Mt Ú ij, 813, des te i) aa es RN IN OA LA a) : .p TR À SSL R Y— o RN N Vs me 4 lat PE a Me dl Cl Sé re Ú Il el GES N I / h / i / dl A Ú / 1 (SS UE pi E NA EES I NN I USISEI: 3 I / 1 ls / l QUEEM y I / — qr / / j Ll do I Jy di PRO SCIENTZSS SALUIE — A / x POPULIQUE NA (4) AN : À Ve re — N AN ZÇ, I $ A / dr LIBRARY / es J ——— /E L i eL Z——L NN ds JOAN CAD EVALL , Si Professor a gle diari) RE Terrassa: ANGEL RR A mals de la R. Ra Espinyo RSE Es AT — OCADEVALL-SALLENT SN Lia DO d'es La o FLORA DE CATALUNYA. SE D / Ui v iq EC ONMC A DE NC TALUNYA ENUMERACIÓ Y DESCRIPCIO DE LES PLANTES VASCULARS ESPONTANIES DE L'ANTIC PRINCIPAT FINS AVUY CONEGUDES Y DE LES MÉS IMPORTANTS QUE. S' Hi CULTIVEN PER ICEN CADEVALL Y DIARS Doctor en Ciencies Naturals, Llicenciat en Ciencies Exactes Professor a l'Escola Industrial de Terrassa Membre de la c Real Academia de Ciencias y Artesa de Barcelona AMB LA COLABORACIÓ DE ANGEL SALLENT Y GOTÉES Doctor en Farmacia Corresponent de la cReal Academia Espaniolaa de Madrid INSTITUT DE CIENCIES : BARCELONA MCMXV 3 AU ea ve Aj és LL th qe CN d I ES, Me, LM di) a a en SRÇa PROLEG L'estudi de les plantes sota l'aspecte medicinal y econòmic és tan antic com l'home, però el llur estudi des del punt de vista taxonòmic y geogràfic, amb objecte científic, es a tot arreu, y singularment al nostre país, relativament modern. Y no es pas que'ls catalans s'hagin mostrat negligents en aquesta mena d'es- tudis, puix que a Catalunya y per catalans s'organisà el més important jardí botànic que fins a mitjans del segle xvi hi ha- gué en tota Espanya (Colmesr., La Botànica y los botànicos de la península hispanolusitana, 159). El primer botànic català que emprengué amb veritable profit aquesta tasca, fou Francesc Micó, nat a Vich en 1528, qui, des- prés d'estudiar Medicina y Farmacia, recorregué ambdues Cas- telles y Extremadura y les principals montanyes de nostre Prin- cipat, descobrint unes 30 especies noves que, descrites y dibui- xades per ell meteix, foren publicades a Lyó per Dalechamp en 1587, en sa Historia generalis plantarum. Les aficions de Micó sembla que foren heretades per la dinas- tía dels Salvadors, que al segle segúent feren de Catalunya l'em- pori dels coneixements fitogràfics, essent el seu concurs sol'lici- V PUBLICACIONS DE EDINSTITUT DE CIENGLES tat pels primers botànics del món. Joan Salvador, nat a Calella en 1596, deixeble y col'laborador de Micó, portat de les seves aficions, dóna la volta a Espanya y manté relacions amb Barre— lier y altres botànics contemporanis. El seu fill Jaume, el més eminent dels Salvadors, que naixé a Barcelona en 1649, també farmacèutic, fou íntim amic y company d'excursions de Tour- nefort, que'l visità tres vegades a Barcelona, anomenantlo el Fènix de la seva patria 4gentis suae pheenixx, essent tingut per un dels primers fitògrafs de la seva època. Durant la seva llarga vida, puix visqué 91 anys, formà, a més d'un gran herbari, un jardí botànic a Sant Joan Despí, que resultà ser el més impor- tant d'Espanya. Els seus fills, Joan y Josep, recorregueren les Balears, y el primer fou també company dels famosos germans Antón y Ber- nard de Jussieu (1715-1717), comissionats pel Govern francès, en la memorable expedició per Espanya y Portugal. Per fi, Jau- me Salvador, fill de Josep y nét de l'altre Jaume, conservà els tresors d'aquella il'lustre dinastía y fou fidel depositari de les seves immarcesibles glories. Joan Minuart, nat en 1693, oriunde de Sant Celoni, deixeble de Jaume Salvador y farmacèutic de Sant Cugat del Vallès, des— prés a Barcelona, més tard apotecari major de l'Hospital general de Madrid, herborisà per Castella y Catalunya, unes vegades sol y altres en companyía de Quer y de Bolós, mereixent l'apreci del gran Linneu, fou íntim amic del deixeble predilecte d'aquest, Leffling, durant la seva estada a la capital d'Espanya. Josep Quer, fill de pares espanyols, nascut a Perpinyà, reco- rregué dos anys després de Minuart, com a cirurgià de l'exèrcit, gran part d'Espanya y de Italia, fou fundador y professor del primer jardí botànic de Madrid, autor d'una Flora espanyola (1762-1764) que, per separarse de les idees linneanes, no corres- pongué a la seva ben adquirida fama. VI FLORA DE CATALUNYA Succeí a Quer en la direcció del jardí botànic, Miquel Barna— das, natural de Puigcerdà, metge de Carles III, botànic distin— git, que en son Specimen Florae Hispaniae, reuní la descripció de dues mil plantes y molts dibuixos, aquesta obra, adicionada per Lagasca, es vengué a Londres en 1829 amb el títol de Herba— rium pictum hispanicum. El seu fill Miquel Barnadas y Clarís fou també distingit botànic, y en 1793 succeí a Palau en la cà— tedra que exercía en el Jardí Botànic. Digne és també de ser citat Antoni de Bolós, farmacèutic olotí, consogre de Minuart, per les seves herborisacions per Catalunya y per un bon herbari que formà amb plantes pirenenques, on figuren, pintades per ell, varies orquídies. Tenim, doncs, que durant una gran part dels segles XVI, XVII y XVI, els autors catalans no solament posen a Catalunya al nivell de les nacions més avensades des del punt de vista fito- gràfic, sinó que difonen llurs coneixements per tota Espanya, fundant en la capital d'aquesta institucions que no trigaren a assolir fama y renom per tota Europa. Mes durant els darrers anys del segle xvi y la primera meitat del xix, decau visiblement l'entusiasme per aquets estudis, ja sigui per manca de mestres de reconegut prestigi, ja per considerarlos equivocadament man- cats de la utilitat que se'ls havía concedit fins aleshores. A un altre català, al eximi Antoni Cebrià Costa, catedràtic de la Universitat de Barcelona, cabé la gloria de restaurar al nos— tre país la decaiguda afició a l'estudi de les plantes. Portat pel seu ardor juvenil, recorre Catalunya formant un valiós her- bari, descobreix y descriu especies noves, que amb gran zel cul- tiva al jardí d'aquella Universitat literaria, y comunicant amb la seva paraula pulera y castiça l'entusiasme als seus deixebles, forma escola ben poixant y més nombrosa que la formada pels Salvadors dos segles enrera. Dispersats per Catalunya aquests deixebles, però tormant tots VII PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES part de la Societat Botànica Barcelonesa, es converteixen en ac— tius y fervorosos corresponsals del seu mestre, al qual remeten plantes de distintes localitats, consultantli els dubtes y dificul— tats que'ls sugeríen les seves troballes. Aixís s'anava enriquint el seu Herbari, el més complet que fins allavors s'havía format a Catalunya, y pogué escriure aquell Catàlogo ragonado (1877) que conté 2414 especies, al qual més tard afegí un Suplemento que'n comprén 930. Aquest treball, el més acabat y conciençut que fins avuy s'ha publicat a Catalunya, és resultat de la col:la- boració de tots, com se veu clarament al fullejarlo. Hi figuren, les moltes especies que personalment havía recolectades en els seus nombrosos viatjes, plantes de la Segarra, remeses per En Joan Puiggarí, que durant alguns anys exercí a Prats de Rey la medicina, de la plana de Vich, recullides pel nostre distingit y malaguanyat condeixeble En Ramón Masferrer y Arquimbau, d'Olot, les Guilleríes y altres comarques, com a resultat de les detingudes exploracions d'En Estanislau Vayreda, Ramón Bo- lós y Joan Texidor, de Cadaqués, facilitades pel seu compro- fessor En Frederic Trémols (UD, de Berga, que'l farmacèutic Francesc Grau estudià amb singular afecte, del voltants de Barcelona, recol:lectades pel metge En Joan Montserrat y Archs, de Lleyda, enviades per En Ramón Agelet, més tard catedràtic a Granada (2) y particularment el canonge Gonzàlez, y finalment, per altres persones merament aficionades, a les quals s'havía en- comenat l'entusiasme del mestre convertit en apòstol d'aquesta patriòtica tasca. També nosaltres, que'ns honorem d'haver estat deixebles de tal mestre, sentírem el foc de sa paraula amb tant de vehemencia, que des que en 1870 abandonàrem la alma ma- (1n. Teixidor va deixar un Herbari que'l Sr. Puigpiqué cedi a la ciutat de Manresa, Trémols ne deixà un de important, galantment donat per la senyora viuda a l'Academia de Ciencies de Barcelona. (2) Agelet posseja un ric herbari amb molts exemplars de Boissier y Reuter de plantes espanyoles, que'l banquer de Lleyda, Sr. Llorenç, ens va cedir graciosament. VIII FLORA DE GATALUNYA ter fins avuy, isolats a fòra, en mitj dels afers de delicats càrrecs y deures professionals ineludibles, no creiem haver deixat trans- córrer un día sense que les plantes hagin ocupat el nostre pen- sament per alguna estona o per algunes hores. Beneídes siguin les plantes, qu'en més d'una ocasió mitigaren les nostres penes, endolcint hores amargues de la vidal Alguns dels deixebles de Costa publicaren pel seu compte el resultat de les propries exploracions y estudis, com En Masferrer, qui en 1877 va publicar Recuerdos botànicos de Vich, y En Vay- reda qui, tres anys després, donava a la imprempta Plantas no- tables de Cataluiia, y l'autor d'aquestes linies, qui en 1890 entre- gava a la 4Real Academia de Barcelonas la Flora del Vallés, se- guida de varies Memorias sobre plantes noves, crítiques o rares. Y no fem menció d'En Colmeiro, qui en 1872 donà a llum un Catàlogo de plantas observadas en Catalufiia, perquè fundadament y honradament creiem que les exploracions d'aquest botànic, malgrat de l'honrós càrrec que exercía, apenes sortiren del re— cinte que guardava l'Herbari Salvador. Costa no havía tingut successor, ni n'ha tingut encara avuy en la seva càtedra. També han prestat el seu generós concurs a l'estudi de la nos- tra Flora alguns reputats estrangers, com Picot de Lapeyrouse, qui en 1813 publicà la Histoire abregée des plantes des Pyrénées, l'abat Pere Andreu Pourret, nat a Narbona en 1754, qui recor— regué Catalunya, y expatriat per la revolució francesa, s'establí a Barcelona, on tingué ocasió d'estudiar l'Herbari Salvador que li serví de molt, diu, en els seus treballs sobre plantes noves d'Es- panya (Trabajos botànicos del abate Pourret, por Colmeiro, 8), Zetterstedt qui en 1856 creuà la Vall d'Aràn y a l'any seguent va publicar "Plantes vasculaires des "Pyrénées principales, Tim- bal-Lagrave (1863-1871) recorregué la meteixa Vall, publicant varies Memories sobre plantes del Pirineu Central, Pere Bubani, qui des de 1836 a 1862 visità gran part de Catalunya i quasi tot IX PUBLICACIONS DE LINSTITUT DE CIENELTES el Pirineu y passà alguna temporada a Berga, per la amistat de Grau, haventse publicat després de sa mort el fruit de les seves exploracions sota la denominació de Flora 'Pyrenaea (1893), Gaston Gautier, qui en companyía de Arvet-Touvet y de Tré- mols, efectuà en 1897 un viatje per Catalunya, a fi de recol'lectar especies del dificilíssim genre HiERACIUM, publicant també el primer una Flore des "Pyrénées Orientales, VVebb, qui herborisà per la provincia de Tarragona y va publicar els seus Otia hispa- nica, Coste y Soulié, qui recentment han visitat part del Pirineu Central y publicat una Florule de la Vall d'Aràn, y alguns al- tres que visitaren Catalunya y conreuaren l'amistat dels seus botànics. Més a pesar de tants y tan valiosos esforços, la Flora de Cata- lunya és molt lluny de la seva fi. Caldrà encara la col:labo— ració d'algunes generacions y la de diversos homes abnegats per a portarla a felís terme. La extensió del seu territori, la manca de víes de comunicació en algunes comarques, malgrat els pro- gressos realisats aquets anys darrers, la complexitat de la seva orogratía, amb grans altituts y forts desnivells, les seves planu— res y cingleres, les seves valls frondoses y aspres serralades : les seves congestes y regions pantanoses, les seves abruptes casca- tes, llargues riberes y sinuoses costes braves, la diversitat, en fi, del seu terrer y del seu clima, que fan possible la existencia d'es- pecies africanes y altres de la zona glacial, han determinat una vegetació variadíssima, y una Flora tan rica pel nombre com per la qualitat de les especies. Per altra banda, regions hi ha encara en l'antic Principat, singularment a les provincies de Lleida y Tarragona, que apenes han estat visitades per cap bo- tànic, y a les millor explorades resten per a descubrir y més per a rectificar no poques especies. Això prové, en primer lloc, d'haver-hi hagut, entre'ls exploradors, més amateurs que ve- ritables botànics, y per tal motiu s'han confós moltes plantes, X FLORA DE CATALUNYA haventse publicat veritables enormitats científiques(). Fins han mancat a no pocs professionals coneixements tècnics, especial— ment base morfològica per a la diagnosi de les especies, y això motiva unes vegades greus errors y altres descripcions confuses y veritablement indesxifrables. Y encara ha succeit que altres més versats en estudis fitogràfics, obligats a servirse de textes france— sos o italians, on se descriuen plantes molt afins, però especifi- cament distintes de les nostres, han près aquestes per aquelles, cometent equivocacions que han d'esmenarse. - Per tots aquests motius creiem que si resta alguna cosa per a descubrir en les comarques menys explorades, major es encara el treball que s'imposa per una revisió y depuració de les especies que s'han trobat y donat per conegudes. En segón lloc, dificulta també l'asssoliment de l'ideal el dife— rent concepte taxonòmic que avuy se té de l'especie, puix sense entusiasmarnos la pulverisació d'aqueixa, realisada per alguns autors contemporanis, pensem que a vegades no basta arribar fins aquí, sinó que cal conèixer les principals modalitats que ofereix, representades per les varietats o per les rasses. Dèu concedirse també alguna major atenció a l'estudi dels híbrids, que abunden més del que's creia, presentantse alguns ben definits y amb caràcters propis. Per les raons exposades, serà fàcil compendre com és vast al nostre país el camp de la especulació fitogràfica y lluny de la pretensió, que sería pueril, d'oferir al públic un treball ni perfet, ni complet, a pesar de haverli dedicat més de quaranta anys amb el major zel y entusiasme. Molt més modesta és la nos- tra aspiració, puix no havem fet altra cosa, tal volta sense con- seguirho, que avençar una mica més la fita en el camp de la (1) Basta dir que al revisar, en 1904, les plantes de Montserrat. creguerem haverne de suprimir aprop de 350 especies, que gratuitament s'atribuien a la dita montanya, tal volta a canvi de les moltes que, trovantshi, han deixat de ser citades, XI PUBLICACIONS DE L'INSTITUT:DE CIENCIES botànica, esperant que nostres deixebles y successors, amb més encert y coratge, treballant segurament en circumstancies més propicies y en un ambient més favorable, veuràn realisat un dia el somni de nostres amors, restant definitivament coneguda la Flora Catalana. A tots preguem que procurin corretgir y completar nostre tre- ball, que per modest que sigui, ha tingut de lluitar amb grans dificultats y entranya no pocs sacrificis. Si algún mèrit hi tro- ben, més que a nosaltres, en justicia correspon a l'Institut de Ciencies, qui el patrocinà y als que'ns encoratjaren en nostres decaiments y ens prestaren el concurs d'una cooperació ge- nerosa. Al estimat amic y eminent mestre En Carles Pau, de Segorbe, qui tan afectuosament ha solventat nostres dubtes amb la seva reconeguda competencia, facilitantnos medis de comprovació y estudi, mitjansant l'arsenal immens de la seva biblioteca y her- baris, al H. Sennén, que tan bells descubriments ve realisant a Catalunya, per la galantería amb què posà a la nostra disposició les seves riques col'leccions y pels interessants exemplars que'ns ha proporcionat, a l'antic y distingit deixeble P. Marcet, pels ma- terials recullits a Montserrat y al Miracle, a Joaquim Codina, il- lustrat metje de la Sellera, qui amb gran profit estudía les plan: tes d'aquella comarca gironina, a Conrat Pujol, nét de Grau, in- tel'ligent explorador de la alta Segarra y de gran part de Bages y del Bergadà, a Pius Font y Quer, farmacèutic militar, que ha estudiat amb singular afecte la comarca de Bages y n'ha publi— cat una Flora, de veritable mèrit, a Manuel Llenas, per les im- portantíssimes col:leccions que efectuà y vam revisarli, mentre fou recol:lector de la Junta Municipal de Ciencies Naturals, de Barcelona, a nostre comprofessor Eugeni Ferrer, per les especies recullides a la costa y als camins més enlairats del Pirineu Oriental, als meritíssims deixebles Salvador y Josep Maluquer, XII EBLORA DE CATALUNYA jurisconsult y enginyer respectivament, per les plantes o claricies que'ns facilitaren, y a tots aquells, en fi, que han contribuit amb les seves llums, exemplars o dades a enriquir nostre treball, do- nem, des d'aquest lloc, un fervorós vot de gracies, fent de bon grat una menció especial y honorable dels doctors Christ, de Ba- silea, Luizet, de Taverny y Henriques, de Coimbra. XIII ça mA hau ha Bes 4 a i i 8 ) . ALGUNES OBSERVACIONS SOBRE LA OBRA Seguirem en conjunt la classificació de Decandolle, empleant, no obstant, el sistema dicotòmic pera arrivar a la determinació dels respectius grupus. Adoptem, doncs, la serie descendent, començant per les plantes vasculars, considerades fins avui d'una organisació més complicada, amb risc de que algun amant de novetats ens califiqui de rutinaris y antiquats per no seguir la corrent de la moderna escola alemanya. Però no havem procedit aixís sense un madur examen. En efecte, Si es principi axiomàtic que en l'exposi- ció de tota doctrina dèu procedirse de lo més senzilla lo més complicat, es també notoria la conveniencia de passar de lo més conegut a lo que ho es menys, pera no fadigar prematurament la intelligencia dels neòfits. Y encara que aquestos dos principis són ordinariament concordants y armònics, esdevenen antitètics en algunes ciencies biològiques, puig que ni lo més senzill resulta ser sempre lo més conegut, ni lo més complicat es lo més difícil de coneixer. Per aquest motiu es més fàcil la determinació d'una papaveracia, per exemple, que la d'una gramínia o la d'un equise- tum, no obstant oferir aquestes plantes una organisació menys complicada, y se familiarisa més aviat el principiant amb els sèpals, pètals, etc., de la primera, que amb les glumes, glumeles y espores de les darreres, l'exàmen de les quals exigeix el continuat aussili del microscopi y fins preparacions adequades. Quan se tracta d'inventariar y conèixer les plantes que constitueixen la nostra Flora, treball molt superior a la vida d'un home, per lo qual es just y necessari utilisar els materials acumulats per nostres predecessors, creiem XV PUBLICACIONS BE L'INSTITUT DE CIENCIES que és més útil aumentarlos y depurarlos que capgirarlos y ordenarlos de bell nou, moguts per controvertibles raons y molt discutibles ventatges. Una vegada coneguda totalment la Flora de Catalunya, serà ocasió alesho- res de empendre amb més coneixement y oportunitat que avuy un treball d'agrupació racional, fundat en un seriós estudi de lo nostre y en armonía, si és possible, amb el criteri unànim dels botànics. Per altre part, conforme a n'aquest mètode estàn ordenats tots els herba- ris clàssics d'Europa, y amb ell acaben de publicarse, o s'estàn publicant, les monumentals Flores de Coste, de Rouy, de Bonnier y d'altres, de mèrit ben remarcable. Finalment, devots admiradors del nostre mestre, l'eximi botànic català Costa, de gloriosa memoria, havem volgut seguir les seves petjades pera que en tot moment pugui apreciarse el procès que a Catalunya han seguit els estudis fitogràfics. Etimologies. — Útil és conèixer l'origen dels noms tècnics, genèrics y específics empleats pera designar les plantes, y estranyem molt que s'hagi mirat un assumpte tan important amb tan poc interès per la majoria dels botànics. Moltes flores res no diuen d'aquests noms, algunes poques donen dels genèrics etimologíes certes, dubtoses o manifestament equivocades, però generalment cap no explica els noms específics, com si aquests esti— guessin mancats de tota importancia. No obstant, si aquestes denomina- cions no's donen arbitrariament, sinó que s'ha procurat derivarles del llatí o del grec, formantles amb subjecció als preceptes establerts en la taxo- nomía botànica, deuen ser d'un gran valor per estar lligades amb algún caràcter o circumstancia de la planta. Desgraciadament no sempre ha estat aixís y la arbitrarietat sembla haver estat per alguns autors la única norma de conducta. Això fa que la interpretació sigui sumament dificil y fins im- possible en alguns casos. Intentarem, doncs, explicar aquestes etimologíes sempre que'ns sigui possible, o manifestar sincerament la nostra opinió en el cas contrari. Noms vulgars. — Aquests noms no tenen el valor que generalment se creu, per la senzilla raó que un meteix nom s'aplica a plantes ben dife- rents o varia en les distintes comarques. Consignarem, aixís y tot, els noms vulgars catalans, particularment de la nostra localitat, y els castellans de les especies més conegudes, afeginthi, encara més, els seus equivalents fran- cesos, italians, anglesos y alemanys. Limits y Zones. — Compresa entre els 40232 -42255' de latitud y el 3252-72 de longitud oriental del Meridià de Madrid, Catalunya pot representarse esquemàticament per un triangle rectangle invertit, que té per base la ser- XVI FLORA DE CATALUNYA ralada pirenenca, des del Cap de Creus a Pont de Rey (Vall d'Aràn), estant el vèrtex al riu de la Cenia, sota Ulldecona, als confins de l'antic regne de Valencia. La hipotenusa, amb marcades inflexions, ve representada per la costa llevantina. (D Una cordillera nascuda a Finestrelles, que segueix pel Cadí, cap a Or- ganyà, Solsona, Cardona y Calaf, y continúa per Serra la Llena, baixant y bifurcantse cap al sud, amb una branca al Coll de Balaguer y una altra als ports de Horta y de Beceit, divideix el territori català en dúes vessants desiguals, una occidental, més plana, petita y continental, y altra oriental, de terrer molt trencat y mediterrania. La superficie, doncs, presenta en conjunt un marcat desnivell de N. a S. y SE. La exposició meridional de Catalunya determina una major perpendicu- laritat en les radiacions solars, augmentant la temperatura, y la gran esten- sió de les costes eleva a l'atmòsfera enormes masses de vapor aquós que cubreix la regió litoral y s'estén per l'interior fins a les altes valls de la zona mitjana. D'aquestes dugues causes en resulta un clima més temperat del que per la seva latitud li correspòn, y aquesta influencia, com és natural, tras- cendeix a la seva flora. Per aquest motiu, no solament comprèn aquesta en conjunt plantes de regions més meridionals, sinó àdhuc algunes propries de paísos càlits. Però des del nivell dela mar fins al límit inferior de les neus perpètues, que a la Maladetta y al Puigmal pot fixarse a uns 2,700 m., resulten prop de 16 graus d'avenç cap al pol, admetent com fan molts, un descens de 1. per cada 160 m. d'elevació atmosfèrica. D'aquí neixen les se- gúents zones y regions en què s'ha dividit Catalunya. ZONA LITORAL INFERIOR O BAIXA. — Comprèn no solament les costes banyades pel mar, sinó que en alguns punts s'estén cap a l'interior formant grans planures, com a l'Empordà, Plà de Barcelona y Camp de Tarragona. Botànicament ve caracterisada per la presencia del garrofer, margalló ( Chamaerops humilis), Psamma arenaria y altres a la part meridional, y a la septentrional per l'aloc (Vitex Agnus castus), Ampelodesmos tenax y l'alzina surera. ZONA MITJANA.—Comprèn des de la zona litoral fins a la falda dels Pi- rineus, excloentne els cims de les montanyes més elevades. L'olivera, la fi- guera, el cèp, l'alzina y la ginestera són les plantes arbories y arbustives que millor la caracterisen. (1) Com que els límits naturals son més exactes que'ls arbitrariament fixats pels homes, considerarem com a catalanes algunes localitats fronterisses, sempre que per l'identitat de condicions judiquem que les plan- tes que s'hi troben tampoc poden mancar a les immediates de Catalunya. XVII PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT DE CIENCIES ZONA SUPERIOR O PIRENENCA.—Comprèn des de la zona mit- jana fins als més enlairats cims del Pirineu y pot considerarse dividida en les quatre regions segúents : 1. Regió de les altes valls. Des de 500 a 1000 metres de altitut, y figu- ranthi la major part de les valls d'Aràn, Bohí, Pallars, Andorra, Cerda— nya, Ribas, Olot, la Mola, Montsant, Serra la Llena, Prades, Montserrat, alt Bergadà, Plana de Vich, Montseny y Guilleries. S'hi cultiven especial- ment el blat, blat de moro, fajol, aufals y la patata. Es la regió predilecta de les plantes pratenses. Entre les especies arbories y arbustives hi predo- minen el roure. pí sorrut, uró, vern, castanyer, avellaner, muixera, gines- tell y buixerola, y entre les plantes herbacies es de notar l'abundancia de trèbols, umbel'liferes, orquidies y falgueres, y l'escàs nombre de plantes aro- màtiques. Entre les especies d'aquesta regió mereixen citarse les seguents : Bérberis vulgaris, Viola mirabilis, V. Arenaria, Dianthus Carlusiano- rum, D. monspessulanus, Linum viscosum, Geranium nodosum, Oxalis Acetosella, Rhamnus cathartica, Genista pilosa, Ononis rotundifolia, Tri- folium montanum, T. aureum, Astràgalus purpurascens, Vicia sepium, Cracca Gerardi, Làthyrus cirrosus, Spiraea Ulmaria, Potentilla argentea, Epilobium collinum, Saxífraga catalaunica, S. Aixoon, Laserpitium gdlli- cum, Angelica silvestris, Peucédanum Oreosélinum, Bupleurum ranuncu- loídes, Astrantia major, Aster VVilltommii, Artemisia camphorata, Tana- cetum vulgare, Carpesium cernuum, Echinops sphaerocephalus, Circium acaule, Carlina Cynara, C. acaulis, Lactuca virosa, Campanula persici- folia, Gentiana cruciata, Pulmonaria affinis, Asperúgo procumbens, 'Atro- pa Belladona, Verbascum Chaixii, Verónica urticaefolia, V. Chamaedrys, Euphrasia hirtella, E. salisburgensis, E. pectinata, Odontites lanceolata, var. Olotensis, Melampyrum pratense, M. cristatum, Calanintha grandi- Róra, Salvia glutinosa, Népeta latifolia, Melittis melissophyllum, Planta- go media, Pl. serpentina, Globularia nana, Rumex scutatus, Allium ole- raceum, Phalangium liliago, Asphódelus albus, Convallaria verticillata, Listera ovata, Orchis víridis, Lúgula nivea, L. multiflóra, Scirpus setaceus, Carex tomentosa, C. alba, C. leporina, C. echinata, Agrostis vulgaris, Holceus mollis, Reeleria cristata, Cynosurus cristatus, Danthonia decum- bens, Agropyrum caninum, Polystichum Filix-mas, Asplenium Filix-fémi- na, Scolopendrium officinale, Nothoclaena Maranta, Peléa hastata, etc. 22 Regió subalpina. — S'estén des dels 1000 als 1700 metres de altitut, hi pertanyen doncs no solament una gran part del Pirineu sinó els cims de quasi totes les montanyes que figuren en la regió anterior. El se- gle, l'espelta y la patata són les úniques plantes que encara es cultiven en XVIII PELORA DE CATALUNYA aquesta regió. Els seus arbres propis són : el faig, l'abet y el bedoll, devent- se esmentar també les segúents especies : Thalictrum aquilegiaefolium, Th. Costae, Anemóne nemorosa, A. ranun- culoides, Ranunculus Thora, R. montanus, R. aconitifolius, Alyssum Pey- rusianum, Víola Bubani, Drosera rotundifolia, D. longifolia, Lychnis diurna, Silene ciliata, Arenaria capitata, Pírola chloraniha, Geranium pratense, Rhamnus alpina, R. púmila, Ononis striatus, Anthyllis monta- na, Astràgalus aristatus, Ornithopus perpusillus, Bunium Carvi, Potentil- la alchemilloides, P. splendens, P. caulescens, Rubus idaeus, Alchemilla vulgaris, Eryngium Burgati, Lonicera pyrenaica, Senecio adonidifolius, Prenanthes purpurea, Phyteuma spicatum, Arctostàphylos officinalis, Onosma echíoides, Pulmonaria longifolia, Miconia borraginea, Erinus alpinus, Antirrhinum molle, Stachys Heraclea, Paris quadrifolia, Linaria ciliata, Lavàndula vera, Galeopsis ochroleuca, Daphne Megereum, Passe- rina dioica, Thesium alpinum, Veratrum album, Iris xiphioides, luneus trífidus, Carex frígida, Asplenium víride, Lycopodium Selàgo. e 35 Regió alpina. — Comprèn des dels 1700 als 2700 m. d'altitut. L'únic arbre que s'hi troba es el pi negre (Pinus uncinata), y entre els comptats arbustes figuren els narets (Rhododendron), la Asalea procumbens y alguns salzes arrapats a les roques y enfonsant les seves arrels a les escletxes. Po- den considerarse propries d'aquesta regió les especies segúents : Thalictrum alpinum, Anemóne alpina, A. vernalis, Adonis pyrenaica, Ranúnculus parnasifolius, R. pyrenaeus, Aquilegia pyrenaica, Papaver alpinum, Erysimum púmilum, Arabis alpina, Cardàmine pratensis, C. alpina, C. resedifolia, Alyssum cuneifolium, Draba pyrenaica, Rerne- ra saxdtiilis, Biscutella coronopifolia, Hutchinsia alpina, Víola palustris, V. bifóra, Asterocarpus sesamoides, Silene acaulis, S. Borderi, S. rupe- stris, Saponaria cespitosa, Gypsophila repens, Viscaria alpina, Alsine cimí- fera, Arenaria purpurascens, A. tetraquena, Sagina Linnaei, S. Cherleri, Cerastium trigynum, C. alpinum, Linum alpinum, Hypéricum Burseri, Ononis cenisia, Trifolium alpinum, Tr. Thalii, Sorbus chamaeméspilus, Circaea alpina, Saxifraga Clusii, S. caesia, S. Androsace, S. opositifolia, Astrantia minor, Galium pyrenaicum, Valeriana globularifolia, Adeno- styles albifrons, Erigeron uniflórus, Senecio Tournefortii, Artemisia Mute- lina, Leucanthemum alpinum, Carduus carlinoídes, Leontodon pyrenai- cum, Crepis pygmaea, Campànula pusilla, Rhododendron ferrugineum, Prímula farinosa, Pr. integrifolia, Soldanella alpina, Gentiana nivalis. Myosotis pyrenaica, Linaria alpina, Verónica aphylla, V. alpina, Bartsia alpina, Pedicularis pyrenaica, Calamintha alpina, Scutellaria alpina, Plantago alpina, Pl. monosperma, Polygonum vivíparum, Empetrum ni- grum, Salix pyrenaica, S. reticulata, S. herbacea, Tofieldia caliculata, XIX PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Allium Victorialis, Eryihronium Dens-canis, Nigritella angustifolia, Jun- cus alpinus, Lúqula lutea, L. spicata, Carex pyrenaica, C. sempervirens, Phleum alpinum, Sesleria disticha, Poa alpina, Festuca scoparia, F. Es- hia, F. alpina, Polvpodium phaegopleris, Aspidium Lonchitis, Allosurus crispus, Selaginella spinulosa. 42 Regió glacial. — S'eleva des dels 2700 als 3000, o més, que assolei— xen els pics més alts. En la part superior, coberta per les neus perpetues, solament són possibles especies criptogàmiques, y al límit inferior d'aque- lles se troben varies fanerògames herbacies, però cap arbre ni arbust. Entre aquelles especies, són dignes d'enumerarse les seguents : Ranúnculus glacialis, R. alpestris, Draba VVallenbergii, Iberis spatula- ta, Viola cenisia, V. cornuta, Geranium cinereum, Vicia argentea, Poten- tilla nivalis, Sedum atratum, S. sphaericum, Saxifraga ratiana, S. arctia, Galium cometorrhigon, Valeriana dioica, Homogyne alpina, Erigeron al- pinus, Senecio leucophyllus, Hieracium glanduliferum, Phyteuma hemi- sphaericum, Gregoria vitaliana, Euphrasia mínima: Oxyria digyn, Juna- cus arcticus, Carex cúrvula, Agrostis rupestris, Festuca glacialis. XX INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS LÀMINA I THALICTRUM COSTA£ TIMB. LÀMINA III INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS ADONIS ENTERMEDIA NVEBB. ET BERTH. Ens gh ae 0 VV ds a . den i xi í Lia EE ORA BE CATALUNYA. OE PLANTES Amb estams, pistils y llevors .. . . — Tipus 1. Fanerógames. Sense estams ni pistils, amb espores. — Tipus 2.02 Criptógames. Tipus 1.er — FANERÓGAMES Llevors vestides o closes en un pericarpi distint, Secció 1. Angiospermes. Llevors despullades o be pròximes a una escama, Secció 2.2. Gimnospermes. Secció 1.2 —S ANGIOSPERMES Llevors amb dos cotiledons, flors generalment pentàmeres, fulles amb els nervis ramificats y anastomosats, tronc format de capes concèntriques, arrel de base única. — Classe 1.4 Dicotiledonies. Llevors d'un sol cotiledó, flors trímeres, fulles amb els nervis no ra- mificats ni anastomosats, tronc sense formar capes concèntriques, arrel fasciculada. . . . . . . Classe 2. Monocotiledonies. Classe 1.4 — DICOTILEDONIES, DC. Perigoni senzill... . . . — Sub-classe 4.4 Monoclamidies. CAT U SAS a CE A dd Sea ET EUA EUA OI ENT DGE IT i Corola polipètala, inserta amb els estams al receptacle, Sub-classe 1.3 Talamifiores. J Corola poli- gamopètala, inserta amb els estams al calze, Sub-classe 2." Calicifiores. Corola gamopètala, estaminifera, inserta al receptacle, Sub-elasse 3." Corolifiores. 2 X PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCIES Sub-classe 1.8 — TALAMIFLORES, DC. Galze de 2. SeDalS CA NUCSL LS EVA CO ae LS Las les eli tama a, La IA EE I ee P Calze de 3a 12 Sèpals Oda ISions, es a a de ae 3. Corola papaveracia, estams lliures, 4 o be indefinits, fruit capsular o siliquiforme ... . a en BDapaveracies- Corola esperonada, estams diadelfes en 2 2 grupus formats de un estam y dos mitjos cada un, fruit siliculiforme . . —5. Fumariacies. 2 EStAnaS DdEL DIES (120 DES) Vacdter dal eta ies ea nana ND ma LE Dr Estais den ats menys de. 2)s al ea Dei a Liceu meen i sal EEl: 188) Arbres o arbustes de fulles alternes ... . AS Rem Le 5. Herbes o matetes de fulles alternes o be Ep OrMe: 1a 6. HS Fulles senzilles, fruit petit y sec (carcerulus). . . 17. Tiliacies. Fulles compostes, unifoliolades, fruit gros y carnós (hesperidium), 26. Hesperidies. 5 Estams monadelfesio poliadeltes vi de qi Lo RT ee 7h ESTAT ES EE ara Pes A ra DE 4 ee a a al ci Mo UD EES 6 púlades ll Lo. o. o 18. MalVacies. Estams poliadelfes (3- 5 (ascens a Ai: EE marcats), fruit capsular o bacciforme, fulles oposades, sense estipuletes. — 20. Hipericinies. Pètals laciniats, desiguals, poc aparents, fruit capsular, 10. Resedacies. Pètals sencers o escotats, iguals, molt visibles... . . . . 9. 8 Fruit bacciforme, flors grans, solitaries .. —. . . . : IO. Fruit sec, rares vegades bacciforme, y en aquest cas, Ars petites y DITANQdES: Alicia vel gue Poe et Lin RNA CA a CRANCNES Pe L'USE 9 Fruit molt estipitat, plantes llenyoses, de llocs secs. — 7. Caparidies. IO E : a : . Fruit assentat, plantes herbacies, aquàtiques . . — 3. Nimfeacies. Fruit capsular, prefloració torsada, fulles generalment oposades, 8. Cistacies. Fruit polaqueni o uni-pluri-folicular, rarament bacciforme, prefloració quincuncial, fulles generalment alternes . . I. Ranunculacies. Arbres o be arbustes. . . i la a AS: I2 Plantes herbacies o una mica llenyoses a la base a RI Ri l Estams monadelfes, fruit polaqueni o SS fulles alternes, esti— FLORA DE CATALUNYA 13 EMICS A MEC DeSIOMaSCICUIA CES Pe es a a Pe a EE, TA, ES OCI DS a NS ara ca Bcn dae led idl are ie ta) ei EB: Flors hexàmeres, arbustes espinosos, fulles fasciculades, dentades, 2. Berberidies. Flors pentàmeres, arbustes sarmentosos, fulles alternes, palmatilo— DACCSI ES as das ma a es i pet ia 22 Ampelidies. Flors irregulars, fruit capsular, fulles multifoliolades, 25. Hipocastanies. DCESIT ECA ES DES SEO ZIeS A se i a QS EM TO, 15 Fruit 2 sàmares, arbres de fulles palmatilobades. . — 21. Acerinies. Fruit PE den arbustes de fulles enteres .. . — 29. Coriariacies. Flors irregulars, de divisions molt desiguals... . . . . 18. Flors regulars, de divisions quasi iguals ... . o. o... oo 4 20. 17 Corola no esperonada, 8 estams Gira. càpsula comprimida, bilocular, disperma.. . . ae TI 2 NC Olicalacies. Corola esperonada, estams sinanteris, càpsula no comprimida, uni- OE IOC UA Es DONSPEE Ia Le a as a a aa a ea IO, 18 9. Violacies. Calze caduc, petaloide, càpsula 5-locular, carnosa, que s'obre amb elasticitat, fulles sense estípules .. . . . . — 24. Balsaminies. Corola cruciforme, estams tetradinams, fruit siliquiforme, 6. Cruciferes. Corola de 3 a 5 pètals, no cruciforme, ni estams tetradinams, ni fruit DA LOT Ca ea tar lia at as me Tal Pala a dia, pa Em diaria DT Fruit format per 5 aquenis aristats, units a un eix, del qual se despre- nen amb elasticitat, fulles alternes dte a 19. Geraniacies. Fruit càpsula policocca. . . EAP GI Pa Po el Ro tl IE TD Fruit capsular, rares vegades bacca. tn EN dc LOS ur DOC D'OCI Càpsula inerme, 3-5-cocca, septicida o loculicida, fulles senzilles y ge- neralment amb piquets glandulosos. . . . . 28. Rutacies. Càpsula espinosa, 5-cocca, septicida, fulles paripinnades, sense'ls pi- EES IOS DS a a dat pr ds a ne la, ua 28. Zigofilies. BISEAI SIS OI CAS ANA ND SC oa ee tec as es a Re a 244 ESC SUC S a a 25a 22 23 IO estams, fulles trifoliolades ..—. —. . a Oxalidies: 2 3 : 4 5 estams y altres 5 rudimentaris, fulles enteres. . . 16. Linacies. ss persistent, herbaci, càpsula unilocular, fulles estipulades, PUBLICACIONS DE..L'INSATTOT DE CIENCIES Fulles en rosetó, o una sola caulinar, plantes no estoloniferes, de llocs humids. . . . . o II. Droseracies. La major part de les fulles en ) roscid: Dante estoloniferes, de llocs àrids, 3-5 estils amb 1 estigma indivis, o 5-lobat .. 31. Pirolacies. Fulles oposades:o verticilades rars de ea és o le ea et a E DS OCI aa rant aa: ama ea 12 SRA ES eta NO o ea 26 Es DE NN Ara da OE ES ell Ra tortell a Bio es 6 estams, plantes herbacies, de tronc fullós, ajegut, difús, sense estí— pules ee . . 4. o 13. FranXeniacies. 8-10 estams, plantes c carnoses det troncs escamosos, drets, senzills, 30. Monotropacies. Corola en general pentàmera, SR uni-, rarament 5-locular, quasi 28 sempre sense estípules . . . Lo. o. 4. Cariofilies. Corola 3-4-mera, càpsula 3-4: lecular, amb estipules. 15. Elatinies. FLORA DE CATALUNYA Familia 1.8 — RANUNCULACIES, JUSS. (De Ranunculus, un dels genres més importants de la familia). Flors hermafrodites, regulars o irregulars, 3-15, generalment 5, sèpals petaloi- des, quan la flor es apètala, 4-12 pètals, freguentment amb una escameta a la base, a vegades diminuts o nuls per abort, estams indefinits, fruit polaqueni o uni-pluri- folicular: rarament bacciforme. Herbes o mates sarmentoses, de fulles en general alternes y sense estipules. Fruit bacciforme, 4 pètals petits, blancs, fulles 2-3 ternatisectes, 18. Actaea. I Fruit polaqueni i 2. Fruit uni:, pluri: folicular 9. i Perigoni senzill, petaloide . Gi l Perigoni doble . 6. 3 Tronc fullós. 4. Tronc escapiforme 5. 4 Fulles oposades, estil plumós .... —. . . . . . . I.Clématis. Bollestalternes, estil curts . Le oi 2. Thalictrum. 5 Involucre distant de la flor... . . Anem one: Involucre immediat a la flor, a guisa de eolzel da, Hepàtica. G13 EE RSIS, DOES PROQUES I Tapia aa PL Lu dB. Ficaria: En a Ep Da ler et AA Le te os CI DE TES III 7 7 Sèpals petaloides, pètals sense escameta a la base. . . . 5. AdOnis. Sèpals no petaloides, pètals amb escama petita a la base. . . 8. 8 i Carpels de 2 gibositats a la base, cornuts . . — 6. Ceratocéphalus. l Carpels no geperuts, becaruts. . . . . . . . 7. Ranúnculus. 9 i CENS Zn a a pat a re és 194 Caltba. DN COI COS Da NA NI A) a a ON AE SIÓ, To ( Folículs lliures. . . Na art Ui nt Meetes RDTS l Folículs més o menys soldats . ed a cil el nap Ep et es de DES ERC SAS EE anat ea as TR. BI CIES ERC CUA SIDA ee ias tsa tea Setena ets ve i TE 8a ta 1 Sèpal superior en forma de morrió... . . . . 17. ACcOnitum. l Sèpal superior esperonat. . . . . . . . . 16. Delphinium. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGIES 13 Pètals grans, vermells, calze herbaci Pètals petits, verts, calze petaloide . 14 ( Pètals linguiformes, 5-15 sèpals grocs . l Pètals tubulosos, 5 sèpals blancs . Pètals esperonats, grans, més o menys blaue: Pètals tubulosos, petits, verts . 5 Pètals bilabiats. Pètals més grans que'l calze vert. Pètals més petits que'l calze blavenc. . 19. Paeonia. 14. 10. Trollius. 12. ISopyrum. 11. Helléborus. 15. Ou : 16. 13. Garidella. 14. Nigella. FLORA DE CATALUNYA Genre 1. - CLÉMATIS L. (V (Del grec xiquaríc, llatí clématis, idis, la clématis o clemàtide, nom de quatre plantes sar- mentoses (xÀfiua, sarment) en Plini y Dioscórides, que la descriuen com semblant al smi- lax o arinjol (sarsa) que s'entortolliga y enreda : proximis locis illigans se sicut smilax... serpentem per arbores.) Flors blanques, perigoni senzill de 4-5 sèpals petaloides, aquenis amb una cua llarga plomosa, formada per l'estil acreixent y disposats en capitol, fulles pseudo- compostes, oposades y tronc estriat. Tronc herbaci, fistulós, dret, flors petites en raims umbeliformes, oposats, I Clirectas Tronc llenyós, macís, filaire, flors petites formant panotxes axilars o ter- EE EE UES o pre UE Pre NO DA Rel ESO aca EI ERC, OE Fulles pseudo-recompostes, sèpals llisos per dintre, anteres més llargues que'ls filaments, receptacle allisat.. . . . . . o 2. Cl. Flammula. l Fulles pseudo-compostes, sèpals tomentosos per les dugues cares, anteres més curtes que'ls filaments, receptacle pilós.. . . . — 3. Cl. Vitalba. I.: Clématis recta L.—CI. erecta ALL. (pel seu tronc dret.) Sinonimia. — Flammula Jovis vel recta, ridor- ta, vidiella: virumbelles, herba bromera, cast. la clemàtide, /r. clématite (droite), it. vitalbino, clematitide, al. aufrechte VValdrebe. Tronc d'aprop de 1 m., dret, fistulós, herbaci, fulles pseudo-compostes, imparipinnades, amb 2-4 parells de fulletes, ovato-cordiformes, enteres, verdes per l'anvers y glauques pel revers, flors blanques, en panotxa subumbelada, 4-5 sèpals to- mentosos a les vores, aquenis comprimits. Planta insípida o de gust herbaci. Geografia. — A les vores de rius y aigues corrents, desde la zona mitjana a la superior, Castellgalí, aprop de Manresa, y altres punts de la co- marca de Bages, Sant Climent y Font de les Adous (Fonts del Bastareny-Bagà), Montseny, Ribas, Olot, abundant cap a Menarguens, seguint els reguerols de la ciquia de Balaguer.— Prats de Molló (Bub.), a les vores del Muga, entre Hostalet y Cabanas, Figueras (Sen.) — Maig-Agost. (2) (1) S'accentuaràn els noms sistemàtics genèrics o específics, pera evitar alguna viciosa pronunciació intro- duida a la nomenclatura botànica, Aixís, s'escriurà : Aconítum, en lloc de acónitum, Ficaria ranunculoides y no ranunculoides, etc. (2) Les localitats ahont l'autor ha vist les especies descrites figuraràn en primer terme, y, separades per —,se- guiràn els altres llocs amb el nom del botànic que les hi menciona, acompanyat de la senyal t si les ha vistes l'autor o figuren aixís al Catàlec de Cosra. 9 PUBLICACIONS DE UINSTITUT DE CIENGIES Ranunculacies. G. 1. - Clématis. a.: Cl. Flammula L. 7) (diminutiu llatí de flamma, bandereta, pel plo- mall del fruit.) Sinonimia. — Herba de llagues, herba de Job (y com la anterior): cast. hierba muermera, vidrie- ra, gata rabiosa, fr. clématite brúlante, odo- rante, flammèle, pop. herbe aux gueux, il. fiammole, viticcio, al. (gemeine) VValdrebe, Brennxraut. Tronc sarmentós, filaire pels peciols de les fu- lles convertits en circells, ple y llenyós, fulles pseudo-recompostes, de 1-4 parells de fulletes pe- tites, ovades, o lanceolato-linears, enteres o 3-lo- bades, flors blanques de panotxa clara, sèpals pubescents per defora y glabres per dins, amb les vores tomentoses, anteres més llargues que'ls filaments, receptacle glabre, aquenis molt comprimits. Plantes de gust acre, cremant. Rassa C. mARÍTIMA L. — Fulles inferiors pseudo sobre-recompostes, fulletes pe- tites y més estretes. Clematis Flammula Geografia. — Per torrenteres y vores de camps y vinyes: desde'l litoral de Barcelona fins al Vallès, Montserrat, la Segarra y Bages — Camp de Tarragona, Priorat (Csta). La rassa C. MARITIMA, al Vallès y a Montserrat. — Juny - Set. 3.: Cl. Vitàlba L. (de vitis alba, que en Plini significa bryonia o car- bassina, de tronc filaire. Cf. Apul. herb. xiquarins clematitis. ) Sinonimia. —Manxiula, vidarsa, vidauba, vidal- ba, ridorta. També herba de llagues, per més que les fulles no son càustiques y al Montseny les do- nen als cabrits (Costa), lligabosch, cast. muer- mera (hierba), hierba de los pordioseros o de los lazarosos, clemàtide (2), vid blanca, fr. berceau de la Vierge, clématite des haies, herbe aux gueux, viorne, vigne blanche (no's confongui amb la br yo- nia, qu'es una cucurbitacia), i£. vitalba, viorna, erba dei censiosi: angl. Old- Man's-Beard (la sola especie que cita HooRer, British Flora), Traveller's joy, al. Clématis, VValdrebe. Tronc sarmentós, flaire, ple y llenyós, fulles pseudo-compostes de 1-4 parells de fulletes grans, ovato-subcordiformes, enteres, festonades, flors blanques, de panotxa furnida, 4 sèpals tomentosos per les dugues cares, anteres més curtes que'ls filaments, receptacle pilós, aquenis poc comprimits. (1) El grabat representa la rassa marítima, no el tipus. (2) Vilorto o velorto es una especie de clemàtide con las hojas més anchas y flor inodora. ( Acad.) FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 1. - Clématis. — a INTEGRATA DC. — Fulletes enteres o molt poc dentades. Geografia. — Es comú per marges, boscos y torrenteres (1), desde la costa fins als Piri- neus. La dc INTEGRATA DC., al Vallès. — Maig-Jul. Usos y aplicacions.—Molts dels noms que porten ja indiquen bastant les seves qualitats. A Berga y a altres punts s'usa per curar el bronc o borm de les cavalleries l'especie recta, fentloshi respirar la vahó de la planta aixafada. Els turions o brots naixents se mengen com espàrrecs o enciam. La planta es revulsiva a la manera que ho es el tey (Daphne Gnidium) y moltirritant. Ja d'antic té la Clématis aplica- cions a la medicina: egregii efectius, diu Plini. Es l'úuneXos àypia de Dioscor. o àypiúumeXoc de Teofr., viburnum gallorum. L'infus de les llevors de la Vitalba es diurètic y dismi— nueix l'albúmina en la hidropesía o anasarca. (1) Ja el nom anglès de la planta : traveller's joy (lit. goig o joya del viatger), aludeix a l'alegría que sent el qui va de camí, quan se trova amb aquesta planta que li anuncia la proximitat de la població ahont s'encamina, PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 2. - THALICTRUM L. (Del grec 9úNixtpov Dioscor., thalictrum de Plini probablement, pot aludirse, si derivava de 9úXo, que vol dir reverdir, al vert brillant dels seus plansons). Flors grogues, blanques o violades, perigoni senzill, de 3-4 sèpals petaloides, caducs, aquenis poc nombrosos, amb costelles longitudinals, o be alats, fulles al- ternes, quasi sempre pseudo-sobrerecompostes, ternades y estipulades, plantes herbacies, perennes. Aquenis grossos, trialats, penjants, flors blanques, rosades o purpurines, foliols pl acompanyats d'estipuletes. . . . . . . . — 4. Th. aquilegifolium. Aquenis petits, amb costelles longitudinals. a 2a Arrel tuberosa, flors grans, blanques, en panotxa corimbiforme terminal, sèpals més llargs ques estams 4. L 4t. s'a aco, 5. TB. hiberosurm. 2 Arrel fibrosa, flors petites, groguenques o virido-purpurines, sèpals més curts CDC S ESTA S ee DIT La da ES ES a a at is he A ca DERESe Flors virido-purpurines, en raim clar, pedicels fructifers reflexes, aquenis PEQICCIAtS MR, Mo ae EL ie era OS a DIU: sentat er EA A ca Es pa te RNA, a ae Va ES REAL Fulles més llargues que amples, flors y estams drets, anteres esmotxades (mú- TIQUES) ena Dia Te Lee irel Mega te i qelerel Gel ven aePICER IS RIECE Ci ele JE EIEN Fulles tan amples com llargues, flors y estams penjants, anteres apiculades. 6. 4 Foliols trasovato-cuneiformes, no glandulosos, estipules més amples que la veyna, aquenis ovoido-rodons . . . . . . . . . 7. Th. favum. 5 Foliols oblongo-linears, pelosos o glandulosos, estípules més estretes que la d Flors groguenques, en panotxa È ramificada, pedicels fructifers drets, aquenis veyna, aquenis elipsoido-obloncs .. . . . . 8. Th. mediterraneum. Tronc solcat, aquenis ovoides, ventruts exteriorment a Ja base, amb costelles 647 poc marcad:s, planta molt polimorfa .... . . . . . . 9. Th. minus. Tronc quasi llis, aquenis amb costelles molt marcades... . . . . 7. Ld Rizoma estolonifer, foliols mitjans, prims, aquenis regularment ovoides: planta glabra O'RIandUlOSa 4 et i aa a as cre a TO, DL SAROLIE: Rizoma no estolonifer, foliols petits, bastant consistents, aquenis ovoido-or- biculars : planta pubescent-glandulosa, pudenta . . . II. Th. fétidum. FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 2. - Thalictrum. 4.: Thalictrum aquilegifolium L. (o aquilegiaefolium, de fulles de Aquilegia.) Tronc d'aprop de 1 m., glabre, lleugerament estriat, fulles amb estipuletes, de foliols grans, fis- tonats o lobats, glabres y de revers glauc, flors violades, rosades o blanques, en panotxa furnida, filaments estaminals dilatats a l'àpex y més am- ples que l'antera, aquenis pedicelats, trialats, gla- bres y penjants. — B UMBELLIFORME Csta. — Panotxa més espes- sa y subumbelada, filaments estaminals estreta- ment petaloides. Geografia. — Llocs silvestres y frescals de les zones mitjana y superior. — La B UMBELLIFORME Csta., abun- dant a Santa Fe del Montseny, St. Hilari, Montsolí, Guilleríes, la Cerdanya y Nuria. — Pir. Or., cap a Camprodon (Ísernl), la Cerdanya espanyola (Trem.l), prats d'Eyne (Gaut.) — Jul.-Ag. Thalictrum alpinum. 5.: Th. tuberosum L. (per la forma de l'arrel.) Arrel tuberosa, tronc de 3-5 dm., simple, dret, estriat, subafili, per esser les fulles quasi totes radi- cals, foliols petits, tridentats, glaucescents pel re- vers, més llargs que'ls estams, anteres esmotxa- des, filaments filiformes, aquenis costellosos, sen- tats, fusiformes, bec curt. — B RAMosUmM Vay.—Tronc ramificat desde la ba- se, fondament estriat, angulós: flors y fruyts majors. Geografia. — Boscos montanyosos arids de la zona mitjana: Montserrat, la Puda, Montcau, sobre Ordal, Montsant, Plana d'Ancosa, cap a St. Magí de Brufa- ganya, la Segarra, envers Calaf, Sallent y altres punts del Pla de Bages.— Al Miracle (Marcetl), Cardona, Solsona, al cim de Sant Bartumeu (Bub.), Font Salada de Vich (Masf.), Ports d'Horta (Tarrag.) (Vidall). — Maig-Juny. La 8 RaMosa Vay., a Montserrat (Puj. J.1) y Pobla de Ciervoles, aprop de Serra la Llena (Gonz.l). 6.: Th. alpinum L. (per la zona o regió ahont habita.) Rigoma prim, tronc de 5-15 cm., simple y afili, fulles pseudorecompostes, fulletes petites, trasova- des, 2-3-lobades, flors virido-purpurines, en raim clar, pedicels fructifers reflexes, aquenis costello- sos, bec curt y recorvat. Geografia. — Pastures de la regió alpina : frequent a la Vall de Nuria. — Altures de la Cerdanya (Vay.), Puig- mal (Puigg.l), cadena principal de la Cerdanya, ves— sants espanyola y francesa (Gaut.), Setcases, Vall de Llo, Bassibé, Maladetta (Bub.), Castanessa (Isern). — Jul.-Ag. 13 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ranunculacies. G. 2. - Thalictrum. 7.: Th. favum L. (de flavus, groc, pel color de les flors.) LD SAU a Tronc de 6-15 dm., dret, acanalat, fistulós, fulles Gay, pseudorecompostes o pseudo - sobrerecompostes, de foliols trasovato-cuneiformes, flors groguen— ques, dretes, en panotxa corimbiforme, estams drets, anteres mútiques, filaments filiformes, aque- nis ovoido-globulosos, amb costelles superficials. Subsp. TH. CosTAE Timb.-Lagr.-TH. FLAVUM L. var. EXSTIPELLUM Csta. LAm. 1.—Fulles pseudore- compostes, tulletes glauques y fortament nervudes pel revers, panotxa piramidal Y fullosa, anteres llargues, estretes, sub-apiculades, aquenis amb costelles prominents. Var. COLUMNARE Csta. —TH. CATALAUNICUM Pau. — Se distingeix de l'anterior pel tronc recte y fullós fins a l'àpex, per la panotxa de rames dretes, estreta, y aquenis més petits y rogencs. Geografia. — El tipus, a la montanya de Cabrera (Salv.l) y Camps de Tarragona ( VVebb. ). — La subsp. TH. CosrAE Timb. - Lagr., comuna per torrents y prats humids de St. Hilari y Montsolí, a la Cerdanya, per les vores del Carol.— Comarca de les Guilleríes baixant fins a Osor y Anglés (Vay.), Collsacabra (Trem.l). — La var. COLUMNARE Csta., a Collsacabra (Trem.l, Vay.D, Plana de Vich (Masf.l, Cabanas (Sen.l). — Jul.-Ag. 8.: Th. mediterraneum Jord. (per la habitació y forma estreta de les fulles.) TH. ANGUSTIFOLIUM L.—TH. FLAVUM Var. ANGU— STIFOLIUM Gr. et G. Tronc d'aprop de 1 m. fistulós, fulles pseudo- recompostes o pseudosobrerecompostes, foliols H peluts o glandulosos, els inferiors oblongo-cunei- formes, els superiors linear-enters, Aors groguen- ques, dretes, aglomerades, a l'estrem de les branques formant una panotxa È clara, estams drets, anteres mútiques, aquenis elipsoidals, amb costelles y bec. Geografia. — Prats y llochs humids de la regió medi- terrania, recs y llocs herbosos de Castelló d'Empurias. — Comú vers la Closa Pastella (Vay.), Sant Pere Pescador (Bolós, Llen.i). — Juny-Jul. 9. : Th. minus L. (per contraposició al TH. maJus, dels Alpes.) Tronc de 25 cm., a 1 m., solcat, glabre o glan— 14 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 2. - Thalictrum. dulós y una mica fistulós, fulletes de forma y grandaria variables, glauques pel re- vers, flors groguenques, penjades, en panotxa clara y Y fullosa, estams penjants, anteres apiculades y filaments filiformes, aquenis sentats, ovoido-fusiformes, su- perficialment costellosos: plantes molt poliformes. Subsp. maJus Jacg. LAm. 2. — Fulletes grans, de 1'5-3 cm., d'ample, les inferiors, ovades, glabres : planta no fètida. Var. CapEVvaLLI Sen. et Pau. — Planta més robusta, foliols virido-obscurs per l'anvers, amb prou feynes glaucs y bastant nervuts pel revers. Subsp. sugscunEATUM Pau. — Fulletes mitjanes, cuneiformes a la base: planta poc fètida. Subsp. MONTSERRATENSE Pau. — Fulletes mitjanes o petites, orbiculars, pubes- cent-glanduloses, cordiformes a la base : planta fètida. Subsp. pusEscENS Schl. — Fulletes petites, orbiculars, molt pubescent-glandu- loses, no escotades a la base, vert cendroses : planta molt pudenta. Geografia. — Comú als llocs montanyosos y pedregosos de quasi tot el país, Montserrat, Sant Llorens del Munt, Castellar d'en Huch, Ribas, Olot.—Vich (Masf.), Nuria (Vay.). La subsp. majus Jacg. a Montserrat. —Vall d'Aran (Timb., Llen.l), y la var. CADEVA- LLI Sen. et Pau, entre Ripoll y Sant Joan de les Abadesses (Sen.l), la subsp. CUNEATUM Y la MONTSERRATENSE Pau, a Montserrat, y la PUBESCENS Schl. a dita montanya y a Olot.— Figueras (Sen.).-Mg.-Juny. Totes aquestes subespecies, tipus de la major diferenciació en el respectiu sentit, se troben a Montserrat, unides per trànsits insen- sibles. IO.: Th. saxàtile pc. (de saxum, roca, per la seva estació.) TH. corLiNum VVallr., forma del TH. MONTANUM VVallr., subsp. TH. miNUs, sec. Rouy. Tronc dèbil, flexuós, superficialment estriat, fu- llós desde la base a la panotxa, fulletes primes, de peciols filiformes, ovato-cuneiformes, glauques, 2-3-lobades, flors blanquinoses, petites, de pedon- cles capilars, en panotxa amplissima, pauci/lora y fullosa, estams penjants, anteres llargues, estre- tes, apiculades, aquenis en capitols de 2-5, sentats, fusiformes y costellosos. Geografia. — Boscos y llocs herbosos de la regió pi- renenca, Vall de Ribas, Queralps. — Nuria (Trem.l), Setcases, Vilallonga, Camprodón y Conca del Fluvià, Morens, Salarsa, al Pir. Or. (Vay.), Banys de Tredós, Vall d'Aran (Comp., Hb. Costa). — Jul.-Ag. II.: Th. fetidum t. (fa referencia a la seva mala olor.) Tronc llis o debilment estriat, escamós a la base, pubescent- glandulós y pudent, com tota la planta, fulletes petites, glauques, 2-3-lobades, flors groguenques, penjades, en panotxa molt 15 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ranunculacies. G. 2. - Thalictrum. oberta, aquenis ventruts, ovoido-orbiculars, pubescent-glandulosos, molt costellosos y de bec llarg. Geografia. —Llocs pedregosos de les altes montanyes, Vall de Llo (Gaut.), aprop de Montlluis (Lap.), Pir. Or. (Coste, Rouy). — Jul.-Ag. Les arrels del TH. FLAVUM son purgants y diurètiques, també les fulles son laxants : d'ahont li ve'l nom de ruibarbo dels pobres. Dóna un color groc que pot tenyir la llana. THALICTRUM designa també el Sisymbrium Sophia, que es una crucifera, y l'Anthemis cótu- la, composta. Els noms d'aquestes plantes solen referirse a la habitació y mala olor, comparada a la ruda o valeriana: fr., rue des près, r. des chèvres ou des bois, al., VViesenraute, angl., mea- dovv-rue, Aol., vvaterruit. L'al. Rròten distel, lo meteix se refereix al flavum (O. VVeise) que al minus (Grimm.) — El fr. pigamon, it. pígamo, son obscurs, tenim la forma piga- num de la Edat Mitjana y Renaixement: pegànum (niyavov) de Apul. es la ruda. FPLORA DE GATALUNYA Genre 3. - ANEMÓNE L. (Del grec àveuóòvn, fleur qui s'ouvre au moindre vent. A. Bailly, de úveuoc, el vent, alu- dint a que algunes especies creixen en llocs alts y ventilats, y també perque tenen els estils acreixents y plumosos, batuts pel vent.) Flors blanques, vermelloses o groguenques, perigoni senzill, de 5-10 sèpals pe- taloides, caducs, aquenis numerosos en capítol, H comprimits, sense costelles ni ales, estil plumós o becarut, involucre distant de les flors solitaries o be en um- bela. Herbes perennes, de fulles totes radicals. 3 Aquenis amb estils plumosos, flors solitaries LL 22 AQUEDISI AM DIEStUISPDECA RS ep ea en a Pe a A, Foliols del involucre peciolats, semblants a les fulles, flors DS, o gro- DA es etat laura piy ra ase ee Bell De A. Alpina. Foliols del involucre assentats, no semblants a les fulles, planta molt pilosa, 3. Fulles amb 1-2 parells de foliols ovats, 2-3-fides, flors blanques per dintre y violades pes fora. Lu o. EA IVernalis: Ll Fulles 2-3-pinnatisectes, de segments dividits en lacinies linears, flors rojen- EE Dim NIT OO A Pulsatilla: / Involucre assentat, flors blanques en umbela, aquenis llisos. A. narcissifiora. Involucre breument peciolat, flors grogues, solitaries o 2-3 en umbela, aque- a CSI DU DES CON S I ASanUnCUloOides: Inyolucre llargament peciolat, flors blanques, rosades o purpurines, solita- IES: AQUEniS pUDESCEDtS. —. vo ua ee a a A. NEMOIOSA: I2.: Anemóne Alpina L. (per la seva habitació.) Sinonimia. —Flor del vent, cast. flor del viento, viola blanca (la que te la flor d'aquest color.) Rizoma F groixut, cama de 1-4 dm., peluda, se- dosa, fulles al principi peludes, després glabres- cents, 3-pinnatisectes, fulletes de l'involucre pe- ciolades, semblants a les fulles radicals, flors grans, dretes, solitaries, blanques o grogues y d'un violeta pàlid a fora, sèpalselíptics y peluts, aque- nis oblongs, pilosos, amb l'estil llarg y plumós. Geografia.—Boscos de Segalés, sitis herbosos de Nu- ria, al Peu de la Creu de'n Riba, roques de Coll de Jou ss Puig de la Foixera, al S. de Ribas (Vay.), Vall d'Aràn, Roques d'Artiga de Viella (Llen. 1), Salau, Montgarri (Bub.) — Mars-Jul. 17 PUBLICAGCIONS DE L'LNS DIT TD EO EN GES Ranunculacies. G. 3. - Anemóne. 13.: A. vernalis L. (per l'época de la seva florescencia.) Sinonimia. — Cast. eléboro falso, pulsatila. Rizoma groixut y negrós, cama de 0'5-1- dm., peluda, sedosa, fulles pubescents, pinnatisectes, amb 1-2-parells de foliols ovats, 2-3-fids. , fulletes de l'involucre sentades, multilaciniades, no semblants a les fulles, flors grans, dretes, solitaries, blangues per dins y violàcies de fora, sèpals elíptics, pilo- sos, sedosos, aquenis oblongs, pilosos, amb l'estil llarg y plumós. Geografia. — Rasos de Peguera, piçarres del Puig- mal y altures de Nuria.—Set Cases, Vilallonga (Isern 1), La Toza, sobre Maranges (Vay.), Cambradases (Bub.), Vall d'Aràn, Pics de Saburedo, Montluda (Llen.l)— Maig-Jul. I4.: A. Pulsatilla L. (de pulsare, agitar, aludint a la seva flor penjada, moguda pel vent.) Sinonimia. — Cast. pulsatila, flor del viento. Rizoma groixut y negrós, cama de 1-3 dm., pe- luda, sedosa, fulles peludes, 2-3-pinnatisectes, amb els derrers segments linears, fulletes de l'involu- cre sentades, multilaciniades, flors grans, solita- ries, dretes y a la fi penjades, vermelloses o vio- letes, sèpals elíptics y peluts Y recurvats a la meitat superior, aquenis oblongs, peluts y amb l'es- til llarg y plumós. Geografia. — Rara als Pirineus Orientals, cap a la Llagone (Bub.), La Cerdanya (Gaut.), Camprodón, Set Cases (Amo), Port de Benasch (Lap., Gren.). — Maig-Juny. 15.: A. narcissifiora L. (per les fors umbelades com els narcissos.) Rizoma fibrós y pardo, cama de 1-4 dm., pelu- da, fulles llargament peciolades, palmatisectes, amb 3-5 segments trifids y laciniats, fulletes de l'involucre sentades y semblants a les fulles, flors blanques en número de 2-6, en umbela, sèpals y aquenis glabres, més del doble llargs que llur bec. Geografia. — Punts alts de la Cerdanya (Vay.), Piri- neus Orientals (Bolós Herb.), maciç de Madràs (Gaut.), Vall de Eyne (Lap., Gr. et G.), Port de Benasque (Zett.), Vall d'Aràn, a la vora de Bassibé (Trem. ex Pau), cc. al peu de l'allau d'Artiga de Viella (Llen.l). — Juny-Jul. 18 ESIAOURSA DUE GATA EE DNA Ranunculacies. G. 3. - Anemóne. 16. : A. ranunculoides L. (per l'aspecte de ranuncule.) Sinonimia. — Cast. ranillo, ranúnculo de bos- que. Rizoma prim, carnós, trencadiç, cama de 1-3 dm., prima y glabre, 1-2 fulles distants de la cama, palmatisectes, de 3-5 segments peciolats, inciso-dentats, fulletes de l'involucre breument pe- ciolades, y semblants a les fulles, flors grogues, solitaries o 2-3 en umbela, pedúncol a la fi recur- vat, sèpals ovats, pubescents, aquenis pubescents, poc més llargs que llur bec. Geografia. — Bosc de Segalés. — Als Prats d'Olot (Bolós), Montseny (Salv. I), Platraver, Cim de Comane- gre, vores del Fluvià, cap a les Preses (Vay.), al voltant de Vernet (Gaut.), boscos d'Artiga de Viella (Llen. I). — Mars-Abr. 17.: A. nemorosa L. (de nemus, nemoris, el bosc, per la seva estació.) Sinonimia. — Rosella borda o silvestre: cast. anémone de los bosques, amapola silvestre, ra— núnculo blanco. Rizoma prim, carnós, trencadiç, cama 1-3 dm., prima, 1-2 fulles distants de la cama, palmatisec- tes, de 3-5 segments peciolats, inciso-dentats: fulletes de l'involucre llargament peciolades y semblants a les fulles, flors blanques, rosades o purpurines, solitaries, pedúncol a la fi recurvat, sèpals ovats, glabres, aquenis pubescents, més del doble llargs que llur bec. Geografia.—Boscos y prades de Montseny cap a San- ta Fé. — La Sellera (Cod.l), camí de Seba a Viladrau (Jov.), vores del Ter fins a Girona: Queralps y camí de Camprodón (Vay.), Collsacabra (Isern 1), Prats d'Olot (Bolós), Sant Fe- liu de Pallerols (Salv.), Prats de Molló (Bub.). — Abr.-Maig. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GIENCIES Genre 4. — HEPÀTICA. (Del grec jnamxóz, referent al fetge, per la semblansa que tenen amb aquesta entranya els tres lòbuls de les fulles. ) Flors blavenques o blanc rosa, perigoni senzill de 6-9 sèpals petaloides general- ment blavencs, involucre de tres foliols ovats, enters, assentats, molt acostats a la flor, figurant un calze, aquenis tomentosos, de bec curt, en capitol, fulles radicals coriacies, 3-lobades, persistents. 18.: H. triloba Chaix. —Anemóne Hepà: tica L. (pels tres lòbuls de la fulla.) (1) Sinonimia. — Herba fetgera o felera, viola de llop, cast. hierba del hígado, hierba de la Trini- dad, hepàtica, trébol de prados, it. erba Trinità, fr. herbe du foie, herbe de la Trinité, ang. li- ver-leaf, al. Leberblume. Geografia. — Als boscos del Montseny, Montserrat, Sant Llorens del Munt, Ubach, el Bergadà y Ribas. — Vich (Masf.), boscos ytorrents de Nuria (Vay.).—Abr.-Jul. Proprietats. — Avuy no té de bon tros l'us que tenía avans, ni la reputació. Se li atribuía la virtut de curar les obstruccions del fetge. No's confongui amb la pulmonaria o hepàtica (liquen), ni amb la Marchantia polymorpha (hepàtica). U) Grec rpíNoBoc, de XoBóc, que aquí significa la divisió de la fulla, com en el RAN. TRILOBUS. Propria- ment es la ungla de la fulla de la rosa, aplicantse igualment a algunes entranyes com el fetge. 20 FE OLRVA (DE (CATA DB UNYA Genre 5. — ADÓNIS L. (Nom mitològic de la planta que brotà de la sang d'Adonis, al ser ferit pel singlar.) Flors rojes o grogues, grans, solitaries y terminals, perigoni doble, regular, calze de 5 sèpals petaloides, 3-9 pètals d'ungla plana, no nectarifera, aquenis nom- brosos, arrugats, de bec curt, en espiga, herbes generalment anuals, de fulles al- ternes, dividides en lacinies linears. Anteres grogues, aquenis angulosos, de bec revoltat, plantes perennes. I A. pyrenaica. Anteres nigro-violacies, aquenis de bec recte, plantes anuals... . . 2. Sèpals peluts, aplicats als pètals plans, aquenis de bec negròs, geperuts sota del bec y subdentats a la base del marge inferior . . . A. flammea. SODAIS CIA DRES CN LD pr ea des De Rere ei Be se dent: beciunicolor il au. ee o Avautumnalis. SO DA e pl cats di PCialSIDIanS ia aa de a ee A Pètals vermells o grocs, aquenis amb una dent a la base del marge inferior y dugues al de dalt, voltats d'una cresta transversal FH marcada sobre la base, DECRUDICOIOI Re ES as ie le Ac REStVAUS, Pètals d'un groc de sofre, aquenis més petits amb una dent a la base del mar- l Sèpals oberts, pètals cóncavos, aquenis amb la vora superior quasi recta y sen- l ge superior, sense cresta transversal, bec bicolor. . —A.intermedia. 19. : Adónis pyrenaica DC. (per la seva habitació.) Perenne, tronc de 1-3 dm., subpubescent, fu- lles 3-4 vegades ternades dividides en lacinies H— nears, les radicals grans, llargament peciolades, flors grogues, sèpals glabres, 10-12 pètals tras- ovats, anteres grogues, aquenis subprismatics, an- gulosos, pubescents, de bec llarg, comprimit y revoltat. Geografia. — Timbes y barrancs al O. de Coma de Vaca, r., altures de la Cerdanya, de Nuria a la Molina (Vay.), Cambradases, a la vora de Finestrelles y les valls d'Eyne, Llo y Planés (Rouy.), valls de la cadena fronteriça de Planés, Eyne, Nuria y Llo (Gaut.), valls d'Eyne y Llo, Carençà, sobre Castanessa, Bassibé (Bub.) — Juny-Jul. 21 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ranunculacies. G. 5. - Adónis. 20. : A. flammea Jacdq. (pel color de foch de les flors, de flamma.) Sinonimia. — Cast. cantàrigas, rosa del diablo, relàmpago. Anual, tronc de 2-4 dm., fulles multífides, flors d'un vermell viu o rares vegades grogues, sèpals peluts, aplicats sobrells pètals, que son 3-5, plans, estrets, anteres negres, violacies, aquenis en espi- ga llarga, cilíndrica, clara, de bec negrós, inclinat sobre l'àngul intern, geperuts sota'l bec y subden- tats a la base de la vora inferior. — B ABORTIVA Gr. et G. — 3-5 pètals vermells, molt desiguals y F aguts, sèpals glabres. Geografía. — Camps de Tarrassa, cap a Olesa de Montserrat, r., sembrats de Viloví, al Penadés, pujant fins a Sant Magí, Vallcebre y Ripoll. s Plana de Vich (Masf.), camps de Prats de Rey (Puigg.l, Puj. C.l), la Cerdanya (Vay.), generalment la B ABORTIVA Gr, et G. — Maig-Jul. 2I.: A. autumnalis L. (per allargarse la seva florescencia fins a la tar- dor.) Sinonimia. — Ull de perdiu, bulits, cast. ado- nis negro, gota de sangre, ojo de perdiz, prado de Murcia. Anual, tronc de 2-4 dm., fulles multífides, flors d'un vermell fosc, sèpals glabres, oberts, 6-8 pè- tals concavo-connivents amb una taca negre a la base, anteres d'un negre violat, aquenis en espiga oblonga, espessa, bec dret, curt, unicolor, la vora superior quasi recta, sense dent. Geografia. — Comú als sembrats, desde'l plà de Bar— celona y el Penadés fins a la regió pirinenca — Sant Julià del Llor (Cod, 1), Girona (Bub.). — Abril-Set. 22.: Ad. aestivalis L. (perque la seva florescencia assoleix l'estiu.) Anual, tronc de 2-4 dm., fulles multífides, flors vermelles, rarament grogues, sèpals glabres, apli- cats als pètals, que son 5-10 oberts, plans, d'un vermell clar o groc de llimona, anteres d'un ne- gre viola, aquenis en espiga oblongo-cilíndrica, es- pessa, amb una dent a la base de la vora inferior y dugues a la superior, voltats d'una cresta trans- versal H marcada sobre la base, bec dret, ascen- dent, unicolor. — a MINIATA Jacg. — Pètals de color de mini. — 8 FLAVA Vill. — Pètals grocs. 22 EE OMR A DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 5. - Adónis. Geografia. — La a MINIATA Jacq. als sembrats de Ripoll, alt Bergadà, cap a Rebost y Coll de Pal, Menarguens, cap a Balaguer, r. — Olot (Bolósi), Camps de la Cerdanya (Vay.). La 8 flava Vill., a Err, la Cerdanya (Vay., Gaut). — Abr.-Juny. 23.: Ad. intermedia VVebb. et Berth.— A. citrina DC. — A. microcarpa DC. LÀM. 3. (per la seva situació taxonòmica, color de les flors y menor magnitut del fruit.) Anual, tronc de 7-15 cm., ramificat desde la base, fulles multífides, amb les lacinies curtes y mu- cronades, flors d'un groc de sofre, sèpals glabres, aplicats als pètals, que son plans, oblongs, ante- res d'un negre viola, aquenis en espiga oblonga, compacta, petits, amb una sola dent a la base de la vora superior, sense cresta transversal, bec recte o subrecuryat, unicolor. Geografia. — Comú als camps de Lleyda.—Als puigs y més amunt del cementiri a cada banda de la carre- tera de Tarragona (Blavia sub var. FLAvA DC. de l'Ab. AESTIVALIS L.). Pera Costa, està em— parentada amb l'A. CITRINA y la A. FLAMMEA, prenentse per una forma de l'A. AESTIVALIS. Se distingeix d'aquesta pels aquenis més petits, sense cresta transversal a la base, y el bec bicolor y no terminal. — Abr.-Juny. 23 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCTLES Genre 6. - CERATOCÉPHALUS MOENCH. (Del grec xépac, atoc, banya, y xeçaXú, cap, pels aquenis terminats en bec falciforme.) Flors grogues, perigoni doble, 5 sèpals cotonosos, 5 pètals amb ungla plana, nec- tarífera, aquenis amb dos geps a la base, allargats en bec falciforme, 5-6 vegades més llarg, scapus o cama de 3-10 cm., fulles laciniades, digitades, linears, planta blanquinosa, tomentosa. 24.: C. falcatus PERS. (pel aquenis falciformes, remarcantse el caràcter Ja senyalat en el género.) Sinonimia. — Cast. ranillo (cf. n.2 16), rositas del campo, hierba centella. Geografia. — Camps cultivats y fora de conreu, comú al fosso del Castell de Lleyda. — Camps de Sta. Coloma de Queralt (Salv.l), Prats de Rey (Puigg. ), cap a Calaf y altres indrets (Csta), Espluga de Francolí (Llenasi), Cardona y Serrateix (Puj. C.l), Espinaglosa, a la vora del Miracle (Marc.l), Tarragona (Gibert).—Maig-Juny. 24 BLLORA DE CATALUNYA Genre 7. - RANÚNCULUS L. (Diminutiu de rana, la granota, aludint a les aigues estancades ahont viuen algunes espe- cies (estació), y també a que algunes d'aquestes son veritables amfibies, e. c. el R. DIVERSI— FOLIUS (1). Se correspòn amb BATRACHIUM, Batpúgiov, qu'es la mateixa planta d'Hipòcrates y de Dioscòrides.) Flors grogues, blanques o vermelloses, perigoni doble, 5 sèpals generalment, 5 pètals d'ungla plana, quasi sempre amb una escama o fosseta nectarífera, aquenis no geperuts a la base, acabats en bec curt y disposats en capítol : herbes de fulles alternes, sense estípules y a vegades aparentment estipulades per la porció lliure y terminal de les veines. ( Aquenis arrugats transversalment, pedúncols fructífers formant arc, flors A blanques, pètals sense escama nectarífera, plantes aquàtiques... — 2. Aquenis no arrugats transversalment, pedúncols erectes, plantes general- UCI UTCITOS CCS dE ICE dei, soles dd ep SOS rata 7e ( Fulles totes uniformes, de 3-5 lòbuls enters, pètals apenes més llargs que'l calze, amb l'ungla blanca, receptacle glabre, 20-30 aquenis subapiculats, 2 25. R. hederaceus. Fulles que van per sobre l'aigua, reniformes, les enfonzades, o be totes, divi- i o dides en segments capilars, pètals amb l'ungla groga... . . . . 3. i Fulles superiors que sobreneden (surants) y normalment reniformes ..— 4. l Fulles submergides, y normalment totes dividides en lacinies capilars . 5. / Pedúncols tant o poc més llargs que les fulles, pètals 1-3 vegades més llargs que'l calze, estams més llargs que'ls pistils, receptacle hemisféric, erissat, 26. R. diversifolius. 4 Pedúncols 2-6 vegades més llargs que les fulles, pètals una vegada més llargs que'l calze, estams més curts que'ls pistils, receptacle cònic, finament pe- I i le es re és 27. R. Baudotii. Segments de les fulles llargs, quasi paralels, receptacle glabre, aquenis de 5 bec curt. qu. i : dre 28: R: fiMitans. Segments de les fulles curts, divaricats, receptacle erissat. . —. . . 6. ( Pedúncols 3-5 vegades més llargs que les fulles, segments foliars estesos en cèrcol, aquenis atenuats en bec sortit, receptacle globós, 29. R. faeniculaceus. Pedúncols no més llargs que la fulla mentres dura la floració, segments fo- liars estesos en tots sentits, aquenis subapiculats, receptacle ovoide, planta POUSUOCIA Ne SOS TCICONOpO VIUS: (1) De cap manera's pot admetre lo que diu un insigne botànic contemporani, qui veu en la paraula el verb colere, cultum, habitar, la terminació de la veu genèrica es senzillament diminutiva aixís rapunculus s'ha for- mat de rapum, el nap : colo, colere, el tenim sí en sepincola ( viola, var. de la alba), alpicolum ( Thalictrum) y en altres. 25 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. Aquenis finament arrugats, de bec molt curt, en capítol oblong, flors peti- tes, nombroses, d'un groc esmortuit, pètals sense escama nectarifera, j 31. R. sceleratus. , Aquenis llisos o be tuberculosos, generalment en capítol globós. . .. 8. iBlorsiblanques/o TOSadESIe Lee, Name EL aa den pa eate N LENOES DEORUES reis dos li la Tay Ale tieta edi RA TREN IES (sBullesienteres, nervo desar, r, Lema Mis emeses End UD Mel Ós 9ibtilles dividides ss PEE ea atac LU RCD Mite dd aa: Sèpals pilosos, fulles radicals ovato-cordiformes, pedúncols tomentosos, aquenis grossos, inflats, de bec recorvat . . . 32. R. parnassifolius. IO A c : , Sèpals glabres, fulles radicals no ovato-cordiformes, pedúncols glabres o lla- DULS ae beca cie el GRea Nac ae Vaca CA Cali E ea ea ET Te / Pedúncols glabres, fulles radicals ovato-lanceolades, obtuses, peciolades, les caulinars amplexicaules, acuminades, tronc glabre, aquenis amb nervis PIOMIBENTS LEC ae, LS ates del 89. P RD DICRICANDE- —— el Pedúncols llanuts, fulles totes lanceolades, les caulinars sentades, tronc gla- Lo breala base, aquenis llisos, o amb nervis poc marcats. 34. R. pyrenaeus. Tronc d'aprop de 1 m., ramificat, multifior, fulles grans, palmatisectes, de 3-7 segments trasovato-cuneiformes, receptacle pilós.. 35. R. aconitifolius. I É Tronc de 1-2 dm., frequentment simple y uniflor, fulles petites, receptacle DIADE CSS a pes Cate ESC ES a DC ET de DO A cd ae SE Fulles radicals ternatisectes, sèpals erissats, ferruginosos, aquenis alats a la Pat SUDeLIOr DECITeCIE Sea 364 Relacials: Fulles radicals cordiformes, 3-5-fides, ai glabres, aquenis no alats, bec LECOnVat La raeiass ela a Es Sa ae Ne cd 3 ea IDESIGIS: 14 MU eSICnteressordentaces Special en ea EC SIÓ lRullesidividiges ats Le aa maeltarea del et piigem Ei captada EE I i Pedúncols axilars, aquenis no carenats . —. . . . . . . . . . 16. 5 l PeQUnCOISIOpOSItICOlS JaQUEnISI Care DatS- Me ea ai ca ET Í Fulles radicals escamiformes, la caulinar inferior gran, reniforme, festona- la, HOLS DEUTES Le Lee ie. 88. Es DROI: Fulles totes lanceolato-linears, enteres, Ors grans . — 39. R. gramineus. ovato-oblongues, les superiors lanceolades, flors molt petites, sèpals gla- dE bres, aquenis finament tuberculosos, de bec curt, 40. R. ophioglossifolius. SR: gen Sala data ea ie Mer ap sell Teia ed SERRES Plantes anuals, de 5-30 cm., fulles inferiors ovato-cordiformes, les mitjanes 26 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. / Fulles molt llargues, lanceolades, acuminades, les summer gides cordiformes, pedúncols assolcats, flors grans, sèpals pilosos, aquenis comprimits, bec CURS Es EN len ni GA GE DR er CD rel de ca CDC R. Lingua. Fulles ovades o be oblongues, les superiors lanceolato-linears, no acumina- des, pedúncols no assolcats, flors petites, sèpals pubescents, aquenis in- Na EE CL A ea is 42: Re Flammula. i Plantes anuals, aquenis tuberculosos o espinosos ..—..—.. . . . . . 20. i Plantes perennes, aquenis llisos... ... 4.44 ue eo 23. i Sèpals tambats, aquenis petits, caducs ./ 2. Le Le 8Is 20 , 3 c Sèpals estesos, aquenis grans, persistents .. 2. 22. Ai aquenis ab tubèrculs prominents . . . . . . 43. R. parviflorus. Pètals 1-2 vegades més llargs que'l calze, d'un grog viu, receptacle pilós, l Pètals apenes tant llargs com el calze, d'un grog pàlid, receptacle glabre, aquenis finament tuberculosos o llisos... . . . 44. R. Sardóus. ( Tronc fistulós, fulles radicals cordiformes, 3-5-lobato-partides, pedúncols assolcats, aquenis tuberculoso-espinosos, bec ample, recorvat. 22 i 45. R. muricatus. Tronc plè, fulles radicals 3-partides, pedúncols no assolcats, aquenis gene— ralment espinosos, bec linear-alesnat, quasi recte. . — 40. R. arvensis. — t Pedúncols axilars, capitols fructifers ovoides o be oblongs . . . . 24. 3 i Pedúncols opositifolis, capitols fructífers BlODOSOStr a oc ed (25, ( Sèpals tombats, bec dels aquenis recorvat y tant llarg com el fruit, fulles ra— Be dicals 3-partides o 3-sectes . . . . . . . 47. R. Monspeliacus. 4 j Sèpals estesos, bec dels aquenis recte, y més curt que'l fruit, fulles radicals he- teromorfes, ovato-dentades o en forma de vano.. . — 48. R. flabellatus. E i Receptacle glabre, pedúncols rodons (téretes). —. . . . . . . . 26. 5 j Receptacle pilós, pedúncols generalment estriats o assolcats . . . . 27. ( Plantes glabres, aquenis ventruts, pubescents, bec fortament recorvat, fulles radicals reniformes, les caulinars digitades, assentades. 26 49. R. aurícomus. Plantes Y piloses, aquenis plano-comprimits, de bec poc recorvat, fulles ra— dicals de contorn pentagonal. Le 50. R. acer. Sèpals tombats, pilosos, rizoma bulbiforme, tronc assolcat, aquenis de bec 27 curt, ample y ganxut . . . . . . . . . . . 5I.R.bulbosus. Dada ae diga eva te 382 27 PUBLICACIONS DE L'INSTLTOTUDE GLENGEES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. ( Pedúncols rodons, sèpals pubescents, aquenis comprimits, de bec curt, re- corvat y menys llarg que la tercera part del fruit, fulles pentagonals, tri- Darder UE San ed eciei es, aRaea EI CI PEUS: 28 4 Pedúncols estriats, sèpals pilosos, aquenis comprimits, de bec curt, ample, incorvat o quasi recte, fulles grans, 3-partides, amb les divisions amples, inciso-dentades . . . . . . . . . . . 53. R. macrophyllus. i Pedúncols assolcats, sèpals pilosos. —.... Qu. LL eo 29. Tronc radicant amb llargs estolons, aquenis de bec poc recorvat, fulles ova-— des, pinnatisectes, amb 3 segments trilobats.. . . . . 54. R. repens. 9 Tronc dret, aquenis de bec circinat, fulles palmatisectes, amb 3-5 lòbuls inciso- ENtA LS a a ea SOREA as ee Na ID SIC ONOSUS- 25. : R. hederaceus L. — R. asarifolius Diard. (per la forma de les fulles, que tenen alguna sem- blansa amb les de l'eura (hedera) o del asarum.) Perenne, de 1-3 dm., d'un vert clar, glabre, de tronc radicant, fulles reniformes, de 3-5 lòbuls superficials, enters y obtusos, llargament peciola- des, estípules amb orelletes curtes, ors molt pe- tites, pètals estrets, oblongo-cuneiformes, iguals als sèpals o poc més llargs, blancs, inclosa l'un- gla (1), 5-Io estams, aquenis oblusos, glabres, breument apiculats, receptacle nu. Rassa R. HOMOEOPHYLLUS Ten. — R. HEDERA- CEUS, Var. cENosus Coss. (Rouy, Flore de Fr. I. 60). — Troncs surants y més robustes, fulles més grans, de 5 lòbuls, a ve- i o gades festonats, aquenis nombrosos (40-60), de 4 io bec caduc y circinat. : Geografia. — Aiguamolls, recs y prats humits y are- nosos : a la Cerdanya, Font de Puigalt, aprop de Cada- qués, sobre Rocabruna, Vilarnadal, Capmany (Vay.), molí d'Eyne (Lap.), abundant a la Cerdanya, aprop d'Angustrina (Bub.), Ceret (Gaut.)— La rassa HOMOEo- PHYLLUS Ten. a les aigues del Baix Empurdà (Vay.). — Maig-Jjul. OM Laia Ja 26. : R. diversifolius Gilib. — R. aquati- lis L. et auct. plur. (de dos classes de fulles, y per la seva estació.) Perenne, de 1-3 dm., tronc robust, fistulós, fulles ordinariament heteromor fes, les que neden, reni formes, de 3-5 lòbuls Y fondos, llargament peciolades, les enfon- (1) Prodr, de VVE. HI, g06. 28 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. zades dividides en segments capilars, pedúncols d'igual llargaria o poc més llargs que les fulles, flors grans, pètals amplement trasovats, 1-3 vegades més llargs que'ls sèpals, que son blancs y d'ungla groga, estams més llargs que'ls pistils, aquenis nombrosos, grossos, de bec molt curt, receptacle hemisfèric, generalment molt erissat. Planta polimorfa. Rassa R. rRipHvLLus VVallr. — Les fulles que suren rentformes, 3-partides o 3-sectes, de lòbuls cuneiformes subenters o bé escotats. Geografia. — Aigues estancades y corrents, vores del Segre a la Cerdanya, estanys de Roses, torrents a la vora de Portlligat, de Cadaqués, basses y estanys de Vidreras y Sils. — Pla de Barcelona (Csta.), Olot (Vay.). La planta per nosaltres observada pertany a la rassa R. rRiPHYLLUS VVallr. a7.: R. Baudotii Godr. — R. confusus Godr. auct. catal. (dedicada a Baudot.) Perenne, tronc de 1-6 dm., robust, fistulós, fu- lles normalment heteromorfes, les que neden, re— niformes, de 3-5 lòbuls cuneiformes, llargament peciolades, les submergides multi-laciniades, pe- dúncols 2-6 vegades més llargs que les fulles, flors grans, pètals trasovats y cuneiformes, 1-2 ve— gades més llarcs que'l calze, blancs y d'ungla gro- ga, estams més curts que'ls pistils, aquenis petits, en gran nombre, inflats al àpex, de bec curt, re- ceptacle ovoido-cònic, finament pelut. Subsp. R. EmPoRirANus Sen. et Pau (pro sp.)— Troncs breument radicants, estams més llargs que'ls pistils, aquenis arrodonits al àpex, bec curtíssim, receptacle pelut. —a. FLUITANS G. et G.—Aquàtica yambles fulles superiors reniformes, tripartides. —B. SUBMERSUS G. et G. — Aquàtica, amb totes les fulles dividides en lacinies capilars. — Y. TERRESTRIS G. et G.— Terrestre y amb totes les fulles dividides enlacinies curtes y gruixudetes. Geografia.—Les tres, abundants a les aigues estanca- des y corrents y a les seves immediacions, a Castelló d'Empurias, Roses y Palau. — Plà del Llobregat (Vay.), al Bergadà (Puj. C.1), aigues corrents de Sant Climent, Vilartolí (Sen. I). — Maig. 28.: R. filúitans Lamx. (que sura o neda.) Perenne, tronc robust, molt llarg ( fins a 5-6 m.), fulles totes dividides en segments capilars, quasi paralels, atenuats al àpex, estípules llargament adherents, les superiors amb orelles amples, pe- 29 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. dúncols gruixuts, que surten de l'aigua, tant llargs com les fulles, /Jors grans, 5-10 pètals trasovats, doble llargs que'l calxe, amb l'ungla groga, aquenis rodons al àpex, bec curt, receptacle subglobós, glabre. Ranunculus sceleratus. Geografia. — Aigues corrents : Perelada, aigues del Llobregat (Sen.l), Pir. Or., Pertús, Boulou, Empurdà, et alibi (Bub.), comuníssim al litoral del Rosselló (Gaut.), frontera d'Aragó (Losc.). — Abr.-Maig. 29. : faeniculaceus Gilib. — R. divarica- tus Schr. (per les fulles semblants a les del fonoll, o perque les lacinies s'estenen en cèrcols.) Perenne, de 1-5 dm., tronc prim y fràgil, fulles petites, submergides, dividides en lacinies filifor- mes, curtes, rígides y esteses en cèrcol, o de con- torn orbicular, estipules sense orelletes, pedún- cols prims, assolcats, y 3-5 vegades més llargs que "les fulles, flors grans, de pètals amplement tras- Ovats, 1-2 vegades més llargs que'ls sèpals, blancs y d'ungla groga, aquenis glabres o poc peluts, atenuats en bec sortit, receptacle globulós, erissat. Geografia. — Basses y recs : Pedrafita (Puigg.l). — Maig. 30.: R. trichophyllus Chaix. (despit, mpiyós, Cabell, Y quiNoc, forma adjectivada de quNov, fulla : de fulles capilars.) Perenne, de 1-3 dm., tronc poc robust, fistulós, fulles ordinariament totes dividides en lacinies capilars, esteses en tots sentits, pedúncol no ate- nuat al àpex, tot lo més tan llarg com les fulles en el moment de la floració, pètals trasovato- cuneiformes, de 1'5-2 vegades més llargs que'ls sèpals blancs y d'ungla groga, 5-15 estams més llargs que'ls pistils, aquenis erissats y un poc aguts, receptacle ovoide-cònic, erissat, planta molt polimorfa. Geografia. — Aiguamolls, estanys y recs del litoral y de l'interior : Montcada, Camp de la Bota y Càn Tunis, aprop de Barcelona, Empurdà, aprop de Cadaqués. — Espluga de Francolí (Llen.l), Espunyola, cap a Berga (Puj. C. 1), Vich (Masf.), Ripoll, la Cerdanya, y al estany de Puigcerdà (Vay.). — Primv. 31.: R. sceleratus L. (que en llatí significa perniciós, aludint a les seves proprietats tòxiques.) 30 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. Anual, tronc de 1-8 dm., dret, assolcat, fistulós, fulles lluentes: les radicals re- niformes, de 3-5 lòbuls incisos, llargament peciolades, les caulinars de 3 segments 2-3-fids, pedúncols assolcats, /lors petites, nombroses, d'un grog pàlid, brillants, pètals apenes més llargs que'ls sèpals, sense fos- seta nectarifera, aquenis molt petits y nombrosos, finament estriats y de bec curt, en capítol oblong que sobressurt dels pètals. Geografia. — Estanys, recs y aiguamolls : Castelló d'Empurias. — Rosas, estanys de Sils (Bub.), aigues de Furtià, Empurias, Cinclans, Castelló, Roses (Vay.), Sant Pere Pescador (Bolós, Llen. 1). No sembla tan comú com indica Costa. — Maig-Sept. 32.: R. parnassifolius L. (per la semblansa de les fulles amb les de la Par- nassia). Herba de mal grà. Perenne, tronc de 5-30 cm., simple o È ramifi- cat, cotonós, lo meteix que'l pedúncol y el marge de les fulles, les radicals amplement ovato-cordi— formes, les caulinars lanceolades, amplexicaules, flors de 1-25, blanques, o lleugerament rosades, en umbela, sèpals peluts, aquenis en capítol glo- bulós, grossos, inflats, de cares llises y bec dilatat a la base y recorvat. Geografia. — Llicorelles y pedruscam dels Pirineus, comú cap al Puigmal, Finestrelles y demés altures de Nuria, Puigllançada y Coll de Pal, al Cadí.—Rasos de Peguera (Grau), Maladetta (Lap.)—Jul.-Ag. MN I Ranuncuius parmassifolius. 33.: R. amplexicaulis L. (per les fulles que per la base abracen el tronc.) Perenne, tronc de 1-3 dm., robust, simple o poc ramificat, glabre, lo meteix que'l pedúncol, fulles radicals ovato-lanceolades, glabres o amb al- guns pèls llargs, enteres, subcoriacies y peciola- des, les caulinars lanceolades, amplexicaules, Aors blanques, grans, solitaries o poc nombroses, sèpals glabres, aquenis inflats, amb les cares marcades de nervis sortits y bec recorvat, receptacle cònic y un poc erissat. Geografia. — Pastures elevades dels Pirineus Orien- tals y Centrals: sobre Coll de Jou, aprop de Font Ro- meu (Gaut.), Vall d'Eyne (Lap.), Prats alpins dels Piri- neus Centrals cap a Bassibé (Comp.), ports de la Picada y de Benasch (DC. et botan. plur.), Ports de Pallars (Lap.), pastures de Pumero y Aiguamoix (Llen. ). — Juny-Jul. 34. : R. pyrenaeus L. (per la seva habitació.) Perenne, tronc de 1-3 dm., simple o poc ramifi- Renunculus amplexicaulis. 31 PUBLICAGIONS IDE L'INSTITUTSIDE GTENCLES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. cat, glabre, pedúncol cotonós o glabre, fulles radicals lanceolades, glabres, amb alguns pèls a la base, les superiors linears o lanceolato-linears, sentades, flors blanques, solitaries o poc nombroses, sèpals glabres, aquenis en capitol ovoide o subglobós, inflats, de cares llises o de nervis poc marcats, amb bec curt y recorvat. — 8. BUPLEURIFOLIUS D C. — R. BuPLEURIFoLIUS Lap. — Fulles lanceolades, tronc uniflor. Subsp. R. PLANTAGINEUS DC. — R. PLANTAGINEUS All. — Tronc més robust, pauciflor, aquenis amb nervis sortits. Subsp. R. aNGusTIFoLIus DC. — Fulles lanceolato-linears o linears, tronc prim uni-quadriflor, aquenis llisos, en capítol globulós, pedúncols glabres. Geografia.—Pastures elevades dels Pirineus, la B. bupleurifolius DC. a Nuria cap a Fines- trelles. — La subsp. R. plantagineus D C. a la Vall d'Aràn, congestes de Montluda y altres llocs elevats (Llen. 1), altures de Noucreus (Ferr.l), Coll de la Marrana, Costabona, Morens (Vay.), Vall d'Aràn, aprop de Siat, a la vall del Juela, Penyablanca, Bassibé (Timb.). La subsp. R. ANGUSTIFOLIUS DC. a Nuria, cap a Finestrelles — Montlluis, Gargantilla, esquerdes de Rojà, Costabona, (Vay.), Prats de Molló, Font Romeu (G. et G.), Pirineu Oriental (Rouy.). —Juny-Jul. N. B. — Encara que G. et G. donen aquesta planta com especie distinta, compresa entre el R. AMPLEXICAULIS yel R. prtENAEUS (Flor. de Fr.l, 29) Y com a tal la dóna també VVillE (Prodr. III, 916), Rouy la considera subsp. y Coste ( Flor. de Fr. I, 23), com a mera varietat del R. PYRr- NAEUS, Per la nostra ade podem caca a Finestrelles hem obser- vat peus de pedúncols glabres y altres de llanuts, amb molts d'altres que semblaven establir el trànsit dels primers als segons. 35.: R. aconitifolius L. (0 (per la semblansa de les fulles amb les del acònit.) Perenne, tronc de 4-11 dm., flexuós, ramificat, esparramat, fulles palmatisectes, de 3-7 segments trasovato-cuneiformes, inciso-dentats, pedúncols y sèpals pubescents, flors blanques, pètals trasovats, aquenis en capítol globulós, inflats, glabres, de bec recorvat, receptacle pelut. Rassa R. PLATANIFOLIUS D C. — Segments foliars llargament acuminats, pedúncols glabres, flors més grans. Rassa R. INTERMEDIUS D C.— Fulles radicals tri- partides, bracties linears, enteres, planta de menor talla. Geografia. — Torrenteres, barrancs, boscos y prats humits del Pirineu : al Bergadà, al bosc de Segalés, torrents de Nuria— Morens (Vay.), Vall d'Aràn, Viella (Llen. D.—Jul. La rassa PLATANIFOLIUS L. a Nuria. — Solaneta de Costabona amb el tipus (Vay.). La rassa INTERMEDIUS, al Clot de l'òs, apr. del pla de Beret y Marimanya, de la Vall d'Aràn (Llen. I). 36.: R. glacialis L. (per habitar o viure a la zona glacial.) Perenne, tronc de 8$-12 cm., simple o ramificat, fulles radicals ternatisectes, de segments tripar- (1) A la Geografia de Catalunya que s'està publicant, s'ha es- tampat, segurament per erro de compaginació, en lloc del gravat d'aquesta especie, el corresponent al R. PARNASSIFOLIUS Le 32 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. tits, peciolades, les caulinars sentades o breument peciolades, tlors blanques, rosa- des o purpurines, en nombre de 1-5, sèpals erissats, ferruginosos, persistents, 5 pètals molt dilatats a l'àpex, fosseta nectarifera, circuida d'una membrana hialina, aquenis molt nombrosos, llisos, glabres, alats a la part superior, de bec recte. Geografia. — Pedruscam de les altes montanyes prò- xim a les congestes : Nuria, de Noufonts al naixement del Fresser (Salv. 1), Vall de Carençà, cap a la collada de Noucreus ( Vay., Gaut., Ferr.l), Vall d'Eyne (Bub., Gaut.), Renclusa de la Maladetta (Costa). — Jul. 37.: R. alpestris L. (per analogia, se diu de la habitació o sona alpi— na o elevada.) Perenne, tronc de 5-10 cm., dret, y generalment simple, fulles radicals peciolades, rotundo-cordi- formes, 3-5-palmati-partides, segments inciso— festonats, les caulinars 1-3 sentades, linears o l'inferior trífida, flors blanques, en nombre de 1-3, sèpals glabres, pètals cordiformes, fosseta nectari— fera nua, aquenis llisos y glabres, inflats, de bec recorvat. Geografia. — Escletxes de les roques de les altes montanyes : Vall d'Eyne (Lap., G. et G.), montanya de Bassibé (Compú.), Vall d'Aràn, roques del port de Benasque (Bub., Llen. ). — Juny-Jul. 38.: R. Thora L. (probablement del grec p3opú, de p8eipo, destruc- ció, aludint a les seves proprietats estremadament mortiferes.) Sinonimia. — Cast. tósigo florido, tora, cente- lla, rejalgar. Perenne, d'arrels tuberoses, tronc de 1-2 dm., simple, glabre, fulles radicals esquamiformes, la caulinar inferior gran, sentada, rentforme, festo- nada, venoso-reticulada, les segúents ovades, la- ciniades o enteres, flors petites, grogues, solitaries o geminades, sèpals glabres, 5 pètals poc més llargs que'l calze, fosseta nua, aquenis inflats, de bec llarg y recorvat al àpex. Geografia. — Roques calices de les altes montanyes: al Bergadà, al bosc de Segalés (Grau, Bub., Puj. C.1), Pobla de Lillet (Costa), Coll de Jou (Vay.), Port de Be- nasch (Bub.), Artiga de Viella (Llen. D). — Juny-Jul. 39. : R. gramineus L. (del llatí gramen, graminis, l'agram, per la sem- blansa de les seves fulles, en quant a forma y ner- vació, a les de certes gramínies.) 33 PUBLICA CIONS DIEC NS IU DE SEC TE NC S Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. Perenne, de rizoma inflat, cabellut y fibres tuberoses, tronc de 1-4 dm., simple o ramificat, fulles totes lanceolato-linears, enteres, nerviades, flors grogues, grans, en nombre de 1-8, llargament pedunculades, sèpals glabres, pètals triangulars cuneiformes, una vegada més llargs que'l calze, aquenis inflats, rugoso-costelluts, de bec curt y un xic arquejat. Var. LATIFoLIUS Csta. — Fulles radicals oblongo-lanceolades. Geografia. — Pastures seques y montuoses de la regió mediterrania : comú a Montserrat, al Ubach, Sant Llorens del Munt y Montsant: Masgranada, sobre Ordal, Sant Magí de Bru- faganya y varis punts de la Segarra, amb la variant LATIFOLIUS-— Prats de Rey (Puigg. Herb. Costa). — Maig-Juny. 40.: R. ophioglossifolius VVilI. (de ophioglossum, la falguera anomenada llengua de serp, per la semblansa de les fulles amb les frondes de dita criptògama.) Anual, tronc de 1-3 dm., dret, ramificat, fistu- lós, radicant als nusos inferiors, fulles glabres, enteres o denticulades, les inferiors llargament peciolades, ovato-cordiformes, les mitjanes elípti— co-oblongues, y les superiors lanceolato-linears, sentades, pedúncols generalment opositifolis, flors petites, d'un grog pàlid, llargament pedunculades, sèpals glabres, pètals un poc més llargs que'l calze, aquenis molt petits, espurnejats de tubèrcols hia- lins, bec molt curt. Geografia. — Basses y estanyols de la regió mediterrania : abundant a Sils y Vidreras. — A l'Empurdà, Sant Feliu de Guíxols (Bub.), Capmany, Cantallops, Cap de Creus (Vay.), aigues estancades de Vilarnadal (Sen. 1), Port- Vendres (Gaut.). — Maig.-Juny. 41.: R. Lingua L. (llatí lingua, llengueta, fent segurament referen- cia a la forma de les seves fulles aeries.) Sinonimia. — Fr. grande douve, al. grosser Hahnenfuss, ang. great spear-yort. Perenne, estolonifera, tronc de 8-10 dm., dret, robust, ramificat y fistulós, fulles glabres, enteres o denticulades, les summergides ovato-cordi for- mes, les demés molt llargues, lanceolato-acumina- des, semi-amplexicaules, dretes, pedúncols assol- cats, opositifolis, llargs, flors grans, grogues, sèpals pilosos, pètals lluents, fosseta nectarifera amb una escama curta, aquenis nombrosos, en capítol globulós, comprimits, carenats amb un bec ample, curt y persistent. Geografia. — En aigues estancades : Riuvell, entre Armentera y Empurias (Vay.l).- Juny. 34 EE OR A DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. 42.: R. Flàmmula L. (llatí fàmmula, la bandereta, alusió a les seves fulles ovades, sostingudes per llargs peciols, com banderetes.) Sinonimia : cast. flàmula y apio de ranas, /r. petite douve, al. brennender Hahnenfuss, ang. lesser spear-vvort. Perenne, no estolonifera, tronc de 1-4 dm., as— cendent o ajegut, radicant, ramificat, fistulós, fu- lles enteres o denticulades, les inferiors ovades o bé oblongues, llargament peciolades, les superiors lanceolato-linears, no acuminades, subsessils, pe- dúncols estriats, opositifolis, llargs, flors petites, grogues, sèpals pubescents, pètals lluents, escama nectarífera molt curta, aquenis en capitol globulós, in/lats, llisos, de bec molt curt, estret, un poc encorvat, caduc. Geografía. — Prats pantanosos, recs y aiguamolls : a la Cerdanya, a Talltorta — Plà de la Pinya, aprop d'Olot, Capmany (Vay.), a la Vall d'Aràn, : datenmnmmmaneanuanmmanaases txensesaenaaa daneeamanensnonemeamanns : Bosost (Comp. in Hb. Cad.). —Jul.-Ag. 43.: R. parviflórus L. A 05 io (a imitació del llatí multiflórus, s'han format - 4 i grandiflorus, parviflorus, etc. Vol dir de flors pe- f Le tites:) er Anual, tronc de 1-4 dm., estès, difús, pilós, fu- lles blanament peludes, d'un vert esblaimat, les o inferiors orbicular-cordiformes, lobato-festona- X : o des, les superiors tripartides, amb els lòbuls tri— Ei Jids, totes H llargament peciolades, pedúncols pe- I luts, estriats, opositifolis, 2-4 vegades més llargs que'l capítol, flors petites, d'un grog pàlid, sèpals reflexes, pètals apenes tan llargs com el calze, y frequentment la major part abortats, receptacle glabre, aquenis poc nombrosos, comprimits, cu— berts de petits tubèrcols, terminats d'un pèl re- corvat, bec tres vegades més curt que'l fruit, am— ple a la base y recorvat. Geografia. — Llocs frescos cultivats o incults : als prats de Mollet, vinyes de Tarrassa, boscos de l'Ubach, abundant aprop de la casa Vella y a la Font de la Por- tella. — Puigreig, Serrateix, Marlés, Sallent (Puj. C.), a les vores del Fluvià, cap a Besalú, Olot, al bosc de la Tosca, Dosquers y Esponella (Vay.). — Maig. 44.: R. Sardóus Crantz.—R. Philonotis Retz. (llatí Sardóus, sard, de Cerdenya, sardóa herba, 35 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. es l'herba sardonia de Plini, que mata tot fent riure, philónotis, del grec çíXoz, amic y voríc, humitat, planta que viu en llocs inundats.) Anual, tronc de 1-5 dm., dret, ramificat y È pilós, fulles peludes, d'un vert es- blaimat, 4rilobades o trisectes, amb els segments inciso-dentats, pedúncols assol- cats, /lors grans, d'un grog bonic, sèpals reflexes, pètals trasovato-cuneiformes, 1-2 vegades més llargs que'l calze, receptacle pelut, aquenis nombrosos, petits, comprimits, finament tuberculosos y a vegades llisos, bec curt yY un poc encorvat. —ò. INTERMEDIUS Poir. — Planta glabre, aquenis tots o quasi tots llisos. — e. MEDITERRANEUS Griseb. — Planta Y pilosa, poc elevada, aquenis llisos y poc nombrosos. Subsp. R. XAaraRTI Lap. — Planta de 10-15 cm., pubescent, flors més petites, pètals una vegada més llargs que'l calze, aquenis petits y tuberculosos per les dugues cares. Subsp. R. rRiLoeus Desf. — Planta de 2-5 dm., hispida, pètals poc més llargs que'l calze, d'un grog pàlid, aquenis tuberculosos per les dugues cares. Rassa R. RHcepIFoLIUS D C. — Fulles trisectes, amb el segment del mig major y més llargament peciolat, tots tripartits. Geografia. —Aiguamolls y camps humits : litoral de Barcelona, Camp de la Bota, Càn Tunis yla Farola, Prat de Llobregat y prats de Montcada, predominant la ò. INTERMEDIUS Poir. — Immediacions d'Olot (Vay.). — Primv. La e. MEDITERRANEUS Griseb, a Montcada, Prat de Llobregat, Sils et alibi. La subsp. R. XATARTII Lap. als prats pantanosos de l'Estany de Palau, aprop de Castelló d'Empurias. La subsp. R. rRiLoBus Desf. al litoral, Montcada, Mollet y Sils. — Cap a Sant Boy (Csta), Girona, la Selva (Vay.), Castelló d'Empurias, Sant Feliu de Guíxols, Palamós (Bub.), Ca- banas, aprop de Figueras (Sen.), Prats de Molló (Gaut.). La rassa RHG:DIFOLIUS DC., a Montcada y a Vidreras. 45.: R. muricatus L. (murex, com tribulus, significa en llatí els abriulls de ferre amb que mancaven la cavalleria, muricatus califica a varies plantes que presenten aquesta semblansa.) Sinonimia : cast. abrojos a cuatro. Anual, tronc de 1-3 dm., difús, glabre, fulles rotundo-cordiformes, 3-5-fides, de divisions festonades, les superiors llargament cuneiformes, pedúncols assolcats y opositifolis, flors petites, gro- gues, sèpals molt oberts, T peluts, pètals més llargs que'l calxe, receptacle glabrescent, 6-12 aquenis grossos, comprimits, amb carena ample y aguda, y cares cubertes de tubèrcols espinosos, bec ample, ensiforme, recorvat y tant llarg com la meitat del fruit. Geografia. — Prats humits : Montcada, Tarrassa, serra de l'Ubach, detràs del Guitart, comú a Vidreras — Plà de Barcelona (Csta), Empurias (Llen. t). —Mars- Maig. 36 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. No Ranunculus arvensia. G. 7. - Ranúnculus. 46.: R. arvensis L. (de arvum, el camp conreuat, deriva el llatí ar- valis, y els botànics han fet arvensis per analogia amb hortensis, venint de hortus.) Sinonimia : cast. gata rabiosa, hierba del amor, coronilla de la Virgen. Anual, tronc de 2-4 dm., dret, ramificat, glabre o pubescent, fulles d'un vert pàlid, trisectes, de segments peciolats y 2-3-fids, pedúncols no assol- cats, flors petites, d'un grog pàlid, sèpals oberts, peluts, pètals un ters més llargs que'l calze, re- ceptacle hispid, 4-8 aquenis grans, comprimits, de cares erissades de fubèrcols espinosos, bec recte, linear-alesnat, tant llarg com la meitat del fruit. Geografia. — Sembrats y terres cultivades : desde la costa a l'Urgell, comarca de Bages, al Bergadà y Guilleries fins a la cordillera pirenaica. — Maig-Jul. 47.: R. monspeliacus L., non Asso. (Mons Péssulum es Mompeller, d'aquí Monspes- sulanus, monspeliacus y monspeliensis.) Perenne, de rizoma curt amb fibres luberoses y estolons filiformes, tronc de 1-4 dm., dret, simple o ramificat, piloso-pubescent, fulles virido- blan— quinoses, sedoses, quasi totes radicals, tripartides o trisectes, flors grans, grogues, poc nombroses, sèpals reflexes, peluts, sedosos, pètals trasovats, receptacle glabre, aquenis en capítol elíptic o bé oblong, comprimits, carenats, de bec encorvat y quasi tan llarg com el fruit. Geografia. — Llocs secs incults : Prats y selves de Lla- gostera (Trem., ex Pau), cap a Cadaqués (Trem., ex Vay.), Banyuls, Colliure (Bub.). — Abr.-Juny. 48. : R. chaerophyllus L. — R. flabella- tus Desf. (del llatí flabellum, el vano o manxeta, per la forma de les fulles primordials, chaerophyllon o chaerephyllon xapéquilov de xaípo, alegrarse, yY púMov, fulla, pel color vert bonic de les fulles.) Perenne, rizoma curt amb fibres tuberoses Yy altres filiformes, tronc de 1-3 dm., dret, simple o ramificat, pelut, sedós, fulles en sa majoria radi- cals, piloso-sedoses, tripartides o bipinnatisectes, de segments oblongs, pedúncols no assolcats, flors grans, grogues, poc nombroses, sèpals oberts, 37 PUBLICGACIONS DE L'INSTITUT/DE CIENCIES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. peluts, pètals trasovats, el doble llarg dels sèpals, receptacle glabre, aquenis en capítol oblong, comprimits, carenats, de bec quasi recte y més curt que'l fruit. Geografia. — Paratges herbosos y secs : prats de Vidreras, al baix Empurdà. — Cadaqués (Trem., ex Vay.). — Abr.-Maig. 49.: R. aurícomus L. (del llatí aurum, or, y coma, cabellera, pel color grog daurat dels pètals.) Perenne, tronc de 1-3 dm., dret, ramificat, fis- tulós y glabrescent, fulles radicals llargament pe- ciolades, reniforme-orbiculars, festonades o trí- fides, les caulinars d'igitades, sentades, pedúncols no assolcats, flors grogues, bastant grans, sèpals oberts, pubescents, pètals freguentment en part abortats, receptacle glabre, aquenis pubescents, ventruts, de bec recorvat, igual al ters del fruit. Geografia. — Paratges frescos y umbrosos de les altes montanyes : Nuria, Fontnegra, Coll de Pal, — Pic de Comanegra, sobre Monàs, Sant Amans, Nuria, Coll d'Eyne, la Cerdanya (Vay.), collet de Noucreus (Puj. J., Gaut.), vall d'Eyne (Bub.).—Jul.-Ag. 50. : R. acer L. (acer, acris, acre, es un adjectiu que guarda la forma acris pera'ls femenins, com que ranúnculus es un diminutiu masculí, li correspon la forma pri- mera acer (1), que's tradueix per funest, crudel.) Perenne, tronc de 3-6 dm., dret, ramificat, fis- tulós, glabre o amb pèls aplicats, fulles radicals pentagonals, palmatipartides, de 3-5 lòbuls inciso- dentats, les superiors tripartides, lacinies linears, pedúncols rodons, flors mitjanes, grogues, sèpals oberts, peluts, pètals 1-2 vegades més llargs quell calze, aquenis glabres, comprimits, de bec recor- vat, més curt que la meitat del fruit. Subsp. R. BORAEANUS Jord. — Fulles radicals llargament peciolades, profondament palmati-partides, amb les últimes divisions estretes, nombroses y separades. Subsp. R. srEvENI Andr. — Fulles radicals breument peciolades, menys pro- Jondament 3-5-partides, divisions ovato-cuneiformes, separades. Geografia. — Boscos, prats, vores de rius y camins : desde'l litoral al Pirineu: abunda a Montcada, Sant Llorens del Munt, falda y regió mitja del Montsey, Guilleries, Menarguens, a les vores del Segre, Vall de Ribas, al Bergadà y Empurdà, predominant la subsp. R. Bo- RAEANUS Jord. La subsp. R. STEVENI a la vall de Ribas. — Queralps, Nuria (Vay.). — Juny-Jul. (1) Que es tal com l'usa Rouy. 38 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. SI.:z R. bulbosus L. (de bulbe o sebeta, pel seu rixoma globulós.) Sinonimia. — Cast. joyel de agua, hierba vellu- da, pata de gallina. Perenne, de rizoma bulbiforme, acompanyat d'arrels fibroses, tronc de 2-6 dm., dret, pilós o pubescent, lo meteix que les fulles, fulles inferiors de contorn ovat, trisectes, de segments tripartits, inciso-dentats, sent el mitjà marcadament pecio- lat, pedúncols assolcats, flors bastant grans, d'un grog bonic, sèpals reflexes, peluts, escama necta- rifera y quasi tan ample com l'ungla, aquenis molt comprimits, de bec curt, ample, arquejat y molt més curt que la meitat del fruit. Planta polimorfa. Rassa R. BULBIFER Jord. — Rizoma gros, fulles grans, biternades, d'un vert clar, ordinariament amb taques violades. Rassa R. aLBoNAEVvus Jord. — Planta robusta, rizoma gros, deprimit, fulles ter— nades o biternades, tacades de blanc. Subsp. R. ALEAE VV. — Rizoma apenes bulbiforme, amb fibres grosses y llarga- ment atenuades, pedúncols solament assolcats a la part superior. Geografia. — Prats, boscos y llocs herbosos y montuosos de tot el país, desdell litoral fins a la regió subalpina, la rassa BULBIFER, a Sant Fost aprop de Montcada, la ALBONAEVUS, a Sant Llorens del Munt, Tarrassa y altres punts del Vallés. La subsp. R. ALEAE VV£, als prats de Nuria y Puigllançada. — Maig.-Jul. 52.: R. montànus VVilld. (per la seva habitació a la montanya.) Perenne, tronc de 5-25 cm., dret y quasi sempre uniflor, fulles radicals, de contorn pentagonal, tripartides, amb les divisions trasovades, inciso- dentades, la caulinar inferior sentada, 3-5-partida, en segments linear-lanceolats, pedúncol arrodo- nit, flors grans, grogues, sèpals pubescents, esca- ma nectarifera quasi nula, receptacle pelut, aque- nis comprimits, de bec curt recorvat, menys llarg que la tercera part del fruit. — Y. GERANIFOLIUS Pourr. — Fulles radicals pe- tites y breument peciolades, les caulinars nules o 1-2, l'inferior tripartida, en divisions linears, tronc de 6-15 cm. Subsp. R. covanr VVilld. — Fulles caulinars 2-3 amplexicaules, de 3-5 divisions trífides, aquenis de bec circinat, plantes de 2-5 dm. Geografia. —Pastures y llocs humits de les altes montanyes : Nuria, al Peu de Finestrelles, Fontnegra, Noucomes, Coll de Pal, la var. y la subsp. — Comabella (Ger.), Morens, La Toza, Coll de Jou, Coral, Camprodón (Vay.), Maladetta (Csta), Bielsa (Comp.), Vall d'A- ràn, Port de Viella, Pumero, la subsp. (Llen. I). — Jul. 39 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGIES Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. RES DIA aeri 53. . R. macrophylius Desf. —R. palustris A io G.et G.— R. córsicus DC. o (del grec uaxpóc, gran, Y púNov, fulla, per les se- ves grans fulles radicals, se aludeix, ademés, a la seva estació, a les llacunes o llocs pantanosos, y a la seva habitació preferent a l'illa de Còrcega, COTSUS 0 CórsicuS). Perenne, rizoma amb fibres fasciculades, F tube- roses: tronc de 3-5 dm., dret, ramificat, fistulós, poc fullós, erissat a la part inferior, lo meteix que'ls peciols, amb pels estesos: fulles peludes, les radicals grans, pentagonal-orbiculars, tripartides, de di- visions amples, inciso-dentades, la del mig trífida y les laterals difides, pedúncols estriats, flors grans, grogues, sèpals peluts, a la fí estesos o subreflexes, aquenis comprimits, de bec curt, ample, incurvat, o quasi recte. Geografia. — Aiguamolls y llocs humits del litoral, probablement importat d'Argelia (Rouy, Flore de France, Í, 100), especie espanyola arge- lina (Gaut., Flor. Pyr. Orient. 65), Balears (Ascherson, ex VVH. Prods. III, 935), Porivendres, r. r. (Gaut., Rouy), a la Provença y Rosselló (Coste). — Maig-Juny. 54.: R. repens L. (del llatí repere, arrossegarse, pel seu tronc radi- cant o arrossegadís). Sinonimia. — Botons d'or, cast. ranúnculo de prado. Perenne, tronc de 2-5 dm., radicant, estolonifer, ascendent, fulles ternades o pinnatisectes, de seg- ments amples, trífids o tripartits, inciso-dentats, el mitjà més llargament peciolat , pedúncols assol- cats, flors grans, d'un grog bonic, a vegades do- bles, sèpals estesos, peluts, escama nectarifera obcordiforme, més estreta que l'ungla, receptacle pelut, aquenis comprimits, de bec una mica cor- vat, igual a la tercera part del fruit. Geografia. — Prats, vores de les corrents y llocs hu- mits de totel país, desde la costa fins al Pirineu.—Primv. 55.: R. nemorosus DC. (de nemus, némoris, el bosc o selva, aludint a la seva estació). Perenne, tronc de 2-5 dm., dret, y pelut com els pecíols, fulles peludes, les radicals pentagonals, tripartides o trisectes, de segments 2-3-partils, 40 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 7. - Ranúnculus. inciso-dentats, pedúncols assolcats, flors grans, grogues, sèpals estesos, peluts, receptacle pelut, aquenis glabres, comprimits, de bec recurvato-circinat, més llarg que la tercera part del fruit. Rassa R. AUuREUS Schl. — R. NEMOROSUS, Var. PAUCIFLORUS DC. — R. TUBEROSUS Lap., rassa GLABRATA sec. Pau. — Tronc quasi simple, pauci/lor, glabrescent, lò- buls de les fulles radicals ajuntats, flors d'un grog d'or. Rassa R. aLmaNsi Jord. — Tronc ramificat, multiflor, erissat, lòbuls de les fulles radicals È separats, flor d'un grog fosc. Subsp. R. rimBaLr Mab. et Gaud. — Rizoma gros, curt y quasi horizontal, tronc y fulles pilosos, les basilars grans, reniforme-pentagonals, subtrisectes, amb els segments que's cubreixen per les vores, flors d'un grog de taronja. Geogra fia.—Boscos umbrosos dels Pirineus: la rassa R. AUREUS al bosc de Segalés, aprop de Berga. — Ports de Benasque y de Salau, Montgarri (Bub.). La rassa R. ALMANSI a Nuria, llocs herbosos immediats al Salt del Aygua — Boscos de Ripoll, Ribas, Camprodón, Olot, Vidrà y Pirineus (Vay.), Vall d'Aràn, Viella (Llen. 1). — La subsp. R. riMBALI Mab. et Gaud. — R. ruBEROSus Lap. — R. LANUGINOSUS Benth., Amo, Csta. et AA. plur., non L. (Rouy, Flore de France Í, 98), al bosc de Segalés (vidit Pau) (1), Setcases (Isern 1), montanya de Cabrera (Sen. I). 56.: R. Luizetti Rouy.—R. parnassifolius X pyrenaeus Luiz.—R. par: nassifolius L, var. angustifolius G. et G. Tronc de 5-15 cm., glabre inferiorment, tomentós a la part superior, lo meteix que'ls pedúncols, 1-3 flors blanques, lleugerament rosades, fulles radicals oblon- go-lanceolades, llargament peciolades, un poc araneoses pel anvers, les caulinars lanceolades, subamplexicaules. Geografia. — Nuria, llocs pedregosos al peu de Finestrelles, 22 Jul. 1907, inter parentes legi. r. r. — Coll de Nuria (G. et G., Gaut.), Vall d'Eyne (Gaut. et Massot). (1) Aquesta planta té manifestament el receptacle pelut-erissat, mentres que'l R. LANUGINOSUS L, el presen- ta glabre (G. et G., Flor, de Fran. I, 33, Coste, Flor, Franc., Í, 29), ademés. segons VVE. (Prodr., III, 939)el R. LANUGINOSUS no es planta espanyola ni pirinenca. Efectivament no l'hi senyalen Gaut., Csta ni Rouy, ai la va veure Bub., qui ja suposa que se la confonía amb el R. NEMOROsUs DC. (Bub, Flor. Pyr. HI, 787). 41 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENGTES Genre 8. — FICARIA Dill. (De ficus, per les seves arrels tuberoses comparades a figuetes). Flors grans (2-3 cm. diàm.), solitaries, d'un grog brillant, pedúncols assolcats, 3 sèpals verdosos, pètals 6-12 trasovats, amb escama nectarifera, aquenis petits, en capítol globulós, pubescents, inflats y de bec curtíssim, herbes perennes, d'arrels fasciculades, Zuberoses, tronc de 1-3 dm., estès, ramiticat, glabre, fulles ovato- cordiformes, lluentes, enteres o superficialment sinuoso-dentades, amb llarg pecíol enveinador. 57.: F. ranunculoides Roth. — Ranuncu: lus Ficaria L. (del grec cònc, de cidoc, forma, per la semblansa amb un renoncle.) Sinonimia. — Herba de les morenes, cast. celi- s donia menor, hierba de las almorranas, /r. fi- caire, éclairette, al. gemeine Feigvurz, angl. pi- levvort or lesser celandine, figvvort. Geografia. — Camps y boscos humits : Montcada, vores del Besós, Vidreras, Cadaqués, Sant Hilari. — Plà de Barcelona (Csta), Vich (Masf.), Olot (ex.), llocs fres- cos y argilosos de la regió infra-pirinenca (Vay.). — Maig-Jul. Subsp. Fic. GRANDIFLORA Rob. — RANUNCULUS FICA- RIAEFORMIS Schultz. — Planta més robusta, fulles més grans, groixudetes, suborbiculars, flors de 3-5 cm. de diàm., sèpals d'un blanc groguenc, escariosos, aguenis erissats. Llocs frescos y ombrívols : Collsacabra (Isern l, ex Csta), paratges humits d'Olot (Vay.). — Primv. S'usa la planta tota, es verí acre, quan es tendra. 42 FLORA DE GATALUNYA Genre 9. - CALTHA L. (Del grec xólaSos, copa, en llatí viola groga y caléndula, fent referencia aquí a la forma y color de la flor). Flors grans, solitaries, 5 sèpals d'un grog d'or, pètals nuls, 5- 10 folícols lliures, uniseriats, de bec curt, recte, divergent o ganxut, llevors biseriades : herbes pe- rennes, glabres, tronc de 2-4 dm., ascendent, fistulós, assolcat, lluent, fulles cordato-reniformes, festonades, les inferiors llargament peciolades, les superiors assentades. 58.: C. palustris L. (de palus, llacuna o estany, per la seva estació). Sinonimia.—Flor del mal d'ulls, cast. calta, cen- tella palustre, /r. populage, it. farferugine, al. Sumpf-Dotterblume, Ruhblume, angl. marsh- marigold. Geografia. —Prats humits, vores de riuets y rierols: la Cerdanya, Nuria, al peu del Santuari, Coll de Pal. — Als Pirineus, Olot, Castanessa y Bassibé (Csta), Vila- llonga (Isern I).—Abr.-Ag. 43 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 10. - TROLLIUS L. (Del alemany antic trol-troddel, globus, aludint a les seves flors globuloses o en forma de bola). Flors d'un grog pàlid, grans, globuloses, 6-15 sèpals petaloides, caducs, 6-15 pètals molt petits, linears, folicols nombrosos, lliures, multiseriats, de bec curt y encorvat : herbes perennes, d'arrel fibrosa, tronc de 1-5 dm., dret, glabre, simple o poc ramificat, fulles d'un vert fosc per l'anvers, palmatisectes, de segments tri- partits, inciso-dentats, les inferiors peciolades y les caulinars sentades. —8. NAPELLIFOLIUS Roep.—Fulles grans, de segments fondament tripartits, lòbuls divergents, inciso-aguts, flors llargament peciolades, planta de 3-6 dm. 8 5 8 P P 59.: Tr. europaeus L. (pertanyent a la flora d'Europa). Sinonimia.—Flor de S. Patllari, rovells d'ou: /r. boule d'or, it. paparia, al. Rugelranuntel, Troll-, blume, angl. globe flovver. Geografia. — Prats y pastures de montanya : Que- ralps, al peu de la font de la Ruira, camí de Nuria, al Salt del Aygua y tocant a la Creu de'n Riba, bosc de Segalés, rasos de Peguera. — Setcases (Ortega, Bub., Isernl, Carbó), Surroca y montanyes de Berga (Csta), Platraver (Vay.), Montgarrí (Bub.). —Jul.-Agost. La 8. NAPELLIFOLIUS Roep. — Pel camí de Queralps a Nuria. 44 FLORA DE GATALUNYA Genre 11. - HELLÈBORUS L. (Del grec éXXéBopoz, qu'es el nom d'aquesta planta, llatí elléborus). (1) Flors verdoses, 5 sèpals subpetaloides, persistents, 5-10 pètals petits, tubulosos, subillabiats, 1-6 folícols uniseriats, coriacis, soldats per la base, inflats y arrugats transversalment, de bec alesnat, herbes perennes, de fulles radicals pedati-sectes, amb 7-11 segments oblongo-lanceolats. / Tronc anual, nu fins a les branques, sense bracties, fulles radicals destruídes a l'hivern, pedades, amb 9- tí segments, doblement dentats, sèpals estesos, 60. H. víridis. Tronc perenne, amb moltes fulles sota les branques, de bracties ovato-ente- res, fulles totes caulinars, de 7-11 segments dentats, sèpals drets, verts, amb les vores purpuries, planta pudenta.. . . . . . 61. H. fetidus. 60. : H. viridis L. (en llati vert, alusió al color de les fors, particu— larment dels sèpals). Sinonimia. — Marxivols, baladre, cast. eléèboro verde, verdegambre verde, hierba de ballesteros. Tronc anual, de 3-5 dm., poc ramificat, pauci— for, nu fins a les branques y sense bracties, fulles 1-2 radicals, destruídes a l'hivern, llargament pe- ciolades, de 9-11 segments, oblongs o lanceolats, doblement dentades, les superiors sentades, palma- tipartides, sèpals verts o vermellosos, estesos, quasi plans, folicols oblongs, de bec recte, igual a la meitat del fruit, planta inodora. Geografia. — Boscos umbrosos y frescals: Montseny, Sant Hilari, Montsolí, Ripoll, Ribas, Queralps, Nuria, Segalés y altres llocs del Bergadà. — Bach del mont, fins a Lladó (Vay.), Anglès, Amer, Vilaller (Salv.), Setcases (Isern I), — Febr.-Jul. N. B.— Alguns fruits consten de 5-6 folícols en lloc dels 3 que senyala VVE. 61.: H. fetidus L. (per la seva mala olor, planta pudenta). Sinonimia.— Marxivols, cast. pie de grifo, /r. patte d'ours, pied-de-Griffon, al. stintende Nies- vvurz, angl. Settervyort, bear's foot, stinting hel- lebore. Tronc persistent durant l'hivern, de 4-8 dm., robust, ramificat, multi//or, nu a la base y molt fu- llós sota les branques, amb bracties ovades, ente- res, fulles totes caulinars, de 7-11 segments lanceo- lats, dentades, sèpals verts, vorejats de porpra, drets, connivents, còncavos, folicols oblongs, de bec recte, igual a la meitat del fruit, planta pu- denta. Geografia. — Rives, boscos y torrenteres : al Vallés, 3 al Penadés, comarca de Bages, Berga, Bagà, Ribas, Que- ralps, Nuria, Sant Hilari, et alibi... Dec. — Mars. 1) Alguns veuen en aquesta paraula una composició d'un verb y un nom, que interpreten : pastura mor- tifera , lo qual ens sembla un poc arbitrari. 