon, XXVIII (1881), P. 3. — Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 1143 Coq. terr. France (1894), P. 224, figs. 295-296. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. uv. Monaco, 1910, p. 185, lam. 3, fig. 34. Xevophila (Heliomanes) cyzensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helix misara Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port. (1880), p. 103 (nomeni).—Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 115, 342.—Letour- neux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 37. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 225. Xerophila (Heliomanes) misara Serradell, Sota Terra (1909), P. 138. Helix avenionensis Bourguignat in Locard, Bull. Soc. mal. France, II (1885), P. 65. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), P. 38.—Locard, Cog. terr. France (1894), p. 216, figs. 281, 282. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 334. — —Caziot, Etude Moll. terr. fiuy. Monaco (1910), p. 209. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 98. Xevophila (Heliomanes) avenionensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139, Helyomanes avenionensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII (1908), p. 89. Helix jusiana Bourguignat in Locard. Bull. Soc. mal. France, II (1885), p. 76. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), P. 56. — Locard, Cog. terr. France (1894), P. 210, figs. 271, 272. — Caziot, Etude Moll. terr. fluy. Monaco (1910), p 1067, lam. I, figs I, 2, làm. 3, figs. I9 y 24. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 99. Helyomanes jusiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII (1908), P. 90. Helix papalis Locard, Bull. Soc. mal. France, IV (1887), p. 181, Cog. terr. France (1894), p. 228, figs. 301, 302. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 200. H. (Heliomanes) papalis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, (1917), P. 540. H. (Xevophila) papalis Germain, Moll. France, II (1913), P. 95. H. aqualatensis Salvatià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 13/. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Helyomanes aqualatensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII (1908), p. 89. Helix vilanovensis Salvaià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 137. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 41. H. odenensis Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 138. (63) A. Bofill i F. Haas 441 Helix subcyzicensis St. Simon in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 11 (nomen)). Helyomanes subcyzicensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII (1908), P. 90. Helix biacta Ancey in Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie, (1887), P. 29 (noment) H. limbifera Locard, Coq. terr. France (1894), P. 209. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 384. — Caziot, Et. moll. terr. fluv. Monaco (1910), P. 252, làm. 3, fig. 12. — Germain, Moll. France, II (1913), P. I00. Xerophila (Heliomanes) limbifera Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix mendvanopsis Locard, Cog. terr. France (1894), p. 215. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 214, làm. 2 figs. 37, 38, 43. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 99. Helyomanes mendranopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst, Cat. Hist. Nat, VIII (1908), p. 90. Helix nemausensis Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), p. 210, fig. 279-280. — Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco (1910), p. 210. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 29. Helyomanes nemausensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. VIII (1908), p. 90. Helix euideloni Bourguignat in Locard, Cog. terr. France (1894), P. 217. — Marcet, Rev. Montserr., III (1009), p. 385. — Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco (1910), p. 213, làm. 2, fig. 32. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 98. Xevoplhila (Heliomanes) guideloni Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helix acami Bourguignat in Locard. Cog. terr. France (1894), p. 223. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 180, làm. 3, figs. 32, 37.-— Germain, moll. France, II (1913), P. 96. Xevophila (Heliomanes) azamií Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helyomanes azamí Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 89. Helix enthalassina Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1894), p. 224. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 4067. — Caziot. Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 183, làm. 3, figs. 29, 34, 39, — Germain, Moll. France, II (1913), P. 96. Xerophila (Heliomanes) enthalassina Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helix cazioti Locard, Coq. terr. France (1894), p. 228. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 407. Xerophila (Heliomanes) cazioti Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helix mucinica Bourguignat in Locard, Coq. terr. France (1894), P. 227, figs. 299-300. — Marcet, Rev. Montserr. ,III (1909), p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. uv. Monaco (1910), p. 205, làm. 2, figs. 18, 24. H. (Xerophila) mucinica Germain Moll. France, II (1913), P. 95. Xerophila (Heliomanes) mucinica Serradell, Sota Terra (1009), P. 139. 5 442 Junta de Ciències Naturals de Barcelong (60) Helix peregrina Locard, Coq. terr. France (1894), P. 229. —Ca-iot, Etude moll. terr. fuy. Monaco (1910), p. 202, làm. 3, fig. 50. — G€r- main, Moll. France, II (1913), P. 95. Helyomanes peregrina Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII (1908), p. 90. Helix pila Caziot, Cog. terr. Corse (1902), p. 172. — Marcet, Rey. Mont- serratina, III (1909), p. 407. — Caziot, Etude moll. terr. fiuy. Monaco (1910), P. 202. Xerophila (Heliomanes) pila Serradell, Sota Terra (1909), P. 138. Helix amnouldi Fagot in Marcet, Rev. Montserr., III, (1909), P. 467. (noment) Xerophila (Heliomanes) arnouldi Serradell, Sota Terra, (1909), P. 138 (nomenl) Barcelona (Rossmàssler, Hidalgo), (Martorell), 5 exemplars, (Bofill), molts exemplars, (Servain, Fagot, Salvafià, Chía), (Rosals), molts exemplars. Sant Gervasi de Cassoles (Rosals), 9 exemplars. Sarrià (Bofill), 11 exemplars. Montjuich (Robelt): (Bofill), molts exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), 1 exemplar, (Aguilar-Amat), 7 exem- plars. Pla del Llobregat (Bofill), molts exemplars, (Aguilar-Amat), I exemplar. Boca del Llobregat (Bofill), molts exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Gros), 5 exemplars. Brugués (Bofill), molts exemplars. Castelldefels (Sagarra). Eospitalet del Llobregat (Bofill), 16 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals), 6 exemplars. Vallvidrera (Salvafió). Cervelló (Rosals), 3 exemplars. Papiol (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssil. Terrassa (Rosals), (Aguilar-Amat), 4 exemplars. (67) A. Boful i F. Haas 443 Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell). Subirats (Anònim). Vallbona (Sagarra), 2 exemplars. Vilanova del Camí (Rosals), 2 exemplars. Capellades (Rosais), (Romaní), molts exemplars. Igualada (Salvafió), 3 co-tipus que són H. aqualatcnsis en el Museu de Catalunya, i 3 en la col:lecció Bofill, (Maluquer), (Rosals), 3 exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Turó d'En Boada, prop estació Olesa (Bofill), molts exem- plars. Monistrol de Montserrat (Haas), molts exemplars. : Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Salvafià, Maluquer), (Rosals), £ exemplar, (Marcet, Serradell). Sallent (Maluquer), molts exemplars. Viladomiu (Maluquer), 0 exemplars. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Es desprèn de la nombrosa llista inserta en la sinonímia del mollusc denominat per Draparnaud Helix variabalis, que sa variabilitat és tan gran, que ha permès a molts considerar com espècies independents formes que nosaltres no podem considerar més que variacions individuals. No som els primers en la tasca de simplificar el caos de les formes xerofilianes, perquè Germain ja ha exposat en sos Mollusques de France, II, aquest criteri. Per a demostrar com ell ha intentat donar una guia en el laberinte fins aleshores inextricable en què s'havia perdut la sistemàtica xerofiliana, donem a continuació les agrupacions en què reuneix Germain les moltes denominacions asignades a aquest grup per Bourguignat i sa escola: Closca de petites dimensions, subcònica, umbilic petit, adornada de faixes de color: 444 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (68) Helix mendvanoi Serv. Sinònims: H. canovasiana Serv. H. blasi Serv. Helix mucimca Bgt. Helix papalis Loc. Sinònims: H. subpapalis Caz. H. pilula Loc. H. peregrina Loc. H. migrata Loc. H. scicyca Bgt. Helix mendozae Serv. Sinònim: H. sylvae Serv. Closca de dimensions mitjanes, subcònica, umbilic petit, adornada de faixes de color: Helix xalonica Serv. Sinònims: H. alluvionum Serv. H. azami B8t. marsilhonensis Cout. 4 lans monteiscardiana Fag. cyzicensis Gall. migricans B8t. enthalassina Bgt. lathvaca Bet. hvouxiana Bgt. . melama Bgt. misara Bgt. madia Fag. Closca de dimensions de major grandària, subglobulosa, umbilic petit, amb faixes colorejades: Helix variabilis Drap. Sinònims: H. luteata Loc H. astata Bgt. (69) 4. Bofill i F. Haas 445 Helix plenaria Loc. H. avemvaga Mab. H. leonis Loc. H. privatiformis Hagenm. H. lentipes Loc. H. petrophula Loc. Closca petita, subglobulosa, umbilic petit, test blanc porce- llanitzat: Helix grannonensis Serv. Sinònims: H. aveyronensts Loc. H. quemonensis Bgt. H. guidelont Bgt. Closca petita, deprimida, umbilic petit, test blanc porce- llanitzat: Helix fera Let. i Bgt. Sinònim: H. ambielina Charp. Helix suberis Bgt. Sinònims: H. jusiana Bgt. . salentina Blanc. . Privata Gall. . evenosi B8gt. ademata Bgt. . alavicana Fag. Ralona Berth. . lmarella Biagenm. . subtassyana Loc. . mendranopsis Loc. . nemausensis Loc. Basta fixar-se en l'esmentada disposició de Germain per a convèncer-se de que es tracta solament d'un primer assaig de trobar un camí en el laberinte de la sistemàtica xerofliana SIS SIS ara nen ans 446 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (70) ja que es basa en caràcters tan secundaris com són les dimen- sions i la variació de l'altura. Després de la comparació del nombrós material de què disposem, no sols de la conca del Llobregat sinó també de molts altres indrets, i després de consultar l'obra de Caziot cEtude sur les mollusques terrestres et fluviatiles de la princi- pauté de Monaco et du département des Alpes Maritimes, on es veuen iconografiades un nombre considerable de les suposades espècies en les mateixes planxes, no pot menys d'ar- ribar-se a la convicció de que cap d'aqueixes constitueix una forma ben determinable i circumscripta, sinó que es reuneixen unes amb altres per transicions insensibles. Així és que no pot atribuir-se cap valor a les diferències de diàmetre, altura, globulositat, coloració, i lo que en són conse- quiències naturals, com la major o menor amplada de l'umbilic, forma i disposició de l'obertura, ja que totes les combinacions d'aquests accidents poden trobar-se entre els individus d'una mateixa colònia, no constituint cap obstacle per a la propagació, com ja, en efecte, s'ha observat en la còpula. En quant a la porcellanització del test, sembla que és consequència de la influència més o menys immediata del mar, així és que aquestes formes, que abans es nomenaven Helix gramnonensis Serv., no s'allunyen tant del mar com les colore- jades. En són prova les localitats observades per nosaltres, com per exemple les abans nomenades H. grannonensis en els límits del Montsech i de les planúries salobres de l'Urgell, men- tre que les formes colorejades remunten, en forma de dimensions més reduides que el tipus de Draparnaud, fins al peu de l'alt Pireneu (Seu d'Urgell). Aquestes reflexions ens han induit a reunir baix la deno- minació draparnaudiana tots aqueixos noms que constituien un ver obstacle per a l'estudi d'aquest grup. (71) 4. Boful i F. Haas 447 Com no intentem aquí presentar una monografia del grup esmentat, sinó un estudi de les denominacions amb què ha sigut designada la variabilis de la conca que ens ocupa, no pot sorpendre que en nostra llista sinonímica hi faltin alguns dels sinònims esmentats en Germain (1. c.) i que hi figuren altres de que no fa esment, com són: Helix augustimana Bgt. . hmbifera Loc. . mauvitamica B8t. . aqualatensis Salv. . uilanovensis Salv. . Odenensis Salv. . Subeyzicensis St. Simon. biacta Anc. . cazioti Loc. RGE Xa . amnouldi Fag. La H. augustiniana l'havia considerada Germain com forma de H. terveri Mich., però nosaltres creiem més oportú referir-la a H. variabilis pel poc diàmetre de son umbilic. Aprofitem aquesta ocasió per donar la figura de H. aquala- tensis segons un co-tipus del Museu de Catalunya (làm. I, fig. 14). 34. Helix (Xerophila) maritima Draparnaud (Làm. I, figs. 15-17) Helix lineata Olivi, Zool. Adriat. (1790), p. 77 (non H. lineata Boys £ VVallz, Test. min. rar. (1784), làm. 1, fig. 2). — VVollaston, Test. / atlant. (1878), p. 375. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 54. — Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 117. — Salvafià, /oog. Gen. Helix (1884), P. 30, 44. — Pollonera, Bull. Soc. mal.Ital., XIII (1888). — Locard, Cog. terr. France (1894), P. 230, figs. 305-306. H. maritima Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 85, làm. :, 448 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (72) figs. 9-I0. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1884), P. 200. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 47. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 41. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco (1910), p. 196, làm. 2, fig. 39. Xevophila (Helix) mavitima Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 273. X. (Heliomanes) maritima Serradell, Sota Terra (1909), P. 138. Helix acompsia Bourguignat, Mal. Algérie, I (1864), p. 218, làm. 24, figs. 17-21. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), P. 64. H. acomptia Locard, Coq. terr. France (1894), p. 212. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 384. Xevophila (Euparypha) acomptia Serradell, Sota Terra (1009), P. 137. Helix (Xevophila) acomptia Germain, Moll. France, II (1973), p. 98. H. foedata Hagemúller in Locard, Prodr. Mal. France (1882), pp. 17, 344. — Letourneux et Bourguignat. Prodr. Mal. Tunisie (1887), P: 53. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 269. — Locard, Cogq. terr. France (1894), p. 232. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 408. — Caziot, Etude Moll. terr. fiuv. Monaco (1910), p. 203. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 94. Helyomanes foedata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 90. Xerophila (Heliomanes) foedaia Serradell, Sota Terra (19090), p. 138. Helix didymopsis Fagot in Locard, Prodr. Mal. France (1882), P. 116, 345, Cog. terr. France (1894), P. 234, figs. 300, 310. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco (1910), P. 200, làm. 2. fig. 25. Helyomanes didymopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII (1908), p. 89. Helix (Xerophila) didymopsis Germain, Moll. France, II (1913), p. 94. H. sitifiensis Bourguignat in Locard, Prodr. Mal. France (1882), PP. 118 y 345. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), P. 54. — Locard, Coq. terr. France (1894), P. 213. Helyomanes sitifiensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 89. Helix (Xevoplula) sitifiensis Germain, Moll. France, II (1913), p. 98. H. hevizensis Bourguignat in Locard, Prodr. Mal. France (1882), p. 240 (nomen). H. Rvizensis Bourguignat in Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 48. — Locard, Coq. terr. France (1894), P. 233. — Caziot, Etude moll. terr. fuv. Monaco (1910), p. 199, làm. 3, fig. 14. H. hvyzensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franc. esp. (18902), p. 82. H. tabar ana Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 51. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 233. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco (1910), p. 204, làm. 3, fig. 36. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 468. Helyomanes tabar ana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P: 90. bs t ls a (73) A. Bofill i F. Haas 449 Xevophila (Helomanes) tabavRana Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helix (Xevophila) tabarhana Germain, moll. France, II (1913), P. 94. H. aspila Bourguignat in Letourneux et Bourguignat, Prodr. Mal. Tunisie (1887), p. 64 (nomen). — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 266, Fiest. Cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona (1914), P. 207, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép. XII (1915), put H. (Heliomanes) aspila Botll, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. H. voigiana Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1800), p. 266. Helyomanes voigiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), P. 90. Helicella voigiana Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), P. 41. Helix acomptiella Locard, Coq. terr. France (1894), P. 212, figs. 275 276: — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 98. Helyomanes acomptiella Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII (1908), p. 89. Xevophila (Heliomanes) acomptiella Serradell, Sota Terra (1909), P. 138. Helix acompsiella Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), P. 1069. H. melantozona Cafici in Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. II. — Locard, Cog. terr. France (1894), P. 231, figs. 307, 308. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 165, làm. 3, fig. ro. — Marcet, Rev. Montserr., IV (r910), p. 467. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 94. Xerophila (Heliomanes) melantozona Serradell, Sota Terra (1909), P. 138. Helix foedatina Locard, Coq. terr. France (1894), p. 232. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 204, làm. 3, fig. 27. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 468. — Germain, Moll. France, II (1913), P. 94. Xevophila (Heliomanes) foedatina Serradell, Sota Terra (1909), P. 138. Helix malecasta Locard, Cog. terr. France (1894), p. 232.— Germain, Moll. France, II (1913), p. 94. H. malecosta Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 463. Xerophila (Heliomanes) malecosta Serradell, Sota Terra (1909), P. 133. Helix edax Loca-d, Cogq. terr. France (1894), P. 233. Helyomanes edax Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 89. Helix palavasensis Germain, Bull. Soc. Scienc. nat. Elbceuf (1904), p. 53. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco (1910), p. 164, lém. 3, figs. 11-17. Helyomanes palavasensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII (1908), p. 90. Xerophila (Heliomanes) palavasensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 138. Helix (Xevophila) palavasensis Germain, Moll. France, II (1913), P. 93, figs. 23-85. 450 Junta de Ciències Naiuvals de Barcelona (74) Helix (Heliomanes) palavasensis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 540. I H. (Xerophila) ordalensis Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 6: Sota Terra (1909), P. 169. Barcelona (Martorell), 3 exemplars, (VVollaston, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars, (Salvafià, Fagot, Chía), (Rosals), 18 exemplars, (Aguilar-Amat). Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 6 exemplars, (Gros), 1 exemplar. Pla del Llobregat (Aguilar-Amat), 4 exemplars. Boques del Llobregat (Bofill), molts exemplars. Remolà (Novellas), 2 exemplars. Castelldefels (Aguilar-Amat), 2 exemplars, (Haas), molts exemplars. Pedralbes (Bofill). Cervelló (Rosals), 8 exemplars. Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell), molts exem- plars. Igualada (Maluquer). Bruch (Serradell). Monistrol de Montserrat (Haas), 1 exemplar. Hem seguit, al tractar d'aquesta espècie, igual criteri que respecte de H. (Xerop/ula) variabilis, així, doncs, no cal repetir les consideracions teòriques allí exposades. Com respecte de H. (Xerophila) variabilis, Germain (Moll. France, II, 1913) ja ha iniciat el procediment de tallar el nudum gordianum en què s'entrebanquen quants es dediquen a l'es- tudi d'aquestes xeròfiles. Per raons que ara no podem comprovar per ser-nos in- accessible el treball respectiu, Germain ha substituit el nom de H. maritima Draparnaud pel de H. palavasensis. No hem adoptat aquesta última determinació per la causa ja esmentada, ——— (75) 4. Bofill i F. Haas 451 i no de cap manera per a desaprovar el procediment de Germain. Conservem, doncs, encara que sols sigui amb caràcter provisio- nal, el nom clàssic i no ambigu de Draparnaud, que no dóna lloc a equivocacions, ja que està comprovat, més encara que per les diagnosis, per bones figures. L'agrupació provisional de les formes franceses que perta- nyen a H. maritima que dóna Germain és la seguent: Closca de dimensions mitjanes, ben cònica superiorment, adornada amb faixes, umbilic molt petit: Helix palavasensis Germ. — H. maritima Drap. Sinònims: H. melantozona Caf. H. umnina Loc. H. aoqna Hagenm. H. foedata Hagenm. H. foedatine Loc. H. malecasta Loc. Belix tabarRana Let. i B8gt. Helix didymopsis Fag. Sinònim: H. trapamica Berth. Closca més o menys gran, globulosa o subglobulosa, blanca. porcellanitzada: Helix euphorca B8t. Sinònims: H. calculina Loc. H. bullina Loc. Helix acomptia Bgt. Sinònim: H. acomptiella Loc. Helix sitifiensis Bgt. No totes aquestes denominacions han sigut citades en la conca del Llobregat, com pot veure's en nostra llista sinoní- mica, en canvi, n'hi ha algunes altres que no figuren en l'obra de Germain, per no pertànyer a la fauna írancesa. Són aquestes: 452 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (76) BH. Rmaensis B8gt. H. aspila Bet. H. roigiana Bof. H. edax Loc. H. ordalensis Serrad. Donem figures de H. aspila (làm. 1, fig. 10) classificades per Bourguignat i de co-tipus de H. rojeiana (làm. I, fig. 17), ambdues de les boques del Llobregat, i de H. ordalensis, co- tipus de Serradell (làm. 1, fig. 15), d'Ordal. S'ha comprovat la citació errònia de l'espècie que ens ocupa en Capellades per Romaní (Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1017), P. 40), ja que es tracta de l'espècie precedent. No hem cregut convenient continuar en nostra llista de localitats la de Montserrat donada per Serradell (Sota Terra (1909), pp. 137 i 138) i Marcet (Rev. Montserr., TT (1909), PP. 384, 407 i 408), ja que no l'hem pogut reconèixer entre els molts exemplars de xerofiles recullits en diferents localitats de l'esmentada muntanya per no pocs autors. Coneixem localitats d'aquesta espècie situades al mateix peu de Montserrat, com són el Bruch i Monistrol de Montserrat, però no creiem que s'allunyi de les immediacions de la vall. Les indicacions res- pectives d'En Serradell i Marcet es basaran segurament en confusions amb formes de H. variabilis. No deixarem de tractar de H. marítima sense fer indica- cions respecte de ses diferències amb H. variabilis, que són, no obstant, molt poc acusades, doncs una i altra varien igual- ment en dimensions, coloració i naturalesa del test. Amb tot i això poden reconèixer-se amb certa exactitud per la disposició més escalonada dels anfractes de H. marilima, mentres els anfractes menys convexes de H. vartabilis afecten una forma general o globulosa o tectiforme. H. marvitivia otereix amb més freguència les closques porce- ee ea pelat oereer encomanats aresta eaactinar emet et af (77) 4. Bofill i F. Haas 453 llanitzades que H. variabilis, la qual, si no està adornada de faixes, presenta almenys un test colorejat, però aquesta parti- cularitat no pot constituir un distintiu específic. Sapigut és que H. maritima no s'allunya tant del litoral com H. variabilis, i nostres llistes. de localitats comproven aquest fet, doncs les més distants del mar són El Bruch i Mo- nistrol de Montserrat, mentres H. variabilis arriba fins a la Pobla de Lillet. 35. Helix (Xerophila) arigonis Rossmàssler (Làm. I, figs. 18-25) Helix avigonis Rossmàssler, Icon., III, entr. 1 i 2 (1854), P. 21, làm. 88, figs. 823, 824. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.1 ép. (1884), P. 407. Helicella avigonis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (I914), P. 45, 143. Xevophila (Helicella) avigonis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix (Xerophila) arigonis Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 20. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 20: Id., X, (1920) p. 21, làm. I, figs. 21, 22, Id., XII (1920), p. 26. H. avigoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 11. —BOfll, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Marcet, Rey. Montserr., III (1909), p. 384. — Romaní, Eutll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), PP. 46. 47. Helicella arigoi Bullen, Proc. Mal. Soc. London, IX (1910), p. 122. Helix (Helicella) avigoi Bofill, An. Junta Ciènc. Nat., Barcelona, II (1917), P. 540. H. megastoma Ancey, Bull. Soc. mal. France, I (1884), p. 164. H. megalomastoma Couturier, Cat. cogq. pal. coll. Hagenmúller (1003), P. 36. H. (Xerophila) megasioma Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 6, Sota Terra (1909), p. 170. Xerophila (Helicella) megastoma Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix subarigoi Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 384. Xerophila (Helicella) subarigonis Serradell, Sota Terra (1909), p. 130. Helix vardonensis Marcet, Rev. Montserr., III (19090), p. 384. 454. Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (78) Xerophila (Helicella) vardonensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix terveri Marcet (non Michaud), Rev. Montserr., III (1909), p. 384. Xevophila (Helicella) tevveri Serradell, Sota Terra (10909), p. 139. Helix cespitum (non Draparnaud) Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 193. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, 11 (1870), P. 55. — Salvafià, Mem. R. Acad. Barcelona, 2.: ép., I (1884), p. 400, Zoogr. gen. Helix (1884), p. 37. — Eofill, Crón. Cient. Barce- lona, XIV (1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 2. H. adolphi Salvatià, Zoogr. gen. Helix (1884), P. 37. H. neglecta Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1884), P. 48. H. avenamum Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. Xevophila (Helicella) arvenavum Serradell, Sota Terra (10090), p. 139. Helix stiparum (non Rossmàssler) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. H. marista Couturier, Cat. coq. pal. coll. Hagenmúller (1903), p. 41. H. talepora Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. Xerophila (Helicella) talepora Serradell, Sota Terra (1909), p. 139. Helix limara Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. Xerophila (Helicella) limara Serradell, Sota Terra (1909), p. 139. Helix auscitanica Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 384. Xerophuta (Heliomanes) auscitanica Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Barcelona (Martorell), 5 exemplars, (Hidalgo), (Bofill), 3 exemplars, (Chía, Salvaiià, Couturier). Sarrià (Bofill), 2 exemplars. Tibidabo (Bofill), r exemplar. Montjuich (Bofill), 6 exemplars. Ca'n Tunis (Aguilar Amat), 1 exemplar. Pla del Llobregat (Bofill), molts exemplars, (Salvafió). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 7 exemplars. Gavà (Salvafià, Maluquer). Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Prat del Llobregat (Rosals), 4 exemplars. Hospitalet del Llobregat (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Esplugas (Aguilar- Amat), 3 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 1 exemplar, (Rosals), 10 exemplars. Vallvidrera (Salvafià), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. (79) A. Bofill i F. Haas 455 die Papiol (Bofill), 1 exemplar. Terrassa (Bofill), 1 exemplar. Martorell (Rosals), 10 exemplars. Aiguabarreig de l'Anoya i del Llobregat (Bofill), 7 exemplars. Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell). Capellades (Bofill), r exemplar, (Rosals), (Romaní), molts exemplars. Travertí de la Torre Baixa de Capellades (Romaní), 1 exem- plar subfòssil. Igualada (Salvafió, Maluquer). Bruch (Rosals), 4 exemplars. Turó Boada, prop de l'estació d'Olesa (Bofill), 2 exemplars. Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Salvafià, Maluquer, Marcet, Serradell). Sant Llorenç del Munt, entre Rocafort i Mura, (Bofill), 1 exemplar. Manresa (Coronado). Olost del Lluçanès (Aguilar-Amat), molts exemplars. Sallent (Maluquer), 10 exemplars. Viladomiu (Maluquer), 3 exemplars. Gironella (Maluquer), 8 exemplars. Riera de Ca'n Llop, Gironella (Fiaas), 2 exemplars. Guardiola (Haas), 20 exemplars. Falgars (Maluquer). Pobla de Lillet (Maluquer), (Haas), 1 exemplar. Des d'un principi s'havia esmentat la Helix cespitum com formant part de la fauna catalana i especialment de la conca del Llobregat. Pel que es refereix a aquesta conca, cal su- posar que es tracta, no de H. cespitum, sinó de avigonis, per- què no hem vist entre l'abundant material de què disposem ni un sol exemplar que pugui referir-se a l'espècie de Draparnaud. Com s'havia citat H. cespitum a Catalunya, era conse- 456 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (80) quència quasi lògica que s'hagin citat també les denominacions donades a formes dintre la variabilitat d'aquella, per exemple: H. vardonensis, avenavum, maristorum, etc. Les citacions tant de H. terveri com de adolfi i de siibarum són evidentment errònies, almenys no hem reconegut cap exemplar que pugui referir-se a aquestes tres espècies, la primera de les quals es troba a Provença i les altres són del migdia d'Espanya. La H. megastoma Ancey, que aquest autor descriu sobre exemplars procedents de Mallorca i citada per alguns en la conca del Llobregat, no és més que H. arzgoms amb la termi- nació de l'últim aníracte més inflada, particularitat moltes vegades deguda a un accident que ha sofert el mol'lusc abans d'arribar a son complet desenrotllament. Donem la represen- tació gràfica (làm. 1, fig. 20) d'un exemplar procedent de Mar- torell, que correspon perfectament a la diagnosi d'Ancey. En quant a H. neglecta, que ha sigut citada com de Barce- lona una sola vegada, ens sembla molt probable que es tracta d'una forma més aplanada i de color blanca de H. asigonis. Per a donar idea de la variabilitat de H. arigonis, direm que ses dimensions oscil'len entre diàm. 26, alt. 16 mil. (exem- plar de Capellades representat en làm. I, figs. 18 i 19) i dià- metre 9, alt. 5/5 mil. (exemplar d'El Bruch, làm. 1, figs. 21 i 22). Com forma d'altura extraordinària, farem esment d'un exem- plar de Montjuich que té diàm. 22 i alt. 16 mil. (làm. 1, fig. 25). També donem la figura d'un exemplar de Viladomiu de les dimensions diàm. 135, alt. 8 mil. (làm. I, figs. 23 i 24), que pot ben bé haver donat lloc a que se li atribuís la denominació de H. neglecta Drap. Per fi fem esment de les dimensions de la denominada H. megastoma de Martorell (làm. 1, fig. 20), que són: diàm. 17/5, alt. 11. mil. Encara que no tinguem a la vista exemplars de Pobla de aca a tt da Da a i aa (81) A. Boful i F. Haas 457 Lillet, Falgars i Guardiola, pot notar-se que aquesta Helix va disminuint de tamany en relació de l'altitud de les localitats. Entre els exemplars de les localitats de l'alta conca no sot- mesos a la influència directa del mar, es nota que van predo- minant els de menor talla. Es remarcable que els exemplars de Montserrat, muntanya situada encara en la regió del litoral, no tendeixen a presentar les dimensions reduides. Ll 36. Helix (Xerophila) ericetorum Múller Helix evicetovum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 33. — Ross- màssler, Icon. I, entr. 1.2 (1835), p. 67, làm. 1, fig. 17, II, entr. I, 2 (1838), P. 33, làm. 38, fig. 517. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 1r1.—Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. H. (Helicella) evicetorum Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV ,1918), p. 20, làm. I, figs. II-I9. H. (Xerophila) evicetorum Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX ,1920), p. 21, Id., X (1920), p. 21, làm. 2, figs. 1-12, Id., XII (1920), P. 27. H. maladettae Bourguignat in I'agot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), P5 32: H. nubigena Charpentier, Journ. de Conch., III (1852), p. 438, IV (1853), P. 77, làm. 3, fig. 7. H. nubigena var. depressa Fagot, Ann. mal., II (1884), p. 180. H. salaunica Fagot, Ann. mal., II (1884), p. 180. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), ro exemplars. Guardiola (Haas), 23 exemplars.. Bagà (Rosals), 3 exemplars, (Haas), 1 exemplar. Greixa (Haas), 1 exemplar. Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 5 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars, (Maluquer), (Haas), $ exemplars. Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Bofill), z exem- plar, (Haas), 2 exemplars. Castellar d'En Huch (Maluquer), (Haas), 2 exemplars. 6 458 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (82) La citació d'aquesta espècie a Vallvidrera per Salvanià (Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., Í (1884), p. 407), on a més cita tantes altres espècies que mai hi han sigut trobades per diferents recollectors, és evidentment errònia i deguda a alguna equivocació per canvi de lloc en els exemplars de sa col'lecció. Com els exemplars aquí esmentats procedeixen tots de l'alta conca del Llobregat, res té d'extraordinari que deguin referir-se a les formes característiques de l'alta muntanya. Els de Bagà corresponen per llurs dimensions, forma aplanada i coloració a la forma nubigena, mentres que els de les demés localitats són de forma més elevada, contracta i tenen les faixes com el tipus de H. ericetorum. : 37. Helix (Candidula) striata barcinensis Bourguignat (Làm. 1, figs. 28-39) Helix barcinensis Bourguignat, Moll. nouv. lit., ou peu connus, I (1868), P. 303, làm. 42, figs. 12-16. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 80. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 98. — Fagot. Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892). p. 78.-— Marcet, Rev. Mont- serr., III (1909), p. 382. H. (Helicopsis) barcinensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. Xevophila (Helicopsis) barcinensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix barcinonensis Salvafià, Estudio M. Fagot sobre hélices xerofilia- nos grupo barcinonensiana (1886), p. 3, 8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Ir. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. H. síriata Mengo, Collecçào Conchyliologica, genus Helix (1866), p. 2. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.4 ép., I (1884), p. 408. H. caperata Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. ESp., Port., Bal. (1875), p. 192. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. ép., I (1884), . 408.: 1 Gorres Anònim, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., I (1869), p. 29. H. acosmia Almera y Bofill, Bol. map. geol. Esp. 2. sèr., IV (1898), p. 97, làm. 7, fig. 6. (83) A. Bofill i F. Haas 459 Helix marceté Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 133. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 382. Xerophila (Helicopsis) marceti Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. X. (Helicopsis) bruchiana Serradell, Sota Terra, (1909), p. 140 (no- men ). X. (Helix) bruchiana Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272. Helix aff. heripensis Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat , XVII (1917), P. 47. Barcelona (Bourguignat, Mengo, Hidalgo), (Bofill), 3 exem- plars, (Chía, Fagot). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Gavà (Bofill), 1 exemplar. Sarrià (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Pedralbes (Bofill), 2 exemplars, (Servain). Vallvidrera (Salvafià). I Rubí (Almera i Bofill), 3 exemplars subfòssils. Martorell (Almera i Bofill), subfòssils. Vallbona (Sagarra), í1 exemplar. Torre de Claramunt, prop Capellades (Romaní), 2 exemplars subfòssils. Igualada (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Bruch (Serradell, Marcet). Estació de Monistrol (Bofill), 4 exemplars. Montserrat (Bofill), 2 exemplars, (Fagot, Marcet, Serradell). Gironella (Maluquer), £ exemplar. Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exemplar. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem- plar. Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 2 exemplars. Guardiola (Haas), molts exemplars. Bagà (Haas), 1 exemplar. Greixa (Haas), molts exemplars. Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 1 exemplar. Eren ceres db pS en a 400 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (84) Pobla de Lillet (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Haas), 1 exem- plar. Castellar d'En Huch, prop les fonts del Llobregat (Bofill), 1 exemplar, (Haas), 10 exemplars. Com hem dit en nostre treball sobre el Noguera Pallaresa (Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona. X (1920), p. 26, làm. 2, figs. 13-25), considerem H. barcinensis com la raça local de H. striata Drap. característica de la regió catalana i reempla- çant allí a H. síriata pallavesica, que sembla confinada a la vessant del Pireneu central. Respecte d'exemplars d'ambdues formes procedents de loca- litats poc elevades, encara hi ha possibilitat de distingir-les, essent H. barcinensis, comparada amb H. pallaresica, més finament estriada i presentant l'obertura menys circular per falta de connivència dels marges columellar i superior. (Ve- gin-se aqueixes diferències en les figs. 13-25 de la làm. 2 del treball esmentat i les figures de les làmines que acompanyen el present estudi.) En quant als individus de l'alta muntanya de les dues formes en questió, cal confessar que ens és impossible distin- gir-les, perquè també les formes d'alta muntanya de H. barci- nensis, pel major enculliment característic d'aquestes formes, l'últim anfracte és més inflat i l'obertura més circular, a més de tenir la superfície menys finament estriada, eliminant-se així les poques diferències que podrien distingir-la de formes corresponents de pallaresica. Com la H. síriata pallaresica, H. stviata barcinensis varia notablement respecte del diàmetre i de l'altura. Les dimensions de les formes del baix Llobregat són: dièm. 9 a 7, alt. 6 a 455 mil. Un exemplar de Barcelona té les mides extraordinàries: dià- ——— (85) A. Boful i F. Haas 461 metre 9, alt. 7 mil. Les d'alta muntanya no varien tant, essent generalment menys elevades que les de la vall baixa. Les de Pobla de Lillet varien entre diàm. 7 a 5, alt. 5 a 3 mil. Per ses dimensions extraordinàries fem esment d'un exem- plar de barcinensis existent en la col-lecció Bofill, procedent de Santa Coloma de Gramanet en la veina conca del Besòs, que té: diàm. 1455, alt. 8/5 mil. Nostres figures de la làm. I representen: figs. 28-33, un exemplar gran de Barcelona, la 34, un petit de Sarrià, i les 35-39, un de Guardiola. Poques paraules sobre les denominacions que continuem en nostra sinonímia de H. striata barcinensis: Abans de la pu- blicació de la denominació barcinensis per Bourguignat, 1898, es citava aquesta Helix com H. síriata Draparnaud o H. cape- rata Mtg. Un sola vegada es troba la cita derogata (n.o 15, P. 29), però s'ignora si es tracta d'exemplars deprimits i molt estriats de barcinensis o solament d'una equivació de localitat. H. aff. heribensis, citada per Romaní en Torre de Clara- munt, segons l'exemplar que havem examinat, correspon a la H. barcinensis. La citació de H. acosmia per Almera i Bofill, de Ca'n Ubach de Rubí, ha sigut originada per exemplars de H. barcinensis del tipu muntanyenc, semblants als de Pobla de Lillet, baixats de Sant Llorenç del Munt per la riera de les Arenes. Els citats per aquests autors de Martorell hauran baixat pel Llobregat des de sa alta conca. També H. marceti representa una tal forma de muntanya que procedeix de Montserrat. Respecte de la introducció de la denominació barcinonensts en comptes de barcinensis, deu rebutjar-se com supèrfiua, com contraria a les lleis de la nomenclatura. La H. bruchiana (nom. nud.), segons un exemplar autèntic de Fagot que tenim a la vista, és idèntica la barcinensts. 402 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (86) 38. Helix (Candidula) striata montserratensis Hidalgo (Làm. IH, figs. I-I3) Helix montserratensis Hidalgo, Journ. de Conch., XVIII (1870), p. 298, Id., XIX (1871), p. 310, Cat. descr. icon. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 2or. — Pfeiffer, Mon. helic. viv., VII (1876), p. 244. — VVesterlund, Faun. europ. moll. extramar. prodr. (1876), p. 105. — Robelt in Rossmàssier, Icon., V (1877), P. Io4. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878), p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, II (1879), p. 80. — Tryon, Man. Conch., 2.2 sèr., III (1887), P. 257. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 48, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. sér., IV (1898), p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. ép., II (1898), P. 334, 335. — Couturier, Cat. coll. conch. Hagenm. (1903), p. 35.—Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 468. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 567. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., XX (1915), P. II. H. (Jacosta) montserratensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. Jacosta montservatensis Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV (1877), P. 24. Xerophila (Jacosta) montserratensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 139. Helix montservatica Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 113. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. Binnenconch., II (1889), P. 314. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 84. Helix montservatensis var. delicatula Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 32 ép., II (1898), p. 335. Helix vozeti (non Michaud) Dunter, Jahrb. deutsch. mal. Ges., II (1875), p. 18.—Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P: 206. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssils, dels alu- vions de la riera de les Arenes, procedent sens dubte de la muntanya de Sant Llorenç del Munt. Sant Llorenç del Munt (Bofill), molts exemplars, (Rosals), molts exemplars. i Montserrat, en llocs des de 700 m. alt. (Coronado, Hidalgo, Pfeiffer, VVesterlund, Fobelt, Dunler), (Martorell), 4 exemplars: (Bofill), molts exemplars, (Servain, Tryon, Fagot, Couturier, (87) 4. Boful i F. Haas 463 Maluquer), (Aguilar-Amat), 7 exemplars, (Marcet, Serradell, Faura), (Haas), molts exemplars. Sobre Mura (Bofill), molts exemplars. Els nombrosos exemplars consultats ens permeten reconèixer l'afinitat d'aquesta Helix amb la precedent, ja que es passa per transicions des de formes extremament carenades qual carena forma com un cordó, a altres que ofereixen sols una angulositat en la última volta i devegades en la terminació d'aquesta, ço que recorda la barcinensis, de què acabem de tractar. Pot dir-se que, en cert concepte, montserratensis és, respecte de barcinensis, lo que montsicciana és respecte de Pa- llaresica. (Vegi's Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 23, làm. 2, figs. 13-25). Ja hem dit que és notable la variabilitat de H. montsevra- tensis respecte de la carena, lo mateix pot dir-se del diàmetre i de l'altura. Nostres exemplars de Montserrat varien entre diàm. 12 i 9 i alt. 5 i 7 mil. — Els de Sant Llorenç del Munt, que, en general, són més deprimits superiorment que els de Montserrat, varien entre diàm. 11 a 7 i alt. 4 a 6 mil. A més difereixen dels de Montserrat per l'estriació de la part supe- rior, que és menys densa, menys regular i més accentuada, oferint les estries un aspecte capillaci, ço que estableix una transició de montserratensis típica a betulonensis de la que ens ocuparem tot seguit. Les figs. r-I0 de la làm. 2 representen quatre exemplars de Montserrat que mostren els extrems de variabilitat respecte les dimensions i la carena. Els originals de les figs. r1-I3 procedeixen de Sant Llorenç del Munt i representen també els extrems de variabilitat res- pecte de les dimensions, en la fig. 2 vista de sa part superior apareix clarament l'esmentada poc densa i irregular estriació capil'lar. 464 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (88) Fora de la conca del Llobregat es troba H. montserralensis en la vessant de la conca del Besòs, de Sant Llorenç del Munt, en Castellar del Vallès, Gallifa, turó de Solanes de Sant Feliu de Codines i en la serra del Farell sobre Caldes de Montbuy. En les muntanyes litorals d'ambdues conques està substituida per H. (Candidula) striata betulonensis Bofill, de què tot seguit anem a tractar. La molta semblança de H. montserratensis amb H. (Candi- dula) vozeti Michaud, d'Argèlia, induí als primers malacòlegs que parlaren de la forma de Montserrat a referir-la a la última esmentada, segons pot veure's en nostra llista sinonímica. 39. Helix (Candidula) striata betulonensis Bofill (Làm. HI, figs. 14-19) Helix montsevratensis vat. betulonensis Bofill, Crón. Cient., II (1879), p. 81, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3. èp., II (1898), PP. 332, 339. Jacosta betulonensis Thieux, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII (1907), PP. 37-39. Vallcarca, prop de Barcelona (Bofill), 2 exemplars cullits morts. Gavà (Bofill), 2 exemplars cullits morts. Fora de la conca del Llobregat es coneix eixa forma, de la del Besòs en les localitats seguents: Badalona, Santa Coloma de Gramanet (molts exemplars) i Sant Geroni, sobre Horta (Bofill). Els exemplars de les dues localitats de la conca del Llobre- gat, si bé permet llur conservació la determinació inequívoca, no es troben en estat satisfactori per a donar-ne la figura, per qual motiu tenim que recórrer a exemplars de Santa Coloma de Gramanet per a fer reflexions sobre les afinitats d'aquesta (89) 4. Bofill i F. Haas 465 forma i per a donar-ne una bona representació gràfica (là- mina 2, figs. 14-19). Les dimensions oscil'len entre 85 i 7 diàm. i 455 i 3/5 alt. Un sol exemplar té: diàm. 7/5, alt. 5 mil. Les principals diferències entre montserratensis i betulonensis consisteixen en que la última és generalment de menors di- mensions, menys elevada superiorment, en què l'estriació de ja part superior és menys densa, menys regular i més costi- forme. D'aquests caràcters es desprèn que l'anteriorment citada montserratensis de Sant Llorenç és en certa manera intermitja entre la montserratensis de Montserrat i la befulonensis. Aquests fets indueixen a suposar que en la regió on viuen les formes carenades de H. síriata, regió que més o menys coincideix amb la compresa entre el Llobregat i el Besòs, cada serra té una forma característica i molt afine a la de les serres immediates. Els dos extrems d'aquesta cadena de formes re- presentarien aleshores la moníserratensis i la betulonensis, ju- dicant així que és impossible seguir la opinió de Thieux en l. c., p. 38, que considera H. montserratensis com varietat de Jacosta betulonensis, essent aquestes dues formes anàlogues i equivalents a la H. sfriata barcinensis. Sens entrar en detalls sobre la naturalesa dels terrenys on viuen aquestes formes, ens veiem obligats a no abundar en les idees de M. Thieux respecte de la calcifòbia de betulonensis i de la silicifòbia de montserratensis, ja que unes i altres s'han trobat indistintament en terrenys calcaris, silicis o que partici- pen d'ambdues naturaleses. 40. Helix (Candidula) apicina Lamarch Helix apicina Lamarci, Anim. s. vert., VI, parte II (1823), p. 93. — Dupuy, Hist. moll. France (1849), p. 233: làm. 12, fig. 1o. — Bofill, 466 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (90) Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 80. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.3 ép., I (1884), p. 409: Zoogr. gén. Helix (1884), P. 25. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 43. H. (Candidula) apicina Germain, Moll. France, II (1913), P. III. Barcelona (Martorell), 7 exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Salvafià, Chía). Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 14 exemplars. Vallvidrera (Salvaiié). 41. Helix (Candidula) murcica penchinati Bourguignat (Làm. II, figs. 20-26) Helix penchinati Bourguignat, Moll. nouv. lit. peu connus, I (1863), P. 306, làm. 42, figs. 7-11. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 203. — Pleiffer, Monogr. helic., VII (1876), P. 564. — VVesterlund, Faunae europ. moll. extram. prodr. (1876), p. III. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 79. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 77. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.4 ép., I (1884), P. 409. — Chía, Cat. mol. test. terr. fluv. Gerona (1886), p. 28: Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. II. — Tryon, Man. of Conch., 2. ser., IV (1888), p. 16. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 3. ed., II (1889), p. 166. — Robelt, in Rossmàss- ler, Icon., ser. II (1898), p. 60. — Couturier, Cat. cog. coll. Hagen- múller (1903), p. 38. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. Hi (Xerophila) penchimati Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII : (1908), p. 75 Sota Terra, (1909), P. 170. Xerophila (Helix) penchinati Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273. Helix (Helicopsis) penchinati Serradell, Sota Terra (1909), P. 140. Helicella penchinati Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 46: ti Id., p. 144. Helix penchinatiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108. Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pleiffer, VVesterlund, Fobelt, Servain, Chía, Tryon, Pàtel, Couturier). Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars. (91) 4. Bojul i F. Haas 467 Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafià, Chía). Papiol (Bofill), 1 exemplar. Terrassa (Bofill), 2 exemplars. Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell). Capellades (Rosals). Montserrat (Serradell, Marcet). Guardiola (Rosals). D'acord amb Bourguignat (I. c., p. 306), aproximem aquesta Hèlix a H. murcica Guirao, considerant-la com forma local en la part NE. de Catalunya. Altra forma local de la mateixa H. murcica, la H. culmt Fagot, l'hem ja citada de la vall de l'Essera (Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 27, làm. 2, figs. 12-10). En la baixa vall de l'Ebre està també representada H. muy- cica per una forma local inèdita encara més semblant al tipus de Guirao i que es coneix fins ara de la serra de Cardó, Monte Caro i de Flix. Finalment pot esmentar-se també una forma de Montsant que així mateix pertany al grup murcica, de la que falten encara dades exactes. I De totes aquestes formes de H. murcica, la més petita és H. penchinati. El tipu de murcica té diàm. 855 i alt. 5 mil. per terme mig, i Bourguignat atribuiex a sa penchinali diàm. 655 i alt. 3/5 mil., dimensions encara majors que les dels nostres exemplars, que oscil'len entre 6 i 5 diàm. i 355 i 3 mil. alt. Nostres exemplars, en general, són un poc més elevats que el dibuixat en l'obra de Bourguignat, dibuix que no ens sembla molt exacte, ja que no presenta ben acusat l'angle entre els marges inferior i columel'lar. Nostres figs. 20-26 de la làm. 2, que representen exemplars de Montjuich, presenten molt apa- ————————€é———————————————É———————— a ça 468 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (92) rent aquesta angulositat, que es veu també en la 8634, làm. 67 de la iconographier de Rossmàssier. Els exemplars petits i relativament elevats d'aquesta forma poden confondre's a primer cop d'ull amb H. rugosiuscula monistrolensis Fagot, de què anem a ocupar-nos immediatament i quals diferències exposarem al tractar d'aquesta última. 42. MHelix (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Fagot (Làm. II, figs. 27-38) Helix monistrolensis Fagot, Ann. Malac., II (1884), p. 182. — VVesterlund. Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., HI (1889), p. 261. — Fagot, Hist. mal. Pyr. Íranç. esp. (1892), p. 76. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist., Nat., III (1903), p. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 383. Xevophila (Helicopsis) monistrolensis Serradell, Sota Terra (1909), P. 140. Helix (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 24, làm. 2, figs. 1-I12, Id., XII (1920), P. 29. H. monasteriolensis Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esp., 2.3 sèr., IV (1808), P. 97. H. paladilhei Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esp., 2.2 sèr., IV (1898), P: 97. H. jeanbernati Maluquer, Bol. R. Soc. esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. H. subpaladilhi Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 383. Xerophila (Helicopsis) subpaladilhi Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. Helix mivaculensis Marcet, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), P. 135. Sarrià (Bofill), 19 exemplars. Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Papiol (Bofill), 3 exemplars. Terrassa (Bofill), 9 exemplars. Martorell (Almera i Bofill), 3 exemplars subfòssils. Capellades (Romaní), 1 exemplar subfòssil de dimensions extraordinàries (diàm. 5/5, alt. 4 mil.). Sant Llorenç del Munt (Rosals), 4 exemplars. (93) 4. Boful i F. Haas 469 Monistrol de Montserrat (Fagot, VVesterlund), (Bofill), r exemplar, (Rosals), 15 exemplars. Donem les dimensions ex- tremes dels exemplars d'aquesta localitat clàssica, que són: diàm. 5 a 3'75, alt. 3 a 2 mil. Montserrat (Fagot, Maluquer, Marcet, Serradell), (Aguilar- Amat), molts exemplars. Sobre Mura (Bofill), 1 exemplar. Miracle (Marcet), 7 exemplars, dels quals 4 en la collecció Bofill són co-tipus de H. miraculensis Marcet (diàm. 555 a 4/25, alt. 3 a 255 mil.). Solsona (Rosals), 3 exemplars. Ermita d'Olius, prop de Solsona, vorera del Cardoner (Navàs), 1 exemplar. Sallent (Maluquer), 7 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 4 exem- plars. Pont de Raventí (Haas), molts exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 1 exemplar. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 6 exemplars (6 a 5 diàm. i3 a 275 alt. mil.). Guardiola (Haas), molts exemplars. Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 2 exemplars. Sant Vicents de Rus (Bofill), 1r exemplar, (Maluquer). Falgars (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Ja en nostre treball sobre el Noguera Ribagorçana (l. c., p. 24, làm. 2, figs. I-I2 donem representació gràfica d'aquesta forma de la vessant S. dels Pireneus que no ens sembla idèn- tica a la forma francesa descripta per Draparnaud. Les dife- rències entre ambdues, si bé de poca importància, són cons- tants. La principal consisteix en que la forma espanyola té l'últim anfracte angulós en tota sa longitud, mentres que en 470 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (94) H. rugosiuscula francesa ho és tant sols en son naixement. Per aquesta raó la considerem com forma local de H. (Can- didula) rugosiuscula rugosiuscula Drap., aplicant-li la deno- minació més antiga de monistrolensis Fagot. A part de les diferències sobredites, coincideixen les dues en l'amplitud de variació respecte de les dimensions i de la forma, i així s'expliquen les citacions de paladilhei i de jean- bernat: tetes de la conca del Llobregat, que representen respec- tivament formes molt elevades i molt deprimides de la 7ugo- siuscula rugosiuscula i que, en nostre cas, es refereixen a formes anàlogues de vugosiuscula monistrolensis. Les denominacions subpaladilhei i miraculensis s'han donat a formes que caben dintre de l'amplitud de variació de H. ve gosiuscula monistrolensis, la primera de Montserrat i la segona de Miracle. En virtud de les regles de nomenclatura, deu suprimir-se com supèrfiua la denominació monasteriolensis, ja que no re- presenta més que una llatinització del nom monistrolensis, que, a més, té una prioritat de I4 anys. Repetim aquí l'esmentada figura que hem donat en el treball sobre el Noguera Ribagorçana (làm. 2, figs. 27-32), que té per original un co-tipus de Fagot, i a més retratem (làm. 2, figs. 33-38) un exemplar procedent de Miracle, co- tipus de H. mtraculensis Marcet. Resta encara indicar les diferències entre H. (Candidula) murcica penchinati i H. (Candidula) rugosiuscula monistrolensis. Com hem dit al tractar de la primera, les dues formes poden confondre s de prompte, per tenir les mateixes estriacions i dimensions, però H. penchinati és sempre més tectiforme i té l'obertura més rodonejada, mentres que H. monistrolensis és més escalonada i té l'obertura angulosa o més o menys ovalada, segons el grau d'angulositat de l'últim anfracte. (95) A. Boful i F. Haas 471 43. Helix (Candidula) conspurcata Draparnaud Helix conspurcata Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), P. 93, Hist. moll. France (1805), P. 105, làm. 7, figs. 23-25. — Salvaià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., 1 (1884), p. 410, Zoogr. gén. Helix (1884), p. 25. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, (1888), p. 44. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 40. Helicella conspurcata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89, Id., íd., XIV (1914), p. 46. Xerophila (Helicopsis) conspurcata Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. Helix (Candidula) conspurcata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 26. H. moricola Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. II. Barcelona (Bofill), 7 exemplars, (Salvatià, Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill), 2 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Vallvidrera (Salvafid). Terrassa (Rosals). Sant Pere de Terrassa (Aguilar-Amat), molts exemplars. Capellades (Romaní), 3 exemplars. Montserrat (Serradell). Entre Manresa i Berga (Gomis), 1 exemplar. Les dimensions dels exemplars varien entre diàm. 65 a 4 i alt. 355 a 275 mil., essent, per tant, menors que les indicades pels de França, que són: diàm. 8 a 5 i alt. 5 a 3 mil. Aquestes diferències de tamany són les úniques que poden assenyalar-se entre els francesos i els catalans. D'acord amb Germain (Moll. France, II (1913), p. I08), considerem H. moricola com sinònim tant sols de H. conspur- cata. 44. Helix (Trochula) conica Draparnaud Helix conica Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 69, Hist. moll. France (1805), P. 79, làm. 5, figs. 3-5. — Batalha, Cat. coll. conch. 472 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (96) (1878), P. 47. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esp., 2.2 sér., IV (1898), P. 98. — Caziot, Contrib. faun. malac. Catalogne (1905), p. 3. Tropidocochlis conica Locard, Cog. terr. France (1894), P. 237. Helix (Trochula) conica Germain, Moll. France, II (1913), P. 117. H. conica var. depressa Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), P. 93. H. conica var. tuberculata Caziot, Id., íd., P. 93. H. trochoides Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 81. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 11. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. Helicella tvochoides Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89. Xerophita (Turricula) trochoides Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. Helicella pyvamidata Rosals (non Draparnaud), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 46. Helicella subnumidica Rosals (non Bourguignat), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 46. Barcelona (Batalha), (Martorell), 5 exemplars, (Bofill, Chía, Caziot), (Rosals), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 2 exem- plars. Montjuich de Barcelona (Bofill), 8 exemplars. Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), molts exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra). Sarrià (Bofill), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Bofill), 3 exemplars, (Rosals). Martorell (Almera i Bofill), subfòssils, (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Serradell). Les citacions de H. pyramidata Drap. i H. subnumidica Bgt. són errònies, originades per exemplars poc carenats de H. comica que es troben per tot arreu entre exemplars típics. La localitat de Montserrat la citem, segons la indicació de Serradell. Nosaltres no coneixem cap exemplar procedent de lloc tan allunyat de la costa. (97) 4. Bofill i F. Haas 473 45. Helix (Trochula) elegans Draparnaud Helix elegans Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 70, Hist. moll. France (1805), P. 70, làm. 5, figs. I, 2. Tropidocochlis elegans l'ocard, Cog. terr. France (1894), P. 237, figu- TaS 315, 310. Helix (Trochula) elegans Germain, Moll. France, II (1913), p. 117, figu- res 140, 147. H. tevrestris Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 81. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 410. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. II. tevrestris var. tvochoides Anònim, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 110. Helicella terrestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 89: Id., XIV (1914), P. 46. EE Barcelona (Bofill), molts exemplars, (Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill), 4 exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), 8 exemplars. Castelldefels (Anònim). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafió). Terrassa (Rosals). 46. Helix (Cochiicella) concidea Draparnaud Helix conoidea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 69, Hist. moll. France (1805), p. 78, làm. 5, figs. 7, 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. Helicella conoidea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 46. Bulimus solitarius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 151. Barcelona (Bofill), molts exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), (Aguilar-Amat), 8 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Castelldefels (Haas), 6 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals), molts exemplars. 7 474 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (98) 47. Helix (Cochlicella) barbara Linné Helix barbara Linné, Syst. Nat., éd. X (1758), P. 773. H. (Cochlicella) barbara Germain, Moll. France, II (1913), p. 118, figs. 205, 200. Helicella (Cochlicella) barbara Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 89: Id., XIV (1914), P. 40. Helix acuta auctorum (non Múller), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 41, Id., IH (1903), P. 57.— Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. Iro. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 408. H. (Cochlicella) acuta Bofill (non Múller), An. Junta Ciènc. Nat. Barce- lona, II (1917), P. 541. Xerophila (Cochlicella) acuta Serradell (non Múller), Sota Terra (1909), P. 140. Cochlicella acuta auctorum (non Múller). Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 70. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Bulimus acutus auctorum (non Múller), Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 136. — Anòn., Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. ép., I (1884), P. 419. Barcelona (Bofill), molts exemplars, (Chía), (Aguilar-Amat), 8 exemplars. Boca del Llobregat (Zulueta). Prat del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Castelldefels (Anònim). Cornellà del Llobregat (Haas), molts exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Pedralbes (San Miguel de la Càmara), molts exemplars. Vallvidrera (Salvafió). Terrassa (Rosals). Capellades (Romaní), 18 exemplars. Igualada (Maluquer). Montserrat (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell). Segons Germain (Moll. France, II (1913), p. 118, II9), quasi tots els autors han confós H. acuta i H. barbara, errada en (99) A. Bofill i F. Haas 475 què han incorregut també en llurs obres de consulta Ross- màssler, Ícon., làm. 28, fig. 378, Dupuy, Hist. moll. France, làm. 15, fig. 4, Moquin-Tandon, Hist. moll. France, làm. z0, fig. 32, i Locard, Coq. terr. France, pp. 238 i 239, figs. 321 i 322. Nosaltres hem seguit el criteri de Germain i perxò con- tinuem en la sinonímia de la barbara quasi totes les citacions d'autors que han seguit a Locard, per lo qual han classificat l'espècie que ens ocupa com H. acuta. 48. Helix (Cochliceila) acuta Miúller Helix acuta Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 100. H. (Cochlicella) acuta Germain, Moll. France, II (1913), P. 119. Helicella (Cochlicella) acuta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 89. Helix barbara auctorum (non Linné), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id., II (1902), p. 41, Id., III (1903), P. 57. — Marcet, Rev. Monse:r., III (1909), P. 468. Helix (Cochlicella) barbara Bofill (non Linné), An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 541. Xerophila (Cochlicella) barbara Serradell (non Linné), Sota Terra (1909), p. 140. Cochlicella barbara auctorum (non Linné), Chía, Mol. terr. ag. dulce Bar- celona (1887), p. raz.— Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47. Helix ventrosa Schaufuss, Moll. syst. catal. (1869), p. 77. — Paetel, Cat. conch. Samml., 1.2 ed. (1873), p. 96. Bulimus ventrosus Hidalgo, Cat. icon. desc. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 151. — Salvat, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 22 ép., I (1884), P. 419. Helicella (Cochlicella) ventrosa Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 40. Bulimus ventricosus Anòn., Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. Barcelona (Schaufuss, Pàtel, Hidalgo), (Bofill), molts exem- plars, (Chía). Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 6 exemplars. Hipòdrom de Barcelona (Aguilar Amat), 16 exemplars. Boques del Llobregat (Zulueta). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 16 exemplars. 476 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (100) Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra), (Haas), 6 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià de Barcelona (Chía). Pedralbes (San Miguel de la Càmara), 13 exemplars. Vallvidrera (Salvanié). Capellades (Romaní), 13 exemplars. Igualada (Maluquer). Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell). Respecte de nostre concepte d'aquesta espècie, poden con- sultar-se les observacions que hem fet al tractar de l'anterior. 49. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat Helix vuscinica Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France (1882), ET p. 62, 312. — Fagot, Ann. malac., II (1884), p. 176. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123.— Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 46. ( Fvuticicola) vuscinica Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. Hygromia ( Fvuticicola) vuscinica Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helix stvigella var. vuscinica VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebend. Bin- ET. nenconch., II (1889), p. 93. (Theba) stvigella vuscinica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 22, làm. 3, figs. 1-3. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 25, Id., X (1920), p. 26: Id., XII (1920), P. 30. . sivigella Mengo, Collecçào conchyliologica. Genus Helix (1866), p. 4. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 208. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 52, Id., VI (1884), p. 261, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123. — Almera i Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.4 sér., IV (1898), p. 98. Helicella strigella Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. Io8. Hygromia (Tvichia) hispida Serradell (non Linné), Sota Terra (1909), P. 137. (101) A. Bofill i F. Haas 477 Hygromia (Helix) hispida Marcet (non Linné), Rev. Montserr., IV (1910), P 272. Barcelona (Bofill). Sarrià (Bofill, Chía). Vallvidrera, en la Rierada (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Rubí (Almera i Bofill), subfòssils. Capellades (Romaní), 4 exemplars. Montserrat (Coronado, Mengo, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars, (Locard, Fagot, VVesterlund, Maluquer, Novellas, Rosals), (Aguilar-Amat), 1 exemplar, (Marcet, Serradell), (Haas), 2 exemplars. Sant Llorenç del Munt, a Mura (Arnet i Bofill). Gironella (Maluquer), 6 exemplars. Berga (Rosals). Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar. Guardiola (Rosals), (Haas), 9 exemplars. Entre Guardiola i Bagà (Sagarra), 1 exemplar. Greixa (Haas), 3 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars, (Maluquer), (Haas), 4 exemplars. Falgars (Haas), 2 exemplars. Muntanya de Rus (Bofill), x exemplar, (Haas), 1 exemplar. Castellar d'En Huch (Haas), 2 exemplars. Hem posat en la sinonímia les citacions de /ispida de Mont- serrat, fetes per Serradell i reproduides per Marcet, després d'haver-nos convençut per l'examen dels exemplars autèntics en la col'lecció Serradell, de que es tracta d'exemplars joves de la ruscinica. 50. Helix (Carthusiana) carthusiana Múller Helix cavthusiana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 15. — Batalha, Cat. coll. conch. (1878), p. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barce- 478 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (102) lona, II (1879), p. 52. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), P. 52. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.3 ép., I (1884), P. 404: Zoograí. gen. Helix (1884), P. 35 i 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Io. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 22 ser., IV (1898), p. 98. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2: Id., II (1902), p. 41: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., IV (1904), p. 123. — Marcet, Rev. Monserr., III (1909), p. 380. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 46, 47. H. (Theba) carihusiana Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 28. H. (Carthusiana) carthusiana Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), P. 253 Id., X (1920), p. 27: Id., XII (1920), p. 31. Helicella carihusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913). P. 108, I ., XIV (1914), P. 406, Id., p. 143. Helicella (Theba) cavthusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 89. Hygromia (Carthusiana) cavthusiana Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helix cavihusiana var. sarriensis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 75. H. savviensis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), p. 52. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 55. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. H. (Carihusiana) sarriensis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. Hygromia (Carthusiana) sarriensis Serradell, Sota Terra (1009), P. 137. Helix episema Servain, Etude moll. Esp. Port. (1882), p. 53. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Io. H. glabella var. episema VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnen- conch., EI (1889), p. 83. H. ventiensis Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. Hygromia (Carihusiana) ventiensis Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helix stagnina Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 381. Hygromia (Carihusiana) stagnina Serradell, Sota Terra (1909), P. 137. Helix lepiomphala Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 381. Hygromia (Carihusiana) leptomphala Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Barcelona (Batalha), (Martorell), 2 exemplars (diàm. 16 a 14, alt. 9 mil.), (Bofill), 3 exemplars, (Servain), (Rosals), molts exemplars (diàm. 16 a 8/5, alt. 9 a 5 mil.). Montjuich de Barcelona (Bofill), 10 exemplars (diàm. r6 a 7, alt. 95 a 455 mil.). (103) 4. Bofill i F. Haas 479 Pla del Llobregat (Bofill), 1 exemplar. Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 5 exemplars (diàme- tre 14 a 95, alt. 855 a 7 mil.). Boques del Llobregat (Zulueta). Remolà (Aguilar-Amat), 3 exemplars (diàm. 9 a 7, alt. 5 a 45 mil.). Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra), entre els exemplars un d'espira molt elevada, (Haas), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 1 exemplar, (Rosals), 19 exemplars (diàm. 125 a 8, alt. 755 a 5 mil.). Sarrià (Bofill), 3 exemplars, (Servain, Chía, VVesterlund). Pedralbes (San Miguel de la Càmara), 2 exemplars (diàme- tre 15 a I05, alt. 85 a 7 mil.). Vallcarca (Bofill), 6 exemplars (diàm. 16 a 145, alt. Io a 95 mil.). Molins de Rey (Rosals), 13 exemplars (diàm. 145 a 9/5, alt. 9 a 55 mil). Vallvidrera (Salvanià). Terrassa (Rosals). Martorell (Almera i Bofill), subfòssils. Capellades (Rosals), (Romaní), 22 exemplars vius i I exem- plar subfòssil. Igualada (Maluquer). Montserrat. (Bofill), 3 exemplars, (Maluquer, Marcet, Ser- radell). Sant Llorenç del Munt, entre Rocafort i Mura (Bofill), Ir exemplar. Mura (Bofill), 1 exemplar. Manresa (Coronado). Ermita d'Olius, prop de Solsona (Navés), 7 exemplars (diàm. 1055 a 8, alt. 6 a 4'5 mil.). 480 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona (104) Sallent (Maluquer), 10 exemplars (diàm. 14 a 8, alt. 75 a 5 mil.). Viladomiu (Maluquer), 3 exemplars. Gironella (Maluquer), 2 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem- plar. Entre Gironella i La Baells (Haas), 1 exemplar. Pont de Raventí (Haas), 4 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 1 exemplar (diàm. Io, alt. 7 mil.). Guardiola (Rosals), (Haas), 14 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars, (Maluquer). Lo mateix que Germain (Moll. France, II (1913), p. 121), posem a la sinonímia de H. cartivisiana Múller les denomina- cions de H. sarriensis Servain, H. episema Bourguignat, H. ven- tensis Bourguignat i H. stagnina Bourguignat a formes més o menys petites, o elevades d'aquesta espècie. Com es desprèn de les dimensions que hem apuntat, la carihusiana varia molt respecte de diàmetre i d'altura, ja que oscil'la entre els extrems diàm. 16 a 7 i alt. 10 a 4'5. Uns exem- plars tenen mides extraordinàries, com un de Prat del Llobregat, de 7 mil. d'alt. per 9'5 de diàm., altura notable amb relació al poc diàmetre, però s'observa en general una tendència en els exemplars d'aquesta conca a presentar major altura que la usual. 51. Helix (Fruticiccia) hispida Linné (Làm. IE, figs. 30-44) Helix hispida Linné, Syst. nat., éd. X (1758), P. 771. — Rossmàssier, Icon., II, entr. ra i 2. (1838), p. 2, làm. 31, figs. 426, 427. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), P. 123. (105) AM. Bofill i F. Haas 481 Helix ( Fvuticicola) hispida Bofill i Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 28. H. ( Fruticicola) steneligma Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat, IV (1918), P. 31. H. praesiriolata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.4 sér., ÍV (1898), P. 98, làm. 7, fig. 9. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 8 exemplars sub- fòssils (diàm. 755 a 6, alt. 4 a 355 mil.). Sallent (Maluquer), 2 exempiars molt joves qual determi- nació no pot assegurar-se, si bé permet aventurar-la l'estar proveits de pèls i l'amplada de l'umbilic. Pont de Raventí, entre Berga i Bagà (Rosals), 7 exemplars (diàm. 755 a 6, alt. 4 mil.). La H. steneligma, que en nostre treball sobre l'Essera (I. c.) considerà ver com espècie del grup de H. hispida, la continuem ara en la sinonímia d'aquesta espècie clàssica de Linné per estar convençuts de llur identitat. En quant a H. praestriolata, després del detingut estudi dels exemplars autèntics, ens cal fer igual observació. En la des- cripció primitiva (Almera i Bofill, 1. c.) s'omití donar les di- mensions i la figura, molt augmentada i no molt exacta, no poden donar bona idea d'aquesta forma, per lo qual ne do- nem la reproducció fotogràfica (làm. 2, figs. 30-44). 52. Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat (Làm. II, figs. 45-50) Helix mavtovelli Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, II (1870), p. 22, làm. 2, figs. 12-16. — Paetel, Catal. Conch. Samml., r.: ed. (1873), p. o2. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 200. — Píeiffer, Monogr. helic. viv. VII (1876), P. 559. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 53, — Martorell y Pefia, Apuntes arq. (1879), p. 7/8.—Servain, Etude moll. Esp. Port. (1889), P. 57-— Eobelt, Catal. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch. (1881), 482 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (106) P. 22. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 2.2 ed. (1883), P. 13I. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VI (1884), p. 262. — Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Tryon, Man. of Conch., 22 ser., III, 1887, p. 179. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 47. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 3 ed., II (1889), P. 154. — VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., II (1888), p. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 50. — Fobelt, in Rossmàssler, Icon., N. S., VIII (1898), p. 62. Helix hispida Salvafià (non Linné), Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 22 ép., 1 .(1884), p. 404. H. villosa Salvafià (non Studer), Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 282 ép., 1 (1884), P. 404. Helix sericca Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47. Barcelona (Pàtel, Hidalgo, Robelt, Tryon). Sarrià, Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiifer), (Bofill), molts exemplars, (Martorell), ro exemplars (diàm. 5:25 a 475, alt. 3 a 2.5 mil.), (Chía, VVesterlund, Fagot). Capellades (Romaní), 1 exemplar subfòssil (diàm. 5/25, alt. 4 mil.). Greixa (Haas), 1 exemplar. Bourguignat dóna les dimensions diàm. 6, i alt. 3/5 a son exemplar típic, però els exemplars de la collecció Martorell de la localitat clàssica d'on procedien també els exemplars subministrats a Bourguignat, no passen de les dimensions més amunt esmentades: els exemplars en questió i també els de les altres localitats no són solament de menor diàmetre, sinó que, relativament, tenen major altura. Perxò hem cregut convenient donar la reproducció fotogràfica d'un exemplar dels que ens han servit per l'estudi (collecció Martorell) (làm. 2, figs. 45-50). Bourguignat (I. c.) aproxima sa H. martovelli a H: parlatoris Bivona, de Sicília, i a H. chmoodia Bourguignat i H. Jasia Bour- guignat, d'Argèlia, però nosaltres no dubtem en referir-la a la forma clàssica de Studer H. sericea, de la que difereix per sa forma més deprimida, l'umbilic un xic més ample, la última (107) 4. Bofull i F. Haas 483 volta subangulosa i el peristoma que mai forma un cordó llabial. La H. hispida que Salvatià cita a Vallvidrera és sens dubte la martorelli, i la villosa citada pel mateix autor en la mateixa localitat, o bé es refereix a la 4znavtovelli, o, el que pot també ésser, procedeix d'una localitat de l'estranger, citant-la equi- vocadament de Vallvidrera. Aquesta forma local de la H. sericca es distingeix constant- ment i perfectament de H. sevicea bofilliana, de què tractarem tot seguit. 53. Helix (Fruticicola) sericea botilliana Fagot (Làm. III, figs. 1-7) Helix bofilliiana Fagot, Annal. Malac., II (1884), p. 177. —VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., LI (1889), p. 52. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Marcet, Rev. Montserr,, III (1909), p. 381. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), P. 79, fig. en el text. Hygromia (Trvichia) bofilliana Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. Helix (Tvichia) bofilliana Bofill, An. Junta Ciènc. Nat., II (1917), P. 539. H. bolosii Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888),p. 100. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 381. Martorell (Rosals), molts exemplars. La Puda de Montserrat (Bofill), molts exemplars. Monistrol de Montserrat (Bofill), ro exemplars (diàm. 6 a 55, alt. 275 a 25 mil.). Montserrat (Fagot, Salvafió), (Martorell), 3 exemplars, (Bofill), molts exemplars (diàm. 5/5 a 5, alt. 2 a 175 mil.), (VVesterlund, Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet), (Rosals), molts exemplars, (Haas), 3 exemplars. Sant Llorenç del Munt (Bofill), 3 exemplars, (Rosals), 3 exemplars (diàm. 4, alt. 2 mil.). 484 Juula de Ciències Naturals de Barcelona (108) La H. bolosii no ha sigut mai retratada, son autor (I. c.) la cita de Montserrat i de Santa Magdalena de Puigsacau, prop d'Olot. De sa diagnosi resulta que és una forma molt semblant o, millor dit, idèntica a H. sevicca bojilliana, i en realitat no hem trobat altra cosa en ambdues localitats. Les diferències que son autor estableix entre sa bolosii i la bofil- hana, o sigui l'umbilic menys dilatat, sos nombrosos pèls allargats que donen al test un aspecte envellutat i l'obertura més cordiforme no tenen bastant importància per a separar-ne una d'altra. Fagot (l. c.), que atribueix a sa dofilliana les mides diàm. 6 i alt. 2/5 a 275 mil., la compara a H. martorelli. Nosaltres participem d'aquesta opinió i la considerem molt afine a aquesta última, perquè és, com ella, una forma local de H. ( Fruticicola) sericca. Difereix d'aquesta última per sa forma molt més aplanada, molt angulosa quasi carenada, per l'umbilic més gran, per la falta quasi absoluta del cordó labial de l'obertura (làm. 3, figs. 1-7, d'exemplars de Montserrat, un gran sense pèls i un altre petit de superfície envellutada). 54. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat Helix limbata Salvafià, Mem. R. Ac. Ciènc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 417. H. odeca Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, p. 69, 314. H. (Hygromia) limbata odeca, Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 290, làm. 3, figs 4-9. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 263 Id., X (1920), P 27: MO, SSU (920), P: 34: H. hylonomia Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 123. Pobla de Lillet (Maluquer). No tenim inconvenient en continuar entre els molluscos de la conca del Llobregat, la citació de Maluquer, si bé no (109) 4. Bofill i F. Haas 485 disposem de cap exemplar per a comprovar-la, però l'exis- tència d'aquesta espècie pirenaica en la vall de l'alt Llobregat no té res d'extraordinari, mentres que la citació de Salvanià en Vallvidrera deu refusar-se com impossible i originada per equivocació de localitat dels exemplars en la collecció. 55. Helix (Vallonia) costata Múller Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), P. 31. — Bofill, Crón. cient. Barcelona, II (18790), p. 135. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.3 ép., I (1884), p. 418.—Chía, Moll. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 9 — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. — Marcet, Rey. Montserr., III (1909), p. 382. H. (Vallonia) costata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 26, Id., X (1920), P. 28, Id., XII (1920), P. 32. Vallonia costata Serradell, Sota Terra (1909), p. 136. Barcelona (Chía), (Rosals), 5 exemplars. Sarrià de Barcelona (Rofill), molts exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Vallvidrera (Salvafià). Bruch (Rosals), molts exemplars. Montserrat (Bofill), 4 exemplars, (Maluquer, Marcet, Ser- radell). Sallent (Maluquer), 3 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), ro exem- plars. Guardiola (Haas), 1 exemplar. 56. Helix (Vallonia) pulcbella Múller Helix pulchella Miller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 30. —Salvatió, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 417. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III o et tt a da a tr a a a El i rà i El 486 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (110) (1903), P. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382. - Helix (Vallonia) pulcu lla, Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 28: Id., XII (1920), P. 32. Vallonia pulchella Serradell, Sota Terra (1909), p. 137. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII (1913), p. 89, 108, Id., XIV (1914), P. 47. Helix pulchella var. laevis Sandberger, Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser. IV (1898), P. 90. Barcelona (Martorell), molts exemplars, (Chía), (Rosals), molts exemplars. A Montjuich de Barcelona (Bofill), 4 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 7 exemplars subfòssils. Terrassa (Rosals). El Bruch (Rosals), 6 exemplars. Montserrat (Bofill), 6 exemplars, (Maluquer, Marcet, Ser- radell). Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 3 exem- plars. Guardiola (Rosals). La Helix pulchella var. laevis d'Almera i Bofill, correspon perfectament al tipus. Cal fer remarcar que la fig. 4 de la là- mina 7 de l'esmentada obra d'Almera i Bofill, no representa la forma indicada en el text, en la llegenda de la làmina sobre- dita es posa equivocadament Helix glabella en lloc de H. pul- chella var. laevis. 57. Helix (Vallonia) excentrica Sterxi (Làm. III, figs. 8-11) Vallonia minuta Morse (partim), Journ. Portland Soc. Nat. Hist. 1"1864), P. 21. (III) 4. Bofill i F. Haas 487 Vallonia excentvica Sterxi, Proc. Acad. Nat. Sc. Philadelphia (1893), part II, p. 252, làm. 8, fig. B M.— Pilsbry in Tryon, Man. conch. 2.4 ser. VIII, làm. 32, f. 6-9. — Geyer, Verhandt. Vaterl. Ver. Naturlz. VVúrst., LXIII (1907), p. 420, Unsere Land-und Sússvvasser-Mollu- sEen (1909), P. 32, làm. 13, figs. II, I2. Helix pulchella var. laevis Almera y Bofill (non Sandberger), Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espania, ser. 2.3, IV (1898), p. 96. Barcelona (Rosals), 3 exemplars. Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 3 exemplars sub- fòssils. Referim a aquesta espècie els esmentats exemplars, que no corresponen a cap de les dues Vallònies citades en la península ibèrica, però deu tenir-se present que no pertanyen a la forma típica de l'espècie de Sterli. Aquest autor atribueix a sa ex- centrica una superfície enterament llisa, mentres que els nostres exemplars representen totes les transicions des de la forma típica absolutament llisa fins a una forma molt regularment i densament costulada (costulata, non costata). Aquesta costu- lació és l'únic caràcter que no està conforme amb la descripció original, els demés caràcters atribuits a la excentrica (d'una brillantor en l'epidermis com la del greix, contorn oval de la closca, umbilic excèntric i ovalat, peristoma poc reflexe) apa- reixen també en nostres exemplars. L'existència d'una forma costulada en una espècie típica- ment llisa no deu estranyar-se per quant la Vallonia pulchella Miller, també llisa, té una forma costada: la exniensis Gredl. Com hem dit abans, no sabem que aquesta espècie hagi sigut citada en la península ibèrica, solament Sterli (I. c., p. 254) la cita dels Pireneus, sense concretar localitat, ni tant sols si és aquesta dels Pireneus francesos o espanyols. L'exemplar representat en les figs. 8-1I de la làm. 3 pro- cedeix de Barcelona. 488 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (112) 58. Belix (Helicodonta) obvoluta Miúller Helix obvoluta Múller, Verm. terr. fluvy. hist. II (1774), p. 27. — Fagot, Ann. malac., II (1884), p. 176. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 93.— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, III (1903), P. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1904), P. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 46. Helix (Helicodonta) obvoluta Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 31. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (19020), p. 26, íd., X (1920), p. 28, íd., XII (1920), P. 32. Helicodonta obvoluta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XHII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 144. Gonostoma (Tvigonostoma) obvoluta Serradell, Sota Terra (1909), p. 130. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Vallbona (Sagarra), 8 exemplars. Capellades (Rosals), (Romaní), 4 exemplars. La Puda de Montserrat (Bofill), 4 exemplars. Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Fagot, Mas de Xa- xars, Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell). Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 9 exemplars. Guardiola (Rosals). Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Haas), un exemplar. 59. Helix (Caracollina) lenticula Férussac Helix lenticula Ferussac, Tabl. system. (1822), p. 41. — Rossmàssler, Icon. II, entr. 1, 2 (1838), p. 12, làm. 32, fig. 452, Zeitschr. fur Malalz., X (1853), P. 98. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 199. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 82. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.4 ép, I (1884), p. 410. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 47. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. (113) A. Bofill i F. Haas 489 Helix (Cavacolina) lenticula Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 539. : Helicodonta lenticula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 89, Id., XIV (1914), P. 47. Barcelona (Rossmàssler, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars. (Chía). Montjuich de Barcelona (Rosals), molts exemplars, (Haas), 5 exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars. Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta). Gavà (Bofill), 2 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià de Barcelona (Martorell), 9 exemplars, (Bofill). Vallvidrera (Salvafió). Papiol (Bofill), 1 exemplar. Terrassa (Rosals). 60. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bourguignat Helix andovrica Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect. (1876), P. 39. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 50, 5I. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 382. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges. (1915), p. 12. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 46. Campylaea (Chilotrema) andorrica Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. Camp. (Chilotrema) andorrica var. alba Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. Helix lapicida Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 126 Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 135. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.3 ép., I (1884), p. 418. — Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 47. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. Iro. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., iV (1904), p. 123. — Mar cet, Rev. Montserr., III (1909), p. 283. Helix lapicida var. alba Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 112. H. lapicida forma andovrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 56. $ L 490 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (114) Helicigona lapicida Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 89, íd., XIV (1914), P. 47. H. lapicida var. albina Taylor, Monogr. land and fresh vvater moll. British Isles, III (1911), p. 408. Helicigona lapicida var. andorrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XIII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 144. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 27, Id., X (1920), p. 29, Id., XII (1920), p. 33, làm. 1, figs. 1-6. Barcelona (Bofill, Chía). Gavà (Gros), 2 exemplars, (Codina), I exemplar. Castelldefels (Haas), 3 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià de Barcelona (Bofill), 4 exemplars. Vallvidrera (Salvafià). Terrassa (Rosals). Sant Quintí de Mediona (Bofill), 2 exemplars. Vallbona (Sagarra), 2 exemplars. Capellades (Rosals), (Romaní), 9 exemplars. Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Coronado), (Martorell), 7 exemplars, (Bofill), molts exemplars, (Maluquer, Novellas, Zulueta, Taylor, Marcet, Serradell), (Haas), 1 exemplar. Sant Llorenç del Munt, a Mura (Arnet i Bofill). De Rocafort a Mura (Bofill), 2 exemplars. Sobre Mura (Bofill), 3 exemplars. Cardona (Coronado), (Bofill), 3 exemplars. Sant Llorenç dels Piteus (Bofill), 2 exemplars. Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), 1 exemplar. Entre Gironella i La Baells (Haas), 2 exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 1 exemplar. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 9 exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), 10 exemplars. (115) A. Bofill i F. Haas 491 Entre Guardiola i Bagà (Sagarra), 2 exemplars. Bagà (Haas), 1 exemplar. Greixa (Haas), 3 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars, (Maluquer), (Haas), 1r exemplar. Falgars (Haas), 2 exemplars. Castellar d'En Huch (Haas), 3 exemplars. En la conca del Llobregat ja no es troba enlloc H. (Chilo- trema) lapicida lapicida Linné que en les valls pirenaiques catalanes més al YV. existeix en les parts meridionals. En quant a la coloració de H. lapicida andorrica de la conca del Llobregat, cal cridar l'atenció en sa tendència a l'albinisme en els llocs més elevats de la vall, tendència que es veurà encara més acusada en la conca del Ter. 6r. Helix (Chilotrema) desmoulinsii subsp. Helix moulisiana Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. Castellar d'En Huch (Maluquer). La única cita d'aquesta espècie en la conca del Llobregat és la d'En Maluquer. Per dissort, no hem pogut estudiar els exemplars autèntics, i perxò no podem precisar de quina sub- espècie de la desmoulinsi es tracta. En l'alta conca del Segre sols hem trobat desmoulinsi atvicha Bofill, i de la veina oriental, la del Ter, es coneix se- lament desmoulinsi desmoulinsi, així que qualsevol d'ambdues formes podria ésser la que viu en la del Llobregat. 62. Helix (Cnilostoma) cornea Draparnaud 'Helix cornea Draparnaud, Tabl. moll. France (1901), p. 89, Hist. moll. France (1805), p. 110, làm. 8, figs. 1-3. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 123. 492 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (116) Helicigona comnea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII (1913), p. IO8. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas), 1 exemplar. Si bé no hem pogut veure els exemplars de les localitats esmentades, no té res d'estrany l'existència d'aquesta espècie en la conca de l'alt Llobregat, ja que abunda en la veina del Ter, però sa existència en la conca que ens ocupa és interes- sant, per tractar-se del límit occidental de sa dispersió. 63. Helix (Arianta) arbustorum xatarti Farines Helix xatarti Farines, Bull. soc. phil. Pergignan, III (1834), P. 65, figu- res 7-9. — Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), p. 123. Helix (Avianta) arbustorum xatarti Bofill i Haas, Treb. mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 34. Muntanya de Rus (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Tampoc d'aquesta espècie hem pogut veure exemplars au- tèntics, però tampoc té res d'estrany sa presència en l'alt Llo- bregat, com es troba també en les parts altes de les conques veines. 64. Helix (Pseudotachea) splendida Draparnaud Helix splendida Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 83, Hist. moll. France (1805), p. 98, làm. 6, figs. 90-11. — Graells, Cat. mol. terr. agua dulce Espafia (1846), p. 16. — Rossmàssler, Zeitschr, f. Malal., X (1853), p. 98. — Hidalgo, Catàl. icon. deser. mol. terr. Esp., Port.,. Bal. (1875), p. 208. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 13: Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 107. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1888), p. 45. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat,, IV (1882), p. 127. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I (1882), p. 58, 067. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 416, L (117) A. Bofill i F. Haas 493 Zoogr. genus Helix (1884), p. 40 44. — Chia, mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 9. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell (1888), P. 50, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. III, Crón. Cient., XIV (1891), P. 50 51, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., II (1898), P. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id, II, (1902), p. 41: Id., III (1903), P. 55: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 305. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 48, 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), PP. 46 47. Helix (Tacheopsis) splendida Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, (1918), p. 33, làm. 4, figs. I-3. H. (Pseudotachea) splendida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar celona, IX (1920), p. 29: Id., X (1920), p. 31, Id., XII (1920), p. 34. H. (Tachea) splendida Bofill, An. Junta Ciènc. Nat., Barcelona, II (1917), P. 542. Tachea (Helix) splendida Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272. T. splendida Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. — Bullen. Proc. Mal. Soc. London, IX (1910), p. 122. Helix splendida var. cantae Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), PP. 46, 47. H. splendida var. rosca Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 40. H. splendida var. marceti Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. H. splendida var. microstoma Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), P. 507. i H. (Tachea) sblendida var. microstoma Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 7, Sota Terra, 1909, p. 170. Tachea splendida var. bvuchiana Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. T. splendida var. montsevratica Serradell, Sota Terra (1909), P. I4I. T. splendida var. vafaeli Serradell, Sota Terra, p. I4I. T. splendida var. lovresi Serradell, Sota Terra, p. I4I. T. splendida var. fauvae Serradell, Sota Terra, p. I4T. Helix splendida var. cossoni Romaní, Butll. Inst..Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 46. HI. cossoni Bourguignat, Rev. Mag. Zool. (1877), p. 34I. — Servain, f Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 45. — Chía, Mol. terr. agua dulce jarcelona (1887), p. 9. — Couturier, Catal. coll. coq. pal. Hagenmúl- ler (1903), p. 48. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. Iro. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 300. Tachea cossoni Serradell, Sota Terra (1909), p. I4I. Helix (Tachea) cossoni Serradell, Sota Terra (1909), p. 170. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 342. 494 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (118) Helix calacea Bourguignatin Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. 483. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 123. — Marcet, Rey. Montserr., III (1909), p. 306. Tachea calaeca Serradell, Sota Terra (1909), p. I4I. Helix (Tachea) calaeca Serradell, Sota Terra (1909), P. 170. Barcelona (Rossmàssler, Hidalgo), (Martorell), Lo exemplars, (Bofill), molts exemplars (diàm. 22 a 155, alt. 13 a 9 mil.), (Servain, Chía, Couturier), (Rosals), molts exemplars (diàm. 23 a 155, alt. 12 a 95 mil.), (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diàm. 19 a 185, alt. II a IO mil). Montjuich de Barcelona (Haas), molts exemplars. Sans, Barcelona (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diàm. 195 a 17, alt. i1 a I0 mil.). Coll Blanc, Barcelona (Bofill), 3 exemplars (diàm. 225 a 19, alt. 115 a 9 mil.). Boques del Llobregat (Zulueta). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), —1 exemplar. Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars (diàm. 175 a 13'5, alt. Io a 8 mil.), (Aguilar-Amat), 8 exemplars (diàme- tre 19 a 145, alt. I05 a 9 mil). Gavà (Maluquer), (Gros), 4 exemplars (diàm. 20 a 18, alt. 1£ mil.). Castelldefels (Haas), 9 exemplars (diàm. 20 a 17, alt. II a 9 mil.). Hospitalet del Llobregat (Bofill), 7 exemplars (diàm. 22'5 a 20, alt. 12 a II mil.). Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 1 exemplar (diàm. 195, alt. 1055 mil.), (Rosals). Sarrià, Barcelona (Bofill), 1 exemplar (diàm. 17, altura 10 mil.)., (Chía). Sant Just Desvern (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diàm. 22, alt. 1255 mil.). Vallvidrera (Bofill), 1r exemplar (diòm. 20, alt. 1155 mil.), (119) 4. Bofill i F. Haas 495 (Salvafió), (Aguilar-Amat), 6 exemplars (diàm. z0 a 18, alt. II a 10 mil.), (Haas), molts exemplars. , Molins de Rey (Bofill), 5 exemplars (diàm. 22 a 155, altura 12 a 9 mil.), Papiol (Bofill), 2 exemplars (diàm. 20:5 a 1755, alt. II a 10 mil), (Rosals), 3 exemplars (diàm. 22/55 a 22, alt. 13 a 1255 mil.). : Terrassa (Bofill), 1 exemplar (diàm. 1I$, alt. ro mil.). Confluència de l'Anoya amb el Llobregat en Martorell (Bo- fill), 1 exemplar (diàm. 18/55, alt. Io mil.). Avenc d'En Roca, prop de Corbera (Serradell). Subirats (Anònim). Valibona (Sagarra), 3 exemplars (diàm. 18 a 10'5, alt. II a 85 mil.). Capellades (Romaní), 17 exemplars (diàm. 2055 a 15, al- tura II55 a 9 mil.) i 15 exemplars subfòssils, (Rosals). Igualada (Maluquer). Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 8 exemplars (diàm. 18 a 145, alt. 105 a 85 mil.). La Puda de Montserrat (Bofill), 10 exemplars (diàmetre 2155 a 165, alt. Ir a 9 mil.). De Monistrol a Montserrat (Bofill), 7 exemplars (diàme- tre 20 a 16, alt. II a 95 mil.). Montserrat (Graells, Coronado, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars (diàm. 20 a 16, alt. 11 a 9'5 mil.), (Martorell), 7 exem- plars (diàm. 17 a 16'5, alt. 1055 a 9 mil.), (Salvafià, Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell, Faura), (Haas), 5 exemplars (dià- metre 18 a 1655, alt. 1£ a I0 mil.). i Sobre Mura (Bofill), 3 exemplars (diàm. 1755 a 17, alt. I0'5 a 10 mil.). Olost del Lluçanès (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diàme- tr 18, alt. I05 mil.). 496 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (120: Manresa (Coronado), (Rosals), 7 exemplars (diàm. 185 a 1755, alt. 9 mil), (Bulle,), (Bofill), 5 exemplars (diàm. 16/5 a I4, alt. IO a 9 mil.). Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), molts exemplars (diàm. 195 a 13, alt. ir a 855 mil.). Viladomiu (Maluquer), 3 exemplars (diàm. 17 a 16, alt. ro a 855 mil.). Gironella (Maluquer), 1 exemplar (dièm. 1755, alt. 10 mil.). Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 2 exemplars (dià- metre 18 a 10/55, alt. IO5 a IO mil.). Entre Gironella i La Baells (Haas), £ exemplar (diàme- tre 17, alt. 10 mil.). Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar (diàm. 145, alt. 9 mil.). Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 3 exemplars (diàm. 17 a 16, alt. 105 a 9 mil.). Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 5 exemplars (diàm. 18 a 155, alt. IO a 9 mil.). i Guardiola (Rosals), (Haas), 16 exemplars (diàm. I8 a 14, alt. 1055 a 855 mil.). Bagà (Haas), 3 exemplars (diàm. 18 a 10, alt. II a 95 mil.). Greixa (Haas), 4 exemplars (diàm. 1755 a 17, alt. íIo a 95 mil.). Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 2 exemplars (dià- metre 175 a 1455, alt. 96 a 85 mil.). Falgars (Maluquer), (Haas), 2 exemplars (diàm. 17 a 16'5, alt. 1055 a 0 mil.). Fobla de Lillet (Bofill, Maluquer), (Haas), 8 exemplars (dià- metre 25 a 17, alt. II a IO mil.). Muntanya de Rus (Bofill), 2 exemplars (diàm. 175 a 17, (I2I) A. Bofill i F. Eaas 497 alt. ir a r0'5 mil.), (Haas), 6 exemplars (diàm. 17 a 16, al- tura 95 a 9 mil.). Castellar d'En Huch (Haas), 3 exemplars (diàm. 195 a 1755, alt. 12 a II mil.). È Poc pot dir-se d'aquesta espècie tan constant. Lo únic que pot ésser d'interès es lo relatiu a les dimensions, que els exem- plars de la baixa vall, des del litoral tenen el diàmetre màxim de 22 mil., mentres que en l'alta vall no excedeix de 175. Així com en l'alta vall es nota la falta exclusiva dels grans exemplars, en la baixa existeix entre aquests una rica colònia d'una forma nana de les dimensions diàm. 19 a 13/5 i alt. 1055 a 8 que es troba en el Prat del Llobregat. De H. calaeca heim tractat ja en nostre treball sobre els mol'luscos de la vall de l'Essera i demostrat sa identitat amb H. splendida. En el present estudi posem també en la sinonímia d'aquesta última la H. cossoni Bourguignat, que per nosaltres no és més que H. splendida un poc deprimida i amb l'últim anfracte més dilatat, la qual està unida a la verament típica per transicions insensibles en les mateixes localitats. 65. Helix (Tachea) nemoralis Linné Helix nemoralis Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 773. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 126. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., 1(1878-79), p 13: Crón. Cient Barcelona, II (1879), p. 106. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. ép., I (1884), p. 413, Zoogr. genus Helix (1884), PP. 39, 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Io. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), P. 48: Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 111, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), PP. 50, 51.— Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1896), p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 33 ép., II (1898), P. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 2, íd., III (1903), P. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, II (1903), p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (10904), p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. — Rosals, 498 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (122) Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 90, 108. — Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 66, làm. 1, fig. 7. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 48, 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Helix (Tachea): nemovalis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 542. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 34, làm. 4, figs 4, 5. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 30, Id., X (1920), p. 31, làm. 3, figs. 1o-r2, Id. XII (1920), P. 35. Tachea nemoralis Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. T. (Helix) nemovalis Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 272. Cepaea nemoralis Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), P. II. Helix austriaca (non Múhlfid.) Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 06. H. vindobonensis (non C. Pír.) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 144. i H. hortensis auct., Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 106. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 4133: Zoogr. genus Helix (1884), p. 44. — Cbia, Mol. terr. agua dulce, Barcelona (1887), p. 1o. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 46. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 380. — Taylor, Monogr. land an : fresh vvater moll. British ISles, III (1911), p. 364. Tachea hovtensis (non Múller) Serradell, Sota Terra (1909), p. 140. T. (Helix) hovtensis (non Múller) Marcet, Rev. Montserr., IV. (1910), P: 272) Barcelona (Chía, Martorell). Tibidabo (Martorell), 3 exemplars (diàm. 22 a 20, alt. 16 a 14), dos de peristoma negre, rogencs, dels quals 1 amb les 5 faixes i altre amb 12345, i el tercer groc clar transparent, sense faixes, (Bofill), 5 exemplars (diàm. 26 a 21, alt. 18 a 17 mil.): tots 5 són uniformes groc bru: 4 d'ells de peristoma negre i 1 de peristoma blanc, (Gros), 2 exemplars (diàm. 23 a 22, alt. 16 a 15 mil.): els Z uniformes grocs verdosos i un d'ells amb vestigis de faixes diàfanes. Gavà (Maluquer), (Gros), 6 exemplars (diàm. 25 a 23, al- tura 17 a 16 mil.): l'un mideix diàm. 25 i alt. 20, tots tenen el peristoma negre, d'aquests 6, n'hi ha 4 uniformes bru-clar i 2 groc-verdós, amb 00300. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). (123) A. Bofill i F. Haas 499 Santa Creu d'Olorde (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diàm. 25, alt. 17 mil.), de peristoma negre, és de color groc amb 00300. Vallvidrera (Bofill), r exemplar (diàm. 22, alt. 16), de peristoma rosat clar: és poc uniforme, (Salvafià, Taylor), (Agui- lar Amat), 1 exemplar (diàm. 23, alt. 17), peristoma rosat, és groc verdós uniforme, (Haas), molts exemplars. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar sub- fòssil. Terrassa (Rosals/. Martorell (Almera i Bofill), 1 subfòssil. Capellades (Tomàs, Rosals), (Romaní), 10 exemplars (dià- metre 25 a 20, alt. 18 a 15 mil.), tots amb peristoma negre: I groc-bru amb 5 faixes, 3 groc-bru amb 00300, I groc-rosat uniforme, 2 groc uniforme, I groc amb 5 faixes, I groc amb 12345 i I amb 12345, que cap a l'obertura es reuneixen en 12345. Sant Llorenç del Munt, en la Mata (Arnet i Bofill). Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 1 exemplar (diàm. 25, alt. 18 mil.), peristoma negre, és uniforme groc-bru. Montserrat (Coronado), (Martorell), 7 exemplars (diàm. 25 a 23, alt. 19 a 18 mil.), tots són de color groga i de peristoma negre: 1 amb 12345 faixes ben acusades i — que les té interrup- tes, 1 amb 12345, I amb I0345, I amb 00300 i 2 uniformes, (Bofill), 15 exemplars (diàm. 26 a 20/5, alt. 20 a 155 mil), 9 d'ells amb peristoma negre dels quals 7 grocs, i d'aquests I amb 12345, 5 amb 00340 i I amb les 5 faixes interruptes: dels dos restants, de peristoma negre, n'hi ha un de color bruna- violada clara sense faixes i un bruna amb 00300, mostrant dessota la faixa del mig vestigis de les altres, 6 exemplars dels susdits 15 tenen el peristoma blanc: un d'ells de color uniforme groga-rosada clara i 5 groga, dels quals 3 amb 12345, £1 amb 00305 i £ uniforme, (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell), 500 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (124) (Rosals), g exemplars (diàm. 25 a 17, alt. 19 a 12 mil.): 6 d'ells de peristoma negre, i d'aquests I groc-verdós uniforme, 5 grocs (d'aquests 1 amb 12345, 3 amb 00300 i I uniforme), 3 de peris- toma blanc, són de color groga (1 amb 12345, I amb 00300 ir uniforme), (Haas), 10 exemplars (diàm. 2555 a 21, alt. 19 a 15) tots de peristoma negre, dels quals n'hi ha 8 grocs bruns (6 amb 12345, I amb 10345 i I amb 00300), i 2 groc violaci amb les faixes 00300. Sobre Mura (Bofill), 4 exemplars (dièm. 24 a 21, alt. 18 a 15 mil.), tots de peristoma negre, dels quals 2 groc-verdós amb 60300, I rosat uniforme i I groc uniforme. Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Ermita d'Olius, prop Solsona (Navés), 1 exemplar (diàme- tre 10, alt. 1355 mil.), de peristoma negre, color groga, fai- XeS 12345. Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), 4 exemplars (diàm. 25 a 23, alt. 18 a 17), tots tenen el peristoma negre i són de color uniforme groga. Viladomiu (Maluquer), 2 exemplars (diàm. 24, alt. 18 a 17 mil.), són de peristoma negre i de color groga uniforme. Gironella (Maluquer), 1 exemplar (diàm. 23, alt. 16): peris- toma negre i color groga uniforme. Entre Gironella i La Baells (Haas), 32 exemplars (diàm. 23/5 a 21, alt. 17 a 15 mil.), dos d'ells de peristoma blanc, entera- ment grocs, i trenta de peristoma negre, dels quals 20 grocs, I amb faixes 12345, 3 amb 10345, 25 enterament grocs, l'altre és rosat uniforme. Berga (Rosals), 4 exemplars (diàm. 25 a 23, alt. 18 a 17 mil.): 3 són de peristoma negre i color groga amb les 5 faixes, I de peristoma blanc, també de color groga amb les 5 faixes. (125) 4. Bojil i F. Haas 501 Pont de Raventí (Haas), £ exemplar (diàm. 2555, alt. 18), amb peristoma negre, tot ell groc. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 2 exemplars (diàm. 2155 a 20'5, alt. 10 a 15 mil.), ambdós exemplars són de peristoma negre i enterament grocs. Guardiola (Rosals), (Haas), 118 exemplars (diàm. 25/5 a 20, alt. 18'5 a I4), d'aquests, 32 amb peristoma blanc, dels quals 31 enterament grocs i 1 amb 12345 faixes, i 86 atrollabiats, dels quals 74 enterament grocs, 4 amb 12345, 3 amb 02345, 2 amb 00345, I amb 00300 i 2 amb 02305 faixes. Bagà (Haas), 4 exemplars (diàm. 25 a 24, alt. 18 a 16 mil.) 3 atrollabiats i r ròseo-llabiat, tots ells enterament grocs. Greixa (Haas), 13 exemplars (diàm. 24 a 20, alt. 18 a 14 mil.), d'ells 5 albollabiats enterament grocs, I ròseo-llabiat groc amb 12345 faixes i 7 atrollabiats, dels quals 3 tots grocs, I groc amb 00345, I groc amb 00345 però prop de l'obertura amb 12345, i 2 grocs amb 12345 faixes. Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 2 exemplars (diàm. 2555 a 22, alt. 18 a 16 mil.), tots dos són atrollabiats, grocs, l'un uniforme i l'altre amb 12345 faixes. Falgars (Haas), 2 exemplars (diàm. 23 a 22/5, alt. 17 a 15) mil'límetres, tots atrollabiats i grocs. Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer), (Haas), 1 exemplar (diàm. 24, alt. 17 mil.), atrollabiat, tot groc. Muntanya del Rus (Maluquer), (Haas), 3 exemplars (dià- metre 23 a 21, alt. 15 a 145 mil.), tots atrollabiats i grocs: 2 uniformes i I amb 10305 faixes. Castellar d'En Huch (Haas), 5 exemplars (diàm. 24 a 23, alt. 17 a I5 mil.): tots atrollabiats, grocs, amb les 5 faixes. Com pot veure's en nostres indicacions de la coloració, no és aquesta tan variada com en el conjunt d'individus de H. nemoralis de les valls pirenaiques tributàries de l'Ebre: 502 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (126) sobre tot no abunden tant els exemplars de peristoma blanc. En algunes localitats on s'en troben d'aquests últims han causat la citació errònia de H. (Tachea) hortens:s Múll., per exem- ple en Vallvidrera (Salvafió), Montserrat (Serradell i Marcet). S'ha citat també (Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), pp. 66 i 67, làm. 1) la Helix austriaca v. Mhifid. de la toba quaternària de Capellades, però de sa figura (I. c., làm. I, fig. 3) i de l'examen d'altres exemplars del propi jaciment i de la mateixa localitat (Capelló, prop de Capellades) hem ar- ribat al convenciment de que l'esmentada espècie de l'Europa central i oriental no ha existit en la península ibèrica i que els exemplars a ella referits no tenen amb aquells res de comú si no és l'espira elevada, però mai arriba a ésser tan globulosa com en la austriaca, i, a més, li manca l'estriació costuliforme de l'espècie de v. Miúhifeldt. 66. Helix (Tachea) hortensis Múller Helix hoviensis Múller, Verm. Terr. fluv. hist., II (1774), P. 52. — Ma- luquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., (1904) P. 123, — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108. H. (Tachiea) hortensis Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 37. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 32: Id., X (1920), P. 36: Id., XII (1920), P. 37: Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas), 2 exemplars (diàm. 19 a 1855, alt. 14 a 1355 mil). Si bé no hem vist els exemplars comprovatoris dels dos autors que esmenten aquesta espècie de la conca del Llobregat, no té res d'estrany que visquin en sa part alta. (127) A. Bofill i F. Haas 503 67. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múller Helix aspersa Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (17974), P. 50. — Arneti Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 126. — Bofill. Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878-79), p. 12, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 82. — Anòn., Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 411, Zoogr. gen. Helix, (1884), p. 38. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Io. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 43, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), pp. 50 51. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id., II (1902), p. 41: Id., III (1903), P. 55: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., (1904) p. 123. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), P. 304. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 00, 108, Id., XIV (1914), P. 47, 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. H. (Cryptomphalus) aspersa Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 32: Id., X (1920), p. 36: Id. XII (1920), P. 38. Pomatia (Cryptomphalus) aspersa Serradell, Sota Terra (1909), P. 141. Helix aspersa var. scalariformis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 112. Barcelona (Bofill, Salvanà, Chía). Boques del Llobregat (Zulueta). Gavà (Maluquer): (Gros), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Vallvidrera (Bofill, Salvafié). Terrassa (Rosals). Vallbona (Sagarra), 1 exemplar. Capellades (Rosals), (Romaní), 4 exemplars. igualada (Maluquer). Sant Llorenç del Munt (Arnet i Bofill). Turó Boada, prop estació Olesa (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Coronado, Maluquer, Zulueta, Marcet, Serra- dell). 504. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (128) De Rocafort a Mura (Bofill), 5 exemplars. Sobre Mura (Bofill), 2 exemplars. Manresa (Coronado). Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), 3 exemplars. Gironella (Haas), 2 exemplars. Entre Gironella i La Baells (Haas), 4 exemplars. Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar. É Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 1 exemplar. Guardiola (Rosals), (Haas), 12 exemplars. Greixa (Haas), 3 exemplars. Falgars (Maluquer). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas), 2 exemplars. En connexió amb Helix (Cryptomphalus) aspersa Miller, creiem cal tractar de dues formes fòssils que són d'interès teòric per a la millor intelligència de la fauna malacològica actual de Catalunya. Són aquestes: Helix depereti Locard var. major i H. depereli var. globulosa, i H. almerai Locard, trobades en una cova en el Parc Gúell, de Gràcia (Barcelona), debaix d'una capa amb restes de R/inoceros merchi Raup, i, per tant pertanyent al quaternari antic. La bibliografia d'aquestes formes és la segtent: Helix depereti Locard, Ann. Soc. linn. Lyon, XX XVIII (1891), p. 31. — Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 32 ép.,, IV, n.o 33 (1903), p. 13. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat,, VI (1911), P. 539. H. deperveti var. globulosa Locard, Ann. Soc. linn. Lyon. XXXVIII (1891), P. 31.— Locard, in Almera v Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Bar- celona, 3.2 ép. IV, n.o 33 (1903), P. 13, làm. 2, fig. I. H. depereli var. major Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3.2 ép. IV, n.o 33 (1903), P. 13, làm. 1, fig. 1. (1290) 4. Bofill i F. E aas 505 i h Helix almevai Locard, in Almera y Bofill, Mem. R. Ac. Ciénc. Barcelona, 33 ép. IV, n.o 33 (1903), p. 13, làm. 1, fig. 2. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1911), P. 539. Respecte de les relacions entre les dues varietats de H. de- pereti i H. almerai cal dir lo seguent: La var. globulosa de depereli es distingeix solament de la var. major per tenir aquella mig anfracte de menys. En quant a la depereti, així descartada de ses varietats, no difereix de H. almerai per altra cosa sinó per tenir l'espira menys elevada i els anfractes més inflats. Aquestes diferències són menys importants que les que s'observen entre els extrems de variació de H. aspersa, en qual sinonímia deuen continuar-se. L'obertura menys transversal que ofereixen aquests exem- plars fòssils i que sembla apartar-los de la asPersa, s'explica per l'estat en què es troben, que consisteix en motllos que no conserven, per tant, la integritat del peristoma refiex. Tot el que s'ha conservat del peristoma és la part d'inserció del marge superior, però la part del marge extern, que és la més reflexa i que, perxò, dóna a l'obertura l'aspecte transvers, no s'ha conservat. I Locard aproxima ses dues espècies al grup de H. nemoralis Linné, però admet que H. almerat pot referir-se també al de H. aspersa, opinió que no difereix molt de la nostra que acabem d'exposar. 68. Helix (Archelix) punctata Múller (Làm. I, fig. 26) Helix punctata Múller, Verm. terr. fluvy. hist., II (1774), p. 21. — Ross- màssier, Malals, Bl., I (1854), p. 164. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 205. — Robelt, Jarhb. deutsch. 9 506 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (130) mal. Ges., IX (1882), p. 75. — Salvaià, Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 2.2 ép., I (1884), p. 411. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 48, 144. Helix (Archelix) punctata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelo - na, IX (1920), P. 33: Id. X (19190), p. 37: íd., XII (1920), P. 39. H. punctata var. Jugatoria Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 22 ép., I (1884), P. 411. H. punctata var. apalolena Robelt, in Rossmàssier, Icon., N. S., I (1882), P. 30. H. apalolena Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, I (1867), p. 232, làm. 35, figs. 1-5. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 189. — Bofill, Cròn. Cient. Barcelona, II (1879), p. 82. — Servain, Etude moll. Espagne Portugal (1880), p. 30. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 10. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 43: Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), P. 196, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), pp. 50, 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 43. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id., HI (1902), p. 41, íd., III( 1903), P. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 304. — Caziot et Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXXVI (1911), p. 116. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Macularia apalolena Serradell, Sota Terra (1909), P. 141. Helix (Macularia) apalolena var. lucida Serradell, Sota Terra (1909), P. 141, 1/I. Helix galena Caziot et Thieux, Bull. Soc. Zool. France, XXXVI (1911), P. 114. HI. punctatissima Jan, Conspectus meth. test. coll. mea ext. (1850), P. 3. HI. lactea Rossmàssier, Icon. III, 1, 2 (1854), P. 12. — Companyo, Hist. Nat. dép. Pyr. Or., III (1863), p. 437. — Hidalgo, Catél. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875),p. 198. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 411, Zoogr. gen. Helix (1884), P. 38. — Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. (1915), P. II. Barcelona (Jan, Rossmàssler, Bourguignat, Companyo, Hi- dalgo), (Bofill), 2 exemplars (diàm. 34, alt. 22 mil.): (Chía, Caziot i Thieux), (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diàm. 36, al- tura 20 mil.). Montjuich de Barcelona (Bofill), 2 exemplars (diàm. 37 a 306, alt. 23 mil.), (Bobelt). Boques del Llobregat (Zulueta). ——— —— (131) 4. Bofill i F. Haas 507 Prat del Llobregat (Martorell), 8 exemplars (diàm. 36 a 32, alt. 25 a 21 mil.), (Servain). : Gavà (Maluquer), (Gros), 1 exemplar (diàm. 40, alt. 26 mil.). Castelldefels (Haas), 1 exemplar (diàm. 38, alt. 23 mil.). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià (Bofill). Vallvidrera (Salvafió), (Haas), molts exemplars. Papiol (Bofill), 1 exemplar (diàm. 40, alt. 23 mil.). Avenc d'En Roca, prop Corbera (Serradell). Capellades (Rosals). Carme, prop de Capellades (Romaní), 8 exemplars (diàme- tre 34 a 30, alt. 22 a 19 mil.). Igualada (Maluquer). Copons (Bofill), 2 exemplars (diàm. 43 a 39, alt. 27 a 25 mil.). Turó Boada, prop de l'estació d'Olesa (Bofill), 2 exemplars (diàm. 37 a 30, alt. 24 a 23). La Puda de Montserrat (Bofill), r exemplar (diàm. 38, alt. 23 mil.). De Monistrol a Montserrat (Bofill), 1 exemplar (diàm. 37, alt. 22 mil.). Montserrat (Rossmàssler, Coronado, Hidalgo), (Bofill), 4 exemplars (diàm. 34 a 31, alt. 23 a 20 mil., (Fagot, Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell), (Haas), 3 exemplars. De Rocafort a Mura (Bofill), 1 exemplar. Cardona (Coronado). Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), 4 exemplars (diàm. 37 a 28, alt. 2I a 19 mil.). Viladomiu (Maluquer), 2 exemplars (diàm. 32 a 31, alt. 20 a 19 mil.). Guardiola (Rosals). A més de H. apalolena, que ja en altres ocasions hem con- 508 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (132) siderat idèntica a H. punciata Múller, colloquem avui en la Sinonímia d'aquesta última la var. Jugatoria Salvanàa (I. c., p. 411), la: apalolena var. lucica Fagot, segons Serradell (I. c., p. 171), Helix galena Caziot i Thieux (non Bourguignat) (I. c., p. 114), Helix punctatissima Jan (non Jjenisson), i H. lactea auct. (non Múller). Les nostres raons són les seguents: H. punctata var. lugatoria Salvanà i H. apalolena Fagot, teste Serradell, no les coneixem ni sabem si es publicaren ni aon. Coneixem perfectament les localitats de Vallvidrera i de Montserrat, d'on aquells autors la citen, i ni els demés autors ni nosaltres hem trobat allí més exemplars que els que corres- ponen a la forma típica. A més hi ha que tenir en compte que, segons el criteri d'aquells autors, es consideraven com a espècie les més insignificants variacions del tipus, podent-se, per tant, afirmar que no té cap valor ni tant sols la varietat creada per ells. Respecte de H. punctatissima Jan i de H. lactea que molts autors citen de la conca del Llobregat, es tracta, com ja és sabut des de fa molt temps, d'una mala interpretació de H. puncetata. La citació per Caziot i Thieux de H. galena Bourguignat a Barcelona serà també deguda a una confusió de H. punctata amb un representant argelí de la mateixa. La variabilitat de H. (Avchelix) punctata respecte a ses dimensions és molt poca i també per ço que es refereix al dibuix. Solament esmentarem una coloració molt notable dels exem- plars procedents de Carme, prop de Capellades, i d'uns proce- dents de Sallent que no presenten faixes espirals sinó en un fons més o menys gris clar ofereixen radiacions més obscures. Nostra fig. 20, làm. 1, representa un d'aquests exemplars de Carme. (133) A. Boful i F. Haas 509 Helix (Archelix) alonensis Férussac Helix alonensis Férussac, Prodr. gén. moll (1821), n.o 62, Hist. Nat. moll. terr. fluv., làm. 39, figs. 1-9, i làm. 39b, fig. 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 112. — Marcet, Rev. Montserr. III (1903), P. 305. Macularia alonensis Serradell, Sota Terra (1909), P. I4I. Montserrat (Zulueta, Marcet, Serradell). No donem nombre a aquesta espècie, perquè dubtem que visqui espontània en la conca del Llobregat, a Barcelona i ses immediacions, així com prop d'altres indrets concorreguts o habitats, se'n troben amb frequència closques vuides, ço que no pot sorpendre tractant-se d'una espècie molt apreciada per menjar, amb quin objecte s'importa abundant de punts més meridionals de la península. Com entre els exemplars importats n'hi ha que són molt joves i no serveixen per l'objecte a què es destinen, s'abandonen bo i vius i terminen llur creixement, però sense que arribin a propagar-se per mo trobar-se en l'ambient natural. Així s'explica la presència ocasional d'un exemplar de H. alonensts viu en lloc fora de sa àrea de dispersió, com ha sueceit en nos- tre cas a Montserrat. Zulueta ha sigut el primer en trobar-la allí, i Marcet ha comprovat la cita, però els punts indicats com localitats per aquest últim (cvinedos abandonados y caminos de la colonia Gomis, etc.r), corresponen sempre a llocs frequientats per l'home i deixen suposar que han quedat allí restes de sa alimentació. Serradell es concreta a repetir les cites dels seus dos ante- CESSOIS. 69. Helix (Eobania) vermiculata Múller Helix vermiculata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 20. — Batalha, Catal. coll. conch. (1878), p 45. — Bofill, Crón. Cient 5IO Junta de Ciències Naturals de Barcelona (134) Barcelona, II (1879), p. 105. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 33. —Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 22 ép., I, (1884), p. 412, Zoogr. gen. Helix, (1884), p. 39. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. Io.—Bofill, Catàl. col. conch. Marto- rell (1888), p. 51, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Jones, Journ. of Conch., X (1901), p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id., II (1902), p. 41, Id., III (1903), P. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 304. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV (1914), p. 48, 144. — Romaní, Butll. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. : Helix (Eobania) vermiculata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), p. 37: Id., XII (1920), p. 39. Macularia vermiculata Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. Helix vermiculata var. cvassilabvis Rigacci, Catal. conch. coll. Rigacci, (1874), P. 40. H. vermiculata var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Barcelona (Rigacci): (Bofill), 7 exemplars (diàm. 32 a 28, alt. 22 a 20 mil.), (Servain, Salvanà, Chía, Martorell, Jones). Montjuich de Barcelona (Bofill), 2 exemplars (diàm. 24 a 22, alt. 17 a 16 mil.), (Haas), molts exemplars. Boques del Llobregat (Zulueta). Remolà (S. Novellas), 1 exemplar (diàm. 29, alt. 20 mil.). Gavà (Maluquer). Hospitalet de Llobregat (Aguilar-Amat), 2 exemplars (dià- metre 28 a 27, alt. 20 a I9 mil.). Vallcarca de Barcelona (Bofill), 3 exemplars (diàm. 32 a 26, alt. 22 a 18 mil.). Sarrià de Barcelona (Batalha, Bofill), (Martorell), 1 exem- plar (diàm. 22, alt. 16 mil.). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafió). Papiol (Aguilar-Amat), 1 exemplar (diàm. 26, alt. 20). Sant Sadurní d'Anoya (Rosals), 7 exemplars (diàm. 33 a 25, alt. 23 a 20 mil.. Capellades (Rosals), 8 exemplars (diàm. 27 a 22, alt. 17 (135) 4. Bofill i F. Haas 511 a 14 mil.), (Romaní), 12 exemplars (diàm. 28 a 22, alt. 19 a 16 mil.). Igualada (Maluquer). Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), 2 exemplars (diàme- tre 265 a 25, alt. Ig a I6 mil.). Montserrat (Coronado): (Bofill), 3 exemplars (diàm. 26 a 23, alt. 18 a 17 mil.), (Maluquer, Marcet, Serradell), (Haas), 4 exemplars. De Rocafort a Mura (Bofill), 9 exemplars (diàm. 28 a 24, alt. 19 a 18 mil.). Sobre Mura (Bofill), 1 exemplar (diàm. 24, alt. 17 mil.). Sallent (Maluquer), 6 exemplars (diàm. 32 a 27, alt. 2I a 19 mil.). 7 70. Helix (Macularia) companyonii Aleron Helix companyonii Aleron, Bull. Soc. Philom. Perpignan, III (1837), PP. 91, 98 — Dupuy, Hist. moll. France, 1847. p. 120, làm. 4, fig. 3. H. companyoni Graells, Cat. mol. terr. agua dulce Espafia (1846), p. 15. —Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 106. — Locard, Etude variat. mal. II (1881), p. 142. H. companyoi Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges. IX (1882), p. 75. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 44. — Saint-Simon, Cat. coll. cab. St. Simon (1891) p. 22. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), pp. 125-127. H. hispanica var. pyrenaica Rossmàssier, Icon., II entr. 3, 4 (1839), p. 11, làm. 46, fig. 591. H. chorista Bourguignat in Servain, Et. moll. Esp. Port. (1880), p. 42. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II (1889), P. 409. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 44. H. tivanoi Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p.43. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II (1889), p.410. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 44. Barcelona, Porta de Isabel II (Martorell), 6 exemplars (diàm. 20'5 a 16/5, alt. Ir55 a ro mil.). 512 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (139) Muralles de la Ciutadella (Bofill), molts exemplars (diàme- tre 19'5 a 18, alt. II a IO mil.), un exemplar té diàm. 18, al- tura 1155 mil., (Servain). Terrat de la Facultat de Medicina en el carrer de l'Hospital, avui dia Hospital de la Santa Creu (Graells, any 1827), molts exemplars, (Bofill, any 1895), molts exemplars (diàm. 19'5 a 19, alt. IL a I0 mil.), (Bofill i Haas), 22 exemplars: 26 de setembre de 1919. Terrats de la iglésia de Santa Maria del Mar (Aguilar-Amat), molts exemplars (dièm. 19 a 1755, alt. II a Io mil.). A més de les localitats detallades, els autors Locard, Robelt, VVesterlund, Saint-Simon i Fagot l'esmenten amb la indicació general cBarcelona.. Tractant-se d'una forma tan localitzada, hem cregut con- venient puntualitzar els pocs indrets de Barcelona on vivia o encara viu. D'aquestes localitats, les dues primeres ja no existeixen, quedant en l'actualitat reduida sa àrea de dispersió en la conca del Llobregat a la Facultat de Medicina i Santa Maria del Mar, però és de suposar que encara deu existir en altres edificis antics. Les denominades Helix chorista Bourguignat i H. tivanoi Bourguignat ofereixen diferències tan insignificants del tipus de companyonii com la dibuixa Rossmàssier, que no vacillem en collocar-les en sa sinonímia. leron (I. c.) ha deixat com nomen nudum l'espècie de què tractem. El primer en donar els caràcters i la figura, ha sigut Rossmàssler, que (I. c.) la denomina Helix hispanica var. py- venaica, si bé en la sinonímia la cita amb el nom de H. cam- Ppanyomú, no deixant, per tant, dubtes de que es refereix a l'espècie en questió. Germain (Moll. France, Il (1918), p. 149, figs. 185 i 180), a l'esmentar aquesta espècie l'aproxima a H. (Pseudotachea) (137) 4. Bofill i F. Haas 513 splendida Drap., però per nosaltres correspon al subgènere Macularia Albers de què H. niciensis Fér. és l'espècie típica. 71. Helix (Euparypha) pisana Múller (Làm. I, fig. 27) Helix pisana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 60. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 53. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 113. — Fobelt, Jahrb. deutsch. mal Ges., IX (1882), P. 75. — Salvafià, Zoogr. gen. Helix (1884), PP. 36. 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 11. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell (1888), p. 49: Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, (1902), P. 41, Id., III (1903), p. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 468. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 48. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47. H. (Euparypha) pisana Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X (1920), p. 37: Id., XII (1920), p. 39. Xerophila (Euparypha) pisana Serradell, Sota Terra (1909,) P. 137. Helix pisana var. carpiensis Taylor, Monogr. land and fresh vater moll. British ISles, III (1911), p. 378. H. carpiensis Letourneux et Bourguignat, Prodr. malac. Tunisie (1887), PP. 80, 86. — Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barce- lona (1014), p. 206, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 342 ép., XII (1915), P. 6. H. pisana var. albida Taylor, Monogr. land and fresh vvater moll. Bri- tish Isles, III (1911), p. 385. H. pisana var. rosaceo-albida Taylor, Monogr. land and fresh vxvater moll. British Isles, III (1911), p. 386. H. pisana var. concolor Taylor, Monogr. land and fresh vvater moll. Bri- tish Isles, III (1911), p. 387. H. pisanopsis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 112. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 4I. Barcelona (Bofill), molts exemplars (diàm. 21 a 14, alt. 16 a 10 mil.), (Servain, Salvafià, Chía), (Martorell), 5 exemplars (diòm. 20 a 17, alt. 15 a 12 mil.), (Taylor). Montjuich de Barcelona (Robelt). Ca'n Tunis (Bofill), 8 exemplars (diàm. 1655 a 12, alt. 13 514 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (138) a 9 mil.), (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diàm. 15 a 1155, al- tura 1r a 8 mil.). Hipòdrom de Barcelona (Bofill), 13 exemplars (diàm. 18 a 13, alt. 13 a IO mil.). Far en la boca del Llobregat (Bofill), molts exemplars (diàm. 195 a 13, alt. 13/55 a ro mil.), (Zulueta), (Rosals), ro exemplars (diàm. 19'5 a 15, alt. 14 a 10'5 mil.), (Aguilar-Amat), 2z exemplars (diàm. 17 a 15, alt. 10/55 a Io mil.). Aluvions del Llobregat en sa boca (Gros), 1 exemplar (dià- metre 1755, alt. 1355 mil.). Castelldefels (Haas), ro exemplars (diàm. 185 a IO, alt. 1355 a 7 mil.). Sant Feliu del Llobregat (Bofill), 2 exemplars (diàm. 18, alt. 1255 a 12 mil.), (Rosals), molts exemplars (diàm. 19 a 14, alt. 14 a IO mil.). Coll-Blanc, de Barcelona (Bofill), 1 exemplar (diàm. 17, alt. 12 mil.). Sant Gervasi de Cassoles (Bofill), 5 exemplars (diàm. 23 a 21, alt. 17 a 16 mil.), (Aguilar-Amat), 2 exemplars (diàm. 23 a 20, alt. 17 a 1555 mil.). Papiol (Bofill), 1 exemplar (diàm. 18, alt. 14 mil.). Rubí (Bofill), 2 exemplars (diàm. 19 a 17, alt. 14 a 12 mil.). Aiguabarreig de l'Anoya amb el Llobregat a Martorell (Bofill), 1 exemplar (diàm. 14, alt. 9 mil.). Capellades (Romaní), 16 exemplars (diàm. 215 a 17, al- tura 17 a 1255 mil.). Igualada (Maluquer). Montserrat (Bofill), 1 exemplar (diàm. 19/5, alt. 14 mil.), (Maluquer, Marcet, Serradell). Manresa (Coronado). La variabilitat en la coloració, en la forma i en les mides han originat la creació de diferents denominacions. Així, les (139) A. Bofill i F. Haas SIS vars. albida, rosaceo-albida i concolor de Taylor no passen de meres varietats ex-colore. Les H. pisanopsis Servain i carpiensis Letourneux i Bour- guignat són formes de reacció de H. pisana, la primera original de Portugal i citada per Maluquer a Igualada, probablement per interpretació equivocada. La forma cavpiensis és la de les dunes, i està caracteritzada (vegi's làm. 1, fig. 27 d'aquest treball) per sa superfície ma- lleada, falta de regularitat en tot l'aspecte, absència de l'epi- dermis mostrant la closca calcària blanca, en poques paraules, és una forma anàloga a les asfila Bourguignat i 7oigiana Bofill (vegis figs. 16 i 17 de la làm. 1 d'aquest treball), de la mari- ima, i es troba junt amb aquestes amb iguals condicions de vida. Aquests caràcters que acabem d'esmentar i que són comuns a les tres formes sobredites, són molt probablement deguts a l'efecte del contacte de l'arena fina moguda pel vent quasi sempre regnant. 72. Buliminus (Zebrinus) detritus (Miller) Helix detrita Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. IoI. Buliminus (Zebvrinus) detritus Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 33, Id., X (1920), p. 37, Id. XII (1920), P. 40. Bulimus detvitus Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Caziot, Catal. moll. viv. Avignon (1894), P. 60. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. Buliminus (Zebvimna) detritus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108. B. (Zebrinus) detrilus arnouldi Maluquer, Physis, I (1918), pp. 15, 16. Bulimus arnouldi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), PP. 51, 52. Cardona (Coronado, Maluquer). Solsona (Coronado, Maluquer). 516 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (140) Ermita de Miracle, prop de Solsona (Maluquer). Sant Llorenç dels Piteus (Bofill), 9 exemplars. Entre Manresa i Berga (Anònim). Gironella (Maluquer), 12 exemplars. Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), molts exemplars. Entre Gironella i La Baells (Haas), 14 exemplars. Berga (Rosals), molts exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 4 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 7 exemplars. Guardiola (Rosals, Maluquer), (Haas), molts exemplars. Greixa (Haas), 5 exemplars. Entre Guardiola i Pobla de Lillet (Haas), 4 exemplars. Falgars (Haas), 8 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), r exemplar, (Maluquer), (Haas), I exemplar. Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Haas), 3 exem- plars. Castellar d'En Huch (Maluquer). Caziot (l. c.) cita Barcelona com localitat de Buliminus detvitus Múller, però evidentment ha pres com a tal localitat la indicació de la província que seguia a un altre nom geo- gràfic. Com hem tractat de la denominació de arnouldi ja en nostre estudi sobre els mol-luscos de la vall de l'Essera (p. 38), no cal repetir les raons perquè la posem en la sinonímia de B. detritus Múller. 73. Buliminus (Ena) obscurus (Múller) Helix obscura Múller, Verm. terr. fluy. hist., II (1774), P. 103. Bulimus obscurus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 135. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 116. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. (141) A. Bofill i F. Haas 517 Nat., III (1903), p. 57, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Marcet, Rev. Montserr., III (1909), p. 468. Buliminus obscurus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 199. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XV (1915), P. 35. Buliminus (Ena) obscurus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X (1920), P. 38. Sarrià, Barcelona (Bofill), molts exemplars, (Servain, Chía), (Martorell), 7 exemplars, (Rosals), (Aguilar-Amat), 13 exemplars, Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell). Pobla de Lillet (Maluquer). Muntanya de Rus (Maluquer). Com es veu, s'ha trobat aquesta espècie des de les parts més baixes a les més altes de la conca, ço que fa suposar existeix també en localitats intermitges. 74. Chondrula quadridens (Miúller) Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluy hist., HI (1774), p. 107. Bulimus quadridens Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 136. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Sal- vafió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.3 ép., 1 (1884), p. 418. — Bofill, Catél. col. conch. Martorell (1888), p. 54, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123. Chondvus quadridens Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 199, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), pp. 50 i 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 37. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. II0o. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr,, III (1909), p. 469. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Buliminus quadridens Robelt, Jahrb. deutsch, mal. Ges., IX (1882), P: 75- B. (Chondrula) quadridens Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 543. B. (Chondrus) quadridens Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 48, 144. — el —é——b——iééÉé—é—— 518 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (142) Chondrula quadridens Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 38. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 34: Id., X (1920), p. 30, Id., XII (1920), P. 41. Chondyus niso auctorum (non Risso), Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Monserr., III (1909), P. 469. Barcelona (Hidalgo, Bofill). Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars, (Robelt), (Rosals), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 3 exemplars, (Haas), molts exemplars. Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta). Prat del llobregat (Rosals), 7 exemplars, (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Gavà (Bofill), 1 exemplar. Castelldefels (Sagarra), (Haas), 3 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià de Barcelona (Bofill, Chía), (Martorell), 5 exemplars. Vallvidrera (Salvafià). Papiol (Bofill), 2 exemplars. Ordal (Rosals), molts exemplars. Capellades (Romaní), 7 exemplars i 1 subtòssil, (Rosals). Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 2 exemplars. La Puda de Montserrat (Bofill), 1 exemplar. Monistrol de Montserrat (Bofill), 5 exemplars. Montserrat (Coronado), (Bofill), 8 exemplars, (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell, Haas). Sobre Mura (Bofill), 2 exemplars. Cardona (Coronado). Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), 7 exemplars. Puigreig (Bofill). Gironella (Maluquer), £ exemplar. Riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 3 exemplars. (143) 4. Bofill i F. Haas 519 Entre Gironella i La Baells (Haas), 2 exemplars. Pont de Raventí (Haas), 26 exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 2 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), molts exemplars. Guardiola (Rosals). Falgars (Haas), 4 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 1 exemplar, (Maluquer). Com hem fet al tractar dels mol'luscos de l'Essera, referim a exemplars de Cnondrula quadridens amb denticulació poc accentuada les citacions de C/ondrus miso fetes per alguns autors. 75. Pupa (Modicella) polyodon Draparnaud - (Làm. III, figs. I8 i 19) Pupa polyodon Draparnaud, Tabl. mol. France (1801), p. 60, Hist. moll, France (1805), p. 67, làm. 4, figs. I, 2. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 216.—Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, II (1879), p. 153. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 124. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 286. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 423. Cochlodonta polyodon Férussac, Tabl. syst. anim. moll. (1821), p. 64. Pupa (Abida) polyodon Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, HI (1917), P. 544. P. (Modicella) polyodon Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, IX (1920), p. 345 Id., X (1920), P. 39, Id., XII (1920), p. 41. P. polyodon var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. P. polyodon var. montserratica Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., EV (1904), P. 70. P. (Modicella) polyodon montserratica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 39. P. montserratica Fagot, Ann. malac., II (1884), p. 191. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., III (1887), p. 116. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 194. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 3. ed., 11 (1889), p. 301. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 200, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 50, 51. — Almera y Bofill, 520 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (144) Bol. mapa geol. Espafia, 22 ser., iV (1898), p. roo. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Elist. Nat. (6000) P2 id I (16903), P ET0, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Serradell, Sota Terra (1909), P. 141. — Marcet, Rey. Montsetrr., IV (fr910), p. 26. — Ro- maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (19017), p. 47. Pita (Torquilla) montserratica Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII (1908), p. 7, Sota Terra (1909), p. 171. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 90, Id., XIV (1914), P. 48, 144. Jamiínia montserratica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. Pupa (Abida) montserratica Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. P. vingicula Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 124. — Serra- dell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 26. — Caziot, Bull. soc. zool. France, XXXV (1910), P. 97. P. (Abida) ringicula Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P: 544: Barcelona (Férussac, Hidalgo, Bofill, Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars: un d'ells té alt. 125, diàm. 3 mil., (Aguilar-Amat), molts exemplars, (Haas). Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta), (Gros), 1 exem- plar. i Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra), 2 exemplars, (Haas), molts exem- plars, dels quals l'un té alt. 12, diàm. 3/5 mil. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià (Bofill), molts exemplars, (Servain), (Martorell), 9 exemplars. Vallvidrera (Salvafià). Vallirana (Bofill), 2 exemplars. Pallejà (Bofill), 5 exemplars. Terrassa (Bofill), 1 exemplar, (Rosals), 3 exemplars. Sant Llorenç del Munt, en el Cavall Bernat (Bofill), 18 exemplars. Corbera, penya d'En Rafel (Bofill), 1 exemplar. (145) A. Bofill i F. Haas 521 Martorell (Almera i Bofill), 1 exemplar subfòssil. Avenc d'En Roca, prop Corbera (Serradell). Vallbona (Sagarra), 9 exemplars. Capellades (Rosals), (Romaní), 4 exemplars vius i molts subfòssils. Turó Boada, prop l'estació d'Olesa (Bofill), 4 exemplars. Bruch (Rosals), molts exemplars, (Aguilar-Amat), 7 exem- plars. La Puda de Montserrat (Bofill), 5 exemplars. Monistrol de Montserrat (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Fagot), 2 Co-tipus de sa P. montserratica, en la col'lecció Bofill, (VVester- lund, Pàtel), (Martorell), 2 exemplars, (Maluquer, Serradell, Marcet), (Sagarra), 8 exemplars, (Haas), 10 exemplars. Sobre Mura (Bofill), 1 exemplar. Cardona (Coronado). Ermita d'Olius, prop Solsona (Navàs), molts exemplars. Entre Manresa i Berga (Anònim), 12 exemplars. Sallent (Maluquer), rr exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 1 exem- plar. Entre Gironella i La Baells (Haas), 4 exemplars. Pont de Raventí (Haas), 7 exemplars. Berga (Rosals), molts exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), molts exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), 15 exemplars. Entre Guardiola i Bagà (Sagarra), 2 exemplars. Bagà (Haas), 4 exemplars. Greixa (Haas), 6 exemplars. Falgars (Haas), 4 exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer), (Haas), 7 exemplars. Ja en nostres treballs anteriors hem considerat les Pupa 10 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (146) I LS) NN vingicula Michaud i P. montserratica Fagot com sinònimes de P. polyodon. Respecte de la rimpicula seguim a molts autors en considerar-la tant sols com una forma d'obertura més allar- gada de la Polyodon, però respecte de P. montserratica, cal fer constar que, fora nosaltres, solament Germain (Moll. France, II (1913), p. 168) l'ha identificada amb P. polyodon. Nosaltres hem pogut estudiar 2 exemplars co-tipus de Fagot, existents en la col'lecció Bofill i que han confirmat ço que ja es desprèn de la diagnosis de Fagot, çò és, que es tracta solament d'una raça petita i dèbil, pot dir-se raquítica, de la Polyodon com resultat de sa vida en terrenys pobres en calissa o guixosos. Nostres figs. 18 i 19, làm. 3, representen un d'aquests co- tipus de P. montserratica procedents de Montserrat. 76. Pupa (Modicella) affinis bofilli Fagot (Làm. IH, figs. 14-17) Pupa bofilli Fagot, Ann. malac., II (1884), p. 189. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., III (1887), p. 113. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 131. — Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII (1890), p. 262, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 26. P. clausilioides Bofill (non Boubée), Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 57- Montserrat (Fagot, VVesterlund), (Bofill), molts exemplars, (Martorell), molts exemplars, (Coronado), 6 exemplars, (Malu- quer, Serradell, Marcet), (Rosals), molts exemplars, (Sagarra), 1 exemplar, (Haas), 6 exemplars. Cardona (Coronado), 9 exemplars. Opinem, com Fagot (l. c., p. 190), que Puba bofill deu referir-se a P. affinis de Rossmàssler, però que es distingeix Lee (147) 4. Bofill i F. Haas 523 d'aquesta última per ses dimensions menors (alt. 8, diàm. 2 mil. en comptes d'alt. 11, diàm. 2/5 mil. en P. affinis), per la closca més dèbil, el test bru fosc poc brillant, la forma de l'obertura més rodonejada i la denticulació més acusada, caràcters tots que es presenten amb molta constància i amb exclusió de for- mes del tipus, però que, segons nosaltres, no basten per a con- siderar-la com espècie independent. Per nosaltres no és més que una subespècie de P. affinis pròpia de la regió del baix Llobregat i deguda al terreny d'aquesta regió, que és escàs en calissa. En les figs. 14-17 representem dos exemplars de la localitat clàssica, Montserrat, que mostren en diferents graus la major o menor apariència del sinus en la vora externa de l'obertura, que és tan característic de l'espècie. 77. Pupa (Modicella) aifinis catalonica Bofill Pupa catalonica Bofill, Bull. Soc. mal. France, III (1886), p. 157. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. P. perlonga Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. Jaminia affinis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. Guardiola (Rosals). Bagà (Rosals), molts exemplars, (Haas), 9 exemplars. Greixa (Haas), molts exemplars. Falgars (Haas), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer), (Haas), molts exemplars. Muntanya de Rus (Bofill), 3 exemplars. Castellar d'En Huch (Haas), molts exemplars. Aquesta altra raça local de P. affinis Rossmàssier, que viu en la conca del Llobregat, es troba amb major frequència en la del Ter, d'on fou descripta primitivament, per qual motiu en tractarem amb més detenció a l'ocupar-nos-en en l'estudi 524 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (148) de la conca d'aquell riu, donant-ne aleshores representacions gràfiques. Per ara basta dir que P. affinis catalonica es dis- tingeix de P. bofillà del baix Llobregat per ses majors di- mensions (fins a alt. 13, diàm. 3 mil.), per sa closca més ro- busta, de color còrnia clara, brillant, i per la denticulació forta de l'obertura que arriba a mostrar també petites denticulacions, si bé aquestes últimes no arriben a ésser tan accentuades com en sa representant en la vall del Segre, P. ajfinis andovrensts. D'aquesta andorrensis es distingeix també constantment per ésser més esbelta i per sa obertura més allargada. 78. Pupa (Modicella) secale Draparnaud (Làm. IH, figs. 12 i 13) Pupa secale Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 59, Hist. moll. Francè (1805), P. 64, làm. 3, figs. 49, 50. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 424. P. (Modicella) secale Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 40. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 42, Id., XII (1920), p. 46, làm. 2, f 85. 3, 4. Pupa boileausiana Charpentier in Rúster, Conch. Cab. gen. Pupa (1845), P. 98, làm. 13, figs. 21, 22. P. lihetensis Bofill, Bull. Soc. mal. France, III (1886), P. 155: Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 111, Bull. Soc. mal. France, VII (1890), p. 263. — Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat. (1904), P. 125. Berga (Rosals), 1 exemplar. Pobla de Lillet (Bofill), 5 exemplars, (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Ampliem aquí la llista sinonímica de P. secale amb P. li- hetensis Bofill, que considerem com una forma dèbil i, per tant, de denticulació poc accentuada de l'espècie de Draparnaud. L'exemplar de què donem la figura procedeix de la localitat original, o sigui de prop de la Pobla de Lillet (làm. 3, figu- TES 12 1 19): (149) A. Bofjúll i F. Haas 525 Salvanià (l. c.) esmenta P. secale en Vallvidrera, però nos- altres no la continuem en la llista de les localitats d'aquesta espècie perquè es tracta indubtablement d'una equivocació, ja que cap dels recol'lectors l'ha trobada en la localitat de refe- rència. 79. Pupa (Modicella) braunii Rossmàssier Pupa bvaunii Rossmàssier, Icon., LI, entr. 5 (1842), p. Io, làm. 53, fig.726. P. bvauni Schaufiuss, Moll. syst. et cat. (1869), p. 84. — Paetel, Cat. conch. Samml., 1.2 ed. (1873), p. 107. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 214. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), PP. 50, 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 58, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 90: Id., XIV (1914), P. 49. P. (Modicella) brauni Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), P. 46. P. (Modicella) b:avinii Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 35, Id., X (1920), P. 41: Id., XII (1920), P. 45. Jaminia brauni Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), 6 exemplars en la collecció Aguilar-Amat. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). Monistrol de Montserrat (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Coronado, Maluquer, Serradell, Marcet). Cardona (Coronado). Ermita de Miracle, prop Solsona (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Entre Manresa i Berga (Anònim), 8 exemplars en la col- lecció Bofill. Sant Esteve del Lluçanès (Bolós), 8 exemplars en la col- lecció Bofill. 526 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (150) Sallent (Maluquer), 15 exemplars. Gironella (Maluquer), 2 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 7 exem- plars. De Gironella a La Baells (Haas), 2 exemplars. Pont de Raventí (Haas), 7 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), molts exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), 13 exemplars. Entre Guardiola y Bagà (Sagarra), 1 exemplar. Greixa (Haas), 2 exemplars. Falgars (Maluquer), (Haas), 2 exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer), (Haas), 1 exemplar. Schauffuss, Pàtel i Hidalgo esmenten Barcelona com loca- litat d'aquesta espècie. Aquesta localitat, si bé no té res d'im- probable, ja que l'espècie es troba a Sant Feliu del Llobregat, no molt distant de Barcelona, no ha sigut mai comprovada, i perxò no la continuem en nostra llista, suposant que la cita feta per ells es refereix més bé a la província que a la capital, ço que no és de sorpendre perquè ells mateixos no l'han re- cullida allí i sols es tracta, a lo més, d'exemplars que se'ls ha comunicat. Pupa (Modicella) similis (Bruguière) Bulimus similis Bruguière, Encyclop. méth., t. VI, ra part (1789), P. 355. Pupa similis Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 401, làm. 20, fig. 6. Turbo quinquedentatus Born, Mus. vindobon. test. (1778), p. 370. Pupa quinquedentata Couturier, Cat. coq. paléarct. coll. Hagenmúller (1903), P. 52. Aquesta espècie la cita Couturier (l. c.) de Barcelona. En la seguritat de que no viu a Barcelona ni en sos encontorns, (151) A. Bofill i F. Haas 527 ni en altres punts de la conca del Llobregat, no la incluim en el nombre de les espècies en ella trobades. Si bé no s'ha comprovat, molt bé podria ésser que visqui en la part N. litoral de la província de Barcelona, ja que es troba abundant en la veina província de Girona, i, per l'equivocació vàries vegades ja alludida, pot ésser que en aquest cas s'hagi pres el nom de la província pel de la ciutat. 80. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Riister Pupa goniostoma Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa (1845), P. 53, làm. 5, figs. 1-3. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. IO4. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. ép., II (1898), PP. 334, 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 24. Jaminia goniostoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 40, làm. 4, figs. 6-7. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 38, làm. 3, figs. 3, 4: Id., X (1920), p. 43, Id., XII (1920), P. 48. P. megacheilos Desmoulins, Act. Soc. linn. Bordeaux, VIII (1835), PP. 150, 163 i 165.—Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 215. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Monserr., IV (1910), P. 273. Torquilla megacheilos Graells, Cat. mol. terr. agua dulce Espafia (1846), p. 18. Pupa leptocheilos Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse (1879), P. 239. P. leptochilus Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), P. 106, III. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 103. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., III (1903), P. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. Ir0o. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Marcet, Rev. Monserr., IV (1910), P. 24. P. leptochila Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 342 ép., HI (1898), P. 334. — Serradell, Sota Terra (1909), p. I4I. P. (Modicella) leplochila Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. 8 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (152) an NN Pupa cereana (Múhif. mss.) Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa (1845), P. 47, làm. 6, figs. 9-II. P. moquiniana Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa (1845), P. 52, làm. 7, figs. 4, 5. P. bigorriensis Charpentier in Desmoulins, Act. Soc. linn. Bordeaux, XII (1853), P. 100, làm. 2, fig. 2. P. angulata Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. I04. P. crassata Bofill in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 127, i Tre. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1915), P. 44, làm. 6, fig. 4. P. adeodati Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI (1906), p. 134. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 24. Terrassa (Rosals), molts exemplars. Cavall Bernat, en Sant Llorenç del Munt (Bofill), molts exemplars. El Bruch (Rosals), molts exemplars. Montserrat (Graells, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars, (Fagot), (Martorell), molts exemplars, (Coronado, Mas de Xa- xars, Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet), (Haas), molts exemplars. Mura, en Sant Llorenç del Munt (Bofill), molts exemplars. Cardona (Coronado), 4 exemplars en la col'lecció Bofill. Entre Manresa i Berga (Anònim), 10 exemplars. A Riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), més de r00 exemplars. De Gironella a La Baells (Haas), molts exemplars. Berga (Rosals), 6 exemplars. Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 10 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), molts exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), molts exemplars. Entre Guardiola i Bagà (Sagarra), 1 exemplar. Bagà (Haas), 26 exemplars. Greixa (Haas), 19 exemplars. Falgars (Maluquer), (Haas), 16 exemplars. (153) A. Bofill i F. Haas 529 Pobla de Lillet (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Haas), molts exemplars. Muntanya de Rus (Bofill), molts exemplars, (Haas), 4 exem- plars. Castellar d'En Huch (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Haas), molts exemplars. La Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma l'hem ja tro- bada en les altres valls pirenaiques estudiades per nosaltres. En totes elles estava confinada en la regió pirenenca pròpiament dita, mentres que en les serres més llunyanes de la cordillera, com la del Montsech, està representada per una forma anàloga: Pupa (Modicella) megacheilos microcMilus Bofill. Però en la conca del Llobregat veiem que la megacheilos goniostoma baixa bastant de la regió alta, trobant-se la forma típica a Mont- serrat. En quant a la localitat de Barcelona citada per Des- moulins és a ben segur errònia, tractant-se en aquest cas pro- bablement també d'haver-se pres el nom de la província pel de la capital. La sinonímia que donem és la mateixa que hem donat en el treball sobre el Segre, augmentada solament amb el nom de Pupa adeodati Fagot, que, segons la diagnosi original, no és més que una variació insignificant de la megacheilos goniostome, segons el P. Adeodat Marcet (Rev. Montserr., IV (1910), P. 24), a qui està dedicada, és solament una anormalitat d'aquesta última. 3 8r. Pupa (Modicella) avenacea (Bruguière) Bulimus aquenaceus Bruguière, Encyel. méth., VI, t. 2 (1792), P. 355. Pupa avena Rossmàssler, Icon., I (1835), P. 82, làm. 2, fig. 36. P. quenacea Moquin-Tandon, Mém. Acad. Scienc. Toulouse, 2£ sér., VI (1843), P. 175. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. P. farinesi Desmoulins, Acta Soc. linn. Bordeaux, VIII (1835), P. 156, 530 Junta de Ciències Natuyals de Barcelona (154) làm. 2, figs. E 1-3. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 285, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 58, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 111, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. ép., LI (1898), PP. 334, 336. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. — Serradell, Sota Terra (1909), P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273. Puja (Modicella) favinesi Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 39. P. (Modicella) avenacea favinesi Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 42, làm. 3, figs. 9, Io, Id., X (1920), P. 45: Id., XII (1920), p. 50, làm. 2, figs. 5-26. P. farinesii Rossmàssler, Icon., II, entr. 3-4 (1839), P. 25, làm. 49, fig. 639. Jaminia farinesiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108. A Pupa jumillensis Guirao in Píeiffer, Monogr. helic. viv., III (1853), P. 540. P. jumillensis Rossmàssler (non Guirao), Icon. vol. III (1859), P. 110, làm. 85, fig. 9043. P. jumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2: sér., XV (1863), P. 59, làm. 14, figs. 7-9. P. jumillensis var. C Bofill, Bull. Soc. mal. France, III (1886), P. 154. P. avigonis Rossmàssler, Icon., III (1859), p. 105, làm. 85, fig. 936. P. massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., ze sér., XV (1863), P. 61, làm. I4, figs. 13, 14. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. —Mar- cet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 273. P. penchimatiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2: sér., XV (1863), p. 62, làm. 14, figs. ro-12. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 57. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Monserr., IV (1910), p. 25. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 567. P. massotiana var. penchinatiana VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebenden Binnenconch., III (1887), p. 102. P. penchinatiana var. sexplicata Bofill, Bull. Soc. Mal: France, ILI (1886), p. 160. P. microdon VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebenden Binnenconch., III (1887), p. Io4. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 1303, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 92. — VVesterlund, Syn. moll. extramar. reg. pal. (1897), p. 100. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. ép., II (1898), p. 334. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 57. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 25. P. (Modicella) microdon Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545: P. ileidensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 128. (155) 4. Bofill i F. Haas 531 Puba tarvaconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 129. — VVesterlund, Fauna pal. Region. lebenden Binnenconch., XXX, Suppl. I (1890), p. 45. — Bofill Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVI (1916), p. 78. P. (Modicella) tarvaconensis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545..—— P. ignota Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 130. P. sexplicata Bofill, Act. Mem. I Congr. nat. esp. Zaragoza (1909), P. 200. Castelldefels (Bofill), 79 exemplars, (Haas), 31 exemplars, de qual conjunt hi ha amb palatals, 1: parietals, 2, columel.lars, 1: 3 exemplars. ) O, ) 2, D) 77 8 ) ) 0, ) Ju ) IES JE7/ ) D) 0, D) 0, ) ie. Q) 2 ) 0, ) 0, ) 8) 3 ) (En lo successiu, per a major brevetat, omitirem les deno- minacions palatal, parietal i columel'lar, citant solament el "nombre de les denticulacions respectives en l'ordre que hem seguit més amunt.) Pallejà (Bofill), 16 exemplars, o sigui DT exemplar, Os —— 1 7/ ) U— DI G ) U— UE a ) Papiol (Bofill), 25 exemplars, o sigui OI ONEXCIMPIaLS, J di NIE ) (mi UÚ — NE ) Terrassa (Rosals), 2 exemplars de 2 — o — o. 332 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (156) Cavall Bernat, de Sant Llorenç del Munt (Bofill), 12 exem- plars, o sigui: Da em exemplar PE Pd ——o Ns I ) Pd dE Ca 30 D) PES DS Ia Z ) 2— o —0: 3 D) Os OE: I D) Oli OO 3 D) Penya d'En Rafel, prop de Corbera (Bofill), 25 exemplars, o sigui O —2 —I: 12 exemplars, (DD —o IE o ds 8 D) DU 169 4 D) LO — A ) Corbera (Bofill). Vallbona (Sagarra), 3 exemplars, de 3 — 2 — 2. Capellades (Romaní), 37 exemplars, de 3 — 2 — 2. Bruch (Rosals), 455 exemplars, o sigui dar exemplar, do Ed o Po 1 D) DD NO D) DS — als 2 D) Sils SES I D) Da — Le, NE ) P DE CA) ) P a Pd — PL JC ) Pa NE —— NS 9 D) 2—I—Q: 6 D) 2—Q —I: 6 D) 2— o —Q:.— 6 D) (157) A. Bofill i F. Haas 533 I —2—I: 16 exemplars, I—oO—0:.— 2 ) OD AO) ) DE Ni g, 0E7/ ) O—I —0: I4 ) O—oO—I. 9 ) OS OO 7/7 ) La Puda de Montserrat (Bofill), 67 exemplars, o sigui 3 — 2 — 2: 38 exemplars, Us i —— Ps Pl D) Cd) —— de 2 ) o — 0 —0:.— 3 ) Montserrat (Fagot), 4 exemplars, (Bofill), 329 exemplars: (VVesterlund), (Martorell), 78 exemplars, (Coronado, Mas de Xaxars, Maluquer, Serradell, Marcet, Faura), (Haas), 47 exem- plars, en total, 458 estudiats, dels quals 4—0o —o: I exemplar, Di DE D 2—2—2: 0 L) 2 —2 —I: 158 D) i a Li US 3 D) P NE UE D) Pi At QUE 7 ) Pd Ui DES MAI E D) DOQ 7 ) I—2—I: 6 ) DE — te 2 ) OE Z 3 ) o —I—O0: 65 Dl EU EN LL D) Oi OO 93 ) 534 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (158) Mura, Sant Llorenç del Munt (Bofill), 47 exemplars, dels quals 2 —2 —I: —3 exemplars, D'en R— ie 5 D) 2 — 0 —O0: 24 Dl Oo—Zz—I: 4 Dl 0o—0 —I: I D) o — 0 —0: IO ) Entre Manresa i Berga (Anònim), 14 exemplars en la col- lecció Bofill, dels quals 2 —2 —I: I exemplar, P EV —— Do I ) o—2z—I: 6 Dl OO: 2 D) OO IO: 4 ) Entre Gironella i La Baells (Haas), 47 exemplars, o sigui a —2 —I: 6 exemplars, Ge No 2 ) Dis Olesa 3 ) DO OE: I ) Do 160 2 D) DR —— Is Ti ) DI — OS I D) DUI La ) Os Oli OE 9 ) Pont de Raventí (Haas), 32 exemplars, o sigui 2 —2 —I: —3 exemplars, P DE Is I ) Di o I D) DOI. 15) ) (OS OO ET Z D) (159) A. Bofill i F. Haas 535 Fígols les Mines (Suàrez del Villar), g exemplars, o sigui O—2 —I: I exemplar, OE Dl Do — QP 5 ) (Dm (OE 2 D) Guardiola (Rosals), (Haas), 198 exemplars, o sigui 2 — 2 —a2.: I exemplar, DO IE 25 ) 0 —0 —0: 172 ) Bagà (Haas), 5 exemplars, o sigui O—I—I: I exemplar, DD di ) Greixa (Haas), 95 exemplars, o sigui 2—2—I: 3r exemplars, Dn EB ) Die Oli: Z ) ga —n Ç ) Der LT il: I ) D—L— i 80 ) ia de Ti II ) OO I ) OO IO ) Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer). Muntanya de Rus (Bofill), 3 exemplars, o sigui 2—I—I: I exemplar, Ne Es I ) ME I ) (Haas), 2 exemplars, de o — o — o 536 Junta de Ciències Naluyals de Barcelona (160) Castellar d'En Huch (Maluquer), (Haas), í exemplar, o Sl OO Os La localitat de Barcelona, donada per VVesterlund (66, p. 102), es refereix a la província i no a sa capital, on aquesta cita no ha sigut comprovada. Les consideracions que hem fet sobre Pupa (Modicella) avenacea Bruguière respecte de sa variabilitat en nostre estudi malacològic de la vall del Segre, poden aplicar-se igualment al material que hem estudiat de la conca del Llobregat, i en con- cepte més dilatat encara. En la conca del Segre se'ns han presentat solament vuit aberracions en la denticulació del tipus de avenacea, al qual corresponen 3 plecs palatals, 2 parietals i 2 columel:lars, aquest tipus no s'ha trobat en l'esmentada del Segre, i a 7 d'aquelles aberracions se les hi havien atribuit noms o específics o a títul de varietat d'aquestes espècies, però no de avenacea. Per una estadística molt detallada havíem demostrat que aquestes 8 aberracions es relacionen entre elles per transicions insensi- bles, de manera que ens vegérem obligats a reunir-les baix un sol nom: a falta del tipus, que no estava representat entre les formes estudiades, s'imposava la denominació més antiga, o sigui la de favinesi, així és que l'espècie figura en nostre es- mentat treball amb el nom de P. (Modicella) farmesi Des- moulins. í La variabilitat respecte del nombre i disposició de les den- ticulacions bucals que hem trobat en els exemplars de la conca del Llobregat és encara més considerable que la dels de la del Segre, doncs ascendeix, incluint el tipus de avenacea, a 21 combinacions denticulars. Deu d'aquestes porten denominació científica, i alguna d'aquestes ne porta dos o tres diferents. La llista seguent dóna compte d'aquesta afirmació: (161) 4. Bofill i F. Haas dres Die Z 4 —2—2 4 — o —o 3 —2 —a2 — P. quenacea Bruguière. 3—2—I 3—I—I 2 —2 —2 — P. arigomis Rossmàssier (1859) — P. pen- chinatiana var. sexplicata Bofill (1886) — P. ilerdensis Fagot (1888). 2a — 2 —I1 — P. penchinatiana Bourguignat. 2—2—0 Pà Ca De DE PE — DO o (ei PE OO DS Li Pa I —2 —1I — P. massotiana Bourguignat. 0 —2 —I — P. qumillensis var. C. Bofill (1886) — P. tarraconensis Fagot (1888). O —I —2 — P. jumillensis Guirao. O —I —I — P. qumillensis Rossmàssler (non Guirao) (1859) — P. jumillensis var. biplicata Bour- guignat (1803) — P. ignota Fagot (1888). O — 1 —oO0 ss P. farinesi var. dentiens Bourguignat. o — o —1 — P. microdon VVesterlund. o — 0 —0 — P. farinesi Desmoulins. No pretenem que aquestes 21 combinacions sien les úniques possibles, qual nombre pot calcular-se matemàticament, i tampoc volem pretendre que llurs diferències sien ben clares: al contrari, el desenrotllo de les dents és a voltes tan dèbil, que depèn de la subjectivitat de l'observador l'apreciar-les. LI 538 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (162) Existeix, doncs, en veritat, ení lloc de formes ben definides, com les hem donat en nostra exposició de localitats, una ca- dena d'individus amb transicions insensibles, des de la combi- nació hipertròfica 4 — 3 — 2 a l'atròfica 000: i com les mateixes combinacions denticulars ocorren en els exemplars de totes les localitats, no és possible conservar demominacions especials per a cap d'aquestes combinacions, per tant, no hi ha més medi que considerar-les totes com P. avenacea Bruguière, qual con- cepte ha sofert una lleugera modificació. Es de notar que en la conca del Llobregat esmentem no sols formes més o menys atròfiques, sinó també tres hipertròfiques de la P. avenacea en el concepte de Bruguière, o sigui les for- mes 4 —3—2, 4—2-— 2, i 4—O0 —O0, encara que repre- sentades per pocs exemplars. Hem dit que indistintament es troben vàries combinacions denticulars en totes les localitats, si bé és remarcable que en- tre aquelles predominen una o dues per la proporció d'exemplars: per exemple, entre les 19 combinacions trobades en el Bruch, la majoria està representada en 450 exemplars, més de la mitat ho està per menys de ro exemplars, 5 per IO a 17, I per 49, I per 77 i I (la 2 —2 — 1) per 217, i entre els 458 de Mont- serrat, en 15 combinacions predominen d'un mode anàleg les combinacions o —0 —0 i 2 —2 —I, respectivament, amb 93 i 158 exemplars. Una excepció molt notable dels exemplars ara esmentats és la localitat de Capellades, on tots els 37 exemplars pertanyen a la forma típica 3 — 2 — 2: també a Vallbona, no lluny de Capellades, els tres únics exemplars allí recollits corresponen igualment a la mateixa forma típica, donant indicis de que en el riu /noya quan menys, sinó absolutament, predomina la forma típica. (163) A. Bofill i F. Haas 539 82. Pupa (Granopupa) granum Draparnaud Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 50: Hist. moll. France (1805), p. 63, làm. 3, figs. 45, 46. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, II (1879), p. 153. — Salvatià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 22 6p., 1 (1884), p. 424. — Chía, Mol. terr. ag. dulce Barcelona (1887), p. 12. — Bofill, Crón. Cient Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 112, Id., IV (1904), P. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 141. — Marcet, Rev. Montserr,, IV (1910), p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 90, Id., XIV (1914), P. 49, 144. Jaminia granum Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. I08. Pupa (Abida) granum Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. P. (Granopupa) granum Botfilli Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 43: Id., X (1920), P. 47, Id., XII (1920), p 55. P. graniformis Locard, Coq. terr. France (1894), P. 320, figs. 440, 447. Barcelona (Martorell), molts exemplars, (Bofill, Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars, (Aguilar- Amat), molts exemplars. Sarrià de Barcelona (Bofill), molts exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafià). Papiol (Bofill), 1 exemplar. Terrassa (Rosals). Capellades (Rosals). Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Zulueta, Serradell, Marcet). Cardona (Drs. Coronado). Sallent (Maluquer), molts exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), 2 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 16 exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), 9 exemplars. 540 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (164) 83. Oreula eylinúrica Michaud Pupa cylindrica Michaud, Bull. Soc. linn. Bordeaux (1829), p. 269, figs. 17, 18.— Rossmàssler, Icon., HI, entr. 3, 4 (1839), P. 27, làm. 40, fig. 043. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII (1884), p. 280, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 57. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona XI (1888), P. 194. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 58. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Caziot i Margier, Bull. Soc. Zool. France, XXXIV (1909), p. 142. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. Jaminia cylindrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. Ovci la cylindrica Locard, Cat. gen. moll. France (1882), P. 170. Helix dujourii Férussac, Tabl. syst. anim. moll. (1822), p. 63 (nom. nud.) Pupa dufourii Dupuy, Cat. extramar. Gall. test. (1849), n.2 272 (nom. nud.), Hist. moll. France (1850), p. 400, làm. 20, fig. I. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Montserrat (Coronado), (Martorell), 3 exemplars, (Bofill), molts exemplars, (Fagot), Maluquer, Novellas, Caziot i Margier, Serradell, Marcet), (Haas), molts exemplars. Cardona (Coronado), 7 exemplars. Entre Manresa i Berga (Col. Bofill), 7 exemplars. Gironella (Maluquer), 8 exemplars. Entre Gironella i La Baells (Haas), 1 exemplar. Pont de Raventí (Haas), 1 exemplar. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), molts exemplars. Guardiola (Rosals). Bagà (Haas), 7 exemplars. Greixa (Haas), molts exemplars. Falgars (Haas), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer), (Haas), molts exemplars. Castellar d'En Huch (Haas), 1L exemplars. Aquesta espècie, molt constant en sos caràcters de l'ober- (165) 4. Bofull i F. Haas 541 tura, varia bastant respecte de l'altura, doncs tenim a la vista exemplars de la mateixa localitat (Pobla de Lillet) que varien entre alt. 8 i 5 mil., essent el diàm. de 3 mil. Salvafió (Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, segona època, I (1884), p. 423) cita Orcula dolium Draparnaud en Vallvidrera, referint-se a una nota manuscripta d'un recollector anomenat Cisternas. Si bé coneixem una forma subíòssil de O. dolium de la conca del Llobregat, com es veurà desseguida, no creiem que existeixi allí en estat vivent. La dada de Salvafià podria ésser dones originada per una mala interpretació de la única espècie de Ovcula que viu en la conca del Llobregat, o sigui O. cylndrica, i encara això no ens sembla fidedigne perquè, prescindint dels exemplars morts trobats en els aluvions de la boca del Llobregat, veiem que no comença a aparèixer 474 siti, fins a Montserrat. Ens confirma en aquesta opinió les moltes errades de trascendència que es troben en treballs de Salvaii. Orcula dolium Draparnaud var. plagiostoma A. Braun Pupa dolium var. plagiostoma A. Braun, Verhandl. Versamml. deutsch. Naturí. u. Arzte, Mainz (1842), p. 143. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 sér. (1898), IV, p. I00, làm. 7, fig. 13. P. (Ovcula) dolium var. plagiostoma Sandberger, Land u. Sússvasser Conchylien der Vorvelt (1875), p. 878, Faí. 36, Fig. 21 b. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar. Martorell (Almera i Bofill), 2 exemplars. Els 3 exemplars estudiats corresponen a la forma de la var. plagiostoma de Braun, que no posseeix cap vestigi de plecs columellars, quedant així la denticulació bucal reduida a un sol plec parietal. Aquesta forma, publicada originalment per Braun (I. c.), com procedent del Joess de la vall mitja del Rhin, i que s'ha 542 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (166) trobat igualment en les argiles blavenques de la baixa vall del Llobregat, sembla que no s'hagi trobat en estat vivent. Tots els autors que tracten de Orcula dolium viva citen solament la forma típica o la d'una sola dent columellar, que Braun comprèn també en sa plagiostoma, i que Moquin-Tandon (Hist. moli. France (1855), p. 385) denomina var. Pjeifferi. No hi ha indicacions segures sobre l'existència de Oycula dolium en la península ibèrica, perquè la ja esmentada de Sal- vafià deu excloure's, com acabem d'explicar. Com no es troba en estat vivent, ofereix major interès sa troballa en estat subfòssil, lo qual serveix de prova que, en temps no molt llunyans, l'espècie ha tingut una àrea de dis- persió molt major. Aquest fet té analogia a Alemanya, on en l'actualitat viu solament en els Alps i en terres veines, mentres que en el Joess es troba fins a VViesbaden. 84. Pupilla (Pupilla) muscorum (Miúller) Helix muscorum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. I05. Pupa muscorum Rossmàssier, Icon., I (1835), entr. 12, p. 83, làm. 2, fig. 37. P. (Pupilla) muscovum Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 49. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917) P. 547. Pupilla muscorum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 90. P. (Pupilla) muscorum Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1914), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Cièn. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 43: X (1920), P. 47: XII (1920), P. 56. Pupa (Pupilla) tríplicata Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. Pupilla triblicata Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58. — Caziot i Fagot, Feuill. jeun. nat., XX XVIII (1908), p. 205. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 27. Pupa (Pupilla) biplicata (non Michaud). Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rey. Montserr., IV (1910), p. 273. (267) 4. Bofill i F. Haas 543 Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Prat del Llobregat (Rosals), molts exemplars. Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar subfòssil. Terrassa (Rosals). Montserrat (Bofill), molts exemplars, (Maluquer, Serradell, Marcet). Entre Manresa i Berga (Col. Bofill), 8 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), 3 exemplars. Guardiola (Haas), 2 exemplars. Entre els exemplars susdits mereixen esmentar-se els d'entre Manresa i Berga, els quals, amb tot i ésser ben aduits, tenen solament les mides alt. 175 i diàm. 0/8 mil., oferint a més la closca diàfana, llustrosa i el peristoma sense cordó llabial. Els de Guardiola es distingeixen per sa forma general més cilíndrica, obertura petita i estriació bastant pronunciada, lo qual recorda un xic Pupa sterri Voith. Incluim en la sinonímia de Pupilla (Pufilla) muscorum les citacions de Pupilla (Pupilla) triplicata Studer i de Coryna biplicata Michaud per les raons seguents: ambdues espècies són citades per Serradell (I. c.) i reproduides per Marcet (també I. c.). Els exemplars autèntics existeixen en la collecció Serradell, els quals foren determinats per Fagot, però ens hem pogut convèncer de que es tracta solament d'exemplars típics de P. (Pupilla) muscorum. P. (Pupilla) triplicata fou citada, a més, de Montserrat per Maluquer (l. c.). No hem vist els exemplars, però la referim també sense vacillar a P. (Pupilla) muscorum, perquè de aquesta espècie septentrional no s'en coneix cap altre lloc de la península ibèrica. 544 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (168) 85. Pupilla (Pupilla) bigranata (Rossmissier) Pupa bigranata Rossmàssier, Icon., II, entr. 3, 4 (1839), P. 27, làm. 49, fig. 645. Pupilla bigranata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 12. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 125. P. (Pupilla) bigranata Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 48: Id., XII (1920), p. 56. P. muscorum var. bigranata Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. Barcelona (Chía). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Pobla de Lillet (Maluquer). Ni entre el material posat a nostra disposició ni entre el recullit per nosaltres mateixos, hem pogut reconèixer aquesta espècie, no obstant, es cita d'aquesta conca i de les demés pirenaiques catalanes, que hem ja estudiat, havent aleshores manifestat nostres sospites de que es tracta d'una confusió amb l'espècie precedent, originada per alguna partícula estranya en la boca, que s'ha pres per la dent palatal, que és el caràcter distintiu més important de la bigranata. Confirma la nostra opinió el fet de que no es cita P. 0:- granata en el reste de la península. 86. Pupilla (Lauria) cylindracea (Da Costa) Turbo cylindvaceus Da. Costa, Test. Brit. (1778), p. 80, làm. 5, fig. 16. Pupa cylindvacea Sohaufuss, Moll. syst. et catal. (1869), p. 85. — Sal- valià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 423. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 57. Pupilla (Lauria) cylindracea Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 43: Id., X (1920), p. 48, Id., XII (1920), b Ger Pupa umbilicata var. cylindracea Paetel, Catal. Conch. Samml., r.: ed. (1873), p. 160, Id., 22 ed. (1883), p. 160. Pupa umbilicata Rossmàssier, Icon. (1837), entr. 5-6, p. 15, làm. 23, (169) A. Bofill i F. Haas 545 fig. 327. — Freglinger, Syst. Verz. Deutschl. leb. Binnenmoll. (1870), p. 201. — Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), P. 217. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878), p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 153. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), P. 2. Pupilla umbilicata Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 201. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. Lauria umbilicata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 59, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), P. 335. —Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. —Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 27. Pupa (Lauria) umbilicata Almera y Bofill, Bol. Mapa Geol. Espaúia, 2.3 ser., IV (1898), p. I00, làm. 7, fig. I4. P. (Pupilla) umbilicata Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 49. P. (Charadvobia) umbilicata Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 545. Barcelona (Schaufuss, Pàtel, Ereglinger, Hidalgo), (Bofill), molts exemplars, (Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars, (Rosals), molts exemplars. Sarrià de Barcelona (Martorell), molts exemplars, (Bofill), 17 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Prat del Llobregat (Rosals), 1 exemplar. Gavà (Maluquer). y Castelldefels (Haas), 1r exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvanià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfèssils. La Puda de Montserrat (Bofill), 2 exemplars. Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Malu- quer, Serradell, Marcet). La Mata, sobre Mura, a Sant Llorenç del Munt (Arnet i Bofill), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer). 546 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (170) 87. Vertigo antivertigo (Draparnaud) Pupa antivertigo Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 57, Hist. moll. France (1805), p. 60, làm. 3, figs. 32-33. — Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 417: làm. 20, fig. 15. — Bofill, Cat. col. conch. Mar- torell (1888), p. 57. P. (Vertigo) antivertigo, Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espada, 2.2 ser. IV (1898), p. r00. Vertigo antivertigo, Bofill i Haas, Treb. Mus. Cièn. Nat. Barcelona, XII (1920), P. 57. Barcelona (Martorell), molts exemplars. Castelldefels (Haas), 2 exemplars. Martorell (Almera i Bofill), subfòssils. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), 1 exemplar. Guardiola (Haas), 1 exemplar. 88. Vertigo pygmaea (Draparnaud) Pupa pyemaea Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 57, Hist. moll. France (1805), p. 60: làm. 3, figs. 30, 31.— Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 416, làm. 20, fig. 12. Vertigo pyomaea Zulueta, Bull. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rey. Montserr., IV (1910), p. 27. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 57. Aluvions del Llobregat en sa boca (Zulueta). Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Montserrat (Serradell, Marcet). Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), 5 exemplars. Guardiola (Haas), 1 exemplar. sl (171) 4. Bofull i F. Haas 547 89. Vertigo moulinsiana (Dupuy) Pupa moulimsiana Dupuy, Catal. extramar. Gall. test. (1849), n.o. 284, Hist. moll. France (1850) p. 415: làm. 20, fig. II. Vertigo desmoulinsi Germain, Moll. France, II (1913), p. 188. Castelldefels (Haas), 13 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), I exemplar. Guardiola (Haas), 6 exemplars. L'exemplar de la riera de Ca'n Llop es distingeix per tenir dos plecs parietals i no un com la forma típica. g0. Acanthinula aculeata (Múller) Helix aculeata Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), p. 81. — Ross- màssler, Icon. (1838), II, entr. I, 2, p. 38, làm. 39, fig. 536. — Salvafiàó, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. ép., I (1884), p. 400. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat. VI (1910), p. 567. Acanthinula aculeata, Serradell, Sota Terra (1909), p. 136. A. (Helix) aculeata Marcet, Rev. Montserr. IV (1910), p. 272. Vallvidrera (Salvafià). Montserrat (Serradell, Marcet, Faura), (Haas), 2 exemplars. Aquesta espècie no és rara, sinó un xic difícil de trobar, perquè viu de preferència en la fullaraca podrida. Escapa a la vista, ja que, essent de molt petites dimensions i estant adornada de lamelletes espinoses, aquestes retenen partícules descompostes del medi on viuen. Es pot suposar que es troba en molts llocs ombrívols i un xic humits de la conca del Llobregat. gr. Balea perversa (Linné) Turbo pevuevsus Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 767. Balea perversa, Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. 548 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (172) — Marcet, Rev. Montserr. IV (1910) p. 27. — Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 43, Id. X (1920), p. 48, Id. XII (1920) p. 57. Clausilia perversa Stabile, Moll. terr. viv. Piemont (1864), p. IO. Balaea jvagilis Dupuy, Hist. moll. France (1849), p. 269, làm. 18, fig. 5-6. Barcelona (Stabile). Sarrià de Barcelona (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Montserrat (Marcet), (Aguilar-Amat), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer) 92. Clausilia (Marpessa) laminata (Montagu) Turbo laminatus Montagu, Test. Brit. (1803), p. 359: làm. II, fig. 4. Clausilia laminata Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 343, làm. 16, f. 6. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. Cl. (Marpessa) laminata Bofill, Haas i Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 44. Pobla de Lillet (Maluquer). Espècie citada per nosaltres en la vall de l'Essera i qual existència en la de l'alt Llobregat no té res d'extraordinari. 93. Clausilia (Papillitera) bidens (Linné) (Làm. III, figs. 20 i 21) Turbo bidens Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), p. 767. Clausilia bidens Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 349, làm. 16, fig. 9. — Fobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX (1882), P. 75. Cl. bidens, var. Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 60. Cl. bidens var. vivgata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 154. C1. viveata Cristofori et Jan, Cat. rer. nat. in Mus. Crist X Jan, Sect. IH, part 14, fasc. 1 (1832), P. 5, n.o 36 1/.. — Dupuy, Hist. Moll. France (1850), P. 351, làm. 16, Í. ro. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 122. CI. (Papallifera) virgata var. ba: cinensis VVesterlund, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges. XXV (1893), P. 129. (173) A. Bofull i F. Haas 549 Clausilia catalonica Fagot, Ann. mal. II (1884), p. 184. — Paetel, Cat. conch. Samml., 3.2 ed., II (1889), p. 320.— VVesterlund, Fauna pa- laearht. Region Binnenconch. sup. 1.2 (1890), p. 70. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 105. —VVesterlund, Syn. moll. reg. pal. typo Clausilia (1901), p. 138. — Couturier, Cat. coq. paléarct. coll. Hagenmúller (1903), P. 53. Cl. catalonica forma bLarcinensis VVesterlund, 5yn. moll. reg. pal. typo Clausilia (1921), p. 138. C. solida Salvanà (non Draparnaud), Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 22 €p., LE (1884), P. 425. Barcelona, en la Ciutadella (Martorell), 4 exemplars, (Bo- fill), molts exemplars, (Servain, Robelt, Fagot, Pàtel, VVester- lund, Couturier), (Rosals), 12 exemplars. Montjuich de Barcelona (Serradell), 9 exemplars en la col- lecció Bofill). Vallvidrera (Salvafià), segons Cisternas. Gelida (Sagarra), 20 exemplars. S'han descrit com espècies distintes CJ. bidens L. i viy- gata Crist. et Jan, però ja Rossmàssler i Moquin-Tandon, als quals segueix també Germain (Moll. France, II (1913), P. 199), consideren Cl. virgata com forma més rugosa i amb papil-les menys manifestes de l'espècie de Linné. Però com aquestes dues formes no viuen juntes sense transicions, les hem reunit baix la denominació més antiga, o sigui la de bidens. Hi ha que advertir que en les localitats abans esmentades de la conca del Llobregat, predominen els exemplars corresponents a la forma virgata, en quant a la bidens, típica, se la troba quasi exclu- sivament en la veina província de Tarragona. La Clausilia catalonica, que col'loquem en la sinonímia de la bidens i de la qual donem figura d'un exemplar procedent de la localitat clàssica, o sigui les muralles de la ja desapares- cuda ciutadella de Barcelona, és solament una Cl. bidens de la forma virgata. La Clausilia solida, esmentada de Vallvidrera, baix l'auto- 550 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (174) ritat d'un Sr. Cisternas, per Salvaiió, no s'ha trobat fins ara a Catalunya i menys encara en la tan explorada localitat de Vallvidrera, on tampoc altres exploradors han trobat la CJ. bidens. Referim, perxò, amb igual dubte a la CJ. bidens l'espè- cie i la localitat esmentades per Salvafià. 