45 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTDE GIENCIVES Genre 12. — ISOPYRUM L. (Del grec tooc, igual, y zvpóz, blat, (1) per la semblansa dels folicols amb els grans del blat. Diosc. designa amb aquest nom icómvpov una fumariacia). Flors blanques, 5 sèpals petaloides, caducs, 5 pètals molt petits en forma de corn, 1-3 folicols ovoide-comprimits, de bec recte y més curt que'l fruit: herba perenne, d'arrels fasciculato-fibroses, tronc de 15-25 cm., dret, prim, simple o poc ramificat, nu a la base, fulles primes, glauques, peciolades, biternades, de foliols 2-3-lobs, pedúncols filiformes, Bracteolats, uniflors. 62.:1I. thalictroides L. (per la semblansa de les fulles amb les del thalic- trum). Geografia. — Boscos humits y umbrosos : Olot, llocs pedregosos y ombrívols de Font Muixina (Vay.1, Bolós, in Hb. Cad. 1), montanya de Ceret (Gaut.). — Abr. (1) No creyem que's pugui admetre lo que afirmen varis distingits botànics, segons els quals aquest pyrum de /sopyrum, derivaria de 100, nupóÓG, Joc, aludint a la sabor acre, cremant, de les llevors, puig aleshores tindríem que Phagopyrum l (no Fagopyrum), el fajol (en cast. trigo sarraceno), nom que amb seguretat ha re- but per la gran semblansa del seu fruit amb les glans trígones del faig, deuria també sa denominació a les pro- pietats càustiques de ses llevors, quan res d'això s'observa en el pa resultant de la seva farina. Lo mes singular del cas es que un mateix autor tradueix per q0p, foc, el pyrum d'Isopyrum, Y per nvpóG, blat, el de Phagopyrum. 46 EFEORA DE CATALUNYA Genre 13. - GARIDELLA Tourn. (Dedicada per Tournefort a Pere Garidel, metge de Aix a la Provensa). (1) Flors blanquinoses o vermelloses, solitaries y llargament pedunculades, 5 sèpals petaloides, caducs, 5 pètals tubuloso-billabiats, amb el llabi exterior bífid, la meitat més llargs que'l calze, 2-3 folicols soldats a la meitat inferior, mucronats : herba anual, tronc de 3-4 dm., dret, acanalat, simple o ramificat, fulles inferiors bipin- natisectes, les superiors pinnatisectes, de segments lineals alesnats. 63. G. Nigellastrum L.—Nigella Garidel- li MOGGRIDE. (per la seva afinitat amb la Nigella, com si digues- sim falsa nigella, o aranyes). (2) Geografia. — Camps y terres cultivades de la regió de l'olivera, comú als cultius immediats a Gardeny y altres dels voltants de Lleyda. — Garriga de Gerb (Comp.). — Maig-Juny. Garidella Nigellastrum. (1) Es l'A. d'una historia ilustrada de plantes de la Provensa, 1719. (2) Nigellastrum, se forma de Nigella, y el sufixe astrum, qu'entranya una idea despectiva. Com de olea, olivera, deriva oleastrum, o be oleaster, qu'es l'ullastre, o siga olivera borda (acebuche en castellà). 47 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGLES Genre 14. - NIGELLA L. (Diminutiu de niger, negre, es a dir, negrós, color de les llevors). (1) Flors blavenques, rarament blanques, solitaries, 5 sèpals petaloides, 5-8 pètals diminuts, molt més petits que'l calze, tubuloso-billabiats, 5- 10 folícols soldats fins a l'àpex, llargament becaruts, llevors trígones, fulles bipinnatisectes o multífides, de lacinies linears, plantes anuals. Le voltades d'un involucre semblant a les fulles, anteres mútiques, fo- lícols llisos, càpsula globulosa. . . . . . . 64 N. damascena. Flors sense involucre, anteres apiculades, folicols amb tres nervis sortits, Càpsula angulosa id ie a celtes ela es ele ae i 65 NN. gallica Jord. 64. : N. damascena L. (nom geogràfic : de Damasc). Sinonimia.—Estrelleta de camp, cast. arafiuela, ajenuz, neguilla, /r. nigelle, boutet, if. anigella, damigella, a/. schvarz Rummel, angl. nigella. Tronc de 2-4 dm., dret, angulós, simple o ra- mificat, fulles multífides, de divisions linears agu- des, involucre semblant a les fulles, flors grans, sèpals d'un blau pàlid, ovato-lanceolats, anteres mútiques, càpsula llisa, globulosa, llevors arruga- des transversalment. — 8. MINOR Boiss. — Planta de 1-2 dm., flors més petites, d'un blau més fosc, lòbuls de l'involucre més Curts. Geografia. — Paratges herbosos del litoral y de l'interior : Castelldefels, Montcada, al Vallés, Gelida, Viloví del Penadés.—S'interna fins a Berga (Csta) y Sagaró (Vay.).—Maig-Juny. La B. MINOR Boiss., bastant comú amb el tipus. 65.: N. gallica Jord., var. divaricata Brand.,non Beaupré.—N.divaricata Beau: pré. — N. arvensis auct. hisp. (non L.). (de gallicus, de la Fransa). Tronc de 2-4 dm., dret, acanalat, aspre, rami- ficat, amb les rames divaricato-ascendents, fulles bipinnatisectes, de segments linears o espatulats, curts, sense involucre, flors relativament petites, sèpals d'un blau pàlid, amplement ovats, anteres apiculades, càpsula subrugosa, acampanada, angu- losa, llevors llises. Geografia.—Terres cultivades de quasi tot el país : comú a Mollet y altres punts del Vallés, Igualada, a l'Urgell, Manresa y al Plà de Bages, Bagà, Pobla de Li- llet, Castellar d'en Huch, Ribas et alibi. — Empurias, Cabanas (Sen., sub N. INTERMEDIA Rouy et Fouc.). — Juny-Ag. (1) El nom grec d'aquesta planta es ueNúv3iov, de uéXac, negre, y úvOi0v, Jloreta, aludint al color blau marí dels seus petits pètals. En hebreu es gith, d'ahont Desfontaines formà Githago ( 4 grostemma), la niella, nominació que designa igualment la nigella. 48 FLORA DE CATALUNYA Genre 15. - AQUILEGIA L. (Forma llatina femenina del neutre Aquilegium, la cisterna, aludint als vasos que for- men els pètals). (1) Flors generalment blaves o violades, 5 sèpals petaloides, ovato-lanceolats, ca- ducs, 5 pètals en forma de paperina, esperonats, grans, 5 folícols soldats per la base, becaruts: fulles biternades o ternades, amb els foliols ovato-cuneiformes, in— ciso-festonats, herbes perennes. Esperons prims, rectes, pètals arrodonits al àpex, estams més curts que'ls pètals, folícols petits (12-15 mm), fulles petites, ternades o biternades, 66. A. pyrenaica. , Esperons groixudets, ganxuts al àpex, pètals truncats . —. . . . . 2 / Flors d'un blau viu, estams més llargs que'ls pètals, fulles pubescents pel revers, foliols amples (3-4 cm.), planta de 2-3 dm., no viscosa, 97. A. vulgaris. Flor d'un blau pàlid, estams més curts que'ls pètals, fulles molt pubescent- glanduloses per les dugues cares, planta de 2-3 dm., viscosa, 68. A. Eitaibelii. 2 66.: Aq. pyrenaica DC. (per la preferent habitació als Pirineus). Tronc de 1-3 dm., molt prim, subafil, 1-3 flor, fulles petites, amb els foliols H profondament festo- nats, o enters, flors grans, blaves, sèpals ovats, pètals amb el llim rodó y quasi tan llarg com l'espe- ró prim y dret, estams més curts que'l llim, folí- cols petits (12-15 mm.), tomentosos. Geografia. — Roques y pedruscam de la regió alpina pirinenca : a la Vall d'Aràn (Isern 1), Ports de Benasch y de Salau (Bub.), Mall de l'Artiga r. r. (Llen. 1), petit turó de Sant Joan de Ventalló (Timb.), Coll de Jou, a la Cerdanya, Montlluis, entre Eyne y Llo (Gaut.) — Juny-Jul. (1) Aquilegia, pertany, per la seva formació, a lo que s'en diu nou llatí o neologisme, com tants d'altres noms científics. 49 PUBLICACIONS DE. L'INSTITUT DE.GTENGIES Ranunculacies. G. 15. - Aquilegia. 67.: A. vulgaris L. (per ser molt comuna). Sinonimia.—Aucellets, corns, perfet amor, cast. aguilefia, pajaritas, manto real, if. amor nascosto, fr. ancolie, manteau royal, bonne femme, gant de Notre-Dame, al. Aglei, ARelei, angl. colum- bine. Tronc de 3-9 dm., dret, pubescent, ramificat superiorment, fulles verdes per l'anvers, y glau- ques y tomentoses pel revers, les inferiors llargament peciolades, amb els foliols inciso-festonats y les superiors sentades amb els foliols tot sovint enters, flors per lo comú blaves, grans, llargament pedun- culades, en panotxa clara, cap-baixes avans de l'an- tesis, sèpals ovato-lanceolats, llim dels pètals truncat, tan o més llarg que l'esperó cargolat a l'àpex, estams poc més llargs que'l llim, filaments estèrils obtusos, fo- lícols grans, ventruts, tomentosos. Geografia. — Boscos, torrents y prats ombrívols de quasi tot el país: al Vallés, Montserrat y part de la Segarra, a l'Ubach, Montseny, Ribas. — Vich (Masf.), Queralps (Vay.), comu- níssima als Pirineus fins a la regió alpina inferior (Gaut.). — Abr.-Jul. 68.: A. Eitaibelii Schott, 8. minor Rouy. — A. hirsutissima Timb.— A. vulgaris L. ò hirsutissima Lap. (dedicada a Ritaibel, botànic húngar, s'aludeix amb més o menys propietat, al toment que la recu- breix). Tronc de 1-2 dm., abundantment pubescent- viscós, fulles petites, quasi totes radicals, les cau— linars molt reduides, enteres o amb 2-3 divisions molt petites y estretament linears, totes molt pubes- cent glanduloses per les dugues cares, flors grans, d'un blau pàlid, llim truncat igual o més curt que l'esperó gros y cargolat, estams més curts quell llim, filaments estèrils aguts, folicols petits, tomentosos. Geografia. — Roques calcaries dels Pirineus: Nuria, Carençà, Coma de Vaca (Vay.), Font de Comptes (Gaut.). — Jul. N. B. — Ni Bub. ni Gaut., Rouy ni altres citen als Pirineus la A. ALPINA L., referida a Costabona per Compy. ya la Vall d'Eyne per Lap. A NS Sra. del Mont y a altres llocs se troba, sec. Vay., la A. viscosa Gou., considerada per Rouy y altres com una forma pubescent-glandulosa de la A. VULGARIS. 50 FLORA DE CATALUNYA Genre 16. - DELPHINIUM L. (De SeXçíviov dimin. de dexçís, el dofí, qu'es el nom grec de la planta, en Dioscòrides, per la semblansa del sèpal superior amb dit cetaci, altres hi veuen el dit polze del peu de la alosa). Flors blaves, rosades o blanques, en raim bracteolat, 5 sèpals petaloides, ca- ducs, desiguals, el superior esperonat, 4 pètals, els 2 superiors prolongats en espe- ró inclòs al calze, els laterals nuls o petits, no esperonats, folícols lliures, vertici- lats y sentats, de bec curt, llevors cobertes de escametes. , Í Pètals soldats, t folícol. ad EA era are de aa 2 i Pètals lliures, 3-5 fOVCOIS ML TE RS a ns el DS aa PA pl 3 / Bracties totes senzilles, linears, o les del pedicel inferior 3-5-partides, raims curts, pauciflors, llevors grises, recobertes de làmines transverses forma- CES, dESCAMES SRA SOC a Ta aR As st 69 D. pubescens. Bracties dels pedicels inferiors 2-7-sectes, raims llargs, multifiors, llevors negroses, recobertes de làmines transverses, contigúes y ondulades, 70 D. Ajàcis. x Fulles multífides, raims curts, llevors fortament umbilicades, 71 D. peregrinum. Fulles palmades o palmatisectes, raims llargs, llevors no umbilicades. 4 3 bres, amb el llim trasovato-cuneiforme, llevors grosses, alveolades, 72 D. Staphisagria. lunes palmatisectes, 2 bracties linears al àpex del pedicel, pètals inferiors barbuts, bífids, llevors petites, plicato-rugoses . . . 73 D. elatum. Fulles palmades, bracties insertes a la base del pedicel, pètals inferiors gla- 69. : Delph. pubescens DC. (pel seu tronc tomentós). Sinonimia. — Pelicans, cast. espuela de las mie- ses, pie de alondra. Anual, tronc de 1-3 dm., prim, de branques este- ses, pubescent, fulles multífides, de divisions li- nears, curtes, bracties fofes simples, linears, més curtes que'ls pedicels, flors d'un blau pàlid o blan- quinoses, raim curt, pauciflor, esperó llarg, pè- tals soldats, un sol folicol, pubescent, llevors gri- ses, amb làmines transverses formades de petites escames. Rassa D. Loscosim Rouy. — Bracties dels pedi- cels inferiors 3-5 partides, raim més llarg, flors d'un blau més fosc, esperó més curt, llevors rojenques, cubertes de làmines con- tigúes, no esquamoses. 51 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCIES Ranunculacies. G. 16. — Delphinium. Geografia. — Camps y terres cultivades : al Vallès occidental, Sant Llorens del Munt, Bages, cap a Manresa, la Segarra, Igualada, a l'Urgell, Torrelomeo, predominant la rassa D. Loscosi Rouy. — D. Loscosi Csta. — al Plà de Vich (Vay., Masf.). — Juny-Ag. 70.2 D. Ajàcis L. (genitiu del nom propi greco-llatí Ajax, — literal ment, el que cura — que aquesta especie recorda en memoria dels heroes grecs). Sinonimia. — Espuela de cavaller, cast. espuela de galàn, de caballero o de enamorado, fr. pied d'alouette, if. fior-cappuccio, Calcatrippa, al. Rittersporn, angl. lartspur. Anual, tronc de 5-9 dm., robust, per regla ge- neral pubescent, poc ramificat, de rames dretes, fulles multífides, de divisions linears estretes y llargues en les superiors, amples y curtes en les inferiors, bracties dels pedicels inferiors 2-3-sec- tes, per lo menys tan llargues com els pedicels, flors blaves, rosades o blanques, en raims allargats, furnits, pètals soldats, esperó tan llarg com la flor, 1 folicol pubescent, dret, més curt que'l pedicel, llevors negroses, amb arrugues transver- ses contigies, ondulades, no escamoses. ò Delphinium Ajacis. Geografia. — Terres de cultiu : algunes vegades als voltants de Tarrassa y altres llocs dels Vallès, probablemeut procedent de jardins ahont s'hi cultiva junt amb el D. ORIENTALE Gay. — Subespontani a Girona y Sant Feliu de Guíxols (Vay.), boscos de Viella (Llen. 1). — Estiu. dE ana ua ari US 71.. D. peregrinum L. — Rassa D. ver: dunense Balb.— D. cardiopetalum DC. (el primer nom fa referencia a la seva extensa aria de dispersió, el segón a una localitat fran- cesa y l'altre a la figura corditorme dels pètals laterals.) Anual, tronc de 2-3 dm., finament pubescent, de rames dretes, fulles inferiors 1-2 vegades trifi- I des, amb les divisions linears, les superiors linears, I enteres, flors d'un blau fosc, en raims curts més : N io O menos espessos, esperò més llarg que la flor, Delphinium peregrinurà. io llim del pètals laterals en forma de cor, unes 3 CN EE SR a vegades més llarg que l'ungla, folicols a la fi gla- bres, llevors rodones, petites, esquamoses, fortament umbilicades. Geografia.—Camps y terres cultivades : Comú al Vallès, Igualada, la Segarra, al Urgell, a Bages, Berga, Bagà, Pobla de Lillet, Castellar d'en Huch, Ribas, Empurdà et alibi. — Vich (Mast.), camps de Queralps, Girona (Vay.). — Juny-Set. 52 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 16. - Delphinium. 72.: D. Staphisagria L. (de oraçís, raim sec, Y úypioc, silvestre, que signifi- ca pansa de montanya, fent referencia a la for- ma que presenta l'inflorescencia y les fulles fetes com el cep silvestre.) Sinonimia. — Paparra, herba de polls o ma- tapolls, cast. albarraz, hierba piojera o piojenta, mata piojo, estafisagria, angl. stavesacre (1), al. Lause-Rittersporn. Anual, tronc de 5-12 dm., pubescent, amb al— o guns llargs pels blancs, fulles palmades, amb 5-9 j a. o lòbuls incisos o enters a les fulles superiors, brac- SR el Dia D'aplimagcial is ties insertes a la meitat inferior del pedicel, flors blaves, grans, en raim llarg, clar y pelut, esperó del sèpal superior molt curt, obtús, blfid, pètals lliures, els dos inferiors glabres, de llim trasovato-cuneiforme, atenuats en ungla, 3-5 folicols ventruts, peluts, lle— vors grosses, poc nombroses, alveolades. Geografia. — Marges dels camps y garrigues de la regió mediterrania. — Espontania al- guna vegada (Csta), Menorca, Algendar (Rodr.). — Maig. Les llevors contenen 4 alcaloides : es irritant, d'us molt arriscat a l'interior. 73.: D. elàtum L. y. montanum DC. (del llatí elatus, alt y dret, per la forma del seu tronc.) Perenne, tronc de 1-2 m. robust, fulles palma- ti-sectes, de 5-7 lòbuls trífids, inciso-dentats, de lacinies lanceolades, 2 bracties al àpex del pedicel, flors blaves, tacades de blanc, formant raims llargs y clars, sèpals molt pubescents, pètals lliu— res, l'inferior bifid, barbut, 3-5 folicols pubescents, llevors petites, nombroses, plicato-rugoses. Geografia.— Prats de les altes montanyes : Montcau de Sant Llorens del Munt, al peu de la Font d'Estena- lles (Fontl, Sallentl, Cad. — Coma d'Orri, cap a Set- cases (Cuffi), al lloc anomenat Plà de Morens (Bub.), Vall d'Eyne (Lap., Bub. Hb. Bolós), vessant francesa de la Vall d'Eyne, a la Roca de l'àguila, y espanyola (Gaut.). — Jul.-Ag. Pel maig de 1895 cullírem al terraplè de la vía ferria a Montcada el D. HisPANICUM, VVY£., que creyem accidental. Es molt probable al sur de la provincia de Tarragona. (1) Molts noms estrangers de plantes no son altra cosa que les alteracions dels noms llatins o greco-llatins, y es curiós l'estudi d'aquestes transformacions que tenen per principal causa una etimologia popular. 53 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 17. - ACONÍTUM L. (Del llatí aconitum, amb la i llarga, grec àxóvirov, que fan derivar de àxóvn, pedra o cot, aludintse a la seva estació predilecta, com son els llocs pedregosos.) (1). Flors blaves o grogues, rares vegades blanques, 5 sèpals petaloides (el superior en forma de casco, els dos laterals orbiculars, y els dos inferiors oblongs), $ pè- tals molt irregulars, els 2 de dalt d'ungla llarga y filiforme, terminats en cucurutxo recorvat: els d'abaix molt petits o bé nuls, 3-5 folícols lliures, fulles palmatisectes o palmatipartides. (vos blaves y rares vegades blanques, en raim compacte, fulles palmati- I sectes, amb els segments 2-3-fids, linears. . . . . 74. A. Napellus. ( Flors grogues, fulles profondament palmatipartides . ie Re De Arrel tuberosa, pedúncols drets, casc hemisfèric, esperó del pètal superior encorvat y amplament dilatat, segments foliars linears, 5 folícols peluts, 75. A. Anthora. Arrel fibrosa, pedúncols oberts, casc subcilíndric o cònic, esperó del pètal superior filiforme, cargolat, segments foliars amples, 3 folícols glabres, 76. A. Lycoctónum. 74.: Ac. Napellus L. (diminutiu que feu Linneus de napus, nap, per la forma tuberosa de l'arrel.) Sinonimia. — herba tora, escanya llops, acò- nit, matallop, herba verinosa, cast. acónito, ana- pelo, centella, matalobos, rejalgar, verdegambre azul, pardal, fr. casque de Jupiter, char de Vé- nus, if. aconito, al. Eisenhut, angl. monts-hood, vvolfs-bane. Arrel tuberosa, tronc de 3-20 dm., molt foliós, simple o ramificat a la part superior, fulles palma- tisectes, amb els segments 2-3-fids, lòbuls linears, flor d'un blau de viola o bé blanques, disposades en raims terminals, espessos y llargs, sèpals pu- bescents, casco convexo-hemisfèric, 3 folícols, al principi penjants y a la fi aplicats contra l'eix y glabres, llevors arrugades en una sola cara, planta molt polimorfa, amb algunes varietats. Geografia. — Prats y boscos frescals de les altes montanyes : al Bergadà, abundant a la font de Tagast, Olot, Sant Joan de les Abadesses, torrents de Nuria, abundant. — Setcases (Quer., Bub.), Coll de la Perxa (Bub.), comuníssima per les vores de les aigues de la regió alpina (Gaut.), port de la Picada, hospital y Vall de Benasque (Zett.). — Jul.-Ag. Proprietats. — Com especie medicinal que es, s'usen l'arrel y les fulles : sedant nerviós, neuralgies. (1) Serv.: aconitum dicitur dmò Ta úxóvnc, id est a cote seu caute, perque els acònits (aconita): nascen- tia saxis ( Lucan.) 54 FLORA DE CATALUNYA Ranunculacies. G. 17. - Aconítum. 75.: AC. Anthora L. (això es: anti thora, per haverse tingut la seva arrel per antídoto o contraverí del RANUNCULUS TuoRa, la veritat es que totes dugues son molt ve- rinoses.) Sinonimia. — Herba tora, cast. acónito salu- tífero, ac. amarillo. Arrel tuberosa, tronc de 2-6 dm., pubescent, simple o poc ramificat a la part superior, fulles subpalmatisectes, amb els segments linears de- currents, flors grogues, en raim curt, ovat, clar, de pedúncols drets, sèpals pubescents, persistents, casc subcònic hemisfèric, contret al mitj, 5 fo- licols peluts, llevors arrugades a totes les cares. Geografia. — Roques y prats secs de les altes montanyes: envers Berga, Olot, Cabrera, (Salv.l), Setcases, Puigcerdà (Quer): Comabella, montanyes d'Alp, Cabrera, Santa Magda- lena, Bassegoda, r. (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), montanyes al nort de Vich (Bolós R., in HB. Cad.), a la Cerdanya, de Carençà al Carlit (Gaut.), a la Vall de Aràn (Bub.), Castanessa, Bassibé (Csta), Vall y hospital de Benasch (Zett.), Artiga de Viella, Pumero (Llen.l).-Jul.-Sept. 76.: Ac. Lycoctónum L. (grec rò Xuxoxtóvov, de Xóxoc, llop, Y xreivo mato, un acònit pera matar els llops.) (1) Sinonimia. — Escanyallops, matallops, cast. hierba lobuna, matalobos, tora blanca, /r. aconit tue-loup. Arrel fibrosa, tronc de 5-12 dm., pubescent, de branques obertes, fulles palmatipartides o subpal- matisectes, lòbuls cuneiformes, incisos, flors d'un grog pàlid, en raim ovat o llarg, pedúncols oberts, sèpals pubescents, caducs, casc subcilíndric o cònic, 3 folícols glabres, llevors arrugades a totes les cares, planta polimorfa. — Y. PYRENAICUM Ser. — Raim més estret, flors més petites, velutino-pubescents. Geografia.—Boscos y prats humits de les montanyes : al Bergadà, tocant a Peguera, Que- ralps, abundant pel camí de Nuria, al plà de Sallent. — Montanyes de Santa Magdalena, Puigsacau, Platraver (Tex.l), Espinavell (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), Prats de Molló: la Cerdanya (Gaut.), Port de la Picada, aprop d'Artiga de Lin, Castanessa (Zett.). La y. PYRE- NAICUM Ser., a Peguera y Corbera. — Jul.-Ag. No's consigna l'Ac. paniculatum Lam. de l'Herb. Bolós, procedent de Nuria, perquè segons Costa no ho es, y no'l cita Gautier. (1) Aixís Doronicum pardalianches, una composta, pardalianches que es el nom de l'acònit, vol dir lite- ralment : que aufega o sufoca les panteres. his PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCIES Genre 18, - ACTAEA L. (Es la àxraia herba de Plini. La àxmi herba es l'ebulum, ebuls, yesgo en castellà). (1). Flors blanquinoses, petites, en raim ovat, petit, apretat, 4 sèpals petaloides, ca- ducs, 4 pètals espatulats, petits, fruit bacca verda, que's torna negra y brillant, lle- vors nombroses, herba perenne, d'arrel negrosa, forta, tronc de 3-8 dm., prim, simple, nu a la base, 2-3 fulles a la part superior, grans, llargament peciolades, 2-3-ternati-sectes, de foliols ovato-acuminats, inciso-dentats. 77.: A. spicata L. (de spica, la espiga, fent referencia a l'inflores- cencia en raim més o menos espiciforme.) Sinonimia. — Herba de S. Cristòfol, cast. cris- tobalina, hierba de S. Cristóbal, fr. herbe de Saint - Christophe, Christophoriane , al. Chri- stophstraut, angl. bane-berry, herb Christopher (Hooter). Geografia. — Boscos humits de les montanyes : La Molina aprop d'Alp. — Al Bergadà, Clot de Segalés (Puj. C. 1), Santa Magdalena, Platraver, Collfret, Notre Dame du Coral, Nuria, Queralps, la Cerdanya (Vay.), Coma de Vaca, Setcases (Tex.), Canigó y la Cerdanya (Gaut.), Pirineu Català al vedat de Porté (Bub.), les Agudes de Montseny (Masf., ex Vay.), la Vall d'Aràn, aprop de Viella y Arties, Port de Cal- des, Artiga de Lin (Csta), Artiga de Viella (Llen. D) — Jul.-Ag. Proprietats.— Es nauseosa y venenosa, com la estafisagria, s'usa en decuit, per la destruc- ció de certs apters paràsits. (1) Observem qu'altres noms de plantes, ja grecs, ja llatins, s'apliquen a especies diferentes de les típiques per raó d'alguna semblansa : aixís tenim que peganus es lo meteix que ruta, philyra es tilia, melia, fraxinus, ilex correspón a quercus, acer (boix grevol y també l'uró) a aquifolium, batrachium respón a ranunculus, daphne a laurus, papaver a meconopsis: glinos a acer, etc. Actaea, significa també el sauguer. 56 EFELORA DE GATALUNYA Genre 19. - PAEONIA L. (Del grec matovia, forma femenina de nudbvioc, curatiu, saludable o medicinal) Flors rosades, grans, solitaries, terminals, 5-10 pètals ovats, anteres més curtes quils filaments, 2-3 folicols glabres, H divergents y arquejats a la maturació : arrel tuberosa, tronc de 3-5 dm., simple, glabre, fulles 2-3-ternades, virido-glabres per l'anvers, y glauco-tomentoses pel revers, planta polimorfa. 78.: P. peregrina Mill., rassa P. micro: carpa Boiss. et Reut. (per la seva estensa aria de dispersió). Sinonimia. — Peonia, celonia, piurna, llam— poina, rosa montesca, cast. rosa montés, peonia, fr. pivoine, al. Pfingst, Bauern-rose, angl. peony. Es la glycyside de Plini. Geografia.—Prats y boscos de les montanyes : abun- dant als boscos de la vessant nort del Montsant. — N.' Sra. del Mont (Salv.l, Tex.l, Vay.), Montsant, la Mola y ports d'Horta (Csta), Montanyes de Bassegoda (Bolós HB., Tex., Bub.), Montsech, sobre Estall(Bub.). — Abr.-Juny. 57 PUBLICACIONStDECLIUNSTUTUMGD EL GLENCGCIES Familia 2. - BERBERIDIES VENT. (Del genre Bérberis, que fa el genitiu berbéridis.) Genre 20. BÉRBERIS L. (Del grec BépBepi, conxa petita, aludint a la forma còncava dels pètals. ) Flors hermafrodites, regulars, grogues, de raims penjants, calze de 6 sèpals petaloides, caducs, acompanyat de 2-3 petites bracties escamiformes, 6 pètals opo- sats als sèpals, amb 2 glàndules a la base, 6 estams opositi-pètals, estil curt, fruit bacca oblonga 1-3-sperma, arbustes espinosos, de fulles cilio-dentades, fascicula- des a l'axila d'una fulla trasformada en espina 3-5-partida. Arbust de1i-3 m., de branques dretes, espines més curtes que les fulles, bacca madura vermella. . . . . . . . . . . 79. B. vulgaris. Arbust de 3-6 dm., de branques ajegudes, espines tant llargues com les fu- lles, o més, bacca madura nigro-blavenca . . . — 80. B. Aetnensis. 79. : B. vulgaris L. (per ser la especie més comuna.) Sinonimia. — Coralets , cast. agracejo, azota- cristos, bérberos, agracillo, agrecillo, acetín, alar- guez, alguese, agraz, fr. berbéris commun, épine- vinette, vinetier, 14. crespino, barberi, al. Sauer- dorn, Berberitze (a les bacques, baccae : Berbe- ritzen-beere, VVeinnàgelein), angl. berberis, ber- bery, barberry. Arbust de 1-3 m., de branques dretes, fulles trasovato-oblongues, espines quasi la meitat més curtes que les fulles, raims més llargs que'l fasci— cle de fulles, bacques madures d'un vermell viu, àcides. (1). Geografia. — Marges y costes calcaries : Marges de Berga. — Puigreig (Puj. C. D, Vich, Olot, St. Joan de l'Herm a Castellbó (Csta.). — Maig-Juny. (1) La bacca del B. VULGARIS €S roja y agre, refrescant y antiescorbutica: l'escorsa de l'arrel es amarga: la fusta groga. Tenyeix de groc. En aquesta planta te lloc la segona fase de la vegetació del PUCCINIA GRAMINIS, AECIDIUM BERBÉRIDIS GM. 58 FLORA DE CATALUNYA Berberidies. G. 20. - Bérberis. 80.: B. Aetnensis. R. et Sch., subsp. de l'anterior, sec. Rouy. (de l'Etna, per la seva habitació.) Sinonimia. — Joncs marins. Arbust de 3-6 dm., molt ramificat, de branques fexuoses, ajegudes, fulles ovato-oblongues, espi- nes molt fortes, tant o més llargues que les fulles, raims pauciflors, apenes més llargs que'l fas- cicle de fulles, bacques madures nigro-blaven- ques. Geografia. — A alguns punts de la costa (Csta.), entre Cardona y Berga (Vidal l ex Csta.). — Maig-Juny. Segons Costa, la planta catalana te les espines menys robustes y els pèls (cerdas) de les fu- lles menys rígids, y a vegades nuls. (Anal. de la Soc. Esp. de Hist. Nat., t. Il, Cuad. I, p. 29). 59 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CIENCIES Familia 3. - NIMFEACIES SALISB. (Del nom del genre Nymphaea. ) Genre 21. - NXYMPHAÉA L. (De vóuçn, nimfa, en comparació amb les les nàyades, per viure en les aigúes estancades.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, grans, solitaries, surants, llargament pedunculades, d'olor suau, 4 sèpals ovato-oblongs o lanceolats, blancs per dintre y d'un vert fosc per de fora, pètals nombrosos, biseriats, ovats, els esteriors més llargs que'l calze, estams nombrosos, de filaments petaloides, estigmes sentats, radiants, fruit bacciforme, subglobulós, multilocular, amb les celdes plenes d'una polpa gelatinosa, plantes glabres, de rizoma carnós, d'ahont surten fulles suborbi- culars, cordiformes, coriacies y llargament peciolades. 81.: N. alba L. (de albus, blanc, pel color de les flors.) Sinonimia. — Escudet, escut de ríu, nimfa, plats- giradors, cadells, cast. escudete de río, nenúfar blanco, higos de río, /r. nénuphar, lis des étangs, it. carfano, papeo, al. vveisse Seerose, VVasse- rrose, angl. nenuphar. Geografia. — Estanys, basses y recs : Roses, Castelló d'Empurias. — Abundant a les basses de sanejament de la Closa Pastella, a cosa de una hora de Castelló d'Em- purias, Torruella de Montgrí, St. Pere Pescador (Vay.), aiguamolls de Sils (Llen.), petits llacs de St. Carlos de la Ràpita (VVbb., Csta.). — Juny. N. B. — Encara que'l NENUPHAR LUTEUM Sibth. es comú a França y Bub. el cita al Pir., y Loscos, referintse a Asso, el menciona aprop de Terol, cap cita concreta tenim fins avuy d'aquesta especie a Catalunya. 60 all BE OR DE CATALUNYA Familia 4. - PAPAVERACIES Juss. (De papaver, nom del principal genre.) Flors hermafrodites, regulars, solitaries o be en cimes ombeliformes, calze de 2 sèpals caducs, corola papaveracia ( 4 pètals sentats y en creu), estams 4 o bé inde- finits, fruit capsular o siliquiforme, herbes lactescents, de suc blanc o groc, acre y narcótic, de fulles alternes H dividides y sense estípules. Pètals interiors trilobats, 4 estams, càpsula siliquiforme, lomentacia, I 27. Hypecoum. DELS tOtSienters, esta msDden mts Le a es a EL ue ae Càpsula globosa o be oblonga, de dehiscencia no RE 4-20 estig- mes radiants. . . 3: Càpsula siliquiforme, de dehiscencia valvar, 2- 4 estigmes no radiants. 4. de latex Blanc ec 22 Bapaver: Estil curt, 4-6 estigmes còncavos, made fietcidl plantes perennes der er PrODUCnC I a da ed 88. Meconopsis, Corola violada, càpsula de 3-4 valves, de dehiscencia basípeta, fulles laciniades. . . o. Roemeria. Corola groga o vermella, càpsula de 2 valves, fulles lobulades .. . 5. Flors grans, solitaries, càpsula amb un envà, de dehiscencia basipeta, 25. Glaucium. Flors petites, en ombela, càpsula sense envà, de dehiscencia basifuga, l Estil nul, 4-20 estigmes convexos, càpsula poricida, plantes anuals, l 26. Chelidonium. Genre 22. - PAPAVER L. (Nom llatí de la rosella y del cascall. ) (1) Flors vermelles, grogues o blanques, solitaries y penjants avans de la floració, corola de prefloració corrugativa, pètals enters, estams indefinits, càpsula globosa o be oblonga, estil nul, amb 4-20 estigmes radiants sobre un disc, dehiscent per medi de poros infraestigmàtics, llevors petites, nombroses, plantes de latex blanc, ordinariament anuals. Plantes perennes, de tronc escapiforme, uniflor, flors grogues, rosades o I blanques, càpsula erissada, 4. . . 4. . 4. . . . 82. P. alpinum. DISnteS ant dIS EO DC A UIOSI a aun de es de A ide ta ta Ne 3. (1) Diuen si ve del celta papa, que interpreten sopa o pastetes, creyent que'ls antics barrejaven el latex amb les sopes de les criatures pera ferles adormir, pràctica que per lo esposada es poc verosímil. Segons Cur- tius, ParàvER entranya la idea de exuberant y prolífer, pel desenrotllo de la planta y la abundancia de les seves llevors. 61 PÚBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCIES Papaveracies. G. 22. - Papàver. Fulles amplexicaules, glauques, flors vermelles o blanques, càpsula sub- 2 SIODOSAS SIADI ET de ie pen a Te Lari Ra ne ae ei ade de Aldea ea 8: Fulles no amplexicaules, flors vermelloses o violacies ..—..—.. . . . — 4. Dents de les fulles terminades per una petita sef/a, pedúncols y sèpals se- Dents de les fulles inermes, pedúncols y sèpals glabres. 83. P. somníferum. 3 DOROS Sl na L'arc RA int ET Ed Neta Cd dc ea) Pe ea ia Dalt a CES EE Càpsula glabra, filaments estaminals filiformes .. .. .. . . . . . OB. Càpsula erissada, filaments estaminals claviformes ..—.. —. . . . . de 4 Càpsula trasovoide, flors d'un vermell viu, anteres negres, fulles pinnati- partides, amb els lòbuls lanceolato-aguts. . . . . — 85. P. Rhoeas. Càpsula oblonga, flors d'un vermell pàlid, anteres groguengues o vio- lacies NR de ee el ae: d'error ee ade s Càpsula bastant ample y arrodonida a la base, anteres groguenques, fulles bipinnato-partides, amb els lòbuls ovato-oblongs, arrodonits, obtusos, 6 86. P. obtusifolium. (ame atenuada a la base, claviforme, anteres violacies, fulles pinnato— partides, amb els lòbuls lanceolato-aguts .. . . . . — 87. P. dubium. ) Càpsula ovoide, flors d'un vermell purpurí. . . . . 88. P. hispidum. Càpsula claviforme, flors d'un vermell escarlata .. . — 89. P. Argémone. 82.: P. alpinum L. (per viure a la regió alpina : estació.) Planta vivaç, cespitosa, cuberta de Y pels apli- cats, cama de 1-2 dm., uniflora, fulles híspides o glabres, 1-2 pinnatisectes, amb els segments elip- tics o lanceolats, flors grogues, ataronjades o blanques, sèpals cuberts de pèls rossos aplicats, filaments estaminals alesnats, 4-8 estigmes sobre un disc quasi nul, càpsula trasovada, hispida. Planta polimorfa. — B. FLAVIFLORUM Gr. et G. — P. PYRENAICUM VVilld. — P. AuRANTIACcUuM Lois. — Pètals grocs, que's tornen ataronjats per la dessecació, planta híspida, fulles simplement pinnati-partides, llargament setiferes. Papaver alpinum Subv. gicoLoR. Rouy.— Pètals vermellosos amb l'ungla groga. Geografia. — Roques y pedruscam dels Pirineus. La 8 FLAVIFLORUM Gr. et G. a les altures de Nuria, d'ahont baixa fins a Fontalba y Fontnegra.— Nuria (Saly. 1), Set Cases (Isern. l, Bub.). La subv. BicoreR Rouy, per aquí y per allà, Valls d'Eynel (Gaut.). — Jul.-Ag. Encara que existeix al Pirineu Central (Zett.), no s'ha trovat fins ara al Pir. central ca- talà. 62 FE DOR DE CATALUNYA Papaveracies. G. 22. - Papàver. 83. : P. somniferum L. (perque el suc de la planta, o sigui l'opi, fa dor- mir.) Sinonimia. — Cascall, pintacoques, cast. ador- midera, /r. pavot, it. papavero, al. Mohn, angl. garden poppy. Planta anual, molt glauca, tronc de 4 dm. a 1 M., robust, fistulós, poc ramificat, fulles grans, amplexicaules, inciso-dentades, ondulades, flors grans, pedúncols y sèpals glabres, pètals verme- llosos o blancs, amb l'ungla negra, filaments esta- minals blancs, c/aviformes, 10-12 estigmes, lòbuls del disc remarcables y separats, càpsula subglobo- sa, glabra. Geografia. — Cultivada y subespontania a algunes hortes. — Primavera. Proprietats. — Se cultiva per les seves flors com a planta d'adorno. Les càpsules (cabesses) sense la grana, s'empleen com a calmant y el latex que surt per in- cisió de les càpsules tendres, espessit, forma l'opi, que conté morfina, codeina y altres alcaloides. 84.: P. setígerum DC., rassa de l'ante: rior, sec. Rouy. (de sétiger, selós, pels pèls blancs y rígits de les fulles.) Difereix d'ella per les fulles que tenen llargs pels setosos als nervis del anvers, y dents, lo me- teix que'ls pedúncols y sèpals, càpsula trasovada, de la grandaria d'una nou. Geografia. — Terres incultes o cultivades de la regió mediterrania : Tarrassa, camps y algunes vinyes de la Pineda, terraplé de l'estació d'Olesa, Montcada, vores de la via ferria, no escassa als oliverars de les costes de Ro- ses, Palau y Cadaqués. — Costes de Blanes a Lloret (Compí.l), Cornudella, de la provincia de Tarragona (Puj. J.l). — Maig. 85.: P. Rhoeas L. (del grec boiúc, úboc, que vessa o s'escola, lo qual aplicat a la especie, significa que s'esfulla fàcil- ment, fent referencia a la caducitat dels envoltoris florals.) Sinonimia. — Rosella, roellas, pipiripip, quiquiriquic, paramà, gallarets, paparo- tes (a Tarrassa), caputxins (a Balaguer), cast. amapola, ababol, fr. coquelicot, it. rosolaccio, al. Rlatschmohn, angl. common corn poppy, field-poppy. 63 PUBLICACIONS BE L'INSTITUT DE CIENGIES Papaveracies. G. 22. - Papàver. Anual, tronc de 2-6 dm., dret, piloso-erissat, fulles peludes, ordinariament pin- nati-partides, de lòbuls oblongo-lanceolats, aguts, inciso-dentats, amb les dents terminades per una sela, pedúncols cuberts de pèls oberts o aplicats, flors grans, sèpals peluts, pètals suborbiculars, d'un vermell viu, amb l'ungla generalment ta- cada de negre: filaments estaminals filiformes, 7-12 estigmes, lòbuls del disc que's cubreixen per les vores, càpsula curtament trasovada, glabra, planta polimorfa. Rassa P. CAUDATIFOLIUM (1) Timb. $ SERRATIFoLIUM Hérib. — Fulles d'un vert obscur, lòbuls laterals poc nombrosos, el terminal molt llarg, y asserrats. Rassa P. srRiGosum (2) Boenningh. (Híbrit del P. RHoEAs y del P. puBIUm, sec. Rouy). —Fulles glauques, lòbuls laterals en àngul recte, (el terminal major), den- tats o irregularment lobats. Geografia. — Comú a les terres de cultiu desde'l lito- ral al Pirineu, remontantse a la provincia de Barcelona fins a Rebost, pel camí de Puigllançada, y presentant algunes races y moltes varietats, no escassejant les du- gues mencionades al Vallés y Pla de Bages. — Primav. Proprietats. — S'usa la flor, que no te morfina, com a calmant y pectoral, en els catarros. 86. : P. obtusifolium Desf. (pels lòbuls de les fulles, que son arrodonits y ob- tusos.) Anual, tronc de 3-6 dm., robust, ramós, eris- sat de pèls curts y rígits, els inferiors oberts y els superiors aplicats, fulles grans, verdes, bipinnati- partides amb els lòbuls ovato-oblongs, arrodonits, obtusos, terminats per una petita sefa, pels dels pedúncols aplicats, sèpals molt erissats, pètals d'un vermell pàlit, filaments estaminals filiformes, an teres groguenques, càpsula glabra, oblonga, bas— tant ample y arrodonida a la base, 7-10 estigmes. Geografia. — Camps arenosos del litoral, Castellde- fels. — Tortosa, Llers (Sen. 1). — Abril-Maig. 87.: P. dubium L. (per la dificultat de distingirlo d'altres especies afines, especialment de l'anterior amb la qual fa- cilment se confon.) Anual, tronc de 2-6 dm., dret, brancallut, pe- lut, fulles H glaucescents, pinnati-partides, amb els lòbuls lanceolato-aguts, pedún- cols molt llargs, cuberts de pels aplicats, sèpals poc erissats, filaments estaminals filiformes, anteres violacies, càpsula oblongo-claviforme, glabre, È insensiblement atenuada a la base : planta polimorfa. (1). Caudatifolium: pel lòbul terminal de la fulla, llarg y estret. (2) Strigosus: flac, macilent, sinònim de gracilis, (Cp. Carex strigosa, Avena): pels lòbuls laterals de les fu— lles, que son estrets, quasi linears. 64 FLORA DE CATALUNYA Papaveracies. G. 22. - Papàver. Geografia. — Comú per terres sorrenques conreuades o incultes: desde la costa fins a la regió pirenenca, enfilantse als cims del Montserrat, a S. Marsal del Montseny y a Montso- lí. — Primav. carenes eeremeeeetnentmn 88. : P. hispidum LamE.—P. híbridum L. : o (de híspidus, setós, pelut, pels pèls rígits de la càpsula, híbridum, que resulta mal aplicat : no- men ineptum.) Sinonimia. — Cast. amapola mestiza. Anual, tronc de 1-5 dm., dret o ascendent, ra- mós, amb pels oberts o drets, fulles 2-3 pinnati- partides, petites, de lòbuls lanceolato-linears, flors relativament petites, sèpals molt erissats, pè- tals d'un vermell purpurí, filaments estaminals claviformes, anteres blaves, càpsula subglobulosa, erissada de setes aperto-arquejades, 4-6 estigmes, disc sinuós, no lobat. Geografia. — Terres cultivades de la major part del país, alternant amb el RHOEAS, però no remontantse tant com ell. — Primav. 89. : P. Argémone L.—P. clavatum Gilib. (dpyeuóvn, nom que dóna Plini a una especie d'anemóne, per la semblansa, clavatus, de clava, massa, per la forma de la càpsula.) Anual, tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, — setífer, fulles 2-3 pinnatipartides, de lòbuls estrets, aguts, terminats per una petita seta, flors petites, sèpals glabres, o amb algunes sefes, pètals d'un vermell fosc (1) amb una taca negra a l'ungla, cuneiformes, filaments estaminals clavi formes, mu- cronats sota l'antera, càpsula llargament massuda, erissada o glabra, 4-6 estigmes, disc irregular- ment sinuós, no lobat. Geografia.— Camps arenosos o pedregosos d'una gran part del país, Pla de Barcelona, Mollet y altres llocs del Vallès, Vidreres, St. Hilari, St. Llorens del Munt, Pla de Bages, Corbera y altres punts del Bergadà, Gelida, cap al Penadès, Cornudella, al peu del Mont- sant. — Lleyda, Vich, Prats de Lluçanés, Borredà, Olot (Csta.), Ribas (Vay.), Solsona, Berga (Bub.). — Maig-Juny. N. B. — Havem observat tots els trànzits entre'l tipus y la Y GLABRUM Roch, (1) Almenys en la planta que fins avuy havem observat a Catalunya. 65 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 23. - MECONOPSIS VIG. (Del grec uíxov, cascall, y òbic, aspecte, per la semblansa d'aquesta planta amb un cascall). Flors d'un groc de sofre, ataronjades després de seques, grans, solitaries, llar- gament pedunculades y penjantes avans de l'antesis, sèpals peluts, pètals tras- ovats, de prefloració corrugativa, estams indefinits, 4-6 estigmes radiants, lliures, càpsula elíptico-claviforme, glabra, unilocular, dehiscent per medi de 4-6 dents reflexes, llevors pardes, reniformes, alveolades. Planta vivaç, tronc de 3-5 dm., dret, ramificat, H pelut, fulles lleugerament peludes o glabres, primes, glauques per l'anvers, pinnatisectes, amb els lòbuls inciso-dentats, un poc decurrents. 90. : M. Càmbrica Vig. — Papàver Càm: bricum L. (càmbricus, del País de Gales : Cambria, antic nom de Gales.) Sinonimia. — Cast. amapola amarilla. Geografia. — Paratges ombrívols dels Pirineus, Vall d'Aràn vers Salardú (Salv.l), Vall de Bafos, bosc de Mongosu (Timb.), sota'l port de Salau, Banyeres de Luchon (Zett., Bub.), comú en llocs humits de la Vall d'Aràn (Llen. 1), Castanesa (Bub.), a tota la cadena pire- nenca (Rouv.). —Juny-Agost. 66 EEORA DE GATA L UNYA Genre 24. - ROEMÉRIA MEDIE. ( Dedicada a J. J. Roemer, botànic, metge naturalista de Zurich, collaborador de Schultz). Flors d'un viola fosc, grans, solitaries, sostingudes per pedúncols curts y un poc engruixits a l'àpex, sèpals híspids, pètals trasovats, de prefloració corrugativa, estams indefinits, 2-4 estigmes sentats, càpsula siliquiforme, linear, estriada, È hís- pida, unilocular, de 2-4 valves, dehiscencia valvar y basipeta, llevors cendroses, reniformes, alveolades. Planta anual, de latex groc, tronc de 2-4 dm., dret, rami- ficat, pelut, fulles 2-3 pinnatisectes, de segments linears, terminats per una pe- tita seta. g1.: R. violacea MediE.—R. híbrida DC. (nomen ineptum.) (pel color dels pètals.) Sinonimia. —Roseta morada, cast. amapola mo- rada. Geografia. — Terres cultivades, principalment de la zona mitja, raríssima al Vallès, però comú als sembrats de la comarca de Bages y de l'Urgell, Sta. Coloma de Queralt, Figueras. — Pla del Llobregat, cap a St. Boy, Montserrat, costa de Tarragona (Csta.), Mataró (Ferr. 1), Abrera, Vilafranca (Salv. I), Prats de Rey (Puigg.), Avi- nyonet, Pals de l'Empurdà (Vay.), Berga, Espunyola, Casserras y altres punts (Puj. C.), Cardona y Solsona (Bub.). —Abril-Juny. 67 PUBLICACIONS DE'EINSTUC UT DE GLENCIUES Genre 25. GLAUCIUM TOURN. : (faúmov, nom del Gl. CORNICULATUM de L., de yiauxóc, glauc, aludint al color verd de la planta). Flors grogues o vermelles, grans, solitaries, sostingudes per pedúncols curts y engruixits, sèpals F peluts, pètals de prefloració torçada, estams indefinits, estil curt, pero distint, 2 estigmes lamelliformes, terminats per una banya, càpsula siliquiforme, de 2 valves separades per un envà, de dehiscencia valvar y basípeta, llevors ovato-reniformes alveolades. Flors grans, d'un groc daurat, pedúncols glabres, càpsula tuberculosa o llisa, 92. Gl. flavum. Flors la meitat més petites, vermelles o taronja, pedúncols y càpsula escabro- DS PIdS ra EES ET RE a da ele a ie AS Gl. corniculatum. 92.: GI. lavum Crantz.—GI. luteum Scop. (de flavus y lutus, groc, pel color de les flors, groc y taronjat.) Sinonimia. — Cascall cornut o banyut, rosella marina, cast. adormidera marítima, adormidera amarilla, it. papavero cornuto, al. gelber Horn- mohn, angl. horn-poppy, sea (side) poppy. Bienal, tronc de 3-6 dm., glabre o lleugera- ment pelut, robust, ramificat, fulles glauques, glabres o peludes, gruixudes, pinnatipartides, amb els lòbuls irregularment dentats, les superiors am- plexicaules, pedúncols glabres, sèpals verdosos amb alguns pèls, pètals trasovats, d'un groc dau- rat, càpsula molt llarga (més de 20 cm.), ordina- riament arquejada, tuberculosa o llisa. — a vESTITUM VV E. — Fulles peludes, excep- tuant a vegades les superiors, càpsula tuberculosa. — B GLABRATUM YV E. — Fulles glabres, al menys les superiors, càpsula llisa. Geografia. — Terres arenoses y pedregoses, comú a les costes, desd'aont puja pels arenys dels rius fins a Man- resa y Balçareny. — Abril-Juny. 93.: GI. corniculatum Curt. (del llatí corniculum, diminutiu de cornu, banya, per la forma de la càpsula.) Sinonimia. — Cast. amapola loca, glaucio. Anual, tronc de 2-5 dm., dret, ramificat, F pe- lut, fulles glauques, pinnatipartides o pinnatífides, amb els lòbuls irregularment dentats, les superiors amplexicaules, pedúncols peluts, flors la meitat més petites, cornictlatum. i 68 EE OURVAS DUE (CC AT A D'UN Y A Papaveracies. G. 25. - Glaucium. vermelles o taronja, tacades de porpra a la base, càpsula llarga, recta, erissada de setes quasi aplicades. — a pH0ENICcEUM Crantz. — Flors bastant grans, pètals vermells, amb frequencia tacats de porpra. — 8 AURANTIACUM Martr. — Flors més petites, color de taronja, amb una taca vermella, vorejada de blanc, a la base. — (G. rRIcoLoR Bernh.) Geografia. — Terres sorrenques de conreu a la regió mediterrania : Montcada, Tarrassa, Viladecaballs, la Puda, Castellgalí y altres llocs del Pla de Bages, Igualada, comú als camps de Mollerusa, Torrelameu, Artesa y altres de l'Urgell, Cornudella, al peu del Montsant. — Litoral y centre del país, Badalona (Salv. D), Tibidabo (Csta.), camps de Tarragona (VVbb.), Pla de Vich (Masf.), Tremp, Cardona, Pons (Bub.). La ad PHOENICEA Crantz, al Vallès, y la 8 AuRANTIACUM Martr., al Urgell. — Maig-Juny. 69 PUBLICAGCTONS DE EENSTAUTUT BE CIENGITES Genre 26. CHELIDONIUM TOURN. (De xeMbóviov, nom grec d'aquesta planta, y de la FICARIA, que son les celidonies major y menor, y també diminutiu de gexòóv, l'auraneta). (1). Flors grogues, petites, d'umbeles simples, pauciflores, sèpals groguencs, llanuts, pètals de prefloració torsada, estams indefinits, estil molt curt, 2 estigmes obli- cuus: càpsula siliquiforme, de 2 valves no separades per envà, de dehiscencia val- var y basifuga, llevors pardes, reniformes, alveolades, planta vivàs de latex groc, d'olor virosa, tronc de 3-8 dm., dret, ramificat, fràgil y È pelut, fuiles primes, glauques al anvers, pinnatisectes, de 5-7 segments ovals, inciso-festonats, È de- currents. 94. : Ch. majus L. (majus, per la seva talla més gran, comparada amb la FICARIA, anomenada la menor o petita: ter- mes de comparació que's troven molt en les plan- tes.) Sinonimia. — Celidonia, herba d'auranetes, her- ba de les verrugues, cast. celiduefia (antic.), celi- donia, golondrinera, /r. grande éclaire, herbe de l'hirondelle, herbe aux verrues, it. cenerognola, celidonia, erba da porri: al. gemeines Schóòlliraut, angl. common or greater Celandine. Geografia. — Comú als llocs selvoso-humids, aprop de les habitacions y murs de tot el país, desde les cor- dilleres del Vallès a Queralps y Nuria, Berga, Guilleries y altres. — Maig-Agost. (1) S'ha vist una relació entre aquesta planta y l'auraneta, ja siga per florir durant l'estada d aquest hirun- dinid a l'Europa meridional, entre'ls equinoccis de primavera y de tardor, o ja per valerse d'ella aquest aucell pera la curació dels seus petits. No es inverosímil que fos per la semblansa del color de les fulles, vert fosc per l'anvers y cendrós pel revers amb la coloració o tonalitat del plumatge, corresponent a les regions dorsal y ven- tral, lo que en certa manera corrobora la circunstancia d'aplicarse un meteix epítet: xvúveoc, al color de la planta y al del aucell. 70 EE ORVA DE CATALUNYA Genre 27. - HYPECOUM TOURN. ( Ho fan derivar de úmnxéo, ressonar, pel soroll, diuen, de les llevors a dintre la càpsula). (1) Flors grogues en cimes pauciflores, sèpals groguencs, glabres, pètals diformes, els dos de dintre més petits y trífids, els dos esterns enters o trilobats, 4 estams, 2 estigmes, càpsula siliquiforme, H lomentacia, una llevor a cada article, compri- mida y proveida d'estrofiol : plantes anuals, de latex o suc aquós, fulles en gran part radicals y bipinnatisectes. Càpsula quasi recta, cilíndrica, no articulada, penjant, troncs drets, pètals d'un groc de sofre, els esterns enters . . . . . 95. H. péndulum Càpsula arquejada, comprimida, articulada, dreta, troncs prostrato-ascendents, pètals d'un groc de taronja, els esterns trilobats. 96. H. grandiflórum. 95. : H. péndulum L. (per la càpsula que penja o péndula.) Tronc dret, llis, de 2-3 dm., fulles glauques, bipinnatisectes, amb els segments linears llargs, molt fins y aguts, sèpals ovats, aguts, pètals d'un groc de sofre, els dos esterns ovato-oblongs, en- ters, els interns més curts, trífids, tacats de punts negrosos, lacinia central pestanyosa, càpsula recta o poc arquejada, penjant, cilíndrico- fusi forme, no articulada, amb 2-6 costelles longitudinals. Geografia. — Terrenys arenoso-caliços de la zona mit- ja occidental : sembrats de Lleyda, Gardeny y Navés. — Sanahuja (Salv. 1), Castellfullit de Riubregós (Puigg. 1), Calaf (Csta.), Prats de Rey (Puj. C. 1), Solsona, Castelló de Farfanya (Bub.). — Abril-Juliol. 96.: H. grandifiórum Benth. — H. aequi: lobium Viv., subsp. del H. procumbens L. sec. Rouy y especie distinta sec. Coste. grandiflorus, per les flors relativament grans y aequilobium, per la igualtat dels 3 lòbuls dels 2 pètals esteriors.) Sinonimia. — Ballarida, cast. zapatilla de la rei- na, boca de guàcharo, o guacho (guacho es el po- (1) Ni etimològicament ni botànicament se pot admetre aquesta derivació. Perque úmyé0, no pot donar úmixoov, ni tampoc les llevors de la planta, subjectes dintre d'articles monosperms, poden fer soroll al moure la càpsula madura y lomentacia. Més aviat podría admetre's el venir de Úniixooc, súbdit o subjecte al domini d'altri, tota vegada que al desenrotllarse pels sembrats la principal especie, resta'l tronc ajegut (procumbent), com dominat per les demés plantes, ÚzMx00Y es el nom grec de la especie PROCUMBENS, en Plini, el cumí rústec o silvestre de Gerarde. 7l PUBLICACIONS DE L'INSTITUDIDE CLENCTES Papaveracies. G. 27. - Hypecoum. llet d'un pardal), pamplina, zadorija, fr. cumin cornu, it. cornacchina, al. Lap- penblume, angl. hypecoum. Tronc prostrato-ascendent, estriat, fulles bipinnatisectes, amb els segments li- nears, frequentment dilatats al àpex, sèpals lanceolats, acuminats, pètals d'un groc ataronjat, els dos esterns trilobato-cuneiformes, els dos interns més curts, trífids, amb la lacinia central pestanyosa, càpsula arquejada, redressada, comprimida, articulada, amb 3 costelles longitudinals a cada cara. Geografia. — Camps y terres de cultiu : Pla de Barcelona, al Vallès, al Pla de Bages, a la Segarra, al Penadès, Camps de Tarragona, a l'Urgell, fins a Balaguer, a l'Empordà. — Car- dona (Csta.), la Cerdanya (Bub., Gaut.). — Abril-Juliol. 72 FLORA DE CATALUNYA Familia 5. — FUMARIACIES DC. ( De FUMARIA, qu'es el genre que dona nom a la familia, de fumus, fum). Flors hermafrodites, irregulars, petites, en raims bracteolats, 2 sèpals colorats, lliures, caducs, 4 pétals lliures o soldats a la base, connivents, el de dalt allargat en esperó arrodonit, els laterals més petits y alats al àpex, estams diadelfes, conte- nint cada fascicle un estam d'antera bilocular al mitj y un altre d'antera unilocular a cada costat, o siga un estam complert y dos mitjos estams, ovari compost de 2 carpels, fruit silícula, indehiscent o È dehiscent per 2 valves : herbes de fulles al- ternes, molt dividides y sense estipules. Silícula subglobulosa, monosperma, indehiscent, sense nervis, llevor I SES EAD CD a Ne ae su 28. FlUMartia. Sicula deprimada a miri a MEDVISs sta i a de ee ( Silícula monosperma, a la fi dehiscent, una de les valves amb un nervi, llevor sense carúncula . . . . . . 29. Platycapnos. Silicula disperma, a la fi subdehiscent, amb tres nervis a cada valva, llevors sense cantncular sor Sarcocapnos. Silícula polisperma, dehiscent, amb un nervi a cada valva, V 31. Corydalis. Genre 28. - FUMARIA DC. (Del llatí FUMARIA, de fumus, fum, per haverla considerada com un vapor o fum, a causa de la seva facies y del color blau glaucescent (fuliginós). Lo meteix significa el nom que te en grec la planta : xúnvioc O xanvós (fs Yfis). Sinonimia. — Cast. palomilla o palomillo, palomina, conejitos, gatico, ruda del campo — fumus terrae, fr. fumeterre, fumée de terre, fiel de terre, fumier de terre, rue champètre, angl. fumitory — fume terre, al. Erdrauch, port. molarinha maior, 1t. faccia, fumosterno. Flors vermelles, rosades o blanques, amb l'àpex fosc, raims multiflors, opositi- folis, silícula globulosa, monosperma, indehiscent, sense nervis, llevor sense ca- rúncula, plantes anuals, de tronc angulós, frequentment filaire per medi dels peciols convertits en circells, fulles 2-3 pinnatisectes. — Silícula més ampla que llarga, truncato-escotada al àpex, sèpals ovato- lanceolats, més estrets que la corola, flors petites. — 97. F. officinalis. I ç Silícula oblonga, apiculada, sèpals ovato-lanceolats, quasi enters y gairebé tan amples com la corola, esperó el doble llarg, flors grans. 98. F. calcarata. Silícula subglobosa, no truncato-escotada ..—.. .. LL... 4. o. Lo 2. 73 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Fumariacies. G. 28. - Fumaria. I Sèpals ovato orbiculars, molt més amples que la corola, igualantne quasi la 2 meitat, flors petites, raims espesos. . . . . . 99. F. micrantha. Sèpals ovats o lanceolats, tan amples com la corola o poc més. . . . — 3. Pedicels recorvats, sèpals més amples que la corola, flors grans, peciols vo- 3 lablest LS UOas Br Mila Me de tl, UE OO EL CApreDlate Pedicels drets o ascendents quasi sempre... a Flors molt petites, sèpals diminuts, 5-10 vegades més curts que la corola..— 5. Flors més grans, sèpals quasi tan llargs com el terç de la corola.. . . — 6. / Sèpals linears, aguts, 8-10 vegades més curts que la corola, més estrets que'l pedicel, que es doble llarg que la bractia, segments foliars plans... 101. F. Vaillantii. 5 Sèpals ovats, aguts, 5-6 vegades més curts que la corola, més amples que'l pedicel, que es un poc més llarg que la bractia, segments foliars cana- GC BIBIS: ais cor je seda e ae MalgeS dards DS qe EO ES F. parvifiora. / Bracties més curtes que'ls pedicels, sèpals tan amples com el tubu de la co- rola ò més, y un poc més llargs que'l ters de la longitut de la meteixa, si- lícula subglobosa, llisa o arrugada . . . . . . . 103. F. muralis. Bracties tan llargues com els pedicels o més, sèpals gairebé tan amples com el tubu de la corola y iguals a la quarta part de la seva longitut, silícula globosa, rugato-tuberculosa, amb mugró cilindroide . . 104. F. major. 97.: F. officinalis L. (Linneus la considerava com la especie medicinal per excelencia.) Tronc de 2-7 dm., dret o difús, ramificat, fu- lles H glauques, 2-3 pinnatisectes, amb els seg- ments plans, oblongo-linears, bracties més curtes que'ls pedicels, flors purpurines o rosades, de 6-8 mm., sèpals ovato-lanceolats, acuminats, més amples que'l pedicel y més estrets que la corola y unes tres vegades més curts qu'ella, silícula més ample que llarga, truncato-escotada a l'àpex, una mica rugato-granulosa quan està seca, planta po— limorfa. —B MEDIA Coutinho. Troncs més llargs y dè- bils, peciols volubles, flors d'un rosa pàlit, raims clars, planta de llocs ombrívols. Geografia. — Comú en terres cultivades de tot el país, desde la costa al Pirineu, no sent rara la 8 MEDIA Coutinho. — F. MEDIA Lois. — Mars-Septembre. 74 FLORA DE CATALUNYA Fumariacies. G. 28. - Fumaria. 98.: F. calcarata Cad. (de calcar, esperó, per presentarlo molt llarg.) Tronc de 1-2 dm., difús, fulles 2-3 pinnatisec- tes, amb els segments plans, estretament linears, curts, mucronats, bracties més curtes que'ls pedi- cels, flors purpurines, de g-10 mm., sèpals ovato- lanceolats, més amples que'l pedicel y quasi tan com la corola, 3-4 vegades més curts qu'ella, enters o denticulats a la base, esperó molt llarg, quasi igual a la meitat de la corola, silícules més llargues qu'amples, Y mucronades, rugato-granu- loses quan estàn seques. Geografia. — Vinyats silúrics y piçarrosos immediats a la Puda de Montserrat, 2 maig 1905 leg. Puj., Sallent, y Cad. 99.: F. micrantha Lag.—F. densifióra DC. (de uimpóc, petit, uixpú, pelita, y rò úvSoc, la flor, per les seves flors petites y apretades.) Tronc de 2-5 dm., dret o difús, fulles 2-3 pinnati- sectes, de segments oblongo-linears, plans o canali- culats, flors purpurines o blanquinoses, petites (5-6 mm.), raims espessos, bracties tan o més llar- gues que'l pedicel, sèpals ovato-orbiculars, dente- llats, mucronats, molt més amples que la corola, y quasi tan llargs com la meitat d'ella, silícula subglobulosa, obtusa a la maturitat, un poc ru— gosa y granulosa quan està seca. Geografia. — Terres de cultiu: sembrats y paratges herbosos de St. Vicens de Castellet, Manresa, Igualada, Mollerusa, Lleyda, a la vora esquerra del Ribagorçana, devant de Corbins. — Camps del Pla de Barcelona y de la plana de Vich (Masf. 1), Prats de Lluçanès (Vay.), Berga: St. Feliu de Guixols (Bub.). — Abril-Maig. I00.: F. capreolata L. (pels peciols que's cargolen en circells, capreoli, com cirrosa.) Tronc de 2-10 dm., ordinariament filaire, fu- : olles È glauques, bipinnatisectes, de segments am- Med res SEERTIEA Lee ples, trasovato-cuneiformes, inciso-lobats, peciols ordinariament volubles, flors grans (8-12 mm.), blanquinoses o vermelloses, negroses al àpex, raims clars, bracties lanceolato- linears, gairebé tan llargues com els pedicels qu'estàn recorvats, sèpals blanqui- Fumariacies. G. 28. - Fumaria. nosos, ovats, dentats y aguts, més amples que la corola y tan llargs com la meitat d'ella, silícula mitjana, rodona y llisa o quasi llisa. — a. ALBIFLORA Hamm. — Raims clars, flors d'un blanc groguenc. — y. spEciosa Hamm. — Raims bastant espessos, flors més grans, purpurines, sè- pals més amples. — ò. ATROSANGUÍNEA Broch. et Neyr. — Flors, al últim, d'un vermell negre, sèpals quasi enters, Y colorats. Geografia. — Comú per torrents, marges, muralles y paratges herbosos del litoral, al Va- llès, Penadès et alibi. — Vich r. r. (Masf.), Roses, St. Feliu de Guíxols (Bub.). La $ ATROSANGUINEA Broch. et Ner., a Gualba, y al peu del Castell d'Aramprunyà, sobre Gavà, y la y sPEciosa Hamm., abundant, desde Roses a Cadaqués. — Febr.-Juny. 101I.: F. Vaillantii, Lois. (dedicada a Seb. Vaillant, botànic francès.) Tronc de 2-5 dm., dret, ramificat, fulles glau- ques, 2-3 pinnatisectes, de segments linears, plans, flors petites, rosades, poc nombroses, raims curts y clars, bracties més llargues que la meitat del pedicel, sèpals molt petits, linear-lanceolats, aguts, més estrets que'l pedicel y 8-10 vegades més curts que la corola, silícula globulosa T mu- cronada, axagrinada. Subsp. SCHLEICHERI Soy. YVVill. — Sèpals 5-6 ve- gades més curts que la corola, quasi tan amples com el pedicel, que es 3 vegades més llarg que la bractia. Geografia. — Uns exemplars de l'herbari Costa, recu- llits al litoral de Barcelona, semblen pertanyer al tipus, y un, remès per Barrera desde Teyà (Barcelona), apareix correspondre a la subsp. SCHLEICHERI, mes, totes les que havem observatallitoral, al Vallès, a Bages y a l'Urgell, creyem que deuen referirse a la F. PARVIFLORA. (V. Notes fitogràfiques, publicades per la 4R. Acad. de Ciencias9, Ag. 1905). 102.: F. parviflóra LamE. (del llatí parvus, petit, y flos, floris, for, per les fors ben petites.) Tronc de 2-6 dm., ramós, difús, fulles glau- ques, 2-3 pinnatisectes, estretament linears, quasi capilars, canaliculats, flors petites (3-5 mm.), poc nombroses, blanquinoses o rosa- des, raims curts y clars, bracties quasi tan llargues com els pedicels, sèpals ovats, denticulats, més amples que'l pedicel, y 5-6 vegades més curts que la corola, si— lícula globulosa, un poc atenuada al àpex, rugato-granulosa. 76 FLORA DE CATALUNYA Fumariacies. G. 28. — Fumaria. — 8. LEUCANTHA Viv. — 8. umBROsA Hausshn. — Planta més elevada, més difusa, quasi filaire, pedicels curts, gruixuts, flors blanques o groguenques. Subsp. micRoséPALA Cad. — Sèpals subcordiformes, dentellats, 10-12 vegades més curts que la corola, y d'igual o menor amplada que'ls pedicels, que son iguals que les bracties o més curts. Geografia. — Terres cultivades : estesa pel litoral, el Vallès, Penadès. Pla de Bages, Se- garra, a l'Urgell, etc., dominant la MICROSÉPALA, Sense que falti la B LEUCANTHA. 103.: F. muralis Sond. (per la seva habitació predilecta, aixó es, per les parets o muralles — muri.) Tronc de 1-8 dm., ramificat, difús o filaire, fulles bipinnatisectes, de segments trasovats o be oblongs, cuneiformes, inciso-dentats, flors rosades o vermelloses, mitjanes (6-11 mm.), estretes, bracties blanquinoses o colorades, més curtes que ls pedicels, sèpals grans, ovato-arrodonits, inciso— dentats, fan o més amples que la corola y excedint poc de la tercera part de la seva longitut, silícula subglobulosa, un poc més llarga qu'ample, llisa o rugosa. Rassa coNFusA Jord. — Pedicels per lo menys una vegada més llargs que la bractia, que es lanceolada, sèpals petits, aguts, més curts que la tercera part de la corola, silícula rugosa, planta caiguda, no filaire. Geografia. — Cultius, muralles, marges : la rassa coNFusa Jord. aprop de Mollet del Va llès, en el terraplè de la vía ferria (7 Maig 1905 legi. Vidit Pau). IO4.: F. major Bad., rassa de la F. agra- ria Lag., sec. Rouy. (per la major magnitut relativa de les coroles.) Tronc de 2-3 dm., dret o ascendent, ramificat, fulles 2-3 pinnatisectes, de segments oblongo-lan— ceolats, plans, flors grans (12-15 mm.), rosades o purpurines, negroses al àpex, raims clars, bracties lanceolades, tan llargues com els pedicels, o més, sèpals ovats, curts, iguals a la quarta part de la corola, poc més estrets qu'ella y fondament dentats, silícula globulosa, rugato-tuberculosa, amb mugró cilindroide, prim. Geografia. — Terres cultivades, especialment a la zo- na inferior : camps del pla de Barcelona, del Llobregat y Castelldefels, Tossa, freguent a Badalona, Tarrassa, al Penadès, St. Martí Surroca, l'Em- purdà, comú a Figueras, Gastelló d'Empuries, Cadaqués y envers el cap de Creus. — La Sellera (Cod. 1), Vich (Masf. 1), Camprodón ( Montserratl). — Maig - Juny. Proprietats. — Es una planta amarga y detersiva. S'emplea com a estomàquica y depura tiva o diaforètica, en les afeccions cròniques de la pell. La F. E. prescriu l'estret de les fu— lles seques, y la sumitat o flor de la F. OFFICINALIS en la escrofulosis y dermatosis, atribuint- seli la qualitat d'activar la circulació de la sang. 77 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 29. - PLATYCAPNOS BERNH. (De nxarúc, estès, aplanat, xanvóc, la fumaria, per la forma del fruit, que es deprimit, aplastat.) Flors vermelloses o groguenques, pur púreo-fosques al àpex, amb raims espicifor- mes, curts, ovoides y atapaits, bracties més llargues que'l pedicel, sèpals lanceolats, aguts, més estrets que la corola y 3 vegades més curts, pètal superior tacat de groc al àpex, silícula ovato-oblonga, deprimida, monosperma, a la fi dehiscent, amb una de les valves amb un nervi, llevors sense carúncules, planta glaucescent, multi- caule, de tronc dret, ramificat, fulles bipinnatisectes, de segments linears. 105.: Pl. spicatus Bernh.— Fumaria spi- cata L. (per la infiorescencia espigada.) — 8 ocHROLEUCus Lge. - Pètals groguencs, virido- lívits al àpex, silícula atenuada per les dugues es- tremitats. — Y GRANDIFLORUS Rouy. (Suppl. Prodr. 312).— Raims més clars, flors el doble més grans, valves de la silicula llises, fulles d'un vert fosc, amb seg- ments més amples y obtusos. Geografia. — Camps y vinyes arenosos del litoral, y menys frequent al interior: Montcada, Mataró, Calde- tas, Tarrassa, Viladecaballs, Gelida, Vilafranca, Iguala- da, sense ser comú. — Als voltants de Barcelona y Sant Joan Despí (Salv.l), Pla del Llo- bregat, cap a Sant Boy (Csta.), Vich (Masf.), les Garrigues (Gonz. I), frequent als camps y vinyats de Llansà (Vay.), Pons, Balaguer, St. Pol, St. Feliu de Guíxols, Cadaqués, Llansà (Bub.). La B ocnRoLEucus Lge., no escassa al litoral amb el tipus, la Y GRANDIFLORUS Rouy, del litoral de Tarragona a Salou (Llen. I). — Mars-Maig. FLORA DE CATALUNYA: Genre 30. - SARCOCAPNOS DC. ( De cúpé, capxóc, Carn, xanvóz, que com xónviov vol dir la fumaria. Decandolle li aplica aquest nom per la crassitut de les fulles, que contrasta amb altres de genres afins). Flors blanques o groguenques amb l'àpex purpurí, bracties ovades, molt peti- tes, molt més curtes que'ls pedicels, sèpals ovats, escariosos, molt petits, pètal superior terminat amb un esperó dret, obtús, inflat al estrem, el de baix dilatat al àpex y atenuat en ungla filiforme, silícula ovada, deprimida, disperma, a la fi sub- dehiscent, amb 3 nervis a cada valva, llevors sense carúncula, planta vivas, tronc de 10-15 cm., prim, cespitoso-intrincat, trencadís, fulles glauques, llargament pe- ciolades, ternades o biternades, de segments consistents, ovats, subcordiformes. 106. : S. enneaphylla DC. —Corydalis en: neaphylla DC. (èvveúguAov, pera Plini, una herba de naturalesa càustica que te 9 fulles, això es, les fulles, son en la especie, biternades. ) Geografía. — Roques, murs y parets de llocs umbrí- vols: Montserrat, al Cairat, aprop de la Puda, serra de Coll Cardús, sobre l'estació de Olesa, Castell de Gelida, St. Martí Surroca, al Penadès, costes de Garraf, aprop de Vallcarca, St. Miquel del Fay. — Queralps, Nuria, Talaxà, Bassegoda, Nostra Senyora del Mont (Vay.), Cap de Norfeo (Trem.), S. Aniol de Gujas (Cod. I), la Mola, de Tarragona (Puj. J.), Forat de tres ponts, sobre Sopeyra (Bub.). 79 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 31. - CORYDALIS DC. (xopudaxa y xopvdúMov es el nom grec antic de la fumaria, s'aludeix aqui a la semblança de l'esperó amb el dit pulgar de la cogullada o alosa, o siga també la flor del DELPHINIUM). (1) Sinonimia. — Fr. corydale, it. coridali, angl. lady's pincushion, mother of thousands, al. Lerchen-sporn (de la cogullada). Flors blanques, purpurines o be grogues, en raims poc furnits, sèpals molt petits, escamiformes, el pètal de dalt prolongat en esperó, silícula deprimida, po- lisperma, dehiscent, amb un nervi a cada valva, llevors que porten una carúncula, plantes perennes, de fulles 2-3 pinnatisectes, glauques. Arrel fibrosa, tronc fullós, raims opositifolis, bracties petites, denticulades : Hors grogues, ESDETOrCUnt i, el que et pena dal as pr ni TO Ge C. lutea. Arrel bulbosa, tronc 1-2-fil, terminat amb raim, flors purpurines o blan- QUÈS, ESPEFO Nac ES sia ea nn a dedi dels Maleiuó Dades Ec E sense escames, bulbo buit... . . . . OB CIC AVE Esperó aprimat, bracties digitades, pedicel tan Me com el fruit, tronc amb 1-2 escames a la base, bulbo macis o plè .. . . . . . IO9. C. sólida. l Esperó inflat, bracties enteres, pedicel 3 GES més curt que'l fruit, tronc dl hi sn GE EC 107.: C. lutea DC. (del llatí luteus, groc, pel color de la flor.) Arrel fibrosa, troncs de 2-3 dm., nombrosos, drets, molt ramificats, trencadiços, fulles glauces- cents, 2-3 pinnatisectes, de segments peciolats, trasovato-cuneiformes, enters o 2-3-fids, peciol sense circell: bracties petites, lanceolato-cuspida- des, denticulades, varies vegades més curtes que'ls pedicels, flors grans, grogues, raims opositifolis, clars, drets, que s'allarguen després de la flores- cencia, esperó curt y obtús, pedicels fins y quasi tan llargs com el fruit, llevors negres, brillants, planes, finament granuloso-rugoses, amb carún- cula aixamplada. Corydalis lutea. Geografia. — Roques y murs vells: Montanyes de Ceret (Company.), naturalisat o pro- cedent de cultius (Rouy, Coste). — Abril-Septembre. N. B. — Bub. (III, 273) diu haber vist sobre Montlluis, y tal vegada a la Cerdanya, el C. CLAVICULATA DC.: Benth. et Compny. (ex Rouy) el refereixen al Pir. Or., y Timb. a Madrés, però Gaut. (p. 75) diu qu'aquestes cites s'han de veure confirmades. (1) Altres de xópUG, elm (if, elmo) o casco. so FLORA DE CATALUNYA Fumariacies. G. 31. — Corydalis. I08.: C. cava Schvveigg. et Rerte. — C. tuberosa DC. — C. bulbosa Pers. (pel seu rixoma tuberculós buit.) Rizoma inflat com bulbo o ceba, buit, recubert de fibres, tronc de 1-3 dm., amb 1-2 fulles sense escama sota les meteixes, fulles glauques, 2-3 pin— natisectes, de segments ovato-oblongs, cuneifor— mes, inciso-lobats, bractzes ovato-oblongues, ente- res: flors purpurines, rosades, blanques o tacades, raims terminals drets, que s'allarguen després de la forescencia, esperó llarg, arrodonit y encorvat al àpex, pedicel 3 vegades més curt que la silícula, llevors negres, brillants, amb carúncula que aga- fa la meitat de la circumferencia. Geografia. — Boscos y torrenteres : Montseny (de flors purpurines y de flors blanques) (Salv. I), Vall d'Aràn (Villiers), Pir. Or., però sempre escàs (Rouy), Boscos de Luchon (Lap., Gr. G.). — Abril-Maig. 109. : C. sólida Svvartz. — C. bulbosa DC. (pel seu risoma macís.) Rizoma inflat en bulbo, plè y macís, amb fibres solament a la base, tronc de 1-2 dm., amb 2-4 fulles y 1-3 escames sota les meteixes, fulles glau- ques, 3-ternades, de segments oblongo-cuneifor- mes, inciso-lobats, flors purpurines, raims termi- nals, drets, que s'allarguen després de la flores- cencia, esperó llarg, atenuat y quasi recte al àpex, pedicel quasi tan llarg com el fruit, llevors negres, lluentes, amb carúncula que sols agafa la quarta part de la circumferencia. — a DIGITATA Schultz. — Bracties multífides o multipartides. Geografia. — Boscos y montanyes : abondant a Font Canaleta, aprop de la Molina, a la Cerdanya, torrents de Comabella, Valls de Llo y d'Eyne (Vay.), Cambredases (Bub.), la Cerdanya francesa (Gaut.), Vall d'Aràn, Margalida, pr. Bosost (Compà. lin Hb. Cad.), Be- nasque y Castanesa (Villiers), al peu del Port de Benasque (Zett.), regió silvàtica de Artiga de Viella, Pumero (Llen. 1). — Mars-Juliol. N. B. — La planta recullida per Llen, es la 4, DIGITATA Schultz, 81 Familia 6." — CRUCIFERES, JUSS. (Del llatí crux, crucis, la creu, per la corola típica cruciforme). Flors hermafrodites, quasi sempre regulars, 4 sèpals lliures, generalment ca- ducs, els dos laterals a vegades geperuts a la base, corola cruciforme, molt rara- ment abortada, estams fet radinams (rares vegades 2 o be 4 per abort), fruit silicua o silícula: flors en raíms que s'allarguen després de la floració, herbes de fulles alternes y sense estípules, ordinariament de gust acre y picant. Fruit silicua (per lo menys 3-4 vegades més llarg qu'ample), Secció 1." Silicuoses. Fruit silícula (menys de 3 vegades més llarg qu'ample), Secció 2." Siliculoses. Secció I." — SILICUOSES. ( Silicua indehiscent, esponjosa o articulada... . . . . 2. l Silicua dehiscent per dugues valves longitudinals... . . . d. Silicua subcònica, esponjosa y continua o moniliforme y lomentacia, llevors globuloses, plantes erissades. . . . . 32. Ràphanus. Silicua biarticulada, article superior tetragon, l'inferior obcònic, bicor- nut, llevors oblongues, plantes glabres, fulles grasses. 33. CaEile. 2 Llevors biseriades o formant dugues files a cada celda, raríssimament LI AS Es a AN CAS LA Pa ep cs er ra, Gene as CL 3 Valves de la silicua amb un nervi sortit y venes anastomosades. 5. Valves amb 3 nervis, sense nervis o amb un nervi sense venes anas- TOMOSaJOeS De ets cec ee Me ae es) dolent ct dec ec 8. 4 Silicua cilíndrica, llevors globuloses o bé ovoides ... —. . . 6. Silicua tetràgona, llevors ovades o bé oblongues ..—. . . . Je an Silicua cilindracia y subtetràgona, no arrimada al eix, estil no semi- nífer a la base, estigma discoidal, llevors globuloses. 36. Bràssica. Silicua cilíndrica, curta, arrimada al eix, estil seminifer a la base, es- tigma enter, llevors ovoides ..—.. —. . . . 37. Hirschfeldia. Valves de la silicua carenades, fulles inferiors pinnati-partides, les superiors curtament peciolades, plantes pubescents o erissades, 7/ 39. Erucastrum. Valves de la silicua carenades, fulles inferiors lirades o pinnatífides, Lles superiors semiamplexicaules, plantes glabres.. 47. Barbarea. / Llevors uniseriades o formant una sola fila dintre de cada celda. 4. ( ) X 82 FLORA DE CATALUNYA Crucíferes. S. 14 - Silicuoses. 8 Valves de la silicua amb 3 nervis... . . . . . dita te 9. Valves sense nervis o amb un nervi y sense venes anastomosades: 12. 9 Estil cònic o ensiforme, llevors globuloses . . . . 34. Sinapis. Estil curt o nul, llevors ovades o bé oblongues ... . DS EIO: Flors grogues o blanques, silicua cilíndrica, linear, de valves conve- El xes, llevors llises... , . LL. 48. Sisymbrium. Flors blanques, silicua Ei cona de valves carenades pel nervi principal. . A ad gata EE ea La Na Lc dt a / Sèpals laterals gibosos a la base, pedicels filiformes, de 8-10 mm., Si- licues primes FT incurves, poc més llargues que'l pedicel, llevors llises, fulles caulinars oblongo-linears, tronc prim, 49. Stenophragma. Sèpals iguals, a la base, pedicels gruixuts, de 4-6 mm., silicues do- bles, quasi rectes, de 4-6 cm., llevors estriades longitudinalment, fulles caulinars ovato-cordiformes, tronc robust. . 50. Alliaria. II Valves de la silicua sense nervis, estigma enter... —.. . . . 13. I2 cera c Valves de la silicua amb un nervi y sense venes anastomosades. — 14. Silicua lanceolada, estil Ds ne podosperm alat, arrel carnosa y es- i i ( 13 CAMOSAR MR a : LES Me, 55. Dentaria. / Silicua linear, estil cònic o EES sl podosperm filiforme o cònic, , — arrel rarament escamosa. —. —. . . . 4. . . 54. Cardamine. 14 Msstanmatenesosupescotats i ss ES a IS: Estiomiates cmalàmines lo es SN AC i 8: 15) Silicua cilíndrica, aprimada a la base, flors grogues. 51. Hugueninia. DC aN EAC ON A PS il Pa A Lila eta du ala d a6. Silicua deprimida, flors blanques, rares vegades rosades o violacies, I6 53. Arabis. Silicud convexa, HOrs É drogues Leo a dies ie a Ad Le ls grogues, estil cilíndric, envà de la silicua prim, llevors Y ala— CdESt A ea va L . o. 4. 46. Erysimum. di Flors albo- Gens ais cle curt o St envà esponjós, llevors oblon- DIR EL Ne aa ae ale 45: COBEINgIa. one deprimida o tetràconar es en Le a La, Leer EQ. SIC aC a rICa im ea ns en ia a EA a MC L 20, Re Or deprimida, làmines de l'estigma connivents, flors violades o 19 VEFIMCIES a ae E Ac IMattiiola: Silicua tetràgona, làmines de l Estigina divergents, flors grogues, 44. Cheiranthus. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crucíiferes. S. 12 - Silicuoses. ( Silicua aprimada pels dos caps, làmines de l'estigma obtuses, fulles Silicua subtetràgona, valves t1-nerves, estil deprimit, llevors llises, al- guna vegada uniseriades, plantes de paratges àrits. 38. Diplotaxis. Silicua cilíndrica, subdeprimida, valves sense nervis, estil cilíndric, llevors alveolades, plantes de paratges humits . 52. Nasturtium. 23: JEN a GES desa LE ese EL ds VA, HEOeSperis. j Silicua engruixida a la base, lacat 3 É Re Abudes, fulles en- TERES O: SIDUGOSES- ue a a a ena o a INICI CON I A: AI Estigma fès en dos lòbuls connivents sues, el a a ESUDIMAENtENQ(OSCOLBE SS as Mar cal Bea eq ay EL Sa Silicua de 15-20 mm., valves 3-nerves, estil ensiforme, gairebé tant ds llarg com la silicua, fulles lirato-pinnatífides. —. . 35. Eruca. Silicua de 40-45 mm., valves 1-nerves, estil deprimit, molt més curt que la silicua, fulles enteres.. .. . . . . . . 40. Moricandia. Secció 2." — SILICULOSES. Silícula articulada, article superior globulós, arrugat, 2 sèpals gepe- ruts, flors grogues, fulles inferiors peciolades, lirades, les superiors sentades, dentades ee MBA Ra pIStRUI: Siliculaimovanticuladar Les ES RC Le dell ca El vi USilicula: dehiscentsr es ere a NU EIs a Cas 3. l'Siitcula indebiscent o mi sta TEA rata RE 3 i Silicula latisepta o d'envà tant ample com les valves... —. . 4. l Silícula angustisepta o d'envà molt més estret que les valves . — 13. i Silícula de valves molt convexes, globulosa o elipsoidal .. . —. 5. l Silicula de valves quasi planes, ovada o elíptica.. —..—..—. . . I2. 5) t Valves de la silícula amb costelles o agullons, raíms opositifolis. 6. l Valves de la silicula sense costelles ni agullons. —. . . . . Te — Valves amb 3 costelles setoses, estil cocleariforme, celdes 4-espermes, 6 raíms de 10-30 flors . —. . GO CarriChtera: Valves cubertes d'agullons, Estil Dei celdes 1-espermes, raíms SOC D OGES, a et Ter a Le a Le fet patic Es Mida Es TO SUCOO NEE: 7 Valves uninerves, filaments estaminals ni alats ni dentats . . 8. Valvesisensemervis: a Pipciles vn sen CA Elena ie a LOS Silícula trasovoideo-piriforme, llevors oblongues, finament estriato- 8 xagrinades, flors d'un grog pàlit .. . . . . . — 65. Camelina. Silícula globulosa, flors blanques... —. . . . .:. . . 9. 84 FLORA DE CATALUNYA Crucíferes. S. 2.7 - Siliculoses. Els estams llargs geniculats, llevors nombroses, llises, anguloses, ala- des alàpex . . . Gar ernera. Estams tots drets, 2-6 Men orde tub erculoses) no alades, 62. Cochlearia. 9 Fulles sentades o pinnatisectes, plantes glabres, filaments estaminals ni alats ni dentats, flors grogues o blanques, llevors generalment nombroses a cada celda, 2-4 seriades. . . . . . 61. Roripa. Fulles enteres, plantes cubertes de pèls estrellats, filaments estaminals alats o dentats, 1-8 llevors a cada celda, 2 seriades .. . . . II. Gsdes I-4 espermes, filaments estaminals generalment alats o den- tats, flors grogues o blanques ... . ES 7 AIYSSUIM. qu, 6-8 espermes, solament els ACS dels 4 estams majors den- tatSs dors DIan ques: a ec pes a ie a 58. MènioCus. II ( Sèpals no geperuts, pètals enters o bipartits, grogs o blancs, silícula petita, convexa, amb nervi dorsal, llevors ovades o elíptiques, àpte- 2 ANLeS L dd a 400. Draba. Sèpals cus CE enters, cel és -venosos, silícula gran, molt de- primida, elíptica, sense nervi dorsal, llevors alades. 56. Lunaria. Pètals desiguals, els dos exteriors més grans... . . . . I4. DES DECat A A rada tua as de ges 5 ( Pètals molt desiguals, estams no apendiculats, estil filiforme, celdes r-espermes, funicol penjant del sostre, fulles caulinars. 75. Iberis. 14 , Pètals poc desiguals, estams amb una petita escama petaloide a la base, estil quasi nul, celdes 2-espermes, 1 funicol penjant y t altre . o lateral fulles gairebé totes formant rosetó basilar . 76. Teesdalia. Valves de la silícula no carenades, silícula cordiforme, funicol pen- I5 jant del sostre, raím corimbiforme, flors blanques . 82. Cardaria. Males delasiicula carenades iv dei UN AA a ae ia amb IG: , Silícula triangular, funicols laterals, raím fructífer llarg, flors blan— ques, a vegades apètales. . . . . . . . . . 79. Capsella. I DC arbICular OIelIpEICA Nas Ed dl Mara NR E da, Celdes monospermes, funicol penjant, flors blanques o rosades, al— guna vegada apètales. . . . SN 8r. Cepidium: Celdes di-, polispermes, funicols laterals Cara dec lia VO DOS Valves no alades, flors blanques, fulles pinnatífides. 80. Hutchinsia. Malvestamplementaladesmes gu ee ae ea ee le le ee Ge IQ: Silícula orbicular o bé oblonga, flors violetes o blanques... . — 20. Silicula quasi didimia, HOrS grOguess a ee i Re 85 PUBLICAC CIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cruciferes. S. 2. - Siliculoses. Els estams majors, alats y dentats, llevors ovoides, flors violades... 77. Aethionema. Estams ni alats ni dentats, llevors ovoides, flors blanques... 78. Thlaspi. 20 Silícula angustisepta, £ alada, de valves t-espermes, flors grogues. — 22. El Bilicala fatisenta CUERICL d ugod: 0n Ca Vora ea fan Silícules cuneiformes, subalades, penjants, negroses a la maturitat, estil nul, plantes glabres o pubescents ..—. . . . . 72.Isatis. Silícules orbiculars, quasi dídimes, dretes, groguenques a la maturi- tat, estil filiforme, plantes erissades. —..—. —. 4. 2.0.2 (280 jors apendiculats . . . RA 898. lOpdrepa: Sèpals no esperonats, pètals breument beuicalats: estams no apen- dicilats vi NS SL UR EN A ES AS EISCI tela 23 Filaments dels 4 estams aa alats y denticulats o soldats de 2 en 2, flors grogues... . Set xes MC Filaments estaminals, ni ale ni ganes ni Macia qae Ci2: 24 Filaments dels 4 estams majors alats v denticulats, silícula orbicular, estil nul, flors grogues . . . 4. o. 59. Clypeola. Filaments dels 4 estams majors soldats 222, silícala ovoideo-globo- sa, estil lingúiforme, flors d'un grog obscur, venoses.. 68. Boleum. 254 Petalsibiancsio mulsiper abont Le qe res La dE dl ea LE el TE EEISIS ERODUEDCS (JP et ese ie saalues OC ct SA lec oa aa NIC X 2 sèpals esperonats, pètals llargament unguiculats, els 4 estams ma- 26 i ( Silícula ovoide, unilocular, pètals desiguals, fulles caulinars enteres, 27 amplexicaules, auriculades.. . . . NE 67. Calepina. Silícula reniforme, bilocular, pètals LE uall fulles Gandia pinnati- partides, peciolades 4 2. enteses tel mi les al ES SEBEDICEA, Silícula globulosa, unilocular, no alada, duia drets, fulles caulinars 28 auriculades, plantes piloses. . . dei a 6BNESHB: Silícula subtriangular o subtetràgona, CEE (baies ES a EL): / Silícula subtriangular, de 3 celdes, les dugues superiors colaterals y estèrils, fulles caulinars amplexicaules, auriculades, planta glabra, 9 64. Myagrum. Silícula subtetràgona, de 4 celdes, superposades per parells, fulles caulinars sentades, no amplexicaules, plantes piloso-glanduloses... 71. Bunias. 86 FLORA DE CATALUNYA Secció I." — SILICUOSES Genre 32. - RAPHANUS L. (Del grec búçavoc, el rave.) Flors blanques, violades o groguenques, grans, sèpals laterals geperuts a la base, pètals llargament unguicolats, silicua indehiscent, esponjosa y continua o monili- forme y lomentacia, amb bec llarg y cònic, llevors globuloses, fulles inferiors lira- des, plantes erissades. / Silicua oblongo-cònica, bilocular a la primera edat, inflato-esponjosa, sense estrangulacions ni articulacions transversals, flors blanques o violades, ED. 110. R. sativus. Silicua moniliforme, primitivament unilocular y a la maturitat lomentacia, Lo flors blanques o groguenques . . . . . . III. R. raphanistrum. 110.: R. sativus L. (rave que se sembra o cultiva, al revés delsilvestris.) Sinonimia. — Cast. ràbano, fr. rave y raifort (chou)rave, (chou)navet (cf. betterave), if. rafano, port. rabào, angl. radish (del llatí, radix), al. die Rúbe (llat. rapa : brassica rapa), das Radies (fr. ra- dis), der Rettich, Rettig (del llat. ràdic-em (: ràdix) el rave (1). Arrel carnosa, inflada, tronc de 6-10 dm. dret, fistulós y ramificat, fulles inferiors lanceolades, dentades o inciso-dentades, flors blanques o viola- des, amb venes d'un violeta fosc, silicues inflades y esponjoses, insensiblement atenuades en bec, sense estrangulacions ni divisions en articles transver- sals a la maturitat. — a. RADICULA DC. — Arrel petita, globoso-de- primida o bé oblonga, blanca o vermellosa, picant. — B. OLEÍFERA DC. — Arrel llarga, prima, blan- ca o vermellosa, Y picant. — y. NIGER DC. — Arrel grossa, carnosa, oblon- go-globulosa o allargada, negrosa, molt picant. Geografia. — Cultivat y subespontani en molts in- drets. — Primavera. III.: R. raphanistrum L. — R. silvester LamE. (com rapistrum, el nap silvestre, està format ra- phanistrum.) 4 (1) Es curiós el manlleu d'aquests noms alemanys, der Rohl (caulis), der Rúrbisz (cucurbita), die Pflanze (planta), tots emmanllevats al llatí, L'anglès radish es una man- lleuta més moderna del francès radis. 87 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crucíferes. G. 32. - Ràphanus. Arrel prima y dura, tronc de 2-6 dm., dret, ramificat, fulles superiors ovades o lanceolades, flors blanques o groguenques, amb venes grogues o violades, silicues primes més llargues que'ls pedicels, amb articles nombrosos y ben marcats, el ter- minal 3-4 vegades més curt que'l bec. Subsp. R. LANDRA Moretti. — Silicues gruixudes, més curtes que'ls pedicels, amb articles poc nombrosos y poc marcats, a vegades reduits a un, l'últim 1-3 vegades més curt que'l bec. Geografia. — El tipus, comú als sembrats y demés cultius del litoral, Vallès y Bages.— Vich (Masf.). Al litoral y rarament al Vallès la subv. ALBA F. Gér., de pètals blancs amb ve- nes violades. La subs. R. LANDRA Moretti, al Pla del Llobregat. — Priorat (Csta.), litoral, cap a Cada- qués (Trem. 1), Roses, Castelló, cap a Sant Joan ses Closes, platges de Torruella, Pals y Bagur (Vay.), Port-Vendres (Bub.). — Abril-Juny. 88 EECRACDE GATALUNYA Genre Se — CARILE L. (Adans. apud Coste, Gaertn. ap. Hooler) (De l'àrabe (Arc., Hool.) gàgoullà, paraula de que fa us Serapio.) Flors blanques o lilacines, bastant grans, sèpals drets, els laterals geperuts a la base, raím fructifer llarg, clar, pedicels curts, gruixuts, ascendents, silicua inde- hiscent, biarticulada, article superior tetràgon, amb dos caires aguts, caduc, l'infe- rior obcònic, amb dugues dents laterals y bicornut al àpex, persistent, monosperms tots dos, llevors oblongues, penjants al article inferior y dretes al superior, plantes glabres, tronc de 1-3 dm., flexuós, ramificat desde la base, fulles carnoses. 112. : C. maritima Scop. — Bunias Ca: Eile L. (per viure en els arenals marítims.) Sinonimia. — Cast. oruga marítima (eruca ma- ritima vel nasturtium marit.), fr. caquillier, ca- quille (nom aràbic), roquette de mer, 14. bacchero- ni, ravastrelli, angl. sea-rochet. Geografia. — Arenals de tota la costa. — Primavera. - Estiu. Es planta acre, excitant, antiscorbútica, estomàqui- ca, en desús. Anguillara diu que es un poderós catàrtic. 89 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 34. - SINAPIS L. (Grec cívam y vémuv, mostassa. Aquesta paraula, y la fr. moutarde, (angl. mustard) son modernisacions de mustum ardens, per raó de que un dels ingredients de la mostassa fran- cesa que se serveix a taula es el most del ví novell.) Flors grogues, sèpals iguals, pètals llargament unguicolats, silicua cilíndrica o sub-tetràgona, de valves 3-nerves, dehiscent, estil cònic o ensiforme, llevors uni- seriades, globuloses, alveolades, de sabor picant, fulles inferiors lirades, o pinna-— tífides, les superiors no amplexo-auriculades, plantes piloses o pubescents. / Bec de la silicua ensiforme, amb nervis aproximats al centre de les cares, més llarg que la silicua erissada, freguentment seminifer a la base, fulles totes , 3. peciolato-lirades . . . . . . . o. o. o. o. o. o. eo EI3. S. alba. Bec de la silicua cònic, amb els nervis equidistants, més curt que la silicua FEDERAIMED CIA DEA St dr a RA ies de Ona ps ca ali ego al Estil caduc, sèpals tot lo més tan llargs com el pedicel, fulles superiors sen— tades, pIantES antalS Se lia ei rem 114. S. arvensis. 2 j Estil persistent, seminifer, sèpals un poc més llargs que'l pedicel, fulles totes peciolades, plantes bienals o perennes. . . . 115. S. Cheiranthus. 113.:S. alba L. (Hooxer). Brassica alba Boiss. (del llatí albus, blanc, pel color clar de la llevor.) Sinonimia.—It. ruchettone, senapa bianca, ang. vvhite Mustard, al. vveisser Senf. Anual, piloso-erissada, tronc de 3-8 dm., dret, ramificat, fulles fotes peciolades, lirato-pinnati- partides, amb els lòbuls sinuato-dentats, pedicels fructifers tan llargs com les valves, molt oberts, silicues curtes, oblongues, oligospermes, erissades de pels blancs, valves amb 3 nervis sortits, bec ensiforme, més llarg que la silicua, ordinariament seminifera a la base, llevors grogues, finament alveolades. Sinapis alba Geografia. —Terres de cultiu, Tarrassa, a n'algún hort, probablement accidental. — Poc cultivada y quasi espontania (Csta.), roques de Castellfullit d'Olot (Vay.).— Abril-Maig. go bb" FLORA DE CATALUNYA Crucíferes. G. 34. — Sinapis. II4.:S. arvensis L. — Brassica Sinapi- strum Boiss. — B. Sinapis Visiani. (que's trova als camps.) Anual, piloso-erissada, tronc de 3-8 dm., dret, ramificat, fulles inferiors lirades, les superiors sentades, ovades o be oblongues, sinuato-dentades, pedicels fructifers gruixuts, molt més curts que les silicues erecto-obertes, sèpals tan llargs com el pedicel o més curts, oberts, pètals d'un groc fosc, silicues glabres o erissades, valves de 3 ner- vis prominents o de 5, dos d'ells poc sortits, bec cònic, més curt que la silicua, llevors pardes, fina- ment alveolades. 8 viLLOsA Mérat.— Silicues erecto-aplicades, erissades de pels reflexes. Geografia. — Comú a les hortes y camps : litoral y Vallés, Pla del Llobregat y de Vich (Masf.l), a l'Empordà, Castelló (Vay.), Castanesa (Compú. I). La B viLLosa Mérat, a Ribas, per les vores de la carretera. — Juliol-Septembre. 115.:S. Cheiranthus Foch. — Brassica Cheiranthus Vill. (per una certa semblansa amb el violer groc) Perenne o bienal, troncs de 2-6 dm., ramificats, F foliosos y erissats, fulles totes peciolades, pin- nato-partides, les radicals en rosefó, amb els lò- buls ovats y sinuato-festonats, flors grogues, grans, sèpals un poc més llargs qu'el pedicel, drets, connivents, erissats al àpex, que a la fi pren en un color lívit, silicues glabres, obertes, ascendents o penjants, bec cònic persistent, seminifer, 4-5 ve- gades més curt que la silicua, llevors negres, al- veolades, planta polimorfa. Geografia. — Roques y llocs pedregosos de les montanyes: Montseny, a les roques de Puigsacarbassa, Nuria, la Molina. — Montserrat (Csta.), Monàs, Molló, Tragurà, la Toza (Vay.), Pir. centrals (Comph. 1), a la Vall d'Aràn, Arties, Canejan (Llenas 1), Port de Be- nasque (Zett.). — Juliol. N. B.— Encara que havem trovat a Tarrassa la SINAPIS HiSPIDA Schonsb., la considerem accidental. La S. nigra L.— Brassica nigra Roch, es la que s'adapta més com a condiment, encare se barreja amb llevors de la ALBA y de la ARVENSIS Y fins ab les de Brassicae y Raphani genera. Pera la preparació dels sinapismes ser- veix la NiGRaA. Irrita la boca y les glàndules salivals del bestiar que la punteja, un cop ha bullit se pot ben men- jar com qui menja cols. La mostassa blanca (herbe au beurre dels francesos) no es tantirritant, pero té les me- teixes proprietats, un xic atenuades. (1) (1) Del nom greco-llatí sinapi(s) ne ve l'alem. 'Senf, it. senape, esp. (a)xenab(l)e (ant. ortografia) angl. se- nepe—àr, cinàb (mostassa) -— grec. senabre (Senfstrauch ap. Vogel Dicc.) cat., sinapisme com a cataplasma (v. sinapigo): en grec modern : Xa(u)ibóva, portastrum , al. vvilder Senf, sénevé fr.. que també es el RAPH. RA— PHANISTRUM: (angl. cadloci, callocR): a les Balears ravenissa groga, lapsana (al. Actersenf, sinapi (Diosc.) Athe- nienses napy appellaverunt vúzu (Theophr.), saurion caúpiov (Plin.), alii thapsi appellant. La llevor de la mostassa com a molt petita que es, serveix de nom de comparació: non decidit e manu ejus semen sinapi unum (avarus est) v en fr, ne vault pas un grain de moutarde. 91 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 35. - ERUCA DC. (Lo meteix que ERUCAGO y ERUCASTRUM, del verb llatí urere, cremar, pel gust de les lle- vors. Altres tenen a la paraula eruca (que també vol dir oruga) per obscura. Segons S. lsi- doro de Sevilla, eruca sería una alteració de urica, de tro. Els italians n'han fet ruchella, els francesos roquelte, y els anglesos rochet.) Flors blanques, grogues o violàcies, sèpals laterals una miqueta geperuts a la base, silicua dehiscent, curta, oblonga, subcilíndrica, valves 3-nerves, amb els ner- vis marginals quasi confosos amb el mateix marge y semblant 1-nerves, estil en— siforme, gairebé tan llarg com les valves, llevors biseriades, penjants, subglobu- loses, llises, fulles peciolades, lirato-pinnati-partides. Calze caduc, pubescent, comunament blavenc, més llarg que'l pedicel, fu lles lirato-pinnati-partides. . . . . . . . . . . 116. E. Sativa. Calze persistent, pilós, cilíndric y a la maturitat vesiculós, tan llarg com el pedicel, fulles pinnatifides.. . . . . . . . . 117. E. Vesicaria. 116.: E. sativa Lamx. (que se sembra, sens dupte involuntariament amb altres llevors.) Sinonimia. —Ruca, cast. oruga, fr. roquette, it. rucola, ruchetta. Tronc de 2-5 dm , glabre o £ hispit, fulles un poc gruixudes lirato-partides, segments fiso-den— tats, el terminal mes gran, ovat, sèpals connivents, pubescents y generalment blavencs, més llargs que'l pedicel, pètals grans, blancs o grogs amb ve- nes violades, pedicels fructifers drets, silicues gla- bres o híspides, bec generalment més curt que les valves, llevors comprimides, hispides, planta polimorfa. Geografíia.—Terres cultivades o incultes, àrides, voltants de Lleyda, cap a Aragó y Ba- laguer, estenentse per la Segarra y baixant fins a la Puda de Montserrat y al Vallès, Bada— lona. — Falset, la Mola (Csta.). — Abril-Septembre. Les fulles de la E. sativa son excitants y's mengen com enciam y condiment. També se li atribueixen proprietats diurètiques y antiscorbútiques, y fins afrodisíaques si havem de creu- re al vers : excilat ad venerem tardos ERUCA maritos. Es la herba mentiosa, xaramago (o jara- mago), la oruga, (ant. eruga). 92 ej VS FLORA DE CATALUNYA Cruciferes. G. 35. - Eruca. 117.: E. Vesicaria Cav.(1) (del llatí vesicarius, de vesica, la bufeta, per la forma del calze fructifer.) Tronc de 3-5 dm., hispit, ramificat, fulles pin- natífides, F erissades, calze pilós, cilíndric a la flo- ració, hispit y vesiculós a la maturitat del fruit, y tan llarg com el pedicel, pètals el doble llargs qu'el calze, blancs, grogs o blavencs, però sempre amb venes purpuries, silicues elíptiques o be oblon- gues È híspides, bec tan llarg com les valves. Geografia. — Alguna vegada a Tarrassa, sens dubte importada amb els blats. — Abundant als camps y mu- ralles de la part baixa de l'Aragó, internantse a Catalunya (Losc. y Pardo). — Març-Juny. (1) Vesicaria, amb majúscula, per aposició: el genre Vesicaria es una altra crucífera. 93 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 36. - BRÀSSICA L. (Ha sigut molt discutida la etimologia d'aquesta paraula. S'ha dit si ve del celta bresic que significa col: l'origen en veritat es incert, tot lo més que's pot fer es assenyalar la for- ma grega Bpúoxn interpretat xpúuBn, qu'es la col.) Flors grogues o blanquinoses, sèpals iguals a la base, pètals enters, silicua dehis- cent, linear-cilíndrica o subtetràgona, valves amb nervi sortit y venes anastomo- sades, estil cònic, llevors uniseriades, penjants, globuloses, Y alveolades, fulles variables, plantes H glauques. ( Silicua sense bec o amb bec cònic y sense llevor a la base (asperm) . . 2. l Silicua amb bec cònic, monosperm, 3-4 vegades més curt que les valves. 5. i Silicua gibosa, llevors pardes, fulles inferiors lirato-pinnatipartides . . 3. (i Sileuano pibosutt donde io baga Sea i La Es See CdA / Silicua dreta sobre'l pedicel, llevors llises, faltes radicals virido-erissades, 118. B. Rapa. ) Silicua que forma àngul recte amb el pedicel, llevors finament puntejades, , o fulles totes glauco-glabres.. . . . . . . . . . 119. B. Napus. Raim fructifer molt fornit, sèpals oberts, més llargs que'l pedicel, silicues curtes y aplicades al eix, subtetràgones, bec 4-5 vegades més curt que les valves, llevors negres, alveolades, fulles totes peciolades. 120. B. nigra. j Raim fructifer clar, sèpals drets, a lo més tan llargs com el pedicel, silicua ascendent, llarga (4-7 cm.), cilindroidea, bec 8$-10 vegades més curt que les valves, fulles inferiors peciolades . . . . . . I2I. B. Oleracea. cinades, hispides, base del tronc hispit. . . . . 122. B. laevigata. Flors d'un groc pàlit, silicua nuosa, de 2-3 cm., fulles inferiors lirades, gla- Flors blanques, silicua estriada, de 3-4 cm., fulles inferiors pinnatifido-run- Dresitzonciolabres ee ag ES TC QUIOS as 118. : Br. Rapa L.—Br. asperifolia LamH. (Rapa, com rapum, significa el nap, en llatí, as— per, aspera, asperum , aspre, desigual, que no està llis o plà.) Herbacia, fulles radicals verdes, ciliato-erissa- des, peciolades, lirato-pinnatipartides, les supe- riors sentades, cordato-amplexicaules, flors d'un groc daurat, grans, agrupades a la floració, sèpals oberts, estams laterals ascendents, silicua dreta sobre'l pedicel, llevors llises. — ú CAMPESTRIS Roch. — Arrel prima, vertical. Geografia.—Cultivada y subespontania aprop de les terres de conreu. La a CAMPESTRIS Roch no es pas rara al Vallés, y segons Foucoud (ex Rouy) abunda com una mala herba als cultius y valls dels baixos y alts Pirineus. — Abril-Juny. Brassica Rapa. 94 s'hi FLORA DE CATALUNYA Crucíferes. G. 36. - Bràssica. 119.: Br. Napus L. (napus de Columela, es el nap també, y aquí en apo- sició amb Brassica, com si diguessim napicol.) Herbacia, fulles totes glauques y glabres, les radicals y inferiors peciolades, lirato-pinnatiparti— des, les superiors sentades, cordato-amplexicau- les, flors d'un grog daurat, grans, clares, adhuc a la floració, sèpals oberts, estams laterals ascen- dents, silicues que formen àngul recte amb el pe- dúncol, llevors finament alveolades. — a OLEIFERA DC. — Arrel prima y vertical. — 8 RAPIFERA Metzg. —B ESCULENTA DC.—Arrel carnosa, comestible. Geografia.—Cultivats y subespontanis els tipus y les varietats. — Abril-Maig. 120.: Br. nigra Roch. — Sinapis nigra L. (del llatí niger, nigra, negre, pel color de les lle- pors, mostassa negra qu'es la medicinal.) Anual, tronc de 1-I0 dm., dret, ramificat y Y piloso-erissat a la base, fulles fotes peciolades, les inferiors lirades, amb el segment terminal molt gran, obtus y $È lobulat, les superiors lanceolades, enteres o dentades, raim fructífer molt fornit, flors grogues, sèpals oberts, més llargs que'l pe- dicel, silicues curtes, aplicades al eix, subtetràgo- nes, carenades, bec cònic, 4-5 vegades més curt que les valves, llevors negres, alveolades. Geografia. — Cultivada y espontania : Sant Joan les Fonts, Creixenturi, Ciuret (Vay.), Sant Pere Pescador (Llen.l). — Abril-Juliol. 121.: Br. oleracea L. (oleraceus, paraula de Plini, vol dir lleguminós, de olus, la hortalissa o verdura, y també la col.) Tronc de 1 m. d'altura, subllenyós a la base, dret, llis y ramificat, fulles glauques, un poc car- noses, les inferiors peciolades, lirades, les supe- riors ovato-oblongues, semiamplexicaules, però no auriculades, flors grogues y rares vegades blan- ques, sèpals drets, connivents, més curts qu'el pe- dicel, silicua ascendent, llarga de 4-7 cm., cilin— droide, bec 8-10 vegades més curt que les valves, llevors pardes, llises. Subsp. BR. ROBERTIANA J. Gay. -Tronc subllenyós, la major part de fulles caulinars mitjes peciolades, flors d'un grog pàlit, silicues obertes, llevors negres, puntejades. 95 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Crucíferes. G. 36. - Brússica, Geografia. — Cultivat y semiespontani, el tipus amb les segúents varietats : ACEPHALA (col verda), CRISPA (Col arrissada), CAPITATA (col de capdell), BOTRYS (broquil), CAULIFLORA (coliflor), de Brusseles, subvar. de la CAPITATA Y altres (Csta.). — Estiu. La BR. ROBERTIANA J. Gay, a Cadaqués, en les roques calices del Cap Norfeo y penyes de la Sabolla (Trem.l, Vay.l), frequent a les roques ombrívoles de Torruella de Montgrí, aprop de Sta. Catarina (Vay.), la Sellera, cingles de St. Roch y Petja de Sant Martí (Cod.l). — Entre Colliure y Banyuls (Gaut.). — Maig. 122.: Br. laevigata Lap. (del llatí levigare, allisar, pulir, pel tronc llis y glabre.) Anual, tronc de 2-4 dm., dret, rodó, glauc, molt glabre y poc ramificat, fulles radicals en rosetó, breument peciolades, pinnatífido-runcinades, com- postes de 7-8 parells de segments punxaguts, pes- tanyosos, amb el raquis setoso-hispit, fulles cauli- nars escasses, enteres, linears, sentades y glabres, sèpals connivents, glabres, pètals blancs, amb ve- nes pardes, silicues estriades, de 3-4 cm., bec 4 ve- gades més curt que les valves, monosperm, lle- vors globoses, pardes. Geografia. — Montserrat (Csta.). — Abril. N. B.— Deurà esser molt rara puig que ni'l P. Marcet ens l'ha remesa ni l'havem trobada allí en les moltes excursions nostres, ni cap més botànic l'ha citada. 123.: Br. fruticulosa Cyr. (forma diminutiva del llatí fruticosus, de frutex, arbust.) Bienal o perenne, tronc de 2-4 dm., dur, sub- llenyós y una mica híspit a la base, ramificat y quasi nu, glabre a la part superior, fulles glauces- cents, les inferiors peciolades, lirades, de seg- ments obtusos, el terminal molt gran, un poc se- toses, les superiors sentades, linears, enteres, sè- pals drets y un poc oberts, pètals d'un grog pàlit, silicues nuoses, de 2-3 cm., bec 4 vegades més curt £ io que les valves, generalment monosperm, llevors o Brassica fruticulosa. — i: o pardes, globuloses y finament alveolades. Var. RuBECULA Csta. — Planta de color verme- llós, anual, no subllenyosa a la base, fulles poques y més petites, cubertes de pels petits y bulbosos, a la base, les vores dels sèpals y venes dels pètals, vermelles. Geografia. —Comuníssima als olivars, vinyes y vores de camins de Roses y Cadaqués, Blanes, Lloret y Tossa. — Vallvidrera (Masf.), Tibidabo (Sen.), Mataró (Ferr.l). La vAR. RUBECULA Csta, als camps de Lloret (Trem.l, Compi.l), Sant Feliu de Guíxols, Llansà, la Selva, etc. (Bub. sub BR. TOURNEFORTII Gouan). 96 3 de esti d de Ciencies, Monografies, Ressenya, Bibliografia. i. d — Fascicle a ip a SA Del eeaC de. olis P Datseicte TS ae ria a La Ec EST 4 ptes: Fascicle HI. Dra aieeió de ES iii EL REEMPSO. qe A Catalunya. Era iió, Descripció, Geografia, Iconografia, per JOAN d LA Y ANGEL SALLENT. Fascicle I (pàgines de il) A SAL ptes. SECCIÓ HISTÒRICO .ARQUEOLÒGICA 1 cidria de l'Institut d'Estudis arri Grans volums de més de 500 planes, pro— o fusament ilustrats. gle ON uari meMvI, de 540 pàgines, molts grabats y una tricomía.. . , regs ptes. OMCMYIIL, — 1 de 650. gan d ago dei y pimes apart, des 30.9 MOMIX-R de 792 xo 300 xy. 9 Ac Pe a de ze: 30: en intures Murals Catalanes. Se publica en fascicles monogràfics, gran foli, ab I racions di lagió Stones en tricromia. RE ED CE IR de A ie sie a TO PES: I de al Sant Martí de Fonollar, Su Miquil della Sur, reia et isa DO í ul. Tahull y Bohí, Santa María d'Aneu, Sant Pere del Burgal. 10 y One es Catalanes. Estudi y descripció de les monedes carolingies, comtals, se- n3 yorials, reials y locals propries de Catalunya, per JoaQuim BorET Y Sisó. Obra ompleta en tres volums. AE a sie DEA Ra as ter Me 10 ptes, Lama te pri ia de Tania oi a ae A EC LD MI y darrer. . MES ul ar ns SORCPS ie lent DP DE DG IU ECA IES 20 Y T ats per l'Historia de la Cultura Catalana Mig-eval, publicats per A. Ru- Livcu. Obra completa en dos volums. Lh contenint més 500 documents. . . 4. LL LL LL LL Lc. 16 ptes. rquitectura Romànica a Catalunya, Y per J. PuiG v CADAFALCH, A: DE FALGUERA DAY. Obra completa en tres volums. Precedents : l'Arquitectura romana, l'Arquitectura cristiana due DE eCIOMàDICA LS de, sie a Se atacada MO eta Pe da DO DIES es Desde'l segle ix a les derreries IR (ES dec Pr ara it 25 )Y d'Auzias March. Edició crítica en vista de tots els manuscrits y totes les r AmapEu PAGÉs. Obra EG a en tres volums. ANA re 12 ptes. es Hege Traducció en vers dé Joan Maragall i text grec amb la traducció D màla ius S A ANS UDIS CATAL : BARCELON UTACIÓ , ITUT D U DE LA DIP INST al a ja ax. INSTIT UT Rel. ESTUDIS CATALANS Arxius de l'Institut 4è Ciencies. x Any E Ser PCI NE 4 ples. : x és NU SE RSS IE CEPA LS des En cs ML 4 A o ad espera De VE ne" Gea ès a a de Da Ed x y., NN. dd 8 i sl. x 408 4 or x AS RS , hi j Mo Pel x IV, — Fascicle: 2leemceaióiensaaierveyaa sien mèreadar iaia eaemeryiats CA RS 4 dE i Pesca" danartrerseaiates sumant tar esaiamenanasmener EN i 2 , de Da ed da PERE an aa ed vet Pa EL Gea Rap Rasa NS Zen EES pa.) RA 4 x: Es y AS EI deci A IA TE XD ES CES ES, Et dP) i y. 4 Li aa ea Pe aa i ee DI Sa Pd PEE: d'e ue se Usie rea a a avans Du anr a é . Ll I a ac ea a OGEN I UCD a daia Cor: DS Ed RP, S y x VII, REI DES) a ERC DES ERC A . ad 2 y y Flora de Catalunya, per J. CAbDEVALL i A. SALLENT, —- ç S Volum 1. Eaelcles L US IV Vi tr ca cret sie es Y) Ras v. Cada un ds bó . y x IL : Sy É es: i Treballs de la Societat de Biología, publicats sota. la direcció de A. Pi SUXtR. Pia à Volum ds AOUZ sie Po sn) ha se RS Eet PD ce o a ae tea SV EE EA As LO DIES y BR S I pa des PES JE IO dins Lorena locat pa ami Da VE pia a SES Pla PEN o a Ca cle Ep ie io. x SD 3 ULL, LOUS era ea dei Lara rere aa eds a o a a NS ED DR i AO) : RED 3. IV, dE Era AR IAC SS NE CA 10.9 d L V, EQ Micro Ca Lear a a Ralc a Pho PREA DIES Da eis is ener OD DEEMBR, Fauna de Catalunya, dirigida per Josep M.. Bori t PicHor. j Malacología. Fascicle I, per M, CHIA J.0seen ocre raona ir eeeaa 5 ptes. y x H, y dis 5.4 as x NI, 9 y Lx ve Entomología. DIPTERS. ......2. ce, Fascicle I, perd ARIAS ec EE 5 ptes. : i y CoLsorTEns. G. Carabús. , I,cx. Ac CODINA are, Pi DIOMmSA, Treballs de l'Institució Catalina d'Historia Natural. 5 ç VOLS SCG LO Neri a E SS Cal El 1a d'Or te daca a Co aSa tea dades viéce. 10 ptes. Ad L: I, 1916 (en preparació). 3 I . fe: i Treballs de l'Estació ArològleA de Barcelona, per E. FONTSERÈ, ns Dra Volum I, 1914. vas ds at oh arees BRANCA P168: Me sn , U, LOS Eres Peral P de) Ve brta Ca VIA das en Pes sa ade . . En premsa Col'lecció de Cursos de Física i Matemàtica, dirigida per E. TERRADAS. Volum 1. Els elements discrets de la materia i de la radiació.—Conferencies per E, TeRRaDàs, recullides per J. POLIT.ò., era ee io ca eta des 3 ptés. Volum II. Teoria de la Representació Conforme. — Sais per j. "Rex 'Pasros, redactades per E. TERRADAS .. . Qi... 22244 SS RED pa a ueci Dita 3 Des: Biblioteca Filosófica, dirigida per EUGENI D'ORS. Volum l, VivES A ANGLATERRA, per FOSTER VVATSON... da gavens vs En premsa , Ii, La NATURA l'L'HiSTORIA, per PEDRO DORADO MONTERO. .....44 2 — FLORA DE CATALUNYA Gènere 179. — TRIFOLIUM L. (llatí trifolium, ap. Plin.: corresponent al grec zptevàiov, pels tres folíols de les fulles). Flors purpurines, blanques o grogues, en capítols, calze tubulós o acam- panat, frequentment bilabiat, corol'la en general marcescent, pètals soldats per les ungles entre sí i amb els estams o l'estandard, ales més llargues que la carena obtusa: estams diadelfes, amb els filaments un poc insensiblement engroixuts a l'àpex, estil filiforme, estigma capitat, llegum ovoide o bé oblonga, molt petita, inclosa, generalment indehiscent, r-2-sperma, rarament oligosperma, plantes herbacies, de fulles trifoliolades, de folíols enters o denticulats, estípules peciolars. Flors grogues, llegum ostensiblement estipitada —.. .. . . . 2. 1 4 Flors vermelles, rosades o blanques, llegum sentada o breument esti- CE ade a LL pea Ndc aC a A Dr peres superiors, almenys les florals, oposades, folíols sentats, flors 2 que es tornen brunes, lacinies calicinals -- pestanyoses . . 3. lFulles superiors alternes, plantes anuals, lacinies calicinals glabres..— 4. (Plantes perennes, de rizoma groixudet, folíols subrombals, flors d'un bru clar després de la floració, capítols subglobulosos, pedicels iguals altub del calze, estil igual a la meitat de la llegum —679. T. badium. 3 ( Plantes anuals, d'arrel prima, folíols oblongs, flors d'un bru negrós després de la floració, capítols oblongs, pedicels molt més curts que el tub del calze, estil igual a la quarta part de la llegum, 680. T. spadíceum Folíols oblongs o bé ovato-oblongs, estil igual o apenes més curt que la llegum . DS a a Sals dent dr AD ea CE Folíols trasovato-cuneiformes, estil 4-6 vegades més curt que la CEL a PRE ADE DE ea Ei aa Ci 6, 4 i Flors d'un groc daurat, capítols ovoides, peduncles rectes, robustos, tan llargs com les fulles, estandard fortament estriat, estípules lanceo- lades, no dilatades a la base. . . . . . — 681. T. aureum Flors d'un groc fosc, capítols hemisfèrics, peduncles ascendents, subfi- liformes, molt més llargs que les fulles, estandard poc estriat, estí- pules ovades, dilatades a la base. . . . . . 682. T. patens. Flors d'un groc viu, capítols ovoides, compactes, de 15-40 flors, estan- dard fortament estriat, pla, bastant encorbat a l'àpex, troncs i pe- 6.4: duncles bastant robustos .. . . . . . — 683. T. campestre. Le d'un groc clar, capítols globulosos, clars, de 2-15 flors, estandard 5 llis, carenat, a la fi un poc encorbat a l'àpex, troncs i peduncles HOCIES OS CADICIATS i loc tera LT et (les EA Del aioi a esta IA La Ps PUBLICACIONS DEUL'INSTITUT DE-GIENCIES Lleguminoses. OO G. 179.-Trifolium. Peduncles filiformes, rectes, més llargs que la fulla, capítols poc espes- sos, de 6-15 flors, estípules ovato-agudes, dilatades, arrodonides a la base: tronc prim —. . SIS 84. "T'ORGiaaE: 7 $ Peduncles capil'lars, Hguosos: (on 0 za llargs que la fulla, capítols molt petits, clars, de 2-6 flors, estípules oblongo-agudes, ni dilatades ni arrodonides a la base, tronc filiforme — 685. T. micranthum. Calze vesiculós després de la floració, capítols bracteolats —. . 9. di rio 'vesiculós després ide la Horació LE a de pega ES ( Capítols peluts, calze bilabiat, de ro nervis, de no escariosos, lle- gum sense bec, I-sperma . . . 10. 9 Capítols glabres, calze no bilabiat, de 20 nervis, DEA escariosos, lle- gum bequeruda, 2-4-Spermar Le nirie a ocanl a Nen e aa ee Ds Plantes perennes, radicants, pecíols i peduncles peluts, bractèoles grans, formant un involucre multipartit, llavi superior en forma de casc, acabat en 2 dents ben visibles i no divergents, 686. T. fragiferum. Plantes anuals, no radicants, pecíols i peduncles glabres, bractèoles molt petites, truncades, formant un involucre molt curt. —. . 11. Tronc ajagut, peduncles més curts que la fulla, capítols cotonosos, llavi superior del calze globulós, acabat en 2 dents curtes, ocultes pel toment, corol'la torta o semiresupinada 687. T. tomentosum Tronc ascendent, peduncles de longitud variable, capítols peluts, llavi su- perior del calze ovoido-cònic, membranoso-reticulat, acabat en 2 dents llargues, divergents, corol'la resupinada — 688. T. resupinatum. (Calze fructífer, ovoide, profundament fès a la base de les 2 lacinies superiors, llim de l'estandard una veg. més curt que l'ungla, folíols tots ovato-cuneiformes, flors vermelloses . —689. T. spumosum. Calze fructífer, turbinat, no fès a la base de les 2 lacinies superiors, llim de l'estandard una veg. més llarg que l'ungla, folíols inferiors trasovats, els superiors lanceolats, flors purpurines, i 690. T. vesiculosum. Calze glabre, com tota la planta, fors bracteolades —. . . 14. 13 Res pelut, de dents pestanyoses: flors quasi sempre no brac Egea 24. Plantes perennes, de'mizoma groixat, — desti ea ia a EE. na ds aDUAIS, Canela Ra e ie LLET ES rs El et en IO, Rizoma llenyós, folíols lanceolato-linears, flors grans, purpurines, en capítols clars, sobre dngr radicals, llegum trasovoide, contreta al mig e. ve SR a 094.0, opina: Rizoma no llenyós, "folfels ovats o Bacirals flors mitjanes, rosades o blanquinoses, en capítols espessos —..—. —.. . 4. ee ls . 16. 98 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses G. 179.-Trifolium. 'Peduncles axil'lars quasi a tota la longitut del tronc, rizoma simple, curt: tronc prostrato-ascendent, folíols trasovato-lanceolats, estan- dard una veg. més llarg que el calze, llegum exserta, estipitada, 692. T. élegans. Peduncles axil'lars limitats a la base del tronc, rizoma ramificat, cun- feta oct tats ah da OA aa AO, EN TER Tronc prostrato-radicant, folíols iii Gebilaent nerviats, estípules l bruscament alenades, flors albo-rosades, a la fi reflexes, capítols 1 grossets, llegum bonyeguda . . . . . . . 693. T. repens. Tronc prostrato-ascendent, no radicant, folíols petits, fortament ner- viats, estípules insensiblement acuminades, Per petits, llegum no bonyeguda US Mota i 18. Peduncles caulinars, flors Ec, pedicels més lates que es dents del calze, les superiors més llargues que el tub, estandard 3 veg. més llarg que el calze. . . . re er GAS VE. pallescens: Peduncles radicals, flors dretes, GRES més curts que les dents del calze, les superiors més curtes que el tub, estandard I veg. més Mi ante cit es ea al co api Sta 095, E. TRalii: 'Folíols oblongs o lanceolato-linears, fortament nerviats, denticulato- glandulosos: estípules amplament ovades, obtuses, flors rosades en capítols globulosos ..—.. . . . . . . 696. T. laevigatum. Folíols trasovato-cuneiformes, denticulats, no glandulosos, estípules acuminades o aristades, flors Sun o rosades en capítols globu- losos SS LE Dep US LA Ses SPA NES LRd 20. Peduncles llargs, tan o més que la fulla, corolla grandeta, 1-2 veg. més llarga que el calze, llegum exserta, bonyeguda, fistonada al marge inferior, folíols freqientment tacats de negre, 697. T. nigrescens. Peduncles nuls o més curts que les fulles, corolla molt petita, més curta que el calze o poc més llarga, llegum inclosa... . . 21. zi Capítols -- pedunculats, lacinies calicinals desiguals .. . . . 22. Capítols sentats, lacinies calicinals quasi iguals... . . 2a, (Peduncles axillars groixuts, rígids, els inferiors iguals a les fulles, flors no reflexes, capítols espessos, lacinies calicinals molt des- iguals, estandard no escotat, igual al tub del calze, 698. T. parviflórum. Peduncles axil'lars prims, flexuosos, tots molt més curts que les fu- lles, fors a la fi reflexes, capítols clarets, lacinies calicinals poc des- iguals, estandard escotat igual al tub del calze o un poc més llarg, 699. T. cernuum. l 99 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses G. 179.-Trifoliums gada del tronc: lacinies del calze ovato-aristades, estandard més ls rosades, capítols globulosos, multiflors, disposats per tota la llar- llarg que els sèpals, fulles superiors oposades. 700. T. glomeratum. 23: 3 5 3 i Flors blanques, capítols ovoides, pauciflors, agrupats a la base dels troncs, lacinies del calze lanceolato-acuminades, estandard més curt que els sèpals, fulles totes alternes .. . . 701. T. suffocatum. L Plantes perennes, de rizoma llenyós o cundidor. Q. . . 4. . 25. 4 i Plantes anuals, d'arrel prima nes cgede aca i, vogeler Se enca ela): Flors blanques o groguenques, lacinies calicinals lanceolato-acumi- nades iu /s Dis emés db RI Flors purpurines, cis Llar ds RR TS i a LE ca SAD ER dE 25 calicinals quasi iguals, la inferior igual al tub, fulles totes alternes, folíols glabres per sobre. . . . . . . 702. T. montanum. Flors àlbido-groguenques, dretes, capítols globulosos, sentats o sub- sessils, lacinies calicinals molt desiguals, la inferior més llarga que el tub, fulles superiors oposades, folíols peluts per les 2 cares, 703. T. ochroleucum. Folíols oblongo-lanceolats, coriacis, fortament nerviats, denticulats, l Flors blanques, a la fi reflexes, capítols ovoides, pedunculats, lacinies capítols oblongo-cilíndrics, calze de 20 nervis, lacinies calicinals molt 27.0, desiguals i. peci ós 4 AS OE rubens. jFotfels ovats o bé ij ines plata idelalment nerviats, quasi enters calze de IO nervis, lacinies calicinals desiguals —. . . . . 28. Tub del calze glabrescent, gorja oberta, peluda, estípules lanceolato- I acuminades, fulles totes peciolades, rizoma cundidor, 28: 705. T. medium. Tub del calze pelut, gorja tancada per un anell callós, glabra, estípu- ( les ovato-acuminades, fulles superiors subsessils, rizoma vertical, 706. T. pratense. Capítols pauciflors (2-5 fèrtils), axil'lars, peduncles dels inferiors refle- Xes, que s'enfonsen a terra després de la floració, flors blanques, les exteriors estèrils, tub del calze glabre, estandard escotat, llegum in- BO etaclosa ra eS LL. 707. T. subterràneum. E apítols multiflors, RE A 0 pedonculats. però no reflexes ni que s'en- LOOSIDEa LEPI AA A SCA LE UERE a AE Era A IO (Capítols axil'lars i terminals, tots sentat. —..—.. —.. . . . . 3n i Capítols axil'lars pedunculats o tots terminals .. —. . . . . 833: I0Q i FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses G. 179.-Trifolium. Flors blanques, calze coriaci, amb la gorja tancada per 2 llavis callo- sos, de lacinies recorbades, espinescents, corol'la més curta que el calze, folíols coriacis, amb els nervis laterals arquejats cap enfora, g1/ 708. T. scabrum. Flors rosades, calze membranós, amb la gorja oberta, de lacinies dre- / tes, corol'la igual al calze o més llarga, folíols membranosos, amb CISEMERVISI laterals TeCtIUmiaS 4i lis a a, da dn aa at a 32. X Capítols ovoides, caducs a la maturitat, ordinar. solitaris, tub del calze a la fi inflàt, lacinies erecto-obertes, folíols trasovats o bé oblongs, estípules ovato-acuminades —. . . 709. T. striatum. 2 Í Capítols oblongs, persistents, ordinar. geminats, tub del calze no in- flat, lacinies erecto-connivents, folíols oblongo-cuneiformes, estípules lanceolato-acuminades ..—.. . . . . . . 0. T. Bocconi. Capítols ostensiblement més llargs que amples, oblongs o bé ovoides..— 34. Capítols quasi tan llargs com amples, subglobulosos —..—.. —. . 38. 33 Troncs prims, capítols petits, corol'la més curta que el calze —. 35. Trones robustos, capítols grossos, corol'la igual al calze o més llarga..— 36. 34 des, capítols frequentment geminats, gorja del calze callosa, tancada, qm. T. ligústicum. Fulles superiors sentades, fo'íols oblongo-linears, estípules linear-alena- des, capítols solitaris, gorja del calze peluda, no callosa, m2. T. arvense. 35 Folíols lanceolato-linears, estípules linear-alenades, flors rosades, capí- tols solitaris, tub del calze fructífer oblong, piloso-sedós, lacinies 6: —pestanyoses, un poc desiguals, corol'la igual al calze, 13. T. angustifolium. Folíols trasovato-cuneiformes, estípules ovato-agudes .. —. . . 37. E totes peciolades, folíols trasovats, estípules lanceolato-acumina- subglobulós, amb la gorja tancada per 2 llavis callosos, lacinies plu- moses, molt desiguals . —. . oo. o 4. T. Lagópus. Capítols colitaris, flors vermelles, tub del calze fructífer ovoide, amb l'a írequentment geminats, flors rosades, tub del calze fructífer 37 / la gorja oberta, lacinies peludes, quasi iguals 745. T. incarnatum. Capítols sentats, involucrats per les estípules de les fulles superiors, lacinies del calze fructífer dretes... . 80. 3 Capítols pedunculats, no involucrats, RS Ed Care frictífer este- ea SE Le el EI Pe op a L ie ea a EA ea DE Dra 41. IOI PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. I0 nervis, amb la gorja tancada per 2 llavis callosos: flors purpu- EIOES LE Sagrs ee MO TOC, Fulles florals r-2- EidEnes: Eiais ls estípules molt dilatades, calze de 20 nervis, amb la gorja oberta i peluda . . . . . . . 40. 5 Fulles florals 3-foliolades, amb les estípules poc dilatades, calze de Flors purpurines, capítols persistents, estípules involucrals ovato-acu- minades, lacinies calicinals 2 veg. més llargues que el tub, corolla més llarga que el calze. —. . . a. 17. T. hirtum. Flors blanquinoses, capítols molt cadues, cltoates javolderals orbicu- a lars, lacinies calicinals 1 veg. més llargues que el tub, corolla més curtà que. el calze . mL RS de DOS De gas EE. OBErlem: Fulles totes alternes, folíols obcordato-cuneiformes, estípules ovato- obtuses, dentades, tub del calze piloso-sedós, gorja tancada per pèls llanosos, lacinies esteses en estrella a la maturitat. 719. T. stellatum. Fulles superiors oposades, folíols trasovats o bé oblongs, estípules lan- ceolato-linears, agudes, enteres, tub del calze glabre o glabres- ERO A a A edad a ei a Das a enda a des Les Capítols grossets, subglobulosos, calze de 20 nervis, de gorja oberta, peluda, lacinies filiformes 35-nerviades a la base, plumoses, corolla ieyal al Ralze Ec a 720. T. lappàceum. Capítols petits, ovoides, En de IO nervis, la gorja tancada per 2 lla- vis callosos, lacinies lanceolades, a2-nerviades a la base, setoso-pes- tanyoses, corol'la 2 veg. més llarga que el calze. 721. T. marítimum. 679. — T. badium Schreb. (del llatí badius, del color de la melsa, per la coloració bruna o morena que a la fi presenten les flors.) Perenne, rizoma groixudet, que produeix fascicles de fulles estèrils i troncs florífers de 1-2 dm., drets o ascendents, glabres, ramifi- cats, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors breument, i oposades, folíols subco- riacis, subrombals, truncato-escotats, denticu- dera lats a la meitat superior, nervis laterals nom- brosos, rectilinis, estípules grans, lanceolato- agudes, enteres, flors grogues, a la fi d'un bru clar, reflexes, capítols grossets, subglobulosos, llargament pedunculats: pedicels quasi iguals al tub del calze, 102 - EE OR VS DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. lacinies calicinals desiguals, les inferiors linears, pestanyoses, 2 veg. més llargues que el tub glabre, estandard estriat, còncau, encorbat des de la base, estil igual a la meitat de la llegum estipitada, llevor ovoide. 4 Geografia. — Pastures rocoses frescals de les altes muntanyes: Torrents de Nuria. — , Montseny (Salv.l), llacs de Carençà, Molló (Vay.), cadena principal de Valmanya a la vall de Lló, vall de Carol fins als confins d'Andorra (Gaut.), vall d'Eine, Luchon (Bub.), Ports de la Picada i de Benasque, Castanesa (Comph.l, Zett.), Viella (Llen.l), Pla de Beret, Tre- dós, Ruda (C. et S.).—Jul.—Ag. Trifolium aureum 680. — T. spadiceum IL (llatí spadiceus Ú), color de castanya, pel color negrós que a la fi tenen les flors.) Anual, arrel prima, tronc dret, prim, ordi- nariament simple, que no produeix feixets de fulles a la base, glabre, fulles llargament pecio- lades, les superiors oposades, folíols oblongs, denticulats als dos terços superiors, estípules lanceolato-agudes, flors grogues, a la fi d'un bru negrós 1 reflexes, capítols més petits, oblongo- cilíndrics, curtament pedicelats, pedicels molt més curts que el tub del calze, lacinies calicinals desiguals, les inferiors linears, pestanyoses, més llargues que el tub glabre, estandard estriat, còncau, encorbat des de la base: estil igual a la quarta part de la llegum estibpitada, llevor ovoide. Geografia. — Prats humits de les muntanyes: Mo- lló (Vay.), la Molina, la Cerdanya (Gaut.), Montlluís (Bub.).—Jul.-Ag. 681. — T. aureum Poll. (llatí aureus, d'or, Pel color groc daurat que al principi tenen les flors.) Anual o bienal, tronc de 2-4 dm., dret, pubescent, ramificat, fistulós: fulles breument peciolades, les superiors alternes, folíols oblongo-rombals, subsessils, truncato-escotats, finament denticulats als dos terços superiors: estípules lanceolato-acuminades, no dilatades a la base, més llargues que el (1) De spadix, spàdicis, la inflorescencia de la palmera, aplicat després al color-del fruit o dàtil, I03 —————————————————————————————————é— PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. pecíol: flors d'un groc daurat, a la fi d'un bru clar i reflexes, en capítols ovoides, grossels, multiflors, espessos, peduncles forts, drets, més llargs que les fulles, lacinies del calze molt desiguals, les inferiors alenades, més llargues que el tub: estandard estriat, pla, escotat, un poc encorbat a l'àpex, ales di- vergents, estil igual a la llegum, llevor globulosa. Geografia. — Boscos i llocs herbosos de les muntanyes: Montseny, St. Hilari, Montsolí, alt Bergadà, de Greixa a Puigllançada, de Ribes a Nuria. — Olot, Puigsacalm, Camprodón, Molló, la Molina (Vay.l), Port de la Picada, cap a Artiga de Lin (Zett.), Vall d'Aràn (Llen.t): Vall del Noguera Pallaresa (Timb.). —Juny-Ag. 682. — T. patens Schreb. — T. Pari- siense DC. (patens, obert, fent referencia a les ales diver- gents de la corol'la, que posen més de manifest la flor, Parisiensis, de París, per trobar-se als encontorns d'aquesta ciutat.) Anual, tronc de 2-5 dm., dret o ascendent, prim, flexuós, poc ramificat, piloso-pubescent, fulles breument peciolades, les superiors alter- nes: folíols oblongo-cuneiformes, truncato-esco- tats, denticulats, subsessils, estípules ovato- agudes, dilatades a la base, més curtes que el pecíol, flors d'un groc fosc, a la fi reflexes, capítols hemisfèrics, a la fi subglobulosos, clarets: peduncles subfiliformes, ascendents, molt més llargs que les fulles, lacinies calicinals molt desiguals, les inferiors alenades, més : llargues que el tub: estandard estriat, pla, um poc encorbat a l'àpex, ales divergents, estil Poc més curt que la llegum, llevor oblonga. Trifolium patens Geografia. — Prats humits: prop d'Agullana, prov. de Girona (Sen.l, R. Bolósi sub T. agrarium L.), prats de la Tour du Mir, Fabert, frontera francesa, la Bajol, Agullana, Lladó (Vay.), Artiga de Lin (Zett.), Capvern, Luchon (Bub.), Les (C. et S.). —Juny-Jul. 683.—T. campestre Schreb.—T. agra- rium L., a majus Roch. (de campus, el camp, per la seva estació, com agrarium, que ve de ager, agri.) Trifolium campestre I04 Na, FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Anual, tronc de 5-30 cm., dret o ascendent, ramificat des de la base, pubescent, fulles breument peciolades, les superiors alternes, folíols petits, el terminal bastant peciolulat, trasovato-cuneiformes, truncato-escotats, den- ticulats, estípules ovato-lanceolades, agudes, pestanyoses, dilatades a la base, més curtes que el pecíol, flors d'un groc bonic, a la fi d'un bru clar, refle- xes, capítols ovoides, espessos, de 20-40 flors, peduncles fortes, drets, més llargs que les fulles, lacinies calicinals desiguals, les inferiors alenades, més llargues que el tub, estandard fortament estriat, pla, encorbat a l'àpex, ales divergents, estil 4 veg. més curt que la llegum, llevor ovoide. a genuinum Rouy.— Flors d'un groc viu, peduncles iguals a la fulla o més llargs. 8 Sehreberi Rouy.— Flors d'un groc pàl'lid, peduncles 1 veg. més llargs que la fulla, troncs ajaguts. 4 nanum Sevinge. — Planta de 2-5 cm., capítols petits, flors d'un groc viu, peduncles més llargs que la fulla. Geografia. — Camps, vores de camins i llocs herbosos: al Vallès, Montseny, Penedès, la Segarra, Bages, Ribes el alibi, predominant la 8 Schreberi Rouy.— T. procumbens Schreb.— La y nanum Seringe, abondant a Sta. Fe de Montseny, Vall d'Aràn, Salardú (C. et S.). — Maig-Juny. 684. — T. minus Relh. —T. filiforme DC. —T. procumbens L. (neutre de minor, més petit, per ésser relativa- ment petita, filiformis, Per la primor dels seus peduncles, com fils, procumbens, Pel tronc aja- gut.) Anual, tronc de 35-25 cm., ajagut o ascen- dent, prim, simple o ramificat, pubescent, fulles breument peciolades, petites, les superiors al- ternes, folíols trasovato-cuneiformes, escotats, denticulats, el terminal peciolulat, estípules ovato-agudes, dilatades a la base, quasi iguals al pecíol, flors d'un groc bonic, després bru clar, reflexes, capítols petits, globulosos, clars, de 2-15 flors, peduncles jiliformes, drets, més llares que les fulles, lacinies calicinals desiguals, les inferiors alenades, un poc més llargues que el tub, estandard llis o poc estriat, carenat, apenes més llarg que les ales no divergents, estil 6 veg. més curt que la llegum, llevor ovoide. Trifolium minus Geografia.—Prats i llocs herbosos: Comuna a Vidreres, Gualba, remontant-se pel Mont- seny fins a la font de Briansó, St. Hilari i Montsolí, prats de Castelló d'Empuries.—Massa- net de Cabrenys (Vay.), la Cerdanya, al pont de Bourgmadame (Bub.), Vall d'Aràn, Les (Llen.).—Abr.-Oct, 14 IO5 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 685.— T. micranthum Viv.—T. fili- forme G. G. (de pumpóc, Petit, i úvOoç, flor, per la petitesa dels seus capítols florífers.) Anual, tronc de 5-25 cm., ajagut, molt prim, glabre, ramificat, fulles breument peciolades, les superiors alternes, folíols trasovato-cunei- 6 formes, escotats, peciolulats, denticulats, es- típules ovato-lanceolades, agudes, 40 dilatades a la base, més llargues que el pecíol, flors d'un cd Ia groc pàl'lid, a la fi blanquinoses, capítols molt petits, clars, de 2-6 flors, peduncles capil'lars, fle- xuosos, més llargs que les fulles, lacinies calicinals desiguals, les inferiors un poc més llargues que el tub, estandard llis, carenat, un poc encorbat, apenes més llarg que les ales no divergents, estil 6 veg. més curt que la llegum, llevor ovoide. Geografia. — Pastures i llocs arenosos: Agullana, Guilleries (Vay.), S. Feliu de Guíxols (Trem.), Prats de Molló (Lap., Compy.), la Presta (Compy., Gaut.). —Maig-Jul. Cer 686. — T. fragiferum L. T Va, VV (o (Íragíferus, que porta maduixes, per la forma de la frutescencia, comparable a aquella fruita.) / IS J/ Perenne, tronc de 1-3 dm., radicant, estriat, -- pubescent, fulles llargament peciolades, folíols el'líptics, subsessils, molt nerviats, esp.- nuloso-serrulats, estípules albo-membranoses, lanceolato-acuminades, flors rosades, capítols ovoides, Beluts, involucrats per un anell format per bractèoles lanceolades i soldades, peduncles més ll rgs que les fulles i ordinariament esca- piformes, peluts com els pecíols, calze fructífer vesiculós, venoso-reticulat, amb 10 nervis, dilabiat, llavi superior en forma de casc, acabat en 2 lacinies alenades, reflexes, corol'la una veg. més llarga que el calze, estandard escotat, llegum ovoide, sentada, sense bec, llevors reniformes. Trifolium fragiferum Geografía.—Prats i vores de camins per terres humides: Comuna des del litoral al Vallès, al Penedès, fins a Ribes i Bagà. —- La Sellera (Cod.), Girona, de l'Empordà al Pirineu (Vay.).—Maig-Set, 106 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Ei ETS oo 687.— T. tomentosum L. RS 3 Eril a o llatí tomentum, pubescencia cotonosa, pel to- ment a guisa de borra o feltre que recobreix el calze fructífer.) Anual, tronc de 53-15 cm., ajagut, no radi- cant, glabre, ramificat i difús, fulles llargament peciolades, folíols trasovats, subsessils, nervoso- denticulats, estípules ovato-acuminades, flors rosades, molt petites, capítols blancs, a la fi bruns, globulosos, tomentosos, espessos, pedun- a oir, Mental cles glabres, més curts que les fulles, calze o fructífer vesiculós, venoso-veticulat, bilabiat, llavi superior globulós, acabat en 2 dents curtes, ocultes pel toment, corol'la torta o semi-resupinada, llegum ovoide, sentada i sense bec, llevor ovoide, lluent. Geografia.—Llocs àrids i arenosos: Litoral de Barcelona, Montcada, Terrassa, — Cada— qués, Roses (Bub.): Dosquers, vores del Fluvià, Castelló, Massanet de la Selva (Vay.), Can- tallops, Fortià, Cabanes (Sen.).—Maig-Juny. 688. — T. resupinatum L. (llatí resupinatus, que com supinatus significa de boca enlaire, per la corol'la resupinada, es a dir, invertida.) Anual, tronc de 1-3 dm., molt ramificat des de la base, glabre, ascendent o difús, fulles llargament peciolades, folíols trasovato-cunei- formes, subsessils, nervoso-espinuloso-denticu- lats: estípules lanceolato-acuminades, flors rosa- des, capítols a la fi globulosos, peluts, simulant poliedres estrellats, densos, breument involucrats per la unió de bractèoles fruncades, molt curtes, peduncles generalment més curts que les fulles, calze vesiculós, venoso-reticulat, amb 10 nervis, dilabiat, llavi superior ovoido-cònic, acabat en 2 dents llar- gues, divergents, corolla resupinada, llegum subglobulosa, sentada, sense bec, dlevors lenticulars, lluents. Trifolium resupinatum 8 minus Boiss. — Troncs més prims i més curts, folíols més petits, pe- duncles més gràcils, flor i capítols menors, lacinies superiors del calze més curtes. 107 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Geografia. — Paratges herbosos i humits: Prats de Montcada immediats a la via de França, comuna als prats de Sils, Terrassa, r. r. — Falda de Montjuich (Colm.), Castelló, Ro- ses, Cadaqués, Llansà (Vay.), Fortià, Massanet de la Selva, Cabanes (Sen.). La 8 minus Boiss. Tr. Clusii G. G.— Al S. del Montjuich, r. (Csta ), Castelló, Roses, Vi- larnadal (Vay.), Colliure r. r. (Oliv. ex Gaut.). —Maig-Juny. 689. — T. spumosum L. (llatí spuma, l'escuma, pel seu calze fructifer vesiculós i blanquinós Ò.) Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, ramificat, estriat, glabre, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors oposades, folíols ovato-cuneiformes, un poc coriacis, fre- quentment maculats, denticulats, amb ner- vis ben marcats, estípules albo-membranoses, ovato-alenades, flors vermelloses, capítols bas- tant grossos, globuloso-ovoides, terminals, pe- dunculats, amb un involucre polífil, calze fructífer vesiculós, ovoide, profundament fès a la base de les 2 lacinies supe- riors, lacinies quasi iguals, setacies, recorbades, 2 veg. més curtes que el tub, corol'la escariosa, un poc més llarga que el calze, llim de. l'estandard agut, 1 veg. més curt que l'ungla, llegum exserta, sentada, bequeruda, 3-4-sperma, llevors ovoides, finament tuberculoses. Trifolium spumosum Geografia. — Llocs secs i àrids: vores del Tordera, (Colm.), Pir. Or. (Lap., Coste), Colliure r. r. (Gaut.) turons de la Provença (G. G.).—Maig-Juny. 690. — T. vesiculosum Savi. (del llatí vesícula, bufeta, pel calze fruclifer vesiculós.) Anual, tronc de 2-7 dm., dret o ascendent, assolcat, ramificat, fulles inferiors —— llargament peciolades, les superiors oposades, folíols de les inferiors trasovats, els de les superiors lanceo- lato-mucronats, subcoriacis, fortament nerviats, freguentment maculats de blanc, denticulato-cuspidats: estípules àlbido- Trifolium vesiculosum (1) Sembla que seria més propi spumeus, del color de l'escuma. IOS EE CRA SD E CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium, membranoses, lanceolato-acuminades, flors àlbido-purpurines, capítols grans, subglobulosos, a la fi el'lipsoides, pedunculats, terminals, amb un involucre polífil: calze fructífer vesiculós, turbinat, no fès a la base de les 2 lacintes inferiors, lacinies quasi iguals, setacies, la inferior igual al tub, corolla escariosa, I-2 veg. més llarga que el calze, llim de l'estandard agut, I veg. més llarg que l'ungla, llegum exserta, sentada, bequeruda, 2-3-sperma, llevors globuloses, finament tuberculoses. Geografia.— Pastures i llocs herbosos: Cap al cementiri de Barcelona (Colm.), Pir. Or., Paulilles, prop de Banyuls (Lap.), Colliure (Gibelli et Belli, ex Rouy), Port-Vendres (Aimé Massot). —Maig-Juny. N. B. Considerem com a bastant dubtosa l'existencia d'aquestes dugues especies a Ca- talunya. 691. — T. alpinum L. (Alpes, per la seva estació a les altes mun- tanyes.) Sinonimia. — Regalecia, cast. cresta del fénix, regaliz de los Pirineos, de los Alpes o de monte. Vivaç, rizoma groixut, llenyós, cundidor, dolç, ramificat, que produeix fulles fasciculades 7 i peduncles, fulles llargament peciolades, folíols (Eritolium, alpinum lanceolato-linears, finament denticulats i for- tament nerviats, estípules llargament soldades al pecíol, lanceolato-acuminades, flors Purpurines, grans, a la fi reflexes, capítols clars, pauciflors, formats per 2 verticils sempre separats, ornat cada un d'ells d'un involucre curt, festonat, escariós, peduncles axillars, aparentment escapiformes, calze acampanat, subgibós a la base, glabre, de 10 nervis, lacinies lanceolato-alenades, un poc desiguals, 2 veg. més llargues que el tub, corolla a la fi escariosa, el doble llarga que el calze, llegum estipitada, bequeruda, oblonga, contreta al mig, 2-sperma, llevors lenticulars, escotades. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes: altures de Nuria, Puigllançada i altres del Cadí. — De Costabona a la Cerdanya (Vay.), Cambredases (Bub.), serra de Benui i Bassivé, després de Castanesa, Port de Benasc i Maladetta (Zett., Csta.), Vall d'Aràn (Llen.l), port de la Bonaigua (Timb.), Pla de Beret, Tredós (C. et S.).—Jul.-Ag. IO9 h I pas a PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 692. — T. élegans Savi. x (elegant, pel port de la planta.) Perenne, rizoma fort, que produeix branques de 2-3 dm., prostrato-ascendents o dretes, plenes, no compressibles, glabres, fulles infe- riors llargament peciolades, folíols trasovato- cuneiformes, molt nerviats, de marge quasi totalment denticulato-cuspidat, estípules lan- ceolato-alenades, flors rosades, promptament veflexes, capítols bastant grossos, subglobulosos, peduncles axil-lars, més llargs que les fulles, calze acampanat, glabre, amb 1I0 nervis, de lacinies desiguals, les 2 superiors un poc més llargues i separades per una sina obtusa, 1 veg. més llargues que el tub, estandard estriat, escotat, I veg. més llarg que el calze, llegum exserta, oblonga, estipitada, 2-4-sperma, sense bec, llevors lenticulars. Trifolium élegans Geografia. — Pastures, vores de camps i camins: Prats de la Cerdanya (Vay.), Font de Comptes, Montlluís, Escaldes (Gaut.).—Jul. N. B. Indubtablement pertany an aquesta especie un exemplar.incomplert del Hb. Costa recollit per Vay. a la Cerdanya pel Jul. de 1884. 693. — T. repens L. NA (de répere, arrossegar-se, per les branques ra- AN dicants.) NY Sinonimia. — Ferratge bort, cast. trébol ras- trero, blanco o de prado. Vivaç, rizoma ramificat, amb branques primes de 1-4 dm., radicants, fulles llarga- ment peciolades, folíols obcordiformes o traso- vato-escotats, denticulato-cuspidats, nerviats, ireguentment tacats de blanc, estípules albo- membranoses, vaginato-alenades, flors blanques o albo-rosades, a la fi reflexes, peduncles axillars limitats a la base del tronc, ordinariament més llargs que les fulles, capítols grossets, subglobulosos, multiflors, però bastant clars, calze glabre, amb ro nervis, subilabiat, laci- nies lanceolato-acuminades, les superiors iguals al tub, les inferiors més Trifolium repens II0 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. curtes, estandard oblong, 1 veg. més llarg que el calze, llegum linear, exserta, sentada, 3-4-sperma: llevors subreniformes. Geografia.—Comuna per prats i llocs herbosos des de la zona inferior fins al Pirineu.— Abr.-Oct. 694. -— T. palléscens Schreb. — T. gla- reósum SCchl. (de palléscere, groguejar, pel color blanc groguenc o blanc rosat de les flors, glareosus, de glarea, la grava, per la seva estació, al pe- druscam de les altes muntanyes.) Perenne, cespitosa, rizoma ramificat amb branques primes, ajagudes, de 5-20 cm., fulles breument peciolades, folíols trasovats, trun- Í cats o escotats, denticulats, nerviats, pubes- Troba relle cents pel revers: estípules àlbido-membranoses, lanceolato-acuminades, flors d'un blanc groguenc 0 rosat, Promptament reflexes: capítols multiflors, globulosos, petitets, pedun- cles bàsico-caulinars, 1-3 veg. més llargs que el pecíol, pedicels més llargs que les lacínies del calze glabre, desiguals, lanceolato-acuminades, les superiors més llargues que les inferiors i que el tub, estandard 3 veg. més llarg que el calze, llegum oblonga, subsèssil, no bonyeguda, 2-sperma, llevors subreniformes. Geografia. — Pastures i pedruscam de les altes muntanyes: Vall d'Eine (Fouc. et Gaut., ex Rouy), Pir. Or. (Coste).—Jul.-Ag. 695. — T. Thalii Vill. — T. caespitosum Reyn. (dedicat a Johann Thal, T 1583, melge de Nordhausen i A. de la Sylva Hercynia, 1588, caespes, caespitis, la jesbpa, per ser planta cespitosa.) Perenne, cespitosa, rizoma ramificat, bran- ques de 5-I0 cm., terminades en fascicles de fulles i peduncles llargs, axil'lars, fulles llar- gament peciolades, folíols el'líptics, petits, truncats o escotats, denticulato-cuspidats, amb nervis bastant sortits, estípules àlbido-mem- branoses, subvaginato-lanceolato-alenades, flors rosades, dretes, capítols III gr v ha Bo Ll es. de ran 7 ra , I d'4 al 7 8,4 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. mitjans, globulosos, peduncles ordinariament radicals, el doble llargs que el pecíol: calze glabre, de ro nervis, lacinies desiguals, lanceolato-linears, les superiors un poc més curtes que el tub, estandard almenys el doble llarg que el calze, llegum oblonga, subsessil, no bonyeguda, 2-3-sperma, llevors subreniformes. Geograjia.—Pastures i pedruscam de la regió alpina: Abondant a Nuria, — La Cerdanya i Vall de Prats-Balaguer (Gaut.), Setcases, Vall d'Eine, Port de Benasc (Bub.), Viella (Csta.), Artiga de Lin, Pumero, Marimanya, Montgarri, Ventalló, valls de Juela i de Ba- fos (Timb.), Port de Pallars (Llen 4).—Jul.Set. 696. — T. laevigatum Desf. —T. stri- ctum VValdst. et Bit. (de laevis, llis, per la absencia de toment de la planta, strictus, pels troncs drets i rígids.) Anual, tronc de 35-25 cm., dret, glabre, simple o ramificat, fulles inferiors llargament peciolades, amb folíols petits, trasovats, les superiors curtament peciolades, amb folíols lanceolato-linears, tots marcadament venosos, serrulato-cuspidats, amb les dents curvato- glandulíteres, estípules grans, àlbido-membra- noses, dentato-glanduloses, vaginato-ovades, flors rosades, petites, dretes, capítols subglobulosos, espessos, terminals, axil'lars, peduncles drets, forts, estriats, tan llargs com les fulles o més, calze fructífer turbinat, glabre, lacinies linear-acuminades, quasi iguals, a la fi obertes, poc més curtes que el tub: estandard poc més llarg que el calze: llegum exserta, subglobulosa, 2-sperma, llevors ovoides. Tritolium laevigatum Geografia. — Pastures i costes granítico-arenoses: Montseny, prats de Sta. Fe, S. Hilari, Guilleríes, a la serra del Coll. —S. Marçal, Viladrau, Guilleríes, Massa- net de Cabrenys, La Junquera, Cantallops (Vay.), Pla de les Arenes, Espinelbes (Masf.). —Maig-Jul. N. B. La var. rachiticum Csta., més que una va- rietat sembla una variació propia de terres molt magres. 697. — T. nigrescens Viv. (de nigréscere, ennegrir-se, pels folíols freqiient- ment tacats de negre.) Anual, tronc de 1-3 dm., prostrato-difús, glabre, fulles petites, les inferiors llargament Trifolium nigrescens FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. peciolades, folíols trasovato-cuneiformes, truncats o escotats, serrulato- cuspidats a la part superior, nerviats, frequentment facats de negve, estípules lanceolato-alenades, flors blanques, promptament reflexes, capítols globu- losos, clarets, peduncles més llargs que les fulles, calze glabre, lacinies lanceolato-acuminades, desiguals, recorbades després de l'antesi, les superiors iguals al tub, estandard plegat, I-2 veg. més llarg que el calze, llegum Hi- near, sentada, bonyeguda, fistonada a la sutura superior, 3-4-sperma, llevors globuloses. Geografia.— Prats i llocs herbosos, principalment del litoral: Cadaqués, no escàs a Port- lligat, Castelló d'Empuries, Empalme, Sils, Vidreres, St. Hilari i Guilleríes.— Vich (Masf.), Massanet de Cabrenys, Olot, Maià, Figueres, Roses (Vay.), riera de Osor, r. (Cod.), Girona, Banyuls (Bub.).—Maig-Juny. 698. — T. parviflórum Ehrh. (de parvus, Petit, i fos, fóris, la flor, per les flors i capítols petits.) Anual, tronc de 1-3 dm., prostrato-ascen- dent, glabre, ramificat, fulles llargament pe- ciolades, folíols de les inferiors trasovats, els de les superiors oblongo-cuneiformes, forta- ment nerviats, denticulato-cuspidats, estípules àlbido-membranoses, ovato-acuminades, flors vosades o blanquinoses, capítols globulosos, Tritolium parviflórum petits, densos, peduncles axillars, groixuts, I rígids, els inferiors més llargs que el pecíol: calze glabrescent, lacinies linears alenades, molt desiguals, a la fi reflexes, les superiors més llargues que el tub, estandard no escotat, ovato-cunei- forme, més curt que les lacinies superiors del calze, llegum inclosa, ovoide, 2-sperma, llevors oVvoides. Geografia. — Pastures i vores dels camps: la Cer- danya (Compy.): regió subalpina de la Cerdanya, entre Sallagosa, Angustrina, les Escaldes i Puigcerdà (Gaut,): Pir. Or. (Coste), —Maig-Jul. 699. — T. cernuum Brot. —-y Perrey- mondi Rouy. — T. Perreymondi G. G. (llatí cernuus, capbaix, per les seves flors a la Trifolium cernuum 15 113 al ue: 1 -L PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium, fi reflexes, dedicat a Jean Honoré Perreymond, 1704-1843, A. de Plantes phanérog. qui croissent aux env. de Fréjus.) Anual, troncs de 5-40 cm., ajaguts, rodons, glabres, poc ramificats, fis- tulosos: fulles llargament peciolades, folíols ovato-cuneiformes, fortament nerviats i denticulats per tot el marge, estípules àlbido-membranoses, lan- ceolato-acuminades: flors rosades, molt petites, a la fi reflexes, capítols glo- bulosos, de 8-15 flors, clars, peduncles axillars, capil'lars, flexuosos, tots molt més curts que els pecíols, calze glabrescent, de lacinies alenades, Poc desiguals, a la fi reflexes, les superiors un poc més llargues, quasi iguals al tub: estandard un poc estriat, profundament escotat, amb una punta al fons de l'escotadura, igual al calze o poc més llarg, llegum oblonga, sentada, inclosa, ni bonyeguda ni fistonada a la sutura inferior, 3-sperma, llevors ovoides. Geografia.—Pastures i vores de camins: Vall d'Eine, de les Nou-fonts (Compy., ex Vay.): Vall d'Eine i Testa-de-Buch (Soyer-VVillemet, ex G. G.), muntanya de Rocabruna a Evesca, Frejús (Perreymond, ex G. G. et Rouy). —Maig-Jul. 700. — T. glomeràtum L. (glomeratus, de glomus, glómeris, el glomèrul, per la seva infiorescencia en capítols petils, densos i globulosos.) Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, glabre, ramificat, fulles inferiors alternes, llargament peciolades, les superiors curtament peciolades, oposades, folíols trasovato-cunci- formes, molt nerviats, serrulato-cuspidats en tota la part superior, estípules àlbido-membra- noses, ovato-acuminades: flors rosades, molt petites, capítols globulosos, axillars, petits, multiflors, densos, sentats, disposats a tota la llargada del tronc, calze glabre, lacinies quasi iguals, ovalo-aristades, 3-nerves, veticulades, subauricu- lades a la base, a la fi recorbades, estandard ovato-oblong, més llarg que el calze, llegum ovoide, inclosa, obliquament mucronada, 1-2-sperma, llevors lenticulars, escotades. Trifolium glomeràtum i Geografia.—Pastures, terres de conreu, vores de camps i camins: Al litoral, Vallès, Vi- dreres, St, Hilari, Serra del Coll a les Guilleries, — Vich (Masf.), Ribes, Queralbs, Agullana, Batet, Maià (Vay.l), de Seva a Viladrau (Trem.lj, Empordà (Sen.), la Sellera (Cod.).—Maig- Juny. 114 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 701. — T. suffocàtum L. (de suflocare, aufegar o acugular, pels seus petits capítols estretament aglomerats a la basc dels troncs i migtapats per les estípules foliars.) Anual, cespitosa, subacaule, glabrescent, fulles llargament peciolades, totes alternes, folíols petits, trasovato-cuneiformes, truncats o escotats, bastant nerviats, enters a la base, serrulats a la part superior, estípules àlbido- membranoses, ovato-acuminades, flors blanques, molt petites (4 mm.), capítols ovoides, petits, pauciflors, aglomerats a la base dels troncs, lacinies calicinals lanceolato-acuminades, 3-nerves, iguals al tub, a la fi recorbades, estandard trasovat, apiculat, més curt que el calze, llegum ovoide, obliquament mucronada, I-2-sperma, llevors subreniformes. Trifolium suffocàtum Geografia.—Prats secs i àrids: Terrassa, r., Montcada, no escassa als sorrals de can Tu- nis. — Comuna cap a Aramprunyà (Sen.l), Cadaqués, la Selva, S. Feliu de Guíxols (Vay.), Ceret, Perthús (Bub.). — Maig-Juny. Pos 702. —T. montànum L. (de mons, montis, la muntanya, per la seva estació.) Vivaç, rizoma gruixut, tronc de I-4 dm,, dret o ascendent, simple, pubescent, blanqui- nós, estriat, fulles totes alternes, les radicals llargament peciolades, folíols ovato-el/líptics, fortament nerviats, serrulato-cuspidats per tot el marge, estípules lanceolato-alenades, flors blanques, a la fi reflexes, capítols ovoi- des, espessos, peduncles llargs, rígids, pubes- cents, axil'lars, terminals, calze pubescent, amb 10 nervis, lacinies poc desiguals, lanceolato-acuminades, dveles, l'infe- rior igual al tub: estandard obtús o escotat, el doble llarg que el calze, llegum ovoide, pubescent, r-sperma, llevor subreniforme, llisa. Trifolium montànum Geografia. — Pastures seques de les muntanyes: Ribes, Queralbs, al Bergadà. — Vich (Masí.l), Ripoll (Salv.l), Tragurà, Puigsacalm, Collfret (Vay.l), Collsacabra (Csta.), la Cerda- nya, Valls d'Eine i de Lló (Gaut.), Corbera, pr. de l'Estany, Marlés, Espunyola (Puj. C.), comú a la Vall d'Aràn (Llen.), Salardú (C, et S.), vall de Juela, Bonaigua (Timb.).—Maig-Agost. 115 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 703. — T. ochroleucum L. (grec exgpóhevnos, blanc groguenc, pel color de les flors.) Vivaç, rizoma fort, tronc de 1-4 dm., as- cendent, pelut, grisenc, fulles inferiors llarga- ment peciolades, les superiors sentades, opo- sades: folíols de les primeres trasovato-escotats, els de les segones oblongo-obtusos, tots blans, pubescents, molt nerviats, quasi enters, estí- pules molt llargament lanceolato-aristades, flors albo-groguenques, dretes, capítols ovoides, grans, terminals, sentats o curtament pedunculats, calze pelut, amb ro nervis i la gorja tancada per 2 callositats, lacinies lanceolato-acuminades, 3-nerves, pestanyoses, l'inferior a la fi reflexa, el doble llarga de les altres i més que el tub, estandard lanceolat, truncat o escotat, 3 veg. més llarg que el calze, llegum ovoide, dehiscent per un opèrcul, I-sperma, llevor ovoide, lluent. Trifolium ochroleucum Geografia. — Boscos i pastures àrides: Des de les muntanyes del litoral a S. Llorenç del Munt, a l'Ubach, Montserrat, Berga, el Cadí, Montseny, Montsoli, Guilleríes, Ribes i Que- ralbs. — Muntanya del Mont, Rocacorba, Coral, Olot, Vidrà (Vay.l), Vich (Masf.l), Espú- nyola, Ardèvol de la Segarra (Puj. C.), la Sellera (Cod.), Viella, Salardú, Montgarri, Aigua- moix (Llen.). —Abr.-Jul. 704. — T. rubens L. (de rubeo, envermelliv-se, per les flors ver- melles.) Sinonimia. — Cast. pie de liebre mayor. Perenne, rizoma curt i fort, que produeix troncs de 2-6 dm., drets, robustos, rígids, glabres, fulles curtament peciolades, les su- periors oposades, amb els pecíols totalment soldats, amb les estípules molt dilatades, folíols oblongo-lanceolats, coriàcis, totalment serrulato-cuspidats, amb els nervis ben mar- cats, diverses veg. bifurcats, però apenes anastomosats, estípules grans, herbàcies, llargament soldades al pecíol, lanceolato-dentades, flors ver- melles, dretes, capítols grans, cilíndrico-oblongs, terminals, densos, solita- ris O geminats, curtament pedunculats, calze amb 20 nervis, tub glabre, Trifolium rubens II6 FLORA DE.CATALUNYA Llegumin oses. G. 179.-Trifolium. pelut i obert a la gorja, lacinies pestanyoses, l'inferior selècia, 3-4 veg. més llarga que les altres i el doble.que el tub, estandard ovato-obtús, més llarg que la lacinia inferior del calze, llegum ovoide, bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografia. — Boscos i costes argil'loso-calices: Des de la zona inferior a la superior sense ser comuna, S. Fost, la Costa de Montseny, St. Hilari, les Guilleríes, Ribes.— Vich (Masf.), N-S S.: del Mont, Rocacorba, Olot, Queralbs (Vay.), la Sellera (Cod.), la Cerdanya, les Es- caldes (Gaut.), prats de Viella, a la Vall d'Aràn (Llen.t).—Juny-Ag. MAT NU RAE CÀ NR Trifolium medium 705. —T. medium L. (probablement per la magnitud dels seus capí- tols, compresa entre el pratense i cl vubens.) Vivaç, rizoma llarg, prim, cundidor, que produeix troncs de 1-4 dm., ajaguts o ascen- dents, flexuosos, simples o ramificats, fulles bastant llargament peciolades, les superiors oposades, folíols ellíptico-oblongs, poc con- sistents, amb nervis bifurcats, no anastomo- sats, glaucescents pel revés, íntegro-pestanyo- sos, estípules llargament soldades al pecíol, lanceolato-acuminades, Hors purpurines, dretes, capítols grans, subglobulosos, terminals, solitàris o geminats, generalment pedunculats, calze de tub glabrescent, amb 10 nervis, obert 4 pelut a la gorja, lacinies pesfanyoses, selàcies, desiguals, dretes, l'inferior I veg. més llarga que el tub, estandard el'líptic, I-2 veg. més llarg que el calze, llegum ovoide, bivalva, llevor ovoide, llisa. Trifolium pratense Geografia. — Boscos i costes calcàries: Santa Fe de Montseny, St. Hilari, Montsolí, vall de Ribes. — Vich, r., Vilalleons i falda del Montseny (Masf.l), Olot, Que- ralbs, la Cerdanya, Batet (Vay.), Pla de Pons, de Prats de Molló (Lap.), la Presta (Gaut.), Vall d'Aràn, boscos de Baricauba (Llen.l).—Juny-Ag. 706. — T. pratense L. (de pratum, el Prat o prada, Per la seva es- tació.) Sinonimia.—Trèvol, ferratge bord, cast. tré- bol de prado. 117 PUBLICACIFONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Perenne, vizoma vertical, que produeix troncs drets o ascendents, es- triats, simples o ramificats, peluts o glabrescents, fulles inferiors llar- gament peciolades, les superiors subsèssils, oposades, folíols ovato-el'líptics, irequentment maculats, blans, subíntegro-pestanyosos: estípules ovato-alena- des, les superiors molt dilatadesr flors purpurines, rarament blanquinoses, capítols grans, subglobulosos, terminals, solitaris o geminats, subsèssils, semiinvolucrats per les estípules de les 2 fulles florals, calze de tub pelut, amb 10 nervis, gorja tancada per un anell callós, lacinies setàcies, pestanyoses, desiguals, l'inferior I veg. més llarga que el tub, estandard oblong, truncat, 1 veg. més llarg que el tub, llegum ovoide, dehiscent per 4n. opèrcul, llevor ovoide, llisa. Raça T. bractedtum Schoubs. — Trones llargs, prims, folíols grans, estí- pules superiors molt dilatades, flors grans, lacinia inferior del calze arque- jada, corol'la rosada, molt més llarga que el calze. Geografia.—Prats i llocs herbosos: des del litoral fins al Pirineu. La raça T. bractéatum Schousb, a Cadaqués. — Barcelona (Trem i). —Abr.-Oct. Es 707. — T. subterràneum L. MS N / j (sota terra, Pels peduncles fructifers frequent- RS ment enfonsats.) e gr Ú Anual, tronc de 3-30 cm., ajagut, estès en y cercle, pelut, estriat, fulles llargament peciola- Sa I des, folíols amples, obcordiformes, subdenticu- j dN lats a l'àpex, pubescents, a veg. amb taques P I, negres, estípules membranoses, ovato-agudes, jj flors blanques, estriades de rosa, reflexes, J 2-5 fèrtils i diverses estèrils apètales que reco- RR i DGE breixen les fèrtils formant capítols globulosos llargament pedunculats, aplicats a terra o en- fonsats, calze de tub glabre, sense nervis, obert a la gorja, lacinies pesta- nyoses, setàcies, dretes, a la fi obertes, quasi iguals, tan llargues com el tub, el fructífer romput per la llegum, estandard ellíptic, escotat, I veg. més llarg que el calze, llegum inclosa, subglobulosa, I-sperma, llevor lenticu- lar, negra, llisa, relativament gran. Geografia. — Pastures i prats secs: Terrassa, r., cordillera litoral, al peu del castell d'Aramprunyà.— Turons pròxims a Barcelona (Csta.), Vich (Masf.), Taradell (Puigg.l), Tor- dera (Llen.i), comuna a la Sellera (Cod.), Sta. Coloma de Farnés, Pla de la Pinya, Mont- solí (Vay.): Empuries, Cadaqués (Trem. in Hb. Cad.), Vall d'Aràn (Lap.).—Maig. 118 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 708. — T. scabrum L. (llatí scaber, aspre, pel calze fructífer coriaci de lacinies rígides i espinuloses.) Anual, tronc de 5-30 cm., prim, prostrato- ascendent, ramificat, pelut, angulós, fulles inferiors llargament peciolades i curtament les superiors, folíols coriacis, trasovats els de les primeres, els de les segones oblongo-cuneifor- mes, denticulato-pestanyosos, amb els nervis laterals lleugerament recorbats, estípules lan- ceolato-acuminades, pestanyoses, flors blanques, petites, persistents, capítols ovoides, pauciflors, atenuats a la base, axil'lars, sentats, nombrosos: calze coriaci, amb IO nervis, de tub oblong, pelut, tancat a la gorja per 2 callositats, lacinies rígides, espinuloses, a la fi reflexes, l'inferior més llarga que el tub, corol'la més curta que el calze, estandard obtús, llegum i llevor ovoides, aquesta rossa. Trifolium scabrum Geografia. — Pastures seques i llocs àrids: Comuna des de la costa fins a Ribes: al Va- llès, Penedès, Bages, Figueres. — Tarragona (VVbb.), Girona (Bub.), Vich (Masf.), Cadaqués, la Garrotxa, Olot, als Pirineus (Vay,).—Abr.-Juny. 709. — T. striàtum L. (striatus, que té ratlles, referint-se als IO nev- vis que presenta el calze.) Anual, d'un verd clar, tronc de 1-4 dm., prim, dret o ascendent, ramificat, estriat, pe- lut, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors curtament, folíols de les primeres trasovato-truncats o escotats i els de les sego- nes oblongo-cuneiformes, obtusos, denticulats: estípules oblongo - acuminades, —pestanyoses: flors rosades, petites, molt caduques a la maturitat, capítols ovoides o bé oblongs, petits, solitaris o geminats a l'àpex del tronc i de les branques, calze ovoide, pelut, el fructífer un poc ventrut, de ro nervis, gorja oberta: lacinies alenades, quasi iguals, rígides, glabrescents, l'inferior quasi igual al tub, corol'la igual al calze, una mica més llarga, estandard oblong, escotat: llegum ovoido-comprimida, llevor ellipsoide, llisa, vermellosa. 8 elongatum Lojac.—Troncs de 2-5 dm., branques llargues, capítols oblongo-cilíndrics, calze quasi igual a la corol'la. Trifolium striàtum 119 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Geografia.—T erres àrides i silicio-granítiques: St. Llorenç del Munt, r., Gualba, Mont- seny, des del Gorg negre a S. Marçal, abundant a St, Hilari, Montsolí i Guilleríes, Queralbs, cap a la font de la Ruira.—Castanyadell (Masf.), Camprodón i comarca d'Olot, Cadaqués, la Selva, la Garrotxa, Sta. Coloma de Farnés, Ribes (Vay.), Vall de Bohí, cap als Pir. cen- trals (Gonz.l), Viella (Llen.t). La 8 elongàtum Lojac. — T. tenuiflorum Ten., a les Guilleries i St, Hilari, — La Sellera, Osor, r. (Cod.l).—Maig-Jul. N. B. A judicar per les formes intermitges observades a St. Hilari i a les Guilleries ens sembla una varietat poc consistent, mo. —T. Boccónei Savi. —T. collí- num Balb. (Dedicat a Paolo Boccone, A. de Icones et descriptiones rariorum plantarum Siciliae, Me- litae, Galliae et Italiae, 1674, collinus, de collis, costeta o turonet, per l'estació de la planta.) Anual, tronc de 1-2 dm., dret o ascendent, ramificat, piloso-pubescent, fulles superiors 3 curtament peciolades, folíols trasovats o tra- UN EN sovato-cuneiformes, denticulats a l'àpex, amb els nervis laterals drets, estípules lanceolato- alenades, pestanyoses, flors rosades, petites, que es desprenen difícilment a la maturitat, en capítols oblongs, sentats, solitaris o els terminals geminats 1 desiguals, calze cilíndric, de ro nervis, pelut, obert a la gorja, lacinies lan- ceolato-alenades, desiguals, negroses, connivents després de l'antesi, l'infe- rior quasi igual al tub, corol'la igual al calze, estandaid oblong, arrodonit o truncat, llegum i llevor ovoides, aquesta llisa, groguenca. Geografia. — Terres silícies, àrides: Terrassa, vora esquerra del torrent de can Carbonell, r.— La Sellera, r. r. (Cod.l), St. Climent (Sen.l), boscos de Campmany, la Junquera (Vay.), Cadaqués (Trem.), S. Pol, S. Feliu de Guíxols (Bub.), Montsant (Puj. J.). — Març-Juny. qm1.— T. ligústicum Balb. — T. gemel- lum Savi. (Ligústicus, de la Liguria, regió de l'Italia, per la seva habitació, gemellus, bessó, Pels seus capítols amb fregiiencia geminats.) Trifolium ligústicum L. Anual, tronc de 1-4 dm., prim, dret o difús, 120 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. ramificat, angulós, pelut, fulles peciolades, folíols trasovats, truncato-den- ticulats, pestanyosos, amb els nervis laterals rectes, estípules lanceolato- acuminades, flors rosades, petites, capítols ovoido-oblongs, nusos a la base, frequentment gemínats, l'un axil'lar, llargament pedunculat i l'altre terminal, subsèssil, aparentment axillar, tub del calze frasovoide, amb IO nervis, pelut, gorja callosa, tancada, lacinies quasi iguals, /riangular-setàcies, pesta- nyoses, més del doble llargues que el tub, a la fi divergents: corolla més curta que el calze, estandard escotat, llegum ovoide, llevors globuloses, escotades, llises. Geografia. — Llocs àrids i arenosos: Girona, a S. Martí Sapresa (Cod.), St. Climent (Sen.l), Pir. Or. (Rouy), Colliure (Gaut.), Banyuls (Lap., Bub., Gaut.).—Maig-Juny. m2.— T. arvénse L. (arvensis, del camp, cultivat, per la seva estació.) Sinonimia.— Peu de llebre, cast. lagopo o pie de liebre. Anual o bienal, tronc de 5-30 cm., dret o difús, prim, pubescent, blanquinós o vermellós: fulles inferiors i caulinars curtament peciola- des, les superiors sentades: folíols de les pri- RI meres trasovato-cuneiformes, escotats o den- Trifolium arvénse ticulats, els de les últimes linear-oblongs, mu- cronats, estípules linear-alenades: flors blan- quinoses O rosades, molt petites, capítols ovoides o bé oblongs, solitaris, pedunculats, piloso-sedosos, calze fructífer de tub subglobulós, pelut, gorja peluda, no callosa, lacinies setàcies, plumoses, quasi iguals, a la fi obertes, més llargues que el tub, estandard estret, obtús, més curt que el calze, llegum ovoide, llevor esfèrica: planta polimorfa. Geografia. — Llocs secs i arenosos: Comuna des del litoral a les Guilleríes i valls pirenenques.—Maig-Ag. 13. —T. angustifolium L. (angustus, estre/, i folium— aquí adjectival — iaia 333 Le DES AG fulla, pels folíols linears.) PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. Sinonimia. — Fenc bord, cast. pie de liebre mayor de hojas estre- chas. Anual, tronc de 1-4 dm., dret, rígid, robust, cobert de pèls aplicats, es- triat, ramificat: fulles curtament peciolades, les superiors subsèssils, alter- nes: folíols linears o lanceolato-linears, aguts, enters, estípules llargament soldades al pecíol, linear-alenades, pestanyoses, flors rosades, petitetes, capí- tols grans, oblongo-cilíndrics, solitaris, terminals, pedunculats, tub del calze íructífer cònic, piloso-sedós, gorja callosa, lacinies linear-alenades, rígides, plumoses, a la fi obertes, poc desiguals, l'inferior més llarga que el tub, es- tandard lanceolat, agut, poc més llarg que el calze, llegum ovoide, apicu- lada, bivalva, llevor globulosa, llisa. Geografia. — Llocs àrids, terres incultes, vores de camins: comuna des del litoral fins a Ribes, Queralbs, Olot i Guilleríes.—Maig-Juny. 4. — T. Lagópus Pourr. (grec Mayóc, llebre, i moóc, peu, pel toment tou del calze fructífer i quasi de tota la planta.) Sinonimia.— Peu de llebre, peu de rata, cast. pie de liebre. Anual, d'un verd cendrós, tronc de 5-20 cm., dret, un poc flexuós, gruixudet, ramificat, piloso-llanut, fulles peciolades, folíols traso- vato-cuneiformes, els de les inferiors escotats, amb els nervis laterals rectes, estípules grans, especialment les de les fulles superiors, ovato- acuminades, flors alborosades, petites, capítols oblongo-cònics, grandets, solitaris o geminats, i aleshores l'un axillar, llargament pedunculat, i l'altre terminal, subsèssil, calze pelut, de tub ovoide i el fructífer subglobulós, amb ro nervis i la gorja tancada per 2 callositats, lacinies molt desiguals, alenades, rígides, llargament plumoses, l'inferior quasi el doble llarga que el tub, corolla apenes més llarga que el calze, estandard linear-oblong, agut, llegum i llevor ovoides, aquesta xagrinada. Trifolium Lagópus Geografia.—Llocs àrids graniítico-pizarrosos: S. Marçal del Montseny, St. Hilari i Mont- solí. — Espluga de Francolí (Llen.l), Vich, r. (Masf.l), entre Seba i Viladrau (Puigg. ex Hb. Csta.), les Guilleríes, Campmany, la Junquera, Massanet de Cabrenys i de la Selva, Seu d'Urgell, Requesens (Bub.), la Bajol (Bolós).—Maig-Juny. ELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. "5. — T. incarnàtum L. (incarnatus, color de carn, pel que presenten les flors.) Sinonimia. — Fe, herba fe, fenc, cast. trébol encarnado. Anual, tronc de 2-5 dm., dret, robust, pelut, simple o poc ramificat, d'entrenusos molt llargs, fulles inferiors llargament peciola- des, folíols amplament ovato-cordiformes, trun- cato-denticulats, pubescents, estípules vagina- to-membranoses, ovato-obtuses, dentades, flors encarnades, rarament blanquinoses, capítols grans, oblongo-cònics o cilíndrics, solitaris, terminals, llargament pedunculats, tub del calze fructífer ovoide, pelut, amb la gorja oberta, lacinies linear-alenades, setoses, quasi iguals i més llargues que el tub, estandard oblong, apiculat, poc més llarg que el calze, llegum bivalva, llevor ovoide, gran, lluent. 8. Molinerii DC.— Flors blanquinoses o rosades. Trifolium incarnàtum Geografia. —Prats i terres de conreu: Cultivat i subespontani al Vallès, i especialment a dx Re i Montsolí, les Guilleries, Olot i Empordà.— La Garrotxa (Vay.), Perthus, Pir. Or. (Bub.). La 8 Moliner DC.—T. Molinerii Balb., a St. Hilari. —Sagaró (Vay.).—Maig-Ag. m6. — T. diffusum Ehrh. (diffusus, estès, Pels troncs fregiientment difusos.) Anual, troncs de 2-4 dm., drets o ascen- dents, frequentment difusos, pubescents, fulles totes 3-foliolades, folíols trasovats, blans, es- típules llargament acuminades, les de les fulles florals Poc dilatades, flors vermelles, capítols globulosos, bastant grossos, terminals, solitaris, sentats o subsèssils, involucrats per les estípu- / les de les fulles florals, tub del calze fructífer Do Re amena — OVvoide, pelut, amb 10 nervis, gorja tancada É per 2 llavis callosos, lacinies alenades, pesta- nyoses, 3-nerves a la base, poc desiguals, 2 veg. més llargues que el tub, corol'la igual al calze o poc més llarga, llegum petita, transversalment dehiscent, 2-sperma, llevors rodones, no escotades. Geografia.—Prats i reguerols: Barcelona i Cadaqués (Csta, ex Hb.), cap a Grasolet, Sal- des, del Bergadà (Compú., ex Hb. Csta.), Pir. Or, (Csta,, Rouy), Soreda (Conil).—Juny-Ag. 123 a Llei ge PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. 7. — T. hirtum All. —T. híspidum Desf. (hirtus, híspidus, pelut, pels pèls rossos, blans i Oberts que cobreixen el tronc.) Anual, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, ramificat, amb les branques esteses o erectes, cobert de pèls rossos, blans i oberts, fulles peciolades, menys la superior, que és sèssil o subsèssil, folíols trasovato-cuneiformes, denti- culats, amb els nervis ben marcats, rectilinis, bifurcats, estípules piloses, nervudes, lanceola- to-setàcies, les de les fulles florals molt dilatades, flors purpurines, capítols globulosos, grans, terminals, solitaris, sentats, in- volucrats per les estípules de 2 fulles florals, una d'elles sense folíols, tub del calze fructífer obcònic, molt pelut, amb 20 nervis, gorja oberta, lacinies setàcies, plumoses, rígides, quasi iguals, 2 veg. més llargues que el tub: estan- dard lanceolato-acuminat, quasi el doble llarg que les lacinies del calze: llegum i llevor ovoides, aquesta grosseta, bruna, llisa. Trifolium hirtum Geografia. — Llocs àrids i pedregosos: Cordillera litoral, al Vallès, Terrassa, St, Hilari, r.s Castelldefels, S. Sadurní, Porreda, Falset (Csta.), Vich (Masf.), S. Marçal, Massanet de Cabrenys (Vay.), la Sellera, r. (Cod.l), Roses, Cabanes (Sen.), Prades (Lap.).—Maig-Jul. n8. — T. Cherléri L. (dedicat a Joan Enric Cherler (1570-1010), metge de Mònipelgard, parent i col'laborador de J. Bauhin.) Anual, tronc de 4-I2 cm., ajagut o ascen- dent, simple o difús, cobert d'abundants pèls blans, estesos, a la fi rossos, fulles totes pecio- lades, la superior àfila, folíols trasovato-cunei- formes, emarginato-denticulats, blans, pubes- cents, amb els nervis molt marcats, estípules caulinars ovato-lanceolades, agudes, les de les 3 fulles florals molt dilatades, les de la superior orbiculars, flors blanquinoses, capítols mitjans, globuloso-deprimits, terminals, solitaris, sentats, amplament involucrats per les estípules de les fulles florals, molt caducs, tub del calze obcònic, amb 20 nervis, pelut, gorja oberta, la- cinies setàcies, plumoses, quasi iguals, dretes, a la fi obertes, I veg. més Trifolium Cherléri 124 3 pe i P li RE 1r Lleguminoses. FLORA DE CATALUNYA G. 179.-Trifolium. llargues que'l tub, estandard oblong, més curt que'l calze, llegum bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografia,—Boscos i llocs àrids i arenosos: Comuna al Vallès, Baix Empordà, St. Hilari, Figueres. — Abundant a Cadaqués (Trem.l), Campmany, Roses, Massanet de Cabrenys, Lladó, Requesens (Vay.): Llers, Cantallops, Cabanes (Sen.).—Maig-Juny. Trifolium stellàtum 19. — T. stellàtum L. (de stella, estel o estrella, per les lacínies del calze fructífer esteses en forma d'estel.) Sinommia. — Trifol estrellat, cast. trébol estrellado, hopo de cabrillas. Anual, tronc de 5-25 cm., dret o ascendent, ramificat, cobert de pèls estesos, blans, blancs, a la fi rossos, fulles inferiors llargament pecio- lades, les superiors sentades, totes alternes, folíols petits, obcordato-cuneiformes, denticulats, piloso-pubescents, estípules ovato-obtuses, den- tades, flors albo-rosades, capítols globulosos, terminals, solitaris, llargament pedunculats, tub del calze acampanat, amb 10 nervis, piloso-sedós, gorja tancada per llargs pèls llanosos, lacinies lanceolato-acuminades, iguals, dre- tes, acrescents, esteses en estrella a la maturitat, glabres per dintre, 3-nerves i reticulato-venoses, I veg. més llargues que'l tub, estandard lanceolat, agut, quasi igual al calze, llegum bivalva, llevor ovoide, grossa, llisa. Geografia.— Camps, vores de camins i llocs àrids: Comuna pel litoral i al Vallès. — Lla— dó, Besalú, Fornell (Vay.).—Abr.-Maig. Trifolium lappíceum 720. — T. lappàceum L. (de lappa, pels capítols evissats, efecte de les pestanyes esteses i rígides de les lacinies del calze fructífer, que recorda aquella planta com- posta.) Anual, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, prim, ramificat, amb les branques divaricades, un poc pelut o glabrescent, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors subsèssils, folíols oblongo-cuneiformes, truncato-denticu- lats, nerviats, pubescent-pestanyosos, estípules I25 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 179.-Trifolium. lanceolato-acuminades, pestanyoses, flors albo-rosades, capítols subglobu- losos, grossets, terminals, solitaris, pedunculats, eriçats, tub del calze acampanat, glabre, amb 20 nervis, gorja molt oberta, peluda, lacinies lan- ceolato-alenades, pestanyoses, quasi iguals, 5-nerves a la base, més llargues que'l tub, estandard oblong, quasi igual al calze, llegum bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografia. — Camps, vinyes i llocs àrids: Litoral, Valldoreix, Terrassa i altres llocs del Vallès, Penedès. — Tortellà (Tex.), Campmany, Lladó, Requesens, Salarsa, S. Andreu del Coll, Sagaró, Olot (Vay.), Cantallops (Sen.), Salardú, Montgarri (Timb.).—Abr.-Juny. q21.—T. marítimum Huds. —T. gla- bellum Presl. (per la seva estació als prats marítims, de gla- ber, dimin. glabellus, pel calze fructífer gla- brescent.) Anual, tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, ramificat, glabrescent, fulles inferiors llargament peciolades, les superiors oposades, poc peciola- des: folíols inferiors trasovato-escotats, els superiors oblongo - cuneiformes, obscurament Lara ta denticulats o mucronulats, tots glabrescents: estípules linear-acuminades, flors albo-rosades, capítols ovoides, petits, solitaris, terminals, generalment pedunculats, tub del calze fructífer acampanat, glabrescent, amb I0 nervis, gorja tancada per 2 llavis callosos, lacinies lanceolato-acuminades, rígides, 3-nerves a la base, pestanyoses, desiguals, l'inferior més llarga que'l tub, estandard oblong, 2 veg. més llarg que'l calze, llegum bivalva, llevor ovoide, llisa. Geografia. — Prats marítims: Prats i llocs herbosos de Castelló d'Empuries. — Figueres, remontant-se fins a la Junquera, Dosquers, Agullana (Vay ), Banyuls (Bub.), Barcelona, can Tunis (Sen.l).—Maig. ES Gea Der n x El da) x , ELORA DE CATALUNYA Gènere 180. È— DORYCNIUM TOURN. (Ho deriven de òó9v, la llança, i xvóe, untar, perquè amb el suc de la planta hi fregaven aquella arma per emmatzinar-la ().) Flors blanques, amb la carena blavenca, petites, en capítols subglobu- losos, clarets, terminals, axil'lars, llargament pedunculats, calze 5-dentat, subilabiat, les 2 dents superiors més amples, corolla caduca, estandard panduriforme, dret, atenuat en ungla ampla, ales soldades per davant, més llargues que la carena encorbada i curtament bequeruda, estams diadelfes, desiguals, els més llargs bruscament dilatats sota la antera, estil ascendent, atenuat a l'àpex, estigma capitat, llegum ovoide, exserta, mucronada per l'estil, glabra, 2-4-sperma, dehiscent per 2 valves no torçades: llevors glo- buloses: plantes perennes, herbàcies o llenyoses a la base, de fulles 3-folio- lades, estípules semblants als folíols enters. Tronc llenyós, folíols que no arriben a I cm., obtusiúsculs, pedicels i dents del calze més curts que'l tub, estandard blanc, ales més cur- tes que'l estandard que no cobreixen totalment la carena, tacada de negre a l'àpex, llegum molt obtusa. 722. D. Ssufíruticósum. Tronc quasi herbaci, folíols de I cm. o més, aguts, pedicels i dents del calze tan llargs com el tub, estandard frequentment rosat, ales 2 veg. més curtes que l'estandard, que cobreixen la carena no ta- cada a l'àpex, llegum subatenuada . . . 723. D. decumbens. q22.— D. sufíruticósum Vill., subsp. del D. pentaphyllum Scop., apud. Rouy. (de sub i frutex, arbust, per ser un peli arbust, pentaphyllum, de reyta-, cinc, i pòiiov, fulla, pels tres folíols i les dugues estípules semblants a ells, que figuren una fulla quin- quefoliolada.) Sinonimia.— Botja d'escombres, socarrells: cast. mijediega, bocha, socarrillo. Dorycnium suffruticósum Subarbust de 2-3 dm., molt ramificat, tor- tuós, ajagut a la base, branques dretes, subes- triades, cobertes de pèls abundants aplicats, folíols lanceolato-linears, obtu- 1) Sembla que la nostra planta, inofensiva, no té re que veure amb la planta dels antics. P , , q P PUBLICACIONS. DE L'ENSTITUT DE CTENGIES Lleguminoses. G. 180.-Dorycnium. siúsculs, a veg. subespatulats, atenuats a la base, piloso-sedosos, de menys de 1 cm. de longitud, capítols de 6-15 flors, no unilaterals, de floració quasi simultania, pedicels iguals, ot lo més, a la meitat del tub del calze molt pelut, dents del mateix lanceolato-agudes, I veg. més curtes que'l tub: estandard apiculat, ales més curtes i un poc més estretes que l'estandard, que no cobreixen totalment la carena blavenca, tacada d'un blau negrós a l'àpex, llegum ovoide, molt obtusa, amb les sutures carenades, Nlombrígol de la llevor igual a 1/,, de la seva circumferencia. Geografia. — Boscos, marges i llocs àrids: Comuna des de la costa fins a Bagà, Ribes, Urgell el alibi.—La Garrotxa, Olot (Vay.).—Maig-Juny. a PDE 723. — D. decumbens Jord,, raça del de DE La D. gràcile Jord., subsp. del D. penta- 3 phyllum Scop., apud. Rouy. (de decúmbere, inclinar-se, abocar-se, per les seves branques decumbents.) Troncs quasi herbacis, de 4-8 dm., decum- bents, difusos, estriats, amb pèls aplicats poc abundants: folíols linear-lanceolats, de I cm. o ment unilaterals, de floració successiva, pe- De aa Joranes dicels i dents del calze iguals al tub, poc pelut, estandard apiculat, frequentment rosat, ales 2 veg. més curtes i molt més estretes que l'estandard, que cobreixen totalment la carena blavenca i no tacada a l'àpex, llegum ovoido-oblonga, subatenuada a l'àpex, mucronada de sutures un poc carenades, llombrígol de la llevor igual a 1/, de la seva circumferencia. Geografia. — Prats, llocs humits o arenosos: Prat del Llobregat, prats de Salou, vores del Segre a Lleida i a Menàrguens. — Pla d'Urgell (Csta.). —Juny-Ag. N. B. Nostre eximi Costa (Anales Soc. Esp. H. N., III, 2.", 215), descriu una var. càn- dicans que té per principal caràcter el presentar els felíols oblongo-espatulats, cano-cendro— sos. Va recollir la planta sense flor ap. de Tàrrega, pel Jul. de 1872. Ens sembla igual a la que tenim recol'lectada d'ap. de Lleida i a Menàrguens, però que tal vegada té més afinitat amb la D. sufruticosum. A la mateixa creiem que ha de referir-se la planta de les altures del Montserrat, conside- rada, no sense grans reserves, per l'esmentat autor, com a D. grúcile Jord.. atribuída per Loscos a les immediacions de l'Aragó meridional. més, aguts, capítols de I0-15 flors, frequent-. FLORA DE CATALUNYA Gènere 181. — BONJEANIA RCHB. (Dedicat per Reichenbach al botànic Joàn-Lluís Bonjean, 1780-1846, apotecari de Chambéry, A, de la Flora de Savoya.) Flors blanques o rosades, amb la carena negrosa, en capítols globulo- sos, involucrats per una fulla floral sobre peduncles ordinariament més llargs que les fulles, calze 5-fid, divisions quasi iguals, ascendents: estandard oblong-cuneiforme, atenuat en ampla ungla canaliculada, ales unides per davant, més llargues que la carena quasi recta i obtusa, estams diadelfes, estil ascendent, estigma capitat, llegum exserta, recta, glabra, inflada a la maturitat, polisperma, llevors separades per un teixit cellular: plantes lle- nyoses a la base, de fulles 3-foliolades, curtament peciolades, de folíols enters, peciolulats, estípules grans, foliacies, apenes adherides al pecíol, peciolulades. ( Plantes de 2-5 dm., molt peludes, folíols oblongo-cuneiformes, estípu- les molt més llargues que'l pecíol, flors grans, capítols clars, llegum oblonga, de valves que no's caragolen en hèlix 724. B. hirsuta. Plantes de 1-3 m., glabrescents, folíols trasovato-cuneiformes, estípules iguals al pecíol, flors petites, capítols densos, llegum cilíndrica, de valves ques caragolem. em hèlix. . —. —.. .— —., . " 725. B. recta. 724.—B. hirsuta Rchb.—Lotus hirsu- tus L. (llatí hirsutus, pelut, per ser planta molt peluda.) Planta en forma de mata o botja, de 2-5 dm., molt peluda, troncs ajaguts o ascen- dents, ramificats, branques rodones, folíols oblongo-cuneiformes, Oordinariament aguts o mucronats, estípules ovades o lanceolades, molt més llargues que'l pecíol, flors blanques de estriades de rosa, grans, capítols grans, clars (5-I2 flors), calze subilabiat, molt pelut, lacinies lanceolato-linears, les inferiors un poquet més llargues: corolla una veg. més llarga que'l calze, llegum oblonga, poc exserta, de menys de Bonjeania hirsuta 17 129 1 er A Et EE el de ed ds DEA EE gr As 21 PUBLICACIONS DE L'INSTETUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 181.-Bonjeania. I cm. X 3 mm., negrosa, mucronada, de valves que no's caragolen cn hèlix, amb 2-4 llevors subglobuloses. B incana DC.— Planta àlbido-tomentosa. Geografia.—Llocs àrids i montuosos: Cordillera litoral al Vallès, Penedès, Bages, al Ber- gadà. — Vich (Masf.), Cardona, Berga, Olot, Banyoles, Lleida, Urgell, Conca de Tremp (Csta.): la Sellera (Cod.). : La 8 incana DC., raça del tipus ap. Rouv, a la Segarra (Csta.).—Abr.-Juny. 725. —B. recta Rcehb.—Lotus rectus L. (de vectus, dret, per la direcció del tronc.) Planta dreta, de 1-3 m., glabrescent, tronc molt ramificat a la. base, branques anguloses, d'un color vermellós: folíols dtrasovato-cunei- formes, mucronulats, grans, glaucescents pel revés, estípules ovato-cordiformes, inequilàte- res, iguals al pecíol o poc més llargues, flors blanques o rosades, petites, capítols petits, den- sos (20-40. flors), calze acampanat, pelut, lacinies quasi iguals, corol'la un terç més llarga que'l calze, llegum cilíndrica, ben exserta, de 1-2 cm. X I mm., negrosa, lluent, de valves caragolades en hèlix després de la dehiscencia, llevors petites, globuloses. Bonjeania recta Geografia. — Vores de corrents i llocs humits: Pla del Llobregat, al Vallès, Lleida, — Prov. de Tarragona (Csta.), Empordà, Sagarò, fins a Olot (Vay.). —Juny-Set. 130 ELORR DE CATALUNYA Gènere 182. — TETRAGONÓLOBUS ScoP. (Del grec zezpíyuyos, quadrangular, i 20366, llegum, per la forma del fruit.) Flors grogues o purpurines, grans, solitaries o geminades sobre pedun- cles axil'lars: calze tubulós, 5-fid, de lacinies iguals, corol'la caduca, carena encorbada, bequeruda, estams diadelfes, filaments alternativament desiguals, els més llargs bruscament dilatats a l'àpex, estil glabre, engruixit a l'àpex, llegum llarga, recta, quadrangular, tetràptera, dehiscent en 2 valves que's caragolen en hèlix, polisperma, llevors relativament petites, subglobuloses, negres, llises: herbes perennes o anuals, de fulles curtament peciolades, 3-fc- liolades, de folíols enters, estípules foliacies, poc o gens adherides al pecíol. Planta vivaç, peduncles 2-3 veg. més llargs que les fulles, flors gro- gues, calze cilíndric, lacinies més curtes que'l tub, ales de la llegum planes, més estretes que'l seu diàmetre. —. — 786. T. siliquosus. 1 ( Planta anual, peduncles iguals a la fulla o poc més llargs, flors pur- : purines, calze acampanat, lacinies més llargues que'l tub, ales de la llegum ondulades, tan amples com el seu diàmetre 724. T. purpureus. 726. — T. siliquósus Roth. (del llatí siliqua, la garrofa, per la forma de la llegum.) Sinonimia. — Corona de rei: cast. loto sili- CUOS0. Vivaç, rizoma llenyós, que produeix troncs de 1-3 dm., ascendents, peluts o glabres, folíols trasovato-cuneiformes, estípules ovato-agudes, amplexicaules, curtament peciolars, més llar- gues que'l pecíol, flors d'un groc pàl'Hid, soli- taries, peduncles 2-3 veg. més llargs que les flors, amb una petita fulla a l'àpex, calze tubulós, pelut, tacat de porpra, lacinies lanceolato-linears, pestanyoses, I veg. més curtes que'l tub, estandard Tetragonólobus siliquósus 13 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 182.-Tetragonólobus. estriat de bru, suborbicular, llargament unguiculat, llegum de 3-4 cm., glabrescent, amb 4 ales planes, molt més estretes que'l seu diàmetre, llevors petites, globuloses, negroses. 8 marítimus Ser. — Planta glabra, fulles carnoses. Geografia. — Paratges herbosos immediats a les aigúes des de la costa fins a Ribes i al Bergadà. -— La Sellera (Cod.), conca del Fluvià, Olot (Vay.), Vall d'Aràn, Bosost, les Bordas, Artiga de Lin (Llen.), Benasc, Colliure (Lap.), la Cerdanya (Gaut.). La 8 marilimus Ser., cap a S. Boi (Salv.l).—Maig-Ag. 727. — T. purpureus Moench. (de color de porpra, pel que mostren les seves flors.) Anual, arrel prima, troncs de I-4 dm., aja- guts o ascendents, blanament peluts, folíols trasovato-romboidals, obtusos, estípules ovato- lanceolades, agudes, amplexicaules, curtament peciolars, tan llargues com el pecíol, flors d'un porpra fosc, solitaries o geminades, peduncles iguals a la fulla o poc més llargs, amb una petita fulla a l'àpex, calze acampanat, pelut, lacinies lanceolato-acuminades, un poc més llargues que'l tub, estandard sub-orbicular, llegum glabra, negrosa, amb 4 ales ondulades, tan amples com el seu diàmetre, llevors grosses, ovoides, brunes. Tetragonóòlobus purpureus Geografia. — Llocs cultivats i vores de camins: Espontania a alguns terrenys cultivats de Barcelona (Csta.).—Primav. 132 ELORA DE CATALUNYA Gènere 183. — LOTUS L. (De Avzóç, nom donat pels grecs a diverses plantes, particularment lleguminoses ferratgeres.) Flors grogues, en capítols, solitaries o geminades, sobre llargs peduncles axil'lars, ordinariament involucrades per 1-3 folíols, calze tubulós o acampa- nat 5-fid, de lacinies iguals o bilabiat, ales planes, connivents, però no sol- dades, carena encorbada en angle recte, bequeruda, estams diadelfes, alter- nativament desiguals, els més llargs fortament i brusca dilatats: estil ate- nuat a l'àpex, glabre, llegum llargament exserta, cilíndrica, àptera, no inflada a la maturitat, de valves que's caragolen en hèlix després de la de- hiscencia, polisperma, llevors separades per teixit cellular, plantes herbà- cies, de fulles 3-foliolades, folíols enters, estípules foliàcies, apenes adherides al pecíol. ama anuals, d'arrel prima, peduncles ordinariament menys de 3 veg. 1. més llargs que les fulles —. —. . i ar Da gua perennes, de rizoma gruixut o ada Sant des ordinaria- HICnb IES de gi yee. més llargs què les fulles 4... Lo, 4 5. 'Llegum recta, folíols de les fulles SER die ens plantes piloso-híspides.. —. —. . a Llegum encorbada, folíols de (a: fulles superiors tt asovato- la ó DIGais pUDESSEniS OUDOE PNOSES. dE a Sa es a ( Estandard que no's torna verd per la dessecació, ales dilatades a l'àpex, carena encorbada en angle recte, llegum de 2-3 cm., molt prima, peduncle r-2-for . . . . . 728. L. angustíssimus. 3 i Estandard que's torna verd per la dessecació, ales atenuades a l'àpex, carena encorbada en angle molt obtús, llegum de 1-2 cm., més gruixuda, peduncle 2-4-for . . . . . . 729. L. híspidus. Peduncles amb 2-5 flors, petites, més llargs que la fulla, calze 2-labiat, de lacinies desiguals, llegum de 2-3 cm., linear, comprimida, bonye- A guda, llevors lenticulars . . . . 730. L. Ornithopodioides. Peduncles amb 1-2 flors grans, 2-3 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, de lacinies iguals, llegum de 2-3 cm., gruixuda, coriacia, longitudinalment 2-locular, llevors grans, globuloses 731. L. edúlis. 133 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIEL Lleguminoses. G. 183.-Lotus. Rizoma estolonífer, tronc fistulós, peduncles 6-12 flors, lacinies calici- nals esteses o reflexes abans de la floració. — 732. L. uliginósus. Rizoma no estolonífer, tronc macís, peduncles 1-6-flors, lacinies calici- I nals connivents abans de la floració... . . . o . OO 6. (Ales trasovades, fortament encorbades a la vora inferior, carena en- corbada en angle quasi recte, peduncles 3-6-flors, folíols trasovato- cuneiformes o bé oblongs, estípules ovades o lanceolades, més llar- 6 Ç gues que'l pecíol. —. . . Sueca 3890 EL. 'COmaGUlatus: Ales oblongues, quasi rectes a la vora Es carena encorbada en angle obtús, peduncles 1-4 flors, folíols linears o lanceolato-linears, ANmEDyS cels, SUDELIOLS els La De aa ec sbDS ale) pel RED Lacinies del calze triangular-alenades, més curtes que'l tub, peduncles 5-6 veg. més llargs que les fulles, troncs difusos, ascendents, folíols tots linears . . a de Les RES) Lacinies del calze feies Deilers més dre que'l tub, peduncles 3-5 veg. més llargs que les fulles, troncs flexuosos, ajaguts: folíols de les fulles Superiors lanceolats, aguts —. 735. L. decúmbens. 7: 728. — L. angustíssimus L. (superlatiu de angustus, per les seves llegums molt primes.) Anual, arrel cònica, tronc de 1-3 dm., prim, ramificat, difús o ascendent, piloso-híspid, ra- rament glabre, folíols de les fulles inferiors trasovats, els de les superiors oblongo-lanceolats, aguts, estípules ovades o lanceolades, un poc inequilàteres, més llargues que'l pecíol, flors petites, que no's tornen verdes per la dessecació: TI RAE peduncles capil'lars r-2-flors, amb 3 folíols a l'àpex, més llargs que les fulles, calze acampa- nat, pelut, lacinies lanceolato-acuminades, pestanyoses, més llargues que'l tub, estandard orbicular, més llarg que'l calze, igual a la carena encor- bada en angle recte, ales dilatades a l'àpex, llegum dreta, moll prima, de 2-3 em., de valves que's caragolen en hèlix després de la dehiscencia, de 15-25 llevors, molt petites, globuloses. Geografia. — Prats i llocs arenoso-àrids: Palautordera (Trem.), Blanes (Puj. J.), S. Climent (Sen.l), Prades (Lap.), Vernet (Gaut.), Banyuls (Bub.), Les, r. r. (C. et S.).— Abr.-Jul. sl P - Ra gel di. EE OR DE CATALUNYA 4 Lleguminoses. G. 183.-Lotus. 729. — L. hispidus Desf. — L. angus- tíssimus 8 major Moris. (híspidus, pelut: per ser planta piloso-híspida.) Molt afí de l'anterior, se'n distingeix per l'arrel molt ramificada, tronc de 1-5 dm., aja- gut o ascendent, menys prim, piloso-híspid, folíols ovato-oblongs, estípules amplament ova- des, més obtuses, flors no tant petites, que's tornen verdes per la dessecació, peduncles fili- formes, 2-4-flors, 3-4 veg. més llargs que les fulles, estandard ovat, bastant més llarg que la carena encorbada en angle molt obtús, ales atenuades a l'àpex, estil més llarg, llegum la meitat més curta i el doble gruixuda (2 mm.), de 8-12 llevors. Lotus híspidus Geografia. — Prats i camps secs, arenosos: Blanes (Puj. J.), S. Climent i Vilarnadell (Sen.l).—Maig-Jul, i 730. — L. ornithopodioides. L. (del grec òpve, òpvdoc, aucell, 1 móòtoy, dim. de obs, Peu, per la semblança de les llegums fasciculades amb els peus d'un ocell.) Anual, arrel prima, ramificada, tronc de I-3 dm., dret o ascendent, ramificat, pubescent: folíols trasovato-cuneiformes, els de les fulles superiors romboides, estípules amplament ova- des, un poquet més llargues que'l pecíol, flors petitetes, peduncles 2-5-flors, quasi I veg. més llargs que la fulla, amb 3 folíols a l'àpex, calze bilabiat, les dugues lacinies superiors iguals, agudes, la inferior del mig molt més llarga, lanceolada, aguda, les. laterals curtes i obtuses: estandard orbicular, escotat, ales. obliquament truncades, carena encorbada en angle recte, curtament bequeruda, llegum de 2-5 cm., linear, comprimida, subfalciforme cap a l'àpex, bonyeguda, un poc veflexc, vermellosa, llevors lenticulars, llises, lluents. Lotus ornithopodioídes Geografia. — Vores dels camins i llocs arenoso-herbosos: Comuna per tot el litoral, Gavà, Castelldefels, Sitges el altbi: Montcada, Reixach, Ripollet, Serdanyola, Papiol. — S, Pol, S. Feliu de Guíxols (Bub.).—Abr.-Maig. 135 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CVENCLES Lleguminoses. G. 183.-Lotus. 731. — LL. edúlis L. (que és comestible, les llevors es mengen o poden menjar-se.) Anual, arrel cònica, llarga, tronc de 1-4 dm., ascendent o difús, ramificat, pubescent, folíols trasovato-cuneiformes, glaucescents, estípules amplament ovades, més llargues que'l pecíol, flors grans, peduncles 1-2-flors, filiformes, rígids, 2-3 veg. més llargs que les fulles, amb 3 folíols a l'àpex, calze acampanat, de lacinies Janceo- lato-linears, iguals, pestanyoses, 2 veg. més llargues que'l tub, estandard orbicular, estriat, ales dilatades al mig, cobrint quasi la carena, que és ampla, encorbada, aguda, curtament bequeruda, llegum de 2-3 cm., arquejada, gruixuda, carnosa i a la fi coriàcia, canaliculada a la sutura superior, dividida lon- gitudinalment en 2 celles, llevors grosses, globuloso-reniformes, xagrinades. Lotus edúlis Geografia. — Llocs arenosos del litoral: Montanya Pelada, Castelldefels, r. — Montjuich (Salv.i), turons pròxims a Barcelona, r. (Csta.), abundant al Guinardó (Sen., in litt.), Cale- lla, turó del Roser (Cuní), Pir. Or. (Coste). —Març-Maig. 732. — L. uliginósus Schx. (de uligo, aigua-moll, lloc pantanós, per la seva estació.) Perenne, vizoma de branques primes, c4n- didor, estolonífer, troncs de 3-8 dm., fistulosos, drets o ascendents, glabrescents o peluts, bastant robustos, angulosos, ramificats, folíols trasovato-oblongo-cuneiformes, glaucs pel re- vés, estípules ovato-cordiformes, més llargues que'l pecíol, flors mitjanes, que's tornen verdes per la dessecació, peduncles 6-r2-Aors, bastant gruixuts, 3-4 veg. més llargs que les fulles, amb 3 folíols a l'àpex, calze acampanat, lacinies lanceolato-linears, iguals, pestanyoses, esteses o reflexes abans de l'antesi, quasi iguals al tub, estan- dard ovat, ales frasovades, rectes per la vora inferior, rodones a l'àpex, cobrint la carena, encorbada en angle obtús, llargament bequeruda. Var. L. pedunculatus Cav. — Planta de 5-8 dm., molt ramificada, folíols i estípules oblongo-lanceolades, atenuades pels dos caps, peduncles 6-8 veg. Lotus uliginósus 136 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 183.-Lotus. més llargs que les fulles, 2-6-flors, llegum de 2-3 cm., dreta, linear-cilíndri- ca, de valves caragolades en hèlix després de la dehiscencia, llevors petites, globuloso-deprimides. Geografia.—Vores dels torrents, reguerols i prats humits: Montseny, a la vall de Sta,.Fe, d'on baixa fins a Gualba, St. Hilari i Montsolí. — La Sellera, S. Martí Sapresa (Cod.l), vall d'Aràn, c. (Llen.), Lés, Tredós (C. et S.). La var. L. pedunculàtus Cav., comuna per llocs herbosos del Prat de Llobregat i Blanes. N. B. Per més que Rouy el considera com a raça de l'especie seguent, amb la qual té veritablement marcades afinitats, per la longitut dels peduncles i troncs, manifestament fistulosos, l'incloem en el L. uliginosus, seguint a VVR. (Prodr. Suppl, 243). 133. — L. corniculatus L. (de corículum, dimin. de cornu, us, Ja banya: Per la forma particular de la carena de la flor i tal vegada de la llegum V).) Vivaç, rizoma fort, no estolontfer, tronc de 1-5 dm., macís, ajagut o ascendent, glabrescent o pelut, ramificat, folíols trasovato-cuneiformes o bé oblongs, estípules ovades o lanceolades, més llargues que'l pecíol, flors grandetes, que's tornen verdes per la dessecació, peduncles RAÓ ESE 1-6-flors, més llargs que les fulles, amb 1-3 fo- líols a l'àpex, calze acampanat, de lacinies , iguals, triangular-alenades, tan llargues com el tub, connivents abans de la floració: estandard amplament ovat, ales frasovades, fortament encorbades a la vora inferior, carena encorbada en angle quasi recte, bruscament i llarga bequeruda, llegum de 2-3 cm., cilíndrica, recta, de valves que's caragolen en hèlix després de la dehiscencia, llevors petites, subglobuloses: planta polimorfa. B villosus VVIe. — Planta de troncs, fulles i calze amb pèls llargs, este- sos, H- abundants. 8 Pilosus Rouy. — Planta petita, molt pilosa, rizoma curt i fort, troncs ascendents, folíols oblongo-cuneiformes, estípules ovato-oblongues, molt més llargues que'l pecíol, 2-4 flors grans, carena —- vermellosa. Ç alpinus Ser. — Planta nana, cespitosa, glabrescent o peluda, de ri- zoma fort, troncs prims, folíols petits, ovato-oblongs, 1-3 flors, lacinies del calze més curtes que'l tub, pètals, especialment la carena, vermellosos. Geografia. — Prats, boscos i llocs herbosos des del litoral al Cadí i Nuria. La 8 villosus VVX., a Palautordera, S. Llorenç del Munt, coll de Daví i altres llocs elevats la : pilosus Rouy, al Miracle (Marcetl), y la Ç alpinus Ser., a Nuria, al peu de Finestrelles. — Maig-Ag. U) Aquest cornieulafus té aqui una significació purament botànica, Cf. Oxalis corniculata, 18 137 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 183.-Lotus. i Rehb., raça del L. corniculatus L, ap. Rouy. XI (tenuis, prim, per la forma del tronc, tenuifolius, X pels folíols quasi linears.) Í Perenne, troncs de 2-5 dm., prims, glabres- V yo a I 4 és j LA cents, ajaguts o ascendents, ramificats, folíols Lotus tenuis i estípules lanceolato-linears o linears, aguts, flors petites, que's tornen verdes per la desse- cació: peduncles filiformes, I-4-flors, 5-6 veg, més llargs que les fulles, calze acampanat, glabrescent, de lacinies iguals, triangulars a la base i bruscament alenades, més curtes que'l tub, ales oblongues, de vora inferior quasi recta, truncades obliquament a l'àpex, carena encorbada en angle obtús, bequeruda, llegum de 2-3 cm., recta, linear, prima. 734. —L. tenuis Rit.—L. tenuifolius )) ò Geografia. — Llocs humits i arenosos: Litoral de Barcelona (Csta.): marges del Llobre- gat, cap a S. Boi (Trem.l).—Abr.-Ag. 135. — L. decumbens Poir., raça del L. corniculatus L., ap. Rouy. (de decumbere, que puja primer i cau després P.) Perenne, rizoma fort, que produeix troncs de 2-4 dm., decumbents, prims, flexuosos, rami- ficats, glabrescents: folíols de les fulles infe- riors trasovato-cuneiformes, els de les superiors lanceolats, aguts, estípules ovato-lanceolades, més llargues que'l pecíol, flors que's tornen verdes per la dessecació, peduncles 2-4-flors, prims, 3-5 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, lacinies iguals, linear-agudes, conni- vents abans de l'antesi, més llargues que'l tub, estandard orbicular, ales oblon- gues, de vora inferior quasi recta, rodones a l'àpex, carena encorbada en angle obtús, bequeruda, llegum recta, de 2-3 cm., limear-cilíndrica, de valves que's caragolen en hèlix després de la dehiscencia, llevors subglobuloses. Lotus decumbens Geografia. —Prats i maresmes del litoral: Cadaqués (Trem.), Pir. Or. (Rouy). —Maig-jul. (1) Distint de procumbens, ajagut (ma bumifusus). 138 FLORA DE CATALUNYA. Gènere 184. — ASTRAGALUS L. (Del grec dacpdyuioç, nom d'una lleguminosa en Dioscòrides, nom del òs del tars, per la forma de la llegum en algunes especies, com A. hamosus.) Flors purpurines, blavenques, grogues o blanquinoses, en capítols o raims espiciformes, rarament solitaries, axillars, pedunculats o subsèssils, calze acampanat o tubulós, 5-fid o 5-dentat, de divisions quasi iguals, es- tandard ovat o bé oblong, més llarg que les ales, carena mútica, estams diadelfes, llegum frequentment subtrígona, dividida longitudinalment en 2 cel'les completes o incompletes per la introflexió de la sutura inferior, es- terna o dorsal: plantes herbàcies o subllenyoses a la base, de fulles quasi sempre imparipinades, de folíols enters i estípules no foliàcies. 1 i Plantes anuals, d'arrel prima l Plantes perennes, de rizoma gruixut o Mbnyés (Flors blanques o purpurines . l Flors blanquinoses o groguenques a dis Flors subsèssils, blavenques . Flors llargament pedunculades, dits Flors solitaries, rarament geminades, llegum pubescent, alenada, en- lo corbada en forma d'ham . . . .. . 136. A. scorpioídes. dos 4-10, en capítols trasovats, densos, llegum peluda, cilíndrico-trí- gona, dreta, acuminada. . . . . . . 737. A. sesameus. d'escames setígeres, folíols el'líptico-oblongs, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades —. . . . . 738. A. pentaglottis. Flors purpurio-blavenques, llegums 3-5, esteses en estrella, cilíndrico- trígones, piloso-llises, folíols oblongs, obtusos, estípules triangulars, 739. A. Stella. HE purpurines, llegums dretes, imbricades, semiovoides, cobertes 139 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. Peduncles fructífers molt més curts que les fulles, llegum triangular- cordiforme, acuminada, reflexa, folíols oblongo-linears, mucronulats, estípules lanceolato-acuminades ..—. —. . . 740. A. epiglottis. 6 ( Peduncles fructífers quasi tan llargs com les fulles, llegum cilíndrica, curvato-ascendent en forma d'ham, bequeruda: falíols oblongo- el'líptics, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades, 741. A. hamosus. Plantes subllenyoses, formant botja, fulles paripinnades, pecíols termi- j nats en espina . . ESA ap Ed ai als 7 EE herbàcies, no Eoriemt botja: fulles aueamnendit pecíols ter- uunatsien fololis ci ms Seu Es (o a Do. ae ss a Der BE a se Calze acampanat, llanut, de lacinies setàcies, iguals al tub, estandard I veg. més llarg que'l calze, llegum inclosa, folíols lanceolato-li- nears, mucronats, vírido-peluts .. —. . . . 742. A. aristatus. (Calze tubulós, cobert de pèls negres i blancs, curts i aplicats, dents lanceolato-obtuses, estandard z veg. més llarg que'l calze, llegum exserta, folíols trasovato-oblongs, incano-sedosos, 743. A. Tragacantha. (Plantes acaules, amb peduncles radicals .. —. . . . co. . 10. Í Plantes caulescents, amb peduncles caulinars —. . . . . . 13. Flors blanquinoses, peduncles molt més curts que les fulles, calze acampanat, cobert de pèls negres aplicats, llegum cilíndrica, recta, folíols trasovats, truncats o escotats, estípules amplament ovato- acuminades, escarioses..—. —. o. ce 744. A. depressus. Flors purpurines, peduncles més lar: que les fulles, calze tubulós, 11. Plantes verdes, glabrescents, fulles de 10-20 parells de folíols, lacinies h calicinals un poc més llargues que la meitat del tub, llegum subci- líndrica, arquejada, de 2-3 cm. . . 745. A. monspessulanus. Plantes incano-sedoses, fulles de 6-9 parells de folíols, dents calicinals 5 més curtes que la meitat del tub, llegum oblonga, -- arquejada, DE IS CO OE EL Da a CO DE EE OE Da lA RE OT a Calze cobert de pèls negres, aplicats, llegum de 15-20 mm., cilíndrico- arquejades, superficialment assolcada per la sutura superior, rizoma llenyós, tortuós, dividit en branques ajagudes . 746. A. incànus. Calze vermellós, estriat, llegum de 8-2 mm., inflato-oblonga, no as- solcada o poc per la sutura superior, rizoma carnós, vertical, 747. A. macrorrhizus. pr di FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astrógalus. 4 Flors grogues o verdoses, plantes robustes, de 30 cm. a I m. 0 ds SS a PAL NS Re (I EE dl Ma Va l Flors blaves o purpurines, plantes dèbils, de 1-3 dm. ..—. . . 16. sils, lacinies calicinals més llargues que'l tub, llegum inclosa, 748. A. narbonensis. ls ajagut o ascendent, glabre o poc pelut, fulles de 4-I2 parells de NE dret, pelut, fulles de 15-20 parells de folíols, capítols subsès- 14 folíols, capítols llargament pedunculats, dents calicinals més curtes CCR CU D'AIGUA EXSETCA a Mes Reg el ela aa ere Pen Dt Di AG, (Flors d'un groc verdós, peduncles 2 veg. més curts que les fulles, calze acampanat, glabre, llegum de 30-33 mm., cilíndrico-trígona, arquejada, assolcada per la sutura dorsal, fulles de 4-6 parells de 15 / folíols ovats ..—. . Lo. o. 749. A. glycyphyllos, Flors d'un groc pàl'lid, pedgueles poc més curts que les fulles, calze tubulós, pelut, llegum de r2-I5 mm., ovoido-vesiculosa, assolcada per les 2 sutures, fulles de 5-I0 parells de folíols ellíptico-oblongs, SD: A. Cicer. Flors d'un blau pàllid, en raims clars, peduncles més llargs que les fu- lles, calze acampanat, ales bífides, llegum linear-oblonga, penjant, . glabrescent, 6-I0 parells de folíols linears .. — 751. A. austríacus. Flors purpurines, en capítols espessos, peduncles més curts que les fu- lles, calze tubulós, pelut, ales enteres, llegum ovoido-trígona, dreta, peluda, r0-15 folíols el'líptico-oblongs .. . . . A. purpureus. 16 736.—A. scorpioides Pourr.—A. sub- biflórus Lag. (del grec onopnioc, l'escorpí, i s'òúg, de siòoc, sem- lant, per la llegum arquejada que simula la qua d'aquell aràcnid, subbiflórus, Poques vegades de dugues flors.) Anual, arrel cònica, vertical, prima, poc ramificada, tronc de 35-15 cm., dret O ascen- dent, simple o ramificat a la base, piloso-pu- bescent com tota la planta, fulles peciolades, de 6-8 parells de folíols ovats en les inferiors, oblongs en les superiors, escotats, estípules lliures, ovato-acuminades, flors blavenques, axil'lars, solitaries, varament geminades, petites, guasi sentades, calze tubulós, de lacinies setàcies, iguals Astràgalus scorpioides I4I PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astrógalus. al tub cobert de pèls blancs i negres barrejats, predominant els primers a la base i els segons a l'àpex, corolla seca, groguenca, poc més llarga que el calze, llegum falcato-arquejada, d'uns 3 cm., comprimida, acanalada per l'esquena, densament pubescent, polisperma. Geografia. — Únicament citat com a escàs, al cerro Negro de Madrid, viu als olivars de Llers (Sen.t, in Hb. Cad.).—Abr.-Maig. 737. — A. sesameus L. (greco-llatí oqganvioç, de oigauov, sesamum vel sesama, er la forma de la llegum, que recorda la del sèsam.) Anual, tronc de 1-3 dm., ajagut o ascen- dent, piloso-estriat, ramificat a la base, fulles de 8-I0 parells de folíols ellíptics, truncats o escotats, estípules lliures, lanceolato-acumina- des, cobertes de pèls setosos, uns blancs i altres negres, flors blavenques, petites, 4-I0 en capítols axillars, densos, trasovals, subsèssils, calze acampanat, de lacinies linear-alenades, pestanvoses, més llargues que el tub cobert de pèls blancs i negres, corolla poc exserta, llegum peluda, cilíndrico-trígona, de ro-153 mm., dreta, Profun- dament assolcada pel marge extern: llevors quadrangulars, reticulato-alveolars. Astràgalus sesameus Geografia.— Llocs àrids i arenosos: Abundant des del litoral al Vallès, S. Llorenç del Munt, Montserrat, a Bages, Figueres. —Camps de Tarragona (NVbb.), a l'Empordà, fins a Dosquers (Vay.), Llers (Sen.).—Abr.-Juny. 738. — A. pentaglottis L. (de meyta, cinc, i nottig, la glotis, per les cinc llegums que ordinariament presenten els capítols.) Sinonimia. — Cast. pluma de capitàn, astré- galo de cinco gallillos. Anual, tronc de I-4 dm., ajagut o ascen- dent, ramificat, piloso-setós, com tota la planta: fulles de 7-I0 parells de folíols el'líp- tico. oblongs, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades, barbudes: flors Piurpurines, f Xy Astràgaius pentaglottis 142 P FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. 10-15 en capítols ovoides, espessos, involucrats per bràcties lanceolato-li- nears, pestanyoses, llargament pedunculats, peduncles fructífers més llargs que les fulles, calze acampanat, de lacinies lanceolato-linears, Pestanyoses, iguals al tub: estandard escotat, llegums exsertes, ovoido-comprimides, imbri- cades, cobertes d'escames setígeres, amb la sutura externa ventruda, profun- dament acanalada: llevors grosses, reniformes, reticulato-alveolades. Geografia.—Llocs àrids i pedregosos, cordillera litoral, al peu del Tibidabo, Terrassa, ermots i vinyes de la part occidental, r.—Ap. de Barcelona (Salv.l), cap a Sarrià i turons pròxims, arenys dels ríus Llobregat i Besòs, cap a S. Boi, alguna veg. en diferents llocs del Vallès (Csta.).—Abr.-Juny. 739. — A. Stella Gou. (Uatí stella, l'estel o estrella, per. les llegums esteses i radiants.) Anual, troncs de 5-25 cm., ajaguts o ascen- dents, simples o ramificats, estriats, piloso- setosos com tota la planta, fulles de 7-I0 pa- rells de folíols el'líptico-oblongs, obtusos, estí- pules triangulars, acuminades, flors d'un porpra blavenc, 10-15 én capítols globulosos, espessos, llargament pedunculats, peduncles fructífers més llargs que les fulles, calze acampanat, de lacinies alenades, pestanyoses, iguals al tub, estandard escotat: llegums cilíndrico-trigones, esteses en estrella, piloso-llises, terminades en bec ganxut, amb la sutura externa acanalada, llevors angu- loses, quasi quadrades, reticulato-alveolades, lluents. Hi Astràgalus Stella -— Geografia. — Llocs àrids i arenosos: Comuna al lito- ral, al Vallès i S. Llorenç del Munt, a Bages i part del Bergadà.-—Prats de Rei (Puigg.l), Tarragona, sense internar-se gaire (Csta.), la Sellera, vores del Ter (Cod. ), a l'Empordà fins a Dosquers (Vay.), Figueres, Llers (Sen.).—Abr.-Juny. 740. — A. epiglottis L. (grec èmhortic, Per la llegum de forma més o menys semblant a la epiglotis o tapa de la glotis.) Anual, tronc de 5-20 cm., dret O ascendent, simple o poc ramificat a la base, piloso-grisenc Astrúgelus epiglottis 143 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Lleguminoses. G. 184.-Astrúgalus. com tota la planta, fulles de 4-7 parells de folíols oblongo-linears, mucro- nulats, estípules lanceolato-acuminades, flors albo-groguenques, molt petites, dretes, en capítols axillars, ovoides, densos, molt breument pedunculats, peduncles fructífers tapats pels fruits i semblant sentats els capítols, calze acampanat, cobert de pèls setosos, uns blancs i altres negres, dominant totalment aquests a l'àpex, abans de l'antesi, lacinies alenades, iguals al tub: estandard ovat, escotat i apiculat, poc més llarg que el calze, llegum triangular, cordiforme, acuminada, reflexa, assolcada a la sutura externa, llevors reniformes, plegades, 2 a cada cella. Geografia. —Llocs àrids i pedregosos: cordillera litoral, als boscos de Bruguers, abundant ap. de can Mas, falda del Tibidabo, al peu de Nova Betlem.--Cap a Gracia (Salv.l), Mollet (Joverl), pla de Barcelona, r. (Csta.).—Abr.-Maig. 741.— A. hamosus L. (del llatí hamus, l'ham, per la forma de les llegums encorbades, que s'hi assemblen.) Sinonimia. — Cast. garbancillo de perro, encorvada ancha, naricetas. Anual, tronc de 2-6 dm., ajagut o ascendent, simple o ramificat, vírido-blanquinós, subpi- loso-setós, fulles de 8-I2 parells de folíols oblongo-el'líptics, truncats o escotats, estípules ovato-acuminades, 4- soldades en beina oposi- tifolia: flors albo-groguenques, petites, dretes, 3-12 en capítols espessos, ovoides, a la fi clars i cilindroides, peduncles fructífers quasi tan llargs com les fulles, calze tubulós, cobert de pèls aplicats, uns blancs i altres negres, de lacinies linear-alenades, iguals al tub: estandard ovato-oblong, escotat, apiculat, el doble llarg que el calze, llegum cilíndrica, curvato-ascen- dent, en jorma d'ham, acuminada, assolcada a la sutura externa, llevors quadrangulars, llises. Astràgalus hamosus Geografia. - Llocs herbosos: Comuna al litoral, al Vallès, S. Llorenç del Munt, al Penedès, cap a Torre- lles de Foix, Cornudella i Montsant. — Prats de Rei (Puigg.l), a l'Empordà, Cassà de la Selva (Vay., Puig- reig, Marlés, Serrateix (Puj. C.).—Abr.-Juny. 742.— A. aristatus L'Hérit. — A. sem- pervirens Lamf. (del llatí arista, l'aresta o espina, pels pecíols de les fulles persistens i terminats en aresta Astràgalus aristatus 144 dE Te, maia, P vi FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astrúgalus. espinescent: sempervirens, sempre verd, pel color verd cendrós de la planla bastant duradora per efecte de la persistencia dels pecíols.) Sinonimia. — Gaons marins. Vivaç, rizoma subllenyós, tronc de 1-3 dm., ajagut, formant botja, d'un verd cendrós, pelut, fulles paripinades, amb 6-I0 parells de folíols lanceo- lato-linears, mucronats, vírido-peluts, caducs, pecíol comú, persistent, dret, terminat en aresta espinescent, estípules lanceolato-linears, acuminades, mul- tinerves, llargament peciolars, escarioses, ciliato-barbudes, flors blanques o tacades de porpra, dretes, 3-8 en vaims axillars, clars, curts, breument pe- ciolats, bràcties semblants a les estípules, molt més llargues que els pedicels: calze acampanat, inflat, molt piloso-llanut, de lacinies setàcies, iguals al tub, corolla marcescent, estandard escotat, 1/, part més llarg que les lacínies del calze, llegum inclosa, ovoide, peluda, atenuada en punta, amb 3 llevors a cada cella, reniformes i molt escotades. Geografia.—Llocs pedregosos i àrids de les muntanyes: Abundantíssim de Puigllançada a Rebost, baixant fins a l'areny del ríu Greixa.-— Vall de Ribes i Dorri (Isernl), Tosses, For- nells (Vay.), Pir. centrals, Bassivé, Castanesa, baixant a Vilaller, Pont de Suert, Sopeyra. Pont de Montanyana i més avall a les vores del Noguera Ribagorzana (Csta.), Port de Benasc, Andorra, Pendís, Carençà (Bub.).—Maig.-Jul. N. B. Encara que existeix als Pir. orientals l'A. neradensis Boiss., considerem que s'ha confós amb l'especie anterior en les localitats catalanes on l'ha citat algún botànic. 743. — A. Tragacantha L. — A. Massi- liensis LamE. (grec cpoganovda, de tpúros, el boc i ònavda, espi- na, al'ludint-se als pecíols espinescents i forta- ment vulnerants, de Massilia (Marseille) per la seva patria.) Sinonimia. —Coixins de monja. Peremne, subllenyosa, d'un color blanc cendrós, troncs de 2-3 dm., formant botja compacta, extremadament espinosa, fulles a- ribinades, amb 06-12 parells de folíols trasova- to-oblongs, incano-sedosos, obtusos o truncats, mucronats, decreixents de la base a l'àpex, molt caducs, pecíol comú, per- sistent, espinescent, fortament vulnerant, estípules petites, llargament pe- ciolars i amplament lanceolades, flors blanques, grans, 3-8 en raims axil'lars, globulosos, bastant clars, peduncles iguals a les fulles o més curts, bràcties escarioses, lanceolades, iguals als pedicels, calze dubulós, cobert de pèls ne- gres i blancs, curts i aplicats, dents lanceolato-obtuscs, 3-4 veg. més curtes que Astràgalus Tragacantha 19 145 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràúgalus. el tub, corol'la marcescent, estandard escotat, quasi el doble llarg que el calze, llegum exserta, ovoido-oblonga, coberta de petits pèls aplicats, apiculada, amb 2 llevors a cada cella, subglobuloses i dèbilment escotades. Geografia.—Llocs pedregosos i arenosos àrids del litoral: Cap de Creus, l'Escala i altres llocs del go f de Roses.— Vilanova de la Muga et alibi (Csta.), costes marítimes de Cadaqués i la Escala, platja de Pals, Bagur, r. (Vay.), Castelló d'Empuries (Bub.).—Maig.-Juny. 744.— A. depréssus L. (llatí deprimere, depréssus, aplastal: per ser planta cespitosa VO.) Perenne, de 5-15 Ccm., cespitosa, pubescent, rizoma dividit en branques escamoses que produeixen rosetons de fulles i peduncles ordi- nariament escapiformes, fulles llargament pe- ciolades, amb 9-II parells de folíols bastant separats, petits, trasovats, truncats o escotats, estípules amplament ovato-acuminades, esca- a at rioses, flors blanquinoses, 9-I3 en capitols subglobulosos, clars, que s'allarguen un poc a la maturitat, peduncles molt més curts que les fulles, calze acampanat, cobert de pèls negres aplicats, de lacinies linears, un poc més curtes que el tub, estandard ovat, escotat, més llarg que les ales trasovades, obluses, enteres, llegum cilíndrica, recta, reflexa, d'ap. de 2 cm., pubescent, a la fi glabra, atenuada i apiculada, amb un solc superficial a la sutura externa, llevors reniformes, llises. Geografia.—Roques i pastures de les altes munta- nyes: la Molina i la Cerdanya (Vay.), los Molines (la Molinar) sub Puigcerdà (Bub.), Pir. central, a Prunera de la Vall d'Aràn (Llen.l).—Jul. 745. — A. monspessulànus. L. (Per la seva patria: de Montpeller.) Astràgalus monspessulànus Perenne, de 1-2 dm., glabrescent, rizoma llenyós, ramificat, produint les branques per l'extrem rosetons de fulles i llargs peduncles escapiformes, fulles llargament peciolades, amb 10-20 parells de folíols ellíptics, obtusos, subescotats o mucronulats, estípules lanceolato-linears, acuminades, peciolars: flors fur- (1) Amb denominació grega: TUTELVÓG, humil, 146 dl i vs FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. burines, rarament blanquinoses, en capítols ovoides, densos, a la fi racemi- formes, clars, peduncles ordinariament més llargs que les fulles, calze Zubudós, amb alguns pèls curts i aplicats, de lacinies inears, poc més llargues que la meitat del tub: estandard oblong, escotat, molt més llarg que les ales, que porten una dent sota l'àpex, llegum subcilíndrica, arquejada, de 2-3 cm., apiculada, pubescent, polisperma, sense solc a la sutura, llevors quadrangu- lar-reniformes, llises. 8 chlorocyaneus Csta. —A. chlorocyaneus Boiss. et Reut. — Fulles amb 20-25 folíols, calze cobert de pèls negres aplicats, corolla violàceo-verdosa o d'un groc vermellós, llegums tacades d'un vermell de sang. Geografia.—Boscos, erms i paratges montuoso-calissos: Des del Vallès i Penedès a Ribes, Queralbs i Nuria. La 8 chlorocvaneus Csta. en totes les muntanyes del litoral i de l'interior, remontant-se (sec. Csta.) a Berga, Surroca, Olot et alibi.—Abr.-Juny. N. B. Té raó Costa a l'afirmar que la planta de Catalunya presenta totes les grada- cions entre la especie linneana i la boisseriana, perquè aquesta pugui subsistir. Per igual motiu creiem que amb dificultat pot sostenir-se ni com a simple var., com proposà Costa. 746. A. incànus L. (del llatí: blanquinós, pel toment cano-sedós de la planta.) Sinommia.-— Estaca-rossins. Perenne, de 35-15 cm., cano-sedosa, vizoma llenyós, tortuós, de divisions ajagudes, esteses en cercle, cobertes de les despulles de les fulles antigues, terminades en rosetons de fulles, amb 1-2 peduncles escapiformes de 53-10 cm., fulles llargament peciolades, amb CS dec ai 6-I0 parells de folíols ellíptics o trasovats, incano-sedosos, especialment pel revers, trun- cato-subescotats o mucronulats: estípules lanceolato-linears, peciolars, flors Ppurpurines o àlbido-violàcies, 8-20 en capítols ovoides que s'allarguen a la maturitat, peduncles tant o més llargs que les fulles, calze lubulós, cobert de petits pèls negres, aplicats, de dents linears, iguals a la tercera o quarta part del tub: estandard oblong, escotat, molt més llarg que les ales obtuses i enteres, llegum cilíndrico-arquejada, de 15-20 mm., ascendent, molt pu- bescent, apiculada, superficialment assolcada per la sutura superior o ventral, polisperma, llevors 4-5 a cada cella, reniformes, no quadrangulars. Geografia.— Llocs secs i estèrils de la part occidental i nord: des de la plana d'Ancosa a Valldeperes, Riu de Boix, Sta. Coloma de Queralt, Tous, Igualada i altres llocs de la Segarra, Nuria, cap a Fontalba. — Manresa, Sampedor, Sallent (Salv.l, Csta.l), Prats de Rei 147 i AR GA VOS EORQE A D'UNA PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. (Puigg.i), Pir. Or. (Bih., Rouy), crestes de la Fossa del Gegant i Costabona, Valls d'Einc, Llo, Coma de Noufonts (Compy.), muntanyes de Nuria (Tex.), Prats de Molló (Lap.), Conca de Tremp, Solsona (Bub.).—Jul.-Ag. 7447. A. macrorrhizus Cav. (grec panpóç, llarg i groixut, i pita, arrel, Per la forma del vizoma.) Perenne, de 3-5 cm., rizoma vertical, groixud, carnós, recubert per les despulles de les fulles antigues, dividit en branques curtes, termina- des en rosetó de fulles i un peduncle escapi- forme, fulles peciolades, esteses sobre terra, de 5-8 parells de folíols, el'líptico-orbiculars, molt petits, mucronats, incano-sedosos com tota la planta, estípules lanceolato-linears, peciolars, flors vermelles, 5-8 en capítols ovoides, peduncles crassiúsculs, un poc més llargs que les fulles, calze fubulós, vermellós, estriat, cobert de petits pèls aplicats, dents triangular-linears, iguals a la tercera o quarta part del tub, estandard oblong, escotat, més llarg que les ales calloses a la base, llegum inflato-oblonga, de 8-I2 mm., pubescent, apiculada, no assol- cada o poc per la sutura superior, polisperma: llevors ordinariament 7 a cada cella, reniformes. Astràgalus macrorrhizus Geografia. —Turons argil'loso-guixencs de la part occidental: Prop de Balaguer i Gerb (Csta.), Montsant (VV bb.).—Ab. —Maig. 748. — A. narbonensis Gou. (de Narbonne, en la antiguitat: Narbo Marcius, on va ser trobada.) Perenne, tronc de 0:50 a I m., dret o as- cendent, simple, n0 fistulós, piloso-blanquinós: fulles 4- peciolades, de 15-20 parells de folíols oblongo-linears, obtusos, estípules lanceolato- linears, acuminades, flors d'un groc pàldid, grans, nombroses, en capítols globulosos, es- pessos, subsèssils: bràcties linear-alenades, plu- moses, més llargues que els capítols abans de l'antesi, calze Zubulós, inflato-subgibós a l'esque- na del tub, Piloso-llanut, lacinies linear-alenades, pestanyoses, quasi iguals al tub: corol'la marcescent, estandard ovat, enter, una veg. més llarg que el cal- Astràgalus narbonensis 14Ò , ELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. ze, d'ungla molt curta, ales oblongues, poc més curtes que la carena molt am- pla, trasovato-triangular, obtusa, llegum inclosa, globuloso-trígona, coriàcia, pe- luda, assolcada Per l'esquena, apiculada, 2-4-sperma, llevors grans, reniformes. Geografia.—Llocs secs i àrids: de Lleida a Mollerusa (Salv.t), Alcano i altres llocs de les Garrigues (vidi in Hb. Gonz.l), Cervera, Tàrrega, Talladell el albi, de l'Urgell i la Segarra, la Escala i altres llocs de l'Empordà (Csta.), Prats de Rei (Puigg.t) Sallent, ap. de la Ga- varresa, fr. r. (Puj. C.). —Maig-Jul. 749. A. giycyphyllos L. (grec "huxòs, dolç, i pòiiov, fulla, per la sem- blança de les fulles amb les de la regalecia Ò.) Sinonimia. — Cas. Hierba de S. Lorenzo, falso orozuz. Peremne, tronc de 5-10 dm., ajagut, flexuós, angulós, glabre, fulles peciolades, amb 4-6 pa- rells de folíols grans, prims, el'líptico-ovats, , 4 estípules relativament petites, lanceolato-acu- Astràgalus glyeyphyllos minades, flors d'un groc verdós, mitjanes, nom- broses, acompanyades de 2 bracteoles setàcies, en capítols ovoides, després oblongs, peduncles 2 veg. més curts que les fulles, calze acampanat, glabre, dents lincars, més curtes que el tub, estandard ovat, escotat, més curt que les ales, un poc més llarg que la carena, 3-4 Veg. més que el tub, llegum cilíndrico-trígona, arquejada, acuminada, glabrescent, assolcada a l'esquena, polisperma, llevors reniformes. Geografia.—Boscos i llocs herboso-umbrosos: Des de la costa a la cordillera superior del Vallès, a la Font de la Pola, Sta. Fe del Montseny, S. Hilari i Montsolí: Ribes, Queralbs. Vich (Masf.), Nuria, Olot (Vay.), Gi- rona, Cabanes (Sen.), la Sellera (Cod.), Vall d'Aràn, Port de la Picada, Artiga de Lin (Zett.), les Bordes, Viella, Arties (Llen.). —Juny-Ag. q50:— A. Cicer. L. (cicer, el cigró o ciuró, per la llegum inflada més o menys semblant a la d'aquella planta, també lleguminosa.) Astràgelus Cicer Perenne, tronc de 3-8 dm., ajagut, flexuós, verd, glabrescent, fulles de (i) Recordi's que la regalecia de muntanya és el Trifo/. alpímn. Aquesta denominació especifica resulta una mica estranya, tota vegada que la regalecia és la GHeyrrbiga. 149 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 184.-Astrógalus. 53-10 parells de folíols cl'líptico-oblongs, obtusos o escotats, pubescents, es- típules petites, lanceolato-linears, les superiors soldades entre sí, les infe- riors lliures, flors d'un groc pàllid, nombroses, dretes, en capítols ovoides, cspessos, que s'allarguen un poc a la maturitat, peduncles 4n poc més curts que les fulles, calze tubulós, cobert de petits pèls negres aplicats, de dents alenades, I veg. més curtes que el tub, estandard ovat, escotat, més llarg que les ales oblongues, obtuses, enteres, llegum exserta, ovoido-vesiculosa, bruscament terminada en bec alenat, coberta de pèls negres i blancs, assol- cada per les dugues sutures, llevors reniformes, orbiculars. Geografía.—Llocs incults i herbosos: a l'Urgell (Tex. ex Colm.), Pir. Or. (Rouy, Coste), Colliure (Gaut,). —Juny-Jul. 751. — A. Austriacus L. (de Austria, per la seva habitació.) Perenne, de rizoma fort, vertical, tortuós: troncs de 1-3 dm., prims, difuso-ascendents, verds, glabrescents, fulles de 6-I0 parells de folíols linears, petits, truncats o escotats, estí- pules lanceolato-agudes, petites, lliures, flors petites, d'un blau pàllid, amb la carena vio- lada a l'àpex, 8-24 en raims clars, ovoides, allargats a la maturitat, quasi el doble llargs que les fulles, bractèoles escarioses, calze acam- Panat, cobert de petits pèls blancs aplicats, de dents triangulars, iguals a la tercera part del tub, estandard obcordiforme, estriat, 3 veg. més llarg que el calze, un poc més que les ales bífides i de lòbuls desiguals, rodons, llegum linear-oblonge, subarquejada, de I-I'5 cm., apiculada, super- ficialment assolcada a l'esquena: llevors ovoi- des, anguloses, escotades. Astràgalus Austríiacus Geografia.—Boscos i llocs pedregoso-herbosos: Pla- na de Vich (Masf. in Hb. Cad.):, Mosset, ap. de Prades (Pourr.).—Juny-Ag. 752. — purpureus LamE. (del color de porpra, pel que tenen les flors.) Perenne, rizoma primet, ramificat, horizon- tal, branques de 1-I'5 dm., ajaguts o ascen- Astràgalus purpureus 150 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 184.-Astràgalus. dents, d'un verd cendrós, cobert de pèls llargs, oberts, fulles de 10-15 parells de folíols el'líptico-oblongs, escotats, peluts, estípules grandetes, soldades per la base, opositifolies, de lòbuls lanceolato-acuminats, flors purpurines, dretes, 10-20 en capítols ovoides, densos, que no s'allarguen a la maturitat, pe- duncles poc més curts que les fulles o a la fi un poc més llargs, bràcties llargues, linear-acuminades, calze llargament tubulós, cobert de pèls negres oberts, lacinies linear-alenades, pestanyoses, més llargues que la meitat del tub, corol'la el doble més llarga que el calze, estandard oblong, fortament escotat, molt més llarg que les ales obtuses, enteres, llegum ovoido-trígona, dreta, cordiforme a la base, piloso-llanuda, apiculada, assolcada per la sutura externa, llevors reniformes. Geografia.—Boscos i erms montuoso-pedregosos: Plana d'Ancosa, p. de S. Magi de Bru- faganya, Ribes, p. de Montagut. —Al Cadí, p. de la Seu d'Urgell (Bth.), ports d'Horta, sortint d'aquest poble cap a Escala d'Arnés i altres llocs fronterissos de l'Aragó (Csta.), Organyà, al Cadí (Bub.), Espluga de Francolí (Llen.l).—Juny-Ag. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 185. — OXY TROPIS DC. (Grec òEuç, agut, i pomic carena, per la forma de la carena de la corol'la.) Flors albo-groguenques, blaves o lilacines, en raims axil'lars llargament pedunculats: calze tubulós, 5-fid, de lacinies quasi iguals, estandard més llarg que les ales, carena apiculada, estams diadelfes, llegum inflada, amb un embà longitudinal 4- complet format per la retroflexió de la sutura superior: herbes perennes, acaules, de rizoma relativament gruixut, escamós, peludes, de les altes muntanyes, de fulles imparipinades, folíols enters, estípules soldades. Flors albo-groguenques, llegum ovoide, apiculada, sentada, canalicu- 1 lada per la sutura interna, embà incomplet 752. O. campestris. Flors blaves 0 1nacimes. qui arestes a MR Se o hi Flors blaves, llegum estipitada, ovato-oblonga lià6 mm.), embà in- i complet, dents del calze 3 veg. més curtes que el tub, de 8-26 pa- 2 $ —Trells de folíols. —. . Les 4 753. O. pyreneica: Flors lilacines, amb la carena DE otacal llegum sentada, oblonga, fulles de, 6-I 5n parells de IO UOIS PT bra la Es a ae (oa a ae, sl Que PE Raims ovoides, que s'allarguen a la fructificació, llegum ovato-oblonga (18-20 mm.), acanalada per les 2 sutures, embà complet, 754. O. Halleri. 3 er subglobulosos, umbel'litormes a la fructificació, llegum més llarga, solament acanalada per la sutura interna, embà incomplet, 155. O. Lazica. 153. O. campestris DC. — O. campes- tris. L., subvar. bicolor Rouy. (de campus, el camp, o plana: per la seva general estació.) Planta de 1-2 dm., cespitosa, piloso-sedosa, no Pota al) fulles peciolades, de rI0-I5 pa- rells de folíols, ovades o lanceolades, agudes, acuminades, estípules escarioses, acuminades, soldades al pecíol per la base, flors dretes, d'un dlanc groguenc o amb la carena blavenca ay tpRia: capopestls o violàcia (subvar. bicolor Rouy), 6-IO en raims 152 3. EEORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 185.-Oxytropis. ovoides, densos, acompanyats de bràcties més llargues que els pedicels, lanceolato-acuminades, pestanyoses, peduncles escapiformes, més llargs que les flors, calze pelut, que s'esqueixa a la maturitat, amb pèls llargs, gro- guencs i altres de curts, negres, tots aplicats, de dents linears, 3 veg. més curtes que el tub: estandard oblong, escotat, molt més llarg que les ales, llegum ovoide (14-I8 X 6-8 mm,), sentada, peluda, apiculada, acanalada per la sutura interna, embà incomplet, llevors reniformes. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Nuria, cap a Fontnegra, Coll de Pal, Pedró dels Quatre Batlles. —Morens, Costabona (Vay., Gaut.), vall d'Eine (Lap.) Set- cases, Carençà (Bub.), Port de Viella (Csta.), Vall del Juela (Timb.), Artiga de Viella, Port de Benasc, Coma Gireta (Llen.), Ruda (C. et S.).—Jul.-Ag. 754. — O. pyrenàica G. et G. (de Pyrenaicus-Pyrenaei, Per la seva habitació als Pirineos.) Planta de 35-15 cm., piloso-blanquinosa, branques del rizoma bastant llargues, primetes i ascendents, fulles llargament peciolades, de 8-26 parells de folíols oblongs o lanceolats, acutiúsculs, estípules llargues, peciolars, lan- ceolato-linears, flors blaves, dretes, a la fi uni- laterals, 35-15 en raims globuloso-ovoides, densos, bràcties oblongo-lanceolades, més llar- gues que els pedicels, peludes, peduncles escapiformes, tant o més llargs que les fulles, calze pelut, de dents 3 veg. més curtes que el tub: estandard amplament ovat, escotat, d'un quart més llarg que la carena encorbada i llargament apiculada, llegums estipitades, ovato-oblongues (I12-6 x 5-0 mm.), peludes, penjants totes d'un mateix costat, assolcada per la sutura interna, embà incomplet, llevors reniformes. Oxytropis pyrenúica Geografia.— Pastures i roques de les altes munta- nyes: Pedró dels Quatre Batlles, al Bergadà. — Cim de Puigllançada, al Bergadà (Sen.l), Port de Viella (Csta.), cim de la Picada, pastures d'Artiga de Viella, Coma Gireta (Llen.l), Bassivé (Lap., Compú., Pujol J.1), Port de la Forqueta (Timb., Bub.), Penablanca, Maladetta, Castanesa (Zett., Gr. G., Isern, Bub.), Ruda (C. et S.).— Jul.-Ag. 155.— O. Halléri Bunge. — O. uralen- sis DC. — Astragalus variabilis 7 seri- ceus Rouy. ac 153 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 185.-Oxytropis. (Dedicat a Albrecht Haller, 1708-1777, A. de la Flora Helvética, Ura- lensis, Per la seva habitació als monts Urals, variabilis, pel seu polimorfisme.) Planta de 5-15 cm., piloso-sedosa o llanosa, fulles peciolades, de 8-15 parells de folíols oblongs o lanceolats, aguts, acostats, estípules esca- rioses, el'líptico-lanceolades, agudes, peciolars, flors violàcies o lilacines, amb la carena violada a l'àpex, 5-15 pàtulo-dretes, en raims ovoides, que s'allar- guen un poc a la maturitat, bràcties lanceolato-linears, molt més llargues que els pedicels, peduncles escapiformes, més curts que les fulles, calze que es romp a la maturitat, cobert de llargs pèls blancs i d'altres de negres, curts: dents lanceolato-linears, 4 veg. més curtes que el tub, estandard oblong, escotat, carena encorbada, llegums dretes, ovoido-oblongues (18-20 x 5-6 mm.), sentades, apiculades, pubescents, acanalades per les 2 sulures, embà complet, llevors orbiculars, escotades. Geografia.—Pastures de les altes muntanyes: Altures de Nuria, cap a Noucreus.—Nuria, (Salv 1), Morens. Costabona, Coma d'Orri (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), Bassivé, Serra negra (Puj. J.1), Bielsa (Compú.), Port de Viella (Csta.).—Jul.-Ag. N. B. La 8 ochroleuca Csta. referida per Vay. a Morens i Costabona, sospitem que sigui la subv. bicolor Rouy, de la O. campestris L. 756. O. Làzica Boiss. (Nom geogràfic, regió de la Croacia-Austria- Hungría, per la seva habitació.) Molt semblant a l'anterior, se'n distingeix pels raims subglobulosos, umbel'liformes a la fructificació, per la llegum oblonga, més llarga, solament acanalada per la sutura interna, amb un embà incomplet. Geografia.—Roques i pastures elevades dels Piri— neus: Cambradases (Colson, ex Rouy), Vall d'Eine (Pellat et Bonnier, ex Rouy), Pir. Or. (Coste).—Jul.-Ag. N. B. No's consigna la O. pilosa DC., citada per Pourr. a Nuria i al Coll de les Nou- fonts a Costabona (Compy.), perquè és planta alpina, d'existencia no confirmada als Piri- neus. Oxytropis Làzica FLORA DE CATALUNYA Gènere 186. — PHACA L. (grec çaxí O vaxòç, llentía, altra lleguminosa mengívola, en Dioscor., per la forma de la llevor ().) Flors grogues, blanquinoses, blavenques o violàcies, en raims axil'lars, pedunculats, calze 5-dentat, de dents quasi iguals, acampanat, corolla ca- duca, estandard orbicular o bé oval, carena motxa, estams diadelfes, llegum exserta, pàtulo-reflexa, llargament estipitada, inflato-membranosa, unilocu- lar, generalment amb un embà incomplet format per la introflexió de la sutura inferior: herbes perennes de les altes muntanyes, de fulles imparipin- nades i estípules lliures. Flors grogues, llegum r-locular, sense embà: troncs de 20-50 cm., fu- lles amb 8-15 parells de folíols .. . . . . — 756. Ph. alpina. 1 4 Flors blaves o violàcies, almenys la carena, llegum 2-locular, amb embà incomplet, troncs de 8-I5 cm., fulles amb 4-I2 parells de GE Btados i Ga DL A ea Bac Eric e ea NT INS ia 1 Gorja del calze truncada molt obliquament, corol'la blanca, excepte la carena, que és violada a l'àpex i molt més curta que l'estandard, ales 2-lobades a l'àpex, 4-8 parells de folíols 757. Ph. australis. Gorja del calze truncada perpendicularment, estandard blavenc, ales blanques, enteres, carena violada, quasi igual a l'estandard, 8-I2 pa- BENS dei SONOlS i LS i te i 158. PO'rastragalina. Qu am 157. — Ph. alpina L. LI Es": ea) (per la seva habitació a les altes muntanyes, Alpes, ium.) Tronc de 2-5 dm., dret, fistulós, assolcat, pelut, molt fullós, ramificat, fulles peciolades, de 8-15 parells de folíols oblongs o lanceolats, obtusos o subemarginato-mucronats, peluts, especialment pel revers, estípules linear-lan- ceolades, flors grogues mitjanes, 6-I2 en raims Phaca alpina (1) Ho deriven de gau, menjar, 155 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 186.-Phaca. unilaterals, clars, llargament pedunculats, calze cobert de petits pèls negres, amb la gorja truncada obliquament, de dents curtes, triangular-alenades, estandard orbicular, escotat, igual a les ales enteres i a la carena, llegum estipitada, molt inflada, subglobulosa, apiculada, membranoso-transparent, coberta de pèls negres, unilocular, sense embà, llevors reniformes. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Llocs elevats de la Vall de Ca- rençà, valls de Eine, Err i Llo (Compy.), Vall d'Eine (Pourr., Lap., Sen., ex Rouy).— Jul.- Ag. 758. — Ph. australis L. (australis, meridional, per la seva habitació velativa.) Tronc de 8-15 cm., ascendent, simple, gla- brescent, fulles de 4-8 parells de folíols oblongs o lanceolats, obtusiúsculs o bé obtusos, mucro- nulats, estípules ovades o lanceolades, flors blanquinoses, amb la carena violada a l'àpex, 8-I6 en raims ovoides, un poc espessos, quasi unilaterals, llargament pedunculats, calze co- bert de pèls negres aplicats, amb la gorja truncada molt obliquament, dents linears, agudes, estandard ovato-escotat, més llarg que les ales oblongues, dilobades a l'àpex i molt més que la carena, llegum obovoide, estipitada, reflexa, unilateral, membranosa, subbilocular, embà incomplet, lle- vors orbicular-reniformes. Phaca australis Geografia. — Roques i pastures de les altes mun- tanyes: Coll de Pal al Cadí, altures de Nuria. —- Costabo- na, Carençà (Gaut.), la Molina, Comabella, Nuria (Vay.), Valls d'Eine i d'Andorra (G. et G.), Cambredases, Coll de Nuria (Bub.), Coll de Bassivé (Puj. J.), Castanesa (Zett.).—Jjul.-Ag. 759. — Ph. astragalina DC. (derivat de astragalus 0 -um, pel seu aspecte semblant al d'aquesta planta.) PV Phaca astragalina Tronc de 8-15 cm., prostrato-ascendent, glabrescent, fulles de 4-8 pa- 0 Cf, Lupulina (Medicago). 156 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 186.-Phaca. rells de folíols ovats o bé oblongs, obtusos o escotats, amb pèls blancs, dis- persos i aplicats, estípules ovato-lanceolades, flors reflexes, blavenques, amb les ales blanques i la carena violada, 5-15 en raim curt, globulós, llargament pedunculat, calze cobert de pèls negres, aplicats, amb la gorja truncada perbendicularment: dents llargues, linears, estandard ovato-escotat, més llarg que les ales enteres i quasi igual a la carena obtusa, llegums oblongo-trígones, penjants, estipitades, apiculades, cobertes de pèls negres, aplicats, subbilo- culars, embà incomplet, llevors reniformes. Geografia.—Roques i pastures de les altes muntanyes: Nuria, cap a Fontnegra i a Nou- creus.— Vall d'Eine (G. G., Bub.), Carençà (Bub.), Castanesa (Isernl), Prats de Viella (Csta.), Bassivé, cap a Castanesa (Compi.)—Jul.-Ag. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 187. — BISÉRRULA L. (Llatí bis, dugues vegades, doble, sérrula, dimin. de serra, la serra, per la llegum serrada pels dos marges.) Flors blanquinoses, blavenques a l'àpex, petites, esteses, 3-I0 en raims subglobulosos, calze acampanat, 5-partit, pelut, de lacinies alenades, iguals, tan llargues com el tub, estandard ovat, escotat, més llarg que les ales i tant com la carena obtusa, estams diadelfes, llegums penjants, completament biloculars, deprimides 7, de 15-30 x 6-8 mm., sinuato-dentades pels 2 mar- ges, polispermes, de llevors orbiculars, escotades, herbes anuals, de 1-3 dm., troncs ajaguts o ascendents, peluts, fulles imparipinnades, amb 7-15 parells de folíols petits, trasovato-cuneiformes, escotats, peluts, estípules ovato- lanceolades, lliures, membranoses. 