94. Clausilia (Euzmicia) abietina Dupuy (Làm. III, figs. 22 i 23) Clausilia abietina Dupuy, Hist. moll. France (1850), P. 358, làm. 17, fig. 5. C. (Huzmicia) abietina Bofill, Haas i Aguilar-Amat., Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 49: Id., XII (1920), P. 58. C. debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 139. C. greixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), p. 140. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 1 exemplar. Greixa, a 1,300 m. alt. (Haas), 6 exemplars. Entre Greixa i la Font del Faig (Fagot), 1 exemplar. Pobla de Lillet (Haas), molts exemplars. Castellar d'En Huch, en les fonts del Llobregat (Haas), 8 exemplars. Com ja hem dit en nostre estudi sobre els mol-luscos del Segre, tenim a la vista un exemplar autèntic de Cl. greixensis Fagot. Son examen comprova que es tracta senzillament d'un individu ben robust de C/. (Ruzmicia) abietina, que té molt acusats els plecs interlamel lars: aquesta particularitat consti- tueix el caràcter diferencial més important que Fagòt atribueix a sa Cl. greixensis. Els exemplars recullits per Haas a Greixa són idèntics al de Fagot, sols que no tenen tots tan ben acusats els plecs interlamel'/lars, però Fagot no ha tingut més que dos exemplars, i ambdós casualment molt robustos, per el que ha generalitzat una particularitat individual, perquè hi ha totes les L: (175) 4. Bofill i F. Haas S5I transicions entre individus quasi desproveits de plecs inter- lamellars i altres que els ofereixen molt acusats. Les figs. 22 i 23 representen l'esmentat exemplar autèntic de Fagot, que, encara que no està en perfecta conservació, permet la identificació amb CJ. abietina. 95. Clausilia (Euzmicia) pyrenaica Charpentier Clausilia rugosa, var. pyrenaica Charpentier, Journ. de Conch. III (1852), P. 391. — Schmidt, Rrit. Grupp. europ. Claus. (1857), P. 45, figs. 107, 203. i C. pyrenaica Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., VI (1877), art. 2, p. 12. — Locard, Cog. terr. France (1894), p. 272, figs. 380, 381. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. C. (Ruzmicia) pyrenaica Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 49. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 45, Id., X (1920), p. 49: Id., XII (1920), P. 59. C. saimt-simonis Bourguignat, Ann. Scienc. Nat., VI (1877), art. 2, p. 3. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). No tenim a la vista cap exemplar dels a que es refereixen els autors dessobre esmentats, doncs no podem comprovar llurs classificacions, que seria de molt interès, com nosaltres consi- derem les Clausílies collides per Haas en Pobla de Lillet i Cas- tellar d'En Huch pertanyents a CJ. abietina. Indubtablement es tracta d'una diferència d'apreciació purament personal, ja que es refereix a caràcters externs com són coloració, grau d'estriació i nombre d'anfractes, però en quant a la disposició dels plecs i de les lamel-les de l'obertura, no pot dir-se que hi hagi diferència apreciable. Maluquer (Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125) cita Clausilia (Ruemicia) parvula Stud. de Pobla de Lillet i de Cas- 552 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (156) tellar d'En Huch. La falta de sos exemplars autèntics no ens permet afirmar amb seguretat si efectivament es tracta d'aques- ta espècie. Com sa existència no està comprovada a Catalunya ni al reste d'Espanya, i com el que ha recollit Clausílies en les mateixes localitats no les ha trobades, suposem que aquesta nota de Maluquer està fundada en una interpretació equivocada d'exemplars petits de CJ. pyrenaica o de Cl. abietina. 96. Clausilia (Euzmicia) crenulata penchinati Bourguignat Clausilia penchinati Bourguignat, Spec. noviss. Moll. europ. syst. de. tectae (1876), p. 30, Ann. Scienc. nat., Ser. 64, VI (1877), art. 2, p. 44. — Servain, Etude mol. Esp. Port (1880), p. 122. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat. IV (1882), p. 127. — Chía, Mol. terr. agua dulce Bar- celona (1887), p. 12. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2. — Couturier, Cat. cog. paléarct. Hagenmúller (1903), p. 54. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1904), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr. IV (1910), p. 27. — Anònim, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. (I914), p. 116. C. (Euemicia) penchinaté Bofill, An. Junta Ciènc. Nat., Barcelona, II (1917), P. 546. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 48. C. (Ruzmicia) crenulata penchinati Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 44, làm. 3, figs. 11, I2, Id. X (1920), p. 48, Id., XII (1920), P. 59. C. llavorsiana Fagot, Ann. mal. II (1884), p. 186. C. rugosa Hidalgo, Cat. Icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 186. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 155. — Sal- vafió, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.4 ép., I (1884), p. 425. — Bofill. Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 61. C. dubia, Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2.2 época, I (1884), P. 424. Barcelona (Hidalgo, Bofill, Couturier). Sarrià de Barcelona (Martorell), molts exemplars (Bofill), molts exemplars, (Servain, Chía). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). (177) 4. Boful i F. Haas 553 Gavà (Maluquer). Castelldefels (Rosals), molts exemplars. Vallvidrera (Salvanó). Penya de Ca'n Rafel, a Vallirana (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Coronado), (Bofill), 5 exemplars, (Maluquer, Serradell, Marcet). Entre Manresa i Berga (Anònim). Lo mateix que en nostres precedents estudis sobre la fauna malacològica de les valls pirenaiques catalanes, continuem aquí la Cl. penchinati com una forma de CJ. crenulata, si bé no ig- norem que es distingeix molt poc d'aquesta última. Deixant d'entre els caràcters distintius els purament externs i que caben baix la variació individual, resulta que CJ. penchi- nati es distingeix per la longitud de son plec palatal superior, que està més prolongat més enllà de la lunella, però com entre nostres exemplars no n'hi ha cap que per la longitud de l'es- mentat plec palatal superior correspongui a CJ. crenulata típica, creiem prudent no considerar Cl. penchinati sinònima de C1. cre- nulata. Varis autors, com Hidalgo, Bofill i Salvanà, han citat amb el nom de CJ. rugosa la forma que ara ens ocupa, però tenint a la vista els exemplars de Martorell i Bofill, que han originat la corresponent citació de Hidalgo, podem assegurar que es tracta de la Cl. crenulata penchinati. En quant a la cita de Salvanià, suposem amb molta Deaba. bilitat que ell també, com tots els malacòlegs barcelonins de son temps, prengueren la forma de Bourguignat, per CJ. vu- gosa. A més, no s'ha trobat aquesta última en tota la munta- nya del Tibidabo, mentres que la Penchinalí abundava en Sarrià, localitat molt pròxima a Vallvidrera: i diem abundava, perquè han desaparegut els paratges on vivia junt amb Budli- minus (Ena) obscurus Múller i munió d'altres molluscos allí 12 roma ue de ta a a a dd a ES a a 554 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (178) esmentats, per haver-se utilitzat el terreny per a edificacions. La citació de CJ. dubia feta per Salvanà (Mem. R. Acad Ciènc. Barcelona, segona època, i (1884), p. 424) com procedent de Vallvidrera, careix de fonament. Com l'existència d'aquesta espècie no s'ha confirmat encara a Espanya, o bé deu ometre's l'esmentada cita o referir-se amb dubte a la CJ. crenulata pen- chinati. 97. Clausilia (Ruzmicia) rugosa (Draparnaud) Pupa vugosa Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 63. Clausilia rugosa Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 73, làm. 4, figs. 19, 20. — Locard, Coq. terr. France (1894), p. 284, figs. 308, 399. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIV (1914), P. 49. Gavà (Aguilar-Amat), 8 exemplars, (Codina), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Montserrat (Bofill), 3 exemplars. La localitat de Sant Feliu del Llobregat deu considerar-se amb certa reserva. Per falta de material no hem pogut com- provar la cita de Rosals, si bé res tindria de particular l'exis- tència d'aquesta Clausilia en la localitat esmentada. 98. Rumina decollata (Linné) Helix decollata Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 773. Bulimus decollatus Rossmàssier, Icon., 1 (1838), entre 5-6, p. 45, làm. 28, fig. 384. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 136. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 época, I (1884), P. 419. — BOfill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 53: Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), P. 123. Stenogyra (Rumina) decollata Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 49. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), . 543. Ridin decollata Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. (179) 4. Boful i F. Haas 555 — Bofill. Bull. Ass. Exc. Cat., XI (1890), p. 200, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), pp. 50, 51 i 52. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espaiia, 2.2 Ser., IV (1898), p. 99. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id., III (1903), p. 57: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI (1905), p. 198. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. — Romani, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 45, Id., X (1920), P. 49: Íd., XII (1920), P. 59. Barcelona (Martorell), 4 exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Chía, Caziot), (Rosals), molts exemplars. Montjuich de Barcelona (Bofill), molts exemplars, (San Miguel de la Càmara), 1 exemplar, (Haas), molts exemplars. Sarrià de Barcelona (Martorell), 2 exemplars, (Bofill), molts exemplars. Pedralbes (San Miguel de la Càmara), molts exemplars. Ca'n Tunis (Gros), 1 exemplar. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Gros), dos exemplars. Gavà (Maluquer), (Gros), 1 exemplar. Castelldefels (Anònim), í exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafió). Papiol (Bofill), 1 exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), r exemplar sub- fòssil. Terrassa (Rosals). Sant Llorenç del Munt, a Matadepera (Bofill), 1 exemplar. Capellades (Romaní), 14 exemplars, entre ells 9 subfòssils. Turó Boada, prop estació d'Olesa (Bofill), 1 exemplar. La Puda de Montserrat (Bofill), 1 exemplar. Monistrol de Montserrat (Bofill), Z exemplars. Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), 3 exemplars. 556 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (180) Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Malu- quer, Caziot, Serradell, Marcet), (Haas), 2 exemplars. Sant Llorenç del Munt, entre Rocafort i Mura (Bofill), I exemplar. Sant Llorenç del Munt, Montcau, sobre Mura (Bofill), 1 exemplar. Manresa (Coronado). Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Sant Llorenç dels Piteus (Bofill), 1 exemplar Sallent (Maluquer), 7 exemplars. Puigreig (Bofill). Viladomiu (Maluquer), 2 exemplars. Entre Gironella i La Baells (Haas), £ exemplar. Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), 2 exemplars. Greixa (Caziot). Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer, Caziot), (Haas), 4 exem- plars. Entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch (Bofill), 1 exem- plar, (Haas), 3 exemplars. 99. Azeca tridens (Pulteney) Tuvbo tridens Pulteney, Catal. of Birds, Shells Dorsetshire, 2.2 ed. (1799), P. 46, làm. 19, fig. 12. Azeca tvidens Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 337, làm. 15, fig. II. — Salvafió, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. ép., I (1884), P. 422. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 124. Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Com les Azeca es coneixen de varis indrets del Pireneu, no (181) 4. Bofill i F. Haas 557 és inverossímil la presència de la que ens ocupa en les localitats esmentades per Maluquer. No així respecte de la citació de Vallvidrera per Salvafià (l. c.), que sens dubte serà errònia com les de Helix (Hyeromia) limbata Drap., H. (Fruticicola) villosa Stud., citades també per l'esmentat Salvafià a Vall- vidrera. 100. Azeca (Gomphrea) boissyi (Dupuy) Zua boissyi Dupuy, Hist. moll France (1850), p. 332, làm. 15, fig. 9. Hypnophila boissyi Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 113. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 28. Montserrat (Bofill), 2 exemplars, (Zulueta, Serradell, Marcet). Bagà (Haas), r exemplar. 101. Zua subeylindrica (Linné) Helix subcylindrica Linné, Syst. Nat., XII ed. (1767), p. 1248. Bulimus subcylindricus Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), P. 304, làm. 22, figs. 15-19. Zua subeylindrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 58, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, (1904), p. 76. — Marcet. Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 50, Id., XII (1920), p. 60. Fevussacia subcylindrica Salvanià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 23 €p., I (1884), p. 420. F. (Cionella) subovlindvica Serradell, Sota Terra (1909), P. 143. Cionella subeylindrica Schaufuss, Moll. syst. catal. (1869), p. 84. — Pae- tel, Catal. Conch. Samml., 1.2: ed. (1873), p. 107, Jd., 23 ed. (1883), p. 157. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 90. Zua lubrica Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espada, 2.2 ser., IV (18908), p. 100, làm. 7, fig. 12. Fevussacia lubrica Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., (1875), p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 152. — Rosals. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 50. 558 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (182) Barcelona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo), (Martorell), molts exemplars, (Bofill), (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Aguilar- Amat), 9 exemplars. Castelldefels (Haas), 8 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Botill), 4 exemplars sub- fòssils. Terrassa (Rosals). Capellades (Romaní), 1 exemplar. Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet). Pobla de Lillet (Maluquer). Part dels exemplars de les avantdites localitats que hem pogut estudiar estaven denominats en els respectius rètols com pertanyents a Zua exigua Menxe, per ésser un poc més petits, però no tenen la forma cilíndrica característica de l'es- pècie de Mente. 102. Zua exigua (Mente) Achatina exigua Mente, Synop. moll., ed. 2.2 (1830), p. 29. Zua exigua Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58. l— Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. — Bofill, Haas i Agui- (lar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1918), p. 50. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Hist. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 60. Fevussacia (Cionella) exigua Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet). L'origen de les citacions de Serradell i Marcet és degut a la de Maluquer. Com ja hem trobat aquesta espècie en l'Essera i en el Segre, no seria impossible que es trobés també a Mont- serrat, però, com ja hem dit al tractar de l'espècie precedent, es prenen moltes vegades exemplars petits de Zua subeylindrica (183) 4. Boful i F. Haas 559 per Zua exigua Menle, de manera que podria molt ben ésser que en aquest cas es trobés també la citació de Maluquer. La falta dels exemplars autèntics d'aquest últim autor no ens permet donar cap afirmació categòrica. 103. Ferussacia folliculus (Gronovius) Helix folliculus Gronovius, Zooph. gronov. fasc. III (1781), Vol. II, P. 296, làm. 19, figs. 15, 16. Fevussacia folliculus Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. (1875), p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 152. —Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 119. —Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. ép., I (1884), p. 420. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1010), p. 28. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), p. 50.—Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX (1920), p. 45: Id., X (1920), P, 50: Id., XII (1920), p. 60. Achatina folliculus Rossmàssler, Zeitschr. f. Malalz., X (1853), p. 08. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. Cionella folliculus Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX (1882), P. 75. Fevussacia folliculus var. pulchella M.-T., Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 152. F. vescoi Bourguignat, Amén. malac., I (1856), p. 150, làm. 15, figs. 2-4. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 120. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 12. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVII (1917), p. 47. F. gronoviana (non Risso) Serradell, Sota Terra (1909), p. 142. — Mar- cet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. F. jani (non Betta et Martinati) Salvanià, Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 2.3 ép., I (1884), p. 421. Barcelona (Rossmàssler, Hidalgo), (Martorell), molts exem- plars, (Bofill), molts exemplars, (Servain, Chía), (Aguilar Amat), molts exemplars. Pedralbes (Codina), 2 exemplars. Montjuich de Barcelona (Robelt), (Bofill), 8 exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Haas) molts exemplars. 560 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (184) Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Rosals), 2 exemplars, (Aguilar-Amat), 7 exemplars, (Gros), 2 exemplars. Castelldefels (Anònim), (Haas), 1 exemplar. La Torrassa, a Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafià). Papiol (Bofill), molts exemplars. Capellades (Romaní), 2 exemplars. Monistrol de Montserrat (Bofill), 2 exemplars. Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), 1 exemplar. Montserrat (Bofill), 3 exemplars, (Maluquer, Serradell, — Marcet). Cardona (Coronado). Entre Manresa i Berga (Anònim), 2 exemplars en la col- lecció Bofill. Sallent (Maluquer), 10 exemplars. Ja en nostre estudi sobre els mol-luscos de la vall del Segre incluim en la sinonímia d'aquesta espècie la Ferussacia vescoi Bourguignat, perquè la considerem solament com una forma robusta, de closca gruixuda i poc diàfana de l'espècie tant variable de Gronovius, la callositat columel'lar que constitueix per Bourguignat un essencial caràcter diferencial de sa F. vescoi, és consequència d'aquesta robustesa que ocorre moltes vegades en exemplars ben adults. Hem seguit també aquest criteri en el present treball, collocant en la sinonímia de F. vescot, a més, els de F. gronoviana Risso i de F. jani Betta i Marti- nati, que alguns autors (vegi's la llista sinonímica) citen de la conca del Llobregat. No volem discutir aquí la valor científica d'aquestes dues Ferussàcies, que desconeixem, però a ben segur que llur citació (185) - A. Boful i F. Haas 861 en la conca del Llobregat és deguda a una mala interpretació d'exemplars de F. folliculus. Ferussacia terverii Bourguignat Achalina folliculus var., Terver, Cat. moll. nord Afrique (1839), P. 31, làm. 4, figs. 16, 17. Fevussacia tevverió Bourguignat, Amén. malac., I (1856), p. 208. F. tervevi Bourguignat, Malac. Algérie, II (1864), p. 64, làm. 5, figs. 1-3. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Salvadó, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), p. 140. — Bofill, Bull. Soc. malac. France, VII (1890), p. 276. — Saint-Simon, Catal. coll. cab. Saint- Simon (1891), pp. 22, 23. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 76. F. hohemuvarthi Salvaià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 22 ép. (1884), P. 421. Barcelona (Chía, Bofill, Rosals, Saint-Simon), (Serradell), molts exemplars. Montjuich de Barcelona (Salvafià), (Bofill), molts exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Aguilar Amat), 4 exemplars, (Bofill), 1 exemplar (1915), (Gros), dos exemplars (1919). Ca'n Tunis (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Vallvidrera (Salvafià). No hem donat número d'ordre a aquesta espècie nord- africana, perquè no és, com es pretén, de la fauna autòctona de la península ibèrica, trobant-se solament allí als encontorns de Barcelona. Es creia abans (Bofill, 1. c.) que havia sigut im- portada amb plantes argelines, i semblava comprovar aquest fet sa desaparició bastant ràpida, però havent-se trobat, fins en el any 1919, exemplars molt ben conservats en els aluvions del baix Llobregat, és verossímil que encara visqui als encon- torns de Barcelona. Tal volta no es tracta d'una espècie importada, sinó que, 562 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (186: seguint el litoral, arriba fins a Barcelona, lloc que coincideix amb el límit septentrional de la palmera Chamaerops humilis. Aquesta opinió necessita ésser confirmada per la troballa en altres punts del litoral. La Ferussacia hohemuvarthi, espècie característica del Medi- terrani oriental, citada a Vallvidrera per Salvanà (I. c.), l'hem referit a F. terveri, perquè ambdues són molt afines, i perxò es poden fàcilment confondre. També Pfeiffer (Monogr. hel. viv., II (1848), p. 274) considera la F. ferveri, tal com la dibuixa Terver (I. c.), com sinònima de la F. hohemuyarthi. 104. Hohenvvarthia disparata (VVesterlund) Cionella disparata NVesterlund, Spicilegium malacologicum (1891), P. 44. Hohenvarihia dispavata VVesterlund, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges.,, XXIV (1892), p. 177. — PilSbry in Tryon and Pilsbry, Man. Conch., 2.2 ser., XIX (1909), p. 328. Barcelona (VVesterlund i Pilsbry). No coneixent l'espècie ni podent consultar ia literatura ori- ginal, ens concretem a citar aquesta Hohenmarihia en la forma dessobre exposada. 105. Caecilioides acicula (Múller) Buccinum acicula Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 150. Caeciliodes acicula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 90, 102. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Barcelona, IX (1920), p. 46, Id., X (1920), p. 50, Id., XII (1920), p. 61. Achatina acicula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 152. Caecilianella acicula Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (10903), P. 57. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1004), p. 76. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. —Marcet, Rev. Montsert., IV (1910), p. 28. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 50, 144. (187) 4. Bofill i F. Haas 563 Cionella (Caecilianella) acicula Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 544. Caecilianella liesvillei Bourguigna , Amén. malac., I (1856), p. 217, làm. 18, figs. 6:83. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 28. Caecilianella ebuvnea (non Risso) Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910) p. 28. Honemuarthia bugest (non Bourguignat) Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 273. Barcelona (Bofill), 2 exemplars, (Chía), (Rosals), 8 exem- plars. Sarrià de Barcelona (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars, (Aguilar-Amat), un exemplar. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Rosals) molts exemplars, (Aguilar-Amat), 5 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Papiol (Bofill), 1 exemplar. Terrassa (Rosals). Capellades (Rosals). Montserrat (Coronado), (Bofill), 6 exemplars, (Maluquer), (Serradell), molts exemplars, (Marcet). Sallent (Maluquer), 9 exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop Gironella (Haas), 7 exemplars. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 2 exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), 1 exemplar. Com hem ja dit en nostre estudi sobre els mol-luscos de la vall del Segre, considerem la Caecilianella lesvillei Bourguignat, citada a Montserrat per Serradell i Marcet, com sinònima de C. acioula. En quant a Caccilianella eburnea Risso, citada en la mateixa localitat per Serradell, repetint la cita el P. Marcet, hem pogut convèncer-nos per l'examen dels exemplars autèn- 564. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (188) tics de la col'lecció Serradell, que porten el rètol manuscrit per Fagot, que no es tracta més que de Caecilioides actcula. El mateix ocorre respecte de Hohenuartia bugesi, que, a consequència de la determinació equivocada de Fagot, havia sigut citada també a Montserrat per Serradell i, seguint a aquest, per Marcet. 106. Suecinea puíris (Linné) Helix putris Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Succinea putris Dupuy, Hist. moll. France (1847), P. 77, làm. I, fig. 13. — Salvatià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. ép. I (1884), p. 399. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 50, làm. 3, figs. 16-17, Id., XII (1920), p. 61. S. bofilli Fagot, Ann. malac, II (1884), p. 171. S. oblonga Almera y Bofill (partim) (non Draparnaud), Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), P. 99. Ca'n Tunis de Barcelona (Bofill), 14 exemplars. Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars, (Aguilar- Amat), 1 exemplar. Castelldefels (Haas), 3 exemplars. Vallvidrera (Bofill), 6 exemplars, (Salvafià). Martorell (Almera i Bofill), 6 exemplars subfòssils. Vallbona (Sagarra), 3 exemplars. Una revisió del material d'Almera i Bofill ens ha convençut que els exemplars de Succinea oblonga citats per ells (1. c.) a Martorell, no pertanyen a l'esmentada espècie, sinó a S. Putris. 107. Sucecinea elegans Risso Succinea elegans Risso, Hist. Europ. merid., IV (1820), p. 59. — Locard, Cog. terr. France (1894), P. 34, fig. 30. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 49: Id., X (1920), p. 51, Id., XII (1920), P. 62. (189) 4. Boful i F. Haas 565 Succinea ttalica Jan et Villa, Disp. syst. (1844), p. 18. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 8. S. strepholena (non Bourguignat) Chía, Mol. terr. agua dulce Barce- lona (1887), P. 8. Barcelona (Chía), (Rosals), 8 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), — exemplar. Castelldefels (Haas), molts exemplars. Vallbona (Sagarra), í exemplar. La Succinea italica, que Chía cita de Barcelona, es considera avui dia generalment com sinònima de S. elegans. Respecte de S. strepholena, citada pel susdit autor, de la mateixa localitat, la referim també a la S. elegans. Germain (Moll. France, II (1913), P. 223, fig. 37) la considera com sinònima de S. Jongi- scata Morelet, que, per nosaltres, no és més que una forma allargada i esbelta de la S. elegans. Succinea pfeiffevi Rossmàssler, Icon. I, entr. 12 (1835), P. 96, làm. 2 In one ep) 108. Succinea pieifferi Rossmàssler fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1870), p. 27. — Sal- vaniàó, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. ép. I (1884), P. 399, figs. I, 2. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 8. —Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), P. 99: làm. 7,. fig. 1r. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 112. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 122. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 75. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. — Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 66. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), PP. 47, 48. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 51: Id., XII (1920), p. 62. . (Tapada) pfeifferi Bofill, An. Junta Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 546. . sivepholena (non Bourguignat) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 48. . debilis (non Morelet) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 122. . Pyrenaica Bourguignat, Aperçu esp. franç. genre Succinea (1877), D1z: 566 Junia de Ciències Natuvals de Barcelona (190) Barcelona (Bofill, Chía), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Hipòdrom de Barcelona (Bofill i Aguilar Amat), molts exemplars. Boca del Llobregat (Zulueta), (Bofill), molts exemplars. Prat del Llobregat (Bofill), 6 exemplars. Castelldefels (Sagarra). Vallvidrera (Bofill), 5 exemplars, (Salvafió). Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar subfòssil. Terrassa (Bofill), 12 exemplars. Martorell (Almera i Bofill), subfòssils. Vallbona (Sagarra), 3 exemplars. Capellades (Tomés), (Romaní), molts e emplars subfòssils i 6 exemplars vivents. Montserrat (Zulueta). Gironella (Haas), 1 exemplar. Pont de Raventí (Haas), 5 exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer). Nu Castellar d'En Huch (Maluquer). La Succinea strepholena, citada per Romaní de Capellades, és, com hem pogut veure en l'únic exemplar autèntic, S. Pfeifferi. La Succinea debilis, citada per Maluquer a Pobla de Lillet i a Castellar d'En Huch, és una espècie crítica, afine a la S. py- senaica Bourguignat, i com aquesta última l'hem posat ja en treballs anteriors en la sinonímia de la S. P/eifferi, procedim aquí d'igual manera respecte de sa pròxima parenta S. debilis. 109. Suecinea oblonga Draparnaud Succinea oblonga Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 56, Hist. moll. France (1805), P. 59, làm. 3, figs. 24, 25. — Dupuy, Hist. moll. France (1847), p. 71, làm. 1, fig. 9. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.3 ser., IV (1898), p. 99, làm. 7, fig. 10. (191) 4. Bofill i F. Haas 567 Rubí (Almera i Bofill), 6 exemplars subfòssils. Aquesta espècie s'ha citat en estat viu a Espanya, amb la localitat molt vaga Catalunya, solament una vegada per Graells (Cat. mol. terr. agua dulce Espafia (1840), p. 2). Es, doncs, de molt interès conèixer la localitat precisa de Rubí, on ha viscut en temps molt poc llunyans. Succinea arenaria Bouchard Succinea avenaria Bouchard-Chantereaux, Moll. Pas Calais (1838), p. 54. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 22 ép., I (1884), p. 398. Salvafià cita aquesta espècie a Vallvidrera. Nosaltres no la continuem entre els mol-luscos de la conca del Llobregat, estant segurs de que no viu allí i que la citació és deguda a una mala interpretació de qualque altra Succinea o a una confusió de localitat. 110. Lymnaea (Radix) auricularia (Linné) var. lagotis Schranci Limnaea lagotis Schrancle, Fauna boica, III (1803), P. 289. . (Gulmaria) auricularia var. lagotis Geyer, Uns. Land. und Sússm. — Moll. (1909), p. 75, làm. 8, figs. 8, 9. . auvicularia var. Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 62. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 120. . quricularia Fagot, Hist. mal. P r. Íranç. esp. (1892), P. I:o. . albescens Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 120. . aculalis Servain, Etude Moll. Esp. Port. (1880), p. 137. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. Ma DN b Barcelona (Martorell), ro exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Servain, Chía, Fagot). Ca'n Tunis (Bofill), 6 exemplars. Prat del Llobregat (Maluquer), (Rosals), 1 exemplar. Hem referit a la susdita varietat de Lymnaea auricularia els exemplars de les localitats amunt esmentades, perquè co- 568 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (192) incideixen perfectament amb les figures que dóna Geyer (I. c.). Tots els exemplars que hem vist es distingeixen per sa espira bastant alta, esbelta, recordant ses primeres voltes les de Lymnaea (Lymmus) stagnalis. Viu en els recs rublerts de plantes aquàtiques de Ca'n Tunis, de Prat del Llobregat, i es troba també espontàniament en safreijos que serveixen per a la cria de plantes: així, els exemplars de Barcelona procedeixen dels desapareguts (Campos Elíseoso i d'un safreig de Nymphaees exòtiques del Parc de Barcelona. 111. Lymnaea (Radix) limosa (Linné) Helix limosa Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 774. Limnaea limosa Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), P. 137. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), P. 427. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 62. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Serradell, Sota Terra (1909), P. 144. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 90: Id., XIV (1914), P. 50, 145. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), PP. 47, 48. . (Limnophysa) limosa Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 546. . (Radix) limosa Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 46: Id., X (1920), p. 52, Id., XII (1920), P. 63. . Ovala Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), P. 127. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. Ior. . canalis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona (1914), p. 208, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., XII (1915), P. 9. L. vulgaris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Al- mera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), P. 102, làm. 8, fig. 2. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 52. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 48. L. vulgaris var. vosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), . 48. L. qe Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 65. L. lacustrina Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 52. NE EF (193) A. Bofil i F. Haas 569 Limnaea deformata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espaiia, 2.4 ser., IV (1898), p. 102, làm. 8, fig. 4. L. glacialis Dupuy, Cat. extramar. Gall. test. (1849), n.o 199, Hist. moll. France (1851), P. 479, làm. 23, fig. I. Barcelona (Martorell), 4 exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Servain, Chía), (Aguilar-Amat), 7 exemplars, (Rosals), molts exemplars. Sant Gervasi de Cassoles (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars, (Haas), molts exem- plars. Hipòdrom de Barcelona (Bofill i Aguilar- Amat), molts exemplars. Boca del Llobregat (Zulueta), (Gros), 4 exemplars dels alu- vions. Prat: del Llobregat (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Aguilar-Amat), 13 exemplars, (Rosals), molts exemplars. Estany de Remolà (Aguilar-Amat), 8 exemplars. Castelldefels (Sagarra), (Haas), molts exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafié). Papiol (Bofill), molts exemplars. Rubí (Bofill), 6 exemplars, (Almera i Bofill), 2 exemplars subfòssils. Terrassa (Rosals). Vallbona (Sagarra), 1 exemplar. Piera (Rosals), molts exemplars. Capellades (Rosals), 12 exemplars, (Romaní), molts exem- plars vius i subfòssils. Montserrat (Serradell). Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), molts exemplars. Gironella (Haas), molts exemplars. 3 570 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (194) Pont de Raventí (Haas), molts exemplars. Guardiola (Haas), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer). incluim en la sinonímia la Lymmaca deformata Almera i Bofill, perquè es tracta solament d'exemplars subfòssils que han sigut deteriorats per la pressió de les argiles que els con- tenien. Es nota en aquesta espècie una disminució de tamany com més es va remuntant la conca. 112. Lymnaea (Stagnicola) palustris (Múller) (Làm. Il, figs. 24 i 25) Buccinum palustre Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 131. Limnaeus palustris Rossmàssier, Icon., I, Heft 1 (1835), P. 906, làm. 2, fig. 51. Limnaea palustvis Chía, Mol terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1916), p. 49, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 33. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVII (1917), P. 48. . (Limnophysa) palustris var. covviformis Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), p. 546. . palustris var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 48. . palustris var. corvus Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. . fuagilis Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), P. IOI. . fuagilis var. covvus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), P. Ior. . catalonica Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888) p. 62. . tyumcatula (non Múller) Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. . Pperegra (non Miúller) Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.: ép., I (1684), P. 427. No ES ES ES Ei Barcelona (Martorell), 7 exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Chía). at at tr a ad (195) A. Bofill i F. Haas 571 Sarrià de Barcelona (Martorell), 6 exemplars, (Bofill), 14 exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), ra exemplars, (Aguilar-Amat), 3 exem- plars, (Haas), molts exemplars. Hipòdrom de Barcelona (Bofill i Aguilar Amat), molts exemplars. Prat del Llobregat (Bofill), 5 exemplars, (Maluquer). Estany de Remolà (Aguilar-Amat), 3 exemplars, (Rosals), molts exemplars. Gavà (Aguilar-Amat), 2 exemplars. Castelldefels (Haas), 3 exemplars. Vallvidrera (Salvafià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 3 exemplars sub- fòssils. Capellades (Romaní), molts exemplars subfòssils. Entre els exemplars d'aquesta espècie, que, com es veu per les localitats esmentades, està confinada a la conca baixa del Llobregat, hi ha en totes les localitats una forma petita que, si bé és ben adulta, no passa de vegades de 8 mil. d'altura i que, per aquesta raó, s'ha citat baix la denominació de L. trun- catula Múller. Exemplars un xic més grans d'aquesta forma, d'uns 1r mil. d'altura, es citen com L. catalonica Parreys, forma que no ha sigut descrita i que, a més, no mereix cap denominació especial. En donem la figura, ja que podria ésser confosa amb la L. (Radix) peregra Múll., cas que ha passat a Salvafià, citant aquesta última Lymnaca de Vallvidrera. Aqueixa forma s'ha trobat en vàries colleccions posades a nostra disposició amb el nom de L. turricula Held. 113. Lymnaea (Galba) truncatula (Múller) Buccinum truncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 130. Lymnaea (Galba) truncatula Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- 572 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (196) lona, IX (1920), P. 47, Id, X (1920), p. 53, Id.. XII (1920), P. 64. Limnaea truncatula Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.4 ép., I (1884), p. 427. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 13. —Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. IoI, làm. 8, fig. 3. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52: Id., III (1903), P. 59: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Monsterr., IV (1910), p. 65. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. . (Bulimnaea) truncatula Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 540. . tvuncatula var. microstoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108. . truncatula var. doublieria Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273. . (Galba) truncatula Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 50. Limnaeus minutus Rossmàssler, Icon., I, entr. 1 (1835), p. 100, làm. 2, fig. 57. P i Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I (1882), p. 66. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. L. moquini Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Montserr. IV (1910), p. 65. L. subulata Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Marcet, Rev. Mont- serr., IV (1910), P. 65. NN EN HN Barcelona (Martorell), 14 exemplars, (Bofill), 5 exemplars, (Chía): (Aguilar-Amat), ro exemplars. Montjuich de Barcelona (Bofill), 8 exemplars. Ca'n Tunis (Martorell), 8 exemplars. Boca del Llobregat (Bofill), 2 exemplars, (Zulueta). Prat del Llobregat (Maluquer). Vallvidrera (Salvafià), (Aguilar-Amat), 8 exemplars. Rubí (Almera i Bofill), 5 exemplars subfòssils. Martorell (Almera i Bofill), 2 exemplars subfòssils. Capellades (Romaní), 10 exemplars. Montserrat (Bofill), 5 exemplars, (Maluquer, Serradell, Marcet). Cardona (Coronado), 3 exemplars en col. Bofill. Sallent (Maluquer), 2 exemplars. (197) A. Bofill i F. Haas 573 Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop de Gironella (Haas), 5 exemplars. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). 114. Bullinus contortus (Michaud) Physa contorta Michaud, Bull. Soc. linn. Bordeaux, III (1829), p. 268, figs. 15, 16. — Dupuy, Hist. moll. France (1850), p. 452, làm. 22, fig. 4. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Fagot, Hist mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 125. Entre l'Hipòdrom i la boca del Llobregat (Bofill), 4 exem- plars, (Chía, Fagot). Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Les citacions de Chía i de Fagot es basen en exemplars comunicats per Bofill, i perxò la localitat per ells esmentada (Barcelona, es refereix també a la de Bofill. La classificació d'aquesta espècie del Pla del Llobregat està basada solament en la closca, així és que resta als recol- lectors futurs la tasca de comprovar-la per l'estudi de l'animal. Sa existència en l'encontrada de Barcelona no està isolada dins la seva àrea de dispersió, perquè dues altres citades per Chía (Hostalrich, en el riu Tordera, i Pubol, prop de Girona) (Fauna malacològica de la província de Gerona (1016), P. 61) la uneixen amb la localitat francesa clàssica (Pireneus orientals). 115. Physa acuta Draparnaud (Làm. III, figs. 20 i 27) Physa acuta Draparnaud, Hist. moll. France (1805), P. 55, làm. 3, figs. 10, II. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 139. —Salvadà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.3 ép., I (1884), P. 426.— Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Bofill, Cat. col. 574 Jumtàa de Ciències Naturals de Barcelona (198) conch. Martorell (1888), p. 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, IV (1904), p. 77. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 546. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII (1920), p. 65. Physa martorelli Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 139. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. P. gibbosa Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 52. P. fontinalis (non Linné) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 22 ép., I (1884), p. 426. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 90. Barcelona (Martorell), 3 exemplars, (Bofill), 16 exemplars, (Chía), (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Sarrià de Barcelona (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exemplars, (Servain, Chía), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Pedralbes (Martorell), 5 exemplars, (Bofill), 3 exemplars. Ca'n Tunis (Bofill), molts exemplars, (Aguilar- Amat), 5 exemplars, (Haas), molts exemplars. Hipòdrom de Barcelona (Bofill i Aguilar Amat), molts exemplars. Entre Hipòdrom i boca del Llobregat (Bofill), molts exem- plars. Boca del Llobregat (Zulueta), (Bofill), 5 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), molts exemplars. Prat del Llobregat (Maluquer), (Aguilar-Amat), 1 exemplar. Estany de Remolà (Aguilar-Amat), 6 exemplars. Castelldefels (Sagarra), (Haas), molts exemplars. Hospitalet del Llobregat (Bofill), 7 exemplars. Vallvidrera (Salvafià), (Aguilar-Amat), 9 exemplars, (Haas), molts exemplars. Papiol (Bofill), 4 exemplars. Rubí (Bofill), molts exemplars. Terrassa (Rosals). De conformitat amb Germain (Moll. France, II (1913), (199) 4. Boful i F. Haas 575 p. 248) i amb Bofill i Chía (Fauna malac. Catalunya, fasc. I (1913), P. 39), continuem les P/ysa gibbosa Moq.-Tand. i Ph. mar: torelli Serv. en la sinonímia de P7. acuta, però aprofitem la ocasió de donar la figura d'un exemplar de la col lecció Mar- torell procedent de Pedralbes, que deu considerar-se com co- tipus de Ph. martorelli, ja que Servain la rebé de l'esmentat Sr. Martorell. Les denominacions de P/:ysa barcelonines, tals com Ph. saint- simonis Fagot, Ph. mamot Benoit, Ph. acroxa Massot, etc., amb què figuren exemplars en les col'leccions, cauen així mateix en la sinonímia de la P/. acuta, també de conformitat amb Ger- main, Bofill i Chía. 116. Aplexa hypnorum (Linné) Bulla hypnovum Linné, Syst. nat., ed. X (1758), p. 727. Physa hypnorum Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 457, làm. 22, fig. 5. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 63. Barcelona (Martorell), 7 exemplars. Estany de Remolà (Aguilar Amat), 1 exemplar. Planorbis (Planortis) corneus (Linné) Helix comrnea Linné, Syst. nat., ed. X (1758), P. 770. Planovbis comneus Rossmàssier, Icon., III, entr. 5, 6 (1859), p. 136. Barcelona (Rossmàssier) fide Súnchez Comendador, sub- fòssil. Citem aquesta espècie sense número d'ordre, perquè sa existència prop de Barcelona ni en el reste de la península ibè- rica no s'ha comprovat. Hem buscat en la col'lecció de Sànchez Comendador exemplars autèntics perquè d'ell rebia Rossmàssler els que menciona. Però en aquesta col'lecció, ara en possessió 576 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (200) del Club Muntanyenc i amablement posada a nostra disposició pel Dr. Serradell, no s'hi ha trobat res que pugui comprovar la citació esmentada. Planorbis (Planorbis) dufourei Graells Planovbis dujouvei Graells, Cat. mol. terr. agua dulce Espafia (1846), p. 11, làm. I, figs. 11-15. — Rossmàssler, Icon., III, entr. 5, 6 (1859), P. 135. Barcelona (Rossmàssier), fide Sànchez Comendador. Respecte d'aquesta espècie prop de Barcelona, devem dir exactament ço manifestat a propòsit de l'espècie anterior. 117. Planorbis (Tropiciscus) umbilicatus Múller (Làm. II, fig. 28) Planovbis umbilicatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 160. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 48. . complanaius Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 48. . submavginatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 52. . (Anisus) submarginatus Botill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547. . -salonensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. . Carinatus (non Múller), var. Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.4 ser., IV (1898), p. 103. contortus (non Linné) Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 22 ser., IV (1898), p. 103. ut Ut Barcelona (Bofill). Ca'n Tunis (Bofill), 2 exemplars. Hipòdrom (Bofill i Aguilar-Amat), molts exemplars. Entre Hipòdrom i Boca del Llobregat (Bofill), molts exem- plars. Prat del Llobregat (Bofill), 3 exemplars, (Maluquer), 6 exemplars, (Aguilar-Amat), molts exemplars. (201) 4. Bofill i F. Haas 577 Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 1 exemplar. Estany de Remolà (Rosals), molts exemplars. Gavà (Bofill), molts exemplars, (Rosals), 2 exemplars. Castelldefels (Sagarra), (Haas), molts exemplars. Rubí (Bofill), 1 exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), molts exemplars subfòssils. Capellades (Romaní), molts exemplars subfòssils. Devem fer esment d'un exemplar de Remolà d'extraordinà- ries dimensions (diàm. 20 mil.), que representem en la fig. 28 de la làm.. 3. Bastants exemplars de les localitats esmentades ofereixen la tendència a presentar llur part inferior bastant convexa en lloc d'ésser completament plana, ço que fa que la carena sigui més cap al mig, recordant vagament P. (Tropidiscus) cari- natus Múll., ço que ha originat la citació errònia d aquesta última espècie per Almera i Bofill. El P. contortus citat per aqueixos mateixos autors s'ha comprovat que no és altra cosa que exemplars joves del 4m- bilicatus. 118. Planorbis (Paraspira) rotundatus Poiret Planorbis votundatus Poiret, Coq. terr. fluv. de l Aisne (1801), p. 93. — Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), P. 435, làm. 30, figs. 36-46. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Al- mera y Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2.2 Ser., IV (1898), p. 103. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 48. Ca'n Tunis (Martorell), 4 exemplars. Prat del Llobregat (Bofill), 4 exemplars, (Maluquer), 4 exemplars en la collecció Aguilar-A.mat. 578 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (202) Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 2 exemplars sub- fòssils. Capellades (Romaní), 2 exemplars subfòssils. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 2 exemplars. 119. Planmorbis (Paraspira) spirorbis (Linné) Helix spivorbis Linné, Syst. nat., ed. X (1758), P. 770. Planovbis spivorbis Rossmàssier, Icon., I, entr. 14, p. 106, làm. 2, fig. 63. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Estany de Remolà (Rosals), 8 exemplars. Capellades (Romaní), 2 exemplars. 119 bis. Plamorbis (Bathyomphalus) contortus (Linné) Helix contorta Linné, Syst. nat., ed. X (1758), P. 774- Planorbis contortus Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 433, làm. 21, fig. 2. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2.2 Ser., IV (1898), P. I03. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssils. 120. Planorbis (Gyraulus) glaber Jeffreys Planovbis glaber Jefíreys, Trans. linn. Soc., XVI (1830), p. 285. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. P. (Gyraulus) glaber Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 53. P. laevis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 141. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. — Fagot, Hist. Mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 128. P. laevis var., Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. 103, làm. 8, fig. 5. Barcelona (Martorell), 11 exemplars, (Servain, Fagot). Ca'n Tunis (Martorell), molts exemplars. (203) 4. Boful i F. Haas 579 Prat del Llobregat (Maluquer). Rubí (Martorell), molts exemplars. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar sub- fòssil. Capellades (Romaní), 4 exemplars. Gironella (Haas), molts exemplars. Aluvions prop de la riera de Ca'n Llop, Gironella (Haas), 7 exemplars. 121. Planorbis (Gyraulus) albus Múller Planorbis albus Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), p. 164. Planorbis (Gyvaulus) albus Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII (1920), p. 65. Fígols les Mines (Suàrez del Villar), 7 exemplars. 122. Planorbis (Armiger) cristatus (Linné) Nautilus cristalus Linné, Syst. nat. ed. X (1758), P. 799. Planorbis nautileus Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 436, làm. 21, fig. I2. P. imbricatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 165. P. nautileus var. imbricatus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 24 Sser., IV (1898), p. 103. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), z exemplars sub- fòssils. 123. Segmentina nitida (Miller) Planorbis nitidus Múller, Verm. terr. fluv. hist. II (1774), p. 163. Segmentina mitida Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 54. Castelldefels (Haas), molts exemplars. 580 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (204) 124. Aneylus (Aneylus) simplex (Buchoz) Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lothr. (1771), p. 236. Ancylus simplex Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 134. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 47, Id., X (1920), p. 54: Id., XII. (1920), P. 65. A. (Ancylus) simplex Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 50. A. fiuviatilis Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2.2 ép., I (1884), p. 429. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 143. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108, Id., XIV (1914), P. 50, 145. . capuloides Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. . jani Servain, Etude moll, Esp. Port. (1880), p. 135. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), p. 125. — Serradell, Sota Terra (1909), P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 273. A. lacustris (non Linné) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 48. A. fluviatilis var. simplex Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. A. fluviatilis var. capuloides Bofill, Cat. col. conch. Martorell, (1888), p. 64. A. fluviatilis var. riparius Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 64. 4 4 Barcelona (Bofill), 1 exemplar. Sarrià (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Servain, Chía). Ca'n Tunis (Rosals), molts exemplars. Entre l'Hipòdrom i boca del Llobregat (Bofill), 3 exem- plars. Prat del Llobregat (Rosals), 4 exemplars. Castelldefels (Haas), 7 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvafié): (Bofill), molts exemplars, (Aguilar- Amat), molts exemplars. (205) 4. Bofill i F. Haas 581 Terrassa (Bofill), 7 exemplars. Vallbona (Sagarra), 1 exemplar. Capellades (Rosals), 7 exemplars, (Romaní), molts exem- plars, un d'ells subfòssil. Bruch (Rosals), molts exemplars. Montserrat (Serradell, Marcet), (Rosals), 10 exemplars. Fígols les Mines (Rosals), molts exemplars. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer), (Rosals), molts exemplars. L'Ancylus lacustris, citat en estat subfòssil per Romaní (1. c.), s'ha comprovat que és 4. simbplex. També les denominacions de A. lacustris que havem vist en vàries colleccions han de referir-se a l'esmentat 4. simplex Buchoz. Alguns dels exemplars recullits a Castelldefels per Haas presenten molt accentuada la costulació que ha originat la creació de 4. costulatus Fúster. Aneylus (Velletia) lacustris (Linné) Patella lacustris Linné, Syst. Nat., ed. X (1758), P. 783. Ancylus lacustris Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esparia, 2.2 ser., IV (1898), p. 102. 4. lacustris var. moquinianus Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espajia, 2a ser., IV (1898), p. 102. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 3 exemplars sub- fòssils. Aquesta espècie, encara que es cita del S. de França fins als Pireneus, no s'ha trobat, que sapiguem, en estat vivent a Catalunya. Si bé no dubtem de que es trobi en llocs paludosos de l'Empordà i fins de l'encontrada de Barcelona, no ens creiem encara en el cas de donar-li número en el present treball. 582 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (206) 125. Carychium minimum Miúller Carychium minimum Múller, Verm. terr. fiuy. hist., II (1774), p. 225. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), p. 155. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 13. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2.2 ser. IV (1898), p. 104. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. IV (1904), p. 77. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), P. 47. Barcelona (Bofill, Chía). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssils. Aluvions en la riera de Ca'n Llop, prop Gironella (Haas), 6 exemplars. 126. Alexia myosotis (Draparnaud) Aurvicula myosotis Draparnaud, Tabl. moll. France (1801), p. 53: Hist. moll. France (1805), p. 50: làm. 3, figs. 16-17. Alexia myosotis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI (1916), p. 33. Estany de Remolà (Rosals). Castelldefels (Sagarra), 5 exemplars en la collecció Bofill. 127. Ericia elegans (Miller) Nervita elegans Múller, Verm. terr. fiuv. hist., II (1774), P. 177. Evicia elegans Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 48, Id., X (1920), P. 54: Id., XII (1920), p. 66. Cyclostoma elegans Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., (1875), p. 187. — Arnet i Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878), p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II (1879), P. 155. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 143. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I (1882), p. 62. — Salvafió, Mem. R. Acad. Cienc. Nat. Barcelona 22 €p., 1 (1884), p. 420. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 13. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X (1888), p. 123, Id., (207) A. Boful i F. Haas 583 XI (1890), p. 202, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50, 51 i 52. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I (1901), p. 2, Id., III (1903), P. 59. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Serradell, Butll. Inst Cat. Hist. Nat., VIII (1908), p. 7: Sota Terra (1909), P. 144: 171. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. — Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 66. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV (1914), P. 50, 144 — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47, 48. — Bofill, Haas i Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 51. Cyclostomus elegans Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I (1878), P. 13. — Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), p. 127. Cyclostoma elegans var. lutetianum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 77. C. lutetianum Fagot, Annal. malac., II (1884), p. 192. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 50. — Almera vy Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. Io4. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3.2 ép., II (1898), p. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 59. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 547- Barcelona (Hidalgo, Bofill, Servain, Chía), (Aguilar-Amat), 3 exemplars. Montjuich de Barcelona (Bofill), 4 exemplars. Sarrià de Barcelona (Bofill), 4 exemplars. Ca'n Tunis (Gros), 2 exemplars. Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta), (Gros), un exemplar. Gavà (Maluquer). Castelldefels (Gros), molts exemplars, (Haas), 15 exemplars. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Bofill, Salvafió). Papiol (Bofill), 1 exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssils. Sant Llorenç del Munt (Arnet i Bofill). 584 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (208) Sant Llorenç del Munt, font dels Abeuradors (Bofill), un exemplar. Avenc d'En Roca, prop Corbera (Serradell). Piera (Bofill), 3 exemplars. Capellades (Rosals, Tomàs), (Romaní), molts exemplars i un subfòssil. Turó Boada, prop estació d'Olesa (Bofill), 3 exemplars. La Puda de Montserrat (Bofill), 5 exemplars. Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Fagot, Maluquer, Serradell, Marcet), (Rosals), 12 exemplars, (Haas). 2 exemplars. Mura de Sant Llorenç del Munt (Bofill), £ exemplar. Montcau, sobre Mura de Sant Llorenç" del Munt (Bofill). 2 exemplars. Olost del Lluçanès (Aguilar-Amat). Manresa (Coronado), (Bofill), 2 exemplars. Solsona (Coronado). Ermita d'Olius, prop Solsona (Navàs), r exemplar. Entre Manresa i Berga (Anònim). Sallent (Maluquer), 4 exemplars. Puigreig (Bofill). Gironella (Maluquer), 2 exemplars. Entre Gironella i La Baells (Haas), 5 exemplars. Pont de Raventí (Haas), 8 exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 2 exemplars Guardiola (Rosals), (Haas), 7 exemplars. Entre Guardiola i Bagà (Sagarra), 2 exemplars. Bagà (Haas), 2 exemplars. Greixa, a 1,300 m. alt. (Haas), 2 exemplars. Pobla de Lillet (Bofill), 2 exemplars, (Maluquer), (Haas), molts exemplars. (209) 4. Bofúll a F. Haas 585 126. Pomatias obscurus martorelli Bourguignat (Làm. III, figs. 29-38, làm. IV, figs. I i 2) Pomatias martovelli Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 144. — Robelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch., 2. Ed., (1881), p. 134. — Fagot, Annal. Malac., II (1884), P. 193. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., V (1885), p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 198. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII (1890), p. 279, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), p. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), P. 139. — VVagner, Monogr. Gatt. Pomatias (1897), pp. 25, 07. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. 59. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), p. rro. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 65. — B0fll, An. junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 548. i Cochlostoma martorelli Robelt, Cyclophoridae in 4Das Tierreicho (1902), P. 503. Pomatias obscurus martorvelli Bofill i Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, IE. P: XVIII (1918), p. 170. obscurus var. Bofill, Catàl. col. conch. Martorell (1888), p. 68. crassilabrum Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 143. — Serra- dell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 66. P. cvassilabris Fagot, Annal. malac., II (1884), p. 193, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 198. P. hispamicus Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), p. 144. — Fagot, Annal. malac., II (1884), p. 193, Crón. Cient Barcelona, XI (1888), p. 198. — Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII (1890), p. 279. — Couturier, Cat. coq. pal. coll. Hagenmúller (1903), p. 58. — Serra- dell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), P. 273. . montservaticus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XIV (1891), P. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç esp. (1892), p. 129. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 59. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. rro. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV (1910), p. 66. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI (1910), p. 567. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 548. P. montserraticus var. major Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II (1917), P. 548. P. labvosus VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., V (1885), p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 198. — 14 586 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (210) Bofill, Bull. soc. mal. France, VII (1890), p. 279, Crón. Cient. Bar- celona, XIV (1891), p. 51.—Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 130. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III (1903), P. 59. i— Serradell, Sota Terra (1909), p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., EIV (1910), p. 66. Cochlostoma labrosum Robelt, Cyclophoridae, in 4Das Tierreiche (1902), P. 502. Castelldefels (Font Quer), 10 exemplars. Terrassa (Rosals), molts exemplars. Font dels Abeuradors, a Sant Llorenç del Munt (Bofill), molts exemplars. Turó Boada, prop estació d'Olesa (Bofill), molts exemplars. Entre Esparraguera i Monistrol (Bofill), molts exemplars. La Puda de Montserrat (Bofill), 6 exemplars, (Aguilar- Amat), 12 exemplars. Collbató (Bofill), 7 exemplars. Entre Monistrol i Montserrat (Bofill), molts exemplars. Montserrat (Coronado), (Bofill), molts exemplars, (Servain, Robelt, iVesterlund), (Fagot), 8 exemplars, (Martorell), 6 exem- plars, (VVagner, Maluquer, Novellas, Mas de Xaxars, Serradell, Marcet, Faura), (Aguilar- Amat), molts exemplars, (Rosals), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Mura de Sant Llorenç del Munt (Bofill), molts exemplars. Montcau, sobre Mura de Sant Llorenç del Munt (Bofill), molts exemplars. Ermita d'Olius, prop Solsona (Navàs), 9 exemplars. La localitat de Barcelona, citada per CQuturier (97, p. 58), és sens dubte equivocada: es tractarà, com en molts altres casos anàlegs, d'algun punt de la província del mateix nom, proba- blement Montserrat. Respecte de la nomenclatura d'aquesta forma, hem dit (142, p. 170) que de tots els noms que li han sigut aplicats i consten en nostra llista sinonímica, ha de prevalèixer el més ——nrnt (211) 4. Boful i F. Haas 587 antic, que és P. martorelli. Un exemplar procedent de Mont- serrat i classificat per Fagot amb aquest nom el representem en la làm. 3, figs. 29 i 30. El P. labrosus de VVesteriund (làm. 3, figs. 33 i 34) no és més que una forma robusta, ben adulta, amb peristoma ben gruixut i auriculat en son marge columelllar, de l'esmentat P. martorelli, aquest exemplar de la nostra figura procedeix també de Montserrat. Per fi, P. montserraticus Fagot, que ha quedat nomen nudum és una forma intermitja entre P. martorelli i P. labrosus res- pecte als caràcters de l'obertura. Donem la figura d'un co- tipus, procedent eixí mateix de Montserrat (làm. 3, figures pe dl S2))e Les tres formes abans esmentades i que reunim baix la denomincaió comú de P. obscurus martorelli, tenen solament la diferenciació en el grau de desenrotllo del peristoma, que pot ésser consequiència de l'estació, de la temporada o bé purament individual. Respecte al major o menor desenrotllo de l'esculptura de la closca, no pot atribuir-se-li importància, ja que en totes les localitats es troben exemplars que la presenten de caràcter di- ferent. Encara que no es tracti d'un regla fixa, es veu que els exem- plars de les localitats més baixes ofereixen la superfície de la closca menys densa i més finament estriada que les de localitats més elevades: per exemple, els de Castelldefels, Terressa, Es- parraguera, la Puda de Montserrat, fins els recullits entre Mo- nistrol i el monastir de Montserrat, es distingeixen fàcilment dels trobats en la part alta de Montserrat o de Sant Llorenç del Munt per l'esculptura menys manifesta de la closca. Aquesta diferència d'estriació es veu bé en nostres làmines: les figu- res 1i2 dela làm. 4 representen un exemplar de Castelldefels, 588 Junta de Ciències Naturals de Barcelona — IS) LS) — mentres que les figs. 29-34 de la làm. 3 són de la part alta de Montserrat. Els exemplars de Montserrat i els de Sant Llorenç del Munt, encara que idèntics en llurs caràcters generals, presenten una diferència constant respecte de la convexitat dels aníractes, que és major en els de Sant Llorenç. Les figs. 35-38 de la làm. 3 representen dos exemplars procedents del Montcau, sobre Mura. Les dues formes així caracteritzades estàn representades en- tre nostre material, de manera que els exemplars de Terrassa corresponen als exemplars de Sant Llorenç del Munt, mentres que els de les demés localitats no situades en aquesta munta- nya ofereixen la forma montserratina, també els exemplars de Olius, localitat bastant allunyada i isolada, pertanyen a la forma de Montserrat. Respecte de les relacions d'aquest Pomaties amb sos con- gèneres, ens n'ocuparem al tractar de la forma seguent. 129. Pomatias obscurus esseranus Fagot (Làm. IV, figs. 3-8) Pomatias essevanus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 197. P. obscuvus esscvanus Bofill, Haas i Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1918), p. 51, làm. 4, figs. I4, 15. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (19:20), P. 49, làm. 3, figs. 17-18: Id., X (1920), P. 55, làm. 3, figs. 22, 27, Id., XII (1920), p. 67, Isa, Du RR de, Ble . obscurus (non Draparnaud) Anònim, Bull. Ass. Exc. Cat., IV (1882), DET 27 , PRI Fagot, Cròn. Cient. Barcelona, XI (1888), p. 108 (nom. nud.), Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 132. vipacurcicus Bofill, Act. y mem. Congr. Nat. Esp. Zaragoza (1909), . 204. 5 rit Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), PP. 140, 143. . ovgamiacus Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V (1905), PP. 140, 143. . montservaticus (non Fagot) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat. (1904), P. 125. o Mo (213) A. Bofill i F. Haas 589 Pomattas bofilli Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 132. —Ma luquer, Bol. R. Soc. esp. Hist. Nat. (1904), P. 125. P. cvassilabvum (non Dupuy) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108. Entre Manresa i Berga (Anònim). Sant Llorenç dels Piteus (Bofill), molts exemplars. Gironella (Maluquer), molts exemplars. Entre Olvan i La Baells (Haas), molts exemplars. Berga (Rosals), molts exemplars. Ermita de Corbera, sobre Berga (col. Bofill), molts exem- plars. Pont de Raventí (Haas), molts exemplars. Entre Pont de Raventí i Guardiola (Haas), 4 exemplars. Figols les Mines (Suàrez del Villar), molts exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), molts exemplars. Entre Guardiola i Bagà (Sagarra), 1 exemplar. Bagà (Haas), molts exemplars. Greixa, a 1,300 m. alt. (Haas), molts exemplars. Falgars (Maluquer), (Haas), molts exemplars. Pobla de Lillet (Maluquer), (Haas), molts exemplars. Muntanya del Rus (Haas), 3 exemplars. Castellar d'En Huch, prop les fonts del Llobregat (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Haas), molts exemplars. Fagot (1. c., p. 132) ha donat el nom de Pomatias bofilli als exemplars d'aquesta forma que Bofill havia recullit en les fonts del Llobregat, prop de Castellar d'En Huch (Fagot diu, per equivocació, Castellar-de-Nudi), però aquesta denominació deu considerar-se com nomem nudum, Fagot dóna uns caràcters diferencials que el distingeixen de son P. subobscurus (I. c., p. 132), però aquest últim és també nomen nudum, faltant així els termes de comparació. Donem nosaltres (làm. 4, figs. 7 i 8) la representació d'un exemplar recullit per Bofill en la localitat 590 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (214) abans esmentada, el qual deu considerar-se co-tipus, i que comprova sa identitat amb P. obscurus esseranus, qual varia- bilitat queda demostrada amb les figures de nostres quatre treballs precedents. Donem així mateix la figura d'un exemplar de la localitat més baixa on s'ha recollit aquesta forma en la conca del Llo- bregat, Gironella (làm. 4, figs. 3 i 4), i una altra de la més elevada, Greixa (làm. 4, figs. 5 i 6). Respecte de l'estriació d'aquest Pomattas, pot repetir-se el que ja hem dit en nostres treballs sobre el Noguera Pallaresa i el Segre, çò és, que en llocs humits o ombrívols (per exemple Gironella, Falgars, fonts del Llobregat) queda molt reduida i fina, arribant a desaparèixer quasi del tot, mentres que en llocs àrids, exposats al sol (com Guardiola, Greixa, etc.), aquesta estriació s'accentua fins a pendre el caràcter de costulació. En quant a la relació de P. obscurus esseranus amb P. obs- curus martorelli de què acabem de tractar, sembla que són dues formes locals que es substitueixen en llurs respectives àrees de dispersió. No ignorem que són formes íntimament emparentades i llur semblança s'accentua més encara si es considera que ambdues tenen les mateixes variacions: però es distingiran amb més o menys precisió per la manera com es presenta la convexitat dels anfractes: doncs en P. martorelli el màximum de llur convexitat coincideix amb la línia mitja de les voltes, mentres que en el P. esscranus està situada de- cididament més avall. El P. esseranus és propi, com ja hem dit en altres ocasions, de la regió dels congostos prepirenaics, mentres que P. 7na7- torelli correspon, per sa àrea de dispersió, a-la regió del Mont- sech. (215) 4. Boful i F. Haas 591 130. Bythinia tentaculata (Linné) Helix tentaculata Linné, Syst. Nat. ed. X (1758), P. 774. Bythinia tentaculata Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II (1855), P. 528, làm. 39, figs. 23-24. — Almera y Bofill. Bol. mapa geol. Es- pafia 2. ser., IV (1898), p. 83. B. tentaculata var. producta Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 2 exemplars sub- fòssils. Capellades (Romaní), 1 exemplar. 131. Amnicola similis (Draparnaud) (Làm. IV, figs. 21-28 i 31-54) Cyelostoma simile Draparnaud, Hist. moll. France (1805), P. 34, làm. 1, fig. 15. Hydrobia similis Dupuy, Hist. moll. France (1850), P. 552, làm. 27, fig. 9. Ammicola similis Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880) p. 147. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 7. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), p. 48. Bythinia similis Bofill, Cat. Col. Conch. Martorell (1888), P. 30. Cyclostoma anatinum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), P. 37, làm. I, figs. 24-25. Amnicola anatima Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), P. 14. 4. maceana Paladilhe, Rev. mag. zool., 2.3 ser., XXI (1869), P. 227, làm. 19, fig. 6. 7. — Servain, Etude moll. Esp. Port. (1880), P. 143. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Letourneux et Bourguignat, Prodr. mal. terr. fluv. Tunisie (1887), P. 145. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp. (1892), p. 138. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Bofill, An. Junta Cièn. Nat. Barcelona, II (1917), p. 536. 4. emiliana Paladilhe, Rev. mag. zool., 2.2 ser., XXI (1869), P. 229, làm. 19, figs. 22, 23. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Salvaiià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII (1888), p. 119. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. 592 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (216) A mnicola voigiana Salvatià, Crón. Cient. Barcelona, X (1887), P. I4I. A. monjoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. A. vallensana Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. 83, làm. 5, fig. 23. Barcelona (Bofill, Chía, Salvafià). Ca'n Tunis (Paladilhe, Servain), (Martorell), molts exem- plars, (Bofill), molts exemplars, (Salvafià), molts exemplars, (Letourneux i Bourguignat, Fagot), (Aguilar Amat), molts exemplars, (Haas), molts exemplars. Entre Hipòdrom i boca del Llobregat (Bofill), molts exem- plars, (Aguilar-Amat), molts exemplars. Boca del Llobregat (Bofill), 8 exemplars, (Zulueta). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), 2 exemplars. Prat del Llobregat (Bofill), molts exemplars, (Maluquer), (Aguilar-Amat), molts exemplars, (Rosals), molts exemplars. Estany de Remolà (Aguilar-Amat), molts exemplars. Castelldefels (Sagarra), (Haas), molts exemplars. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1r exemplars sub- fòssils. Terrassa (Bofill), molts exemplars. Capellades (Romaní), subfòssils. L'estudi de molts cents exemplars ens ha convençut que és impossible mantindre la separació de les dues espècies clàs- siques de Draparnaud Amnicola similis i A. anatina. Reunint aquestes amnícoles baix la denominació més antiga de A. si- milis ens donem compte de lo atrevit de nostre procedir, però, com ja hem dit, l'estudi de nostre material tan nombrós ens ha ensenyat que els tipus draparnaudians no sols s'enllacen per transicions insensibles, sinó que no són els extrems d'aquesta cadena de formes. Les dues formes, tals com les entenia Draparnaud, no es troben juntes en totes les localitats: mosaitres les tenim de les (217) 4. Bofill i F. Haas 593 segles del baix Llobregat, reunides per les transicions com pot veure's en nostres figures 31-54 de la làm. 4. En altres localitats prevaleix una de les dues formes, però sempre viuen junt amb elles exemplars que tendeixen més o menys cap a l'altra forma draparnaudiana, sense arribar, no obstant, a sa completa identitat. Pot dir-se, resumint, que la cadena entre 4. simulis i A. ana- tina existeix en totes les localitats, si bé no sempre amb tota l'extensió. Les diferències entre A. siúmilis i A. anatina no són en es- sència molt grans: tenen comú el nombre d'anfractes, la forma del peristoma i la naturalesa de llur epidermis, es distingeixen per ésser A. similis més globulosa, tenint, en consequència, la sutura bastant profunda, l'últim anfracte més inflat, l'um- bilic més obert i l'obertura més alta, igualant a la mitat de l'altura total de la closca: 4. anatina, al contrari, és més pro- longada i té, en consequència, les voltes menys convexes, la sutura menys profunda, l'umbilic menys obert, l'obertura menys alta, no arribant a la mitat de l'altura total de la closca. En resum, pot dir-se que les diferències en la forma entre ambdues amnícoles són consequència de la diferència d'altura, cosa anàloga a la que passa amb moltes xerofiles, com hem vist a l'ocupar-nos d'aquest grup de mol/luscos. Les amnícoles descriptes per Paladilhe, com A. maccana, A. compacta, A. spirata, A. serahae són formes intermitges entre els tipus draparnaudians, mentres q ue 4. emiliana és una anella més enllà del tipus similis de la ja esmentada ca- dena de formes. La Ammnicola roieiana Salvanà, de que donem la figura, reproducció d'individus de son autor (làm. 4, figs. 21-29), ha quedat nomen nudum a l'igual que A. monjoi Bourguignat, que, segons diu Salvanà (92, p. 141), és idèntica amb 4. roigiana 594 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (218) A. vallensana Almera i Bofill, que representem també (là- mina 4, figs. 27 i 28) segons un exemplar autèntic, deu con- siderar-se igualment com A. similis, però d'una raça petita característica d'aigues corrents, a la que pertanyen també nostres exemplars de Terrassa. Belgrandia marginata (Michaud) Paludina marginata Michaud, Compl. Hist. moll. terr. fluv. France (1831), p. 98, làm. 15, figs. 58-59. Hydrobia marginata Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 573, làm. 28, ae marginata Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espada, 2.8 ser., IV (1898), p. 84. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), t exemplar subfòssil, trencat, però determinable. No es coneix cap Belgrandia vivent de la vessant meridional dels Pireneus, però dels Pireneus francesos es coneixen vàries espècies, lo qual fa presumir que se'n trobaran també en la vessant espanyola, no obstant, sense la deguda certesa no incluim la de Ca'n Ubach entre els mol'luscos vivents de Ca- talunya. 132. Paludestrina acuta (Draparnaud) (Làm. IV, figs. 17-20) Cyclostoma acutum Draparnaud, Hist. moll. France (1805), p. 40, làm. I, fig. 23. Paludestrina acuta Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. Bythinia acuta Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), p. 30. Paludestrina procerula Paladilhe, Rev. Mag. zool., 2.2 ser. XXI (1869), P. 323, làm. 19, figs. 24-25. P. sp.2 Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), P. 77. Barcelona (Paladilhe). Ca'n Tunis (Martorell), molts exemplars. (219) 4. Boful i F. Haas 595 Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Prat del Llobregat (Maluquer), (Aguilar-Amat), 1 exemplar: Estany de Remolà (Aguilar-Amat), molts exemplars. Castelldefels (Sagarra). Capellades (Romaní), molts exemplars. Referim amb dubte a aquesta espècie la citació de Zulueta de la boca del Llobregat, perquè amb la major probabilitat es tracta d'aquesta espècie, que és la que més es troba. De conformitat amb Germain (Moll. France, II (1913), P. 305), considerem P. procerula Paladilhe solament com una forma més esbelta de P. acuda. Com no és fàcil procurar-se representacions gràfiques d'a- questa Paludestrina, ne donem dues figures d'exemplars pro- cedents de Ca'n Tunis. 3 133. Paludestrina brevispira Paladilhe (Làm. IV, figs. 9-16) Paludestrina brevispiva Paladilhe, Ann. malac., I (1870), p. 243: Ann. Sc. nat., sèr. 6.3, I (1874), làm. 3, figs. 27, 28. Bythinella abbreviata (non Michaud) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XIV (1914), P. 145. Bythinella veyniesi (non Dupuy) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 47. Castelldefels (Haas), 1 exemplar. Capellades (Rosals), molts exemplars, (Romaní), molts exemplars. La figura original que Paladilhe dóna d'aquesta espècie i que Locard reprodueix en ses Cog. eau douce France (1893), p. 104, fig. 103, no permet formar-se'n idea exacta, i perxò representem una sèrie d'exemplars procedents de Capellades, que conté tota l'amplitud de variació trobada en aquesta loca- 596 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (220) litat. Pot veure's que allí predominen exemplars més contrets que el de la figura donada per Paladilhe. Els exemplars d'espira més contreta recorden, a excepció de llur àpex punxagut, Byíhinellas del grup de B. brevis, lo qual explica per què s'ha citat baix les denominacions de Bythinella abbreviata i B. veymiest. La Paludestrina brevispira, coneguda de quasi tot el litoral mediterrani francès, no s'havia citat encara de Catalunya. Es notable l'existència a Capellades de les Paludestrines acula i brevispira, ja per distar la localitat del litoral uns 35 Em. en línia recta, ja per ésser l'estany on viu d'aigua completament dolça, com ens indica amablement el Sr. Romaní. Moitessieria simoniana (Charpentier) Paludina simoniana Charpentier, in Saint-Simon, Miscell. malac., 1. década (1848), P. 39. Hydrobia simoniana Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 574, làm. 28, Srs Moitessieria saint-simoni Germain, Moll, France, II (1913), P. 315. M. massoti Bourguignat, Rev. mag. zool., 2.4 ser., XV (1863), P. 439, làm. 21, figs. 1-5. — Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Esp., 2. Ser., IV (1898), p. 84. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 1 exemplar subfòssil. D'acord amb Germain (I. c.), considerem la denominació específica de massoti, amb la qual s'havia citat aquesta Moi- tessieria de Ca'n Ubach de Rubí, com sinònima de M. simo- niana Charpentier. L'únic exemplar que hem estudiat no és del tot intacte, per qual motiu la determinació específica deu considerar-se com aproximada, però, de totes maneres, queda comprovada l'existència, encara que en estat subfòssil, del gènere Moi- tessteria en la vessant meridional dels Pireneus. Les corrents (221) 4. Bofill 4 F. Haas 597 d'aigua que han depositat les argiles de Ca'n Ubach de Rubí procuraran tal vegada exemplars vius de Mottessieria i d'altres molluscos que fins ara solament es coneixen allí en estat sub- fòssil. Valvata piscinalis (Múller) (Làm. IV, figs. 29 i 30) Nerita piscinalis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 172. Valvata piscinalis Dupuy, Hist. moll. France (1851), p. 583, làm. 28, fig. 13. V. piscimalis var. vubiensis, Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 22 ser., IV (1898), p. 84, làm. 5, fig. 26. Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), 6 exemplars sub- fòssils. Donem la figura d'un exemplar de Valvata piscinalis var. zubiensis de Ca'n Ubach de Rubí, per demostrar que aquesta varietat no té raó d'existir, doncs no és més que una forma menys elevada pròpia de localitats de muntanya. Pot comparar-se amb sa forma alpestris Blaun., que viu en localitats com les que acabem d'esmentar. La Valvata piscinalis citada per Romaní (141, p. 48) en estat subfòssil de Capellades, no és més que exemplars joves d'Ericia elegans, segons hem pogut comprovar. 34. Valvata cristata Miller Valvata cristata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), p. 198. — Du- puy. Hist. moll. France (1851), P. 587, làm. 28, fig. 16. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. I4. Barcelona (Chía). Castelldefels (Haas), molts exemplars. 598 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (222) 135. Spheerium (Sphaerium, corneum (Linné) Tellina cornea Linné, Syst. nat. ed. X (1758), P. 678. Cyclas cormnea Dupuy, Hist. moll. France (1852), p. 666: làm. 29, fig. 4. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 77. Zarcelona (Martorell). Ca'n Tunis (Haas), molts exemplars. Entre l'Hipòdrom i la boca del Llobregat (Bofill), 3 exem- plars. Estany de Remolà (Rosals), 3 exemplars. Castelldefels (Haas), molts exemplars. Terrassa (Bofill), 3 exemplars. Entre els exemplars de Castelldefels n'hi ha uns de la forma infladi que abans era designada com varietat nucleus de S. comeum. 130. Musculium lacustre (Múller) Tellina lacustris Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 204. Cvyclas lacustris Dupuy, Hist. moll. France (1852), p. 0671, làm. 29, fig. 7. Sphaerium lacustre Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), P. 52. Barcelona (Chía). Entre l'Hipòdrom i la boca del Llobregat (Bofill), 4 exem- plars. Prat del Llobregat (Maluquer). Estany de Remolà (Rosals), molts exemplars. 137. Pisidium amnicum (Miller) Tellina amnica Múller, Verm. terr. fluv. hist., II (1774), P. 205. Pisidium ammicum Dupuy, Hist. moll. France (1852), P. 679, làm. 30, fig. 1. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), p. 108. — (223) A. Bofill i F. Haas 599 Stelfox, Journ. of Conch. XV (1918), p. 293, làm. 7, figs. 35-39. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), p. 59. Pisidium cazertanum (non Poli) Bofill, Cat. col. conch. Martorell (1888), P. 77. Estany de Remolà (Rosals), 1 exemplar. Rubí (Martorell), molts exemplars, (Bofill), molts exem- plars, (Rosals), molts exemplars. Piera (Bofill), 3 exemplars. Guardiola (Rosals), (Haas), molts exemplars. Bagà (Sagarra), 2 exemplars. Puig d'Alp, a 2,410 m. alt. (Rosals), molts exemplars. Els exemplars són de menors dimensions com major és V'al- titud de la localitat, així és que l'exemplar més gran que tenim procedeix de Remolà i té 9/5 mil. de llarg i 7 mil. d'alt, mentres que els majors de Puig d'Alp no tenen més de 4/75 mil. de llarg per 3 mil. d'alt. Aquesta espècie s'ha confós moltes vegades amb P. caser- tanum Poli i s'ha citat baix aquesta denominació. Per falta de material suficient no podem afirmar si totes les citacions de casertanum es refereixen a aquesta espècie o a P. amnicum, 136. Pisidium casertanum (Poli) Cardium casertanum Poli, Test. utrius. Sicil., I (1791), p. 65, làm. 16, fig. I. Pisidium casertanum Stelfox, Journ. of Conch. XV (1918), p. 293, làm. 9, figs. 27-30. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X (1920), P. 59. P. cazertanum Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. 14. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II (1902), p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Serradell, Sota Terra (1909), p. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII (1917), P. 48. P. ibericum Clessin, Malalt. Bl. XX (1873), p. 29, làm. 1, fig. 4, Syst. Conch. Cab. 2 ed. IX, 3, p. 36, làm. 4, figs. 1-3.—VVoodyard, Catal, Brit. Pis. (1913), P. 32. 600 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (224) 2 Barcelona (Chía). 2 Aluvions del Llobregat, en sa boca (Zulueta). Prat del Llobregat (Bofill), 4 exemplars, (2 Maluquer). Capellades (Romaní), £ exemplar subfòssil. 2 Montserrat (Serradell). Solament hem pogut comprovar un petit nombre de les citacions anteriors. Com hem dit al tractar de Pisidium amni- cum, aquesta espècie s'havia pres moltes vegades per P. caser- tanum, per qual motiu fem precedir d'un 2 les abans esmentades localitats no comprovades amb material autèntic. Segons la autoritat de VVoodmard (126 bis), el Pis. iberi- cum de Clessin és sinònim de casertanum, lo que Geyer i Haas, després de haver estudiat el tipu conscrvat en el Muscu Sen- cEenberg de Francíort, han pogut confirmar. El Pis. ibericum prové de Barcelona, i amb molta probabilitat pot dir-se que la localitat exacta és les segles del Llobregat, prop de casa Antunez, ja que els exemplars autèntics de Clessin son idèn- tics als molts que nosaltres havem recollectat en la localitat esmentada. 139. Pisidium nitidum Jenyns Pisidium nitidum Jenyns, Trans. Cambridge, IV (1833), P. 304, làm. 20, figs. 7, 8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona (1887), p. I4.—— Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. II (1902), p. 52. — Zulueta, Butil. Inst. Cat. Hist. Nat., IV (1904), p. 77. — Stelfox, Journ. of Conch., XV (1918), p. 295, làm. 7, figs. 5 13: làm. 9, figs. 21 22. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX (1920), p. 51, Id., X (1920), P. 60. 2 Barcelona (Chía). Ca'n Tunis (Haas), molts exemplars. Hipòdrom de Barcelona (Bofill i Aguilar-Amat), 1 exemplar. Entre l'Hipòdrom i la boca del Llobregat (Bofill), molts exemplars. (225) 4. Boful i F. Haas 601 2 Boca del Llobregat (Zulueta). Aluvions del Llobregat, en sa boca (Gros), r exemplar. Prat del Llobregat (Bofill), 1 exemplar, (2 Maluquer). Estany de Remolà (Rosals). Castelldefels (Haas), molts exemplars. Aluvions de la riera de Ca'n Llop, prop Gironella (Haas), 1r exemplar. També fem aquí precedir d'un 2 les localitats quals exemplars no hem pogut comprovar. 140. Pisidium pulehellum Jenyns Pisidium pulchellum Jenyns, Trans. Cambridge, IV (1833), p. 306, làm. 21, figs. I-I15. — Stelfox, Journ. of Conch., XV (1918), p. 300, làm. 9, figs. 13-16. — Bofill i Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X (1920), p. 69, Id., XII (1920), P. 72. Prat del Llobregat (Aguilar- Amat), 2 exemplars. Gironella (Haas), £ exemplar. 141. Pisidium obtusale (LamarcE) Cyelas obtusalis Lamarci, Anim. s. vert., V (1818), p. 559. Pisidium obtusale Almera y Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2.2 ser., IV (1898), p. 143. — Stelfox, Journ. of Conch. XV (1918), p. 300, làm. 9, figs. 9, 12. P. fontinale (non Pfeiffer) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII (1913), P. 108, Id., XIV (1914), P. 145. 2 Ca'n Ubach de Rubí (Almera i Bofill), subfòssils. 2 Capellades (Rosals). Pon: de Raventí (Haas), molts exemplars. 2 Guardiola (Rosals). Per falta d'un exemplar autèntic no hem pogut comprovar la citació d'Almera i Bofill. 15 alma dl mirant dient 602 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (220) Respecte de Pisidium fontinale citat per Rosals, de Cape- llades i de Guardiola, però no comprovada sa existència en cap altre lloc de Catalunya, hem cregut convenient referir-lo a P. obtusale amb el qual té molta semblança externa. De totes maneres, hem acompanyat amb 2 les citacions de les localitats quals exemplars no ens ha sigut possible com- provar. (227) 4. Boful i F, Haas 603 FAUNULES DE LES LOCALITATS Ll Van senyalades amb P les citacions dubtoses o no compro- vades, amb f les formes que tant solament es coneixen en estat subfóssil, amb (f) les que es coneixen vives i subfòssils, amb Y les dels aluvions i amb (f) les que s'han cullit vives i en els aluvions. BARCELONA, incluint el Montjuich, Ca'n Tunis, l'Hipòdrom, el pla del Llobregat entre l'Hipòdrom i la boca del Llobregat, Sant Gervasi de Cassoles, Sarrià, Pedralbes, el Tibidabo, Vallcarca i Vallvidrera. Limax flavus L. Agriolimax agrestis L. Malacolimax valentianys Fér. Milax gagates Drap. Testacella haliotidea Drap. 2. Vitrina major Fer. 2. Vitrina pellucida Mill. Hyalinia (Polita) nitens Gmel. H. (Polita) lucida Drap. H. (Polita) pura courquini Bgt. H. (Zonitoides) nitida Múll. H. (Vitrea) crystallina Mill. H. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Euconulus fulvus Mill. Leucochroa candidissima Drap. Punctum pygmaeum Drap. Pyvamidula (Patulastra) micropleura Pag. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabils Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) striala barcinensis Bgt. H. (Candidula) síviata belulonensis Boí. H. (Candidula) apicina Lam. —— 604. Jumnia de Ciències Naturals de Barcelona (228) Helix (Candidula) murcica penchinali Bgt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Candidula) conspurcata Drap. . (Trochula) conica Drap. . (Trochula) elegans Drap. (Cochlicella) conoidea Drap. (Cochlicella) barbara L. (Cochlicella) acuta Mill. (Tneba) strigella ruscinica Bgt. (Carthusiana) carihusiana Múll. ( Fvuticicola) sericea martorelli Bgt. (Vallonia) costata Múll. (Vallonia) pulchella Mill. (Vallonia) excentrica Sterxi. (Caracollina) lenticula Fér. (Chiloirema) lapicida andovrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemeralis L. (Cryptomphalus) aspersa Múll. (Archelix) punciata Mill. (Eobania) vermiculata Múll. . (Macularia) companyoni Al. . (Euparypha) pisana Mill. Buliminus (Ena) obscurus Mill. Cnondrula quadrdens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Granopupa) granum Drap. Pupilla ,Pupilla) bigranata Rossm. P. (Lauria) cylindracea Costa. Vertigo antivertigo Drap. Acanthinula aculeata Múll. Balea perversa L. Clausilia (Papillifera) bidens L. Cl. (Euzmicia) cvenulata penchinati Bgt. Rumina decollata L. Zua subcylindvica L. Fevussacia folliculus Gron. F. terveri Bgt. Hohemuvarthia disparata VVest. Caecilioides acicula Múll. Succinea putris L. S. elegans Risso. S. pfeifjeri Rossm. Lynmmaea (Radix) auricularia var. lagotis Sehrancle L. (Radix) Umosa L. L. (Stagnicola) palustris Múll. x GG GO UE E (229) 4. Boful i F. Haas Lymnaea (Galba) tvuncatula Mill. Bullinus contortus Mich. Physa acuta Drap. Aplexa hypnovum L. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. P. (Pavaspiva) rotundatus Poit. P. (Gyraulus) glaber Jefír. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Carychium manimum Mill. Evicia elegans Múll. Ammicola similis Drap. Paludestrina acuta Drap. Valvata cvistata Múll. Sphaerium (Sphaerium) corneum L. Musculium lacustre Múll. 2 Pisidium casertanum Poli. P. mitidum Jen. Boca pEL LLOBREGAT Hyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Zonitoides) nitida Mill. H. (Vitrea) crystallina Mill. Euconulus juluus Múll. Leucochvoa candidissima Drap. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata rotundata Múll. t Sphyradium muscorum Drap. (t) Helix (Xerophila) variabilis Drap. (Xerophila) mavitima Drap. LGcoroprita) arigonis Rossm. (Candidula) striata barcinensis Bgt. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Tvochula) conica Drap. (Cochlicella) conoidea Drap. (Cochlicella) barbara L. . (Cochlicella) acuta Múll. (Carthusiana) carthusiana Múll. . (Vallonia) costata Mill. (Vallonia) pulchella Mill. (Helicodonta) obuvoluta Múll. (Caracollina) lenticula Fér. (Pseudotachea) splendida Drap. (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Archelix) punctata Múll. . (Eobania) vermiculata Mill. . (Euparypha) pisana Mill. RR EX MX N HE XX XoR RSE ESE GGESSSSESESS — Li — 606 Junta de Ciències Naturals de Barcelona RRR RX XXX EE OX EORoOXoX Chondrula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Granopupa) granum Drap. Oreula cylindvica Mich. Pupilla (Picpilla) muscorum Màll. P. (Pupilla) bigranata Rossm. P. (Lauvia) cylindracea Costa. Vertigo pygmaea Drap. Clausilia (Ruzmicia) crenulata penchinati Bgt. Rumina decollata L. Zua subcylindrica L. Fevussacia folliculus Gron. F. tevveri Bgt. Caecilioides acicula Múll. Succinea elegans Risso S. pfeifjeri Rossm. ($) Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) tvuncatula Múll. (Y) Physa acuta Drap. El Xe X Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. Caryohium minimum Múll. Ericia elegans Múll. (") Amnicola similis Drap. de Paludestrina acuta Drap. 2 8 Pisidium casertanum Poli. 2 P. nindum Jen. PRAT DEL LLOBREGAT Hyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Leucochvoa candidissima Drap. Helix (Xevophila) variabilis Drap. H. (Xevophila) avigonis Rossm. H. (Cochlicella) barbara L. H. (Cavthusiana) carihusiana Mill. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Avcheliz) punctata Múll. Chondvula quadridens Múll. Pupilla (Pubilla) muscorum Múll. P. (Laurvia) cylindvacca Costa. Succinea putris L. S. pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) auvicularia vat. lagotis Sohrancr. L. (Radix) lmosa L. (230) (231) 4. Bofill i F. Haas 607 Lymnaea (Stagnicola) palustris Mill. L. (Galba) tvuncatiula Mill. Physa acuta Drap. Planovbis (Tvopidiscus) umbilicatus Múll. Pl. (Paraspiva) rotundaius Poir. Pl. (Gyraulus) glaber Jefír. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. dAmnicola similis Drap. Paludestvina acuta Drap. Sphaevium (Sphaerium) cornerm L. Musculium lacustre Múll. Pisidium mitidum Jen. P. pulchellum Jen. ESTANY DE REMOLÀ Euconulus fulvus Múll. Helix (Xerophila) maritima Drap. H. (Carthusiana) carthusiana Mill. H. (Eobania) vermiculata Múll. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Múll. Physa acuta Drap. Aplexa hypnorum L. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. P1. (Paraspira) spirorbis L. Alexia myosotis Drap. Ammicola similis Drap. Paludestrina acuta Drap. Sphaevium (Sphaerium) commeum L. Musculium lacustre Múll. Pisidium amnicum Múll. P. nitidum Jen. GAVÀ Hyalinia (Polita) lucida Drap. Leucochroa candidissima Drap. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. . (Candidula) stviata barcinensis Bgt. . (Candidula) stviata betulonensis Boí. . (Trochula) conica Drap. . (Cochlicella) acuta Múll. . (Carthusiana) carthusiana Múll. (Caracollina) lentivula Fer. (Chilotvema) lapicida andovrica Bgt. A 608 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helix (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Crypltomphalus) aspersa Múll. H. (Archelix) punctata Mill. H. (Eobania) vermiculata Mill. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Pupilla (Lauria) cylindvacea Costa. Clausilia (Ruzmicia) crenulata penchinati Bgt. Cl. (Euzmicia) rugosa Drap. Rumina decollata L. Lymnaea (Stagnicola) palustris Múll. Planovbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. 'Evicia elegans Múll. CASTELLDEFELS Hyalinia (Zonitoides) nitida Múll. Euconulus julvus Múll. Leucochroa candidissima Drap. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xevophila) variabilis Drap. . (Xerophila) mavitima Drap. . (Xerophila) avigonis Rossm. . (Candidula) vugosiuscula montisivolensis Fag. . (Trochula) elegans Drap. (Trochula) conica Drap. (Cochlicella) conoidea Drap. (Cochlicella) barbara L. (Cochlicella) acuta Múll. (Carthusiana) carihusiana Múll. (Vallonia) excentrica Sterlxi. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. . (Archelix) punctata Mill. . (Euparypha) pisana Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) avenacea Brug. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. P. (Lauria) cylindvacea Costa. Vevtigo antivertigo Drap. V. Pyemaea Drap. V. moulinsiana Dup. Clausilia (Euzmicia) cvenulata penchinati B8t. Rumina decollata L. na RGE GE RQ N (233) 4. Boful i F. Haas 609 Zua subeylindvica L. Fevussacia folliculus Gron. Succinea elegans Risso. S. pfeifferi Rossm. S. putris L. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Stagnicola) palustris Múll. Bullinus contortus Mich. Physa acuta Drap. Planovbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. Segmentina nitida Múll. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Caryohium minimum Miúll. Alexia myosotis Drap. Evicia elegans Mill. Pomatias obscurus martorelli Bgt. Ammnicola similis Drap. Paludestrina acuta Drap. P. bvevispiva Pal. Valvata cristata Múll. Sphacvium (Sphaerium) comeum L. Pisidium nitidum Gmel. HOSPITALET Helix (Xevophila) vaviabilis Drap. H. (Xevophila) arigonis Rossm. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Eobania) vermiculata Múll. Fevussacia folliculus Gron. Physa acuta Drap. SANT FELIU DEL LLOBREGAT Avion hovtensis Fer. Limax flavus L. Agviolimax agrestis L. Milax gagates Drap. Testacella haliotidea Drap. Hyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Zonàtoides) nitida Múll. H. (Vitrea) crystallina Múll. Euconulus fuluus Múll. Leucochvoa candidissima Drap. Pyramidula (Gonyodiscus) votundata rotundata Múll. Sphyradium muscorum Drap. 610 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (234) Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) arigonis Rossm. (Candidula) murcica penchinaii Bgt. . (Candidula) conspurcata Drap. (Trochula) conica Drap. (Trochula) elegans Drap. (Cochlicella) conoidea Drap. (Cochlicella) barbara L. (Cochlicella) acuta Mill. (Carihusiana) cavihusiana Múll. (Vallonia) pulchella Múll. (Carvacollina) lenticula Fer. (Cnilotrema) lapicida andovrrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. . (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Archelix) punctata Mill. . (Eobania) vermiculata Mill. . (Euparypha) pisana Múll. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Granopupa) granum Drap. Pupilla (Pupilla) muscovum Mill. P. (Lauria) cylindvacea Costa. Clausilia (Ruzmicia) rugosa Drap. Rumina decollata L. Zua subceylindvica L. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Mill. Lymnaea (Radix) limosa L. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Evicia elegans Múll. RS da ES NS CERVELLÓ Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. VALLIRANA Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Clausilia (Euzmicia) cvenulata penchinati Bgt. (235) 4. Bofill i F. Haas 6II PALLEJÀ Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) avenacca Brug. PAPIOL Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Leucochroa candidissima Drap. ere (Xerophila) variabilis Drap. H. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Caracollina) lenticula Fér. . (Pseudotachea) splendida Drap. (Avchelix) punctata Múll. . (Eobania) vermiculata Múll. (Euparypha) pisana Múll. Chondrula quadridens Mill. Pupa (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Rumina decollata L. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Mill. Lymnaea (Radix) limosa L. Physa acuta Drap. Ericia elegans Mill. SS RUBÍ, INCLUINT CA'N UBACH Hyalinia (Polita) nitens Gmel. H. (Vitrea) crystallina Múll. uconulus fulvus Múll. elix (Xerophila) variabilis Drap. . (Candidula) striata barcinensis Bgt. . (Candidula) striata montservatensis Hid. . (Theba) stvigella vuscinica Bgt. . (Fruticicola) hispida L. . (Vallonia) pulchella Múll. . (Vallonia) excentrica Sterxi. . (Tachea) nemoralis L. . (Euparypha) pisana Mill. veula dolium var. plagiosloma A. Br. t Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. t P. (Lauria) cylindracea Costa. ft Rumina decollata L. ee ORREREREA hi T 1 f t t hi t 1 T T ro . (Candidula) vugosiuscula monistvolensis Fag. 612 Junta de Ciències Naturals de Barcelona T Zua subcylindvica L. T Succinea pfeifjeri Rossm. T S. oblonga Drap. (Í) Eymnaea (Radix) limosa L. T L. (Stagnicola) palustris Múll. T L. (Galba) truncatula Mill. Physa acuta Drap. (ft) Planorbis (Tropiduscus) umbilicatus Mill. t Pl. (Bathyomphalus) contortus L. ç (1) PZ. (Gyraulus) glaber Jefir. T Pl. (Avmiger) cristatus L. T Ancylus (Velletia) lacustris L. T Caryehium minimum Múll. t Evicia elegans Mill. T Bythimia tentaculata L. T Ammicola similis Drap. ft Belgrandia marginata Mich. T Moitessieria simoniana Charp. t Valvata piscinalis Mill. Pisidium amnmicum Múll. 2 j P. obtusale Lam. TERRASSA Agviolimax agrestis L. Milax gagates Drap. Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Vitrea) diaphana Stud. H. (Vitrea) crystallina Múll. Euconulus juluus Mill. Leucochroa candidissima Drap. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) arigonts Rossm. . (Candidula) murcica penchinati Bgt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. ( Candidula) conspurcata Drap. (Trochula) conica Drap. (Trochula) elegans Drap. (Cochlicella) barbara L. (Carthusiana) cavthussana Múll. . (Vallonia) pulchella Mill. (Cavacollina) lenticula Fér. (Chilotrema) lapicida andovrica Bgt. SAS (237) A. Bofilli F. Haas Helix (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemorvalis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma BEstr. P. (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. Rumina decollata L. Zua subcylindvica L. Caecilioides acicula Múll. Succinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. Physa acuta Drap. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Pomatias obscurus martovelli Bgt. Ammnicola siímilis Drap. Sphaerium (Sphaerium) comeum L. SANT LLORENÇ DEL MUNT incluint Cavall Bernat, La Mata, Montcau, Mura, Rocafort Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud., P. (Gonyodiscus) votundata rotundata Múll. Helix (Xevophila) arigonis Rossm. (Candidula) striata montserratensis Hid. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. (Theba) strigella ruscinica Bgt. (Carthusiana) cavthusiana Múll. ( Fruticicola) sericea bofilliana Fag. (Cnilotrema) lapicida andovrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. . (Crypltomphalus) aspersa Múll. . (Archelix) punctata Mill. . (Eobania) vermiculata Múll. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. Pupilla (Lauria) cylindracea Costa. Rumina decollata L. Ericia elegans Múll. Pomatias obscurus martorelli Bgt. SAS SES 613 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona 1 1 f T (D IH 1 t t t T t cli CORBERA Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) avenacea Brug. AVENC D'EN RocA, PROP CORBERA Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. v H. (Polita) pura courquini B8t. i Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) murcica penchinati Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Avchelix) punctata Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Evicia elegans Mill. MARTORELL Limax flavus L. Hyalinia (Polita) lucida Drap. Euconulus julvus Múll. Helix (Xerophila) avigonis Rossm. H. (Candidula) síviata barcinensis Bgt. H. (Candidula) vugosiuscula montstrolensis Fag. H. (Trochula) conica Drap. . (Carthusiana) carthusiana Mill. H. ( Fvuticicola) sevicea bofilliana Fag. H. (Psudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralts L. H. (Euparypha) pisana Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Ovcula dolium var. plagiostoma A. Br. Vertigo antivertigo Drap. Succinea putris L. S. pjeifjeri Rossm. Lymnaea (Galba) truncatula Màll. GELIDA Clausilia (Papillifera) bidens L. SUBIRATS Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Pseudotachea) splendida Drap. (238) dinés otatini ide ai mil tam ada A mon int a En Pd dd mane. ambmearlmiimtmd ae mimbmiadsdatsiastmeid (239) 4. Bofill i F. Haas 615 SANT SADURNÍ D'ANOYA Leucochroa candidissima Drap. Helix (Eobania) vermiculata Múll. SANT QUINTÍ DE MEDIONA Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. PIERA Lymnaea (Radix) limosa L. Evicia elegans Múll. Pisidium ammicum Mill. VALLBONA Hyalinia (Polita) lucida Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Candidula) striata barcinensis Bgt. H. (Helicodonta) obvoluta Mill. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modacella) avenacea Brug. Succinea putris L. S. elegans Risso. S. pfeifferi Rossm. Lymmnaea (Radix) limosa L. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. CAPELLADES, incluint l'Abric Romaní i Carme Hyalinia (Polita) nitens Gmel. H. (Polita) lucida Drap. (i) H. (Zonitoides) nitida Múll. H. (Vitrea) crystallina Mill. Euconulus fuluus Mill. Leucochroa candidissima Drap. Pyramidula ( Pyramidula) vupestris Stud. (1) Helix (Xerophila) variabilis Drap. (t) H. (Xerophila) arigonis Rossm. (1) H. (Candidula) striata barcinensis Bgt. H. (Candidula) murcica penchinati Bgt. (if) H. (Candidula) rugosiuscula monisirolensis Fag. dit ambi mb xa aadmenmbiaitaità la 616 Junta de Ciències Natuyvals de Barcelona Helix (Candidula) conspurcata Drap. . (Cochlicella) barbara L. . (Cochlicella) acuta Múll. (Theba) strigella vuscinica Bgt. (Carthusiana) carthusiana Múll. ( Fruticicola) sericea martorelli Bgt. (Helicodonta) obvoluta Múll. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Cryptomphalus) aspersa Múll. . (Archelix) punctaia Mill. (Eobania) vermiculata Múll. . (Euparypha) pisana Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap: P. (Modecella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Rumina decollata L. Zua sutoylindrica L. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Mill. Lymnaea (Radix) limosa L. (D Li (Stagnicola) palustris Múll. L. (Galba) truncatula Mill. (DD) Planondis (Tropidiscus) umbilicatus Múll (i) Pl. (Paraspira) rotundatus Poir. En (Paraspira), spirorbis L. Pl. (Gyraulus) glaber Jetir. (Í) Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Evicia elegans Mill. Bvythinia tentaculata L. (Í) Ammicola similis Drap. Paludestvina acuta Drap. P. brevispiva Pal. (t) Pisidium casertanum Poli. 2 P. obtusale Lam. ES ENTRE IGUALADA 1 VILANOVA DEL CAMÍ Helix (Xerophila) variabilis Drap. IGUALADA Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. (241) A. Bojul i F. Haas 617 Helix (Xevrophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) stviata barcinensis Bgt. H. (Cochlicella) barbara L. H. (Cochlicella) acuta Mill. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H, (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Archelix) punctata Mill. H. (Eobania) vermiculata Múll. H. (Euparypha) pisana Mill. CoPoNs Helix (Archelix) punctata Mill. EL BRUCH Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) nitidula Drap. H. (Polita) nitens Gmel, H. (Polita) lucida Drap. Pyramidula (Pyramidula) vupesiris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll. P. (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bgt. Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) siviata barcinensis Bgt. H. (Vallonia) costata Múll. H. (Vallonia) pulchella Mill. Pupa (Madicella) polyodon Drap. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ancylus (Ancylus) simplez Buch. ENTRE ESPARRAGUERA I MONISTROL DE MONTSERRAT Pomatias obscurus martovelli Bgt. TURÓ BOADA PROP LA ESTACIÓ D'OLESA Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (CryptompRalus) aspersa Mill. H. (Archelix) punctata Mill. I 618 Junta de Ciències Natusals de Barcelona (242) Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Rumina decollata L. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus martorelli Bgt. LA PUDA DE MONTSERRAT Pyvamidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll. Helix ( Fruticicola) sericea bofilliana Fag. H. (Helicodonta) obvoluta Mill. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Archelix) punctata Mill. Chondmula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) avenacea Brug. Pupilla (Lauria) cylindracea Costa. Rumina decollata L. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus martovelli Bgt. COLLBATÓ Pomatias obscurus martovelli Bgt. MONISTROL DE MONTSERRAT Hyalinia (Vitrea) crystallina Múll. Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) maritima Drap. H. Candidula) siriata barcinensis Bgt. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Fyuticicola) se:icea bofilliana Fag. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Archelix) punctata Múll H. (Eobania) vermiculata Mill. Chondrula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braumi Rossm. Rumina decollata L. Ferussacia folliculus Gron. MONTSERRAT Arion ates L. A. subjuscus Drap. (243) 4. Bofill i F. Haas 619 —————————— dArvion hovtensis Fer. Agviolimaz laevis Múll. A. agrestis L. Testacella haliotidea Drap. Vitrina major Fér. Hyalinia (Polita) nitidula Drap. . (Polita) nitens Gmel. . (Polita) glabra havlei Fag. . (Polita) lucida Drap. . (Polita) hammonis Stròm. . (Polita) pura courquini Bgt. . (Zonitoides) nitida Múll. . (Vitrea) diaphana Stud. . (Vitrea) crystallina Múll. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Euconulus juluus Múll. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. 2. P. (Gonyodiscus) votundata rotundata Mill. P. (Gonyodiscus) votundata omalisma Bet. Sphyradium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xevophila) arigonis Rossm. . (Candidula) striata barcinensis Bet. . (Candidula) siriata montsevratensis Hid. (Candidula) murcica penchinati Bet. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. (Candidula) conspurcata Drap. (Trochula) conica Drap. (Cochlicella) barbara L. (Cochlicella) acuta Múll. (Theba) strigella vuscinica Bgt. (Carthusiana) carthusiana Múll. ( Fruticicola) se icea bofilliana Fag. (Vallonia) costata Mill. (Vallonia) pulchella Mill. (Helicodonta) obvoluta Múll. (Chilotrema) labpicida andorrica Bgt. (Pseucotachea) splendida Drap. (Tachea) nemovalis L. . (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Archelix) punctata Mill. (Archelix) alonensis Fér. . (Eobania) vermiculata Mill. . (Euparypha) pisana Mill. Buliminus (Ena) obscurus Mill. Chondvula quadridens Múll. Repte tala ieegtegiaegiuemdes SEGRE SE EESSaSES 8) Junta de Ciències Naturals de Barcelona Pupa (Modicella) polyodon Drap. . (Modicella) affinis bofilli Fag. . (Modicella) braunii Rossm. . (Modicella) megacheilos goniostoma str. . (Modicella) avenacea Brug. . (Granopupa) granum Drap. Orcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum Mill. P. (Pupilla) bigranata Rossm. P. (Lauria) cylindracea Costa Vertigo Pygmaea Drap. Acanthinula aculeata Mill. Balea perversa L. Clausilia (Ruemicia) cvenulata penchinati Bgt. Cl. (Fuzmicia) vugosa Drap. Rumina decollata L. Azseca (Gomphroa) boissyi Dup. Zua subeylindvica L. Zua exigua Mxte. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Múll. Succinea pjeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) tvuncatila Múll. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Evicia elegans Múll. Pomatias obscuvus martorelli Bgt. Pisidium casertanum Poli. aca eliacia-iae) MANRESA Helix (Xevophila) avigonis Rossm. H. (Carthusiana) caríhusiana Múll. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Euparypha) pisana Múll. Rumina decollata L. Evicia elegans Múll. CARDONA Helix (Chilotrema) lapicida andovrica B8t. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Avchelix) punctata Mill. Buliminus (Zebvinus) detritus Múll. (244) (245) 4. Bofilli F. Haas Chondyula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis bofilli Fag. P. (Modicella) brauni Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Granopupa) granum Drap. Oveula cylindrica Mich. Rumina decollata L. Fevussacia folliculus Gron. Lymnaea (Galba) truncatula Múll. MIRACLE PROP SOLSONA Helix (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. Buliminus (Zebrinus) detritus Mill. Pupa (Modicella) braunii Rossm. OLíUS PROP SOLSONA Helix (Candidula) vugosiuscula monisivolensis Fag. H. (Carthusiana) carihusiana Múll. H. (Tachea) nemovalis L. Pupa (Modicella) polyodon Drap. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus martorelli Bgt. SOLSONA Helix (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. Buliminus (Zebvinus) detritus Mill. Rumina decollata L. Evicia elegans Mill. SANT LLORENÇ DELS PITEUS. Helix (Chilotrema) lapicida andovvica Bgt. Buliminus (Zebrinus) detvitus Múll. Rumina decollata L. Pomatias obscuvus esseranus Fag. ENTRE MANRESA I BERGA Hyalinia (Polita) lucida Drap. Pyramidula (Pyramidula) vupestvis Stud. Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helix (Candidula) conspurcata Drap. H. (Chilotrema) lapicida andovvica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. H. (Archelix) punctata Mill. Buliminus (Zebvinus) detritus Mill. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Orcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum Mill. Clausilia (Fuzmicia) crenulata penchinati Bgt. Fevussacia folliculus Gron. Lymnaea (Radix) limosa L. Evicia elegans Múll. Pomatias obscuvus essevanus Fag. OLosr DE LLUÇANÉS, Helix (Xerophila) avigonis Rossm. HH. (Pseudotachea) splendida Drap. Evicia elegans Mill. SANT ESTEVE DEL LLUÇANÉS. Pupa (Modicella) bvraunii Rossm. SALLENT Limax ater Raz. Agriolimax agvestis L. Milax gagates Drap. Hyalima (Polita) lucida Drap. H. (Vitrea) crystallina Mill. H. (Vitrea) pseudohydatina Bgt. Sphyvadium muscorum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. . (Xerophila) arigonis Rossm. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Carthusiana) carthusiana Múll. . (Fruticicola) hispida L. . (Vallonia) costata Múll. . (Chilotvema) lapicida andovvica Bgt. Ragregtegiregtegee (246) (247) 4. Bofdl i F. Haas 623 Helix (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemovalis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. H. (Avchelix) punctata Mill. H. (Eobania) vermiculata Mill. Chondvula quadvidens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Granopupa) granum Drap. Rumina decollata L. Fevussacia folliculus Gron. Caecilioides acicula Múll. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) truncatula Múll. Evicia elegans Múll. PUIGREIG Chondvula quadvidens Mill. Rumina decollata L. Evicia elegans Múll. VILADOMIU Helix (Xerophila) variabilis Drap. H. (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Carthusiana) carthusiana Mill. H. (Chilotrema) lapicida andovrica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Archelix) punctata Mill. Rumina decollata L. GIRONELLA Hyalinia (Polita) lucida Drap. Pyramidula (Pyramidula) vupestris Stud. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) stviata bavrcinensis Bgt. H. (Theba) stvigella vuscinica Bgt. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebvinus) detvitus Múll. Chondvula quadvidens MUull. 624 Junta de Ciències Natuvals de Bavcelona Pupa (Modicella) bvaunii Rossm. Orvcula cylindrica Mich. Succinea pjeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. Planovbis (Gyraulus) glaber Jetír. Evicia elegans Mill. Pomatias obscuvus essevanus Fag. Pisidium pulchellum Jen. RIERA DE CA'N LLOP PROP GIRONELLA t Hyalinia (Vitrea) crystallina Mill. t Euconulus julvus Múll. X Puncium pygemaeum Drap. t Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. t Sphyradium muscovum Drap. Helix (Xevophila) avigonis Rossm. (t) H. (Candidula) stviata barcinensis Bgt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Carihusiana) cavihusiana Múll. . (Vallonia) costata Múll. . (Vallonta) pulchella Múll. . (Pseudotachea) splendida Drap. (Archelix) punctara Múll. Buliminus (Zebvinus) deivitus Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) braunió Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Granopupa) granum Drap. Pupilla (Pupilla) muscorum Múll. Vevtigo antivertigo Drap. V. pygmaea Drap. V. moulinsiana Dup. Caecilioides acicula Múll. Lymmaea (Galba) truncatula Mill. Planorbis (Gyraulus) glaber Jetír. Carychium minimum Múll. Pisidium nmitidum Jen. El XX x E3 um x ox RRX XX EE XEX Fo ENTRE GIRONELLA I LA BAELLS Testacella haliotidea Drap. Hyalinia (Polita) lucida Drap. Helix (Cavthusiana) cavthusiana Mill. H. (Chilotvema) lapicida andovvica B8t. (248) (249) 4. Boqul i F. Haas 625 Helix (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemovalis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebrinus) detvitus Mill. Chondvula quadridens Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modacella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Bstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovcula cylindvica Mich. Rumina decollata L. Evicia elegans Mill. Pomatias obscuvus essevanus Fag. BERGA Helix (Theba) sirigella vuscinica B8gt. H. (Tachea) nemoralis L. Buliminus (Zebrinus) detvitus Mill. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) secale Drap. P. (Modicella) megacheilos goniostoma FEstr. Pomatias obscurus essevanus Fag. PoNT DE RAVENTÍ — SERCHS Testacella haliotidea Drap. Hyalinia (Vitrea) crystallina Mill. Helix (Candidula) stviata barcinensis Bpt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Fvuticicola) hispida L. . (Theba) strigella vuscinica Bgt. . (Carthusiana) carthusiana Mill. (Helicodonta) obvoluta Múll. (Pseudotachea) splendida Drap. (Tachea) nemovalis L. . (Cryplomphalus) aspersa Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovcula cylindvica Mich. Rumina decollata L. Succinea pfeifjeri Rossm. IA 626 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (250) Lymmnaea (Radix) limosa L. Evicia elegans Múll. Pomatias obscuvus essevanus Fag. Pisidium obtusale Lam. ENTRE PONT DE RAVENTÍ I GUARDIOLA Helix (Candidula) striata barcinensis Bgt. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Chilotrema) lapicida andovvica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) megacheilos goniosioma Fstr. Evicia elegans Múll. Pomatias obscuvus essevanus Fag. FíGoLS LES MINES Testacella companyonii Dup. Hyalinia (Polita) nitens Gmel. H. (Vitrea) crystallina Múll. Helix (Xerophila) evicetorum Mill. H. (Candidula) vugosiuscula monisirolensis Fag. H. (Carthusiana) carthusiana Múll. H. (Helicodonta) obvoluta Mill. H. (Chilotrema) lapicida andovrica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. Buliminus (Zebrinus) detritus Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) bvaunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma RStre P. (Modicella) avenacea Brug. P. (Granopupa) granum Drap. Orcula cylindvica Mich. Clausilia (Fuzmicia) abietina Dup. Caecilioides acicula Mill. Planorbis (Pavaspiva) votundatus Poir. Pl. (Gyvaulus) albus Múll. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Pomatias obscuyus essevanus Fag. (251) 4. Bofill i F. Haas 627 GUARDIOLA dAmon atey L. A. vufus L. A. subjuscus Drap. Limax flavus L. Agviolimax agrestis L. Milax gagates Drap. Vitrina pellucida Múll. V. major Fér. Hyalinia (Polita) lucida Drap. H. (Zomitoides) nitida Mill. H. (Vitrea) crystallina Múll. Euconolus fulvuus Mill. Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata rotundata Mill. Sphyradium muscovum Drap. Helix (Xerophila) variabilis Drap. (Xevophila) eviceiorum Múll. . (Xerophila) avigonis Rossm. (Candidula) striata barcinensis Bgt. . (Candidula) murcica penchinati Bgt. (Candidula) vugosiuscula monistvolensis Fag. (Theba) strigella vuscinica Bgt. (Carthusiana) carthusiana Mill. (Vallonia) costata Múll. (Vallonia) pulchella Múll. (Helicodonta) obvoluta Mill. . (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. (Cnilostoma) covnea Drap. (Pseudoiachea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. (Tachea) hovtensis Múll. (Cryptomphalus) aspersa Mill. . (Avchetix) punciata Mill. Buliminus (Zebrinus) detvitus Múll. Chondvula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modiçella) úraumi Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma IStr. P. (Modicella) avenacca Brug. P. (Granopupa) granim Drap. O.cula cylindiica Mich. Pupilla (Pupilla) muscorum Mull. SS Sis ES SS RSE 628 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (252) Vevtigo antivertigo Drap. V. pygmaea Drap. V. moulinsiana Dup. Clausilia (Ruzmicia) pyrenaica Charp. Rumina decollata L. Caecilioides acicula Mill. Succinea pjeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) tvuncatula Múll. Ancylus (Ancylus) simples Buch. Evicia elegans Múll. Pomatias obscuvus essevanus Fag. Pisidium amnmicum Múll. 2 P. obiusale Lam. BAGÀ Hyalinia (Polita) nmitens Gmel. Helix (Xerophila) evicetorum Múll. H. (Candidula) siriata barcinensis Bgt. H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Boí. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovcula cylindrica Mich. Azeca (Gomphrvoa) boissyi Dup. Evicia elegans Mill. Pomatias obscurus esseyanus Fag. Pisidium amnmicum Múll. GREIXA, a 1,300 m. alt. Testacella haliotidea Drap. Vitvina major Fét. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. Era (Xerophila) ericetorum Mill. H. (Candidula) striata barcinensis Bgt. . (Trichia) sericea martorelli Bgt. . (Theba) strigella ruscinica Bgt. . (Chilotrema) lapicida andorrica B8t. . (Pseudotachea) splendida Dràp. . (Tachea) nemovalis L. . (Cryptomphalus) aspersa Múll. apta tagiteg tetegieu (253) 4. Boful i F. Haas 629 Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) braunii: Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Estr, P. (Modicella) avenacea Brug. Orcula cylndrica Mich. Clausilia (Fuzmicia) abietina Dup. Rumina decollata L. Evicia elegans Mill. Pomatias obscurus essevanus Fag. PurG D'ALP, a 2,4I0 m. alt. Pisidium ammicum Mill. ENTRE GUARDIOLA I POBLA DE LILLET. Helix (Xerophila) evicetovum Mill. H. (Candidula) striata barcinensis Bgt. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. FALGARS Hyalinia (Polita) lucida Drap. Pyvamidula (Pyvamidula) vupestris Stud. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. H. (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. H. (Theba) strigella vuscinica Bgt. H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bof. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos gomiostoma Estr. Ovcula cylindvica Mich. Pomatias obscurus esseranus Fag. 630 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (254) POBLA DE LILLET Arion ater L. A. vufus L. A. hovtensis Fer. Limax flavus L. Agriolimax agrests L. Testacella haliotidea Drap. T. companyonii Dup. Vitrina major Yér. Hyalimia (Polita) nitens Gmel. H. (Polita) lucida Drap. H. (Vitrea) diaphana Stud. Euconulus juluus Múll. Pyvamidula (Pyramidula) vupestris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata votundata Mill. Helix (Xevophila) variabilis Drap. . (Xeroplhala) arigonis Rossm. . (Xerophila) evicetorum Múll. . (Candidula) striata barcinensis Bgt. (Theba) sivigella vuscinica Bgt. (Carihusiana) cavthusiana Mill. (Hygromia) limbata odeca B8gt. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. ( Chilostoma) cornea Drap. . (Pseudo achea) splendida Drap. (Tachea) nemoralis L. . (Tachea) hortensis Mill. . (Cryptomphalus) aspersa Mill. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. B. (Ena) obscurus Mill. Chondrula quadridens Múll. Pupa (Modicella) polyodon Drap. P. (Modicella) affinis catalonica Bot.: P. (Modicella) secale Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Bstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Ovcula cylindrica Mich. Pupilla (Pupilla) bigranata Rossm. P. (Lauria) cylindracea Costa. Balea perversa L. Clausilia (Marpessa) laminata Mont. : Cl. (Euzmicia) abietina Dup. Cl. (Euzmicia) pyrenaica Charp. RGE (255) 4. Bofúl i F. Haas 631 Rumina decollata L. dAzeca tvidens Pult. Zua subcylindrica L. Succinea pfeifferi Rossm. Lymnaea (Radix) limosa L. L. (Galba) truncatula Mill. Ancylus (Ancylus) simplex Buch. Evicia elegans Múll. Pomatias obscurus essevanus Fag. MUNTANYA DE RUS entre Pobla de Lillet i Castellar d'En Huch Hyalinia (Polita) lucida Drap. Helix (Xevophila) ericetovum Mill. . (Candidula) striata barcinensis Bgt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Theba) strigella vuscinica Bgt. . (Helicodonta) obvoluta Múll. . (Arianta) arbustorum xatarti Far. . (Pseudotachea) splendida Drap. . (Tachea) nemoralis L. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. B. (Ena) obscurus Múll. Pupa (Modicella) affinis catalonica Bot. P. (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Rumina decollata L. Pomatias obscurus esseranus Fag. Repte tegitogiaegieegies CASTELLAR D'EN HUCH Arion vujus L. Limax flavus L. Hyalinia (Polita) mitens Gmel. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Stud. P. (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bgt. Helix (Xerophila) ericetovum Múll. . (Candidula) siviata barcinensis Bgt. . (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. . (Theba) strigella vuscinica Bgt. . (Chilotrema) desmoulinsi subsp. . (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. . (Chilostoma) cornea Drap. Lee regtegiregiee 632 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helix (Avianta) arbustorum xatarti Far. H. (Pseudotachea) splendida Drap. H. (Tachea) nemoralis L. H. (Tachea) hovtensis Múll. H. (Cryptomphalus) aspersa Múll. Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. Pupa (Modicella) affinis catalonica Boí. P. (Modicella) secale Drap. P. (Modicella) braunii Rossm. P. (Modicella) megacheilos gonitosoma Rstr. P. (Modicella) avenacea Brug. Orcula cylindrica Mich. Clausilia (Fuzmicia) abietina Dup. C1. (Euzmicia) pyrenaica Charp. Azeca tridens Pult. Succinea pfeifjeri Rossm. Pomatias obscuvus essevanus Fag. (256) (257) A. Bofall i F. Haas 633 RECOPILACIÓ Hem reduit al nombre de 141 espècies la munió de denomi- nacions que continuem en nostra dLlista de les espècies esmenta- des en la conca del Llobregato, per les raons que anem a exposar tot seguit. En molts casos devíem incluir en la sinonímia denomina- cions qual aplicació no correspon a la llei de la prioritat, en altres casos molt més nombrosos, especialment en els grups tan variables de les xerofiles, pupes i ferussàcides, hem reduit a la sinonímia moltes denominacions degudes a l'escola de Bourguignat i que, a causa de l'estudi de nostre material molt abundant, no hem pogut incloure-les entre les espècies vàlides. En els dos casos esmentats no figuren les denominacions en questió baix títol especial, sinó que s'inclouen en la sino- nímia de les respectives espècies o subespècies vàlides a les quals les referim. Fem extensiva aquesta observació a espècies que es citaven de nostra conca, però quals cites eren degudes a males classi- ficacions, com hem pogut comprovar diferents vegades en col- leccions posades a nostra disposició. Entre aquests casos n'es- mentarem quatre per llur extrema importància, ja que es tracta de formes mai citades a Catalunya i les quals, en cas d'ésser vera allí llur existència, canviarien notablement el concepte so- bre la fauna malacològica catalana i fins la ibèrica. Són aquestes: Helix (Fruticicola) villosa Studer, citada per Salvafià a Vallvidrera, l'hem referit amb dubte a H. ( Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat. Pubilla (Pubilla) triblicata Studer, citada de Montserrat 17 634 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (258) per Maluquer, Caziot i Fagot, Serradell i Marcet, la qual no és sinó P. (Pupilla) muscorum Miller. Coryna biplicata Michaud, també citada de Montserrat per Serradell i Marcet, que són també Pupilla (Pupilla) muscorum. I, finalment, Hohemuvartiia bugesi Bourguignat, que es cita també a Montserrat per Serradell i Marcet, que és la Caecilioides acicula Múller. Citacions d'espècies en localitats qual existència ens sem- blava impossible per falta de comprovació, les hem collocat en la sinonímia d'espècies semblants amb les quals deuen haver sigut sens dubte confoses: citarem alguns casos quina refutació és indispensable per evitar falses conclusions zoogeogràfiques: La Helix (Tachea) hovtensis Múller, citada de Vallvidrera per Salvafià, de Montserrat per Serradell i Marcet, figura en la sinonímia H. (Tachea) nemoralis Linné. També a la mateixa espècie referim H. viudobonensis C. Pfeiffer — H. austriaca v. Mhlídt., citada en estat subfòssil a Capellades per Rosals i Tomés. Helix hispida Linné, que Salvanà pretén haver trobat a Vallvidrera, hem cregut deure referir-la a H. (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat. H. (Xerophila) ericetorum Múller i H. (Hygromia) limbata Draparnaud, que l'esmentat Salvafià cita també a Vallvidrera, els continuem baix llur denominació corresponent, però decla- rant que, segons nosaltres, es tracta de localitats equivocades. Altres denominacions que no creiem justificat que figurin en la fauna de la conca del Llobregat, estan representades en nostre treball baix títol especial, però sense número. En aquest cas es tracta d'espècies reconegudes i vàlides, però de qual existència dubtem entre la fauna malacològica actual de la conca, (259) 4. Bofill i F. Haas 635 També en aquest cas hi ha que distingir entre dues classes de possibilitats, tractant-se en la primera d'espècies introduides o esmentades en paisos limítrofes, i en la segona de formes que aquí es coneixen solament en estat fòssil o subfòssil. Entre les formes del primer cas, esmentarem: Helix (Avchelix) alonensis Férussac, citat a Montserrat per Serradell. Ferussacia terveri Bourguignat, trobat per molts autors en la comarca de Barcelona. Encara que en la última no seria del tot impossible que es tractés d'una forma autòctona que, com la palmera Cha- maerops humilis, tingui son límit N. d'àrea de dispersió a Bar- celona, s'ha introduit també del N. d'Africa, especialment l'Argèlia, amb plantes cultivades, i que la primera, o sigui H. (Archelix) alonensis Férussac, és conegut que s'importa en abundància, i, a més, Viu com espècie autòctona en la veina província de Tarragona. (Per a més detalls, vegis els títols referents a ambdues espècies.) Pupa (Modicella) similis Bruguière, citada a Barcelona per Couturier, Succinea avenaria Bouchard-Chantereaux, citada a Vallvidrera per Salvafió, Planorbis (Planorbis) corneus Linné i P. (Planorbis) dufourei Graells, citades aquestes dues a Barce- lona per Rossmàssler, es coneixen, la primera de les tres, del N. de la província de Gerona, la segona i la tercera de tota la França fins als Pireneus, i la quarta del centre i del sud d'Espanya. Les espècies extingides actualment a Catalunya, però tro- bades en estat subfòssil a Ca'n Ubach de Rubí i a Marto- rell són: Oreula dolium var. plagiostoma A. Br., Planorbis (Bathyomphalus) contortus L ., 636 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (290) Ancylus (Velletia) lacustris L., Belorandia marginata Mich., Mottessieria simonmiana Charp., Valvata piscinalis Múll. Els Succinea oblonga Drap. i Planoròis (Armiger) cristatus L., coneguts solament en la conca del Llobregat, de Ca'n Ubach de Rubí, en estat subfòssil, els continuem amb números d'ordre, perquè la comprovació de llur existència en la fauna actual en la conca del Llogregat és més que verossímil, citant-se la primera a Catalunya per Graells, i trobant-se l'altra en la veina conca del Besòs i en la conca del Ter. La raó d'haver continuat, encara que sense número, però baix títol especial, les formes o introduides de paisos limítrofes o extingides, és perquè en elles queda encara alguna probabilitat de que sigui comprovada llur existència en la fauna actual de la conca del Llobregat. Abans d'entrar en nostres conclusions zoogeogràfiques, amb les quals acostumem terminar nostres estudis, devem es- mentar unes citacions que, encara que no se les pugui negar tota possibilitat, creiem improbables, i són: 1) Vitrina major Fér., V. pellucida Múll., Azeca tridens Pult. i Orvcula dolum Drap., les quatre citades a Vallvidrera per Salvafià. Respecte d'aquesta última, hi ha que recordar que sa va- rietat plagiostoma es coneix en estat subfòssil en els llocs propers de Ca'n Ubach de Rubí i de Martorell, però no creiem conve- nient citar aquest fet com confirmació de l'existència en estat vivent de Oscula dolium a Vallvidrera, localitat tan visitada i explorada. (261) d. Boful i F. Haas 637 2) Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll., citada per Maluquer, Serradell, Marcet i Faura, i Helix (Trochiula) conica Drap., citada per Serradell, ambdues de Montserrat. D'exemplars de la primera no n'hem pogut estudiar cap procedent de Montserrat, tots els d'allí que hem tingut a la vista pertanyen a la subespècie omalisma Bgt. Com no és pro- bable que les dues subespècies visquin juntes en la mateixa localitat, és de suposar que es tracta d'una confusió entre la votundata i la comprovada omalisma. En quant a la Helix (Troctula) conica, ens sembla tan poc probable i tan poc digne de discutir sa pretesa existència a Montserrat, tan llunyà del litoral, que preferim omitir-la del tot. Resumint, resulta que han d'ésser eliminades les seguents espècies citades com vivents en la conca del Llobregat: Helix (Fruticicola) villosa Stud., Pupa (Pupilla) triplicata Stud., Coryne biplicata Mich., Hohemuvarthia bugest Bgt. Les rectificacions sobre la distribució geogràfica en la conca del Llobregat de certes espècies que acabem de detallar més amunt, queden ja aplicades a les fàunules i seria supèrfiuo consignar-les en una llista especial. 638 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (262) SOBRE LES FORMES FÒSSILS DE LA CONCA DEL LLOBREGAT No tots els molluscos terrestres i d'aigua dolça que s'han citat com fòssils en la conca del Llobregat poden considerar-se com a tals. De tots els que esmentem en nostre treball sola- ment n'hi ha dos que pròpiament poden ésser així consi- derats: són Helix depereli Locard, amb les varietats major Locard i globulosa Locard, i Helix almerai Locard, que foren trobades en una cova de l'actual Parc Gúell de Barcelona (Gràcia), dessota d'una capa amb restes de R/inoceros mercRi Raup que pertanyen al pleistocènic antic. En quant a les relacions sistemàtiques d'aquestes dues Hèlices, les hem considerades iguals entre elles i idèntiques amb Helix (Cryplomphalus) aspersa Múller (vegis pàg. 503). En ei Boletín de la Comisión del Mapa geológico de Es- pafiav, 2.2 serie, t. IV (1898), Almera i Bofill han tractat dels (Moluscos fósiles recogidos en los terrenos pliocénicos de Cata- lufia:. S'esmenten allí moltes espècies recollides en les argiles blavenques i en el llot arenós del subsol de Ca'n Ubach i del cementiri de Rubí, així com de l'estació de Martorell de la via de Barcelona a Vilafranca. Les esmentades capes s'atribueixen en la susdita obra al pis sicilià, o sigui al pliocènic superior. Com hem dit anterior- ment, ens ha sigut possible revisar el material autèntic d'Al- mera i Bofill i d'aquest estudi hem pogut deduir que, encara que s'havien considerat com formes noves algunes de les allí trobades, no es tracta d'altra cosa que de formes actuals. (263) 4. Bofill i F. Haas 639 La naturalesa del terreny on foren recullits aquests mol- luscos ve en confirmació de ço exposat, ja que es tracta de típics aluvions torrencials, com els veiem formar tots els dies, i a més, no hi ha dessobre altra capa que justifiqui la primi- tiva opinió dels esmentats autors. Aquest és el motiu perquè en el text figuren no com fòssils, sinó com subfòssils. Tots ells foren trobats ensems, en llurs respectives localitats en munts, ço que prova el caràcter aluvial dels llocs on foren recullits. No pot explicar-se d'altra manera el gran nombre d'espècies molt menudes (Vallonia, Caryehium, Belgrandia, Montessieria), gène- res que quasi sempre es troben actualment en els aluvions. Com falten per explorar molts dels afluents del Llobregat, és fàcil que ulteriors investigacions provaràn que existeixen vius en la conca alguns dels esmentats molluscos que ara es consideren extingits. Els canvis sistemàtics i de nomenclatura als quals ens ha induit l'estudi del material d'Almera i Bofill, són els que es veuran en la seguent llista crítica: Amnicola vallensana Alm. i Bof., P. 83, làm. 5, fig. 23. Bythinia tentaculata L., p. 83. Moitessieria massoti Bgt., p. 84. Belgvandia mavginata Mich., p. 84. Valvata piscinalis var. vubiensis Alm. i Bof., p. 84, làm. 5, fig. 26. Helix pulchella var. laevis Sandb., P. 96, làm. 7, fig. 4. Helix nemoralis L., P. 97. Helix alluvionum Serv., làm. 7, fe.,5. Helix paladilhei Bgt., p. 97, làm. 7, REU 7: I Os Helix acosmia Bgt., p. 97, làm. 7, fig. 6. — A mmicola similis Drap. — Bythinia tentaculata L. Sinòn. de Moit. simontana Charp. — Belgrandia marginata Mich. — Valvata piscinalis Mill. —H. (Vallonia) pulchella Mill. —H. (Tachea) nemoralis L. —H. (Xerophila) variabilis Drap. —H. (Candidula) vugosiuscula mo- nistrolensis Fag. —H. (Candidula) stviata barcinen- sis Bgt. 640 Junta de Ciències Naturals de Barcelona Helix monasteriolensis Fag., p. 07, làm. 7, fig. 8. Helix montservatensis Hid., P. 97. Helix praestriolata Alm. i Bof., P. 98, làm. 7, fig. 9. Helix conica Drap., p. 98. Helix carthusiana Múll., p. 98. Helix strigella Drap., p. 98. Hyalinia nitens Gmel., p. 98. Hyalima crystallina Múll., p. 99. Conulus juluus Drap., p. 99. Succinea pfeifjeri Rossm., p. 90, làm. 7, fig. II. Succinea oblonga Drap., p. 99, làm. 7, fig. Io. Succinea oblonga Drap. (partim), l.c. Rumina decollata L., p. 99. Zua lubrica Múll., p. 100, làm. 7, fig. I2. Pupa montsevratica Fag., p. 100. . Pupa dolium var. plagiostoma A. Braun, p. I00, làm. 7, fig. 13. Pupa (Lauria) umbilicaia Drap, P. 100, làm. 7, fig. I4. Pupa (Vevtigo) antivertigo Drap., p. 100. Limax vvariegatus Drap., var. p. Ior, làm. 8, fig. I. Limnaea fragilis L., p. Ior. , Limnaea fvagilis var. covvus, p. IOT. Limnaea tvuncatula Múll., p. ror, làm. 8, fig. 3. Limnaeca ovata Drap., p. 101. Limmaea vulgaris C. Pir., p. 102, làm. 8, fig. 2. Limnaea deformata Alm. i Boí, p. 102, làm. 8, fig. 4. Ancylus lacustris L., p. 102. . Ancylus lacusivis vat. moquínia- nus Bgt., p. I02. —Helix (Candidula) vugosiuscula monisivolensis Fag. —H. (Candidula) siriata miontser- valensis Hid. —H. ( Fruticicola) hispida L. —H. (Trochula) conica Drap. —H. ( Carihusiana) carthusiana Mill. —H.(Theba) strigella vuscinica Bgt. —Hyalinia (Polita) nitens Gmel. —H. (Vitrea) crystallina Mill. — Euconulus fulvus Múll. —Succinea pfeifferi Rossm. —S. oblonga Drap. —S. putris L. — Rumina decollata L. Sinòn. de Zua subcylindvica L. — Pupa (Modicella) polyodon Drap. —Oreula dolium var. plagiostoma Braun. Sinòn. Pupilla (Lauvia) cylindvacca Costa. — Vertigo antiveriigo Drap. Sinòn. de Limax flavus L. —Lymmnaea (Stagnicola) palustris Mill. —L. (Slagnicola) palustris Mill. —L. (Galba) ivuncatula Muúll. Sinòn. de L. (Radix) limosa L. —L. (Radix) limosa L. — L. (Radix) limosa L. —Ancylus (Velletia) lacustris L. A. (Velleiia) lacustris L. (265) dl. Bofill i F. Haas 641 Planorbis carinalus Múll., P. 103. var., Planovbis nautileus var. imbricatus Múll., p. 103. Planorbis votundatus Poit., p. 103. Planorbis contortus L., p. 103. Planorbis laevis Alder, var., p. 103, làm. 8, fig. 5. Carychium minimum Múll., p. 104. Cyclostoma lutetianum Bgt., p. 104. Pisidium obtusale C. Pfr., p. 143. — Planorbis (Tropidiscus) umbili- catus Múll. —P. (Armiger) cristatus Mill. —P. (Pavaspiva) rotundatus Poir. —P. ( Bathyomphalus) contortus L. SIMON de P. Jefir. —Carychium minimum Mill. —Evicia elegans Mill. — Pisidium obtusale Lam. (la com- provació d'aquesta espècie no ens ha sigut possible per no tenir a la vista exemplars au- tèntics.). (Gyraulus) glaber De la llista anterior es desprèn que no hem cregut possible mantindre com a espècies o varietats vàlides unes formes de aquests jaciments distingides per Almera i Bofill com a tals. Són aquestes: Ammicola vallensana, Valvata piscinalis var. rubiensis, Helix praestriolata i Limnaea deformata, que hem identificat amb espècies no extingides i que existeixen encara en la conca del Llobregat. Amb l'eliminació d'aquestes espècies i varietats, que dona- ven a la suposta fauna pliocènica una fàcies diferent de la de la fauna actual, queda afirmat que és d'origen molt jove, no contenint més elements que els de la fauna actual. Part d'aquests elements, que són: Orcula dolium var. blagiostoma A. Br., Succinea oolonga Drap., Planoròts ( Batiyomphalus) contorius L 642 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (266) P. (Avmiger) cristatus L., Ancylus (Velletia) lacustris L., Belevandia marginata Mich., Moitessieria simomiana Charp. i Valvata piscinalis Múll., no s'han trobat encara en estat vivent en la conca del Llobre- gat, però tots viuen en regions limítrofes més septentrionals. Aquest fet indueix a suposar que la deposició d'aitals ter- renys coincideix amb un clima més humit com era quan Sant Llorenç del Munt i Montserrat estaven cuberts de boscos més ombrívols, temps que tal volta es remunta a tres o quatre segles enrera. Per a l'explicació del fet de l'antiga presència en la conca del Llobregat de formes que avui dia pertanyen a la fauna europea central i septentrional, no cal recórrer al període glacial, ja que és sapigut que no és el fret, sinó la humitat i l'ombra qui favoreixen la vida dels molluscos característics dels es- mentats paisos. La fauna de Capellades, denominada quaternària per Ro- maní, no pot distingir-se de l'actual, essent el terreny on s'ha trobat, amb tot i sa gruixària, d'origen molt recent, ja que encara continua sa deposició. Per això hem preferit denominar a les formes trobades allí subfòssils més bé que quaternàries. (267) A. Bofull i F. Haas 643 CONCLUSIONS Com en les valls dels dos Nogueres i del Segre, la fauna malacològica de ia conca del Llobregat es divideix en tres grupus, que corresponen a tres zones geogràfiques collindants, En les valls ja esmentades aquestes tres zones podien nc- menar-se la de l'alt Pireneu, la de les serres prepirenaiques i la del Montsech, caracteritzades cada una per cert nombre de formes especials. En la conca del Llobregat falta la zona alta pirenaica, ja que les fonts del riu estan situades en les serres prepirenaiques. La part superior atravessa aquesta zona, però no s'hi troben congostos tan estrets ni tan llargs com en les valls occidentals. Prop de Gironella surt el riu de l'esmentada zona prepire- naica per entrar en la regió oligo-miocènica, caracteritzada sobre tot per la presència dels conglomerats, coneguts general- ment amb el nom de pudingues. El riu Cardoner entra en aquesta regió entre Sant Llorenç dels Piteus i Solsona. Deno- minarem a aquesta regió la montserratica, del siti on sa fauna característica té major desenrotllo. Ve a ésser com una planície descendent cap al mar i en ella s'aixequen dues eminències: el Montserrat i Sant Llorenç del Munt. Es troba aquesta zona amb la zona litoral, o sigui la tercera amb que es divideix la conca, no lluny del Mediterrani. Abans de donar la llista de les espècies característiques de la zona prepirenaica, esmentarem unes formes especials de l'alt Pireneu que d'altres conques han entrat a la de l'alt Llo- bregat. Són aquestes: 644 Junta de Ciències Naiurals de Barcelona (268) Helix (Hygromia) limbata odeca Bgt., que es cita de Pobla de Lillet, H. (CRilotrema) desmoulinsi subsp., trobada a Castellar d'En Huch, i finalment, H. (Arianta) arbustorum xatarti Farin., que baixa fins a la muntanya de Rus. Juntes amb aquestes formes emigrades, viuen les segients, característiques de la zona de les serres prepirenaiques, que citarem amb llur indicació més baixa en la conca: Helix (Xerophila) ericetorum Múll. (Fígols les Mines), H. (Cnmilostoma) cornea Drap. (Guardiola), H. (Tachea) hortensis Múll. (Guardiola), Buliminus (Zebrinus) detritus Múll. (Gironella i Solsona). Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof. (Guardiola). P. (Modicella) secale Drap. (Pobla de Lillet). Clausilia (Marpessa) laminata Mont. (Pobla de Lillet). C. (Ruzmicia) abietina Dup: (Fígols les Mines), C (Ruaemicia) pyrenaica Charp. (Guardiola), Azeca tvidens Pult. (Pobla de Lillet), Pomatias obscurus esseranus Fag. (Gironella). La regió que designem amb el nom de montserratica està caracteritzada per les subespècies seguents: Hyalima (Polita) glabra harlet Fag., H. (Polita) pura courquini Bgt., Helix (Candidula) striata montserratensis Hid. (Mont- serrat) i H. (Candidula) striata belulonensis Bof. (Sant Llorenç del Munt), H. (Fruticicola) sericea bofilliana Fag., Pupa (Modicella) ajfinis bofilli Fag. i Pomaltias obscurus martorelli Bgt. (259) A. Bofill i F. Haas 645 La presència de dues diferents formes locals de H. (Can- didula) striata, o siguin montserratensis Hid. i betulonensts Bof., s'expliquen per l'isolament en les respectives localitats, Mont- serrat i Sant Llorenç del Munt. La zona litoral està molt ben definida pel gran nombre de formes especials, que citarem en la llista seguent, acompanyada cada una amb indicació de la localitat més internada en la conca: Leucochroa candidissima Drap. (Capellades), Hehx (Xerophila) variabilis Drap. (Pobla de Lillet), H. (Xerophila) maritima Drap. (Igualada i Monistrol), H. (Xerophila) arigonis Rossm. (Pobla de Lillet), H. (Candidula) apicina i,amY. (Vallvidrera), H. (Candidula) conspurcata Drap. (entre Manresa i Berga), (Trochula) conica Drap. (Martorell), H. (Trochula) elegans Drap. (Terrassa), . (Cochlicella) conoidea Drap. (Sant Fai del Llobregat), (Cochlicella) barbara L. (Igualada), (Cochlicella) acuta Múll. (Igualada), ( ( x Caracollina) lenticula Fér. (Terrassa), Macularia) companyonii Aler. (Barcelona), . (Euperypha) fisana Múll. (Igualada i Manresa), Clausilia (Papillifera) bidens L. (Gelida), C. (Ruzmcia) rugosa Drap. (Montserrat), Ferussacie folliculus Gron. (Sallent), Bullimus contortus Mich. (Litoral), Physa acuta Drap. (Terrassa), H Jel laic H H H Alexia myosotis Drap. (Litoral), Paludestrina acuta Drap. (Capellades) i P. brevispira Paladh. (Capellades). A aquesta llista podríem afegir H. (Archelix) Ppunctata Mill. 646 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (270) i H. (Eobamia) vermiculata Múll., la primera que puja fins a Guardiola i la segona fins a Mura, però l'àrea de dispersió de aquestes dues espècies mengívoles ha sigut augmentada per la intervenció de l'home. A més de les formes corresponents a les tres zones geogrà- fiques distingides per nosaltres, es cita de Barcelona el Malaco- limax valentianus Fér., que ja pertany a la regió valentina. Basta fixar-se en les preinsertes fàunules de la conca del Llobregat, per a fer-se càrrec de les relacions existents entre les faunes de les tres zones esmentades. Tractarem aquí solament de la dispersió d'algunes formes que surten notablement de la zona que els hi correspon: Pomatias obscurus martorell Bgt., que coneixem des d'Olius, prop Solsona, fins a Castelldefels a la vora del mar, Helix (Xeroplula) variabilis Drap i H. (Xerophila) arigonis Rossm., que s'han propagat des del litoral fins a la Pobla de Lillet, mentres que H. (Xeroplula) maritima Drap. s'introdueix solament fins a Igualada i Monistrol de Montserrat, Clausilia (Papillifera) bidens L., descoberta per En Sa- garra, bastant lluny del mar, a Gelida, Paludestrina acuta Drap., i P. brevispira Drap., trobades a Cepellades, o sigui a 70 Em. en línia recta del mar, i en aigua dolça del tot, per En Romaní. Les relacions més interessants s'observen en la fàunula de Guardiola, on es troben reunides unes poques formes litorals i alt-pirenaiques, amb altres montserràtiques i moltes de la zona prepirenaica. Compararem ara les faunes de les tres zones de la conca del Ge ES c —, Ca der (271) A. Boful i F. Haas 647 Llobregat amb les corresponents de les conques occidentals. Notem que les formes de la zona prepirenaica del Llobregat estan totes representades en la del Segre, solament la Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof., està allí substituida per la subespècie andorrensis Bgt., però la H. (Candidula) carasca- lensis organiaca Fag., tan característica de la zona dels con- gostos del Segre, falta en la del Llobregat. Es digne de fixar-se en el fet de que en la regió congòstica dels rius pirenaics fins ara estudiats (Essera, els dos Nogueres, Segre i Llobregat) viu la mateixa forma local de Pomatias obscurus Drap., o sigui el esseranus Fag. La zona montserràtica ofereix moltes analogies amb la del Montsech. Quasi totes les formes especials d'aquesta serra tenen llur anàleg en el Montserrat, com pot veures en el se- guent quadro: ZONA MONTSICCIANA ZONA MONTSERRATICA Hyalinia (Polita) cellaria mont- — Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. sicci. Bof. H. (Polita) nitens cyclotus Bof. H. (Polita) pura courguini Bgt. Helix (Candidula) striata montsic-—H. (Candidu-j montservatensis Hid. ciana Bof. la) stviata ) betulonensis Bof. Pupa (Modicella) affinis montsic-- —Pupa (Modicella) affinis bofilli Fag. ciana Bof. Pomatia obscurus montsiccianus o Pomatias obscurus martorelli Bgt. Bof. Per a Helix (Fruticicola) sericea bofilliana Fag., de Mont- serrat, no es coneix encara l'equivalent en el Montsech. Les Pupa (Modicella) avenacea i megacheilos, que en el Montsech tenen llurs formes locals: pulchella Bof. i microchi- lus Boí., no han arribat a crear formes equivalents en Mont- serrat, estan representades allí la megacheilos per la forma prepirenaica goniostoma i la avenacea per la forma típica tan variable per ses denticulacions bucals. 648 Jumia de Ciències Naturals de Barcelona (272) Falten a la zona montserràtica una forma local de Helix (Chilotrema) desmoulinsi Far. i H. (Tachea) hortensis Múll., que viuen en el Montsech. La regió litoral, com és de suposar, té un desenrotllo molt notable en la conca del Llobregat, mentres en les conques dels dos Nogueres i del Segre no s'hi noten més que les segúents: Helix (Cochlicella) acuta L., H. (Cochlicella) barbara Múll., H. (Euparypha) pisana Múll., Ferussacia folliculus Gron. i Physa acuta Drap. Comparant la fauna malacològica del Llobregat amb les de les regions orientals pirenaiques, trobem tres formes caracte- rístiques d'aquests últims: Helix (Chilostoma) cornea Drap. i H. (Avianta) arbustorum xatarti Farin., que ja hem tro- bat en la conca alta del Segre, i Testacella companyomi Dup., que aquí apareix per pri- mera vegada, així com Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof. Com a caràcter negatiu, però molt característic per a la fauna malacològica del Llobregat, deu cridar-se l'atenció sobre la falta total de Nàyades, les quals tenen representants en les faunes veines de l'E. i de l'VV. LI STUDIEN ÚBER DIE MOLLUSRENFAUNA DER RATALO- NISCHEN PVYRENAENTALER V DAS LLOBREGAT-GEBIET EINLEITUNG Diese Arbeit unterscheidet sich etivas von den vier ersten unserer Studien úber die Eatalonischen Pyrenàentàler, diese handeln nàmlich entiveder nur úber Flússe, die gànzlich innerhalb der Zone der Hoch- und Vorpyrenàen verlaufen, vie die Ésera und die beiden Nogueras, oder nur úber den jenem Gebiete angehòrigen Teil gròsserer Stròme, vvie z. B. des Segre. In der vorliegenden Arbeit úber den Llobregat vverden vvir aber den ganzen Strom von seiner in den Pyrenàen gelegenen Quelle an bis zu seiner Múndung in das Mittelmeer behandeln, und somit nicht nur den pyrenàischen, sondern auch den mediterranen Teil der Mollusten- fauna seines Gebietes besprechen, vas Gelegenheit zu vielleicht interes- santen BemerEungen úber das Verhàltnis dieser beiden Faunen zu ein- ander geben vird. Ausserdem ziehen vir die aus dem Llobregattale ermvàhnten quaternàren und subfossilen Mollusten in den Rreis unsrer Betrachtungen. Der Llobregat ann mit vollem Rechte der Hauptfiuss der Provinz Barcelona genannt vverden, denn in ihr entsteht er und in ihr vermàhit er seine VVasser mit dem Mittelmeer. Fast sein ganzes Flussgebiet ver- làuít auch innerhalb der genannten Provinz, nur der oberste Teil seines Zuflusses Cardoner, die Gegend von Solsona, gehòrt politisch zur Provinz Lérida. Die Quelle des Llobregat befindet sich nicht, vvie die der bisher von uns studierten Flússe, in den Hochpyrenàen, sondern in den òstlichen Auslàufern der in das Gebiet der pràpyrenàischen Sierren gehòrigen Sierra de Cadí. Es lcann deshalb nicht auffallen, dass in seiner Fauna die charalcteristischen Formen des Hochgebirges feblen. 18 650 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (274) Obgleich von den Hòhen nòrdlich von Castellar d'En Huch Tàler zum Llobregat gehen, die ihm in der Regenzeit oder zur Schnneschmelze auch VVasser zufibren, liegt seine eigentliche Quelle doch súdlich von dem genannten Orte, und zvvar in eirer engen, steilivandigen Schlucht, dem sog. 4Canal del Llobregato, die dort der Erde entstròmenden VVasser- mengen sind so betràchtlich, dass sie nach vvenigen Metern scbon als Trieblrait in der 4Farga Vellay dienen Rònnen. Der junge Fluss fliesst an Sant Vicens del itus vorbei und erreicht nach etvva ro Rm. Pobla de Lillet. Bis Sant Llorenç de Bagà, 12 Rm. vveiter urten, behàlt er die Richtung nach VVesten bei. Dort stròmt ihm von rechts der Abfluss des Coll de Tanca la Porta am Súdabhan- ges der Sierra de Cadí, der Río Bastaveny, zu, mit seinen am Coll de Jou und am Puig d'Alp entspringenden Zufluss Bavvranch de Greixa, der sei- nen Namen von dem an ihm gelegenen Orte Greixa hat. Etya 2 Em. oberhalb des Einfusses des Río Bastareny in den Llobregat liegt Bagà. In Sant Llorenç de Bagà (—Station Guardiola der Bahn Manresa- Guardiola), vo diese Vereinigung stattfindet, biegt der Llobregat nach Súden um und behàlt diese Richtung im gròssten Teil seines Laufes bei. Er fliesst nach 2 Rm. durch Guardiola, nach vveiteren 7 Im. làsst er auf seiner rechten Seite Fígols les Mines liegen und abermals 4 Rm. flussabivàrts findet er zu seiner Linten, venn auch in einiger Entfernung von seinem Ufer, das Ortchen Serchs, auch Pont de Raventí genannt. 3 Rm. vveiter unterhalb liegt La Baells. Das Stàdtchen Berga, von dem das eben besprochene Gebiet den Namen eBergadàx hat, liegt an dem Flússchen Estredí, das von rechts her in den Llobregat múndet. 5 Rm. unterhalb von dieser Einmúindung fliesst der Llobregat an Gironella, nach vveiteren 3 an Viladomiu, nach abermals 5 an Puigreig und vveitere 18 Rm. flussabvvàrts an Sallent vorbei.Einen Rm. unterhalb von Gironella miúndet von lints her die Riera de Ca'n Llop in den Llobregat ein. In 7 Rm. Entfernung nach Súden erhàlt er von linls her die VVasser des Réúo Gabarresa, der bei Alpens in dem Lluçanés genannten Gebiete entspringt, in dem die Orte Olost und Sant Esteban de Lluçanès liegen. 17 ISm. unterhalb der Einmúndung des Río Gabarresa erhàlt der Llobregat von rechts her seinen bedeutendsten Nebenfluss, den Ro Cardoner. An diesem liegt, 7 Rm. oberhalb von seiner Múindung, Man- vesa, 16 Em. vveiter aufvvàrts Suría und nach vveiteren 13 Rm. Cardona. Einige Rilometer oberhalb von dem letzteryvàhnten Stàdtchen vereinigt (275) 4. Bofilli F. Haas 651 Sich, von rechts her lommend, der Río Negvo mit dem Cardoner, in dessen Gebiet Solsona und, in etiva 8 Rm. Entfernung davon, die Ein- siedelei Mi/agro (auf Ratalonisch Miívac/e) liegen. ro Rm. oberhalb seiner Vereinigung mit dem Río Negro fliesst der Cardoner an der VVall- fahrtsRapelle Olius und abermals 18 Rm. flussaufivàrts an dem Dorfe Sant Llorenç de Morunys, auch S. Ll. dels Piteus genannt, vorbei. Dort erhàlt er von der Sierra de Cadí her die Riera de Valls, an der, nahe ihrer Quelle, das Stàdtchen Gòsol liegt. VVeiter oberbalb von S. Ll. de Morunys, in etvva 45 Em. Entfernung davon, liegt das Dòrchen Coma am Cardoner. Unterhalb der Vereinigung des Cardoner mit dem Llobregat beherrscht die Landschaft auf dem linten Ufer der BergstocE Sant Llovenç del Munt, der die VVasserscheide nach dem Gebiete des Besós bildet und auf dessen Abhang zum Llobregat die Fundorte Rocafort, Muyva und Montcau liegen. Auf dem anderen Ufer erhebt sich der malerische Montserrat, dessen nach Súden und VVesten gerichtete Abhànge zum Río Anoya abvvàssern. . An seinem Fuss und am Ufer des Llobregat befindet sich das Stàdtchen Monistrol. Zvvischen diesem und dem Einfluss des R40 Anoya in Mar- tovell Hiesst ihm vom Montserrat her der Torrente de la Salut zu, an dem Collbató liegt. Er fliesst an dem Thermalbad La Puda de Montserrat vorbei, Stirzt nahe bei diesem úber die Stromschnelle 4Salt del Cairats, làsst vveiter unten linEs das Dorí O/esa und recht Esparraguera liegen, nachdem er Eurz oberhalb von dem letztervvàhnten Orte von linEs her den Torrent del Mall, an dem das Dorf El Bruch liegt, emplangen hatte. In Marviorell vvird, vvie sehon ervàhnt vvurde, der Llobregat durch einen zxveiten vvichtigen Nebenfluss, den Anoya, verstàrEt. Steigt man den Lauf dieses letzteren aufivàrts, so Hommt man nach Gelida und dann nach Sant Sadurni d Anova, das aber nicht direEt am Flusse dieses Namens, sondern an der in diesen múndenden Riera de Lavern gelegen ist. VVeiter oberbalb liegt Pieya in einem Rleinen Seitentàlchen und Vallbona am Anoya selbst. Die Stàdtchen Capellades, in dessen Umge- bung die Fundorte Abric Romaní, Torre de Claramunt, Carme und einige andere liegen, und Igualada mit den Dòrfern Vilanova, Odena und Copons sind schon im Quellgebiete des Anoya gelegen. Flussabuvàrts von Martorell fliesst dem Llobregat von linlss her die Riera de Rubí oaer de les Arenes zu, die auí dem Berge Sant Llorenç - 652 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (276) del Munt entspringt und an deren Ufern die Fabriltsstadt Tarvassa und das Dorf Rubí liegen: in der Nàhe des letzteren befindet sich Ca'n Ubach, der belannte Fundort pleistozaener Fossilien. Unterhalb der Einmúndung der Riera de Rubí liegt Papiol auf dem lingen und Pallejà auí dem rechten Ufer des Llobregat. Das Dorf Cor- bera ist etva 7 Rm. vveiter vvestlich von dem letztgenanten Orte ge- legen. Molins de Rey, Sant Feliu del Llobregat, Cornellà, Hospitalet und Prat del Llobregat sind die letzten Orte am Llobregat zvvischen Pallejà und seiner Múndung ins Mittelmeer, und auf dieser Strecte vvird er noch durch die Rieya de Vallvidrera, auch Rierada genannt, und die Rieva de Sarrià, die beide vom Tibidabo Eommen, verstàrEt. Das breite Llobregatdelta 4vird im Norden durch den Montjuich und im Súden durch die Rústenberge von Garra/ begrenzt. In seinem nòrdlichen Teile befinden sich das Hippodrom und Ca'n Tunis, hàufig vviedertehrende Fundorte, im súdlichen 4 BracEuvassersimpfe, die Es- tanys de la Ricarda, de Illa, de Remolà und de Murtra, SOvvie die Orte Gavà und Castelldefels. Die Stadt Barcelona, die teilvveise im Gebiete des Llobregat und teilvveise in dem des Besós liegt, ist in allen den Fàllen in den Rreis unsrer Betrachtungen hineingezogen ivorden, in denen nicht ausdrúcR- dich als Fundort ein PunEt im Besós-Gebiete genannt var. (277) A. Bofill i F. Haas 653 GESCHICHTE DER MALAROLOGISCHEN ERFORSCHUNG DES LLOBREGAT-GEBIETES VVie man aus dem folgenden Abschnitte 4Litteraturibersichto ersehen Rann, rúhren die ersten Angaben dúber Mollusten aus dem uns beschàítigenden Gebiete von auslàndischen Gelehrten her, die nicht selbst in Ratalonien gesammelt, sondern die ihr Material zugesandt belommen hatten. Der erste uns beEannt gevvordene Autor, der selbst im Llobregat- gebiete sammelte, ist P. M. Gvaèlls, der im Jahre 1846 einige Schneclten vom Montseriat ervvàhnte: ihm folgte 1852 E. A. Rossmàssler, der aus dem Eatalonischen Littoral von ihm gesammelte Schnecten auffúhrt. Aus der ervàhnten Litteraturúbersicht geht ferner hervor, dass nach den beiden eben genannten Sammlern die Zahl der Mollusicenforscher erheblich zunahm, ivodurch unsre Renntnisse durch viele, leider aber meistens zerstreute und sehr unvollstàndige Einzeldaten bereichert ivurden. Aus diesem Grunde zàhlen vvir in der gleich folgenden Liste nur solche Arbeiten auf, die entmveder mehr oder vveniger ausfúhrliche Lolalfauner enthalten, oder die úber interessante, unbelannt gebliebenc Gebiete handeln: 654 1860. Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (278) SAMMLER IM TALE DES LLOBREGAT Drs. Coronado.— Vom Montserrat bis Solsona. — Ihre Sammlung befindet sich im Colegio de San Ignacio der Jesuiten in Barcelona. Bofill, A. — Vallvidrera. — Seine Ausbeute befindet sich in seiner Privatsammlung in Barcelona. Bofill, A.— Ebene von Barcelona. — Privatsammlung. Servain, G.— Barcelona und Montserrat. — Sammlung Bourguignat im Musée d'Histoire Naturelle zu Gení. Bofill, A — Oberster Llobregat. — Privatsammlung. Fagot, P.— Montserrat, Barcelona. — Authentische Stúclze von ihm in der Sammlung Bofill. Chía, M. de. — Barcelona. — Privatsammlung in Barce- lona. Salvanàa, J. Mo — Vallvidrera. — Ein Teil seiner Samm- lung im Museu de Catalunya in Barcelona. Almera, J . € Bofill, A.— Unteres Llobregatgebiet. — Seminario Conciliar zu Barcelona. Maluquer, J.— Gavà. — Sammlung Maluquer im Museu de Catalunya in Barcelona. Maluquer, J.— Igualada. — Museu de Catalunya. Maluquer, J.— Prat del Llobregat. — Museu de Cata- lunya. Maluquer, J.— Oberster Llobregat. — Museu de Cata- lunya. Zulueta, A. de. — Llobregatmúundung. — Sammlung Zu- lueta in Madrid. Fagot, P. — Sierra de Cadí, Abfall nach dem Llobregat. — Authentische Stúcte von ihm in der Sammlung Bofill. Sagarra, I. — Oberster Llobregat. Serradell, B.— Avenc d'En Roca, Tal des Río Anoya. — Privatsammlung in Barcelona. (279) 4. Boful i F. Haas 655 1909. Serradell, B.-— Avenc dels Pouetons de les Aguilles auf dem Montserrat. — Privatsammlung. 1909-10. Marcet, A. — Monographie der Mollusten des Mont- serrat. — Sammlung des Rlosters Montserrat. 1910. Faura, M.— Verschiedene Hòhlen im Montserrat. — 1913. Rosals, J.— Guardiola, Gebiet von Berga. — Museu de Catalunya. 1913. Rosals, J. — Terrassa — Museu de Catalunya. 1913. Tomàs, Ll. — Capellades. — Sammlung der Inst. Cat. d'Hist. Nat., Barcelona. 1914. Rosals, J.— Capellades. — Museu de Catalunya. 1916. Sagarra, I. — Oberster Anoia. — Museu de Catalunya. 1917. Romaní, A. — Capellades. — Privatsammlung in Vilanova y Geltrú. 1919. Maluger, J.— Sallent. 1919. Haas, F. — Oberstes Llobregatgebiet. — Seine Ausbeute vvurde zvvischen dem Museu de Catalunya in Barcelona und dem Senctenberg Museum in Frantíurt a. M. geteilt. Ausser dem im Museu de Catalunya und in der Sammlung Bofill vorhandenen Material haben vvir die Ausbeute studierer Eónnen, die F. Haas im Auítrage des SencEenberg-Museum in Frantfurt a. M. bei verschiedenen Gelegenheiten an mehreren PunEten des Llobregat- tales sammelte. Ferner standen die in der Sammlung des R. Academia de Ciencias y de Artes in Barcelona befindlichen Schnecten aus dem Llobregatgebiete zu unsrer Verfúgung, sovvie die in den Privatsammlungen der Herren A. Romaní y Guerra in Vilanova y Geltrú, L. M. Vidal in Barcelona, Dr. B. Serradell in Barcelona und L. Suàrez del Villar, ehemals in Figols les Mines, jetzt in Barcelona. 656 Junta de Ciències Naluvals de Barcelona (280) ABRURZUNGEN DER TITEL DER IM TEXTE ERVVAHNTEN, IM AUSLANDE VENIG BERANNTEN FEATALONISCHEN UND SPANISCHEN ZEITSCHRIFTEN Act. y Mem. I. Congr. Nat. Esp. — Actas y Memorias del I. Congreso de Naturalistas Espafioles celebrado en Zaragoza los días 7-I0 de octubre de 1908. — Zaragoza, 1909. An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona. — Anuario de la Junta de Cièncias Naturals. — Ajuntament i Diputació de Barcelona. An. Ass. Exc. Cat. — Anuari de l'Associació d'Excursions Catalana. — Barcelona. Bol. Soc. Arag. Cienc. Nat. — Boletín de la Sociedad Aragonesa de Cien- cias Naturales. — Zaragoza. Bull. Ass. Exc. Cat. — Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana. — Barcelona. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. — Butlletí de la Institució Catalana d His tòria Natural. — Barcelona. Crón. Cient. Barcelona. — Crónica Científica. Revista Internacional de Ciencias. — Barcelona. Fiest. Cient. CL aniv. R. Ac. Cienc. Barcelona. — Fiestas Científicas celebradas con motivo del CL aniversario de la fundación de la Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona, 1914. Ibérica. — Ibérica. El Progreso de las Ciencias y de sus Aplicaciones. Revista Semanal llustrada. — Tortosa. Mem. Real Acad. Cienc. Barcelona. — Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes. — Barcelona. Mus. Barcin. Op., Ser. Zool., N.o — Musei Barcinonensis Scientiarum Naturalium Opera, Series Zoologica. N.2... Publicacions de la Junta de Ciències Naturals de Barcelona. Physis. — Physis. Publicació destinada als amics de la Naturalesa. — Barcelona. Rev.Montserr. — Revista Montserratina. Publicación Mensual redactada por Padres Benedictinos. Real Monasterio de Montserrat. Sota Terra. — Sota Terra. Ressenya il'lustrada de les excursions espe- leològiques verificades durant l'any 19.. pel Club Montanyenc de Barcelona. (281) A. Bofill i F. Haas 657 LITERATURVERZEICHNIS Geht obne SchvierigEeit aus dem Abschnitte 4Bibliografíay im Eatalonischen Teile, p. 13-20, hervor. Zum Verstàndnis der im Texte gebrauchten Ablcirzungen Eatalo- nischer, und spanischer, im Auslande vvenige beEannter Zeitschriíten sei auf das der eben genannten Liste vorausgehende Verzeichnis dersel ben hingevviesen. LISTE DER AUS DEM LLOBREGATGEBIETE ZIETIERTEN ARTEN Bedarf ebenfalls Iceiner Ubersetzung. Die den aufgefúbrten Arten in Verbindung mit einer Seitenangabe folgenden Zahlen beziehen sich auf die laufenden Nummern der Arbeiten, die im Abschnitte 4Biblio- grafias aufgezàhlt vverden. VVas die Rechtschreibung der ervàhnten Artnamen anmbelangt, so ivandten vir die nach den NomenElaturregeln gúltige an. Abiveichende Sehreibarten, vvie sie sich sehr hàufig in den einschlàgigen Arbeiten finden, sind vvohl stets auf DrucEfehler zurúcEzufúihren, sie vvurden von uns nur dann berúcEsichtigt, venn sir Anlass zu Vervvechslungen geben Eonnten. Auch die Zuerteilung der Arten an unrichtige Autoren ist in den von uns studierten Arbeiten nicht selten: sie vurde in unsrer Liste nur dann verbessert, ,venn sie Missverstàndnisse verursachen Eonnte. 658 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (282) AUFZAHLUNG DER ARTEN MIT RRITISCHEN UND GEOGRA PHISCHEN BEMERRUNGEN 1. Arion ater Linné Limax ater Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, P. 652. Montserrat (Bofill, J. Maluquer, Serradell, Marcet). Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). 2. Arion rufus Linné Limax vufus Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, P. 052. Guardiola (Haas). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (J. Maluquer). Castellar d'en Huch (J. Maluquer). 3. Arion subiuscus Draparnaud Limax subfuscus Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 125, Taf. 9, Fig. 3. Montserrat (Rosals). Guardiola (Haas). 2 Exemplare. 4. Arion hortensis Férussac Avion hovtensis Ferussac, Hist. moll., 1819, p. 65. Taí. 2, Fig. 4-6. Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet). Pobla de Lillet (J. Maluquer). Von den beiden letztgenannten Fundorten vvurde diese Art unter der Bezeichnung Arion pyrenaicus M. T. angefúuhrt, die nach Germain (Moll. France, II, 1913, P. 37) mit hortensis synonym ist. (283) 4. Bofill i F. Haas 5. Limax ilavus Linné Limax flavus Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, P. 652. Limax variegatus Draparnaud, Tabl. moll., 1801, p. 103. Barcelona (Chía). Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Martorell (Almera £ Bofill). Subfossili Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). Castellar d'En Huch (J. Maluquer). 6. Limax ater Razoumovsxi Limax ater Razoumovysxi, Hist. Mont Jorat, I, 1789, p. 266. Sallent (J. Maluquer). 1 StúcE. 7. Agriolimax laevis Múller Limax laevis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II., 1774, P. I. Limax bvunneus Draparnaud, Tabl. Moll., 1801, p. 104. FErynicRillus bvunneus Mabille, Arch. mal., I., 1868, p. 47. FEvynichia brumnea Morlet, Journ. de Conch., XIX, 1871, P. 36. Montserrat (Fagot, J. Maluquer, Marcet, Serradell). 8. Agriolimax agrestis Linné Limax agrestis Linné, Syst. Nat., ed. X., 1758, p. 652. Barcelona (Chía). Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals) Montserrat (Marcet, Serradell). Sallent (J. Maluquer). 1 Stúcr. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). 9. Malacolimax valentianus Férussac Limax valentianus Férussac, Tabl. Syst. an. moll., 1821, p. 21. Barcelona (Chía, Cocxerell). 659 660 Junia de Ciències Naturals de Barcelona (284) 10. Milax gagates Draparnaud Limax gagates Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. I00. Barcelona (Chía). Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). Sallent (J. Maluquer). 2 Exemplare. Guardiola (Rosals). 11. Testacella haliotidea Draparnaud Testacella haliotidea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 99, Hist. moll. France, 1805, p. 121. Taf. 9, Fig. 12-14. Tesiacella barcinonensis Pollonera, Boll. Mus. Zool. Anat. Comp. Torino, III, N.o 43, 1888, p. 4, Taí. 2, Fig. 13-16. Testacella haliotidea var. barcinonensis VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., 1. Supl., 1890, P. I. Barcelona (Bofill). 2 Stúcle. (Salvatià, Chía, Pollonera, VVesterlund, Fagot). (Haas). 1 Exemplar. Montserrat (Bofill). r junges StúcE (Serradell, Marcet, Faura). Zvvischen Gironella und La Baells (Haas). 1 Exemplar. Pont de Ravent: (Haas). 1 Exemplar. Greixa (Haas). 1 Exemplar. Pobla de Lillet (Haas). t Exemplar. VVir stellen Test. barcinonensis Poll. in die Synonymie dieser Art, da ibr Autor, der nur ein einziges und dazu scheinbar unausgevachsenes Exemplar untersuchte, das er von M. de Chia zugesandt erhalten hatte, selbst ihre Artberechtigung bezvveifelt. 12. Testacella companyonii Dupuy Testacella companyonii Dupuy, Hist. moll. France, 1847, P. 47, Taf. T, Bigiis: Figols les Mines (Suàrez del Villar). 2 Stúcre. Pobla de Lillet (Bofill). 4 Stúcle. Diese Art, von der vvir ausfúhrlicher in unsrer Studie úber die Mollustenfauna des Ter-Gebiets berichten verden, ist bisher noch nie aus dem Llobregat-Gebiete ernvàhnt vvorden. (285) A. Bofill i F. Haas 661 d 13. Vitrina major Férussac Helicolimax major Férussac, Ess. méth. conch., 1817, P. 43. Vitrina major Moquin-Tandon, Hist. moll. France, 1855, P. 40, Taf. 6, Fig. 14-32.: V. draparnaldi Cuvier, Règne animal, II, 1817, p. 405, Fussnote. V. diaphana Marcet (non Draparnaud), Rev. Montserr., IV, 1910, 3'CTA V. Se Caziot (non Bourguignat), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,, VII, 1907, P. 73-75. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 302. — Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Notes Xe TQTO, p: LI. Barcelona (22) (Salvaià). Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals). Viele Exemplarc. Montserrat (Coronado). — (Bofill). Viele Stúce (Salvanà). (Aguilar- Amat). 7 Exemplare. (J. Maluquer, Serradell, Marcet). (Haas). 2 Exem- plare Greixa (Haas). 5 Exemplare. Guardiola (Haas), 3 Exemplare. Pobla de Lillet. (J. Maluquer). Die von Salvafià herrúhrende Angabe, dass V. major in Vallvidrera bei Barcelona lebt, scheint uns nicht allzu begrúndet zu sein, da der gleiche Autor von demselben Fundorte auch andere dort nie vviederge- fundene Arten, vie Helix ( Fvucticicola) dmbata Drap. und H. (Xeropnila) evicelorum Múll. oder úberhaupt aufí der iberischen Halbinsel npicht vortgommende, vie H. (Tviclia) villosa Drap. zitiert, seinen Angaben ist also nicht unbedingt zu trauen. Gleiches Misstrauen bringen vvir den Zitaten von Vitrina diaphana (Marcet, 120, p. 271) und der mit V. pyrenaica Fér. identischen V. pen- chinati (Caziot, III, p. 73 E 123, p. 11, Serradell, 117, p. 134 und Mar- cet, 120, p. 302) von Montserrat entgegen, da alle die vielen vorhir emvàhnten Erforscher des genannten Berges dort nur V. major nach- vveisen onnten. VVir glauben deshalb, dass Vervvechslungen mit dieser vorliegen. 14. Vitrina pellucida Múller Helix pellucida Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 15. Vitrina pellucida Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II, 1855, P. 52, Taf. 6, Fig. 33-36. Barcelona (22) (Salvanà). Guardiola (Rosals). 662 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (286) Bezúiglich der Salvafiàschen Angabe dieser Art von Barcelona gilt das Gleiche, mas vvir auch bei der vorhergehenden Vitrina úber densel- ben Autor sagten. VVas die Nennung von V. pellucida von Guardiola durch Rosals anbelangt, so Eonnten vvir seine Bestimmung nicht Eon- trollieren, da sein Belegexemplar nicht auffindbar ist, doch spricht nichts gegen das Vorsomen der gennanten Art im Llobregat-Gebiete. 15. Hyalinia (Polita) nitidula Draparnaud Helix nitidula Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 117. — Ross- màssler, Icon., II, Heít 1-2, 1838, p. 36, Taf. 30, Fig. 526. Hyalina (Polita) nitidula Bofill de Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar celona, XII, 1920, p. 22. Vitrea nitidula Draparnaud var. crystallina Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89. Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals). 4 Exemplare. Montserrat (Marcet). Die von Bofill (65, p. 48) vom Montserrat zitierte Hyal. nitida hat sich als Hyal. (Polita) nitens Gmel. herausgestellt. 16. Hyalinia (Polita) nitens Gmelin Taí. I, Fig. 4-6 Helix nitens Gmelin in Linnés Syst. nat., 1788, p. 3030. Hyalinia (Polita) nitens Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, XII, 1920, P. 22. Zonites subnitens Bourguignat in Mabille, Hist. mal. bassin parisien 1870, P, 110. Zonites apocryptius Bourguignat in Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 172 (nomen nudum). Barcelona (Bofill) (Rosals). 13 Exemplare (diam. 12-8'5, alt. 6-5 mm.) Rubí und Ca'n Ubach (Almera £ Bofill), subfossil. Capellades (Romaní). 3 Stúcte. Bruch (Rosals). 3 Exemplare (diam. 7/75, alt. 4 mm.) Montserrat (Bofill). Viele Stúcie. (Fagot, J. Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). (Haas). 4 Exemplare (diam. 9-7'75 alt. 5-355 mm.) Figols les Mines (Suàrez del Villar). 1 Exemplar. Bagà (Haas). 3 Exemplare. Pobla de Lillet (J. Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar. Diese Art besitzt in den verschiedenen Teilen des Llobregat-Gebietes (287) A. Bofill i F. Haas 663 nicht die gleiche Formausbildung, vvie des Nàheren gleich auseinander- gesetzt mverden vvird. In Barcelona und in der nàheren Umgebung dieser Stadt ist ihre Variabilitàt am Gròssten, als die Endpuntte ihrer Varia- tionsbreite lassen sich 2 Formen betrachten, von denen die eine sich durch engen Nabel und trompetenfòrmig starE verbreiterten letzten Umgang auszeichnet (Taf. 1, Fig. 5), vàhrend die auí dem anderen Extrem durch einen veiten, perspeEtivischen Nabel und Eaum verbrei terten letzten Umgang gelennzeichnet ist (Taf. 1, Fig. 4). Auch in Bezug auf die Hóhe des Gehàuses herrscht bedeutende Verànder- lichteit: die barceloneser Exemplare erreichen zvvar nie die maximale Hóòhe der mittel- und nordeuropàischen, verden vohl aber vvesentlich niedriger als diese, vie man aus unsrer Fig. 4 ersehen Eann. Die extreme Form mit dem vveiten, perspeltivischen Nabel làsst sich mit Hyalínia (Polita) nitens cyclotus Boí. vergleichen, von der vir in unsrer Studie úber die Mollusten der Noguera Ribagorzana (Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19, Taf. 1, Fig. 4-9) eine Abbildung gegeben haben und die einen noch perspeEtivischeren Nabel und stàrler ver- breiterten letzten Umgang besitzt. Im Vergleich zu den so variablen Stúcten von H. nitens von Barce- lona sind die aus dem úbrigen Llobregat-Gebiete verhaltnismàssig sehr Eonstant. Die von Bruch und vom Montserrat zeichnen sich durch relative Hóhe, gemvòlbt dachfòrmige Oberseite und tiefen, vveiten, aber nicht perspeEtivischen Nabel aus. Diese eben geschilderte Ausbildung des Nabels ist eine Folge davon, dass die 4 ersten Umgànge der Schale langsam und regelmàssig vvachsen, màhrend der letzte plòtziich und unvermittelt an Breite zunimmt. Auch die Gehàusegròsse der Exemplare von den beiden genannten Fundorten bleibt hinter der der barceloneser Stúcle zurúci. Es ist móòglich, dass dioese Eleinen Exemplare der Hya- linia apocryptia B8gt. zu Grunde liegen, die, vvie aus unsrer Synonymie- liste hervorgeht, nomen nudum geblieben ist. Fig. 6 auf Taf. 1 stellt diese Form nach einem Stúcls vom Montserrat dar. Das einzige Exemplar von Figols, das vvir untersuchen lEonnten, ist unausgeivachsen, sodass yvir úber seine Eigenschaften nichts aussagen lónnen, ebensovveníg vvie úber die Form von Pobla de Lillet, von der uns leider Eein StúcE zur Verfúgung stand. 17. Hyalinia (Polita) glabra harlei Fagot (Taf. I, Fig. 1-7) Zonites harlei Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 173. Zonites arabiae Fagot, l. c., p. 174 (nomen nudum). Hyalinia arcasiana Marcet (non Bourguignat), Rev. montserr., III, 1900, p. 302. 664. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (288) Helix arcasiana Faura y Sans, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, P. 5006. Montserrat (Bofill). Viele Stúcte, (Fagot) 1 Exemplar. (J. Maluquer, Serradell, Marcet, VVesterlund). (Rosals) 2 Exemplare: (Haas). 1 Exem- plar, (diam. 16, alt 7/5 mm.) Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell, Faura). Unter der obigen Bezeichnung haben vvir die Hyalinien vom g/abra- Typus aus dem Gebiete des unteren Llobregat vereinigt. Die vom Mont- serrat, die uns allein zugànglich vvaren, unterscheiden sich von der typ- ischen mitteleuropàischen Hyalinia glabra, vie sie Rossmàssier (Icon., II, Taí. 30, Fig. 528) und Moquin-Tandon (Hist. moll. France, HI, Taf. o, Fig. 3-8) abbilden, Eonstant durch die gròssere VVòlbung und Hóhe ihrer Oberseite, vvie in unsren Figuren 1-3 auí Tafel 1 ersichtlich ist. Hyalimia arabiae Fag. (1. c.) ist nomen nudum geblieben. Ein von Fagot so benanntes Exemplar in der Sammlung Bofill, das vvir Paf. I, Fig. 7 abbilden, ist lediglich ein unausgevachsenes StúcE von H. gla- bra harlei, xvoraus hervorgeht, dass arabiae in die Synonymie von Zarlei gehòrt. Die uns unbelannte Hyalimia arcasiana, die Servain (Et. moll. Espagne Portugal, 1880, p. 19) von Pamplona und Sevilla beschreibt, vvird von Locard (Coq. terr. France, 1894, p. 40) in die Gruppe von Hyal. glabra gestellt. Hieraus ist zu folgern, dass die von Marcet und Faura aus unserem Gebiete unter diesem Namen ervàhnten Hyalinien in die gleiche Gruppe gehòren, vveshalb vvir sie deren Vertreter im Llo- bregat-Gebiete, der H. glabra harlei, unterordneten. 18. Hyalinia (Polita) lucida Draparnaud Helix lucida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 96. Helix nitida Draparnaud (non Múller), Hist. moll. France, 1805, P. 117, Taf. 8, Fig. 23-25. Hyalinia (Polita) lucida Bofill ee Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barce- lona, X, 10920, p. 16, Taf. 1, Fig. 1-18, Id., XII. 1920, p. 21. Vitrea lucida var. convexiuscula subvar. farimesiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 107. Zonites septentrionalis Bourguignat, Moll. nouvy. lit. ou peu connus, XI. Delzade, 1870, p. 8, Taf. 3, Fig. 4-6. Zomites farinesianus Bourguignat, l. c., p. 11, Taf. 3, Fig. 1-3. Zonites navarricus Bourguignat, l. c., p. 13, Taf. 3, Fig. r0-I2. Zonites staechadicus Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Tou- louse, XI, 1877, p. 38 (nomen nudum). — Locard, Cat. Gen. moll. France, 1882, p. 36 (nomen) £ 302. Hvyalinia gyrocurtopsis Bourguignat in Chía, Nota mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 7 (nomen nudum). Helix cellarvia Bofill (non Múller), Cat. col. conch. Martonell, 1888, P. 44. (289) A. Bofill i F. Haas 665 Hyalinia cellavia Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV. 1904, P. 75.— Serradell, Sota Terra, 1909, p. 134. —Marcet, Rev. Montserrat. III, 1909, p. 302, Rosals, Butll, Inst Cat Hist. Nat., XIV, 1914, P. 44. Hyalinia cellavia var. montserratica Serradell, Sota terra, 1909, P. 135: Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 271. Barcelona (Bofill). 6 Stúclce, (Martorell). 3 Exemplare, (Servain, Chía, Caziot). (Aguilar-Amat). r2 Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (G1os). 2 Exemplare. Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Gavà (Bofill). 1 Exemplar. (Codina). 1 Exemplar. Sant Feliu de Llobregat (Rosals), zahlreiche Stúcre. Terrasa (Rosals). Martorell (Servain). Vallbona (Sagarra). 2 Exemplare. Capellades (Bofill). 4 Exemplare. (Rosals). (Romaní). 3 Exemplare. Bruch (Bofill). 4 Exemplare, (Salvafià). Montserrat (Bofill). 4 Exemplare. (Fagot, J. Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). Zvvischen Manresa und Berga (Gomis). Sellent (J. Maluquer). 1 Exemplar. Gironella (J. Maluquer). 1 Exemplar. Zxvvischen Gironella und La Baells (Haas). 1 Exemplar. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (j. Maluquer). Falgars (J. Maluquer). Montana de Rus (J. Maluquer). In unseren vorangehenden Studien haben vir unter der gemeinsa- men Benennung H. lucida Drap. die Arten favinesiana Bgt. und navar- vica Bgt. zusammengefasst, indem vvir farinesiana als eine flache, vveit und perspeltivischer genabelte, zavarrica dagegen als eine enger auí- gerollte und enger genabelte Form der Jucida aufíassten. VVir mússen die Synonymieliste von lucida vergròssern, da auch Hyat. septentrionalis Bgt. von der alten Draparnaudschen Art unmó- glich abgetrennt verden Eann und als eine Form derselben mit start ernveitertem letzten Umgang angesehen vverden muss. Hyal. staechadica Bgt., von Fagot vom Montserrat zitiert, ist nie abgebildet morden und ist Nomen nudum geblieben, bis Locard sie in seinem Prodrome de Conchyliologie Française, p. 302 beschrieb: aus dieser Beschreibung und aus der Einreihung zvvischen andere, mit Ju- cida identische çArtena geht mit Sicherheit hervor, dass auch sie in die Synonymie derselben gehórt. Die von Chía von Barcelona angebene H. gyrocurlopsis ist, vvie er selbst bemerlet, eine ihm von Bourguignat genannte, aber unbeschrieben gebliebene Form aus der Vervandtschaft der H. lucida, sodass vvir sie, ohne einen Fehler zu begehen, in deren Synonymie stellen Eónnen. 19 666 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (290) Hyalinia cellaria vvurde von verschiedenen Autoren aus dem Llo- bregat-Gebiete ervàhnt. Das als solehe bestimmte Material, das vvir vergleichen Eonnten, hat sich aber als unausgemachsene Stúcte von H. lucida ervviesen, die den letzten, ervveiterten Umgang und den durch diese letzte VVindung perspeltivisch vverdenden Nabel noch nicht be- sassen, auch den Eleineren Durchmesser, der der vermeintlichen H. ce/- laria zugeschrieben vvurde, ertlàrt dieses Unausgemachsensein. VVas schliesslich Serradells Varietàt montservatensis der H. cellaria ambelangt, so besitzt sie Eeine Eigenschaít, die ihre Abtrennung von cellaria in Serradells Sinn, d. h. also von Jucida, rechtíertigen Eònnte. VVir Eonnten sie in der Sammlung von Dr. Serradell studieren und halten sie als auf junge Stúcle der Form der Hyal. lucida begrúndet, die Chía unter der Bezeichnung gyrocuríopsis vom neuen Friedhofe von Barcelona zitiert. 19. Hyalinia (Polita) hammonis Stròm Helix hammonis Stròm, Trondj. Selst. SEtiít., 1765, p. 435, Taf. 6, Fig. 16. Helix vadiatula Alder, Cat. test. moll., 1830, p. 12. Hyalinia vadiatula Serradell, Sota Terra, 1909, p. 135. Hyalinia radiatula var. jaccetanica Robelt, Catal. europ. Faunengeb. lebend. Biennenconch., 2 Ed., 1881, p. 11. — Taylor, Monogr. land 8: fresh vvater moll. Brit. Isles, III, 1906-09, p. 94, 96 £ I06. Zonites jaccetanicus Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, XI. Del., 1870, p. 41, Taf 3, Fig. 23-28. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 15. — Locard, Etudes variat. malac., I, 1881, P. 55. Helix jaccetanica Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, 84, P. 198. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv., VII, 1876, p. 533. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 46 Hyalinta jaccetanica Boettger, Jahrb. deutsch. mal. Ges., VI, 18790, P. 9. — Tryon, Man. Conch., 2nd Ser., II, 18806, p. 152. — Fagot, Hist. mal. Pyr. F.anç. Esp., 1892, p. 40. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. 134. — Marcet. Rev. Montserr., III, 1900, p. 303. Helix vividula Menxe, Syn. meth. moll., 2. Ausg., 1830, p. 127. Montserrat (Bourguigpat, Hidalgo, Píeiffer, Boettger, Servain, Robelt, Locard, Tryon). (Bofill). 3 Exemplare. (Fagot, Taylor, Serra- dell, Marcet), (Haas). 15 Exemplare. Boettger, Locard und Taylor geben in ihren Zitaten als Fundort nicht Montserrat, sondern Barcelona an. Da sie selbst vvieder auf Zitate zurúcEgehen und nicht úber eigne Funde berichten, ist vvohl anzunehmen, dass sie die Angabe Montserrat, Barcelona, in ihren Vorlagen falsch verstanden, indem sie sie nicht als 4Montserrat, Provinz Barcelona, sondern Montserrat be: Barcelona deuteten. (291) A. Bofill i F. Haas 667 VVir stellen H. jaccelanica in die Synonymie von hammonis, veil ihr hauptsàchliches UnterscheidungsmerlEmal, die geringere Verbreit- erung ihres letzten Umganges, die Abtrennung von der Stròmschen Art nicht rechtfertigt. Die Verànderlichteit in der Art der Aufrollung des Gevvindes und im Grade der Verbreiterung der letzten VVindung nach der Miúndung zu ist bei allen Hyalinien, vvie vvir ja bei der Bespre- chung der Arten dieser Gattung hier festzustellen Gelegenheit hatten, so gross, dass dem von Bourguignat fúr seine H. jaccetanica hervorgehobe- nen UnterscheidungsmerEmal Xeine allzugrosse Bedeutung beizumessen ist, umso xveniger, als graduelle Ubergange, die bis zur typischen H. hammonis hinfibren, vorhanden sind. 20. Hyalinia (Polita) pura courquini Bourguignat, (Taf. I, Fig. 8-13) Zonites courquini Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu conn., XI. DeE. 1870, P. 40, Taf. 3, Fig. 17-22. —Servain, Etude moll. Espagne Por- tugal, 1880, p. 14. — Locard, Etudes variat. malac., I, 1881, P. 55. Helix courquini Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875-84, P. 194. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv., VII, 1876, p. 538. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 29. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. Hyalnia courquini Paetel, Cat. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, p. 86. — VVesterlund, Faun. Europ. moll. extramar. prodrom., 1876, p. 25. — Fobelt, Cat. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch., 2. Ausg., 1881, p. 11. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 2. Ausg., 1883, p. II5.— Tryon, Man. Conch., and. Ser., II, 1886, p. 153. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 3. Ausg., II, 1889, p. 59 — St. Simon, Cat. coll., 1891, p. 22. — Fagot, Hist. mal. Pyr. Franç., Esp. 1892, p. 41. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 135. — Marcet, Rey. Montserr., III, 1909, p. 304. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 506. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, p. 79. Hyalinia (Polita) courquini Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 6, Sota Terra, 1909, p. 169. Barcelona (Bourguignat, Martorell). (Bofill). Viele Exemplar. (Hidalgo, Pfeiffer, Servain, Locard, Paetel, VVesterlund, BFobelt, Tryon, Chía, Saint Simon, Fagot, Rosals). Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell, Faura). Montserrat (Serradell, Marcet). Der Elassische Fundort dieser Form ist Sarrià bei Barcelona: auss- erdem findet sie sich aber noch auf dem Montjuich. Bei aller Ronstanz der Merlemale, die Bourguignat seiner H. cour- 668 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (292) quimi zuschreibt, haben dieselben nach unsrer Meinung nicht gepúgen- den VVert, diese Form als Art von den vervandten Spezies, und insbe- sondere von H. pura Ald., abtrennen zu Eónnen. V/ie man an unsrer Figur 8-13 auí Taíel 1, der ein Exemplar von Sarrià zu Grunde liegt, ersehen Eann, gleicht H. courquini der pura vollstàndig und unterscheidet sich von dieser lediglich durch die gròssere Abplattung des Gehàuses und dessen bedeutendere Gróòsse, denn sie erreicht 6 mm. Durchmesser vvibrend pura selten 4 mm. úberschreitet. Da pun diese. beiden unterscheidenden Eigenschaíten mit àuss- erster Bestindigleit auftreten und Ubergangsformen zu pura gànzlich fehlen, fassen vvir comvquini als ihre geographische Unterart im Gebiete des unteren Llobregats auf. 21. Hyalinia (Zonitoides) nitida Múller Helix mitida Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 32. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 29. — Salvafiàó, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 401. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 48. Hyalinia nítida Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 44. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Zonitoides nitidus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p.108. Hyalinia (Zonitoides) nitida Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 18, id., XII, 1920, p. 22. Barcelona (Martorell). ro Exemplare, (Bofill), 1 Exemplar: (Salvaià, Chiía). (Aguilar-Amat). 3 Stúcre. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros), 2 Exemplare. Castelldefels (Haas), r4 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Camaró bei Capellades (Romaní), 4 subfossile Stúcte. Montserrat (Bofill), 1 Exemplar. Guardiola (Rosals). 22. Hyalinia (Vitrea) dia:hana Studer Helix diaphana Studer in Gàrtners Natury. Anz. Sehyveiz. Ges. Bern, 1820, N.2 II-I2, p. 86. Zonites diaphanus Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 175. Hyalinia diabhana Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 40. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 54. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol (293) 4. Bofill i F. Ecas 669 R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1009, p. 304. Helix hyalina Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 406. Zomnates vitreolus Fagot (non Bourguignat,) Ann. malac., II, 1884, P. 175. Hyalinia vitreola Bofill, Cron. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 49. — Fa- got, Hist. mal. Pyr. Franç. Esp., 1892, p. 42. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 55. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 304. Riera de les Arenes in Terrassa (Bofill). 1 StúcE. Montserrat (Coronado, Martorell). (Bofill). ro Exemplare. (Fagot). 2 Exemplare. (J. Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). (Haas). 5 Exem- plare. : Pobla de Lillet (J. Maluquer). Hvyvalimia vitreola Serv. ist bisher noch nie abgebildet vvorden und daher ziemlich problematisch geblieben. Locard (Cog. terr. France, 1804, P. 09) stellt sie in die Nàhe von H. crystallina Múll. In der Samm- lung Bofill befindet sich ein von Fagot als H. vitreola bestimmtes Exem- plar vom Montserrat, das sich aber von der Bourguignatschen Beschrei- bung dieser Form durch das Fehlen des Nabels unterscheidet. VVir glau- ben deshalb nicht, dass dieses genannte StúcE vvirElich zu udtreola, die Nvohl eine Form aus der Gruppe cer H. crystallina ist, gehòlt, sondern dass es sich um ein falsch bestimmtes Exemplar von H. diaphana han- delt. Da alle iveiteren Angaben von vitreola vom Montserrat Sich auf diese irrtúmliche Notiz von Fagot grúinden, sind sie alle auf H. diaphana zu beziehen. 23. Hyalinia (Vitrea) erystallina Múller Helix crystallina Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 23. — Bo- fill, Crón. Cient. Barcelona, LI, 1879, p, 28. Hyalinia crystallina Chía, Mol. terr. agua, dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Bull. Ass. Ec. Cat. XI, 1890, p. 193. — Almera £ Bo- fill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 99. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 75. — Serradell, Sota Terra, 1009, p. 134. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. — Ro- sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 44: l. C., P. 143. Vitrea crystallina Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89. Hyalinia (Vitrea) crystallina Bofill € Haas, reb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 18, Id., XII, 1920, p. 23. Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. (Chía). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Stúcre. Ca'n Ubach de Rubí (Almera dc Bofill). Terrassa (Rosals). Capellades (Rosals). 670 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (294) Monistrol (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Martorell). 1 Exemplar. (Serradell, Marcet). Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 4 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar. Sallent (J. Maluquer). 3 Exemplare. Fígols les Mines (Suàrez del Villar). 1 Exemplar. Guardiola (Haas). 5 Exemplare. 24. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Bourguignat Zonites pseudohydaiimus Bourguignat, Amén. malac., I, 1850, p. 185. Hyalinia pseudohydatina Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 62, Fig. 66-67. Hyalinia (Vitrea) pseudohydatina Germain, Moll. France, II, 1913, P. 75, Fig. 68-69. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcel: na, XH(, 1920, P. 23. i Helix hydatina Salvanà (non Rossmàssier), Mem. R. Ac. Cienc. Barce- lona, 2. Epoche, 1884, I, p. 401. Hyalinia hydatina Serradell, Sota Terra, 1909, p. 134.— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. Prat del Llobregat (Rosals). 3 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Montserrat (Serradell, Marcet). Sallent (J. Maluquer). 2 Exemplare. VVir Eonnten nur die von Rosals in Prat del Llobregat gesammelten Stúicte von H. pseudohydalina vergleichen, dieselben sind leider noch unausgemachsen, sodass vvir daraufí verzichten mússen, diese bisher nur unvollstàndig und mangelhaít abgebildete Form in einer guten Figur darzustellen. 25. Euconulus fulvus Miller Helix julva Múller, Verm. terr. fluy. hist., II, 1774, P. 56. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 28. — Salvafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 400. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 46. Conulus fuluus Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Espaia, 2. Ser., IV. 1898, p. 99. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123, — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. Euconulus fuluus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, 1. c., p. 89, 1. c., XIV, 1914, P. 44: 1. C., P. 143. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 18, Id., XII, 1920, P. 23. (295) A. Bofill i F. Haas 671 Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Barcelona, Ca'n Tunis (Bofill). 1 Exemplar. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Remolà (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Castelldefels (Haas). 14 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Stúcre. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera é: Bofill). Subfossilt Terrassa (Rosals). Martorell (Almera £ Bofill). Subfossili Capellades (Rosals). Montserrat (Serradell, Marcet). Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 4 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 1 Exemplar. Pobla de Lillet (J. Maluquer). 26. Leucochroa candidissima Draparnaud Helix candidissima Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 75, Hist. moll. France, 1805, p. 55, Taf. 5, Fig. I9 — Michaud, Mém. Soc. hist. nat. Strasbourg, I-II, 1833, p. 3. — Bouillet, Cat. coll. coq. exot., 1835, p. 1. — Potiez 8: Michaud, Galérie moll., I, 1838, p. Ior. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875-84, P. I9r. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 81. — Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvatià, Zoografía gen. Helix, 1884, p. 37 £ 44. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, P. 43. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2. — Caziot, Feuille jeun. nat., XXXVI, 1905, p. 3. Leucochroa candidissima Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 33. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Caziot £ Thieux, Feuille jeun. nat., XXXVIII, 1907, p. 43. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89, Id., XIV, 1914, p. 45, Id, p. 143. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 24. Barcelona (Bouillet, Potiez, Michaud). (Bofill). Viele Exemplare. (Salvadó, Servain, Chía). Montjuich de Barcelona (Michaud, Hidalgo). (Bofill). Viele Exem- plare. (Caziot, Thieux). (Rosals). 5 Exemplare. (Gros), 1 Exemplar. Ca'n Tunis bei Barcelona (Gros), 1 Exemplar. Múndung des Llobregat (Martorell), 2 Exemplare. (Salvatià). Prat del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 Exemplare. Gavà (Bofill, Maluquer). Castelldefels (Haas), 5 Exemplare. 672 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (296) Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). Papiol (Bofill), 3 Exemplare. Sant Sadurní d'Anoya (Rosals). 9 Exemplare. Capellades (Rosals). (Romaní), 5 Exemplare vom Friedhoí von Ca- brera und 4 von Pobia de Claramunt. 27. Punetum pygmaeum Draparnaud Helix pygmaea Draparnaud, Tab . moll. France, 1801, p. 93: Hist. moll. France, 1805, p. 114, Taí. 8, Fig. 8-I0. — Salvanà, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 402. Punctum pygmaeum Taylor, Monogr. land freshvvater moll. Brit. ISles, III, 1906-09, p. 168. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià, Taylor). Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar. In Taylors Zitat vvird als Fundort nur 4Barcelona, genannt, aber da er seine Angabe auf Salvafià grúndet, meint auch er 4Vallvidrerao. 28. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Studer Helix vupestris Studer, Fauna helv. in Coxe, Trav. Svitzerl., III, 1789, p. 430. — Rossmàssler, Icon., II, Heft 1-2, 1838, p. 38, Taf. 39, Fig. 534. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 261, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 50, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 194, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 490: Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334 É 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 56. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., HII, 1909, p. 382. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 40. Patula (Pyvamidula) vupestris Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 538. Pyvamidula vupestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89, 180. Pyramidula (Pyramidula) rupestris Bofill, Haas de Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 19. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1020, p. 10, Id., X, 1920, p. 18, Id., XII, 1020, P. 24. Vallirana (Bofill). Papiol (Bofill). 5 Exemplare. Terrassa (Bofill, Rosals). (297) 4. Bofúll i F. Haas 673 Castell de Boc in Capellades (Romaní). 2 Exemplare. Bruch (Rosals). Viele Stúcre. Montserrat (Coronado). (Martorell). Viele E :emplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). (Haas). 7 Exemplare. Sant Llorenç del Munt, oberhalb von Mura (Bofill). 13 Exemplare. Zvvischen Manresa und Berga (Gomis). 6 Exemplare. Gironella (J. Maluquer). 15 Exemplare. Genist in der Riera Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar. Guardiola (Rosals). (Haas). 11 Exemplare. Greixa (Haas). 16 Exemplare. Pobla de Lillet (J. Maluquer). Falgars (J. Maluquer). Castellar d'En Huch und Llobregatquelle (Bofill). Viele Exemplare. (J. Maluquer). 29. Pyramidula (Patulastra) micropleura Paget Helix micropleura Paget. Ann. mag. nat. hist., 3. Ser., 1854, P. 454. — Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu conn., 1863, p. 32, Taf. 5, Fig. 9-13. — Salvanà, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 403. Montjuich de Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). 30. Pyramidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múller Helix votundata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 29. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 12, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 30. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 61. — Sal- vafià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 18384, P. 402. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Maluquer. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. III, 1903, p. 56, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, P. 567. Patula (Discus) votundata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 1306. Pyvamidula (Gonyodiscus) votundata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89 108, Id., XIV, 1914 p. 45. — Bofill, Haas Q Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 19. Pyramidula (Gonyodiscus) votundata volundata Bofill 80 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 19, Id., XII, 1920, P. 24. Barcelona (Bofill, Chía). Sarrià bei Barcelona (Bofill), Viele Exemplare. (Servain). 674 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (298) Llobregatmindung (Bofill), 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Bofill, Salvafià). Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals). 1 Exemplar. La Puda de Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. Montserrat (J. Maluquer, Serradell, Marcet, Faura). Sant Llorenç del Munt (Bofill). 1 Exemplar. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (J. Maluquer). Nur mit grossem Bedenfen fúhren vvir die Angaben úber das Vor- Eommen von Pyr. rotundata vrotundata Múll. auf dem Montserrat hier an, da alle die vielen Stúcie, die vvir untersuchen Eonnten, zu der Un- terart omalisma Bgt. gehòren und da nicht anzunehmeèn ist, dass die typische Form mit der genannten Bourguignatschen Unterart an einem Fundorte zusammen lebt. Vielleicht sind die Zitate, die die Grundform aufí dem Montserrat ervàhnen, dadurch zu erllàren, dass die betreí- fenden Autoren junge Stúcte von omalisma, die noch vveniger ausge- pràgt die fúr diese Form charalteristischen MerlEmale aufveisen, fúr die Múllersche Grundform hielten. 31. Pyramidula (Gonyodiseus) rotundata omalisma Bourguignat Helix omalisma Bourguignat in Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, XIII, 1870, p. 294.— Fagot, Ann. Mal., II, 1884, p. 176. — VVes- terlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II, 1889, p. I2. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 1943 Crón. Cient. Barce- lona, XIV, 1891, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.. III, 1903, P. 56. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 567. Pyvamidula omalisma Gude, Science Gossip, 1890, p. 60. Patula omalisma Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1915, p. 12. Patula (Discus) omalisma Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539. Pyvamidula (Gonyodiscus) rotundata omalisma Bofill dc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 19, Taí. 1, Fig. 10-15, Id., X, 1920, p. 19: Id., XII, 1920, p. 25. Helix carpeiana (2) Hidalgo, Hojas malacológicas, 1870, p. 10, Obras malacológicas, 2. Teil, I, 1890, p. 19. — Fobelt, Malalt. Bl., XXI, 1873, P. 179. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, P. 192. — Fobelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV, 1877, P. 20. El Bruch (Gude). Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, VVester- lund, J. Maluquer, Serradell, Marcet, Faura). (Haas). 1 Exemplar. Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar. (299) 4. Bofill i F. Haas 675 Schon bei Besprechung der vorangehenden Pyr. rotundata rotundata Múll. haben vir ervàhnt, dass die unter diesem Namen vom Montserrat zitierten Sehnecten mit vieler VVahrscheinlichxeit auí junge Exemplare der Pyr. rotundata omalisma Bgt. zu beziehen sind. Helix carpelana Hid., die vvir unter Vorbehalt in der Synonymie von P. vot. omalisma ervahnten, verdient eine ausfúhrlichere Bespre- chung. Ihre systematische Stellung ist noch vòllig unbeEannt, da ihre Originaldiagnose von leiner Abbildung begleitet ist und eine solche auch spàter nicht veròffentlicht mvurde. Ihr Autor Hidalgo (Hojas mala- cológicas, 1870, P. 19) vergleicht sie mit H. ruderata, also einer Pyva- midula der Untergattung Gonyodiscus, vvas Clessin (Nomenclator heli- ceorum viventium, 1881, p. 90) und Paetel (Catalog Conch. Samml,, 4. Ausg., II, 1889, p. 83) veranlasste, sie in das genannte Genus ein- zureihen. Diese Handlungsvveise erscheint uns aber unberechtigt, da Hidalgo in der Originaldiagnose seine Art atesta... pellucida, nitidi- uscula, subvirescenti-cornea,...y beschreibt, ihr also Eigenschaíten zuer- teilt, die vveder Gonyodiscus, noch irgend eine andere Untergattung von Pyramidula besitzt, die sich vvohl aber bei den Hyalinia finden: Tatsàchlich entspràche die Diagnose von H. carpelana der Hyalinia (Polita) hammonis Stròm vollstàndig, vvàren ihre Masse (diam. major 6 mm., gegen hòchstens 4 bei 4Hammones) nicht gròsser, und vvàre ihre Oberseite nicht evix striatulas, im Gegensatz zur deutlichen Streifung derer der Stròmschen Art: Nach dem eben Ausgefúhrten mússen vir gestehen, dass vvir úber die systematische Stellung von H. carpetana noch vòllig im UnElaren sind. 32. Sphyradium muscorum Draparnaud Pupa muscorum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 56: Hist. moll. France, 1805, p. 59, Taí. 3, Fig. 36-37. Isthmia muscorum Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. Vertigo (Isthmia) muscorum Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. Sphyradium muscorum Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelo- na, X, 1920, p. 20, Id., XII, 1920, P. 25. Pupa minutissima Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 153. Isthmia minutissima Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. Ir2. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27. Vertigo minutissima Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 108. Barcelona (Chía). Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. 676 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (300) Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. Montserrat (Zulueta, Serradell, Marcet). Sallent (J. Maluquer). 5 Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 5 Exemplare Guardiola (Rosals). i 33. Helix (Xerophila) variabilis Draparnaud (Taí. I, Fig. I4) Helix variabilis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 73. — Dupuy, Hist. moll. France, 1849, p. 294, Taf. 14, Fig. 2. — Rossmàssier, Zeitschr. f. MalaE., X, 1853, p. 98. — Hidalgo, Cat. icon. descr., 1870, P. 209. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, LI, 1879, P. 53. — Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75. — Salvaiià, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, 1884, p. 405: Zoografía gen. Helix, 1884, p. 36. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 51: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 415 1. C., III, 1903, p. 56, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, IV, 1904, p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 385. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46. Helix (Xevophila) variabilis Bofill €c Haas, lreb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 20, Vaf. 1, Fig. 19-20, id., XII, 1920, P. 25. Xeroplila (Heliomanes) variabilis Serradell, Sota Terra, 1900, P. 137. Helicella variabilis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89, 108, Id. XIV, 1914, P. 45. 143. Helix augustiniana Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, P. 73. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 208, Fig. 269-270. — Caziot, Et. moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 254, Taf. I, Fig. 39. — Germain, Moll. France, II, 1913, P. 100. Xevophila (Heliomanes) augustiniana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix augustana Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1002, p. 41. Helix xalonica Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 102. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 222, Fig. 293-294. — Marcet, Rev. Montsetr., III, 1609, p. 407. — Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Ac. Cienc. Barcelona, 1914, p. 208, Mem. R. Ac. Cienc. Barcelona, XII, 1915, P. 9. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 406. (301) 4. Bofill i F. Haas 677 Xevophila (Heliomanes) xalonica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix (Xerophila) xalonica Germain, Moll. France, II, 1913, p. 96. Helyomanes xalonica Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 89. Helix alluvionum Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 102. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 114. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona,. 1887, p. II. — Letourneux dé: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 49. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 222. — Almera dé: Bofill, Bol. mapa geol. Espaia, Ser. II, Vol. IV, 1898, P. 97. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 179, Taf. I, Fig. 1o-II. — Ger- main, Moll. France, II, 1913, p. 96. Xeropmla (Heliomanes) aluvionum Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix gramnonensis Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 104. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 116. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. Ir. — Letourneux 8 Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 53. — Salvanà, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 138. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 218, Fig. 285-286. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 385. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, P. 212. Helix (Xerophila) gramnonensis Germain, Mell. France, II, 1913, p. 98. — Bofill 4 Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Earcelona, X, 1920, p. 20, Taf. 1, Fig. 6-18, Id., XIÍ, 1920, p. 26. Xerophila (Heliomanes) grannonensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Holyomanes granmnonensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII, 1908, p. 90. Helix canovasiana Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. I04. — Letour- neux de Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 49. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467 — Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco, 1910, P. 214, Tafí. 2, Fig. 37-38 € 43. Xerophila (Heliomanes) canovasiana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix canovasi Germain, Moll. France, II, 1913, P. 95. Helix mendvanoi Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 105. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 116. — Letourneux dd Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie 1887, p. 48. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 226, Fig. 297-298. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 407. Helix (Xerophila) mendvanoi Germain, Moll. France, II, 1913, P. 95. Xerophila (Heliomanes) mendranoi Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helyomanes mendvanoi Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Hevix blasi Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 106. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 116. — Letourneux dc Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 50. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 227. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. 678 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (302) terr. fluv. Monaco, 1910, p. 214, Taf. 2, Fig. 37-38 € 43. — Ger- main, Moll. France, II, 1913, p. 95. Xerophila (Heliomanes) blasi Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix mauritanica Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 107. — Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 183. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. — Letourneux d: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 46. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41. Helix astata Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. Ir0. — Letourneux dé: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 40. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 165, Taí. 3, Fig. 21. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 97. Helyomanes astata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Helix cyzicensis Galland in Coutagne, Ann. Soc. Linn. Lyon, XXVIII, 1881, p. 3. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 114, Cog. terr. France, 1894, p. 224, Fig. 295-296. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 185, Taf. 3, Fig. 34. Xevophila (Heliomanes) cyzensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix misara Bourguignat in Servain, Moll. Esp. Port., 1880, p. 103 (noment). — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 115 £ 342. — Le- tourneux é:c Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 37. — Lo- card, Coq. terr. France, 1894, p. 225. Xerophila (Heliomanes) misara Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix avenionensis Bourguignat in Locard, Bull. Soc. mal. France, HI, 1885, P. 65. — Letourneux de Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, P. 38. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 216, Fig. 281-282. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 209. — Germain, Moll. France, II, 1913, . 98. xo (Henomanes) avenionensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helyomanes avenionensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII, 1908, p. 89. Helix jqusiana Bourguignat in Locard, Bull. Soc. mal. France, II, 1885, p. 76. — Letourneux é: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 56. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 210, Fig. 271-272. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 167, Taf. 1, Fig. 1-2, Taí. 3, Fig. 19-24. — Germain, Moll. France, II, 1913, P. 99. Helyomanes jusiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII, 1908, P. 90. Helix papalis Locard, Bull. Soc. mal. France, IV, 1887, p. 181, Coq. terr. France, 1894, p. 228, Fig. 301-302. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco, 1910, p. 200. Helix (Heliomanes) papalis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 19017, P. 540. (303) A. Bofilli F. Haas 679 Helix (Xerophila) papalis Germain, Moll. France, II, 1913, p. 95. Helix aqualatensis Salvanà, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 137. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. Helyomanes aqualatensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,, VIII, 1908, p. 89. Helix vilanovensis Salvanà, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, P. 137. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41. Helix odenensis Salvanà, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 138. Helix subcyzicensis St. Simon in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11 (Nomenl). Helyomanes subcyzicensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII, 1908, p. 90. Helix biacta Ancey in Letourneux € Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 29 (Nomenl). Helix limbifera Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 209. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Mo- naco, 1910, p. 252, Taí. 3, Fig. 12. — Germain, Moll. France, I, 1913, P. I00. Xerophila (Heliomanes) limbifera Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix mendranopsis Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 215. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 214, Taf. 2, Fig. 37, 38, 43. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 99. Helyomanes mendranopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. Helix nemausensis Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 216, Fig. 279-280. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 210. — Germain, Moll. France, II, 1913, P. 99. Helyomanes nmemausensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII, 1908, p. 90. Helix guideloni Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 217. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 385. — Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco, 1910, p. 213, Taf. 2, Fig. 32. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 98. Xerophila (Heliomanes) guideloni Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix azamí Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 223. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 180, Taf. 3, Fig. 32 X 37. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 96. Xerophila (Heliomanes) azamí Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helyomanes azamií Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Hetix enthalassina Bourguignat in Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 224. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 407. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 183, Taf. 3, Fig. 29, 34, 39. — Ger- main, Moll. France, II, 1913, P. 96. Xerophila (Hesiomanes) enthalassina Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. 680 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (304) Helix cazioti Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 228. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 407. Xevophila (Heliomanes) cazioti Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix mucinica Bourguignat in Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 227, Fig. 209-300. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 205, Taf. 2, Fig. 18 G 24. Helix (Xerophila) mucinica Germain, Moll. Franée, II, 1913, p. 95. Xerophila (Heliomanes) mucinica Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139. Helix peregrina Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 229. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910. p. 202, Taf. 3, Fig. 50. — Germain, Moll. France, II, 1913, P. 95. Helyomanes peregrinus Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Helix pila Caziot, Coq. terr. Corse, 1902, p. 172. — Marcet, Rev. Mont- serr., III, 1909, p. 407. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 202. Xevophila (Heliomanes) pila Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix arnouldi Fagot in Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 467 (No- menl). Xervophila (Heliomanes) amouldi Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138 (Nomenli). Barcelona (Rossmàssler, Hidalgo). (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Fagot, Salvafià, Chía). (Rosals). Viele Exem- lare. i Sant Gervasi bei Barcelona (Rosals). 9 Exemplare. Sarrià (Bofill). 1r Exemplare. Montjuich bei Barcelona (Fobelt). (Bofill). Viele Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. Llobregat-Ebene bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar- Amat). 7 Exemplare. Llobregatmindung (Bofill). Viele Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros). 5 Exemplare. Brugués (Bofill). Viele Exemplare. Castelldefels (Sagarra). Hospitalet del Llobregat (Bofill). 16 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). 6 Exemplare. Vallvidrera (Salvafi). Cervelló (Rosals). 3 Exemplare. Papiol (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera €: Bofill). Subfossil. Terrassa (Rosals). (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Subirats (Anonym). Vallbona (Sagarra). 2 Exemplare. (305) 4. Bofill i F. Haas 681 Vilanova del Camí (Rosals). 2 Exemplare. Capellades (Rosals). (Romaní). Viele Exemplare. Igualada (Salvafià). 3 Eotypen seiner H. aqualatensis im Museo de Cataluna und 3 in der Sammlung Bofill. (Maluquer). (Rosals). 3 Exem- plare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Turó d'En Boada nahe der Station Olesa (Bofill). Viele Exemplare. Monistrol de Montserrat (Haas). Viele Exemplare. Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Salvatià, Maluquer). (Rosals). 1 Exemplar. (Marcet, Serradell). Sallent (Maluquer). Viele Exemplare. Viladomiu (Maluquer). 6 Exemplare. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Aus der namenreichen Liste der Synonyme, die vvir der Drapar- naudschen H. variabilis unterordnen, làsst sich die grosse Variabilitàt dieser Art ergennen. So umfassend ist ihre Variationsbreite und so sehr von einander und vom Typus verschieden sind deren EndpunEte, dass viele Forscher als gut gefestigte und definierbare Arten auffassten, vvas fúr uns noch individuelle Variation darstellt. VVir sind nicht die Ersten, die den Versuch vvagen, die Unsumme sogenannter Arten der Gruppe 4variabilianas auf ihr richtiges Mass zurúcizufúihren, denn sehon Germain (Moll. France, II, 1913) hat es unternommen, die franzòsischen Formen dieser Gruppe natúrlich zu gruppieren, obivohl sein System nur als provisorisch zu gelten hat. Seine Anordnung ist die folgende: Gehàuse Elein, subEonisch, mit bunten Binden versehen, Nabel Elein. Helix mendranoi Serv. Synonyme: H. canovasiana Serv. H. blasi Serv. Helix mucinica B8t. Helix papalís Loc. Synonyme: H. subpapalis Caz. H. pilula Loc. H. peregrina Loc. H. migrata Loc. H. scicyca Bgt. Helix mendozae Serv. Synonym: QH. syluae Serv. Gehàuse mittelgross, sublronisch, mit bunten Binden versehen: Nabel Elein. Helix xalonica Serv. Synonyme: H. alluvionum Serv. H. azamií Bgt. H. marsilhonensis Cout. 20 682 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (306) Helix montgiscardiana Fag. . Cyzicensis Gall. . migricans Bgt. enthalassina Bgt. . lathvaea Bgt. . lvouxiana Bpt. . melania B8t. . misara Bgt. . madia Fag. aedeeiciegegcies Gehàuse ziemlich gross, subglobulós, mit bunten Binden versehen: Nabel Elein. i Helix variabilis Drap. Synonyme: H. luteata Loc. . astata Bgt. . plenaria Loc. . avenivaga Mab. . leonis Loc. . Privatiformis Hagenm. . lentipes Loc. . Petrophila Loc. RegtegieegteDaeitege Gehàuse Elein, subglobulós, vveiss, porzellanartig, Nabel eng. Helix grannonensis Serv. Synonyme: H. aveyronensis Loc. H. avemionensis Bgt. H. guideloni Bgt. Gehàuse Elein, niedergedrúcit, vveiss, porzellanartig, Nabel eng. Helix fera Let. € Bgt. Synonym: —H. ambielina Charp. Helix suberis Bgt. Synonyme: H. jusiana B8gt. . salentina Blanc. . Privata Gall. evenosi Bgt. ademata Bgt.: alaricana Fag. Ralona Berth. . limarella Hagenm. si btassyana Loc. . mendvanopsis Loc. nemausensis Loc. RGE GES Ein Blicli auí die Merlemale, deren sich Germain bei seiner eben dargelegten Einteilung bedient, genúgt, um letztere als ersten Versuch, einen VVeg im Xerophilenlabyrinthe zu bahnen, erscheinen zu lassen, denn eine natúrliche Gruppierung Eann sich nicbt auf Charaltere, vvie ma ta a a a da dt a (307) A. Bofill i F. Haas 683 mehr oder vveniger grosse Hòhe oder mehr oder minder grossen Durch- messer auíbauen. Nach eingehendem Studium unseres umfangreichen Materiales, nicht nur aus dem Llobregat-Gebiete, sondern auch aus anderen Gegenden, und nach der Ronsultation von Caziots VVerle 4Mollusques terrestres et fluviatiles de la principauté de Monaco et du département des Alpes- Maritimess, in dem eine grosse Zahl sogenannter Arten nebeneinander abgebildet sind, Xamen vvir notgedrungen zu der Úberzeugung, dass Leine einzige derselben fest umschreibbare RuhepunEte innerhalb der grossen Variationsbreite darstellt, sondern dass alle durch unmertliche Ueber- gànge mit einander verbunden sind. Aus diesem letzteren Grunde Eann man auch Unterschieden, vie z. B. in Bezug auf Gehàusehóòhe, und -durchmesser, Rugligteit, Fàrbung, und vvas aus der Vereinigung dieser Eigenschaíten folgt, nàmlich gròssere oder Eleinere Breite des Nabels und Beschaffenheit der Múndung, Xeinerlei spezifischen oder auch nur varietalen VVert beimessen, da alle diese Zufàlligizeiten in jeder nur denx- baren Rombination bei allen Individuen einer einz gen Rolonie von Variabilis zu finden sind, derartige anscheinend so verschiedenartig zusammengesetzte variavilis-Gemeinschaíten, die ein Anhànget der Bourguignatschen Schule als mindestens 20 4Arteno aufgefasst hàtte, ivurden schon in buntestem Durcheinander in Fopulation gefunden, vas als Beuveis fúr ihre 1nnevliche Einheitlichteit gelten muss. Die porzellanartige Beschafienheit der Schale, die fúr eirige der sogenannten Arten der Gruppe qvartabiliana, charalteristisch sein soll, muss als Folge der mehr oder xveniger dinelsten Einflusses des Meeres betrachtet vverden, sie scheint auch bei den Bevohnern salziger Steppen vorzulommen. H. grannonensis Serv., eine der durch diese Eigenschaft charalterisierten variabilis- Formen, bleibt auch tatsàchlich meist im Bereich des Meeres. In unsren vorhergehenden Studien ervahnen vir Sie auch aus der schvvachsalzigen Ebene des Urgel. Die mit farbigen Binden versehenen variabilis- Formen dagegen dringen tief ins Innere des Landes ein, vvir eryvàhnten ihr Vorgommen, in einer Eleinen Rasse, in Seo de Urgel, am Fusse der Hochpyrenàen. Diese Ueberlegungen veranlassten uns, alle die in unsrer Synony- mieliste auígezàhiten Namen unter dem von Draparnauds variabilis zu vereinigen, vvomit vvir ein grosses Hindernis aus dem VVege geràumt zu haben glauben, das sich dem Studium der Xerophilen entgegen stellte. Da vvir aber nicht beabsichtigen, diese Untergattung monographisch zu behandeln, sondern hier nur die variabilis-Formen des Llobregat- Gebiets studieren 1vollen, so Eann es nicht vermvundern, dass in unsrer Synonymieliste einige der Namen fehlen, die Germain (I. c.) auffúhrt. Dagegen finden sich bei uns einige andere, nicht der franzòsischen Fauna angehòrige, die zum Teil aus dem uns interessierenden Gebiete zum ersten Male genannt sind, zum Teil aber aus anderen Teilen des Mittel- meergebietes ervàhnt 1vorden varen, nàmlich 634 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (308) Helix augustiniana Bgt., . limbifera Loc., mauritanica Bgt., . aqualatensis Salv., vilanovensis Salv., . odenensis Salv., subeyzicensis St. Sim., biacia Anc., I . Cazioti Loc. und . amouldi Fag. Eciegefeieiefei Helix augustiniana vvar von Locard und Germain als eine Form aus der Gruppe der H. tervevi Mich. aufgefasst vvorden, vvir dagegen glauben sie, der Enge ihres Nabels halber, zu varzabilis stellen zu mússen. Fig. 14 aufí Tafel 1 stellt einen lSotypus von Salvafiàs H. aquala- tensis dar, der dem Museo de Catalufia in Barcelona gehòrt. 34. Helix ( Xerophila) maritima Draparnaud (Taf. I, Fig. 15-17) Helix lineata Olivi, Zool. Adriat., 1799, p. 77 (non H. limeata Boys £ VVall., Test. min. rar., 1784, Taí. 1, Fig. 2). — VVollaston, Test. atlant., 1878, p. 375. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879. P. 54. — Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 117. — Salvalià, Zoog, gen. Helix, 1884, p. 30 é: 44. — Pollonera, Bull. Soc. mal. Ital., XIII, 1888, p. 2 . — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 230, Fig. 305-306. Helix maritima Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 85, Taf. 5, Fig. 9-10. — Hidalgo, Catal. descr. icon. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1884, p. 200: — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 47. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41. — Caziot, Etude moll. terr. fiuv. Monaco, 1010, p. 190, Taí. 2, Fig. 39. Xerophila (Helix) maritima Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273. Xerophila (Heliomanes) maritima Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix acompsia Bourguignat, Mal. Algérie, I, 1864, p. 218, Taí. 24, Fig. 17-21. — Letourneux £ Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, OU Hela acomptia Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 212. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xevophila (Euparypha) acomptia Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix (Xevophila) acomptia Germain, Moll. France, II, 1913, p. 98. Helix foedata Hagenmúller in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 117 £ 344. — Letourneux 8: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 53. — Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII, 1890, p. 269. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 232. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1900, (309) 4. Boful i F. Haas 685 p. 408. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 203. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 94. Helyomanes foedata Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Xerophila (Heliomanes) foedata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix didymopsis Fagot in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 116 £ 345, Cog. terr. France, 1894, p. 234, Fig. 309-310. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 200, Taf. 2, Fig. 25. Helyomanes didymopsis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII, 1908, p. 89. Helix (Xerophila) didymepsis Germain, Moll. France, II, 1913, P. 94. Helix sitifiensis Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. II8 X 345. — Letourneux é: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, P. 54. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 213. Heljomanes sitifiensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Helix (Xerophila) sitifiensis Germain, Moll. France, II, 1913, p. 98. Helix Revizensis Bourguignat in Locard, Prodr. mal. France, 1882, p. 340 (noment). Helix Rrizensis Bourguignat in Letourneux dc Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 48. — Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 233. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 199, Taf. 3, Fig. 14. Helix Rryzensis Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 82. Helix tabarhana Letourneux é: Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 51. — Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 233. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 204, Taf. 3, Fig. 36. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 468. Helyomanes tabarhana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 90. Xeropiuila (Heliomanes) tabarRana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix (Xerophila) tabarRana Germain, Moll. France, II, 1913, P. 94. Helix aspila Bourguignat in Letourneux dc Bourguignat, Prodr. mal. Tunisie, 1887, p. 64 (nomen:). — Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII, 1890, p. 266: Fiest. Cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1914, p. 207, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, XII, 1915, P. 7. Helix (Heliomanes) aspila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 540. Helix voigiana Bofill, Bull. Soc. mal. France, VII, 1890, p. 268. Helyomanes voigiana Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. Helicella voigiana Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 41. Helix acomptiella Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 212, Fig. 275-270. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Germain, Moll. France, II, 1913, p. 98. Helyomanes acomptiella Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, VIII, 1908, p. 89. 686 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (310) Xerophila (Heliomanes) acomptiella Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix acomptiella Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, P. 169. Helix melantozona Cafici in Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 231, Fig. 307-308. — Caziot, Etude moll. terr. fluv. Monaco, 1910, p. 165, Taf. 3, Fig. Io. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 467. — Germain, Moll. France, II, 1913, P. 94. Xerophila (Heliomanes) melantozona Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix foedatina Locard, Coq. terr. France, 1804, p. 232. — Caziot, Etude moll. terr. fluy. Monaco, 1910, p. 204, Taf. 3, Fig. 27. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1í9rI0, p. 468. — Germain, Moll. France, HI, 1913, P. 94. Xerophila (Heliomanes) foedatina Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix malecasta Locard, Coqg. terr. France, 1894, p. 232. — Germain, Moll. France, II, 1913, P. 94. : Helix malecosta Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 468. Xerophila (Heliomanes) malecosta Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix edax Locard, Cog. terr. France, 1894, P. 233. Helyomanes edax Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 89. Helix palavasensis Germain, Bull. Soc. Scienc. nat. Elbeuí, 1904, P. 53. — Caziot, Etude moll. terr. fiuy. Monaco, 1910, p. 164, Taí. 3, Fig. II, 17. Helyomanes palavasensis Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 90. Xerophila (Heliomanes) palavasensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 138. Helix (Xerophila) palavasensis Germain, Moll. France, II, 1913, P. 93, Fig. 83-85. Helix (Heliomanes) palavasensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, P. 540. Helix (Xerophila) ordalensis Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, P. 6, Sota Terra, 1909, P. 169. Barcelona (Martorell). 3 Exemplare. (VVollaston, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Salvafià, Fagot, Chía). (Rosals). 18 Exemplare. (Aguilar-Amat). Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. (Gros). 1 Exemplar. Llobregatebene bei Barcelona (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. Llobregatmindung (Bofill). Viele Exemplare. Remolà (Novellas). 2 Exemplare. Castelldefels (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Pedralbes bei Barcelona (Bofill). Cervelló (Rosals). 8 Exemplare. Avenc d'en Roca bei Corbera (Serradell). Viele Stúcre. Igualada (Maluquer). (311) A. Bofill i F. Haas 687 Bruch (Serradell). Monistrol de Montserrat (Haas). 1 Exemplar. Bei der Behandlung von H. (Xerophila) maritima Drap. hat uns das gleiche Rriterium geleitet, vvie bei der vorangehenden Art, vvir brauchen somit die bei der Besprechung von H. variabilis gemachten theoretischen Betrachtungen hier nicht mehr zu vviederholen. Auch bei dieser Spezies hat schon Germain (Moll. France II, 1913) begonnen, ihr die vielen auf ihre VVandelformen begrúindeten (Arten, vieder eirzuverleiben. Bevor vir aber auf sein System nàiher eingehen Eónnen, muss erst eine NomenElaturfírage eròrtert xverden. Germain ersetzte nàmlich den Draparnaudschen Namen maritima durch den neuen palavasensis, aber die Arbeit, in der diese Substitution vor sich geht (Bull. soc. scienc. nat. Elbeuí, 1904, P. 53), ist uns zur Zeit nicht zugànglich, sodass Germains Berveggrúnde uns unbeEannt Dbleiben. Lediglich aus diesem Grunde folgen vvir ihm hier nicht in seinem Art- bezeichnung, sondern behalten bis auf VVeiteres den Elassischen und unzveideutigen Draparnaudschen Namen maritima bei. Germains Behandlung der Artgruppe maritima (1. c.) ist die fol- gende: Gehàuse mittelgross, oben ziemlich Reglig, mit Binden versehen, Nabel sehr eng: Helix palavasensis Germ. (— maritima Drap.) Synonyme: H. melantozona Caf., . urnina Loc., . agna Hagenm., . fJoedata Hagenm,., . foedatina Loc. und . malecasta Loc. Helix tabartana Let. € Bgt. Helix didymopsis Fag. Synonym: H. trapanica Berth. ep regtegitean Gehàuse mehr oder vveniger gross, mehr oder minder Euglig, vveiss, porzellanartig: Helix euphovca Bgt. Synonyme: H. calculina Loc. und H. bullina Loc. Helix acomptia Bgt. Synonym: H. acomptiel'a Loc. Helix sitifiensis Bgt. Nicht alle die hier angeiuhrten Bezeichnungen vvaren aus dem Llo- bregat-Gebiete genannt orden, vie aus unsrer Synonymieliste her- vorgeht, dagegen finden sich darin einige andere, die bei Germain fehlen, da sie nicht zur franzòsischen Fauna gehòren, nàmlich: 688 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (312) Helix Rrizensis Bgt., H. aspila Bgt., H. voigiana Bof., H. edax Loc. und H. ordalensis Serr. VVir bilden H. aspila (Taf. 1, Fig. 16) und H. roigiana (Taf. 1, Fig. 17) ab, die erste nach einem von Bourguignat bestimmten Exemplare, die zvveite nach einem Rotypus aus der Sammlung Bofill, beide von der Llobregatmúindung stammend, und von H. ordalensis, nach einem Ro- typus Serradells. Das Zitat von H. mavitima von Capellades durch Romaní (Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 46) hat sich als irrtúmlich heraus- gestellt, die von dem genannten Autor als solche bestimmten Stúclre gehóren, vvie vir fanden, der Art variabilis an. VVir hielten es fúr angebracht, die Fundortsangabe 4Montserrats, die von Marcet (Rev. Montserr., III, 1909, p. 384, 407 £ 468) und Ser- radell (Sota Terra, 1909, p. 137-138) herrúhrt, nicht vveiter fortzufihren, da sie aller VVahbrscheinlichEeit nach auí fàlschlicher Beurteilung hoher variabilis-Formen beruht. In unserem zahlreichen, von so vielen ver- schiedenen Sammlern herrihrenden Materiale vom Montserrat befindet sich Eein einziges Exemplar von H. maritima, das die Marcetsche und Serradellsche Angabe bevviese. Zvvar Eommt die genannte Art am Fusse des Montserrat vor, vir ervahnen sie ja von Bruch und von Monistrol de Montserrat, aber nichts spricht dafúr, dass sie den Talboden ver- làsst und auch im Gebirge lebti Die Besprechung von H. maritima soll nicht beschlossen vverden, ohne dass vir auf die — recht unbedeutenden — Unterschiede zvvischen ihr und H. variabilis eingegangen vvàren. Die Art der Variabilitàt in Bezug auí Gròssenverhàltnisse, Gehàuseform, Zeichnung und Beschafí- enheit der Schale ist beiden Arten gemeinsam, das einzige Unterschei- dungsmerlmal, mit dem man sie mit einiger Sicherhbeit auseinander- halten lEann, ist die Art des Gehàuseaufbaus, der bei marítima trepp- enfòrmiger ist als bei variabilis, bei der die stets vveniger bauchigen VVindungen ein Regligeres oder Eugligeres Gehàuse bilden, als bei der ersteren. Ausserdem ist die Schale bei marítima im Verhàltnis hàufiger vveiss porzellanartig als bei variabilis, die, xvenn Sie auch hàufig bin- enlos auítritt, dann doch vvenigstens eine leicht gefàrbte Oberhaut aufuveist. Dieser Unterschied darí aber nicht als spezifischer aufgefasst vverden. H. mavitima entfernt sich nie so vveit von der MeeresEúste vvie va- viabilis. Aus unsrer Fundortliste làsst sich ersehen, dass unser am VVei- testen landeinvàrts gelegener Fundort Monistrol de Montserrat ist, ivàbrend H. variabilis bis Pobla de Lillet in das Gebirge hinauf steigt. (313) 4. Bofill i F. Haas 689 35. Helix ( Xerophila) arigonis Rossmàssier (Taf. I, Fig. 19-25) Helix avigonis Rossmàssler, Icon., III, Heít 1-2, 1854, p. 21, Taí. 66, Fig. 823-824. — Salvafió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo- che, 1884, p. 407. Helicella arigonis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 45: ICP: 143: Xerophila (Helicella) arigonis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix (Xerophila) arigonis Bofill, Haas de Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20. — Bofill 4 Haas, ireb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 20, Id., X, 1920, p. 21, Taf. I, figs. 21-22, Id., IXIÍ, 1920, p. 26. Helix arigoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 56: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46-47. Helicella avigoi Bullen, Proc. Mal. Soc. London, IX, 1910, p. 122. Helix (Helcella) arigoi Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 540. Helix megastoma Ancey, Bull. Soc. mal. France, I, 1884, p. 104. Helix megalomastoma Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller, 1903, P. 36. Helix (Xerophila) megastoma Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, VIII, 1908, p. 6, Sota Terra, 1909, p. 170. Xerophila (Helicella) megastoma Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix subarigoi Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, P. 384. Xerophila (Helicella) subarigonis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix vardonensis Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xerophila (Helicella) vardonensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix terveri Marcet (non Michaud), Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xerophila (Helicella) tevveri Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix cespitum (non Draparnaud) Hidalgo, Catal. descr. icon. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 193. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 55. — Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo- che, I, 1884, p. 406: Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 37. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2. Helix adolphi Salvatià, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 37. Helix neglecta Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 48. Helix arenarum Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xerophila (Helicella) arenarum Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. 690 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (314) Helix stiparum (non Rossmàssier) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. Helix marista Couturier, Catal. cog. pal. coll. Hagenmúller, 1903, p. 41. Helix talepova Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xerophila (Helicella) talepora Serradell, Sota Terra, 1909, p. 139. Helix limara Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xerophila (Helicella) limara Serradell, Sota Terra, 1900, p. 139. Helix auscitanica Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 384. Xervophila (Helomanes) auscitanica Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139. Barcelona (Martorell). 5 Exemplare. (Hidalgo). (Bofill). 3. Exem- plare. (Chía, Salvafià, Couturier). Sarrià bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. Tibidabo bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. Montjuich bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Llobregatebene bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Salvafià). Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 7 Exemplare. Gavà (Salvafià). (Maluquer). Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Prat del Llobregat (Rosals). 4 Exemplare. Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat). 1r Exemplar. Esplugas (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Bofill). 1 Exemplar. (Rosals). ro Exem- plare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Papiol (Bofill). 1 Exemplar. Terrassa (Bofill). 1 Exemplar. Martorell (Rosals). ro Exemplare. Múndung des Anoya in den Llobregat (Bofill). 7 Exemplare. Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Capellades (Bofill). 1r Exemplar. (Romaní). Viele Exemplare. Da- iunter ein subfossiles aus dem Travertin von Torre Baixa bei Cape- llades. Igualada (Salvafià, Maluquer). Bruch (Rosals). 4 Exemplare. Turó Boada bei Olesa (Bofill). 2 Exemplare. Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Salvatià, Maluquer, Marcet, Serradell). Sant Llorenç del Munt, zvischen Rocafort und Mura (Bofill). 1 Exem- plar. Manresa (Coronado). Olost del Lluçanès (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Sallent (Maluquer). ro Exemplare. Viladomiu (Maluquer). 3 Exemplare. Gironella (Maluquer). 8 Exemplare. (315) 4. Bofill i F. Haas 691 Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 2 Exemplare. Guardiola (Haas). 20 Exemplare. Falgars (Maluquer). Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar. Schon frúhe var Helix cespitum Drap. aus Ratalonien und speziell aus dem Llobregat-Gebiete zitiert vvorden, aber vvenigstens in Bezug auí dieses letztere ERónnen vvir mit Bestimmtheit angeben, dass es sich nicht um diese Art. sondern um H. arigonis Rossm. handelt, die ja mit der Draparnaudschen Spezies eine Reihe von VVandelformen gemeinsam hat. Unter unserem gevviss reichbaltigen Materiale befand sich vvenig- stens Eein einziges Stúcl, das der H. cespitum, so vvie sie Draparnaud, Rossmaessler und Dupuy abbilden, genau entspràchel Da nun aber einmal diese H. cespitum aus Ratalonien zitiert vvar, darf es nicht VVunder nehmen, dass man dort auch deren VVandelfor- men, die von der Bourguignatschen Schule mit einer Reihe von Artna- men belegt vvorden varen, aufgefunden zu haben glaubte. Auf diese VVeise erElàren sich, auf irrtúmlicher Deutung von Formen der Varia- tionsbreite der H. arigonis beruhend, die Zitate von H. vardonensis Loc., arenarum Loc., maristarum Bgt. u. A. durch Marcet und Serradell. Die Angaben iber das Vortommen von H. ferveri Mich., adolfi PÍr. und siiparum Rossm. im Llobregat-Gebiete mússen ebenfalls auf bestimmte Formen von arigonis zuriciigefihrt vverden, denn H. fevveri ist auf die Provence, die beiden anderen Arten dagegen sind auí den Súden Spa- niens beschrànEt. Helix megastoma Anc., die urspringlich von Mallorta beschrieben ivurde, die aber auch verschiedentlich aus dem Llobregat-Gebiete ge- nannt ist, ist lediglich eine H. arigonis mit besonders breitem und stiel- rundem Ende des letzten Umganges, eire Erscheinung, die hàufig durch eine Verletzung der Schale hervorgerufen vurde. Auf Tafel 1, Figur 20 bilden vvir ein aus Martorell stammendes Exemplar ab, das der Ancey- sehen Originalbeschreibung genau entspricht. VVas die nur einmalige Nennung vor Heliz neglecia Drap. aus Barce- lona anbelangt, so làsst schon das Nichtuviederfinden dieser Art in einer so 0ft und gut durchforschten Gegend auf einen Bestimmugsirrtum schliessen. Eine flache, mittelgrosse und vveisse arigonis- Form, die im ganzen Llobregat-Gebiete nicht selten ist, und die mit der genannten Draparnaudschen Art vvohl vervechselt vverden Eann, vird Anlass zu dem Zitat gegeben haben. Die Variabilitàt von H. arigonis in Bezug auí Gehàusehóhe und Durchmesser ist gross. Unsre Extreme schmanlen zvischen: Diam. 26, alt. 16 mm. (Exemplar aus Capellades, abgebildet Taf. 1, Fig. 18, 19) und: Diam. 9, alt. 555 mm. (Exemplar aus Bruch, Taf. 1, Fig. 21, 22): eine aussergevóhnlich hohe Form liegt uns vom Montjuich vor, die bei 22 mm. Diameter 16 mm. Hóhe besitzt (Taf. 1, Fig. 25). Figur 23-24 auf Tafel 1, stellt ein Exemplar aus Viladomíu mit den Massen: Diam. 13'5, alt. 8 mm. vor, das man bei oberflàchlicher Betrachtung vvohl fúr 692 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (316) H. neglecta Drap. halten Eònnte. Schliesslich seien hier noch die Masse des Originals zu Taf. 1, Fig. 20 genannt, das als H. megasloma Anc. zu gelten hat, sie sind: Diam. 17/5, alt. 1r mm. Belegexemplare aus dem obersten Llobregat-Gebiet, vvie aus Pobla de Lillet, Falgars und Guardiola, haben vvir nicht studieren Eónnen, vveshalb auch nichts úber die Dimensionen der dortigen arigonis-Formen in ihrem Verhàltnis zu denen der Bervohner des mittleren und unteren Tales ausgesagt vverden Eann. Es liess sich nur feststellen, dass unter den Exemplaien von unsren am meisten flussauívàrts gelegenen Fundor- ten Sallent, Viladomiu und Gironella Eleine, zvverghaíte vorherrschen, vvàhrend solche au den mehr dem Meere genàherten LoEalitàten viel seltener auitreten. Die Stúcte vom Gipfel des noch im Rústengebietes gelegenen Montserrat, die in sveit gròsserer Meereshòhe leben als die von Sallent etc., zeigen leine Hang zur Verzvergung, sodass Hòhenlage allein nicht fúr das Rleinerbleiben der nahe undin den Pyrenàen leben- den Rolonien verantvortlich gemacht vverden darí. Vielmehr ist eher ar den Einfiuss des SeeElimas zu denlzen, der die Eistennahen Formen, lvozu auch die vom Montserratgipíel gehòren, gròsser vverden làsst, als die von vveiter landeinyàrts. 36 Helix ( Xerophila) ericetorum Múller Helix evicetovum Múller, Verm. terr. fluv. hist. II, 17/4, p. 33. — Ross- maessler, Icon., I, Heit 1, 1835, p. 67, Taf. 1, Fig. 17, II, Heft 1-2, 1838, P. 33, Taf. 38, Fig. 517. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1886, p. 111. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. Helix (Helicella) evicetorum Bofill, Haas 8 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 20 Taí. 1. Fig. II-I9. Helix (Xerophila) evicetorum Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX, 1920, p. 21, Id., X, 1920, Taí. 2, figs. I-I2, id., XII, 1920, P. 27. Helix maladetíae Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, P. 32. Helix mubigena Charpentier, Journ. de Conch., III, 1852, p. 4383 l. c., IV, 1853, p. 77, Taí. 3, Fig. 7. Helix nubigena var. depressa Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 180. Helix salaunica Fagot, Ann. malac., II, 1884, P. 180. Figols-les Mines (Suàrez del Villar). ro Exemplare. Guardiola (Haas), 23 Exemplare. Bagà (Rosals). 3 Exemplare. (Haas), 1 Exemplar. Greixa (Haas,. 1 Exemplar. Zxvvischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas), 5 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 3 Exemplare. (Maluquer). (Haas). 8 Exem- plare. (317) A. Bofill i F. Haas 693 Zvvischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Bofill), 1 Exem- plar. (Haas). 2 Exemplare. Castellar d'En Huch (Maluquer). (Haas), 2 Exemplare. Die Nennung dieser Art durch Salvafià (Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 2. Epoche, I, 1884, P. 407) von Vallvidrera, vvo dieser Auto1 noch verschiedene andere, nie vvieder doit oder auch nur in Spanien vviedergefundene Schnecten gesammelt haben vvill, ist ohne allen Zvvei- fel irrig, sie Xann durch einen Bestimmungsfehler oder, vas bei Salvanà òfters vorllam, durch eine Fundortsvervechslung in seiner Sammlung entstanden sein. Da die uns vorliegenden Stúcte von H. evicetorum alle aus dem obersten Teile des Llobregattales stammen, entspricht Feines von ihnen dem Typus. Die von Bagà lassen sich durch ihre Gròsse, die Flachheit und die Fàrbung der Schale mit der Form nubigena vergleichen, vvàhrend die von den anderen Fundorten durch die hóhere Gehàuseform, die engere Aufrollung der VVindungen und den Besitz von Binden der Form salaunica àhneln. 37. Helix (Candidula) striata barcinensis Bourguignat (Taf., I, Fig. 28-39) Helix barcinensis Bourguignat. Moll. nouv. lit. ou peu connus. I, 1868, p. 303, Taf. 42, Fig. 12-16. — Bofill. Crón. Cient. Barcelona, II, 18790, p. 80. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 98. — Fagot, Hist. mal. franç. Esp., 1892, p. 78. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. Helix (Helicopsis) barcinensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Xevophila (Heliocopsis) barcinensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139. Helix barcinonensis Salvanà, Estudio Mr. Fagot sobre hélices xerofi- lianos grupo barcinonensiana, 1886, p. 3 é:c 8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. II. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. J i Helix striata Mengo, Collecçào Conchyliologica, genus Helix, 1866, p. 2. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, . 408. Hola dards Hidalgo, Catàl. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, P. 192. — Salvanià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, PD. 408. 2 Helix devogata Anónimo, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., I, 1869, p. 29. Helix marceli Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 133. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. Xerophila (Helicopsis) marceti Serradell, Sota Terra, 1009, p. 140. 694 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (318) Xevophila (Helicopsis) bruchiana 4Fagots, Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140 (nomen). Xerophila (Helix) bruchiana Marcet. Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. Helix acosmia Almera dc Bofill, Bol. Mapa Geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 97, Taí. 7, Fig. 6. Helix aft. hevipensis Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P: 47: Barcelona (Bourguignat, Mengo, Hidalgo). (Bofill). 3 Exemplare. (Chía, Fagot). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Gavà (Bofill). 1 Exemplar. Sarrià bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Pedralbes bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. (Servain). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafió). Rubí (Almera £ Bofill), 3 subfossile Exemplare. Martorell (Almera é Bofill), subfossil. Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar. Torre de Claramunt bei Capellades (Romaní). 2 subfossile Exemplare. Igualada (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Bruch (Serradell, Marcet). Monistrol (Bofill). 4 Exemplare. Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. (Fagot, Marcet, Serradell). Gironella (Maluquer). 1 Exemplar. Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 2 Exemplare, vovon eines aus Genist. Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare. Zivischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas), 2 Exemplare. Guardiola (Haas). Viele Exeraplar. Bagà (Haas). 1 Exemplar. Greixa (Haas). Viele Exemplare. Zuvischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 1 Exemplar. Pobla de Lillet (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Zvvischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar. Castellar d'En Huch, an der Llobregatquelle (Bofill). r Exemplar. (Haas). ro Exemplare. VVie vvir schon in unsrer Arbeit úber die Noguera Pallaresa (Tre). Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920 p. 26, Taf. 2, Fig. 13, 21) dargelegt haben, betrachteten vvir H. barcinensis als die fúr das latalonische Rústengebiet charalrteristische Lolalrasse der Candidula striata Drap, 1vàhrend H. pallaresica Fag. als deren Veitreterin auí der Súdseite der Zentralpyrenàen aufzufassen ist. Stiúcxe der beiden ervàhnten Lolalformen von Cand. striata, die von niedrig gelegenen Fundorten stammen, lassen sich noch verhàltnis- màssig sicher unterscheiden, da barcinensis, im Vergleich zu pallaresica, (319) A. Bofill i F. Haas 695 feinere Streifung aufiveist und da ibre Múndung dadurch vveniger Ereis- rund erscheint, dass ihr Rolumellarrand Eaum zum Oberrand aufge- bogen ist. An den Figuren auí Taí. 2 der zitierten Arbeit und auí denen auf Tafel 1 der vorliegenden Studie lassen sich diese Unterschiede ergennen. Vergleicht man aber aus dem Gebirge stammende Exemplare des beiden LoFalrassen miteinander, so muss man gestehen, dieselben nicht auseinander halten zu Eònnen, denn bei ihnen sind die eben dar- gelegten Unterscheidungsmertgmale volllommen vervischt, da auch die Gebirgsform von barcinens:s runde Múndung auímeist und gròber gestreiít istl Die geringfúgigen, sich manchmal gànzlich vervischenden Un- terschiede zuvischen siriata barcinensis und síriata pallaresica deuten auf ihere àusserst nahe Vervandtschaft hin, legen soga1 fast den Gedan- Een nahe, dass sie miteinander identisch sind. Die Variationsbreite beider ist fast die gleiche. Unsre barcimensis-Stúcte aus dem unteren Llobre- gattale sehvvanten in Bezug auf Durchmesser und Hòhe zvvischen den Extremen: Diam. 9-7, alt. 6-4/5 mm., ein einzelnes Exemplar von Bar- celona fàllt durch die Hòhe von 7 mm. bei 9 mm. Durchmesser auí. Die aus dem obersten Llobregattale stammenden variieren nicht so starts sie sind durchschnittlich ervas hóher als die aus dem unteren Tale. Die StúcEe von Pobla de Lillet sehvantzem zvvischen: Diam. 7-5, alt. 5-3 mm. Seiner aussergevòhnlich grossen Dimensionen halber ervàhnen vir hier ein Exemplar von barcinensis aus der Sammlung Bofill, das von Sta. Coloma de Gramanet im Besós-Gebiete stammt und das Diam. 14'5, alt. 8/5 mm. misst. Unsre Abbildungen auf Taf. 1r. stellen dar: Fig. 28-33 ein grosses Exemplar aus Barcelona, Fig. 34 ein Eleines aus Sarrià bei Barcelona, und die Figuren 35-39 Stúcte aus Guardiola. H. (Candidula) striata barcimensis vvurde, vvie aus unsrer Synony- mieliste hervorgeht, unter verschiedenen Namen in der Literatur er- vvàhnt. Sie vvurde, als H. síriala, mit der Stammform, als H. caperata mit deren englischer LoEalform verivechselt. Bourguignat beschrieb sie 1868 als H. barcinensis und reihte sie als Art in die Gruppe der H. striata ein. Als H. derogata erscheint sie nur ein einziges Mal in der Literatur, und in diesem Falle ist es zvveifelhaft, ob nicht eine Fundortsveryechs- lung vorliegt. H. afí. heribensis, die Romaní zitiert, ist, nach dem Ori- ginalexemplar zu urteilen, eine unzmveifelhaíte H. striata barcinensis. Die Nennung von H. acosmiía Bgt. aus dem Lehm von Rubí durch Almera dé: Bofill beruht auf Exemplaren von barcinensis vom Gebirgs- typus, denen von Pobla de Lillet gleich, die durch die Riera de las Arenas von dem Berge San Llorenç del Munt heruntergebracht 4vorden svaren: die von Martorell zitierten, identischen, hat der Llobregat aus seinem Hochgebiet mitgebracht. Auch H. marceli Fag. stellt eine solche Ge- birgsform dar, die vom Montserrat stammt. YVVas schliesslich die Einfihrung der Namensform barcinonensis statt 696 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (320) barcinensis durch Fagot anbelangt, so ist sie nach den NomenElaturge- setzen vollig unnòtig. Das Nomen nudum H. bruchiana Fag. bezieht sich, nach einem authentischen Exemplar mit diesem Namen aus Fagots Hand, auí eine mit bavcinensis volliommen identische Form. 38. Helix (Candidula) striata montserratensis Hidalgo (Taf. II, Fig. 1-13) Helix montserratensis Hidalgo, Journ. de Conch., XVIII, 1870, p. 2908: l.c., XIX, 1871, p. 310, Catàl. descr. icon. mol. terr. Esp.. Poit., Bal., 1875, P. 201. — Pfeiffer, Mon. helic. viv., VII, 1876, p. 244. — VVesterlund, Faun. europ. moll. extramar. prodr., 1876, p. I05. — Robelt in Rossmaessler, Icon., V, 1877, p. 104. — Arnet £ Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878, p. 126. — Bofill, Ción. Cient. Bar- celona, II, 1879, p. 80. — Tryon, Man. Conch., 2. ser., III, 1887, P. 257. — Bofill Cat. col. conch. Martorell. 1888. p. 48: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50.—Almera é€: Bofill, Bol. mapa. geol. Es- pafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 3. Ep., II, 1898, p. 334 £ 335. — Couturier, Cat. coll. conch. Hagenm. 1903, p. 35. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 56. — Marcet, Rev. Mortserr., III, 1909, p. 468. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 507. — Haas Nachbr. El: deutsch. mel., Ges. IX, 1915, P. II. Helix ( Jacosta) montserratensis Bofilll, An Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Jacosia montserratensis Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IV, 18,7, P. 24. Xerophila (Jacosia) montserratensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. 139. Helix montserratica Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 113 — VVesterlund, Fauna pal. Reg. Binnenconch., II, 1889, p. 314. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 84. Helix montsevratensis var. delicatula Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 3. Ep., Il, 1898, P. 335. Helix vozeti (non Michaud) Dunlrer, Jabrb. deutsch. mal. Ges., II, 1875, p. 18. —.Hidalgo, Cat. icon. descr. mol terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 206. Ca'n Ubach de Rubí (Almera 6: Bofill). Subfossil, von der Riera de las Arenas von dem Berge Sant Llorenç del Munt heruntergespúlt. Sant Llorenç del Munt (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Montserrat, von 700 m. Hóòhe an aufvàrts (Coronado, Hidalgo, (321) 4. Bofill i F. Haas 697 Pfeiffer, VVesterlund, Robelt, Dunlrer). (Martozell). 4 Exemplare. (Bo- fill). Viele Exemplare. (Servain, Tryon, Fagot, Couturier, Maluquer). (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Marcet, Serradell, Faura). (Haas). Viele Exemplare. Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). Viele Exemplare. Nach dem Studium unsres àusserst reichhaltigen Materiales von montserratensis sind vvir zu der Úberzeugung gelangt, dass diese Izeine Jacosta, sondern lediglich eine gelxielte und starE gestreifte Realtions- form von Candidula striata ist. Es finden sich nàmlich alle Úbergànge von ganz flachen, starlz gestreiíten und vvulstig gelielten bis zu gevvòlb- ten, venig gestreiften, mit den Binden von síviata versehenen und am letzten Umgange Eaum mebhr als gevingelten Ausbildungsformen, die unzveideutig fúr die Richtiglceit unsrer Anschauungsveise sprechen. Das Verhàltnis von montserratensis zu síviata barcinensis ist somit das gleiche vvie das von montsicciana zu slviata pallaresica (Vergl. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 23 Taf. 2, Fig. 13-25). VVir haben eben schon von der Variabilitàt von H. striata mont- servatensis in Bezug auí die Ausbildung der Gehàuseform und des Rieles gesprochen, hinsichtlich der Gehàusedimensionen ist sie Eeinen geringeren SchivanEungen unteryvorfen. Unsre Stúcte vom Montserrat messen: Diam. 12-9, alt. 5-7 mm. Die von Sant Llorenç, del Munt, die im Allgemeinen etrvas niedergedrúcEter sind als die vom Montserrat, schvanten zvischen: Diam, 11-7, alt. 6-4 mm. Sie unterscheiden sich ausserdem von denen des erstgenannten Fundortes durch die vveniger dichte, vveniger regelmàssige und Hapillóse Streifung der Oberseite, Eigenschaíten, die sie der gleich zu besprechenden H. (Candidula) siviata belulonensis Boí. nàhern. Die Figuren r-Io der Tafel stellen 4 Exemplare vom Montserrat dar, die die Variabilitàt hinsichtlich Gròsse und Rielausbildung demon- strieren. Die Originale zu den Figuren rr-13 stammen von Sant Llorenç del Munt und stellen die Extreme der Variation in Bezug auí die Gròsse des Gehàuses dar. Ausserhalb des Llobregat-Gebiets findet sich H. striata montservatensis noch in dem des Besós, und zvvar auf dem Berge San Llorenç del Munt, in Castellar del Vallés, Gallifa, Turó de Solanes bei Sant Feliu de Codinas und auf der Sierra del Farell bei Caldes de Montbuy. In den Eústen- bergen beider Flussgebiete vvird die durch die gleich zu besprechende H. striata betulonensis Boí. ersetzt. Die grosse Àhnlichiceit, die zvvischen montserratensis und der alge- rischen H. (Candidula) vozeti Mich. besteht, hat zu Vermvechslungen gefúhrt, sodass vozefí von einigen àlteren Autoren vom Montserrat zitiert vvird, vvie man in unsrer Synonymieliste sehen Eann. 698 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (322) 39. Helix (Candidula) striata betulonensis Bofill (Taí. II, Fig. 14-19) Helix montserratensis var. belulonensis Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 81, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3 Ep., VII, 1898, P. 332-339. i À Jacosta betuloncnsis Thieux, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VII, 1907, P. 37:39. Vallcarca bei Barcelona (Bofill). 2 tot gesammelte Stúcte. Gavà (Bofill). 2 tot gesammelte Exemplare. Ausserhalb des Llobregat-Gebiets Xennt man diese Form aus dem des Besós, und zvvar von Badalona, Santa Coloma de Gramanet (viele Exemplare) und Sant Geroni bei Horta (Bofill). Die Exemplare von den beiden Fundorten im Llobregat-Gebiete liessen sich zvvar einivandírei bestimmen, aber ihr Erhaltungszustand gestattet nicht, eine gute Abbildung von ihnen zu machen, vveshalb einige Stúcle von Santa Coloma de Gramanet diesem Zvvecte dienen mussten (Taf. 2, Fig. 14-19). Die Gròssen von Durchmesser und Hóòhe sehvantFen bei allen von uns untersuchten Exemplaren dieser Form zvvischen: Diam. 8'5-7, alt. 4'5-3'/5 mm., ein einziges StúcE besass die aufíallende Hóòhe von 5 mm. bei 7/5 mm. Durchmesser. Die hauptsàchlichsten Unterschiede zvvischen montservatensis und betulonensis bestehen darin, dass die letztere fast stets Eleiner bleibt, oberhalb der Rieles niedergedrúcleter, oít fast ganz flach ist, und xveni- ger dichte, unregelmàssigere, rippenfòrmige Streifung der Oberseite aufvveist. Àhnliche Eigenschaften fanden vvir schon bei der montserra- tensis-Form von Sant Llorenç del Munt, sodass diese in gevissen Sinne zxvischen der typischen 7zontserratensis vom Montserrat und betulonensis in der Mitte steht. Uberhaupt stimmen die gelxielten striata-Formen, mògen sie nun der einen oder der anderen von beiden angehòren, 1venn sie von verschiede- nen Bergen stammen, nie genau mit einander úberein, jeder Bergstoci besitzt seine eigene, charalrteristische Form. Diese verschiedenen Eleinen LoEalformen bilden eine Formentette, an deren einem Ende montserra- tensis und an derem anderen betulonensis steht. Mit dieser Aufíassung ist die von Thieux (Il. c., p. 38) unvereinbar, die montserralensis als Varietàt von belulonensis, als der primitiveren der beiden, beansprucht. Fúr uns sind beide analoge und gleichivertige Lotalformen der H. (Candidula) stviata barcinensis B8gt. Auch eine andere von Thieux geàusserte Ansicht (I. c.) scheint uns unhaltbar, nàmlich die, dass montserratensis nur auí Ealligem, befulo- nensis nur auf Eiesigem Boden leben lsònnte, da vvir beide Formen auf den verschiedenartigsten, meistens úbrigens gemischten Untergrúnden, gefunden haben. (323) AM. Bofill i F. Haas 699 40. Helix (Candidula) apicina Lamarcic e Helix apicina Lamarcis, An. s. Vert., VI, 2. Teil, 1823, P. 93. — Dupuy, Hist. Moll. France, 1849, p. 233, Taf. 12, Fig. ro. — Bofill, Crén. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 80. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, P. 409, Zoogr. gen. Helix, 1884, P. 25. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 1r. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 43. Heus (Candiduia) apicina Germain, Moll. France, II, 1913, p. III. Barcelona (Martorell). 7 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Salvatià, Chía). Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat), 14 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). 41. Helix (Candidula) murcica penchinati Bourguignat (Taf. II, Fig. 20-26) Helix penchimati Bourguignat, Moll. nouy. lit. peu connus, I, 1868, p. 300, Taf. 42, fig. 7-1r. — Hidalgo. Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal. 1875, p. 203.— Pfeiffer, Monogr. helic., VII, 1876, P. 564. — VVesterlund, Faunae europ. moll. extram. prodr., 1870, p. 111. — Bofill, Crón. Cient., Barcelona, II, 1879, p. 79. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 77. — Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 409. — Chía, Cat. mol. test. terr. fluy. Gerona, 1886, p. 28, Mol. terr. agua dulce Barcelona,. 1887, P. II. — Tryon, Man. of Conch., 2. Ser., IV, 1888, p. 16. — Pae- tel, Cat. Conch. Samml., 3 ed., HI, 18890, p. 166. — Robelt, in Ross- maessler, Icon., ser. II, 1898, p. 60. — Coututier, Cat. cog. coll. Hagenmúller, 1903, p. 38. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. Helix (Xerophila) penchinati Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 7, Sota Terra, 1909, p. 170. Xerophila (Helix) penchinati Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273. Helix (Helicopsis) penchinati Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140, Helicella penchinati Rosals, Butll. In:t. Cat. Hist. Nat., XIV, I014, p. 40: 1. C., p. 144. Helix penchinaliana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. IOS. Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer, VVesterlund, Robet, Servain, Chía, Tryon, Paetel, Couturier). Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare, Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). 700 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (324) Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvatià, Chía). Papiol (Bofill). 1 Exemplare. Terrassa (Bofill). 2 Exemplare. Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Capellades (Rosals). Montserrat (Serradell, Marcet). Guardiola (Rosals). Ganz vvie Borguignat (1. c., p. 306) halten vir penchinati fúr eine Vervandte von H. murcica Guirao, sie hat als deren LoEalform in N. O. Ratalonien zu gelten. Eine andere LoEalform der gleichen H. murcica, nàmlich H. culmi Fag., haben vvir schon aus dem Essera-Tale zitiert (Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 27, Taf. 2, Fig. 12-10). Im unteren Ebrotale lebt eine dritte Lolalform der múuvcica, die bisher noch unbeschrieben geblieben ist, sie gleicht dem Typus von Guirao sehon mehr als die beiden nòrdlicheren Formen und ist bis jetzt aus der Sierra de Cardó, vom Monte Caro und aus Flix beRannt. Schliesslich ist noch eine murvcica Form vom Montsant zu ervàhnen, von der vir nur sehr mangelhaíte Renntnisse besitzen. Von allen diesen erivàhnten Formen der H. murcica ist penchinaii die Eleinste. Der Typus dieser Art misst: Diam. 8/5, alt. 5 mm: Bourguignat gibt als Masse seiner penchinaii, Diam. 65 alt. 3/5 mm., Masse, die immer noch die unsrer Stúcte der gleichen Form úberschreiten, da dieselben nur zvvischen diam, 6-5 und alt. 3/5-3 mm. schvanten. Unsre Exemplare sind im Allgemeinen etivas hòher als die von Bourguignat abgebildeten, aber seine Abbildung scheint uns nicht sehr genau zu sein, da an ihr nicht der deutliche, fúr alle murcica-Formen charalteristische VVinlel zvvischen Unterrand und Spindelrand der Múndung zu erlzennen ist, der so deutlich auf Rossmàsslers Figur 834 der Iconographie und an unsren Figuren 20-26 auf Tafel 2 dieser Arbeit hervortritt. Rleine und etvvas hohe Stúcte von muycica penchinati sind auí den ersten BlicE leicht mit. H. vugosiuscula monisirolensis zu vervevecbseln, bei deren gleich folgender Besprechung vvir auí die Unterschiede zyvi- schen den beiden eingehen vverden. 42. Helix (Candidula) rugosiuseula monistrolensis Fagot (Taf. II, Fig. 27-38) Helix monistrolensis Fagot, Ann. Malac., II, 1884, p. 182. — VVester- lund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch , II, 1880, p. 261. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 76. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 56. — Marcet, Rey. Montserr., IH, 1909, P. 383. 325) AM. Bofill i F. Haas 7O1 Xerophila (Helicopsis) monistrolensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Helix (Candidula) rugosiuscula monistrolensis Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 24, Taf. 2, Figs. I-I2: Id., XII, 1920, P. 29. Helix monasteriolensis Almera 8: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2 Ser., IV, 1898, p. 97. Helix paladilhei Almera £ Bofill, 1. c., p. 97. Helix jeanbernati Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. Helix subpaladilhi Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, P. 134. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, P. 383. Xerophila (Helicopsis) subpaladilhi Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Helix miraculensis Marcet, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 135. Sarrià bei Barcelona (Bofill). 19 Exemplare. Castelldefels (Haas.) 1 Exemplar. Papiol (Bofilll). 3 Exemplare. Terrassa (Botill). g Exemplare. Martorell (Almera 8: Bofill). 3 subfossile Exemplare. Capellades (Romaní). 1 subfossiles Exemplar von den aussergevòhn- lichen Massen: Diam. 5/5, alt. 4 mm. Sant Llorenç del Munt (Rosals). 4 Exemplare. Monistrol de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar. (Fagot, VVesterlund). (Rosals). 15 Exemplare. Die Masse der Stúcte von diesem Elassischen Fundort schyvanten zvischen (diam. 5-3'75, alt. 3-2 mm.) Montserrat (Fagot, Maluquer, Serradell, Marcet). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 1 Exemplar. Miracle bei Solsona (Marcet). 7 Exemplare, davon 4 in der Sammlung Bofill. Diese 7 Stúcize, die Rotypen von H. miraculensis sind, messen diam. 5'5-4'25, alt. 3-255 mm. Solsona (Rosals). 3 Exemplare. VVallfabrtstapelle Olius bei Solsona, am Cardoner gelegen (Navàs). 3 Exemplare. Sallent (Maluquer). 7 Exemplare. Genist in der Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 4 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). Viele Exemplare. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 1 Exemplar. Figols-les-Mines (Suàrez del Villar). 6 Exemplare (diam. 6-5, alt. 3:-275 mm. Guardiola (Haas). Viele Exemplare. Zivischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 2 Exemplare. San Vicente de Rus (Bofill). 1 Exemplar. (Maluquer). Falgars (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Schon in unsrer Arbeit úber die Molluslen des Tales der Noguera Ribagorzana (I. c., p. 2, Taf. 2, Figs. I-I2) sagten vvir, dass die Formen 702 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (326) von H. (Candidula) rugosiuscula Drap. vom Súdabhange der Pyrenàen nicht ganz mit denen aus Frantreich úbereinstimmten. Die Unterschiede zvischen beiden sind geringfúgig, aber sehr Eonstant. Ihr hauptsàch- lichster besteht darin, dass bei der spanischen Form der letzte Umgang stets bis zur Mindung Eantig ist, vàhrend er bei der franzòsischen nur an seinem Ursprunge diese Eigenschaít aufveist. VVir fassen die spa- nische Form deshalb als eine Loxalform von H. 7ugosiuscula rugosiu- scula Drap. auf, der nach den NomenElaturregeln der Name monisiro- lensis Fag. als der àlteste zultommt. Ausser dem eben genannten Unterschiede zvvischen H. v. vugosiuscula und H. y. monistrolensis sind sich aber beide Formen àusserst àhnlich und besitzen in Bezug auf Gròsse und Gestalt die gleiche Variationsbreite. Hieraus erllirt sich auch die Nennung von H. paladilhei und H. jean- bernati aus dem Llobregat-Gebiete, die eine sehr hohe, resp. eine sehr flache Form der H. y. vugosiuscula darstellen und die in unserem Falle auf entsprechende Formen der H. rs. monistrolensis zu beziehen sind. Die Benennungen subpa/adi/hi und miraculensis sind Formen aus der Variationsbreite der H. vugosiuscula monistrolensis beigelegt vvorden, subpaladilhi stammt vom Montserrat, mivaculensis von Miracle. H. monasteriolensis stellt Leine neue Bezeichnung. dar, sondern sollte als ethymologisch besser gebildetes VVort monistrolensis ersetzen, vvas nach den NomenFlaturregeln unzulàssig ist. Der schon in unsrer Arbeit úber die Noguera Ribagorzana (l. c., Taf. 2, Fig. 27-32) abgebildete Rotypus von monistrolensis erscheint hiernochmals auf. Fig. 27-32 der Taf. 2, Fig. 33-38 der gleichen Tafel stellt einen Marcetschen Rotypus von H. miraculensis von Miracle dar. Es bleibt nur noch úbrig, die Unterschiede zvvischen H. vugosiuscula monistrolensis und H. murcica penchinati anzugeben. VVie vvir bei der Besprechung der letzteren schon bemerEten, Elommen Eleine Exemplare derselben in der allgemeinen Gestalt undin der Streifung der Oberseite solehen der ersteren ziemlich nahe, aber die Àhnlicheit ist eine rein àusserliche, da sich H. yug. monistrolensis durch den treppenfòrmigen Gehiuseaufbau und die je nach dem Grade der VVinlzelung des letzten Umganges mehr oder vveniger vvinllige Múndung von der Eegelfòrmigen und mit runder Múndung versehenen H. murcica penchinati unter- scheidet. i 43. Helix (Candidula) conspurcata Draparnaud Helix conspurcata Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 93, Hist. moll. France, 1805, p. 105, Taí. 7, Fig. 23-25. —Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 410, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 25. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 11. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., XVII, 1917, P, 46. (327) 4. Bofill i F. Haas 703 Helicella conspurcata Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XIII, 1913, P. 89, l. c., XIV, 1914, P. 46. Xerophila (Helicopsis) conspurcata Serradell, Sota Terra, 1909, p. I40. Helix (Candidula) conspurcata Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 26. Helix moricola Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. II. Barcelona (Bofill). 7 Exemplare. (Salvatià, Chía). Montjuich bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Terrassa (Rosals). Sant Pere de Terrassa (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Capellades (Romaní). 3 Exemplare. Montserrat (Serradell). Zavischen Manresa und Berga (Gomis). 1 Exemplar. Diese Art gibt Reinen Anlass zu synonymischen Schvierigleiten, da sie verhàltnismàssig vvenig variiert. Ihre hóchste Form hat den Na- men moricola erhalten, úber dessen Unhaltbarteit Eeinerlei Meinungs- verschiedenheiten bestehen. Die uns vorliegenden Stúcte von H. conspurcata variieren in ibren Massen zvischen: Diam. 6/5-4, alt. 3'5-275 mm., bleiben also etvas hinter den franzòsischen zurúcE, fúr die Germain und Locard die Di- mensionen: Diam. 8-5, alt. 5-3 mm. angeben. Diese Gròssenunterschiede sind aber die einzigen, die sich zvvischen beiden anfúhren liessen. 44. Helix (Trochula) conica Draparnaud Helix conica Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 69: Hist. moll, France, 1805, p. 79, Taf. 5, Fig. 3-5. — Batalha, Cat. coll. conch., 1878, P. 47. — Almera de Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2. Ser., IV, 1898, p. 98. — Caziot, Contrib. faune malac. Catalogne, 1905, P: 3: Tropidocochlis conica Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 237. Helix (Tvochula) conica Germain, Moll. France, II, 1913, p. 117. Helix conica var. depressa Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, P. 93: Helix conica var. tuberculata Caziot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, P. 93. Helix tvochoides Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 81. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. Ir. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. Helicella trochoides Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist, Nat., XIII, 1913, P. 89. 704 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (328) Xerophila (Tuvvicula) trochoides Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Helicella pyramidata Rosals (non Drap.), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, I914, P. 46. Helicella subnumidica Rosals (non Bgt.), l. c., XIII, 1913, P. 46. Barcelona (Batalha). (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill, Chía, Ca- ziot). (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Montjuich bei Barcelona (Bofill). 8 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra). Sarrià (Bofill). 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Bofill). 3 Exemplare. (Rosals). Martorell (Almera £ Bofill). Subfossil. (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Serradell). Die Nennung von H. pyramidata Drap. und H. subnumidica Bgt. aus dem Llobregat-Gebiete beruht auí irrtúmlicher Beurteilung von sehmvach gelielten Exemplaren von H. conica, vvie sie sich SES ZVi- schen normalen Exemplaren finden. Die Fundortangabe Montserrat beruht einzig und allein auf dem ervàhnten Zitat von Serradell, vvir selbst Eennen H. conica von diesem so vveit von der Rúste entfernten Gebirgsstocte nicht. 45. Helix (Trochula) elegans Draparnaud Helix elegans Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 70, Hist. moll. France, 1805, p. 79, Taf. 5, Fig. 1-2. Tropidocochlis elegans Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 237, Fig. 315- 316. Helix (Trochula) elegans Germain, Moll. France, II, 1913, p. 117, Fig. 140- 147. Helix tevrestris Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1870, p. 81. — Sal- vafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 410. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. II. Helix tevrestvis var. lvochoides Anonym, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XIV, 1914, p. 116. Helcella tevrestris Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89, C., XIV, 1914, P. 40. Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. Montjuich bei Barcelona (Bofill). 4 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 8 Exemplare. Castelldefels (Anonym). (329) 4. Bofill i F. Haas 7O5 Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvaiià). Terrassa (Rosals). 46. Helix (Cochlicella) conoidea Draparnaud Helix conoidea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 09, Hist. moll. France, 1805, p. 78, Taí. 5, Fig. 7-8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. Helicella conoidea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 46. Bulimus solitarius Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 151. Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). (Aguilar-Amat). 8. Exemplare. Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). Castelldefels (Haas). 6 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. 47. Helix (Cochlicella) barbara Linné Helix barbara Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 773. Helix (Cochlicella) barbara Germain, Moll. France, II, 1913, P. 118, Fig. 205-206. Helicella (Cochlicella) barbara Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89: l. c., XIV, 1914, p. 46. Helix acuta Auct. (non Múll.), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 415 l. C., III, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. Ir0o. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, P. 468. Helix (Cochlicella) acuta Bofill (non Múll.), An. Junta Cienc. Nat. Bar- celona, II, 1917, P. 541. Xerophila (Cochlicella) acuta Serradell (non Múll.), Sota Terra, 1909, P. 140. Cochlicella acuta Auct. (non Múll.), Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona. 1887, p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 70. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. Bulimus acutus Auct. (non Múll.), Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 136. — Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P: 419. Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). (Aguilar-Amat). 8 Exem- plare. Llobregatmindung (Zulueta). 706 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (330) Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. Castelldefels (Anonym). Cornellà del Llobregat bei Barcelona (Haas). Viele Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Càmara). Viele Exem- plare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvaiià). Terrassa (Rosals). Capellades (Romaní). 18 Exemplare. Igualada (Maluquer). Montserrat (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell). Nach Germain (Moll. France, II, 1913, p. 118-119) haben fast alle Autoren H. acuta Múll. mit H. barbara L. vervvechselt, ein Irrtum, in den auch die Verfasser der benútztesten Nachschlagevverte (Rossmàssier, Icon., Taf. 28, Fig. 378, Dupuy, Hist. moll. France, Taí. 15, Fig. 45 Moquin-Tandon, Hist. moll. France, Tàf. 20, Fig. 32, Locard, Cog. terr. France, p. 238-239, Fig. 321-322) verfallen sind. VVir haben uns Ger- mains Anschauungsveise angeschlossen und fúhren deshalb in der Sy- nonymie von H. barbava die acuta der meisten Eatalonischen Autoren an, da dieselben sich an die ervàhnte Arbeit von Locard gehalten und dessen Irrtum mitgemacht hatten, nur Rosals, dem schon Germains Mollusques de France zur Veriúgung standen, hat die Arten vvie dieser und vie vir aufgefasst. 48. Helix (Cochlicella) acuta Múller Helix acuta Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. I00. Helix (Cochlicella) acuta Germain, Moll. France, II, 1913, P. 119. Helicella (Cochlicella) acuta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89. Helix barbara Auct. (non L.), Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2: 1. c., HI, 1902, p. 415 1. C., III, 1903, p. 57. — Marcet Rev. Montserr , III, 1909, p 468. Helix (Cochlicella) barbara Bofill (non L.), An. Junta Cienc. Nat. Bar- celona, II, 1917, P. 541. Xerophila (Cochlicella) barbara Serradell (non L.), Sota Terra, 1909, P. 140. Cochlicella barbara Auct (non L.), Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Helix ventrosa Sehaufuss, Moll. syst. et catal., 1869, p. 77. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, P. 96. Bulimus ventrosus Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port,, Bal., 1875, p. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18790, P. 151. (331) OA. Bofill i F. Haas 707 — Salvatió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 419. Helicella (Cochlicella) ventrosa Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 46. Bulimus ventricosus Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. Barcelona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 6 Exemplare. Hipodrom von Barcelona (Aguilar-Amat). 16 Exemplare. Llobregat-Múndung (Zulueta). Llobregat-Genist an seiner Múndung (Gros). 16 Exemplare. Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra). (Haas). 6 Exemplare. Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Chía). Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Càmara). 13 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Capellades (Romaní). 13 Exemplare. Igualada (Maluquer). Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell). VVas unsre Auffassung dieser Art anbelangt, so geht sie Elar aus den bei Besprechung von H. (Cochlicella) barbara L. gemachten Bemer- lEungen hervor, sodass hier nicht nochmals darauí eingegangen zu vverden braucht. 49. Helix (Theba) strigella ruscinica Bourguignat Helix vuscinica Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, p. 62 £ 312. — Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 176. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. Io. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV, 1891, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46. Helix ( Fvuticicola) ruscinica Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539: Hygromia ( Fruticicola) ruscinica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix stvigella var. ruscinica VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebend. Bin- nenconch., II, 1889, P. 93. Helix (Theba) strigella vuscinica Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 22, Taf. 3, Fig. 1-3. — Bofill £ Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 25, Id., X, 1920, P. 26, Id., I2, IQ20, P. 30. Helix sirigella Mengo, Collecçào conchyliologica. Genus Helix, 1866, 708 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (332) p. 4. — Hidalgo, Cat. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, P. 208. — Arnet dc Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1870, p. 523 l. c., VI, 1884, p. 261, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 123. — Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 98. Helicella stvigella Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Hygromia (Tvichia) hispida Serradell (non L.), Sota Terra, 1909, p. 137. - Hygromia (Helix) hispida Marcet (non L.), Rev. Montserr., IV, 1910, D272- Barcelona (Bofill). Sarrià bei Barcelona (Bofill, Chía). Vallvidrera bei Barcelona, in der Rierada (Aguilar-Amat). 2 Exem- plare. Rubí (Almera és Bofill). Subfossil. Capellades (Romaní). 4 Exemplare. Montserrat (Coronado, Mengo, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Locard, Fagot, VVesterlund, Maluquer, Novellas, Rosals). (Aguilar- Amat). 1 Exemplar. (Marcet, Serradell). (Haas). 2 Exemplare. Sant Llorenç del Munt, bei Mura (Arnet £ Bofill). Gironella (Maluquer). 6 Exemplare. Berga (Rosals). Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar. Guardiola (Rosals). (Haas). 9 Exemplare. Zxvvischen Guardiola und Bagà (Sagarra). 1 Exemplar. Greixa (Haas). 3 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 2 Exemplare. (Maluquer). (Haas). 4 Exem- plare. Falgars (Haas). 2 Exemplare. Montanya de Rus (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 1 Exemplar. Castellar d'En Huch (Haas). 2 Exemplare. VVir haben das von Serradell gemachte und von Marcet vviederholte Zitat von H. hispida vom Montserrat auí H. strigella vuscinica bezogen, da sich die Belegexemplare in Serradells Sammlung als junge Stúcle der letzteren ervviesen haben. 50. Helix (Carthusiana) carthusiana Múller Helix cavthusiana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 15. — Ba- talha, Cat. coll. conch., 1878, p. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879. p. 52. — Servain. Etude moll. Esp. Port.. 1882. p. 52. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 404, Zoograf. gen. Helix, 1884, p. 35 £ 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 44: Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 123, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51. —Almera £: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., (333) A. Bofill i F. Haas 709 IV, 1898, p. 98. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2: 1. c., HI, 1902, p. 41, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., IV, 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 10917, P. 40-47. Helix (Theba) carthusiana Botill, Haas é Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 28. Helix (Carthusiana) carthusiana Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 25, Id., X, 1920, P. 29, Id., XII, 1920, p. 31. Helicella cavthusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1973, DEOS IE CS ESIVS OD, P 40: CL Po T43- Helicella (Theba) carthusiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 89. Hygromia (Carthusiana) carthusiana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix carthusiana var. savriensis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, IV, 1904, P. 75. Helix savriensis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1882, p. 52. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. ro. — Maluquer, Butll, Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 55. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. Helix (Carthusiana) sarriensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539. Hygromia (Carthusiana) sarviensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix episema Servain, Etude moll. Esp. Port., 1882, p. 53. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. IO. Helix glabella var. episema VVesterlund, Fauna pal. Region. leb. Bin- nenconch., II, 1889, p. 83. Helix ventiensis Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. Hygromia (Cavthusiana) ventiensis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix stagnina Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 381. Hygromia (Carthusiana) stagnina Serradell. Sota Terra. 1909, p. 137. Helix leptomphala Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 381. Hyegvomia (Cavihusiana) leptomphala Serradell, Sota Terra, 19090, p. 137. Barcelona (Batalha). (Martorell). 2 Exemplare (diam. 10-14, alt, 9 mm.). (Bofill). 3 Exemplare. (Servain). (Rosals). Viele Exemplare (diam. 16-8/5, alt. 9-5 mm.). Montjuich bei Barcelona (Bofill). ro Exemplare (diam. 16-7, alt. 95-45 mm.). Llobregat-Ebene bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar. Prat del Llobregat bei Barcelona (Aguilar-Amat). 5 Exemplare (diam. 14-9'5, alt. 8'5-7 mm.). Llobregatmindung (Zulueta). Remolà (Aguilar-Amat). 3 Exemplare (diam. 9-7, alt. 5-455 mm.), Gavà (Maluquer). Castelldefels (Sagarra). Unter seinen Exemplaren ein aussergenvóhn- lich hohes. (Haas). 1 Exemplar. 710 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (334) Sant Feliu del Llobregat (Bofill). 1r Exemplar. (Rosals). 19 Exem- plare (diam. 12'5-8, alt. 7'5-5 mm.). Sarrià (Bofill). 3 Exemplare. (Servain, Chía, VVesterlund). Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Càmara). 2 Exemplare (diam. 15-10'5, alt. 855-7 mm.). Vallcarca bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare (diam. 16-14'5, alt. 10-95 mm.). Molins de Rey (Rosals). 13 Exemplare (diam. 14'5-9'5, alt. 9-55 mm.). Vallvidrera bei Barcelona (Salvaiià). Terrassa (Rosals). Martorell (Almera dé: Bofill). Subfossil. Capellades (Rosals). (Romaní). 23 Exemplare, davon 22 rezente und ein fossiles. Igualada (Maluquer). Montserrat (Bofill). 3 Exemplare. (Maluquer, Marcet, Serradell). Sant Llorenç del Munt, zvvischen Rocafort €c Mura (Bofill). 1 Exem- lar. A Sant Llorenç del Munt oberhalb von Mura (Bofill). 1 Exemplar. Manresa (Coronado). VVallfahrtstapelle Olius bei Solsona (Navàs). 7 Exemplare (diam. 10'5-8, alt. 6-4/5 mm.). Sallent (Maluquer). 10 Exemplare (diam. 14-8, alt. 7 5-5 mm.). Viladomiu (Maluquer). 3 Exemplare. Gironella (Maluquer). 2 Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar. Zvvischen Gironella und La Baells (Haas). 1 Exemplar. Pont de Raventí (Haas). 4 Exemplare. Fígols-les-Mines (Suàrez del Villar). 1 Exemplar (diam. 10, alt. 7 mm.). Guardiola (Rosals). (Haas). 14 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 2 Exemplare. (Maluquer). VVir sind der gleichen Ansicht vie Germain (Moll. France, II, 1913, p. 121), dass H. sarriensis Martorell, H. episema Bgt., H. ventiensis Bgt. und H. stagnina Bgt. lediglich Synonyme von H. (Carthusiana) carthusiana Múll. sind und nur mehr oder minder grosse oder hohe Formen derselben darstellen. Aus den von uns vveiter oben angebenen Massen der Exemplare von den einzelnen Fundorten geht hervor, dass H. carlhusiana recht be- tràchtlich hinsichtlich der Gròsse und der Hòhe variiert. Die extremen Masse der von uns untersuchten StúcEe sind: Diam. 16-7, alt. Io-4/5 mm. Einzelne Exemplare vveisen eine im Verhàltnis zu ihrem Durchmesser bedeutende Hòhe auí, vvie eines von Prat del Llobregat, das diam. 9/5 und alt. 7 mm. misst, und eines von Vallcarca, das bei einem Durch- messer von 145 mm. eine Hòhe von ro mm. besitzt. Im Allgemeinen zeigen die carthusiana-Stúcte aus dem Llobregat-Gebiete die Tendenz, gróssere Hòhe des Gehàuses auszubilden, als dies gexvòhnlich bei der Art der Fall ist. (335) 4. Bofill i F. Haas 711 5r. Helix (Fruticicola) hispida Linné (Taf. II, Fig. 39-44) Helix hispida Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 771. — Rossmàssier, Icon., II, Heft 1-2, 1838, p. 2, Taf. 31, Fig. 426-427. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., IV, 1904, P. 123. Helix ( Fruticicola) hispida Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 28. Helix ( Fvuticicola) steneligma Bofill, Haas X Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 31. Helix praestriolata Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 98, Taí. 7, Fig. 9. Ca'n Ubach de Rubí (Almera €: Bofill). 8 subfossile Exemplare (diam, 7'5-6, alt. 4-355 mm.). Sallent (Maluquer). 2 junge StúcEe, die eine ganz sichere Bestimmung nicht zulassen, die aber ihrer behaarten Schale und ihrem vveiten Nabel nach nur zu dieser Art gehòren Eónnen. Pont de Raventí, zvischen Berga und Bagà (Rosals). 7 Exemplare (diam. 75-60, alt. 4 mm.). Helix steneliema Bgt., die vvir in unsrer Arbeit úber die MollusEen des Esera-Tales als eine Art aus der Vervvandtschaít der H. hispida behandelten, betrachten vvir jetzt als gànzlich mit dieser identisch. VVas H. praestriolata Alm. éc Bof. anbelangt, so mússen vir, nach Untersuchung der Originalexemplare, auch sie in die Synonymie von H. hispida L. stellen. Ihre Autoren versàumten in der Originalbeschrei- bung, ihre Dimensionem anzugeben, und die von ihr existierende Ab- bildung ist starle vergròssert und ausserdem nicht einvvandsírei, sodass man sich nach ihr Eeinen Begriff von H. pracsiriolata machen Ronnte. Aus diesem Grunde bilden vvir hier nochmals eines der Originalexem- plare auf Taf. 2, Fig. 39-44 ab. 52. Helix (Fruticicola) sericea martorelli Bourguignat (Taf. II, Fig. 45-50) Helix martorelli Bourguignat, Moll. nouv. lit. ou peu connus, II, 1870, p. 22, Taí. 2, Fig. 12-16. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 1. ed., 1873, P. 92. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Post., Bal., 1875, p. 200. — Pfeiffer, Monogr. helic. viv., VII, 1876, p. 559. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 53. — Martorell y Pena, Apuntes arqu., 1879, p. 78. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 57. — Robelt, Catal. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch,, 1881, p. 22. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 2. ed., 1883, p. 131. 712 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (336) — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VI, 1884, p. 262. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. ro. — Tryon, Man. of Conch., 2. Ser., III, 1887, p. 179. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 47. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 3. ed., II, 1889, P. 154. — VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., II, 1889, P. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 50. — Robelt in Ross- màssler, Icon., N. F., VIII, 1898, p. 62. Helix hispida Salvafià (non L.), Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo- che, I, 1884, p. 404. Helix villosa Salvanà (non Stud.), 1. c., p. 404. Helix sevicea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Barcelona (Paetel, Hidalgo, Robelt, Tryon). Sarrià bei Barcelona (Bourguignat, Hidalgo, Pfeiffer). (Bofill). Viele Exemplare. (Martorell). ro Exemplare (diam. 5/25-4'75, alt. 3-2'5 mm.). (Chía, VVesterlund, Fagot). Capellades (Romaní). 1 subfossiles Exemplar (diam. 5'25, alt. 4 mm.). Greixa (Haas). 1 Exemplar. Bourguignat gibt seinem Originalexemplar die Masse: Diam. 6, alt. 3/5 mm.: die von uns untersuchten Stúcte aus der Sammlung Martorell, aus der auch das Bourguignatsche Exemplar stammt, bleiben, vie aus den oben ervàhnten Massen hervorgeht, alle Eleiner. Ausserdem sind sie aber alle verhàltnismàssig hòher, sodass der Bourguignatsche Typus nicht als Normalform gelten darí. Unsre Fig. 45-50 auf Taí. 2 zeigt eines der normalen Exemplare aus Sarrià, dem Elassischen Fundorte der Form. Bourguignat nàhert (1. c.) seine martorelli den H. parlatoris Biv. aus Sizilien und H. chmoodia Bgt. und H. Jasia Bgt. aus Algerien, aber uns erscheint es vveit zvveclmàssiger, sie in Verbindung mit einer der anertannten Elassischen Arten zu bringen, vveshalb vvir sie der H. se- vicea Stud. unterordneten. Germain (Moll. France, Il, 1913, P. 125) reiht sie zvvar als Varietàt der H. becasis ein, aber da nach unsrer An- sicht becasis Ramb. selbst eine LoEalform der H. sericea ist, so vveichen unsre Anschauungen nicht sehr von einander ab. Die Unterschiede zvvischen der typischen sericea und martorelli sind die, dass die letztere flacher, am letzten Umgang leicht gevinrelt ist, einen etvas vveiteren Nabel hat und am Mundsaum Xeine vveisse Lipce nahe dem Spindelrande ausbildet. Die von Salvatià von Vallvidrera zitierte H. hispida ist zvveifelsohne H. sevicea martorelli, und auch die vom gleichen Autor vom gleichen Fundorte genannte H. villosa ist aufí diese Form zu beziehen, vvenn es sich nicht ganz einfach um eine Fundortsvervecbslung innerhalb der Sammlung handelt. H. sericea martovelli unterscheidet sich deutlich und Eonstant von der anderen im Llobregatgebiete lebenden Lotalform der H. seyicea, der gleich zu besprechenden bofil/iana vom Montserrat. (337) A. Bofut i F. Haas 713 53. Helix (Fruticicola) sericea botilliana Fagot (Taf. III, Fig. 1-7) Helix bofilliana Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 177. — VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., II, 1889, p. 52. — Maluquer. Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 50. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. IIo. — Marcet, Rev. Montserr,, III, 1909, p. 381. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, P. 79, Textfigur. : Hygromia (Trichia) bofilliana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix (Trichia) bofilliana Bofill, An. Junta Cienc. Nat., II, 1917, p. 5390. Helix bolosió Salvanà, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, p. 100. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 381. Martorell (Rosals). Viele Exemplare. La Puda de Monistrol (Bofill). Viele Exemplare. Moristrol de Montserrat (Bofill). ro Exemplare (diam. 6-555, alt. 275-255 mm.). Montserrat (Fagot, Salvafià). (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare (diam. 5'5-5, alt. 2-175 mm.). (VVesterlund, Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). 3 Exem- plare. Sant Llorenç del Munt (Bofill). 5 Exemplare. (Rosals). 3 Exemplare (diam. 4, alt. 2 mm.). H. bolosii Salv. ist nie abgebildet ivorden. Ihr Autor zitiert sie (1. c.) vom Montserrat und von Sta. Magdalena de Puigsacau bei Olot, Prov, Gerona. Aus ihrer Diagnose geht hervor, dass sie eine etvvas vveiter ge- nabelte, dicht behaarte, mit herzfòrmiger Múndung versehene, d. h,, so gut vie garnicht abvveichende, Form der H. sericea bofilliana ist, dass dem vvirElich so ist, geht auch daraus hervor, dass uns von den beiden von Salvafió genannten Fundorten seiner H. bolosii nur unver- Eennbare Stúcte von bojilliana betgannt sind. Fagot (1. c.) sohreibt seiner H. bofilliana die Masse: Diam. 6, alt. 2'5-275 mm. zu und nàhert sie H. mavtorelli Bgt. VVir teilen seine An- sicht, indem vvir beide als Lolzalformen der H. sevicea Stud. auffassen, von denen marlorelli auf das unterste Llobregat-Tal und das Littoral, bofilliana aber auf die bergige Region im mittleren Llobregat-Tale be- sehrànit ist. Germain in seinen Mollusques de France, II, 1913, P. 125, stellt sie in die Synonymie von martovelli, vvorin er sich sicberlich irrt, denn sie ist stets viel niedergedrúcliter als diese und auí dem letzten Umgange deutlich gevvinlzelt oder gar gelsielt. In den gleichen Eigen- sehaften unterscheidet sie sich auch von der typischen H. ( Frudicico/a) sericea, und es Eommt noch hinzu, dass bofilliana, vie martorelli, nie 22 714 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (338) am Spindelrande der Múndung eine vveisse LippenverdicEung ausbildet. Unsre Figuren 1-7, auí Taf. 3 stellen ein grosses, aber haarloses und ein Eleineres, 1vohlbehaartes Exemplar beide vom Montserrat, dar. 54. Helix (Hygromia) limbata odeca Bourguignat Helix limbata Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep, I, 1884, P. 417. Helix odeca Bourguignat. in Locard, Prodr. malac. France, 1882, P. 69 E 314. Helix (Hygromia) lmbala odeca Bofill, Haas de Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 29, Taf. 3, Fig. 4-9. — Bofill dc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 26, Id., X, 1920, P. 27, Id., XII, 19020, p. 31. Helix hylonomia Bourguignat in Locard, Prodr. malac. France, 1882, P. 09 X 315. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123. Pobla de Lillet (Maluquer). Obuvohl vir Eein Belegexemplar Maluquers nachprúfen Eónnen, nehmen vir Xeinen Anstand, diese Form unter die Mollusten des Llo- bregat-Gebietes aufzunehmen. Die Anyvesenheit dieser Pyrenàenschneclze im oberen Tale des Llobregat ist auch nicht vveiter vermvunderlich, vvàhrend die Angabe Salvafiàs, dass sie auch in Vallvidrera bei Barcelona vorsommt, als falsch zurúlcgeviesen vverden muss, eine Vervecbslurg der Fundortetitette in der Sammlung vvird der Anlass zu dieser unge- heuerlichen Beàuptung gevvesen sein. 55. Helix (Vallonia) costata Múller Helix costata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 31. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 135. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 418. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 70. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 383. Helix (Vallonia) costata Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelo- na, IX, 1920, p. 26, Id., X, 1920, p. 28, Id., XII, 1920, P. 32. Vallonia costata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. Barcelona (Chía). (Rosals). 5 Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). Vallvidrera (Salvafió). Bruch (Rosals). Viele Exemplare. (339) A. Bofill i F. Haas 715 Montserrat (Bofill). 4 Exemplare. (Maluquer, Marcet, Serradell). Sallent (Maluquer). 3 Exemplare. Genist in der Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas), 10 Exempla1e. Guardiola (Haas), 1 Exemplar. 56 Helix (Vallonia) pulchella Múller Helix pulchella Miller, Verm. terr. fluv. hist., II 1774, p. 30. — Salvadó, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884. p. 417. — Chía, Mol. teri. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 49. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 56. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 383. Henx (Vallonia) pulchella Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 539. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 28, Id., XII, 1920, P. 32. Vallomia pulchella Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, l. c., p. 89, l. c., XIV, Op 1B 6/0 Helix pulchella var. laevis Almera €c Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2. Ser., IV, 1898, p. 96. Barcelona (Martorell). Viele Stúce. (Chía). (Rosals). Viele Exemplare. Montjuich bei Barcelona (Bofill). 4 Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). San Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvatià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera 8: Bofill). 7 subfossile Exemplare. Terrassa (Rosals). Bruch (Rosals). 6 Exemplare. Montserrat (Bofill). 6 Exemplare. (Maluquer, Marcet, Serradell). Genist in der Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas). 3 Exemplare. Guardiola (Rosals). Die von Almera é: Bofill (1. c.) ervàbnte H. pulchella var. laevis entspricht vollstàndig dem Typus der Art. An Stelle von Fig. 4 auf Taf. 7 der genannten Arbeit, die die ervàhnte Form daistellen soll, ist durch eine Verivecbslung eine falsche gesetzt vvorden, in der Erlàuterung der zitierten Tafel steht úbrigens H. glabella statt H. pulchella var. laevis. 57. Helix (Vallonia) excentrica Sterli (Taí. III, Fig. 8-11) Vallonia minuta (partim) Morse, Journ. Portland soc. nat. hist., I 1864, P. 21. 716 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (340) Vallonia excentrica Sterlà, Proc. Acad. Nat. Sci. Philadelphia, 1893, Teil II, p. 252. — Pilsbry in Tryon, Man. Corch., 2. Ser., VII, Taí. 32, Fig. 6-9. — Geyer, Verhandl. vaterl. Ver. NaturE. VVúrtt,, LXIII, 1907, p. 420, Unsre Land £ Súissvvasser Mollusten, 1909, P. 32, Taf. 13, Fig. 11-12. Helix pulchella var. laevis (non Sandberger) Almera dc Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 90. Barcelona (Rosals). 3 Exemplare. Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera é: Bofill). 3 subfossile Exemplare. VVir beziehen die eben auígezàhlten Stúcice auí diese Art, da sie sonst zu einer anderen aus Spanien genannten passen. Jedoch gehóren sie auch nicht der typischen Form von V. excentrica an. Sterxi schreibt seiner Art volliommen glatte Oberflàche zu, vvàhrend unsre Exemplare alle Úbergànge von einer ganz glatten Form bis zu einer dicht und regelmàssig gerippelten (nicht gerippteni) aufiveisen. Diese Rippelung allein unterscheidet unsre Stúcte von der typischen excenívica, deren andere Besonderheiten, vvie fettiger Glanz der Oberflàche, ovaler Schalen- umriss, eifòrmiger und exzentrischer Nabel und vvenig umgebogener Mundsaum, auch bei ihnen zu finden sind. Das Aufítreten einer gerippelten Form bei einer, normaler VVeise, glatten Art braucht nicht auízufallen, auch V. pulchella Múll. besitzt in der Form enniensis Gredl. ein geripptes Analogon. Vorhin schon sagten vvir, dass unsres VVissens V. excentrica noch nie aus Spanien zitiert vvorden vvar, nur SterRi (l. c., P. 254) ervàhnt sie unter anderen Vallonien aus den Pyrenàen, gibt aber Xeine genauere Fundortsangabe, ja sagt nicht einmal, ob es sich um die spanische oder die franzòsische Pyrenàenseite handelt. Unser abgebildetes Exemplar (Taf. 3, Fig. 8-11) stammt von Bar- celcna. 58. Helix (Helicodonta) obvoluta Múller Helix obvoluta Múller, Verm. terr. fluv. hist. II, 1774, p. 27. — Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 176. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Not,, III, 1903, P. 50. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV. 1904, P. 75,— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 382. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 40. Helix (Helicodonta) obuoluta Bofill, Haas é Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 31. — Bofill €- Haas. Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 26, Id., X. 1920, p. 28, Id., XII, 1920, P. 32. (341) A. Bofill i F. Haas 717 Helicodonta obvoluta Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 108, l. c., XIV, 1914, P. 144. Gonostoma (Trigonostoma) obvoluta Serradell, Sota Terra, 1909, p. 130. Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). Vallbona (Sagarra). 8 Exemplare. Capellades (Rosals). (Romaní). 4 Exemplare. La Puda de Montserrat (Bofill). 4 Exemplare. Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Mas de Xaxars, Ma- luquer, Novellas, Marcet, Serradell). Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar. Figols-les Mines (Suàrez del Villar). 9 Exemplare. Guardiola (Rosals). Zvvischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exem- plar. 59. Helix (Caracollina) lenticula Férussac Helix lenticula Ferussac, Tabl. syst., 1822, p. 41. — Rossmàssier, Icon., II, Heít 1-2, 1838, p. 12, Taf. 23, Fig. 452: Zeitschr, Í. MalaE., X, 1853, p. 98. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, P. 199. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 82. — Salvafió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, P. 410. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Catàl. col. conch. Martorell, 1888, p. 47. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist Nat, IV, 1904, p. 76. Helix (Caracollina) lenticula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona. II, 1917, P. 539. Helicodonta lenticula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89, 1. c., XIV, I9I4, P. 47. Barcelona (Rossmàssier, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Montjuich bei Barcelona (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). 5 Exem- plare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill.) Viele Exemplare. Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). Gavà (Bofill). 2 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Martorell). 9 Exemplare. (Bofill). Vallvidrera bei Barcelona (Salvatià). Papiol (Bofill). 1 Exemplar. Terrassa (Rosals), 718 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (342) 60. Helix (Chilotrema) lapicida andorrica Bourguignat Helix andorrica Bourguignat, Spec. noviss. europ. syst. detect., 1876, P. 30. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50 £Z 5I. — Marcet, Rev. Montserr. III, 1909, p. 388. — Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., 1915, p. 12. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 40. Campylaea (Chilotrema) andovvica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Camp. (Chilotrvema) andovrica var. alba Serradell, Sota Terra, 1909, p.140. Helix lapicida Arnet £ Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, P. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 135. — Anonym. Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I. 1884, p. 418. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 9. — Bofill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 47. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. I23. — Marcet, Rev. Montserr., III. 1909, p. 383. Helix lapicida var. alba Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, D'nr2: Helix lapicada forma andorrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 56. Helicigona lapicida Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 89: 1. c., XIV, I9I4, P. 47. Helicigona lapicida var. albina Taylor, Monogr. land é: fresh vater moll. British Isles, III, í911, p. 408. Helicigona lapicida var. andorrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., i XIII, 1913, p. 108, l. c., XIV, 1914, P. 144. Helix (Chilotvema) lapicida andovrica Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 22, Id., X, 1920, p. 29, Id., XII, 1920, P. 33, Taf. 1, Figs. 1-6. Barcelona (Bofill, Chía). Gavà (Gros). 2 Exemplare. (Codina), 1 Exemplar. Castelldefels (Haas). 3 Exemplare. Sant Feliu de Llobregat (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Bofill). 4 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Terrassa (Rosals). San Quintín de Mediona (Bofill). 2 Exemplare. Vallbona (Sagarra). 2 Exemplare. Capellades (Rosals). (Romaní). 9 Exemplare. Turó Boada nahe der Station Olesa (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Coronado). (Martorell). 7 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Novellas, Zulueta, Taylor, Marcet, Serradell) (Haas). 1 Exemplar. (343) A. Bofill i F. Haas 719 Sant Llorenç del Munt zvvischen Rocafort und Mura (Bofill). 1 Exeme plar. : Sant Llorenç del Munt oberhalb von Mura (Bofill). 3 Exemplare. Sant Llorenç del Munt bei Mura (Arnet é: Bofill). Cardona (Coronado). (Bofill). 3 Exemplare. Sant Llorenç dels Piteus (Bofill), 2 Exemplare. Zvvischen Manresa é: Berga (Anonym). Sallent (Maluquer) 1 Exemplar. Zvvischen Gironella und La Baells (Haas). 2 Exemplare. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas), 1r Exemplar. Figols-les-Mines (Suàrez del Villar), 9 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). ro Exemplare. Zvvischen Guardiola éc Bagà (Sagarra). 2 Exemplare. Bagà (Haas). 1 Exemplar. Greixa (Haas). 3 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 2 Exemplare (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar. Falgars (Haas). 2 Exemplare. Castellar d'En Huch (Haas). 3 Exemplare. H. (Chilotrema) lapicida lapicida L., die in den zum Ebro abflliess- enden vvestlichen latalonischen Pyrenàentàlern vvenigstens noch in ihrem unteren Teile vertreten vvar, gelangt nicht mebr in das Gebiet des Llo- bregat, vvo H. (Chilotrema) lapicida andorrica Bgt. Alleinherrscherin ist. In Bezug auí die Fàrbung dieser letzteren ist darauí hinzuvveisen, dass sie im oberen Teile des Llobregat-Tales einen ausgesprochenen Hang zum Albinismus entvvictelt, den vvir in noch verstàricterem Grade bei den Stúclen des Tergebietes vviederfinden vverden. 61. Helix (Chilotren:a) desmoulinsi subsp. Helix moulinsiana Maluquer, Bol. R. Soc. Hist. Nat., 1904, p. 123. Castellar d'En Huch (Maluquer). Maluquer ist der Einzige, der desmoulinsi aus dem Llobregat-Gebiete zitiert, da vvir seine Belegexemplare nicht studieren Eonnten, ist es uns nicht mòglich anzugeben, ivelche der beiden in Betracht lommenden Unterarten ihm vorlag. Im vvestlich benachbarten Segretale fanden vir ausschliesslich die Subspezies atricha Boí., und aus dem óstlichen Nachbartale des Ter ist nur die H. desmoulinsi desmoulinsi Far. begannt, sodass die Llobregatform einer jeden der beiden angehòren Eann, venn nicht etiva gar beide Formen dort neben einander vorlsommen: 62. Helix (Chilostoma) cornea Draparnaud Helix comea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 89, Hist. moll. France, 1805, p. 1í0, Taí. 8, Fig. 1-3. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. 720 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (344) Helicigona comnea Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. I08. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas). 1 Exemplar. Besonderes Interesse bietet das Vorgommen im Llobregattal inso- fern, als es die vvestliche Verbreitungsgrenze der Art darzustellen scheint. 63. Helix (Arianta) arbustorum zatarti Farines Helix xatarti Farines, Bull. soc. phil. Perpignan, III, 1834, p. 65, Fig. 7-9. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. Helix (Avianta) arbustorum xatarti Bofill €c Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 34. Montafia de Rus (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Obvyohl vir Maluquers Belegexemplare nicht sahen, glauben vir gerne, dass H. arbustorum xatarti im obersten Llobregat-Tale lebt, da Sie auch in den beiden Nachbartàleren vertreten ist. 64. Helix (Pseudotachea) splendida Draparnaud Helix splendida Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 83, Hist. moll. France, 1805, p. 98, Taf. 6, Fig. 9-I1. — Graells, Catal. mol. terr. agua dulce Espafia, 1846, p. 16. — Rossmèsler, Zeitschr. f. Malax., X, 1853, P. 98. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 208. — Bofill. Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, P. 13: Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 107. — Servain, Etude moll. Espa- gne Portugal, 1888, p. 45.— Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I, 1882, p. 58 E 67. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., I, 1884, p. 416, Zoogr. genus Helix, 1884, p. 40 £ 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce, Bar- celona, 1887, P. 9. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 50, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 111, Crón. Cient. XIV, 1891, p. 50 éc 51, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Ep., II, 1898, p. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2, 1. C., II, 1902, p. 41,1. c., III, 1903, P. 55: Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 305. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 108, 1. c., XIV, 1914, P. 48, 1. C., p. 144. — Ro- maní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 46 €£ 47. (345) 4. Bofill i F. Haas 721 —— Helix (Tacheopsis) splendida Bofill, Haas 6 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 33, Taf. 4, Fig. 1-3. Helix (Pseudotachea) splendida Bofill €c Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 29, Id., X, 1920, p. 31, Id., XII, 1920, P. 34. Helix (Tachea) splendida Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 542. Tachea (Helix) splendida Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. Tachea splendida Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. — Bullen, Proc. Mal. Soc. London, IX, 1910, p. 122. Helix splendida var. cantae Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 46 £ 47. Helix splendida var. rosca Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 46. Helix splendida var. marceti Serradell, Sota Terra, 1919, P. 140. Helix splendida var. microstoma Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 507. Helix (Tachea) splendida var. microstoma, Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 7, Sota Terra, 1909, p. 170. Tachea splendida var. bvuchiana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Tachea splendida var. montserratica Serradell, l. c., p. 141. Tachea splendida var, vajaeli Serradell, 1. c., p. 141. Tachea splendida var. tovresi Serradell, l. c., p. 141. Tachea splendida var. faurae Serradell, 1. c., p. I4r. Helix splendida var. cossoni Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist.Nat., XVII, 1917, P. 46. Helix cossoni Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 1877, p. 341. — Servain, Etude moll. Espagne Portugal, 1880, p. 45. — Chía, Mol. terr. agua dulce, Barcelona, 1887, p. 9. —Couturier, Catal. coll. coq. pal. Ha- genmúller, 1903, p. 48. —Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 306. Tachea cossoni Serradell, Sota Terra, 1909, p. I4I. Helix (Tachea) cossoni Serradell, Sota Terra, 1909, p. 170. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 542. Helix calaeca Bourguignat in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 483. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 123. — Marcet, Rev. Montserr. III, 1909, p. 306. Tachea calaeca Serradell, Sota Terra, 1909, p. I4I. Helix (Tachea) calaeca Serradell, Sota Terra, 1909, p. 170. Barcelona (Rossmàssler, Hidalgo). (Martorell). ro Exemplare. (Bo- fill). Viele Exemplare (diam. 22-15'5, alt. 13-9 mm.). (Servain, Chía, Couturier). (Rosals). Viele Exemplare (diam. 23-15'5, alt. 12-95 mm.) (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 19-18'5, alt. II-IO mm.) 722 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (346) Montjuich de Barcelona (Haas). Viele Exemplare. Sans bei Barcelona (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 19'5-I/, alt. ií-IOo mm.) Coll Blanch bei Barcelona (Bofill). 3 Exemplare (diam. 22'5-10, alt. 11'5-9 mm.) Llobregatmindung (Zulueta). Llobregatgenist an seiner Múindung (Gros). 1 Exemplar. Prat del Llobregat (Bofill). Viele Exemplare (diam. 17'5-13/5, alt. I0-3 mm.) (Aguilar Amat). 8 Exemplare (diam. 19-14/5, alt. I0'5-9 mm.) Gavà (Maluquer). (Gros). 4 Exemplare (diam. 20-18, alt. 11 mm.) Castelldefels (Haas). 9 Exemplare (diam. 20-17, alt. Ií1-9 mm.) Hospitalet del Llobregat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 19'5, alt. 10'5 mm.) (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar (diam. 17, alt. ro mm.) (Chía). San Justo Desvern bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 22, alt. 125 mm.) Vallvidrera bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar (diam. 20, alt. 11/5 mm.) (Salvafià). (Aguilar-Amat). 6 Exemplare (diam. 20-18, alt. Ií-IO mm.) (Haas). Viele Exemplare. Molins de Rey (Bofill). 5 Exemplare (diam. 22-15'5, alt. 12-9 mm.) Papiol (Bofill). 2 Exemplare (diam. 20'5-17'5, alt. Ir-Io mm.) (Ro- sals). 3 Exemplare (diam. 22'5-22, alt. 13-12'5 mm.) Terrassa Bofill. 1 Exemplar (diam. 18, alt. ro mm). Múndung des Anoya in den Llobregat bei Martorell (Bofill). 1 Exem- plar (diam. 18/5, alt. Io mm.) Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Subirats (Anonym). Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare (diam. 18-16/5, alt r1í-8.5 mm. Capellades (Romaní) 17 Exemplare (diam. 20'5-15, alt. 11/5-9 mm.) ausserdem 15 subfossile Exemplare (Rosals). Igualada (Maluquer). Turó Boada nahe der Station Olesa (Bofill). 8 Exemplare :diam. 17-14/5, alt. 10'5-8'5 mm.) La Puda de Montserrat (Bofill). ro Exemplare (diam. 21'5-16/5, alt. II-9 MM.) Zvvischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 7 Exemplare (diam. 20-16, alt. 11-95 mm.) Montserrat (Graells, Coronado, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare (diam. 20-16, alt. 11-95 mm.) (Martorell). 7 Exemplare (17-16'5, alt. I0'5-9 mm.) (Salvanà, Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell, Faura). (Haas). 5 Exemplare (diam. 18-16'5, alt. Ií-IO mm.) Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 3 Exemplare (diam. 17/5-17, alt. 1055-10 MM.) Olost del Lluçanés (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 18, alt. 1055 mM.) (347) A. Bofill i F. Haas 723 Manresa (Coronado). (Rosals). 7 Exemplare (diam. 18'5-17'5 alt. 9 mm.) (Bullen). (Bofill). 5 Exemplare (diam. 16'5-14, alt. 10-9 mm.) Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Zvvischen Manresa dc Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). Viele Exemplare (diam. 19'5-13, alt. 11-85 mm.) Viladomiu (Maluquer). 3 Exemplare (diam. 17-16, alt. 10-8'5 mm. Gironella (Maluquer). 1 Exemplar (diam. 17'5 alt. io mm.) Riera de ca'n Llop bei Gironella (Haas), 2 Exemplare (diam. 18-16'5, alt. 10'/5-I0 mm.) Zvvischen Gironella und La Bàells (Haas). 1 Exemplar (diam. 17 alt. ro mm.) Pont de Raventí (Haas), 1 Exemplar (diam. 14/5, alt. 9 mm.) Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). z Exemplare (diam. 17-16, alt. 10'5-9 mm.) Figols-les-Mines (Suàrez del Villar). 5 Exemplare (diam. 18-15/5, alt. 10-9 mm.) 3 Guardiola (Rosals). (Haas). 16 Exemplare (diam. 18-14, alt. Io'5 -855 mm.) Bagà (Haas). 3 Exemplare (diam. 18-16, alt. 11-95 mm.) Greixa (Haas). 4 Exemplare (diam. 17/5-17, alt. 10-95 mm.) Zvvischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 2 Exemplare (diam. 17'5-14/5, alt. 95-85 mm.) Falgars (Maluquer). (Haas). 2 Exemplare (diam. 17-16/5, alt. 10'5-I0 mm.) Fobla de Lillet (Bofill, Maluquer). (Haas). 8 Exemplare (diam. 19'5-17, alt. II-IO mm.) Montatia de Rus (Bofill). 2 Exemplare (diam. 17'5-17, alt. 11-I0/5 mm.) (Haas). 6 Exemplare (diam. 17-16, alt. 95-90 mm.) Castellar d'En Huch (Haas). 3 Exemplare (diam. 19/5-17/5, alt. I2-II mm.) Das Einzige, das sich úber die vvenig variable H. splendida noch sagen liesse, ist, dass die Stúclre im unteren Llobregat-Tale im Allgemei- nen viel gròsser sind (diam. 22 mm.), als die im oberen Teile des Tales lebenden (diam. 175 mm.). Auffàllig dabei ist nur, dass in Prat del Llo- bregat, also der Llobregat-Múndung sehr nahe, eine reiche und sehr lonstante Rolonie zvverghaíter sp/endida-Exemplare existiert, deren Masse zvvischen diam. 19-13/5, alt. 10'5-8 mm. schvvanFen. Helix calaeca Bgt. haben vvir schon in unsrer Arbeit úber die Moll- usten des Essera-Tales als fúr mit H. splendida synonym erxlàrt, in dieser vorliegenden Studie schliessen vvir auch noch H. cossoni Bgt. in deren Synonymie ein, da vvir sie nur fúr eine flache Form derselben mit etivas verbreitertem letztem Umgange halten. , 724 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (348) 65. Helix (Tachea) nemoralis Linné Helix nemovalis Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 773. — Arnet € Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 126. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 13, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 106. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvanià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 413, Zoogr. genus Helix, 1884, P. 39 éc 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 48, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 111, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 50-51. — Almera dé: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, P. 97. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, IL, 1898, p. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1001, p. 2. — Maluquer, l. c., III, 1903, p. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. río. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 380. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. I08, 1. C., p. 90. — Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 66, Taf. I, Fig. 7. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, I914, P. 48, l. c., XIV, 1914, p. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, XVII, 1917, P. 47. Helix (Tachea) nemoralis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, LI, 1917, P. 542. — Bofill, Haas 8: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 34, Taf. 4, Fig. 4-5. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 30, Id., X, 1920, p. 31, Taf. 3, Fig. 10-12, Id., XII, 1920, p. 35. Tachea nemovalis Serradell, Sota Terra, 1909, p. 140. Tachea (Helix) nemovalis Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. Cepaea nemoralis Haas, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges., 1915, P. XI. Helix austriaca Tomàs (non Múhlfid), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 66. Helix vindobonensis Rosals (non C. Pír.), Butll. Inst. Cat. Hist. Nat.,, XIV, 1914, P. 144. Helix hovtensis Auct., Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 106. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, z. Epoche, I, 1884, p. 413: Zoogr. genus Helix, 1884, p. 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 46. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, P. 380. — Taylor, Monogr. land éc fresh vvater moll. British Isles, III, 1911, p. 364. Tachea hortensis Serradell (non Miúll.), Sota Terra, 1909, p. 140. Tachea (Helix) hovtensis Marcet (non Múll.), Rev. Montserr., IV, 1910, P 272. Barcelona (Chía, Martorell). Tibidabo bei Barcelona (Martorell). 3 Exemplare (diam. 22-20, alt. 16-14 mm.). Von diesen 3 besitzen (349) A. Bofill i F. Haas 725 2 Sehxvarzen Mundsaum und sind von ròtlicher Farbe, I vveist die Bindentombination 12345 auí, und I vveist die Bindentombination 123 45 auf. I vveissen Mundsaum, und ist einfàrbig, durchscheinend hellgelb. (Bofill). 5 Exemplare (diam. 26-21, alt. 18-17 mm.). Von ihnen sind 4 Somivarzlippig und einfàrbig gelbbraun, und I vveisslippig und einfàrbig gelbbraun. (Gros). 2 Exemplare (diam. 23-22, alt. 16-15 mm.). Beide sind schivarzlippig und einfàrbig gelbgrún, eines vveist Andeutungen durchscheinender Binden auf. Gavà (Maluquer). (Gros). 6 Exemplare (diam. 25-23, alt. 17-16 mm.), eines misst diam. 25, alt. 20 mm. Alle sind schuvarzlippig, von ihnen sind 4 einfàrbig hellbraun und 2 gelbgrún mit Binden 00300. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Santa Creu d'Olorde bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 25, alt. 17 mm.), es ist schuvarzlippig, gelb, mit den Binden 00300. Vallvidrera (Bofill). 1 Exemplar (diam. 22, alt. 16 mm.). Es ist hellrot gelippt und einfàrbig gelb. (Salvatià, Taylor). (Aguilar-Amat). 1 Exem- plar (diam. 23, alt. 17 mm.). Es ist hellrotlippig und einfàrbig gelbgrún. (Haas). Viele Exemplare. Ca'n Ubach de Rubí (Almera é: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Terrassa (Rosals). Martorell (Almera é€: Bofill). £ subfossiles Exemplar. Capellades (Tomàs, Rosals). (Romaní). ro Exemplare (diam. 25-20, alt. 18-15 mm.). Alle sind sehivarzlippig, und zvvar gelbbraun mit 12345, gelbbraun mit 00300, einfàrbig rotgelb, gelb mit 12345, gelb mit 123 45, gelb mit 123 45, und 2 einfàrbig gelb. Sant Llorenç del Munt, in La Mata (Arnet £ Bofill). Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 1 Exemplar (diam. 25, alt. 18 mm.). Es ist schivarzlippig und einfàrbig gelbbraun. Montserrat (Coronado). (Martorell). 7 Exemplare (diam. 25-23, alt. 19-18 mm.). Alle sind schvvarzlippig und gelb, und zvvar mit 12345, mit unterbrochenen 12345, mit 123 45, mit 10345, mit 00300, und einfàrbig gelb. MM HH MH HR H Qua HM 726 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (350) (Bofill). 15 Exemplare (diam. 26-20'5, alt. 20-15'5 mm.). Von ihnen sind 9 schvarzlippig, nàmlich 1 gelb mit 1 23 45, 5 gelb mit 00300, 1 gelb mit unterbrochenen 12345, 1 einfàrbig braunviolett, und 1 braun mit 00300 und Spuren der beiden unteren Binden. 6 vveisslippig, nàmlich 1 hell rotgelb, einfàrbig, 3 gelb mit 12345, 1 gelb mit 00300, und 1 einfàrbig gelb. (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell). (Rosals). 9 Exemplare (diam. 25-17, alt. 19-12 mm.). Von ihnen sind 6 schvarzlippig, nàmlich I einfàrbig gelbgrún, 1 gelb mit 1 23 45, 3 gelb mit 00300, und 1 einfàrbig gelb. 3 veeisslippig, nàmlich 1 einfàrbig gelb, 1 gelb mit 12345, und 1 gelb mit 00300. (Haas). 10 Exemplare (diam. 25'5-21, alt. 19-15 mm.). Alle sind schvvarzlippig, und zvar 6 braungelb mit 12345, 1 braungelb mit 10345, 1 braungelb mit 00300, und 2 braunviolett mit 00300. Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 4 Exemplare (diam. 24-21, alt. 18-15 mm.). Alle 4 sind schvarzlippig, und zvar 2 gelbgrún mit 00300, 1 einfàrbig gelb und 1 einfàrbig ròtlich. Cardona (Coronado). Solsona, (Coronado). VVallfabrtzapelle Olíus bei Solsona (Navés). 1 Exemplar (diam. 19, alt. 1355 mm.). Es ist schvvarzlippig und gelb mit 12345. Zxvvischen Manresa € Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). 4 Exemplare (diam. 25-23, alt. 18-17 mm.). Alle sind schvvarzlippig und einfàrbig gelb. (351) 4. Bofill i F. Haas 727 Viladomiu (Maluquer). 2 Exemplare (diam. 24, alt. 18-17 mm.). Alle sind schvarzlippig und einfàrbig gelb. Gironella (Maluquer). 1 Exemplar (diam. 23, alt. 16 mm.). Es ist schvvarzlippig und einfàrbig gelb. Zivischen Gironella und La Baèllis (Haas). 32 Exemplare (diam. 2355-21, alt. 17-15 mm.). Von ihnen sind 2 vveisslippig, einfàrbig gelb, und 30 schuvarzlippig, nàmlich 29 gelbe, davon I mit 12345, 3 mit 10345, 1 einfàrbig ròtlich, und 25 einfàrbig gelb. Berga (Rosals). 4 Exemplare (diam. 25-23, alt. 18-17 mm.). Von ihnen sind 3 schvarzlippig, gelb mit 12345, und I ist vveisslippig, gelb mit 12345. Pont de Raventí (Haas). 1 sehivarzlippiges, einfàrbig gelbes Stúch (diam. 255, alt. 18 mm.). Z)vischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 schuvarzlippige, einfàrbig gelbe Exemplare (diam. 21/5-20'5, alt. 10-15 mm.). Guardiola (Rosals). (Haas). 118 Exemplare (diam. 25/5-20, alt. 18'5- 14 mm.). Von ihnen sind 32 vveisslippig, nàmlich 31 einfàrbig gelb und 1 gelb mit 12345. 86 schvvarzlippig, nàmlich 74 einfàrbig gelb, 4 gelb mit 12345, 3 gelb mit 02345, 2 gelb mit 00345, I gelb mit 00300 und 2 gelb mit 02305. Bagà (Haas). 4 Exemplare (diam. 25-24, alt. 18-16 mm.). 3 Stúclre sind vveisslippig, eines rosalippig, alle 4 einfàrbig gelb. Greixa (Haas). 13 Exemplare (diam. 24-20, alt. 18-14 mm.). Von ihnen sind 5 veeisslippig, einfàrbig gelb, 1 rosalippig, gelb mit 12345, 7 Sehuvarzlippig, nàmlich 3 gelb, einfàrbig, 1 gelb mit 00345, I gelb mit 00345, an der múndung 12345, und 2 gelb mit 12345. 728 Junta de Ciències Naturals de Bavcelona (352) Z)vischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 2 Exemplare (diam. 25/5-22, alt. 18-16 mm.). Beide sind scmivarzlippig, gelb, das eine ein- fàrbig, das andre mit 12345. Falgars (Haas). 2 Exemplare (diam. 23-22'5, alt. 17-15 mm.). Beide sind einfàrbig gelb und schvarzlippig. Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer). (Haas). 1 Exemplar (diam. 24, alt. 17 mm.). Es ist schvvarzlippig und einfàrbig gelb. Montanya de Rus (Maluquer). (Haas). 3 Exemplare (diam. 23-21, alt. 115-145 mm.). Alle sind schvarzlippig und gelb, 2 einfàrbig, 1 mit 10305. Castellar d'En Huch (Haas). 5 Exemplare (diam. 24-23, alt. 17- 15 mm.). Alle sind sohmvarzlippig, gelb mit 12345. VVie aus unsren Angaben úber die Fàrbung hervorgeht, variiert H. (Tachea) nemoralis im Llobregat-Gebiete nicht so starl vie in den vvest- licben Nachbartàlern, in denen vveisslippige Exemplare vveit hàufiger vvaren. VVo sich von diesen letzteren aber vvelche im Tale des Llobregat fanden, haben sie Anlass zur Zitierung von H. (Tachea) hortensis Mill. gegeben, denn so sind die betreffenden Zitate von Barcelona (Bofill, Chía, Taylor), Vallvidrera (Salvafià) und Montserrat (Marcet, Serradell) aufzufassen. Auch H. (Tachea) austviaca Mhlfid. vyurde aus dem Llobregat-Ge- biete, nàmlich aus dem quaternàren Tuff von Capellades zitiert (Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 66, Taf. 1, Fig. 3). Aber aus dieser Figur und dem Studium anderer Exemplare aus der gleichen Schicht und vom gleichen Fundorte Capelló bei Capellades geht hervor, dass Tomàs lediglich etrvas hòhere als die normales Exemplare von H. (Tachea) nemoralis vor sich hatte, denen bei gleicher Hòhe vvie der von austriaca deren Euglige Gehàuseform und, vor allem, deren rippige Streifung fehlt. 66. Helix (Tachea) hortensis Múller Helix hovtensis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 52. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Helix (Tachea) hovtensis Bofill, Haas é: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 37. — Bofill €c Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 32, Id., X, 1920, p. 36: Id., XII, 1920, p. 38. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas). 2 Exemplare (diam. 19-18/5, alt. I4- 1355 mm.). Die Belegexemplare von Rosals und Maluquer varen uns nicht zu- gànglich. (353) A. Bofill i F. Haas 729 67. Helix (Cryptomphalus) aspersa Múller Helix aspersa Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 59. — Arnet éc Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 126. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878-79, p. 12, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 82. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Sal- vatió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 411, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 38. — Chía, Mol. terr. agua dulce Bar- celona, 1887, p. ro. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, P. 43: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50-51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2, 1. C., II, 1902, P. 415 l. C., III, 1903, P. 55, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 123. — Zu- lueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 304. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, l. C., p. 903 1. c., XIV, 1914, P. 47: 1. C., P. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. Helix (Cryptomphalus) aspersa Bofill, Haas dd Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 32, Id., X, 1920, p. 36, Id., XII, 1920, P. 38. Pomatia (Cryptomphalus) aspersa Serradell, Sota Terra, 1909, P. I41. Helix aspersa var. scalariformis Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 112. Barcelona (Bofill, Salvanà, Chía). Llobregatmúindung (Zulueta). Gavà (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Bofill, Salvadó). Terrassa (Rosals). Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar. Capellades (Rosals). (Romaní). 4 Exemplare. Igualada (Maluquer). Sant Llorenç del Munt (Arnet £ Bofill). Turó Boada bei der Sation Olesa (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Coronado, Maluquer, Zulueta, Marcet, Serradell). Sant Llorenç del Munt zvvischen Rocafort und Mura (Bofill). 5 Exem- plare. Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 2 Exemplare. Manresa (Coronado). Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Zvvischen Manresa éc Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). 3 Exemplare. 23 730 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (354) Gironella (Haas). 2 Exemplare. Zvvischen Gironella und La Baells (Haas). 4 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 1 Exemplar. Guardiola (Rosals). (Haas). 12 Exemplare. Greixa (Haas). 3 Exemplare. Falgars (Maluquer). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Haas). 2 Exemplare. Im Anschluss an H. aspersa sóllen hier 2 Formen besprochen verden, die, obivohl sie fossil sind, fúr unsre faunistischen Betrachtungen ein gevvisses Interesse bieten. Es handelt sich um H. depereti Loc. mit den Varietàten globulosa und major und um H. almerai Loc., die in einer Hòhle im Part Gúell in Barcelona-Gracia unter einer Schicht mit Resten von RJinoceros merchi Raup gefunden vvurden, also dem àlteren Pleistozaen angehòren. Die Bibliographie dieser beiden Formen ist die folgende: Helix depereti Locard, Ann. soc. linn. Lyon, XXXVIII, 1891, p. 31. — Locard in Almera €: Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epo- che, IV, N.o 33, 1903, p. 13. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, I9II, P. 539. Helix depeveti var. globulosa Locard. Ann. soc. linn. Lyon. XXXVIII, 1891, p. 31. — Locard in Almera é: Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, IV, N.o 33, 1903, p. 13, Taf. 2, Fig. I. Helix depeveti var. major Locard in Almera é€: Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, IV, N.o 33, 1903, p. 13, Taí. 1, Fig. I. Helix almerai Locard in Almera € Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 3. Epoche, IV, N.o 33, 1903, p. 13, Taf. 1, Fig. 2. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, IQII, P. 539. VVas die Beziehungen der eben ervàhnten Formen unter einander anbelangt, so ist H. depereli var. globulosa lediglich um eine halbe VVin- dung àrmer als die var. major der gleichen Art, und H. depereti selbst unterscheidet sich nur durch niedrigeres Gevinde und auígeblasenere Umgànge von H. almevai. Diese Unterschiede sind vveit geringer als die, vvelche die EndpunEte der Variationsbreite von H. aspersa auí- vveisen, und vvir zògern nicht, die beiden fossilen Formen in deren Sy- nonymie zu stellen, da vir sie mit rezenten Exemplaren dieser Art aus dem Llobregat-Gebiete belegen Eònnen. er Besitz einer runderen Múndung, der unsre fossilen Exemplare als von der mit starE transversal ausgezogener Mundòfinung versehenen rezenten aspersa verschieden erscheinen lassen Eóònnte, ist lediglich dem Erhaltungszustande als Steintern zuzuschreiben, an dem vom Mund- saume nur der Teil an der Insertion des Oberrandes erhalten ist und nicht der am Meisten umgeschlagene am Aussenrande, der der Múindung eigentlich erst die transversale Verbreiterung gibt. - (355) 4. Bofill i F. Haas 731 Locard nàhert seine beiden Arten der Gruppe der H. nemoralis, Obivohl er von H. almerai meint, sie liesse sich auch mit H. aspersa in Verbindung bringen, mvomit sich seine und unsre Meinung berúbren. 68. Helix (Archelix) punetata Múller (Taí. I, Fig. 26) Helix punctata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 21. — Ross- màssler, MalaE. Bl., I, 1854, p. 104. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 205. — Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75. — Salvatà, Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 2. Epoche, I, 1884, p. 411. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat SL, zOT3,0p- 1083 1C, ESTV, 194, P. 48, LIC p: 244. Helix (Archelix) punctata Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 33: Id., X, 1920, p. 37: Id., XII, 1920, p. 39. Helix punctata var. lugatoria Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 4II. Helix punctala var. apalolena Robelt, in Rossmàssler, Icon., N. S., I, 1882, P. 30. : Helix apalolena Bourguignat, Moll. nouv., lit. ou peu connus, I, 1867, p. 232, Taí. 35, Fig. 1-5. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 189. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 82. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 36. — Ano- nym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. —Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 43, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 196, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50-51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 43. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2: 1. c., HI, 1902, p. 411, l. C., IHI, 1903, p. 55. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1900, p. 304. — Caziot £ Thieux, Bull. soc. zool. France, XXXVI, I91II, p. 116. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Macularia apalolena Serradell, Sota Terra, 1909, p. I4I. Helix (Macularia) apalolena var. lucida Serradell, Sota Terra, í900, DATA le Ca Di I7I- Helix galena Caziot €c Thieux, Bull. soc. zool. France, XXXVI, 1911, P. II4. Helix punctatissima Jan, Conspectus meth. test. coll. mea ext., 1850, P. 3. Helix lactea Rossmàssier, Icon., III, 1-2, 1854, p. 12. — Companyo, Hist. nat. dép. Pyr. Or., III, 1863, p. 437. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 198. — Salvaià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 411, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 38.— Haas, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., 1915, P. II. 732 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (356) Barcelona (Rossmàssier, Jan, Bourguignat, Companyó, Hidalgo). (Bofill). 2 Exemplare (diam. 34, alt. 22 mm.). (Chía, Caziot £ Thieux). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 36, alt. 20 mm.). Montjuich de Barcelona (Bofill). 2 Exemplare (diam. 37-36, alt. 23 mm.). (Robelt). Llobregatmindung (Zulueta). Prat del Llobregat (Martorell). 8 Exemplare (diam. 30-32, alt. 25- 21 mm.). (Servain). Gavà (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar (diam. 40, alt. 26 mm.). Castelldefels (Haas). 1 Exemplar (diam. 38, alt. 23 mm.). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Bofill). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). (Haas). Viele Exemplare. Papiol (Bofill). 1 Exemplar (diam. 40, alt. 23 mm.). Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Capellades (Rosals). Carme bei -Capellades (Romaní). 8 Exemplare (diam. 34-30, alt. 22-19 mm.). Igualada (Maluquer). Copons (Bofill). 2 Exemplare (diam. 43-30, alt. 27-25 mm.). Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 2 Exemplare (diam. 37-36, alt. 24-23 mm.). La Puda de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 38, alt. 23 mm.). Zvvischen Monistrol 8: Montserrat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 37, alt. 22 mm.). Montserrat (Rossmàssler, Coronado, Hidalgo). (Bofill). 4 Exem- plare (diam. 34-31, alt. 23-20 mm.). (Fagot, Maluquer, Novellas Marcet, Serradell). (Haas). 3 Exemplare. Sant Llorenç del Munt, zivischen Rocafort und Mura (Bofill). 1 Exem- plar. Cardona (Coronado)e Zvyvischen Manresa £ Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). 4 Exemplare (diam. 37-28, alt. 21-19 mm.). Viladomíu -(Maluquer). 2 Exemplare (diam. 32-31, alt. 20-19 mm.). Guardiola (Rosals). Helix apalolena Bgt. haben vvir schon fruher als mit H. punctata Múll. identisch behandelt. In dieser Arbeit stellen vir auch H. punctata var. lugatoria Salvafià (1. C., p. 411) und H. apalolena var. lucida Fag. (teste Serradell, 1. c., p. 171) in die SyYnonymie von punciala, da beide, dem Eriterium ihrer Autoren nach zu urteilen, auí unbedeutende Va- riationen derselben begrúndet sein vverden, vvenn sie dúberhaupt be- sehrieben vvurden, vvas uns nicht belannt ist. Helix galena Bgt., die Caziot € Thieux aus Barcelona zitieren, ist eine Rritische algerische Art aus der Gruppe der punctata, mit der sie in unserem Falle augen- seheinlich vervechselt vvurde, vveshalb vvir das genannte Zitat auch auf H. punctata bezogen. Die Helix lactea verschiedener Autoren und (357) A. Bofill i F. Haas 733 H. punctatissima, die Jan aus Barcelona zitiert, mússen alle beide auf H. punctata bezogen vverden, vvie man schon seit geraumer Zeit vveiss. Aus diesem Grunde erscheinen diese beiden Namen auch in unsrer Sy- nonymieliste dieser letzteren Art Die Verànderlichteit von H. (Avchelix) punctata Múll. in Bezug auf ihre Gròsse und ihre Zeichnung ist verhàltnismàssig gering. VVir haben nur die Exemplare von Carme bei Capellades und einige Stúcte von Sallent zu ervàhnen, die anstelle der Spiralbànder der Zeichnung dunEle radiale Streifen auf grauem Grunde aufveisen. Unsre Fig. 26 auí Taf. I stellt eines der ervvàbnten Stúcte von Carme dar, an dem diese Eigen- sehaft sehr deutlich ergennbar ist. Helix (Archelix) alonensis Férussac Helix alonensis Férussac, Prodr. gen. moll., 1821, N.o 62, Hist. nat. moll. terr. fluv., Taf. 39, Fig. 1-9, Taí. 39 B, Fig. 8. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903. p. 112. — Marcet, Rev. Montserr,, III, 1909, p. 305. Macularia alonensis Serradell, Sota Terra, 1909, P. I41. Montserrat (Zulueta, Marcet, Serradell). Diese Art fúuhrt Eeine Nummer, da vvir nicht glauben, dass sie im Llobregat-Tale einheimisch ist. Sie ist eine beliebte Speiseschnecte und vvird in grossen Mengen aus dem Súden Spaniens eingefúhrt, ihre leeren Schalen finden sich in der Umgebung aller Ortschaíten und VVirtshàuser. Unausgeivachsene Stúcte, die mit den grossen Eamen, geraten mit den Rúchenabfàllen in das Freie und entvicEeln sich oft vollstàndig, ge- langen aber nie, vohl da sie nicht die ihnen zulommenden Lebensbe- dingungen finden, zur Fortpfianzung. Auf diese VVeise ertlàrt sich das gelegentliche Vortommen von H. alonensis ausserhalb ihres eigentlichen Verbreitunsgebietes, und, in unserem Falle, auf dem Montserrat. Zulueta fand sie dort zuerst und Marcet Eonnte seine Angabe be- stàtigen, aber die Stellen, die er als Fundorte der a/onensis angibt (I. C., P. 305: verlassene VVeinberge, Umgebung der Villenlolonie Gomis, etc.) bestàtigen unsre Ansicht, dass es sich nur um unfreivillig angesiedelte, Leinesmvegs aber um einheimische Exemplare handelt. Serradell fand diese Art nicht selbst, sondern fúhrt nur die Zitate seiner Vorgànger an. 69. Helix (Eobania) vermiculata Miller Helix vermiculata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 20. — Batalha, Catal. coll. conch., 1878, p. 45. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, II, 1879, p. 105. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, P. 33. —Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 412, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 39. — Chía, Mol. terr. 734 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (358) agua dulce Barcelona, 1887, p. 10. — Bofill, Catal. col. conch. Mar- torell, 1888, p. 51, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Jones, Journ. oí Conch., X, 1901, p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2, Id., II, 1902, p. 411, Id., III, 1903, P. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 75. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 304. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 48, Id., p. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Helix (Eobania) vermiculata Bofill ée Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 37: Id., XII, 1920, P. 39. Macularia vermiculata Serradell, Sota Terra, 1909, P. 14T. Helix vermiculata var. crassilabris Rigacci, Catal. conch. coll. Rigacci, 1874, P. 40. Helix vermiculata var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Barcelona (Rigacci). (Bofill). 7 Exemplare (diam. 32-28, alt. 22- 20 mm.). (Servain, Salvafià, Chía, Martorell, Jones). Montjuich de Barcelona (Bofill). 2 Exemplare (diam. 24-22, alt. 17- 16 mm.). (Haas). Viele Exemplare. Llobregatmúindung (Zulueta). Remolà (S. Novellas). 1 Exemplar (diam. 29, alt. 20 mm.). Gavà (Maluquer). 5 Hospitalet del Llobregat (Aguilar-Amat), 2 Exemplare (diam. 28- 27, alt. 20-19 mm.). Vallcarca de Barcelona (Bofill). 3 Exemplare (diam. 32-26, alt. 22- 18 MM.). u) Sarrià bei Barcelona (Batalha, Bofill). (Martorell). 1 Exemplar (diam. 22, alt. 16 mm.). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Papiol (Aguilar-Amat). 1 Exemplar (diam. 26, alt. 20 mm.). Sant Sadurní d'Anoya (Rosals). 7 Exemplare (diam. 33-25, alt. 23- 20 MmM.). Capellades (Rosals). 8 Exemplare (diam. 27-22, alt. 17-14 mm.). (Romaní). 12 Exemplare (diam. 28-22, alt. 19-16 mm.). Igualada (Maluquer). Zvvischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 2 Exemplare (diam. 26'5- 25, alt. 19-16 mm.). Montserrat (Coronado). (Bofill). 3 Exemplare (diam. 26-23, alt. 18- 17 mm.). (Maluquer, Marcet, Serradell). (Haas). 4 Exemplare. Sant Llorenç del Munt, zvvischen Rocafort und Mura (Bofill). 9 Exemplare (diam. 28-24, alt. 19-18 mm.). Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 1 Exemplar (diam. 24, alt. 17 mm.). Sallent (Maluquer). 6 Exemplare (diam. 32-27, alt. 21-19 mm.). (359) 4. Bofill i F. Haas 735 70. Helix (Macularia) companyonii Aleron Helix companyomiíi Aleron, Bull. Soc. Philom. Perpignan, III, 1837, p. 91. — Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 120, Taf. 4, Fig. 3. Helix companyoni Graells, Catal. mol. terr. agua dulce Espaia, 1846, P. 15. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 106. — Locard, Etude variat. mal., II, 1881, p. 142. Helix companyoi Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 44. — Saint-Simon, Catal. coll. conch. cab. St. Simon, 1891, p. 22. — Aguilar-Amat, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 125-127. Helix hispanica var. pyrenaica Rossmàssler, Icon., II, Heft 1-2, 1830, p. II, Taf. 40, Fig. 591. Helix chovista Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 42. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II, 1889, P. 409. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 44. Helix tivanoi Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, P. 43. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., II, 1889, p. 410. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 44. Barcelona (Locard, Robelt, VVesterlund, Saint-Simon, Fagot). Barcelona, Stadttor Isabel II (Martorell). 6 Exemplare (diam. 20 5- 165, alt. II'5-I0 Mmm.). Barcelona, Mauern der Zitadelle (Bofill). Viele Exemplare (diam. 19'5- 18, alt. 1r-IO Mm., ein Exemplar misst diam. 18, alt. 11/5 mm.). (Servain). Barcelona, Dach der Facultad de Medicina in der Hospital-Strasse (Graells, i. J. 1827). Viele Exemplare. (Bofill, i. J. 1895). Viele Exem- plare (diam. 19'5-19, alt. í1r-Io mm.). (Bofill u. Haas, i. J. 1919). Viele Exemplare. Barcelona, Dach der Eirche Santa Maria del Mar (Aguilar-Amat). Viele Exemplare (diam. 19-175, alt. II-Io mm.). VVir haben bei einzelnen Sammlern genaue Fundortsangaben ge- macht, da H. companyonii stets sehr lolcalisiert in Barcelona auítrat und ihre Fundorte z. T. vernichtet sind, vvie das genannte Stadttor und die Zitadelle, an den beiden anderen Orten hàlt sie sich aber noch und findet sich hòchst vahrscheinlich auch noch auí den Dàchern an- derer alter Gebàude in Barcelona. Ausserhalb von Barcelona ist die Art im Llobregat-Gebiete nie gefunden vorden. Die Bezeichnungen chorista und fivanoi Sind in die Synonymie von companyonii zu stellen, da sie nur ganz unbedeutenden Abrveichungen vom Typus, als vvelehen Bourguignat die Abbildung N.2 591 bei Ross- màssler auffasst, gegeben vurden. Aleron liess (1. c.) seine Art companyonii als nomen nudum, Ross- màssler beschrieb und bildete sie (1. c.) als Erster ab, und zvar unter der Bezeichnung H. hispanica var. pyrenaica, nennt aber in der Syno- 736 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (360) nymie H. campanyonii, sodass die Identitàt seinef Form mit der Aleron- sohen ausser Frage steht. Germain stellt H. companyonii (Moll. France, II, 1913, p. 149, Fig. 185-186) neben H. splendida, also in die Untergattung Pseudotachea, vvàhrend sie unsrer Meinung nach mit H. niciensis Fér. in das Sub- genus Macularia gehòrt. 71. Helix (Euparypha) pisana Múller (Taí. I, Fig. 27) Helix pisana Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 60. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 18790, p. 53. —Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 113. — Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, P. 75. — Salvafià, Zoogr. gen. Helix, 1884, p. 36 E 44. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. rr. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 40: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 41, l. c., III, 1903, p. 55. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 468. — Ro- sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 48. —Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Helix (Euparypha) pisana Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 37, Id., XII, 1920, p. 39. Xevophila (Euparypha) pisana Serradell, Sota Terra, 1909, p. 137. Helix pisana var. carpiensis Taylor, Monogr. land. €: fresh vvater moll. British Isles, III, 1911, p. 378. Helx carpiensis Letourneux é€e Bourguignat, Prodr. malac. Tunisie, 1887, p. 80 Ec 86. — Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1914, p. 206, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, XII, 1915, P. 6. Helix pisana var. albida Taylor, Monogr. land é fresh vvater moll. British Isles, III, 1911, p. 385. Helix pisana var. vosaceo-albida Taylor, 1. c., p. 386. Helix pisana var. concolor Taylor, l. c., p. 387. Helix pisanopsis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 112. — Ma.- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 41. Barcelona (Bofill). Viele Exemplare (diam. 21-14, alt. 16-10 mm.) (Servain, Salvaiià, Chía). (Martorell). 5 Exemplare (diam. 20-17, alt. 15- 12 mm.). (Taylor). Montjuich de Barcelona (Eobelt). Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill), 8 Exemplare (diam. 16'5-12, alt. 13-9 mm.). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 15-11/5, alt. 11-8 mm.). Rennbahn von Barcelona (Bofill). 13 Exemplare (diam. 18-13, alt. 13-I0 mm.). (361) A. Bofill i F. Haas 737 Leuchtturm an der Llobregat-Múndung (Bofill). Viele Exemplare (diam. 19'5-13, alt. 13'5-I0 mm.). (Zulueta). (Rosals). ro Exemplare (diam. 19/5-15, alt. 14-I0/5 mm.). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 17-15, alt. I0'5-IO mm.). Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar (diam. 17/5, alt. 13'5 mm.). Castelldefels (Haas). ro Exemplare (diam. 18'5-I0, alt. 13'5-7 mm.). Sant Feliu del Llobregat (Bofill). 2 Exemplare (diam. 18, alt. 12'5- 12 mm.). (Rosals). Viele Exemplare (diam. 19-14, alt. 14-10 mm.). Coll Blanch bei Barcelona (Bofill). 1 Exemplar (diam. 17, alt. 12 mm.). Sant Gervasi bei Barcelona (Bofill). 5 Exemplare (diam. 23-21, alt. 17-16 mm.). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare (diam. 23-20, alt. 17- 155 Mmm.). Papiol (Bofill). 1 Exemplar (diam. 18, alt. 14 mm.). Rubí (Bofill). 2 Exemplare (diam. 19-17, alt. 14-12 mm.). Múindung des Anoya in den Llobregat bei Martorell (Bofill). 1 Exem- plar (diam. 14, alt. 9 mm.). Capellades (Romaní). 16 Exemplare (diam. 21'5-17, alt. 17-12'5 mm.). Igualada (Maluquer). Montserrat (Bofill). 1 Exemplar (diam. 19'5, alt. 14 mm.). (Malu- quer, Marcet, Serradell). Manresa (Coronado). Die grosse Verànderlichleit von H. pisana in der Fàrbung hat die Auístellung der Varietàten albida, rosaceo-albida und concolor veranlasst. Auch H. pisanopsis, von Maluquer in Igualada zitiert, ist eine, ur- sprúnglich aus Portugal beschriebene, vveisse Fàrbungsvarietàt von H. pisana. H. carpiensis dagegen ist mehr als eine reine Farbabvveich- ung vom Typus, sie stellt eine den H. aspi/a und roigiana aus dem Formentreise der H. (Xerophila) maritima analoge Realstionsform der pisana im Dúinengebiete dar, die sich vom Typus durch die uneben- màssige, gehàmmerte Oberflàche, den unregelmàssigen Gehiuseauíbau und den Mangel der bunten Oberhaut unterscheidet, Fig. 27 auí Taí. I stellt ein derartiges Exemplar von der Llobregatmindung dar, das, mit den Abbildungen von H. aspila und H. roigiana (Taí. 1, Fig. I6, 17) verglichen, bevveist, dass diese 3 Formen ihr analoges Aussehen dem gleichen Agens verdanlren, als xvelches vir den von stàndigem VVinde beivegten, als Sandstrahlgeblàse vvirsenden Dúnensand annehmen. 72. Buliminus (Zebrinus) detritus Múller Helix detrita Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. IOI. Buliminus (Zebvinus) detritus Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 33, Id., X, 1920, p. 37, Id., XII, 1920, p. 40. 738 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (362) Bulimus detvitus Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Caziot, Catal. moll. viv. Avignon, 1894, p. 60. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. Buliminus (Zebvina) detritus Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. I08. Buliminus (Zebvinus) detritus avnouldi Maluquer, Physis, I, 1918, p. 15 E. 16. Bulimus amnouldi Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51 8: 52. Cardona (Coronado, Maluquer). Solsona (Coronado, Maluquer). VVallfahrtstapelle Miracle bei Solsona (Maluquer). Sant Llorenç dels Piteus (Bofill). 9 Exemplare. Zxvvidschen Manresa é€ Berga (Anonym). Gironella (Maluquer). r2 Exemplare. : Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). Viele Exemplare. Zvvischen Gironella und La Baells (Haas). 14 Exemplare. Berga (Rosals). Viele Exemplare. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 4 Exemplare. Fígols-les-Mines (Suàrez del Villar). 7 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Greixa (Haas). 5 Exemplare. Zvvischen Guardiola und Pobla de Lillet (Haas). 4 Exemplare. Falgars (Haas). 8 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 1 Exemplar. (Maluquer). (Haas). 1 Exem- plar. Zyvischen Pobla de Lillet und Castellar d'En Huch (Haas). 3 Exem- plare. Castellar d'En Huch (Maluquer). Caziot zitiert (1. c.) Buliminus detritus aus Barcelona, vvo diese Art ganz bestimmt nicht vortommt, es ist anzunehmen, dass er in irgepd einem ihm vorliegenden Zitate die Bezeichnung Barcelona nicht, vvie sie gemeint vvar, als die der Provinz, sondern als die der Stadt gleichen Namens aufíasste. Schon in unsrer Studie úber die Mollusten des Essera-Tales stellten vvir Buliminus arnouldi Fag. in die Synonymie von Bul. detritus und gaben dort auch die Grúnde zu unsrer Handlungsveise an, sodass vvir hier nicht mehr auf sie einzugehen brauchen. 73. Buliminus (Ena) obscurus Miúller Helix obscura Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 103. Bulimus obscuvus Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 135. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 110. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. (363) 4. Bojút i F. Haas 739 Nat., III, 1903, p. 57, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. I124.— Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 468. Buliminus obscurus Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 199. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XV, 1915, P. 35. Buliminus (Ena) obscuvrus Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 38. Sarrià bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Chía). (Martorell). 7 Exemplare. (Rosals). Aguilar-Amat). 13 Exemplare. Montserrat (Maluquer, Marcet, Serradell). Pobla de Lillet (Maluquer). Montanya de Rus (Maluquer). Aus unsren Angaben ist ersichtlich, dass Bul. obscurus bis jetzt nur aus dem untersten und dem obersten Teile des Llobregat-Tales belannt ist, doch vvird er sicherlich im Mittelstúcite noch nachgeviesen vverden. 74. Chondrula quadridens Miller Helix quadridens Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 107. Bulimus quadridens Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port,, Bal., 1875, P. 184. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 130. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvafíà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 418. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 54: Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, P. 123. : Chondrus quadridens Chía, Mol. terr. agua, dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 199, Crón. Cient. Bar- celona, XIV, 1891, p. 50 £ 5r. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serra- dell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 469. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Buliminus quadridens Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, P. 75. Buliminus (Chondrula) quadridens Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, p. 543. Buliminus (Chondrus) quadridens Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, Id., XIV, 1914, P. 48 und 144. Chondrula quadridens Bofill, Haas €: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 38. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX, 1920, p. 34, Id., X, 1920, p. 39, Id., XII, 1920, p. 41. Chondrus niso Auctorum (non Risso), Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., III, 1909, p. 469. 740 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (364) Barcelona (Hidalgo, Bofill). Montjuich de Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Robelt). (Ro- sals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Prat del Llobregat (Rosals). 7 Exemplare. (Aguilar-Amat), 1 Exemplar. Gavà (Bofill). 1 Exemplar. Castelldefels (Sagarra . (Haas). 3 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat ( Rosals). Sarrià bei Barcelona (Bofill, Chía). (Martorell). 5 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Papiol (Bofill). 2 Exemplare. Ordal (Rosals). Viele Exemplare. Capellades (Rosals). (Romaní). 7 rezente und 1 subfossiles Exemplare. Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 2 Exemplare. La Puda de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar. Monistrol de Montserrat (Bofill). 5 Exemplare. Montserrat (Coronado). (Bofill). 8 Exemplare. (Maluquer, Novellas, Marcet, Serradell, Haas). Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 4 Exemplare. Cardona (Coronado). Zivvschen Manresa é Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). 7 Exemplare. Puigreig (Bofill). Gironella (Maluquer). 1 Exemplar. Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 3 Exemplare. Zxvvischen Gironella und La Baèlls (Haas). 2 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 26 Exemplare. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 Exemplare. Fígols-les Mines (Suàrez del Villar). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). Falgars (Haas). 4 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 1 Exemplar. (Maluquer). VVie in unsrer Studie úber die Mollustenfauna des Essera-Tales haben vvir auch hier die von einigen Autoren zitierten Chondrula niso als unvollstàndig oder schmvach bezabnte Exemplare von Cnondrula quadvidens Múll. aufgefasst, da der echte 4iso Risso in Ratalonien nicht vortommt, und auch seinerseits vielleicht nur eine Rúmmeríorm des Ch. quadvidens ist. 75. Pupa (Modicella) polyodon Draparnaud (Taf. III, Fig. 18-19) Pupa polyodon Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 60, Hist. moll. France, 1805, p. 67, Taf. 4, Fig. I éc 2. — Hidalgo, Catal. icon. descr. (365) A. Bofill i F. Haas 741 mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 210. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 153. — Servain, Etude moll. Esp. Port,, 1880, p. 124. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 286. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 423. Cochlodonta polyodon Férussac, Tabl. syst. anim. moll., 1821, p. 64. Pupa (Abida) polyodon Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1017, P. 544. Pupa (Modicella) polyodon Bofill 6: Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 34: Id., X, 1920, p. 39, XII, 1920, p. 41. Pupa polyodon var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Pupa polyodon var. montservatica Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, IV, 1904, p. 76. Pupa (Modicella) polyodon montservatica Bofill, Haas éc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 39. Pupa montserratica Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 191. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., III, 1887, p. 116. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 194. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 3. Ed., II, 1889, p. 301. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 200, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50 £ 51. — Almera éc Bofill, Bol. mapa geol. Espaia, 2. Ser., IV, 1898, p. Too. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2, 1. C., III, 1903, p. rr0, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 26. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Pupa (Torquilla) montservatica Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 7, Sota Terra, 1909, p. 171. —Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 90, 1. c., XIV, 1914, P. 483 l. C., p.144. Jaminia montserratica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Pupa (Abida) montservatica Bofill, An. Junta Ciénc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 544. Pupa vingicula Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 124. — Serra- dell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 26. — Caziot, Bull. Soc. Zool. France, XXXV, 1910, P. 97. Pupa (Atida) vingicula Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, HI, 1917, P. 544: Barcelona (Férussac, Hidalgo, Bofill, Chía). Montjuich de Barcelona (Bofill). Viele Exemplare, von denen eines die Masse: diam. 3, alt. r2'5 mm. besitzt. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. (Haas). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros). 1 Exemplar. Gavà (Maluquer). 742 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (366) Castelldefels (Sagarra). 2 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare, von denen eines im Durchmesser 3/5 und in der Hóhe 12 mm. misst. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Sarrià bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Servain). (Martorell). 9 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafió). Vallirana (Bofill). 2 Exemplare. Pallejà (Bofill). 5 Exemplare. Terrassa (Bofill). 1 Exemplar. (Rosals). Sant Llorenç del Munt, am Felsen 4cCaball Bernats. (Bofill). ro Exem- lare. d Corbera, an der Penya d'En Rafel (Bofill). 1 Exemplar. Martorell (Almera é: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Vallbona (Sagarra). 9 Exemplare. Capellades (Rosals). (Romaní). 4 rezente und viele subfossile Exem- lare. i Buró Boada bei der Station Olesa (Bofill). 4 Exemplare. El Bruch (Rosals). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. La Puda de Montserrat (Bofill). 5 Exemplare. Monistrol de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot). 2 Ro- typen seiner Pupa montserratica in der Sammlung Bofill. (VVesterlund, Paetel). (Martorell). 2 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). (Sa- garra). 8 Exemplare. (Haas). ro Exemplare. Sant Llorenç del Munt bei Mura (Bofill). 1 Exemplar. Cardona (Coronado). VVallfabrtstapelle Olius bei Solsona (Navàs). Viele Exemplare. Zvvischen Manresa Z Berga (Anonym). 12 Exemplare. Sallent (Maluquer). 11 Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar. Zvvischen Gironella und La Baèlls (Haas). 4 Exemplare. Berga (Rosals). Viele Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 7 Exemplare. Figols les Mines (Suàrez del Villar). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 15 Exemplare. Zvvischen Guardiola 8: Bagà (Sagarra). 2 Exemplare. Bagà (Haas). 4 Exemplare. Greixa (Haas). 6 Exemplare. Falgars (Haas). 4 Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). 7 Exemplare. Schon in unsren vorhergehenden Studien úber die Mollustenfauna der Eatalonischen Pyrenàentàler haben vir Puba vingicula Mich. und Pupa montserratica Fag. in die Synonymie der P. polyodon Drap. gestellt. VVas vingicula anbelangt, so betrachteten sie schon viele Autoren vor uns als eine polyodon mit etvas verlàngerter Múndung, aber in Bezug (367) A. Bofilli F. Haas 743 auf monisevratica xvar unsres VVissens Germain ausser uns der Einzige, der sie (Moll. France, II, 1913, p. 168) fúr mit polyodon identisch er- Ielàrte. VVir Eonnten zvvei der Fagotschen Rotypen von montserratica in der Sammlung Bofill studieren und fanden, ivas auch schon aus Fagots Diagnose ersichtlich ist, dass diese (Art lediglich eine Eleine, dinnschalige, mit schiyachen Múndungsíalten versehene, Eurz gesagt rhachitische Form der folyodon darstellt, vie sie in EalEarmer oder gypsreicher Umgebung auftritt. Auí Taí. 3, Fig. 18, 19 bilden vvir einen dieser envàhnten Rotypen ab, der vom Montserrat stammt. 76. Pupa (Modicella) affinis bofilli Fagot (Taí. III, Fig. 14-17) Pupa bofilli Fagot, Ann. malac., II, 1884, p. 189. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., III, 1887, p. 113. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1887, p. 131. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VHI, 1890, p. 262: Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. — Serradell, Sota Terra, 1900, p. 141. — Marcet, Rev. Monserr., IV, 1910, p. 26. Pupa clausilioides Bofill (non Boubée), Catal. col. conch. Martozell, 1888, P. 57. Montserrat (Fagot, VVesterlund). (Bofill). Viele Exemplare. (Marto- rell). Viele Exemplare. (Coronado). 6 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). (Rosals). Viele Exemplare. (Sagarra). 1 Exemplar. (Haas). 6 Exemplare. Cardona (Coronado). 6 Exemplare. VVie Fagot (l. c., p. 190) sind vvir der Meinung, dass Pupa bofilli zunàchst mit P. affinis vervandt ist, sie stellt fúr uns nur eine Form derselben dar, die sich vom Typus Rossmàsslers durch Eonstante Rlein- heit (alt. 8, diam. 2 mm. gegen alt. 11, diam. 2'5 mm. bei dem Typus), duntelbraune, vvenig glàmzende Farbe, dúnnere Schale, scbuvàcher bezahnte Múndung und deren rundere Form unterscheidet, die Ron- stanz dieser Unterschiede und das Nichtvorgommen typischer Exem- plare neben der durch sie gelennzeichneten Form lassen uns P. bofili zvvar nicht als eigne Art, 1vohl aber als eine Lolalform der P. affinis im unteren Tale des Llobregat erscheinen, die an die dort vorherrschenden Eallarmen und gypsreichen Gebiete gebunden ist. Auf Tafí. 3, Fig. 14-17 bilden vir 2 Exemplare vom typischen Fund- orte, dem Montserrat, ab, die die Mundòfinung in verschieden starlcer Rundung zeigen. 744 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (368) 77. Pupa (Modicella) aitinis catalonica Bofill Pupa catalonica Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III, 1886, P. 157. — — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. I24. Pupa perlonga Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. Jaminia affinis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Guardiola (Rosals). Bagà (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). o Exemplare. Greixa (Haas). Viele Exemplare. Falgars (Haas). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Montanya de Rus (Bofill). 3 Exemplare. Castellar d'En Huch (Haas). Viele Exemplare. Diese zvveite Lolalform der P. affinis im Llobregat-Tale Eommt vveit hàufiger im Tergebiete vor, aus dem sie auch ursprúnglich beschrieb- en vvurde, bei der Besprechung der Mollusten dieses eben genannten Flussgebietes vverden vvir nàher auí sie eingehen und sie auch abbilden. An dieser Stelle sei nur gesagt, dass P. affinis catalonica sich von P. af- finis bofilli durch bedeutendere Gròsse (sie erreicht alt. 13, diam. 3 Mm.), helle und glànzende Horníarbe, stàrtere Schale und stàrier bezahnte Múndung unterscheidet. Zxvischen die fúr die Art charaEteristischen Falten der Mindung schieben sich manchmal Spuren von peristomalen Fàltchen ein, die aber nie die Stàrle derer von P. affinis andovrensis aus dem Segre-Tale erreichen, von der sich P. affinis catalonica ausserdem noch durch schlanlteres Gehàuse und verlàngertere Múndung unter- seheidet. 78. Pupa (Modicella) secale Draparnaud (Taf. III, Fig. 12-13) Pupa secale Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 59, Hist. moll. France, 1805, p. 64, Taf. 3, Fig. 49-50. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Nat., 2. Epoche, I, 1884, P. 424. Pupa (Modicella) secale Botill, Haas 6: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 46. — Bofill é Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 42, Id., XII, 1920, p.44, Taf. 2, Fig. 3-4. Pupa boileausiana Charpentier in Eúster, Conch. Cab., Gen. Pupa, 1845, P. 98, Taf. 13, Fig. 21-22. Pupa lilietensis Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III, 1886, p. 155: Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 111, Bull. Soc. mal. France, VII, 1890, p. 263. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. Berga (Rosals). 1 Exemplar. Pobla de Lillet (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer). (369) A. Boful i F. Haas 745 Castellar d'En Huch (Maluquer). In unsrer Studie úber die Mollusgen des Segre-Tales nahmen vir P. boileausiana in die Synonymie von P. secale auí, an dieser Stelle fugen vvir noch P. lilietensis Boí. hinzu, die vvir als eine dinnschaligere und deshalb auch in der Múndung vveniger star bezabnte Form der secale betrachten, die Izeinen eignen Namen verdient. Unsre Fig. 12, I3 auf Taf. 3 stellt einen der Bofilischen Rotypen seiner lilie/ensis von Pobla de Lillet dar. Die von Salvafià (l. c., p. 424) gemachte Angabe, P. secale lebe in Vallvidrera bei Barcelona, haben vir nicht in unsrer Fundortliste fortgefúhrt, da sie ohne allen Zxveifel falsch ist. Rein andrer der vielen barceloneser Sammler hat sie je bestàtigen lonnen. 79. Pupa (Modicella) braunii Rossmàssier Pupa braunii Rossmàssier, Icon., II, Heít 5, 1842, p. 10, Taf. 53, Fig. 726. Pupa brauni Scehaufuss, Moll. syst. et catal., 1869, p. 84. — Paetel, Catal. Conch. Samml., 1. Ausg., 1873, p. 107. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, P. 214. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV, 1891, P. 50-51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 227. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 903 1. c., XIV, 1914, P. 49. Pupa (Modicella) brauni Bofill, Haas 6 Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 46. Pupa (Modicella) braunii Bofill 6€c Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 35, Id., X, 1920, p. 41, Id., XII, 1920, P. 45. Jamiínia brauni Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Llobregat-Genist an seiner Múndung (Zulueta). 6 Exemplare in der Sammlung Aguilar-Amat, jetzt im Museo de Catalufia in Barcelona. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Terrassa (Rosals). Monistrol de Montserrat (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Bofill). Viele Stúcle. (Coronado, Maluquer, Serradell, Marcet). Cardona (Coronado). VVallfahbrtsizapelle Miracle bei Solsona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Zvvischen Manresa é: Berga (Anonym). 8 Stúcte in der Sammlung Bofill. Sant Esteva del Lluçanès (Bolós). 8 Exemplare in der Sammlung Bofill. 24 746 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (370) Sallent (Maluquer). 15 Exemplare. Gironella (Maluquer). 2 Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 7 Exemplare. Zvvischen Gironella und La Baèlls (Haas). 2 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 7 Exemplare. Figols-les-Mines (Suàrez del Villar). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 13 Exemplare. Zvvischen Guardiola € Bagà (Sagarra). 1 Exemplar. Greixa (Haas). 2 Exemplare. Falgars (Maluquer). (Haas). 2 Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar. Schaufuss, Paetel und Hidalgo nennen als Fundort dieser Art auch Barcelona. Obyvohl dies an und fúr sich nicht unmòglich vvàre, da sie auch von dem nicht vveit entfernten Sant Feliu del Llobregat betannt ist, haben vir Barcelona nicht in unsre Fundortsliste aufgenommen, denn die Angabo der 3 genannten Autoren ist seit 1875 ohne Bestàti- gung geblieben. Ausserdem ist in Betracht zu ziehen, dass alle 3 nicht selbst in Barcelona sammelten, sondern auf zugesandtes Material ihr Zitat machten, vobei sie auf irgend einer Fundortangabe 4 Barcelona nicht als Provinz, sondern irrtúmlich als Stadt auffassten. Pupa (Modicella) similis Bruguière Bulimus similis Bruguière, Encyclop. méth., VI, Teil 1, 1789, P. 355. Pupa similis Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 401, Taf. 20, Fig. 6. Turbo quinquedentatus Born, Mus. vindob. test., 1778, p. 370. Pupa quinquedentata Couturier, Catal. cog. pal. coll. Hagenmúller, 1903, P. 52. Couturier zitiert diese Art von Barcelona, xvo sie sicher nicht vor- llommt, vveshalb vvir sie nicht in die Zahl der Mollusten des Llobregat- aufnehmen. Auch hier in diesem Falle ist vvieder die Mòglichteit einer Vervvechslung der Provinz Barcelona mit ihrer Hauptstadt vorhanden, denn obvohl Pupa (Modicella) similis auch noch nicht aus der genannten Provinz zitiert vvurde, ist es nicht ausgeschlossen, dass sie in deren nòrdlichem Teile lebt, da sie in der anstossenden Provinz Gerona sehr bàufig ist. In der gut untersuchten Umgebung der Stadt Barcelona aber, und úberhaupt im Llobregat-Gebiete, fehlt sie sicher. 80. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Fúster Pupa goniostoma Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa, 1845, P. 53, Taf. 5, Fig. 1-3. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, P. I04. — (371) 4. Bofull i F. Haas 747 Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334 dc 336. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Serradell. Sota Terra, 1909, P. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 24. Jaminia goniostoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 108. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 40, Taf. 4, Fig. 6-7. — Bofill ée Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 38, Taf. 3, Fig. 3, 4, Id., X, 1920, p. 43: Id., XII, 1920, P. 48. Pupa megacheilos Desmoulins, Act. Soc. linn. Bordeaux, VIII, 1835, P. 1509, 163 £ 165. — Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 215. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Serradell, Sota Terra, 1909 p. 141. — Marcet, Rev. Mont.- serr., IV, 1910, P. 273. Torquilla megacheilos Graells, Catal. mol, terr. agua dulce Espafia, 1846, P. I8. Pupa leptocheilos Fagot, Bull. Soc. Hist. Nat. Toulouse, 1879, P. 239. Pupa leptochilus Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 106, III. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 103. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 24. Pupa leptochila Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. I4I. Pupa (Modicella) leptochila Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 545. Pupa cereana (Mhlfldt mss.) Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa, 1845, P. 47, Taí. 6, Fig. 9-I1. Pupa moquiniana Rúster, Conch. Cab., Genus Pupa, 1845, P. 52, Taf. 7, Fig. 4-5. Pupa bigorriensis Charpentier in Desmoulins, Act. Soc. Linn. Bordeaux, XII, 1853, p. 100, Taf. 2, Fig. 2. Pupa angulata Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 104. Pupba crassata Bofill in Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 127. Pupa adeodati Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VI, 1906, p. 134. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 24. Terrassa (Rosals). Viele Stúcxe. Caball Bernat, Felsgruppe auf dem Sant Llorenç del Munt (Bofill). Viele Exemplare. El Bruch (Rosals). Viele Exemplare. 748 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (372) Montserrat (Graells, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot). (Martorell). Viele Exemplare. (Coronado, Mas de Xaxars, Maluquer, Novellas, Serradell, Marcet). (Haas). Viele Exemplare. Mura, auí dem Sant Llorenç del Munt (Bofill). Viele Exemplare. Cardona (Coronado). 4 Exemplare in der Sammlung Bofill. Zvvischen Manresa é: Berga (Anonym). ro Exemplare in der Samm.- lung Bofill. Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). Mehr als 100 Exemplare. Zxvvischen Gironella und La Baèlls (Haas). Viele Exemplare. Berga (Rosals). 6 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). ro Exemplare Fígols-les-Mines (Suàrez del Villar). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare. Zvvischen Guardiola 8: Bagà (Sagarra). 1 Exemplar. Bagà (Haas). 20 Exemplare. Greixa (Haas). 19 Exemplare. Falgars (Maluquer). (Haas). 16 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Montanya de Rus (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). 4 Exemplare Castellar d'En Huch (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Pupa (Modicella) megacheilos goniostoma Rstr. hatten vir bereits in allen von uns studierten Pyrenàentàler gefunden, aber bisher nur in den eigentlichen Hochpyrenàen, vàhbrend sie in anderen vorgelag- erten Sierren, vie z. B. im Montsech, durch die analoge LoEalform megacheilos microchilus Boi. vertreten vvar. Im Llobregattale dagegen steigt sie vveit abuvàrts und entfernt sich aus der Hochregion, sodass vvir sie im unteren Teile des Tales, auf dem Montserrat, in ibrer typi- sehen Ausbildung vorfinden. Der Fundort cBarcelonas, den Desmoulins angibt, ist allerdings irrig, auch hier liegt vohl vieder die schon so oft angetroffene Vervechslung des Provinznamens mit dem der Provinz- hauptstadt vor. 4 Unsre Synonymieliste ist fast die gleiche, die vvir schon bei Besprech- ung derselben Art in unsrer Studie úber die Mollusten des Segre- Tales gaben. Nur ein Name ist hinzugetommen, Pupa adeodati Fagot, der, sehon nach der Originaldiagnose zu urteilen, in die Synonymie von P. megacheilos goniostoma gehòrt, und der, nach dem Pater Adeodat Marcet, dem er dediziert ist, einer Abnormitàt derselben gegeben vurde. 81. Pupa (Modicella) avenacea Bruguière Bulimus avenaceus Bruguière, Encycl. méth., VI, T. 2, 1792, P. 355. Pupa avena Rossmàssler, Icon., I, 1835, p. 82, Taf. 2, Fig. 36. (373) 4. Bofúll i F. Haas 749 Pupa avenacea Moquin-Tandon, Mém. Acad. Scienc. Toulouse, 2. Ser., VI, 1843, P. 175. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Pupa farines: Desmoulins, Acta. Soc. Linn. Bordeaux, VIII, 1835, P. 156, Taf. 2, Fig. E 1-3. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, P. 2853 Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 58, Bull. Ass. Exc., Cat. ZX, 1888, p. 111, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334 é 336. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273. Pupa (Modicella) favinesi Bofill, Haas dc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 39. Pupa (Modicella) aqvenacea farimesi Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 42, Taf. 3, Fig. 9-10, Id., X, 1920, P. 45: Id., XII, 1920, p. 50, Taí. 2, Fig. 5-26. Pupa farinesió Rossmàssier, Icon., II, Heft 3-4, 1830, p. 25, Tafí. 49, Fig. 639. Jaminia farinesiana Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Pupa jumillensis Guirao in Píeifíer, Monogr. helic. viv., III, 1853, P. 540, Pupa jqumillensis Rossmàssier (non Guirao), Icon., III, 1859, P. 110, Taf. 85, Fig. 943. Pupa jumillensis var. biplicata Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, DP. 59, Taí. 14, Fig. 7-9. Pupa jumillensis var. C Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III, 1886, p. 154. Pupa arigonis Rossmàssier, Icon., III, 1859, p. 105, Taí. 85, Fig. 9306. Pupa massotiana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, P. 61, Taf. 14, Fig. 13-14. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 273. : Pupa penchimaliana Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, p. 62, Taf. 14, Fig. Io-12. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 57. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 25. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 5067. Pupa massotiana var. penchinatiana VVesterlund, Fauna pal. Reg. le- benden Binnenconch., III, 1887, p. 102. Pupa penchinatiana var. sexplicata Bofill, Bull. Soc. Mal. France, III, 1886, p. 160. Pupa microdon VVesterlund, Fauna pal. Reg. lebenden Binnenconch., III, 1887, p. Io4. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 130, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 92. — VVesterlund, Syn. moll. extramar. reg. pal., 1897, p. 100. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 25. 750 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (374) Pupa (Modicella) micvodon Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, IL, 1917, P. 545. Pupa ilerdensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 128. Pupa tarraconensis Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 129. — VVesterlund, Fauna pal. Region. lebenden Binnenconch., Suppl. I, 1890, P. 45. — Bofill, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, p. 78. Pupa (Modicella) tarraconensis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 545. Pupa ignota Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 130. Pupa sexplicata Bofill, Act. Mem. I. Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, P. 200. Castelldefels (Bofill). 79 Exemplare. (Haas). 31 Exemplare, von diesen 110 Exemplare haben: Palatalzàhne 1, Parietalzàhne 2, olumellarzàhne z: 3 Exemplare, y o, y 2, y 1: 78 y y O, ) I, y 1: 19 ) Di o, Y O, y TO) y und Li (6) y o, Ds OMS D3 (Im Folgenden lassen vvir der Rúrze halber die Bezeichnungen 4Pa- latalzàhne, Parietalzàhne und Rolumellarzàhnes, vveg und geben nur deren jevveilige Zahl in der gleichen Ordnung vie oben an.) Pallejà (Bofill). 16 Exemplare, nàmlich I1—2—I: 1 Exemplar, O— 2 — I 7 Y Oo— o —I:.— 7 Di und o — o —0: I Ds Papiol (Bofill). 25 Exemplare, nàmlich O—2 —I: 16 Exemplare, o—I—I 3 y und OS OT O) Di Terrassa (Rosals). 2 Exemplare von 2 — o — o. Caball Bernat auf dem Berge Sant Llorenç del Munt (Bofill). 12 Exemplare, nàmlich 2—2—a2: 1 Exemplar, 2—2—I: I y 2—I—Oo: I Di 2— o—I: o 2 y 2—o—o0: 3 y O— o — I: I y und OLI OI OE 3 y Penya d'En Rafel bei Corbera (Bofill). 25 Exemplare, nàmlich Oo— 2 —I: 12 Exemplare, m1 — 1 8 D3 Oo—o—I 4 y und O— o —0o: I L: (375) Corbera (Bofill). Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare von 3 — 2 — 2. Capellades (Romaní). 37 Exemplare von 3 — 2 —2. 4. Bofill i F. Haas El Bruch (Rosals). 455 Exemplare von da A Pe 3—2—2: 3—2—Iu: 3—I—I 2 — 2 —2: 2— 2 —I: 2 — 2 —oO0: 2—I—I: 2— I —oO: 2 — o —I: 2 — o — 0: I—2—I: le (d— 0F O— 2 —I: O— I —I: o — I —oO: o — 0 — I: o — o — 0: La Puda de Montser 3 — 2 —2: 2 — 2 —2: 2— 2 —I: (ad —(U — (OE 1 Exemplar, I IO 77 rat (Bofill) 24. 2 y . 67 Exemplare, nàmlich 38 Exemplare, y y y und und 751 3 Montserrat (Fagot). 4 Exemplare. (Bofill). 329 Exemplare. (VVest- erlund). (Martorell). 78 Exemplare. (Coronado, Mas de Xaxars, Ma- luquer, Serradell, Marcet, Faura). (Haas). 47 Exemplare, zusammen 458 untersuchte Exemplare, und von diesen haben 1 Exemplar, di —O — 0: 3—2—I: 2—2—2: 2—2—I: dd — QH di — ME 2 — I —O0: 2— 0 — I: 2 — 0 — 0: I—2—Ii O— 2 — I: O— I —I: O — I —O: O— o — I: ama — (oh I 6 158 3 II y und 752 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (376) Mura auí dem Berge Sant Llorenç del Munt (Bofill). 47 Exemplare, nàmlich 2 —2— 1: 3 Exemplare, 2—I—II: 5 Di 2— o — 0: 24 Li (0) 0 dm UES 4 ) Oo— 0 — I: I D3 und o— 0 —OQ: IO Di Zvvischen Manresa und Berga (Anonym). 14 Exemplare in der Samm- lung Bofill, nàmlich DT Exemplar, De Or OP Oi 2 q: O— I —O: o — 0 —O: und RN OH L Zvvischen Gironella und La Baells (Haas). 47 Exemplare, nàmlich 2 — 2 —I: 6 Exemplare, 2—I—I: 2 Y 2—o—I: 3 y 2—o—o: I Y (OD — US 2 Ds OE TS I y O—I—O: I Y O—O— I: 22 Li und o— o —0:.— 9 D: Pont de Raventí (Haas). 32 Exemplare, nàmlich 2—2 —I: 03 Exemplare, 2—o—I: I Li Oli 153 I y o—0o —I: 15 y und o — o — 0: 12 Y Fígols-les Mines (Suàrez del Villar). o Exemplare, nàmlich o— 2 —Ia1: 01 Exemplar, Oi 2 OS I y Oo—I—o:o 5 Li und o— o —o0:——2 Ds Guardiola (Rosals). (Haas). 198 Exemplare, nàmlich 2—2 —2: o 1 Exemplar, Oo— o —I: 25 L: und o — 0 — 0: 172 y Bagà (Haas). 5 Exemplare, nàmlich O — I —O: 1 Exemplar, und o — o —o0:— 4 Ds Greixa (Haas). 95 Exemplare, nàmlich (372) A. Bofill i F. Haas 753 2—2—I: 31 Exemplare, 2— I —I: 8 D3 2— 0 —I: 2 Di mm — P Z y I—I—I I y o — 2 —I: 30 Li Oo—I—I: II y o — 0 — I: I 9 und O—oO —0:.— 4 ) Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer). Montanya de Rus (Bofill). 3 Exemplare, nàmlich 2—I—I: 1 Exemplar, OT TT Y und o—o—Ii: I Y (Haas). 2 Exemplare, nàmlich beide o — o —o. Castellar d'En Huch (Maluquer). (Haas). 1 Exemplar, nàmlich o — o —o. Die von VVesterlund (64, p. r02) gemachte Fundortsangabe 4Bar- celona, bezieht sich auf die Provinz, nicht die Stadt dieses Namens, Die von uns úber die Verànderlichteit der Mundbevvehrung von Pupa (Modicella) avenacea Brug. in unsrer Studie úber die Mollusten des Segre-Tales gemachten Beobachtungen sind ohne veiteres auí das untersuchte Material aus dem Llobregat-Gebiete úbertragbar. Im Segre-Gebiete hatten vir nur 8 Abànderungen von der Grund- form der Bezahnung von P. avenacea (mit 3 Palatal-, 2 Parietal- und 2 BRolumellarzàhnen) vorgefunden, unter denen diese selbst nicht vertreten ivar. 7 von diesen 8 Abànderungen haben eigene Namen zu- gelegt bellommen, teils spezifische, teils solche von Varietàten von diesen 4Artens. Durch ausfúhrliche Úbersichten legten vvir dar, dass diese 8 Abànderungen unter sich durch unzàhlige und unmertliche Ubergànge derart verbunden sind, dass sie alle unter einem einzigen Namen zusammengefasst vverden mussten, da leine der mit Namen belegten 7 VVandelformen scharf abgrenzbar vvar. Als solch zusammen- fassender Name musste, da die Grundform avenacea selbst nicht vorlag, der àlteste der den Abànderungen beigelegte, farinesi Desm., dienen, sodass die Art in der genannten Arbeit úber das Segre-Gebiet als P. (Modicella) avenacea farínesi Desm. erscheint. Im Llobregat-Gebiete nun ist die Verànderlichleit in der Zahl und der Anordnung der Múindungszàbne bei P. avemacea noch viel gròsser als in dem des Segre. Denn hier fanden yvir, mit Einschluss der Grund- form der Art, 2t Abànderungen in der Mundbevehrungi ro von diesen tragen eigne vvissenschaftliche Namen, einige haben derer sogar 2-3. Die folgende Úbersicht gibt úber die vorgefundenen VVandelformen und ihre Namen AusEunít: 754 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (378) I) 47372 AN dm a— P SUA el Olr i O 2 4) 32 —2 -— P. quenacea Bruguière. SS 2a L 0) 3—I—I 7) 2—2—2:S P. arigonis Rossmàssier, 1859 — P. penchi- naltiana var. sexplicata Bofill, 1886 — P. dler- densis Fagot, 1888. 86) 2—2—I ss P. penchinatiana Bourguignat. 0) 2—2—Oo IO) 2—I—I II) 2—I—O I2) 2—O—I EO Am O—È— OD 14) I—2—2 15) I—2—1 — P. massotiana Bourguignat. 16) o—2 —1 — P. jumillensis var. C Bofill, 1886 — P. tarra- conensis Fagot, 1888. 17) O— Ir — 2 — P. jumillensis Guirao. 18) O— I —1 — P. jumillensis Rossmàssler (non Guirao), 1859 — P. qumillensis var. biplicata Bourguignat, 1863 — P. ignota Fagot, 1888. 19) o—1I—0o — P. farinesi var. dentiens Bourguignat. 20) o —0o —1 — P. microdon VVesterlund. 21) o— o —o — P. farines: Desmoulins. Dies sind die von uns im Llobregat-Gebiete, unter den vielen ma- thematisch mòglichen, vorgefundenen Abànderungen in der Mund- bemvehrung von P. avenacea. Die Unterschiede zvvischen ihnen sind nichts veniger als deutlich, gar oft hàngt es, bei schvacher Ausbildung eines oder mehrerer Zàhne, vom Bevertungsmasstabe des Beobachters ab, zu vvelcher der zahlenmàssig festgelegten VVandelformen ein Exem- plar gestellt vvird. Es liegt also, statt der Reihe voblabgegrenzter Formen, vie vir Sie in unsrer Fundortsliste gaben, in VVahrheit eine Rette von Einzel- vvesen vor, die durch unendlich viele, unmerEliche Úbergànge die reich bezabhnten Formen 4 — 3 — 2 mit den ganz verarmten o — o —o ver- bindet. Da die einzelnen VVandelformen auch allen Fundorten gemeinsam sind, sind sie unmòglich auseinander zu halten, die ihnen beigelegten Benennungen mússen verschvinden und im àltesten von ihnen aufgehen. Dieser àlteste Name, avenacea Brug., der nun der ganzen ervàhnten Formentette zutommt, ist natúrlich nicht mehr im Sinne seines Autors, sondern in vvesentlich ervveitertem auízuíassen. VVàhrend die avenacea-Formen des Segre-Tales alle zahnàrmer vvaren, als die Grundform, tritt diese selbst im Llobregat-Gebiete auí, und ausserdem, menn auch uns nur in venigen Stúcten vorliegend, drei (379) 4. Bofill i F. Haas 755 zahnreichere Abànderungen, denen die Zahnformeln 4— 3 —2, 4 —2 —2 und 4— o — o zugommen. Alle Bezahnungsvandelformen sind, vvir vvir schon sagten, allen Fundorten gemeinsam, aber sie treten nicht alle in gleicher Stàrte auf. Unter den 19 Abànderungen angehòrigen, 450 Exemplaren von El Bruch herrschen 2 Bezahnungsformen mit 77 und 217 Stúcten vor, und unter den auf 458 Exemplare verteilten 15 Abànderungen vom Montserrat úberviegen 2 mit 93 und 158 Stúcten. Eine aufíàllige Ausnahme von den eben ervàhnten Beispielen macht die Grundform von avenacea, der, unter Ausschluss anderer Abànder- ungen, alle 37 Exemplare von Capellades und die 3 StúcEe von Vall- bona angehòren, das Tal des Río Anoya scheint also ein Reservat fúr die typische avenacea zu sein. 82. Pupa (Granopupa) granum Draparnaud Pupa granum Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 50, Hist. moll. France, 1805, p. 63, Tal. 3, Fig. 45-46. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, II, 1879, p. 153. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barce- lona, 2. Epoche, I, 1884, p. 424. — Chía, Mol. terr. agua dulce Bar- celona, 1887, p. r2. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 51. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 112, 1. c., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 141. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. o Nat., XIII, 1913, P. 90, 1. C., XIV, I9I4, p. 144. Jaminia granum Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Pupa (Abida) granum Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P: 544. Pupa (Granopupa) granum Bofill éc Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, IX, 1920, P. 43, Id., X, 1920, p. 47, Id., XII, 1920, p. 55. Pupa graniformis Locard, Coq. terr. France, 1894, p. 320, Fig. 440-447. Barcelona, (Martorell). Viele Stúcte. (Bofill, Chía). Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Stúcte. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Bofill). Viele Stúcre. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvatià). Papiol (Bofill). 1 Exemplar. Terrassa (Rosals). Capellades (Rosals). Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Zulueta, Serradell, Marcet). Cardona (Dres. Coronado). Sallent (Maluquer). Viele Stúcre. 756 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (380) Genist der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 2 Exemplare. Fígols-les Mines (Suàrez del Villar). 16 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 9 Exemplare. 83. Oreula eylindrica Michaud Pupa cylindrica Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux, 1829, p. 260, Fig. 17-18. — Rossmàssler, Icon., II, Heít 3-4. 1839, p. 27, Taf. 49, Fig. 643. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, VII, 1884, p. 286, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 57. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 194. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 58. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Caziot 8: Margier, Bull. Soc. Zool. France, XXXIV, 1909, p. 142. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27. Jaminia cylindrica Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 108. Ovcula cylindrica Locard, Cat. gén. moll. France, 1882, p. 170. Helix dufourii Férussac, Tabl. syst. anm. moll., 1822, p. 63 (nomen nudum). Pupa dufouvii Dupuy, Cat. extramar. Gall. test., 1849, N.o 272, Hist. moll. France, 1850, p. 400, Taf. 20, Fig. I. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Montserrat (Coronado). (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Maluquer, Novellas, Caziot é: Margier, Serradell, Marcet). (Haas). Viele Exemplare. Cardona (Coronado). 7 Exemplare. Zivischen Manresa éc Berga. 7 Exemplare in der Sammlung Bofill. Gironella (Maluquer). 8 Exemplare. Zxvischen Gironella é: La Baélls (Haas). 1 Exemplar. Pont de Raventí (Haas). 1 Exemplar. Fígols les Mines (Suàrez del Villar). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). Bagà (Haas). 7 Exemplare. Greixa (Haas). Viele Exemplare. Falgars (Haas). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Castellar d'En Huch (Haas). 11 Exemplare. In ihren Múndungsmerlemalen sehr bestàndig ist Orcula cylindrica in Bezug auf ihre Hóhe recht verànderlich, so messen z. B. von 2 Stúcten von Pobla de Lillet eines alt. 8, und eines alt. 5 mm., vvàhrend bei beiden die Breite 3 mm. betràgt. (381) 4. Bofill i F. Haas 757 Salvaià (Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 423) zitiert, auf Grund einer handschriítlichen Notiz eines Sammlers namens Cisternas, Ovcula dolium von Vallvidrera. Obivohl vir nun gleich eine subfossile Form dieser Art aus dem Llobregat-Gebiete ervàbnen 1verden, glauben vvir nicht, dass sie dort noch lebend zu finden ist, am VVe- nigsten aber in Vallvidrera, vvo so viele Sammler so oft gesucht habent Die Angabe Salvafiàs liesse sich ja auch als durch eine irrtúmliche Be- stimmung von Orcula cylindvica ertstanden erElàren, aber auch diese Art ist von Vallvidrera nicht belannt, ihr nàchster Fundort in le - benden Zustande, also von dem Genistvorgommen an der Llobregat- múndung abgesehen, ist der Montserrat. Nach diesen Úberlegungen mússen vir die Angabe einer Orcula, gleichgúltig ivelcher Art, von Vallvidrera als unrichtig zurúcinveisen und als einen der verhàngniss- vollen Irrtúmer betrachten, an denen Salvanàs ervàhnte Arbeit so reich ist. Orcula dolium Draparnaud var. plagiostoma A. Braun Pupa dolium var. plagiostoma A. Braun, Verhandl. Versamml. deutsch, Naturí. é: Arzte, Mainz, 1842, p. 143. — Almera € Bofill, Bol. Mapa Geol. Espalfia, 2. Ser., 1898, IV, p. 100, Taf. 7, Fig. 13. Pupa (Ovcula) dolium var. plagiostoma Sandberger, Land- Ec Sússvvasser Conchylien der Vorveelt, 1875, p. 878, Taf. 36, Fig. 21 b. Ca'n Ubach de Rubí (Almera 8: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Martorell (Almera é Bofill). 2 subfossile Exemplare. Diese 3 untersuchten Exemplare von Orcula dolium entsprechen der Form ihrer Varietàt p/agiostoma Braun, die Xeinen Folumellarzahn aufiveist, deren ganze Mundbevvehrung also auf den einzigen Parietal- zahn reduziert ist. Die so gelennzeichnete Form vvurde von Braun urspringlich aus dem Lòss des Mittelrheintales beschrieben: die hier behandelten Exem- plare aus dem Llobregatgebiete stammen aus ganz àhnlichen und ent- sprechenden Schichten. In der gesamten Literatur úber Orcula dolium findet man als regent nur die typische Form angegeben, und die andere, die nur einen einzigen Rolumellarzahn besitzt. Braun fasste diese letztere noch unter seine Vairetàt plagiosloma und Moquin-Tandon benannte sie (Hist. Moll. France, 1855, P. 385) var. pfeifferi, unter diesem Namen muss sie vveiter- hin auch gefúhrt vverden, und die Bezeichnung p/agiostoma ist fúr die Form ohne Rolumellarzàhne anzuvvenden. Ovcula dolium vvurde bisher noch nie von der iberischen: Halbinsel zitiert, da die diesbezúgliche Angabe Salvatiàs, vvie vveiter vorn aus- fúhrlich angegeben vvurde, als irrtúmlich zurúcEzunveisen ist. Es ist daher von Interesse, dass vor noch nicht vveit zurúclliegender Zeit 758 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (382) eine Form dieser Orcula dolium in Spanien lebte. Im Pleistozàn muss die Art úberhaupt vveiter verbreitet gevvesen sein, denn sie findet sich im Lòss des Rheintales nòrdlich bis VViesbaden, vàhrend sie heute in Deutschland auí die Alpen und ihre Vorlànder bescbrànEt ist. 84. Pupilla (Pupilla) muscorum Múller Helix muscorum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 105. Pupa muscovum Rossmàssier, Icon., 1835, I, Heít 1, p. 83, Tai. 2, Fig. 37. Pupa (Pupilla) muscorum Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 49. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 547. Pupilla muscorum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Marcet, Rev. Monserr., IV, 1910, p. 27. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, P. 90. Pupilla (Pupilla) muscorum Bofill, Haas €c Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43, id., X, 1920, P. 473 Id., XII, 1920, P. 56. Pupa (Pupilla) triplicata (non Studer) Serradell, Sota Terra, 1909, P. 142. Pupilla tviplicata (non Studer) Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. — Caziot £ Fagot, Feuille Jeunes Nat., XXXVIII, 1903, p. 205. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 27. Pupa (Pupilla) biplicata (non Michaud) Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 1 subfosiles Exemplar. Terrassa (Rosals). Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). Zvvischen Manresa éc Berga (8 Exemplare in der Sammlung Bofill). Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 3 Exemplare. Guardiola (Haas). 2 Exemplare. Unter den eben aufgezàhlten Exemplaren verdienen einige, beson- ders ervàhnt zu vverden. So zeichnen sich die von zvischen Manresa und Berga stammenden, sàmtlich ausgevachsenen Stúcre durch ihre geringen Masse (diam. 0/8, alt. 175 mm.), ihre durchscheinende, glàn- zende Schale und den Mangel eines Lippenyvulstes aus. Die von Guar- diola andrerseits erinnern durch ihre fast rein zylindrische Gestalt, die deutliche Streifung ihrer Oberhaut und ihre Eleine Múndung an Pupilla servi Voith. (383) A. Bofill i F. Haas 759 VVir haben die Zitate von Pupilla (P.mpilla) triplicata Stud. und Coryna biplicata Mich. in die Synonymie von P. muscovum gestellt, und zvvar aus den folgenden Grúnden: Beide Arten vverden von Serradell (l. c.) vom Montserrat genannt und Marcet vviederholt (I. c.) seine Angaben. VVir Eonnten in der Sammlung Serradell die von Fagot be- stimmten Belegexemplare einsehen und feststellen, dass sie typische Stúce von P. muscorum darstellen: P. triplicata vvird ausserdem noch von Maluquer (1. c.) vom Montserrat genannt, aber auch in diesem Falle handelt es sich gevviss um eine Vervvechslung dieser mitteleuro- pàischen, auf der iberischen Halbinsel noch nirgends sonst beEannten Art mit unsrer P. 34scovum. 85. Pupilla (Pupilla) bigranata Rossmàssier Pupa bigranata Rossmàssier, Icon., II, 1839, Heit 3-4, p. 27, Taf. 40, Fig. 645. Pupilla bigranata Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I2. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. Pupilla (Pupalla) bigranata Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Bar- celona, X, 1920, p. 48, Id., XII, 1920, p. 56. Pupilla muscorum var. bigranata, Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. IV, 1904, p. 76. Barcelona (Chía). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Pobla de Lillet (Maluquer). VVeder unter dem zu unsrer Verfigung gestellten, noch unter dem von uns selbst gesammelten Material haben vvir diese Art auffinden Eónnen. Da sie auch aus den Gebieten der Noguera Pallaresa und des Segre ervàhnt vvird, ohne dass unsre eignen Auífsammlungen ibr Vor- ERommen bestàtigen Eonnten, dràngt sich uns der Verdacht auí, es handle sich nur um eine Vervechbslung mit Exemplaren der vorher- gehenden P. muscorum, in deren Mundòfinung irgendvelche Fremd- Eòrper den unterscheidenden Gaumenzahn vortàuschten. Die Tatsache, dass P. bigranata ausserhalb Rataloniens nirgends von der iberischen Halbinsel zitiert vvird, erhòht unsren Verdacht. 86. Pupilla (Lauria) eylindracea Da Costa Turbo cylindraceus Da Costa, Test. Brit., 1778, p. 809, Taf. 5, Fig. I6. Pupa cylindracea Schaufuss, Moll. syst. et catal., 1869, p. 85. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 423. — Bo- fill, Cat. col. conch. Martorell, 1888, p. 57. 760 Jumta de Ciències Naturals de Barcelona (384) Pupilla (Lauvia) cylindracea Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43: Id., X, 1920, p. 48, Id., XII, 1920, P. 59. Pupa umbilicata var. cylindracea Paetel, Catal. Conch. Sammi., 1. ed. 1873, P. 100, l. C., 2. ed., 1883, p. 160. Pupa umbilicata Rossmàssier, Icon., 1837, I, Heit 5-0, p. 15, Taf. 23, Fig. 327. — Rreglinger, Syst. Verz. Deutschl. leb. Binnenmoll., 1870, p. 201. — Hidalgo, Catal. icon., descr. mol. terr. Esp., Port, Bal., 1875, p. 217. — Arnet £ Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878, p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 153. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, P. 2. Pupilla umbilicata Chia, mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI., 1890, p. 201 — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. Lauvia umbilicata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 50, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Ep. II, 1898, p. 335. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. I25.—— Marcet, Rev. Montserr. IV, 1910, P. 27. Pupa (Lauria) umbilicata Almera £ Bofill, Bol. Mapa Geol. Espaifia, 2. Ser., IV, 1898, p. 100, Taf. 7, Fig. I4. Pupa ( Pupilla) umbilicata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 49. Pupa (Charadrobia) umbilicata Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 545. Barcelona (Schaufuss, Paetel, Ereglinger, Hidalgo). (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). 17 Exem- lare. R Llobregatgenist an seiner Múindung (Zulueta). Prat del Llobregat (Rosals). 1 Exemplar. Gavà (Maluquer). Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvanà). Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). Subfossil. La Puda de Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Serra dell, Marcet). La Mata, oberhalb von Mura, Berg Sant Llorenç del Munt (Arnet é Bofill). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). (385) 4. Boful i F. Haas 761 87. Vertigo antivertigo Draparnaud Pupa antivertigo Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, P. 57, Hist. moll. France, 1805, p. 60, Taf. 3, Fig. 32-33. — Dupuy, Hist. moll. France, 1850, P. 417, Taf. 20, Fig. 15. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, P. 57. Pupa (Vertigo) antivertigo Almera dc Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. I00. Vertigo antivertigo Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p 57. Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. Castelldefels (Haas). 2 Exemplare. Martorell (Almera £ Bofill). Subfossil. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar. Guardiola (Haas). 1 Exemplar. 88. Vertigo pygmaea Draparnaud Pupa pygmaea Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 57, Hist. moll. France, 1805, p. 60, Taf. 3, Fig. 30-31. — Dupuy, Hist. moll. France, 1850, P. 416, Taí. 20, Fig. 12. Vertigo pygmaea Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76.— Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 25. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, XII, 1920, P. 57. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta), Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Montserrat (Serradell, Marcet). Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 5 Exemplare. Guardiola (Haas). 1 Exemplar. 89. Vertigo moulinsiana Dupuy Pupa moulinsiana Dupuy, Catal. extramar. Gall. test., 1849, N.o 284, Hist. moll. France, 1850, p. 415, Taf. 20, Fig. II. Vertigo desmoulinsi Germain, Moll. France, II, 1913, p. 188. Castelldefels (Haas). 13 Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 Exemplar. Guardiola (Haas). 6 Exemplare. Das StúcE aus der Riera de Ca'n Llop ist durch den Besitz eines doppelten Parietalzahnes ausgezeichnet. 25 762 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (386) 90. Acanthinula aculeata Múller Helix aculeata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 81. — Ross- màssler, Icon., II, Heít 1-2, 1838, p. 38, Taí. 39, Fig. 536. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 400. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, p. 507. dAcanihinula aculeata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 136. Acanthinula (Helix) aculeata Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 272. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Montserrat (Serradell, Marcet, Faura). (Haas). 2 Exemplare. Diese Art ist nicht, vvie man annehmen sollte, sehr selten, sondern nur etmas sehvver zu finden, da sie unter faulenden Blàttern verborgen lebt, da sie ausserdem noch mit hàutigen, in vimperartige Spitzen aus- gezogenen Rippen bedecit ist, an denen sich die zerfallende organische Substanz der Umgebung festhacEt, Eann man sie sehr leicht úber- sehen oder mit einem Samen vervechseln. Es ist anzunehmen, dass tie im ganzen Gebiete úberall da vorgommt, vvo Laubbàume die Bildung einer Blattdecte aufí dem Erdboden er- mòglichen. 91. Balea perversa Linné Turbo perversus Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, p. 767. Balea perversa Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 124. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p 27. — Bofill, Haas é: Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. — Bofill £ Haas, Treb., Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 43, Id., XII, 1920, ESE Clausilia perversa Stabile, Moll. terr. viv. Piémont, 1864, p. IO. Balea f:agilis Dupuy, Hist. moll. France, 18490, p. 269, Taí. 18, Fig. 5-6. Barcelona (Stabile). Sarrià bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Montserrat (Marcet). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). Die von Stabile herrúhrende Fundortsangabe 4 Barcelonay vird vohi auf Sarrià oder einen der anderen Orte am Tibidabo bei Barcelona zu beziehen sein, 92. Clausilia (Marpessa) laminata Montagu Turbo laminatus Montagu, Test. Brit., 1803, p. 359, Taf. 11, Fig. 4. Clausilia laminata Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 343, Taí. 16, Fig. 6. — Maluquer, Bol. R. Soc, Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. (387) A. Bofill i F. Haas 763 Clausilia (Marpessa) laminata Bofill, Haas £€ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 47. Pobla de Lillet (Maluquer). Diese aus dem Essera-Tale schon von uns zitierte Art ist bisher in den Tàlern der beiden Nogueras und des Segre noch nicht nachgeviesen vvorden. 93. Clausilia (Papillifera) bidens Linné (Taf. III, Fig. 20-21) Turbo bidens Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 767. Clausilia bidens Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 340, Taf. 16, Fig. 9. — Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, P. 75. Clausilia bidens var. Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 60. Clausilia bidens var. virgata Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P: 154. Clausilia virgata Cristofori X Jan, Cat. rer. nat. in Mus. Crist. £ Jan, Selt. II, Teil 1, Heít 1, 1832, p. 5, N.o 36 1/4. — Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 351, Taf. 10, Fig. ro. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 122. Clausilia (Papillifera) virgata var. barcinensis VVesterlund, Nachr. BI. deutsch. mal. Ges., XXV, 1893, p. 129. Clausilia catalonica Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 184. — Paetel, Cat. Conch. Samml., 3. Ausg., II, 1889, p. 320. — VVesterlund, Fauna palàarEl. Reg. leb. Binnenconch., Supl. I, 1890, p. 70. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 105. — VVesterlund, Syn. moll. reg. palàarit. typo Clausilia, 1901, p. 138. — Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller, 1903, p. 53. Clausilia catalonica forma barcinensis VVesterlund, Syn. moll. reg. pal. typo Clausilia, 1901, P. 138. Clausilia solida Salvatià (non Draparnaud), Mem. R. Acad. Cienc. Bar- celona, 2. Epoche, Í, 1884, P. 425. Mauern der alten Zitadelle von Barcelona (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). Viele Stúcte. (Servain, Robelt, Fagot, Paetel, VVesterluna, Couturier). (Rosals). 12 Exemplare. Montjuich de Barcelona (Serradell). 9 Exemplare in der Sammlung Bofill. Vallvidrera bei Barcelona (Salvaià). Gelida (Sagarra). 20 Exemplare. Rossmàssler und Moquin-Tandon ivaren die Ersten, die CJ. virgata nicht als gute Art, sondern als stàrler gefàltelte, vveniger deutliche Papillen aufvveisende Varietàt von C/. bidens betrachteten, auch Germain (Moll. France, II, 1913, p. 199) vertritt diese Ansicht. Aber nicht einmal 764 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (388) als Varietàt der bidens Eann vivgala gehalten vverden, da beide durch unmerEliche Úbergànge in einander úbergefihrt vverden. Im Llobregat- Gebiete úbervviegen zvvar die der Form uviygaia entsprechenden Stúcte úber die typischen bidens, aber je vveiter man nach Súden Eommt, desto hàufiger treten diese letzteren auf, bis sie, in der benachbarten Provinz Tarragona, in der Mehrzahl sind. Clausilia catalonica Fag., die vvir in die Synonymie von bidens stellen, und von der vir (Taf. 3, Fig. 20, 21) ein Exemplar von den Mauern der alten Zitadelle von Barcelona, ihrem Elassischen Fundorte, abbilden, ist nichts vveiter als die virgala-Form der bidens. VVesterlund besehrieb eine var. barcinensis aus Barcelona, die er zuerst (83 bis, p. 129) der vivgata, dann aber (92, S. 138) der catalonica unterordnete und die sich vom Typus der letztaren 4spatio inter costu- las dense forteque tranversim rugoso, unterscheiden sollte, vvir stellen die Form ohne Bedenten in die Synonymie von tidens. Die von Salvafià von Vallvidrera angefúhrte C. solida ist bisher noch nicht aus Ratalonien oder gar von dem gut betannten Fundorte Vallvidrera zitiert ,vorden, ihre Angabe Eonnte auí eine unrichtig beur- teilte C . bidens zurúcEzufihren sein, aber auch diese Art Eommt in dem vvaldigen Vallvidrera nicht vor. Das Salvafiàsche Zitat ist also entiveder gànzlich zu úbergehen oder, sovvohl in Bezug auí die emvàhnte Art, als auch auí deren Fundort, als fraglich auf C/. bidens zu beziehen. 94. Clausilia (Euzmicia) abietina Dupuy (Taf. III, Fig. 22-23) Clausilia abietina Dupuy, Hist. moll. France, 1850, P. 358, Taf. 1/7, Fig. 5. Clausilia (uzmicia) abietina Bofill, Haas é€ Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 49: Id., XII, 1920, p. 58. Clausilia debilis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, P. 139. Clausilia greixensis Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140. Fígols les-Mines (Suàrez del Villar). 1 Exemplar. Greixa, in 1,300 m. Hòhe (Haas). 6 Exemplare. Zvvischen Greixa und der Font del Faig (Fagot). 2 Exemplare, davon eines in der Sammlung Bofill. Pobla de Lillet (Haas). Viele Exemplare. Castellar d'En Huch (Haas). 8 Exemplare. Der Fagotsche Rotyp von Cl. greixensis, den vvir in Hànden haben, stellt lediglich ein dicEschaliges StúcE von CJ. abiefina dar, bei dem, ivas Fagot als HauptunterscheidungsmerEmal betrachtet, die Inter- lamellarfalten star ausgebildet sind. Die von Haas in Greixa gesamm- (389) A. Bofill i F. Haas 765 elten Clausilien stimmen ganz mit dem Fagotschen Exemplare úberein, nur sind bei ihnen die starten Interlamellaríalten nur bei vvenigen Stúclen so deutlich entivictelt, vvie bei jenem. Es handelt sich also bei diesem Merlcmale nicht um eine stàndige, sondern nur um eine zufàllige, individuelle Erscheinung, die Eeinesvvegs die Abtrennung von grveizensis, auch nur als Varietàt, von abietina rechtfertigt. Unser Rotyp von C/. greixensis ist aufí Taí. 3, Fig. 22, 23 abgebildet. 905. Clausilia (Euzmicia) pyrenaica Charpentier Clausilia vugosa var. pyrenaica Charpentier, Journ. de Conch., III, 1852, P. 391. — Schmidt, Rrit. Grupp. europ. Claus., 1857, P. 45, Fig. I07 é: 203. Clausilia pyrenaica Bourguignat, Ann. Scienc. nat., VI, Ser. VI, 1877, Art. 2, p. 12. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 272, Fig. 380 éc 381. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Clausilia (Fuzmicia) pyrenaica Bofill, Haas dc Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 49. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45: Id., X, 1920, p. 49, Id., XII, 1920, P. 59. Clausilia saint-simoni Bourguignat, Ann. Scienc. nat., VI. Ser., VI, 19/74 At 2, pi 3: Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). VVir Eonnten Eeine Belegexemplare zu den obigen Angaben unter- suchen. Da Haas an den gleichen Fundorten, von denen Maluquer Cl. pyrenaica nennt, nur CJ. abietina fand, liegt der Gedante nahe, dass es sich nur um verschiedene Bestimmung der gleichen Form handelt. Nun sind sich die beiden eben ervàhnten Arten in der Verteilung der Lamellen und Falten der Múndung volllommen gleich, ihre Unter- schiede sind rein àusserlich oder untergeordneter Bedeutung, vvie Farbe, Stàrice der Streifung und Zahl der Umgànge. Es ist deshalb sehr leicht móòglich, dass nur abiefina oder nur pyrenaica im oberen Llobregat- gebiete vorommt, oder dass beide Arten ein und dasselbe sind. Maluquer nennt (Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125) Cl. (Euz- micia) parvula Stud. von Pobla de Lillet. Da die Anvvesenheit dieser mitteleuropàischen Art in BFatalonien und im Reste der iberischen Halbinsel noch der Bestàtigung bedarfí, und da vir Maluquers Exem- plare nicht vergleichen Eònnen, zvveifeln vvir seine Angabe an und ver- muten, dass er durch ein Eleines StúcE von CJ. pyrenaica, die er ja am gleichen Fundorte fand, irre geleitet vvurde. 766 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (390) 96. Clausilia (Euzmicia) crenulata penchinati Bourguignat Clausilia penchinati Boutguignat, Spec. noviss. europ. syst. detectae, 1876, P. 30, Ann. Scienc. nat., VI, Ser. VI, 1877, Art. 2, P. 44. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 122. — Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2. — Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller, 1003, p. 54. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 10909, p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 27. — Anonym, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, p. 116. Clausila (Ruzmicia) penchinati Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 546. — Bofill, Haas € Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 48. Clausilia (Ruzmicia) crenulata penchinaió Bofill é Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 44, Taí. 3, Fig. 11, I2, Id., X, 1920, p. 48, Id., XII, 1920, P. 59. Clausilia llavorsiana Fagot, Annal. mal., II, 1884, p. 186. Clausilia vugosa (non Draparnaud) Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 186. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 155. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 425. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 61. Clausilia dubia Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 424. Barcelona (Hidalgo, Bofill, Couturier). Sarrià bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Chía). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Gavà (Maluquer). Castelldefels (Rosals). Viele Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Penya de Ca'n Rafel bei Vallirana (Bofill). 1r Exemplar. Montserrat (Coronado). (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). Zvvischen Manresa é: Berga (Anonym). VVie in unsren vorhergehenden Studien dúber die Eatalonischen Pyrenàentàler betrachten vir CJ. penchinati hier als eine Form der Cl. cvenulata Risso. Beide stehen sich sehr nahe, unter Abzug der rein aússerlichen und der der individuellen VerànderlichEeit unterliegenden Merlmale ist es eigentlich nur die bei penchinati bis úber die Lunella hinaus verlàngerte Gaumenfalte, die sich als Unterschied zvvischen (391) 4. Bofill i F. Haas 767 ibnen aufrecht erhalten làsst. Da aber diese eben genannte Eigenschaít bei allen unsren Exemplaren ausnahmslos auftritt, sehen vvir davon ab, penchinali in die Synonymie von CJ. crenulata zu stellen und betrach- ten sie bis auf vveiteres als eine ihrer Lolalformen. Verschiedene der oben aufgefihrten Autoren (Hidalgo, Bofill und Salvafió) ervàhnen CJ. crenulata penchinati in ihren Arbeiten unter dem Namen rugosa. Aber die uns zur Verfigung stehenden Belegexem- plare von Martorell und Bofill, die Hidalgos Zitat zu Grunde liegen, haben sich als zu Cl. crenulata penchinali gehòrig herausgestellt. Auch die von Salvafià von Vallvidrera genannten CJ. yugosa vverden auf penchinalt zu beziehen sein, da die erstere vom ganzen Tibidabo-Gebirge nicht ervàhnt vvird, màhrend die letztere im Sarrià ganz nahe von Vallvidrera, frúher, ehe ihr Fundort und der von Bul. (Ena) obscurus Múll. Baulichteiten zum Opfer fiel, sehr hàufig vvar. Die Ervàhnung von C/. dubia durch Salvafià von Vallvidrera (Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 424) ist unbestàtigt geblieben. Da das Vortommen dieser Art in Ratalonien und im úbrigen Spanien noch nicht sicher bevviesen ist, steht die VVahl offen, Salvafiàs diesbezúgliches Zitat entvveder auí CJ. crenulata penchinati zu beziehen, oder, mas noch besser ist, es der Vergessenheit anheimzugeben. 97. Clausilia (Euzmicia) rugosa Draparnaud Pupa vugosa Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 63. Clausilia rugosa Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 73, Taf. 4, Fig. 19-20. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 284, Fig. 398-399. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 49. Gavà (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. (Codina). 1 Exemplar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Montserrat (Bofill). 3 Exemplare. Der Fundort Sant Feliu del Llobregat ist bis auf VVeiteres mit Vor- behalt auízunehmen, da vvir aus Mangel an Belegexemplaren Rosals Angabe nicht nachprúfen Eonnten. Immerhin liegt Eein Grund vor, dass CJ. rugosa dort nicht vorgomen sollte. 98. Rumina decollata Linné Helix decollata Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 773. Bulimus decollatus Rossmàssler, Icon., I, 1838, Heít 5-6, p. 45, Taf. 28, Fig. 384. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 136. — Àno- nym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 419. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 53, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, Pi i23t 768 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (392) Sienogyra ( Rumina) decollata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Ro- sals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, l. C., p. 90, l. c., XIV, 1914, P. 49. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 543. Rumina decollata Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I2 — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., XI, 1890, p. 200, Crón. Cient. Barce- lona, XIV, 1891, P. 50, 51 £ 52. — Almera é£ Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 99. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2, 1. c., HII, 1903, p. 57, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, IV, 1904, p. 76. — Caziot, Feuille jeun. Nat., XXXVI, 1905, P. 193. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45, Id., X, 1920, P. 49, Id., XII, 1920, P. 59. Barcelona (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Chía, Caziot). (Rosals). Viele Exemplare. Montjuich bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (San Miguel de la Càmara). 1 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Martorell). 2 Exemplare. (Bofill). Viele Exem- plare. Pedralbes bei Barcelona (San Miguel de la Càmara). Viele Exem- plare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Gros). 1 Exemplar. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros). 2 Exemplare. Gavà (Maluquer). (Gros). 1 Exemplar. Castelldefels (Anonym). Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera (Salvaiià). Papiol (Bofill). 1 Exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera € Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Terrassa (Rosals). Matadepera auí dem Berge Sant Llorenç del Munt (Bofill). 1 Exem- plar. Capellades (Romaní). 14 Exemplare, davon 9 subfossile. Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 1 Exemplar. La Puda de Montserrat (Bofill). 1r Exemplar. Monistrol de Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. Zvvischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 3 Exemplare. Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer, Ca- ziot, Serradell, Marcet). (Haas). 2 Exemplare. Zvvischen Rocafort ée Mura, Berg Sant Llorenç del Munt (Bofill). 1 Exemplar. Montcau, oberhalb von Mura, Sant Llorenç del Munt (Bofill). 1 Exem- plar. : (393) A. Bofill i F. Haas 769 Manresa (Coronado). Cardona (Coronado). Solsona (Coronado). Sant Llorenç dels Piteus (Bofill). 1 Exemplar. Sallent (Maluquer). 7 Exemplare. Puigreig (Bofill). Viladomiu (Maluquer). 2 Exemplare. Zvvischen Gironella é: La Baèlls (Haas). 1 Exemplar. Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 2 Exemplare. Greixa (Caziot). Pobla de Lillet (Bofill, Maluquer, Caziot). (Haas). 4 Exemplare. Zvvischen Pobla de Lillet é: Castellar d'En Huch (Bofill). 1 Exemplar. (Haas). 3 Exemplare. 99. Azeca tridens Pulteney Turbo tvidens Pulteney, Catal. of Birds, Shells Dorsetshire, 2 Ausg,, 1799, P. 46, Taí. 19, Fig. I2. dAzeca tridens Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 337, Taf. 15, Fig. II. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 422. — Maluquer, Bòl. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 124. Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Da vir Azecen aus verschiedenen Teilen der Pyrenàen Eennen, besteht Eein Grund, dass sie nicht auch, vie Maluquer angibt, im obersten Llobregatgebiete vorgommen sollten. Nicht so verhàlt es sich mit Salvatiàs Zitat der Art von Vallvidrera (1. c.), es handelt sich vvohl in diesem Falle um eine Vervechslung der Sorte, die auch die Angabe von H. ( Fruticicola) villosa Stud. oder H. (Hygromia) limbata Drap. vom gleichen Fundorte veranlasst hat. 100. Azeca (Gomphroa) boissyi Dupuy Zua boissyi Dupuy, Hist. moll. France, 1750, p. 332, Taf. 15, Fig. 9. Hypnophila boissyi Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 113. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Mont- serr., IV, 1910, p. 28. Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. (Zulueta, Serradell, Marcet). Bagà (Haas). 1 Exemplar. 770 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (394) r0I. Zua subeylindrica Linné Helix subcylindrica Linné, Syst. Nat., XII. ed., 1767, p. 1248. Bulimus subcylindricus Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II, 1855, P. 304, Taí. 22, Fig. 15-19. Zua subcylndrica Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 58, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, í904, p. 76. —Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. — Bofill €. Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 50, Id., XII, 1920, p. 60. Fevussacia sutcylindrica Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 420. ) Fevussacia (Cionella) subcylindrica Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. Cionella subcylindrica Schaufuss, Moll. syst. catal., 1869, p. 84. — Pae- tel, Catal. Conch. Samml., 1. Ed., 1873, p. 107: 1. c., 2. Ed., 1883, P. 157. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 90. Zua lubrica Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, P. I00, Taf. 7, Fig. 12. Fevussacia lubrica Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port. Bal., 1875, p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 152. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 50. Barcelona (Schaufuss, Paetel, Hidalgo). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Aguilar-Amat). 9 Exemplare. Castelldefels (Haas). 8 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 4 subfossile Exemplare. Terrassa (Rosals). Capellades (Romaní). 1 Exemplar. Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet). Pobla de Lillet (Maluquer). Ein Teil der von uns untersuchten, von verschiedenen Samm ern herrihrenden Exemplare dieser Art vvar als Zua exigua bestimmt, es handelte sich in diesem Falle stets um Eleine Stúcle, die aber nie die fúr exigua charalteristische zylindrische Gestalt aufviesen. 102. Zua exigua Menle Achatina exigua Menxe, Synops. moll., 2. Ausg., 1830, P. 29. Zua exigua Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. — (395) 4. Boful i F. Haas 771 Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Bofill, Haas £ Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. — Bofill é: Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII, 1920, p. 60. Fevussacia (Cionella) exigua Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. Montserrat (Maluquer, Serradell, Marcet). Die beiden eben ervàhnten Zitate Serradells und Marcets gehen auf das von Maluquer zurúcE. Da vvir Zua exigua scehon im Essera- Tale und in dem des Segre nachgevviesen haben, besteht Eeine Unmòg- lichlzeit, dass sie sich auch auf dem Montserrat findet. Jedoch ervecut die schon bei Besprechung der vorhergehenden Art erfolgte hàufige Vermyvechbslung Eleiner Stúcte von Zua subcylindrica mit Z. exigua bei uns den Verdacht, es handle sich auch bei dem Maluquerschen, von Serradell und Marcet vviederholten Zitate um eine solche. Da vvir Ma- luquers Belegexemplare nicht untersuchen Eonnten, ist es uns nicht mòglich, die Frage, ob es sich hier virElich um Zua exigua handelt, oder nicht, endgúltig zu beantvvorten. 103. Ferussacia folliculus Gronovius Helix folliculus Gronovius, Zooph. gronov. fasc. III, 1781, Vol. IH, P. 296, Taf. 19, Fig. 15-16. Fevussacia folliculus Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 187. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 152. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 119. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 420. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Bofill, Crón. Cient. Bar- celona, XIV, 1891, p. 51. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 58. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 142. — Marcet, Rev. Mont- serr., IV, 1910, p. 28. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 50. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 45: Id., X, 1920, p. 50, Id., XII, 1920, p. 60. Achatina foliculus Rossmàssler, Zeitschr. f. Malalz., X, 1853, p. 98. — — Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. I27. Cionella folliculus Robelt, Jahrb. deutsch. mal. Ges., IX, 1882, p. 75. Fevussacia folliculus var. pulchella M. T., Bofill, Crón. Cient. Barce- lona, II, 1879, p. 152. Fevussacia vescoi Bourguignat, Amén. malac., I, 1856, p. 150, Taf. 15, Fig. 2-4. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 120. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 12. — Serradell, Sota Terra, 1909, P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 273. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. Fevussacia gronoviana (non Risso) Serradell, Sota Terra, 1909, 'p. 142. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 28. 772 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (396) Ferussacia jani (non Betta 6: Martinati) Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 42I. Barcelona (Rossmàssier, Hidalgo). (Martorell). Viele Exemplare. (Bo- fill). Viele Exemplare. (Servain, Chía). (Aguilar-Amat). Viele E semplare. Pedralbes bei Barcelona (Codina). 2 Exemplare. Montjuich de Barcelona (Eobelt). (Bofill). 8 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Rosals). 2 Exem- plare. (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Gros). 2 Exemplare. Castelldefels (Anonym). (Haas). 1 Exemplar. La Terrassa bei Hospitalet de Llobregat (Aguilar-Amat). 1 E:xem- plar. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Papiol (Bofill). Viele Exemplare. Capellades (Romaní). 2 Exemplare. Monistrol de Montserrat (Bofill). 2 Exemplare. Z)vischen Monistrol und Montserrat (Bofill). 1 Exemplar. Montserrat (Bofill). 3 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). Cardona (Coronado). Zvvischen Manresa €: Berga (Anonym). 2 Exemplare in der Samm- lung Bofill. Sallent (Maluquer). 10 Exemplare. Schon in unsrer Studie úiber die Mollusten des Segretales schlossen vvir Ferussacia vescoi Bgt. als diclieschalige, mit startem Spindelmulst und menig durchscheinender Schale versehene Form in die Synonymie der F. folliculus ein, in der vorliegenden Arbeit behalten vvir diese Anschauungsveise bei und fúgen der Synonymieliste der /oliculus noch die F. jani hinzu, die einige Autoren aus dem Llobregatgebiete zitieren. Uber den spezifischen VVert dieser letzteren vvollen vir uns hier nicht nàher auslassen, da sie uns unbeEannt ist, vir behaupten nur, dass ihre Nennung im Llobregattale auf eine falsche Bestimmung einiger Exem- plare der so verànderlichen Fer. folliculus zurúcizufúbren ist. Ferussacia terverii Bourguignat J Achatina folliculus var. Terver, Cat. moll. nord Afrique, 1839, P. 31, Taf. 4, Fig. 16-17. Fevussacia tevvevii Bourguignat, Amén. malac., I, 1856, p. 208. Fevussacia tevveri Bourguignat, Malac. Algérie, II, 1864, p. 64, Taí. 5, Fig. 1-3. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. I3. — Salvafià, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. 140. — Bofill, Bull. Soc, Malac. France, VII, 1890, p. 276. — Saint-Simon, Catal. coll (397) A. Bofúil i F. Haas 773 cabinet St.-Simon, 1891, p. 22-23. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. Fevussacia hohemuvarihi Salvatnà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 421. Barcelona (Chía, Bofill, Rosals, Saint-Simon). (Serradell). Viele Exemplare. Montjuich de Barcelona (Salvafià). (Bofill). Viele Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafià). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Aguilar-Amat). 4 Exemplare. (Bofill). 1 Exemplar. (Gros). 2 Exemplare. VVir haben dieser nordafrilcanischen Art eine laufende Nummer gegeben, da sie hòchst vvahrscheinlich in der Umgebeung von Berce- lona, dem einzigen Orte der iberischen Halbinsel, von dem sie zitiert vvird, nicht einheimisch ist, sondern, vvie Bofill annahm, mit algerischen Pflanzen dort eingeschleppt vvurde. Eurz nach ihrem Belanntvverden, am Ende der 8oiger Jahre des vorigen Jahrhunderts, verschvvand sie plòtzlich vvieder, und dieses Aussterben mvurde als Bevveis fúr ihre Eúnst- liche Einfihrung auígefasst. Nun fanden aber Bofill i. J. 1915 und Gros i. J. 1919 im Llobregatgenist, das nahe seiner Múndung gesammelt vvar, gut erhaltene Stúcle von Fer. levverii, vvas vvahrscheinlich macht, dass diese nicht gànzlich aus dem Gebiete verschmvunden ist, sondern im unteren Llobregattale noch lebend vorgommt. Mòglicherveise handelt es sich aber garnicht um eine eingeschleppte Art, sondern um eine, die dem spanischen Littoral nach Norden bis Barcelona, dem nòrdlichsten Punlte der Zuergpalme Chamaerops humilis, folgt, und die nur aus dieser letzteren, gut untersuchten Ge- gend bisher beZannt gevvorden ist. Es bleibt abzuvvarten, ob sie auch noch an súdlicheren Orten der spanischen Mittelmeerlzúste aufgefunden vvird. Fevussacia hohenvvarthi Rossm., eine fúr das òstliche Mittelmeerge- biet charaliteristische Art, ist von Salvatià von Vallvidrera zitiert vvor- den. VVir haben sein Zitat auf Fer. lerverii bezogen, da beide Arten sich sehr nahe stehen und infolgedessen leicht miteinander zu vervvechseln sind. Auch Pfeiffer (Monogr. helic. viv., II, 1848, P. 274) betrachtete Fer. tevuerii, die ibm aus Tervers Abbildung (1. c.) beEannt vvar, als Synonym von Fer. hoheniuarthi. ES vvàre dentbar, dass die Rossmàss- lersche Art auf das òstliche, die Bourguignatsche dagegen auf das vvest- liche Mittelmeergebiet beschrànEt ivàre und beide somit Lolalformen von einander darstellten. 104. Hohenvarthia disparata VVesterlund Cionella disparata VVesterlund, Spicilegium malacologicum, 1891, P. 44. Hohemuarihia disparata NVesterlund, Nachr. Bl. deutsch. mal. Ges,, 774 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (398) XXIV, 1892, p. 177. — Pilsbry in Tryon € Pilsbry, Man. Conch,, 2. Ser., XIX, 1909, p. 328. Barcelona (VVesterlund, Pilsbry) VVir Eennen diese Art nicht und Eónnen auch zur Zeit die einschlà gige Literatur nicht befragen, sodass vvir uns mit der blossen Nennung des Namens begnúgen mússen. 105. Caecilioides acieula Múller Buccinum acicula Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 150. Caecilioides acicula Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1G13, p. 102, l. c., p. 90. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barce- lona, IX, 1920, p. 46: Id., X, 1920, p. 50: Id., XII, 1920, P. 61. Achatina acicula Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, P. 152. Caecilianella acicula Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona XIV, 1891, p. 50. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 57. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 76. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 50, l. C., p. 144. Cionella (Caecilianella) acicula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 544. Caecilianella liesuillei Bourguignat, Amén. malac., I, 18506, P. 217, Taí. 18, Fig. 6-8. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. Caecilianella eburnea (non Risso) Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143.— Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 28. Hohemuvarihia bugesi (non Bourguignat) Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 273. Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. (Chía). (Rosals). 8 Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Llobregatgenist an seiner Múindung (Zulueta). (Rosals). Viele Exeme plare. (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Papiol (Bofill). 1 Exemplar. Terrassa (Rosals). Capellades (Rosals). Montserrat (Coronado). (Bofill). 6 Exemplare. (Maluquer). (Serra- dell). Viele Exemplare. (Marcet). Sallent (Maluquer). 9 Exemplare. Genistin der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 7 Exemplare, (399) A. Bofill i F. Haas 775 Figols-les-Mines (Suàrez del Villar). 2 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 1 Exemplar. Caecilioides Lesvillei Bgt., die vvir als Synonym von C. acicula Mill, auffassen, mvurde schon in unsrer Arbeit úber die Mollusten des Segre- tales als solches behandelt. Caec. ebuvnea Risso, die Serradell vom Montserrat nennt, ist, vvie vir am Belegexemplar in der Sammlung Serradell feststellen Eonnten, auí irrtúmliche Bestimmung einiger Caec. acicula durch Fagot hin in die Reihe der Molluslzen des Llobregat- gebietes aufgenommen vvorden und vvieder aus derselben zu streichen. Das Gleiche gilt von der ebeníalls vom Montserrat zitierten Hohen- dvarihia bugesi, deren Belegexemplare in der Follertion Serradell sich als typische Caec. acicula herausgestellt haben, auch hier tràgt eine irrtúmliche Bestimmung von Fagot die Schuld an der Auínahme dieser Art unter die Mollusten von Ratalonien. 106. Suceinea putris Linné Helix putris Linné, Syst. Nat., ed. X, 1758, P. 774. Succinea putris Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 77, Taf. 1, Fig. 13. — Salvafió, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 399. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 50, Taí. 3, Fig. 16.17, Id., XII, 1920, p. 61. Succinea bofilli Fagot, Annal. malac., II, 1884, P. 171. Succinea oblonga (partim) Almera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espaiia, 2. Ser., IV, 1898, P. 99. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 14 Exemplare. Prat del Llobregat ( Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 1 Exem lar. Castelldefels (Haas . 3 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare. (Salvafió). Martorell (Almera é: Bofill). 6 subfossile Exemplare. Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare. Eine Nachprifung der von Almera €: Bofill (1. c.) bearbeiteten sub- fossilen Mollusten hat ergeben, dass die von dem Orte Martorell ernvàhnten S. ob/onga zu S. putris gehòren. 107. Suecinea elegans Risso Succinea elegans Risso, Europe mérid., IV, 1826, p. 59. — Locard, Cog. terr. France, 1894, p. 34, Fig. 30. — Bofill €: Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 46, Id., X, 1920, P. 51: Id., XII, 1920, p. 62. Succinea italica Jan éc Villa, Disp. syst., 1844, p. 18. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. Succinea sirepholena Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8, 776 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (400) Barcelona (Chía). (Rosals). 8 Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar. Castelldefels (Haas). Viele Exemplare. Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar. Succinea italica, die Chía von Barcelona anfúhrt, vird allgemein als Synonym von S. elegans auígelasst. VVas die vom gleichen Autor, ebenfalls von Barcelona, zitierte S. sítrepholena Bgt. anbelangt, so be- trachtet sie Germain (Moll. France, II, 1913, p. 223, Fig. 37) als mit S. longiscala Mor. identisch, da diese letztere aber fúr uns nur eine schlanEe e/egans ist, so nehmen vvir sírepholena in deren Synonymie auí. r08. Suecinea pieitieri Rossmàssier Succinea pjeifferi Rossmàssier, Icon., I, Heft 1, 1835, P. 90, Taí. 2, Fig. 46. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 27. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 399, Fig. 1-2. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 8. — Almera Q Bofill, Bol. mapa geol. Espaiia, 2. Ser., IV, 1898, p. 99, Taf. 7, Fig. 11. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 112. — Malu- quer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 122. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 75. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. — Tomàs, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 06. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVII, 1917, P. 47 E 48. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 51, Id., XII, 1920, p. 62. Succinea (Tapada) pfeifjeri Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 540. Succinea stvepholena (non Bourguignat) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48. Succinea debilis (non Morelet) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat,, 1904, P. 122. Succinea pyvenaica Bourguignat, Aperçu esp. franç. genre Succinea, 1877, P. 12. Barcelona (Bofill, Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Rennbahn von Barcelona (Bofill €. Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Llobregatmúindung (Zulueta). (Bofill). Viele Exemplare. Prat del Llobregat (Bofill). 6 Exemplare. Castelldefels (Sagarra). Vallvidrera bei Barcelona (Bofill). 5 Exemplare. (Salvaiià). Rubí (Almera 8: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Terrassa (Bofill). 12 Exemplare. Martorell (Almera €: Bofill). Subfossil. Vallbona (Sagarra). 3 Exemplare. Capellades (Tomàs). (Romaní). 6 rezente und viele subfossile Exem- plare. (401) 4. Bofill i F. Haas 177 Montserrat (Zulueta). Gironella (Haas). 1 Exemplar. Pont de Raventí (Haas). 5 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). Castellar d'En Huch (Maluquer). Nach Untersuchung der Romaníschen Belegexemplare stellte sich heraus, dass die von dem genannten Autor von Capellades angefúhrte S. stvepholena zu S. pjfeifferi gehòrt. Succinea debilis Mor., die Maluquer von Pobla de Lillet und Cas- tellar d'En Huch nennt, ist eine Lritische, mit S. Pyrenaica nahe ver- vvandte Art, da vir diese letztere aber als Synonym von S. p/eifferi betrachten, vvenden vvir diese Anschauungsveise auch auf debilis an. 109. Suecinea oblonga Draparnaud Succinea oblonga Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 56, Hist. moll. France, 1805, P. 59, Taf. 3, Fig. 24-25. — Dupuy, Hist. moll. France, 1847, p. 71, Taf. 1, Fig. 9. — Almera 8: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 99, Taf. 7, Fig. Io. Rubí (Almera éc Bofill). 6 subfossile Exemplare. Graells ist der einzige, der diese Art aus Spanien zitiert (Cat. mol. terr. agua dulce Espafia, 1846, p. 2), allerdings nur mit der unbestimm- ten Ortsangabe 4 Ratalonieny. Der Fundort Rubí ist also deshalb von hohem Interesse als genauer PunEt, vo S. oblonga vor noch nicht allzu vveit zurúcEliegender Zeit lebte. Suecinea arenaria Bouchard Succinea arenaria Bouchard-Chantereaux, Moll. Pas-de-Calais, 1838, P. 54. — Salvadó, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 399. Salvafió nmennt diese Art von Vallvidrera, vvo sie ganz bestimmt nicht vorgommt, iveshalb vvir ihr auch Eeine laufende Nummer in dieser Arbeit gaben. Ihre Nennung ist entyveder auí die falsche Bestimmung irgend einer anderen jungen Succinea oder aber auf eine Vermechslung von Fundortzetteln zuricizufihren. 110. Lymnaea auricularia var. lagotis SchrancE Limnaea lagolis SchrancE, Fauna Boica, III, 1803, p. 289 Limnaea (Gulmaria) aurvicularia var. lagotis Goyer, Unsre Land- Gc Súss- vasser-Mollusten, 1909, p. 75, Taf. 8, Fig. 8-9. 26 778 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (402) Limnaea auriculavia var. Bofill, Catal. col. conch. Mautorell, 1888, p. 62. Limnaea auricularia Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 120. Limnaea albescens Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 120. Limnaea acutalis (non Morelet) Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, P. 137. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. Barcelona (Martorell). ro Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Chía, Fagot). Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 6 Exemplare. Prat del Llobregat (Maluquer). (Rosals). 1 Exemplar. Die auricularia-Form der Umgebung von Barcelona zeichnet sich durch ihr hohes, schlantzes Gevinde aus, dessen erste Umgànge ganz denen von Lymnaea (Limnus) stagnalis L. gleichen, und dessen lezter sich unvermittelt und unverhàltnismàssig aufbaucht. Unsre Stúcie pessten ganz genau zu den Abbildungen, die Geyer (I. c.) von L. auri cularia var. lagotis Schrancx gibt, sodass vvir nicht zògern, sie mit dieser zu identifizieren. Die Form lebt in der Umgebung von Barcelona in den an VVasser- pflanzen reichen Bevvàsserungsgràben und findet sich ab und zu auch in Rúnstlichen, der Zucht von VVasserpflanzen dienenden Behàltern im Innern von Barcelona, vvie z. B. in den Teichen der verschmvundenen cElysàischen Felders und in den BecEen des Pflanzenhauses im Parf. III. Lymnaea (Radix) limosa Linné Helix limosa Linné, Syst. nat., ed. X, 1758, P. 774. Limnaea limosa Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 137. — Sal- vafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 427. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 62. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, IV, 1904, P. 77. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 9031. c., XIV, 1914, P. 50: l. c., p. 145. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47-48. Limnaea (Limnophysa) limosa Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 546. Limnaea (Radix) limosa Bofill €c Haas, Treb. Mus, Ciènc. Nat. Barce. lona, IX, 1920, p. 40, Id., X, 1920, p. 52, Id., XII, 1920, p. 63. Limnaea ovata Anonym, Bull. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. — Al- mera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. IoI. Limnaea canalis Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — (403) A. Bofdl i F. Haas 779 Bofill, Fiest. cient. CL aniv. R. Acad. Cienc. Barcelona, 1914, P. 208, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, XII, 1915, P. 9. Limnaea vulgaris Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Almera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 102, Taf. 8, Fig. 2. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 48. Limnaea vulgaris var. vosea Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 48. Limnaea rosea Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Mont- serr., IV, 1910, P. 65. Limnaea lacustrina Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. Limnaea deformata Almera 8: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 102, Taí. 8, Fig. 4. Limnaea glacialis Dupuy, Catal. extramar. Gall. test., 1849, N.9 199, Hist. moll. France, 1851, p. 470, Taí. 23, Fig. I. Barcelona (Martorell). 4 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Ser- vain, Chía). (Aguilar-Amat). 7 Exemplare. (Rosals). Viele Stúcxe. Sant Gervasi bei Barcelona (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Rennbahn von Barcelona Bofill éc Aguilar-Amat . Viele Exem- plare. Llobregatmúindung (Zulueta). (Gros). 4 Stúcle aus dem Genist. Prat del Llobregat (Bofill). Viele Exemplare. (Maluquer). (Aguilar- Amat). 13 Exemplare. (Rosals. Viele Stúcre. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Stúcre. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafió). Papiol (Bofill). Viele Exemplare. Rubí (Bofill). 6 Exemplare. (Almera £ Bofill). 2 subfossile Stúcte. Terrassa (Rosals). Vallbona (Sagarra). 1 Exemplar. Piera (Rosals). Viele Exemplare. Capellades (Rosals). 12 Exemplare. (Romaní). Viele rezente und subfossile Stúce. Montserrat (Serradell). Zivischen Manresa és Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). Viele Exemplare. Gironella (Haas). Viele Exemplare. Pont de Raventí (Haas). Viele Exemplare. Guardiola (Haas). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). Die von Almera €: Bofill beschriebene subfossile Lymnaea deformata sehliessen vvir in die Synonymie von L. limosa ein, da sie auí durch den 780 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (404) DrucE des Lehmes, in dem sie eingebettet sind, verbogene Exemplare begrúndet ist. Eine ausgesprochene Neigung zur VerEleinerung des Gehàuses macht sich bei L. limosa bemerlEbar, je vveiter talaufvvàrts sie lebt. 112. Lymnaea (Stagnicola) palustris Múller (Taf. III, Fig. 24-25) Buccinum palustve Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 131. Limnaeus palustris Rossmàssier, Icon., I, Heít 1, 1835, P. 96, Taí. 2, Fig. 51. Limnaea palustris Chia, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Rosals, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1916, p. 49, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, XVI, 1916, p. 33. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 48. Limnaea (Limnophysa) palustris var. corviformis Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 5406. Limnaea palustris var. minor Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 438. Limnaea palusivis var. covvus Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p 63. Limnaea fragilis Almera €- Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2. Ser., IV, 1898, P. IOI. Limnaea fragilis var. covvus Almera 8 Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. IOI. Limnaea catalonica Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 62. Limnaea truncatula (non Múll.) Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, P. 03. Limnaea peregra (non Múll.) Salvatià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 427. Barcelona (Martorell). 7 Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Chía). Sarrià bei Barcelona (Martorell). 6 Exemplare. (Bofill). 14 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 12 Exemplare. (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Rennbahn von Barcelona (Bofill £ Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Prat del Llobregat (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer). Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 3 Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. Gavà (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Castelldefels (Haas). 3 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvadó). Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill). 3 subfossile Exemplare. (405) 4. Bofill i F. Haas 781L Capellades (Romaní). Viele subfossile Stúcxe. VVie aus den von uns eben aufgezàhlten Fundorten hervorgeht, ist L. palustris auí den untersten Teil des Llobregatgebittes beschrànEt, mit Ausnahme von Capellades liegen sie sogar schon in der Ebene. An allen Orten ihres Auítretens begleitet eine Eleine, manchmal, in ausge- vvachsenen Stúclen, 8 mm. Hóhe nicht úberschreitende Form die nor- male, und hat zu den verschiedensten Benennungen Anlass gegeben. Einige Autoren fúhrten sie als L. truncatula an, venn es sich um die allertleinsten Exemplare handelte, vvàhrend Stúcte von íír-I13 mm. Hòhe in einigen der uns zur Veríúigung gestellten Sammlungen L. fuy- vicula Held benannt ivaren. Ebensolche Stúcle vverden in der Samm- lung Martorell (vergl. Bofill, 65, p. 62) L. catalonica Parreyss genannt, obivohl unsres VVissens diese Form nie beschrieben vorden ist, unsre Abbildung auí Tafel 3, Fg. 24, 25, stellt eines dieser Exemplare dar. Auch fúr L. peregra Múll. ist diese Form anscheinend schon gehalten lvorden, vvenigstens erElàren vvir uns auf solche VVeise die Nennung dieser letzteren Art von Vallvidrera durch Salvafià. 113. Lymnaea (Galba) truncatula Múller Buccinum tvuncatulum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 130. Limnaea tvuncatula Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epo- che, I, 1884, p. 427. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 13. — Almera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2. Ser., IV, 1898, p. lor, Taf. 8, Fig. 3. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., HI, 1902, p. 52: 1. c., III, 1903, P. 59, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Limnaea ( Bulimnaca) truncatula Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, P. 546. Limnaea truncatula var. microstoma Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XIII, 1913, p. Io8. Limnaea tvuncatula var. doublieria Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P 273, Limnaea (Galba) truncatula Bofill, Haas éc Aguilar- Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, P. 50. Lynmaea (Galba) tvuncatula Bofill éc Haas, Treb. Museu Ciènc. Nat. Bar- celona, IX, 1920, p. 47: Id., X, 1020, p. 53, Id., XII, 1920, p. 64. Limnaeus minutus Rossmàssier, Icon , I, Heít. 1, 1835, p. I00, Taf. 2, Fi4. 57. Limnaea minuta Bofill, An. Ass. Exc. Cat., I. 1882, p. 60. — Marcet Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. 782 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (406) Limnaea moguini Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 65. Limnaea subulata Serradell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. Barcelona (Martorell). 14 Exemplare. (Bofill). 5 Exemplare. (Chía). (Aguilar-Amat). ro Exemplare. Montjuich de Barcelona (Bofill). 8 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Martorell). 8 Exemplare. Llobregatmindung (Bofill). 2 Exemplare. (Zulueta). Prat del Llobregat (Maluquer). Vallvidrera bei Barcelona (Salvatià). (Aguilar-Amat). 8 Exemplare. Rubí (Almera é: Bofill). 5 subfossile Exemplare. Martorell (Almera é: Bofill). 2 subfossile Exemplare. Capellades (Romaní). ro Exemplare. Montserrat (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer, Serradell, Marcet). Cardona (Coronado). 3 Exemplare in der Sammlung Bofill. Sallent (Maluquer). 2 Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 5 Exemplare. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). 114. Bullinus contortus Micbaud Physa contoria Michaud, Bull. Soc. Linn. Bordeaux, III, 1829, p. 268, Fig. 15-16. — Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 452, Taí. 22, Fig. 4. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Fa- got, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 125. Zvvischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmindung (Bofill). 4 Exemplare. (Chía, Fagot). Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Die Zitate von Chía und Fagot gehen auí von Bofill erhaltene Exem- plare zurúcE, sodass der von beiden angebene Fundort 4Barcelona, dem Elassischen Bofills entspricht. Die Bestimmung der Stúcle dieser A1t aus der Umgebung von Bar- celona beruht bis jetzt nur auí Schalencharalteren, ihre Bestàtigung durch den VVeichEòrper bleibt Eunítigen Sammlern vorbebalten. Das Vorgommen von B. contortus Mich. in der nàheren und vveiteren Umgebung von Barcelona ist Eeinesvvegs innerhalb des Verbreitungs- gebiets der Art isoliert, zvvei andere von Chía (Fauna malac. prov. Ge- rona, 1910, p. 61) genannte Fundorte, Hostalrich am Río Tordera und Pubol bei Gerona, verbinden es mit dem Elassischen Fundorte in Franc- reich, den Ostpyrenàen. (407) 4. Bofill i F. Haas 783 115. Physa acuta Draparnaud (Taf. III, Fig. 26-27) Physa acuta Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 55, Taf. 3, Fig. Io- 1r. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 139. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 426. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, P. 77. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 546. — Bofill X Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, XII, 1920, P. 65. Physa martorelli Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 139. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. Physa gibbosa Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. Physa fontinalis (non L.) Salvanà, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, p. 426. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 90. Barcelona (Martorell). 3 Exemplare. (Bofill). 16 Exemplare. (Aguilar- Amat). 3 Exemplare. Sarrià bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Chía). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Pedralbes bei Barcelona (Martorell). 5 Exemplare. (Bofill). 3 Exem- plare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). 5 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Rennbahn von Barcelona (Bofill €: Aguilar-Amat). Viele Exemplare, Zavischen der Rennbahn und der Llobregatmindung (Bofill). Viele Exemplare. Llobregatmindung (Zulueta). (Bofill). 5 Exemplare. (Gros). Viele Stúcte aus dem Genist. Prat del Llobregat (Maluquer). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 6 Exemplare Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Exemplare. Hospitalet del Llobregat (Bofill). 7 Exemplare. Vallvidrera bei Barcelona (Salvafió). (Aguilar-Amat). 9 Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Papiol (Bofill). 4 Exemplare. Rubí (Bofill). Viele Exemplare. Terrassa (Rosals). VVie Germain Moll. France, II, 1913, p. 248) und Bofill € Chía (Fauna malac. Catalufia, Heft I, 1913, p. 39) betrachten vir Physa gibbosa M. T. und P. martorelli Serv, als Synonyme von P. acufa Drap. 784 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (408) Von dieser letzteren bilden vvir (Taí. 3, Fig. 26,27) ein Exemplar aus der Sammlung Martorell, das von Pedralbes stammt, ab, dieses Stúclc hat als Rotyp von martorelli zu gelten, da Servain, der auch Pedralbes als Fundort seiner neuen Art angibt, diese von Martorell erhalten hatte. Die Bezeichnungen saint-simoni Fag., mamoi Bgt., acroxa Mass., etc., unter denen barceloneser Physen in vielen Sammlungen zu finden sind, fallen auch alle unter die Synonymie von P. acuta. Auch die von einigen Autoren von dort genannte P. fontinalis ist, vvie vvir feststellen Eonnten, auf vveniger spitze Stúcice von acuta zu beziehen. 116. Aplexa hypnorum Linné Bulla hypnorum Linné, Syst. nat., ed. X, 1758, P. 727. Physa hypnorum Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 457, Taí. 22, Fig. 5. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 63. Barcelona (Martorell). 7 Exemplare. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Planorbis (Planorbis) corneus Linné Planorbis comneus Rossmàssier, Icon., III, Heft 5-6, 1859, P. 1306. Barcelona (Rossmàssier, fide Sànchez Comendador). Subfossil. VVir fúhren diese Art hier ohne laufende Nummer an, da sich ibr Vorllommen bei Barcelona, vie úberhaupt auf der iberischen Halbinsel, nicht bestàtigt hat. Rossmàssier (I. c.) fúhrte sie auf subfossile Stúcte hin an, die ihm Sànchez Comendador, als von Barcelona stammend, gesandt, hatte. Aber in der Sammlung Comendador, die jetzt dem Club Muntanyenc zu Barcelona gehóòrt und die uns von Dr. B. Serradell freundlichst zur Verfúgung gestellt vvurde, fand sich Eein einziges Be- legexemplar, sodass vir nicht vvagen, die Art unter die Mollusten Rataloniens aufzunehmen. Planorhbis (Planorbis) dufourei Graells Planorbis dufourei Graells, Catal. mol. terr. agua dulce Espafia, 1846, p. 11, Taf. 1, Fig. 11-15. — Rossmàssler, Icon., III, Heft 5-6, 1859, p. 135. Barcelona (Rossmàssler, fide Sànchez Comendador). Fúr diese Art gilt das schon bei Besprechung der vorhergehenden Ausgefúuhrte, auch fúr ihr Vorgommen in Fatalonien fehlt jeder Beveeis. (409) A. Bofill i F. Haas 785 117. Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Múller (Taf. III, Fig. 28) Planorbis umbilicatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 100. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48. Planorbis complanatus Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 48. Planorbis submarginatus Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 52. Planorbis (Anisus) submarginatus Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, P. 547. Planorbis salonensis Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, P. 52, Planorbis cavinatus (non Múll.) var. Almera € Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 103. Planorbis contortus (non L.) Almera 8: Bofill, Bol. mapa geol. Espatia, 2. Ser., IV, 1898, p. 103. Barcelona (Bofill). Ca'n Tunis bei Barcelona (Bofill). 2 Exemplare. Rennbahn von Barcelona (Bofill € Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Zyvischen der Rennbahn und der Llobregatmúindung (Bofill). Viele Stúcre. Prat del Llobregat (Bofill). 5 Exemplare. (Maluquer). 6 Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. Gavà (Bofill). Viele Exemplare. (Rosals). 2 Exemplare. Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Stúcrxe. Rubí (Bofill). 1 Exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera dc Bofill). Viele subfossile Exemplare. Capellades (Romaní). Viele subfossile Exemplare. Unter den Stúicten dieser Art von Remolà fàllt eines durch seinen ungevòhnlich grossen Durchmesser (20 mm.) auf, vvir bilden es auf Taf. III, Fig. 28 ab. Pl. umbilicatus im unteren Llobregattale hat die Neigung, die nor- maler VVeise ebene Unterseite etivas zu vvòlben und hierdurch den Ba- salliel etivas nach oben zu verschieben, 4vodurch er in genvissem Grade an Pl. carinatus erinnert. Diese Eigenschaft hat Almera dé: Bofill zur irrtúmlichen Nennung dieser letzteren Art aus Ca'n Ubach veran- lasst. Der von den gleichen Autoren, ebenfalls von Ca'n Ubach de Rubí zitierte Pl. contorlus hat sich, nach Untersuchung der Belegexemplare, als sehr junge PJ. umbilicatus herausgestellt, 786 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (410) 118. Planorbis (Paraspira) rotundatus Poiret Planorbis votundatus Poiret, Cog. terr. fluv. de l'Aisne, 1801, p. 93. — Moquin-Tandon, Hist. moll. France, LI, 1855, P. 435, Taf. 30, Fig. 36- 46. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Almera Q Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. I0o3. — Malu- quer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48. Ca'n Tunis bei Barcelona (Martorell). 4 Exemplare. Prat del Llobregat (Bofill). 4 Exemplare. (Maluquer). 4 Exemplare in der Sammlung Aguilar-Amat. Ca'n Ubach de Rubí (Almera €: Bofill). 2 subfossile Exemplare. Capellades (Romaní). 2 subfossile Exemplare. Figols-les-Mines (Suàrez del Villar). 2 Exemplare. 119. Planorbis (Paraspira) spirorbis Linné Helix spivorbis Linné, Syst. nat., ed. X, 1758, P. 770. Planorbis spirorbis Rossmàssler, Icon., I, Heft LI, 1835, P. 106, Taf. 2, Fig. 63. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). 8 Exemplare. Capellades (Romaní). 2 Exemplare. 116 bis. Planorbis (Bathyomphalus) contortus Linné Helix contorta Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, P. 770. Planorbis contorius Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 433, Taf. 21, Fig. 2. — Almera 6: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 103. Ca'n Ubach de Rubí (Almera é: Bofill). Subfossil. 120. Planorbis (Gyraulus) glaber Jeffreys Planorbis elabey Jelfreys, Trans. linn. soc., XVI, 1830, p. 285. — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. Planorbis (Gyraulus) glaber Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Barcelona, X, 1920, p. 53. Planorbis laevis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 141. — Bofill, (411) A. Bofill i F. Haas 787 Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 128. Planorbis laevis var. Almera 8: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. I03, Taf. 8, Fig. 5. Barcelona (Martorell). 1r Exemplare. (Servain, Fagot). Ca'n Tunis bei Barcelona (Martorell). Viele Exemplare. Prat del Llobregat (Maluquer). Rubí (Martorell). Viele Exemplare. Ca'n Ubach de Rubí (Almera £: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Capellades (Romaní). 4 Exemplare. Gironella (Haas). Viele Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 7 Exemplare. 121. Planorbis (Gyraulus) albus Múller Planorbis albus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 104. Planorbis (Gyraulus) albus Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Bar- celona, XII, 1920, p. 65. Fígols-les-Mines (Suórez del Villar). 7 Exemplare. 122. Planorbis (Armiger) cristatus Linné Nautilus cristatus Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, p. 799. Planorbis nautileus Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 436, Taf. 21, Fig. 12. Planorbis imbricatus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 105. Planorbis nautileus var. imbricatus Almera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 103. Ca'n Ubach de Rubí (Almera és Bofill). 2 subfossile Exemplare. 123. Segmentina nitida Múller Planorbis nitidus Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 103. Segmentina nitida Bofill éc Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 54. Castelldefels (Haas). Viele Stiúcize. 124. Ancylus (Anceylus) simplex Buchoz Lepas simplex Buchoz in Aldrovandi, Lothr., 1771, p. 236. Ancylus simplex Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 134. — Ser- radell, Sota Terra, 1909, p. 143. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. 788 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (412) Nat., XVII, 1917, p. 47. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 47, Id., X, 1920, P. 54, Id., XII, 1920, P. 05. Ancylus (Ancylus) simplex Bofill, Haas é: Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 50. Ancylus fluviatilis Salvanià, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 2. Epoche, I, 1884, P. 429. — Serradell, Sota Terra, 10909, p. 143. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, l. c., XIV, I9I4, p. 50, 1. c., XIV, 1914, P. 145. Ancylus fluviatilis var. simplex Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. Ancylus fluviatilis var. capuloides Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. ó Ancylus fluviatilis var. viparius Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 64. Ancylus capuloides Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 65. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 47. Ancylus jani Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 135. — Chía, Mol. terr, agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Maluquer. Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125 .— Serradell, Sota Terra, 1909, P. 143. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 273. Ancylus lacustris (non Linné) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48. Barcelona (Bofill). 1r Exemplar. Sarrià bei Barcelona (Martorell). Viele Stúcizen. (Bofill). Viele Exem- plare. (Servain, Chía). Ca'n Tunis bei Barcelona (Rosals). Viele Stúcize. Zivischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmindung (Bofill). 3 Exemplare. Prat del Llobregat (Rosals). 4 Exemplare. Castelldefels (Haas). 7 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Salvafnd). (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Terrassa (Bofill). 7 Exemplare. Vallbona (Sagarra). 1r Exemplar. Capellades (Rosals). 7 Exemplare. (Romaní). Viele Stúcte, darunter ein subfossiles. Bruch (Rosals). Viele Stàcre. Montserrat (Serradell, Marcet). (Rosals). 10 Exemplare. Fígols-les-Mines (Rosals). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). Pobla de Lillet (Maluquer). (Rosals). Viele Exemplare. Der von Romaní von Capellades zitierte A. Jacustris hat sich nach Untersuchung des Belegexemplares als 4. simples herausgestellt, auch (413) 4. Boful i F. Haas 789 die in vielen Sammlungen /acusiris benannten Exemplare aus der Gegend von Barcelona gehòren zu der Buchozschen Art. Einige der von Haas in Castelldefels gesammelten Stúcte von 4. sím- plex vveisen die starlze Streifung auí, die Rúster zur Aufstellung seines 4. costulatus veranlasste. Aneylus (Velletia) lacustris Linné Paltella lacustris Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 783. Ancylus lacustris Almera éc Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. I02. Ancylus lacustris var. moquinianus Almera é: Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. I02. Ca'n Ubach de Rubí (Almera 8: Bofill). 3 subfossile Exemplare. Obuyohl diese Art aus dem súdlichen Frantreich, ja sogar aus den Ostpyrenàen, belzannt ist, vvurde sie unsres VVissens noch niemals rezent in Ratalonien nachgevviesen. Obgleich sie sicher noch in den sumpfigen Gebieten des Ampurdans und der Umgebung von Barcelona gefunden 1verden vvird, halten vir es noch fúr zu gevvagt, sie in die Zahl der Lata- lonischen Mollusten aufzunehmen, vveshalb sie hier in dieser Bespre- chung auch ohne laufende Nummer auítritt. Das pleistozàne Vorlom- men von 4. Jacitstris, das von Almera £ Bofill in Ca'n Ubach de Rubí nachgeviesen ist, erhóht die VVahrscheinlichteit, dass sie auch jetzt noch im Gebiete lebt und sich bisher nur den Nachforschungen der Sammler entzogen hat. 125. Caryehium minimum Múller Caryohium minimum Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 225. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 155. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Almera dc Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. Io4. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1914, P. 77. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P. 47. Barcelona (Bofill, Chía). Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera £ Bofill), in subfossilem Zustande. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 6 Exemplare 790 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (414) 126. Alexia myosotis Draparnaud dAuricula myosotis Draparnaud, Tabl. moll. France, 1801, p. 53: Hist. moll. France, 1805, p. 50, Taf. 3, Fig. 16-17. Alexia myosotis Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVI, 1916, p. 33. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). Castelldefels (Sagarra). 5 Exemplare in der Sammlung Bofill. 127. Ericia elegans Múller Nevita elegans Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 177. Ervicia elegans Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, P. 48, Id., X, 1920, P. 545 Id., XII, 1920, p. 66. Cyclostoma elegans Hidalgo, Catal. icon. descr. mol. terr. Esp., Port., Bal., 1875, p. 187.— Arnet € Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878, p. 126. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, II, 1879, p. 155. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 143. — Bofill, An. Ass. Exc. Cat,, I, 18382, p. 62. — Salvafià, Mem. R. Acad. Cienc. Nat. Barcelona, 2. Epoeche, I, 1884, p. 426. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 13. — Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., X, 1888, p. 123, l. C., XI, 1890, p. 202, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, P. 50, 51 2 52. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., I, 1901, p. 2, 1. (., III, 1903, P. 593. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 110. — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 775. — Serradell, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., VIII, 1908, p. 7, Sota Terra, 1909, P. 144, l. c., 171. — Marcet, Rev. Montserr, IV, 1910, p. 65. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist., Nat., XIII, 1913, p. 108. — Tomàs, Butll. imst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 66 .— Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIV, 1914, P. 50, l. C., p. 144. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 547. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 47 E 48. — Bofill, Haas £ Aguilar Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 51. Cyclostomus elegans Bofill, Bull. Ass. Exc. Cat., I, 1878, p. 13. — Ano- nym, Butll. Ass. Exc. Cat., IV, 1882, p. 127. Cyclostoma elegans var. lutetianum Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat, IV, 1904, P. 77. Cyelostoma lutetianum Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 192. — Bofill, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 50. — Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. ro4. — Bofill, Mem. R. Acad. Cienc. Barcelona, 3. Epoche, II, 1898, p. 334. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 59. — Serradell, Sota Terra, (415) 4. Boful i F. Haas 791 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 05. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 547. Barcelona (Hidalgo, Bofill, Servain, Chía). (Aguilar-Amat). 3 Exem- plare. Montjuich de Barcelona (Bofill). 4 Exemplare. (Haas). Viele Exem- plare. Sarrià bei Barcelona (Bofil). 4 Exemplare. Ca'n Tunis bei Barcelona (Gros). 2 Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). (Gros). 1 Exemplar. Gavà (Maluquer). Castelldefels (Gros). Viele Exemplare. (Haas). 15 Exemplare. Sant Feliu del Llobregat (Rosals). Vallvidrera bei Barcelona (Bofill, Salvafià). Papiol (Bofill). 1 Exemplar. Ca'n Ubach de Rubí (Almera £€: Bofill). Subfossil. Sant Llorenç del Munt (Arnet €: Bofill). (Bofill). 1 Exemplar. Avenc d'En Roca bei Corbera (Serradell). Piera (Bofill). 5 Exemplare. Capellades (Rosals, Tomàs). (Romaní). Viele Stúcte, darunter ein subfossiles. Turó Boada bei der Station Olesa (Bofill). 3 Exemplare. La Puda de Montserrat (Bofill). 5 Exemplare. Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Fagot, Maluquer, Serradell, Marcet). (Rosals). 12 Exemplare. (Haas). 2 Exemplare. Mura auí dem Berge Sant Llorenç del Munt (Bofill). 1 Exemplar. Montcau oberhalb von Mura, Sant Llorenç del Munt (Bofill). 2 Exem- plare. Olost del Lluçanès (Aguilar-Amat). Manresa (Coronado). (Bofill). 2 Exemplare. Solsona (Coronado). VVallíahrtsEapelle Olius bei Solsona (Navàs). 1 Exemplar. Z)vischen Manresa é:e Berga (Anonym). Sallent (Maluquer). 4 Exemplare. Puigreig (Bofill). Gironella (Maluquer). 2 Exemplare. Zvvischen Gironella €: La Baèlls (Haas). 5 Exemplare. Pont de Raventí (Haas). 8 Exemplare. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 2 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). 7 Exemplare. Zvvischen Guardiola é Bagà (Sagarra). 2 Exemplare. Bagà (Haas). 2 Exemplare. Greixa, in etva 1,300 m. Hóhe (Haas). 2 Exemplare. Pobla de Lillet (Bofill). 2. Exemplare. (Maluquer). (Haas). Viele Stúclee. 792 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (416) 128. Pomatias obscurus martorelli Bourguignat (Taí. 111, Fig. 29-38, Taf. IV, Fig. I-2) Pomatias martorelli Bourguignat in Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 144. — Fobelt, Catal. europ. Faunengeb. leb. Binnenconch. 2. Ed., 1881, p. 134. — Fagot, Annal. malac., II, 1884, P. 193. — VVesterlund, Fauna pal. Reg. leb. Binnenconch., V, 1885, P. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII, 1890, p. 279, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, P. 130. — VVagner, Monogr. Gatt. Pomatias, 1897, p. 25 £ 67. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. 59. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, p. río. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rey. Montserr., IV, 1910, p. 65. — Bofill, An. Junta Ciènc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 548. Cochlostoma martovelli Robelt, Cyclophoridae in 4Das Tierreicho, 1902, P. 503. Pomatias obscurus martorelli Bofill € Haas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVIII, 1918, p. 170. Pomatias obscurus var. Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 68. Pomatias cvassilabrum Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 143. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 66. Pomatias cvassilabris Fagot, Annal. malac., II, 1884, p. 193, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198. Pomatias hispanicus Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 144. — Fagot, Annal. malac., II, 1884, P. 193, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII, 1890, p. 279. — Couturier, Catal. coq. pal. coll. Hagenmúller, 1903, p. 58. — Serra- dell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, P. 273. Pomatias montsevralicus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XIV, 1897, p. 51, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 129. — Mas de Xaxars, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 93. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 59. — Novellas, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. río. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Montserr., IV, 1910, p. 66. — Faura, Mem. R. Soc. Esp. Hist. Nat., VI, 1910, P. 5607. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, P. 548. Pomatias montserraticus var. major Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barce- lona, II, 1917, P. 548. Pomatias labrosus VVesterlund, Fauna pal. Region leb. Binnenconch., V, 1885, p. 117. — Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198. — Bofill, Bull. Soc. Mal. France, VII, 1890, p. 279, Crón. Cient. (417) 4. Bofull i F. Haas 793 Barcelona, XIV, 1891, p. 51. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 130. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., III, 1903, P. 509. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Marcet, Rev. Mont- serr., IV, 1910, p. 66. Cochlostoma labrosum Iobelt, Cyclophoridae in 4Das Tierreicho, 1902, P. 502. Castelldefels (Font Quer). ro Exemplare. Terrassa (Rosals). Viele Stúcre. Berg Sant Llorenç del Munt, an der Quelle dels Abeuradors. (Bofill). Viele Exemplare. Turó Boada nahe der Station Olesa (Bofill). Viele Exemplare, Zvvischen Esparraguera és Monistrol de Montserrat (Bofill). Viele Exemplare. La Puda de Montserrat (Bofill). 6 Exemplare. (Aguilar-Amat). 12 Exemplare. Collbató (Bofill). 7 Exemplare. Zvvischen Monistrol und Montserrat (Bofill). Viele Stúcre. Montserrat (Coronado). (Bofill). Viele Exemplare. (Servain, Robelt, VVesterlund). (Fagot). 8 Exemplare. (Martorell). 6 Exemplare. (VVag- ner, Maluquer, Novellas, Mas de Xaxars, Serradell, Marcet, Faura). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare, Mura, Berg Sant Llorenç del Munt (Bofill). Viele Exemplare. Montcau, oberhalb von Mura, Sant Llorenç del Munt (Bofill). Viele Stúcre. VVallfabrtsEapelle Olíus bei Solsona (Navàs). o Exemplare. Der von Couturier (97, p. 58) angebene Fundort 4Barcelona, ist ohne allen Zxveifel falsch, auch hier vvird statt der Stadt die Provinz gleichen Namens gemeint sein. Die Nomentlatur der hier behandelten Form haben vvir an anderem Orte (142, p. 170) sehon besprochen und erllàrt, varum ihr der Name martorelli Bgt. zugommt. Ein mit diesem Namen von Fagot bestimmtes Exemplar vom Montserrat bilden vvir Taf. 3, Fig. 29, 30 ab. Pom. labvosus VVesterlund ist lediglich eine dicEschalige, voll aus- gevvachsene, mit starlem und geòhrtem Mundsaum versehene Form des martorelli, xvie vvir eines (ebenfalls vom Montserrat) auí Taf. 3, Fig. 33, 34 abbilden. Pom. montservaticus Fag. schliesslich ist nomen nudum geblieben. Er stellt in Bezug aufí Eigenschaíten des Mundsaumes eine in der Mitte zivischen martovelli (im Bourguignatschen Sinne) und Jabrosus stehende Form des ersteren dar. Einen Fagotschen Rotyp vom Mont- serrat bringen vvir auí Taf. 3, Fig. 31, 32 zur Abbildung. Die drei eben envàhnten, von uns unter der Bezeichnung P. obscu- vus martovelli Bgt. vereinigten Formen unterscheiden sich nur durch Eigenschaften ihres Mundsaumes, Eigenschaften, die Folgen des Stand. 27 794 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (418) ortes, des Alters und der Veranlagung jedes Stúctes sein Eónnen. VVas die frúher fúr so vvichtig gehaltene Verzierung der Schalen- oberflàche mit Streifen und Rippen anbelangt, so Ecnnen vvir ihr Eeine Bedeutung beimessen, sa sie an Stúcten vom gleichen Fundorte in den verschiedensten Stàricen auítritt. Ohne damit ein Gesetz aussprechen zu vvollen, fanden vvir aber, dass die von tief gelegenen Fundorten stamm- enden Stúcte im 0Allgemeinen yvveniger dicht und feiner gestreift vvaren, alss die von hóòheren Fundstàtten: Zum Beispiele die von Castelldefels, Terrassa, Esparraguera, la Puda de Montserrat, ja selbst die am Fusse des Montserrat in Collbató und Monistrol gesam- melten Pomatias unterscheiden sich leicht durch ihre verhàltnissmàssige Glàtte von denen vom hòheren Montserrat oder vom Sant. Llorenç del Munti Dieser Unterschied in der Oberdàchenstreifung ist gut an unsren Abbildungen zu ergennen, von denen Fig. 1, 2, Taf. IV. ein Exemplar von Castelldefels darstellt, vvàhrend die Originale der Fig. 29-34, Taf. II. vom Montserrat stammen. Obrvohl die Pomatias vom Montserrat und vom Sant Llorenç del Munt in ibren Hauptzúgen dúbereinstimmen, unterscheiden sie sich dauernd dadurch, dass die vom Sant Llorenç gevvòlbtere VVindungen besitzen als die vom Montserrat. Auí Taí. 3, Fig. 35-38, Sind 2 Exem- plare von Montcau, Sant Llorenç del Munt, abgebildet. Unsere Fundorte von Pom. obscurus martorelli gehòren zivei Gruppen an. An denen der ersten lebt die Sant Llorenç-Form, zu ibnen zàhit, ausser den auf dem genannten Bergstocre gelegenen Orten, Terrassa. An den Fundorten der zvveiten Gruppe Eommt die Montserrat-Form vor, zu ihnen gehòren, ausser diesem Berge selbst, Castelldefels, Turó Boada, Esparraguera, la Puda de Montserrat, Monistrol und Olíus bei Solsona. Ueber die Beziehungen dieses Pomatias zu den anderen Formen dieser Gattung 1iverden vvir bei Besprechung der folgenden Art reden. 