760. — B. pelecínus L. (grec meheniyoç, mEReuvç, una destral de dos talls, insistint en la idea etimològica de bisérrula, el llatí pelicinos (o Pelecina) significa una herba perjudicial als sembrats) Y. Sinonimia. — Cast. Aserrucho, serradilla. Geografia.—Llos secs i herbosos: Vessant meridio- nal del Tibidabo, Mollet, vores del Besós, La Roca, vores del Mogent, al peu del castell de Figueres, Cada- qués i Cap de Creus.:-S. Fost, Arenys de Munt i altres llocs més enllà de Matarò (Csta.), Calella (Cuní), costes de Roses, la Selva (Vay.), —Maig-Juny. Bisèrrula pelecinus (1) No comprímides, com diuen les obres descriptives, puix que és aplastada perpendicularment a l'embà o sigui per les sutures que representen les cares de la fulla carpelar, (2) Pelecínou era el nom que donaren els grecs a lo que els romans ne digueren securidaca, planta en Plini i en Dioscor., una mala herba per als blats, 158 RLORA:DE CATALUNYA Gènere 188. — COLUTEA L. (Grec zoxovzéa O z0)0rréa, que deriven de z0i0ú0, mutilar, desmembrar, perquè creien els antics que en trencar-li les branques es moria, com sofrint una castració.) Flors grogues, bastant grans, 2-0 en raims axil'lars, un poc més curts que les fulles, calze acampanat, curt, 5-dentat, de dents triangulars, quasi iguals, pubescent, estandard orbicular, escotat, dret, ales estretes, falcifor- mes, més curtes que la carena truncada a l'àpex, estams diadelfes, estil ar- quato-ascendent, estigma lateral, llegum estipitada, inflato-vesiculosa, gran, ovoide, apergaminada, venosa, transparent, glabra, polisperma, llevors sub- lenticulars, llises, arbust de 2-3 m., dret, ramificat, pubescent, fulles impa- ripinnades, de 3-5 parells de folíols suborbiculars, venosos, glaucescents per sota, escotats, estípules molt petites, ovato-lanceolades, lliures, agudes. 761. — C. arborescens L.. (llatí arboréscere, fer-se arbre, Per ser planta arbustiva o mata. O) Sinonimia —Espantallops, cast. espantalobos, espantazorras, sietesayos, sonajas, garbancillo. Raça C. brevialata Lange. — Arbust de menys de 1 m., de 2-3 parells de folíols més pe- tits, el mateix que les flors, ales curtes, que so- lament arriben als 3/, de la carena i als "/, de l'estandard, llegum més llargament estipitada. Colutea arborescens Geografia.—Costes calcàreo-argilenques, general, sense abundar molt, als boscos del litoral, Vallès i Bages. — General en terrenys caliços de tot el país (Csta.), Vich, r. r. (Masf.), la Sellera, Amer, S. Julià del Llor (Cod.). La raça C. brevialata Lange, als boscos de la cor- dillera interior. —Al Tibidabo (Sen.l), —Maig-Juny. (1) Cf. Frutescens, 159 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 189. — ROBÍNIA L. (Dedicada al jardiner Joàn Robin que la introduí a França, 1601.) Flors blanques, grans, oloroses, en raims multiflors, axil'lars, més curts que les fulles, calze acampanat, curt, subbilabiat, pubescent, 5-dentat, de dents triangulars, desiguals, les 3 inferiors acuminades, estandard orbicular, dret, ales estretes, obtuses, carena aguda, igual als altres pètals, estams diadelfes, estigma terminal: llegum estipitada, comprimida, llarga de 8 cm., penjant, glabra, polisperma, arbres de gran talla, fulles imparipinnades, de 5-IO parells de folíols el'líptics o bé oblongs, obtusos o escotats, adornat cada un d'una estipuleta alenada, estípules transformades en 2 forts agullons. 762. — R. Pseudo-acacia L. (beòÒoc, fals, per no ser la vera acàcia.) Sinonimia. — Cassia, cast. acacia, guacia. Geografia.—Originaria de l'Amèrica Septentrional, es troba cultivada i subespontània per les vores dels camins. —Maig-Juny. Robínia Pseudo-acacia 160 IS OR IES SOREA TAS UNA Gènere 190. — GALÉGA TOURN. (Ho deriven del grec gala llet, planta forratgera que augmenta la secreció làctia. Cf. Poly- gala i Galium. Altres ho deriven de glaux.) Flors blavenques, rarament blanques, bastant grans, en raims axil'lars, multiflors, oblongs, llargament pedunculats, més llargs que les fulles, calze acampanat, 5-dentat, de dents quasi iguals, alenades, igualant al tub, gla- bre: estandard oblong, més llarg que les ales i tant com la carena subaguda, estams submonadelfes, per estar el que devía ser lliure soldat al tub dels altres nou fins a la meitat, estil arquejat, estigma terminal capitat, llegum sentada, linear, un poc comprimida, bonyeguda, punxaguda, glabra, es- triada, aperto-ascendent, polisperma: llevors oblongo-comprimides, planta perenne, de 6-I0 dm., herbàcia, dreta, estriada, fistulosa, fulles imparipinna- des, de 5-8 parells de folíols oblongs o lanceolats, escotats, mucronulats, estípules semi-sagitades, lliures, grans, acuminades. 763. — G. officinalis L. Sinonimia. — Galega o gallega, cast. ruda cabruna. Geografia.—Prats i vores de reguerons: Falda del Montseny (Colm.), a la Valldàn p. de Berga (Grau), Ceret, frontera francesa (Compy.).—Jul. N. B. lIgnorem que la cita de Colm. hagi estat confirmada per cap botànic. Galéga ofticinalis PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 191. — GLYCYRRHIZA L. (Grec yduzóç dolç i ò'fa, arrel, per tenir el rizoma dolç.) Flors blavenques o violàcies, petites, en raims axillars, espiciformes, multiflors, pedunculats, aproximadament iguals a la meitat de les fulles, calze tubulós, pubescent-glandulós, gibós a la base, bilabiat, amb el llavi superior bífid i l'inferior 3-partit, de divisions lanceolades, agudes, quasi iguals i més llargues que el tub, estandard oblong, escotat, carenat, més llarg que les ales oblongues, arquejades, carena més curta que les ales, aguda, estams diadelfes, estigma oblic, llegum sentada, oblonga, molt com- primida, bonyeguda, apiculada, finament venosa, 2-4-sperma: llevors lenti- culars: planta herbàcia, rizoma llenyós, llargament estolonífer, dolç, tronc de 3-IO dm., robust, dret, estriat, poc ramificat, quasi glabra, fulles impa- ripinnades, de 4-8 parells de folíols oblongs o el:líptics, obtusos, glutinosos per sota, estípules quasi invisibles. 764. — G1. glabra L. (de glaber, Per ser així el tronc, aixó és calb, sense pèls.) Sinonimia. — Regalecia, cast. regaliz, oro- zuz, palo dulce. Geografia.—Sots i prats: A Ullastrell del Vallès, abundant als camps de Navés, p. de Lleida. —A molts pobles de la costa, en terrenys guixencs o caliços de la comarca de Vich fins a Aiguafreda i Hostalets, Tortosa, La Ràpita i cap a Lleida (Csta.), més amunt de Tortellà (Fontfredal). —Maig-Juny. Glyceyrrhiza glabra PLORA DE CATALUNYA Gènere 192. — PSORALEA L. (Grec tupaléoç, sarnós, per les glàndules que presenta i a les quals es deu la mala olor.) Flors blavenques o violàcies, en capítols axil'lars, globulosos, involu- crats per 2 bràcties 3-fides i una 2-fida, espessos, llargament pedunculats, peduncles 2-3 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, pelut, 5-fid, de divisions lanceolato-alenades, l'inferior un poc més llàrga, estandard oblong, més llarg que les ales espolonades i la carena obtusa, estams dia- delfes, estigma capitat, llegum sentada, inclusa, ovato-comprimida, coberta de pèls blancs i negres amb bec ensiforme, un poc arquejat, indehiscent, monosperma: llevor reniforme: planta perenne, pubescent-glandulosa, d'una forta olor de belum, tronc de 3-I0 dm., dret, ramificat, estriat, negre, gla- 'brescent a la base: fulles trifoliolades, amb els folíols el'líptics o bé oblon- go-lanceolats, obtusos o mucronulats, amb punts translúcids, el del mig pe- ciolulat, estípules linear-acuminades, lliures. 765. — Ps. bituminosa L. (del llatí bitumen, bitúminis, belum, per la seva característica mala olor, com d'asfalt.) Sinonimia. — Herba cabruna, ruda cabruna, trèbol pudent, cast. trébol bituminoso, hierba o ruda cabruna, trébol de mal olor, de Sodoma, cecinegro. Geografia.—Marges i llocs àrids: Comuna des del li- toral a Bagà, Ribes, Olot, Guilleríes et alibi.—Maig-Nov. N.B. Estroben alguns exemplars de flors blanques, Psoralea bituminosa 163 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 103. — PHASEOLUS L. (Greco-romà ç42720ç O Q2oT0R0ç, NOM donat pels antics a diverses plantes lleguminoses, pro- bablement emparentat amb faselus, que significa barqueta, per la semblança de la llegum.) Flors blanques, lilacines o d'un color escarlata, bracteolades, en raims axil'lars, calze subbilabiat, 5-fid, estams diadelfes, caragolats en hèlix amb la carena i l'estil, llegum comprimida, polisperma, llevors separades per teixit cel'lular: herbes anuals, de tronc ordinariament voluble, fulles 3-fo- liolades, amb estípules, folíols acuminats, el terminal rombal, més llarga- ment peciolulat, estípules persistents. Les principals especies cultivades a Catalunya es redueixen a les seguents: Raims multiflors, més llargs que les fulles, corol'la de color escarlata o d'estandard escarlata, ales i carena blanques, llegum subfalcifor- 1 mengspra sia, Li eo. o. o. 705. Ph. multiflórus. Raims pauciflors, més Luri Le les fulles, cou la blanca o lilacina, llegum recta, glabra. . ui eL TS 4 706. PD. VUIgaCE. 766.—Ph. multiflórus VVilld.—Ph. coc- cineus L. (pels seus vaims de moltes flors, coccineus (v. coccínus) de coccíum la gransa o escarlata, pel color que generalment presenta la corolla.) Sinonimia. — Cast. Judía escarlata o de Espada. Tronc voluble, quasi glabre, folíols ovato- acuminats, raims pedunculats, més llargs que les fulles: bracteoles més curtes que el calze, corol'la d'un color d'escarlata o bé l'estan- dard escarlata, ales i carena blanques, rarament tota blanca (P/. albifiórus Lamb.): llegums subarquejades, penjants, aspres, llevors ventrudes, colo- rades o blanques. Eieieciió multiflórus Geografia.—Oriunda de l'Amèrica meridional, és planta d'ornament, de llevors menji- voles, cultivada a la regió subpirenaica, com Ripoll, Ribes, Bagà i altres punts. 104 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 193.-Phaseolus. 7167. — Ph. vulgàris L. (per Ser la que més freguientment es cultiva.) Sinonimia. — Fasol, mongeta, mongetera, bajoca (al camp de Tarragona): cast. judía, habichuela, alubia, fríjol. Tronc generalment llarg i voluble, glabre, folíols ovato-acuminats: raims pedunculats, més curts que les fulles, flors blanques o lila, llegum quasi recta, penjant, llargament mucronada, Phaseolus vulgaris llevors ovoides, subcomprimides, blanques o tacades. a sphaericus Savi. — Tronc voluble, llevors quasi esfèriques, versicolors, però no blanques. B compressus DC.— Tronc voluble, llevors comprimides, blanques. 4 túmidus Savi. — Tronc poc voluble, llevors esfèriques o bé ovato-in- flades, blanques, sense taques. Oriunda de la India oriental, cultivada per les qualitats alimenticies de les seves llevors. Sinonimia. — La var. a (mongetes rènegues Ú), cast. habichuelas domi- nicas. La 8 (mongetes nanes o terreres, mongetes mitges llunes, de Mont- meló, del ganxet, de la torteta, cast. judías gallegas, holandesas, flamencas i sin hebra). La 4 (mongetes nanes catalanes o setsetmaneres, cast. judía princesa). Totes elles cultivades pel seu fruit. (1). Llatí rícinus: cast. requo, metal. 165 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 194. — DÓLICHOS GAERTN.-— VIGNA SAVI (Grec èóAr/oç, nom d'una forma filaire d'una lleguminosa en Hipòcrates i Teophrastus, al'ludint segurament a la llargaria — òoAryóç, llarg, de les llegums, dedicat a Domenico Vigna, professor de botànica a Pissa (t 1647) (D.) Flors blanques, 2-3 en umbelles axil'lars, peduncles axil'lars més llargs que les fulles, calze tubuloso-acampanat, 4-fid, amb la lacinia superior am- pla, obtusa i les 3 inferiors agudes, estandard suborbicular, callós a la base, ales oblongues, carena no caragolada, arquejada, obtusa, estams diadelfes, llegum comprimida, en forma de sabre, tuberculosa a les sutures, de bec recte o poc encorbat, llevors ovoido-subcomprimides, blanques, amb el llombrígol circuit de negre, planta herbàcia, de tronc poc voluble, glabre. 768. — D. melanophthalmos DC. (del grec uèhaç, péavoc, negre, i òopdalncc, ull, per les seves llevors blanques, amb el llombrígol circuit de negre.) Sinonimia. — Caragirats, fesolets, banyulins: cast, judía de espàrrago (per la longitut de la llegum), de carela, de 0j0 negro (per l'anell negre que envolta el llombrígol). Geografia.— Oriunda de l'Asia, es cultiva pel seu Dólichos melanophthalmos 3: NE, fruit. —Estiu. (1) Autor de Anuimaduersiones in libros de bistoria et de causis plautarum Tbcopbrasti, Pisis 1625. 166 - a FLORA DE.CATALUNYA Gènere 195. — FABA TOURN. (Nom clàssic d'aquesta lleguminosa entre els romans. (1)) Flors blanques amb una taca negra a les ales, 2-5 en raims axillars, subsèssils, calze 5-dentat, les 2 dents superiors més curtes, connivents, es- tams diadelfes, tub estaminal truncat obliquament a l'àpex, estil deprimit, barbut sota l'estigma, llegum sentada, inflada, carnosa, verda, però a la fi negra, bequeruda per la prolongació de la sutura dorsal, polisperma, llevors grans, ovato-comprimides, de llombrígol linear negre, separades per teixit cel'lular: herbes anuals, tronc de 3-I0 dm., dret, robust, angulós, glabre, fu- lles breument aristades, amb 1-3 parells de folíols ovats, mucronats, estí- pules amples, dentades, maculades. 769. F. vulgaris Moench. — Vicia Faba L. (vulgaris, comunissima 4 coneguda des de la més remota antigiictat.) Sinommia.— Fava, favera: cast. haba. y Geografia.—Cultivades i subespontànies les var. 4 genuina i B equina Pers. (favons). Vicia Faba (1) Ho deriven de rúto, alimentar (cf, Vos.). 167 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Gènere 196. —— VICIA L. (Nom donat en Varro a una lleguminosa, i es fa derivar del celta guvig, d'on també la forma grega Btxia,) Flors de color molt variat, axillars, solitaries o geminades o bé en raims pedunculats, calze tubulós-acampanat, 5-fid o 5-partit, amb el tub truncat perpendicularment o bé obliquament a l'àpex, estams ordinaria- ment diadelfes, estil deprimit, barbut sota l'estigma, llegum oblonga, beque- ruda, polisperma, llevors globuloses: herbes anuals o perennes, de fulles pa- ripinnades, terminades en circell simple o ramificat, estípules petites. fFlors solitaries o geminades, subsèssils 2. lFlors en raims pedunculats . 11. la regular, de divisions iguals, llegum sentada . Da iCalze irregular, de divisions desiguals, llegum estipitada ..—.. . — 8. Plantes perennes, glabrescents, de rizoma estolonífer, flors grans, d'un porpra violat, folíols truncato-mucronats, circell ordinariament sim- 3 ple o nul . i pd 769. V. pyrenàica. Plantes anuals, per lo comú pubescents De dr nt O aa ti T h Llegums de cares bonyegudes, groguenques a la maturitat, reticulato- venoses, folíols trasovats o bé oblongo-linears, escotats, mucronats, 770. V. sativa. dE pea i EP RE Flors i llegums aèries i subterrànies, de distinta forma, fulles inferiors amb 1-2 parells de folíols trasovato-escotats, sense circell, les supe- 5 riors amb 4-5 parells de folíols oblongo-linears, mucronats, amb cir- cell ramificat 771. V. amphicarpa. i 6. 4 (iii de cares no bonyegudes Flors i llegums totes aèries i d'una sola forma . 168 FPLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. Llevors cuboides, tuberculoses, vermelloses: estípules enteres, no ma- El, culades, fulles inferiors sense circell, de 1-2 parells de folíols obcor- dats, les superiors amb circell simple, de 3-4 parells de folíols oblongs o lanceolats —..—. . . . o. 13. V. lathyroides. dLlevors globuloses, llises, brunes o dactoces. estípules dentades, gene- LIC UAtI Ca ES Pet a a a A AA de Pe 78 Fulles inferiors sense circell, de 2-3 parells de folíols obcordats, les su- periors amb circell simple, de 4-6 folíols linear-oblongs, flors purpu- rines —. Lo ra Ve neterophyla: Fulles totes Ei del da Bei: de 4-7 parells de folíols, flors d'un De Me, duien ei ran ja V15e V. angustifolia. Llegum coberta d'una pubescencia aplicada, flors violades, petites, fo- líols linears, escotats, mucrenulats . . . . 776. V. peregrina. Llegum coberta de pèls no ais flors groguenques o tacades de violeta, Ceans regia Ti, NE EE a oa vai ES LE atiDS Dl trasovato-cuneiformes, escotats .. —. —. —. . 777. V. Linnaei. Estandard glabre, pèls de la llegum tuberculosos a la base, folíols oblongo-linears, obtusos o atenuats a l'àpex... . . . . 10. Llegum negra a la maturitat, coberta de pèls blancs, clars, inserts en tubercles petits, llevors globuloses, folíols linear-oblones, obtusos, mucronats —. ,. . ds BS VO utea: Llegum rogenca a la Da beials Ad En EE cit vermellosos, espessos, inserts en tubercles grans, llevors quadrangulars, comprimides, fo- líols inferiors trasovato-obtusos, els superiors linear-lanceolats amb 6 te pelut, pèls de la llegum no tuberculosos a la base, folíols J pugia Unrèd es esa Ei patia i i a ae DOR VE vestita: Llegum sentada, flors purpurines, fulles amb 1-3 parells de folíols o j SES gel 2: ga estipitada, dall cie: EA superiors, an Ei de 3 parells rs SEC a CEC EE OD DOI M ETITENES ACE PEE OI a te é Llegum negrosa a la maturitat, de 50-60 mm., glabra, llevors globu- loso-comprimides, divisions del calze desiguals, tronc robust, dret, fulles inferiors sense circells .. —. . . 4780. V. narbonensis. Llegum rogenca a la maturitat, de 25-35 mm., coberta de pèls ro- gencs, llevors globuloses, divisions del calze iguals, tronc prim, filaire, fulles totes amb circells . . . . 781. V. bithynica. Ll l 22 169 Es a id i A PUBLICACIONS DE. .L'INSTTLEUT DE CIENCTES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. 3 (Raims pauciflors, peduncles molt més curts que les fulles —. . 14. 3 l Raims multiflors, peduncles tant o més llargs que les fulles... — 15. Dents del calze desiguals, corolla blavenca, estriada de porpra, es- tandard i llegum glabres, llegums dretes, negroses a la maturitat, 783. V. sepium. Dents del calze quasi iguals, corolla purpurina, estandard i llegum peluts, llegums penjants, groguenques a la maturitat, 782. V. purpurascens. 14 Flors d'un blau violat, calze glabrescent, de dents molt desiguals, plantes glabres, filaires, fulles amb circells ramificats, 15 784. V. onobrychioides. Flors blanquinoses, tacades de violat, calze pelut, de dents desiguals, plantes peludes, no filaires, fulles sense circells ..—. . . . 16. ( Raims curtament pedunculats, iguals a les fulles, estil gruixut, barbut sota l'estigma: llegum oblonga, peluda, plantes blanquinoses, 16 785. V. argéntea. Raims llargament pedunculats, més llargs que les fulles, estil prim, pubescent o eriçat a l'àpex, no barbut, llegum linear-oblonga, gla- bra: plantes verdes Arc 12 o tes Del ec aa a, 7802 Me OT ODUE: 770. — V. pyrenaica Pourr. AN) (per la seva principal habitació.) NA XL Ni Perenne, rizoma cundidor, estolonifer, de 7/7: 70 xen ( Al Ei) branques subfiliformes, troncs de 2-5 cm. AL FR glabrescents, ajaguts o ascendents, ramificats, i (/ MN angulosos, fulles inferiors amb 1-2 parells de RE no 3 folíols trasovato-cuneiformes, mucronats, sense Qu N VA civcells, les superiors amb 3-5 folíols d'igual forma SN, 4 os i circell ordinariament simple, estípules semisagi- dE Te tades, enteres, flors d'un 0rPra violat, axil'lars, sense solitaries, grans, subsèssils, calze glabrescent, de divisions triangular-alenades, quasi iguals i Poc més curtes que el tub, estandard ample, llegum amplament linear, compri- mida, sentada, glabra, negrosa a la maturitat, llevors globuloses, llises, tacades. Geografia.—Pastures seques de les altes muntanyes: Comuna a Nuria i Puigllançada. — Solaneta de Costabona, Mórens, Comabella, la Toza (Vay.), Port i Vall de Benasc, Casta- nesa, Bassivè (Zett., Csta.).—Jul.-Ag. FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. 4. — V. sativa L. (que's cultiva, l'especie principal.) Sinonimia. — Veces, les de llevor negra, garrofins, les de llevor blanquinosa, cast. al- garrobilla, alverja, veza, fr. vesce. Anual, tronc de 3-8 dm., angulós, flexuós, ramificat, pubescent, fulles de 5-7 parells de folíols trasovats o linear-oblongs, truncals o escotats, circell ramificat, estípules dentades, tacades, flors d'un porpra fosc, bastant grans, geminades o solitaries, subsèssils, calze gla- brescent, de divisions alenades, pestanyoses, quasi iguals, de la longitut del tub, llegum amplament linear, comprimida, bonyeguda, reticulato-venosa, sentada, glabra, groguenca a la maturitat, llevors globuloses, separades per teixit cel'lular: planta polimorfa. Vicia sativa RB macrocarpa Moris. — V. Morisiana Jord.— Folíols grans (I0-I12 xX 20-24 mm.), trasovats, truncats o rosegats i mucronats, llegums de 50 x 8-I0 mm., negroses a la maturitat. Raça V. cordata VValí. — Compresa entre la V. sativa i la V. angustifo- lia, presenta les flors més petites que la primera i més grans que la segona, divisions del calze més llargues que el tub, llegum quasi plana, llevors comprimides, folíols inferiors obcordats, els de les fulles superiors oblongo- cuneiformes, escoltats, bilobats, amb un mucró més llarg que els lòbuls. Geografia. — Comuna, cultivada i espontània per les Q terres de conreu. N La 8 macrocarpa Moris., per llocs herbosos de Mon- Ç y 1 talegre i de Montcada, la raça cordata Rouy, pels sem- CFISSS NN I brats del litoral i del Vallès. — Baix Empordà, la Garrotxa N iu (Vay.), Pir. Or., Paulillas (Gaut.). —Maig. 712. — V. amphicarpa Dorthes. l (del grec àpumpi-, de dos, doble, i uaprós, fruit, LS NS 3 X al'ludint a la forma diferent de les llegums N ) I aèries i subterrantes.) ————— Vicia amphicarpa Anual, d'arrel prima, profunda, que produeix al collet branques subterrànies, primes, blan- 171 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia, quinoses, estoloniformes, troncs de 1-6 dm., ascendents, filiformes, prims, pubescents, fulles inferiors de 1-3 parells de folíols obcordats o trasovato- escotats, mucronats, sense circell, les superiors amb 4-5 parells de folíols linears, apiculats, circell ramificat, estípules semisagitades, dentades, les superiors comunament maculades, flors solitaries, les aèries violades, grans, subsèssils, calze tubulós, pubescent, de dents quasi iguals, alena- des, més curtes que el tub, llegum linear-comprimida, atenuada pels dos caps, pubescent, sentada, dreta, negrosa a la maturitat, contenint 5-6 lle- vors ovoido-comprimides, d'un color clar, les flors sublerrànies apètales, que produeixen llegums ovoides, blanques, pubescents, apiculades, I-2-sper- mes, llevors globuloses, negres. Geografia.—Llocs secs i àrids: Cordillera litoral, abundant al turó de Montcada. — Tibi- dabo, Montcada, Castelldefels, Llers (Senl), Alberes, Corbieres i altres llocs del Pir. Or. (Gaut.), Banyuls (Timb., ex Bub.). —Maig-Jul. rs 773. — V. lathyroídes L. RV (per la seva semblança amb els Lathyrus.) AN Ú RN SS EN Nu A Anual, multicaule, troncs de 5-25 cm., prims, Ti A den ajaguts o difusos, pubescents, fulles inferiors ar i Xy N de 1-2 parells de folíols obcordats, amb circell MN i I nul o mucroniforme, les superiors de 3-5 a- XV DR I A) vells de folíols oblongo-cuneiformes, mucronats, DA (J amb circell ordinariament simple, estípules IE I SS SES NR semisagitades, enteres, no tacades, flors viola- ES Y des, rarament blanques, petites, solitaries, subsèssils, calze pelut, de lacinies lanceolato- alenades, iguals i poc més curtes que el tub obcònic, estil molt curt, llegum linear-comprimida, de 2-3 cm., sentada, glabra, oberta o dreta, negra a la maturitat, polisperma, llevors cúbico- globuloses, tuberculoses. Vicia lathyroídes Raça V. Olbiensis Reut. et Shuttlev. — Troncs de 2-3 dm., folíols de les fulles superiors trasovato-cuneiformes, escotats, els de les supe- riors linear-apiculats, distants: circell ordinariament ramificat i tan llarg com la fulla. Geografia. — Boscos i llocs incults, arenosos o pedregosos: Cordillera litoral, al Vallès, falda del Montseny cap a Gualba, abundant a Cadaqués, camí del cap de Creus, S. Hilari i Montsolí, Guilleríes, a la Serra del Coll. — Les Guilleries, cap a Pont de la Malafogasa 172 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. (Masf.), la Sellera (Cod.i), als voltants d'Alella (Cuní), Olot (Bolós. Hb.), Roses (Vay.), Vilarnadal (Sen.). La raça V, olbiensis Reut. et Shuttleiv, bastant comuna als boscos próxims a Terrassa, i a la cordillera litoral. —Maig.-Juny. Vicia heterophylla 774-— V. heterophylla Presl., var. de la V. sativa, apud Fiori. (écspo- diferent, i gòniov, fulla, per la diferencia de les fulles superiors i inferiors.) Anual, troncs prims, de 1-2 dm., prostrato- difusos, pubescents, fulles un poc peludes, les inferiors sense circell, de 2-3 parells de folíols obcordats o trasovats, escotats, les superiors amb circell simple, de 4-6 flors purpurines, petites, solitaries, subsèssils, calze de Zub estret, dents més curtes que el tub, corolla estreta, llegum de 4 X 30 mm., negra a la maturitat, dreta, glabra, una mica bonyeguda, llevors globudoses, llises, negroses. Geografia.— Llocs secs i àrids: Premià de Mar (Sen. in Hb. Cad.).—Abr.-Maig. Vicia angustifolia 7115.—V. angustifolia Roth, raça de la V. communis Rouy. (de angustus, estret, i folium, fulla, per la forma dels folíols. Anual, tronc de 1-6 dm., angulós, pubes- cent, dret o filaire, fulles de 4-7 parells de folíols oblones, aguts, obtusos o escotats, mucronats, circell ramificat, estípules lanceo- lato-acuminades, amb un apèndix dentato- recorbat, ordinariament maculades, flors d'un vermell viu, grandetes, solitaries o geminades, curtament pedunculades, calze pubescent, ob- cònic, de lacinies lanceolato-alenades, pestanyoses, iguals al tub nerviat, estil llarg, llegum subòcilíndrica, no bonyeguda, sentada, oberta o dreta, negra, reticulada, glabra a la maturitat, polisperma, llevors globuloses, peti- tes, llises, tacades, no separades per teixit cel'lular, planta polimorfa. Geografia.— Llocs herbosos, des de la costa fins a la regió subpirenenca.—Maig-Juny. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. 776. — V. peregrina L. (peregrinus, estrangers considerada així per Linneus, ja que no's troba en el seu país.) Anual, troncs de 2-6 dm., prims, angulosos, drets o ascendents, ramificats, glabrescents, filaires, fulles de 3-6 parells de folíols linears, escotats, amb 2 lòbuls aguls separats per un mugró, circell ordinariament ramificat, estípu- les petites, semisagitades, enteres, no macula- des: flors d'un violat fosc, mitjanes, amb les ales blanquinoses, solitaries, breument pedi- celades: calze acampanat, pubescent, de lacinies lanceolato-acuminades, desiguals, les 2 superiors un poc més curtes, conni- vents, la inferior igual al tub, estandard ample, glabre: carena molt curta, llegum oblongo-comprimida, de prop de 1 cm. d'ample, estibitada, coberta de petits pèls aplicats, groguenca, penjant a la maturitat, llevors grossetes, globuloso-comprimides, llises, brunes, amb taques negres. Vicia peregrina 8 augustifolia Rouy. — Folíols molt estrets, subfiliformes, amb els lòbuls més marcats, llegum més petita. 4 latifolia Rouy. — Folíols més amples, sublanceolato-linears, llegum més gran. subv. albifióra Nobis. — Flors completament blanques. Geografia.—Camps i paratges herbosos: Comuna des del litoral al Vallès, Bages el alibi. —:Prats de Lluçanès, Borredà, Maià, Sagaró (Vay.), Olot (Tex.), Fortià, Figueres, Llers (Sen.), al Vallès les dugues varietats, i la subv. albifióra a Sallent (Puj. C.l). —Abr.-Juny. 771. — V. híbrida L.— V. Linnaei Rouy. (qualificada impropiament, nomen ineptum, perquè no hi ha tal hibridisme aquí, dedicada a Linneus 1707-1778). Anual, tronc de 2-5 dm., un poc piloso- erissat, dret, filaire, ramificat, fulles de 4-6 pa- vells de folíols oblongo o trasovato-cunetjormes, truncats o escotats, mucronulats, circell rami- ficat, estípules molt petites, enteres o 2-loba- des, no maculades, flors groguenques, Írequent- Vicia híbrida 174 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia. ment amb venes purpurines, grans, solitaries, breument pedicelades, calze acampanat, erissat de lacinies lanceolato-alenades, un poc desiguals, tan llargues com el tub, estandard exteriorment pelut, 2-lobat, llegum oblonga, de prop de 1 cm. d'ample, estipitada, erissada de pèls no tuberculosos a la base, groguenca: i penjant a la maturitat, llevors d'un bru fosc, llombrígol igual a la desena part de la circumferencia de la meteixa. Geografia.—Camps i llocs herbosos de la regió infe- rior, remontant-se al Vallès i Bages. — Sagaró, S. Hilari (Vay.), Fortià, Figueres, Llers (Sen.), S. Julià del Llor (Cod.). — Abr.-Juny. 78. — V. lutea L. (llatí luteus, grocs pel color groc pàllid que generalment presenta la flor.) Anual, tronc de 2-5 dm., prim, filaire, un poc piloso-erissat, fulles de 5-8 parells de S folíols linear-oblongs, obtusos, mucronats, amb CN mard) circell ramificat, estípules petites, semisagita- Pica aten des o 2-lobades, una d'elles tacada: flors d'un groc pàl'lid o pintades de violeta, grans, soli- taries o geminades, breument pedunculades, calze acampanat, glabre, de lacinies desiguals, les 2 superiors curtes, conmivents, l'inferior més llarga que el tub, estandard glabre, estriat, llegum oblongo-comprimida, de prop de 1 cm. d'ample, coberta de pèls blancs, estesos, clars, inserts en petits tubercles, estibitada, penjant i negrosa a la maturitat, llevors globudoses, llises, tacades de negre, llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. Geografia. — Llocs estèrils i herbosos: Comuna des del litoral a la zona superior.—Abr.-Juny. 770.— V. vestita Boiss. — subsp. de l'anterior, apud. Rouy. (de vestitus de vestire, amb la significació es- pecial de peluda, pels pèls vermellosos i espessos que cobreixen la llegum.) Anual, tronc de 2-5 dm., erissat de pèls rogencs, dret o ascendent, angulós, fulles de 6-8 parells de folíols peluts, frequentment no oposats, els de les fulles inferiors més petits, Vicia vestita 175 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. trasovato-oblongs, mucronats, els superiors linear-lanceolats, amb punta llarga, circell ramificat, estípules petites, les superiors enteres, les altres semisagitades, linears, dentades, flors grogues, —- pintades de violeta, grans, solitaries, subsèssils, calze acampanat, glabre, de laciínies des- iguals, triangular-acuminades, les 2 superiors curtes, connivents, l'inferior més llarga que el tub, estandard glabre, llegum oblongo rombal, comprimida, coberta de pèls vermellosos, espessos, inserls en tubercles grossets, estibitada, penjant, rogenca a la maturitat, llevors quadrangular-comprimides,e llises, negres. var. varipila Csta. — Pèls de les llegums més clars, llevors globuloses, més petites, llombrígol igual a 1 / 4 de la circumferencia. Geografia. — Marges, vores dels camins i llocs herbosos: Al litoral de Barcelona, al Vallès, Terrassa.— Montjuic, Vallvidrera, Sarrià, Valldoreix et alibi (Csta., Trem.l), a l'Em- pordà (Vay.), Vilarnadal, Cabanes, Roses (Sen.), vinyes de Cerbère (Rouy.) La var. raripila Csta., al pla de Barcelona i del Llobregat (Csta.), Begues (Compà .l).— Abr.-Juny. 780. — V. narbonensis L. (de Narbonne, la seva primera habitació, Narbo Marcius dels antics). Anual, tronc de 2-5 dm., dret, robust, es- triat, amb 4 linies de pèls cap a l'àpex, fulles inferiors amb I parell de folíols sense circell, les superiors amb 2-3 parells i circell ramificat, folíols grans, ovats, el'líptics, truncats o mu- cronulats, estípules grans, semisagitades, ente- res O poc dentades, les superiors ordinariament maculades, flors fusco-purpurines, grans, 1-5 en raims breument pedunculats, molt més curts que les fulles, calze acampanat, glabre, de dents desiguals, les superiors triangulars, més curtes, les inferiors lanceolades, iguals al tub, llegum oblongo- comprimida, de 5-6 cm., glabra per les cares, erissada a les sutures de tubercles dentiformes, negrosa a la maturitat: llevors globuloso-comprimides- brunes. Vicia narbonensis Geografia. — Boscos i terres de conreu del Vallès, r., Turó de Montcada. — Camp de Tarragona (NVbb.), cultivada (Salv.).—Maig-Juny. 176 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. Vicia bithynica G. 196.-Vicia. 781. —V. bithynica L. — Lathyrus bar- cinonensis Pourr. (per haver estat trobada a Bithynia (NO. de l'Asia Menor), Barcinonensis, de Barcelona- Barcino dels antics, lloc o habitació seva.) Anual, tronc de 2-5 dm., dret o filaire, ra- mificat, angulós, pubescent, fulles inferiors amb 1 parell de folíols ovats o ellíblics, les superiors amb 2-3 parells lanceolats, tots mu- cronats, circell vamtificat o el de les fulles infe- riors mucroniforme, estípules grans, ovato- semisagitades, multífides, flors Purpurines, a la fi blavenques, mitjanes, 1-3, en peduncles ordinariament iguals a la fulla, calze acampanat, piloso-nervut, de lacinies lanceolato-acuminades, quasi iguals, pestanyoses, més llargues que el tub, estandard purpurí o blavenc, ales blanques, estil curt, molt barbut sota l'estigma, llegum oblongo- vombal, comprimida (25-35 X 7-10 mm.), coberta de pèls rogencs, sentada, polisperma, llevors globuloses, brunes, tacades de roig. Geografia. —Sembrats i llocs incults i herbosos: Voltants de Terrassa, comuna als prats de l'Empalme, Sils i sembrats de Gualba i Vidreres, Blanes. — Montjuic (Salv.l), costa de llevant cap a Lloret (Trem.), litoral de Girona (Vay.), Roses, Cabanes, Figueres (Sen.), Ceret (Bub.), Prats de Molló (Lap.), Les, de la Vall d'Aràn, r. r, (C. et S.).—Maig-Juny. Vicia purpurascens 782.—V. purpurascens DC.—V. pannó- nica Jacq. —£ purpurascens Boiss. (de purpurasco, significa colorar-se de Porbra, per les seves flors purpurines, Pannonicus, de la Pannonia o Ponto, per la seva habitació.) Anual, tronc de 3-6 dm., dret, ramificat, flaire, angulós, pubescent, fulles de 5-8 parells de folíols, frequentment no oposats, trasovats o linear-oblongs, escotats, truncats o bé obtu- sos, mucronats, circell simple o ramtíficat, es- típules molt petites, semisagitades, enteres, maculades, flors purpurines, pàl'lides, venoses, grandetes, 2-4 penjants en raims curlament pedunculats, molt més curts que Jes fulles, calze acampanat, eibós a la base, pelut, de lacinies Unear-alenades, 23 177 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. pestanyoses les superiors, més curtes i quasi iguals al tub, estandard Pelud, llegum oblongo-comprimida (de uns 20 x 8 mm.), estipitada, penjant, coberta de pèls aplicats, llevors globuloses, negroses, llombrígol igual a la 6.2 part de la circumferencia. Geografia.—Sembrats i terres de conreu: Terrassa r., Monistrol, vores del Llobregat. — Solsona, Cardona, Berga, Alp, Puigcerdà (Bub.), la Cerdanya (Gaut.).—Maig. 83. — V. sepium L. (genitiu plural de sepes, bardissar, per la seva estació.) Perenmne, vizoma estolonífer, de branques filiformes, rogenques, tronc de 5-I0 dm., an- gulós, filaire, pubescent, fulles de 5-7 parells de folíols ovats, decreixents de la base a l'àpex, amb circell vamificat, estipules semisagitades, inciso-dentades, frequentment maculades, flors fusco-blavenques, estriades de porpra, petites, 2-5 horizontals, en peduncles molt més curts que les fulles, calze acampanat, pelut, de lacinies desiguals, triangular-acuminades, les superiors curtes, connivents, l'inferior més curta que el tub: estandard glabre, llegums oblongo-linears, comprimides (25-30 x 7 mm.), estipilades, dretes, glabres, negroses a la maturitat: llevors globuloses, tacades de negre, llombrígol igual a les dos terceres parts de la circumferencia. Vicia sepium Geografia.—Boscos i prats de les muntanyes: frequent a la cordillera superior del Vallès, des de Montserrat a S. Llorenç del Munt, baixant fins a Montcada, Montseny, Montsolí, Gui- lleríes, a la serra del Coll, per tota la regió alta del Bergadà, Ribes, Queralbs et alibi. — Ripoll (Salv.l), Berga, Olot i restant de la muntanya, Viella (Csta.), Vich(Masf.), Anglés (Cod.l), Roni, Pallaresa (Fonti). — Maig-jul. 784. — V. onobrycehioídes L. (De òvobpuyis i -mòte, semblant, Ber la seva sem- blansa amb les especies del gènero Onobrychis.) Perenne, vizoma llenyós, troncs de 5-I2 dm., filaires, angulosos, estriats, ramificats, pubes- cents: fulles de 4-9 parells de folíols lanceo- lato-oblongs, truncats o linears, tots mucronats, Vicia onobrychioídes NI L921 PLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 196.-Vicia, circell ramificat o mucroniforme a les fulles inferiors, estípules grans, semi- sagitades, acuminades, inciso-dentades, les superiors peciolulades: flors grans, d'un blau violat, amb la carena més pàl'lida, 6-r2 horizontals, en raims unila- terals, llargament pedunculats, clars, molt més llargs que les fulles, calze tubuloso-acampanat, pubescent, de divisions molt desiguals, les 2 superiors dentiformes, connivents, les altres lanceolades, iguals al tub, estandard glabre, llegums dinears, comprimides (30 x 6 mm.), esfipitades, penjants, glabres, bruneo-vermelloses a la maturitat, polispermes, llevors ovoido-comprimides, negres, tacades, llombrígol igual a la 3.2 part de la circumferencia. - , A - — ja 4 d 8 angustíssima Seringe. — Folíols molt estrets, més curts i aguts, planta més prima. Geografia.—Boscos i sembrats: S. Llorenç del Munt, Plana d'Ancosa, cap a S. Magí, al Bergadà, Fumanya, Rebost, cap a Puigllançada.— Cap a Canet i la Murtra (Salv.l), Ardèvol de la Segarra, Gironella, Espunyola, muntanya dels Tossals (Puj. C.I), al Miracle (Marcetl), Ports d'Horta i Arnés (Bolós), la Cerdanya, Alp, Maranges (Vay.), Berga, Montgarri (Bub.), Salardú, Vall de Bafios (Timb.), sembrats de Viella (Llen.l), Roni, Pallaresa (Fontl). La 8 angustissima Ser., no escassa al terme d'Ardèvol (Puj. C.).—Maig-Jul. 785. — V. argéntea Lap. (del llatí argentum, la plata, pel color. blan- quinós o canescent de la planta.) Perenne, rizoma de divisions primes, cun- didores, troncs de 1-2 dm., drets, Piloso-ca- nescents, fulles sense circell i Írequentment imparipinnades, amb 4-IO parells de folíols acostats, oblongo-linears, mucronats, estípules grans, semisagitades, ovato-acuminades, ente- res, flors grans, blanquinoses, estandard amb venes violades, àpex de la carena tacat de porpra, 4-I0 en raims unilaterals, densos, iguals a les fulles o més curts, calze pelut, de lacinies triangulars, acumi- nades, les superiors un Poc més curtes, l'inferior quasi igual al tub, estandard glabre, llegums oblongo-rombals, comprimides (de 20 x 8 mm.), estibilades, peludes, groguenques a la maturitat, llevors globuloses, brunes, tacades, llombrígol igual a la 10.2 part de la circumferencia. Vicia argéntea Geografia.—Pastures i pedruscam dels alts Pirineus: Abundant a la Vall de Castanesa, cap a Bassivé (Lap., Zett., Gr. et G., Csta.).—Jul, 179 Se PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 196.-Vicia. 786. — V. Orobus DC. (llatí orobus, grec òpoBos, ho deriven de èpèrteu, puntejar, parlant del bestiar quan pastura, nom donat pels antics a una lleguminosa ferratgera.) Perenne, rizoma curt, ramificat, troncs de 2-4 dm., nombrosos, drets, angulosos, peluts, ramificats, fulles amb circell mucroniforme, de 6-14 parells de folíols oblongs, obtusos, mucro- nats, finament nervuts, molt acostats, el parell inferior amplexicaule, estípules semisagitades, enteres o poc dentades, flors blanques, amb venes i taques violades, 10-15, grans, penjants, unilaterals, en raims espessos, llargament pedunculats, mnés llargs que les fulles, calze acampanat, pelut, de lacinies desiguals, les superiors triangulars, acu- minades, curtes, l'inferior lanceolato-alenada, igual al tub, estandard glabre, insensiblement atenuat en ungla ampla: llegums linear-oblongues (25 X 6 mm.), estipitades, glabres, groguenques a la maturitat, llevors ovoido-comprimides, brunes, llises, llombrígol igual a la meitat de la circumferencia. Vicia Orobus Geografia.—Boscos i prats de les regions alpina i Subalpina dels Pirineus Centrals, Vall d'Aràn (Tex.), Artíes i Tredós (Compú.l in Hb. Cad.), Superbanieras, (Zett.), Vall de Baiios i Montgarri (Timb. i Bub.), comú als prats des de Canejàn a Viella (Llen.i), Tredós (C. et S.).—Maig-Jjul. 180 BECGRA DE CATALUNYA Gènere 197. — CRACCA RIV. (D'etimologia obscura, nom donat per Plini a la llevor de la vessa silvestre.) Flors blaves, blavenques o vermelloses, en raims axil'lars, pedunculats, rarament solitaries: tub del calze truncat obliquament, amb 5 lacinies des- iguals, estil comprimit (aplastat pels costats), pubescent al voltant de l'àpex, no barbut, llegum estipitada, polisperma, bequeruda. Flors petites (menys de I cm.), poc nombroses, de color pàllid, lle- i gum de 2-4 llevors, plantes anuals... . . a Nac Flors d- grans, nombroses, de color viu, llegums de més ide 4 llevors, plantes PEE CE AIS (a ae a ag s a aa sea es, di Estípules d'una mateixa fulla homomorfes, enteres, peduncle erissat, 2-6-flor, corol'la poc o gens exserta —. . . 787. C. disperma. Estípules d'una mateixa fulla dimorfes, corol'la llargament exserta..— 3. més curtes que el tub, corol'la violàcia, 3-4 veg. més llarga que el calze, llegum Sea una estípula alenada i una altra bipar- Ddagit serie, DL. 788. C. elegantíssima. Peduncles aristats, I- flors, digiciens calicinals quasi iguals, més llar- gues que el tub, corol'la blanquinosa, 2 veg. més llarga que el calze, llegum 2-3-sperma, una estípula linear sentada i una altra multi- partida, peciolada Z .. . 1. . 4 . 4.789. C. monàntlios: Plantes anuals o perennants, flors que s'obren quasi totes simultània- ment, ungla de l'estandard el doble llarga que el llim . A Plantes perennes, que s'obren successivament de la base del raim a l'àpex, ungla de l'estandard igual al llim o més curta. . . 8. B mútics, 1I-2-flors, divisions calicinals molt desiguals, totes Flors d'un porpra fosc, raims més curts que les fulles o iguals, calze no gibós a la base, de divisions poc desiguals, llegum peluda, car- pòfor més curt que el tub del calze. . —(790. C. atropurpúrea. Flors violades o blavenques, raims més llargs que les fulles, calze pi- lós a la base, de divisions desiguals, llegum glabra, carpòfor més llarg que el tub del calze 181 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCEES Lleguminoses. G. 197.-Cracca. (Flors blaves, amb les ales grogues, raims de 3-6-Ílors, curts, estandard més llarg que les ales, estípules enteres, fulles amb 4-7 parells de SOMOIS a Sr i . 193. C. Bertolonii. Flors violades, amb les dien pal Uidès 0) i blguitdseó: raims multiflors, llargs, estandard igual a les ales, estípules ordinariament dentades, fulles amb: 5-x0 parells de Solíols 4 i dl US a il simultàniament, ales pàllides o blanques, calze glabrescent, lacinia inferior igual al tub, planta glabrescent. . . . 791. C. Varia. Raims plumosos abans de l'antesi, 8ors penjants, que s'obren succes- sivament, ales blaves, calze pilós, lacinies plumoses, l'inferior més llarga que el tub, planta peluda —. . . . . 792. C. villosa. Flors d'un blau pàllid barrejat de blanc, raims sensiblement més llargs que les fulles, ungla de l'estandard tan ampla com el llim i la meitat més curta, carpòfor igual al tub del calze, 194. C. tenuifólia. Flors d'un blau violat, raims iguals a les fulles o poc més llargs, un- gla de l'estandard més ampla que el llim i tan llarga com ell, car- È no plumosos abans de l'antesi, flors horizontals, que s'obren ) pòfor més curt o més llarg que el tub del calze —. . . . 9. near, llegum contreta en un carpòfor més curt que el tub del calze, 195. C. major. Plantes peludes, amb pèls oberts, lacinia inferior del calze alenada, llegum atenuada en un carpòfor més llarg que el tub del calze, 796. C. Gerardi. he glabrescents o amb pèls aplicats, lacinia inferior del calze li- 787. — C. disperma Gr. G. (de ò:- i onèpua llavor, per tenir les llegums du- gues llavors.) Anual, tronc de 2-6 dm., prim, filaire, rami- ficat, angulós, pubescent, fulles de 6-I0 parells de folíols oblongo-linears, distants, mucronu- lats, circell ramificat, estípules semisagitades o linears, enteres, flors petites, blavenques, 2-6, penjants, en peduncles curtament aristats, més curts que les fulles, calze Pubescent, de EE DE lacínies desiguals, lincar-alenades, les 2 supe- 182 È EE ORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 197.-Cracca. riors més curtes, connivents, les inferiors més llargues que el tub, corol'la poc més llarga que el calze, llegum oblongo-rombal (15 x 6 mm.), estipitada, glabva, groguenca a la maturitat, 2-sperma, llevors globuloses, negres, llombrígol igual a la desena part de la civcumferencia. Geografía. — Llocs secs i herbosos: Gavà i Aramprunyà, Papiol, Montalegre, Mollet, comuna a Cadaquès. — De Vallvidrera a S. Jeroni (Csta ), S. Feliu de Guíxols (Bub.), de Roses a Llansà (Vay.), la Sellera (Cod.t).—Maig-Juny. 788. — C. elegantíssima Shuttl. (superlatiu de élegans, pel color bonic de les flors.) Anual, tronc de 2-6 dm., difús, subfilaire, angulós, glabre, fulles de 5-7 parells de folíols oblongo-lanceolats, mucronulats, distants, pe- ciolulats, circell molt ramificat, estípules peti- tes, heteromorfes, l'una Hnear-alenada, entera, sentada, i l'altra bipariida, subestipitada, més ampla (a veg. les 2 enteres o les Z biparti- des), flors d'un blanc violat, mitjanes, a la fi penjants, I-2 en peduncles no aristats, iguals, aproximadament a la meitat de les fulles, calze acampanat, gibós, Pubescent, de divisions molt desiguals, les 2 superiors dentiformes, connivents, les inferiors linears, quasi iguals al tub, corolla 4-5 veg. més llarga que el calze, llegum oblonga (2-3 cm. x 6-8 mm.), glabra, groguenca a la maturitat, bequeruda, contreta en un carpòfor igual al calze, amb 5-8 llevors orbicular-comprimides, negres, llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. var. multiflóra. — Planta més robusta, de 5-I0 dm.: estípules frequentment quasi iguals, pecio- lulades, linears, amb un lòbul més curt al cos- tat extern de la base, peduncles de 3-8 flors, cur- tament aristats, quasi tan llargs com les fulles, les primeres flors frequentment caduques. Cracca elegantíssima Geogra fia.—Boscos, erms i paratges herbosos: Cordi- llera litoral, Terrassa, Cadaqués, cap al Cap de Creus, al peu del Tibidabo, Castelldefels. — De Roses a Cadaqués (Sen 1). Abunda la var. multifóra.—Maig.-Juny. 789. — C. monanthos Gr. et G. (de móyoc, un sol, i úydoç, flor o floració: per les seves flors solitaries.) Cracca monanthos 183 a a Dl ea deien tament de ade ritat ta tió dal Linia radi dd Gualta eitalder comis seis PUBLICACITONS DE L'INSTITUFEFADE CINC RES Lleguminoses. G. 197.-Cracca. Anual, tronc de 2-6 dm., prim, ascendent, angulós, ramificat, glabre:. fulles de 5-7 parells de folíols oblongs o linears, escotats o truncats, mucro- nats, circell ramificat, estípules heteromorfes, l'una Hinear, sentada, entera, l'altra multibartida, en lacinies filiformes, simulant un pedal, Peciolulada, flors d'un blanc blavós, amb l'àpex de la carena tacat de negre, solitaries sobre peduncles curtament aristats, més curts que les fulles, calze acampa- nat, pubescent, de lacinies guasi iguals, lanceolato-acuminades, poc més llar- gues que el tub, Corol'la 1-2 veg. més llarga que el calze, llegum oblonga (de 2-3 cm. x 8-9 mm.), glabra, groguenca a la maturitat, bonyeguda, cur- tament estipitada, 2-3 llevors globuloso-comprimides, rogenques, tacades de negre, llombrígol igual a la desena part de la circumferencia. Geografía. — Frequent des d'alguns anys a les vores de la via ferria des de Terrassa a Manresa, segurament importada, pero molt perfectament naturalisada.—Maig. 7190. — C. atropurpúrea Gr. et G. (o atripurbúrca, ater, negre, purpureus, color de Borpra, pel que tenen de porpra nmegrós les fors a l'àpex.) Sinonimia. — Matagats (a la Sellera, Cod.). Anual o bienal, tronc de 3-8 dm., difús o flaire, ramificat, angulós, pubescent, fulles de 6-I0 parells de folíols oblongs, obtusos, mucro- nulats, estípules semisagitades, dentades, cir- cells ramificats, flors d'un porpra negrós a l'àpex, REIS AS EA grans, que s'obren totes simultàniament, hori- zontals i a la fi penjants, 4-IO en raims uni- laterals, plumosos abans de l'antesi, rombals, pròximament iguals a les fulles, calze acampanat, pelut, de tub obliquament tallat, però apenes pilós a la base, de lacinies desiguals, linear-alenades, les 2 superiors més curtes, les inferiors iguals al tub, estandard més llarg que les ales, ungla ampla, el doble llarga que el llim, llegums oblongues (30 x 8-I0 mm.), penjants, peludes, groguenques a la maturitat, contretes en carpòfor més curt. que el tub del calze, llevors globuloso-comprimides, envellutades, negres, llombrígol igual a la quinta part de la circumferencia. Geografia. — Camps i llocs herbosos: Pla de Barcelona, Prat, Castelldefels, Papiol, al Vallès, S. Llorenç del Munt, Lloret i comarca de la Selva, Castelló d'Empuries.-— Prov. de Tarragona (Csta. VVbb.), litoral de Girona, fins a Sta. Coloma de Farnés, Santes Creus, Dosquers (Vay.), Montseny, S. Feliu de Guíxols (Bub.).—Maig-Juny. 184 RELORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 197.-Cracca. OO 01.—C. varia Host. — Vicia dasy- carpa Ten. (llatí varius, aquí sinònim de versicolor, per canviar de color les seves flors: dasycarpus, de dacbc, pelut (villosus) i uapróc, fruit, nom im propi, encara que va ser aplicat a l'especie Se- giient, consideranila com a var. d'aquesta.) Anual o bienal, tronc de 3-I0 dm., ajagut 0 filaire, prim, ramificat, angulós, glabrescent, fulles de 35-I0 parells de folíols linears o li- near-oblongs, mucronulats, circell ramificat, estípules semisagitades, enteres o dentades, flors violades, amb les ales pàllides o blanquinoses, bastant llargues (14-I6 mm.), que s'obren quasi simultàniament, horizontals, en raims clars, oblongo-rombals, no plumosos abans de l'antesi, un poc més llargs que les fulles, calze acampanat, gibós a la base, glabrescent, de divisions desiguals, les superiors curtes, triangulars, connivents, les inferiors linear-alenades, iguals al tub, corol'la 3-4 veg. més llarga que el calze, estandard igual a les ales, d'ungla el doble llarga que el llim, llegum oblongo-rombal, compri- mida (de 20-25 x 8-9 mm.), glabra, groguenca a la maturitat, bruscament contreta en un tecàfor més llarg que el tub del calze, llevors globuloso-com- primides, negroses, llombrígol igual a la setena part de la circumferencia. Cracca varia Geogra/ia.—Terres de conreu, des del litoral als Pirineus: Prat del Llobregat, al Vallès, a l'Empalme, S. Hilari i Montsolí, Corbera del Bergadà, Menàrguens de l'Urgell.—Serra- teix, Espunyola (Puj. C.I), Vall de Llo, la Cerdanya (Bub.): Massanet de la Selva (Vay. ex Bub.).—Maig-Jul. N. B. En l'espai de pocs anys s'ha estès per tot el país. 792. — C. villosa Gr. G. — Vicia Go- dróni Rouy. (del llatí villosus, de villus, manyoc, pelut o erissat, pels pèls estesos que presenta la planta, dedicada a Godron, 1807-1880, Coautor de la cFlore de Francev, 1848-1856.) Considerada per alguns com a varietat plu- mosa de l'anterior, se'n diferencia essencialment pels caràcters seguents: planta més robusta, peluda, de folíols i estípules més amples, raims plumosos abans de l'antesi, més llargs, més den- Cracca villosa 24 185 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Lleguminoses. G. 197.-Cracca. sos, iguals a les fulles: flors penjants, que s'obren successivament, calze pelut, lacinies plumoses, l'inferior més llarga que el tub, ales blaves, llegums un poc més estretes (6-7 mm.). Geografia..— Camps i vores de camins: Terrassa, Mollet i altres llocs del Vallès. — Reque- sens (Vay.), la Cerdanya, Valls d'Eyne, de Lló (Gaut.), Pir. Or. (Rouy).—Juny. 793. — C. Bertolonii Gr. et G. — Vi- cia Pseudocracca Bert. (Dedicada a Ant. Bertoloni, 1775-1809, Pro- fessor de Botànica a la Universitat de Bolonia, autor de varis treballs importants sobre la Flora d'Italia 1838-54). (de devòo- fals, i cracca, par la seva semblança amb l'anterior, de la qual se considera subesbecie.) / Anual, tronc de 3-I0 dm., filaire, angulós, Cracca Bertolonii ramificat, glabrescent, fulles de 4-7 parells de folíols ovats a les inferiors, oblongo-linears a les superiors, truncats o escotats, circell ramificat, estípules semisagitades, enteres, flors blaves, amb les ales grogues, 3-0, grans, ascendents o bé obertes, en raims clars, curts, no plumosos abans de l'antesi, més llargs que les fulles, calze acampanat, pubescent, gibós a la base, lacinies desiguals, les su- periors molt curtes, connivents, les inferiors lanceolato-acuminades, quasi iguals al tub, estandard més llarg que les ales, d'ungla el doble llarga que el llim, llegum oblongo-comprimida (de 30 x 8 mm.), groguenca a la maturitat, glabra, reticulada, atenuada en carpòfor, més llarga que el tub del calze, lle- vors globuloses, petites, negres, llombrígol igual a la vuitena part de la circumferencia. B brevipes VVIe. — Raims més breument pe- dunculats, més curts que les fulles florals. Geografia.—Llocs cultivats o incults: Montalegre i altres turons del litoral, comuna al litoral de Cada- qués. — Roses (Sen.). La 8 brevipes VVL., a Terrassa, la Puda de Montserrat, Sallent, Menarguens d'Urgell et a/ibi.—Maig-Juny. 794. — C. tenuifolia Gr. et G. — Vicia tenuifolia Roth. (de tenuis, prim, estret, i folium, fulla, pels seus folíols linears.) Cracca tenuifolia 136 FLORA DE CATALUNYA Lleguminoses. G. 197.-Cracca. Perenne, troncs de 1í-2 m., robustos, filaires, angulosos, pubescents, fulles de 8-I0 parells de folíols linear-oblongs o linears, mucronulats, circell ramificat, estípules enteres, flors d'un blau pàllid, amb les ales blanquino- ses, bastant grans, horizontals, que s'obren successivament en raims mul- tiflors, generalment 1 veg. més llargs que les fulles, calze acampanat, pu- bescent, no gibós a la base, de divisions desiguals, les superiors curtes, triangulars, connivents, les inferiors lanceolades, més curtes que el tub, es- tandard quasi igual a les ales, d'ungla tan llarga com el llim i la meitat més curta, llegum oblongo-comprimida (de 20-25 x 6 mm.), bruna a la maturitat, glabra, atenuada en un carpòfor igual al tub del calze, llevors ovoides, negres, llombrígol igual a la quarta part de la circumferencia. Geografia.—Boscos i llocs herbosos: Cordillera litoral al turó de Montcada, cordillera superior del Vallès, la Barata, la Mata, S. Hilari i les Guilleríes. — Tibidabo (Csta. Sen.i) cap a Berga, Bagà el alibi (Comph.l), Olot, Coral (Vay.), Bielsa (Campol), Fiscal (Nuet), Eyne (Gaut.). — Maig-Jul. 1095. — C. major Franten. (per la seva major talla en comparació d'altres, especialment de la minor.) Perenne, tronc de 1-2 m., filaire, angulós, glabrescent, fulles de 8-r2 parells de folíols oblongo-linears, mucronulats, circell ramificat, estípules semisagitades, enteres, flors: d'un: vi0- lat pàllid o blaves (9-I2 mm.), curtes, nom- broses, que s'obren successivament de baix a dalt, en raims densos, triangular-oblongs, tant o més llargs que les fulles, calze acampanat, pubescent, no gibós a la base, de divisions desiguals, les superiors triangulars, curtes, connivents, les inferiors linear- alenades, iguals al tub, estandard ovat, de llim redreçat, tan llarg com l'ungla i separat d'ella per un estrenyiment, llegum linear-oblonga (de 20-25 X 5-6 mm.), glabra, negrosa a la maturitat, bruscament contreta en un tecàfor més curt que el tub del calze, llevors globuloses, brunes, tacades, llombrígol igual a la tercera part de la circumferencia. Cracca major Geografia. —Comuna per llocs herbosos i montuosos des de la cordillera litoral fins a la regió pirinenca.— Maig-Set. 187 PUBLICACIONS DE lINSTITUL DE CTENCEES Lleguminoses. Cracca Gerardi G. 197.-Cracca. 796. — C. Gerardi Gr. et G. — Vicia Gerardi All., subsp. de la anterior ap. Rouy. Planta afí de l'anterior, de la qual es. dis- tingeix pels troncs més robustos, flexuosos, més fullosos, coberts de pèls llargs, subllanosos, fulles amb els folíols mnés nombrosos i acostats, pubescent - sedosos, flors blavenques, petites (8-Io mm.), raims densos, més acostats a l'extrem del tronc, iguals o més curts que les fulles, lacinia inferior del calze alenada, peluda, llim de l'estandard igual a l'ungla: llegum més llargament atenuada a la base, en un carpòfor més llarg que el tub del calze. Geografia. — Boscos i pastures de les muntanyes: Montseny, al Bergadà, S. Climens, Adous del Bastareny el alibi.—Montserrat, a la Vall d'Aràn, Artíes (Csta.), boscos de Ar- tiga de Viella i de tota la Vall (Llen.l), al Llussanès, Vidrà, Olot, Besora, Talaxà, N 2 S. del Mont, Ribes, fins a la Cerdanya (Vay.), la Sellera (Cod 1). —Jul.-Ag. 188 FLORA DE CATALUNYA Gènere 198. — ERV UM L. (Paraula llatina usada per Columel'la, que deriven alguns del celta erm, goret, per viure a les terres cultivades.) Flors albo-blavenques o rosades, petites, en raims axil'lars, peduncu- lats, mono-pauciflors, calze obliquament truncat, de 5 dents desiguals, les 2 superiors separades, corol'la més llarga que el calze, estams diadelfes, amb el tub truncat molt obliquament a l'àpex, estil un poc deprimit, pubescent a l'àpex, no barbut, llegum estipitada, ordinariament arrodonida a l'àpex, 3-6-sperma, llevors globuloses, herbes anuals de fulles cirríferes. Llegum bequeruda, de cares bonyegudes, peduncles aristats, divisions del calze, igudisve: més llaYes que el tub Lee ss De ia en no bequeruda ni bonyeguda, peduncles generalment mútics, ESO de calze CES SUA IS a Lee al tal da fes a Beata De Raims r-4-flors, molt més curts que les fulles, llegum de 15-20 X 5 mm., molt bonyeguda, arrodonida a l'àpex, de bec curt, glabra, 3-4-sperma, 8 197. E. Etvilia. Raims 3-8-flors, iguals a les fulles o poc més curts, llegum més curta i més estreta, poc bonyeguda, truncada obliquament a l'àpex, de bec més marcat, pubescent, 2-sperma . . — 798. E. hirsutum. peduncles no aristats, 2-5-flors, llegum 5-6-sperma, 709. E. pubéscens. Divisions calicinals més curtes que el tub, planta glabrescent . 4. Dis calicinals més llargues que el tub, planta pubescent, 3 Peduncles no aristats, 1-2-flors, més curts que les fulles, llegum gene- ralment 4-sperma, folíols obtusos — . —. 800. E. tetraspermum. Peduncles aristats, 2-5-flors, quasi r veg. més llargs que les fulles, llegum 5-6-sperma, folíols aguts... —. . . 801. E. gràcile. 189 PUBLICACIONS DE L'INSTITUIS DE CIENGIEERS Lleguminoses. G. 198.-Ervum. 197. — E. Ervilia L.— Vicia Ervilia VVilld. (Diminutiu de ervum, amb que Varro anomena una vessa, escrit també ervila, per la seva petita talla.) Sinonimia.—Er, ers, ert o herp, cast. yeros, chícharo, alcarcefia. Planta de 2-3 dm., glabrescent, no filaire, dreta, flexuosa, angulosa, ramificada, fulles de 8-I2 parells de folíols linears, truncato- escotats, mucronats: circell, mucroniforme, es- típules semisagitades, laciniades, flors blanguinoses, amb venes violades, 1-3 en peduncles aristats, molt més curts que les fulles, calze glabrescent, de lacinies iguals, alenades, més llargues que el tub, corolla poc més llarga que el calze, llegum linear-oblonga, de 15-20 X 5 mm., penjant, bonyeguda, arrodonida a l'àpex, curtament begueruda, glabra, llevors 3-4 subglobuloses, brunes, de llombrígol ovat. Ervum Ervilia Geografia.—Cultivada i espontània a la falda de S. Llorenç del Munt i altres parts del Vallès i Bages. — Vich (Masí.), la Sellera (Cod.) et alibi.—Abr.-Maig. 798.— E. hirsutum L.— Cracca mi- nor Gr. et G. —Vicia hirsuta Roch. (del llatí hirsutus, pelut, per ser-ho la llegum i més o menys la planta, minor, en comparació amb la Cr. major.) Sinonimia. — Cast. Alverja, alverjón. Planta de 2-6 dm., prima, filaire, subpilosa, fulles de 6-10 parells de folíols linears, truncato- escotats, mucronulats, circell samificat, estí- pules linears, laciniades, flors d'un blanc bla- venc, molt petites, 3-5 en peduncles aristats, iguals a les fulles o més curts, calze pelut, de lacinies iguals, alenades, més llargues que el tub, corol'la el doble llarga que el calze, llegum oblonga, molt petita (IO x 4 mm.), penjant, truncada obliquament a l'àpex, begueruda, un poc bonyeguda, Peluda, 2-sperma, llevors subglobuloses, groguenques, tacades: llombrígol igual a 1/, de la circumferencia. Ervum hirsutum 190 A. vl LEC, La BN de vn EB EIO RA (D'ESCATA LUNYA Lleguminoses. G. 198.-Ervum. Geografia. — Llocs herbosos i vores de camins: Frequent al Vallès, cordillera litoral, S. Hilari i Montsolí, Guilleríes. — Montjuic, Vallvidrera i altres turons pròxims a la costa (Csta.), regió subalpina (Vay.), Setcases (Bub.). 7099. — E. pubescens DC.—Vicia pu- bescens LinE. (planta pubescent, una mica peluda, de pèls Pocs i curts.) Planta de 2-6 dm., dreta, fubescent, fulles de 3-5 parells de folíols el'líptico-oblongs, ate- nuats pels dos caps, mucronulats, circell -— ramificat, estípules linears, enteres, les inferiors semisagitades, flors pàl'lides, petites, 2-5 en peduncles capilars, no aristats, iguals a les fulles o més llargs, calze pubescent, de lacinies lanceolato-alenades, desiguals, més llargues que el tub, corolla el doble llarga que el calze, llegum linear-subcilíndrica, d'uns 15 x 3 mm., penjant, arrodonida a l'àpex, pubescent, 5-6-sperma, llombrígol amplament ovat, igual a la desena part de la circumferencia. Ervum pubescens Geografia.—Llocs secs i àrids: Cordillera litoral, des del Pantàn a S. Pere Màrtir i Santa Creu d'Olorde (Olérdula).— Voltants de Barcelona (Csta.), Tibidabo, Sta. Creu d'Olorde (Sen.l), Colliure, Paulillas (Gaut.).—Maig-Jul. VV A XI) 800. — E.. tetraspermum L. —Vicia te- traspérma Moench. (de tetpa, quatre, i onépua, llevor, pel llur nom- bre que normalment conté la llegum.) Planta de 2-5 dm., prima, filaire, glabres- cent, fulles de 3-5 parells de folíols obtusos, mucronats, circell simple o bifurcat, estípules superiors linears, enteres, les altres semisa- gitades, flors lilacines, amb venes violeta, I, rarament 2 en peduncles capil'lars, 40 avtstats, iguals a la fulla o més curts, calze pubescent, de lacinies desiguals, més curtes que el tub, corol'la 2 veg. més llarga que el calze, llegum subcilíndrico-lincar, d'uns 12 X 4 mm., groguenca a la maturitat, glabra, 4-sperma, llevors globuloses, brunes, tacades, llombrígol linear-oblong, igual a la quinta part de la circumferencia. Ervum tetraspermum 161 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CLENGUES Lleguminoses. G. 198.Ervum. Geografia, — Llocs secs i àrids: Begues, Tiana, Cadaqués (Trem.), camps de Santes Creus (Vay.), Roses (Bub.), Conca del Pallaresa, Roní (Fontl), Ceret i Arlés (Compy.). — Abr.-Maig. Ervum gràcile 801. — E. gràcile DC. — Vicia gràcilis Lois. (llatí gràcilis, Prim, delicat, per ser planta molt feble.) Planta de 2-6 dm., prima, dreta, filaire, pubescent, fulles de 3-5 parells de folíols linears, aguts, mucronats, circell simple o bifurcat, estípules semisagitades, enteres o les superiors linears, flors blavenques, 2-5 en peduncles capil'lars, aristats, a la fi el doble llarg que la fulla, calze pubescent, de lacinies desiguals, lanceolades, agudes, més curtes que el tub, co- rol'la 3 veg. més llarga que el calze, llegum linear-subcilíndrica, de 15 X 4 mm., groguenca a la maturitat, glabra, 5-6-sperma: llombrígol ovat, igual a la vuitena part de la circumferencia. Geografia — Llocs estèrils i herbosos: Al litoral, Vallès i part de Bages. — A l'Empordà, fins a Sagaró (Vay.), Prats de Riè (Puigg.), la Sellera (Cod.).—Abr. -Juny., 192 Red dè x a i Catalunya, per J Pui6 1 CADAFALGB,. A. DE: o FALGUERA di ais LE vers qe den edr i text grec es Ja qidueció. Pers fs ió A RR amb "anofacions, de M. Fèbsmic Clascar. sa de fil seca as n prosa de Lles Segalà i traduccions en vers d'Ambròs qe a da ec i Ra DE RES Ge ED CIS i ema provenzal ONIA SALVÀ..... ) ortogràfiques SE es € Dialectologia "Catalaba: ES OR a Es er SS De N. Fa VI. — Suscripció: ee oepio DR RES AS a LOS ND i reste it SER 00a do Ves CEI Ei ta da ia Catalana segonsel sistema adoptat per l'Institut d'Estudis Catalans ea OItOgTÀRIC, 2. Leica es area criptorum grecorum et romanorum. cum ibericis sersionibuae, ConNELir NEPOTIS Liber tgrlènita Ei de exleratum: Eren a . lògica. gar. dents del" bisbat de la Seu d' Ut ARNILS GioL, — Die Mundart v0 ló. (Lletrés A a D)..... — Frontera EE Le aa Vo lum I i qvec leur transcription phon tigue, ss J. ARTEAGA. (FLORA DE CATALUNYA / JOAN CADEVALL : Professor a l'Escola Industrial de Terrassa pi at COLABORACIÓ DE ANGEL SALLENT a ei dl Corresponent de la R. Academia Espanyola la: TITUT D'ESTUDIS CATALANS U.DE'LA DIPUTACIÓ t BARCELONA Ca Les dificultats de la present direm internacional han dd ad FLORA DE CATALUNYA Familia 7. - CAPARIDIES Juss. (De càpparis, únic genre de la familia.) Flors hermafrodites, regulars, càlze y corola tetramers, estams indefinits, fruit bacciforme, llargament estipitat, unilocular, polisperm: petits arbustos, de fulles alternes, enteres, d'estipules espinoses. Genre 85. - CAPPARIS L. (Grec xanxaptc, llatí cúpparis, l'alcaparra.) Flors albo-rosades, grans, axilars, solitaries, pedunculades, sèpals ovats, verdo- sos, pètals trasovats, una vegada més llargs que'l calze, estams indefinits, de fila- ments capilars, més llargs que la corola, estigma sentat, bacca ovoide, sostinguda per un pedicel més llarg que'ls estams, petit arbust de rizoma llenyós, del qual sur- ten nombrosos troncs flexuosos, ascendents, de fins un metre d'altura, fulles alter- nes, ovades, peciolades, gruixudes, enteres y obtuses o subescotades, estípules transformades en espines curtes, recorvades y persistents o en puntes setiformes, caduques. 266. : C. spinosa L. (llatí spinosus, ple d'espines, que punxa, per la forma de les estípules en el tipus.) Sinonimia. — T àpara, taparera, la planta, alca- parra y caparra, cast. alcaparra o alcaparro, y el fruit, alcaparrón, /r. càprier, y càpre, el fruit, an- glès caper, al. die Rapper, dorniger Rapper- strauch (Rapern, el fruit), iZ. cappero. 8 INERMIS SAVI. — Planta glabra, fulles rodones a l'àpex, estípules abortades o nules. Geografia. — Parets y muralles antigues de la regió mediterrània, la 8 INERMIS Savi. — C. RUPESTRIS Sibth., a Tarrassa, parets del peu de la presó, rr., Barcelona, parets de l'Esglesia del Pí, als murs d'algún edifici d'Horta, Gelida, parets de Miralles, Girona, abondant a les muralles pròximes a la Catedral. — Montserrat, a la Santa Còva (Marcetl), muralles del litoral, Cardona et alibi (Csta.), S. Fruytós de Bages (Puj. C.). Saga- ró (Vay.), a Palma de Mallorca (Castell de Bellver). — Agost. 193 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 8." - CISTACIES Juss. (De Cistus, nom del principal genre de la familia : la xara o estepa.) Flors hermafrodites regulars, grogues, blanques o vermelles, càlze de 3 sèpals lliures, persistents, acompanyats o no de 1-2 fulletes que formen l'epicàlze, 5 pè- tals caducs, d'estivació torsada, estams indefinits, lliures, fruit càpsula uni-, plu- rilocular, de dehiscencia loculicida, llevors petites. Plantes comunament subarbus- tives o arbustives, de fulles senceres, generalment oposades y persistents. Càpsula de 5-10 celdes completes, dehiscent per 5-10 valves, estigma discoidal, flors grans, fulles sense estípules . . . — 86. Cistus. I j Càpsula de 2-3 celdes incompletes, dehiscent per 2-3 valves, estigma trilobat, flors petites o mitjanes, fulles estipulades, o sense estí— POESIA cara Me Gat aa hatjess si Pavia a ae Lòbuls de l'estigma superficials, estams tots fèrtils, llevors sense CCE a ta Des Quer leg seves ta Maia imtteet 3 guer de l'estigma fondos, estams exteriors estèrils de filaments moniliformes, llevors amb rafe.. .. .. . . . . o 88. Fumana. Genre 86. - CISTUS TOURN. (Del grec xíoSoc, nom d'un arbust, probablement derivat de xíom, capsa, per la forma del fruit.) Flors grans, vermelles o blanques, ungles fregquentment amb taques grogues, fu- lletes de l'epicalze semblants als sèpals o bé nules, estams tots fèrtils, multiseriats amb els filaments massuts y les anteres subtetràgones, càpsula de 5, y rares vega- des 10, celdes, pedicels y sépals drets després de la floració, arbustos de fulles opo- sades, enteres y sense estípules. Flors purpurines o rosades, estil tan llarg com els estams, —. . . . 2. Flors blanques, estil generalment més curt que'ls estams, o nul... .. — 3. Flors purpurines, subsessils, fasciculades, fulletes de l'epicalze lanceolades, pètals poc més llargs que'l calze, fulles trabades, crespades y ondulades al marge, pubescents Lc NE dl sr EA 67 CG. CCIS DUE: calze subcordiformes, pètals 2-3 vegades més llargs que'l calze, fulles semi- amplexicaules, planes, molt tomentoses . . . . . — 268. C. albidus. Estil tan llarg com els estams, flors petites, caduques, en nombre de 2-8, disposades en raím unilateral, fulles petites, sentades, ondulades, crespa- des, trinerves, amb llargs pèls a l'anvers. . . . — 269. C. Pouzolzii. 2 Flors rosades, pedunculades, solitaries o en ombeles de 2-3, fulletes de l'epi- s EStLMES CULTIQUENS(EStamSIO DUE a EE La as 194 ELORA DE GATALUNYA Cistacies. G. 86. - Cistus. Calze sense epicalze, de 3 sèpals quasi iguals, a la fi caducs . . . . 5. 4 $ Calze amb epicalze, de 3 sèpals més petits que les fulletes epicalicines, per- SR A Ed ee LE Pe SI ES pc EC OO DS INT a OT Fulles peciolades, trinerves, ovades o bé ovato-lanceolades, flors grans, sè- 5 pals erissats. BE it Pe der BE 270. C. laurifolius. Fulles sentades, uninerves, lanceolades o linears. . —. . . . . . 6. Flors grans (6-8 cm. diàm.), solitaries, sèpals glabres, cuberts de tubèrculs, fulles lanceolades, vírido-fosques y viscoses per sobre, poc revoltes pel 6 DAR DN Les tacat ea iaia eo brida — Ra CUA CANET US, Flors petites (2-3 cm. diàm.), fasciculades per 2-3, sèpals peluts, fulles li- ESE VEIADrESt ea re a Lab sepa a 272: C.ClUSii. Flors petites, en raims axilars, unilaterals, sèpals erissats, fulles trinerves, sentades, viscoses —. —. . . . . 273. C. monspeliensis. 7 4 Flors grans, solitaries o en grupos de 2-4 a l'estrem de peduncols axilars, sèpals tomentosos, amb pèls estrellats, fulles penninerves, peciolades, es- trellades, tomentoses .. —.. . , . . . . . 274. C.salviaefolius. 267. : C. crispus L. (en llati rissat, crespat, se fa referencia a la for- ma de les fulles.) Sinonimia. — Cast. Estepa, jaguarzo crespo, es- tepa negra, jara rizada. Tronc de 3-5 dm., molt olorós, ramificat, cu— bert de llargs pèls blancs, barrejats amb altres de curts, espessos y estrellats, fulles oblongues o tras- ovades, trabades, rugoso-reticulades, de marges ondulats y crespats, cubertes de petits pèls estre- llats, flors purpurines, de 3 cm., diàm., subsessils, fasciculades a l'estrem de les branques, fulletes de l'epicalze y sèpals peluts, llargament acuminats, gairebé tan llargs com la corola, estil tan llarg com els estams, càpsula petita, tomentosa, oblonga, molt més curta que'l calze, llevors reticulato-rugoses. Geografia. — Llocs pissarrosos o arenoso-àrits de la regió mediterrania, abundant als boscos y erms al nort de Tarrassa, Montcada, r.— Litoral de la provincia de Barcelona y gran part del Vallés occidental (Csta.), al Tibidabo (Sen.), Caldes de Montbuy (Compú.l), Sant Felíu de Guíxols, y a tot l'Empordà (Salv.l), a tot el litoral, de quan en quan inter- nantse fins a Santes Creus per les Guilleries, a l'Empordà, fins a Vilarnadal, aon abunda (Vay.). — Abril-Juliol. 195 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cistacies. G. 86. - Cistus. 268. : C. àlbidus L. (del llatí albus, blanquinós, pel color de les fulles.) Sinonimia. — Estepa blanca, rentaplats, cast. estepa blanca, jarilla, jaguarzo blanco, quebra- ollas. Arbust albo-tomentós, de 3-8 dm., ramificat, fu- lles oblongues o lanceolades semiamplexicaules, no trabades, molt tomentoses per les dugues ca— res, amb 3-5 nervis sortits y anastomosats al re- vers, flors rosades, de 5-6 cm. diàm., peduncula- des, solitaries o en umbelles de 2-4, a l'estrem de les branques, fulletes de l'epicalze subcordiformes, sèpals ovato-lanceolats, peluts, pètals 2-3 vegades més llargs que'l calxe, estil tan llarg com els estams, càpsula ovoide, peluda, més curta que'l calze, llevors polièdriques, de vores gruixudes y dentella- des. Geografia. — Boscos y costes àtits de la regió medi- terrania, comú al litoral, internantse fins a la comarca de Bages. — Abril-Maig. 269. : C. Pouzolzii Delil. (dedicada a de Pousolz, autor d'una Flora del Gard y d'una altra del Var.) Tronc de 2-4 dm., vermellós, molt oloròs, rami- ficat, branques albo-tomentoses, cubertes de pèls llargs barrejats amb altres de curts, estrellats, fulles oblongues, sentades, petites, trinerves, ondu- lades y crespades, albo-tomentoses: flors blanques, de 2 cm. de diàm., molt caduques (s'obren al sor- tir el sol y únicament duren uns instants, segons Pouzolz), 2-8 en raím unilateral, fulletes de l'epi- calze y sèpals ovato-cordiformes, peluts, pètals tan llargs com l'epicalze, estil tan llarg com els estams, càpsula rodona, tomentosa, una vegada més curta que'l calze, llevors grosses, oblongo-tetraèdriques, xagrinades. Geografia. — Turons pròxims a Barcelona, entrell C. ALBIDUS L. y el C. MONSPELIENSIS L. (Csta.). — Abril. N. B. — No s'ha tornat a trovar després de Costa: (en el seu her- bari's conserva un sol fragment informe), y la indicada per G, et G. a Montpeller y Narbona ha sigut escluída com a tal especie, con— siderada per Rouy com un híbrit (C. amBiGUuts Rouy et Fouc.) de les dugues, entre les quals se trovà la planta catalana. 270. : C. laurifolius L. (nom llatinisat, format de laurus, el llor o llaurer, y folium, la fulla, com latifolius (1), per la forma de les fulles.) — Sinonimia.—Bordiol, estrepa, cast. jara, estepa. (1) Complcie amb el grec: ES EPA la tarongina, caryopAyllum, etc. Tant com es raro en llatí la composició de folium amb sustantius, abunda en el tecnicisme, caprifolium, prunifolium, ficifolium, el myr- tifolia es myrtiformis, per espresar que te la forma de la fulla de la murtra. 196 EE ORA DECATALUNYA Cistacies. G. 86. — Cistus. Tronc de 1 m. o més d'altura, molt olorós, dret, ramificat, negrós, pelut y gluti- nós, fulles grans peciolades, ovades o bé ovato-lanceolades, trinerves, verdes y glabres per l'anvers y blanques y sedoses pel revers, quan són joves: flors grans (5-6 cm.), blanques amb l'ungla groga, 3-12 disposades en corimbus umbelliforme, sobre peduncols robustos, llargs y petits, bracteolats, sense epicalxe, 3 sèpals quasi iguals, ovats, aguts, erissats, a la fi caducs, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze, estil molt curt, càpsula globulosa, molt peluda de 5 celdes, llevors tuberculoses. Geografia. — Costes y boscos àrits de la zona mitja, de Seba a Viladrau, de Vich a Sant Segimón (Salv.l), cap a Puiglagulla y Vilalleons, Vilaller, a la Seu, Bonansa, Aubet y aprop de Prades, cc. (Csta.), Vich, r. (Masf.), S. Segimón (Puj. C.l), Espluga de Francolí (Llen.l), Castanesa (Bub.). — Maig-Juliol. 271.: C. ladaniferus L. (Làm. 5). (de ladanum, de ledum o ladum, la estepa, que significa el licor o grassa que dóna aquesta plan— ta, y ferus, de fero, portar.) Sinonimia. — Estepa negra, cast. estepa o jara pegajosa, ledo o làdano, estepa negra. Tronc de 1-2 m., molt olorós, ramificat. negre y glutinós a la part superior, fulles sentades, lan- ceolades, uninerves, vírido-fosques, glabres, y, quan joves, glutinoses per la cara superior, y blan- quinoses y tomentoses per la inferior, flors blan- ques o tacades de porpra sobre l'ungla, grans (6-8 cm.), solitaries, terminals, sobre peduncols curts, amb pèls estrellats, a la fi glabres y glutinosos, adornats de bracties grogues, tuber- culoses y pestanyoses, sense epicalxe, 3 sèpals quasi iguals, sub-orbiculars, glabres, tuberculoso-xagrinats y pestanyosos, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze, estil molt curt, càpsula subglobulosa, molt tomentosa, de 10 celdes, llevors petites, quasi llises. — B MACULATUS VVE.-Pètals amb una gran taca ovada d'un porpra fosc sobre l'ungla. — Rassa ANGUSTIFOLIUS Sen. et Cad.—Planta robusta, molt ramificada de bran- ques difuses, fulles més petites y més estretes, nombroses y sub-fasciculades, a l'es- tremitat de les branques, bracties menys nombroses, més petites, ovato-acumina— des, pedicels terminals curtament emergits de les últimes bracties, flors nombroses y un poc més petites, immaculades. Geografia. — Aquesta preciosa especie que Palau (Parte pràct. IV, 346) cita a Catalunya y que, segons Amo (Flor. Pen. Ibér. VÍ, 365), hi és comú, no ha sigut comfirmada per Costa (Anal. Soc. Esp. Hist. N. III, 2, 162), tampoc la senyalen els autors francesos als Pirineus orientals, Santpons la indicava a Gavà, y Tremols, a Cadaqués, segons cites de Colmeiro. Ha sigut trovada amb relativa abondancia per Sennen, a les estribacions del Tibidabo. El dia 23 d'Abril de 1913 poguèrem recullirne magnífics exemplars del tipus, de la var. y de la raça, al peu del camí que condueix desde Horta a Valldaura. (1) (1) També l'alumne D. Joàn Vilú, de les Escoles Cristianes, la va collir al Prat del Llobregat, a un pinar pròxim al llac 4 La Ricardas, 197 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT(BE CIENGLES Cistacies. G. 86. - Cistus. 272.: C. Clusii Dun. (Làm. 6). (dedicat al botànic esplorador francès Carlos Clu- sius, autor de aRariorum aliquot stirpium per His- panias observatorum Historias.(1)- Amberes 1601.) Sinonimia. — Matafoc, colgafocs, romaní mas- cle, cast. romero macho, jara de hojas de romero, jaguarzo tetillero, quebraollas, tamarilla. Tronc de 3-6 dm., dret, ramificat, amb les bran- ques albo-tomentoses, fulles linears, trabades y envainadores, acostades, molt revoltes pel marge, glabres per l'anvers, y una mica tomentoses pel revers, uninerves, amb el nervi ample, canaliculat, flors blanques, petites (2-3 cm.), llargament pedi- celades, 3-7 disposades en cimes terminals, ador- nades de bracties caduques, pedicels y calze peluts, sense epicalze, 3 sèpals ovats, punxaguts, pètals trasovato-cuneiformes, una vegada més llargs que el calze, càp- sula ovoide, oblonga, ferruginosa, pubérula, llevors tetraèdriques, granuloses, estil quasi tan llarg com els estams. Geografia.—Terres argilenques y calices àrides, de la part occidental : boscos de Tarras- sa, r., serra de Sant Llorenç del Munt a la Mata, arenys d'Olesa, seguint el Llobregat fins a Sallent y Puigreig, y el Cardoner fins a Manresa y més amunt, comú a la Segarra, al Pena- dés, cap a Viloví, Cornudella, al peu del Montsant, Salou y Tarragona, Vallcarca, costes de Garraf y Castelldefels. — Abrera, S. Joàn Despí (Salv.l), s'estèn per l'Urgell y més enllà de Lleyda (Csta.). — Maig-Juny. 273.: C. monspeliensis L. (de Mons Pessulum, Mompeller o Montpellier, ciutat del Languedoc.) Sinonimia.—Estepa negra, módegues, a la Selle- ra (Cod.), cast. estepa, jara de Montpeller, ja- guarzo negro, hoalgazo. Tronc d'aprop de t m., molt olorós, dret, rami- ficat, pelut, viscós, fulles sentades, lanceolades o linears, trinerves, rugoso-reticulades, revoltes pel marge, viscoses, flors blanques, petites (2-3 cm.), 2-8, disposades en raim unilateral, sobre un pedún- col llarguet y dret, fulletes de l'epicalze y sèpals ovato-lanceolats, subcordiformes a la base, pètals 1 vegada més llargs que'l calze, càpsula rodona, 2-3 vegades més curta que'ls sèpals, de 5 celdes, llevors tetraèdriques, ruguloses, estil molt curt. Y MINOR VVL. - Fulles curtes, amplament linears, molt revoltes pel marge, flors petites, fulletes de l'epicalze petites y llargues. (1) L'Ècluse, de Arras, 1526-1609. 198 FLORA DE CATACUNYAL UI Cistacies. G. 86. — Cistus. Geografia. —Costes y boscos àrids, litoral, al Vallés, Montseny, S. Llorenç del Munt, Montserrat: al Penadés. — Segons Costa, s'interna fins a 6 ó 7 lleugues, reapareixent a parat- ges més apartats, però abrigats, com Olot (Bub., Tex.): Vich, rr. (Masf.)— La y MINOR VVH., als boscos del nort de Tarrassa. — Abril-Maig. 274.: C. salviaefolius L. (1) (del llatí salvia y folium, fulla, per la forma de les fulles.) Sinonimia. — Estepa borrera o negra, cast. cisto hembra, jara estepa, jaguerzo morisco, tomillo blanco. Tronc de 2-6 dm., poc olorós, ramificat, difús, cubert de pèls estrellats, fulles breument peciola- des, ovades o elíptiques, tomentoses, ors blan— ques, grans (4-5 cm.), 1-3 sostingudes per pedun- cols axilars, capbaixos avans de l'antèsis y sense bracties: fulletes de l'epicalze y sèpals, ovato-cordi- formes, tomentosos, pètals 1-2 vegades més llargs que'l calze, càpsula pentagonal, truncada a l'àpex, una mica tomentosa y més curta que'l calze, llevors quasi llises, estil molt curt. Planta polimorfa. Geografía. — Boscos y terrenos pissarrosos o silícics, estesa per tot el país, desde la costa fins a les valls pirinenques, comú a la cordillera litoral, al Vallés, comarca de Bages, Mont- seny y Guilleríes. — Maig-Juny. HÍBRITS Les especies del genre Cistus, s'hibriden amb molta facilitat, segons se desprèn dels hibrits naturals coneguts fins avuy, y de les nombroses formes obtingudes per M. Bornet, mitjansant hibridació artificial. Entre els primers havem observat els segúents a Catalunya, y amb seguritat que n'augmentarà el nombre així que's mul- tipliquin les observacions. 275.: C. Delilei Burnat. — C. crispo X albidus Timb. Pel seu port y aspecte cano-tomentós, y per la forma de les fulles planes, sentades o sublrabades, de nervis no molt marcats, s'aproxima al C. albidus, però l'inflores- cencia en glomeruls terminals, sobrepujats per les últimes fulles, simulant un in- volucre, els foliols de l'epicalze y sèpals llargament ovato- acuminats, y el color rosa viu dels pètals, el porten cap al C. crispus. El seu color menys blanquinós que l'albidus, el toment més clar, compost, als peduncols, epicalze y sèpals, de pèls estrellats, altres llargs y simples, amb alguns de curts y glandulosos, la mag- nitud de la corola (3'5-4'5 cm.) y la càpsula més petita que en el albidus y més grossa que en el crispus, coloquen aquesta planta en una situació intermitja, posant de manifest la seva procedencia híbrida d'aquelles dugues especies. (1) O salvifolius : aquestos genitius de composició se tracten avuy amb uniformitat, en el tecnicisme : que- den confoses en la desinencia noms de les tres declinacions primera, segona y tercera. Algún queda intacte, com rosmarini-, en lloc de rorismarini, 199 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cistacies. G. 86. - Cistus. Geografia. — Tarrassa, boscos pissarrosos de la cordillera superior, inter parentes, 7 juny 1913 legerunt Cad. et Sallent. — Tibidabo, 22 juny, legit Sennen. N. B. — Citada al regne de Granada per Boissier, a Narbona per Irat, y a Montpeller per Grenier (VVillE, Icon. 1, 49), resulta nova pera la flora catalana. 276.: C. Campsii Cad. et Sen. — C. salvieefolius X ladaniferus. (L. 5). Planta no glutinosa, que per les fulles glabres, d'un vert clar per l'anvers, estel- lulato-tomentoses y reticulades pel revers, per la forma dels foliols de l'epicalze y dels sèpals, y pel foment dels mateixos y peduncols, s'aproxima al C. salviaefolius, pero la forma oblongo-lanceolada de les fulles, la seva marcada y característica olor y la forma y toment de les bracties l'emparenten amb el C. ladaniferus. La longitut dels peduncols, 1-2 flors, llargament emergits, de les últimes bracties, y la magnitut de les flors (5-6 cm. diàm.) són caracters intermitjos d'aquelles dugues especies. Geografia. — Boscos àrits, sobre Horta, al peu del camí de Valldaura, inter parentes, 23 Abril y 7 Maig de 1913, legerunt Sen.l, Sall.l, et Cad. (1) 277.: C. Florentinus LamE. (C. monspeliensis, salvifolius Loret et Barr.). Planta no glutinosa, que per les flors y epicalze recorda el C. monspeliensis, però la nervació y toment estrellat del revers de les fulles, són del C. salvifolius. Les fulles lanceolades, 1-3 nerves, contretes en curt peciol, y les flors 2-5, d'uns 2 cen- timetres, en raims 20 unilaterals, tenen una forma que participa de les dugues es- pecies. Geografia. — Cordillera litoral, Aramprunyà (2) , Horta, abundant, inter parentes. — Girona, La Granota (Bentham), estribacions del Tibidabo (Sen. I).— Maig. N. B.—Una planta cullida a darrers de Juny als voltants de Tarrassa entre'l C. MONSPELIENSIS Y el C. CRISPUS, presenta les fulles del primer y les flors del segòn. L'estat de la planta no'ns permet afirmar que sigui un híbrit d'aquestes dugues especies. (1) Ens plau dedicar aquest nou hibrit al nostre illustre amic el Sr. Marqués de Camps, president de la Co- missió de Botànica de la R. Acad, de Ciencies, de Barcelona, (2) V. Mem. R. Acad. de Ciencies, 1908, p. 9. FLORA DE CATALUNYA Genre 87. - HELIANTHEMUM TOURN. (Paraula greco-llatina, de fMtos, Sol, y úvOeuov, flor, de úvOog : l'herba d'or, format com chrysanthemon, de Plin.) Flors grogues, blanques o rosades, petites o mitjanes, fulletes de l'epicalze més petites que'l calze o nules, estams tots fèrtils, d'anteres subtetràgones, estigma amb 3 lòbuls superficials, càpsula de 2-3 celdes incomplertes, dehiscent per 2-3 val- ves, llevors sense rafe, fulles generalment estipulades. Plantes llenyoses, sense epicalze, estams Raó funiculs filiformes, : fulles sense estípules.. . —. . EO Ne Plantes herbacies, o llenyoses a la base, epicalze de 2 fulletes més petites QUESISCpeIS OI US, TU DICUIS mass US al 3. Fulles linears, revoltes pel marge, Ens blancs, trasovato-cuneiformes, lle- vors poc nombroses. . . AM 278. H. umbellatum. Fulles oblongues, planes, pèrals g grocs, amb una taca negrosa a l'ungla, ob- cordiformess levorsnumeroses ec 270. El halimifolium. 2 Estil nul, estams uniseriats, foliols de l'epicalze nuls o petits, fulles sense estípules, o estipulades únicament les de dalt... —. . . . . . 4. Pstbllarecreeteioragenollat ala baser L'un coc et gens Í 5. 3 Plantes perennes, fulles albo-sedoses pel revers, sense estípules, raíms florí- i fers amb bracties, pètals grocs, no tacats..—. . 280. H. Tuberaria. 4 4 Plantes anuals, fulles erissades, les superiors amb estípules, raims florifers sense bracties, pètals grocs, amb una taca purpuria a l'ungla, 281. H. guttatum. Sèpals generalment amb nervis prominents després de la floració... . — 6. Sèpals sense nervis sortits després de la floració... . . . . . . I3. 5 Estil curt, recte, anteres San: Ge subglabra, fulles SREiens sen- SEIEStIpUIES a A. 7. Estil llarg, agenollat, anteres aa es Le) Rlobletes as BIó Eu eecenó fulles amb estipules ot a CS DES RS EO IT 8: Bracties foliacies, pedicels més curts que'ls sèpals, pètals d'un groc pàlit, tacats de groc daurat, més curts que'l calze, fulles oblongues, 282. H. ledifolium. Bracties diminutes, pedicels més llargs que'ls sèpals, pètals grocs, no tacats, tan llargs com el calze, fulles trasovades . . 283. H. salicifolium. JS Càpsula elíptico-trigona, llevors ovades, llises, fulles linears, revoltes pel marge, cendroses per dessobre y blanques dessota, flos grogues, A 284. H. lavandulaefolium. Càpsula ovoido-globulosa, llevors comprimides, tuberculoses. . . 9. J 201 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. Fulles planes, ovades, o bé ovato-oblongues, flors generalment grogues. IO 9 Fulles -— revoltes, linears o lanceolato-linears —.. . . . . . . . II Estipules superiors lanceolades, pètals rares vegades rosats o blancs, tras- ovats, càpsula tan llarga com el calze, fulles ovato-oblongo-lanceolades, X0 285. H. vulgare. Estipules superiors linears, pètals grocs, sublinears, atenuats pels dos caps, càpsula més llarga que'l calze, fulles elíptiques, virido-obscures y setoses per l'anvers, tomentoses pel revers. . . o 286. H. angustipetalum. Flors grogues, bracties més llargues que'ls pedicels, sèpals setosos, càpsula I-2 vegades més curta que'l calze . . . . . . . 287. H.hirtum. Flors blanques o rosades, bracties més curtes que'ls pedicels. . . . I2 / Fulletes de l'epicalze, pestanyoses, sèpals amb les costelles setoses, pètals rosats amb l'ungla groga, estípules linears, ciliato-setoses, 288. H. virgatum. Fulletes de l'epicalze no pestanyoses, glabres, peludes o tomentoses, costelles dels sèpals no setoses, pètals blancs o rosats, amb l'ungla groga, estípules linears, pestanyoses o estrellades, tomentoses ..— 289. H. poliifolium. / Fulles oblongues, cubertes d'escames, platejades, estipulades, pètals grocs, amb ungla bruna, càpsula subtomentosa .. . . 290. H. squamatum. Fulles ovades o lanceolades, sense estípules ni escames, pètals grocs, càpsu- 15012 Re/O IOS ara IA DEX Leioecianc ee. eL Toca led des lec P RCta CS ee ie TA, 13 Fulles ovades, cordiformes a la base, les inferiors y les de les branques estè- rils, ni amb peciol envainador nien rosetó, raims florifers dividits en dico- tricotomia, càpsula pilosa a l'àpex . . . . . 0291. H. marifolium. Fulles ovades o lanceolades, les inferiors y les de les branques estèrils amb peciol envainador y en rosetó, raims florifers simples, càpsula glabra, 292. H. montanum. 278.: H. umbellatum Mill. — Halimium umbellatum Spach.— Cistus umbellatus L. (format del llatí umbella, com corymbus fa en llatí corymbatus, per la seva inflorescencia. Ha- limium, que s'haurà format de Halimus, en grec úMuos, blet de mar, per la semblansa de les fulles.) Sinonimia. — Cast. tamarilla, ardivieja, jaguar- zo (de l'alarb, jara o mata). Tronc de 2-3 dm., llenyós, molt ramificat, cu- bert d'una pubescencia blanquinosa barrejada amb pèls llargs, fulles linears, acostades, revoltes pel marge, verdoses per l'anvers, tomentoso-blanqui- noses pel revers, sense estipules, flors blanques, FLORA DE CATALUNYA Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. de 2 cm., en umbeles terminals de 4-8, epicalze nul, sèpals pilosos, pètals trasovato- cuneiformes, estams multiseriats, càpsula ovoide, acuminada, pubérula a l'àpex, estil curt, llevors nombroses, grosses, amb tubèrculs aguts. Geografia. — Costes silicies del mitjdía de França (Rouy), Prades (Laper. Bub.) y la Tran- cada (Gr. et G.) y en tot el Pirineu Oriental (Lap.), del Vernet a la Pena y altres llocs del Pirineu Oriental (Gaut.), in Catalaunia satis frequens (Colm., VVillL. Icones I, 53). — Maig- Juny. N. B.— Lluny de ser comú a Catalunya, com diuen Colm. y Amo, no's pot assegurar en absolut la seva exis- tencia conforme ja va advertir Costa. 279. : H. halimifolium VVilld. — Hali- mium lepidotum Spach. — Cistus halimi: folius L. — Cistus lepidotus Amo. (halimiifolium, per la semblansa de les seves fulles amb les del blet marí — Atriplex Halimus —, lepidotus, grec Xemòoróc, cubert d'escames : per les escames grogues que recobreixen els sèpals.) Sinonimia. — Cast. Mirasol angosto, menudo ó de Espafia, rosal de moscas, juagarzo hembra ó vizcaino. Tronc de 3-6 dm., llenyós, molt ramificat, bran- ques dretes y tomentoses, fulles ovato-oblongues, planes, albo-argentines y cubertes per les dugues cares d'un espés toment de pèls estrellats: sense estípules, Hors grogues, amb taques violacies a la base, de 2-3 cm., en raíms clars, corimbiformes, epicalze de 1-2 foliols o nul, sèpals ovato-lanceolats, aguts, cuberts de petites escames grogues, pètals obcordiformes, estams multiseriats, càpsula ovoide, obtusa, tomentosa, estil nul, llevors nombroses y molt tuberculoses: planta polimorfa. a, PLANIFOLIA VV R.—Fulles planes, enteres, foliols de l'epicalze iguals a la meitat dels sèpals, filaments estaminals grocs. Geografia. — Abundant als boscos de Gavà y Castelldefels. — Begas (Trem.l, Compú., Monts. 1), boscos de Pallafols, cap a Blanes (Compà. I). N. B. — La planta de Castelldefels presenta'ls pètals frequent- mentimmaculats, en lloc de tenirlos plerumque macula atrosangui- nea magna notata ( VVE. Icon, plant., 1-65), La B P. CRISPATUM VVE. de fulles undulato-crispato—denticulades pel marge, foliols de l'epicalze quasi iguals als sèpals y filaments estaminals purpurins, és propia del mitjdia d'Espanya. 280.: H. Tuberaria Mill. —Tuberaria vul: garis VVE. (probablement tuberaria s'haurà format del llatí, tuber, eris, l'adzeroler, per la semblansa de les seves flors y fulles amb les d'aquesta pomacia.) Sinonimia. — Herba turmera: cast. Hierba tur- mera. Perenne, rizoma prim, del qual surten branques 203 Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. curtes estèrils que terminen en rosetó y troncs de 2-3 cm. ascendents, herbacis, peluts a la base, glabres a la part superior, simples o poc ramificats a l'àpex, fulles inferiors nombroses, peciolades y en rosetó, oblongues, enteres, pubescents per l'an- vers y albo-sedoses amb tres nervis prominents pel revers, les caulinars escasses, sentades, més petites y glabres, sense estípules, flors grogues, no tacades, 3-10 en raim a la fi unilateral, bracteolat, fulletes de l'epicalze petites, lanceolato-linears, agudes y glabres, com els sèpals que son ovats, pètals 1 vegada més llargs que'l calze: estams uni-seriats, càpsula ovoide, tomentosa, estil nul, llevors petites, un xic xagrinades. Geografia. — Boscos y erms de la regió litoral : Tarrassa, r., comú al S. de Vidreras y al- tres llocs del Baix Empordà. — Sur de la Palla (Salv.l), la Granota (Benth.), de Sta. Coloma de Farnés a Arbucies, Lloret de Mar, Massanet de la Selva, Llagostera (Bub.), La Sellera (Cod. 1), Girona, desde la regió litoral fins a la montanya (Amo). — Maig-Juny. 281.: H. guttatum Mill. — Tuberaria va: riabilis VVE. (guttatus, pintat o bé tacat, per les taques negres que porten els pètals, a la base, variabilis, varia- ble, pel polimorfisme de la planta.) Anual, tronc de 5-20 cm., dret o ascendent, pu- bescent, y amb alguns pèls llargs, simple y, fre- quentment, dicotòmic, fulles oblonques o lanceo- lades, erissades, les inferiors oposades y sense es- típules, les superiors alternes y estipulades, 3-5 nerves, flors grogues, y comunament tacades de negre, a la base, 5-12 en cima escorpioide, avans de la floració, fulletes de l'epicalze petites y pelu— des, com els sèpals, que són ovats, pètals una ve- gada més llargs que'l calze, estams uniseriats, càpsula ovoido-trígona, pubescent, estil nul, llevors ovoides, molt petites, grisenques, xagrinades, planta polimorfa. Subsp. H. iNCONSPICUUM THIB. — TUBERARIA INCONSPICUA VVR. — Planta de 5-10 cm., prima, flors petites, sostingudes per llargs pedicels capilars, arquato- recorvats, foliols de l'epicalze 3 vegades més curts que'ls sèpals, pètals més curts que'l calze, ordinariament immaculats, càpsula glabra. Rassa H. MinrERI Rouy ET Fouc. — TUBERARIA VARIABILIS d VULGARIS VVR. — Planta de 1-4 decimetres, dreta, gràcil, pubescent, fulles radicals ovato-oblongues, més petites que les caulinars, flors grandetes, pedicels 2-3 vegades més llargs que'ls sèpals arquato-recorvats, foliols de l'epicalze quasi iguals a la meitat dels sèpals, pètals marcadament més llargs que'l calze, quasi sempre amb taques nigro-viola- cies a la base, càpsula tomentosa. a GENUINUM VVX. — Planta pubescent o amb algúns pèls llargs, blancs, foliols de l'epicalze glabres, pestanyosos, obtusos, taques dels pètals petites, formant corona interrompuda. 8 ERIOCAULON VVR. —Troncs, pedicels y calzes, adornats de abundants pèls llargs, blancs, foliols de l'epicalze pubescents, pestanyosos, acutiusculs, taques dels pètals grans, formant corona continua. 204 FLORA: DE CATALUN YA CT I Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. Rassa H. PLANTAGINEUM PERS. — TUBERARIA VARIABILIS, 8 PLANTAGINEA YVX. Se distingeix de la R. anterior per les fulles radicals molt grans, eliptico-lan- ceolades, les caulinars superiors bracteiformes, foliols de l'epicalze piloso-pesta- nyosos, generalment acutiusculs y quasi iguals als sèpals. Geografia. — Terrenos granítics y pissarrosos àrits, Montalegre, cordillera litoral, Vall- doreix, abundant al N. de Tarrassa, Montseny, Tordera, Empalme, Vidreras y altres llocs del Baix-Empordà, Arbucias, S. Hilari, Guilleries, a la mare de Déu del Coll, Cadaqués. La Subsp. iNcoNSPicuUM T hib., al Prat de Llobregat. La rassa H. MILLERI Rouy, amb les vars. d GENUINUM Y B ERIOCAULON, comú per Catalunya, y abundant al litoral y al nort de Tarrassa, la rassa H. PLANTAGINEUM Pers., no escassa als turons de sobre d'Horta. — Pirineu català, sobre la Junquera (Bub.), cap a Viladrau (Cos- ta), envers Espinelbes y Puiglagulla (Masf.), la Sellera y Osor (Cod.l). — Abril-Maig. 282.: H. ledifolium VVilld. — a macrocar: pum VVE. — H. niloticum Pers. (del greco-llatí ledum (o ladum), l'estepa negra, y folium, forma adjectiva neutra de folius, per la semblansa de les fulles, macrocarpum, del grec uanpós, SlOS, Y xapnóc, fruit, per la major mag- nitut de les càpsules, niloticus, del riu Nil, per estendre's fins aquella regió africana.) Sinonimia. — Cast. , hierba del cuadrillo, ardi- vieja. Anual, tronc de 1-2 dm., gruixut, dret o ascen- dent, pubescent, erissat, com les fulles y sèpals, fulles inferiors oblongues, oposades, peciolades y estipulades, les superiors lanceolades, alternes, sentades y sense estípules, flors d'un groc pàlit, tacades de groc daurat, 3-10, en raím clar, adornat de bracties foliacies, tan llargues com les flors o més, pedicels gruixuts, 2-3 vegades més curts que'l calze, fulletes de l'epicalze lanceolato-linears: d'un terç dels sèpals, que són ovato-lanceolats, aguts, amb nervis molt surtits: pètals no més llargs que'l calze, estams uniseriats, càpsula sub -globulosa, alta de un centímetre, pubescent a les sutures, estil dret, curt, llevors anguloses, quasi llises, rosato-ferruginoses. Geografia. — Terres argiloses ermes : Baix Aragó (Losc.l) y dintre la provincia de Lleyda (Csta.), Lleyda (Agelet.l), Prats de Rey (Puigg.l), Ciurana, a l'Empordà (Vay.), Pirineu català, /oci oblitus (Bub., Flor. Pyr. III, 133). — Maig. N. B. — La que trovàrem el 1890 al ras o pla de Gardeny (Lley- da) correspòn a l'especie que segueix. 283.: H. salicifolium Pers. (del llatí salix, salicis, el salge, per la semblansa de les fulles.) Sinonimia. — Cast., hierba turmera, h. del cua- o drillo. SNSAD EUR sell Anual, tronc de 5-20 cm., subllenyós, prim, dret o prostrato-ascendent, ramificat desde la base, 205 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. pubescent: fulles inferiors ovades, breument peciolades, oposades y amb estípu- les: les superiors bracteals lanceolades, sentades, alternes y sense estípules, flors d'un groc pàlit, sense taques, ram clar, adornat de bracties petites, molt més curtes que les flors, pedicels prims, més curts o poc més llargs que'l calze, fulletes de l'e- picalze de la meitat dels sèpals, que són ovats, aguts y amb nervis molt marcats, pètals tan llargs com el calze, estams uniseriats, càpsula subglobulosa, alta de 5-6 milímetres, pubescent a les sutures, estil curt, dret, llevors anguloses, quasi llises, rosades o brunes. Geografia. — Pastures y boscos àrits : litoral de Barcelona, Sant Llorenç del Munt, la Mata, a l'Ubach, Montserrat, Plana d'Ancosa, cap a S. Magí, Montsant, Comarca de Bages, Figueres. — Pons, Salines de Cardona (Bub.), Prats de Rey (Puigg.l), vores del Fluvià, Besalú (Vay.). — Abril-Juny. N B.— Una rassa robusta, erecta de 10-20 cm., de càpsules grans que's trova a l'Ubach, sembla acostarse a la B mACROCAnPUM l Ouy, mentres que la PROCUMBENT dels arenys de les costes de Barcelona és la PROSTRATA Doumergue. Costa refereix a paratges secs de la Segarra l'H. INTERMEDIUM T hib.— H. salicifolium, var, gracile Rouy: però Losc. y Pardo creuen que no's diferencia del tipus. 284. : H. lavanduleefolium Pourr. (del llatí lavandula, l'espigol o barballó, y folium, fulla, per la semblansa de les fulles.) Sinonimia. — Cast., romerillo. Perenne, tronc de 2-4 dm., llenyós, d'un blanc rogenc, ramificat, amb les branques dretes, fulles linears o linear-lanceolades, revoltes pel marge, cendroses per l'anvers, albo-tomentoses pel re- vers, agudes, estipulades, flors grogues nombro- ses, en 3-5 raíms unilaterals, espessos, formant corimbus, pedicels reflexes, fulletes de l'epicalze lanceolades, llargament pestanyoses y rogenques com les estipules, de la meitat dels sèpals, que són ovats y tomentosos, pètals més llargs que'l calze, càpsula elíptico-trigona, peluda, una vegada més curta que'l calze, estil age- nollat, més llarg que la càpsula, llevors 3-5, llises, ferruginoses. Geografia. — Boscos y erms d'una gran part occidental de Catalunya : desde les costes de Garraf a Vallcarca, se remonta a Gelida y per Pon- tons, del Penadés, fins aprop de Sant Magí, y per Cape- llades a Igualada, Copons y tota la Segarra y part de l'Ur- gell, atravessant el Llobregat fins a Vacarisses, costes de Salou y Tarragona.— Al Priorat, la Mola, entre Balaguer y Gerp (Csta.), aprop de Tortosa (VVebb.), Pinós, la Mol- gosa, Calonge, Calaf, Prats de Rey, S. Pere Salavinera (Puj. C.I), l'Espluga de Francolí (Llenl). — Maig. 285.: H. vulgare Gaertn. (llatí vulgaris, comú, per ser abundant.) Sinonimia. — Cat., herba turmera, cast., per- diguera, mirasol, flor del sol, quiribel, /r., herbe d'or, angl., sun-rose, common or dvvarf sunflo- vver(D), al., Sonnenròschen. (1) Sunflomer en anglés és també l'Helianthus, 206 FLORA DE CATALUNYA Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. Perenne, tronc de 2-3 dm., llenyós a la base, de branques agegudes, difús, pilós, fulles ovades, oblongues o lanceolato-lincars, planes o una mica revoltes, verdes a les dugues cares, o albo-tomentoses pel revers, estípules superiors subfoliacies, lanceolades, flors grogues, rares vegades rosades o blanques, en raim clar, brac- teolat, fulletes de l'epicalze oblongues, pestanyoses, de la meitat dels sèpals que són ovats, amb 4 nervis prominents, poc erissats o glabrescents, pètals 2-3 vegades més llargs que'l calze, estams multiseriats, càpsula ovoide, inflada, tomentosa, tan llarga com els sèpals: estil agenollat, quasi tan llarg com la càpsula, llevors nom- broses, quasi llises, planta polimorfa, essent la principal rassa l'H. SERPYLLIFO- Llum Mir.— Flors mitjanes, pètals de 8-10 mm., fulles albo-tomentoses pel revers. Geografia. — Boscos y pastures àrits : desde la costa fins a Nuria ya la Vall d'Aràn. La rassa H. SERPYLLIFOLIUM Mill., d OVALIFOLIUM Rouy, Subvar. FLAVIFLORUM Rouy, frequent a les dugues cordilleres que limiten el Vallés, essent menys comuna la subvar. ALBIFLORUM que's trova a Sant Llorenç del Munt, també la var. oBLoNGIFoLIUM YVVilIX., a Montserrat y serralades vallesanes. 286. : H. angustipetalum Nob. (del llatí angustus, estret, pels pètals oblongs.) Perenne, troncs de 1-2 dm., prostrato-ascen- dents, difusos, llenyosos y glabres inferiorment, pilosos a la part superior, fulles inferiors sub- orbiculars y les restants ovato-elíptiques, a vega— des cordiformes a la base, breument peciolades, planes, virido-fosques per l'anvers y albo-tomen- toses pel revers, estípules foliacies, lanceolato- linears, més llargues que'l peciol, flors d'un groc pàlit, en raím curt y clar, fulletes de l'epicalze oblongues, pestanyoses, d'un terç dels sèpals, que són ovats, obtusos, amb nervis prominents y pe- luts, pètals oblongs o sublinears, atenuats pels dos caps, més llargs que'l calze, càpsula ovoide, sub-inflada, més llarga que'l calze, tomentoso- pubérula. Geografia. — Bosc sobre la font de Tagast, al Bergadà, 26 Juliol 1905 leg. sed rariss. 287.: H. hirtum Pers. (del llatí hirtus, sinon. de hirsutus, erissat, pel toment que cubreix la planta.) Sinonimia. — Cast., jaramilla, jarilla, zama- rrilla. Perenne, troncs de 1-4 dm., drets, llenyosos a la base, nombrosos y piloso-erissats, fulles pecio- lades, amb estípules linears, verdes y piloses per l'anvers, y albo-tomentoses pel revers, H revoltes pel marge, les inferiors ovades o elíptiques y les superiors ovato-lanceolades o lanceolato-linears, flors grogues, en raím unilateral (cima escorpioide avans de la antesis), pedicels, epicalze y calze his- 207 Cistacies. G. 87. — Heliànthemum. pits, fulietes de l'epicalze espatulato-linears, de la meitat del calze, sèpals ovats, càpsula petita, ovoido-trigona, tomentosa, /-2 vegades més curta que'l calze, estil quasi el doble llarg que la càpsula, llevors 3, grosses y granuloses. a ERECTUM VVR. — Troncs curts, ascendents desde la base: raím florifer curt (t-2 dm.) y espés. 8 PROCUMBENS VV E. —Troncs llarguets, ageguts, ascendents per l'apex, raím fruc- tífer més llarg y clar. Geografia.— Erms y terrenos àrits : Desde Gelida a Igualada, La Segarra, Lleyda, a la serra de Canyelles, cap a Balaguer y altres llocs de l'Urgell, comarca de Bages desd'aont baixa fins a Monistrol, Cornudella y Montsant. — Flassà, Camallera, Vilanant (Vay.). La a ERECTUM VVX. Subvar. ANGUSTIFOLIUM Rouy, a Sant Vicens de Castellet, Monistrol y general, la subvar. LATIFOLIUM Rouy, a Gelida, la 8 PROCUMBENS VVR. Sub var. ANGUSTIFO- LiuM Rouy, a la serra de Canyelles y al peu del castell de Figueres. — Maig-Juliol. 288. : H. virgatum VVE. (del llatí virgatus, amb la significació aquí de : formant vergues o vares.) Perenne, tronc llenyós, a la base, y ramificat desde ella, en branques dretes o ascendentes, de 1-2 dm., densament tomentoses: fulles lanceolato- linears o linears, verdes y curtament peludes per l'anvers y albo-tomentoses pel revers, planes o re- voltes pel marge, breument peciolades, estípules estretament linears, pestanyoses, setoses a l'apex, flors rosades, amb l'ungla groga, 4-12, en cima escorpioide, bracteolada: fulletes de l'epicalze li— nears, tan llargues com la tercera part del calze, pestanyoses, sèpals aguts o amplament ovats, amb les costelles quasi sempre setoses, càpsula subglobulosa, rodejada pel calze, estellato- pubérula, llevors ovato-piramidals, anguloses y granuloses. a SETOSUM VVR. — H. ciniaTUM PERS. — Sèpals aguts, purpureo-costelluts, amb les costelles setoses. 8 PULVERULENTUM YVR. — H. viRGATUM PERS. — Sèpals obtusos, albo-purpures- cents, amb les costelles setoses o glabrescents. Geografia. — Terrenos àrits, argiloso-calissos : La a sErosuM VVE., a Viladordis, aprop de Manresa, Corbera del Bergadà, la Mata, al peu del Montcau (Tarrassa), Cornudella, a la falda del Montsant. — Aprop de Man- resa, Cardona, Berga, Suria, Torelló (Csta.), Rocafort (Laguna), Centelles (Llen.l), Vich, r. (Masf.), al Llussa- nés, N.: S " del Mont(Vay.). La 8 PULVERULENTUM VVHX. a Bagà, vores del Basta- reny, Viloví del Penadés, cim del Montsant. — Comar- ca de Torelló (Csta.). — Abril-Juliol. 289. : H. poliifolium Gr. et G. — H. pul: verulentum D. C. (del greco-llatí polion (llatinisat polium) nom de una llabiada, y folium, per la semblansa de les fulles, y pulverulentus, ple de polvos, pel toment dels sèpals.) 208 FLORA DE CATALUNYA Cistacies. G. 87. - Heliànthemum. Sinonimia. — Perdiguera y planta blanca. Perenne, tronc de 1-4 dm., llenyós a la base, dret o agegut, pubescent-blanqui— nós, fulles oblongo-linears o linears, verdes o piloso-grisenques per l'anvers, y albo- tomentoses pel revers, planes o revoltes pel marge, estipules linear-alesnades, pestanyoses o estellato-tomentoses, flors blanques, amb l'ungla groga, en cima escorpioide, clara, bracteolada, pedicels reflexes, fulletes de l'epicalze oblongo- linears, tan llargues com la tercera part del calze, no pestanyoses, sèpals ovats, pulverulents, no hispits, càpsula voltada del calze, grossa (5-8 mm.), subglobulosa, tomentosa, llevors nombroses, anguloses y un poquet granuloses. Subsp. H. pirosum PERS. — Sèpals glabres o un poc peluts sobre les costelles, càpsula la meitat més petita, fulles tomentoses per les dugues cares y molt revoltes pel marge. Geografia. — Erms y boscosàrits : la subsp. H. piLosum Pers., comú per tots els boscos, desde la costes de Garraf fins a Montserrat, l'Ubach, S. Llorenç del Munt, Penadés, comarca de Bages y les Guilleríes. — Plana de Vich, Manresa y provincies de Lleyda y Tarragona (Csta.), Girona, Mayà (Vay), S. Julià del Llor, a la Sellera (Cod.l). — Maig-Juliol. 290. : H. squamatum Pers. (del llatí, de squama, la escama o escata, per l'in- dument que recubreix la planta.) Sinonimia. — Cast. flor del príncipe, jara de escamillas. Perenne, rizoma llenyós y dur, del qual surten branques tortuoses, de 5-25 cm., dretes, cubertes d'escames platejades, com les fulles, que són oblongues, planes, molt breument peciolades, ob- tuses, estípules membranoses, linears, persis— tents, flors grogues amb l'ungla bruna, 20-35, en cimes escorpioides, bracties dístiques, 2-3 vegades més curtes que'ls pedicels, els quals són més llargs que'l calze, sèpals ovats o eliptics, molt obtusos, un poc més curts que'ls pètals, càpsula inclosa en el calze, d'uns 3 mm., tomentosa:, llevors ovades, fosques. Geografia. — Terrenos argilosos y guixencs de la part occidental, de Balaguer a Mollé, Sentiu y Mont- gay (Csta.), cap a Castellfullit (Puigg. ). — Maig-Juny. 291. : H. marifolium DC. (del greco-llatí maron, marum, nom que específica un Teucrium, y folium, per la semblansa de les fulles. Perenne, troncs de 1-2 dm., llenyosos a la base, ageguts, intrincats, de branques primes, tomen- toses, fulles ovades, agudes, subcordiformes a la base, verdes per l'anvers, y blanques pel revers, planes o poc revoltes per les vores: 209 27 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cistacies. G. 87. — Heliànthemum. les inferiors y les de les branques estèrils ni alenuades en peciol envainador ni dis- posades en roseló, flors grogues, petites, 4-7 en raims terminals, formant dico- tricotomtes, bracteolats, fulletes de l'epicalze linear-oblongues, sèpals ovato-oblongs, obtusos, piloso-tomentosos, pètals trasovats, més llargs que'l calze, estams mul- tiseriats: càpsula oblonga, més curta que'l calze, un poc peluda, estil cargolat a la base: llevors testacies. Geografia. — Erms y boscos àrits, principalment de la regió occidental : Lleyda, a Gar- deny y serra de Canyelles, turons de Menarguens y Balaguer. — La Segarra y part de l'Ur- gell, de Balaguer a Gerp y llocs veins, ports d'Horta (Csta.), costes de Tortosa (Sen.l), plana de Vich y turons pròxims (Csta., Masf.), Camprodón y Set Cases (Carból), Ribas, Queralps y Set Cases (Vay.). — Abril-Juny. 292.: H. montanum Viv. (del llati montanus, de mons, montis, la monta- nya, per la seva preferent estació.) Perenne, troncs de 5-20 cm. llenyosos a la base, ageguts, ramificats, blanquinosos o grisencs, to- mentosos, peluts o glabrescents, fulles ovades, oblongues o lanceolades, verdes per les dugues cares, o blanques pel revers, planes o revoltes al marge y H- peludes, les inferiors y les de les bran- ques estèrils, atenuades en peciol enveinador y dispostes en rosetó, flors grogues, petites, 3-15 en raím simple, bracteolat, foliols de l'epicalze oblon- go-linears, sèpals ovats, obtusos, d'indument va- riable o glabres, pètals més llargs que'l calze, es- tams multiseriats, càpsula ovoide, quasi glabra, estil cargolat a la base, llevors testacies : planta molt polimorfa. Subsp. H. :raLIcuM PERS. — Fulles verdes per les dugues cares, peludes. 8 ALPESTRE DuN. — Fulles planes, obtuses, sèpals pubescents o poc pilosos. Y AUSTRALE VVx. — Fulles revoltes, acutiúscules, sèpals pubescents o hispits. ò MICRANTHUM YVX. — Fulles petites, molt revoltes, sèpals pubescents o hispits. € MONTSERRATENSE PAU. —Raims allargats, peduncols, pedicels y calzes gla- berrims, d'un color vermell de porpra. 6 viRiDE CsrA. — Fulles verdes, piloses, planes o apenes revoltes, lanceolades y a vegades elíptiques, fasciculato-peludes per les dugues cares. Subsp. H. vingaLE PERS. — Fulles cobertes de un toment blanquinós (format de pèls estrellats amb alguns més llargs), per lo menys a la cara inferior. 8 caNUM DuN. — Fulles lanceolades (10-18 milímetres), verdes per dessobre, pla- nes o revoltes, flors més grans y més llargament pedicelades, sèpals tomentosos o pilosos. Geografia. — Pastures, erms y boscos àrits : la 8 ALPESTRE Dun. — H. OELANDICUM DC. — B GLABRATUM ROUY, O B CiLIATUM VVahl., comú als turons del Vallés y comarca de Ba- ges. — Montjuich, Vallvidrera, Tibidabo, Montcada, Montserrat (Csta.), Prats de Rey (Puigg.l). — La ò MICRANTHUM VV E. — H. PENNICILLATUM Thib., a la Mata y als rasos de Pe- guera. — Comú a la vessant espanyola del Pirineu (Benth.), Font Fumina (Puigg.l), Fiscal 210 FLORA DE CATALUNYA Cistacies. G. 87. — Heliànthemum. (Nuetl), rasos alts de Peguera (Csta.), Montserrat (VVR.). — La e MONTSERRATENSE Pau, a les roques del Montserrat (15 Maig 1892 legi). — La 8 vIRIDE (Csta.). — H. ORIGANIFOLIUM Pers., Ò LANCEOLATUM YVX., comú desde'l litoral, Vallés, Bages, Montsant, fins al Pirineu. — Pro- vincia de Tarragona, Cardó, de Lleyda (Csta.) al Cadí (Jover). (D) La subsp. H. vINEALE Pers. — Subsp. INCANUM VV. — B CANUM Dun. O 8 ACUTIFOLIUM YVE., de Queralps a Nuria, al Pla de Sallent. — Cap a Set Cases (Carból), Puig de Bassegoda (Vay.) — Abril-Juliol. (1) Com observa Costa, aquestes varietats o rasses s uneixen amb altres intermitjes, essent bastant difícil de vegades la seva distinció, 211 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 88. - FUMANA Spach. (D'origen no explicat encara satisfactoriament.) (1) Flors grogues, petites, solitaries o en raims, epicalze format per dugues fulletes més petites que'l calze, tres sèpals, estams nombrosos, els exteriors estèrils, de filaments moniliformes, anteres subtetràgones, dídimes, estigma marcadament trilobat, quasi trifit, càpsula ovoido-trígona, glabra, 3-locular, 3-valva, llevors amb rafe, plantes perennes, de fulles petites, linears, alternes, o les inferiors opo- sades, amb estípules o sense. Fulles sense estípules, alternes, flors solitaries, sense bracties, càpsula TS PETI AN Id CA PAS tades ia CMS ale Ó Sisa OR Neta a Fulles amb estípules, alternes, o les inferiors oposades, flors en raims opo- SITIOUS, ambibracties: Mevons/6-Speries Pe ea el ee aa Pedicels prims, 2-3 vegades més llargs que les fulles florals, flor superior generalment terminal, pètals trasovats, branques ascendents, 2 293. F. Spachii. Pedicels gruixuts, quasi tan llargs com les fulles florals, flors totes laterals, pètals cuneiformes, branques agegudes . . . 294. F. procumbens. Fulles inferiors oposades, estipules terminades per un pèl setiforme, pe- dicels viscosos, pètals trasovats, llevors brunes . . — 295. F. viscida. Fulles totes alternes, estípules mucronades, pedicels glabres, pètals cuneifor- IES LC MONS IDE CCSS del EC 296. F. laevipes. 293. : F. Spachii Gr. et G. (dedicada a Spach, autor del Conspectus Cista- cearum, monographia, 1636.) Tronc de 1-2 dm., llenyós a la base, difús, amb les branques ascendents, les tendres amb pèls glan- dulosos, lo meteix que les fulles superiors y pedi- cels, fulles alternes, sense estipules, linears, sen- tades, mucronades o bé obtuses, les del mitj més llargues que les superiors y les inferiors, flors unes 5, la superior ordinariament terminal, sense bracties, pedicels prims, 2-3 vegades més llargs que les fulles florals, fulletes de l'epicalze oblon- gues, sèpals ovats, pètals trasovats, més llargs que'l calze, càpsula ovoido-trigona, molt oberta a la dehiscencia, llevors 12, llises, unes trígones y altres comprimides. Fumana Spachii. (1) Veyem ja usada aquesta paraula al sigle xin (Ariosti, De oleo Montis Zibinii — Mont Zibbio — apud Rolland, Flor. populaire). Fou empleada per Linneus com a específica (Cistus Fumana L.) y elevada a genérica per Spach al 1836 (Ann. Scienc. nat, Ser. HI, vol. VI). Coste afirma que prové per corrupció del llatí folia y nana: per les seves fulles petites. Le Maout sospita si vindrà de fumus o de fumaria. Lo més probable, però, és que aqueix nom que aquí trovem en aposició, provingui de FUMaNE, població italiana dels Alpes orientals, no lluny del riu Adige y aprop de S. Pietro (Verona), al peu del Mte. Pastello, on probablement se trova aquesta planta, segons comunicació de Achille Forti, de Verona. 212 Cistacies. G. 88. - Fumana. 8 ERICOIDES DuN. — Fulles nombroses, apretades, semi-ciliadriques, dretes y arrimades a l'eix. Geografia. — Erms y llocs àrits de tot el país, desde'l litoral fins al Pirineu. La B ERICOIDES Dun., a Valldoreix, aprop de Sant Cugat del Vallés, y a la serra de Menarguens, cap a Ba- laguer. — Tortosa (Sen.). — Mars-Juny. N. B. — La nostra planta presenta les fulles més llargues y més primes que la del regne de Valencia, remesa per Pau. 294. : F. procumbens Gr. et G. (del llatí procumbo, estar estès o agegut, per les seves branques agegudes.) Sinonimia. — Cast. Zarillo. Tronc de 1-2 dm., llenyós a la base, difús, amb les branques agegudes, amb petits pèls blancs, no glandulosos, lo meteix que les fulles, pedicels y sèpals, fulles alternes, sense estípules, linears, sentades, mucronades, les del mitj solament més llargues que les inferiors, flors /-4, totes laterals, sense bracties, pedicels gruixuts, reflexes, més curts que les fulles, fulletes de l'epicalze linear- lanceolades, sèpals ovats, pètals cunei formes, més llargs que'l calze, càpsula ovoido-trígona, general- ment poc oberta a la dehiscencia, llevors 12, llises, les unes trígones y les altres comprimides. Geografia. — Erms y boscos pedregosos àrits : Serra de la Mata a Sant Llorens del Munt, Montserrat, plana d'Ancosa, a l'Alt Penadés, Bagà y Pobla de Lillet. — Principalment a la provincia de Lleyda, l'Urgell, la Segarra, Tremp y els corresponents Pirineus (Csta.), Nos- tra Senyora del Fau, Massanet de Cabreny, Queralps, Coll de Bernadell, Notre Dame du Coral, Rocabruna, Vall de Bach, Torruella, Bagur, Salines (Vay.). — Abril-Agost. N. B. — Sens dubte és molt comú a Catalunya barrejada y confosa amb l'anterior. 