129. Pomatias obscurus esseranus Fagot (Taf. IV, Fig. 3-8) Pomatias essevanus Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 197. Pomatias obscurus esseranus Bofill, Haas Q Aguilar-Amat, Treb. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1918, p. 51, Taf. 4, Fig. 14-15. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 49, Taí. 3, Fig. 17, 18, Id., X, 1920, p. 56, Taf. 3, Fig. 22-27, Id., XII, 1920, p. 67, Taf. 3, Fig. 1-3. Pomatias obscurus (non Draparnaud) Anonym, Butll. Ass. Exc. Cat, IV, 1882, P. 127. Pomatias noguevae Fagot, Crón. Cient. Barcelona, XI, 1888, p. 198 (no- men nudum): Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p. 132. (419) 4. Bofill i F. Haas 795 Pomatias vipacurcicus Bofill, Act. Mem. I Congr. Nat. Esp. Zaragoza, 1909, P. 204. Pomatias alopioides Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140 E 143. Pomatias organiacus Fagot, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., V, 1905, p. 140 Ec 143. Pomatias montserraticus (non Fagot) Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, P. 125. Pomatias bofilli Fagot, Hist. mal. Pyr. íranç. esp., 1892, P. 132. — — Maluquer, Bol. R. Soc. Esp. Hist. Nat., 1904, p. 125. Pomatias cvassilabrum (non Dupuy) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108. Zivischen Manresa dé Berga (Anonym). Sant Llorenç dels Piteus (Bofill). Viele Exemplare. Gironella (Maluquer). Viele Stúcie. Zvvischen Olvan und La Baèlls (Haas). Viele Exemplare. Berga (Rosals). Viele Exemplare. VVallfahrtsEapelle Corbera oberhalb von Berga. Viele Exemplare in der Sammlung Bofill. Pont de Raventí (Haas). Viele Stúcre. Zvvischen Pont de Raventí und Guardiola (Haas). 4 Exemplare. Figols-les-Mines (Suàrez del Villar). Viele Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare. Zvvischen Guardiola und Bagà (Sagarra). 1 Exemplar. Bagà (Haas). Viele Stúcre. Greixa, in 1300 m. Hóhe (Haas). Viele Exemplare. Falgars (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Pobla de Lillet (Maluquer). (Haas). Viele Exemplare. Montanya de Rus (Haas). 3 Exemplare. Castellar d'En Huch, an den Llobregatquellen (Bofill). Viele Exem- plare. (Maluquer). (Haas). Viele Stúcre. Fagot hat (1. c., p. 132) den Pomatias von den Llobregatquellen, den er von Bofill erhalten hatte, mit dem Namen bofil/i belegt, hat ihn aber nie beschrieben, er vergleicht ihn vohl (1. c.) mit seinem Pom. subobscuvus, làsst diesen aber ebenfalls unbeschrieben. VVir bilden diese Form in einem Bofillschen Exemplar auf Taf. 4, Fig. 7, 8 ab, damit man sich von seiner Úbereinstimmung mit Pom. obscurus esseranus úberzeugen Eann. Ferner bilden vvir (Taf. 4, Fig. 3, 4) ein StúcE von unserem nied- rigsten Fundorte Gironella, ab und eines (Taf. 4, Fig. 5, 6) von dem hòchstgelegenen, Greixa. VVas die Oberflàchenstreifung des Pom. obscurus esseranus im Llo- bregat-Gebiete anbelangt, so gilt das Gleiche 1vas vvir auch schon in unseren Studien úber die Tàler der Noguera Pallaresa und des Segre darlegten, nàmlich, dass an schattigen, feuchten, nach Noiden gelegenen 796 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (420) Orten (vvie Gironella, Falgars, Llobregatquellen) die Streifung zurúctgeht, fein vvird oder fast ganz verschvvindet, 1vàhrend sie an heissen, trocEnen, nach Súden geòfineten Stellen (Guardiola, Greixa, etc.) stàrter, unter Umstànden fast rippenfòrmig vvird. Das Verhàltnis von Pom. obscurus esseranus zu dem eben besproche- nen Pom. obs. martorellu ist das zvveier sich in ihren jevveiligen Verbreit- ungsgebieten, vertretender Lolalformen. Ihre Vermvandtschaít ist sehr nahe, ihre Ahnlichreit vvird durch den Besitz der gleichen VVandel- formen noch erhòht. Man vvird sie aber vvohl stets dadurch unterscheiden Eónnen, dass bei Pom. obs. martorelli die Stelle gròsster Bauchiglreit der Umgànge in deren Mitte, bei Pom. ots. esscranus aber unterhalb dersel- ben liegt. Mit dem Auffinden des Pom. obs. essevanus im oberen Llobregat- gebiete scheint sich unsere schon in vorhergehenden Arbeiten ausge- sprochene Ansicht zu bestàtigen, dass er fúr die in den vorpyrenàischen Sierren verlaufenden Oberlàufe der Súdabfiusse der Pyrenàen charalz- teristisch ist. Pom. obs. martorelli ist auí die súdòstlichen Vorberge dieses Gebietes beschrànEt, im VVesten vvird er, im Montsech, durch Pom. obscuvus montsiccianus erzsetzt. 130. Bythinia tentaculata Linné Helix tentaculata Linné, Syst. Nat., Ed. X, 1758, P. 774. È Bythinia tentaculata Moquin-Tandon, Hist. moll. France, II, 1855, P. 528, Taf. 20, Fig. 23-24. — Almera Q Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 83. Byihinia tentaculata var. producta Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, P. 4/7. Ca'n Ubach de Rubí (Almera X Bofill). 2 Subfossile Exemplare. Capellades (Romaní). 1 Exemplar. 131. Amnicola similis Draparnaud (Taí. IV, Fig. 21-28, 31-54) Cyolostoma simile Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 34, Taf. I, Fig. 15. Hydrobia similis Dupuy, Hist. moll. France, 1850, p. 552, Taf. 27, Fig. 9. Ammicola similis Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p, 147. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XVII, 1917, p. 48. Bytlimia similis Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 30. Cyolostoma anatinum Draparnaud, Hist. moll. France, 1805. P. 37, Taf. 1, Fig. 24-25. (421) A. Bofill i F. Haas 797 dAmmicola anatina Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14. Ammicola maceana Paladilhe, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XXI, 1860, p. 227, Taf. 19, Fig. 6-7. — Servain, Etude moll. Esp. Port., 1880, p. 148. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I4. — Letourneux dé: Bourguignat, Prodr. mal. terr. fluv. Tunisie, 1887, p. 145. — Fagot, Hist. mal. Pyr. franç. esp., 1892, p.:138. — Ma- luquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Bofill, An. Junta Cienc. Nat. Barcelona, II, 1917, p. 536. Ammicola emiliana Paladilhe, Rev. Mag. Zool,. 2. Ser., XXI, 1869, p. 229, Taf. 19, Fig. 22-23. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, P. 14. — Salvatià, An. Soc. Esp. Hist. Nat., XVII, 1888, P. 119. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. dAmmicola voigiana Salvanà, Crón. Cient. Barcelona, X, 1887, p. I4I, Amnicola monjoi Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona 1887, p. I4. Amnicola vallensana Almera dc Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 83, Taf. 5, Fig. 23. Barcelona (Bofill, Chía, Salvanià). Ca'n Tunis bei Barcelona (Paladilhe, Servain). (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Salvanà). Viele Exemplare. (Letovrneux £ Bourguignat, Fagot). (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. (Haas). Viele Exemplare. Zavischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmúndung (Bofill). Viele Exemplare. (Aguilar-Amat). Viele Exemplare. Llobregatmúindung (Bofill). 8 Exemplare. (Zulueta). Genist an der Llobregatmindung (Gros). 2 Exemplare. Prat del Llobregat (Bofill). Veile Stúcle. (Maluquer). (Aguilar- Amat). Viele Exemplare. (Rosals). Viele Stúcre. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). Viele Exem- plare. Castelldefels (Sagarra). (Haas). Viele Stúclze. Ca'n Ubach de Rubí (Almera 8: Bofill). 11 subfossile Stúcle. Terrassa (Bofill). Viele Exemplare. Capellades (Romaní). Subfossile Exemplare. Die Untersuchung von vielen hundert Stúcten hat uns úberzeugt, dass die úbliche Auseinanderhaltung der beiden Draparnaudschen Arten Amn. simalis und analima undurchfuhrbar ist. VVenn vir beide Rlassischen Formen unter dem alteren Namen símilis vereinigen, so geschieht es deshalb, iveil mir sie nicht nur durch alle Ubergànge ver- einigt fanden, sondern vveil sie nicht die EndpunEte, sondern nur innere Glieder einer iveit mehr Formen umfassenden Formentette sind. Die beiden Formen similis und anatina, so mie Draparnaud sie auffasste, finden sich an vielen Fundorten, vie z. B. in den VVasser- gràben der Llobregat-Ebene, durch verbindende Ubergànge aller Art vereinigt, vie aus uimsren Figuren 31-54 der Tafel 4, deren Originale alle vom gleichen Orte stammer, ersichtlich ist. An anderen Fundorten, 798 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (422) hòher flussaufvàrts, lebt gevòhnlich nur eine der beiden Formen, aber nicht ivohlumschrieben, sondern. stets in Gemeinschaít von Exemplaren, die schon in mehr oder minder starter Ausbildung den Ubergang zu der anderen darstellen. Rurz zusammengefasst làsst sich sagen, dass die 4mn. similis und anatina veibindende Formenrette an allen Fundorten vorgommt, aber nicht stets in ihrer ganzen Ausdehnung, statt eines Stúcles dieser Fette, in dem eine der beiden Draparnaudschen Formen enthalten ist, iSst auch manchmal nur das MittelstúcE vorhanden, das Mischcharaltere zvvischen beiden aufveisende Stúclte umfasst. Die Unterschiede zvischen den beiden in Frage stehenden Formen sind, im Grunde genommen, nicht gròsser als die zivischen vielen Xero- philen, die allgemein anergannter VVeise in einer und derselben Art vereinigt vverden: Amnicola anatina ist hòher als similis und vveist in- folgedessen vveniger bauchige Umgànge auí, vveniger tiefe Naht, vveniger geòfineten Nabel und eine iveniger hohe Múindung, die nicht der halben Gesamthóhe der Schale gleichEommt. VVie vvir schon vveiter oben ervvàhnten, stellen die beiden Drapar- naudschen Formen súmilis und anatina nicht die EndpunEte der sie vereinigenden Formentette dar, sondern nur Glieder innerhalb derselben. Zxvischen beiden liegenden Formen hat Paladilhe Artnamen beigelegt, vvie z. B. Ammicola compacta, sarahae und spivala, vvàhrend die Amn. emiliana desselben Autors in der Verlàngerung der Rette úber A. si- milis hinaus liegt. Amnicola voigiana Salvatià, die vvir Taf. 4, Fig. 21-26 nach einem Stúcre aus der ehemaligen Sammlung dieses Autors abbilden, ist nomen nudum geblieben, ebenso vie 4mn. monjo: Bgt., die nach Salvatià (62, p. 141) mit roigiana identisch ist. Beide gehòren in die Variationsbreite der Amnicola similis Drap. Auf Taf. 4, Fig. 27, 28 bilden vvir ein Exemplar der subfossilen 477. vallensana Alm. €: Boí. ab, das aus Ca'n Ubach de Rubí stammt. Es stellt eine Eleine und bauchige Form der A4mn. similis dar, vvie sie be- lvegten VVassergràben eigentúmlich ist und zu der auch unsre rezenten Stúcle von Terrassa gehòren. Belerandia marginata Michaud Paludina marginata Michaud, Compl. hist. nat. moll. terr. fluv. France, 1835, P. 98, Taf. 15, Fig. 58-59. Hydrobia marginata Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 573, Taf. 28, Fig. Io. Belgrandia marginala Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, P. 84. Ca'n Ubach de Rubí (Almera dé: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Von der Súdseite der Pyrenàen ist bisher Xeine rezente Belgrandia (423) 4. Bofill i F. Haas 799 belannt, 1vàhrend von der franzòsischen Seite mehrere Arten genannt Nverden. Die Auffindung einer solchen in subfossilem Zustande im Llo- bregatgebiete legt nun allerdings die Vermutung nahe, dass sie auch noch rezent dort vorlomme, aber ehe sich dies bestàtigt, ziehen vvir vor, Belgrandia masginata nicht mit laufender Nummer in die Liste der lebenden Mollusten Rataloniens aufzunehmen. Das einzige vorhandene Exemplar aus Ca'n Ubach ist zerbrochen, làsst aber eine einmvandíreie Bestimmung zu. 132. Paludestrina acuta Draparnaud (Taf. 1V, Fig. 17-20) Cyclostoma acutum Draparnaud, Hist. moll. France, 1805, p. 40, Taf. I, Fig. 23. Paludestrina acuta Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. Bythinia acuta Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 30. Paludestrina procerula Paladilhe, Rey. Mag. Zool., 2. Ser., XXI, 1869. P. 323, Taf. 19, Fig. 24-25. Paludestrina sp.2 Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. Barcelona (Paladilhe). Ca'n Tunis (Martorell). Viele Exemplare. Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Prat del Llobregat (Maluquer). (Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). Viele Exem- plare. Castelldefels (Sagarra). Capellades (Romaní). Viele Exemplare. Unter Vorbehalt stellen vvir die von Zulueta nicht nàher bestimmte Paludestrina von der Llobregatmindung zu acuta, da diese die hàufigste Art dieser Gattung in dem von uns behandelten Gebiete ist. VVie Germain (Moll. France, II, 1913, p. 305) stellen vvir Pal. Pro- cevula Pal. als eine sehr schlane Form in die Synonymie der acuta. Angesichts des Mangels an Abbildungen von Pal. acuta in den úblichsten und leicht zugànglichen Nacbschlagevverlen bilden vir auf Taf. 4, Fig. 17-20 zvvei Stúclze dieser Art, die von Ca'n Tunis bei Bar- celona stammen, ab. 133. Paludestrina brevispira Paladilhe (Taf. IV, Fig. 9-16) Paludestrina brevispiva Paladilhe, Annal. malac., I, 1870, p. 243, Ann. Sci. Nat., 6. Set., I, 1874, Taf. 3, Fig. 27-28. 800 Junta de Ciències Natuvals de Barcelona (424) Byithinella abbreviata (non Michaud) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XIV, 1914, p. 145. Bvythinella reyniesi (non Dupuy) Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat,, XVII, 1917, P. 47. Castelldefels (Haas). 1 Exemplar. Capellades (Rosals). Viele Exemplare. (Romaní). Viele Exemplare. Die von Locard (Coq. eaux douc. France, 1893, p. Io4, Fig. 103) Eopierte Originalabbildung dieser Art durch Paladilhe gibt Eeinen rech- ten Begriff von ihr, vveshalb xvir hier eine Reihe von Exemplaren von Capellades, die ungefàhr ihre ganze Variationsbreite umfassen, abbilden (Tai. 4, Fig. 09-16). Man vvird an ihnen ertennen, dass die Mehrheit der Stúclre von Capellades niedriger und enger gevvunden ist als das ven Pa- ladilhe abgebildete Exemplar. Die niedrigsten Stúclce von Capellades gleichen, mit Ausnahme ihres spitzen VVirbels, einigen Formen der By- ihinella bvevis so sehr, dass man veistehen Eann, varum einige Autoren sie als Bythinella abbreviala oder B. veymiesi zitiert haben. Paludestrina bvevispira, die vom ganzen franzòsischen Rúistengebiete des Mittelmeeres belannt ist, var bisher aus Ratalonien noch nicht genannt orden. Moitessieria simoniana Charpentier Paludina simoniana Charpentier in Saint-Simon, Miscell. malac., 1. Del, 1848, P. 39. Hydrobia simontana Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 574, Taf. 28, Fig. II. Moitessieria saint-simoni Germain, Moll. France, II, 1913, P. 315. Moitessieria massoti Bourguignat, Rev. Mag. Zool., 2. Ser., XV, 1863, P. 439. Taf. 21, Fig. 1-5. — Almera £ Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 84. Ca'n Ubach de Rubí (Almera é: Bofill). 1 subfossiles Exemplar. Germains Beispiel folgend haben xvir Moit. massoti, vvie Almera £ Bofill ihre Schnecle aus Ca'n Ubach de Rubí nannten, in die Synonymie von Moit. simoniana Charp. gestellt. Das einzige schon ervàhnte subfossile Exemplar von Ca'n Ubach ist etuvas zerbrochen, vveshalb die Bestimmung der Artzugehòrigreit als nur vorlàufig zu gelten hat. Immerhin genúgt der Erhaltungszustand des Stúctes, um seine Moitessieniennatur sicher festzustellen. In le- bendem Zustande ist bisher Eeine Moitessieria vom Súdhange der Py- renàen belannt gevvorden, doch verden solche vielleicht in den Ge- uàssern, die die blauen Mergel von Ca'n Ubach ablagerten, zusammen mit anderen von dort nur subfossil behannten Arten gefunden verden. (425) A. Bofull i F. Haas 801 Valvata piscinalis Múller (Taf. IV, Fig. 29, 30) Nevita piscinalis Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 172. Valvata piscinalis Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 583, Taf. 28, Fig. 13. Valvata piscinalis var. rubiensis Almera de Bofill, Bol. mapa geol. Es- pafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 84, Taf. 5, Fig. 26. Ca'n Ubach de Rubí (Almera €c Bofill). 6 subfossile Exemplare. Die Varietàt rubiensis Alm. dc Boí. von Ca'n Ubach, die vir nach einem Roty pus auf Taf. 4, Fig. 29, 30 abbilden, ist eine etivas niedrige Val. piscinalis, die etvva der Form alpestris Blaun. entspricht und die in Gebirgsgevvàssern lebt, eine Bedingung, die ivohl auf Ca'n Ubach zutiifít. In Capellades, von vvo Romaní Val. piscinalis' zitiert (I4I, p. 48), Eommt diese Art nicht vor, Romaní hatte, vvie vvir nachyveisen Eonnten, junge Stúcle von Ericia elegans Múll. mit unsrer Valvata vervechselt. 134. Valvata cristata Miúller Valvala cristata Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 198. — Dupuy, Hist. moll. France, 1851, p. 5837, Taf. 28, Fig. 16. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I4. Barcelona (Chía). Castelldefels (Haas). Viele Stúclre. 135. Sphaerium (Sphaerium) corneum Linné Tellina comnea Linné, Syst. nat., Ed. X, 1758, P. 678. Cyelas comnea Dupuy, Hist. moll. France, 1852, p. 066, Taf. 29, Fig. 4, — Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888, p. 37. Barcelona (Martozell). Ca'n Tunis (Haas). Viele Stúcte. Zuischen der Rennbabn von Barcelona und der Llobregatmúndung (Bofill). 3 Exemplare. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). 3 Exemplare. Castelldefels (Haas). Viele Stúcte. Terrassa (Bofill). 3 Exemplare. Unter den Stúclcen von Castelldefels befinden sich einige der star aufgeblasenen Form, die frúher als var. nucleus Stud. abgetrennt 1vurde. Ce 802 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (426) 136. Musculium lacustre Múller Tellina lacusiris Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, p. 204. Cycelas lacustris Dupuy, Hist. moll. France, 1852, p. 671, Taf. 20, Fig. 7. Sphaerium lacustre Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. 14. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. Barcelona (Chía). Zvvischen der Rennbahn von Barcelona und der Llobregatmúindung (Bofill). 4 Exemplare. Prat del Llobregat (Maluquer). Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). Viele Exemplare. 137. Pisidium amnicum Múller Tellina amnica Múller, Verm. terr. fluv. hist., II, 1774, P. 205. Pisidium amnicum Dupuy, Hist. moll. France, 1852, p. 679, Taí. 30, Fig. 1. — Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. Io8. — Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 293, Taf. 7, Fig. 35-39. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 59. Pisidium cazertanum (non Poli), Bofill, Catal. col. conch. Martorell, 1888 Pp. 77. Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). 1 Exemplar. Rubí (Martorell). Viele Exemplare. (Bofill). Viele Exemplare. (Ro- sals). Viele Exemplare. Piera (Bofill). 3 Exemplare. Guardiola (Rosals). (Haas). Viele Exemplare. Bagà (Sagarra), 2 Exemplare. Puig d'Alp, in 2410 m. Hóòhe (Rosals). Viele Stúcte. Die Gròsse der Stúclze dieser Art im Llobregattale ist von der Lage des Fundorts insofern abhàngig, als die gròssten nahe der Múndung, die Eleinsten hoch oben im Gebirge gesammelt vurden. So misst das Exemplar aus dem Teiche Remolà 9/5 mm. in der Lànge und 7 in der Hóhe, vvàhrend die gròssten vom Puig d'Alp nur long. 475, alt. 3 mm. haben. Pisidium amnicum vvurde von den Eatalonischen Autoren vielfach mit Pís. casevtanum vervvechselt und als solches zitiert. VVo uns Fein Prúifungsmaterial zur Verfúgung stand, var es nicht mòglich festzustell- en, um vvelche der beiden Aiten es sich in VVirElichfeit handelte, in solchen Fàllen behielten vvir die ursprúngliche Benennung bei, drúciten unsre Zvveifel aber durch ein vorgesetztes Fragezeigen aus. ra tt a a ça a ça zit S (427) 4. Bofull i F. Haas 803 138. Pisidium casertanum Poli Cardium caserlanum Poli, Test. utrius. Sicil., I, 1791, p. 65, Taf. 16, Fig. I. Pisidium casertanum Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 293, Taf. 9, Fig. 27-30. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, X, 1920, P. 59. Pisidium cazertanum Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I4. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zu- lueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. — Serradell, Sota Terra, 1909, p. 144. — Romaní, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat. XVII, 1917, P. 48. Pisidium dbevicum Clessin, MalaX. Bl.. XXX., 1873, S. 29. Taf. , Fig. 4, Syst. Conch. Cab.. 2. Ausg., IX. 3, S. 36, Taf. 4, Fig. 1-3. — VVoodivard, Catal. Brit. Pis., 1913, S. 32. 2. Barcelona (Chía). Ca'n Tunis bei Barcelona (Haas). Viele Stúclee. 2 Llobregatgenist an seiner Múndung (Zulueta). Prat del Llobregat (Bofill). 4 Exemplare. 2 (Maluquer). Capellades (Romaní). 1 subfossiles Stúci. 2 Montserrat (Serradell). VVie 1vir sehon bei Besprechung von Pís. amnicum Sagten, vvurde diese Art sehr hàufig unter dem Namen casertanum zitiert. VVo es uns nicht mòglich vvar, zu entscheiden, um xvelche der beiden Arten es sich handelte, versahen vvir das Zitat mit einem vorgesetzten Fragezeichen. Nach VVoodvard (126 bis S. 32) ist Pis. ibericum Cless. mit caser- tanum identisch, vvas Geyer und Haas die den im Senctenberg Museum zu Frantfurt a. M. befindlichen Typus der Clessinschen Form unter- suchten bestàtigen Eonnten. Pis. ibericum ist auf Stúcxe hin bescbrie- ben die von Barcelona stammen, und es làsst sich sogar fast mit Sicherheit behaupren dass der genane Fundort die Gràben des Llobre- gat bei Ca'n Tunis sind, da die Clessinschen Stúcxe genau mit den unsrigen vom genannten Orte úbereinstimmen. 139. Pisidium nitidum Jenyns Pisidium nitidum Jenyns, Trans. Cambridge, IV, 1833, p. 304, Taf. 20, Fig. 7-8. — Chía, Mol. terr. agua dulce Barcelona, 1887, p. I4. — Maluquer, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., II, 1902, p. 52. — Zulueta, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., IV, 1904, p. 77. — Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 295, Taf. 7, Fig. 5-I13, Taf. 9, Fig. 21-22. — Bofill € Haas, Treb. Mus. Cienc. Nat. Barcelona, IX, 1920, p. 515 Id., X, 1920, p. 60. 804 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (428) 2. Barcelona (Chía). Ca'n Tunis bei Barcelona (Haas). Viele Stúcize. Rennbahn von Barcelona (Bofill € Aguilar-Amat). 1 Exemplar. Zvvischen der Rennbahn und der Llobregatmúndung (Bofill). Viele Exemplare. 2 Llobregatmindung (Zulueta). Llobregatgenist an seiner Múndung (Gros). 1 Exemplar. Prat del Llobregat (Bofill). 1r Exemplar. 2 (Maluquer). Teich Remolà bei Prat del Llobregat (Rosals). 3 Exemplare. Castelldefels (Haas). Viele Exemplare. Genist in der Riera de Ca'n Llop bei Gironella (Haas). 1 StúcF. Auch hier versehen vir die Fundorte, von denen vvir Xein Beleg- material hatten, mit einem Fragezeichen. 140. Pisidium pulehellum Jenyns Pisidium pulchellum Jenyns, Trans. Cambridge, IV, 1833, p. 306, Taf. 21, Fig. 1-15. — Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 300, Taf. 9, Fig. 13-16. — Bofill €c Haas, Treb. Mus. Ciènc. Nat. Barcelona, X, 1920, p. 60, Id., XII, 1929, p. 72. Prat del Llobregat (Aguilar-Amat). 2 Exemplare. Gironella (Haas). 1 Stúcr. 141. Pisidium obtusale LamarcE Cvyolas obtusalis LamarcE, Anim. sans. vert., V, 1818, P. 559. Pisidium obtusale Almera 8 Bofill, Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898, p. 143. — Stelfox, Journ. of Conch., XV, 1918, p. 300, Taí. 9, Fig. 9-12. Pisidium fontinale (non C. Pír.) Rosals, Butll. Inst. Cat. Hist. Nat., XIII, 1913, p. 108, l. c., XIV, 1914, P. 145. 2 Ca'n Ubach de Rubí (Almera €: Bofill). Subfossil. 2 Capellades (Rosals). Pont de Raventí (Haas). Viele Stúcle. 2 Guardiola (Rosals). Von Ca'n Ubach lag uns Xein Material zur Bestàtigung der Bestimm- ung vor, das diesbezúgliche Zitat geht infolgedessen mit Fragezeichen. Rosals nennt von Capellades und Guardiola Pis. fontinale, das bisher noch nie aus Ratalonien zitiert xvorden var. Da eine Vervechslung dieser Pfeifferschen Art mit dem àusserlich sehr àhnlichen Pis. obtusale Lam. leicht mòglich ist und da die letztere Art im Llobregatgebiete nachgevviesen ist, bezogen vvir die Rosalsschen Zitate auf sie, betrachten unsre Entscheidung aber als fraglich. (429) 4. Bofill i F. Haas 805 DIE MOLLUSRENFAUNA DES LLOBREGATGEBIETES, NACH FUNDORTEN GEORDNET Dieser Teil geht ohne Schvierigleit aus den çFaunules de les loca- litats, im latalonischen Teile, Seite 227-256, hervor. Es erúbrigt hier nur, die ab und zu angemvendeten Zeichen zu erldlàren. Es bedeutet: 2. —Zvveifelhaíte oder unbestàtigt gebliebene Angaben, jo Nur fossil oder subfossil beEannte Arten, (ft) Subfossil und rezent gefundene Arten, XY o Nur aus Genist beEannte Arten, und (t) Aus Genist und lebend gesammelte Arten. ZUSAMMENFASSUNG VVir Eonnten die Unmenge von Namen, die den Binnenmollusien des Llobregatgebietes beigelegt vvorden ivaren und die aus unsren, 4Liste der aus dem Llobregatgebiete ervàhnten Arten, hervorgehen, auf í4I Arten und Unterarten zurúchíuhbren, und zvvar aus den folgenden Grún- den. In vielen Fàllen mussten vir nach den NomenElaturreglen ungúltig genvordene Namen dem anergannten unterordnen, in anderen, vveit zahlreicheren aber, vvie in den verànderlichen Xerophilen, Pupen und Ferussaciiden, stellten vvir in die Synonymie altbetannter Arten Namen, die der Bourguignatschen Schule ihre Enstehung verdanfen und die vir, hàufig an Hand von Rotypen, als unbaltbar erfanden. Auch an- geblich im Llobregatgebiete vorsommende Arten, deren Nennung aber, vvie verschiedentlich in uns zur Verfúgung gestellten Sammlungen nach- gevviesen vverden Eonnte, auf unrichtiger Bestimmung beruhte, finden sich in der Synonymie der Formen, mit denen sie versvechselt vvorden varen. Von diesen letztgenannten Fàllen seien 4 hier ihrer grossen theo- retischen Bedeutung halber genannt: Helix ( Fruticicola) villosa Stud., die Salvatà von Vallvidrera nennt und die vvir unter Vorbehalt auí H. ( Fruticicola) sericea martovell) Bgt. beziehen, Pupilla (Pupilla) triplicata Stud., Coryna biplicata Mich., die beide von Serradell und Anderen vom Montserrat zitiert verden und die aufí Verxvechslung mit P. (Pupilla) muscorum Múll. beruhen, und schliesslich 806 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (430) Hohemuvarihia bugesi Bgt., von Serradell ebenfalls vom Mont- serrat genannt, die vvir in der Sammlung Serradell als Caect- lioides acicula Múll. feststellen Eonnten. VVurden Arten von Fundorten genannt, vvo sie sicher nicht vor- Eommen, so stellten vir sie in die Synonymie von solchen, mit denen sie 1vahrscheinlich oder sicher vervvechselt vvorden varen, vvie z. B. H. (Tachea) hovtensis Múll. von Vallvidrera und vom Montserrat, die auí mveisslippige Exemplare von H. (Tachea) nemoralis L. zu beziehen ist, oder die Subfossile H. (Tachea) vindobonensis C. Pír. (— austriaca Mhlfid), von Ca- pellades, deren Nennung gleichíalls durch Vermechslung mit nemoralis entstanden ist. Im Falle, dass anergannte Arten, die in Grenzlàndern Rataloniens leben, aus dem Llobregatgebiete genannt aber spàter nicht mehi be- stàtigt murden, haben vir sie unter ihrem Namen, aber ohne Ordnung- nummer ersvàhnt. Die gleiche Art der Ermvàhnung vvurde den Arten zuteil, die nur in subfossilem Zustande aus dem Gebiete des Llobregats befannt sind. Auf diese VVeise vvurden behandelt: Helix (Archelix) alcnensis Fér., Fevussacia terveri Bgt., Pupa (Modicella) similis Brug,, Succinea avenaria Bouch. Chant., Planorbis (Planorbis) corneus L., und P1. (Planorbis) dufourei Graells, die entiveder eingeschleppt oder genannt und nie mehr bestàtigt vvorden sind, und Orcula dolium var. plagiostoma A. Br., Planorbis (Bathyomphalus) contortus L., Ancylus (Velletia) lacustris Múll., Belgrandia marginata Mich., Moitessieria simoniana Charp., und Valvata piscinalis Múll., die man nur Subfossil, nicht aber lebend aus dem Llobregatgebiete Eennt. VVegen Einzelheiten bezúglich der eben àufgezàhlten Arten sehe man in den einzelnen Besprechungen nach. Die ebenfalls im Llobregatgebiete nur subfossil beEannten Succinea oblonga Drap. und Planovbis (Avmiger) cristatus Múll. vvurden trotzdem mit Ordnungsnummer in die Liste der lebenden Mollusten auígenomm- en, vveil sie lebend in den benachbarten Flussgebieten gefunden murden und ihr Nachuveis in dem des Llobregat mehr als ivahrscheinlich ist, (431) 4. Bofill i F. Haas 807 Infolge ihrer Umyvahrscheinlicbleit, die fast schon an Unmògichreit grenzt, vverden vvir in unsren zoogeographischen Betrachtungen die fol- genden Angaben nicht berúcbsichtigen: Vitrina major Fér., V. pellucida Múll., Azeca tridens Pult., und Ovcula dolium Drap., die alle 4 Salvafià in Vallvidrera gefunden haben vvill, und Pyvamidula (Gonyodiscus) rotundata rotundata Múll., und Helix (Trochula) conica Drap., die von Serradell und Anderen vom Montserrat genannt vverden. Unter den 4 von Salvafià genannten Arten Eónnte man Orcula do- lum durch das subfossile Vortommen in Ca'n Ubach bestàtigt glauben, doch vvàre dann sehr auffàllig, dass Rein anderer der vielen Erforscher des so oít besuchten Fundortes Vallvidrera sie vviedergefunden hat, es ist also doch vorzuziehen, die Salvafiasche Angabe, vvie so viele an- dere von ihm, ganz unberúclsichtigt zu lassen. VVas die beiden von uns bezvveifelten Angaben vom Montserrat an- belangt, so gehòrten alle von uns untersuchten Pyr. (Gonyodiscus) vo- tundata von dort der Unterart omalisma Bgt. an, da es mehr als unyahr- seheinlich ist, dass neben dieser omnalisma auch die andere Unterart 70- tundata lebt, muss eine Vervvechslung zvischen beiden die Serradellsche Angabe der rotundata votundata veranlasst haben. Die Nennung der stets so lEtistennahe bleibenden He/ix (Tro. Jutla) conica Drap. vom Mont- serrat glauben vir ohne VVeiteres úbergehen zu dúrfen. 808 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (432) ÚBER DIE ANGEBLICH FOSSILEN BINNENMOLLUSREN DES LLOBREGATGEBIETES Nicht alle Binnenmollusten des Llobregatgebietes, die als fossil beschrieben vvurden, sind als solche zu betrachten. Nur zvei der in unsrer vorliegenden Arbeit behandelten Formen sind vvirElich fossil, nàmlich Helix depereti Loc. und H. almerai Loc., die beide in einer Grotte im heutigen Pare Gúell in Barcelona-Gracia, unter einer Reste von Rhinoceros merchi Raup enthaltenden Schicht gefunden vvurden, also dem àlteren Pleistozan angehòren, die Fossilitàt beider Formen bleibt also unangefochten, nicht aber ihre Artberechtigung, denn vvir mussten beide, nach Untersuchung der Originalexemplare, mit der rezenten Helix (Cryptomphalus) aspersa Múll. vereinigen. Almera € Bofill haben (Bol. mapa geol. Espafia, 2. Ser., IV, 1898) eine Reihe von Binnenmollusten aus dem blauen Ton und dem Sand- lehm von Martorell, Rubí und Ca'n Ubach de Rubí als dem Sizcilien, also dem oberen Pliozàn angehòrig, beschrieben. VVir haben ihr Material nachgeprúít und gefunden, dass alle in ihm enthaltenen Formen noch heute lebenden Arten angehòren, selbst die als neu beschriebene Arten, die der Fauna der genannten Fundorte scheinbar ein besonderes Ansehen gaben, mussten vxvir mit rezenten, làngst beEannten und erEannten, vereinigen. Die Beschaffenheit des Bodens, in dem die angeblichen pliozànen Mollusten gefunden vvurden, bestàtigt unser rein conchyliologisches Ergebnis. Die Fundorte befinden sich in Anschvemmungen von Giess- bàchen in einer Art von Schvemmlehm, vvie er sich noch heute tàglich bildet, und úber dem lzeine Schicht von festlegbarem Alter liegt, durch die viederum das der Mollusten fúbrenden Schicht bedingt vvàre. Aus den angebenen Grúnden haben vvir die Mollusten von Martorell und Ca'n Ubach auch nicht als fossil, sondern als subfossil bezeichnet. VVir fassen sie, da sie auch stets in Nestern zusammen, nicht vereinzelt gefunden ivurden, als rezente Genistschnecten der Giessbàche auí, die vom Berge Sant Llorenç del Munt zum Llobregat heruntergommen. Diese ihre HerEunít aus Genist vvird auch durch das Vorhandensein von Gattungen vvie Belgrandia und Moitessieria bestàtigt, die sich Eaum je in anderen Gelegenheiten finden xverden. Da vir von vielen Nebenflissen des Llobregat úberhaupt nech leeine MollusEen lxennen, ist es nicht ausgeschlossen, dass sich die beiden eben ervàhnten, rezent bisher aus Ratalonien nicht betannten Gatt- ungen dort noch lebend nachuveisen lassen, (433) 4. Bofill i F. Haas 809 Die folgende Liste fúhrt auf der linten Seite die Arten von Ca'n Ubach de Rubí und Martorell in der von Almera é: Bofill gebrauchten Benenn- ung an, vàhrend die rechte Seite die von uns vorgenommenen Ànderun- gen in der Nomentlatur und der Bestimmung angibt: Amnicola vallensana Alm. éc Bof., P. 83, Taf. 5, Fig. 23. Bythinia tentaculata L., p. 83. Moitessieria massoti B8gt., p. 84. Belgrandia marginata Mich., p. 84. Val atapiscinalis var.vubiensis Alm. dc Bof., p. 84, Taf. 5, Fig. 26. Helix pulchella var. laevis Sandb., P. 96, Taf. 7, Fig. 4. H. pulchella var. laevis Sandb., partim H. nemoralis L., p. 97. H. alluvionum Serv., p. 97, Taf. 7, Fig. 5. H. paladilhei Bgt., p. 97, Taf. 7, Fig. 7. H. acosmia B8t., p. 97, Taf. 7, Fig. 6. H. monasteriolensis Fag., P. 97, Taí. 7, Fig. 8. H. montsevratensis Hid., p. 97. H. praestriolata Alm. €: Bof., p. 98, Taí. 7, Fig. 9. H. conica Drap., p. 98. H. carthusiana Múll., p. 98. H. sivigella Drap., p. 98. Hyalinia mitens Gmel., p. 98. Hyalinia cvystallina Múll., p. 99. Conulus fuluus Drap., p. 99. Succinea pfeifferi Rossm., p. 99, af 7 MES: II. Succinea oblonga Drap., p. 99, Taf. 7, Fig. ro. Succinea oblonga Drap., partim. Rumina decollata L., P. 99. 28 —/mmicola similis Drap. — Bythinia tentaculata L. — Moitessieria simoniana Charp. — Belgrandia marginata Mich. — Valvata piscinalis Múll. —H. (Vallonia) pulchella Mill. —H. (Vallonia) excentrica Sterlà. —H. (Tachea) nemoralis L. . (Xerophila) variabilis Drap. —H. (Candidula) vugosiuscula mce- nistrolensis Fag. —ls Bgt. (Cand.) striata barcinensis —H. (Cand.) vugosiuscula mont- stvolensis Fag. —H. (Cand.) striata montserraten- sis Hid. —H. ( Fruticicola) hispida L. —H. (Trochula) conica Drap. —H. (Carthusiana) carthusiana Mill. —H. (Theba) strigella vuscinica Bgt. —Hyalinia (Polita) mitens Gmel. —Hyalinia (Vitrea) cvystallina Mill. —Euconulus fulvus Mill. —Succinea pfeifferi Rossm. —Succinea oblonga Drap. —Succinea putris L. — Rumina decollata L. 8I0 Zua lubrica Múll., p. 100, Taf. 7, Fig. 12. Pupa montserratica Fag., p. I00. P. dolium var. plagiostoma A. Br., P. 100, Taf. 7, Fig. 13. P. (Lauria) umbilicata Drap., p. 100 Taf. 7, Fig. I4. P. ( Vertigo ) antivertigo Drap., P. 100. Limax variegailus Drap., var., P. Ior, Taf. 8, Fig. I. Limnaea fragilis L., p. I01. L. fragilis var. corvus, p. IOI. L. truncatula Múll., p. rom, Taf. 8, Fig. 3. L. ovata Drap., p. 101. L. vulgaris C. Pit., p. 102, Taf. 8, Fig. 2. L. deformata Alm. € Bof., p. r02, Taf. 8, Fig. 4. Ancylus lacustris L., p. 102. A. lacrstris var. moquinianus Bgt., p. 102. Planorbis cavinatus Múill., P. 103. Var., Pl. nautileus var. imbricatus Múll., P. 103. Pl. votundatus Poir., p. 103. Pl. contortus L., P. 103. P1. laevis Ald., var., p. 103, Taf. 8, Fig. 5. Caryehium minimum Múll., p. 104. Cvyelostoma lutetianum Bgt., p. I04. Pisidium obtusale C. Pít., p. 143. Junta de Ciències Naturals de Barcelona (434) —Synonym von Zua subeylindri- ca L. — Pupa (Modicella) polyodon Drap. —Oreula dolium var. plagiostoma A. Br. —Synonym von Pupilla (Lauria) cylindracea Costa. — Vertigo antivertigo Drap. —Synonym von Limax flavus L. — Lymnaea (Limnus) palustris Mill. —L. (Limnus) palustris Múll. —L. (Galba) tvuncatula Mill. —Synonym von L. (Radix) li- mosa L. —L. (Radix) limosa L. —L. (Radix) limosa L. —Ancylus (Velletia) lacustris L, —4. (Velletia) lacustris L. — Planorbis (Tropidiscus) umbilica- tus Múll. —Pl. (Avmiger) cristatus) Múll. — Pl. (Paraspira) votundatus Poir. — Pl. (Bathyomphalus) contortus L. —Synonym von Pi. glater Jefír. —Caryehium minimum Mill. — Ervicia elegans Múll. — Pisidium obiusale Lam.—Da die Belegexemplare dieser Art uns nicht zugànglich vvaren, Eonnten vvir nicht feststellen, ob ihre Bestimmung einvandfírei ist. (Gyraulus) Aus dieser Liste geht hervor, dass vvir die folgenden, von Almera (435) A. Bofill i F. Haas 811 dc Bofill fúr neue Arten gehaltenen Formen als Synonyme von altbelzann- ten noch lebenden Spezies zu gelten und deshalb zu verschuvinden haben: Ammicola vallensana, Valvata piscinalis var. vubiensis, Helix praestriolata und Limnaeca deformata. Mit der Ausmerzung dieser vermeintlichen Arten, die der Fauna von Ca'n Ubach und Martorell ein von der rezenten verschiedenes Aus- sehen verliehen, besteht diese angeblich pliozàne nur noch aus auch heute noch lebenden Arten, von denen einige allerdings nicht nehr heutigen Tags im Llobregatgebiete gefunden vverden, diese sind: Ovcula dolium var. plagiostoma A. Br., Succinea oblonga Drap., Planorbis ( Bathyomphalus) contortus L., Pl. (Avmiger) cristatus L., Ancylus (Velletia) lacustris L., Belgvandia marginata Mich., Moitessieria simoniana Charp., und Valvata piscinalis Múll. Die Tatsache, dass diese heute im Llobregatgebiete verschvundenen Arten in den nòrdlichen Nachbargebieten noch vorllommen, legt die Ansicht nahe, die Zeit der Ablagerung des MollusEen fúbrenden Schivemm- lehms von Ca'n Ubach de Rubí und Martorell sei eine feuchtere, schatti- gere gevvesen, vvie die heutige, eine Zeit, in der im Llobregattale noch reichlicher VValdbestand vorhanden var. Die von Romaní fúr quaternàr gehàltene Fauna von Capellades ist in nichts von der heutigen zu unterscheiden, ihr Fundort ist eine màch- tiger Rallctufí, dessen Bildung noch andauert. VVir haben es aus diesem Grunde vorgezogen die in ihm gefundenen Formen als subfossil zu bezeichnen. 812 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (436) SCHLUSSFOLGERUNGEN VVie in den Tàlern der beiden Nogueras und des Segre besteht auch in der des Llobregat die Mollustenfauna aus 3 verschiedenen Gruppen, die 3 geographischen Gúrteln entprechen. In den eben ervàhnten 3 Nach- bartàlern nannten vir diese 3 Gúrtel den der Hochpyrenàen, den der pràpyrenàischen Sierren und den des Montsech, und fanden in jedem einzelnen eine fúr ihn bezeichnende Mollustenfauna. Im Llobregattale fehlt der hochpyrenàische Gúrtel, da die Quelle des Flusses schon in dem der pràpyrendischen Sierren liegt, auch sein ganzer Oberlauí ist in diesem Gúrtel, den er in einigen, aber Eeinesmvegs mit denen des Segre vergleichbaren Congosts durchbricht. Bei Gironella verlàsst der Llobregat den eben genannten Gúrtel und tritt in ein oligo-miozànes, durch die starle Ausbildung von Geròll- bànten (Puddings) charalzterisiertes Gebiet ein, das der Cardoner etvvas vveiter nòrdlich, zvvischen Sant Llorenç dels Piteus und Solsona erreicht. Dieses Gebiet stellt eine nach dem Meer zu langsam abfallende Ebene dar, aus der die Berge Montserrat und Sant Llorenç del Munt vvie Inseln hervorragen, in ihm hat sich eine besondere MollusEenfauna herausgebildet, die vvir nach dem Orte ihrer deutlichsten und stàrEsten EntvicElung die montserratische nennen vyollen. Dieser zvveite Faunengúrtel stòsst mit dem dritten, dem Jittovalen, in geringer Entíernung vom Mittelmeer zusammen. In den Gúrtel der pràpyrenàischen Sierren, dessen charalteristische Mollustenformen vvir gleich nennen vverden, sind aus den Nachbartàlern einige Arten der Hochpyrenàen eingedrungen, die sich aber nicht vveit abuvàrts verbreitet haben. Es sind: Helix (Hygromia) limbala odeca Bgt., die bis Pobla de Lillet ab- vvàrts gelang ist, H. (Chilotrvema) desmoulinsi subsp. (Castellar d'En Huch), und H. (Avianta) arbustorum xatavti Far. (Bis Montanya de Rus). Mit diesen Arten zusammen leben die folgenden fúr den Gúrtel der pràpyrenàischen Sierren bezeichnenden, die vvir hier mit ihrem tiefsten VerbreitungspunEte im Llobregattale angeben: Helix (Xerophila) evicetorum Múll. (Fígols-les-Mines), H. (Cmlostoma) comea Drap. (Guardiola)., H. (Tachea) hortensis Múll. (Guardiola). Buliminus (Zebrinus) detvitus Múll. (Gironella u. Solsona), Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof. (Guardiola), P. (Modicella) secale Drap. (Pobla de Lillet), (437) 4. Bofill i F. Haas 813 Clausilia (Marpessa) laminata Mont. (Pobla de Lillet), Cl. (Euzmicia) abietina Dup. (Figols les Mines), Cl. (Euzmicia) pyrenaica Charp. (Guardiola), Azeca tridens Pult. (Pobla de Lillet), und Pomatias obscuvus essevanus Fag. (Gironella). Der vorhin von uns neu getauíte montserratische Gúrtel ist durch die folgenden Unterarten charalterisiert: Hyalinia (Polita) glabva harlei Fag., H. (Polita) pura courquini Bgt., loricpaenets Hid. (Montserrat) Helix (Candidula) striata. .. 4 betulonensis Bot. (Sant Llorenç del Munt) H. ( Fvuticicola) sevicea bofilliana Fag., Pupa (Modicella) affinis bofilli Fag., und Pomatias obscurus martorelli Bgt. Das Vorhandensein von zxvei verschiedenen Lolalrassen von Helix (Candidula) striata, der montserratensis und der betulonensis, erElàrt sich durch ihr Vorgommen auí den beiden isolierten Berginseln Montserrat und Sant Llorenç del Munt. Der Littoralgúrtel besitzt eine grosse Menge fúr ihn bezeichnender Arten, die vvir, mit dem PunÈte ihres tieísten Eindringens in das Llo- bregattal, in der folgenden Liste zusammenstellen: Leucochroa candidissima Drap. (Capellades), Helix (Xerophila) variabilis Drap. (Pobla de Lillet), . (Xerophila) maritima Drap. (Igualada und Monistrol), . (Xevophila) arigonis Rossm. (Pobla de Lillet), (Candidula) apicina Lam. (Vallvidrera), (Candidula) conspurcata Drap. (Zivischen Manresa und Berga), (Trochula) conica Drap. (Martorell), (Trochula) elegans Drap. (Terrassa), . (Cochicella) conoidea Drap. (Sant Feliu del Llobregat), . (Cochlicella) barbara L. (Igualada), . (Cochlicella) acuta Múll. (Igualada), . (Cavacollina) lenticula Fér. (Terrassa), . (Macularia) companyonii Al. (Barcelona), . (Euparypha) pisana Muúll. (Igualada é: Manresa), Clausilia (Papillifera) bidens L. (Gelida), Cl. (ERuzmicia) rugosa Drap. (Montserrat), Fevussacia folliculus Gron. (Sallent), Bullinus contortus Mich. (Littoral), Physa acuta Drap. (Terrassa), Alexia myosotis Drap. (Littoral), Paludestrina acuta Drap. (Capellades), und Pal. brevispira Pal. (Capellades). RRRASSNE RS RE 814 : Junta de Ciències Naturals de Barcelona (438) Zu dieser Liste Eònnten vir noch Helix (Archelix) punctata Mill. hinzufúgen, die bis Guardiola hinauísteigt, und H. (Eobania) vermi- culata Múll., die noch bei Mura gefunden vvurde, vvenn nicht der Mensch zur Ausdehnung des Verbreitungsgebietes dieser beiden essbaren Arten beigetragen hàtte. Arten, vie Helix (Pseudotachea) splendida Drap. und Rumina decollata L., die úberall dem Menschen gefolgt sind und sogar in den Hochpyre- nàen zu finden sind, Eònnen nicht mehr als Littoralformen angespro- chen vverden, die sie urspringlich sind. Einen Eindringling aus der valenzianischen Region stellt Malaco- limax valentinus Fér. dar, den Chía und CocBerell von Barcelona nennen. Um sich ein Bild davon zu verschaffen, vvie die drei von uns unter- schiedenen Faunen im Llobregatgebiete sich zu einander verhalten, genúgt es, die Faunen der einselnen Fundorte auf ihre Zusammensetz- ung zu prúfen. VVir vvollen deshalb auch auf diese Frage nicht vveiter eingehen und hier nur ein paar Arten ervàhnen, die sich besonders vveit tber die Grenzen des ihnen entsprecbhenden Gúrtels hinaus verbreitet haben: Pomatias obscurus martorelli Bgt., von Olius bei Solsona bis Cas- telldefels am Ufer des Mittelmeeres bexannt. Helix (Xevophila) variabilis Drap., und H. (Xerophila) arigonis Rossm., die sich vom Littoral bis nach Pobla de Lillet verbreitet haben. H. (Xerophila) maritima Drap., geht nur bis Igualada und Mo- nistrol de Montserrat. Clausilia (Papillifeva) bidens L., in ziemlicher Entfernung vom Meer in Gelida gefunden. Paludestrina acuta Drap., und Pal. brevispira Pal., vvurden beide in Capellades, in der Luítlinie 70 Rm. vom Meer entfernt, in vòllig sússem VVasser gefunden. Die interessantesten Beziehungen gehen aus der LoEalfauna von Guardiola hervor, vvo sich neben vvenigen hochpyrenàischen und litto- ralen Charalterformen nicht vvenige montserratische und sehr viele der pràpyrenàischen Sierren zusammen vorfinden. Gehen vir nun zur Vergleichung der Faunen der 3 Gúrtel des Llo- bregatgebietes mit den entsprechenden der sehon behandelten Nach- bargebiete úber. Um mit dem Gúrtel der pràpyrenàischen Sierren anzufangen, finden vvir die Charalsterform des Segretales, Pupa (Modicella) affinis andorren- sís Bgt. im Llobregattale durch die Unterart catalonica Bof. vertreten, 1vàbrend Helix (Candidula) carascalensis oveaniaca Fag. des ersteren im zxveiten leine entsprechende Lolalform ausgebildet hat. Beiden Tàlern ist Pomatias obscurus essevanus Fag. gemein, den vvir schon in der Congostregion der Essera und der beiden Nogueras gefunden hatten. Die Fauna des montserratischen Gúrtels bietet viele Ubereinstimm- (439) A. Bofill i F. Haas 815 ungen mit der des Montsecgebietes: fast alle der fúr das letztere bezeich- nenden Formen besitzen in der montserratischen Zone eine entsprechende Form, vie aus der folgenden Liste hervorgehen vvird. MONTSECHGEBIET MONTSERRATGEBIET Hyalinia (Polita) cellaria montsicci —Hyalinia (Polita) glabva harlei Fag. Bof. H. (Polita) nitens cyclotus Bof. H. (Polita) pura courquini Bgt. Helix (Candidula) striata montsic-Helix (Candidula) montserratensis ciana Bof. Hid. un 1 befulonensis Bof. Pupa (Modicella) affinis montsic- Pupa(Modicella) affinis bofili Fag. ciana Bof. Pomatias obscurus montsiccianus Bot. —Pomatias obscurus martorelli Bgt. Fúr Helix ( Fruticicola) sericea bofilliana Fag. vom Montserrat ist im Montsec noch Eeine Gegenform aufgefunden vvorden. Pupa (Modicella) quenacea Brug. und P. (Mod.) megacheilos Crist. dc Jan, die im Montsech durch die Lolalformen pulchella Boí. und microchilos Bof. vertreten sind, haben im Montserratgebiet Reine eignen Unterarten ausgebildet, die erstere ist dort durch die in Bezug auf die Zahl der Múndungszàhne so verànderliche typische Form, die zvveite durch die pràpyrenàische Form goníostoma Estr. ersetzt. Dem montserratischen Gúrtel fehlen Helix (Chilotrema) desmoulinsz Far. und H. (Tachea) hortensis Múll., die im Montsech leben, und zvvar die erstgenannte Art in der Unterart atricha Bof. Die Fauna des littoralen Gúrtels ist begreiflicher VVeise im Llobregat- gebiete viel stàrter entvviclelt als in den Tàlern der beiden Nogueras und des Segre, vo mir nur die folgenden fúr ihn bezeichnenden Arten nachuveisen Eonnten: Helix (Cochlicella) acuta L., H. (Cochlicella) barbara Mill., H. (Eyuparypha) pisana Múill., Fevussacia folliculus Gron., und Physa acuta Drap. Von den fúr die òstlichsten Pyrenàentàler bezeichnenden Arten fanden sich im Llobregatgebiete Helix (Chilostoma) cornea Drap. und H. (Arianta) arbustorum xatarti Far., die beide vvestlich bis ins oberste Segretal vordringen, sovvie Testacella companyonii Dup. und Pupa (Modicella) affinis catalonica Bof., die im Llobregattale ihre vvestliche Verbreitungsgrenze finden. Als negatives bezeichnendes Merlemal fúr die Mollustenfauna des Llobregatgebietes muss das gànzliche Fehlen von Najaden gelten, die in den Nachbargebieten zu beiden Seiten reichliche Vertreter besitzen, ÍNDEX DE LES ESPÈCIES ESMENTADES EN EL TEXT Abbreviata Mich., Bythinella. 38, 219 220, 424 abietina D up., Clausilia. .. 174, 175 176, 268, 388, 389, 437 acicula Múll., Achatina. 35, 186, 398 acicula Múll., Buccinum.. 186, 398 acicula Múll., Cionella. 35, 187, 398 acicula Múll., Caecilianella. 35, 186 398 acicula Múll., Caecilioides .. 35, 186 188, 258, 398, 399, 430 acomplia Bgt., Helix ...... 25, 72 75, 308, 3II acomptia Bg., Xerophila, 25, 72, 308 acomptiella Loc., Helix..... 25, 73 75, 309, 310, 3I1 acomptiella Loc., Helyomanes. 25, 73 309 acomptiella Loc., Xerophila. .. 25, 73 310 acosmia Bgt., Helix........ 27, 82 85, 263, 318, 319, 433 acroxa Mass., Physa...... 199, 408 aculeata Múll., Acanthinula . 34, 17€ 386 aculeata Múll., Helix. .. 34, 171, 386 acuta Desh., Bythinia.. 38, 218, 423 acuta Múll., Cochlicella . 28, 98, 329 acuta Múll., Helicella . 28, 99, 330 acuta Múll., Helix .... —428, 98, 99 209, 272, 329, 330, 437, 439 acuta Drap., Paludestrina. 38, 218, 219 220, 269, 270, 423, 437, 438 acuta Drap., Physa ... 36, 197, 199 269, 272, 407, 408, 437, 439 acuta Múll., Xerophila. 28, 98, 329 acutalis Mor., Lymnaea. 36, I9I, 402 acutum Drap., Cyclostoma ... 218,423 acutus Múll., Bulimus.. 28, 98, 329 ademata Bgt., Helix... 69, 306 adeodati Fag., Pupa .. 33, 152, 153 371, 372 adolphi Rosmm., Helix . 26, 78, 313 adolfi Rossm., Helix ... 80, 315 affinis Rossm., Jamínia. 32, 147, 368 affinis Rossm., Pupa . 146, 147, 367 affinis andorrensis Bgt., IVA ocogoson 148, 271, 368, 438 affinis bofilli Fag., Pupa. 146, 268 271, 367, 368, 437, 439 affinis catalonica Bof., Pupa 147, 148 268, 271, 272, 368, 430, 438, 439 affinis montsicciana Bof. IE Gdocoovogovoco 271, 439 agna Hagenm. Helix . IS IET agrestis L., Agriolimax. 21, 41, 283 agrestis L., Limax .... 21, 41, 283 alaricana Fag., Helix.. 69, 306 albescens Fag., Lymnaca. 36, I9I, 402 albus Múll., Planorbis 203, 41I alluvionum Serv., Helix. —25, 62, 68 263, 301, 305, 433 alluvionum Serv., Xevo- ic oocoaduooccocos 25, 03, 301 . 128, 129, 261 354, 355, 432 alonensis Fér., Helix .. 31, 133, 259 357, 430 alonensis Fér., Macularia .. 31, 133 357 alopioides Fag., Pomalias . 212, 419 ambielina Charp., Helix ... 69, 306 amnica Múll., Tellina 222, 426 amnicum Múll., Pisidium... 38, 222 223, 224, 426, 427 anatina Drap., Amnicola ... 37, 215 216, 217, 42I, 422 analinum Drap., Cyclostoma. 215, 421 andovrrica Bgt., Campylaca.. 30, 113 342 818 andorrica Bgt. var. alba, Cam- oo coGoooccac ao 30, 113, 342 andorrica Bgt., Helix . 30, 113, 342 angulata Fag., Pupa .. 152, 37I antivertigo Drap., Pupa. 34, 170, 264 ) 385, 434 antivertigo Drap., Vertigo.. 170, 263 385, 434 apalolena Bgt., Helix ...... 31, 130 355, 356 apalolena var. lucida Fag., let ococo 130, 132, 355, 356 apalolena Bgt., Macularia.. 31, 130 355 apicina LE., Helix ........ 27, 89 269, 323, 437 apocrypiia Bgt., Hyalinia. 22, 46, 287 apocryptius Bgt., Zonttes.. 22, 45, 286 aqualatensis Salv., Helix.... 24, 64 71, 303, 305, 308 aqualatensis Salv., Helyoma- Vigo cagcaoocsdodo 24, 64, 303 avabiac Fag., Hyalinia .... 22, 47 arabiae Fag., Zonites . 22, 46, 287 arbustorum xatarti Far., He- lix. 16, 268, 272, 344, 436, 439 arcasiana Serv., Helix.. 23, 46, 288 arcaciana Serv., Hyalinia. 23, 46, 47 287, 288 arenaria Bouch., Succinea . 35, I9I 259, 401, 430 arenarum Bgt., Helix ..... 26, 78 80, 313, 315 avenarum Bgt., Xerophila .. 26, 78 80, 313 arenivaga Mab., Helix ..... 69, 306 arigoi Rossm., Helicella.. 26, 77, 313 arigoi Rossm., Helix .. 26, 77, 313 arigonis Rosmm., Helicella. 26, 77 313 avigonis Rossm., Helix. 26, 77, 79, 80 269, 270, 313, 315, 316, 437, 438 arigonis Rossm., Puba. 154, 101, 373 378 avigonis Rossm., Xerophila. 26, 77 313 amnouldi Bgt., Bulimus .... 32, 139 140, 362 amnouldi Fag., Helix ...... 24, 66 7£, 304, 308 amouldi Fag., Xerophila ... 24, 66 304 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (442) aspersa Múll., Helix ....... 31, 127 128, 129, 262, 353, 354, 355, 432 aspersa Múll. var. scalarifor- US dE OU U3 aco dococo 31, I27, 353 aspersa Múll., Pomatia, 31, 127, 353 aspila Bgt., Helix ......... 24, 73 76, 139, 309, 312, 361 astata Bgt., Helix . 64, 68, 302, 306 astata Bgt., Helyomanes. 24, 64, 302 alter L., Avion .eoeec: 21, 39, 282 atey L., Limax ... 39, 40, 282, 283 augustana Malug., Helix. 26, 62, 300 augustiniana Bgt., Helix. 26, 62, 7£ 300, 308 augustintana Bgt., Xero- Milo oogosossogGGoco 26, 62, 300 auvicularia L., Lymnaea. 19I, 402 auricularia L., var., Lym- NQC QS SS Pa eta ie 36, I9I, 402 auricularia var. lagotis Schr., Lymnaea ... 19I, 40I, 402 auscitanica Fag., Helix . 26, 78, 314 auscitanica Fag., Xero- IU doocobadpogsos 26, 78, 3I4 austriaca MhIf., Helix . 30, 122, I26 258, 348, 352, 430 avena Rossm., Pupa.. 153, 372 quenacea Brug., Pupa. 33, 153, 160 161, 102, 271, 372, 373, 377, 378 379, 439 avenacea farinesi Desm., IP Gooocogoco go 154, 373, 377 auenacea pulchella Boí., Pupa 270 quenaceus Brug., Bulimus . 153, 372 quenionensis Bgt., Helix ... 26, 64 69, 302, 306 avenionensis Bgt., Helyomanes. 26, 64 302 avenionensis Bgt., Xerophila. 26, 64 302 auveyronnensis Loc., Helix .. 69, 306 azami Bgt., Helix. 25, 65, 68, 303 azami Bgt., Helyomanes. 25, 65, 303 azami Bgt., Xerophila... 25, 65, 303 305 Barbara L., Cochlicella. . 28, 98, 99 330 barbara L., Helicella ... 28, 98 barbara L., Helix. 28, 98, 99, 269, 272 329, 330, 331, 437, 439 barbara L., Xeroplhila .. 28, 99, 330 (443) 4. Boful i F. Haas 819 barcinensis Bgt., Helix.. 27, 82, 84 87, 317, 318, 319, 320 barcinensis Bet., Xerophila.. 27, 82 317 barcinonensis Salv., Helix. 27, 82, 85 i : 317, 319 barcinonensis Poll., Testa- CIÓ Sosadònocogodon 21, 42, 284 becasis Ramb., Helix ...... 336 betulonensis Boí., Helix . 87, 89, 322 439 betulonensis Bof., Jacosta. 88, 322 biacta Anc., Helix ..... 24, 65, 7L 303, 308 bidens L., Clausilia ... 34, 172, 173 174, 269, 270, 387, 388, 438 bidens L., var., Clausilia.... 34, 172 387, 437 bidens var. virgala Jan, Clau- SU coagodcogo 34, 172, 173, 387 Didens Tea Turbor sido. 117290387 bigovriensis Charp., Pupa . 152, 371 bigranata Rossm., Pupa .. 168, 383 bigranata Rossm., Pupilla. 168, 383 biplicata Mich., Coryna ... 167, 258 261, 383, 429 biplicata Mich., Pupa . 33, 166, 382 blasi Serv., Helix 25, 63, 68 301, 305 blasi Serv., Xevophila . 25, 63, 302 bofilli Fag., Pomatias .. 37, 213, 419 bofilli Fag., Pupa. 32, 146, 148, 367 bofilli Fag., Succinca . 188, 399 bofilliana Fag., Helix . 29, 107, í08 336, 337 bofilliana Fag., Hygro- LIC CyocodciconoodÓ 29, IO7, 337 boileausiana Charp. Pupa .. 148, 368 369 boissyi Dup., Azeca....... 181, 393 boissyi Dup., Hypnophila.. 34, 181 393 boissyi Drap., Zua ....... 181, 393 bolosii Salv., Helix ....... 29, 107 108, 337 bvaunii Rossm., Jaminia . 33, 149 369 braunit Rosmm., Pupa. 33, 149, 369 brevis Dup., Byihinella ... 220, 424 brevispira Paladh., Palude- ul deecncocscacodocor 219, 220 269, 270, 423, 424, 437, 438 bvuchiana Fag., Xevophila. 27, 83, 85 318, 320 brunnea Mor., Evynichia ... 41, 283 brunneus Drap., EvynicRillus 21, 40 283 bvunneus Drap., Limax .... 21, 40 283 bugesi Bgt., Hohenuarihia.. 35, 187 188, 258, 261, 398, 399, 430 bullina Loc., Helix ........ 75, 3XI Calaeca Bgt., Helix .. 30, 118, I2I 345, 347 calaeca B8gt., Tachea .. 30, 118, 345 campanyonii Rossm., Helix. 136, 359 calculina Loc., Helix ...... 76, 3II canalis Villa, Lymnaca. 35, 192, 403 candidissima Drap., Helix 23, 56, 295 candidissima Drap., Leuco- GO G GS oo 23, 56, 269, 295, 437 canovasi Serv., Heliz ...... 63, 301 canovasiana Serv., Helix... 25, 63 68, 301, 305 canovasiana Serv., Xevophila. 63, 301 caperata Mtg., Helix....... 27, 82 85, 317, 319 capuloides Jan., Ancylus ... 37, 204 412 carascalensis ovganiaca Fag., Is cagocododocoogogo 271, 438 carinatus Múll., Planorbis.. 200, 201 409 cavinatus Múll., var., Planor- PS coodocgocogccooc 36, 265, 434 carpetana Hid., Heliz . 24, 60, 61 298, 299 carpiensis Let. et Bgt., IE (AE ca co 31, 137, 139, 360, 361 cavthusiana Múll., Heli- GAS caduecdotcococ 28, IO2, 333 carthusiana Múll., Helix. 28, IOI, IO2 104, 264, 332, 333, 334, 433 cavlhusiana var. sarrien- sis Mart., Helix .... 28, IO2, 333 carihusiana Múll., Hy- Golicacocgcovocos 28, 102, 333 casertanum — Poli, Car- SU cuceocucccocdn 223, 427 casertanum Poli, Pisi- (dur Gacucooocdgor 223, 224, 427 820 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (444) catalonica Fag., Clausi- li Gocoocooooado 34, 173, 387, 388 catalonica forma barci- nensis (clausilia).... 34, 173, 387 catalonica Parr., Lym- Naea...... 36, 194, IOS, 404, 405 catalonica Bof., Pupa . 32, 147 cazertanum Poli, Pisi- dum........e 38, 223, 426, 427 cazioti Loc., Helix ..... 25, 65, 71 304, 308 cazioti Loc., Xevrophila. . 25, 65, 304 cellaria Múll., Helix ... 22, 48, 289 cellaria Múll., Hyalinia. 22, 48, 49 289, 290 cellaria Múll., var., Hyalinia. 23 cellaria Múll. var. montserra- tica Serr., Hyalinia ..... 49, 289, 290 cellaria montsicci Bof., Hyali- Ce dC CO CIÓ Do DOI da 271, 439 ceveana Mblíd., Pupa . I52, 37I cespitum Drap., Helix . — 26, 78, 79 313, 315 clausilioides Boub., Pupa. 32, 146, 367 compacta Paladh., Amnicola. 217, 422 companyoi Aler., Helix. 31, 135, 359 companyoni Aler., Helix 31, 135, 359 companyonii Aler., Helix... 135, 136 269, 359, 360, 437 companyonii Dup., Tes- rea rococcoo 42, 272, 284, 439 complanatus Stud., Plan- OVDES Ui ante data ates 36, 200, 409 conica Drap., Helix.... 28, 95, 261 264, 269, 327, 328, 431, 433, 437 conica var. depressa Caz., IS LTe Coc de aco ca 28, 96, 327 conica var. duberculata Co, deter coodocods 28, 96, 327 conica Drap., Tropidoco- CS ae delata atac ca 96, conoidea Drap., Helicella. 28, 97, 320 conoidea Drap., Helix .. 28, 97, 269 329, 437 conspurcata Drap., Heli- CAU) GsoodococGodgGa 27, 95, 327 conspurcata Drap., Helix. 27, 95, 269 326, 327, 437 conspurcata Drap., Xero- (Vil coccococdcoocoon 27, 95, 327 contorta L., Helix contorta Mich., Physa .. 36, 197,406 contortus Mich., Bullinus. 197, 269 406, 437 contortus L., Planorbis . 36, 200, 20I 202, 259, 265, 409, 410, 430, 434 435 covnea LE., Cyclas .... 38, 222, 425 covnea Drap., Helicigona 30, 116, 344 comnea Drap., Helix .. 30, 115, II6 268, 272, 436 comnea L., Helix .... 199, 343, 439 comnea L., Tellina..... 222, 425 comneum L., Sphacrium . 222, 425 covneum L., var. nucleus, Sphaerium ......... 222, 426 comneus L., Planorbis... 199, 259 408, 430 cossoni Let. et Bgt., He- ULaa OO ne 30, I17, I2I, 345, 347 cossoni Let. et Bgt., Ta- APA co odaodocoGovo 30, 117, 345 costata Múll., Helix ... 29, I09, 338 costata Múll., Vallonia. 29, í09, 338 costulatus Rúrt., Ancylus... 205, 413 courquint Bgt., Helix.. 22, 5I, 29I courquini Bgt., Hyalinia. 22, 51, 52 291, 292 courquini Bgt., Zonites . 22, 5I, 29I cvassata Boí., Pupa IS Z SAL cvrassilabris Dup., Po- GOB cocodococogo 37, 209, 416 crassilabrvum Dup., Po- matias.... 37, 209, 213, 416, 419 crenulata Risso, Clausilia. — 177, 390 cvenulata penchinati Bgt., Clausilia. 176, 177, 178, 390, 391 cristata Múll., Valvata . 38, 221, 425 cristatuts L., Nautileus . 203, 4II cvistatus L., Planorbis.. 202, 260, 265 266, 4II, 430, 434, 435 crystallina Múll., Helix .. 23, 53, 293 crystalline Múll., Hyali- nia..... 23, 53, 54, 264, 293, 433 crystallina Múll., Vitrea. 23, 54, 293 culmtí Fag., Helix .... 9I, 324 cylindvacea Costa, Pupa. 33, 168, 383 cylindracca Costa, Pu- Dilladcei. 168, 264, 383,€84, 434 cylindraceum Costa, Turbo. . 168, 383 cylindrica Mich., Jaminia. 33, 164, 380 eylindrica Mich., Orcula... 164, 165 380, 381 (445) 4. Bofull i F. Haas 821 cylindrica Mich., Pupa..... 33, 164 cyzensis Gall., Xerophila. 25, 64, 302 cyzicensis Gall., Helix .. 25, 64, 68 302, 306 Chnoodia Bgt., Helix ..... 106, 336 chorista Bgt., Helix ....... 31, 135 130, 359 Debilis Fag., Clausilia ..... 174 debilis Mor., Succinea .. 35, 189, I90 388, 400, 401 decollata L., Helix .... 178, 391 decollata L., Rumina . 34, 178, 264 391, 433, 438 decollata L., Slenogyra. 34 178, 391 decollatus L., Bulimus. 34 178, 391 deformata Alm. et Bof., IAC doocbocaoo 35, 193, 194 264, 205, 403, 434, 435 depereli Loc., Helix .. 128, 129, 262 354, 432 depereli var. globulosa Loc., Helix.... 128, 129, 262, 354 depereti var. major Loc., Helix 128, I2Q 262, 354 derogata Rossm., Helix. —427, 82, 85 317, 319 desmoulinsi Far., Helix..... II5, 268 272, 343, 436, 439 desmoulinsi atricha Bof., He- ME idodadegecodo der IIS, 343, 439 desmoulinsi desmoulinsi Far., Ia ccogcoctovacogò no 115, 343 desmoulinsi Dup., Vertigo . 171, 385 desmoulinsii subsp., Helix .. 115, 267 detrita Múll., Helix ....... 139, 3061 detritus Múll., Buliminus... 32, 139 268, 361, 362, 4306 detritus Múll., Bulimus .... 32, 139 362 detvitus arnouldi Fag., Buli- minys....... 32, 139, 140, 362 diaphana Stud., Helix ..... 53, 292 diaphana Stud., Hyalinia. 23, 43, 53 292, 293 diaphana Drap., Vitrina. 21, 43, 285 diaphanus Stud., Zonites. 23, 53, 292 didymopsis Fag., Helix . 72, 75, 309 311 didymopsis Fag., Helyo- LAS CO E DO CROS GC 25, 72, 309 disparata VVest., Cionella.. .. 35, 186 39 disparata VVest., Hohemuar- Z UES sec aceb o dec 35, 186, 397 dolium Drap., Orcula. 165, 166, 260 381, 382, 43I dolium var. pfeifferi M.-T., Orcu la eran aa 166, 381 dolium var. plagiostoma Braun, Ovcula...... 165, 166 259, 260, 263, 264, 381, 430 dolium Drap., Pupa ....... 33 dolium var. plagiostoma Braun, Pupa........ 33, 165 264, 205, 381, 434, 435 draparnaldi Cuv., Vitrina. 22, 43, 285 dubia Drap., Clausilia . 34, 176, 178 390, 391 dufourei Graells, Plan- OMDUS ea cere 200, 259, 408, 430 dufourii Fer., Helix ...... 164, 380 dufourii Dup., Pupa ...... 164, 380 Ebumnea Bst., Caecilia- PA Gococdosooogoo 35, 187, 398 edax Loc., Helix . 73, 76, 310, 312 edax Loc., Helyomanes.. 25, 73, 310 elegans Muúll., Cyclostoma. 37, 206, 414. elegans Múll., var. lutetia- num Bgt., Cyclostoma. 37, 207, 414 elegans Múill., Cyclosto- OS htdococoncodoo 37, 207, 414 elegans Múll., Ericia .. 206, 221, 265 414, 425, 434 4... O7, 269, 328 437 elegans Múll., Nerita 206, 414 elegans Risso, Succinea. 188, 189, 399 400 elegans Múll., Tropidocochlis. 97, 328 emiliana Paladh., Amnicola. 37, 215 217, 42I, 422 enmensis Gredl., Vallonia . III, 340 enthalassina Loc., Helix.. 25, 65, 68 303, 306 elegans Múll., Helix enthalassina Loc., Xevo- dita codoageocaGogoo 25, 65, 303 episema Bgt., Helix ... 29, 102, IO4 333, 334 evicelorum Múll., Helix . 26, 43, 81, 82 258, 265, 285, 316, 317, 436 esseranus Fag., Pomalias 212, 214, 418 822 euphorca Bgt., Helix........ 75, 3II CPA LE en JE DL o Go co oo oc 69, 306 excentrica Sterli, Helix ... I10, 433 excentrica Sterxi, Vallonia. Ií1, 339 340 exigua Mle., Achatina . 182, 394 exigua MXe., Ferussacia 35, 182, 394 exigua Mte., Zua...... 35, 182, 183 394, 395 Farinesi Desm., Pupa . 33, 153, 154 160, 161, 373, 377, 378 farinesi var. dentiens Bgt., TAG: o co ocood 000000 161, 378 farinesiana Desm., Jami- i bacodadosoonooo 33, 154, 373 farinesiana Bgt., Helix ..... 22 farinesiana Bgt., Hyalinia.. 22, 49 farinesianus B8t., Zonttes.. 22, 48 288 feva Let. et Bgt., Helix.... 69, 306 flavus L., Limax .......... 21, 40 204, 282, 434 fluviatilis Buch., Ancylus. 36, 204, 412 fluviatilis var. capuloides Jan., Ancylusc cool 37, 204, 412 fluviatilis var. viparius Desm., Ancylus ... .. 37, 204, 412 fluviatilis var. simplex, Ancylus cuc cace ce 36, 204, 412 foedata Hagenm., Helix. — 24, 72, 75 308, 3II foedata Hagenm., Helyo- (GES ocososaon So GO 24, 72, 309 foedata Hagenm., Xero- UG o oacooododaGeo 24, 72, 309 foedatina Loc., Helix . — 24, 73, 75 310, 3II foedatina Loc., Xerophila. 24, 73, 310 folliculus Gron., Achatina 35, 183, 395 396 folliculus Gron., Cionella 35, 183, 395 folliculus Gron., Ferus- SO co cvodonogo caos 35, 183, 185 269, 272, 395, 396, 437, 439 folliculus var. achatina Terv., Feyussacia Qu... u.e. ee ee 185 folliculus var. pulchella M.-T., Fevussacia ......... 35, 183, 395 folliculus Gron., Helix.. fontinale C. Pír., Pisi- (i Decodocdodoa 38, 225, 220, 428 183, 395 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (446) fontinalis L., Physa. 36, 198, 407, 408 fragilis Dup., Balea ... 172, 386 fragilis L., Lymnaea ... 36, 194, 264 404, 434 fragilis L., var. corvus, Lymnmaea.. 36, 194, 264, 404, 434 fulva Múll., Helix...... 23, 55, 294 fulvus Múll., Conulus ... 23, 55, 264. 294, 433 fuluus Múll., Euconolus. . 23, 55, 204 294, 433 Gagates Drap., Amalia .... 21, 4I gagales Drap., Limax ..... 41, 284 gagates Drap., Milax ...... 21, 284 galena Bgt., Helix .... 3I, 130, 132 355, 356 gibbosa M.-T., Physa . 36, 198, 199 407 glabella Drap., Helix ... 110, 339 glabella var. episema leg deli ze co ocoono 29, IO2, 333 glaber Jefír., Planorbis . 36, 202, 265 410, 434 glabra Stud., Hyalinia. 47, 288 glabra harlei Fag., Hya- IO o ccocaàcocoada 46, 47, 268 271, 287, 288, 437, 439 glacialis Dup., Lymnaea 193, 403 goniosioma Rstr., Jami- (UB nagogogocococoo 32, I5I, 370 goniostoma Rstr., Pupa. 32, 151, 27I 370, 439 graniformis Loc., Pupa. 163, 379 grannonensis Serv., He- lix. 25, 63, 69, 70, 30Z, 306, 307 grannonensis Serv., He- Lyomanespeeeieeeei 26, 63, 301 gramnonensis Serv., Xevo- (MI sGococoó 2 Se O3sE3 OT granum Drap., Jaminia. 33, 163, 379 granum Drap., Pupa... 33, 163, 379 greixensis Fag., Clausilia. 34, 174, 388 389 gronoviana Risso, Ferus- J 35, 183, 184, 395 guideloni B8gt., Helix... 26, 65, 69 303, 306 guideloni Bgt., Xerophila. 26, 65, 303 306 gyrocuriopsis Bgt., Hya- linia..... 22, 483, 49, 288, 289, 290 4. Boful i F. Haas (447) 823 Haliotidea Drap., Testa- CU aodòceooon te 21, 42, 284 haliotidea var. barcinonen- sis Poll., Testacella .. 21, 42, 284 hammonis Stròm., Helix.. 50, 290 hammonis Stròm., Hya- VIC cococo 50, 6I, 290, 29I, 299 harlei Fag., Hyalinia.. 22 harlei Fag., Zonites ... 22, 46, 287 hevipensis Mab. atf., He- 2 cgogocdaon 27, 83, 85, 318, 319 hispanica var. pyrenaica Rossm., Helix hispanicus Bgt., Poma- CCS CO DOGC CA TEI 37, 209, 416 hispida L., Helix. 29, 104, IO5, I06 107, 258, 264, 332, 335, 330, 433 hispida L., Hyeromia .. 29, I00, IOI 332 135, 359 hohenuarthi Rossm., Fe- vussacia.... 35, 185, 186, 396, 397 hortensis Fér., Avion . 2I, 40, 282 hortensis Múll., Helix .. 31, 122, I26 258, 268, 272, 348, 352, 430, 430 hortensis Múll., Tachea . 31, 122, 257 348 hyalina Fér., Helix ... 23, 53, 293 hydatina Chemn., Helix. 23, 294 hydatina Chemn., Hya- lu GaeoGcoococoOt ge 23, 54, 294 hylonomia Bgt., Helix . 29, 108, 338 hypnorum L., Aplexa.. 199, 408 hypnorum L., Bulla... 199, 408 hypnorum L., Physa .. 30, 196, 408 Ibericum Cless., Pisi- CO OGe ce SC o GO 38, 223, 224, 427 ignota Fag., Pupa ... 155, 161, 374 378 ilerdensis Fag., Pupa. 154, I6I, 374 378 imbricalus Múll., Planorbis. 203, 411 italica Jan, Succinea .. 35, 189, 399 400 Jaccetanica Bgt., Helix.. 22, 50, 290 jaccelanica Bgt., Hyalinia... 22, 50 290, 291 jaccelanicus Bgt., Zoniltes. 22, 50, 290 jani Bgt., Ancylus ... 37, 204, 412 jani Betta et Martinati, Fe- PUSSQCIO. ...... 35, 183, 184, 396 jeanbemnati Bgt., Helix. 27, 92, 94, 325 326 jumillensis Guir., Pupa. 154, 161, 373 378 jumillensis var. biplicata Bgt., Pupa...... 154, 161, 373, 378 jumillensis var. C Bgt., Pupa. 33, 154 EA 0 161, 373, 378 jusiana Bgt., Helix.. 64, 69, 302, 306 jusiana Bgt., Helyomanes... 26, 64 302 Halona Berth., Helix...... 69, 306 herizensis Bgt., Helix ..... 2, 309 Rryzensis Bgt., Helix ...... 24, 72 70, 309, 312 Labrosum VVest., Cochlostoma. 37 210, 417 labrosus VVest., Pomatias.... 37, 209 211, 4106, 417 lactea Múll., Helix ........ 31, 130 40. 89550859 lacustre Múll., Musculium . 222, 426 lacustre Múll., Sphaerium... 38, 222 420 lacustrina Serv., Lymnaea . 35, 192 è 403 lacustris L., Ancylus ...... 37, 204 205, 200, 204, 2006, 412, 413, 430 434, 435 lacustris var. moquinianuys B8gt., Ancylus... 37, 205, 264, 413, 434 lacustris L., Cyclas ....... 222, 426 lacustris L., Patella. ...... 205, 413 lacustris Múll., Tellina ... 222 laevis Múll., Agriolimax. 40, 41, 283 laevis Múll., Limax .... 21, 40, 283 laevis Ald., Planorbis .. 36, 202, 4I0 i 411, 434 laevis Ald. var., Planorbis . 36, 202 265 lagotis Schr., Lymnaea .... I9I, 401 laminata Mtg., Clausilia. 34, 172, 268 386, 387, 437 laminatus Mtg., Turbo . 172, 386 lapicida L., Helicigona . 29, 114, 342 lapicida L. var. albina, Helicigona ......... 29, II4, 342 lapicida var. andorrica, UICMCLRONG cua ue e eee 30, 114, 342 824 Junta de Ciències Naturals de Barcelona lapicida L., Helix..... 29, 113, 342 lapicida lapicida L., Helix.. TI5, 343 apicida L. var. alba, Helix. 29, II3 342 lapicida andorrica Bgt., Helix. 113, 115 342, 343 lapicida torma andorrica Bgt., PU gondonoc 30, 113, 114, 342 lasia Bet., Helix ......... 106, 336 lathvaea Bgt., Helix ...... 68, 306 lenticula Fér., Helicodonta. .. 29, 113 341 lenticula Fér., Helix. 29, 112, 113, 269 341, 437 lentipes Loc., Helix ...... 69, 306 leonis Loc., Helix ........ 69, 306 leptocheilos Fag., Pupa.... 151, 371 leptochila Fag., Pupa . 33, 151, 371 leptochilus Fag., Pupa. 32, 15I, 371 leptomphala Bgt., Helix. 29, 102, 333 leptomphala Bgt., Hy- CrOMUA ere selec 29, 102, 333 Lesvillei Bgt., Caecilia- PA cc oo Sacoogodoa 35, 187, 398 lilietensis Bof., Pupa . 33, 148, 368 369 limara Bgt., Helix 26, 78, 314 limara Bgt., Xerophila . 26, 78, 314 limarella Hagenm., Helix... 69, 306 lLimbata Drap., Helix .. 29, 43, I08 181, 258, 285, 338, 393 limbata odeca Bgt., Helix... 108, 268 i 338, 436 Umbifera Loc., Helix 26, 65, 7I 303, Umbifera Loc., Xerophila. 26, 65, 303 limosa L., Helix ...... 192, 402 limosa L., Lymnaea .. 35, 192, 264 402, 403, 404, 434 Uineata Olivi, Helix ... 24, 71, 308 livouxiana Bgt., Heliz . 68, 306 longiscata Mor., Succinea 189, 400 lubrica Múll., Fevussacia. 35, 181, 394 lubrica Leach., Zua .. 34, I8I, 264 394, 434 lucida Drap., Helix ... 47, 288 lucida Drap., Hyalinia. —22, 47, 49 288, 289, 290 lucida Drap., Vitrea. .......... 22 lucida Drap., var. convexiuscula M.-T., subvar. favinesiana Bgt., VC to ccododddodo 22, 47, 288 (448) luteata Loc., Helix. — ...... 68, 306 lutetianum Bgt., Cyclostoma. 37, 207 265, 414, 434 Llavorsiana Fag., Clausilia. 146, 390 Maccana Paladh., Amnicola. 37, 215 217, 42I madia Fag., Helix ........ 68, 306 major Fér., Helicolimax ... 43, 285 major Fér., Vitrina ....... 21, 22 43, 44, 260, 285, 431 maladettae Bgt., Helix ..... 81, 3I6 malecasta Loc., Helix . 73, 75, 310 311 malecosta Loc., Helix.. 25, 73, 310 malecosta Loc., Xerophila. 25, 73, 310 mamoi Ben., Physa.... 199, 408 marceti Fag., Helix ... 27, 83, 317 319 mavrceti Fag., Xerophila. 27, 83, 85 317 marginata Mich., Belgrandia. 38, 218 260, 263, 200, 422, 423, 430, 433 435 mavginata Mich., Hydrobia. 218, 422 marginata Mich., Paludina. 218, 422 marista Bgt., Helix .... 26, 78, 3T4 maristorum, Helix ......... 80, 315 maritima Drap., Helix. 24, 71, 74, 75 76, 77, 139, 269, 270, 308, 311, 312 dic 361, 437, 438 maritima Drap., Helyomanes. 24, 72 308 maritima Drap., Xerophila.. 24, 72 308 marsilhonensis Cout., Helix. 68, 305 martorelli Bgt. Cochlostoma. 37, 209 416 martorelli Bgt. Helix . 29, IO5, IO6 OO 107, 108, 335, 330, 337 martorelli Serv., Physa . 36, 198, 199 407, 408 martorelli Bgt., Pomatias. 37, 209, 211 214, 410, 417 massoti Bgt., Mottessieria. .. 38, 220 : 263, 424, 433 massotiana Bgt., Pupa. 33, I54, 161 i Ep QS massotiana var. penchinatiana Bet PuDan edcrie- 33, 154, 373 (449) 4. Bofill i F. Haas 825 mauritanica Bgt., Helix. 24, 63, 71 302, 308 megacheilos Jan., Pupa. 32, 151, 271 371, 439 me gacheilos goniostoma Rúst., Pupa. 151, 153, 270, 370, 371, 372 megacheilos microchilus Bof., IC cocucccaccor 153, 270, 372 megacheilos Jan, Torquilla . 32, 151 371 megalomastoma Anc., Helix. 26, 77 313 megastoma Anc., Helix.. 20, 77, 80 313, 315, 316 megastoma Anc., Xero- Ga ecoacogogocanoo 26, 77, 313 melania Bgt., Helix ... 68, 306 melantozona Caf., Helix. 24, 73, 75 310, 3II melantozona Caf., Xerophila. 24, 73 3r0 mendozae Serv., Helix ..... 68, 305 mendvanoi Serv., Helix .... 25, 63 68, 301, 305 mendvanoi Serv., Helyomanes. 63, 301 mendvanoi Serv., Xerophila. 63, 301 mendranopsis Loc., Helix .. 65, 69 303, 306 mendranopsis Loc., Helyoma- MES cvotogogcooo dua 26, 65, 303 microchilus Bof., Pupa.... 271, 439 microdon VVest., Pupa. . 33, 154, 161 373, 374, 378 micropleura Pag., Helix . 23, 58, 297 micropleura Pag., Pyramidula. 58, 297 migrata Loc., Helix ....... 68, 305 minimum Múll., Carychium. 37, 206 265, 413, 434 minuta Drap., Lymnaea. 36, 196, 405 minuia Morse, Vallonia. IIO, 339 minutissima Hartm., Isthmia. 24, 61 299 minutissima Hartm., Pupa. 24, 61 299 minutissima Hartm., Verligo. 24, 61 299 minutus Rossm., Lymnaeus. 196, 405 mivraculensis Marc., Helix. 27, 92, 93 94, 325, 326 misara Bgt. Helix. 64, 68, 302, 306 misara Bgt. Xerophila .. 25, 64, 302 monasteriolensis Alm. et Bof., 29 Helix. 27, 92, 94, 264, 325, 433 monistrolensis Fag., Helix. 27, 92, 94 324 monistrolensis Fag., Xerophila. 27, 92 325 monjoi Bgt., Ammicola. 37, 216, 217 421 montgiscardiana Fag., Helix. 68, 306 montsevvatensis Hid., Helix. 26, 27, 86, 87, 88, 89, 264, 320, 321, 322 433, 439 montsevvatensis var. betulonensis IO, Je (a é sò cdocdoooce 88, 322 montsevratensis var. delicatula Oi Je uzecorogddne 27, 86, 320 montserratensis Hid., Ja- GS cococcoccocoadc 27, 86, 320 montsevratensis Hid., Xe- AA cooogaccoboor 27, 86, 320 montserratica Serv., Helix. 27, 86, 320 montserratica Fag., Jamínia. 32, 144 365 montserratica Fag., Pupa .. 32, 143 144, 140, 264, 365, 366, 307, 434 montserraticus Fag., Pomatias. 37, 209 21I, 212, 416, 417, 419 montserraticus Fag. var. ma- jor, Pomatias 37, 209, 416 montsicciana Bof., Helix ... 87 moquini Loc., Lymnaea. 36, 196, 406 moquiniana Rúst., Pupa...' 152, 371 moricola Pal., Helix .... 27, 95, 327 moulinsiana Far., Helix ........ 30 moulinsiana Dup., Pupa .. 171, 385 moulinsiana Dup., Vertigo. 171, 385 mucinica Bgt., Helix ... 25, 65, 68 304, 305 mucinica Bgt., Xerophila 25, 65, 304 murcica Guir., Helix murcica penchinati Bgt., He- Uicodadoos 90, 94, 323, 324, 326 muscorum Múll., Helix .... 166, 382 muscorum Drap., Isthmia. 24, 61, 299 muscorum Drap., Pupa, 61, 258, 299 382 muscorum La, Pupa .......... 34 muscorum Rossm., Pupa ...... 166 muscorum L., Pupilla ......... 34 muscorum Mill., Pupillalx66, 167, 382 383, 384, 429 muscorum var. bigranata Rossm., lereilececocrdocoto 34, 168, 383 muscorum Drap., Spiyradium 61, 299 muscorum Drap., Vertigo. 24, 61, 299 myosotis Drap., Alexia . 37, 206, 269 414, 437 myosotis Drap., Amnicola . 206, 414 Nautileus Dup., Planorbis. 203, 411 naulileus var. imbricatus Alm. et Bof., Planorbis... 36, 203, 265 411, 434 navarrica Bgt., Hyalinia. 22, 49, 289 navavricus Bgt., Zomiles ... 47, 288 neglecta Drap., Helix. 26, 78, 80, 313 315, 316 nemausensis Loc., Helix.. 65, 69, 303 306 nemausensis Loc., Helyo- DES Gococa gnGhdolos 26, 65, 303 nemoralis L., Cepaca . 30, 122, 348 nemovalis L., Helix ... 30, 121, 122 129, 258, 203, 348, 352, 355, 430, 433 nemoralis L., Tachea . 30, 122, 348 miciensis Fer., Helix .. 137, 360 migricans Bgt., Helix.. 68, 306 niso auct., Chondrus .. 32, 142, 143 363 mitens Mich., Helix ........ 22, 45 mtens Gmel., Hyalinia. 22, 44, 45, 264 286, 287, 433 mitens cyclotus Bof., Hyalina. 46, 271 287, 439 mitens Gmel., Zonites mtida Múll., Helix. 23, 52, 288, 292 nitida Múll., Hyalinia.. 23, 52, 286 292 nitida Múll., Segmeniina. 203, 411 nitidula Drap., Helix... 22, 44, 286 mitidula Drap., Hyalinia. 22, 44, 286 mitidula var. crystallina Múll., Vitrea ........ 22, 44, 286 mitidum Jen., Pisidium. 38, 224, 427 mitidus Múll., Planorbis. 203, 411 nitidus Múll., Zonitoides. 23, 52, 292 noguevae Fag., Pomatias. 212, 419 nubigena Charp., Helix . 81, 82, 316 317 mubigena var. depressa Fag. IEQUUS coosobonocagancano 81, 316 Oblonga Drap. Succinea.. 35, 188 190, 260, 264, 265, 399, 401, 430 í 433, 435 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (450) obscura Múll., Helix ...... 140, 362 obscurus Múll., Buliminus. 32, 140 141, 177, 362, 363, 39Z obscurus Múll., Bulimus. 32, 140, 302 obscurus Drap., Pomatias.. 37, 212 416, 418 obscurus Drap., var., Poma- Go daca nocS So cdS 37, 209, 414 obscurus esseranus Fag., TRAM Soc ao ce coa 212, 214, 268 271, 418, 419, 420, 437, 438 obscurus martorelli Bgt., Po- malias. 37, 209, 211, 214, 268, 270 271, 416, 417, 418, 420, 437, 438 439 obscurus montsiccianus Bof., Pomatias.......... 271, 420, 439 oblusale Lle., Pisidium. 38, 225, 226 265, 428, 434 obtusalis LlE., Cyclas .. 225, 428 obuvoluta Múll., Gonostoma .. 29, II2 341 obvoluta Múll., Helicodonta . 20, Ií2 341 obvoluta Múll., Helix .. 29, II2, 340 odeca BB8t., Helix......... 108, 338 odenensis Salv., Helix ... 24, 64, 71 303, 308 omalisma B8gt., Helix .. 24, 59, 298 431 omalisma Bgt., Patula . 23, 60, 298 431 omalisma Bgt., Pyramidula. 60, 261 298 ordalensis Serr., Helix. 25, 74, 76, 112 310, 312 organiacus Fag., Pomatlias.. 212, 264 419 ovata Drap., Lymnaea. . 35, 192, 264 402, 434 Paladilhei Bgt., Helix.... 27, 92, 94 263, 325, 320, 433 palavasensis Germ., Helix... 24, 73 j 74, 75, 310, 311 palavasensis Germ., Helyoma- PAS iaoosòovGvdanoc oo 24, 73, 310 palavasensis Germ., Xero- (UD o sacoGogoocoooc 24, 73, 310 Paludestrina sp.. ..... 38, 218, 423 palustre Múll., Buccinum.. 194, 404 palustris Rossm., Limnaeus. 194 (451) palustris L., Lymnaea. . .... 36, 194 264, 404, 405, 434 palustris L., var. corviformis Lymnaea . 194, 404 palustris L. var.corvus Gmel., Lymnaea 36, 194, 404 palustris I, var. minor. 36, 194, 404 pallaresica Fag., Helix , 84, 87, 318 papalis Loc., Helix ..... 25, 64, 68 302, 303, 305 parlaloris Biv., Helix...... 106, 336 parvulaStud., Clausilia. 34, 175, 389 pellucida Múll., Helix . 44, 285 pellucida Múll., Vitrina. 22, 44, 260 285, 286, 43I penchinati Bgt., Clausilia.. 34, 176 177, 389, 390, 391 penchinali Bgt., Helicella. 27, 90, 323 penchinati Bgt., Helix.. 27, 90, 9I 94, 323, 324 penchinati Bgt., Vitrina. 21, 43, 285 penchinali Bgt., Xerophila 27, 90, 323 penchinatiana Bgt., Helicella. 27 Ppenchinaliana Bgt., Helix .. 90, 323 penchinatiana Bgt., Pupa .. 33, 154 161, 373, 378 penchinatiana var. sexplicata Bof., Pupa.. 154, 161, 373, 378 peregra Múll., Lymnaea... 35, 194 195, 404, 405 peregrina Loc., Helix ...... 66, 68 304, 305 peregrinus Loc., Helyomanes. 25, 66 304. perlonga Boíf., Pupa .. 32, 147, 368 perversa L., Balea .... 34, 171, 386 perversa L., Clausilia . 34, 172, 386 perversus L., Turbo ...... 171, 380 petrophila Loc., Helix .... 69, 306 pleifjeri Rossm., Succinea . 35, 189 190, 264, 400, 401, 433 pila Caz., Helix ...... 25, 66, 304 pila Caz., Xerophila ... 25, 66, 304 pilula Loc., Helix........ 68, 305 pisana Múll., Helix ... 31, 137, 269 272, 360, 437, 439 pisana Múll., var. albida. 31, 137, 139 360, 361 pisana Muúll., var. carpiensis Let. et Bgt., Helix.. 31, 137, 360 pisana Múll., var. concolor, Helix..,., 31, 137, 139, 360, 361 A. Bofill i F. Haas pisana Múll., var. rosaceo-al- bida, Helix. 31, 137, 139, 360, pisana Múll., Xeropnila. 31, 137, pisanopsis Bgt., Helix. 32, 137, piscinalis Múll., Nervita ... 221, piscinalis Múll., Valvata .. — 38, 200, 263, 266, 425, 430, 433, piscinalis Múll., forma alpe- stris, Valvata 22, piscinalis Múll., var. vubiensis Alm. et Bof., Valvala. 38, 221, 205, 425, 433, plenarvia Loc., Helix ....... 69, polyodon Drap., Cochlodonta. 32, Ppolyodon Drap., Pupa. 32, 143, 204, 364, 365, 366, 367, polyodon Drap., var. minor, Ia otccòcococococc 32, Ppolyodon Drap. var. montser- valica Fag., Pupa... 32, 143, praestriolata Alm. et Bof, Helix. 29, 105, 264, 265, 335, 143, privata Gall., Helix privatiformis Hagenm., Helix. 69, pseudohydatina Bgt., Hyalinia. 54, pseudonydatinus Bgt., Zonites. 54, pulchella Múll., Helix 29, 110, 263, 339, var. laevis pulchella Mill. Sdbgr., Helix III, 263, 339, pulchella Bolí., Pupa ..... pulchella Múll., Vallonia . .. 29, 340, 271, 29, IHLI, pulchellum Jen., Pisidium . 225, punciata Múll., Helix.. 31, 129, 132, 269, 355, 350, 357, punctata Mill., var. apalolena Bgt., Helix 31, 130, punctata Múll., var. lugatoria Bgt., Helix. 31, 130, 132, 355, punctatissima Fér., Helix 31, 130, 355, pura Ald., Hyalinia pura courquini Bgt., Hyalinia 51, 271, 291, 437, putris L., Helix ,.,.....- 188 , 825 putris L., Succinea ....... 35, 188 264, 399, 433 Pyvgmaea Drap., Helix . 23, 57, 296 170, 385 Pyvgmaea Drap., Vertigo 34, 170, 385 Pyvgmaeum Drap., Punctum, 23, 57 296 Pyramidata Drap., Helicella. 28, 96 328 Pyrenaica Charp., Clausilia. 34, 175 176, 268, 389, 437 Pyrenaica Bgt., Succinea .. 189, 190 400, 401 Ppyrenaica Fér., Vitrina ... 43, 285 Pyrenaicus M.-T., Avion. 21, 40, 282 Quadridens Múll., Buliminus. 32, 141 363 quadridens Múll., Bulimus . 32, I4I 363 quadridens Múll., Chondrula. T41, 142 143, 363, 304 guadridens Múll., Chondrus . 32, 141 303 quadridens Múll., Helix ... I4I, 363 quinquedentata Born, Pupa. 33, 150 370 quinquedentatus Born., Turbo. 150, 370 Radiatula Ald., Helix .... 850, 290 vadiatula Ald., Hyalinia. 22, 50, 290 vadiatula Ald. var. jaccetanica Bgt., Hyalinia ...... 22, 50, 290 veyniesti Dup., Byihinella .. 38, 219 220, 424 vingicula Mich., Pupa..... 32, 144 146, 305, 366 vipacurcicus Bof., Pomalias. 212, 419 voigiana Salv., Amnicola .. 37, 216 217, 421, 422 voigiana Bof., Helicella. 24, 73, 139 309 voigiana Bofí., Helix ... 24, 73, 76 309, 312, 361 voigiana Bof., Helyomanes 24, 73, 309 vosea Gall., Lymnaea.. 35, 192, 403 votundata Múll., Helix . 23, 58, 297 votundata Múll., Patula. 23, 59, 297 votundata Múll., Pyramidula. 23, 59 60, 297 votundata omalisma Bgt., Py- vamidula., 59, 60, 298, 299, 43I Junta de Ciències Naturals de Barcelona rolundata votundata Múll., Py- VamiQUIQ US te aerer 58, 59 261, 297, 298, 299, 431 votundatus Poir., Planorbis. 36, 20£ 265, 410, 434 vozeli Mich., Helix........ Ap RS 88, 320, 321 vudevata Stud., Helix ...... 60, 299 vujus Mich., Arion .... 21, 39, 282 OS leg JA PGEto ca oo Ga coco 39, 282 vugosa Drap., Clausilia. 34, 176, 177 178, 209, 390, 391, 437 vugosa Drap., var. pyrenaica Charp., Clausilia ...... 175, 389 rugosa Drap., Pupa ...... 178, 391 vugosiuscula Drap., Helix . 94, 3260 vugosiuscula monistrolensis Fag., Helix 92, 94 263, 204, 324, 325, 326, 433 vugosiuscula vugostuscula Drap., DEA SS RES ECA O DI D.O OO 94 vupestris Stud., Helix .. 23, 57, 296 vupestris Stud., Patula . 23, 57, 296 vupestris Stud., Pyrami- quia ecatea da aer CE 23, 57, 296 vuscinica Bgt., Helix . 28, I00, IOI 331 puscinica Bgt., Hygromia 28, 100, 331 Saint-simonis Bgt., Clausilia. 175, 389 saint-simonis Charp., Moites- SIEVIO mrenticrec era cia Le 220, 424 saint-simonis Fag., Physa . 199, 408 salaunica Fag., Helix . 81, 316, 317 salentimna Blanc., Helix .... 69, 306 salonensis Flor., Planorbis.. 36, 200 409 savahae Paladh., Amnicola. 217, 422 sarviensis Mart., Helix. 28, TO2, I04 333. 334 sarriensis Mart., Hygromia. 29, Io02 333 scicyca Bgt., Helix ........ 68, 305 secale Drap., Pupa ........ 33, 148 149, 268, 368, 369, 436 septentrionalis Bgt., Hyalinia. 22, 49 289 septentrionalis Bgt., Zonites. 48, 288 sevicea Stud., Helix........ 29, I06 107, 108, 336, 337 sericea bofilliana Fag., Helix. IO7, r08 208, 271, 337, 437, 439 (453) 4. Boful i F. Haas 829 sevicea martorelli Bgt., Helix. 105, 258, 335, 336, sexplicata Bof., Pupa . 155, simile Drap., Cyclostoma .. 215, similis Drap., Amnicola ... 37, 216, 217, 218, 263, 420, 422, similis Brug., Bulimus ... 150, similis Drap., Bythinia. 37, 215, similis Drap., Hydrobia .. 215, similis Brug., Pupa 150, 379, simoniana Charp., Hydrobia. 220, simoniana Charp., Moitessie- ria. 220, 2600, 263, 266, 424, 433, simoniana Charp., Paludina. 220, simplex Buch., Ancylus.... 36, 205, 4II, 412, simplex Buch., Lepas . 204, silifiensis Bgt., Helix .. 72, 75, silifiensis Bgt., Helyomanes. solida Drap., Clausilia... ... 1 387, solitarius Poir., Bulimus .28, 97, spirata Paladh., Amnicola. . 217, spirorbis L., Helix........ 202, spirorbis L., Planorbis. 36, 202, splendida Drap., Helix. 30, 116, 121, 137, 344, 345, 347, 300, splendida Drap., var. cantae Bgt., Helix 30, 117, splendida Drap., var. cossoni Bgt., Helix 30, splendida Drap., var. mi- crostoma Salv., Helix. 30, splendida Drap., var. ro- sea, Helix splendida Drap., Tachea. 30, splendida Drap., var. byu- chiana Serr., Tachea. 30, splendida Drap., var. fauvae Serr., Tachea 30, splendida Drap., var. marceti las MA toncon SG Se due/, splendida Drap., var. mont- seyvatica Serr., Tachea 30, 117, splendida Drap., var. rafaeli Serr., Taclhca 30, II7, splendida Drap., var. torresi SELr., TOCH6R Que, ee 30, XI7, Diari as 117, 117, 117, 117, 117, 117, 256 429 374 420 215 433 370 421 420 259 430 424 430 435 424 204 413 4II 309 3II 25, 72 309 173 388 329 422 4I0 410 II7 438 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 345 slaechadica Bgt., Hyalinia. 23, 49, 289 slaechadicus Bgt., Zonmites. 23, 48, 288 slagnalis L., Lymnaea .... 192, 402 stagnina Bgt., Helix .. 29, 102, IO4 333, 334 slagnina Bgt., Hygromia. 29, 102, 333 sleneligma Bgt., Helix .... 105, 335 slerri Voith., Pupa....... 167, 382 sliparum Rossm., Helix.. 26, 78, 80 314, 315 sirvepholena Bgt., Succinea., 35, 189 190, 399, 400, 401 siviata Drap., Helix 27, 82, 84 85, 89, 317, 318, 320 siviatabarcinensis Bgt., Helix. 82, 84 85, 89, 263, 317, 319, 321, 322, 433 siviata betulonensis Bof., Helix. 88, 268 269, 271, 321, 322, 437 siriata montserratensis Hid., Hoelix 86, 268, 269, 271, 320, 321, 433, siviata montsicciana Bof., He- ix DINS 2T, siviata pallaresica Fag., Helix. 84, 264 437 439 319 321 332 264 433 sivigella Drap., Helicella. 28, 100, sivigella Drap., Helix.. 28, 100, 331, sivigella Drap., var. ruscinica lu, UE oc cacocacogoo strigella vuscinica Bgt., Uirsocooco 100, 264, 331, 332, 433 subarigoi Fag., Helix... 26, 77, 313 subarigonis Fag., Xerophila. 26, 77 I0OO 313 subcylindrica L., Cionella .. 34, 181 394 subcylindrica L., Fevussacia. 34, I8I 394 subcylindrica L., Helix ... I8I, 394 subcylindrica L., Zua . 34, 181, 182 264, 394, 395, 434 subcylindricus L., Bulimus. 181, 393 subcyzicensis St. Sim., Helix. —24, 65 71, 303, 308 subeyzicensis St. Sim., He- MES coocococogo 24, 65, 303 suberis Bgt., Helix ........ 69, 306 subjuscus Drap., Avion .... 39, 282 subjuscus Drap., Limax .... 39, 282 submarginatus Jan., Planorbis. 36, 200 409 830 Junta de Ciències Naturals de Barcelona (454) subnitens Bgt., Hyalinia .... 22 subnitens Bgt., Zonites .... 45, 286 subnumidica Bgt., Helicella. 28, 96 328 suboscuyus Fag., Pomatias . 213, 419 subpaladilhi Fag., Helix.... 27, 92 94, 325 subpaladilhi Fag., Xerophila. 27, 92 325, 326 subpapalis Caz., Helix ...... 68, 305 subtassyana Loc., Helix .... 69, 306 subulata Ricix., Lymnaea.. 36, 196 406 syluae (Ser. Helium ee ie 68, 305 T'abarhana Let., Helix..... 25, 72 73, 75, 309, 311 tabarRhana Let., Helyomanes. 25, 72 309 tabarRana Let., Xerophila. 25, 73, 309 talepora Bgt., Helix ... 26, 78, 314 talepora Bgt., Xerophila. 26, 78, 314 tavraconensis Fag., Pupa. 33, 155, I61 374, 378 tentaculata L., Bythinia. 37, 215, 263 420, 433 tentaculata L., var. producta MVe., Bythinia...... 38, 215, 420 tentaculata L., Helix .. 215, 420 tevrestvis Chemn., Heli- os dodb GG ooGo000 28, 97, 328 tevrestris Chemn., Helix. 28, 97, 328 tevrestris Chemn., var. tyochoi- des M.-T., Helix.... 28, 97, 328 terveri Bgt., Ferussacia. 35, 185, 186 259, 396, 397, 430 terveri Mich., Helix .... 26, 71, 78 80, 308, 313, 3I5 terucri Mich., Xerophila. 26, 78, 313 tivanoi Bgt., Helix.... 31, 135, 136 359 tvapanica Berth., Helix .... 75, 311 tvidens Pult., Azeca........ 34, 180 200, 268, 393, 431, 437 tvidens Pult., Turbo ...... 180, 393 triplicata Stud., Pupa ..... 34, 166 261, 382, 429 tviplicata Becls., Pupilla ... 34, 166 107, 257, 382, 383 tvochoides Poir., Helicella. 28, 96, 327 tvochoides Poir., Helix . 28, 96, 327 tvochoides Poir., Xerophila. 28, 96, 328 tvuncatula Múll., Lymnaea.. 36, 194 195, 196, 264, 404, 405, 434 tvuncatula Múll., var. doublie- via M.-T., Lymnaea. . 36, 196, 405 tvuncatula Múll., var. micros- toma Drap., Lymnaea. 36, 196, 405 tvuncatulum Múll., Buccinum. 195, 405 tuvricula Held., Lymnaeca .. 195, 405 Umbilicata Drap., Lauria... 33, 169 umbilicata Drap., Pupa.... 33, 168 109, 264, 384 umbilicata Drap., var. cylindracca Costa, Pupa..... 33, 168, 384, 434 umbilicata Drap., Pupilla... 33, 169 384 umbilicatus Múll., Planorbis. 36, 200 201, 205, 409, 434 urnina Loc., Helix ........ 75, 3T£ Valentianus Fér., A griolimax. 21 valentianus Fér., Limax ... 41, 283 valentianus Fér., Malacolimax 21, 41 270, 283, 438 vallensana Alm. et Bof., Am- Proa coocdacocoogostouo 37, 216 218, 263, 205, 421, 422, 433, 435 vardonensis Loc., Helix .... 26, 77 80, 313, 315 vardonensis Loc., Xevophila. 26, 78 313 variabilis Drap., Helicella .. 24, 62 300 variabilis Drap., Helix...... 24, 62 67, 68, 71, 74, 70, 77, 263, 269 270, 300, 305, 306, 307, 308, 311 É 312, 433, 437, 438 variabilis Drap., Xerophila.. 24, 62 variegalus Drap., Limas ... 40, 283 variegatus Drap., var., Limax. 21, 264 ventiensis Bgt., Helix...... 29, 102 ada 104, 333, 334 ventiensis Bgt., Hygromia .. 29, Io02 333 ventricosus Drap., Bulimus . 28, 99 331 ventrosa Fér., Helicella . 28, 99, 331 ventrosa Fér., Helix . 28, 99, 330 (455) A. Bofill i F. Haas ventrosus Fér., Bulimus. 28, 99, 330 vermiculata Múll., Helix. 31, 133, 134 270, 357, 358, 438 vermiculata Múll., var. crassi- labris Terv., Helix.. 31, 134, 358 vermiculata Múll., var. ora II EaCococos 31, 134, 358 vermiculata Múll., Macu- Lara Sl deie totes 31, 134, 358 vescoi Bgt., Ferussacia. 35, 183, 184 395, 396 vilanovensts Salv., Helix. 24, 64, 7I 303, 308 villosa Drap., Helix . 29, 43, I06 107, 257, 261, 285, 330, 393, 429 vindobonensis C. Pir., He- J 30, 122, 258, 348, 430 virgata Jan., Clausilia. 34, 172, 173 virgata var. barcinensis (Clau- SI) caococ cocococo: Sap d7093 507/ vividula Mle., Helix ...... 50, 290 vitreola Bgt., Hyalinia . 23, 53, 293 vitveolus Bgt., Zonites .. 23, 53, 293 vulgaris C. Pír., Lymnaea... 35, 192 204, 403, 434 vulgaris C. Pír., var. rosea Gall., Lymnaca . .. . . 35, 192, 403 Xalonica Serv., Helix ..... DEp GP 68, 300, 301, 305 xalonica Serv., Helyomanes. — 25, 62 xalonica Serv., Xerophila. 25, 62, 301 xatarti Far., Helix .... 30, 116, 344 it bilions MES EE So: Figs. no ge 8-13. 15-17. 18-25. L'lobregai LàÀMINA I Hyalinia (Polita) glabra harlei Fag. — Montserrat. Hyalinia (Polita) nitens Gmel. 4, 5. Exemplars molt deprimits i molt alts, respectivament. — Barcelona. 6. Exemplar corresponent a la forma apocryptia Bgt. — Mont- serrat. Co-tipus de Hyal. arabiae Fag. — Montserrat. Hyalinia (Polita) pura courquini Bgt. 8-10. Sarrià. 11-13. íd, X2. Helix ( Xerophila) variabilis Drap. — Co-tipus de Hel. aquala- tensis Salv. — Igualada. Helix (Xerophila) marítima Drap. 15. Co-tipus de Hel. ordalensis Serrad. — Ordal. 16. Co-tipus de Hel. aspila Bgt. — Far de Barcelona. 17. Co-tipus de Hel. voigiana Boí. — Casa Antúnez, Barce. lona. Helix (Xerophila) arigonis Rossm. 18-19. Exemplar molt gran de Capellades. 20. Exemplar corresponent a Hel. megastoma Anc. — Mar- torell. 21-22. Exemplar molt petit. — El Bruch. 23-24. Exemplar sense faixes. — Viladomiu. 25. Exemplar excepcionalment alt. — Montjuich de Barcelona. Helix (Archelix) punctata Múll. Exemplar radiat. — Carme. Helix (Euparypha) pisana Múll. Exemplar corresponent a Hel. carpiensis Let. X Bgt. — Far del Llobregat. Helix (Candidula) striata barcinensis Bgt. 28-30. Exemplar típic. — Barcelona. 31-33. Íd., X2. 34. Exemplar deprimit. — Sarrià. 35-38. Exemplars petits. — Guardiola. 39. L'exemplar n.o 35, X2. TREBALLS DEL MUSEU DE CIÈN- FAUNA MALACOLÒGICA CIES NATURALS, volum III, 1920 DEL PIRENEU CATAIÀ CONCA DEL LLOBREGAT. —Làm. I Figs. 1-13. 14-19. 20-26. 27-38. 39-44. Llobregat A LàMINA II Helix (Candidula) striata montserralensis Hid. 1-3. Exemplar de Montserrat. 4-6. Íd., X2. 7. Exemplar molt alt de Montserrat. te. dg. Po 9-10. Dos altres exemplars de Montserrat, de diferent tamany i altura. 1r. Exemplar de Sant Llorenç del Munt. 12. Íd., X2. 13. Exemplar molt petit de Sant Llorenç del Munt. Helix (Candidula) siriata betulonensis Bof. 14-16. Santa Coloma de Gramanet. 17-19. Íd., X2. Helix (Candidula) murcica penchinati Bet. 20-21. Montjuich de Barcelona. 22-24. Íd., Do 25. Exemplar petit. — Montjuich de Barcelona. 26. Íd., X2. Helix (Candidula) vugosiuscula monistrolensis Fag. 27-29. Co-tipus. — Monistrol de Montserrat. 30:32. Íd., X2: 33-35. Co-tipus de Hel. miraculensis Marc. — Miracle de Sol- sona. 36-38. Id Xa Helix (Frvuticicola) hispida L. 39-41. Tipus de Hel. praestriolata Alm. X Bof. Subfòssil.—Ca'n Ubach de Rubí. 42-44. Íd., X2. Helix (Fvuticicola) sericea martorelli Bgt. 45-47. Sarrià de Barcelona. 48-50. Íd., X2. TREBALLS DEL MUSEU DE CIÈN- FAUNA MALACOLÒGICA CIES NATURALS, volum III, 1920 DEL PIRENEU CATALÀ CONCA DEL LLOBREGAT.— Làm. II SGA Bed 4 i mA, i Figs. Y 12-13. 14-17. 18-19. 20-21. 28. 29-38. Llobregai LÀMINA III Helix (Fruticicola) sericea bofilliana Fag. 1-3. Montserrat. AC Old, eXi2L 7. Exemplar més alt de Montserrat, X2. Helix (Vallonia) excentrica Sterhi. 8. Barcelona. 9-11. ld., X3'5. Pupa (Modicella) secale Drap. 12. Co-tipus de Pupa lilietensis Bot. — Pobla de Lillet. 13. ial, MP. Pupa (Modicella) affinis bofili Fag. 14, 16. Exemplars de Montserrat. seg "70 Mil, S0s Pupa (Modicella) polyodon Drap. 18. Co-tipus de Pupa montserratica Fag. — Montserrat. Ford: X2. Clausilia (Papillifera) bidens L. 20. Exemplar corresponent a Clgus. calalonica Fag. — Ciuta- dela de Barcelona. 21. fa, X 2. Clausilia ( Ruzmicia) abietina Dup. 22. Co-tipus de Claus. greixensis Fag. — Entre Greixa i Font del Faig. 23. ig, De Lymmnaea (Stagnicola) palustris Mill. 24. Exemplar de L. catalonica Parr. — Paseig de Gràcia, Bar- celona. Physa acuta Drap. 26. Exemplar corresponent a Physa martorelll Serv. — Pe- dralbes, Barcelona. 27. Íd., XI2). Planorbis (Tropidiscus) umbilicatus Múll. Exemplar excepcio- nalment gran de l'estany de Remolà, prop Barcelona. Pomatias obscurus martorelli Bgt. 29. Exemplar típic. — Montserrat. De ele 3272 31. Co-tipus de Pom. montserraticus Fag. — Montserrat. o, de, XP. 33. Exemplar que correspon a Pom. labrosus VVest. — Mont- serrat. 34. ÍdL, ix2. 35, 37. Montcau, sobre Mura, Sant Llorenç del Munt. do, So ie, 300 TREBALLS DEL MUSEU DE CIÈN- FAUNA MALACOLÒGICA CIES NATURALS, volum III, 1920 DEL PIRENEU CATALÀ s -— de ÇQ CONCA DEL LLOBREGAT. — Làm. III Figs. 17-20. 21-28. 29-30. 31-54. Llobregat LÀMINA IV Pomatias obscurus martorelli Bgt. 1. Castelldefels. 2. Íd., X2. Pomatias obscurus esseranus Fag. . Gironella. a, Xoc . Greixa, 1,300 mM. alt. Íd., X2. : De de Pom. bofilli Fag. — Castellar d'En Huch. dor CON Qua BF eso Paludestrina brevispira Pal. 9, 11, 13, 15. Exemplars de diferents grandàries. — Capellades. IO, I2, I4, 16. Íd., X2. Paludestrina acuta Drap. 17, 19. Ca'n Tunis, de Barcelona. TS. 2/0: Íd., EXI2nn Ammicola similis Drap. 21, 23, 25. Co-tipus de 4mn. vroigiana Salv. —Ca'n Tunis, de Barcelona. 22, 24, 26. Íd., X2. 27. Co-tipus de Am. vallensana Alm. X Bof. Subtfòssil. — Ca'n Ubach de Rubí. 28. Íd., X2. Valvata piscinalis Múll. 29. Co-tipus de la varietat vubiensis Alm. 8: Bof, Subfòssil. — Ca'n Ubach de Rubí. 30. Íd., X2. Ammnicola similis Drap. — Pla del Llobregat, Barcelona. — Sèrie de transicions de 4mn. similis a Amnm. anatina Drap. 32, 34, etc., fins a 54, X2 dels respectius que els precedeixen. TREBALLS DEL MUSEU DE CIBN- FAUNA MALACOLÒGICA CIES NATURALS, volum III, 1990 DEL PIRENEU CATALÀ £ £ z - ed ps Li ra ú 98 4 1 3 5 7 Es Da) 2 4 6 8 i 7 UE 8 EQ 8. d 6 . 1 13 15 17 19 10 12 14 16 18 20 el 2 dà da é b GG - XegB 21 6 25 e 2Si i 27 29 d 29 26 24 28 30 $ $ 4 el FA i 31 23 35 El 39 41 9 34 36 38 40 42 É px - sa E 8 Li ET $ ç é 43 45 41 49 51 53 èÚ 6 3 £ 44 46 48 50 52 54 CONCA DEL LLOBREGAT.—Làm. IV PUBLICACIONS DE CIÈNCIES i ANUARI a ar Ei 1917 (Dos volums). do 1918 av cen VOLUM I (Compleri ds AGUILARAMAT (J. B. om), o Mamífers.. I SAGARRA i a im struc a restres i Qi m Sele i Hans (FR) — Consideracion 3 ción. ZOOECORTA : Men S (J i FoNT Que die e instru servació de plantes. SAN MicvEL (MM) — Instrucciones a 108 reco A geols Ela y petrografí j Vall del Segrei i Ras A ( Conca del Llobregat. — Í / 8 Valls del Ter, Fluvià ds L Muga Vall d'Arèn. DA Ves (armienf es Contribució al coneixement de la fèiné Jepidi oc eR d' RR EA VOLUM Y GONZALEZ Rradosó Lo Cataluma. , FONT QUER (PI ya occidental. es VI i SAN MIGUEL (Ma — CataloE 3 4 del Parque de, Barcelona. Ds Ramis. VOLUM VIH is o NutasEcA (S dlecació d'víncia de arregopi, ci del Museu de Ciències Naturals de Barcelona ESTUDI SOBRE LA MALACOLOGIA DE LES VALLS PIRENAIQUES VI — CONQUES DEL BESÒS, TER, Ci MUGA I LITORALS INTERMITJES PER A. BOFILL, F. HAAS 1 J. B. ps AGUILAR-AMAT MUSEU MARTORELL — PASSEIG DE LA INDUSTRIA dnUgps a Pala tA i