295. : F. viscida Spach. (del llatí viscidus, que com viscosus, ve de viscum, el vesc, per les seves fulles glanduloses y agafa- disses.) Sinonimia. — Cast. edrea, tomillo morisco. Tronc de 1-2 dm., llenyós a la base, de branques dretes o difuses, piloso-glanduloses, per lo menys a la porció florifera, fulles linear-lanceolades, de vores revoltes, les inferiors oposades, acompanya- des d'estípules terminades per un pèl setiforme, flors en raím curt, terminal, bracteolat, pedicels ordinariament pubescent-viscosos, oberts o ascen- dents, una vegada més llargs que'l calze, fulletes de l'epicalze linears, y tan llargues com la meitat del calze, sèpals ovats, pètals frasovats, poc més llargs que'ls sèpals, càpsula ovoide, quasi tan llarga com el calze, llevors 6, runes, triquetres, reticulades. 213 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cistacies. G. 88. - Fumana. d VULGARIS G. ET G.— Planta tota peluda, glandulosa, estípules de la regió mitja del tronc, quasi tan llargues com les fulles. 8 THYMIFOLIA G. ET G.— Planta glabrescent a la part inferior, y piloso-glandulosa a la superior: estípules de la regió mitja quasi tan llargues com les respectives fulles. Rassa F. BARRELIERI Rouy ET Fouc. — Planta solament glandulosa a la porció florifera: fulles estretament linears, estípules de la regió mitja alesnades y la meitat més curtes per io menys que les respectives fulles. Geografia. — Erms y boscos gredosos àrits: al litoral, Vallés, Penadés, Montserrat, a Ba- ges. — Costa y centre de Catalunya, litoral y regió mitja fins a Sagaró, Tarragona (Vay.), Pons, Solsona, Rosas (Bub.). — Abril-Juny. N. B.— Al Vallés, les varietats a vulgaris G. et G. y B thymifolia G. et G. — La F. Barrelieri Rouy et Fouc, comú als boscos de Vidreras, al Baix Empordà. 296. : F. laevipes Spach. (del llatí levis, llis, y pes, pedis, el peu, pels pedi- cels glabres.) Sinonimia — Herba del mal de pedra. Tronc de 1-3 dm., llenyós, ramificat desde la base, branques primes, ascendents, molt fulloses, erissades, glanduloses a la regió florifera, fulles filiformes, sentades, totes alternes, glabres y glau- cescents, les de les branques joves, molt més cur- tes y densament fasciculades, estípules la meitat més curtes que les fulles, mucronulades, flors de 3 i un grog pàlit, 5-10, en raim clar, bracteolat, per Era Levinos o lo comú terminal, pedicels filiformes, glabres o CT pubescents, oberts o ascendents, 2-3 vegades més llargs que'l calze, fulletes de l'epicalze linears, pestanyoses, la meitat més curtes que'ls sèpals, que són ovats, erissats y un poc glandulosos, pètals cuneiformes, més llargs que'l calze, càpsula ovoido-globulosa, glabra, tan llarga com els sèpals, o una mica més, llevors 6, negres, triquetres, reticulades. a LAEVIPES Rouy. — Pedicels glabres (1). Geografia. — Boscos àrits de la regió mediterrania, no tan rara com s'ha dit, no escassa als boscos de Castelldefels y de Gavà, entre Corbera y Gelida, al cim de Masgranada: S. Mi- quel del Fay, Tarrassa, serra de l'Ubach, al lloc anomenat les Foradades, S. Llorens del Munt, r. — Montjuich y immediacions de Barcelona, cap a Gracia (Salv.l), Torruella de Montgrí, montanya de la Escala, Salou, Tarragona (Vay.), Pirineus Orientals (Rouy). — Maig-Juny. N. B. — La planta del Vallés y del litoral correspòn a la a laevipes Rouy. (1) Propriament eulaevipes, 214 Fam. 9." — VIOLACIES pc. (Aquesta familia pren el nom del genre VioLA, que és l'únic que conté.) Flors hermafrodites, irregulars, alguna vegada apètales, de color violat, blau, vermellós, groc o blanc, 5 sèpals persistents y apendiculats, 5 pètals, l'inferior esperonat, 5 estams connivents, anteres amb un apèndix escamós, terminal, un estil, 1 estigma, fruit càpsula unilocular, de dehiscencia loculicida, 3-valva. Plan- tes quasi sempre herbacies, de fulles radicals o alternes, simples y estipulades. Genre 89. - VIOLA Tourn. (Del llatí viola (grec tov), la violeta.) Els dos pètals superiors drets, els dos laterals oberts, estigma ganxut o dis- COICA IR IA) DR LL de cc Sara ses a de De Els dos pètals superiors y els dos laterals drets, estigma infundibiliforme o CISCOICA UE I SU Uo Meeting rs s'usa EL Plantes acaules, sèpals obtusos, càpsula globosa o subtrígona . . . 3. Plantes caulescents, sèpals aguts, càpsula trigona —.. —.. . . . . . 6. Estigma dilatat, discoidal, càpsula subtrígona, fulles reniformes, estípules denticulades, glanduloses, pètals d'un blanc pàlit, amb venes violades, Dt A SS A DEA IA a 207. VE DalUStrIS: Estigma atenuat, ganxut, càpsula globosa ..—.. —. . . . . . . . 4. Planta no estolonifera, flors inodores, fulles ovato-oblongues, estípules pes— tanyoses, càpsularpilosa as es es 298. V. Dirta: Dant ReStOlO IC Iaz ais OlOROSA MS a cer es el te cel BS Rizoma gruixut, estolons radicants, llenyosos, que no floreixen fins al segòn any, flors molt oloroses, càpsula pubescent.—. . 299. V. odorata. Rizoma prim, estolons no radicants, herbacis, que floreixen el mateix any, flors pocs oloroses, freguentment blanques .. . . . . 300. V. alba. Branques floriferes que neixen a l'axila de les fulles, d'un rosetó central. 7. Branques floríferes que neixen del rizoma, sense rosetó —. . . . . IO. Fulles totes obtuses, diminutes, ovato-cordiformes, estípules amples, ovato- lanceolades, planta de 2-ro em. . . . . . . . . 801. V. arenaria. BUS SUupenorS acuminades ri aa ee a 8. Estípules fimbriato-pestanyoses, línear-lanceolades, flors petites, blaves, es- PErOIS EOI EU Viola ta SS NE a ee 8 O2U MV. silvestris: ESUIpUICSCntCIeSIOIBEStaDyOSES st dd Sr a a a a 19a 215 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Violacies. G. 89. - Viola. Estipules lanceolades, fulles caulinars totes alternes, flors grans, vermello- ses, esperó gruixut, blanc... . . . . . . 303. V. VVillgommii. Estipules ovato-lanceolades, pestanyoses: fulles radicals, llargament pecio- lades, les dugues caulinars superiors oposades, subsessils, flors superiors ordinariament apètales y fèrtils... . . . . — 304. V. mirabilis. Tronc llenyós, estípules linears, enteres, flors petites, pedúncols sense brac- tes 4 d'Un Lo. 4. 805. V. arborescens. Tronc herbaci, estipules linears ) lanceolades, fimbriato-pestanyoses, flors grans, pedúncols amb bracties . . . . . . . . 306. V. canina. Estil encorvat a la base, estigma discoidal, troncs generalment biflors, flors grogues, fulles reniformes, estípules ovades, petites, enteres, 307. V. bifiora. Estil dret, claviforme, estigma infundibiliforme, troncs multiflors... ..— 12. Fulles enteres, les superiors ovato-elíptiques, 2-3 vegades més grans que les inferiors, estípules espatulades, foliàcies, enteres, flors grans, violades, es- peró prim, arquejat, cònic, tant llarg com els sèpals. — 308. V. cenisia. EES EC CI CES ie Sa CREA po dr ates Ds OO verd OS ela da Et la AMR Planta anual o bienal, flors petites o grosses, esperó curt, apenes més llarg que'ls apèndices del calze, estipules pinnato-partides. 309. V. tricolor. Planta perenne, flors grans, esperó llarg, 3 vegades més llarg que'ls apèn- CCesI del CaIze RI NR ps MEL ne Na ne ar Sara eL ae EE ea TAS Estipules inciso-dentades, sèpals alesnats, 4 vegades més llargs que'ls apèn- dices, esperó molt llarg, aprimat a l'àpex. . . . . 310. V. COrnuta. Estípules digitato-partides, sèpals lanceolats .. . . . . . . . . 15. Esperó prim, pètals grogs, violats o dels dos colors... 311. V. sudetica. l Esperó gruixut, pètals d'un blau fosc. . . . . . . 312. V. Bubani. 297.: V. palustris L. (del llatí palus, paludis, llac o pantano, per la seva estació.) Planta acaule, rizoma prim y escamós que treu unes branques sublerranies primes, fulles reni- forme-orbiculars, petites, molt superficialment y amplament fistonades, poc nombroses, glabres, estipules ovades, agudes, denticulato-glanduloses, flors d'un blau pàlit, inodores, petites, pedúncols de 2-7 cm., sèpals ovats, obtusos, pètals amb venes violades a la base, esperó obtús, un poquet més llarg que'ls apéndices calicinals, estigma dilatat y obliquament discoidal, càpsula subtrigona y glabra. 216 FLORA DE CATALUNYA Violacies. G. 89. - Viola. Geografia. — Prats turbosos y pantanosos de les altes montanyes : Nuria cap a Fines- trelles. — Cap a Carençà, Conca del Tech, aprop de les aigues (Lap., Vay.), Vall d'Eyne (Bub.): a la Vall d'Aràn, aiguamolls de Ourets y Marimanya (Llen.t). — Juny-Agost. 298. : V. hirta L. (del llatí hirtus, que com hirsutus, significa eris- sat, per l'indument general de la planta.) Acaule, piloso-erissada, rizoma dur, sense esto- lons ni branques subterranies, fulles ovades o bé ovato-oblongues, cordiformes a la base, fistonades, piloses, sobretot al revers, peciol erissat, estípules lanceolades, pestanyoses, amb les pestanyes més curtes que l'amplada de les estípules, flors viola— des, sense olor, grans, pedúncols de 4-8 cm., eris- sats: sèpals ovats, pestanyosos, obtusos, pètals la- terals molt barbuts, esperó més llarg que'ls apèn- dices calicinals, estigma ganxut, càpsula pilosa, globosa: planta molt polimorfa. 0 HissUTA Lge. — Fulles més erissadas, pedúncols de 8$-12 cm., flors molt més grans. Geografia. — Boscos, prats y paratges umbrosos : Abundant als boscos de les regions mitja y montana, al Vallés, S. Llorens del Munt, al Ubach, Montserrat, a Bages y al Mont- seny. — Al Llussanés, Olot, a les Guilleries, Coral, Ribas, Queralps (Vay.), Prats de Molló, Port de Viella (Lap.), Bielsa (Campol). — Abril-Maig. La 0 HissuTA Lge., a Puigsacau, Sacot, Amer (Vay.). 299. : V. odorata L. (del llatí odoro: de odor, la olor, per la seva deli- cada fragancia.) Sinonimia. — Viola boscana, viola d'olor, cast. violeta, /r. violette de mars, angl. violet, al. Veil- chen, ital. viola marzia. Acaule, pubescent, rizoma gruixut, que dóna branques subterranies, o bé estolons ordinariament radicants, que no floreixen fins al segón'any, fulles radicals adultes, ovato-cordiformes, obtuses, fis- tonades, les més joves subreniformes: estipules ovato-lanceolades, pestanyoso-glanduloses, pes- tanyes més curtes que la meitat de la amplada de les estípules, flors d'un violeta fosc, alguna ve- gada blanques o lilacines, grans, molt oloroses, sèpals ovats, obtusos, els dos pètals laterals -— barbuts, esperó quasi recte, obtús, més llarg que'ls apéndices calicinals, estigma ganxut, càpsula globosa, pubescent, planta polimorfa. Geografia. — Comú als boscos y vores dels torrents y llocs frescals, desde la costa fins al Pirineu, presentant nombroses varietats. — Febrer-Mars. 217 28 BPUBLICACIONS DE L'INSTITUUIVDE CLENCGCUES Violacies..— . G. 89. - Viola. 300. : V. alba Bess. (del llatí albus, alba, album, dlanc, pel color do- minant de les seves flors.) Acaule, pilosa, rizoma prim, estolons no radi— cants, que floreixen el mateix any, fulles radicals adultes, ovato-oblongues, cordiformes, fistonades, pubescents, d'un vert pàlit, peciol erissat, les dels estolons més petites, més curtes y més obertes a la base, estípules lanceolato-acuminades, pesta- nyoses, glanduloses, amb les pestanyes del mitj tant llargues com l'amplada de les estípules, flors generalment blanques, mitjanes, d'olor suau, sè- pals ovats, obtusos, pètals superiors inclinats cap enfora, esperó groguenc, una mica alsat a l'àpex, estigma ganxut, càpsula globosa, pilosa, planta polimorfa. $ viNEALIS Bor. — Fulles d'un vert clar, amb el sí basilar poc obert, flors ver- melloses. e scoropHYLLA Jord. — Fulles d'un vert fosc, amb els nervis d'un violat negrós, flors blavenques. Subsp. V. pEHNHARDTI Ten. — Fulles ovato-orbiculars, glabrescents, primes, lòbuls basilars rodons y -- separats, franjes de les estípules més llargues que l'am- plada d'aquestes, flors sense olor, violades, esperó prim, arquejat y redressat a l'àpex. 8 CADEVALLI Becter. — Planta glabèrrima. Geografía. — Boscos y torrents de la cordillera superior del Vallés, aprop de can Font de Gayà, r. — Vich. r., (Masf.), Olot, les Guilleríes, cap a Osó, Susqueda, Amer (Vay.l), Mon- tanya de Berga, cap a Gresolet (Csta.), al Miracle (Marcetl), Bielsa (Campol). La ò viNEALIS Bor., al peu del Montseny, aprop de Gualba. La e scoroPHYLLA Jord., a Tarrassa, cap a la Xuriguera.—Gualba(Llen.t), Figueras(Senn.'). La V. DEHNHARDTII Ten., considerada per Rouy com a subsp. de la V. ODORATA L., y cor— responent al cicle de les rasses de la V. ALBA segons BecRer (1) (eOesterreich. botanisch. Zeitschrifts Jahrg. 1906, N. 516), abunda als boscos y torrents de Tarrassa, cap a can Font de Gayà. — Montcau (Fontl), Figueras (Senn.). — Febrer-Mars. La B CADEVALLI Becler. — V. CADEVALLI Pau (pro spec.), als boscos de l'Ubach, cap a la Portella, y a la falda del S. Llorens del Munt, als voltants de can Solà del Recó. — Abril. 301.: V. arenaria DC. — Subsp. de la V. siL- VATICA Fr., sec. Rouy. (del llatí arenarius, cosa d'arena, amb que els na- turalistes espressen, no precisament la naturalesa de la cosa, sino la seva estació: com ruta mura- ria.) (2) Planta caulescent, per lo comú breument tomen- (1) Els estolons floreixen evidentment al primer any. (2) Per analogía amb PARIETARIA, 218 ED OS A DE IC AT AL UNYTA Violacies. G. 89. - Viola. tosa, rizoma cubert de restos de fulles antigues, tronc de 2-8 cm., dret o ascen- dent, fulles ovato-cordiformes, petites, obtuses, circuides de fistons menuts y su- perficials, estípules ovato-lanceolades, acuminades y llargament franjeades, flors d'un blau violat, petites, inodores, sèpals oblongo-lanceolats, aguts, esperó cònic, gruixut, obtús, 3-4 vegades més llarg que'ls apéèndices calicinals, estigma ganxut, càpsula trígona, pubescent o glabra. 8 GLABRATA Rouy. — Planta totalment glabra. Geografia. — Boscos y pastures pedregosos de les montanyes : Montserrat, cap als De- gotalls, Montseny, aprop de Sta. Fe. — Comarca de Bages, al cim de la serra de can Mas- sana de Rajadell (Fontl), al Miracle (Marcetl), Vall de Benasque, Pefiablanca (Bub.)—Maig. N. B. — La planta de Montserrat, Montseny, Bages y Miracle, correspòn a la B glabrata, Rouy. 302. : V. silvestris LamE .— V. Rechen: bachiana Jord. — V. silvatica Fr. (del llatí silvaticus, de silva, el bosc, per la seva estació). — Caulescent: troncs de 1-3 dm., ascendents, an- gulosos, simples o ramificats, glabres, fulles ova- to-cordiformes, fistonades, primes, glabres, les superiors lleugerament acuminades, les inferiors subreniformes, obtuses, estipules lanceolato-li- nears, llargament franjeades, flors violades, mit- janes, sense olor, sèpals lanceolats, aguts, pètals laterals barbuts, esperó dret, gros, violat, 2-3 ve- gades més llarg que'ls apéndices calicinals, que son molt curts, estigma ganxut, càpsula trígona, glabra. Var. GRANDIFLORA G. G. — Flors grans, d'un violat clar o blavenc, esperó gri- senc, fulles radicals reniforme-orbiculars. Geografia. — Boscos, torrenteres y llocs frescals : Al Vallés, S. Llorens del Munt, Mont- serrat, a Bages, Berga, Vich el alibi, fins al Pirineu. La var. GRANDIFLORA G. G. — V. SILVATICA, Var. MACRANTHA Fr. — V. RIVINIANA Rchb., barrejada amb el tipus, als meteixos llocs. — Abril-Maig. 303.: V. VVillgommii Roem. (dedicada a Maurici VVilltomm, autor del Pro- dromus Flore Hispan.) Caulescent, glabra, tronc de 10-20 cm., ascen— dent, ramificat a la base: fulles ovato-cordiformes, obtuses, fistonades, les del rosetó llargament pe- ciolades, més petites, frequentment reniformes y molt obertes a la base, estípules lanceolades, o bé ovato-lanceolades, les inferiors escarioses y ver- melloses, les superiors herbacies y acuminades, en- teres o -— franjeades a la base, especialment les inferiors, pedúncols, els uns radicals y els altres caulinar-axilars, flors grans, d'un color violat 219 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Violacies. G. 89. - Viola. vinós, apenes oloroses, sèpals lanceolats, acuminats, 3 vegades més llargs que'ls apéndices, pètals trasovats, els laterals blancs, barbuts, esperó blanc, sacciforme, càpsula trígona, aguda, glabra. Geografia. — Descuberta per VVilltomm a Montserrat, 1846, se trova també al Penadés, a les montanyes compreses entre Gelida y Ordal, abunda als boscos y torrents de l'Ubach, desd'aont s'estèn al través de la comarca de Bages fins a la falda dels Pirineus. — No escassa a Sallent, Puigreig, Marlés, Casserras, Serrateix y Cardona, no faltant tampoc a Berga, Avià y Espunyola (Puj. C.), boscos de les vores del Llobregat a Navarcles (Fontl), al Miracle (Marc.l), Costabona (Bub.). — Abril. N. B. — Existeix una rassa parvifolia, de facies molt diferent del tipus, de poc desenrotilo, frequentment acaule, de fulles petites, rodones, molt obertes o subtruncades a la base, y de flors d'un color més fosc, 304.: V. mirabilis L. (del llatí mirabilis, maravellós, admirable, aludint segurament a les dugues formes de les flors, les inferiors petaliferes y frequentment estérils, Y les dugues de dalt apétales y fèrtils.) Acaule o subacaule al apareixer les flors, des- prés amb troncs de 2-3 dm., robustos, angulosos, glabres, pero portant un dels anguls una linia de péls, fulles amplament cordiformes o reniformes, grans, molt obertes a la base, fistonades, les in fe- riors llargament peciolades, les dugues caulinars superiors oposades y subsessils, estipules ovato- lanceolades, enteres, breument pestanyoses, pero no franjeades, flors d'un blau pàlit, grans, oloro- ses, les inferiors petaliferes, llargament pedunculades, fértils o estérils, les dugues superiors situades a l'axila de les dugues fulles oposades, ordinariament apétales y fèrtils, la una subsessil y l'altra pedunculada, estigma ganxut, càpsula trígona, aguda, glabra. Geografia. — Inclosa per Bubani entre les especies REPUDIATAE, dient : in Pyrenaeis, quan- lum scio, non fuit reperta. Pot, no obstant, assegurarse que's trova al Bergadà, al peu de S. Climent, entre Vallcebre y Guardiola, y que no és escassa a les immediacions de les Adous del Bastareny, (Vidit Pau). — Abril-Juny. 305.: V. arborescens L. (del llatí arboresco, ferse com un arbre, aludint al rigoma y troncs més o menys llenyosos.) Sinonimia. — Cast. violeta espariola, violeta de la sierra. Rixoma llenyós, troncs de 1-2 dm., subllenyo- sos, ascendents, grisencs, molt fullosos a la part superior: fulles ovato-lanceolades o lanceolato- linears, atenuades en peciol, enteres o denticula- des, pubescents: estipules linears, enteres, tant llargues per lo menys com el ters de les fulles, 220 PELOR A: DE CATALUNYA Violacies. G. 89. - Viola. flors petites, d'un violat pdlit, pedúncols sense bracties, sèpals lanceolats, aguts, pestanyosos, breument apendiculats, pètals estriats, esperó curt, obtús, encorvat, poc més llarg que'ls apèndices calicinals, estigma ganxut, càpsula ovoido-trígona, obtusa, apiculada. LJ Geografia. — Costes y roques calices de la regió litoral : Coll de Balaguer, cap a Tortosa (Salv.l), muralles de Tortosa (Hb. Bolósl ex Costa). — Setembre- Novembre, 306. : V. canina L. (en llatí caninus, de canis, el gos, segons Rolland, perque es inodora.) (1) Sinonimia. — Viola de ca o de gos, cast. violeta perruna o brava, fr. violette des chiens, angl. dog's violet, a/. Hundsveilchen. Caulescent, troncs de 5-40 cm., herbacis, drets 0 ascendents, que surten del rizoma: fulles ovades, oblongues o lanceolades, generalment obtuses, molt superficialment fistonades, estípules linears o be oblongo-lanceolades, d- fimbriato- pestanyo- ses, molt més curtes que'l peciol, flors d'un blau clar, groguenques a la base, sense olor, grans o mitjanes, pedúncols amb 2 bracties molt próximes ala flor, drets, sèpals lanceolats, aguts, pètals laterals barbuts, esperó ample, obtús, frequentment groguenc, més llarg que'ls apèndices calicinals, estigma ganxut, càp- sula truncada, glabra. Planta molt polimorfa. Geografia. — Boscos y prats : boscos del Montsant. — Turons de S. Geroni, y pròxims a Barcelona (Salv.l), cap a S. Medí (Compú.), Montserrat, Olot, Ribas, Queralps, Nuria, Sagaró, Vilallonga, Besora (Vay.), Cabrera (Trem.), Vich (Masf.), Camprodón (Tex.), al camp de Tarragona (VVbb.), frontera d'Aragó (Losc.i), Costabona, Vall d'Eyne (Lap.): a la Vall d'Aràn, Salardú, Vilamós (Llen.l). — Abril-Agost. 307.: V. bifiora L. (com bifolius, etc., s'es format pels botànics del llatí bis, dugues vegades, y flos, floris, la /lor, per les dugues flors que generalment porten els pedún- cols y en oposició a la V. uniflora L.). Rizoma cundidor, del qual surten troncs florí- fers de 5-10 cm., prims, drets o ascendents, per lo comú di/ors, fulles reniformes, petites, primes y poc consistents, ampla y superficialment fistona- des, breument pestanyoses, les inferiors llarga- ment peciolades, estípules ovades, petites, enteres, flors grogues, amb linies pardes, petites, pedúncols més llargs que les fulles, sèpals lanceolats, pètals Viola biflora (1) Al parlar d'aquesta especie, diu : eViolette de chien, on l'appelle ainsi, parce qu'elle n'a pas d'odeur, elle n'est bonne que pour les chiens.s No sembla fundat aquest motiu, perque la Rosa canina és precisament olorosa. 221 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT-DE CIENCIES Violacies. G. 89. - Viola. superiors acostats, drets, l'inferior penjant, esperó poc més llarg que'ls apèndices calicinals, estil encorvat a la base, estigma discoidal, bilobat, càpsula ovoide, obtusa, glabra. Geografia. — Boscos y pastures humides de les altes montanyes : comú a Nuria y a Coll de Pal. — La Molina, Comabella, Set Cases, Costabona, Perafeu (Vay.), Benasque sobre Montgarri (Bub.). — Juny-Agost. 308. : V. cenisia L. (del mont Cenis, dels Alpes, per la seva primor- dial habitació.) Rizoma molt ramificat, d'aon surten nombrosos troncs de 5-15 cm., difuso-ascendents, nusos a la base, y un bon xic fullosos a la part superior, fu- lles petites, peciolades, les inferiors ovades o sub- orbiculars, les superiors ovato-elíptiques, 2-3 ve- gades més grans que les inferiors, y acostades, quasi totes enteres, estípules inferiors linears, cur- tes, les superiors espatulades, foliacies, enteres o d- dividides, flors violades, grans, pedúncols relativament curts, sèpals ovato-lanceolats, pètals amples y curts, esperó prim, arquejat, cònic, y tant llarg com els sèpals, estil dret, estigma infundiblui forme, càpsula un poc més llarga que'l calze. 8 VESTITA G. G. — Planta pubescent, grisàcia, fulles apretades en espessos rose— tons, les superiors ovato-oblongues. Geografia. — Roques y pedruscam de les altes montanyes : Nuria, aprop de la font del Segre. — Pendents pedregoses de les altures de Nuria (Vay.), cap al Puigmal (Csta.), Cos- tabona, la Perxa (Oliver), Coll de Nuria, Prats de Molló (G. G.), Cambradases, Costabona, Setcases (Bub.), Coma del Tech (Xatard), Camprodón, al cim de Rocacolom, a 2,000 m. (Font y Saguél), cim del Monteixo (Fontl, el tipus y la var.), Serranegra, aprop de Cas- tanesa (Puj. J., in Hb. Cad.). — Juny-Agost. N. B. — Predomina la B vestita G. G.—V. Lapeyrousiana Rouy, subsp. de la V. cenisia L., sec. Rouy. 309. : V. tricolor L. (del llatí tri, tres, y color, coloris, de tres colors, pel blau, violat y groc, els tres colors dominants de la seva flor.) Sinonimia. — Pensaments, herba de la Trinitat: cast , pensamiento, trinitaria, amor perfecto, sue- gras y nueras, a Sevilla, fr., fleur de la Trinité, pensée, al., Stiefmútterchen, angl., hearts ease y heartsease, it., pensieri. Anual o bienal, tronc de 5-40 cm., dret, pilós o glabrescent, angulós, simple o ramificat, fulles fis- tonades, les inferiors subordiculars o bé ovades, seguint les demés disminuint d'amplada y aumen- 222 a RLORA DE GATALUNYA Violacies. G. 89. - Viola. tant de longitut fins a les superiors, que son lanceolato-linears, estipules foliàcies, pinnati-partides, flors de color variable, però dominanthi el blau, violat y groc barrejats, de magnitut inconstant, sèpals lanceolats, punxaguts, pètal inferior ample y escotat, esperó obtús, poc més llarg o més curt que'ls apèndices calicinals, estigma infundibuliforme, càpsula subtrígona, glabra, llevors brunes, brillants, planta molt polimorfa. Rassa V. saXATILIS Schm. — Pètals quasi una vegada més llargs que'ls sèpals, esperó més llarg que'ls apèndices calicinals. Rassa V. aRvENSis Mur.— Pètals tan llargs com els sèpals o una mica més. Rassa V. RITAIBELIANA R. et Sch. — Planta y flors petites, pètals generalment més curts que'ls sèpals. Geografia. — Llocs cultivats de tot el país: la R. V. SAXATILIS Schm., als sembrats de Montgarri, de la Vall d'Aràn (Llen.l), la V. ARVENSiS Mur., al litoral, Vallés, Montsant, Urgell, Guilleríes, Empordà et alibi, la V. RITAIBELIANA R. et Sch., als terrenos granítics cultivats del N. de Tarrassa y també a Cabanes del Empordà (Senn.l) y al Miracle (Marc.l). — Abril - Juliol. 310.: V. cornuta L. (cornutus de cornu, la banya, per la longitut y forma del seu esperó.) Perenne, tronc de 1-3 dm., ascendent, fullós des de la base, glabrescent, fulles inferiors ovato- orbiculars, les superiors ovades, subcordiformes o atenuades a la base, fistonades, subpestanyoses, estípules grans, inciso-dentades, amb el lòbul del mitg ovato-oblong, més gran que'ls laterals, flors blaves, grans, llargament pedunculades, sèpals alesnats, 4 vegades més llargs que'ls apèndices ca- licinals, pètals trasovato-cuneiformes, l'inferior molt més ample, esperó llarg (10-15 mm.), recte, atenuat a l'àpex, 5-6 vegades més llarg que'ls apèndices del calze, estigma infundibuliforme, càpsula obtusa. Geografia. — Pastures de les altes montanyes: Valls d'Eyne (Lap.) y del Tech (Gaut.), Vall d'Aràn (Isern), Portilló, Bosost (Compú.l in Hb. Cad.), boscos d'Ar- tíes, y a majors altituts (Csta.), port de Viella y molt comuna a tota la cadena (Lap.), Luchón y port de Sa- lau (Bub.), ribera de Viella y Salardú (Llen.l). — Juny- Agost. N. B. — Bubani la cita també a la Cerdanya y al Montseny, en aquest últim punt solament havem observat la V. Bubani Timb. 311. : V. sudética VVilld. — Subsp. de la V. TRICOLOR L., sec. Rouy. — V. LUTEA Sm. (sudéticus, de la cordillera dels Sudetes, corres— ponent al quadrilàter de Bohemia, en la part que la separa de la Prussia, lutea, del llati luteus, groc, pel color dominant de les flors.) Viola sudetica. i 223 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTIDE GIENGUES Violacies. G. 89. — Viola. Perenne, rizoma prim, cundidor, troncs de 1-4 dm., radicants a la base, gla- brescents, fulles inferiors ovato-cordiformes, les superiors lanceolades, fistonades, estípules digitato-multipartides, amb els lòbuls laterals linears, l'inferior reflexe y el mitjà més gran, espatulat y dentat, flors grogues o violades, grans, sèpals lanceolato-acuminats, cada pètal esclusivament groc o violat, esperó prim, 2-3 ve- gades més llarg quels apèndices calicinals, estigma infundibuliforme, càpsula ovoide, curta. Geogra fia.—Pastures de montanyes granítiques y pissarroses, al Montseny, al poble de la Costa: coll de Pal: coll de Tosas, Queralps, Nuria.—Artiga de Lin(Llen.l). — Juliol - Agost. 312.2: V. Bubanii Timb. — V. grandifiora Vill. — V. lutea Sm. 8 pyrenaica Gr. et G. (dedicada a P. Bubani, autor de la Flora Pyre- naea.) Perenne, piloso-erissada o glabrescent, troncs prims, de 10-25 cm., ascendents, fulles inferiors sub-orbiculars, de base truncada o subcordiforme, les superiors oblongues, atenuades a la base, obtu- ses, totes superficialment fistonades, estípules di- gitato-partides, amb els lòbuls laterals linears, l'inferior reflexe, el mitjà lanceolat, flors d'un blau fosc, grans, pedúncols ordinariament llargs, sèpals linear-lanceolats, aguts, 1-2 vegades més curts que la corola, apèndices calicinals desiguals, truncats y pestanyosos o glabres, pètals trasovats, amples, esperó cònic, recte o lleugerament encorvat, bastant gruixut a la base, 4-5 vegades més llarg que'ls apèndices calicinals, estigma infundibuliforme, càpsula oblonga, lleugerament apiculada. Geografia. — Al Montseny: abundant des de la regió mitja al cim, Guilleríes, Serra del Coll, a la roca del Teix y Porta barrada, cap al cim de Sant Miquel Sulterra, no escassa. — Pirineu Oriental, aprop de Prats de Molló (Xatard, Gay, ex Rouy), Costabona, sobre Ar- lés (Bub., sus V. ELEGANS Spach), Montseny: Sant Miquel Sulterra (Vay., suB V. LUTEA SM. Y GRANDIFLORA Vill., Reichb.). — Maig - Juliol. HÍBRIT 313.: V. Marceti BecH. — V. silvestris X V. VVillgommii. Se diferencia de la V. sinvEsTRIs per les fulles y estípules més amples, aquestes un poc dentades: esperó més curt, blanquinós, sèpals més amples: y de la V. VViLL- xoMMII, del meteix 4abitus, per les fulles superiors acuminades, estípules més peti- tes, dentades y franjeades, esperó més llarg, sèpals y pètals més estrets, apèndi- ces calicinals rudimentaris. Geografia. — Montserrat, camí de Santa Cecilia, inter parentes. — Maig 1906 legi. 224 FLORA DE CATALUNYA Familia 10." - RESEDACIES pc. (De Reseda, nom del principal genre.) Flors hermafrodites, irregulars, blanques o groguenques, petites, en raims ter- minals, bracteolats, calze 4-6 partit, persistent o caduc, 4-6 pètals multipartits, des- iguals, estams indefinits, generalment monadelfes, insertats sobre un disc carnós, fruit format per una càpsula unilocular, de dehiscencia poricida terminal, o per 4-6 coques verticilades. Herbes de fulles simples, alternes y sense estípules. (Era capsulamniloculgc ii a ds Les eL. 90, ReSEda, 1 j Fruit 4-6 coques verticilades .. . . . . . . —9I. Astrocarpus. Genre go. - RESEDA L. (Paraula ja usada per Plini, del llatí resedare, calmar, per les propietats vulneraries que li atribuien els romans.) Flors blanques o groguenques, 4-6 sèpals, 4-6 pètals, els superiors més grans y laciniats, 10-30 estams, càpsula unilocular, angulosa, de boca oberta, llevors reni- formes. (Capa enia dar ea sea dc Ma dora a a duna Sl a I R : - é Càpsula quadridentada, calze quinquepartit. .. .. . . . . .Q. .Q. LO 7. Calze 4-partit, càpsula deprimida, acampanada, llargament dentada, flors virido-groguenques, fulles caulinars enteres. . . . 314. R. luteola. Calze 6-8-partit, càpsula ovoide o cilíndrica, breument dentada. . . 3. EES AS 5. OE CEE gu NE dE MES Dl Mal AP a Sl errat er. ls Càpsula madura penjant, llevors alveolades, flors — blanques, fulles cauli— TALSCNTEreSIO SI partides, vl dan a a ea Ge ES Pètals multífits, lacinies laterals decreixents a partir de la mitjana, càpsula CIA rICO-CIaVITOLIMe na a de AA al er 315. R. erecta. Pètals trifits, lacinia mitjana estreta y les laterals semilunars, càpsula cilín- / Càpsula madura dreta, llevors llises, flors groguenques, fulles caulinars ter- ea CV A ol a em At db a di 4 1806: Rlutea: Calze acrescent, filaments estaminals claviformes, càpsula rodona, pètals blancs: fulles enteres o tri-partides. . . . . 317. R. arragonensis. Calze no acrescent, filaments estaminals alesnats. ..—. . . . . . 6. TOReS En cs Lla De et NA: Letras er 3164 Riodorata, Pètals blanquíssims, anteres luteo-verdoses, fulles caulinars llargament ate- Pètals albo-groguencs, anteres encarnades, fulles caulinars, 3-partides o en- quades, 3 npartides, verda, ós ide deia 1teg19: RR. litigiosa. 225 29 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Resedacies. G. go. — Reseda. Fulles enteres, linears, flors blanques, càpsula deprimida, globulosa, llevors 9) llises ti a a ae ee leer REC NE a SAD: II AUCE, Fulles pinnatisectes, càpsula — tetràgona: llevors papiloses .. . . . 8. Càpsula tetràgono-cilíndrica, pètals blancs, lobats, llevors negres, punteja- EST EE DOR LUIS A vel es atret Da Sa NUCA ana 2 Is UR tales Càpsula tetràgono-ovoide, pètals albo-groguencs, laciniats, llevors negres, RS A LA A Ut NR Lo ll AU ge er 322. R. Gayana. 314. 2 R. luteola L.n0 (del llatí luteolus, dimin. de luteus, groc, pel co- lor de les flors o pel groc daurat que s'estreu dels troncs y pericarpis, usat en tintoreria.) Sinonimia.—Gualda, gabarró: cast. gualda, hier- ba lanaria, cetro de Ceres. Bienal, d'un vert alegre, tronc de 5-10 dm., dret, angulós, fistulós, glabre, fulles oblongo-lanceola- des, enteres, sentades, obtuses, glabres, les radicals en rosetó ondulades, flors d'un groc verdós, peti— tes, en raíms espiciformes, llargs, espessos y aguts, 4 sèpals aplicats, desiguals, oblongs, vorejats de blanc, no acrescents, 3-4 pètals, el superior cònca- vo, lacinies petites, 20-25 estams, de filaments un poc dilatats a la base, càpsula deprimida, acampanada d'anguls verrugosos, triden- tada, dents relativament llargues y punxagudes: llevors negres, llises y llustroses. Geografia. — Terres incultes, muralles y arenys de les corrents : Al Turó de Montcada, cordillera superior del Vallés, cap a la Mata, r. pel pla, S. Magí, S. Puvim, S. Guim y altres llocs de la Segarra, Urgell, Bellvis, Poal et passim, Montseny, Montsolí, Guilleríes, comar- ca de Bages, comú al areny del riu Greixa, aprop de Hospitalet, al peu del Cadí, Queralps. — Vich (Masf.), Ardevol (Puj. C.I), la Sellera, r. (Cod.), Vall d'Aràn (Compú.).—Maig-Jul. 315. : R. erecta Lag. — R. stricta. Pers. (del llatí erectus dret, aixecat, per la direcció del tronc, strictus, contret, estret, per la contracció subapical de la càpsula.) Tronc de 2-5 dm. dret, pubèrul, ramificat a la part superior, molt fullós, fulles llargament pecio- lades, ternatisectes, y les inferiors -— biternatisec- tes, de segments lanceolato-linears, amb petites pa- piles, flors blanques, petites, en raíms molt llargs, clars, pedicels filiformes, engruixits a l'apex, recor- vats a la florescencia, 6 sèpals desiguals, oblongs, obtusos, 20 acrescents, 3 veg. més curts que'l pe- dicel, pètals apenes més llargs que'l calze, multifits, (1) Segons observà Linneus, l'estrem penjant de l'espiga florida d'aquesta planta, segueix el curs del sol, fins y tot estant núbol, apuntant a llevant al dematí, al mitjdía a mitjorn, a ponent a la tarde y al norta la nit. FLORA DE CATALUNYA Resedacies. G. go. — Reseda. estams nombrosos: filaments alesnats: anteres grogues, càpsula dreta, com el pedi- cel, cilíndrico-claviforme, truncada y subcontreta cap a l'apex amb 3 dents petites, llevors negres, molt petites, llises. Geografia. —Terrenos incults, guixencs y argilosos : Montsant (VVebb.), frontera d'Aragó (Losc.l). — Maig-Juliol. 316. 2 R. lutea. L. (del llatí luteus, groc, pel color de les flors.) Sinonimia. — Cast. pacífica, sosiega amiga. Troncs de 2-6 dm., ascendents, angulosos, ra—- mificats, híspido-papilosos, fulles inferiors enteres o tripartides, llargament atenuades en peciol, les superiors pinnali- y fins bipinnati-partides, onde- jades y aspres al marge, flors d'un groc verdós, en raim, al principi curt y espés y a la fi molt llarg y clar, pedicels curts, gruixuts, ascendents, sèpals 6, linears, obtusos, estesos, no decrescents, pètals 6, i o més llargs que'l calze, trifits, amb la lacinia del Reseda lutea. io mitj més petita y linear, les laterals més amples y et SAL BT cec Glantents estamirals Bliformes càpsula dreta, ovoido-oblonga, amb 3 dents petites, llevors negres, llises, llustro- ses, planta polimorfa. 8 GRACILIS G. et G. — Troncs prims, ramificats, difusos, fulles glauques, glabres, lobuls lanceolats, linears, mucronulats, raíms florifers més estrets, flors molt pe- tites. Geografia. — Parets, llocs incults y pedregosos, general per tot el país, desde la costa fins al Pirineu. La 8 GRACILIS G. et G., abundant a Menarguens, Bellvís, Poal y altres punts de l'Urgell. — Maig-Sep. 317.: R. Arragonensis Losc. et Pardo.— R. Phyteuma L.,var. fragrans Tex. (del llatí Arragonensis, de l'Aragó, aont la van trovar Loscos y Pardo, Phyteuma, del grec qurev- ua, nom d'aquesta planta, de la que també parla Plini). Sinontmia. — Pebrots de ruc, a l'Urgell. Tronc de 1-2 dm., dret o ascendent, difús, an- gulós, pubescent, fulles obtuses, les inferiors llar- gament atenuades a la base, espatulades, enteres, les caulinars, 3-partides, flors blanquinoses, d'olor de viola, en raíms a la fi llargs y clars, pedicels filiformes, tan llargs com el calze, sèpals 6-traso- vato - oblongs, oberts y molt acrescents, pètals 6, iguals al calge o més petits, dividits en moltes lacinies linears, 16-20 estams de filaments claviformes, de color de taronja, càpsula subcilíndrica, angulosa, sub- alada, terminada per 3 dents curtes, llevors vermelloses. 227 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Resedacies. G. go. - Reseda. Geografia. — Frequent per terres cultivades desde la costa al Pirineu y desde Lleida a les altures de Cadaquès : Floreix tot l'any. N. B. — La var. INTEGRIFOLIA Tex., desde Tarrassa a Bagà, però dèu escloure's, per quant havem observat, tots els tranzits, desde les fulles caulinars totes enteres fins a totes 3-partides. 318.: R. odorata L. (del llatí odoratus, olorós, per la olor de marduix de les seves flors.) Sinonimia. — Marduixí, cast. reseda, resedal, reseda de olor, fr. herbe d'amour, angl. Migno- nette. Se distingeix de la R. ARRAGONENSIS LOSC. ET PARDO, per les flors d'una suau olor de marduix, sèpals no acrescents, lacinies dels pètals, espatula- des, filaments estaminals alesnats, càpsula /ras- ovoide-inflada. Geografia. — Cultivada y subespontània. — Maig- Agost. 319.: R. litigiosa Senn. et Pau. (del llatí litigiosus, dubòtós.) Tronc de 1-2 dm., ramificat desde la base, dret o ascendent, glabre, fulles inferiors oblongo-espa- tulades, llargament atenuades a la base, mucronu- lades, les caulinars 3-5-partides, amb els lòbuls ondejats y crespats al marge, flors d'un blanc de neu, en raims curts y espessos, ala fi un poc allar- gats, pedicels filiformes, més llargs que'l calze, 6 sèpals trasovato- oblongs, ordinariament 20 acrescents, filaments estaminals alesnats, blancs, càpsula com la de la Arragonensis. Geografia. — Abunda pels olivars y vinyes, des de les altures de Rosas al Cap de Creus, 2 Maig 1908 legi. N. B. — Nostre preclar amic el Dr. Pau diu d'aquesta planta : HABITU RESEDAE ARRAGONENSIS Losc. et Pardo, vel R. COLLINAE J. Gay, sed diversa primo aspectu, sepalis non accrescentibus, Bol. Soc. Ar. Cienc, Nat. IV, dic. 1905. Efectivament, el calze ordinariament no es acrescent, no obs- tant, recullírem y conservem un exemplar amb els sèpals tan acres- cents que mideixen de to-i2 mm. (V. eMem. Notas fitogeog. crit. 1909, P. 92) 320. : R. glauca L. (del llatí glaucus, vert blavenc, pel color de la planta.) Perenne, de rizoma gruixut y fort, del qual sur- ten nombrosos troncs prims de 1-3 dm., ascen- dents, subllenyosos a la base, glabres, fulles estre- 228 FLORA DE CATALUNYA Resedacies. G. 90. -.Reseda. tament linears, glauques, enteres, agudes, amb 1-2 denteles hialines, aprop de la base, flors blanques, en raíms espiciformes, prims, curts y a la fi allargats, 5 sè- pals ovats, aguts, 5 pètals, tres vegades més llargs que'l calxe, 12-15 estams de fila- ments filiforme-alesnats, anteres petites, globuloses, càpsula deprimida, globulosa, mugronada a l'àpex, d'abertura quasi quadrada, 4-cuspidada per 4 dents alesnades, llevors petites, llises, morenes. Geografia. — Roques y boscos de la regió alpina : torrents de Nuria, cap a Coma de Eyne y Nou Fonts. — Setcases, Puigmal, la Molina, Comabella (Vay.), Cambradases (Bub.), a tota la cadena pirinenca (Rouy), Ports de Benasque, Castanesa ( Zett.), de Viella (Lap., Csta.), Vilaller, Bosost (Compúi.lin Hb. Costa), port de Salau, Montgarri y Noguera (Bub.), Artiga de Viella (Llen.t). — Jul.-Ag. 321.:R. alba L.—R. sufíruticulosa Bert. (del llatí albus, blanc, pel color de les flors, suf- fruticulosus, que s'ha format de sub y frutex, fruticis: petit arbust, per la consistencia del tronc.) Sinonimia. — Cast. hopo de zorra. Anual o bienal, arrel cònica, tronc de 3-10 dm., dret, robust, subllenyós a la base, fistulós, angu- lós, simple o ramificat a la part superior, fulles lanceolades, glabres, pinnatisectes, de segments desiguals, decurrents, oblongo-lanceolats o lanceo- lats, enters o dentats, nombrosos, flors blanques, en raims espiciformes, molt llargs y espessos, bracties linear-alesnades, més llargues que'ls pedi- cels, 5 sèpals linears, aguts, 5 pètals tripartits y més llargs que'l calze, 12-16 estams, més curts que la corola, càpsula tetràgono- oblonga, 3 vegades més llarga que'l calze, dreta, recta, o bé un poc recorvada, con- treta a l'àpex y coronada de 4 dentetes triangulars, llevors morenes amb estríes concèntriques. Geografia. — Terrenos margosos de la Segarra y part de Bages, vora dreta del Llobregat cap al pont de Vilumara, Castellgalí, falda oriental del Montserrat. — Marges del Segre (Isernl), marina de Blanes (Salv.), plana de Vich, r. (Masf.l), abundant en terrenos arenosos de l'Aragó (Losc.). — Maig-Jul. 322.: R. Gayana Boiss. (dedicada a S. Gay, autor de nombrosos treballs fitogràfics.) Tronc de 2-5 dm., dret, poc ramificat, estriat, fullós, glabre, fulles lanceolades, glabres, les radi- cals en rosetó, pinnatipartides, amb els lòbuls lan- ceolato-linears, aguts, oberts o recorvats, ondejats pel marge, les caulinars més petites y més estre- tes, flors groguenques, en raims espiciformes, llargs, prims y clars, 5 sèpals, petits, ovats, 5 pè- 220 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Resedacies. G. go. - Reseda. tals cuneiformes, trífits, $-10 estams, més curts que'ls pètals, càpsula trasovoide, petita, dreta, contreta y truncada a l'àpex, terminada per 4 dentetes connivents, llevors petites, negres, cubertes de puntetes tuberculoses. Geografia. — Terres argiloses àrides de la provincia de Lleida, entre Pons y Sanahuja (Joverl), Gerb y Balaguer (Comphú.), Collbató (Pourr. ex Colm.). — Maig-Juny. N. B. — No's consigna la R. BIiPINNATA Villd., perqué si bé figura al eCatúl. de Costa2 p. 29, com observada amb certesa entre Cervera y Tàrrega per Salv., en l'herbari del qual la veuría Costa: en la Ampliació de l'esmen- tat Catúl. (Anal. Soc. Esp. Hist. Nat., III, 2, pàgina 43) diu el nostre eximi botànic eque no la conoce y que si tiene las hojas tripartidas (com efectivament les hi té, segons planta de Aranjuez remesa per Pau), no con- cuerda con la descripción de la R. UNDATA que'l Dr. VVE. reputa sinónima2, Per altra part la R. B'PiNNATA Villd. és propia del centre d'Espanya, y la de Salv. sería la R. BIPINNATA Losc. et Pardo, — R. macrostachia VVE (Prodr., II, 890). 230 FLORA DE CATALUNYA Genre 91. - ASTROCARPUS NECE. (Del grec àomip, dorpóz, estel, y xapnóz, fruit, aludint a la disposició estrellada del fruit. ) Flors blanques, petites, en raims espiciformes, a la fi llargs y bastant espessos, calze 5-partit, de divisions oblongues, obtuses y finalment reflexes, 4-0 pètals des- iguals, 2-3 vegades més llargs que'l calze, els superiors 5-7-partits, 7-9 estams, 4-0, generalment 5, coques verticilades y esteses en forma de estel, després de la ante- sis, llevors petites, reniformes, griseo-fosques, papiloses, herbes perennes, del ri— zoma de les quals surten molts troncs, prims, cespitosos, glabres, de 5-10 cm., fulles trasovato-oblongues, enteres, les radicals en rosetó. 323.: A. sesamoides Gay.—Reseda sesa: moíides L. (del grec oncauociòie, de oicauov, sésamo o alegria y eldos, forma, per la semblansa de les seves lle- vors amb les de la dita planta.) Geografia. — Roques y llocs arenosos : prats de Nu- ria (Salv.l, Vay.), de Batiol (Bolósi), pla de les Eugues, a Prats de Molló (Lap.), Pefiablanca, Hospital de Be- nasque (Zett.), valls de Llo y de Benasque (Bub.), altu- res orientals de la Vall d'Aràn (Llen.l). — Jul.-Ag. 231 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 11.- DROSERACIES pc. (Del genre Drosera) Flors hermafrodites, regulars, blanques o rosades, terminals, solitaries o en raim espiciforme, al principi escorpioide, fruit càpsula unilocular, 3-5-valva, locu- licida. Herbes perennes, de llocs inundats, de fulles enteres, en rosetó. Fulles totes en rosetó radical, amb el llim circuit, de pèls vermells, glandulosos, irritables, flors petites, en raím espiciforme, corola I marcescent: 2/estils/DIRCS i, Lc a oa Drosera, Fulles en rosetó radical y una caulinar, glabres, flors grans, solita— ries, corola caduca, 4 estigmes sentats .. . . . — 93. Parnasia. Genre 92. - DROSERA L. (Del grec òpocepóz, cubert de rosada, aludint als pèls glandulosos de les fulles). Flors petites, en raím terminal, al principi escorpioide, pètals espatulats, mar- cescents, sense escames nectariferes, 3 estils bífits, estigmes claviformes, enters, càpsula de 3 valves, rarament 4 ó 5, fulles totes en rosetó radical, amb el llim cir- cuit de pèls glandulosos, vermells, irritables. ç Fulles aplicades a terra, de llim orbicular, bruscament contret en peciol, cama 3-4 vegades més llarga que les fulles, flors blanques, 324. D. rotundifolia. I 3 : : : Fulles dretes, de llim trasovato-cuneiforme, insensiblement atenuades en peciol, cama 1-2 vegades més llarga que les fulles, flors rosades, N 325. D. longifolia. 324. : D. rotundifolia L. (del llatí rotundifolius, de fulles arrodonides.) Sinonimia. — Herba de la gota, resplandor de la nit, cast., rocío del sol, hierba del rocío, hierba de la gota, /r., rosette, herbe de la goutte, rosée du soleil, angl., sundenv, al., Sonnenthau, it., ros- solis. Cama de 5-15 cm., dreta, 3-4 vegades més llarga que les fulles, generalment simple, fulles orbicu- lars, bruscament contretes en peciol, aplicades a terra, flors blanques, raim multifior, sèpals li- NP Te : onears, obtusos, connivents a la maturitat, més Drosera rotundifolia. io curts que la corola, estigmes enters, blanquino- EE DEA ES cia EO: llamit mes ho cien dd ió el calze o més, llevors fusiformes, estriades, alades pels caps. Geografia. — Prats inondats y turbosos de les altes valls : aprop de Sta. Fe del Mont- seny, abundant. — Rocabruna, Bach de càn Pubill, aprop del coll de Malrem, N." Sra. del 232 FLORA DE CATALUNYA Droseracies. G. 92.- Drósera. Coral (Vay.), Costabona (Compà.), Prats de Molló (Lap.), Plana de la Cerdanya (Gaut.), ribera de Ruda, a la Vall d'Aràn (Llen.l). — Jul.-Ag. 325. : D. longifolia L. (de longus, llarg, y folium, fulla, per les seves fulles relativament llargues.) Cama de 1-2 dm., dreta des de la base, ordina- riament 1 vegada més llarga que les fulles, gene- ralment simple, fulles trasovato-cuneiformes, 3-5 vegades més llargues que amples, insensiblement atenuades en peciol, dretes, flors rosades, més grandetes, raim pauci/lor, sèpals linears, obtusos, connivents a la maturitat y més curts que la co- rola, estigmes enters, blanguinosos, claviformes, càpsula cilindroide, més llarga que'l calze, llevors ovoideo-oblongues, un poc arrugades. Geografia. — Llocs turbosos inondats del Pirineu, entre els Sphagnum. Posada en dubte la seva existencia al Pirineu Català per alguns botànics, exclosa d'Espanya per Rouy (Flor. de France IV, 4) pot assegurarse que's trova no escassa a la ribera de Ruda, de la Vall d'Aràn, barrejada amb la anterior, d'aont la va portar Llenas en el seu viatge d'exploració efectuat pel Juliol de 1908, per encarreg de la Junta Municipal de Ciencies Naturals de Barcelona, de la qual formem part. Lap., amb referencia a Pourr., la cita a Anas, de la Vall del Carol, próxima a Puigcerdà (Hist, abrég. des plant. des Pyr., 173). (1) (1) En una Memoria nostra presentada a la R, Academia de Ciencias y Artes de Barcelona (1909)pàg. 9, do nàrem compte d'aquesta trovalla, mes veiem que Llen, (Contrib. al estudio de la Fl. del Pir. Central, pàg. 56, publicat en 1912) en lloc de l'especie lineana cita la D. intermedia Hayn., quasi exclusiva de Galicia. Cert que per la seva petita talla (3-8 cm.) podria confondre's la planta aranesa amb l'especie de Hayne, però pel seu tronc florifer rectilini y erecte des de la base, per la seva inserció central y longitut relativa, no menys que per la característica forma de les fulles, s'aparta evidentment d'ella. Un nou y detingut estudi dels exemplars recolec- tats per Llen., la comparació dels meteixos amb altres autèntics de la D. intermedia Hayn., procedents de Norue- 8a, Y, Per fi, l'autorisada opinió de Pau, venen a confirmar que la planta d'Aràn pertany, realment, a la D. longifolia L. 233 30 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 93. - PARNASSIA L. 7 (Del llatí Parnassus, montanya de Grecia, per la seva habitació a les montanyes.) Flors blanques, grans, solitaries, terminals, sèpals ovats, obtusos, oberts, pètals caducs, 2-3 vegades més llargs que'l calze, assenyalats amb venes connivents, 5 apèndices nectarífers opositipètals, unguiculats y terminats per 9-13 pestanyes glanduloses, 4 estigmes sentats, persistents, càpsula ovoide, rizoma curt y una mica inflat, del qual surten troncs de 1-3 dm., drets, simples, angulosos, uniflors, que porten una sola fulla, cordiforme-amplexicaule, totes les demés també cordi- formes, peciolades, en rosetó radical, glabres y de nervis convergents. 326.: P. palustris L. (del llatí paluster o palustris, del llac, per la seva estació, de llocs humits y pantanosos.) Sinonimia.—Fetjera blanca, cast., grama o hier- ba del Parnaso, hepàtica blanca, fr., gazon du Parnasse, angl., grass of Parnassus, marsch-par- nassia, a/,, Sumpíparnassentraut (einblatt), ita- lià, parnasia. Geografia. — Comú als prats humits y aigua molls de la regió pirenenca : Ribas, Queralps, Nuria, la Cerda- nya. — Vidrà, Collsacabra, de Monàs a Andorra (Vay.), no escassa a la riera de Marlés, del Bergadà (Puj. C.).— Jul.-Ag. (1) Aquest genre Parnasia s'ha portat avuy a les Saxifragacies Juss. 234 FLORA DE CATALUNYA Familia 12..- POLIGALACIES Juss. (Del genre Polygala) Flors hermafrodites, irregulars, blaves, rosades y alguna vegada blanques o gro- guenques, axilars o en raims terminals, acompanyada cada una de 3 bracties -F ca- duques, calze de 5 sèpals, els 3 esterns petits y els dos interns (ales) petaloides, molt grans, amb varis nervis, 3 pètals per abortament, lliures o concrescents, l'in- ferior (carena) major, cóncavo-trilobat o laciniat, que comprèn els órgans sexuals, 8 estams monadelfes, separats a la part superior formant 2 fascicles de 4 cada un, anteres poricides, fruit càpsula bilocular, comprimida (angustisepta) trasovato- cordiforme, alada, loculicida, de celdes monospermes, 1 estil, estigma bífit, lle- vors elipsoides o trasovoides, peludes, acompanyades d'un aril 3-lobat o 3-partit. Herbes o subarbustes de fulles simples, petites, sentades, enteres, totes, o sola- ment les superiors, alternes y sense estípules. — Calze caduc, de 3 sèpals esterns petaloides, corola hipoginia, carena 3-lobada, poros de les anteres, laterals, aril 3-partit, 94. Chamaebuxus. Calze persistent, els 3 sèpals esterns herbacis, corola-perigina, ca- rena laciniada, poros de les anteres, terminals, aril 3-lobat, 95. Polygala. Genre 94. - CHAMAEBUXUS VVE. (Paraula híbrida, del grec gauaí, a terra, per terra, y llatí buxus, el boix, un boix ajegut, nano, per l'aspecte de la planta.) (1) Flors d'un vermell ferruginós, grans (1'5 cm. de llarg), axilars, solitaries o ge- minades, pedúncols fructifers curts (3-5 mm.), engruixits a l'àpex, sèpal impar, sacciforme a la base, nectarífer, subescariós, els laterals naviculars, vermellosos, ales ovato-cuneiformes, obtuses, sense nervis, apenes més llargues que la corola, carena groguenca, 3-lobada, el lòbul del mitj amb una cresta 7-lobada, filaments estaminals blancs, lliures a l'àpex, estil arquejat, abultat a l'àpex, càpsula tras- ovada, gran (13 X 12 mm.), circuida d'una ala ampla, escotada a l'àpex, amb ner- vis longitudinals sortits y poc anastomosats, llevors elipsoides, comprimides, ne- gres, aril 3-partit, amb els lòbuls laterals més llargs que la meitat de la llevor, geniculato-falciformes y obtusos a l'àpex. Petit arbust glabre, de tronc ajegut, de 15-25 cm., ramificat, nu a la base, fullós a la part superior, fulles herbacies, virido- brillants per la cara superior, les inferiors lanceolato-elíptiques, les superiors lan- ceolato-linears, agudes, reticulades, subpestanyoses y breument peciolades. (1) La formació grega del compost exigiría chamaepyxos, com tenim chamaecissos (hedera), Vegis, no obs- tant, el Fagopyrum Hill., altra formació híbrida, 235 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Poligalacies. G. 94. - Chamaebuxus. 327.: Ch. Vayredee VVE.—Polygala Vay: redee Csta. (VVL., lllustr. Flor. Hisp. pàg. 33, tab. 23). Geografia. — Pirineus Orientals, entre Capsech y Baget, a la vall del Bach, 700 m. (Vay. in Hb. Cad.), Coll de Carreras (Souliél). — Abr.-Juny. N. B. — Aquesta planta es diferencia essencialment del CA. al- pestris Spach referit a Ceret per Lap. y algún altre botànic, per pre- sentar les fulles herbacies y primes en lloc de coriacies, per la forma de les ales y dels pètals: per la càpsula el doble més gran y més am- plament alada, y sobre tot, per la forma singular dels lòbuls laterals de l'aril que en la Alpestris són rectes, aguts y quasi tan llargs com la llevor. Creyem, doncs, no obstant les reserves de Bubani ( Flor, Pyr. III, 282), que és més que una mera varietat. (1) (1) C'est une espèce de premier ordre ( Chodat — dRemarques sur queiques Polygala espagnolsa — Bol. Soc. Arag. — Oct. 1913, Pàg. 154). 236 FLORA DE CATALUNYA Genre 95. - POLYGALA L. (Del grec zoXv, molt, y yóXa llet, perque, segons Dioscorides, es creya que provocava la secreció làctia de la dòna.) (1) Flors blaves, rosades o blanques, petites, generalment en raíms terminals, sè- pals persistents, els tres esterns herbacis, ales petaloides, recorregudes per 1-3-5 nervis, generalment ramificats y anastomosats, corola perigina, carena laciniada, filaments estaminals per lo comú soldats fins a les anteres, poro de les anteres rodó y terminal, càpsula més estretament alada, aril 3-lobat : plantes quasi sempre her- bacies, de fulles alternes y rarament les inferiors oposades. Plantes de rizoma llenyós, flors axilars solitaries o en raims pauciflors, càp- SUla poc d'eens escotadans (ene paral a a o 3285,P. Eupestris. Plantes totalment herbacies, flors en raims multiflors terminals, càpsula ESCOLA ar a ea en RS NEE Et, PORTES cas EN LA i ig 23 Plantes anuals, arrel prima, raím tan llarg com la meitat del tronc o més. 3. Plantes perennes, raím generalment més curt que la meitat del tronc. — 4. Flors molt petites, blanquinoses, amb la carena purpurina, ales amb una faixa verda, fulles caulinars linears, obtuses —. . . . 329. P. éXilis. Flors relativament grans, blanquinoses, amb la carena verda, ales amb tres nervis no anastomosats, fulles caulinars acuminades, 330. P. monspeliaca. Fulles inferiors més petites que les superiors y disposades en rosetó ..— 5. Fulles inferiors més grans que les superiors y disposades en rosetó, bracties generalment més curtes que'l pedicel. . . . . . . . . . , Ó. Fulles inferiors y de les branques estèrils, oposades, raíms a la fi, pseudo la- terals, bracties totes més curtes que'l pedicel, càpsula molt més ampla que lesa IOS EC RS ae 39 ns Bo SCòpillacea. Fulles totes alternes, raíms terminals, bractia del mitj tan llarga com el pe- dicel, o més, càpsula quasi tan ampla com les ales. 332. P. vulgaris. Plantes de gust amarg, bracties bastant persistents, ales amb 3 nervis ape- ESIaMAStOMIOSAlS P ee SS SE samara: Plantes dejoust herbaci, Dractes caduques: l'e paer Se Te Raím llarg, bractia mitjana més llarga que'l pedicel, ales amb 3-5 nervis ramificats y anastomosats .. . . . . . . . . o 334. P. Ccalcarea. Raím curt, espès, bracties molt caduques y totes més curtes que'l pedicel, ales amb 3 nervis, el del mitj simple y els laterals poc ramificats. 335. P. alpina. (1) Crucis flor. Diu Prioc (apud Rolland, Flor. pop. II, 183) que se li va donar aquestnom "from its blossoming in Gang-vveel", ho refereixen a la Polyg. comosa L., al. Rreuzblume. 237 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE 'CIENGCIES Poligalacies. G. 95. - Polygala. 328.: P. rupestris Pourr. (s'ha format del llatí rupes, la roca, per la seva estació). Perenne, de risoma llenyós, del qual surten nombrosos troncs filiformes, de 2-5 dm., foliosos, drets o difusos: fulles Jinear-lanceolades, agudes, un poc revoltes pel marge, glabrescents, flors blanquinoses, amb la carena verda, axilars, solita- ries o en raims pauciflors, bracties molt caduques, més curtes que'l pedicel, ales trasovades, mucro- nades, blanques per les vores, y amb una ampla Jaixa verda central que conté 3 nervis, poc visi- bles y no anastomosats, càpsula trasovada, poc o gens escotada, més llarga y més ampla que les ales, lòbuls de l'aril curts, obtusos y quasi iguals. Geografia. — Roques, parets y llocs pedregosos del litoral, Vallés, Bages, Penadès, Sega- rra et passim. — Camp de Tarragona (NVebb.), Organyà (Dub.). — Mars-Juliol. 329. : P. éXilis DC. (del llatí exilis, prim, delicat, pels seus troncs y arrel prims). Anual, arrel y troncs prims, aquestos de 5-15 centímetres, drets y ramificats, fulles radicals ova- des, les caulinars linears, obtuses, raim fructifer llarg y clar, bracties petites, molt més curtes que'l pedicel, flors blanquinoses, amb la carena purpu- rina, molt petites, ales espatulato-oblongues, ob- tuses, amb una faixa verda que conté un nervi no ramificat, càpsula petita, estretament alada, una vegada més ampla y un poc més curta que les ales, llevors trasovoides, lòbuls de l'aril molt curts. B GRACILLIMA Csta. — Troncs y branques allar- gats, tenuissims, y raims molt clars. Geografia. — Llocs arenosos y humits : comarca de Bages, Castellgalí, vores del Llobregat, r. — Sorrals de Castelldefels, Caldes de Montbuy, de Pons a Castellfu- llit (Csta.), Puigreig, Serrateix, Viver, Casserras, Avió y Espunyola (Puj. C.I), Vich, r. (Masf.l), aprop de Man- lleu, del litoral fins a Tortellà, Pla de Poliger, S. Martí Sasserra (Vay.), Figueras, Crespià, Olot (Tex.), Girona, Organyà (Bub.). Ç La 8 GRACILLIMA Csta. a Castelldefels (Csta.). — Maig- uliol. 330.: P. monspeliaca L. (del llatí Mons y peliacus que com Mons Pessulum significa la ciutat de Montpeller , per haverse tro- vat en terres de la llengua d'Oc). Anual, arrel y tronc prims, aquest dret de 1-3 238 FLORA DE CATALUNYA Poligalacies. G. 95. - Polygala. decímetres, generalment ramificat, fulles linear-lanceolades, acuminades, raim fructifer molt llarg y clar, bracties petites, més curtes que'l pedicel, flors blanqui- noses, amb la carena verda, relativament grans, ales lanceolades, agudes, amb 3 nervis ramificats y no anastomosats, càpsula escotada, amplament alada, tan ampla com les ales, però més curta qu'elles, llevors trasovoides, lòbuls de l'aril molt curts. Geografia. — No escassa als prats de les Torres o Navés, al NO. de Lleida. — Figueras (Sen.l), Pirineus Orient. (Rouy), aprop de Colliure (Gaut.), terra baixa del Aragó (Losc. et P.). — Maig. 331.: P. serpyllacea VVeihe. — P. depres: sa VVend. (per analogia amb alguns adjectius d'aquesta ter- minació, com arundinaceus, s'ha format de serpyl- lum, serpol o salsa de pastor, per la semblansa de les fulles, depressus, baix, pels seus troncs ajeguts). Bienal o quasi perenne, rizoma prim, troncs de ) 6-20 cm., prims, difusos, ajeguts, ramificats, les —Ny A fulles inferiors y les de les branques estèrils, fras- ovades, generalment oposades, les demés alternes —— y oblongo-lanceolades, aumentant de magnitut Polygala serpyllacea. o cap a l'àpex, raim curt y clar, al principi termi- rara dei y nal, però desviat després cap a un costat y en apa- riencia lateral, pel desenrotllo d'una branca, bracties totes més curtes que'l pedicel, flors petites, blavenques o blanquinoses, ales elíptiques, amb 3 nervis T- anastomo- sats, càpsula estretament alada, quasi 7 vegada més ampla que les ales, lòbuls late- rals de l'aril iguals al quart o ters de la llevor. Geografia. — Pastures de les montanyes : Camprodón, Vall de Lló, Vall de Marignac (Bub.), Pirineus Orient., Font-Romeu (Rouy.). — Maig-Set. ce dieta add Era Uehdanl desta etelaps 332.: P. vulgaris L. (per considerarse com la més comuna.) Sinonimia. — Cast. Polígala lechera, hierba de la cría, fr. herbe au lait, laitier commun, angl. common milluvort, al. Rreuzblume. Perenne, rizoma un poc llenyós, troncs débils, de 1-3 dm., ascendents, fulles inferiors petites, elíptiques o bé ovato-oblongues, no disposades en rosetó, les superiors lanceolades, més grans, totes alternes, flors blaves, rosades o blanques, raím terminal, clar, bractia mitjana tan llarga com el pedicel o més, ales ovades o elíptiques, amb 3 ner- vis convergents a l'àpex, molt dividits y anasto- mosats, càpsula amplament alada, més curta que 239 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTTDE CIENCIES Poligalacies. G. 95. - Polygala. les ales y quasi tan ampla com elles, lòbuls laterals de l'aril iguals a la quarta part de la llevor. Subsp. P. ROSEA DUF. — a OCCIDENTALIS VVX. — Raiím llarg y clar, bractia mitjana 2 vegades més llarga que'l pedicel, a la floració, y sobresurtint al botó : per aquets motiu el raím termina en plomall, les bracties laterals, a lo més tan llargues com el pedicel, flors grans, rosades, blaves o blanques, ales amb 3-5 nervis molt anasto- mosats, lòbuls de l'aril iguals a la meitat de la llevor. Subsp. P. ALPESTRIS RcHB. — Raiím curt, espès, bractia mitjana una mica més curta que'l pedicel, flors petites, blaves, ales ovades, amb els nervis poc ramificats y no anastomosats, càpsula molt més ampla que les ales, lòbuls laterals de l'aril iguals a la tercera part de la llevor. Geografia. — Boscos, prats y paratges herbosos : Montseny, S. Hilari, Guilleries, Segalés, al Bergadà, rasos de Peguera, Coll de Jou, Ribas, Nuria. — Camprodón, immediacions de Olot, Sant Joàn les Fonts, la Molina, Coral (Vay.), provincia de Tarragona (NVebb.). —Ju- liol-Agost. La P. ROSEA Duf., d OCCIDENTALIS YVL., comú als boscos y erms del Vallés, Sant Llorenç del Munt, Montseny, desde Gualba, comarca de Bages, r., Lleida, alt Empordà. — Aprop de Berga (Csta.), al Llussanés, Olot, cap a Santa Pau, la Pinya, Besora, Vidrà el passim (Vay.). — Abril-Set. La P. ALPESTRIS Rclib., als rasos de Peguera y Coll de Pal. — Prats elevats del Montseny (Csta.), Capmany, Requesens, Salines, Platraver, Nuria (Vay.), Vall de Lló (Gaut.), pastu- res dels Pirineus (Rouy).—Jul.-Agost. 333.: P. amara L. — a genuina Rouy. — P. austriaca Crantz. (del llatí amarus, amarg, pel gust que té la planta). Perenne, de gust amarg, arrel prima, troncs de 8-20 cm., gruixudets, fulles inferiors trasovades, grans, en rosetó, les caulinars Janceolades, més petites: flors d'un blau pàlit o blanquinós, petites, raims a la fi llarguets y clars, bracties bastant per- sistents y totes elles més curtes que'l pedicel, ales oblongo-trasovades, amb 3 nervis, el del mitj molt més marcat y poc anastomosat a l'àpex, els late- rals poc senyalats, càpsula petita, més llarga y més ampla que les ales: lòbuls laterals de l'aril ape- nes tan llargs com la tercera part de la llevor. Geografia. — Prats humits y turbosos : boscos de castanyers de S. Llorenç dels Cerdans (Compà.), Pirineu Orient. (Rouy), vall del Tech a la Presta (Gaut.), vall d'Eyne, Solana d'Andorra (Bub.). — Maig-Agost. 240 FLORA DE CATALUNYA Poligalacies. G. 95. - Polygala. 334.: P. calcarea Schultz. (en llatí calcarius, amb una terminació impropta, de calx, calcis, la cals, pels terrenos aon prefe- rentment viu). Sinonimia. — Poligala, herba prima, cast. leche- ra amarga, hierba de la tos. Perenne, de gust herbaci, rizoma dur, troncs abundants, filiformes, llargs, ajeguts, nusos infe- riorment, y a continuació varies fulles grans, tras- ovades, agrupades en fals rosetó, de la axila de les quals surten 7-8 branques floriferes, dretes, amb fulles linears, alternes, raim llarg, clar, bractia del mitj més llarga que'l pedicel, flors blaves, ales amb 3-5 nervis ramificats y anastomosats, càpsu- la amplament alada, més curta y més ampla que les ales, lòbuls laterals de l'aril iguals a la meitat de la llevor. Geografia. — Boscos y pastures de terrenos caliços : abundant a la zona imitja, rara al Vallés, exceptuant la cordillera superior, al Penadès, Bages, Lleida, Berga, Ribas y Queralps. ss Prats de Rey (Puigg.), Vich (Masf.), Vall d'Eyne (Gaut.), Girona, Cardona, Esterri, Vall de Aràn, Port de Pallars, Castanesa (Bub.). — Abril-Oct. 335.: P. alpina Perr. et Song. — P. ama: ra, ò alpina DC. (per la seva habitació). Perenne, de gust herbaci, arrel prima, tronc de 2-5 cm., nu a la base, y seguidament un roseló de fulles trasovato-oblongues, eix central terminat per una branca estèril, branques axilars floriferes a l'àpex y folioses fins a la base del raím, que és curt y espés, bracties molt caduques y més curtes que'l pedicel, flors d'un blanc clar, ales amb 3 ner- vis, el del mitj ordinariament simple y els laterals poc ramificats, càpsules una vegada més amples que les ales y poc més curtes qu'elles, lòbuls late- rals de l'aril iguals al ters de la llevor. Geografia. — Pastures de les altes montanyes : Talaixà, FabertP (Vay.): valls de Prats- Balaguer y Eyne (Gaut.). — Juny-Agost. N. B. — Una planta recullida per Llenas al Port de Benasque, concorda amb el gravat de Coste: però la falta del fruit no'ns permet donar una opinió definitiva. 241 31 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 137 — FRANQUENIACIES SAINT:HIL. (Pren nom de l'únic género que conté : Franhenia.) Flors hermafrodites, regulars, purpurines, disposades en cimes dicotòmiques, fulloses, calze persistent, gamosèpal, tubulós, 4-5-fit, corola de 4-5 pètals llarga- ment unguiculats, 4-6 estams: estil filiforme, 3-4-fit, fruit càpsula unilocular, 2-4- valva: llevors nombroses, ascendents, herbes de troncs ramificats, ajeguts, de fulles enteres, oposades o verticilades, sense estípules. Genre 96. - FRANRENIA L. (Dedicat per Linneus a Joàn Franfenius, metge suec del sigle xvii.) (1) Plantes anuals, fulles trasovades, planes, pulverulentes pel revers, pètals escotats, més curts que'l calze . . . . . — 336. Fr. pulverulenta. ui Plantes perennes, fulles linears, revoltes pel marge, pestanyoses a la base, . o pètals denticulats, tan llargs com el calze. . . 337. Fr. hirsuta. 336. : Fr. pulverulenta L. (del llatí pulverulentus, ple de pols, per la que re- cubreix el tronc y fulles). Anual, arrel prima, tronc molt ramificat, pulve- rulent, ajegut y estès en cercle, fulles petites, pla- nes, trasovades, truncades o subescotades a l'àpex, pulverulentes pel revers y breument peciolades, flors petites, d'un violat pàlit. sentades, en cimes dicotòmiques fulloses, calze glabrescent, prismà- tico-pentagonal, d'angles obtusos, pètals ordina- riament escotats, molt més curts que'l calze. y CoRYMBOSA VVE. — Flors densament cimoso— corimboses, troncs curts y suberectes. Geografia. — Arenals marítims y terrenos salobrencs : litoral de Barcelona: Castelldefels, Garraf, Sitges el alibi, voltants de Lleida y Pla de l'Urgell. — Salines de Car- dona (Bub., Llen.l), Estartit, les Medes (Vay.). La y coRyMBosA VVX., a Portlligat y a Cadaqués. — Abril-Setembre. 337.: Fr. hirsuta L. (del llatí hirsutus, pelut, alusió als pèls de les fu- lles y calze). Perenne, rizoma gruixut, tronc subllenyós, ra— mificat, ajegut: fulles linears, petites, revoltes pe: marge, subcarnoses, sentades, pestanyoses a la ba- se, flors petites, violacies, o blanquinoses, en glo- (1) Fou professor de Botànica a Upsala y qui primer va enumerar les plantes de Suecia, 16382 FLORA DE CATALUNYA Franqueniacies. G. 96. - Frantenia. meruls terminals, calze prismàtico-tetra-pentagonal y glabrescent o hèspit, pètals denticulats, fan llargs com el calxe : planta polimorfa. a LAEVIS Boiss. — Fulles molt curtament pestanyoses a la base j calze glabrescent, pètals rosats o violats. 8 INTERMEDIA Boiss. — Fulles llargament pestanyoses a la base, calze piloso— hispit, pèls blancs, pètals rosats o blanquinosos. Geografia. — Litoral del Mediterrani : la d LAEVIS Boiss., a les costes de Garraf. — Sili- vella (Joverl), Viladecans (Csta.). La 8 iNTERMEDIA Boiss., a la Escala, golf de Rosas, Cap de Creus, a la Sernella de Culip. — Empuries (Llen.t), Tarragona (Senn.l). — Maig-Set. 243 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 14. - CARIOFILIES juss. (Del greco-llatí caryophyllon, o caryophyllum, alteració del àrabe garunfel, el clau d'es- pecia, per la semblansa de la seva olor amb la del clavell comú o DIANTHUS CARYOPHYL- LUS L.). (1) Flors hermafrodites, rares vegades dioiques, regulars, vermelloses, blanques, verdoses o groguenques, calze y corola pentàmers y alguna vegada tetràmers, sè— pals lliures o soldats inferiorment en tubo, generalment persistents, pètals ungui- culats (corola aclavellada), rarament abortats y de vegades apendiculats a la base del llim, formant una corónuda a la garganta de la corola, estams en doble nombre que'ls pètals (diplostemons) (poques vegades en nombre igual) y bisseriats, els opo- sitipètals per lo comú soldats amb la base de l'ungla dels pètals, 2-5 estils, fruit càpsula unilocular, per abortament dels envans, o incompletament multilocular, denticida, amb igual o doble nombre de valves que de estils, raríssimament fruit bacciforme. Herbes de troncs dicotòmics, fulles simples, oposades, sentades, en- teres, sense estípules o molt escepcionalment amb estípules escarioses. Calze gamosèpal, pètals llargament unguiculats, ovari ordinariament EStiDIta tea ge SN AS LE ID SCI ES: j Calze polisèpal, pètals breument unguiculats, ovari sentat, Tribu 2." Alsinies. Tribu 1. — SILENIES G. et G. x Calze amb nervis a la comissura dels sèpals, 3-5 estils. —. . a. Calzemsense menvis CopussuralS: Les ts eta ae ee té 8. ( Fruit bacciforme, pètals bífits, apendiculats, 3 estils 97. Cucúbalus. l EHE CAPS GIA Dc ss ee ee ee lEat Clar Non calrC AS 81 Nombre de valves igual al de estils, 5 estils plumosos....—. . 4. Nombre de valves doble del de estils... . . . . . . Ja Càpsula multilocular, loculicida, valves oposades als sèpals, llevors 4 EUDEICUIOSES a 0. de i gatet or bieda Ms ats OO: VESG ARA. Gapsula unilocular, Septicida.. qe a a Es a 5. Calze 5-fit, valves alternants amb els sèpals, llevors anguloses, 5 102. Agrostemma. Calze 5-dentat, valves oposades als sèpals.. ..—. —. . . . . 6. (1) El genre Caryophylius es una mirtacia: els seus botons florals o poncelles constitueixen el clau d'es- pecia. 244 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. T. 1." - Silenies. Llevors tuberculoses, sostingudes per un funicle llarg, ungla dels Do ea rei den id ana alta Es di ae Lo OE, LyChnis. Llevors llises, sentades, ungla dels pètals cuneiforme, 103. Petrocoptis. i Càpsula trilocular a la base, loculicida, 3 estils. . . . 98. Silene. 7 ( Càpsula unilocular, septicida, 5 estils .. . . . — 99. Melandrium. g Llevors reniformes, tuberculoses, llombrígol lateral... —. . 9. l Llevors escutiformes, apiculades, llombrígol facial... . . II. ( Calze cilíndric, pètals apendiculats, d'ungla alada, càpsula dehiscent, 9 per A dents curtes), s- EI OA Saponaria. Calze pentagonal, pètals no Rin c nas al Ma EI aa IOS 1 ll, FNmh— a — a L Valves de la càpsula en nombre doble dels estils Ungla dels pètals alada, càpsula dehiscent, per 4 dents curtes, 105. Vaccaria. Ungla dels pètals àptera, càpsula dehiscent, per 4 valves, 106. Gypsophila. Calze sense calícul, tubulós, amb 16 nervis, llombrígol excèntric, 109. Velezia. Galacamb calicul, Nombrigol central eL 2, Calze cilíndric, amb calícul herbaci y molts nervis paralels, 108. Dianthus. Calze pentagonal, escarioso-membranós, amb calícul escariós, 107. Túnica. Tribu 2." — ALSINIES G. et G. GES Cas CIEStIpUIESt, re a ge a a la Era 2. EO eSi ama D EStIDUIES ESCArIOSLS a a Me Es te DE, Valves de la càpsula enteres de Ratera Na cars i Valves de la càpsula bífides, en igual nombre qu ls estils . Valves de la càpsula en igual nombre qu'els estils . Flors tetràmeres . NC SN Flors pentàmeres . 2 estils, càpsula 2-valva, llevors trasovades, tuberculoses. 110. Buffonia. 4 estils, càpsula 4-valva, llevors reniformes, d'esquena acanalada, DIT, Sagina. 245 PUBLICACIONS:DE ElINSTITUTGDE GIENCIES Cariofilies. T. 2." -—Alsinies. 5 estils, valves de la càpsula oposades als sèpals. . 112. Spergella. 64 3-5 estils, valves de la càpsula alternant amb els sèpals o en nombre Menor AD ES ed d'im tat A Da El ae. XS AlSIne, Llevors amb carúncula al llombrígol, llises o puntejades, 3, rara— 7 (Ent 20 d'ESUISS SS LU RR CES En MA A Morir cia. Llevors sense carúncula, tuberculoses, 3 estils... —. . . . 8. Pètals enters o tridentats, flors en umbela.. . . —117. Holosteum. i Pètals bífits o bipartits, flors no umbelades .. . . 116. Stellaria. Pètals enters o escotats, generalment 3 estils... . 115. Arenaria. l Pétals bífits o bipartits, generalment 5 estils... . . . IO. Pètals bífits, càpsula cilíndrica o cònica, recta o encorvada, dehis- cent per un nombre de dents doble del de estils . 118. Cerastium. Pètals bipartits, càpsula ovoido-pentagonal, dehiscent per 5 valves fondament bidentades —. . . . . . . . 0 I19. Malachium. IO 120. Spergula. 3 estils, 3 valves que arriven a la base alternant amb els sèpals, 121 Spergularia. / X 5 estils, 5 valves que no arriven a la base, oposades als sèpals, II X 246 PLORA DE CATALUNYA Genre 97. - CUCUBALUS L. (Corrupció del llatí cacabulus, diminutiu de cacabus, derivat del grec, que significa cal— dera, es a dir caldereta, aludint a la forma del calze.) (1) Flors d'un blanc verdós, penjants, en cimes dicotòmiques, fulloses y clares, calze acampanat, obert, 5-fit, lòbuls lanceolats, amb nervis comissurals, 5 pètals bifits, apendiculats, formant els apèndices una corónula, ungla cuneitorme, àptera, to estams, 3 estils, fruit bacciforme, globulós, estipitat, a la fi negre y lluent, lle- vors reniformes, xagrinades, herbes perennes, pubescents, tronc de 2-4 dm., difús o ascendent, trencadiç, fulles ovades, breument peciolades, agudes o mucronades, bracties foliacies. 338. : C. bacifer L. (del llatí bacifer, ap. sin. bacciferus, compost de bacca o baca, y fero, portar: fent referencia a la classe de fruit que porta). 2) Sinonimia. — Cast. purga cabras, oreja de veci- no, pamplina de bayas, /r. coulichon, angl. blad- der campion, berry bearing campion. Geografia. — Boscos, torrenteres y bardisses : Va- llés, r., abondant a la Cerdanya, Olot, cap a Cudera. — Vich y Roda (Salv.l, Masf.l), Sant Joàn les Fonts (Vay.), confluencia de la riera d'Osor amb el Ter (Cod.). — Abril-Setembre. (1) Es poc verosímil que provingui, com s'ha dit, de xaxóc, dolent, y BaXXo, llensar, això és, planta que dèu llensarse per dolenta, ni que derivi de la forma grega xovxovBaloc que usa Plini com asinónima de stric- nos, y que interpreten per mala llevor, per ser la bacca venenosa com la de certes solanacies. (2) Conforme al tex de Plini, nat, 16,50 ex omnibus sola bacifera taxus. 247 PUBLICACIONS IDE L'INSTIDUTDE CIENCIES Genre 98. - SILÉNE L. (Del greco-llatí £enxivn, femení de Eeiinvóz, qu'és el nom del didot y mestre de Bacchus, representat com un borratxo y ple de baba, diuen que és per la viscositat que presenten algu- nes especies que per xò són insectívores.) (1) Flors blanques, vermelloses o verdoses, en cimes bipares o unipares, rares vega- des solitaries, calze 5-dentat, amb nervis comissurals, 5 pètals freguentment apendiculats a la garganta, formant una corónula a la corola, de prefloració imbri- cativa o torçada, d'ungla cuneiforme, 10 estams, 3 estils, fruit càpsula 3-locular a la base, sostinguda per una columneta (tecafor o carpofor), de dehiscencia locu- licida, per medi de 6 dents -- profondes, llevors quasi sempre reniformes. Pètals de prefloració imbricativa, calze vesiculós, amb 20 nervis desiguals, i rEtCUlat ae dE Ra RI GS Up aa El nals iagOvovinaata. / Pètals de prefloració torçada, calze amb 10 nervis o amb 30, y aleshores CODICIY VESICUIOStA era Rei aa MA e Vial i CIS UE DU PONS LES ES Des I Calze amb 30 nervis iguals, simples, y convergents a l'àpex, cónic, vesi- D'RRCUIOS En Pe pas pa Teia ee dE OE OR Lesalatr a Sat ci Nodu en oci NEEra — (Ealzeramboio nervis, MONVeSICUlÓS Ne RE ma a el Re Me RAÓ ( Pètals bilobats, càpsula ovoido-cónica, curta (6-$ mm.): fulles linear-lanceo- lades, planta pubescent. . . . el ESA OUS CONCA, 3 Pètals enters o escotats, planta g BicciGea: de llarga (1-18 mm.), fu- lles amplament lanceolades, doRE glandulosa. . —341I. S. conoidea. t Flors subsessils o breument pedicelades, en cimes unipares .. —. . . ia: 4 l Flors ostensiblement pedicelades, solitaries o en cimes bípares ... . IO. ( Calze fructífer, no contret a l'àpex : plantes pubescents . —. . . . 6. 5 l Calze fructifer, contret a l'àpex : plantes PElUdeS ea ea 8. I Plantes perennes, cespitoses, calze no umbilicat, pètals bifits, d'ungla auri- 6 culada, blancs per sobre y verts o rosats per sota .. . . 342. S. Ciliata. (EBiuntes ammals, NOICESpICOSES pètals DilODatS Le ee ee ea — Calze umbilicat, pètals rosats per sobre, càpsula globosa, llevors grans, quasi l o orbiculars, acanalades per l'esquena y circuides d'ales ondulades, 343. S. ambigua. 75 Calze no umbilicat, pètals blancs per sobre, càpsula oblonga, llevors petites reniformes, de cares escavades y esquena apenes acanalada, àptera, 344. S. nocturna. (1) HooRèr (British Flora) posa la etimologia : cialov saliva: per la mateixa rahó aduida. 248 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. - Siléne. Calze no venoso-reticulat, dents llargues, agudes, pestanyoses, pètals albo- rosats, petits, enters, filaments estaminals peluts a la base, càpsula ovoide, 345. S. gallica. Calze venoso-reticulat, pètals rosats, bilobats, filaments estaminals, glabres 9. ( Flors subsessils, calze fructifer ovoido-globós, dents alesnades, igualant la tercera part de la càpsula globoso-acuminada, pètals apenes exserts, reunits El CUDO PECES UBBIES La a Lee de Si 946. S:tridentata. 9 Flors breument pedicelades, calze fructífer ovoido-claviforme, dents lanceo- lades, iguals a la quarta part de la càpsula ovoido-punxaguda, pètals fran- cament exserts, ungles lliures. .. . . . . . — 347. S. Cerastioides. Flors solitaries, plantes perennes, cespitoses ..—. . . . . . . . II. Ro EIOrS dISPOSAUES En CIMES DIDATES me NE di a a all se a Da TE a 4 3. CE CI el a alerta a drom eje ss ale 348. S. acaulis. Calze claviforme, blanc o lleugerament rosat, de nervis anastomosats, pètals DU SES ED IAC ES pie dr pg ae ea te ta (del Ta, Calze acampanat, purpurí, de nervis no anastomosats, pètals escotats, plan- II Planta nana, rizoma gruixut, calze rosat a l'àpex, pètals bilobats, tecafor pelut, quasi tan llarg com la càpsula, fulles lanceolato-espatulades, 124 349. S. Borderi. Planta de 1-2 dm., rizoma prim, calze blanc, pètals bipartits, tecafor glabre, tan llarg com la càpsula, fulles linears —. . . . 350. S. Saxifraga. 2 LES BR SELÓ led, Co be de A PEA ea GEN P EL ació ds 3 DE Ser Ones Der a De pea as pais a tus Rat aeg 4 vada TO, OE OS DATA MA COS ECAS ts Mr et ls a Laia qe SR ESE (EimesiiasciouIadeS LIC oUlIarS Metee de ad ce per a et dal ME T6: Flors vermelloses, calze fructifer contret a l'àpex, umbilicat, pètals exserts, apendiculats, ungla auriculada, fulles inferiors ovades 351. S. muscipula. 5 j Flors d'un rosat pàlit, calze fructifer ni contret ni umbilicat, pètals inclosos o nuls, no apendiculats, ungla alada, fulles totes linears 352. S. inaperta. ( Calze no umbilicat, càpsula més llarga que'l tecafor. . . . . . . 17. l Calze umbilicat, càpsula més curta que'l tecafor .. . . . . . . . 18. Planta pubérula, calze fructiífer turbinat, no contret a l'àpex, pètals rosats, enters o escotats, càpsula ovoido-cilíndrica, llevors de cares subescavades y planes o convexes per l'esquena... . . . . . 353. S. rubella. Es Planta viscosa, calze fructifer ovoide, contret a l'àpex, pètals blancs, bipar- j tits, càpsula ovoido-acuminada, llevors de cares convexes y estretament acanalades per l'esquena. . . . . . . . 354. S. ramosissima. 249 32 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 98. - Siléne. Planta piloso-viscosa, flors penjants, blanques, en cimes fasciculades, calze fructifer, claviforme, no contret a l'àpex, piloso-glandulós, pètals bífits, 8 fulles carnoses, glanduloses .. . . . . . . . 355. S. nicaeensis. I Planta glabra, flors dretes, vermelloses, en cimes corimbiformes, calze fructiífer tubuloso-claviforme, no contret a l'àpex, glabre, pètals escotats, fulles membranoses, glabres .. . . . . . . 4... 3506. S. Armeria. Flors poc nombroses, en cimes esparramades, regulars, calze fructifer obcó- nic, curt, no contret a l'àpex, pètals blancs o rosats, escotats, càpsula 19 OVOidO:oblongar, d'es as gal seca len als GS RO, CUDOSIXIS: Flors nombroses, en cimes paniculades ..—.. —. . . . se. eo do. 80. Flors penjants a la floració, pètals bífits o bipartits ..—.. . . . . . 2I. 20 Flors dretes ce Pou CE Na i, SE SS PE MR El ee Ra aa Fulles superiors ovato-lanceolades, calze cilíndric, atenuat a la base, pètals bífits, amb l'ungla llargament exserta, càpsula ovoide, tecafor glabre, 6 ve- 21 gades més curt que la càpsula, llevors grisenques. — 358 S. viridifiora. Fulles superiors sublinears, pètals bipartits, amb l'ungla poc exserta, tecafor púibescent, levorsineSEes gel ET del Maceleen Meritel ce a De ets Calze cilíndric, umbilicat, de ro-11 mm., càpsula 15-18 mm., oblongo-cónica, quasi una vegada més llarga que'l calze, tecafor g vegades més curt que la càpsula, llevors de cares y esquena quasi planes 359. S. brachypoda. 22 i , Calze claviforme, truncat a la base, de 7-8 mm., càpsula de 8-10 mm., poc més llarga que'l calze, tecafor 3-5 vegades més curt quela càpsula, llevors , o de cares planes y esquena canaliculada . . . . . — 360. S. nutans. ( Calze curt, no contret a l'àpex, flors petites, en fascicles axilars, formant una panotxa llarga y estreta, pètals groguencs, enters, càpsula ovoide, 23 TECaTORQUASIDUl a a Sa Cen SC ee SON OS OLIECS: Calze allargat, contret a l'àpex, pètals blavencs o rosats, bífits o bipartits, Càpsula ovoido cònica pat to tas EA ae, NE ES EA arnes ZA - Panotxa estreta, bracties ovato-lanceolades, escarioses y pestanyoses, tronc EA glabrescent a l'àpex, fulles radicals lanceolades. . . 362. S. Senneni. j Panotxa ampla, bracties linears, densament piloso-pestanyoses, tronc viscós Lc cadàpez, fulles radicals ts espatudadesz, doten aa pletmdel tr pe Gual Ec ( Planta perenne, no estolonifera, troncs plens y poc viscosos a l'àpex, pedi— cels curts, ungla dels pètals inclosa, càpsula tant o més llarga que'l teca- for, levOrs Xagrinades do cies Aena dE MES EO gUSitalICa: llarguets, ungla dels pètals exserta, càpsula més curta que'l tecafor, llevors 5 Planta bienal, estolonifera, troncs fistulosos y viscosíssims a l'àpex, pedicels Enament tgberculoses 4Q 24 4t a CER 364. S. nemoralis. 250 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. - Siléne. 339.:S. inflata Smith. — S. Cucúbalus VVibel. (del llatí inflatus, inflat, aludintse al seu calge ve- siculós.) Sinonimia. — Colitxos, culissos, cuniells, curi- bells, esclafidors: botets, trons (a les Balears), cast. polemonio pratense, collejas, conejera, cas- cabelillo de Canarias, alcanducea, iZ. behen bian- co, bubbolini, crepa terra, angl. inflated Catch- fly, al, schaummohn, leimtraut, Rlatschnelle. Perenne, glabra, glauca, tronc de 2-6 dm., sim- ple, dret, fulles ovades o lanceolades, enteres, agudes o mucronades, les inferiors atenuades a la base, flors blanques o rosades, penjants, en cimes bípares, regulars, clares, bracties escarioses, acuminades, calze vesiculós, elipsoide, un poc umbilicat, amb 20 nervis ramificats y reticulats, dents amples, triangulars, curtes, pètals d'estivació imbricada, bífits, amb 2 geps o escames a la garganta, es- tils engruixits cap a l'àpex, càpsula subglobulosa, 3 vegades més llarga que'l carpo- for glabre, llevors convexes per l'esquena, còncaves per les cares, marcadament tuberculoses, planta polimorfa. Subsp. s. roREI DuF.—Bracties herbacies, pètals amb 2 geps a la base, estils molt engruixits a l'àpex, carpofor apenes més curt que la càpsula. Geografia. — Comú als sembrats y terres arenoses, marges y vores de camins, desde la costa fins al Pirineu. — La Subsp. S. ToREr Duf., als arenals marítims de Cadaqués (Vay.). — Abril-Setembre. 340.: S. COnica L. (format del llatí conus, el cono, per la figura de la càpsula.) Anual, pubescent, tronc de 1-3 dm,, comunment ramificat desde la base, fulles lanceolato-linears, obtusiuscules: bracties herbacies, ovato-acumina- des, /Jors rosades, en cimes bipares, calze fructi- fer molt umbilicat, amb dents llargament acumi- nades, ovoide, vesiculós, pubescent, amb 30 nervis simples, pètals petits, bilobats, apendiculats, càp- sula sentada, ovoido-cònica, curta (6-8 mm.): lle- vors petites, de cares planes, superficialment aca- nalades per l'esquena, grisenques, xagrinades. Geografia. — Terres arenoses próximes als rius o al mar : litoral de Barcelona, Mont- cada, Mollet, vores del Llobregat, aprop de la Puda de Montserrat, Castelló de Empuries. — Cap a Rubí (Salv.), al Penadès (Tex.), provincia de Lleida y de Tarragona (Csta.), Bagur, Torruella, Agullana, Girona (Vay.), vores del Ter (Cod.). — Març-Maig. 251 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 98. - Siléne. 341.:S. conoidea L. (del grec xòvoc, lo mateix que cono, y la termina- ció exdie llatinisada, per la forma de la càpsula.) Sinonimia. — Cast. claveletes de barranco. Anual, pubescent - glandulosa, tronc de 15-35 centímetres, simple o poc ramificat, fulles ampla- ment lanceolades, agudes: flors rosades, en cimes bipares, calze fructifer ovoide y bruscament acu- minat, molt umbilicat, amb dents llargament a/es- nades, pètals grans, enters o escotats, càpsula sen- tada, globuloso-acuminada, llarga (15-18 mm.), llevors petites, de cares planes, estriades, superfi- cialment acanalades per l'esquena. Geografia. — Sembrats y terres cultivades : Castelldefels, voltants de Tarrassa, r. Costes de Barcelona, aprop de Prades y més al S. de la provincia de Tarragona: al Vallés, entre Rubí y Tarrassa (Salv.l), Sallent, Cardona, r. (Pujol C.), Seba (Vay.), Solsona (Bub.), camps de la Cenia (Llen.l), frontera de l' Aragó (Losc. ). — Mars-jJuny. 342.:S. ciliata Pourr. (del llatí ciliatus, de cilium, la cella, aludint al peciol pestanyós.) Perenne, cespitosa, rizoma llenyós, ramificat amb branques terminades en rosetó, y altres en troncs florifers, de 5-20 cm., drets o ascendents: fulles radicals linear-lanceolades, agudes, atenua- des en peciol envainador y pestanyós, les caulinars curtes y separades, flors blanques per sobre y ver- des o rosades per sota, en cima escorpioidea, pau- ci/lora, calze claviforme, no contret a l'àpex ni umbilicat, blanquinós, amb nervis verts, pubes- cents y anastomosats, de dents ovades, obtuses, pètals bifits, apendiculats, d'ungla auriculada, filaments estaminals glabres, càpsula ovoide, te- cafor pubescent, poc més curt que la càpsula: lle- vors amb cares còncaves, planes y tuberculoses per l'esquena. Geografia. — Roques y pastures de les montanyes : comú en llocs pedregosos desde Ribas a Queralps y Nu- ria, Coll de Jou, Puigllansada. — Setcases, Tragurà, Morens, Costabona y la Cerdanya (Vay.), Prats de Mo- lló, Vall d'Eyne, Castanesa, Bielsa ( Bub.). — Juliol- Agost. 343. : S. ambigua Camb. — S. glauca Pourr. —S. piriformis Durieu. (del llatí ambiguus, duptós, per existir algún dup- d te respecte a la seva exacta determinació, glauca, da malr: 5 isitormia, per la forma de pera del fruit.) 252 Cariofilies. G. 98. - Siléne. Anual, pubescent, tronc de 2-3 dm., dret, ramificat desde la base, amb les bran- ques generalment bifurcades, primes, fulles inferiors trasovato-lanceolades, les intermedies lanceolades y les superiors linears, totes agudes, enteríssimes y amb un gros nervi dorsal, flors rosades, per la cara superior y lívides per la inferior, disposades en cimes unipares, generalment geminades, adornades de bracties her- bacies peludes, les inferiors ovato linears, y les superiors subsetacies, purpures- cents, calze fructifer umbilicat. trasovat, de nervis verdosos o purpurascents, anas- tomosats a l'àpex, dents lanceolato-triangulars, pètals bilobats, apendiculats, d'un- ala inclosa, càpsula subglobosa, tan llarga com el tecafor, llevors grosses, quasi orbiculars, acanalades per l'esquena y circuides d'ales ondulades. Geografia. — Cap a càn Tunis, r. (Csta.), cap a Sarrià (Trem.). — Abril-Maig. 344.: S. nocturna L. (del llatí nocturnus, de nit, per obrir les seves flors desde entrada de fosc.) Anual, piloso-glandulosa, tronc de 2-6 dm., dret, T— ramificat a la base, fulles inferiors tras- ovato-espatulades, atenuades en peciol pestanyós:, les superiors lanceolato-linears, flors blanques, per dessobre y lívides per dessota, en cimes unipares, bracties linears, pestanyoses, calze fructifer, no um- bilicat, cilindroide, de nervis anastomosats, amb dents lanceolades, agudes y escarioso-pestanyoses, no contret a l'àpex, pètals estrets, bilobats, apen- diculats, filaments estaminals glabres, càpsula oblonga, tecafor pubescent, 5-6 vegades més curt que la càpsula, llevors reniformes, escavades per les cares y acanalades y tuber- culoses per l'esquena. Geografia. — Terres arenoses àrides : comú desde el litoral fins al Pirineu. — Abril-Juny. 345.: S. gallica L. (0 (del llatí Gallicus, de Fransa, sens dupte per pro- cedir d'allà la planta classificada per Linneus.) o Sinontmia. — Cast. carmentilla. Anual, piloso-glandulosa, tronc de 1-4 dm,, dret o ascendent, simple o ramificat, fulles infe- riors oblongo-espatulades, les superiors linears, agudes, flors blanques, rosades y rarament purpu- rines, en cimes escorpioides, calze fructifer ovoi— de, contret a l'àpex, no umbilicat, blanquinós, amb amples nervis verdosos, no ramificats, piloso-his- pits, de dents llargues y agudes, pètals de llim pe- tit, trasovat, enter o escotat, apendiculats, flaments estaminals, peluts a la base, tecafor molt curt, càp- sula ovoide, llevors molt petites, reniformes, de cares escavades y esquena acanalada. (1) Acomodantnos a una corrent tacitament convinguda, escribim amb minúscula els noms específics pentilicis. 253 FPUGLICACIONS DE L'INSTITUT /BE CIENCUES Cariofilies. G. 98. - Siléne. Geografia. — Paratges arenosos cultivats o incults : Comú desde la costa a Ribas, Que- ralps, les Guilleries et passim. — Empordà (Vay.), Girona, Portvendres (Bub.). — Abr.-Mg. 346.:S. tridentata Desf. — S. rostrata Duf. (del llatí tris, de ter, tres, y dentatus, de dens, den- tis, la dent : que té 3 dents. S'aludeix a les 3 puntes dels pètals (Pet. 3-toothed, ap. Loudon's Encycl. Sp. 6227) (1), rostratus, de rostrum, el bec o pun- ta, per la càpsula llargament acuminada.) Anual, pubérula-escabrosa, tronc de 1-3 dm., dret o ascendent, generalment bifurcat, fulles in- feriors espatulato-lanceolades, les superiors més estretes, sentades, totes iguals, uninerves y pes- : otanyoses a la base, flors rosades, quasi sentades, Silene tridentat i o en cima escorpioide, calze fructifer ovoido-globós, ND cen tar ava d'ac id o n0 UMmbilicat, contret a l'àpex, venoso-reticulat, pe- lut, amb dents alesnades, tan llargues com la tercera part de la càpsula, que es globoso-acuminada, pètals apenes exserts, reunits ep tubo per les ungles, apendi- culats, difits, amb els lòbuls arrodonits a l'àpex, tecafor quasi nul, llevors renifor- mes, grises, de cares escavades y esquena acanalada, estriades transversalment. Geografia.—Alsvoltants de Lleida (Gonz.l, Hb. Cad.), frontera del baix Aragó, frequent a les planures montuoses (Losc.l). — Abril-Maig. el ces Qi ai er 347. S. cerésticides L, — S. coarctata i o Lag. A (per la semblansa amb un cerastium, coarctatus, Vas estret, fent referencia al calçe molt contret a la base y a l'àpex.) Anual, y molt afin de l'anterior, de la qual dife- reix per la seva menor talla, flors més petites, breument, però manifestament pedicelades, calze fructífer ovoido-claviforme, molt contret a la base, ademés de serho a l'àpex, amb les dents lanceo- lades, tan llargues com la quarta part de la càp- sula, que es ovoido-punxaguda, pètals clarament exserts, d'ungles lliures, càpsula 3 vegades més llarga que'l tecafor, llevors negroses. Geografia. — Arenals de càn Tunis, abundant al Prat de Llobregat, sota dels pins de la platja, a Castelldefels. — Montjuich, S. Carlos de la Ràpita (Csta.). — Abril-Maig. (1) Segons VVilltomm (con. pl. I, 51) els pètals són bifits y de lòbuls rodons : petalorum limbus usque ad medium bifidos, lobis oblongis apice rotundatís y aixís se representen en la làmina 36. Afegeix l'A., p. 52: petala tridentata quae Cl. Desfontaines (1823) huic speciet attribuit, numquam vidi. 254 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. — Silène. De ates ial 348.: S. acaulis L. — S. caespitosa Salisb. (acaulis, formació híbrida, del prefix grec a, que és aquí privativa, sense, y el llatícaulis, el tronc, per tenirlo estremadament curt (1), caespitosa, de ces- pes, cespitis, la jJespa o herba menuda y apretada, per presentarse aixís.) Perenne, glabra y cespitosa, rigoma gruixut, d'aon surten troncs molt curts (1-5 cm.), simples, afils o amb un parell de fulletes, fulles en rosetó compacte, linears, agudes, glabres, pestanyoses a la base, flors frequentment dioigues, solitaries, vermelles, calze acampanat, purpurí, de nervis no anastomosats, dents ovato-obtuses, pètals dras- ovats, escotats, apendiculats, d'ungla no auricula- da, càpsula més llarga que'l tecafor pubescent, llevors reniformes, escavades per les cares y obtusament acanalades per la esquena. Geografia. — Pastures, roques y llocs humits de les altes montanyes : comú a Puigllan- sada y als torrents de Nuria. — Setcases (Iserni), Costabona, altures de la Cerdanya (Vay.) y Carençà (Bub.), y a tota la cordillera, inclosos la Maladetta y Port de Caldes (Csta.). — Juny-Agost. 349. : S. Borderi Jord.—S. elegans LinE. —S. campanulata Pers.—S. punctata Bub. (dedicada a Bordère, de Gèdre, esplorador de les altes montanyes del Pirineu central fronterisses, elegans, pel port esbelt de la planta, campanulata, fent referencia a la forma del calze, y punctata, al aspecte de les fulles.) Perenne, molt cespitosa, rigoma gruixut, que produeix rosetons estèrils y troncs florifers, de 6-12 Ccm., drets, simples, glabres a la base, y vis- cosos a la part superior, fulles punctato-papilo- ses, pestanyoses, les inferiors oblongo-espatula- des, llargament atenuades a la base, apiculades, les caulinars linear-lanceolades y poc nombroses, bracties lanceolades, agudes y pestanyoses, flors rosades, solitaries, rarament 2-3 en cima petita, calze claviforme, umbilicat, "— rosat, pubescent, papilós, de nervis anastomosats a l'àpex, dents ovades, obtuses, pètals bilobats, apendiculats, d'ungla no auriculada, càpsula ovoide, tecafor híspit, quasi tan llarg com la càpsula: lle- vors brunes, lleugerament acanalades per l'esquena. Geografia. — Roques de la regió alta dels Pirineus, al Cadí, entre el Pendís y Paradell, als 2.000 m. — Vall d'Eyne (Lap.), sobre Bielsa (Bub.), Pirineu espanyol de Aragó (Csta.). — Jul.-Agost. (1) En grec sería acaulos, de xavNóc, el tronc. 255 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 98. - Siléne, 350.:S. Saxifraga L. (per ser cespitosa y viure a les roques com moltes saxifragues.) Perenng, molt cespitosa, riçoma prim, troncs filiformes, de 1-2 dm., ascendents, glabres o pubes- cents a la base, viscosos a l'àpex, fulles linears, agudes, petites, pestanyoses, flors albo-verdoses per l'anvers y virido-vermelloses pel revers, soli- taries, o rarament geminades, llargament pedun- culades, calze claviforme umbilicat, glabre, blan- quinós, de nervis anastomosats, dents ovades, obtuses, pètals bipartits, apendiculats, càpsula ovoide, quasi tan llarga com el tecafor, que és prim y glabre, llevors reniformes, de cares quasi pla— nes, estriades y esquena superficialment acanalada, ferruginoses. Y viscípuLA Giraud. — Planta marcadament viscosa. h Geografia.—Roques calices de les montanyes : abundant a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, serra del Ubach, Masgranada, aprop d'Ordal, Montseny, Sant Miquel Sulterra, Ber- ga, Nuria. — Olot, Santa Catarina de Torruella, S. Pere de Roda, Rocacorba, el Mont (Vay.), Vich (Masf.), Sadernas, cingles de S. Roch y del Pasteral (Cod.). — La Y VISCIDULA Giraud, a Coll de Jou y a la roca de l'Uró, sobre la font de Tagast. També a Corbera, del propi Bergadà (Senn.l). — Maig-Agost. 35I.: S. muscipula L. (en llatí muscipula, es la ratera, de mus, muris, la rata, y càpere, agafar, però aquí està per mus- cicipula, suprimida una silaba repetida, de musca, la mosca, per ser planta insectivora) (1). Sinonimia. — Cast., mosquera, atrapamoscas, fr., gobe-mouche (attrape-mouche.) Anual, tronc de 2-6 dm., dret, ramificat, glabre a la part inferior y viscós a la superior, fullós y fistulós, fulles inferiors trasovades, obtuses, ate- nuades en peciol, les superiors lanceolades, agu- : o des y sentades, flors vermelles, breument pedice- Silene muscipula. lades, en cimes bipares regulars, calze fructiter RR, o cilíndric, atenuat a la base, umbilicat, contret a l'àpex, glabre, amb els nervis anastomosats, dents lanceolades, agudes, pètals Bi— fits, apendiculats, d'ungla auriculada, exserta, càpsula oblonga, tecafor pubescent, 2-3 vegades més curt que la càpsula, llevors brunes, reniformes, de cares planes. estriades com la esquena, estretament acanalada. B ANGUSTIFOLIA Csta. — Bracties més curtes que les flors, acuminades, fulles totes lanceolato-linears, cuspidades. Geografia. — Vinyes y terres àrides : Tarrassa, Olesa de Montserrat, r. — Provincia de (1) A zoologia tenim el genre muscicapa, atrapamosques, per una semblant raó. 256 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. - Siléne. Lleida y de Tarragona (Csta.), Prats de Rey (Puigg.), camps del pla de Martís, Empordà, fins a Sagaró y Mayà, r. (Vay.), Pont de Montanyana, Conca de Tremp, Empordà (Bub.), Fortianell, Cabanas, Vilarnadal (Sen.). — Maig. La 8 ANGUSTIFOLIA Csta. — y ARVENSIS Losc., a Tarrassa. — A l'Urgell, Segarra y Prio- rat (Csta.). 352.: S. inaperta L. (del llatí inapertus, no obert, pels pètals inclosos o nuls, que no's manifesten.) Anual, tronc de 2-6 dm., dret, ramificat des de la base, puberul a la part inferior y viscós a la su- perior, fulles totes linears, atenuades pels dos caps, apiculades, flors d'un rosa pàlit, dretes, llargament pedicelades, en cimes bipares, for- mant una panotxa ampla y clara, calze fructifer cilíndric, atenuat a la base, ni umbilicat ni contret a l'àpex, blanquinós, amb nervis verdosos, anasto- mosats, glabres, dents ovato-lanceolades, agudes, pètals òlfits, no apendiculats, inclosos o nuls, càpsula oblonga, tecafor glabre, 3 vegades més curt que la càpsula, llevors fosques, reniformes, planes per les cares, estriades, amb una canal estreta y superficial a l'esquena. Geografia. — Llocs pedregosos, àrits : Comú al litoral, al Vallés, Segarra, part de la comarca de Bages, S. Hilari y Guilleries. — Priorat, Urgell (Csta.), Arbucies, Sta. Coloma de Farnés, Vilarnadal, Campmany, la Junquera, Agullana, areny del Fluvià cap a Faràs, Tarragona (Vay.), Cadaqués (Trem.), Figueras, Vilasacra, Llansé, S. Feliu de Guíxols el alibi, Seu d'Urgell (Bub.), vores del Muga (Sen.). — Maig-Set. 353.:S. rubella L. — S. undulata Pourr. (del llatí rubellus, diminutiu de ruber, una mica vermell, pel color de les flors, undulatus de unda, la ona, pel marge de les fulles ondulat.) Anual, pubérula, tronc de 2-5 dm., dret, fistu- lós, ramificat des de la base, fulles inferiors oblon- go-trasovades, un poc atenuades a la base, les su- periors lanceolades, subagudes, amb el marge ondulat, flors rosades, en cimes bípares apanot- xades: bracties ovato-acuminades, calze fructifer turbinat, no umbilicat ni contret a l'àpex, pube- rul, ordinariament purpurí, de nervis solament anastomosats al estrem superior, dents arrodoni- des, obtuses, pestanyoses, pètals trasovato-cunei- formes, enters 0 escotats, apendiculats, d'ungles àpteres, incloses y soldades supe- riorment en tubu, càpsula ovoido-cilindrica, tecafor pubescent, més curt que la càp- sula, llevors reniformes, d'un vermell fosc, escavades per les cares, canaliculades y finament estriades per l'esquena. 257 33 PIUB ETC AC LONNS DEL L'ANS MIT ED EG DE NCINES Cariofilies. G. 98. - Siléne. Geografia. — Sembrats y terres de conreu de la zona inferior y part de la mitjana : Camps del litoral, Mataró, Castelldefels, Sitges, Tarrassa, Manresa, Sallent, S. Martí Sarroca y al- tres llocs del Penadès. — Torruella de Montgrí (Vay.). — Abril-Juny. 354.: S. ramosissima Desf. — S. nicaeen: Sis, var. ramosissima Runze. (superlatiu llatí del ad jetiu ramosus, pel seu tronc molt ramificat.) Anual, arrel cònica, vertical y ramificada, tronc de 1-3 dm., dret, ramosissim, des de la base, si- mulant una planta multicaule, glandulós y viscós, com tota la planta, fulles subcrasses, viscoso-pu- bérules, pestanyoses, obtuses, les inferiors espa- tulades, atenuades en peciol, les superiors, linear- lanceolades, flors blanquinoses per sobre y lívides per sota, en cimes irregulars, pauciflores, bracties ovato-lanceolades, petites, calze fructifer ovoide, contret a l'àpex, no umbilicat, nervis amples, ver- dosos, anastomosats al estrem superior, glandulós-pilós, dents lanceolades, esca- rioses al marge, pètals trasovato-cunei formes, bipartits, apendiculats, d'ungla ala- da, inclosa, càpsula ovoido-acuminada, més llarga que'l tecafor, llevors reniformes, brunes, llises, de cares subconvexes y esquena acanalada. Geografia. — Arenals marítims : Costes de Tarragona y de Salou (Csta.). — Abril-Juliol. 355.:S. nicaeensis All. — S. viscosissima Ten. (del llatí nicaeensis, natural de Niga, per abun- dar en aquesta localitat, viscosissima, de visco- sus, agafallós com el vesc, per la seva viscositat.) Bienal, arrel cònica, tronc de 1-3 dm.,-dret o ascendent, ramificat a la base, pubescent-viscós, com tota la planta, fulles subcrasses, les inferiors trasovato-oblongues, obtuses, atenuades en peciol, les superiors linears, agudes, superiorment re- corvades, flors blanques per l'anvers y verdes o vermelloses pel revers, penjants, en cimes fascicu- lades, apanotxades, bracties ovato-acuminades, calze fructifer claviforme, umbilicat, no contret a l'àpex, pelut, glandulós en els nervis, que estàn anastomosats, dents oblongues, obtuses, pestanyoses, pètals dífits, apendiculats, d'ungla exserta, no auriculada, filaments estaminals glabres, càpsula ovoido-oblonga, tecafor pubescent, tan llarg com la càpsula, llevors reniformes, ferruginoses, planes per les cares y obtusament acanalades per l'esquena. Geografia. — Arenals marítims : Comú a Castelldefels, càn Tunis, Mataró, Caldetas el passim, temontantse a la provincia de Girona, fins a Rosas. — Abril-Set. 258 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. — Siléne. 356. : S. Armeria L. — S. umbellata Gilib. (per la semblansa de la seva inflorescencia amb la d'una Armeria, umbellatus, s'ha format de um- bella, diminutiu de umbra, aludint a la disposició de les flors.) Sinonimia. — Cast., juliana falsa y papamoscas, angl., Vhrift, Lobel's catchfly. Anual, arrel cònica, tronc de 1-4 dm., glauc, glabre, un poc viscós a la part superior y als nu- sos, simple o ramificat, fulles inferiors espatula- des, les superiors ovato-lanceolades, agudes, cor- diformes, amplexicaules, ors vermelles, curtament pedicelades, nombroses, en fascicols o cimes co- rimbiformes, bracties linears, colorades: calze fructífer tubuloso-claviforme, umbilicat, no contret a l'àpex, glabre, vermellós, de nervis anastomosats y dents ovato-rodones, blanques pel marge, pètals escotats, apendiculats, d'ungla inclosa, no auriculada, càpsula oblonga, tecafor alabre, tot lo més tan llarg com la càpsula, llevors negres, planes per les cares y superficial- ment canaliculades per l'esquena. Geografia. — Cultivada y espontània en alguns jardins (Csta.), Prats de Molló, Mont- louis (Lap.), Pirineu català, Vall del Segre (Bub.). — Abril. 357.: S. rupestris L. (s'ha format del llatí rupes, la roca, per la seva estació.) Perenne, rizoma prim, que produeix troncs de 1-3 dm., filiformes, glabres, glaucescents, drets o ascendents, simples o ramificats, fulles inferiors oblongo-espatulades, les superiors oblongo-lanceo- lades, agudes, sentades, flors blanques o rosades, petites, llargament pedicelades, en cimes bípares, amples y clares, bracties foliàcies, ovato-lanceo- lato-acuminades: calze fructífer curt, obcònic, sub- umbilicat, no contret a l'àpex, de nervis no anas- tomosats, dents ovades, obtuses, pètals escotats, apendiculats, d'ungla auriculada, càpsula ovoide, tecafor glabre, 5 vegades més curt que la càpsula, llevors negres, reniformes, molt petites, de cares lleugerament escavades y esquena superficialment acanalada, es- triades. Y MAJOR Rouy. — Planta més robusta, fulles més grans y panotxa més ampla. Geografia. — Roques y pedruscam de les altes montanyes : Parets del Santuari de Nuria: collet de Tosas. — De Setcases a Camprodón (Carból), Motlló, Rocabruna (Vay.), Vall d'A- ràn, Bosost (Compú.l in Hb. Cad.), Port de Salau, Montgarri (Bub.), abundant a tota la vall (Llen.l). — Juny-Agost. La y MAJOR Rouy, a la Vall d'Aràn. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 98. - Siléne. 358. 2 S. viridifiora L. (paraula formada del llatí viridis, color verl, y flos, floris, la for, pel color blanc verdós de les fors.) Perenne, pubescent-glandulosa, tronc de 4-8 dm., robust, nuós, fistulós, dret, simple o ramificat, molt viscós a la part superior, fulles inferiors oblongo-espatulades, llargament atenuades en pe- ciol, agudes, les superiors ovato-lanceolades, acu- minades, totes pubescents y pestanyoses:, flors albido-verdoses, grans, penjants, en cimes apanot- xades, bracties lanceolato-acuminades, molt glan- duloses, calze fructífer ovoide, atenuat a la base, subumbilicat, contret a l'àpex, nervis verts, pubes- cent-glandulosos, anastomosats a l'àpex, dents lanceolades, agudes, pètals bifits, apendiculats, d'ungla llargament exserta, filaments estaminals glabres, càpsula ovoide, gran, tecafor glabre, 6 vegades més curt que la càpsula, llevors grisenques, de cares subescavades y esquena superficialment acanalada. Geografia. — Tarrassa, boscos de la Xuriguera sobre'l Guitart y a la Font de la Cirera, loco unico (Vidit Pau). — Maig-Juny. 359.:S. brachypoda Rouy. — S. parado: Xa Albert. (del grec Bpayúc, Curt, y mode, modóc, peu, per la relativa escassa longitut de les branquetes /lorife- res laterals.) Perenne, rizoma llenyós, tronc de 4-5 dm., gri- senc, pubescent, ramificat, fluixament fullós, vis- cós a l'àpex, fulles primes, blanes, les inferiors espatulades o lanceolades, atenuades en peciol, les superiors subòlinears, flors lívides, penjants, en panotxa fluixa, ramusculs laterals curts, calze ci- líndric, de to-11 mm., umbòilicat, glanduloso-vis- cós, de dents Janceolato agudes, el tructifer oblon- go-clavi forme, apenes contret sota la càpsula, pètals bipartits amb 2 escames lanceolato-agudes a la garganta, d'ungla poc exserla, no auriculada, càpsula grossa (15-18 mm.), oblongo-cònica, quasi una vegada més llarga que'l calxe, tecafor pubescent, Q vegades més curt que la càpsula, llevors negres, reniformes, tuberculoses, quasi planes per les cares y esquena. Geografia. — Llocs pedregosos del Pirineu central : Hospital de Benasque, Pefiablanca (Pau, 1906, in litt.), Montgarri (Llen.). — Jul. Nova per a Espanya. (1) (1) Creu Pau que dèu ser un poc frequent y ha de substituir a la S. nutans L. amb la qual és fàcil confon- drela. 260 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. - Siléne. 360. : S. nutans L. (del llatí nutare, inclinarse, pel tronc florifer cap- baix.) Perenne, rizoma subllenyós, tronc de 2-5 dm., pubescent a la part inferior y viscós a la superior, fistulós, simple o ramificat, capbaix, fulles radi- cals oblongo-espatulades, mucronades, atenuades en peciol pestanyós, les caulinars lanceolades o linears, agudes, flors blanques o rosades, penjants, curtament pedicelades, en cimes irregulars apa- notxades, bracties petites, lanceolades, pestanyo- ses, calze claviforme, truncat a la base, contret a l'àpex, de nervis pubescent-glandulosos, anasto- mosats a l'estremitat superior, dents lanceolades agudes, pètals bipartits, apendiculats, d'ungla inclosa, o apenes exserta, càpsula ovoide, petita, tecafor pubescent, 3-4 vegades més curt que la càpsula, llevors ne- gres, tuberculoses, planes per les cares y acanalades per l'esquena. Geografia. — Boscos, roques y torrenteres : Comú des de la costa al Pirineu. — Maig- Juliol. 361.: S. Otites Sm.—Cucubalus Otites L. (del grec obc, dróc, la orella, per la forma del calxe, acampanat, fès per la creixensa de la càp- sula. 1). Perenne, rizoma gruixut, llenyós, tronc de 2-6 dm., dret, fistulós, pubescent a la base y viscós a la part superior, simple o poc ramificat, fulles infe- riors, agrupades en rosetó, oblongo-espatulades, pubérules, apiculades, atenuades en llarg peciol, les caulinars agudes y separades, flors virido-gro- guenques, petites, dioiques o poligames, dretes, breument pedicelades, en fasciculs axilars. for- mant una panotxa llarga y espiciforme, bracties escarioses, petites, trabades, ovato-alesnades, calze fructifer curt, acampanat, sub-umbilicat, no contret a l'àpex, nervis no anastomo- sats, dents rodones, curtes, pètals linear-oblongs, enters, no apendiculats, càpsula ovoide, exserta, tecafor quasi nul, llevors subreniformes, vermelloses, de cares planes, estriades, acanalades y subalades per l'esquena. Geografia. — Terrenos margosos y àrits : Lleida, al ras de Gardeny, Serra de Canyelles, Verdú y altres llocs de l'Urgell, comarca de Bages. — De Manresa a Cardona (Csta.), Ager, la Cerdanya, Balaguer, Vall d'Aràn, cap a Escunyau (Compdú.1), Ur de la Cerdanya (Gaut.), (1) Probablement otites està per otitis, com odontites (EUPIRASIA ODONTITES L.) es la odontitis ( òdovrimic) de Plini, anàlec a sideritis (ciòmpiTic) del propi autor. Cert és que tenim petasites (neracimic) de Dioscòrides, Yy phragmites, etc,, però abona la nostra opinió el genitiu otitidis usat en les descripcions clàssiques, que no podría venir sino de otitis, 261 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 98. - Siléne. la Segarra, Manresa, Navarcles, Tarruella (Font), Biella (Lap.), abundant a Cipriana de l'Aragó (Losc. y Pardo). — Maig-Juliol. 362.:S. Senneni Pau. (dedicada a Fr. Sennen, autor d'importants tre- balls sobre la flora catalana.) Perenne, rizoma llenyós, napiforme, molt llarg. gruixut (fins a 2 cm. de diàmetre), tronc de 3-6 dm., dret o ascendent, subllenyós, amb nusos pròxims y abultats, ramificat a la base, pubescent y fullós a la part inferior, glabrescent a l'àpex, fulles atenuades pels dos caps, pubérulo-escabro- ses, agudes y serrulato-pestanyoses, les inferiors lanceolades molt més llargues que'ls entrenusos, i È o les superiors linears, flors rosades, breument pe- Silene Senneni i o dicelades, en cimes bípares, apanotxades, bracties dar Cd TO Quato-lanceolades, escarioses y pestanyoses, calze florifer, tubulós, glabre, blanquinós, amb nervis bruneo-verdosos, anastomosats a l'àpex, el fructifer claviforme, umbilicat, contret a l'àpex, dents lanceolades, pestanyoses, ungles dels pètals exsertes, càpsula ovoide, tecafor pubescent, un poc més curt que la càpsula: llevors rotundo-reniformes, fosques, tuberculoses, de cara y esquena quasi planes. Geografia. — Prats del Far, aprop de Figueras y Fortianell (Senn.l). — Ag.-Set. 363.:S. itàlica Pers. (per abundar a Italia y a tota la part sud orien- tal d'Europa.) Vivàç, rizoma no estolonifer, llenyós, que pro— dueix molts troncs foliosos y estèrils formant xes— pa, y troncs florifers de 2-6 dm., plens, pubes— cents a la part inferior y viscosos a la superior, drets o ascendents, rígits, fulles inferiors oblongues o espatulato-lanceolades, atenuades en peciolllarg, estret y pestanyós, les superiors linear-lanceola- des, flors blanques o rosades, curtament pedicela- des, en cima apanotxada pauciflora, bracties her- bacies, linears, pedicels molt curts, calze florifer oblong y el fructifer claviforme, sub-umbilicat, contret a l'àpex, nervis anastomosats, dents ovades, obtuses, blanques pel marge, pètals bifits. no apendiculats, però bigibosos a la garganta, d'ungla inclosa auricu- lada y pestanyosa a la part mitja, càpsula ovoido-oblonga, punxaguda, fan o més llarga que el tecafor, llevors xagrinades, planes per les cares y per l'esquena. Geografia. — Costes y montanyes àrides , Cartoixa de Scala-Dei al Montsant, collet de Sta. Barba aprop d'Horta, al SO. de la provincia de Tarragona (Csta.), sobre Prats de Molló (Vay.): aprop de Barcelona (Runtl ex VVE.), Pirineu Oriental (Rouy). Maig-Setembre. 262 PLORA.DE CATALUNYA Cariofilies. G. 98. - Siléne. 364. : S. crassicaulis VV RX. et Csta.—S. ità: lica Pers. y crassicaulis Burn. et Barb. — vel. subsp. S. nemoralis VValdst. sec. Rouy. (del llatí crassus, gras, y caulis, el tronc, pel seu tronc robust, nemoralis, de nemus, el bosc, per la seva estació silvàtica.) Bienal, estolonifera, tronc de 4-10 dm., robust, fistulós, gruixut a la base, pubescent y molt fullós a la part inferior, viscosissim a la superior, fulles inferiors trasovato-espatulades, mucronades, ate- nuades en peciol envainador, pestanyoses, les su- periors lanceolades o linears, flors b/anques, mit- janament pedicelades, en cimes bipares formant una ampla panotxa, bracties linears, llargues, agu- des, llanoso-pestanyoses, calze claviforme, umbilicat, contret a l'àpex, amb els ner- vis anastomosats, foscos, sobre tot a l'àpex, terminats per dents rodones, amb ample marge blanc, pétals bifits, no apendiculats, d'ungla exserta, auriculada, càp- sula ovoido-oblonga, més curta que'l tecafor, llevors tuberculoses, sub-còncaves per les cares y superficialment acanalades per l'esquena. Geografia. — Boscos y llocs ombrívols de les montanyes : Abundant a Montserrat, Serra de l'Ubach a la Mata, a la font de la Pola, y al peu del Montcau. — A la Pena, aprop de la Espluga de Francolí (Csta.), la Sellera, camí d'Osor (Cod.l), Prats de Molló, Requesens, Rocamajor, al Mont, Rocacorba, Corp (Vay.), al Cadí (Joverl). — Maig-Setembre. 263 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 99. - MELANDRYUM Renhi. (Nom greco-llatí que designava la tunyina salada, modernament aplicat a un grupo de plantes de flors més o menys rosades, que té per tipus el M. silvestre, les compagnons rouges dels francesos.) Plantes dioiques, de flors rosades, calze 5-dentat, quan fructifer inflat, pètals bifits, apendiculats a la garganta, 10 estams, 5 estils, càpsula unilocular, de dehis- cencia septicida, mitjansant 10 dents, a la fi revoltes, llevors reniformes, tuber- culoses, herbes perennes, de talla bastant elevada. ( Flors bastant blanques, oloroses, de antesis vespertina, càpsula gran, llevors blanques, còncaves per l'esquena, plantes glanduloses. 365. M. macrocarpum. Flors rosades inodores, de antesis diurna, càpsula petita, llevors negres, pla- nes per l'esquena, planta pilosa .. . . . . . . — 366. M. silvestre. 365.: M. macrocarpum VVE. — Lychnis macrocarpa Boiss. é: Reut. — Lychnis di oica, aut. hisp. (non L.). (del grec uampóc, gran, yY xapnóc, fruit, per la càp- sula grossa.) Sinonimia.—Cast. albahaca montesina o turca. Tronc de 5-12 dm., dret, robust, fistulós, rami- ficat, pubescent a la part inferior y glandulós a la superior, fulles ovato-lanceolades o lanceolades, agudes, pubescents, pestanyoses, les inferiors grans, atenuades en peciol, flors grans, lleugera- ment rosades o blanques, oloroses, de antesis ves- pertina, en cimes bipares, amb els peduncols alars llargs, bracties foliacies lanceolades, agu- des y pestanyoses, calze tubulòs, el fructifer ovoi- do-subglobós, dents lanceolades, agudes, pètals de llim trasovato-cuneiforme, ungla auriculada, ex- serta, càpsula sentada, grossa, ovoide, llevors blanques, anguloses, còncaves per l'esquena, cu- bertes de tubèrcols obtusos. Geografia. — Torrenteres y paratges herbosos d'una gran part del país : Al Vallés, Ubach, S. Llorenç del Munt el passim, fins al Cadí y Castellar d'en Huch, Ri- bas, Queralps, Guilleríes, Cadaqués.—Castelló, Torrue- lla de Montgrí (Vay.). — Maig-Agost. 366. : M. silvestre Reehl. —Lychnis diur: Melandryum silvestre : ona Sibth. — L. dioica, var. rubra, VVeigel. deia vi edad et (del llatí silvestris, cosa del bosc, per la seva es- tació.) — Sinonimia. — Cast. doble campeón, borbonesa. Tronc de 3-8 dm., dret, fistulós, ramificat, pelut, no glandulós, fulles pubescents, 264 PLORA DE CATALUNYA Cariofilies. . G. 99. - Melandryum. pestanyoses, les inferiors ovato-espatulades, atenuades en llarg peciol, les superiors ovato-agudes, flors rosades, més petites que en la anterior, inodores, de antesis diurna, en cimes bipares, peduncols alars curts, bracties ovato-acuminades, folia- cies y peludes, calze tubulós, el fructifer ovoide, pelut, dents lanceolades, pètals trasovats, d'ungla auriculada, exserta, càpsula ovoido-globulosa, petiteta, sentada, llevors negres, planes per l'esquena, cubertes de tubèrculs subaguts. Geografia. — Boscos humits y vores herboses de torrents de les montanyes : Queralps: Nuria, als salts del Sastre y de l'Aigua.— Paratges ombrívols y montuosos del Montseny, a la Vall d'Aràn, Setcases y Camprodón (Salv.l), Platraver, Espinavell (Vay.), Viella (Llen.l). — Maig-Agost. 265 34 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GIENCIES Genre 100. - VISCARIA Reehl. (Deriva del llatí viscus o viscum, el vesc, per tenir la part superior del tronc glutinosa la principal especie, V. vulgaris.) Flors purpurines o rosades, en glomerul terminal, bracties y calze purpuras- cent, aquest campaniforme, no umbilicat, 5-dentat, amb les dents curtes y rodo— nes, 5 pètals rosats, bilobats, amb 2 petites escames a la garganta, ungla no auricu- lada, ro estams, 5 estils, càpsula ovoide, incompletament 5-locular, de dehiscencia loculicida, mitjansant 5 dents, tecafor glabre, molt més curt que la càpsula, lle- vors reniformes, tuberculoses, planes per les cares, y acanalades per l'esquena. Herbes perennes, cespitoses, troncs de 5-10 cm., simples y glabres, fulles inferiors oblongo-lanceolades, atenuades en peciol, les caulinars poc nombroses, lanceola- des, sentades, totes glabres. 367.: V. alpina G. Don. — Lychnis al: pina L. Geografia. — Boscos y pastures pedregoses de les al- tes montanyes : Altures de Nuria, al peu del Puigmal y Coma d'Eyne,. — Valls d'Eyne (Lap.) y Carençà (Gaut.), Cambradases (Bub.), Setcases, la Molina, la Cerdanya (Vay.), comú a Montgarri y demés altures orientals de la Vall d'Aràn (Llen.t). — Juliol-Agost. 266 EPLORA DE CATALUNYA Genre 101. - LYCHNIS L. (Del greco-llatí Xúgvic, ídos, nom d'una especie, la Coronaria, deriva de Xúyvoc, la llan- tia, per haverse empleat com a ble, les seves fulles cotonoses. ) Flors purpurines o rosades, en cimes bipares, calze 5-dentat, de dents persis— tents, amb 10 nervis, dels quals 5 son comissurals, 5 pètals apendiculats, d'ungla àptera, 10 estams, 5 estils glabres, càpsula unilocular, septicida, de 5 dents oposi- tisèpals, sense tecafor, llevors reniformes, tuberculoses. Dents del calze alesnades, torsades, pètals purpurins, enters, amb 2 escames agudes, planta tomentosa, blanquinosa . . . . 368. L. coronaria. Dents del calze triangulars, no torsades, pètals rosats, 4-laciniats, amb 2 esca- mes bífides, planta glabrescent, verda. . . . — 369. L. Flos:cúculi. 368.: L. coronaria L. (del llatí coronarius, que serveix pera fer corones: aludint a l'ús que en altres èpoques s'en feya.) Sinonimia. — Pessiganassos, cast., rosa de Gre- cia, coronaria purpúrea, candelaria, claveles la- nudos, guantes de reina. Perenne, albido-tomentosa, rizoma llenyós, que produeix troncs estèrils molt fullosos y troncs fèrtils de 4-8 dm., drets, fistulosos, robustos, sim- ples o bifurcats, fulles ovato-oblongues, gruixu- des, les inferiors atenuades en peciol, les caulinars sentades, flors purpurines, grans, llargament pe- duncúlades, pedúncols gruixuts, en cimes bípares, clares y -— irregulars, bracties ovato-acuminades, calze oblong, de nervis desiguals y prominents, de dents linear-alesnades, torsades, pètals enters o denticulats, apendiculats, càpsula oblongo-aguda, sentada, llevors negres y finament tuberculoses. Geografia. — Cultivada, subespontània en algunes localitats de Montsolí y les Guilleríes. — Espontània en alguns llocs del Pirineu oriental (Lap., Rouy), Prats de Molló, La Presta (Gaut.), Roques y paratges pedregosos de la Vall d'Aràn, Montgarri (Bub.), abundant des de Canejàn fins a Vilamós (Llen.l), Esterri (Timb.). — Maig-Juliol. 369. : L. Flos:cúculi L. (per haverse cregut que el cucut escupia al peu d'aquesta planta, mes la supesada saliva es una simple estravasació de la sava produida per les picadures dels hemipters anomenats aphrophorae.) 267 PUBLICACIONS DE ElINSTITUTUDE CGIENGIES Cariofilies. G. 101. - Lychnis. Sinonimia. — Flor del cucut, cast., flor del cuco o cuclillo, fr., fleur de coucou, it., fior del cuculo, al., RucRucEsblume, gauchblume, angl., cuchoofloxver. Vivàç, rizoma estolonifer, amb branques estèrils y bastant fulloses, y troncs fèrtils de 3-6 dm., verts, prims, estriats, fistulosos, híspiduls a la base y un poc viscosos a l'àpex, fulles glabres, agudes, les inferiors oblongo-lanceolades, atenuades en peciol, les caulinars sentades, poc nombroses, lanceolato-linears, flors rosades, llargament pedicelades, en cimes bipares, perfectament regulars, pedicels prims, bracties lanceolato-alesnades, calze acampanat, per lo comú purpurascent, amb nervis desiguals y poc prominents, dents triangular-acuminades, no torsades, pè- tals dividits en 4 lacinies desiguals y divergents, apendiculats, càpsula ovoide, sentada, llevors petites, negres, tuberculoses. Geografia. — Prats humits y vores d'aigua : Gualba, S. Celoni, al Montseny, S. Hilari, les Guilleríes, Olot, Ribas, Queralps, Puigcerdà. — Vidrà (Vay.), Vich, r. (Masf.). — Maig- Agost. 268 FLORA DE CATALUNYA Genre 102. - AGROSTEMMA L. (Del grec àypóc, àypo0, el camp, y oréuua, atoz, la corona, això és, corona del camp, per la bellesa de les seves flors.) Flors violades, grans, solitaries, terminals, llargament pedunculades, calze ovoide, contret a l'àpex, no umbilicat, globulós a la maturitat, amb 10 nervis pro- minents, erissats, fondament 5-fits, divisions linears-foliàcies, molt més llargues que'l tubu y la corola, pètals trasovats, enters o escotats, no apendiculats, d'ungla alada, ro estams, 5 estils pubescents, càpsula ovoide, grossa, sentada, unilocular, septicida, de 5 dents alternisèpals, llevors negres, grosses, anguloso-reniformes, cubertes de tubèrculs cònics, herba anual, piloso-sedosa, tronc de 3-10 dm., ro- bust, fistulós, dret, bifurcat a la part superior, fulles llargues, lanceolato-linears, agudes, sentades. 370.: A. Githago L. — Lychnis Githago Scop. — L. ségetum Lamx. (gith era el nom de les llevors negres y aromàti- ques de la Nigella, a les quals se semblen molt les d'aquesta especie, d'ús culinari entre els romans. Ségetum, de seges, ségetis, dels sembrats, per la seva ordinaria estació.) (1) Sinonimia.—Niella, clavell del blat, clavell d'ase, cast., candelaria, neguilla común, hierba gineta o de git, neguillón, negrilla, /r., nielle, rose des blés, i4., gittaione, rosciola, al., schxvarzEúm- mel, angl., coctle, corn pinx. Geografia. — Comuníssima als sembrats, des dell litoral fins al Pirineu. — Maig - Juny. (1). Gith : s'ha aplicat a tres plantes ben distintes : la Nigella arvensis: la nostra, de que parlem, y el Lolium temulentum, el jull, totes elles dels sembrats, y de propietats tòxiques. 269 PUBLICACIONS BE EINSTITUT DE CEENGCIES Genre 103. - PETROCOPTIS A. Br. (Del grec nérpa, la pedra o la roca, y xónto, tallar, això és, planta que s'enfonza o viu en les roques, aludint a la seva estació.) Flors blanques, en cima bipara, pauciflora, bracties petites, acuminades, de vores escarioses, calze 5-dentat, tubuloso-claviforme, amb 10 nervis poc marcats, 5 d'ells comissurals, 5 pètals cuneiformes, recorvats, enters o escotats, apendiculats, d'ungla àptera, 5 estils glabres, càpsula ovoide, 1-locular, septicida, de 5 dents, opositisèpals, tecafor glabre, un poc més curt que la càpsula, llevors reniformes, negres, brillants, amb un pilot de pèls blancs al llumbrigol: planta perenne, glau- ca, glabra, cespitosa, troncs de 5-15 cm., prims, fràgils, nombrosos, ascendents, nascuts a l'axila de les fulles d'un rosetó central, fulles consistents, les dels rose- tons trasovades, peciolades, les caulinars ovades, agudes, sentades. ST P. pyrenaica A. Br. — 8 hispanica VVE. — Lychnis pyrenaica Berg. (per la seva habitació.) Geografia. — Roques dels Pirineus : Pirin. Orient. (Rouy), cap a Nuria (Colm., Montserrat), Vall d'Eyne (Compy.), Pirin. centrals, roques de la font de l'Esca- lera, cap a Bielsa (Campol), monestir de S. Juan de la Pefia (VVR.), Vall de Benasque (Bub.). — Maig-Agost. FLORA DE CATALUNYA Genre 104. - SAPONARIA L. (Formada aquesta paraula del llatí sapo, saponis, el sabó, tenint en compte que el suc de la planta fa escuma com el sabó.) Flors rosades, en fascículs o glomeruls terminals, calze cilíndric, umbilicat, re- corregut per 15-20 nervis no anastomosats, 5 pètals llargament unguiculats, d'un— gla alada, apendiculats, ro estams, 2 estils, càpsula: 1-locular, dehiscent per 4 dents curtes, llevors reniformes, tuberculoses, de llombrigol lateral, de cares y esquena convexes : herbes perennes. Flors subsessils, en glomerul terminal, rizoma llenyós, fulles consistents. — 2. I $ Flors breument pediculades, en fasciculs terminals, rizoma no llenyós, fu- MES CIM Dra NOS CS VERS Pe RE rn P da PS aa de Ba lia TES , Flors d'un groc pàlit, pètals linears, escotats, quasi sense escames, fulles ra- dicals espatulades, obtuses, 3-nerves, plantes no cespitoses de 2-5 dm., 372. S. bellidifolia. É Flors d'un rosa viu, pètals trasovats, enters, amb escames alesnades, fulles j radicals linears subagudes, 1-nerves, plantes cespitoses, de 5-15 cm., V 373. S. caespitosa. Calze glabre o pubescent, amb dents curtes y acuminades, tronc robust, dret, fulles grans, 3-nerves, ovato-oblongues . . 374. S. officinalis. Calze piloso-glandulós, amb dents llargues y obtuses, tronc feble, ajegut o ascendent, fulles petites, 1-nerves, elíptiques .. . 375. S. ocymoides. 372.:S. bellidifolia Sm. (del llatí bellis, idis, la margaridoya, y folium, fulla, per la semblansa de les fulles.) No cespitosa, rizoma llenyós, troncs de 2-5 dm., drets, rígits, glabres, paucifolis, fulles radicals en rosetó, llargament peciolades, consistents, espatu- lades, obtuses, 3-nerves, flors d'un groc pàlit, en glomérul terminal, calze subcilíndric, un poc pe- lut, dents triangulars, agudes, pestanyoses, pètals linears, escotats o festonats, amb escames molt pe- tites, càpsula oblonga, carpófor curt, llevors reni- formes, tuberculoses. Geografia. — Citada com a rara per Lap. al Pir. cen- tral, posada en dupte per G. et G., ha sigut trovada per Llen. a la Ribera de Ruda, de la 271 PIB LITGA GUON SAD E JLSENS TE DVUREDE CIENCIES Cariofilies. G. 104. - Saponaria. Vall d'Aràn, el 20 de Juliol de 1911, y quasi al mateix temps per Coste aprop de Gavernie (Sen.), Salardú (Souliél) 1913. 373.: S. cespitosa DC. — S. élegans Lap. (del llatí cespes, cespitis, la jespa, l'herba que s'arrenca amb la gleba, per presentarse en mate- tes, éElegans per la seva delicadesa.) Cespitosa, rizoma llenyós, d'aont provenen branques curtes, estèrils, terminades en rosetó, y troncs florifers de 5-15 cm., drets, simples, gla- brescents, amb 1-3 parells de fulles, fulles corià- cies, linears, 1-nerves, carenades, subagudes, la major part en rosetó, flors subsessils, en glomérul terminal, calze cilíndric-oblong, pelut, purpuras- cent, dents lanceolades, agudes, pètals trasovals, enters, escames de la garganta alesnades, filaments estaminals blanquinosos, anteres oblongues, càp- sula oblonga, tecafor molt curt, llevors amb petitíssims tubèrculs. Geografia. — Roques y llocs pedregosos dels alts Pirineus : abundant a Pefablanca (Zett., Bub.), al peu de la Maladetta y Renclusa, r. (Zett., Csta., Pau), Port de Laera (Campol), Vall de Benasque (Bub.), abundant a la vessant meridional del Port de Benasque (Lap.).— Juliol-Agost. 374.:S. officinalis L. (per haverse usat l'arrel contra la ictericia o fel sobreixit.) Sinonimia. — Herba sabonera, sabò de gitano, cast. jabonera, saponaria, hierba lanaria o de ba- taneros, /r. saponaire, herbe au foulon, ital. sa- ponaria, al. Seifentraut, vvaschtraut, angl. soap- vvort. No cespitosa, glabrescent, rizoma estolonifer, troncs de 3-5 dm., drets, robustos, fistulosos, sim- ples o ramificats a l'àpex, fulles grans, 3-nerves, ovato-lanceolades, agudes, les inferiors atenuades en peciol, flors breument pedicelades, grans, en fasciculs terminals formant panotxa, bracties lan- ceolades, acuminades, calze cilíndric, llarg, y quan fructifer, inflat, umbilicat, gla— bre o pubescent, amb dents curtes y acuminades, pètals trasovats, enters o esco- tats, amb escames linears, càpsula oblonga, tecafor gruixut y curt, molt més curt que la càpsula, llevors negres, xagrinades. Geografia. — Llocs herbosos, frescals, marges y torrenteres, desde la costa fins al Pi- rineu, no tant rara com s'ha dit, al litoral, puig abunda a Caldetas. — Seu d'Urgell (Bub.), comú a les valls inferiors del Pirineu Central (Zett.). — Maig-Setembre. 272 PLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 104. - Saponaria 375.: S. ocimoides L. (grec òxyosidic, de Gmuov, l'aufàbrega, amb la terminació -cdia que indica la forma: per la sem- blansa de les seves fulles.) Sinonimia, — Falsa aufàbrega, cast. albahaca, montesina, estrado de los dioses, fr. saponaire basilic, angl. basil-leaved soapvort. No cespitosa, rizoma llenyós, que produeix troncs estèrils y troncs florifers de 2-3 dm., age- guts o ascendents, pubescents a la base y glandu- losos a l'inflorescencia, fulles peliles, r-nerves, elíptiques o bé oblongues, pestanyoses, les inferiors peciolades, flors curtament pedicelades, petitetes, en fasciculs terminals corimbiformes, bracties lanceolato-linears, acuminades, pestanyoses, calze cilíndric, el fructifer turbinat, umbilicat, piloso-glandulós, amb dents llargues y obtuses, pètals trasovats, enters o escotats, amb escames obluses, càpsula ovoide, tecàfor glabre, 4 vegades més curt que la càpsula, llevors petites, xagrinades. Geografia. — Frequent per llocs pedregosos desde'l litoral fins al Pirineu : Vallés, Em- palme, Montseny, Guilleríes, Montserrat, Bages, Bergadà, Ribas, Queralps, Coll de Jou, Castellar d'en Huch. — Tarragona, Olot (Csta., Tex.), Girona, Rocabruna, Ciuret, (Vay.), valls inferiors del Pirineu Central (Zett.).—Maig-Juliol. 273 35 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 105. - VACCARIA Mceench (Ho deriven del llatí vacca, la vaca, per serne la vaca molt gurmanda.) Flors rosades o blanques, llargament pedicelades, en cima bípara, ampla y cla- ra, bracties lanceolato-linears, acuminades, calze ovoido-piramidal, no umbilicat, amb 5 anguls alats a la maturitat, dents triangulars, acuminades, 5 pètals curts, oblongs, sense escames a la garganta, però d'ungla alada, càpsula subbilocular a la base, dehiscent per 4 dents curtes, llevors reniformes, grosses, negres, de llum- brigol lateral, plantes anuals, glabres, glauques, troncs 3-6 dm., drets, robustos, fistulosos, fullosos, ramificats, fulles uninerves, les inferiors oblongues, atenuades a la base. les demés lanceolato-cordiformes, sentades y trabades. 376.4. V. parviflora Mónch. — Saponaria Vaccaria L.—Gypsophila Vaccaria Sibth. (per les flors petites, de parvus, petit.) Sinonimia. — Cast., teta de vaca, fr., saponaire des vaches, if., cetino, mezzettino, angl., cov- basil, cocEle, al. vvilder vvaid, Ruhlraut. Geografia. — Sembrats y terres calcàreo-argiloses de tot el país, desde la costa fins al Pirineu.—Maig-Juliol. 274 FLORA DE GATA L UNYA Genre 106. - GY PSOPHILA L. (Del greco-llatí gypsum, el guix, y l'adjectiu grec pílos, amant, per preferir les terres gui- xenques com estació.) Flors blanques o rosades, petites, nombroses, en cimes bipares, calze pentago- nal, 5-fit, 5 pètals no apendiculats y amb l'ungla àptera, 10 estams, 2 estils, càpsu- la 1-locular, 4-valva: llevors reniformes, tuberculoses, de llumbrigol lateral. ( Plantes anuals pubescents, flors rosades, amb venes purpuries, cimes irre- gulars, clares, bracties herbacies, fulles linears, tronc dret. de 377. G. muralis. Plantes perennes, glabres d- tomentoses, flors blanques o albo-rosades, en CUMESICO DUI ALS CE EN La a a qe rea emet a, a 2. Bracties herbacies, cimes formant ampla panotxa, fulles ovato-lanceolades, subtomentoses per les dugues cares, semiamplexicaules. 2 378. G. tomentosa. Bracties escarioses, cimes formant Zirsus o panotxa estreta, fulles linears, Ac, o o Ec o o a cen llorer Lc DE Mi as Fulles carnoses, obtusiósculo-mucronulades, cimes denses, formant dirsus, lòbuls calicinals no apiculats, anteres grogues . 379. G. hispànica. 3 $ Fulles membranoses, atenuades pels 2 caps, cimes clares, pauciflores, for- mant panotxa estreta, lòbuls calicinals apiculats, anteres purpurines. 380. G. repens. 377.: G. muralis L. (de murus, el mur o paret : per la seva estació.) Anual, arrel cònica, prima, tronc de 10-15 cm., dret, prim, pubescent a la base, ramificat a la meitat superior, fulles /inears, atenuades pels dos caps, flors d'un rosat viu, amb venes purpurines, petites, inclinades, llargament pedicelades, pedi- cels capilars, en cimes irregulars, clares, bracties herbacies, calze acampanat, no umbilicat, lòbuls curts, arrodonits y obtusos, pètals estrets, cunei- formes, truncats o escotats, poc més llargs que'l calze, y poc oberts, càpsula ovoide, obtusa, exser- ta, tecafor curt, llevors petites, aspres. Gypsophila muralis. 275 PUBLICACIONS DE L'INSTITUDBE CIENCIES Cariofilies. G. 106. - Gypsophila. Geografia. — Camps arenosos de la Espanya boreal : Prats de Molló (Lap., Xat.), S. Antón de Galamús (Pourr., ex Bub.).—Juliol-Setembre. 378.: G. tomentosa L., var. llerdensis Sen. et Pau. (se forma del llatí tomentum, la borra, pel to- ment que recobreix les fulles.) Perenne, tronc de 5-6 dm., ascendent, un poc flexuós, ramificat y piloso-glandulós a la part su- perior, fulles ovato-lanceolades, semi-amplexicau- les, subtrinerves y un poc tomentoses per les du- gues cares, flors blanques amb una ratlla verme- llosa, les terminals llargament pedicelades, en cimes regulars, formant una panotxa ampla y di- fusa, bracties herbacies, calze acampanat, glabre, lòbuls fondos, ovats, obtusos, blancs al marge, pètals cuneiformes, escotats, càpsula globosa, sub-sessil, exserta, llevors negroses, de cares subcòncaves, estriades. Geografia. — 'Terres salobrenques de l'Urgell : Prat de Monsoà, aprop de Ibars (Csta., sub G. PERFOLIATA L., 8 TOMENTOSA L.), Sen. l). — Juny-Juliol. 379.: G. hispànica VVE. — G. Struthium ASSo. (hispanicus, espanyol o d'Espanya, per la seva habitació, Struthion, greco-llatí, es el nom de l'herba sabonera, en Plini.) Sinonimta. — T rincola y salats, cast., albada y herbada. Perenne, rizoma llenyós, amb branques tortuo- ses que produeixen troncs cespitosos, de 1-3 dm., geniculato-nodosos, molt ramificats a la part supe- rior, glabres, fulles carnoses, linears, quasi cilín- driques, obtusiuscules y mucronulades, flors blanques, petites, breument pedicelades, en cimes nombroses, espesses, formant tirsus, bracties escarioses, petites, linears, apicula- des, calze acampanat, glabre, de lòbuls oblongs, escotats, de marge blanc, y verts per l'esquena, pètals cuneiformes, anteres grogues, càpsula oblonga, ex- serta, contreta a la boca, llevors pardes, còncaves per l'esquena, amb tubèrculs cònics. Geografia. — Comú als terrenos guixencs y argilosos o salobrencs de la Segarra y de l'Urgell, fins a les Salines de Gerri (Isernl), Castellfullit de Riubregós, Calaf (Salv.l, Pujol C.1), Salines de Cardona (Csta.), Pons. (Bub., sub G. SrRuTHiuM L.). —Juliol- Setembre. 276 EE OR A DE GATALUNYA Cariofilies. G. 106. - Gypsophila. 380. : G. repens L. (del llatí repo, repere, arrastrarse, per ser planta cespitosa y radicant.) Perenne, cespitosa, rizoma gruixut, amb bran- ques generalment radicants, les unes estèrils y molt fulloses, y les altres floriferes, ascendents, de 1-2 dm., glabres, y amb 1-2 parells de fulles, fu- lles membranoses, linears, atenuades pels 2 caps, glabres y glauques, flors blanques, amb venes ro- sades, pedicels filiformes, en cimes pauci/lores, formant panotxa poc estesa, bracties ovato-lan- ceolades, escarioses, petites, calze acampanat, glabre, de lòbuls ob/ongs apiculats, blanc, amb els nervis vermellosos, pètals cuneiformes, truncats o escotats, anteres purpurines, càpsula subglobulosa, obtusa, subsessil, llevors tuber- culoses. Geografia. — Roques y llocs pedregosos de les altes montanyes, Coll de Jou y altres punts del Cadí, d'aont baixa fins a les Adous del Bastareny, Plà de Canella, cap a Puigllansada. — Abundant, desde Castanesa a Bassibé, Sarllé y Benasque, a les valls y ports, Maladetta, al S. de Viella el passim (Csta.), Port de Salau (Bub.), molt abundant a Pefiablanca (Zett.). — Jul.-Ag. 277 PUBLICACIONS IDE. L'INSTITUT'DE CIENCIES Genre 107. - TÚNICA Scop. (Sembla que Túnica, prové, per aféresis, de belónica, en la significació vulgar d'una es- pecie de clavell.) (1) Flors rosades, petites, acompanyades d'un calícul escariós, calze curt, pentago- nal, escariós entre els ànguls, 5-dentat, pètals escotats, tecafor curt, llevors escu- tiformes, apiculades, de llumbrigol facial: herbes de tronc prim y fulles linears. Plantes perennes, flors en cimes unipares, llargament pedicelades, bracties del calícul lanceolades, 1-nerves, mucronades, més curtes que'l calze, pè- tals atenuats en ungla molt més curta que'l llim . 381. T. saxifraga. Plantes anuals, flors en glomérul terminal, bracties del calícul ovades, mul- tinerves, obtuses, més llargues que'l calze, pètals contrets en ungla molt més llarga quel Dim. .. V.L . SU, ie o. .'e o 882.7. proliera: 381.: T. saxifraga Scop. — Gypsophila saxifraga L. — Dianthus saxifragus L. (del llatí saxifragus, que trenca les roques, per la estació de la planta.) Sinonimia. — Clavellina de 5 fulles. Perenne, multicaule, troncs de 1-2 dm., prims, glabres, ascendents o difusos, fulles linear-alesna- des, aspres, dretes o aplicades, les superiors brac— teiformes, flors en cimes unipares, llargament pedi- celades, formant una panotxa ampla y paucifora, calícul de 4 bracties lanceolades, amb un sol nervi, vert y prominent, mucronades, més curtes que'l calze, que resta descubert, calze acampanat, vert als ànguls, y escariós al mitj, dents triangulars, obtuses, pètals oblongo-cuneiformes, quasi una vegada més llargs que'ls sèpals, atenuats en ungla molt més curta que'l llim, càpsula ovoide, llevors petites, negres, cimbiformes (forma de barqueta), estriato-xagrinades. Geografia. — Cultivada y subespontània en alguns jardins de Ribas. — Vall de Carençà, montanyes de Ce- ret (Compy.), Costabona (Lap.), des de Setcases a Mo- rens (Tex., ex Colm.). — Juny-Agost. 382.:T. prolifera Scop. — Dianthus pró: lifer L. (compost de proles, la descendencia, y fero, por- tar, probablement per presentar les flors aglomerades.) (1) Fuchsius apud Dioscor, — Laguna : altres ( Loudon ) diuen que túnica, capa, fa referencia al calícul de les flors. 278 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 107. - Tunica. Anual, tronc de 1-4 dm., dret, glabre, simple o poc ramificat, fulles linears agudes, trabades y breument envainadores, flors poc nombroses, en glomérul ter- minal, calicul format de 2-3 parells de bracties, totalment escarioses, ovades, ob- tuses, amb varis nervis poc marcats, ramificats a l'àpex, més llargues que'l calze, que recubreixen per complert, calze acampanat, vert als ànguls y escariós al mitj, dents curtes, obtuses, membranoses, pètals cuneiformes, apenes més llargs que'ls sèpals, contrets en ungla molt més llarga que'l llim, càpsula elipsoidea, llevors subelíptiques, còncavo-convexes, negres, xagrinades. Rassa T. vELuTiNA Fisch. — Regió mitja del tronc pubescent glandulosa, brac- ties caliculars agudes y generalment mucronades, pètals bífits, llevors cimbifor- mes, amb petits tubèrculs cònics. Geografia. — Comú als camps arenosos y llocs estèrils, desde la costa fins a les altures del Montseny, Guilleríes, Ribas y Queralps. La rassa T. vELUTINA Fisch. — DIANTHUS VELUTINUS Guss., a S. Feliu de Guíxols, Castelló d'Empuries, Figueres (Bub.), Pirin. Orient. (Rouy). — Maig-Set. 279 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 108. - DIANTHUS L. (Paraula composta del genitiu grec Aióz, y úvOoz, es a dir, flor de Jove o Jupiter o divina, per la seva preeminent hermosura.) Flors vermelloses, rosades y rarament blanques, acompanyades d'un calícul herbaci, solitaries o en gloméruls terminals involucrats, calze cilindroide, adornat de nombrosos nervis paralels y acostats, 5-dentat, 5 pètals no apendiculats, d'un— gla llarga y alada, 1o estams, 2 estils filiformes, càpsula 1-locular, de tecafor curt, 4-valva, llevors escutiformes, llumbrigul facial, herbes generalment perennes, de fulles linears o lanceolades, les caulinars trabades y envainadores. Flors en gloméruls terminals involucrats, pètals dentats —.. —.. .. . .. 2. I , Flors solitaries o geminato-ternades, no involucrades, o amb 2 fulles a la Le base A Dracteiformesiui 1n REL AE EA Me deci ns DNS sat is Je NIC: 4. des, veines de les fulles 3-5 vegades més llargues qu'amples, Involucre coriaci, calícul tan llarg com la meitat del calze, bracties arista- 383. D. Carthusianorum. v3 d Involucre herbaci, calícul poc més curt o mes llarg que'l calze, bracties llar- i gamentaristades, veines de les fulles gairebé tan llargues com amples. 3. A l I l Bracties involucerals, dretes, les caliculars lanceolades, peludes, atenuades en llarga arista, calze pelut, de dents alesnades, fulles linears, sentades, 384. D. Armeria. Bracties involucrals molt obertes o reflexes, les caliculars ovades, glabres, contretes en llarga arista, calze glabre, de dents lanceolades, fulles infe— riors lanceolades, breument peciolades . . . . — 385. D. barbatus. Bracties caliculars internes 2-3 veg. més llargues qu'amples, acuminades, 4 eStriadeStenitorarS an IOC Cit atacs Ne Ri ec ee a Bracties caliculars internes amples, curtes, bruscament mucronades, amb estries UnIcament perceptibIestas tà pex es Bracties caliculars tan o mes llargues que la meitat del tubu del calze, am- 5 plament escarioses pel marge, y únicament estriades per l'esquena ..— 6. Bracties caliculars més curtes que la meitat del tubu del calze, estriades en tota la seva amplada o solament a l'esquena... . . . . . . 9. llargament atenuat y terminat per dents molt agudes... —. . . 7. Bracties del calícul marcadament més llargues que la meitat del tubu del Bracties del calícul aproximadament iguals a la meitat del tubu del calze, 60 calze iCUSpidatio mUCrOnat — selec NEN ea EL 280 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 108. - Dianthus. / Calícul format ordinariament per 4 bracties, quasi iguals, oposades, ovato- lanceolades, insensiblement atenuades en arista herbacia, flors solitaries o agrupades en petit nombre, corola laciniada o dentada (1), 7 386. D. Monspessulanus. Calícul format per 6-8 bracties molt desiguals, imbricades, ovato-lanceola- des, atenuades en mugró curt, herbaci, flors solitaries, corola laciniada, i 387. D. Valentinus. Calze llarg, atenuat a l'àpex, dents lanceolades, molt agudes, mucronades, flors frequentment fasciculades, pètals de llim orbicular, barbuts y tacats B 4 ala garganta, tronciramificat. vues desa. LO 4 388. D. Seguieri. Calze curt, cilíndric, dents ovades, cuspidades, pètals de llim trasovat, tronc SI DL CAN a tio 8389. 1D: NOgIECTUS: marge, acuminades, calze pubescent, tulles blanes, planes, linears, curtes, ( Bracties caliculars únicament estriades a l'esquena, amplament escarioses al El ODEUSES SAI Pit les (ME o a te 8990.'D: deltoides: Bracties caliculars estriades per tota la seva amplada, calze glabre, fulles BICICES CA a LS DA DS an tn ae ia To uo LO, ( Flors solitaries, 4 bracties caliculars fluixes, quasi iguals, herbacies, termi- nades per un mugró cartilaginós, agudíssim, calze ovato-atenuat des de la IO base, fulles linears acuminades, subpungents . . 391. D. pungens. Flors frequentment agrupades a l'àpex, 6-10 bracties caliculars apretades, des- iguals, amplament escarioses, calze lanceolato-atenuat des de la base. II. / Flors agrupades a l'àpex dels troncs, 8-10 bracties desiguals, atenuades en mugró agut, erecto-obert, pètals petits, fulles linears, rigidíssimes, corià- Es cies, planes, mútiques, amb 3 nervis molt prominents. 392. D. Costae. Flors solitaries o agrupades a l'àpex, 6-8 bracties desiguals terminades en mugró curt y subpungent, pètals petits O grans, fulles subulato-acutíssi— mes, rígides, quasi seques, canaliculades, 3-nerves. 393. D. attenuatus. desiguals, bruscament contretes en arista curta y aplicada, 4 veg. més CUITESIQUEUICalzers doc A tua ee O 4 D. superbus. al Es fondament laciniats, calze cilíndric, atenuat a l'àpex, bracties molt Ma re: Ves o dd Im a a CADS PER IE RO DRE le P (1) Ja VVE.(Icon. I, 23)inclou, entre altres caràcters menys constants del genre DIANTHUS: natura margi- nis limbi petalorum. Bub. ( Flor. Pyren. II, 102) diu: variare hanc speciem plurimum in Pyrenaeis, novit Bentham, et ego quidem abunde, y cita localitats del Pirineu oriental, aon se trova aquesta especie amb pètals simplement dentats. Les observacions de Bub. han sigut totalment confirmades per Pau, al Pirineu Central. Podem, doncs, concloure amb aquest autor, que l'agrupament o divisió de les especies fundada en els pètals laciniats, dentats o enters, careix de tot valor taxonòmic. ( Pau, Plantas de Huesca, Bol. Soc. Arag. IV, 187, juny-octubre 1905). 281 30 PUBLICACIONS DE EINSTITUT DE CGLENCIUES Cariofilies. G. 108. - Dianthus. / Flors grans, oloroses, agrupades a l'àpex, calze llarg (18-22 mm. sense les dents), cilíndric, subatenuat a l'àpex, dents agudes, 4 bracties caliculars verdes a l'àpex, 4-5 veg. més curtes que'l calze. 395. D. Caryophyllus. Flors petites, inodores, solitaries, calze curt (8-10 mm.), fussiforme, dents obtuses, 4 bracties caliculars verdes a l'esquena, 2-3 veg. més curtes que'l Cabo Pa ESE Es PE a ee Es Dec On a SGA TS BOC ae 383. : D. Carthusianorum L. (llatí cartusianus, de la Cartoixa, dedicat als monjos de Sant Brú, probablement per haverse comparat els pètals barbuts d'aquesta planta a la barba de dits monjos.) (1) Sinonimia. — Clavells boscatans o de gitano, cast., clavellinas montesinas, silvestres o de los cartujos, /r., eillet des chartreux, angl., Carthu- sian pint or carnation, al., Carthàuser-NelRe, it., garofano. Perenne, rizoma llenyós, troncs de 2-40 Cm., tetràgons, simples, glabres, fulles linears, agudes, les caulinars més curtes que'ls entrenusos, amb veines 3-5 veg. més llargues qu'amples, flors pur- purines, en glomerul terminal involucrat, bracties involucrals coriàcies, ovato-lan- ceolades, aristades, ferruginies, estriades, calícul fan llarg com la meitat del calze, format de bracties semblants a les del involucre, calze cilíndric, un poc atenuat a l'àpex, d'un porpra fosc, dents lanceolades, agudes y pestanyoses, pètals tras— ovats, contigus, dentats, peluts a la garganta, càpsula cilíndrica, llevors ovades, negres, apenes tuberculoses. Var. CapEvaLLI Pau. — Planta humil, tronc de 15-25 mm., fulles radicals més curtes y menys acuminades, gloméruls reduits a 1-2-flors. Geografia. — Comú als boscos de les zones mitjana y superior : Montseny, Montsolí, Guilleríes, Ripoll, Ri- bas, Queralps, Olot, Coll-de-Jou, Puigllansada et alibi.— A la Seu d'Urgell, Puigcerdà, Camprodón (Csta.), Tra— gurà, la Cerdanya (Vay.), Areo, conca del Noguera Pa- llaresa (Fontl), port de la Forqueta, Montgarri, (Bub.). La var. CADEVALLI Pau, aprop de Rebost, pujant a Puigllansada. — Juny-Agost. 384: D. Armeria L. (probablement per la semblansa amb les especies del genre Armeria, de les Estaticies.) Bienal, arrel cònica, tronc de 2-5 dm., dret, ri— git, pubescent, simple o ramificat a l'àpex, fulles (1) Semblen confirmarho les antigues denominacions de Caryophyllus barbatus, Viola barbata, y Lychnis monachorum, 282 EE ORAL DLE ETA LUNA Cariofilies. G. 108. - Dianthus. linear-lanceolades, obtuses, peludes, tan llargues com els entrenusos, veina tan llarga com ampla, flors d'un vermell fosc, tacades de blanc, en glomérul terminal involucrat, bracties involucrals herbacies, dretes, linears, tan llargues com les flors, les caliculars més llargues que'l calxe, lanceolades, peludes, atenuades en llar- ga aresta, calze pelut, cilíndric, atenuat, dents alesnades y pestanyoses, pètals oblongs, no contigus, peluts a la garganta, irregularment dentats, càpsula cilíndri- ca, llevors ovades, tuberculoses. Geografia. — Terrenos granítics, pissarrosos y volcànics : Palautordera, Gualba y altres llocs del Montseny, Guilleríes, S. Hilari, Ribas y Queralps. — Olot, Campmany, Canta- llops, Camprodón (Vay.). — Juny-Agost. 385 : D. barbatus L. (de barba, la barba, segurament per les llargues arestes de les bracties involucrals y caliculars que formen com una barba molt perceptible avans de l'antesis.) Sinonimta. — Clavells de pom, cast., minutisa, ciento en rama, claveles barbados, /r., eillet de poète, bouquet parfait, jalousie, ceillet barbet, al., Bartnelle, angl., svveet VVilliam, iZ., violina a mazzetti o di Spagna. Perenne, troncs de 3-5 dm., ascendents, rodons, llisos, glabres, simples o ramificats, fulles ovato- lanceolades, breument peciolades, les caulinars sol- dades a una veina tan llarga com ampla, flors ver- melles, tacades de blanc, en gloméruls involucrats que formen un ample pseudo- capítol, involucre herbaci, bracties esteriors, molt obertes o reflexes, les caulinars ovades, glabres, contretes en llarga aresta que iguala al calze o be'l sobrepassa, calze cilíndric, virido-purpurescent, glabre, dents lanceolades, escarioso-pestanyo- ses, pètals cuneiformes, contigus, dentats, glabres, càpsula oblongo - fusiforme, llevors ovades, negres, xagrinades. Geografia. — Prats y boscos de les regions altes : fre- quentment cultivat. — Pirin. Centr., Artíes, el alibi de la Vall d'Aràn (Csta.), provincia de Lleyda (Gonz.l) regió subalpina, remontantse a la alpina inferior y bai- xant fins a Luchon (Zett., Bub.), Viella (Llen.l), Solana d'Andorra (Bub.), prats montuosos elevats dels Pirineus (Rouy, Costa). — Juliol-Agost. 386. : D. Monspessulanus L. (de Mompeller, per la seva suposada localitat clàssica.) (1) Sinonimia. — Clavells de pastor, cast, clavelli- nas deshiladas. Perenne, rizoma dividit en branques primes, : o radicants, que originen troncs estèrils y altres flo- Dianthus monspessulanus. — i . rífers, de 2-5 dm., ascendents, rodons, simples o (1) Segons Bubani y altres, no's trova a Mompeller ni a la regió de l'olivera. 283 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENGÇIES Cariofilies. G. 108. — Dianthus. poc ramificats a l'àpex, fulles linears, llargament acuminades, blanes, planes, 5-5- nerves, ordinariament més llargues que'ls entrenusos, flors rosades o blanquino- ses, grans, oloroses, solitaries o agrupades per 2-3, no involucrades, calícul format de 4 bracties, rarament de 6, quasi iguals, oposades, lanceolades, insensiblement atenuades en aresta herbacia, aproximadament iguals a la meitat del tubu del cal- ze, calze llarg, cilíndric, atenuat, estirat en tota la seva llargaria, y terminat per unes dents lanceolato-acuminades, pètals generalment laciniats, contigus, pilosos a la garganta, de disc oval, càpsula cilíndrica, llevors ovades, xagrinades, planta polimorfa. Var. múnLTIcEPs (Csta.) Cad. et Pau. — Flors frequentment geminades, bracties atenuades en aresta ampla, calze conoide, tubu de 20-22 mm. pètals atenuats, fulles subrígides, amb el nervi principal prominent. Var. REQUIENI (Gr. et. G.) Cad. et Pau. — Flors generalment solitaries, bracties contretes, en aresta estreta, calze conoide, tubo de 12-15 mm., pètals dentats, fulles subrígides, nervi principal prominent. El nombre de bracties del calícul, tant en el tipus com en les varietats, és de 4 y sols per excepció és de 6. Geografia. — Boscos y pastures seques de les montanyes : comú desde la cordillera supe- rior del Vallés al Pirineu, Montseny, Ribas, la Cerdanya, el alibi. — Rocacorba, Olot, Mont (Vayr.). La var. MULTICEPS (Csta.) Cad. et Pau, en terrenos argilosos àrits de l'Ubach, Sant Llorens del Munt, Montserrat y Berga. — Collbató, Cardona, Viladordis (Csta.), Prats de Rey (Puigg.l), desde Serrateix y Viver a Castellfullit, y desde Mura a Montfalcó, Alujes, et alibi, de la Segarra (Font), Montseny (Sen.). La var. REQUIENI (Gr. et G.) Cad. et Pau, als boscos de Tagast, Bagà, Hospitalet, Coll- de-Jou, Rebost, Puigllansada, Pobla de :Lillet, Castellar de n'Huch y Nuria. — Setcases (Isernl, Carból), montanya de Cassot, aprop de Vilaller, Castanesa, Benuí y Bassibé (Csta.), Coll de la Marrana, Fontlletera, Rocabruna, Molló, Costabona, Tragurà, Requesens, Sa- linas (Vay.), de la Cerdanya a la Vall de Llo (Gaut.). — Juliol-Agost. 387.: D. Valentinus VVE. — D. Broteri Boiss. et Reut. — D. superbus Asso et alior. (non L.) (Valentinus, de Valencia, per la seva habitació clàssica, dedicada a Fèlix Avellar Brotero, A. de la aPhytographia Lusitaniae selectv. 1801.) Vivds, rizoma llenyós, ramificat, amb branques folioso-cespitoses y troncs florifers de 3-4 dm., ro- dons, ramificats, fulles linears, planes, dretes, agudes, 3-nerves, subrígides, les caulinars infe- riors més llargues que'ls entrenusos, les superiors bracteiformes, flors rosades, venoses, solitaries, llargament pedunculades, calícul de 6-8 bracties, molt desiguals, imbricades, ovato-lanceolades, atenuades en mugró curt y herbaci, estriades, albo-escarioses y pestanyoses al marge, tan llargues com la meitat del tubu del calze, calze llarg, atenuat, dents Dianthus Valentinus 284 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 108. - Dianthus. molt agudes y escarioses al marge, pètals /aciniats, trasovats, d'ungla exserta, càp- sula ovoido-cilíndrica: llevors orbiculars alades, llises. Geografia. — Llocs àrits, pedregosos o arenosos : S. Gervasi (Pau in litt.), aprop de Tor- tosa, camí de les Roquetes, no escàs (Csta.), Catalunya occidental, per la part de Calaceite, Beceite y Vallderobles (Losc.). — Jul. 388. : D. Seguierii Vill. (dedicat a Joan Franc. Seguier, A. de aPlantae Veronensess, 1745.) "Perenne, cespitosa, troncs de 2-4 dm., ascen- dents, angulosos, ramificats, fulles linears, planes, acuminades,, 3-nerves, obertes, bastant consis- tents, però no rígides, flors vermelloses, amb un cèrcol purpurí, solitaries, geminades o agrupades en petit número, calicul més llarg que la meitat del tubu del calze, (1) bracties solament estriades a l'esquena, ovato-lanceolades, llargament acumi- nades y amplament escarioses al marge, calze llarg, estriat en tota sa llargaria, atenuat a l'àpex, dents lanceolades, molt agudes, mucronades, pètals dentats, contigus, orbiculars, barbuts y tacats a la garganta, càpsula cilíndrica, llevors grosses, tuberculoses. Geografia. — Boscos y pastures seques de les montanyes : comú a Catalunya, desd'el Va- llés al Pirineu, no escàs a l'Empordà, com als voltants del castell de Figueres. — Boscos de la regió mitja de Girona, Sagaró, Olot, Rocacorba (Vay.), sobre Setcases, Costabona, Tona, Collsuspina, entre Moyà y Vich, Espinelves, Marinyac (Bub). — Juny-Agost. 389.: D. neglectus Lois. — D. alpinus L. B neglectus Lap. (del llatí neglectus, de négligo, fer poc cas d'una cosa, per no haverhi parat prou l'atenció fins ales- hores.) Perenne, densament cespitós, troncs de 3-30cm., glabres, simples y angulosos, fulles estretament li- nears, agudes, quasi planes, escabriúscules al mar- ge, 3-nerves, flors purpurines, bastant grans, soli- taries, y alguna vegada geminades, terminals, bracties caliculars desiguals, les esternes alesna- des, terminades en punta herbacia, patulo-ascen- dent, tan llarga com el calxe o més, les internes ovades, amplament escarioses y en punta més curta, calge curt, cilíndric, estriat per tota la seva llargaria, de dents ovades, cus- (1) Els autors francesos diuen que l'aresta de la bractia calicular iguala al tubu del calze (Coste I, 193). que l'iguala frequentment(Gr. et G. 1, 232), o que apenes és més curta (Rouy IL, 109), mentres que VVE, (Prod. lII, 679) diu que iguala o supera la meitat del calge, y Amo (VI, 274) que iguala al tubu del calze o que es 2-3 veg, més curta qu'ell. Efectivament, en la planta catalana, les bracties caliculars són notoriament bastant més curtes que'l calze fructifer (var. Gautieri Senn.). 285 PUBLICACIONS DE LU'INSTITUTIDE CIENCIES Cariofilies. G. 108. — Diantlius pidades, pètals dentals, no contigus, trasovats, un poc peluts a la garganta, càpsula cilíndrica, llevors suborbiculars, petites, xagrinades. Geografia. — Pastures seques de les altes montanyes : Surroca d'Angasa (Vay.), cingles de Coms y Port de Benasque (Lap.), Costabona, Campnegre, Vall de Eyne (Gaut.). — Ju- liol-Agost. 390. : D. deltoides L. (greco-llatí deltoideus, en forma de delta, A, o triangular, aludint a la forma de la taca pur- purina del pètals.) (1) Perenne, un poc cespitós, troncs de 1-3 dm., as- cendents, rodons, pubescents, ordinariament ra- mificats a la part superior, fulles blanes, linears, planes, obtuses, 3-nerves, amb els nervis laterals dèbils y separats, les caulinars molt més curtes que'ls entrenusos, les superiors agudes, veines molt curtes, flors vermelles, amb un cèrcol pur- purí, petites, solitaries, llargament pedunculades, en cima bipara, -— regular, calícul més curt que la meitat del tubu del calxe, bracties ovato-acumina- des, estriades per l'esquena y amplament escarioses al marge, calze cilíndric, prim, pubescent, estriat per tota la seva longitut, de dents alesnades, no escarioses al marge, frequentment purpurí, pètals dentats, oblongs, no contigus, curts, pilosos a la garganta, amb una faca purpurina triangular a la base, càpsula cilíndrica, llevors ovades, petites, xagrinades. Geografia. — Prats y boscos de la regió pirenenca: comú a Nuria, Puigcerdà y altres llocs fronterissos. — Salines, altures de Camprodón, Nuria y la Cerdanya (Vay.), no escàs als voltants de Luchon, Artiga de Lin, Port de la Picada (Zett.), Portilló, Bielsa (Bub.), Viella (Llen.l). — Jul.-Set. 39I.: D. pungens Gr. et G. — D. serratus Lap. — D. subulatus Timb. (del llatí pungens, de pungere, punxar, subulatus, format de subula, alesna, per les fulles rigido- subpunxentes y alesnades, serratus, de serra, per les dents dels pètals.) Vivàç, cespitós, rizoma gros, llenyós, que pro- dueix branques estèrils fulloses, y altres floriferes de 1-4 dm., primes, glabres y glauques, fulles rí- gides, atenuades des de la base en punta alesnada subpunxenta, flors rosades, llargament peduncu- lades, solitaries o 1-4 al estrem del tronc, calícul de 4 bracties J- obertes, quasi iguals, herbacies, estriades per tota la seva amplada, terminades en mugró cartilaginós, agudissim, qu'arriva a la meitat del tubu del calze, calze cònic, (1) ÒEÀTOEIdOG. 286 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. . G. 108. — Dianthus. estriat per tota la seva longitut, dents lanceolato-acuminades, pètals dentats d'un modo regular, atenuats en ungla tan llarga com el llim, càpsula oblonga, llevors ovato-oblongues, vermelloses. Rassa D. inSíGNITUS Timb. — Rizoma no llenyós, troncs més curts (8-12 cm.), uniflors, fulles més curtes y més rígides, bracties que no passen de la 3." part del tubu del calze, aplicades, calze no atenuat a l'àpex, pètals enters, d'ungla ampla, verdosa, 3 vegades més llarga que'l llim. Geografia. — Boscos y llocs pedregosos : turons próxims a Balaguer, Gerp el alibi, Conca de Tremp, S. Romé, y cap al Pirineu, a Castanesa, etc. (Csta), Salines y montanyes de Ce- ret, Castell de Bellagarda al Portús (Compy.), Prats de Molló, Prades (Timb., Gaut.). La rassa D. iNSÍGNITUS Timb. — D. PUNGENS Zett., a Castanesa y Bassibé (Bub.), abundant als voltants de Benasque (Zett.). — Juny-Juliol. 392.: D. Costae VVE. — D. ciliatus Csta. (dedicat al nostre botànic Costa, ciliatus, de ci— lium, pestanya, per les fulles serrulades.) Perenne, rizoma gros, llenyós, troncs ascen- dents, rodons, de 2-3 dm., simples o ramificats a l'àpex, fulles linears, molt rígides, coriàcies, pla- nes, 3-nerves, mútiques, serrulades, les caulinars més curtes, aplicades, amb els nervis abultats, flors rosades, agrupades a l'àpex dels troncs, 86-70 bracties desiguals, amplament escarioses al marge, atenuades en un mugró agut, erecto-obert, quasi tan llarg com la meitat del calxe, calze lanceolato- atenuat, estriat per tota la llargaria, dents lanceo- lades, mucronulades, escarioses pel marge, pètals dentats, petits, cuneiformes, càpsula exserta, lleyors oblongues, apiculades, sub— estriades, negres. Geografia. — Inmediacions d'Avellanes, cap a Fontdepou y Agulló, y pujant al Mont- sech (Csta.). — Agost. 393. : D. attenuatus Smith.— Rassa D. ca- talaunicus VVE. et Csta. — D. catalaunicus Pourr. (del llatí attenuatus, que's va aprimant: per la forma del calxe, catalàunicus, per la seva habita- ció a Catalunya.) Vivàç, cespitós, subllenyós, rizoma gruixut, del qual surten branques estèrils, fulloses y troncs flo- rífers de 1-3 dm., rodons, glabres y ordinariament ramificats, fulles molt rígides, alesnades, planes, y després de seques, canaliculades, glauques, les caulinars erecto-aplicades, 3-nerves: flors rosades, petites, solitaries, o en corimbus terminals, calícul de 6-8 Bracties, lanceolades, desiguals, aplicades, 287 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. 1 G. 108. - Dianthus. escarioses al marge, atenuades en punta aguda y subpunxenta, calze llarg (24-28 mm.), molt atenuat y quasi clos a l'àpex, dents llargues, lanceolades, agudes, es- carioses al marge, pètals fondament dentats, no contigus, glabres, de llim molt més curt que l'ungla, càpsula cònica, llevors grosses, oblongues, xagrinades. a sCLEROPHYLLUS VV. — Fulles de les branques estèrils molt rígides, rectes, di— varicato-patentes, pètals sublaciniats. 8 sRACHYPHYLLUS VVE.— Fulles de les branques estèrils molt rígides, erecto- obertes, curtes, pètals dentats o incisos. Y LEPTOPHYLLUS VVR. — Fulles de les branques estèrils, llargues, més estretes y menys rígides, pètals inciso-sublaciniats. Geografia. — Roques y costes àrides : Montseny y tota la formació granítico-piçarrosa de les Guilleries, arenals marítims de Blanes, Castell de Figueras, la Cerdanya. — De Mal- grat a Calella (Csta.), la Escala (Tex.), Cadaqués (Trem.), Campmany: Cantallops, la Jun- quera, Agullana, Roda, Rosas, Colliure (Bub.), Susqueda (Cod.l). La a SCLEROPHYLLUS VVR., al cim de S. Miquel Sulterra. — Al litoral, Cadaqués (Trem.l), Soreda (Conill in Hb. Cad.). La 8 BRACHYPHYLLUS VVX., al voltant del Castell de Figueras. La y LEPTOPHYLLUS VV. a Gualba, al peu del Montseny. —Maig-Setembre. 394. : D. superbus L. (del llatí superbus, preciós, magnífic, per la her- mosura de les seves flors, grans y oloroses.) Perenne, tronc de 3-6 dm., dret, glabre, rodó y ramificat a l'àpex, fulles amplament linears, bla- nes, 3-nerves, les caulinars agudes, les inferiors obtusiúscules, flors rosades o blanquinoses, grans, oloroses, solitaries o geminades, formant panotxa, calícul compost de 4 bracties molt desiguals, am- plament ovades, bruscament contretes en aresta curta y aplicada, 4 veg. més curtes que'l calze, calze una mica atenuat a l'àpex, estriat per tota la seva longitut, de dents lanceolato-agudes, pètals no contigus, fondament laciniats, disc oblong, un- gla llargament exserta, càpsula cilíndrica, llevors ovades, xagrinades. Geografia. — Boscos y prats humits : a la falda de Costabona (Compy.), Espinabell, Molló (Vay.), Pirineus (Rouy). — Juny-Agost. 395.: D. Caryophyllus L.—D. longicaulis Ten. (en grec xapvóquMov, el clau de especia, perque la fragancia de les seves flors recorda la d'aquesta mirtacia, longicaulis, de llarg tronc.) Vivàç, rizoma gruixut, llenyós, que produeix branques terminades en rosetó molt fullós y troncs 288 ex Sep a ae ia Pe a LT Pd EE Dpt ple ai ple x ERARADx de la Societat de Biologia, publicats s sota la direcció de: A. Pi SURER. olum I, EC MN P CS Coc ee Da OS RSE der ca ODI054 REMPSA.— Fauna ali eccidid ca de Catalunya, per DEA BOFILL Pocu y J. DE CHfA. i Arxius de l'Institut de Ciencies. Any III. Volum I. — Treballs d'Aerologia de Vestació de dida BEDlicals sota la direcció de — E. FONTSERÉ. Treballs de la Societat de Biologia. Volum H (1914). anit a SECCIÓ FILOLÒGICA Himnes Homèr ies, traducció en vers de JoAN Dei A EL, y text grec amb la tra- — ducció literal de P. Boscu GiMPERA. er EL VO Ne dat apa etal Moreira d'i lie id a da a ei a de aa ee vals 9.ptES. utlletí de Dialectologia Catalana, Pet i N. r. Abril-Decembre 1913). H 5 EI CL CA Ca EET 3. ptes. (N.P 2. Janer-Juny 1914). Sac se Dg da Dl i en DEA SOL Biblioteca sceriptorum gracorum et romanorum cum ibericis versionibus. LL. CORNELIL NrpoTis.— Liber d'excellentibus ducibus exterarum gentium (1). — 1 pta. blioteca Filològica. —— È i L —M, P. PujoL.—Documents en Dulgar dels segles XI, XII Y XIII, procedents delbisbal dada Seu d'Urgell io ie matins do mia ade Sis RO DIES: Mn I. —De. P. BARNILS GioL.— D e Mindàri db AB OS LE a 4 9 — Mh—Diccionari Aguiló. (Lletra A)... . i... . .. dres MN, ad SE Dret PSA, o IV.—M. A. GRIERA.—La Frontera op loapogancsy, 9) Ve CEU A 5 ptes. Es P. i SECCIÓ HISTÒRICO: ARQUEOLÒGICA nuaris de l'Institut d'Estudis Catalans : da ADUATI MOMVIL Lee dr ie i da Ò, ds Sa) En er AR) GRES o 30 ptes. x ET eo Ms RO DE TE Ed ENS Ca es EL ESE E GD dal ED DA Re SS a OR EA PCA CEU Es SAC Or Es MOROS seva as ps DS ECAS POR Da CES 30 Y Pintures Murals Catalanes. OSCICIOS VA IV CORS US La Sea CE mai Ia OC Ara, ges DRRi ci air i. Co LOSDtESs es 1 Monedes Catalanes, per Jon 00 BOTET Y SISÓ. AL a a Pa OCI CRaT ler Da oi ries DI tat vie, LO DIES pl db Aro ie SIN i aa ADG a a aa NDÓs dd cd OMaT ad IC i Sa NT ec CI 2) 9 dl III y darrer AR a ee CEC $P BERaÓ AE LC DA da ta aa 20 Pe 0 lats per l'Historia de la Cultura Catalana Mig- -eval, publicats per A. — Rus8ió v LLUcH. Atacs DR OO a PR de CR de 16 ptes. Ray. GoDAY. Jap I. Precedents: l' anit romana, l'Arquitectura cristiana pre- Que en COMA CIC an i EN da ira ar gen ee ES Aeri 20 ptes. DE XU) P 'Desde'l ei ixa les denrerles del segle CC RE Pd 25 y ME Pe A A AL AA I cia AC AL Es UBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES FLORA DE CATALUNYA JOAN CADEVALL Professor a l'Escola Industrial de Terrassa AB LA COLABORACIÓ DE ANGEL SALLENT Corresponent de la R. Academia Espanyola cen comensat. di lar pea de da El CATA UNYA RS ses dictarse les Normes eta de l Institut d' Estudis BLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 108. - Dianthus. florifers de 3-8 dm., drets, robustos, angulosos, glabres, ramificats a l'àpex, fulles amplament linears, obtusiúscules, subcanaliculades, una mica carenades per la pro- minencia que forma el nervi principal, les superiors agudes, bracteiformes, flors vermelloses, grans, molt oloroses, solitaries o geminades, formant cimes apanot— xades: calícul format per 4 bracties coriàcies, semblants, amplament ovades, estria- des per l'esquena, verdes a l'àpex, subiruncades y mucronades, 4-5 veg. més curtes que'l calze, calze llarg, cilíndric, poc atenuat a l'àpex, estriat per tota la seva lon- gitut, dents lanceolades, agudes, escarioses al marge, pètals dentats, contigus, gla- bres a la garganta, d'ungla un poc exserta, càpsula cilíndrica, llevors ovades, molt xagrinades. Geografia. — Llocs soleyats de Montserrat, no solsament a l'ermita de S. Joàn, aont abunda y li va observar Costa, sinó també a altres indrets de la montanya, y fins més avall del Monastir. — Juny-Juliol. 396. : D. subacaulis Vill. — Rassa D. bra: chyanthus Boiss., sec. Rouy. (del llatí sub, un poc, una mica, y acaulis, sense tronc, pels seus troncs curts, brachyanthus, del grec Bpayúc, Curt, Y úvOoc, flor, això és, de flors curtes.) Perenne, cespitosa, rizoma llenyós, amb bran- ques foliferes terminades en rosetó y troncs flori— fers de 3-30 cm., drets, simples, angulosos, glabres, fulles curtes, rígides, alesnades, canaliculades, escabro-pestanyoses, amb nervi dorsal y parietal prominents, les superiors bracteiformes, flors ro— sades, petites, inodores, solitaries, calícul format per 4 bracties trasovades, estriades per l'esquena, amplament escarioses y breument mucronades, tan llargues com la tercera part del calze, calze de 8$-I0 mm., fusi— forme, fortament estirat, dents sub-lanceolades, escarioses y subagudes, pètals enters o festonats, glabres a la garganta, no contigus, d'ungla inclosa, càpsula cò- nica, llevors ovades, xagrinades. Var. TARRACONENSIS Csta. — Planta més gran en totes ses parts, per lo menys de doble estatura, fulles caulinars més agudes y més llargues, lo mateix que'l calze. Geografía. — Roques y llocs pedregosos àrids, Ceret, S. Antón de Calamús, Requesens, remès per Vayr. sub D. REQUIENI (Bub.), Portvendres (Rouy) y altres localitats del Pirineu Orient., Costabona (Gaut.). La var. TARRACONENSIS Csta., al Montsant y part del Priorat, la Mola (Csta.), Montsech (Compúl), frontera del Baix Aragó y Valencia (Loscosl). — Juny-Agost. 289 37 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Genre 109. - VELEZIA L. (Dedicat a Cristòfol Vélez, company de Loeffing, professor de Botànica al Colegi d'Apo- tecaris de Madrid y A. de la inèdita Flora Matritensis, 1753.) Flors rosades, breument pedunculades, solitaries o geminades als nusos del tronc y de les branques, formant una cima bipara molt irregular, calze llarg, prim, tubulós, pubescent, amb 15 nervis, 5 dents alesnades, sense calícul, 5 pètals bilo- bats, amb 2 escames alesnades a la garganta, 10, rarament 5, estams, 2 estils, càp- sula 1-locular, 4-valva, oligosperma, llevors escutiformes, apiculades, llumbrígol excèntric. Herbes anuals, glanduloso-pubérules, de troncs rígits, de 6-15 cm., sub- dicotòmics: fulles linears, 3-5-nerves y pestanyoses. 397.: V. rígida L. (del llatí rígidus, inflexible, endurit, per la consis- tencia dels troncs.) Geografia. — Garrigues y terres calices àrides: Es- pluga de Francolí (Llenl), Pirin. Orient. (Rouy), Per- pinyà y Narbona (Gr. et G., Bub.). — Juny-Juliol. 290 FE OBRA DE CATALUNYA Genre 110. - BUFFONIA SAUV. (Aixís anomenat per Sauvages en memoria de Buffon.) Flors blanques, petites, en cimes apanotxades, 4 sèpals escariosos, 4 pètals en- ters o escotats, 2-8 estams, 2 estils, càpsula compreso-lenticular, 2-locular, 2-esper- ma, 2-valva: llevors trasovades, tuberculoses, fulles alesnades y trabades. Plantes anuals, sèpals 3-nerves fins a la meitat, pètals diminuts. / Plantes anuals, sèpals 3-nerves fins a la meitat de la seva longitut, pètals diminuts, 2-3 estams, llevors petites, subtuberculoses 398. B. tenuifolia. TE: plantes perennes, sèpals 5-7-nerves, fins aprop de l'àpex, pètals poc més curts que'ls sèpals, 8 estams, llevors grosses, marcadament tuberculoses, 399. B. perennis. 398. : B. tenuifolia L. (del llatí tenuis, prim, delicat, per les seves fulles subfiliformes.) Anual, arrel cònica, prima, tronc de 10-20 cm., dret, prim, pubescent, ramificat des de la base, fulles subfiliformes, alesnades, dilatades y traba— des a la base, 3-nerves, glabres y pestanyoses, erecto-aplicades, més curtes que'ls entrenusos, flors blanquinoses, sostingudes per pedicels des- iguals, escabrosos, disposades en cimes racemifor- mes, formant una panotxa llarga y estreta, sèpals lanceolats, punxaguts, recorreguts fins a la meitat per 3 nervis, amplament escariosos al marge, pè- tals oblongo-elíptics, la meitat més curts que'ls sèpals, estams 2-3, 6 veg. més curts que'l calze, estils més curts que'l ovari, càp- sula ovada, llevors petites, circuides de tubèrculs poc surtits. Geografia. — Camps y terres àrides : Tarrassa, a les vores dels camins, S. Llorens del Munt. -—Inmediacions de Cardona (Csta.), Montserrat (Tex.), Vich (Masf.), cap a Balaguer (Compfi.l), a varies localitats de Bages y del Bergadà (Puj. C.), arenals del Llobregat de Gi- rona, entre Vilarnadal y Cabanas, comú a Ciurana, Bassea, Vilamalla (Vay.), Figueras, Llers (Senn.), Pons, Solsona, Tremp, Vall del Segre, Girona, Rosas (Bub.).— Juny-Agost. 291 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 110. - Buffonia. 399. : B. perennis Pourr. (del llatí perennis, per-annus, que dura alguns anys.) Perenne, rizoma subllenyós, troncs de 1-3 dm., també subllenyosos a la base, drets o ascendents, irregularment ramificats, rodons, glabres, fulles setiformes, dilatades y trabades a la base, 5-ner- ves, breument pestanyoses al marge, les caulinars erecto-aplicades y mes curtes que la meitat dels entrenusos, flors blanguinoses, en cimes bipares irregulars, sèpals ovato - lanceolats, acuminats, amb 5-7 nervis, qu'arriven aprop de l'àpex, estre- tament escariosos al marge, pètals oblongo-elíp- tics, apenes més curts que'ls sèpals, estams 8, la meitat més curts que'l calxe, estils més llargs que'l ovari, càpsula ovada, llevors fortament tuberculoses. Geografia. — Llocs àrids y pedregosos : Nostra Senyora del Mont (Vay.), als voltants de Figueres, Llers, r. r. (Senn.l), Plana del Rosselló (Lap., Gaut.), a la Verge de la Pena, Vila- franca del Conflent (Bub.). — Juny-Agost. 292 FLORA DE CATALUNYA Genre tir. - SAGINA L. (Del llatí sagina, aliment, pera engreixar, nom donat per antífrasis a unes plantes que per la seva petitesa de poc poden servir pera pasturar.) Flors tetràmeres, blanques o verdoses, petites, solitaries, axilars o terminals, sèpals obtusos, pètals enters o poc escotats, frequentment nuls, càpsula dehiscent, per 4 valves, fondes, oposades als sèpals, llevors petites, nombroses, reniformes, xagrinades : herbes petites, primes, perennes o anuals. Plantes perennes, tronc radicant, fulles alesnades, pedúncols encorvats des- près de l'antesis, sèpals estesos a la fructificació, pètals iguals a la meitat I del calze Oms a a re. 4OOL S. DrOCUMDENS: ( / Plantes anuals, tronc dret o ascendent, no radicant, pedúncols drets o sub- CRC OUS OA ene pel jaf apa ia L'on sE IE Menta tal rel la ada er P De / Troncs nascuts a l'axila de les fulles d'un rosetó central, fulles linears, obtu- ses, mútiques o mucronades, pètals lanceolats, iguals als sèpals, semioberts. 2 401. S. marítima. Troncs nascuts del coll de l'arrel, fulles alesnades, aristades, sèpals oberts en creu, durant la fructificació, pètals curts o nuls, . . 402. S. apétala. 400. : S. procumbens L. (del llatí procumbere, ajeure's, pels troncs aje- guts.) Perenne, cespitosa, glabre, troncs de 3-10 cm., ajeguts y ordinariament radicants a la base, que neixen de l'axila de les fulles d'un rosetó central, fulles planes linears, obtusiúscules, mucronades, flors verdoses, pedúncols capilars, encorvats des- prés de l'antesis, y a la fi drets, de 1-2 cm., sèpals ovats, molt oblusos, Sense nervis, estesos en creu durant la fructificació, pètals ovats, la meitat més curts que'l calze, o nuls, càpsula penjant, ovoide, exserta, llevors canaliculades a l'esquena. Geografia. — Boscos y terres arenoses humides : prats de Nuria y parets del Santuari, llocs humits del Montseny, reguerols de Montsolí, les Guilleríes, a la serra del Coll. — De Platraver a Puigsacau (Csta.), Sant Joàn Lesfonts y Lacot, Paní, Puigalt, sobre de Cada- qués: Salines, Coral, Prats de Molló (Vay.), Osor (Cod.l), Colliure (Bub.), Vall de Llo (Gaut.). — Juny-Agost. 293 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 111. - Sagina. iaia acte giri tica unere 401. - S. marítima Don. (per la seva estació litoral.) I Anual, arrel cònica, prima, tronc de 3-8 cm., filiforme, ascendent, glabre, nascut a l'axila de les fulles d'un rosetó central, simple o ramificat, fulles planes, obtuses, mútiques o mucronades, flors blanques, pedúncols capilars, llargs, drets, axilars y terminals, sèpals ovafs, obtusos, semi- oberts després de l'antesis, pètals Janceolats, tan llargs com el calze o nuls, càpsula dreta, ovoide, inclosa, llevors canaliculades per l'esquena. $ ELONGATA G. et G. — Planta molt prima, sense rosetó central, pauciflora, pètals nuls. Geografia. — Platges herboses y humides del litoral: Cadaqués, a Portlligat, litoral del Golf de Rosas. — Cap de Creus, Cap de Campmany, a càn Tunis (Vay.), Montsant (Puj. J.) vores del Mediterrani (Rouy, Gaut.). — Maig-Agost. N. B. — La planta recullida per nosaltres a l'Empordà correspòn a la ò elongata Gr. et G. 402.2 S. apétala L. (grec àneralos, formació grega llatinisada de la privativa à, sense, Y néralov, per tenir els pètals molt petits o nuls.) Anual, troncs de 3-10 cm., ascendents, subpes- tanyosos, simples o ramificats, que surten del coll de l'arrel, fulles alesnades, aristades, sovint pes- tanyoses a la base, flors verdoses, pedúncols drets o molt poc encorvats a l'àpex, generalment glan- dulosos, sèpals ovats, obtusos, estesos en creu du- rant la fructificació, pètals lanceolats, molt curts, o nuls, càpsula ovoide, exserta, llevors subcanali- culades a l'esquena. Subsp. S. ciniaTA Fr. — Sèpals aplicats a la càp- sula y tan llargs com ella, els dos esterns mucronats. € FILICAULIS Corb. —Troncs filiformes, branques y pedicels glandulosos, fulles molt pestanyoses, amb pestanyes y punta llargues. Geografia. — Llocs pedregosos y arenosos : comú desde el litoral a la zona mitja. — La subsp. S. ciLIATA Fr., a Montsolí, S. Hilari, Sta. Coloma de Farnés, Nostra Senyora de la Salut, de Terrades el alibi (Vay.). La Ò FILICAULIS Corb., a Portlligat de Cadaqués. — També a la Sabolla (Vay.). — Maig- Juny. FLORA DE GATALUNYA Genre 112. - SPERGELLA RCHB. (Forma diminutiva, derivada de Spergula.) Flors blanques, solitaries, terminals y laterals, calze y corola pentàmers, 10, rarament 5, estams, 5 estils, càpsula de 5 valves oposades als sèpals, herbes pe- rennes, primes, d'escassa magnitut. Pètals la meitat més llargs que'l calze, càpsula poc més llarga que'ls sèpals, rizoma subllenyós, fulles mucronades o submútiques. . 403. S. glabra. Pètals, tot lo més, tan llargs com el calze, càpsula marcadament més llarga QUCUSISC pals arrel pEIm ao Pa a Ei A o qeate cla id ua 2e vegada més llarga que'ls sèpals . . . . . . . 404. S. saginoides. Fulles aristades, càpsula la meitat més llarga que'ls sèpals, aplicats a la me- IP ES DE RS SD ASC Era ac EE Bota a dte Es Fulles alesnades, llargament cuspidades, tronc no rant pedúncols fruc- 3 Fulles mucronades o submútiques, pètals més curts que'l calze, càpsula una 3 / tífers de 2-3 cm., sèpals ovats, càpsula un poc inclinada, 405. S. subulata. Fulles linears, breument cuspidades, tronc radicant a la base, pedúncols fructifers de 1-2 cm., sèpals oblongs, càpsula penjant. 406. S. fasciculata. 403.:Sp. repens Burnat.—S. glabra Rchb. (del llatí repere, arrossegarse, pels seus troncs ra- dicants, glaber, sense pèls, per l'absencia de to- ment.) Rizoma subòllenyós, troncs de 3-8 cm., nombro- sos, prostrato-radicants, de branques ascendents, fulles linears, apenes mucronades, pedúncols 5-8 i o vegades més llargs que les fulles, flors penjants 0) È o després de la antesis, sèpals elíptics, obtusos, apli- cats a la càpsula, pètals oblongs, la meitat més llargs que'l calxe, càpsula una mica més llarga que'ls sèpals. BA (i AS PN aseralló repens Geografia. — Pastures granítiques de la regió alpina : Costabona, la Cerdanya, a l'estany de Pradelles, r. r. al camí de Prades (Gaut.). — Juliol-Agost. 404. : Sp. saginoides Rehb.— Sagina Lin: naei Presl. — S. saxatilis VVimm. (de sagina, y la terminació grega, que significa semblansa, per l'aspecte de la planta, saxatilis, per la seva estació a les roques.) Rizoma prim, troncs de 3-10 cm., densament cespitosos, ascendents, fulles Jinears, mucronades o submútiques, pedúncols fructifers de 10-25 mm., penjants després de la antesis, sèpals ovats, obtu- sos, aplicats al fruit, pètals oblongs, més curts que'l calze, càpsula 1 veg. més llarga que'ls sèpals. 295 PUBLICACIONS DE L'INSTIFUTODE CIENCIES Cariofilies. G. 112. - Spergella. Var. pRACHYPoDA Cad., pedúncols 5-6 mm., sèpals elíptics, pètals ovats. Geografia. — Roques y prats humits de les altes montanyes : abundant a Nuria y a Coll de Pal, del Cadí. — De Carençà a Nuria (Trem.), Montseny, a Collpregon, Espinabell, Costabona, la Cerdanya (Vay.), Ports de Viella (Csta.), de la Forqueta (Timb.), de Benasque (Zett.), de Salau (Bub.). La var. BRACHYPODA Cad. — Sp. NuniENSis Vay. (Anal. Soc. Esp. de Hist. Nat., vol. XI, I, 67) als prats de Nuria. — Juliol-Agost. 3 405.: Sp. subulata Rchb. — Sagina subu: lata Presl. a llatí subula, alesna, per la forma de les fu- lles.) Rizoma molt prim, troncs de 3-8 cm., densa- ment cespitosos, n0 radicants a la base, ascen- dents, pubescents, glandulosos, fulles alesnades, llargament cespitoses, pedúncols fructifers de 2-3 cm., pubescent-glandulosos, generalment un poc encorvats després de la antesis, sèpals ovats, ob- tusos, aplicats al fruit durant la fructificació, pètals ovato-arrodonits, tan llargs com el calze, O una mica més, càpsula un poc més llarga que'ls sèpals. Geografia. — Terres esquistoso-arenoses humides: entre Sils y l'Empalme, als desmonts de la via ferria. — S. Hilari, prats humits del Pla de les Arenes (Vay.l in Hb. Cad.).—Juny. Spergella subulata 406. : Sp. fasciculata Boiss.—S. pyrenai- ca Rouy. (del llatí fasciculus, diminutiu de fascis, feix, per la aparent disposició de les fulles, pyrenaica, per la seva habitació). Rizoma molt prim, troncs de 3-8 cm., densa- ment cespitosos, radicants a la base, ascendents, glabres, fulles linears, breument cuspidades, com fasciculades als nusos per la existencia de bran- quetes axilars, pedúncols fructifers de 1-2 cm., encorvats a l'àpex després de la antesis, sèpals oblongs, obtusos, aplicats a la càpsula durant la fructificació, pètals oblongs, un poc més curts que'l calze, càpsula la meitat més llarga que'ls sèpals. Geografia. — Prats humits de les regions alpina y subalpina del Pirineu : Vall de Nuria, camí de Noucreus, cap a Finestrelles. — Cadena fronterissa, Vall de Prats-Balaguer, Nuria (Gaut.), Vall d'Aràn, al canal de Pomero (Llen.l). — Juliol. FLORA DE CATALUNYA Genre 113. - ALSINE VVAHL. (Del greco-llatí dNcivn, de dNooz, bosc fret, per la general estació de les seves especies. ) Flors blanques o rosades, en cimes bípares, rarament solitaries, calze y corola pentàmers, menys freguentment tetràmers, pètals alguna vegada nuls, estams 10- 8, poques vegades 3-5, estils 3-5, valves de la càpsula alternant amb els sèpals, o en nombre menor qu'ells: plantes herbacies, petites, de fulles linears o lanceo- lades. pètals quasi tan llargs com el calze, càpsula ovoide, que iguala als sèpals, planta viscoso-glandulosa .. . . . . . . . 407. A. procumbens. Fulles linears, 3-, rarament 1-nerves, flors blanques... —. .. . .. 2. I Fulles lanceolades, 1-nerves, flors rosades, sèpals blancs pel marge, aplicats, 2 Fulles 1-nerves, SEpalSIODIUSOS ROC BVES PES ee 3: Fulles 3-5-nerves, sèpals agudíssims, quasi sempre 3-nerves .. . . . 4. ment nuls, càpsula més llarga que'l calze, fulles triquetres, 408. A. Cherleri. Flors grans, en cimes pauciflores, sèpals escariosos al marge, pètals una ve- gada més llargs que'ls sèpals, càpsula tan llarga com el calze, fulles ales- TA COS a da a i Se dl iuedis ea tres 400. A: striata, 3 ls petites, generalment solitaries, sèpals no escariosos, pètals ordinaria- Plantes anuals, pètals més curts que'l calze, a vegades nuls . . . . 5. 4 Plantes perennes, pètals generalment més llargs que'l calze. . . . . — 7. Sépals verts, estretament escariosos al marge, fulles alesnades, 5-nerves a la DESCINTa SCEA aCT eena ATOS Atenuifola. 5 Sèpals blancs, ratllats de vert a l'esquena, fulles alesnades o graminiformes, ERC ADA Sea er cal ea Li era oir it er la Es DS Dl ció 4 SOS tals rudimentaris, càpsula poc més llarga que la meitat del calze, 6 41I. A. montana. Fulles alesnades, sèpals albo-cartilaginosos, amb 1-2 ratlles verdes, pètals per lo menys tan llargs com la 4.2 part del calze, càpsula quasi tan llarga CODREISSC pals Na a Sa are a sl 812: As fascicnlata. Sèpals discolors, amplament escariosos a les vores, 1-nerves, càpsula més curtaiquesicalze ss sis ECAA rOStzatas Sèpals concolors, estretament escariosos a les vores, 3-7-nerves, càpsula tan DIES ARI A CIUE MERIZEL i DA Ps rggr ei SUA ae a de Dan ee l Mi pt graminiformes, sèpals albo-membranosos, amb 3 ratlles verdes, pè- . 297 38 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCIES Cariofilies. G. 113. — Alsine. Pètals cuneitormes, llargament unguiculats, una veg. més llargs que'l calze, 8 414. A. Villarsii. Pètals ovats, molt breument unguiculats, tan llargs com el calze o menys. 9. / Fulles linear-alesnades, agudes, rectes o subarquejades, sèpals tots 3-nerves, pètals arrodonits a la base, bracties 4-5 veg. més curtes que'ls pedicels, 415. A. verna. ) Fulles linear-subprismàtiques, obtuses, la major part recorvades, sèpals es- terns 5-7-nerves, pètals contrets a la base, bracties la meitat més curtes DBRUS pEdICElS Le Let ds ani, L'oaolae ne lat a 4 Gas DO LDL Pe EC CUIE EE 407. : A. procumbens Fenzl. (del llatí procúmbere, ajeure's, per la direcció dels troncs.) Perenne, multicaule, troncs de 1-3 dm., ajeguts formant cèrcol, pubescents, viscoso-glandulosos, fulles linear-lanceolades, r-nerves, agudes, subpes- tanyoses, bracties foliacies, ovades, flors rosades, en cimes dipares, pedicels filiformes, encorvats a la florescencia y rectes a la maturitat, sèpals oblongs, oberts a l'antesis y aplicats a la fructifi- cació, albo-membranosos al marge y estriats a l'es- quena, els 3 esteriors més amples, pètals ovats tan o menys llargs que'ls sèpals, càpsula ovoide, llevors ferruginoses, reniformes, còncaves per les cares y acanalades per l'esquena. Geografia. — Terres arenoses incultes : Prats de Rey (Puigg.l), Mallorca (VVR.). — Abril- Maig. 408. : A. Cherleri Fenzl. (en memoria de John Henry Cherler, col:labora- dor de John Bauhin, del segle xvu.) Perenne, rizoma subllenyós, troncs de 1-2 cm., 1-2 flors, densament cespitosos, glabres, simples, fulles linears, triquetres, 1-nerves, subimbricades, pedicels insensiblement claviformes, més llargs que'l calze, flors verdoses, poligames o dioiques, sèpals iguals, obtusos, 3-nerves: pètals ordinaria- ment nuls, càpsula més llarga que'l calze, llevors globuloso-subreniformes, llises. Alsine Cherleri. Geografia. — Roques y llocs pedregosos de la regió alpina : abundant a Nuria, Comadevaca, Fontnegra el alibi. — Comú a la regió alpina dels Pirineus Centrals, Ports de Viella, Benasque, de la Picada, Maladetta, Castanesa (Zett., Csta.), Pastures de Co- ma Gireta (Llen.), Andorra, a la montanya Canillo (Iserni). — Jul.-Agost. 298 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 113. - Alsine. 409. : A. laricifolia Crantz.—A. striata Gr. (fulles del larix, làricis, una especie de pi, alerce en cast.: striatus, de Stria, ratlla, pels nervis dels sèpals.) Perenne, rizoma llenyós, amb moltes branques estèrils, cespitoses y troncs florifers de 1-2 dm., ascendents, simples, pubescent-glandulosos, fu- lles linear-alesnades, rígides, obtusiúscules, 1-3 nerves quan són seques, denticulato-pestanyoses, les caulinars erecto-aplicades, 3-5 vegades més curtes que'ls entrenusos, flors blanques, 1-7 en ci- mes terminals irregulars, pedicels filiformes, pu- bescent-glandulosos, més llargs que'l calze, sèpals oblongs, obtusos, escariosos al marge, amb 53 ner- vis ben marcats fins a l'àpex, pètals cuneiformes, el doble llargs que'l calze, fila- ments estaminals un poc dilatats a la base, càpsula igual al calze, llevors renifor- mes, xagrinades. Geografia. — Pastures, roques y boscos de les altes montanyes : Turó de l'home y Agu- des del Montseny, desde aon baixa fins a S. Marsal. — Roques del Montserrat (Salv.l), rasos de Peguera y cap al Pirineu (Csta.), vessant francesa de Nuria, Valls d'Eyne y de Llo(Compy.), Vall de Carol, Carençà, sobre Setcases (Bub.). — Juliol-Agost. Si 4I0.: A. tenuifolia Crantz. Po da o (paraula que s'ha format del llatí tenuis, prim y V U/4 Èo agut, per les seves fulles.) XV i 0 Anual, arrel cónica, 1-multicaule, troncs sim- ch 7 i o ples o ramificats, de 5-20 cm., glabres o pubescent- dl dl / o glandulosos, ascendents o difusos, fulles linear— h h i 37/ : o alesnades, agudes, 1-3-nerves, quan són seques, Y I NI VA IN fins 5-nerves a la base, les caulinars inferiors tan i Val d'O io o més llargues que'ls entrenusos, flors blanques, i V V EV) : en amples cimes bípares, pedicels capilars, 2-3 ve- II NT Y i o gades més llargs que'l calze, sèpals lanceolato- XP / ( o alesnats, 3-nerves, escariosos al marge, pètals Alsins tenuifolia. oo oblongs, més curts que'l calze, y a vegades nuls, càpsula oblongo-cónica, de longitut variable, lle- vors xagrinades, canaliculades per l'esquena, planta molt polimorfa. Rassa A. coNFERTA Jord. — Flors en cimes denses, fasciculades, pedicels més curts que'l calze, fora el de la flor alar o terminal, que és més llarg, pètals molt curts, 3-4 estams, càpsula oblonga, tan llarga com els sèpals. 8 puNENSIS Rouy. — Planta de 2-5 cm., violada, dreta, ramificada desde la base, paucitlora, sèpals y àpex dels pedicels, glandulosos. Geografia. — Camps arenosos y arenys de ríus y torrents, desd'el litoral fins al Pirineu, estenentse a les provincies de Lleyda y Girona. La 8 DUNENSIS Rouy, a la platja de Castelló d'Empuries (Llen.l). 299 PUBLICACIONS DE L'INSTLITUFUDE CIENCIES Cariofilies. G. 113. - Alsine. 4II.: A. montana Fenzl. (per la seva preferent habitació montanyenca.) Anual, tronc de 1-6 cm., simple y menys fre- quentment ramificat, fulles graminiformes, molt llargues, relativament a l'estatura de la planta (15-20 mm.), 7-nerves, pestanyoses, agudes, les su- periors més llargues que les flors, aquestes en glo- mèruls axilars, sèpals lanceolats, aguts, 3-nerves, glabres, albo-escariosos pel marge, pètals rudi- mentaris, generalment 10 estams, iguals a la quar- ta part del calze, càpsula poc més llarga que la meitat dels sèpals, llevors subreniforme-globulo- ses, breument tuberculoses. Geografia. — Llocs arenoso-estèrils : turons próxims a Barcelona, r., cap a la Bonanova (Montserratl ex Csta.). — Maig-Juny. 412.: A. fasciculata Mert. et Roch. — A. Jacquini Roch. (del llatí fasciculatus, de fascis, feix, per la seva inflorescencia, dedicada a Nicol. Jos. von Jac- quin, autor de nombroses obres botàniques del se- gle xvin.) Anual o plurianual, mes sempre monocàrpica, troncs de 5-25 cm., drets o ascendents, rígits, simples o ramificats, fulles alesnades, dretes, am— plamentescarioses a la base y trabades, 3-nerves, flors en cimes denses, subfasciculiformes, formant en conjunt una inflorescencia racemiforme, pedi- cels alars, més curts que les bracties, y tan o poc més llargs que'l calze, sèpals alesnats, acuminato- cuspidats, albo-cartilaginosos, amb 1-2 ratlles verdes a l'esquena, pètals oblongs, que tot lo més arriven a la tercera part dels sèpals, 10 estams, càpsula oblongo- cónica, generalment més curta que'l calze, llevors reni formes, tuberculoses. Subsp. A. CIMÍFERA (Rouy) Cad. — Flors en cimes bipares, més clares y regu- lars, pedicels alars, visiblement més curts que'l calze, sèpals alesnats, acuminats, pètals ovats, que arriven a les dos terceres parts dels sèpals, 10 estams, llevors espinuloses. Subsp. A. FuNxn (Jord.) Cad. — Pètals rudimentaris, 5 estams, càpsula poc més llarga que la meitat del calze, tubèrculs de les llevors, curts y obtusos. Geografia. — Boscos y pastures de terres arenoses a les montanyes : altures de Berga (Graul ex Csta.), valls dels Pirineus espanyols (Benth. ex Csta.), roques calices de Roca Gallinera, aprop de Prats de Molló (Vay.), Nuria (Gaut.), Peguera, Organyà, Sopeira, Aràn, Andorra (Bub.), a la Vall d'Aràn (Csta.), Pirineu de l'Aragó (Losc.l in Hb. Cad.). — Juny- Agost. 300 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 113. - Alsine. La subsp. A. CiMÍFERA (Rouy) Cad. — A. JAcQuinI YVVL. (Jcones, tab. Lxx, B) et AUCTOR. CAT. OMNIUM (non Roch), és la única que havem observat al Bergadà y a Nuria, a les matei- xes parets del Santuari. Segurament que és l'especie de tot el Pirineu Oriental, aon l'indi- ca Rouy, qui creu que probablement a ella s'han de referir totes les localitats espanyoles aon s'ha citat la A. JacQuiNI Roch. També la planta de Loscos, avans mencionada, pertany, indubtablement a aquesta última especie. La subsp. A. FuNRit (Jord.) Cad., aprop de Barcelona (Funt.l ex VVL.). 413.: A. rostrata Roch. — A. mucronata Auct. (del llatí rostratus, de rostrum, bèc, mucronatus, de mucro, mucronis, punta, per la forma dels sè- pals y fulles.) Perenne, rizoma subllenyós, ramificat, planta cespitosa, multicaule, troncs de 5-15 cm., ascen- dents, simples o ramificats, glabres, fulles alesna- des, 3-nerves, rígides, dretes, agudes, flors en ci- mes bípares, terminals, pedicels quasi iguals al calze y poc més llargs que les bracties, exceptuant l'alar, que és el doble llarg dels sèpals, aquestos són lanceolato-acuminats, r-nerves, amplament es- cariosos, desiguals, pètals oblongs, quasi tan llargs com el calxe, càpsula ovoide, més curta que'ls sèpals, llevors tuberculoses. Geografia. — Roques y pastures pedregoses de les montanyes : Montseny y Montserrat (Salv.l), montanya de Morens, altures de la Cerdanya (Vay.), Nuria (Puigg.l ex Csta.), Prats de Molló, Carençà, Lló (Gaut.), al peu del Port de Benasque (Lap., Zett.). — Juliol- Agost. 414.: A. Villarsii Mert. et Roch. (dedicada a D. Villars, autor de la Histoire des plantes du Dauphiné, 7788.) Perenne, rizoma subllenyós multicaule, troncs de 1-2 dm., ascendents, fulles linears, planes, 3- nerves, les caulinars superiors més curtes que'ls entrenusos, flors en cimes terminals pauciflores, pedicels 2-4 vegades més llargs que'l calze, sèpals lanceolats, 3-nerves, aguts, escariosos al marge, pètals oblongs, obtusos, una vegada més llargs que els sèpals, càpsula ovoide, quasi igual al calze, lle- vors molt tuberculoses. Geografia. — Roques calices, especialment dels Alps y Pirineus : Port de Benasque (Timb., ex VV. et Bub.), sobre Bielsa (Bub. Soul.l), Vall d'Eyne (Compy.). — Juliol- Agost. 301 PUBLICACTIONS /iDE/ LINSTITUT UDENCIENGIES Cariofilies. G. 113. - Alsine. 415.2 A. Verna Bartl. (del llatí vernus, primaveral, per la època de la Norescencia.) Perenne, rizoma subllenyós, multicaule, densa- ment cespitosa, troncs de 5-10 cm., prims, ascen- dents, pubescent-glandulosos: fulles linear-alesna- des, acutiúscules, 3-nerves, rígides, dretes o subar- quejades, les caulinars molt més curtes que'ls entrenusos, flors en cimes terminals, ordinaria- ment irregulars, pedicels més llargs que les brac- ties y que'l calze, sèpals ovato-lanceolats, aguts, tots 3-nerves, escariosos al marge, glandulosos, com també els pedicels, pètals ovats, arrodonits a la base, curtament unguiculats, quasi iguals als sè- pals, càpsula ovoide, poc més curta que'l calze, llevors xagrinades. Geografia. — Llocs pedregosos a les montanyes : rasos de Peguera, Coll de Jou, Nuria- —- Surroca (Csta.), Lló, Castanesa, Luchon (Bub.), Port de Benasque (Zett.). — Jul.-Agost. 416.: A. recurva VVahl. (del llatí recurvus, recorvat, per la direcció de la major part de les fulles.) Perenne, rizoma llenyós, ramificat, que pro- dueix una multitut de branquetes estèrils, amb fulles imbricades y troncs florifers de 3-8 cm., as- cendents, glabres a la base y pubescent-glandulo- sos a la part superior, formant una mateta densa- ment cespitosa, fulles linear-subprismàtiques, ob- tuses, la major part recorvades, flors en cimes terminals, 1-3-flores, pedicels més llargs que les bracties y que'l calze, sèpals ovato-lanceolats, acu- minats, escariosos al marge, els esteriors 5-7—ner- ves, pétals ovats, contrets en ungla molt curta, aproximadament tan llargs com els sèpals, càpsula ovoide, igual al calze, llevors xagrinades, brillants. Geografia. — Pastures pedregoses de les altes montanyes : no escassa a la Vall de Nuria y Coll de Jou. — Setcases (Isernl), fins a Camprodón (Carból), Requesens (Vay.), Peguera, Port de Pallars (Bub.), Andorra, al Mont Canillo (Bourg.l in Hb. Cad.). — Juliol-Agost. 302 FLORA DE CATALUNYA Genre 114. - MOEHRINGIA L. (Dedicat a Pau H. G. MoEHRING, botànic alemany, autor del Hortus Proprius, 1736.) Flors blanques, en cimes bípares - regulars, calze y corola pentàmers o tetrà- mers: 5-10 estams, 2-3 estils, càpsula ovoide o cónica, de dehiscencia valvar, val- ves enteres, en nombre doble dels estils, lleyvors amb carúncula al llumbrígol, llises o puntejades, herbes de fulles linears o bé ovades. Plantes anuals, fulles ovades, 3-5-nerves, sèpals 3-nerves, càpsula 6-valva, i 417. M. trinervia. Plantes perennes, fulles linears, subenerves, sèpals 1í-3-nerves, càpsula DEA a AE dB ona sada Dl as dec Esta dc i cd Lee Fulles curtes, obtusiúscules, subenerves, flors pentàmeres, : 418. M. polygonoides. Fulles llargues, agudes, amb un nervi quasi imperceptible, flors tetràmeres, 419. M. muscosa. 417.: M. trinervia Clair. — Arenaria tri: nervia L. (format del llatí tri, que és tres, y nervus, el ner- vi, aludint als tres nervis dels sèpals.) (1) Anual, arrel prima, multicaule, troncs de 1-4 de- címetres, pubescents, difusos, fulles ovades, agu- des, primes, peciolades, pestanyoses, 3-5-nerves, flors en cimes clares y fulloses:.pedicels filiformes, molt llargs, y a la maturitat capbaixos, sèpals lan- ceolats, acuminats, trinerves, amb el nervi del mitj pestanyós, escariosos al marge, pètals trasovats, molt més curts que'l calçe, to estams, càpsula ovoide, més curta que'ls sèpals, dehiscent per 6 dents revoltes, llevors llises, lluentes. Subsp. M. PENTANDRA Gay. — Fulles solament pestanyoses al peciol, flors ordi- nariament apétales, amb 5 estams anterifers, nervis laterals dels sèpals apenes visi- bles y semblant uninerves, llevors puntejades. Geografia. — Boscos umbrosos, comuns el tipus y la subespecie a la cordillera superior del Vallés, desde Montserrat a S. Llorenç del Munt y Montseny, Guilleríes, Ribas y Que- ralps. — La Cerdanya, Olot, Nostra Senyora del Mont, Sagaró, la Junquera (Vay.), Prats de Molló, Montsech (Lleyda) (Bub.). — Abril-Juny. (1) Aquesta formació és anómala, puig que la clàssica llatina sería, M. TRINERVIS, Com tenim MALCOMIA BINERVIS. 303 PUBLICA C LONSIDE LXINSTI RULL D'ESOCDLENGCIES Cariofilies. G. 114. - Moeliringia. 418.: M. polygonoides Mert. et Roch. (derivació grega que significa : semblança de un Polygonum.) Perenne, troncs de 5-15 cm., prims, ajeguts, fluixament cespitosos, fulles linears, curtes, obtu- siúscules, sense nervis (1-3 nervis a la planta seca), flors pentàmeres, en cimes pauciflores (1-3 flors), pedicels filiformes, 1-2 vegades més llargs que'l calze, sèpals ovato-lanceolats, oblusos, I-nerves, però 3-nerves quan secs, amplament escariosos al marge, pètals obtusos, poc més llargs que'ls sèpals, IO estams, càpsula 4-valva, llevors puntejades, carúncula petita, arrugada, ficada a l'escotadura. Geografia. — Pastures rocoses de les altes montanyes : a l'estrem de la Vall de Carençà, altures de Costabona (Compy.), Prats de Molló (Herb. Gay. sec. Gr. et G.). — Juliol-Agost. 419.: M. muscosa L. (del llatí muscosus, de muscus, la molça, signifi- cant aquí la semblança.) Herba prima (1) Perenne, troncs de 1-3 dm., nombrosos, filifor- mes, a la fí radicants, glabres, fulles estretament linears, llargues, agudes, amb 1 nervi quasi imper- ceptible, ors tetràmeres (a vegades alguna pen- tàmera) en cimes pauciflores, terminals, pedicels filiformes, molt més llargs que les bracties y que'l calze, sèpals lanceolats, acuminats, i-nerves, am- plament escariosos, pètals més llargs que'l calze, 8 estams, càpsula 4-valva, llevors llises, brillants, amb la carúncula petita, ficada a l'escotadura. Var. CATALÀUNICA Sen. et Pau. — Troncs capilars, fulles el doble llargues, ci- mes 1-3-flores, pedicels 8-10 vegades més llargs que'l calze. Geografia. — Roques y llocs humits de les montanyes : comú a Montserrat, a l'Ubach, S. Llorenç del Munt, Montseny y Guilleríes, bosc de Sagalés, al Bergadà, Ribas, Nuria, Olot el passim.-—- Montanya del Mont, Bassegoda (Vay.), Prats de Molló, Camprodón, Cadí, Organyà (Bub.). La var. CATALAUNICA Sen, et Pau, a les montanyes de Torelló y Es- quirol, entre 400 y 1.200 m. (Senn.l). — Maig-Agost. (1) Igual denominació s'aplica a la Polygala calcàrea, a la Silene Saxifraga, Herniarias, etc. 304 FLORA DE.CATALUNYA Genre 115. - ARENARIA L. (Derivat del llatí arena, la sorra, per la estació de la major part de les especies.) Flors blanques, rares vegades rosades, en cimes o glomèruls, calze y corola pentàmers, y alguna vegada tetràmers, pètals enters o escotats, rares vegades nuls, Io estams, 3 (excepcionalment 4-5) estils filiformes, càpsula quasi sempre ovoide, dehiscent per tantes valves bífides com estils, llevors nombroses, reniformes, tu- berculoses o xagrinades, sense carúncula, herbes primes, petites. 39 Càpsula cilíndrica, recta, molt més llarga que'l calze, dehiscent per 6 dents, pètals albo-rosats, fulles ovato-lanceolades . — 420. A. purpurascens. Càpsula ovoide, poc o gens més llarga que'l calze, dehiscent per 6 valves CntereSIoIpeE GiDidentades ipetals Dlanesda a ae a. Plantes anuals o bienals, d'arrel cónica, prima —. . . . . . . . 3. BIG nteS Perennes de TIZoma ELUIXUt, llenyosa ee se a UE. Fulles ovato-acuminades, pedicels 1-2 vegades més llargs que'l calze, sèpals aguts més llargs que la corola.. .. . . . . . 421. A. Serpyllifolia. Fulles linear-lanceolades, pedicels 3-4 vegades més llargs que'l calze, sèpals CSICUBÍSIQUE JaCO EOI A a ee A Sèpals oblongo-lanceolats, acuminats, quasi plans, pètals oblongo-arrodonits a l'àpex, apenes més llargs que'ls sèpals, anteres grogues, càpsula subcilín- VICAN Se sa era A a AQUA modesta: Sèpals ovato-oblongs, Ra molt cóncavos, pètals trasovato-elíptics, doble llargs que'ls sèpals, anteres purpurines, càpsula ovoide 423. A. Loscosii. Fulles coriacies, de nervi principal prominent, engruixides per les vores 6. Fulles blanes, planes, no engruixides per les vores ..—. . . . . . 98. Fulles linears, verdes, rectes, aristades, flors solitaries o en cimes 2-3-flores, pètals una vegada més llargs que'l calze . . . — 424. A. grandifióra. Fulles ovades o lanceolades, blanques pel marge, flors solitaries o en glomè- ED Sra ES ae LA EBA DB labae de Dios va Mon labo por e ep ic Fulles imbricades, 4-seriades, ovato-rodones, flors tetràmeres, solitaries, SpalS nervoso-estriats de el 425: A. tetraquetra. Fulles ni imbricades, ni 4-seriades, agudes, canaliculades, recorvades, flors PEOtADICLES, CN SIOmMenUISItCTai als ee (BS Fulles lanceolades, tan llargues com la meitat dels entrenusos, glomèruls CIALS A CIO-GIOrS ES i a A 205 A. Capitata: Fulles ovato-acuminades, tan llargues com els entrenusos, glomèruls espes- SOBQ IBI CORS a ene Lo Qu de Sat 8427: As Querioides: 305 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 115. - Arenaria. Fulles alesnades, híspides, sèpals acuminats, 3-5-nerves, llevors amb tubèr- 9 culs llargs Sr ai ara ae 428. A. hispida. Fulles ovades, lanceolades o suborbiculars . da RS art LP ie I Sèpals sense nervis, pedúncols biflors, pétals tan llargs com el calze o nuls, Ei llevors rugoses, plegades . 4. $o ee do ue ao vi 489. As biOra. Sèpals amb 1 ó 3-5 nervis, pètals més llargs que'l calze, llevors tubercu- loses 1 sedes pt A ETS IES DN a EES A REI RETA ( Fulles lanceolades, r-nerves, flors grans, sèpals 1-nerves, pètals 1-2 vegades si més llargs que'l calze 4... a is a 430. A. montana. Fulles ovades, 3-6-nerves, pestanyoses, flors petites, sèpals 3-5-nerves, pètals poc més llargs que'l calze . 4. 4. . . 4. 4. 4. . Jo 431. A, Ciliata. 420.: A. purpurascens Ram. (del llatí purpurascere, pendre el color de la por- pra, pel color dels pètals.) Perenne, rizoma llenyós, que produeix moltes branques, les unes estèrils, terminades en rosetó, y les altres floriferes, de 4-10 cm., totes ajegudes y escamoses a la part inferior, fulloses y pubescents a la superior, fulles eliptico-lanceolades, agudes, glabres, r-nerves, breument trabades, les caulinars superiors distants, flors grans, albo-rosades, soli- taries o en cimes pauciflores, pedicels pubescents, iguals al calze, bracties de marge escariós, sèpals lanceolats, aguts, 3-5-nerves, glabres, escariosos pel marge, pètals frasovats, el doble llargs que'l calze, càpsula cilíndrica, dreta, lluenta, moltexserta, dehiscent per 6 dents, llevors compresso-globuloses, fosques. Geografia. — Roques de la regió alpina : general a la part elevada dels Pirineus centrals, fins a les neus de la Maladetta (Csta.), port de Tredós (Lap.), de Pallars, Forqueta, Penablanca, vall de Be- nasque (Bub.), abundant a Castanesa y Bassibé (Bub., Losc.), port de la Picada (Zett.), de Benasque (Llen.i), Pirineus orientals (Csta.), valls d'Eyne y de Lló (Compy. Gr. et G.), fissures de les roques, desde la vall d'Eyne al pic de Anie (Rouy). — Juliol-Agost. 421I.: A. serpyllifolia L. (del greco-llatí serpyllum, el sèrpol, per la sem- blança de les fulles.) Anual, arrel cónica, prima, troncs nombrosos, de 5-25 cm., ascendents, ramificats, pubescents, fulles ovades, acuminades, sentades, r-nerves, pes- tanyoses, flors blanques, petites, en cimes bípares, Arenària serpyllifolia. i 306 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 115. - Arenaria. folioses y apanotxades, pedicels filitormes, 1-2 vegades més llargs que'l calze, sè- pals desiguals, lanceolato-acuminats, 3-nerves, escariosos al marge, pètals iguals a la meitat dels sèpals, càpsula coriacia, ovoido-ventruda, acuminada, tan o més llarga que'l calze, llevors reniforme-globuloses, marcadament xagrinades. Geografia. — Terres arenoses y pedregoses : general per tot el país, desd'el litoral fins a Bagà, Ribas y Queralps. 422.: A. modesta Duf. (del llatí modestus, moderat, pel seu escàs desen- rotllo.) Anual, arrel cónica, prima, tronc de 5-15 cm., dret, molt ramificat desde la base, pubescent, glandulós, fulles linear-lanceolades, agudes, pla- nes, uninerves, flors blanques, petites, en cimes bipares, regulars, pedicels subcapilars, els fructí- fers terminals 5-6 vegades més llargs que'l calze, drets o bé oberts, sèpals oblongo-lanceolats, acumi- nats, quasi plans, amb 3 nervis poc marcats, pè- tals oblongs, arrodonits a l'àpex, apenes més llargs que'ls sèpals, anteres grogues, càpsula subcilíndri- ca, un poc exserta, llevors amb tubércols obtusos. Geografia. — Llocs àrits y pedregosos : indubtablement als confins de Catalunya amb Aragó y Valencia, Organyà, a Tresponts (Coste, in Hb. Sen.l), Pirineus orientals (Rouy).— Abril-Juliol. 423.: A. Loscosii Tex.— A. modesta var. Assoana Losc. et Pardo. — A. Conimbri: censis Aut. cat. (non Brot.). (dedicada al botànic aragonés F. Loscos.) Anual, arrel cónica, prima, multicaule, troncs drets o ascendents, glanduloso-viscoso-pubescents, virido-cendrosos, com tota la planta, fulles-lan- ceolato-linears, agudes, pestanyoses, uninerves, molt més curtes que'ls entrenusos, flors blanques, en cimes bipares, generalment regulars, pedicels filiformes, els fructifers terminals 3-4 vegades més llargs que'l calze, sèpals ovato-oblongs, obtusos, escariosos al marge, pètals oblongs, el doble llargs dels sèpals, anteres purpurines, càpsula ovoide, una tercera part més llarga que'l calze, dehiscent per 6 dents, llevors petites, ne- gres, mates, reniformes, amb tubércols aguts. Geografia. — Llocs arenosos y pedregosos d'una gran part del país : desd'el litoral, se- guint els arenys del Llobregat y del Besós, als turons del Vallés, S. Llorenç del Munt, Montserrat, Bages y Bergadà, plana d'Ancosa, cap a S. Magí, al cim del Montsant. — Vich (Masf.), Prats de Llussanés (Vay.). — Abril-Juliol. 307 PUBLICACIONS IDE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 115. - Arenaria. 424.: A. grandifióra All. (seguint la analogia del llatí multiflórus, grandi- flora, de grandis, y flos, floris, de //ors grans, per la major magnitut de les foors.) Perenne, de rizoma llenyós, cespitosa, multicau- le: troncs de 5-15 cm., ascendents, ramificats , els uns estèrils, molt fullosos y glabres, y els altres florifers y superiorment pubescents, fulles linears, verdes, rectes, aristades, I-nerves, engruixides pel marge, glabres o poc pestanyoses a la base, flors blanques, solitaries o en cimes pauciflores termi- nals, pedicels 3-6 vegades més llargs que'l calze, pubescent- glandulosos, sèpals ovato- lanceolats, aristats, amb el nervi principal prominent, pètals oblongs, /-2 vegades més llargs que'ls sèpals, càpsula ovoide, una mica exserta, llevors grossetes, negres, mates, reniformes, tuberculoses. Geografia. — Roques y pastures seques de les montanyes : rasos de Peguera, Coll de Jou: Nuria. — Al cim de Surroca (Csta.), del Monteixo a la Conca de Tremp (Fontl):, Prats de Molló (Gaut.), vall d'Aràn (Bub.), Port de Benasque (Zett.). — Juliol-Agost. 425.: A. tetraquetra L. — 8 pyrenaica Boiss., o var. uniflóra Gay. (del grec terpa, que, en composició és quatre, y del llatí quetrus, que, radicalment, significa punxa o punta, per les fulles imbricato-4-sertades.) Perenne, rizoma llenyós, que produeix nombro- sos troncs curtíssims (1-2 cm.), apretats, fullosos fins a l'àpex y densament cespitosos, fulles petites, ovoides, obtuses, imbricades, 4-seriades, coriàcies, glabres, 1-nerves, breument pestanyoses a la base, cóncaves pel anvers, circuídes d'un nervi blanc y gruixut, recorvades, flors blanques, solitaries, ter- minals, tetràmeres y polígames, o pentàmeres yY hermafrodites, sentades y rodejades de fulles bracteiformes, sèpals coriacis, oblon- go-lanceolats, obtusos o bé obtusiúscols, 3-5-nerves, escarioso-pestanyosos al mar- ge: pètals lanceolato-espatulats, un poc més llargs que'ls sèpals, $ estams, càpsula oblonga, de 6 dents, igual al calze, llevors reniformes, tuberculoses. 8 PYRENAICA Boiss. — Flors tetràmeres y polígames. Geografia. — Pedruscam de la regió alpina dels Pirineus : Vall d'Eyne, r. r. (Gaut.), Castanesa, port de la Picada, Benasque, Maladetta (Csta.), Pefiablanca (Zett., Bub., Paul), port de Portilló (Lap.), Ruda (C. et S.) La var. és l'única que's troba al Pirineu central (Zett.). — Juliol-Agost. 308 FEORAS DE CATALUNYA Cariofilies. G. 115. — Arenaria. 426.: A. capitata LamE. — A. tetraquetra a legítima Gr. et G. — A. tetraquetra 8 ag: gregata Gay. — A. tetraquetra auct. catal. (del llatí capitatus, de caput, capitis, el cap, per la seva inflorescencia). Perenne, rizoma llenyós, que produeix nombro- sos troncs florifers, simples, rectes, drets o ascen- dents, de 4-14 cm., pubescents, molt fullosos a la base, els quals troncs van barrejats amb alguns estèrils, molt més curts, y fullosos fins a l'àpex, fulles lanceolades, coriàcies, agudes, canalicula- des, carenades, recorvades, les inferiors imbrica- des y les superiors tan llargues com la meitat dels entrenusos: flors blanques, pentàmeres, en glomèruls terminals, clars, de 5-8 flors, rodejats de bracties coriàcies y agudes, com els sèpals, que son Janceolato-alesnats, 3-nerves, pètals oblongs, la meitat més llargs que'ls sèpals, càpsula oblonga, tan llarga com el calze, de 6 dents, llevors reniformes, tuberculoses. Geografia. — Terres calices àrides : Espunyola, aprop de Berga (Puj. C.I), al Miracle (Marcet), Espluga de Francolí (Llen.l), Collsacabra (Masf., M.I), Pont de Suert, Tremp, Organyà, Solsona, Andorra (Bub.), part occidental de Catalunya, desde'l Montsant y Prio- rata la Segarra, pujant a Sopeira, Pont de Suert y Vilaller (Csta.), també a la part oriental com Puigsacau y Tabertet, de les Guilleríes (Vay.). — Juny-Juliol. 427.: A. Querioídes Pourr. (de Queria, genre dedicat al botànic català Quer, y el grec edóc, forma, per la semblança amb aque- lla Paroniquiàcia.) Perenne, rizoma llenyós, que produeix nombro- sos troncs, difusos, ramificats, ascendents, de 3-12 cm., els uns estèrils, més curts, y altres florí- fers, pubescents: fulles inferiors aproximades, ova- to-lanceolades, acuminato-cuspidades, les caulinars amplamen tovades, falcato-recorvades, terminades en punta rígida, tan llargues com els entrenusos, o menys, totes engruixides al marge, y de raquis prominent, flors blanques, en glomèruls terminals densos, multiflors, bracties y sèpals ovato-lanceolats, punxants, escariosos al mar- ge y nervoso-estriats, pètals espatulats y el doble llargs que'l calze, càpsula ovoi- de, més curta que'ls sèpals. Geografia. — Rasos de Peguera, sobre la roca de l'Uró, cap al pic d'Estela, 26 de Juliol de 1905 legimus. — Bosc de Ginebret, aprop de Berga (Puj. C.I). — Juliol-Agost. N.B. — Sembla idèntica a la de l'Escorial (loco classico) remesa per Pau. Com la planta recollida estaba en flor, no podem consignar els caracters de les llevors, que tampoc descriu Cutanda (Flora de Madrid y su pro- vincia, 187). 309 PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT BE CIENCIES Cariofilies. G. 115. - Arenaria, 428.2 A. híspida L. (del llatí hispidus, erissat, pel toment dels troncs Yy fulles.) Vivàs, rizoma subllenyós, troncs nombrosos, de 1-2 dm., difusos, ascendents, híspits, glandulo- sos a l'àpex, fulles linear-alesnades, híspides, I-nerves, recorvades, flors blanques, en cimes bi- pares, pauciflores, pedicels filiformes, glandulosos, 2-4 vegades més llargs que'l calze, sèpals lanceo- lato-acuminats, 3-5-nerves, amb el raquis promi- nent, pètals oblongo-cuneiformes, un poc més llargs que'ls sèpals, càpsula ovoide, un poc exserta, llevors tuberculoses, amb els tubércols llargs y prominents. Geografia. — Roques y arenes calcàries : Costabona (Lap., Compy.), Pla Guillem, Cam- bradases, Benasque (Lap.), a Catalunya (Csta.), esclusivament francesa (Rouy, III, 244). — Maig-Jjuliol. 429. : A. biflóra L. (format com multiflorus, de bis : dugues vegades, dos, y flos, floris, la flor, per les seves flors gemi- nades.) Perenne, troncs llargs, ajeguts, ramificats, amb les branques floriferes curtes, fulloses, y amb du- gues /lors, fulles amplament ovades o suborbicu— lars, sense nervis, atenuades en un peciol ample, curt y pestanyós, glabres, més llargues que'ls en- trenusos, flors blanques, geminades, pedicels tan llargs com el calze, sèpals ovats, aguts, enerves, pètals ovato-cuneiformes, enters, tan llargs com el calze y a vegades nuls, 4-5 estils, càpsula sub- globulosa, una mica exserta, dehiscent per 6-8-10 dents, llevors rugoso-plegades. Geografia. — Pedruscam de les altes montanyes : altures de les valls d'Eyne y de Lló (Compy.) y del Ca- rol (Hb. Pourr. ex Gaut.), Madrés, vall d'Eyne (Lap.). — Juliol-Setembre. N. B.—Gr. et G., Coste y Rouy la refereixen als Alps del Delfinat. 430.: A. montana L. (del llatí montanus, de mons, montis, la monta- nya, per la seva preferent habitació.) Sinonimia. — Cast., ala de mosca muerta. Perenne, rizoma estolonifer, amb branques llar- gues, estèrils y troncs florifers de 1-3 dm., difu- sos, ajeguts, ascendents per l'àpex a la florescen- 310 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 115.— Arenaria. cia, pubescents, no glandulosos: fulles lanceolades, acuminades, 1-nerves, breu- ment pestanyoses y pubèrules, flors blanques, grans, en cimes pauciflores, pedicels 1-3 vegades més llargs que'l calze, molt pubescents, reflexes després de la flores- cencia, sèpals ovato-lanceolats, aguts, mucronats, I-nerves, els interiors estretament escariosos al marge, pètals amples, trasovats, 1-2 vegades més llargs que'l calze, càpsula ovoido-subglobulosa, tan llarga com el calze, dehiscent per 3 valves biden- tades, llevors grosses, tuberculoses. Geografia. — Costes, boscos y landes : La Presta, Pla Guillem (Compy.), Canigó (Lap., Gaut., Oliver, ex Rouy). — Maig-Juliol. 43I.— A. ciliata L. (del llatí ciliatus, de cilium, pestanya, per les fu- lles pestanyoses.) Vivàs, rizoma subllenyós, amb nombroses bran- ques estèrils y troncs florifers de 1-2 dm., difusos, cespitosos, ascendents, pubescents fins a l'àpex, fulles ovades y obtuses, o lanceolades y agudes, atenuades a la base, o breument peciolades, mul- tinerves, pestanyoses, flors blanques, petites, en cimes bipares, pedicels de longitut molt variable, però més llargs que'l calze, sèpals ovato-lanceo- lats, aguts, 3-6-nerves, pètals ovato-oblongs, una tercera part més llargs que'ls sèpals, càpsula ovoi- de, igual al calze, dehiscent per 6 dents, llevors reniformes, tuberculoses. a GENUINA Rouy.— Fulles ovades, obtuses, subsessils, cimes 3-7-flores, pedicels 1-3 vegades més llargs que'l calze. 8 LoNGimESs Rouy. — Fulles oblongo-lanceolades, agudes, cimes 3-7-flores, pedi- cels 3-6 vegades més llargs que'l calze. Geografia. — Roques y pastures de les altes inontanyes : Colldejou, al Cadí. — Abun- dant a la Maladetta, port de Viella (Salv.l, Lap., Csta.), de Salau y de la Forqueta (Bub.), Tredós (Llen.l) y en general als alts Pirineus (Csta.). — Juliol-Agost. N. B, — La planta del Cadí correspòn a la B longipes Rouy. y la de Tredós a la d genuina del propi A. 311 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES 4 Genre 116. - STELLARIA L. (Derivat de stellaris, de stella, estel, pels seus pètals bífits y estesos, de forma estrellada.) Flors blanques, en cimes bípares terminals, 5 sèpals, 5 pètals bífits o bipartits, rares vegades nuls, 10 estams, rarament 2-5, 3 estils filiformes, càpsula dehiscent per 6 valves fondes y enteres, llevors nombroses, comprimides y tuberculoses, herbes anuals o perennes, de fulles glabres y frequentment pestanyoses a la base. i Tronc cilíndric, fulles inferiors ovato-cordiformes, peciolades . . . 2. l Tronc quadrangular, fulles lanceolades o linears, sentades o trabades. 3: Sèpals aguts, pètals 1-2 vegades més llargs que'ls sèpals, pedúncols 5-8 ve- gades més llargs que'l calze: tronc pubescent, fulles acuminades, 432. St. némorum. Sèpals obtusos, pètals iguals als sèpals, o més curts, pedúncols 1-2 vegades més llargs que'l calze, tronc amb una línea de pèls blancs alternant a cada entrenUSs: les agudes es veg ee el et 433. St. media. í Fulles trabades, lanceolato-acuminades, bracties herbàcies, flors grans, pè- tals 1-2 vegades més llargs que'l calze. . . . . — 434. St. holostea. l Fulles sentades, agudes, bracties escarioses. : 4. i Fulles linear-lanceolades, bracties pestanyoses, pètals tan o més llargs que els sèpals, amb els lòbuls convergents, càpsula més llarga que'l calze, 435. St. graminea. Fulles ovato-oblongues, bracties no pestanyoses, pètals més curts que'ls sèpals, amb els lòbuls divergents, càpsula tan llarga com el calze, 436. St. uliginosa. 432.: St. némorum L. (de nemus, némoris, el bosc, per la seva estació.) Sinonimia. — Cast. Hiedra pamplina. Perenne, rizoma amb llargs estolons subterranis, radicants, troncs cilíndrics, de 2-5 dm., llargament radicants y afils a la base, després ascendents, fullosos y pubescents, fulles ovato-cordiformes, acuminades, primes, pestanyoses, les inferiors amb peciol quasi tan llarg com el llim, les superiors subsessils, flors grans, en cimes terminals, clares, pauciflores, pedicels filiformes, 5-8 vegades més llargs que'l calze, pubescent-glandulós, bracties herbàcies, sèpals lanceolats, aguts, pubescents, es- cariosos al marge, pètals bipartits, de lòbuls linears, divergents, 1-2 vegades més 312 Era FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 116. — Stellaria. llargs que'ls sèpals, 10 estams, càpsula cilíndrica, quasi una vegada més llarga que'l calze, llevors reniforme-orbiculars, cubertes de tubércols llargs y aguts. Geografia. — Boscos humits de les montanyes : aprop de Berga (Graul), Ribas, Que- ralps, Platraver, Cabrera, Collsacabra, Camprodón (Vay.), vall d'Aràn, cap a Viella (Csta.), Artigas de Lin (Zett.) y de Viella, Montgarri (Llen.l). — Juny-Agost. 433.: St. media Vill. (del llatí medius, a, um, intermediari, entremitj, perque la magnitut dels pètals, mes que la de la planta, està compresa entre la dels d'altres espe- cies.) Sinonimia. — Pica-gallina, picapoll, burrissol, murrons, cast., pamplina, p. de canarios, hierba gallina, pajarera, /r., mouron des oiseaux, mors- geline, i., centonchio, centoncolo, paperina, bu- dellina, anglès, chicluveed, al., Augentrostgras. Anual o perennant, troncs nombrosos, cilín- drics, de 1-4 dm., difusos, ajeguts o ascendents, amb una línia de pèls blancs que alternen en cada entrenús, fulles ovades o elíptiques, les inferiors llargament peciolades y frequentment subcordiformes, agudes, glabres, de peciol pestanyós, flors petites, en cimes folioses, pauciflores, terminals, pedicels filifor- mes, 1-8 vegades més llargs que'l calze, pubescents, bracties herbacies, sèpals oblongs, obtusos, pètals bipartits, més curts que'ls sèpals, a vegades nuls, 2-10 es- tams, estils llargs, càpsula ovoide, ordinariament un poc exserta, llevors lenti- culars, tuberculoses, planta molt polimorfa. 8 MAJOR Roch. — Troncs de 3-6 dm., fulles de 2-3 cm., roestams, pètals iguals al calze. Subsp. S. CuPANIANA Nyman. — Tronc robust, pubescent, fulles de la part mitja y superior grans, totes cobertes de petites papiles, pedúncols y sèpals den- sament pubescent-glandulosos, pètals iguals al calze o més llargs. Geografia. — Comuníssima per terres cultivades, desde la costa al Pirineu. — La B MAJOR Roch, ò LATIFOLIA DC., a S. Hilari y Montsolí (Vay., Cad.), Cadaqués (Trem.), la subsp. S. CuPANIANA Ny— man.— S. MEDIA Var. CUPANIANA ROUY, al barranc de S. Genís del Tibidabo (Sen.l). Floreix quasi tot l'any. 434.: St. Holóstea L. (paraula formada de dugues gregues óXoc, lot, y doréov, ÒS, per antifrasis, aplicat a una planta de escassa consistencia.) Sinonimia. — Rébula, cast., estrellada. Perenne, rizoma cundidor, troncs de 2-3 dm., quadrangulars, ascendents, trencadissos, glabres- cents, fulles lanceolato-acuminades, trabades, sub- coriàcies, pestanyoso-escabroses al marge y nervi principal, les inferiors reflexes, flors grans, en 313 40 ant ae dE PUBLICACIONS DE L'INSTITUTUVfDE GIENCIES Cariofilies. G. 116. - Stellaria. cimes bipares, terminals, multiflores però clares, bracties herbàcies, pedicels fili- formes, 3-6 vegades més llargs que'l calze, sèpals lanceolats, aguts, subenerves, y un poc escariosos al marge, pètals Bipartits, de lòbuls acostats, 1-2 vegades més llargs que'ls sèpals, càpsula subglobulosa, igual al calze, llevors xagrinades per les cares, y tuberculoses per l'esquena. Geografia. — Vores de torrents y llocs selvosos ombrívols: desde Montserrat, S. Llorens del Munt, Vidreras, Montseny, S. Hilari, a Ribas, Queralps, Bagà el alibi. — Maig-Jjuliol. 435.: St. graminea L. (llatí gramineus, de gramen, graminis, el gram, per la semblança de les seves fulles amb les d'una gramínia.) Vivàç, rizoma cundidor, troncs de 3-6 dm., qua- drangulars, prims, radicants a la base, estesos, di- fusos, glabres y glaucescents, fulles linear-lanceo- lades o bé oblongues, agudes, sentades, membrano- ses, pestanyoses a la base, glabres, flors petites, en cimes bípares terminals, multiflores, clares y apanotxades, bracties escarioso-pestanyoses, pedi- cels capilars, 2-6 vegades més llargs que'ls sèpals, que són lanceolats, aguts, 3-nerves, escariosos al marge, pètals bipartits, amb els lòbuls convergents, tan o més llargs que'ls sèpals, càpsula oblonga, d'un terç més llarga que'l calze, llevors plicato-rugoses. Geografia. — Boscos, torrenteres y llocs herbosos y ombrívols: Montseny, desde Santa Fe fins a les Agudes, S. Hilari, Montsolí y Guilleríes, Ribas, Queralps y Nuria. — Platra— ver (Vay.), La Sellera (Cod.l), Camprodón, Setcases, Molló (Bub.), Vall d'Aràn, comú als prats inferiors (Zett.), Tredós (Llen.l). — Juliol-Agost. 436.:8St. uliginosa Murr. — St. aquàtica Poll. (del llatí uliginosus, de ulígo, humit, pantanós, y aquàtica, per la seva estació.) Anual, bienal o perenne, troncs nombrosos, de 1-4 dm., quadrangulars, prims, difusos, glabres, fulles ovalo-oblongues o lanceolato-linears, agudes o bé obtusiúscules, membranoses, pestanyoses a la base: flors petites, en cimes laterals y terminals, pauciflores, bracties escarioses, no pestanyoses, pedicels d- claviformes, frequentment oberts o refractats, 2-3 vegades més llargs que'l calze, sèpals lanceolats, aguts o bé obtusiúsculs, 3-ner— ves, pestanyosos al marge, pètals bipartits, de lòbuls divergents, molt més curts que'ls sèpals, a vegades total o parcialment abortats, càpsula ovoide, igual al calze, llevors xagrinades. Geografia. — Aiguamolls, reguerols, fonts y demés llocs humits, Montseny, San Hilari, Montsolí, Queralps, Nuria. — Rocabruna, Molló, La Cerdanya, Salinas el alibi, Santes Creus, Viladrau (Vay.), Riera d'Osor (Cod.), abundant aprop de Luchon (Zett.), Lés (Llen.l). — Juliol-Agost. 314 FIL OR A: DE CATALUNYA Genre 117.- HOLÓSTEUM L. (Del grec óXos, tot, y òcreov, Òs, diuen que per antífrasis, per la manca de consistencia de la planta.) (1) Flors blanques o rosades, petites, en fasciculs terminals (2), pedicels refractats, després de la florescencia, y a la fí drets, bracties petites, escarioses, 5 sèpals lan- ceolats, 5 pètals enters o denticulats, més llargs que'l calze, 3-5, rarament 10, es- tams, 3 estils, càpsula cilíndrica, més llarga que'l calze, dehiscent per 6 dents revoltes, enteres, llevors petites, concavo-convexes, amb una cresta a la cara còn- cava, finament tuberculoses, herbes anuals, troncs de 5-20 cm., amb 1-2 parells de fulles, glaucs, pubescent-glandulosos, fulles oblongues, les inferiors atenuades en peciol, formant rosetó, les caulinars sentades o trabades. 437.: H. umbellatum L. (del llatí umbella, diminutiu de umbra, parasol, aludint a la seva aparent inflorescencia.) Geografia. — Terres arenoses o pedregoses: al cim de S. Llorenç del Munt, y de Gardeny, aprop de Lleyda.— Alguna que altra vegada a les muralles o camps estèrils del litoral (Csta.), aprop de Prats de Rey (Puigg.l), al Miracle (Marcet), Vich (Masf.), Olot, Prats de Llussa- nés, Guilleríes, Amer, Tosas, Ribas, Puigcerdà y la Cerdanya (Vay.), Llorà (Cod.l), Montanyes de la Cenia (Llen.l). — Abril-Maig. (1). òXóoTEov de Dioscorides, és segons sembla, un plantatge, y HorosTEUM una especie d'herba, en Plini, (2) Veritablement són fascículs y no umbeles, com diuen els autors y expressa el seu nom específic, puig que's tracta d'una inflorescencia definida. 315 PUBLICACIONS: DE L'INSTITUT U4DE. CIENGIES Genre 118. - CERASTIUM L. (Derivat de xepúornc, de xépas, banyut, per la forma de la càpsula.) Flors blanques, en cimes bipares, rarament solitaries, calze y corola pentàmers, poquíssimes vegades tetràmers, pètals generalment bífits o bidentats, per lo comú I0 estams y 5 estils, càpsula cilíndrica o conoide, recta o encorvada, dehiscent per un nombre de dents doble del d'estils, herbes anuals o perennes, poc elevades y generalment pubescents. 4 sèpals, 4 pètals enters o subescotats, 4 estams, 4 estils, càpsula inclosa, . dehiscent per 86/ dents. Ll JL . 0 488-C. QUaternellurm. 5 sèpals, 5 pètals bifits o bidentats, 3-5 estils, càpsula exserta, dehiscent per LO OS (Os Me a a a a da a GB 3-4 estils, càpsula dehiscent per 6 dents obtuses, esteses, sèpals obtusos, 2 pètals bífits, trasovats, troncs radicants . . . . 439. C. trigynum. 5 estils, càpsula dehiscent per ro dents . . sh Càpsula amb les dents enroscades, després de la dehiscencia, planes pel marge, pètals més curts que'l calze, bifits, fulles un poc carnoses, trabades, 3 440. C. perfoliatum. Càpsula amb les dents dretes o subobertes, quasi sempre revoltes pel DDLC EA EA Pesta ES RC PA Ral EE EN Et rea CD Plantes anuals, pètals iguals als sèpals o més curts... . . . . . 5. 8 I Plantes perennes, pètals més llargs que'ls sèpals. . . . . . . . 8. Ungla dels pètals o filaments estaminals pestanyosos, sèpals barbuts a l'àpex, 5 DEACUESIDEIDACIES an RN cs ac alia a EO: Ungla dels pètals y filaments estaminals glabres ..—.. . . . . . . 7. Filaments estaminals glabres, flors en glomeruls densos, pedicels més curts 6 que'l calze, plantes piloso-glanduloses. . . . 441. C. glomeratum. Filaments estaminals pestanyosos, flors en cimes clares, pedicels més llargs que'l calze, plantes erissades. . . . . . 442. C. brachypetalum. / Bracties y sèpals amplament escariosos al marge y àpex, pedicels 2-4 vega- des més llargs que'l calze, pètals més curts que'ls sèpals, 5, rarament TO EStAMS Le a ee ee AA 3 EC (SOMIdOCANCEUIIL Bracties y sèpals herbacis o estretament escariosos, pedicels poc més llargs que'l calze, pètals quasi tan llargs com els sèpals o més, 444. C. púmilum. 316 FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 118. - Ceràstium. Flors en cimes bípares, multiflores, pètals poc més llargs que'ls sèpals, càp- sula el doble llarga que'l calze, fulles ovades o elíptiques, 8: 445. C. triviale. Flors solitaries o en cimes pauciflores, pètals generalment 1-3 vegades més DES BE Ca IC a da a i er at ab Lelauet ase val tel, aa QP Pètals poc més llargs que'ls sèpals, pestanyosos a la base, com també els filaments estaminals, càpsula ovoido-oblonga, recta, 9 446. C. pyrenaicum. Pètals 1-3 vegades més llargs que'ls sèpals, no pestanyosos, com tampoc els filaments estaminals, càpsula cilíndrica, encorvada .. . . . . . IO. / Bracties herbàcies, les superiors estretament escarioses, pètals trasovato- cuneiformes, una vegada més llargs que'ls sèpals, bífits amb els lòbuls estrets, oblongs: fulles ovades, o bé oblongues.. . . 447. C. alpinum. Bracties amplament escarioses, pètals obcordats, 1-3 vegades més llargs que els sèpals, bífits, amb els lòbuls amples, ovats, fulles ovato-oblongues o V lanceolatolinears. . . o. ee ee ee ee 448. C. arvense. 438.: C. quaternellum Fenzl. — C. erec: tum Coss. et Germ. — C. glaucum Gr. — Meenchia erecta Gaertn. (neollatí quaternellus, equivalent a quaternarius, per la disposició dels organs florals que és de 4 en 4, erectus, dret, per la direcció dels troncs, glau- cus, pel color vert blavenc de la planta, Meenchia, dedicat a Conrad Meench, autor de la Flora de Marburg, 1794.) Anual, arrel prima, troncs de 5-12 cm., drets, prims, glabres, glaucs, simples o un poc ramifi- cats, fulles inferiors atenuades en peciol, linears, les caulinars sentades, lanceolades, erectes, totes agudes: flors petites, en cimes terminals llarga- ment pedunculades, bracties escarioses al marge, 4 sèpals lanceolats, aguts, uni- nerves, amplament escariosos en tota la part superior, 4 pètals enters o subesco- tats, la meitat més curts que'ls sèpals, 4 estams, 4 estils opositisèpals, càpsula oblonga, recta, inclosa, dehiscent per 8 dents, dretes y revoltes per les vores, lle- vors molt petites, reniformes, tuberculoses. Geografia. — Marges dels camps y vores de camins en terres arenoses: Vidreras y estri- bacions orientals del Montseny. — La Sellera (Cod.l), Sta. Coloma de Farnés, Santas Creus, S. Hilari, Montsolí, Vilanova de Sau, Pla de les Arenes, Paní, Puigalt (Vay.), S. Feliu de Guíxols (Trem.), Vich, r. (Masf.), Llagostera, Taradell ( Puigg.). — Abril-Maig. 317 PUBLICACIONS: IDE. L'INSTITUTJDE CIENCLES Cariofilies. . G. 118. — Ceràstium. 439. : C. trigynum Vill. — C. refractum All. (forma grega de mp1 — peí, y yuvi, orguen feme- ni, pel fruit compost generalment de 3 pistils, re- fractus, trencat, pels pedicels reflexes després de la floració.) Perenne, troncs de 5-12 cm., cespitosos, radi— cants, glabres, fulles oblongues o lanceolades, ob- tusiúscules, un poc carnoses, glabres, flors gran- detes, en cimes 1-5-flores terminals, pedicels 1-3 vegades més llargs que'l calze, pubescent-glandu— losos, reflexes després de la floració, bracties her- bàcies, sèpals oblongs, obtusos, estretament esca- riosos, pètals obcordats, bifils, una vegada més llargs que'ls sèpals, 3-4 estils, càpsula oblonga, recta, una vegada més llarga que'l calze, dehiscent, per 6-8 dents obtuses, a la fi esteses, llevors subreniformes, tu- berculoses. Geografia. — Boscos y llocs pedregosos de la regió alpina dels Pirineus: Nuria a Coma d'Eyne. — Coll de Nuria, Vall d'Eyne, Carençà (Compy.), Coll de Setcases, Carençà, altu- res de la Cerdanya (Vay.), Vall d'Eyne (Bub.), Castanesa ( Lap., Csta.), Pefiablanca, Port de Benasque, la Picada (Zett.). — Juliol-Agost. 440. : C. perfoliatum L. (forma neollatina, aplicada aquí impropriament a les fulles trabades.) Anual, arrel cònico-fibrosa, tronc de r-4 dm., dret o ascendent, simple o ramificat desde la base, estriat, fistulós, glabre y glauc, com tota la planta, fulles inferiors lanceolades, més llargues que'ls entrenusos, les caulinars oblongo-ovades, molt distants y trabades formant tubu ventrut a la base, subcarnoses, tuberculoses, amb el raquis ben marcat, y clar com el marge, flors grans, en ci— mes terminals pauciflores, pedicels 1-2 veg. més llargs que'l calze, bracties herbàcies, sèpals ovats, Oobtusos, 1-nerves, escariosos pel marge, pètals lan- ceolats, búfits, amb els lòbuls aguts, més curts que'ls sèpals, càpsula cònica, recta, el doble llarga que'l calze, dents curtes, a la fi enroscades, llevors reniformes, amb tubèrculs aguts. Geografia. — Camps cultivats: camí de Fraga (Csta.), principalment a l'Aragó (Salv.l), comú al camps de Pefiarroya (Losc. et P.). — Maig. FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 118. - Ceràstium. 441.:C. glomeratum Thuill. — C. visco- sum L. (format del verb llatí glomerare, apilar, aludint- se a la seva inflorescencia en densos glomèruls ter- minals:, viscosus, de viscum, el vesc, pels seus troncs glandulosos). Anual, tronc de 5-30 cm., dret o ascendent, ra- mificat, piloso-glandulós, fulles ovades o el-líp- tiques, les inferiors atenuades en peciol ample y curt: les caulinars sentades, pestanyoso-eriçades, flors petites, en glomèruls densos, terminals, pedi- cels més curts que'l calze, bracties herbacies, sè- pals lanceolats, aguts, barbuts, com les bracties y -- escariosos al marge, pètals bifits, apenes tan llargs com els sèpals, d'ungla peluda, filaments estaminals glabres, càpsula cilín- drica, recta o subencorvada, 1 vegada més llarga que'l calze, llevors triangular— reniformes, granuloses. Geografia. — Comú per terres arenoses: desde la costa al Pirineu. — Abril-Juny. 442.: C. brachypetalum Desp. (del grec Bpagúc, Curt, i néralov, fulla, per la curte- dat relativa del seus pètals.) Anual, tronc de 5-25 cm., dret, simple, prim, eriçat de pèls blancs, aperto-ascendents, fulles ova- des o el-líptiques, peludes, les inferiors subpeciola- des, en rosetó clar, y les caulinars en nombre de 2-3 parells, sentades, flors petites, en cimes termi- nals, pauciflores, pedicels fructifers 2-3 vegades més llargs que'l calze, capbaixos y després cap- drets, peluts, glandulosos, bracties herbacies, bar- budes, sèpals lanceolats, aguts, barbuts, piloso- glandulosos, pètals bilobats, iguals als sèpals o més curts, un poc pestanyosos a l'ungla, filaments es- taminals llargament pestanyosos a la base, càpsula cilíndrica, encorvada a l'àpex, quasi el doble llarga que'l calze, dehiscent per 10 dents obtuses, dretes, revoltes al marge, llevors subtriangulars, tuberculoses. 8 GLANDULOSUM Fenzl. — Planta piloso-glandulosa a la part superior. Geografia. — Terres conresades o incultes: a l' Ubach, al peu de la Font de la Portella, 15 Maig 1889 legi. — Olot, N.' Senyora del Mont (Vay.), Ceret, S. Llorenç dels Cerdans (Compy.), Baix Aragó (Losc.l). — Maig. La planta de l'Ubach correspón a la 8 GLANDULOSUM Fenzi. 319 PUBLICACIONS DE L'ANSTITUTUDE CIENCUES Cariofilies. G. 118. — Ceràstium. 443. : C. semidecandrum L. (del llatí semi -de semis-, la meitat, i del grec déxa dèu, y úvnp, àvòpóc, varó, aquí estam, orguen se- xual masculí, aludint als estams ordinariament en nombre de cinc.) Anual, troncs de 3-20 cm., drets, prims, simples o ramificats a la base, piloso-glandulosos, fulles el-líptiques o trasovades, obtuses, pubescent-pesta- nyoses, les inferiors atenuades en peciol, les supe- riors sentades, flors petites, en cimes pauciflores, pedicels fructifers refractats, 2-4 vegades més llargs que'l calze, bracties y sèpals amplament es- cariosos al marge y àpex, pètals bidentats, més curts que'l calge, amb l'ungla glabra, estams 5 ò 10, filaments glabres, càpsula cilíndrica, quasi el doble llarga que'l calze, dehis- cent per 10 dents dretes, revoltes pel marge, llevors molt petites, xagrinades. Geografia. — Camps v llocs arenosos: Tarrassa, litoral del Prat y Castelldefels. — Mar— ges del Besós, cap a la desembocadura (Salv.l) y més a l'interior (Csta.), Castelldefels y Ti- bidabo (Senn.l), al Miracle (Marcetl), Vich, r. (Masf.), Paní, cap a la Selva de mar (Vay.), Cadaqués (Trem.). — Maig. 444.: C. pumilum Curt. (del llatí púmilus, adj. que significa nano, petit, per la seva escassa magnitut.) Anual, troncs de 5-20 cm., drets o ascendents, ramificats, piloso-glutinosos, fulles ovades o el-líp- tiques, acutiúscules, piloso-pestanyoses, les infe- riors atenuades en peciol, les superiors sentades, flors petites en cimes terminals, pedicels fructí- fers arquejats a l'àpex, més llargs que'l calze, bracties inferiors herbacies o les superiors estreta- ment escarioses, sèpals aguts, pètals bifits, tan o més llargs que'l calxe, filaments estaminals glabres, càpsula cilíndrica, quasi recta, el doble llarga del calze, dehiscent per ro dents dretes, revoltes pel marge, llevors subreniformes, breument tuberculoses, planta molt polimorfa. Raça C. cLuriNosum Fr. — Planta d'un vert fosc, bracties superiors estreta- ment escarioses al marge. Geografia. — Comú a les terres arenoses o piçarroses del Vallés occidental y seguramen- en altres localitats. — La rassa C. cLuriNosum Fr., als camps de Viladrau y altres del Mont- seny (Csta.), Olot (Vay.), Girona (Bub.). — Primavera. 320 FLORA DE GATAEBUNYA Cariofilies. G. 116. - Cerústium. 445.: C. triviale LinE. — C. vulgatum L. (del llatí trivialis y vulgatus, comú, molt estès, vulgar.) Bienal o perennant, troncs de 1-5 dm., ajeguts y fins radicants a la base, després ascendents, sim- ples o ramificats, pubescents, fulles ovades o ellip- tiques, piloso-pestanyoses, les inferiors atenuades en peciol, les superiors sentades, flors petites, en cimes bipares, multiflores, pedicels fructifers, ar- quejats a l'àpex, 2-3 vegades més llargs que'l calze, bracties amplament escarioses, sèpals ovato-lanceo- lats, obtusos o aguts, escariosos, frequentment pi- loso-glandulosos, pètals oblongo-espatulats, bilo- bats, de lòbuls estrets, un poc més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals glabres, càpsula encorvada, el doble llarga del calze, llevors molt petites, reniformes, tuberculoses, planta bastant polimorfa. Geografia. — Llocs herbosos d'una gran part del país: Tarrassa, al torrent de la Xuri- guera, S. Cugat del Vallés, Badalona, Montseny, S. Hilari y Montsolí, Ribas. — Ripoll y més amunt, provincia de Lleyda (Csta.), Clot de Segalés, aprop de Berga (Graul), Vich (Masf.), Queralps, Montanya del Mont (Vay.), Girona (Bub.). — Maig-Agost. 446. : C. pyrenaicum Gay. (per la seva habitació preferent, als Pirineus.) Perenne, troncs "- llargs, ajeguts, afils, glabres y escamosos a la base, piloso-glandulosos y molt fullosos a la part superior, fulles grans, ovato-lan- ceolades, subagudes, pubescent-glanduloses, flors petites, generalment solitaries, pedicels fructifers, reflexes, 1-2 vegades més llargs que'l calze, brac- ties grans, herbacies, sèpals amplament lanceo- lats, estretament escariosos, pètals obcordiformes, un poc més llargs que'ls sèpals, pestanyosos a l'ungla, com també els filaments estaminals, càpsula grossa, dreta, ovoido-oblonga, poc més llarga que'l calze, llevors grosses, comprimi- des, d'episperm molt poc consistent. Geografia. — Roques y pedruscam de l'alt Pirineu oriental, al peu dels reguerols de Nuria, Morens, La Toza, Comabella (Vay.), Nuria (Salv.l), Pic de Finestrelles, Coll de Nuria, Vall d'Eyne (Compy., Xat., Endress. et botan. plur., ex Rouy), Vall de Carençà (Bub., Gaut.), Vall de Lló (Gren.), vall d'Err (Oliver). — Juliol-Agost. La planta que havem observat als reguerols de Nuria és, segurament, el C. ARVRNSE L. 321 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Cariofilies. G. 116. - Ceràstium. 447.: C. alpinum L. (per la seva habitació, a la regió Alpina.) Perenne, tronc de 5-15 cm., estolonifer a la base, ascendent, cubert de pèls blancs, flexuoso- llanosos, fulles ovades o bé oblongues, -— peludes, les inferiors y les de les branques estèrils, pecio- lades, les caulinars sentades, flors grans, solitaries o en cimes 2-5-flores, pedicels fructifers gruixu- dets, rígits, el doble llargs del calze, bracties inferiors herbàcies. les superiors estretament es- carioses, sèpals ovato-lanceolats, obtusos, pètals trasovato-cunei formes, 1 veg. més llargs que'ls sè- pals, bífits, amb els lòbuls estrets, oblongs, càp- sula cilíndrica, encorvada a l'àpex, quasi el doble llarga del calze, llevors reniformes, tuberculoses, ferruginoses. a HIRSUTUM Gr. et G. — Planta pubescent o hirsuta en totes les seves parts, però manifestament verda. 8 LANATUM Gr. et G. — Planta albido-llanosa, en flocs tomentosos a l'àpex de les branques estèrils. C GLABRATUM VVahl. — Tronc y fulles glabres y rarament pestanyoses. Geografia. — Roques y pastures seques de les altes montanyes: Coll de Pal, del Cadí, Nuria, cap a Font negre, Nou Creus, etc., les dugues primeres varietats. — La Cerdanya (Vay.), Cambradases (Bub.), Puigllançada (Senn.l), Pirineu central (Gonz.l), Port de Be- nasque (Zett.), per tota la cadena pirinenca (Rouy). La Ç GLABRATUM VVahl, a les pendents y serres (Vay.), Cambradases (Lap.), Vall d'Eyne (Gr. et G.). — Juliol- Agost. 448.: C. arvense L. (arvensis, en lloc del clàssic arvàlis, s'ha format per analogia d'altres aixís terminats, de arvum, el camp, per la estació que se li ha atribuit.) Perenne, troncs de 1-4 dm., drets o ascendents, pubescents o glandulosos, fulles ovato-oblongues o lanceolato-linears, respectivament obtusiúscu- les o agudes, pubescents, flors grans, en cimes pauciflores, pedicels drets, encorvats a l'àpex, 2-3 vegades més llargs que'l calze, bracties ampla- ment escarioses, sèpals ovato-oblongs, obtusos, es- cariosos a les vores, pètals obcordats, bifits, amb els lòbuls amples, ovats, aperto-recorvats durant la floració, 1-3 veg. més llargs que'ls sèpals, càp- sula cilíndrica un poc encorvada, t/, més llarga que'l calze, llevors reniformes, acanalades, tuberculoses, ferruginoses. d ANGUSTIFOLIUM Fenzl. — Fulles caulinars oblongues o lanceolades, les rameals linears. Gerastium arvense FLORA DE CATALUNYA Cariofilies. G. 116. — Cerústium. $ anpiNUM Fenzl. — Planta petita, semblant al C. ALPICOLUM L. Geografia. — Llocs pedregosos o esquistosos de les montanyes: Agudes del Montseny, Nuria, al peu dels reguerols immediats al Santuari. — Requesens, Salines, Rocabruna (Vay.), sobre Massanet, sobre la Llagona (Bub.), Ports de Benasque, Peniablanca, Renclusa, Castanesa (Zett.), Tredós (Comph.l in Hb. Cad.), Aiguamoix (Llen.l). — Juny-Agost. La planta que havem vist al Montseny y a Nuria, es la a ANGUSTIFOLIUM Fenzl., mentres que la de la vall d'Aràn correspón a la ò ALPICOLUM del propi A. Es possible als confins de l'Aragó el C. RIAEI Desm. — C. RAMOSISSIMUM Boiss., que tenim de Castelseràs, aon abunda (Losc.), y tal vegada el C. GAvaNUM Boiss, del mateix lloc, 323 PUBLICACIONS (DE' D'INSTUTUNUDE CIENCIES Genre 119. - MALACHIUM Fr. (En grec ualóyn és la malva, y ualaxóc, tou, probablement per l'escassa consistencia de la planta.) Flors blanques, bastant grans, en cimes bipares, clares, pedicels estesos y a la fi encorvats a l'àpex, 2-3 veg. més llargs que'l calze, bracties foliàcies, 5 sèpals ovats, obtusos, herbacis, acrescents, 5 pètals fondament bipartits, amb els lòbuls diver- gents, 1 veg. més llargs que'ls sèpals, 10 estams, 5 estils alternisèpals, càpsula ovoido-pentagonal, un poc exserta, dehiscent per 5 valves, fondament bidentades, llevors reniformes, tuberculoses, herbes perennes, troncs de 2-6 dm., prims, tren- cadissos, pubescent-glandulosos a la part superior, fulles grans, ovato-cordifor- mes, subacuminades, les inferiors peciolades y les superiors sentades. 449. : M. aquàticum Fr. (del llatí aquaticus, de aqua, l'aigua, per la seva estació aprop de les aigues.) d SCANDENS Godr. — Planta filaire, fulles totes sentades, les inferiors de 2-5 cm., subcordiformes, cima fornida. 8 ARENARIUM Godr. — Planta ajeguda o ascen- dent, més petita en totes les seves parts, fulles in- feriors dels troncs fèrtils peciolades y truncades a la base, cima clara. Geografia. — Vores de les corrents y llocs humits: la a SCANDENS Godr., pels marges y llocs herbosos de Mollet, Gualba y Olot.—Llacunes de Sils (Bub.), Ribas, la Cerdanya y Creixenturi (Vay.), Cadaqués (Trem.l), Perelada (Tex.). — La B ARENARIUM Godr., a Ribas, vores del Fresser, r. Agost 1903 legi. — Juny-Setembre. 324 EELORA DE CATALUNYA Genre 120. -SPÉRGULA L. (Del llatí spargo, escampar, per la fàcil propagació de la planta, deguda a les seves nom- broses llevors.) Flors blanques o purpurines, en cimes bípares terminals, calze y corola penta— mers, pètals enters, 5-10 estams implantats en un disc perigini y glandulós, 5 estils alternisèpals, càpsula dehiscent per 5 valves que no arriven a la base y oposades als sèpals, llevors biconvexes, alades o carenades : herbes anuals, de fulles linears mútiques, oposades, amb branquetes axilars molt curtes y folioses que les fan semblar verticilades, estípules petites, escarioses. Llevors molt convexes, subglobuloses, estretament alades, fulles longitudi- nalment assolcades pel revers . . . . . . . — 450. Sp. arvensis. Llevors poc convexes, subdiscoidals, amplament alades, fulles no assolcades CORS a US SE Et a Ter EST dr CTE ERO P Pètals lanceolats, aguts, ala de les llevors blanca, llisa y tan ampla com el ESC VE a La aa te A AS LS p. pentandra: Pètals ovats, obtusos, ala de les llevors rossa, puntejada y més estreta que'l CS CIE RI I a REAL EE Ra rs 452: Spi Morisonii. 450. : Sp. arvensis L. (de arvum, el camp conresat, per la seva habitual estació.) Sinonimia. — Cast., esparcilla. Troncs de 1-3 dm., nombrosos, drets y ascen- dents, pubescent-glandulosos a la part superior, fulles linears filiformes, amb un solc longitudinal al revers, estípules amples, flors blanques, cimes bastant fornides, pedicels fructifers capilars, re- fractats, 2-3 vegades més llargs que'l calze, brac- ties diminutes, escarioses, sèpals ovats, obtusos, pètals ovals, obtusos, quasi tan llargs com els sè- pals, 10, y menys frequentment 5, estams, càpsula ovoide, un poc exserta, llevors subglobuloses, pa- piloses o puntejades, circuides d'una ala molt estreta y llisa. 8 vungaRIs Roch.—Llevors cubertes de papiles blanques, generalment 5 estams. Geografia. — Terres granítiques o arenoses: Camps de Palautordera, Gualba, S. Hilari, Montsolí, Guílleríes, Blanes, Tossa. — Viladrau, Montseny el alibi, montanya de Lleyda (Csta.), Ribas, Queralps, Massanet de Cabrenys (Vay.). La planta per nosaltres observada és la B vuLGARIS Roch. — Abril-Agost. 325 PUBLICACIÓONS DE L'INSTITUTODE CIENGIES Cariofilies. G. 120.—Spérgula pérgula. 45I.: Sp. pentandra. L. (del numeral grec névre, Cinc, Y tmp, àvòpóc, home, aludintse aquí als cinc estams de les seves flors.) Troncs de 5-25 cm., menys nombrosos que en l'anterior, drets o ascendents, prims, glabres, amb l'últim entrenús molt llarg, fulles filiformes, sense solc al revers, estípules curtísimes, flors purpuri- nes, cimes poc fornides, pedicels fructifers capilars, refractats, 2-5 vegades més llargs que'l calze, bracties diminutes, escarioses, sèpals esterns lan— ceolato-aguts, els interns ovato-obtusos, pètals lanceolats, aguts, 5 estams, càpsula ovoide, un poc exserta, llevors subdiscoidals, amplament alades, llises, ala albo-argentina, estriada, tallada al llumbrigol, tan ampla com el disc. Geografia. — Terres arenoses o esquistoses : Tarrassa, vinyes granítico-piçarroses de càn Carbonell, vores del Besós, entre Mollet y S. Fost, camps de Montsolí. — Tossa, Ogassa, Rosas y Cadaqués (Vay.), Empordà y Girona (Salv.l), sobre Ceret (Bub.). — Febrer-Maig. Spergula Morisonii. 452.:Sp. Morisonii Bor. — Sp. vernalis VVilld. (dedicada a Robert Morison, autor de la Planta- rum Historia Universalis Oxoniensis, 1680, ver- nalis, del llatí vernus, primaveral, per la època de la seva florescencia.) Se diferencia de l'anterior pel tronc glabre o pubescent-glandulós, fulles més curtes y mes apre- tades, florescencia més tardana, pètals ovats, ob- tusos, llevors pedicelades, puntejades a les vores, ala rossa, més estreta y generalment igual a la meitat de l'amplada del disc. Geografia. — Camps y llocs arenosos: S. Pere de Ro- da, Tossas y la Cerdanya (Vay ). — Juny-Juliol. 326 FLORA DE CATALUNYA Genre 121. - SPERGULARIA Pers. Flors blanques, rosades o lilacines, en cimes bipares o unipares, calze y corola pentàmers, pètals enters, implantats al receptacle, ro estams o menys, 3, rarament 2 O bé 5, estils, molt curts, càpsula dehiscent per 3 valves, que arriven fins a la base, alternisèpales, llevors lenticulars o piriformes, alades, àpteres o de les du- gues formes, plantes herbacies, de fulles linears, amb estípules escarioses. : i Llevors quasi totes o una part amplament alades. .. .. . . . . . 2. i IIEVOrSStOTESIADICRES EE i at de Ve teler 3. Llevors quasi totes alades, pedicels 1-2 vegades més llargs que la càpsula llargament exserial es ds Mar sa 1453. Sp: Marginata. 3 Llevors en sa majoria àpteres, pedicels d'igual llargaria que la càpsula ape- BESIORSCLIA ea a a end ASA NS DI DIEONIi: i Plantes bastant robustes, perennants, flors grandetes (3-5 mm. de llarg) 4. i Plantes primes, anuals o bienals, flors petites (2-3 mm.) ..—.. . . . 5. / Pedicels filiformes, els inferiors aprop de dugues vegades més llargs que'l calze: flors bastant grans, agrupades en cimes bípares, poc fulloses o àfiles, pètals de 4-5 mm., un terç més llargs que'ls sèpals, càpsula una mica EESC RA AS OD. NICACOensiS: Pedicels capilars, els inferiors 3-5 vegades més llargs que'l calze, flors peti- tes, en cimes unipares, fulloses, multiflores, divaricades, pètals de 3-4 mi- vo límetres, més llargs que'ls sèpals, càpsula inclosa. — 456. Sp. longipes. Cimes fulloses, pedicels filiformes, més curts o poc més llargs que les flors, sèpals oblongs, 7-10 estams, càpsula igual al calze. . — 457. Sp. rubra. 5 4 Cimes àfiles o amb petites bracties a la base, pedicels capilars, els inferiors / 2-4 vegades més llargs que les flors, sèpals el-líptics, 2-3 estams, càpsula més curta que'l calze LL lu. lo 458: Sp: Salsuginea. 453.: Sp. marginata Rittel. — Sp. media p marginata G. et G. (del verb llatí marginare, de margo, la vora o mar- ge, aludint a les llevors circuídes d'una ampla ala.) Perenne, rizoma gruixudet, troncs de 1-4 dm., d- angulosos, prostrato-ascendents, glabres a la part inferior, y pubescent-glandulosos a la supe- rior, fulles linears, agudes, subcarnoses, estípules ovato-triangulars, acuminades, enteres o bífides, flors lilacines, grans, en cimes poc regulars, no fulloses, pedicels frequentment refractats, 1-2 ve- gades més llargs que la càpsula, bracties petites, sèpals oblongs, obtusos, escariosos al marge, pètals 327 PUBLICACIONS IDE L'INSTITUTVDE' GIENCUTES Cariofilies. G. 121. - Spergularia. trasovats, més llargs que'ls sèpals, 10-5 estams, càpsula ovoido-cònica, grossa, un terç més llarga que'l calze, llevors lenticular-discoidals, totes circuídes d'ampla ala blanca. Geografia. — Terrenos arenosos salobrenchs : litoral de Barcelona, Prat de Llobregat, Blanes, Rosas y Castelló d'Empuries, Horta de Lleyda, vores de l'estany d'Ibars. — Marges del Llobregat, Urgell (Csta.), frontera d'Aragó (Losc.), Empuries, S. Pere Pescador (Vay.), Pons, Cardona (Bub.). — Abril-Setembre. 454.: Sp. Dillenii Lebel. —Sp. media, var. heterosperma Gr. et G. (dedicada a l'autor botànic John Jac. Dille- nius, 1732, heterosperma : per les dugues classes de llevors.) Sinonimia. — Cast., hierba de las calenturas o de las golondrinas. Anual, bienal o perennant, troncs de 1-2 dm., ascendents, ancipitats o sigui amb 2 anguls aguts, simples o ramificats, glabres inferiorment y pu- bescent-glandulosos a la part superior, fulles li- nears, un poc carnoses, estípules curtes, ovato- agudes, flors rosades, en cimes unipares o irregu- lars, -— fulloses a la base, pedicels iguals a la càp- sula o poc més llargs, sèpals ovats, obtusos, escariosos al marge, pètals oblongs, més curts que els sèpals, càpsula ovoido-cònica, apenes exserta, la major part de les llevors àpteres y piriformes, les demés alades, suborbiculars. Geografia. — Terrenos arenosos salobrencs : litoral de Barcelona, a càn Tunis, arenals d'Olesa de Montserrat. — Pla de Llobregat, cap a Banyoles, provincia de Lleyda (Csta.), frontera del Baix Aragó (Losc.). — Abril-Setembre. 455.: Sp. Nicaeensis Sarato. — Sp. pur: purea Lebel. (del llatí Nicaea, ciutat de la Liguria (Nice), purpureus, pel color rosat de les flors.) Perennant, troncs de 10-15 cm., bastant robus- tos, glabres a la part interior y pubescent-glandu- losos a la superior, prostrato-ascendents, fulles li- nears, les caulinars llargues, quasi tan com els entrenusos, les florals curtes, estípules triangu- lars, agudes, d'un blanc apagat, flors rosades, bas- tant grans, en cimes bipares, pauci/lores, poc fu- lloses o àfiles, pedicels filiformes, els inferiors aprop de 2 veg. més llargs que'l calxe, pètals ovato-oblongs, de 4-5 mm., 1, més llargs que'ls sèpals, càpsula ovoido-cònica, un poc més llarga que'l calze, llevors totes àpteres, piriformes. Geografia. — Terres incultes, vores dels camins : S. Vicens de Castellet, aprop de la confluencia del Llobregat amb el Cardoner. — Abril-Setembre. 328 PE OR A (DE CATALUNYA Cariofilies. G. 121. — Spergularia. 456. : Sp. longipes Rouy. — Sp. rubra Pers. y longipes Lange. (del llatí longipes, de longus, y pes, pedis, de peus llargs, per la longitud dels pedicels infe- riors, adjetiu llatí ruber, rubra, rubrum, ver— mell, pel color de les flors.) Perennant, troncs de 1-2 dm., ascendents, ra— mificats, únicament pubescent-glandulosos a la part superior, de entrenusos llargs, fulles linear- filiformes, apiculades, estípules ovato-triangulars, llargament cuspidades, flors rosades, petites, en cimes bipares o unipares, fulloses, llargues y multiflores, formant el conjunt una ampla panot- xa, pedicels capilars, estesos o refractats, general- ment unilaterals, els inferiors 3-5 veg. més llargs que'l calxe, sèpals oblongs, obtusiúsculs, escariosos al marge, pètals de 3-4 mm., més llargs que'ls sèpals, 3-5 estams, càpsula ovoide, quasi igual al calze, llevors totes àpteres, piriformes. Rassa SP. piNGuis Rouy. — Fulles estretament linears, pedicels inferiors 2-3 ve- gades més llargs que'l calze, pètals més curts que'ls sèpals. Geografia. — Terres arenoses de la regió mediterrània : la rassa SP. PINGUIS Rouy- SP. RUBRA B PINGUIS Fenzl, a Tarrassa, vores de la riera del Palau. — Abril-Setembre. 457.: Sp. rubra Pers. — Sp. rubra, a cam: pestris Fenzl. (del llatí ruber, rubra, rubrum, roig, pel color rosat de les flors.) Sinonimia. — Herba vermella, herba passare- lla, cast., esparcilla encarnada. Anual o bienal, troncs de 5-15 cm., ajeguts y as- cendents, molt pubescent-glandulosos a la part superior, fulles linears, curtes, planes, subapicu- lades, estípules ovato-acuminades, albo-argenti- nes, flors rosades, petites (3 mm.), en cimes uní- pares, fulloses, clares, pedicels filiformes, oberts, més curts o poc més llargs que les flors, sèpals oblongs, obtusos, escariosos al marge, pètals iguals als sèpals o més curls, 7-r0 estams, càpsula ovoide, igual al calze, llevors totes àpteres y piriformes. Subsp. SP. ATHENIENSIS Aschers. — Estípules subtriangulars, mates, pedicels més curts que la càpsula, flors nombroses, en cimes unipares, apretades, pètals més curts que'ls sèpals, llevors fusco-grisenques. Geografia. — Terres arenoses : desde la costa fins a les parets del Santuari de Nuria, S. Hilari, Montsolí y les Guilleríes. — Montseny, Olot, la Cerdanya, Prats de Molló, Re- quesens, Castelló, Rosas, Medas, Torruella (Vay.). La subsp. SP. ATHENIENSIS Aschers. — SP. CAMPESTRIS VVH. et Lange, al litoral de Barce- lona, arenals del Camp de la Bota. — Abril-Maig, 329 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTMDE CIENCIES Cariofilies. I apoliuleria salsuginea. G. 121. - Spergularia. 458. : Sp. salsuginea Fenzl. — Sp. dian: dra Heldr. — Sp. Heldreichii Foucaud. (del llatí salsugo, inis, aigua salada, per trobarse a les maresmes, diandra, format del numeral grec dic, dugues vegades, Y àvip, àvòpoc, home, fent re- ferencia al nombre dels estams, dedicada per Fou- caud a Heldreich, company de Sartori.) Anual, troncs de 5-15 cm., prims, molt ramifi- cats, branques filiformes, pubescent-glanduloses a la part superior, fulles filiformes, estípules ovato- acuminades, males, flors rosades, molt petites, en cimes bípares, multiflores, clares, no fulloses o amb petites bracties a la base, pedicels capilars, els inferiors 2-4 veg. més llargs que les flors, sè- pals ellíptics, obtusos, escariosos al marge, pètals més curts que'ls sèpals, 2-3 es- tams, càpsula subglobulosa, igual al calze o poc més llarga, llevors àpteres, piri- formes. Geografia. — Vores del mar, rius o llacs : Litoral de Barcelona, pujant pel Llobregat al Papiol, Olesa, Montserrat, Monistrol, y pel Noya, a Gelida, Horta de Lleyda. —Plà del Llo- bregat y prats salobrencs de l'Urgell (Csta.), litoral de la provincia de Girona, Rosas (Vay.). — Abril-Juny. 330 PE OR A DE CATALUNYA Familia 15."- ELATINIES DUMORT. ( De ELATINE, que es el genre que li dona nom.) Flors blanques o rosades, petites, hermafrodites, regulars, axilars, sentades y verticilades, o peciolades y solitaries, 3-4 sèpals soldats a la base, 3-4 pètals sentats, 6-8 estams, 3-4 estils curts, fruit càpsula globuloso-deprimida, 3-4-locular, septicida, llevors cilindroides, rectes o poc encorvades, amb varies costelles longitudinals y estríes transversals : herbes de terres humides o inundades, glabres, de tronc radi- cant, fulles enteres, oposades o verticilades, acompanyades de petites estípules membranoses. Genre 122. - ELATÍNE L. (Del greco-llatí èXarivn, fem. de èXúmvoç, de abet, per la forma y disposició de les fulles.) Plantes perennes, robustes, fulles y flors verticilades y sentades, 459. E. alsinastrum. I Plantes anuals, primes, fulles oposades, les inferiors o totes peciolades, flors Serna ES Sola DIES PyA pe CiOla des ee ea a 2. 6 estams, 3 estils, càpsula de 3 valves. . . . . 400. E. hexandra. 4 sèpals, una vegada més llargs que la càpsula, 4 pètals més curts que'ls sè- 3 sèpals, tan o més llargs que la càpsula, 3 pètals més llargs que'ls sèpals, pals, 8 estams, 4 estils, càpsula de 4 valves . . — 401. E. macrópoda. 459.2 E. alsinastrum L. (de àlsine, nom d'una cariofilacia, amb la termi- nació despectiva astrum aplicada a varies plantes per a indicar alguna semblansa.) Perenne, tronc de 1-4 dm., robust (3-5 mm. de diàmetre), fistulós, radicant a la base, ascendent, simple o ramificat, d'entrenusos curts, fulles ver- ticilades, les inferiors sumergides, linears, Ir-ner— ves, formant verticils de 6-10, les superiors ova- des, 3-5-nerves, amb verticils de 3-5, flors blan- ques, verticilades y sentades, calze 4-fit, 4 pètals, més llargs que'ls sèpals, 8 estams, 4 estils, càpsula 4-locular, dehiscent per 4 valves, llevors quasi rectes. Geografia.—Llacunes y llocs inundats: a la Cerdanya francesa, Montlouis, Font Romeu, Madràs, et alibi (Lap., Gr. et G., Compy., Gaut.). Es quasi segura la seva existencia a la Cerdanya espanyola, — Juny-Setembre, 331 PUBLICACIONS DE L'INSTITUTJDE GIENGUTES Elatinies. G. 122. - Elatíne. 460.: E. hexandra DC. — E. paludosa Seub. (del numeral grec €€, Sis Y àvip, àvòpóc, home, alu- dint als sis estams, paludosus, de palus, pantano o llacuna, per la seva estació.) Anual, troncs de 3-10 cm., prims, ajeguts, radi- cants o surants, fulles oblongo-ellíptiques, oposa- des, breument peciolades, flors blanques amb una línia rosada, axilars, alternes, solitaries, sostingu- des per pedúncols, ordinariament més curts que les fulles, 3 sèpals desiguals, iguals a la càpsula o poc més llargs, 3 pètals, poc més llargs que'ls sèpals, 6 estams, 3 estils, càpsula petita, dehiscent per 3 valves, llevors una mica encorvades. Geografia. — Llocs pantanosos o inundats: a la Cerdanya, S. Llorenç dels Cerdans (Compy.), sobre Montlouis, a la font d'Esclops (Lap.). — Maig-Setembre. 461.: E. macrópoda Guss. — E. Fabri Gren., rassa de la anterior, sec. Rouy. (del grec uampóc, gran, Y mot, modóc, peu, per la llargaria dels pedúncols, dedicada a Fabre per Grenier.) Sinonimia. — Fr., velvote, élatine, anglès, vva- ter -vvort. Anual, troncs de 4-10 cm., prims, radicants a la base, fulles oblongues, oposades, les superiors sentades y les demés breument peciolades, flors albo-rosades, axilars, alternes, solitaries, sostin— gudes per pedúncols 1-5 veg. més llargs que les fulles, 4 sèpals, 1 veg. més llargs que la càpsula, 4 pètals, visiblement més curts que'ls sèpals, 8 es- tams, 4 estils, càpsula dehiscent per 4 valves, llevors una mica encorvades. Geografia. — Aigues estanyades y paratges humits: Roses (Bub.), Pirineus Orientals (Coste), Argelés (Gaut., Oliver, ex Rouy). — Juny-Juliol. 332 FLORA DE CATALUNYA Familia 16. — LINACIES pe. (Pren nom del genre principal linum, el lli.) Flors hermafrodites, regulars, pentàmeres o tetràmeres, en cimes bípares o uní- pares, sèpals lliures, persistents, corola de prefloració torsada, molt caduca, r0-8 estams biseriats, soldats a la base, tots fèrtils o els opositipètals rudimentaris o nuls, 5-4 estils lliures, però frequentment amb peus brevistils els uns, y longistils els altres, fruit càpsula de 10-8 celdes monospermes, separades per 5-4 envans ve- ritables y 5-4 de falsos o incomplerts, de dehiscencia septicida, llevors ovades, lli- ses: herbes o subarbustos, de fulles simples, generalment alternes, sense estípules. ( Flors pentàmeres, sèpals enters, lliures, més llargs que la càpsula, plantes de mes dEriorema dre NS dos get a 1398. Tdnum. Flors tetràmeres, sèpals 2-3-fits, soldats a la base, iguals a la càpsula, DISntES dens En tat i ta ad utclia vi atrau Radiola. 3 Genre 123. - LINUM L. (Se fa derivar del cèltic Llin, que significa fil, d'on el greco-llatí Xívov, el lli.) Flors pentàmeres, blanques, grogues, blaves o rosades, sèpals enters, lliures, més llargs que la càpsula, plantes de més de 10 cm. Flors rosades, grans, estigmes claviformes, plantes perennes, piloso-glandu- I OS CSMA CN Se I EE OR U 914625 TEU VISCOSUIM: BIOnS IDIAnQUES EO SES OI DIAVES Cr dt Et la. Flors blanques, sèpals ovato-lanceolats, acuminats, estigmes capitats . . 3. BAOrSIOROSUCSIOBDIAVES ed Va idet a ie o eran ena ler ra Per ie a an De Plantes anuals, d'arrel prima, glabres, fulles trasovato-oblongues, oposades, flors petites, pètals 1 veg. més llargs que'l calze 463. L. cathàrticum. Plantes perennes, de rizoma llenyós, pubérules, fulles linears, alternes, flors SCAnS, potals 3-5vegi més llacosiqueli calze a ee el Ar Fulles linear-alesnades, molt aspres, pètals d'uns 25 mm., trasovato-contrets a la base, d'un blanc de neu, amb nervis apenes colorats, 464. L. sufíruticosum. Fulles linear-filiformes, quasi glabres, pètals d'uns 15 mm., trasoyato-cunei- formes, d'un blanc menys pur, amb nervis purpurins, 465. L. salsoloídes. BIOESISTOGUES ei ds Le den ia Let aa ries a Drac ay ia pet id OS Flors blaves 9. Plantes anuals, de flors petites, d'un groc pàlit, estigmes capitats . . ic Plantes perennes, de flors grans, d'un groc viu, estigmes claviformes..— 8. 333 PUBLICACIONS DE L'INSTEITUTGDE CIENGIES Linacies. G. 123.-Linum. Troncs prims, glabres, fulles fines, pedicels tènues, sèpals breument acumi- minats, un poc més llargs que la càpsula. . . . — 466. L. gàllicum. 7 4 Troncs robustos, pubescents per la cara interna, fulles aspres, pedicels curts y gruixuts, sèpals llargament acuminats, 1-2 veg. més llargs que la càpsula, 467. L. strictum. Pètals soldats per les ungles, fulles amb glàndules estipuliformes, 1-nerves, 8 pedicels molt curts . . . . . . . . . 408. L. campanulatum. Pètals lliures, fulles sense glàndules estipuliformes, 3-nerves, pedicels 1-2 ve- gades més llargs que'l calze . . . . . . . — 469. L. marítimum. Plantes anuals, bienals o perennants, estigmes claviformes —. . . . IO. 9 Plantes perennes, estigmes subfiliformes o capitats ..—.. —. . . . . II. tanyosos, envans de la càpsula barbuts, llevors de 3 mm. no becarudes, 470. L. angustifolium. Flors d'un blau viu, pètals 3 veg. més llargs que'l calze, sèpals tots glabres, envans de la càpsula no barbuts, llevors d'uns 5 mm., becarudes, 471. L. usitatíssimum. Estigmes subfiliformes, flors grans (3-4 cm. llarg), pètals d'ungla molt llar— ga, sèpals més llargs que la càpsula, 3-nerves, carenats, 472. L. narbonense. EStBMEeSICaDItaAtS LOLS IES) DELILESUN a ce TS Flors d'un blau clar, pètals 2 veg. més llargs que'l calze, sèpals interiors pes- IO II l X Sèpals dimorfes, els dos esterns lanceolats y punxaguts, els tres interns ovats y obtusos o mucronats, tots glabres, 13-5 nerves, pètals d'un blau viu, trasovats, càpsula més llarga que'l calze . . 473. L. alpinum. I-nerves, pètals d'un lila pàlit, acuminats, càpsula més curta que'l calze, de Sèpals monomorfes, lanceolats, llargament alesnats, pestan yoso-glandulosos, 474. L. tenuifolium. 462.: L. viscosum L. (del llatí : derivat de viscus, el vesc, per les glàn- dules de les fulles y bracties que donen a la planta un aspecte agafallós o glutinós.) Perenne, rizoma gruixut, que produeix nombro- sos troncs de 3-6 dm., drets o ascendents, peluts y HT ramificats a la part superior, fulles oblongo- lanceolades, alternes, 3-5 nerves, piloses, les su- periors y les bracties pestanyoso-glanduloses, re— sultant la planta bastant viscosa, flors rosades, grans, molt breument pedicelades, en cimes uni— pares, escorpioides, formant en conjunt una ampla inflorescencia corimbiforme, sèpals ovato-lanceo- 334 FLORA DE CATALUNYA Linacies. G. 123. — Linum. lats, obtusiúsculs (1), 3-nerves, pilosos y pestanyoso-glandulosos, una vegada més llargs que la càpsula, pètals trasovats, tres vegades més llargs que 'ls sèpals, amb venes violades, estigmes claviformes, càpsula globulosa, estriada, apiculada y pubescent. Geografia. — Boscos y prats de les montanyes : al Bergadà, al peu del santuari de Cor- bera, Sant Climents, a les vores del riu Saldes, cap a les Adous del Bastareny, vores del riu Greixa, a la falda del Cadí, turons y prats de Ripoll y Ribas. — Al peu de Queralt y de Capolat (Puj. C.), al Llussanés, Besora, Vidrà, S. Juan de les Abadesses, Crexenturi, Ciuret, Rocabruna, Coll de Malrem, Baget el alibi (Vay.), Ridaura, aprop d'Olot, Bassego- da (Tex.), Conca de Tremp (Bub.). Baixa fins als 800 m., abundant a Castellfullit del Boix, a la serra de Can Torra (Font). — Juliol-Agost. 463.: L. cathàrticum L. (del greco-llatí xaBapuxóc, M, óv, que purífica o pur- ga, en altre temps s'havía empleat com a pur- gant.) Sinonimia. — Canxalaigua d'Espanya, pi bord, cast., lino purgante, cantilagua, canchilagua. Anual, arrel prima, troncs de 1-3 dm., prims, glabres drets o ascendents, fulles trasovato-oblon- gues, oposades, més llargues que'ls entrenusos, finament escabroses al marge, I-nerves, flors blan- ques, petites, en cimes bipares, pedicels subcapi- lars, drets, de 2-10 vegades més llargs que la flor, sèpals ovato-lanceolats, acuminats, r-nerves, gla— bres, tan llargs com la càpsula, pètals trasovats, una vegada més llargs que'ls sèpals, càpsula globulosa, petita, glabra. Geografia. — Boscos, prats y llocs herboso-umbrívols de les montanyes : Montserrat, a l'Ubach, S. Llorenç del Munt, Montseny, Montsolí, Bagà, Ribas, Queralps, el alibi. — Bas- tant comú y freguentment abundant desde Sallent fins més amunt de Berga (Puj. C.), Vich (Masf.), Olot (Bolós, Tex.), la Sellera r. (Cod.), Camprodón (Bub.), comú a les valls infe- riors del Pirineu Central (Zett.), port de Pallars (Llen.l). — Maig-Agost. 464.: L. sufíruticosum L. ( format del llatí sub y fruticosus, de frutex, icis, l'arbust, es a dir, quasi un arbust.) Sinonimia. — Cast., lino silvestre agudo, lino armado, hierba sanjuanera, lino blanco. Perenne, de rizoma llenyós, tortuós y molt ra- mificat, troncs de 2-4 dm., llenyosos, drets o as- cendents, pubérulo-escabrosos, fulles linear-ales- nades, mucronato-cuspidades, glaucescents, 1-ner- ves, rígides, revoltes pel marge, molt escabroses, les inferiors y les dels troncs estèrils, curtes y apretades, les superiors més llargues y clares, flors d'un blanc pur de neu, nombroses, en cimes irre— (1) Acuminats, diuen els autors, mes no'ls havem observat aixís en la planta per nosaltres estudiada. 335 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT BE CIENCLES Linacies. G. 123. - Linum. gulars, apanotxades, sèpals ovato-lanceolats, acuminats, 3-nerves, pestan yoso-glan- dulosos: pètals trasovats, amb nervis gairebé incolors, contrets a la base, amb l'un- gla purpurina, 5-6 vegades més llargs que'ls sèpals, estigmes capitals, càpsula ovoide, acuminada, més curta que'l calze. Geografia. — Terres guixenques, margoses o calcaries : s'estèn per tot l'Urgell fins a Calaf y baixa per la Segarra fins a la vora dreta del Noya, sobre Gelida, al peu de Masgrana- da. — Maig-Agost. 465.: L. salsoloides LamE. — Subsp. de l'anterior, sec. Rouy. (del genre Salsola, y la terminació grega exòic, que indica semblança, per la que te amb alguna Salso- la, especialment la vermiculata.) Frequentment confosa amb el L. SUFFRUTICO- sum L. se'n distingeix per ser més feble, menys lle- nyosa y de menor talla, per les seves fulles linear- filiformes, mucronulades, gairebé glabres y més verdes, per les flors més petites, menys abundants, d'un color blanc tirant a groc, y pels pètals tras- ovato-cuneiformes, amb nervis purpurins ben mar- cats, 3-4 vegades més llargs que'ls sèpals. Hi hà peus de flors brevistiles y n'hi hà d'altres de flors longistiles. Geografia. — Terrenos margosos y silicis àrits : freguent desde la cordillera litoral al través del Vallés, Penadès, Bages, Segarra, Llusanés, Berga, Bagà, fins al Cadí, Vall de Ri- bas. — Bascarà, Oriol, Sarrià, Pirineu català (Bub.), Molins, Terrades (Senn.). — Maig- Agost. 466. - L. gàllicum L. (del llatí gallicus, francés, de França, probable- ment per la primera habitació on fou estudiat.) Sinonimia. — Cast., lino de Madrid, lino de flor amarilla. Anual, arrel y troncs prims, aquests de 1-4 dm., drets o ascendents, glabres, ramificats, de bran- ques filiformes, fulles linear-lanceolades, agudes, atenuades a la base, escabriúscules al marge, 1-ner- ves, flors grogues, petites, en cimes irregulars, formant una panotxa clara corimbiforme, pedicels capilars, poc més curts o més llargs que'l calze, sèpals ovato-lanceolats, glabres, 1-sub 3-nerves, pètals d'un groc pàlit, una vegada més llargs que els sèpals, estigmes capitats, càpsula petita, globulosa, la meitat més curta que'l calze. Geografia. — Boscos y terres pedregosos, sense ser comú : desde'l litoral fins a Ribas, Castelldefels, Tibidabo, Tarrassa, a la cordillera superior, cims del Montcau y S. Llorenç 336 PE ORA DE CATALUNYA Linacies. G. 123. -— Linum. del Munt: Palautordera, Montseny, Cadaqués, anant al cap de Creus, Tossa — San Fost, Caldes de Montbuy (Csta.), Vich (Masf.), Ribas (Vay.), frequent a la Sellera (Cod.), Giro- na, S. Pere Pescador, Llansà, Surroca, Olot, Prats de Molló (Bub.). — Maig-Juliol. 467.: L. strictum L. (del llatí strictus, dret, per la direcció dels seus troncs.) Anual, troncs de 1-4 dm., robustos, rígits, drets o ascendents, d- pubescents per la cara interna, fulles /anceolato-linears, molt agudes y escabroses al marge, 1-nerves, flors grogues, petites, en glo- mèruls terminals, formant un ample corimbus, pedicels gruixuts, més curts que'l calze, sèpals o lanceolats, llargament acuminats, 1-nerves, care- È o nats, pètals d'un groc bonic, una tercera part més o llargs que'ls sèpals, estigmes capitats, càpsula pe- tita, ovoide, la meitat més curta que'l calze. Geografia. — Freqiient per camps y terres de conreu, desde la costa fins al Bergadà, Ri- bas, Olot, Empordà, Urgell, et alibi. — San Feliu de Guíxols (Bub.), S. Julià del Llor (Cod.), Vich (Masf.). — Maig-Juliol. 468.: L. campanulatum L. (novament formada del llatí campana, que té entre nosaltres el mateix significat, per la forma acam- panada de la corola.) Perenne, de rizoma llenyós, troncs de 1-2 dm., drets o ascendents, angulosos, glabres, fulles in- feriors y les dels troncs estèrils, espatulades, les caulinars superiors lanceolades, agudes, alternes, excepte les últimes florals, que son suboposades, enteres o denticulades, y rodejades d'un marge cartilaginós y transparent, amb dugues petites glàndules estipuliformes a la base, flors d'un groc ecraci, grans, en cimes corimbiformes, pedicels molt curts, gruixuts, sèpals lanceolato-acuminats, 1-nerves, -— pestanyoso-glan- dulosos, pètals trasovats, 2-3 veg. més llargs que'ls sèpals, soldats per les un- gles, estigmes claviformes, càpsula ovoido acuminada, un poc més curta que'l calze. Geografia. — Terres incultes, àrides : Codol Rodon, aprop de Prats de Rey (Puigg.l), Sopeira (Comph.l), Solsona (Bub.), de Cardona a Pinós, aprop de la Molsosa (Puj. C.I), Bach de N.' S.' del Fau (Vay.), Roca de les Abelles, aprop de Prats de Molló (Lap., Bub., Vay., Gaut.), Pirineu Oriental (Rouy). — Juny-Juliol. 337 43 PUBLICACIONS: IDE L'INSTITUT DE CIENCIES Linacies. G. 123. - Linum. 469. - L. marítimum L. (del llatí marítimus, de la costa, per la seva pre- Jerent habitació.) Sinonimia. — Cast., lino silvestre de flor ama- rilla. Perenne, rizoma gruixut, troncs de 2-5 dm., glabres, rodons, llisos, fulles 3-nerves, les infe- riors oposades, espatulades, les superiors alternes, lanceolades, acuto-cuspidades, flors d'un groc viu, grandetes, en cimes irregulars, corimbiformes, sè- pals ovats, aguts, glabres, 3-nerves, pètals tras- Ovats, d'ungla curta y lliura, 3-4 veg. més llargs que'ls sèpals, estigmes clavi formes, càpsula globu- losa, tan llarga com el calze. Geografia. — Llocs humits y vores d'aigues : litoral de Barcelona, vores del Llobregat y del Cardoner, cap a Manresa y Cardona, horta de Lleyda. — Aprop de Sanahuja y algún altre punt de la Segarra y de l'Urgell (Csta.), Seu d'Urgell (Bub.), provincia de Tarragona (NVebb.), litoral de Girona, vores del llac de Banyolas (Vay.). — Maig-Juny. 470.: L. angustifolium Huds. — L. pyre: naicum Pourr. (del llalí angustus, estret, y folius, adjectivat de folium, la fulla, per les seves fulles estretes (1), pyrenaicum, per la regió on degué trobarlo Pou- rret) Sinonimia. — Lli de prat, cast., linillo doble o bravo. Anual, bienal o perennant, arrel cònica, troncs de 3-6 dm., ascendents, rodons, subestriats, gla- bres, fulles Jinear-lanceolades, atenuades per la base, molt agudes, alternes, 1-3-nerves, quasi lli- ses al marge, frequentment amb pics translucits, flors d'un blau clar, grandetes, en cimes irregu- lars, pauciflores, apanotxades, pedicels 1-4 veg. més llargs que'l calze, sèpals ovato- acuminats, 3-nerves, amb els dos nervis laterals poc marcats, els dos sèpals inte- riors pestanyoso-escariosos, pètals trasovato-denticulats, d'ungla curta, 3 veg. més llarga que'ls sèpals, anteres oblongo-sagitades, estigmes claviformes, càpsula ovoido-acuminada, més llarga que'l calze, amb els envans Garbuts y les costelles pestanyoses. a GENUINUM Rouy. — Fulles sense pics translucits o solament amb alguns les superiors, pedicels més llargs que'l calze. Subvar. NANUM Rouy. — Planta de 1-2 dm., troncs prims, filiformes, difusos, prostrato-ascendents. (1) Cf. latifolius. 338 EE ORA DE CATALUNYA Linacies. G. 123. - Linum. Geografia. — Frequent per prats y llocs herbosos humits : al litoral, Vallés, Bages, Ur- gell, Bergadà, Vich, Ribas, Guilleries, Olot, Caduqués, fins a les valls pirenenques. — Em- pordà, Garrotxa, Requesens (Vay.), Vall d'Eyne, Prats-Balaguer, Cambradases, Costabona (Bub., sub: L. alpinum Jacq.). La a GENUINUM Rouy, subvar. NANUM Rouy, als prats de Port-lligat, de Cadaqués. — Maig-Agost, 471.: L. usitatissimum L., subsp. de l'an: terior sec. Rouy. ri om llatí de usitatus, comú, com a frequent, cultivat y subespontani.) Sinonimia. — Lli, llinet, cast., lino gallego, lino corredizo, /r., lin commun, if., lino, angl., com- mon flax: al., Flachs. Anual, arrel prima, tronc de 4-8 dm., dret, ro- dó, estriat, glabre, simple, fulles /anceolades, ate- nuades a la base, agudes, alternes, 3-nerves, flors d'un blau viu, bastant grans, solitaries o en cimes irregulars, pedicels 1-4 vegades més llargs que'l calze, sèpals ovato-acuminats, els interiors subpes- tanyoso-glandulosos: pètals tres vegades més llargs que'ls sèpals, a vegades escotats, anteres oblongo-sagitades, estigmes claviformes, càpsula ovoido-acuminada, grossa, amb els envans y costelles glabres, llevors de aprop de 5 mm., becarudes. Geografia. — Cultivat y subespontani a moltes parts. — Subespontani aprop de Luchon yales vores del Garona, a la Vall d'Aràn (Zett.), espontani a la Vall d'Eyne y a la vall de Pallars (Lap.). — Juny-Agost. Aplicacions. — El liber dóna fibres textils, la llevor un oli secant y és mucilaginosa, de propietats calmants y resolutives. N. B. — Sembla que en veritable estat espontani és desconegut. 472.2 L. narbonense L. (de Narbona, ciutat ben coneguda del Languedoc, sens dubte per haverlo trovat allí.) Sinonimia. — Cast., lino silvestre, morado o bravo. Perenne, glauca y glabra, de rizoma llenyós, troncs de 2-5 dm., drets o ascendents, rodons, es- triats, rígits, simples o ramificats, fulles lanceola- to-linears, alternes, 1-3-nerves, agudes, -F escabro- ses al marge, les inferiors apretades, les superiors distants, y les florals de vores escarioses, flors de un blau fort, grans (3-4 cm.), en cimes irregulars, de conjunt corimbiforme, pedicels fructífers, tan llargs com el calze o més, sèpals /anceolato-ales- nats, 3-nerves, carenats, amplament escariosos al marge, més llargs que la càpsu- 339 PUBLICACIONS DE UVINSTITUTODE CIENCIES Linacies. G. 123. - Linum. la, glabres: pètals frasovats, aguts, llargament unguiculats, tres vegades més llargs que'ls sèpals, anteres linears, estigmes llargs, subfiliformes, càpsula ovoide. Geografia. — Boscos, marges y llocs petreo-herbosos de tot el país, desde el plà de Bar- celona fins al Vallés, Penadès, la Segarra, Urgell,' Lleyda, Bages, Berga, Bagà, Ribas, el alibi. — Seu d'Urgell, Tremp, Vich, etc. (Csta.), Pals, Bagur, Torruella, Vidrà, la Cerda- nya (Vay.). — Maig-Juliol. 473.: L. alpinum L. (llatí Alpinus, de Alpes, per la seva habitació a la regió alpina.) Perenne, de rizoma subllenyós, troncs de 1-5 de- — cimetres, drets o ajeguts, rodons, estriats, glabres, fulles linear-lanceolades, acuto-cuspidades, 3-ner- ves, amb els dos nervis laterals poc perceptibles y limitats a la base: flors d'un blau viu, grans (2-3 cm.), en cimes corimbiformes, pedicels filifor- mes, 2-3 vegades més llargs que'l calze, sèpals de dugues formes, els dos esteriors lanceolats, acuminats, els altres tres amplament ovats, esca— riosos al marge, obtusos o mucronats, tots glabres y 3-S-nerves, pètals trasovats, 3-4 vegades més llargs que'ls sèpals, denticulats, d'ungla curta, estigmes capitats, càpsula globulosa, més llarga que'l calze, planta polimorfa. Rassa L. corLiNUuM Guss. — Pedúncols fructifers oberts o arquejats, càpsula una vegada més llarga que'l calze, fulles estretament linears. Geografia. — Pastures seques de les altes montanyes : Nuria, al peu de Finestrelles rr.— Carençà, Costabona (Compy, Vay.), Espinavell, Molló (Vay.), Font de Comps (Lap.), Prats- Balaguer, Cambradases (Bub.), Vall d'Eyne (Gaut.), port de Benasque, r. (Zett.), Artiga de Viella (Llen.l). La Rassa L. COLLINUM Guss. — L. AUSTRIACUM auct, gall. et cat., non L., pels erms y marges herbosos de Bagà, a la vora esquerra del Bastareny, devant de la torra de Sta. Ma- dalena. — Seu d'Urgell (Csta., Bub.), montanyes de Ceret (Compy.). — Juliol. 474.: L. tenuifolium L. (del llatí tenuis, prim, gràcil, per les fulles me- nudetes y poc consistents.) Perenne, de rizoma subllenyós, tronc de 1-3 dm., ascendent, rígit, estriat, glabre o subpulverulent a la base, fulles linear-alesnades, alternes, rígides, I-nerves, subpestanyoses, flors d'un lila pàlit, curtament pedicelades, en cimes corimbiformes, sèpals uniformes, lanceolats, llargament alesnats, pestanyoso-glandulosos, r-nerves, pètals trasovats, enters y curtament acuminats, 2-3 veg. més llargs que'ls sèpals, estigmes capitats, càpsula ovoide, apiculada, més curta que'l calze, 340 FLORA DE CATALUNYA Linacies. G. 123. — Linum. Geografia. — Pastures seques y llocs àrits y pedregosos : immediacions de Barcelona (Colm.), camps de Tarragona (VVebb.), Montserrat (VVX., ex Amo), Prats de Molló (Vay.), Colliure, la Presta y altres punts dels Pirineus Orientals (Gaut.). — Maig-Juliol. N. B. — Pau no la creu especie espanyola y sospita, com YVE. (Prod. III, 548), que a totes les localitats on vaindicar Quer, s'ha confós amb el L. SUFFRUTICOSUM / també opinem que a Catalunya se l'ha presa pel L. aN- GUSTIFOLIUM. No consignem el L. PERENNE L., referit per Lap, a Prats de Molló, y algun altre punt dels Pirin. Orient., yY per Bub. a la Seu d'Urgell, perque no figura a la flora espanyola ni tampoc a la francesa ( Rouy, Flor. de Fr., IV, 67). 341 PUBLICACIONS DE ElNSTITULCUDE CIENCIES Genre 124. - RADIOLA L. (Del llatí radius, el radi, per la disposició radiant o estrellada de les valves de la càpsula, després de la dehiscencia.) (1) Flors tetràmeres, blanques, molt petites, en cimes dicotòmiques, sèpals 2-3-fits, soldats a la base, iguals a la càpsula globulosa, molt petita, de 8 celdes monos- permes, herbes anuals, glabres, tronc filiforme, de 3-8 cm., dicotomat desde la base, fulles oposades, sentades, ovades, agudes, uninerves, esteses. CE EC ED ac dr 475.- R. linoides Rotd. — R. millegrana Smith. (del greco-llatí Xivov, el lli, y la desinencia eiòúc, per la semblansa amb un petit lli, especialment el cathàrticum, millegrana, format com millefolia: per les llevors abundants). Sinonimia. — Cast. lino de ermitanio. Geografia. — Llocs arenosos y humits : Vall d'Aràn, entre Cierp y Esténos, Lés (Coste et Soulié), Empurdà, la Escala (Pourr.), Albères, Colliure y Banyuls (Gaut.). —Juny-Setembre. (1) S'ha format com Gratiola, Gladiolus Y altres. 342 FLORA DE CATALUNYA Familia 17.'— TILIÀCIES pe. (De tilia, únic genre de la familia. ) Flors hermafrodites, regulars, blanquinoses o groguenques, oloroses, en corim- bus axilars, sostinguts per un pedúncol concrescent amb una bractia foliàcia alada, groguenca y reticulada, calze y corola pentàmers, sèpals lliures, colorats y caducs, estams indefinits, un poc concrescents a la base, poliadelfes, 1 estil amb 5 estigmes, fruit carcerul (especie d'aqueni provinent, per abortament d'un ovari 5-carpelar): arbres de gran talla, de fulles alternes, dístiques, peciolades, inequilà- teres, cordiformes, asserrades, acuminades, amb estípules caduques. Genre 125. — TILIA L. (Nom llatí antic d'aquesta planta, en Plini, correspòn al grec qiàúpa de Teophr.) Borrons pilosos, amb 3 escames aparents, fulles grans, peludes pel revers, sobre tot seguint els nervis, amb pilotets de pèls blancs a les axiles dels I ànguls, fruit gros, ovoide, resistent. . . . . 4706. T. platyphyllos. Borrons glabres, amb 2 escames aparents, fulles glabres, axiles dels ànguls A DIDCISILOSS OSTAR A, li DP Cal A dire a AS EL te Da Fruit gros, elipsoide, de parets resistents, amb 5 costelles prominents, fulles grans, verdes pel revers. —. . EA 77 VU ais: Fruit petit, globulós, de parets Ge sense Eacrelles fulles petites, glau— CNESIDEUEENCEST Na ee ea Es El olmitolia. 476.: T. platyphyllos Scop. — T. grandi: folia Ehrh. — T. pauciflora Hayne. (grec maróquioc, de fulles amples, llatí grandis, y folium, de fulles grans, pauciflorus, de paucus, poc, de escasses flors.) Sinonimia. — Tell, tila, cast., tilo común o de Holanda, /7., tilleul, i., tiglio, angl., lime-tree, al., Linde, sxeco, Lind (1). Fulles grans, molt inequilàteres, verdes per les dugues cares, la superior glabra, l'inferior blana- ment peluda, amb pèls blanquinosos a les axiles, borrons pilosos, cuberts de 3 bracties aparents, flors grans, molt oloroses, corimbus 2-5 - flors, estigmes drets, fruit gros, ovoide, pelut, de parets gruixudes y resistents, amb 5 costelles prominents. (1. D'aquest nom deriva precisament el de LINNAEUS, llatinisat segons costum de la època, com Clusius, Lé- cluse. Végis Figuier Vies des sav, ill. du XVIII: ele nom de Linné vient, à ce qu'on assure, du mot suédois lin- den, qui signifie tilleuls. 343. PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Tiliacies. G. 125. - Tilia. Geografia. — Cultivat y espontani als boscos y torrenteres de les montanyes : S. Llorenç del Munt, Montserrat, Monseny, Ribas, al peu del Cadí. — Queralt, aprop de Berga, Su- rroca, Montsech (Csta.), Ciuret, Platraver (Vay.), bastant comú als boscos de les valls sub- alpines dels Pirineus Centrals, del Port al Hospital de Benasque (Zett., Bub.. — Juny- Agost. 477.: T. vulgaris Hayne. — T. interme: dia DC. (intermedius, per la magnitut de les flors, com- presa entre la platyphyllos y la ulmifolia. ) Fulles grans, cordiformes o subtruncades, ver- des per les dugues cares, glabrescents per dessota, amb pèls rossos a les axiles, Borrons glabres, cu- berts de 2 escames aparents, flors grandetes, blan- quinoses, oloroses, un poc més nombroses que en l'anterior, fruit elipsoide, bastant gros, pelut, de parets gruixudes y fortes, amb 5 costelles, osten- siblement mucronat. Geografia. — Menys frequent que l'anterior y als me- teixos llocs : riu de Carençà (Gaut), S. Joén de les Abadesses (Lag., ex YVR.). — Juny-Juliol. 478.: T. ulmifolia Scop. — T. silvestris Desf. — T. microphylla Vent. — I. parvifo: lia Ehrh. (del llatí ulmus, i, l'om, per la semblansa de les fulles, silvestris, de silva, el bosc, per la seva es- tació, microphylla, forma que's considera feme- nina de uuxpóquoz, que es la propia, que significa de fulles petites.) o Sinonimia. — Tell, tey, tellera, farot, cast., tilo silvestre o de monte, tejo blanco. Fulles petites, suborbiculars, poc inequilàteres, acuminades, glaugues y glabrescents pel revers, amb pèls rossos a les axiles dels nervis, borrons glabres, cuberts de 2 escames aparents, flors d'un blanc impur, petites, poc oloroses, bastant nombroses (5-10 per pedúncol), fruit globulós, petit, tomentós, de parets primes y fràgils, sense costelles prominents, mucronat. Geografia. — Boscos de les montanyes, Montseny, Montsolí, Ripoll, Ribas. — Santa Creu, Olot (Tex.), Coll de Jou (Vay.), Bagneres de Luchon (Bub.). — Juny-Juliol. N. B. — Se cultiven el T. ARGENTEA Desp. y altres especies. 344 FLORA DE CATALUNYA Familia 18..- MALVACIES R. BR. (Del principal genre que conté la familia : Malva.) Flors hermafrodites, regulars, generalment blanques o vermelloses, solitaries o en fascicles axilars, calze y corola pentàmers, el primer 5-partit, persistent y ca- liculat, y aquesta, amb els pètals concrescents per les ungles, estams indefinits, monadelfes, formant els filaments un tubu soldat amb les ungles dels pètals que recobreix l'ovari, fruit poliaqueni, o capsular : herbes, arbustos, o arbres de fu- lles simples, alternes, palmati-nerves y estipulades. Fruit càpsula 5-locular, septicida, calícul partit en 10-12 lacinies li- nears, pètals albo-groguencs, amb l'ungla nigro- purpuria, : 130. Hibiscus. Fruit poliaqueni, calícul de 3-9 divisions lliures o soldades a la base. 2. Aquenis agrupats en capítol, sobre un receptacle globulós, calicul de L 3 foliols lliures, cordiformes, punxaguts, la meitat més curts que'ls DE Da ESE RES Se tes edi te en iva le DO, MAlODE: DE CASC REC ES d a a at aa ee et Ta a ea ei ES Let $è Estigmes obtusos, calículs de 2-3 foliols lliures, inserts a la base del 3 CAE S a Ne ENS a a ci a mora mes 274 Malva: Estigmes setacis, foliols del calícul soldats per la base, inserts al pe- CRC OS IN ci A lents Dar dE ar dei el sard dd, "end de 4 ANC CE JEQUOIS ha venta Dl a es el a a ae Lavatera. CAE OD Tools ii ls alta Pae diver 199, Althgea. Genre 126. - MÀLOPE L. (Nom donat pels grecs a la malva arboria ( Lavàlera), segons afirma Loudon). (1) Flors rosades, amb venes purpurines, grans, axilars, solitaries, sostingudes, per pedúncols més llargs que les fulles, calícul format de 3 foliols cordiformes, pun- xaguts, arrimats al Valze, que neixen del pedúncol, la meitat més curts que'l calze, que es 5-fit, amb els lòbuls lanceolato-acuminats, corola 2-3 veg. més llarga que'l calze, pètals cu- neiformes, estigmes capitats, aquenis ovoides, gla- bres, rugosos, agrupats en capítol sobre un recep- tacle globulós, herbes perennes, troncs de 1-4 dm., drets o ascendents, angulosos, amb alguns pèls setosos, inserts sobre un petit tubèrcol, fulles ovato-oblongues, peciolades, festonades o dentades. 479.2 M. malacoíides L. (grec vaNaxo-ciòic, de ualaxóc, lOU, Y eidoc, forma, per la seva consistencia blana). Geografia. — Cultivat y perfectament espontani en llocs estèrils dels voltants de Tarrassa, pero raríssima.— La Segarra, vora dreta de la riera de Guardiola, r. r. (Fontl), Llocs estèrils del Mitjdia (Rouy).—Juny-Juliol. (1) En lloc més trobem consignat aquest nom. Altres el fan derivar de uoNóz , que interpreten ecobert de pèls blancs2, peró això no dóna raó de la dessinencia de la paraula ni concorda prou exactament amb l aspecte de la planta, molt lleugerament Aíspida. Podría conjecturarse que aquesta paraula te que veure amb el grec uioç, oxoc (ufihov Ob), vert de poma o groc de codony, semblantment a la formació de ANTILOPE (o antelope), aludint al color vert clar y llustrós de la planta. 345 44 PUBLIGACIONS DE LYINSTITUR DE CIENCIES Genre 127. - M A LVA L. (Nom llatí de la planta, en grec uaXéyn, aludint a les seves propietats emolients. ) Flors blanques, rosades o violàcies, axilars y terminals, calícul de 2-3 foliols lliures nascuts a la base del calze 5-fit, estigmes obtusos, aquenis verticilats, al voltant d'un eix central (carpófor), herbes de fulles anguloses, lobades o parti- des en lacinies. Flors axilars solitaries, fulles caulinars, per lo menys les superiors, partides I QUASISemi PIC COBLA CIDIESI Benet ee ieniNar Del et led ea rata ES NT Neta Ed Flors axilars fasciculades, fulles anguloses o lobades .. . . . . . 5. Plantes anuals, 2-3 foliols del calícul linears, cuberts de pèls setosos . sia Plantes perennes, 3 foliols del calícul ovats o linears, pilosos o pubescents. 4. / Calícul de 2 foliols, pètals 2-3 veg. més llargs que'l calze, aquenis llisos, fu- lles 2-3-partides en lacinies subcuneiformes, festonades, planta cuberta de pèls estrellats ..—. . . . RS ABON NI TEMI Ca: Calícul de 3 foliols, pètals una veg. més ds que'l calze, aquenis arrugats, fulles 3-5-partides en lacinies lanceolades, dentades : planta híspida, 481. M. althaeoides. AR URNES re a Ra Le ee A ESA Ya CE a EB RINT CER. Foliols linears, corola 2-3 veg. més ju que'l calze, aquenis peluts, llisos, 483. M. moschata. Pètals apenes més llargs que'l calze, foliols del calicul linears, aquenis arru- gats, amb les vores alades o dentades .. . . . . 484. M. parvifiora. 1 Foliols ovats, coroia 3-4 veg. més llarga que'l calze, aquenis glabrescents, 1 Pètals per lo menys una veg. més llarga que'l calze, aquenis ni alats ni dEntalS Re EAIA delta c ES ETA Dea en d Ca et A a NI IOS ( Aquenis pubescents, llisos, foliols del calicul linears, corola 1-2 veg. més A llarga que'l calze, fulles suborbiculars, superficialment lobades, 485. M. rotundifolia. ú Aquenis glabres o pubéruls, reticulato-rugosos, foliols del calícul ovats o lan- ceolatssMulles profondament lobades a ee a oh Corola 3-4 veg. més llarga que'l calze, violato-purpurina, foliols del calícul oblongs, més curts que'ls sèpals. . . . . . . — 486. M. silvestris. 7 $ Corola 1-2 veg. més llarga que'l calze, albo-blavenca, pètals barbuts a l'un- gla, foliols del calícul ovato-lanceolats, quasi tan llargs com els sèpals, V 487. M. nicaeensis. 346 FPLORA DE CATALUNYA Malvacies. G. 127. — Malva. 480. M. trífida Cav. (del llatí trífidus — ter findo, dividit en tres parts, per la forma de les fulles.) Anual, arrel cònica de la qual surten un o varis troncs, de 1-2 dm., drets, els laterals estesos cir— cularment y ascendents, pelierissats, fulles pecio- lades, de llim suborbicular, glabres per sobre y setoses per sota, profundament 3-partides, en di- visions subcuneiformes, les de les inferiors trilo- bades y les de les superiors tripartides en lacinies obtuses, estípules lanceolades, curtes y pestanyo- ses, flors d'un rosa clar, blavenques per la desseca- ció, axilars, solitaries, pedúncols més llargs que les fulles, calícul de 2 foliols linears, híspits com el calze, lacinies del meteix ovato-lanceolades, agudes, dretes, pétals trasovats, escotats, 2-3 vegades més llargs que'l calxe, aquenis glabres, llisos, de cares rugo- ses, escavades, y rodons per l'esquena. 8 HETEROPHYLLA VVH. et Csta. — Planta gràcil, més petita, segments y lacinies de les fulles molt estrets. Geografia. — Terrenos arenosos, argilosos y guixencs de la part occidental de Catalu- nya : als voltants de Lleyda, a la serra de Malgovern o de Canyellas y cap a Navés, abun- dant als ermots de la serra de Balaguer, cap a Menarguens y Torrelameo. — A la Segarra, entre Sanahuja y la Codina, aprop de Balaguer, cap a Lleyda (Csta.), Artesa de Segre (Jov.l), al baix Aragó y dintre de Catalunya, cap a Gandesa, Calaceite (Losc,l. Pard.). La 8 HETEROPHYLLA VV. et Csta., a Sanahuja y altres llocs de la Segarra (Csta.). — Maig- Juny. : avausesamssnanasenensnss ammameneecgrsesa Ca Rda 481. — M. althaeoides Cav. io (format de althaea, el malví, y la dessinencia edic de cidoc, forma, per la semblansa.) Sinonimia. — Cast., malvilla. Anual, arrel cònica, troncs de 1-3 dm., el cen- tral dret y els laterals ajeguts o ascendents, tots pelierissats, pèls tuberculosos a la base, fulles pe- ciolades, setuloses per les dugues cares, les basi- lars llargament peciolades, orbicular-cordiformes, festonades y d- lobades, les caulinars palmati- partides y les superiors tripartides en lacinies lan- ceolato-linears, dentato-asserrades, estípules li- nears, petites, pestanyoso-hispides, flors rosades, amb venes purpuries, pedúncols més llargs que les fulles, calícul de 3 foliols linears híspits, com el calze, lacinies del meteix lan- ceolato-acuminades, molt esteses després de la antesis, pètals cuneiformes, eroso- denticulats, 1-2 veg. més llargs que'l calze, aquenis glabres, plans per l'esquena y arrugats per les cares. 347 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Malvacies. G. 127. — Malva. Geografia. — Terrenos arenosos y argiloso-calissos àrids : immediacions de Barcelona, San Martí de Provensals (Montserrat), Llers (Senn.l). — Maig-Juny. N. B.— La planta de Llers presenta les flors més grans y les lacinies calicinals més amples y obtusiúscules que la de Valdigna (loco class. in regno Valentino, sec. Pau.) 482. : M. Àlcea L. (greco-llatí àNxéa, malví silvestre, per la sem- blansa.) Perenne, tronc de 1 m. o més de altura, robust, rodó, ramificat, pubescent o erissat, fulles pecio- lades, les inferiors suborbiculars, les caulinars lo- bades o partides, estípules lanceolades, més curtes que'l peciol, caduques, flors rosades, grans, soli— taries a l'axila de les fulles y aglomerades a l'àpex, pedúncols més curts o poc més llargs que les fulles, calícul de 3 foliols ovato-lanceolats, tan llargs com el tubu del calze acrescent y vesiculós, lacinies del meteix amplament triangulars, re- ticulato-pubescents, corola 3-4 veg. més llarga que'l calxe, aquenis glabres, arrodonits per l'esquena, que's tornen negres a la ma- turitat. Rassa M. FASTIGIATA Cav. — Planta coberta d'un toment abundant curt y estre- llat, fulles 5-lobades, amb els lòbuls festonats, el terminal més gran y subacumi- nat, foliols del calícul ovats, pètals trasovats, escotats, aquenis pàlits, peluts per l'esquena, sobretot cap a l'àpex. Geografia. — Boscos, torrenteres y llocs petreo- herbosos de la regió pirenenca o subpire- nenca : Olot, al bosc de la Tosca y a l'Acot, r., marges de la vall de Ribas, davant de Mon- tagut, Queralps. — Camprodón (Cunil), Surroca y Ogassa, pont de les Rocasses, Campro- dón, penyes de l'enrunat castell de Milany, cap a Vidrà y Ribas (Vay.). — Juliol-Agost. N, B. — Costa y Vayreda la donen per M. LOBATA Cav., considerada per DC. y per VVE. com a varietat de la FASTIGIATA. 483.: M. moschata L. (format del grec uósyos, olor del mesc, llatí mig, muscum, significantse amb això una certa olor.) Perenne, tronc de 3-6 dm., dret, rodó, ramifi- cat, un poc erissat o pubescent, fulles peciolades, les radicals suborbiculars, totes palmatisectes, de segments — fondos y estretament dividits, estí- pules lanceolades, flors solitaries, a l'axila de les fulles y aglomerades a l'àpex, rosades, pedúncols més llargs que les fulles, calícul de 3 foliols li- nears, atenuats pels dos caps, pestanyosos, tan llargs com el tubu del calze, que es acrescent, de lòbuls triangulars, reticulats y pubescents, corola 2-3 veg. més llarga que'l calxe, pètals ovato-cu— neiformes, escotats, aquenis peluts, llisos, que's tornen negres a la maturitat. 348 FLORA DE CATALUNYA Malvacies. G. 127. — Malva. Subsp. M. TOURNEFORTIANA L. — Planta més gràcil, lòbuls del calze lanceolats, aguts, aquenis petits, pubéruls, arrugats transversalment, que no's tornen negres a la maturitat. Geografia. — Prats, boscos y vores de torrents, a la regió pirenenca : Prats de la Cerda- nya: collet de Tosas, roques de Queralps, aprop del pont de Cremals. — Setcases (Isernl), Castanessa, Viella y altres llocs dels Pirineus, d'on baixa fins a la conca de Tremp y part de la Segarra (Csta.), Artíes (Llen.l). La Subsp. M. TOURNEFORTIANA L., entre Pons y Vilanova (Bub.), aprop de Lleyda (Colm.): Pirineu orient., Fontsarral (Lap.), Prades (Loret) y altres llocs (Gr. et G., Debeaux, Gaut, etc.). — Juny-Juliol. N. B.— Costa diu que no sembla que's trobi als voltants de Lleyda. Efectivament, les moltes vegades que per allí havem herborisat, no l'havem trobada, per lo qual creyem amb ell que s'ha confós amb la M. TRÍFi- DA Cav, (1). 484.: M. parvifiora L. (del llatí parvus, petit, y flos, floris, per les Nors petites.) Sinonimia. — Cast., malva de flor chica o pe- queda. Anual, tronc de 2-5 dm., dret, robust, ramifi- cat, glabre o pubescent, fulles llargament peciola- des, suborbiculars, escotades a la base, de 5-7 lòbuls superficials y festonats, estípules petites, lanceolades, flors d'un blanc blavenc, petites, en fascicles axilars, de pedúncols curts y desiguals, foliols del calícul linears, aguts, calze reticulat, molt acrescent, subescariós y frequentment ver- mellós, amb els lòbuls ovato-reni formes, que dei- xen el fruit al descobert, pètals trasovats, apenes més llargs que'l calze, escotats, d'ungles glabres, aquenis glabres o pubescents, d'un color terrós, fondament arrugats transversalment, amb les vores agudes, alades o dentades. Rassa M. micROCARPA Rouy. — Flors més petites, calze poc acrescent, no colo- rat, de lòbuls més estrets y més aguts, menys oberts, aquenis el doble petits, més arrugats, amb les vores en forma de cresta. Geografia. — Vores dels camins, escombreríes, horts y llocs herbosos : comú al Vallés, Urgell, Penadès et alibi. — Als voltants de Barcelona, Sant Vicens dels Horts (Masf.l), Ole- sa de Montserrat (Vay.), frontera d'Aragó (Losc.l), Tortosa, Bitems (Senn.l). La Rassa MICROCARPA Rouy. — M. MICROCARPA Desf., per paratges incults del litoral, Va- llés, Penadès, Segarra, Urgell, etc. — Marina de Barcelona (Csta.), plà del Llobregat (Masí.), Gavà, Olesa de Montserrat, Empordà, Castelló, Rosas, Cadaqués, Llansà, et alibi (Vay.), Espluga de Francolí, La Cenia (Llen.l). — Maig-Agost. (1) Fa molts anys que cultivant al petit jardí botànic, que havíem format al R. Collegi Tarrassenc, la M. AL- CEA y la M. MOSCHATA, Va resultar un híbrit que denominarem M. EGARENSIS, que participava ostensiblement dels caracters dels dos progenitors, 349 PUBLICACIONS DE EINSTITOTUDE GIUENCIES Malvacies. G. 127. — Malva. ea Eigete eidr 485. - M. rotundifolia L. i io (llatí rotundifolius, de rotundus, de fulla rodo- na.) Sinonimia. — Malva de fulla petita. Anual o bienal, tronc de 2-5 dm., angulós, aje- gut o ascendent, amb alguns pèls llargs y blans, fulles llargament peciolades, suborbiculars o reni- formes, superficialment lobades, festonades, estí- pules ovato-lanceolades, petites, pestanyoses, flors blanques o lilacines, petites, en fascicles axilars, pedúncols desiguals, els fructifers refractats, fo- liols del calícul linears, aguts, inserts aprop del pedúncol, calze poc acrescent, amb els lòbuls triangulars, aguts, drets, sense tapar el fruit, co- rola /-2 veg. més llarga que'l calxe, pètals trasovats, escotats, barbuts a l'ungla, aquenis pubescents, llisos, de vores agudes, mes n0 dentades, d'un color terrós. Geografia. — Vores de camins, escombreríes y llocs herbosos : al Vallés y Sant Llorenç del Munt, Penadès, S. Martí Sarroca: Montseny, Bagà, Pobla de Lillet y estribacions del Cadí, Ribas, Queralps y Nuria. — Vich (Puigg., Masf.), Olot (Tex.), Pirineu y alta mon- tanya, la Cerdanya y Vall d'Aràn (Csta.), Artíes (Llen.l). — Maig-Agost. 486. : M. silvestris L. (del llatí silvester o silvestris, del bosc, montanya 0 camp, es a dir, no cultivat.) Sinonimia. — Malva comuna o major, malva de cementiri: cast., malva silvestre, malva lisa o yedra, /r., mauve sauvage, angl., common ma- llovv, al., VValdmalve, Ross pappel, it., malva. Bienal o perennant, troncs de 3-5 dm , drets o ascendents, ramificats, d- pilosos, fulles 5-7 pal- matífides, de lòbuls festonats, estípules ovato-lan- ceolades, petites, barbudes, flors violàcies, amb venes més fosques, grans, en fascicles axilars, pedúncols desiguals, més curts que les fulles, els fructifers drets, foliols del calícul oblongs .o elip- tico-linears, calze poc acrescent, de lòbuls amplament triangulars, drets, que no tapen el fruit, corola 3-4 veg. més llarga que'l calxe, pètals profondament escotats, d'ungla glabra, aquenis glabres, rugosos transversalment, de vores agudes, pero no dentades, groguencs. Rassa M. AMBIGUA Guss. — Troncs més prims, amb pubescencia curta y densa, predominanthi els pèls estrellats, fulles més petites, les superiors de lòbuls més aguts y dentats, flors solitaries o geminades, lòbuls del calze aplicats al fruit. G MICROPHYLLA Rouy. — Fulles amples, de 1-3 cm., subtomentoses, branques llargues, primes, floriferes en sa major longitut. 350 EE ORA DE CATALUNYA Malvacies. G. 127. — Malva. Geografia. — Vores de camins, escombreríes, horts y llocs herbosos : general en tot el país, des del litoral fins al Pirineu. La Rassa M. AMBIGUA GuSS. — a MICROPHYLLA Rouy, al Prat de Llobregat. — Viladecans (Vay.y al Bergadà (Puj. C.l), abundant a Castellseràs, sèc. Losc. y Pard., els quals ja no la consideraven específicament distinta de la M. siLvESTRIS. — Abril-Octubre. 487.: M. Nicaeensis All. (de Nicaea, nom llatí de Nice, ciutat de la Ligu- ria.) Anual, troncs de 2-5 dm., ajeguts o ascendents, angulosos, ramificats y híspits, fulles llarga- ment peciolades, 5-7 lobades, lòbuls de les infe- riors curts y obtusos, els de les superiors llargs y acutiúsculs, estípules ovades, petites, pestanyo- ses, flors albo-blavenques, petites, en fascicles axi- lars, pauciflors, pedúncols curts, desiguals, els fructifers oberts o ascendents, foliols del calícul ovato-lanceolats, quasi tan llargs com els sèpals, calze poc acrescent, de lòbuls triangulars, que deixen el fruit al descobert, corola /-2 veg. més llarga que'l calxe, pètals espatulats, d'ungla barbuda, aquenis alveolato-reticulats, de vores n0 dentades, glabres o pubescents. Geografia. — Vores de camins, hortes y llocs herbosos : frequent al Vallés. — Pla de Barcelona (Csta.), del Llobregat y de Vich (Masf.l), Torelló (Csta.), Cadaqués (Trem.), la Sellera (Cod.). — Maig-Juny. 351 PUPBLICACIONS: DE L'INSTATUT DE CLVENCUES Genre 128. - LAVÀTERA L. (Dedicada als germans Lavater, metges de Zurich, amics de Tournefort.) Flors vermelles, rosades o violàcies, grans, axilars y terminals, calícul format de tres foliols, concrescents a la base, inserts al pedúncol, calze 5-fit, amb els lò- buls aplicats al fruit, estigmes setiformes, aquenis verticilats al voltant d'un eix central (carpófor), plantes herbàcies o llenyoses, amb pèls estrellats. Flors axilars, fasciculades, carpofor apenes excert. . . . . . . . 2. Flors axilars, solitaries, carpofor ben excert. . . . . . . . . . 3. Plantes subllenyoses, calícul més llarg que'l calze, aquenis rugosos, de vores agudes y sortides . a 488. L. arborea. Plantes herbàcies, calícul més curt que'l calze, aquenis quasi llisos, de vores obtusesiyono sortides Lee ee ee EE A BO, Te ETC CAL del carpofor, pètals cuneiformes, 4-5 veg. més llargs que'l calze, 490. L. trimestris. Plantes llenyoses, aquenis no recuberts pel carpofor. . . . . . . 4. Aquenis reticulats, negrosos, de marge agut, pètals trasovats, 2-3 veg. més llargs que'l calze, fulles tomentoso-sedoses . . . —49I. L. marítima. Aquenis llisos, grogrencs, de marge obtús, pètals obcordiformes, 3 veg. més l Plantes herbàcies, aquenis reticulato-negrosos, recuberts pel marge orbicular l llargs que'l calze, fulles pubescents. . . . . . . . 492. L. Oolbia. 488.: L. arborea L. (llatí arboreus, de àrbor, que pertany als arbres, per la seva talla.) Sinonimia. — Malva d'arbre: cast., malva arbo- rescente o arborea, fr., lavatère en arbre, it., malvone, angl., tree mallovv, al. Malvenbaum. Perenne, tronc de 2-3 m., subllenyós, robust, dret, ramificat, amb pèls curts y estrellats, fulles peciolades, amb 5-7 lòbuls, superficials a les infe- riors y aguts a les superiors, subtomentoses, fes- tonades, estípules ovato-lanceolades, agudes, pes— tanyoses, flors violàcies, grans, en fascicles axilars, pedúncols curts, calícul molt acrescent, de lòbuls suborbiculars, més llargs que'l calxe, lòbuls cali- cinals ovato-aguts, connivents sobre el fruit, corola 2-3 veg. més llarga que'l calze, pètals trasovats, escotats, d'ungla pestanyosa, aquenis groguencs, reticulats, de marge agut y prominent, corpofor cònic, apenes exsert. Geografia. — Hortes, escombreríes y roques del litoral, espontània o subespontània : 352 FLORA DE CATALUNYA Malvacies. G. 128. — Lavàtera. Tarrassa y altres llocs del Vallés, abundant al litoral de Sitges. — Marina de Blanes (Salv.l). — Maig-Juny. 489. : L. crética L. (del llatí Créticus, de Creta, pertanyent a la illa de Candia o Creta, al Mediterrani.) Bienal, tronc de o,5-1 m., dret, ramificat, amb abundants pèls estrellats, fulles llargament pecio- lades, les inferiors suborbiculars, superficialment 5-7-lobades, les superiors de lòbuls més fondos y aguts, totes festonades o dentades, estípules ovato- lanceolades, pestanyoses, caduques, flors lilacines, mitjanes, en fascicles axilars, pedúncols curts, desiguals, calícul poc acrescent, de lòbuls ovats, obtusos, més curts que'l calxe, lòbuls calicinals ovato-acuminats, connivents sobre el fruit, corola 2-3 veg. més llarga que'l calze, pètals trasovats, molt escotats, d'ungla pestanyosa, aquenis groguencs o negrosos, quasi llisos, de vores obtuses, no prominents, carpófor cupuliforme, poc exsert. Geografia. — Vores de camins, marges y llocs cultivats o incults : litoral de Barcelona, abundant a Vallcarca, al Vallés occidental. — Montjuich, Tarragona, Montserrat (Vay.), Montalegre (Trem.), Hostalet, aprop de Figueras (Senn.). — Maig-Juny. 490. s L. trimestris L. (del llatí trimestris, aplicat a les plantes de fruits que maduren als tres mesos.) Anual, troncs de 3-5 dm., drets o ascendents, rodons, ramificats, glabrescents, fulles peciolades, les inferiors orbiculars, les altres 5-7-lobades, de lòbuls aguts, festonades, estípules lanceolato-li- nears, petites, pestanyoses, caduques, flors d'un vermell vinós, amb venes més fosques, grans, axilars, solitaries, llargament pedunculades, ca- lícul acrescent, de lòbuls ovato-acuminats, més curts que'l calze també acrescent, lòbuls calicinals oblongo-lanceolats, acuminats, connivents sobre el fruit, corola 4-5 veg. més llarga que'l calze, pè- tals trasovato-cuneiformes, superficialment escotats, d'ungla barbuda, aquenis glabres, molt arrugats transversalment, arrodonits per l'esquena, negrosos a la ma- turitat y totalment recoberts pel disc orbicular del carpófor. Geografia. — Terres cultivades y vores de camins : terraplé inmediat a l'estació d'Olesa (18941), vinyes dels voltants de Tarrassa (19031). r. r. — Aprop de Barcelona, cap al Rec Condal, r. (Trem.l), Pirin. orient. (Lap. Rouy), oliverars de Llers, r. r. (Senn.), aprop de Colliure (Gaut.). — Maig-Juny. 353 45 PUBLICACIONS DE EN SR TAE DE CIENCIES Malvacies. G. 128. — Lavàtera. 491.: L. marítima Gou. (del llatí marítimus, d'aprop del mar, per la seva habitació.) Sinonimia. — Cast., malvavisco falso. Perenne, tronc llenyós, de 1 m. o més d'altura, molt ramificat, cubert d'abundant toment, curt, de pèls estrellats, fulles curtament peciolades, tomen- toses, de 3-5 lòbuls, superficials y obtusos a les in- feriors, aguts y més fondos a les superiors, estí- pules estretament linears, petites, tomentoses, ca- duques: flors d'un blanc rosat, purpurines a la base, axilars, solitaries, pedúncols més llargs que les fulles, calícul no acrescent, de lòbuls ovato- oblongs, obtusiúsculs, més curts que'ls sèpals, calze molt acrescent, de lòbuls ovato-acuminats, connivents sobrell fruit, pètals 2-3 veg. més llargs que'l calze, trasovats, denticulats a l'àpex, fortament barbuts a l'ungla, aquenis glabres, negrosos a la maturitat, arrugats transversalment y plans per l'esquena, aguts per les vores, carpófor cònic. Var. iNcANA Vay. — Fulles superiors marcadament 5-lobades, de lòbuls aguts. Geografia. — Roques del litoral mediterrani : de Cadaqués al Cap de Creus. — Cada- qués (Trem.l), de Cap de Creus a la Selva (Bub.), S. Aniol de Uíja (Vay.l ni Hb. Cad.), cingle de S. Roc (Cod.l), Portvendres (Gaut.), platja de Argelés, aprop de Colliure (Lap.).— Abril-Juliol. N. B. — Totes les mostres que havém vist d'aquestos llocs corresponen a la var. INCANA Vay.— B RITLOBVTA Rouy. 492. : L. Olbia L. (de Olbia, nom de una de les Hières, illa de Pro- vença, habitació del tipus.) Perenne, tronc llenyós, de més de 1 m., rodó, un poc estriat, vermellós, amb llargs pèls estre- llats, més abundants a la part superior, fulles mit- janament peciolades, 3-5-lobades, lòbul terminal de les superiors molt llarg, les florals alabarda- des, enteres o subfestonades, estípules lanceolato- alesnades, pestanyoses, caduques, flors purpuri- nes, grans, axilars, solitaries, curtament peciola- des, calícul poc acrescent, de lòbuls amplament ovats, curtament acuminats, calze apenes acres- cent, de lòbuls ovats, acuminats y aplicats al fruit, corola 3 veg. més llarga que'l calxe, pètals obcordiformes, aquenis fomentosos, llisos, d'esquena plana, de vores obtuses, negrosos, carpófor hemisfèric, sense cu- brir el fruit. Geografia. — Boscos y llocs incults del litoral : Gavà, al peu del Castell d'Arampru- nyà, r. r., de Cadaqués al Cap de Creus.—Turons próxims a Barcelona, cap a Horta (Csta.), torrents de Cadaqués (Trem, Bub.), Portvendres (Timb.), Banyuls (Rouy), Colliure (Gaut.), Cervère (Bub.), Argelés (Conil. in Hb. Cad.). — Maig-Juny. 354 FLORA DE CATALUNYA Genre 129. - ALTHAÉA L. (Del greco-llatí àNGaía, el malví, de úNGoua, curarse, aludint a les seves virtuts me- dicinals.) Flors vermelloses, rosades o lilacines, axilars y terminals, calícul de 6-9 foliols, soldats per la base, insert al pedúncol, calze 5-fit, estils filiformes, estigmes seta- cis, fruit poliaqueni, amb els aquenis verticilats al voltant d'un carpófor, plantes herbàcies, de fulles palmatilobades o palmatisectes. Aquenis subbiloculars, acanalats per l'esquena, de vores esteses en ala estria- da, flors molt grans, axilars, solitaries o geminades, estípules bífides.. 2. Aquenis uniloculars, ni acanalats ni alats, flors mitjanes, estípules enteres. 3. / Flors breument pedunculades, foliols del calícul poc més curts que'ls sèpals, lòbuls del calze triangulars, aguts, pètals rosats o purpurins, fulles 5-7 pal- DISC CES SR a A Sta en dr o a AO8n As DOSCA. Flors llargament pedunculades, foliols del calícul 3 veg. més curts que'ls sèpals, lòbuls del calze lanceolats, pètals grocs, fulles 5-7-palmatipartides, 494. A. ficifolia. Pedúncols multiflors, més curts que la fulla, estípules linears, caduques, pètals 2 veg. més llargs que'l calze, planta perenne. 495. A. officinalis. Pedúncols 1-2-flors, més llargs que la fulla, estípules persistents, pètals iguals SIC ZOO NIE VCE ADICS PLAT DS Vert a i aa ES Ae Estípules ovato-acuminades, pètals poc més llargs que'l calze, planta anual, erissada de pèls llargs . —. . . En AO GA: hirsuta-: Estipules linears, pètals 1-2 veg. més lats que'l calze, planta perenne, de pubesceneia/estrelladal . ve i. 497. A. Cannàbina. 493.: A. rosea L. (del llatí roseus, de color de rosa, pel color do- minant de les seves flors.) Sinonimia. — Malva doble o vera: cast., malva- rosa o real, malva del príncipe, de la reina, Isa- bela, doncella, de los jardines, loca. Anual o bienal, tronc de 1-2 m., dret, robust, simple, medulós, amb pèls estrellats, -— abun- dants, fulles peciolades, palmatilobades o palma- tífides, de 5-7 divisions festonades, estípules ova- des, petites, bífides, barbudes, caduques, flors rosades o purpurines, molt grans, axilars, solita- ries, curtament pedunculades, foliols del calícul ovato-triangular, un poc més curts que'l calze, de lòbuls d'una meteixa forma, pètals obcordats, 3 veg. més llargs que'ls sèpals, barbuts a l'ungla, aquenis un poc rugosos, peluts, pàlits. Geografia. — Alguna vegada espontània per les terres de conreus, mes indubtablement escapada de cultius. —Juny-A gost. 355 ——————————————————————————————— PUBLICACIONS DE. EINSTITUTODE C1lENCIES Malvacies. G. 129. - Althaéa. 494. s A. ficifolia L. (del llatí ficus, la figuera: y folium, fulla, per la semblansa de les fulles ) Difereix de la anterior per les fulles palmati- partides, de 5-7 divisions molt obtuses, subsinua- to-dentades, pels pedúncols més llargs (2-3 cm.), lòbuls del calícul 3 veg. més curts que'ls del calze, que son lanceolats, amb linies longitudinals pro- minents, pètals grocs. Geografia. — Voltants de Berga (Senn.l), probable- ment procedent de cultiu. — Juliol. 495. A. officinalis L. (pels seus usos y virtuts medicinals.) Sinonimia. — Malví, cast., malvavisco, hierba cafiamera, /r., guimauve, it., altea, angl., marsh mallovv, al., Eibisch. Perenne, arrel gruixuda, tronc de 1 m. o més, dret, robust, simple o poc ramificat, velutino-to- mentós, com tota la planta, fulles ovades, festona- des, sublobades y peciolades, estípules linears, petites, caduques, flors d'un blanc rosat, mitja- nes, axilars, sobre pedúncols multiflors més curts que'l peciol, lòbuls del calícul linear-lanceolats, més curts que'ls del calze, que son ovato-acumi- nats, connivents sobre'l fruit, pètals ovato-cunei- formes, escotats, 2 veg. més llargs que'l calze, aquenis peluts. groguencs, de vores obtuses. Geografia. — Prats, hortes y llocs humits : al Vallés, Urgell, abundant als prats de Navés, aprop de Lleyda, estany d'Hars, Ribas, Olot, Castelló d'Ampurias, el alibi. — Comú per paratges humits (Csta.), Vich (Masf.). — Juliol -Septembre. 496. : A. hirsuta L. (del llatí hirsutus, erissat, pel seu toment setós.) Sinonimia. — Cast., malvavisco peludo, cafia- mera azul. Anual, tronc de 1-4 dm., solitari y dret, o bé varis y ascendents, erissats de llargs pèls selosos, fulles peciolades, les inferiors orbicular-renifor- mes, festonades, les altres palmatipartides, de divisions oblongues, inciso-festonades, estípules ovato-acuminades, petites, barbudes, persistents, flors lilacines y després blaves, axilars, solitaries, pedúncols més llargs que les fulles, lòbuls del calícul y del calze llargament lanceolato-linears, 356 FLORA DE CATALUNYA Malvacies. G. 129. — Althaéa. però aquells més curts, y aquests aplicats al fruit, pètals trasovats, apenes més llargs que'l calxe, d'ungla pestanyosa, aquenis glabres, rugoso-reticulats, de vores ob- tuses. Var. GRANDIFLORA Nobis. — Lòbuls del calícul y calicinals quasi iguals, corola el doble llarga del calze. Geografia. — Ermots y terres pedregoses : Des del litoral al Vallés, S. Llorens del Munt al Ubac, Montserrat, al Urgell, cap a Balaguer, Bages, a Labaells del Bergadà, Ribas el alibi. — Rocacorba, montanya del Mont (Vays), Llers (Senn.), La Cenia (Llen.l). La var. GRANDIFLORA, a les hortes de Tarrassa, r. r. — Maig-Juny. 497.: A. cannàbina L. (del llatí cannàbinus, de cannabus o cannabis, el cànem, pel port de la planta y semblansa de les fulles.) Sinonimia. — Cast., malvavisco y càfiamo sil- vestre, cafilamera angosta. Perenne, tronc de més de 1 m., dret, rodó, amb abundant toment estrellat, fulles inferiors palma- tipartides, y les altres palmatisectes, de segments lanceolato-dentats y peciolats, estípules lanceolato- acuminades, petites, caduques, flors rosades, axi- lars, solitaries o geminades, pedúncols /-2 veg. més llargs que la fulla, lòbuls del calícul lanceolats, més curts que'ls del calze, que son ovato-acumi- nats, drets sobre'l fruit, pètals ovato-cuneiformes,2 veg. més llargs que'l calze, aquenis glabres, rugosos a la esquena, de marges obtusos. Subsp. A. NARBONENSIS Pourr. — Fulles més tomentoses, quasi blanquinoses per les dugues cares, les inferiors palmatífides, les superiors palmatipartides, lòbuls del calícul ovats, aguts, quasi tan llargs com els del calze. Geografia. — Vores de les corrents y llocs herbosos : Castellgalí, vores del Llobregat, Gelida y part del Penadès, al Urgell, Bages. — Cardona, Solsona (Bub.), Miracle (Marcetl), vores del llac de Banyolas, Sabanastre (Vay.), la Cerdanya (Csta), Prades, Montlluis (Lap.). La Ssp. A. NaRBONENSIS Pourr, a Montjuich (Pourr ex Amo), Narbona (Pourr).—Jul.-Ag. 357 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GIENCIES Genre 130. - HIBISCUS L. (De la forma grega iBioxoc, de Dioscor., equivalent al llatí ibiscum o Aibiscum, la althaea o malva silvestre.) Flors groguenques, nigro-purpurines a la base, grans, axilars, solitaries, pedún- cols més llargs que les fulles, calícul multipartit en lacinies linears, reflexes, inser- tes al pedúncol, molt més curtes que'l calze, 5-lobat, a la fi vesiculós, reticulat, de lòbuls triangulars, pètals trasovats, una veg. més llargs que'l calze, estigma capi- tat, fruit càpsula 5-locular, loculicida, trasovoide, setosa, inclosa, llevors negres, reniformes, amb petits tubèrcols : herbes anuals, troncs de 3-4 dm., el central dret y els altres ascendents, amb pèls estrellats y setosos, fulles glabrescents, les infe- riors orbiculars, les altres 3-5-partides en lacinies oblongues, lobato-cuneiformes, estípules alesnades, petites, barbudes. 498. : H. Trionum L. (del llatí Triones, um, el Carro, relacionant pro- bablement amb la presencia d'aquesta constelació la floració matinal d'aquesta planta de flors soli- seques y efímeres (1). Sinonimia. — Cast., malva vesicaria o vejigosa, aurora. Geografia. — Terres cultivades : frequent als camps próxims a la Porta Nova de Barcelona, en temps de Sal- vador, immediacions de Tarragona, baix Aragó (Losc. et P., Senn.l in Hb. Cad.), semi espontani en algún jardí d'Olot (Vav., Bolós), Sallent, aprop del mas llla y al punt designat pels Emprius (Puj. C.I). — Juny-Se- tembre. (1) Les denominacions de caurora2 del casf., estel del dematí2 del alem. y e bona nit a les nou, del angl., semblem confirmar aquesta relació. 358 FLORA DE CATALUNYA Familia 19." - GERANIÀCIES pe. ( Del gen. geranium.) Flors hermafrodites, regulars, purpurines, rosades o blanquinoses, en umbeles uni-, multiflores, sobre pedúncols bracteolats, axilars o terminals, calze y corola pentàmers, sèpals persistents, mucronats, pètals caducs, alternant amb 5 glàndu- les nectariferes: 10 estams biseriats, els esteriors més curts y frequentment estè- rils, 5 estils, 5 estigmes filiformes, fruit format per 5 aquenis verticilats, perllon- gats en aresta, y soldats a un eix central llarg y filiforme, del qual se desprenen a la maturitat, cargolantse les arestes en arc o bé en hèlix : herbes de troncs articu- lats, fulles simples y estipulades. 10 estams fèrtils, aquenis que's desprenen del eix, de la base a l'àpex, COCOGIA DISC ETC ei Ei ea ae a Ets La EIs Gesanium, 5 estams fèrtils y 5 estèrils, aquenis que's desprenen del eix, de l'àpex ala base, cargolantse en hèlix .. . . . . . . 133. Erodium. Genre 131. - GERANIUM L. (Greco-llatí geranion, de Plini, de yépavoc, bernat pescaire, cast. la garza real, per la semblansa del fruit amb el cap d'aquesta au.) Flors rosades, violàcies o blanquinoses, solitaries o geminades, 10 estams fèr- tils, els 5 més llargs amb una glàndula nectarifera a la base, aquenis arrodonits a l'àpex, que's desprenen de l'eix, de la base a l'àpex, cargolantse la seva aresta en arc o circumferencia, no en hèlix. Ungla dels pètals tant o més llarga que'l llim, glabra, calze piramidal. — 2. Ungla dels pètals molt més curta que'l llim, calze estés... . . . . 3. Fulles orbiculars, palmatífides, pètals vermells, una veg. més llargs que'l calze, planta glabra, lluenta . . . DN eL L'ADO: CE. HOCIQUID). Fulles poligonals, palmatisectes, De bale rosats, amb venes blanques, 2 vega- des més llargs que'l calze, planta pubescent-glandulosa, pudenta, 500. G. Robertianum. DE an mena 3 EINES OnDICUIALS ra TN Derareas ae EE ere ds Era JS Fulles palmatipartides, plantes pubescent-glanduloses a l'àpex .. . . — 5. 4 Fulles palmatífides, plantes pubescents o piloses, no glanduloses . . — 7. — Plantes anuals, pètals apenes iguals al calze, rosats, filaments estaminals pu- bescents a la base, aquenis reticulats, fulles de 3-5 divisions, 4 501. G. divaricatum. 3) Plantes perennes, pètals i-2 veg. més llargs que'l calze, filaments estaminals L o Pestanyosos a la base, aquenis no reticulats, fulles de 5-7 divisions... — 6. 359 PU BLIGACILONS DE LIN SU DUMUDE CGLENCUES Geraniàcies. G. 131.- Geranium,. Pedicels fructífers refractats, sèpals bruscament aristats, ungla dels pètals glabra per dessobre, filaments estaminals triangulars a la base, 502. G. pratense. ( Pedicels fructifers drets, sèpals obtusos, llargament mucronats, ungla dels pètals peluda per sobre, filaments estaminals alesnats, 503. G. silvàticum. X Bracteoles obtuses, fulles alternes, pedúncols fructifers drets, aquenis arru- gats, no barbuts a la commissura . . . . . . . 504. G. phaéum. Bracteoles acuminades, fulles generalment oposades, aquenis amb una o cap arruga, Darbuts a la ComiisSUra. sie pel edat aa Cat a ls Pedicels fructifers drets, pètals rosats o lilacins, cuneiformes, escotats, aque- nis finament pubescents, amb una arruga transversal a l'àpex, 505. G. nodosum. Pedicels fructifers reflexes, pètals purpurins, trasovats, arrodonits a l'àpex, aquenis peluts, no arrugats . . . . . . . . . 506. G. palustre. partides, divisions 2-3-lobades, pètals trasovato-escotats, quasi sentats, 507. G. cinereum. Plantes marcadament CaUlESCentS de oi ei dc ca ee TO) HG eSipalmatisectesy aqUEniS NOLarnURatS ee ae ES IO Hiullesipalmatita des es at enae ie aca ea: ie ea letra TS Plantes perennes, piloses, pètals d'un vermell de sang, 1-3 veg. més llargs que'l calze, pedúncols uniflors . . . . . . 508. G. sanguineum. Plantes anuals, pètals no més llargs que'l calze, pedúncols biflors . . 12. Pedúncols molt més llargs que les fulles, sèpals recorvats, aquenis carenats, barbuts a la commissura . . . . 4. . 509. G. columbinum. Pedúncols més curts o poc més llargs que les fulles, sèpals plans, aquenis no carenats ni barbuts .. . .. . . . . . . . 5IO. G. dissectum. Plantes perennes, pètals breument unguiculats, amb l'ungla pestanyosa per sobre, fondament escotats, aquenis finament pubescents, no arrugats, 5II. G. pyrenaicum. EN CSMA - Batet aa a ge legi El Fonda i Pètals no escotats, d'ungla glabra, pedúncols més curts que les fulles, aque- NISIOIA ET CatS de . . o 512. G. rotundifolium. Pètals escotats, d'ungla pestanyosa, pedúncols més llargs que les fulles. 15. / Plantes acaules o subacaules, fulles virido-cendroses, orbiculars, palmati— l I4 ( 360 FLORA DE CATALUNYA Geraniúcies. G. 131.- Geranium. Pètals purpurins, filaments estaminals glabres, aquenis també glabres, arru- EO ru. DEA era ta) Deris PE . 513. G. molle. 15 ) Pètals d'un violeta pàlit, filaments estaminals pestanyosos, aquenis cuberts de pèls aplicats, no arrugats . . . . . . . . —514. G. pusillum. 499. : G. lúcidum L. (del llatí lúcidus, brillant, per la lluentor de la planta.) Anual, inodora, tronc de 1-3 dm., dret o ascen- dent, rodó, fràgil, glabrescent, a la fi vermellós, lluent com tota la planta, fulles orbicular-reni— formes, palmatifides, 5-7 lòbuls cuneiformes, ob- tusos, inciso-festonats, estipules lanceolades, agu- des, flors vermelloses, petites, pedúncols biflors, més llargs que les fulles, calze piramidato-pen- tagonal, d'ànguls aguts, glabres, sèpals ovato-lan- ceolats, erecto-connivents, breument aristats, arrugats transversalment, pètals oblongs, una ve- gada més llargs que'l calze, d'ungla molt llarga, glabra, filaments estaminals lanceolato-alesnats, aquenis lleugerament reticulats, pubescent-glandulosos. Geografia. — Llocs frescos y ombrívols d'una gran part del país : Montserrat, Ubach, S. Llorens del Munt, S. Hilari, Monsolí, Guilleries, a S. Miquel Sulterra. — Vich (Masí.), valls pirenenques (Csta.), Osor (Cod.), Luchon (Zett.) — Maig-Juny. 500. - G. Robertianum L. ( forma llatinisada de herba Ruperti, dedicada a Sant Robert (Ruprecht), per les seves suposades virtuts curatives.) Sinonimia.—Herba de Robert o de Sant Robert, cast., hierba de San Roberto, agujas de pastor, hier- ba de la esquinancia, /r., herbe à Robert, gérarne robertine, if., erba roberta, angl., herb Robert, al., Ruprechtshraut. Anual o bienal, pudenta, tronc de 1-5 dm., frà- gil, dret o ascendent, rodó, pubescent-glandulós, a la fi, frequentment vermellós, fulles triangular- pentagonals, palmatisectes, de 3-5 segments pecio- lats, pinnatífits, estípules y bracteoles lanceolades, obtusiúscules o agudes, flors purpurines amb venes blanques, pedúncols biflors, més llargs que les fulles, sèpals elíptics, erecto-connivents, mucronats, carenats, piloso-glandulosos, no arrugats transversalment, pètals ovats, enters, 2 veg. més llargs que'l calze, d'ungla molt llarga y glabra, filaments estaminals lanceolato- alesnats, anteres de color de tronja, aquenis rugoso-reticulats, pubescents. 361 46 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Geraniàcies. G. 131.- Geranium. Rassa G. PuspugEum Vill. — Flors petites, pètals poc més llargs que'l calze y més estrets, anteres grogues. Geografia. — Frequent per torrents y llocs ombrívols : desde la costa fins als Pirineus, el tipus y la Ras. G. PugpugEuM Vill. — G. ROBERTIANUM. — B PARVIFLORUM Biv. — Maig- Setembre. 5OI.a G. divaricatum Ehrh. (del verb llatí divaricare, obrirse estenentse, per les branques obertes y esteses en tots sentits.) Anual, tronc de 3-4 dm., ascendent, de bran- ques divaricades, pubescent-glandulós a la part superior, fulles poligonals, palmatífides, de 3-5 lòbuls amples, desiguals, un dels laterals més gran, crenato-dentats, estipules y bracteoles molt peti- tes, linear-acuminades, flors rosades, pedúncols biflors, més curts que les fulles, pedicels fructifers reflexes, molt més llargs que'l calze, sèpals ovato- oblongs, obtusiúsculs, mucronulats, pètals tras- ovats, escotats, aproximadament iguals al calze, amb l'ungla curta, no pestanyosa, filaments esta- minals lanceolato-alesnats, pubescents a la base, aquenis peluts, rugosos trans— versalment. Geografia. — Llocs herbosos de les montanyes : Prats de Molló (Massot, ex Rouy, Hb. Xatart, ex Gaut.), Canigó (Lap., Gaut.), entre Salardú y Bafios (Timb.), Pirin. Orient. (Coste). — Juliol-Agost. 502. G. pratense L. (llatí pratensis, de pratum, el prat, per la seva es- tació.) , Sinonimia. — Cast., geranio quinto y pico de cigúefia quinto. Perenne, tronc de 3-8 dm., dret, robust, angu- lós, bifurcat a la part superior, cubert de pèls curts y aplicats, glandulós a l'inflorescencia, fu- lles poligonals, palmatipartides, de 5-7 divisions rombals, pinnatífides, estipules y bracteoles lan- ceolato-linears, acuminades, flors purpurines o li- lacines, grans, en cimes corimbiformes, pedúncols biflors, més llargs que les fulles, pedicels fructi— fers refractats, més llargs que'l calze, sèpals ovato-oblongs bruscament aristats, pètals amplament trasovats, enters, 1-2 vega- des més llargs que'l calze, d'ungla glabra per sobre, filaments estaminals trian— gulars a la base, després alesnats, aquenis piloso-glandulosos, no arrugats. Geografia. — Prats de les montanyes : Ribas, la Cerdanya, Nuria. — Aprop de Berga, Peguera, cap a Sopeira, Vall d'Aràn y a major elevació (Csta.), Camprodón, Carençà, la Molina, Eyne (Vay.). — Juny-Agost. 362 FLORA DE CATALUNYA Geraniàcies. G. 131.- Geranium. 503.2 G. silvàticum L. (llatí silvàticus, de silva, bosc o selva, per la seva estació : silvestre.) Perenne, tronc de 3-8 dm., dret, robust, angu- lós, subglabrescent o cubert de pèls llargs y oberts, solament glandulós a l'àpex, fulles poligo- nals, palmatipartides, de 5-7 divisions rombals, pinnatífides, estipules y bracteoles lanceolato-li- nears, acuminades, flors purpurines, grans, en cimes corimbiformes, pedúncols biflors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers, drets, més llargs que'l calze, sèpals ovato-elíptics, obtusos, llargament mucronats, pètals trasovats, 1-2 vega- des més llargs que'l calze, d'ungla peluda per sobre, filaments estaminals lanceolato-alesnats, aquenis piloso-glandulosos, no arrugats transversalment. Geografia. — Prats y boscos de les montanyes : Montseny, tocant a Sta. Fe y al peu del turó de l'Home, Baga de Segalés, al Bergadà, Ribas, la Cerdanya, Nuria, al peu de la Creu de'n Riba. — Boscos de Camprodón, montanyes de Ciuret, Collsacabra, Tragurà, Platra— ver, Puigsacau (Vay.), Setcases (Isernl), Vall d'Eyne (Bub:), port de Benasque (Zett.) y de Pallars (Lap.). — Juny-Agost. Una planta que en Maig de 1886 cullírem a la Font de la Cirera, cap a l'Ubach, sembla una rassa pilosa de la E. PARVIFLORUM Rnaf. 504.2 G. pheum L. (del grec quuóc, a, óv, amb dessinencia llatina, fosc, pel color de les flors.) Perenne, tizoma gruixut, nuós, tronc de 2-5 dm., dret, simple o bifurcat, pelut, fulles poligonals, palmatífides, de 5-7 lòbuls oblongo-rombals, fon- dament inciso-dentats, estipules lanceolato-acumi- nades, flors nigro-violàcies, grans, pedúncols 1-2- flors, més llargs que la fulla, opositifolis, pedicels fructifers molt més llargs que'l calze, drets o bé oberts, bracteoles petites, linears obtuses, barbu- des, sèpals eliptico-oblongs, mucronats, amb al- guns pèls llargs, pètals orbiculars, enters, molt oberts, més llargs quel calze, peluts a l'ungla, filaments estaminals lanceolato-alesnats, pestanyosos a la base, aquenis pubes- cents, fortament arrugats transversalment. Geografia. — Boscos y prats de les montanyes : Vall de Comprodón (Bolós, Vay.), Sant Martí del Canigó (Lap.), Vall d'Aràn, prats de Bosost (Compfil), Luchon (Zett.), Artiga de Lin (Llen.l). — Juny-Juliol. 363 PUBLICA C LONS DEL NS CIU DE (GUIES NICIOES Geraniàcies. G. 131.- Geranium. 505. - G. nodosum L. (llatí nodosus, nuós, per presentar nusos molt abul- tats.) Perenne, rizoma primet, llarg, escamós, tronc de 2-5 dm., dret o ascendent, angulós, bifurcat, glabrescent, inflat als nusos (nuós), fulles primes, poligonals, palmatífides, de 3-5 lòbuls ovats, sepa- rats, inciso-dentats, estipules y bracteoles lanceo- lades y llargament acuminades, flors rosades o li- lacines, grans, pedúncols 1-2-flors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers drets, 1 veg. més llargs que'l calze o menys, sèpals oblongs, obtusos, llar- gament aristats, pètals cuneiformes, escotats, una veg. més llargs que'l calze, d'ungla pestanyosa, filaments estaminals lanceolato-alesnats, pestanyosos a la base, aquenis finament pubescents, amb una arruga transversal a l'àpex y barbuts a l'estrem inferior. Geografia. — Boscos ombrívols de les montanyes : Ripoll 'Salv.l, Ferr.l, Senn.l), Puig- Ll Geranium cinereum. sacau (Csta.), Ribas, Queralps, Collsacabra, Vall del Bac (Vay.), partit d'Olot (Tex.), Saderras, aprop de la Sellera (Cod.l), sobre Artiga, al Pir. centr. (Bub.), Luchón (Zett.). — Juny Juliol. 506. a G. palustre L. (del llatí palustris, pantanós, per la seva esta- ció.) Perenne, rizoma gruixut, nuós, tronc de 2-5 dm., dret o ascendent, ramificat o bifurcat, erissat de pèls setosos, reflexes, fulles poligonals, palmati- fides, de 5 lòbuls cuneiformes, inciso-dentats a la meitat superior, estípules y bracteoles lanceolato- acuminades, flors purpurines, grans, pedúncols biflors, 3-4 veg. més llargs que les fulles, pedicels fructifers reflexes, molt més llargs que'l calze, sè- pals oblongs, obtusiúsculs, llargament aristats, pètals trasovats, enters, 1 veg. més llargs que'l calze, d'ungla pestanyosa,' filaments estaminals lanceolato - alesnats, breument pestanyosos a la base, aquenis peluts, no arrugats, barbuts. Geografia. — Prats humits de les montanyes : prats y torrents de la Cerdanya (Compy., Gaut.), Ría, aprop de Prades (Lap.), Pir. orient. (Coste). — Juliol-Agost. 507. : G. cinereum Cav. (del llatí cinereus, cendrós, pel color de la planta.) Perenne, rizoma gruixut, vertical, tronc de 1-10 cm., dret, estriat, pubescent, fulles quasi totes ra- 364 FLORA DE CATALUNYA Geraniàcies. G. 131.- Geranium. dicals, orbiculars, palmatipartides, de 5-7 segments cuneiformes, 2-3 dentals, llargament peciolades, subcoriàcies, pubescents, d'un vert cendrós, estípules lan- ceolades, flors vermelloses, grans, pedúncols 1-2-flors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers llargs, desiguals, drets o inclinats, sèpals elíptico-oblongs, ob- tusos, mucronats, pubescents, pètals trasovats, no llargament cuneiformes, es- cotats, 1-2 veg. més llargs que'l calze, d'ungla pestanyosa, filaments estaminals lanceolato-alesnats, pestanyosos a la base, aquenis pubescents, amb una arruga transversal a l'àpex. Geografia. — Pastures y roques elevades en el Pir. Centr. : Montanyes de Benasque y Castanessa (Villiers), Bielsa (Compú.), abundant a les pastures alpines (Zett.), Mont Cour- bison, Comagireta, aprop de Montgarri. (Llen.l).—Juny-Agost. 508. : G. sanguineum L. (del llatí sanguineus, sanguinós, pel color de les ors.) Sinonimia. — Agulles, bec de cigonya o de grúa, cast., aguja sangrienta, pico de cigúefia, /r., bec de grue sanguin, it., geranio sanguigno, al., Blut- vvurzel, Blutròsel, angl., bloody crane's bill. Perenne, rizoma gruixut, llarg, horizontal, troncs de 1-4 dm., ajeguts o ascendents, rodons, ramificats, peluts, fulles orbicular-reniformes, pa/- mati-partides, de 5-7 divisions cuneiformes, 2-3- io fides, estípules ovato-agudes, flors purpurines, Geranium sanguineum. — grans, pedúncols uniflors, 1-2 veg. més llargs que CR Da cre ad Dieta Der de ll les fulles, pedicels fructifers re/lexes, 1-3 veg. més llargs que'l calze, bracteoles lanceolato-acuminades, sèpals elíptics, obtusos, aris- tats, amb alguns pèls llargs, pètals trasovato-cuneiformes, escotats, 1-2 veg. més llargs que'l calze, d'ungla curta y pestanyosa, filaments estaminals lanceolato- alesnats, pestanyosos a la base, aquenis peluds, finament glandulosos, barbuls, no arrugats. Geografia, — Boscos àrits y llocs herbosos : Montcada, S. Fost, Reixach y altres llocs de la cordillera litoral, S. Pere Sacama, sobre Olesa de Montserrat, Gelida, cap a Masgranada, Empalme, Sils y Vidreras del Baix Empordà.—Aprop de Berga (Csta.), Olot (Bolós, Tex.), Prats de Rey (Puigg.), Manresa, rie- ra de Rajadell (Font), regió subpirenenca de Nuria, Puigneulós, Ciuret, S. Hilari, la Cerdanya (Vay), aprop de Figueras (Senn.), S. Martí Sapresa (Cod.l).—Mg-Jul. 509. : G. columbinum L. (llatí columbinus, de columba, el colom: per la semblansa més o menys remota dels pedicels amb el peu de dita au.) Sinonimia. — Cast., pie columbino, pico o pie de paloma, pata de perdiz, /r., bec, pied ou patte de-pigeon, i£., piede colombino, angl., culverfoot, al., Schartentraut, Taubenfuss, Sonnenyirbel. 365 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Geraniàcies. G. 131.-Geranium. Anual, tronc de 1-4 dm., prim, dret o ascendent, rodó, simple o bifurcat, cubert de pèls curts y aplicats, fulles orbiculars, palmatisectes, de 5-7 segments pinnati- partits en lacinies linears, estipules y bracteoles lanceolato-acuminades, flors pur- purino-lilacines, mitjanes, pedúncols biflors, molt més llargs que les fulles, pedi- cels fructifers reflexes, 5-6 veg. més llargs quel calze, sèpals ovats, aristats, pètals trasovato-cuneiformes, superficialment escotats, poc més llargs que'l calze, d'ungla pestanyosa, filaments estaminals lanceolato-alesnats, pestanyosos a la base, aquenis glabrescents, no arrugats, barbuts. Geografía. — Llocs herbosos y pedregosos : Gavà y altres llocs de la cordillera litoral, S. Llorens del Munt, Ubach, Montserrat, Bages, Montseny, Empalme, S. Hilari, Guille- ríes, Vich, Ribas, Queralps, Bagà, S. Climent, Pobla de Lillet et alibi. — Girona, Tarra— gona (Vay.), Llers (Senn. — Maig-Agost. 5I0.: G. dissectum L. (del llatí dissecare, tallar, per les fulles dividides.) Anual, tronc de 2-8 dm., dret o ascendent, hís- pit, y a vegades glandulós a la part superior, fu- lles orbiculars, palmatipartides en 5-7 divisions estretament cuneiformes, laciniades, estípules ova- to-acuminades, flors purpurines, petites, pedún- cols generalment biflors, iguals a les fulles o més curts, pedicels fructifers reflexes, quasi tan llargs com el calze, bracteoles lanceolato-acuminades: sèpals ovato-lanceolats, 3-5 nerves, aristats, amb pèls llargs y altres curts y glandulosos, pètals ovato-oblongs, escotats, quasi iguals al calze, d'un- gla pestanyosa, filaments estaminals molt pesta- nyosos a la part inferior, aquenis pubescent-glandulosos, no arrugats ni barbuts. Geografia. — Hortes, vores d'aygua y paratges herbosos : al Vallés, Urgell, la Selva, Castelló d'Ampurias, Ribas. — Vich (Masf.), la Sellera (Cod.). — Abril-Juny. 5I1I.: G. pyrenaicum L. (per la seva estació més o menys pirenenca.) Perenne, rizoma prim, curt y vertical, troncs de 2-5 dm., drets o ascendents, rodons, peluts, glan- dulosos a l'àpex, fulles orbiculars, palmatífides, de 5-7 lòbuls cuneiformes, inciso-dentats, les in- feriors molt llargament peciolades, estípules y bracteoles oblongo-lanceolades, bífides y pesta- nyoses, flors purpurines, mitjanes, pedúncols bi- flors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers, reflexes, 2-3 vegades més llargs que'l calze, sè- pals ovato-mucronulats, pubescent- glandulosos, pètals trasovats, bilobats, 1-2 vegades més llargs que'l calze, d'ungla curta y superiorment pes- tanyosa, filaments estaminals lanceolato-alesnats, pestanyosos a la base, aquenis petits, pubescents, ni arrugats ni barbuts. 366 FLORA DE CATALUNYA Geraniàcies. G. 131.- Geranium. Geografia. — Prats, vores de camins y llocs pedregosos de les montanyes : frequent a la vall de Ribas, Queralps, Nuria, Tagast, sobre de Berga, Castellar de'n Huc y tota la regió N. del Bergadà, S. Hilari y Montsolí. — Vidrà, Espinalbet, Collsacabra, Rupit, la Cerdanya y ses montanyes (Vay.), a la vall d'Aràn (Llen.l). — Maig-Septembre. 512.2 G. rotundifolium L. (llatí rotundifolius (ap. Apul.), de fulla rodo- na, per la forma de les fulles.) Anual, troncs de 1-4 dm., drets o difusos, ro- dons, peluts, glandulosos a la part superior, fulles orbiculars, palmatífides, de 5-7 lòbuls amplament cuneiformes, inciso-dentats, les inferiors llarga- ment peciolades, estípules y bracteoles lanceolato- linears, bífides o enteres, acuminades, pestanyo- ses, vermelloses, flors rosades, petites, pedúncols biflors, més curts que les fulles, pedicels fructifers reflexes, més llargs que'l calze, sèpals ovats, mu- cronulats, peluts, pètals trasovato-cuneiformes, enters, poc més llargs que'l calze, d'ungla glabra, filaments estaminals lanceolato-alesnats, glabres o subpestanyosos a la base, aque- nis pubescents, barburts, no arrugats. Geografia. — Vores de camins y llocs herbosos : frequent desd'el litoral fins als Piri- neus. — Abril-Juliol. 513. : G. molle L. (del llatí mollis, blà, suau, flexible, per la sua- vitat de les fulles.) Anual, tronc de 1-4 dm., ajegut o ascendent, rodó, cubert d'abundants pèls blans y oberts, fu- lles orbiculars, palmatífides, de 5-7 lòbuls cunei— formes, inciso-dentats, les radicals llargament pe- ciolades, estípules ovato-lanceolades, agudes, pes- tanyoses, albo-verdoses, flors rosades o purpurines, petites, pedúncols biflors, opositifolis, més llargs que les fulles, pedicels fructifers reflexes, 2-4 ve- gades més llargs que'l calze, bracteoles lanceolato- linears, agudes, petites, pestanyoses, sèpals ovats, mucronats, peluts, pètals trasovats, escofats, poc més llargs que'l calze, d'ungla curta y pestanyosa, filaments estaminals lanceolato- alesnats, glabres, aquenis també glabres, no barbuts, arrugats transversalment. Geografia. — Vores de camins y llocs herbosos : frequent desde la costa fins al Bergadà, Ribas y Queralps, a les Guilleries. — Comú a l'Empordà, Olot (Vay.), la Sellera (Cod.), al Pir. Centr., voltants de Luchon (Zett.). — Mars-Juliol. 367 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Geraniàcies. G. 131.-Geranium. 514.:G. pusillum L. (del llatí pusillus, molt petit: per la seva talla.) Anual, troncs de 1-2 dm., ajeguts o ascendents, angulosos, finament pubescents, glandulosos a l'àpex, fulles orbiculars, subpalmatipartides, de 5-7 divisions llargament cuneiformes, inciso-den- tades, les inferiors llargament peciolades, estípules y bracteoles lanceolato-linears, enteres o bífides, acuminades, flors d'un viola pàlit, petites, pedún- cols biflors més curts que les fulles, pedicels fruc- tífers reflexes, 3-4 veg. més llargs que'l calze, sèpals ovats, peluts, mucronats, pètals trasovats, escotats, poc més llargs que'l calze, d'ungla curta y pestanyosa, filaments estaminals lanceolato- alesnats, pestanyosos a la base, els esteriors estèrils, aquenis pubescents, ni barbuts ni arrugats. 8 HUMILE Cav. — Planta nana, fulles menys fondament dividides, pètals iguals al calze. Geografia. — Vores de camins, escombreríes y llocs herbosos : al Ubach, la Mata, Santa Fe de Montseny, S. Hilari, Guilleríes, a la Mare de Deu del Coll, Nuria, cap al pont de Cremals. — Caldes de Montbuy (Csta.), torre la Manresana (Puigg.l), Olot y comarca (Bolós, Hb., Tex., Vay.), Vich (Masf.). La 8 HuMiLE Cav., aprop de Barcelona, r. (Csta.).—Abr.-Ag. 368 FLORA DE CATALUNYA Genre 132. - ERODIUM L'Hérit. (Format del nom grec tpediós (y podióc), la garsa major, per la semblansa del fruit amb el bec y pit d'aquesta au.) Flors rosades, purpurines o blanquinoses en nombre de 1-8 a cada pedúncol, calze y corola pentàmers, 5 estams fèrtils y nectarifers y altres 5 estèrils, aquenis amb 2 depressions laterals a l'àpex, separantse la aresta de dalt a baix y cargo- lantse en hèlix. 47 Fulles, per lo menys les inferiors, dentades, lobades o pinnatífides, pero no pinnatisectes . . . DO Et TS ee ca Meri tet MP Ete rs èeal P2, Fulles totes 1-2 Eiimattcreites: Arc da cr sia ial dial ie ie Dr Aquenis amb 2-3 soles circulars sota les depressions apicals, bec robust, de 8-12 cm., sèpals mucronats, piloso-glandulosos, estípules ovades, 515. E. Botrys. Aquenis amb 1 solc apical, o cap, bec prim de 1-6 cm... . . . . — 3. Aquenis amb 1 solc apical, bec de 2-3 cm., fulles festonades o superficialment lobades, pedúncols de 3-8 flors, més aa que les fulles, bracteoles am— plament ovades, obtuses . . . . . . o 516. E. malacoides. Aquenis sense solc apical, bec de 3- 6 cm., fulles inferiors lobades . . — 4. Bec dels aquenis de 3-4 cm., bracteoles ovades, agudes, filaments estaminals estèrils, pestanyosos, corola més llarga que'l calze, fulles 3-fides, 517. E. Chium. Bec dels aquenis de 4-6 cm., bracteoles ovades, obtuses, filaments estaminals tots glabres, corola una veg. més llarga que'l calze, fulles pinnatífides o pinnatipartides. . . . . . . . . . . . 518. E. Cavanillesii. Bec de 6-8 cm., robust, SU llargament aristats, plantes anuals, pubgscent- glanduloses. . . . : LE aa i SG) El Ciconium. Bec de menys de 5 cm., prim, EE que MUCIODALS, d'ar i ee A A 6, Plantes acaules, perennes, de rizoma llarg y escamós, fulles ae urea SECTES, (7.8. 7 Plantes caulescents, anuals, rarament acaules, perennes, de rizoma Curt y HOSOSCANIOS eis Lola a eta ed cot Se a ae Re Delicte 9. Flors violàcies, bracties grans (5-6 mm.), ovato-agudes, sèpals elíptics, llar- gament mucronats, piloso-glandulosos, pètals trasovato-aguts, separats, desiguals, els 2 superiors més grans, ordinariament amb una taca negrosa a la base, pèls de la cara interior de l'aresta rojencs, llevors llises, 520. E. macradenum. Flors blanquinoses, bracties doble petites, sèpals elíptico-trasovats, breu- ment mucronats, tomentosos, pètals amplament trasovats, contiguus, es- cotats o rosegats, iguals, sense taques, pèls de la cara interna de l'aresta blancs, llevors finament estriades. . . LL. LL Be 369 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Geraniàcies. G. 132. - Erodium. Sèpals tomentoso-glandulosos, bracties lanceolato-acuminades, fulles piloso- 8 glanduloses o glabrescents, planta d'olor de boc. . 521. E. petraeum. Sèpals tomentosos, bracties ovato-acuminades, fulles canoses pel anvers y verdoses pel revers, planta inodora.. . . . . . — 522. E. rupestre. Fulles sub 3-pinnatisectes, bracteoles obtuses, pedúncols de 2-4 flors, aque- nis amb un solc apical. . . . . . . 523. E. tenuisectum. 9) Fulles 1-2 pinnatisectes, agudes, pedúncols de 2-8 flors, aquenis amb un solc RDICAIS Le er ss a ai ale ae ge am Ana MAMRIN ene in NT ES Segments de les fulles inciso-dentats, bracteoles ovades, no acuminades, fila- ments estaminals fèrtils 2-dentats a la base, planta d'olor de mesc, 524. E. moschatum. Segments de les fulles pinnatífits o pinnatisectes, bracteoles ovades, acumi- nades, filaments estaminals sense dents a la base, plantes sense olor de DIA a d E r d P abee IA Brt ba i EEES IO pètals no contiguus, ovato-elíptics, a lo més una veg. més llargs que'l calze, 525. E. cicutarium. Planta vivàç, pedúncols radicals, pètals contiguus, ovato-rodons, 1-2 vegades Planta anual o bienal, de pedúncols al principi radicals, y després axilars, més llargs que'l calze . . . . . . . . . . 526. E. romanum. 515.: E. Botrys Bert. — Geranium Bo: trys Cav. (greco-llatí Borpúc, la artemisia, especie de donzell, per la semblansa de les fulles.) Anual, tronc de 1-7 dm., robust, ascendent, in- flat als nusos, hispit, pubescent-glandulós a l'àpex, fulles ovato-oblongues, pinnatífides, de lòbuls in- ciso-dentats, glabrescents o erissades, estipules ovato-acuminades, flors purpurines, mitjanes, pe- dúncols 1-4-flors, generalment més llargs que la fulla, pedicels fructifers reflexes, 1-3 veg. més llargs que'l calze, bracteoles ovato-agudes, pes- tanyoses, sèpals oblongs, escariosos al marge, pu- bescent-glandulosos, 3-nerves, mucronats, pètals oblongs, iguals, enters, més llargs que'l calze, filaments estaminals glabres, aque- nis euberts de pèls blancs, aplicats, en serie divergent, al costat de la comissura, glabres a l'àpex. depressions fondes, amb 2-3 soles circulars sota d'elles, bec de 8-17 cm., amb 6-7 voltes d'espira. 8 LUXURIANS Guss. — Tronc robust, de 2-5 dm., fulles superiors bipinnatífides, pedúncols 2-4-flors, bec del fruit de 6-8 cm. 370 FLORA DE CATALUNYA Geraniàcies. G. 132. - Erodium. y BREVICAULE Rouy. — Planta de 5-15 cm., ordinariament més curta que'l bec que és de 10-12 cm., fulles quasi totes radicals, lobato-pinnatífides, pedúncols 1-, y rarament, 2-flors. Geografia. — Marges y vores de camins : Tarrassa, a les hortes y vinyes de la part sur, r., les dugues varietats. — Pla de Barcelona (Colm.), Castelldefels (Trem.l), Sarrià, Hosta- franchs (Tex.), Tarragona (VV bb.). — Abril-Maig. 516.: E. malacoídes VVilld. (del grec ualéyn, malva, y la terminació oides, per la semblansa de les seves fulles amb les de la mal- va) (1). Sinonimia. — Bec de cigonya, forquilles, rellot- ges, cast., malva de Africa, filamaria. Anual, tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, rodó, ramificat, pubescent-glandulós, fulles ovades, fes- tonades, o superficialment lobades, estípules ova- des, agudes, escarioses, flors lilacines, petites, pe- dúncols 3-8-flors, més llargs que les fulles, pedi- cels fructifers reflexes, 2-4 veg. més llargs que'l calze, bracteoles amplament ovades, obtuses, sè- pals ovats, 3-5-nerves, mucronats, piloso-glandu- losos, pètals trasovats, enters, poc més llargs que'l calze, d'ungla pestanyosa, fila- ments estaminals glabres, aquenis amb un solc apical, bec prim, de 2-3 cm., amb 4-5 voltes d'espira. ad GENUINUM Rouy. — Fulles radicals amplament ovades, amb els lòbuls que's cubreixen, pètals ostensiblement més llargs que'l calze. 8 ALTHAEOÍDES Jord. — Fulles radicals menys amples, lòbuls que no's cubrei- xen, pètals quasi iguals al calze. Cada una d'aquestes varietats presenta una subvar. PLATYPHYLLUM Y una altra MICROPHYLLUM ROuY. Geografia. — Comú per terres cultivades y vores de camins : des del litoral fins a Berga, Ribas, Olot, la Selva el alibi. La B ALTHAEOIDES Jord., subvar. pLATYPHYLLUM Rouy, al Vallés y Penadès, y la subvar. micRoPHYLLUM Rouy, al litoral de Sitges. — Abril-Juliol. 517.: E. Chium VVilld. (greco-llatí Chius, adj., de la illa de Quio, del mar Egeus.) Anual, tronc de 1-4 dm., dret o ascendent, rodó, simple o ramificat, d- híspit, fulles ovato-cordi— formes, 3-fides, de lòbuls inciso-festonats, les infe- riors llargament peciolades, estípules y bracteoles (1) Format com althaeoídes, sols que deuria escriure's : mala- choídes amb y. 371 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Geraniàcies. G. 132.- Erodium. ovades, agudes, flors rosato-lilacines, mitjanes, pedúncols 3-8-flors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers re/lexo-ascendents, 3-5 veg. més llargs que'l calze, sè- pals elíptics, 3-5-nerves, pubescents, mucronats, pètals elíptics, enters, més llargs que'l calze, filaments estaminals estèrils, pestanyosos, aquenis sense solc apical, cuberts de pèls curts y aplicats, bec de 3-4 cm., de 6-7 voltes d'espira. Rassa E. tirroREuM Léman. — Planta perenne, pubescent-glandulosa supe- riorment, pètals apenes més llargs que'l calze, filaments dels estams estèrils gla- bres. Rassa E. muRcicumM VVilld.—E. cnrum VVilld. var. CATALAUNICUM Senn. et Pau.— Planta bienal o perennant, peluda, glandulosa a l'àpex, robusta, de fulles 5-parti- des, amb les divisions fortament inciso-dentades, oblongo-cuneiformes, pètals una vegada més llargs que'ls sèpals, filaments estaminals estèrils glabres. Geografia. — Litoral, arenals, parets y vores de camins : Castelldefells, Gavà, al peu del castell d'Aramprunyà, Poble Nou, Mataró, Castelló d'Ampuries, Cadaqués. — Sta. Creu d'Olorde (Llen.l), Prats de Rey (Puigg.l), de Roses a la Selva de Mar (Vay.), Portvendres (Rouy, Gaut.), Cadaqués, Rosas, la Escala, Colliure Bub.). La rassa E. LirroREUM Léman, a Gavà y Castelldefels, abundant a Cadaqués. La rassa E. muRcicumM VVilld., a Cantallops (Senn.), Portvendres (Rouy), Banyuls (Xatart), Colliure (Loret ex Rouy). — Maig- Juny. 518. : E. Cavanillesii VVE. — Geranium pulverulentum Cav. — E. laciniatum Auct. cat., non VVilld. (del llatí pulverulentus, de pulvis, polsós, pel toment de les fulles, laciniatus, s'ha format del llatí lacinia, la franja o vora, per les divisions de les fulles, dedicada al botànic valencià Cavanilles.) Anual, troncs de 1-3 dm., ajeguts o ascendents, glabrescents, fulles ovades, pinnatífides o pinnati- partides, amb els lòbuls inciso-dentats o laciniats, lacinies linears, densament y breument pubérules, estípules lanceolato-agudes, flors purpurines, pe- tites, pedúncols 3-8-Alors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers reflexes, més llargs que'l calze, bracteoles ovades, obtuses, sè- pals oblongs, 3-5-nerves, pubescents, mucronats, pètals oblongs, / veg. més llargs que'l calze, filaments estaminals tots glabres, aquenis sense solc apical, bec de 4-6 cm., amb 7-8 voltes d'espira. Geografia. — Arenals marítims : platges de can Tunis y de Castelldefels. — Turons pró- xims a Barcelona (Csta.), afores de Barcelona (Salv.l), Mataró (Ferr.l), Tarragona. — Maig-Juny. 372 G. 132.- Erodium. 519. : E. ciconium VVilld. (del llatí ciconia, la cigonya, per la semblansa del seu fruit amb el bec de dita au.) Sinonimia. — Agulles, bec de cigonya, cast., rostro o pico de cigúefia, hierba del pico, alfileres, agujas de pastor. Anual, tronc de 1-6 dm., ascendent, pubescent- glandulós, fulles ovades, pinnatisectes, de seg- ments pinnatipartits, amb els lòbuls inciso-den- dats, els superiors decurrents, en un raquis dentat o lobulat, estípules ovato-acuminades, flors pur— purines, mitjanes, pedúncols 3-8-flors, més llargs que les fulles, pedicels fructífers re//exes, 1-2 ve- gadas més llargs que'l calze, bracteoles petites, ovato-acuminades, sèpals elíptics, 3-5-nerves, glandulosos, aristats, pètals ovato- oblongs, iguals al calze o poc més llargs, els tres inferiors enters, els dos superiors més amples y escotals, filaments estaminals estèrils, pestanyosos a la base, y els fèrtils pestanyosos a l'àpex, aquenis erissats de pèls blancs, llargs, aplicats, y d'al- tres més curts y glandulosos, sense solc apical, bec de 6-8 cm., amb 6-8 voltes d'espira. Geografia. — Vores de camins, marges y llocs herbosos : pla de Barcelona, Tarrassa, Penadès, abundant al puig dels Carboners, sobre Pontons y cap a S. Magí de Brufaganya, Urgell, envers Balaguer, Montserrat, Monistrol, Figueras. — Plana de Vich (Masf.l), Lleyda (Compú.l), Segarra (Csta.), Prats de Rey (Puigg.), Empordà, cap a Vilasau, Castelló el alibi (Vay.), Benasque (Lap.). — Abril-Juny. 520. : E. macradenum L'Hér. — E. glan- dulosum VVilld. (del grec uaxpóc, llarg, abundant, y àòdiv, àdivoc, glàndula, per les fulles y sèpals glandulosos.) Perenne, d'olor virós, fort, acaule, de 5-15 cm., rizoma llenyós, gros, ramificat, escamós, fulles ovades, de llim més curt que'l peciol, bipinnati- sectes, de lòbuls linear-lanceolats, piloso-glandu- losos, verdes, flors violàcies, grans, pedúncols llargs, 3-5-flors, bracties relativament grans, ova- to-agudes, sèpals elíptics, llargament mucronats, piloso-glandulosos, pètals una veg. més llargs que'l calze, trasovato-aguls, separats, desiguals, els 2 superiors més grans y ordinariament amb una taca negrosa a la base, bec de més de 2 cm., pèls de la cara interior de l'aresta d'un color ferruginós, llevors llises. Geografia — Roques pissarroses y pinyolenques : abundant per tota la serra de S. Llorens del Munt, Montcau, Coll de Daví, Ubach, y, atravessant el Llobregat, Montserrat. — Espu- 373 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE GLENCIES Geraniàcies. G. 132. - Erodium. nyola del Bergadà (Puj. C.), Vall de Llo (Gr. et G., Compy., Gaut.), Andorra (Rouy). — Juny-Setembre. 52I.e E. petraeum VVilld. (del llatí petraeus, designant que neix entre les pedres.) Perenne, d'olor de boc, acaule, de 5-15 cm., rizoma llenyós, nuós, llarg, que produeix rosetons de fulles en conjunt cespitós, fulles peciolades, ovades, bipinnatisectes, amb els segments linear- lanceolats, glabrescents y llustroses o crispato- híspides, estípules lanceolato-acuminades, flors rosades o blanques amb venes vermelles, grans, pedúncols 2-4-flors, poc més llargs que les fulles, pedicels fructifers reflexes, 2-5 veg. més llargs que'l calze, bracteoles lanceolato-acuminades, pe- tites, sèpals elíptics, 3-5-nerves, piloso-glandulo- sos, breument mucronats, pètals amplament trasovats, escotats o rosegats, una vegada més llargs que'l calze, filaments estaminals glabres, aquenis peluts, sense solc apical, bec de 2 cm., cara interna de l'aresta amb pèls blancs. Rassa E. Lúcipum Lap. — Fulles glabrescents, llustroses, de segments plans. Rassa E. cRisPuM Lap. — Fulles abundantment hiíspido-cendroses, de segments crespats. Geografia. — Roques dels Pirineus : la rassa E. LucipuM Lap., a les Roques de Cadaqués (Trem.lin Hb. Cad.), valls de Llo y d'Eyne (Lap., Compy.), y de Benasque (Zett.), monta- nyes de Luchon (Timb.). — La rassa E. cRisPUM Lap., a N.' S.' de la Pena, Pir. orient. (Lap., Pujol J.l in Hb. Cad.), cases de Pena (Gaut.), font de Comps (Lap., Timb.), vall de Llo (Galan, ex Rouy). — Abril-Juliol. 522.: E. rupestre Pourr. — E. supraca: num L'Hér. (del llatí rupes, la roca, per la seva estació, su- pracanum, de supra, assobre, y canus, blanquinós, pel color de l'anvers de les fulles.) Sinonimia. — Cargola. Perenne, inodora, de 5-10 cm., rizoma llenyós, gruixut y ramificat, que produeix fulles peciola- des, ovades, pinnatisectes, de segments pinnati- partits, amb les divisions lanceolato-linears, ate- nuades pels dos caps, blanguinoses per sobre, efecte dels nombrosos pèls blancs aplicats que les recu- breixen, virido-hispídules per dessota, estípules lanceolato-acuminades: flors albo-rosades, amb ve- nes purpuries, mitjanes, pedúncols 2-3-flors, molt més llargs que les fulles, pedi— cels fructifers reflexes, 2-3 veg. més llargs que'l calze, bracteoles petites, ovato- 374 FLORA DE CATALUNYA Geraniàcies. G. 132.- Erodium. lanceolades, sèpals elíptics, 3-5-nerves, breument mucronats, pètals trasovato- rosegats, el doble llargs del calze, contiguus, iguals, aquenis coberts de pèls blancs, bec d'uns 2 cm., cara interna de l'aresta amb pèls blancs, llevors finament estriades. Geografia. — Comú a les roques de Montserrat, no solsament a les ermites de Sta. Ana, Sta. Catarina, S. Antón (Salv.) y S. Jeroni (Csta.), sino a tota la part alta.—S. Llorens dels Piteus, als serrats de Canalda y sobre Lladurs (Marcet), Pir. d'Aragó (Bub.).—Maig-Sep- tembre. N. B. — Si difícil es distingir el E. MACRADENUM del E. PETRAEUM, per mancar a voltes al primer les taques negroses dels pètals superiors. a les quals concedíen Cavanilles y altres autors gran importancia, no menors dificultats ofereix la diferenciació del PETRAEUM Y del RUPESTRE, tota vegada que'l caracter diferencial més esta- ble d'aquest, consistent en la pubescencia canosa que recobreix les fulles, desapareix pel cultiu, segons havem observat, y fins pot mancar a la planta espontània (non semper supracanum est, Bub.-111-327). En aquest cas, les fulles son breument canescents, com en la var. Y VALENTINUM VVE. del E. PETRAEUM (Prodr. 111-533), refe- rida por Gaut, al Pirineu oriental. 523.: E. tenuisectum Gr. et G. — E. Jac: quinianum FisE., rassa E. tenuisectum Gr. et. G., sec. Rouy. (del llatí tenuis, prim, y sectus, de seco, tallat, per les fulles tripinnatisectes, Jacquinianum, de- dicat a Nicolau Jos. Jacquin, botànic y esplorador austriac de la América meridional, 1763.) Perenne, rizoma llenyós, curt, ramificat, del qual surten troncs de 1-3 dm., prims, drets o aje- guts, glanduloso-viscosos, fulles ovades, subiripin- natisectes, estípules ovades, flors purpurines, petites, pedúncols 2-4-flors, generalment més curts que la fulla, bracteoles ovades, obtuses, sèpals oblongs, mucronats, pubescent-glandulosos o pe- luts, pètals trasovats, tan llargs com el calze o una mica més: filaments estami- nals glabres, aquenis coberts de pèls blancs, sense solc apical, bec prim, de 3-4 cm. Geografia. — Litoral mediterrani : aprop de Cadaqués (Trem.), Catalunya (Rouy). — Mars-juny. 524.: E. moschatum L'Her. (han format aquest adj. irregular, del grec uóoyoc, la cabra de mesc, muscum llatinisat, referintse a la olor de la planta.) Sinonimia. — Almescat, herba del mesc, cast., geranio almizclefio, almizclefia o almizclera, hier- ba almizclada, fr., géranium musqué, it., spin- guli della Madonna, muschio de' sodi, al., Bisam- Rraut, angl., pint needle. Anual o bienal, d'una olor de mesc, troncs de 1-7 dm., robustos, difuso-ascendents, piloso-glan- dulosos, fulles pinnatisectes de peciol més curt 375 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Geraniúcies. G. 132. - Erodium. que'l llim, segments ovats, peciolulats, distants, inciso-dentats, estípules ovato- agudes, grans, escarioses y albo-argentines, flors purpurines, petites, pedúncols 4-8-lors, més llargs que les fulles, pedicels fructifers reflexes, 1-2 veg. més llargs que'l calze, bracteoles ovato-obtusiúscules, sèpals elíptics, 3-5-nerves, pubescent- glandulosos, mucronats, pètals iguals, enters, oblongs, poc més llargs que'l calze, bruscament terminats per una ungla curta, estreta y pestanyosa, filaments estami- nals glabres, els fèrtils alesnats, amb 2 dents quasi imperceptibles a la base, els estèrils lanceolato-linears, obtusos, aquenis coberts de pèls blancs aplicats, amb un solc apical, bec de 3-4 cm., amb 8-10 voltes d'espira. 8 pRAECOX Lge. — Planta subacaule, de floració més primerenca, segments de les fulles asserrats. Geografia. — Vores de camins, escombreríes y llocs herbosos : freguent al litoral, Vallés y Penadès. — Llers (Sen.), Prades (Lap.). La B pRAECox Lge., a Tarrassa. — Pont de Mo- lins (Senn.l), Ceret (Gaut.). — Mars-Maig. 525. : E. cicutarium L'Hér. (del llati cicuta, ceguda o cicuta, per la semblan- sa de les fulles.) Sinonimia. — Curripeus, rellotges, forquilles, cast , aguja de vaquero o de pastor, aguja espa- nola, peine de bruja, relojes, alfileres, fr., bec de cigogne, cicutaire, it., erba cicutaria, ucioni da testa, al., storchschnabel, Eranichschnabel, angl., Heron's bill (Hemloch-leav'd). Anual o bienal, al principi acaule, després cau- lescent, troncs de 1-4 dm., ajeguts o ascendents, d- peluts, fulles pinnatisectes, de segments ovato- oblongs, pinnatipartits, estipules ovato-agudes, escarioses, flors purpurines o blanquinoses, petites, pedúncols 2-8-flors, generalment més llargs que les fulles, pedicels fructifers re- flexes, 2-5 veg. més llargs que'l calze, bracteoles ovato-acuminades, sèpals ovats, peluts o glandulosos, mucronats, pètals trasovats, no contiguus, desiguals, a vegades els dos inferiors maculats, un poc més llargs que'l calxe, filaments esta- minals glabres, linear-lanceolats, sense dents a la base, aquenis coberts de pèls grogs, amb un solc apical, bec de 2-4 cm., amb 5-8 voltes d'espira, planta molt polimorfa. Rassa E. PIMPINELLIFOLIUM Sibth. — Tronc de 1-6 dm., prim, segments de les fulles ovato-lanceolats, poc separats, pedúncols més llargs que les fulles, amb 2-6 flors petites, pètals inferiors frequentment amb una taca parda ratllada de negre. Geografia. —Frequent per terres cultivades y a vegades incultes : des de'l litoral als Pi- rineus. La rassa E. PIMPINELLIFOLIUM Sibth., bastant comú al Vallés. — Mars-Octubre. 376 EE OR DE CATALUNYA Geraniàcies. G. 132. - Erodium. 526. : E. romanum VVilld. — Rassa de la anterior sec. Rouy. (llatí Romanus, de Roma, pel seu origen.) Perenne, rizoma curt, gruixut, no escamós, que produeix fulles lanceolades, llargues, curtament peciolades, pinnatisectes, de 6-8 segments per banda, oblongs, pinnatífits o pinnatipartits, de la- cinies elíptico-linears, agudes, estípules ovades, agudes, flors rosades, grandetes, pedúncols 3-8- flors, poc més llargs que les fulles, pedicels fruc- tífers oberts o reflexes, 2-3 veg. més llargs que'l calze, bracteoles ovato-acuminades, sèpals ovats, peluts, mucronats, pètals contiguus, ovato-rodons, iguals, 2-3 vegades més llargs que'l calze, im— maculats, aquenis coberts de pèls aplicats, amb un solc apical poc marcat, bec de 4 cm., amb 3-4 voltes d'espira. Geografia. — Pastures y vores de camins : Empordà (Vay.), comarca d'Olot (Bol. Hb.), Pirineu català oriental, Empordà, Figueres, Palamós, Sitges (Bub.), Alberes, Vall de Tet (Gaut.). — Abril-Setembre. 377 48 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 20." - HIPERICINIES pc. (Del genre HYPERICUM.) Flors hemafrodites, regulars, grogues, en cimes biípares, diversament agrupa- des, calze 4-5-partit, persistent, corola de 5, rar. 4, pètals de prefloració torsada y marcescents, estams indefinits, 3-5-adelfes, 3-5 estils lliures, fruit càpsula 3-5-locu- lar, septicida o bacciforme, indehiscent , herbes o arbustos de fulles simples, ente- res, oposades o verticilades, frequentment amb punts translucids, sense estípules. Plantes herbacies, sèpals quasi iguals, estams 3-adelfes, càpsula 3-5- VAIVA, noe a ea A Se Deia, ME LA Ph RODA, TAV DCTICUES Plantes arbustives, sèpals molt desiguals, estams 5-adelfes, fruit bacci- formen, citada so gtan duro MertE i vé 94 ANOTORECIATEEL Genre 133. - HYPERICUM L. (Del greco-llatí Aypericon, del grec únó, dessota, y tpíxn, bruc, per l'estació d'algunes especies.) Plantes herbacies, 5 sèpals quasi iguals, 5 pètals oberts, estams 3-adelfes, fruit càpsula 3-5-locular, dehiscent per 3-5 valves, separades fins a la base. Plantes piloses, tomentoses, tronc cilíndric... . . . . . . . OO 2. Plantes completament glaDres, 4, see gèner, Piles arc len a UES, Plantes tomentoso-blanquinoses, fulles semi-amplexicaules, cimes en corim- bus o en ampla panotxa, pètals 1-2 vegades més llargs que'l calze, càpsula poc més llarga que aquest. , . . . . . o 527. H. tomentosum. Plantes piloses, d'un vert bonic, fulles breument peciolades, cimes en pa- notxa llarga y estreta, pètals 2-3 vegades més llargs que'l calze, càpsula I vegada més llarga que aquest. . . . . . . 528. H. hirsutum. Tronc cilíndric, sèpals vorejats de pestanyes glanduloses o de franjes..— 4. 3 $ Tronc amb 2 linies prominents, o 4 ànguls, sèpals generalment no pesta- DVOSOS es trer d'a ce SET Ge 182 el Da ES il DE mes en panotxa llarga, piramidal, sèpals obtusos, pestanyoso-glandulo- sos, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze. 529. H. hyssopifolium. Fulles no linears, ni revoltes pel marge, oposades... . . . . . 5. Fulles linears, obtuses, les superiors revoltes pel marge y fasciculades, ci— 4 Fulles lanceolades, agudes, de marge crispato-ondulat, amb punts translú- cids y glàndules negroses, cimes 1-5-flors, en panotxa piramidal, pètals 4-5 vegades més llargs que'l calze . . . . . . 0530. H. crispum. Fulles ovades o bé orbiculars, obtuses, de marge plà... . . . . 6. 378 FLORA DE CATALUNYA Hipericinies. G. 133. - Hypericum. Fulles sense punts translúcids, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze. — 7. 6 4 Fulles superiors o totes amb punts translúcids, pètals 2-3 vegades més llargs RE EG Bao a sat SO Que Re COCA ES SEU: $ Fulles orbiculars, breument peciolades, flors en corimbus clar, sèpals obtusos. 531. H. nummularium. Fulles ovades, semi-amplexicaules, flors en corimbus espès, sèpals aguts. 532. H. Richeri. / Fulles ovato-cordiformes, amplexicaules, totes amb punts translúcids, flors en panotxa llarga y estreta, sèpals ovato-obtusos, vorejats de glàndules sentades, càpsula 2-3 vegades més llarga que'l calze. j 533. H. pulchrum. Fulles ovato-oblongues, semi-amplexicaules, únicament les superiors amb punts translúcids, flors en panotxa corimbiforme, sèpals lanceolato-aguts, pestanyoso-glandulosos, càpsula poc més llarga que'l calze. 534. H. montanum. IXOnCIamDaNIDIeS PEOMUNEntS a aa de a ei IOS On Ca mDA SAR CU S ES Pena ne acte a de d'a EA $ 9 Troncs ajeguts, filiformes, fulles superiors amb punts ics flors pe- tites, en cimes pauciflores, corimbiformes, sèpals ovato-obtusos, càpsula un poc més llarga que'l calze. . . . . . . 535. H. humifusum. Troncs drets, robustos, fulles totes amb punts translúcids, flors grans, en cimes multiflores, corimbiformes, sèpals lanceolato-aguts, càpsula 2-3 ve- gades més llarga que'l calze . . . . . . . 536. H. perforatum. Tronc 4-angular, alat, fulles ovato-elíptiques, semi-amplexicaules, finament puntejades, no reticulades, sèpals lanceolato-alesnats, acuminats, pètals pocimésilargs que l'eaizere Lots a ps os 537. H. acutum. Tronc 4-angular, no alat, fulles ovato-oblongues, atenuades per la base y sentades, no puntejades, pero reticulades, sèpals ovato-obtusos, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze . . .. . Ò. 538. H. quadràngulum. 527. H. tomentosum L. (del llatí tomentum, borra, pel toment que la cubreix.) Perenne, rizoma llenyós, troncs de 2-4 dm., as- cendents, cilíndrics, fomentoso-blanquinosos, com tota la planta, fulles ovato-obtuses, semi-amplexi- caules, ondulades, amb nombrosos petits punts translúcids, flors grogues, mitjanes, en corimbus o en ampla panotxa, sèpals Janceolato-acuminats, pestanyoso-glandulosos, pètals /-2 vegades més llargs que'l calze, estams iguals als pètals, càpsu- la ovoide, petita, poc més llarga que'l calze. 8 RACEMOSUM Balt. — Planta molt més tomento- IO II 379 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Hipericinies. G. 133.- Hypericum. sa, troncs prims, ajeguts, fulles petites, flors en cimes uni-bípares, formant co- rimbus clar. Geografia. — Prats y llocs humits : Castelldefels, Gelida, als torrents de la montanya, remontantse pel Penadès cap a Pontons. — Des de Porrera o Cornudeila a Falset (Csta.): a la Bleda (Salv.l), Empordà, Avinyonet, Pals, Bagur, Pla de Martís, Vilanant, Platges de Tarragona (Vay.), Molins, Vilarnadal (Senn.), Figueres (Bub.). La 8 RACEMOSUM Balt., als Prats de Navés o de les Torres, aprop de Lleyda. — Maig-Ag. NS dé RF, AL NE 5 Sl 2 528.: H. hirsutum L. (llatí hirsutus, erissat, pels llargs pèls que cu- breixen el tronc.) Perenne, rizoma curt, prim, tronc de 4-10 dm., cilíndric, cubert de pèls groguencs, fulles ovato- oblongues, obtuses, breument peciolades, d'un verd bonic per sobre y glaucescents per sota, pes- tanyoses, amb punts translúcids, flors d'un groc pàlid, bastant grans, en panotxa llarga y estreta, sèpals lanceolato-acuminats, pestanyoso-glandu- losos, pètals 2-3 vegades més llargs que'l calze, estams poc més curts que'ls pètals, càpsula una vegada més curta que'l calze. Geografia. — Boscos y torrents : cordillera del litoral de Barcelona. — Turons próxims a Barcelona, y del Vallés (Csta.), Vallvidrera (Masf.), de San Medí a Valldoreix (Joverl in Hb. Cad.), Plana de Vich (Masf.l), Ripoll (Senn.), Collsacabra (Trem.), Olot, Santa Mag- dalena, Platraver (Tex.), Vidrà, Besora, Ciuret el alibi (Vay.), Olot (Bub ), La Sellera (Cod.): a la Vall d'Aràn (Villiers), bosc de Luchon y Hospital de Benasque (Zett.). — Maig-Agost. 529.: H. hyssopifolium Vill. (del llatí hissopus, l'hisop, y folium, adjectivat, per la forma y semblança de les fulles.) Perenne, rizoma llenyós, troncs de 3-5 dm., ci- líndrics, drets o ascendents, rígids, glabres, fulles linears, obtuses, les superiors fasciculades y re- voltes pel marge, amb punts translúcids, flors de un groc pàlid, bastant grans, cimes en panotxa llarga, piramidal, sèpals elíptico-lanceolats, obtu- sos, molt pestanyoso-glandulosos, estams quasi iguals a la corola, càpsula ovoido-acuminada, tres vegades més llarga que'l calze. Geografia. — Llocs secs y pedregosos de les mon- tanyes : boscos de castanyers de San Llorenç de Cerdans (Compy.), vall de Belloch (Gaut.). — Juny-Agost. I 380 Hipericinies. FLORA DE CATALUNYA G. 133. - Hypericum. 530. : H. crispum L. (llatí crispus, cosa crespada, aludint al marge on- dulat de les fulles.) Perenne, tronc de 1-2 dm., dret, cilíndric, gla- bre, ramificat des de la base, fulles lanceolades, sentades, agudes, de marge crispato - ondulat, amb punts translúcids, vorejades de glàndules negroses, flors grogues, grans, terminals, soli- taries o en cimes pauciflores, disposades en pa- notxa piramidal, sèpals ovato-oblongs, un poc pes- tanyoso-glandulosos, pètals ovats o bé oblongo-li- nears, obtusos, 4-5 vegades més llargs que'l calze, estams poc més curts que la corola, càpsula 2-3 vegades més llarga que'l calze. Geografia. — Marges y torrents : part austro-occidental del Vallés entre Rubí y Valldo- reix (Jov.i), Montjuich, cap a la Creucuberta (Tex. ex Csta.). — Juny. 531.: H. nummularium L. (del llatí nummulus, la moneda petita, per la forma de les fulles.) (1). Perenne, rizoma llenyós y cundidor, que pro- dueix nombrosos troncs filiformes, simples, difu- sos, glabres, de 1-3 dm., fulles orbiculars, breu- ment peciolades, pàlides pel revers, sense punts translúcids o molt escassos, flors grogues, grans, en cimes terminals pauci/lores, sèpals elíptics, ob- tusiúsculs, pestanyoso-glandulosos, pètals 3-4 ve- gades més llargs que'l calze, estams quasi iguals als pètals, càpsula ovoide, poc més llarga que'l calze. Geogra fia.—tscletxes humides de les roques calices als Pirineus centrals : Hospital de Benasque y Renclusa de la Maladetta (Puj. J.), Pedrafita y altres punts dels Alts Pirineus (Lap.), ports de Benasque (Zelt., Bub.), y de la Picada (Gr. et G.), Penablanca (Bub.), Artiga de Viella (Llen.i). — Juliol-Setembre. 532.: H. Richeri Vill. — H. fimbriatum Lam. (dedicat a Pere Richer de Belleval, director del Jardí Botànic de Montpellier : llatí fimbriatus, de fimbria, la franja, fent referencia als sarre- llets que voregen els sèpals.) Perenne, rizoma llenyós, de divisions primes, (1) Nummularius, adjectivat per Linneus, com en la LYSIMACHIA NUMMULARIA L. 381 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Hipericinies. G. 133. - Hypericum. troncs de 2-4 dm., cilíndrics, glabres, drets o ascendents, fulles ovades o bé ovato- lanceolades, semiamplexicaules, amb una ratlla de punts negres al marge, sense punts però amb taques translúcides irregulars, flors grogues, grans, en corimbus compost, pauciflor, bastant espès, sèpals oblongo-acuminats, espurnejats de punts negres, vorejats de franjes -— llargues, pètals molt puntejats de negre, tres ve- gades més llargs que'l calze, estams més curts que'ls pètals, càpsula ovoide, poc més llarga que'l calze. Rassa H. BuRsERI Spach. — Fulles ovades, sèpals amb franjes curtes, flors grans, en corimbus pauciflor, clar, càpsula una vegada més llarga que'l calze. Geografía. — Boscos y pastures de les altes montanyes : Pirineus Orientals, Vall d'Eyne (Oliver, Gaut.): Pirineus Centrals (Isernl), aprop de Luchon (Bub.), ports de Benasque (Zett., Duchartre, Foucaud, Llen.l) y de la Picada, Artiga de Lin y Montcourbisson (Llen.t). — Juny-Agost. Loscos y Pardo havíen ja considerat a la rassa com a varietat de l'anterior. 533. H. pulchrum L. (del llatí pulcher, pulchra, pulchrum, bonic, pel seu aspecte.) Perenne, rizoma curt, ramificat, troncs de 2-5 decímetres, drets, cilíndrics, prims, vermellosos y glabres, fulles ovato-cordiformes, amplexicaules, planes, totes amb punts translúcids, flors de un groc viu, mitjanes, cimes en panotxa llarga, estre- ta, interrompuda, sèpals ovato-obtusos, vorejats de glàndules assentades, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze, estams una mica més curts que la corola, càpsula ovoide, 2-3 vegades més llarga que'l calze. Geografia. — Landes y boscos arenosos : Montanya de Ceret (Compy.), aprop de Arlés sur Tech (Gaut.), bosc de Luchon (Zett.), aprop de Banyeres de Luchon, anant al Portilló (Bub.). — Maig-Juny. 534.: H. montanum L. (del llatí montanus, de mons, montis, la monta- nya, per la seva estació.) Perenne, rizoma ramificat, llenyós, troncs de 4-8 dm., cilíndrics, drets, robustos, simples, gla- bres, fulles ovato-oblongues, semi-amplexicaules, vorejades d'una línia de punts negres, les supe- riors distants y amb punts translúcids, flors d'un groc pàlid, mitjanes, en panotxa espessa, corim- biforme, sèpals lanceolats, aguts, pestan yoso-glan- dulosos, pètals dos vegades més llargs que'l calze, estams un poc més curts que la corola, càpsula ovoide, més llarga que'l calze. Hypericum montanum. 382 FLORA DE CATALUNYA Hipericinies. G. 133. - Hypericum. Geografia. — Boscos umbrosos y torrenteres : al Vallés, Montserrat, Ubach, S. Llorenç del Munt, Montseny, Berga, Bagà, Olot, Pirineus el alibi. — Girona, Requesens, Coral (Vay.), La Sellera, al peu del Pasteral (Cod.). — Maig: Agost. 535.2: H. humifusum L. del llatí humi, per terra, y fusus, estés, per les branques ajegudes.) Perenne o bienal, troncs de 5-20 cm., filiformes, ajeguts o ascendents, amb dos línies prominents glabres: fulles ovato-oblongues, petites y subsessils, vorejades de punts negres, solament les superiors amb alguns punts translúcids, flors grogues, peti- tes, en cimes pauciflores, corimbiformes, sèpals ovato-oblusos, desiguals, els dos més petits lanceo- lats, trequentment vorejats de punts negres o glandulosos, pètals poc més llargs que'l calze, es- tams més curts que la corola, càpsula ovoide, una mica més llarga que'l calze. Geografia. — Terrenos granítics y arenosos humits : Montserrat, Montseny, Riuets de la Costa y font de Briansó, Sant Hilari, Montsolí y Guilleríes, Collet de Tosas, Nuria. — Pirineus, Olot, terrenos volcànics de Batet y Sacot, Coll de Vernadell, de Malrem y Roca- bruna, valls de Camprodón y Queralps (Vay.), Lloret de Mar (Bub.), la Cerdanya (Gaut.).— Juny-Agost. 536.: H. perforatum L. (del llatí perforare, foradar, aludint a la munió de punts translúcids de les fulles.) Sinonimia. — Herba de cop, foradada o de Sant Joàn, pericó groc, cast., corazoncillo, hierba de S. Juan, hierba de las heridas, pericón o hiperi- cóni /r., millepertuis, herbe a mille trous, italià, ipericone, erba di San Giovanni, caccia diavoli, al., Johannsiraut, angl., hard hay, saint John's grass. Perenne, rizoma llenyós, troncs de 2-6 dm., ro- bustos, drets o ascendents, ramificats, glabres, amb dugues línies prominents, fulles ovato-oblon- gues o linears, obtuses, vorejades de punts negres, totes amb abundants punts translúcids, flors d'un groc viu, grans, en cimes mul- tiflores, formant corimbus, sèpals lanceolats, aguts, puntejats de negre, pètals 2 vegades més llargs que'l calze, amb punts negres, estams més curts que la coro- la, càpsula ovoide, 2 vegades més llarga que'l calxe. Planta polimorfa. Var. micROPHYLLUM DC.— Fulles petites, linear-oblongues, atenuades a la base, flors més petites, planta de menor talla. Geografia. — Comú per vores de camins y llocs herbosos des de la costa fins als Piri— neus. La var. MICROPHYLLUM DC., a Castelldefels (Senn.l). — Maig-Juliol. 383 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Hipericinies. G. 133.- Hypericum. 537.: H. acutum Moench. — H. tetràpte: rum Fr. (del llatí acutus, agut, pels sèpals acuminats, te- trapterum, grec rerpúnrepocs, de rerpa quatre, Y aepóv, alay pels 4 ànguls alats del tronc.) Perenne, rizoma estolonifer, amb branques llar- gues, primes y escamoses, troncs de 2-5 dm., drets, ramificats, amb 4 ànguls prominents y alats, glabres, fulles ovato-elíptiques, semiamplexicaules, finament puntejades, no reticulades, vorejades de punts negres, flors d'un groc pàlid, petites, en ci- mes disposades en corimbus espés, sèpals lanceo- lato-alesnats, acuminats, pètals poc més llargs que el calze, amb alguns punts negres al marge, estams iguals a la corola, càpsula cónica, petita, gairebé una vegada més llarga que'l calze. Geografia. — Vores d'aigues y llocs humits : des del litoral al Vallés, Montseny, Lleyda, Urgell, Berga, Ribas, Queralps et alibi. — Olot, al Llussanés, Prats de Molló (Vay.), Puig- mal (Puigg.ly, Arbucies (Bub.), comú a les valls inferiors del Pirineu Central, Hospital de Benasque (Zett.). — Maig-Agost. 538.: H. quadràngulum L. (del llatí quadrangulus, de quatre ànguls, aludint als quatre cai: es, aquí poc prominents, dels troncs.) Perenne, rizoma estolonifer, amb branques /a- gelliformes, escamoses, troncs de 2-5 dm., drets, simples, glabres, amb quatre ànguls poc promi— nents, no alats, fulles ovato-oblongues, atenuades per la base, sentades, no puntejades, però marca- dament reticulades, flors d'un groc bonic, grans, cimes en corimbus pauciflor, sèpals ovato-obtusos, amb alguns punts negres, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calxe, molt puntejats de negre, estams poc més curts que la corola, càpsula ovoide, /-2 ve- gades més llarga que'l calze. Geografia. — Boscos y pastures de les montanyes granítiques o silicies : Ribas, Queralps, Nuria. — Coral, Prats de Molló (Vay.), altures de Platraver, aprop d'Olot (Csta.), maciç del Canigó y de la Cerdanya (Gaut.), Vall d'Aràn, Hospital de Viella (Isernl), al peu del port de Benasque (Zett.), Bassibé (Compú.l), Montgarri (Llen.). — Juny-Agost. N. B. — Costa creu possible a Catalunya el H. CAPRIFOLIUM Boiss., fundat en que's trova en llocs fronteris- sos del Baig Aragó. També a Castelló. ja que Pau ens l'ha remés de Segorbe. 384 ora des Catalunya, pa D'ager i aepii ara 23 . si 4 si mo El : Treballs de la Bol de Biologia, publicats: sota la El dors de A. Pi SUNER. És NOVA TONA aire POR GEC Ia deci RI N I IS ada cita ep ie IO ptes, m EN PREMPSA.— F AS to ntdiiògica de Citatuoys, per Bar or BoFriL Pocuy J. DE Cía. oo Arxius de l'Institut de Ciencies. Any III. Volum I. Treballs. d'Aerologia de l'estació de Barcelona, publicats sota ió direcció de el OFONTSERÉ. Treballs de Ja Societat a de qoe Mia Ii (1914). , Himnes Homèrica dE lació en vers de RA MARAGALL, y tèxt grec amb la tra- — ducció literal de P. Bosc GIMPERA. - Un vol . P Fe 4 EO da rs ET ae ese ra SE DOS dE a 9 EA, x EE SE EE g 5 ptes. Butlletí de Dialectologia Catalana. i o (NS 1. Abril-Decembre 1913). CID CER a PRI Ep ID ICT 3. — ptes. at Es Ne 3, Janer-juny OI sors CCS aa A CC ia CIÓ 150 Y - Biblioteca scriptorum grecorum et romanorum cum ibericis versionibus. LL CORNELU NEPOTIS.— Liber d 'excellentibus ducibus exterarum gentium (1)... 1 pta. ds EL Eigitieea Filològica. LM, P. Pujot.—Documents en vulgar dels segles XI, XI Y XIII, procedents / Ll odel bisbat de la Seu d' is EN EE er SE PEC REI EES 2a ptes. N.—DR. P. BARNILS GiloL.— Die Mundart von Alabant. i... Li. 4 Y le Dicsonari Ag utló (Lletra A) i Ed, En prempsa. IV.—M. A. GiiERA.—La Frontera catalano-aragonesa. Volum I. . . .. ... 5 ptes, SECCIÓ HISTÒRICO- ARQUEOLÒGICA Morerió de l'Institut d'Estudis Catalans: ABUATI MCMVA , aca i pdrace Peres ad Da La De 0 A Da A MS ES a 30 ptés. P CTA Se EA Ge EC P OO CIE AE I O i OP Eó 30 X La AG Eo ES eó a sari a Me ea iyes € Raga TS La ó 9 ga deia en aura lt ie drama de neta: d 30. i y MORI CIU sep I a o CAE ia Pam da alias EA jus le Pati a Mes ie EES CEO ds 0 30 2 Les Pintures Murals Catalanes. o tascicles Ba IV, cada Ds ases a a ea EI aa SE vu AC ió Cels ad A 10 ptes, Les Monedes Eatuinsó, Pel Tuc Borer Y Sisó. VOLS AE a ters deia iii EN dd Pe a a Pan PEUS Ll IO ptes, x I a ta es RO si ta POEMA As a a RS P Les ed d'A gee a EC PE x HI y darrer... . . CN CI A ets a 20. y Documents per l'Historia de la Cultura Catalana Mig- setil. publicats per A. — RuBió Y LLUucH. 3 2 LA Noa ES ee SPA ae he Am ie NEN Cl EI A RA IS spa 16 ptes, rea L'Arquitectura Romànica a Catalunya, per J. Pu1G Y CADAFACH, A. dE FALGUE- ay RA Y J. GODAY. Die RE Volum — 1. Precedents: l'Arquitectura romana, l'Arquitectura cristiana pre- en" ler COI ACA Lc pa TE ed dia a ia dat Ens atra 20 ptes, 6 a di y MH. Desde'l segleix a les derreries del Segle 9 P CA nt 25 y / he Les Obres d'Auzias March, per AMADES PAGÈS. f Volum 1. vara a AI A a CO dans NE Es AL AE A aa APA A 12 ptes, Or ae CREC PAC EE EO SONA LOE PCC De et a FLORA DE CATALUNYA PER JOAN CADEVALUL — Professor a l'Escola Industrial de Terrassa AB LA COLABORACIÓ DE - ANGEL SALLENT Corresponent de la R. Academia Espanyola Ra. CA Nu) ea A — Ll — Havent comensat la estampació de la FLORA DE CAT. o dictarse les Normes Ortogràfiques de l'Institut d'Estudis RA les meteixes al text de l'obra no podrà ferse sino a partir ESE 4: en ha h a dr A V Ll ES pas Is. un de DE ho seràn en. cara, de ja FLORA I volum. tídes en — Les planxes corresponents al meteix no repar rimer vo ina el p icle es teri les del Volum H IC fasc — Amb aquest fasc — primers pur i lic esser a 4 eds nçaràn des a I) come — En el pròxim fascicle (1 a blicació de la FLORA DE CATALUNYA Estudis Catalans. er del Vol ogràfiques de l'Instit - —. e) n Q: i Eu o a n Ds 4 FLORA DE CATALUNYA Genre 134. - ANDROSAEMUM All. (Del greco-llalí àvòpócaov, de àvip, genit. àvòpóc, l'home, y ciua, sang vessada, perque'l fruittendre aixafat amb els dits dóna un color de sang.) Flors grogues, mitjanes, en fascícul terminal, calze 5-partit, de sèpals molt des- iguals, ni pestanyosos, ni puntejats, reflexes a la maturitat, pètals més llargs que'l calze, estams 5-adelfes, més llargs que'ls pètals, 3 estils, fruit bacciforme o capsu- lar, dehiscent per 3 dents profondes, arbustos glabres, ramificats, de fulles oposa- des, sentades o subsessils, poc puntejades. Plantes inodores, sèpals ovato-obtusos, pètals poc més llargs que'l calze, es- tils arquejats, fruit bacciforme, subglobulós, indehiscent, 539. A. officinale. Plantes molt fétides, sèpals lanceolato-aguts, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calze, estils drets, fruit càpsula ovoido-oblonga, de dehiscencia den- CC a o a 540: As Bireinum: 539. : A. officinale All. — Hypericum An: drosaemum L. (per les seves qualitats astringents y vulneraries.) Sinonimia. — Curalotot, fulles de bàlsam d'or— val: cast., androsemo, pericón siciliano, todasana, todabuena, castellar, /r., toute-saine, i4., sicilia- na, erba Santo Lorenzo, al., Runradstraut, an- glès, tutsan. Arbust de 6-10 dm., inodor, de branques amb 2 línies prominents, fulles ovato-cordiformes, ob- tuses, grans, coriacies, sentades, obertes, pàlides per dessota, obscurament puntejades, pedúncols articulats, y adornats de 2 petites bracties, sèpals grans, ovato-obiusos, pètals poc més llargs que'l calze: estils arquejats cap a fora, molt més curts que'ls pètals, fruit bacciforme, a la fí negre, indehiscent, llevors finament alveo- lades. Geografia. — Llocs selvosos humits : cordilleres li- toral y superior del Vallés, Montserrat, Ubach, S. Llo- rens del Munt, Ribas. — Berga, Olot, Vall d'Aràn el alibi (Csta.), Girona, la Garrotxa (Vay.), Cabanas, Re- quesens, r. r. (Senn.), Bagneres de Luchon (Zett., Bub.). — Maig-Agost. 540.2 A. hircinum Spach. — A. foetidum Castelli. — Hypericum hircinum L. (del llatí hircinus, de hircus, el boc, per la olor especial, foetidus, pudent, alusions totes a la seva mala olor.) 385 49 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT IDE CIENCIES Hipericinies. G. 134.- Androsaemum,. Arbust de 6-12 dm., molt pudent (pudor de boc), de branques quadrangulars: fu- lles ovato-lanceolades, ordinariament obtuses, subsessils, finament puntejades, pedúncols no articulats, sense bracties, sèpals ovato-lanceolats, aguts, pètals 3-4 vegades més llargs que'l calxe, estils drets, més llargs que els pètals, fruit càpsula ovoido-oblonga, dehiscent per 3 dents fondes, llevors cubertes de tubèrculs, en se- ries longitudinals y amb una ala membranosa. Geografia. — Oriunda de Córcega y naturalisada en alguns departaments meridionals de Fransa : Figueras, al Molí de la Torre (Senn. in Hb. Cad.). — Maig-Juny. (1) (1) Vayreda considera probable la ELODES PALUSTRIS Spach., a la Cerdanya espanyola, per ser frequent sec. Compy. a la part francesa d'aquella frontera, però res diuen d'ella Gaut., Gren. et G., ni Rouy, y Costa la senyala als prats turbosos, y aquestos no'ls havem observat a la Cerdanya. Únicament Laper. y Bubani la refe reixen a Capvern (Alts Pirineus). 386 FLORA DE CATALUNYA Familia 21.7:- ACERINIES pc. (Del genre ACER.) Flors polígames o dioiques, regulars, virido-groguenques, en corimbus o raíms, calze 4-5-partit o dentat, caduc, corola 5-partida, inserta, amb els estams, en un disc carnós hipogini, a vegades nula, estams generalment 8, bisseriats, 1 estil, 2 es- tigmes, fruit compost de 2 sàmares soldades per la base (samaridi), arbres de gran talla, de fulles oposades, sense estípules. / Fulles palmatilobades, flors polígames, calze 5-partit, corola 5-pètala, 135. Acer. Fulles pinnatisectes, flors dioiques, calze 4-5-dentat, corola nula, - N 136. Negundo. Genre 135. - ACER L. (Llatí acer, úceris, uró, que s'interpreta arbre de fusta dura, y's diu que servía pera pun- tes de llansa. ) Flors polígames, calze 5-lobat o 5-partit, corola 5-pètala, fulles palmatilobades. / Flors en raíms pedunculats, penjants, filaments estaminals pubescents, sà- mares inflades y convexes, d'ales erecto-divergents, fulles opaques, 5-lo- I bades, de lòbuls laterals més petits, tots acuminats, 541. A. Pseudoplàtanus. t Flors en corimbus, filaments estaminals glabres ..—.. —.... . . . . 2. Fulles lluentes pel revers, 5-lobades, lòbuls laterals petits, tots aguts, corim- bus pedunculat, sàmares planes, comprimides, d'ales obertes, quasi hori- ZONA SE NC AO OCI LI deci Des 542. A. platanoides. Ú Fulles no lluentes pel revers, corimbus sentat, sàmares convexes . . — 3. Raíms drets, fulles petites, consistents, verdes per les 2 cares, 5-lobades, amb els lòbuls sinuato-lobats, els laterals més petits, tots obtusos, sàmares poc 3 convexes, d'ales obertes horizontalment, molt poc contretes a la base, 543. A. campestre. Raims a la fi penjants, fulles glauques pel revers, ales de les sàmares dretes. 4. / Raím pelut a la base, fulles petites, 3-lobades, de lòbuls iguals, enters, ales de les sàmares erecto-convergents, contretes a la base, 544. A. monspessulanum. GA Raím glabre a la base, fulles mitjanes, 5-7-lobades, de lòbuls desiguals, den- tats, ales de les sàmares erecto-divergents, poc o gens contretes a la base, 545. A. opulifolium. 387 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Acerinies. G. 135.- Acer. 541.2: A. Pseudoplatanus L. (paraula composta de les greco-llatines vevòic, fals, y aNúravoc, el plàtan, per la semblansa de les fulles.) Sinonimia. — Blada, cast., acer o arce, plàtano silvestre, falso plàtano moscón. Arbre de gran talla, d'escorsa llisa, de branques esteses, fulles palmatilobades, grans, de 5 lòbuls inciso-dentats, 2 laterals més petits, y tots aguts o acuminats, escotades a la base, opaques, més clares y un poc pubescents pel revers, flors ver- doses, en llargs raíms pedunculats y penjants, calze fondament 5-partit, sèpals oblongo-linears, obtusos, pètals iguals al calze, linears, obtusos, pestanyosos, 8 estams exserts, filaments estaminals pubescents a la base, sàmares inflades, convexes, d'ales erecto-divergents, contretes a la base. Geografia. — Boscos de les montanyes : Montseny, al Bergadà. — Montserrat, Berga, Olot y altres montanyes (Csta.), Berga, al cim de Queralt (Bub.), freguentment cultivat com a planta d'adorn. — Prim., fr. Agost. 542.: A. platanoides L. (de nxàtavoc Y -eidic, de etdoc, semblant, per l'as- pecte.) Sinonimia. — Cast., arce real, moscón real o de Espada. Arbre de gran talla, d'escorsa llisa, de branques esteses, fulles palmatilobades, grans, de 5 lòbuls sinuato-dentats, els laterals més petits, acuminats, escotades a la base, primes, lluentes pel revers, flors d'un groc verdós, en corimbus pedunculals, drets, sèpals elíptics, obtusos, pètals oblongs, més llargs que'l calze, no pestanyosos, 8 estams iguals a la corola, filaments estaminals glabres, sàmares planes, comprimides y d'ales obertes, quasi hori- sontals, no contretes a la base. Geografia. — Boscos de les montanyes : Tarrassa, subespontani, r. r. s— Montseny, cap a Sant Marsal (Quer, Palau), ara segurament desaparegut, Berga, Pla- traver, Pirineus (Csta.), a la Vall d'Aràn Isern), bas- tant comú als voltants de Luchon (Zett ), Montgarri (Compd.l), Viella (Vidal), Benasque (Lag.), Artiga de Viella (Llen.l). — Abril-Maig, fr. Juliol-Setembre. 543.: A. campestre L. (llatí campestris, de campus, el camp, per tro— barshi frequentment cultivat.) 388 FLORA DE CATALUNYA Acerinies. G. 135. - Acer, Sinonimia. — Uró, euró, abró, aubró, arrugat, cast., arce menor, arce quejigo, moscón común. Arbre de poca talla o arbust, d'escorsa suberosa, esquerdada, fulles petitetes, palmatilobades, de 5 lòbuls sinuato-lobats, els laterals més petits, tots obtusos, es- cotades a la base, consistents, opaques, verdes per les dugues cares y pubescents pel revers, flors d'un vert groguenc, en corimbus sentats, drets, sèpals oblongs, obtusos, pestanyosos, pètals linears, iguals al calze, llargament pestanyosos, fila— ments estaminals glabres, sàmares poc inflades, d'ales esteses horizontalment, molt poc contretes a la base. Geografia. — Boscos y torrents de les montanyes : Sant Llorens del Munt, S. Magí de Brufaganya, Vallcebre, Ribas, y també cultivat. — Per tota la alta montanya, disminuint cap a la costa (Csta.), La Sellera (Cod.), Vall d'Aràn (Llen.l). — Maig, fr. Setembre. 544.: A. monspessulanum L. (llatí Mons Péssulum, Montpeller, en el Langue- doc, per la seva patria.) Sinonimia. — Uró, arrugat, cast., arce de Mont- peller, azar, escarrón. Arbre o arbust d'escorsa esquerdada, fulles pe- tites, 3-lobades, de lòbuls iguals, ovats, enters, els laterals divergents, truncades o escotades a la base, virido-lluentes per sobre, glaucescents per sota, opaques y a la fi coriàcies, flors d'un groc : o verdós, en corimbus pilós a la base, sentat, pen- Acer monsposstlanum o jant, sèpals elíptics, glabres, pètals oblongs, més $o llargs que'l calze, glabres, 8 estams de filaments glabres, sàmares petites, reliculades, molt conve- xes, d'ales erecto-paraleles o convergents, contretes a la base. Geografia. — Boscos y costes àrides : Ubach, Vallhonesta, de Bages, Bagà. — Segarra, S. Ramón et alibi, Queralt, sobre Berga, a la Vall d'Aràn y valls inferiors dels Pirineus (Csta.), S. Guim (Puigg.l), montanyes de Girona, d'Olot ce dendie ie SE) del Mont (Vay.), Prats de Molló (Lap.).—Abr., fr. Ag. 545.: A. Oopulifolium Vill. — A. opulus Mill. — A. italum Laut. (llatí opulus, la bola de neu, per la semblansa amb les fulles, italus, de Italia. Arbre de bastanta talla, d'escorsa llisa, fulles mitjanes, palmati-lobades, de 5 lòbuls obtusos o acutiúsculs, amplament y superficialment dentats, escotades a la base, opaques, verdes per l'anvers, glauco-blanquinoses y tomentoses tocant als nervis, pel revers, flors d'un groc verdós, en co- rimbus sentats, penjats, sèpals ovato-obtusos, 389 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Acerinies. G. 135. - Acer. denticulats, pètals oblongs, obtusos, festonats, 8 estams exserts, filaments gla- bres, sàmares molt in/lades, d'ales erecto-divergents, no contretes a la base. (1). Var. MONTSERRATENSE Pau. — Fulles el doble petites, amb els nervis menys pro- minents, cinereo-pubescents pel revers, sàmares més petites, peludes, d'ales erecto- incurves, fins a creuarse, bastant contretes a la base. Geografia. — Boscos de les montanyes : Montserrat, Montseny, Montsolí, Bagà, Ribas. —- Berga, Montsech, Montsant, Espluga de Francolí, Serra la Pena (Csta.), Platraver, Vi— drà, montanya del Corb (Vay 1), Olot, Cabrera (Isernl), S. Joàn de les Abadesses (Vidall), Castanyadell (Masf.l), Sadernas (Cod.l). La var. MONTSERRATENSE Pau. —A. CADEVALLI Marcet, a Montserrat, al pla dels aucells. — Mars-Abril, fr. Agost. (1) En la planta catalana ho son amb alguna frequencia. 390 FLORA DE CATALUNYA Genre 136. - NEGUNDO Moench 0 (Nom de la planta al Malabar.) Flors dioiques, blanquinoses, en llargs raíms pedunculats, penjants, calze de 4-5 dents desiguals, pètals nuls, 4 estams, sàmares petites, glabres, d'ales erecto- subdivergents : arbres grans, fulles 3-5-foliolades, de foliols oblongs, glabres, amb algunes dents grosses y separades, a vegades maculades de blanc. 546. : N. fràxinifolium Nutt. — Acer Ne: gundo L. (del llatí fràxinus, la freixa, y folium, la fulla, per la semblansa de les fulles, cf. al., eichenblattri- ger Ahorn.) (2). Geografia. — Semiespontani a la montanya dels An- gels, aprop de Girona (Bufí ex Vay.), frequentment cul- tivat com arbre ornamental, oriunde de la América Bo- real. — Primavera. (1) Apud. Loudon : Negundium Dec., box-elder, mpater elder és el Vibúrnum ópulus. (2) Sent la freixa, die Esche (Aesche) en alemany, lo mès segur és que eichenblàttriger està per eschen- blàttriger, no venint de die Eiche, el roure o alsina, simple errata en el Diccionari esmeradíssim de Ed. Muret, 391 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 22..— AMPELIDIES ENDL. (Del grec éuneXoc, el cep.) Flors hermafrodites o polígames, regulars, verdoses, petites, en tirses opositi- folis, calze S-dentat, caduc, corola de 5 pètals soldats per l'àpex, 5 estams opositi- pètals, inserts en un disc hipogini, fruit bacca globulosa : arbres sarmentosos, filaires, amb circells de fulles palmades y peciol dilatat a la base. Genre 137. - VITIS (Del llatí vitis, el cep.) 547.: V. vinifera L. (del llatí vinifer, que produeix el vi.) Sinonimia. — Cep, parra, llambrusca, cast., vid salvaje o labrusca, parra silvestre, salvaje o parri- za, fr., vigne, it., vite, angl., vine, al., VVein- stocE. Geografia. — Espontània en llocs selvosos del Va- llés, Montserrat el alibi, encara que oriunda del Càu- cas. Cultivades moltes varietats, generalment sobre peu americà, desde la invasió filoxérica. — Maig. 392 EE OI D'E (CAC A E UN VA Familia 23." -— OXALIDIES pe. (Del genre oxalis, greco-llatí oxalis, oxàlidis, la agrella o oxàlide.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, vermelloses o grogues, solitaries o en umbela, calze 5-partit, persistent, 5 pètals lliures o soldats per la base, caducs, de estivació torsada, 10 estams monodelfes a la base, els 5 més curts opositipètals, 5 estils, fruit càpsula 5-locular, loculicida, que s'obre amb elasticitat, tirant les lle- vors, herbes de fulles trifoliolades, amb els foliols escotats a l'àpex. Genre 138. - OXALIS L. (Derivat del grec òEúc, àcid, agre, per l'àcid oxàlic que contenen aquestes plantes.) Plantes caulescents, d'arrel prima, fulles estipulades, pedúncols 1-6-flors. - grogues, pètals poc més llargs que'l calze . . 548. O. corniculata. Plantes acaules, de rizoma escamós o bulbifer, fulles sense estípules, pedún- cols uniflors o multiflors, pètals 2-4 vegades més llargs que'l calze . — 2. / Pedúncols uniflors, sèpals ovato-obtusos, pètals blancs amb venes vermelles, 3-4 vegades més llargs que'l calze, rizoma escamós, foliols superficialment DIOBA CS EE ca es Pe ae io 40 OO. AÇcetosella: j Pedúncols multiflors, sèpals ovato-lanceolats, pètals purpurins per dintre, 2-3 vegades més llargs que'l calze, rizoma bulbifer, foliols fondament bi- IODALS a a er se le Ce 550: Orviolacia. 548. : O. corniculata L. (derivat del llatí cornu, la banya, per la forma y direcció del fruit.) Sinonimia. — Agrelia, agrelleta, lijula, pa de cucut, cast., aleluya dorada, pan de cuco, trifolio, acetosa, acederilla. Anual o perennant, d'arrel prima, caulescent, troncs de 1-3 dm., prostrato-ascendents, radicants a la base, fulles alternes, llargament peciolades, amb petites estiípules peciolars, foliols obcordats, peciolulats, flors grogues, petites, 1-6, en pedún- cols axilars, generalment més curts que les fulles, pedicels fructifers refractats, 2-3 vegades més llargs que'l calze, sèpals lanceolats, una vegada més llargs que'l calze o poc més, estigmes capitats, càpsula dreta, oblongo-pentago- nal, de cares acanalades, pubescent, llevors estriades transversalment. Raça O. NaviEni Jord. — Planta pubescent o pilosa, de troncs ascendents y ra- dicants a la base, estípules molt petites o nules, pedúncols molt més llargs que les fulles, 3-6-Alors, corola poc més llarga que'l calze. 393 50 PU BE EG AC IONYS DES E'UN SET ED ES GLENCIES Oxalidies. G. 138. - Oxalis. Geografia. — Comú per muralles, marges y vores de camins, des del litoral als Pirineus. — La que referim a la raça NAVIERI Jord., encare que no concorda del tot amb la descripció que'n fa Rouy, a Tarrassa, r., abundant als llocs herbosos y canyars del Papiol. — Navar- cles, terme de Manresa (Puj. C.I). Juny-Octubre. N. B. — Als erms y marges del nort de Tarrassa es troba una raça d'aquesta especie polimorfa que no po- dem referir a cap de les admeses per Rouy, la qual presenta troncs radicants: pedúncols uniflors: flors tres ve- gades més grans que'l tipu, ordinariament estèrils y amb els pètals vermellosos a la base. 549. : O. Acetosella L. (del llatí acetosus, de acetum, el vinagre, forma diminutiva en aposició.) (1) Perenne, acaule, rizoma prim, cundidor, cobert d'escames carnoses, imbricades, fulles radicals, llargament peciolades, dilatades a la base, sense estípules, foliols obcordats, superficialment bilo- bats, peciolulats, flors blanques, amb venes rosa- des, pedúncols radicals, uniflors, drets, més llargs que les fulles, bracteolats fins a la meitat, sèpals ovato-oblongs, obtusos, pètals trasovats, 3-4 vega- h io des més llargs que'l calze, estigmes capitats, càp- Oxzalis Acetosolla. Po sula ovoido-acuminada, llevors estriades longitu- EES EA NEN ra pe Geografía. — Boscos umbrosos humids : Montserrat, Montseny, S. Hilari, Montsolí, Guilleríes, Ribas. — Olot, Queralps (Vay.), la Sellera (Cod.l), port de Benasque y Renclusa (Zett.). — Abril-Maig. 550. : O. violacea L. (del llatí, pel color de les flors.) Perenne, acaule, rizoma bulbí fer, fulles radicals llargament peciolades, foliols obcordats fonda- ment bilobats, Aors interiorment purpurines, amb venes més fosques, blanquinoses per fora, pedún- cols radicals multiflors, drets, més llargs que les fulles, bracteolats a la base de la umbela y de les umbélules, sépals ovato-lanceolats, pètals oblongs, 2-3 veg. més llargs que'l calze, 5 estams més curts y 5 més llargs que'ls estigmes capitats. Geografia. — Oriunda de l'América boreal : abunda pels marges d'hortes y torrents de Tarrassa, procedent de cultius. — Maig. (1) Algún lèxic porta acetotella: mes ni l'una ni l'altra son formes clàssiques. 394 FLORA DE CATALUNYA Familia 24.:- BALSAMINIES A. RICH. (Del grec Balcauivn, nom d'una cucurbitacia.) Flors hermatrodites, irregulars, grogues, espurnades de vermell a la garganta, en nombre de 3-4, sobre pedúncols axilars, prims y oberts, calze caduc, de 5 sèpals petaloídes, els dos laterals molt petits o abortats, l'inferior molt gran, esperonat, els dos superiors soldats, 5 pètals, el superior gran y cóncavo, els altres dos de cada costat soldats a parells, formant a cada banda una làmina bífida, 5 estams de filaments soldats per l'àpex, fruit càpsula fusiforme pentagonal, 5-locular, que s'obre per 5 valves amb elasticitat, plantes herbacies, de fulles simples, alternes, ovades, obtuses, superficialment festonades, sense estípules. Genre 139. - IMPATIENS L. (Tan aquest nom genèric com l'específic fan referencia a la elasticitat amb que s'obren les càpsules madures així que's toquen.) 551.:1. Nolietàngere L. (imperatiu de nolo, no voler, y tàngere, tocar: no'm toquis.) Sinonimia. — Cast., no quieras tocarme, hierba de las moscas, balsamina de los bosques, hierba de Sta. Catalina. Geografía. — Boscos humits y umbrosos dels Piri- neus : Canigó (Lap.), Vall d'Aràn, cap a les Bordas (Isern), al Portilló (Bub.), vall de l'Hospital de Benas- que (Zett.), montanyes de Castanesa y Benasque (Vi- lliers). — Juliol-Setembre. Impatiens Noli-tangere 395 PUBLICACIÓ NS DE L'ANSTOUTUTOBDE ClUENGIES Familia 25." — HIPOCASTANIES pc. (De HIPPOCÀSTANUM.) Flors hermafrodites o polígames, irregulars, blanques, tacades de groc y de vermell, o vermelles, grans, en tirses terminals, calze acampanat, de 5 dents des- iguals, caduc, 4-5 pètals desiguals, ovats, arrugats, pubescents, 6-8 estams incur- vos, desiguals, inserts en un disc hipogini, un estil, un estigma, fruit càpsula grossa, globulosa, coriàcia y espinosa, dehiscent per tres valves, arbres de gran talla, de fulles oposades, digitades, 5-9-foliolades, de foliols ovato-cuneiformes, acuminats y asserrats. Genre 140. - Z£SCULUS DC. (Del llatí esculus, una especie d'alsina (0)) 552. : 48. Hippocàstanum L. (nom neo-greco-llatí, compost de ixroc, caball, y xúgtavov, la castanya, la castanea equina, per la forma de la llevor, de molt profit pels caballs.) Sinonimia. — Castanyer bord, cast., castafio de caballo o caballuno, o de Índias (2), fr., marron- nier d'Inde, it., castagno d'India, ischio, al., Ross- Rastanie, angl., horse-chestnut. Geografia. — Frecuentment cultivat pels jardins, y alguna vegada semiespontani. — Maig. Encara que amb menor frequencia, es cultiva la dESCULUS RUBRA , RUBICUNDA O PAVIA Boerhaave (en ho- nor de Peter Pam, holandés, professor de Botànica a Leyden, 1601), d'hermoses flors de 4 pètals escarlata. (1) Inc.orig., fortasse ab aere propter ligni duritiem nomen accepit. TA. Arbor est glandifera : glandem... ferunt robur, quercus, aesculus, cerrus, ilex, suber. Plin. nat. (2) No és pas originaria de la India, ni de l'Assia, sinó de les montanyes de la Tracia septentrional, d'on s'ha estés per tota l'Europa (Th, von Heldreich). 396 BE E GR Al D'E CAE AMI UNA Familia 26. HESPERÍDIES pc. — AURANCIÀCIES CORR. (Nom mitológic de les tres filles de Hésperus, AURANCIACIES, de Aurantium, nom de la principal especie.) Flors hermafrodites o algunes masculines per abortament del gineceu, regu- lars, blanques o purpurines, oloroses, terminals, solitaries o en raims, calze ur- ceolat, 3-5-lobat, corola de 4-8 pètals, estams indefinits, poliadelfes, t estil, t estig- ma lobat, fruit esperidi, 5-12 locular, escorsa groga, taronjada o vermella, amb glàndules oleiferes, pulpa suculenta, amb poques llevors, arbres o arbustos, espi- nosos o inermes, de fulles alternes, 1-foliolades, persistents, amb punts translucits. Genre 141. — CITRUS L. (Del grec xéòpos, llatí citrus, nom del ponsemer. ) — Algunes flors masculines, per abortament del gineceu, pètals purpurins per defora, fruit ovoide o be oblong amb una prominencia a cada cap, bran- I Quesjoves violàcies a Ll o, 3. 0589. C: mèdica. Flors totes hermafrodites, pètals blanquíssims, fruit globulós, o mamelonat La l'àpex, branques joves Vendes Mo sie ee ee 5540 C- AUCANtIUIM. 553.: C. Médica Risso. (del llatí Medicus, de la Media, on creix aquesta planta.) Sinonimia. — Ponciller, cast., cidro, cidrero, limones poncíes, taronja alimonada. Arbre espinós, de branques joves violàcies, fu- lles ovades o be oblongues, acuminades, peciols àpters, pètals purpurins per defora, 40 estams, freguentment amb algunes flors sense pistils, fruit oblong, rugós, amb una prominencia a cada cap, d'escorsa gruixuda, adherent, d'olor suau, pulpa acídula. 8 LimON L. — CITRUS LIMONUM Risso. — Sinoni- mia: Llimoner, cast., limonero, limón real, limón agrio, fr., limon, al., Limonier, angl., lemon, it., lemone. — Peciols subalats, pulpa acidíssima. Citrus Médica. Geografia. — Cultivats el tipu y la varietat, principalment a la regió litoral. — Maig. 397 PUBLICACIONS DE LVINSTITUT ME CIENCIES Hesperídies. G. 141. - Citrus. 554.: C. Aurantium Risso. (forma llatinisada del alarb narandj o naranch, del persa narang, d'origen sanscrit: nagaranga, li- teralment vermell com mini, per etimologia popu- lar, baix la influencia de or, aureum malum.) Sinonimia. — Taronger dols o comú, cast., na- ranjo dulce o chino, /r., oranger, al. Pomeranze, angl., svveet common Orange, it., arancio. Arbre inerme, branques joves verdes, fulles ovades o be ovato-oblongues, enteres, poc aromà- tiques, peciol subalat, flors hermafrodites, pètals blanquíssims, grans, 20 estams, fruit globoso-de- primit, d'un groc daurat, pell adherent, escorsa prima, llisa, pulpa dolsa y aromàtica. d HAEMATOSARCA Rehb. — Sinonimia : Taronja de sang o de Malta. — Pulpa ver- mella. Considerat pel vulgus com a procedent d'empelt de taronger sobre el ma- graner. 8 NoBiLIS Lour. — C. DELICIOSA Ten. — Sinonimia : Taronja mandarina o tan- gerina. — Pell prima, apenes adherent, pulpa dolsa. y VULGARIS Risso. — C. VULGARIS Risso. — Sinonimia : Taronger agre, cast., naranjo agrio o de Sevilla. — Peciol amplament alat, de contorn ovato-cordiforme, escorsa amarga, pulpa molt àcida. $ LIMETTA Risso. — C. LimETTA Risso. — Sinonimia : Llimoner dols o de lli- mones dolses: cast., lima, limón dulce, lima del emperador, lima mallorquina. — Fruit d'un groc pàlit, obtusament mamelonat a l'àpex, pulpa un poc amarga, quasi insípida. Subvar. BERGAMEA Duham. — C. BERGAMEA Risso. — Sinonimia : Taronger ber- gamoto. — Fruit subglobulós o piriforme, no mamelonat a l'àpex, escorsa molt aromàtica, pulpa acidíssima. Geografia. — El tipu y les varietats cultivats, especialment a la regió litoral. — Maig. La var. Y VULGARIS proporciona les flors que per destilació donen l'aigua naf (agua de azahar) y la essencia neroli. 308 FLORA DE CATALUNYA Familia 27. — ZIGOFILIES pc. (De ZvGopnvLLum VV., genre exótic : del grec Coyóv, jou o parell (jugum ) y çúMov, fulla, aludint a les fulles paripinnades.) Flors hermafrodites regulars, grogues, petites, axilars, solitaries, calze 5-partit, caduc, 5 pètals oblongs, caducs, la meitat més llargs que'l calze, ro estams, els 5 alternipètals glandulifers a la base, formant aquestes glàndules aparentment un disc carnós anular, 5 estils curts, estigmes 95-fits, fruit format de 5 coques molt dures, tuberculoses per la cara dorsal, amb una espina llarga y dura a cada banda y una altra més petita a la base, reunides totes 5 en càpsula deprimida, estrellada, de dehiscencia septicida : herbes de tronc ajegut, fulles paripinnades, més llargues que'ls pedúncols, amb estípules molt petites. Genre 142. - TRÍBULUS L. (Tribulus, abriulls, per la semblança del fruit espinós amb aquesta arma antiga). 555.: T. terrestris L. (terrestris en oposició al aquàtic o castanya d'ai- gua.) B aLBIDUS Fr. — Tronces, y especialment les fu- lles, canosos, totes les parts de la planta més pe- tites. Sinonimia. — Caixals de vella, cadells, cairells, obrelsulls, punxaclaus, cast., abrojos, espigón, mormagas, tríbulo, /7., tribule, iZ., tribole terres- tre, angl., caltrops, al., erd. Burzeldorn. Geografia. — Llocs arenosos, particularment del li- toral : Barcelona, Caldetas, Blanes, Tossa et alibi, al Vallés, Monistrol y part de Bages, Lleyda, Tarragona. — Seu d'Urgell (Bub.), Prats de Molló, Montlluís (Lap.). La 8 ALBiDusS Fr., als arenals de Càn Tunis (Llen.l). — Abril-Setembre. 399 PÚB LIUGCAC VO NS (DE EXENS TEU UD EE CLENGUES Familia 28. - RUTACIES Juss. (Del genre RUTA.) Flors hermafrodites, regulars o irregulars, grogues, blanques o rosades, en co— rimbus, cima o raím terminal, rarament solitaries, calze 4-5-partit, 4-5 pètals, 4-8 Ó 5-10-15 estams, un estil, un estigma, fruit compost de 3-4-5 coques o folículs, que formen una càpsula septicida o loculicida, plantes herbacies o subfruticoses, de fulles alternes, simples y generalment punctato-glanduloses, sense estípules. Flors irregulars, endocarpi separat del mesocarpi, calze caduc, 5-par- tit, corola de 5 pètals albo-rosats, 4 superiors ascendents y un infe- rior reflexe, estams inclinats amb els filaments glanduloso-tubercu- I losos a l'àpex, càpsula formada de 5 folículs, 2-sperms, 146. Dictamnus. Flors regulars, endocarpi no separat del mesocarpi, calze persistent, 0 45-partit: pètals gròcs O DIaNES a se El ea (ele a Calze 5-partit en lacinies linears, 5 pètals blancs, plans, sentats, quasi una vegada més llargs que'l calze, 5-10-15 estams, de filaments di— latats a la base, càpsula 3-locular, loculicida, llevors piramidals, 2 145. Péganum. Calze 4:5-partit amb lòbuls ovats, 4-5 pètals grocs, generalment cón- cavos, unguiculats, càpsula 4-5-locular, septicida, llevors reni- NP Normes le tera CU Ma TOTA Sa A a EA Or ie EM MERS Calze 5-partit, 5 pètals plans, 4-5 vegades més llargs que'l calze, fila— ments estaminals pestanyosos, càpsula 5-locular, glanduloso-tu- berculosa, fulles elíptiques, ternades o alternes, llevors rugoso- 3 ESTRIA CES Ro CR AA: MapiopIyiiunpa: Calze generalment 4-partit, 4 pètals, 8 estams, filaments glabres, càp- sula 4-locular, negrosa, llevors rugoso-reticulades . . 143. Ruta. 400 EL ORTA DE CATALUNYA Genre 143. - RUTA L. (Del llatí, y en quasi tots els idiomes, d'una meteixa arrel: en grec Bori, paraula pelopo- nésica, que està en lloc de níyavov, nom de la ruda.) Flors grogues, en corimbus terminal, calze 4-, rarament 5-partit, 4 pètals cón- cavos, 8 estams de filaments glabres, fruit 4 coques que formen una càpsula 4-locu- lar, septicida, rugosa: llevors rugoso-reticulades, fulles 2-3 pinnatisectes, de seg- ments petits, enters. i Pètals enters, càpsula subglobulosa, de lòbuls rodons. . . . . . . 2. l Pètals de vores franjades, lòbuls de la càpsula aguts, connivents . . — 3. / Planta glandulosa a la part floriífera, fulles de contorn oblong y segments linears, flors petites, bracties y sèpals alesnats, acuminats, pedicels glan- dulosos, més curts que'l fruit. . . . . . . . 556. R. montana. 2 8 Planta glabra, fulles de contorn triangular y segments ovats, flors grans, bracties y sèpals lanceolats, aguts, pedicels glabres més llargs que'l fruit, 557. R. gravéolens. Bracties estretes, lanceolades, franjes dels pètals iguals a l'amplada del llim, pedúncols glandulosos . . . . . . . . . 558. R. angustifolia. 3 Bracties amples, subcordiformes, franjes dels pètals iguals a la meitat del t o llim, pedúncols no glandulosos . . . . . . . 559. R. bracteosa. 556. : R. montana Clus. (del llatí montanus, de mons, la montanya, per la seva estació.) Sinonimia. — Ruda de bosc: cast., ruda silves- tre, agreste o salvaje, hierba de la pesadilla, ruda montesina, /r., rue, it., ruta, angl., rue, alemany, Raute. Planta glauca, de 2-4 dm., molt fètida, glandu- losa a la part superior, fulles de contorn oblong, bipinnatisectes, de segments linears, obtusos, flors petites, bracties y sèpals lanceolato-alesnats, acu— minats, pètals espatulats, de llim ondulat, enter, pedicels glandulosos, més curts que'l fruit, càpsu- la subglobulosa, deprimida, amb 4 lòbuls rodons. Geografía. — Llocs àrids y pedregosos : al litoral, Blanes, Lloret, Tossa, molt abundant al turó de Montcada, al Vallés, Penadés, a La Segarra, Lleyda, Serra de Balaguer el alibi.— Espluga, Prades, etc. (Csta.), S. Joàn de l'Herm (Isern), Olot (Tex.), Vilarnadal, Camp- many, la Escala, Hostalrich (Vay.), Rosas (Trem.), Alfar, Cabanes (Senn.). — Maig-Agost. 401 51 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Rutacies. G. 143.- Ruta. 557.: R. gravéolens L. (del llatí grave-olens, de olor forta.) Sinonimia. — Ruda, cast., ruda mayor, hos- tense. Planta glauca, no glandulosa, de 2-8 dm., fulles de contorn triangular, 2-3-pinnatisectes, de seg- ments ovats, flors grans, bracties y sèpals lanceo- lats, aguts, pètals ovato-oblongs, denticulato-on- dulats, no franjats, pedicels no glandulosos, més llargs que'l fruit, càpsula subglobulosa, de 4-5 lò- buls rodons. Geografía. — Cultivada y subespontània per diferents llocs, des del litoral fins als Pirineus : espontània a Cardona ( Herb. Riba ex Csta. ), Olot ( Bolós), Pirineus Orientals, probablement importada y naturalisada ( Rouy.) — Maig - Juliol. 558.: R. angustifolia Pers. — R. chale- pensis L. (del llatí angustus, estret, y folium, fulla, de fu- lles estretes, chalepensis, de Alep.) (1). Sinonimia. — Cast., ruda silvestre menor. Planta glauca, de 3-5 dm., molt fètida, glandu— losa a la part superior, fulles de contorn oblong, 2-pinnatisectes, de segments oblongo-cuneiformes, els inferiors de les caulinars estipuliformes: flors bastant grans, bracties lanceolades, més estretes que les branques o pedúncols respectius, sèpals ovato -obtusiúsculs, pètals espatulats, amb franjes iguals a l'amplada del llim, pedicels glandulosos apenes més llargs que'l fruit, càpsula subglobulo- sa, de 4-5 lòbuls acuminats, connivents. Geografia. — Boscos y erms àrids : Prat del Llobre- gat, Castelldefels, al Vallés, Montserrat, Ubach, comar- ca de Bages. — Més estesa que la montana, al litoral, la Segarra, Cardona, Berga(Csta.), plana de Vich (Masf.), Olot (Tex.), litoral de Girona y la Garrotxa (Vay.), Fi- gueras, Llers, Molins (Senn.). — Maig-Juliol. 559.: R. bracteosa DC., subsp. de l'ante: rior sec. Rouy. (sin. de bracteatus, de bractea, aludint a la mag- nitut de les bracties.) (1) El nom antic d'aquesta ciutat asiàtica es Beroe, que fou can- viat en CAdidb y Haleb, italianisat A lepo. 402 FLORA DE CATALUNYA Rutacies. G. 143. - Ruta. Se diferencia de l'anterior per ser menys glauca, y per ser glabra a la part supe- rior, per les fulles més amples, amb segments ovato-oblongs, els inferiors també estipuliformes, però peciolulats, bracties ovades, y freguentment cordiformes, molt més amples que les branques o pedúncols respectius, flors més grans, pétals més amples, amb franjes iguals a la meitat de l'amplada del llim, pedicels glabres. Geografia. — Frequentment cultivada, costes àrides, roques y muralles : al Cap Salinas (Trem.), Tossa, Tortellà, Olot (Vay.), Pirineus Orientals (Rouy), aprop de Banyuls (Gaut.). — Maig-Agost. 403 PUBLICACIONS DE,.L'INSTETUTVDE CIENCIES Genre 144. - HAPLOPHY LLUM Adr. Juss. (Del grec únióoc, simple, sencill, y qúiXov, fulla, fent referencia a la forma dominant de les fulles.) Flors grogues, regulars, en cima terminal, calze 5-partit, de sèpals lanceolats, pubescents, corola 5-partida, pètals ovato-aguts, plans, 4-5 vegades més llargs que'l calze, ro estams amb els filaments pestanyosos a la base, fruit de 5 coques que formen una càpsula 5-locular, septicida, glanduloso-tuberculosa, llevors ru- goso-estriades : planta perenne, troncs de 2-4 dm., ascendents, llenyosos a la base, pubescents, fulles elíptiques, enteres, alternes o algunes intermedies o superiors trisectes, amb els segments laterals més petits, estipuliformes. 560. : H. hispànicum Spach. — H. pubes- cens Boiss. — Ruta pubescens VVilld. (Hispànicus, espanyol : especie d'Espanya, pubes- cens, de pubéscere, cubrirse de borrissol : pel curt toment de la planta,) Geografia.—Terres incultes, guixenques o calcaries: vores del l.lobregat, al terme de Castellgalí y lloc de Boadas, r., comú a la serra de Menarguens a Torrela- meu. — Al peu del Montserrat, cap a Monistrol (Salv.l), Manresa, a Sta. Catarina (Font), turons guixencs de Balaguer a Gerp y Sentiu, S. Romé et alibi, fins a la frontera d'Aragó (Csta.), conca de Tremp (Bub.). — Maig-Juny. Haplophyllum hispànicum. 404 FLORA DE CATALUNYA Genre 145.- PEÉGANUM L. (Del greco-llatí núíyavov, la ruda.) Flors blanques, solitaries, terminals, curtament peduncolades, calze 5-partit, en lacinies linears, persistent, 5 pètals blancs, amb venes verdoses, plans, oblongs, quasi una vegada més llargs que'l calze, estams generalment 15, de filaments di- latats a la base, estil llarg, estigma triquetre, fruit càpsula trilocular, /oculicida, po- lisperma, llevors rugoso-xagrinades, en forma de piràmides quadrangulars, planta fétida, anual o perennant, herbacia, tronc de 5-6 dm., dret, flexuós, ramoso-intrin- cat, angulós, glabre, fulles pinnato-partides, en lacinies linears, mucronades, un poc grasses, amb dugues dents a la base, simulant estípules setacies. CE 561.: P. Hàrmala L. (llatí hàrmala o hàrmula de Apulejus, ruda sil- vestre ) Sinonimia. — Harmalà, ruda borda, cast., har— malà y gamarza. Geografia. —Terrenos argiloso-guixencs àrids, Lley- da, a la falda del Castell de Gardeny, Menarguens, cap a Balaguer. — Alfes, Balaguer, Sentiu, Gerp el alibi, S. Carles de la Ràpita, Amposta el alibi (Csta.), Seu de Urgell (Bub.). — Maig-Juliol. Com ja observa Costa, manca a la regió oriental, puix Péganum Hàrmala. si bé Rouy diu que s'ha trobat a Cette, Toló y Mar- ds dd sella, la té per importada. 405 PUBLICACIONS'DE L'INSTUTUTVDE CIENGIES Genre 146. - DICTAMNUS L. (Del greco-llatí : diclamnus, dictamnum, dixtauvov, nom d'una llabiada de la qual se con- sidera succedania aquesta planta.) Flors blanques o rosades amb estries purpuries, en raim terminal, irregulars, calze 5-partit, caduc, corola de 5 pètals unguiculats, plans, 4 superiors ascendents y 1 inferior reflexe, ro estams biseriats, de filaments inclinats, ascendents, glandu- loso-verrucosos a l'àpex, anteres verdes, 1 estil, 1 estigma, càpsula formada de 5 folicols, 2-3-spermes, endocarpi separat del mesocarpi, llevors subgloboses, negres, lluentes, petit arbust d'olor forta, tronc de 2-6 dm., pubescent a la base y glandu- lós cap a l'àpex, de fulles imparipinnades, amb 1-10 parells de foliols asserrats. Tronc robust, subafil a la part superior, flors grans (4-5 cm.), raím llarg y clar, 1-6 parells de foliols ovats, de 4-5 cm., membranosos, inequilaters, breumentpeciolats/re ele metes, dec ea MES G2: DL alDUS: Tronc gracil, fullós fins a la inflorescencia, flors molt més petites, en raim curt y espès, 1-10 parells de foliols, la meitat més petits, coriacis, equilé- TErSUSENt ASS Del ee oca ae ele SO ga DS DA ICS: 562.: D. albus L. (llatí albus, blanc, pel color de les flors.) Sinonimia. — Gitam, llatimó, cabruna de lley, cast., dictamo blanco, fresnillo, chitàn. Tronc de 4-6 dm., robust, dret, simple, pubes- cent a la base, glandulós a la regió superior, fulles de 1-6 parells de foliols, peciolulats, ovats, de 4-5 cm., membranosos, inequilaters, asserrats, de nervació molt marcada pel revers, amb glàndules vesiculars (punts translucids) molt petites, flors grans, de 4-5 cm., en raim llarg y clar, calze ca- duc, pètals unguiculats, plans, enters, 3-4 vegades Dictamnus albus. més llargs que'l calze, els 4 superiors ascendents, cues o l'inferior reflexe, ro estams amb els filaments cap- baixos y després ascendents, més llargs que la corola, càpsula 5-locular, septicida, formada de 5 folicols cuspidats, de cares estriades, pubescent-glandulosos. Geografia. — Llocs selvoso-ombrivols : boscos immediats a la estació de l'Empalme, abundant, al Penadès, serra occidental de Torrellas de Foix y montanyes próximes a Sant Magí. — Montsant y S. Mamet (Salv.l), serra d'Almatret, les Garrigues (Gonz.l), Granyena, . aprop de Cervera (Puigg.l), Silibella y Canyelles (Jover), bosc de S. Valentí de Bianya, aprop d'Olot (Vay., Bolós), Pirineu Oriental (Lap., Rouy), per tota la part oriental de l'Aragó, formant una faixa des de Calanda fins a Catalunya (Losc. et Pardo). — Maig. 406 FLORA DE CATALUNYA Rutacies, G. 146.-Dictamnus. edi Da ui: 563.: D. Hispànicus VVebb. — D. Fraxi: nella Linx. (fraxinella, s'ha format del llatí tràxinus, la frei- xa : per la semblansa de les fulles ) Es diferencia de l'anterior per ser més gràcil y totes les seves parts més petites, tronc fullós fins a l'inflorescencia, fulles la meitat més petites, de I-IO parells de foliols ovats, coriacis, finament asserrats, equilàters, sentats, amb nervis apenes perceptibles y glàndules vesiculars 2-3 vegades més grans, pedúncols més curts, raím més espès, flors vermelloses, pètals elíptics, obtusos, molt glandulosos. Geografia. — Serra del Montsant (Puj. J. ex Vay.), Torre de Claramunt, Igualada, aprop del Mas Rossinyol (A. Romaníl). N. B. — Encara que no havem vist al Montsant la planta de Pujol, la seva descripció donada per Vayr. (Plantas notables de Cataluna, VIII, 3, 40), y també per VVilltomm (Suppl Prod., 263), coincideix amb la es— pecie vvebbiana, segons exemplars de la Sierra de Chiva, remesos per nostre amic Pau, idèntics al de la Torre de Claramunt, facilitat per A. Romaní, de Capellades. 407 PUBLICA CIONSUD ELLA N ST UE (CIENCIES Familia 29." — CORIARIACIES pc. (Del genre CORIARIA : CORIARIUS FRUTEX, de Plin., el sumac.) Flors hermafrodites o polígames, regulars, verdoses, petites, en raims axilars y terminals, calze 5-partit, de divisions ovades, agudes o mucronades, acrescent y carnós, lo meteix que la corola, de 5 pètals lliures, ovats, obtusos, el doble més llargs que'ls sèpals, y aplicats com ells sobre l'ovari, 10 estams, fruit compost de 5 coques que se separen a la maturitat, però quedant rodejats del calze y de la co- rola carnosos (1), lo qual comunica al conjunt l'aspecte d'una bacca negra y bri- llant, arbust glabre, de tronc rodó y branques subtetràgones, oposades, obertes o ascendents, fulles ovato-lanceolades, subsessils, coriàcies, enteríssimes, oposades o verticilades, 3-nerves. Genre 147. - CORIARIA Niss. (Coriarius, de corium, el cuiro, per la aplicació que'n fan els blanquers.) (2) 564. : C. myrtifolia L. (myrtus, murtra, y folium, fulla, per la semblan- ça de les fulles.) Sinonimia. — Roldó, rodó: cast., roldón, hier- ba zapatera, emborracha cabras, /r., redoul, re- doux, it., sommaco (abusivament). Geografia. — Comú per les torrenteres y erials del litoral : Vallés, Manresa, Vich, fins a Ribas, S. Joàn de les Abadesses, Olot, Lleyda, horta de Balaguer et alibi. s- Tremp, Berga, Ceret (Bub.), la Sellera (Cod.), vores del Muga, a l'Empordà (Senn.). — Abril. Aplicacions. — Fulles y fruits venenosos, per conte- nir coriamirtina. Coriaria myrtifolia (1) Aquest exemple de corola acrescent, constitueix un cas veritablement excepcional en la morfologia botànica. (2) Com si diguessim coriaria herba (cf. nautea, que en Festus es el nom d'una herba que empleen els blanquers o curtidors). 408 FLORA DE CATALUNYA Familia 30." — MONOTROPACIES Nutt. (Del genre MoNóTROPA, únic que conté la familia.) Flors hermafrodites, regulars, albo-groguenques, oloroses, en raím terminal, unilateral, al principi recorvat, després dret, calze de 4-5 sèpals lliures, petaloi- des, corola de 4-5 pètals caducs o marcescents, curtament esperonats, 8-10 estams biseriats, estil recte, en forma d'embut, estigma discoidal, càpsula 4-5-locular, loculicida, herbes carnoses, albo-groguenques, que's tornen negres per la desseca- ció, paràsites sobre les arrels dels arbres, d'aspecte d'orobanque. Genre 148. - MONÓTROPA L. (Del grec uóvoc, un, y rpóroc (de tpéno), volta, per les flors unilaterals.) 565. : M. hypopitys. (del grec ònó, dessota, y nítvg, el pi, per la seva estació.) Geografia. — Paràsita sobre les arrels dels pins y de les alsines : al peu de S. Llorens del Munt, Ubach y al- tres llocs de la cordillera superior del Vallés, Ribas, Montsolí. — Monàs, cap al clot de les Valls, Guilleríes, Lladó, Coll de Canas(Vay.), Osor (Cod.l), Berga(Senn.l), la Cerdanya (Gaut.). — Maig-Agost. 409 52 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Familia 31." — PIROLACIES Lindl. (Del genre PiRoLA, únic que conté la familia.) Flors hermafrodites, regulars, blanques, rosades o verdoses, en raím terminal o solitaries, calze 5-partit, corola 5-pètala, 10 estams biseriats, estil recte o arque- jat, estigma indivís o 5-partit, fruit càpsula subglobulosa, angulosa, 5-locular, loculicida, herbes perennes, glabres, de rizoma prim y horizontal: fulles coriàcies, persistents y lluentes. Genre 149. - PÍROLA L. (Forma diminutiva de PiRus, la perera, per la semblança de les fulles.) Flors solitaries, filaments estaminals recorvats a la base, que és trígona, marges de les valves de la càpsula glabres, sense glàndules hipogines, 566. P. unifióra. valves de la càpsula units per pèls llanosos ..—.... ... . . . oo 2. 10 glàndules hipogines, flors unilaterals, pètals connivents en tubo, anteres exsertes, fulles ovato-lanceolades .. —. —. . . . 567. P. secunda. Sense glàndules hipogines, flors escampades, pètals ascendents o connivents en campana, anteres incloses, fulles ovato-orbiculars —.. —. . . . a I l Flors en raíms, filaments estaminals alesnats des de la base, marges de les 3 l v Flors albo-rosades, raim dèns, sèpals aguts, estil rosat, dret, recte, no més 3 568. P. minor. Flors virido-groguenques, raím clar, sèpals obtusos, estil blanquinós, incli- nat a la base, arquejat y engruixit a l'àpex, més llarg que la corola, amb anell terminal: fulles suborbiculars —. . . . — 5069. P. chlorantha. / llarg que la corola, sense anell a l'àpex, fulles ovades o elíptiques, X 566.: P. unifióra L. — Moneses grandi: flóra F. S. Gray. (del llatí unus y grandis, una sola y gran, y flos, la flor, pel nombre y magnitut de les flors.) Planta de 5-20 cm., tronc fullós, fulles suborbi- culars, denticulades, peciolades, oposades, les su- periors verticilades, blanes, d'un vert pàlit, flors blanques, solitaries y grans, penjants, d'olor suau, divisions calicinals ovades, obtuses, pètals plans, amplament ovats, obtusos, 2 veg. més llargs que'l calze, filaments estaminals trígons a la base, gla- bres y recorvats, estil dret, recte, més llarg que 410 FLORA DE CATALUNYA Pirolacies. G. 149. — Pírola. la corola, estigma gros, 5-partit, sense glàndules hipogines, càpsula dreta, valves glabres al marge. Geografía. — Boscos de les montanyes : Montseny, bosc Carboner, sobre Setcases (Vay.), Carençà (Bub.), valls de la cadena fronteriça del Canigó, a la Cerdanya y vall del Carol (Gaut.), port de Viella (Lap.). — Juliol-Agost. 567. : P. secunda L. — Ramischia secun: diflóra Opiz. — Actinocycelus Rlotzsch. (del llatí secundus, segòn, en el sentit aquí de unilateral, per la disposició de les flors, àxric, tvoc, raig, y xúx oc, cercle, alusió al estigma estrellat.) (1) Planta de 10-15 cm., tronc fullós a la base, y terminat per un llarg pedúncol bracteolat, fulles ovades, d'un vert bonic, finament serrulades, de peciol més curt que'l llim, flors albo-verdoses, en raim unilateral, compacte, pedicels més curts que les bracties, divisions calicinals ovato-denticula- des, pètals elíptics, connivents en tubo, 3-4 vega- des més llargs que'l calze, ro glàndules hipogines molt petites, filaments estaminals alesnats, ascen- dents des de la base, anteres exsertes, estil recte, més llarg que la corola, estigma estrellat, càpsula penjant, amb els marges de les valves units per alguns pèls llanosos. Geografia. — Boscos de la regió alpina y subalpina : als boscos de Viella y altres de la Vall d'Aràn (Lap., Csta.), Renclusa (Zett.), Tredós, Bonaigua (Timb.), Artiga de Lin (Llen.l), Canigó, Bach de Llivia, vall de Prats (Gaut.), sobre Montlluis, Bielsa (Bub.). — Juliol-Agost. 568. : P. minor L. (llatí minor, més petit, per presentar l'estil més curt que les altres especies.) Planta de 10-25 cm., tronc escapiforme, fullós a da base, amb algunes bracties escamiformes a la part superior, fulles ovato-elíptiques o suborbicu- lars, coriàceo-membranoses, finament denticula- des, de peciol generalment més curt que'l llim, flors d'un blanc rosat, en raiím espés, escampat, pedicels més curts que les bracties, divisions cali- cinals amplament ovato-triangulars, pètals ovats, connivents en campana, 2 veg. més llargs que'l calze, estil rosat, recte, dret, no més llarg que la corola, ni amb anell terminal, més curt que l'ova- ri, estigmes estesos, més amples que l'estil, càpsula penjant. Geografia. — Boscos ombrívols dels Pirineus, frontera francesa : al Bach Lizern, Coll de Jou, La Molina, La Barragana (Vay.), la Cerdanya, Vall d'Eyne (Gaut.), sobre Mont- (1) De Ramischia, no podem haverne noticia, te totes les apariencies d'un nom propi. 411 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Pirolacies. G. 149. — Pírola. lluis a la font d'Esclops (Bub.), Luchon (Zett.), Portilló (Lap.), Vall de Banos (Timb.), boscos de Viella, Tredós y Artiga de Lin (Llen.l) — Juliol-Agost. 569. : P. chlorantha Svv. (del grec Aopós, vert-groguenc, y vos, flor, pel color de les flors.) — Planta de 10-25 cm., tronc escapiforme, fullós a la base, amb algunes bracties escamiformes, fulles suborbiculars, petites, enteres o molt superficial- ment denticulades, peciol més llarg que'l llim, flors d'un vert groguenc, en raím curt y clar, pe- dicels més llargs que les bracties, divisions calici- nals amplament ovato-triangulars, pètals elíptics, 3-4 veg. més llargs que'l calze, estams arcuato- ascendents, estil blanquinós, inclinat a la base, as- cendent, engruixit a l'àpex y terminat per un anell que volta els estigmes, qu'estàn drets y soldats, càpsula penjant. Geografia. — Boscos de les montanyes : al Bergadà, de Rebost a Puigllansada. — Serra- teix (Puj. C.l), Vall de Carençà, al bosc de Campilles y de Prats (Gaut.), font de Coms (Bub.), Vall d'Aràn, boscos de Baricauba (Llen.l), sobre Bielsa (Bub.). — Juliol-Agost. 412 FLORA DE CATALUNYA ÍNDEX ALFABÈTIC Acer campestre, 388 (387). Alsine Cherleri, 298 (297). monspessulanum, 389. fasciculata, A. Jacquini, 300. Negundo, v. Negundo fràxini- laricifolia, A. striata, 299. fol., 391. montana, 300. opulifolium, Acer opulus. A. procumbens, 298. ítalum, 389. recurva, 302. platanoídes, 388. rostrata, A. mucronata, 301. Pseudoplàtanus, 388. tenuifolia, 299. ACERINIES, 387. verna, 302. Aconítum anthora, 55. Villarsii, 301. Lycoctonum, 55. Althaea cannàbina, 357. Napellus, 54. ficifolia, 356. Actinocycelus, v. Pírola secunda, 411. hirsuta, 356. Adonis aestivalis, 22 (21). officinalis, 356. autumnalis, 22. rosea, 355. flammea, 22. Alyssum alpestre, 143. intermedia, A. citrina, A. mi- calycinum, 142. Crocarpa, 23. campestre, 143. pyrenaica, 21. cuneifolium, 144. Aesculus Hippocàstanum, 391. granatense, A. hispídum var. Aethionema saxàtile, 177. granatense, 142. Agrostemma Githago, Lychnis G., Lapeyrousianum, A. Peyrou- Lychnis ségetum, 269. sianum, 145. Alliaria officinalis, Sisymbrium A., linifolium, v. Meniocus. 124. marítimum, 145. 413 PUBLIGACIOÓ.NS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Alyssum montanum, 144. pyrenaicum, 146. spinosum, 144. AMPELIDIES, 392. Androsaemum hircinum, A. foéti— dum, Hypericum hircinum, 385. officinale, Hypericum Andro- saemum, 385. Anemóne alpina, 17. Hepàtica, v. Hepàtica. narcissiflora, 18. nemorosa, 19. Pulsatilla, 18. ranunculoídes, 19. vernalis, 18. Aquilegia Ritaibelli, A. hirsutíssima, vulgaris ò hirsutíssima, 50. pyrenaica, 49. vulgaris, 50. Arabis alpina, 128 (128). arcuata, A. ciliata, 131. auriculata, 132 bellidifolia B Soyeriana, Ara- bis Soyeri, 130. brassicaeformis, 132. hirsuta, 133. muralis, 133. perfoliata, Turritis glabra , 128. saxàtilis, 132. serpyllifolia, 130. stricta, 131. Thaliana, v. Stenophragma. turrita, 130. Arenaria biflóra, 310. capitata, A. tetraquetra, a legí- tima, B aggregata, 309. ciliata, 311. grandifióra, 308. híspida, 310. Loscosii, A. modesta v. Assoa- na, A. Conimbricensis, 307. Arenaria modesta, 307. montana, 310. purpurascens, 306. Querioídes, 309. serpyllifolia, 306. tetraquetra, B pyrenaica, var. uniflóra, 308. trinervia, v. Moehringia. Astrocarpus sesamoídes, Reseda sesa- moídes, 231. AURANCIACIES, 397, v. Hesperidies. BALSAMINIES, 395. Barbarea intermedia, 116 (115). praecox, B pàtula, 116. vulgaris, 115. BERBERIDIES, 58. Bérberis Aetnensis, subsp. 58. vulgaris, 58. Biscutella cichoriifolia, v. Jondraba. levigata, 170. Boléum àsperum, 163. Bràssica fruticulosa, 96 (94). levigata, 96. Napus, 95. nigra, Sinapis nigra, 95. oleracea, 95. Rapa, Br. asperifolia, 94. Buffonia perennis, 292 (291). tenuifolia, 291. Bunias Erucago, 166. Cahile marítima, Bunias CaRile, 89. Calepina Ruellii, Corvini, 162. Caltha palustris, 43. Camelina silvestris, 160. CAPARÍDIES, 193. Càpparis spinosa, 193. Capsella Bursa-pastoris, C. polymor- pha, 181. Cardamine alpina, 136 (134). amara, 135. hirsuta, 137. impatiens, 137. 414 FLORA DE CATALUNYA Cardamine latifolia, 135. pratensis, 135 resedifolia, 136. silvàtica, subsp. de la hirsuta, 137. Cardaria Draba, Lepidium D. 190. CARIOFILIES, 244. Carrichtera Vellae, Vella annua, 164. Ceràstium alpinum, 322 (316). arvense, 322. brachypetalum, 319. glomeratum, C. viscosum, 319. perfoliatum, 318. púmilum, 320. pyrenaicum, 321. quaternellum, erectum, glau- cum, Moenchia erecta, 317. semidecàndrum, 320. trigynum, C. refractum, 318. triviale, C. vulgatum, 321. Ceratocéphalus falcatus, 24. Chamaebuxus Vayredae, Polygala var. 236 (235). Cheiranthus Cheiri, 109. Chelidonium majus, 70. CISTÀCIES, 194. Cistus àlbidus, 196 (194). Campsii (hibr.), 200. Clusii, 198. crispus, 195. Delilei (hibr.), 199. Florentinus (hibr.), 200. ladaníferus, 197 laurifolius, 190. lepidotus, v. Helianthemum. monspeliensis, 198. Pouzolzii, 196. salviaefolius, 199. umbellatus, v. Helianthemum. Citrus aurantium, 398 (397). limonum, 397. médica, 397. Clématis Flàmmula, 10 (9). recta, erecta, 9. Vitalba, 10. Clypéola lonthlaspi, 148. Clypéola Armoracia, v. Roripa. Cochlearia glastifolia, 156. officinalis, 156. Conringia orientalis, Erysimum per- foliatum, 110. Coriaria myrtifolia, 408. CORIARIÀCIES, 408. Coronopus, v. Senebiera. Corydalis cava, C. tuberosa, C. bul- bosa, 81 (80). enneaphylla, v. Sarcocapnos. lutea, 80. sólida, C. bulbosa, 81. CRUCÍFERES, 82. Cucúbalus bàcifer, 247. otites, v. Silene. Delphinium Ajacis, 52 (51). elàtum, y montànum, 53. peregrinum, r. D. Verdunen- se, D. cardiopétalum, 52. pubescens, 51. Staphisagria, 53. Dentaria digitata, 139. pinnata, 139. Dianthus Armeria, 282 (280). attenuatus, r. catalàunicus, D. catalaunicus, 287. barbatus, 283. Carthusianorum, 282. Caryophyllus, longicaulis, 288. Costae, 287. deltoídes, 286. Monspessulanus, 283. neglectus, alpinus, B negl. 285. prólifer, v. Tunica. pungens, D. serratus, D. subu- latus, 286. Seguierii, 285. 415 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Dianthus subacaulis, r. thus, 289. superbus, 288. Valentinus, D. Broteri, D. su- perbus, 284. Dictàmnus albus, 406. Hispànicus (Fraxinella), 407. Diplotaxis bracteata, v. Erucastrum. Erucastrum, v. Erucastrum. erucoídes, Sinapis eruc., 98. muralis, 99. tenuifolia, 99. viminea, 100. virgata, Sinapis virg., 99. Draba aizoídes, ciliaris, 150 (149). Carinthiaca, D. nivalis, D. stel- lata, 152: muralis, 153. nemorosa, 152. pyrenaica, Petrocallis pyr., 150. tomentosa, 151. verna, Erophila vulgàris, 150. VVahlenbergii, D. Fladnitzen- SIS4 152: Drosera longifolia, 233 (232). rotundifolia, 232. DROSERÀCIES, 232. Elatine alsinastrum, 331. hexandra, E. paludosa, 332. macrópoda, E. Fabri, r. 332. ELATÍNIES, 331. Elodes palustris, 386. Erodium, 369. Botrys (Geran. B.), 370. Cavanillesii, Geran. pulveru- lentum, E. laciniatum, 372. Chium, 371. Ciconium, 373. cicutarium, 376. macradenum, E. glandulo- sum, 373. malacoídes, 371. brachyan- Erodium moschatum, 375. petraeum, 374. romanum, 377. rupestre, supracanum, 374. tenuisectum, Jacquinianum, 375. Erophila vulgaris, v. Draba. Eruca sativa, 92. Vesicaria, 93. Erucastrum obtusàngulum, Diplota— xis Erucastrum, 101. Pollichii, E. inodórum, Diplot. bracteata, IOI. Erysimum aurigeranum, 113 (111). cheiranthoides, 112. hieracifolium, virgatum, 112. Runtzeanum, 112. longifolium, australe, 114. ochroleucum, 114. perfoliatum, v. Conringia. púmilum, Erys. lanceolatum, B púmilum, 113. repàndum, 113. Ficaria ranunculoides, Ranúnculus Ficaria, 42. Frantenia hirsuta, 242. pulverulenta, 242. FRANQUENIÀCIES, 232. Fraxinella, v. Dictamnus. Fumàna lévipes, 214 (212). procúmbens, 213. Spachii, 212. víscida, 213. Fumària calcarata, 75 (73). capreolata, 75. major, v. de la F. agraria, 77 micrantha, densiflóra, 75. muralis, 77. officinalis, 74. parviflóra, 76. spicata, v. Platvcapnos. Vaillantii, 76. 416 FLORA DE CATALUNYA FUMARIÀCIES, 37. Garidella Nigellastrum, Nigella Ga- ridelli. 47. GERANIÀCIES, 399 Geranium cinereum, 364 (359). Botrys, 370. columbinum, 365. dissectum, 366. divaricatum, 362. lúcidum, 361. molle, 367. nodosum, 364. palustre, 364. phaeum, 363. pratense, 362. pulverulentum, 372. pusillum, 368. pyrenaicum, 366. Robertianum, 361. rotundifolium, 367. sanguineum, 365. silvàticum, 363. Glaucium corniculatum, 68. flavum, G. luteum, 68. Gypsóphila hispànica, Struthium, 276 (275). muralis, 275. repens, 277. Saxifraga, v. Túnica. tomentosa var. llerdensis, 276 Vaccaria, v. Vaccaria. Halimium umbellatum v. Heliànthe- mum. Halimum lepidotum v. Heliànthemum Haplophyllum hispànicum, 404. pubescens, Ruta pub., 404. Heliànthemum angustipétalum, 207 (201). guttatum, Tuberaria variàbilis, 204. halimifolium, Halimum lepi- dotum, Cistus lepidotus. 203. Heliànthemum hirtum, 207. lavandulaefolium, 206. ledifolium, a macrocarpum, H. nilóticum, 205. marifolium. 209. montanum, 210. poliifolium, pulverulentum, 208. salicifolium, 205. squamatum, 209. Tuberaria, Tuberaria vulga- IS, 209: umbellatum , Halimium um- bellatum, Cistus umbellatus, 202. virgatum, 208 vulgare, 206. Helléborus fétidus, 45. víridis, 45. Hepàtica triloba, Anemóne Hep., 20. HESPERIDIES V. AURANCIAC.. 397. Hésperis matronalis, 103. Hibíscus Triónum, 358. HiPERICINÍES, 378. HIPOCASTÀNIES, 396. Hirschfeldia adpressa, Sinapis inca- na, 96. Holósteum umbellatum, 315. Hugueninia tanacetifolia, Sisym- brium tanacetif., 125 Hutchinsia alpina, 182. Aragonensis, 183. petraéa, 183. procumbens, 183. Hypecoum grandiflórum, aequilo- bium, subsp. del procum- bens, 71. péndulum, 71. Hypericum, 378. acutum (tetràpterum), 384. Hypericum Androsaemum, v. Andro- saemum, 385. 417 53 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT. DE CLENGUES Hypericum Caprifolium, 384. crispum, 381. hirsutum, 380. humifuscum, 383. hyssopifolium, 380. montanum, 382. nummularium, 381. perforatum, 383. pulchrum, 382. quadràngulum, 384. Richeri (fimbriatum), 381. Ibéris amàra, 174 (171). Bernardiana, 173. ciliata, 8 VVelvvitschi, 175. Dunalii, Biauricula Dun., Ibé- ris linifolia, 173. pinnata, 175. saxàtilis, 172. sempervirens, Garrexiana, 172 spatulata, Il. carnosa, Í. crassi- folia, 173. Tenoreana, l. rhodocarpa, 173. Impatiens Noli-tàngere, 395. londraba cichoriifolia, Biscutella ci- chor., 168. sulfurea, Biscut. auriculata, 168. Isatis tinctoria, 167. Isopyrum thalictroídes, 46. Rernera saxàtilis, 158. Lavàtera arborea, 352. crética, 353. marítima, 354. Olbia, 334. trimestris, 353. Lepidium campestre, 186 (185). Draba, v. Cardaria. graminifolium, 189. heterophyllum, 187. hirtum, 186. latifolium, 187. ruderale, 188. Lepídium satívum, 186. subulatum, 188. LINÀCIES, 333. Linum alpinum, 340 (333). a gustifolium, L. pyrenaicum, 338. campanulatum, 337. cathàrticum, 335. gàllicum, 336. marítimum, 338. Linum narbonense, 339. salsoloídes, subsp., 336. strictum, 337. sufiruticosum, 335. tenuifolium, 340. usitatíssimum subsp., 339. viscosum, 334. Lunaria biennis, inodóra, 140. rediviva, 140. Lychnis alpina, v. Viscaria. coronaria, 267. dioica, v. Melandryum. diurna, v. Melandryum. Flos-cúculi, 267. macrocarpa, v. Melandryum. pyrenaica, v. Petrocoptis. ségetum, v. Agrostemma. Malachium aquàticum, 324. Malcolmia africana, 105 (104). binervis, M. parviflóra, var. n- na, 106. litorea, 104. marítima, 105. parviflóra, 105. Màlope malacoídes, 345. Malva Àlcea, 348 (346). althaeoídes. 347. moschata, 348. Nicaeensís, 351. parviflóra, 349. rotundifolia, 350. silvestris, 350. 418 FLORA DE CASTDANE UNSYA Malva trífida, 347. MALVÀCIES, 345. Matthiola incana, 107. sinuata, 108. tristis, 107. Meconopsis Càmbrica, Papaver Càm- bricum, 66. Melandryum macrocarpum, Lychnis macrocarpa, L. di- 0ica, 264. silvestre, Lychnis diurna, L. dioica, var. rubra, 264. Meniocus linifolius, Alyssum linifo- lium, 147. Moehringia muscosa, 304 (303). polygonoídes, 304. trinervia, Arenaria trin., 303. Moenchia erecta, v. Cerdstium. Moneses, v. Pírola uniflora, 410. MONOTROPÀCIES, 409. Monotropa hypopitys, 409. Moricandia arvensis, 102. Myagrum perfoliatum, 159. Nasturtium àsperum, Sisymbrium àsp. 126. officinale, 126. pyrenaicum, v. Roripa. silvestre, 127. Negundo fràxinifolium, Acer Neg., 391. Neslia paniculata, 161. Nigella damascena, 48. gàllica, 48. Garidelli, v. Garidella. NINFEÀCIES, 60. Nymphaea alba, 60. OXALIDIES, 393. Oxalis Acetosella , 394 (393). corniculata, 393. violacea, 394. Paeonia peregrina, var. P. microcar- pa, 57. Papaver alpinum, 62 (61). Argémone, P. clavatum, 65. Càmbricum, v. Meconopsis. dubium, 64. híspidum, 65. obtusifolium, 64. Rhoeas, 63. setígerum, r. somníferum, 63. somníferum, 63. PAPAVERACIES, ÓI. Parnasia palustris, 234. Péganum Hàrmala, 405. Petrocallis, v. Draba. Petrocoptis pyrenaica, B hispànica, Lychnis pyren, 270. Pirola chlorantha, 412 (410). MiNOT, 411. secunda, Ramischia secundi- flóra, Actinocyclus, 411. unifióra, Moneses grandiflóra, 410. PIROLACIES, 410. Platycapnos spicatus, Fumaria spica- ta, 78. POLIGALÀCIES, 2395. Polygala alpina, P. amara ò alpina, 241. P. amara a genuina, P. aus- triaca, 240. calcarea, 241. éxilis, 238. monspeliaca, 238. rupestris, 238. serpyllacea, P. depressa, 239. Vayredae, v. Chamaebuxus. vulgaris, 239. Radíola linoídes, millegrana, 342. Ramischia, v. Pírola, 411. RANUNCULÀCIES. Ranúnculus aconitifolius, 32. alpestris, 33. amplexicaulis, 31. 419 PUBLICACIONS DE H'INSTIUTUTUDE CLENCIES Ranúnculus Baudotii, R. confusus, 29. acer, 38 (28). arvensis, 37. auricomus, 38. bulbosus, 39. chaerophyllus, flabellatus, 37. diversifolius, aquàtilis, 28. faeniculaceus, divaricatus, 30. Ficaria, v. Ficaria. Flàmmula, 35. fluitans, 29. glaciàlis, 32. gramineus, 33. hederaceus, asarifolius, 28. Lingua, 34. Luizetti, (parnasifolius x pyre- naeus), R. parnasifol. var. an- gustifolius, 41. macrophyllus, R. palustris, R. còrsicus, 30. monspeliacus, 37. montanus, 39. muricatus, 36. nemorosus, 40. ophioglossifolius, 34. parnasifolius, 31. parviflórus, 35. pyrenaeus, 31. repens, 40. Sardóus, Philonotis, 35. sceleratus, 30. Thora, 33. trichophyllus, 30. Ràphanus Raphanistrum, R. silves- tris, 87. sativus, 87. Rapístrum rugosum, 192. Reséda alba, suffruticulosa, 229 (225). Arragonensis, R. Phyteuma, var. fragrans, 227. erecta, R. stricta, 226. Reséda Gayana, 229. glauca, 228. litigiosa, 228. lutea, 227. luteola, 226. odoràta, 228. sesamoídes, v. Astrocarpus. RESEDÀCIES, 225. Roemeria violacea, R. híbrida, 67. Roripa pyrenaica, Nasturtium pyre- naicum, Myagrum pyr., 154. rusticana, Cochlearia Armora— Cia4/154: Ruta angustifolia, chalepensis, 402 (401). bracteosa subsp. 402. gravéolens, 402. montana, 401. pubescens, v. Haplophyllum. RUTÀCIES, 400. Sagina apétala, 294. Linnaei v. Spergella, 295. marítima, 294. procumbens, 293. subulata, v. Spergella. Saponaria bellidifolia, 271 caespitosa, S. élegans, 272. ocimoides, 273. officinalis, 272. Vaccaria, v. Vaccaria. Sarcocapnos enneaphylla, Corydalis enneaph. 79. Senebiera Coronópus, Coronópus pro- cumbens, 191. pinnatífida, S. didyma, 191. Siléne acaulis, caespitosa, 255 (248). ambigua, glauca, piriformis, 252. Armeria, S. umbellata, 259. Borderi, élegans, campanulata, puncetata, 255. brachypoda, S. paradoxa, 266. 420 FLORA DE CATALUNYA Siléne cerastioides, S. coarctata, 254. ciliata, 252. cónica, 251. conoidea, 252. crassicaulis, S. itàlica y crassi- caulis, subsp. de S. nemora- lis, 263. gàllica, 253. inapérta, 257. inflata, Sil. Cucúbalus, 251. itàlica, 262. muscípula, 256. Nicaeensis, viscosíssima, 258. nocturna, 253. nutans, 261. Otites, Cucub. Otites, 161. ramosissima, S. Nicaensis var. ramosiss. 258. rubella, undulata, 257. rupestris, 259. Saxifraga, 256. Senneni, 262. tridentata, S. rostrata, 254. viridiflóra, 260. Sinàpis alba, Bràssica alba, 90. arvénsis Brass., Sinapistrum Br. Sinàpis, 91. Cheiranthus. Brass. Cheir., 91. erucoides, v. Diplotaxis. nigra, v. Brassica. virgata, v. Diplotaxis. Sisymbrium acutàngulum, austria- cum, y acutàng., 120 (117). Columnae, 121. dsperum, v. Nasturtium. crassifolium, 119. erysimoides, 119. hirsutum, S. Lagascae B hir- Gea jOter hispànicum, 120. incana, v. Hirschfeldia. Írio, 122. Sisymbrium officinale, 119. pinnatífidum, 119. polyceratum, 118. Sophia, 121. tanacetifolium, v. Hugueninia. Thalianum, v. Stenophragma. Spergella fasciculata, S. pyrenaica, 2096 (295). repens, glabra, 295. saginoides, Sagina Linnaei, 295. subulata, Sag. subul., 296. Spérgula arvénsis, 325. Morisonii, S. vernalis, 326. pentandra, 326. Spergularia Dillenii, media, var. hete- rosperma, 328 (327). longipes, rubra y longipes, 329. marginata, Sp. media 8 mar- Bini./827. Nicaeensis, Sp. purpurea, 328. rubra, a campestris, 329. salsuginea, Sp. diandra, Sp. Heldreichii, 330. Stellaria graminea, 314 (312). Holóstea, 313 media, 313. némorum, 312. uliginosa, Sp. aquàtica, 314. Stenophragma Thaliana, Arabis Th., Sisymbrium Thalianum, 123. Succovvia Baleàrica, 165. Teesdalea Lepidium, 176. nudicaulis, T. Ibéris, 176. Thalictrum alpinum, 13 (12). aquilegifolium, 13. fétidum, 15. flavum, 14. mediterraneum, 14. minus, 14. saxàtile, 15. Thalictrum tuberosum, 13 Thlaspi arvense, 178. 421 PÚUBLICACIÓONS DE L'ENSTIGUT BE GIENCIES Thlaspi brachypétalum, Th. virga- Víola alba, 218 (215). tum, Th. alpestre, 179. montanum, 179. perfoliatum, 179. Tilia plathyphyllos, T. grandifolia, T. pauciflora, 343. ulmifolia, T. silvestris, T. mi- crophyla, T. parvifolia, 344. vulgaris, T. intermedia, 344. TILIÀCIES, 343. Tríbulus terrestris, 399. Trollius europaeus, 44. Tuberaria, v. Helianthemum. Túnica prolífera, Dianthus prólifer, 278. Saxífraga, Gypsophila saxifra- ga, Dianthus saxífrag., 278. Turritis glabra, v. Arabis. Vaccaria parviflóra, Saponaria Vac- caria, Gypsóphila Vaccaria, 274. Velezia rígida, 290. Vella annua, v. Carrichtera. arborescens, 220. arenaria, 218. biflóra, 221. Bubani, V. grandiflóra v. lu- tea, B pyrenaica, 224. . canina, 221. cenisia, 222. Viola cornuta, 223. hirta, 217. Marceti (hibr.), 224. miràbilis, 220 odoràta, 217. palustris, 216. silvestris, V. Rechenbachiana, V. selvàtica, 219. Sudética, 223. tricolor, 222. VVillcommii, 219. VIOLÀCIES, 215. Viscària alpina, Lychnis alp. 266. Vitis vinífera vel sativa, 392. ZIGOFILIES, 399. FLORA DE CATALUNYA OBRES CONSULTADES Acloque (A.) Flore de France, illustrée, París, 1894. Amo y Mora (Mariano del) Flora fanerogàmica de la Península Ibérica, Granada, 1871-1876. Arcangeli (Giovanni) Flora Italiana, Torino, 1894. Arvet-Touvet et Gautier Des Hieracium nouveaux pour la France ou pour l'Espagne, París, 1905. Archerson (Paul) et P. Graebner Synopsis des Mittel-europàischen Flo- ra, Leipzig, 1900 - 1914. (En curs de publicació.) Barceló y Combis (Francisco) Flora Balear , Palma, 1879-1881. Barrera y Arenas (Jacinto) Flórula de Teyà y Masnou, Barcelo- na, 1884. Bassagafia (Pedro) Flora médico - farmacéutica: Barcelo— na, 1859. Blavia (Antonio) Apuntes para la Flora de Lérida, Lé- rida, 1888. Boissier (E.) Icones Euphorbiarum, París, 1880. Boissier et Reuter Voyage botanique, 187À. Bonnier (Gaston) Flore complète de France, Suisse et Belgique, París. (En curs de publica- ció.) Bubani (P.) Flora Pyrenaea, Mediolani, 1897-1901. Buchenau (Franz) Monographia Juncacearum, Leipzig, 1890. Cadevall y Diars (J.) Notas críticas fitogeogràficas, Barce- lona, 1905-1911. Flora del Vallés, Barcelona, 1897. Plantas citadas en Montserrat de exis- tencia dudosa, Zaragoza, 1904. Caricologia catalana, Madrid, 1911. Elements de botànica popular, Tarras- sa, 1907. Camus (E. G.) Orchidées, París, 1908. 423 PUBLICACIONS DE L'INSTITUT DE CIENCIES Camus (A. et E. G.) Monographie des Saules de France, Paris, 1904-1905 (Atlas). Monographie des Saules d'Europe, 1905. Christ (A.) Die Geographie der Farne, Gustav Fis- cher in Jena, 1910. Codina y Vifias (Joaquim) Apuntes para la Flora de la comarca de la Sellera, Gerona, 1908. Colmeiro (Miguel) Enumeración y revisión de las Plantas de la Península Hispano-Lusitànica, Madrid, 1885-1889. Columnae Lyncei (Fabii) minus co- gnitarum rariorumque nostro coelo orientium stirpium. ERQPAZIE, Romae M. DC. XVI, apud la- cobum Mascardum. Conill (L.) Florule de Sorède et Lavaill, Le Mans, 1904. Aperçu sur la Flore de Sournia (Pyré- nées-Orientales), Perpignan, 1909. Esquisse de Sorède et Lavaill (Pyré- nées-Orientales), 1911. Costa (Ant. Cebrià) Introducción à la Flora de Catalufia ó Catàlogo razonado, Barcelona, 1877. Coste (l'abbé H.) Flore descriptive et illustrée de la France, de la Corse et des contrées li- mitrophes, París, 1901-1906. Coste et Soulié (les abbés) Florule du Val d'Aran, Le Mans, 1913. Cutanda (Vicente) Flora de Madrid y su Provincia, Ma— drid, 1861. Dioscórides Anotado por el Dr. Andrés de Laguna, médico de Julio Tercero Pont. Mex: Valencia, 1677. Duchesne (E. A.) Répertoire des Plantes utiles et des plantes vénéneuses du Globe, París, 1840. Atlas du Répertoire, 1836. Duval:Jouve (J.) Des Equisetum de France, París, 1864. Fiori (Adriano) e Paoletti (Giulio) Flora analítica d'Italia, Padova, 1896- 1908. Font y Quer (Pius) Ensayo fitotopogràfico de Bages, Ma- hón, 1914. Gautier (Gaston) Flore des Pyrénées—-Orientales, Perpi- gnan. Gillet et Magne Nouvelle Flore Française, (7: ed.) París, 1898. Gillot et Coste Note sur les différentes espèces de Sceleranthus de la flore française. Grenier et Godron Flore de France, Paris, 1848-1856. Handel: Mazzetti (Dr. Freih. v.) Monographie der Gattung Taraxacum, Leipzig und VVien, 1907. Hooter (Sir J. D.) The Students Flora of the British Ís- lands, London, 1884 (3." ed.). Husnot (T.) Graminées de France, Belgique, lles Britaniques, Suisse, 1876-99. Cypéracées de France, Suisse et Belgi- que, 1905-1906. Joncées de France, Suisse et Belgique: Cahan, par Athis (Orne), 1908. Heinrich 424 FLORA DE CATALUNYA Janchen (Ervvin) Die europàischen Gattungen der Farn- und Blútenpflanzen, Leipzig und VVien, 1913. Joret (Charles) Flore populaire de la Normandie, Caen, 1887. Banngiesser (Dr. Friedrich) Die Etymologie der Phanerogamen No- menclatur, Gera, 1908. Lange Descriptio iconibus illustr. plantarum novarum vel minus cognitarum. Lapeyrouse Histoire abregée des Plantes des Pyré- nées, Toulouse, 1813. Le Maout (Emmanuel) et Decais: ne (J.) Flore des jardins et des champs, París (sense data). Leresche (Louis) et Levier (Émile) Deux excursions botàniques dans le Nord de l'Espagne et le Portugal, Lausanne, 1880. Léveillé (Aug.:Abel:Hector) Tableau analytique de la Flore Fran- çaise, París, 1906. Flore de poche de la France, (VI) Ch. Amat, editeur. Loscos (Franc.) y Pardo (José) Serie imperfecta de las plantas arago- nesas espontàneas, Alcafiiz, 1866-1867. Loudon's Encyclopaedia of Plants, London, 1872. Llenas y Fernàndez (Manuel) Contribución al estudio de la Flora del Pirineo Central, Barcelona, 1912. Marcet (P. Adeodat) Notes pera la Flora Montserratina. Masferrer y Arquimbau (Ramón) Recuerdos botànicos de Vich (de los 4Anales de la Sociedad de Historia Na- turaly, Madrid, 1877. Merino S. J. (P. Baltasar) Flora de Galicia Palau y Tordera (Antonio) Traducció castellana dels eGenera plan- tarum:x de Linneus, Madrid, 1788. Parlatore Flora Italiana. (Continuée par T. Ca- ruel.) Pau (Carlos) Notas botànicas (Memorias y Opúscu- los). Plantas de la provincia de Huesca, IgoS. Peuzig (O.) Flore coloriée du littoral Méditerra— néen, de Gènes à Barcelone y compris la Corse, París, P. Rlinchsiect, 1902. PetunniZgon Latein - deutsch —russisch botanisches VVóòrterbuch. Teil I. 1912. Quer (Josep) Flora Espafiola ó Historia de las Plan- tas que se crían en Espana, Madrid, por Joaquín Ibarra, 1762. (6 tomos). Rey:Pailhade (C. de) Appréciation de M. M. Clos : Les Fou- gères de France, París, Paul Dupont, Rodriguez Femenías (Joan Joa: quim) Flórula de Menorca, Mahón, 1904. Rolland ( Eugène) Flore populaire, París, 1896-1908. (No acabada, per mort de l'autor en 1907.) Rouy (G.) et Foucaud (J.) Flore de France, Tours, 1893-1913. Senn (Dr. G.) Alpen-Flora der VVestalpen, Heidel- berg (1906). 425 54 PUBLIGACIONS DE L'LNSTITUT DE GJENCITES Sennen (Frère) Plantes d'Espagne. (Memories y Opús- culs), IQUI. Sudre (H.) Rubi Europae, Monographia Iconibus illustrata, París, 1908-1913. Terracciano (Achille) Revisione monografica delle Gagea della flora spagnola (en el Boletín de la Sociedad Aragonesa de Ciencias natu- raless, Zaragoza, t. IV, núms. 6, 7, y 8. (Junio- Octubre, 1905.) Texidor (Juan) Apuntes sobre la Flora de Espafia, 1869. Timbal:Lagrave (Ed.) Observations sur quelques Dianthus des Pyrénees, Toulouse, 1867. Excursion botanique par le Port de Ve- nasque, 1863. Excursion scientifique aux Sources de la Garonne et de la Noguera Pallare- sa, 1871. Tremols y Borrell (Federico) Contribución a la Flora Catalàunica: Barcelona, 1893. Vayreda y Vila (Estanislao) Plantas notables de Catalufia, Madrid (Anales de la Sociedad de Historia Na- tural), 1879-1882. Flora de la Vall de Nuria, Barcelona, 1882. VvVeise (O.) Griech. VVòrter in der lat. Sprache. Leipzig, 1882. VVettstein (Dr. R. v.) Monographie der Gattung Euptrasia, Leipzig, 1896. VVillgomm (Mauritius) et Lange (Joan) Prodromus Florae Hispanicae, Stutt- gartiae. 1870-1880. 3 vol. lllustrationes Flor. Hisp., Stuttgart, 1881-1885. Icones et Descript. plantar, 1852. VVvillgomm (Mauritius) Supplementum, 1893. Zetterstedt (Joh.-Em.) Plantes vasculaires des Pyrénées Prin- cipales, París, 1857. 426 PUBLICACIONS DE ECSID ES BE TU BE ECTENGTLES ABREVIATURES Ab. Adanson Air. Aiton ALL. Allioni ARC. Arcangeli ARV.-T. —Arvet-Touvet ASCH. Ascherson BAB. Babington Bab. Badarro BALB. Balbis BARREL. Barrelier BELL. Bellardi BENTH. Bentham BERG. Bergeret (J. P.) BERNH. Bernhardi BERT. Bertoloni BESS. Besser BiLt. Billot BOENNING. Boenninghau- sen Borss. Boissier BoNJ. Bonjean BoNN. Bonnier BouRç. Bourgeau BROoCcH. ET NEyR. —Brochou et Neyraut R. BR. Robert Broivn Bus. Bubani BURN. ET BARB. Burnat et Bar- bey és comú CIC molt comú CETS. CAD. CAMB. CASS. Cav. CLEM. CLus. Cop. Comp. ComPY. Coss. COULT. Cour. CR. CRÉP. CSTA. CURT. (Carn DALECH. Dav. DC. DEB. DEL. DESF. DESVv. DEVv. DIARD. DORTHES DourFF. L. Dur. DuFR. Coste et Soulié Cadevall Cambessèdes Cassini Cavanilles Clementi L'Ecluse (de) Codina Compafió (M.) Companyo(L.) Cosson Coulter: "1 Coutinho Crantz Crépin Costa Curtis Cyrillo Dalechamp Daveau (J.) A.-Pyr. De Candolle Decandolle Debeaux Delile Desfontaines Desvaux Deville Douffour Léon Dufour Dufresne 427 DuR. Durieu de Mai- sonneuve EGRI. EM ZenLER Echlon et Z. EHRH. Ehrhart ENDL. Endlicher F. GÉER. F. Gérard FERR. Ferrer FiscH. Fischer Fouc. Foucaud (J.) FougN. — Fournier (Eug.) Gaur. —Gautier (Gaston) GAERTN. —Gàrtner GAUD. Gaudin G.ET G. Grenier é Go- dron G. DoN George Don GILIB. Gilibert GiRAUD. —Giraudias GoNZ. Gonzàlez GuEL. —Gmelin (Meglin) Gop. Godet GODR. Godron Goop. Goodenough Gou. Gouan GREN. Grenier GRISB. Grisebach GUERS. Guersent Guss. Gussone HALL. Haller (Albert) HamM. Hammar HARTM. Hartmann HaussxN. —Haussinecht FLORA DE CATALUNYA HAYN. Hayne MiLL. Miller ScoP. Scopoli HELDR. Heldreich MORIS. Morisoni SENN. Sennen (Frère) HERB. Herbert Mòut. Múller (P.-J.) SER. Seringe HÉRIB. Héribaud (Jo- MunR. Murray SHUTTLEYV. Schuttlevvorth seph, frère) Mur. Mutel SIBTH. Sibthorp Horrm. Hoflmann NuTT. Nuttall SM. Smith Hoor. Hooler Nvym. Nyman SOND. Sonder Hubs. Hudson PALL. Pallas Sov. VV. —Soyer-VVille- Huss. Hussenot PERS. Persoon met JAcg. Jacquin PLIN. Plini SP. Spach JoRp. Jordan Por. Poiret SPR. Sprengel Jov. Jover Pot. Pollich STEPH. Stephan Juss. —Jussieu (A.-L. de) PounRR. Pourret STEV. Steven RERN. Rerner (A.) —Purc. Puiggari (Joan) Svy. Svvartz BiT. Ritaibel Pu3. C. Pujol (Conrat) TENX. Tenore ROEL. Roeler Pú: JL Pujol (Jaume) TEx. Texidor le: loco classico.— r. rar TucopuR. Theophrastus L. Linneus LA: raríssim Tuumnt. —Thuillier LaG. Lagasca R. ET ScH. Reemer et Tim. — Timbal-Lagrave La Gasca Schultes TouRN. —Tournefort LAMR. Lamarct (de) Ram. Ramond (Pitton de) LaP. Lapeyrouse (La Reus. Reichenbach —TREM. Tremols P. Picot de) REICH. Reichard URB. Urban Les. Lebel REUT. Reuter VAILL. Vaillant LEHm. Lehmann REveRcH. Reverchon (E.) VAUCH. Vaucher LEJ. Lejeune Ros. Robert Var. Vayreda Lév. Léveillé RELH. Relhan Vic. Viguier Le£. Lange ROEHL. Roehling VILL. Villars L'HÉR. L'Héritier RoEM. Roemer Viv. Viviani Lhéritier Roc. Roeper y Roepert VVannB. — VVahlberg LINDL. Lindley Roup. Rodhe VVAHLENB. VVahlenberg Lojac. Lojacono REYN. Reynier VVaLpsT. —VValdstein- Lors. Loiseleur, Riv. Rivinus VVartemberg LoR. Loret SALISB. Salisbury VVaLLR. — VVallroth Losc.ErP. Loscos y Pardo SALV. Salvador VVALP. VValpers LLEN. Llenas SALZM. Salzmann VVATS. VVatson MAB. ET SCHL. Schleicher VVEIG. VVeigel Gaup. — Mabille et ScHLECH. —Schlechtendal VV.ET N. VVeihe et Nees Gaudefroy —Scnm. Schmidt (J.YV.) VViLep. — VVilldenovv MaSF, Masferrer ScHòNsH. — Schónsheit VVE. VVilllomm MÉDIR. Médicus SCHRAD. —Schrader VVimM. VVimmer MéR. Mérat SCHREB. —Schreber VVULF. VVulfen METzG. — Mettzger SCHYVEIGG ZETT. Zetterstedt MiÉG. Miégeville ET ROERTE Schvveigger et. més o menys Roerte 428 FLORA DE CATALUNYA ÍNDEX DE MATERIES DEOIEg es dec 5 Algunes observacions sobre la obra Flora de Catalunya . Tipus 1.7 — Fanerògames. Secció 13 — Angiospermes. Classe 13 — Dicotiledonies. Sub-classe 1 "-Talamiflores. Familia 18 - RANUNCULACIES. . - Clématis . . - Thalictrum . .- Anémone Ds .- Hepàtica. Genre I 2 5j 4 x 5. - Adónis 6 7 8 Y y . - Ceratocéphalus. . - Ranúnculus. x . - Ficaria Y 9. - Caltha x —I0O.- Trollius . x —rmr.- Helléborus . x —12.-lsopyrum x —13.-Garidella. y — I4.- Nigella xv —15.- Aquilegia s — 16. - Delphinium. x —17.- Aconítum xy — IÓ.- Actaéa x — 19 -Paeonia . Familia 2.3 - BERBERIDIES. Genre 20. - Bérberis . Familia 38 — NIMFEACIES. Genre 21t.- Nymphaéa . s Familia 43 — PAPAVERACIES. Genre 22. - Papàver . Y 23. - Meconopsis . 24. - Roeméria 25. - Glaucium 26. - Chelidonium 27. - Hypecoum . 24 Familia 53 -— FUMARIACIES. Genre 28. - Fumaria. Y Y y 29. - Platycapnos. 30. - Sarcocapnos 31. - Corydalis 45 Familia 6.4. — CRUCÍFERES. Secció 1.8 — SILICUOSES. Genre 32. - Raphanus 33. - CaRile 34. - Sinapis 35. - Eruca. 36. - Bràssica . 37. - Hirschfeldia 38. - Diplotaxis PUBLICAGIONS DE LINSTIFUTUDE CIENCIES Genre Secció 2. Genre 39 40 41 42 45 LE 45 46 47 48. 49 50. DI. 52 53 54 Jo, a 56 57 58. 59. 60. 61 62 63 64 65 66. 67 68. . - Erucastrum. . - Moricandia . . - Hesperis. .- Malcolmia . . - Matthiola . - Cheisanthus . - Conringia . - Erysimum . . - Barbaréa. - Sisymbrium - Stenophragma. - Alliaria . - Hugueninia. . - Nasturtium . .t Arabis .- Cardamine . - Dentaria . SILICULOSES. .- Lunaria . .- Alyssum . - Meniocus - Clypéola . - Draba. . - Roripa . - Gochlearia . . - Rernera . .- Myagrum . - Camelina - Neslia. . - Calepina . - Boléum . 69. s Carrichtera . 70 II 72 Ve) 74 75 76 77 76 79. . - Succovvia . o Bunias LelISatiS i: . - londraba. . - Biscutella . -Ibéris. . - Teesdalea .- AEthionema. .- Thlaspi . - Capsella . IOI I02 103 104 107 109 IIO III 115 117 123 124 125 126 128 134 139 140 I4I 147 148 149 154 156 158 159 160 IÓI 162 163 164 165 166 167 168 170 I71 176 177 178 181 Genre 80. - Hutchinsia . x —61.- Lepidium x —82.- Cardaria. x. 83. -Senebiera , — 84.- Rapistrum . Familia 783 — CAPARIDIES. Genre 85. - Capparis. Familia 8.32 — CISTACIES, Genre 86. - Cistus. x — 87.- Heliànthemum. x — 88. -Fumana . Familia 98 — VIOLACIES. Genre 89. - Viola . Familia to. — RESEDACIES. Genre go. - Reseda x — Q1I.-Astrocarpus. Familia 11.8 — DROSERACIES. Genre g2. - Drósera . x — 93. - Parnassia Familia 12.85 — POLIGALACIES. Genre 94. - Chamaebuxus . s — 95. - Polygala . Familia 13.3 — FRANQUENIACIES. Genre 96. - Frantenia . Familia 148 — CARIOFILIES. Tribu 1. — SILENIES. Genre 97. - Cucubalus . 98. - Siléne. x — 99. - Melandryum x 100.-Viscaria . x 1lor.-Lychnis. x 102.-Agrostemma x —103.- Petrocoptis . x IO4.-Saponaria x —105.- Vaccaria. x —I06.-Gypsophila . x 107.-Túnica x 108.-Dianthus. x 109. -Velezia Tribu 28 — ALSINIES. Genre 110.- Buffonia y —III.-Sagina . Y 430 182 185 Ig0 IQI 192 193 194 201 213 215 225 231 232 234 235 GS GG 242 247 248 264 266 267 269 270 271 274 275 278 280 290 201 293 FLORA DE CATALUNYA Genre 112. -Spergella . xy —II3.-Alsine . x —114.-Moehringia x —II5.- Arenaria x —116.-Stellaria x —ri7.-MHolósteus . x —118.-Ceràstium . x —I19.- Malachium x — 120. -Spérgula x —121.-Spergularia Familia 153 — ELATINIES. Genre 122. - Elatíne . Familia 16.8 - LINACIES. Genre 123.- Linum . x —124.- Radiola. Familia 17€ — TILIACIES. Genre 125. - Tilia. Familia 18.8. — MALVACIES. Genre 126.- Màlope.. xy — 1r27.- Malva x — 128. - Lavàtera x — 129. - Althaea. xy —130.- Hibiscus Familia 19. — GERANIÀCIES. Genre 131.- Geranium . x —132.-Erodium . Familia 20. 2 HIPERICINIES. Genre 133.- Hypericum Index alfabètic Obres consultades Abreviatures . 295 201 303 305 312 aus 316 324 325 327 331 333 342 343 340 352 Genre 134.- Androsaemum 385 Familia 212 - ACERINIES. Genre 135. - Acer 387 x — 136. - Negundo . 391 Familia 22. -— AMPELIDIES. Genre 137. - Vitis. 392 Familia 23.8 — OXALIDIES. Genre 138. - Oxalis . 393 Familia 24. — BALSAMINIES. Genre 139. - Impatiens.. 395 Familia 25€ — HiPOCASTANIES. Genre 140. - Aesculus . 396 Familia 26. - HESPERIDIES, AU- RANCIÀCIES. Genre 141. - Citrus . 397 Familia 27.5 — ZIGOFILIES. Genre 142. - Tribulus . 399 Familia 28.2 - RUTACIES. Genre 143.- Ruta . . . 401 xy o 144. - Haplophyllum 404 x — 145.-Péganum . 405 xy —146.- Dictamnus 406 Familia 29.2 — CORIACIACIES. Genre 147. - Coriaria 408 Familia 30.2 — MONOTROPACIES. Genre 146.- Monótropa 409 Familia 31. — PIROLACIES. Genre 149. - Pirola . 411 AS DA 23 27 431 CORRIGENDA ET ADDENDA Plana Ratlla Diu Ha de dir 30 esp. 29 faeniculaceus R. faeniculaceus 36 I Rhoedifolius Rhoeadifolius 5 68 Aquilegia Ritaibeli 8 minor Aquilegia Ritaibeli 8 minor a SE Rouy Rouy et Fouc (non Schott) 53 4 fetes fèses 135 16 Vahl VVahl ç I Afegir després de la especie 189 : C. parviflora L. — A S. Climent, a Vilar- 37 tolí, a la vora de les aigues (Senn.). — Maig-Juny. 145 — 14 Peyrusianum Pey rousianum 197 5 petits peluts 199 C. crispo X albidus C. crispus X albidus 203 — 12 la 8 P. crispatum VVR. la B crispatum VVR. 227 16 decrescents acrescents 230 —3 Vilid. VVilld. 247 Lu ap. Sin. ap. Lin. 248 —Is planta globulosa acuminada — càpsula globuloso-acuminada 2 250 ala Tre de les claus Ed DN CAN Dec A XL Elle eres Ge 253 pentilicis gentilicis 335 esp. 463 pi bord lli bord alicubi espinascent espinescent OLIVA DE VILANOVA — IMPRESSOR Casanova, 169, Telèfon 7869 BARCELONA Ll As Pos AT a Ra DE Lux SECCIÓ DE CIENCIES dreta de l'Institut de Ciencies. Dan L olGgees dE as A Es A Ge CC 4 ptes barat, dr 49 se 49 - 49 x 4 9 sh 4 de Clicerat per i. CADEVALL Y A. Fascicle lo... eu eva aa en nena ene ama at e eas EO RES C 5 ptes. arts Dot Da a BN IDE esca Ddimle Cat ve grans DR em OR Le ES EO EA ie ere Soy s I. De dE a a RE ESO NC PRO SIS EE ee als 5 der Treballs de la Societat de Biologia, publicats sota la direcció de A. Pi SUNER. Volum Í, 1913. A Nogee GE 49 Cs Es ges DESS ES OR ICICRCIREEó EE IO ptes. EN FREMES Ber Ric Gai celona de Catalunya, per ARTUR Bori Pocu y J. DE CHía. Arxius de l'Institut de Ciencies. Any III. Volum I. Treballs d'Aerologia de l'estació de Barcelona, publicats sota la direcció de dP Na de o E. FONTSERÉ. Treballs de la Societat de Biologia, Volum II (1914). SECCIÓ FILOLÒGICA Himnes Homèrics, traducció en vers de JoAN MARAGALL, y text grec amb la tra- ducció literal de P. BosCH GIMPERA. SA TJ gona o tret oc BPA: dat DE Me aa A a dat EO PE dd aca ese 5 ptes. Butlletí de Dialectologia Anar ço, (N. LE Abril-Decembre 1913) - a EET AE SE VOS a I EE 3 — ptes. (N.2 2. Janer-Juny 1914). EE EE REP EA CA AO Dora 50 y Biblioteca scriptorum grecorum et romanorum cum ibericis versionibus. l. CORNELI NEPOTIS.— Liber d'excellentibus ducibus exterarum gentium (1) . — 1 pta. Biblioteca Filològica, — L—M. P. PujoL.—Documents en vulgar dels segles x1, XII Y XIII, procedents EE DESDA ECO TORS CU Or LIC ELS EEES Cot ama PORC BAT ta at ge CTE RI Ó sics 2 ptes. I.—DR. P. BARNILS GloL.— Die Mundart von Alahant A cia a ED 4 0 DC CIionaEa AQUI LES ere Es, oa ats i dra rn a a En prempsa. IV.—M. A. GRIERA.—La Frontera catalano-aragonesa. Volum I. . . . . . . 5 ptes. SECCIÓ HISTÒRICO- ARQUEOLÒGICA Anuaris de l'Institut d'Estudis Catalans : NAT CIE ss cam ieia ia aeris Sr das CM SE A DES ga ie ta UT dr El e 30 ptes. dr MOMYI Gens rea PD SS ST xv tura daca aa UR Es DA 30 x DE UMOMPCI: a Dc dni C Vas linia Ra SE ea is DE RES EN 30 9 NOS MOMRI II si ig M EE CU CT CIE a ara ges a 30 y Les Pintures Murals Catalanes. EC ASCICIE SA Dr Cada Una Cela ció Un dilatada taca die aa dormia ia je da aa IO ptes, Les Monedes DE ape, per JOAQUIM Boter Y Sisó. CAR DN a ES De De a a Pa a ea ame ea ji sie no die so 9a IO ptes, y Da PES EE a la Ne o Elda Pinta a Dia estels verb aire ere Met: y HI y darrer EM Car CRT RES ROS es MIRA YD ORIOL OP 20 y Documents per l'Historia de la Cultura Catalana Mig-eval, publicats per A. Rusió Y LLUCH. Moli otro... D'Orel pie Cen ació A ds ar a HC CRC LO UOC UEC UES 16 ptes. LA tauitorta na: Ebirànica a doniayal per J. PuiG x CADAFACH, A. DE FALGUE- RA y J. GODAY. Volúm — 1. Precedents: l'Arquitectura romana, l'Arquitectura cristiana pre- Ed SAN A EC Cr AS I PORC DE AR CLIC OBC ND SIC POR CRC 20 ptes, y ll. Desde'l segleix a les derreries del segle XI . . . . ...4. . . 4... 25 Y Les Obres d'Auzias March, per AMADES PAGÈS. dE lo Ed CONCA ME IL, COAC DO, PR ECO CCM DE IC i2 ptes, aca S aa a dd RaT DE a Ra pila es De Mo a ba Te cars NT hi Mi IM RN CL i hi Ut un LG, hi AR Un I i Ú i hi al Ut MU hi ul In MM Le Ú Au i UA ua I l TD die I h i mu H i I AE I A, et I j IL i l i Ú I vu I V I Ú I su di) i 4 - i ul N i Der I i I I Ei qul I i I I i 5 l I L 8 i la) , l'A Ld i Un nu OCUÓ Ll Ala 4 d sa Eco xa va A Pa a d gal: sans Ra sales data A DOC 4 LO ef N JO Randa i ada 4 a CA sis ' vna, I 4 y I dit eis d t A Ú i f FAD A Ni ad hi dt neda ds 4 Ò í je Va P dE 'é A veue, MS I I ses DOC Li vetes, Let de it i, da h idua ei, , : i ra ssi ie) CN à t REI dice Dg Ge Era cai ie, Di: sedes h Eril ea Pes Ú L RA IDE CRIA SC io P de RR RES RR A DEA: Rec : RNA y si da ia As Ç del: RE SES NT RES ml a rat, hd tv, Lo dra P JOC La $ SANS Re: RR i EES ri A LE ua dem Gi a Usa a, MIC d'aepà, ua qe Car, Gai